{"data": [{"text": "SkyWater Technology \u00e9s una foneria d'enginyeria i fabricaci\u00f3 de semiconductors amb seu a Bloomington, Minnesota. \u00c9s l'\u00fanica foneria de silici pur-play propietat dels Estats Units.L'empresa es va formar el 2017, quan la firma de capital privat Oxbow Industries va adquirir Cypress Foundry Solutions, un fabricant de microelectr\u00f2nica que abans era una filial de Cypress Semiconductor Corp, amb seu a Calif\u00f2rnia.A principis de 2021, SkyWater va adquirir una f\u00e0brica de xips addicional a Osceola, Florida, reutilitzant la instal\u00b7laci\u00f3 de fabricaci\u00f3 de NeoCity de la Universitat de Florida Central en un segon lloc de fabricaci\u00f3. Va ampliar les seves instal\u00b7lacions i va afegir 100 nous llocs de treball el 2021, en part merc\u00e8s al finan\u00e7ament del Departament d'Ocupaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic de Minnesota.\nSkyWater ha col\u00b7laborat amb Efabless i Google per a crear el primer programa de fabricaci\u00f3 de xips de codi obert.", "target": "Economia"}, {"text": "El dime (pronunciat ['dajm]) \u00e9s una moneda equivalent a 10 c\u00e8ntims d'un d\u00f2lar nord-americ\u00e0.\nA l'anvers hi ha representat Franklin Delano Roosevelt i al revers una torxa, una branca de roure i una branca d'olivera, aix\u00ed com el lema E pluribus unum, un dels primers lemes dels Estats Units, que significa: A partir de molts, en fem un.", "target": "Economia"}, {"text": "La llei d'Engel \u00e9s una observaci\u00f3 emp\u00edrica, realitzada per primera vegada per l'estad\u00edstic alemany Ernst Engel (1821-1896), que va observar que, amb un conjunt donat de gustos i prefer\u00e8ncies, si augmenten els ingressos, la proporci\u00f3 de la part d'ingressos gastats en aliments disminueix, tot i que \u00e9s probable que la despesa real en alimentaci\u00f3 augmenti en termes absoluts. En altres paraules, l'elasticitat preu-demanda d'aliments \u00e9s menor que 1.\nLa llei d'Engel no implica que la despesa d'aliments es mantingui sense canvis a mesura que augmenta la renda, sin\u00f3 que suggereix que els consumidors augmenten les seves despeses d'aliments, en proporci\u00f3, menys del que augmenten els seus ingressos.Una conseq\u00fc\u00e8ncia d'aquesta llei \u00e9s la p\u00e8rdua d'import\u00e0ncia de l'agricultura a mesura que un pa\u00eds s'enriqueix, quan la demanda dels productes alimentaris no creix al mateix ritme que la renda nacional. Una aplicaci\u00f3 estad\u00edstica molt controvertida del percentatge de despesa dedicada a aliments, \u00e9s tractar-lo com un reflex del nivell de vida d'un pa\u00eds. Si valor \u00e9s alt, significa que un pa\u00eds \u00e9s pobre. Per contra, si aquest coeficient \u00e9s baix, denota que ens trobem davant d'un pa\u00eds ric.", "target": "Economia"}, {"text": "El cost total s\u00f3n tots aquells costos que es generen en un proc\u00e9s de producci\u00f3 o en una activitat. Es calcula sumant els costos fixos i els costos variables:\n\n \n \n \n \n C\n \n T\n \n \n =\n \n C\n \n F\n \n \n +\n \n C\n \n V\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle C_{T}=C_{F}+C_{V}\\,}\n Tamb\u00e9 poden afegir-s'hi els costos d'oportunitat:\n\n \n \n \n \n C\n \n T\n \n \n =\n \n C\n \n F\n \n \n +\n \n C\n \n V\n \n \n +\n \n C\n \n P\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle C_{T}=C_{F}+C_{V}+C_{P}\\,}", "target": "Economia"}, {"text": "Dollar cost averaging (es podria traduir com cost mitj\u00e0 d'adquisici\u00f3), DCA en angl\u00e8s, \u00e9s una estrat\u00e8gia d'inversi\u00f3 econ\u00f2mica utilitzada per tal de reduir l'impacte de la volatilitat en la compra de productes als mercats financers tals com les accions. Mitjan\u00e7ant el fraccionament de la quantitat a invertir en parts iguals i en intervals regulars, la DCA redueix el risc d'inc\u00f3rrer en p\u00e8rdues substancials en comparaci\u00f3 a invertir-ho tot d'una sola vegada.", "target": "Economia"}, {"text": "Dins del m\u00e0rqueting empresarial el preu de transfer\u00e8ncia \u00e9s el preu que pacten dues empreses que pertanyen a un mateix grup empresarial o a una mateixa persona. Mitjan\u00e7ant aquest preu es transfereixen b\u00e9ns entre ambdues: una li pot vendre m\u00e9s car o m\u00e9s barat, a difer\u00e8ncia del preu de mercat; per tant, el preu de transfer\u00e8ncia no sempre segueix les regles d'una economia de mercat, \u00e9s a dir no sempre es regula mitjan\u00e7ant l'oferta i la demanda.\nLes normes sobre preus de transfer\u00e8ncia busquen evitar que empreses vinculades o relacionades (casa matriu i filials, per exemple) manipulin els preus sota els quals intercanvien b\u00e9ns o serveis, de manera que augmentin aix\u00ed els seus costos o deduccions o disminueixin els seus ingressos gravables. Aquest concepte es coneix internacionalment com a Principi Arm's Length, i ha estat adoptat per la majoria de les economies del m\u00f3n i, en particular, pels pa\u00efsos que integren l'Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE).", "target": "Economia"}, {"text": "El cost de producci\u00f3 \u00e9s el valor dels factors productius consumits per a la producci\u00f3 d'un b\u00e9 o servei.L'estudi dels costos es pot fer des de diferents criteris o punts de vista, segons all\u00f2 que es vol analitzar. Si es classifiquen els costos segons la seva relaci\u00f3 amb la quantitat produ\u00efda, veiem que hi ha costos fixos i costos variables. Si l'empresa produeix diversos productes i no \u00e9s f\u00e0cil ni immediat assignar a cada tipus de producte els costos associats tindriem costos directes i costos indirectes.", "target": "Economia"}, {"text": "Els costos de canvi o barreres de canvi s\u00f3n termes utilitzats en microeconomia, gesti\u00f3 estrat\u00e8gica i m\u00e0rqueting. Es poden definir com els inconvenients o despeses que els consumidors senten que experimenten, juntament amb els costos econ\u00f2mics i psicol\u00f2gics de canviar d'una alternativa a una altra.Per exemple, quan els prove\u00efdors de serveis telef\u00f2nics tamb\u00e9 ofereixen acc\u00e9s a Internet com a paquet, afegeixen valor al seu servei. Aleshores es forma una barrera al canvi, ja que l'intercanvi de prove\u00efdors de serveis d'Internet \u00e9s un esfor\u00e7 que requereix temps. Hi ha una varietat de costos de canvi diferents que es divideixen en tres categories principals: barreres de canvi de procediment, barreres de canvi financer i barreres de canvi relacional. Les barreres de canvi de procediment fan refer\u00e8ncia al temps i als recursos associats amb el canvi a un nou prove\u00efdor; les barreres de canvi financer es refereixen a la p\u00e8rdua de recursos financerament mesurables; i les barreres de canvi relacional examinen els inconvenients emocionals de la ruptura de vincles i la p\u00e8rdua de la identitat.", "target": "Economia"}, {"text": "Recerca i desenvolupament, sovint abreujat R+D, \u00e9s qualsevol investigaci\u00f3 destinada a millorar la producci\u00f3 de b\u00e9ns o la prestaci\u00f3 de serveis. Les estad\u00edstiques sobre el nombre i entitat de les organitzacions que es dediquen a R+D poden revelar l'estat de la ind\u00fastria en un pa\u00eds, el grau de compet\u00e8ncia o el progr\u00e9s cient\u00edfic. Alguns mesuraments habituals s\u00f3n: pressupostos dedicats a R+D, nombre de patents presentades o publicacions cient\u00edfiques. La recerca \u00e9s la indagaci\u00f3 original planificada que persegueix descobrir nous coneixements i una superior comprensi\u00f3 en l'\u00e0mbit cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic. S'ent\u00e9n per desenvolupament l'aplicaci\u00f3 dels resultats de la investigaci\u00f3 o de qualsevol altre tipus de coneixement cient\u00edfic per a la fabricaci\u00f3 de nous materials o productes o per al disseny de nous processos o sistemes de producci\u00f3, aix\u00ed com per a la millora tecnol\u00f2gica substancial de materials, productes, processos o sistemes preexistents.", "target": "Economia"}, {"text": "En promoci\u00f3 i publicitat, un testimoni, testimoniatge o \"testimonial\" (en angl\u00e8s) consisteix en una declaraci\u00f3 escrita o oral d'una persona que exalta la virtut d'un producte. El terme \"testimoni\" s'aplica m\u00e9s comunament als llan\u00e7aments de vendes atribu\u00efts a ciutadans comuns, mentre que la paraula \"promoci\u00f3\" (m\u00e9s conegut amb el terme angl\u00e8s endorsement) normalment s'aplica als llan\u00e7aments per part de celebritats. Els testimonis poden formar part del m\u00e0rqueting de xarxes socials. De vegades, un personatge de dibuixos animats tamb\u00e9 pot ser un testimoni en un anunci.", "target": "Economia"}, {"text": "La Resoluci\u00f3 333 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 22 de maig de 1973 despr\u00e9s de reiterar les declaracions pr\u00e8vies i admetre que les mesures pr\u00e8vies encara no havien aconseguit la fi del \"r\u00e8gim il\u00b7legal de Rhod\u00e8sia\" el Consell va condemnar a Sud-\u00e0frica i Portugal per no cooperar amb l'aplicaci\u00f3 de les sancions i va demanar que es prenguin mesures urgents per aplicar-les. El Consell va demanar llavors que els estats amb legislaci\u00f3 que permetin la importaci\u00f3 de la Rep\u00fablica de Rhod\u00e8sia ho revoquin immediatament i va demanar als estats que promulguin i apliquin la legislaci\u00f3 contra qualsevol persona que intenti evadir-se de cometre una infracci\u00f3 amb sancions per:\n\n(a) Importaci\u00f3 i mercaderies de la Rep\u00fablica de Rhod\u00e8sia;\n(b) Exportaci\u00f3 de qualsevol mercaderia a Rhod\u00e8sia del Sud;\n(c) Proporcionar qualsevol instal\u00b7laci\u00f3 per al transport de mercaderies des de i cap a Rhod\u00e8sia del Sud;\n(d) Facilitar qualsevol transacci\u00f3 o comer\u00e7 que es pugui fer a Rhodf\u00e8sia del Sud;\n(e) Continuar tractant amb clients a Sud-\u00e0frica, Angola, Mo\u00e7ambic, Guinea (Bissau) i Nam\u00edbia despr\u00e9s de con\u00e8ixer-se que els clients reexporten productes o components d'aquests a Rhod\u00e8sia del Sud, o que els b\u00e9ns rebuts d'aquests clients s\u00f3n d'origen rhodesi\u00e0.La resoluci\u00f3 continua demanant que els estats requereixin rebuts molt espec\u00edfics per als b\u00e9ns lliurats a qualsevol de les nacions que figuren a la subcl\u00e0usula i per assegurar-se que no es revendran a Rhod\u00e8sia i demana als estats que prohibeixin a les seves companyies asseguradores garantir qualsevol cosa vinculada a Rhod\u00e8sia.\nLa resoluci\u00f3 333 va ser aprovada per 12 vots contra cap; Fran\u00e7a, el Regne Unit i els Estats Units es van abstenir.", "target": "Economia"}, {"text": "El sector infomediari (infomediari ve de la combinaci\u00f3 de \"informaci\u00f3\" i \"intermediari\") \u00e9s el sector econ\u00f2mic de les activitats d'an\u00e0lisi i tractament de les dades aportades per agents p\u00fablics o privats per a generar un servei de valor afegit que assisteix en la presa de decisions. A l'Estat Espanyol aquest sector va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer a la d\u00e8cada del 2010 a causa de les regulacions sobre la reutilitzaci\u00f3 de les dades originades pel sector p\u00fablic, concretament les relacionades amb les dades obertes i el govern obert.A Dinamarca es va impulsar les dades obertes per impulsar el sector infomediari.A l'Estat Espanyol el Projecte Aporta, posat en marxa el 2008, caus\u00e0 l'aparici\u00f3 del sector infomediari. Aquest projecte deriv\u00e0 del Pla Avanza i estava coordinat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions P\u00fabliques i el Ministeri d'Ind\u00fastria, Energia i Turisme.Les dades personals al passar pel tractament dels infomediaris s\u00f3n anonimitzades.L'\u00fas dels productes dels infomediaris permet realitzar una segmentaci\u00f3 del mercat i discriminaci\u00f3 dels preus, segons una investigaci\u00f3 realitzada mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi d'un conjunt de dades d'informes d'usuaris sobre la informaci\u00f3 que havien trobat mentre utilitzaven serveis de compra en l\u00ednia.", "target": "Economia"}, {"text": "Els vehicles de guiat autom\u00e0tic, tamb\u00e9 coneguts com a AGV de l'angl\u00e8s automated guided vehicle, s\u00f3n un tipus de robot m\u00f2bil per a entorns industrials. S\u00f3n vehicles sense conductor que segueixen autom\u00e0ticament una ruta i transporten components o productes a trav\u00e9s d'un magatzem o f\u00e0brica.Els AGV poden tenir diferents tipus de xass\u00eds segons la tasca que hagin de fer, per exemple elevadors o remolcadors, i generalment es mouen amb motors alimentats per bateries el\u00e8ctriques. Per orientar-se disposen de sistemes d'odometria, i sovint marcadors magn\u00e8tics o \u00f2ptics al terra, que els guien per una ruta predefinida. Tamb\u00e9 tenen instal\u00b7lats diferents sensors de seguretat, que detecten obstacles i aturen el robot fins que hi hagi via lliure.Els vehicles de guiat autom\u00e0tic van apar\u00e8ixer a la d\u00e8cada dels 50, per\u00f2 no seria fins vint anys despr\u00e9s que es comen\u00e7arien a implementar a gran escala a la ind\u00fastria automobil\u00edstica. La crisi de principis dels noranta, i l'elevat cost dels models inicials, en desacceleraria durant uns anys la implantaci\u00f3. Passada aquesta recessi\u00f3 l'electr\u00f2nica va progressar i es van crear est\u00e0ndards de seguretat, fet que va ampliar i diversificar els usuaris d'AGV. A partir de l'esclat del comer\u00e7 electr\u00f2nic els vehicles de guiat autom\u00e0tic van tornar a guanyar protagonisme, amb empreses com Amazon, que l'any 2018 disposava de m\u00e9s de 100.000 robots. Alhora, el 2005 es van introduir els carts, una variant m\u00e9s senzilla i assequible d'AGV i a partir del 2007 van apar\u00e8ixer nous models m\u00e9s flexibles, capa\u00e7os d'evitar obstacles, que sovint s'anomenen robots aut\u00f2noms m\u00f2bils o AMR, de l'angl\u00e8s autonomous mobile robot. L'any 2007 el mercat dels AGV estava valorat en 900 milions de d\u00f2lars.", "target": "Economia"}, {"text": "Una oficina tradicional consisteix en un sistema compost d'infinitat de tipus contenidors on emmagatzemar els documents com carpetes, caixes, manxes i molts altres, tots ells requerint grans quantitats d'espai i subjectes a la degradaci\u00f3.\nLes empreses es veuen obligades a mantenir aquests documents en bon estat de conservaci\u00f3 per llargs per\u00edodes incorrent en despeses bastant significatives en equips i manteniment depenent de la seva grand\u00e0ria i volum de negoci.\nCom a contrapartida, l\u2019oficina sense paper representa un model m\u00e9s modern que pot consistir solament en una taula, una cadira i un ordinador connectat a la xarxa inform\u00e0tica corporativa. Els usuaris emmagatzemen, recuperen i utilitzen solament documentaci\u00f3 digital que s'emmagatzema localment o s'envia a trav\u00e9s de la xarxa corporativa o d'Internet.", "target": "Economia"}, {"text": "Un consorci \u00e9s una associaci\u00f3 d'entitats amb personalitat jur\u00eddica.\n\nPot ser una associaci\u00f3 econ\u00f2mica en la qual una s\u00e8rie d'empreses tenen l'\u00e0nim de desenvolupar una activitat conjunta mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d'una nova societat. Generalment es dona quan en un mercat amb barreres d'entrada diverses empreses decideixen formar una \u00fanica entitat amb la finalitat d'elevar el seu poder monopolista.\nTamb\u00e9 es denomina consorci l'acord pel qual els accionistes d'empreses independents accedeixen a lliurar el control de les seves accions a canvi de certificats de consorci que els donen dret de participar en els guanys comuns d'aquest consorci. Els participants en el consorci es denominen Concorde. Un exemples de consorcis s\u00f3n el W3C, Airbus (al moment de crear-se l'any 1970) i en certa manera el Observatori Europeu Austral (ESO).\nEn dret administratiu un consorci \u00e9s una organitzaci\u00f3 de dret p\u00fablic entre una o m\u00e9s entitats p\u00fabliques-Administraci\u00f3-i un o m\u00e9s subjectes o organitzacions de Dret Privat.", "target": "Economia"}, {"text": "El Ministeri d'Economia de Litu\u00e0nia (en litu\u00e0: Lietuvos Respublikos ukio ministerija) \u00e9s un departament del Govern de la Rep\u00fablica de Litu\u00e0nia. Les seves operacions s\u00f3n autoritzades per la Constituci\u00f3 de Litu\u00e0nia, decrets emesos pel President i el Primer Ministre, i les lleis aprovades pel Seimas (Parlament). La seva missi\u00f3 \u00e9s desenvolupar l'entorn jur\u00eddic i positiu, per garantir el benestar p\u00fablic i el treball.El Ministeri d'Economia \u00e9s responsable dels assumptes de govern a les seg\u00fcents \u00e0rees: ambientde negocis, l'exportaci\u00f3, la innovaci\u00f3, les empreses de propietat estatal (EPE), el suport de la Uni\u00f3 Europea a les empreses, la contractaci\u00f3 p\u00fablica i el turisme.", "target": "Economia"}, {"text": "Moda Domani Institute \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds. Fundada l'any 2014.\n\u00c9s una de les poques escoles de negocis a Fran\u00e7a especialitzats en el luxe, la moda i el disseny. L'escola de negocis \u00e9s un membre del IONIS Education Group, el grup privat m\u00e9s gran de Fran\u00e7a en termes de poblaci\u00f3 estudiantil i de dotaci\u00f3. Al Regne Unit, la universitat t\u00e9 una associaci\u00f3 de doble titulaci\u00f3 amb la Liverpool John Moores University.", "target": "Economia"}, {"text": "Henry Mintzberg (Mont-real, 2 de setembre de 1939) \u00e9s un professor acad\u00e8mic quebequ\u00e8s, internacionalment reconegut i autor de diverses publicacions sobre negocis i gesti\u00f3.\n\u00c9s professor de la c\u00e0tedra Cleghorn d'Estudis de Gesti\u00f3 a la Universitat McGill a Canad\u00e0, on ensenya des de 1968, despr\u00e9s d'obtenir la seva graduaci\u00f3 en Ger\u00e8ncia i el Ph.D. de la MIT Sloan School of Management a 1965 i 1968 respectivament. Tamb\u00e9 va rebre premis d'honor el 1968 durant la seva graduaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Una cl\u00e0usula abusiva \u00e9s tota cl\u00e0usula contractual no negociada individualment, predisposada, la incorporaci\u00f3 de la qual ve imposada per una de sola de les parts. Que va en contra de la bona fe, causa un gravi desequilibri en els drets i obligacions de les parts en perjudici del consumidor. La llei les considera nul\u00b7les de ple dret. Aix\u00f2 no implica la nul\u00b7litat del contracte.", "target": "Economia"}, {"text": "L'anal\u00edtica web, \u00e9s la disciplina professional encaminada a extreure conclusions, definit estrat\u00e8gies o establir regles de negoci sobre la base de les dades recollides en tots aquells entorns web sobre els quals una empresa exerceix control. Una altra definici\u00f3 \u00e9s aquella que considera l'anal\u00edtica web com la \"recopilaci\u00f3, mesura, avaluaci\u00f3 i explicaci\u00f3 racional de les dades obtingudes d'Internet, amb el prop\u00f2sit d'entendre i optimitzar l'\u00fas de la p\u00e0gina web de l'organitzaci\u00f3\".", "target": "Economia"}, {"text": "La cadena de valor \u00e9s un model te\u00f2ric proposat per Michael Porter en el seu llibre Competitive Advantage: Creating and Sustaining Superior Performance (1985) que serveix per descriure les activitats que desenvolupa una empresa per lliurar un producte o servei al mercat.\nCada activitat incorpora una part del valor associat al producte o servei final, aix\u00ed com una part del cost total. L'an\u00e0lisi de la cadena de valor permet identificar les fonts d'avantatges competitius de l'empresa i per tant les contribucions que generen al valor total. La desagregaci\u00f3 de les diferents activitats de l'organitzaci\u00f3, en funci\u00f3 de si estan o no directament vinculades amb el proc\u00e9s productiu permet distingir entre activitats prim\u00e0ries i activitats de suport.", "target": "Economia"}, {"text": "La faula de les abelles o, Vicis Privats, Beneficis P\u00fablics \u00e9s un llibre de Bernard de Mandeville, que consisteix en el poema Les Murmuracions del Rusc: o, Els brivalls es tornen honestos, juntament amb la prosa de discussi\u00f3 del poema. El poema va ser publicat l'any 1705, i el llibre va apar\u00e8ixer per primera vegada l'any 1714. El poema suggereix molts dels principis claus del pensament econ\u00f2mic, incloent-hi la divisi\u00f3 del treball i la \"m\u00e0 invisible\", setanta anys abans que aquests conceptes anessin completament dilucidats per Adam Smith. Dos segles m\u00e9s tard John Maynard Keynes cita a Mandeville per mostrar que no hi havia \"res de nou ... a atribuir els mals de la desocupaci\u00f3 ... la insufici\u00e8ncia de la propensi\u00f3 a consumir\", una condici\u00f3 tamb\u00e9 coneguda com la paradoxa de l'estalvi, que fou el centre de la seva pr\u00f2pia teoria de la demanda efectiva.", "target": "Economia"}, {"text": "Burgundy School of Business \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Dijon i Li\u00f3. Va ser fundada el 1899. BSB se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2019 va ocupar la vuitanta-unena posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. BSB imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes CGE, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 17.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara St\u00e9phane Baschiera (CEO Mo\u00ebt & Chandon) i Antoine Lesec (CEO Being).", "target": "Economia"}, {"text": "La Defensa Comercial va ser una associaci\u00f3 formada per la uni\u00f3 de botiguers i comerciants de Palafrugell i municipis de la rodalia que tenia per objectiu la defensa i foment dels interessos del comer\u00e7 local. En algunes ocasions, aquesta defensa portava a enfrontaments amb el cooperativisme. Va ser creada el 1925 i refundada el 1932 despr\u00e9s d'uns anys d'inactivitat, des de 1928. El fons de La Defensa Comercial va ser conservat pels descendents de l'\u00faltim president de l'entitat fins al seu ingr\u00e9s el 2016 a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. El fons cont\u00e9 els estatuts, els reglaments, les llistes de socis i dels inscrits a les matr\u00edcules industrials de Palafrugell i de poblacions de la seva rodalia. Entre la correspond\u00e8ncia destaquen cartes de resposta a La Defensa Comercial de pol\u00edtics del moment.", "target": "Economia"}, {"text": "El principi de la m\u00e0 invisible \u00e9s una forma metaf\u00f2rica encunyada per l'economista escoc\u00e8s Adam Smith. La trobem en diversos dels seus escrits i de forma especial en La Riquesa de les Nacions. La met\u00e0fora intenta descriure el mecanisme pel qual un individu que pret\u00e9n obtenir un benefici personal i que posa el seu esfor\u00e7 en aconseguir-ho, acaba estimulant l'economia de la seva comunitat i millorant el nivell de benestar d'aquesta, sense que aix\u00f2 form\u00e9s part de les seves pretensions inicials.\n\n\"No \u00e9s per la benevol\u00e8ncia del carnisser, del cerveser ni del forner que esperem poder sopar, sin\u00f3 perqu\u00e8 aquests miren pels seus propis interessos\".Els seus propis interessos s\u00f3n els d'obtenir uns beneficis derivats de les vendes dels seus productes a uns potencials consumidors. Per la seva banda, aquests consumidors veuran satisfetes unes necessitats gr\u00e0cies a l'inter\u00e8s egoista del carnisser, del cerveser i del forner. Tanmateix, la idea inicial d'aquests no \u00e9s la de millorar el nivell de benestar de la comunitat sin\u00f3 simplement la d'obtenir un benefici.\n\n\"...gestionant aquesta ind\u00fastria de manera que el seu producte sigui del major valor possible, ell cerca \u00fanicament el seu propi benefici, i en aix\u00f2, com en molts altres casos, \u00e9s dirigit per una m\u00e0 invisible per assolir una fi que no era part de la seva intenci\u00f3\".", "target": "Economia"}, {"text": "CINSA (\"Cinematogr\u00e1fica Interamericana, S.A.\") (1958 - 1983) va ser una empresa mexicana pionera en doblatge al castell\u00e0 i traducci\u00f3 de di\u00e0legs els propietaris i fundadors dels quals eren l'empresari nord-americ\u00e0 Robert W. Lerner i el Llic. Carlos David Ortigosa. Va ser un dels estudis de doblatge m\u00e9s importants de M\u00e8xic i Llatinoam\u00e8rica. Una quantitat considerable dels seus doblatges tamb\u00e9 van ser emesos a Espanya per televisi\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "L'ajustament per periodificaci\u00f3 \u00e9s l'amortitzaci\u00f3 anticipada d'un pr\u00e9stec pel prestatari.\nEn el cas d'una hipoteques de seguretat (MBS), el pagament es percep com una forma de risc, perqu\u00e8 els deutes de la hipoteca se'n paguen abans de temps per tal d'aconseguir reduir els interessos totals dels pagaments a trav\u00e9s d'un finan\u00e7ament m\u00e9s barat.", "target": "Economia"}, {"text": "La mesoecononia \u00e9s l'an\u00e0lisi econ\u00f2mic que sintetitza l'an\u00e0lisi agregat que representa la macroeconomia, l'an\u00e0lisi individualitzat de la microeconomia i la teoria d'equilibri general per tal de proporcionar eines per a l'an\u00e0lisi dels efectes de canvis a nivell del global de l'economia i/o sectorials en la demanda, costos, expectatives, impostos, nivell de preus, demanda agregada, etc.\nEl fet que la mesoeconomia accepti la possibilitat de mercats amb compet\u00e8ncia imperfecta fa que sigui un instrument \u00fatil per analitzar els problemes del m\u00f3n real de poder de mercat i les implicacions macroecon\u00f2miques que se'n deriven.", "target": "Economia"}, {"text": "La Confederaci\u00f3 Espanyola d'Organitzacions Empresarials, CEOE (en castell\u00e0 Confederaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Organizaciones Empresariales) \u00e9s una instituci\u00f3 espanyola fundada al juny de 1977 que representa a empresaris espanyols, integrant a empreses p\u00fabliques i privades de tots els sectors d'activitat. Centra la seva labor en l'ajuda als empresaris en contraposici\u00f3 amb la labor dels sindicats. L'afiliaci\u00f3 es realitza a trav\u00e9s de 2.000 associacions de base i 200 organitzacions territorials i sectorials. CEOE \u00e9s membre de BusinessEurope, patronal que agrupa a les organitzacions empresarials europees, ostentant una de les seves vicepresid\u00e8ncies.", "target": "Economia"}, {"text": "Una alian\u00e7a d'empreses, tamb\u00e9 sovint coneguda com a uni\u00f3 temporal d'empreses (en angl\u00e8s: joint venture, que literalment significa 'empresa conjunta') \u00e9s una alian\u00e7a de dues empreses que tenen un tipus d'acord comercial d'inversi\u00f3 econ\u00f2mica compartida a llarg termini, entre dues o m\u00e9s persones (normalment persones jur\u00eddiques o comercials). No cal que una joint venture es constitueixi com una companyia i entitat legal separada. La joint venture tamb\u00e9 es coneix com a empresa de risc compartit. Per aconseguir l'objectiu com\u00fa, dues o m\u00e9s empreses es posen d'acord en fer aportacions de diversos tipus. L'aportaci\u00f3 pot consistir en primeres mat\u00e8ries, capital, tecnologia, coneixement del mercat, sistemes de distribuci\u00f3, recursos humans, finan\u00e7ament o m\u00e0rqueting de productes. Tanmateix, \u00e9s necessari tenir un comprom\u00eds a llarg termini, i les empreses han de ser independents entre elles sense fusions ni absorcions.", "target": "Economia"}, {"text": "El Tercer M\u00f3n \u00e9s un terme creat pel nord-catal\u00e0 Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els pa\u00efsos no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el \"Primer M\u00f3n\"), ni amb el bloc comunista (la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el \"Segon M\u00f3n\"). Aquesta terminologia va proporcionar una manera de categoritzar \u00e0mpliament les nacions de la Terra en tres grups en funci\u00f3 de les divisions socials, pol\u00edtiques, culturals i econ\u00f2miques. Normalment el Tercer M\u00f3n es veu que inclou molts pa\u00efsos amb un passat colonial en l'\u00c0frica, Am\u00e8rica Llatina, Oceania i \u00c0sia.\nEls pa\u00efsos del tercer m\u00f3n, solen ser, des d'una \u00f2ptica de la cultura occidental, subdesenvolupats. Es caracteritzen per tenir els PIB m\u00e9s baixos del planeta. Els estats del Tercer M\u00f3n no s\u00f3n estats industrialitzats ni avan\u00e7ats tecnol\u00f2gicament en comparaci\u00f3 amb els estats membres de l'OCDE; per tant, sovint s'utilitza com a sin\u00f2nim el terme pa\u00efsos subdesenvolupats. Alguns estats s\u00f3n caracteritzats aix\u00ed per la seva alta taxa d'analfabetisme i la seva defici\u00e8ncia econ\u00f2mica i pol\u00edtica.\nLes caracter\u00edstiques comunes dels pa\u00efsos del Tercer M\u00f3n solen ser una base econ\u00f2mica agr\u00edcola, una economia endeutada amb els pa\u00efsos econ\u00f2micament m\u00e9s poderosos i una escassa infraestructura.\nAt\u00e8s que el terme Tercer M\u00f3n ha adquirit un car\u00e0cter despectiu, les Nacions Unides i altres institucions internacionals, prefereixen fer \u00fas d'altres termes com ara Sud Global, pa\u00efsos en vies de desenvolupament i pa\u00efsos menys desenvolupats.", "target": "Economia"}, {"text": "El \u201cConsens de Washington\u201c fa refer\u00e8ncia a una s\u00e8rie de 10 prescripcions en pol\u00edtiques econ\u00f2miques que pretenien ser un programa adequat per als pa\u00efsos en vies de desenvolupament per tal d'impulsar el creixement, inspirades en la ideologia neoliberal de l'Escola d'Economia de Chicago, establertes als anys 90 per institucions financeres internacionals que tenien la seu a Washington DC i basades en institucions tals com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i el Departament del Tresor dels Estats Units. El terme va ser utilitzat per primera vegada el 1989 per l'economista angl\u00e8s John Williamson.El Consens de Washington ha estat durant molt de temps pol\u00e8mic. En part, aix\u00f2 reflecteix una manca d'acord sobre el que s'ent\u00e9n pel terme, en el contrast entre unes definicions m\u00e9s \u00e0mplies i d'altres m\u00e9s estretes. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha difer\u00e8ncies substantives en les valoraci\u00f3 de les conseq\u00fc\u00e8ncies de les diverses prescripcions pol\u00edtiques que s'han dut a terme. Alguns cr\u00edtics estan en desacord, per exemple, amb l'\u00e8mfasi del Consens original en l'obertura dels pa\u00efsos als mercats mundials en desenvolupament, i/o amb el que veuen com un \u00e8mfasi excessiu en l'enfortiment de la influ\u00e8ncia de les forces del mercat, possiblement a costa de les funcions clau de l'estat. Per a altres comentaristes la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s m\u00e9s el que falta, incloent \u00e0rees com ara la creaci\u00f3 d'institucions i esfor\u00e7os dirigits a millorar les oportunitats per als m\u00e9s febles de la societat.", "target": "Economia"}, {"text": "La compet\u00e8ncia monopsonista \u00e9s una situaci\u00f3 de mercat que es produeix quan pocs consumidors competeixen entre ells atorgant diversos privilegis als oferents, tals com cr\u00e8dits per la producci\u00f3, regals o publicitat, amb l'objectiu d'aconseguir els millors productes.", "target": "Economia"}, {"text": "El departament comercial t\u00e9 com a funci\u00f3 desenvolupar tot el conjunt d'activitats destinades a fer arribar al consumidor els b\u00e9ns i serveis produ\u00efts per l'empresa. Aquestes activitats consisteixen en: Planificaci\u00f3 i control, estudi de mercat, promoci\u00f3, publicitat del producte, distribuci\u00f3. Aquest departament ha de mantenir relacions amb altres departaments: Departament de producci\u00f3, departament de financer, departament de recursos humans.", "target": "Economia"}, {"text": "La col\u00b7lectivitzaci\u00f3 \u00e9s com es coneix normalment la socialitzaci\u00f3 dels mitjans de producci\u00f3, essent el proc\u00e9s del pas d'un r\u00e8gim de propietat privada individuals dels mitjans de producci\u00f3 cap a un r\u00e8gim de propietat social ja sigui en comunit\u00e0ria o estatal.\nLa proposta de socialitzar els mitjans no s'est\u00e9n als b\u00e9ns de consum ni a les pertinences personals ni cerca evitar sous o guanys derivats de l'esfor\u00e7 personal.Per als corrent comunitaris tals com el comunisme, socialisme, cooperativisme, anarquisme, mutualisme, etc.\u2014 el concepte de col\u00b7lectivitzaci\u00f3 t\u00e9 el sentit espec\u00edfic de reintegrar els processos econ\u00f2mics al control de la societat per tal d'assolir la llibertat de l'\u00e9sser hum\u00e0: \u201cL'altra idea important \u00e9s la noci\u00f3 de llibertat, la idea que \u00e9s molt diferent de la noci\u00f3 del liberalisme.\nLa col\u00b7lectivitzaci\u00f3 pot ser d'ind\u00fastries (com va passar, per exemple, durant la guerra civil espanyola a la zona republicana) o rural que ha passat a molts llocs del m\u00f3n. Actualment, en un m\u00f3n de globalitzaci\u00f3, responsabilitat social corporativa i crisi ambiental, es parla de la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 del deute ecol\u00f2gic.", "target": "Economia"}, {"text": "Sidro, acr\u00f2nim de Soci\u00e9t\u00e9 Internationale d'Energie Hydro-\u00c9lectrique fou una societat que si b\u00e9 es constitu\u00ed a Brussel\u00b7les el 31 de gener de 1923, la seu legal s'establ\u00ed a la ciutat de Toronto, al Canad\u00e0. El seu promotor fou el financer belga Alfred Loewenstein. La seva funci\u00f3 era ser una companyia inversora en companyies de producci\u00f3 d'electricitat.", "target": "Economia"}, {"text": "Una Agrupaci\u00f3 europea d'inter\u00e8s econ\u00f2mic, en l'acr\u00f2nim AEIE, \u00e9s una figura creada en l'ordenament europeu a partir del Reglament CEE n\u00fam. 2137, de 25 de juliol 1985.Es tracta d'una figura jur\u00eddica impulsada per la Uni\u00f3 europea que pren com a refer\u00e8ncia el franc\u00e8s GIE (groupement de int\u00e9r\u00eat \u00e9conomique), amb l'objectiu d'unir les coneixences i els recursos d'actors econ\u00f2mics d'almenys dos pa\u00efsos pertanyents a la Uni\u00f3. En les intencions dels legisladors europeus, aix\u00f2 hauria de permetre a petites i mitjanes empreses de poder participar en projectes m\u00e9s grans que el que les seves dimensions individuals permetrien.\nTanmateix, la finalitat de l'AEIE no \u00e9s obtenir un benefici, tot i que no est\u00e0 prohibit, sin\u00f3 m\u00e9s aviat proporcionar una ajuda a les activitats de les empreses europees que la constitueixen.\nLa caracter\u00edstica principal d'una AEIE \u00e9s que ha de ser constitu\u00efda per entitats d'almenys dos pa\u00efsos pertanyents a la Uni\u00f3 Europea, mentre no \u00e9s permesa la participaci\u00f3 d'entitats de pa\u00efsos tercers; a m\u00e9s, de moment de la constituci\u00f3, es pot decidir si preveure, o no, un horitz\u00f3 temporal predeterminat a l'AEIE.\nEl legislador europeu va deixar un ample marge de maniobra per a les operacions de l'AEIE, per tal com els Estats membres individualment haurien hagut d'uniformar aquesta nova mena d'entitat a les ja existents en les diverses legislacions estatals. Aix\u00ed en alguns estats, com Fran\u00e7a, les AEIE han estat assimilades a ens estatals amb les mateixes caracter\u00edstiques (els citats GIE); en d'altres pa\u00efsos, han estat constitu\u00efts grups nacionals d'inter\u00e8s econ\u00f2mic.\n\u00d2bviament, aquest fet ha comportat que les normatives relatives les AEIE differissin tamb\u00e9 d'estat a estat. De totes passades, una AEIE se sotmet a la legislaci\u00f3 de l'Estat on \u00e9s situada la seu que, per aquest motiu, ha de ser declarada en l'acte constitutiu.", "target": "Economia"}, {"text": "L'estat de flux en efectiu \u00e9s un estat financer b\u00e0sic que informa sobre les variacions i els moviments d'efectiu i els seus equivalents en un per\u00edode determinat. Segons la NIF-B2, l'estat de flux d'efectiu \u00e9s un estat que mostra les fonts i les aplicacions de l'efectiu de l'entitat durant un per\u00edode, les quals es classifiquen en activitats d'operaci\u00f3, inversi\u00f3 i de finan\u00e7ament.\nMostra les entrades i sortides d'efectiu que representen la generaci\u00f3 o l'aplicaci\u00f3 de recursos de l'entitat durant el per\u00edode.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, la corba d'Engel mostra la relaci\u00f3 existent entre la quantitat demanada d'un b\u00e9 o servei i la renda del consumidor, \u00e9s a dir, com varia la quantitat demanada en canviar la seva renda. Rep el seu nom en honor de l'estad\u00edstic alemany del segle xix Ernst Engel.", "target": "Economia"}, {"text": "Societat postindustrial \u00e9s un concepte proposat per diversos te\u00f2rics de la sociologia i l'economia per descriure l'estat d'un sistema social i econ\u00f2mic que ha evolucionat segons uns canvis espec\u00edfics en la seva estructura que corresponen a un estadi de desenvolupament posterior al proc\u00e9s d'industrialitzaci\u00f3 cl\u00e0ssic de la Revoluci\u00f3 industrial (la societat industrial, estat posterior al de societat preindustrial). En una societat postindustrial s'ha produ\u00eft una transici\u00f3 econ\u00f2mica, que reestructura la societat sencera, entre una economia basada en la ind\u00fastria a una altra basada en els serveis, una divisi\u00f3 del capital nacional i global (globalitzaci\u00f3) i una privatitzaci\u00f3 massiva. El requisit previ d'aquest canvi s\u00f3n els processos d'industrialitzaci\u00f3 i liberalitzaci\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "Un agregat monetari \u00e9s un agregat creat per a mesurar l'oferta monet\u00e0ria, \u00e9s a dir, la suma del diner en circulaci\u00f3 dins d'una economia. Secularment s'ha identificat l'oferta monet\u00e0ria amb els diners en el seu sentit m\u00e9s estricte, el que avui es coneix com a M1, \u00e9s a dir els diners en efectiu que tenen els ciutadans a les seves butxaques m\u00e9s els que tenen guardats als bancs comercials. Arran del desenvolupament financer dels anys vuitanta del segle XX es produ\u00ed una transformaci\u00f3 en el suport dels diner com ara les targetes de cr\u00e8dit i els dip\u00f2sits amb major rendibilitat a curt termini amb liquiditat similar als comptes a la vista. Davant aquests canvis es cre\u00e0 la M2 i la M3, nous agregats monetaris que inclouen els nous suports del diner i que s\u00f3n els utilitzats pel Banc Central Europeu en el marc de la pol\u00edtica monet\u00e0ria de l'euro. En alguns altres pa\u00efsos s'han arribat a crear agregats monetaris m\u00e9s amplis coneguts com a M4, M5, M6 i M7.\nEl Banc Central Europeu utilitzats per a mesurar l'oferta monet\u00e0ria a l'Eurozona s\u00f3n:\n\nLa M1: \u00abDiner en sentit estricte\u00bb (o Agregat monetari M1 o Disponibilitat l\u00edquida) \u00e9s un agregat monetari que suma totes les monedes met\u00e0l\u00b7liques, tots els bitllets bancaris, i tots els traveler's checks que estan a les carteres dels ciutadans de l'Eurozona, m\u00e9s la suma de totes les anotacions en compte dels comptes corrents a la vista en els bancs comercials de l'Eurozona. Se la defineix com a \u00abdiner en sentit estricte\u00bb perqu\u00e8 \u00e9s l'efectiu circulant d'immediata disponibilitat en una economia com a mitj\u00e0 de pagament.\nLa M2: (o Agregat monetari M2) \u00c9s la M1, m\u00e9s els dip\u00f2sits d'estalvi -disponibles amb preav\u00eds de fins a tres mesos-, m\u00e9s els dip\u00f2sits a termini de fins a dos anys.\nLa M3: (o Agregat monetari M3) \u00c9s la M2, m\u00e9s els instruments financers negociables, en particular, les cessions temporals de diners REPOs de venciment m\u00e9s gran que un dia, les participacions en fons del mercat monetari i els valors diferents de les accions fins a dos anys emesos per les instituciones financeres monet\u00e0ries.La Reserva Federal dels Estats Units calcul\u00e0 la M3 fins al 26 de mar\u00e7 del 2006, moment en el qual deix\u00e0 de publicar-la informant que aquesta dada no aportava un valor significatiu en comparaci\u00f3 a la M2, aix\u00ed com que la M3 no s'estava emprant per a determinar la pol\u00edtica monet\u00e0ria, de manera que els costos de recollida de dades, c\u00e0lcul i publicaci\u00f3 no eren necessaris. Fins aleshores havia determinat la M3 com la suma de la M2 (la M1 m\u00e9s els dip\u00f2sits d'estalvi: MMDA, petits dip\u00f2sits temporals, i MMMF \u2014Money Market Mutual Funds\u2014 minoristes) m\u00e9s els grans dip\u00f2sits no inclosos ni en la M1 ni en la M2, com ara els REPOs de 100.000$ o m\u00e9s, els MMMF majoristes i institucionals, aix\u00ed com els dip\u00f2sits Eurodollar de bancs americans situats a l'estranger.", "target": "Economia"}, {"text": "La societat preindustrial \u00e9s la que correspon a les espec\u00edfiques caracter\u00edstiques socials, i formes d'organitzaci\u00f3 pol\u00edtica i cultural que prevalien abans de la modernitzaci\u00f3 pr\u00f2pia de la Revoluci\u00f3 industrial i el triomf del capitalisme, que van portar com a conseq\u00fc\u00e8ncia la instauraci\u00f3 d'una societat industrial. D'altra banda, la societat preindustrial s'ent\u00e9n com una societat complexa (civilitzaci\u00f3) pr\u00f2pia d'un estadi d'evoluci\u00f3 cultural superior a la denominada societat primitiva.\nEl concepte de societat preindustrial \u00e9s \u00e0mpliament usat en les ci\u00e8ncies socials, m\u00e9s que altres conceptes similars que poden tenir c\u00e0rrega ideol\u00f2gica, enfront dels quals pot considerar-se com un terme \"lliure de valor\" (vegeu objectivitat). Per exemple, s'usa intercanviable amb societat tradicional, en La divisi\u00f3 del treball en la societat S'objecta a l'\u00fas d'aquest terme que tradici\u00f3 implica estancament, amb el que es carrega el concepte. Marx, que va fundar te\u00f2ricament el concepte, usava l'expressi\u00f3 societat precapitalista, que tampoc \u00e9s un terme neutral, ja que implica que la transici\u00f3 al capitalisme \u00e9s un desenvolupament inevitable o de progr\u00e9s en la successi\u00f3 de les maneres de producci\u00f3 cap a un futur sense classes en la societat comunista. Altres sin\u00f2nims s\u00f3n societat agr\u00e0ria i societat premoderna, tots dos derivats de Hegel i Marx. Encara que no s\u00f3n estrictament sin\u00f2nimes, cadascuna amb el seu llinatge intel\u00b7lectual i mereixen tractament independent.", "target": "Economia"}, {"text": "Un economista \u00e9s un professional de la ci\u00e8ncia social de l'economia.L'economista pot estudiar, desenvolupar i aplicar teories i conceptes econ\u00f2mics i escriure sobre pol\u00edtica econ\u00f2mica. Dins d'aquest camp s'hi inclouen diversos subcamps, des de les grans teories filos\u00f2fiques fins a centrar-se en l'estudi de caracter\u00edstiques de mercats molt espec\u00edfics, an\u00e0lisi macroecon\u00f2mic, an\u00e0lisi microecon\u00f2mic o an\u00e0lisi d'estats financers, amb l'\u00fas de m\u00e8todes anal\u00edtics i eines com l'econometria, l'estad\u00edstica, models econ\u00f2mics computacionals, economia financera, matem\u00e0tica financera o matem\u00e0tica econ\u00f2mica. Una interpretaci\u00f3 acad\u00e8mica generalment acceptada \u00e9s que un economista \u00e9s alg\u00fa que t\u00e9 un doctorat en economia, ensenya ci\u00e8ncies econ\u00f2miques i ha fet publicacions en el camp de l'economia, tot i que es pot considerar que un economista \u00e9s qualsevol persona llicenciada en ci\u00e8ncies econ\u00f2miques.", "target": "Economia"}, {"text": "L'escassetat \u00e9s un concepte fonamental en economia. L'escola neocl\u00e0ssica involucra el concepte en la mateixa definici\u00f3 d'economia. Lionel Robbins la defineix com una \"ci\u00e8ncia que estudia el comportament hum\u00e0 com a relaci\u00f3 entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius.\".\nL'escassetat implica que no es poden satisfer totes les infinites necessitats humanes perqu\u00e8 no es poden aconseguir suficients recursos donada la seva limitaci\u00f3. Conseg\u00fcentment, l'escassetat implica que no es poden assolir tots els objectius de la societat a la vegada, de forma que cal establir prioritats.\nEl concepte d'escassetat porta a la diferenciaci\u00f3 entre b\u00e9 lliure i b\u00e9 econ\u00f2mic: els primers s\u00f3n aquells dels quals en tenim la quantitat que volem en el moment desitjat. \u00c9s a dir, s\u00f3n b\u00e9ns no escassos. La resta de b\u00e9ns, dels quals no disposem de qualsevol quantitat en qualsevol moment, s'anomenen b\u00e9ns econ\u00f2mics o escassos. De b\u00e9ns lliures n'hi ha pocs exemples: l'aire que necessitem per respirar o per dur a terme la majoria de processos industrials en serien dos casos.", "target": "Economia"}, {"text": "L'esquilada, xolla o tosa \u00e9s el proc\u00e9s de treure el vell\u00f3 de llana d'una ovella. La persona que treu la llana s'anomena esquilador, esquilet o tonedor. Normalment, les ovelles s\u00f3n esquilades una vegada a l'any. Aix\u00f2 es fa sovint en un cobert d'esquila, una instal\u00b7laci\u00f3 dissenyada especialment. La xolla \u00e9s una part essencial de la ramaderia ovina en molts pa\u00efsos arreu del m\u00f3n.", "target": "Economia"}, {"text": "Un avantatge competitiu \u00e9s una caracter\u00edstica diferencial d'una empresa que li permet sostenir els beneficis a llarg termini. Aquests atributs poden incloure l'acc\u00e9s a recursos naturals o la disposici\u00f3 de capital hum\u00e0 qualificat. Michael Porter defineix dos tipus d'avantatges competitius que una organitzaci\u00f3 pot aconseguir respecte als seus competidors: costos m\u00e9s baixos o diferenciaci\u00f3 del producte. Aquest \u00faltima avantatge prov\u00e9 dels atributs que permeten una organitzaci\u00f3 superar els seus competidors, com \u00e9s a trav\u00e9s de la posici\u00f3 en el mercat, mitjan\u00e7ant unes caracter\u00edstiques particulars, o amb els recursos de qu\u00e8 disposa. Des del punt de vista del professor Porter, l'estrat\u00e8gia dels gestors de l'empresa s'ha de focalitzar en construir i mantenir aquest avantatge competitiu.", "target": "Economia"}, {"text": "L'etiqueta d'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica o etiqueta energ\u00e8tica \u00e9s una fitxa destinada al consumidor que resumeix les caracter\u00edstiques d'un producte, en particular la seva despesa energ\u00e8tica, amb la finalitat de facilitar l'elecci\u00f3 entre els diferents models.L'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica dels aparells s'avalua en termes de classes d'efic\u00e0cia energ\u00e8tica senyalats de l'A++ a la G. La classe A++ \u00e9s aquella amb un rendiment \u00f2ptim, la G la menys efica\u00e7. Per\u00f2 totes les categories d'aparells no comporten pas encara les classes A+ i A++. El nombre de classes d'efic\u00e0cia actualment en s\u00f3n set.\nEn en cas dels electrodom\u00e8stics, l'efici\u00e8ncia energ\u00e8tica est\u00e0 fortament influ\u00efda per l'efici\u00e8ncia el\u00e8ctrica.\nIntrodu\u00eft el 1992 per la major part dels aparells electrodom\u00e8stics, aquest principi despr\u00e9s s'ha est\u00e8s a altres dominis com els dels autom\u00f2bils i l'immobiliari. El nom de cada segment d'efici\u00e8ncia s'anomenava amb les lletres de l'alfabet ordenades. Des de la m\u00e0xima efici\u00e8ncia, A, fins a la menor efici\u00e8ncia, G. Cada fracci\u00f3 tenia un color assignat, tal com es veu en les imatges.", "target": "Economia"}, {"text": "La Borsa de Val\u00e8ncia \u00e9s una borsa de valors fundada l'any 1981 destinada a la negociaci\u00f3 en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguen dret d'adquisici\u00f3 o subscripci\u00f3.\nEn la pr\u00e0ctica, els emissors de renda variable acudeixen tamb\u00e9 a la Borsa de Val\u00e8ncia com a mercat on formalitzar les seues ofertes de venda d'accions o ampliacions de capital. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 es contracta en borsa la renda fixa, tant deute p\u00fablic com privat.\nLa Borsa de Val\u00e8ncia t\u00e9 la seua seu al Palau dels Bo\u00efl d'Aren\u00f3s, al carrer Llibrers n\u00fam. 2 de la ciutat de Val\u00e8ncia.\nDe 1992 a 1995 va dirigir la Borsa Joaqu\u00edn Maldonado Chiarri, fill de Joaquim Maldonado i Almenar, impulsor de la creaci\u00f3 de la Borsa de Val\u00e8ncia.", "target": "Economia"}, {"text": "Farag Foda (\u00e0rab: \u0641\u0631\u062c \u0641\u0648\u062f\u0629, Faraj F\u016bda; IPA: [\u02c8f\u0251\u027e\u0251j \u02c8fo\u02d0d\u00e6]) (Al-Zarqa, 20 d'agost de 1945 - el Caire, 8 de juny de 1992) va ser un professor, escriptor, periodista i activista pels drets humans egipci. Va ser assassinat el 8 de juny de 1992 per membres del grup islamista Al Gama'a Al Islamya (\u2018la Comunitat Isl\u00e0mica\u2019) despr\u00e9s de ser acusat de blasf\u00e8mia per un comit\u00e8 d'ulemes de la Universitat d'al-Azhar. Foda va ser una de les 202 persones assassinades \u00abper motivaci\u00f3 islamista\u00bb a Egipte entre mar\u00e7 de 1992 i setembre de 1993. El desembre de 1992, les seves obres col\u00b7leccionades van ser prohibides.", "target": "Economia"}, {"text": "Instrument financer \u00e9s un concepte comptable definit per la Norma Internacional de Comptabilitat 32 de la seg\u00fcent manera:", "target": "Economia"}, {"text": "La gesti\u00f3 del s\u00f2l fa refer\u00e8ncia a totes les operacions, pr\u00e0ctiques i tractaments que es fan servir per protegir el s\u00f2l i augmentar-ne le rendiment.", "target": "Economia"}, {"text": "Fallides de Felip III \u00e9s el nom que es coneix al conjunt de fallides d'hisenda del rei Felip III de Castella. Les dificultats d'hisenda van comen\u00e7ar nom\u00e9s arribar al tron el 1598.\nLa principal suspensi\u00f3 de pagaments va ser la que es feu efectiva el 1607. L'acumulaci\u00f3 de d\u00e8bits i la impossibilitat de cancel\u00b7lar-los van dur a decretar la fallida i van reconvertir el deute flotant en deute consolidat o \"juros\".Hi ha documentades altres fallides, especialment d'institucions financeres sevillanes, el 1600 i el 1601.", "target": "Economia"}, {"text": "Els factors de producci\u00f3 s\u00f3n els recursos, materials o no, utilitzats en el proc\u00e9s de producci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis. Segons l'economia cl\u00e0ssica, els factors de producci\u00f3 s\u00f3n: la maquin\u00e0ria, l'equip, les eines, els serveis del treball, la terra i les primeres mat\u00e8ries necess\u00e0ries per a produir les mercaderies o els serveis. Tamb\u00e9 s'anomenen inputs.\nPotaxio", "target": "Economia"}, {"text": "El top manta o, en un registre m\u00e9s formal, la venda a la manta, \u00e9s un tipus de venda ambulant, que es practica al marge de la llei, consistent a mostrar a terra, sobre una manta o un element similar, productes comercials diversos i a vendre'ls per sota del preu del mercat.\n\nLa venda a la manta es produeix, normalment, en llocs molt c\u00e8ntrics o tur\u00edstics. Alguns dels productes que s'ofereixen poden ser bosses, cinturons, imitacions de cal\u00e7at esportiu o samarretes de futbol, o tamb\u00e9 altres peces de vestir i complements com ulleres o rellotges. La persona que es dedica a la venda a la manta s'anomena \u00abvenedor a la manta\u00bb o \u00abvenedora a la manta\u00bb o b\u00e9 \u00abmanter\u00bb o \u00abmantera\u00bb. Sovint, es tracta de persones immigrants en situaci\u00f3 irregular que no tenen un mitj\u00e0 alternatiu regulat per guanyar-se la vida.Les organitzacions de comerciants consideren la venda a la manta una forma de compet\u00e8ncia deslleial i reclamen a l'administraci\u00f3, actuacions contundents per aturar-la. D'altra banda, els manters i manteres d'algunes ciutats reclamen, de forma organitzada, el seu dret a desenvolupar aquesta activitat. Aix\u00ed, el 2015, les persones manteres de Barcelona varen constituir un sindicat, amb objectius declarats, com ara, lluitar contra la discriminaci\u00f3, el racisme i la viol\u00e8ncia policial.", "target": "Economia"}, {"text": "El teloni o teloneu era un impost que gravava el transport de mercaderies. S'esmenta en nombrosos documents de l'\u00e8poca carol\u00edngia. A Catalunya durant la Baixa edat mitjana rebia molt sovint el nom de lleuda.Correspon a les paraules Teloneum en angl\u00e8s i Tonlieu en franc\u00e8s.", "target": "Economia"}, {"text": "Els Manuscrits econ\u00f2mics i filos\u00f2fics de 1844 (tamb\u00e9 coneguts com Els manuscrits de Par\u00eds) s\u00f3n un dels textos m\u00e9s famosos de Karl Marx escrits durant la seva estada a Par\u00eds el 1844. Els temes que Marx aborda s'han convertit en problemes cl\u00e0ssics de la filosofia, com el problema de l'alienaci\u00f3. Marx tamb\u00e9 practica la filosofia en la nova forma de cr\u00edtica de l'economia pol\u00edtica.", "target": "Economia"}, {"text": "Un grup d'empreses (Corporate group en angl\u00e8s) \u00e9s una societat financera que posseeix participacions en el capital de diverses i variades empreses i que en controla l'activitat.\nEl principal dels beneficis econ\u00f2mics d'aquest tipus d'estructura empresarial \u00e9s el de l'efici\u00e8ncia fiscal: la c\u00e0rrega tribut\u00e0ria sobre el compte de resultats consolidada pot ser menor que la suma de les c\u00e0rregues sobre cadascuna de les empreses del grup considerades individualment. Aquest efecte pot ser encara m\u00e9s important quan la seu del grup d'empreses es troba en un pa\u00eds amb una legislaci\u00f3 fiscal m\u00e9s laxa o amb uns tipus impositius m\u00e9s redu\u00efts que aquell o aquells on operen les companyies del grup. Els grups d'empreses poden considerar-se com una forma d'integraci\u00f3 empresarial, amb tots els beneficis que aquesta representa, per\u00f2 sorgeixen tamb\u00e9 quan un grup de capitalistes va adquirint propietats i signatures diverses, buscant simplement la rendibilitat de cadascuna i no la integraci\u00f3 de les seves activitats. Les lleis anti-monopoli poden restringir aquesta pr\u00e0ctica.\nExisteixen grups d'empreses que es creen a trav\u00e9s dels bancs i altres entitats financeres, grups d'empreses que parteixen del patrimoni d'una fam\u00edlia i tamb\u00e9 d'altres conformats per empreses estatals.", "target": "Economia"}, {"text": "L'abast efectiu d'un instrument de mesura ve determinat pels l\u00edmits, tant inferior com superior segons el cas, a partir dels quals les mesures resultants s\u00f3n subjectes a un error superior al tolerat.El terme \u00e9s for\u00e7a emprat en refer\u00e8ncia a l'abast de les armes de foc tot referint-se a la dist\u00e0ncia fins a la qual l'arma mostra una efectivitat acceptable. En economia (m\u00e0rqueting) el terme sol fer refer\u00e8ncia al percentatge de l'audi\u00e8ncia-objectiu (targeted-audience) que \u00e9s exposada a un anunci en concret durant un temps determinat, per a efectuar la compra d'un producte o servei.", "target": "Economia"}, {"text": "FITUR \u00e9s una fira internacional de turisme que se celebra anualment en la Instituci\u00f3 Firal de Madrid, IFEMA, durant cinc dies en els mesos de gener i febrer. FITUR acull pavellons dedicats a cadascun dels pa\u00efsos representats, els quals mostren les seves atraccions i focus d'inter\u00e8s per al turisme internacional, com tamb\u00e9 \u00e9s el cas de Catalunya a trav\u00e9s de les seves nou marques tur\u00edstiques. D'aquesta manera, FITUR es converteix en la segona fira internacional m\u00e9s important del m\u00f3n en aquest sector.", "target": "Economia"}, {"text": "En optimitzaci\u00f3 i teoria de grafs, el teorema de flux m\u00e0xim tall m\u00ednim postula que en una xarxa de flux, la quantitat m\u00e0xima de flux que pot passar d'una font fins a un pou \u00e9s igual a la capacitat m\u00ednima que necessitem treure-li a la xarxa perqu\u00e8 no pugui passar m\u00e9s flux de la font al pou.\nEl teorema de flux m\u00e0xim tall m\u00ednim \u00e9s un cas especial del teorema de dualitat i pot derivar-se en el teorema de Menger i el teorema de K\u00f6nig-Egerv\u00e1ry.", "target": "Economia"}, {"text": "L'\u00edndex de desigualtat de g\u00e8nere (IDG) \u00e9s un \u00edndex per a mesurar la desigualtat de g\u00e8nere que va ser introdu\u00eft a l'Informe de desenvolupament hum\u00e0 2010, edici\u00f3 del 20 aniversari pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Segons el PNUD, aquest \u00edndex \u00e9s una mesura composta que captura la p\u00e8rdua d'assoliments d'un pa\u00eds a causa de la desigualtat de g\u00e8nere. Utilitza tres dimensions per a aquesta avaluaci\u00f3: salut reproductiva, apoderament, i participaci\u00f3 en el mercat de treball.\nL'\u00edndex va ser introdu\u00eft com una mesura experimental per a remeiar les mancances dels indicadors anteriors, l'\u00edndex de desenvolupament del g\u00e8nere (IDG) i la mesura d'apoderament de g\u00e8nere (MAG), que van ser introdu\u00efts el 1995 a l'Informe de desenvolupament hum\u00e0.\nL'\u00edndex de desenvolupament relacionat amb el g\u00e8nere (IDG) i la Mesura d'Apoderament de G\u00e8nere (MAG) van ser introdu\u00efts el 1995 a l'Informe de desenvolupament hum\u00e0 amb creixent reconeixement internacional per la import\u00e0ncia d'eliminar la desigualtat de g\u00e8nere. El IDG i el MAG esdevenien els \u00edndexs primaris per a mesurar la desigualtat de g\u00e8nere global als informes de desenvolupament hum\u00e0 de les Nacions Unides. L'IDG i el MAG van rebre moltes cr\u00edtiques degut a les seves limitacions metodol\u00f2giques i conceptuals.Beneria i Permanyer ha explicat que l'IDG i el MAG no s\u00f3n mides de desigualtat de g\u00e8nere. L'IDG \u00e9s un \u00edndex compost que mesura el desenvolupament dins d'un pa\u00eds i despr\u00e9s fa la correcci\u00f3 negativa per desigualtat de g\u00e8nere; i el MAG mesura l'acc\u00e9s que les dones han assolit a posicions de poder en economia, pol\u00edtica, i a la presa de decisions. Per Beneria i Permanyer aquesta aproximaci\u00f3 \u00e9s inexacta per a capturar amb exactitud la desigualtat de g\u00e8nere. Segons el PNUD, el IDG va ser criticat per la seva incapacitat de mesurar de forma exacta la desigualtat de g\u00e8nere, perqu\u00e8 els seus components s\u00f3n molt propers a l'\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (IDH), una mesura composta del desenvolupament hum\u00e0 utilitzat pel PNUD.", "target": "Economia"}, {"text": "L'arxip\u00e8lag de Cap Verd t\u00e9 escassos recursos naturals, incloent aigua, que \u00e9s agreujada per les perllongades sequeres. L'economia \u00e9s basada en serveis, amb el turisme, el transport i els serveis p\u00fablics responent per 3/4 del producte interior brut.El 70% de la poblaci\u00f3 viu a la zona rural. Arrel de la independ\u00e8ncia del pa\u00eds i l'eliminaci\u00f3 del model colonial, per poder autoabastir el consum es va haver de canviar el model productiu tradicional, basat en agricultura de sec\u00e0 per producci\u00f3 de blat de moro i llegums, per una agricultura m\u00e9s basada en el regadiu i la ramaderia, que tenen una participaci\u00f3 en el PIB del 9%. Prop de 75% dels aliments han de ser importats. El potencial de la pesca, principalment llagosta i tonyina no \u00e9s completament explorat. Hi ha ind\u00fastries associades a la pesca i a l'alimentaci\u00f3 a Mindelo, Praia i Sal.\nEl turisme \u00e9s una altra font d'ingressos important, contribuint amb m\u00e9s del 10% dels 820 milions d'Euros del PIB de Cap Verd l'any de 2005.La seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica al mig de l'Atl\u00e0ntic ha perm\u00e8s que el transport hi tingui un paper important, disposa del port de Mindelo (Porto Grande) i aeroports internacionals a Sai i Praia, amb industries i instal\u00b7lacions associades, com la reparaci\u00f3 naval.\nEl principals socis comercials s\u00f3n Austr\u00e0lia, l'Estat Espanyol, Portugal, Fran\u00e7a, Xina i R\u00fassia (2017).\nEl pa\u00eds t\u00e9 anualment un gran d\u00e8ficit comercial, finan\u00e7at per l'ajuda internacional i pels molts emigrants escampats pel m\u00f3n, que contribueixen amb remissions financeres que complementen el PIB en m\u00e9s del 20%.", "target": "Economia"}, {"text": "Camel o Camel tobacco \u00e9s una marca de cigarrets fundada en 1913 per R.J. i P.E.L.G Reynolds Tobacco i pertanyent al grup JT (Japan Tobacco Inc.) que \u00e9s el tercer fabricant de tabac m\u00e9s important del m\u00f3n. Centra la seua producci\u00f3 en la fabricaci\u00f3 de cigarrets de tabac ros procedent de Turquia i Virg\u00ednia (Estats Units).", "target": "Economia"}, {"text": "Lightbox era un servei de subscripci\u00f3 de v\u00eddeo sota demanda (SVOD) de Nova Zelanda que oferia una selecci\u00f3 de programes de televisi\u00f3 en diversos dispositius. El servei era propietat del prove\u00efdor nacional de telecomunicacions Spark Nova Zelanda, per\u00f2 va ser comprat per l'empresa per sat\u00e8l\u00b7lit Sky Television el desembre de 2019. El 7 de juliol de 2020, Sky va fusionar Lightbox amb el seu propi servei de d'streaming Neon mitjan\u00e7ant la plataforma d'streaming existent de Lightbox. Hema Patel era el director general de Lightbox.", "target": "Economia"}, {"text": "L'\u00edndex de progr\u00e9s real (IPR) o \u00edndex de progr\u00e9s genu\u00ed (IPG) (en angl\u00e8s, Genuine Progress Indicator, GPI), \u00e9s un indicador que mesura el benestar econ\u00f2mic i el progr\u00e9s social d'un pa\u00eds, posicionant-se com a principal alternativa al PIB i al PIB per capita.\nB\u00e0sicament, el que fa l'IPR \u00e9s sumar tot all\u00f2 que contribueix al benestar econ\u00f2mic i restar-ne aquells factors que hi van en contra, permetent aix\u00ed que ens fem una millor idea de si una economia avan\u00e7a en la direcci\u00f3 correcta. D'aquesta manera, amplia el marc de la comptabilitat tradicional, incloent a l'al\u00e7a les inversions netes de capital i les inversions en treball amb l'objectiu de reflectir activitats no remunerades pel mercat, com el treball dom\u00e8stic no remunerat, el voluntariat i la cura de familiars. Comptabilitza a la baixa els costs derivats de la degradaci\u00f3 ambiental i la p\u00e8rdua de recursos naturals, aix\u00ed com les desigualtats en la renta, el deute exterior i la delinq\u00fc\u00e8ncia. \u00c9s, doncs, un \u00edndex que t\u00e9 en compte factors ecol\u00f2gics i de desenvolupament sostenible com a necessaris per al benestar social. L'IPR mira de substituir el tant criticat producte interior brut (PIB) com a indicador de progr\u00e9s econ\u00f2mic.En l'economia estatunidenca, hom pot apreciar com, si b\u00e9 el PIB per capita es duplic\u00e0 entre 1950 i finals del segle XX \u2013amb una difer\u00e8ncia de nom\u00e9s 50 anys\u2013, l'IPR mostra unes dades no nom\u00e9s diferents, sin\u00f3 contr\u00e0ries: cresqu\u00e9 durant els anys 60 i 70, reduint-se posteriorment \u2013fins a un 45% des de 1970\u2013. Aquestes dades mostrarien que l'economia real i el benestar s'han estancat, malgrat un augment del PIB per capita.", "target": "Economia"}, {"text": "Rosa de Peters \u00e9s una matriu, proposada per Arno Peters, que permetria calcular el valor m\u00e9s pr\u00f2xim possible de qualsevol producte, basant-se en el socialment necessari per la despesa total que es consumeix per a l'acabament d'un producte llest per al consum. Estaria en contradicci\u00f3 amb el preu de mercat.\nSegons Heinz Dieterich i la seva teoria del socialisme del segle XXI l'aplicaci\u00f3 de la Rosa de Peters en un nou projecte d'Estat socialista, basat en el treball col\u00b7lectivitzat que substituiria al treball per salari, causaria que la producci\u00f3 mercantil desaparegui gradualment i d'aquesta manera la difer\u00e8ncia i lluita entre classes, la difer\u00e8ncia entre el treball intel\u00b7lectual i manual, i entre el treball a la ciutat i al camp.", "target": "Economia"}, {"text": "El taylorisme consisteix en la divisi\u00f3 de les tasques dels processos de producci\u00f3, suposa l'a\u00efllament del treballador i la imposici\u00f3 d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al proc\u00e9s. Va suposar una nova forma d'organitzaci\u00f3 industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. El seu nom es deu a l'enginyer Frederick W. Taylor. Es tracta d'aplicar m\u00e8todes cient\u00edfics d'orientaci\u00f3 positivista i mecanicista a l'estudi de la relaci\u00f3 entre l'obrer i les t\u00e8cniques modernes de producci\u00f3 industrial, amb la finalitat de maximitzar l'efici\u00e8ncia de la m\u00e0 d'obra i de les m\u00e0quines i eines, mitjan\u00e7ant la divisi\u00f3 sistem\u00e0tica de les tasques, l'organitzaci\u00f3 racional del treball en els seus processos i seq\u00fc\u00e8ncies, i el cronometratge de les operacions, m\u00e9s un sistema de motivaci\u00f3 amb el pagament de primes al rendiment, suprimint qualsevol improvisaci\u00f3 en l'activitat industrial.\nEn la d\u00e8cada de 1910, Christine Frederick es va interessar en aplicar el taylorisme en fer les cuines m\u00e9s eficients per a les dones i se li atribueix l'estandarditzaci\u00f3 de l'al\u00e7ada dels taulells de la cuina i de les superf\u00edcies de treball, i va investigar uns 1.800 productes diferents, des d'electrodom\u00e8stics fins a aliments, buscant m\u00e8todes de preparaci\u00f3 i \u00fas que permetessin estalviar m\u00e0 d'obra. Va comen\u00e7ar una s\u00e8rie d'articles sota el t\u00edtol New Housekeeping al Ladies' Home Journal. que es van recollir posteriorment com a llibre, The New Housekeeping: Efficiency Studies in Home Management.", "target": "Economia"}, {"text": "El patrocini esportiu \u00e9s una estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3 integrada al m\u00e0rqueting. T\u00e9 la finalitat de buscar un benefici mutu entre patrocinador i patrocinat, \u00e9s una acci\u00f3 win-win. Aquest benefici sol ser econ\u00f2mic, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser de imatge de marca, tot i que els dos factors van estretament lligats en els plans i accions de patrocini. Aquests beneficis poden ser directes o indirectes, a curt o a llarg termini; depenent del model de patrocini.\nCal distingir-ho del mecenatge, ja que el mecenatge no t\u00e9 \u00e0nim de lucre i el patrocini s\u00ed.", "target": "Economia"}, {"text": "El passiu, en la comptabilitat de partida doble recull les obligacions de la societat. El contraposat \u00e9s l'actiu que recull tots els b\u00e9ns i drets que t\u00e9 la societat.\nLa idea fonamental \u00e9s que la suma de l'actiu ha de ser igual a la del passiu: o sigui, la suma dels b\u00e9ns i drets ha de ser igual a la suma d'obligacions que la societat va contreure per a obtenir-los.\nEl passiu es divideix en dos grans grups:\n\nFons propis, \u00e9s la part del passiu que correspon als socis, i est\u00e0 format principalment pel capital social i els beneficis no repartits.\nFons externs, \u00e9s la part que es deu a entitats externes, est\u00e0 formada principalment pel saldo pendent de pagament als prove\u00efdors i creditors, els imports rebuts en pr\u00e9stec dels bancs, els imports pendents de pagament a organismes p\u00fablics (seguretat social i hisenda). Aquest apartat al mateix temps se separa en dos grups: a llarg termini, que compren tots els deutes de venciment superior a un any; i a curt termini, que engloba la resta de deutes.", "target": "Economia"}, {"text": "La missi\u00f3 d'una organitzaci\u00f3 \u00e9s una declaraci\u00f3 breu de per qu\u00e8 existeix, quin \u00e9s el seu objectiu general, identificant l\u2019objectiu de les seves operacions: quin tipus de producte o servei proporciona, els seus principals clients o mercat i la seva regi\u00f3 geogr\u00e0fica d\u2019operaci\u00f3. Pot incloure una breu declaraci\u00f3 de q\u00fcestions fonamentals com els valors o les filosofies de l'organitzaci\u00f3, els principals avantatges competitius d'una empresa o l'estat futur desitjat: la \u00abvisi\u00f3\u00bb.Una missi\u00f3 no \u00e9s una simple descripci\u00f3 d'una organitzaci\u00f3 per una part interessada externa, sin\u00f3 una expressi\u00f3, feta pels seus l\u00edders, dels seus desitjos i intenci\u00f3 per a l'organitzaci\u00f3. L\u2019objectiu d\u2019una declaraci\u00f3 de missi\u00f3 \u00e9s comunicar el prop\u00f2sit i el sentit de l\u2019organitzaci\u00f3 als seus empleats, clients, prove\u00efdors i altres parts interessades. Una declaraci\u00f3 de missi\u00f3 tamb\u00e9 crea un sentit d'identitat per als seus empleats. Normalment, les organitzacions no canvien les seves declaracions de missi\u00f3 amb el pas del temps, at\u00e8s que defineixen el seu prop\u00f2sit i enfocament continus.\nSegons Chris Bart, professor d'estrat\u00e8gia i governan\u00e7a a la Universitat de McMaster, una declaraci\u00f3 de missi\u00f3 comercial consisteix en tres components essencials:\nMercat objectiu: el p\u00fablic objectiu\nContribuci\u00f3: el producte o servei\nDistinci\u00f3: qu\u00e8 fa que el producte sigui \u00fanic o per qu\u00e8 l\u2019audi\u00e8ncia hauria de comprar-lo per sobre d\u2019un altreBart estima que, a la pr\u00e0ctica, nom\u00e9s el deu per cent de les declaracions de la missi\u00f3 diuen alguna cosa significativa. Per aquest motiu, s\u00f3n \u00e0mpliament poc valorades.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquestes s\u00f3n dues llistes de companyies petrolieres .", "target": "Economia"}, {"text": "Jack Trout (Manhattan, 1935 - Greenwich, Connecticut, 5 de juny de 2017) fou el propietari de Trout & Partners, una consultoria. Tamb\u00e9 va ser el creador de la teoria i metodologia del posicionament\n.", "target": "Economia"}, {"text": "Una corba d'aprenentatge \u00e9s la representaci\u00f3 gr\u00e0fica del nivell d'aprenentatge d'un tema en funci\u00f3 del temps invertit. L'eix horitzontal representa l'experi\u00e8ncia i el vertical la compet\u00e8ncia assolida. En general, aquests dos factors estan positivament correlacionats, \u00e9s a dir, la compet\u00e8ncia augmenta a mesura que s'amplia l'experi\u00e8ncia.\nS'acostuma a diferenciar entre dos tipus de corbes d'aprenentatge. En el primer, \u00e9s f\u00e0cil d'aprendre all\u00f2 b\u00e0sic per\u00f2 a mesura que es va guanyant experi\u00e8ncia el progr\u00e9s s'alenteix; parlem d'una corba d'aprenentatge empinada. En el segon, costa temps i esfor\u00e7 familiaritzar-se amb els conceptes b\u00e0sics del tema, per\u00f2 un cop superats l'aprenentatge s'accelera; parlem d'una corba d'aprenentatge plana.\nSovint en el llenguatge popular els conceptes de corbes d'aprenentatge planes i empinades s'empren a l'inrev\u00e9s. En tal cas es representaria la compet\u00e8ncia a l'eix horitzontal i l'experi\u00e8ncia a l'eix vertical.", "target": "Economia"}, {"text": "Un val de descompte o simplement val \u00e9s un document comercial, per pagar un producte, ja sigui b\u00e9 o servei. Pot representar el pagament total o parcial (descompte immediat en el moment de la compra per la quantitat que apareix en el val).\n\u00c9s habitual que els establiments comercials proporcionin vals als seus clients per fidelitzar-los. El val serveix per a descomptes, i tamb\u00e9 serveix per donar-se a con\u00e8ixer a clients nous, oferint-los un article m\u00e9s barat o gratu\u00eft. En altres casos forma part del proc\u00e9s de devoluci\u00f3, el comer\u00e7 est\u00e9n un val que permet canviar un producte adquirit per un altre en un temps futur.", "target": "Economia"}, {"text": "Un cap, superior, encarregat, supervisor o director \u00e9s alg\u00fa que en una jerarquia t\u00e9 autoritat sobre alg\u00fa altre per ser considerat en aquesta en un grau, rang, import\u00e0ncia o valor m\u00e9s alt. Implica doncs que hagi elements o persones inferiors i subordinats al superior, que l'han d'obeir pel fet de la seva categoria al sistema jer\u00e0rquic i no per raons de prestigi o reputaci\u00f3 guanyada, empatia o amor de qualsevol mena. El superior t\u00e9 privilegis, com per exemple la llibertat total de decisi\u00f3.\nSegons el tipus, el superior t\u00e9 poder militar, executiu, religi\u00f3s, emocional o d'altres menes sobre els subordinats que han de dependre d'ell. El superior pot ser sobir\u00e0, \u00e9s a dir que est\u00e0 al capdamunt de la jerarquia, com per exemple un cap d'Estat, un emperador, un rei feudal o el Papa a l'Esgl\u00e9sia, o estar en el que es coneix com un \"rang intermedi\" o \"comandament intermedi\", \u00e9s a dir, que t\u00e9 subordinats i alhora est\u00e0 subordinat a un altre, com per exemple un capit\u00e0 militar o un bisbe.\nLes organitzacions no necessiten caps i superiors, nom\u00e9s les organitzacions verticals basades en jerarquies que categoritzen en superiors i subordinats inferiors. A les organitzacions horitzontals, per exemple, tots els elements tenen el mateix valor i cap est\u00e0 sotm\u00e8s a altre. An\u00e0logament, les persones a les civilitzacions poden organitzar-se de diferents maneres, un exemple de govern sense castes o elits superiors \u00e9s la democr\u00e0cia directa.", "target": "Economia"}, {"text": "Un negoci (tamb\u00e9 conegut com a empresa, firma o companyia) \u00e9s una organitzaci\u00f3 legalment reconeguda destinada a proporcionar b\u00e9ns, serveis o tots dos a consumidors o a altres negocis a canvi de diners. Els negocis predominen a les economies capitalistes, en les quals solen ser a mans privades i destinades a aconseguir beneficis que augmentaran la riquesa dels seus propietaris. Els propietaris de negocis privats amb \u00e0nim de lucre tenen entre els seus objectius principals rebre o generar beneficis a canvi de feina i acceptaci\u00f3 de riscos. Els negocis tamb\u00e9 poden ser sense \u00e0nim de lucre o b\u00e9 de propietat estatal.\nL'etimologia de negoci prov\u00e9 de les paraules llatines nec i otium, \u00e9s a dir, tot el que no \u00e9s oci. A l'antiga Roma, otium era tot el que es feia durant el temps lliure i que no oferia cap recompensa, i per tant tot el que fos la negaci\u00f3 de l'otium es feia a canvi de diners. Quan aquesta ocupaci\u00f3 lucrativa t\u00e9 una grand\u00e0ria, estabilitat, organitzaci\u00f3 i volum de negoci considerable, aleshores se la sol anomenar empresa, si b\u00e9 tamb\u00e9 es pot emprar com a sin\u00f2nim de negoci. Per extensi\u00f3, la paraula es convert\u00ed, a partir del segle xviii, en sin\u00f2nim de \"empresa individual comercial\" i de vegades tamb\u00e9 com a \"nexe d'activitats comercials\" o l'activitat dels representants de l'activitat comercial.", "target": "Economia"}, {"text": "Prefer\u00e8ncia \u00e9s un concepte utilitzat en ci\u00e8ncies socials, particularment en economia. Assumeix una elecci\u00f3 real o imagin\u00e0ria entre certes alternatives i la possibilitat d'ordenar-les. M\u00e9s generalment, es pot veure com una font de la motivaci\u00f3.\nEn ci\u00e8ncies cognitives, les prefer\u00e8ncies individuals determinen l'elecci\u00f3 dels objectius.\nPer exemple, se sol preferir la felicitat al patiment o a la tristesa. A m\u00e9s, normalment s'assumeix que se sol (encara que no sempre) preferir un major consum d'un b\u00e9 normal a un consum menor.", "target": "Economia"}, {"text": "La tecnoestructura \u00e9s tot aquell grup de persones que prenen part en els processos de decisi\u00f3 d'una organitzaci\u00f3. El concepte fou enunciat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre El nou estat industrial (1967).Galbraith argumenta que en l'empresa moderna, l'empresari individual com a tal ha perdut el poder de decisi\u00f3. Per una banda s'ha separat la propietat de l'empresa de la gesti\u00f3 deixant aquesta una ger\u00e8ncia professional. D'altra banda, la creixent complexitat dels nous processos productius i la creixent compet\u00e8ncia intercapitalista fa que la presa de qualsevol decisi\u00f3 requereixi cada cop m\u00e9s informaci\u00f3. Donat que \u00e9s impossible que un sol individu poseeixi tots els coneixements que requereix una empresa moderna (des del disseny, la tria de materials i la producci\u00f3 del b\u00e9 fins a la comercialitzaci\u00f3 i les finances) aix\u00f2 porta que l'empresa moderna acumuli t\u00e8cnics amb coneixements espec\u00edfics sobre cada \u00e0rea i que participen en la presa de decisions.Evidentment no tots els individus que conformen la tecnoestructura tenen el mateix grau de jerarquia ni de responsabilitat. No obstant aix\u00f2, Galbraith dona una gran import\u00e0ncia, dins la tecnoestructura, als quadres t\u00e8cnics per sobre de la ger\u00e8ncia, ja que el coneixement espec\u00edfic que aquests aporten \u00e9s dif\u00edcilment reempla\u00e7able i els atorga un gran poder sobre decisions importants mentre que els individus que componen la ger\u00e8ncia no s\u00f3n imprescindibles i poden ser reempla\u00e7ats amb una major facilitat.No s'ha de caure, per\u00f2, en l'error de pensar que aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s v\u00e0lid per a productes d'alta tecnologia. Fins i tot productes senzills com el sab\u00f3, els detergents, els refrescos o els cereals exigeixen avui en dia grans programes de control de mercats, ja que la senzillesa i la uniformitat d'aquests productes exigeixen una important inversi\u00f3 en t\u00e8cniques de recerca de mercats i diferenciaci\u00f3 del producte.", "target": "Economia"}, {"text": "La R\u00e0tio de Tresoreria (acr\u00f2nim: Rt; en angl\u00e8s: Acid test Ratio) \u00e9s una r\u00e0tio financera que intenta mesurar si una empresa disposa de suficients actius a curt termini (excloses les exist\u00e8ncies) per a cobrir els seus deutes a curt termini. Aquesta r\u00e0tio s'utilitza per estimar la liquiditat d'una empresa, \u00e9s a dir, si disposa de prou actius l\u00edquids per pagar els seus deutes a curt termini. \u00c9s una r\u00e0tio similar per\u00f2 m\u00e9s exigent que la r\u00e0tio de fons de maniobra, perqu\u00e8 intenta detectar un risc que el fons de maniobra no pot copsar, \u00e9s a dir, si l'empresa podria pagar els seus deutes a curt termini en el cas extrem que els seus creditors volguessin cobrar immediatament, i a m\u00e9s no pogu\u00e9s vendre cap ni un producte de les seves exist\u00e8ncies. En una an\u00e0lisi relacional, si el fons de maniobra \u00e9s molt m\u00e9s gran que la r\u00e0tio de tresoreria, ens trobar\u00edem davant d'una empresa on els actius corrents s\u00f3n majorit\u00e0riament exist\u00e8ncies, tret caracter\u00edstic dels negocis dedicats a la venda minorista. En resum, la r\u00e0tio de tresoreria ens mostra una imatge molt precisa de quina \u00e9s la liquiditat d'una empresa.", "target": "Economia"}, {"text": "ESSEC Business School \u00e9s una escola de negocis fundada el 1907 a Par\u00eds. Disposa de seus a Cergy, La D\u00e9fense, Singapur, i Rabat.\nRegularment apareix al cap dels r\u00e0nquings internacionals, com ara el 2016 quan va ser reconeguda pel Financial Times com una de les deu millors escoles pels seus masters \u00abFinance pre-experience\u00bb i \u00abManagement\u00bb, aix\u00ed com en altres llistes d'\u00e8xit. L'escola imparteix programes de doctorat i m\u00e0sters en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Actualment tots ells compten amb la triple acreditaci\u00f3 a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB.", "target": "Economia"}, {"text": "La quota de mercat d'una empresa \u00e9s el percentatge d'un segment de la xarxa de mercat que va a ser per la mateixa empresa. Es pot expressar com els ingressos generats per les vendes de la companyia en comparaci\u00f3 amb el total d'ingressos generats a partir de totes les vendes en el mercat en q\u00fcesti\u00f3, o el nombre de productes venuts per la companyia (en aquest mercat) dividit per tots els productes venuts al mercat sota consideraci\u00f3.\nEn general, \u00e9s determinat per estudis de mercat espec\u00edfics, sovint per enc\u00e0rrec de les mateixes empreses.\nL'augment de la quota de mercat \u00e9s un dels principals objectius d'empresa.", "target": "Economia"}, {"text": "Una Societat Econ\u00f2mica d'Amics del Pa\u00eds \u00e9s un club d'estudi i debat sobre la situaci\u00f3 del pa\u00eds i les possibilitats de fomentar-ne el desenvolupament econ\u00f2mic a partir de les idees de la Il\u00b7lustraci\u00f3. En van apar\u00e8ixer moltes a Espanya, incloses les col\u00f2nies americanes, a partir de la segona meitat del segle xviii. Tamb\u00e9 n'hi ha algunes, de creaci\u00f3 anterior, a Irlanda i a Su\u00efssa.", "target": "Economia"}, {"text": "Distributisme (tamb\u00e9 conegut com a distribucionisme) \u00e9s una ideologia econ\u00f2mica conservadora que es va desenvolupar a Europa al pas del segle xix al xx amb base en els principis de la doctrina social cat\u00f2lica, especialment els ensenyaments del Papa Lle\u00f3 XIII en la seva enc\u00edclica Rerum novarum i del Papa Pius XI en Quadragesimo anno.Segons els distributistes, la propietat \u00e9s un dret fonamental i els mitjans de producci\u00f3 han de ser repartits el m\u00e9s \u00e0mpliament possible en lloc d'estar centralitzats sota el control de l'estat (el socialisme d'Estat), uns pocs individus (plutocr\u00e0cia), o corporacions (corporatocr\u00e0cia). Per tant, el distributisme advoca per una societat caracteritzada per la generalitzaci\u00f3 de la propietat. L'economista cooperativista Race Mathews, sost\u00e9 que un sistema d'aquest tipus \u00e9s la clau per aconseguir un ordre social just.\nEl distributisme sovint ha estat descrit en oposici\u00f3 tant al socialisme com al capitalisme, els quals s\u00f3n considerats com viciats i explotadors. Thomas Storck sost\u00e9 que \"tant el socialisme i el capitalisme s\u00f3n producte de la Il\u00b7lustraci\u00f3 europea i per tant son forces modernitzadores i anti-tradicionals. A m\u00e9s, alguns distributistes argumenten que el socialisme \u00e9s la conclusi\u00f3 l\u00f2gica del capitalisme, ja que els poders concentrats del capitalisme finalment capturen l'estat, cosa que resulta en una forma de socialisme. Per contra, el distributisme busca subordinar l'activitat econ\u00f2mica a la vida humana com un tot, a la nostra vida espiritual, la nostra vida intel\u00b7lectual, la nostra vida familiar\".\nAlguns han vist aquesta ideologia m\u00e9s com una aspiraci\u00f3, que s'ha realitzat amb \u00e8xit a curt termini pel comprom\u00eds amb els principis de subsidiarietat i solidaritat (aquestes essent constru\u00efdes en cooperatives locals financerament independents i petites empreses familiars), encara que els defensors tamb\u00e9 citen per\u00edodes com l'edat mitjana com a exemples de la viabilitat hist\u00f2rica a llarg termini de distributisme. Particularment influent en el desenvolupament de la teoria distributista eren els autors cat\u00f2lics Gilbert Keith Chesterton i Hilaire Belloc, l'anomenat Chesterbelloc, dos dels m\u00e9s antics i m\u00e9s fervents partidaris del distributisme.", "target": "Economia"}, {"text": "La presa de decisions \u00e9s el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual es realitza una elecci\u00f3 entre les alternatives o formes per resoldre diferents situacions de la vida, aquestes es poden presentar en diferents contextos: a nivell laboral, familiar, sentimental, empresarial (utilitzant metodologies quantitatives que brinda l'administraci\u00f3), etc., \u00e9s a dir, en tot moment es prenen decisions, la difer\u00e8ncia entre cada una d'aquestes \u00e9s el proc\u00e9s o la forma en la qual s'arriba a elles. La presa de decisions consisteix, b\u00e0sicament, a triar una alternativa entre les disponibles, als efectes de resoldre un problema actual o potencial, (encara que no s'evidenci\u00ef un conflicte latent).\nLa presa de decisions a nivell individual es caracteritza pel fet que una persona fa \u00fas del seu raonament i pensament per a triar una decisi\u00f3 a un problema que se li presenti a la vida, \u00e9s a dir, si una persona t\u00e9 un problema, aquesta haur\u00e0 de ser capa\u00e7 de resoldre'l individualment a trav\u00e9s de prendre decisions amb aquest espec\u00edfic motiu.\n En la presa de decisions importa l'elecci\u00f3 d'un cam\u00ed a seguir, pel que en un estadi anterior s'han d'avaluar alternatives d'acci\u00f3. Si aquestes \u00faltimes no estan presents, no hi haur\u00e0 decisi\u00f3. \nPer prendre una decisi\u00f3, no importa la seva naturalesa, cal con\u00e8ixer, comprendre, analitzar un problema, per aix\u00ed poder donar-li soluci\u00f3, en alguns casos per ser tan simples i quotidians, aquest proc\u00e9s es realitza de forma impl\u00edcita i es soluciona molt r\u00e0pidament, per\u00f2 hi ha altres casos en els quals les conseq\u00fc\u00e8ncies d'una mala o bon comprom\u00eds pot tenir repercussions en la vida i si \u00e9s en un context laboral en l'\u00e8xit o frac\u00e0s de l'organitzaci\u00f3, per als quals \u00e9s necessari realitzar un proc\u00e9s m\u00e9s estructurat que pot donar m\u00e9s seguretat i informaci\u00f3 per resoldre el problema. Les decisions ens afecten a tots i que gr\u00e0cies a elles podem tenir una opini\u00f3 cr\u00edtica.", "target": "Economia"}, {"text": "El comer\u00e7 d'animals salvatges, o tr\u00e0fic d'animals salvatges, compr\u00e8n el comer\u00e7 legal i il\u00b7legal d'esp\u00e8cies d'animals salvatges i productes derivats. Entre els productes derivats cal distingir entre aquells que comporten la mort de l'animal i aquells qu\u00e8 no. En molts pa\u00efsos el comer\u00e7 d'animals salvatges est\u00e0 reglamentat per les lleis nacionals per a la protecci\u00f3 de les esp\u00e8cies en perill d'extinci\u00f3. A nivell internacional, el comer\u00e7 d'animals salvatges es regeix per la Convenci\u00f3 sobre el Comer\u00e7 Internacional d'Esp\u00e8cies Amena\u00e7ades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), ratificada per una gran majoria de pa\u00efsos al m\u00f3n.", "target": "Economia"}, {"text": "El codi compte client (CCC) o n\u00famero de compte bancari \u00e9s un n\u00famero utilitzat per les entitats financeres (bancs i caixes i cooperatives de cr\u00e8dit) per a la identificaci\u00f3 dels comptes dels seus clients. El codi compte client est\u00e0 format per vint d\u00edgits i el seu significat \u00e9s el seg\u00fcent: Estructura del CCC: EEEE OOOO DD NNNNNNNNNN\n\nEEEE - Seq\u00fc\u00e8ncia de quatre d\u00edgits - codi de l'entitat. Codi assignat a l'entitat financera on radica el compte segons el codi de registre de les entitats financeres.\nOOOO - Seq\u00fc\u00e8ncia de quatre d\u00edgits - codi d'oficina. Codi de l'oficina en l'estructura de l'Entitat Financera.\nDD - Seq\u00fc\u00e8ncia de dos d\u00edgits - d\u00edgits de control. Es generen a partir dels altres d\u00edgits del CCC, d'acord amb unes certes regles, i serveixen per a validar el CCC. El primer d'ells valida conjuntament els codis d'entitat i d'oficina; el segon, valida el n\u00famero de compte.\nNNNNNNNNNN - Seq\u00fc\u00e8ncia de deu d\u00edgits - n\u00famero de compte. N\u00famero de Compte, s'hi inclouen tots els identificadors d'\u00edndole interna que l'entitat financera desitgi utilitzar, per a individualitzar cada compte en particular.", "target": "Economia"}, {"text": "La terra amortitzada era aquell terreny de propietat privada que no es pot comprar ni vendre i s'havien de transmetre en her\u00e8ncia. Aquest tipus de propietats eren molt freq\u00fcents durant l'edat mitjana, ja que l'economia es basava en l'agricultura. Degut a la falta d'inter\u00e8s dels propietaris d'aquestes terres, es trobaven desmillorades, endarrerides i sense produir el necessari. Carles III d'Espanya (1759-1788) va fer unes reformes per tal de vendre aquestes terres, \u00e9s a dir, de desamortitzaci\u00f3. Aquesta nova reforma va ser un llarg proc\u00e9s hist\u00f2ric-econ\u00f2mic iniciat a Espanya a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX (16 de desembre de 1924), i va consistir a posar al mercat, mitjan\u00e7ant subhasta p\u00fablica, les terres i b\u00e9ns no productius en poder de les anomenades \u201cmans mortes\u201d que no les conreaven, gaireb\u00e9 sempre l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals benefici\u00e0ries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris. A m\u00e9s, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els t\u00edtols de deute p\u00fablic.", "target": "Economia"}, {"text": "EDC Paris Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a La D\u00e9fense. Va ser fundada el 1950. EDC imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes CGE, EPAS i UGEI. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 15.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Jean Todt (president de la Federaci\u00f3 Internacional d'Automobilisme).", "target": "Economia"}, {"text": "Recerca, desenvolupament (habitualment indicat per l'expressi\u00f3 R+D) \u00e9s un concepte d'aparici\u00f3 recent, en el context dels estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i societat; com a superaci\u00f3 de l'anterior concepte de Recerca i desenvolupament (R+D). \u00c9s el cor de les tecnologies, de la informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3.\nMentre que el de desenvolupament \u00e9s un terme provinent del m\u00f3n de l'economia, els de recerca i innovaci\u00f3 provenen respectivament del m\u00f3n de la ci\u00e8ncia i la tecnologia, i la seva din\u00e0mica relaci\u00f3 es troba en el context de la diferenciaci\u00f3 entre ci\u00e8ncia pura i ci\u00e8ncia aplicada; qualsevol d'ells \u00e9s de complexa definici\u00f3. Esko Aho defineix provocativament investigaci\u00f3 com invertir diners per obtenir coneixement, mentre que innovaci\u00f3 seria invertir coneixement per obtenir diners, la qual cosa expressa molt b\u00e9 el fenomen de retroalimentaci\u00f3 que es produeix amb una estrat\u00e8gia reeixida d'R+D.El nivell d'activitat d'R+D en un pa\u00eds es pot calcular mitjan\u00e7ant la proporci\u00f3 entre la despesa en R+D i el producte interior brut (PIB), desglossant la despesa en despesa p\u00fablica i despesa privada.Tots els pa\u00efsos procuren, en la mesura de les seves possibilitats, potenciar les activitats lligades a l'R+D a trav\u00e9s de pol\u00edtiques de suport (subvencions, deduccions, pr\u00e9stecs bonificats i unes altres), puix un alt nivell d'R+D implica una major fortalesa dels productes o els processos que es diferencien positivament de la seva compet\u00e8ncia. A m\u00e9s, moltes de les activitats s\u00f3n potencialment generadores d'avan\u00e7os socials en forma de qualitat de vida, millora del medi ambient, la salut, etc. Per recolzar aquestes activitats existeix un conjunt de normes UNE: la s\u00e8rie UNE 166000, que inclou la Norma UNE 166001, dirigida als projectes d'R+D, la Norma UNE 166002 sobre requisits del sistema de gesti\u00f3 de l'R+D i la norma UNE 166006 relativa a requisits sobre el sistema de vigil\u00e0ncia tecnol\u00f2gica.", "target": "Economia"}, {"text": "L'erosi\u00f3 de la base imposable i trasllat de beneficis (BEPS, de l'angl\u00e8s Base erosion and profit shifting) es refereix a les estrat\u00e8gies de planificaci\u00f3 d'impostos de les empreses multinacionals que utilitzen per \u201cdespla\u00e7ar\u201d els beneficis de les jurisdiccions d'impostos alts a les jurisdiccions d'impostos baixos, aix\u00ed \u201cerosionant\u201d la \u201cbase tribut\u00e0ria\u201d de les jurisdiccions d'impostos alts.L'Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE) defineix les estrat\u00e8gies BEPS com a \"explotaci\u00f3 de buits i desajustos en les regles fiscals\"; no obstant aix\u00f2, els acad\u00e8mics van demostrar que hi ha paradisos fiscals per a empreses (com Irlanda, el Carib, Luxemburg, Pa\u00efsos Baixos, Singapur, Su\u00efssa i Hong Kong), que s\u00f3n els centres de BEPS mundials m\u00e9s importants, utilitzant estructures d'impostos i eines BEPS conformes amb l'OCDE.Els paradisos fiscals de les empreses ofereixen eines BEPS per \"despla\u00e7ar\" els beneficis al refugi, i eines addicionals BEPS per evitar pagar impostos dins del refugi (per exemple, el \"Jersey verd\" d'Irlanda). Les eines BEPS estan associades principalment a la tecnologia i les multinacionals de ci\u00e8ncies de la vida dels Estats Units. Els acad\u00e8mics fiscals van mostrar l'\u00fas de les eines BEPS per part de multinacionals nord-americanes, a trav\u00e9s de paradisos fiscals, maximitzats els rebuts per la hisenda nord-americana i la devoluci\u00f3 dels accionistes, a costa d'altres. Les iniciatives per frenar els BEPS de l'OCDE i l'administraci\u00f3 Trump han fracassat.", "target": "Economia"}, {"text": "El Deute p\u00fablic \u00e9s la dada m\u00e9s rellevant de discussi\u00f3 quan es produeix un impagament d'un govern o quan es vol fixar un sostre de deute.\nLa llista seg\u00fcent classifica els pa\u00efsos per percentatge de Deute p\u00fablic acumulat respecta la RNB. Les dades s\u00f3n extretes de l'Eurostat per la UE i de la CIA World Factbook 2010, per la resta del m\u00f3n. Les dades s\u00f3n tractades respecta la moneda local de cada pa\u00eds.", "target": "Economia"}, {"text": "El consumisme \u00e9s un corrent econ\u00f2mic fonamentat en l'increment infinit de consum de b\u00e9ns.\u00c9s una opci\u00f3 filos\u00f2fica i econ\u00f2mica que preconitza que la felicitat rau en la compra de b\u00e9ns i serveis i aix\u00ed es contribueix al creixement econ\u00f2mic.\nEs centra en la idea de l'imaginari col\u00b7lectiu, ja que es creen una s\u00e8rie de valors comuns de la societat en la qual tothom t\u00e9 la necessitat de comprar i consumir el mateix producte.\nL'opci\u00f3 es resumeix en la frase ir\u00f2nica \u00abcompro, per tant existeixo\u00bb, una par\u00e0frasi de la idea de Ren\u00e9 Descartes (1596-1650) \u00abpenso, per tant existeixo\u00bb. El model econ\u00f2mic del consum infinit en una Terra de recursos finits \u00e9s subjecte de cr\u00edtica, pel desgast i el seu impacte en els recursos naturals i l'equilibri ecol\u00f2gic. La terra no t\u00e9 prou recursos (s\u00f2l arable, primeres mat\u00e8ries\u2026) per poder generalitzar a tots els habitants del planeta el volum de consum de recursos per capita de la societat occidental. Per la seva influ\u00e8ncia en el canvi clim\u00e0tic, els m\u00e8todes de producci\u00f3 per respondre a la demanda creixent inherent al consumisme produeixen residus t\u00f2xics i altres efectes que redueixen encara m\u00e9s els recursos limitats d'aigua potable i terra arable.", "target": "Economia"}, {"text": "La hist\u00f2ria del pensament econ\u00f2mic \u00e9s la branca de l'economia que estudia la hist\u00f2ria dels esfor\u00e7os intel\u00b7lectuals per comprendre i explicar els fen\u00f2mens comuns de la naturalesa. \u00c9s a dir, \u00e9s la disciplina que tracta del proc\u00e9s cronol\u00f2gic del naixement, desenvolupament i canvi de les distintes idees i diferents economies en diverses societats, mostrant la contribuci\u00f3 del pensament econ\u00f2mic dominant a l'economia moderna.", "target": "Economia"}, {"text": "Kristina H\u00e1foss (Copenhaguen, 26 de juny del 1975) \u00e9s una economista, advocada, pol\u00edtica i nedadora de les Illes F\u00e8roe. Entre 2015 i 2019 va exercir de Ministra de Finances de les Illes F\u00e8roe.Kristina H\u00e1foss va estudiar a la Universitat de Copenhaguen els graus de dret (2002) i economia (2003). Llavors va treballar al ministeri d'afers exteriors del govern dan\u00e8s del 1998 al 1999, al ministeri de finances del 1999 al 2000 i a l'oficina del primer ministre de les Illes F\u00e8roe en per\u00edodes estiuencs del 1999 al 2000. Ha estat membre dels comit\u00e8s le la cambra de diputats de les Illes F\u00e8roe, anomenada L\u00f8gting, del 2002 al 2004 i la seva presidenta del 2011 al 2015. Actualment diputada del partit independentista Tj\u00f3\u00f0veldi al parlament fero\u00e8s.\n\n", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de l'Imperi Rom\u00e0 es fonamentava en una societat agr\u00edcola i esclavista. La majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producci\u00f3 que es nodria de l'activitat dels esclaus adquirits, en gran part, entre els presoners de guerra, i que generaven un comer\u00e7 molt din\u00e0mic en mercats als quals acudien els traficants.", "target": "Economia"}, {"text": "La compet\u00e8ncia monopolista es defineix com un mercat en el qual hi ha molts venedors o un gran nombre d'empreses que produeixen b\u00e9ns diferenciats que poden ser substitutius per imperfectes i davant un augment dels preus, el consumidor pot canviar de marca corresponent al b\u00e9 del que es tracta. Entre els extrems: compet\u00e8ncia perfecta i monopolis, es troben els dos models de mercats que s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents en la vida real: l'oligopoli i la compet\u00e8ncia monopolista.\nEn la compet\u00e8ncia monopolista, el venedor aconsegueix diferenciar el producte, amb el qual, malgrat que hi ha moltes empreses, es poden fixar certs nivells de preus i actuar de manera semblant a un monopoli. Com sempre, per obtenir el m\u00e0xim benefici es produir\u00e0 la quantitat en la qual l'ingr\u00e9s marginal \u00e9s igual al cost marginal. S\u00f3n exemples de compet\u00e8ncia monopolista: benzineres, restaurants, perruqueries\u2026\nAqu\u00ed cada empresa acostuma a tenir els seus clients i actua seguint el model del monopoli tenint en compte que la resta dels b\u00e9ns s\u00f3n substitutius imperfectes i per tant, cada empresa tracta de diferenciar el seu producte i mantenir la clientela. D'aquesta forma, seran m\u00e9s monopolistes com m\u00e9s augmenti la difer\u00e8ncia del seu producte respecte de la dels altres b\u00e9ns. A partir de la publicitat i d'altres variables, s'aconsegueix diferenciar el producte en aquest tipus de mercats (amb m\u00e9s qualitat, millor equip, millor presentaci\u00f3\u2026)", "target": "Economia"}, {"text": "La Confederaci\u00f3 Nacional Cat\u00f2lic-Agr\u00e0ria (CNCA) va ser una organitzaci\u00f3 patronal agr\u00edcola espanyola creada el 1917 sobre la Confederaci\u00f3 Agr\u00e0ria de Castella-la Manxa, que va sorgir el 1906 impulsada per la jerarquia cat\u00f2lica. La seva intenci\u00f3 va ser modernitzar l'aparell productiu mitjan\u00e7ant innovacions tecnol\u00f2giques, concessions de cr\u00e8dits agraris, formaci\u00f3 professional, etc. Protegia la propietat i va intentar evitar cost\u00e9s el que cost\u00e9s l'avan\u00e7 dels sindicats de classe en el camp.\nEstava formada per agrupacions preexistents i li van donar vida propagandistes cat\u00f2lics que van ser els qui van aportar la inspiraci\u00f3 te\u00f2rica principal, basada en el catolicisme social, creant al seu voltant una sociologia del treball. El pas de la Confederaci\u00f3 regional a la CNCA va suposar deixar de ser una instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica benefico-social recolzada per rics propietaris, a fer-se un instrument d'acci\u00f3 pol\u00edtica i social, amb una important professionalitzaci\u00f3, vigilant l'organitzaci\u00f3 del cr\u00e8dit agrari, el control dels mercats i la modernitzaci\u00f3 t\u00e8cnica del camp. Amb aquesta estrat\u00e8gia i el seu vessant confessional, es va estendre no nom\u00e9s per la seva zona d'origen, Castella, sin\u00f3 tamb\u00e9 per Cant\u00e0bria, Extremadura, sud de Gal\u00edcia, La Rioja, Navarra i Llevant.\nFins a 1920 va cr\u00e9ixer de forma considerable quant a nombre d'afiliats i activitats. La crisi va venir a partir d'aquest any quan es va expulsar al seu director, Antonio Monedero, per difer\u00e8ncies amb la jerarquia eclesi\u00e0stica. Secretari seu en fou Jos\u00e9 Mar\u00eda Gil-Robles y Qui\u00f1ones El moviment es va reanimar amb la Segona Rep\u00fablica Espanyola, moment en qu\u00e8 sobretot s'afilien propietaris-patrons, per\u00f2 amb un \u00edndex d'afiliaci\u00f3 molt menor que en la seva \u00e8poca daurada. El seu enfrontament amb els falangistes despr\u00e9s de la Guerra Civil va suposar la seva dissoluci\u00f3 mitjan\u00e7ant el Decret d'Unificaci\u00f3 Sindical de 1941.", "target": "Economia"}, {"text": "El Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC) (en castell\u00e0: Consejo Empresarial para la Competitividad, CEC), conegut popularment com el \u00abClub de l'Ibex\u00bb, fou una organitzaci\u00f3 empresarial espanyola, constitu\u00efda com a grup de pressi\u00f3 per influir al govern espanyol i a millorar hipot\u00e8ticament la competitivitat empresarial en plena crisi econ\u00f2mica.L'entitat, creada el febrer de 2011 i dissolta el gener de 2017, la conformaren l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), aix\u00ed com les 15 empreses m\u00e9s poderoses de l'Ibex 35, que donaven ocupaci\u00f3 a m\u00e9s d'1,7 milions de treballadors i facturaven un 35% del PIB espanyol. Les societats mercantils que componien el CEC foren: Acciona, ACS, Banco Santander, BBVA, El Corte Ingl\u00e9s, Ferrovial, Grupo Planeta, Iberdrola, Inditex, La Caixa, MAPFRE, Mercadona, Repsol i Telef\u00f3nica; mentre que l'IEF qued\u00e0 representat per Grupo Barcel\u00f3, Editorial Prensa Ib\u00e9rica i Grupo Osborne. Inicialment, Mango i Havas Media Group tamb\u00e9 formaren el grup per\u00f2 l'abandonaren amb el temps.Durant la seva exist\u00e8ncia, el director fou Fernando Casado, expresident de CatalunyaCaixa, mentre que la presid\u00e8ncia fou rotativa, comen\u00e7ant i acabant en el c\u00e0rrec C\u00e9sar Alierta, president de Telef\u00f3nica.", "target": "Economia"}, {"text": "Kyivstar (en ucra\u00efn\u00e8s: \u041a\u0438\u0457\u0432\u0441\u0442\u0430\u0440) \u00e9s una empresa ucra\u00efnesa de telecomunicacions que proporciona serveis de comunicaci\u00f3 i transmissi\u00f3 de dades basats en una \u00e0mplia gamma de tecnologies fixes i m\u00f2bils, incloses les 3G i 4G (LTE). La xarxa m\u00f2bil \"Kyivstar\" cobreix totes les ciutats i pobles d'Ucra\u00efna. A partir de l'any 2018, Kyivstar era l'operador de telefonia m\u00f2bil m\u00e9s gran, aix\u00ed com un dels majors prove\u00efdors d'Internet d'acc\u00e9s a banda ampla (servei \"Internet a casa\") a Ucra\u00efna.", "target": "Economia"}, {"text": "El terme fordisme es refereix al sistema de producci\u00f3 en cadena que va derivar directament de la posada en pr\u00e0ctica, per part de Henry Ford, de la cadena de muntatge i tot un seguit de noves t\u00e8cniques que acabaren desembocant a l'esdeveniment d'El Cas Ford, un episodi que acabaria marcant un abans i un despr\u00e9s en les t\u00e8cniques de fabricaci\u00f3 i producci\u00f3.