sentence
stringlengths
81
24.5k
label1
stringclasses
4 values
label2
stringclasses
53 values
El Servei Meteorològic avisa que la cota de neu pot baixar fins als 400 metres sobretot al final del dia. Al Ripollès avancen la recollida d'alumnes per la previsió de neu. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís que la cota de neu pot baixar de forma local fins als 400 metres, sobretot al final del dia, a diverses comarques centrals i del nord-est. Es preveu un episodi de nevades que s'iniciarà aquest migdia i, en aquest sentit, el Servei Meteorològic té activat l'avís per neu a les comarques del Ripollès, Garrotxa, Selva, Bages, Berguedà, Osona, Moianès, Vallès Oriental i Vallès Occidental. La Garrotxa i el Ripollès són les comarques que presenten un risc alt de nevades. Es podran acumular guixos de més de dos centímetres a cotes superiors als 500 metres i de més de cinc a partir dels 700 metres. Protecció Civil manté activada la prealerta del pla Neucat i al Ripollès avancen la recollida d'alumnes per la previsió de neu. El Consell Comarcal del Ripollès ha decidit avançar el transport escolar de diverses línies davant la previsió de neu d'aquesta tarda. L'avançament afecta un total de 18 expedicions. D'aquesta manera, l'horari de recollida d'educació primària s'unificarà amb la de secundària i començarà a dos quarts de tres de la tarda (10 expedicions). Totes les expedicions de transport a secundària es faran també a dos quarts de tres (5 expedicions). Per altra banda, les tres línies d'educació especial recolliran la mainada a les dues. El servei urbà de transport escolar a Ripoll es farà amb normalitat però no es descarta que se suspengui si les condicions meteorològiques ho impedeixen. Actualment al Ripollès tenen carnet de transport escolar 168 alumnes d’Educació primària, 222 d’Educació secundària i 13 d’Educació especial. D’entre tots aquests, 114 són usuaris de transport escolar urbà de Ripoll. El servei consta de setze rutes per on transcorren diverses expedicions.
Societat
Meteorologia
Domènech: "Som els autèntics sobiranistes del país i res d'atrevir-se a excloure'ns". La presidenta del grup dels Verds/ALE diu que Espanya pot ser decisiva "per canviar el dogma de l'austeritat que manté Europa en recessió" . El cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha remarcat que "si algú sap de la sobirania real en aquest país i que li sostraguin la seva democràcia i els seus drets" són la seva coalició. "Som els autèntics sobiranistes del país i res d'atrevir-se a excloure'ns", ha recalcat en un míting electoral a Mollet del Vallès. Domènech ha assegurat que no tenen altra opció que guanyar i que no es poden permetre perdre el 20 de desembre. A l'acte també ha intervingut la presidenta del grup dels Verds/ALE, qui ha manifestat que Espanya pot ser decisiva "per canviar el dogma de l'austeritat que manté Europa en recessió". "No ens podem permetre perdre perquè guanyarem per dir que no als bancs, i sí a les persones i dir que 'no' als polítics corruptes i 'sí' a la virtut pública. "Ens van voler prendre tot i vam decidir que si volíem un futur digne només el podíem construir amb les nostres mans", ha recalcat Domènech.
Política
Partits
Josep Marrasé abandona ERC i continuarà al govern del Vendrell com a regidor no adscrit. L’edil lamenta la manca d’entesa amb Eva Mata i amb l’executiva republicana, a qui acusa de treballar a base de “dinamitar ponts” amb la resta del govern. Josep Marrasé ha anunciat aquest dimecres a la tarda que continuarà formant part del govern del Vendrell amb PSC i CiU, tot i que ho farà com a regidor no adscrit, abandonant així ERC. El regidor ha pres aquesta decisió hores després que l’alcalde, Martí Carnicer, expulsés del govern la republicana Eva Mata per “manca de lleialtat institucional”. Davant la sortida de Mata de l’executiu, la direcció local d’ERC ha demanat a Marrasé que abandoni també el govern, però aquest s’hi ha oposat. Per aquest motiu, el regidor ha anunciat que deixa ERC. “No he vingut aquí per retirar-me i anar a l’oposició”, ha afirmat. Al mateix temps, Josep Marrasé ha criticat l’actitud que els darrers mesos han mostrat Eva Mata i la direcció local d’ERC, a qui ha acusat de treballar a base de “dinamitar ponts” amb PSC i CiU, socis de govern. Marrasé ha assegurat en roda de premsa que la situació amb ERC s’havia convertit en “insostenible”, degut a la manca d’entesa amb l’executiva local i la companya republicana de govern, Eva Mata. Segons Josep Marrasé, “fa mesos” que la relació era incompatible, i ha Mata acusat de no treballar amb consens amb la resta del govern. En aquest sentit, el regidor també ha lamentat les directrius marcades des de l’executiva local d’ERC: “Fa mesos que he demanat prioritzar els interessos del Vendrell abans que els del partit, però no ha estat possible”. Al mateix temps, Josep Marrasé ha destacat que des de l’estiu del 2015 -quan es va signar l’acord de govern entre PSC, CiU i ERC-, “tant amb l’alcalde com amb la resta de regidors sempre s’han intentat salvar les diferències”, i ha senyalat directament Eva Mata de no haver mantingut aquesta actitud. “Ella no ho ha entès, ha treballat d’esquenes, amb insolidaritat i sense respectar altres regidors”, ha etzibat. Precisament, aquestes desavinences són les que ha senyalat hores abans l’alcalde, Martí Carnicer, per justificar l’expulsió d’Eva Mata de l’equip de govern. Donada la sortida de Mata –que Carnicer va comunicar a ERC ahir dimarts-, la direcció local d’Esquerra ha instat Marrasé a abandonar també el govern. Així i tot, el regidor s’hi ha oposat i ha defensat la seva continuïtat a l’executiu com a regidor no adscrit, assegurant que vol acabar la legislatura “treballant pel poble”. Abandonant el grup municipal d’Esquerra, Josep Marrasé ha hagut de deixar també la militància del partit, del qual tenia el carnet de fa més de 10 anys. El regidor ha estat especialment crític amb la direcció local, de qui ha lamentat la “manca de suport”, alhora que ha assegurat que abandonar la militància és el que més el “dol”. Tot i que aquest matí Martí Carnicer havia subratllat que l’expulsió d’Eva Mata no feia trontollar el pacte de govern entre PSC, CiU i ERC, finalment ha estat la direcció republicana qui ha donat l’acord per trencat, ordenant a Marrasé que passés a l’oposició amb Eva Mata. El fet que hagi decidit continuar com a regidor no adscrit, però, fa que Mata estigui ara sola representant ERC des de l’oposició, mentre que el govern el formen 8 dels 21 regidors del ple (4 del PSC, 3 de CiU i Josep Marrasé).
Política
Partits
AMPLIACIÓ:Trànsit anuncia un "increment massiu" dels vehicles de paisà per l'operació retorn de la Setmana Santa. 1.666 agents, 1410 controls preventius i tres mitjans aeris vetllaran per la seguretat dels 557.000 cotxes que tornaran. El cap de la comissaria general de Mobilitat dels Mossos d'Esquadra, Joan Carles Molinero, ha anunciat un increment "massiu" dels vehicles de paisà, que arribaran a un centenar, durant la segona fase del dispositiu especial de Trànsit de la Setmana Santa. Trànsit ha pres aquesta decisió després de comprovar que el seu ús des de principi d'any ha permès incrementar un 62% la xifra de sancions. Molinero ha explicat que s'han trobat amb casos singulars com conductors afeitant-se, rentant-se les dents, alletant un nadó, llançant el mòbil per la finestra o masturbant-se mentre conduïen. S'espera que 345.000 vehicles surtin de l'àrea metropolitana de Barcelona entre la tarda de dijous i la de divendres, i que 557.000 vehicles retornin entre diumenge al migdia i dilluns a la matinada. El dispositiu de seguretat inclou 1.666 agents, 1.410 controls preventius i tres mitjans aeris. Trànsit ha decidit incrementar l'ús d'aquests vehicles camuflats després de comprovar que han permès obtenir "molt bons resultats" i incrementar la xifra de sancions en un 62,09%. En concret, s'han detectat 17.443 infraccions en 3 mesos, quan en el mateix període de l'any passat se'n van detectar 10.700. Per aquest motiu cadascuna de les vuit regions policials aportaran entre vuit i dotze vehicles de paisà. Alguns d'aquests vehicles graven l'acció i alguns també porten incorporat un radar mòbil. En tots els casos sempre aturen el vehicle en el moment dels fets per notificar la sanció. Molinero ha explicat que en diversos casos la mateixa persona s'ha sancionat en dues ocasions. Pel que fa a algunes situacions cridaneres, ha explicat que entre els conductors han trobat una dona alletant un nadó sense el cinturó de seguretat, un home afeitant-se, o el conductor d'un camió de 40 tones rentant-se les dents". Altres situacions "més dramàtiques" han estat la del motorista sancionat al matí i víctima mortal d'un accident a la tarda. També ha explicat el cas d'un camioner que va llançar el mòbil per la finestra i va ser sorprès més tard buscant-lo en un descampat, o un conductor que es masturbava i que estava més preocupat perquè la sanció no arribés a casa seva que per la quantitat de la sanció. Controls als punts amb més mobilitat Els vehicles camuflats seran una novetat en aquest dispositiu, on en total participaran 1.666 agents i es duran a terme 1.818 controls, entre els quals d'alcoholèmia, distraccions, seguretat passiva, motocicletes, velocitat i transports. S'instal·laran controls en alguns dels punts on es preveu més mobilitat. Les complicacions circulatòries de la segona fase de l'operació sortida es preveuen dijous entre les tres de la tarda i les nou del vespre i divendres entre les deu del matí i les quatre de la tarda. Pel que fa a l'operació retorn, les complicacions seran el diumenge entre les onze a les tres de la tarda i entre les cinc i mitjanit, i Dilluns de Pasqua entre les dotze del migdia i les dotze de la matinada. Augmenta l'edat de les víctimes mortals Des de principi d'any hi ha hagut 41 víctimes mortals en 40 accidents a les carreteres catalanes, una víctima mortal cada ters dies, aproximadament. El nombre de morts ha caigut un 25% respecte el mateix període de l'any passat. De les 41 persones mortes, un terç són de col·lectius vulnerables: nou motoristes, dos ciclistes i tres vianants. Pel que fa a l'edat de les víctimes, destaca que 15 dels 41 morts en accident tenen més de 65 anys, quan l'any passat van ser deu. En canvi les víctimes de menys de 44 anys han passat de 24 el 2018 a 12 aquest any. Les víctimes de 45 a 64 anys han passat de 21 a 13. Per demarcacions a Tarragona és on hi ha hagut més víctimes mortals (15), seguit de Barcelona (11), Lleida (8) i Girona (6). Molinero ha relacionat el descens de les víctimes amb l'ús dels vehicles camuflats.
Societat
Trànsit
De Guindos creu que l'Eurozona "ja ha tocat fons" en la crisi del coronavirus. El vicepresident del BCE avisa que els governs hauran d'equilibrar els nivells de dèficit post-crisi: "res és gratis". El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha assegurat aquest dimecres que els països de l'Eurozona "ja han tocat fons" en la crisi del coronavirus des del punt de vista econòmic i augura que els nivells de producció previs a la pandèmia es recuperaran en un període d'entre "un any i mig i dos anys". Durant una entrevista telemàtica organitzada per Esade, De Guindos també ha destacat la importància d'incrementar la despesa pública, "la millor recepta" per fer front als problemes econòmics a curt termini. Malgrat tot, l'exministre d'Economia també ha alertat que els governs hauran de tornar a equilibrar els nivells de dèficit un cop superada la crisi. "Res és gratis", ha comentat.
Economia
Finances
Dues morts més en les darreres hores eleven a 27 les defuncions per coronavirus en el geriàtric Palafrugell Gent Gran. Hi ha 39 casos confirmats, un està pendent de la prova i de moment s'han donat catorze altes. Dues persones més han mort en les darreres 48 hores al geriàtric Palafrugell Gent Gran, a causa del coronavirus. Amb aquestes, ja són 27 les defuncions que registra el centre baix-empordanès com a conseqüència de la malaltia, des de que va començar la pandèmia. A més, en el geriàtric hi ha 39 casos de covid-19 més detectats i una persona està pendent dels resultats que doni la prova. La bona notícia són les catorze altes que ja s'han donat a malalts que han superat el coronavirus. Pel que fa a l'hospital de Palamós, el nombre de persones mortes no ha variat i segueix sent de divuit. A la residència d'avis de la localitat tampoc hi ha hagut més defuncions per coronavirus i hi ha dues persones pendents dels resultats.
Societat
Salut
AMPLIACIÓ:Domènech afirma que el "bloqueig" del Parlament agreujarà els problemes socials. El candidat d'En Comú Podem adverteix de l'emergència social provocada per l'atur i el risc de pobresa de nombroses capes de la població. El cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha instat aquest dimecres a les forces polítiques catalanes a "desbloquejar" el Parlament perquè, segons ell, si aquest bloqueig continua s'agreujaran les problemàtiques socials. "Comença a ser urgent que, de nou, tornem a parlar de com sortim de manera col·lectiva d'aquesta situació", ha assenyalat en referència "al 20% d'atur, el 43% d'atur juvenil i el 26% de persones que es troben al llindar de la pobresa". "És cert que el debat (al Parlament) pot semblar apassionant, però so continua el bloqueig podem tenir un problema d'acció política i social", ha insistit. Domènech s'ha reunit amb el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Oriol Illa, amb qui s'ha compromès a establir un canal bilateral per fer arribar al Congrés les propostes de les entitats catalanes. Per començar a treballar en la solució als problemes de les classes populars, Domènech ha demanat a la majoria parlamentària que "desbloquegi" el Parlament i permeti la tramitació de lleis urgents per fer front a l'emergència social. En paral·lel, el cap de llista d'En Comú Podem situa les properes eleccions espanyoles com una oportunitat per "desbloquejar les polítiques socials a Espanya" que, segons ell, han estat desaparegudes durant el govern del PP. En aquest sentit, ha defensat que una gran mobilització dels catalans a les urnes farà caure Mariano Rajoy i generarà un clima més procliu a defensar els drets socials de la ciutadania. "Quan Catalunya s'ha mobilitzat a les eleccions generals, s'ha produït canvi", ha recordat. La redistribució de la riquesa i la lluita contra l'atur seran dues qüestions fonamentals en el programa electoral d'En Comú Podem que, entre d'altres, planteja la derogació de la reforma laboral del PP i de l'edat de jubilació que va aprovar el PSOE. A més, parla de les propostes de C's com una "megareforma laboral", ja que està convençut que en el "contracte únic" amaguen la voluntar d'abaratir els acomiadaments. "Una persona només podria cobrar el mateix que cobra ara, que no és cap meravella, després de 14 anys de contracte únic", ha criticat. Precisament la lluita contra l'atur és una de les qüestions que ha centrat la reunió d'aquest dimecres entre Domènech i els representants de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social. El president de la Taula, Oriol Illa, li ha traslladat al candidat d'En Comú Podem les qüestions que més preocupen a les entitats socials que veuen com la recuperació macroeconòmica no arriba a les classes populars. "Continuem amb índex de pobresa molt elevats i la pobresa s'està fent crònica. No és incompatible créixer econòmicament i mantenir les desigualtats i és el que avui està passant a Espanya", ha denunciat. La redistribució de la riquesa i la formació són, segons Illa, les garanties per fer possible la "igualtat d'oportunitats" entre tots els ciutadans.
Política
Parlament
ACTUALIZACIÓ:Mor un motorista en un accident amb un turisme a l'N-230 a Vielha. La víctima mortal és un veí de corbera d'Ebre de 55 anys. ACN Vielha .- Un motorista ha mort aquest diumenge en un accident amb un turisme implicat al punt quilomètric 159 de l'N-230 a Vielha. Segons ha informat el Servei Català del Trànsit, els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís de l'accident a les 14.16 hores. Per causes que s’estan investigant, un turisme i una motocicleta han topat frontalment i el motorista, J. C. C. , de 55 anys i veí de Corbera d’Ebre (Ribera d'Ebre), ha mort. Del cotxe, una persona ha resultat ferida lleu. S'han activat quatre patrulles dels Mossos i tres vehicles dels Pompiers d'Aran. La carretera ha quedat tallada en els dos sentis de la marxa i els vehicles que circulaven en sentit sud s'han desviat per la C-28, pel Port de la Bonaigua. S'han registrat fins a cinc quilòmetres de retencions. Poc abans de les quatre s'ha pogut donar pas alternatiu a la circulació. (S'ha afegit la informació relacionada amb la víctima mortal)
Societat
Successos
Una veïna de Mollerussa denuncia per agressió un agent de la Policia Local. El policia ha estat destinat a tasques administratives fins que no s'aclareixin els fets. Una veïna de Mollerussa ha denunciat un agent de la Policia Local per un suposat delicte lleu de lesions. Els Mossos d'Esquadra han obert diligències informatives per esclarir els fets després que la dona aportés un comunicat facultatiu per les suposades lesions lleus que li hauria provocat l'agent. Els fets van tenir lloc dimecres passat quan la dona sortia del col·legi amb el seu fill i van creuar un pas de vianants del carrer Arbeca. Tot i que l'agent li va indicar que no ho podia fer ella va continuar i llavors el policia es va apropar a la dona i li va demanar que s'identifiqués. Segons la denunciant va ser llavors quan la va agafar fortament pel braç i davant la insistència perquè s'identifiqués també pel coll. Fonts municipals han indicat que l'agent en qüestió ha estat destinat a tasques administratives mentre no s'aclareixin els fets.
Societat
Successos
Desactivada l’alerta del Plasecqat un cop finalitzat el transvasament de les fuites en una empresa de Sentmenat. L’incident s’ha produït de matinada i no ha provocat ferits. Protecció Civil de la Generalitat ha donat per finalitzada l’alerta del pla Plasecqat activada aquest dimarts a la matinada arran d’una fuita de productes químics a l’empresa Indukern de Sentmenat (Vallès Occidental). Concretament, s’han produït dues fuites, una important d’àcid clorhídric diluït al 33% des d’un dipòsit que ha provocat vapors irritants i posteriorment una segona d’amoníac en un altre dipòsit. El producte s’ha transvasat a les cisternes de l’empresa i s’han revisat les instal·lacions i descartat cap elements més de risc. D’altra banda, no hi ha hagut cap ferit. La fuita s’ha produït al voltant d’un quart de tres de la matinada i els Bombers han segellat amb escuma un dipòsit que contenia 30.000 litres de l’àcid clorhídric diluït al 33%. El producte ha quedat contingut en un dipòsit de la instal·lació i ha hagut de ser recollit per la mateixa empresa i els Bombers. Posteriorment, a les sis del matí, els Bombers han detectat una fuita en un segon dipòsit, que contenia 10.000 litres d’amoníac. En aquest cas, les maniobres fetes pels Bombers han consistit en recollir tot el producte en diversos bidons amb capacitat per a 1.000 litres conjuntament amb l’empresa. Un cop finalitzat el transvasament, ha calgut netejar les superfícies a on han anat a parar aquests dos productes, cosa que s’ha fet amb dos cisternes de l’empresa. Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Sentmenat han tornat a obrir la circulació de la carretera B-142, que havia estat tallada entre els quilòmetres 4 i 9 preventivament, segons ha informat el Servei Català del Trànsit SCT. Protecció Civil ha informat de l’alerta del pla i dels elements de risc als ajuntaments de la zona i s’ha mantingut en coordinació amb les diferents sales per la possible evolució de l’incident.
Societat
Successos
Els ballarins de Boris Charmatz evocaran el moviment del segle XX a les sales de la Col·lecció del Macba. El Mercat de les Flors torna a portar la dansa al museu, ara de la ma del coreògraf francès a qui dedica un cicle de tres peces. Vint ballarins de diverses generacions ballaran aquest cap de setmana entre obres d’art a les sales de la Col·lecció del Macba. Són els artistes escollits pel coreògraf Boris Charmatz per protagonitzar la peça ’20 ballarins pel segle XX’, que ja s’ha representat a diversos museus del món i arriba a Barcelona en el context del cicle (de tres obres) que el Mercat de les Flors dedica al ballarí francès. Les coreografies individuals que sorprendran els visitants del museu evoquen i “s’apropien” de referents de la dansa del XX, clàssics i postmoderns, però també s’inspiren en el moviment del segle en un sentit ampli, per exemple, en la gestualitat de Chaplin. Charmatz, que dóna llibertat total als ballarins i que participa amb un petit solo, explica el seu interès pe fer entrar la dansa al museu amb la idea que “el cos del ballarí és un arxiu vivent”. De fet, el coreògraf ha convertit el Centre coreogràfic nacional de Rennes i Bretanya, que dirigeix, en el Museu de la Dansa.
Cultura
Arts
Vox no aparta el regidor de Salt investigat per haver estafat una botiga, a l'espera de la resolució judicial. El partit assegura en un comunicat que "no recau cap acusació" sobre Sergio Concepción tot i que segueix investigat. Vox no aparta de moment el regidor de Salt (Gironès) investigat per haver estafat una botiga de compravenda d'or, a l'espera de la resolució judicial. En un comunicat difós a les xarxes socials, el partit ha assegurat que "no recau cap acusació" sobre Sergio Concepción, i assenyala que ha sortit en llibertat "sense càrrecs" ni mesures cautelars després d'haver declarat. Fonts judicials consultades per l'ACN, però, deixen clar que Concepción segueix estan en situació d'investigat per part del jutjat que porta la causa. Vox ha explicat que no prendran cap mesura fins que "s'esclareixin els fets". El regidor de Vox va ser detingut a finals de la setmana passada per estafar una botiga de compravenda d'or a Girona. Juntament amb Concepción, els Mossos van detenir vuit persones més, entre elles la responsable de la botiga, que hauria estafat els propietaris de la franquícia apropiant-se de joies empenyorades i comprades per després donar-les a persones afins a ella i que aquestes les revengessin. A més, la dona havia fet cobrar quatre xecs a nom de la franquícia. Concepción hauria cobrat en metàl·lic alguns d'aquests xecs, juntament amb una altra persona. En un comunicat, l'Ajuntament de Salt va remarcar que la detenció del regidor per un presumpte delicte d'estafa se situa fora de la seva activitat política. L'equip de govern recorda que l'acta de regidor és personal i, per tant, correspon al mateix regidor i al seu grup "l'adopció de qualsevol tipus de decisió".
Societat
Policial
AMPLIACIÓ:Un nen de 6 anys mor ofegat a la piscina municipal de Tàrrega. L'incident ha passat cap a tres quarts de set de la tarda i els serveis d'emergències no han pogut fer res per salvar-li la vida. Un nen de 6 anys ha mort a les piscines municipals d'estiu de Tàrrega aquest dissabte a la tarda, segons ha informat el consistori i el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Els serveis d'emergències han estat alertats de l'incident a les 18.43 hores i fins al lloc s'han desplaçat tres ambulàncies i un psicòleg del SEM. Quan els efectius han arribat, el petit ja era fora de l'aigua i no han pogut fer res per salvar-li la vida. L'Ajuntament de Tàrrega ha expressat a través d'un comunicat el seu "profund dolor" per la mort del nen, que era veí del municipi, ha anul·lat tots els actes de Sant Joan i ha decretat dos dies de dol. El consistori ha explicat que el menor s'ha trobat "inconscient dins la piscina" i que fins al lloc s'han desplaçat efectius de Mossos d'Esquadra, Policia Local i dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que han fet maniobres de reanimació cardiopulmonar al nen sense èxit. L'infant, T.S.B, era veí de Tàrrega i tenia nacionalitat espanyola. L'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, en nom del municipi, ha expressat a la família i els amics el profund dolor i consternació per aquesta mort. "Tota la ciutat està molt afectada i trasbalsada per aquest tristíssim succés", ha manifestat a través d'un comunicat. El consistori ha decretat dos dies de dol oficial i ha demanat que s'obri una investigació policial per aclarir els fets. A més dels dos dies de dol decretats, el consistori també ha suspès tots els actes programats per la festivitat de Sant Joan. De fet, ha detallat que quan s'ha fet oficial la defunció, "s'han aturat tots els actes que s'estaven celebrant". Les Piscines Municipals de Tàrrega romandran tancades durant tot el diumenge.
Societat
Successos
L'Espai Gironès creix un 8% en nombre de visitants i un 12% en vendes durant els mesos de juny i juliol. El percentatge d'estrangers continua augmentant i la despesa mitjana s'ha incrementat un 5% respecte del 2018. El nombre de visitants que han passat per l'Espai Gironès, a Salt, entre els mesos de juny i juliol, ha crescut un 8% respecte del mateix període de l'any passat i les vendes s'han incrementat en un 12, 07%, en comparació amb els mateixos mesos del 2018. Des del centre comercial detallen que els sectors on més han crescut les vendes hi ha la moda i als establiments especialitzats en tecnologia. La despesa mitjana dels visitants durant aquests mesos també ha estat un 5% superior a la de l'any passat. Una situació que el gerent del centre, Pau Jordà, atribueix a la "qualitat i a l'àmplia i diversa oferta d'establiments, productes i serveis" que ofereixen. Pel què fa al perfil dels compradors, el nombre de visitants estrangers continua creixent. Durant el juny i juliol hi ha hagut puntes de fins al 70%, sobretot de turistes francesos i holandesos. D'altra banda, en el sector de la restauració i el lleure, les vendes han crescut un 18% durant aquest període. En concret, els multicinemes Odeón han experimentat un increment d'afluència del 5% al juny i del 26,9% al juliol, sobretot per les estrenes de pel·lícules com X-men, Spiderman, Toy Story 4, El Rey León o Mascotes2. Actualment l'Espai Gironès acull a les seves instal·lacions més de 130 establiments, als quals s'hi sumen l'hotel i la gasolinera exteriors. La xifra representa el 99'3% de l'ocupació total. El centre comercial que va obrir les portes l'any 2005, disposa de 40.000 metres quadrats de superfície de lloguer que està distribuïda en dues plantes i ofereix als clients 2.500 places d’aparcament gratuïtes i wifi, a més de carregadors per a vehicles elèctrics.
Economia
Moda
Un treballador queda ferit greu en esfondrar-se un mur d’una obra a Soses. La víctima és un veí de Lleida de 42 anys. Un treballador ha quedat ferit greu aquest dilluns al migdia en esfondrar-se un mur d’una obra a Soses (Segrià), segons han informat els Bombers de la Generalitat. Els fets s’han produït poc després de la una del migdia en una obra situada a la Plaça Montull de la localitat quan l'home treballava en la construcció d’un mur i aquest s’ha esfondrat. Com a conseqüència, l’home ha caigut des d’una alçada de tres metres fins als fonaments de l’obra i ha patit ferides de gravetat. La víctima, un veí de Lleida de 42 anys, ha estat traslladada a un centre hospitalari.
Societat
Successos
Arrenca la mediació per evitar la vaga dels treballadors de terra d'Iberia del 21 al 24 de setembre. Directiva i sindicats es reuneixen l'endemà que s'anunciessin vuit jornades més de vaga a tot l'Estat. La novena reunió entre el personal de terra d'Iberia de l'aeroport del Prat i representants de la direcció per evitar la vaga convocada entre el 21 i el 24 de setembre ha començat aquest dimarts a la seu del Departament de Treball del Govern. Treballadors i directius han arribat a la trobada després d'un estiu amb aturades intermitents que no han servit per solucionar un conflicte que fa més d'un any que s'allarga. Els sindicats denuncien la temporalitat dels llocs de treball -afectaria un 50% de la plantilla d'uns 2.000 treballadors, segons la UGT- i demanen una solució específica per a l'aeroport del Prat. La mediació arriba l'endemà que els treballadors del 'handling' convoquessin vaga arreu de l'Estat tots els dilluns entre el 30 de setembre i el 18 de novembre. Abans d'entrar, el portaveu d'UGT, Omar Minguillón, ha dit que tenen voluntat d'arribar a un acord tot i que el comitè d'empresa arriba "més aixafat" a la reunió perquè l'última vegada la directiva es va aixecar de la mesa. "Esperem que canvií la posició de l'empresa i que sigui més dialogant", ha insistit. D'altra banda, el representant sindical ha desvinculat la seva mediació de la negociació per evitar la vaga estatal i ha remarcat que ells només venen aquí per parlar de l'aeroport del Prat Barcelona. "No puc parlar-ne de la mateixa manera que no parlo de les vagues de Nissan", ha aclarit. Els treballadors del 'handling' d'Iberia són els que realitzen les tasques de facturació, embarcaments de passatgers i càrrega i descàrrega d'equipatges. Al Prat, ja han fet cinc jornades de vaga aquest estiu -el 27 i 28 de juliol, el 24 i 25 d'agost i el 30 i 31 d'agost-, que van provocar cancel·lacions de centenars de vols i van afectar l'operativa habitual de l'aeroport sense generar incidències greus.