\nAquest sistema va tenir el seu auge entre finals de la d\u00e8cada dels 20 i principis dels 70 del segle xx. Suposa una combinaci\u00f3 de cadenes de muntatge, maquin\u00e0ria especialitzada, salaris alts i un nombre elevat de treballadors en plantilla. Aquest mode de producci\u00f3 resulta rendible sempre que el producte es pugui vendre a un preu baix en una economia desenvolupada.\nHenry Ford va aplicar aquesta nova organitzaci\u00f3 de treball fonamentant-se en el taylorisme (fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie juntament amb la fabricaci\u00f3 per peces i la posterior divisi\u00f3 del treball) en la seva f\u00e0brica de muntatge de cotxes. Com explic\u00e0 el mateix Ford, a La meva vida i la meva obra, de 1925: \"El nostre primer progr\u00e9s en la producci\u00f3 va consistir a portar treball a l'obrer, en primer lloc de fer despla\u00e7ar l'obrer cap al treball. Avui en dia totes les nostres operacions s'inspiren en aquests dos principis: cap treballador ha de tenir m\u00e9s d'un pas a fer, i sempre que sigui possible, cap treballador s'ha d'inclinar (...). El resultat de l'aplicaci\u00f3 d'aquests dos principis \u00e9s reduir la necessitat de pensar per a l'obrer, i reduir els seus moviments al m\u00ednim. Sempre que sigui possible, ha de fer una sola cosa amb un sol moviment (...). Al treballador no se l'ha d'obligar a la precipitaci\u00f3: no ha de tenir un segon m\u00e9s ni menys que el que li faci falta (...). Alguns obrers no fan m\u00e9s que una o dues operacions. (...) L'home que col\u00b7loca una pe\u00e7a no la fixa: la pe\u00e7a nom\u00e9s pot quedar completament fixada despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 de diversos obrers. \"\nA canvi d'aquest esfor\u00e7 per part del treballador, Ford es mostr\u00e0 partidari d'apujar els sous dels treballadors; de retruc es convertien en consumidors (amb m\u00e9s capacitat adquisitiva) dels seus productes. Per altra banda, el fordisme convert\u00ed l'autom\u00f2bil en un producte de consum massiu. Aix\u00f2 va marcar l'inici de la societat de consum, aix\u00ed com la popularitzaci\u00f3 de l'autom\u00f2bil i diverses conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s que es derivaren del Cas Ford.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, la demanda agregada \u00e9s la demanda total de b\u00e9ns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat. Tamb\u00e9 es pot definir com la demanda del producte interior brut d'un pa\u00eds quan els nivells d'estoc no han variat. Sovint s'anomena demanda efectiva o s'abrevia fent servir les sigles angleses, AD. En un gr\u00e0fic on es representi la demanda general d'oferta agregada, la corba de la demanda agregada (AD) s'inclina cap avall, indicant que com m\u00e9s puja la producci\u00f3, m\u00e9s baixen els preus.", "target": "Economia"}, {"text": "El boca-orella \u00e9s la divulgaci\u00f3 d'una informaci\u00f3, directament d'una persona a una altra, o b\u00e9 de forma oral o b\u00e9 per altres mitjans amb immediatesa equivalent. A m\u00e9s del seu \u00fas gen\u00e8ric, en el m\u00f3n del m\u00e0rqueting el concepte adquireix una significaci\u00f3 especial com a estrat\u00e8gia de promoci\u00f3. En la seva utilitzaci\u00f3 m\u00e9s comuna, es pot fer servir el concepte per referir-se a la difusi\u00f3 de not\u00edcies, rumors, filtracions o, fins i tot, informacions poc rellevants. El boca-orella seria, en principi, una comunicaci\u00f3 parlada, per\u00f2 avui dia s'inclouen en aquest concepte els di\u00e0legs per Internet, en correus electr\u00f2nics, blogs, f\u00f2rums o xarxes socials.", "target": "Economia"}, {"text": "L'inbound marketing \u00e9s un m\u00e8tode de m\u00e0rqueting que es basa en l'\u00fas estrat\u00e8gic, coordinat i combinat de t\u00e8cniques SEO, xarxes socials, m\u00e0rqueting de continguts i an\u00e0lisis de dades per tal de captar genu\u00efnament l'inter\u00e8s dels internautes, millorar la reputaci\u00f3 d'una empresa i, d'aquesta manera, aconseguir m\u00e9s i millors contactes i establir una relaci\u00f3 duradora amb clients existents.", "target": "Economia"}, {"text": "Una cuina fantasma (tamb\u00e9 conegut com un restaurant de comandes, cuina virtual, cuina a l'ombra, cuina comiss\u00e0ria o dark kitchen) \u00e9s un servei professional de preparaci\u00f3 d'aliments i cuina establert per a la preparaci\u00f3 de l'entrega de nom\u00e9s menjars. Tanmateix, una cuina fantasma es diferencia d'un restaurant virtual en el fet que una cuina fantasma no \u00e9s necess\u00e0riament una marca de restaurant en si mateixa i pot contenir espai per a la cuina i instal\u00b7lacions per a m\u00e9s d'una marca de restaurant.Una cuina fantasma cont\u00e9 l'equipament de cuina i les instal\u00b7lacions necess\u00e0ries per a la preparaci\u00f3 dels \u00e0pats del restaurant, per\u00f2 no disposa de zona de menjador per als clients a peu. Les cuines fantasma, han sorgit com a model de negoci com a resposta al r\u00e0pid creixement de la demanda dels consumidors pel menjar per a emportar, i als menors costos derivats de l'\u00fas d'instal\u00b7lacions de cuina situades fora de llocs urbans de gran renda i tr\u00e0nsit. L'\u00fas d'una cuina fantasma permet als restaurants establerts amb servei de menjador ampliar les seves operacions de lliurament sense afegir estr\u00e8s a la cuina existent, allibera l'aparcament dels vehicles de repartiment i els permet entrar a barris nous a un cost inferior.Un individu pot configurar una cuina fantasma per iniciar la seva pr\u00f2pia marca, que s'identifica amb el seu propi restaurant en l\u00ednia. Es pot optar per posar en marxa una cuina fantasma perqu\u00e8 els costos d'establiment s\u00f3n m\u00e9s baixos i el temps trigat en obrir el negoci \u00e9s m\u00e9s curt que per a una cuina que tamb\u00e9 serveix un restaurant a domicili. I pot trigar tan sols 3 o 4 setmanes, depenent del pa\u00eds i de la legislaci\u00f3 local.A causa dels diners que s'estalvien, ja que no han de tenir menjador ni contractar personal de cambra, les cuines fantasma tenen una despesa general significativament inferior (fins i tot tenint en compte les despeses d'explotaci\u00f3 d'un servei de lliurament o les tarifes cobrades per empreses de lliurament de tercers com Grubhub i Caviar) i, per tant, majors marges de benefici.Sense una sala de menjador, personal de servei, ni utillatge, les empreses tamb\u00e9 poden provar noves marques i cuines amb menys esfor\u00e7 i despeses.A Barcelona hi ha diverses cuines fantasmes, i empreses com Cook Lane estan en proc\u00e9s de construir diverses macrocuines fantasmes a la ciutat.", "target": "Economia"}, {"text": "La revoluci\u00f3 dels preus fou un proc\u00e9s d'inflaci\u00f3 que es va donar entre la segona meitat del segle xv i la primera del segle xvii a l'Europa occidental. De mitjana, els preus es van multiplicar per sis durant 150 anys. Aquest nivell d'inflaci\u00f3 correspon a l'1\u20131,5% per any, una taxa d'inflaci\u00f3 baixa per a est\u00e0ndards moderns, per\u00f2 considerablement alta donada la pol\u00edtica monet\u00e0ria del segle xvi.En general, es considera que l'alta inflaci\u00f3 era causada per l'entrada de grans quantitats d'or i plata provinent del Nou M\u00f3n (incloent-hi M\u00e8xic, Per\u00fa i la resta de l'Imperi Espanyol) a trav\u00e9s de la Flota d'\u00cdndies. L'expressi\u00f3 fou encunyada per l'historiador Earl J. Hamilton l'any 1934.", "target": "Economia"}, {"text": "El Mecanisme Europeu d'Estabilitzaci\u00f3 (MEDE) (en angl\u00e8s: European Stability Mechanism, ESM) \u00e9s un organisme intergovernamental creat pel Consell Europeu com un mecanisme permanent per a la salvaguarda de l'estabilitat financera de l'Eurozona el mar\u00e7 de 2011, per\u00f2 que no entrar\u00e0 en vigor fins a l'1 de juliol de 2012, i substituir\u00e0 els mecanismes temporals endegats arran de la crisi del deute sobir\u00e0 europeu aprovats anteriorment, \u2014el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera (MEEF)\u2014, per b\u00e9 que al llarg del 2012 coexistiran tots els tres organismes.", "target": "Economia"}, {"text": "Robert Alexander Mundell (Kingston, Canad\u00e0, 24 d'octubre de 1932 \u2013 Monteriggioni, It\u00e0lia, 4 d'abril de 2021) fou un economista i professor universitari canadenc guardonat amb el Premi del Banc de Su\u00e8cia de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques l'any 1999.", "target": "Economia"}, {"text": "El Dret econ\u00f2mic \u00e9s el conjunt de principis i normes de diverses jerarquies, principalment de dret p\u00fablic, que inscrites en un ordre p\u00fablic econ\u00f2mic, dictat en la Constituci\u00f3, faculten a l'Estat a planejar indicativament o imperativa el desenvolupament econ\u00f2mic i social d'un pa\u00eds i regular la cooperaci\u00f3 humana en les activitats de creaci\u00f3, distribuci\u00f3, canvi i consum de la riquesa generada pel sistema econ\u00f2mic.\nEs defineix com el paper que t\u00e9 el Dret (ent\u00e8s en aquest cas com a sistema jur\u00eddic) en la regulaci\u00f3 de l'activitat econ\u00f2mica. Aquest marc legal, que estableix les \"regles del joc\" neutrals per als actors econ\u00f2mics, abasta les transaccions bors\u00e0ries, l'auditoria de negocis, les lleis referents a l'economia (com les lleis monet\u00e0ries, per exemple), i en general totes les activitats comercials i de funcionament dels mercats. S'observa llavors fins a quin punt els camps de l'economia i el Dret estan estretament lligats i mantenen una interacci\u00f3 constant entre si. Cal remarcar que el fet d'exercir influ\u00e8ncia en l'esfera econ\u00f2mica, se li dona al Dret un car\u00e0cter multidisciplinari, amplia notablement el seu camp d'acci\u00f3 i s'aparta de la tradici\u00f3 antiga europea.", "target": "Economia"}, {"text": "En dret mercantil societari, el terme dividend pot tenir dos sentits diferents: el dividend actiu i el dividend passiu.", "target": "Economia"}, {"text": "El Premi Yrj\u00f6 Jahnsson \u00e9s una distinci\u00f3 acordada cada dos anys i despr\u00e9s de 1993 per la Fundaci\u00f3 Yrj\u00f6 Jahnsson i per l'Associaci\u00f3 Europea d'Economia (EEA), i que homenatja un economista de menys de 45 anys per una contribuci\u00f3 significativa quant a recerca te\u00f2rica i aplicada, preferentment vinculada amb l'economia a Europa i amb l'intercanvi entre estudiants, investigadors i professors.\nEl comit\u00e8 de selecci\u00f3, presidit pel president de l'EEA, est\u00e0 compost per cinc membres, entre els quals quatre s\u00f3n nomenats per l'Associaci\u00f3 Econ\u00f2mica Europea, i el restant per la Fundaci\u00f3 Yrj\u00f6 Jahnsson. Aquest comit\u00e8 de selecci\u00f3 consulta individualment tots els becaris de l'EEA, i utilitza les seves respostes al costat del seu propi criteri, a efecte de conformar una llista restringida de candidats, entre els quals despr\u00e9s es tria el premiat.", "target": "Economia"}, {"text": "La balan\u00e7a de pagaments \u00e9s un document comptable on s'enregistren de manera sistem\u00e0tica totes les transaccions amb la resta del m\u00f3n pels residents d'un pa\u00eds, i la dels residents de la resta del m\u00f3n amb el pa\u00eds durant un per\u00edode. Els criteris han estat fixats pel Fons Monetari Internacional i la que elabora el govern espanyol se subdivideix en tres subbalances.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia de l'Imperi Otom\u00e0 s'ocupa de la hist\u00f2ria econ\u00f2mica de l'Imperi Otom\u00e0 que va existir entre 1299 i 1923. Els otomans van tenir com a principal font de riquesa l'expansi\u00f3 militar i el fiscalisme; per la seva banda, l'agricultura era considerada m\u00e9s important que la ind\u00fastria i el comer\u00e7. Berkes descriu l'economia otomana com una economia de guerra, el principal ingr\u00e9s comprenia el bot\u00ed de l'expansi\u00f3 militar. Aquesta idea ha estat recolzada per altres orientalistes..\n Mercantilistes occidentals van donar m\u00e9s \u00e8mfasi a la ind\u00fastria en l'equaci\u00f3 riquesa-poder-riquesa, avan\u00e7ant cap a una economia capitalista que compr\u00e8n ind\u00fastries i mercats en expansi\u00f3, mentre que els otomans van mantenir la traject\u00f2ria de expansi\u00f3 territorial, monopolis tradicionals, tinen\u00e7a de terra conservadora i agricultura. En termes econ\u00f2mics, ni la manera de producci\u00f3 asi\u00e0tica de Marx, ni la manera feudal trobat a l'Europa medieval reflecteixen amb precisi\u00f3 l'economia otomana, ja que cau en algun punt entre els dos: l'exc\u00e9s de producci\u00f3 camperola va ser gravat per l'Estat, en lloc de ser pagat com a renda als senyors feudals.", "target": "Economia"}, {"text": "\u00c9cole de management de Normandie \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a Par\u00eds, Le Havre, Caen, Dubl\u00edn i Oxford. Va ser fundada el 1871. EM Normandie se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2019 va ocupar la vuitena posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. EM Normandie imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes EPAS, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 18.500 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Patrick Bourdet (CEO d'Areva Med) i Fr\u00e9d\u00e9ric Daruty de Grandpr\u00e9 (CEO 20 Minutes).", "target": "Economia"}, {"text": "Guilda (de l'antic neerland\u00e8s gilde) \u00e9s una corporaci\u00f3 de mercaders o comerciants, la seva forma habitual d'associaci\u00f3 durant la Baixa edat mitjana (segles XI al XV). Funcionava institucionalment de manera equivalent als gremis dels artesans, \u00e9s a dir, com la reuni\u00f3 d'un grup de persones que comparteixen una activitat comuna, trien c\u00e0rrecs directius, es doten a si mateixos de regles determinades que obliguen a tots ells i comparteixen els mateixos drets o llibertats. Tals conceptes no tenien el mateix valor que van adquirir en l'Edat Contempor\u00e0nia, i eren entesos com una forma de privilegis compatibles amb una situaci\u00f3 marginal en el sistema socioecon\u00f2mic feudal, que a partir dels \u00faltims segles de l'Edat Mitjana (especialment des de la crisi del segle XIV) es trobava en un lent proc\u00e9s de crisi i transformaci\u00f3, en transici\u00f3 al capitalisme. Els mercaders enriquits de les guildes, si b\u00e9 no podien formar part dels estaments privilegiats, si podien aconseguir una alta posici\u00f3 econ\u00f2mica.\nEls collegia romans, especialment els navicularii poden considerar un precedent remot de les guildes.\nLa forma m\u00e9s elaborada de guilda va ser la que va adquirir la Hansa a les ciutats del B\u00e0ltic i altres ports del nord d'Europa, on va arribar a ser poderos\u00edssima, va funcionar gaireb\u00e9 com un Estat, i fins i tot va mantenir forces armades.\nEls Merchant Adventurers d'Anglaterra s\u00f3n un altre exemple significatiu.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Escola de Negocis de Harvard (en angl\u00e8s, Harvard Business School o HBS) \u00e9s una de les escoles de postgrau de la Universitat Harvard i una de les principals escoles de negocis del m\u00f3n.\nVa ser fundada en 1908 dins de la Facultat d'Humanitats, a Cambridge (Massachusetts), passant a ser un centre separat en 1913. La seva primera promoci\u00f3 constava de 59 estudiants. En els anys 1920, la grand\u00e0ria de la promoci\u00f3 va aconseguir una xifra de 500 estudiants. En 1927, l'escola es va traslladar a la seva actual localitzaci\u00f3, Allston, a l'altre costat del Riu Charles. En 1965 van ser admeses les primeres dones per cursar un MBA.\nL'escola ofereix un programa a temps complet de MBA, un programa doctoral DBA i diversos programes d'educaci\u00f3 d'executius, no ofereix en l'actualitat el Executive MBA. Les Publicacions de l'Escola de negocis d'Harvard, editen llibres de negocis, eines gerenciales per a Internet, casos d'estudi i la famosa revista de negocis Harvard Business Review.\nActualment t\u00e9 1.800 estudiants de MBA, 91 alumnes del Doctorat DBA, i un total de 234 professors. El preu de la matr\u00edcula actual d'un MBA \u00e9s de 101.660 d\u00f2lars.", "target": "Economia"}, {"text": "Vandoren \u00e9s la marca de canyes per a clarinet i sax\u00f2fon m\u00e9s famosa del mercat. L'empresa es va crear el 1905 per Eugene Van Doren. El tipus de canya s'anomena Arundo Donax (nom cient\u00edfic) i la que utilitza Vandoren per a la seua producci\u00f3 prov\u00e9 del sud de Fran\u00e7a, a Bormes-les-Mimosas, entre Marsella i Ni\u00e7a.", "target": "Economia"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista dels estats mexicans ordenats per \u00edndex de desenvolupament hum\u00e0 (IDH) segons el \"Report del Desenvolupament Hum\u00e0 M\u00e8xic 2006, reportat per les Nacions Unides usant dades de l'any 2004. Cap estat t\u00e9 un \u00edndex de desenvolupament hum\u00e0 baix, i de fet la meitat en t\u00e9 un d'alt. El que \u00e9s m\u00e9s, l'\u00edndex de tots es va incrementar pel que fa a l'any anterior 2003 (Quadre A7 del mateix informe). La tend\u00e8ncia total del 2000 al 2004 per a cada entitat federativa tamb\u00e9 va ser a l'al\u00e7a, la qual cosa indica que la classificaci\u00f3 d'IDH alt inclou cada vegada m\u00e9s estats.", "target": "Economia"}, {"text": "La R\u00e0tio de Garantia o Solv\u00e8ncia \u00e9s una r\u00e0tio que mesura la solv\u00e8ncia total de l'empresa, a partir de les dades del Balan\u00e7, expressant la relaci\u00f3 entre l'actiu total respecte el total exigible. Indica la seguretat que presenta l'empresa per fer front als deutes i obligacions contretes per la mateixa amb els deutors i tercers en general a l'hora de poder cobrar els cr\u00e8dits. Determina la situaci\u00f3 en relaci\u00f3 a un possible estat d'insolv\u00e8ncia definitiva o fallida.", "target": "Economia"}, {"text": "L'\u00edndex de Theil \u00e9s una mesura de desigualtat econ\u00f2mica basada en l'entropia de Shannon. Serveix per mesurar i comparar la distribuci\u00f3 de la renda. Segons Pablo Cotler aquest \u00edndex permet ser desagregat en un component de desigualtat a l'interior dels grups d'estudi, i un altre corresponent a la desigualtat entre grups.El valor de l'\u00edndex de Theil \u00e9s donat per la f\u00f3rmula: \n\n \n \n \n \n T\n \n T\n \n \n =\n \n T\n \n \u03b1\n =\n 1\n \n \n =\n \n \n 1\n N\n \n \n \n \u2211\n \n i\n =\n 1\n \n \n N\n \n \n \n \n \n x\n \n i\n \n \n \u03bc\n \n \n ln\n \u2061\n \n (\n \n \n \n x\n \n i\n \n \n \u03bc\n \n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle T_{T}=T_{\\alpha =1}={\\frac {1}{N}}\\sum _{i=1}^{N}{\\frac {x_{i}}{\\mu }}\\ln \\left({\\frac {x_{i}}{\\mu }}\\right)}\n \nL'\u00edndex de Theil es pot transformar en l'\u00edndex d'Atkinson, que t\u00e9 un rang entre 0 i 1 (0% i100%), com m\u00e9s proper sigui el valor a 1, pitjor ser\u00e0 la distribuci\u00f3 de la renda.", "target": "Economia"}, {"text": "La taxa de creixement real del PIB \u00e9s el c\u00e0lcul que permet fer comparacions de desenvolupament econ\u00f2mic, tant en el temps com entre economies de mides diferents, sense tenir en compte els canvis de preus. El creixement del volum del PIB es compta utilitzant dades dels preus de l'any anterior.\nEl producte interior brut (PIB) \u00e9s una mesura dels resultats de l'activitat econ\u00f2mica. \u00c9s el valor de tots els b\u00e9ns i els serveis produ\u00efts menys el valor dels b\u00e9ns i serveis utilitzats per produir-los.", "target": "Economia"}, {"text": "Una caravana \u00e9s una colla de viatgers, sovint junta amb un comboi de transport de mercaderies, en terres hostils o poc c\u00f2modes per a traversar sol. Etimol\u00f2gicament prov\u00e9 del persa k\u0101rau\u032f\u0101n i es refereix a un grup nombr\u00f3s de viatgers, mercaders o pelegrins, que es reuneixen per a fer una llarga travessia, generalment pel desert. Les caravanes m\u00e9s arquet\u00edpiques s\u00f3n les dels n\u00f2mades del desert, amb una llarga s\u00e8rie de camells o dromedaris, que van parant en els oasis. A l'orient, aprofitaven una xarxa de caravanserralls situats al fi de cada etapa com lloc segur de descans, de prove\u00efment i de negocis. Per extensi\u00f3, la paraula s'utilitza per una llarga corrua de vehicles que progressa molt a poc a poc a les carreteres, o per al seguici publicitari de cursos ciclistes.", "target": "Economia"}, {"text": "ICN Business School \u00e9s una escola de negocis europea amb seus a La D\u00e9fense, Berl\u00edn, Nuremberg i Nancy. Va ser fundada el 1905. ICN se situa entre les escoles de negocis m\u00e9s ben valorades del m\u00f3n: el 2019 va ocupar la seixanta-nov\u00e8 posici\u00f3 a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. ICN imparteix tamb\u00e9 un programa de doctorat i diferents programes de m\u00e0ster d'administraci\u00f3 especialitzats en m\u00e0rqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditaci\u00f3, a c\u00e0rrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat m\u00e9s de 15.000 estudiants que despr\u00e9s han ocupat llocs de responsabilitat en el m\u00f3n dels negocis i la pol\u00edtica, com ara Nicolas Th\u00e9venin (Arquebisbe cat\u00f2lic franc\u00e8s) i Mass\u00e9r\u00e9 Tour\u00e9 (Pol\u00edtic ivori\u00e0).", "target": "Economia"}, {"text": "Al Ries \u00e9s un professional de l'\u00e0rea del m\u00e0rqueting, autor de diversos llibres.\nTamb\u00e9 \u00e9s cofundador de Ries & Ries, juntament amb la seva filla Laura Ries. Juantament amb Jack Trout, Ries va crear el terme de posicionament, concepte aplicat a la publicitat que defineix formes de crear i fixar la marca d'un producte en la ment dels consumidors.", "target": "Economia"}, {"text": "La neuropol\u00edtica \u00e9s una ci\u00e8ncia que per la seva aplicaci\u00f3 assumeix els conceptes moderns de la neuroci\u00e8ncia, la governan\u00e7a i la psicologia.\u00c9s necess\u00e0ria per aprendre a tractar als ciutadans no tan sols com a governats, sin\u00f3 com la causa d'existir dels pol\u00edtics. Instrueix a tots els que es distancien de les necessitats cognitives que les persones requereixen a la societat globalitzada i que encara s\u00f3n per descobrir a molts pa\u00efsos, poblacions, barris i fam\u00edlies.\nEl terme ha estat encunyat per Miguel Carri\u00f3n i Salvador Estap\u00e9-Triay, autors del llibre Pilotos del Margen publicat per Gesti\u00f3n 2000, conjuntament amb el seu equip d'investigaci\u00f3, dirigit a la utilitzaci\u00f3 en les empreses de recursos neuroecon\u00f2mics.", "target": "Economia"}, {"text": "En economia, el mal holand\u00e8s o s\u00edndrome holandesa s\u00f3n els efectes adversos que t\u00e9 sobre una economia un augment sobtat de la riquesa en un sector determinat (generalment relacionat amb els recursos naturals).\nL'origen del nom es remunta al moment en el qual als anys 60 els Pa\u00efsos Baixos, arran del descobriment de jaciments de gas i petroli al Mar del Nord, experimentaren un augment espectacular de l'atur (i fins i tot, una disminuci\u00f3 de la poblaci\u00f3 activa).\nEl descobriment d'aquesta quantitat de recursos naturals va suposar una forta entrada de divises i en conseq\u00fc\u00e8ncia una forta apreciaci\u00f3 de la moneda local. Aquesta apreciaci\u00f3 de la moneda va portar a la resta de sectors de l'economia a ser molt poc competitius en els mercats internacionals (cal recordar, a m\u00e9s, que l'economia neerlandesa \u00e9s una economia petita i oberta al comer\u00e7 internacional) i tampoc podien competir amb les importacions que resultaven comparativament molt m\u00e9s barates.\nAquest fenomen fou modelitzat per W. M. Corden i J. Peter Neary en un estudi l'any 1982.\nAlguns casos en els quals es pot aplicar aquest model s\u00f3n els seg\u00fcents:\n\nEn els pa\u00efsos exportadors de petroli durant l'escalada de preus del petroli dels anys 70.\nA Col\u00f2mbia a causa de l'augment de preus del caf\u00e8 de a la d\u00e8cada de 1980.\nEl descobriment d'or a Austr\u00e0lia cap al 1850.\nL'entrada de tresors procedents d'Am\u00e8rica a l'Espanya del segle xvi\nVene\u00e7uela, que t\u00e9 una economia massa dependent de l'exportaci\u00f3 del petroli.", "target": "Economia"}, {"text": "El sector terciari d'una economia (tamb\u00e9 conegut com a sector dels serveis o sector dels servicis) \u00e9s una de les tres categories industrials d'una economia (les altres s\u00f3n: el sector primari, relacionat amb l'extracci\u00f3 i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la ind\u00fastria de manufactura).\nEls serveis es defineixen en la literatura econ\u00f2mica tradicional com a \"b\u00e9ns intangibles\", i s\u00f3n el conjunt d'activitats que busquen respondre a una o m\u00e9s necessitats d'un client, i poden ser serveis p\u00fablics, privats o mixtos. El sector terciari inclou l'oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i ind\u00fastries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transport, distribuci\u00f3 i venda dels b\u00e9ns d'un productor al consumidor, com \u00e9s el cas de les vendes minoristes i majoristes. Tamb\u00e9 inclou serveis personalitzats com ara l'entreteniment, restaurants, educaci\u00f3, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franqu\u00edcies, els mitjans de comunicaci\u00f3 i les companyies d'assegurances.\nEntre finals del segle XIX i principis del segle XX les antigues ind\u00fastries abandonaven els centres de les ciutats per traslladar-se a la perif\u00e8ria, on es van desenvolupar els districtes industrials, on ja s'instal\u00b7laven les noves ind\u00fastries, on el s\u00f2l era considerablement m\u00e9s barat que el centre de la ciutat i el transport de subministraments i productes acabats era molt m\u00e9s f\u00e0cil sense la congesti\u00f3 constant emblem\u00e0tica del centre, deixant lloc al centre per al sector terciari, que en alguns casos es convertien en el downtown. Com a resultat d'aquesta migraci\u00f3, la fabricaci\u00f3 va deixar de ser una part important de la barreja d'empreses del centre de la ciutat.Des de la d\u00e8cada del 1960, els pa\u00efsos industrialitzats han experimentat un canvi substancial de llurs economies d'una concentraci\u00f3 del sector primari o secundari cap a la concentraci\u00f3 del sector terciari. Encara que la primera economia a seguir aquest cam\u00ed va ser el Regne Unit, la velocitat amb qu\u00e8 les altres economies han fet o estan fent aquesta transici\u00f3 cap al sector dels serveis (sovint coneguda com l'economia postindustrial), s'ha accelerat amb el temps.", "target": "Economia"}, {"text": "El descompte \u00e9s una operaci\u00f3 financera que es du a terme en institucions banc\u00e0ries en les que aquestes adquireixen pagar\u00e9s o lletres de canvi del valor nominal es descompta l'equivalent als interessos que generaria el paper entre la seva data d'emissi\u00f3 i la data de venciment.", "target": "Economia"}, {"text": "Un rebut o const\u00e0ncia de pagament \u00e9s el reconeixement escrit sobre que s'ha rebut un article especificat o una suma de diners. Un rebut registra la compra de b\u00e9ns o serveis obtinguts en un intercanvi.\nDit d'una altra manera, \u00e9s una const\u00e0ncia que serveix per certificar que s'ha pagat per un servei o producte. De vegades tamb\u00e9 t\u00e9 la funci\u00f3 de control fiscal.\nN'hi ha de diversos tipus segons el format, si queda registrat i altres caracter\u00edstiques.\nEls rebuts, generalment, s'estenen per duplicat. L'original es lliura a qui va fer el pagament i el duplicat resta amb qui el rep.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Instituto de Estudios Econ\u00f3micos Provincia de Alicante (INECA) \u00e9s un think tank de la prov\u00edncia d'Alacant que representa l'\u00fanic grup de pressi\u00f3 alacant\u00ed d'empresaris. Est\u00e0 formada per un nombre aproximat de quaranta empreses.Fou fundat el 2007 per Joaqu\u00edn Rocamora, qui la va presidir fins al 2015. Durant aquest temps l'entitat aconsegu\u00ed ser un referent per a les an\u00e0lisis econ\u00f2miques de la prov\u00edncia sent els informes que publica considerats molt valuosos; \"potenci\u00e0 els estudis de l'Aigua\" i col\u00b7labor\u00e0 en l'elaboraci\u00f3 del Pla Estrat\u00e8gic de la prov\u00edncia d'Alacant. S'un\u00ed a la cr\u00edtica negativa que va fer l'aleshores president de la Cambra de Comer\u00e7 d'Alacant Jos\u00e9 Enrique Garrig\u00f3s contra la corrupci\u00f3 pol\u00edtica que suposadament hi ha a la prov\u00edncia d'Alacant, cosa que molest\u00e0 a c\u00e0rrecs del Partit Popular, d'entre els quals estava Sonia Castedo, perqu\u00e8 creuen que la corrupci\u00f3 pol\u00edtica afecta a la imatge de la prov\u00edncia afectant a l'estat econ\u00f2mic de la prov\u00edncia. Des del 2015 Perfecto Palacio fou el president de l'entitat, sent elegit un\u00e0nimement per ser l'\u00fanica candidatura de les eleccions. El 2015 el president de l'entitat sign\u00e0 el conveni \"Acciones de regeneraci\u00f3n del tejido empresarial de la provincia de Alicante: zona franca para la provincia de Alicante\" amb la Diputaci\u00f3 d'Alacant, representada per la signatura de C\u00e9sar S\u00e1nchez. El conveni t\u00e9 l'objectiu d'estudiar la zona franca del Port d'Alacant.A causa d'un informe que present\u00e0, la Diputaci\u00f3 d'Alacant impuls\u00e0 la denominada Zona Franca, una delimitaci\u00f3 geoecon\u00f2mica.El 2018 va iniciar una col\u00b7laboraci\u00f3 amb CaixaBank.", "target": "Economia"}, {"text": "Un trust \u00e9s una forma de concentraci\u00f3 empresarial. La fusi\u00f3 de diverses empreses, els components de les quals perden totalment llur independ\u00e8ncia productiva, comercial i jur\u00eddica, tot convertint-se en socis posse\u00efdors d'accions segons el valor de llurs empreses respectives. La direcci\u00f3 regula la producci\u00f3, determina les condicions de venda i els preus, decideix la distribuci\u00f3 de beneficis, etc\u00e8tera.\nAltres formes de concentraci\u00f3 empresarial s\u00f3n el c\u00e0rtel, el monopoli, el holding i la multinacional.", "target": "Economia"}, {"text": "Els mesos majors eren, en la societat preindustrial, sobretot en l'Antic R\u00e8gim, els d'abril, maig, juny, \u00e9s a dir: en els quals anava apropant-se el moment de la collita de cereals (m\u00e9s tardana com m\u00e9s al nord).Determinaven una al\u00e7a dels preus at\u00e8s que s'anaven acabant les reserves de la collita de l'any anterior, sobretot si havia estat escassa i es preveia que la collita per recollir tamb\u00e9 ho seria. Les deficients comunicacions i la inexist\u00e8ncia d'un mercat lliure o d'institucions eficaces de previsi\u00f3 feien impossible evitar-ho. El fet que el pa fos la base principal de l'alimentaci\u00f3, agreujava m\u00e9s aquestes crisis aliment\u00e0ries, ja que es convertia en objecte d'una demanda inel\u00e0stica: es demanda m\u00e9s com m\u00e9s pugi el seu preu (al contrari del que prediu la llei de l'oferta i la demanda per a qualsevol altre tipus de producte); ja que en ser l'aliment m\u00e9s barat (i ho segueix sent malgrat el seu encariment enfront d'uns altres com la carn, en un context d'escas\u00edssima varietat en els aliments quotidians), \u00e9s una decisi\u00f3 racional, encara que perversa per al funcionament del mercat, augmentar la quantitat de pa i disminuir la quantitat d'aquests altres aliments m\u00e9s cars en la dieta per compondre la mateixa quantitat de despesa monet\u00e0ria, sempre en el l\u00edmit de la subsist\u00e8ncia.L'escassetat i conseg\u00fcent carestia determinava la reducci\u00f3 de l'alimentaci\u00f3 de les capes populars, la gana i el descontentament social, que moltes vegades acabava produint conflictes, coneguts com a motins de subsist\u00e8ncies, moltes vegades aprofitats pol\u00edticament: Mot\u00ed dels Gats (28 d'abril de 1699), Mot\u00ed de Squillace (diumenge de rams de 1766), o la pr\u00f2pia Revoluci\u00f3 francesa (14 de juliol de 1789) es van iniciar en el final de la primavera i comen\u00e7ament de l'estiu (en canvi, la Independ\u00e8ncia dels Estats Units, encara que se celebra el 4 de juliol, no t\u00e9 a veure amb cap protesta similar, com tampoc el Mot\u00ed d'Aranjuez de 17 de mar\u00e7 de 1808).", "target": "Economia"}, {"text": "S'anomena sector o sector econ\u00f2mic a cadascuna de les parts en qu\u00e8 hom divideix l'economia per al seu estudi d'acord amb diversos criteris; existeixen quatre divisions que s\u00f3n el sector primari, el sector secundari, el sector terciari i el sector quaternari.", "target": "Economia"}, {"text": "La transfer\u00e8ncia banc\u00e0ria \u00e9s una manera de moure diners d'un compte bancari a un altre. \u00c9s una manera de traspassar fons entre comptes bancaris sense treure f\u00edsicament el diners.", "target": "Economia"}, {"text": "El Mercat de canvi d'Aviny\u00f3 va ser un dels primers mercats de divises de la hist\u00f2ria, establert en el Comtat Venassino durant el Papat d'Aviny\u00f3. La Borsa estava composta pels agents de les grans cases de banca italianes, que van actuar com a canviadors, aix\u00ed com intermediaris financers entre la Cambra Apost\u00f2lica i els seus deutors i creditors. El barri m\u00e9s pr\u00f2sper de la ciutat d'Aviny\u00f3, on es van instal\u00b7lar els banquers, es va con\u00e8ixer simplement com el Canvi. D'acord amb De Roover, \u00abAviny\u00f3 es pot considerar una col\u00f2nia italiana, ja que els banquers papals eren tots italians\u00bb.Avignon va ser el primer cos legal per regular les transaccions fiduci\u00e0ries: un estatut d'Avignon, de 1243, cont\u00e9 un par\u00e0graf titulat De Litteris Cambii, \u00abde lletres de canvi\u00bb.", "target": "Economia"}, {"text": "L'automatitzaci\u00f3 (el mot catal\u00e0 \u00abautomatitzaci\u00f3\u00bb ve del grec antic auto, que significa \"guiat per un mateix\"), exerceix un paper cada vegada m\u00e9s important en l'economia mundial i en l'experi\u00e8ncia di\u00e0ria. Dins de les tecnologies de la informaci\u00f3, \u00e9s l'\u00fas de sistemes de control o elements computeritzats que redueixen la necessitat de treball hum\u00e0 en la producci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis. Aquestes tecnologies permeten controlar maquin\u00e0ries o processos industrials en substituci\u00f3 dels operadors humans.\nEn l'\u00e0mbit de la industrialitzaci\u00f3, l'automatitzaci\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0 de la mecanitzaci\u00f3: la maquin\u00e0ria ajuda a superar els requisits de treball muscular als operadors humans. Aix\u00ed doncs, gr\u00e0cies a aquesta automatitzaci\u00f3, es redueix considerablement la necessitat de superar aquests requisits humans sensorials i mentals.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Agrupaci\u00f3 Europea de Caixes d'Estalvis, oficialment i en angl\u00e8s European Savings Banks Group \u00e9s una associaci\u00f3 banc\u00e0ria europea que representa 26 membres de 26 pa\u00efsos (UE i no UE), que comprenen aproximadament 870 estalvis individuals i els bancs minoristes. Aquestes institucions operen 84.000 sucursals i donen feina a 971.000 persones. Al comen\u00e7ament de 2006, els actius totals dels membres d'AECA van ascendir a 5.216.000 de \u20ac i el total de pr\u00e9stecs no bancaris de 2.685 milions de \u20ac.L'Agrupaci\u00f3 Europea de Caixes d'Estalvis va ser fundada el 1963 com el \"Grup de Caixes d'Estalvis de la Comunitat Econ\u00f2mica Europea\u00bb. L'associaci\u00f3 va canviar el seu nom pel de Grup Europeu de Caixes d'Estalvis el 1988. AECA \u00e9s l'organitzaci\u00f3 germana de l'Institut Mundial de Caixes d'Estalvis. Les dues organitzacions es gestionen a Brussel\u00b7les a l'Oficina Conjunta de IMCA-AECA.\nAECA representa els interessos dels seus membres davant vis les institucions de la UE i fomenten la cooperaci\u00f3 entre ells. Amb aquesta finalitat, es defineix i expressa la posici\u00f3 dels seus membres en assumptes relacionats amb la ind\u00fastria europea de serveis financers. Publica articles d'investigaci\u00f3 i estudis sobre l'evoluci\u00f3 de la legislaci\u00f3 i el mercat de la banca minorista a Europa, sobretot en comparaci\u00f3 amb altres mercats. AECA tamb\u00e9 proporciona consultoria t\u00e8cnica en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els organismes multilaterals i ofereix formaci\u00f3 als seus membres.", "target": "Economia"}, {"text": "El materialisme hist\u00f2ric \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica proposada per Karl Marx que ent\u00e9n la difer\u00e8ncia de classes com a motor de la hist\u00f2ria. Est\u00e0 basada en la dial\u00e8ctica entre les forces de producci\u00f3 i les relacions socials de producci\u00f3. Com en tota dial\u00e8ctica, aquestes s\u00f3n interdependents entre elles per\u00f2 alhora s\u00f3n contradict\u00f2ries i entren en conflicte.\nSegons Marx, la dial\u00e8ctica entre les forces de producci\u00f3 i les relacions socials de la societat capitalista acabaran per desembocar en la revoluci\u00f3 i el 'retorn' al comunisme. L'economia pol\u00edtica est\u00e0 present en totes les manifestacions de les relacions humanes. Els homes entren en relacions determinades, necess\u00e0ries, independents de la seua voluntat, que venen marcades pels modes de producci\u00f3, que corresponen a un cert grau de desenvolupament de les forces productives materials. El conjunt d'eixes relacions de producci\u00f3 constitueix l'estructura econ\u00f2mica de la societat, base real sobre la qual s'eleva la superestructura jur\u00eddica i pol\u00edtica a la que corresponen formes socials determinades de consci\u00e8ncia.", "target": "Economia"}, {"text": "En comptabilitat i dret mercantil, el capital social o capital societari (en angl\u00e8s: Share capital, Issued capital (UK), o Capital stock (US)) \u00e9s una part dels fons propis d'una societat mercantil. L'import monetari, o el valor dels b\u00e9ns que els amos d'una societat (entesa aquesta com una empresa, conjunt de b\u00e9ns, sigui societat limitada, an\u00f2nima o comanditaria en les seves diferents versions) li cedeixen a aquesta sense dret de devoluci\u00f3 i que queda comptabilitzat en una partida comptable del mateix nom.\nSegons les diferents legislacions mercantils, cada tipus de forma jur\u00eddica t\u00e9 uns requisits, per exemple a Espanya una societat limitada ha de tenir almenys 3.000 euros, mentre que una societat an\u00f2nima ha de tenir almenys 60.000 euros.", "target": "Economia"}, {"text": "La Borsa d'Amsterdam o Borsa de Berlage (Beurs van Berlage) \u00e9s un dels grans monuments de l'arquitectura neerlandesa del segle xx. \u00c9s un edifici en maons constru\u00eft de 1898 a 1903.\n\u00c9s el primer gran enc\u00e0rrec d'un arquitecte desconegut fins a aquell moment, Hendrik Petrus Berlage: aquest projecte que el va fer c\u00e8lebre al m\u00f3n sencer.\nAmb una longitud de 141 metres, l'edifici s'erigeix sobre una riba del riu Amstel que anteriorment va acollir els vaixells de comer\u00e7 i que s'acabava d'assecar, aquest edifici era destinat a albergar tot les operacions de borsa.\nEl Museu de la Borsa de Berlage va obrir les seves portes el 2003 i permet que una part d'aquest edifici sigui permanentment obert al p\u00fablic.\n\u00c9s tamb\u00e9 la seu de l'orquestra filarm\u00f2nica neerlandesa.", "target": "Economia"}, {"text": "Es coneix com a circuit curt a aquella venda que duen a terme productors o agrupacions de productors en favor del consumidor final, amb la intervenci\u00f3 del m\u00ednim nombre d'intermediaris. La venda en circuit curt es pot fer en establiments minoristes, agrupacions de productors o d'altres establiments. A Catalunya, la venda en circuit curt es pot efectuar tamb\u00e9 a dist\u00e0ncia, o b\u00e9 de forma ambulant d'acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comer\u00e7 interior.", "target": "Economia"}, {"text": "El valor comptable \u00e9s el valor d'un actiu segons els registres del balan\u00e7 de situaci\u00f3 d'una companyia.\nT\u00edpicament, el valor comptable d'una empresa \u00e9s el resultat de la suma de tots els actius menys la suma dels seus passius. El valor comptable d'una acci\u00f3 \u00e9s la r\u00e0tio bors\u00e0ria que es calcula dividint la suma del capital social d'una societat i les seves reserves entre el nombre total d'accions d'aquesta societat. El valor comptable d'una acci\u00f3 sol ser molt inferior a la cotitzaci\u00f3 en borsa d'aquesta acci\u00f3, perqu\u00e8 no t\u00e9 en compte els elements de la societat no convertibles en efectiu per\u00f2 que contribueixen al seu valor, com ara el prestigi o les relacions laborals.", "target": "Economia"}, {"text": "El comer\u00e7 de detall, tamb\u00e9 conegut com a petit comer\u00e7 \u00e9s l'empresa comercial que ven productes al consumidor final. S\u00f3n l'\u00faltima baula de la cadena de distribuci\u00f3 de mercaderies, el qual est\u00e0 en contacte amb el mercat. Els professionals es diuen detallistes.\nEl comer\u00e7 de detall compra productes en grans quantitats a fabricants o importadors, b\u00e9 directament o a trav\u00e9s d'un majorista. No obstant aix\u00f2, ven unitats individuals o menudes quantitats al p\u00fablic en general, normalment, en un espai f\u00edsic dit tenda. S\u00f3n importants perqu\u00e8 poden alterar, frenant o potenciant, les accions de m\u00e0rqueting i marxandatge dels fabricants i majoristes. S\u00f3n capa\u00e7os d'influir en les vendes i resultats finals dels articles que comercialitzen.\n\nAlgunes legislacions defineixen al minorista com:", "target": "Economia"}, {"text": "El potencial regional de desenvolupament (PRD) \u00e9s la capacitat d'una regi\u00f3n per a cr\u00e9ixer econ\u00f2micament i augmentar el nivell de vida de la seua poblaci\u00f3. Aquest enfocament implica que a una regi\u00f3 hi ha uns factors de potencialitat que fan que puga cr\u00e9ixer. Aquests factors s\u00f3n mesurables, cosa que possibilita definir una pol\u00edtica regional per a reduir les vulnerabilitats de la regi\u00f3.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia d'escala, en microeconomia, \u00e9s el conjunt d'avantatges que obt\u00e9 un negoci gr\u00e0cies a la seva expansi\u00f3. S\u00f3n factors que fan que el cost per unitat del productor disminueixin a mesura que la quantitat de producci\u00f3 s'incrementa.\nEs refereix al poder que t\u00e9 una empresa quan arriba a un nivell \u00f2ptim de producci\u00f3 per anar produint m\u00e9s amb menys cost, \u00e9s a dir, a mesura que la producci\u00f3 en una empresa creix (sabates, xiclets, bastons, capses de llumins...), els seus costos per unitat produ\u00efda es redueixen. Com m\u00e9s produeix, menys li costa produir cada unitat.\nEn altres paraules, es refereix al fet que si en una funci\u00f3 de producci\u00f3 s'augmenta la quantitat de tots els inputs utilitzats en un percentatge, l'output produ\u00eft pot augmentar en aquest mateix percentatge o b\u00e9 augmentar en major o menor quantitat que el mateix percentatge. Si augmenta en el mateix, estar\u00edem davant economies constants d'escala, si fos a m\u00e9s, serien economies creixents d'escala, si fos en menys, en economies decreixents d'escala. Normalment, quan es diuen simplement \"economies d'escala\", es refereixen a les creixents, ja que aquestes denoten una funci\u00f3 bastant avantatjosa des del punt de vista econ\u00f2mic, perqu\u00e8 significa que la producci\u00f3 resulta m\u00e9s econ\u00f2mica de mitjana com m\u00e9s gran \u00e9s l'ocupaci\u00f3 de tots els recursos. Resultaria, per exemple, m\u00e9s barat per unitat produir 400 unitats que 200, si augmentem en la mateixa quantitat tots els recursos emprats per a aix\u00f2 (i el preu de cada recurs per unitat no canvi\u00e9s)\nPer analitzar el fenomen de les economies d'escala se sol considerar la relaci\u00f3 entre els augments de producci\u00f3 (output) causats pels augments en els factors de producci\u00f3 (inputs). Qu\u00e8 passa quan una empresa, per exemple, dobla la quantitat que utilitza d'inputs (el doble de treballadors, el doble de capital\u2026)? Si el resultat \u00e9s que la producci\u00f3 augmenta m\u00e9s que el doble, llavors es diu que l'empresa est\u00e0 caracteritzada per economies creixents d'escala. Aquesta \u00e9s una situaci\u00f3 de cert inter\u00e8s en economia, ja que implica que es pot produir amb menors costos a mesura que augmenta el nivell de producci\u00f3. Aix\u00f2 est\u00e0 molt estretament lligat a la concentraci\u00f3 empresarial, en la mesura que en un proc\u00e9s productiu afectat d'economies d'escala creixents, una sola empresa m\u00e9s gran produeix amb un menor cost que dues empreses m\u00e9s petites.\nSi no es t\u00e9 una economia d'escala no es pot treballar en mercat, perqu\u00e8 no \u00e9s un mercat competent (hi ha una empresa que ha aconseguit el seu proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 \u00f2ptim, aconseguint reduir el seu cost marginal). La soluci\u00f3 per a aix\u00f2 s\u00f3n les tarifes, fixades pels reguladors a partir del que costa de mitjana produir un producte; en aquests casos, el cost mitj\u00e0 \u00e9s m\u00e9s alt que el cost marginal.\nLes deseconomies d'escala s\u00f3n el contrari.", "target": "Economia"}, {"text": "El sector p\u00fablic \u00e9s aquell sector de l'economia i de l'administraci\u00f3 p\u00fablica destinat a produir b\u00e9ns i serveis de m\u00e0xim benefici social per al govern nacional, regional o local. El govern participa directament en les activitats econ\u00f2miques del sector p\u00fablic o mitjan\u00e7ant inst\u00e0ncies p\u00fabliques sotaposades. Algunes activitats del sector p\u00fablic s\u00f3n la seguretat social, l'educaci\u00f3 p\u00fablica, l'administraci\u00f3 del planejament urb\u00e0, el servei de bombers, la seguretat vi\u00e0ria, el sistema judicial, el sistema penitenciari, l'organitzaci\u00f3 de la defensa nacional, etc. El sector p\u00fablic es finan\u00e7a amb els impostos dels ciutadans de la naci\u00f3, regi\u00f3 o municipi.\nDintre del sector p\u00fablic podem distingir tres grups d'organismes:\nles administracions p\u00fabliques: produeixen serveis que s\u00f3n oferts al p\u00fablic de franc o a un preu molt inferior al seu cost.\nles empreses p\u00fabliques: produeixen b\u00e9ns i serveis de les mateixes caracter\u00edstiques que els de les empreses privades.No obstant aix\u00f2, la seva pol\u00edtica de preus i de distribuci\u00f3 no est\u00e0 relacionada amb el benefici empresarial sin\u00f3 amb el benestar del pa\u00eds. Es financen, d'una banda, amb els ingressos que obtenen del mercat i, de l'altre, amb els fons que procedeixen de les administracions p\u00fabliques que en s\u00f3n titulars.\nel sistema de la Seguretat Social: ofereix serveis socials i obt\u00e9 els recursos principals a partir de les cotitzacions socials.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Espanyola de Banca \u00e9s una entitat fundada el 1977 que agrupa les entitats banc\u00e0ries privades espanyoles que cotitzen.", "target": "Economia"}, {"text": "La Borsa d'Egipte \u00e9s al Caire i a Alexandria. Va ser producte de la fusi\u00f3 entre les borses d'Alexandria (creada el 1883) i del Caire (creada el 1903). En els anys quaranta, amb la seva fusi\u00f3 esdevingu\u00e9 una de les cinc borses m\u00e9s importants del m\u00f3n. Per\u00f2 a causa de la pol\u00edtica socialista del govern egipci dels anys 1950 va perdre el seu lloc i solament va tornar a ser atractiva despr\u00e9s de les reformes liberals del 1992. La seva capitalitzaci\u00f3 \u00e9s de 417 mil milions de lliures eg\u00edpcies.", "target": "Economia"}, {"text": "La nova pol\u00edtica econ\u00f2mica, NEP, rus: \u041d\u043e\u0432\u0430\u044f \u044d\u043a\u043e\u043d\u043e\u043c\u0438\u0447\u0435\u0441\u043a\u0430\u044f \u043f\u043e\u043b\u0438\u0442\u0438\u043a\u0430, N\u00f3vaia Ekonomitx\u00e9skaia Pol\u00edtika o \u041d\u042d\u041f) fou una pol\u00edtica econ\u00f2mica que va proposar Vlad\u00edmir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa.\nVa ser decidida al Des\u00e9 Congr\u00e9s del Partit Comunista al mar\u00e7 de 1921. Va ser ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pr\u00e0ctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comer\u00e7 exterior i la ind\u00fastria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la pol\u00edtica oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor prove\u00efment de la poblaci\u00f3 i una certa llibertat social. Es va recon\u00e8ixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir est\u00edmuls salarials a la producci\u00f3. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, despr\u00e9s d'haver cedit la part obligat\u00f2ria a l'estat.\nLa NEP va donar lloc a l'aparici\u00f3 d'una pagesia pr\u00f2spera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolx\u00e8vics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradict\u00f2ria amb la ideologia comunista. I\u00f3ssif Stalin la va clausurar el 1928 i reempla\u00e7ar pel primer pla quinquennal.", "target": "Economia"}, {"text": "Una marca blanca, tamb\u00e9 anomenada marca del distribu\u00efdor o marca gen\u00e8rica, \u00e9s la marca pertanyent a una cadena de distribuci\u00f3 (generalment, h\u00edpers o supermercat, per\u00f2 tamb\u00e9 de gran distribuci\u00f3 especialitzada) amb la qual es venen productes de diferents fabricants.\nLes marques blanques s'han considerat tradicionalment una estrat\u00e8gia B2C (abreviatura de Business-to-customer, \u00abdel negoci al client\u00bb, en angl\u00e8s). A m\u00e9s a m\u00e9s, les botigues descompte aposten per les marques del distribu\u00efdor amb una excel\u00b7lent relaci\u00f3 qualitat/preu.\nUna altra estrat\u00e8gia especialment en \"l\u00ednia blanca\" i \"l\u00ednia marr\u00f3\", van ser les \"segones marques\". S\u00f3n conegudes les \"segones marques\" d'un gran fabricant venent productes semblants a un preu m\u00e9s competitiu com per exemple Radiola i Askar que eren segones marques de Philips.", "target": "Economia"}, {"text": "Un Advance Ship Notice o Advance Shipping Notice (ASN) \u00e9s una notificaci\u00f3 de mercaderies pendents d'entrega, semblant a un \"Packing list\". En general s'envia en format electr\u00f2nic i \u00e9s un document com\u00fa d'intercanvi de dades electr\u00f2nic o EDI (Electronic data interchange, en angl\u00e8s).", "target": "Economia"}, {"text": "Les maquiladores s\u00f3n empreses processadores, subcontractades i instal\u00b7lades en zones franques exemptes de tota obligaci\u00f3 fiscal i de l'adequaci\u00f3 a la legislaci\u00f3 laboral. El capital inversor de les maquiles \u00e9s nord-americ\u00e0, xin\u00e8s, core\u00e0 o del mateix pa\u00eds.\nAquesta ind\u00fastria s'encarrega de la part de la producci\u00f3 t\u00e8xtil, del cal\u00e7at, l'alumini, l'orfebreria i el tabac destinats a l'exportaci\u00f3 al mercat nord-americ\u00e0 i europeu.", "target": "Economia"}, {"text": "Un taulell \u00e9s una taula allargada que serveix per donar suport i mostrar els productes dins d'un establiment comercial.\nEls taulells s\u00f3n part del mobiliari comercial i, originalment, tenien la funci\u00f3 d'exposar i mostrar al client el producte que demanava. En l'actualitat, amb la difusi\u00f3 dels establiments de lliure servei, les funcions del taulell han quedat pr\u00e0cticament redu\u00efdes a les operacions de tancament de la transacci\u00f3: empaquetat per a regal, pagament ...\nSobre el taulell, es col\u00b7loquen instruments de cobrament i de consulta com l'ordinador o la caixa registradora i es realitzen les accions de desetiquetado, empaquetat i embossat de l'article. Sobre un taulell es posen tamb\u00e9 els productes escollits per a la seva adquisici\u00f3, es reben possibles devolucions de mercaderia i s'atenen consultes dels clients.", "target": "Economia"}, {"text": "El terme stakeholder (que es pot traduir com a part interessada en catal\u00e0) va ser utilitzat per primera vegada a l'Stanford Research Institute l'any 1963. Es van definir els stakeholders com \"aquells grups sense el suport del qual l'empresa o organitzaci\u00f3 deixaria d'existir\".R. E. Freeman dona una altra definici\u00f3 en la seva obra Strategic Management: A Stakeholder Approach (Pitman, 1984) per a referir-se \"als qui poden afectar o s\u00f3n afectats per les activitats d'una empresa\", i desenvolupa la que s'ha vingut a anomena \"Teoria de l'Stakeholder\" (Stakeholder Theory en angl\u00e8s).Aquests grups o individus s\u00f3n els p\u00fablics interessats (\"stakeholders\"), que segons Freeman han de ser considerats com un element essencial en la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica de negocis.La traducci\u00f3 d'aquesta paraula ha generat bastants debats en f\u00f2rums d'Internet, encara que s\u00f3n diversos els especialistes que consideren que la definici\u00f3 m\u00e9s correcta de stakeholder \u00e9s part interessada, \u00e9s a dir, qualsevol persona o entitat que \u00e9s afectada per les activitats d'una organitzaci\u00f3, per exemple, els treballadors d'aquesta organitzaci\u00f3, els seus accionistes, les associacions de ve\u00efns, sindicats, organitzacions civils i governamentals, etc. Podem trobar dos p\u00fablics distints:\n\nParts interessades internes: treballadors, accionistes (shareholders), directius...\nParts interessades externes: prove\u00efdors, distribu\u00efdors, clients, pol\u00edtics...", "target": "Economia"}, {"text": "El p\u00e0nic de 1893 va ser una greu depressi\u00f3 econ\u00f2mica als Estats Units que va comen\u00e7ar en aquest any. Com en el P\u00e0nic de 1873, aquesta depressi\u00f3 es va caracteritzar pel col\u00b7lapse de l'exc\u00e9s de construcci\u00f3 del ferrocarril i la inestabilitat en el finan\u00e7ament del mateix que va desencadenar una s\u00e8rie de fallides de bancs. Fins a la Gran Depressi\u00f3, el p\u00e0nic del 93 es va considerar la pitjor depressi\u00f3 que els Estats Units havien experimentat mai.", "target": "Economia"}, {"text": "City A.M. \u00e9s un diari dedicat als negocis brit\u00e0nic de distribuci\u00f3 gratu\u00efta de Londres, editat en angl\u00e8s. El seu editor \u00e9s David Hellier. La seva distribuci\u00f3 certificada \u00e9s de 132.076 exemplars diaris el maig de 2012 i 108.921 exemplars l'any 2014 segons les estad\u00edstiques compilades per l'Audit Bureau of Circulations.", "target": "Economia"}, {"text": "El Fons de Desenvolupament Regional Europeu (FEDER) \u00e9s un instrument financer de la Comissi\u00f3 Europea la finalitat del qual \u00e9s l'ajut per al desenvolupament econ\u00f2mic de les regions deprimides de la Uni\u00f3 Europea.Aquests fons s\u00f3n subvencions a fons perdut, essent gestionats directament per les administracions p\u00fabliques (central, auton\u00f2mica i local) tenint cada una d'elles una quota de fons assignada a priori per realitzar projectes a la zona. L'objectiu del FEDER seria desenvolupar els principis econ\u00f2mics on es basa la zona monet\u00e0ria \u00f2ptima perqu\u00e8 totes les regions de la Uni\u00f3 Europea convergeixin al mateix nivell de desenvolupament, i permeti enfortir la moneda i la posici\u00f3 econ\u00f2mica d'Europa.\nEl FEDER suposa una de les partides m\u00e9s grans dins del pressupost de la UE, afectant \u00e0rees de desenvolupament com els transports, les tecnologia de la comunicaci\u00f3, l'energia, el medi ambient, la recerca i la innovaci\u00f3, les infraestructures socials, la formaci\u00f3, la rehabilitaci\u00f3 urbana i la reconversi\u00f3 industrial, el desenvolupament rural, la pesca, i fins i tot el turisme i la cultura.", "target": "Economia"}, {"text": "Bernard Mannes Baruch - /b\u0259\u02c8ru\u02d0k/ - (Camden, Carolina del Sud, 19 d'agost de 1870 - Nova York, 20 de juny de 1965) va ser un financer, filantrop, estadista i consultor pol\u00edtic estatunidenc. Despr\u00e9s del seu \u00e8xit a l'empresa, es va dedicar a assessorar el president dels Estats Units Woodrow Wilson i Franklin D. Roosevelt d'assumptes econ\u00f2mics i va esdevenir un filantrop. \u00c9s el responsable de l'expressi\u00f3 Guerra Freda per referir-se a l'enfrontament que vingu\u00e9 entre els EUA i l'URSS despr\u00e9s del final de la Segona Guerra Mundial.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Uruguai \u00e9s un pa\u00eds d'origen i de tr\u00e0nsit d'homes, dones i nens traficats amb finalitats d'explotaci\u00f3 sexual comercial i treball for\u00e7at. La majoria de v\u00edctimes s\u00f3n dones, nenes i alguns nois traficats al pa\u00eds per a zones frontereres i tur\u00edstiques per a l'explotaci\u00f3 sexual. Una ag\u00e8ncia governamental ha constatat que les fam\u00edlies havien facilitat l'explotaci\u00f3 de moltes nenes per a la prostituci\u00f3. Segons els pares, les nenes empobreixen la seva situaci\u00f3 dom\u00e8stica i agr\u00edcola a les zones rurals. Algunes dones uruguaianes han estat traficades a Espanya i It\u00e0lia per a una explotaci\u00f3 sexual.\n\nL'Oficina del Departament d'Estat dels Estats Units d'Am\u00e8rica, per supervisar i combatre el tr\u00e0fic de persones, va situar el pa\u00eds a Tier 2 el 2017.", "target": "Economia"}, {"text": "El treball abstracte \u00e9s una categoria central d'El Capital de Karl Marx, amb la qual es pret\u00e9n assenyalar que aix\u00ed com en la mercaderia hi estan continguts dos tipus o formes del valor, el valor de canvi i el valor d'\u00fas, el treball que produeix una mercaderia tamb\u00e9 cont\u00e9 dues facetes diferents, dues \"cares de la mateixa moneda\". Una, com a treball concret o treball \u00fatil, creador de valors d'\u00fas, i una altra, com a treball abstracte, creador de valors de canvi.\nLa difer\u00e8ncia entre el treball abstracte i el treball concret o \u00fatil, \u00e9s una difer\u00e8ncia d'aspectes del mateix treball abstracte, i no s'ha de confondre amb dos tipus de treball diferents (com seria, per exemple, la difer\u00e8ncia entre la redacci\u00f3 d'un article de Wikipedia i la confecci\u00f3 de cal\u00e7at per a fins comercials). Les difer\u00e8ncies entre un treball per al consum directe i un treball per a l'intercanvi no s\u00f3n que el primer \u00e9s concret i el segon abstracte. Tots dos produeixen valors d'\u00fas i s\u00f3n per aix\u00f2 treballs concrets, nom\u00e9s que el segon \u00e9s m\u00e9s treball abstracte perqu\u00e8 en intercanviar-se posseeix valor de canvi.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia del coneixement \u00e9s un terme que es refereix tant a una economia del coneixement centrada en la producci\u00f3 i gesti\u00f3 de coneixement en el marc de les limitacions econ\u00f2miques, com una economia basada en el coneixement. En el segon sentit, m\u00e9s freq\u00fcentment utilitzat, es refereix a la utilitzaci\u00f3 de les tecnologies del coneixement (com ara coneixements d'enginyeria i la gesti\u00f3 del coneixement) per produir beneficis econ\u00f2mics. La frase es va popularitzar, si b\u00e9 no va ser inventada per Peter Drucker en el t\u00edtol del Cap\u00edtol 12 del seu llibre L'edat de la discontinu\u00eftat.La difer\u00e8ncia essencial \u00e9s que en una economia del coneixement, el coneixement \u00e9s un producte mentre que en l'economia basada en el coneixement, el coneixement \u00e9s una eina. Aquesta difer\u00e8ncia encara est\u00e0 sent questionada en diferents fons liter\u00e0ries. Ambdues aproximacions s\u00f3n molt interdisciplinaries, compten amb la participaci\u00f3 d'economistes, cient\u00edfics, enginyers, matem\u00e0tics, qu\u00edmics, f\u00edsics, aix\u00ed com cognitivistes, psic\u00f2legs i soci\u00f2legs.\nDiversos observadors descriuen l'economia global d'avui com una de transici\u00f3 cap a una \"economia del coneixement\", com una extensi\u00f3 d'una \"societat de la informaci\u00f3\". La transici\u00f3 requereix que les normes i pr\u00e0ctiques que determinen l'\u00e8xit en l'economia industrial necessiten ser reescrites en una economia interconnectada, globalitzada on els recursos del coneixement aix\u00ed com els coneixements t\u00e8cnics i l'experi\u00e8ncia s\u00f3n tan importants com altres recursos econ\u00f2mics.\nSegons analistes de l'\"economia del coneixement\", aquestes normes necessiten ser reescrites en els nivells de les empreses i les ind\u00fastries en termes de gesti\u00f3 del coneixement i en el pla de la pol\u00edtica p\u00fablica com a pol\u00edtica del coneixement o els coneixements relacionats amb la pol\u00edtica.", "target": "Economia"}, {"text": "Un flux de caixa, flux d'efectiu, flux de fons, flux de tresoreria o flux monetari (en angl\u00e8s: cash flow) \u00e9s en matem\u00e0tica financera el flux de diners d'entrada i de sortida (de caixa o en efectiu), generat per un projecte d'inversi\u00f3, en un per\u00edode determinat. Altrament en comptabilitat financera \u00e9s la quantitat neta de diners generada per una societat amb la seva activitat comercial, o sigui, la difer\u00e8ncia entre cobraments i pagaments. El flux de caixa \u00e9s l'acumulaci\u00f3 neta d'actius l\u00edquids en un per\u00edode determinat i, per tant, constitueix un indicador important de la liquiditat d'una empresa.\nL'estudi dels fluxos de caixa dins d'una empresa pot ser utilitzat per determinar:\n\nProblemes de liquiditat. L'\u00e9sser rendible no significa necess\u00e0riament tenir liquiditat. Una companyia pot tenir problemes d'efectiu, tot i ser rendible. Per tant, permet anticipar els saldos en diners.\nPer analitzar la viabilitat de projectes d'inversi\u00f3, els fluxos de fons s\u00f3n la base de c\u00e0lcul del Valor actual net i de la Taxa interna de retorn.\nPer mesurar la rendibilitat o creixement d'un negoci quan s'entengui que les normes comptables no representen adequadament la realitat econ\u00f2mica.Els fluxos de liquiditat es poden classificar en:\n\nFluxos de caixa operacionals: efectiu rebut o exp\u00e8s com a resultat de les activitats econ\u00f2miques de base de la companyia.\nFluxos de caixa d'inversi\u00f3: efectiu rebut o exp\u00e8s considerant les despeses en inversi\u00f3 de capital que beneficiaran el negoci a futur. (Ex: la compra de maquin\u00e0ria nova, inversions o adquisicions.)\nFluxos de caixa de finan\u00e7ament: efectiu rebut o exp\u00e8s com a resultat d'activitats financeres, com ara recepci\u00f3 o pagament de pr\u00e9stecs, emissions o recompra d'accions i/o pagament de dividends.", "target": "Economia"}, {"text": "El tractat de Madrid va ser un tractat comercial signat el 23 de maig de 1667 a la ciutat de Madrid (Espanya), entre la monarquia hisp\u00e0nica i el Regne d'Anglaterra. B\u00e0sicament va ser una ratificaci\u00f3 dels acords comercials establerts en el tractat de Londres de 1604, trencats per les hostilitats de la guerra anglo-espanyola de 1655-1660.", "target": "Economia"}, {"text": "El poder compensador \u00e9s un terme econ\u00f2mic encunyat per J. K. Galbraith en el seu llibre El capitalisme americ\u00e0 (1956) que ofereix una teoria alternativa a la lliure compet\u00e8ncia com a generador de l'equilibri en els mercats quan aquests estan dominats per un petit nombre de grans empreses amb molt de poder.En el capitalisme cl\u00e0ssic la compet\u00e8ncia perfecta entre un gran nombre de venedors i compradors \u00e9s l'element que porta els mercats a l'equilibri. En el capitalisme modern, els mercats estan dominats per un petit nombre de grans empreses amb un gran poder de mercat i que presenten comportaments monopol\u00edstics.\nSegons Galbraith, en aquest context, per tal que els mercats assoleixin l'equilibri competitiu (en comptes de l'equilibri monopolista o oligopolista) cal que s'erigeixi un poder compensador. Aquest poder compensador pren formes molt diferents:\n\nEn els mercats de productes industrials aquest poder compensador \u00e9s representat per altres grans empreses com a compradores.\nEn el mercat laboral, aquest paper el juguen els sindicats (segons Galbraith no \u00e9s casualitat que els sindicats m\u00e9s poderosos apareguin en els sectors m\u00e9s dominats per les grans corporacions).\nEn els mercats de b\u00e9ns de consum aquest paper el podrien jugar l'aparici\u00f3 dels grans distribu\u00efdors de venda al detall, per exemple empreses com Wal-Mart, que en no poder competir en proximitat o personalitzaci\u00f3 del servei amb el comer\u00e7 tradicional nom\u00e9s poden fer-ho amb preus baixos, esdevenint doncs un instrument a favor del consumidor. En el cas que no apareguin aquest tipus de grans empreses detallistes, aquest paper haur\u00e0 de ser jugat directament pels consumidors mitjan\u00e7ant cooperatives de consum.Cal tenir en compte, per\u00f2, que el poder compensador interacciona en els mercats exclusivament pel costat de la demanda. Aix\u00f2 fa que sigui molt sensible a l'estat de la demanda. Aix\u00ed, quan la demanda \u00e9s d\u00e8bil, el poder del poder compensador es veu refor\u00e7at. Per contra, quan la demanda \u00e9s forta el poder compensador perd poder.\nUn dels elements d'\u00e8xit d'aquesta teoria fou el fet d'oferir una alternativa liberal que justifiqu\u00e9s l'exist\u00e8ncia dels sindicats i defens\u00e9s el seu paper positiu en l'economia. D'altra banda, des d'una perspectiva marxista es criticava que Galbraith ignor\u00e9s tota refer\u00e8ncia al conflicte de classes.", "target": "Economia"}, {"text": "Oppo, nom curt de Guangdong OPPO Mobile Telecommunications Corp, \u00e9s un fabricant de productes electr\u00f2nics amb seu a Dongguan, a la prov\u00edncia de Guangdong, a la Xina. \u00c9s principalment conegut pels seus tel\u00e8fons intel\u00b7ligents. Altres empreses relacionades, i que comparteixen la mateixa marca comercial, s\u00f3n OPPO Shop (Europa), OPPO Corea i la seva filial nord-americana OPPO Digital Inc, que dissenya i fabrica DVDs. No obstant aix\u00f2, operen com a empreses completament diferents.\n\u00c9s subsidi\u00e0ria de BBK Electronics, igual que Vivo, OnePlus i Realme.", "target": "Economia"}, {"text": "El temps hist\u00f2ric \u00e9s una concepci\u00f3 o modelitzaci\u00f3 del temps t\u00edpica de certes teories econ\u00f2miques com l'economia postkeynesiana (o en menor mesura el marxisme) en la qual el temps es considera com un proc\u00e9s irreversible, en el que el coneixement dels fets passats modifica substancialment les decisions futures dels agents econ\u00f2mics.\nAquesta concepci\u00f3 del temps hist\u00f2ric, introdu\u00efda per Joan Robinson (1984), implica que en certs fets econ\u00f2mics dos instants del temps s\u00f3n essencialment diferents i no podem establir per a alguns fets econ\u00f2mics lleis atemporals de comportament dels agents. A m\u00e9s els partidaris de la concepci\u00f3 del temps hist\u00f2ric insisteixen que els fen\u00f2mens han de ser analitzats amb major realisme considerant-los com a processos que s'estenen en el temps. D'acord amb aix\u00f2 assenyalen que en molts casos \u00e9s tremendament cost\u00f3s i dif\u00edcil revertir una acci\u00f3 ja executada. Per exemple en les inversions en equipaments, que es converteixen en costos fixos.", "target": "Economia"}, {"text": "La programaci\u00f3 no lineal consisteix a optimitzar una funci\u00f3 objectiu sotmesa a unes restriccions. A difer\u00e8ncia de la programaci\u00f3 lineal est\u00e0ndard, la funci\u00f3 objectiu i les restriccions poden ser funcions no lineals.", "target": "Economia"}, {"text": "L'inventari, les exist\u00e8ncies o l'estoc, est\u00e0 constitu\u00eft pels b\u00e9ns del patrimoni d'una entitat tals com s\u00f3n les primeres mat\u00e8ries, la producci\u00f3 en proc\u00e9s, els articles acabats i altres materials que s'utilitzin en l'empaquetatge, en l'env\u00e0s del producte acabat o les refeccions per al manteniment que es consumeixen en el cicle d'operacions.A la comptabilitat van a l'actiu circulant. En el cas que es facin obsolets o es deteriorin s'han de reposar. L'estoc obsolet suposa un important cost de gesti\u00f3, financera i operativa, per a una empresa, sobretot per la que realitza gesti\u00f3 de log\u00edstica. Per aix\u00f2 \u00e9s fonamental aconseguir una adequada determinaci\u00f3 de l'objectiu d'aprovisionament i d'estoc m\u00ednim, m\u00e0xim i de seguretat, en funci\u00f3 dels par\u00e0metres de per\u00edode operatiu, consum i retard i tenint en compte els factors de seguretat i garantia en cas d'interrupci\u00f3 del subministrament de recursos propis o de la cadena de subministrament que es vulguin aplicar.", "target": "Economia"}, {"text": "Cam\u00ed de servitud (en angl\u00e8s, The road to serfdom) \u00e9s un llibre escrit per l'economista i fil\u00f2sof austr\u00edac Friedrich von Hayek entre 1940 i 1943, en el qual adverteix del perill d'acabar en una tirania que comporta el control de l'economia per part del govern a trav\u00e9s de la planificaci\u00f3 central. Argumenta que l'aband\u00f3 de l'individualisme i el liberalisme cl\u00e0ssic inevitablement condueix a una p\u00e8rdua de llibertat, la creaci\u00f3 d'un societat opressiva, la tirania d'un dictador, i la servitud de l'individu. Hayek va desafiar la visi\u00f3 general entre els acad\u00e8mics brit\u00e0nic sobre que el feixisme (i el nacionalsocialisme) era una reacci\u00f3 capitalista en contra del socialisme. Va argumentar que feixisme, socialisme i nacionalsocialisme tenien arrels comunes en la planificaci\u00f3 econ\u00f2mica central i donant la preponder\u00e0ncia a l'estat per sobre l'individu.\nDes de la seva publicaci\u00f3 el 1944, Cam\u00ed de servitud ha estat una influent i popular exposici\u00f3 de llibertarisme de mercat. Se n'han venut m\u00e9s de dos milions de c\u00f2pies.Cam\u00ed de Servitud havia de ser l'edici\u00f3 popular del segon volum del tractat de Hayek titulat L'ab\u00fas i la decad\u00e8ncia de la ra\u00f3 i el t\u00edtol estava inspirat en els escrits del pensador liberal cl\u00e0ssic franc\u00e8s del segle xix Alexis de Tocqueville en la \"carretera cap a la servitud\". El llibre fou inicialment publicat a la Gran Bretanya per Routledge el mar\u00e7 de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, i es feu for\u00e7a popular, tot i que Hayek l'anomen\u00e0 \"el llibre que no es podia obtenir\", a causa del racionament de paper que hi havia durant la guerra. Va ser publicat als Estats Units per la University of Chicago Press el setembre de 1944 i aconsegu\u00ed gran popularitat. Per iniciativa de l'editor Max Eastman, la revista americana Reader's Digest en public\u00e0 una versi\u00f3 resumida l'abril de 1945, portant Cam\u00ed de servitud a assolir una \u00e0mplia audi\u00e8ncia m\u00e9s enll\u00e0 dels cercles acad\u00e8mics.\nCam\u00ed de servitud ha tingut un impacte significatiu en el moviment conservador i llibertari econ\u00f2mic del segle XX i encara avui \u00e9s citat amb freq\u00fc\u00e8ncia.", "target": "Economia"}, {"text": "La sobreacumulaci\u00f3 o superacumulaci\u00f3 \u00e9s un concepte de l'economia marxista que defineix la situaci\u00f3 a trav\u00e9s de la qual els inversors, en no tenir l'expectativa d'obtenir una taxa de guany que consideren suficient, opten per deixar de reinvertir el seu capital i plusv\u00e0lua, acumulant-ho sense finalitats productives. Quan la sobreacumulaci\u00f3 es converteix en la t\u00f2nica general del mercat, pot produir crisi o accentuar les ja existents, constituint una de les causes de les crisis c\u00edcliques del capitalisme.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa derivada (en angl\u00e8s, spin-off) \u00e9s un projecte nascut com a extensi\u00f3 d'un altre d'anterior, o, m\u00e9s encara, a una empresa nascuda a partir d'una altra mitjan\u00e7ant la separaci\u00f3 d'una divisi\u00f3 subsidi\u00e0ria o departament de l'empresa per a convertir-se en una empresa per si sola.Els spin-off inclouen:\n\nUna facci\u00f3 dissident d'una organitzaci\u00f3 de membres.\nUna secta d'un culte.\nUna denominaci\u00f3 d'una Esgl\u00e9sia.\nUna branca diversificada d'una companyia m\u00e9s gran. En general els accionistes de l'empresa matriu o mare, reben accions de la nova companyia en la mateixa proporci\u00f3, de manera que la propietat de l'holding roman inalterable.\nUna empresa nova formada per membres d'un centre de recerca, com pot ser una universitat. La finalitat \u00e9s la transfer\u00e8ncia de coneixement amb un \u00e0mbit d'aplicaci\u00f3 ideal per al sector R+D, per la qual cosa gr\u00e0cies a aix\u00f2 ofereix als investigadors la possibilitat de portar a la pr\u00e0ctica empresarial els seus projectes.\nEn la televisi\u00f3 i les historietes, una derivaci\u00f3 \u00e9s una s\u00e8rie de ficci\u00f3 el protagonista de la qual prov\u00e9 d'una s\u00e8rie de ficci\u00f3 anterior, o b\u00e9 que t\u00e9 diferents personatges, per\u00f2 succeeix en el mateix univers (per\u00f2 aquesta s\u00e8rie derivada pot estar no en continu\u00eftat amb la s\u00e8rie de l'origen). Tamb\u00e9 es pot aplicar a videojocs, pel\u00b7l\u00edcules i altres obres de ficci\u00f3.\nUn derivat a Wikipedia es denomina una bifurcaci\u00f3 o fork.\nEls productes civils que s\u00f3n el resultat de la recerca militar o governamental tamb\u00e9 es coneixen com a derivats.", "target": "Economia"}, {"text": "Petr\u00f3leo Brasileiro S.A. (Petrobras; pronunciat Petrubr\u00e0s) \u00e9s una empresa de capital obert, l'accionista majoritari de la qual \u00e9s el Govern del Brasil, sent, per tant, una empresa mixta. Amb seu a Rio de Janeiro, opera actualment en 14 pa\u00efsos, dins de l'\u00e0mbit de l'energia, priorit\u00e0riament en les \u00e0rees d'explotaci\u00f3, producci\u00f3, refinat, comercialitzaci\u00f3 i transport de petroli, gas natural i els seus derivats. L'any 2020, la classificaci\u00f3 anual Forbes Global 2000 va situar a Petrobras com la septuag\u00e8sima major empresa p\u00fablica del m\u00f3n.L'empresa va ser constitu\u00efda el 3 d'octubre de 1953. Va monopolitzar la ind\u00fastria petroliera del Brasil fins al 1997, any en qu\u00e8 es va alliberar el mercat. Tot i aix\u00ed, continua sent l\u00edder amb una producci\u00f3 di\u00e0ria de m\u00e9s de 2 milions de barrils de cru (320 mil metres c\u00fabics). La multinacional \u00e9s propiet\u00e0ria de refineries, petroliers i \u00e9s una gran distribu\u00efdora de derivats del petroli. Petrobras \u00e9s la l\u00edder mundial en desenvolupament de tecnologia per a l'explotaci\u00f3 petrol\u00edfera en aig\u00fces profundes i ultraprofundes.Petrobras estava en 2011 en el cinqu\u00e8 lloc en la classificaci\u00f3 de les majors petrolieres de capital obert del m\u00f3n. En valor de mercat, l'any 2010 va ser la segona major empresa del continent americ\u00e0 i la quarta major del m\u00f3n (la segona del sector energ\u00e8tic), segons dades de Bloomberg i de l'Ag\u00eancia Brasil. En setembre de 2010, l'empresa va registrar el r\u00e8cord de la major capitalitzaci\u00f3 bors\u00e0ria de la hist\u00f2ria: 72,8 bilions de d\u00f2lars (a l'\u00e8poca, 127,4 bilions de reals), pr\u00e0cticament doblant el r\u00e8cord existent, que pertanyia a la Nippon Telegraph and Telephone (NTT), amb 36,8 bilions de d\u00f2lars al novembre de 1987. Petrobras va tancar l'any 2014 amb unes p\u00e8rdues de 21,5 bilions de reals, el pitjor exercici des de 1986 i el primer tancament en vermell des de 1991. La p\u00e8rdua de diners causada per la corrupci\u00f3 entre 2004 i 2012 va ser estimada en 6,2 bilions de reals. El 2015, la Petrobras va tornar a tancar amb p\u00e8rdues, de 34,8 bilions de reals, a causa de la caiguda del preu del barril de petroli en el mercat internacional, de la crisi econ\u00f2mica en el pa\u00eds i de la crisi referent a l'Operaci\u00f3 Lava Jato, que va fer amb que l'empresa suspengu\u00e9s temporalment les seves inversions, el que va afectar de ple la seva xarxa de prove\u00efdors de serveis i equipaments.Petrobras \u00e9s responsable del 0,77% de l'emissi\u00f3 global de gasos hivernacle industrials en el per\u00edode entre 1988 fins a 2015 i, per tant, un dels majors responsables mundials del canvi clim\u00e0tic.", "target": "Economia"}, {"text": "La llibertat econ\u00f2mica \u00e9s la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol b\u00e9 o servei adquirit sense l'\u00fas de la for\u00e7a, frau o robatori. La llibertat econ\u00f2mica encarnada a l'estat de dret, els drets de propietat i la llibertat contractual, i caracteritzada per l'obertura interna i externa dels mercats, la protecci\u00f3 dels drets de propietat i la llibertat d'iniciativa econ\u00f2mica. Actualment, el concepte s'utilitza i s'associa amb el sistema de mercat lliure.\nEls \u00edndexs de llibertat econ\u00f2mica assagen de mesurar la llibertat econ\u00f2mic, i els estudis emp\u00edrics basats en alguns d'aquests r\u00e0nquings han demostrat que estan correlacionats amb el creixement econ\u00f2mic i la reducci\u00f3 de la pobresa.", "target": "Economia"}, {"text": "Obrasc\u00f3n Huarte Lain, S.A. (OHL,BMAD OHL) \u00e9s un grup dedicat a la construcci\u00f3 i als serveis. Neix de la fusi\u00f3 de dues empreses basques Obrasc\u00f3n i Huarte l'any 1997 que a la vegada es fusion\u00e0 el 1999 amb Construcciones Lain filial anglesa del grup brit\u00e0nic John Laing Construction.", "target": "Economia"}, {"text": "L'emprenedoria social \u00e9s un enfocament de persones, grups, empreses de nova creaci\u00f3 o emprenedors, en el qual desenvolupen, financen i implementen solucions a problemes socials, culturals o mediambientals. Aquest concepte es pot aplicar a una \u00e0mplia gamma d'organitzacions, que varien en mida, objectius i creences. Els emprenedors amb \u00e0nim de lucre solen mesurar el rendiment mitjan\u00e7ant m\u00e8triques empresarials com el benefici, la xifra de negoci i l'augment dels preus de les accions. Tanmateix, els emprenedors socials no tenen \u00e0nim de lucre o combinen objectius amb finalitats de lucre amb generar un \"retorn a la societat\" positiu. Per tant, utilitzen m\u00e8triques diferents. L'emprenedoria social acostuma intentar ampliar els objectius socials, culturals i mediambientals sovint associats al tercer sector en \u00e0rees com la reducci\u00f3 de la pobresa, l'atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i el desenvolupament comunitari.\nDe vegades, es poden constituir empreses socials amb \u00e0nim de lucre per donar suport als objectius socials o culturals de l'organitzaci\u00f3, per\u00f2 no com a finalitat en si mateixes. Per exemple, una organitzaci\u00f3 que t\u00e9 com a objectiu proporcionar habitatge i ocupaci\u00f3 a les persones sense llar pot gestionar un restaurant, tant per recaptar diners com per proporcionar ocupaci\u00f3 a les persones sense llar.\nA la d\u00e8cada de 2010, l'emprenedoria social va ser facilitada per l'\u00fas d'Internet, en particular les xarxes socials. Aquests llocs web permeten als emprenedors socials arribar a nombroses persones que no estan geogr\u00e0ficament properes i que comparteixen els mateixos objectius i animar-les a col\u00b7laborar en l\u00ednia, a con\u00e8ixer els problemes, a difondre informaci\u00f3 sobre els esdeveniments i activitats del grup i recaptar fons mitjan\u00e7ant el micromecenatge.\nEn els darrers anys, els investigadors demanen una millor comprensi\u00f3 de l'ecosistema en qu\u00e8 es desenvolupa l'emprenedoria social i de les empreses socials. Aix\u00f2 els ajudar\u00e0 a formular una millor estrat\u00e8gia i a ajudar a assolir el seu objecte de doble bottom line.", "target": "Economia"}, {"text": "El salari d'equilibri \u00e9s un tipus d'equilibri econ\u00f2mic en el que el salari que no provoca ni un exc\u00e9s d'oferta ni de demanda de treballador, \u00e9s a dir, \u00e9s el punt on l'oferta i la demanda de treballadors s'iguala.\n\u00c9s a dir, \u00e9s el punt on la corba d'oferta de treball s'iguala amb la corba de demanda de treball. El nombre d'hores ofertes pels oferents de treball \u00e9s exactament igual al nombre d'hores que desitgen les empreses.\nSi el salari fos superior, hi hauria un exc\u00e9s d'oferta o excedent de treball que faria baixar el valor del salari d'equilibri. Si el salari fos inferior, i hauria un exc\u00e9s de demanda i s'elevaria el valor del salari d'equilibri.", "target": "Economia"}, {"text": "FOAK \u00e9s un acr\u00f2nim en angl\u00e8s de \u00abfirst of a kind \u00bb que significa primer d'una nova classe. \u00c9s una paraula de l'argot de m\u00e0rqueting i d'economia per designar la primera generaci\u00f3 de productes o serveis que utilitzen una nova tecnologia o disseny. \u00c9s una variaci\u00f3 al concepte de prototip, s\u00e8rie experimental que precedeixen la producci\u00f3 normal. Aquests generalment tenen un cost significativament superior, com que pel fenomen de la corba d'aprenentatge el cost de producci\u00f3 dels subseq\u00fcents generacions baixa. Per designar la tecnologia madura, de vegades s'utilitza l'argot NOAK, acr\u00f2nim de \u00abnth of a kind\u00bb (en\u00e8sima d'una classe). La transici\u00f3 de FOAK a NOAK inevitablement passa per una corba d'aprenentatge tecnol\u00f2gic.IBM va crear el programa FOAK per a fomentar la transici\u00f3 d'un model d'innovaci\u00f3 tancada a innovaci\u00f3 oberta en formalitzar una col\u00b7laboraci\u00f3 estreta entre d'un costat el departament de recerca i desenvolupament i el servei comercial i d'un altre costat un client major. Aquest tres partits havien de col\u00b7laborar per resoldre un problema comercialment important i conceptualment interessant. A m\u00e9s la plantilla havia de treballar durant un temps a la mateixa seu del client per observar el problema i les possibles solucions in vivo. Aquesta nova manera d'organitzar la recerca i la innovaci\u00f3 havia d'accelerar els proc\u00e9s de desenvolupament tot i adaptar-la millor a les veritables necessitats.IBM obt\u00e9 els drets d'utilitzar la soluci\u00f3 en d'altres entorns i obt\u00e9 la propietat intel\u00b7lectual de les solucions desenvolupades per la plantilla en el proc\u00e9s de recerca de noves solucions. Henry Chesbrough constat\u00e0 a m\u00e9s: \u00abPer\u00f2 IBM encara obtenia quelcom m\u00e9s: l'oportunitat d'exposar el seu personal de recerca interna a problemes de primer nivell a la mateixa seu del seu client\u00bb.", "target": "Economia"}, {"text": "El Sistema de Reserva Federal (Federal Reserve System, abreviat FED) \u00e9s el sistema bancari central dels Estats Units d'Am\u00e8rica creat al 1913 amb seu a Washington DC. \u00c9s un consorci publicoprivat compost per una Junta de Governadors, el Comit\u00e8 Federal de Mercat Obert, dotze Bancs de Reserva Federal regionals i de bancs privats membres.\nLa Junta de Governadors del Sistema de Reserva Federal \u00e9s una ag\u00e8ncia governamental independent, subjecta a la Llei de Llibertat d'Informaci\u00f3 (Freedom of Information Act). Les seves decisions no han de ser aprovades pel President o per persones de la branca executiva o legislativa del govern. La Junta de Governadors no rep diner del Congr\u00e9s i el seu mandat perdura en diversos governs i legislatures. Tan bon punt el president designa un membre de la junta, aquest es fa independent. Amb tot, pot ser destitu\u00eft pel president segons que s'estableix a la secci\u00f3 242, T\u00edtol 12, del Codi dels EUA.\nEl Sistema de Reserva Federal fou creat el 23 de desembre de 1913 per la Llei de Reserva Federal (Federal Reserve Act). Tots els bancs nacionals hagueren d'unir-se al sistema. Els bitllets de la Reserva Federal (Federal Reserve Notes) foren creats per tenir una oferta monet\u00e0ria flexible.", "target": "Economia"}, {"text": "El BIC \u00e9s un codi d'identificaci\u00f3 per a bancs. Els codis estan regularitzats per la norma ISO 9362. Aquest codi s'utilitza, entre altres coses, per a les transfer\u00e8ncies banc\u00e0ries internacionals.\nEl BIC t\u00e9 l'estructura seg\u00fcent: AAAABBCC, en qu\u00e8:\n\nAAAA \u00e9s el codi del banc (lletres)\nBB \u00e9s el codi de l'estat (lletres)\nCC \u00e9s el codi de la zona geogr\u00e0fica (lletres i/o n\u00fameros)", "target": "Economia"}, {"text": "Un mercat \u00e9s l'espai, actual, virtual o metaf\u00f2ric, en el qual un mercat opera. El terme \u00e9s tamb\u00e9 usat en un context legal per fer denotar l'actual entorn de consum, \u00e9s a dir, el 'm\u00f3n real' en el qual productes i servicis s\u00f3n prove\u00efts i consumits.", "target": "Economia"}, {"text": "Es coneix com cadena de subministrament un sistema d'activitats, d\u2019organitzacions, persones, informaci\u00f3 i recursos implicats en el subministrament d\u2019un producte o servei a un consumidor, en el m\u00f3n del comer\u00e7. Les activitats de la cadena de subministrament de productes impliquen la transformaci\u00f3 de recursos naturals, mat\u00e8ries primeres i components en un producte acabat i el seu lliurament al client final. Els productes d'una cadena de subministrament sofisticada, ja siguin tangibles o intangibles, poden entrar a una altra cadena de subministrament en qualsevol punt on el valor residual sigui reciclable. Les cadenes de subministrament enllacen les cadenes de valor. Els \u00abprove\u00efdors de primer nivell\u00bb subministren directament al client (pel seu negoci o pel seu consum final); els de segon nivell s\u00f3n prove\u00efdors als del primer nivell, etc.", "target": "Economia"}, {"text": "En finances, la taxa de canvi entre dues monedes especifica quin \u00e9s el valor d'una moneda en relaci\u00f3 amb una altra, que es mesura pel nombre d'unitats de moneda d'un pa\u00eds que es necessiten per adquirir una unitat monet\u00e0ria de l'altre. Tamb\u00e9 se l'anomena habitualment tipus de canvi. Per exemple, a 6 d'octubre del 2005 1 euro val 137,26 iens japonesos (1 ien val 0.007284 euros) i 0,6820 lliures esterlines (1 lliura esterlina val 1,4669 euros). Hi ha dos sistemes de taxes de canvi:\n\nTaxa de canvi fixa: \u00e9s determinada r\u00edgidament pel Banc Central emissor de la moneda determinada, que estableix un canvi fix d'una moneda respecte a una altra. Per exemple, les monedes que havien de ser reempla\u00e7ades per l'euro tenien, anys abans de la seva desaparici\u00f3, un canvi fix respecte a la nova moneda de la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria europea.\nTaxa de canvi flexible o flotant: en aquest cas es determina pel joc de l'oferta i la demanda dels mercats financers mundials i pot canviar di\u00e0riament. Al llarg de la hist\u00f2ria els tipus de canvis han tendit a flexibilizar-se. En 1973 els EUA va decidir abandonar el patr\u00f3 or.", "target": "Economia"}, {"text": "Dominique Strauss-Kahn (pronunciaci\u00f3 [d\u0254minik st\u0281os kan]), (Neuilly-sur-Seine, Fran\u00e7a, 25 d'abril de 1949), sovint referit a com DSK, \u00e9s un economista, advocat, i pol\u00edtic franc\u00e8s, membre del Partit Socialista (PS). Fou triat com el nou director del Fons Monetari Internacional el 28 de setembre de 2007 amb el suport de Nicolas Sarkozy. El 15 de maig de 2011 deix\u00e0 el c\u00e0rrec, ja que fou imputat per un presumpte delicte d'agressi\u00f3 sexual.Strauss-Kahn fou ministre d'Economia, Finances i Ind\u00fastria de 1997 fins al 1999 com a part del govern de centreesquerra de la \"Gauche plurielle\" de Lionel Jospin a ran de les eleccions legislatives franceses de 1997. Pertany a l'ala centreesquerra del PS i busc\u00e0 la nominaci\u00f3 en el prim\u00e0ries a la candidatura presidencial socialista per a l'elecci\u00f3 de 2007, per\u00f2 fou derrotat per S\u00e9gol\u00e8ne Royal el novembre del 2006.\nEl 14 de maig de 2011, Strauss-Kahn fou arrestat a Nova York en ser acusat d'agressi\u00f3 sexual. S'ha especulat \u00e0mpliament sobre la nominaci\u00f3 de Strauss-Kahn per a l'elecci\u00f3 de president de la Rep\u00fablica francesa per al PS el 2012; els sondejos el declaraven favorit entre els militants d'aquest partit.", "target": "Economia"}, {"text": "El contracte de facturatge \u00e9s b\u00e0sicament, aquell contracte pel qual un comerciant o fabricador cedeix a un factor (empresa de facturatge), els seus drets sobre cr\u00e8dits a canvi que la societat de facturatge els els aboni anticipadament, per\u00f2 deduint d'aquest import una comissi\u00f3.El facturatge o factoring \u00e9s un producte financer que els bancs o caixes d'estalvi ofereixen a les empreses. Suposa donar dos serveis: administraci\u00f3 de cobraments i finan\u00e7ament. A trav\u00e9s d'aquesta operaci\u00f3, una empresa o comerciant contracta a un banc o entitat financera la gesti\u00f3 de tots els seus cobraments i l'aven\u00e7 dels mateixos en canvi d'un inter\u00e8s.\nEl facturatge \u00e9s la prestaci\u00f3 d'un conjunt de serveis administratiu-financers que realitza la companyia de facturatge a un Client (empresa venedora), respecte de la facturaci\u00f3 a curt termini, originada per la venda de mercaderies o prestaci\u00f3 de serveis, i que li cedeix la citada empresa venedora a la companyia de facturatge. Consisteix en la compra dels cr\u00e8dits originats per la venda de mercaderies a curt termini.", "target": "Economia"}, {"text": "La Junta de Comer\u00e7 (Junta de Comercio en castell\u00e0), va ser una organitzaci\u00f3 nascuda amb la finalitat de promoure el comer\u00e7 i la ind\u00fastria. El seu \u00e0mbit d'actuaci\u00f3 era Castella i va ser creada per Carles II d'Habsburg el 1679.La Junta de Comer\u00e7 va fracassar en la seua tasca, sent un organisme totalment inefica\u00e7 a principis del segle xviii. A partir de 1730, Felip V intenta reorganitzar l'antiga Junta agregant-li organismes afins. En aquella nova etapa l'organisme tampoc no tindria massa \u00e8xit, per\u00f2 la seua reaparici\u00f3 provoc\u00e0 la creaci\u00f3 de Juntes Particulars de Comer\u00e7, destacant-ne la de Val\u00e8ncia (1762) i, sobretot, la de Barcelona (1758), que es convertiria en un \u00f2rgan d'actuaci\u00f3 de la burgesia catalana, i l'\u00e8xit de la qual explicaria la poca penetraci\u00f3 de les Societats d'Amics del Pa\u00eds a Catalunya.", "target": "Economia"}, {"text": "El model input-output \u00e9s un model econ\u00f2mic desenvolupat per Wassily Leontief (1905-1999) pel qual va obtenir el Premi Nobel d'Economia l'any 1973. Sovint \u00e9s denominat com a model de Leontief. El prop\u00f2sit fonamental del model IO \u00e9s analitzar la interdepend\u00e8ncia d'ind\u00fastries en una economia. El model ve a mostrar com les sortides d'una ind\u00fastria (outputs) s\u00f3n les entrades d'una altra (inputs), mostrant una interrelaci\u00f3 entre elles. En l'actualitat \u00e9s un dels models econ\u00f2mics m\u00e9s emprats en economia.", "target": "Economia"}, {"text": "La gran diverg\u00e8ncia \u00e9s el nom usat per explicar el diferent desenvolupament d'Occident respecte altres regions amb capacitat per esdevenir pot\u00e8ncies econ\u00f2miques a partir del segle xix i que va acabar suposant l'hegemonia d'aquest. El terme va ser encunyat per Eric Jones i es refereix a un proc\u00e9s que culmina a la d\u00e8cada de 1980 quan altres \u00e0rees del m\u00f3n assoleixen nivells de prosperitat similars o superiors als pa\u00efsos occidentals.", "target": "Economia"}, {"text": "El Llibre diari \u00e9s un llibre comptable on es recullen, dia a dia, els fets econ\u00f2mics d'una empresa. L'anotaci\u00f3 d'un fet econ\u00f2mic en el llibre Diari es diu assentament. Els assentaments s\u00f3n anotacions registrades pel sistema de partida doble i contenen entrades de d\u00e8bit en un o m\u00e9s comptes i cr\u00e8dit en d'altres de tal manera que la suma dels d\u00e8bits sigui igual a la suma dels cr\u00e8dits.\nEs garanteix aix\u00ed que es mantingui l'equaci\u00f3 de comptabilitat. Depenent del sistema d'informaci\u00f3 comptable, alguns assentaments s\u00f3n autom\u00e0tics i poden utilitzar-se en conjunci\u00f3 amb els assentaments manuals per al manteniment de registres.", "target": "Economia"}, {"text": "El quatern era una moneda catalana de bill\u00f3 creada per Pere II per decisi\u00f3 del IX de les calendes d'abril de 1212. Tamb\u00e9 se l'anomenava moneda de Cort. El seu valor era de quatre marcs d'argent i vuit de coure.", "target": "Economia"}, {"text": "The American Economic Review \u00e9s una revista acad\u00e8mcia d'economia que publica dotze n\u00fameros anualment. \u00c9s publicada per l'American Economic Association. Es va publicar per primer cop el 1911, i \u00e9s considerada una de les revistes m\u00e9s prestigioses en el seu camp. L'editor en cap \u00e9s Pinelopi Koujianou Goldberg (Universitat Yale). L'editor anterior era Robert Moffitt. La revista t\u00e9 la seu a Pittsburgh.El n\u00famero de maig de la revista \u00e9s conegut amb el nom de \"Papers and Proceedings\". Seleccionar els millors papers i discussions relacionades.", "target": "Economia"}, {"text": "Les pol\u00edtiques p\u00fabliques de desenvolupament local (DEL) aprofiten els recursos del territori (end\u00f2gens) i fomenten la cooperaci\u00f3 p\u00fablico-privada per estimular el creixement econ\u00f2mic, crear ocupaci\u00f3 i, en definitiva, millorar la qualitat de vida dels ciutadans.\nLes pol\u00edtiques de DEL aspira a fomentar el creixement econ\u00f2mic, la diversificaci\u00f3 econ\u00f2mica i a millorar el nivell de vida i de l'ocupaci\u00f3 de la poblaci\u00f3. El potencial de desenvolupament d'un territori es basa en diferents factors: econ\u00f2mics, socials, tecnol\u00f2gics, institucionals, infraestructurals, mediambiental, cultural, etc.\nEl DEL pot ultrapassar l'\u00e0mbit municipal: a Barcelona, l'\u00c0rea Matropolitana de Barcelona \u00e9s la unitat d'acci\u00f3. Inclou als tres sectors productius (primari, seundari i terciari). Requereix una planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica i la participaci\u00f3 de tots els agents, tant p\u00fablics com privats. L'administraci\u00f3 local ha de liderar per tal d'impulsar, coordinar i regular el conjunt d'agents.\nLes ag\u00e8ncies de desenvolupament local (a Barcelona, BCN Activa) s\u00f3n les responsables d'implementar l'estrat\u00e8gia de desenvolupament, en coordinar les accions dels diferents actors i prestant els serveis requerits per les empreses i les persones.", "target": "Economia"}, {"text": "L'ocupaci\u00f3 \u00e9s la relaci\u00f3 regulada entre dues parts en virtut d'un contracte formal o de fet, individual o col\u00b7lectiu, pel qual el treballador rep una remuneraci\u00f3 o salari. Al treballador contractat se l'anomena empleat i a la persona contractant ocupador.En un sentit ampli, el terme ocupaci\u00f3 s'utilitza com a ant\u00f2nim de desocupaci\u00f3 i designa tota feina per la qual es genera un ingr\u00e9s monetari o, gen\u00e8ricament, una renda. \u00c9s a dir, que inclou a m\u00e9s a m\u00e9s del treball assalariat, el treball aut\u00f2nom i en general, el realitzat per la poblaci\u00f3 ocupada, \u00e9s a dir, per la part de la poblaci\u00f3 activa que efectivament est\u00e0 treballant per obtenir un benefici econ\u00f2mic. A la majoria de les estad\u00edstiques s'inclou entre la poblaci\u00f3 activa els integrants de les unitats econ\u00f2miques familiars que participen en la producci\u00f3. El debat d'aquests conceptes i categories porta a sostenir que el treball dom\u00e8stic tamb\u00e9 forma part de la feina i cal recon\u00e8ixer el valor que genera.\nLa taxa d'ocupaci\u00f3 o taxa de desocupaci\u00f3, \u00e9s el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la poblaci\u00f3 en edat de treballar (o poblaci\u00f3 en edat laboral). En canvi, la taxa d'activitat \u00e9s el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la poblaci\u00f3 activa. Aquesta poblaci\u00f3 activa es compon de tots els que tenen una ocupaci\u00f3 m\u00e9s tots aquells que no en tenen, per\u00f2 ho estan buscant. Per tant, la poblaci\u00f3 activa sempre \u00e9s menor que la poblaci\u00f3 en edat laboral, ja que sempre hi ha un conjunt de persones en edat i condici\u00f3 d'aconseguir una feina que no ho desitgen.", "target": "Economia"}, {"text": "Producci\u00f3, en economia, \u00e9s la creaci\u00f3 i processament de b\u00e9ns i mercaderies, inclosa la seva concepci\u00f3, el seu processament en les diverses etapes i el finan\u00e7ament que ofereixen els bancs. Es considera un dels principals processos econ\u00f2mics, el mitj\u00e0 a trav\u00e9s del qual el treball hum\u00e0 crea riquesa. Pel que fa als problemes que comporta la producci\u00f3, tant els productors privats com el sector p\u00fablic han de tenir en compte diverses lleis econ\u00f2miques, dades sobre els preus i recursos disponibles. Els materials o recursos utilitzats en el proc\u00e9s de producci\u00f3 es denominen factors de producci\u00f3.\nEl llindar de producci\u00f3 \u00e9s la producci\u00f3 m\u00ednima d'un element que fa que resulti m\u00e9s barat produir-lo que comprar-lo. A l'hora de fabricar un producte, les empreses han de valorar si de la seva producci\u00f3 n'obtindran beneficis. Cal saber si ser\u00e0 m\u00e9s convenient produir components necessaris com a primeres mat\u00e8ries o comprar-lo a un prove\u00efdor.\nLa f\u00f3rmula per a determinar el valor del llindar de producci\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent:\n\n \n \n \n Q\n =\n \n \n \n C\n F\n \n \n p\n \u2212\n C\n V\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle Q={\\frac {CF}{p-CV}}}\n ,on:\n\nQ \u00e9s el nivell de necessitat del producte,\nCF s\u00f3n els costos fixos,\np \u00e9s el preu de compra, i\nCV s\u00f3n els costos variablesEl cost total de compra \u00e9s: \n \n \n \n p\n \u22c5\n Q\n \n \n {\\displaystyle p\\cdot Q}\n , i el cost total variable \u00e9s \n \n \n \n C\n F\n +\n C\n V\n +\n Q\n \n \n \n {\\displaystyle CF+CV+Q\\,}\n .", "target": "Economia"}, {"text": "En optimitzaci\u00f3 matem\u00e0tica, el m\u00e8tode s\u00edmplex (o algorisme s\u00edmplex) de Dantzig \u00e9s un algorisme popular de programaci\u00f3 linal. La revista Computing in Science and Engineering el va llistar com un del 10 algorisme m\u00e9s importants del segle xx.El nom de l'algorisme es deriva del concepte d'un s\u00edmplex i va ser derivat per T. S. Motzkin. Els s\u00edmplex no s'utilitzen en el m\u00e8tode, de fet, per\u00f2 una interpretaci\u00f3 del m\u00e8tode \u00e9s que opera amb cons simplicials, i aix\u00f2 es converteix en s\u00edmplexs amb una restricci\u00f3 addicional. Els cons simplicials en q\u00fcesti\u00f3 s\u00f3n les cantonades (per exemple, els ve\u00efns dels v\u00e8rtexs) d'un objecte geom\u00e8tric anomenat pol\u00edtop. La forma d'aquest pol\u00edtop \u00e9s definida per les restriccions aplicades en la funci\u00f3 objectiu.", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia \u00e9s l'activitat humana que consisteix en la producci\u00f3, distribuci\u00f3, intercanvi i consum de b\u00e9ns i serveis. Habitualment fa refer\u00e8ncia a l'activitat econ\u00f2mica d'un estat, per\u00f2 tamb\u00e9 s'utilitza per a altres \u00e0mbits.En economia, un joc \u00e9s qualsevol situaci\u00f3 estrat\u00e8gica en la qual intervenen dos o m\u00e9s agents econ\u00f2mics i el resultat final dep\u00e8n tant del que decideix cada agent econ\u00f2mic com de les decisions de la resta.", "target": "Economia"}, {"text": "La gesti\u00f3 del coneixement \u00e9s una disciplina acad\u00e8mica transversal establerta durant la d\u00e8cada de 1990. S'encarrega de dissenyar i implementar sistemes per a identificar, capturar i compartir sistem\u00e0ticament tot el coneixement involucrat dins d'una organitzaci\u00f3, per tal que aquest pugui proporcionar valor afegit i contribuir a la consecuci\u00f3 dels objectius perseguits per la mateixa organitzaci\u00f3. Inclou \u00e0mbits com la gesti\u00f3 empresarial, gesti\u00f3 estrat\u00e8gica, inform\u00e0tica i gesti\u00f3 documental.", "target": "Economia"}, {"text": "Mustawfi era un funcionari isl\u00e0mic medieval encarregat de la comptabilitat i actuant com a comptable general. El t\u00edtol va apar\u00e8ixer amb els gazn\u00e8vides i despr\u00e9s els selj\u00facides. Sota els mongols l'ofici corresponia a un superintendent de finances provincials. Sota els tim\u00farides, saf\u00e0vides i qajars els mustawfis eren secretaris d'estat encarregats dels comptes del tresor p\u00fablic. La funci\u00f3 va existir tamb\u00e9 a Egipte sota fatimites i ai\u00fabides, per\u00f2 amb un rang inferior.", "target": "Economia"}, {"text": "La paradoxa de l'estalvi (en angl\u00e8s paradox of thrift) \u00e9s una paradoxa econ\u00f2mica formulada per John Maynard Keynes.\nLa paradoxa demostra que si tothom estalvia m\u00e9s diners durant un per\u00edode de recessi\u00f3, llavors el nivell de demanda agregada caur\u00e0 i aix\u00f2 repercutir\u00e0 en un nivell total d'estalvi de l'economia menor. Aix\u00f2 s'explica perqu\u00e8 un augment de l'estalvi de tots els individus implica una disminuci\u00f3 del consum total i una disminuci\u00f3 de la demanda agregada es tradueix en un menor creixement (o decreixement) econ\u00f2mic. Aquesta paradoxa es basa en l'assumpci\u00f3 keynesiana que les recessions econ\u00f2miques s\u00f3n degudes a caigudes de la demanda agregada.\nEs tracta doncs d'una variant del dilema del presoner, ja que estalviar \u00e9s benefici\u00f3s per a cada individu per\u00f2 si tothom estalvia llavors \u00e9s nociu per a l'economia en conjunt. \u00c9s una paradoxa perqu\u00e8 \u00e9s exactament el contrari que suggereix el sentit com\u00fa.\nEconomistes no keynesians critiquen aquesta teoria basant-se en dos aspectes. En primer lloc si la demanda cau i els preus baixen, els preus baixos estimularan la demanda i aix\u00f2 amortitzar\u00e0 la caiguda i reactivar\u00e0 el cicle econ\u00f2mic. I en segon lloc, l'estalvi s\u00f3n fons disponibles per a pr\u00e9stecs. Aix\u00ed doncs un augment de l'estalvi far\u00e0 disminuir el tipus d'inter\u00e8s i estimular\u00e0 la demanda de pr\u00e9stecs i la inversi\u00f3.