Economia
Infraestructures
Tardà diu que confia "poquet" en Sánchez però celebra que "reconegui que s'ha de parlar de tot". El diputat d'ERC al Congrés assegura que ara el Govern fa feina "per acumular forces" però que en algun moment caldrà "desobeir". El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha assegurat aquest dissabte en una entrevista al 'Via Lliure' de RAC1 que confia "poquet" en el president espanyol Pedro Sánchez però que ja és "molt" que a Madrid "reconeguin que s'ha de parlar de tot". "Fins ara deien que només es podia parlar del que els interessa a ells", ha assegurat Tardà el dia abans de la trobada entre el president Quim Torra i Sánchez. Tardà ha dit que és difícil refiar-se de qui "ha permès que hi hagi presos polítics i exiliats" però ha remarcat que els independentistes estan "obligats a trobar un marc de diàleg". Amb tot, també ha advertit que "quan calgui" s'haurà de "desobeir". Segons Tardà, l'actual govern de Quim Torra "té una feina extraordinària en benefici dels catalans per acumular forces". "Però hem de reconèixer que haurem de desobeir, quan calgui, perquè el que estem protagonitzant és un gran procés de desobediència", ha afegit. Tardà també ha assegurat que està "convençut" que hi hagués hagut un "bany de sang" si s'hagués intentat implementar la República declarada al Parlament de Catalunya.
Política
Partits
ACTUALIZACIÓ:Un ciclista de 74 anys mor atropellat per un turisme a la C-31, a Gavà. El sinistre ha passat a dos quarts de deu del matí. ACN Barcelona .- Un ciclista ha mort atropellat per un turisme aquest diumenge al matí a la C-31, al terme de Gavà (Baix Llobregat). Segons ha informat el Servei Català del Trànsit els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís de l'accident a les 9.32 del matí. El ciclista circulava tot sol per la C-31, en sentit Tarragona, quan, per causes que s'estan investigant, ha estat atropellat mortalment pel turisme, al quilòmetre 184,1 de la via. Com a conseqüència el ciclista, L.B.C, de 74 anys i veí de l'Hospitalet de Llobregat, ha resultat mort i el conductor del turisme n'ha sortit il·lès. Arran de la incidència, s'han activat tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, una dotació dels Bombers de la Generalitat i una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Pel que fa a l'afectació viària, la circulació s'ha hagut de tallar momentàniament, poc després s'ha obert un carril al trànsit i a les 11.50 h s'ha normalitzat la circulació.
Societat
Successos
Presó per al presumpte llop solitari afí a Daesh detingut a Barcelona divendres. L'Audiència Nacional li atribueix enaltiment del terrorisme i autoadoctrinament a través de les xarxes socials. El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha decretat presó incondicional per al presumpte llop solitari afí a Daesh detingut a Barcelona divendres. Tenia la voluntat de cometre un atemptat terrorista. El magistrat li atribueix un delicte d'enaltiment del terrorisme i autoadoctrinament a través de les xarxes socials, ha publicat 'El Periódico' i han confirmat a l'ACN fonts jurídiques. L'home, d'origen marroquí, s'havia saltat el confinament diverses vegades i la Guàrdia Civil creu que ho feia per buscar objectius. De fet, el cos apunta que existien referències de la radicalització i afinitat del detingut amb DAESH des de com a mínim quatre anys, però ha estat durant l'estat d'alarma quan el procés s'ha vist culminat.
Societat
Successos
AMPLIACIÓ:Investiguen l'alcaldessa de Berga per no retirar l'estelada de la façana de l'Ajuntament durant el 27-S i el 20-D. Venturós haurà de declarar el proper 5 d'abril per un presumpte delicte electoral. L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), haurà de declarar davant del Jutjat d'Instrucció número 1 de Berga per un presumpte delicte electoral. Venturós ha rebut la citació judicial en qualitat d'investigada per haver fet cas omís als requeriments de la Junta Electoral Central de retirar l'estelada del balcó de l'Ajuntament durant les jornades electorals del 27-S i del 20-D. En declaracions a l'ACN, Venturós ha explicat que "vam decidir no treure l'estelada perquè no volíem esquivar el desafiament democràtic que tenim des de l'Estat". "Aquí el què es pretén jutjar no és una acció en concret d'una alcaldessa, sinó la voluntat de tot un poble i entenem aquesta citació com una mostra més de les agressions de l'Estat contra el poble català", ha assegurat. Montse Venturós haurà de personar-se el proper 5 d'abril als Jutjats de Berga en qualitat d'investigada (el que abans de l'aprovació de la llei d'enjudiciament criminal es coneixia amb el terme d'imputada). La citació judicial que ha rebut és per un presumpte delicte electoral, ja que no va fer cas dels requeriments de la Junta Electoral Central per retirar l'estelada del balcó de l'Ajuntament durant les jornades electorals al Parlament del 27-S i les estatals del 20-D. En totes dues ocasions, van ser els Mossos d'Esquadra qui finalment les van haver de retirar. En declaracions a l'ACN, Venturós s'ha mostrat "conseqüent" i ha dit que va prendre la decisió de no treure l'estelada del balcó "d'acord amb la política netament independentista manifestada a través de les urnes per la ciutadania de Berga". "La independència la conquerirem demostrant que la legitimitat de les urnes vol ser silenciada per una legalitat que ja només accepta una minoria i per tant jo com a alcaldessa em dec al poble i això és el que faré, respectar la decisió del poble", ha assegurat. Per altra banda, Venturós ha recordat que la decisió de fer cas omís als requeriments de la Junta Electoral Central de retirar l'estelada del balcó de l'Ajuntament de Berga responia també a la mateixa voluntat popular, ja que es tracta d'un acord aprovat per Ple en data de 6 de desembre de 2012. Concretament, en aquest Ple es va aprovar la moció presentada per l'Assemblea Nacional Catalana Berga (ANC Berga) en la que el consistori berguedà s'adheria a la campanya 'Penja-la i no la despengis fins a la independència', consistent en la col·locació de banderes estelades als balcons i edificis de Berga i en la col·locació de manera permanent de la bandera estelada en llocs públics i visibles de Berga, entre ells al pal central de la façana de l'edifici de l'Ajuntament de Berga. L'alcaldessa espera ara rebre els suport de la resta de forces polítiques amb representació al consistori berguedà.
Política
Partits
Més de 600 alumnes, a la Trobada de Centres Escolars de Mollerussa Capital de la Sardana 2016. Una sardana de germanor tanca una jornada en què també s'han lliurat els premis del concurs de cartells 'Aplec 2016'. Més de 600 escolars han participat aquest divendres al matí a la Trobada de Centres Escolars, celebrada dins els actes de Mollerussa, Capital de la Sardana 2016 i que ha format part del programa de Festes de Sant Isidori de la capital del Pla d'Urgell. La jornada ha aplegat els participants al programa 'Saltem i Ballem' d'ensenyament de la sardana, que han omplert el Pavelló Onze de Setembre de Mollerussa. Tos han pogut gaudir de cant coral amb l'IES Terres de Ponent, audicions de música popular a càrrec de l'Escola de Música, sardanes de punts lliures a càrrec del Grup Montserrat de Lleida i altres activitats. Una sardana de germanor ha tancat la jornada en què també s'han lliurant els premis del concurs de cartells 'Aplec 2016'. També s'ha presentat la tenora com a instrument de nova incorporació dins l'Escola Municipal de Música de Mollerussa, una presentació que ha anat a càrrec del professor Jordi Guixé. El director d'aquesta escola Miquel Hortigüela, ha explicat que la tenora és l'instrument solista i el més sensible dins el món sardanista, i que s'ha aprofitat el fet que en l'acte hi hagués una cobla per dur a terme la presentació. Una sardana de germanor ha servit com a cloenda a una jornada que també ha inclòs el lliurament dels Premis del concurs de cartells 'Aplec 2016'. Aquest concurs, distribuït en tres categories, premiava el millor treball de cada grup d'edat. Els premis han estat, en la categoria de Cicle Superior de Primària, Laura Cusiné, (del Col·legi El Carme); en la de 1r i 2n d'ESO, Laia Camats (del Terres de Ponent); i en 3r i 4t d'ESO, Marian Rodríguez (del Terres de Ponent). La imatge creada per aquesta darrera serà la que s'utilitzarà al cartell de l'Aplec de Mollerussa del pròxim 28 de maig de 2016. Els centres participants en aquesta trobada han estat el CEE Siloé, l'Escola Les Arrels, l'Escola Pompeu Fabra, el Col·legi El Carme, l'Escola Mestre Ignasi Peraire, l'Escola de Dansa, l'Escola de Música, el Centre de Formació d'Adults, l'Institut La Serra, el Col·legi La Salle i l'Institut Terres de Ponent.
Cultura
Festa i cultura popular
Salut preveu implementar més cribratges en empreses, barris o esdeveniments on es produeixin brots. 568 'gestors covid' contractats per identificar els contactes estrets d'un positiu s'incorporen als CAP aquesta setmana. El Departament de Salut preveu anar implementant cribratges en àmbits laborals, barris o esdeveniments on es produeixin brots importants de coronavirus. Ho ha explicat la consellera Alba Vergés, que ha recordat que és una pràctica que s'ha fet al Segrià i en altres llocs i que ara es vol fer més. "Això vol dir desplegament, fer proves in situ i gestionar els resultats de les proves", ha afirmat. La consellera ha visitat aquest dijous el CAP Roger de Barcelona per conèixer la feina dels 'gestors covid', la nova figura encarregada d'identificar els contactes estrets d'una persona amb coronavirus. Se n'han contractat 568, alguns dels quals ja estan treballant i es preveu que en els propers dies s'incorpori la resta.
Societat
Salut
Detingut un home a Banyoles per agredir un agent quan el volia identificar per saltar-se l'ordre de confinament. Mercat setmanal amb 32 parades de marxants i restringit a parades d'alimentació. La Policia Local de Banyoles ha detingut un home per agredir un agent que li havia requerit que s'identifiqués per saltar-se l'ordre de confinament. Els fets han tingut lloc cap a les dues de la matinada d'aquest dimecres al barri de la Farga. Els agents han vist un home pel carrer i li han demanat la identificació. Aleshores, ha colpejat un policia. Per això, l'han acabat detenint. Aquest dimarts, la policia del municipi va obrir nou expedients sancionadors més a ciutadans que incomplien les restriccions de desplaçament fixades per l'estat d'alarma pel coronavirus. Segons informa l'ajuntament, aquest dimecres al matí s'ha fet el mercat setmanal. Tot i que en un principi l'equip de govern havia acordat suspendre'ls, es manté segons les directrius fixades divendres per la Generalitat. Es limita a les parades d'alimentació. Aquest dimecres han parat 32 dels 41 marxants que hi ha habitualment. Les parades s'han ubicat als seus emplaçaments habituals amb l'objectiu de no confondre els clients i s'han respectat les mesures establertes, respectant la distància entre parades i reforçant les mesures d'higiene.
Societat
Policial
Torra: "Cridaré els ciutadans a les urnes quan tinguem encarrilades totes les solucions per sortir de la crisi". El president del Govern apel·la a la responsabilitat de PSC i CatECP perquè l'Estat enviï recursos a Catalunya. "Cridaré els ciutadans a les urnes quan tinguem encarrilades totes les solucions per sortir de la crisi". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reiterat l'aposta per convocar eleccions un cop s'hagi encarat la recuperació de la pandèmia. Durant la sessió de control en el ple d'aquest dimecres, el cap del Govern ha replicat així l'enèsima petició dels comuns perquè convoqui ja la cita electoral, de la mà de la presidenta de CatECP, Jéssica Albiach. Per la seva banda, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha preguntat a Torra com remodelarà els pressupostos per afrontar l'emergència educativa. El president ha apel·lat a la responsabilitat de socialistes i comuns perquè l'Estat enviï a Catalunya més recursos econòmics. Torra ha reiterat que, en part, la capacitat de la recuperació econòmica de Catalunya i la gestió dels recursos depèn de l'ajut que enviï el govern espanyol, -"el seu", ha dit dirigint-se a Iceta. "Tenen la responsabilitat dels recursos de Catalunya", ha afegit el president del Govern, que ha instat el líder del PSC a "tenir en compte" els "interessos" del país.
Política
Govern
Les obres de desdoblament de la C-260 a Vilatenim finalitzaran el maig del 2017. Els veïns afectats s'han reunit aquest dimarts amb representants de l'Ajuntament i tècnics per parlar de les afectacions. L'Ajuntament de Figueres s'ha reunit aquest dimarts amb els veïns afectats per les obres de desdoblament de la C-260 a Vilatenim per informar-los del calendari i de les diferents fases d'execució acompanyats de tècnics. Es tracta d'un tram de 750 metres, l'últim que quedava per desdoblar en aquesta carretera que uneix Figueres amb Roses. Concretament va des de l'enllaç amb la carretera N-II fins a la rotonda de Vilatenim, on comença el tram ja desdoblat. La inversió prevista és de 16,9 milions dels quals 8,9 seran per a l'execució de l’obra —2,27 milions menys que el pressupost de licitació— i gairebé 8 milions per a l'expropiació d'unes 13 edificacions. També hi ha prevista la construcció de calçades laterals i dos nous vials urbans al sud i al nord. Les màquines arribaran a mitjans de febrer i l'obra s'allargarà fins al maig del 2017. La principal afectació del trànsit serà a l'última fase quan s'intervingui el tronc central de la via. El trànsit es traslladarà pels nous laterals, pel camí vell de Vilatenim a nord i la nova prolongació del carrer Itàlia en direcció sud. La reunió s'ha fet aquest vespre amb responsables tècnics del projecte per tal de detallar als veïns l'inici de les obres, les fases i el calendari previst. A mitjans de gener es van començar a fer les noves connexions dels serveis existents –aigua, llum, clavegueram, telefonia i gas- al front actual de la carretera i la previsió és que les màquines comencin a treballar a la carretera a mitjans de febrer. El temps d'execució és de 15 mesos i es farà en tres fases. En la primera, que començarà el febrer i s'allargarà fins a l'octubre d'enguany, s'executarà el vial Nord i Sud (prolongació del carrer Itàlia). Per això caldrà enderrocar les expropiacions fetes. El vial Sud discorre paral·lel a la C-260 i relativament proper al riu Manol. Connecta el sud de Vilatenim amb la zona industrial situada a l’altre costat de l'N-II. Els treballs preveuen una rotonda a la part inicial (rotonda del Far de l'Empordà), un vial d'uns 550 metres de llarg i un pas sota l'N-II de 41,6 metres. Precisament en aquesta fase caldrà interrompre de forma puntual l'N-II per poder foradar per sota el talús però es donarà pas alternatiu, de manera que els vehicles circularan pel carril contrari mentre durin les obres al talús. Pel que fa al vial Nord, aquest és perpendicular a la C-260 i paral·lel a l'N-II. Se situa a l'inici de l’actuació i permet donar continuïtat de la calçada lateral nord del desdoblament fins al camí vell de Vilatenim. Tindrà una longitud d'uns 240 metres. En una segona fase, de setembre a març del 2017, es faran els carrils laterals sense que hi hagi necessitat d'intervenir en el tronc central de la carretera. Les calçades laterals tindran 6 metres d'amplada, dels quals 4 corresponen al carril de circulació i 2 als aparcaments. A partir de la calçada lateral es formaran les voreres. I finalment, de març fins al maig del 2017, es procedirà a l'última fase que afectarà l'actual via, de manera que el trànsit s'haurà de traslladar als laterals fets en la segona fase i pel Camí Vell de Vilatenim a nord i la nova prolongació del carrer Itàlia en direcció sud. El tronc central estarà format per dos carrils de 3,20 metres amb voral interior d'1 metre i voral exterior d'1,5 metres. A més a més, la mitjana inclourà barreres rígides de formigó (New Jersey) d' 1,6 metres. Per possibilitar que els vianants puguin travessar la carretera, es preveu la creació d'una passarel·la amb rampes i escales a cada costat. La passera se situarà a la continuació del carrer Baladres, a prop de la rotonda final. Farà 24 metres de longitud i dos laterals de 18 i 14 metres. El cost de les obres El Departament de Territori i Sostenibilitat va comunicar el 15 de gener passat l'inici de les obres en aquest tram així com la inversió prevista, un total de 16,9 milions, dels quals 8,9 seran per a l'execució de l’obra —2,27 milions menys que el pressupost de licitació— i gairebé 8 milions per a l'expropiació d'unes 13 edificacions per poder fer l'obra. La C-260, que uneix Figueres i Roses, suporta una mitjana anual d'entre 21.000 i 24.000 vehicles al dia, tot i que pot arribar als 43.000 vehicles diaris durant el mes d'agost. El desdoblament pretén resoldre els problemes de congestió que es produeixen en aquest tram d'entrada a Figueres, amb l'execució d'una via amb les suficients característiques de capacitat i seguretat i respectant, alhora, el seu entorn urbà.
Economia
Infraestructures
Aragonès condemna els actes de "grups minoritaris" davant el Parlament i nega que Torra els hagi esperonat. El vicepresident avisa que "per moltes sentències, els independentistes no desapareixeran". El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha celebrat la "jornada festiva" de la Diada i ha condemnat els actes de "grups minoritaris" davant el Parlament i l'agressió a una periodista de TVE. En una entrevista a Tele 5, el també adjunt a la presidència d'ERC ha negat que el president de la Generalitat, Quim Torra, hagi esperonat aquestes actuacions, tal com diu Cs. Es tracta, segons ha dit, d'actuacions "molt minoritàries" que no representen l'independentisme. D'altra banda, Aragonès ha defensat que s'ha de buscar uns solució política al "problema polític" tot assegurant que la via penal no resoldrà res. "Per moltes sentències, els independentistes no desapareixerem", ha afegit. Aragonès no ha entrat en les xifres concretes de manifestants a la Diada respecte a les edicions anteriors i ha celebrat irònicament que celebra que ara es donin per bones xifres anteriors que s'havien qüestionat. "En qualsevol cas centenars de milers de persones han sortit al carrer per defensar el dret a l'autodeterminació i demanar una solució política a un conflicte polític", ha afegit. Preguntat per les relacions entre JxCat i ERC, Aragonès ha respost que els matisos entre els dos són "molt menors" comparat amb com es relacionen PSOE i Unides Podem d'una banda, o PP i Cs de l'altra.
Política
Partits
El Gremi de Pastisseria preveu mantenir les vendes i pronostica que es menjaran 250.000 quilos de panellets artesans. El president destaca que el consum ja no es concentra només en el dia de Tots Sants, sinó que es dilata un parell de setmanes. El president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Elies Miró, ha explicat a l'ACN que el pronòstic de vendes pel 2016 de panellets artesans a Catalunya se situarà als 250.000 quilos, una xifra similar a la de l'any passat. Miró ha destacat que la venda del producte és molt estable i es manté gràcies al fet que la temporada s'allarga i ja no només es venen durant dos dies, sinó durant 12 o 15. Els preus també es mantindran estables com els darrers anys i es tornaran a situar entre els 45 i els 55 euros per quilo, al voltant de 80 cèntims per panellet. Des del gremi s'adverteix que algunes grans superfícies estan venent paquets de panellets industrials a un preu superior al de la pastisseria, i que, a més, estan elaborats a partir de fècula de patata o substitutius, conservants i colorants en comptes de sucre i ametlla. El president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Elies Miró, ha explicat que la venda del panellet està estabilitzada en comparació a l'època prèvia a la crisi. "Potser abans de la crisi se'n venia alguns quilos més", ha recordat, "però es pot dir que s'ha remuntat una part tot i que l'altra no s'ha acabat de recuperar per un canvi d'hàbits o costums ". Miró ha assenyalat que el rei "indiscutible" de la diada serà el panellet de pinyons, fet amb una massa dolça a base de sucre, ametlla crua mòlta, ou batut a punt de neu i ratlladura de llimona i cobert amb clara d’ou per permetre adherir-hi la capa de pinyons. Tot i això, els panellets d'ametlla, coco o fruita també seran dels més venuts. Miró ha explicat que cada any els pastissers d'arreu de Catalunya innoven per aportar un plus als seus clients. Enguany no s'ha posat a la venda cap novetat destacable, però el pastisser ha assenyalat que els panellet amb sabor a xocolata o amb xocolata a dins seran un dels reclams. D'altra banda, els panellets de taronja o fruita de la passió també tindran sortida entre els paladars més innovadors. Si bé fa uns anys amb l'esclat dels còctels, la venda del panellet de 'mojito' s'havia estès entre les pastisseries catalanes, enguany l'elaboració d'aquesta varietat ha baixat una mica. Segons el president del gremi de pastissers, les variacions del panellet tradicional fan que un producte tan calòric pugui virar cap a un producte "més menjable" i més 'light'. Panellet artesà versus industrial Des del gremi també es vol posar en valor l'elaboració tradicional dels panellets perquè el client pugui decidir amb criteri si compra un producte artesà o un d'industrial. En primer lloc, a les pastisseries artesanes els panellets es fan al dia per aconseguir que, sense cap mena d’additiu, aguantin tendres almenys 48 hores un cop se l'emporta el client. Un panellet industrial, en canvi, porta diversos tipus de conservants per tal que el producte pugui sobreviure setmanes o mesos emmagatzemat o en el lineal del supermercat. D'altra banda, l'ús de fècules o substitutius permet a la pastisseria industrial abaratir el panellet, ja que el seu preu ve marcat pel cost de productes com les ametlles o els pinyons, molt més cars que la patata o el moniato. L'elaboració també és un element a tenir en compte alhora de comparar un panellet artesà en comparació a un d'industrial. Els panellets artesans s’elaboren un a un. És un producte que, per la seva mida i procés d'elaboració, requereix moltes hores de treball a l’obrador i moltes mans. El pastisser pot trigar més de tres hores a fer una plata variada de panellets de forma artesana, des que s'obre el sac de fruits secs per començar a elaborar el massapà i fins que els panellets arriben al taulell de venda.
Economia
Agroalimentació
Endesa posa en servei la nova línia d'alta tensió entre Juià i Bellcaire per reforçar l'alimentació de la Costa Brava. La companyia ha invertit 5,36 MEUR en aquesta infraestructura, que té 20 quilòmetres de longitud i compta amb 74 torres. Endesa ha posat en funcionament la nova línia elèctrica d'alta tensió que uneix les subestacions de Julià (Gironès) i Bellcaire (Baix Empordà). La línia reforçarà la xarxa d'alimentació de la Costa Brava i ha comptat amb una inversió de 5,36 MEUR. L'estesa, de 110 kV, té 20 quilòmetres de longitud i 74 torres que discorren entre dues comarques. La infraestructura es va començar a construir l'any passat i permet disposat de tres subsistemes de 110 kV independents. Això permetrà, segons la companyia, un estalvi de pèrdues energètiques i, alhora, garantirà el servei davant de qualsevol incidència o descàrrega. La nova línia també comportarà la remodelació de la xarxa de mitjana tensió de les comarques per on discorre. La nova línia d'alta tensió, que es va començar a construir l'any passat, ja està operativa. Després d'un període de proves, Endesa ha anunciat que la posava en marxa amb l'objectiu de millorar la xarxa d'alimentació de la Costa Brava. En total, compta amb 20 quilòmetres de recorregut , 74 torres metàl·liques i tres subsistemes de 110 kV independents, que garantiran el subministrament en cas d'incidències. La companyia també ha adoptat mesures ambientals a la línia com ara el tractament cromàtic de les torres amb l'objectiu d'integrar-les a l'entorn i s'hi ha col·locat dispositius per protegir l'avifauna en tot el seu traçat. A més, s'han instal·lat elements anti-posada i anti-electrocució als suports més propers al riu Ter. També s'hi ha introduït mesures reductores dels sorolls a l'extrem de Bellcaire per tal de minimitzar l'impacte dels decibels. Al terme de Foixà, a més, s’ha aprofitat el corredor d’una línia existent de mitjana tensió per compactar aquesta infraestructura amb la nova per reduir l'impacte visual.
Economia
Infraestructures
Aitona prepara la nova campanya de visites als camps de presseguers florits i aspira superar les 18.000 de l'any passat. S'incorporen enguany un tast de productes locals i noves rutes guiades amb bicicleta, quad i per a caminadors especials. L'Ajuntament d'Aitona (Segrià) organitza per setè any consecutiu les rutes de la floració dels presseguers fruiters, que inunden el paisatge de color rosa, amb visites guiades que fan els mateixos pagesos del municipi per donar a conèixer l'agricultura de regadiu i el patrimoni cultural del municipi. La nova campanya del projecte Fruiturisme, que es desenvoluparà del 4 al 27 de març, incorpora com a novetats un tast de productes locals i rutes amb bicicleta, quad i per a caminadors especials, i també es mantenen els vols amb globus aerostàtic per veure el paisatge florit des del cel que es van estrenar el 2018. Des d'aquest febrer, ja es poden formalitzar les reserves per a participar en les visites guiades. L'Ajuntament confia poder superar les 18.000 assolides l'any passat. Aitona tornarà a oferir aquest març, de dilluns a dijous i els caps de setmana, les visites turístiques guiades per pagesos i per guies locals voluntaris pels camps de presseguers florits del municipi, que s'emmarquen en el projecte Fruiturisme endegat pel consistori. Les visites estructurades permetran al visitant descobrir i gaudir dels camps florits que inunden de color rosa el paisatge, mentre que les visites pel nucli antic de la població serviran per conèixer el seu patrimoni i la seva oferta turística. Novetats Entre les novetats de la nova temporada, destaquen la creació de 'TastAitona', que permetrà els visitants degustar alguns dels productes elaborats pels productors locals com ara melmelades, formatges, embotits, fruita, mel i xocolata, entre d'altres, i la posada en marxa de noves rutes en bicicleta -amb una durada de tres hores- i en quad. Així mateix, es manté enguany el servei de globus aerostàtics per poder gaudir dels arbres florits des del cel. Enguany, a més, s'ha programat el 16 de març un concert del grup Serratejant a l'ermita de Sant Joan de Carratalà. La previsió de l'Ajuntament per aquesta nova edició de la campanya 'Aitona en Flor' és continuar creixent pel que fa al nombre de visitants i superar la xifra de 18.000 persones de l'edició anterior, que ja va representar un salt exponencial molt important en relació amb el 2017, que va registrar 5.500 visitants, i el 2016, que en va tenir 1.500. Durant la presentació de la campanya 'Aitona en Flor' 2019, l'alcaldessa Rosa Pujol ha explicat que es tracta d'un "projecte turístic sostenible, consolidat, en evolució constant", que "posa en valor" el poble, la seva agricultura, la gent i la fruita, i "amb el propòsit de continuar creixent". Es tracta d'un projecte "obert a tota mena de visitants i, sobretot, amb la voluntat d'internacionalitzar-lo", segons ha remarcat Pujol. L'any passat van visitar els camps florits el cònsol del Japó i enguany a la Fira de FITUR de Madrid l'alcaldessa d'Aitona es va reunir amb l'encarregada de negocis de Tailàndia, Nata Napa Kongsri, a qui va convidar a visitar el municipi per la semblança que té la floració del Segrià amb la flor de lotus d'aquell país asiàtic. En aquest sentit, s'inaugurarà una mostra sobre la flor de lotus a Tailàndia. L'Ajuntament d'Aitona ja va donar el tret de sortida fa una setmana a la nova temporada d''Aitona en Flor' 2019 amb l'obertura de les reserves a través del web www.fruiturisme.info. A través d'aquesta plataforma ja es pot fer la reserva del dia i l'hora de la visita amb la finalitat de regular el nombre de turistes i evitar les aglomeracions. De les 2.500 places que s'ofereixen a la plataforma per visitar els camps florits, ja se n'han venut més d'un miler. Col·laboració amb la Ribera d'Ebre Una altra novetat és la col·laboració de l'Ajuntament d'Aitona amb el Consell Comarcal de la Ribera de l'Ebre, que també està potenciant el turisme de la flor. Iniciada enguany, aquesta aliança 'Aitona-Ribera d'Ebre' s'adreça a potenciar la flor, el patrimoni i la gastronomia. La tècnica de turisme de l'Ajuntament d'Aitona, Dolors Pelegrí, ha assenyalat que s'ha "aconseguit consolidar una oferta turística territorial, establint sinergies", tant amb territoris propers com és el cas de la Ribera d'Ebre, com a nivell internacional, amb el Japó l'any passat i Tailàndia, aquest 2019. Pelegrí ha explicat que el perfil del visitant està canviant. "Si inicialment venien parelles pel seu compte, actualment tenen visitants que es desplacen en autocars organitzats, grups d'estrangers, famílies senceres i molta gent que vol repetir amb altres familiars o amics", ha detallat. També l'estada dels visitants s'ha allargat i, si en principi, la gent anava a Aitona a passar un matí, "ara hi ha demanda de fer activitats matí i tarda i, fins i tot, d'ampliar el programa a caps de setmana o bé a períodes de dos o tres dies, la qual cosa implica pernoctacions a la zona", ha dit Pelegrí.