\nEs va afirmar ja l'any 1714 a La faula de les abelles i pensaments similars daten de l'antiguitat.", "target": "Economia"}, {"text": "En comptabilitat, el valor residual \u00e9s el valor m\u00ednim d'un actiu al final de la seva vida \u00fatil. Per exemple, un cotxe vell t\u00e9 un cert valor residual perqu\u00e8, encara que hagi deixat de funcionar, conserva el valor dels materials que el componen, que es poden vendre com a ferralla. El valor residual d'un actiu es pot calcular restant els costos d'amortitzaci\u00f3 i depreciaci\u00f3 del seu valor inicial quan era nou. \u00danicament es calcula sobre els actius immobilitzats. En alguns casos, \u00e9s la llei la que marca un valor residual de refer\u00e8ncia, donat com a percentatge del valor inicial.", "target": "Economia"}, {"text": "Els germans Joaquim i Mari\u00e0 Vayreda i Vila, que freq\u00fcentaven Par\u00eds amb motiu de les seves activitats art\u00edstiques, assimilaren all\u00e0 un tipus d'iconografia coneguda amb el nom d'Art de Sant Sulpici, donat que el desenvolupaven bon nombre d'artistes instal\u00b7lats al barri parisenc que duu el nom del sant. Joaquim Vayreda, junt amb el tamb\u00e9 pintor J. Berga i Boix, dugu\u00e9 a terme un assaig t\u00e8cnic destinat a donar ocupaci\u00f3 als alumnes avantatjats de l'Escola de Dibuix d'Olot, als quals s'oferia la possibilitat de desenvolupar professionalment la seva capacitat art\u00edstica.\nD'aquesta m\u00fatua col\u00b7laboraci\u00f3 nasqu\u00e9 la primera ind\u00fastria d'imatgeria religiosa, que arrel\u00e0 tot seguit a la poblaci\u00f3 i constitueix actualment una de les seves activitats artesanals m\u00e9s peculiars i conegudes. En 1880 la societat es deia \"Vayreda, Berga i Cia\", que es transform\u00e0 dos anys despr\u00e9s en \"EL ARTE CRISTIANO\". Nombrosos artistes, entre els quals es troben escultors amb prestigi internacional han passat de llavors en\u00e7\u00e0 pels tallers d'aquesta empresa degana, creant imatges que han donat prestigi a la marca i han estat tamb\u00e9 exportades a diversos pa\u00efsos dels cinc continents.\nLes est\u00e0tues realitzades en pasta cartr\u00f3 fusta tenen la concessi\u00f3 afirmativa per part de la Sagrada Congregaci\u00f3 de ritus i indulg\u00e8ncies, i per tant, la consideraci\u00f3 de material noble i venerable.", "target": "Economia"}, {"text": "Atorgament d'escriptura p\u00fablica \u00e9s l'acte en qu\u00e8 els socis o propietari d'una empresa o societat signen l'escriptura de constituci\u00f3 de l'empresa a trav\u00e9s i davant del notari. I per tant estan obligats a complir i a fer complir aquesta escriptura.", "target": "Economia"}, {"text": "DAX (Abreviatura de Deutscher Aktienindex) \u00e9s l'\u00edndex borsari m\u00e9s important d'Alemanya. Reflecteix el comportament de les accions dels blue chips, que s\u00f3n les trenta principals empreses cotitzades a la Borsa de Frankfurt seleccionades per la seva capitalitzaci\u00f3 i volum de contractaci\u00f3. El terme DAX \u00e9s una marca registrada pertanyent a l'operadora de l'\u00edndex, Deutsche B\u00f6rse AG. La data base del DAX \u00e9s el 30 de desembre de 1987 i va partir del valor base de 1.000 punts.\nEl c\u00e0lcul del DAX el realitza el sistema Xetra cada segon al llarg d'una sessi\u00f3 i consisteix en una mitjana aritm\u00e8tica ponderada per capitalitzaci\u00f3. Les sessions transcorren de dilluns a divendres. La seva obertura \u00e9s a les 9:00 i el tancament es produeix un cop conclosa la subhasta de tancament de preus del Xetra, que s'inicia a les 17:30. Des del 18 de juny de 1999, per al c\u00e0lcul del DAX nom\u00e9s es tenen en compte aquelles empreses cotitzades al Xetra.", "target": "Economia"}, {"text": "La refeudalitzaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s hist\u00f2ric que es va donar a partir de la crisi del segle xiv a diferents parts d'Europa.El terme tamb\u00e9 s'aplica, al context de la teoria de l'esfera p\u00fablica de J\u00fcrgen Habermas a determinats fen\u00f2mens de les societats contempor\u00e0nies, quan s'atorguen certs privilegis a grups organitzats.", "target": "Economia"}, {"text": "Una caixa expositora \u00e9s l'embalatge que compleix una doble funci\u00f3: de transport i com a expositor de producte en el punt de venda. Els principals models de caixa expositora s\u00f3n:\n\nCaixa amb tapa. \u00c9s una caixa en qu\u00e8 les tapes s'obren al punt de venda i doblegant-se sobre si mateixa, s'encaixa al fons a manera de r\u00e8tol. Aquest tipus d'embalatge se sol situar en taulells o al costat de caixes enregistradores i est\u00e0 destinat a productes de compra compulsiva.\nCaixa amb pretallats. Es tracta d'una caixa est\u00e0ndard (generalment, de solapes o wrap around) a la qual s'ha practicat una l\u00ednia de pretallats en un o diversos dels seus costats. Aquest tall permet arrencar part de l'embalatge deixant aix\u00ed el producte exposat al prestatge. Els tipus de pretallats m\u00e9s comuns s\u00f3n:\nPerimetral. La l\u00ednia de punts recorre horitzontalment tot el per\u00edmetre de la caixa.\nOblic. El pretallat adopta la forma de falca mostrant una major superf\u00edcie d'exposici\u00f3 al front i una protecci\u00f3 progressiva en els laterals de la caixa. Aquest disseny es considera m\u00e9s est\u00e8tic que l'anterior pel que la seva popularitat \u00e9s creixent en els comer\u00e7os de lliure servei.De finestra. El pretallat configura una finestra frontal o superior per on es pot disposar el producte.\nD'obertura frontal. El tall previ forma una finestra frontal, que es perllonga per la part superior de la caixa abastant una de les solapes superiors, mostrant una major superf\u00edcie d'exposici\u00f3.La cinta d'esquin\u00e7at es pot considerar una variaci\u00f3 del pretallat. Consisteix en una cinta pl\u00e0stica (dos, en el cas de wrap around) que es col\u00b7loca a l'interior de la caixa i que possibilita la seva neta obertura tirant de la mateixa.Mebalatge doble. Es compon de dues peces unides entre si mitjan\u00e7ant diversos punts d'enganxat. La part inferior actua com a safata i va impresa en alta qualitat. L'altra es col\u00b7loca damunt encastada entre el producte i la base sent de pitjor qualitat tant en la seva composici\u00f3 com en el tipus d'impressi\u00f3. La tapa s'assenta sobre la base passant aix\u00ed a suportar la c\u00e0rrega de l'apilament. A la botiga, es despr\u00e8n la coberta amb gran facilitat (usant tres dits) deixant el producte exposat sobre el lineal. El conjunt es munta en una m\u00e0quina que plega i enganxa, de doble introductor i diversos punts d'enganxat i es pot utilitzar en l\u00ednies d'envasat autom\u00e0tic, ja que es comporta com una caixa de solapes.\nExposici\u00f3 informal. Per tal d'agilitar les tasques de manipulaci\u00f3, trobem freq\u00fcentment en els supermercats embalatges exposats que no van ser concebuts amb aquesta finalitat. Aix\u00ed passa amb aquells que s'esquincen amb c\u00fater o amb cinta d'esquin\u00e7at deixant al producte sobresortir per la part superior. Els missatges de la caixa es corresponen a un embalatge de transport (codi de barres, nombre d'unitats, pes, etc.) I no a un promocional (caracter\u00edstiques, missatges publicitaris, etc.) Pel que la impressi\u00f3 general resulta molt pobre. Se sol donar en begudes, lleixius, olis, llet i altres productes de baix valor afegit.", "target": "Economia"}, {"text": "L'Econ\u00f2mic \u00e9s un setmanari d'informaci\u00f3 i an\u00e0lisi en catal\u00e0 sobre l'empresa que va arribar als quioscos per primera vegada el 19 de juny del 2010.La publicaci\u00f3, de color salm\u00f3, aporta elements de reflexi\u00f3 per poder interpretar millor l'actualitat econ\u00f2mica de Catalunya i el m\u00f3n. En l'\u00e0mbit empresarial s'interessa per les petites i mitjanes empreses, i m\u00e9s per l'economia productiva que per la financera.La publicaci\u00f3 est\u00e0 editada per Tallers d'Iniciatives Editorials, una empresa constitu\u00efda el gener del 2010 per un grup de periodistes del desaparegut setmanari Dossier Econ\u00f2mic. La societat va signar un acord amb Hermes Comunicacions, editora d'El Punt, i propiet\u00e0ria de la Corporaci\u00f3 Catalana de Comunicaci\u00f3, editora de l'Avui, amb l'objectiu de distribuir el setmanari cada dissabte amb els dos diaris.El director de L'Econ\u00f2mic \u00e9s Ramon Roca, que exercia de redactor en cap a la publicaci\u00f3 Dossier Econ\u00f2mic fins al moment del tancament.", "target": "Economia"}, {"text": "L 'economia de Jamaica dep\u00e8n molt dels serveis, que representen m\u00e9s del 70% del PIB. Lo pa\u00eds t\u00e9 recursos naturals, principalment bauxita, i un clima ideal conducive a agricultura i tamb\u00e9 turisme. La descoberta de bauxita en els anys 1940 i l'establiment subseg\u00fcent de la ind\u00fastria de transformaci\u00f3 de bauxita en al\u00famina va canviar l'economia de Jamaica de sucre i pl\u00e0tans. Nels anys 1970, Jamaica hi havia emergit com a dirigent mundial dins exportaci\u00f3 d'aquests minerals com inversi\u00f3 estrangera van augmentar.Debilitat en el sector financer, especulaci\u00f3, i els nivells m\u00e9s baixos d'inversi\u00f3 erosionen confian\u00e7a en el sector productiu. El govern continua els seus esfor\u00e7os per aixecar deute sobir\u00e0 nou en local i mercats financers internacionals per tal de con\u00e8ixer les seves obligacions de deute de d\u00f2lar dels EUA, a mop amunt liquiditat per mantenir el tipus de canvi i per ajudar finan\u00e7ar el d\u00e8ficit de pressupost actual.", "target": "Economia"}, {"text": "Les barreres t\u00e8cniques al comer\u00e7 s\u00f3n especificacions i caracter\u00edstiques, de qualitat i seguretat, que dicten els estats de manera unilateral. Els productes que vulguin ser importats dins el territori duaner de cada estat hauran de complir certs requisits per tal de poder ser introdu\u00efts. Les raons per les quals els estats poden aplicar aquestes mesures s\u00f3n:\n\nProtecci\u00f3 d'\u00e9ssers vius: persones, flora i fauna.\nManteniment de l'ordre p\u00fablic.\nProtecci\u00f3 del medi ambient.\nProtecci\u00f3 de la propietat industrial.\nProtecci\u00f3 de patrimoni hist\u00f2ric, art\u00edstic o arqueol\u00f2gic.Les barreres t\u00e8cniques s\u00f3n considerades barreres no aranzel\u00e0ries del comer\u00e7 internacional. Una manera d'exercir proteccionisme als productes que no compleixen la normativa nacional i aix\u00ed afavorir els productors locals.", "target": "Economia"}, {"text": "Una zona franca (o zona de lliure comer\u00e7) \u00e9s un territori molt ben delimitat d'un pa\u00eds on es gaudeix d'alguns beneficis tributaris, com ara el no pagament de drets d'importaci\u00f3 de mercaderies o el no cobrament d'alguns impostos.\nMolts governs estableixen zones franques en regions apartades o perif\u00e8riques econ\u00f2micament per tal d'atraure capitals i de promoure el desenvolupament econ\u00f2mic de la regi\u00f3. A les zones franques solen crear-s'hi grans centres de compra i s'hi instal\u00b7len tot sovint, tamb\u00e9, ind\u00fastries maquiladores o magatzems especials per a les mercaderies en tr\u00e0nsit.\nDe vegades s\u00f3n anomenades ports francs, per una analogia amb els ports lliures coneguts des de fa molt de temps: els ports lliures de taxes duaneres o amb regulacions de taxes favorables; per exemple, el de Trieste. Sovint els ports francs s\u00f3n part de zones franques.", "target": "Economia"}, {"text": "Hitachi \u00e9s una empresa japonesa amb seu al barri d'Orochimaru de T\u00f2quio. La companyia va ser fundada el 1910 com una botiga de reparaci\u00f3 d'equipaments el\u00e8ctrics. Hitachi produeix una gran varietat d'electr\u00f2nica de consum i proporciona productes per a altres f\u00e0briques per exemple circuits integrats i altres semiconductors.", "target": "Economia"}, {"text": "En teoria dels jocs, informaci\u00f3 perfecta descriu la situaci\u00f3 que es dona quan un jugador t\u00e9 disponible la mateixa informaci\u00f3 per determinar totes les partides possibles (totes les combinacions de moviments legals) que estaria disponible al final de la partida.\nEn teoria de jocs, un joc es descriu com a joc d'informaci\u00f3 perfecta si la informaci\u00f3 perfecta est\u00e0 disponible per a tots els moviments. Els escacs s\u00f3n un exemple d'un joc amb la informaci\u00f3 perfecta, perqu\u00e8 cada jugador pot veure totes les peces sobre el tauler en tot moment. Uns altres exemples de jocs perfectes inclouen el tres en ratlla, irensei, i el go. Els jocs amb la informaci\u00f3 perfecta representen un subconjunt petit de jocs. Els jocs de cartes on les cartes de cada jugador s'amaguen als altres jugadors s\u00f3n exemples de jocs d'informaci\u00f3 imperfecta.En microeconomia, un estat d'informaci\u00f3 perfecta s'assumeix en alguns models de compet\u00e8ncia perfecta. \u00c9s a dir, suposant que tots els agents s\u00f3n racionals i tenen informaci\u00f3 perfecta, escolliran els millors productes, i el mercat premiar\u00e0 els que fan els millors productes amb vendes m\u00e9s altes. La informaci\u00f3 perfecta significaria pr\u00e0cticament que tots els consumidors ho s\u00e0piguen tot sobre tots els productes, en tot moment (incloent-hi saber el resultat probabil\u00edstic de tots els esdeveniments futurs), i per aix\u00f2 sempre prendran la millor decisi\u00f3 quant a compra. En mercats competitius, a difer\u00e8ncia de models te\u00f2rics de joc, la compet\u00e8ncia perfecta no exigeix que els agents tinguin coneixement complet sobre les accions d'altres; tota la informaci\u00f3 pertinent es reflecteix a preus.", "target": "Economia"}, {"text": "El City Football Group \u00e9s un grup d'empreses creat per supervisar administrar una xarxa de clubs de futbol, propietat d'Abu Dhabi United Group (ADUG), una empresa privada d'inversi\u00f3 i desenvolupament, propietat del xeic Mansour bin Zayed al-Nahyan. La seu central del City Football Group \u00e9s a Manchester i compta amb oficines a Abu Dhabi, Londres, Nova York, Melbourne i T\u00f2quio.El City Football Group \u00e9s propietari de diferents negocis relacionats amb el futbol: clubs professionals d'alt nivell, centres de formaci\u00f3 i suport t\u00e8cnic i empreses de m\u00e0rqueting. Els clubs de futbol que formen part del grup s\u00f3n: el Manchester City FC de la Premier League; el Melbourne City FC de la A-League australiana i la franqu\u00edcia de la MLS New York City Football Club. Tamb\u00e9 \u00e9s accionista minoritari del Yokohama Marinos de la J-League japonesa, del Girona FC, i l'abril del 2017 va adquirir tamb\u00e9 el CA Torque de la Segona Divisi\u00f3 uruguaiana.\nLes dues empreses que donen suport al Grup, la City Football Services i la City Football Marketing, funcionen des de diferents oficines d'arreu del m\u00f3n i proporcionen suport als clubs del grup. City Football Services compta amb la propietat intel\u00b7lectual futbol\u00edstica, i City Football Marketing s'encarrega del m\u00e0rqueting i les accions per involucrar els aficionats.", "target": "Economia"}, {"text": "La promoci\u00f3 de vendes \u00e9s el conjunt d'activitats de m\u00e0rqueting diferents de la venda personal i la publicitat, que estimula les compres dels consumidors i l'efic\u00e0cia dels venedors, per exemple, exhibicions, exposicions, demostracions, aix\u00ed com diversos esfor\u00e7os de venda no repetitius que es fan fora de la rutina habitual (Font: Segons l'Associaci\u00f3 Americana de M\u00e0rqueting, AMA).En la promoci\u00f3 de vendes es realitzen activitats de curta durada, adre\u00e7ades als intermediaris, venedors, prescriptors o consumidors, amb les quals s'intenta incrementar les vendes dels intermediaris i venedors o estimular la demanda a curt termini, mitjan\u00e7ant incentius econ\u00f2mics i materials com s\u00f3n les rebaixes o descomptes en els preus, premis, cupons, regals, mostres gratu\u00eftes, exhibicions, concursos, demostracions, exposicions, participaci\u00f3 en fires comercials, etc.", "target": "Economia"}, {"text": "Una veta de mercat \u00e9s un buit de mercat constitu\u00eft per un petit segment especialitzat, explotat per una marca o unes poques empreses. No serveix un bloc massiu de consumidors, per\u00f2 per la especialitzaci\u00f3 pot satisfer grans ingressos i beneficis. En cercles del m\u00e0rqueting, sovint s'utilitza la paraula anglesa niche o niche market. \u00c9s un concepte moble, el que \u00e9s una veta a un moment, per exemple els aliments ecol\u00f2gics als anys 1990 pot esdevenir un producte de massa, o al rev\u00e9s, els discs de vinil, producte de massa dels anys 1970 i ara una veta de mercat.", "target": "Economia"}, {"text": "El concepte Triple Corona s'utilitza en l'educaci\u00f3 superior quan una universitat obt\u00e9 les tres acreditacions internacionals m\u00e9s importants.", "target": "Economia"}, {"text": "Una empresa matriu \u00e9s una empresa que t\u00e9 una majoria d'accions d'una o m\u00e9s empreses, que es consideren filials seves.\nA Andorra, la llei defineix una empresa matriu com \u00abl'entitat que pot exercir, directament o indirectament, el control d'una o m\u00e9s entitats, [ent\u00e8s com] la relaci\u00f3 existent entre una entitat matriu i una filial, o la relaci\u00f3 de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona f\u00edsica o jur\u00eddica i una empresa, en qualsevol de les situacions seg\u00fcents en qu\u00e8 l'entitat matriu:\n\na) tingui la majoria dels drets de vot;\nb) tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l'\u00f2rgan d'administraci\u00f3;\nc) pugui disposar, en virtut d'acords subscrits amb tercers, de la majoria dels drets de vot;\nd) hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres de l'\u00f2rgan d'administraci\u00f3 que exerceixin el seu c\u00e0rrec. En concret, aquesta circumst\u00e0ncia es presumeix quan la majoria dels membres de l'\u00f2rgan d'administraci\u00f3 de la societat dominada s\u00f3n membres de l'\u00f2rgan d'administraci\u00f3 o alts directius de la societat dominant o d'una altra dominada per aquesta societat[.]\u00bb", "target": "Economia"}, {"text": "Els costos mitjans s\u00f3n els costos per unitat de producci\u00f3. Si dividim el cost total \n \n \n \n \n C\n \n T\n \n \n \n \n {\\displaystyle C_{T}}\n per la quantitat \n \n \n \n Q\n \n \n {\\displaystyle Q}\n d'unitats de producci\u00f3 obtindrem el cost mitj\u00e0:\n\n \n \n \n \n C\n \n M\n j\n \n \n =\n \n C\n \n T\n \n \n \n /\n \n Q\n \n \n \n {\\displaystyle C_{Mj}=C_{T}/Q\\,}\n Tamb\u00e9 podem considerar els costos fixos mitjans i els costos variables mitjans:\n\n \n \n \n \n C\n \n M\n j\n \n \n =\n C\n \n F\n \n M\n j\n \n \n +\n C\n \n V\n \n M\n j\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle C_{Mj}=CF_{Mj}+CV_{Mj}\\,}\n on\n\n \n \n \n C\n \n F\n \n M\n j\n \n \n \n \n {\\displaystyle CF_{Mj}}\n s\u00f3n els costos fixos mitjans.\n\n \n \n \n C\n \n V\n \n M\n j\n \n \n \n \n {\\displaystyle CV_{Mj}}\n s\u00f3n els costos variables mitjans.", "target": "Economia"}, {"text": "Un servei (o servici) en economia, consisteix en \"la prestaci\u00f3 de capacitat t\u00e8cnica o intel\u00b7lectual\" o\" la prestaci\u00f3 de treballs directament \u00fatils per a l'usuari, sense transformaci\u00f3 material\". Els serveis corresponen al sector terciari, que per aix\u00f2 tamb\u00e9 rep el nom de sector serveis.\nLa prestaci\u00f3 d'un servei correspon a una producci\u00f3 econ\u00f2mica de car\u00e0cter particular, ja que no consisteix en el subministrament d'un b\u00e9 material a un client. A m\u00e9s, els serveis -que es consumeixen alhora que s\u00f3n necessaris per produir-los- es consideren no \"emmagatzemables\".", "target": "Economia"}, {"text": "La Companyia Nova de Gibraltar fou una companyia comercial catalana fundada l'1 de juliol de 1709 a Barcelona. Al capdavant de l'empresa s'hi trobava Salvador Feliu de la Penya com a administrador, a m\u00e9s de Joan Verivol, Josep Grases i Gralla, Josep Bo\u00efgues i Josep Valls. L'objectiu de la creaci\u00f3 de la companyia va ser el de trencar amb l'hegemonia comercial de Cadis a l'Atl\u00e0ntic. S'encarregava de l'exportaci\u00f3 de vins a Am\u00e8rica i Europa del Nord; aiguardents a Lisboa, Am\u00e8rica, Amsterdam i Europa del Centre i Nord; llana a Tunis; o avellanes a Anglaterra, entre d'altres. Pel que fa a les importacions, els vaixells catalans tornaven carregats de blat de Sardenya i Tunis, sucre del Brasil, peix holand\u00e8s, cuirs del Marroc i Am\u00e8rica, cotxinilla americana.\nEl llibre de comptes o Llibre major de la Companyia Nova de Gibraltar, conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, \u00e9s un testimoni la gran activitat comercial en temps de guerra, a m\u00e9s de descriure'n els principals productes i comerciants que viatjaven entre continents.", "target": "Economia"}, {"text": "El neocolonialisme, \u00e9s el control i la tutela que segueixen exercint les pot\u00e8ncies colonials, sobre les seves antigues col\u00f2nies. La descolonitzaci\u00f3 no va suposar independ\u00e8ncia econ\u00f2mica per als pa\u00efsos anomenats \"subdesenvolupats\", sin\u00f3 que els estats imperialistes es van encarregar d'organitzar l'economia i la pol\u00edtica mundial, de manera que es conserv\u00e9s l'explotaci\u00f3 colonial. El neocolonialisme seria l'her\u00e8ncia del colonialisme hist\u00f2ric i alhora, la continu\u00eftat del sistema capitalista globalitzador. Aquesta nova fase, permet seguir amb la submissi\u00f3 (avui en dia sense una ocupaci\u00f3 i control directe), sin\u00f3 m\u00e9s aviat a trav\u00e9s de complexes estrat\u00e8gies econ\u00f2miques i pol\u00edtiques.\n\"La tend\u00e8ncia profunda del capitalisme s'ha obert cam\u00ed i avui l'expansi\u00f3 ja no requereix l'annexi\u00f3 de territoris i la seva recer dins de fronteres nacionals. Avui l'expansi\u00f3 capitalista \"salta\" les fronteres i envaeix els territoris sense necessitat de conquerir i annexi\u00f3 \". (Vidal Villa, 1998)\nLa descolonitzaci\u00f3 que suposadament inaugurava l'aparici\u00f3 de pa\u00efsos \"lliures i sobirans\", va suposar que els territoris colonitzats se sumissin en una situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia econ\u00f2mica i pol\u00edtica m\u00e9s dependent que mai. En un context en qu\u00e8 el flux de mercaderies i persones traspassa tots els l\u00edmits territorials, la divisi\u00f3 entre pa\u00efsos centrals i perif\u00e8rics ha arribat a la seva m\u00e0xima expressi\u00f3.\nPer assolir l'objectiu de la mundialitzaci\u00f3 del sistema capitalista, les pot\u00e8ncies han entramat organismes que possibiliten l'hegemonia pol\u00edtica, econ\u00f2mica i militar, d'una manera m\u00e9s subtil que en l'\u00e8poca del colonialisme. Se segueix implantant la ideologia colonitzadora a trav\u00e9s del pretext de \"missi\u00f3 civilitzadora\" o simplement reafirmant la seva posici\u00f3 en les relacions de poder actuals. La inserci\u00f3 dels pa\u00efsos \"subdesenvolupats\" en el mercat mundial t\u00e9 un format perif\u00e8ric, de manera que tot i la riquesa de recursos naturals que puguin tenir, es troben sumits en una situaci\u00f3 de pobresa absoluta.\nLa usurpaci\u00f3 de territoris aliens impulsat per fins econ\u00f2mics i de poder, t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies de tota classe en els pa\u00efsos explotats. L'arribada de les multinacionals ha suposat el deteriorament de l'ecosistema per i per a les exportacions massives, de manera que ha estat la naturalesa la que s'ha hagut d'adaptar a l'home. Entre les conseq\u00fc\u00e8ncies socials, la globalitzaci\u00f3 capitalista ha suposat tamb\u00e9 la globalitzaci\u00f3 cultural, mutilant les tradicions i maneres de viure aut\u00f2ctons.\nA la pol\u00edtica neocolonialista de les pot\u00e8ncies imperialistes, s'oposa el moviment d'alliberament nacional recolzat pels pa\u00efsos socialistes.\n\"Els pa\u00efsos desenvolupats estan en una posici\u00f3 en qu\u00e8 poden utilitzar, en el seu benefici i per multitud de canals, els recursos dels pa\u00efsos del Tercer M\u00f3n. Aquest \u00e9s el fonament de l'ordre econ\u00f2mic mundial. Als ulls de la majoria de la humanitat es presenta com un ordre tan caduc i injust com el colonialisme del que arrenqueu l'origen i ess\u00e8ncia. \"", "target": "Economia"}, {"text": "L'economia virtual (tamb\u00e9 coneguda com a economia sint\u00e8tica) \u00e9s una economia emergent que existeix al m\u00f3n virtual, la qual es dona intercanviant b\u00e9ns virtuals en jocs en l\u00ednia. Les persones en aquest tipus d'economia ingressen per prop\u00f2sits de recreaci\u00f3 i entreteniment en comptes de necessitat, el que significa que les economies virtuals no tenen alguns aspectes presents en l'economia real (per exemple, un avatar en un m\u00f3n virtual no necessita comprar menjar per sobreviure). No obstant aix\u00f2, algunes persones interactuen amb l'economia virtual buscant un benefici econ\u00f2mic \"real\". A m\u00e9s de tenir una relaci\u00f3 amb transaccions electr\u00f2niques dins de jocs, aquest terme tamb\u00e9 inclou les transaccions i vendes de monedes virtuals i la seva conversi\u00f3 a diners reals.", "target": "Economia"}, {"text": "Una zona econ\u00f2mica especial (en angl\u00e8s Special Economic Zone, SEZ) \u00e9s una zona franca. \u00c9s a dir, una regi\u00f3 geogr\u00e0fica que gaudeix d'exempcions fiscals i tribut\u00e0ries i a on en definitiva imperen lleis econ\u00f2miques i de tot tipus m\u00e9s favorables a l'empresa que les lleis nacionals t\u00edpiques del pa\u00eds. Dins una zona econ\u00f2mica especial determinades lleis d'abast nacional fins i tot poden ser suspeses.\nLa categoria SEZ cobreix, incloent-hi zones de lliure comer\u00e7 (free trade zones, FTZ), zones de proc\u00e9s d'exportaci\u00f3 (export processing zones, EPZ), zones lliures (free zones, FZ), parc industrials o estats industrials (industrial estates, IE), port lliures, zones econ\u00f2miques lliures (free economic zones, zona d'empreses urbanes (urban enterprise zones) i altres.\nNormalment l'objectiu d'una estructura \u00e9s incrementar la inversi\u00f3 directa estrangera (foreign direct investment) pels inversors estrangers, t\u00edpicament un negoci internacional (international business) o una corporaci\u00f3 multinacional (multinational corporation, MNC), el desenvolupament d'infrastructures i el creixement de l'ocupaci\u00f3 laboral.", "target": "Economia"}, {"text": "Una moneda de reserva \u00e9s una moneda que molts governs i institucions tenen en quantitats significatives com a component de les seves reserves de divises estrangeres. A m\u00e9s a m\u00e9s, tendeix a ser la moneda amb qu\u00e8 es fan les transaccions comercials a nivell global, de productes com ara petroli, or, etc.\nAix\u00f2 permet al pa\u00eds emissor de comprar els productes amb un marge m\u00e9s favorable que els altres estats, que han de canviar la seva moneda cada vegada que fan una adquisici\u00f3 de mercaderies i a m\u00e9s han de pagar un cost de transacci\u00f3 (per a les monedes m\u00e9s fortes, aquest cost de transacci\u00f3 \u00e9s poc significatiu en comparaci\u00f3 amb el preu del producte). Tamb\u00e9 permet al govern negociar els pr\u00e9stecs de manera m\u00e9s favorable, ja que sempre hi haur\u00e0 m\u00e9s mercat per a aquella moneda que per a unes altres sense aquesta consideraci\u00f3.\nM\u00e9s de la meitat de les reserves internacionals es fan en d\u00f2lars dels Estats Units. L'euro ocupa tamb\u00e9 un lloc significatiu com a moneda de reserva, principalment gr\u00e0cies al llegat del marc alemany i el franc franc\u00e8s, i segueixen en import\u00e0ncia la lliura esterlina, el ien japon\u00e8s i el franc su\u00eds, entre altres monedes.\n\nAcumulaci\u00f3 internacional de monedes de reserva", "target": "Economia"}, {"text": "El morabat\u00ed era un impost sobre el monedatge que es va aplicar a la Corona d'Arag\u00f3 durant l'edat mitjana i l'edat moderna. Va ser creat per Jaume I el 14 d'abril de 1266 amb la finalitat de garantir l'estabilitat del sistema monetari, aix\u00ed com per a finan\u00e7ar les campanyes contra els musulmans revoltats al Regne de M\u00farcia. El seu nom prov\u00e9 del cost del tribut, set sous reials de Val\u00e8ncia, equivalents a un morabat\u00ed, cada set anys sobre cada foc o llar que disposara de b\u00e9ns valorats en almenys quinze morabatins. Es va aplicar al Regne de Val\u00e8ncia i al Regne de Mallorca. Va ser suprimit per Carles III d'Espanya el 1764, tot i que durant la primera guerra carlina se'n van encunyar en el b\u00e0ndol carl\u00ed.", "target": "Economia"}, {"text": "L'FMI defineix un centre financer com a: centres financers internacionals (IFC), com ara Ciutat de Nova York, Londres i T\u00f2quio; Els centres financers regionals (RFC), com Frankfurt, Chicago i Sydney; i els centres financers extraterritorials (OFC), com les Illes Caiman, Dubl\u00edn i Singapur.\n\nEls IFC, i molts RFC, s\u00f3n centres financers de servei complet amb acc\u00e9s directe a grans agrupacions de capital de bancs, companyies d'assegurances, fons d'inversions i mercats de capital cotitzats, i estan en grans ciutats mundials. Els OFC, i tamb\u00e9 alguns RFC, acostumen a especialitzar-se en serveis basats en impostos, com ara eines de planificaci\u00f3 d'impostos sobre empreses, vehicles amb tracte de neutralitat fiscal, i banca a l'ombra/titulitzaci\u00f3 i poden incloure ubicacions m\u00e9s petites (per exemple, Luxemburg) o ciutats estat (per exemple, Singapur). L'FMI observa un solapament entre els RFC i els OFC (per exemple, Hong Kong i Singapur s\u00f3n OFCs i RFC). Des de 2010, els acad\u00e8mics consideren l'OFC sin\u00f2nim de parad\u00eds fiscal.", "target": "Economia"}, {"text": "Un compte \u00e9s l'element b\u00e0sic i central en la comptabilitat i en els serveis de pagaments. El compte comptable \u00e9s la representaci\u00f3 valorada en unitats monet\u00e0ries, de cada un dels elements que componen el patrimoni d'una empresa (b\u00e9ns, drets i obligacions) i del resultat de la mateixa (ingressos i despeses), permet el seguiment de l'evoluci\u00f3 dels elements en el temps. Per tant hi ha tants comptes com a elements patrimonials tingui l'empresa. i en conseq\u00fc\u00e8ncia el conjunt de comptes d'una empresa suposa una representaci\u00f3 completa del patrimoni i del resultat (beneficis o p\u00e8rdues) de l'empresa.Les transaccions econ\u00f2miques es recullen en la comptabilitat a trav\u00e9s de les variacions en el valor dels diferents comptes, facilitant el registre de les operacions comptables en els llibres de comptabilitat. Cada compte es configura per un t\u00edtol que fa refer\u00e8ncia a l'element que representa, un codi num\u00e8ric que l'identifica i un valor d'aquesta, gr\u00e0ficament es representen com una T, que recull les anotacions o moviments del compte, on a la part esquerra de la T, es diu \"D\u00e8bit\" o \"Ha de\" ia la part dreta \"cr\u00e8dit\" o \"haver\", sense que aquests termes tinguin cap altre significat m\u00e9s que indicar una mera situaci\u00f3 f\u00edsica dins del compte.", "target": "Economia"}, {"text": "En estudi de factibilitat s'avalua si un nou projecte, organitzaci\u00f3, producte o procediment \u00e9s possible, tenint en compte tots els factors negatius i positius que hi poden influir. \u00c9s la fase entre una idea i la seva realitzaci\u00f3, o no i una fase important en la gesti\u00f3 de projectes. Abans de portar a la pr\u00e0ctica o de llan\u00e7ar una producci\u00f3 a escala industrial, s'avalua segons els casos, si la idea \u00e9s t\u00e8cnicament possible, si les persones implicades s\u00f3n disponibles i disposades a col\u00b7laborar-hi, s'hi ha prou mat\u00e8ries primeres, si l'an\u00e0lisi de cost-benefici \u00e9s positiva, quina \u00e9s la viabilitat ecol\u00f2gica a mitj\u00e0 i llarg termini, quin ser\u00e0 el grau d'aprovaci\u00f3 o resist\u00e8ncia de grups de pressi\u00f3, al final, tots els elements que poden ajudar o frenar el projecte. Es pot procedir segons les necessitats a estudis parcials, es parla aleshores de factibilitat (o viabilitat) t\u00e8cnica, econ\u00f2mica\u2026\nLes compet\u00e8ncies per efectuar tal an\u00e0lisi s\u00f3n molt diferents, si es tracta, per exemple, d'un producte industrial, d'un gran projecte d'infraestructura, d'un nou procediment medical o de la reorganitzaci\u00f3 d'un servei, empresa o administraci\u00f3. En qualsevol cas, \u00e9s un treball multidisciplinari i per decomptat, \u00e9s un document no solament \u00fatil sin\u00f3 de rigor per motivar qualsevol persona que t\u00e9 poder de decisi\u00f3 (direcci\u00f3, propietaris, inversors, pol\u00edtics\u2026).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es denomina topadora o Dozer una m\u00e0quina utilitzada principalment en construcci\u00f3 i mineria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En meteorologia d'aviaci\u00f3, el rang visual de pista (o RVR de l'angl\u00e8s Runway Visual Range) \u00e9s la dist\u00e0ncia des de la qual un pilot d'una aeronau situada al centre de la pista d'aterratge pot veure les marques que delimiten la pista o identificar-ne la l\u00ednia del centre. L'RVR se sol expressar en metres o en peus.\nL'RVR \u00e9s usat com un dels par\u00e0metres m\u00ednims que, en un procediment d'aproximaci\u00f3 instrumental, s'ha de complir, ja que en la majoria de casos el pilot ha de tenir contacte visual amb la pista per tal d'aterrar. El m\u00e0xim rang visual de pista \u00e9s de 2000 metres (o 6000 peus), ja que per sobre d'aquesta magnitud ja no \u00e9s significant la difer\u00e8ncia, i per tant, ja no cal que es comuniquin. Els RVRs s\u00f3n prove\u00efts en els METARs i s\u00f3n transmesos pels controladors aeris a les aeronaus que fan aproximacions, per tal d'ajudar els pilots a saber si \u00e9s prudent i legal fer el procediment d'aproximaci\u00f3.\nL'RVR \u00e9s tamb\u00e9 el criteri principal que s'usa per determinar la categoria de les ajudes visuals instal\u00b7lades en els aeroports. L'Organitzaci\u00f3 d'Aviaci\u00f3 Civil Internacional (OACI) estipula a l'Annex 14 que per valors d'RVR per sobre de 550m, la CAT I d'il\u00b7luminaci\u00f3 ser\u00e0 instal\u00b7lada, si l'RVR \u00e9s d'entre 300 m i 549 m, caldr\u00e0 la CAT II de l'enllumenat. La CAT IIIa s'instal\u00b7la per valors d'RVR d'entre 175 m i 300 m. La CAT IIIb \u00e9s requerida per valors d'RVR d'entre 50 m i 175 m, mentre que no hi ha limitaci\u00f3 d'RVR per ajudes visuals de CAT IIIc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un clau, tatxa o punta \u00e9s un tija metal\u00b7lica prima i allargada amb punta esmolada i una cabota que rep les picades. Es fa servir com a element d'uni\u00f3. Es fan servir per subjectar dos o m\u00e9s objectes i s\u00f3n els elements d'uni\u00f3 m\u00e9s simples existents. La seva forma \u00e9s cil\u00edndrica, en un extrem acaben en punta i en l'altre hi ha el cap o cabota. Les puntes s\u00f3n claus per\u00f2 de menys grand\u00e0ria. Un clau es clava amb un martell. El clau es basa en el principi mec\u00e0nic de les falques. L'elasticitat i el fregament fan possible que els claus quedin fixos un cop penetren dins els materials que s'han d'unir.\nLa majoria de claus i puntes s\u00f3n d'acer, encara que n'hi ha de llaut\u00f3, coure i bronze. Aquests \u00faltims s\u00f3n menys resistents que els d'acer i nom\u00e9s s'utilitzen pel seu valor decoratiu o b\u00e9 per resistir millor l'oxidaci\u00f3. Amb aquest fi tamb\u00e9 es poden emprar claus d'acer inoxidable o galvanitzats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una balisa \u00e9s un objecte senyalitzador, utilitzat per indicar un lloc geogr\u00e0fic o una situaci\u00f3 de perill potencial. En topografia, el verb abalisar \u00e9s usat per referir-se a l'acci\u00f3 de situar un lloc en relaci\u00f3 amb altres, mitjan\u00e7ant balises, que asseguren el poder-lo trobar posteriorment. En navegaci\u00f3, es sol emprar el terme boia o boia d'abalisament.\nUna balisa pot ser activa si emet un senyal, sigui del tipus que sigui, o passiva, si no emet cap senyal.\nTipus de balises actives:\n\nEmissores de senyals de r\u00e0dio (sat\u00e8l\u00b7lits GPS).\nEmissores de senyals lluminosos (far).\nEmissores de senyals d'ultrasons (sonar).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La fotoelasticitat \u00e9s una t\u00e8cnica experimental per a la mesura d'esfor\u00e7os i deformacions. Es basa en l'\u00fas de llum per dibuixar figures sobre peces que estan sent sotmeses a esfor\u00e7os. Les figures que es dibuixen s\u00f3n semblants a les mostrades en realitzar una an\u00e0lisi d'elements finits, ja que es poden observar contorns i colors.\nLa mesura s'aconsegueix en avaluar el canvi de l'\u00edndex de refracci\u00f3 de la pe\u00e7a al sotmetre's a una c\u00e0rrega (peces transparents). En el cas d'una pe\u00e7a no transparent, es cobreix la pe\u00e7a amb una resina Birefring\u00e8ncia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La brea, en angl\u00e8s: pitch, \u00e9s el nom d'un gran nombre de pol\u00edmers s\u00f2lids i viscoel\u00e0stics. La brea pot ser natural o fabricada derivada del petroli, del quitr\u00e0 d'hulla o de plantes. Pot ser tamb\u00e9 la pega grega.Tradicionalment es feia servir per ajudar el calafatament de les fustes dels vaixells. Tamb\u00e9 se l'utilitzava per impermeabilitzar contenidors de fusta i per a fer torxes. La brea derivada del petroli \u00e9s de color negre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un toll o bassal \u00e9s un petita acumulaci\u00f3 de l\u00edquid, generalment d'aigua de pluja, continguda sobre una superf\u00edcie. Es pot formar ja sigui per acumulaci\u00f3 de l\u00edquid que convergeix cap una depressi\u00f3 del s\u00f2l prou impermeable, que fa de contenidor, o sortint des de l'interior cap a la superf\u00edcie. De vegades el l\u00edquid que forma el toll es pot mantenir en la seva posici\u00f3, directament sobre una superf\u00edcie plana, sense necessitat de que hi hagi una depressi\u00f3, simplement per la tensi\u00f3 superficial.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El borof\u00e8 \u00e9s un al\u00b7l\u00f2trop bidimensional del bor format per capes d'un o dos \u00e0toms de gruix. La seva exist\u00e8ncia es va predir te\u00f2ricament a mitjans de la d\u00e8cada de 1990, i diferents estructures es van confirmar experimentalment el 2015.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La nanobiotecnologia \u00e9s la branca de la nanotecnologia amb aplicacions o usos en la biologia i la bioqu\u00edmica. La nanobiotecnologia sovint estudia elements existent en la natura per tal de fabricar nous dispositius.El terme bionanotecnologia sovint s'usa de forma intercanviable amb la nanobiotecnologia, encara que a vegades es fa una distinci\u00f3 entre els dos. Si els dos es distingeixen, la nanobiotecnologia normalment es refereix a l'\u00fas de la nanotecnologia per seguir els objectius de la biotecnologia, mentre la bionanotecnologia es pot referir a qualsevol solapament entre biologia i nanotecnologia, incloent l'\u00fas de les biomol\u00e8cules com a part de o com una inspiraci\u00f3 per a dispositius nanotecnol\u00f2gics.La nanobiotecnologia sovint es fa servir per descriure el solapament d'activitats multidisciplin\u00e0ries associades amb biosensors - particularment on la fot\u00f2nica, qu\u00edmica, biologia, biof\u00edsica nanomedicina i enginyeria convergeixen. Els mesuraments en biologia fent servir per exemple t\u00e8cniques d'ona guiada com la interferometria polaritzada dual s\u00f3n altres exemples.\nUn exemple de recerques nanobiotecnologies s\u00f3n els que impliquen les nanosferes cobertes amb pol\u00edmers fluorescents. Aquestes nanosferes podrien ser introdu\u00efdes en el cos hum\u00e0 per trobar i eliminar metabolits associats amb tumors i altres problemes de salut.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Soci\u00e9t\u00e9 des Avions Caudron va ser una empresa constructora d'aeronaus francesa fundada el 1909 pels germans Gaston Caudron (1882-1915) i Ren\u00e9 Caudron (1884-1959). Va ser un dels primers fabricants d'aeronaus a Fran\u00e7a i va produir avions per l'ex\u00e8rcit tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La goma natural o goma vegetal \u00e9s una subst\u00e0ncia adhesiva produ\u00efda per c\u00e8l\u00b7lules especialitzades dins dels teixits vegetals de certes plantes. Es fan servir com additius alimentaris.\nLes gomes naturals s\u00f3n polisac\u00e0rids capa\u00e7os de causar un gran increment de la viscositat dins una soluci\u00f3, fins i tot a petites concentracions.\nNormalment les gomes naturals s\u00f3n subst\u00e0ncies gluc\u00eddiques i resinoses i s\u00f3n produ\u00efdes per esp\u00e8cies vegetals llenyoses, sobretot les t\u00edpiques de les zones des\u00e8rtiques o semi\u00e0rides.\nGeneralment les gomes naturals no es troben preformades a la planta, sin\u00f3 que es secreten com a mecanisme de protecci\u00f3 dins dels teixits de la planta. Aix\u00ed la secreci\u00f3 de goma impedeix als insectes i els fongs tota temptativa d'intrusi\u00f3 dins de l'arbre i facilita el proc\u00e9s de cicatritzaci\u00f3 de l'escor\u00e7a.\nLes gomes barrejades amb aigua tenen poder adherent. Algunes s'utilitzen en farm\u00e0cia, com la goma Karaya. D'altres, com la goma ar\u00e0biga tenen aplicacions dom\u00e8stiques i industrials.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una sauna \u00e9s un bany de vapor a altes temperatures, que oscil\u00b7len entre els 70 \u00b0C cent\u00edgrads (en saunes humides o banys turcs) i els 70 \u00b0C o 90 \u00b0C (en saunes seques).T\u00e9 lloc en recintes petits generalment de fusta, i proporciona als seus usuaris efectes beneficiosos per l'organisme a trav\u00e9s de l'eliminaci\u00f3 de toxines gr\u00e0cies a la sudoraci\u00f3. Per aquesta ra\u00f3 \u00e9s utilitzada per a fins higi\u00e8nics iterap\u00e8utics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una emulsi\u00f3 fotogr\u00e0fica \u00e9s una fina capa sensible a la llum sobre un suport com vidre, cel\u00b7lulosa o poli\u00e8ster. L'emulsi\u00f3 fotogr\u00e0fica \u00e9s la base d'una pel\u00b7l\u00edcula o placa fotogr\u00e0fica. Estrictament parlant no es tracta d'una emulsi\u00f3 sin\u00f3 m\u00e9s aviat una suspensi\u00f3, un rebliment de fins cristalls sensibles a la llum repartits en una gelatina, per tant un gel. No obstant aix\u00f2 el terme emulsi\u00f3, encara que erroni, va quedar generalitzat. Aquests cristalls sensibles a la llum s\u00f3n coneguts com a sals o halurs de plata.\nDespr\u00e9s de l'exposici\u00f3 a la llum els vidres prou il\u00b7luminats es transformen en plata met\u00e0l\u00b7lica, i els altres encara en forma de sals seran rentats (eliminats) durant el proc\u00e9s de fixaci\u00f3 quedant aix\u00ed l'emulsi\u00f3 estabilitzada. Aquest \u00e9s el principi del negatiu.\nTot i que els cristalls de plata s\u00f3n sensibles a la llum, no ho s\u00f3n a tota la gamma crom\u00e0tica sin\u00f3 nom\u00e9s a la d'ona m\u00e9s curta, \u00e9s a dir als tons blaus. Per fer una emulsi\u00f3 sensible a tot l'espectre electromagn\u00e8tic visible, es recobreixen les part\u00edcules amb uns tints moleculars que capten fotons i els envien als vidres.\nA pel\u00b7l\u00edcula de color i diapositiva es fa servir un proc\u00e9s m\u00e9s complex de diferents capes d'emulsions sensibles a diferents longituds d'ona separades per filtres de colors. De manera que la primera capa rep la llum blava, sota es troba un filtre groc que permet el pas de les altres longituds d'ones i la seg\u00fcent emulsi\u00f3 que en no ser sensible al vermell nom\u00e9s recollir\u00e0 els tons verds, despr\u00e9s un altre filtre vermell per a la tercera emulsi\u00f3 que \u00e9s sensible a aquest color.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un paleta \u00e9s una persona amb coneixements professionals i d'experi\u00e8ncia que es dedica com a ofici a la construcci\u00f3, reforma, renovaci\u00f3 i reparaci\u00f3 d'edificis, tant habitatges com industrials. De vegades, per acurtar mots, hom anomena tamb\u00e9 \u00abpaleta\u00bb a qui en realitat \u00e9s el mestre de paleta (tamb\u00e9 mestre de cases o mestre d'obra, picapedrer a les Balears, peirer en rossellon\u00e8s), que \u00e9s qui dirigeix els paletes i els manobres, de vegades sota la direcci\u00f3 d'un aparellador o d'altres no, segons el tipus d'obra.\nL'ofici de paleta existeix des de temps immemorials, ja que va apar\u00e8ixer amb la necessitat de construir-se habitatges i, amb ella, l'especialitzaci\u00f3 de persones a saber escollir, utilitzar, i de vegades crear els diferents elements de construcci\u00f3 per a compondre, de manera m\u00e9s pr\u00e0ctica o m\u00e9s art\u00edstica, un porxo, una xemeneia, una habitaci\u00f3, un pis m\u00e9s en una casa, un monument o qualsevol altra obra de construcci\u00f3. El paleta ha de dominar l'\u00fas dels diferents materials de construcci\u00f3, que segons la cultura de cada indret pot ser totxana, pedra, llicorella, cal\u00e7, fusta, palla, fang, rajola, metall, formig\u00f3, ciment, etc.\nEl patr\u00f3 dels paletes \u00e9s sant Antoni de P\u00e0dua, el 13 de juny, i celebrat el primer dilluns despr\u00e9s d'aquest dia. A m\u00e9s de misses i trobades, amb motiu d'aquest dia se celebren concursos de paletes, com per exemple el Concurs de Paletes del Pla de l'Estany a Banyoles, el Concurs Intercomarcal de Paletes al Vendrell, cada tres anys, i el Concurs de Paletes de la Prov\u00edncia de Tarragona.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La resist\u00e8ncia o l'enduriment contra la radiaci\u00f3 \u00e9s el disseny de parts i sistemes electr\u00f2nics perqu\u00e8 puguin suportar el dany causat per la radiaci\u00f3 ionitzant. Aquesta radiaci\u00f3 es produeix en l'espai exterior i en grans altituds, als cinturons de radiaci\u00f3 de Van Allen. Tamb\u00e9 es produeixen en les explosions nuclears i prop dels reactors nuclears i altres fonts de radiaci\u00f3.Hi ha moltes t\u00e8cniques que poden aconseguir l'\u00abenduriment\u00bb. La MRAM, mem\u00f2ria d'acc\u00e9s aleatori magnetorresistiva, es proposa com la soluci\u00f3 de llarga durada de mem\u00f2ria electr\u00f2nica. Aquest \u00e9s el cor de la resist\u00e8ncia a la radiaci\u00f3, ja que si la mem\u00f2ria del sistema no est\u00e0 danyada, el sistema pot ser reiniciat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un dros\u00f2metre (del grec \u03b4\u03c1\u03cc\u03c3\u03bf\u03c2, drosos, rosada + \u03bc\u03ad\u03c4\u03c1\u03bf\u03bd, metron, mesurar) \u00e9s un aparell meteorol\u00f2gic per a mesurar la quantitat de rosada formada per unitat de temps per unitat de superf\u00edcie.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es denomina marcaci\u00f3 d'un objecte a l'angle horitzontal format entre la l\u00ednia de cossia i la visual cap a aquest objecte, per a un observador situat sobre la cossia mesurat en graus a partir de la proa.\n\nEs mesura en graus:\n\nDe 0\u00b0 a 180\u00b0 cap a Estribord en sentit horari i t\u00e9 llavors signe positiu (+).De 0\u00b0 a 180\u00b0 cap a Babord en sentit antihorari i t\u00e9 llavors signe negatiu (-).Per noms:\n\nAmura d'estribord (Er) \u00e9s el quadrant horitzontal amb marcaci\u00f3 de 0\u00b0 a 90\u00b0.Amura de babord (Br) \u00e9s el quadrant horitzontal amb marcaci\u00f3 de 0\u00b0 a -90\u00b0.Aleta d'estribord (Er) \u00e9s el quadrant horitzontal amb marcaci\u00f3 entre 90\u00b0 a 180\u00b0.Aleta de babord (Br) \u00e9s el quadrant horitzontal amb marcaci\u00f3 entre -90\u00b0 a -180\u00b0.Trav\u00e9s d'estribord \u00e9s la marcaci\u00f3 de 90\u00b0.Trav\u00e9s de babord \u00e9s la marcaci\u00f3 de -90\u00b0La marcaci\u00f3 es mesura amb un instrument anomenat tax\u00edmetre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Mare\u00f2metre o mare\u00f2graf \u00e9s l'aparell que serveix per mesurar o registrar les marees. Se sol situar a les entrades dels ports per orientar i informar els vaixells de la disposici\u00f3 de calat existent. Formen part de les xarxes de meteorologia i oceanografia per a l'ajuda a la navegaci\u00f3 mar\u00edtima.\nSegons el fenomen utilitzat per realitzar la mesura es poden distingir diferents tipus de Mare\u00f2metres:\n\nMare\u00f2grafs Aanderaa, anomenats tamb\u00e9 mare\u00f2grafs de pressi\u00f3, obtenen el nivell del mar a partir de la mesura de la pressi\u00f3 hidroest\u00e0tica. Aquesta mesura est\u00e0 influenciada per la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica i \u00e9s necessari, llevat que el mateix mesurador ho faci, fer la correcci\u00f3 corresponent.Mare\u00f2grafs Sonar, anomenat tamb\u00e9 ac\u00fastic SONAR, utilitza el principi de mesura de dist\u00e0ncia per l'eco d'un so. Sol estar compost per un emissor - receptor d'ultrasons col\u00b7locat a una dist\u00e0ncia de la superf\u00edcie de l'aigua i mitjan\u00e7ant la mesura del temps que triga a arribar l'eco d'un senyal que ha enviat, determina el nivell de la marea. Aquesta dada, juntament amb la data i l'hora \u00e9s guardat o enviat a un sistema d'an\u00e0lisi.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria de so \u00e9s la branca de l'enginyeria que s'encarrega de l'estudi del fenomen sonor, en tots els camps d'aplicaci\u00f3 d'aquest, tals com a l'enregistrament i producci\u00f3, l'ac\u00fastica, l'electroac\u00fastica, el refor\u00e7 sonor i el disseny de sistemes electroac\u00fastics. T\u00e9 un camp d'acci\u00f3 en el desenvolupament de projectes d'enginyeria, aplicant tecnologies que interaccionen amb altres disciplines, com l'electr\u00f2nica, la inform\u00e0tica, la f\u00edsica, les matem\u00e0tiques, la gram\u00e0tica musical, entre altres, per al disseny i la manipulaci\u00f3 de sistemes per a l'enregistrament, processament de senyal, creaci\u00f3 i reproducci\u00f3 del so.\n\nUn enginyer de so \u00e9s un professional de la producci\u00f3 i manipulaci\u00f3 del so. Les seves funcions van m\u00e9s enll\u00e0 de l'operaci\u00f3 de dispositius i aparells, ja que tamb\u00e9 \u00e9s capa\u00e7 de crear projectes d'enginyeria per al disseny de dispositius de so, utilitzant eines de programari especialitzat. Un projecte recurrent consisteix en el desenvolupament i construcci\u00f3 de sistemes d'enginyeria per a l'a\u00efllament de soroll i condicionament ac\u00fastic interior de recintes.\nLes seg\u00fcents \u00e0rees s\u00f3n algunes en les que l'enginyer de so actua: televisors, emissores radials, so en viu, l'enginyeria de disseny ac\u00fastic, la producci\u00f3 de mitjans audiovisuals, el disseny de banda sonora; les institucions governamentals encarregades de plans i programes de control ambiental; el contrastisme i la invenci\u00f3 i auditoria d'obres.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'evapor\u00edmetre Pich\u00e9 \u00e9s un aparell que mesura l'evaporaci\u00f3 potencial, \u00e9s a dir, la quantitat d'aigua per unitat d'\u00e0rea i de temps que s'evapora a trav\u00e9s d'una petita superf\u00edcie situada a l'aire lliure. Consta d'un tub cil\u00edndric de vidre de 25 cm de llarg i 1,5 cm de di\u00e0metre obert per un extrem i tancat per l'altre, amb una graduaci\u00f3 gravada, creixent en mil\u00b7l\u00edmetres. A l'extrem obert, una pin\u00e7a acabada en una volandera met\u00e0l\u00b7lica fa que es pugui tapar amb un disc de paper filtre normalitzat de 30 mm de di\u00e0metre i 0,5 mm de gruix, fixada per capil\u00b7laritat i mantinguda per un ressort. S'omple el tub amb aigua (si pot ser de pluja), es tapa amb el disc i es penja amb aquest en la part inferior, anotant la graduaci\u00f3 assolida per l'aigua. L'endem\u00e0 es torna a mesurar l'altura de la columna d'aigua (cal tenir en compte en els dos casos els efectes de la capil\u00b7laritat de l'aigua). La difer\u00e8ncia entre les dues altures \u00e9s l'evaporaci\u00f3 potencial del dia anterior.El proc\u00e9s d'evaporaci\u00f3 est\u00e0 lligat essencialment al d\u00e8ficit higrom\u00e8tric de l'aire; per\u00f2, potser l'aparell no t\u00e9 prou en compte la influ\u00e8ncia de la insolaci\u00f3. A les estacions hidrometeorol\u00f2giques aquest aparell s'instal\u00b7la sota recer.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els mesuradors de figura de soroll s\u00f3n uns equips electr\u00f2nics dissenyats per mesurar la figura de soroll d'un dispositiu sota prova. Necessiten un generador de soroll per muntar el circuit de prova.\nBasen el c\u00e0lcul de la figura de soroll en el factor I, que \u00e9s el quocient del resultat de la pot\u00e8ncia a la sortida del dispositiu prova amb el generador de soroll a la seva entrada o sense.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El lin\u00f2leum (format per dos termes llatins linum, i oleum) \u00e9s un material utilitzat per fabricar recobriments per al terra, fabricats a partir d'oli de lli solidificat i barrejat amb farina de fusta o pols de suro col\u00b7locat sobre un suport d'una lona o tela. Se li solen afegir pigments a la barreja per donar-li diferents colors.Els terres de lin\u00f2leum de m\u00e9s alta qualitat, anomenats inlaid (\u00abd'interior\u00bb), s\u00f3n extremadament durables. Aquests terres es fabriquen ajuntant i encastant peces s\u00f2lides de lin\u00f2leum. Es fabriquen versions amb patrons geom\u00e8trics de lin\u00f2leum en diferents gruixos o dimensions, i poden portar impreses capes m\u00e9s primes tot i que aix\u00f2 els fa menys durables i es desgasten amb m\u00e9s facilitat al fregar-hi els peus. El lin\u00f2leum de bona qualitat \u00e9s prou flexible per ser utilitzat en edificis en qu\u00e8 materials m\u00e9s r\u00edgids (com ara les rajoles cer\u00e0miques) es trencarien.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'entramat \u00e9s un m\u00e8tode de construcci\u00f3 en el qual l'estructura de c\u00e0rrega de l'obra \u00e9s un esquelet de fusta, sovint de roure o pi per la seva resist\u00e8ncia a la intemp\u00e8rie, sense parets mestres.Els trams interns s'omplen de materials diversos, segons la disponibilitat i els costums locals: teixit de v\u00edmet estucat de guix, d'argila, de bonyiga i palla i m\u00e9s tard tamb\u00e9 maons. Per a una mateixa capacitat portadora, el fustam compensa la feblesa de l'argamassa i permet construir parets menys gruixudes i amb menys maons que les que es fan nom\u00e9s de maons.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La caixa negra o millor capsa negra o enregistrador de vol \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic que enregistra les dades del vol d'una aeronau com: l'altura, la velocitat, la pressi\u00f3 de l'aire, les converses dels pilots, etc. La seva funci\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s con\u00e8ixer els problemes succe\u00efts en l'avi\u00f3 per tal d'evitar-los posteriorment. Tamb\u00e9 alguns vaixells i altres vehicles en duen a bord.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Llanishen va ser un vaixell de vapor de c\u00e0rrega gal\u00b7l\u00e8s constru\u00eft l'any 1901. Al 1917 va ser torpedinat per un submar\u00ed alemany durant la Primera Guerra Mundial i posteriorment encallat a la costa mediterr\u00e0nia espanyola. Les seves restes, essencialment el casc del vaixell, es troben al cap d'es Caials a la badia d'Oliguera, a Cadaqu\u00e9s.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una corredora, o corredora de barqueta, \u00e9s un aparell de mesura que, amb l'ajut de l'ampolleta o rellotge de sorra (de 30s. o 15s. de duraci\u00f3), era tradicionalment utilitzat pels marins per mesurar la velocitat de la nau sobre l'aigua.\nTots els instruments n\u00e0utics que mesuren la velocitat d\u2019un vaixell a trav\u00e9s de l\u2019aigua es coneixen com logs. Aquesta nomenclatura es remunta als dies de vela, quan els mariners llan\u00e7aven un tronc unit a una corda amb nusos a intervals regulars de la popa d'un vaixell. Els mariners comptaven el nombre de nusos que passaven per les seves mans en un temps determinat per determinar la velocitat del vaixell. Avui en dia, els mariners i els pilots d'avions encara expressen la velocitat en nusos.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els aparells de mesura electr\u00f2nic s\u00f3n el conjunt d'instruments que s'utilitzen per a realitzar mesures en equips electr\u00f2nics. Poden servir per crear est\u00edmuls, per capturar respostes, per analitzar un senyal, etc. A la pr\u00e0ctica, s'utilitzen sobretot per comprovar el correcte funcionament en sistemes electr\u00f2nics i aix\u00ed poder-ne detectar els possibles errors. Per aquesta tasca es necessiten molts tipus d'instruments de mesura, alguns poc costosos i senzills com un simple detector de corrent, i d'altres molt m\u00e9s complexos i cars com ara equips autom\u00e0tics (ATE). A continuaci\u00f3 es mostren un seguit d'aparells de mesura:", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un lux\u00edmetre \u00e9s un instrument de mesura que permet mesurar la Il\u00b7luminaci\u00f3 real i no subjectiva d'un ambient. La unitat de mesura \u00e9s el lux (lx). Cont\u00e9 una c\u00e8l\u00b7lula fotoel\u00e8ctrica que capta la llum i la converteix en impulsos el\u00e8ctrics, els quals s\u00f3n interpretats i representada en un display o agulla amb la corresponent escala de lux.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un vectoscopi \u00e9s un instrument de mesura utilitzat en televisi\u00f3 per veure i mesurar la component de color del senyal de v\u00eddeo. El monitor vectorscopi \u00e9s en realitat un oscil\u00b7loscopi especialitzat en la representaci\u00f3 de la part de cromin\u00e0ncia del senyal de v\u00eddeo. La cromin\u00e0ncia, o senyal de color, \u00e9s la part del senyal de v\u00eddeo en qu\u00e8 es codifica la informaci\u00f3 de color. Aquesta informaci\u00f3 t\u00e9 dos par\u00e0metres, un \u00e9s la quantitat de color, o saturaci\u00f3 i un altre \u00e9s el tipus del color, o tint ( hue en angl\u00e8s). Tant en el sistema PAL com l'NTSC aquests dos par\u00e0metres es codifiquen sobre un mateix senyal mitjan\u00e7ant una modulaci\u00f3 en quadratura. Aquest senyal rep el nom de portadora de color i es modula en amplitud amb a informaci\u00f3 de la saturaci\u00f3 i en fase amb la informaci\u00f3 del tint. El resultat \u00e9s un vector que t\u00e9 per m\u00f2dul la saturaci\u00f3 i per argument el tint (\u00e9s a dir el tipus de color, vermell, groc ...) Per a la seva representaci\u00f3 s'utilitza el vectorscopi, que ve a ser un oscil\u00b7loscopi treballant en representaci\u00f3 X - Y (\u00e9s a dir sense base de temps). El senyal s'aplica al canal vertical i a l'horitzontal s'hi aplica el senyal de difer\u00e8ncia de color. El resultat \u00e9s una s\u00e8rie de vectors que tenen com a origen el centre de la pantalla i on el seu m\u00f2dul coincideix amb la saturaci\u00f3 i l'argument amb el tint del senyal aplicat.\nLa car\u00e0tula d'aquest instrument ve marcada normalment amb unes caselles per a la ubicaci\u00f3 dels vectors corresponents al senyal de barres de color. Aquestes caselles s\u00f3n de dos mides diferents corresponent, el m\u00e9s petit, a una toler\u00e0ncia del 5% i el m\u00e9s gran a una del 10%. Tamb\u00e9 est\u00e0 representat el sincronisme de color per als dos est\u00e0ndards de barres m\u00e9s comunes, del 75% i del 100%.\n\nEl vectoscopi sol tenir canals d'entrada i una s\u00e8rie de funcions per a la sincronitzaci\u00f3 de la croma, b\u00e9 amb si mateixa o amb un senyal de refer\u00e8ncia.\n\u00c9s normal que l'instrument inclogui una s\u00e8rie de funcions i caracter\u00edstiques que serveixen per a realitzar una s\u00e8rie de mesures est\u00e0ndard sobre el senyal de v\u00eddeo com el guany diferencial i la fase diferencial.\n\u00c9s corrent trobar aquest instrument en combinaci\u00f3 amb el monitor forma d'ona.\nSenyal de televisi\u00f3. La seva base de temps est\u00e0 dissenyada per adaptar-se als temps t\u00edpics d'aquest senyal i veure les parts d'inter\u00e8s del senyal d'una forma f\u00e0cil i senzilla.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Aparell per a la bicicleta que s'utilitza per prendre mesures de velocitat, dist\u00e0ncia, temps i altres mesures opcionals que depenen del model de ciclocomputador.\n\nT\u00e9 m\u00e9s o menys el format d'un rellotge de polsera i es col\u00b7loca en un suport al manillar o la pot\u00e8ncia. En els models amb cable , del suport surt un cable fins a la forquilla que subjecta la roda, que acaba en un sensor que capta el pas d'un imant col\u00b7locat a la roda, normalment en un radi. En els models sense cable o sense fil la transmissi\u00f3 de la informaci\u00f3 entre el sensor i el ciclocomputador es realitza per senyals de r\u00e0dio.\nLes funcions que poden dur a terme s\u00f3n:\n\nVelocitat\nActual o instant\u00e0nia.\nMitjana\nM\u00e0xima\nDist\u00e0ncia\nTotal. Algunes vegades es pot comen\u00e7ar a comptar des d'una altra xifra diferent de 0. Per si s'esborra despr\u00e9s d'un canvi de pila.\nParcial. Alguns t\u00e9 m\u00e9s d'una dist\u00e0ncia parcial, per explicar el recorregut del dia i algun tram del que es desitja saber la dist\u00e0ncia.\nCron\u00f2metre. Es pot activar per mitj\u00e0 d'un bot\u00f3 o pel moviment de la roda. Normalment per treure la mitjana s'utilitza aquesta mesura, de manera que si no es t\u00e9 activat pel moviment de la roda, la mitjana inclour\u00e0 el temps que est\u00e0 aturat.\nCanvi de funci\u00f3 autom\u00e0tic. Va alternant la funci\u00f3 visualitzada cada cert temps: Velocitat m\u00e0xima, mitjana, dist\u00e0ncia, cron\u00f2metre.\nMem\u00f2ria per a dos di\u00e0metres de roda. Per emprar-lo en la bicicleta de muntanya i en la de carretera que solen tenir di\u00e0metres diferents. Amb el canvi de coberta pot variar el di\u00e0metre una mica, per\u00f2 totes les llantes del mateix tipus de bicicleta s\u00f3n del mateix di\u00e0metre.\nMesures en quil\u00f2metres i en milles.Les funcions es posen a zero prement un bot\u00f3. De vegades no es pot esborrar independent cada funci\u00f3 sin\u00f3 que s'esborren per grups: Velocitat m\u00e0xima, mitjana, 1 \u00ba dist\u00e0ncia, i cron\u00f2metre juntes i 2n dist\u00e0ncia s'esborra a part.\nAltres funcions menys comuns s\u00f3n:\n\nC\u00e0lcul de calories.\nBr\u00faixola\nAltitud i inclinaci\u00f3\nCad\u00e8ncia\nTemperatura\nPuls\u00f2metreUn molt bon complement \u00e9s un receptor de GPS en el que hi pot apar\u00e8ixer detallada tota la ruta: velocitat, altura sobre el mar, dist\u00e0ncia, parades, ... a part de marcar punts determinats, amb waypoints.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Acad\u00e8mia Militar de Barcelona, tamb\u00e9 coneguda per Acad\u00e8mia de Matem\u00e0tiques, es fund\u00e0 el 1716, just despr\u00e9s de la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola, per\u00f2 no es pos\u00e0 en marxa fins al 1720. Inicialment establerta a la Ciutadella de Barcelona, el 1752, es trasllad\u00e0 a l'antic convent de Sant Agust\u00ed Vell, rehabilitat i transformat en caserna militar despr\u00e9s dels greus danys que havia patit durant la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola.Els promotors en foren els enginyers flamencs Joris Prosper Van Verboom i Alejandro de Retz i els germans Antonio i Francisco Montaigu. El seu primer director fou l'itali\u00e0 Mateo Calabro. i fins al 1751 va formar especialment als artillers El seu punt \u00e0lgid va venir el 1738 amb la direcci\u00f3 de Pedro de Lucuze, En les ordenances de 1739 es definia que els estudis duraven tres anys, dividits en quatre cursos de nou mesos cadascun, en els que s'estudiaven les matem\u00e0tiques pures i mixtes, posant \u00e8mfasi en els aspectes d'inter\u00e8s per a la formaci\u00f3 dels militars, i en particular, en aquells de m\u00e9s utilitat directa per als enginyers. A m\u00e9s dels enginyers que van fer les construccions militars de tots els regnes d'Espanya, els alumnes d'aquesta acad\u00e8mia tamb\u00e9 van treballar com urbanistes, i van tra\u00e7ar noves ciutats i barris a l'Espanya del segle XVIII\nEs va acabar dissolent el 1803, quan es va traslladar a l'Acad\u00e8mia d'Enginyers d'Alcal\u00e1 de Henares.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La groma era un aparell d'anivellament utilitzat pels agrimensors de la Roma antiga.Consistia en una perxa vertical que suportava a la seva extremitat superior dos travessers en forma de creu rectangular damunt un pivot: el travesser podia aix\u00ed girar en el pla horitzontal. De cada extremitat d'ambd\u00f3s travessers queia una plomada.La groma servia per a comprovar les alineacions i les perpendiculars. A la sortida del sol, l'agrimensor utilitzava les plomades d'un eix com alidada per a determinar el decumanus, o l'eix est-oest. De la posici\u00f3 de les dues altres plomades i un tercer puntal clavat a dist\u00e0ncia es podia determinar l'eix perpendicular. Per evitar que es confonguin les plomades, tenien una forma diferent aparellada per a cada travesser. No era necessari que el pal central era posicionat perfectament vertical, com que les plomades, per definici\u00f3 cauen en posici\u00f3 vertical. Per a evitar errors deguts a imprecions en l'angle recte de la creu (que a dist\u00e0ncies m\u00e9s grans s'augmenta) es feia una segona mesura, en tornar el groma 90\u00b0 i es solia aleshores utilitzar la mitjana d'ambdues mesures.\nPer extensi\u00f3, aquest terme va designar el centre d'un campament militar rom\u00e0 o el f\u00f2rum a la fundaci\u00f3 d'una ciutat, o la intersecci\u00f3 del cardo, l'eix nord-sud i del decumanus, l'eix est-oest, com que l'angle recte format per les direccions d'aquestes dues art\u00e8ries era comprovat amb la groma.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La retroexcavadora (tamb\u00e9 dita retrocarregadora, excavadora carregadora, excavadora mixta, carregadora mixta o pala mixta) (backhoe, en angl\u00e8s) \u00e9s una m\u00e0quina de construcci\u00f3 utilitzada per a realitzar treballs d'excavaci\u00f3. \u00c9s una variant de l'excavadora i no ha de ser-hi confosa.\nEs destria de l'excavadora pel fet que disposa d'una pala addicional en la part frontal, a m\u00e9s del cass\u00f3 o cullera per a excavar en l'extrem d'un bra\u00e7 articulat muntat en la seva part posterior.\nLa retroexcavadora s'utilitza habitualment en obres per al moviment de terres, per a realitzar rampes en solars o per obrir rases destinades al pas de canonades, cables, drenatges, etc, aix\u00ed com per a preparar el terreny o cal\u00e7ada on s'assenten els fonaments dels edificis.\nEl xass\u00eds pot anar muntat sobre cadenes o b\u00e9 sobre pneum\u00e0tics. En aquest darrer cas estan prove\u00efdes de gats hidr\u00e0ulics per a fixar la m\u00e0quina al s\u00f2l.\nLa retroexcavadora, a difer\u00e8ncia de l'excavadora frontal, incideix sobre el terreny excavant de dalt cap avall, i del front cap a la pr\u00f2pia m\u00e0quina; d'aqu\u00ed el seu nom. \u00c9s utilitzada per a treballar el moviment de terres a nivell inferior a pla de suport, o una mica superior a aquest.\nLa persona que maneja la retroexcavadora ha de tenir un entrenament previ per a usar aquesta m\u00e0quina de manera adequada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un dur\u00f2metre \u00e9s un aparell que mesura la duresa superficial dels materials. La seva funci\u00f3 \u00e9s tractar de perforar el material. Com m\u00e9s for\u00e7a es necessiti per perforar, m\u00e9s dur \u00e9s el material. Va ser inventat el 1896 per Thomas Turner, el primer professor de la metal\u00b7l\u00fargia a Gran Bretanya.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un viscos\u00edmetre \u00e9s un aparell de mesura dissenyat per determinar la viscositat din\u00e0mica, o coeficient de viscositat, d'un l\u00edquid a partir de la llei de Poiseuille.Existeixen tres tipus de viscos\u00edmetres:\n\nViscos\u00edmetre capil\u00b7lar. El m\u00e9s emprat \u00e9s el viscos\u00edmetre d'Ostwald, on hom mesura la velocitat d'escolament del l\u00edquid problema per mitj\u00e0 d'un tub capil\u00b7lar pr\u00e8viament calibrat.\nViscos\u00edmetre de rotaci\u00f3.\nViscos\u00edmetre de vibraci\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Virgin Galactic \u00e9s una empresa espacial dels EUA que est\u00e0 desenvolupant una astronau comercial que vol proporcionar vols suborbitals a turistes espacials, llan\u00e7aments suborbitals per missions de ci\u00e8ncia espacial. M\u00e9s endavant, Virgin Galagtic vol proporcionar vols espacials humans.Al desembre de 2018, Richard Branson va declarar que el primer viatge comercial de Virgin a l'espai, en el qual ell anir\u00e0 a bord, es produir\u00e0 al mar\u00e7 de 2019.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El teodolit \u00e9s un instrument de mesura mec\u00e0nic-\u00f2ptic universal que serveix per mesurar angles verticals i, sobretot, horitzontals, \u00e0mbit en el qual t\u00e9 una precisi\u00f3 elevada. Amb altres eines auxiliars pot mesurar dist\u00e0ncies i desnivells. \u00c9s port\u00e0til i manual; est\u00e0 fet per a fins topogr\u00e0fics i per a l'enginyeria, sobretot en les triangulacions. Amb l'ajuda d'una mira i mitjan\u00e7ant la taquimetria, pot mesurar dist\u00e0ncies. Un equip m\u00e9s modern i sofisticat \u00e9s el teodolit electr\u00f2nic, i un altre instrument m\u00e9s sofisticat \u00e9s un altre tipus de teodolit m\u00e9s conegut com a estaci\u00f3 total. B\u00e0sicament, el teodolit actual \u00e9s un telescopi muntat sobre un tr\u00edpode i amb dos cercles graduats, un vertical i un altre horitzontal, amb els quals es mesuren els angles amb l'ajuda d'unes lents.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La oleohidr\u00e0ulica \u00e9s una branca de la hidr\u00e0ulica. El prefix \"oli\" fa refer\u00e8ncia als fluids sobre la base de derivats del petroli, com l'oli mineral per exemple. En ess\u00e8ncia, l'oleohidr\u00e0ulica \u00e9s la t\u00e8cnica aplicada a la transmissi\u00f3 de pot\u00e8ncia mitjan\u00e7ant fluids confinats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un espectr\u00f2graf \u00e9s un aparell que permet d'enregistrar sobre un suport d'imatge (placa fotogr\u00e0fica, receptors fotoel\u00e8ctrics, c\u00e0meres de televisi\u00f3) l'espectre de la radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica provinent d'una determinada font. La incorporaci\u00f3 a un espectr\u00f2metre d'una c\u00e0mera fotogr\u00e0fica el converteix en un espectr\u00f2graf.\nEtimol\u00f2gicament espectr\u00f2graf \u00e9s un mot compost de espectro, forma prefixada del mot espectre; i de -graf, forma sufixada del grec -graphos, derivat del mot graph\u00e9, \"escriptura\", que indica l'instrument que escriu, que enregistra.\nEn un espectr\u00f2graf de placa fotogr\u00e0fica, associat a un telescopi cl\u00e0ssic, permet d'analitzar el domini espectral compr\u00e8s entre els 310 nm i 1 100 nm (que inclou el domini visible, l'infraroig proper i l'ultraviolat proper). La placa fotogr\u00e0fica pot \u00e9sser substitu\u00efda, en aquest domini, per c\u00e0meres electronogr\u00e0fiques, c\u00e0meres CCD, c\u00e0meres de televisi\u00f3 o receptors fotoel\u00e8ctrics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La resist\u00e8ncia aerodin\u00e0mica, o simplement resist\u00e8ncia, \u00e9s el component de la for\u00e7a que pateix un cos en moure's a trav\u00e9s de l'aire en la direcci\u00f3 de la velocitat relativa entre l'aire i el cos. La resist\u00e8ncia \u00e9s sempre de sentit oposat a aquesta velocitat, per aix\u00f2, habitualment es diu que la resist\u00e8ncia aerodin\u00e0mica \u00e9s la for\u00e7a que s'oposa a l'avan\u00e7 d'un cos a trav\u00e9s de l'aire. Parlant de resist\u00e8ncia de forma m\u00e9s general, per un cos en moviment en el recorregut d'un fluid, aquesta component rep el nom d'arrossegament; aix\u00ed, en el cas de l'aigua se'n diu resist\u00e8ncia hidrodin\u00e0mica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Air Ambulance Show \u00e9s un fira aeron\u00e0utica que t\u00e9 lloc a la Rep\u00fablica Txeca. Est\u00e0 dirigida al p\u00fablic general i a professionals, i en ella es mostren sistemes d'emerg\u00e8ncia integrats en aeronaus de tota classe: avions, helic\u00f2pters, caces, etc. Es porta a terme anualment en maig en la localitat de Hradec Kr\u00e1lov\u00e9.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La cintra o cindri \u00e9s una estructura auxiliar que serveix per a sostenir provisionalment el pes d'un arc o volta, aix\u00ed com d'altres obres de pedra, durant la fase de construcci\u00f3. Sol ser una armadura de fusta. Aquesta estructura, un cop muntades les dovelles i la clau es desmunta, en una operaci\u00f3 anomenada: descintrat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La seda d'aranya \u00e9s una fibra proteica filada naturalment per aranyes. Les aranyes l'empren per desenvolupar xarxes de ca\u00e7a o teranyines, nius, proteccions per als seus ous o fins i tot per transportar per l'aire a manera de parapente. Gr\u00e0cies a aquesta forma de transport, alguns mariners han informat de la pres\u00e8ncia d'aranyes entre els seus espelmes despr\u00e9s d'haver salpat, fins i tot a dist\u00e0ncies de 1600 km mar endins. Tamb\u00e9 s'han trobat en globus atmosf\u00e8rics en les tasques d'an\u00e0lisi de l'atmosfera a al\u00e7ades una mica inferiors a 5000 m.5 (vegeu \"Vol ar\u00e0cnid (Ballooning)\")\nEn algunes esp\u00e8cies tamb\u00e9 s'ha observat que en ocasions especials la seda d'aranya pot utilitzar com a suport alimentari per a la pr\u00f2pia especie.\nActualment hi ha un gran inter\u00e8s en determinar la relaci\u00f3 que hi ha entre la composici\u00f3 i l'estructura qu\u00edmica de la seda d'aranya per tal de desenvolupar materials que posseeixin propietats mec\u00e0niques similars, aix\u00ed com a aconseguir un m\u00e8tode aplicable industrialment per produir seda amb fins com ara l'enginyeria de teixits.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria de la construcci\u00f3 \u00e9s una \u00e0rea de coneixement relacionada amb l'enginyeria civil que aborda tots els temes relacionats amb el funcionament de la ind\u00fastria de la construcci\u00f3: disseny, obra, operaci\u00f3, manteniment i renovaci\u00f3, i l'avaluaci\u00f3 del seu impacte en el medi ambient. L'enginyer modern t\u00e9 el seus or\u00edgens en l'enginyer militar, i no fou fins a finals del segle XVII que a Fran\u00e7a es separaren les figures d'enginyer civil, que s'enfocaria cap a l'arquitectura i l'art amb un fort coneixement de les arts gr\u00e0fiques i el tra\u00e7at, i l'enginyer militar, enfocat a l'enginyer t\u00e8cnic amb un fort component cient\u00edfic i pr\u00e0ctic.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Ict\u00edneo II fou el segon submar\u00ed constru\u00eft per Narc\u00eds Monturiol i Estarriol (l'anterior va ser l'Ict\u00edneo I). Fou el primer submar\u00ed propulsat a vapor el 2 d'octubre de 1864. Feia 14 metres de llargada, 2 metres d'amplada per 3 de profunditat i tenia un volum de 29 m\u00b3. Fou constru\u00eft amb fusta d'olivera i refor\u00e7os de roure i una capa de 2 mil\u00b7l\u00edmetres de coure. A la part superior tenia una coberta d'1,3 metres d'ample amb tres ulls de bou amb vidres de 10 cm de gruix i 20 cm de di\u00e0metre. Des de la torreta es controlava el tim\u00f3 mitjan\u00e7ant un engranatge de cargol sense fi.\nQuatre compartiments estancs de 8 m\u00b3 situats sim\u00e8tricament a banda i banda garantien la flotabilitat del submar\u00ed quan aquests estaven buits. Aquests compartiments podien ser inundats a voluntat per tal de submergir-se. Emergir a la superf\u00edcie s'aconseguia injectant aire als compartiments amb una bomba. Un pes que es despla\u00e7ava longitudinalment a trav\u00e9s d'un rail permetia mantenir l'horitzontalitat durant la navegaci\u00f3 submarina. Aquest mecanisme era controlat pel timoner. El submar\u00ed tenia un mecanisme d'escapat\u00f2ria que permetia deixar anar llast i emergir a la superf\u00edcie en cas d'emerg\u00e8ncia.La invenci\u00f3 m\u00e9s important de Monturiol, per\u00f2, fou el motor anaer\u00f2bic de l'Ict\u00edneo II conjuntament amb la soluci\u00f3 del problema de renovaci\u00f3 de l'oxigen en un contenidor herm\u00e8tic. El motor utilitzava un compost qu\u00edmic de mangan\u00e8s, per\u00f2xid, zinc i clorat de potassi que reaccionava generant la temperatura necess\u00e0ria per a la producci\u00f3 de vapor i produ\u00efa un gas, oxigen, el qual era recollit en tancs i posteriorment utilitzat per a la respiraci\u00f3 de la tripulaci\u00f3 i per a la il\u00b7luminaci\u00f3 interior.Per causa de problemes financers, l'Ict\u00edneo II fou venut com a ferralla l'any 1868. Una r\u00e8plica del mateix es podia veure al port de Barcelona. Aquesta r\u00e8plica va ser retirada l'any 2010 degut al seu deteriorament, sense saber si ser\u00e0 restaurada i reubicada.\nCap altre submar\u00ed utilitz\u00e0 un sistema de propulsi\u00f3 anaer\u00f2bica fins al 1940, quan l'armada alemanya prov\u00e0 un sistema utilitzant els mateixos principis, la turbina Walter, en el submar\u00ed experimental V-80 i posteriorment en els submarins navals U-791. El problema de la propulsi\u00f3 anaer\u00f2bica fou finalment resolt amb la invenci\u00f3 del primer submar\u00ed nuclear, el USS Nautilus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un estel, grua, catxerulo, miloca, milotxa o milorxa, cometa, caputx\u00f3 (sense canyes), caputx\u00ed, passavolant o quan \u00e9s llarguer bacall\u00e0 a Tarragona \u00e9s una m\u00e0quina simple, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent. Sol ser fet de seda, paper o material sint\u00e8tic lleuger, est\u00e8s mitjan\u00e7ant una estructura de canyes o alguna altra mat\u00e8ria, i que es controla amb un o diversos fils.\n\u00c9s un artefacte volador m\u00e9s pesat que l'aire (aerodina), que vola gr\u00e0cies a la for\u00e7a del vent ia un o diversos fils que la mantenen des de terra en la seva postura correcta de vol. \u00c9s un joc tradicional, per\u00f2 tamb\u00e9 es realitzen competicions d'estels en qu\u00e8 concorren principalment adults; des de 1980 es fan concursos a l'antiga usan\u00e7a en qu\u00e8 intervenen centenars de participants.\n\u00c9s molt com\u00fa veure'ls en mans de nens, ja que principalment van ser creades per a ells.\nA causa de la seva pr\u00f2pia construcci\u00f3 l'habitual \u00e9s desplegar els estels en llocs oberts i ventosos, com ara descampats o platges.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En el vol espacial, una maniobra orbital \u00e9s l'\u00fas de sistemes de propulsi\u00f3 per canviar l'\u00f2rbita d'una nau espacial. Quan una maniobra es du a terme lluny de la Terra (per exemple, en el cas d'\u00f2rbites al voltant del Sol), s'anomena maniobra d'espai profund (en angl\u00e8s, DSM: deep space maneuver).\nEl canvi de velocitat que s'aplica en una maniobra orbital s'anomena delta-v.\nDurant la resta del vol espacial, sobretot en maniobres de transfer\u00e8ncia orbital, la nau es troba en fase sense propulsi\u00f3, o coasting.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En arquitectura, la r\u00e0tio d'esveltesa, o simplement esveltesa, \u00e9s el quocient entre la base d'un edifici i la seva altura.\nEls enginyers estructurals generalment consideren esvelts aquells gratacels amb una r\u00e0tio m\u00ednima de 1:10 o 1:12. Les torres esveltes requereixen adoptar mesures espec\u00edfiques per contrarestar les elevades forces de vent en els voladissos verticals, com incloure estructura addicional per a dotar-lo de major rigidesa a l'edifici o diversos tipus d'amortidors de massa per evitar el balanceig indesitjat.El gratacel m\u00e9s esvelt del m\u00f3n \u00e9s des del 2019 el 111 West 57th Street de Nova York, que amb 80 plantes i 438 metres d'altura posseeix un extraordinari r\u00e0tio d'esveltesa de 1:23. L'esveltesa extrema \u00e9s cosa caracter\u00edstica en ciutats com Hong Kong, on hi ha m\u00e9s edificis en forma de llapis que en qualsevol altre lloc del m\u00f3n, i m\u00e9s recentment a Nova York.\n\n", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Pere Navarro o Pedro Navarro (?, 1460? - N\u00e0pols, 28 d'agost del 1528), comte d'Oliveto, fou un enginyer militar al servei de l'armada catalana, era expert en p\u00f3lvora i artefactes explosius.\nHom l'anomena misser Pere Navarro en diversos textos aix\u00ed com, comte Pere Navarro (Conde Pedro Navarro). El seu lloc de naixement \u00e9s incert, hi ha quatre possibles indrets: Cant\u00e0bria, ja que li diuen c\u00e0ntabre i aix\u00ed apareix a la seva tomba a N\u00e0pols a l'esgl\u00e9sia de Santa Maria la Nuova; Biscaia, ja que li diuen bisca\u00ed; Navarra, ja que l'anomenen aix\u00ed, i un dels regnes de la Corona d'Arag\u00f3, possiblement N\u00e0pols, Sic\u00edlia o Val\u00e8ncia.\nLi concediren el t\u00edtol de comte d'Oliveto, tot i que aquest restava en poder de Ramon Folc de Cardona-Anglesola. Anteriorment el 1495 Carles de Fran\u00e7a va designar a Ferran Dia\u00e7 senyor d'Oliveto.Sabem que tenia un escuder anomenat Bertomeu Ro\u00eds. Aquest Bertomeu Ro\u00eds se l'identifica com a Bartolom\u00e9 Ruiz a les \u00cdndies.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El sensor de flux \u00e9s un dispositiu que s'instal\u00b7lat en l\u00ednia amb una canonada, aquest permet determinar quan est\u00e0 circulant un l\u00edquid o un gas.\nAquests s\u00f3n del tipus apagat-enc\u00e8s; determinen quan est\u00e0 circulant un fluid l\u00edquid o gasos, o en canvi quan aquest no circulan, per\u00f2 no mesuren el cabal.\nPer mesurar el cabal es requereix un altre element, un caudal\u00edmetro.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Aluminosi \u00e9s una patologia del formig\u00f3 provocat pel tipus de ciment que s'utilitzava a Espanya per a la construcci\u00f3 d'edificis aproximadament entre 1950 i 1970.L'anomenat ciment alumin\u00f3s (CAC-R), amb una gran quantitat d'al\u00famina que prenia m\u00e9s de presa, es feia servir en la fabricaci\u00f3 de certes bigues dels edificis. Amb el pas del temps el formig\u00f3 es feia menys resistent i m\u00e9s por\u00f3s i posa en perill l'estabilitat de l'edifici.\nAmb temperatures altes i humitat elevada l'estructura del ciment alumin\u00f3s passa del sistema cristal\u00b7l\u00ed hexagonal al c\u00fabic que \u00e9s una estructura m\u00e9s densa, amb aix\u00f2 les part\u00edcules de ciment ocupen menys espai i per tant l'estructura global t\u00e9 m\u00e9s porositat i perd resist\u00e8ncia mec\u00e0nica. Si no es presenta l'alta humitat i temperatura funciona correctament.L'Estadi Vicente Calder\u00f3n va ser un cas d'aluminosi que va ser restaurat. A Barcelona per l'alta humitat mar\u00edtima alguns edificis amb aluminosi van haver de ser derru\u00efts.\nPer a determinar la pres\u00e8ncia de ciment alumin\u00f3s en una estructura cal analitzar una mostra del formig\u00f3. Des de l'any 1991, el Col\u00b7legi d'Aparelladors, Arquitectes T\u00e8cnics i Enginyers d'Edificaci\u00f3 de Barcelona (CAATEEB) disposa d'un servei, anomenat Test Alumin\u00f3s. Aquest Test Alumin\u00f3s, \u00e9s un m\u00e8tode r\u00e0pid i fiable. Nom\u00e9s cal extreure\u2019n una o diverses mostres de diferents parts de l'edifici (aproximadament de la mida d'un encenedor), fer-la arribar al Col\u00b7legi i omplir una fitxa Test Alumin\u00f3s per a cada mostra. Les mostres s\u00f3n enviades al laboratori, on es determinar\u00e0 el tipus de conglomerat utilitzat mitjan\u00e7ant la prova de l'oxina del BRE. Segons el tipus de precipitat de la mostra s'obtenen tres possibles resultats:\n\nCiment alumin\u00f3s\nNo \u00e9s ciment alumin\u00f3s\nNo ha estat possible definir-lo: cal determinar-lo amb altres t\u00e8cniques experimentals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'efecte pogo o oscil\u00b7laci\u00f3 pogo \u00e9s l'oscil\u00b7laci\u00f3 violenta de motors de coet a causa de canvis sobtats en el forniment de propel\u00b7lent.Avui en dia, l'oscil\u00b7laci\u00f3 \u00e9s esmorte\u00efda per amortidors mec\u00e0nics a la conducci\u00f3 de l'oxigen l\u00edquid (LOX), per\u00f2 no a la conducci\u00f3 de l'hidrogen l\u00edquid, respectivament el comburent i combustible dels coets de combustible l\u00edquid Saturn V i del transbordador espacial.El cas m\u00e9s conegut d'oscil\u00b7lacions pogo amb danys es produ\u00ed en el motor central del segon tram durant la missi\u00f3 Apollo 13, durant el seu ascens vers l'\u00f2rbita d'aparcament terrestre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una virada \u00e9s el canvi de direcci\u00f3 que es dona a una embarcaci\u00f3 en moviment per tal de canviar l'orientaci\u00f3 de la seva traject\u00f2ria. Hi ha les virades per avant fetes durant les bordades i les virades per popa o trabujades, que normalment es fan en una empopada, o navegant al llarg.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un masclet o petard \u00e9s un element pirot\u00e8cnic que, quan s'encenen, produeixen una detonaci\u00f3 sonora i lum\u00ednica. Generalment, s\u00f3n compostos per un tub de material poc resistent, com ara paper o cart\u00f3, ple de p\u00f3lvora o algun altre material explosiu. Quan es tanca el tub s'hi deixa un ble a l'extrem per poder-lo encendre amb seguretat. La pot\u00e8ncia i l'efecte llumin\u00f3s de cada petard \u00e9s variable i dep\u00e8n de la c\u00e0rrega explosiva.Com la p\u00f3lvora, els petards van ser inventats al segle ix a la Xina. Si molts productes fets amb p\u00f3lvora tenen un \u00fas b\u00e8l\u00b7lic, els petards de seguida van agafar una dimensi\u00f3 festiva i van ser utilitzats per a focs artificials. Fou aix\u00ed com a l'edat mitjana arribaren a Europa. Actualment, hi ha moltes classes de petards i solen classificar-se per la pot\u00e8ncia: bombetes, bengales, volcanets, voladors, focs d'artifici, traques, piules, coets, trons, bateries, etc.Els petards van estretament vinculats a les revetlles d'estiu, i molt especialment a la nit de Sant Joan. En aquesta festa, hi predomina la idea que el foc purifica, protegeix i regenera. Els Pa\u00efsos Catalans tenen una tradici\u00f3 molt arrelada d'encendre fogueres i llan\u00e7ar focs d'artifici durant aquella nit, quan es detonen quilos de petards que aporten un soroll i una lluminositat ben caracter\u00edstics. A Val\u00e8ncia s'utilitzen sobretot durant les Falles i tamb\u00e9 s'empren en una mascletada.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En mec\u00e0nica dels medis continus, l' tensor tensi\u00f3 o tensor de tensions \u00e9s el tensor que dona compte de la distribuci\u00f3 de tensions i esfor\u00e7os interns al medi continu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En l'argot mariner, el terme norai s'utilitza per fer refer\u00e8ncia a un tipus concret d'element d'amarratge en terra que permet fixar l'embarcaci\u00f3.\nRep tamb\u00e9 el nom de bol\u00b7lard (de l'angl\u00e8s bollard).\nLes gasses dels caps d'amarratge s'encapellen segons mostra la figura (encapellades una sobre l'altre). Aix\u00f2 permet que l'ordre en qu\u00e8 es surt de l'amarratge sigui indiferent, \u00e9s a dir, es pot ser deixat anar qualsevol gassa en qualsevol ordre, cosa que facilita enormement la maniobra de desatracada.\nNoteu que si s'encapellessin un a continuaci\u00f3 de l'altre (sense aquesta enginyosa precauci\u00f3), obligaria a efectuar la maniobra en l'ordre invers a l'hora de salpar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'escafandre estraton\u00e0utic fou un vestit pressuritzat dissenyat pel coronel Emilio Herrera Linares el 1935 que havia de ser utilitzat durant un vol estratosf\u00e8ric mitjan\u00e7ant un globus aerost\u00e0tic de barqueta oberta programat per a l'any seg\u00fcent del seu disseny. Se'l considera un dels antecedents del vestit espacial.Finalment i a causa de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, el vol mai va lloc. Herrera, que va militar en el b\u00e0ndol republic\u00e0, va fugir a Fran\u00e7a el 1939, on va morir a l'exili el 1967. El vestit, fet de seda vulcanitzada, va ser tallat i usat per fer impermeables per les tropes. S'hauria tractat del primer vestit totalment pressuritzat funcional de la hist\u00f2ria, encara que mai va arribar a ser usat en condicions reals.El vestit tenia en el seu interior una funda herm\u00e8tica (provada en el bany del pis d'Herrera a Sevilla) recoberta d'una carcassa met\u00e0l\u00b7lica articulada amb plecs similars als d'un acordi\u00f3. Tenia parts articulades per a les espatlles, el maluc, els colzes, els genolls i els dits. La mobilitat del vestit va ser provada a l'estaci\u00f3 experimental de Cuatro Vientos, i segons Herrera era \"satisfact\u00f2ria\". El vestit era alimentat amb oxigen pur. Herrera va dissenyar un micr\u00f2fon especial sense carboni per a ser usat a l'interior del vestit i evitar qualsevol possibilitat d'ignici\u00f3 espont\u00e0nia. La pantalla del casc usava tres capes de vidre: una irrompible, una altra amb un filtre ultraviolat i l'exterior opaca a l'infraroig. Les tres capes tenien un tractament antibaf.\nHerrera afeg\u00ed un escalfador el\u00e8ctric en el vestit, per\u00f2 durant les proves en una cambra que simulava grans altures va resultar que el vestit s'escalfava fins als 33 \u00b0C mentre que la temperatura de l'atmosfera al seu voltant baixava a -79 \u00b0C. Herrera s'adon\u00e0 que el problema en un vestit pressuritzat situat en un entorn de gaireb\u00e9 buit era en realitat eliminar la calor sobrant produ\u00efda pel cos hum\u00e0.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un vehicle de mobilitat \u00e9s un equipament d'ajuda a la mobilitat equivalent a una cadira de rodes per\u00f2 amb una forma semblant a un carret de golf. Sovint se'l coneix com a moto el\u00e8ctrica o esc\u00fater el\u00e8ctric.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El planeig o acci\u00f3 de planar, dins l'entorn n\u00e0utic, \u00e9s el mode de funcionament d'una embarcaci\u00f3 sobre l'aigua en el que el seu pes est\u00e0 suportat principalment per la sustentaci\u00f3 hidrodin\u00e0mica, en lloc d'estar sustentat per la sustentaci\u00f3 hidroest\u00e0tica (flotabilitat).\nMoltes formes de transport mar\u00edtim fan \u00fas del planeig, incloent ferris r\u00e0pids, embarcacions de carreres, hidroavions i embarcacions voladores La majoria de taules de surf s\u00f3n taules de planeig o semi-planeig. M\u00e9s enll\u00e0 del planeig, els dissenys de vaixells r\u00e0pids han vist una transici\u00f3 cap als dissenys d'hidroala.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Llan\u00e7agranades de fusell Tipus 100, era, com el seu nom diu, un llan\u00e7agranades, el qual s'afegia a la boca del fusell, per a poder propulsar les granades de m\u00e0 a una dist\u00e0ncia major. Va ser dissenyat, produ\u00eft i utilitzat per l'Imperi Japon\u00e8s, i utilitzat per l'Ex\u00e8rcit Imperial Japon\u00e8s durant la Segona Guerra Mundial.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La cabina, la carlinga, el post o l'habitacle d'una aeronau, tamb\u00e9 anomenada coberta de vol, \u00e9s l'espai on es concentren els controls de vol de l'avi\u00f3 i els pilots que els controlen, se sol situar a la part frontal de l'aeronau.\nLa cabina d'una aeronau cont\u00e9 la instrumentaci\u00f3 i els controls que permeten al pilot de fer volar l'aparell. En la major part dels aparells comercials, una porta separa la cabina del compartiment de passatgers. A les aeronaus antigues i la m\u00e9s part d'avionetes la cabina concentra un gran nombre d'indicadors i commutadors anal\u00f2gics, mentre que els m\u00e9s moderns ja integren el que s'anomena cabina de cristall (glass cockpit) centrada en pantalles multifunci\u00f3 que funcionen conjuntament amb ordinadors. Aquestes permeten d'alternar entre mostrar la informaci\u00f3 dels instruments tradicionals, cartografia i informaci\u00f3 del radar o GPS entre altres.\nLa major part de les cabines tenen vidres protectors dels rajos de sol i una o m\u00e9s finestretes que poden ser obertes mentre l'avi\u00f3 \u00e9s a terra. Despr\u00e9s dels Atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001, les principals aerol\u00ednies han pres mesures per fortificar la cabina per tal d'evitar qualsevol possible segrest.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Panzerwurfmine (abreviat a PWM) era una granada antitanc que consistia en una c\u00e0rrega buida. La granada es llan\u00e7ava a m\u00e0 i era molt utilitzada per les tropes terrestres de la Luftwaffe i els especialistes de la Wehrmacht i Waffen SS en tasques antitancs. Aquesta arma va ser dissenyada i produ\u00efda a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Azipod \u00e9s la marca registrada del grup ABB d'un conjunt d'impulsors azimutals amb alimentaci\u00f3 el\u00e8ctrica. El concepte va ser desenvolupat conjuntament a Finl\u00e0ndia per les drassanes Massa-Yards i ABB, Azipod \u00e9s una unitat d'impulsi\u00f3 marina que consisteix en una h\u00e8lix de pas fix muntada sobre una g\u00f3ndola adre\u00e7able (\"pod\") la qual allotja al motor el\u00e8ctric que acciona l'h\u00e8lix.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Comissi\u00f3 Espai de les Nacions Unides, posada en marxa l'any 1959 i denominat correctament COPUOS (Committee on the Peaceful Uses Of Outer Space; en catal\u00e0: Comit\u00e8 per a Usos Pac\u00edfics de l'Espai Extra atmosf\u00e8ric de Nacions Unides) \u00e9s un \u00f2rgan subsidiari de l'Assemblea General de l'Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides.\nT\u00e9 dos comit\u00e8s: un cient\u00edfic i un altre jur\u00eddic, que treballen en reuni\u00f3 plen\u00e0ria o en grups de treball per a assumptes particulars. Les proposicions que sustenten tant els debats del Comit\u00e8 com els dels subcomit\u00e9s, emanen d'un Estat o d'un grup d'ells. Cadascun dels dos subcomit\u00e9s transmet el seu informe al Comit\u00e8 de l'Espai, el qual sotmet les seves proposicions a l'Assemblea General de Nacions Unides. Aquesta \u00faltima es pronuncia i adopta al mateix temps la resoluci\u00f3 fixant els mandats del Comit\u00e8 i dels dos subcomit\u00e9s per al seg\u00fcent any.\nL'Assemblea General de Nacions Unides pot, d'altra banda, adoptar resolucions o recomanacions que incloguin textos de convenis internacionals oberts a la signatura dels Estats. En aquest marc, \u00e9s en el qual han estat negociats cinc acords internacionals i llocs a la signatura dels Estats.\nEl Comit\u00e8 de l'Espai ha conegut una cont\u00ednua expansi\u00f3, passant de 18 membres el 1958, a 24 el 1959, 28 el 1961, 37 el 1974 i finalment 53 membres des de 1980.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L' estadimetr\u00eda \u00e9s un m\u00e8tode aproximat de mesurament d'una dist\u00e0ncia usant instruments topogr\u00e0fics \u00f2ptics com el teodolit o el equialt\u00edmetre (comunament anomenat nivell \u00f2ptic) i en altres temps, planxeta, etc.\nPer mesurar estadim\u00e9tricamente, aquests instruments tenen en el seu reticle, a m\u00e9s dels dos fils principals l'horitzontal i el vertical per a la bisecci\u00f3, dos fils secundaris anomenats estadim\u00e8trics situats sobre el fil vertical.\n\nAmb l'ajuda d'una fita es llegeixen en forma aproximada la quantitat de franges de 25cm que hi ha entre aquests dos fils estadim\u00e8trics. Aquesta lectura, multiplicada per 100 (constant estadim\u00e9trica) dona la dist\u00e0ncia aproximada al punt marcat amb la fita.\nEn forma an\u00e0loga, amb ajuda d'una mira d'anivellament, es llegeixen tots dos fils estadim\u00e8trics, es calcula la difer\u00e8ncia entre ambdues lectures i la multiplica per 100, obtenint novament la dist\u00e0ncia aproximada al punt on es troba la mira.\n M\u00e8tode estadim\u00e8tric: \n\u00c9s un m\u00e8tode molt simple i era \u00e0mpliament usat, abans de l'aparici\u00f3 dels mitjans electr\u00f2nics com les estacions totals, electro-distanci\u00f3metros i el GPS, si b\u00e9 la seva precisi\u00f3 no arribava a la requerida per a un aixecament cadastral, era usat normalment en treballs topogr\u00e0fics, aix\u00f2 vol dir que si b\u00e9 no podia ser usat durant la fitaci\u00f3 d'un lot o poma, o per replantejar els fonaments d'un edifici, s\u00ed que era usat amb tota confian\u00e7a per efectuar el relleu d'un lot o una superf\u00edcie que havia de ser representada en un pla, o per a mesurar una dist\u00e0ncia en un lloc on els obstacles feien impossible la utilitzaci\u00f3 d'una cinta.\nEs basa en la relaci\u00f3 d'igualtat existent entre el focus del sistema \u00f2ptic de l'aparell utilitzat (teodolit o nivell) (F) i la dist\u00e0ncia entre els fils estadim\u00e8trics del reticle (H), per una banda i la dist\u00e0ncia entre el centre del sistema \u00f2ptic amb la mira (D) i el tros de mira compr\u00e8s entre les lectures dels fils superior i inferior (L).\n\nEn definitiva la dist\u00e0ncia obtinguda \u00e9s igual a la lectura m\u00e9s gran ,\n Menys la lectura menor, multiplicat per cent.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Federaci\u00f3 Internacional d'Automatitzaci\u00f3 (en angl\u00e8s: International Federation of Automatic Control, IFAC) \u00e9s una organitzaci\u00f3 paraigua sense \u00e0nim de lucre de car\u00e0cter professional, creada el 1957, que engloba a 49 federacions i organitzacions nacionals en el camp de l'automatitzaci\u00f3.L'objectiu de la IFAC \u00e9s fomentar la ci\u00e8ncia i la tecnologia darrere de l'automatitzaci\u00f3 en tots els seus aspectes, incloent els t\u00e8cnics (enginyeria), f\u00edsics, econ\u00f2mic-socials i biol\u00f2gics. La IFAC tamb\u00e9 tracta de l'impacte de l'automatitzaci\u00f3 industrial en la societat. La seu principal de la federaci\u00f3 es troba a \u00c0ustria.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'acrilat de metil \u00e9s un compost org\u00e0nic, concretament l'\u00e8ster met\u00edlic de l'\u00e0cid acr\u00edlic. \u00c9s un l\u00edquid incolor amb una olor acre caracter\u00edstica. Es produeix principalment per fabricar fibra d'acrilat, que s'utilitza per teixir catifes sint\u00e8tiques. Tamb\u00e9 \u00e9s un reactiu en la s\u00edntesi de diversos intermedis farmac\u00e8utics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Twike (composici\u00f3 de Twin i Bike) \u00e9s un vehicle el\u00e8ctric lleuger (L.E.V.) de tracci\u00f3 mixta humana i el\u00e8ctrica, dissenyat per portar dos passatgers amb les respectives maletes. Pot ser condu\u00eft en mode nom\u00e9s el\u00e8ctric o el\u00e8ctric + pedalejant.\nPedalar augmenta l'abast o autonomia del vehicle, per\u00f2 no n'augmenta la velocitat m\u00e0xima. El vehicle no pot ser propulsat \u00fanicament a pedals. Un sistema de frenada antibloqueig regenerativa captura l'energia de la desacceleraci\u00f3 i la carrega a les bateries (controlades per ordinador).\nConstru\u00eft de materials lleugers com alumini i pl\u00e0stic, aquest tricicle de 246 kg porta un motor el\u00e8ctric de 3 kW i bateria de 336 volts que pot ser\n\nbateria de N\u00edquel i Cadmi de 10 ampere hora de c\u00e0rrega el\u00e8ctrica i 50 a 90 km d'autonomia.\nbateria de N\u00edquel i Hidrur met\u00e0l\u00b7lic de 17,8 ampere hora de c\u00e0rrega el\u00e8ctrica i 80 a 140 km d'autonomia.\nbateria de Lithium-Mangan:>500 km d'autonomia.Els propietaris de Twikes, que s'autoanomenen pilots, organitzen regularment trobades i curses per popularitzar el vehicle i intercanviar experi\u00e8ncies.\nOriginalment desenvolupat a Su\u00efssa, el fabrica actualment a Alemanya l'empresa \"FINE Mobile GmbH\"Actualment (2019) han desenvolupat nous models (Twike4 com a prototip i ara Twike 5, amb fins a 500km d'autonomia i m\u00e9s de 120km/h de velocitat m\u00e0xima)", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'\u00e0rea \u00e9s una quantitat que expressa l'extensi\u00f3 d'una superf\u00edcie o forma de dues dimensions al pla. L'\u00e0rea es pot entendre com la quantitat de material que seria necess\u00e0ria per crear un model de la forma, o la quantitat de pintura necess\u00e0ria per cobrir la superf\u00edcie amb una sola capa. \u00c9s l'analogia en dues dimensions de la longitud d'una corba (concepte unidimensional) i del volum d'un s\u00f2lid (concepte tridimensional).\nL'\u00e0rea d'una figura pot ser mesurada comparant la forma amb quadrats d'una mida fixa. En el Sistema Internacional d'Unitats (SI), la unitat est\u00e0ndard d'\u00e0rea \u00e9s el metre quadrat (m\u00b2), que \u00e9s l'\u00e0rea d'un quadrat els costats del qual mesuren un metre de llargada. Una forma amb una \u00e0rea de tres metres quadrats tindria la mateixa \u00e0rea que tres d'aquests quadrats. En matem\u00e0tiques, el quadrat unitari es defineix com el que t\u00e9 una \u00e0rea igual a u. Pel que fa a la notaci\u00f3, si l'\u00e0rea correspon a una superf\u00edcie plana se sol denotar com A, i si correspon a una superf\u00edcie tridimensional se sol denominar S.Hi ha moltes f\u00f3rmules conegudes per determinar les \u00e0rees de formes simples com triangles, rectangles i cercles. Fent \u00fas d'aquestes f\u00f3rmules es pot determinar l'\u00e0rea de qualsevol pol\u00edgon dividint el pol\u00edgon en triangles. Per formes amb costats corbats se sol necessitar el c\u00e0lcul per trobar l'\u00e0rea; de fet, el problema de determinar l'\u00e0rea de figures planes fou una gran motivaci\u00f3 pel desenvolupament hist\u00f2ric del c\u00e0lcul.Per una forma s\u00f2lida com una esfera, un con o un cilindre l'\u00e0rea de la seva superf\u00edcie externa s'anomena \u00e0rea superficial. Les f\u00f3rmules per les \u00e0rees superficials foren trobades ja pels grecs antics, per\u00f2 esbrinar l'\u00e0rea de s\u00f2lids m\u00e9s complicats sol necessitar l'\u00fas del c\u00e0lcul amb m\u00faltiples variables.\nL'\u00e0rea t\u00e9 un paper important en les matem\u00e0tiques modernes. En addici\u00f3 a la seva \u00f2bvia import\u00e0ncia en geometria i c\u00e0lcul, l'\u00e0rea est\u00e0 relacionada amb la definici\u00f3 dels determinants en \u00e0lgebra lineal i \u00e9s una propietat b\u00e0sica de superf\u00edcies en geometria diferencial. En an\u00e0lisi matem\u00e0tica, l'\u00e0rea d'un subconjunt del pla es defineix amb la mesura de Lebesgue, tot i que no tot subconjunt \u00e9s mesurable. En general, en matem\u00e0tiques avan\u00e7ades l'\u00e0rea es percep com un cas especial del volum en regions de dues dimensions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En optimitzaci\u00f3 matem\u00e0tica, el m\u00e8tode s\u00edmplex (o algorisme s\u00edmplex) de Dantzig \u00e9s un algorisme popular de programaci\u00f3 linal. La revista Computing in Science and Engineering el va llistar com un del 10 algorisme m\u00e9s importants del segle xx.El nom de l'algorisme es deriva del concepte d'un s\u00edmplex i va ser derivat per T. S. Motzkin. Els s\u00edmplex no s'utilitzen en el m\u00e8tode, de fet, per\u00f2 una interpretaci\u00f3 del m\u00e8tode \u00e9s que opera amb cons simplicials, i aix\u00f2 es converteix en s\u00edmplexs amb una restricci\u00f3 addicional. Els cons simplicials en q\u00fcesti\u00f3 s\u00f3n les cantonades (per exemple, els ve\u00efns dels v\u00e8rtexs) d'un objecte geom\u00e8tric anomenat pol\u00edtop. La forma d'aquest pol\u00edtop \u00e9s definida per les restriccions aplicades en la funci\u00f3 objectiu.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'enginyeria del buit s'ocupa dels processos tecnol\u00f2gics, les t\u00e8cniques i l'equipament que utilitzen el buit o les pressions ultrabaixes per aconseguir m\u00e9s bons resultats que els que s'obtindrien sota la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica normal. Les aplicacions m\u00e9s difoses de la tecnologia del buit s\u00f3n: \nRecobriment amb carbur de crom pirol\u00edtic (PCC Coating)\nManipulaci\u00f3 d'objectes mitjan\u00e7ant urpes de buit\nVidre antireflector\nAcoloriment del vidre\nImpregnaci\u00f3 al buit\nRecobriment al buit\nAssecat al buitLes m\u00e0quines de pintar al buit (metal\u00b7litzats,vacuum coater) s\u00f3n capaces d'aplicar diferents tipus de recobriments de metall, vidre, pl\u00e0stic o superf\u00edcies de cer\u00e0mica i proporcionen millor qualitat, gruix i uniformitat de color que altres m\u00e8todes. Les assecadoras al buit estan disponibles en materials delicats i estalvien quantitats significatives d'energia a causa de les baixes temperaturas d'assecat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un comptador intel\u00b7ligent (en angl\u00e8s, Smart Meter) \u00e9s un tipus de mesurador o comptador avan\u00e7at (mesurador el\u00e8ctric, d'aigua o de gas) que calcula el consum d'una forma m\u00e9s detallada que els comptadors convencionals. Aquests aparells tamb\u00e9 ofereixen la possibilitat de comunicar aquesta informaci\u00f3 a trav\u00e9s d'alguna xarxa a un centre de control de la companyia de serveis local, la qual pot utilitzar les dades a efectes de facturaci\u00f3 o seguiment. Aix\u00ed mateix alguns tenen la capacitat d'interrompre el subministrament en cas que no s'hagi realitzat el pagament pel servei.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un polvor\u00ed \u00e9s un edifici d'\u00fas militar on s'emmagatzema la p\u00f3lvora i les municions o explosius fets a base de p\u00f3lvora. Habitualment tamb\u00e9 se n'hi produeix. Com que dins aquests magatzems s'hi guarden mat\u00e8ries explosives, la hist\u00f2ria dels polvorins ha estat plena de nombrosos accidents, entre els quals es poden destacar els seg\u00fcents:\n\nL'explosi\u00f3 del polvor\u00ed de Delft, als Pa\u00efsos Baixos (llavors les Prov\u00edncies Unides), que va causar la mort de m\u00e9s d'un centenar d'habitants i va destruir una part de la ciutat. Va tenir lloc el 12 d'octubre de 1654.\nL'explosi\u00f3 del polvor\u00ed de Grenelle (avui barri de Par\u00eds), el 31 d'agost de 1794. Hi va haver m\u00e9s d'un miler de v\u00edctimes, entre personal del magatzem i la poblaci\u00f3 ve\u00efna, i tots els voltants en van resultar afectats.\nL'explosi\u00f3 del polvor\u00ed de Sant Ferran, a Palma, el 25 de novembre de 1895, considerat l'accident laboral m\u00e9s luctu\u00f3s de les illes Balears. Va causar la mort de 97 empleats, la major part dones i infants.\nL'explosi\u00f3 del polvor\u00ed dels Divuit Ponts, a Lilla, al nord de Fran\u00e7a, l'11 de gener de 1916. Va provocar 104 morts i 400 ferits, i s'especula que fos obra d'un sabotatge contra l'ex\u00e8rcit ocupant alemany durant la Primera Guerra Mundial.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una carta bomba o paquet bomba \u00e9s un sobre o paquet, respectivament, enviat per via postal o missatgeria que cont\u00e9 algun dispositiu que, en obrir-se, fa explosi\u00f3, o allibera un element perill\u00f3sSol ser el mitj\u00e0 utilitzat per bandes i grups armats per atemptar contra persones o institucions.\nLes primers cartes bombes foren enviades a principis del segle xx. Un dels primers casos famosos forou el 1915, quan el vicepresident dels Estats Units Thomas R. Marshall fou l'objectiu d'un intent d'assassinat per carta bomba. Tamb\u00e9 ho van ser els atemptats del grup sionista Lehi a finals dels anys 40 del sege XX a Anglaterra. El grup, d'extrema dreta, i que s'anomenava a si mateix terrorista, envi\u00e0 el 1946 fins a 21 cartes bomba a destacats pol\u00edtics i membres del gabinet brit\u00e0nic, entre les quals el primer ministre Clement Attlee, el secretari d'Exteriors, Ernest Bevin i el canceller de l'Exchequer Stafford, Cripps, aix\u00ed com el pol\u00edtic conservador Anthony Eden. La majoria de les bombes van ser interceptades, algunes van arribar als destinataris previstos per\u00f2 fallaren. El 1947 el mateix grup envi\u00e0 deiverses cartes bomba al president dels EUA Harry Truman, que foren interceptades.\nEn lloc de bombes, la carta o paquet pot contenir una arma biol\u00f2gica com en els atacs amb carboncle del 2001 als Estats Units. Un cas molt fam\u00f3s va ser el d'en Theodore Kaczynski, l' \"Unabomber\", que va matar a tres persones i en va ferir 23 en una s\u00e8rie de mailbombings als Estats Units des de finals de 1970 a principis de 1990.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un tax\u00edmetre (del grec \u03c4\u03ac\u03be\u03b9\u03c2 , taxa, i-metre, mesurar. Qu\u00e8 mesura la taxa.), \u00c9s un aparell de mesura mec\u00e0nic o electr\u00f2nic usualment instal\u00b7lat en els anomenats taxis, semblant a un hod\u00f2metre. I mesura l'import a cobrar en relaci\u00f3 tant a la dist\u00e0ncia recorreguda com el temps transcorregut.\nEl primer taxi equipat amb l'invent va ser el Daimler Victoria fabricat per Gottlieb Daimler a 1897.\nA l'antiga Roma, existien tax\u00edmetres que funcionaven per mitj\u00e0 d'un mecanisme solidari amb l'eix d'una carreta que anava alliberant petites boles. Al final del trajecte, el passatger pagava en funci\u00f3 de les boles alliberades.\nEn alguns llocs fan servir un senyal llumin\u00f3s per indicar si estan lliures. A l'Argentina \u00e9s anomenat bandereta , nom que comporta des dels tax\u00edmetres mec\u00e0nics, en els quals es girava una bandereta amagar per comen\u00e7ar un viatge, i en finalitzar es tornava a la posici\u00f3 visible. Tamb\u00e9 poden utilitzar amb la mateixa finalitat un cartell llumin\u00f3s al sostre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En trigonometria i en geometria, la triangulaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s de determinar la posici\u00f3 d'un punt mesurant els angles fins a aquest punt a partir de punts coneguts a l'extrem d'una l\u00ednia de llarg\u00e0ria coneguda, en comptes de mesurar la dist\u00e0ncia al punt directament. El punt pot fixar-se llavors com a tercer punt d'un triangle del qual es coneixen dos angles i un costat per a resoldre'l. \nEn geod\u00e8sia, es fa servir per a determinar els punts singulars d'un territori, mitjan\u00e7ant el c\u00e0lcul exacte dels v\u00e8rtexs geod\u00e8sics, amb sistemes de triangles molt grans, anomenats xarxes de triangulaci\u00f3. Tamb\u00e9 es fa servir en topografia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una instal\u00b7laci\u00f3 constructiva \u00e9s qualsevol tipus de xarxa o equip fix que permet el subministrament i operaci\u00f3 dels serveis que ajuden els edificis a complir les funcions per a les quals han estat dissenyats. La majoria d'edificis tenen instal\u00b7lacions, ja siguin habitatges, f\u00e0briques, hospitals, etc., Que en alguns casos s\u00f3n espec\u00edfiques de l'edifici al qual serveixen. Les instal\u00b7lacions porten, distribueixen i/o evacuen l'edifici mat\u00e8ria, energia o informaci\u00f3, de manera que poden servir tant per al subministrament i distribuci\u00f3 d'aigua o electricitat com per a la distribuci\u00f3 d'aire comprimit, oxigen o formar una xarxa telef\u00f2nica o inform\u00e0tica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un v\u00e0ter \u00e9s un servei sanitari, concretament un tipus de receptacle (recipient), que despla\u00e7a per mitj\u00e0 de l'aigua cap al clavegueram o un pou negre els excrements, orins i altres residus humans. Hi ha tipus de v\u00e0ters on es pot seure i altres en qu\u00e8 noPodem trobar freq\u00fcentment v\u00e0ters on no es pot seure a pa\u00efsos com la Xina i el Jap\u00f3 i tamb\u00e9 s\u00f3n f\u00e0cils de trobar uns de coneguts com a plaques turques a pa\u00efsos europeus com Fran\u00e7a o It\u00e0lia, on en comptes de seure cal fer les necessitats a la gatzoneta o dempeus.\nEl tipus de v\u00e0ter on es pot seure sol comptar amb una tapa seient unida a la tassa (l'esmentat receptacle), mitjan\u00e7ant frontisses, coberta quasi sempre amb una segona tapa que cobreix l'espai central buit ovaloide del seient ocupat pel paner en seure, ja que de vegades es prescindeix de la segona tapa, sobretot en banys p\u00fablics d'uns quants pa\u00efsos.\nAl Jap\u00f3 \u00e9s habitual que el seient del v\u00e0ter, a m\u00e9s de la segona tapa que el cobreix quan est\u00e0 abaixada, tingui algun sortidor d'aigua orientable amb funci\u00f3 de bidet i altres prestacions, tamb\u00e9 seleccionables des d'un comandament de botons, com escalfar o netejar el seient. Vegeu V\u00e0ters al Jap\u00f3.\nRespecte als v\u00e0ters en qu\u00e8 es pot seure i que estan connectats a una xarxa de clavegueram, a grans trets hi ha tres menes de v\u00e0ter des del punt de vista de l'arrossegament de les deposicions cap al desgu\u00e0s: el t\u00edpic v\u00e0ter que simplement t\u00e9 el recipient del sif\u00f3 d'aigua tancada en una posici\u00f3 central o cap al final del fons de la tassa (vegeu-lo, per exemple, al comen\u00e7ament del v\u00eddeo de l'apartat que cont\u00e9 enlla\u00e7os a webs); un tipus de v\u00e0ter com una variant d'aquest darrer per\u00f2 amb el receptacle d'aigua a l'altre extrem de la tassa en qu\u00e8 la resta del fons \u00e9s un altre receptacle c\u00f2ncau quasi pla que cont\u00e9 una mica d'aigua i recull les deposicions fins que s'estira la cadena per netejar-lo; i el tercer tipus t\u00e9 la sortida de les deposicions en la posici\u00f3 del primer tipus de v\u00e0ter, cap al final, i amb una forma m\u00e9s d'orifici estret, per\u00f2 l'aigua assoleix un nivell que pot arribar a ser de mitja tassa i es recupera despr\u00e9s de la desc\u00e0rrega de l'aigua i les deposicions en forma de remol\u00ed. Aquest tipus d'inodor, que a difer\u00e8ncia dels dos anteriors no \u00e9s de t\u00e8cnica d'arrossegament sin\u00f3 sif\u00f2nica pel que fa al sistema de desc\u00e0rrega quan es neteja (vegeu el v\u00eddeo de les refer\u00e8ncies), \u00e9s freq\u00fcent a pa\u00efsos americans com els Estats Units i \u00e9s com el del v\u00e0ter de la fotografia d'aquesta mateixa entrada de la Viquip\u00e8dia. A Espanya va existir-ne almenys un model: el v\u00e0ter de cisterna baixa de la col\u00b7lecci\u00f3 Lorentina de la marca Roca, dels anys 60 - 70, per\u00f2 els v\u00e0ters d'aquest tipus van bandejar-se perqu\u00e8 consumien massa aigua (fins a 14 litres per desc\u00e0rrega) i s'embussaven molt. El segon model de v\u00e0ter presentat correspon a v\u00e0ters de fa d\u00e8cades freq\u00fcents a pa\u00efsos com Alemanya o \u00c0ustria. Els tres tipus d'inodor descrits tenen correspond\u00e8ncia amb la tipologia de v\u00e0ters que, com a curiositat, va establir el fil\u00f2sof Slavoj \u017di\u017eek, d'acord amb la seva ideologia del v\u00e0ter. Hi hauria almenys un altre tipus de v\u00e0ter que seria una barreja del primer i el segon tipus, ja que t\u00e9 el receptacle d'aigua en la posici\u00f3 inicial de la tassa per\u00f2 la resta de la tassa hi fa pendent en comptes de tenir un segon receptacle de poca aigua com a fons quasi horitzontal de la resta de la tassa; en s\u00f3n exemples molts v\u00e0ters espanyols entre els anys 40 i 60. En aquest sentit, tamb\u00e9 existeix un tipus de v\u00e0ter com aquest darrer per\u00f2 que t\u00e9 el receptacle d'aigua del sif\u00f2 a la part posterior, encara que la resta de la tassa sigui menys inclinada i m\u00e9s plana com en el v\u00e0ter presentat de tipus alemany, de fet com si hagu\u00e9ssim fet un gir de 180 graus del darrer tipus de v\u00e0ter espanyol presentat dels anys 40 - 60 des del seu eix central de la tassa.\nFinalment, tamb\u00e9 hi ha v\u00e0ters amb sistemes diferents com els autom\u00e0tics autonetejables d'alguns espais p\u00fablics, els de les casetes Poly Klyn, els v\u00e0ters secs en general, els dels avions, trens, autocars, caravanes, creuers i altres vaixells, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Xapa diamantada tamb\u00e9 coneguda com a xapa estriada o acer diamantat \u00e9s un tipus de planxa met\u00e0l\u00b7lica generalment prefabricada la qual posseeix un patr\u00f3 regular de \"diamants\" o l\u00ednies en relleu que permeten una millor subjecci\u00f3 evitant aix\u00ed el risc de lliscament s. Sol ser fabricada en acer o alumini. S\u00f3n \u00e0mpliament utilitzades per a fabricar una escala o una passarel\u00b7la industrial, igual que per a construir s\u00f2ls en instal\u00b7lacions mineres. Tamb\u00e9 s\u00f3n utilitzades en l'interior d'una ambul\u00e0ncia i en els laterals dels camions de bombers. A m\u00e9s a m\u00e9s pot ser utilitzada de forma merament decorativa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un amper\u00edmetre \u00e9s un instrument de mesura que s'usa per quantificar el flux de corrent el\u00e8ctric en un circuit. Els corrents el\u00e8ctrics s\u00f3n mesurats en ampers, d'aqu\u00ed el seu nom.\nEl disseny previ fou el galvan\u00f2metre, que es basa en la desviaci\u00f3 magn\u00e8tica. Quan un corrent passa per la seva bobina, aquesta es mou dins d'un camp magn\u00e8tic. S'intenta minimitzar la caiguda de tensi\u00f3 en la bobina per disminuir al m\u00e0xim la resist\u00e8ncia.\nSi un galvan\u00f2metre se sobreescalfa, poden cremar-se les diminutes espires del seu bobinat. Per mesurar grans corrents s'acobla en paral\u00b7lel una resist\u00e8ncia al galvan\u00f2metre, o s'empren transformadors de mesura. D'aquesta manera per l'aparell nom\u00e9s passa una fracci\u00f3 m\u00ednima de corrent.\nEls dissenys moderns usen un conversor anal\u00f2gic-digital (ADC) per mesurar el voltatge d'una resist\u00e8ncia. Un microcontrolador llig l'ADC i fa els c\u00e0lculs pertinents per traure el corrent que passa per la resist\u00e8ncia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El nacre \u00e9s la capa de carbonat de calci i conquiolina que revesteix la part interna de la conquilla d'alguns mol\u00b7luscs. El nacre es troba en t\u00e0xons de bivalves, gastr\u00f2podes i cefal\u00f2podes, per b\u00e9 que la capa interna de la majoria de les conquilles dels mol\u00b7luscs \u00e9s de porcellana, no pas de nacre.\nDiverses esp\u00e8cies secreten nacre amb abund\u00e0ncia per reparar les seves closques danyades o per enquistar (encapsular) objectes estranys dins de l'organisme. Tamb\u00e9 es coneix com a mareperla, ja que tamb\u00e9 forma la perla.La part interna de les perles est\u00e0 feta de nacre i les conquilles de les ostres tamb\u00e9. Els mol\u00b7luscs de la fam\u00edlia Haliotidae, Trochidae i Turbinidae tamb\u00e9 tenen nacre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'energia solar espacial (en angl\u00e8s Space-based solar power, SSP), terme estretament relacionat amb sat\u00e8l\u00b7lit d'energia solar (en angl\u00e8s Solar Power Satellite), \u00e9s la conversi\u00f3 d'energia solar adquirida a l'espai en qualsevol altre tipus d'energia (principalment electricitat), la qual es pot usar en el mateix espai o b\u00e9 es pot transmetre a la Terra. Des de mitjan segle xx s'utilitzen els panells fotovoltaics a l'espai a bord de sat\u00e8l\u00b7lits espacials per produir l'electricitat necess\u00e0ria per al seu funcionament a partir de la llum solar. La novetat del concepte de SSP resideix en la idea d'adquirir energia a gran escala a l'espai i transmetre-la a la Terra de forma sense fil per al seu consum sobre la superf\u00edcie del planeta.L'energia solar \u00e9s una font d'energia renovable i inesgotable i per aix\u00f2 t\u00e9 el potencial de resoldre els problemes socioecon\u00f2mics i ambientals associats amb la depend\u00e8ncia dels recursos f\u00f2ssils i de l'energia nuclear. L'energia solar espacial presenta pros i contres respecte a altres fonts energ\u00e8tiques, especialment respecte a la seva variant terrestre. L'aprofitament dels panells a l'espai \u00e9s molt major que el dels panells terrestres, al no veure's afectats per l'atenuaci\u00f3 de la radiaci\u00f3 solar en l'atmosfera terrestre ni per les fases nocturnes, si b\u00e9 l'energia ha de transmetre's a llargues dist\u00e0ncies amb les corresponents p\u00e8rdues energ\u00e8tiques. D'altra banda, l'energia solar espacial tindria l'avantatge d'estar situada fora del sistema ecol\u00f2gic terrestre, no generant pr\u00e0cticament cap deixalla una vegada en funcionament.\nEls majors frens al desenvolupament dels sistemes de SSP s\u00f3n l'alt cost de la posada en \u00f2rbita dels panells i certs obstacles t\u00e8cnics, especialment la baixa efici\u00e8ncia de les c\u00e8l\u00b7lules fotovoltaiques quan treballen a alta temperatura i la dif\u00edcil transmissi\u00f3 de l'energia a la superf\u00edcie de la Terra. Des que a la fi del segle XIX es van asseure les bases te\u00f2riques de la tecnologia fotovoltaica, el desenvolupament de totes les tecnologies involucrades ha estat notori. En la primera d\u00e8cada del segle xxi, equips d'investigadors europeus, nord-americans i japonesos segueixen treballant per fer aquesta tecnologia possible algun dia.\nPer la SSP s'han proposat diverses aplicacions possibles aix\u00ed com diverses opcions tecnol\u00f2giques, com per exemple el tipus de sat\u00e8l\u00b7lit o la freq\u00fc\u00e8ncia d'emissi\u00f3 de l'energia a la Terra. Igualment, inc\u00f2gnites com els possibles efectes mediambientals de la transmissi\u00f3 d'energia a la Terra, la vida \u00fatil dels panells a l'espai, el temps de tornada energ\u00e8tica o el paper que podria jugar la Lluna, segueixen sense una resposta clara.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un puls\u00edmetre, puls\u00f2metre o monitor de ritme card\u00edac \u00e9s un dispositiu que permet a un usuari mesurar la seva freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca en temps real, per un estudi m\u00e9s detallat posterior (vegeu Electrocardiograma). Els models primitius tenien una cinta al pit amb uns el\u00e8ctrodes en contacte amb la pell per controlar electr\u00f2nicament les pulsacions del cor. Si b\u00e9 aquests models encara existeixen, les versions modernes solen constar de dos elements: un transmissor de cinta al pit i un receptor de canell o tel\u00e8fon m\u00f2bil, que normalment \u00e9s a la vegada rellotge i tel\u00e8fon.Al principi amb les tires de pl\u00e0stic era necessari l'\u00fas d'aigua o algun l\u00edquid per obtenir un bon rendiment. M\u00e9s tard, s'utilitz\u00e0 un teixit intel\u00b7ligent conductor (Polar, Textronics, Zephyr, Equivital) amb uns microprocessadors que analitzen el senyal per determinar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (Polar, Zephyr, Equivital, Sanitas).\nTamb\u00e9, hi ha disponibles versions sense cinta, per\u00f2 no tenen algunes de les funcions del disseny original. Els models m\u00e9s avan\u00e7ats, mesuren a m\u00e9s a m\u00e9s la variabilitat del ritme card\u00edac, l'activitat i la freq\u00fc\u00e8ncia respirat\u00f2ria per avaluar par\u00e0metres relatius a l'aptitud del subjecte.\nAlguns dels nous monitors han substitu\u00eft les cintes de pl\u00e0stic per sensors de tela, per comoditat o per a integrar-los amb la roba. La nova tecnologia de \"roba intel\u00b7ligent\" permet eliminar la necessitat de les corretges el\u00e0stiques que subjecten el transmissor amb el\u00e8ctrodes integrats en contacte amb el pit.\nEn els models m\u00e9s antics, quan es detecta un batec del cor es transmet un senyal de r\u00e0dio, que el receptor utilitza per determinar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca. Aquest senyal pot ser un simple pols de r\u00e0dio o un \u00fanic senyal codificat des de la corretja del pit, (com ara Bluetooth, ANT, o d'un altre enlla\u00e7 de r\u00e0dio de baixa pot\u00e8ncia); la codificaci\u00f3 impedeix que un altre usuari proper amb un transmissor semblant rebi el senyal (efecte conegut com a diafonia, un tipus d'interfer\u00e8ncia).\nLes versions m\u00e9s recents inclouen un microprocessador que supervisa cont\u00ednuament l'electrocardiograma i calcula la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca, i altres par\u00e0metres. que poden incloure acceler\u00f2metres que detectin la velocitat i la dist\u00e0ncia, eliminant la necessitat de portar dispositius en els peus.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "S'anomenen eixos de l'avi\u00f3 els tres eixos imaginaris perpendiculars entre si, amb el punt d'intersecci\u00f3 situat sobre el centre de gravetat de l'avi\u00f3, respecte als quals una aeronau pot pivotar o rotar. Aquests tres eixos s\u00f3n: l'eix transversal (o lateral), el longitudinal i el vertical.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La descompressi\u00f3 descontrolada \u00e9s una caiguda no planificada en la pressi\u00f3 d'un sistema de segellat, com ara una cabina d'avi\u00f3, i resulta t\u00edpicament d'errors humans, fatiga de materials, errors d'enginyeria, o impactes, evitats pel dip\u00f2sit sota pressi\u00f3 per donar curs a baixades de pressi\u00f3 ambient o sense pressi\u00f3 en absolut.\nLa descompressi\u00f3 es pot ser classificada com explosiva, r\u00e0pida o lenta:\n\nDescompressi\u00f3 explosiva (ED en angl\u00e8s) \u00e9s violenta, la descompressi\u00f3 \u00e9s massa r\u00e0pida per a la sortida de l'aire de manera segura des dels pulmons.\nDescompressi\u00f3 r\u00e0pida, mentre que segueix sent r\u00e0pid, \u00e9s prou lenta com per permetre que els pulmons es ventilin.\nLenta o descompressi\u00f3 gradual es produeix tan lentament que no pot ser detectada abans de patir d'hip\u00f2xia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El cel\u00b7luloide \u00e9s un material sint\u00e8tic fet a partir de nitrocel\u00b7lulosa i c\u00e0mfora, al qual es poden afegir tints i altres agents. \u00c9s un derivat d'un pol\u00edmer natural, la cel\u00b7lulosa, que es troba en materials com la fusta, la palla o el cot\u00f3. \u00c9s considerat com el primer termopl\u00e0stic.\n\n", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un sensor de pressi\u00f3 \u00e9s un dispositiu que mesura la pressi\u00f3 de gasos o l\u00edquids. La pressi\u00f3 \u00e9s una expressi\u00f3 de la for\u00e7a necess\u00e0ria per retenir un fluid en expansi\u00f3, i en general s'expressa en termes de for\u00e7a per unitat d'\u00e0rea. Un sensor de pressi\u00f3 en general actua com un transductor, \u00e9s a dir, que genera un senyal com una funci\u00f3 de la pressi\u00f3 rebuda. Als efectes d'aquest article, aquest senyal \u00e9s el\u00e8ctric.\nEls sensors de pressi\u00f3 s'utilitzen per al control i la vigil\u00e0ncia en milers d'aplicacions d'\u00fas quotidi\u00e0. Els sensors de pressi\u00f3 tamb\u00e9 es poden utilitzar per a mesurar indirectament altres variables com ara el flux de l\u00edquids o gasos, la velocitat, el nivell de l'aigua o l'altitud. Els sensors de pressi\u00f3 tamb\u00e9 s'anomenen transductors de pressi\u00f3, transmissors de pressi\u00f3, indicadors de pressi\u00f3, piez\u00f2metres i man\u00f2metres, entre altres noms.\nEls sensors de pressi\u00f3 poden variar molt quant a tecnologia, disseny, rendiment, conveni\u00e8ncia de l'aplicaci\u00f3 i cost. Una estimaci\u00f3 conservadora seria que almenys hi ha 50 tecnologies i m\u00e9s de 300 empreses treballant en la fabricaci\u00f3 de sensors de pressi\u00f3 arreu del m\u00f3n.\nHi ha una tipus de sensors de pressi\u00f3 especialment dissenyats per a mesures din\u00e0miques i per a detectar canvis molt r\u00e0pids en la pressi\u00f3. Exemples d'aplicacions per a aquest tipus de sensor serien la mesura de la pressi\u00f3 de combusti\u00f3 als cilindres d'un motor o en una turbina de gas. Aquests sensors es fabriquen normalment amb materials piezoel\u00e8ctrics com ara el quars.\nAlguns sensors de pressi\u00f3, com els utilitzats en algunes c\u00e0meres de control del tr\u00e0nsit, tenen un funcionament binari (OFF / ON), \u00e9s a dir, que quan s'aplica pressi\u00f3 a un sensor aquest actua per obrir o tancar un circuit el\u00e8ctric. Aquests tipus de sensors s'anomenen tamb\u00e9 interruptors de pressi\u00f3 o press\u00f2stats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El tub de Prandtl combina en un sol instrument un tub de Pitot i un tub piezom\u00e8tric: El tub de Pitot mesura la pressi\u00f3 total, el tub piezom\u00e8tric mesura la pressi\u00f3 est\u00e0tica, i el tub de Prandtl mesura la difer\u00e8ncia de les dues, que \u00e9s la pressi\u00f3 din\u00e0mica. Va ser una idea de Ludwig Prandtl.\nAl croquis s'aprecia esquem\u00e0ticament, un tub de Prandtl immers en un fluid de densitat \n \n \n \n \u03c1\n \n \n {\\displaystyle \\rho }\n , connectat a un man\u00f2metre diferencial el l\u00edquid manom\u00e8tric t\u00e9 densitat \n \n \n \n \n \u03c1\n \n m\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\rho _{m}}\n .\nEl tub de Prandtl, igual que el tub de Pitot, en ser introdu\u00eft en el fluid en moviment, produeix una pertorbaci\u00f3 que es tradueix en la formaci\u00f3 en el d'un punt d'estancament, de manera que:\n\n \n \n \n \n \n p\n \n 1\n \n \n =\n \n p\n \n t\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ p_{1}=p_{t}}\n \n\n \n \n \n \n \n v\n \n 1\n \n \n =\n 0\n \n \n {\\displaystyle \\ v_{1}=0}\n \nEn el punt 0 el corrent no pertorbada t\u00e9 la pressi\u00f3 \n \n \n \n \n \n p\n \n 0\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ p_{0}}\n i la velocitat \n \n \n \n \n \n v\n \n 0\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ v_{0}}\n que \u00e9s la que es vol mesurar.\nEl punt 1 \u00e9s l'entrada del tub de Pitot, i el punt 2, on s'indica a la figura. En el punt 2 el que es t\u00e9 \u00e9s un tub piezom\u00e8tric, amb diverses entrades laterals interconnectades que no pertorben el corrent i que per tant mesuren la pressi\u00f3 est\u00e0tica.\nMenyspreant les difer\u00e8ncies d'al\u00e7ada de velocitat i geod\u00e8sica entre els punts 0 i 2 que sol ser molt petita per ser el tub molt fi, i estar el corrent en 2 pr\u00e0cticament normalitzada despr\u00e9s de la pertorbaci\u00f3 en 1, es t\u00e9, menyspreant tamb\u00e9 les p\u00e8rdues:\n\n \n \n \n \n \n v\n \n 2\n \n \n =\n \n v\n \n 0\n T\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ v_{2}=v_{0T}}\n \n\n \n \n \n \n \n p\n \n 2\n \n \n =\n \n p\n \n 0\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ p_{2}=p_{0}}\n \nOn: \n \n \n \n \n \n v\n \n 0\n T\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ v_{0T}}\n = velocitat te\u00f2rica a la secci\u00f3 0.\nL'equaci\u00f3 de Bernoulli entre 0 i 1 (\n \n \n \n \n \n z\n \n 0\n \n \n =\n \n z\n \n 1\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ z_{0}=z_{1}}\n , \n \n \n \n \n \n v\n \n 1\n \n \n =\n 0\n \n \n {\\displaystyle \\ v_{1}=0}\n - punt d'estancament)\n\n \n \n \n \n \n p\n \n 0\n \n \n \n +\n \u03c1\n .\n \n \n \n V\n \n 0\n T\n \n \n 2\n \n \n 2\n \n \n =\n \n \n p\n \n 1\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {p_{0}}+\\rho .{V_{0T}^{2} \\over 2}={p_{1}}}\n i expressat d'una altra manera: \n \n \n \n \n \n p\n \n 1\n \n \n \n \u2212\n \n \n p\n \n 0\n \n \n \n =\n \u03c1\n .\n \n \n \n V\n \n 0\n T\n \n \n 2\n \n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle {p_{1}}-{p_{0}}=\\rho .{V_{0T}^{2} \\over 2}}\n \nD'altra banda anant d'1 a 2 per l'interior del man\u00f2metre, estant tant el fluid principal com el fluid manom\u00e8tric en rep\u00f2s, es pot aplicar l'equaci\u00f3 fonamental de la hidroest\u00e0tica entre 1 i 2 (\n \n \n \n \n \n z\n \n 1\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ z_{1}}\n \u2248 \n \n \n \n \n \n z\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ z_{2}}\n ) de la seg\u00fcent manera:\n\n \n \n \n \n \n p\n \n 1\n \n \n =\n \n p\n \n 2\n \n \n +\n \u03c1\n .\n g\n .\n a\n +\n \n \u03c1\n \n m\n \n \n .\n g\n .\n l\n \u2212\n \u03c1\n .\n g\n .\n l\n \u2212\n \u03c1\n .\n g\n .\n a\n \n \n {\\displaystyle \\ p_{1}=p_{2}+\\rho .g.a+\\rho _{m}.g.l-\\rho .g.l-\\rho .g.a}\n \nDe les equacions anteriors es dedueix:\n\n \n \n \n \n \u03c1\n .\n \n \n \n v\n \n 0\n t\n \n \n 2\n \n \n 2\n \n \n =\n (\n \n \u03c1\n \n m\n \n \n \u2212\n \u03c1\n )\n .\n g\n .\n l\n \n \n {\\displaystyle \\ \\rho .{v_{0t}^{2} \\over 2}=(\\rho _{m}-\\rho ).g.l}\n \n (pressi\u00f3 din\u00e0mica te\u00f2rica, tub de Prandtl) \nA\u00efllant es t\u00e9:\n\n \n \n \n \n v\n \n 0\n T\n \n \n =\n \n \n \n \n 2.\n g\n .\n l\n (\n \n \u03c1\n \n m\n \n \n \u2212\n \u03c1\n )\n \n \n \u03c1\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle v_{0T}={\\sqrt {2.g.l(\\rho _{m}-\\rho ) \\over {\\rho }}}}\n \nEn el cas particular que la mesura de velocitat s'efectu\u00ef en un flux d'aigua:\n\n \n \n \n \n v\n \n 0\n T\n \n \n =\n \n \n 2.\n g\n .\n l\n (\n \u03b4\n \u2212\n 1\n )\n \n \n \n \n {\\displaystyle v_{0T}={\\sqrt {2.g.l(\\delta -1)}}}\n \n (velocitat te\u00f2rica del corrent, tub de Prandtl) \nOn: \n \n \n \n \u03b4\n \n \n {\\displaystyle \\delta }\n - densitat relativa del l\u00edquid manom\u00e8tric.\nA la pr\u00e0ctica \n \n \n \n \n \n v\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ v_{2}}\n \u00e9s una mica m\u00e9s gran que \n \n \n \n \n \n v\n \n 0\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ v_{0}}\n , i per tant segons l'equaci\u00f3 general de Bernoulli \n \n \n \n \n \n p\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ p_{2}}\n \u00e9s una mica menor que \n \n \n \n \n \n p\n \n 0\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ p_{0}}\n . Addicionalment, en el punt 1, si l'eix del tub de Prandtl est\u00e0 inclinat en relaci\u00f3 amb les l\u00ednies de corrent, pot produir-se una velocitat diferent de zero i per tant una pressi\u00f3 \n \n \n \n \n \n p\n \n 1\n \n \n <\n \n p\n \n t\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\ p_{1}\\theta en la qual la superf\u00edcie de l'aigua aconsegueix la vora d'una tapaescotilla.\nFlotaci\u00f3 \n \n \n \n \n L\n \n 1\n \n \n \n F\n \n 1\n \n \n \n \n {\\displaystyle L_{1}F_{1}}", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una bola de demolici\u00f3 o bola d'enderroc, \u00e9s una bola d'acer pesada, normalment penjada d'una grua, que \u00e9s utilitzada per enderrocar edificis grans emprant l'energia cin\u00e8tica de la bola. Va ser d'\u00fas molt com\u00fa durant les d\u00e8cades de 1950 i 1960. Diverses empreses d'enderrocs reclamen haver inventat la bola de demolici\u00f3. Un \u00fas primerenc documentat va ser el desballestament del SS Great Eastern el 1888-1889, dut a terme per l'empresa Henry Bath & Co, a Rock Ferry en el Riu Mersey.\nEl 1999, la bola de demolici\u00f3 va ser descrita com \"una de les formes m\u00e9s comunes de demolici\u00f3 tosca a gran escala\". Tot i que la bola de demolici\u00f3 segueix sent la forma m\u00e9s eficient per arrasar una estructura de carcassa de formig\u00f3, el seu \u00fas est\u00e0 disminuint. Amb la invenci\u00f3 del excavadores 'hidr\u00e0uliques i altres maquines, l'\u00fas de la bola de demolici\u00f3 ha esdevingut menys com\u00fa als enderrocs, at\u00e8s que la seva efici\u00e8ncia de treball \u00e9s inferior a la de les excavadores d'alt abast.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Ribeira das Naus \u00e9s la construcci\u00f3 n\u00e0utica propera al Pa\u00e7o da Ribeira (del portugu\u00e8s Palau de la Ribera) constru\u00eft pel rei portugu\u00e8s Manuel I. \u00c9s a Lisboa, la capital portuguesa, i va haver de ser reconstru\u00eft despr\u00e9s del terratr\u00e8mol de Lisboa de 1755. La import\u00e0ncia de la construcci\u00f3 \u00e9s per l'\u00e8poca: en plenes descobertes. Portugal gaudia d'una capital al centre del m\u00f3n, en el sentit que l'imperi portugu\u00e8s s'estenia pels continents americ\u00e0, afric\u00e0 i asi\u00e0tic. La construcci\u00f3 \u00e9s una mostra d'una ciutat en plena mutaci\u00f3 per les descobertes i el renaixement. \u00c9s la mostra del poder colonial portugu\u00e8s en el seu punt \u00e0lgid.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una carta aeron\u00e0utica \u00e9s una representaci\u00f3 d'una porci\u00f3 de la Terra, el seu relleu i construccions, dissenyada especialment per a satisfer els requisits de la navegaci\u00f3 a\u00e8ria. Es tracta d'un mapa en el qual es reflecteixen les rutes que han de seguir les aeronaus, i es faciliten les ajudes, els procediments i altres dades imprescindibles per al pilot.\nLa seguretat de la navegaci\u00f3 a\u00e8ria exigeix l'elaboraci\u00f3 i publicaci\u00f3 de cartes aeron\u00e0utiques actualitzades i precises, que responguen a les necessitats actuals de l'aviaci\u00f3. En conseq\u00fc\u00e8ncia, correspon a cada estat membre de l'Organitzaci\u00f3 d'Aviaci\u00f3 Civil Internacional (OACI) adoptar les disposicions necess\u00e0ries per a facilitar l'esfor\u00e7 de cooperaci\u00f3 que suposa la producci\u00f3 i difusi\u00f3 de cartes aeron\u00e0utiques. A m\u00e9s, cada Estat t\u00e9 l'obligaci\u00f3 de proporcionar informaci\u00f3 del propi territori a trav\u00e9s de les cartes aeron\u00e0utiques.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El sism\u00f2graf \u00e9s un aparell que serveix per mesurar els moviments de la terra, incloent aquells de les ones s\u00edsmiques generades per terratr\u00e8mols, les erupcions volc\u00e0niques i la seva magnitud.\nEls registres de les ones s\u00edsmiques permeten els sism\u00f2legs cartografiar l'interior de la Terra i localitzar i mesurar la mida d'aquestes fonts diferents.\nEl principi elemental seria el d'un aparell que escriu (estilet) i un punt fix. Quan es nota una tremolor terrestre, la in\u00e8rcia fa que el punt fix no es mogui i el paper si, d'aquesta manera es registra la magnitud del terratr\u00e8mol amb l'escala de Richter. El sism\u00f2graf detecta qualsevol moviment de la terra a quil\u00f2metres.\nUn dels sensors utilitzats en els sism\u00f2metres s'anomenen ge\u00f2fons.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El vol sense motor o vol a vela \u00e9s una activitat de lleure i competici\u00f3 durant la qual els pilots utilitzen una aerodina anomenada planador o veler. La pr\u00e0ctica consisteix a explotar els corrents d'aire ascendents o \u00abascensions\u00bb amb un planador per tal de rec\u00f3rrer la major dist\u00e0ncia possible. \u00c9s la t\u00e8cnica que m\u00e9s imita el vol dels ocells.Mentre que alguns pilots aprecien la llibertat, el plaer est\u00e8tic i l'alegria de fer anar les seves m\u00e0quines, d'altres es concentren en el seu rendiment en competicions durant les quals l'objectiu \u00e9s completar al m\u00e9s r\u00e0pidament possible un recorregut determinat per punts de viratge. Aquests esdeveniments posen a prova les capacitats dels pilots i copilots (en el cas de m\u00e0quines bipla\u00e7a) de recon\u00e8ixer i utilitzar les condicions aerol\u00f2giques, aix\u00ed com les seves qualitats de pilotatge i navegaci\u00f3. Existeix tamb\u00e9 una pr\u00e0ctica acrob\u00e0tica anomenada acrob\u00e0cia a\u00e8ria en planador.\nEls recorreguts poden ser de diferents tipus:\n\namb objectius fixos en un m\u00ednim de temps;\nun circuit lliure on nom\u00e9s la dist\u00e0ncia es t\u00e9 en compte;\nla major dist\u00e0ncia possible en una durada fixa.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "A matem\u00e0tiques, a l'estudi de sistemes din\u00e0mics, el teorema de Hartman-Grobman o el teorema de linelitzaci\u00f3 \u00e9s el teorema que tracta del comportament local del sistema al voltant d'un punt d'equilibri.\nB\u00e0sicament, el teorema anuncia que el comportament del sistema din\u00e0mic prop d'un punt d'equilibri \u00e9s qualitativament el mateix que el comportament que la seva linealitzaci\u00f3 prop del mateix punt d'equilibri si i nom\u00e9s si tots els valors propis de la linealitzaci\u00f3 tenen part real diferent de zero.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Pneumercator \u00e9s un instrument de mesura dissenyat per poder proporcionar una indicaci\u00f3 remota dels continguts dels tancs d'emmagatzematge ventilats que contenen l\u00edquids dins d'un ampli ventall de viscositats. S'utilitza tant en la ind\u00fastria com a bord dels vaixells.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La llista de ports de creuers amb m\u00e9s passatgers. Per manca d'informaci\u00f3 no hi ha alguns ports asi\u00e0tics.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un vehicle de mobilitat personal (VMP) \u00e9s un tipus de vehicle generalment recent (del segle xxi), d'una sola pla\u00e7a, concebut per a la micromobilitat. Es caracteritza per estar propulsat exclusivament per motors el\u00e8ctrics i per assolir una velocitat m\u00e0xima que normalment no excedeix els 25 km/h. A causa de la seva creixent popularitat, les legislacions de nombrosos pa\u00efsos estan contemplant la manera de classificar-los i regular-ne l'\u00fas.\nAlguns tipus de vehicles de mobilitat personal s\u00f3n els patinets el\u00e8ctrics, els monocicles autoequilibrats, les taules de dues rodes autoequilibrades i gir\u00f2podes com el Segway. No se solen considerar com a tals les bicicletes el\u00e8ctriques, ja que combinen la seva propulsi\u00f3 mitjan\u00e7ant un motor el\u00e8ctric amb el pedaleig de l'usuari.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Fundada el 1963, l\u2019Institut national des sciences appliqu\u00e9es de Toulouse (Institut Nacional de les Ci\u00e8ncies Aplicades), tamb\u00e9 anomenada INSA Toulouse, \u00e9s una Grande \u00e9cole d\u2019enginyeria de Fran\u00e7a. Est\u00e0 situada a Tolosa de Llenguadoc.\nL\u2019Institut national des sciences appliqu\u00e9es de Toulouse \u00e9s un establiment p\u00fablic d'ensenyament superior i recerca t\u00e8cnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de INSA Toulouse (M\u00e0ster Ing\u00e9nieur INSA Toulouse), doctorats i el Mast\u00e8re sp\u00e9cialis\u00e9.\nA nivell de recerca, est\u00e0 associat, entre d'altres, amb el CEMES.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un Watt\u00edmetre \u00e9s un aparell usat en l'electrot\u00e8cnia per mesurar la pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica en una part del circuit. El seu nom ve del fet que, al Sistema Internacional, la unitat de mesura de la pot\u00e8ncia \u00e9s el Watt. Aquest aparell t\u00e9 dues direccions, la vertical i l'horitzontal. En la vertical la intensitat que hi circula \u00e9s 0 i en horitzontal la difer\u00e8ncia de potencial \u00e9s nul\u00b7la.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El disseny modular \u2014 o \u00abla modularidad en el disseny\u00bb \u2014 \u00e9s el disseny basat en la modulaci\u00f3 reticular d'espais que permetin optimitzar el temps de construcci\u00f3 i a causa que s\u00f3n transportables, desarmables i reorganizables permeten impulsar m\u00faltiples funcionalitats i la seva reutilitzaci\u00f3 en generar un nou \u00fas diferent al que van ser fabricats.\nUn sistema modular es pot caracteritzar pels seg\u00fcents par\u00e0grafs:\n\nPartici\u00f3 funcional en discrets m\u00f2duls escalables i reutilitzables que consisteix en a\u00efllats, aut\u00f2noms elements funcionals\n\u00das rigor\u00f3s d'interf\u00edcies modulars ben definides, incloent descripcions orientat a objectes de la funci\u00f3 del m\u00f2dul\nFacilitat de canvi aconseguir transpar\u00e8ncia tecnologia i, a la mesura del possible, fer \u00fas d'est\u00e0ndards industrials per a interf\u00edcies clauA m\u00e9s de la reducci\u00f3 en els costos (a causa d'una menor personalitzaci\u00f3, i menys temps d'aprenentatge), i la flexibilitat en el disseny, la modularidad ofereix altres beneficis com en incrementar (l'addici\u00f3 d'una nova soluci\u00f3 amb nom\u00e9s connectar un nou m\u00f2dul), i l'exclusi\u00f3. Exemples de sistemes modulars s\u00f3n els autom\u00f2bils, els ordinadors i edificis de gran altura. Exemples anteriors s\u00f3n els telers, els sistemes de senyalitzaci\u00f3 del ferrocarril, centrals telef\u00f2niques, els \u00f2rgans de tubs i sistemes de distribuci\u00f3 d'energia el\u00e8ctrica. Les computadores utilitzen la modularidad per superar les demandes canviants del client i poder realitzar el proc\u00e9s de fabricaci\u00f3 m\u00e9s d'adaptaci\u00f3 al canvi (veure Programaci\u00f3 modular).\nEl disseny modular \u00e9s un intent de combinar els avantatges de l'estandarditzaci\u00f3 (alt volum normalment \u00e9s igual als baixos costos de fabricaci\u00f3) amb els de personalitzaci\u00f3. Un aspecte negatiu a la modularidad (i aix\u00f2 dep\u00e8n del grau de modularidad) \u00e9s que els sistemes modulars no estan optimitzats per al rendiment. Aix\u00f2 \u00e9s generalment a causa del cost de la col\u00b7locaci\u00f3 de les interf\u00edcies entre els m\u00f2duls.Assemblatge modular", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els tancs de combustible conformables, tamb\u00e9 coneguts per les seves sigles en angl\u00e8s CFT (Conformal Fuel Tanks), s\u00f3n tancs de combustible suplementaris que van encastats al perfil d'una aeronau per augmentar el seu abast en vol i que provoquen poca p\u00e8rdua aerodin\u00e0mica comparat amb els tancs externs convencionals.\nEls tancs conformables tenen un desavantatge, al contrari que els tancs externs, no es poden rebutjar un cop estiguin buits. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que els tancs conformables estan acoblats mitjan\u00e7ant \"fontaneria\" a l'aeronau, i nom\u00e9s poden ser llevats en terra. D'aquesta manera, quan els CFT estan buits, l'aeronau continua patint la mateixa penalitzaci\u00f3 aerodin\u00e0mica sense cap benefici. No obstant aix\u00f2, un avi\u00f3 amb CFT pot portar tota la c\u00e0rrega d'armes i dues CFT de 1.500 litres, mentre que un avi\u00f3 sense CFT ha de sacrificar almenys dos pilones d'armes per portar tancs externs, reduint o l'abast o la c\u00e0rrega d'armes.\nAltres avantatges dels CFT s\u00f3n que no incrementa de manera significativa la secci\u00f3 radar equivalent de l'avi\u00f3, i que permeten una major velocitat m\u00e0xima que els tancs externs.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una pala carregadora \u00e9s una m\u00e0quina d'\u00fas freq\u00fcent en construcci\u00f3 d'edificis, mineria i altres activitats que impliquen el moviment de terres en grans volums i superf\u00edcies. Es fan servir en la construcci\u00f3 de camins i moviments de terra, en l'explotaci\u00f3 de jaciments miners, en la c\u00e0rrega de minerals, en el tractament de materials de rebuig, en la reconstrucci\u00f3 de costes de rierols i rius, en la neteja de les vies de canals, rierols i rius, en la retirada de neu, a la neteja d'una ciutat extraient residus, en la construcci\u00f3 d'obres civils o en demolici\u00f3. Se'n construeixen de diversos tipus, entre d'altres, de tipus frontal, de tipus retroexcavadora, sobre pneum\u00e0tics, sobre erugues, etc\u00e8tera. Serveixen tamb\u00e9 per apartar objectes pesants del terreny de construcci\u00f3 i moure grans quantitats de material en poc temps.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En enginyeria civil s'anomena desmunt (o tamb\u00e9 terrabuit, en oposici\u00f3 a terrapl\u00e8) a l'excavaci\u00f3 de terra que es realitza en un determinat entorn per tal de rebaixar la rasant del terreny, reduint aix\u00ed la seva l\u00ednia de cota i aconseguint formar un pla de suport adequat per a executar una obra.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El nitrat d'amoni \u00e9s un compost qu\u00edmic inorg\u00e0nic, una sal constitu\u00efda per cations amoni \n \n \n \n \n \n NH\n \n 4\n \n \n +\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\ce {NH4+}}}\n i anions nitrat \n \n \n \n \n \n NO\n \n 3\n \n \n \u2212\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\ce {NO3-}}}\n , la qual f\u00f3rmula \u00e9s \n \n \n \n \n \n NH\n \n 4\n \n \n \n \n \n \n NO\n \n 3\n \n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle {\\ce {NH4NO3}}}\n . Es tracta d'un compost s\u00f2lid, blanc i cristal\u00b7l\u00ed. \u00c9s altament soluble en aigua i higrosc\u00f2pic en el seu estat s\u00f2lid, per\u00f2 no forma hidrats. La seva aplicaci\u00f3 principal \u00e9s en l'agricultura, com a fertilitzant ric en nitrogen, i com explosiu d'aplicacions civils.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Es diu matav\u00edus una pe\u00e7a de secci\u00f3 triangular, habitualment fabricada en fusta, col\u00b7locada dins un encofrat per tal d'aixamfranar la pe\u00e7a resultant. D'aquesta manera les cantonades de la pe\u00e7a (normalment, de formig\u00f3) desapareixen, dificultant l'aparici\u00f3 d'esquerdes en aquestes zones i el dany a les persones per contacte violent (cops, rasponazos). Tamb\u00e9 s'utilitzen per a crear juntes de dilataci\u00f3-contracci\u00f3 i per crear trencaaig\u00fces en peces de formig\u00f3.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'edificaci\u00f3 sostenible (tamb\u00e9 coneguda com a edificaci\u00f3 verda de l'angl\u00e8s green building) busca minimitzar l'impacte ambiental de la seva activitat en el medi ambient al llarg de tot el seu cicle de vida.\nEls principis de l'edificaci\u00f3 sostenible inclou:\n\nLa consideraci\u00f3 de les condicions clim\u00e0tiques, la hidrografia i els ecosistemes de l'entorn en qu\u00e8 es construeixen els edificis, per obtenir el m\u00e0xim rendiment amb el menor impacte.\n\u00das eficient de l'energia mitjan\u00e7ant l'\u00fas de solucions constructives que permetin cobrir la demanda amb l'energia solar passiva i la resta amb fonts d'energia renovables.\nL'efic\u00e0cia i moderaci\u00f3 en l'\u00fas de materials de construcci\u00f3 tenint en compte l'impacte ambiental al llarg del seu cicle de vida.\nL'\u00fas eficient de l'aigua mitjan\u00e7ant l'aprofitament de l'aigua de pluja, la reutilitzaci\u00f3 de l'aigua i el reciclatge de les aig\u00fces grises.\nLa protecci\u00f3 de la salut dels ocupants i la millora de la productivitat dels empleats\nLa reducci\u00f3 dels residus, la contaminaci\u00f3 i la degradaci\u00f3 del medi ambientEn altres paraules, el disseny d'edificis sostenibles consisteix a trobar l'equilibri entre la construcci\u00f3 d'edificis i la sostenibilitat mediambiental definida en l'informe Brundland com la satisfacci\u00f3 de les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats. Aix\u00f2 requereix una estreta col\u00b7laboraci\u00f3 de l'equip de disseny d'edificis, arquitectes, arquitectes t\u00e8cnics i enginyers, i el client en totes les fases del projecte.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El metacentre \u00e9s el punt d'intersecci\u00f3 de les l\u00ednies de forces ascendents a l'escorar el vaixell un petit angle amb la l\u00ednia d'equilibri normal. \u00c9s un punt definit dins l'estudi del comportament dels cossos flotants. Geom\u00e8tricament representa el punt al voltant del qual gira la l\u00ednia d'acci\u00f3 de l'empenyiment hidroest\u00e0tic per totes les petites inclinacions.\nPer definici\u00f3, el metacentre (M \u03c6 ) \u00e9s el centre de curvatura de la projecci\u00f3 en el pla vertical que passa pel centre de massa (G) i perpendicular a l'eix d'inclinaci\u00f3 baric\u00e8ntrica de la traject\u00f2ria seguida pel centre de carena (B) durant una inclinaci\u00f3 infinitesimal de l'anomenada isocarena.\n\nQuan un vaixell escora, el centre de flotabilitat de la nau es despla\u00e7a lateralment. Tamb\u00e9 pot moure's cap amunt o cap avall respecte a la l\u00ednia de flotaci\u00f3. El punt en el qual una l\u00ednia vertical a trav\u00e9s del centre de flotabilitat en escora travessa la l\u00ednia a trav\u00e9s del centre de flotabilitat vertical, original, \u00e9s el metacentre. Per definici\u00f3, el metacentre queda directament per sobre del centre de flotabilitat.Al diagrama, les dues B mostren els centres de flotabilitat d'un vaixell en condicions verticals i escorat, i M \u00e9s el metacentre. El metacentre es considera que es fixa en relaci\u00f3 amb la nau per a petits angles de tal\u00f3; no obstant aix\u00f2, a grans angles de tal\u00f3, el metacentre ja no es pot considerar fix, i cal trobar la seva ubicaci\u00f3 real per calcular l'estabilitat del vaixell. El metacentre es pot calcular mitjan\u00e7ant les f\u00f3rmules\n\n \n \n \n K\n M\n =\n K\n B\n +\n B\n M\n \n \n {\\displaystyle KM=KB+BM}\n \n\n \n \n \n B\n M\n =\n \n \n I\n V\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle BM={\\frac {I}{V}}\\ }\n On KB \u00e9s el centre de flotabilitat (al\u00e7ada per sobre de la quilla), I \u00e9s el segon moment d'\u00e0rea de l'aigua en metres i V \u00e9s el volum de despla\u00e7ament. en metres, KM \u00e9s la dist\u00e0ncia entre la quilla i el metacentre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En enginyeria estructural, les plaques i les l\u00e0mines s\u00f3n elements estructurals que geom\u00e8tricament es poden aproximar per una superf\u00edcie bidimensional i que treballen predominantment a flexi\u00f3. Estructuralment la difer\u00e8ncia entre plaques i l\u00e0mines \u00e9s a la curvatura. Les plaques s\u00f3n elements la superf\u00edcie mitjana \u00e9s plana, mentre que les l\u00e0mines s\u00f3n superf\u00edcies corbades en l'espai tridimensional (com les c\u00fapules, les petxines o les parets de dip\u00f2sits).\nConstructivament s\u00f3n s\u00f2lids deformables en els quals hi ha una superf\u00edcie mitjana (que \u00e9s la que es considera s'aproxima a la placa o l\u00e0mina), a la qual s'afegeix un cert gruix constant per sobre i per sota del pla mitj\u00e0. El fet que aquest gruix \u00e9s petit comparat amb les dimensions de la l\u00e0mina i al seu torn petita comparada amb els radis de curvatura de la superf\u00edcie, \u00e9s el que permet reduir el c\u00e0lcul de plaques i l\u00e0mines reals a elements idealitzats bidimensionals.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un contrafort o estrep, en geografia, \u00e9s una ramificaci\u00f3 secund\u00e0ria d'una muntanya o d'una serralada o serra principal que deriva d'un sistema orogr\u00e0fic major. Col\u00b7loquialment, tamb\u00e9 s'anomena ala de muntanya, esper\u00f3, estrep, morro i morrot. (es contrafuerte; fr contrefort, \u00e9peron; en buttress, counterfort, spur)\nContrafort d'una serra o serralada: els contraforts dels Pirineus, dels Alps, dels Andes, etc, designant un conjunt de serres i ramals connectats de menor altitud. [...estesa des de Navarra a la Garrotxa i al Vallespir ( i m\u00e9s enll\u00e0 fins als contraforts dels Alps)]\nContrafort d'una muntanya: els contraforts de l'Aneto, del Mont Blanc, de l'Aconcagua, etc, fent esment del conjunt de promin\u00e8ncies, crestes o esperons que envolten una muntanya. [...Situats sota l'\u00e0mplia i ben definida coma de l'Orri, formada pels contraforts del pic de Gerri i el pic d'Escorbes]\nContrafort orientat: el contrafort oiental, occidental, etc, anomenant una part orientada de la branca d'una serralada o d'una muntanya. [...els contraforts nord-orientals del mass\u00eds de la Maladeta, on \u00e9s hissada l'Aneto]Les serralades de la Terra tenen una estructura arb\u00f2ria m\u00e9s o menys definida, en la qual diverses ramificacions tenen en com\u00fa un eix principal. Les ramificacions s\u00f3n les serres que representen els contraforts o estreps, i l'eix \u00e9s la serralada principal. Exemples molt evidents de contraforts en la geografia de l'Am\u00e8rica del Sud s\u00f3n els contraforts dels Andes, o, a Catalunya, la serra de l'Albera, que \u00e9s la continuaci\u00f3 de la cadena de muntanyes dels Pirineus. Rep el nom de morrot quan \u00e9s avan\u00e7at i abrupte en una muntanya.\nS\u00f3n t\u00edpiques del flanc occidental dels Andes peruans. Els estreps andins representen per a la costa peruana la interrupci\u00f3 de valls i deserts causada per la pres\u00e8ncia de cadenes de turons o serralades que van en direcci\u00f3 perpendicular al litoral i a la serralada occidental dels Andes.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'Escuela Polit\u00e9cnica Superior de Huesca, coneguda com a EPS, \u00e9s una escola p\u00fablica d'enginyeria de la Universitat de Saragossa fundada el 1968 i adscrita a aquesta universitat el 1974. Est\u00e0 situada al campus d'Osca, a uns tres quil\u00f2metres als afores de la ciutat. S'hi imparteixen estudis relacionats amb l'agronomia i les ci\u00e8ncies ambientals. Actualment \u00e9s dirigida per Lu\u00eds Pardos Castillo.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un ordinador de bord (sovint anomenat ECU de \u00ab Electronic Control Unit \u00bb) \u00e9s un ordinador especialitzat (integrat en un vehicle) instal\u00b7lat en el tauler del cotxe segons les especificacions del vehicle per ajudar a la conducci\u00f3 i a respectar de les normes de seguretat. La majoria d'ordinadors de bord moderns, calculen i mostren informacions b\u00e0siques: Duraci\u00f3 del viatge, dist\u00e0ncia recorreguda, velocitat mitjana, consum mitj\u00e0 i consum instantani de carburant en temps real, etc.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un espectroscopi \u00e9s un espectr\u00f2metre que permet l'observaci\u00f3 visual (sobre una pantalla \u00f2ptica, cat\u00f2dica, monitor de TV, etc.) de l'espectre de la radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica d'una determinada font.Etimol\u00f2gicament, espectr\u00f2graf \u00e9s un mot compost de espectro, forma prefixada del mot \"espectre\"; i de la forma sufixada del grec -sk\u00f3pion, derivat del mot skop\u00eain, 'mirar'.\nL'espectroscopi fou inventat el 1819 per l'alemany Joseph von Fraunhofer. Els cient\u00edfics alemanys Gustav Robert Kirchhoff i Robert Bunsen dissenyaren un espectroscopi el 1859, amb el qual descobriren el cesi i el rubidi.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una gaveta (ant. gamella (d'obrar) \u00e9s un recipient emprar en obra on es pasta i guarda moment\u00e0niament una massa de morter, de ciment, guix o cal\u00e7 per a fer-la servir m\u00e9s avant, portant-lo en el lloc de la construcci\u00f3 per unes anses.\nTradicionalment eren de fusta, en forma de pir\u00e0mide troncada invertida (amb parets inclinades) i amb anses en dos dels seus costats. Una altra varietat era la caldereta, troncoc\u00f2nica, tamb\u00e9 amb parets inclinades per\u00f2 de base circular i fabricada per caldereria. Del darrer quart del segle XX en\u00e7\u00e0 tant el model quadrat (gaveta) com el circular (caldereta) es fabriquen en pl\u00e0stic o goma (de pneum\u00e0tics reciclats), i tots dos s\u00f3n anomenats \"gaveta\" indistintament.\nLa plana s'utilitza per a mesclar el ciment per a pujar parets de totxos, per als treballs d'enguixament i d'allu\u00efment, estenent el material sobre les superf\u00edcies a cobrir, allisant i comprimint la massa amb la vora de l'eina. Amb la plana s'est\u00e9n la cal\u00e7 i el guix amb facilitat i lleugeresa i serveix especialment per als enguixaments i lliscaments. Per a l'allu\u00efment es fa servir una plana de fusta, fregant en sentit circular fins que el ciment barrejat amb sorra resti ben parell sobre la superf\u00edcie a recobrir.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El disdr\u00f2metre \u00e9s un instrument de mesura de la precipitaci\u00f3 amb el qual \u00e9s possible avaluar la mida de les gotes de pluja.La mida i la velocitat de caiguda de les gotes de pluja \u00e9s un factor important per estudiar l'erosi\u00f3 dels s\u00f2ls. Els pluvi\u00f2metres no permeten mesurar directament aquestes magnituds. Per superar aquestes limitacions es fan servir els disdr\u00f2metres que serveixen a m\u00e9s per calibrar els radars meteorol\u00f2gics.Els disdr\u00f2metres ofereixen informaci\u00f3 sobre la distribuci\u00f3 de mides i velocitats, la forma i l'energia cin\u00e8tica de les part\u00edcules corresponents als diferents hidrometeors, com les gotes de pluja, els flocs de neu i la calamarsa. Aquesta informaci\u00f3 tan completa sobre la precipitaci\u00f3 \u00e9s molt important i transversal per a diversos camps cient\u00edfics aix\u00ed com per a aplicacions comercials i industrials. Alguns models inclouen: la teledetecci\u00f3 de la precipitaci\u00f3, la meteorologia i la climatologia, els models clim\u00e0tics, els models num\u00e8rics i de probabilitat aplicats al radar meteorol\u00f2gic i/o la detecci\u00f3 de la precipitaci\u00f3 per un sat\u00e8l\u00b7lit, aix\u00ed com aplicacions dins de l'\u00e0mbit agron\u00f2mic i d'erosi\u00f3 i conservaci\u00f3 del s\u00f2l.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La MON-50 es una mina de tipus Claymore (de forma rectangular, lleugerament c\u00f2ncava), amb el cos de pl\u00e0stic, de tipus direccional, dissenyada i produ\u00efda com a mina antipersona per la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Est\u00e0 dissenyada per a ferir o matar per fragmentaci\u00f3. La mina es similar a la M18 Claymore dels Estats Units d'Am\u00e8rica, per\u00f2 amb algunes variacions.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un mirafons \u00e9s un man\u00f2metre que mostra la profunditat equivalent en aigua. \u00c9s una pe\u00e7a de l'equip de busseig sovint utilitzat pels bussos.\nLa majoria dels mirafons moderns tenen un sistema electr\u00f2nic i una pantalla digital. Els m\u00e9s antics usaven un mecanisme mec\u00e0nic i una pantalla anal\u00f2gica.\nUn bus utilitza un mirafons amb unes taules de descompressi\u00f3 i un rellotge per evitar la malaltia de descompressi\u00f3. Una alternativa comuna al mirafons, al rellotge i a les taules de descompressi\u00f3 \u00e9s un ordinador de busseig. Un mirafons i un analitzador d'oxigen/sensor d'oxigen poden ser usats per mesurar la pressi\u00f3 parcial de l'oxigen de la respiraci\u00f3 de gas, cosa que \u00e9s necess\u00e0ria per evitar la toxicitat de l'oxigen.\nEls mirafons digitals comunament tamb\u00e9 inclouen un temporitzador que mostra l'interval de temps que el bus ha estat submergit. Alguns mostren la taxa d'ascens i descens del bus, que pot ser \u00fatil per evitar el barotrauma.\nCom el mesurador nom\u00e9s mesura la pressi\u00f3 de l'aigua, hi ha una inexactitud inherent en la profunditat mostrada pels indicadors que s'utilitzen tant en aigua dol\u00e7a com en aigua de mar deguda a la difer\u00e8ncia de densitats entre ambd\u00f3s tipus d'aigua.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Els elements de comunicaci\u00f3 s\u00f3n camins que formen una xarxa, bastits amb la t\u00e8cnica de la pedra amb sec.\nComplien tres necessitats:1. La comunicaci\u00f3, facilitaven el transport de persones i mercaderies.\n2. L'explotaci\u00f3 econ\u00f2mica (agr\u00edcola, ramadera, nevatera, boscana o marinera).\n3. L'oci.\nConnectaven diferents pobles amb possessions o indrets determinats com torres.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La llum caracter\u00edstica, aparen\u00e7a, o simplement, caracter\u00edstica, \u00e9s un codi descriptiu que serveix per identificar en les cartes n\u00e0utiques, o per observaci\u00f3 a simple vista, un determinat senyal llumin\u00f3s d'ajuda a la navegaci\u00f3 mar\u00edtima, com poden ser els fars, els vaixells far, les enfilacions, les balises, les boies o les llums de port i serveix per recon\u00e8ixer-les i diferenciar-les visualment entre elles. La informaci\u00f3 que proporciona aquest sistema \u00e9s molt important en la navegaci\u00f3 mar\u00edtima, ja que permet con\u00e8ixer el tipus de llum que emet un senyal determinat, el seu color, les caracter\u00edstiques del flaix, el seu nombre i el seu cicle o ritme, la qual cosa permet diferenciar-les d'altres pr\u00f2ximes.\nEn l'abreviatura espanyola de la llum caracter\u00edstica pot ser que s'hi inclogui el color de la llum. En aquest cas, s'utilitza la inicial del color en castell\u00e0: B per al Blanc, R per al Vermell i V per al Verd.\nUn exemple de llum caracter\u00edstica pot ser GpD(3)BR 10s 41m 25M. En aquest cas es tracta d'un senyal on GpD(3) indica que es produeixen grups de tres centelleigs; BR determina el color de la llum emesa (en aquest cas llum blanca (B), que \u00e9s el m\u00e9s habitual, i llum de color vermell (R) que se sol utilitzar per assenyalar sectors amb perill per on no s'ha de navegar. Tamb\u00e9 podria ser BV, blanc i verd, sector lliure blanc, sector d'acc\u00e9s a entrada -canal o port o recer- verd, BRV, blanc, vermell i verd, que agrupa els tipus anteriors: lliure, perill i acc\u00e9s). 10s determina la durada del cicle complet (o fases de les llums) de grups de flaixos; 41m especifica que el pla focal del senyal llumin\u00f3s es troba a 41 metres d'altura sobre el nivell del mar; 25M aclareix que el senyal t\u00e9 un abast visual (usualment indicant el seu valor nominal) de 25 milles n\u00e0utiques, que vindr\u00e0 determinat per l'altura a la qual es trobi el senyal i la seva intensitat, afectant en el seu detriment factors com ara la curvatura de la terra o les condicions meteorol\u00f2giques.\nSegons el tipus de joc que proporcioni el senyal, no sempre podrem trobar grups de flaixos (GpD), que agrupen diversos flaixos i ocultacions a un ritme determinat entre si, sin\u00f3 que tamb\u00e9 existeixen el flaix \u00fanic (D, que es repeteix a tot el cicle), ocultacions (Oc) i grup d'ocultacions (GpOc, on els per\u00edodes de foscor s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents o duradors que els de llum), o, simplement, una llum fixa (F).", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un piran\u00f2metre \u00e9s un instrument meteorol\u00f2gic, un tipus d'actin\u00f2metre, utilitzat per a amidar la radiaci\u00f3 solar incident en la superf\u00edcie terrestre. Tamb\u00e9 anomenat solar\u00edmetre o actin\u00f2metre. Generalment s'utilitzen tres mesures de radiaci\u00f3: semiesf\u00e8rica total, difusa i directa. Per a les mesures de radiaci\u00f3 difusa i semiesf\u00e9rica la radiaci\u00f3 directa se suprimeix utilitzant un disc parasol. El principi f\u00edsic utilitzat generalment en la mesura \u00e9s un termoparell sobre el qual incideix la radiaci\u00f3 a trav\u00e9s de dues c\u00fapules semiesf\u00e9ricas de vidre. Les mesures s'expressen en kW/m\u00b2.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El model boole\u00e0 de recuperaci\u00f3 d'informaci\u00f3 (MBRI) \u00e9s un model de recuperaci\u00f3 d'informaci\u00f3 cl\u00e0ssic (RI) i, alhora, el primer i m\u00e9s adoptat. \u00c9s un model utilitzat per molts sistemes de recuperaci\u00f3 d'informaci\u00f3 d'avui dia.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un osm\u00f2metre \u00e9s un aparell per mesurar la pressi\u00f3 osm\u00f2tica.\nLa definici\u00f3 d'osm\u00f2metre ha anat evolucionant amb el temps. En un principi un osm\u00f2metre fou un aparell que s'emprava per mesurar la pressi\u00f3 osm\u00f2tica d'una dissoluci\u00f3. Actualment tamb\u00e9 s'anomenen osm\u00f2metres els aparells emprats per determinar l'osmolaritat (o l'osmolalitat) de les dissolucions (les concentracions efectives de soluts que s\u00f3n causa de la pressi\u00f3 osm\u00f2tica), alguns dels quals no empren mesures de pressi\u00f3 osm\u00f2tica sin\u00f3 d'altres propietats col\u00b7ligatives que condueixen als mateixos resultats.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un potenci\u00f2metre \u00e9s un component electr\u00f2nic, un tipus de resist\u00e8ncia variable que acostuma a utilitzar-se com a divisor de tensi\u00f3. Hi ha una forma de potenci\u00f2metre que s'utilitza com un instrument per mesurar la tensi\u00f3 el\u00e8ctrica.\nEl potenci\u00f2metre original \u00e9s un tipus de pont del circuit per a mesurar voltatges. La paraula es deriva de \"voltatge potencial\" i \"potencial\" era utilitzat per a referir-se a \"for\u00e7a\". El potenci\u00f2metre original es divideix en quatre classes:\n\nEl potenci\u00f2metre de resist\u00e8ncia constant.\nEl potenci\u00f2metre de corrent constant.\nEl potenci\u00f2metre microvolt.\nEl potenci\u00f2metre termoparell.S'utilitza per mesurar voltatges per sota d'1,5 V. En aquest circuit, la tensi\u00f3 desconeguda est\u00e0 connectada a trav\u00e9s d'una secci\u00f3 de filferro de la resist\u00e8ncia, els extrems de la qual estan connectats amb una cel\u00b7la electroqu\u00edmica est\u00e0ndard que proporciona un corrent constant a trav\u00e9s del filferro, llavors es connecta a trav\u00e9s d'una secci\u00f3 de longitud variable del filferro de la resist\u00e8ncia utilitzant un contacte que llisca. El contacte que llisca es mou fins que cap corrent flueixi dins o fora de la cel\u00b7la est\u00e0ndard, segons l'indicador per un galvan\u00f2metre en s\u00e8rie amb for\u00e7a electromotriu (FEM) desconeguda. El voltatge a trav\u00e9s de la secci\u00f3 seleccionada del filferro \u00e9s llavors igual al voltatge desconegut. Tot el que queda \u00e9s calcular el voltatge desconegut del corrent i de la fracci\u00f3 de la longitud del filferro de la resist\u00e8ncia que va ser connectat amb la FEM desconeguda. El galvan\u00f2metre no necessita ser calibrat, ja que la seva \u00fanica funci\u00f3 \u00e9s llegir zero.\nQuan llegeix zero, no es treu cap corrent de la for\u00e7a electromotriu desconeguda i aix\u00ed que la lectura \u00e9s independent de la resist\u00e8ncia interna de la font.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En n\u00e0utica, abarloar \u00e9s la maniobra de situar una embarcaci\u00f3 paral\u00b7lela a una altra embarcaci\u00f3 o al moll. Dos vaixells abarloats estan molt propers, amb les bandes a tocar, nom\u00e9s separats per les defenses. L\u2019acci\u00f3 d\u2019abarloar s\u2019anomena abarloament.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una volandera o dineret \u00e9s un element de muntatge amb forma de disc prim amb un forat normalment al centre (corona circular). Normalment s'utilitza per a suportar una c\u00e0rrega de fixaci\u00f3. Entre altres usos poden tenir el d'espaiador, de molla o ressort, dispositiu indicador de prec\u00e0rrega i com a dispositiu d'asseguran\u00e7a.Les volanderes normalment s\u00f3n de metall o de pl\u00e0stic. Els cargols amb caps d'alta qualitat requereixen volanderes d'algun metall dur per prevenir la p\u00e8rdua de prec\u00e0rrega una vegada s'ha aplicat el parell de serratge. Els segells d'hule o fibra usats en tapes i juntes per a evitar la fuita de l\u00edquids (aigua, oli, etc.) De vegades s\u00f3n de la mateixa manera que una volandera per\u00f2 la seva funci\u00f3 \u00e9s diferent. Les volanderes tamb\u00e9 s\u00f3n importants per a prevenir la corrosi\u00f3 galv\u00e0nica, espec\u00edficament isolant els caragols de metall de superf\u00edcies d'alumini.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La Acad\u00e8mia d'Enginyers de l'Ex\u00e8rcit \u00e9s una instituci\u00f3 de formaci\u00f3 militar de l'Ex\u00e8rcit espanyol amb una \u00e0mplia tradici\u00f3 tecnol\u00f2gica i cient\u00edfica que va romandre a Guadalajara des de 1833 fins al seu trasllat a Seg\u00f2via en 1932 com a part de la seva fusi\u00f3 amb l'Acad\u00e8mia d'Artillers.\n\nLa seu de l'Acad\u00e8mia d'Enginyers a Guadalajara va estar situada al palau de Montesclaros, a l'oest de la ciutat, fins que en 1924 va ser destru\u00eft per un incendi fortu\u00eft que va acabar amb part de les seves depend\u00e8ncies i amb una important col\u00b7lecci\u00f3 de models, documents, llibres i obres d'art. Des de llavors, i fins al seu trasllat definitiu, va continuar les seves activitats als edificis annexos al palau que avui constitueixen l'Arxiu General Militar de Guadalajara i al palau d'Antonio de Mendoza.\nA les aules de l'Acad\u00e8mia d'Enginyers de Guadalajara van completar la seva formaci\u00f3 115 promocions, integrades per un total de 2.213 oficials enginyers, alguns d'ells m\u00e0xims responsables del naixement i desenvolupament de l'Aeron\u00e0utica Militar Espanyola. Per les seves aules van passar, com a professors o alumnes, importants personatges, uns per la seva traject\u00f2ria castrense, uns altres per la seva aportaci\u00f3 a l'avan\u00e7 de l'enginyeria i la t\u00e8cnica, com Mariano Barber\u00e1n y Tros de Ilarduya, Eduardo Barr\u00f3n, Jos\u00e9 Cubillo Fluiters, Alejandro Goicoechea Omar, Emilio Herrera Linares, Alfredo Kindel\u00e1n y Duany, Jos\u00e9 Ortiz Echag\u00fce o Pere Vives Vich.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La navegaci\u00f3 a\u00e8ria \u00e9s el conjunt de t\u00e8cniques i procediments que permeten conduir eficientment una aeronau al seu lloc de destinaci\u00f3, assegurant la integritat dels tripulants, passatgers i dels que estan en terra. La navegaci\u00f3 a\u00e8ria es basa en l'observaci\u00f3 del cel, del terreny, i de les dades aportades pels instruments de vol.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El solc, dit en llenguatge mariner solcatera, deixant o aub \u00e9s el rastre o tra\u00e7a moment\u00e0nia, en forma de l\u00ednia o senyal llarguer, generalment blanquin\u00f3s, que deixa darrere seu un cos, en moviment a l'aigua (en aquest cas a m\u00e9s \u00e9s escum\u00f3s) o a l'aire, com ara una embarcaci\u00f3 en navegar, un llamp o cos llumin\u00f3s que travessa el cel, etc. Indica el cam\u00ed que segueix una embarcaci\u00f3, marcat a l'aigua per l'acci\u00f3 del tim\u00f3 i tamb\u00e9 en la zona de la superf\u00edcie tranquil\u00b7la de la mar, que resta dibuixada entre dues ra\u00e0fegues d'oratge quasi imperceptibles.\nA l'aire sol ser condensaci\u00f3, encara que el seu efecte tamb\u00e9 pot ser creat artificialment amb fum. En el cas de vaixells impulsats per h\u00e8lixs, el corrent d'expulsi\u00f3 d'aquestes se suma a l'efecte del deixant pr\u00f2piament dit. En cas de mar en calma el seu efecte persisteix durant hores.\nAquest fenomen apareix darrere dels cossos en moviment a trav\u00e9s d'un fluid. La resist\u00e8ncia aerodin\u00e0mica total apareix com una p\u00e8rdua de moment i un augment d'energia en aquest deixant. La grand\u00e0ria i la intensitat del deixant \u00e9s un indicatiu de la resist\u00e8ncia aerodin\u00e0mica del perfil del cos. L'aub es pot detectar, per exemple, quan un cami\u00f3 creua un autom\u00f2bil: per davant el rastre d'aire absorbeix el vehicle.\nEls moviments de l'avi\u00f3 no intencionats poden ser causats pel deixant (turbul\u00e8ncies). Les turbul\u00e8ncies ordin\u00e0ries s\u00f3n habituals, sobretot a la fase d'aproximaci\u00f3 d'una aeronau. Un pilot que sospiti que una turbul\u00e8ncia de deixant afecta l'avi\u00f3, ha de sortir d'aquest aub o preparar-se per trobar-se un deixant m\u00e9s potent. La topada amb el deixant pot ser, inicialment, molt suau. Tanmateix, hi ha hagut seriosos accidents en els quals els pilots han perdut el control de l'avi\u00f3 a causa de la for\u00e7a de l'aub.\n\nEls tra\u00e7os o deixants d'avi\u00f3 s\u00f3n \u00e0rees de condensaci\u00f3 que s'originen per darrere de les fuites de les turbines i que formen cirrus artificials (de vegades anomenats deixants de vapor). Tamb\u00e9 es generen en els v\u00f2rtexs de les ales dels jets, que precipiten un corrent de cristalls de gel en atmosfera humida i freda. Al contrari de la seva aparen\u00e7a, no ocasionen pol\u00b7luci\u00f3. Els deixants es produeixen quan hi ha una pressi\u00f3 molt baixa a gran altitud. Per\u00f2 tamb\u00e9 es poden produir en un ca\u00e7a quan vola a poca altitud, modificant l'obertura de la tovera.\n\nAltres deixants que es dissipen molt r\u00e0pid es produeixen en els extrems de les ales. A causa de la difer\u00e8ncia de pressi\u00f3 de la part superior i inferior de les ales es produeix un corrent d'aire en els extrems en forma de remol\u00ed. Quan la difer\u00e8ncia de pressi\u00f3 de les cares \u00e9s m\u00e9s gran, en ascensos r\u00e0pids, loopings, el remol\u00ed es fa prou fort per crear un buit a causa de for\u00e7a centr\u00edfuga. Aquest buit fa que l'aire baixi r\u00e0pidament de temperatura i el vapor es condensi.\n\nEls deixants aeris poden ser creats de dues maneres:\n1) Les fuites del jet augmenten la quantitat d'humitat en l'atmosfera terrestre, la qual cosa provoca que el seu contingut d'aigua arribi al punt de rosada o de saturaci\u00f3. Aix\u00ed es causa la condensaci\u00f3 del vapor del combustible queros\u00e8 cremat, i es forma el deixant.\nEls combustibles d'aviaci\u00f3 com la benzina per a motors de pist\u00f3, o paraf\u00ednics/queros\u00e8 per a motors jet, consisteixen en hidrocarburs. En cremar-se, el carboni es combina amb l'oxigen formant di\u00f2xid de carboni, l'hidrogen es combina amb l'oxigen formant aigua, que escapa com vapor de les fuites. Per cada litre de combustible cremat (oxidat), es produeix un litre d'aigua, agregat a l'aigua condensada present (de la humitat de l'aire) en el combustible. A grans altituds, aquest vapor es troba amb un ambient fred, (a major altitud, menor temperatura) cosa que abaixa la temperatura del vapor fins a la seva condensaci\u00f3 en petites gotes d'aigua i/o sublimant en gel. Les m\u00faltiples gotes i/o els cristalls de gel formen els deixants. Com que la temperatura perqu\u00e8 el vapor passi a l'estat l\u00edquid o s\u00f2lid varia amb el temps i la dist\u00e0ncia, el vapor necessari per a condensar en zones de l'avi\u00f3 es pot produir d'alguna manera a l'aeronau.\nLa major part del contingut ennuvolat ve de l'aigua atrapada en l'aire circumdant. A grans altituds, el vapor d'aigua superrefredat requereix una arrencada per a obtenir la desublimaci\u00f3. Les part\u00edcules d'escapament de les fuites de les turbines actuen com a arrencador, causant que el vapor atrapat passi r\u00e0pidament a cristalls de gel.\n2) Les ales de l'aeropl\u00e0 causen una caiguda en la pressi\u00f3 de l'aire en el ve\u00efnatge de l'ala (aix\u00f2 explica en part com arriba a volar un objecte m\u00e9s pesant que l'aire). Aquesta caiguda de pressi\u00f3 provoca una disminuci\u00f3 de la temperatura, que produeix la condensaci\u00f3 d'una part del vapor d'aigua de l'aire i formi deixants, per\u00f2 nom\u00e9s a grans altituds. A m\u00e9s baixes altituds, aquest fenomen es coneix com a ectoplasma. L'ectoplasma \u00e9s m\u00e9s com\u00fa de veure en moments d'embranzides d'alta energia dels motors, com per exemple en combat, o en jets de l\u00ednies durant l'enlairament i l'aterratge, en llocs de molt baixa pressi\u00f3, en les ales, i freq\u00fcentment en turbo-fan. Les fuites de deixants es fan m\u00e9s estables i durables en alta altitud.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La fabricaci\u00f3 espacial \u00e9s la producci\u00f3 de bens manufacturats en un entorn exterior a l'atmosfera planet\u00e0ria. Normalment, aix\u00f2 inclou condicions de microgravetat i buit extrem. Per a la producci\u00f3 de bens o materials espacials fets a la Terra exclusivament forma part de la ind\u00fastria espacial\nLa fabricaci\u00f3 a l'espai t\u00e9 diversos avantatges potencials sobre la ind\u00fastria basada a la Terra.\n\nL'entorn \u00fanic que pot permetre processos industrials que no es poden reproduir f\u00e0cilment a la Terra.\nLes mat\u00e8ries primeres es podrien elevar a \u00f2rbita des d'altres cossos dins del sistema solar i processats a una baixa despesa en comparaci\u00f3 amb el cost d'elevar els materials a l'\u00f2rbita de la Terra.\nEls processos potencialment perillosos es poden realitzar a l'espai amb un risc m\u00ednim per a l'entorn de la Terra o d'altres planetes.Es preveu que l'entorn espacial sigui benefici\u00f3s per a la producci\u00f3 de diversos productes. Un cop els grans costos de capitalitzaci\u00f3 de muntar instal\u00b7lacions de mineria i fabricaci\u00f3 siguin redu\u00efts o pagats, la producci\u00f3 haur\u00e0 de ser rendible econ\u00f2micament per esdevenir autosuficient i benefici\u00f3s per a la societat. El cost m\u00e9s important \u00e9s superar l'obstacle energ\u00e8tic per elevar els materials a l'\u00f2rbita. Una vegada que aquesta barrera es redueix significativament en el cost per quilogram, el preu d'entrada per a la fabricaci\u00f3 de l'espai pot ser molt m\u00e9s atractiu per als emprenedors.\nEls requisits econ\u00f2mics de la fabricaci\u00f3 de l'espai impliquen la necessitat de recollir les mat\u00e8ries primeres necess\u00e0ries amb un cost energ\u00e8tic m\u00ednim. El moviment econ\u00f2mic del material a l'espai est\u00e0 directament relacionat amb el delta-v, o el canvi en la velocitat requerida per passar dels llocs de mineria a les plantes de fabricaci\u00f3. Els asteroides propers a la Terra, Fobos, Deimos i la superf\u00edcie lunar tenen un delta-v molt m\u00e9s baix en comparaci\u00f3 amb el llan\u00e7ament dels materials de la superf\u00edcie de la Terra a l'\u00f2rbita terrestre.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En una aeronau, els estabilitzadors s\u00f3n unes superf\u00edcies estabilitzadores que serveixen per donar a l'aeronau durant el vol estabilitat est\u00e0tica longitudinal o estabilitat de capcineig respecte a l'eix transversal, i tamb\u00e9 estabilitat direccional o estabilitat de guinyada respecte a l'eix vertical. Aquest moviment es produeix amb la rotaci\u00f3 de l'avi\u00f3 al voltant del seu eix vertical que passa pel centre de gravetat i \u00e9s perpendicular un eix ideal tra\u00e7at en unir les dues puntes de les ales.\nEls estabilitzadors, en la majoria dels casos, es fixen a les superf\u00edcies de control a la part final del fuselatge de l'avi\u00f3 coneguda com a cua de l'avi\u00f3.\nDe vegades, en combinacions especials de muntatge, els estabilitzadors s'uneixen amb altres elements (com ara el tim\u00f3) convertint-se en una sola superf\u00edcie m\u00f2bil, encara que segueixen tenint la mateixa tasca d'estabilitzar.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El marge din\u00e0mic o rang din\u00e0mic \u00e9s la difer\u00e8ncia entre el valor num\u00e8ric m\u00e9s gran i el m\u00e9s petit (o nivell de soroll) que pot adoptar una variable.\nAquest terme s'utilitza freq\u00fcentment en el m\u00f3n de l'\u00e0udio per determinar tot el marge de valors d'intensitat sonora que es poden codificar. Normalment expressat en unitats logar\u00edtmiques (dB), el valor de marge din\u00e0mic resulta de la difer\u00e8ncia expressada logar\u00edtmicament entre el valor m\u00e0xim de senyal sense distorsi\u00f3 i el nivell de soroll (o aquell a partir del qual el soroll de fons ja no emmascara el senyal).\nEn certes ocasions, el marge din\u00e0mic \u00e9s referenciat a un valor en particular de senyal. Per tant, per poder tenir una bona percepci\u00f3 sobre el concepte de marge din\u00e0mic que un sistema ens ofereix, hem de con\u00e8ixer la corba de ponderaci\u00f3 i a quin valor est\u00e0 referenciat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'ondulaci\u00f3 \u00e9s la mesura del component espaiat de la textura superficial. \u00c9s una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de la rugositat perqu\u00e8 es defineix m\u00e9s estrictament com \"les irregularitats amb una separaci\u00f3 superior que el mostreig de rugositat\". Es poden produir desviacions de la m\u00e0quina, tensi\u00f3 residual, vibracions o tractament t\u00e8rmic. S'ha de distingir de la planitud, tant per la seva separaci\u00f3 m\u00e9s curta com per la seva caracter\u00edstica de ser t\u00edpicament peri\u00f2dica.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La superconductivitat d'alta temperatura \u00e9s la que es produeix a temperatures cr\u00edtiques superiors a 77 K (\u00e9s a dir, per sobre de la temperatura d'ebullici\u00f3 del nitrogen). El descobriment experimental del primer superconductor per Karl M\u00fcller i Johannes Bednorz va ser reconegut immediatament en rebre del Premi Nobel de f\u00edsica del 1987.\nTots els compostos que presenten aquest tipus de superconductivitat s\u00f3n \u00f2xids de coure, bari i itri, anomenats gen\u00e8ricament YBCO, s\u00f3n cristalls amb l'estructura tetragonal de la perovskita i presenten anisotropia en determinades propietats superconductores. Tots ells s\u00f3n superconductors de tipus II, en els quals el camp magn\u00e8tic pot penetrar en el seu interior creant tubs de flux (v\u00f2rtexs) que formen regions met\u00e0l\u00b7liques normals dins l'estructura superconductora. La teoria BCS no pot explicar el fenomen i sembla que les capes d'\u00e0toms de coure hi tenen un paper destacat.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un corredor aeri \u00e9s una ruta a\u00e8ria, definida per radiobalises, obligat\u00f2ria per a les aeronaus. Dits corredors s'estableixen per raons de densitat de tr\u00e0nsit, de jurisdicci\u00f3 de l'espai aeri entre altres.Els corredors aeris s\u00f3n normalment imposats per necessitats militars o diplom\u00e0tiques. Durant el bloqueig de Berl\u00edn, per exemple, les aeronaus que volaven a trav\u00e9s de l'espai aeri alemany controlat pels sovi\u00e8tics restaven obligades a mantenir una posici\u00f3 molt espec\u00edfica dins dels corredors aeris definits pel comandant a c\u00e0rrec del transport aeri. Vols posteriors, tant militars com civils, entre Alemanya Occidental i Berl\u00edn durant la Guerra Freda estaven obligats a romandre dins del seu corredor designat, sota el risc de ser abatuts si no seguien la ruta.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Una cadena \u00e9s un element relacionat amb la construcci\u00f3 de camins de pedra seca. Es tracta d'un conjunt de pedres de forma rectangular que delimiten o divideixen el paviment. Tenen la funci\u00f3 de refor\u00e7.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "La adhesiu termofusible, tamb\u00e9 conegut com a cola en calent, cola de poli\u00e8ster o termocola, \u00e9s un tipus de adhesiu termopl\u00e0stic que supleix amb barres s\u00f2lides i cil\u00edndriques de di\u00e0metres diversos, dissenyats per fondre a la pistola calenta. La pistola utilitza resist\u00e8ncia el\u00e8ctrica per fondre un extrem de la barra de cola, mateixa que pot ser empesa a trav\u00e9s de la pistola per un gallet o directament per l'usuari. La cola que s'esprem pel filtre \u00e9s prou calenta com per cremar i fer ampolles a la pell. L'adhesiu \u00e9s visc\u00f3s mentre est\u00e0 calent i s'endureix al refredar-se, per la qual cosa no \u00e9s convenient el seu \u00fas en materials sensibles a la temperatura ni en ambients on la temperatura elevada pugui causar que la cola perdi for\u00e7a o es torni a fondre, parcialment o del tot (per exemple a la safata o tablier d'un cotxe). Aquest efecte pot reduir-se usant un adhesiu curable amb radiaci\u00f3 ultraviolada, en un proc\u00e9s de curaci\u00f3 posterior al refredament.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "En les llistes de programes espacials s'inclou:\n\nLlista d'ag\u00e8ncies espacials\nLlista d'empreses privades de vol espacial", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'aerofrenada (no confondre amb aerocaptura) \u00e9s una t\u00e8cnica que s'utilitza en astron\u00e0utica per canviar la mida i la forma de l'\u00f2rbita d'una nau en \u00f2rbita utilitzant l'atmosfera del planeta al qual orbita. La nau usa la fricci\u00f3 amb l'atmosfera del planeta per frenar-se a cada \u00f2rbita, la qual cosa redueix progressivament la mida de l'\u00f2rbita per adequar-la als objectius de la missi\u00f3. Com en la Terra, les capes altes de l'atmosfera d'un planeta canvien dia a dia i de lloc a lloc, amb variacions dif\u00edcils de predir, de manera que aquesta maniobra \u00e9s arriscada per l'orbitador i dif\u00edcil per als operadors. Amb aquesta t\u00e8cnica s'estalvia molt pes en el propel\u00b7lent que seria necessari si es volgu\u00e9s inserir la nau directament en l'\u00f2rbita final.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Un bol\u00f2metre \u00e9s un instrument per mesurar la quantitat de radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica incident. Fou inventat l'any 1878 per l'astr\u00f2nom estatunidenc Samuel Pierpont Langley. Malgrat que es poden utilitzar per a mesurar radiaci\u00f3 de qualsevol freq\u00fc\u00e8ncia, el disseny dels bol\u00f2metres els fa m\u00e9s sensibles per a la banda de 200 \u00b5m a 1 mm de longitud d'ona; per a altres bandes s'acostumen a utilitzar altres tipus de detectors m\u00e9s sensibles.\nUn bol\u00f2metre est\u00e0 format per un absorbidor, que est\u00e0 connectat a un dissipador de calor (zona de temperatura constant) a trav\u00e9s d'una uni\u00f3 a\u00efllada. El resultat \u00e9s que qualsevol radiaci\u00f3 absorbida per l'absorbidor en fa augmentar la temperatura per sobre de la del dissipador de calor. A partir de la difer\u00e8ncia de temperatures, que es pot mesurar amb term\u00f2metres, es pot calcular la pot\u00e8ncia absorbida.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "Les regles de Hume-Rothery s\u00f3n un conjunt de regles emp\u00edriques que descriuen les condicions sota les quals un element pot dissoldre's en un metall, formant una soluci\u00f3 s\u00f2lida. Hi ha dos conjunts de regles, un que es refereix a solucions s\u00f2lides substitucionals i una altra per a les solucions s\u00f2lides intersticials. Van ser establertes pel qu\u00edmic brit\u00e0nic William Hume-Rothery.", "target": "Enginyeria"}, {"text": "L'escor\u00e7a de bedoll \u00e9s un material tradicional a Europa del nord a R\u00fassia, a Sib\u00e8ria al Canad\u00e0 i al nord dels Estats Units. \u00c9s un material flexible, resistent i impermeable, que es doblega, s'afai\u00e7ona i es cus f\u00e0cilment. S'obt\u00e9 f\u00e0cilment per incisi\u00f3 superficial dels troncs i branques principals de diverses esp\u00e8cies de bedoll.\nAl Canad\u00e0 s'anomena, en franc\u00e8s, m\u00e2checoui, i prov\u00e9 generalment del bedoll blanc (Betula papyrifera).\nL'escor\u00e7a de bedoll t\u00e9 nombrosos usos:\n\ncom a revestiment per a terrats, wigwams, canoes ;\ncom a mat\u00e8ria primera per fabricar diversos tipus d'objectes: caixes, bosses, cistelles, mocassins, barrets, etc.\ncom a suport per a l'escriptura o d'arts gr\u00e0fiques ;\ncom a torxa per a encendre el foc: la seva impermeabilitat permet que la capa interna romangui seca fins i tot amb mal temps..", "target": "Enginyeria"}, {"text": "El Jard\u00ed d'Aclimataci\u00f3 de La Orotava, tamb\u00e9 anomenat Jard\u00ed Bot\u00e0nic, o normalment com El Bot\u00e0nic, \u00e9s un Jard\u00ed bot\u00e0nic situat en el Puerto de la Cruz a l'illa can\u00e0ria de Tenerife (Espanya). El nom de Jard\u00ed d'Aclimataci\u00f3 de La Orotava prov\u00e9 perqu\u00e8 antigament el Puerto de la Cruz pertanyia al municipi de La Orotava i era conegut com a Port de La Orotava, conservant-se el nom original, la qual cosa a vegades porta a confusi\u00f3 la seva situaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Pol\u00edtica Pesquera Comuna (PPC) \u00e9s la pol\u00edtica pesquera de la Uni\u00f3 Europea. Estableix quotes per limitar la quantitat de peix de cada esp\u00e8cie que els estats membres poden capturar i fomenta la ind\u00fastria pesquera mitjan\u00e7ant diverses intervencions al mercat. El 2004 tingu\u00e9 un pressupost de 931 milions d'euros, aproximadament el 0,75% del pressupost de la Uni\u00f3 Europea.\nForma part integral de la Pol\u00edtica Agr\u00edcola Comuna. L'objectiu principal de la PPC \u00e9s mantenir la competitivitat de la ind\u00fastria pesquera europea sense que suposi una amena\u00e7a per a la superviv\u00e8ncia de les esp\u00e8cies i els ecosistemes marins.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Action Park \u00e9s un parc d'atraccions situat a Vernon (Nova Jersey) obert el 1978, on hi predominen les atraccions aqu\u00e0tiques. Es troba en els terrenys de l'estaci\u00f3 d'esqu\u00ed de Mountain Creek.El parc va ser fundat per GAR (Great American Recreation), una empresa nascuda de la fusi\u00f3 de dos parcs d'esqu\u00ed l'any 1978. L'objectiu de GAR era explotar aquests parcs d'esqu\u00ed durant l'estiu. Comptava amb tres zones diferents amb atraccions: una zona alpestre, un Motoworld i un Waterworld, que va ser un dels primers parcs aqu\u00e0tics moderns dels Estats Units. Moltes atraccions d'Action Park eren \u00faniques i volien atreure visitants de l'\u00e0rea metropolitana de Nova York. Tanmateix, el parc tenia una reputaci\u00f3 per tenir atraccions mal dissenyades i insegures. Almenys sis persones van morir a causa d'incidents en atraccions al parc original. A causa de demandes per lesions es va acabar tancant el parc l'any 1996. El parc es va reobrir el 2014, despr\u00e9s de fer-hi modificacions per millorar-ne la seguretat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un parc d'atraccions o parc de diversions \u00e9s un tipus de parc d'oci en el qual es troben atraccions mec\u00e0niques, espectacles, botigues, restaurants, i altres tipus d'infraestructures destinades sobretot a l'oci i sense tematitzaci\u00f3.\nNo tenen una tematitzaci\u00f3 molt definida (zona de la naturalesa, per exemple). Si estan dividits en zones tem\u00e0tiques definides, es tracta de parcs d'atraccions tem\u00e0tics o simplement parcs tem\u00e0tics.\nPoden ser de petita grand\u00e0ria i poques atraccions, sobretot atraccions tipus flat ride*, a grans recintes amb nombroses i grans atraccions, principalment muntanyes russes.\nN'hi ha de sistema de pagament en el qual es paga per atracci\u00f3 muntada, de vegades a trav\u00e9s de sistemes de punts (fitxes) que en alguns parcs tenen el seu propi nom, i de sistema de pagament en qu\u00e8 s'adquireix una entrada general amb acc\u00e9s gratu\u00eft a totes o gaireb\u00e9 totes les atraccions i espectacles.\n\n(*) \u00c9s el nom amb el qual es denominen totes les atraccions d'un parc que ni s\u00f3n muntanyes russes, ni caigudes lliures, ni de recorregut, ni d'aigua, \u00e9s a dir entrarien Frisbies, N\u00f2ria, autos de xoc, etc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El fl\u00e8ndit \u00e9s un joc infantil en el que poden intervenir diversos contrincants. Hi ha moltes varietats del joc per\u00f2 gaireb\u00e9 totes es basen en una zona marcada (un cercle, un quadrat,...), un projectil per a cada participant (una barcanya de pedra, una mitjasola de goma, un tal\u00f3 de goma,...) i uns quants patacons per participant. Una de les formes de jugar \u00e9s que cada participant posa un patac\u00f3 a la zona marcada (el fl\u00e8ndit) i tots van tirant el seu projectil (segons les normes de cada variant) provant de treure els patacons del fl\u00e8ndit sense que el projectil quedi dins del fl\u00e8ndit. El patacons expulsats del fl\u00e8ndit passen a ser propietat del tirador.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Dansa barroca \u00e9s com se sol anomenar actualment la dansa cortesana, primer francesa i despr\u00e9s a tota Europa, dels segles xvii i xviii, per estar en forta connexi\u00f3 amb la m\u00fasica barroca. A l'\u00e8poca es coneixia com a Belle Danse. Inclou balls de sal\u00f3 cortesans com la courante, el minuet, la gavota, la sarabanda, la giga, la forlana, el lour\u00e9, el passepied o el rigaudon. \u00c9s a l'origen del ballet o dansa cl\u00e0ssica.Est\u00e0 fortament lligada a l'Acad\u00e8mia Reial de Dansa francesa de Par\u00eds fundada per Llu\u00eds XIV en 1661, per a millorar la t\u00e8cnica de dansa dels nobles pels balls que ell oferia a la cort. Ell mateix, des de ben petit, dedicava diverses hores di\u00e0ries a entrenar-se a la dansa i va adquirir el nom de \"Rei Sol\" en actuar al Ballet de la Nuit (1653) als quinze anys. La filosofia de l'acad\u00e8mia de dansa estava en conson\u00e0ncia amb l'Acad\u00e8mia Francesa de Richelieu, en el sentit de voler controlar pol\u00edticament el coneixement per mitj\u00e0 de l'escriptura i el control de l'acc\u00e9s a all\u00f2 recollit per escrit. D'altra banda, dotava a la cort, per mitj\u00e0 de la dansa, dels valors classicistes del rei i de l'\u00e8poca: simetria, ordre, equilibri, claredat i harmonia en tots els elements, tamb\u00e9 aplicats a l'arquitectura, per exemple, com al castell de Versailles, on s'instal\u00b7l\u00e0 la cort en 1682. Els acad\u00e8mics (com Louis P\u00e9cour, Pierre Beauchamp, Raoul-Auger Feuillet o Charles Compan) van tenir la comanda d'escriure la Chor\u00e9graphie i reculls de danses.La dansa barroca va tornar a n\u00e9ixer, amb m\u00fasica barroca o contempor\u00e0nia, en espectacles amb posades en escena innovadores, a partir dels anys 70 del segle xx, especialment a partir de les investigacions de la ballarina i core\u00f2grafa Regine Astoer als Estats Units i de Francine Lancelot a Europa (Fran\u00e7a), i despr\u00e9s tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos de tots els continents. De entre els core\u00f2grafs de dansa barroca actuals hi destaca Anna Roman\u00ed.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El card sharing \u00e9s un m\u00e8tode pel que alguns receptors independents obtenen acc\u00e9s simultani a una xarxa de televisi\u00f3 de pagament, compartint l'\u00fas d'una targeta leg\u00edtima d'abonat d'un canal d'acc\u00e9s condicional. T\u00edpicament, la targeta leg\u00edtima est\u00e0 connectada a un ordinador personal (o Dreambox) que est\u00e0 connectat a Internet, i est\u00e0 configurat per proporcionar la paraula de control leg\u00edtimament desxifrada a altres receptors que demanen la informaci\u00f3. Aquesta paraula de control desxifrada \u00e9s llavors usada per decodificar un servei d'acc\u00e9s condicional codificat, com si cadascun dels altres receptors estigu\u00e9s usant la seva pr\u00f2pia targeta d'abonat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Ghosting o Imatge fantasma \u00e9s un terme emprat en radiodifusi\u00f3 de senyals de televisi\u00f3 anal\u00f2gica.\nL'efecte introdueix una r\u00e8plica de la imatge transmesa, despla\u00e7ada en posici\u00f3, que est\u00e0 superposada a la imatge que s'est\u00e0 rebent.\nAquest efecte \u00e9s principalment degut a reflexions del senyal transm\u00e8s. La imatge despla\u00e7ada que se suma en major o menor intensitat a la que es transmet es pot associar a aquesta reflexi\u00f3 del senyal.\nUna imatge pot contenir ghosting ocasionat per m\u00e9s d'una reflexi\u00f3. La intensitat de les imatges superposades i el seu despla\u00e7ament (offset), normalment horitzontal, depenen de les caracter\u00edstiques de la causa d'aquestes reflexions del senyal.\n\nGhosting tamb\u00e9 \u00e9s un terme de televisi\u00f3 (digital) referit al desenfocament de moviment, que provoca a la imatge un efecte similar.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un estudi virtual \u00e9s un estudi de televisi\u00f3 que permet una combinaci\u00f3 a temps real de persones o objectes amb ambients o objectes generats per ordinador. Per a aquesta integraci\u00f3 s'utilitzar\u00e0 la t\u00e8cnica anomenada croma o chromakey. El punt clau d'un estudi virtual \u00e9s que la c\u00e0mera real es mou en un espai 3D mentre la imatge de la c\u00e0mera virtual es renderitza des de la mateixa perspectiva a temps real, per tant, aquest escenari virtual s'ha d'adaptar en cada moment a la configuraci\u00f3 de la c\u00e0mera (zoom, pan, angle, tr\u00e0veling, etc.). Aquest, \u00e9s el fet que diferencia un estudi virtual de la t\u00e8cnica de croma tradicional. Tamb\u00e9 es diferencia de les t\u00e8cniques utilitzades en cinema, ja que les escenes cinematogr\u00e0fiques s'editen posteriorment i en un estudi virtual, en ser en temps real, no es necessita una postproducci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Moira Orfei, (21 de desembre de 1931 \u2015 15 de novembre de 2015), nom de naixement Miranda Orfei, va ser una artista de circ i actriu de cinema i televisi\u00f3 italiana.\nFilla de Violetta Arata i Riccardo Orfei. Va contreure matrimoni amb Walter Nones des de 1961, va ser mare de Stefano Nones, Lara Nones i Zoia Orfei.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Museu Memorial de Guerra d'Auckland (Auckland War Memorial Museum) \u00e9s un dels museus m\u00e9s importants de Nova Zelanda. Les seves col\u00b7leccions se centren principalment en la hist\u00f2ria de Nova Zelanda, i m\u00e9s concretament en la de la regi\u00f3 d\u2019Auckland, tant en la seva hist\u00f2ria natural com militar.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La saga d'Alien \u00e9s una saga cinematogr\u00e0fica de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i terror que relata la hist\u00f2ria de la tinent Ellen Ripley (protagonitzada per Sigourney Weaver) i la seva lluita contra una forma de vida extraterrestre, coneguda simplement com \u00abl'alien\u00bb o xenomorf. La s\u00e8rie va comen\u00e7ar el 1979 amb la pel\u00b7l\u00edcula de 20th Century Fox Alien, el vuit\u00e8 passatger i a partir d'aquesta es van produir tres seq\u00fceles i dues preq\u00fceles, igual que nombrosos c\u00f2mics, llibres i videojocs basats en la franqu\u00edcia.\nRelacionades amb la s\u00e8rie estan les pel\u00b7l\u00edcules de Alien vs. Predator (Alien vs. Predator i Alien vs. Predator: Requiem), que es basen en la franqu\u00edcia que fa la combinaci\u00f3 de l'univers d'Alien amb el de la saga cinematogr\u00e0fica de Predator.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc de l'amic invisible se celebra generalment quan s'acosta Nadal. En aquest joc un grup de persones es fan regals els uns als altres, amb les condicions seg\u00fcents: que cadasc\u00fa faci i rebi nom\u00e9s un regal, i mantenir l'anonimat de l'autor del regal. A m\u00e9s, es poden aplicar altres regles, com ara limitar el cost del regal (normalment de baixa quantia), fixar-ne la tem\u00e0tica o impedir regals entre persones concretes (per exemple entre parelles). El sorteig previ per a determinar qui fa un regal a qui se sol celebrar mitjan\u00e7ant paperets, per\u00f2 les noves tecnologies permeten fer-ho per Internet.Una modalitat que darrerament est\u00e0 agafant for\u00e7a \u00e9s l'anomenat Elefant Blanc (de l'angl\u00e8s White Elephant), en qu\u00e8 es regalen trastos o rampoines i que permet altres accions, com ara \u00abrobar\u00bb o intercanviar el regal que t'ha tocat per un que t'agradi m\u00e9s i que hagi estat regalat a una altra persona, etc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc de fer rodar un ou, o la carrera de fer rodar l'ou de Pasqua \u00e9s un joc tradicional d'alguns pa\u00efsos que es juga utilitzant ous de Pasqua. Existeixen diferents versions del joc segons el pa\u00eds; en general, es juga amb ous durs que han estat decorats.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Jordi Aspa i Tricas (La Garriga, Vall\u00e8s Oriental 1964 ) \u00e9s l'actual director art\u00edstic del Festival de Circ Trapezi, juntament amb Bet Miralta.\nVa n\u00e9ixer el 1964 a la poblaci\u00f3 de la Garriga, situada a la comarca del Vall\u00e8s Oriental. Despr\u00e9s d'estudiar expressi\u00f3 corporal a Granollers i Barcelona va iniciar-se amb les t\u00e8cniques circenses a Par\u00eds sota la direcci\u00f3 d'Anne Fratellini. L'any 1987 fund\u00e0 amb Bet Miralta la companyia Escarlata Circus, amb la qual van assumir la direcci\u00f3 art\u00edstica del Festival de Circ Trapezi, festival de circ organitzat a Reus i Vilanova i la Geltr\u00fa.\nL'any 2007 ha estat guardonat, juntament amb Bet Miralta, amb el Premi Nacional de Circ, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva aportaci\u00f3 a la dignificaci\u00f3 i el desenvolupament del circ a Catalunya, tant en el vessat art\u00edstic com per la incid\u00e8ncia en el p\u00fablic.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un joc seri\u00f3s \u00e9s aquell que es dissenya espec\u00edficament per aprendre, gestionar recursos o fer simulacions a part de per pur entreteniment. Els jocs tenen un paper important en l'aprenentatge de lleng\u00fces estrangeres. Els estudiants poden millorar f\u00e0cilment les seves habilitats gramaticals, memoritzar vocabulari, practicar la pronunciaci\u00f3 o controlar el nivell de coneixement en proves r\u00e0pides i interactives. Usar un joc augmenta la motivaci\u00f3 dels participants, regula el proc\u00e9s i ofereix resultats immediats, a difer\u00e8ncia d'altres processos similars.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un gravador de cinta de v\u00eddeo o VTR (acr\u00f2nim de l'angl\u00e8s v\u00eddeo tape recorder) \u00e9s un gravador de cinta que pot gravar material de v\u00eddeo. La v\u00eddeogravadora (VCR), on la cinta de v\u00eddeo est\u00e0 tancada en un casset pl\u00e0stic que permet el seu \u00fas f\u00e0cil, \u00e9s la forma de VTR m\u00e9s familiar i coneguda pels consumidors. Els professionals utilitzen un altre tipus de videocintes i gravadors.