Economia
Agroalimentació
Mor un home de 48 anys ofegat a la platja de les Filipines de Viladecans. La víctima és de nacionalitat espanyola i l'ha tret de l'aigua el servei de socorrisme. Un home de 48 anys i de nacionalitat espanyola ha mort aquest diumenge a la tarda a la platja de les Filipines de Viladecans (Baix Llobregat), segons ha confirmat Protecció Civil. El telèfon d'emergències 112 ha estat alertat de l'incident a les 15.41 hores i fins al lloc s'han desplaçat tres ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques. L'home ha estat tret de l'aigua inconscient pel servei de socorrisme de la platja, que li ha fet les maniobres de reanimació fins que han arribat els efectius del SEM. Amb tot, l'home ha mort. Aquest diumenge onejava la bandera groga a la platja de les Filipines.
Societat
Successos
Una trentena de persones es concentra a Lleida per protestar contra el desallotjament del CSO La Chispa. Han desplegat pancartes i cridat consignes a favor de l'okupació a la plaça Ricard Vinyes. Una trentena de persones s'ha concentrat aquest dijous al vespre a la plaça Ricard Vinyes de Lleida per protestar contra el desallotjament i posterior enderroc del Centre Social Okupat (CSO) La Chispa, que ha tingut lloc a primera hora del matí. Els concentrats han estat majoritàriament joves que han desplegat pancartes contra el desallotjament i favor de l'okupació. Així mateix també han cridat consignes i han repartit fulletons amb informació del que ha passat i s'ha estat fent a La Chispa fins que ha tingut lloc el desallotjament. Diverses patrulles dels Mossos d'Esquadra han estat controlant la concentració a distància de la mateixa manera que algunes unitats de la Brigada Mòbil que estaven encara més allunyades, aparcades a Rovira Roure. Passades les vuit d'aquest dijous al matí diversos efectius de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra han entrat al CSO 'la Chispa' per tal de dur a terme el desallotjament de l'immoble, propietat de l'empresa immobiliària UA S.L., en compliment d'una ordre judicial. Les tres persones que hi havia en aquell moment han decidit abandonar la casa voluntàriament després de retirar alguns objectes de l'interior. Els okupes han assegurat que ningú els havia comunicat que es duria a terme el desallotjament i han criticat que no se'ls hagi mostrat cap ordre judicial que acredités l'actuació. Posteriorment, una excavadora s'ha desplaçat fins al lloc. Un parell de joves s'hi ha enfilat per evitar que pogués accedir a l'interior del recinte de la casa tot i que finalment han acabat desistint la seva protesta davant la petició dels Mossos i han baixat del vehicle, que ha acabat entrant a la finca per començar a tirar a terra l'immoble que ha quedat totalment desmantellat en una hora. El jutjat penal número 3 de Lleida havia ordenat fa prop d'un any el desallotjament del CSO 'La Chispa' okupat des del desembre de 2007. El 14 de desembre de 2016 va tenir lloc el judici contra dues persones que residien a la casa, acusades per usurpació de l'espai, mentre altres dues acusades del mateix delicte van ser jutjades el 7 de març d'aquest any. El jutjat va condemnar a totes elles a pagar una multa de 450 euros cadascun per un delicte d'usurpació, per tal d'indemnitzar l'empresa immobiliària propietària pels desperfectes ocasionats a l'edifici.
Societat
Successos
La Mollerussa Lan Party arriba a la 12a edició amb millores de connectivitat i consolidant la vessant 'kids'. Per segon any es preveu superar la xifra dels 700 inscrits, dada que situa la trobada al capdavant de Catalunya. La Mollerussa Lan Party (MLP) arriba aquest cap de setmana a la seva 12a edició com a certamen consolidat i de referència dins el món de les partys, així com amb bones "sensacions i expectatives", segons ha explicat aquest dimarts l'alcalde i president de Fira de Mollerusa, Marc Solsona, en la presentació del saló. La trobada, que obrirà les seves portes dijous a la tarda i s'allargarà fins diumenge, confia superar per segon any consecutiu la xifra dels 700 inscrits, una dada que la situa al capdavant de les partys a Catalunya i al pòdium a nivell estatal, per darrere de l'Euskal, Encouter de Viscaia i la de Tenerife. L'esdeveniment consolida la seva vessant 'kids' amb més de 200 joves estudiants que visitaran la MLP i hi faran activitats. El director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, ha recordat que l'esdeveniment està obert a aficionats i públic en general de les deu de matí a les deu de la nit. A més de visitar el certamen i el saló amb empreses vinculades al sector que hi seran presents, els visitants podran assistir a les dues xerrades previstes, les quals tindran com a temes la refrigeració líquida per a ordinadors i la ciberseguretat. Roure s'ha referit així mateix a la signatura d'un conveni amb l'operador tecnològic Adamo, acord que, ha dit, contribuirà a estar a "l'avantguarda de tecnologia", millorant "les condicions tecnlògiques d'aquesta fira i de les properes que s'hi organitzen". En aquest sentit, el portaveu de l'associació MLP, Eduard Roca, ha afegit que aquest conveni suposarà augmentar 1 Giga – passant de les 3 actuals a un total de 4 – en la connexió a Internet. Més de 200 joves estudiants visitaran i faran activitats a la MLP Kids D'altra banda, la trobada, que està coorganitzada per Fira de Mollerussa i el col·lectiu Mollerussa Lan Party, comptarà un any més amb l'espai MLP Kids adreçat a un públic més jove i en el qual participaran enguany més de 200 estudiants. D'aquests, 150 seran alumnes de 5è i 6è de primària dels col·legis de la ciutat Mestre Ignasi Peraire i Pompeu Fabra, que visitaran el saló el divendres al matí, mentre que la resta (64) seran estudiants de 2n i 3r d'ESO dels quatre instituts de la capital de Pla d'Urgell que, en equips de 4 alumnes i de 4 equips per centre, participaran en una Hackathon, competint amb diferents reptes que se'ls ficaran i que hauran de resoldre amb el llenguatge de programació Scratch. Una Micro Drone Party, una de les novetats d'enguany Una de les novetats d'enguany serà una Micro Drone Party, una iniciativa en la qual s'han apuntat 25 pilots participants en la Mollerussa Drone Party i que té com a repte habilitar un mini circuït amb obstacles on volaran aquests petits drones, dotats amb càmeres 4K i que permeten volar FPV, segons ha explicat Edu Roca. Pel que fa a la resta de la 12a Mollerussa Lan Party, Roca ha manifestat que es compta ja amb més de 640 inscrits, xifra que fa esperar que se superin de nou els 700 participants. Roca ha destacat també els més de 6.000 euros en metàl·lic que es repartiran entre els guanyadors dels diferents tornejos, la zona de Tekken 7 i el paper dels comentaristes – cesters – que retransmeten les partides en streaming. Enguany aquests cesters seran dos i s'augmentaran les hores d'streaming per promocionar l'esdeveniment.
Economia
Noves tecnologies
Una intoxicada en l'incendi d'un turisme a l'interior d'un garatge a Sant Andreu de la Barca. La dona ha estat evacuada a l'hospital de Martorell. Una dona de 49 anys ha resultat intoxicada aquest dissabte al migdia en l'incendi d'un cotxe a l'interior d'un garatge d'una casa unifamiliar a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). Els Bombers de la Generalitat han rebut l'avís de foc a les 13.55. Fins a l'habitatge, situat al número 49 del carrer del Raval de Corbera, s'hi han desplaçat cinc dotacions terrestres que han extingit el foc en poca estona. A causa del fum, una dona ha resultat intoxicada lleu i ha estat evacuada a l'hospital de Martorell.
Societat
Successos
Els Amics de les Arts posen en marxa el diari de confinament 'Atrapats aquí' a través de Youtube. Presentaran una sèrie centrada en les peticions que els facin els seus seguidors i en compartir les seves vivències. Els Amics de les Arts han posat en marxa un diari de confinament, 'Atrapats aquí', a través de Youtube. El grup estrena una sèrie interactiva i la idea d'aquest material audiovisual que compartiran al seu canal és que la gent demani sobre què volen que Els Amics de les Arts parlin: sobre les seves cançons, un tutorial sobre com tocar-les o com passar millor les hores aquests dies de confinament. Els membres del grup, Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Daniel Alegret estan confinats a casa seva: dos a Girona i un a Barcelona. La idea de fer aquesta sèrie ha sorgit de compartir les seves vivències aquests dies. Des de Els Amics de les Arts, han informat que publicaran nous capítols "amb la periodicitat que els fills ho permetin". Els Amics de les Arts tenien prevista la sortida del seu nou disc 'El senyal que esperaves', el 20 de març. La crisi del coronavirus no ha permès la publicació del seu nou treball. De moment, hi ha dos videoclips i cançons de dos avançaments de cançons del disc: 'El meu cos' i 'El senyal que esperaves'.
Cultura
Música
AMPLIACIÓ:Puigdemont acusa l'Estat d'haver "dimitit" de les seves responsabilitats d'inversió en mobilitat a Catalunya. Defensa que l'esforç de Generalitat i ajuntaments ha permès l'arribada del metro a l'aeroport malgrat la "desconnexió sobtada" del govern espanyol. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha acusat aquest divendres l'Estat d'haver "dimitit" de les seves responsabilitats d'inversió en infraestructures i mobilitat a Catalunya., i ha posat d'exemple la situació del servei de Rodalies. Puigdemont ha aprofitat la inauguració de la Línia 9 Sud i davant del secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, per denunciar la "desconnexió sobtada" del govern espanyol en matèria d'inversió en transport públic, i ha reivindicat que ha estat l'esforç de Generalitat i especialment dels ajuntaments el que ha permès l'arribada del metro a l'aeroport. "Si no hi som nosaltres això no es fa", ha remarcat. El president ha remarcat, a més, que la Generalitat té un "full de serveix excel·lents" en la gestió d'infraestructures, i ho ha contrastat amb el de l'Estat. El discurs de Puigdemont amb motiu de la inauguració de la Línia 9 Sud ha començat amb agraïments als governs anteriors i celebrant l'arribada d'un dia "llargament necessitat" pel territori, per les empreses, pels estudiants i pels ciutadans en general. "Es fa un salt de gegant que té uns beneficis culturals, econòmics i de vertebració del país molt importants", ha apuntat el president, acompanyat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i pel vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Ara bé, Puigdemont no ha volgut deixar passat l'ocasió per reivindicar que si el metro finalment ha arribat a l'Aeroport de Barcelona no ha estat per l'esforç precisament de l'Estat, sinó tot el contrari. Han estat el Govern i els ajuntaments, ha remarcat, els que han sabut "donar resposta a les necessitats de mobilitat del país en un moment de recursos molt limitats". "I això té molt més mèrit quan l'Estat ha dimitit de les seves responsabilitats en inversions en mobilitat i infraestructures", ha afegit. Gràcies a aquest esforç de les administracions locals i de la Generalitat, ha continuat, el ciutadà no ha notat res, el que demostra que "quan el Govern té la responsabilitat de tirar endavant serveis d'infraestructures pot presentar un full de serveis excel·lent". I aquí ha remarcat que mentre que la puntualitat dels Ferrocarrils de la Generalitat és d'un 99%, la de Rodalies deixa molt que desitjar. A això li ha sumat els incidents constants, com per exemple els del passat dimarts. "Allà on ens ha tocat gestionar a nosaltres hi ha bons resultats", ha conclòs. I és que en general, el president ha lamentat la "desconnexió sobtada de l'Estat" en matèria de finançament del transport públic, i ha denunciat un 40% de davallada de les seves aportacions, passant de 150 MEUR a 95. El president ha remarcat que "això no és una opinió, sinó que són dades", igual que també ha remarcat que el que va passar dimarts a Rodalies tampoc són interpretacions, sinó "fets". Aquest ha estat el moment en què el president del grup parlamentari del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha decidit abandonar l'acte molest per les crítiques al govern espanyol que estava dirigint en el seu discurs el president de la Generalitat. Puigdemont ha agraït l'esforç dels ajuntaments, que "més que doblen l'esforç econòmic de l'Estat", i s'ha compromès a continuar col·laborant perquè a Catalunya hi hagi una mobilitat sostenible. "Si no ho som nosaltres, això no es fan. Si no fem les infraestructures no ens les fan", s'ha queixat. Han assistit a l'acte diversos exconsellers encarregats de les infraestructures en diferents governs de la Generalitat, com Lluís Recoder, Joaquim Nadal, Pere Macias i Santi Vila. També ha volgut ser-hi present l'expresident de la Generalitat Artur Mas. El govern espanyol ha estat representat pel secretari d'Estat d'Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, després de la polèmica sobre la no invitació en un primer moment de la ministra de Foment, Ana Pastor. També hi havia a l'acte representants d'altres grups parlamentaris com Xavier Garcia Albiol, del PPC, Carlos Carrizosa, de C's, o Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot.
Política
Govern
Nuet es mostra disposat a testificar al TSJC en defensa de Forcadell i els membres de la Mesa querellats per Fiscalia. El secretari tercer del Parlament assegura que l'entrada de la CUP a la Mesa "no és determinant" i afirma que no té dubtes de "la lleialtat" dels anticapitalistes. El secretari tercer de la Mesa del Parlament i diputat de CSQP, Joan Josep Nuet, ha assegurat que està "disposat a testificar" davant el TSJC per demostrar que la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i els altres tres querellats per la Fiscalia "són tan innocents" com ell. En declaracions a l'ACN, Nuet s'ha ofert així a "ajudar" els seus companys de Mesa si els advocats ho consideren oportú. I és que per al secretari tercer del Parlament, manté que la querella de Fiscalia per haver permès la votació de la resolució del referèndum unilateral fa "una discriminació ideològica" en incloure Forcadell i els tres membres de la Mesa a la denúncia i no a ell. D'altra banda, davant l'oferiment de la CUP per entrar a formar part de la Mesa del Parlament per garantir el seu suport i participar de les seves decisions, Nuet ha considerat que "no és determinant" la seva presència, i que des de dins o des de fora, està segur que el compromís dels anticapitalistes serà el mateix. Joan Josep Nuet va deixar clar el seu suport als querellats en comparèixer dijous en roda de premsa junt a ells i avalar la teoria que la denúncia tenia un caràcter "polític". Ara, però, el secretari tercer va més enllà i ha assegurat que està disposat a defensar-los davant el jutge del TSJC, si la querella prospera. "Si sóc cridat com a testimoni, aniré. Tinc opinió, he estat present als fets i estic disposat a testificar si se'm demana i es creu que puc ajudar d'alguna manera", ha explicat, tot afegint que en els propers dies, els advocats dels querellats i el seu "estudiaran el desplegament processal i què és el que més convé". "Sóc solidari amb els meus companys i prendrem les decisions que més els beneficiïn i que més puguin ajudar", ha volgut insistir. El mateix dia que es va conèixer la querella, la CUP va oferir-se per entrar a la Mesa com a mostra del seu compromís amb les decisions de l'òrgan i per fer front comú contra els embats judicials que pugui rebre. Davant aquest oferiment, Nuet ha deixat clar que no té "cap dubte de la lleialtat de la CUP amb les decisions del Parlament i el camí democràtic que ha engegat el sobiranisme perquè el poble pugui decidir". "Fora o dins de la Mesa, no hi ha cap problema. Entrar a la Mesa és un aspecte formal. La seva entrada no és un aspecte determinant, perquè sense estar a la Mesa sabem que la CUP està amb les decisions que s'han pres. No hem de patir, si la CUP no està a la Mesa no passa absolutament res i sabem del seu grau de compromís i que està amb nosaltres", ha sentenciat. Per últim, Nuet s'ha ratificat en el seu convenciment que a la querella de Fiscalia "clarament hi ha una discriminació ideològica". "Jutjar les intencions és complicadíssim. Els fets són els mateixos i si en el meu cas el fiscal creu que jo possiblement sóc innocent perquè les meves intencions eren bones, tan innocent com jo són els meus companys", ha dit, tot reclamant que el procediment judicial "no prosperi". Del que també continua convençut Nuet és de que darrere la querella "hi ha una intencionalitat política i suosa una acció del PP realitzada a través de la Fiscalia". "Amb aquesta segregació ideològica dins la Mesa, ha quedat de forma clara. I això no pot ser i la intromissió del poder polític en el judicial és intolerable", ha conclòs.
Política
Parlament
Arrimadas carrega contra el "model de baronies" que proposen els crítics "salvapartits" de Cs. "No penso liderar una etapa en què dins del partit tinguem baronies", avisa. La portaveu de Cs al Congrés, Inés Arrimadas, ha carregat aquest divendres contra el "model de baronies" que creu que defensa el sector crític de la formació, encapçalat pel vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Francisco Igea. "Jo no crec en salvapàtries ni en salvapartits", ha assegurat durant un acte a Barcelona acompanyada dels líders de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa i Lorena Roldán, i de l'eurodiputat Jordi Cañas. Igea reclama més protagonisme de les agrupacions territorials davant de l'executiva central, però Arrimadas ha dit que no pensa "liderar una etapa en la qual dins del partit hi hagi baronies" i ha demanat "que ningú s'escudi en la participació" per canviar el funcionament de la formació taronja.
Política
Partits
AMPLIACIÓ:Els Mossos comencen a detenir per ordre de l'Audiència Nacional els investigats per cremar fotos del Rei durant la Diada. La policia confirma les detencions d'Aitor Blanc, regidor de SOM Gramenet a Santa Coloma de Gramenet, i Jordi Almiñana, membre de l'esquerra independentista de Navàs. Els Mossos d'Esquadra han començat a detenir aquest dilluns al matí per ordre de l'Audiència Nacional els cinc investigats per cremar fotos del Rei en una manifestació durant la Diada de l'11 de setembre. Aquests no es van presentar a declarar el passat 7 de desembre, quan van ser citats. Els Mossos han confirmat les detencions d'Aitor Blanc, regidor de SOM Gramenet a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i Jordi Almiñana, membre de l'esquerra independentista de Navàs i treballador del consistori de la localitat. La policia catalana ha indicat que els detinguts declararan a Madrid davant l'Audiència Nacional. Segons fonts de SOM Gramenet, els Mossos han detingut Aitor Blanc a les nou d'aquest matí quan sortia de casa seva i l'han dut a la comissaria de Santa Coloma de Gramenet. SOM Gramenet ha indicat que els Mossos portaran Blanc a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca i des d'aquí seran traslladats a l'Audiència Nacional, on està previst que declarin aquest dimarts al matí davant del jutge Fernando Andreu. Sobre els altres tres investigats no consta que hagin estat detinguts. Aquests són Ivan Altimira, assessor de la CUP a Barcelona; Nora Miralles, membre de la candidatura a les municipals de Barcelona, i Roger Santacana, que va formar part de les llistes a Manresa. Els cinc investigats per l'Audiència Nacional per cremar fotos del Rei el passat 11 de setembre no van acudir dimecres passat als jutjats on estaven citats a declarar per videoconferència davant el jutge Fernando Andreu. El jutge de l'Audiència Nacional va citar els cinc suposats autors de la crema de fotografies del monarca durant la Diada a petició de la Fiscalia, que va demanar l’obertura d’una investigació arran d’un informe dels Mossos d'Esquadra. El ministeri fiscal els atribueix un presumpte delicte d'injúries a la Corona, castigat amb penes de sis mesos a dos anys de presó o amb multes de sis a dotze mesos en funció de la gravetat, com estableix l'article 490 del Codi Penal. Tot i la citació del jutge, els cinc militants de l’esquerra independentista ja van anunciar divendres que desobeirien la crida del jutges argumentant que van exercir el "legítim dret d'expressar el rebuig a un hereu del franquisme i a tota una tradició de segles". "Desobeirem una vegada més davant la injustícia del que significa la corona espanyola i especialment els Borbons als Països Catalans", va avançar Ivan Altimira durant una roda de premsa a la plaça del Rei de Barcelona.
Societat
Successos
Tallada la carretera de Tremp a Sant Esteve de la Sarga a Castell de Mur per una esllavissada. Els fets han tingut lloc cap a un quart de sis de la tarda i no hi ha hagut vehicles afectats. La carretera LV-9124 entre Tremp i Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) està tallada en ambdós sentits de la marca a l'altura del punt quilomètric 5, al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), per una esllavissada de pedres de grans dimensions. Des del Servei Català de Trànsit (SCT) s'indica que no hi ha vehicles afectats. La incidència ha tingut lloc cap a un quart de sis de la tarda i de moment no hi ha previsió de restabliment de la via.
Societat
Trànsit
Els raiers de Coll de Nargó i la Pobla demanen suport a institucions, entitats i població per ser patrimoni de la Unesco. Polònia lidera una candidatura que aglutina associacions de l'antic ofici situades a Àustria i Alemanya, entre d'altres. Els raiers de Coll de Nargó (Alt Urgell) i els de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) han fet una crida a institucions, entitats culturals i ciutadania del territori perquè els donin suport i els facin valedors de la certificació de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. La candidatura presentada és de caire internacional i la lidera Polònia, tot i que en formen part associacions de l'antic ofici de transport de la fusta pels rius situades a Àustria, Alemanya, França o la República Txeca. Pel que fa a l'Estat, a més de les entitats catalanes s'han unit al projecte associacions del País Valencià, Aragó i Navarra. Les mostres de suport rebudes s'enviaran a la Unesco, ja que aquesta és una de les demandes fetes per l'organisme. El president de l'Associació de Raiers de Coll de Nargó, Àlex Ferré, ha afirmat que "només falta que la Unesco doni el vistiplau definitiu a la candidatura" i que perquè això passi, ha afegit, necessiten el suport de la gent. Per aquest motiu, tant des d'aquesta entitat com la situada a la Pobla de Segur han fet una crida en aquest sentit. Així, la presidenta de l'Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa ha dit que estan "molt contents" de què les dues entitats hagin aconseguit l'objectiu de formar part d'aquest projecte. Totes dues entitats han detallat que el suport pot arribar de qualsevol persona, encara que sigui un simple ciutadà que només coneix la festa d'anomenada. En aquest sentit, han demanat a la població que gravi vídeos o els enviï el seu suport per escrit mitjançant una carta o un correu electrònic i explicant la vinculació que tenen amb els raiers i què els porta a donar suport a la candidatura. L'Ajuntament de la Pobla de Segur ha estat un dels primers a fer-ho i el seu alcalde, Marc Baró, s'ha mostrat "molt content" de poder contribuir a aconseguir la fita de Patrimoni Immaterial per la Unesco. A més, ha explicat que seria un "honor" pel municipi poder gaudir de dos reconeixements d'aquest organisme internacional amb les falles del Pirineu i els raiers. Val a dir que tant la Pobla de Segur com Coll de Nargó formen part del Geoparc Orígens, reconegut també per la Unesco i integrat per diversos municipis del Pallars Jussà, la Noguera, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.
Cultura
Festa i cultura popular
AMPLIACIÓ:Iceta diu que una reforma de la Constitució s'ha de "pensar molt bé" i que la qüestió territorial és part de la reflexió. El socialista recorda que la investidura de Sánchez requereix "multiplicitats de suports" i que siguin "transversals". El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha considerat que una reforma de la Constitució "s'ha de pensar molt bé i fer moltes coses" i ha afegit que els temes territorials "tenen part important d'aquesta reflexió". Així ha contestat el socialista al líder de C's, Albert Rivera, que ha condicionat un acord amb el PSOE a un compromís a una "reforma exprés" de la Constitució. El socialista ha contextualitzat que s'està en un procés d'investidura i ha assegurat que el PSC està "intentant ajudar a que es pugui produir la investidura de Pedro Sánchez per constituir un govern de canvi". Ha afegit que això requereix "multiplicitats de suports" i que per això segueixen "de prop" la negociació amb Podemos, les confluències i IU. Iceta ha considerat que hi ha una majoria que pot fer possible el canvi de govern a l'Estat espanyol i ha assegurat que els socialistes faran "tot el que estigui a l'abast per fer-ho realitat". Iceta ha explicat que des del PSC estan "intentant ajudar" perquè es pugui produir la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, per tal de constituir un govern de canvi, que és el que ha assegurat que van demanar els ciutadans el passat 20-D. En aquest sentit, ha assegurat que els ciutadans no acceptarien fàcilment que s'haguessin de repetir les eleccions "per falta de disposició al diàleg i a l'acord", més encara quan ha asseverat que "hi ha la majoria que pot fer possible aquest canvi". Ha reconegut que les negociacions "no sempre són senzilles" però ha manifestat seguir-les "amb esperança i el compromís que Pedro Sánchez sigui el proper president del govern d'Espanya". Reclama a la Mesa que escolti els serveis jurídics del Parlament D'altra banda, Iceta ha reclamat a la Mesa del Parlament que "atengui" l'informe dels serveis jurídics sobre les ponències de les lleis de desconnexió ja que ha considerat que és "inequívoc". Aquest informe no recomana utilitzar la via de la ponència conjunta, que reclamen JxSí i la CUP. Aquest dimarts, la Mesa del Parlament ha decidit deixar sobre la taula la decisió sobre si crea o no una ponència conjunta per a les tres lleis de desconnexió. Davant d'això, Iceta ha reiterat el posicionament del PSC en contra de la ponència conjunta ja que "quatre dels sis grups del Parlament han dit que no volen participar", per la qual cosa ha dit que és una qüestió de "sentit comú" no seguir aquesta via. Iceta reclama "fer pinya" al voltant de Delphi Iceta ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el comitè d'empresa de Delphi a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). A la sortida de la trobada, el socialista ha reclamat "fer pinya" entre tots els partits i les administracions per tal de defensar el manteniment de la planta i els llocs de treball. Iceta ha dit que davant l'anunci de la multinacional del tancament de la planta per a finals d'any el missatge que s'ha de donar és "una barreja de preocupació i esperança", ja que ha destacat que la fàbrica té potencialitats per aconseguir finalitzar un procés de reindusrialització. En aquest sentit, el president del comitè d'empresa, José Antonio Morant, ha explicat que aquest dilluns es va mantenir una reunió amb la direcció, durant la qual ha reconegut que no hi van haver "avenços significatius" tot i que sí que ha reconegut que "s'estan produint avenços". En tot cas, ha demanat discreció en el procés negociador i ha reiterat la petició a la direcció del temps necessari per trobar un nou inversor. "En les properes setmanes o com a màxim en els propers dos mesos podem tenir una solució que ens pugui satisfer a tots", ha dit.
Política
Govern espanyol
Borrell afirma que l'independentisme català té "molt a veure" amb el desencadenament de la guerra civil. "No és la primera vegada" que el nacionalisme català "produeix una reacció violenta del nacionalisme espanyol". El ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, ha afirmat aquest dimarts que l'independentisme català té "molt a veure" amb el desencadenament de la guerra civil espanyola. En una conferència al Club de Premsa de Ginebra, a Suïssa, el ministre ha afirmat que aquella guerra no va ser de Catalunya contra Espanya, però sí ha admès que, al seu parer, el "nacionalisme independentisme català" va tenir molt a veure amb els fets que la van provocar. A més, el titular de la cartera d'Exteriors, que ha dedicat bona part del seu mandat a combatre el discurs independentista català a l'estranger, ha afirmat que "no és la primera vegada" que hi ha "un xoc de nacionalismes". Ni que el nacionalisme català "produeix una reacció violenta del nacionalisme espanyol". El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha reaccionat a aquestes declaracions. A través del seu compte de Twitter ha afirmat: "No només és lamentable, com gairebé sempre, aquest cop és gravíssim".