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Phoenix Satellite Television Holdings Ltd o Phoenix Television (t: \u9cf3\u51f0\u885b\u661f\u96fb\u8996; s: \u51e4\u51f0\u536b\u661f\u7535\u89c6; Hanyu Pinyin: F\u00e8nghu\u00e1ng W\u00e8ix\u012bng Di\u00e0nsh\u00ec) \u00e9s una companyia de televisi\u00f3 situada en Hong Kong que emet en xin\u00e8s mandar\u00ed i ofereix programaci\u00f3 a la Xina continental i a altres mercats amb substancials televidents xinesos. T\u00e9 5 canals de televisi\u00f3 diferents incloent Phoenix InfoNews Channel, Phoenix Chinese Channel, Phoenix Movie Channel, etc. Phoenix Television proveeix not\u00edcies, informaci\u00f3 i programes d'entreteniment. T\u00e9 una bona relaci\u00f3 amb el govern de la Rep\u00fablica Popular de la Xina. \u00c9s una de les poques empreses privades de comunicaci\u00f3 a la Xina continental capa\u00e7 d'emetre informaci\u00f3 sobre els esdeveniments no coberts pels mitjans de comunicaci\u00f3 del govern, tal com la cobertura de la concentraci\u00f3 en contra de l'article 23 de la llei b\u00e0sica de l'1 de juliol del 2003.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pantalla de f\u00f2sfor l\u00e0ser \u00e9s una nova tecnologia creada per la marca nord-americana Prysm. Aquesta tecnologia permet crear pantalles de gran format, com ara panells publicitaris o panells en estadis esportius entre d'altres.\nLa pantalla de f\u00f2sfor, \u00e9s una tecnologia similar als televisors tradicionals, per\u00f2 en comptes d'utilitzar un can\u00f3 d'electrons per crear les imatges, el que fa \u00e9s utilitzar raigs l\u00e0ser per a crear-la. Aquestes pantalles aconsegueixen imatges d'alta qualitat i amb un baix consum. Gr\u00e0cies a la seva efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i a la seva qualitat d'imatge podria fins i tot desbancar als panells LED. A difer\u00e8ncia de les altres tecnologies, no utilitza filtres i capes que treuen lluminositat a la imatge, sin\u00f3 que utilitza un l\u00e0ser patentat i un panell de f\u00f2sfor per crear les imatges a la pantalla.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els termes fora de camp, fora de la pantalla, fora de la c\u00e0mera i fora de l'escenari fan refer\u00e8ncia a esdeveniments de ficci\u00f3 al teatre, a la televisi\u00f3 o al cinema que no es veuen a l' escenari o en el marc, sin\u00f3 que nom\u00e9s s\u00f3n percebuts pel p\u00fablic o descrits (impl\u00edcitament) pels personatges o el narrador. L'acci\u00f3 fora de camp sovint deixa molt a la imaginaci\u00f3 del p\u00fablic, i es pot entendre com un recurs molt subjectiu. Com a mode narratiu i dispositiu estil\u00edstic, es pot utilitzar per a una s\u00e8rie d'efectes dram\u00e0tics. Tamb\u00e9 es pot utilitzar per estalviar temps en la narraci\u00f3, per eludir les limitacions t\u00e8cniques o financeres d'una producci\u00f3 o per complir els est\u00e0ndards de classificaci\u00f3 del contingut.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'escubid\u00fa (del franc\u00e8s scoubidou) \u00e9s una forma de macram\u00e9 que es va posar de moda als any 1960 i que va ressorgir la d\u00e8cada de 1980 i el 2004. Tot i aix\u00f2, la t\u00e8cnica \u2013amb materials tradicionals\u2013 \u00e9s m\u00e9s antiga i se'n troben traces des del primer mil\u00b7lenni precristi\u00e0 a l'\u00c0frica subsahariana en la decoraci\u00f3 de cer\u00e0mica.Tot i es pot fer servir qualsevol material oblong i fluix, \u2013cordills, argila, cuir\u2026\u2013 la forma moderna consisteix en trenar diversos tubs de pl\u00e0stic, de diferents colors i de secci\u00f3 mil\u00b7lim\u00e8trica, que es poden utilitzar despr\u00e9s com a anells i polseres. Hi ha diferents modes de trenar els tubs, tot i que el m\u00e9s habitual \u00e9s fer-ho amb quatre tubs diferents, tot formant una secci\u00f3 quadrada. El nom d'\u00abescubid\u00fa\u00bb prov\u00e9 d'una onomatopeia manllevada de l'scat, una forma de jazz, scoo bi doo bi dooh ah!, utilitzada en aquest sentit per primera vegada el 1958 en la can\u00e7\u00f3 \u00abScoubidou\u00bb, el primer senzill exit\u00f3s del cantautor franc\u00e8s Sacha Distel. En l'argot franc\u00e8s, la paraula va prendre el significat de penis, m\u00e9s aviat en sentit despectiu quant a les dimensions.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La tella \u00e9s un joc que es jugava amb una tella (teula) o una pedra plana circular.\nEra un joc de competici\u00f3 individual. En un document del segle xv, mentre es prohibeix jugar a daus i a qualsevol altre joc on es juguin diners, es permetia de jugar \u00aba taules e a escachs e a balesta e a teylla e a traer de dart e a bylles [bitlles]\u00bb.\nA Mallorca es jugava amb diners situats darrere o a sota d'una pedra anomenada r\u00e8bol. Els jugadors, d'una certa dist\u00e0ncia estant, proven de separar la pedra dels diners llan\u00e7ant la tella. Guanya aquell que aconsegueix que la tella resti m\u00e9s prop dels diners que del r\u00e8bol. Antigament era practicat a moltes viles de l'illa per\u00f2 actualment tan sols es juga a Montu\u00efri el dia del pancaritat que se celebra al puig de Sant Miquel. En aquest vilatge s'hi jugava amb la intenci\u00f3 de tocar o aproximar-se al r\u00e8bol per a endur-se'n el premi. De 1995 en\u00e7\u00e0 s'organitza un campionat anual de joc de tella en qu\u00e8 guanya qui toca m\u00e9s cops el r\u00e8bol en deu tirades.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El moonwalk (en catal\u00e0 \u00abcaminada lunar\u00bb) \u00e9s un pas de ball que va ser popularitzat per Michael Jackson durant la presentaci\u00f3 de \"Billie Jean\" a Motown 25: Yesterday, Today, Forever en 1983. Consisteix en una s\u00e8rie de passos lliscant un peu darrere l'altre sense desenganxar-los del s\u00f2l, de tal manera que es produeixi l'efecte \u00f2ptic de lliscament cap a davant, mentre la persona es despla\u00e7a cap enrere. Cal destacar que Michael Jackson mai es va atribuir el pas com a seu i hi ha moltes inst\u00e0ncies registrades de versions similars d'aquest pas de ball des dels anys 30.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un espectacle \u00e9s una manifestaci\u00f3 p\u00fablica que s'ofereix a la vista, especialment com una cosa digna d'atenci\u00f3.Els espectacles poden ser obres d'art dram\u00e0tic; incloent l'art popular \u2013diables, castells, trabucaires, el carnaval, etc.\u2013, performances o accions art\u00edstiques, dansa, teatre, circ (acrob\u00e0cia, clown, m\u00e0gia, etc.) \u00f2pera, revista, cabaret, concerts i molts altres g\u00e8neres; espectacles audiovisuals en diferit, que separa el p\u00fablic de la feina dels int\u00e8rprets i registrat, com t\u00edpicament les produccions de cinema i televisi\u00f3; i es poden fer espectacles de diferents esdeveniments com ara una desfilada militar, una entrega de premis, un joc, un esport, una execuci\u00f3 p\u00fablica o la taurom\u00e0quia.\nTamb\u00e9 s'utilitza el terme per a referir-se a les activitats professionals relacionades amb aquesta diversi\u00f3, o per extensi\u00f3 a alguna acci\u00f3 o esdeveniment espectacular o de gran estranyesa.\n\nA les arts esc\u00e8niques, l'espectacle dram\u00e0tic \u00e9s l'objecte creatiu central del proc\u00e9s de comunicaci\u00f3 dram\u00e0tica. Consisteix a una presentaci\u00f3 devant d'un auditori d'una ficci\u00f3, executada per uns int\u00e8rprets, que aporten el seu propi cos (i a trav\u00e9s d'ell la veu, el gest i el moviment), i en el cas general tamb\u00e9 un conjunt heterogeni d'elements esc\u00e8nics, incloent la il\u00b7luminaci\u00f3, el so (que pot ser m\u00fasica, veu en off i altres efectes sonors diversos), les projeccions, l'escenografia, els objecte]s accessoris, el vestuari, la perruqueria, el maquillatge i les m\u00e0scares. De tots aquests elements, els \u00fanics obligatoris s\u00f3n almenys un int\u00e8rpret i almenys un espectador.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La modulaci\u00f3 en banda lateral \u00fanica (BLU) o (SSB) (de l'angl\u00e8s Single Side Band ) \u00e9s una evoluci\u00f3 de l'AM.\nLa banda lateral \u00fanica \u00e9s molt important per a la branca de l'electr\u00f2nica b\u00e0sica, ja que permet transmetre senyals de r\u00e0dio freq\u00fc\u00e8ncia que altres modulacions no poden transmetre\nA la transmissi\u00f3 en Amplitud modulada es gasta com a m\u00ednim la meitat de l'energia en transmetre una ona de freq\u00fc\u00e8ncia constant anomenada portadora, i nom\u00e9s un quart a transmetre la informaci\u00f3 del senyal modulador (normalment veu) en una banda de freq\u00fc\u00e8ncies per sobre de la portadora. L'altre quart es consumeix a transmetre exactament la mateixa informaci\u00f3, per\u00f2 en una banda de freq\u00fc\u00e8ncies per sota de la portadora. Per a valors de l'\u00edndex de modulaci\u00f3 m<1 el balan\u00e7 energ\u00e8tic \u00e9s encara m\u00e9s ineficient.\n\u00c9s evident que totes dues bandes laterals s\u00f3n redundants, n'hi hauria prou amb enviar una de sola. I la portadora tampoc \u00e9s necess\u00e0ria.\nPer mitj\u00e0 de filtres col\u00b7locats en el circuit de transmissi\u00f3, el transmissor BLU elimina la portadora i una de les dues bandes laterals.\nEl receptor, per poder reproduir el senyal que rep, genera localment -mitjan\u00e7ant un oscil\u00b7lador (BFO)- la portadora no transmesa, i amb la banda lateral que rep, reconstrueix la informaci\u00f3 del senyal modulador original.\nUn exemple d'emissor/receptor BLU \u00e9s el BITX.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Sala Price, o Gran Price, va ser una sala multiusos de la ciutat de Barcelona situada al carrer Floridablanca cantonada amb carrer de Casanova. Va acollir combats de boxa, lluita lliure, partits de basquetbol i altres esdeveniments. Despr\u00e9s d'uns anys sense poder-se fer servir, en el mes de maig de 1963 l'espai es reacondiciona per la pr\u00e0ctica del basquetbol i es tornen a celebrar partits a la pista. L'any 1972 la sala va ser clausurada ofegada pels deutes, i el 2 de mar\u00e7 de 1972 la constructora Nu\u00f1ez i Navarro inici\u00e0 la seva demolici\u00f3.S'hi va presentar el 1970 el disc Dioptria de Pau Riba, que els responsables del Palau de la M\u00fasica Catalana es van negar a acollir, en una nit m\u00edtica de la hist\u00f2ria de la m\u00fasica progressiva catalana.El 25 d'abril de 1970 va acollir el 1er Festival Popular de Poesia Catalana, on hi van participar \"Pere Quart\" (Joan Oliver), Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Joan Vinyoli, entres d'altres.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Dia de la Vict\u00f2ria en la Gran Guerra Patri\u00f2tica d'Alliberament (en core\u00e0: \uc870\uad6d\ud574\ubc29\uc804\uc7c1 \uc2b9\ub9ac \uae30\ub150\uc77c) \u00e9s una festa nacional de Corea del Nord que se celebra el dia 27 de juliol per commemorar l'inici de l'armistici entre aquest pa\u00eds i Corea del Sur i pausar aix\u00ed la Guerra de Corea, conflicte armat que va tenir lloc entre els anys 1950 i 1953.En aquest dia se celebren cerim\u00f2nies en la capital nord-coreana Pyongyang, i en el Memorial de la Gran Guerra Patri\u00f2tica d'Alliberament. El conflicte b\u00e8l\u00b7lic va enfrontar la Rep\u00fablica de Corea (Corea del Sud), amb el suport dels Estats Units i de l'ONU, contra la Rep\u00fablica Popular de Corea (Corea del Nord), pa\u00eds que va rebre suport de la Rep\u00fablica Popular de la Xina, i ajuda de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. La guerra va ser el resultat de la divisi\u00f3 de la pen\u00ednsula de Corea per un acord entre els vencedors de la Segona Guerra Mundial, despr\u00e9s de la conclusi\u00f3 de la Guerra del Pac\u00edfic.\nL'armisitici que es commemora durant aquest dia es va crear i firmar per assegurar la suspensi\u00f3 d'hostilitats i atacs armats a la pen\u00ednsula de Corea fins que es pogu\u00e9s fer efectiu un tractat de pau definitiu entre les parts. Encara que actualment la situaci\u00f3 de conflicte directe a la pen\u00ednsula \u00e9s gairab\u00e9 inexistent, oficialment no s'ha arribat a cap tractat de pau i per tant tots dos Estats continuen t\u00e8cnicament en guerra.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pesca d'arrossegament \u00e9s un m\u00e8tode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a trav\u00e9s del fons del mar.\nCient\u00edficament es divideix aquesta t\u00e8cnica de pesca entre l'arrossegament en la zona del Bentos i l'arrossegament en la zona demersal (zona per sobre de la del bentos). Mentre l'arrossegament en la zona del Bentos es fa molt a prop del fons del mar la demersal es fa arrossegant la xarxa just per sobre de la zona demersal.\nLa pesca d'arrossegament pot ser contrastada amb la pesca d'arrossegament pel\u00e0gica on la xarxa \u00e9s remolcada m\u00e9s alta en la columna d'aigua. La pesca d'arrossegament feta a les fond\u00e0ries mitjanes del mar atrapa peixos pel\u00e0gics com l'anxova, la tonyina i el verat en canvi si s'arrossega m\u00e9s al fons es pesca per exemple el bacall\u00e0, calamars, gambes i peixos de roca. La pesca d'arrossegament es realitza per vaixells de pesca de dimensions variables des de 30 hp (cavalls de pot\u00e8ncia) fins a 10.000 hp (7.500 kW). L'arrossegament pot ser dut a terme per un sol vaixell pesquer o per una parella.\nLa primera refer\u00e8ncia a la pesca d'arrossegament \u00e9s la d'una queixa del seu \u00fas feta l'any 1376 a Anglaterra \nLa pesca d'arrossegament ha estat implicada en el declivi d'una gran varietat d'esp\u00e8cies de peixos i d'altres animals marins com els coralls.La pesca d'arrossegament est\u00e0 limitada, segons els pa\u00efsos, per\u00f2 no pas prohibida globalment. Als mars que envolten l'Ant\u00e0rtida l'organisme internacional Convention for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources ha establert una s\u00e8rie de restriccions en la pesca d'arrossegament.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Bus Tur\u00edstic de Val\u00e8ncia \u00e9s un servei d'autob\u00fas tur\u00edstic per a la zona de la ciutat de Val\u00e8ncia i els voltants. Aquest opera per tres rutes i compta amb diversos autobusos permetent baixar i pujar quan els turistes volen. Compta amb un autob\u00fas de color roig sense sostre en el pis superior.Les rutes consisteixen en: la ruta roja, que passa pel centre hist\u00f2ric de la ciutat, la blava, que passa per la costa, i la verda, que passa per l'Albufera. Aquesta \u00faltima no circula tot l'any com les altres, sin\u00f3 que funciona entre mar\u00e7 i desembre.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un gronxador, una gronxadora, un(a) engronsador(a)/gronsador(a)/agrunsador(a) o baldador(a), trapezi, i d'\u00e0rea m\u00e9s redu\u00efda balanc\u00ed, bersolador, enairador, colcador, barqueta, etc. \u00e9s un seient penjat utilitzat pels nens per a la seva diversi\u00f3. Consisteix en un seti que penja amb unes cadenes d'una estructura met\u00e0l\u00b7lica o de fusta. L'entreteniment es produeix quan la persona agafada als laterals s'impulsa o \u00e9s emp\u00e8s balancejant-se endavant i enrere.\n\nEn parcs i jardins, poden trobar diversos gronxadors penjats d'un mateix bastidor el que permet a diverses persones de balancejar-se alhora. Aquests gronxadors es presenten en una gran varietat de formes i mides.\n\nPer a nens petits, hi ha gronxadors amb respatller i buits en les cames que els mantenen en una posici\u00f3 r\u00edgida impedint que es caiguin.\nEn altres casos, el seient consisteix en un mer pneum\u00e0tic en el buit es posa el nen. La llanta \u00e9s apta per una soga i pendent d'una branca d'un arbre.\nLa base pot consistir en un seient amb respatller o sense suport i fins i tot ser una simple pe\u00e7a de lona plastificada.Antigament, els gronxadors adoptaven un aire buc\u00f2lic en penjar de les branques dels arbres i ser fabricats amb materials naturals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El teatre d'avantguarda s\u00f3n aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el per\u00edode conegut com a avantguarda, al primer ter\u00e7 del segle xx. Les avantguardes hist\u00f2riques inclouen diferents estils com l'expressionisme, el futurisme, el dadaisme, el surrealisme o el constructivisme rus.Un tret innovador \u00e9s que fins aquest moment, en literatura, s'havia utilitzat el narrador omniscient, que ho sap tot, per\u00f2 ara es pren consci\u00e8ncia de la individualitat dels personatges i apareix el jo de cadascun d'ells, \u00fanic i subjectiu, com a mostra que no hi ha una veritat absoluta.Un fet cabdal \u00e9s l'estrena d'Ub\u00fa rei, d'Alfred Jarry, el 1896. L'obra no segueix els par\u00e0metres estil\u00edstics del segle xix, per\u00f2 \u00e9s una pe\u00e7a carregada de creativitat. Presenta f\u00f3rmules absolutament innovadores d'utilitzaci\u00f3 de la llengua, deformant-la i destruint qualsevol intent de seriositat. Ub\u00fa ser\u00e0 una figura reivindicada per futuristes, surrealistes i dadaistes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El teatre In-yer-face descriu l'estil dramat\u00fargic que va apar\u00e8ixer al Regne Unit als anys 90. El terme, derivat de in-your-face, que significa agressiu o provocatiu i es tradueix literalment com a \u00aba la cara\u00bb, va ser creat pel cr\u00edtic de teatre brit\u00e0nic Aleks Sierz com a t\u00edtol del seu llibre In-Yer-Face Theatre: British Drama Today, publicat per Faber and Faber el mar\u00e7 de 2001. Membre adjunt del programa de periodisme de la Universitat de Boston a Londres, i coeditor del TheatreVoice, Sierz utilitza el terme teatre in-yer-face per descriure el treball de joves dramaturgs que presenten material vulgar i pol\u00e8mic sobre l'escenari com a mitj\u00e0 per incloure i afectar el seu p\u00fablic. Segons Siers, \u201cEls tres grans del teatre in-yer-face s\u00f3n Sarah Kane, Mark Ravenhill i Anthony Neilson\u201d.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Ama Rosa va ser un serial radiof\u00f2nic transm\u00e8s di\u00e0riament a les cinc de la tarda per la Cadena SER i estrenat el 1959, amb guions de Guillermo Sautier Casaseca.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Web TV \u00e9s una t\u00e8cnica de televisi\u00f3 per Internet que permet als internautes de visualitzar el contingut audiovisual a partir de la Web.\nCal diferenciar el concepte de Web TV del d'IPTV. La primera, la Web TV, consisteix a l'emissi\u00f3 de televisi\u00f3 sobre la mateixa web i es caracteritza per no disposar d'un est\u00e0ndard definit. En canvi, l'IPTV s'associa a la difusi\u00f3 de televisi\u00f3 en la qual s'utilitza un estand\u00e0rd com ara DVB-IPI i que generalment es realitza a trav\u00e9s d'una plataforma de pagament.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Eson xorgol \u00e9s un joc de mancala jugat pels kazakhs a Mong\u00f2lia occidental. \u00c9s un joc per a dues persones.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les visites virtuals s\u00f3n una manera f\u00e0cil, divertida i interactiva de veure un espai en totes les direccions movent el ratol\u00ed, mitjan\u00e7ant les \"fotografies panor\u00e0miques esf\u00e8riques\", que permeten observar l'espai fotografiat en 360\u00bax180\u00ba. Aix\u00f2 significa tot al voltant m\u00e9s amunt i a baix, com si s'estigu\u00e9s en el lloc.Les visites virtuals o tours virtuals poden arribar a convertir-se en les seccions m\u00e9s visitades de qualsevol p\u00e0gina web, a causa del gran atractiu visual i l'alt nivell d'interactivitat. La visita virtual haur\u00e0 de tenir com a objectiu augmentar notablement la perman\u00e8ncia de l'usuari a la p\u00e0gina, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, la seva atracci\u00f3 i inter\u00e8s pel lloc fotografiat. No obstant, tot aix\u00f2 dep\u00e8n de molts altres factors, per la qual cosa no n'hi ha prou amb ser 'visita virtual' per a aconseguir l'objectiu.En una visita virtual l'usuari percep l'espai esf\u00e8ric amb una vista totalment versemblant i natural -tal com seria en la realitat- des de qualsevol ordinador amb acc\u00e9s a Internet. Aquest n'\u00e9s el gran atractiu, el de convidar al navegant amb la possibilitat de realitzar una visita virtual al lloc, amb la sensaci\u00f3 de ser-hi realment.S\u00f3n una forma de publicitat altament efectiva i atractiva per als usuaris. L'\u00fas d'aquesta tecnologia interactiva pot augmentar notablement el nombre de visites a una p\u00e0gina, per\u00f2 factors com el temps de c\u00e0rrega de la visita, poden repercutir negativament en les visites de la p\u00e0gina.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La paraula trekkie (tamb\u00e9 coneguda com a trekker) \u00e9s el terme usat per a referir-se als fans de Star Trek. Est\u00e0 admesa l'Oxford English Dictionary, i va ser encunyada en els anys 60 pel mateix Gene Roddenberry, creador i productor de la s\u00e8rie.\nAl llarg del temps, el concepte de trekkie fou associat especialment a un grup de fans molt caracter\u00edstic, mentre que altres trekkies es consideraven diferents, aquest, per no veures confusos amb els anteriors, decidiren anomenar-se a si mateixos trekkers.\nAvui en dia els dos termes signifiquen el mateix.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Teatre \u00eddix \u00e9s un estil de teatre jueu que es va desenvolupar entre els jueus asquenazites d'Europa de l'Est. Aquesta tradici\u00f3 \u00e9s tan dram\u00e0ticament original de la cultura jueva com la m\u00fasica klezmer.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El sistema Stanislavski o m\u00e8tode Stanislavski \u00e9s un enfocament sistem\u00e0tic per a l'entrenament d'actors desenvolupat per Konstant\u00edn Stanislavski a la primera meitat del segle xx. Ell mateix va ser actor, director i administrador en el teatre rus al Teatre d'Art de Moscou (fundat el 1897). Stanislavski va ser el primer en Occident en proposar que l'entrenament dels actors an\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 de les t\u00e8cniques vocals i corporals. Amb el m\u00e8tode, l'actor mobilitza el pensament conscient i la seva voluntat per aix\u00ed activar altres processos psicol\u00f2gics menys controlables, com l'experi\u00e8ncia emocional i el comportament subconscient. A l'assaig, l'actor ha de buscar motius interns per justificar l'acci\u00f3 i la definici\u00f3 del que el personatge vol mostrar.\nM\u00e9s tard, Stanislavski va seguir elaborant el sistema amb un proc\u00e9s d'assaig m\u00e9s f\u00edsic: \"M\u00e8tode d'acci\u00f3 f\u00edsica\".\nGr\u00e0cies a la promoci\u00f3 i el desenvolupament per part dels professors que van ser antics estudiants de l'Escola de Moscou, i de les traduccions dels escrits del mateix Stanislavski, el seu sistema va adquirir tal capacitat, que va creuar les fronteres culturals i es va expandir internacionalment.\nEntre els professors m\u00e9s influents que han utilitzat aquest sistema, es troben Ryszard Boleslawski, Vs\u00e9volod Meierhold, Michael Chekhov, Lee Strasberg, Stella Adler, Harold Clurman, Robert Lewis, Meisner Sanford, Uta Hagen, Cojar Ion, Daniel G\u00f3mez Nates, Seki Sano, Rafael Fuentes i Ivana Chubbuck.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Pupteatra Internacia Festivalo (Festival Internacional de Titelles) ( PIF ) t\u00e9 lloc cada any a finals d'agost i principis de setembre a Zagreb, Cro\u00e0cia.\nVa ser iniciat l'any 1968 pels llavors membres del Club Esperantista Estudiantil (SEK-Studenta Esperanto-Klubo) de Zagreb. L'organitzaci\u00f3 del festival va ser assumida l'any 1972 pel Servei Cultural Internacional (IKS-Internacia Kultura Servo), que es va fundar aquell any. IKS \u00e9s una empresa fundada per llavors membres del SEK, que fins a la independ\u00e8ncia de Cro\u00e0cia tamb\u00e9 treballava per l'Esperanto (per\u00f2, malauradament, ja no).\nFins ara, el PIF ha acollit m\u00e9s de 350 grups de titelles d'arreu del m\u00f3n que han representat m\u00e9s de 450 obres diferents, algunes de les quals en esperanto. Als primers PIF era obligatori fer representacions en esperanto, per\u00f2 ara els mateixos grups escullen l'idioma en qu\u00e8 actuaran.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Album-oriented rock (abreujat AOR) \u00e9s un format de r\u00e0dio FM americ\u00e0 que se centra en temes d'\u00e0lbums d'artistes de rock. AOR va evolucionar a partir de la r\u00e0dio de rock progressiu a mitjan anys setanta, utilitzant la recerca i la programaci\u00f3 formal per crear un format d'\u00e0lbum de rock amb major atractiu comercial que can\u00e7ons a l'atzar o \u00e0lbums sencers.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Dramatis personae (del llat\u00ed dramatis, genitiu de drama, drama + personae, pl. de persona, m\u00e0scara (d'actor)) \u00e9s una frase d'origen llat\u00ed amb la qual es denomina la llista (o conjunt) de personatges de la trama d'una novel\u00b7la o una obra teatral. \u00c9s a dir, designa l'elenc total de personatges, per\u00f2 usualment nom\u00e9s considera aquells que tenen actuaci\u00f3 real i no que simplement s'esmenten.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un gui\u00f3 teatral, d'hist\u00f2ria o llibret \u00e9s el gui\u00f3 espec\u00edfic per a una obra de teatre. Cont\u00e9 el text d'una obra dram\u00e0tica o un musical, escrita per a la seva posada en escena. Segurament tamb\u00e9 cont\u00e9 anotacions, acotacions i directrius per a actors i altres membres de l'elenc teatral.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Strongman (strength athlete, atleta de for\u00e7a o for\u00e7ut) \u00e9s un terme que va comen\u00e7ar a ser utilitzat en el segle xix per a referir-se als exhibidors de for\u00e7a (el terme era usat encara abans de l'halterof\u00edlia i del powerlifting). Molts demostraven la seua for\u00e7a en el circ o al\u00e7ant pes en el bent press (no confondre amb press de banca, el qual encara no existia).\n\nJa en els \u00faltims trenta anys del segle xx, strongman va ser usat per a designar als esportistes que demostraven la seua habilitat en demostracions de for\u00e7a, com al\u00e7ar roques i altres objectes pesats. La competici\u00f3 m\u00e9s important d'aquest tipus \u00e9s l'home m\u00e9s fort del m\u00f3n, creada en 1977. Des dels anys 90, l'inter\u00e8s al voltant del m\u00f3n per aquest esport ha comen\u00e7at a pujar, i els gimnasos s\u00f3n avui m\u00e9s populars que fa uns anys.\nDes de 1995 existeix l'IFSA, l'organitzaci\u00f3 principal del strongman que des de llavors apunta a una pol\u00edtica m\u00e9s sanit\u00e0ria i a un esport que aquest a l'abast de tots els pa\u00efsos del m\u00f3n.\nEn 2005 la IFSA es va dividir de l'home m\u00e9s fort del m\u00f3n patrocinat per Met-Rx i va crear la competici\u00f3 de l'home m\u00e9s fort del m\u00f3n IFSA. La WSMCF (World's strongest Man Cup Federation) va crear o World Strongman Cup en 2004.\nAvui dia s'han incorporat molts moviments de strongman als exercicis amb peses, encara que en la majoria dels casos amb pesos molt m\u00e9s lleugers.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Peix depredador \u00e9s un nom gen\u00e8ric que es dona a certspeixos d\u2019aigua dol\u00e7a que es caracteritzen per una dieta molt carn\u00edvora, en particular pisc\u00edvora. A Fran\u00e7a, s'inclou dins d'aquest tipus la perca americana Micropterus salmoides el llu\u00e7 de riu Esox lucius Common perca Perca fluviatilis lucioperca Sander lucioperca i el silur Silurus glanis Encara que pertanyin als mateixos ordres, la rufa ( Gymnocephalus cernua ), la carbassa ( Lepomis gibbosus ) o el silur com\u00fa ( Ameiurus melas ) no es consideren depredadors. S\u2019han de distingir sobretot dels peixos blancs i els salm\u00f2nids. Terme utilitzat en el m\u00f3n de la pesca, les t`cniques que s\u2019utilitzen per a la seva captura s\u00f3n principalment l\u2019\u00fas de peixos vius com a esquer o un dummy imitant la seva forma,\n\nPeixos depredadors a Fran\u00e7a:", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els espectacles de ventril\u00f2quia es basen en l'art de modificar la veu sense moure els m\u00fasculs facials, de manera que sembla que vinga d'un ninot o d'alg\u00fa altre. El nom de ventril\u00f2quia t\u00e9 el seu origen en el fet que tradicionalment es considerava com la t\u00e8cnica de parlar amb l'est\u00f2mac (el ventre) durant la inhalaci\u00f3, per\u00f2 en realitat, no \u00e9s aix\u00ed, perqu\u00e8 el ventr\u00edloc utilitza l\u2019aparell respiratori normal i per a aconseguir una veu m\u00e9s difusa, que semble menys humana, comprimeix les cordes vocals a partir dels m\u00fasculs respiratoris, especialment del diafragma, la qual cosa comporta un gran control de la respiraci\u00f3. El ventr\u00edloc \u00e9s un artista que emet una o m\u00e9s veus sense moure els m\u00fasculs facials, fent la il\u00b7lusi\u00f3 als espectadors que la veu no ha estat emesa per les cordes vocals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La paraula cl\u00faster i node fan refer\u00e8ncia a subjectes tur\u00edstics:", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Don Carlo \u00e9s un teatr\u00ed fet per Francesc Soler i Rovirosa el 1870 per a preparar l'escenografia de l'\u00f2pera de Verdi del mateix nom. Es troba a la col\u00b7lecci\u00f3 d'escenografia del Museu de les Arts Esc\u00e8niques de l'Institut del Teatre de Barcelona. Forma part del fons del pintor, juntament amb dibuixos, figurins i altres documents d'arxius. La petita maqueta muntada sobre fulloles de fusta i pintada en el taller barcelon\u00ed de Soler \u00e9s un exemple del corrent realista de l'art que va impregnar l'est\u00e8tica teatral a finals del segle xix.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Owarai, \u304a\u7b11\u3044, \u00e9s una paraula japonesa de significat relativament ampli que descriu les com\u00e8dies que es transmeten per televisi\u00f3 al Jap\u00f3. La paraula owarai \u00e9s la forma honor\u00edfica de la paraula warai, que significa \"una riallada\" o \"un somriure\". Owarai \u00e9s m\u00e9s utilitzada en els xous de varietats japonesos (\u30d0\u30e9\u30a8\u30c6\u30a3\u756a\u7d44, baraeti bangumi) i els comediants s\u00f3n denominats owarai geinin (\u304a\u7b11\u3044\u82b8\u4eba) o owarai tarento (\u304a\u7b11\u3044\u30bf\u30ec\u30f3\u30c8). En l'actualitat es considera que el Jap\u00f3 es troba en un \" boom owarai\", i nombrosos talents menors han trobat la fama de forma sobtada tan bon punt un gag (\u30ae\u30e3\u30b0, gyagu) o sketch es fa popular.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "The Circus (El circ) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula muda de 1928 dirigida per Charles Chaplin.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un radiorellotge \u00e9s un rellotge que es posa en hora mitjan\u00e7ant un senyal de r\u00e0dio. Els senyals de r\u00e0dio s\u00f3n enviats per un transmissor que est\u00e0 connectat a un rellotge est\u00e0ndard de temps, en general un rellotge at\u00f2mic. Els radiorellotges poden ser tant digitals com anal\u00f2gics, segons ens mostrin l'hora amb d\u00edgits o amb busques. Un radiorellotge porta una petita antena de ferrita per rebre el senyal de r\u00e0dio i un circuit el\u00e8ctric per traduir el senyal en temps i mostrar-lo. La majoria dels radiorellotges utilitzen els senyals de r\u00e0dio que envien les estacions terrestres de baixa freq\u00fc\u00e8ncia (LF), dins la banda d'ona llarga. A Europa hi ha el DCF77, un transmissor de senyal de temps patr\u00f3. Avui en dia, cada cop m\u00e9s dispositius utilitzen per a sincronitzar-se el codi de temps de les emissions GPS.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Block matching \u00e9s un algorisme utilitzat en l'estimaci\u00f3 de moviment, consistent en l'eliminaci\u00f3 de redund\u00e0ncia temporal entre dos o m\u00e9s fotogrames successius. S'ha convertit en una t\u00e8cnica fonamental en la majoria dels est\u00e0ndards de compressi\u00f3 i codificaci\u00f3 de v\u00eddeo basats en la compensaci\u00f3 de moviment.\nCadascuna de les imatges que pertanyen a una seq\u00fc\u00e8ncia de v\u00eddeo es divideix en blocs rectangulars (generalment quadrats), anomenats macroblocs. El m\u00e8tode pret\u00e9n detectar el moviment entre imatges respecte als macroblocs que la constitueixen.\nEls blocs del fotograma actual s\u00f3n comparats amb els blocs del fotograma de dest\u00ed o de refer\u00e8ncia (anterior a l'actual, generalment el primer), despla\u00e7ant l'actual al llarg d'una regi\u00f3 concreta de p\u00edxels del fotograma de dest\u00ed.\nUn criteri de semblan\u00e7a determina l'elecci\u00f3 del bloc amb major similitud (o que minimitza un error experimental) d'entre els candidats dins de la finestra de recerca de mida fixa del fotograma de refer\u00e8ncia. Si el bloc escollit no es troba a la mateixa posici\u00f3 en ambdues frames, significa que s'ha mogut. La dist\u00e0ncia del bloc coincident entre el fotograma actual i el de refer\u00e8ncia es defineix com el vector de despla\u00e7ament estimat, i ser\u00e0 el que s'assignar\u00e0 a tots els p\u00edxels del macrobloc.\nEn el cas ideal, els p\u00edxels corresponents dels blocs coincidents serien exactament iguals. No obstant aix\u00f2, aquest cas s'esdev\u00e9 en molt rares ocasions, ja que la forma dels objectes en moviment varia respecte al punt de vista de l'observador o la llum reflectida sobre la seva superf\u00edcie, i sempre es veur\u00e0 afectat pel soroll. Blocs que presenten un mateix patr\u00f3 de despla\u00e7ament poden combinar-se formant objectes en moviment, la qual cosa pot resultar molt atractiva en aplicacions de rastreig.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Sal\u00f3 recreatiu o centre d'oci, entre altres. \u00c9s el lloc on es troben un conjunt de m\u00e0quines o jocs, en els quals a canvi d'una determinada quantitat de diners s'obt\u00e9 un temps de joc.\nEls jocs poden ser de tipus: electr\u00f2nic, electromec\u00e0nic o manual.\n\nElectr\u00f2nics: s\u00f3n aparells similars a un ordinador en els quals el joc transcorre en una pantalla i el maneig del joc s'efectua normalment mitjan\u00e7ant una maneta de jocs i botons. S\u00f3n els dits videojocs de sal\u00f3 o arcades\nElectromec\u00e0nics: tenen part mec\u00e0nica i part el\u00e8ctrica. Normalment la part el\u00e8ctrica es basa en electroimants. L'exemple m\u00e9s conegut d'ells \u00e9s el Pinball.\nManuals: s\u00f3n aparells en els quals se mesura l'habilitat del jugador, normalment competint amb altres. Per exemple el futbol\u00ed, billar (pool), bowling (pista de bitlles), dards, etc.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Acord de les Nacions Unides sobre les poblacions de peixos amb territoris que es troben dins i fora de les zones econ\u00f2miques exclusives i les poblacions de peixos altament migrat\u00f2ries, en angl\u00e8s: United Nations Agreement for the Implementation of the Provisions of the United Nations Convention on the Law of the Sea of 10 December 1982 relating to the Conservation and Management of Straddling Fish Stocks and Highly Migratory Fish Stocks Overview (UNFSA), \u00e9s un acord internacional de les Nacions Unides sobre la pesca.\nAquest acord es va elaborar sobre el principi fonamental, establert per la Convenci\u00f3, que els Estats haurien de cooperar per assegurar la conservaci\u00f3 i promoure l'objectiu de la utilitzaci\u00f3 \u00f2ptima dels recursos de les pesqueries, dins i tamb\u00e9 m\u00e9s enll\u00e0 de la zona econ\u00f2mic exclusiva.\nAquest acord es va adoptar el 4 d'agost de 1995 per la Confer\u00e8ncia de les Nacions Unides sobre estocs de peixos transzonals i estocs de peixos altament migradors i fins a la data l\u00edmit, 4 de desembre del 2006, de ser signat ho va ser per 59 entitats estatals.\nAquest acord va entrar en vigor l'11 de desembre de 2001.\nDetalla, entre altres coses, els est\u00e0ndards m\u00ednims internacionals per a la conservaci\u00f3 i gesti\u00f3 dels estocs peixos transzonals (Straddlings) i grans migradors.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Villa Carlotta \u00e9s una resid\u00e8ncia noble del segle xvii envoltada d'un gran jard\u00ed al municipi de Tremezzo, a la vora del llac de Como, al nord d'It\u00e0lia. Porta el nom d'una de les seves antigues propiet\u00e0ries, la duquessa Carlota. Actualment \u00e9s fam\u00f3s pel seu jard\u00ed bot\u00e0nic i la casa \u00e9s un museu que cont\u00e9 obres d'art.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "DVB-CPCM (Digital Video Broadcasting - Content Protection & Copy Management en angl\u00e8s) \u00e9s una especificaci\u00f3 relacionada amb l'administraci\u00f3 i c\u00f2pia de les dades rebudes en les emissions de la televisi\u00f3 digital.\nDesenvolupat pel projecte DVB, busca definir una correcte utilitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 per part dels usuaris, mitjan\u00e7ant un control d'aquesta.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un film dom\u00e8stic, una pel\u00b7l\u00edcula casolana o m\u00e9s modernament, un v\u00eddeo dom\u00e8stic, s\u00f3n les pel\u00b7l\u00edcules realitzades per gent no professional normalment dins l'entorn familiar, filmant la fam\u00edlia, els amics, els viatges, etc.., com un tipus d'\u00e0lbum familiar no est\u00e0tic, que complementa o fins i tot de vegades arriba a substituir les fotografies. Quan s'intenta donar-li un cert argument, entraria dins la categoria de cinema amateur.\nEn el moment d'iniciar-se aquest tipus d'activitat, les pel\u00b7l\u00edcules casolanes es gravaven sobre un suport de pel\u00b7l\u00edcula fotogr\u00e0fica (9mm, 8mm, 16 mm, Super-8,Single 8\u2026).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El barret mexic\u00e0 \u00e9s un barret amb la copa m\u00e9s o menys alta, de fins a 45cm i rematada en punta, amb pedradas i chapetas, i una ala perimetral molt ampla i girada amunt, aixecada per la part posterior fins a 15,5cm, de manera que protegeixi del sol. \u00c9s lligadura privativament mexicana, la m\u00e9s usada tradicionalment a M\u00e8xic en medis rurals, i ha esdevingut s\u00edmbol antonom\u00e0stic d'aquell pa\u00eds.\n\nA M\u00e8xic aquest tipus de capell s'anomena sombrero charro, perqu\u00e8 \u00e9s propi dels charros ('vaquers') i dels pagesos; en altres pa\u00efsos hispan\u00f2fons, generalment rep el nom de sombrero mejicano ('barret mexic\u00e0'). La denominaci\u00f3 catalana, o b\u00e9 \u00e9s de formaci\u00f3 aut\u00f2noma, o b\u00e9 reflecteix la usada en espanyol europeu. Hi ha moltes lleng\u00fces, entre les quals la majoria de rom\u00e0niques, germ\u00e0niques i eslaves, que han adoptat el castellanisme sombrero (gen\u00e8ric en espanyol per a 'barret') com a nom espec\u00edfic del barret mexic\u00e0, potser per intermediaci\u00f3 del franc\u00e8s o de l'angl\u00e8s.\nEl barret mexic\u00e0 sorg\u00ed com a adaptaci\u00f3 del barret de palla a la forta insolaci\u00f3 del clima mexic\u00e0. La versi\u00f3 de palla \u00e9s la usada tradicionalment per les classes populars; n'existeixen versions molt ornamentades i fetes en feltre o teixits nobles, per a \u00fas de les classes altes.\nEl barret mexic\u00e0 va at\u00e8nyer la celebritat mundial arran de l'\u00fas massiu que en feren els nombrosos ex\u00e8rcits irregulars, mil\u00edcies populars, etc., que combateren amb indument\u00e0ria civil durant la Revoluci\u00f3 Mexicana (1910-1920): nom\u00e9s el b\u00e0ndol governamental comptava amb ex\u00e8rcit regular, i, doncs, amb tropes vestides amb uniforme pr\u00f2piament dit.\nAvui dia el barret mexic\u00e0 no \u00e9s d'\u00fas habitual en medis urbans, fora de festes folkl\u00f2riques, celebracions patri\u00f2tiques, etc. Aquells cantants i grups folkl\u00f2rics mexicans que conreen g\u00e8neres com el corrido, el mariachi, etc., acostumen de vestir-se de charro, la qual cosa comporta cofar-se amb barret mexic\u00e0.Almenys des de la d\u00e8cada de 1960, en moltes localitats costaneres dels Pa\u00efsos Catalans \u00e9s habitual vendre imitacions del barret mexic\u00e0 com a souvenir per a turistes, tot aprofitant la demanda generada per uns visitants que, generalment, ignoren l'exist\u00e8ncia de la cultura aut\u00f2ctona i hi cerquen \"Espanya\", i una Espanya feta de t\u00f2pics primaris on els barrets mexicans conviuen coherentment amb tablaos, toreros, manolas i companyia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El MINIPUT \u00e9s una mostra de la televisi\u00f3 de qualitat m\u00e9s innovadora de l'any, que respon al criteri de servei p\u00fablic, impulsat l'any 1994 per la Universitat Pompeu Fabra i la Televisi\u00f3 de Catalunya (TVC). Se celebra a Barcelona cada mes de novembre/desembre, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de diverses entitats vinculades al m\u00f3n educatiu, cultural i televisiu catal\u00e0.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pesca esportiva \u00e9s un esport aqu\u00e0tic. Consisteix en la captura de peixos en el seu medi natural mitjan\u00e7ant un engany, sigui natural o artificial. Degut a la natura de la xarxa hidrogr\u00e0fica dels Pa\u00efsos Catalans, s'hi practica principal a la vora del mar o des de barques mar\u00edtimes.\n\nEl m\u00e8tode de pesca esportiva m\u00e9s habitual \u00e9s la pesca amb canya o amb ham. \u00c9s la forma de pesca m\u00e9s antigues juntament amb la sageta i les fitores.Tamb\u00e9 es practica la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arp\u00f3. Altres m\u00e8todes s\u00f3n l'\u00fas d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines.\nQuan es \u00abva a l'ham\u00bb s'empra un ham que va entollat amb p\u00e8l de cuc i una paneta de suro. El cuc es pot passar directament per l'ham o per una agulla perqu\u00e8 hi entri millor. Segons qu\u00e8 es vol pescar es fa servir un determinat tipus d'ham, que van numerats depenent de la grand\u00e0ria. Les carnades que s'hi usen s\u00f3n l'avellarenc (una mena de caragol xiquetet), el gambos\u00ed (un tipus de gamba menuda), la pota de calamar i el \u00abmeret de perot\u00bb, aquest darrer sobretot per a pescar el llobarro.\nUn altre tipus de pesca es fa amb cullereta. La cullereta est\u00e0 composta per: una placa d'alumini de color platejat o daurat, un pl\u00e0stic que t\u00e9 forma de peix pintat de diferents colors i finalment una cullereta de tres hams. Amb aquest m\u00e8tode hom pot pescar qualsevol tipus de peix, perqu\u00e8 hi ha moltes mides de culleretes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "A principi del segle xx, les malalties infeccioses eren responsables d'una taxa de mortalitat del 30% als Estats Units (Centers for Disease Control and Prevention, 1999). Gr\u00e0cies als aven\u00e7os en vacunaci\u00f3, als antibi\u00f2tics i a la comprensi\u00f3 de la import\u00e0ncia de la higiene, les persones ara viuen m\u00e9s anys i tenen una vida m\u00e9s saludable, amb moltes malalties infeccioses completament erradicades. Tot i que, en conjunt, les persones gaudeixen de m\u00e9s bona salut, els productes de la industrialitzaci\u00f3 han causat una crisi sanit\u00e0ria completament diferent, que t\u00e9 correlaci\u00f3 amb la depend\u00e8ncia creixent dels autom\u00f2bils, l'activitat f\u00edsica redu\u00efda i la disponibilitat generalitzada d'aliments rics en calories. Amb malalties com la diabetis, les malalties cardiovasculars i les malalties cr\u00f2niques cada vegada m\u00e9s comunes, la prevenci\u00f3 i gesti\u00f3 de les malalties cr\u00f2niques representa un repte sanitari enorme (Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, 2000; Pruitt, 2005).Molts usuaris de la sanitat i professionals de la salut recorren a eines inform\u00e0tiques per mitigar o resoldre aquests reptes. A mesura que els sensors guanyen una ubiq\u00fcitat cada vegada m\u00e9s gran, les persones es poden beneficiar cada vegada m\u00e9s d'eines que els ajuden a seguir les seves dades sanit\u00e0ries, a organitzar-les i a donar-los sentit. Les tecnologies que permeten el seguiment i la monitoratge de la salut poden ser una de les revolucions m\u00e9s grans de l'atenci\u00f3 sanit\u00e0ria del segle xxi, sempre que els dissenyadors siguin capa\u00e7os de crear experi\u00e8ncies atractives i eficaces per als usuaris. Aquest repte no t\u00e9 res de trivial. Tot i que creix l'inter\u00e8s pel moviment del \u201cjo quantificat\u201d, que se centra en el seguiment autom\u00e0tic, l'an\u00e0lisi de dades i la reflexi\u00f3, els sistemes de salut personals s'enfronten a barreres per a la seva adopci\u00f3 generalitzada. Captar i retenir l'atenci\u00f3 de les persones a les que no les preocupa la salut o que no tenen inter\u00e8s per les seves pr\u00f2pies dades resulta dif\u00edcil quan s'intenta fomentar l'\u00fas de tecnologies de seguiment de la salut. Fins i tot les persones que ja tenen inter\u00e8s per la salut poden tenir problemes amb l'exc\u00e9s d'informaci\u00f3 i tenir dificultats per ordenar i fer sentit de la informaci\u00f3 recollida sobre els seus cossos i la seva salut.\nPer animar els individus a invertir en el seu benestar personal i per superar els reptes relacionats amb la interpretaci\u00f3 d'informaci\u00f3 exhaustiva i a vegades complexa, hi ha persones que proposen convertir el seguiment i millora de la pr\u00f2pia salut en un \u201cjoc\u201d o afegir-hi elements de joc a les tecnologies actuals de seguiment de la salut. Els videojocs i els sistemes gamificats brinden l'oportunitat de convertir el devessall d'informaci\u00f3 en una experi\u00e8ncia que sigui significativa i motivadora i a replantejar problemes sanitaris greus per convertir-los en reptes divertits de resoldre.\nEl potencial del videojocs per tractar problemes de salut no ha passat desapercebut per als investigadors, per als metges i per als usuaris. Avui dia hi ha m\u00e9s de 13.000 aplicacions sanit\u00e0ries disponibles per als usuaris (Dolan, 2012). Malgrat tot, escollir si una aplicaci\u00f3 de seguiment sanitari s'ha de convertir en un videojoc o en una experi\u00e8ncia gamificada no sempre \u00e9s una decisi\u00f3 senzilla. La informaci\u00f3 sobre salut i benestar \u00e9s una informaci\u00f3 personal i confidencial; com es recull, s'emmagatzema, s'analitza, es comparteix i es mostra aquest tipus d'informaci\u00f3 pot ser transcendental per als individus que la utilitzen per a les seves decisions o comportaments relacionats amb la salut. El disseny d'aplicacions sanit\u00e0ries per als usuaris de la sanitat presenta diversos reptes de disseny i planteja preguntes sobre els valors. Com i quan hauria de ser preocupar-se per la salut una cosa divertida? \u00c9s inapropiat convertir la gesti\u00f3 de la salut en un \u201cvideojoc\u201d, b\u00e0sicament consisteix a subornar les persones perqu\u00e8 facin el que ja haurien de fer? At\u00e8s que el dissenyador pot construir experi\u00e8ncies que premien determinades activitats, la gamificaci\u00f3 de la salut arrabassa a l'individu la seva voluntat en relaci\u00f3 al seu benestar.\nEn aquest article, s'examina de manera cr\u00edtica la gamificaci\u00f3 de la salut i el benestar. Es comen\u00e7a amb un rep\u00e0s breu dels models de canvi de comportament i es tracten factors importants sobre si les persones poden adoptar i mantenir bons comportaments de salut i com. Aprofitant aquests factors, s'analitzen les filosofies que hi ha darrere la inform\u00e0tica personal i els enfocaments gamificats que fomenten el canvi de comportament, i es presenten alguns dels avantatges i dels inconvenients de cada enfocament.\nFent servir diversos casos d'estudi, es proporciona informaci\u00f3 que ajuda a entendre l'espai de disseny dels videojocs i la gamificaci\u00f3 per a la salut. Es tracta de les mec\u00e0niques i els atributs potencials dels videojocs que modifiquen els comportaments i les actituds de les persones en relaci\u00f3 a la salut. Recorrent a estudis de cas de videojocs d'esfor\u00e7 f\u00edsic i d'esports interactius, de videojocs orientats al compliment de determinades mesures i de videojocs educatius, s'il\u00b7lustren algunes de les alternatives associades amb l'ample espai del disseny de videojocs i eines inform\u00e0tiques personals gamificades. Es tracta com i per qu\u00e8 aquesta classe de videojocs ajuden a assolir objectius sanitaris i com es distingeixen d'un enfocament inform\u00e0tic personal. Despr\u00e9s es reflexiona sobre consideracions de disseny i adopci\u00f3 cr\u00edtiques a qu\u00e8 s'enfronten els dissenyadors, el personal sanitari i els individus que decideixen si un videojoc \u00e9s un m\u00e8tode apropiat per crear, mostrar o organitzar informaci\u00f3 sanit\u00e0ria.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 terrestre o televisi\u00f3 per ones hertzianes \u00e9s un m\u00e8tode de lliurament de senyal de televisi\u00f3, per ones radioel\u00e8ctriques transmeses a trav\u00e9s de l'espai. La radiodifusi\u00f3 televisiva terrestre es remunta als mateixos comen\u00e7aments de la televisi\u00f3 com un medi mateix amb la primera televisi\u00f3 p\u00fablica de llarga dist\u00e0ncia que emetia des de Washington DC el 7 d'abril de 1927. A m\u00e9s a m\u00e9s de la transmissi\u00f3 en plans de vol alt que es movien en un bucle que utilitzava un sistema desenvolupat per George Westinghouse anomenat Stratovision, no hi havia virtualment cap altre m\u00e8tode de lliurament de televisi\u00f3 fins als anys 1950, amb l'adveniment de televisi\u00f3 per cable o antena comunit\u00e0ria de televisi\u00f3 (CATV). El primer m\u00e8tode no terrestre de transmissi\u00f3 de televisi\u00f3, que transmetia un senyal que s'originava a partir d'una font terrestre tradicional, no va comen\u00e7ar fins a l'\u00fas de sat\u00e8l\u00b7lits de comunicacions als anys 1960 i 1970.\nExisteixen tres sistemes per la codificaci\u00f3 en color en la transmissi\u00f3 de televisi\u00f3 anal\u00f2gica: el PAL, el SECAM i el NTSC. Als Estats Units i gran part de la resta d'Am\u00e8rica del Nord tamb\u00e9, la televisi\u00f3 terrestre sofria una transformaci\u00f3 revolucion\u00e0ria amb la final acceptaci\u00f3 de la norma NTSC perqu\u00e8 el televisors emetessin en color el 1953. M\u00e9s tard, l'Europa i la resta del m\u00f3n triaven entre el PAL el SECAM o adoptaven el NTSC.\nA m\u00e9s a m\u00e9s a l'amena\u00e7a des de CATV, la televisi\u00f3 terrestre anal\u00f2gica \u00e9s ara tamb\u00e9 subjecte a compet\u00e8ncia des de la televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit i distribuci\u00f3 de v\u00eddeo i contingut de pel\u00b7l\u00edcules per Internet. La tecnologia de televisi\u00f3 digital terrestre s'ha desenvolupat com a resposta a aquests desafiaments. La pujada de la televisi\u00f3 digital terrestre, especialment HDTV, pot marcar el final per la recepci\u00f3 de la televisi\u00f3 anal\u00f2gica. Les antenes receptores tradicionals comencen a rebre senyal codificat digitalment, de millor qualitat, fins i tot de m\u00e9s definici\u00f3 com la HDTV. L'amplada de banda del senyal digital \u00e9s unes 5 vegades menor que l'anal\u00f2gic, i aix\u00f2 significa m\u00e9s canals disponibles.Al Regne Unit, les freq\u00fc\u00e8ncies d'UHF es van utilitzar per primera vegada el 1964 amb la introducci\u00f3 de la BBC2 (com la 2 de TVE). La radiodifusi\u00f3 televisiva en freq\u00fc\u00e8ncies de VHF es va deixar d'utilitzar el 6 de gener de 1985.\nLa televisi\u00f3 terrestre est\u00e0 pensada que es deixi d'emetre a tot tardar el 3 d'abril de 2010, l'anomenada apagada anal\u00f2gica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El tipus d'emissi\u00f3 free-to-air (FTA) \u00e9s el que utilitzen els canals de televisi\u00f3 o r\u00e0dio per tal que qualsevol persona pugui accedir-hi sense necessitat de pagar res.Es diferencia del free-to-view (FTV), perqu\u00e8 no emet de manera encriptada ni restringida geogr\u00e0ficament.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Walibi World \u00e9s un dels parcs tem\u00e0tics m\u00e9s grans als Pa\u00efsos Baixos. El parc est\u00e0 ubicat a Biddinghuizen (municipi de Dronten) a la prov\u00edncia neerlandesa de Flevoland. Anteriorment conegut com el parc Six Flags Holland, Walibi Flevo i fins i tot m\u00e9s temps abans Flevohof. Origen del primer parc Walibi, el parc va ser creat el 1975 per Eddy Mee\u00f9s, un empresari belga. El nom \"Walibi Belgium\" prov\u00e9 dels tres municipis en qu\u00e8 es troba el parc: Wavre, Limal i Bierges.\nSota el nom de la Flevohof el parc va comen\u00e7ar com un parc de la granja on el coneixement urb\u00e0 podria fer a l'agricultura. Quan el Flevohof primers nou anys va anar a la fallida va ser, el parc va ser rebatejat Walibi Flevo. Aquest parc va ser adquirit pel primer ministre de Parcs el 1998 i el parc va canviar el 2000 a Six Flags Holanda. Des de 2005 el nom actual en \u00fas. La majoria de les atraccions, incloent muntanyes russes i molts altres \"passeigs de l'emoci\u00f3\" s\u00f3n de la Six Flags i Walibi per\u00edode Flevo. En els \u00faltims anys el parc intenta presentar-se a si mateix m\u00e9s com un parc de la fam\u00edlia.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit \u00e9s un m\u00e8tode de transmissi\u00f3 televisiva consistent en fer rebotar en un sat\u00e8l\u00b7lit de comunicacions un senyal de televisi\u00f3 em\u00e8s des d'un punt de la Terra, de manera que aquest pugui arribar a altres parts del planeta. D'aquesta manera \u00e9s possible la difusi\u00f3 de senyal televisiu a zones molt \u00e0mplies, independentment de les seves condicions orogr\u00e0fiques.\nHi ha tres tipus de televisi\u00f3 per sat\u00e8l\u00b7lit: Recepci\u00f3 directa per al teleespectador (DBS), recepci\u00f3 per a les cap\u00e7aleres de televisi\u00f3 per cable (per a la seva posterior redistribuci\u00f3) i serveis entre afiliats de televisi\u00f3 local.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Llibre Vermell de Montserrat (1399) \u00e9s un c\u00f2dex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notaci\u00f3 coreogr\u00e0fica, que era encara molt rudiment\u00e0ria, de qu\u00e8 hom t\u00e9 not\u00edcia al m\u00f3n. Inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de proced\u00e8ncies diverses que s'esbargien en vetlles di\u00fcrnes i nocturnes a la pla\u00e7a davant de l'esgl\u00e9sia de Montserrat durant el segle xiv. Actualment es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el n\u00famero u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.Abans ja s'hi havien fet reculls de notacions musicals de \"danses\", en el sentit de composicions musicals ballables, per\u00f2 encara sense cap indicaci\u00f3 coreogr\u00e0fica. N'\u00e9s un exemple l'arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses, on consten la lletra i notaci\u00f3 musical, de quatre danses cultivades per trobadors: S'anc vos ame, Amors, merce no sia, Ara lausetz, lauset, lauset i Era.us preg.Segons explica el mateix llibre, la finalitat de recollir i ensenyar aquestes can\u00e7ons i danses als pelegrins era que es poguessin entretenir sense pertorbar el recolliment dels que estaven pregant. Les danses propostes podien ser-ho per a substituir-ne d'altres profanes o imp\u00fadiques, no dignes de la santedat del lloc. Hi devia haver monjos o eclesi\u00e0stics que hi participaven, ja que la majoria del text est\u00e0 escrit en llat\u00ed i altrament la gent del poble no hauria pogut ni cantar ni corejar les lletres. Hi ha tres poemes en llengua vulgar: un goig escrit en catal\u00e0 amb una mica d'influ\u00e8ncia proven\u00e7al i dos poemes en catal\u00e0 amb influ\u00e8ncia m\u00e9s forta del proven\u00e7al.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Confederaci\u00f3 Esportiva Internacional Laborista (en franc\u00e8s Conf\u00e9d\u00e9ration Sportive Internationale du Travail; CSIT) \u00e9s una organitzaci\u00f3 internacional multiesportiva creada sobre la base dels ideals del moviment obrer internacional. \u00c9s una organitzaci\u00f3 associada a la Internacional Socialista.\nL'any 2011 el Congr\u00e9s celebrat a Rio de Janeiro va decidir obrir el CSIT a tots els esportistes aficionats i el seu nom va passar a ser \"International Workers and Amateurs in Sports Confederation / Conf\u00e9d\u00e9ration Sportive Internationale Travailliste et Amateur\".\nPromou principalment les seg\u00fcents disciplines esportives: atletisme, b\u00e0squetbol, escacs, futbol, gimn\u00e0stica, judo, karate, lluita, nataci\u00f3, petanca, tennis de taula, voleibol i v\u00f2lei platja.\nFundada el maig de 1946 els seus antecedents s\u00f3n les organitzacions de les quals \u00e9s hereva: \n\nLa Internationale Sportive Ouvri\u00e8re, fundada el 1913 a Gant (B\u00e8lgica) a partir de las organitzacions nacionals obreres d'esports.\nDespr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial \u00e9s refundada l'any 1920 a Lucerna (Su\u00efssa) com a Federaci\u00f3 Internacional Obrera per a l'Esport i Condicionament F\u00edsic. El 1928 va passar a ser la Internationale Sportive Ouvriere Socialiste que va organitzar les Olimp\u00edades Obreres i va participar en la Olimp\u00edada Popular de 1936.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els peixos i bivalves tenen mercuri a l'organisme, sovint com metilmercuri, un compost org\u00e0nic del mercuri que \u00e9s altament t\u00f2xic. Les investigacions realitzades han perm\u00e8s de determinar que els productes marins poden contenir concentracions diverses de metalls pesants, particularment mercuri i contaminants solubles en greixos provinents de la contaminaci\u00f3 de l'aigua. Les esp\u00e8cies de peixos que s\u00f3n longeves i que ocupen un sitial elevat en la xarxa tr\u00f2fica contenen concentracions de mercuri m\u00e9s elevades que altres esp\u00e8cies. La pres\u00e8ncia de mercuri en els peixos pot tenir repercussions sobre la salut dels \u00e9ssers humans, especialment en dones embarassades, mares que encara alleten i nadons.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival Internacional de la Cervesa de Tsingtao (en xin\u00e8s simplificat: \u9752\u5cf6\u570b\u969b\u5564\u9152\u7bc0, en xin\u00e8s tradicional: \u9752\u5c9b\u56fd\u9645\u5564\u9152\u8282, en pinyin: q\u012bngd\u01ceo gu\u00f3j\u00ec p\u00edji\u01d4ji\u0113) \u00e9s un esdeveniment anual celebrat des de 1991 en el segon cap de setmana del mes d'agost a la ciutat de Tsingtao en la Rep\u00fablica Popular Xina; aquesta ciutat \u00e9s coneguda com la ciutat xinesa de la cervesa per la fabricaci\u00f3 de la marca m\u00e9s reconeguda del pa\u00eds, la cervesa Tsingtao. L'esdeveniment es considera el festival m\u00e9s important de cervesa en el continent asi\u00e0tic i reuneix cada estiu a productors de cervesa de diverses parts del m\u00f3n, a les platges d'aquesta ciutat en el districte de Shandong. T\u00e9 una durada de dues setmanes i consta d'una concorreguda inauguraci\u00f3, tasts de cervesa, actuacions nocturnes, competicions de bevedors, concursos i karaoke, entre altres esdeveniments. El festival tamb\u00e9 \u00e9s conegut com el Oktoberfest asi\u00e0tic en refer\u00e8ncia al fam\u00f3s festival alemany.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La jenga (en suahili construir) \u00e9s un joc d'habilitat f\u00edsica i mental, en qu\u00e8 els jugadors han de retirar blocs d'una torre per torns o col\u00b7locar-los a la seva part superior fins que aquesta caigui.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'esportivitat, deportivitat o joc net \u00e9s una aspiraci\u00f3 o car\u00e0cter distintiu que creu que un esport o activitat pot ser m\u00e9s gaudit tenint en compte l'equitat, l'\u00e8tica, el respecte i el sentit de companyonia. Un perdedor es refereix a una persona que no es pren b\u00e9 la derrota, mentre que un bon esportista ha de ser un \"bon guanyador\" i a m\u00e9s de ser un \"bon perdedor\".L'esportivitat es pot conceptualitzar com una caracter\u00edstica duradora i relativament estable o la disposici\u00f3 com els individus difereixen en la manera com s'espera que en general es comportin en situacions esportives. En general, l'esportivitat es refereix a virtuts com la just\u00edcia, el domini propi, la valentia i persist\u00e8ncia, i s'ha associat amb els conceptes interpersonals de tractar els altres i ser tractats amb just\u00edcia, mantenir l'autocontrol quan tractes amb els altres i el respecte a l'autoritat i opositors.\nUn competidor que exhibeix un comportament antiesportiu despr\u00e9s de perdre un joc o concurs sovint s'anomena \"mal perdedor\" i aquells que mostren poca esportivitat despr\u00e9s de guanyar s\u00f3n t\u00edpicament anomenats \"guanyadors dolents\". El comportament mal perdedor inclou culpar altres per la p\u00e8rdua, no assumir la responsabilitat de les seves accions personals que van contribuir a la derrota, la reacci\u00f3 davant la p\u00e8rdua d'una manera immadura o inadequada, posant excuses per la derrota, i citant condicions desfavorables o altres assumptes d'estar per casa com raons per la derrota. Un guanyador mal actua d'una manera superficial despr\u00e9s de la seva vict\u00f2ria, com delectant-se sobre la seva vict\u00f2ria, fregant el triomf a la cara dels opositors, i la reducci\u00f3 de l'autoestima de l'adversari recordant com de malament van jugar en comparaci\u00f3 (encara que amb una bona actuaci\u00f3).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Nellie Keeler (Kokomo, 6 d'abril de 1875 - 1903) va ser una artista de circ infantil estatunidenca coneguda com a Litle Queen Mab.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una afici\u00f3 o passatemps (en angl\u00e8s hobby) \u00e9s una activitat que algunes vegades no busca una finalitat productiva concreta, sin\u00f3 que el seu valor resideix en l'entreteniment d'aquell que ho executa. Aquells que practiquen una afici\u00f3 reben els noms d'aficionats, amateurs o fans. Moltes activitats poden ser aficions, i els que s'hi dediquen s'anomenen aficionats, en contraposici\u00f3 als professionals, vegeu, per exemple, la inform\u00e0tica, la cuina i la jardineria. Hi ha persones que tenen per afici\u00f3 la programaci\u00f3, la fusteria, l'elaboraci\u00f3 de vi, i moltes altres. Encara que hi ha infinites aficions, algunes de les m\u00e9s practicades s\u00f3n:\n\nAquariof\u00edlia\nBricolatge\nCa\u00e7a\nCol\u00b7leccionisme (p. ex.: filat\u00e8lia i numism\u00e0tica)\nColombicultura\nEsport (tant a practicar-lo com a seguir els partits, equips i jugadors)\nEscacs\nExcursionisme\nCuina\nInform\u00e0tica\nJardineria (p. ex.: cultiu de bonsais)\nModelisme (p. ex.: aeromodelisme, afici\u00f3 al ferrocarril, pintat de miniatures)\nM\u00fasica\nOrigami\nParaul\u00f2gic\nPesca\nRadioafici\u00f3\nViatjar\nViccionari", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El jard\u00ed bot\u00e0nic de Sib\u00e8ria (en rus: \u0421\u0438\u0431\u0438\u0440\u0441\u043a\u0438\u0439 \u0431\u043e\u0442\u0430\u043d\u0438\u0447\u0435\u0441\u043a\u0438\u0439 \u0441\u0430\u0434), \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic situat a Tomsk, R\u00fassia. \u00c9s el primer jard\u00ed bot\u00e0nic que es va fundar m\u00e9s enll\u00e0 dels Urals. Va ser establerta el 1885 pel professor Krilov (1850-1931). Va ser dirigida despr\u00e9s del 1927 pel professor Reverdatto (1891-1969). El professor Popov (1893-1955) va deixat un herbari ric en col\u00b7leccions de l'\u00c0sia Central i la Sib\u00e8ria. La seva directora actual \u00e9s Tatiana Astafourova", "target": "Entreteniment"}, {"text": "TV.com \u00e9s un lloc web que pertany a la CBS Interactive. Aquest servei va comen\u00e7ar l'1 de juny de 2005 reempla\u00e7ant el lloc web TV Tome.\nAquest lloc cobreix la televisi\u00f3 i se centra en l'idioma angl\u00e8s tant dels Estats Units, del Regne Unit, Canad\u00e0, Austr\u00e0lia, Nova Zelanda, Irlanda i Jap\u00f3. A m\u00e9s de les guies dels episodis inclou not\u00edcies orientades als Estats Units, cr\u00edtiques, entrevistes, fotos, v\u00eddeos, f\u00f2rums, i altres.\nTV.com proporciona descripcions de programes, llistats d'int\u00e8rprets i guies detallades d'episodis per a molts programes de televisi\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 (\"tele-\", en grec \"lluny\" i \"-visi\u00f3\" en llat\u00ed \"visi\u00f3\" \"veure\" o \"vista\"), abreujat TV, \u00e9s un sistema de telecomunicaci\u00f3 per a l'emissi\u00f3 i per a la recepci\u00f3 de sons i d'imatges en moviment a dist\u00e0ncia. El terme tamb\u00e9 ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programaci\u00f3 televisiva.La prehist\u00f2ria de la televisi\u00f3 arrenca, en sentit estricte, dels descobriments t\u00e8cnics m\u00e9s elementals que van fer possible la transmissi\u00f3 a dist\u00e0ncia de la imatge en moviment. Globalment, com succe\u00eds amb la r\u00e0dio, s'ha de diferenciar entre els procediments t\u00e8cnics que van permetre enviar les primeres imatges o sons d'una emissora a un receptor i en el moment en qu\u00e8 el mateix senyal arrib\u00e0 a ser captat per un nombre elevat de receptors i va convertir el simple mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 en fenomen social.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Festival Internacional de Pallassos de Cornell\u00e0 de Llobregat \u201cMemorial Charlie Rivel\u201d \u00e9s un festival biennal que se celebra a Cornell\u00e0 de Llobregat des de l'any 1984 i que t\u00e9 la missi\u00f3 de difondre la vessant sociocultural de les arts esc\u00e8niques dels pallassos. Est\u00e0 reconegut com el m\u00e9s prestigi\u00f3s del m\u00f3n en la seva categoria.El Festival distingeix amb el guard\u00f3 Nas d'Or aquelles personalitats que han realitzat una tasca remarcable com a divulgadores del m\u00f3n del pallasso.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed Bot\u00e0nic de la Universitat de Karslruhe (en alemany: Botanischer Garten der Universit\u00e4t Karlsruhe, o tamb\u00e9 Botanischer Garten der Karlsruher Institut f\u00fcr Technologie) \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic que es troba al campus de la universitat de Karlsruhe a Karlsruhe, Alemanya.\nEst\u00e0 administrat per l'Institut Tecnol\u00f2gic de Karlsruhe (KIT).\nEl codi d'identificaci\u00f3 internacional del Botanischer Garten der Universit\u00e4t Karlsruhe com a membre del \u201cBotanic Gardens Conservation Internacional\u201d (BGCI), aix\u00ed com les sigles del seu herbari \u00e9s UNKAR.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un radioaficionat (OM, en angl\u00e8s Old Man) \u00e9s una persona que gaudeix durant el seu temps lliure estudiant les ones electromagn\u00e8tiques tant en el seu vessant pr\u00e0ctic com te\u00f2ric.\nOriginalment un radioaficionat era una persona entesa en electr\u00f2nica que estudiava l'\u00fas pr\u00e0ctic de les ones electromagn\u00e8tiques.\nAmb el pas del temps els radioaficionats varen anar divergint els seus interessos cap a noves disciplines alienes, a vegades, a les comunicacions per mitj\u00e0 d'ones electromagn\u00e8tiques: inform\u00e0tica, comunicacions digitals, etc\u00e8tera.\nAmb l'aparici\u00f3 de l'electr\u00f2nica de consum tamb\u00e9 va apar\u00e8ixer un nou tipus de radioaficionat, aquell que gaudeix utilitzant la r\u00e0dio per realitzar comunicats amb altres radioaficionats pel pur plaer de comunicar-se i mantenir un contacte.\nLa seva denominaci\u00f3 reglament\u00e0ria oficial \u00e9s la de Servei d'Aficionats, la definici\u00f3 dels quals per la Uni\u00f3 Internacional de Telecomunicacions (UIT) des de fa diversos anys \u00e9s la seg\u00fcent:\n\u00abServei de radiocomunicaci\u00f3 que t\u00e9 per objecte la instrucci\u00f3 individual, la intercomunicaci\u00f3 i els estudis t\u00e8cnics, efectuats per aficionats, aix\u00f2 \u00e9s, per persones degudament autoritzades que s'interessen en la radiot\u00e8cnia amb car\u00e0cter exclusivament personal i sense fins de lucre\u00bb.\nLa radioafici\u00f3 \u00e9s tant una afici\u00f3 com un servei en el qual els participants, anomenats \"radioaficionats o radio-escolta\", utilitzen diversos tipus d'equips de radiocomunicaci\u00f3 \u00e9s per a comunicar-se amb altres radioaficionats per al servei p\u00fablic, la recreaci\u00f3 i l'autoformaci\u00f3.Els operadoradores de radioafici\u00f3 gaudeixen (i, sovint a tot el m\u00f3n) de comunicacions sense fil personals entre si i s\u00f3n capa\u00e7os de donar suport a les seves comunitats amb comunicacions d'emerg\u00e8ncia i de desastres si \u00e9s necessari, mentre augmentar la seva coneixement personal de la teoria de l'electr\u00f2nica i de la r\u00e0dio. S'estima que unes sis milions de persones a tot el m\u00f3n participen regularment de radioafici\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Telemedia \u00e9s una productora l\u00edder de les emissions de call TV . Produeix m\u00e9s de 80 hores de call-tv al dia per 40 pa\u00efsos.\nTelemedia est\u00e0 registrada a Valletta , 136 St Christopher Street, VLT 05, Malta , un parad\u00eds fiscal.\nLa central est\u00e0 situada Telemedia, 20-22 Boszormenyi UT, Budapest.Telemedia ha produ\u00eft i distribu\u00eft en nom de RTL9 i Ab3 (B\u00e8lgica) l'emissi\u00f3 de trucada guanyadora.\nA finals de novembre de 2006, va deixar de transmetre RTL9 etrucada guanyadora i 1,2,3 Quiz arran de nombroses den\u00fancies presentades davant l'APN. El programa t\u00e9 connotacions er\u00f2tiques.\nTelemedia ha perdut el seu contracte amb el grup AB i amb el seu \u00faltim client franc\u00e8s, la cadena JET que van optar per traslladar els seus jocs a B\u00e8lgica o per produir-los internament.\nA partir d'1 d'abril 2009 Telemedia ha recuperat la producci\u00f3 de la versi\u00f3 belga de trucada guanyadora a AB4.\nL'equip de +Clair de Canal+ va publicar un informe al setembre anomenat \"Telemedia, un temple de call-tv\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Raasten rastah \u00e9s un festival de cultura sami meridional que t\u00e9 lloc a Plassje (R\u00f8ros) cada dos anys. Va n\u00e9ixer el 2002 amb l'objectiu de difondre la cultura i la llengua sami meridional sobretot entre els joves samis, i de ser un punt de trobada dels samis a trav\u00e9s de la frontera entre Noruega i Su\u00e8cia, a la qual fa refer\u00e8ncia el nom Raasten rastah que significa a traves de la frontera en sami meridional.\nAl festival hi ha activitats per a infants, com dansa, esports i workshops d'art tradicional i joik, per\u00f2 tamb\u00e9 hi actuen artistes samis per a p\u00fablics adults. Alguns dels artistes que hi han participat, s\u00f3n Jon Henrik Fj\u00e4llgren, Marja Mortensson i IS\u00c0K.Raasten rastah inicialment s'organitzava alternativament a Plassje a Noruega i Fun\u00e4sdalen a Su\u00e8cia, per\u00f2 a partir de 2010 se celebra nom\u00e9s a Plassje.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed dels simples de Flor\u00e8ncia, en itali\u00e0: Giardino dei Semplici di Firenze \u00e9s una secci\u00f3 del Museu d'hist\u00f2ria natural de la Universit\u00e0 degli Studi di Firenze.\nEs troba a la Via Micheli 3, 50121, Firenze", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Observaci\u00f3 del cel \u00e9s l'activitat a la qual l'astronomia deu la seva exist\u00e8ncia, una observaci\u00f3 practicada per persones que al llarg de la Hist\u00f2ria, per passi\u00f3 i per curiositat, han aixecat els ulls i mirat al cel. Un primer enfocament d'aquesta disciplina, abordada pel costat pr\u00e0ctic portant una mirada cap a aquesta volta celeste, r\u00e0pidament descobreix la magnific\u00e8ncia dels seus objectes. Aquest descobriment comen\u00e7a per una simple observaci\u00f3 a ull nu que revelar\u00e0 les bases d'aquesta ci\u00e8ncia, aix\u00ed com una millor comprensi\u00f3 de l'espai que envolta la Terra, i es pot perllongar, per als m\u00e9s apassionats, amb la utilitzaci\u00f3 d'instruments astron\u00f2mics, de vegades molt poderosos, que permetran estudiar l'espai profund.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un guia tur\u00edstic \u00e9s una persona que proporciona assist\u00e8ncia t\u00e8cnica i informaci\u00f3 sobre patrimoni cultural, hist\u00f2ric i contemporani a persones en visites tur\u00edstiques organitzades i clients individuals en establiments educatius, llocs religiosos i hist\u00f2rics, museus i llocs d'inter\u00e8s significatiu.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Te Umanibong o museu Cultural de Kiribati \u00e9s un museu a Bikenibeu, a Tarawa, Kiribati. Mostra tota mena d'objectes de significat hist\u00f2ric i cultural pel pa\u00eds.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Asco de Vida (ADV) \u00e9s una p\u00e0gina web creada el 23 d'abril del 2009 per \u00c1lex Tom\u00e1s i Rub\u00e9n Lotina.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En la radiodifusi\u00f3 i les comunicacions per r\u00e0dio, un codi indicatiu de trucada (tamb\u00e9 conegut com a nom de la trucada o lletres de trucada, i hist\u00f2ricament com a senyal de trucada o abreujat com a trucada) \u00e9s una designaci\u00f3 \u00fanica per a una estaci\u00f3 de transmissor. En angl\u00e8s rep el nom de call letters. Als Estats Units d'Am\u00e8rica, s'utilitzen per a tots els transmissors amb llic\u00e8ncia d'FCC. Un signe de trucada pot ser assignat formalment per una ag\u00e8ncia governamental, informalment adoptada per particulars o per organitzacions, o fins i tot codificada criptogr\u00e0ficament per disfressar la identitat d'una estaci\u00f3.\nL'\u00fas dels senyals de trucada com a identificadors \u00fanics va n\u00e9ixer al sistema de tel\u00e8graf de l\u00ednia fixa de ferrocarril. At\u00e8s que nom\u00e9s hi havia una l\u00ednia de tel\u00e8graf que unia totes les estacions de ferrocarril, calia una manera d'identificar cadascuna d'elles quan s'envi\u00e9s un telegrama. Per tal d'estalviar temps, es van adoptar identificadors de dues lletres per a aquest fi. Aquest patr\u00f3 va continuar en l'operaci\u00f3 de radiotelegrafia; les companyies de r\u00e0dio inicialment van assignar identificadors de dues lletres a estacions costaneres o a bord de vaixells al mar. Estrictament els codis no eren globalment \u00fanics, per la qual cosa es va afegir un identificador d'empresa d'una lletra (per exemple, \"M\" si era una estaci\u00f3 Marconi i dues lletres darrere). El 1912, la necessitat d'identificar r\u00e0pidament les estacions operades per m\u00faltiples empreses en diverses nacions requeria un est\u00e0ndard internacional; s'utilitzar\u00e0 un prefix de la UIT per identificar un pa\u00eds i la resta d'indicatiu assignar\u00e0 una estaci\u00f3 individual en aquest pa\u00eds.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "SeaWorld \u00e9s una cadena de parcs de mam\u00edfers marins dels Estats Units amb instal\u00b7lacions a Orlando, San Diego i San Antonio. Els seus parcs s\u00f3n una barreja de delfinaris (amb lleons marins, ossos polars, manat\u00eds, ping\u00fcins, dofins i orques) i parcs d'atraccions. A m\u00e9s a m\u00e9s, SeaWorld duu a terme programes de reproducci\u00f3 per protegir esp\u00e8cies amena\u00e7ades de l'extinci\u00f3.\nEls parcs s\u00f3n propietat de SeaWorld Parks & Entertainment, filial del Blackstone Group.\nEl 2019, SeaWorld Orlando tingu\u00e9 uns 4,64 milions d'habitants, xifra que el situava al des\u00e8 lloc en la classificaci\u00f3 de parcs d'atraccions m\u00e9s visitats de Nord-am\u00e8rica. SeaWorld San Diego estava en catorz\u00e8 lloc amb uns 3.74 milions de visitants.La principal atracci\u00f3 \u00e9s l'espectacle en viu amb les orques, que es fa cada dia. Des del 2006 hi ha un espectacle anomenat Believe, en el qual la fascinaci\u00f3 amb aquests animals s'acosta al p\u00fablic. Substitueix l'antic espectacle The Shamu Adventure. El 2011 s'estren\u00e0 OneOcean. Des del 2017 es fa l'espectacle Orca Encounter a SeaWorld San Diego. Cont\u00e9 menys elements d'espectacle i menys m\u00fasica, per\u00f2 molta m\u00e9s informaci\u00f3 sobre les orques. El 2020 s'estengu\u00e9 Orca Encounter als altres dos parcs de la cadena.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Jules L\u00e9otard (Tolosa de Llenguadoc, Alt Garona, 1 d'agost de 1838 - Tolosa de Llenguadoc, 16 d'agost de 1870) \u00e9s l'inventor del trapezi volador i, particularment, de la pirueta entre dos trapezis.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una peixateria o pescateria \u00e9s un comer\u00e7 que es dedica a vendre peix i marisc. En general no s'hi solen vendre les granotes, els r\u00e8ptils, els caragols i altres animals, es podrien trobar a un o altre d'aquests comer\u00e7os, per\u00f2 tot i aix\u00ed i de manera gen\u00e8rica, la peixateria \u00e9s el nom que designa el lloc de venda de les esp\u00e8cies marines a excepci\u00f3 dels mam\u00edfers marins. El patr\u00f3 dels pescadors i peixaters \u00e9s l'Ap\u00f2stol Pere, la seva festa se celebra el 29 de juny.\nDe la mateixa manera, en alguns llocs, el 30 de novembre se celebra la festa d'Andreu ap\u00f2stol, com a patrocinador dels pescadors i peixaters.\nLa figura d'un venedor de peix s'utilitza tamb\u00e9 a certs pa\u00efsos com a figura del pessebre.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els highland games (literalment jocs de les Terres altes d'Esc\u00f2cia) s\u00f3n festivals anuals realitzats a Esc\u00f2cia i altres pa\u00efsos amb cultura c\u00e8ltica. En dits festivals s'inclouen esdeveniments de for\u00e7a, m\u00fasica i ball. L'origen es remunta al rei Malcolm III d'Esc\u00f2cia qui va ser el primer a convocar gent d'un poblat escoc\u00e8s per tal d'escollir-ne el corredor m\u00e9s r\u00e0pid de la zona i fer-ne aix\u00ed el missatger reial. Hi ha documents que referencien ja cap a l'any 1703 uns jocs semblants als actuals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El problema del guarda del museu \u00e9s un problema de visibilitat molt estudiat en l'\u00e0mbit de la geometria computacional. Sorgeix d'un problema real en qu\u00e8 cal vigilar una galeria d'art amb el m\u00ednim nombre de guardes, tal que tota la galeria quedi vigilada. Tamb\u00e9 conegut com a problema de la galeria d'art o, simplement, problema del museu, la versi\u00f3 de geometria computacional la galeria es representa per un pol\u00edgon i cada guarda per un punt en el pol\u00edgon. Es diu que un conjunt \n \n \n \n S\n \n \n {\\displaystyle S}\n de punts guarda un pol\u00edgon si, per tot punt \n \n \n \n p\n \n \n {\\displaystyle p}\n del pol\u00edgon hi ha algun \n \n \n \n q\n \n \n {\\displaystyle q}\n pertanyent a \n \n \n \n S\n \n \n {\\displaystyle S}\n tal que la l\u00ednia entre \n \n \n \n p\n \n \n {\\displaystyle p}\n i \n \n \n \n q\n \n \n {\\displaystyle q}\n no surti del pol\u00edgon.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El turisme cinematogr\u00e0fic \u00e9s l'activitat d'oci que est\u00e0 lligada a ubicacions geogr\u00e0fiques relaciones amb el cinema. En algunes pel\u00b7l\u00edcules, els llocs de rodatge poden arribar a ser tan important com els actors i aquests poden despertar el desig de viatjar als espectadors.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El M\u00e8tode Pilates (conegut popularment com a Pilates), \u00e9s un sistema d'entrenament f\u00edsic inventat durant la Primera Guerra Mundial per l'alemany Joseph Pilates basant als seus coneixements de diverses especialitats com la gimn\u00e0stica, la traumatologia, el ballet o el ioga.\nAl seu inici el mateix Pilates el va anomenar \"Contrologia\" (en angl\u00e8s Contrology), ja que creia que el seu m\u00e8tode utilitzava la ment per a controlar els m\u00fasculs. El m\u00e8tode Pilates se centra en la postura dels m\u00fasculs centrals que ajuden a mantenir l'equilibri del cos i que s\u00f3n essencials per a mantenir la columna vertebral. En particular, els exercicis de Pilates ensenyen a qui ho practica a ser conscients de la respiraci\u00f3 i l'alineaci\u00f3 de la columna i enforteixen els m\u00fasculs interns del tors que s\u00f3n importants per evitar dolors d'esquena.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un gabinet de curiositats o cambra de les meravelles (en angl\u00e8s: Cabinet of curiosities, en alemany: Kunstkabinett, Kunstkammer, Wunderkammer) era una col\u00b7lecci\u00f3 enciclop\u00e8dica d'objectes durant l'\u00e8poca del Renaixement a Europa. En la terminologia moderna entrarien dins la hist\u00f2ria natural (de vegades eren falsificacions), la geologia, l'etnografia, l'arqueologia, rel\u00edquies religioses, obres d'art i antiguitats. En el cas de Carles I d'Anglaterra, per exemple, la seva col\u00b7lecci\u00f3, la considera Peter Thomas com una forma de propaganda.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Annie Jones Elliot (Marion, 14 de juliol de 1865 - Brooklyn, 22 d'octubre de 1902) va ser una dona barbuda estatunidenca, nascuda a Virg\u00ednia. Va fer una gira amb el showman P. T. Barnum com una atracci\u00f3 de circ. No es coneix si la causa de la seva condici\u00f3 era hirsutisme o una afecci\u00f3 gen\u00e8tica no relacionada que afecta a nens de tots dos sexes i continua durant tota la vida.\nMolts fot\u00f2grafs, incl\u00f2s Mathew Brady, la van retratar durant la seva vida, i les seves fotografies van ser \u00e0mpliament distribu\u00efdes. Quan era adulta, Jones es va convertir en la primera \u00abdona barbuda\u00bb del pa\u00eds i va actuar com a portaveu dels \u00abFreaks\u00bb de Barnum, una paraula que es va crear per abolir el negoci. Jones es va casar amb Richard Elliot el 1881, per\u00f2 es va divorciar el 1895 per anar a viure amb el seu amor de la inf\u00e0ncia William Donovan, que va morir i la va deixar v\u00eddua.\nEl 1902, Jones va morir a Brooklyn de tuberculosi.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El teatre o art dram\u00e0tic \u00e9s un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el p\u00fablic, en un mateix espai i en directe. A l'obra teatral, un o m\u00e9s personatges tenen almenys un objectiu immediat i gaireb\u00e9 sempre almenys un conflicte dram\u00e0tic, que pot ser intern i extern. Avui dia les arts esc\u00e8niques s\u00f3n una de les poques formes d'art en qu\u00e8 l'artista i qui gaudeix de l'obra es miren cara a cara, al mateix espai i en directe. El teatre ha estat i continua estant lligat, de vegades barrejat, amb altres arts esc\u00e8niques, com per exemple el circ.Durant molts anys el teatre ha estat estudiat \u00fanicament com una petita \"incrustaci\u00f3, amb prou feines\" en la literatura, interessada nom\u00e9s en un element teatral, no obligatori, que \u00e9s el text dram\u00e0tic. Sovint els estudis te\u00f2rics teatrals s'havien esquin\u00e7at: eren parts minorit\u00e0ries i parcials d'estudis filos\u00f2fics, filol\u00f2gics, semi\u00f2tics, antropol\u00f2gics, sociol\u00f2gics, arts pl\u00e0stiques, visuals o d'altres ci\u00e8ncies i arts que estudiaven marginalment elements molt espec\u00edfics, com un text o una pintura per al decorat, per exemple, deslligant-los de l'espectacle. A partir de la segona meitat del segle xix nombroses figures del teatre (Edward Gordon Craig, Bertold Brecht, Cipriano de Rivas Cherif, Adri\u00e0 Gual, etc.) s'han estat esfor\u00e7ant per alliberar l'art dram\u00e0tic i deslliurar-li les servituds a altres arts.El Dia Mundial del Teatre se celebra cada any el 27 de mar\u00e7.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Cicerones de Buenos Aires \u00e9s el nom d'una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que ofereix visites guiades i informaci\u00f3 als visitants de Buenos Aires, Argentina. L'entitat, inspirada en iniciatives similars dels Estats units, va ser fundada el maig de 2001 per residents de Buenos Aires que volien millorar la imatge de la ciutat. El 2004 l'entitat comptava amb 40 col\u00b7laboradors i havia assessorat 200 turistes. Cicerones \u00e9s derivat del terme cicerone, i significa guia tur\u00edstic. Per formar part de Cicerones de Buenos Aires cal con\u00e8ixer indrets que estiguin fora dels circuits tur\u00edstics tradicionals. El servei que ofereixen \u00e9s gratu\u00eft per\u00f2 accepten donatius.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "B\u00e9same el Cactus \u00e9s una soliloqui dirigit, coreografiat i interpretat per Sol Pic\u00f3 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Txiqui Berraondo que va fer les propostes dramat\u00fargiques i de direcci\u00f3 teatral, i Carme Vadell com a assistent de coreografia. Fou estrenat l'any 2001 a l' Escorxador, Sitges Teatre Internacional.\nLali Canosa es va encarregar de l\u2019escenografia, Valiera Civil de vestuari, Sylvia Kuchinov i Gina Cubeles de la il\u00b7luminaci\u00f3. Eva Brown va realitzar l\u2019assessoria musical i la banda sonora la va firmar Jordi Riera, aix\u00ed com els textos, Rafael Metlikovez. La pe\u00e7a va ser produ\u00efda per P\u00eda Mazuela.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La ludificaci\u00f3 de l'aprenentatge -de vegades tradu\u00eft com gamificaci\u00f3, joguitzaci\u00f3 o juguetizaci\u00f3- \u00e9s un acostament educacional per motivar als estudiants a aprendre mitjan\u00e7ant l'\u00fas de dissenys de video joc i elements de joc a l'entorn d'aprenentatge. L'objectiu \u00e9s maximitzar el plaer i el comprom\u00eds a trav\u00e9s de la captura de l'inter\u00e8s dels estudiants i inspirant-los a continuar amb l'aprenentatge. La ludificaci\u00f3, definida en sentit ampli, \u00e9s el proc\u00e9s de definir els elements compresos en els jocs que els fa divertits i motiven als jugadors a seguir jugant, i usar aquests mateixos elements en un context ali\u00e8 al joc per influenciar el comportament. En contextos educacionals, exemples dels comportaments desitjats per part dels estudiants en els quals la gamificaci\u00f3n pot potencialment influenciar inclouen l'assist\u00e8ncia a classe, enfocar-se en tasques d'aprenentatge complexes i la presa d'iniciatives.Distingible de l'aprenentatge basat en el joc, la gamificaci\u00f3 de l'aprenentatge no involucra als estudiants a dissenyar i crear els seus propis jocs o a jugar video jocs comercials. Dins de les iniciatives d'aprenentatge basat en jocs, els estudiants podrien usar Gamestar Mechanic o Gamemaker per crear el seu propi videojoc, o jugar Minecraft, per exemple, on exploren i crea mons 3D. En aquests exemples, juntament amb jocs tals com Sorgeix i Angry Birds, l'agenda d'aprenentatge est\u00e0 inclosa dins del propi joc.\nDistingible tamb\u00e9 de l'entreteniment educatiu, la ludificaci\u00f3 de l'aprenentatge s'enfoca m\u00e9s en l'adaptaci\u00f3 d'eines l\u00fadiques per potenciar l'aprenentatge, mentre que aquell s'enfoca m\u00e9s en processos i eines d'ensenyament, i busca enriquir-les amb \nAlguns autors contrasten la gamificaci\u00f3 de l'aprenentatge amb l'aprenentatge basat en el joc, al\u00b7legant que la gamificaci\u00f3 ocorre nom\u00e9s quan l'aprenentatge es dona en un context ali\u00e8 al joc, com una aula de col\u00b7legi, i quan una s\u00e8rie d'elements de joc s'organitzen en un sistema o \"capa de joc\" que opera en coordinaci\u00f3 amb l'aprenentatge en aquesta aula. Uns altres inclouen jocs que es creen per induir l'aprenentatge.Gabe Zichermann comenta que \"en termes t\u00e0ctics, la gamficiaci\u00f3 pot ser entesa com l'\u00fas d'elements dels sistemes de jocs amb objectius mercantils (...) d'aquesta forma la gamificaci\u00f3 est\u00e0 sent usada per crear experi\u00e8ncies que usen el poder dels videojocs (...) en camps com els de la salut, finances, governaci\u00f3, educaci\u00f3, etc.\" (2011)L'objectiu de la gamificaci\u00f3 no \u00e9s simplement fer \u00fas de l'instint intr\u00ednsec de l'\u00e9sser hum\u00e0 pel gust al joc per motivar-ho a jugar per jugar. Per contra, a trav\u00e9s d'un disseny innovador i atractiu per al subjecte, es busca comprometre-ho amb l'activitat per millorar les seves capacitats, habilitats, coneixements o es persegueix una fi comercial.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un concentrador multim\u00e8dia (en angl\u00e8s conegut com a Digital Media Receiver) \u00e9s un dispositiu d'entreteniment que connecta la xarxa dom\u00e8stica amb dispositius multim\u00e8dia, com ara reproductors de m\u00fasica, imatges, v\u00eddeos, televisi\u00f3 i radio.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una targeta de penalitzaci\u00f3, normalment coneguda simplement com a targeta o cart\u00f3, s'utilitza en molts esports com a mitj\u00e0 d'advert\u00e8ncia, repressi\u00f3 o c\u00e0stig d'un jugador, entrenador o membre d'un equip. Les targetes s\u00f3n comunament utilitzades pels \u00e0rbitres per a indicar que un jugador ha com\u00e8s una falta. L'\u00e0rbitre tindr\u00e0 la targeta per sobre del seu cap mirant o apuntant cap al jugador que ha com\u00e8s la infracci\u00f3. La color o la forma, o totes dues coses alhora, de la targeta utilitzada per l'\u00e0rbitre indica el tipus o la gravetat de la infracci\u00f3 i el grau de c\u00e0stig que s'ha d'aplicar.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Just Press Play Project \u00e9s un projecte de gamificaci\u00f3 de l'educaci\u00f3 que ressenyen Dennis Ram\u00edrez i Kurt Squire al cap\u00edtol 25 Gamification and Learning del llibre The Gameful World: Approaches, Issues, Applications publicat l'any 2014 per The MIT Press, Massachusetts Institute of Technology.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El treball manual, com a activitat creativa i de lleure, consisteix a elaborar objectes art\u00edstics diversos a m\u00e0, amb ajuda o sense d'eines. Els objectes o treballs manuals que se n'obtenen depenen de la idea i el m\u00e8tode del creador, aix\u00ed com de l'esfor\u00e7 i de la seva destresa. Generalment en aquestes tasques es busca una realitzaci\u00f3 personal, una expressi\u00f3 de les capacitats creatives, sovint una forma de desconnectar de la feina quotidiana, i tamb\u00e9 poden ser un entreteniment per combatre el tedi o l'avorriment. Amb els infants, com ara a les escoles, \u00e9s una activitat comuna que els pot ajudar a desenvolupar habilitats manuals i est\u00e8tiques.\nEl treball manual t\u00e9 virtuts en altres aspectes com ara en la ter\u00e0pia. Moltes vegades fer treballs manuals fa que les persones es relaxin i se sentin millor. Com a exemple hi ha l'elaboraci\u00f3 de treballs de paper a m\u00e0, que t\u00e9 aspectes terap\u00e8utics, ja que, quan es treballa amb el paper, hom pot anar fent tasques manuals i sentir-se m\u00e9s relaxat. Es pot aprendre hist\u00f2ria investigant els m\u00e8todes de producci\u00f3 de treballs manuals. Al llarg del temps hi ha hagut molts m\u00e8todes per crear diversos treballs manuals. Es poden aprendre tots aquests m\u00e8todes perqu\u00e8 serveixin de base quan es vol crear. Abans de crear cal saber que han fet altres pr\u00e8viament per evitar cometre els mateixos errors del passat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Teslascopi \u00e9s el nom amb qu\u00e8 es coneix un hipot\u00e8tic aparell transceptor de senyals de r\u00e0dio, suposadament ideat pel cient\u00edfic serbo-estatunidenc Nikola Tesla, que permetria la comunicaci\u00f3 amb formes de vida d'altres planetes. Tesla va esmentar la possibilitat de telecomunicacions interplanet\u00e0ries en diversos dels seus escrits i intervencions p\u00fabliques, per\u00f2 no hi ha cap prova que arrib\u00e9s a construir cap aparell d'aquestes caracter\u00edstiques. El propi terme \u00abteslascopi\u00bb \u00e9s una creaci\u00f3 posterior que Tesla no va emprar mai, i que apareix per primer cop en una fantasiosa biografia de l'inventor escrita el 1971 per l'escriptor New Age Arthur H. Matthews, titulada \u00abThe Wall of Light: Nikola Tesla and the Venusian Space Ship, the X-12\u00bb.El 1896, Tesla va esmentar la comunicaci\u00f3 interplanet\u00e0ria com una possible aplicaci\u00f3 de les seves descobertes en el camp de la propagaci\u00f3 de les ones electromagn\u00e8tiques, per\u00f2 sense fer refer\u00e8ncia a cap aparell en concret. Diversos experiments duts a terme al seu laboratori de Colorado Springs a partir del 1899 van conv\u00e8ncer Tesla que havia detectat senyals de vida intel\u00b7ligent en forma de senyals electromagn\u00e8tiques procedents o b\u00e9 de Venus o b\u00e9 de Mart. Concretament, estava investigant l'electricitat atmosf\u00e8rica mitjan\u00e7ant la recentment inventada bobina Tesla quan va detectar senyals \u00abincompatibles\u00bb amb activitat electromagn\u00e8tica a l'atmosfera terrestre, i les va atribuir a senyals d'origen extraterrestre. Tot i aix\u00ed, no hi ha cap prova que aquests planetes posseeixin vida intel\u00b7ligent, i les observacions de Tesla s\u00f3n compatibles amb les senyals emeses per tempestes el\u00e8ctriques a J\u00fapiter, per exemple.\nEn motiu del seu setanta-cinqu\u00e8 aniversari, el 21 de juliol de 1931, la revista Time va publicar una entrevista amb l'inventor on va tornar a fer refer\u00e8ncia a la possibilitat de comunicaci\u00f3 interplanet\u00e0ria:[he concebut] una manera de fer possible que l'home transmeti grans quantitats d'energia, milers de cavalls de pot\u00e8ncia, d'un planeta a l'altre, independentment de la dist\u00e0ncia que els separi. S\u00f3c del parer que no hi ha res m\u00e9s important que la comunicaci\u00f3 interplanet\u00e0ria. Estic conve\u00e7ut que tard o d'hora es far\u00e0 realitat. I la certesa que hi ha altres \u00e9ssers humans a l'univers, treballant, patint, esfor\u00e7ant-se tal com ho fem nosaltres, tindr\u00e0 un efecte m\u00e0gic en la humanitat i sentar\u00e0 les bases d'una germandat universal que sobreviur\u00e0 a la pr\u00f2pia humanitat.Malgrat la manca d'evid\u00e8ncia que mai arrib\u00e9s a comunicar-se amb altres planetes o ni tan sols a crear cap \u00abteslascopi\u00bb, les freq\u00fcents al\u00b7lusions de Nikola Tesla a les seves experi\u00e8ncies en aquest \u00e0mbit, juntament amb altres excentricitats, van contribuir a convertir-lo en una icona contra-cultural despr\u00e9s de la seva mort.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La planificaci\u00f3 del turisme \u00e9s una eina per a la gesti\u00f3 de destinacions, es va centrar en la percepci\u00f3 de la situaci\u00f3 actual en qu\u00e8 el turisme es trobaria en l'escenari d'un futur possible. La construcci\u00f3 metodol\u00f2gicament d'un canal que permet guiar el dest\u00ed de les actuals perspectives o el futur desitjat utilitzant eficientment els recursos disponibles per a aquest prop\u00f2sit.\nAssabentar-se del turisme en una localitat visionant els seus efectes negatius i positius. En un intent de maximitzar els impactes positius i minimitzar els impactes negatius es planteja una planificaci\u00f3 basada en la sostenibilitat. Utilitzant el tr\u00edpode enganxat en el patrimoni d''equitat social, prud\u00e8ncia ecol\u00f2gica i impuls de l'economia local.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Pedra, paper, tisora, llangardaix, Spock \u00e9s una expansi\u00f3 dels cl\u00e0ssics m\u00e8tode de selecci\u00f3 de joc de pedra, paper, tisora. Funciona amb el mateix principi b\u00e0sic, per\u00f2 inclou dues armes addicionals: el llangardaix (format per la m\u00e0 com una boca mitj\u00f3-titella-like) i Spock (format per la salutaci\u00f3 de Star Trek Vulcan). Aix\u00f2 redueix les possibilitats d'un final rod\u00f3 en un empat (de 01.03 a 01.05). El joc va ser inventat per Sam Kass amb Karen Bryla, com \"Rock Paper Scissors Spock Lizard\". El joc ha estat esmentat en quatre episodis de The Big Bang Theory. D'acord amb una entrevista amb Kass, els productors de la s\u00e8rie no li van demanar perm\u00eds per a utilitzar el joc; per\u00f2 m\u00e9s endavant, en l'episodi \"The Rothman Disintegration\" de la cinquena temporada, s\u00ed que hi van fer refer\u00e8ncia, cosa que els va agrair al seu lloc web.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Les Festivitats d'Octave \u00e9s una de les principals celebracions religioses anuals organitzades a Luxemburg. Comen\u00e7a al tercer diumenge despr\u00e9s de Pasqua i es tanca amb la \u00abProcess\u00f3 d'octava\u00bb al cinqu\u00e8 diumenge despr\u00e9s de Pasqua. S'honra a Nostra Senyora de Luxemburg, Maria Mater Jesu, Consolatrix Afflictorum, Patrona Civitatis et Patriae Luxemburgensis.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Hort del Cura \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic situat a la ciutat d'Elx, a la comarca del Baix Vinalop\u00f3 (Pa\u00eds Valenci\u00e0).\nEl jard\u00ed posseeix uns 13.000 m\u00b2 densament poblat de palmeres. En ell viuen al voltant de 1000 palmeres, en la seua majoria datileres. A m\u00e9s de palmeres, hi creixen plantes dels horts mediterranis, com ara magraners, ginjolers, tarongers, figueres i llimoners, als quals s'hi han afegit amb el temps plantes d'origen subtropical i una col\u00b7lecci\u00f3 de cactus.Aquest hort (a Elx es denomina hort a una parcel\u00b7la de terra amb palmeres) deu el seu nom al capell\u00e0 Jos\u00e9 Casta\u00f1o S\u00e1nchez, que va ser el seu propietari fins a l'any 1918. A m\u00e9s, \u00e9s el jard\u00ed m\u00e9s important del conjunt denominat Palmerar d'Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La sopa de lletres \u00e9s un passatemps que consisteix a localitzar una s\u00e8rie de paraules en una graella plena de lletres, de manera que es pugui llegir en vertical, horitzontal o diagonal. Alguns mots estan en sentit invers i junt amb combinacions sense significat per augmentar la dificultat. A vegades s'hi inclouen accents, per\u00f2 no sempre. El nombre m\u00ednim de jugadors \u00e9s 1.\nLes paraules a cercar es poden indicar en un llistat, amb dibuixos o anunciant el tema (indicant per exemple que hi ha 10 animals a cercar). Variacions de la sopa de lletres s\u00f3n la sopa sil\u00b7l\u00e0bica, on en comptes de lletres soles la graella cont\u00e9 combinacions de dues o tres, i l'encadenada, on trobar les paraules permet llegir, amb les lletres sobreres, un missatge que respon a la pregunta-repte. La graella pot tenir diferents formes, si b\u00e9 la m\u00e9s habitual \u00e9s la de forma de rectangle.\nPer trobar les paraules nom\u00e9s cal paci\u00e8ncia i capacitat de lectoescriptura, per aix\u00f2 la sopa de lletres \u00e9s un dels passatemps m\u00e9s senzills. Apareix a la majoria de revistes d'entreteniment i t\u00e9 publicacions espec\u00edfiques amb nombroses variants. Han aparegut tamb\u00e9 programes inform\u00e0tics que les simulen, sobretot amb finalitats educatives (per treballar el vocabulari o la lateralitat)", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La televisi\u00f3 porqueria o teleporqueria, tamb\u00e9 coneguda com a telebrossa, teleescombraries o telefem, i en \u00e0mbits acad\u00e8mics o formals tamb\u00e9 infratelevisi\u00f3, \u00e9s el terme que es fa servir per definir una manera de fer televisi\u00f3 amb l'\u00fanic objectiu d'aconseguir el m\u00e0xim d'audi\u00e8ncia televisiva i augmentar la quota de pantalla per a obtenir el m\u00e0xim de beneficis econ\u00f2mics, en detriment de la qualitat i de qualsevol funci\u00f3, servei o benefici social. Es caracteritza per provocar la incitaci\u00f3, la morbositat, l'esc\u00e0ndol de l'opini\u00f3 p\u00fablica i una tend\u00e8ncia exagerada i impactant a l'hora de difondre les informacions o situacions que s'esdevenen. Fomenta l'atracci\u00f3 cap a all\u00f2 desagradable, el sensacionalisme i l'esc\u00e0ndol com a estrat\u00e8gies d'atracci\u00f3 de l'audi\u00e8ncia.\nLa teleporqueria pot quedar definida pels assumptes que aborda, pels personatges que exhibeix i col\u00b7loca en primer pla i, sobretot, per l'enfocament distorsionat al que recorre per a tractar aquests assumptes i personatges. Segons el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, podr\u00edem definir la teleporqueria com el conjunt de programes en els quals conflueixen \"la vulneraci\u00f3 de drets fonamentals, la falta de consideraci\u00f3 cap als valors democr\u00e0tics o c\u00edvics, com per exemple, el menyspreu de la dignitat que tota persona mereix, el poc o cap respecte a la vida privada o a la intimitat de les persones o la utilitzaci\u00f3 d'un llenguatge cridaner, groller i imp\u00fadic. Tot aix\u00f2 es porta a terme amb la intenci\u00f3 de convertir en espectacle la vida de determinats personatges que, generalment, es presten a ser manipulats en canvi de la celebritat que els dona la televisi\u00f3 o a canvi de contraprestacions econ\u00f2miques\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Indiaca \u00e9s un joc de moviment i la pilota amb qu\u00e8 s'hi juga. El joc t\u00e9 les seves arrels a Sud-am\u00e8rica. L'Indiaca \u00e9s un tipus de joc d'equip que com el voleibol o el b\u00e0dminton que es juga amb una xarxa que divideix el camp. Es juga amb un estri anomenat Indiaca com el mateix joc i que es colpeja amb la m\u00e0. El joc s'ha anat popularitzant cada cop m\u00e9s a Alemanya. \u00c9s un joc per\u00f2 tamb\u00e9 s'ha organitzat com a esport. Aquest est\u00e0 dividit a Alemanya en tres federacions: la CVJM, la Eichenkreuz i la Deutschen Turnerbund (DTB).\nEl 26 de maig de 2000 es va fundar a Berl\u00edn la federaci\u00f3 mundial anomenada International Indiaca Association (IIA). Aquesta associaci\u00f3 s'ha proposat els objectius de celebrar tornejos internacionals aix\u00ed com uniformar les diferents formes del joc. Hi ha federacions importants a Alemanya i al Jap\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 formen part de la federaci\u00f3 Su\u00efssa, Est\u00f2nia, Eslov\u00e0quia, Brasil i Luxemburg. A Alemanya est\u00e0 representada la IIA a trav\u00e9s de la DTB. L'agost del 2001 es va celebrar a Est\u00f2nia el primer mundial d'Indiaca i el 2006 el segon.\nSe suposa que el joc prov\u00e9 dels nadius sud-americans. All\u00e0 existeix el joc des de fa uns cent anys com a esport. El 1936, el professor d'esport Karlhaus Krohn va observar aquest joc als joves de Copacabana i el port\u00e0 a Alemanya. Heinz Karl Kraus va aconseguir organitzar for\u00e7a associacions i unir-les en la Deutschen Turnerbund (DTB).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un nombre de Dudeney \u00e9s un nombre enter que \u00e9s un cub perfecte, de manera que la suma dels seus d\u00edgits dona com a resultat l'arrel c\u00fabica del nombre. El nom deriva de Henry Dudeney, qui va observar l'exist\u00e8ncia d'aquests n\u00fameros en un dels seus trencaclosques, Root Extraction, en qu\u00e8 un professor jubilat de Colney Hatch postula aix\u00f2 com a m\u00e8tode general per a l'extracci\u00f3 de l'arrel.\nHi ha molt pocs nombres de Dudeney:\n\n1 = 1 x 1 x 1; 1 = 1\n512 = 8 x 8 x 8; 8 = 5 + 1 + 2\n4913 = 17 x 17 x 17; 17 = 4 + 9 + 1 + 3\n5832 = 18 x 18 x 18; 18 = 5 + 8 + 3 + 2\n17576 = 26 x 26 x 26; 26 = 1 + 7 + 5 + 7 + 6\n19683 = 27 x 27 x 27; 27 = 1 + 9 + 6 + 8 + 3", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La resoluci\u00f3 de pantalla o definici\u00f3 de pantalla \u00e9s la capacitat que t\u00e9 un sistema visual de comunicacions (com la televisi\u00f3) per mostrar la m\u00e0xima freq\u00fc\u00e8ncia espacial (nombre de cicles per unitat de longitud donada una direcci\u00f3). Se sol parlar de resoluci\u00f3 horitzontal (nombre de l\u00ednies verticals) i resoluci\u00f3 vertical (nombre de l\u00ednies horitzontals).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un dest\u00ed tur\u00edstic o destinaci\u00f3 tur\u00edstica \u00e9s una zona o \u00e0rea geogr\u00e0fica situada en un lloc lluny\u00e0 i que \u00e9s visitada pel turista, que compta amb l\u00edmits de naturalesa f\u00edsica, de context pol\u00edtic i de percepci\u00f3 per part del mercat. Des del punt de vista empresarial, tant estrat\u00e8gic com organitzatiu, el per\u00edmetre de la destinaci\u00f3 ho constitueixen les relacions que s'edifiquen entre el conjunt d'unitats productives que participen en l'activitat tur\u00edstica.D'altra banda, Balagu\u00e9 i Brualla, consideren el dest\u00ed tur\u00edstic com la formalitzaci\u00f3 d'aquells nous espais geof\u00edsics d'inter\u00e8s o d'aquells altres que volen plantejar-se una reconsideraci\u00f3 de la seva valoraci\u00f3 cap a par\u00e0metres tur\u00edstics possibles per a la potenciaci\u00f3 de les seves estructures actuals. Amb el pas del temps, la majoria dels autors han adoptat una definici\u00f3 diferent que parteix d'una orientaci\u00f3 espacial, per\u00f2 se centren en una orientaci\u00f3 concreta cap al consumidor o turista.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La ind\u00fastria de pesca del Marroc \u00e9s la principal font de divises, que representa el 56% de les exportacions agr\u00edcoles i el 16% de les exportacions totals. Durant molt temps, la ind\u00fastria ha estat un pilar econ\u00f2mic del pa\u00eds. El Regne \u00e9s considerat el mercat pesquer m\u00e9s gran de l'\u00c0frica, amb una pesca total estimada d'1,084,638 tones el 2001.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "En els esports un amortidor \u00e9s l'equip de protecci\u00f3 utilitzat pels atletes i que t\u00e9 la finalitat d'ajudar a resistir un impacte, ja que aquest podria arribar a ser mortal en alguns casos, ja sigui un cop per un cop de puny o per una puntada, o un impacte resultant d'una caiguda, o potser un xoc ocasionat per un objecte que ha estat llan\u00e7at.\n Amortiment pr\u00e0cticament significa rebre, absorbir i mitigar una for\u00e7a tal, ja sigui perqu\u00e8 s'ha dispersat o perqu\u00e8 l'energia s'ha transformat de manera que la for\u00e7a inicial s'hagi minoritzat. Entre millor sigui l'amortiment de la for\u00e7a inicial, menor ser\u00e0 la for\u00e7a rebuda sobre el punt final.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El turisme \u00e9s el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fen\u00f2mens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o b\u00e9 en grup, a nivell de despla\u00e7aments i perman\u00e8ncia (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva resid\u00e8ncia i entorn habitual; segons l'Organitzaci\u00f3 Mundial del Turisme (OMT), la duraci\u00f3 \u00e9s per un per\u00edode de temps inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc. Si no es realitza pernoctaci\u00f3, es consideren \u00abexcursions\u00bb. Turistes i excursionistes formen el total de \u00abvisitants\u00bb. Tant els turistes com els excursionistes s\u00f3n visitants, per\u00f2 en el primer cas es realitza una pernoctaci\u00f3, mentre que en el segon cas l'estada \u00e9s inferior a un dia.El turisme pot ser dom\u00e8stic, tamb\u00e9 anomenat nacional (turistes dins del seu propi pa\u00eds de resid\u00e8ncia) o internacional. Aquest \u00faltim serveix com a font d'ingressos important en molts pa\u00efsos i regions, l'economia dels quals es basa en gran part en el turisme. El 2015 hi va haver 1.187 milions de despla\u00e7aments tur\u00edstics internacionals, sent els pa\u00efsos m\u00e9s visitats Fran\u00e7a (84 milions de turistes), Estats Units (77 milions), Espanya (68 milions), Xina (56 milions) i It\u00e0lia.\n\n", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pesca d'arrossegament pel\u00e0gica o pesca d'arrossegament a profunditat interm\u00e8dia \u00e9s la pesca d'arrossegament que es duu a terme a una profunditat interm\u00e8dia a la columna d'aigua. Contrasta amb la pesca d'arrossegament b\u00e8ntica. En la pesca d'arrossegament pel\u00e0gica, una xarxa amb forma de con pot ser arrossegada per una sola nau i oberta per una porta d'arrossegament. Alternativament, pot ser arrossegada per dues naus (arrossegament en parella), que actuen com a dispositiu d'obertura.Serveix per atrapar animals pel\u00e0gics, com ara anxoves, gambes, tonyines i verats, mentre que la pesca d'arrossegament b\u00e8ntica captura peixos demersals i animals semipel\u00e0gics, com ara bacallans, s\u00edpies, halibuts i seb\u00e0stids.\nLa pesca d'arrossegament pel\u00e0gica t\u00e9 un menor impacte sobre el fons mar\u00ed que la pesca d'arrossegament b\u00e8ntica.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un model televisiu \u00e9s la manera de transmetre informaci\u00f3 que els mitjans audiovisuals posseeixen. L'evoluci\u00f3 dels models televisius es basa en els canvis que han patit aquests models, influ\u00eft pels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics i pels canvis socials al llarg de la hist\u00f2ria.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed i museu bot\u00e0nic de Berl\u00edn-Dahlem al barri de Lichterfelde a Berl\u00edn, amb la seva superf\u00edcie de 43 hect\u00e0rees i una col\u00b7lecci\u00f3 d'unes 22.000 plantes, \u00e9s el m\u00e9s gran d'Alemanya. Pertany a la Universitat Lliure de Berl\u00edn. El jard\u00ed i el museu reben un mig mili\u00f3 de visitants per any. Encara que es troba a Lichterfelde, per raons hist\u00f2riques generalment es parla del \u00abJard\u00ed de Dalhem\u00bb que es va crear a l'antiga finca reial de Dalhem.Al darrere quart del segle XIX es van fer els primers plans per a un jard\u00ed bot\u00e0nic i arboretum a Berl\u00edn. El projecte va ser aprovat pel parlament de Pr\u00fassia el 26 de juny del 1897, per\u00f2 l'obra no va comen\u00e7ar fins a agost de 1899, sota la direcci\u00f3 d'Adolf Engler com a bot\u00e0nic i Alfred Koerner. Va ser estrenat el 13 d'abril del 1903.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una endevinalla o endevineta \u00e9s un misteri simple adre\u00e7at especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians, etc. Com que \u00e9s orientat a la mainada t\u00e9 un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida mots i tradicions. Durant l'endevinalla, ens donen pistes de l'objecte per tal que el puguem endevinar.\nLes endevinalles es presenten en diferents formats de metre i composici\u00f3, si b\u00e9 s\u00f3n molt comuns els versos octos\u00edl\u00b7labs, les estrofes de dos o quatre versos i les rimes assonants o consonants en tots els versos o, m\u00e9s habitualment, en versos alterns.\nLa pr\u00e0ctica de l'endevinalla \u00e9s documentada d'antic: en trobem exemples en escrits s\u00e0nscrits, la B\u00edblia, llegendes cl\u00e0ssiques... Entre les endevinalles de gran tradici\u00f3 trobem l'anomenada \"endevinalla de l'esfinx\" de la llegenda grega d'\u00c8dip:Quin \u00e9s l'animal que al mat\u00ed camina a quatre potes, durant el dia amb dos i a la nit amb tres?", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una showgirl \u00e9s una ballarina o int\u00e8rpret en un espectacle de teatre destinat a mostrar els atributs f\u00edsics de la int\u00e8rpret, en general per mitj\u00e0 de roba reveladora o fins i tot topless o nuesa. Showgirls s'associen sovint amb la m\u00fasica i la dansa.\n\nEl terme showgirl s'aplica a vegades a una model promocional empleada en fires i demostracions comercials.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'Addoku \u00e9s un joc japon\u00e8s i \u00e9s una combinaci\u00f3 del kakuro i el sudoku. L'objectiu \u00e9s omplir una graella com la del sudoku, de manera que a cada quadrat apareguin n\u00fameros de l'1 al 9 sense que es repeteixin horitzontalment, verticalment i dins de les caixes de 3x3. A m\u00e9s a m\u00e9s, cal que les xifres que estan en cel\u00b7les agrupades (per colors o per l\u00ednies discont\u00ednues) sumin la quantitat que apareix a una cantonada.\nAquest passatemps, a vegades conegut amb el nom de Killer Sudoku o Samunamupure, es practica des de mitjans dels anys 90. L'estrat\u00e8gia comen\u00e7a per a\u00efllar sumes que nom\u00e9s puguin tenir una combinaci\u00f3, de manera que apareguin algunes de les xifres i a partir d'aqu\u00ed resoldre per eliminaci\u00f3 el quadrat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "DVB-CI o Common Interface \u00e9s la normativa creada dins de l'est\u00e0ndard DVB, que defineix com ha de ser la innterconexi\u00f3 entre el receptor DVB o host i el m\u00f2dul d'acc\u00e9s condicionat o CAM. D'aquesta manera cada companyia emissora de continguts pot utilitzar un m\u00f2dul propi amb aplicacions d'acc\u00e9s condicionat diferents, aix\u00ed com el seu propi Common Scrambling Algorithm, seguint les directrius definides a l'especificaci\u00f3 DVB-CSA, permetent aix\u00ed una gran independ\u00e8ncia entre m\u00f2duls i una major protecci\u00f3 contra la pirateria, a m\u00e9s la capacitat d'oferir millors serveis personalitzats gr\u00e0cies a aquesta seguretat afegida.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "DTMB (Digital Terrestrial Multimedia Broadcast) \u00e9s l'est\u00e0ndard de Televisi\u00f3 Digital Terrestre per a terminals fixes i m\u00f2bils emprat a la Rep\u00fablica Popular Xina, Hong Kong i Macau. Tot i que inicialment aquest est\u00e0ndard va rebre el nom de DMB-T/H (Radiodifusi\u00f3 multim\u00e8dia digital-Terrestrial/Handheld), el nom oficial que es va escollir \u00e9s DTMB.\n\nSistemes de TDT. Els pa\u00efsos que utilitzen DTMB o DMB-T/H es mostren en color vermell.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El cub de butxaca (tamb\u00e9 conegut com a Minicub, Mini Rubik o Cub de gel) \u00e9s l'equivalent d'un cub de Rubik per\u00f2 de dimensions 2x2x2. Encara que mec\u00e0nicament \u00e9s m\u00e9s complex que el Cub de Rubik, la seva resoluci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s senzilla, donat que \u00e9s an\u00e0loga a reordenar \u00fanicament els v\u00e8rtexs d'un cub de Rubik est\u00e0ndard 3x3x3.\nEl m\u00e8tode de resoluci\u00f3 m\u00e9s com\u00fa per a principiants suposa avan\u00e7ar capa per capa, de manera semblant a como es fa en molts algoritmes per al cub de 3x3x3. Alguns m\u00e8todes populars entre cubistes \"de velocitat\" s\u00f3n els d'Ortega i Guimond, que orienten les dues capes (del cub de 2x2x2) separadament i despr\u00e9s permuten fins a ajuntar-ho tot.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "ITU 601 o CCIR 601 \u00e9s la primera normativa sobre la televisi\u00f3 digital, que s'encarrega del mostreig del senyal. Aquest est\u00e0ndard t\u00e8cnic va ser formalitzat per la Uni\u00f3 Internacional de Telecomunicacions (ITU) als anys 80. La norma recomana que sigui utilitzada com a base pels estudis de televisi\u00f3 a pa\u00efsos que utilitzin un sistema de 525 l\u00ednies (NTSC) y 625 l\u00ednies (PAL). El principal avantatge que suposa l'\u00fas de la normativa \u00e9s l'apropament global que permet el desenvolupament d'equips amb caracter\u00edstiques comunes, i per tant, un intercanvi internacional de tecnologies.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El terme ballaruga, balladora o balladura Val., ventureta o virolet designa dues menes de joguines que, tot i ser semblants, s\u00f3n molt diferents conceptualment.\n\nBallaruga joguina: la definici\u00f3 gen\u00e8rica indica una mena de baldufa petita, de forma indeterminada i sense cap posici\u00f3 preferent en estat de rep\u00f2s, que es fa girar amb dos dits. Actuant sobre una petita tija que sobresurt.\nBallaruga per jocs d'atzar: la definici\u00f3 particular fa refer\u00e8ncia a un petita baldufa que es fa girar amb dos dits, que disposa d'un cos de secci\u00f3 quadrada o poligonal que, quan s'atura, t\u00e9 posicions predeterminades de rep\u00f2s. Aquest cos del rotor acostuma a tenir cares marcades (tantes com els costats del pol\u00edgon de la secci\u00f3) amb lletres, signes o paraules. Aquestes marques poden ser usades per a jugar fitxes o diners. Segons regles predeterminades.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed bot\u00e0nic de Nova Brunsvic (en franc\u00e8s Jardin botanique du Nouveau-Brunswick) \u00e9s un jard\u00ed bot\u00e0nic a Edmundston, al nord-oest de Nova Brunsvic. S'est\u00e9n sobre una superf\u00edcie de set hect\u00e0rees i cont\u00e9 m\u00e9s de 80.000 plantes.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Apple TV \u00e9s un receptor digital multim\u00e8dia dissenyat, fabricat i distribu\u00eft per Apple. El reproductor est\u00e0 dissenyat per reproduir contingut multim\u00e8dia digital des de l'iTunes Store, YouTube, Netflix, etc; o d'un ordinador amb macOS o Windows amb iTunes en una televisi\u00f3 d'alta definici\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La guia electr\u00f2nica de programaci\u00f3 (en angl\u00e8s Electronic Programming Guide, EPG) \u00e9s un servei televisiu que informa manera r\u00e0pida i senzilla de tota la programaci\u00f3 d'un canal de televisi\u00f3 o de r\u00e0dio. El servei funciona nom\u00e9s en emissions digitals com la TDT i la r\u00e0dio digital DAB. Representa l'evoluci\u00f3 a l'era digital del tradicional servei de programaci\u00f3 que ens ofereix el teletext. En el cas de la r\u00e0dio, representa una novetat, ja que en la tecnologia m\u00e9s antiga, com ho era el RDS, no hi havia un servei que fes la mateixa funci\u00f3. Alguns camps t\u00edpics poden ser, referent al contingut, el t\u00edtol, data, dades PDC, g\u00e8nere, edat m\u00ednima, sinopsi, directe o diferit, copyright, subt\u00edtols de teletext, banda sonora, idioma original. Pel que fa a les caracter\u00edstiques de l'emissi\u00f3, es pot informar sobre canal, hores de comen\u00e7ament i acabament, PALplus, sistema d'encriptaci\u00f3, programa repetit, format del so, format televisiu i idioma.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Es diu que es produeix una coincid\u00e8ncia matem\u00e0tica quan dues expressions sense relaci\u00f3 directa mostren una gaireb\u00e9 igualtat que no t\u00e9 una explicaci\u00f3 te\u00f2rica aparent.\nPer exemple, hi ha una igualtat propera al nombre rod\u00f3 1000 entre pot\u00e8ncies de 2 i pot\u00e8ncies de 10:\n\n \n \n \n \n 2\n \n 10\n \n \n =\n 1024\n \u2248\n 1000\n =\n \n 10\n \n 3\n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle 2^{10}=1024\\approx 1000=10^{3}.}\n Algunes coincid\u00e8ncies matem\u00e0tiques s'utilitzen en enginyeria quan una expressi\u00f3 es pren com a aproximaci\u00f3 d'una altra.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "MediaHighway \u00e9s la plataforma de programari intermediari desenvolupada per Canal Plus per a tots els serveis interactius (Guia de Programaci\u00f3 Electr\u00f2nica - EPG, Pay Per View\u2026) accessibles mitjan\u00e7ant el Receptor Descodificador Integrat (IRD). Utilitzat per Canal+, Canal+ Num\u00e9rique, Canal Satellite Num\u00e9rique i Premiere Digital, entre d'altres.\nAdquirida a Thomson per NDS, un dels principals prove\u00efdors de solucions tecnol\u00f2giques per a televisi\u00f3 de pagament, al desembre del 2003, s'estima la seva incorporaci\u00f3 en al voltant de 38 milions de Set-Top Boxes (STB/Receptor de televisi\u00f3) en tot el m\u00f3n. MediaHigway cobreix aix\u00ed tots els tipus de plataformes de TV digital: cable, sat\u00e8l\u00b7lit, de banda ampla i digital terrestre.\nL'\u00fas de la plataforma MediaHigway ofereix diversos avantatges respecte als seus competidors (com el MHP):\n\nMediaHigway est\u00e0 integrat ja en centenars de models de STB de m\u00e9s de 30 desenvolupadors l\u00edders en el mercat.\nServeis i aplicacions avan\u00e7ades: incloent VoIP, internet de banda ampla, etc.\nSimplifica el desenvolupament amb eines est\u00e0ndards de la ind\u00fastria: incloent MHP, OCAP, l'HTML, i Java. Aix\u00f2 permet un creixement de la TV interactiva m\u00e9s r\u00e0pid.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El desembre de 1996, les Nacions Unides van proclamar el 21 de novembre el Dia Mundial de la Televisi\u00f3, que se celebra cada any, en commemoraci\u00f3 de la data en qu\u00e8 es va celebrar el primer F\u00f2rum Mundial de la Televisi\u00f3 el 1996.L'oposici\u00f3 a aquesta declaraci\u00f3 es va concretar en 11 abstencions a votar la resoluci\u00f3; en expressar la seva oposici\u00f3, la delegaci\u00f3 d' Alemanya va dir:\n\nL'ONU reconeix que la televisi\u00f3 es pot utilitzar per educar a moltes persones sobre el m\u00f3n, els seus problemes i hist\u00f2ries reals que passen al planeta. La televisi\u00f3 \u00e9s una de les formes m\u00e9s influents de mitjans de comunicaci\u00f3 i difusi\u00f3 d'informaci\u00f3. S'utilitza per difondre la llibertat d'expressi\u00f3 i per augmentar la diversitat cultural. L'ONU es va adonar que la televisi\u00f3 tenia un paper important en la presentaci\u00f3 de problemes globals que afectaven les persones i que calia abordar-ho.\nEl 17 de desembre de 1996, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 21 de novembre el Dia Mundial de la Televisi\u00f3 per commemorar la data en qu\u00e8 es va celebrar el primer F\u00f2rum Mundial de la Televisi\u00f3 a principis d'aquest any. L'ONU va convidar tots els estats membres a observar el dia fomentant els intercanvis mundials de programes de televisi\u00f3 centrats, entre altres coses, en q\u00fcestions com la pau, la seguretat, el desenvolupament econ\u00f2mic i social i les millores del canvi cultural.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Rock Fm \u00e9s una emissora de r\u00e0dio espanyola especialitzada en m\u00fasica rock. Va emetre per primera vegada el 4 d'octubre de 2004 i es va anomenar Rock & Gol. Inicialment els temes dels programes estaven relacionats amb el m\u00f3n de l'esport i el rock, per\u00f2 el 2011 va passar a anomenar-se Rock FM i va modificar el format que havia tingut fins aleshores.\nRock Fm estableix blocs d'una hora de m\u00fasica sense talls publicitaris durant la radiof\u00f3rmula i s'intercalen 6 minuts de publicitat entre cada bloc.\nAquesta emissora forma part del grup Radio Popular, m\u00e9s conegut amb el nom de Grupo COPE, juntament amb altres emissores radiof\u00f2niques i cadenes televisives, entre elles: r\u00e0dio COPE, Cadena 100 i MegaStar FM.\nRock FM \u00e9s la cinquena emissora de r\u00e0dio tem\u00e0tica m\u00e9s escoltada a Espanya, concretament t\u00e9 1.162.000 radiooients, segons l'EGM de 2018. \u00c9s possible sintonitzar l'emissora a r\u00e0dio FM, TDT, internet i en aplicacions per a m\u00f2bils.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'ham \u00e9s un instrument per a la pesca dels peixos ja sigui clavant-lo a la seva boca com, m\u00e9s rarament, punxant el cos del peix. Els hams han estat emprats durant segles pels pescadors per capturar peixos d'aigua dol\u00e7a o salada. El 2005, l'ham de pescar va ser escollit per Forbes com una de les 20 eines principals en la hist\u00f2ria de la humanitat. Els hams normalment estan units a algun tipus de fil de pescar o a unes estructures per atraure l'animal coneguda com cimbell (els m\u00e9s coneguts es diuen cullereta i mosca) En el cas de la pesca amb palangre hi ha una gran quantitat d'hams inferits (units) a uns llargs cordills de pescar (que s'anomena baga). Hi ha gran varietat d'hams que s'adapten al prop\u00f2sit i la intenci\u00f3 dels pescadors. Els hams estan dissenyats per suportar diversos tipus d'esquers naturals o artificials; que imiten les preses del peix que es vol pescar.\nEls hams actuals estan fets ja sia d'acer amb alt contingut de carboni, acer amb aliatge amb vanadi o acer inoxidable depenent de l'aplicaci\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una lesi\u00f3 esportiva \u00e9s un tipus de malaltia lligada a la pr\u00e0ctica d'un esport. Normalment manifestades en alteracions dels ossos, articulacions, m\u00fasculs i tendons que es produeixen durant la pr\u00e0ctica d'activitats f\u00edsiques i es troben relacionades amb l'esport.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'univers DC engloba tots els t\u00edtols publicats per DC Comics, \u00e9s l'univers de ficci\u00f3 en qu\u00e8 tots els personatges de l'editorial conviuen entre si. A\u00e7\u00f2 ajuda a donar-li coher\u00e8ncia i sentit de la continu\u00eftat a les hist\u00f2ries. L'Univers DC (DCU) \u00e9s l'univers compartit fictici on tenen lloc la majoria d'hist\u00f2ries dels t\u00edtols de c\u00f2mics nord-americans publicats per DC Comics. Superherois de DC com Superman, Batman, Wonder Woman, Martian Manhunter, The Flash, Green Lantern, Aquaman i Booster Gold s\u00f3n d'aquest univers i tamb\u00e9 hi ha supervillans coneguts com; Lex Luthor, el Joker,Brainiac, Gorilla Grodd , Sinestro, Deathstroke, Cheetah i Darkseid. En context, el terme \"Univers DC\" sol referir-se a la continu\u00eftat principal de CC.\nEl terme \"DC Multiverse\" fa refer\u00e8ncia a la col\u00b7lecci\u00f3 de totes les continu\u00eftats de les publicacions de DC Comics. Dins del Multivers, l'univers principal DC ha tingut molts noms, per\u00f2 en els darrers anys s'ha anomenat \"Terra Primera\" (no s'ha de confondre amb \"Earth Prime\") o \"Terra 0\".\nEl principal univers DC, aix\u00ed com les realitats alternatives relacionades amb ell, van comen\u00e7ar com el primer univers compartit en c\u00f2mics i es van adaptar r\u00e0pidament a altres suports com s\u00e8ries de cinema o drames de r\u00e0dio. En les d\u00e8cades posteriors, la continu\u00eftat entre tots aquests mitjans es va fer cada vegada m\u00e9s complexa amb certes trames i esdeveniments dissenyats per simplificar o racionalitzar els aspectes m\u00e9s confusos de la hist\u00f2ria dels personatges.\nDes de fa uns anys, DC s'ha estat promocionant com a \"The Original Universe\" (l'univers original) perqu\u00e8 en els seus primers anys (quan era coneguda com a National Publications) van publicar el n\u00famero u d'Action C\u00f2mics, revista on va apar\u00e9ixer Superman, i va donar origen al g\u00e8nere de superherois dins del camp del c\u00f2mic. Altres editorials que publiquen superherois han creat universos semblants (com l'univers Marvel).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una fantasia \u00e9s un espectacle eq\u00fcestre tradicional on se simula un assalt militar, que principalment es fa al Magrib, on tamb\u00e9 es coneixen com a \u00abjocs de la p\u00f3lvora\u00bb o \u00abjocs dels cavalls\u00bb.\n\u00c9s una pr\u00e0ctica molt antiga, que acostuma a prendre la forma d'esdeveniments eq\u00fcestres durant els quals els cavallers, armats amb fusells de p\u00f3lvora negra i muntant cavalls molt ornamentats, simulen una c\u00e0rrega de cavallaria que avan\u00e7a per un cam\u00ed a la mateixa velocitat, i finalment disparen al cel. Segons la regi\u00f3 on es fa, pot fer-se amb dromedaris o a peu.\nL'espectacle \u00e9s d'origen amazic i es remunta al segle xiii, inicialment a L\u00edbia. A finals del segle xviii, es coneix formalment gr\u00e0cies a testimonis de viatgers al Magrib, i pren el nom de fantasia, a partir de 1832, gr\u00e0cies a Eug\u00e8ne Delacroix i les seves pintures. Es convertir\u00e0 en un dels temps destacats dels pintors orientalistes m\u00e9s il\u00b7lustres, com Eug\u00e8ne Fromentin o Mari\u00e0 Fortuny.\nLa fantasia acompanya les celebracions m\u00e9s importants (casaments, naixements, festes religioses, etc.), fins i tot si l'aspecte tur\u00edstic preval en l'actualitat", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El plan\u00e7\u00f3 \u00e9s un joc d'estrat\u00e8gia matem\u00e0tic per a dos jugadors o m\u00e9s. \u00c9s molt simple, ja que per a jugar-hi nom\u00e9s es necessita un full de paper i un llapis.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El teatre amateur \u00e9s el teatre fet amb actors no professionals. \u00c9s una disciplina que ha trobat terreny f\u00e8rtil en el teixit associatiu catal\u00e0. Moltes companyies de teatre d'afeccionats o amateurs dediquen hores i hores a preparar produccions i muntatges. De grups i companyies, n'hi ha una gran diversitat i conreen tota mena d'estils. Musicals, com\u00e8dia, drama, mon\u00f2legs, varietats, sarsuela, \u00f2pera, etc.: res no s'escapa del treball d'aquests col\u00b7lectius, que s'esforcen dia a dia, disciplinadament, a al\u00e7ar el tel\u00f3 i oferir al p\u00fablic el fruit de la seva dedicaci\u00f3, molt sovint per fer tan sols una representaci\u00f3.\n\nCada vegada m\u00e9s, el teatre amateur ofereix propostes arriscades i de qualitat, tant cl\u00e0ssiques com contempor\u00e0nies. \u00c9s innegable el m\u00e8rit d'aquests grups, que fan el paper d'aut\u00e8ntiques escoles d'art dram\u00e0tic i que han acabat nodrint el teatre catal\u00e0 de bons professionals quan l'acc\u00e9s a les formacions en aquest camp eren m\u00e9s complexes. A part les representacions en els entorns propis, els grups participen i organitzen mostres i concursos, alguns de molta anomenada i tradici\u00f3. L'organitzaci\u00f3 d'aquests col\u00b7lectius se sol encabir en entitats sense \u00e0nim de lucre. Pot ser el mateix grup o una secci\u00f3 d'una entitat m\u00e9s \u00e0mplia, com ara ateneus, casals, centres c\u00edvics, etc. Tamb\u00e9, des de l'any 1985, disposen de la Federaci\u00f3 de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc de saltar a (la) corda, \u00e9s una activitat practicada com a joc infantil i com a exercici f\u00edsic (especialment com a entrenament per a alguns esports, com la boxa, tennis o el culturisme). L'\u00fas de les cordes per saltar ha estat tradicionalment un dels jocs favorits dels nens. Els exercicis amb corda se solen utilitzar com a escalfament esportiu previ a altres exercicis, i resulten un entrenament ideal per als esports que requereixen vigor, coordinaci\u00f3 i ritme. El salt amb corda endureix i renova la textura dels m\u00fasculs, i es considera adequat per al cor i els pulmons. Un dels aparells de la gimn\u00e0stica r\u00edtmica \u00e9s la \"corda\", que fins a cert punt \u00e9s similar a la corda infantil o d'entrenament, per\u00f2 s'empra amb criteris totalment diferents.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'exploraci\u00f3 progressiva \u00e9s el m\u00e8tode d'exploraci\u00f3 seq\u00fcencial de les l\u00ednies d'una imatge de televisi\u00f3, un escombratge successiu d'una l\u00ednia despr\u00e9s de l'altre que realitzen els aparells de televisi\u00f3 per solucionar els dos grans defectes de la TV PAL entrella\u00e7ada, el parpelleig i la baixa resoluci\u00f3. L'exploraci\u00f3 progressiva s'usa de manera universal en pantalles d'ordinador en la d\u00e8cada de 2000.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El format 16:9 o 1.77:1 (16 d'amplada i 9 d'al\u00e7ada) \u00e9s la forma de visualitzaci\u00f3 de televisors i pantalles panor\u00e0mics (inclosos els alta definici\u00f3) i significa que per cada 16 unitats en horitzontal tindrem 9 unitats en vertical. \u00c9s un format de la relaci\u00f3 d'aspecte, que consisteix en la relaci\u00f3 de proporci\u00f3 de l'amplada per l'al\u00e7ada d'una pantalla i es calcula dividint l'amplada per l'al\u00e7ada de la imatge visible en la pantalla.\nAquest format, davant del tradicional 4:3, s'aproxima millor al camp de visi\u00f3 hum\u00e0, \u00e9s a dir, permet captar m\u00e9s informaci\u00f3 de la realitat i aix\u00ed augmentar la sensaci\u00f3 d'integrar-se a l'escenal.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Aquest article \u00e9s sobre el sistema de puntuaci\u00f3. Per a uns altres significats, vegeu joc (desambiguaci\u00f3).Joc (set en angl\u00e8s) s'utilitza en el sistema de puntuacio de molts esports (per exemple, tennis o voleibol). Un joc es guanya amb un determinat nombre de punts, i el guanyador del partit \u00e9s el que aconsegueix un cert nombre de jocs (t\u00edpicament dos o tres).\nAltres jocs, com els de cartes, anomenen joc a un torn o moment parcial del joc complet que serveix per a comptabilitzar els punts per a cada jugador.\nViccionari", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Giovanni Battista Lulli, Jean Baptiste Lully (Flor\u00e8ncia, 28 de novembre de 1632 - Par\u00eds, 22 de mar\u00e7 de 1687), va ser un ballar\u00ed, core\u00f2graf i compositor franc\u00e8s d'origen itali\u00e0, que va crear la trag\u00e8dia-ballet, un g\u00e8nere teatral amb un pr\u00f2leg al qual es canta la grandesa del rei, i la com\u00e8dia-ballet, una mena de dansa-teatre que componia amb el dramaturg Moli\u00e8re per a divertir al rei i la cort. Algunes de les seves \u00f2peres apareixen als reculls de Raoul-Auger Feuillet, amb la notaci\u00f3 coreogr\u00e0fica del Chor\u00e9graphie, ou l'art de d\u00e9crire la danse. Tamb\u00e9 va ser Sobreintendent de la M\u00fasica de Llu\u00eds XIV de Fran\u00e7a.Pels seus dots com a m\u00fasic i com a organitzador, aix\u00ed com de cortes\u00e0 i intrigant, Lully va dominar tota la vida musical a Fran\u00e7a a l'\u00e8poca del Rei Sol. Va ser l'origen de moltes formes musicals, que b\u00e9 va organitzar o concebre: la trag\u00e8dia l\u00edrica, el gran motet, l'obertura a la francesa, etc. La seua influ\u00e8ncia sobre la m\u00fasica europea de l'\u00e8poca va ser gran, i nombrosos compositors entre els m\u00e9s grans (Henry Purcell, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach, Jean-Philippe Rameau) li s\u00f3n deutors d'una o altra manera.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Club Med, antigament Club M\u00e9diterran\u00e9e des de la seva creaci\u00f3 com a associaci\u00f3, \u00e9s una empresa francesa, creada el 1950 pel belga G\u00e9rard Blitz. Es dedica a la comercialitzaci\u00f3 d'estades als seus resorts o villages de vacances d'arreu del m\u00f3n. Des de 2015, Club Med pertany al conglomerat xin\u00e8s Fosun International.\nAls seus inicis comercialitzava a Fran\u00e7a estades vacacionals a resorts d'arreu del m\u00f3n. L'\u00e8xit de l'empresa a Fran\u00e7a durant els anys 1960 va fer que es convert\u00eds en un s\u00edmbol d'aquells anys, moment en qu\u00e8 Fran\u00e7a vivia un creixement econ\u00f2mic important, batejat com Trente Glorieuses, que contribu\u00ed a l'establiment de l'estat del benestar, amb les primeres vacances pagades. L'empresa simbolitza per als francesos la represa despr\u00e9s de la dram\u00e0tica Segona Guerra Mundial, l'entrada a una nova etapa de convulsions per al pa\u00eds: cultura de masses, establiment de la Cinquena Rep\u00fablica Francesa, establiment de l'estat del benestar, etc..\nEl primer resort de l'empresa es va construir a Espanya (a Alc\u00fadia, Mallorca), al qual en seguiren altres a It\u00e0lia, Gr\u00e8cia i Su\u00efssa. El reclam principal de l'empresa era una estada de vacances on es podia gaudir de la natura i practicar esports amb \"preus tot incl\u00f2s\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El zapping time (tamb\u00e9 conegut com a zap time) \u00e9s el temps que transcorre entre que l'usuari prem un bot\u00f3 del comandament per canviar de canal, i la imatge del nou canal \u00e9s mostrat correctament a la pantalla del televisor, juntament amb l'\u00e0udio que li correspont.\nAquest efecte est\u00e0 present en tots els sistemes de televisi\u00f3, per\u00f2 cal fer-hi especial \u00e8mfasi en la televisi\u00f3 digital en general, i la IPTV en particular, on els seus efectes poden ser m\u00e9s notables i afectar a la qualitat de l'experi\u00e8ncia visual (QoE).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El turisme a Egipte \u00e9s una de les principals fonts d'ingressos de l'economia nacional; al punt m\u00e9s alt el 2010, el sector va emprar prop del 12% de la for\u00e7a laboral de tot el pa\u00eds, atenent 14,7 milions de visitants i proporcionant una facturaci\u00f3 de 12.500 milions de d\u00f2lars, a m\u00e9s a m\u00e9s de contribuir a m\u00e9s de l'11% del producte interior brut i al 14.4% de tots els ingressos en moneda estrangera.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Tremall (tresmall, armallada, armellada, saltada, trasmall, trema) \u00e9s un ormeig de pesca format per tres xarxes superposades, una de petita al mig i dues altres de malla m\u00e9s ampla, unides per les vores, que es cala en ziga-zaga (Termcat).\n\u00c9s un instrument t\u00edpicament de fons. Les peces exteriors s\u00f3n d'uns 60 m i la central d'uns 100 m i l'al\u00e7ada d'uns 2 m, 4 la central, encara que poden muntar-se tremalls de major altura, fins a uns 8 m. La malla central, m\u00e9s espessa, t\u00e9 una llum d'uns 20 a 30 mm, sent de 15 a 20 cm en els laterals. Antigament es teixien els tremalls amb cot\u00f3, tot i que actualment s\u00f3n de nil\u00f3, igual que les ralingues. Es munten 60-70 flotadors per pe\u00e7a i ploms de 6 a 7 kg per pe\u00e7a.\nLa pesca amb tremall es basa en el fet que els peixos en els seus despla\u00e7aments no perceben la xarxa amb la que a l'ensopegar amb ella empenyen el drap atape\u00eft formant bosses de les que ja no poden sortir. Amb el tremall es pesquen diverses esp\u00e8cies de fons com els esp\u00e0rids (pagells, daurada, sards, molls i llobarros. Tamb\u00e9 els llagost\u00edns se solen pescar amb aquest ormeig encara que en aquest cas de dia i sense entintar (cot\u00f3) o de fibra sint\u00e8tica de tons clars. Depenent de l'esp\u00e8cie que es pret\u00e9n capturar el tremall presenta lleugeres variacions que a vegades donen lloc a noms particulars. Tant a Espanya com entre altres grans pesqueres internacionals \u00e9s l'art de major \u00fas entre les arts costaneres artesanals.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Ministry of Sound (MoS) \u00e9s un dels clubs nocturns m\u00e9s famosos del m\u00f3n dedicats a la m\u00fasica electr\u00f2nica. Recentment ha aconseguit el sis\u00e8 lloc en la llista dels 100 clubs m\u00e9s importants del m\u00f3n.\nMinistry of Sound va ser fundat per James Palumbo, Humphrey Waterhouse i el DJ Justin Berkmann l'1 de septembre del 1991, per\u00f2 no va obrir oficialment fins al 21 d'aquell mateix mes. Encara \u00e9s majorit\u00e0riament controlat per Jamie Palumbo, fill de Lord Peter Palumbo. Des de la seva obertura, el MoS, com a marca, s'ha est\u00e8s a una gran quantitat d'\u00e0rees. Els premis van posar a Palumbo a la llista del Sunday Times de les persones m\u00e9s riques del 2004, amb una fortuna estimada de 154 milions \u20ac.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La correcci\u00f3 gamma \u00e9s un tipus de correcci\u00f3 de senyal d'imatge que s'aplica tot introduint artificialment una distorsi\u00f3 oposada per equilibrar la no linealitat del receptor (un dispositiu de projecci\u00f3), ja que aquests no reprodueixen linealment cada color del senyal RGB.La correcci\u00f3 gamma controla tot el rang de lumin\u00e0ncia de cada imatge. Les imatges que no estiguin correctament corregides es veuran m\u00e9s fosques o m\u00e9s clares. Variant el valor de gamma el que fem \u00e9s variar les relacions dels colors vermell, verd i blau.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Enregistrador personal de v\u00eddeo (PVR) \u00e9s el terme gen\u00e8ric utilitzat per descriure un dispositiu interactiu de gravaci\u00f3 de televisi\u00f3 en format digital. Es podria considerar un Set-top box m\u00e9s sofisticat i capacitat de gravaci\u00f3. Un PVR es compon, per una part, del maquinari que consisteix principalment en un disc dur del de gran capacitat, un processador i els busos de comunicaci\u00f3; i per l'altra del programari, que proporciona diverses funcionalitats per al tractament de les seq\u00fc\u00e8ncies de v\u00eddeo rebudes, acc\u00e9s a guies de programaci\u00f3 i cerca avan\u00e7ada de continguts.\nEl PVR neix gr\u00e0cies al nou format digital de la televisi\u00f3, aquest fet permet emmagatzemar la informaci\u00f3 i manipular-la posteriorment amb un processador. D'aquesta manera es podria classificar al PVR com un ordinador especialitzat en el tractament d'imatges digitals. Aix\u00ed el PVR s'ha diferenciat del seu predecessor anal\u00f2gic el VCR (V\u00eddeo Cassette Recording) en el qual tan sols es podien emmagatzemar imatges de forma passiva, amb la possibilitat de rebobinar-les cap endavant o cap enrere, i per descomptat aturar-les.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Una carta d'ajust \u00e9s un senyal de prova de televisi\u00f3, t\u00edpicament em\u00e8s de vegades quan el transmissor \u00e9s actiu per\u00f2 cap programa no s'est\u00e0 emetent (sovint a posada en marxa i fi de l'emissi\u00f3). Utilitzades ja des de l'inici de la televisi\u00f3, les cartes d'ajust eren cartes originalment f\u00edsiques a qu\u00e8 s'apuntava amb un c\u00e0mera de televisi\u00f3, i tals cartes sovint s'utilitzen tanmateix per a calibratge, alineaci\u00f3, i acarament de c\u00e0meres i gravadors. Les cartes d'ajust s\u00f3n avui dia generades per ordinadors, que no depenen de la configuraci\u00f3 correcta de (i pres\u00e8ncia de) una c\u00e0mera. Les cartes digitalment generades permeten als venedors, als espectadors i a les emissores de televisi\u00f3 ajustar el seu equip per a una funcionalitat \u00f2ptima.\nLa carta d'ajust normalment t\u00e9 un conjunt de dibuixos d'alineaci\u00f3 per permetre c\u00e0meres de televisi\u00f3 i receptors per ser ajustats mostrar la imatge correctament. La majoria de les cartes d'ajust modernes inclouen un conjunt de barres de color calibrades d'una intensitat crom\u00e0tica que permet ser precisament ajustat entre generacions d'alimentacions de cinta de v\u00eddeo o xarxa. Les barres SMPTE i altres cartes d'ajust inclouen barres en blanc negre, un complet anal\u00f2gic, i un \"sub-black\", o \"blacker-than-black\", que representa permissible a emissions de NTSC el voltatge de transmissi\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncia baixa m\u00e9s baix. Entre els bars de color i ajustatge propi de controls de brillantor i contrast als l\u00edmits de percepci\u00f3 de la primera barra negra, un receptor anal\u00f2gic (o un altre equip com VTRs) es pot ajustar per proporcionar alta fidelitat.\nLes cartes d'ajust tamb\u00e9 t\u00edpicament s'emeten amb un fons de m\u00fasica composta de manera especial (per evitar haver de pagar quotes d'autoritzaci\u00f3 per composicions existents), un to, o la radiodifusi\u00f3 retransmesa d'una emissora de r\u00e0dio tinguda pel mateix radioemissor.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La pliometria \u00e9s un sistema d'entrenament que es basa en l'execuci\u00f3 de salts que produeixen un cicle d'estirament-escur\u00e7ament en el m\u00fascul, la qual cosa \u00e9s deguda a l'activaci\u00f3 del reflex miot\u00e0tic i tamb\u00e9 de la reutilitzaci\u00f3 de l'energia el\u00e0stica, producte de l'estirament realitzat.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un pogo stick o pal pogo \u00e9s un dispositiu per saltar del terra en una posici\u00f3 dreta, a trav\u00e9s de l'ajut d'una molla, o altres tecnologies noves, sovint utilitzat com a joguina, equipament d'exercici o instrument d'esports extrems. Va ser usat evolucionant a un esport extrem anomenat extrem pogo o \"Xpogo\".\nLa construcci\u00f3 tradicional consisteix a dues peces cil\u00edndriques de material resistent, com ara aliatges d'acer. De les dues peces, hi ha una que \u00e9s buida en la seva secci\u00f3. Normalment el cilindre buit \u00e9s el superior, on hi ha un m\u00e0nec per subjectar l'estri. A dintre del cilindre buit hi ha un cilindre mass\u00eds. Aquest segon cilindre encaixa a l'interior de manera que pot pujar i baixar. El moviment lliure \u00e9s limitat per una potent molla que uneix els dos cilindres. A la part inferior del cilindre buit hi ha uns reposapeus.\nEl saltador col\u00b7loca els seus peus en els suports mentre va flexionant els genolls i acompanyant el m\u00e0nec amb els canells. La intensitat de l'esfor\u00e7 muscular afegeix o resta energia en la molla. Quan la molla \u00e9s a compressi\u00f3 plena, l'usuari \u00e9s elevat per l'extensi\u00f3 de la molla, el qual \u00e9s llan\u00e7at cap amunt a l'aire. Aquest proc\u00e9s \u00e9s repetit per mantenir un bot peri\u00f2dic.\nEl pogo saltar\u00ed pot ser dirigit per despla\u00e7ament del propi pes des de la l\u00ednia central de l'eina en la direcci\u00f3 horitzontal desitjada produint aix\u00ed locomoci\u00f3 horitzontal.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "CSI: Crime Scene Investigation \u00e9s una s\u00e8rie televisiva de ficci\u00f3 estatunidenca transmesa per primera vegada el 6 d'octubre del 2000 als Estats Units per la cadena CBS. Va ser creada per Anthony E. Zuiker i est\u00e0 produ\u00efda per Jerry Bruckheimer.\nLa s\u00e8rie se centra al voltant d'un grup de cient\u00edfics forenses que treballen a Las Vegas (Nevada), investigant els crims que hi succeeixen. L'original f\u00f3rmula de la s\u00e8rie i el seu \u00e8xit van suscitar dues s\u00e8ries derivades, CSI: Miami (2002) i CSI: NY (2004), al voltant dels equips de cient\u00edfics forenses d'aquestes ciutats, per\u00f2 a m\u00e9s influeix en diverses s\u00e8ries posteriors relacionades amb la investigaci\u00f3 criminal, com Bones o NCIS entre altres. CSI ha estat reconeguda com la s\u00e8rie dram\u00e0tica m\u00e9s popular a nivell internacional pel Festival de Televisi\u00f3 de Montecarlo, que l'ha premiat amb el \"International Television Audience Award\" (Millor S\u00e8rie de Drama Televisiva) en tres ocasions. S'estim\u00e0 l'audi\u00e8ncia mundial de CSI en m\u00e9s de 73,8 milions d'espectadors el 2009.\nL'onzena temporada de CSI va ser confirmada el 19 de maig de 2010, com tamb\u00e9, que seria l'\u00faltima on hi apareixeria Marg Helgenberger. Helgenberger, que interpretava Catherine Willows i que va formar part de la s\u00e8rie des del seu inici (\"Pilot\"), nom\u00e9s ha participat en els primers 19 episodis. L'onzena temporada de CSI sort\u00ed en la pantalla petita el 23 de setembre del 2010 amb l'episodi \"Shock Waves\".", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Karlovy l\u00e1zn\u011b (pronunciaci\u00f3 txeca: \u200b[\u02c8karlov\u026a \u02c8la\u02d0z\u0272\u025b]: ; literalment \"Balneari 'Charles'\") \u00e9s una discoteca de Praga, la Rep\u00fablica Txeca, situada a uns 50 metres del costat oriental del Pont de Carles a la riva del riu Vltava. L'edifici que alberga el club era un balneari datat del segle XIV, i encara conserva algunes caracter\u00edstiques arquitect\u00f2niques originals, com ara la paret de rajoles de mosaic i les piscines-spa d'estil rom\u00e0, que ara s'utilitzen com a pistes de ball. El club t\u00e9 cinc pisos, en cadascun dels quals sona un estil de m\u00fasica diferent, un fet que es reivindica sovint en el m\u00e0rqueting del club.\nKarlovy L\u00e1zn\u011b \u00e9s la discoteca m\u00e9s gran de Praga, i afirma ser el complex d'oci nocturn m\u00e9s gran de l'Europa Central.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El joc del mili\u00f3, o billard electr\u00f2nic, tamb\u00e9 conegut per l'anglicisme pinball, \u00e9s un tipus d'entreteniment on el jugador intenta mantenir unes boles actives per un circuit polsant botons per tal que no caiguin a baix de tot del tauler inclinat. Pot tractar-se d'un joc manual o un videojoc, on llavors la pantalla vertical simula el tauler inclinat de joc. Els botons envien la bola cap a uns obstacles o marcadors que s\u00f3n els que van addicionant punts. Usualment una partida t\u00e9 un nombre limitat de boles consecutives que van afegint puntuacions parcials fins a assolir el resultat final.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El Jard\u00ed de cactus \u00e9s un espai que pertany a l'illa de Lanzarote, a les Illes Can\u00e0ries (Espanya). \u00c9s un cactarium que est\u00e0 situat a una extracci\u00f3 de terra volc\u00e0nica que el camperols que viuen a Lanzarote utilitzen per cobrir cultius i, d'aquesta manera, retenen la humitat que arriba a les arrels de la planta.\nEl Jard\u00ed dels Cactus es troba a la zona de tuneras de Guatiza, un lloc de cultiu. Aquest cactarium va ser l'\u00faltim treball que va realitzar C\u00e9sar Manrique a Lanzarote, l'any 1991, i el bot\u00e0nic Estanislao Gonz\u00e1lez Ferrer es va encarregar de seleccionar i agrupar tots els tipus de cactus per a la plantaci\u00f3.\nLes col\u00b7leccions estan col\u00b7locades en forma d'amfiteatre i es localitzen m\u00e9s de deu mil exemplars de cactus de m\u00e9s de mil quatre-centes esp\u00e8cies diferents, procedents d'Am\u00e8rica, Madagascar, Can\u00e0ries, Marroc, Eti\u00f2pia i altres zones des\u00e8rtiques de la Terra.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La Red de Emisoras del Movimiento (REM) va ser una cadena de r\u00e0dio espanyola, que va existir durant la dictadura franquista. Formava part dels mitjans controlats per Falange i depenia directament de la Secretar\u00eda General del Movimiento. La REM va desapar\u00e8ixer el 1978, despr\u00e9s del final de la dictadura. La xarxa estava adscrita a la Delegaci\u00f3n Nacional de Prensa, Propaganda y Radio.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "L'European Balloon Festival \u00e9s la concentraci\u00f3 de globus aerost\u00e0tics m\u00e9s important d'Espanya i del sud d'Europa, i se celebra a Igualada cada any durant el mes de Juliol, des de la seva creaci\u00f3 l'any 1997. Els impulsors de la iniciativa van ser el llavors regidor de promoci\u00f3 de l'Ajuntament d'Igualada, Joaquim Romero i el consultor de m\u00e0rqueting Pep Valls, juntament amb Josep Maria i Carles Llad\u00f3 de l'empresa Ultramagic i \u00c0ngel Aguirre de globus Kon-Tiki.\nEl Festival t\u00e9 una durada de quatre dies (de dijous a diumenge) i atreu milers d'espectadors en el camp de vol de l'avinguda de Catalunya (antiga N-II). Els organitzadors s\u00f3n l'Ajuntament d'Igualada, l'empresa Ultramagic i Igualada, ciutat dels globus.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El turisme ornitol\u00f2gic, tamb\u00e9 anomenat orniturisme, turisme d'observaci\u00f3 d'ocells o aviturisme, \u00e9s l'activitat que implica despla\u00e7ar-se des d'un lloc d'origen cap a una destinaci\u00f3 espec\u00edfica amb l'inter\u00e8s d'observar l'avifauna local en el seu entorn natural. Usualment deixa un incentiu econ\u00f2mic per a la destinaci\u00f3, la comunitat receptora i els guies locals. Aix\u00f2 implica que els ocells han de volar lliures i no estar engabiats; aix\u00ed mateix, se suposa que les esp\u00e8cies que es van a observar son pr\u00f2pies del lloc i no introdu\u00efdes, domesticades o habitar en granges de reproducci\u00f3 amb finalitats d'aprofitament comercial (mascotes, aliment, ornamentaci\u00f3).Aquesta modalitat t\u00e9 cada vegada m\u00e9s demanda entre els turistes, sobretot de pa\u00efsos del centre i nord d'Europa, que estan acudint a zones especials de protecci\u00f3 d'ocells (ZEPA) i a llocs amb poblacions importants d'ocells en perill d'extinci\u00f3, rapinyaires poc abundants, etc. A Rutland (Regne Unit) se celebra anualment la Fira Internacional de Turisme Ornitol\u00f2gic (British Birdwatching Fair), que \u00e9s la m\u00e9s important del m\u00f3n d'aquest tipus.\nPer exemple, al Parc Nacional de Monfrag\u00fce (Extremadura) en algunes \u00e8poques de l'any, s'omple d'ornit\u00f2legs, alemanys i holandesos en la seva majoria, que despleguen uns potents objectius i esperen hores sense moure's d'un lloc per contemplar el major nombre possible d'esp\u00e8cies. Per a molts, ser\u00e0 la primera vegada que veuen en llibertat ocells com ara: el voltor negre (Aegypius monachus), l'\u00e0guila daurada (Aquila chrysaetos), el pioc salvatge (Otis tarda), etc. Han realitzat el viatge amb l'\u00fanic objectiu d'observar-les, demostrant les possibilitats que aquesta demanda t\u00e9 per a l'economia de la zona. Altres zones d'especial rellev\u00e0ncia s\u00f3n aquelles on es concentra el pas d'ocells migratoris, com \u00e9s el cas de l'estret de Gibraltar.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Els bescuit xop, de vegades tamb\u00e9 dit el joc del bescuit, joc de la galeta, galeta xopa, el bescuit agafat\u00f3s, bescuits i crema o Cookie Ookie \u00e9s un joc de masturbaci\u00f3 humana que es va originar al Regne Unit en el qual els participants, tot homes, s\u00f3n al voltant d'un bescuit i s'han de masturbar fins a ejacular-hi a sobre: el darrer que ejacula ha de menjar el bescuit cobert del semen de tothom. El joc \u00e9s tamb\u00e9 conegut a Austr\u00e0lia com a SAO xopa a causa de la popular marca de galetes SAO. El terme bescuit xop es creu que es va crear al Regne Unit en algun moment de la d\u00e8cada dels 60.\nEncara que la terminologia pot variar lleugerament, la notabilitat del joc \u00e9s tal que les variacions sobre el tema s\u00f3n diverses. En moltes novel\u00b7les i s\u00e8ries angleses, el joc ha estat practicat sense cap censura.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "S'ha demostrat que la ludificaci\u00f3 millora l'habilitat dels estudiants per resoldre problemes. La clau \u00e9s el disseny d'un entorn d'aprenentatge basat en els videojocs de tal manera que fomenti les habilitats de pensament d'ordre superior. Hi hauria d'haver certs elements del videojoc que afavorissin la resoluci\u00f3 de problemes. No tots els videojocs poden ajudar els principiants a convertir-se en experts; no obstant aix\u00f2, els videojocs que contenen els components seg\u00fcents tendeixen a proporcionar un entorn ric en el que els estudiants poden adquirir coneixement i treballar per aconseguir l'expertesa. Els videojocs poden ser simulacions de videojocs individuals, formar part d'una experi\u00e8ncia d'aprenentatge d'un m\u00f3n virtual o tenir lloc a l'aula.\nJohn W. Rice, director de tecnologia d'una facultat de Texas, ha dedicat anys de la seva carrera d'investigaci\u00f3 als videojocs instructius. En la seva tesi doctoral, se centra en els indicadors d'\u00e8xit dels estudiants en els videojocs educatius. Des del 2007, ha fet la cr\u00f2nica de la seva recerca en aquest camp en el seu bloc edugamesresearch.com [citaci\u00f3], ha fet presentacions a confer\u00e8ncies capdavanteres en el tema, i ha escrit diversos articles interessants, incloent-hi \u201cAssessing Higher Order Thinking in Video Games\u201d, el qual va apar\u00e8ixer publicat al Journal of Technology and Teacher Education [citaci\u00f3].\nEn aquest darrer article, Rice presenta una r\u00fabrica dissenyada per mesurar la probabilitat que t\u00e9 un videojoc educatiu per transmetre habilitats de pensament d'ordre superior als jugadors. L'eina s'anomena \u201cThe Video Game Cognitive Viability Index\u201d i ofereix una s\u00e8rie de components necessaris per ajudar a assegurar que un videojoc permeti adquirir habilitats de pensament d'ordre superior. No fa falta que tots els components hi siguin presents per fomentar el processament cognitiu, per\u00f2 com m\u00e9s components hi hagi present, m\u00e9s alta ser\u00e0 la probabilitat que el videojoc fomenti el pensament d'ordre superior. Els components tamb\u00e9 es poden fer servir com a guia per al desenvolupament d'un videojoc que permeti adquirir habilitats de pensament d'ordre superior, com ara la resoluci\u00f3 de problemes, la s\u00edntesi d'informaci\u00f3 i la presa de decisions. Aquesta llista es presenta com una guia per crear un videojoc que permeti assolir aquest tipus d'habilitats.\nAmb algunes modificacions, els elements fonamentals de la llista original de Rice es mantenen. A continuaci\u00f3 hi ha un sumari de cada component.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Un apart \u00e9s un recurs del text teatral en qu\u00e8 un personatge parla a l'audi\u00e8ncia, simulant un pensament en veu alta. Per convenci\u00f3, l'audi\u00e8ncia s'adona que els altres personatges en escena no poden percebre aquesta elocuci\u00f3. Un apart \u00e9s en general un comentari breu, a diferencia del mon\u00f2leg i el soliloqui, i expressa el pensament veritable d'un personatge, de manera que pot mostrar-se conf\u00f3s o equivocat, per\u00f2 no pot ser deshonest. Tamb\u00e9 es considera un apart la conversa entre dos personatges o m\u00e9s que es produeix al marge dels altres presents en escena.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "La xoca era un joc medieval que al nord de Fran\u00e7a s'anomenava la soule i a Tolosa de Llenguadoc, i en occit\u00e0, era el joc de chocas.\nEl trobem en documents catalans dels darrers segles medievals amb els noms de xoca, curra o ribla.\nEl joc consistia en el fet que els jugadors de dos equips, que duien un bast\u00f3 corb, havien d'aconseguir que una pilota super\u00e9s una de les dues ratlles que hi havia en els extrems d'un camp (de vegades, en lloc d'una l\u00ednia, hi podia haver un clot a terra).", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El bisbet\u00f3 \u00e9s una tradici\u00f3 nadalenca d'origen medieval que consisteix en escollir i dotar de la m\u00e0xima autoritat un dels escolans el dia de Nicolau de Mira. Els textos escrits amb motiu de la festa s'anomenen Serm\u00f3 del Bisbet\u00f3.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Infoentreteniment o entreteniment informatiu \u00e9s el \u00abcontingut o programaci\u00f3 de mitj\u00e0 basada en la informaci\u00f3 i que tamb\u00e9 inclou contingut d'entreteniment en un esfor\u00e7 per augmentar la popularitat entre el p\u00fablic i els consumidors\u00bb. \u00c9s un acr\u00f2nim neolog\u00edstic d'informaci\u00f3 i entreteniment, en refer\u00e8ncia a un tipus de mitj\u00e0 que ofereix una combinaci\u00f3 d'informaci\u00f3 i diversi\u00f3. D'acord amb molts diccionaris, \u00abinfoentreteniment\u00bb \u00e9s sempre televisi\u00f3, i el terme \u00e9s utilitzat \u00abmajorit\u00e0riament en un sentit pejoratiu\u00bb. Tanmateix, existeixen molts llocs web autodenominats d'\u00abinfoentreteniment\u00bb, que proporcionen una varietat de funcions i serveis.\n\n", "target": "Entreteniment"}, {"text": "El ballar\u00ed o la ballarina \u00e9s la persona que es dedica a l'art de ballar no nom\u00e9s professionalment, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a afici\u00f3. Disciplina, const\u00e0ncia, passi\u00f3 i valors \u00e8tics defineixen la seva aportaci\u00f3 social a trav\u00e9s de la seva vocaci\u00f3. Considerant que cada ballar\u00ed posseeix un talent que desenvolupa a trav\u00e9s de l'entrenament i la seva apropiada formaci\u00f3 que potencia les diverses aptituds.\nL'entrenament tant f\u00edsic com a mental del futur ballar\u00ed dependr\u00e0 del tipus de dansa triat. Hi ha programes universitaris i d'escoles associades a companyies professionals de dansa per a la formaci\u00f3 especialitzada. Tamb\u00e9 hi ha petites acad\u00e8mies de propietat privada, on els estudiants poden formar-se en una varietat d'estils de dansa, com a formes de dansa competitiva (per exemple, ball llat\u00ed, jazz, ball de sal\u00f3, hip-hop, funky, break dansi, etc), aix\u00ed com \u00e8tnic i folkl\u00f2ric.\nLa formaci\u00f3 en un conservatori professional de dansa dura uns 10 anys. Els alumnes d'aquests centres s\u00f3n seleccionats en una prova d'acc\u00e9s en la qual es tenen en compte les seves condicions f\u00edsiques. Normalment aquesta prova es realitza entorn dels 8 anys. En els conservatoris l'entrenament sol ser diari i les disciplines que s'imparteixen poden ser: dansa cl\u00e0ssica (o acad\u00e8mica), dansa contempor\u00e0nia, danses tradicionals (per exemple dansa espanyola), m\u00fasica, anatomia, t\u00e8cnica de puntes, repertori, maquillatge, classes de pas a dos, etc.Els ballarins professionals solen ser emprats per contracte. La vida professional d'un ballar\u00ed \u00e9s en general un constant canvi de les situacions de treball, la pressi\u00f3 d'una forta compet\u00e8ncia i els baixos salaris. Sovint, aquells ballarins que no treballen per a una companyia gran, han de complementar els seus ingressos, ja sigui en els papers relacionats amb la dansa (per exemple, l'ensenyament de la dansa, els entrenadors esportius de ball, ioga) o la instrucci\u00f3 de Pilates per aconseguir l'estabilitat financera.", "target": "Entreteniment"}, {"text": "Joan Sala (?? \u2014 Valenci\u00e0, 1349) fou el darrer cabdill del moviment senyorial conegut com la Uni\u00f3 de Val\u00e8ncia contra Pere el Cerimoni\u00f3s i cap dels unionistes despr\u00e9s de la mort de Dalmau de Cru\u00eflles. Sala mor\u00ed a Val\u00e8ncia despr\u00e9s de ser arrossegat i penjat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ramon Ferrer Navarro (Vila-real, 1946) \u00e9s un historiador valenci\u00e0, doctor en Hist\u00f2ria Medieval per la Universitat de Val\u00e8ncia i president de l'Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2011 fins al 2022.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'era de les revolucions o era de la revoluci\u00f3 \u00e9s el per\u00edode que compr\u00e8n entre el 1774 i el 1848 aproximadament. En aquest temps va tindre lloc un nombre significatiu de moviments revolucionaris per tot Europa i les Am\u00e8riques. El per\u00edode es distingeix pels canvis governamentals: de monarquies absolutistes a estats constitucionalistes o rep\u00fabliques. L'era de les revolucions inclou la Revoluci\u00f3 dels EUA, la Revoluci\u00f3 Francesa, la Revoluci\u00f3 irlandesa de 1798, la Revoluci\u00f3 d'Hait\u00ed, la Revoluci\u00f3 grega, la revolta d'esclaus a l'Am\u00e8rica Llatina, la Primera guerra d'independ\u00e8ncia italiana, les revolucions italianes de 1848 i els moviments d'independ\u00e8ncia de les col\u00f2nies espanyoles i portugueses a l'Am\u00e8rica Llatina. Tamb\u00e9 inclou, en cert sentit, la Revoluci\u00f3 Industrial. Aquest per\u00edode va debilitar els estats imperialistes europeus, que van perdre grans territoris al llarg del Nou M\u00f3n. Per als brit\u00e0nics, la p\u00e8rdua de les Tretze Col\u00f2nies va suposar un canvi d'objectius per a l'Imperi Brit\u00e0nic, amb \u00c0sia i el Pac\u00edfic com a nous territoris per a expandir-se.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Apilum fou un regne de l'alta Mesopot\u00e0mia existent vers 1765 aC. El seu rei va visitar a Zimri-Lim de Mari, del que era aliat o vassall, vers el 1765 aC. La visita fou probablement al mateix temps que la de Kabiya, rei de Kahat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El revisionisme hist\u00f2ric \u00e9s el nom que reben els diferents corrents cr\u00edtics amb els corrents historiogr\u00e0fics majoritaris. Tot i que aquesta cr\u00edtica existeix en totes les branques i es basa a introduir noves teories a partir de nous descobriments, el mot revisionista se sol emprar de manera pejorativa quan es tracten aspectes pol\u00e8mics de la hist\u00f2ria, com ara els crims contra la humanitat, genocidis, guerres, etc. En cas contrari, se sol qualificar l'historiador com a heterodox, alternatiu, etc.\nQuan aquests historiadors revisionistes neguen algun element de la hist\u00f2ria oficialment acceptada i provada, tamb\u00e9 reben el nom de negacionistes. En molts casos, aquestes persones no aporten noves dades als fets hist\u00f2rics, sin\u00f3 que en neguen directament l'exist\u00e8ncia.\nLes opinions dels historiadors negacionistes generen una forta pol\u00e8mica, que deixa el debat hist\u00f2ric en segon pla. Molta gent opina que aquests historiadors segueixen aquesta estrat\u00e8gia deliberadament, donat el poc fonament dels seus arguments.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Les Guerres Napole\u00f2niques s\u00f3n el conjunt de conflictes b\u00e8l\u00b7lics que es van produir durant el per\u00edode que Napole\u00f3 Bonaparte va governar el Primer Imperi Franc\u00e8s. En part van ser una extensi\u00f3 dels conflictes que varen esclatar amb motiu de la Revoluci\u00f3 Francesa, i que es varen perllongar al llarg de tot el Primer Imperi Franc\u00e8s. No hi ha un consens sobre el moment exacte en qu\u00e8 aquestes varen comen\u00e7ar. Hi ha un sector dels historiadors que considera que varen comen\u00e7ar quan Napole\u00f3 va arribar al poder a Fran\u00e7a el novembre de 1799, mentre que d'altres defensen que han de situar-se al per\u00edode b\u00e8l\u00b7lic entre 1799 i 1802 en el context de les Guerres de la Revoluci\u00f3 Francesa, i m\u00e9s concretament en la declaraci\u00f3 de guerra entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera Rep\u00fablica Francesa l'any 1803, que pr\u00e8viament havia estat precedit per un breu per\u00edode de pau arran de la signatura del Tractat d'Amiens l'any 1802. Les Guerres Napole\u00f2niques varen finalitzar el 20 de novembre de 1815, despr\u00e9s de la derrota final de Napole\u00f3 a la Batalla de Waterloo i de la signatura del segon Tractat de Par\u00eds de l'any 1815.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els italnormands foren un grup \u00e8tnic d'origen normand establert al Regne de Sic\u00edlia despr\u00e9s de la conquesta normanda del sud d'It\u00e0lia i Sic\u00edlia. Tot mantenint alguns trets t\u00edpics de la religiositat i l'estil militar dels seus avantpassats n\u00f2rdics, desenvoluparen una cultura pr\u00f2pia, influ\u00efda significativament pel seu contacte amb poblacions romanes d'Orient, longobardes i musulmanes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Hongaresa (Magyar Demokratikus K\u00f6zt\u00e1rsas\u00e1g, en hongar\u00e8s) va ser una rep\u00fablica de curta durada creada despr\u00e9s del col\u00b7lapse de l'Imperi austrohongar\u00e8s, l'octubre de 1918, i la proclamaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia d'Hongria.\nEl 21 de mar\u00e7 de 1919 el govern va decidir traslladar el poder a una coalici\u00f3 social-comunista, i durant 133 dies (fins al dia 2 d'agost) s'instaur\u00e0 la Rep\u00fablica Sovi\u00e8tica Hongaresa.\nEl restabliment de la monarquia, l'1 de mar\u00e7 de 1920, supos\u00e0 la desaparici\u00f3 de la Rep\u00fablica i la recuperaci\u00f3 del Regne d'Hongria.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Dinastia Normanda \u00e9s el nom amb qu\u00e8 es coneix la nissaga de monarques que regn\u00e0 a Anglaterra despr\u00e9s de la conquesta normanda (1066) i fins a l'arribada al poder de la Dinastia Plantagenet el 1154.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Infant Ferran d'Arag\u00f3 (1248-1251) va ser el nov\u00e8 i \u00faltim fill de Jaume I i de Violant d'Hongria. Va morir als tres anys.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a Fran\u00e7a indica on hi han les tombes ubicades a Fran\u00e7a de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobir\u00e0 durant el temps de regnat d'aquestes persones.\nL'ordenaci\u00f3 \u00e9s alfab\u00e8tica per regions; dintre cadascuna, per departaments.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Corocotta va ser un personatge de l'Antiguitat (segle I aEC), l'exist\u00e8ncia del qual es coneix \u00fanicament per una sola cita, de l'historiador rom\u00e0 Cassi Di\u00f3 que, segons la traducci\u00f3 m\u00e9s difosa, la d'Adolf Schulten, resa aix\u00ed:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Cassi\u00e0\uff08Kassian\u00f3s, \u039a\u03b1\u03c3\u03c3\u03b9\u03b1\u03bd\u03cc\u03c2, Cassianus) fou un escriptor cristi\u00e0 que segons Climent d'Alexandria va escriure una obra de cronologia (\u03a7\u03c1\u03bf\u03bd\u03bf\u03bb\u03c1\u03b1\u03c6\u03af\u03b1). Podria ser la mateixa persona que Juli Cassi\u00e0 que va escriure \"De Continentia\" i un Cassi\u00e0 que va escriure \u1f10\u03be\u03b7\u03b3\u03b7\u03c4\u03b9\u03ba\u03ac.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Buixatli foren una notable fam\u00edlia albanesa que va exercir el poder al sandjak de Shkod\u00ebr del 1750 al 1831.\nL'origen de la fam\u00edlia \u00e9s discutit. Apareixen exercint alguns c\u00e0rrecs locals al segle xvii. Vers el 1746 apareix Ghazi Mehmed Bushatli revoltat i vers el 1750 Ghazi Mehmed va aconseguir imposar el poder de la fam\u00edlia a Ishkodra i va exercir com a sandjakbeg sense oposicio. Va morir el 14 de juliol de 1775 i el va succeir el seu fill gran Mustafa, per\u00f2 el 1776 va agafar el poder el seu germ\u00e0 Mahmud conegut per Kara Mahmud Pasha que va portar el t\u00edtol honor\u00edfic de Mirmiran. Aprofitant la debilitat del poder central i les guerres en les quals els otomans estaven implicats contra \u00c0ustria i R\u00fassia, va posar sota el seu domini tota l'Alb\u00e0nia del nord i part de la central i va lluitar contra els pa\u00efxes ve\u00efns, especialment Okhrili Ahmed Pasha i Tepedelenli Ali Pasha de Janina; tamb\u00e9 es va enfrontar al governador de B\u00f2snia i li va arrabassar les fortaleses de Podghoridja (Podgorica) i d'Ishpuzi (Spuz). Interiorment es va aliar als muntanyesos malisors i va encoratjar el comer\u00e7 amb els venecians (d'aquest comer\u00e7 en va treure beneficis particulars com havia fet el seu pare).\nLa Porta el va declarar rebel i va enviar una expedici\u00f3 (1784/1785) dirigida pel kapudan pasha Djezairli Hasan Pasha. Kara Mahmud Pasha es va rendir per\u00f2 va demanar perd\u00f3 i fou restablert en el seu c\u00e0rrec. Poc despr\u00e9s (1785) va envair Montenegro i va contactar a \u00c0ustria per anar en contra del sult\u00e0; de l'emperador va obtenir la promesa de ser reconegut com a sobir\u00e0 independent. El 1786/1787 es va produir una segona expedici\u00f3 otomana dirigida per Tepedelenli Ali Pasha de Janina i del governador de Rum\u00e8lia Aydoslu Mehmed Pasha, que va fracassar i finalment fou altra vegada perdonat a condici\u00f3 de donar suport als otomans en la guerra contra \u00c0ustria. Va demostrar la seva lleialtat assassinant a una missi\u00f3 austr\u00edaca dirigida per Brugnard i va rebre la investidura com a walilik nominal d'Anat\u00f2lia i comandant en cap de les forces turques concentrades a Yeni-pazar (1789); el 1790 va assolir el c\u00e0rrec de serasker a Vidin, per\u00f2 altre cop proper de la revolta fou destitu\u00eft i va retornar a Ishkodra (Iskenderiye, Skadar) i el 1793 fou enviada contra la regi\u00f3 una nova expedici\u00f3 dirigida pel governador de Rum\u00e8lia, Abu Bakr Pasha, que no va reeixir; un nou intent l'any seg\u00fcent dirigit per Tepedelenli Ali Pasha tamb\u00e9 va fracassar (1794).\nDurant aquest temps a m\u00e9s estava en guerra contra Pere I Petrovich de Montenegro al que mai va poder dominar. Va fer una primera expedici\u00f3 poc fructuosa el 1785 i una segona el 1796. Kara Mahmud va morir en combat contra Montenegro el 22 de setembre de 1796. El va succeir Ibrahim que va governar fins a la seva mort el 1810 quan va pujar al poder Bushatli Mustaf\u00e0 Paix\u00e0 nomenat formalment el 3 de maig de 1812.\nMustafa va expulsar als Bektachis que havien ajudat a Tepedeleni Ali Pasha de Janina. El 1821 el domini semiindependent de l'Alb\u00e0nia del sud centrat a Janina fou liquidat pels otomans per\u00f2 en canvi els Bushatli van conservar el nord.\nEl mar\u00e7 de 1827 va atacar al governador de Pec, i va esclatar un conflicte quan hi van intervenir diversos governants de la zona. El 1828 els russos van atacar Turquia i quan s'acostaven a Constantinoble el sult\u00e0 va demanar a Mustaf\u00e0 l'enviament de tropes i li va cedir Elbasan, Debar i Dukajin (a m\u00e9s de Scutari) per\u00f2 el pr\u00edncep serbi Milos Obenovitx va subornar als caps tribals i el reclutament fou menor de l'esperat; el pr\u00edncep va conv\u00e8ncer Mustafa que les reformes otomanes anaven contra la seva autonomia; d'altra banda els russos li van prometre la creaci\u00f3 d'una monarquia albanesa sota la seva direcci\u00f3 si els ajudava; finalment l'ex\u00e8rcit que Mustaf\u00e0 va enviar, previst de 60.000 homes, fou nom\u00e9s de dos o tres mil, amb els quals va establir el seu domini a Metohija i va avan\u00e7ar cap a Rum\u00e8lia (turc i russos suposaven ambd\u00f3s que anava en ajut seu) per\u00f2 va tenir una actitud passiva.\nLlavors es va signar la pau d'Edirne (1829) molt desfavorable pels otomans. El pr\u00edncep Milos va exigir les fronteres del seu principat conforme al Tractat de Bucarest (1812) el que afectava a sis governadors otomans. Jashar Paix\u00e0 de Pristina va intentar assegurar la frontera del seu amb una alian\u00e7a amb Scutari. Mustafa Pasha ara havia de fer front a la seva actitud en la guerra i a les reformes centralitzadores del sult\u00e0. Els paixes albanesos van objectar l'orde que prohibia portar armes. Una assemblea de caps albanesos, ulemes i caps tribals es va reunir a Scutari i va rebutjar els decrets del sult\u00e0 entre els quals la que ordenava establir una guarnici\u00f3 regular a la ciutat i restituir els territoris concedits el 1828. Mustafa va tenir el suport dels paixes de Prizren, Pec, Djakovica, Pristina, Debar, Vranje, Tetovo, Skoplje i Leskovac. La coalici\u00f3 va obtenir alguns \u00e8xits ocupant Nish, Skopje i Sofia (1830).\nAlguns errors en la direcci\u00f3 militar i pol\u00edtica de Mustaf\u00e0 van permetre al paix\u00e0 de Rum\u00e8lia enfrontar aquestes forces i derrotar-les a la batalla de Babune (prop de Prilep) i rodejar a Mustaf\u00e0 al castell de Rosafa (abril de 1931). Un ex\u00e8rcit otom\u00e0 fou enviat dirigit pel gran visir Re\u015fid Mehmed Pasha en persona i els albanesos foren derrotats a Bitolj. Mustaf\u00e0 es va rendir el 9 d'octubre de 1831; centenars de persones van morir a la lluita i milers foren empresonats o enviats a l'exili entre els quals diversos membres de la fam\u00edlia. Governadors otomans foren nomenats arreu i a les principals ciutats es van establir guarnicions.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ambicat (llat\u00ed: Ambicatus o Ambigatus) era rei dels celtes de la G\u00e0l\u00b7lia durant el regnat de Tarquini Prisc a Roma.\nEra del poble dels Bit\u00farigs, \"el m\u00e9s poder\u00f3s dels celtes\" diu Titus Livi. Quan va arribar a una edat avan\u00e7ada va enviar als fills de la seva germana (els seus successors segons la llei dels gals), anomenats Bellovesus i Sigovesus, a buscar noves terres pel seu poble que havia augmentat molt en nombre. Despr\u00e9s de discutir-ho molt, Bellovesus es va dirigir a It\u00e0lia i Segovesus als boscos Hercinis.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Juan Pablo Fusi Aizpur\u00faa (Sant Sebasti\u00e0, 1945) \u00e9s un historiador basc, centrat fonamentalment en la hist\u00f2ria d'Espanya contempor\u00e0nia i, especialment, sobre el Pa\u00eds Basc i els nacionalismes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Francisco de Vitoria O.P. (Burgos o Vit\u00f2ria, Espanya; 1483/1486 - Salamanca, Espanya; 12 d'agost de 1546) va ser un frare dominic espanyol.\nVa ingressar a l'orde dels Dominics el 1504. Des de petit va rebre una bona formaci\u00f3 human\u00edstica.\nLa seva formaci\u00f3 i ensenyament pedag\u00f2gic van donar el seu fruit en forma de nombrosos te\u00f2legs, creadors de l'anomenada Escola de Salamanca.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La casa o casal de Loiola \u00e9s un antic llinatge de la prov\u00edncia de Guip\u00fascoa, parents majors en \u00e8poca anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I.\nFam\u00edlia molt antiga de parents majors del b\u00e0ndol d'O\u00f1az que va habitar en Loiola (Azpeitia), tenien la seva casa solar i palau d'aquesta vila. Era casa de Parents Majors i del b\u00e0ndol o\u00f1acino, i casa solar molt coneguda i de la primera estimaci\u00f3 i antiguitat de la prov\u00edncia de Guip\u00fascoa.\nPer la l\u00ednia geneal\u00f2gica \u00e9s descendent directe de la casa de Balda, la casa de Butr\u00f3n, la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta l\u00ednia familiar dels monarques dels regnes d'Ast\u00faries, Castella, Le\u00f3n, Arag\u00f3, Navarra, Portugal, la dinastia Capet de Fran\u00e7a, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, el Regne d'Esc\u00f2cia, la casa de Normandia i la casa d'Uppsala.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Joan Bada i Elias (Barcelona, 21 de maig de 1937 - Barcelona, 20 de desembre de 2017) va ser un sacerdot, historiador i professor catal\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La batalla de Cal\u00b7l\u00ednic tingu\u00e9 lloc el 19 d'abril del 531. S'hi enfrontaren els ex\u00e8rcits de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient comandats per Belisari i forces de cavalleria sass\u00e0nides dirigides per Azaretes. Despr\u00e9s de la seva desfeta a la Batalla de Dara, els sass\u00e0nides enva\u00efren S\u00edria en un intent d'invertir el curs de la guerra, per\u00f2 la r\u00e0pida resposta de Belisari frustr\u00e0 el seu objectiu. Les tropes romanes maniobraren per emp\u00e8nyer els perses cap a la frontera de S\u00edria i seguidament for\u00e7aren una batalla que acab\u00e0 amb una vict\u00f2ria p\u00edrrica per als sass\u00e0nides.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Kakakhar fou un pa\u00eds al qual va fer una expedici\u00f3 el rei Shulgi d'Ur cap al 2075 aC. Es trobava en el territori d'all\u00f2 que avui en dia s\u00f3n Turquia i l'Iraq.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La hist\u00f2ria del ver\u00ed s'est\u00e9n des d'abans del 4500 aC fins avui dia. Els verins han estat emprats per a molts prop\u00f2sits al llarg de l'exist\u00e8ncia humana, com a arma, com a antiver\u00edns i com a medicaments. El ver\u00ed ha perm\u00e8s grans aven\u00e7os en branques de la medicina, com la toxicologia i de la tecnologia, entre d'altres.\nEl ver\u00ed va ser descobert a l'edat antiga, i tribus i civilitzacions el van utilitzar com a eina de ca\u00e7a per assegurar la mort r\u00e0pida de les preses i enemics. Aquest \u00fas del ver\u00ed es va tornar cada vegada m\u00e9s sofisticat i molts pobles antics van comen\u00e7ar a forjar armes dissenyades espec\u00edficament per a millorar l'enverinament. M\u00e9s tard, en l'\u00e8poca de l'Imperi Rom\u00e0, un dels usos m\u00e9s estesos del ver\u00ed va ser el de l'assassinat. Els primers enverinaments a trav\u00e9s del menjar o de les begudes es van registrar a principis del 331 aC, i aquesta pr\u00e0ctica es va convertir en habitual. L'\u00fas de subst\u00e0ncies fatals va tenir lloc en totes les classes socials. Aix\u00ed, per exemple, la noblesa sovint les feia servir per a desfer-se d'oponents pol\u00edtics o econ\u00f2mics en benefici propi.\nA l'edat mitjana, a Europa, el ver\u00ed va esdevenir una forma de matar cada vegada m\u00e9s popular, tot i que es van trobar cures per a molts dels verins m\u00e9s coneguts. Aquesta popularitat va ser estimulada per la creixent disponibilitat dels verins; els negocis (coneguts com a apotecaris) que venien diversos productes medicinals es van obrir al p\u00fablic i, des d'all\u00e0, les subst\u00e0ncies que tradicionalment s'havien emprat amb prop\u00f2sits curatius, es van fer servir per a fins m\u00e9s sinistres. Aproximadament en la mateixa \u00e8poca, a l'Orient Mitj\u00e0, els \u00e0rabs van elaborar una forma d'ars\u00e8nic inodor i transparent, de manera que el ver\u00ed era dif\u00edcil de detectar. En aquell temps, \"l'epid\u00e8mia d'enverinaments\" es va estendre tamb\u00e9 a parts d'\u00c0sia.\nAmb el temps, l'\u00fas de verins per a finalitats amb efectes nocius va seguir incrementant. Els mitjans de curaci\u00f3 contra aquests verins tamb\u00e9 van continuar avan\u00e7ant paral\u00b7lelament. Avui dia l'enverinament intencionat \u00e9s menys freq\u00fcent que a 'edat mitjana. Aix\u00f2 no obstant, la preocupaci\u00f3 m\u00e9s comuna \u00e9s el risc d'enverinament accidental amb subst\u00e0ncies i productes quotidians.\nL'\u00fas constructiu del ver\u00ed ha augmentat considerablement en l'era moderna. Avui, els verins s'utilitzen com a pesticida, com a desinfectant, i en solucions de neteja o conservants. Malgrat aix\u00f2, el ver\u00ed continua emprant-se com a eina de ca\u00e7a en zones remotes de pa\u00efsos en vies de desenvolupament, com \u00c0frica, Am\u00e8rica del sud i \u00c0sia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Ras\u00e8s, Besiers i Agde, a la regi\u00f3 del Llenguadoc.\nEl nom 'Trencavell' potser deriva del mot compost 'trencavelana' (trenca avelana), que \u00e9s l'occit\u00e0 per \"trenca avellana\". Originat com a sobrenom o cognom, 'Trencavell' esdevingu\u00e9, m\u00e9s tard, un nom d'home que portaren tres vescomtes (Ramon Trencavell I, II i III), aix\u00ed com algunes dames de la casa vescomtal (essent 'Trencavella' la versi\u00f3 femenina del nom).\nEl primer membre documentat de la fam\u00edlia Trencavell fou At\u00f3 I, que va ser vescomte d'Albi a l'albor del segle x. A At\u00f3 el seguiren cinc generacions de vescomtes d'Albi per descend\u00e8ncia directa: Bernat At\u00f3 (mort el 937), At\u00f3 II (mort el 942), Bernat At\u00f3 II (mort el 990), At\u00f3 III (mort el 1030) i Bernat At\u00f3 III (mort el 1060).\nRamon Bernat (mort el 1074), fill de Bernat At\u00f3 III, es cas\u00e0 amb Ermengarda de Carcassona, germana de Roger, l'\u00faltim comte de Carcassona. Ramon At\u00f3 era vescomte d'Albi i Nimes, i adquir\u00ed Carcassona i Besiers els anys 1068-1070 arran de la mort del seu cunyat. El seu fill, Bernat At\u00f3 IV (mort el 1129), fou vescomte d'Albi, Besiers, Carcassona, Nimes i Ras\u00e8s. Fou aleshores quan la fam\u00edlia Trencavell, amb Bernat At\u00f3 IV, va tenir sota el seu domini totes les terres dels comtes de Tolosa; malgrat aix\u00f2, els Trencavell mai adquiriren el t\u00edtol de comtes.\nEls fills de Bernat At\u00f3 IV van dividir l'her\u00e8ncia de son pare. El m\u00e9s gran de tots els fills, Roger I (mort el 1150), prengu\u00e9 Albi, Carcassona i el Ras\u00e8s. El segon fill, Ram\u00f3n I (mort el 1167) prengu\u00e9 Besiers, i heret\u00e0 Albi, Carcassona i el Ras\u00e8s quan el seu germ\u00e0 Roger mor\u00ed sense descend\u00e8ncia. Finalment, el menor dels fills de Bernat At\u00f3 IV, Bernat At\u00f3 V (mort el 1159), heret\u00e0 Nimes, al qual afeg\u00ed Agde.\nAquest conglomerat de terres al centre del Llenguadoc i en mans dels Trencavell va donar a aquesta fam\u00edlia una posici\u00f3 de considerable poder durant els segles xi i xii. Tant \u00e9s aix\u00ed, que els seus ve\u00efns directes (els comtes de Tolosa a l'oest i els comtes de Barcelona al sud), veient la import\u00e0ncia i la for\u00e7a dels Trencavell i les seves terres cercaren alian\u00e7a amb ells. Majorit\u00e0riament, els Trencavell foren aliats dels comtes de Barcelona.\nEl govern dels Trencavell va acabar el 1209 a Carcassona, el Ras\u00e8s, Besiers i Albi, i el 1214 a Nimes i Agde (a causa de la conquesta de Sim\u00f3 de Montfort, dins l'\u00e0mbit de la Croada Albigesa). Van recobrar el poder breument del 1224 al 1227 i despr\u00e9s parcialment el 1240, per\u00f2 finalment van renunciar a tots els drets a favor del rei de Fran\u00e7a el 1247, a canvi d'una pensi\u00f3.\nRamon Roger ser\u00e0 un dels protagonistes importants de la Croada Albigesa. S'oposar\u00e0 moltes vegades al temible Sim\u00f3 de Montfort, fins que aquest \u00faltim el derrot\u00e0 i confisc\u00e0 totes les terres del vescomte en el seu profit.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El col\u00b7lapse societari \u00e9s la fi m\u00e9s o menys abrupta, o la desaparici\u00f3, d'una cultura, a difer\u00e8ncia del declivi o absorci\u00f3 gradual pr\u00f2pia d'alguns pobles hist\u00f2rics. Una societat a la qual es considera que ha patit un col\u00b7lapse pot desapar\u00e8ixer o tornar a la cultura o pol\u00edtica, per exemple, d'un per\u00edode anterior. Alguns factors que provoquen el col\u00b7lapse poden ser mediambientals; com el canvi clim\u00e0tic, un desastre natural o per\u00edodes perllongats de mala collita, que poden fer disminuir dr\u00e0sticament les possibilitats d'una comunitat i portar a la seva extinci\u00f3; una epid\u00e8mia massiva; una invasi\u00f3 per part d'una altra civilitzaci\u00f3 (el motiu m\u00e9s freq\u00fcent) o una revoluci\u00f3 interna que canvia totalment la cultura, usualment per dominar un territori o per la seva gesti\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Artanes d'Arm\u00e8nia Sofene va ser un dinasta d'Arm\u00e8nia Sofene o Menor de la fam\u00edlia dels Zari\u00e0drides.\nCyrille Toumanoff considera als reis de Sofene emparentats amb la dinastia dels or\u00f2ntides i considera a aquest rei com Orontes V, per\u00f2 el fa fill de Mitrobarzanes d'Arm\u00e8nia Sofene, que se suposa fill de Zariadris.\nNo abans del 120 aC i probablement cap al 110 aC, va heretar l'Arm\u00e8nia Sofene. Als primera anys va fer front a diversos atacs per part del regne del Pont. El seu pare hauria mort anys abans i la situaci\u00f3 que va seguir no es coneix. Va recuperar Tomisa de Capad\u00f2cia per mitj\u00e0 d'una compra. El seu ve\u00ed, el regne d'Arm\u00e8nia, Tigranes II, que havia fet un tractat amb els parts, va dirigir la seva atenci\u00f3 sobre la Sofene, aprofitant que Capad\u00f2cia (possible aliada de la Sofene) estava molt ocupada en la guerra que mantenia amb el rei Mitridates VI del Pont. Finalment cap a l'any 94 aC el rei Tigranes II d'Arm\u00e8nia va envair el pa\u00eds i Artanes va morir en la lluita. El regne de Sofene va desapar\u00e8ixer i va ser integrat al regne d'Arm\u00e8nia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Societat postindustrial \u00e9s un concepte proposat per diversos te\u00f2rics de la sociologia i l'economia per descriure l'estat d'un sistema social i econ\u00f2mic que ha evolucionat segons uns canvis espec\u00edfics en la seva estructura que corresponen a un estadi de desenvolupament posterior al proc\u00e9s d'industrialitzaci\u00f3 cl\u00e0ssic de la Revoluci\u00f3 industrial (la societat industrial, estat posterior al de societat preindustrial). En una societat postindustrial s'ha produ\u00eft una transici\u00f3 econ\u00f2mica, que reestructura la societat sencera, entre una economia basada en la ind\u00fastria a una altra basada en els serveis, una divisi\u00f3 del capital nacional i global (globalitzaci\u00f3) i una privatitzaci\u00f3 massiva. El requisit previ d'aquest canvi s\u00f3n els processos d'industrialitzaci\u00f3 i liberalitzaci\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La gran diverg\u00e8ncia \u00e9s el nom usat per explicar el diferent desenvolupament d'Occident respecte altres regions amb capacitat per esdevenir pot\u00e8ncies econ\u00f2miques a partir del segle xix i que va acabar suposant l'hegemonia d'aquest. El terme va ser encunyat per Eric Jones i es refereix a un proc\u00e9s que culmina a la d\u00e8cada de 1980 quan altres \u00e0rees del m\u00f3n assoleixen nivells de prosperitat similars o superiors als pa\u00efsos occidentals.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els nidh\u00e0mides (en \u00e0rab an-Nidhamiyyun) foren una fam\u00edlia destacada de visirs i als funcionaris selj\u00facides iniciada per Nidham-al-Mulk; el nom es dona tamb\u00e9 als seus clients i partidaris.\nA la mort de Nidham-al-Mulk (14 d'octubre de 1092) els seus fills i partidaris van donar suport a Barkyaruq contra Terken Khatun i el seu fill infant Mahmud (I) ibn M\u00e0lik-Xah, i van aconseguir el triomf. Nou dels fills de Nidham-al-Mulk van ocupar c\u00e0rrecs destacats. Els principals foren:\n\nJamal-al-Mulk Muh\u00e0mmad (assassinat el 1082) governador de Balkh\nMu\u00e0yyid-al-Mulk Ubayd-Al\u00b7lah, visir de Barkyaruq (destitu\u00eft el 1095, per les intrigues de Zubayda Khatun, mare de Barkyaruq, i del seu rival al visirat, Majd-al-Mulk al-Balasani) i de Muh\u00e0mmad I Tapar (fins al 1101 quan Muayid fou capturat per Barkyaruq a la batalla de Hamadan i executat)\nFakhr-al-Mulk al-Mudh\u00e0ffar, visir de Barkyaruq i despr\u00e9s de Mu\u00efzz-ad-Din \u00c0hmad Sanjar fins al 1107\nIzz-al-Mulk H\u00e0ssan, visir de Barkyaruq\nXams-al-Mulk Uthman, arid al-jayx del sult\u00e0 Mahmud II ibn Muh\u00e0mmad ibn M\u00e0lik-Xah el 1122-1123)\nImad-al-Mulk Abu-l-Q\u00e0ssim, visir del governador selj\u00facida d'Herat B\u00f6ri Bars (+ 1095).De generacions posteriors cal esmentar a:\n\nNassir-ad-Din T\u00e0hir (fill de Fakhr-al-Mulk) fou visir de Sanjar del 1133 a la seva mort (N\u00e0ssir-ad-Din va morir el 1153)\nQiwam-al-Mulk Sadr-ad-Din Muh\u00e0mmad, germ\u00e0 de l'anterior, al servei de Sandjar de 1107 a 1117.\nNidham-al-Mulk Qiwam-ad-Din H\u00e0ssan, fill de N\u00e0ssir-ad-Din, al servei de Sulayman-Xah ibn Muh\u00e0mmad\nXams-ad-Din Yaqub ibn Ishaq ibn Fakhr-al-Mulk, mecenes de l'historiador Al\u00ed ibn Zayd ibn Funduq.Col\u00b7lateral destacat fou Abu-l-M\u00e0hassin Xihab-ad-Din, fill d'Abu-l-Q\u00e0ssim Abd-Al\u00b7lah, el germ\u00e0 de Nidham-al-Mulk, que fou visir de Sanjar de 1117 a 1121.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jin fou una lliga d'estats tribals de la part sud de Corea a la segona meitat del primer mil\u00b7lenni. S'esmenten dos reis, Jun i Wiman Joseon al segle ii aC, quan la lliga es va fragmentar i van sorgir confederacions tribals o de clans: Mahan al sud-oest, Jinhan al sud-est, i Byeonhan, entre ambdues.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Pelegrinatge de Gr\u00e0cia, (en angl\u00e8s: Pilgrimage of Grace) va ser una revolta que esclat\u00e0 a York, Regne d'Anglaterra, l'any 1536, en protesta per la Reforma Protestant duta a terme per Enric VIII d'Anglaterra, i en defensa tamb\u00e9 d'altres reivindicacions pol\u00edtiques, socials i econ\u00f2miques, que condu\u00ed a la dissoluci\u00f3 dels monestirs. De manera precisa, el terme \"Pelegrinatge de Gr\u00e0cia\" es refereix a la insurrecci\u00f3 a York, encara que de vegades s'utilitza per descriure els avalots que, en general, ocorreguts al Nord d'Anglaterra, a partir del Lincolnshire, dotze dies abans del \"Pelegrinatge de Gr\u00e0cia\" en sentit estricte.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Khuldjha \u00e9s una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining. En el per\u00edode mongol fou coneguda com a Almaligh o Almaliq.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador catal\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El c\u00e0rrec d'Alcalde de Tebes va ser un c\u00e0rrec funcionarial de l'antic Egipte, que es va establir a partir de l'Imperi Nou.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els atemptats amb bomba d'Estocolm del 2010 van oc\u00f3rrer l'11 de desembre del 2010 quan dues bombes van explotar en la zona central-comercial d'Estocolm, Su\u00e8cia, matant un home (un presumpte terrorista su\u00efcida) i ferint-ne dos m\u00e9s.\n El ministre d'Afers Exteriors de Su\u00e8cia, Carl Bildt, i el Servei de Seguretat Sueca descrigueren les explosions com actes de terrorisme.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Una societat geneal\u00f2gica o societat d'hist\u00f2ria familiar \u00e9s una associaci\u00f3, sovint ben\u00e8fica o sense \u00e0nim de lucre, que permet als genealogistes membres i als historiadors familiars treure profit d'un coneixement compartit. Les grans societats sovint s\u00f3n propiet\u00e0ries de biblioteques, patrocinen seminaris de recerca i viatges a l'estranger i publiquen revistes. Algunes societats es concentren en un n\u00ednxol espec\u00edfic, com ara la hist\u00f2ria familiar d'una determinada zona geogr\u00e0fica, \u00e8tnia, nacionalitat o religi\u00f3. Les societats de llinatge s\u00f3n societats que limiten la seva pertinen\u00e7a a descendents d'una determinada persona o grup de persones d'import\u00e0ncia hist\u00f2rica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Bonacolsi fou una fam\u00edlia senyorial italiana que va exercir la senyoria a M\u00e0ntua i a M\u00f2dena, i el poder com a podest\u00e0 a altres llocs. Va precedir als Gonzaga.\nEl seu origen \u00e9s discutit. Alguns fan ancestre conegut de la fam\u00edlia a un Bonacolsi de Ferrara, per\u00f2 en general sembla que l'origen m\u00e9s probable \u00e9s un Bonacolsi de M\u00f2dena. Rinald Bonacolsi, el seu fill, fou investit amb la terra de Folato en feu de l'abadia de Sant Zen\u00f3 de Verona el 1206. Va tenir tres fills amb els quals arrenca la import\u00e0ncia de la fam\u00edlia: Pinamonte Bonacolsi, Bonacolso Bonacolsi i Mart\u00ed Bonacolsi.\n\nBonacolso Bonacolsi, el fill mitj\u00e0, fou abat benedict\u00ed de Sant\u2019Andrea de Mantova el 1241, fou expulsat de M\u00e0ntua el 1244 i va morir a l'exili el 1249.Mart\u00ed Bonacolsi, el fill petit, fou rector de la Rep\u00fablica de M\u00e0ntua el 1253. Va deixar dos fills, Bertolino (mort m\u00e9s tard del 24 de febrer de 1303) i Castellano (mort m\u00e9s tard del 18 de novembre de 1308).Pinamonte Bonacolsi, el fill gran, fou gran Anziano dil Popolo a M\u00e0ntua el 1259, rector de M\u00e0ntua (1272-1274) rector \u00fanic i capit\u00e0 general de M\u00e0ntua el 1274, capit\u00e0 general perpetu el 1276 (de fet senyor sobir\u00e0). Va abdicar el gener del 1291 i va morir el 7 d'octubre de 1293. Va agregar a les seves possessions Castellaro, concedit pel bisbe de Trento el 1275 i va ser membre de l'Orde Teut\u00f2nic amb els fills des del 1287. Va deixar vuit fills:\nConrat Bonacolsi (Corrado Bonacolsi), que fou investit amb la meitat del feu de Pozzuolo pel bisbe de M\u00e0ntua i nom\u00e9s va deixar dos fills naturals (Rivazzuolo i Martino que el 1315 van vendre els seus drets al feu de Castellaro.\nTomo Bonacolsi que fou podest\u00e0 de Verona el 1283, i havia de succeir al seu pare a M\u00e0ntua per\u00f2 fou enderrocat pel cop d'estat del seu germ\u00e0 Bardellone i es va haver d'exiliar. Va morir a Ferrara vers el 1302 i va deixar tres fills: Obizzo, Saraceno i Filippone (aquest fou pare de Filippo). Saraceno fou empresonat pels seus parents el 1317 i va deixar dos fills: Corradino (mort a Ferrara despr\u00e9s del 1328) i pare de Piemont, considerat el cap de la branca que va portar el nom de Bonaccossi; i Filipo, pare de Tomo, Alberto, Caleffo i Federico\nBardell\u00f3 Bonacolsi que fou rector i despr\u00e9s capit\u00e0 general perpetu de M\u00e0ntua el gener del 1291 per un cop d'estat. Fou obligat a abdicar el 2 de juliol de 1299 i va morir a Ferrara el 1300. Va deixar tres filles dos d'elles monja, i la tercera filla natural.\nFelip Bonacolsi fou inquisidor a la Marca de Treviso el 1281 i a Verona m\u00e9s tard, bisbe de Trento el 1289, no va arribar a prendre possessi\u00f3 i va morir a M\u00e0ntua 18 de desembre de 1303\nJoan Bonacolsi anomenat \"Gambagrossa\" Conseller de M\u00e0ntua el 1272, cavaller teut\u00f2nic, podest\u00e0 de M\u00e0ntua el 1273, 1275, 1281 i 1288. Va morir aquest darrer any i va deixar cinc fills:\nBonaventura Bonacolsi anomenat \"Butirone\", vicari de M\u00e0ntua i governador de Modena, mort a M\u00e0ntua el 1326, emparentat amb els Cavalcab\u00f2 per la seva dona Bonella que era filla de Cavalcab\u00f2 Cavalcab\u00f2. Va deixar dos fills: Guidotto que fou vicari perpetu de M\u00e0ntua del 1291 al 1297 i se'l va deixar morir de fam a Castellaro despr\u00e9s del 16 d'agost de 1328; i Pinamonte, vicari perpetu de M\u00e0ntua amb son germ\u00e0 i igualment se'l va deixar morir de fam a Castellaro despr\u00e9s del 16 d'agost de 1328.\nGuiu Bonacolsi anomenat \"Botticella\", podest\u00e0 de M\u00e0ntua el 1291, vicari de Suzzara el 1293, Capit\u00e0 perpetu de M\u00e0ntua el 1299, investit amb Castellaro pel bisbe de Trento el 1302 del que tamb\u00e9 va rebre despr\u00e9s Villa dei Cavalieri, Villagrossa, Pampuro e Gazo. Va morir a M\u00e0ntua el 24 de gener del 1309. Es va casar dues vegades i va deixar nom\u00e9s dues filles i un fill bastard (Pietro, can\u00f2nic de la catedral de M\u00e0ntua).\nRinald Bonacolsi anomenat \"Passerino\", vicari de M\u00e0ntua associat a Guido el 1308, capit\u00e0 perpetu de M\u00e0ntua el 1309, vicari imperial de M\u00e0ntua el 1312, senyor de Luzzara el 1312, senyor de Modena el 24 de juliol de 1312 (fins al 1318), senyor de Carpi (1312-1319 i 1319-1327), senyor de Cremona (1316-1317), vicari imperial de Modena el 1327, assassinat a M\u00e0ntua el 6 d'agost de 1328. Es va casar amb Alisia d'Este, filla d'Aldobrandino II marques d'Este i senyor de Ferrara, per\u00f2 nom\u00e9s va tenir tres fills bastards: Giovanni que fou abat de Sant\u2019Andrea in Mantova (deixat morir de fam a Castellaro despr\u00e9s del 16 d'agost de 1328 amb uns cosins i son germ\u00e0); Francesco, capit\u00e0 perpetu de Modena el 1321 (deixat igualment morir de fam a Castellaro despr\u00e9s del 16 d'agost de 1328 amb uns cosins i son germ\u00e0); i Berardo\nBerard II Bonacolsi, castell\u00e0 de Villa Imperta, va cedir el feu a l'abadia de San Zenone de Verona el 1297. Nom\u00e9s va deixar una filla anomenada Samaritana.\nGuiu I Bonacolsi, Cavaller Teut\u00f2nic, va rebre la terra de Bardellona com a feu del bisbe de Trento.\nSalv\u00e0tic Bonacolsi, cavaller teut\u00f2nic, que va deixar un fill, de nom Turlino, que fou pare d'una filla, Felicita.\nFabrizio, Cavaller Teut\u00f2nic", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La casa de La Rochefoucauld \u00e9s una de les m\u00e9s antigues i il\u00b7lustres fam\u00edlies de la noblesa francesa, els or\u00edgens de la qual remunten als senyors de La Roche a Charente al segle X i XI (Proves oficials de noblesa: 1019; canviat a Rochefoucauld al segle xiii.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Liparit (plural Liparits o Lipar\u00edtides o Lip\u00e0rides; en georgi\u00e0: \u10da\u10d8\u10de\u10d0\u10e0\u10d8\u10e2\u10d4\u10d1\u10d8, Liparitisdz\u00e9, tamb\u00e9 Baghuashi (\u10d1\u10d0\u10e6\u10f3\u10d0\u10e8\u10d8)) foren una fam\u00edlia feudal (didebuli) de la Ge\u00f2rgia medieval que podria derivar de la fam\u00edlia arm\u00e8nia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni \u0555\u0580\u0562\u0565\u056c\u056b\u0576\u0565\u0580) o Orbeliani (en georgi\u00e0). Va tenir membres destacats entre el segle x i el XII, coneguts per la seva oposici\u00f3 a la casa dels Bagr\u00e0tides. La branca principal dels Lip\u00e0rides va agafar el nom d'Orbeliani (d'un dels seus feus) i va acabar marxant del pa\u00eds el 1177, establint-se a Arm\u00e8nia on amb el nom d'Orbelian, sent sobirans de Siunia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La matem\u00e0tica de la hist\u00f2ria \u00e9s el nom amb qu\u00e8 es coneix la teoria que formul\u00e0 el pol\u00edtic i fil\u00f2sof de la hist\u00f2ria catal\u00e0 Alexandre Deulofeu, la qual \u00e9s una teoria c\u00edclica i determinista sobre l'evoluci\u00f3 de les diferents civilitzacions dins la hist\u00f2ria. En paraules del fil\u00f2sof i pant\u00f2leg Francesc Pujols \u2014un pr\u00f2leg del qual a la matem\u00e0tica de la hist\u00f2ria ha estat reconstru\u00eft i publicat recentment a partir de documents in\u00e8dits\u2014 pronunciades els anys 50: \u201cL'obra de Deulofeu assenyala fets a punt de produir-se i est\u00e0 destinada a canviar el concepte de la hist\u00f2ria\u201d.\nSegons aquesta teoria, les diferents civilitzacions i els imperis tenen uns cicles que serien equivalents \u2014o m\u00e9s o menys equivalents, si m\u00e9s no\u2014 als cicles naturals en la vida dels \u00e9ssers vius; s'ha arribat a formular com que les civilitzacions-imperis que han existit han resultat processos biol\u00f2gics perfectes i que l'esquema d'aquesta tesi de Deulofeu parteix de la teoria que les civilitzacions neixen, creixen i moren en un temps de 5100 anys repartits en tres cicles de 1700 anys cadascun. I el coneixement d'aquests cicles, tan predictibles \u2014amb una precisi\u00f3 gens menystenible i marges d'error de pocs anys\u2014 permet, i ha de possibilitar com a repte, evitar les guerres al m\u00f3n i entre pa\u00efsos. En aquest sentit, es tracta que el coneixement d'aquests cicles \u2014que ara especificarem\u2014 permeti que tots els esdeveniments hist\u00f2rics siguin pac\u00edfics i no violents, ja que \u2014almenys segons les prediccions de la teoria\u2014 han de succeir indefectiblement de tota manera, sota la presuposici\u00f3 de la mateixa teoria que preveu que hi hauria com un determinisme hist\u00f2ric inamovible i inesmenable fins a cert punt: podem saber qu\u00e8 passar\u00e0 i quan amb un marge d'error prou redu\u00eft, per exemple de menys de 10 anys \u2014tal com podem veure en l'exemple que Alexandre Deulofeu va preveure la desintegraci\u00f3 de l'URSS l'any 2000 quan va esdevenir-se l'any 1989\u2013 per\u00f2 no la manera com s'esdevindr\u00e0: si ser\u00e0 d'una manera m\u00e9s o menys pac\u00edfica o violenta, etc.\nConcretament, pel que fa als cicles a qu\u00e8 ens refer\u00edem en el par\u00e0graf anterior, segons la matem\u00e0tica de la hist\u00f2ria, cada civilitzaci\u00f3 compr\u00e8n diferents imperis cadascun dels quals t\u00e9 una durada mitjana de 550 anys. I cada civilitzaci\u00f3 pot arribar a viure tres cicles de 1700 anys cadascun. Les civilitzacions que va \u2014poder\u2014 analitzar, per\u00f2, s\u00f3n nom\u00e9s \u2014tot i que s\u00f3n admirablement nombroses\u2014, entre altres: Mesopot\u00e0mia, Egipte, l'\u00cdndia, la Xina, la civilitzaci\u00f3 maia, la civilitzaci\u00f3 inca, Gr\u00e8cia, Roma, Alemanya, l'Ar\u00e0bia, Castella, Mong\u00f2lia, R\u00fassia, Fran\u00e7a i Otom\u00e0nia.\nTamb\u00e9 afirm\u00e0 que la humanitat podr\u00e0 ser capa\u00e7 de con\u00e8ixer els esmentats cicles de la hist\u00f2ria, aix\u00ed com tamb\u00e9 alterar-los, per poder organitzar-se sota la forma d'una confederaci\u00f3 universal de pobles lliures. Proposa que s'hi adopti una llengua auxiliar internacional de comunicaci\u00f3, com l'esperanto, amb qu\u00e8 es farien les deliberacions el parlament mundial que ell mateix imaginava.\nL'enunciat de la llei matem\u00e0tica que, segons ell, determina l'evoluci\u00f3 dels pobles es resumeix en els punts seg\u00fcents (cap\u00edtol III de La matem\u00e0tica de la hist\u00f2ria en catal\u00e0, edici\u00f3 de 1967):\n1. Tots els pobles passen per \u00e8poques de gran fraccionament demogr\u00e0fic, alternades amb unes altres \u00e8poques de gran unificaci\u00f3 o \u00e8poques imperialistes.\n2. Les \u00e8poques de gran fraccionament tenen una durada de sis segles i mig. Les \u00e8poques de gran unificaci\u00f3 tenen una durada de deu segles i mig. El cicle evolutiu compr\u00e8n, doncs, disset segles.\n3. Durant aquest proc\u00e9s evolutiu els pobles passen per fases perfectament establertes per a arribar, al final del cicle, a ocupar la mateixa posici\u00f3 que al seu comen\u00e7ament.\n4. El cicle evolutiu compr\u00e8n tots els ordres de l'activitat humana, \u00e9s a dir, que hem de considerar, a m\u00e9s d'un cicle pol\u00edtic, un cicle social, art\u00edstic, filos\u00f2fic, cient\u00edfic...\n5. Tots els pobles segueixen la mateixa evoluci\u00f3, per\u00f2 aquesta queda avan\u00e7ada o endarrerida segons la posici\u00f3 geogr\u00e0fica de cada pa\u00eds.\n6. La for\u00e7a creadora no \u00e9s la mateixa per a tots els pobles. Per a cada cicle existeix una zona de m\u00e0xima intensitat creadora, i aquesta zona es va despla\u00e7ant d'un cicle al seg\u00fcent en el mateix sentit del proc\u00e9s general. Aquest avan\u00e7a a Europa, de l'Orient cap a l'Occident mediterrani i passa despr\u00e9s de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a la G\u00e0l\u00b7lia, segueix a les Illes Brit\u00e0niques, continua a trav\u00e9s dels pobles germ\u00e0nics i arriba finalment als pobles n\u00f2rdics i eslaus.\n7. Els nuclis imperialistes que donen lloc a les \u00e8poques de gran unificaci\u00f3 pol\u00edtica segueixen processos biol\u00f2gics perfectes, id\u00e8ntics entre si i amb una longevitat que dura de cinc a sis segles.\n8. La transformaci\u00f3 dels r\u00e8gims politicosocials no segueix cap l\u00ednia constant ascendent o descendent, sin\u00f3 que fa aven\u00e7os i retrocessos alternativament, els uns m\u00e9s intensos que els altres, cosa que dona com a resultat una l\u00ednia trencada. La resultant d'aquesta l\u00ednia equival a un aven\u00e7 en un sentit determinat. Se'n diu \"llei de les dues passes endavant i una enrere\".\nEl pensament de Deulofeu t\u00e9 relaci\u00f3 amb les idees d'Oswald Spengler i d'Arnold Joseph Toynbee, que tamb\u00e9 van enunciar teories sobre el car\u00e0cter c\u00edclic de les civilitzacions, per\u00f2 sense arribar a la mesura matem\u00e0tica m\u00e9s precisa que exposa Deulofeu.\nDurant el seu exili i tamb\u00e9 despr\u00e9s, Deulofeu va rec\u00f3rrer temples i monuments d'uns quants pa\u00efsos on, entre altres conclusions, va deduir haver trobat l'origen de l'art rom\u00e0nic durant el segle IX entre l'Empord\u00e0 i el Rossell\u00f3, que era l'origen del segon cicle de la civilitzaci\u00f3 europea occidental, despr\u00e9s del primer cicle.