Política
Govern
AMPLIACIÓ:La ludoteca del barri de Sant Pau de Girona tancarà perquè és "inviable" sense els pressupostos participats. L’Associació de Veïns es queixa de la "inactivitat" de l’Ajuntament per mantenir el procés de votació dels barris. La ludoteca del barri de Sant Pau de Girona, més coneguda com la Pauleca, tancarà a finals d’aquest curs escolar perquè l’Associació de Veïns del Pla de Palau i Sant Pau ha afirmat que és "inviable" sense el suport econòmic dels pressupostos participats, tal com ha explicat la presidenta de l’entitat, Mònica Tarradellas. Durant sis anys, els veïns de Sant Pau escollien aquest projecte social en les votacions de barri que revalidaven el finançament del servei. Les votacions, però, es feien entre el mes de maig i juny. Aquest any, el govern local ha detallat als veïns que en motiu de les eleccions municipals aquest procés participatiu es faria més tard. Tarradellas culpa la "inactivitat" del govern local dels retards perquè el 2015 també hi havia eleccions municipals i els pressupostos participats es van fer el mes d’abril. Aquest divendres 21 de juny la ludoteca del barri de Sant Pau de Girona, més coneguda com la Pauleca, baixarà la persiana després que no pugui seguir endavant per la falta de finançament. Aquest projecte va començar ara fa sis anys de la mà de l'Associació de Veïns del Pla de Palau i Sant Pau, a partir del projecte de pressupostos participatius que organitza l'Ajuntament de Girona. De tota manera, els retards en les votacions d'aquest any fa que el projecte sigui "inviable", tal com ha explicat la presidenta de l'associació, Mònica Tarradellas. Fins ara, cada any les votacions en què els veïns escollien quin projecte volien que s'executés al seu barri s'havien fet entre maig i juny. Això feia que l'associació pogués garantir l'obertura de la Pauleca a partir de l'inici del curs escolar i permetre que "nens del barri sense recursos" s'apuntessin a la ludoteca de forma gratuïta com a activitat escolar. Ara, però, l'Ajuntament hauria posposat les votacions fins després de l'estiu i això impossibilita tenir els diners abans del setembre. En paral·lel, han intentat parlar amb l'Ajuntament, però l'única resposta que han rebut és un correu electrònic assegurant que passaran el calendari de votacions quan el tinguin a punt. Tarradellas ha afirmat que s'han esperat "fins a l'últim moment" per anunciar el tancament d'aquest espai, però que havien de comunicar al llogater del local que abandonarien les instal·lacions a finals de mes i no podien tardar més. Queixes per la "inactivitat" del govern El govern local ha justificat el retard de les votacions en els pressupostos participats recordant que aquest maig hi havia eleccions municipals. De tota manera, Tarradellas ha recordat que el 2015 també hi van haver eleccions municipals, però el procés participatiu de barris es va avançar i les votacions es van fer a finals del mes d'abril. Per això creu que no és culpa dels comicis electorals, sinó de la "inactivitat" del govern municipal. Projectes enfocats a millores urbanístiques L'Associació de Veïns ha lamentat que les votacions de barri estiguin pensades per a fer millores urbanístiques que "ja haurien d'estar incloses en els pressupostos ordinaris" com ara el manteniment d'un parc o la millora de l'enllumenat. Tarradellas ha explicat que "sempre" havien tingut "dificultats" a l'hora de rebre els diners perquè ells tenien un projecte social i no un urbanístic. Segons la presidenta, el procés està enfocat a obres amb "terminis d'execució més llargs" que no pas els projectes socials. Això comporta problemes a l'hora de garantir els pagaments. La Pauleca, un projecte "de barri" La presidenta de l'Associació de Veïns del Pla de Palau i Sant Pau ha defensat la Pauleca com un servei amb "filosofia de barri", ja que ajudava a la integració dels veïns. A més, ha recordat que no era tan sols un espai pensat per a infants, sinó que també hi havia "activitats dirigides a pares". Mònica Tarradellas també ha assegurat que molts dels monitors que hi han treballat eren joves de Sant Pau, fet que genera un lligam entre els joves i el barri.
Societat
Moviments socials
AMPLIACIÓ:Ballesteros evita parlar de fracàs en l’ajornament dels Jocs i en responsabilitza el govern en funcions a Madrid. L’alcalde de Tarragona reconeix que encarà no té confirmada l’aportació econòmica de l’Estat, però confia en la bona “predisposició” del ministre. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha oficialitzat aquest dilluns a la tarda l’ajornament dels Jocs Mediterranis al 2018. En una multitudinària compareixença de premsa, el batlle ha evitat parlar de fracàs. “No tinc la sensació d’haver fracassat perquè els Jocs es faran i el Comitè Internacional ens els hagués pres si no hi hagués cregut. El què ha fallat és que hem tingut un govern en funcions durant gairebé onze mesos”, ha etzibat. Tot i admetre que encara no té compromesa l’aportació de 12 MEUR per part de l’Estat, Ballesteros ha afirmat que, a dia d’avui, té més “confiança” que tancaran el finançament per la bona “predisposició” del ministre Méndez de Vigo, amb qui dijous mantindrà una reunió clau a Madrid. Pel que fa al sobrecost que suposarà l’ajornament, Ballesteros ha estat clar i ha assegurat que “Tarragona no el pagarà”. L’alcalde també ha descartat que l’afer impliqui una ruptura del pacte de govern amb el PP -de qui ha lloat les gestions realitzades fins a l’últim moment- i amb Unió. L’organització de Tarragona 2017 i el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) es van donar de marge fins al 23 d’octubre, primer, i fins a la reunió de dijous passat a Algèria, en última instància, per decidir sobre el futur de la cita esportiva, segons ha revelat Ballesteros. Després de constatar el “gran risc” que hauria suposat mantenir la data per la manca de garanties financeres, i de descartar l’opció de renunciar-hi definitivament, l’alcalde ha apuntat que van proposar l’ajornament dels Jocs per un any. Després del vistiplau rebut inicialment, aquest diumenge a la tarda el CIJM va acceptar oficialment per carta que es fessin entre el 22 de juny i l’1 de juliol del 2018. En la missiva, segons Ballesteros, el Comitè Internacional “felicita” l’organització i “valora enormement la feina feta fins ara”. L’alcalde ha defensat que, malgrat tot, la confiança del Comitè es manté “intacta” i “les ganes, la il·lusió i la confiança que això tirarà endavant estan compartides i ratificades pels màxims responsables de les institucions” amb qui s’ha reunit aquest mateix dilluns -el president de la Generalitat i els de les diputacions de Tarragona i Barcelona-. El president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, ha afegit que el Comitè Internacional i els comitès olímpics ha mostrat la seva comprensió amb Tarragona per “les complicacions financeres derivades d’una situació delicada després de deu mesos de govern en funcions”. Blanco també ha traslladat “el suport explícit” de l’executiu espanyol de part del ministre de Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, de qui Ballesteros ha reconegut una millor predisposició que el seu antecessor, José Ignacio Wert. En aquest sentit, tot i admetre que encara desconeix “quan arribaran els diners” de l’Estat -9 MEUR per al pressupost operatiu i 3 MEUR per a una piscina olímpica-, Ballesteros ha afirmat que, a dia d’avui, té “més confiança que això arribarà i arribarà bé”. Segons el batlle, han buscat amb l’Estat “totes i cadascuna de les possibilitats d’obtenir el finançament”, com ara recórrer al fons de contingència de l’Estat o a un crèdit ICO, però que han estat impossibles per la situació del govern en funcions i per impediments jurídics. Ballesteros ratifica l’equip i descarta dimissions L’alcalde de Tarragona ha ratificat “al 100%” tot el seu equip i ha opinat que “ha fallat justament allò que no depenia de nosaltres”. “No em tocaria, però assumeixo jo la responsabilitat. El govern en funcions també ha estat culpa nostra?”, ha etzibat irònicament Ballesteros, qui ha evitat qualificar l’ajornament com un fracàs. Tant el batlle com Blanco s’han mostrat convençuts que Tarragona organitzarà uns “grans jocs” l’any 2018, sinó els millors de la història. “Mai el Comitè Olímpic Espanyol podria plantejar suprimir uns jocs. Això seria la pitjor derrota que podríem patir i seria una espina clavada durant molts anys”, ha sentenciat el president del Comitè. “Hem fet el què calia fer i Tarragona decidirà després de viure uns grans Jocs”, ha apuntat Ballesteros en al·lusió a un possible càstig electoral. A més, ha opinat que la imatge de la ciutat no se’n veurà ressentida perquè no ha renunciat a organitzar els Jocs com sí que va fer la ciutat grega de Volos amb els Jocs del 2013. Tot i això, ha defensat que, si la ciutat se’n ressent, la seva imatge “quedarà restaurada amb uns grans Jocs”, alhora que ha destacat com una gran fita l’elevada inversió pública en equipaments que han aconseguit. El batlle ha reconegut que l’ajornament “no era l’escenari desitjat” i que el canvi de data al 2018 comportarà un sobrecost econòmic que, en cap cas, ha dit, assumirà la ciutat. De fet, ha admès que podrien haver demanar un crèdit per resoldre la situació, però que ho va descartat pel compromís de no assumir més endeutament. L’alcalde ha situat com clau la trobada que mantindrà dijous a Madrid amb el ministre de Cultura i Esports. Ballesteros no ha concretat l’import que suposarà aquesta decisió, ni què passarà amb el marxandatge que ja està en estoc corresponent al 2017. D’altra banda, l’alcalde ha descartat tirar endavant una consulta ciutadana, tal com li ha demanat el grup municipal d’ERC, però ha acceptat la proposta de C’s de crear una comissió de seguiment formada per tots els grups municipals. Després de la compareixença d’aquest dilluns a la tarda, la CUP ha elevat el seu to i ha exigit la dimissió de l’alcalde Ballesteros, “com a màxim responsable de l’ajornament i fracàs dels Jocs del Mediterrani Tarragona 2017” i la del regidor coordinador, Javier Villamayor. La CUP ha anunciat també que portarà al ple una moció per renunciar definitivament als Jocs, que han definit com “un malson”. El Ministeri parla de l'ajornament com a mesura beneficiosa El Ministeri d'Educació, Cultura i Esports ha expressat, a través d'un comunicat, el seu suport a la decisió del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis d'ajornar la seva celebració a Tarragona fins al 2018. Per al Ministeri, uns jocs internacionals tenen la suficient "transcendència" com perquè totes les institucions que hi participin es prenguin un temps adicional i aconsegueixin que la seva celebració sigui "un gran èxit per a Espanya". El Ministeri creu que l'ajornament és una "mesura molt beneficiosa" per a l'èxit de l'esdeveniment. Malgrat reconèixer un "any peculiar" amb un govern en funcions, assegura que el compromís del govern espanyol amb els Jocs Mediterranis de Tarragona és "indubtable". El govern de l'Estat assegura que ha aportat 6,4 MEUR per a l'organització dels Jocs i que li ha donat la qualificació "d'esdeveniment d'especial interès" als pressupostos estatals. Aquest fet fa que tota la inversió privada destinada a la celebració dels Jocs podrà acumular exempcions fiscals de fins al 90%. Dijous vinent, el ministre Iñigo Méndez de Vigo, es reunirà amb l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i amb el president del COE, Alejandro Blanco, per estudiar les noves vies de col·laboració a desenvolupar per als Jocs Mediterranis del 2018.
Societat
Esports
Aragonès, sobre Comín: "El pitjor que podem fer és entrar a comparar les decisions de persones que han patit repressió". El coordinador nacional d'ERC demana no fer retrets que contraposin "presos i exiliats". El vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, ha demanat que no s'entri en comprar les decisions de persones que han patit "repressió". En una entrevista a Rac 1 ha fet referència a les declaracions de l'exconseller Toni Comín a l'ACN en què afirmava que "la decisió políticament responsable es diu exili". "Davant una situació de repressió el pitjor que podem fer es entrar a discutir entre nosaltres i comparar les decisions de persones que han patit la repressió en els dos àmbits", ha afegit Aragonès. Tot i així, ha manifestat que Comín sap que sempre podrà comptar amb ERC.
Política
Govern
Montserrat diu que "no té sentit" que Puigdemont pugui ser candidat a les europees i ho veu una "anomalia". La número 1 a la llista del PP al Parlament europeu assegura que combatrà el "relat 'fake' dels independentistes" a Europa. La cap de llista del PP a les europees, Dolors Montserrat, ha assegurat que "no té sentit" que l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí puguin presentar-se als comicis al Parlament europeu. "És una anomalia que aquell que incompleix la llei tingui els mateixos drets que aquells que la complim", ha afirmat aquest divendres al matí en una entrevista a 'Antena 3'. Montserrat ha defensat que cal modificar la llei electoral per evitar que un "fugat de la justícia" pugui "representar Espanya" i ha esperat que els partits amb "sentit comú" hi donin suport. Tanmateix, la candidata ha dit que el PP "sempre respecta les decisions judicials", en referència a l'aval als tres candidats de Lliures per Europa (Junts). La número 1 del PP a les europees també ha assegurat que combatrà "el relat 'fake' dels independentistes" a Europa. "Explicarem el relat de debò", ha assegurat, i ha dit que lluitarà contra els nacionalismes i populismes que volen "debilitar" la Unió Europea. Sobre el CIS, que pronostica una victòria socialista, Montserrat n'ha desconfiat i ha opinat que "molts ciutadans" són conscients que el seu vot el 28-A "no va ser útil".
Política
Partits
Els Farrés Brothers conviden els més petits a tripular junts la seva nau espacial al TNC. La Sala Tallers acull ‘Tripula’, el tercer espectacle de la temporada familiar 2015/16 del teatre. La temporada familiar del TNC segueix el seu camí amb l’espectacle de la companyia Farrés Brothers anomenat ‘Tripula’. Un muntatge evocador per a nens i nenes a partir de 4 anys, convidats a pujar a la nau espacial de dos científics il·luminats que han descobert una nova manera de viatjar, en ‘Globus Estàtic’. La companyia creada a Igualada pels germans Farrés i Jordi Palet a la direcció ha instal·lat a la Sala Tallers del TNC un globus aerostàtic a l’interior del qual recreen una nau. Amb ella condueixen els assistents arreu de l’espai, no sense contratemps però amb l’experiència de vol de més 160 funcions realitzades tant a Catalunya com a diversos països europeus. Dos científics il·luminats han descobert una nova manera de viatjar i la volen exposar als passatgers. Es tracta del ‘Globus Estàtic’, una gran evolució en els mitjans de transport. Amb aquest aparell, actors i públic viatgen per l’espai, fregant els límits de la realitat i arribant a llocs on fins ara ningú ho ha fet. El viatge promet ser poètic i plàcid, tot i que pot sorgir més d’un contratemps que obligarà els passatgers a incorporar-se a la tripulació. Així es presenta ‘Tripula’, el tercer i darrer espectacle per a públic familiar que arriba a la Sala Tallers del TNC aquesta temporada, després de ‘Capas’ (Companyia de Circ ‘eia’) i ‘Bitels per a nadons’ (La Petita Malugaluga). La companyia igualadina Farrés Brothers, especialitzada en els titelles, desembarca amb la seva nau a Barcelona, després d’haver girat l’espectacle arreu del país i a països com França, Bèlgica, Itàlia o Alemanya, amb més de 160 funcions a l’esquena. A l’espectacle l’escenografia embolcalla literalment els espectadors, que són convidats a entrar dins de ‘l’embolcall’ (la tela) d’un globus aerostàtic inflat arran de terra. Dins es desenvolupa l’acció, amb els dos pilots de la nau mirant de conduir-la arreu de l’espai i jugant amb elements com el teatre d’ombres, il·luminació, el joc amb les possibilitats de moviment que permet l’embolcall i a través del propi relat, esquitxat amb molt sentit de l’humor. I és clar, amb l’ajuda de l’indispensable GPS de la nau, que parla amb la veu de Pere Arquillué “El que fem és proposar al públic fer un viatge, com qui va al port a fer un viatge en vaixell, només que aquí anem per llocs imaginaris, impossibles, completament anats de l’olla. I volem que el públic entri en aquesta convenció de poder viatjar sense moure’ns de lloc”, ha senyalat aquest dijous un dels integrants de la companyia i director del muntatge, Jordi Palet i Puig. Jordi Farrés, un dels dos germans protagonistes de l’espectacle, ha apuntat que ‘Tripula’ parla “en el llenguatge” de la canalla, i l’ha comparat amb el nen que s’amaga amb la seva lot sota el llençol “i amb qualsevol cosa crea un món”. Aquesta és l’aposta del muntatge, que es caracteritza per la senzillesa i l’absència d’un argument clàssic, en benefici d’un recorregut per paisatges imaginaris diversos. ‘Tripula’ es va estrenar dimecres al TNC amb una funció escolar matinal com la que aquest dijous ha visitat l’ACN. A banda dels passis escolars intersetmanals, l’espectacle es pot veure fins l’1 de maig en funcions familiars els dissabtes a la tarda i diumenges al migdia, exceptuant el dia de Sant Jordi.
Cultura
Teatre
L'A-2 acumula 16 quilòmetres de retencions en direcció a Lleida. L'AP-7 registra 10 quilòmetres de cues en direcció a Girona i 9 cap a Tarragona. L'A-2 en direcció a Lleida acumula 16 quilòmetres de retencions en tres punts diferents, Abrera, Castellbisbal i Sant Vicenç dels Horts. D'altra banda, l'AP-7 també presenta cues aquesta tarda en l'operació sortida amb motiu de Sant Joan. Concretament, 10 quilòmetres de retencions a Montornès del Vallès en direcció a Girona, i 9 quilòmetres cap al sud, concretament a Castellbisbal. Pel que fa a la ronda litoral, presenta el volum de vehicles habitual d'un divendres a la tarda.
Societat
Trànsit
Dues actuacions dels Mossos per discussions descobreixen dues plantacions de marihuana a Santa Coloma de Gramenet. Els habitatges sumaven 200 plantes i tots dos estaven connectats il·legalment a la xarxa elèctrica. Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Santa Coloma de Gramenet han desmantellat recentment dos habitatges de la ciutat on es cultivava marihuana. Les actuacions es van dur a terme el dilluns 28 i dijous 31 de maig, segons ha informat aquest dimecres la policia. En tots dos casos, les plantacions es van descobrir en el decurs d’intervencions policials alienes a la venda de drogues, ja que els agents van ser requerits per trucades al telèfon d’emergències 112 que informaven de discussions en aquests dos habitatges. Una vegada els agents van accedir als immobles, van observar que gairebé la totalitat de les seves estances eren utilitzades com a autèntics hivernacles destinats al cultiu de marihuana. Les dues operacions van permetre intervenir prop de 200 plantes en diferents estats de creixement i constatar que els pisos estaven connectats il•legalment a la xarxa elèctrica. L’operatiu va desmantellar tota la infraestructura destinada al cultiu, consistent en llums al•lògens, humidificadors, aparells d’aire condicionat, i material divers. Els agents també van detenir tres homes de 31, 35 i 51 anys, i dues dones de 22 i 30 anys. Tot cinc, veïns de Santa Coloma de Gramenet.
Societat
Policial
Agents socioeconòmics de la Terra Alta reclamen a Torra que escolti el consens en contra de nous projectes eòlics. Viticultors, empresaris turístics i entitats valoren positivament la trobada i esperen una resposta del Govern per aturar la massificació. Viticultors, empresaris turístics i entitats socials de la Terra Alta han traslladat aquest dijous a la tarda al president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera d'Empresa i Ocupació, Àngels Chacón, el seu rebuig a la implantació de noves centrals eòliques a la comarca i els han demanat que el Govern actuï en conseqüència. Els opositors a la massificació eòlica han recordat al president l'ampli "consens", tan econòmic i social, però també polític, en contra de noves implantacions a la comarca i a favor de fomentar un model basat en l'agricultura i el turisme sostenibles. Satisfets davant la receptivitat mostrada pel president i la consellera, els opositors a la massificació eòlica confien en una resposta satisfactòria de la Generalitat dins d'un termini de temps que no han revelat. "Els hem traslladat la realitat de la comarca. Han escoltat i, en principi, entomaran el problema que tenim a la Terra Alta amb la massificació eòlica i deixarem aquest termini temps perquè ens tornin una resposta sobre quins passos s'han de seguir de cara el futur. Però en principi, la reunió ha estat molt positiva: tant president com consellera s'han mostrat molt posats amb el problema de la massificació eòlica a la Terra Alta i a les Terres de l'Ebre", ha valorat, satisfet, el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, acompanyat per representants del sector turístic, de la restauració, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Ateneu Popular la Pastora. Els opositors a la massificació eòlica ja es van reunir fa unes setmanes a Barcelona amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, per abordar la qüestió. Aquest dijous ho han fet directament amb el president. Després de repassar la cronologia de la implantació eòlica a la comarca, aportant dades sobre l'escàs impacte que haurien tingut sobre l'evolució de l'economia i la demografia de la comarca, han posat sobre la taula el gran argument del "consens" existent, tant en l'àmbit social com empresarial, però també polític, en contra de la implantació de nous projectes eòlics a la comarca. De fet, el passat 20 de desembre, els alcaldes terraltins es van comprometre políticament a aturar la proliferació de projectes eòlics i reclamar una moratòria indefinida. "Hi ha un canvi –en la sensibilitat de la Generalitat- per la unitat que hi ha a la Terra Alta en contra d'aquesta massificació. No es podria entendre de cap manera que no ens fessin cas", ha indicat Arrufí. La recent aprovació, per part de la Generalitat, de tres nous projectes a la comarca 30 nous aerogeneradors, que se sumarien als 184 de les deu centrals ja en marxa actualment, ha posat de nou en marxa el moviment contra la proliferació indiscriminada de centrals. Arrufí, de fet, creu que encara és possible aturar aquests parcs i, en aquest sentit, ha situat la negociació oberta amb el Govern. Canvi del model eòlic a tot el país "Volem que es paralitzin aquests tres parcs: amb ells no arribarem ni al 50% de l'energia aprovada al territori. No són només aquests parcs sinó el futur de l'energia eòlica a les Terres de l'Ebre", ha insistit, tot remarcant la necessitat de modificar la planificació eòlica en l'àmbit nacional per evitar que casos com el de la comarca es repeteixin a altres punts de Catalunya. "La Terra Alta som el 0,15% de la població del país i aportem el 26% de tota l'energia eòlica. Hem estat prou solidaris amb aquesta aportació al país i creiem que cal dir prou", ha sentenciat. Ni Torra ni Chacón han volgut fer declaracions a la finalització de la reunió. De fet, a el president de la Generalitat ha abandonat la trobada estona abans de finalitzar per reunir-se, a porta tancada, amb diversos alcaldes i regidors contraris a l’abocador de Riba-roja. Segons ha explicat el batlle de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà, l’executiu s’ha compromès a “intervenir” i a parlar amb l’empresa promotora “per deixar aquest projecte en ‘stand by’ i replantejar-se’l”. Juncà ha apuntat que, per al territori, replantejar-se el dipòsit de residus industrials significa “no fer-ho”. Aquest divendres a les cinc de la tarda es farà una reunió monogràfica del consell d’alcaldes de la Ribera d’Ebre per abordar la qüestió de l’abocador. “Tenim ganes d’escoltar els motius de l’alcalde de Riba-roja per tirar endavant un projecte d’aquest nivell, que trenca amb la política marcada fa anys a la Ribera, i nosaltres d’exposar-li els motius pels quals no el volem”, ha tancat Juncà.
Economia
Agroalimentació
Agricultura finançarà el 100% del pla d'arrencada de la fruita dolça després que Madrid se n'hagi desentès. L'objectiu és arrencar 2.000 hectàrees de fruiters de pinyol per retirar fins a 80 milions de quilos del mercat i mirar de combatre així la crisi de preus. El Departament d'Agricultura finançarà el 100% del pla d'arracada de la fruita dolça després que Madrid se n'hagi desentès. Inicialment s'havia acordat finançar-lo a mitges entre la conselleria i el ministeri però segons la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, hi ha hagut falta de ''compromís'' i per això s'ha decidit ''ser valents i proactius'' i tirar endavant de forma ''unilateral'', amb el sector al costat, per la necessitat d'impulsar mesures estructurals per una problemàtica que s'arrossega des de fa diverses campanyes. L'objectiu del pla és arrencar 2.000 hectàrees de fruiters de pinyol en dos anys per reduir la producció amb fins a 80 milions de quilos per campanya. El pla compta amb una dotació de 10 milions d'euros i el pagès que s'hi acull rebrà fins a 5.000 euros per hectàrea arrencada amb possibilitat d'incloure'n un màxim de 3. El Departament d'Agricultura va pactar amb el Ministeri d'Agricultura finançar el 50% del pla d'arrencada però abans de tirar-lo endavant es va posar com a condició que calia una radiografia del sector per saber quants productors estarien disposats a acollir-s'hi. És per això que el Departament va començar a fer a principis d'any una enquesta per saber quants pagesos voldrien arrencar els seus arbres fruiters de préssec, nectarina, paraguaià i platerina. L'enquesta ha recollit 800 peticions de fructicultors que sumen unes 1.700 hectàrees i davant de l'assoliment del compromís del 80% de la superfície total a arrencar s'ha decidit tirar endavant de forma ''unilateral''. A la convocatòria hi poden participar aquells productors de fruita de pinyol que hagin fet arrencades des de l'1 de juliol de 2018 fins a la data de publicació de la convocatòria o que tinguin previst fer-les fins a l'1 de març de 2020. Una vegada el productor s'hi hagi acollit amb un màxim de 3 hectàrees, haurà d'assumir el compromís de no plantar cap varietat de fruita dolça de les que s'inclouen en el pla durant els 4 anys següents a la recepció de l'ajut. La consellera Jordà ha recordat que aquest pla ve motivat per la demanda del sector i per les crisis de preus de la fruita dolça que s'arrosseguen des de fa diverses campanyes per un excés d'oferta, i que també es van veure agreujades pel veto rus. Jordà ha criticat que des de Madrid no s'hagi volgut ''complir amb els compromisos''. El pla d'arrencada està plantejat pel conjunt de Catalunya però el 90% de les finques que s'hi inclouen estan situades a la demarcació de Lleida. El 10% restant es troben a les terres de l'Ebre. El Departament considera fonamental començar a implantar solucions estructurals a la problemàtica de la crisi de preus i més si es té en compte que les previsions per a la campanya d'aquest any apunten a que hi haurà un important volum de producció.
Economia
Agroalimentació
La CUP no donarà suport a una moció de censura de Cs que qualifica de "maniobra electoralista". Els cupaires diuen que la iniciativa és una "estratègia de màrqueting" que no té "recorregut real". La CUP ha anunciat que no donarà suport a una moció de censura contra el president de la Generalitat, Quim Torra, impulsada per Cs. A través d'un comunicat, els cupaires han qualificat al iniciativa de Cs de "maniobra electoralista que no té recorregut real". En aquest sentit, recorden que no pot tirar endavant sense els suport dels quatre diputats de la CUP i ho han qualificat "d'estratègia de màrqueting sense capacitat de materialitzar-se de forma real". Tot i que la CUP considera que hi ha "motius suficients" per plantejar un canvi radical en les polítiques del Govern, també constata que aquest canvi "no vindrà de la mà de Cs".
Política
Parlament
AMPLIACIÓ:ERC, sobre l’Open Arms: “La decisió del govern espanyol està condicionada per l’auge de Vox”. Wagensberg acusa Sánchez de “criminalitzar la solidaritat, com fan els governs més ultres”. El diputat de la CUP Rubèn Wagensberg ha carregat aquest dimarts contra el govern espanyol després que s'ha negat la sortida de port al vaixell Open Arms -que rescata immigrants al Mediterrani- ja que creu “que està condicionada per l’auge de l’extrema dreta”, i defensa que “davant del discurs racista, cal actuar amb anti-racisme”. Segons Wagensberg, tot i que el govern que presideix Pedro Sánchez s’intenta “mostrar diferent”, creu que això és “maquillatge” i afirma que actua “amb la mateixa condescendència que Salvini”. “El govern espanyol criminalitza la solidaritat com fan els governs més ultres”, ha assegurat Wagensberg. En una roda de premsa al Parlament, la portaveu del Grup Republicà, Anna Caula, ha dit sobre els pressupostos de la Generalitat que els estan “negociant” amb els comuns però que és “aviat” per anunciar si hi haurà acord. Sobre l’Open Arms, Wagensberg també ha denunciat que el govern espanyol “està incomplint el seu programa” i ha explicat que el grup d’ERC a Madrid demanarà la compareixença del ministre de Foment, José Luis Ábalos, per tractar no només la qüestió d’aquest vaixell en concret, sinó que des d’una mirada “global”. De la mateixa manera, el diputat republicà ha demanat explícitament a Podem “que s’impliqui de forma severa” en la matèria, i ha volgut “donar les gràcies” a la diputat d’En Comú Podem Marta Sibina per haver dit que no farà costat a Sánchez en “cap de les votacions” que es produeixin al Congrés fins que no es doni via lliure a l’Open Arms per navegar. Pressupostos oberts per partida doble De la seva banda, la portaveu del Grup Republicà, Anna Caula, ha reconegut que hi ha “negociacions” del Govern amb els comuns i que això posa sobre la taula la voluntat de l’executiu de negociar de forma “ferma i seriosa”, però no ha volgut dir si hi haurà acord. “La voluntat hi és, però és avisat per dir si hi ha perspectives d’acord”, ha assegurat. Sobre els comptes espanyols, ha defensat que ERC ha estat “molt clara” en tot el procés, ja que sempre ha posat dues “condicions” sobre la taula: el respecte pel dret a l’autodeterminació de Catalunya i la fi de la repressió. “És on es troba el 80% de la població de Catalunya”, ha assegurat. De cara a l’imminent judici de l’1-O, i davant les crítiques de la CUP, que ha afirmat que el Govern, ERC i PDeCAT no estan cridant a la mobilització, Caula ha volgut deixar clar que la mobilització ha de ser “constant i unitària” davant d’un “judici injust”.
Política
Parlament
Levy rebutja la 'ciberdemocràcia' que diu que vol imposar Puigdemont a través de videoconferències. La vicesecretària d'Estudis i Programes del PP lamenta que els independentistes apostin pel desprestigi de les institucions en comptes ·de treballar per millorar la vida dels catalans". La vicesecretària d'Estudis i Programes del Partit Popular (PP), Andrea Levy, adverteix que Catalunya "no serà una 'ciberdemocràcia'", per molt que "es posi Puigdemont a fer videoconferències". "En uns mesos tant nocius per a tots, ens mereixem tornar a la normalitat, que s'anteposin els interessos generals de tots i que s'aposti per la unió i la concòrdia que ens de fer tornar al progrés", ha raonat aquest dissabte Levy en un acte de partit a Torrijos (Toledo) . La número dos del PPC també s'ha preguntat perquè els independentistes aposten "pel desprestigi de les institucions catalanes", en comptes de "treballar per millorar la vida dels catalans". Confia, a més, que en els pròxims dies es presenti al Parlament un candidat a la presidència de la Generalitat que vulgui retornar a Catalunya "a la convivència, a la normalitat i la tranquil·litat", ha assenyalat. Andrea Levy ha criticat que ara mateix no hi hagi un candidat que proposi "un pla de govern, de convivència, de futur i de progrés ". Com a contrapartida, considera que "tenim un 'ciberpolític' que vol tornar a fer l'espectacle i a denigrar les institucions com el Parlament ", afirma. Per això, confia que el pròxim dimecres, dia en què es constitueix la Cambra, Catalunya "no sigui notícia per les 'ciberidees' de Puigdemont, sinó per ser exemple de dinamisme i d'avantguarda", apunta. "No acceptarem que Puigdemont cregui que el Parlament és un videojoc en el que pot aparèixer en una videoconferència i esdevenir un 'ciberpolític' que controla la vida dels catalans", ha insistit Levy. "Voler fer una investidura per teleconferència és més propi de la 'ciberdemocràcia' o dels 'ciberpolítics' que de la realitat que necessita Catalunya ", ha indicat. També ha llençat un missatge als independentistes: "Algú pot dir que a Catalunya el procés independentista ha servit perquè els catalans visquin millor, després de la inestabilitat econòmica, la fugida d'empreses, la tensió social i el desprestigi institucional de cara a la resta d'Europa?", ha requerit. "No és ja hora que hi hagi una aposta real per girar full del procés independentista i centrar-nos en teixir els afectes, en generar convivència i pensar en curs?", ha afegit la vicesecretària d'Estudis i Programes del PP. En la seva intervenció, Andrea Levy ha assenyalat que queden pendents reformes a l'Estat però que "l'horitzó d'Espanya és molt més esperançador i il·lusionant", amb el PP al govern. "Les nostres sigles són fiables", ha assegurat. "Per fer oposició potser serveixin molts partits, però per governar tant sols serveix el PP", ha defensat. Finalment, Levy ha reclamat a Ciutadans (Cs) que rectifiqui i doni suport a la presó presó permanent revisable. Una reforma que considera "de justícia" i que "connecta amb el que demana la societat espanyola".
Política
Partits
Sànchez: "Em neguen la llibertat. Inexplicable jurídicament i cruel per a la meva família. La violència mai serà nostra". El president de JxCat lamenta que Llarena hagi rebutjat la seva petició d'excarceració adduint que han aparegut "nous elements" sobre la seva actuació. El president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, ha lamentat que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi rebutjat avui la seva petició de llibertat. En un missatge que ha fet arribat a través del seu compte @jordialapreso a Twitter, l'exlíder de l'ANC ha apuntat: "De nou em neguen la llibertat. Inexplicable jurídicament i cruel per a la meva família. La violència mai ha estat nostra i mai ho serà". Finalment, Sànchez conclou: "Que la solidaritat i la dignitat de tanta gent segueixi sempre els camins de la no-violència. Llum als ulls i força al braç!". El seu advocat, Jordi Pina, també ha piulat: "No pararé fins que siguis lliure". Sànchez porta 113 dies a la presó, com també el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Al seu torn, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, també ha escrit a Twitter: "Vergonya. I tristesa. La tristesa que ens obliga a persistir. Som tossuts perquè som dignes". També ha reaccionat a la xarxa el compte oficial d'Òmnium: "No defallirem en la defensa dels vostres drets", en un missatge on es mencionen Sànchez, Cuixart, i el president i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el conseller destituït Joaquim Forn. El compte d'Esquerra també ha piulat: "Tot el nostre suport, teniu tot un poble amb vosaltres! No pararem fins que torneu a casa!". Finalment, l'ANC ha escrit: "Una injustícia immensa per una persona de pau. Seguirem lluitant fins al final". Llarena ha rebutjat aquest dimarts la petició de llibertat de Sànchez adduint que han aparegut nous elements sobre la seva suposada participació als fets investigats. En una interlocutòria de 10 pàgines, el jutge fa referència a la llibreta de l’exnúmero dos de la Conselleria d’Economia, Josep María Jové, “que evidencia no només la reunió de partits polítics sobiranistes i els representants de l’ANC i Òmnium Cultural, sinó que aquests contemplaven la mobilització ciutadana com un element estratègic per a la consecució de la independència". Argumenta que també existeix un suposat risc de “reiteració delictiva” perquè Sànchez “manté el seu ideari sobiranista” i “no ha renunciat a l’activitat pública”
Política
Partits
AMPLIACIÓ:El Govern proposa la construcció d'un segon túnel a la línia Vallès-Barcelona de FGC per reduir en 15 minuts el trajecte. Calvet promet un estudi informatiu pel 2020 per dur a terme la millora, que doblaria els passatgers fins als 140 milions. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha proposat la construcció d'un segon túnel a la línia del Vallès i Barcelona de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Aquesta millora reduiria en 15 minuts el trajecte, de manera que el total no superaria els 30 minuts, i doblaria els passatgers, passant dels 70 milions fins als 140 milions. Calvet, que ha anunciat el projecte durant la presentació de l'agenda estratègica de FGC fins a l'any 2030, ha explicat que per a l'any vinent hauran realitzat un estudi informatiu per valorar la iniciativa, que hauria de ser aprovat per l'ATM. De la mateixa manera, Calvet també ha assegurat que per al 2020 s'ha d'haver enllestit el projecte de la L8, que connectarà Plaça Espanya amb l'estació de Gràcia, per tal de poder-la licitar, encara que no ha apuntat cap data concreta. Durant la presentació del pla estratègic, Calvet ha explicat que la construcció d'un segon túnel faria els ferrocarrils "més competitius" respecte els cotxes, ja que es disminuiria l'estona del trajecte, i faria de FGC "una eina potent". De la mateixa manera, ha explicat que actualment la xarxa ferroviària "no dóna més de sí" i per tant, per "no morir d'èxit", cal ampliar-la. "És la gran infraestructura metropolitana per als propers anys", ha promès Calvet. En un sentit similar, el president de FGC, Ricard Font, ha assegurat que aquesta nova infraestructura permetria reduir el nombre de vehicles circulant a la C-58 i això portaria a una millora de l'aire que repercutiria en la lluita contra el canvi climàtic. Pel que fa a la L8, que Calvet ha qualificat de "projecte estrella", el conseller ha emplaçat FGC a treballar "incansablement" per poder enllestir un projecte per l'any vinent, encara que ha reconegut que de moment no es poden concretar ni dates ni fórmules de finançament. Per la seva banda, Font ha explicat que "el repte" és la construcció de tres noves estacions en aquesta línia, que permetrien doblar la capacitat fins als 40 milions de passatgers. Calvet també ha destacat la voluntat del Departament i de FGC d'acabar la integració interurbana de la línia entre el Baix Llobregat, el Bages i l'Anoia, que ha reconegut que té "mancances". Així, ha demanat "un calendari concret per definir el com i de quina manera" s'ha de desenvolupar el pla, i ha marcat el 2020, també, com a data límit. "Les males infraestructures del servei de Rodalies fan que el país se'n ressenteixi" Calvet, que ha assegurat que l'objectiu és que FGC sigui una "opció de mobilitat competitiva", ha reiterat la seva crítica al servei de Rodalies, que ja va avançar al desembre del 2018 que demanarien la reobertura del traspàs de la gestió. Així, Calvet ha insistit que per millorar el servei és necessària una relació "bilateral" entre la Generalitat i la Moncloa que s'allunyi de la "unilateralitat" del govern espanyol. "No ens volem queixar més, n'estic fart de queixar-me", ha etzibat Calvet, per després afegir que les "males infraestructures" de Rodalies fan "impossible" oferir un bon servei i fan que "el país se'n ressenteixi". Així, ha exigit al govern espanyol "més inversió en les infraestructures i solucionar el dèficit tarifari i el contracte programa amb RENFE" per seguir considerant-se "titulars" del servei.
Economia
Mobilitat
La CGT adquireix 10.000 mascaretes per al personal sanitari davant la "incompetència" de l'administració. El sindicat ha fet una primera comanda a un proveïdor xinès i en prepara una segona. La CGT ha fet una comanda de més de 10.000 mascaretes FFP2 per als professionals sanitaris "davant la incompetència de les administracions per protegir els treballadors" enfront del coronavirus. El sindicat ha informat que la comanda s'ha fet "a un proveïdor amb llicència homologada del govern de la Xina". El cost de la comanda està sufragat amb 16.000 euros de diversos fons del sindicat. CGT preveu derivar aquestes mascaretes als hospitals de gestió pública i treballadors del transport sanitari d'ambulàncies, amb un èmfasi especial a l'Hospital d'Igualada per la seva situació "crítica". El sindicat preveu rebre el material en uns cinc o set dies. La CGT està preparant una segona comanda de cara a la propera setmana amb les aportacions que estan fent diverses federacions, sindicats i seccions sindicals de CGT. A més, està gestionant enviaments que volen fer hospitals xinesos a Catalunya com a mostra de solidaritat. Aquests contactes amb hospitals de la Xina tenen el seu origen en campanyes solidàries d'enviament en que van participar seccions del sindicat al gener cap al país asiàtic. El sindicat ha tornat exigir la protecció dels treballadors amb els equips de protecció individual que mereixen però ha afegit que no es quedarà de braços creuats "mirant com la incompetència o l'avarícia del sector privat posa traves a protegir a aquells que estan salvant vides de la població".
Societat
Salut
Pascal defensa una "renovació profunda" de cares en la nova direcció de CDC com es va fer en l'àmbit municipal. La portaveu convergent reclama que no es "dramatitzi" l'existència de diversos candidats que optin a la secretaria general. La portaveu de CDC, Marta Pascal, ha defensat en una entrevista amb l'ACN una "renovació profunda" de cares en la nova executiva del partit que surti del procés congressual que encaren els convergents a partir del mes de juny. "El procés de renovació profund que vam fer en el món municipal ara s'ha de fer en el que és la direcció de CDC, és el que ens està demanant la gent", ha argumentat Pascal, que ha subratllat que els resultats han avalat el relleu generacional que es va produir en l'àmbit local. Pascal també ha reclamat que no es "dramatitzi" l'existència de diversos candidats que optin a la secretaria general del partit, o com s'acabi anomenant aquest càrrec. Al seu parer, es tracta d'un "senyal de maduresa del partit" que hi hagi més d'una persona que vulgui liderar el nou projecte. Pascal, una de les cares visibles més joves de CDC, ha defensat que la nova executiva del partit es renovi, que hi hagi un canvi de cares i que es produeixi el relleu generacional que ja es va materialitzar en l'àmbit municipal. "Ho vam fer a nivell municipal i els resultats ens estan donant la raó en el sentit d'haver posat gent amb molta potència i molta capacitat de liderar. Ara a nivell nacional hem de fer el mateix", ha opinat la portaveu dels convergents. En els últims dos cicles electorals, CDC ha renovat els seus caps de cartell a molts municipis i ha donat l'oportunitat a cares més joves com Marc Castells a Igualada, Albert Batet a Valls, Albert Batalla a La Seu d'Urgell o Marc Solsona a Mollerussa. A parer de Pascal, ara toca fer el mateix a l'executiva convergent, tot i que ha remarcat que aquesta renovació no ha de procedir només del món municipal, ja que "també hi ha gent amb molta capacitat de liderar que ve d'una especialització més sectorial". "Necessitem gent amb ganes de dedicar els millors temps de la seva vida a fer créixer aquest projecte. Ara és el moment que facin el pas endavant", ha reblat. Pel que fa al lideratge del partit, Pascal ha defensat la importància de les primàries com a mecanisme per escollir el secretari general i també els candidats a les eleccions. Al seu parer, a CDC "li fa molta falta" dotar-se d'un instrument així per donar resposta a les demandes de la ciutadania. En aquest sentit, ha demanat no "dramatitzar" el fet que hi hagi més d'una persona que aspiri a liderar el partit, perquè això "pot ser un senyal de maduresa". Segons ella, això no és negatiu de cap de les maneres, sinó tot el contrari, perquè demostra que Convergència "és un partit viu, amb capacitat de tenir un projecte molt ambiciós i amb persones disposades a liderar-ho". Ha reconegut que si hi ha més d'una candidatura, "algú pot tenir interès a presentar això com una guerra interna", però ha insistit que això "no s'ha de viure malament", perquè al final serà la gent qui decideixi, i això és el que està demanant la societat, "uns partits que interaccionin amb ells, d'una manera oberta, participativa i horitzontal". Pascal ha remarcat que l'important és que els militants puguin escollir d'acord amb unes regles del joc que estiguin "ben marcades". Caldrà veure quines candidatures tiren finalment endavant. De moment, les que es donen per fetes són les de Jordi Turull i Germà Gordó. "No podem renunciar de cap de les maneres al lideratge de Puigdemont" Després que l'expresident de la Generalitat i president de CDC, Artur Mas, apostés obertament fa uns dies perquè Carles Puigdemont fos el candidat convergent en les properes eleccions al Parlament, Pascal ha posat en valor el lideratge del president. "Jo crec que ara com ara, a l'alçada que estem del procés, el procés no pot renunciar de cap de les maneres al lideratge del president Puigdemont, perquè està fent molt bona feina", ha argumentat. Pascal ha subratllat que l'exalcalde de Girona està sabent liderar un govern plural i ho està fent "amb mentalitat d'estat", un extrem "molt important" tenint en compte l'objectiu final que persegueix el Govern. "És una baula indispensable d'aquest procés", ha conclòs. Ha reconegut que el partit va quedar "estabornit" quan Mas va fer el seu famós pas al costat, perquè no s'entenia que la CUP pogués "vetar" una persona, i especialment un lideratge com el de l'expresident, en un procés que ha de ser d''"obertura màxima". La portaveu de CDC ha posat en valor que Mas va demostrar ser "un home d'estat" i ha remarcat que ara és ell qui ha de decidir quin paper vol tenir en el nou partit, si opta o no a presidir-lo, per exemple. El nom, un dels aspectes que generen més debat Convergència està encara recollint opinions sobre com ha de ser el procés de refundació del partit. A través del que s'ha anomenat 'Torn obert', militants i simpatitzants del partit han respost una àmplia enquesta que posa sobre la taula tot tipus de preguntes, des del punt de vista estratègic i organitzatiu, però també sobre com ha de ser el nou estat català. En aquest sentit, una de les qüestions que més debat està generant és el del nom. Ara per ara, el 35,2% dels participants vol al menys preservar la paraula 'Convergència" en el nom, encara que s'afegeixin altres elements. El 27% opta per mantenir les sigles de CDC intactes, mentre que el 10,1 vol una nova denominació, totalment diferent. Un 14,7% aposta per altres propostes i la resta no sap o no contesta. Pascal s'ha situat en aquest gruix del 35,2%. Al seu parer, cal fer alguna cosa respecte al nom per "adaptar-lo als nous temps". "Jo crec que el nom de Convergència hi ha de ser d'alguna manera, però és necessari que a través d'un apèndix o d'una cua al final puguem fer un matís", ha opinat. Pel que fa a l'opinió que els arriba per part dels experts, ha explicat que també hi ha diversitat de visions, la mateixa que expressen els militants. La portaveu dels convergents ha donat per fet que aquest serà un dels temes que s'hauran d'abordar en un debat més aprofundit, com d'altres que els coordinadors del 'Torn Obert' identifiquen com a més polèmics o oberts.
Política
Partits
Forcadell es mostra disposada a reunir-se amb les associacions de víctimes del terrorisme. C's li ho ha demanat per carta a la presidenta del Parlament. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, està totalment disposada a reunir-se aquest dimecres o un altre dia amb les associacions de víctimes del terrorisme, que es trobaran per separat amb el PPC i amb C's a la cambra catalana coincidint amb la visita d'Arnaldo Otegi, líder de Sortu. Així ho ha traslladat Forcadell a C's, que ha tornat a enviar una carta a la presidenta del Parlament lamentant de nou que rebi Otegi i demanant-li que, com a mínim, es trobi també amb les víctimes. El mateix ha respost Forcadell a l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, que dimarts es va posar en contacte amb ella per queixar-se de la situació. La presidenta va respondre a l'entitat que ella parla amb tothom i que no pot tancar les portes del Parlament a ningú.
Política
Parlament
AMPLIACIÓ:El jurat popular declara culpable d'assassinat l'home que va matar la dona a ganivetades a Sant Pere Pescador. El fiscal demana que imposin a Musa Baldeh 19 anys de presó i les acusacions eleven la petició de pena a 20 anys. El jurat popular ha declarat culpable d'assassinat Musa Baldeh, l'acusat d'assassinar la dona a ganivetades a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) el 17 de novembre del 2014. Amb set vots a favor i dos en contra, el jurat ha conclòs que Baldeh va atacar la víctima a traïció, usant dues armes (un destraló de carnisser i un ganivet llarg de cuina) i sense que tingués cap possibilitat de defensar-se. El veredicte conclou que li han d'aplicar un agreujant de parentiu i un atenuant de confessió, perquè no va fugir de l'escena del crim i va reconèixer a diverses persones que havia matat la dona. El jurat no es creu que l'acusat apunyalés la víctima en un arravatament de fúria o per defensar-se. Tampoc han declarat provat que amenacés el seu cunyat amb una espasa en dues ocasions. Després d'un dia i mig de deliberació, el jurat popular ha declarat Musa Baldeh culpable d'assassinar la dona a ganivetades. El veredicte sosté que el 17 de novembre del 2014, el processat va atacar la dona a traïció dins el domicili familiar. En aquell moment, a casa només hi havia la filla petita de la parella, que aleshores tenia 18 mesos. Segons el jurat popular, Baldeh va utilitzar dos ganivets per atacar la seva dona. Un era un destraló de carnisser i l'altre un ganivet llarg de cuina de fulla prima. Amb les dues armes la va apunyalar reiteradament, sobretot a la zona del coll. "La intencionalitat de matar queda demostrada perquè, com van dir els forenses, la va apunyalar en una zona vital on hi ha diverses estructures vasculars", ha declarat provat el jurat. A més, el veredicte també ressalta que la víctima tenia algunes ferides a la part posterior del coll, cosa que fa pensar que la va atacar també per l'esquena. El jurat conclou que la víctima no va tenir cap possibilitat de defensar-se perquè l'atac va ser inesperat i dins el domicili familiar, cosa que feia més difícil que algú pogués intervenir per ajudar la dona. Per unanimitat, el jurat ha resolt que l'Audiència de Girona apliqui a Musa Baldeh un agreujant de parentiu tenint en compte que va matar a la dona amb qui feia 15 anys que estava casat i tenien tres fills en comú. També per unanimitat, però, li estimen un atenuant de confessió. El jurat popular conclou que Baldeh va col·laborar amb la investigació perquè no va fugir de l'escena del crim fins que el van detenir i va reconèixer a diversos testimonis i als mateixos Mossos d'Esquadra que havia matat la dona. Ni arravatament ni legítima defensa El jurat popular no es creu que el processat agredís la dona durant un arravatament de fúria ni en legítima defensa (tal i com ell sostenia). De fet, el veredicte exposa que Baldeh va matar la víctima amb premeditació perquè havia dit a un amic seu que "tenia un peu a la presó i un altre al carrer" i la dona l'havia denunciat abans per amenaces, tot i que el jutjat no li va concedir l'ordre d'allunyament que va sol·licitar. El fiscal i les acusacions també sostenien que, un cop comès el crim, Baldeh va amenaçar el seu cunyat (el marit de la seva germana) amb una espasa. Una escena que, relataven, no era el primer cop que es produïa perquè tres dies abans ja l'havia amenaçat amb matar-lo. El jurat popular ha declarat no provats els dos delictes d'amenaces per les "contradiccions dels testimonis". Un cop emès el veredicte, el jurat popular s'ha dissolt i les parts han fet la petició de pena d'acord als fets declarats provats. El fiscal, Enrique Barata, ha demanat que el condemnin a 19 anys de presó tenint en compte la gravetat del crim. Les acusacions (la Generalitat i la família, representada pel lletrat Gregori Martínez) han elevat la petició a 20 anys. El lletrat de la defensa, Joan Pere Zapata, demana que es valori la confessió i el condemnin a màxim 15 anys. En matèria de responsabilitat civil, les acusacions demanen que indemnitzi els fills que ha deixat orfes de mare i als dos cunyats amb fins a 490.000 euros. Les acusacions també demanen que li prohibeixin apropar-se als familiars de la víctima i que li retirin la pàtria potestat dels tres fills que tenia amb la dona. El cas ha quedat vist per a sentència.
Societat
Judicial
AMPLIACIÓ:Els ecologistes demanen a Europa que es rebutgi la proposta del Govern d'extraure Goiat del Pirineu. Ipcena ha presentat denuncies a la Comissió Europea per obrir un procediment de queixa davant ''d'indicis clars'' de mala gestió dels recursos del programa Life Piros. L'entitat ecologista Ipcena ha demanat a la Comissió Europea i a la direcció general de Medi Ambient de la Unió Europea que rebutgin la proposta del Govern d'extraure l'ós Goiat del Pirineu després de més de 2 anys de la seva introducció. Consideren que no es disposa dels informes tècnics ni del protocol que justifiquin el seu comportament agressiu i que a més a més l'estat francès, responsable del seguiment de Goiat, creu que no ha de ser tipificat d'espècimen perillós. El portaveu d'Ipcena, JoanVàzquez, ha anunciat dos denuncies a Europa, sobre les suposades irregularitats en la gestió dels recursos econòmics del programa Piros Life per part del Govern a qui ha acusat de ''gastar els diners en altres fins''. El president del Fondo para la Protección de los Animales Salvajes (FAPAS), Roberto Hartasánchez, ha assegurat que a Astúries amb més de 200 ossos no es tenen dades d'atacs a bestiar com cavalls i que la decisió de la Generalitat d'expulsar Goiat ''és política''. Ipcena també demana a la Comissió Europea que exigeixi que s'entreguin les necròpsies dels animals que suposadament hauria matat Goiat. Segons Vàzquez, es va dir que aquest exemplar havia matat 6 eugues adultes però experts consultats diuen que ''és pràcticament impossible'' perquè un cavall que pesa més de 600 quilos ''suposa un perill claríssim per un ós''. ''Sense necròpsies és impossible culpar Goiat'', ha recalcat el portaveu ecologista, que al mateix temps ha recordat que aquest ós porta dos mesos a França i no hi ha constància que hagi matat cap euga. D'altra banda, Ipcena insta a la CE a que es demani al Govern quines són les ''accions organitzades i materials editats'' per sensibilitzar la població sobre la presència de l'ós al Pirineu. Els ecologistes remarquen que aquest és un dels objectius del programa Life, i lamenten que no s'ha fet res al respecte ja que ''cap habitant de la Val d'Aran o el Pallars Sobirà ha rebut a la seva bústia informació sobre l'ós''. Segons Joan Vàzques, si realment no s'educa ni se sensibilitza el territori ''vol dir que els diners previstos per la Life no s'han fet servir''. En aquest sentit, els ecologistes demanen la creació d'un òrgan participatiu, on ells hi puguin dir la seva en un pla de gestió i de recuperació de l'espècie. Vàzquez ha recordat també que sense el vistiplau de França no es podrà expulsar Goiat i ha assegurat en aquest sentit que els francesos no són partidaris de canviar les bateries del collar de seguiment d'aquest exemplar per tal de no molestar-lo. Així mateix, ha assenyalat que a França no s'ha activat cap protocol de perillositat de Goiat perquè no ha protagonitzat cap atac a bestiar gran, només a ovelles, un fet que ja es considera habitual. En relació a les acusacions de ''mala gestió'' dels poc més de 2,4 milions d'euros del programa Piros Life per part de Govern, Vàzquez ha assegurat que hi ha ''acusacions velades'' de gastar els diners en altres Departaments de l'executiu i ha assenyalat directament al conseller de Territori, Damià Calvet, per no disposar dels informes que demostrin que els diners han estat pel que realment pertocava. ''En estan mentint de manera deliberada i nosaltres volem saber la veritat'', ha conclòs. De la seva banda, el responsable de FAPAS, Roberto Hartasánchez, una organització amb més de 30 anys d'experiència en la conservació i gestió de la població d'óssos a Astúries, ha assegurat que a la serralada Cantàbrica, amb entre 200 i 250 exemplars d'óssos mai s'ha demostrat que algun hagi atacat un animal gran com un cavall. En aquest sentit, ha qualificat la decisió de voler expulsar Goiat de Pirineu de ''política'' per aconseguir el suport del món rural i ha remarcat la necessitat que la justificació dels suposats atacs de Goiat haurien d'anar acompanyats d'una ''argumentació molt detallada''.
Societat
Medi ambient
AMPLIACIÓ:La Diputació de Girona impulsa una candidatura per declarar la Costa Brava reserva de la biosfera. La proposta inclou la riquesa de l'ecosistema marí i també les zones de l'interior. La Diputació de Girona ha impulsat una candidatura per incloure la Costa Brava com a reserva de la biosfera. Aquest distintiu està regulat per la UNESCO i "posa en valor" la riquesa del territori, tal com ha explicat el tècnic de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Marc Marí. Dins de la proposta de candidatura, Marí ha destacat que s'hi engloben "116 municipis que agafen una àrea de 6.600 km2". La majoria de l'extensió del territori és d'àmbit marí (4.600 km2) però també hi ha 2.400 km2 d'àmbit terrestre. De fet, en la proposta hi ha incloses àrees protegides com el massís de les Gavarres o el de l'Albera. El calendari que té en ment la Diputació de Girona és que la candidatura es presenti a París el 2020. La Diputació de Girona ha iniciat els tràmits per aconseguir que la Costa Brava es converteixi en un espai de reserva de la biosfera. Des de finals de 2018 s'ha engegat aquest projecte que compta amb la participació de diversos ajuntaments, entitats i institucions. La proposta de candidatura en què es treballa engloba "116 municipis que agafen una àrea de 6.600 km2", tal com ha detallat el tècnic de Medi Ambient, Marc Marí. Dins de tots aquests metres, hi ha una gran extensió d'àmbit marí (4.200 km2) però també hi ha 2.400 km2 d'àmbit terrestre. De fet, la planificació amb què treballa la Diputació de Girona inclou el massís de les Gavarres o el de l'Albera i també altres reserves naturals o zones incloses dins del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN). Més enllà de la riquesa paisatgística amb què compta el territori, Marí ha remarcat que convertir la Costa Brava en una reserva de la biosfera "no comporta una normativa de preservació pròpia", sinó que "és una distinció" a la feina que es fa des del territori per preservar-lo. Per aquest motiu ja s'ha començat a treballar en diferents grups que desenvolupin accions per ajudar a la conservació de la Costa Brava i, també, buscar les eines perquè la societat s'impliqui en aquest procés. De fet, el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Costabella, ha destacat la bona rebuda d'aquesta iniciativa per part de diferents actors. Implicació de la societat civil Costabella ha destacat que el sector agrari s'ha implicat en el procés per tal de treballar un conreu més sostenible, sobretot en les produccions de la fruita dolça. També els pescadors han agafat el compromís de treballar en la preservació de la costa. De fet, el diputat ha recordat que "la confraria de pescadors de Palamós (Baix Empordà) ha modificat les portes de les xarxes d'arrossegament per no malmetre el fons marí". El president de la Fundació Mar, Miquel Ventura, ha apuntat que un dels objectius de la candidatura és que la ciutadania també participi en "la custòdia de la biodiversitat marina". Ventura ha afirmat que "fins ara teníem una visió que l'administració era la responsable de cuidar del patrimoni subaquàtic" i la ciutadania "se'n renta les mans". Per això, un dels objectius per aconseguir al llarg de deu anys és que la societat també és senti "corresponsable" d'aquesta preservació. Ventura ha destacat que ja s'està treballant alguns projectes de "cogestió transversal" entre la Generalitat i els pescadors, però cal que aquesta feina vagi a més. Treballar per un turisme sostenible Dins de la candidatura també es buscaran estratègies per potenciar un model de turisme sostenible. A més, s'ha proposat treballar un eix socioeconòmic. Algunes de les accions incloses són lluitar contra la temporalitat dels contractes que hi ha a la Costa Brava o afavorir la inclusió social. Totes aquestes accions s'estan recollint a partir de diferents reunions amb organismes i institucions que s'han sumat al projecte com ara la Universitat de Girona, consells comarcals, ajuntaments, la plataforma SOS Costa Brava, entre d'altres. Amb tots ells s'han fet diverses reunions. També s'han fet tres sessions de treball territorialitzades. Durant el mes de febrer s'estan fent la segona tanda d'aquestes trobades al territori per recollir les propostes i poder-les incorporar a la futura candidatura. De fet, per convertir la Costa Brava en una reserva de la biosfera, la candidatura ha d'anar acompanyada d'un pla d'accions que es faran durant deu anys, que assegurin la preservació del medi i el treball per la sostenibilitat en diferents àmbits. Al cap de deu anys, una delegació de la UNESCO revisarà que els objectius s'hagin complert per mantenir la distinció. Objectiu 2021 De tot aquest treball conjunt en sortirà un document que abans del 31 de desembre s'ha de lliurar a la delegació espanyola del Programa de l'home i la biosfera (MAB), que és l'òrgan competent per validar la candidatura abans d'enviar-la a la seu de la UNESCO. Durant el primer trimestre de 2020 el comitè científic de la MAB espanyola analitzarà el document de la candidatura i proposarà algunes millores. Després, la Diputació de Girona tindrà fins el setembre de 2020 per incorporar les propostes fetes i es retornarà el document a Madrid. Aquests l'enviaran a París, on la UNESCO resoldrà si la Costa Brava es converteix en reserva de la biosfera o no durant el primer trimestre de 2021.