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Acquaviva \u00e9s el cognom d'una il\u00b7lustre fam\u00edlia italiana del Regne de N\u00e0pols, i que va tenir en feu molts b\u00e9ns arrels en els Abru\u00e7os i en la Marca d'Ancona, i llur principal resid\u00e8ncia en un castell situat als peus del Gran Sasso d'It\u00e0lia. La seva genealogia comen\u00e7a amb Reinaldo Acquaviva, al que afavor\u00ed Arrigo VI, rei de Sic\u00edlia, cedint-li tots els feus que posse\u00efa Lle\u00f3 d'Atri. Aquesta fam\u00edlia compta amb notables i il\u00b7lustres personatges; tenia per a divisa: Honneur sanf, souci unl.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els protocols dels savis de Si\u00f3 (en rus: \u041f\u0440\u043e\u0442\u043e\u043a\u043e\u043b\u044b \u0441\u0438\u043e\u043d\u0441\u043a\u0438\u0445 \u043c\u0443\u0434\u0440\u0435\u0446\u043e\u0432, Protokoly Sionskij Mudretsov, tamb\u00e9 escur\u00e7at com a \u0421\u0438\u043e\u043d\u0441\u043a\u0438\u0435 \u043f\u0440\u043e\u0442\u043e\u043a\u043e\u043b\u044b, Sionskie Protokoly) \u00e9s un text antisemita. El 1921 es demostr\u00e0 que era una falsificaci\u00f3. El 1935 al diari The Times es torn\u00e0 a desmentir. I el 1999 es descobr\u00ed que era un enc\u00e0rrec fet per la policia tsarista a Matvei Golovinski.Publicat per primera vegada el 1903 a la R\u00fassia tsarista, l'objectiu del qual era justificar ideol\u00f2gicament els pogroms que sofrien els jueus. El text, considerat un frau hist\u00f2ric, seria la transcripci\u00f3 d'unes suposades reunions dels \u00absavis de Si\u00f3\u00bb, en qu\u00e8 aquests detallen els plans d'una conspiraci\u00f3 jueva, que controlaria la ma\u00e7oneria i els moviments comunistes, estesa per totes les nacions de la Terra, i tindria la finalitat d'aconseguir el poder mundial. Els protocols dels savis de Si\u00f3 \u00e9s la publicaci\u00f3 antisemita m\u00e9s famosa i \u00e0mpliament distribu\u00efda de l'\u00e8poca contempor\u00e0nia. Les seves afirmacions sobre els jueus continuen circulant fins avui, especialment per Internet.\nEl 1905 es public\u00e0 la seua edici\u00f3 completa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Albizzi o Albizi era una important fam\u00edlia florentina. El fundador va ser Raimondino, d'origen alemany, arribat a It\u00e0lia a finals del segle xii i establert a Arezzo, d'on els seus descendents posteriorment van passar a Flor\u00e8ncia. Els Albizzi, rics mercaders de llana, i caps d'una facci\u00f3 dels g\u00fcelfs van ostentar molt de poder i els m\u00e0xims c\u00e0rrecs ciutadans sobretot durant el segle xiv. Com a membres de la facci\u00f3 G\u00fcelfa es van oposar a Corso Donati i a la tirania del Duc d'Atenes i van mantenir llargues escaramusses amb la fam\u00edlia Ricci.\nVan ser apartats del poder amb la revolta dels Ciompi, el 1378, i van retornar a la vida pol\u00edtica de Flor\u00e8ncia amb Maso de Albizzi,gonfaloniere de just\u00edcia, succe\u00eft pel seu fill Rinaldo el 1417.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Emirat de Cirenaica va ser un estat que es va proclamar el 1919 en el territori de Cirenaica, que \u00e9s actualment una regi\u00f3 de L\u00edbia, sota la sobirana de l'emir Idris, el cap dels Sanussi. Aquella entitat que va n\u00e0ixer arran d'un comprom\u00eds amb els colonitzadors italians, nom\u00e9s dur\u00e0 tres anys i m\u00e9s endavant fou incorporat plenament a la L\u00edbia italiana. El 1949, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, Idris I proclam\u00e0 de nou l'Emirat de Cyr\u00e9na\u00efque amb el suport del Regne Unit. L'emirat va perdurar fins al final del 1951, durant el per\u00edode de transici\u00f3 que va portar a la unificaci\u00f3 del Regne de L\u00edbia com a Estat sobir\u00e0 i Idris I de L\u00edbia com a sobir\u00e0. Arran de la revoluci\u00f3 l\u00edbia de 2011 i dels desordres subseq\u00fcents, la regi\u00f3 de Cirenaica ha declarat la seva autonomia el 8 de mar\u00e7 de 2012.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen (Breslau, Imperi Alemany, 2 de maig de 1892 - Cresta de Morlancourt, prop de Vaux-sur-Somme, Fran\u00e7a, 21 d'abril de 1918) fou un aviador de combat alemany de les Luftstreitkr\u00e4fte (Ex\u00e8rcit de l'aire de l'Imperi Alemany). \u00c9s considerat l'as d'asos de la Primera Guerra Mundial. Va ser oficialment acreditat amb vuitanta vict\u00f2ries.\nHeroi dels alemanys i respectat pels seus enemics durant la Primera Guerra Mundial, Manfred von Richthofen era membre d'una fam\u00edlia aristocr\u00e0tica i per tant tenia molts familiars de renom. \u00c9s internacionalment conegut com el Bar\u00f3 Roig (en alemany, Der Rote Baron).\nQuasi cent anys despr\u00e9s que fos abatut, encara avui no se sap exactament qui fou el causant de la seva mort. Diverses teories han aparegut i s'han descartat des de llavors, per\u00f2 encara segueix despertant l'inter\u00e8s de diversos investigadors que volen resoldre un dels fets m\u00e9s misteriosos de la Primera Guerra Mundial.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Pseudohist\u00f2ria \u00e9s una branca de la pseudoci\u00e8ncia caracteritzada per estudis que es presenten com a treballs d'hist\u00f2ria per\u00f2 que, en realitat, no segueixen pas les convencions i normes historiogr\u00e0fiques ni tampoc el m\u00e8tode cient\u00edfic. Generalment, es classifiquen com a pseudohist\u00f2ria estudis que defensen idees controvertides que es basen en especulacions amb proves no gaire fiables, sobretot si pretenen legitimar algun objectiu ideol\u00f2gic de tipus pol\u00edtic, nacional o religi\u00f3s.Quan una obra t\u00e9 un prop\u00f2sit pol\u00edtic, religi\u00f3s o ideol\u00f2gic manifest sense caire objectiu, pot ser un s\u00edmptoma de pseudohist\u00f2ria, tot i que roman dif\u00edcil distingir in historiografia oficial biaixada i pseudohist\u00f2ria. Qualsevol estudi historiogr\u00e0fic t\u00e9 un tam\u00eds subjectiu quasi inevitable, per\u00f2 el pseudohist\u00f2riadors rebutgen el m\u00e8tode cient\u00edfic.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El comtat de Fr\u00edsia Occidental fou una jurisdicci\u00f3 feudal imperial a l'edat mitjana.\nA l'alta edat mitjana tota la zona costanera entre el Sinkfal i el Weser era anomenada Fr\u00edsia. La llei frisona (Lex Frisionum) del segle viii dividia els territoris ocupats pels frisons en tres parts, entre elles l'occidental situada entre el Sinkfal i el Vlie. Aquesta regi\u00f3 fou coneguda a la hist\u00f2ria com Fr\u00edsia Occidental i estava dividida en deu pagi (comarques):\n\nZelanda Mar\u00edtima (Zelanda i els Vier Ambachten (trad.: els quatre Batlles)\nMasalant o Marsum (embocadura del Mosa)\nHuitingoe (entre el Mosa i el Merwede)\nHollant (comtat d'Holanda), entre el Merwede i el Lek\nLake i Isla, entre el Lek i l'IJssel\nRinland, entre el Lek i el Rin\nGermepi, al Rin a l'oest d'Utrecht\nInstarlaka, a les dues ribes i a l'oest del Vecht\nKinnem, la part sud de l'Holanda septentrional\nTexla, inicialment l'illa de Texel i despr\u00e9s incloent la part nord de l'Holanda septentrional en el que als segles x i xi fou conegut com a comitatus Werterling\u00e6El nom de Fr\u00edsia occidental (Occidentalis Fresia) nom\u00e9s apareix el 1101, pr\u00e0cticament al mateix temps que apareix tamb\u00e9 el nom d'Holanda; corresponia a una zona geografia m\u00e9s petita que la moderna Holanda. Els ducs de Sax\u00f2nia es consideraven els senyors feudals, per\u00f2 no sembla que fossin gaire obe\u00efts. El nom del comtat d'Holanda es va acabar imposant vers 1060-1070 a mesura que els comtes van anar imposar la seva autoritat a tota la regi\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Arag\u00f3", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El bisbat de Magalona fou una jurisdicci\u00f3 eclesi\u00e0stica sorgida probablement al segle vi sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destru\u00efda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la ve\u00efna Substancion. Avan\u00e7at el segle x, reconstru\u00efda Magalona o Maguio, van retornar a aquesta ciutat i el nom en occit\u00e0 va esdevenir Melgu\u00e8l (franc\u00e8s Melgueil). Des de 1215 els bisbes van rebre el t\u00edtol de comtes de Magalona que van conservar fins a la revoluci\u00f3. La seu del bisbat es va traslladar a Montpeller el 1536.La llista dels bisbes \u00e9s la seg\u00fcent:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Katia Ac\u00edn Monr\u00e1s (Osca, 15 d'octubre de 1923 - Pamplona, 14 de desembre de 2004), va ser una artista pl\u00e0stica que va treballar el gravat, la pintura i l'escultura. Era filla de l'humanista, pedagog i tamb\u00e9 pintor, Ram\u00f3n Ac\u00edn Aquilu\u00e9, qui va inculcar-li el gust per l'art. Per\u00f2 no seria fins al final de la seva vida que va decidir desenvolupar la seva activitat art\u00edstica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La psicohist\u00f2ria \u00e9s una disciplina que estudia la hist\u00f2ria tenint en compte la psicologia dels individus, les seves motivacions per actuar, tant com a persones destacades com a grup cultural. Aplica la psicoan\u00e0lisi als personatges m\u00e9s rellevants per entendre qu\u00e8 pensaven per provocar els successos que van alterar la hist\u00f2ria i per analitzar fen\u00f2mens de massa com la propaganda o la hist\u00e8ria col\u00b7lectiva, que poden causar canvis a gran escala en una poblaci\u00f3. Igualment analitza els per\u00edodes de la vida humana i com s\u00f3n tractats en diferents \u00e8poques, especialment la inf\u00e0ncia, font de possibles traumes posteriors.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llista d'eleccions generals celebrades a Espanya s'inicia amb l'elecci\u00f3 de diputats a les Corts de Cadis durant la Guerra del Franc\u00e8s (1808-1814) que port\u00e0 a la redacci\u00f3 de la primera constituci\u00f3 espanyola el 1812, seguint l'intent de renovaci\u00f3 de corts el 1813, estroncada per la restauraci\u00f3 de l'absolutisme per Ferran VII. El per\u00edode absolutista fou interromput pel Trienni Liberal (1820-1823), durant el qual es feren dues convocat\u00f2ries d'eleccions, per\u00f2 novament restaurat el poder absolut del monarca, no tornar\u00e0 a haver-hi eleccions a Espanya fins a la seva mort. Poc abans havia promulgat la Pragm\u00e0tica Sanci\u00f3, possibilitat que la seva filla Isabel pogu\u00e9s accedir al tron en detriment de l'infant Carles, germ\u00e0 del rei. Aquest va revoltar-se contra la nova reina i la reina regent, Maria Cristina de Borb\u00f3, que hagu\u00e9 d'aliar-se amb els liberals per mantenir la corona de la seva filla. Des d'en\u00e7\u00e0 aleshores, de forma progressiva s'anaren fent reformes establint un estat de tall liberal. A trav\u00e9s de diverses legislacions es convocaren eleccions al llarg dels anys, segons l'estabilitat del moment.\nDurant el segle xix, en termes generals, les eleccions van ser sempre amb un sufragi censatari que restringia la base electoral, tret de les primeres convocat\u00f2ries i les del Sexenni Democr\u00e0tic, i el sufragi universal mascul\u00ed va ser restablert el 1891, durant la Restauraci\u00f3, que s'ampliaria amb el sufragi universal total, incloent-hi les dones, el 1933 durant la Segona Rep\u00fablica. El franquisme va tallar la celebraci\u00f3 d'eleccions lliures i nom\u00e9s amb l'arribada de la democr\u00e0cia, durant la Transici\u00f3, es van tornar a celebrar eleccions generals el 1977.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La filosofia de la hist\u00f2ria \u00e9s una disciplina que intenta entendre com funciona la hist\u00f2ria. Aix\u00ed es q\u00fcestiona l'objectivitat en l'estudi del passat i les millors maneres d'accedir-hi i es planteja si la hist\u00f2ria \u00e9s un conjunt d'aven\u00e7os (progr\u00e9s), si funciona per cicles o no t\u00e9 cap forma global i \u00e9s nom\u00e9s un conjunt de per\u00edodes. Tamb\u00e9 analitza quin ha de ser l'objecte d'estudi, si la persona, l'\u00e8poca, la regi\u00f3 o el tema, i com canvia el panorama descrit segons la unitat adoptada. Per \u00faltim, s'interroga sobre si la hist\u00f2ria t\u00e9 un sentit en si mateixa o en relaci\u00f3 al present i si pot usar-se per a predir el futur o propiciar determinats canvis.\nEn qualsevol cas, les diverses filosofies de la hist\u00f2ria han de retre compte de dues dificultats conceptuals importants: \n\nDificultat te\u00f2rica: com explicar la hist\u00f2ria universal des d'un punt de vista cosmopolita, per usar l'expressi\u00f3 de Kant, evitant el racisme o la minusvaloraci\u00f3 imperialista i l'estigma envers determinats grups humans?\nDificultat pr\u00e0ctica: quin paper cal assignar a l'acci\u00f3 humana individual quan s'insereix en la hist\u00f2ria col\u00b7lectiva?", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Astabed fou un c\u00e0rrec de la cort sass\u00e0nida d'exist\u00e8ncia dubtosa. Se sap que el van portar tres persones, per\u00f2 per dues fonts sir\u00edaques, que podrien tenir un origen \u00fanic i que haurien conf\u00f3s astabed (segons Josu\u00e8 l'Estilita, equivalent a magister militum o comandant en cap de l'ex\u00e8rcit) amb aspahbed (cap de l'ex\u00e8rcit o cap de la cavalleria). Les tres persones que el van portar foren:\nEl general B\u014d\u0113, nomenat per Kobad I per acordar un armistici amb el general rom\u00e0 d'Orient Celer (505). Va morir el mateix any abans d'arribar a un acord. Els romans d'Orient l'anomenen Aspebedes (Procopiu a De Bello Persico 1.9.24), Aspetios (Theofanes, Chronography, 1838, I, p. 228), o Aspevedes (Foci, Bibliotheca 63), mentre Josu\u00e8 l'Estilita l'anomena Astabed (sir\u00edac Astabid, tamb\u00e9 a Zacaries el Rector)\nUn general que va substituir l'anterior, de nom desconegut, que va signar l'armistici (506).\nUn general nomenat el 527 per Kobad I per negociar amb Hipati o Hipaci i Farsman (Farasmanes) representants de l'emperador. se segurament el mateix que l'anterior.Tamb\u00e9 el va portar un alt oficial que va dirigir un ex\u00e8rcit contra els romans d'Orient al nord de Mesopot\u00e0mia uns anys despr\u00e9s per\u00f2 se suposa que encara fou el mateix personatge.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia R\u00farik, rur\u00edkida o dels rur\u00edkides (bielor\u00fas: \u0420\u0443\u0301\u0440\u044b\u043a\u0430\u0432\u0456\u0447\u044b, romanitzat: Ryurykavichy; rus: \u0420\u044e\u0301\u0440\u0438\u043a\u043e\u0432\u0438\u0447\u0438, romanitzat: Ry\u00farikovichi, IPA: [\u02c8rj\u0289r\u02b2\u026ak\u0259v\u02b2\u026at\u0361\u0255\u026a]; ucra\u00efn\u00e8s: \u0420\u044e\u0301\u0440\u0438\u043a\u043e\u0432\u0438\u0447\u0456, romanitzat: Riurykovychi; literalment \"fills/descendents de R\u00farik\") fou una dinastia fundada pel pr\u00edncep dels varegs R\u00farik, que es va establir a N\u00f3vgorod cap a l'any 862 d.C. Els rur\u00edkides van ser la dinastia governant de la Rus de K\u00edev (despr\u00e9s de la conquesta de K\u00edev per Oleg de N\u00f3vgorod el 882) abans que es desintegr\u00e9s definitivament a mitjan segle XIII, aix\u00ed com els successors dels principats de Rus i les rep\u00fabliques de Rus de N\u00f3vgorod, Pskov, Vlad\u00edmir-S\u00fazdal, Riazan, Smolensk, Gal\u00edtsia-Vol\u00ednia (despr\u00e9s del 1199), Txern\u00edgov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).\nLa branca Romanovich de la dinastia governava la Rus central i occidental. Aquests territoris van ser unificats per Rom\u00e0 el Gran i el seu fill Daniel, que m\u00e9s tard va ser coronat rei de Gal\u00edtsia- Vol\u00ednia. Despr\u00e9s de l'extinci\u00f3 de la dinastia, Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia van absorbir el regne i el t\u00edtol del seu rei va passar finalment als sobirans de l'Imperi Austrohongar\u00e8s. La sobirania continuada dels rur\u00edkides des del segle IX fins al XIV representa part del proc\u00e9s hist\u00f2ric d'Ucra\u00efna. En la historiografia ucra\u00efnesa, no es considera que la civilitzaci\u00f3 de R\u00fassia (de vegades anomenada Ucra\u00efna-R\u00fassia) acab\u00e9s el 1240, sin\u00f3 que simplement va canviar el centre lleugerament cap a l'oest.Despr\u00e9s de la desintegraci\u00f3 de la Rus de K\u00edev, l'estat m\u00e9s poder\u00f3s que va sorgir finalment va ser el Gran Ducat de Moscou, inicialment una part de Vlad\u00edmir-S\u00fazdal, que va establir les bases de la moderna naci\u00f3 russa, juntament amb la Rep\u00fablica de N\u00f3vgorod. Ivan III va abandonar el control de l'Horda d'Or i va consolidar tota la Rus central i del nord, governant-la com a \"Pr\u00edncep de tota la Rus\". Ivan IV va assumir el t\u00edtol de \"Tsar de tota R\u00fassia\" i va transformar l'estat en el Tsarat Rus. La dinastia R\u00farik va governar fins al 1598, despr\u00e9s del qual van ser succe\u00efts pels Rom\u00e0nov despr\u00e9s del Per\u00edode Tumultu\u00f3s.Com a dinastia governant, la dinastia R\u00farik es va mantenir en algunes parts de Rus durant un total de vint-i-una generacions en l\u00ednia masculina, des de R\u00farik (mort el 879) fins a Teodor I de R\u00fassia (mort el 1598), un per\u00edode de m\u00e9s de 700 anys. S\u00f3n una de les cases reials m\u00e9s antigues d'Europa, amb nombroses branques cadets existents.\nLa seg\u00fcent llista inclou tota la saga de la dinastia rur\u00edkida que varen derivar en el posterior Imperi Rus, i l'actual territori de R\u00fassia: N\u00f3vgorod, K\u00edev, Vlad\u00edmir-S\u00fazdal i Moscou. Descendeixen tots \u00f2bviament de R\u00farik.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Mark A. Mazower (Londres, 1958) \u00e9s un historiador brit\u00e0nic especialitzat en la hist\u00f2ria de Gr\u00e8cia i Europa. Actualment treballa com a professor d'Hist\u00f2ria a la Universitat de Col\u00fambia de Nova York (EUA).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Llista d'historiadors musulmans, des del sorgiment de l'islam fins al segle xix, que es poden adscriure a la historiografia isl\u00e0mica cl\u00e0ssica:", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El C\u00e0rtel del Golf \u00e9s un c\u00e0rtel de la droga mexic\u00e0 amb base a Matamoros, Tamaulipas. El c\u00e0rtel \u00e9s present en 13 amb importants \u00e0rees d'operaci\u00f3 a les ciutats de Nuevo Laredo, Miguel Alem\u00e1n, Reynosa i Matamoros en l'estat del nord Tamaulipas. A principis de la d\u00e8cada de 2010 es van enfrontar amb Los Zetas.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tamos (\u03a4\u03b1\u03bc\u03ce\u03c2) fou un militar persa. Era nascut a Memfis i fou lloctinent de J\u00f2nia sota el s\u00e0trapa Tisafernes de L\u00eddia. El 412 aC es va unir a Ast\u00edoc, l'almirall espart\u00e0, en l'intent de traslladar als habitants de Claz\u00f2menes a Dafos, la costa continental, fora de l'abast de la flota atenenca. El 411 aC Tisafernes va anar a Aspendos amb la intenci\u00f3 d'ajudar els espartans amb la flota fen\u00edcia i va deixar encarregat a Tamos del manteniment de les forces pelopon\u00e8sies en la seva abs\u00e8ncia. M\u00e9s tard Tamos es va posar al servei del s\u00e0trapa Cir el Jove i fou el seu almirall (401 aC); va bloquejar Milet que refusava recon\u00e8ixer a Cir i mantenia la lleialtat a Tisafernes; despr\u00e9s va avan\u00e7ar a l'est amb la flota, i es va reunir amb les forces de terra de Cir a Issos a Cil\u00edcia. A la mort de Cir, i l'enfonsament de la seva revolta, Artaxerxes va enviar a Tisafernes a l'\u00c0sia Menor per recuperar el seu govern; Tamos va fugir a J\u00f2nia amb els seus tresors i els seus fills, menys un (Glus) i despr\u00e9s va embarcar cap a Egipte. El fara\u00f3 Psam\u00e8tic el va fer matar junt amb els seus fills per apoderar-se dels seus diners i naus.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els moabites (moabitae, \u039c\u03c9\u03b1\u03b2\u1fd6\u03c4\u03b1\u03b9) eren un poble que segons el G\u00e8nesi estava emparentat amb els israelites i encara m\u00e9s amb els ammonites. Segons el G\u00e8nesi, Moab fou fill de Lot per un incest amb la seva filla gran (amb la filla petita va tenir a Ammi, ancestre dels ammonites), tingut despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 de Sodoma; segons aix\u00f2 la paraula 'Moab' voldria dir 'Del seu pare'. Aquesta relaci\u00f3 incestuosa els feia inferiors als israelites. Com que van barrar el pas als jueus durant l'\u00e8xode foren exclosos de la \"congregaci\u00f3 del senyor\" per 10 generacions. Tot i aix\u00ed israelites i moabites es van barrejar sovint i el mateix rei David tenia origen en una dona moabita. Els moabites van fundar el Regne de Moab. Per als grecs, els moabites foren els habitants de Moabitis (\u039c\u03bf\u03b1\u03b2\u1fd6\u03c4\u03b9\u03c2) equivalent al Regne de Moab. Flavi Josep parla dels moabites com una naci\u00f3 de Celes\u00edria i esmenta les ciutats moabites conquerides per Alexandre Janeu: Hesbon, Medaba, Pel\u00b7las, i altres al nord de l'Arnon, riu que segons ell marcava el l\u00edmit entre moabites i amorites.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La revolta del Prayer Brook (o revolta del Llibre de l'Oraci\u00f3 Comuna) \u00e9s una revolta popular que va tenir lloc a Cornualla al Regne Unit l'any 1549 per motius religiosos. La revolta cal emmarcar-la en la s\u00e8rie de guerres de religi\u00f3 a l'Europa de l'\u00e8poca moderna. El Llibre de l'oraci\u00f3 comuna (LOC) \u00e9s el llibre fundacional d'oraci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia d'Anglaterra (i de la Comuni\u00f3 Anglicana). \u00c9s un dels instruments de la Reforma Anglicana. El rei Eduard VI la va introduir com a eina per tal de canviar l'esgl\u00e9sia anglesa cap a una forma m\u00e9s protestant, fet que va comportar que s'abandon\u00e9s els llibres lit\u00fargics en llat\u00ed. El canvi va ser impopular, sobretot a les zones particularment cat\u00f2liques. La revolta va ser simplement fruit d'un c\u00famul de situacions creades pel rei: destrucci\u00f3 de monestirs, tancament del Col\u00b7legi de Glasney... La introducci\u00f3 del Llibre de l'oraci\u00f3 comuna va ser simplement el got que va vessar el vas.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La societat del coneixement genera, processa i comparteix, posant a disposici\u00f3 de tots els membres de la societat, el coneixement perqu\u00e8 aquest pugui ser utilitzat per a millorar la condici\u00f3 humana. La societat del coneixement es basa en el saber i l'especialitzaci\u00f3, ja que la seva implicaci\u00f3 ajuda al desenvolupament econ\u00f2mic i a la millora de qualitat de vida.\nEls fonaments d'aquesta societat s\u00f3n: l'Ensenyament i la investigaci\u00f3, el desenvolupament i la innovaci\u00f3, l'estructura i organitzaci\u00f3 de la nova societat.\nA causa dels canvis que s'estan produint a la societat actual en els \u00e0mbits: econ\u00f2mics, pol\u00edtics, tecnol\u00f2gics, educatius i en el m\u00f3n laboral. Tots aquests trets han fomentat un gran canvi de la societat industrial a l'actual, la societat del coneixement.La societat del coneixement difereix de la societat de la informaci\u00f3 en el fet que la primera serveix per a transformar la informaci\u00f3 en recursos que permetin a la societat a prendre mesures eficaces, mentre que la segona, crea i difon les dades en brut. La capacitat de recopilar i analitzar la informaci\u00f3 ha existit en tota la hist\u00f2ria de la humanitat. No obstant aix\u00f2, la societat del coneixement d'avui ha augmentat de forma exponencial la generaci\u00f3 i difusi\u00f3 d'informaci\u00f3 a mesura que les tecnologies de la informaci\u00f3 evolucionen.L'Informe Mundial de la UNESCO fa refer\u00e8ncia a la definici\u00f3, el contingut i el futur de les societats del coneixement.El terme va ser creat el 1969 per Peter Drucker al seu llibre \u201cLa sociedad postcapitalista\u201d (1969) on remarca la creaci\u00f3 d'un nou model de coneixement com a centre de producci\u00f3 de la riquesa. Fomentant aix\u00ed un canvi social basat en el saber com a principal recurs per crear m\u00e9s coneixement.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Arundangi fou una antiga fortalesa que es troba a l'estat de Tamil Nadu. Pertanyia als cola al segle xv quan fou ocupada pels pandya i annexionada als seus dominis. Part del virregnat de Madura al segle xvi va acabar formant part de Tanjore. El 1646 fou cedida per Raghunath Teva, per\u00f2 Tanjore la va recuperar per tractat. En una guerra posterior fou altre cop capturada el 1698. Pertanyia despr\u00e9s al fill del setupati Kilawan de Ramnad (Marava), mort el 1710, i va canviar de mans diverses vegades fins que Tanjore la va adquirir definitivament el 1749.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Stroganov o Strogonov (en rus: \u0421\u0442\u0440\u043e\u0433\u0430\u043d\u043e\u0432\u044b, \u0421\u0442\u0440\u043e\u0433\u043e\u043d\u043e\u0432\u044b), tamb\u00e9 escrit a la francesa Stroganoff, eren una fam\u00edlia de reeixits comerciants, industrials, terratinents i homes d'estat russos d'entre el segle xvi i el segle xx, als quals es va atorgar rang de noblesa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "En diplom\u00e0tica, s'anomena carta partida a un document en el qual hi figuren dues (o m\u00e9s de dues) c\u00f2pies d'un contracte o un text important en un \u00fanic full de pergam\u00ed. A la part que separava les c\u00f2pies hi anava un text, o un dibuix. Un cop acabat el document es tallava i cada signatari es quedava amb una de les c\u00f2pies. La part tallada de cada c\u00f2pia havia de coincidir, fet que permetia comprovacions posteriors i dificultava la falsificaci\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Casa de Romania \u00e9s la dinastia real que succeeix la branca romanesa de la Casa de Hohenzollern-Sigmaringen que va governar Romania entre 1866 i 1947. La casa reial romanesa era coneguda antigament com a \"Casa de Hohenzollern-Sigmaringen\". El 10 de maig de 2011, en un context de demandes interposades pels seus familiars i relatius a Alemanya i per temors expressats per alguns que els Hohenzollerns alemanys que poguessin reclamar la successi\u00f3 a la prefectura a la casa reial romanesa, el rei Miquel I de Romania va trencar tots els lla\u00e7os hist\u00f2rics i din\u00e0stics amb la principesca Casa de Hohenzollern-Sigmaringen, va canviar el nom de la fam\u00edlia a \"Casa de Romania\" i va renunciar a tots els t\u00edtols conferits a ell i a la seva fam\u00edlia pels Hohenzollerns alemanys.La fam\u00edlia utilitza el lema Nihil Sine Deo (en catal\u00e0, Res sense D\u00e9u). Pau Felip de Hohenzollern s'oposa a la decisi\u00f3 del rei Miguel de trencar els lla\u00e7os amb la Casa de Hohenzollern.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els trocaleus (grec antic: \u03a4\u03c1\u03ac\u03bb\u03bb\u03b5\u03b9\u03c2, Tral\u00b7lis) foren un poble traci esmentat diverses vegades per Livi i una per Plutarc. Patiren una greu derrota contra Agesilau II en intentar obligar-lo a pagar un tribut de cent talents de plata i cent dones a canvi de deixar-lo passar pel seu territori.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Seneg\u00e0mbia (oficialment la Confederaci\u00f3 de la Seneg\u00e0mbia) fou una confederaci\u00f3 formada pels estats africans del Senegal i G\u00e0mbia.Va existir des de l'1 de febrer de 1982 fins al 30 de setembre de 1989. L'acord per constituir la confederaci\u00f3 es va signar el 12 de desembre de 1981. La federaci\u00f3 estava destinada a fomentar la cooperaci\u00f3 entre els dos pa\u00efsos, per\u00f2 fou dissolta pel Senegal quan G\u00e0mbia va rebutjar avan\u00e7ar cap a la uni\u00f3 dels dos estats.\nEl nom de la confederaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia als noms dels dos estats que la integraven, noms que a la vegada deriven dels rius Senegal i G\u00e0mbia.\nSeneg\u00e0mbia va ser tamb\u00e9 el nom de la col\u00f2nia brit\u00e0nica que inclo\u00efa les dues col\u00f2nies (el Senegal i G\u00e0mbia) entre el 25 de maig de 1765 i el 30 de gener de 1779, quan el Senegal va tornar a mans franceses.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Muzaffar Husayn fou un sult\u00e0 tim\u00farida d'Herat que va governar de 1506 al 1507. Era el fill de Hussayn Bayqara i germ\u00e0 de Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara. Badi al-Zaman, el seu germ\u00e0 gran, s'havia revoltat almenys dues vegades contra el pare, per\u00f2 quan aquest va morir es va proclamar successor; Muzaffar Husayn tenia alguns suports entre la noblesa i els emirs i no el va recon\u00e8ixer i es va proclamar sult\u00e0. L'amena\u00e7a dels uzbeks era imminent i Baber de Kabul va arribar a Herat per ajudar, per\u00f2 els dos germans no van aturar la lluita i Baber es va retirar. Poc mesos despr\u00e9s els uzbeks dirigits per Muh\u00e0mmad Xaibani es van apoderar d'Herat; els dos germans van fugir i Muzaffar va morir poc despr\u00e9s (vers 1508).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La invenci\u00f3 de la p\u00f3lvora negra, i la seva aplicaci\u00f3 a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes b\u00e8l\u00b7lics i en els fets hist\u00f2rics posteriors. Un resum cronol\u00f2gic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evoluci\u00f3 de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensi\u00f3 de temes m\u00e9s generals: batalles i guerres, principalment. Tamb\u00e9 pot ser \u00fatil per a entendre l'aparici\u00f3 d'oficis especialitzats, basats en les armes de foc. O el desenvolupament de les ind\u00fastries d'armament.\nDes del punt de vista cient\u00edfic, les ferides per arma de foc i la forma de curar-les suposaren una nova branca de la medicina.La voluntat de millorar la precisi\u00f3 i efic\u00e0cia de les armes esmentades fomentaren el progr\u00e9s de la f\u00edsica, les matem\u00e0tiques i la creaci\u00f3 de disciplines noves com la bal\u00edstica.\nDes del punt de vista tecnol\u00f2gic, la necessitat de fabricar armes cada cop millors (deixant de banda les consideracions humanit\u00e0ries) permeteren el descobriment de millors materials i sistemes de fabricaci\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7ats.\n\nUn exemple positiu de la fabricaci\u00f3 d'armes \u00e9s la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie de conjunts mec\u00e0nics amb peces bescanviables. Aquest sistema, universalment emprat des de fa un parell de segles i basat en les toler\u00e0ncies de fabricaci\u00f3, fou un descobriment de les f\u00e0briques de fusells.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El seg\u00fcent article mostra una llista de les vies romanes principals. Estan classificades per regions i se'n descriu breument el tra\u00e7at. Entre par\u00e8ntesis, i sempre que s'ha pogut, es descriu l'any de fundaci\u00f3 de la via i sota quin mandat es va fer. En cursiva els noms llatins.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els tirotejos de Hu\u1ebf Ph\u1eadt \u0110\u1ea3n van causar la mort de nou civils budistes desarmats el 8 de maig de 1963 a la ciutat de Hu\u1ebf (Vietnam del Sud) a mans de l'ex\u00e8rcit i les forces de seguretat del govern de Ng\u00f4 \u0110\u00ecnh Di\u1ec7m. L'ex\u00e8rcit i la policia van disparar les seves armes i van llan\u00e7ar granades de m\u00e0 contra una multitud de budistes que havien estat protestant contra la prohibici\u00f3 del govern d'hissar la bandera budista el dia de Ph\u1eadt \u0110\u1ea3n, que commemora el naixement de Siddharta Gautama.\nLa negaci\u00f3 de responsabilitat per part del govern de Di\u1ec7m, qui va insistir a culpar el Viet Cong, va provocar un descontentament creixent entre la majoria budista del pa\u00eds. L'incident va originar un moviment de protesta per part dels budistes vietnamites contra la discriminaci\u00f3 religiosa del r\u00e8gim de Di\u1ec7m) d'orientaci\u00f3 predominantment cat\u00f2lica romana conegut com la \u00abcrisi budista\u00bb, que va conduir a una desobedi\u00e8ncia civil generalitzada a gran escala entre els vietnamites del sud. L'1 de novembre de 1963, despr\u00e9s de sis mesos de tensi\u00f3 i una oposici\u00f3 cada vegada major al r\u00e8gim, els generals de l'ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica del Vietnam van dur a terme un cop d'estat que va resultar en l'enderrocament el r\u00e8gim i l'assassinat de Ng\u00f4 \u0110\u00ecnh Di\u1ec7m.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Tritantecmes (Tritantaechmes, \u03a4\u03c1\u03b9\u03c4\u03b1\u03bd\u03c4\u03b1\u03af\u03c7\u03bc\u03b7\u03c2), fill d'Artabazos, fou un s\u00e0trapa persa.\nFou s\u00e0trapa de Babil\u00f2nia al segle v aC. L'esmenta Her\u00f2dot.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquest \u00e9s un llistat de les recessions econ\u00f2miques m\u00e9s importants que ha patit el capitalisme. Totes les dates s\u00f3n aproximades, ja que d'una banda \u00e9s dif\u00edcil delimitar exactament el comen\u00e7ament i el final d'una recessi\u00f3 i d'altra banda una mateixa recessi\u00f3 comen\u00e7a i acaba en dates diferents a diferents pa\u00efsos.\nAbans que al segle xix es comenc\u00e9s la recollida de dades estad\u00edstiques sobre les principals variables econ\u00f2miques \u00e9s dif\u00edcil de datar les recessions econ\u00f2miques per\u00f2 abans de la revoluci\u00f3 industrial els per\u00edodes de crisi coincidien amb les males collites agr\u00edcoles.\n\nCrisi de 1837 - 1837 a 1843, una forta caiguda de l'economia nord-americana causada per nombroses fallides de bancs i una caiguda molt forta de la confian\u00e7a en el paper moneda.\nCrisi de 1857 - 1857 a 1860, la fallida d'Ohio Life Insurance and Trust Co. feu explotar la bombolla especulativa (fonamentalment per part dels capitals europeus) dels ferrocarrils nord-americans i una p\u00e8rdua de confian\u00e7a en el sistema bancari nord-americ\u00e0.\nCrisi 1873 - problemes econ\u00f2mics a Europa a causa de la fallida de Jay Cooke & Company, el banc m\u00e9s important dels Estats Units fent explotar la bombolla especulativa post-Guerra Civil Americana.\nLlarga Depressi\u00f3 - 1873 a 1896, comen\u00e7a amb el col\u00b7lapse de la Borsa de Viena i s'expandeix a tot el m\u00f3n.\nCrisi de 1893 - 1873 a 1896, fallida de Reading Railroad i la retirada de les inversions europees porten a un col\u00b7lapse borsari i bancari.\nCrisi de 1907 - La caiguda de les accions de Knickerbocker Trust Company (22 d'octubre de 1907 comen\u00e7a una successi\u00f3 d'esdeveniments que han van portar a una depressi\u00f3 als Estats Units.\nRecessi\u00f3 post-Primera Guerra Mundial - marcada per una hiperinflaci\u00f3 a Europa i sobreproducci\u00f3 a nord Am\u00e8rica. Fou una recessi\u00f3 molt profunda per\u00f2 molt breu.\nGran Depressi\u00f3 - 1929 a d\u00e8cada de 1930, un crack borsari, col\u00b7lapse bancari i una crisi de sobreproducci\u00f3 als Estats Units que s'escamp\u00e0 r\u00e0pidament causant una recessi\u00f3 mundial, incloent una segona crisi (1937\u20131938) quan l'economia mundial ja estava recuperant-se.\nCrisi del petroli - 1973, la pujada de preus del petroli pactada per l'OPEP combinada amb l'alt d\u00e8ficit p\u00fablic dels Estats Units a causa de la Guerra del Vietnam portaren a una situaci\u00f3 d'estagflaci\u00f3.\nCrisi energ\u00e8tica de 1979 - 1979 a 1980, la revoluci\u00f3 iraniana feu incrementar fortament el preu del petroli.\nRecessi\u00f3 de principis dels vuitanta - 1982 a 1983, causada per l'estricta pol\u00edtica monet\u00e0ria dels Estats Units per a controlar la inflaci\u00f3 i una correcci\u00f3 de la sobreproducci\u00f3 que es produ\u00ed la d\u00e8cada anterior.\nRecessi\u00f3 de finals dels vuitanta - 1987 principis dels noranta, col\u00b7lapse del mercat de bons i crisi bors\u00e0ria als Estats Units.\nRecessi\u00f3 japonesa - 1991 fins ara, problemes estructurals de l'economia japonesa aturen el que en el seu dia fou un creixement astron\u00f2mic.\nCrisi asi\u00e0tica - 1997, col\u00b7lapse del Thai tailand\u00e8s que r\u00e0pidament contagia les principals economies asi\u00e0tiques.\nRecessi\u00f3 any 2000, col\u00b7lapse de la Bombolla .com contribueix a una contracci\u00f3 de l'economia nord-americana.\nCrisi de finals de la d\u00e8cada del 2000", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els zabadeus foren una antiga tribu \u00e0rab que vivia prop de Damasc i que fou atacada per Jonatan, segons consta al llibre I dels macabeus. El seu territori fou saquejat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Arsani fou una pla\u00e7a forta establerta pels hitites al regne vassall de Mira i Kuwaliya despr\u00e9s de la seva conquesta d'Arzawa. S'ha suggerit que es podria trobar a les faldes septentrionals del mont Tmol, actualment conegut com a Bozda\u011flar.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Hist\u00f2ria Regum Britanniae ('Hist\u00f2ria dels reis de Bretanya', en llat\u00ed) \u00e9s una cr\u00f2nica pseudohist\u00f3rica de Gran Bretanya, escrita pel gal\u00b7l\u00e8s Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136. El llibre ressenya cronol\u00f2gicament les vides dels reis dels britans, comen\u00e7ant amb els troians que van escapar de la Guerra de Troia i van fundar la naci\u00f3 brit\u00e0nica; i acaba quan els anglosaxons van ocupar el pa\u00eds al segle vii. Es tracta d'una de les peces centrals de la mat\u00e8ria de Bretanya.El llibre t\u00e9 esc\u00e0s valor hist\u00f2ric, ja que hi ha grans inexactituds en els esdeveniments que relata; per\u00f2 \u00e9s una valuosa obra de literatura medieval, que cont\u00e9 la m\u00e9s antiga versi\u00f3 coneguda de la hist\u00f2ria del rei Lear i les seves tres filles, i va ajudar a que els lectors que no parlaven gal\u00b7l\u00e8s coneguessin la llegenda del rei Art\u00fas. Va gaudir de gran \u00e8xit durant l'edat mitjana, aix\u00ed com la seua principal traducci\u00f3 al roman\u00e7: el Roman\u00e7 de Brutus, del poeta Wace.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Oteiza era un llinatge aragon\u00e8s d'origen navarr\u00e8s.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agil\u00f2lfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera. El nom \u00e9s ep\u00f2nim, ja que deriva del primer duc, Agilolf el Sueu que vivia abans del 482. Van regnar sobre Baviera del segle VI al VIII. La seva capital era a Ratisbona.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llarga durada (en franc\u00e8s longue dur\u00e9e) \u00e9s un terme usat per l'escola historiogr\u00e0fica francesa dels Annales. Els membres d'aquesta escola, en la seva aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria, donaven prioritat a les estructures estudiades en una perspectiva de la llarga durada, per damunt dels esdeveniments. Aquesta forma d'aproximaci\u00f3 al passat incorporava m\u00e8todes cient\u00edfics en els treballs historiogr\u00e0fics. En foren pioners Marc Bloch i Lucien Febvre en la primera meitat del segle xx. Aquest enfocament tamb\u00e9 fou seguit per Fernand Braudel en la segona meitat del segle.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Besiers-Carcassona fou un llinatge vescomtal que va governar els vescomtats de Besiers i Agde.\nPer el matrimoni de la vescomtessa Garsenda de Besiers i Agde (994-1034), els vescomtats van passar al comte de Ramon I de Carcassona (+ 1010) i llavors als seus fills. Els fills i successors de Ramon I, Guillem i Pere, es van repartir els dominis paterns, i el segon va iniciar la l\u00ednia de Besiers-Carcassona.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Musoles \u00e9s una fam\u00edlia nobili\u00e0ria assolada a Val\u00e8ncia. Els seus membres van destacar des del segle xvii com a militars, juristes i magistrats, i familiars de la Inquisici\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Della Rovere va ser una de la fam\u00edlia noble italiana, origin\u00e0ria de la ciutat de Savona. Es preaven de ser descendents dels comtes de Vinovo i van adoptar l'escut blau amb un roure daurat.Entre els seus membres hi va haver dos papes:\n\nFrancesco della Rovere (Sixt IV), promotor de la Capella Sixtina.\nGiuliano Della Rovere (Juli II), nebot de l'anterior, mecenes de Miquel \u00c0ngel, Bramante i Rafael Sanzio.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La protohist\u00f2ria se situa cronol\u00f2gicament entre la prehist\u00f2ria i la hist\u00f2ria. Les fonts per al seu estudi s\u00f3n gaireb\u00e9 completament arqueol\u00f2giques, encara que tamb\u00e9 n'existeixen tradicions orals.\nTenint en compte que els mil\u00b7lennis que van des de la invenci\u00f3 de l'escriptura (en distints llocs en tot el m\u00f3n, dels quals Orient Pr\u00f2xim va ser el primer) fins a la seva difusi\u00f3 per tot el m\u00f3n (particularment per Europa i la conca del Mediterrani en el cas citat), poden utilitzar-se les fonts escrites per grecs, fenicis, hebreus o egipcis per a l'estudi d'aquest temps (mil\u00b7lennis IV aC al I aC) i aquests llocs, que pr\u00f2piament no havien entrat en la hist\u00f2ria.\nSol incloure's tant en l'estudi del final de la prehist\u00f2ria, com en l'inici de la hist\u00f2ria antiga. Aquesta \u00e9s una \u00e8poca en la qual les distintes civilitzacions es van desenvolupar culturalment, aconseguint l'inici de l'escriptura i de la metal\u00b7l\u00fargia. Sol relacionar-se amb la segona edat del ferro, per ser aquesta la darrera fase de la prehist\u00f2ria.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Rep\u00fablica Popular Sovi\u00e8tica de Bukhar\u00e0 (rus \u0411\u0443\u0445\u0430\u0440\u0441\u043a\u0430\u044f \u041d\u0430\u0440\u043e\u0434\u043d\u0430\u044f \u0421\u043e\u0432\u0435\u0442\u0441\u043a\u0430\u044f \u0420\u0435\u0441\u043f\u0443\u0431\u043b\u0438\u043a\u0430) fou el nom de l'Uzbekistan del 1920 a 1924. Fou estat sovi\u00e8tic que govern\u00e0 l'antic Emirat de Bukhar\u00e0 durant el per\u00edode immediatament posterior a la Revoluci\u00f3 russa de 1920 a 1924. Posteriorment pass\u00e0 a formar part de la Rep\u00fablica Socialista Sovi\u00e8tica de l'Uzbekistan.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Antoni Agelet i Besa fou membre de la Junta Revolucion\u00e0ria de Lleida durant el Sexenni democr\u00e0tic el 1868 i diputat a les Corts. Era germ\u00e0 del tamb\u00e9 diputat Miquel Agelet i Besa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els zari\u00e0drides foren la dinastia que va governar l'Arm\u00e8nia Sofene a partir de l'any 200 aC.\nEl rei sel\u00e8ucida Ant\u00edoc va nomenar un estrateg de nom Zariadris per a l'Arm\u00e8nia Sofene o Menor, que es va fer independent el 188 aC i assol\u00ed el t\u00edtol reial amb consentiment del Senat rom\u00e0, i fundant la dinastia dels zari\u00e0drides.\nZariadris va morir vers el 160 aC i el va succeir el seu germ\u00e0 Mitrobuzanes o Merujan que va governar al tomb de trenta anys. El successor de Mitrobuzanes va ser probablement Artan o Artanes. Vers el 94 aC l'Arm\u00e8nia Sofene fou atacada per Tigranes II d'Arm\u00e8nia el Gran i el rei Artanes va morir a la lluita acabant la dinastia. El regne de Sofene fou incorporat al regne d'Arm\u00e8nia (Gran Arm\u00e8nia).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'antiimperialisme \u00e9s una posici\u00f3 pol\u00edtica sorgida al final del segle xix que es caracteritza per una categ\u00f2rica oposici\u00f3 a l'imperialisme. El pensament antiimperialista est\u00e0 estretament vinculat al q\u00fcestionament dels mecanismes de depend\u00e8ncia neocolonial caracteritzats per mecanismes de subjecci\u00f3 econ\u00f2mics i financers, aix\u00ed com als anomenats processos d'alliberament nacional.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "YBC 7289 \u00e9s una tauleta d'argila babil\u00f2nia que presenta la particularitat de contenir una aproximaci\u00f3 sexagesimal precisa de l'arrel quadrada de 2, \u00e9s a dir, la longitud de la diagonal d'un quadrat unitari. El nombre en q\u00fcesti\u00f3 t\u00e9 un grau de precisi\u00f3 equivalent a sis d\u00edgits decimals, \u00abla millor precisi\u00f3 computacional coneguda [\u2026] del m\u00f3n antic\u00bb. Es creu que la tauleta pertany\u00e9 a un estudiant del sud de Mesopot\u00e0mia que visqu\u00e9 entre el 1800 i el 1600 aC. Fou cedida a la Yale Babylonian Collection per J.P. Morgan el 1909.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Cliodin\u00e0mica (de Clio, la musa de la hist\u00f2ria, i din\u00e0mica, l'estudi de processos temporalment variables), \u00e9s una \u00e0rea multidisciplin\u00e0ria d'investigaci\u00f3 focalitzada en models matem\u00e0tics de din\u00e0miques hist\u00f2riques. Les principals realitzacions van ser fetes en relaci\u00f3 a la modelitzaci\u00f3 matem\u00e0tica dels cicles de les din\u00e0miques socidemogr\u00e0fiques, com les de Turchin en 2003 i les d'Korot\u00e0iev et al. en 2006, i les grans tend\u00e8ncies de la din\u00e0mica del m\u00f3n.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Deng Xiaoping (?\u00b7p\u00e0g.) (xin\u00e8s simplificat: \u9093\u5c0f\u5e73, xin\u00e8s tradicional: \u9127\u5c0f\u5e73, pinyin: D\u00e8ng Xi\u01ceop\u00edng, Wade-Giles: Teng Hsiao-p'ing; Guang'an, Sichuan, 22 d'agost de 1904 - Pequ\u00edn, 19 de febrer de 1997) va ser un pol\u00edtic xin\u00e8s, m\u00e0xim l\u00edder de la Rep\u00fablica Popular de la Xina des de 1978 fins als \u00faltims anys de la seua vida.Sota el seu lideratge, la Rep\u00fablica Popular de la Xina va emprendre les reformes econ\u00f2miques de liberalitzaci\u00f3 de l'economia comunista que van permetre a aquest pa\u00eds arribar a unes impressionants quotes de creixement econ\u00f2mic (el PIB xin\u00e8s va cr\u00e9ixer entre un 8% i un 10% durant la d\u00e8cada de 1980) Davant d'aquests \u00e8xits en l'economia, Deng va exercir un poder de marcat car\u00e0cter autoritari, i el seu paper va ser decisiu en la repressi\u00f3 violenta de les protestes de la Pla\u00e7a de Tian'anmen el 1989.Membre del Partit Comunista Xin\u00e8s des dels seus anys d'estudi en Fran\u00e7a i en la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, Deng es convertiria en un dels dirigents m\u00e9s importants del Partit Comunista durant l'\u00e8poca de Mao Zedong. No obstant aix\u00f2, la seua proximitat ideol\u00f2gica al llavors president de la Rep\u00fablica Popular Liu Shaoqi, el va convertir en un dels blancs de la Revoluci\u00f3 Cultural, campanya turbulenta de reafirmaci\u00f3 ideol\u00f2gica impulsada per Mao, president del partit, per a mantenir el poder enfront dels reformistes com Deng i Liu, que van ser acusats de dretans i contrarevolucionaris. Apartat de la c\u00fapula del poder durant aquests anys de commoci\u00f3 ideol\u00f2gica, Deng acabaria tornant a un primer pla de l'activitat pol\u00edtica despr\u00e9s de la mort de Mao, imposant-se finalment al successor d'aquest, Hua Guofeng, en la lluita pel poder. A difer\u00e8ncia de Mao, Deng no va promoure un culte a la personalitat al voltant de la seua figura i les seues aparicions p\u00fabliques van ser escasses. Durant els \u00faltims anys de la seua vida, no ostentava ja cap c\u00e0rrec pol\u00edtic i, afligit de la malaltia del Parkinson, tot just podia seguir els assumptes d'estat. Amb tot, se'l va seguir considerant el l\u00edder suprem de la Xina Popular fins a la seua mort, el 19 de febrer de 1997.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista incompleta dels jaciments arqueol\u00f2gics de Catalunya.\nEls jaciments arqueol\u00f2gics de l'actual Catalunya conformen un patrimoni vast i extens al llarg de la hist\u00f2ria. N'hi ha de prehist\u00f2rics, ib\u00e8rics, grecs, p\u00fanics, romans, visig\u00f2tics, medievals, moderns i contemporanis.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Lle\u00f3 Mal\u00ed (en llat\u00ed Leo o Leon Maleinus en grec \u039b\u03b5\u03ce\u03bd \u039c\u03b1\u03bb\u03b5\u0390\u03bd\u03bf\u03c2) fou un funcionari imperial rom\u00e0 d'Orient, governador de diverses ciutats de l'imperi com Hierax i Stylos i algunes altres. Consta que vivia a la meitat del segle xii. Es conserva un decret que en fa refer\u00e8ncia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Reig \u00e9s una fam\u00edlia andorrana coneguda per la seva pres\u00e8ncia en el sector tabaquer, banquer, pol\u00edtic i altres negocis.\nRafael Reig i Sans, fundador de Tabacs Reig.\nJuli\u00e0 Reig i Roqueta.\nJuli\u00e0 Reig i Rib\u00f3 (1911-1996).\nSeraf\u00ed Reig i Rib\u00f3; casat amb Maria Moles i Pasques.\nMaria Reig i Moles (1951), empres\u00e0ria i pol\u00edtica.\nCarles Ense\u00f1at Reig (1985), pol\u00edtic.\nMarta Ribas i Reig, presidenta de Reig Capital Group.\n\u00d2scar Ribas i Reig (1936) ex cap del Govern d'Andorra; casat amb Roser Dur\u00f3 i Rib\u00f3.\n\u00d2scar Ribas i Dur\u00f3.\nOriol Ribas i Dur\u00f3, president executiu d'Andbanc.\nRoser Ribas i Dur\u00f3.\nDeborah Ribas i Dur\u00f3.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia de Lambakana fou una casa reial de Ceilan que va governar l'illa en dos per\u00edodes diferenciats i mitjan\u00e7ant dues branques.\nLa primera dinastia de Lambakanna va durar del 66 al 436 i la va iniciar Vasabha, cap del clan Lambakana, quan va agafar el tron en el lloc del darrer rei de la dinastia Vidjaya, Subha. Va acabar amb la invasi\u00f3 dels Pandya de 436 dirigida per Pandu, que van ocupar el poder i van posar fi al regnat de Mittasena. Els t\u00e0mils van tenir sis reis i despr\u00e9s (463) va agafar el poder la dinastia Moriya, derivada de la primera dinastia de Lambakana, que va durar fins al 691.\nLa segona dinastia de Lambakana va durar del 691 al 1017. La va fundar Manavanna (691-726) que era fill de Kassapa I i descendent del rei Silameghavanna (614-623). Va durar fins al 1017 quan els txola van envair l'illa i el rei Mahinda V va fugir a Ruhuna.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La casa de Butr\u00f3n (en el castell\u00e0 medieval Buitr\u00f3n) fou un llinatge de la noblesa feudal de la Corona de Castella, descendent directe de la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta l\u00ednia familiar dels monarques dels regnes d'Ast\u00faries, Castella, Lle\u00f3, Arag\u00f3, Navarra, Portugal, la dinastia Capet de Fran\u00e7a, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, la casa de Normandia i la casa d'Uppsala. El cognom basc Butr\u00f3n procedeix de la paraula buitr\u00f3n o voltor. No obstant aix\u00f2, es pensa que el seu veritable significat deriva de \"butr\u00f3n\", utensili implementat per a la pesca (un con que deixa passar l'aigua atrapant els peixos). Est era utilitzat en el riu Butr\u00f3n que es troba davant del Castell de Butr\u00f3n, i aquest lloc era anomenat aix\u00ed perqu\u00e8 utilitzaven \"butrones\" per a la pesca.\nEl Castell de Butr\u00f3n es troba a la avant esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda de Gatica, de la merindad d'Uribe, en el partit judicial de Durango, i d'aqu\u00ed les seves branques es van establir en la Vila de Bilbao, Plentzia i en la merindad d'Uribe. Al fogatge de 1704 trobem vuit cases citades, una en Bakio, quatre en Plentzia i tres en Gatica. Uns altres van passar a Hondarribia i Ormaiztegi (Guip\u00fascoa). El solar de Butr\u00f3n \u00e9s un dels m\u00e9s antics i il\u00b7lustres llinatges de Biscaia. El llinatge del solar de Butr\u00f3n comen\u00e7a en Juan P\u00e9rez de Butr\u00f3n, I senyor de la casa de Butr\u00f3n.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Llinatge dels Latas \u00e9s una hist\u00f2rica fam\u00edlia noble infanzona d'origen aragon\u00e8s. Les primeres refer\u00e8ncies que apareixen documentades s\u00f3n amb les formes Latas i Latas. Procedeixen les fam\u00edlies d'aquest cognom de les muntanyes del primitiu Regne d'Arag\u00f3 en la qual \u00e9s la meitat nord de l'actual prov\u00edncia de Huesca. Destaquen del llinatge membres com el Mestre Joan de Latas o Fra Blas de Latas.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ilubi fou un regne nadiu que existia al segle xix, format per un grup ioruba al sud-oest de Nig\u00e8ria. El territori del regne estava situat prop d'Offa i al nord del regne d'Igbessa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llista dels vaixells de la Kriegsmarine inclou totes les naus encarregades, incorporades o capturades per la Kriegsmarine, la marina alemanya a l'\u00e8poca del Tercer Reich, durant la seva exist\u00e8ncia des de 1935 fins al final de la Segona Guerra Mundial al 1945. Part dels vaixells que hi apareixen no entraren en combat i molts tampoc foren acabats.Aquesta llista est\u00e0 incompleta.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Calacene o Calaquene fou un districte de Mesopot\u00e0mia, a la regi\u00f3 de N\u00ednive. Feia frontera amb Adiabene a l'oest. El seu nom se suposa derivat de Calac, una ciutat primaveral llegend\u00e0ria ass\u00edria.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Societat Catalana d'Estudis Hist\u00f2rics (SCEH) \u00e9s una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans creada el 1946 en la clandestinitat.En foren promotors Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn. En foren presidents honoraris Pompeu Fabra i Josep Puig i Cadafalch.\nDes dels inicis ja va publicar el Butllet\u00ed de la Societat Catalana d'Estudis Hist\u00f2rics, revista cient\u00edfica anual; entre 1969 i 1972 va publicar tamb\u00e9 la revista Estudis d'Hist\u00f2ria Medieval, en homenatge a Ferran Soldevila. Tamb\u00e9, entre 1986 i 1993 va editar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'Aven\u00e7, la col\u00b7lecci\u00f3 C\u00f2rsia, dedicada preferentment a la publicaci\u00f3 dels textos de seminaris organitzats per la Societat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Francesc Cortiella i \u00d2dena (Vilaverd, 16 de juny del 1933 \u2013 Tarragona, 26 de desembre de 1987) va ser professor universitari i historiador.\nEstudi\u00e0 el batxillerat i la carrera de Magisteri a Tarragona, i posteriorment exerc\u00ed de mestre a diverses poblacions com Rojals, Alforja, la Selva del Camp i Vila-rodona. L'any 1967 entr\u00e0 al col\u00b7legi de Sant Pau de Tarragona com a director de la secci\u00f3 de prim\u00e0ria. Tamb\u00e9 exerc\u00ed una incansable tasca d'animador de tota mena d'iniciatives pedag\u00f2giques, com la confecci\u00f3 del pessebre nadalenc i l'organitzaci\u00f3 d'exposicions. Compagin\u00e0 aquestes activitats amb la carrera de Filosofia i Lletres a Barcelona, que curs\u00e0 entre 1970 i 1975 com a estudiant lliure.\nDel col\u00b7legi Sant Pau pass\u00e0 a l'escola del barri de Sant Pere i Sant Pau, (curs 1973-74) i fou nomenat director de la nova escola p\u00fablica de Bonavista pel curs 1974-75). Al setembre del 74 renunci\u00e0 a la dita direcci\u00f3 per tal d'incorporar-se com a professor de geografia i hist\u00f2ria de secund\u00e0ria a la Universitat Laboral de Tarragona. L'any 1978 compagin\u00e0 la feina a la Laboral amb la tasca de professor encarregat de curs a l'escola de Formaci\u00f3 del professorat d'EGB de Tarragona.\nAquell mateix any 1978 acab\u00e0 el doctorat d'Hist\u00f2ria Medieval, amb la tesi Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana: Tarragona, i l'any 1980 culmin\u00e0 els seus estudis universitaris amb la llicenciatura de Filologia Catalana. L'any seg\u00fcent concurs\u00e0 i obtingu\u00e9 la pla\u00e7a de professor agregat inter\u00ed a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona. Quan va morir era professor titular d'Hist\u00f2ria Medieval de la Universitat de Tarragona i co-secretari de la seva revista Universitas Tarraconensis.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Zukuki fou una regi\u00f3 del pa\u00eds dels kashka, que rebia el seu nom d'una muntanya (possiblement la que avui en dia es coneix com a Alinin Da\u011f\u0131) i en la qual el rei hitita Subiluliuma I va fer campanya cap a l'any 1330 aC.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Catalan Historical Review \u00e9s una revista acad\u00e8mica publicada per la Secci\u00f3 Hist\u00f2rico-Arqueol\u00f2gica de l'Institut d'Estudis Catalans. Cont\u00e9 articles escrits tant en catal\u00e0 com en angl\u00e8s. Fou creada per promoure la divulgaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de Catalunya en el m\u00f3n acad\u00e8mic internacional i obrir les portes de la historiografia dels Pa\u00efsos Catalans a estudiosos d'altres pa\u00efsos. Es publica amb una periodicitat anual i sota la llic\u00e8ncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya (CC BY-NC-ND 3.0 ES). El 2020 fou inclosa a l'ERIH PLUS, l'\u00edndex m\u00e9s prestigi\u00f3s de revistes acad\u00e8miques d'humanitats i ci\u00e8ncies socials.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Irene Castells i Oliv\u00e1n (Hell\u00edn, Albacete de 1943 - 29 de maig de 2019) va ser una historiadora i professora universit\u00e0ria que exerc\u00ed com a tal a Catalunya.Ha estat professora d'hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i membre associat de l'Institut de la Revoluci\u00f3 Francesa de Par\u00eds-I Sorbona. Especialista en hist\u00f2ria europea del per\u00edode 1789-1848. En la seva recerca, s'ha centrat en l'estudi del liberalisme europeu, la Revoluci\u00f3 Francesa i la revoluci\u00f3 liberal a Espanya.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El llinatge dels Alta-riba, o Altarriba, procedeix i agafa el nom del tossal del mateix nom on est\u00e0 edificat el Castell Sant Miquel d'Alta-riba, del nucli de poblaci\u00f3 d'Alta-riba, del municipi d'Estar\u00e0s, de la comarca de la Segarra.\nAlguns del personatges m\u00e9s importants del llinatge d'Alta-riba que sorgeixen i consoliden l'estirp amb la reconquesta de Catalunya foren: Berenguer d'Alta-riba, cavaller que va participar en la conquesta de Catalunya, Arag\u00f3, Val\u00e8ncia i M\u00farcia. Arnalda o Arnaleta d'Alta-riba, Abadessa de Vallbona de les Monges; Bernat d'Alta-riba, cavaller i comanador de Gardeny; Pon\u00e7 d'Alta-riba, cavaller, que va participar com a representant del Bra\u00e7 militar, en el naixement de la Generalitat, en les Corts de Cervera celebrades entre els anys 1358 i 1359 a Cervera, sota el regnat de Pere III el Cerimoni\u00f3s. Joan d'Alta-riba veguer i batlle de Cervera per Joan II. Els Alta-riba romangueren en altres llocs de la Segarra, com l'Arany\u00f3, i que al segle xiv foren procuradors del vescomte de Cardona creant en aquesta \u00e8poca el Casal d'Alta-riba a Osona, at\u00e8s que el castell va ser venut a Santes Creus. L'1 de gener de 1428, mentre el prelat oficiava de pontifical a la Seu (de Lleida) entr\u00e0 al temple tocant la trompeta el cerver\u00ed Miquel Vidal, tot desafiant el bisbe Dom\u00e8nec Ram, que havia estat puntal de la Candidatura de Ferran \"el d'Antequera\" en el comprom\u00eds de Casp, en nom del Cavaller Guillem d'Alta-riba i el seu germ\u00e0 Berenguer d'Alta-riba, canonge de Girona i rector d'Anglesola. Alfons IV feu empresonar aquests dos germans, lligats amb grillons i cadenes; i hagueren de pagar, a m\u00e9s a m\u00e9s 5000 florins d'or. Fins al Segle XVII, subsist\u00ed la Casa d'Alta-riba. Na Jer\u00f2nima d'Alta-riba, senyora de Montcort\u00e9s i de Clariana, es cas\u00e0 amb Pere Auzi\u00e0s March.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Migdal-Gad (grec antic: \u039c\u03b1\u03b3\u03b1\u03b4\u03b1\u03bb\u03b3\u03ac\u03b4, Magadalgad) fou una ciutat de la tribu de Jud\u00e0. El seu nom significa 'torre de Gad'.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Suwatara fou una ciutat hitita situada a l'est o sud-est de Kanish. Fou la terra m\u00e9s al sud a la qual van arribar els kashka en la seva expedici\u00f3 vers l'any 1300 aC. L'hitit\u00f2leg Massimo Forlanini l'ha identificat amb el posterior assentament grec de S\u00e0vatra, prop de l'actual ciutat turca de Konya. Tanmateix, aquesta teoria ha estat rebuda amb certa precauci\u00f3. S'ha suggerit que el top\u00f2nim Suwatara podria significar 'sense aigua'.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Capital Mundial del Disseny (World Design Capital en angl\u00e9s, WDC) \u00e9s un projecte de promoci\u00f3 de ciutats de l'International Council of Societies of Industrial Design per a recon\u00e9ixer i premiar els \u00e8xits realitzats per ciutats de tot el m\u00f3n en l'\u00e0mbit del disseny.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Georges Hulin de Loo (Gant, 10 de desembre de 1862 - Brussel\u00b7les, 27 de desembre de 1945) fou un historiador de l'art belga especialista en pintura flamenca.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ximena Fern\u00e1ndez (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004). Era la filla de Ferran Berm\u00fadez, era rebesneta per part de pare d'Ordoni I d'Ast\u00faries. Vers el 981 es cas\u00e0 amb Garcia III Sanxes II de Navarra, amb qui tingu\u00e9 quatre fills:\n\nl'infant San\u00e7 III de Navarra (vers 992-1035), rei de Navarra, comte d'Arag\u00f3i pel seu matrimoni amb M\u00fania I, rei de Castella.\nla infanta Urraca de Navarra, casada el 1023 amb Alfons V de Lle\u00f3\nl'infant Garcia de Navarra\nla infanta Elvira de Navarra", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia justiniana \u00e9s una poderosa fam\u00edlia que va governar l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient des de l'any 518 fins al 602. Va comen\u00e7ar amb la pujada al tron de Just\u00ed I i acab\u00e0 amb Maurici. En aquest per\u00edode l'Imperi va arribar a assolir la seva m\u00e0xima expansi\u00f3 durant els anys de govern de Justini\u00e0 I.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Centro Documental de la Memoria Hist\u00f3rica d'Espanya \u00e9s un organisme dependent del Ministeri de Cultura i est\u00e0 situat a Salamanca. Fou creat al juny de 2007 t\u00e9 la finalitat de reunir, organitzar i recuperar tots els fons documentals en qualsevol suport relatius al per\u00edode hist\u00f2ric compr\u00e8s entre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la postguerra, fins a la Constituci\u00f3 de 1978. La seva Directora en funcions \u00e9s Manuel Melgar Camarzana. Per a la seva gesti\u00f3 s'ha constitu\u00eft un Patronat, presidit per la Ministra de Cultura, amb vocals nats i altres representatius de la informaci\u00f3, cultura i investigaci\u00f3 hist\u00f2rica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Josep Gori\u00f2nides o Josep Ben Gorion, o tamb\u00e9 Josippon, va ser un escriptor i sacerdot hebreu, que nom\u00e9s apareix esmentat per Flavi Josep a \u1f31\u03c3\u03c4\u03bf\u03c1\u03af\u03b1 \u1f38\u03bf\u03c5\u03b4\u03b1\u03ca\u03ba\u03bf\u1fe6 \u03c0\u03bf\u03bb\u03ad\u03bc\u03bf\u03c5 (La guerra jueva) de qui diu que n'era contemporani, amb el nom de \u03dd\u1f31\u1f78\u03c2 \u0393\u03c9\u03c1\u03af\u03c9\u03bd\u03bf\u03c2 ('fill de Gori\u00f3').\nA l'edat mitjana va apar\u00e8ixer una Historia Judaica escrita en hebreu, d'estil senzill i elegant, suposadament escrita per Josep Gori\u00f2nides, un sacerdot, una obra que t\u00e9 molts punts en com\u00fa amb La guerra jueva de Flavi Josep, i que en aquell moment es va creure que la va escriure el mateix Flavi Josep.\nActualment es creu que no la va escriure ni Flavi Josep ni Josep Gori\u00f2nides, el seu contemporani, sin\u00f3 que \u00e9s una compilaci\u00f3 confeccionada a partir de les edicions en llat\u00ed de les obres de Flavi Josep, feta probablement per un jueu franc\u00e8s de Bretanya en una \u00e8poca posterior al segle vi, tal com es pot deduir per la forma en qu\u00e8 d\u00f3na els noms dels pa\u00efsos, que estaven en \u00fas en aquella \u00e8poca.\nEs va imprimir a M\u00e0ntua cap a l'any 1470, i tradu\u00efda al llat\u00ed per Munster, a Basilea el 1541, i per Gagnier, a Oxford, el 1706.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant. S'hi inclouen reis, comtes sobirans i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobir\u00e0 durant el temps de regnat d'aquestes persones.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ferran Archil\u00e9s i Cardona (Castell\u00f3 de la Plana, 1971) \u00e9s un historiador valenci\u00e0, professor del departament d'Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la Universitat de Val\u00e8ncia.\n\u00c9s autor d'un dels estudis m\u00e9s minuciosos sobre l'obra de Joan Fuster, el llibre Una singularitat amarga, publicat el 2012. L'obra realitza un estudi cronol\u00f2gic i detallat de l'obra i discurs de Joan Fuster, que t\u00e9 com a tesi que el disseny i an\u00e0lisi de la nacionalitat valenciana realitzat pel suec\u00e0 va ser equivocat, ja que el concepte de naci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s un concepte modern i l'\u00fanic discurs identitari que entre els valencians s'ha reprodu\u00eft \u00e9s el d'Espanya, fet que situaria la naixen\u00e7a del discurs del regionalisme valenci\u00e0 (i del nacionalisme) en un espai de temps posterior.Els treballs d'Archil\u00e9s, aix\u00ed com el d'altres historiadors com Rafael Roca, Mart\u00ed Mart\u00ednez o Josep Andr\u00e9s P\u00e9rez, formen part d'un moment historiogr\u00e0fic concret, el de principis del segle xxi, en qu\u00e8 el valencianisme pol\u00edtic va desenvolupant una l\u00ednia transversal, i per tant, s'obre a noves cultures pol\u00edtiques amb qu\u00e8 anteriorment havia marcat dist\u00e0ncies. Aix\u00ed doncs, en els seus treballs es fa una lectura de la Renaixen\u00e7a valenciana i de figures com Teodor Llorente o Blasco Ib\u00e1\u00f1ez m\u00e9s positiva pel que fa a la seua contribuci\u00f3 al valencianisme que no les que tradicionalment han fet autors com Joan Fuster o Alfons Cuc\u00f3. El 2010 va guanyar el premi Manel Garcia Grau amb el poemari Mala mem\u00f2ria.El 2018 guanya el Premi d'assaig en valenci\u00e0 Josep Vicent Marqu\u00e9s, dins els Premis literaris Ciutat de Val\u00e8ncia amb Dues o tres pintes m\u00e9s tard. Notes disperses (2012-2014), (Edicions del Bullent, 2019).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els wuffingas, uffingas o wuffings fou la dinastia governant a \u00c0nglia de l'Est, el regne anglosax\u00f3 que avui correspon als comtats anglesos de Norfolk i Suffolk. Els Wuffingas van agafar el seu nom de Wuffa, un dels primers reis. Res \u00e9s sabut dels membres de la dinastia abans de R\u00e6dwald, qui govern\u00e0 aproximadament del 599 al 624. Les invasions vikings del segle ix van destruir els monestirs del regne i amb ells molts documents relacionats amb el govern dels Wuffingas.\nEl darrer dels wuffingas fou el rei \u00c6lfwald, qui va morir el 749 i que va ser succe\u00eft per reis de llinatge desconegut.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La taula seg\u00fcent registra els terratr\u00e8mols de m\u00e9s magnitud que han tingut lloc des del 1575 fins a l'actualitat.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Maqaltu o Maqaltuni fou el nom que donaren els urartians a una ciutat situada al sud-oest del llac Txaldir, sotmesa pel rei Sarduri II (r. 753\u2013735 aC). \u00c9s esmentada en la Cr\u00f2nica d'Argisti de Khorkhor.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els elisars (en llat\u00ed Elisari, en grec Elisaroi) foren un poble d'Ar\u00e0bia que vivia a la regi\u00f3 de Bab al-Mandeb a la mar Roja, entre els cassaniti al nord i els homerites a l'est. Sota els \u00e0rabs van constituir la tribu dels Al-Asir al nord del Iemen, que van governar Asir.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una fam\u00edlia noble del Principat, de les illes Balears, del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i de Sardenya. Diversos components d'aquesta fam\u00edlia participaren en la conquesta de Mallorca. Una part del llinatge es va establir al regne de Val\u00e8ncia almenys des del segle xiv. Segons Gaspar Escolano, dos Montpalau valencians van ser jurats de Val\u00e8ncia al segle xiv, i un altre posterior va servir amb el rei Joan II d'Arag\u00f3; semblen m\u00e9s rellevants, per\u00f2, Seraf\u00ed de Montpalau, qui particip\u00e0 en el setge de Tunis l'any 1535, i Francesc de Montpalau, de l'orde militar de Sant Joan, el qual es va distingir a V\u00e9lez de la Gomera (1564), i l'any seg\u00fcent a Malta, on va morir lluitant contra els turcs.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Les tribus romanes eren la forma d'organitzaci\u00f3 i de divisi\u00f3 prim\u00e0ria dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.\nGeneralment aquests grups socials escollien democr\u00e0ticament els magistrats i els oficials que els representaven, de manera que cada tribu tenia un vot a l'Assemblea Tribal Romana. Aix\u00f2 no obstant, algunes tribus tenien m\u00e9s poder que altres, en el sentit que posse\u00efen m\u00e9s autonomia o estaven m\u00e9s ben considerades. Per exemple, la tribu Palatina, que era una de les m\u00e9s influents de Roma.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Frangipani fou una fam\u00edlia noble romana, coneguda ja el 1014 en la persona de Leone Frangipane. Molts dels seus individus foren c\u00f2nsols i influ\u00efren notablement en les eleccions papals. Els m\u00e9s coneguts s\u00f3n: Cencio, el qual expuls\u00e0 de Roma al papa Gelasi II i feu elegir a Innocenci II, Jacopo, que assol\u00ed trista celebritat per haver entregat Conrad\u00ed a Carles d'Anjou. A partir del segle xiii disminu\u00ed la seva import\u00e0ncia. En el Friuli exist\u00ed molt temps una branca d'aquesta fam\u00edlia, de la que sembla descendeixen els Frangipani (Frankopan de Cro\u00e0cia), extrem aquest que no s'ha pogut comprovar.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Carmen Llorca Vilaplana (Alcoi, 21 de novembre de 1921 - Madrid, 29 de juny de 1998) fou una historiadora i pol\u00edtica valenciana, diputada al Congr\u00e9s dels Diputats i al Parlament Europeu.De fam\u00edlia acomodada, dedicada a la ind\u00fastria, va estudiar batxillerat a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es va doctorar en Hist\u00f2ria Moderna i d'Am\u00e8rica, amb una tesi titulada \"El mariscal Bazaine en Madrid\" (1948), que va obtenir el premi extraordinari de doctorat. Era tamb\u00e9 llicenciada en Ci\u00e8ncies de la Informaci\u00f3. Com a professora d'Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a l'Escola Oficial de Periodisme, va col\u00b7laborar en diversos diaris i revistes, com ABC, Pueblo, Ya, \u00cdndice, aix\u00ed com a R\u00e0dio Nacional d'Espanya. Feia cr\u00edtica liter\u00e0ria a Radio Nacional de Espa\u00f1a i als diaris Ya i Pueblo.Va obtenir la pla\u00e7a de t\u00e8cnica d'informaci\u00f3 de l'Estat amb destinaci\u00f3 al Ministeri de Cultura. Durant el franquisme fou directora de l'Oficina de Turisme a Mil\u00e0, vicesecret\u00e0ria de la Junta Central d'Informaci\u00f3, Turisme i Educaci\u00f3 Popular, i el 1975 delegada nacional de cultura a la Secretar\u00eda General del Movimiento Nacional. Tamb\u00e9 ha estat la primera dona presidenta de l'Ateneo de Madrid el 1974-1975 i col\u00b7laboradora del CSIC.El 1980 fou membre del Consell de Radiotelevisi\u00f3n Espa\u00f1ola en representaci\u00f3 de Coalici\u00f3 Democr\u00e0tica. Tamb\u00e9 formava part de la Fundaci\u00f3 \u201cC\u00e1novas del Castillo\u201d, i presidia la Organizaci\u00f3n de Mujeres Independientes, el 1976. El 1977 fou candidata al Senat per la prov\u00edncia d'Alacant, en les llistes d'Alian\u00e7a Popular (AP) \u2013Partit Dem\u00f2crata Popular, per\u00f2 no fou escollida. Finalment, el 1988 fou elegida diputada al Parlament Europeu per AP, tot i que abans havia format part dels seixanta parlamentaris espanyols que s'incorporaren el desembre de 1985 a aquest Parlament, despr\u00e9s de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu (Grup Dem\u00f2crata Cristi\u00e0) i va treballar, sobretot, en q\u00fcestions relacionades amb els Drets de la Dona, la Salut P\u00fablica i el Medi Ambient.A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou escollida diputada per Madrid i de 1982 a 1986 fou presidenta de la Comissi\u00f3 de Control Parlamentari sobre RTVE del Congr\u00e9s dels Diputats. Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989. Fou vicepresidenta del Grup Popular Europeu i de la Comissi\u00f3 dels Drets de la Dona al Parlament Europeu (1989-1994).Ha estat condecorada amb l'Orde de les Arts i les Lletres de Fran\u00e7a i la d'Orde Civil d'Alfons X el Savi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on s\u00f3n les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'\u00e0mbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Pa\u00efsos Catalans. S'hi inclouen reis, comtes sobirans i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobir\u00e0 durant el temps de regnat d'aquestes persones, com tamb\u00e9 els seus consorts.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Historia 16 va ser una revista espanyola divulgativa de car\u00e0cter mensual, editada per Informaci\u00f3n y Revistas, S. L., que va pert\u00e0nyer al Grupo 16. Fou fundada per Juan Tom\u00e1s de Salas, periodista espanyol creador de Diario 16 i Cambio 16 i propietari de Grupo 16, i publicada des d'abril de 1976 fins a desembre de 2008.\nAmb la seva seu a Madrid, la revista, especialitzada en hist\u00f2ria, va abastar tant l'edat antiga i medieval com l'\u00e8poca moderna i la contempor\u00e0nia. Els seus articles i reportatges s\u00f3n rigorosos i de certa extensi\u00f3. La senzillesa estil\u00edstica amb la qual s\u00f3n presentats els temes la converteixen en una revista especialitzada en divulgaci\u00f3 de temes hist\u00f2rics, per\u00f2 dirigida a un p\u00fablic ampli.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La La crisi de l'antic r\u00e8gim i el proc\u00e9s revolucionari liberal \u00e9s la conjuntura de canvis que van sorgir a l'Europa Occidental en el per\u00edode dels aproximadament cent anys que va des de la publicaci\u00f3 de la \nEnciclop\u00e8dia (1751) fins a les Revolucions de 1848.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ot\u00f3 d'Eberstein (nascut el [\u2026] \u2013 Mort a [\u2026] el [\u2026]) fou pr\u00edncep-bisbe de facto del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que la seva ordenaci\u00f3 mai no va ser reconeguda pel papa Gregori IX. Eixia de la casa dels comtes d'Eberstein.\nEl 1238, a la mort de Joan d'Eppes, hi havia dos pretendents a la seu del principat bisbal de Lieja: Ot\u00f3 d'Eberstein, prebost del cap\u00edtol d'Aquisgr\u00e0 i Guillem de Savoia. Tot i que el cap\u00edtol va elegir Guillem el 22 de juny de 1938, en plena lluita de les Investidures l'emperador Frederic II va donar el seu suport a Ot\u00f3 d'Eberstein que va ser entronitzat pel seu fill Conrad IV i confirmat per Conrad d'Hochstaden, arquebisbe de Col\u00f2nia l'1 de novembre del mateix any. Poc despr\u00e9s es va posar en dubte la legalitat d'aquesta nomenaci\u00f3. Van seguir aldarulls tot arreu el pa\u00eds de Lieja. Durant l'enquesta que el papa Gregori IX va prescriure, Ot\u00f3 va ocupar la seu.\nAl 29 de maig de 1239 el papa va confirmar la nominaci\u00f3 de Guillem. L'emperador va continuar a sostenir Otto d'Eberstein i impedir a l'arquebisbe de Col\u00f2nia de nomenar Guillem. L'\u00fanica soluci\u00f3 per Guillem de Savoia va ser fer cam\u00ed cap a Lieja i prendre el poder el mateix. Al final d'octubre o a l'inici de novembre del mateix any, va anar-se'n de Roma. Entre Viterbo i Brescia va posar-se malalt i morir.El 20 de juny de 1239 el papa va excomunicar l'emperador. Ot\u00f3 d'Eberstein, que mai no va ser pr\u00edncep bisbe de iure, va mantenir el seu poder de facto al principat de Lieja fins que Robert I de Thourotte va ser ordenat pr\u00edncep-bisbe el 26 de desembre de 1240", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Ibn Makula foren una fam\u00edlia noble persa que va tenir un paper destacat a Bagdad al segle xi.\nEntre els seus membres destaquen:\n\nAbu Abd Allah Husayn ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, jurista\nAbu Ali Hasan ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, visir buw\u00e0yhida\nAbu l-Kasim Hebatallah ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, visir buw\u00e0yhida\nAbu Nasr Ali ibn Hebatallah ibn Djafar ibn Makula, tradicionalista i genealogista\nAbu Sad Abd al-Wahid ibn Ahmad ibn Makula, visir buw\u00e0yhida", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El terme del Moviment d'independ\u00e8ncia de l'\u00cdndia compr\u00e8n un ampli ventall d'organitzacions pol\u00edtiques, filosofies i moviments que tenien l'objectiu com\u00fa d'acabar primer amb la Companyia Brit\u00e0nica de les \u00cdndies Orientals, i despr\u00e9s amb el Raj Brit\u00e0nic, en algunes parts del sud d'\u00c0sia. El moviment d'independ\u00e8ncia va veure diverses campanyes nacionals i regionals, agitacions i esfor\u00e7os tant de car\u00e0cter no-violent com militar.\nDurant el primer quart del segle XIX, Raja Rammohan Roy va introduir l'educaci\u00f3 moderna a l'\u00cdndia. Swami Vivekananda va ser el principal arquitecte que projecta profundament la rica cultura de l'\u00cdndia cap a l'oest al final del segle XIX. Molts dels l\u00edders pol\u00edtics del pa\u00eds del segle XIX i XX, incloent Mahatma Gandhi i Netaji Subhas Chandra Bose, van ser influenciats pels ensenyaments de Swami Vivekananda.\nEls primers moviments militants es van organitzar a Bengala, per\u00f2 despr\u00e9s va pujar a l'escenari pol\u00edtic un moviment definit en el recentment format Congr\u00e9s Nacional Indi (en catal\u00e0, CNI), amb eminents l\u00edders moderats que buscaven nom\u00e9s el seu dret fonamental d'apar\u00e8ixer en els ex\u00e0mens de l'administraci\u00f3 p\u00fablica, aix\u00ed com m\u00e9s drets, de naturalesa econ\u00f2mica, per a la gent de la terra. La primera part del segle XX va veure un enfocament m\u00e9s radical cap a la independ\u00e8ncia pol\u00edtica proposada pels l\u00edders, com el Bal Pal Lal i Sri Aurobindo. El nacionalisme militant tamb\u00e9 va sorgir en les primeres d\u00e8cades, culminant en el frac\u00e0s de la conspiraci\u00f3 indoalemana i de la conspiraci\u00f3 de Ghadar durant la Primera Guerra Mundial.\nLes \u00faltimes etapes de la lluita per la llibertat de la d\u00e8cada de 1920 va fer que el CNI adopt\u00e9s la pol\u00edtica de Mohandas Gandhi de la no-viol\u00e8ncia i la resist\u00e8ncia civil, la lluita constitucional de Muhammad Ali Jinnah pels drets de les minories a l'\u00cdndia, i diverses altres campanyes. Figures llegend\u00e0ries com Netaji Subhash Chandra Bose va arribar m\u00e9s tard a adoptar un enfocament militar del moviment, mentre que altres com Swami Saraswati Sahajanand volia tant la llibertat pol\u00edtica i com l'econ\u00f2mica de l'\u00cdndia, dels camperols i les masses treballadores. Poetes com Rabindranath Tagore van fer servir la literatura, la poesia i el llenguatge com a eines per a la presa de consci\u00e8ncia pol\u00edtica. El per\u00edode de la Segona Guerra Mundial va veure el pic de les campanyes pel moviment Quit \u00cdndia (dirigit pel \"Mahatma\" Gandhi) i l'Ex\u00e8rcit Nacional Indi, moviment (liderat per Netaji Subhash Chandra Bose) i altres, que comportaren finalment la retirada dels brit\u00e0nics.\nEl treball d'aquests diversos moviments en \u00faltima inst\u00e0ncia va portar a la Llei d'Independ\u00e8ncia de l'\u00cdndia de 1947, que va crear els dominis independents de l'\u00cdndia i el Pakistan. L'\u00cdndia va continuar sent un domini de la Corona fins al 26 de gener de 1950, quan la Constituci\u00f3 de l'\u00cdndia va entrar en vigor, establint-se la Rep\u00fablica de l'\u00cdndia; el Pakistan ja era independent des del 1947.\nEl moviment d'independ\u00e8ncia indi va ser un moviment de masses que abast\u00e0 diversos sectors de la societat. Tamb\u00e9 es va sotmetre a un proc\u00e9s d'evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica constant. Malgrat la ideologia b\u00e0sica del moviment anticolonial, que va ser recolzada per una visi\u00f3 del desenvolupament econ\u00f2mic independent del capitalisme, juntament amb una estructura pol\u00edtica laica, democr\u00e0tica, republicana i de llibertats civils. Despr\u00e9s de la d\u00e8cada de 1930, el moviment va adquirir una orientaci\u00f3 fortament socialista, a causa de la creixent influ\u00e8ncia dels elements de l'esquerra del CNI, aix\u00ed com el sorgiment i creixement del Partit Comunista de l'\u00cdndia. Per altra banda, i a causa de les pol\u00edtiques del CNI, s'havia creat la Lliga Musulmana de l'\u00cdndia el 1906 per protegir els drets dels musulmans en el subcontinent indi i que present\u00e9s una veu musulmana al govern brit\u00e0nic.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La societat estamental era la forma d'organitzaci\u00f3 social caracter\u00edstica de l'antic r\u00e8gim. La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat est\u00e0 dividida en estaments, normalment s\u00f3n: dos o tres estaments privilegiats: la noblesa (on hi ha el rei i el bra\u00e7 militar), l'Esgl\u00e9sia i el tercer estat o tercer estament (\u00e9s a dir, la resta de la societat, anomenat tamb\u00e9 el poble, l'estat pla o el poble menut), del qual parlava Siey\u00e8s en l'obra Qu\u00e8 \u00e9s el tercer estat?\nLa noblesa i l'esgl\u00e9sia estan per sobre del 90% de la poblaci\u00f3, o dit d'una altra manera, del Tercer estat. Nom\u00e9s constitu\u00efen el 10% de la poblaci\u00f3. Aquest tercer estat majorit\u00e0riament format per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o clergue que pertanyia a la seva jurisdicci\u00f3. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret div\u00ed.\nA la Revoluci\u00f3 Francesa el tercer estat es va rebel\u00b7lar contra els estaments privilegiats que tenien el poder pol\u00edtic. Qui dirigia la revoluci\u00f3 en els seus inicis va \u00e9sser la burgesia, la poblaci\u00f3 m\u00e9s rica del Tercer Estat, que volia trencar amb l'Antic r\u00e8gim perqu\u00e8 era massa arcaic i no deixava lliure comer\u00e7, ni fer mercantilisme. Amb la caiguda de l'antic r\u00e8gim a tot Europa mitjan\u00e7ant desamortitzacions, revolucions, pronunciaments, reformes comen\u00e7\u00e0 el nou ordre social i la nova \u00e8poca pol\u00edtica europea, el liberalisme.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els orbeliani (georgi\u00e0 \u10dd\u10e0\u10d1\u10d4\u10da\u10d8\u10d0\u10dc\u10d8) foren una fam\u00edlia (tavadi) aristocr\u00e0tica de Ge\u00f2rgia, que es va bifurcar de la fam\u00edlia dels Barataixvili al segle xvii i va originar unes quantes l\u00ednies anomenades orbeliani, orbelishvili (\u10dd\u10e0\u10d1\u10d4\u10da\u10d8\u10e8\u10d5\u10d8\u10da\u10d8), qaplanishvili (\u10e7\u10d0\u10e4\u10da\u10d0\u10dc\u10d8\u10e8\u10d5\u10d8\u10da\u10d8), i jambakur(ian)-orbeliani (\u10ef\u10d0\u10db\u10d1\u10d0\u10d9\u10e3\u10e0[\u10d8\u10d0\u10dc]-\u10dd\u10e0\u10d1\u10d4\u10da\u10d8\u10d0\u10dc\u10d8). Foren destacats pol\u00edtics i homes de la cultura i les ci\u00e8ncies; van restar influents sota el domini rus al segle XIX quan les principals l\u00ednies de la fam\u00edlia van ser rebudes en la noblesa principesca (knyaz) de l'Imperi Rus, i fins al segle xx.\nL'Orbeliani deriven dels pr\u00ednceps Barataixvili - ells mateixos possibles descendents de la casa medieval dels Liparits-Orbeliani - enmig de les enemistats familiars sagnants al segle xvii. Darrerament els Orbelianis reclamaven descend\u00e8ncia imperial xinesa i el t\u00edtol de gentilitat de Janbakur (m\u00e9s tard Jambakur; en persa, \"Fill del cel de la Xina\").Aquesta nova dinastia principesca nova rebia el cognom d'Orbelishvili (despr\u00e9s Orbeliani) o Qaplanishvili agafats dels seus dos primers membres - Orbel (que va florir vers 1600) i el seu fill Qaplan (assassinat el 1671). Els Orbeliani estaven en possessi\u00f3 d'un feu gran anomenat Saorbelo o Saqaplanishvilo que comprenia la part sud del principat dels Barataixvili (anomenat el principat de Sabaratiano), incloent-hi moltes de les valls del Ktsia i el Dmanisi en el que \u00e9s ara la regi\u00f3 de Kvemo Kartli de Ge\u00f2rgia. Es consideraven entre les sis cases \"individides\" del Regne de Kartli, que superaven en rang als que havien sucumbit a la divisi\u00f3 que debilitava els seus alous din\u00e0stics.Al segle xviii els Orbeliani exercien sobirania per sobre gaireb\u00e9 100 fam\u00edlies menors de la noblesa (aznauri) i 2.000 camperols que vivien en gaireb\u00e9 160 pobles. Tenien un palau i una abadia familiar a Tandzia, castells a Dmanisi, Kveshi i Khuluti, i monestirs a Pitareti i Dmanisi. Els membres de la fam\u00edlia Orbeliani gaudien en feu dels oficis de Cap de Pol\u00edcia de Somkh\u00e8tia, Cap Principal de Just\u00edcia i, conjuntament amb la casa de Mukhrani i Panaskerteli, pr\u00ednceps-mestres del Palau de Ge\u00f2rgia.Cap al final del segle xviii els Orbeliani marxaren de les seves propietats patrimonials a Kvemo Kartli - turmentats per incessants r\u00e0tzies de les ve\u00efnes tribus turques - i es reinstal\u00b7laven a Tbilissi, la capital de Ge\u00f2rgia.Despr\u00e9s de l'annexi\u00f3 russa de Ge\u00f2rgia, set l\u00ednies Orbeliani foren reconegudes amb rang de pr\u00ednceps: quatre com a Pr\u00ednceps Dzhambakurian-Orbeliani (rus \u0414\u0436\u0430\u043c\u0431\u0430\u043a\u0443\u0440\u0438\u0430\u043d-\u041e\u0440\u0431\u0435\u043b\u0438\u0430\u043d\u0438), una com Pr\u00ednceps Dzhambakur-Orbelianov (\u0414\u0436\u0430\u043c\u0431\u0430\u043a\u0443\u0440-\u041e\u0440\u0431\u0435\u043b\u0438\u0430\u043d\u043e\u0432), i dos com Pr\u00ednceps Orbelianov (\u041e\u0440\u0431\u0435\u043b\u044c\u044f\u043d\u043e\u0432):", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Jacques Le Goff (Tol\u00f3, Fran\u00e7a, 1 de gener de 1924-1 d'abril de 2014) fou considerat un dels historiadors m\u00e9s experts en l'Edat Mitjana. A les seves obres intent\u00e0 transmetre la vida quotidiana del per\u00edode i no solament les grans fites militars i pol\u00edtiques. Va rebre vuit doctorats honoris causa, la medalla d'or del CNRS i diversos guardons de societats hist\u00f2riques, entre altres reconeixements.\nVa ser reconegut per Fernand Braudel i Maurice Lombard, que va presidir el seu tribunal d'agr\u00e9gation. Durant gaireb\u00e9 set d\u00e8cades va renovar l'ofici de medievalista, i va conferir dignitat i car\u00e0cter.La seva tesi principal radica en l'especificitat del per\u00edode medieval, que no era una simple transici\u00f3 fosca entre l'Antiguitat cl\u00e0ssica i el Renaixement, com va instaurar l'humanisme, ni tan sols un per\u00edode b\u00e0rbar i instintiu com reclamava el Romanticisme. Le Goff va buscar les bases de moltes institucions modernes en els segles d'esplendor del feudalisme i va iniciar la recerca d'alguns personatges claus, menystinguts fins al moment. Igualment va reivindicar la import\u00e0ncia del Purgatori, el culte a la Verge Maria o el lligam entre guerra i religi\u00f3 com a aspectes cabdals en els segles posteriors.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sir Raymond Albert Maillard Carr FBA FRSL FRHistS, m\u00e9s conegut com a Raymond Carr, (Bath, 11 d'abril de 1919 - 19 d'abril de 2015) fou un hispanista i historiador angl\u00e8s.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Bonaccosi fou una fam\u00edlia italiana de M\u00e0ntua que van ostentar el t\u00edtol de pr\u00ednceps del Sacre Imperi.\nEl seu origen fou Tomo Bonacolsi, a trav\u00e9s del seu fill Saraceno, el fill d'aquest Corradino, i el fill d'aquest Pinamonte, que fou l'ancestre dels Bonacossi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Nic\u00e8for Comn\u00e8 (grec: \u039d\u03b9\u03ba\u03b7\u03c6\u03cc\u03c1\u03bf\u03c2 \u039a\u03bf\u03bc\u03bd\u03b7\u03bd\u03cc\u03c2, Nikiforos Komnin\u00f3s; nascut cap al 970 i mort despr\u00e9s del 1026/1027) fou un l\u00edder militar de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient durant els regnats de Basili II (r. 976-1025) i Constant\u00ed VIII (r. 1025-1028). Fou governador de la regi\u00f3 arm\u00e8nia de Basprac\u00e0nia (Vaspurakan) i \u00e9s un dels primers membres documentats de la fam\u00edlia Comn\u00e8, que acabaria ocupant el tron entre el 1081 i el 1185.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Les Fonts de la hist\u00f2ria de Su\u00e8cia, s\u00f3n escassos els documents escrits contemporanis als fets relatats de la hist\u00f2ria antiga de Su\u00e8cia. Les poques fonts existents s\u00f3n sovint estrangeres, tardanes, plenes d'incerteses i contradiccions i fins i tot fantasioses. L'arqueologia i la ling\u00fc\u00edstica contribueixen a augmentar el coneixement hist\u00f2ric, en especial per les pedres r\u00faniques (amb inscripcions i gravats), monedes i objectes trobats, aix\u00ed com vestigis arqueol\u00f2gics i ru\u00efnes.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La llista de pa\u00efsos i territoris que anteriorment van estar governats o administrats pel Regne Unit, o ha format part de l'Imperi Brit\u00e0nic, es representa en un mapa resum amb indicaci\u00f3 del seu any d'independ\u00e8ncia.\nEn aquells pa\u00efsos que no van obtenir la seva independ\u00e8ncia en una sola data, es mostra la darrera.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Josep Maria Panyella i Alc\u00e0cer (Torreblanca, 19 d'octubre de 1952) \u00e9s un pol\u00edtic valenci\u00e0. Va ser alcalde de Torreblanca entre 1995 i 1999, president del Bloc Nacionalista Valenci\u00e0 entre 2003 i 2016, diputat provincial a la Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3 entre 2003 i 2007, i diputat a les Corts Valencianes per Comprom\u00eds entre 2007 i 2015. \u00c9s llicenciat en hist\u00f2ria i ha sigut professor de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Cum\u00e0nia (cum\u00e0: Deixt-i-Kiptxak) fou una confederaci\u00f3 de pobles turquesos establerta a la part occidental de l'estepa eurasi\u00e0tica, a cavall entre Europa i \u00c0sia, durant l'edat mitjana. Els seus l\u00edmits exactes s\u00f3n objecte de debat i variaren amb el temps. La seva extensi\u00f3 m\u00e0xima fou des dels Carpats a l'oest fins al riu Irtix a l'est. El clima i les condicions del s\u00f2l feien la regi\u00f3 apta per al pastoralisme n\u00f2mada. El seu nom es troba a l'origen dels noms de la Di\u00f2cesi de Cum\u00e0nia (a l'actual Romania) i Kuns\u00e1g (Hongria).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Casal de Cabrera-Urgell fou una branca menor de la Casa de Cabrera que s'apoder\u00e0 del comtat d'Urgell.\nEl Casal de Cabrera al llarg de la seva hist\u00f2ria s'ha anat dividint i creant diferents branques. En un primer exemple, la l\u00ednia troncal dels vescomtes de Cabrera nom\u00e9s \u00e9s una l\u00ednia directa, implicant a l'hereu del casal, fins a Guerau IV de Cabrera. Essent aquest comte intr\u00fas al comtat d'Urgell, va dividir els seus t\u00edtols, passant el t\u00edtol de comte d'Urgell i de vescomte d'\u00c0ger al seu primog\u00e8nit, Pon\u00e7 IV de Cabrera (conegut com a Pon\u00e7 I d'Urgell), i reserv\u00e0 el t\u00edtol de vescomte de Cabrera per al fill segon, Guerau V de Cabrera. \u00c9s aquest un acte inequ\u00edvoc de la import\u00e0ncia que relativa del vescomtat de Cabrera, enfront de t\u00edtols majors, com ara el de comte d'Urgell, i de com els interessos familiars s'havien apartat dels or\u00edgens territorials de la fam\u00edlia.Aix\u00ed doncs el Casal de Cabrera-Urgell \u00e9s cre\u00e0 amb Pon\u00e7 IV de Cabrera a l'esdevenir comte d'Urgell.\n\n", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La dinastia mitrid\u00e0tica era una nissaga probablement d'origen aquem\u00e8nida que va governar el Pont, primer una satrapia persa i despr\u00e9s el Regne del Pont, des del comen\u00e7ament del segle v aC fins al 47 aC. El seu membre m\u00e9s fam\u00f3s va ser Mitridates VI Eupator (Mitridates el Gran).\nLa regi\u00f3 del Pont formava part origin\u00e0riament de la satrapia persa de Capad\u00f2cia (Katpatuka, 'Pa\u00eds dels Cavalls Bonics'). Els primers governants coneguts d'aquell territori, i membres de la dinastia, eren s\u00e0trapes posats per l'Imperi Persa, per\u00f2 mantenien una certa autonomia. Els s\u00e0trapes acostumaven a ser membres de la fam\u00edlia reial, i per aix\u00f2 se'ls suposa aquem\u00e8nides. Fins a Mitridates II, el Pont no es va convertir en regne independent, quan Alexandre el Gran va destruir l'Imperi persa.La dinastia persa que havia de fundar aquest regne havia governat, durant el segle IV aC, la ciutat grega de Cios a M\u00edsia. El seu primer governant conegut va ser Mitridates de Cios. El seu fill Ariobarzanes II del Pont era tamb\u00e9 s\u00e0trapa de Fr\u00edgia. Era un important aliat d'Atenes i es va revoltar contra Artaxerxes II de P\u00e8rsia, per\u00f2 va ser tra\u00eft pel seu fill Mitridates II de Cios.Mitridates II es va mantenir com a governant despr\u00e9s de les conquestes d'Alexandre i va ser vassall d'Ant\u00edgon I el borni, que va governar breument l'\u00c0sia Menor despr\u00e9s del Pacte de Triparadisos. Mitridates va morir assassinat per Ant\u00edgon l'any 302 aC, perqu\u00e8 tenia la sospita que confabulava amb el seu enemic Cassandre. Ant\u00edgon va planejar matar el fill de Mitridates, tamb\u00e9 anomenat Mitridates (m\u00e9s tard anomenat Ktistos, 'fundador'), per\u00f2 Demetri Poliorcetes el va avisar i Mitridates va poder escapar cap a l'est amb sis genets. Mitridates va anar primer a la ciutat de Cimiata a la Cimiatene, a Paflag\u00f2nia i m\u00e9s tard a Amasya a Capad\u00f2cia. Va governar del 302 al 266 aC, va lluitar contra Seleuc I Nic\u00e0tor i, el 281 (o 280) aC, es va declarar rei (basileus) d'un estat situat al nord de Capad\u00f2cia i a l'est de Paflag\u00f2nia. Va ampliar el seu regne fins al riu Sangrios a l'oest. El seu fill Ariobarzanes va capturar Amasra el 279, un port important de la mar Negra. Mitridates tamb\u00e9 es va aliar amb els g\u00e0lates que van arribar en aquella \u00e8poca, i va derrotar una for\u00e7a enviada contra ell per Ptolemeu I S\u00f2ter. Ptolemeu havia estat expandint el seu territori cap a l'\u00c0sia Menor des del comen\u00e7ament de la primera guerra s\u00edria contra Ant\u00edoc cap a l'any 270 aC i es va aliar amb la ciutat enemiga de Mitridates, Heraclea P\u00f2ntica.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Gal\u00f3 fou el tercer s\u00e0trapa de Capad\u00f2cia, fill de Farnaces de Capad\u00f2cia i de la princesa persa Atossa. La llegenda el fa rebesavi d'Anafes un dels set perses que van matar a Smerdis de P\u00e8rsia i van enderrocar als mags el 522 aC, per\u00f2 probablement va viure despr\u00e9s d'aquesta \u00e8poca (a la primera part del segle v aC).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ibn Sasra fou una fam\u00edlia de notables de Damasc que va aportar diversos personatges a la hist\u00f2ria i cultura:\nAli ibn Husayn Abu l-Hasan, tradicionalista mort el 1074\nAbu l-Barakat Mahfuz ibn Abi Muhammad al-Hasan (1063-1151), cadi.\nAbu l-Ghanaim Hibat Allah ibn Mahfuz, cadi mort el 1168.\nAbbu l-Mawahib al-Hasan ibn Hibat Allah (1142-1190), escriptor tradicionalista..\nAbu l-Kasim al-Husayn ibn Hibat Allah (1135-1229) tradicionalista.\nAmin al-Din Abu l-Ghanaim Salim ibn al-Hasan (1181-1240).\nDjamal al-Din Abu Ishak Ibrahim ibn Abd al-Rahman ibn Salim, nazir al-dawawin mameluc de Damasc i muhtasib, mort el 1294.\nAbu l-Ghanaim Salim ibn Muhammad ibn Salim (1246-1299), cadi i wazir al-dawawin.\nNadjm al-Din Abu l-Abbas Ahmad ibn Muhammad ibn Salim (1257-1323), cadi i gran cadi, tradicionalista i jurista.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Al-M\u00e0lik an-N\u00e0ssir Abu-l-Mudh\u00e0ffar Salah-ad-Din Y\u00fassuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de mar\u00e7 de 1193), m\u00e9s conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Salad\u00ed, va ser un kurd fundador de la dinastia ai\u00fabida, sold\u00e0 d'Egipte i de S\u00edria.\nGran defensor de l'islam i particularment de l'ortod\u00f2xia religiosa representada pels sunnites, unific\u00e0 pol\u00edticament i religiosa l'Orient Pr\u00f2xim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes m\u00e9s apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. \u00c9s particularment conegut per haver ven\u00e7ut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint aix\u00ed Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel fam\u00f3s Ricard Cor de Lle\u00f3, que va esdevenir m\u00edtica tant per als europeus com per als musulmans.\nQuan el 1171 va morir Al-\u00c0did, el darrer califa de la dinastia fatimita (xi\u00efta), Salad\u00ed va esdevenir el sold\u00e0 d'Egipte, instaurant el sunnisme al pa\u00eds. Tot i que nominalment depenia de S\u00edria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influ\u00e8ncia dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint L\u00edbia, el nord del Sudan i el Iemen.\nLa seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un s\u00edmbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura \u00e0rab, kurda i musulmana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Sints (sinti) foren una tribu de Tr\u00e0cia que ocupava el territori entre les muntanes Cercine i el riu Estrim\u00f3, que en la seva part alta era anomenat Sintice (\u03a3\u03b9\u03bd\u03c4\u03b9\u03ba\u03ae) a causa del poble dels sints.\nEs pensa que s\u00f3n els mateixos que els sapais. Sota domini rom\u00e0, amb Maced\u00f2nia dividida en quatre districtes, el seu territori i Bis\u00e0ltia van fer part del districte primer amb Amf\u00edpolis com a capital. Les seves ciutats principals foren Heracleia, Paroecopolis i Tristolos o Tristolus.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una Llista de di\u00e0spores. Cal afegir, per\u00f2, que aquesta llista no \u00e9s exhaustiva, i inclou grups que no han tingut una atenci\u00f3 hist\u00f2rica significativa. Si l'emigraci\u00f3 d'alguns dels grups esmentats compleix les condicions requerides per ser considerat una di\u00e0spora pot ser mat\u00e8ria per al debat. El mapa de pobles del M\u00f3n publicat per Eurominority.eu (la Uni\u00f3 Europea) inclou algunes di\u00e0spores i grups \u00e8tnics minoritaris o sense estat independent.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara fou un pr\u00edncep tim\u00farida, fill de Hussayn Bayqara. Despr\u00e9s de la derrota de Badi al-Zaman i els seus germans els governadors provincials van tornar a les seves seus. Faridun va encunyar moneda el 1506. Els uzbeks lluitaven a Meshed, Nishapur, Astarabad i Turshiz, contra els begs dels pr\u00ednceps tim\u00farides i van aconseguir repetidament la vict\u00f2ria. El seu germ\u00e0 Muzaffar Husayn va morir segurament el 1508 i Badi al-Zaman va arribar a la cort del saf\u00e0vida Ismail I de P\u00e8rsia. Vambery diu que Muhammad Shaybani es va apoderar de Gurgan durant el 1508, si b\u00e9 en tot cas serien els seus homes, ja que ell no estava a la regi\u00f3 aquell any.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Bi'usnem o Busan fou una ciutat estat i regne de Mesopot\u00e0mia a la regi\u00f3 d'Idamaraz, esmentat a les tauletes de Mari per\u00f2 del qual es desconeix absolutament la situaci\u00f3 i cap detall de la seva hist\u00f2ria. Una de les cartes esmenta al rei de Bi'usnem (lectura variant: Busnan), per\u00f2 no en dona el nom.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'escola de Budapest va ser un corrent del marxisme hongar\u00e8s que es va desenvolupar al voltant de Georg Luk\u00e1cs a la d\u00e8cada de 1960. L'escola estava fortament influenciada per Luk\u00e1cs, per\u00f2 no es pot reduir a la seva influ\u00e8ncia. Es va crear en el context hist\u00f2ric dels processos de desestalinitzaci\u00f3 de la URSS i els pa\u00efsos de l'Europa de l'Est. Els seus principals representants s\u00f3n \u00c1gnes Heller, Ferenc Feh\u00e9r, Gy\u00f6rgy M\u00e1rkus, Istv\u00e1n M\u00e9sz\u00e1ros, Mih\u00e1ly Vajda i Maria M\u00e1rkus. A grans trets, tamb\u00e9 s'hi poden incloure Mikl\u00f3s Alm\u00e1si i Istv\u00e1n Hermann.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Al-Malik al-Salih Ismail fou un ef\u00edmer atabeg de Mossul de la dinastia anomenada L\u00falida. Era fill de Lulu Badr al-Din i quan el seu pare es va sotmetre als mongols, Ismail fou enviat a la cort del gran kan a Karakorum per retre homenatge. A la mort de Lulu vers el 1259, al-Salih Ismail el va succeir per\u00f2 es va declarar oposat als mongols als que va combatre aliat als mamelucs egipcis de Baybars I, per\u00f2 va resultar mort en la lluita junt amb el seu jove fill, quan els mongols van ocupar i saquejar Mossul. Els seus germans van renunciar a la successi\u00f3 i van fugir a Egipte, acabant la dinastia l\u00falida.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Luci Mantenni Sab\u00ed (llat\u00ed: Lucius Mantennius Sabinus) fou un pol\u00edtic i senador de l'Imperi Rom\u00e0 al segle III dC. Entre el 227 i el 228 i entre el 229 i el 230 fou governador de la prov\u00edncia de M\u00e8sia Inferior.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La conquesta musulmana de Sic\u00edlia es produ\u00ed gradualment entre el juny del 827 i el 902, any de la caiguda de Taormina, la capital romana d'Orient de Sic\u00edlia. Algunes fortaleses disperses resistiren fins al 965, moment a partir del qual l'illa rest\u00e0 sota domini musulm\u00e0 fins a la conquesta normanda al segle xi.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de noms d'huracans retirats en l'Atl\u00e0ntic. Els noms dels huracans tan sols s\u00f3n retirats per l'Organitzaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica Mundial (OMM) en una reuni\u00f3 al mar\u00e7, abril o maig de cada any. Aquests huracans que els seus noms han estat retirats tendeixen a ser excepcionalment destructius a les regions que afecta. El proc\u00e9s de retirar els noms d'huracans en l'Atl\u00e0ntic de forma indefinida es va iniciar oficialment en 1969. Abans de 1969, els noms de tempestes significatives van ser retirats durant deu anys. Des de 1953, una mitjana d'un nom de tempesta ha estat retirat per a cada temporada, encara que moltes temporades (la m\u00e9s recent 2014) no han tingut noms retirats, i unes altres (com la temporada 2005), cinc noms van ser retirats.