Societat
Medi ambient
El cap de Malalties Minoritàries de Vall d'Hebron: "És important que l'atenció primària estigui al dia en aquest camp". Es calcula que hi ha entre 6.000 i 8.000 patologies poc freqüents, que, en conjunt, afecten a Catalunya unes 500.000 persones. El treball en xarxa entre els hospitals de referència en malalties minoritàries i l'atenció primària és un dels reptes a Catalunya en el diagnòstic i tractament d'aquestes patologies, que també es coneixen com a rares o poc freqüents. Així ho apunta el director clínic de Malalties Minoritàries de l'Hospital Vall d'Hebron, el doctor Guillem Pintos: "Estrictament no volem un model d'un gran centre de referència únic, sinó un treball en xarxa. És molt important que l'atenció primària estigui al dia del que passa en les malalties minoritàries, perquè es podrien detectar més fàcilment". En una entrevista amb motiu del Dia Mundial de les Malaties Minoritàries, el 28 de febrer, el doctor Pintos ressalta que l'ajuda tecnològica gràcies a la genòmica ha comportat un "canvi fonamental" en el diagnòstic precoç i el tractament personalitzat d'aquestes malalties. Es calcula que n'hi ha entre 6.000 i 8.000 i que afecten, en total, un 6% de la població, unes 500.000 persones a Catalunya. Els pacients i les famílies amb una malaltia minoritària topen moltes vegades amb la dificultat del diagnòstic i la manca d'informació i experiència acumulada al voltant d'una patologia que afecta menys de cinc persones cada 10.000, segons va establir la comunitat europea. En la majoria de casos, es tracta, a més, d'una malaltia complexa. Aquesta dificultat és el que es coneix com a odissea del diagnòstic, puntualitza el doctor Pintos. Amb tot, aquesta situació laberíntica i de solitud "està canviant i evoluciona cap a una difusió del coneixement de les malalties minoritàries entre els professionals i la societat, que ha millorat moltíssim". El director clínic d'aquestes patologies assenyala que els professionals de la salut s'han organitzat en xarxes europees de referència per a malalties rares (ERN, pel seu nom en anglès) precisament per acumular coneixement. També subratlla que els pacients i les famílies s'han organitzat "molt bé" i que aquestes associacions són una eina de suport important per ajudar a dirigir-se als centres i recursos de referència. A Catalunya aquest treball es fa a través de les xarxes d'unitats d'expertesa clínica (XUEC) en malalties minoritàries, que posa en funcionament el Servei Català de la Salut (CatSalut). "Volem que hi hagi un treball en xarxa; àrees en què els hospitals més petits treballin col·laborant amb els de referència; que comparteixin protocols i que hi hagi una actuació des de la primària", afirma el doctor Pintos, per afegir: "Si tenim una bona relació amb la medicina primària, es podrien detectar més fàcilment les malalties minoritàries i això representa un treball en xarxa de l'atenció primària i els hospitals petits amb els de referència". El responsable de Malalties Minoritàries de Vall d'Hebron considera que l'atenció primària "no està prou al dia" en aquest àmbit perquè "no ho hem treballat del tot perfectament", assumeix. "Les eines tecnològiques de comunicació ens han d'ajudar molt. Tenim una història clínica compartida però no és suficient quan es tracta de pacients molt complexos. Cal una comunicació més directa, compartir protocols perquè el pacient no hagi de venir cada dos per tres a l'hospital, sinó que pugui ser visitat a l'àrea bàsica amb un protocol consensuat", raona. Un altre dels reptes en el tractament de les malalties minoritàries és l'atenció integral, és a dir, que els equips contemplin també necessitats com l'atenció social o el tractament a domicili. Diagnòstic precoç i medicina de precisió La recerca genètica ha obert una gran porta en les malalties minoritàries per al diagnòstic precoç: "Avui dia tenim la gran ajuda tecnològica. Podríem dir que fa uns 20 ens basàvem sobretot en la intuïció del clínic, que continua sent clau. Avui dia encara demanem al metge que tingui un índex de sospita davant d'una possible minoritària. Però ara, a més, tenim el suport tecnològic, la genòmica ha evolucionat moltíssim, que ens permet fer diagnòstics precisos,". Els estudis genètics també permeten avançar en la medicina de precisió o personalitzada, quan pacients amb la mateixa malaltia reben tractaments diferents. Fa uns dies l'Hospital Vall d'Hebron va explicar que havia tractat per primera vegada una bebè amb atròfia muscular espinal abans que presentés els símptomes d'aquesta malaltia rara de base genètica. El diagnòstic prenatal -la mare i el pare són portadors del gen que causa la malaltia i dos germans de la nena havien mort per atròfia espinal- i el tractament des dels primers dies de vida de la nena han permès que, nou mesos després que nasqués, no n'hagi desenvolupat cap símptoma. Per al doctor Pintos, aquest cas mostra el canvi "fonamental" i "radical" dels estudis genètics: "El diagnòstic precoç amb marcadors bioquímics i genètics permet avançar-nos a l'evolució natural de la malaltia en lloc d'esperar-nos que hi hagi manifestacions de la malaltia i evitar seqüeles que moltes vegades són irreversibles". Accés equitatiu als tractaments des de tot el món Vall d'Hebron assumirà a partir d'aquest any la seu d'ICORD (International Conference of Rare Diseases and Orphan Drugs), una organització referent mundial en malalties minoritàries, que agrupa acadèmics, científics, investigadors, associacions de pacients, representants de la indústria farmacèutica i experts en legislació sanitària. L'objectiu és difondre el coneixement i la investigació d'aquestes malalties arreu del món, especialment en àrees poc desenvolupades o amb poca experiència en models organitzatius perquè els pacients puguin accedir de manera equitativa als tractaments. Vall d'Hebron és l'hospital de l'estat espanyol que més malalties minoritàries tracta, més de 300. Malalties complexes Les malalties minoritàries, també conegudes com a rares o poc freqüents, solen ser de base genètica. Algunes es manifesten des dels primers dies de vida i d'altres poden aparèixer al llarg dels anys. Algunes tenen afectacions molt severes i greus i altres tenen símptomes més atenuats. Aquestes malalties van molt sovint associades al concepte de complexitat, és a dir, solen afectar diferents òrgans, són difíciles d'entendre i requereixen atenció multidisciplinària. També solen comportar algun tipus de discapacitat, física o intel·lectual. El doctor Pintos ressalta que la imprecisió en el nombre de malalties minoritàries que existeixen, entre 6.000 i 8.000 segons les publicacions científiques, s'atribueix al fet que cada any se'n diagnostiquen de noves, gràcies als avanços en l'estudi de la genòmica. "Descobrim noves variacions genètiques o bé malalties que abans s'agrupaven sota el nom d'una mateixa síndrome, perquè el procés era similar, i ara, en canvi, veiem que tenen variants diferents", explica. La Marató d'aquest any es dedicarà precisament a les malalties minoritàries.
Societat
Salut
Torra respon Sánchez que a Catalunya ningú demana un nou Estatut: "És una pantalla superada perquè vam fer l'1-O". El president de la Generalitat assegura que la "causa de la llibertat" dels bascos també és la dels catalans encara que hi hagi "ritmes diferents". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha respost el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, que a Catalunya ningú no demana un nou Estatut. En una entrevista a EiTB des de Bilbao, aquest dimecres al matí, el president del Govern ha subratllat que aquesta "és una pantalla superada" perquè els catalans ja van exercir el dret a l'autodeterminació l'1-O: "El 80% vol resoldre el tema, però no amb un nou Estatut que no el demana ningú", ha afegit. Així mateix, Torra ha assegurat que la "causa de la llibertat" dels bascos també és la dels catalans encara que hi hagi "ritmes diferents". Torra ha qualificat d'"apoyaré 2.0" l'oferta d'un nou Estatut, que concretarà Sánchez durant el ple monogràfic sobre Catalunya del 12 de desembre al Congrés. En aquesta línia, el president de la Generalitat ha insistit que el que cal és un referèndum d'autodeterminació acordat amb l'Estat, ja que la reforma estatutària "no la demana ningú" a Catalunya. Així mateix, ha demanat directament a Sánchez -ahir ho va fer la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi- que accepti una reunió de tot el govern espanyol amb Torra i els seus consellers per al 21 de desembre, aprofitant la celebració del Consell de Ministres a Barcelona. Finalment, Torra ha asseverat que "Euskadi tindrà sempre Catalunya al seu costat", i que el "consens del 80%" en contra la "repressió" i la monarquia, i a favor del dret a l'autodeterminació també és compartit amb el poble basc.
Política
Govern
AMPLIACIÓ:Sant Joan Despí crea un àlbum de cromos sobre Josep Maria Jujol per donar a conèixer la seva figura entre els nens. La iniciativa busca reivindicar el paper del col·laborador de Gaudí en el modernisme català en el 140è aniversari del seu naixement. L'Ajuntament de Sant Joan Despí ha editat 2.500 àlbums de cromos sobre l'obra i vida de l'artista Josep Maria Jujol dins els actes de commemoració de l'Any Jujol 140. L'àlbum es distribuirà entre tots els alumnes de 1r a 6è de Primària de la ciutat i les famílies podran comprar els sobres de cromos en un total de 120 comerços de la ciutat. La iniciativa s'ha presentat al centre Jujol-Can Negre de Sant Joan Despí, on l'alcalde del municipi, Antoni Poveda, ha començat ja a enganxar cromos amb els nens i a explica'ls-hi l'aportació de l'artista al municipi i al modernisme català. "La primera figura que coneixem és Antoni Gaudí, però va haver-hi altres arquitectes com Domènech i Muntaner o Jujol, que va ser col·laborador de Gaudí, que van quedar en un segon pla", ha dit a l'ACN Poveda. Per tal de conèixer de forma lúdica i creativa la figura de Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879-Barcelona, 1949) , qui va ser arquitecte de Sant Joan Despí i col·laborador d'Antoni Gaudí, l'ajuntament de la ciutat ha impulsat aquest àlbum de cromos com una iniciativa de l'Any Jujol140 -coincidint amb el 140è aniversari del naixement de l'artista-. Aquesta vegada, però, la iniciativa va dirigida als més petits. Tot i que és també un impuls per als comerços de la ciutat, tal i com ha assegurat el seu alcalde Antoni Poveda. A partir d'aquest dimarts, els nens i nenes de Sant Joan Despí rebran a les escoles l'àlbum i podran adquirir a 120 comerços, així com als mercats municipals, algun dels 42.857 sobres de cromos que circularan per la ciutat fins el dia 2 de març. "Aquí s'explica tota l'obra i la història de Jujol no només a Sant Joan Despí, que és on més obra hi va edificar, sinó a Barcelona o Tarragona", ha explicat Poveda. Així, a través de divertides il·lustracions, l'àlbum repassa la vida de Jujol des de ben petit, a la seva Tarragona natal, passant pels anys de formació com a arquitecte i per la seva trajectòria com a artista polifacètic. També s'hi repassa l'arribada a Sant Joan Despí, la transformació de Can Negre, l'edifici on s'ha fet precisament aquest dilluns la presentació, o com es va construir la Torre de la Creu, la Torre Jujol o la casa Serra-Xaus. "Jujol tenia la seva pròpia personalitat", ha reblat Poveda, d'un artista amb facetes com la de dibuixant, dissenyador de mobles, escultor, decorador, pintor o esgrafiador. Una de les tècniques per la qual se'l coneix més és el trencadís. Relació amb Gaudí L'àlbum també tracta detalls de la col·laboració entre Jujol i Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en edificis emblemàtics com la Casa Batlló o el Parc Güell. "Molta obra d'en Gaudí es també obra d'en Jujol, i el que estem fent també és reivindicar el paper que va tenir l'artista en la construcció i elaboració del modernisme català de principi del segle XX", ha dit l'alcalde. La dissenyadora i directora del projecte, Mati Balsera, ha dit a l'ACN que han intentat trobar l'equilibri a l'hora de parlar de la relació amb Gaudí "sense treure-li importància a Jujol", ja que Gaudí "evidentment crida l'atenció i és molt conegut". D'aquesta manera, han extret informació llibres i vídeos i l'han "traduït" en un llenguatge "més planer per a què els nens ho entenguessin". Durant els propers dissabtes al matí, s'instal·laran diversos "punts d'intercanvi" de cromos a la ciutat per tal de poder bescanviar peces entre altres cercles de nenes i nens i realitzar, a més, tallers sobre la figura de Jujol. Actes de l'Any Jujol140 Des del setembre passat i fins el proper setembre se celebra l'Any Jujol140, que ja ha aplegat múltiples presentacions de llibres, exposicions, recorreguts pels edificis de Josep Maria Jujol o excursions infantils a la ciutat natal de l'artista, Tarragona. Per expandir la reivindicació de la seva figura a nivell internacional, l'Ajuntament de Sant Joan Despí, juntament amb 15 consistoris, estan organitzant un congrés internacional per als propers mesos. També s'està preparant una exposició amb el Palau Güell per difondre la seva aportació i trobades i esdeveniments fins el setembre d'acord amb la Diputació de Barcelona.
Cultura
Arts
Les agències de viatges alerten que hotels i empreses turístiques seran els més afectats per la fallida Thomas Cook a l'Estat. ACAVe demana confiança en el sector després del tancament del turoperador britànic: "El sistema funciona". Les agències de viatges alerten que els hotels que treballaven exclusivament o parcialment amb Thomas Cook seran els més afectats pel tancament de l'operador turístic britànic a l'estat espanyol. En un comunicat, l'Associació Corporativa d'Agències de Viatges Especialitzades (ACAVe) ha assegurat que "el risc de fallida era conegut en el sector i, en les últimes campanyes, moltes empreses van demanar a l'operador britànic pagaments per endavant o garanties addicionals". A més, també ha previst conseqüències negatives per a les empreses turístiques que prestaven serveis a Thomas Cook, principalment ubicades a Balears i Canàries, on es concentrava el seu negoci a l'Estat. Amb tot, ACAVe ha demanat confiança en el sector després del tancament de la companyia aèria: "El sistema funciona", ha insistit. De moment, les primeres estimacions apunten que la fallida de la companyia ha perjudicat més de 600.000 clients de tot el món. L'anunci de tancament de Thomas Cook perjudicarà aeroports com el de Lleida-Alguaire, on els britànics eren els proveïdors del 60% dels vols que oferia Neilson, turoperador dels vols a la plataforma lleidatana. A més de tenir un impacte en el transport aeri, el tancament de la companyia afectarà el sector hoteler espanyol. El grup compta amb més de 50 hotels i 12.000 habitacions a Espanya repartides en 8 marques. Segons dades de l'empresa britànica, Thomas Cook té més de 2.500 treballadors contractats en hotels i empreses turístiques a l'Estat. En la nota emesa aquest dilluns, ACAVe afirma que encara no disposa de xifres per quantificar les conseqüències de la fallida de l'empresa pel sector turístic espanyol. Sobre la possibilitat que el tancament pugui generar efectes col·laterals, l'organització ha assegurat que "és massa d'hora per avaluar-ho" però ha demanat confiança en les agències de viatges. Segons ACAVe, la Unió Europea disposa d'un sistema de garanties "efectiu" que protegeix els viatges combinats en situacions com aquesta i que garanteix el dret de repatriació del consumidor i de reemborsament de les vacances. "Els viatgers han de tenir plena confiança en el sector de les agències de viatges, ja que el sistema funciona", han conclòs.
Economia
Infraestructures
Ferit crític un treballador de l'Ajuntament de Barcelona en ser apunyalat a la plaça Sant Jaume. La Guàrdia Urbana ha detingut el presumpte autor de l'agressió. Un treballador de l'Ajuntament de Barcelona de 50 anys ha resultat ferit crític en ser apunyalat a la plaça Sant Jaume aquest dilluns cap a les quatre de la tarda, segons ha confirmat l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, a través de la xarxa social Twitter. "Seguim amb molta preocupació l'estat del treballador municipal agredit aquesta tarda a Plaça Sant Jaume", ha escrit la batllessa. També ha indicat que la Guàrdia Urbana de Barcelona ha pogut detenir el presumpte agressor i que ara s'està a l'espera de les investigacions conjuntes amb els Mossos d'Esquadra per esclarir els fets.
Societat
Successos
L'Alt Pirineu impartirà tres cicles formatius nous el curs vinent. Les escoles rurals d'Alàs, Tuixent, Coll de Nargó i la Torre de Capdella incorporaran els infants de 0 a 3 anys. El director dels Serveis Territorials d'Ensenyament, Miquel Àngel Cullerés, ha anunciat la posada en funcionament el curs vinent de tres nous cicles formatius a l'Alt Pirineu i Aran. Es tracta de dos cicles formatius de grau mitjà; sistemes automatitzats i electrotècnics a Tremp (Pallars Jussà) i un d'activitats comercials a Oliana (Alt Urgell). El tercer dels cicles es tracta d'un de regim especial únic a Catalunya sobre piragüisme en aigües braves que s'impartirà des de l'institut de la Pobla de Segur i les pràctiques es realitzaran a Sort i a la Seu d'Urgell. Cullerés ha anunciat que les escoles rurals d'Alàs, Tuixent i Coll de Nargó a l'Alt Urgell i la de la Torre de Capdella al Pallars Jussà incorporaran els infants de 0 a 3 anys. Es tracta d'una prova pilot del Departament d'Ensenyament per donar servei a totes les famílies i evitar que es traslladin de municipi, en localitats on no hi ha escoles bressol. La direcció pedagògica d'aquests grups anirà a càrrec de l'escola i l'ajuntament assumirà el cost de l'educador. Cullerés ha informat de l'oferta de línies educatives i els nous cicles formatius en finalitzar la reunió ordinària del Consell de Direcció de l'Administració Territorial del Govern de la Generalitat de l'Alt Pirineu i Aran. Aquesta ha estat la primera reunió d'aquestes característiques d'aquesta legislatura i la delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran ha anunciat que a partir d'ara es reprenen de forma periòdica cada mes.
Societat
Educació
El TSJ valencià ordena presó provisional comunicada sense fiança per als caps de les empreses ‘Gürtel’. La sala estima la petició de la Fiscalia Anticorrupció i ordena l’ingrés penitenciari com a mesura cautelar. La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha ordnat presó provisional comunicada sense fiança per Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez ‘El Bigotis’, responsables les empreses de l’entramat ‘Gürtel’, condemnats el passat divendres com a beneficiaris de les concessions irregulars de contractes de la Generalitat Valenciana per al muntatge dels expositors de la Fira de Turisme (FITUR) entre els anys 2005 i 2009. Segons que ha informat el TSJ valencià, la sala estima la petició de la Fiscalia Anticorrupció i ordena com a mesura cautelar l’ingrés immediat en presó dels tres condemnats sense esperar al recurs del Tribunal Suprem. La sentència, coneguda el passat divendres, els imposa penes de presó de 12 i 13 anys per associació il·lícita, tràfic d’influències, malversació, suborn i falsedat. Segons les mateixes fonts, la sala entén que hi ha risc que Correa (condemnat a 13 anys de presó), Pablo Crespo (condemnat a 13 anys i 3 mesos) i Álvaro Pérez (condemnat a 12 anys i 3 mesos) puguin fugir i evadir-se de l’acció de la justícia a l’espera del pronunciament del Suprem. Conforme amb el criteri de les acusacions, els tres magistrats han tingut en consideració la gravetat de la pena imposada i els altres procediments penals en els quals estan sotmesos els tres condemnats. Correa, Crespo i Pérez han comparegut individualment davant del TSJ valencià en la compareixença prevista en l'article 505 de la Llei d'enjudiciament criminal per decidir sobre la situació personal dels condemnats. Després dictar els actes en els quals s'ha ordenat el seu ingrés immediat a la presó, la sala ha reprès les compareixences dels altres tres integrants de la trama condemnats, Isabel Jordán, Cándido Herrero i Mónica Magariños, empleats de les empreses de la Gürtel. Per a demà, el TSJ valencià celebrarà les compareixences per decidir sobre la presó, la llibertat provisional amb imposició de fiances o l'adopció d'altres mesures a l'exconsellera de Turisme, Milagrosa Martínez, condemnada a 9 anys de presó, i per a la resta de condemnats: el seu excap de gabinet, Rafael Betoret i els tècnics de la conselleria, Isaac Vidal, Jorge Guarro i Ana María Grau. En la seva sentència, el TSJ valencià considera provat que els acusats van crear una trama empresarial per obtenir diferents contractes de la Generalitat Valenciana després de realitzar diferents actuacions encaminades a manipular, alterar i influir a favor seu en la tramitació dels procediments administratius d'adjudicació de tals treballs. El grup d'empreses de Correa era una organització empresarial creada expressament per manipular concursos públics i participar activament en el canvi de les condicions exigides als adjudicataris. Les mercantils de Correa no tenien mitjans personals i materials per executar aquests treballs, motiu pel qual els subcontractaven amb tercers. D'aquesta manera obtenien un enriquiment irregular a lucrar-se aplicant uns marges desproporcionats, duplicant partides o facturant despeses inexistents. Aquests imports eren admesos per l’Agència Valenciana de Turisme, la conselleria de Turisme, la conselleria de Territori i habitatge i la conselleria d'Infraestructures i Transport, que no només no va portar un control efectiu dels pagaments sinó que varen alterar els criteris d'adjudicació dels contractes i varen beneficiar irregularment a les empreses del Grup Correa. Aquestes empreses tenien informació privilegiada, coneixien per endavant les condicions dels contractes públics, contractes que, en alguns casos, es modificaven a la seva conveniència, segons expressa la sentència.
Societat
Judicial
Condemnen a 7 anys i mig de presó un jove que va apunyalar un home per l'esquena durant una baralla a Girona. La víctima havia anat a ajudar el seu germà, a qui un grup havia colpejat i trencat una ampolla de vidre al cap. L'Audiència de Girona ha condemnat a 7 anys i mig de presó un jove que va apunyalar un home per l'esquena en el transcurs d'una baralla. Els fets van tenir lloc ara fa quatre anys, la nit del 10 de juny del 2011. La víctima, que vivia al carrer Bassegoda, va presenciar com un grup de joves agredia el seu germà. Els nois li van trencar el nas d'un cop de puny i li van estampar una ampolla de vidre al cap. La víctima va baixar al carrer per auxiliar el seu germà i, quan se l'enduia malferit, un altre noi el va apunyalar per l'esquena. La ganivetada li va afectar un pulmó i va haver de ser intervingut d'urgència a l'hospital. Ara, l'Audiència ha condemnat l'agressor per intent d'homicidi i ha imposat penes d'un any i set mesos de presó als altres dos joves que van atonyinar el seu germà. Els fets que ara s'han sentenciat van tenir lloc el 10 de juny del 2011. Aleshores, els dos germans vivien en un pis situat al carrer Bassegoda. Segons recull la sentència, cap a les onze de la nit, un d'ells va arribar al domicili i es va trobar un grup de joves colombians bevent alcohol al portal. Segons recull la sentència, quan es disposava a entrar, un dels nois va llançar una ampolla per terra. L'home li va recriminar aquesta actitud i aleshores va començar una baralla entre ells. Va ser aleshores quan dos dels integrants del grup, Brian Andrés Pastrana i Mateo Orozco, van començar a atonyinar-lo. Un li va ventar un cop de puny que li va trencar el nas i, quan l'home va caure a terra, l'altre li va estampar una ampolla de vidre al cap. La cridòria va fer sortir l'altre germà a la finestra. Quan va veure la baralla, va baixar corrents al carrer per auxiliar la víctima i pujar-la cap al pis. L'home, però, va acabar convertint-se ell mateix en una altra víctima. Quan s'enduia el seu germà malferit, un tercer jove, César Andrés Moreno, el va apunyalar per l'esquena. La ganivetada li va afectar el pulmó i va necessitar ser intervingut d'urgència a l'hospital Josep Trueta. Intent d'homicidi amb abús de superioritat L'Audiència considera provat que, si la víctima no hagués rebut atenció mèdica immediata "la ferida li hauria compromès la supervivència". Per això, el tribunal condemna César Andrés Moreno a una pena de 7 anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d'intent d'homicidi amb l'agreujant d'abús de superioritat. En matèria de responsabilitat civil, la sentència obliga Moreno a pagar una indemnització de 7.130,2 euros a la víctima. En paral·lel, la Secció Tercera –que és qui s'ha fet càrrec del cas- també condemna els altres dos joves. En aquest cas, però, per un delicte de lesions, també amb abús de superioritat. A Orozco i a Pastrana el tribunal els hi imposa una condemna d'un any, set mesos i setze dies de presó i els obliga a indemnitzar el germà de la víctima amb 796 euros (per haver-lo colpejat i trencar-li l'ampolla de vidre al cap). Els tres joves condemnats, tots nascuts a Colòmbia, tenen 25, 23 i 22 anys respectivament. La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Losada, no és ferma. Les parts hi poden interposar recurs de cassació en un termini de cinc dies.
Societat
Judicial
El Sindicat d'Infermeria cobrirà les despeses judicials dels seus afiliats en l'aplicació del decret de prescripció infermera. El SATSE ha pres aquesta decisió després de l'entrada en vigor de la nova normativa, que deixa d'emparar l'ús i recomanació de medicaments. El Sindicat d'Infermeria (SATSE) ha anunciat aquest dimecres que cobrirà els seus afiliats en totes les despeses judicials o administratives que es puguin derivar de l'aplicació del decret estatal que regula la prescripció infermera. Així ho ha decidit la seva Comissió Permanent després de l'entrada en vigor de la nova normativa, que implicaria que l’assegurança de responsabilitat civil ja no empara l'ús o recomanació de medicaments i tractaments per part dels infermers. D'aquesta manera, els professionals podrien ser denunciats per invasió de competències si continuen la seva activitat habitual, però també per deixadesa de funcions si s'aplica la llei de manera efectiva, segons el SATSE. El sindicat recomana "complir estrictament el que diu el Reial decret i demanar al metge la prescripció si no volen ser denunciats per un possible delicte d'intrusisme professional". A més, destaca que els professionals d'infermeria "tampoc han d'admetre ordres verbals excepte en les intervencions en risc vital, ni acceptar pressions". En aquest sentit, recorda que les pòlisses d'assegurança de responsabilitat civil "emparen als professionals que actuen en el marc de les funcions que tenen assignades en l'àmbit competencial de la seva professió" i adverteix que el decret de prescripció infermera "recull de manera explícita que els medicaments subjectes a prescripció mèdica han d'estar prescrits pel metge, el seu ús i indicació per part de l'infermer està fora de la cobertura de qualsevol assegurança". D'altra banda, el Sindicat d'Infermeria aconsella als infermers que "es dirigeixin per escrit a la Gerència i Direcció d'Infermeria corresponent informant-los dels nous condicionaments legals que impedeixen el desenvolupament habitual del seu treball".
Societat
Salut
Sitges controlarà l'aforament a la zona d'oci per "garantir la seguretat" dels visitants. Es faran controls de temperatura, es fixaran punts d'entrada i sortida i serà obligatori utilitzar mascareta. Sitges controlarà l'aforament al carrer Primer de Maig, conegut popularment com el carrer del Pecat, la zona d'oci de la ciutat, durant algunes nits d'estiu amb l'objectiu de "garantir la seguretat" de tots els visitants i "evitar aglomeracions" a la via pública. A través d'un comunicat publicat a Facebook, el Gremi d'Hostaleria de Sitges i l'Associació de Bars Musicals del carrer del Pecat han indicat que el dispositiu de seguretat es muntarà els divendres i els dissabtes entre les 23.00 i les 3.30 h. Abans d'accedir a l'espai, tots els clients hauran de passar un control de temperatura. Per altra banda, es fixaran punts d'entrada i sortida amb un carril central i tots els clients hauran de dur mascareta. Segons detalla l'escrit, la zona d'oci de Sitges tindrà un únic accés per la plaça Indústria i dues sortides, una per la zona del passeig marítim i una altra pel carrer Santa Tecla, amb un únic sentit de circulació. El carrer tindrà un carril central "ben delimitat" que comunicarà amb totes les terrasses i accessos als bars. Per evitar l'acumulació de gent, el comunicat detalla que les persones que accedeixin al carrer hauran d'estar en moviment i, per tant, només podran estar aturats quan es trobin a la zona de terrasses o a l'interior dels locals. Segons apunten les diferents associacions de la zona, aquestes mesures fan que el carrer del Pecat de Sitges "es converteixi en un referent en les mesures de seguretat en zones amb gran afluència de persones que desitgin gaudir de l'oci nocturn". Durant la nit d'aquest dijous a divendres, les diferents associacions de la zona han realitzat una prova pilot i s'han mostrat satisfets amb el resultat. El president de l'Associació de Bars Musicals del carrer del Pecat, Damià Orts, creu que el balanç "es positiu" i, malgrat ser una mesura "que no agrada a ningú", la gent s'ha mostrat "comprensiva". L'única cosa que es canviaran seran les tanques, que es substituiran per cintes com les que hi han als aeroports "per motius de seguretat". La mesura, impulsada també per l'ajuntament i els cossos de seguretat, s'ha implantat després es produïssin diverses baralles al centre de la ciutat durant la matinada del dissabte 11 de juliol, que van acabar amb dos ferits. En el mateix comunicat, el Gremi d'Hostaleria de Sitges i l'Associació de Bars Musical del carrer del Pecat han condemnat "enèrgicament" els fets de la setmana passada i han lamentat que la imatge de la ciutat "quedi perjudicada". "La gran majoria de joves que apareixen a les imatges no són clients dels nostres establiments, per tant, volem deixar clar que no representen l'oci nocturn de Sitges" han afegit.
Societat
Successos
TMB tanca el 2016 amb una inversió global de 87 MEUR, gairebé el doble que l’any passat. Les obres de les línies L2 i L4 del metro i la millora de la flota d’autobusos pel 2017 han estat les principals actuacions. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) tancarà aquest 2016 amb un pressupost d’inversions de 87 milions d’euros, principalment destinats a millorar les xarxes de metro i autobús. Aquesta xifra suposa un increment del 90% respecte les inversions del 2015, i d’un 250% si es compara amb el pressupost del 2014, segons ha destacat la regidora de Mobilitat de Barcelona, Mercedes Vidal. El gruix de diners d’aquest darrer any s’han centrat en renovar la xarxa de metro de les línies L2 i L4, i en rejovenir a flota d’autobusos, amb la compra de 78 vehicles que començaran a circular a principis del 2017. Vidal ha aplaudit el nivell d’inversions assolit, recordant que els darrers anys el finançament “havia baixat de forma alarmant”. Aquest 2016, la companyia ha apostat per comprar nous autobusos perquè la flota ha arribat a una mitjana de 9,6 anys. “És molt necessari tenir una flota més eficient i que continuï sent la més neta d’Europa”, ha subratllat Mercedes Vidal. En concret, la companyia ha invertit 35,2 MEUR en comprar 50 busos híbrids, dels quals 40 són articulats, així com també 18 cotxes estàndard de gas natural comprimit i 10 cotxes de dos pisos per al Bus Turístic. En el cas de les inversions al metro, el passat mes d’agost es va rehabilitar íntegrament 3,3 quilòmetres de via a l’L2, entre les estacions de Verneda (Sant Adrià de Besòs) i Pep Ventura (Badalona). Amb aquesta obra, de 4,3 MEUR, es van corregir, principalment, les filtracions freàtiques i es va substituir un aparell de via, sent l’actuació de més envergadura que TMB ha fet durant els últims anys. Al mateix temps, des de l’octubre s’estan renovat les vies en un tram de 900 metres de l’L4, entre les estacions de Barceloneta i Ciutadella/Vila Olímpica. L’obra està previst que s’allargui fins el gener, i s’hi ha invertit 2,7 milions d’euros. Rehabilitació d’estacions de metro D’altra banda, en relació a les millores a les estacions, TMB està fent obres de rehabilitació integral en vestíbuls de tres estacions, alhora que treballa en la millora d’andanes en dues més. Els treballs de més envergadura tenen lloc a Passeig de Gràcia (L3), Paral•lel (L2 i L3) i Besòs Mar (L4), mentre que a Universitat i Fondo (L1) s’hi estan fent reformes parcials. Les rehabilitacions integrals consisteixen a reconfigurar vestíbuls per aprofitar millor l'espai, substituir paviments, graons, sostres i revestiments de parets, millorar la il•luminació, renovar la senyalització informativa i el mobiliari i instal•lar barreres de control del tipus més efectiu on sigui necessari. Finalment, TMB ha destinat durant el 2016 un total de 9,1 MEUR a desplegar el Pla Director de Tecnologies. Entre altres mesures, s’ha renovat part de la xarxa de comunicacions, els sistemes de comunicacions de radiofreqüència i telefonia i els sistemes de videovigilància. També s’han millorat els sistemes d’informació a l’usuari en temps real. Del mínim de 2014 a la recuperació actual Des del 2010, les inversions a TMB havien disminuït degut a la reducció del finançament del sistema de transport públic, fins a situar-se a una cota mínima de 19.5 milions d’euros l’any 2014. La davallada va ser conseqüència de les mesures d’estalvi que TMB va aplicar per reduir les necessitats financeres de Metro i Bus. Després del baix pressupost del 2014, però, les administracions competents en el transport públic a la regió de Barcelona van signar un acord per sanejar el finançament del sistema, comprometent-se a incrementar les aportacions. Simultàniament, TMB i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) van fixar un nou contracte programa de 1.394,5 milions d’euros en el quadrienni 2014-2017.
Economia
Mobilitat
L'Ajuntament de Barcelona destinarà gairebé 1,25 MEUR a fomentar el comerç de proximitat a la ciutat. En total es subvencionaran 189 projectes d'entitats, gremis i comerciants centrats en quatre eixos principals. L'Ajuntament de Barcelona destinarà 1.248.650 euros per subvencionar 189 projectes de diverses entitats, comerciants i gremis de la ciutat, amb l'objectiu de fomentar el comerç de proximitat a la capital catalana. Els projectes estan centrats en quatre eixos principals: la dinamització del comerç, on es busca crear sinergies amb altres agents econòmics, socials, culturals i turístics, la formació d'empresaris i treballadors, el reforç d'estructures associatives, que vinculin diferents entitats en un mateix projecte i la millora de la sostenibilitat, per tal d'afavorir un consum responsable. La major part d'aquests gairebé 1,25 MEUR se'ls emportaran els projectes dedicats a la dinamització. La dotació serà de 651.050 euros, tot i que també cal tenir en compte que és la que més propostes aglutina (89). Els 63 projectes dedicats a reforçar les estructures associatives comercials, rebran 500.400 euros. A la formació d'empresaris i treballadors s'hi dedicaran 55.800 euros de subvenció i el foment del consum responsable 41.400. El consistori barceloní posa en valor que en aquesta edició, els criteris establerts per a la concessió de les subvencions han buscat especialment l'aposta per crear projectes que contribueixin a singularitzar els comerços de cada àrea, i a què els veïns reconeguin els establiments com un valor fonamental per al seu barri. Per aconseguir-ho, s'ha apostat per potenciar els projectes que comptessin amb la col·laboració de diferents entitats.
Economia
Comerç
Barcelona i València tornen a instar Marlaska a no reobrir els CIE: "És incompatible a nivell de salut i de dignitat". Els consistoris temen que els centres funcionin de nou de forma imminent després que els ho comuniquessin fa uns dies. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el batlle de València, Joan Ribó, han enviat una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per demanar-li que no reobri els centres d'internament d'estrangers (CIE), tancats des de fa uns mesos per la crisi de la covid-19. Després d'una primera carta el juny, els alcaldes expressen especial preocupació per una eventual reobertura en el context de pandèmia: "Ens sembla com a mínim incompatible a nivell de salut, de dignitat i de respecte dels drets humans". Els ajuntaments temen que es tornin a traslladar persones migrants als centres de forma imminent després que l'Estat els comuniqués el 23 de setembre la intenció de reobrir-los amb l'objectiu de reprendre les polítiques de retorn. El regidor de Drets de Ciutadania de Barcelona, Marc Serra, afirma que aquests centres són "forats de drets humans" i que "no són benvinguts a les nostres ciutats" i demana valentia al ministre Grande-Marlaska per "entomar" aquesta qüestió.
Política
Política municipal
Súmate ratifica Eduardo Reyes com a president fins al 2018. L'entitat ha presentat una nova estructura per dotar de més protagonisme als representants territorials. El president de l'associació Súmate, Eduardo Reyes, ha estat ratificat en el càrrec fins al 2018 després d'una assemblea extraordinària de la formació celebrada aquest dissabte a Barcelona. Reyes ha obtingut 61 vots a favor i 3 en contra. "Aquesta és la nostra primera assemblea extraordinària, com extraordinari és el moment que vivim. Fa un any demanàvem un referèndum, avui tenim majoria absoluta per aconseguir la República catalana. Súmate ha de seguir empenyent per fer-ho possible", ha assenyalat el president de l'associació de castellanoparlants favorables a la independència. Súmate ha presentat també una nova estructura per dotar de més protagonisme als representants territorials. El nou equip està format per Eduardo Reyes, Montse Sánchez com a vicepresidenta social, Manuel Ortega com a vicepresident econòmic, Ana Hinojosa com a secretària, i Manuel Puerto, Paco Martínez, Ana Alcocer i José Clavero com a vocals. La junta tindrà tres secretaries annexes noves per a assumptes d'organització, amb Marc Santín i Manuel Bueno; la de comunicació amb Joan Solé, i la de relacions institucionals amb Gabriel Rufián. S'ha aprovat també la constitució de 'Jóvenes Súmate', organitzada per Víctor Peña. A banda de les noves secretaries, s'ha creat un secretariat territorial format per Joan Batlle (Barcelona), Manel Bueno (Vallès Oriental), Marc Santín (Vallès Occidental), Edgar Álvarez (Maresme), Ana Hinojosa (La Selva), Begoña Amado (l'Anoia), Mara Martínez (Tarragona-Reus), Montse Sánchez (Baix Llobregat), Llorenç López ( Lleida) i Xavier Ludevid (Girona).
Política
Partits
El PSOE titlla de proposta "estrambòtica" que Puigdemont pugui ser investit telemàticament. Puente reclama a Ciutadans que deixi d'"atacar sistemàticament" el PSC si el que vol és obtenir el seu suport per a la presidència del Parlament. El portaveu del PSOE, Óscar Puente, ha qualificat d'idea "absolutament estrambòtica" que Carles Puigdemont pugui ser investit president de la Generalitat de manera telemàtica i ha preguntat a l'independentisme "si no té res millor a oferir" a la població catalana. "No entenc bé a què juga", ha dit Puente. "És un sense sentit, està fora de lògica i d'un mínim sentit comú", ha assenyalat el portaveu socialista en la roda de premsa posterior a l'executiva del PSOE. D'altra banda, Puente ha criticat a la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, per carregar contra el PSC al mateix temps que la líder taronja espera el seu suport per a la presidència del Parlament i de la Generalitat, malgrat, ha admès, que l'aritmètica "és la que és". "Una cosa són les paraules i una altra les intencions", ha dit Puente sobre la líder de Cs a Catalunya. Sobre una possible investidura de Puigdemont com a president de la Generalitat, Puente s'ha preguntat si Catalunya "necessita un president que se'l nomena telemàticament i acudeixi amb la intenció de passar la frontera i ser detingut". Així mateix, ha reclamat la formació de Govern a Catalunya perquè "Catalunya necessita govern, necessita solucions i té necessitats per atendre". En aquest sentit, ha ressaltat que és l'única part de l'Estat "on s'ha frenat la incipient recuperació econòmica que està vivint la resta". Per Puente, hi ha "dades molt evidents en moltes àrees" que així ho corroboren i ha posat com a exemple la fugida d'empreses. D'altra banda, Puente ha reclamat a Ciutadans que deixi "d'atacar sistemàticament" el PSC si el que vol és el seu suport al candidat de la formació taronja a presidir el Parlament. El dirigent socialista ho ha atribuït a la voluntat d'ampliar l'espai electoral de Ciutadans en un futur. Tot i així, ha expressat la voluntat del PSC a donar suport a Ciutadans com a formació més votada i ha assegurat que "en cap cas" els socialistes donaran el seu vistiplau a un candidat independentista.
Política
Parlament
Salut adjudica per 3,62 MEUR les obres d'ampliació de les urgències del Trueta. Els treballs començaran a finals d'any, s'allargaran durant 25 mesos i permetran doblar la superfície del servei. El Departament de Salut ha adjudicat per 3,62 milions d'euros (MEUR) les obres d'ampliació de les urgències de l'hospital Josep Trueta. Els treballs, que executarà l'empresa CRC Obras y Servicios SL, començaran a finals d'any i s'allargaran durant 25 mesos. És a dir, que s'enllestiran entre finals del 2018 i principis del 2019. Les obres permetran doblar la superfície del servei, que passaran de tenir 1.200 metres quadrats a ocupar-ne 2.300. Amb l'ampliació, es passarà dels nou boxs actuals fins a 23 (vuit dels quals podran ser dobles en cas de necessitat), dotze punts d'observació monitorada i quatre d'atenció a pacients crítics. A més, hi haurà també consultes, zones de tractament i una àrea de traumatologia. La Generalitat va licitar al maig les obres d'ampliació de les urgències del Josep Trueta, i ara el Departament de Salut les ha adjudicades. De les 24 empreses que es van presentar al concurs, la que ha guanyat és CRC Obras y Servicios SL, que farà els treballs per un import total de 3.622.590 euros (IVA inclòs). L'ampliació de les urgències és una de les assignatures pendents al Trueta. El servei es va posar en servei fa 33 anys i, durant tot aquest temps, només s'hi han fet dues reformes. Actualment disposa de 9 bocs amb una capacitat per a tretze pacients, i ocupa una superfície de 1.200 metres quadrats. El Departament destaca que els treballs "permetran ampliar notablement" la superfície d'urgències, cosa que repercutirà en una "gran millora" tant per als pacients com per als més de 70 metges i professionals sanitaris que hi treballen. Un cop s'enllesteixin les obres, a finals del 2018 o principis del 2019, el servei passarà a ocupar 2.300 metres quadrats; és a dir, gairebé doblarà la superfície actual. De nou a 23 boxs Hi haurà 23 boxs (vuit dels quals es podran convertir en dobles en cas de necessitat), dotze punts d'observació monitorada i quatre punts d'atenció per als pacients crítics. A més, hi haurà cinc consultes específiques per als pacients menys greus, vuit zones de tractament i una altra de traumatologia (amb cinc punts d'atenció) i dues àrees de triatge. Cada dia, les urgències del Trueta reben uns 200 pacients. O sigui, que al cap de l'any se n'hi atenen uns 73.000. I d'aquests, de mitjana, gairebé un de cada cinc (quasi el 20%) ha d'ingressar a l'hospital Trueta. Part dels pacients atesos vénen d'altres hospitals o CAP de la Regió Sanitària de Girona, que es deriven al Trueta com a centre de referència de la regió. Per fases Els treballs d'ampliació de les urgències començaran a finals d'any i s'allargaran durant 25 mesos. Al llarg d'aquest temps, s'haurà de fer compatible l'assistència als pacients amb les obres. Per aquest motiu, els treballs es planificaran per fases. La primera començarà per l'adequació dels espais alliberats amb el trasllat del Laboratori Clínic Territorial al parc hospitalari de Salt (Gironès). Quan aquesta fase estigui acabada, aquí s'hi traslladarà l'activitat d'urgències. D'aquesta manera, es deixarà lliure la zona que actualment ocupa el servei, amb l'objectiu d'adequar-la i completar les altres dues fases que inclouen les obres.
Societat
Salut
Els bisbes catalans demanen a Educació que reconsideri la retirada dels concerts a les escoles que segreguen per sexe. La CET veu amb "preocupació" la decisió del Govern i reivindica la llibertat del pares a escollir centre educatiu. Els bisbes catalans han demanat al Departament d'Educació que reconsideri la decisió de retirar el concert a les escoles que segreguen per sexe. La Conferència Episcopal Tarraconense (CET) va expressar en la seva darrera reunió la seva "preocupació" per aquesta decisió i va expressar el desig "que sigui respectada la llibertat d'educació i el dret dels pares a triar el centre educatiu per als seus fils". A més, han reivindicat "que es consideri l'escola concertada com a part del servei educatiu de Catalunya, tal i com indica la Llei d'Educació de Catalunya". En la mateixa reunió, i d'acord amb les indicacions de la Comissió Executiva de la Conferència Episcopal Espanyola, es va anunciar que se celebrarà a les catedrals de les deu diòcesis amb seu a Catalunya una eucaristia per les víctimes de la covid-19. L'acte servirà també per homenatjar la gent gran i agrair el treball de la ciutadania per superar la pandèmia. Cada diòcesis anunciarà la data concreta i l'hora.
Societat
Educació
Sitges acull l’acte central del Correllengua als Països Catalans dedicat a Josep Carner. La localitat celebrarà un ampli programa d’activitats del 30 de setembre al 3 d’octubre. El municipi de Sitges acull el 3 d'octubre l'acte central del Correllengua als Països Catalans, que aquest any està dedicat al poeta vinculat a Sitges, Josep Carner, una de les veus més destacades de la literatura catalana, en el 50è aniversari de la seva mort. L'acte inclourà l'encesa de la flama, la lectura d'un manifest a càrrec de l'actriu Carme Sansa i concerts de música. Coincidint amb aquest esdeveniment, la localitat celebrarà un ampli programa d’activitats del 30 de setembre al 3 d’octubre. Tota la programació, així com l'acte central del 3 d'octubre, s'ha adaptat a les exigències sanitàries que imposa la pandèmia del coronavirus. La Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), impulsora de la iniciativa, vol incidir en l’edició 2020 en la reivindicació del català des d’una perspectiva social, per “evidenciar el potencial cohesionador i el paper que ha de desenvolupar per generar una identitat col·lectiva en una societat diversa com la catalana”. El president de la CAL, Pep Ribas, ha recordat que el Correllengua és l’acte “més important de suport a la llengua del Països Catalans”, i ha recordat que són objectius de l'entitat “la unitat de la llengua, l’estat propi i l'augment de la l’autoestima i la cohesió social”. Des de la Comissió del Correllengua de Sitges, Adrià Enríquez ha explicat que la comissió ha ideat una programació complerta que intenta englobar els públics de totes les edats, i oferir concerts i visites guiades. Per a l’acte central del Correllengua s’ha programat una visita a espais històrics, lectura de poemes i un espectacle infantil, al matí. Una cantada coral donarà pas a l'arribada de la Flama del Correllengua, a càrrec de la companyia La Tija i Les Veïnes, i la lectura del Manifest, a càrrec de l’actriu Carme Sansa, a la tarda, a l’Hort de Can Falç. L'acte finalitzarà amb un espectacle poèticomusical de Calatayud i Morera d’homenatge a la figura de Josep Carner, a banda d'un concert del grup comarcal Últim Cavall i del conjunt menorquí Pèl de Gall.
Cultura
Llengua
Serret creu que Puigdemont hauria de recuperar la Presidència en primera investidura encara que ERC guanyi les eleccions. La consellera aposta per seguir treballant per la república catalana "per les vies democràtiques, la negociació i el diàleg. La consellera destituïda Meritxell Serret creu que Carles Puigdemont hauria de ser investit president en un primer debat d'investidura oer recuperar la "normalitat"encara que fos ERC el guanyador de les eleccions del 21-D. En una entrevista al Suplement de Catalunya Informació Serret considera que el govern que ha estat "destituït i empresonat " s'ha de "restituir" perquè sinó s'estaria justificant l'aplicació del 155. Un cop es "torni a la normalitat" el resultat de les urnes "dirà quin ha de ser el nou Govern i qui l'ha de presidir". La consellera destituïda ha afirmat que no sap si acabarà sent extraditada a Espanya i ha apostat per continuar treballant per la "república catalana per les vies democràtiques, la negociació i el diàleg "
Política
Govern
Desconvocades les vagues dels dies 24 i 29 de juny i 1 de juliol a Renfe. La companyia ferroviària i el sindicat de maquinistes Semaf han assolit un acord. Renfe i el sindicat de maquinistes Semaf han assolit aquest dimarts un acord pel qual es desconvoquen les jornades de vaga dels pròxims dies 24 i 29 de juny i 1 de juliol. El pacte permet, segons la companyia, avançar en la implementació del pla d’ocupació acordat per a l’exercici del 2016, avançant la incorporació de nova plantilla per garantir una “transició ordenada” davant les desvinculacions voluntàries previstes per a aquest any. A més, s’ha compromès la convocatòria d’un nou curs per a l’obtenció del títol B de conducció de vehicles ferroviaris a partir del setembre, que permeti donar “continuïtat i garanties” al procés de rejoveniment de la plantilla a partir dels recursos de conducció. Renfe valora de forma molt positiva l’acord, que “permet seguir avançant” en el pla de transformació i millora de la competitivitat en la prestació dels seus serveis, així com reafirmar el seu compromís i aposta per la creació d’ocupació.
Economia
Mobilitat
Almenys tres detinguts a Barcelona i Igualada en l'operació antiterrorista contra un grup que tenia intenció d'atemptar. Es preveuen més d'una desena de detencions. Els Mossos d'Esquadra ja han detingut almenys tres persones en l'operació antiterrorista que estan portant a terme a Barcelona i al municipi d'Igualada des de primera hora del matí. Fonts de la investigació han explicat a l'ACN que el grup tenia la intenció d'atemptar a la capital catalana, tot i que es desconeix encara si els seus integrants estaven preparats per fer-ho. Ja hi ha una persona arrestada a la capital de l'Anoia i dues a Barcelona, una al barri Gòtic i una altra al del Clot. La resta de detencions es faran també a la capital catalana. En total s'estan fent sis entrades simultànies. L'operació porta per nom 'Alexandria'. Aquest dispositiu contra el jihadisme és fruit d'una llarga investigació de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra relativa als delictes de terrorisme, contra el patrimoni, salut pública i organització criminal. L'operatiu està tutelat pel jutjat central número 6 de l'Audiència Nacional, ha informat la policia a través de Twitter. Hi ha més de 100 agents de diferents unitats que hi participen.
Societat
Policial
La meitat d'empreses parades o a mig gas, rutes deficitàries i camions buits: la covid-19 impacta en el transport gironí. La patronal Asetrans, preocupada perquè el transport de viatgers s'ha frenat en sec i no té horitzó per recuperar-se. Són un servei essencial, però la crisi per la covid-19 els passa factura. Els transportistes gironins han vist com l'activitat queia en picat amb l'estat d'alarma. Des d'aleshores, un 20% d'empreses han aturat tota la flota de camions i un altre 30%, com a molt, treballa a mig gas. La patronal Asetrans confia que la represa parcial d'activitat a partir d'aquesta Setmana Santa permeti remuntar, però ja avisa que es cobreixen rutes deficitàries –no hi ha prou mercaderia per moure- i que, ara, també s'estan trobant amb haver de fer viatges internacionals i tornar amb el camió buit. Capítol apart són les empreses de transport discrecional de passatgers. Aquí, l'aturada és total i sense horitzó, perquè no se sap quan es faran excursions de nou. Amb la caixa del camió mig buida. Fent viatges sense cobrir els costos. I veient com durant les dues últimes setmanes, amb el confinament total, l'activitat ha quedat sota mínims. Els transportistes gironins, contràriament al que es pugui pensar, també han patit una forta frenada arran de la covid-19. De fet, segons una enquesta que fa periòdicament la patronal gironina del sector, l'Asetrans, a principis d'aquesta setmana gairebé una de cada quatre empreses –en concret, el 20,83%- no tenia cap mena d'activitat. Un percentatge que s'ha doblat d'ençà que es va instaurar l'estat d'alarma pel coronavirus. I fins a un altre 30%, treballaven o bé amb una quarta part de la flota, o bé amb la meitat. Això és el que passa, per exemple, a Transports Ayach de Cassà de la Selva (Gironès). Dels 25 vehicles que té l'empresa, entre tràilers i furgonetes, de mitjana només se'n mouen la meitat. Entre d'altres, perquè el tancament de l'hostaleria ha fet decaure nombroses comandes. El seu propietari, Eduard Ayach, confia que a partir d'aquesta setmana, amb la tornada a la feina dels treballadors no essencials, el sector tingui més activitat. Però ja alerta que el transport es mou dins una "incertesa absoluta", perquè la demanda "és molt fluctuant". De fet, al principi de l'estat d'alarma, els transportistes van viure un pic de feina (perquè encara es movia mercaderia i calia abastir supermercats). Però després, tot es va "frenar en sec", explica Ayach, que també presideix la Confederació Empresarial de Transport per Carretera de Catalunya (CETCAT). "I això ha perjudicat moltes empreses", admet. Sense tornada ni cobrir costos Amb la represa de l'activitat no essencial i la reobertura de la indústria, el president de la CETCAT admet que hi haurà "comandes pendents". Però també explica que, en paral·lel, comencen a sortir altres problemàtiques. Perquè hi ha moltes rutes –també, a l'exterior- que no tenen carregament de retorn; és a dir, que el camió ha de fer la tornada amb la caixa buida. I això incrementa uns costos que han d'acabar assumint els transportistes. A tot plegat, a més, s'hi suma la incertesa que les factures no es paguin i augmenti la morositat. "Els nostres marges són molt petits; moltes empreses van al dia i necessitem que la roda de facturació no es trenqui", explica Eduard Ayach. El president de la CETCAT recorda que el del transport és un sector essencial, i que durant les setmanes de confinament total, les empreses han seguit assegurant el subministrament de productes. "Encara que fos a base de perdre diners", precisa. "Que se'ns tingui en compte" Per això, Ayach també reclama a l'administració que no se'ls deixi al marge de les mesures que s'impulsin per afrontar les conseqüències de la covid-19. "Que se'ns tingui en compte, perquè som essencials i volem continuar essent-ho", assegura. Per això, reclama als governs que siguin amatents a les "amenaces" que pot patir el sector del transport amb la covid-19, com els retards amb els pagaments (que poden comprometre la tresoreria de les empreses) o la competència deslleial. Dins aquestes problemàtiques que poden viure els transportistes, la patronal gironina Asetrans també lamenta que, en un sector on els temps de conducció estan molt marcats, pot ser difícil encaixar com es recuperaran els dies de permís amb què la Moncloa va basar el confinament total. El director de l'Asetrans Girona, Jordi Esparreguera, reitera que el sector ha treballat "a mínims". I diu que, en el cas d'aquelles empreses que han pogut moure més de la meitat de la flota, això tampoc els ha garantit guanys. "Al sector, tenir un o dos vehicles aturats ja es nota", subratlla. En paral·lel, Esparreguera també recorda que, ara, amb la represa de les feines no essencials, sempre poden aparèixer "oportunistes" o transportistes que facin competència deslleial basant-se en el "canibalisme". Les excursions, sense data A banda del transport de mercaderies, la patronal gironina també es mostra preocupada per aquelles empreses que fan transport discrecional de passatgers. "D'ençà de l'estat d'alarma, està aturat al 100% i això fa que no tinguin feina efectiva", diu Esparreguera. "En aquest cas, es tracta d'empreses que tenen unes despeses fixes molt importants, tant de vehicles com de personal", hi afegeix el director d'Asetrans. Per això, des del primer moment, la patronal ja va recomanar a les empreses de transport viatgers que presentessin ERTO. Amb això, precisa Esparreguera, es redueixen despeses laborals. Però aquí, el problema també vindrà quan s'acabi el confinament. "Quan s'aixequi l'estat d'alarma, els ERTO s'acaben, i aquestes empreses es trobaran amb el 100% de la plantilla a la porta per anar a treballar", diu Jordi Esparreguera. "El problema, però, serà que l'activitat no tornarà de cop, perquè pot passar temps abans no es facin excursions o tornin els turistes", hi afegeix. Per últim, des de l'Asetrans també precisen que aquelles empreses que cobreixen línies regulars també estan afegint diners. "Es tracta d'un servei públic i s'han de seguir les directrius que marqui l'administració; però per molt que se'ls bonifiqui el tiquet, les empreses hi afegeixen diners, perquè el passatge que puja és molt reduït", conclou.
Economia
Treball
AMPLIACIÓ:La CUP dona un ultimàtum a JxCat i ERC per respondre a la inhabilitació de Torra: "No ens en farem corresponsables". Riera critica que estan encallats en pugnes partidistes i els demana que expliquin la seva estratègia. La CUP ha fet un ultimàtum a JxCat i ERC per aconseguir una resposta unitària davant la possible inhabilitació del president del Govern, Quim Torra. El diputat Carles Riera ha criticat que des de les seves files han fet una proposta d'acció unitària que se'ls ha descartat i que han fet "tots els esforços possibles" per activar converses bilaterals i multilaterals "sense èxit". Per això han fet "l'últim avís" perquè els socis de Govern expliquin quina és l'estratègia per fer front a l'ofensiva repressiva de l'Estat. "Altrament, haurem malbaratat la darrera oportunitat d'aquest cicle polític", ha avisat Riera, que ha avançat que els anticapitalistes no en seran corresponsables. Riera ha criticat que a hores d'ara Torra "no ha concretat què farà l'endemà de ser inhabilitat" i ha acusat JxCat i ERC d'estar tancats als seus despatxos "discutint dels seus interessos de partit". Per això els ha esbroncat i ha criticat que no parlin sobre les polítiques per fer front a la crisi els pròxims mesos, sinó del "repartiment de cadires", un cop Torra sigui previsiblement inhabilitat i el vicepresident, Pere Aragonès, exerceixi la presidència en funcions. "El temps ens corre en contra", ha advertit Riera, que també ha lamentat que "tot fa pensar que el Suprem acabarà marcant el calendari electoral". I és que la manca d'unitat en el moviment independentista és "total i absoluta", en la visió dels cupaires, que asseguren que no es faran responsables ni corresponsables de la situació que en surti perquè ja van presentar una proposta unitària, la de la 'via Venturós'. Tot i que no hi ha hagut reunions amb els partits, la iniciativa dels cupaires ha quedat rebutjada i "sense alternativa". És en aquesta línia que la CUP demana a Torra que expliqui quina és la seva estratègia "per fer front a l'ofensiva repressiva de l'Estat". "Ens queden 24 hores o 48 hores, altrament haurem malbaratat la darrera oportunitat d'aquest cicle polític i haurem de lluitar per un de nou on sí que sigui possible encarar de forma ferma la lluita per l'autodeterminació", ha conclòs el diputat.
Política
Govern
Iceta creu que ell és millor candidat que Illa perquè el ministre és "molt útil" al govern espanyol. Replica a JxCat que encara que l'independentisme tingui el 80% a les eleccions, això no l'habilita a saltar-se la llei. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, creu que ell és millor candidat a la Presidència de la Generalitat que Salvador Illa perquè el ministre de Sanitat és "molt útil al govern d'Espanya". "El PSC és un projecte col·lectiu i intentem repartir joc i posar la gent als llocs més útils", ha afegit en una entrevista a 'Els Matins de TV3'. I en aquest sentit, ha remarcat que per al PSC és "molt important" tenir una peça destacada al govern estatal. D'altra banda, ha qualificat de "camí fracassat" que JxCat plantegi les pròximes eleccions com a plebiscitàries i ha avisat que encara que l'independentisme tingués el 80% dels vots, "això no l'habilitaria a saltar-se la llei".
Política
Partits
El Govern aprova una línia d'ajuts de 5 MEUR per a les microempreses i autònoms. La mesura subvencionarà el 50% del salari mínim interprofessional de tres treballadors durant sis mesos. El Consell Executiu ha aprovat una línia d'ajuts de 5 MEUR a microempreses i autònoms per al manteniment de l'ocupació que anirà a càrrec del Servei d'Ocupació de Catalunya. Els destinataris són aquelles empreses petites o treballadors per compte propi que tinguin contractades fins a deu persones i que hagin mantingut la plantilla durant la crisi de la covid-19, ja sigui per haver fet un ERTO o reduït la jornada dels contractes de treball. La mesura impulsada pel Govern consisteix en un ajut del 50% del salari mínim interprofessional per a un màxim de tres treballadors durant sis mesos, sempre que es mantingui el 100% de la plantilla anterior a l’estat d’alarma i, com a mínim, durant els 12 mesos següents al reinici de l’activitat. En total, el Govern preveu que aquesta mesura pugui beneficiar 1.100 microempreses i treballadors per compte propi. La línia d'ajuts forma part del pla de xoc per a l'ocupació durant i després de la crisi sanitària que el Govern ha posat en marxa amb una inversió total de 59,3 MEUR.
Política
Govern
Activada l'alerta del pla Neucat davant l'episodi de nevades que s'inicia aquest migdia. 250 màquines llevaneus amb tones de sal estan repartides arreu del país a punt per actuar. Protecció Civil ha activat aquest dilluns al migdia l'alerta del pla Neucat davant l'episodi de nevades que s'inicia aquest migdia i que es podria allargar fins al dimecres a la tarda per tot el territori. La cota de neu se situarà als 200 metres i podria baixar fins a nivell del mar. Segons ha indicat Protecció Civil, 250 màquines llevaneus amb diverses tones de sal estan repartides arreu del país a punt per actuar. De fet, des de la passada nit s'està repartint sal a diverses vies del país. El Servei Català de Trànsit demana als conductors que extremin les precaucions davant la previsió de nevades. Autopistas, del Grup Abertis, ha activat un dispositiu de seguretat vial a les autopistes AP-7 entre la Jonquera i Tarragona, C-32 de Castelldefels al Vendrell i entre Montgat i Blanes, C-33 de Barcelona a Montmeló i AP-2 de Saragossa-a la demarcació de Tarragona per la possibilitat de precipitacions amb cotes de neu a nivell del mar i amb probabilitat d’acumulació de neu a la calçada. Amb l’operatiu s’han activat les 20 bases de vialitat hivernal de les quatre autopistes i es compta amb un equip de més de 270 professionals i 31 màquines llevaneus que ja estan realitzant tractaments preventius a la calçada.
Societat
Meteorologia
AMPLIACIÓ:El Lasarte de Barcelona obté la tercera estrella Michelin, en una gala on la cuina catalana suma set noves distincions. Cinc restaurants de Catalunya s'incorporen a la prestigiosa llista, on torna també Ca l'Arpa de Banyoles que havia caigut en la passada edició. El restaurant Lasarte, l'aposta gastronòmica a Barcelona de Martín Berasategui i capitanejat als fogons pel xef italià Paolo Casagrande, ha aconseguit la tercera estrella Michelin. Aquest és l'únic de tot l'Estat i Portugal que s'incorpora a aquest club exclusiu. Per tant, s'eleva fins a tres el nombre de restaurants catalans que tenen aquesta distinció (juntament amb el Celler de Can Roca i el Sant Pau). En canvi, Catalunya no ha pogut sumar cap novetat a la llista dels restaurants amb dues estrelles, que conserva els mateixos noms (a excepció del Lasarte, que passa a tenir-ne tres). La Guia Michelin 2017 sí que amplia la constel·lació d'aquells que obtenen una estrella per primer cop: Céleri i Xerta de Barcelona, Ca l'Arpa de Banyoles (que torna a la llista), la Boscana de Bellvís (Pla d'Urgell) i l'Antic Molí d'Ulldecona (Montsià). La cuina catalana sobrepassa fronteres i el xef Sergi Arola també obté un 'macaró' amb el seu nou establiment a Sintra (Portugal). En total, doncs, la cuina catalana ha sumat en aquesta edició de la guia fins a set nou reconeixements. La cuina catalana ha sortit reforçada i augmenta la presència i el prestigi a la Guia Michelin de 2017. Fins ara, Catalunya tenia una cinquantena de restaurants que acumulaven 60 estrelles. Enguany, cal sumar a aquesta llista set noves distincions. En total, aquesta nit s'han entregat 30 nous reconeixements a nivell de tot l'Estat i Portugal, dels quals 22 han estat d'una estrella, set de dues estrelles i un nou restaurant amb tres estrelles. La més important ha estat la tercer estrella del restaurant de Martín Berasategui a Barcelona, el Lasarte, dirigit als fogons pel xef italià Paolo Casagrande, format pel mateix Berasategui. Aquest és l'únic establiment d'arreu de l'Estat i de Portugal que se suma a aquest club exigent dels tres 'macarons'. A més, es converteix en el tercer restaurant català que arriba a la xifra de tres estrelles, juntament amb el Celler de Can Roca de Girona i el Sant Pau de Carme Ruscalleda, a Sant Pol de Mar (Maresme). De fet, Martín Berasategui és el primer cuiner que té dos restaurants al podi de les tres estrelles: el restaurant que porta el seu nom a Lasarte-Oria (Guipúscoa) i, ara, el Lasarte Barcelona. A més, el xef basc també té dos estrelles pel restaurant MB de Tenerife i, per tant, acumula fins a vuit distincions. Sense novetats a Catalunya en la categoria de dues estrelles En la categoria de restaurants amb dues estrelles, Catalunya no suma cap nova incorporació però manté els establiments amb aquest reconeixement (a excepció del Lasarte, que passa a tenir-ne tres). Són els restaurants Miramar de Llançà (Alt Empordà), les Cols d'Olot, i els barcelonis ABaC, Enoteca i Moments. En aquest cas, però, el País Valencià i Cantàbria en surten reforçats. Els restaurants que se sumen al club de les dues estrelles són L'Escaleta a Cocentaina (Alacant), DSTAgE a Madrid, Annua a San Vicente de la Barquera (Cantàbria), el Cenador de Amós a Villaverde de Pontones (Cantàbria) i BonAmb a Xàbia (Alacant). Noves entrades a la Guia 2017 On més novetats s'han viscut és en els restaurants que aconsegueixen la primera estrella. Entre ells, hi ha el xef Xavier Pellicer que havia estat al càrrec de la cuina del restaurant Àbac (1999-2010) i va dirigir Can Fabes després de la mort de Santi Santamaria. Ara, amb el nou projecte a Barcelona, el Céleri, ha aconseguit la primera estrella quan el restaurant porta obert només 18 mesos. Al restaurant de Pellicer, els vegetals són els protagonistes., Un altre restaurant de la capital catalana també s'ha endut la primera estrella. Es tracta del Xerta, que té com a xef Fran López, que pren com a referència els productes del Delta de l'Ebre. Ja fora de Barcelona, les Terres de l'Ebre sumen el seu tercer restaurant a la Guia Michelin amb la incorporació de l'Antic Molí d'Ulldecona (Montsià). El seu xef, Vicent Guimerà, ha estat escollit com a Millor Cuiner de l'Any a la darrera edició del Fòrum Gastronòmic i ara suma aquest nou reconeixement. El restaurant la Boscana de Bellvís (Pla d'Urgell) també aconsegueix la primera estrella. Aquest és el tercer restaurant lleidatà que accedeix a la llista. Molt aplaudida ha estat l'estrella per a Ca l'Arpa de Banyoles. El restaurant de Pere Arpa va caure de la llista l'edició passada i ara, després d'una reestructuració interna i amb una aposta renovada, ha aconseguit fer-se de nou un lloc. Més enllà de les fronteres catalanes, el xef Sergi Arola també ha aconseguit una distinció amb el restaurant LAB by Sergi Arola que va obrir el 2015 a Sintra (Portugal). Arola va tancar al setembre el restaurant que portava el seu nom a Madrid, i que tenia dues estrelles Michelin. En total, la Guia Michelin 2017 distingeix 203 restaurants, dels quals 166 amb una estrella, 28 amb dues estrelles i 9 amb tres estrelles.
Cultura
Gastronomia
Detenen el raper lleidatà Pablo Hasel per agredir diversos periodistes durant la tancada al Rectorat de la UdL. Els fets van tenir lloc al despatx del rector durant l'ocupació d'un grup d'estudiants i joves per protestar contra la presència policial a l'edifici. Els Mossos d'Esquadra han detingut el raper lleidatà Pau Rivadulla, conegut artísticament com Pablo Hasel per agredir diversos periodistes durant la tancada que va tenir lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida (UdL) fa unes setmanes. La detenció ha tingut lloc pels volts de les dues de la tarda a la porta del domicili del jove que se l'acusa d'un delicte contra les persones. Els fets van tenir lloc el 2 de juny quan els mitjans de comunicació van intentar cobrir una protesta de treballadors i professors contra l'ocupació del despatx del rector per part d'estudiants i joves i hi va haver un enfrontament amb alguns periodistes que estaven cobrint la notícia que van rebre empentes i se'ls va llençar líquids. Hasel ja va ser condemnat a 2 anys de presó l'1 d'abril de 2014 per l'Audiència Nacional per un delicte d'enaltiment del terrorisme.
Societat
Policial
La Generalitat rebaixa la petició de set anys de presó per a quatre acusats pels aldarulls de Can Vies. Els processats neguen haver causat cap mena de disturbi mentre que agents dels Mossos asseguren que hi van participar "activament". La Generalitat ha rebaixat la petició de set anys de presó per als quatre jutjats aquest dimarts pels aldarulls de Can Vies d'ara fa dos anys. L'advocada dels Mossos d'Esquadra ha retirat els càrrecs d'atemptat a l'autoritat per a tres dels acusats i ha mantingut la petició d'un any i mig de presó per un presumpte delicte de desordres públics; per al quart processat, demana cinc anys i mig per presumpte atemptat a l'autoritat i desordres públics. També ha canviat la demanda d'un any i mig de presó per una multa per presumptes danys continuats. La Fiscalia ha ratificat la petició de tres anys i mig de presó per a Albert E., acusat d'atemptat a l'autoritat per tirar una pedra a un antiavalot i causar aldarulls, i un any i mig per als altres tres acusats per desordres públics, a més d'una multa de danys. Els quatre jutjats han negat haver causat cap mena de disturbi mentre que agents dels Mossos han assegurat que els van veure participar "activament" en un grup d'entre 20 i 30 persones que llançava objectes a la línia policial i destrossava mobiliari urbà.
Societat
Judicial
El Liceu acull l’entrega dels primers Premis Òpera XXI. Calixto Bieito, Guillermo García Calvo, Mariella Devia i Mirna Lacambra, primers guanyadors del guardons. L'Associació de Teatres, Festivals i Temporades d'Òpera d'Espanya, coneguda com a Òpera XXI, lliura aquest dijous els primers Premis Òpera XXI en una gala al Gran Teatre del Liceu. Els guanyadors de la primera edició dels premis han estat la fundadora i presidenta dels Amics de l’Òpera de Sabadell, Mirna Lacambra, pel seu projecte de desenvolupament de l'activitat operística; Guillermo García Calvo, per la direcció de 'Siegfried' a l'Òpera d'Oviedo; el director Calixto Bieito, per 'Die Soldaten' al Teatro Real; i la soprano Mariella Devia per la interpretació de 'Lucrezia Borgia'. El premi honorífic, donat a conèixer el passat mes de novembre, el recollirà el tenor Josep Carreras. En l'apartat d'institucions, el guardó honorífic ha estat per a l'Associació d'Amics de l'Òpera de La Corunya. Per la seva banda, el Teatro Real ha rebut el guardó a la nova producció operística per l’escenificació de 'Gloriana'. Es tracta de la primera edició d'aquests premis, que s’entreguen aquest dijous al vespre al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu, i que tenen l'objectiu de prendre el relleu dels ja desapareguts Premis Lírics Teatre Campoamor.
Cultura
Música
Les tempestes destrossen les teulades d’almenys quatre granges a Cardona. Els desperfectes s’han produït de matinada i no han afectat persones ni bestiar. Les ventades del temporal que afecta Catalunya aquest diumenge han provocat importants desperfectes en quatre o cinc granges del barri de Segalers, al municipi de Cardona, segons han informat els Bombers. El cos ha rebut un avís al voltant de les 13 hores i dues dotacions s’han desplaçat a la zona. Segons han pogut comprovar, cap persona ha resultat ferida ni tampoc ha afectat a bestiar. Durant la matinada, el vent s’ha endut volant les planxes dels diferents pallers, però no ha provocat danys en les seves estructures. L’altre incident destacat per l’episodi de tempestes s’ha produït als nuclis de Terrades i Cistella (Alt Empordà), on a hores d’ara hi ha 136 abonats sense subministrament elèctric. S’està analitzant el terreny per confirmar si hauria estat fruit d’un esclafit, segons han estimat els Bombers. Protecció Civil manté l'avís per intensitat de pluja per aquest diumenge, que també s'amplia a les comarques del nord-est del territori.
Societat
Meteorologia
L'Ibex tanca la sessió amb una caiguda de l'1,74% i se situa per sota dels 6.700 punts. El sector bancari nota pèrdues i el Santander cau un 4,2%, el BBVA un 5,9%, el Sabadell un 5,8% i CaixaBank, un 4,9%. L'Ibex 35 ha tancat la sessió amb una caiguda de l'1,74% i s'ha situat per sota dels 6.700 punts. Els valors més castigats de la borsa espanyola han sigut els de Masmovil (-7,17%) i Indra (-6,23%) seguits del sector bancari, amb Santander (-4,2%), el BBVA (-5,9%), Sabadell (-5,8%) i CaixaBank (-4,9%) amb números vermells. D'altra banda, han acabat en verd Red Eléctrica (+5,78%) o Grífols (+2,92%). Després de l'anunci de confinament total i de paralització de les activitats econòmiques no essencials d'aquest cap de setmana, el selectiu espanyol és l'únic mercat que ha caigut, ja que la resta d'índexs europeus han tancat el dia amb augments. El CAC 40 francès ha pujat un 0,62%, el DAX alemany un 1,9% i el Mib italià ho ha fet un 0,30%.
Economia
Finances
Keane actuarà a Barcelona el 23 de gener dins la gira de ‘Cause and Effect’. Els britànics presentaran el seu cinquè àlbum i el primer després de tornar-se a reunir. Keane ha anunciat aquest dilluns una gira europea per principis del 2020 que farà parada, entre altres, el 23 de gener a Barcelona (sala Razzmatazz), i el 27 de gener a Madrid (La Riviera). ‘Cause and Effect Tour’ serà la gira de presentació del disc homònim publicat enguany i que ja han passejat per diversos festivals britànics, europeus i nord americans durant l’estiu. ‘Cause and Effect’ és el cinquè disc d’estudi de Keane i el primer després d’uns quants anys d’inactivitat en què el seu cantant Tom Chaplin ha publicat dos àlbums en solitari. La venda general d’entrades pels concerts del grup a l’Estat començarà el proper divendres al matí.
Cultura
Música
El tinent que dirigia l'1-O a Fonollosa i Castellgalí diu que ell no va ordenar les càrregues i que van triar els agents. El cap de l'operatiu defensa que l'ús de la força que van emprar els guàrdies civils va ser "proporcional a la resistència dels veïns". El tinent de la Guàrdia Civil que va dirigir l'operatiu als col·legis electorals de Fonollosa i Castellgalí ha declarat aquest dimecres davant la magistrada que investiga les càrregues policials de l'1-O al Bages. Segons han explicat des del Col·legi d'Advocats de Manresa, que han estat presents en la declaració, en el seu relat el tinent hauria intentat treure's responsabilitats en assegurar que aquella jornada "no ho podia controlar tot" i que les accions dels seus subordinats no les va decidir ell, sinó que ho va fer "cada agent" en funció "d'allò amb què es trobava". Ha defensat, però, l'ús proporcional de la força davant la resistència dels veïns. El tinent havia de declarar el passat mes de març però la declaració va quedar suspesa davant la petició del Col·legi d'Advocats de Manresa, acusació particular, d'interrogar-lo com a investigat. La jutge, però, ho ha rebutjat i finalment ha relatat els fets com a testimoni.
Societat
Judicial
Salut instal·la el nou accelerador lineal a Jesús i el traslladarà al Verge de la Cinta quan es faci l'edifici oncològic. La directora territorial justifica el canvi per evitar allargar que els pacients es desplacin a tractar-se a Reus. Salut no esperarà a la construcció del nou edifici oncològic de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa per instal·lar i posar a funcionar el nou accelerador lineal que va donar la Fundació Amancio Ortega (FAO). La regió sanitària ha iniciat els tràmits per substituir l'actual aparell de l'Hospital de la Santa Creu de Jesús, que fa uns 11 anys que funciona. Amb el nou accelerador tots els tractaments es podran fer a Tortosa i s'evitarà que alguns pacients hagin d'anar a l'Hospital de Reus. En un futur es traslladarà a l'edifici oncològic que es construeixi al Verge de la Cinta però s'ha optat per instal·lar-lo a Jesús ja que el projecte del nou edifici està aturat a l'espera d'una modificació definitiva del POUM de Tortosa.
Societat
Salut
La nova propietat de Gas Gas prepara una nova enduro pel 2017 i planteja treure a llarg termini una 'offroad' elèctrica. El Grup Torrot es proposa recuperar el lideratge del mercat de trial i fabricarà 4.000 unitats anuals abans de tres anys. Els nous propietaris de Gas Gas es plantegen objectius ambiciosos per als pròxims anys, segons ha explicat el director general de Torrot, Ivan Contreras, un una entrevista a l'ACN. El més imminent, recuperar l'any vinent el lideratge en el mercat de trial. El 2016 es faran 2.000 motos, un cop es faci la posada a punt de la planta de Salt, i l'objectiu és arribar a les 4.000 unitats anuals el 2018. En enduro, Torrot treballarà el pròxim any en una nova moto més competitiva que l'actual per llençar-la al mercat el 2017. Finalment, un projecte a llarg termini és fer el salt a la moto elèctrica, aprofitant la tecnologia de Torrot. La primera 'offroad' elèctrica de Gas Gas, però, encara no te data. La nova propietat de Gas Gas no vol perdre temps en el rellançament de la marca i ja abans de poder entrar a la fàbrica s'ha posat a treballar en la comercialització de les motos de trial que començaran a fabricar-se a la planta de Salt a partir de l'any vinent. En una fira recent a Milà, fins i tot, diversos importadors internacionals ja han fet comandes. De la mateixa manera, l'equip de Torrot s'ha posat en contacte amb els proveïdors perquè tan bon punt es posi en marxa la fàbrica gironina –es preveu que això podria ser durant el primer quadrimestre de l'any 2016– arribin els components necessaris per a l'assemblatge dels vehicles. Aquesta posada a punt de la maquinària, aturada els darrers mesos, es farà en paral·lel al trasllat a Salt de la fàbrica que Torrot té a Mataró i on desenvolupa motor urbanes elèctriques. Per falta d'espai a les instal·lacions de la capital del Maresme, l'empresa mantindrà només el departament d'investigació i desenvolupament. Pel que fa a les xifres de producció, el 2016 es preveu fer un total de 6.000 motos, de les quals 2.000 seran d'entorn trial, un miler més d'enduro i 3.000 del model MUVI de Torrot, un escúter elèctric connectat en tot moment a internet i amb una autonomia de bateria de més de 100 quilòmetres. Nous models per als pròxims anys En l'horitzó del 2018, Torrot es planteja per a Gas Gas assolir les 4.000 motos de trial, amb el que es convertiria en líder del mercat en aquest sector; 6.000 motos d'enduro i 5.000 de MUVI. En el cas de la d'enduro, però, abans caldrà fer un replantejament del model, ja que l'actual no convenç als propietaris de la marca "La moto de trial està preparada per industrialitzar i vendre i ja tenim comandes reals, però la d'enduro necessita millores perquè no tenia èxit al mercat", ha explicat el director general de Torrot, Ivan Contreras. En aquest sentit, el 2016 hi haurà "tot un equip de treball per treure el 2017 una moto d'enduro competitiva". En relació als nous models de futur, l'enduro serà el primer, però no l'únic. A llarg termini, la direcció de Torrot preveu combinar en un únic vehicle el millor de les dues marques. "Gas Gas té una gran potencia internacional i la volem aprofitar per treure una moto 'offroad' elèctrica de referència, que serà marca Gas Gas, però desenvolupada amb tecnologia de Torrot". També estan en cartera una nova bicicleta elèctrica de la marca Torrot, així com una evolució de la nova MUVI, feta "amb fibra de carboni per reduir pes i allargar l'autonomia". 13 MEUR d'inversió i recuperació de treballadors Pel que fa a la inversió anunciada i compromesa per reflotar Gas Gas –13 MEUR en tres anys–, Contreras ha detallat que es destinarà a tres grans partides. Una petita partida servirà per millorar el software, els controls de producció i garantir així una "producció industrial de qualitat". Un segon paquet serà diner circulant que Torrot farà servir per poder fer front a la compra de components necessaris per a la fabricació de les motos, mentre que una tercera partida serà la destinada a la competició de trial i a la incorporació de pilots professionals. "Gas Gas és un referent en la competició i mantenir el nivell ha de revertir en el mercat", apunta Contreras. D'altra banda, a més dels 55 antics treballadors de Gas Gas que podran mantenir els seus llocs de treball, hi haurà uns altres 30 que passaran a una bossa de treball que "seran els primers a contractar" quan l'empresa tingui la necessitat d'ampliar la plantilla. La previsió per al 2018 és arribar a 80 treballadors.
Economia
Empresa
Setè dia de recerca del submarinista desaparegut a Roses. Una dotació de Bombers continua a la zona per mirar de localitzar l'home. Els efectius dels Bombers de la Generalitat, Salvament Marítim, Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra continuen buscant aquest dimecres el submarinista desaparegut des de dijous passat a Punta Falconera, a Roses (Alt Empordà). El dispositiu de la recerca, que s'ha reprès a primera hora d'aquest matí, està coordinat per Salvament Marítim. Els Bombers estan duent a terme les immersions a la zona amb un equip subaquàtic del GRAE hi han desplaçat una dotació de suport.
Societat
Successos
El mapa cultural de la demarcació de Girona creix amb la Xarxa de Museus i els festivals alternatius. La nova cartellera inclou 26 certàmens innovadors i propostes com ‘escapes room’, capvespres musicals, recreacions 3D o exposicions temporals. Amb motiu de l’Any europeu del Patrimoni Cultural, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i l’Agència Catalana de Turisme han declarat el 2018 Any del Turisme Cultural. En el decurs de l’any, ambdues entitats de promoció turística del país treballen per revalorar l’oferta cultural turística de la destinació impulsant la creació de noves rutes temàtiques, dinamitzant els equipaments culturals amb nous usos i fomentant la creació de paquets turístics i la promoció amb campanyes de comunicació. En aquest sentit, i amb l'objectiu de reforçar la marca Girona, la Xarxa de Museus ha presentat una selecció d’activitats en què destaquen propostes peculiars que permeten conèixer els equipaments d’una manera única: un escape room teatralitzat al Museu del Mar de Lloret de Mar i al Museu dels Sants d’Olot; els capvespres musicals amb música d’arrel al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, el MAC Empúries i el Museu Etnogràfic de Ripoll; recreacions en 3D de la vil·la romana de Vilauba, Ullastret o el criptopòrtic d’Empúries; tallers de cuina marinera al Museu de la Pesca o taperosurera al Museu del Suro de Palafrugell, a més a més de les exposicions temporals que tracten continguts com el cinema, l’alimentació, l’art i els costums. També des de la Xarxa s’impulsen quatre accions de la innovadora proposta 'Els museus surten al carrer', estrenada durant la campanya Som Cultura 2017 pel Patronat de Turisme, amb més de cinc-cents participants. Així, aquest any es faran quatre edicions més de l’activitat en localitats gironines on, igual que en la campanya 'Nadal als museus', els equipaments participants fan més lúdica la visita. Des del Club de Màrqueting Cultura i Identitat i la Xarxa de Museus es treballa conjuntament perquè aquests equipaments tinguin major visibilitat en els circuits turístics, esdevinguin un recurs turístic transversal, formin part de la intermediació i generin aliances i oportunitats de negoci vinculades a altres sectors, com ara el turisme de negocis, el comerç o l’hostaleria. Oferta de festivals de diversos gèneres de la Costa Brava i el Pirineu de Girona L’efervescència cultural de la Costa Brava i el Pirineu de Girona dona com a resultat la celebració de trenta-quatre festivals de diversos gèneres –música, teatre, dansa, cinema, màgia, circ–, dels quals vint-i-vuit tenen lloc a la Costa Brava i quatre al Pirineu de Girona al llarg de tot l’any. Els festivals gironins amb més rellevància i visió global de territori s’aglutinen a la plataforma Costa Brava Girona Festivals, impulsada pel Club de Màrqueting de Cultura i Identitat del Patronat de Turisme Costa Brava Girona l’any 2014, per estructurar, impulsar i comercialitzar l’oferta dels festivals d’àmbit estatal i internacional. Així, en un únic espai l’usuari pot seguir l’actualitat cultural de la demarcació i el visitant pot planificar la seva estada, motivat pels seus interessos culturals i expectatives. De l’àmplia oferta de festivals que aplega la plataforma, per categories, vint-i-vuit són festivals de música, un de teatre, un de màgia, dos de cinema, un de circ i un d’humor. D’aquests, els de major renom i projecció són: Festival Castell de Peralada, Festival de Torroella de Montgrí, Festival de Música Isaac Albéniz, Festival Internacional de Música de Cadaqués, Festival de Porta Ferrada, Temporada Alta i Festival Internacional del Circ Elefant d’Or. A més, el territori acull vint-i-sis festivals de petit i mitjà format emergents, alternatius i innovadors que es distingeixen per la seva ubicació (jardins, cales, edificis històrics i també religiosos), per les programacions (amb artistes internacionals i també locals) i, especialment, per la programació off que es proposa als assistents, com ara maridatges amb vins o cervesa, oferta gastronòmica, exposicions, etc. En destaquen: Ítaca - Cultura i Acció a l’Empordà, A Capella Girona Festival, Festival (a)phònica de Banyoles, Puigcerdà Music Festival o Amb So de Cobla de Palamós. Segons dades recollides pel Patronat de Turisme, l’any 2017 prop de 135.000 persones van gaudir dels trenta-quatre festivals integrats a la plataforma Costa Brava Girona Festivals. Els festivals de petit i mitjà format van registrar al voltant d’uns 41.000 assistents. Ramon Ramos, director general del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, ha explicat que la diputació intenta “donar productes innovadors” per tal de promocionar i donar a conèixer el territori a través d’accions peculiars a la Xarxa de museus i “un munt de festivals petits de qualitat”.
Cultura
Equipaments i patrimoni