\nEls noms s\u00f3n retirats arran d'una petici\u00f3 formulada per un o m\u00e9s dels pa\u00efsos afectats per un hurac\u00e0, al mar\u00e7, abril o maig en la reuni\u00f3 de la OMM. Si b\u00e9 cap sol\u00b7licitud ha estat rebutjada. Tempestes, com l'hurac\u00e0 Gordon de 1994 i l'hurac\u00e0 Hanna de 2008 van causar una gran quantitat de morts i de destrucci\u00f3, per\u00f2 no obstant aix\u00f2, no es van retirar perqu\u00e8 el principal pa\u00eds afectat (Hait\u00ed) no ho va sol\u00b7licitar.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Carmen Sanz Ay\u00e1n (Madrid, 19 de novembre de 1961) \u00e9s una historiadora i professora espanyola especialitzada en Hist\u00f2ria Moderna, acad\u00e8mica de nombre de la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria des de 2005.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Francesc Bonamusa i Gasp\u00e0 (Barcelona, 1947), historiador.\nDoctor en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques per la Universidad Complutense de Madrid i llicenciat en ci\u00e8ncies econ\u00f2miques, ha exercit la doc\u00e8ncia a les Universitats de Barcelona i Aut\u00f2noma de Barcelona, de la qual ha estat, a m\u00e9s, vicerector (1980-86) i \u00e9s catedr\u00e0tic des del 1983. \u00c9s autor d'El Bloc Obrer i Camperol (1930-1932) (1974), Andreu Nin y el movimiento comunista en Espa\u00f1a (1930-1937) (1977) i ha contribu\u00eft a la Hist\u00f2ria de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal (1983), a m\u00e9s de publicar altres treballs d'hist\u00f2ria social.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Bhonsle (tamb\u00e9 Bhonsla) foren una fam\u00edlia reial maratha, d'origen compartit amb els Chatrapati (la branca de Shivaji). Per la seva hist\u00f2ria vegeu Nagpur i la biografia de cada sobir\u00e0.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Revoluci\u00f3 Francesa (1789 \u2013 1799) es considera el model de revoluci\u00f3 pol\u00edtica de la seva \u00e8poca i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el despla\u00e7ament de l'aristocr\u00e0cia i el clergat.\nEn acabar el segle xviii, el regne de Fran\u00e7a, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic R\u00e8gim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Llu\u00eds XVI era incapa\u00e7 de millorar la situaci\u00f3 de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Aix\u00ed doncs, les classes socials quedaven dividides entre privilegiats (rei, noblesa i clergat), i els no privilegiats (burgesia, pagesos, etc). En aquest context es produeix un seguit de revoltes que condu\u00efren a la revocaci\u00f3 de l'Antic R\u00e8gim.\nLa primera etapa revolucion\u00e0ria, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succe\u00ed quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jur\u00eddica i es constitu\u00efren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclam\u00e0 la sobirania nacional, la divisi\u00f3 de poders i el sufragi censatari, alhora que elimin\u00e0 tots els vestigis de l'Antic R\u00e8gim i promulg\u00e0 la Declaraci\u00f3 dels Drets de l'Home i del Ciutad\u00e0. Paral\u00b7lelament esclat\u00e0 una revolta popular en el camp i a Par\u00eds, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprov\u00e0 la primera constituci\u00f3.\nLa segona etapa va ser la de la Convenci\u00f3 Republicana (1792-1794). Els problemes econ\u00f2mics, socials i pol\u00edtics se sumaren a l'oposici\u00f3 de la monarquia i l'aristocr\u00e0cia, i causaren una nova onada revolucion\u00e0ria que desemboc\u00e0 en la instauraci\u00f3 d'una rep\u00fablica. El rei Llu\u00eds XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenci\u00f3 va tenir un car\u00e0cter liberal, amb l'excepci\u00f3 del violent per\u00edode jacob\u00ed.\nLa darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressi\u00f3 dels extrems mon\u00e0rquics i de l'esquerra jacobina, promogu\u00e9 un cop d'estat (1799) encap\u00e7alat per Napole\u00f3 Bonaparte, amb el qual finalitza el per\u00edode revolucionari.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "L'Institut de la mem\u00f2ria nacional - Comissi\u00f3 de persecuci\u00f3 dels crims contra la naci\u00f3 polonesa, en polon\u00e8s Instytut Pami\u0119ci Narodowej - Komisja \u015acigania Zbrodni przeciwko Narodowi Polskiemu o IPN, \u00e9s una instituci\u00f3 polonesa creada per una llei del 18 de desembre del 1998.\nEl seu principal objectiu \u00e9s investigar els crims nazis i comunistes, conservar la documentaci\u00f3 sobre ells, per proporcionar aquesta documentaci\u00f3 per al p\u00fablic, processar els que van cometre aquests crims i educar el p\u00fablic sobre el tema. L'esfor\u00e7 principal de l'Institut se centra en els crims comesos per les autoritats comunistes de Pol\u00f2nia abans de 1989.Els presidents de la IPN s\u00f3n triats per cinc anys pel Sejm, la Dieta polonesa (amb una majoria d'almenys el 60% dels vots i la possible aprovaci\u00f3 del Senat, a petici\u00f3 d'una universitat de l'IPN) \n\nLeon kieres - 30 de juny 2000 a 29 de novembre del 2005\nJanusz Kurtyka - 29 de novembre del 2005 fins a abril 10, 2010 (va morir a l'accident de l'avi\u00f3 presidencial polon\u00e8s a Smolensk)\nFranciszek Gryciuk - 10 abril de 2010 - 28 juny de 2011 (president inter\u00ed despr\u00e9s de la mort accidental de Janusz Kurtyka)\n\u0141ukasz Kaminski - des del 28 juny de 2011L'Institut de la Mem\u00f2ria Nacional inclou igualment un Consell de l'IPN format per 9 membres dos d'ells nomenats pel president de la Rep\u00fablica de Pol\u00f2nia, cinc nomenats pel Sejm i dos d'ells nomenats pel Senat de la Rep\u00fablica de Pol\u00f2nia. El Consell d'IPN est\u00e0 integrat actualment per :\n\nAntoni Kura\nArtur Mudrecki\nAndrzej Chojnowski\nAntoni Dudek\nAndrzej Friszke\nAndrzej Paczkowski\nTadeusz Wolsza\nGrzegorz Potyka\nBoles\u0142aw Or\u0142owskiL'IPN est\u00e0 dividit en :\n\nComissi\u00f3 Principal per a la Investigaci\u00f3 de Crims contra la Naci\u00f3 Polonesa (polon\u00e8s G\u0142\u00f3wna Komisja \u015acigania zbrodni Przeciwko Narodowi Polskiemu)\nOficina de posada a disposici\u00f3 i arxiu de documents (Biuro Udost\u0119pniania i Archiwizacji Dokument\u00f3w)\nOficina d'Educaci\u00f3 P\u00fablica (Biuro Edukacji Publicznej)\nOficina de depuraci\u00f3 (Biuro Lustacja)\nOficines locals \u00e0 Bia\u0142ystok, Crac\u00f2via, Gda\u0144sk, Katowice, \u0141\u00f3d\u017a, Lublin, Pozna\u0144, Rzesz\u00f3w, Szczecin, Vars\u00f2via i Wroc\u0142aw.Un dels m\u00e9s fam\u00f3s processos endegats per l'IPN es refereix a la massacre de Jedwabne.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Ibn Tafragin fou un xeic almohade d'Ifr\u00edqiya.\nDespr\u00e9s del 1330 va ascendir a les m\u00e9s altes posicions en el govern h\u00e0fsida de Abu-Yahya Abu-Bakr II i el 1343 va esdevenir principal camarlenc i va afavorir l'estrenyiment de les relacions amb els mar\u00ednides i l'ascens de la influ\u00e8ncia del gendre de l'emir, Abul Hasan, l'emir de Fes (que era ve\u00ed dels h\u00e0fsides despr\u00e9s d'haver annexionat l'estat abdalwadita de Tlemcen).\nA la mort de l'emir el 1346 el va succeir el seu fill Abu-l-Abb\u00e0s \u00c0hmad i Ibn Tafragin va romandre al front de l'administraci\u00f3, per\u00f2 al cap d'uns mesos de govern, un germ\u00e0 de l'emir, Abu-Hafs ibn Abi-Bakr II, el va assassinar i es va proclamar al seu lloc i Ibn Tafrugin va perdre el lloc. Immediatament l'emir mar\u00ednida de Fes Abu-l-H\u00e0ssan va envair el pa\u00eds (1347) i no va trobar resist\u00e8ncia. Ibn Tafragin el va afavorir, per\u00f2 els seus errors de govern el van obligar a sortir precipitadament de l'Ifr\u00edqiya, i el poder va passar als xeics almohades, i entre ells Ibn Tafragin que era el m\u00e9s influent, i que va fer proclamar emir a al-Fadl \u00c0hmad II, que era governador de Bona (desembre del 1349).\nIbn Tafragin no es va entendre amb aquest, i com que volia m\u00e9s poder, el va deposar a l'any seg\u00fcent, i va proclamar a un germ\u00e0 seu menor d'edat de nom Abu-Ishaq Ibrahim II, pel qual va governar del 1350 al 1364.\nVa morir el 1364.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La fam\u00edlia Levis fou una nissaga aristocr\u00e0tica del Regne de Fran\u00e7a que era vassalla dels Montfort; va esdevenir famosa quan al segle xiii Guiu o Gui de Levis va participar en la croada albigesa i va rebre la senyoria de Miralpeix (Mirepoix) al Llenguadoc.\n\nEl primer senyor conegut fou Felip que vivia al segle XII; es va casar amb Isabel i va tenir cinc fills dels quals el gran Mil\u00f3 el va succeir vers 1204 i va tenir nom\u00e9s una filla constatada fins al 1252 que es va casar amb Joan de Nanteuil (que vivia encara el 1268) que fou senyor de Levis de iure uxoris. El germ\u00e0 de Mil\u00f3, Guiu va participar en les guerres dels c\u00e0tars i va rebre la senyoria de Miralpeix. Fou el pare de Guiu II que el va succeir el 1233. Guiu II es va casar amb Joana i fou el pare de Guiu III, que va pujar al poder vers 1255, i va recuperar la senyoria de Levis. Es va casar amb Isabel de Marly i va tenir diversos fills dels quals Joan I el va succeir a Miralpeix (vers 1297/1300) i fou el pare de Joan II de Miralpeix, i de Gast\u00f3, que va obrir la branca de Levis-Leran. Altres germans de Joan I i fills de Guiu III, van posseir diverses senyories: Teobald fou senyor de S\u00e9rignac i de Florensac; Pere fou senyor de Villeneuve, de la Grenade i d'Adjoares i bisbe de Magalona (1306), de Cambrai (1309) i de Bayeux (1324); Felip fou senyor de Florensac, senyor de L\u00e9vis i vescomte de Lautrec per matrimoni amb Beatriu de Lautrec, vescomtessa de Lautrec, filla de Bertran II de Lautrec i va continuar la l\u00ednia de senyors de Levis, cedint Florensac al seu germ\u00e0 Eustaqui; i Francesc fou senyor de la Garde i de Monts\u00e9gur.\nLa fam\u00edlia es va dividir en diverses branques destacant les seg\u00fcents:\n\nEls L\u00e9vis-L\u00e9ran i L\u00e9vis-Ajac (amb la terra d'Avesne-le-Comte erigidia en ducat per a Francesc Gast\u00f3 de Levis el 1784) que porta el t\u00edtol de duc de L\u00e9vis\nEls senyors de Montbrun i de Pennes\nEls vescomtes de Lautrec, comtes de Villars, i senyors de La Roche al Velai\nEls barons de la Voulte-sur-Loire, comtes i despr\u00e9s ducs de Ventadour (el vescomtat de Ventadour fou erigit en ducat per carta patent de 1578; els ducs de Ventadour foren fets pars de Fran\u00e7a per carta patent el 1589)\nEls comtes de Charlus\nEls senyors de L\u00e9vis i de Florensac\nEls senyors de Couzan i de Lugny\nEls barons i comtes de Caylus (t\u00edtol comtal el 1574).", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els al-\u00c0hdal o Mah\u00e0dila foren una fam\u00edlia de s\u00e0yyids que visqueren al sud-oest de la pen\u00ednsula Ar\u00e0biga, descendents del sis\u00e8 imam alida J\u00e0far as-S\u00e0diq.\nEls principals membres de la fam\u00edlia foren:\n\nHussayn ibn Abd-ar-Rahman ibn Muh\u00e0mmad Badr-ad-Din (Quhriyya, 1377-Abyat Hussayn, 1451)\nHussayn ibn as-Siddiq ibn Hussayn, net de l'anterior (Abyat Hussayn, 1446-Aden, 1497)\nT\u00e0hir ibn Hussayn ibn Abd-ar-Rahman Jamal-ad-Din (Mur\u00e0waa, 1508-Zabid, 1590), jurista i tradicionista\nMuh\u00e0mmad ibn T\u00e0hir\nH\u00e0tim ibn \u00c0hmad ibn Mussa ibn Abi-l-Q\u00e0ssim ibn Muh\u00e0mmad (?-al-Mukha (Mocca), 1604), suf\u00ed i erudit\nAbu-Bakr ibn Abi-l-Q\u00e0ssim ibn \u00c0hmad (1576-1626)\nAbd-ar-Rahman ibn Sulayman (?-1835)", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Conegut com Edmund Crouchback (Londres, 16 de gener, 1245 - Baiona (Fran\u00e7a), 5 de juny, 1296), comte de Lancaster, Leicester i Derby va ser membre de la Casa de Plantagenet. Va ser el segon fill supervivent del rei Enric III d'Anglaterra i Elionor de Proven\u00e7a. En la seva infantesa va tenir una reclamaci\u00f3 sobre el Regne de Sic\u00edlia; tanmateix, mai hi va governar. Li van concedir totes les terres de Simon de Montfort l'any 1265, i des de 1267 va rebre el t\u00edtol de comte de Leicester. En aquell any tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a governar Lancashire, per\u00f2 no va prendre el t\u00edtol de comte de Lancaster fins al 1276.\nEntre 1276 i 1284 va governar els comtats de Champagne i Brie amb la seva segona esposa Blanca d'Artois,la qual els habia aportat com a dot, en nom del seu fill Joan, i va ser descrit als rotlles de patents anglesos com a comte de Lancaster i Champagne. El seu sobrenom, \"Crouchback\", pot ser una corrupci\u00f3 de \"crossback\" i es refereix a la seva participaci\u00f3 en la Novena Croada.Va servir lleialment al seu germ\u00e0 Eduard I, distingint-se a les guerres amb Fran\u00e7a i Esc\u00f2cia. Encarregat de l'ambaixada de la de Fran\u00e7a (1294), va negociar amb Felip el Bell, i al principi de la guerra de la Guyena va obtenir el c\u00e0rrec de lloctinent de la Gascunya, i es va proposar de marxar sobre Bordeus, empresa que li va impedir de realitzar Robert III d'Artois, davant de qui va haver de retrocedir.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "En l'administraci\u00f3 del regne visigot, el comte dels conestables (llat\u00ed: comes stabulorum) era el funcionari encarregat de les cavallerisses reials.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Barcelona Quaderns d'Hist\u00f2ria \u00e9s una revista acad\u00e8mica de car\u00e0cter monogr\u00e0fic que se centra en la hist\u00f2ria de Barcelona. El seu origen es remunta al 1995, quan agaf\u00e0 el relleu de les publicacions de l'Institut Municipal d'Hist\u00f2ria. Des del seu quart volum, que sort\u00ed el 2001, \u00e9s la revista en la qual es publiquen les actes dels cursos i congressos relacionats amb la hist\u00f2ria de la Ciutat Comtal, aix\u00ed com les conclusions d'algunes activitats dutes a terme pel Seminari d'Hist\u00f2ria de Barcelona.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Louise Michel (Vroncourt-la-C\u00f4te, Haute-Marne, 29 de maig del 1830 - Marsella, 9 de gener del 1905) fou una destacada anarquista francesa i una de les principals figures de la Comuna de Par\u00eds; va ser tamb\u00e9 escriptora, poeta i educadora. Va ser la primera a enarborar la bandera negra, que sota el seu impuls, es va convertir en el s\u00edmbol del moviment anarquista.Preocupada per l'educaci\u00f3 infantil, Michel es va dedicar a l'ensenyament fins al 1856, any en qu\u00e8 es va instal\u00b7lar a Par\u00eds. All\u00e0, als 26 anys, va desenvolupar una activitat liter\u00e0ria, pedag\u00f2gica, pol\u00edtica i activista important i s'uneix amb diverses prominents personalitats blanquistes revolucion\u00e0ries del Par\u00eds de la d\u00e8cada del 1860. El 1871, va participar activament en els esdeveniments de la Comuna de Par\u00eds en la primera l\u00ednia de suport. Capturada al maig, va ser deportada a Nova Caled\u00f2nia, on el seu pensament es va tornar anarquista. Va tornar a Fran\u00e7a el 1880 i, molt popular, multiplic\u00e0 les seves manifestacions i reunions en favor del proletariat. Era controlada per la policia i va ser empresonada diverses vegades, per\u00f2 va continuar sense descans un important activisme pol\u00edtic a Fran\u00e7a fins a la seva mort, a l'edat de 74 anys.\nContinua sent avui una figura influent en el pensament anarquista i revolucionari.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Vegeu tamb\u00e9: Era comunaEn l'any 525, el Papa Hormisdes I va encarregar a Dion\u00eds l'Exigu, un astr\u00f2nom abat d'un monestir rom\u00e0, establir com any primer de l'era cristiana, el de l'encarnaci\u00f3 de Jes\u00fas. L'astr\u00f2nom es va equivocar de 4 anys en oblidar-se de comptar 4 anys de mandat d'August a la llista d'emperadors romans.\nDion\u00eds va calcular la data a partir del Cicle met\u00f2nic en correspond\u00e8ncia a la P\u00e0squa amb lluna plena, i va calcular 7 cops 4 cicles, 532 anys, que va fer quadrar amb el seg\u00fcent cicle de pasqua al cap de 7 anys, de manera que va establir que l'any zero seria 525 anys abans del llavors present, Com Jesucrist va n\u00e9ixer l'any de la mort d'Herodes I el Gran va deduir que Jes\u00fas va n\u00e9ixer l'any 753 de la fundaci\u00f3 de Roma (AUC), quan de fet succe\u00ed cap al 749. No obstant aix\u00f2, aquest sistema cronol\u00f2gic, en la variant de l'Era de la Nativitat no es va aplicar a Occident fins a l'any 742, i a Orient fins al segle xvi. A Catalunya es va comen\u00e7ar a usar a finals del segle ix.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El Casal de Rohan \u00e9s el nom d'una fam\u00edlia noble que va estar relacionada amb els reis de Fran\u00e7a i amb el ducat de Bretanya. Els Rohan, juntament amb el casal de Clisson i el casal de Laval, van ser una de les fam\u00edlies m\u00e9s poderoses de Bretanya.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronol\u00f2gic.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Sillery foren un fam\u00edlia francesa que don\u00e0 molts magistrats il\u00b7lustres a la seva p\u00e0tria. Pretenien tenir el seu origen de l'\u00e8poca de les Croades; per\u00f2, en realitat el primer individu conegut de la fam\u00edlia \u00e9s Jean Brulart, que fou president del Parlament de Par\u00eds a principis del segle xvi. Tingu\u00e9 per fill en Nadal Brulart, bar\u00f3 de Crosne, que fou fiscal general a Par\u00eds, i del qual en descendeixen els Brulart de Dijon, tres dels quals foren successivament presidents del Parlament de Borgonya. Un altre fill de Nadal, Pere, fou conseller del rei i president de la Sala d'instrucci\u00f3 dels affers criminals de Par\u00eds. Cas\u00e0 amb Ambrosia Regnault, que li port\u00e0 amb dot les terres de Sillery, nom que en el successiu adopt\u00e0 la fam\u00edlia.\nD'aquest matrimoni naixeren molts fills, quasi tots els quals ocuparen c\u00e0rrecs d'import\u00e0ncia, per\u00f2 el principal fou Nicolau Brulart, marqu\u00e8s de Sillery, (Sillery, 1544 - 1 d'octubre de 1624). Conseller del Parlament de Par\u00eds el 1573, les seves grans dots i intel\u00b7lig\u00e8ncia feren que se li confiessin missions diplom\u00e0tiques d'import\u00e0ncia. Aix\u00ed, el 1585, Enric III l'envi\u00e0 a conferenciar amb el rei de Navarra, i aquest, ja llavors rei de Fran\u00e7a amb el nom d'Enric IV, li confi\u00e0 missions a Su\u00efssa (1589 i 1595), les negociacions de la pau de Vervins (1598) i les molt delicades pel divorci amb Margarida de Valois (reina de Fran\u00e7a) i les que seguiren per les noces amb Maria de M\u00e8dici. El 1604 ocupant ja un dels m\u00e9s alts c\u00e0rrecs en la magistratura, fou nomenat guarda-segells i, finalment, canceller de Fran\u00e7a. Durant la reg\u00e8ncia de Maria de M\u00e8dici es pos\u00e0 en desacord amb Concini que acab\u00e0 per fer-lo destituir; per\u00f2 a la mort d'aquell fou cridat de bell nou al consell, i el 1624 caigu\u00e9 definitivament en desgr\u00e0cia, degut als esfor\u00e7os de Richelieu i de La Vieuville, retirant-se llavors a les seves possessions de Sillery, on mor\u00ed al cap de poc, ja octogenari.\nEl seu germ\u00e0 Nadal Brulat de Sillery (1577-1640 fou comanador de l'Orde de Malta i ambaixador a Espanya i a Roma, per\u00f2 despr\u00e9s es retir\u00e0 del m\u00f3n i abra\u00e7\u00e0 la vida religiosa sota la direcci\u00f3 de Sant Vicen\u00e7 de Pa\u00fcl, que pronunci\u00e0 la seva oraci\u00f3 f\u00fanebre, consagrant la seva immensa fortuna a les obres de caritat.\nPere Brulart, marqu\u00e8s de Puisieux, fill del canceller, fou secretari d'Estat i el fundador de la branca dels Puisieux.\nFabi\u00e0 Brulart de Sillery (1655-1714), besnet del canceller, fou bisbe d'Avranches i de Soissons i individu de l'Acad\u00e8mia Francesa.\nL'\u00faltim individu notable d'aquesta fam\u00edlia fou Carles Aleix Brulart, comte de Genlis i marqu\u00e8s de Sillery (Par\u00eds, 20 de gener de 1737 - 31 d'octubre de 1793) comen\u00e7\u00e0 la seva carrera a l'armada, despr\u00e9s fou capit\u00e0 de les gu\u00e0rdies del duc de Chartres, el futur Felip Igualtat, form\u00e0 part de l'Assemblea Constituent i de la Convenci\u00f3 Nacional i figur\u00e0 entre els girondins, sent guillotinat amb 21 d'ells.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La Revoluci\u00f3 de les Roses (en georgi\u00e0: \u10d5\u10d0\u10e0\u10d3\u10d4\u10d1\u10d8\u10e1 \u10e0\u10d4\u10d5\u10dd\u10da\u10e3\u10ea\u10d8\u10d0) \u00e9s una de les revolucions de colors esdevingudes a l'antiga URSS i que va dur a un canvi de poder a Ge\u00f2rgia l'any 2003. Va tenir lloc despr\u00e9s de protestes generalitzades a les eleccions parlament\u00e0ries. La protesta va for\u00e7ar que el president que hi havia llavors, Eduard Xevardnadze, es vei\u00e9s obligat a dimitir, fet que succe\u00ed el 23 de novembre de 2003.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Centelles (en llat\u00ed: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) s\u00f3n una fam\u00edlia de la m\u00e9s alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi. Establerta des de temps de Carles Martell al castell de Sant Mart\u00ed de Centelles, prengu\u00e9 aquest top\u00f2nim per cognom. El llinatge dels Centelles destac\u00e0 en els ex\u00e8rcits terrestres i mar\u00edtims dels reis d'Arag\u00f3. Les seves armes her\u00e0ldiques s\u00f3n losanjat d'or i gules.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies. Els m\u00e9s antics parteixen del segle vi aC i els \u00faltims es daten al voltant del segle i aC.\nAquests vilatges (terme preferible a \"poblat\") es trobaven gaireb\u00e9 sempre en zones privilegiades dalt de turons o petites muntanyes des d'on dominaven les terres i vies de comunicaci\u00f3 circumdants. Es pot copsar un incipient urbanisme en la disposici\u00f3 de les edificacions que no posse\u00efen fonaments i comen\u00e7aven amb una primera filera de construcci\u00f3 cicl\u00f2pia. En acabat s'aixecaven les parets de fang i es tancaven amb una coberta vegetal i fang a manera de sostrada. Existien espais comuns i p\u00fablics, com ara places, temples, cisternes o sitges i d'altres especialitzats, com a forns de pa o de cer\u00e0mica. Tot plegat indueix a pensar que eren pobles que tenien una organitzaci\u00f3 ben estructurada i amb una certa jerarquia social.Aquesta \u00e9s una llista dels poblats m\u00e9s importants dels ibers de Catalunya (En ordre alfab\u00e8tic):", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "El darwinisme social (o, sint\u00e8ticament, sociodarwinisme) fou una ideologia sociopol\u00edtica, sorgida a partir dels volts de 1860, que aplicava els conceptes biol\u00f2gics de la teoria de l'evoluci\u00f3 a la filosofia, la sociologia i la pol\u00edtica: interpretava el concepte darwini\u00e0 de \u00abla superviv\u00e8ncia del m\u00e9s apte\u00bb com a \u00abla superviv\u00e8ncia del m\u00e9s fort\u00bb, i amb un determinisme mecanicista, l'aplicava il\u00b7leg\u00edtimament a les societats humanes; tot plegat, amb pretensions cient\u00edfiques i en nom del progr\u00e9s social i de la millora de l'esp\u00e8cie.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Francesc Esteve i G\u00e1lvez (Castell\u00f3 de la Plana, 1907 - 2001) fou un prehistoriador, arque\u00f2leg i professor castellonenc.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Antonina Rodrigo Garc\u00eda (Granada, Andalusia, 4 de febrer de 1935) \u00e9s una escriptora andalusa.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Els Vilamar\u00ed foren un llinatge de la noblesa catalana medieval possiblement ori\u00fcnd del poble de Vilamar\u00ed (Pla de l'Estany). Documentats a partir de finals del segle xi, la seva descend\u00e8ncia s'exting\u00ed a Catalunya en el segle xvi, si b\u00e9 continu\u00e0 a It\u00e0lia.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Dusai, tamb\u00e9 Durall, i amb poca freq\u00fc\u00e8ncia Durai, d'Usall o d'Usai, fou un llinatge de ciutadans honrats de Barcelona.\nEl llinatge probablement \u00e9s originari de Sant Crist\u00f2fol d'Usall (Pla de l'Estany) i es va establir al barri de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Des de la fi del segle XIII form\u00e0 part de l'oligarquia urbana barcelonina, molts dels seus membres van adquirir el rang de ciutadans honrats i van estar vinculats als negocis i a la banca i m\u00e9s endavant, ja al segle XV, a l'estament militar. La successi\u00f3 ininterrompuda comen\u00e7a amb Guillem Pere Dusai, establert al carrer de Montcada, i seria el seu fill, Guillem Pere Dusai i Marquet, el primer que va accedir al c\u00e0rrec de conseller de Barcelona el 1283.Al segle XV, Pere Dusai, fill de Pere Dusai i de Pol, va ser un destacat membre de la Biga, tant a la Generalitat com a la Casa de la Ciutat, on va ocupar importants c\u00e0rrecs. Casat amb la seva cosina Constan\u00e7a, filla de Galceran Dusai, conseller primer de Barcelona el 1477, el qual va obtenir el privilegi de cavaller de Ferran II. Fill de Pere Dusai fou Joan Dusai i Durall, que fou jurista i virrei de Ferran II a Sardenya entre 1491 i 1507.Altres membres de la fam\u00edlia van destacar els seg\u00fcents segles, com el poeta Galceran Durall i d'Aguilar (m. ca. 1586) o Francesc F\u00e8lix de Dusai i de Fiveller (1730-1793), seguidor del corrent il\u00b7lustrat barcelon\u00ed i lligat al foment de la ind\u00fastria d'indianes. El 1796 s'atorg\u00e0 al qu\u00edmic Francesc de Paula de Dusai i de Mar\u00ed el marquesat de Monistrol d'Anoia, que despr\u00e9s pass\u00e0 a la seva filla Maria Francesca de Dusai i de Fiveller i, posteriorment, al fill d'aquesta, Josep M. Escriv\u00e0 de Roman\u00ed i Dusai.\n\nLa fam\u00edlia tingu\u00e9 la resid\u00e8ncia en la Casa Dusai del carrer de Regomir de Barcelona, enderrocada el 1855 i, posteriorment, en el palau de Torreblanca de Sant Just Desvern, tamb\u00e9 desaparegut el 1958.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "Arenal, Revista de Historia de las Mujeres va ser creada en 1994 per un grup d'historiadores de diverses universitats espanyoles, l'Equip Arenal, i est\u00e0 editada per la Universitat de Granada. \u00c9s una revista de car\u00e0cter acad\u00e8mic-cient\u00edfic que contempla de forma espec\u00edfica la perspectiva de g\u00e8nere i altres categories pr\u00f2pies dels estudis i la hist\u00f2ria de les dones i del feminisme.Al llarg d'aquests anys Arenal s'ha consolidat com una revista de recerca d'Hist\u00f2ria de les Dones, les relacions socials de g\u00e8nere i els processos de transformaci\u00f3 social, sense oblidar el di\u00e0leg amb altres \u00e0mbits interdisciplinaris afins. Ha contribu\u00eft a visibilitzar la hist\u00f2ria de les dones amb debats i tem\u00e0tiques espec\u00edfiques i a portar a l'\u201cagenda\u201d de la historiografia espanyola \u201caltres temes\u201d per redefinir-los com a problemes de tota la Hist\u00f2ria. Sense oblidar la vocaci\u00f3 universalista que caracteritza als Estudis de les Dones, la Revista Arenal se centra amb car\u00e0cter preferent a l'\u00e0rea europea, mediterr\u00e0nia i llatinoamericana.", "target": "Hist\u00f2ria"}, {"text": "La indexicalitat \u00e9s una de les nocions centrals de l'etnometodologia. Segons aquesta, la vida social es construeix a trav\u00e9s del llenguatge, i al mateix temps, el sentit de les paraules prov\u00e9 del context en qu\u00e8 s'emeten.\n\nLa indexicalitat abasta tant la utilitzaci\u00f3 de la situaci\u00f3 per a crear la independ\u00e8ncia del context com els elements concrets d'un temps i lloc per a donar el significat. El llenguatge i totes les formes simb\u00f2liques (enunciats, gestos, regles, etc.) seran incompletes excepte en el moment de produir-se.Per a Charles Sanders Peirce, la indexicalitat \u00e9s una de les tres modalitats del signe, i \u00e9s un fenomen molt m\u00e9s extens que el llenguatge, que independentment de la interpretaci\u00f3 apunta a alguna cosa -com el fum (un indicador del foc) o un dit que assenyala- que \u00e9s un d'indicador per a la interpretaci\u00f3.\nDes del punt de vista jur\u00eddic, el concepte d'indexicalitat i tot el que comporta, \u00e9s molt important, ja que podria fer-nos plantejar que la llei dep\u00e8n del context temporal i hist\u00f2ric en qu\u00e8 ens trobem, i per tant, el delicte \u00e9s una construcci\u00f3 social. Aquest fet suscita diverses reflexions, com ara, que l'aplicaci\u00f3 i interpretaci\u00f3 de la llei no ser\u00e0 igual mai, ja que aquesta dependr\u00e0 d'un context \u00fanic. En segon lloc, la imparcialitat de la llei podria ser dubtosa, ja que la seua interpretaci\u00f3 dependria del context.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El desenvolupament fonol\u00f2gic refereix a l'adquisici\u00f3 i desenvolupament de la fonologia d'una llengua nativa.\nEl so est\u00e0 al comen\u00e7ament de l'aprenentatge del llenguatge. Els infants han d'aprendre a distingir diferents sons i a segmentar el corrent de discurs al qual s\u00f3n exposats en unitats \u2014eventualment unitats amb sentit \u2014per adquirir paraules i oracions. Aqu\u00ed hi ha una ra\u00f3 per la qual la segmentaci\u00f3 de la parla \u00e9s complicat: Quan llegiu, hi ha espais entre les paraules. No hi ha tals espais entre les paraules parlades. Aix\u00ed, si un infant escolta la seq\u00fc\u00e8ncia de so \u00abaix\u00f2\u00e9sunvas\u00bb, ha d'aprendre a segmentar aquest corrent en les unitats diferents \u00abaix\u00f2\u00bb, \u00ab\u00e9s\u00bb, \u00abun\u00bb, i \u00abvas\u00bb. Un cop l'infant \u00e9s capa\u00e7 d'extraure la seg\u00fc\u00e8ncia \u00abvas\u00bb del corrent de discurs ha d'assignar una significaci\u00f3 a aquesta paraula. A m\u00e9s a m\u00e9s, l'infant ha de ser capa\u00e7 de distingir la seq\u00fc\u00e8ncia \u00abvas\u00bb de \u00abfas\u00bb per aprendre que aquestes s\u00f3n dos paraules diferents amb diferents significats. Finalment, l'infant ha d'aprendre a produir aquestes paraules. L'adquisici\u00f3 de la fonologia de la llengua nativa comen\u00e7a a l'\u00fater. i no \u00e9s completament llengua adulta fins als anys de l'adolesc\u00e8ncia. Les habilitats perceptives (com ara ser capa\u00e7 de segmentar \u00abaix\u00f2\u00e9sunvas\u00bb en quatre unitats de paraules individuals) generalment precedeix la producci\u00f3 i en conseq\u00fc\u00e8ncia ajuda el desenvolupament de la producci\u00f3 de discurs.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La hip\u00f2tesi del geni maligne \u00e9s un recurs argumentatiu proposat per Ren\u00e9 Descartes a les Meditacions Metaf\u00edsiques. Amb ella, Descartes culmina el dubte met\u00f2dic, que adquireix aix\u00ed la m\u00e0xima radicalitat.\nDescartes suggereix que potser hem estat creats per un D\u00e9u que ens obliga a enganyar-nos sistem\u00e0ticament, que ha disposat la nostra naturalesa de tal manera que creiem estar a la veritat quan realment estem en l'error. Amb aquesta hip\u00f2tesi es q\u00fcestiona la legitimitat de les proposicions que semblen tenir la m\u00e0xima evid\u00e8ncia, les que es presenten amb \"claredat i distinci\u00f3\" (excepte les referides a la pr\u00f2pia ment, com mostrar\u00e0 el descobriment del cogito), proposicions del tipus \"dos m\u00e9s tres \u00e9s cinc\" o \"la suma dels rectangles de tot triangle \u00e9s igual a dos rectes\". Per tant, arriba a q\u00fcestionar la veracitat de la mateixa matem\u00e0tica.\nL'objectiu d'aquest estrany cas \u00e9s investigar si \u00e9s possible trobar alguna cosa que sigui absolutament indubtable: si trobem una creen\u00e7a que arribi a superar aquesta hip\u00f2tesi, la seva qualitat com a veritat ser\u00e0 extraordin\u00e0ria. Encara que Descartes no explica ni justifica acuradament la hip\u00f2tesi del geni maligne, sembla que es referia a les seg\u00fcents q\u00fcestions: podem considerar que el nostre reconeixement d'una cosa com a veritable \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la nostra naturalesa (nosaltres dir\u00edem ara del nostre cervell) i podr\u00edem pensar que veiem alguna cosa com a veritable perqu\u00e8 estem fets com estem fets, de tal manera que a diferent constituci\u00f3, diferent coneixement.\nPotser les coses que puguin considerar veritables \u00e9ssers pertanyents a altres esp\u00e8cies, o \u00e9ssers racionals que hagin patit una evoluci\u00f3 biol\u00f2gica diferent (per exemple, els extraterrestres), poden ser diferents de les nostres. Cal dubtar que la matem\u00e0tica, per exemple, tingui una validesa universal, en el sentit que potser per altres \u00e9ssers, \u00e9ssers amb una naturalesa psicol\u00f2gica o f\u00edsica diferent de la nostra, les veritats matem\u00e0tiques siguin tamb\u00e9 diferents de les nostres. En definitiva, si reflexions d'aquest tipus ens porten a pensar que el reconeixement d'alguna cosa com a veritable dep\u00e8n de la nostra pr\u00f2pia naturalesa o manera de ser, sembla que fins i tot els coneixements m\u00e9s ferms poden posar-se en q\u00fcesti\u00f3. \u00c9s possible que Descartes introdu\u00eds la hip\u00f2tesi del geni maligne per assenyalar aquest \u00faltim dubte.\nPel que fa a la paraula \"geni\" ens diu Descartes que podr\u00edem anomenar aix\u00ed al D\u00e9u que potser ens ha fet d'aquesta manera tan fal\u00b7lible per a no confondre'l amb el D\u00e9u cristi\u00e0, del qual es predica sempre la bondat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'estil Jelling \u00e9s una fase de la decoraci\u00f3 vikinga zoom\u00f2rfica del segle x. El nom prov\u00e9 d'un conjunt d'objectes de Jelling, Dinamarca, entre els quals hi havia les grans esteles r\u00faniques de Jelling, d'Harald Bl\u00e5tand, per\u00f2 despr\u00e9s aquestes es catalogaren en l'estil Mammen. L'estil es caracteritza per l'aparici\u00f3 de:\n\nFigures d'animals molt estilitzades, sovint amb cossos allargats en forma de S, sempre representades de perfil; tamb\u00e9 hi apareixen persones.\nLes figures tenen projeccions de formes vegetals (rissos, fulles) i decoracions transversals.\nFigures geom\u00e8triques (cercles, espirals, triangles).L'ornamentaci\u00f3 de formes animals de l'\u00e8poca vikinga es cataloga en aquests per\u00edodes successius: Oseberg, Borrei, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El moviment de l'estructuralisme ling\u00fc\u00edstic se situa al comen\u00e7ament del segle xx i suposa ja l'arrencada de la ling\u00fc\u00edstica moderna. El seu iniciador va ser Ferdinand de Saussure amb el llibre Curs de ling\u00fc\u00edstica general del 1916, que va ser una obra publicada p\u00f2stumament per dos dels seus deixebles, que es van basar en anotacions de classe d'estudiants que l'havien escoltat durant els tres darrers anys a la Universitat de Ginebra.\nL'estructuralisme sorgeix com una reacci\u00f3 enfront de les recerques ling\u00fc\u00edstiques comparativistes de la gram\u00e0tica comparada, enfront de les recerques diacr\u00f2niques de la gram\u00e0tica hist\u00f2rica i enfront de les recerques positivistes dels neogram\u00e0tics.\nAquest nou moviment va proposar, en canvi, una nova concepci\u00f3 dels fets del llenguatge, considerant-los com un sistema en el qual els diversos elements ofereixen entre si una relaci\u00f3 de solidaritat i depend\u00e8ncia tal que formen una estructura. De totes maneres la noci\u00f3 de llengua com a \u00absistema\u00bb era admesa abans de l'aparici\u00f3 de Saussure; per\u00f2 Saussure, a m\u00e9s de refor\u00e7ar aquesta idea, va agregar la idea que la llengua \u00e9s \u00abforma\u00bb i no \u00absubst\u00e0ncia\u00bb, i que les unitats de la llengua solament poden definir-se mitjan\u00e7ant les seves relacions. L'estructuralisme fundat per Saussure, que parla de \u00abl'estructura d'un sistema\u00bb, va continuar desenvolupant-se a Europa per ling\u00fcistes posteriors, sorgint m\u00e9s tard diverses escoles estructuralistes, com L'Escola de Ginebra, El Cercle Ling\u00fc\u00edstic de Praga, i l'Escola de Copenhaguen.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Nigel Warburton (Anglaterra, 1962) \u00e9s un fil\u00f2sof angl\u00e8s dedicat a l'ensenyament i la pr\u00e0ctica de la filosofia. Tot i haver publicat diversos t\u00edtols de car\u00e0cter acad\u00e8mic, \u00e9s conegut, sobretot, per la seva activitat divulgativa i per ser, juntament amb Dave Edmonds, el responsable del podcast Philosophy Bites.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teologia negativa o apof\u00e0tica es basa en la definici\u00f3 de D\u00e9u explicant all\u00f2 que no \u00e9s, ja que considera que no pot ser igualat amb cap mot del llenguatge, at\u00e8s que la seva natura \u00e9s totalment diferent a la humana i la llengua \u00e9s un tret de l'home. Per aquest motiu usa la comparaci\u00f3 en negatiu, indicant tot all\u00f2 que no \u00e9s D\u00e9u, per mostrar que \u00e9s molt m\u00e9s que els termes comparats i que \u00e9s tan gran que no pot ser expressat (doctrina de la inefabilitat divina).\nAix\u00ed, D\u00e9u \u00e9s aquell \u00e9sser que no est\u00e0 subjecte ni a l'espai ni al temps i que no dep\u00e8n de cap altre per a la creaci\u00f3 o la seva exist\u00e8ncia. Igualment \u00e9s una perfecci\u00f3 que no t\u00e9 cap mancan\u00e7a ni pres\u00e8ncia de mal. Aquests conceptes s\u00f3n comuns a les grans religions del monoteisme, tot i que la teologia negativa es manifesta tamb\u00e9 en els cultes orientals.\nLa teologia negativa s'oposa a la teologia positiva o cataf\u00e0tica, que intenta explicar qu\u00e8 \u00e9s D\u00e9u, encara que sigui a base de l'\u00fas de la met\u00e0fora.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'estil Ringerike \u00e9s un estil de decoraci\u00f3 zoom\u00f2rfica vikinga que es desenvolup\u00e0 del s. X a l'XI, com a evoluci\u00f3 de l'estil Mammen anterior. Rep el nom d'un grup de pedres r\u00faniques decorades amb animals i plantes, elaborades amb pedra provinent de les pedreres de Ringerike, al districte nord d'Oslo.Els motius m\u00e9s comuns d'aquest estil s\u00f3n lleons, aus, i animals en forma de banda i en espiral, com serps i dracs, amb el cap de perfil i els ulls redons. Molts d'aquests elements apareixen ja en l'art escandinau anterior, com diferents tipus de creus, terminacions en forma de palmera i sogues formant circumvolucions que uneixen diversos elements, i s'hi percep la influ\u00e8ncia dels estils contemporanis de l'art anglosax\u00f3 i otoni\u00e0.\n\nL'ornamentaci\u00f3 zoom\u00f2rfica de l'\u00e8poca vikinga completa se sol catalogar en aquests estils: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, estil Ringerike i Urnes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Laura Wright \u00e9s professora d'angl\u00e8s a la Universitat de Carolina Occidental. Wright va proposar els estudis del veganisme com a nou camp acad\u00e8mic, i el seu llibre The Vegan Studies Project: Food, Animals and Gender in the Age of Terror (2015) va servir com a text fundacional de la disciplina.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Institut de teologia ortodoxa Saint-Serge (franc\u00e8s: Institut de th\u00e9ologie orthodoxe Saint-Serge, rus: \u0421\u0432\u044f\u0442\u043e-\u0421\u0435\u0440\u0433\u0438\u0435\u0432\u0441\u043a\u0438\u0439 \u043f\u0440\u0430\u0432\u043e\u0441\u043b\u0430\u0432\u043d\u044b\u0439 \u0431\u043e\u0433\u043e\u0441\u043b\u043e\u0432\u0441\u043a\u0438\u0439 \u0438\u043d\u0441\u0442\u0438\u0442\u0443\u0442) de Par\u00eds, a Fran\u00e7a, \u00e9s un centre privat d'ensenyament superior destinat a la formaci\u00f3 teol\u00f2gica del clergat ortodox i dels laics, destinat a servir activament l'Esgl\u00e9sia ortodoxa i a representar aquesta \u00faltima en el di\u00e0leg ecum\u00e8nic. Creat el 1925, i dirigit a l'origen per Sergej Bulgakov, \u00e9s el centre d'ensenyament de teologia ortodoxa m\u00e9s antic d'Europa occidental. Dep\u00e8n de l'Arquebisbat de les Esgl\u00e9sies russes a Europa Occidental, un exarcat del Patriarcat de Constantinoble", "target": "Humanitats"}, {"text": "Sandhi (del s\u00e0nscrit: samdhi) en ling\u00fc\u00edstica \u00e9s com es coneix els diferents tipus d'alteracions fonosint\u00e0ctiques, determinades pel context fonol\u00f2gic que pateixen els fonemes enmig d'una paraula o dins de la frase en entrar en contacte amb altres sons.\nEls fenomes de sandhi han produ\u00eft la lenici\u00f3, avui dia gramaticalitzada, a les lleng\u00fces c\u00e8ltiques insulars, mitjan\u00e7ant la desaparici\u00f3 de les vocals finals de la declinaci\u00f3, per\u00f2 fricatitzant o palatalitzant les consonants inicials o finals (per exemple, en irland\u00e8s an capall b\u00e1n [el cavall blanc] i an chapaill bh\u00e1in [del cavall blanc]).", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Escola Superior de Conservaci\u00f3 i Restauraci\u00f3 de B\u00e9ns Culturals de Catalunya (que tamb\u00e9 \u00e9s coneguda per l\u2019acr\u00f2nim ESCRBCC) \u00e9s un centre d\u2019ensenyament superior, oficial i p\u00fablic, que dep\u00e8n de la Generalitat de Catalunya (Departament d\u2019Ensenyament). S\u2019hi imparteixen els estudis superiors de conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 de b\u00e9ns culturals. Va ser creada l\u2019any 1991. T\u00e9 la seu a Barcelona, al carrer Aiguablava (barri de Trinitat Nova, districte de Nou Barris).", "target": "Humanitats"}, {"text": "El cordill vermell del dest\u00ed, tamb\u00e9 anomenat fil vermell de la sort, fil vermell del dest\u00ed, i altres variants, \u00e9s una creen\u00e7a d'\u00c0sia Oriental que t\u00e9 l'origen en llegendes xineses i japoneses. El mite diu que els d\u00e9us lliguen un cordill vermell invisible als turmells d'aquells que estan destinats a unir les seves vides.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'adequaci\u00f3 \u00e9s el conjunt de recursos ling\u00fc\u00edstics que usem perqu\u00e8 un text s'adapti al registre i a la finalitat comunicativa per a la qual ha estat pensat.\nEn principi, un text \u00e9s adequat a la seva finalitat comunicativa si respon a la pregunta \"A qui vull escriure?\". El receptor del text condiciona el grau de formalitat, ja que no escrivim de la mateixa manera si ens adrecem a un col\u00b7lega de classe que a l'alcalde de la poblaci\u00f3. Aquesta difer\u00e8ncia, per exemple, es fa palpable en les f\u00f3rmules de tractament (tu, vost\u00e8, v\u00f3s), en les f\u00f3rmules de salutaci\u00f3 i de comiat, en el g\u00e8nere (home o dona; persona concreta o instituci\u00f3 gen\u00e8rica) i en el registre ling\u00fc\u00edstic (llengua est\u00e0ndard, llenguatge d'especialitzaci\u00f3, argot, etc.) que usem en cada circumst\u00e0ncia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua amena\u00e7ada \u00e9s una llengua que est\u00e0 en risc de caure en des\u00fas, ja que els seus parlants s'extingeixen o decideixen parlar una altra llengua. La p\u00e8rdua ling\u00fc\u00edstica es produeix quan la llengua no t\u00e9 m\u00e9s parlants nadius, i es converteix en una \"llengua morta\". Si finalment ja no es parla l'idioma es converteix en una \"llengua extingida\". Si b\u00e9 els idiomes sempre s'han extingit al llarg de la hist\u00f2ria humana, en l'actualitat desapareixen a un ritme accelerat a causa dels processos de globalitzaci\u00f3 i neocolonialisme, on les lleng\u00fces de poder econ\u00f2mic dominen les altres idiomes.Els idiomes m\u00e9s comunament parlats dominen les lleng\u00fces menys parlades, i per tant les lleng\u00fces menys parlades finalment desapareixen. No es coneix el nombre total d'idiomes al m\u00f3n. Les estimacions varien en funci\u00f3 de molts factors. El consens general \u00e9s que hi ha entre 6.000 i 7.000 lleng\u00fces parlades actualment, i que entre el 50-90% de les quals s'hauran extingit l'any 2100. Les 20 lleng\u00fces parlades per m\u00e9s de 50 milions de parlants cadascuna, s\u00f3n parlades per un 50% de la poblaci\u00f3 mundial, mentre que molts dels altres idiomes s\u00f3n parlats per comunitats petites, la majoria d'elles amb menys de 10.000 parlants.La UNESCO funciona amb cinc nivells de les lleng\u00fces en perill: \"segur\", \"vulnerable\" (no es parla pels infants fora de la llar), \"definitivament en perill d'extinci\u00f3 \" (els nens no la parlen), \"seriosament en perill\" (nom\u00e9s parlada per les generacions m\u00e9s velles), \"en perill cr\u00edtic\" (parlada per pocs membres de les generacions m\u00e9s velles, sovint semi-parlants). Emprant un esquema alternatiu de classificaci\u00f3, el ling\u00fcista Michael E. Krauss defineix els idiomes com a \"segurs\" si es considera que els nens probablement la parlaran en 100 anys, \"en perill\" si els nens probablement no la parlaran en 100 anys (aproximadament el 60-80% de les lleng\u00fces es troben dins d'aquesta categoria), i \"moribunda\" Si els nens no la parlen ara.Hi ha un consens general que la p\u00e8rdua dels idiomes perjudica la diversitat cultural del m\u00f3n, encara que alguns ling\u00fcistes sostenen que \u00e9s un proc\u00e9s natural i que no requereix remei. Molts projectes en curs estan destinats a prevenir o retardar aquesta p\u00e8rdua revitalitzant les lleng\u00fces en perill i promoure l'educaci\u00f3 i l'alfabetitzaci\u00f3 en les lleng\u00fces minorit\u00e0ries. A l'altra banda del m\u00f3n molts pa\u00efsos han promulgat legislacions espec\u00edfiques per protegir i estabilitzar l'idioma dels comunitats ling\u00fc\u00edstiques ind\u00edgenes. Una minoria dels ling\u00fcistes han argumentat que la p\u00e8rdua d'una llengua \u00e9s un proc\u00e9s natural que no ha de ser contrarestat, i que n'hi ha prou amb la gravaci\u00f3 de les lleng\u00fces en perill per a la posteritat. Nom\u00e9s un petit nombre de parlants de les lleng\u00fces en perill consideren bo que es pugui perdre la llengua ind\u00edgena, encara que molts consideren que el canvi a una llengua majorit\u00e0ria pot reduir l'estigma social i augmentar les oportunitats econ\u00f2miques. No obstant aix\u00f2, la gran majoria dels parlants de les lleng\u00fces en perill consideren que la p\u00e8rdua de la seva llengua \u00e9s una ruptura fonamental amb la seva identitat i tradici\u00f3 cultural, i molts d'ells treballen activament per contrarestar la p\u00e8rdua imminent de la llengua, sovint en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb ling\u00fcistes en projectes de revitalitzaci\u00f3. Reconeixent que la major part de les lleng\u00fces en perill al m\u00f3n tenen poques probabilitats de ser revitalitzades, molts ling\u00fcistes treballen documentant els milers de lleng\u00fces del m\u00f3n de les que se se'n sap poc o res. El seu treball pot ser \u00fatil tant per a la ci\u00e8ncia de la ling\u00fc\u00edstica com en el futur per als descendents de les comunitats ling\u00fc\u00edstiques, si desitgen aprendre sobre la seva llengua ancestral despr\u00e9s d'haver-se extingit.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els llenguatges anum\u00e8rics s\u00f3n aquells llenguatges on no hi ha expressions per a referir-se als n\u00fameros.Les cultures amb llenguatges anum\u00e8riques que s\u00f3n exemplars:\n\nEls Pirah\u00e3 que indiquen solament \"escassetat\" (\"H\u00f3i\"), \"una quantitat m\u00e9s gran\" (\"Ho\u00ed\") i \"molt\" (\"ba\u00e1giso\").\nEls Munduruku solament compten els nombres enters de l'1 al 5.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un auteur (; franc\u00e8s: [ot\u0153\u0281], lit.'autor') \u00e9s un artista, com ara un director de cinema, que aplica de forma altament centralitzada i subjectiva el control de molts aspectes de l'obra col\u00b7laborativa; en altres paraules, una persona equivalent a un autor d'una novel\u00b7la o d'una obra de teatre. El terme comunament fa refer\u00e8ncia a cineastes o directors amb un estil o tem\u00e0tica reconeixible.Alguns directors considerats auteurs serien; Wes Anderson, Woody Allen, Ingmar Bergman, Tim Burton, etc. D'espanyols entren a la llista; Lu\u00eds Bu\u00f1uel, Pedro Almod\u00f3var i Albert Serra.\nL'auteurisme va comen\u00e7ar amb la Cr\u00edtica de cinema francesa de finals dels anys 40 com a sistema de valors que deriva de la cr\u00edtica de cinema d'Andr\u00e9 Bazin i Alexandre Astruc\u2014batejada la teoria d'auteur pel cr\u00edtic americ\u00e0 Andrew Sarris. El concepte va ser inventat per distingir els directors de la Nouvelle Vague dels directors de l'studio-system establert a Hollywood. Des de llavors s'ha estat aplicant tamb\u00e9 als productors de m\u00fasica popular aix\u00ed com als creadors de videojocs.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica \u00e9s la sensibilitat i/o el coneixement expl\u00edcit de l'estructura fonol\u00f2gica de les paraules en una llengua. Implica l'habilitat per notar, pensar o manipular els sons individuals en les paraules.\n\u00c9s un terme que s'ha \u201cposat de moda\u201d dins l'\u00e0mbit escolar en els darrers anys, per\u00f2 que ja es treballava des de fa temps. Segons els professionals del camp, treballar la consciencia fonol\u00f2gica t\u00e9 una influ\u00e8ncia molt significativa en el desenvolupament de les habilitats de la lectura i l'escriptura. Segons Enriqueta Garriga (2002-2003), la consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica \u00e9s indicadora de l'\u00e8xit en l'aprenentatge de la lectoescriptura.\nL'\u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 una dotaci\u00f3 biol\u00f2gica que permet que la parla s'adquireixi com un proc\u00e9s natural, per\u00f2 aprendre a llegir requereix que els nens i les nenes siguin conscients de qu\u00e8 els fonemes s\u00f3n petites parts de les paraules. L'objectiu \u00e9s notar els fonemes, descobrir-los i trobar la possibilitat de separar-los. \u00c9s una tasca dif\u00edcil, ja que les persones no paren atenci\u00f3 als sons dels fonemes mentre parlen o escolten (processen els fonemes de manera autom\u00e0tica i dirigeixen l'atenci\u00f3 al sentit i a l'entonaci\u00f3).", "target": "Humanitats"}, {"text": "La did\u00e0ctica de la llengua se situa en un espai central entre les ci\u00e8ncies de l'educaci\u00f3 (pedagogia, psicologia, did\u00e0ctica general) i les ci\u00e8ncies del llenguatge. Inclou a la did\u00e0ctica de l'escriptura i de la lectura.\nEl plantejament principal de la did\u00e0ctica de la llengua \u00e9s trobar la manera de convertir els sabers savis, propis de les disciplines centrades en l'objecte de coneixement, en sabers \"ensenyables\" a uns aprenents particulars situats en un context particular. D'aquesta transformaci\u00f3, el didacta franc\u00e8s Yves Chevallard en va dir transposici\u00f3 did\u00e0ctica.\nLa principal acci\u00f3 que ha d'emprendre qualsevol didacta, i per extensi\u00f3 qualsevol professional de l'educaci\u00f3 que actu\u00ef did\u00e0cticament, \u00e9s preguntar-se quina situaci\u00f3 d'aprenentatge crear\u00e0 per aconseguir que els seus alumnes s'apropi\u00efn del concepte, procediment o actitud que tingui per objectiu assolir. En aquesta situaci\u00f3, un dels factors que hi intervindran de forma decisiva \u00e9s la reformulaci\u00f3 del contingut original en un que sigui assumible pels aprenents.\nEn el cas de la did\u00e0ctica de la llengua, tot all\u00f2 que estigui relacionat amb l'an\u00e0lisi, la reflexi\u00f3 i l'\u00fas del sistema ling\u00fc\u00edstic pot ser tractat i investigat. Com a disciplina de recerca, la did\u00e0ctica no pot deixar de banda en cap moment la realitat de les aules. La descripci\u00f3 i les propostes de millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge han d'estar ancorats en contextos espec\u00edfics.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El llenguatge digital \u00e9s una nova codificaci\u00f3 especial que va ser creada pels humans a l'hora de relacionar-se amb els ordinadors i altres m\u00e0quines digitals. L'objectiu principal \u00e9s poder generar resultats concrets a partir de l'organitzaci\u00f3 dels robots en un llenguatge dins de la programaci\u00f3 que cada un d'aquests ent\u00e9n. Cal dir que el llenguatge digital t\u00e9 significat convencional, \u00e9s a dir, va ser acordat per la societat.Per tant aquest tipus de llenguatge ens proporciona una obertura a poder comunicar-nos amb el m\u00f3n digital per tal de realitzar una s\u00e8rie d'accions que ens proporcionar\u00e0 una \u00e0mplia gamma de funcions, des d'obres d'art fins a respostes de problemes matem\u00e0tics.", "target": "Humanitats"}, {"text": "\u00abUna llengua \u00e9s un dialecte amb un ex\u00e8rcit i una marina\u00bb de vegades citat com \u00abun idioma \u00e9s un dialecte amb un ex\u00e8rcit darrere\u00bb \u00e9s un dels aforismes m\u00e9s citats en les discussions sobre l'arbitrarietat de la difer\u00e8ncia entre el que \u00e9s un dialecte i el que \u00e9s una llengua. Il\u00b7lustra el fet que l'estatus pol\u00edtic dels parlants influeix en l'estatus percebut de la seva llengua o dialecte. L'aforisme \u00e9s, habitualment, atribu\u00eft al ling\u00fcista Max Weinreich, fil\u00f2leg d'\u00eddix.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El llibre d'artista \u00e9s un llibre ideat i treballat com a obra d'art original, ja sigui \u00fanica o d'una edici\u00f3 molt limitada i numerada. El llibre es converteix en un suport m\u00e9s, i pot estar format per apunts, pintures, anotacions personals, fotografies, retalls, objectes solts, etc. continguts en una caixa o b\u00e9 impresos i enquadernats en forma de llibre, i l'obra pot ser fruit del treball d'un o m\u00e9s artistes.No s'ha de confondre el terme amb el concepte \"llibre d'un artista\", de gran tiratge, i que normalment presenta la biografia i l'obra de l'artista, i tampoc confondre amb el \"llibre de bibli\u00f2fil\", ideat m\u00e9s per un editor que per un artista. Tanmateix, els artistes han acostumat a ser molt actius en la ind\u00fastria editorial al llarg dels segles, per\u00f2 els llibres d'artista s\u00f3n produccions sorgides a partir de les darreries del segle xx.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La just\u00edcia clim\u00e0tica \u00e9s el que persegueix l'actuaci\u00f3 judicial per a determinar la responsabilitat jur\u00eddica i establir obligacions i sancions respecte el canvi clim\u00e0tic. \u00c9s un tipus de just\u00edcia ambiental. Hi ha casos de den\u00fancies i querelles clim\u00e0tics. \u00c9s important destacar que els perjudicats pel canvi clim\u00e0tic solen ser els menys responsables del desenvolupament d'aquest.El concepte de just\u00edcia en el cas de la just\u00edcia clim\u00e0tica \u00e9s aproximat des de l'equitat.Les normes poden ser vinculants (fonamentant-se en el dret internacional) o no (sent directrius i/o recomanacions).", "target": "Humanitats"}, {"text": "El llenguatge administratiu o llenguatge jur\u00eddic \u00e9s un registre ling\u00fc\u00edstic formal que utilitza l'administraci\u00f3 p\u00fablica en les seues activitats, com s\u00f3n la confecci\u00f3 dels documents administratius, les lleis i la normativa legal diversa i les gestions pr\u00f2pies de l'administraci\u00f3. Es caracteritza per fer \u00fas de termes cultes, t\u00e8cnics i un\u00edvocs i d'una fraseologia espec\u00edfiques, i en part compartides amb altres llenguatges d'especialitat com el llenguatge jur\u00eddic, l'econ\u00f2mic o l'inform\u00e0tic, sobre la base de la llengua est\u00e0ndard.El l\u00e8xic i la fraseologia hereten d'uns usos seculars del llenguatge, de manera que estan plens d'arcaismes que poden resultar estranyes als parlats de la llengua en general. Als arcaismes se suma el l\u00e8xic vingut de les tecnologies de la informaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua panrom\u00e0nica o interllengua rom\u00e0nica \u00e9s una varietat ling\u00fc\u00edstica codificada que sintetitza la variaci\u00f3 de les lleng\u00fces rom\u00e0niques i \u00e9s representatiu d'aquestes en conjunt. Es pot veure com una proposta de llenguatge est\u00e0ndard per a tota la fam\u00edlia ling\u00fc\u00edstica per\u00f2 generalment es considera un llenguatge zonal constru\u00eft perqu\u00e8 \u00e9s el resultat d'una intensa codificaci\u00f3 (\u00e9s a dir, m\u00e9s construcci\u00f3, planificaci\u00f3, disseny, enginyeria, manipulaci\u00f3 que el que normalment requereixen les lleng\u00fces est\u00e0ndard regulars). Les lleng\u00fces zonals constru\u00efdes s\u00f3n, d'acord amb l'interling\u00fcista Detlev Blanke, lleng\u00fces constru\u00efdes que \"s'enfronten escollint o barrejant elements ling\u00fc\u00edstics en un grup ling\u00fc\u00edstic\" (que significa elements d'una mateixa fam\u00edlia ling\u00fc\u00edstica, per exemple, eslau o germ\u00e0nic).Diverses lleng\u00fces panrom\u00e0niques han estat desenvolupades per diferents individus o grups en diferents \u00e8poques (des del segle XIX) i llocs (Brasil, Canad\u00e0, Dinamarca, It\u00e0lia, Noruega, Portugal, Espanya, Su\u00efssa, etc.). S\u00f3n tan similars entre si que s'han considerat variacions d'un mateix idioma: \"dialectes\" \u00e9s com Campos Lima, un dels desenvolupadors, es refereix a diversos projectes del seu temps. Aquest autor tamb\u00e9 mostra que els desenvolupadors de projectes de llengua panrom\u00e0nica s\u00f3n generalment conscients entre ells, estan en contacte i fins i tot col\u00b7laboren, la qual cosa \u00e9s un altre signe d'unitat.\nLes lleng\u00fces panrom\u00e0niques s\u00f3n paral\u00b7leles a les lleng\u00fces paneslaves i a les lleng\u00fces pangerm\u00e0niques.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La monog\u00e8nesi i la polig\u00e8nesi ling\u00fc\u00edstica s\u00f3n dues hip\u00f2tesis alternatives sobre l'origen filogen\u00e8tic de les lleng\u00fces. D'acord amb la monog\u00e8nesi, el llenguatge hum\u00e0 va sorgir un sol cop en una \u00fanica comunitat, i totes les lleng\u00fces actuals procedeixen de la mateixa llengua primig\u00e8nia. D'acord amb la segona hip\u00f2tesi, les lleng\u00fces humanes van poder n\u00e9ixer a diverses comunitats independentment, i les lleng\u00fces actuals procedirien de diferents fonts.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un mil\u00b7lenni \u00e9s una unitat de temps, equivalent a un per\u00edode de 1000 anys consecutius. Aquesta p\u00e0gina cont\u00e9 els enlla\u00e7os als diferents mil\u00b7lennis de la hist\u00f2ria humana.\nPodeu veure la informaci\u00f3 m\u00e9s detallada a la p\u00e0gina de segles i d\u00e8cades. Per a per\u00edodes anteriors, consulteu els articles; geologia hist\u00f2rica, Plistoc\u00e8, i Paleol\u00edtic.\n\nEls mil\u00b7lennis aC\nMil\u00b7lenni X aC\nMil\u00b7lenni IX aC\nMil\u00b7lenni VIII aC\nMil\u00b7lenni VII aC\nMil\u00b7lenni VI aC\nMil\u00b7lenni V aC\nMil\u00b7lenni IV aC\nMil\u00b7lenni III aC\nMil\u00b7lenni II aC\nMil\u00b7lenni I aC\nEls mil\u00b7lennis dC\nMil\u00b7lenni I\nMil\u00b7lenni II\nMil\u00b7lenni III", "target": "Humanitats"}, {"text": "una explosi\u00f3 combinat\u00f2ria, en administraci\u00f3 i computaci\u00f3, \u00e9s l'augment r\u00e0pidament accelerat de l\u00ednies de comunicaci\u00f3 a mesura que m\u00e9s organitzacions s'afegeixen en un proc\u00e9s. Casualment descrit com exponencial de fet nom\u00e9s \u00e9s estrictament polin\u00f2mic.\n\nSi dues organitzacions necessiten comunicar-se sobre un tema particular, pot ser m\u00e9s f\u00e0cil comunicar-se directament nom\u00e9s cal un \u00fanic canal de comunicaci\u00f3. Tanmateix, si s'afegeix una tercera organitzaci\u00f3, calen tres canals separats. Afegint-ne una quarta exigeix sis canals; cinc, deu; sis, quinze; etc.\nEn general, continuant aix\u00ed, aix\u00f2 porta a \n \n \n \n l\n =\n \n \n \n n\n (\n n\n \u2212\n 1\n )\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle l={\\frac {n(n-1)}{2}}}\n l\u00ednies de comunicaci\u00f3 cobreix per n organitzacions.\nL'enfocament alternatiu \u00e9s adonar-se que aquesta comunicaci\u00f3 cal que sigui un a un, i produir un cam\u00ed gen\u00e8ric o intermedi de trasp\u00e0s d'informaci\u00f3. El desavantatge \u00e9s que aix\u00f2 exigeix m\u00e9s treball per al primer parell.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art tribal o art ind\u00edgena \u00e9s l'art visual i la cultura material dels pobles ind\u00edgenes. Tamb\u00e9 es coneix com a art etnogr\u00e0fic, o, de forma controvertida, art primitiu. Els arts tribals han estat hist\u00f2ricament recollits per antrop\u00f2legs occidentals, col\u00b7leccionistes provats i museus, particularment museus etnogr\u00e0fics i museus d'hist\u00f2ria natural. El terme primitiu s'ha criticat per ser Euroc\u00e8ntric i pejoratiu.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El panenteisme (del grec grec \u03c0\u1fb6\u03bd (p\u00e2n) \u00abtots\u00bb; \u1f10\u03bd \u00aben\u00bb; i \u03b8\u03b5\u03cc\u03c2 (the\u00f3s) \u00abD\u00e9u\u00bb; \"tot est\u00e0 en d\u00e9u\") \u00e9s una concepci\u00f3 que considera que tot el cosmos t\u00e9 pres\u00e8ncia divina. Va sorgir com un mat\u00eds del panteisme (per part de Karl Christian Friedrich Krause, Vorlesungen \u00fcber das System der Philosophie, 1828) on aquesta creen\u00e7a afirma que tot \u00e9s div\u00ed i, per tant, D\u00e9u \u00e9s tot, el panenteisme afirma que qualsevol \u00e9sser o cos est\u00e0 dins la divinitat, penetrat i amarat d'aquesta for\u00e7a divina que, tanmateix, \u00e9s m\u00e9s gran que la suma de totes les entitats existents.La majoria de cultes orientals i amerindis s\u00f3n panenteistes. Es relaciona amb l'atribut de l'omnipres\u00e8ncia dels d\u00e9us monoteistes, per la qual cosa molts te\u00f2legs de les religions m\u00e9s esteses tenen una visi\u00f3 panenteista de l'univers.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquest article \u00e9s una llista de les lleng\u00fces actuals de m\u00f3n amb m\u00e9s parlant ordenades per nombre de parlants nadius segons un estudi d'Ethnologue de 2013.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El realisme fa refer\u00e8ncia a una posici\u00f3 que considerava les formes plat\u00f2niques, o conceptes universals, com reals. En la filosofia de Plat\u00f3, un nom com\u00fa, com llit, es refereix a la naturalesa ideal de l'objecte, suggerida per la seva definici\u00f3, i aquesta naturalesa ideal t\u00e9 una exist\u00e8ncia metaf\u00edsica independent dels objectes particulars d'aquesta classe. Aix\u00ed, la circularitat existeix a part dels cercles particulars, la just\u00edcia, independentment dels individus o Estats justos particulars, i la idea de llit, independentment dels llits particulars. A l'edat mitjana,aquesta posici\u00f3 va ser defensada davant el nominalisme, que negava l'exist\u00e8ncia d'aquests universals. Els nominalistes afirmaven que els molts objectes anomenats per un \u00fanic nom no comparteixen res sin\u00f3 nom\u00e9s aquest nom. El terme mitj\u00e0 entre aquestes dues posicions inclo\u00efa el realisme moderat, que afirmava que els universals existeixen en els objectes del mateix tipus per\u00f2 no independents d'ells, i el conceptualisme, que mantenia que els universals podrien existir amb independ\u00e8ncia dels objectes d'un tipus particular, per\u00f2 nom\u00e9s com una idea de la ment, no com una entitat metaf\u00edsica que existeix en si mateixa.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'intel\u00b7lectualisme socr\u00e0tic o intel\u00b7lectualisme moral \u00e9s el que identifica la virtut amb el coneixement. Segons S\u00f2crates, era prou el coneixement d'all\u00f2 just (l'autognosi) per a obrar correctament. Segons aquesta doctrina, les males accions s\u00f3n producte del desconeixement, \u00e9s a dir, no s\u00f3n volunt\u00e0ries, car el coneixement d'all\u00f2 just seria prou per a obrar virtuosament.L'intel\u00b7lectualisme socr\u00e0tic va dominar el pensament grec fins a l'aparici\u00f3 d'Arist\u00f2til, el qual va introduir elements voluntaristes en la conducta moral.Segons S\u00f2crates, n'hi ha prou amb el coneixement d'all\u00f2 just (l'autognosi) per a obrar correctament. La perfecci\u00f3 humana l'obtenim quan som conscients d'all\u00f2 que realment val la pena en la vida i, per a aix\u00f2, cal el coneixement i la reflexi\u00f3. \"No \u00e9s bo el que tothom diu, sin\u00f3 el que est\u00e0 d'acord amb tu mateix\".\nQuan una persona adquireix coneixement s'adona que el millor \u00e9s el b\u00e9 i que el b\u00e9 \u00e9s l'\u00fanic que porta a la felicitat. Quan un \u00e9s un ignorant, s'equivoca a fer la tria de qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s convenient. Segons l'intel\u00b7lectualisme moral, si coneixem el b\u00e9 i les seves excel\u00b7l\u00e8ncies (proc\u00e9s intel\u00b7lectual), ens veurem abocats a practicar-lo (acci\u00f3 moral), ja que \u201cla ra\u00f3\u201d (i no la passi\u00f3) sempre empeny cap a la virtut. Nom\u00e9s aquell qui ignora que existeix el b\u00e9, pot fer el mal.\nSegons aquesta doctrina, les males accions s\u00f3n producte del desconeixement: no hi ha persones dolentes, nom\u00e9s persones ignorants. Ning\u00fa s'equivoca o fa el mal volent o sabent que l'est\u00e0 fent. Aix\u00ed doncs, el saber ens condueix a la virtut (o excel\u00b7l\u00e8ncia); qui pensa correctament, actua correctament; qui coneix el que \u00e9s recte, actuar\u00e0 amb rectitud; qui coneix el que \u00e9s la just\u00edcia, actuar\u00e0 conforme el que \u00e9s just.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Pixel Art \u00e9s una forma d'art digital, creat per ordinador a partir de l'\u00fas de programari d'imatges rasteritzades, on les imatges s\u00f3n editades a nivell de p\u00edxel. Els gr\u00e0fics en la majoria de videojocs per a PC antics (o relativament limitats), videoconsoles, calculadores gr\u00e0fiques o videojocs de m\u00f2bil s\u00f3n en la seva majoria pixel art.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els esquemes(del llat\u00ed schema, i aquest del grec \u03c3\u03c7\u1fc6\u03bc\u03b1, \"figura\") s\u00f3n representacions gr\u00e0fiques simplificades de conjunts funcionals complicats. Per dibuixar esquemes s'empren s\u00edmbols que representen elements o components que s\u00f3n presents en el conjunt, instal\u00b7laci\u00f3 o circuit del que fem l'esquema. Els esquemes no sempre s\u00f3n dibuixats a escala i els s\u00edmbols iguals solen ser entre ells de la mateixa mida per facilitar la comprensi\u00f3 visual.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Nova Cronologia o Neocronologia \u00e9s una teoria associada al matem\u00e0tic rus Anatoli Timof\u00e9ievitx Fomenko en col\u00b7laboraci\u00f3 amb col\u00b7legues de la seva mateixa nacionalitat, incl\u00f2s Gleb Vlad\u00edmirovitx Nossovski, els qui utilitzen matem\u00e0tica aplicada, astrof\u00edsica i altres ci\u00e8ncies fonamentals per a afirmar que la cronologia hist\u00f2rica convencional \u00e9s viciada i \u00e9s fonamentalment err\u00f2nia, i assagen de tornar a escriure la Hist\u00f2ria mundial.\nLes idees d'aquesta \"Nova Cronologia\" s\u00f3n una continuaci\u00f3 directa d'aquelles postulades per l'astr\u00f2nom i enciclopedista rus Nikolai Mor\u00f3zov, i fins i tot podrien haver tingut el seu origen en les teories de l'erudit franc\u00e8s Jean Hardouin. No obstant aix\u00f2, la Nova Cronologia comunament \u00e9s associada amb el matem\u00e0tic rus Anatoli Fomenko (1945-), encara que els treballs publicats sobre el tema s\u00f3n en realitat una col\u00b7laboraci\u00f3 entre Fomenko i altres matem\u00e0tics. El concepte \u00e9s amplament explicat a la seva obra, publicada originalment en rus i tradu\u00efda en angl\u00e8s com a \"History: Fiction or Science? Chronology\".", "target": "Humanitats"}, {"text": "La naturalesa humana o naturalea humana \u00e9s el concepte filos\u00f2fic, segons el qual els \u00e9ssers humans tendeixen a compartir una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques distintives inherents, que inclouen formes de pensar, sentir i actuar en el medi en el qual es desenvolupen.\nLa q\u00fcesti\u00f3 de qu\u00e8 origina aquestes caracter\u00edstiques distintives d'humanitat i com \u00e9s de fixa la naturalesa humana t\u00e9 importants implicacions en l'\u00e8tica, la moral, la pol\u00edtica i la teleologia causa que poden proveir normes o est\u00e0ndards perqu\u00e8 els humans jutgin quin \u00e9s la millor manera de viure. Les branques de la ci\u00e8ncia associades amb l'estudi de la naturalesa humana inclouen a la sociologia, sociobiologia, la filosofia i psicologia, en particular, la psicologia evolucionista, que estudia la selecci\u00f3 sexual en l'evoluci\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0, i la psicologia del desenvolupament.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un dilema (del llat\u00ed dilemma) \u00e9s un problema que es pot resoldre mitjan\u00e7ant dues solucions, cap de les quals \u00e9s completament acceptable (pensem en els extrems). Un dilema planteja dues opcions (A) o (B), sent ambdues igualment factibles i defensables. L'individu es troba, doncs, davant d'una inevitable situaci\u00f3. El dilema es fa servir, de vegades, com a recurs ret\u00f2ric, en la forma \"has d'optar per A o B\"; en aquest cas, A i B serien proposicions que condueixen a conclusions addicionals. Utilitzat d'aquesta manera, el dilema pot, en algunes ocasions, arribar a proposar tres solucions; en aquest cas no es parla de dilema sin\u00f3 de trilema, dilema de tres solucions, cap de les quals \u00e9s completament acceptable, (A, B o C). L'aparici\u00f3 d'un dilema al llarg d'una argumentaci\u00f3 pot invalidar la seva efic\u00e0cia, sent aix\u00ed considerada una fal\u00b7l\u00e0cia. El dilema plantejat com argument \u00e9s anomenat argument cornuto.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La gram\u00e0tica estratificacional \u00e9s un model te\u00f2ric que s'inscriu en el marc de l'estructuralisme, al costat de la tagm\u00e8mica, almenys en la seva forma m\u00e9s tradicional; de la gram\u00e0tica sistem\u00e0tica de Michael Halliday i els seus seguidors; de la sintaxi funcionalista de l'escola francesa seguidora d'Andr\u00e9 Martinet i de la gram\u00e0tica dependencial, \u00e9s a dir, la sintaxi estructural de Lucien Tesni\u00e8re, modificada per alguns ling\u00fcistes alemanys com Hans-J\u00fcrgen Heringer.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els estudis d'\u00e0rea (en angl\u00e8s: area studies, en alemany: Regionalwissenschaft) s\u00f3n una disciplina que neix dels estudis culturals i que s'ocupa d'analitzar tot el referit a una zona cultural o geogr\u00e0fica, partint de la interdisciplinarietat. Aix\u00ed, estudia la geografia, hist\u00f2ria, literatura i costums d'una regi\u00f3, aix\u00ed com les seves relacions amb les altres o la visi\u00f3 que es t\u00e9 d'ella. Van n\u00e9ixer com a estudis reglats als Estats Units i posteriorment es van estendre a altres pa\u00efsos (per exemple a Espanya hi ha tradici\u00f3 sobre Estudis d'\u00c0sia Oriental).\nA les universitats s'ofereixen nombroses carreres en estudis d'\u00e0rea, per exemple: sinologia, japonologia, indologia, estudis europeus, etc. \u00c9s com\u00fa que l'estudi d'idiomes tingui un paper preponderant en aquestes.\nS'han de diferenciar els estudis de filologia, com per ex. lletres angleses, que s'ocupen fonamentalment dels estudis de llengua i cultura anglesa.\nEn geografia humana s'investiguen els estudis d'\u00e0rea quant a la g\u00e8nesi i evoluci\u00f3 de les regions.", "target": "Humanitats"}, {"text": "A la Roma antiga, un tabularium (pl. tabularia) era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes p\u00fabliques o privades on hi havia sobretot comptes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La dataci\u00f3 relativa \u00e9s el conjunt de m\u00e8todes de dataci\u00f3 que permeten ordenar cronol\u00f2gicament esdeveniments geol\u00f2gics o biol\u00f2gics en comparar uns amb els altres. Les t\u00e8cniques de dataci\u00f3 relativa, a difer\u00e8ncia de la dataci\u00f3 absoluta, no ofereixen una data precisa, sin\u00f3 que proposen un ordre cronol\u00f2gic, d'all\u00f2 m\u00e9s antic a all\u00f2 m\u00e9s modern. Tamb\u00e9 es pot trobar que ofereixi una data abans o despr\u00e9s d'algun fet rellevant. Una dataci\u00f3 relativa es duu a terme analitzant l'estratigrafia o la tipologia dels materials trobats, tamb\u00e9 s'estudien els canvis clim\u00e0tics al llarg del temps utilitzant la dataci\u00f3 faun\u00edstica i pol\u00b7l\u00ednica (estudi de les part\u00edcules del pol\u00b7len). Per \u00faltim tamb\u00e9 podem utilitzar la dataci\u00f3 dels ossos.\nQuan en una excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica es troba un determinat objecte, es pot con\u00e8ixer la seva situaci\u00f3 en el temps a partir de l'estratigrafia, analitzant la seva localitzaci\u00f3 en un estrat determinat i comparant-la amb els altres estrats. Mitjan\u00e7ant una ordenaci\u00f3 (seriaci\u00f3) tipol\u00f2gica, \u00e9s a dir fent una ordenaci\u00f3 segons les caracter\u00edstiques exteriors d'un objecte, podem recon\u00e8ixer si un objecte \u00e9s anterior o posterior a un altre.\nEls grans canvis clim\u00e0tics, com glaciacions o \u00e8poques de sequeres, poden permetre datar un objecte situant-lo abans o despr\u00e9s d'aquests. Els canvis clim\u00e0tics que ha experimentat la terra al llarg del temps es poden con\u00e8ixer analitzant els sediments marins i les capes de gel formades al llarg del temps. Una altra manera de con\u00e8ixer els canvis clim\u00e0tics \u00e9s mitjan\u00e7ant un estudi de la flora i la fauna al llarg del temps. Per realitzar un estudi de la fauna utilitzem la dataci\u00f3 faun\u00edstica i pel de la flora, una dataci\u00f3 pol\u00b7l\u00ednica (palinologia), que permet con\u00e8ixer com ha evolucionat la flora d'una determinada zona a partir de les restes de pol\u00b7len.\nLa dataci\u00f3 relativa dels ossos s'utilitza, normalment, per confirmar que els ossos trobats en un jaciment pertanyen a una mateixa \u00e8poca.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'ocasionalisme \u00e9s una doctrina elaborada inicialment pels seguidors de Descartes: Louis de la Forge, G\u00e9raud de Cordemoy, Johannes Clauberg i, sobretot, Arnold Geulincx. Va ser desenvolupada amb posterioritat per Malebranche (1638-1715), i afirma en l'essencial que l'\u00e0nima i el cos no actuen directament una sobre l'altre, i viceversa, sent com s\u00f3n subst\u00e0ncies totalment heterog\u00e8nies, sin\u00f3 que \u00e9s D\u00e9u qui produeix en l'\u00e0nima una sensaci\u00f3 quan el cos l'experimenta, i qui dona al cos un moviment quan l'\u00e0nima aix\u00ed ho desitja.L'acci\u00f3 rec\u00edproca de l'\u00e0nima i el cos no \u00e9s sin\u00f3 aparent, ja que el que realment passa \u00e9s que el que ens sembla una acci\u00f3 de l'\u00e0nima sobre el cos no \u00e9s m\u00e9s que una \"ocasi\u00f3\" de l'acci\u00f3 divina.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Generalitzaci\u00f3 \u00e9s un element fonamental de la l\u00f2gica i el raonament hum\u00e0. \u00c9s la base essencial de tota infer\u00e8ncia deductiva v\u00e0lida. El concepte de generalitzaci\u00f3 t\u00e9 \u00e0mplia aplicaci\u00f3 en moltes disciplines, de vegades tenint un significat especialitzat segons el context. El text ha d'estar ben formulat perqu\u00e8 aquest tingui al seu torn m\u00e9s relaci\u00f3 al que \u00e9s la generalitzaci\u00f3.\nDonats amb conceptes relacionats, A i B, el concepte A \u00e9s una generalitzaci\u00f3 del concepte B si i nom\u00e9s si:\n\nCada inst\u00e0ncia del concepte B \u00e9s tamb\u00e9 una inst\u00e0ncia del concepte A.\nHi ha inst\u00e0ncies del concepte A que no s\u00f3n inst\u00e0ncies del concepte B.En forma equivalent, A \u00e9s una generalitzaci\u00f3 de B si B \u00e9s una especialitzaci\u00f3 d'A.\nPer exemple, animal \u00e9s una generalitzaci\u00f3 d'au perqu\u00e8 tota au \u00e9s un animal, i hi ha animals que no s\u00f3n aus (ela gossos, per exemple).\nAquest tipus de generalitzaci\u00f3 versus especialitzaci\u00f3 es reflecteix en qualsevol de les paraules contrastants del parell de paraules hiper\u00f2nim i hip\u00f2nim. Un hiper\u00f2nim es refereix a un tipus o grup de coses del mateix nivell, tal com arbre ho \u00e9s per ocre, o vaixell ho \u00e9s per creuer. D'altra banda, un hip\u00f2nim \u00e9s un conjunt de paraules que s\u00f3n dins l'hiper\u00f2nim, tal com margarida s'inclou en flor, i au i peix s'inclouen en animal. Un hiper\u00f2nim \u00e9s supraordinat a un hip\u00f2nim, i un hip\u00f2nim \u00e9s subordinat a un hiper\u00f2nim.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les humanitats s\u00f3n un grup de mat\u00e8ries acad\u00e8miques unides pel seu objectiu d'estudiar la condici\u00f3 humana i una aproximaci\u00f3 qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina. Existeixen altres noms gen\u00e8rics, com el mateix concepte de \u00ablletres\u00bb, utilitzats normalment en oposici\u00f3 a les anomenades \u00abci\u00e8ncies\u00bb [dures]. Alhora hi ha definicions que miren de diferencia les \u00abci\u00e8ncies humanes\u00bb amb les \u00abci\u00e8ncies socials\u00bb o tot el contrari, de manera que es torna problem\u00e0tic definir les humanitats i per aix\u00f2 hi ha tot un debat epistemol\u00f2gic al seu voltant.\nPer una q\u00fcesti\u00f3 o l'altre, la definici\u00f3 cl\u00e0ssica \u00e9s el grup de mat\u00e8ries acad\u00e8miques que estudien la condici\u00f3 humana. S\u00f3n ci\u00e8ncies en tant que formulen hip\u00f2tesis i miren de respondre-hi sense cap pensament mitol\u00f2gic al mig. \u00c9s a dir, s\u00f3n ci\u00e8ncies humanes perqu\u00e8 es deslliguen de la religi\u00f3 i posen al seu centre d'estudi l'home. Les ci\u00e8ncies humanes s\u00f3n un tipus d'estudi ideogr\u00e0fic perqu\u00e8 es fa sense crear lleis o postulats generals. Origin\u00e0riament l'estudi de les humanitats (humanitatis) es definien en oposici\u00f3 a l'estudi de les lletres divines. \u00c9s doncs aqu\u00ed on rau l'ess\u00e8ncia de les humanitats. A la vegada la separaci\u00f3 entre religi\u00f3 i humanitats \u00e9s el que permet fonamental les humanitats com a ideografia pr\u00f2piament occidental.\nEn acad\u00e8mia, hom considera que les humanitats s\u00f3n, conjuntament amb les ci\u00e8ncies socials i les ci\u00e8ncies naturals, un dels tres components m\u00e9s importants de les arts i ci\u00e8ncies liberals. La separaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies data de l'Edat mitjana (amb el trivium i el quadrivium) i ha anat creixent a mesura que s'especialitzava el saber. \u00c9s aleshores que se separen ci\u00e8ncies humanes, socials i naturals. Els estudiosos i estudioses que treballen amb les humanitats s\u00f3n descrits com humanistes, per\u00f2 aix\u00f2 pot ser conf\u00fas, car tamb\u00e9 descriu una postura filos\u00f2fica (l'humanisme) que algunes estudioses i estudiosos d'humanitats antihumanistes refusen.\nEn tant que grup de mat\u00e8ries d'estudi, a Occident i al sistema educatiu tradicional d'aquest, les humanitats estan vinculades especialment als anomenats estudis cl\u00e0ssics: l'art i la cultura de l'antiguitat grecoromana amb diversos afegits que s'han anat sumant a carrera llarga i que constitueixen l'anomenat c\u00e0non occidental.\nEntre les mat\u00e8ries o camps d'estudi que poden considerar-se part de les humanitats, hi ha:\n\nla literatura\nla filosofia\nla hist\u00f2ria\nla ling\u00fc\u00edstica\nles arts pl\u00e0stiques, la cultura i els m\u00e8diaS'hi pot incloure igualment les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, l'antropologia, la sociologia, l'economia, el dret, la geografia humana o pol\u00edtica, etc. Considerar o no unes disciplines concretes com a \u00abhumanitats\u00bb respecte d'altres \u00e9s un cas acad\u00e8mic que transcendeix de la simple consideraci\u00f3 organitzativa o universit\u00e0ria. Implica incloure-hi la condici\u00f3 de cientificitat i aix\u00f2 \u00e9s per a alguns autors i autores una condici\u00f3 primordial tot i que el m\u00e8tode fa grinyolar-ne la designaci\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La seg\u00fcent cronologia de la hist\u00f2ria dels castells ordena alguns dels esdeveniments m\u00e9s rellevants al llarg de la hist\u00f2ria del fet casteller: assoliments de castells in\u00e8dits, diades destacades, fundacions i dissolucions de colles, concursos de castells, inauguracions de monuments i plaques commemoratives, publicacions de llibres, estudis cient\u00edfics, etc. D'aquesta manera, la cronologia s'ordena per anys i segons les diferents \u00e8poques amb qu\u00e8 els cronistes tradicionalment descriuen la hist\u00f2ria dels castells.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La po\u00e8tica \u00e9s l'estudi i teoritzaci\u00f3 de l'estil literari o narratologia de qualsevol creaci\u00f3 art\u00edstica, en qualsevol g\u00e8nere. Pot estudiar un art en general, com per exemple la po\u00e8tica de la dansa, o l'estil i manera de fer particular d'un corrent, un moviment, un autor o fins i tot una \u00e8poca o una obra d'art determinada.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Guematria (hebreu: \u05d2\u05d9\u05de\u05d8\u05e8\u05d9\u05d4, g\u0113ma\u1e6driy\u0101; grec: \u03b3\u03b5\u03c9\u03bc\u03b5\u03c4\u03c1\u03af\u03b1, ge\u014dmetri\u0101) \u00e9s\nun procediment hermen\u00e8utic, propi, b\u00e9 que no exclusiu, de la c\u00e0bala jueva que dep\u00e8n del fet que cada car\u00e0cter hebreu t\u00e9 un valor num\u00e8ric, quan la suma dels n\u00fameros dels car\u00e0cters que componen una paraula, donava el mateix resultat que la suma dels car\u00e0cters d'una altra paraula diferent, es percebia una analogia entre elles i es considera que tenien necess\u00e0riament una connexi\u00f3.\nS'assumeix en aquesta t\u00e8cnica que l'equival\u00e8ncia num\u00e8rica no \u00e9s una coincid\u00e8ncia. El m\u00f3n fou creat a trav\u00e9s de la \"parla\" de D\u00e9u, cada lletra representa una for\u00e7a creativa diferent. Per tant, l'equival\u00e8ncia num\u00e8rica de dues paraules revela una connexi\u00f3 interna entre els potencials creatius de cadascuna.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Khatam (en idioma persa : \u062e\u0627\u062a\u0645 ) \u00e9s una t\u00e8cnica antiga persa d'incrustaci\u00f3. \u00c9s una versi\u00f3 de marqueteria on les formes d'art es realitzen decorant la superf\u00edcie dels articles de fusta amb delicades peces de fusta, ossos i metalls amb dissenys geom\u00e8trics intricats. Khatam-kari ( persa : \u062e\u0627\u062a\u0645\u06a9\u0627\u0631\u06cc ) o khatam-bandi ( persa : \u062e\u0627\u062a\u0645\u0628\u0646\u062f\u06cc ) es refereix a l'art d'elaborar un khatam. Els materials m\u00e9s comuns que s'utilitzen en la construcci\u00f3 d'incrustacions s\u00f3n or, plata, llaut\u00f3, alumini i filferro trenat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En la filosofia i la religi\u00f3 el teisme (del grec theos, \"d\u00e9u\") \u00e9s el pensament, doctrina o creen\u00e7a en l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u o d\u00e9us.De manera espec\u00edfica, \u00e9s la creen\u00e7a en un \u00e9sser suprem que ha creat i que sost\u00e9 l'univers, tot restant diferenciat d'aquest univers; altrament dit, \u00e9s la creen\u00e7a en un d\u00e9u personal, creador i provident.El teisme \u00e9s un pensament eminentment teol\u00f2gic, per\u00f2 pot ser tamb\u00e9 una opci\u00f3 filos\u00f2fica o espiritual personal, sense el suport de cap doctrina religiosa en particular, que admet l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u que ha creat l'univers i el transcendeix.\nAquesta doctrina s'oposa a l'ateisme, que nega l'exist\u00e8ncia de la divinitat, i a l'agnosticisme, segons el qual l'exist\u00e8ncia o no d'un d\u00e9u o una mitologia de de\u00eftats \u00e9s desconeguda i, per tant, irrellevant.\nA difer\u00e8ncia dels deistes, que tamb\u00e9 afirmen l'exist\u00e8ncia d'un d\u00e9u per\u00f2 nom\u00e9s en tant que \u00e9sser creador, negant-ne la transcend\u00e8ncia, els teistes sostenen que d\u00e9u interv\u00e9 activament en els afers humans i que, a m\u00e9s, hom pot recon\u00e8ixer la seva natura i atributs (com ara l'omnipot\u00e8ncia, l'omnisci\u00e8ncia, la immutabilitat i la impassibilitat).", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Dia Internacional de la Llengua Materna fou aprovat a la Confer\u00e8ncia General de la UNESCO del novembre de 1999 fixada pel 21 de febrer. En aquesta data s'entrega el premi Linguapax, en defensa del pluriling\u00fcisme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Wordle \u00e9s un joc de paraules en l\u00ednia gratu\u00eft inventat l'any 2021 per Josh Wardle. Gr\u00e0cies a la seva popularitat a Twitter, el joc va tenir un \u00e8xit immediat en la seva versi\u00f3 en angl\u00e8s. R\u00e0pidament es va oferir en altres idiomes i es va imitar en altres versions.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Glob\u00e0lium \u00e9s un model filos\u00f2fic de la realitat endegat per Llu\u00eds Maria Xirinacs. Tamb\u00e9 s'ha anomenat globalisme (de Llu\u00eds Maria Xirinacs).\nPret\u00e9n ser una visi\u00f3 global de la realitat, desenvolupat al llarg de la vida de Xirinacs i estructurat en dos models: el Model Menor i el Major.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Art \u00e9s un concepte que procedeix del vocable llat\u00ed ars i que refereix a les creacions de l'home que expressen la seva visi\u00f3 sensible sobre el m\u00f3n a trav\u00e9s de la utilitzaci\u00f3 de diversos recursos sonors, ling\u00fc\u00edstics i pl\u00e0stics.\nPopular, haur\u00edem de dir que tamb\u00e9 \u00e9s una paraula que procedeix etimol\u00f2gicament del llat\u00ed. En concret, podr\u00edem ressaltar que procedeix del substantiu \u201cpopularis\u201d, que est\u00e0 conformat per dos components: el vocable \u201cpopulus\u201d, que pot traduir-se com a \u201cpoble\u201d, i el sufix \u201c-ar\u201d, que \u00e9s equivalent a \u201crelatiu a\u201d.'Popular, per la seva banda, \u00e9s un adjectiu que indica el pertanyent o relatiu al poble. Entre els seus diversos significats, el terme fa esment al que procedeix de la poblaci\u00f3' i fins on arriba a la majoria de la gent.\n\nArt popular \u00e9s un concepte de molta antiguitat, que s'utilitza amb varis criteris diferents (est\u00e8tic, social, pol\u00edtic, ideol\u00f2gic, etc.) per tot tipus de bibliografia, incloses les del mercat d'art i la historiografia de l'art, l'est\u00e8tica, la teoria de l'art i la sociologia de l'art.L'oposat seria l'art elitista. En tots dos casos, l'antiguitat de l'expressi\u00f3 parteix d'una doble possibilitat: \u00e9s un art realitzat \u00abper a\u00bb el poble (o l'elit) o \u00abper\u00bb el poble (o l'elit).En la interpretaci\u00f3 materialista de la hist\u00f2ria de l'art (Arnold Hauser), l'art de les classes dirigents, prestigi\u00f3s, \u00e9s objecte d'imitaci\u00f3 i es difon de dalt cap avall per la societat amb major o menor fidelitat al model i majors o menors addicions d'elements \u00abpopulars\u00bb originals; aix\u00ed ocorreria tamb\u00e9 del centre a la perif\u00e8ria amb elements \u00ablocals\u00bb o \u00abind\u00edgenes\u00bb (el pol\u00e8mic concepte de \u00abart provincial\u00bb \u2014art provincial rom\u00e0\u2014).En la societat contempor\u00e0nia, l'art popularitzat o \u00abart majoritari\u00bb es defineix per oposici\u00f3 a \u00abl'art minoritari\u00bb com l'art de f\u00e0cil comprensi\u00f3 (fins i tot de \u00abf\u00e0cil digesti\u00f3\u00bb), que no exigeix una descodificaci\u00f3 complexa. L'\u00abart d'\u00e8xit\u00bb, \u00abde gran p\u00fablic\u00bb o \u00abde gran audi\u00e8ncia\u00bb, \u00abart comercial\u00bb (els best seller o \u00abliteratura popular\u00bb, la \u00abm\u00fasica comercial\u00bb o \u00abm\u00fasica popular\u00bb enfront de la denominada \u00abm\u00fasica culta\u00bb) o \u00abart comercialitzat\u00bb pel mercat d'art (el mainstream enfront del que es rebel\u00b7la el denominat \u00abart independent\u00bb \u2014molt sovint per ser al seu torn assimilat, com ocorre amb l'etiqueta indie\u2014), \u00e9s el propi de la societat de consum de masses (art de masses, cultura de masses, art de consum), i s'expressa en la reproducci\u00f3 industrialitzada d'objectes art\u00edstics i la seva difusi\u00f3 pels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses.\nAquesta particular forma d'entendre el concepte d'art popular va ser de molt oposada valoraci\u00f3 per diferents moviments art\u00edstics de l'art contemporani: criticada amargament per John Ruskin i William Morris (en l'Anglaterra de mitjan el segle XIX, convertida en \u00abel taller del m\u00f3n\u00bb) i assumida conscientment pel pop art d'Andy Warhol (als Estats Units, la superpot\u00e8ncia de la segona meitat del segle XX). M\u00e9s que un valor art\u00edstic, les produccions d'aquest \u00abart popular\u00bb eren i s\u00f3n qualificats de \u00absubcultura\u00bb, com \u00abantivalor\u00bb, \u00abantiart\u00bb, \u00abpseudovalor\u00bb o \u00abpseudoart\u00bb.La seva relaci\u00f3 amb les classes populars no \u00e9s major que la que t\u00e9 amb les classes mitjanes o burgesia; i tamb\u00e9 \u00e9s molt freq\u00fcent denominar-ho \u00abart burg\u00e8s\u00bb o \u00abart peque\u00f1oburgu\u00e9s\u00bb (m\u00e9s pr\u00f2piament s'identifica amb els valors de la petita burgesia). Entre les seves etiquetes m\u00e9s utilitzades trobam els conceptes kitsch, biedermeier, middlebrow i el parell oposat masscult/midcult,D'altra banda, \u00abart popular\u00bb \u00e9s l'art tradicional amb valor etnogr\u00e0fic que el Romanticisme identifica amb \u00abel poble\u00bb i que se suposa que \u00e9s produ\u00eft an\u00f2nimament per ell; \u00e9s a dir, el folklore o volkskunde (conceptes d'origen angl\u00e8s i alemany, respectivament) en les seves manifestacions art\u00edstiques: l'arquitectura popular, la l\u00edrica popular i la m\u00fasica popular (entesa com a \u00abm\u00fasica tradicional\u00bb o folk music, no com a pop music \u2014un \u00abart pel poble\u00bb i no un \u00abart per al poble\u00bb o \u00abart popularitzat\u00bb o \u00abmassificat\u00bb\u2014). Recentment, ha estat reivindicat per l'indigenisme. Igualment amb una visi\u00f3 pol\u00edtica, \u00abart popular\u00bb \u00e9s l'art implicat o comprom\u00e8s social o pol\u00edticament amb \u00abcauses populars\u00bb o \u00abla causa popular\u00bb; que, encara que no sigui produ\u00eft an\u00f2nimament pel poble, ho ha estat per un \u00abintel\u00b7lectual org\u00e0nic\u00bb que ha actuat com el seu vehicle d'expressi\u00f3 (conceptes propis del materialisme marxista \u2014Gramsci\u2014). Des de perspectives ideol\u00f2gicament oposades, el recurs al realisme en l'art davant de les avantguardes va ser l'opci\u00f3 est\u00e8tica tant de l'art nazi com del realisme socialista.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La interpretaci\u00f3 de llengua de signes, aix\u00ed com la interpretaci\u00f3 entre lleng\u00fces orals, consisteix a traslladar un missatge entre lleng\u00fces diferents. Fent refer\u00e8ncia als termes fixats pel ling\u00fcista Roman Jakobson, la interpretaci\u00f3 entre lleng\u00fces orals se situa en el camp de la traducci\u00f3 interling\u00fc\u00edstica, \u00e9s a dir, de la traducci\u00f3 o interpretaci\u00f3 de signes verbals entre lleng\u00fces diferents que pertanyen a un mateix codi ling\u00fc\u00edstic; mentre que la interpretaci\u00f3 de llengua de signes respon a una traducci\u00f3 intersemi\u00f2tica, ja que es tracta del trasllat d'un missatge d'un codi ling\u00fc\u00edstic amb signes verbals a un sistema amb signes no verbals. La verbalitzaci\u00f3 en un codi ling\u00fc\u00edstic d'una obra d'art, per exemple, tamb\u00e9 encaixaria dins l'\u00e0mbit de la traducci\u00f3 intersemi\u00f2tica, ja que posa en contacte dues realitats pertanyents a codis diferents.\nL'int\u00e8rpret de llengua de signes \u00e9s la persona encarregada de permetre la comunicaci\u00f3 entre persones o\u00efdores i persones sordes, que s'expressin en llengua oral i en llengua de signes respectivament. L'int\u00e8rpret pot interpretar en ambdues direccions: des de la llengua oral cap a la llengua de signes o des de la llengua de signes cap a la llengua oral. En certes circumst\u00e0ncies, la interpretaci\u00f3 tamb\u00e9 pot donar-se entre dues lleng\u00fces de signes diferents com, per exemple, entre la llengua de signes catalana i la llengua de signes francesa. La interpretaci\u00f3 de llengua de signes, a m\u00e9s, tant pot ser simult\u00e0nia com consecutiva, encara que generalment es practiqui de manera simult\u00e0nia.\nEls int\u00e8rprets de llengua de signes qualificats, en una situaci\u00f3 d'interpretaci\u00f3, se situen en llocs amb bona visibilitat, des d'on les persones sordes els puguin veure amb facilitat i els usuaris o\u00efdors els puguin sentir correctament. La roba que duen tamb\u00e9 \u00e9s un aspecte molt important: es recomana que sigui tota d'un mateix color, llisa, no gaire llampant i agradable a la vista, ja que pot resultar molest per a l'usuari que s'est\u00e0 molta estona mirant fixament l'int\u00e8rpret que la seva vestimenta sigui cridanera o que el distregui del discurs, per exemple, amb dibuixos o frases estampades.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La mimesi (del grec cl\u00e0ssic \u03bc\u03af\u03bc\u03b7\u03c3\u03b9\u03c2 m\u012bm\u0113sis; \u03bc\u03b9\u03bc\u03b5\u1fd6\u03c3\u03b8\u03b1\u03b9 m\u012bmeisthai, 'imitar'; de \u03bc\u1fd6\u03bc\u03bf\u03c2, m\u012bmos, 'actor') \u00e9s el concepte grec d'imitaci\u00f3, pel qual l'art copia o representa la natura (la vida), en la qu\u00e8 l'acci\u00f3 \u00e9s representada en lloc de ser narrada. Aquesta relaci\u00f3 entre art i realitat va ocupar el centre de moltes po\u00e8tiques o obres prescriptives sobre est\u00e8tica.\nEn els temps de Plat\u00f3 i Arist\u00f2til el concepte de diegesi es va oposar a mimesi, per la difer\u00e8ncia entre mostrar les accions dels personatges, i explicar el que fan i suposadament pensen i senten els personatges involucrats per un tercer narrador. Plat\u00f3 va escriure sobre la m\u00edmesi tant a I\u00f3 com a La Rep\u00fablica. A I\u00f3 afirma que la poesia \u00e9s l'art de la bogeria divina, o la inspiraci\u00f3. Com que el poeta est\u00e0 subjecte a aquesta bogeria divina, en comptes de posseir \"art\" o \"coneixement\" (techne) del subjecte, el poeta no diu la veritat (tal com es caracteritza pel relat de les Formes de Plat\u00f3). Tal com diu Plat\u00f3, la veritat \u00e9s la preocupaci\u00f3 del fil\u00f2sof. Com que la cultura en aquells temps no consistia en la lectura solit\u00e0ria de llibres, sin\u00f3 en l'escolta de representacions, els recitals d'oradors (i poetes) o la representaci\u00f3 d'actors cl\u00e0ssics de la trag\u00e8dia, Plat\u00f3 va sostenir en la seva cr\u00edtica que el teatre no era suficient per transmetre la veritat. Li preocupava que els actors o oradors poguessin persuadir un p\u00fablic amb la ret\u00f2rica en lloc de dir la veritat.De manera semblant als escrits de Plat\u00f3 sobre la mimesi, Arist\u00f2til tamb\u00e9 va definir la mimesi com la perfecci\u00f3 i la imitaci\u00f3 de la natura. L'art no \u00e9s nom\u00e9s imitaci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 l'\u00fas de les idees matem\u00e0tiques i la simetria en la recerca de l'\u00e9sser perfecte, atemporal i contrastat amb l'esdevenir. La natura est\u00e0 plena de canvis, decad\u00e8ncia i cicles, per\u00f2 l'art tamb\u00e9 pot buscar all\u00f2 que \u00e9s etern i les primeres causes dels fen\u00f2mens naturals. Arist\u00f2til va escriure sobre la idea de quatre causes a la natura. La primera, la causa formal, \u00e9s com un pl\u00e0nol, o una idea immortal. La segona causa \u00e9s la causa material, o de qu\u00e8 est\u00e0 feta una cosa. La tercera causa \u00e9s la causa eficient, \u00e9s a dir, el proc\u00e9s i l'agent pel qual es fa la cosa. La quarta, la causa final, \u00e9s el b\u00e9, o el prop\u00f2sit i la fi d'una cosa, conegut com a telos.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Judeocristianisme o tradici\u00f3 judeocristiana \u00e9s un terme gen\u00e8ric utilitzat per caracteritzar el conjunt de creences comuns del judaisme i del cristianisme, aix\u00ed com l'her\u00e8ncia de la tradici\u00f3 jueva heretada pels cristians. Aquest terme \u00e9s apropiat per caracteritzar el conjunt dels llibres que componen l'Antic Testament i el Nou Testament com la principal font de les creences doctrinals jueves i cristianes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art de l'Imperi Part va ser l'art persa realitzat durant l'Imperi Part al Pr\u00f2xim Orient (247 aC al 224 dC). Consta d'una barreja d'influ\u00e8ncies perses i hel\u00b7len\u00edstiques. L'estil de l'art de l'Imperi Part va perdurar durant un temps despr\u00e9s de la seva desaparici\u00f3. Una caracter\u00edstica t\u00edpica d'aquest art \u00e9s la frontalitat dels personatges que es mostren. Tamb\u00e9 en les representacions narratives, els actors no s'hi fixaven en l'objecte de la seva acci\u00f3 sin\u00f3 que miraven a l'espectador. Aquestes s\u00f3n les caracter\u00edstiques que van anticipar l'art de l'Europa medieval i de l'art rom\u00e0 d'Orient.\nJaciments dels parts han estat sovint passats per alt a les excavacions, per tant, la situaci\u00f3 de coneixement de la recerca de l'art dels parts era for\u00e7a incompleta. Les excavacions a Dura Europos al segle xx van proporcionar moltes noves descobertes. L'arque\u00f2leg cl\u00e0ssic i director de les mencionades excavacions, Michael Rostovtzeff, es va adonar que l'art dels primers segles de Palmira, de Dura Europos, aix\u00ed com el de l'Iran fins l'art grecobudista del nord de l'\u00cdndia va seguir els mateixos principis. Rostovtzeff va ser el que va nomenar aquestes obres que van seguir aquests principis, \u00abart dels parts\u00bb.Segons altres erudits, \u00e9s dubt\u00f3s que les caracter\u00edstiques de \u00abL'art dels parts\u00bb tinguin alguna cosa a veure amb la pr\u00f2pia P\u00e0rtia; el tret m\u00e9s caracter\u00edstic de l'art part \u00e9s la frontalitat, que no \u00e9s una especial t\u00e8cnica de l'art ir\u00e0nic o l'art dels parts i va apar\u00e8ixer per primera vegada a l'art de Palmira. Hi ha dubtes sobre si aquest art pot ser nomenat un art part o ha de ser associat amb qualsevol \u00e0rea regional en particular; no hi ha proves, per exemple, de qu\u00e8 es cre\u00e9s fora de la regi\u00f3 mitjana de l'Eufrates i que es port\u00e9s despr\u00e9s a Palmira. Aquest art \u00e9s millor enfocar-lo com un desenvolupament local com\u00fa a la regi\u00f3 de l'Eufrates mitj\u00e0.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La recursivitat \u00e9s la forma en la qual s'especifica un proc\u00e9s basat en la seva pr\u00f2pia definici\u00f3. M\u00e9s precisament, i per a evitar l'aparent cercle sense fi en aquesta definici\u00f3, les inst\u00e0ncies complexes d'un proc\u00e9s es defineixen en termes d'inst\u00e0ncies m\u00e9s simples, i en s\u00f3n les finals m\u00e9s simples, definides de manera expl\u00edcita.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els estils de les esteles r\u00faniques canviaren al llarg de l'\u00e8poca vikinga. Les pedres r\u00faniques m\u00e9s antigues tenen un disseny simple, per\u00f2 es feren m\u00e9s complexes fins que, al final de la seua \u00e8poca, assoliren una notable perfecci\u00f3 en la factura, en les obres dels mestres picapedrers itinerants \u00f6pir i Vis\u00e4te.\nLa principal catalogaci\u00f3 dels estils, la desenvolup\u00e0 Anne-Sophie Gr\u00e4slund. La seua sistematitzaci\u00f3 es consider\u00e0 un gran avan\u00e7 i n'\u00e9s l'est\u00e0ndard actualment. Els estils s\u00f3n RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 i Pr5, i abasten el per\u00edode entre 980-1130, que \u00e9s quan es feren la majoria de les pedres r\u00faniques. Els estils Pr3, Pr4 i Pr5 corresponen al que es coneix com a estil Urnes, i els Pr1 i Pr2 tamb\u00e9 s\u00f3n coneguts com a estil Ringerike.Tot seguit s'exposen breument els estils mostrant algunes pedres com a exemples, d'acord amb la notaci\u00f3 de Rundata:", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'hermen\u00e8utica (del grec \u1f11\u03c1\u03bc\u03b7\u03bd\u03b5\u03c5\u03c4\u03b9\u03ba\u1f74 \u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7, 'art d'explicar, traduir o interpretar') \u00e9s l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats.\nLa necessitat d'una disciplina hermen\u00e8utica ve donada per l'ambig\u00fcitat i la complexitat del llenguatge natural, que freq\u00fcentment condueixen a interpretacions diferents, o fins i tot contr\u00e0ries, en relaci\u00f3 amb el significat d'un text. L'hermen\u00e8utica intenta desxifrar el significat darrere les paraules i, amb aix\u00f2, intenta l'exegesi de la ra\u00f3 mateixa sobre el significat.\nEn filosofia, particularment en la de Hans-Georg Gadamer, es considera que l'hermen\u00e8utica \u00e9s la \"teoria de la veritat i el m\u00e8tode que expressa la universalitzaci\u00f3 del fenomen interpretatiu des de la concreta i personal historicitat\". Per a Mario Bunge, \u00e9s la interpretaci\u00f3 de texts en la teologia, la filologia i la cr\u00edtica liter\u00e0ria i, en la filosofia, \u00e9s la \"doctrina idealista segons la qual els fets socials i potser tamb\u00e9 els naturals s\u00f3n s\u00edmbols o texts que s'han d'interpretar en lloc de descriure's i explicar-se objectivament\".", "target": "Humanitats"}, {"text": "Myeon \u00e9s una unitat administrativa utilitzada a Corea del Sud que agrupa diversos ri i equival al que es coneix com a districte.Abans de l'1 d'octubre de 1961 tenia un govern de baix nivell. Amb la Llei de mesures provisionals sobre autonomia local es convert\u00ed en una \u00e0rea administrativa simple.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Chovot ha-Levavot (en hebreu: \u05ea\u05d5\u05e8\u05ea \u05d7\u05d5\u05d1\u05d5\u05ea \u05d4\u05dc\u05d1\u05d1\u05d5\u05ea) (en catal\u00e0: Els deures del cor), \u00e9s l'obra principal del rab\u00ed i fil\u00f2sof jueu, Bahya ben Joseph ibn Pakuda. El rab\u00ed va viure a Saragossa, Regne d'Arag\u00f3, durant la primera meitat del segle xi. El llibre va ser escrit l'any 1040, amb el t\u00edtol \"Guia dels deures del cor\" (en \u00e0rab: \u0643\u062a\u0627\u0628 \u0627\u0644\u0647\u062f\u0627\u064a\u0629 \u0627\u0644\u0649 \u0641\u0631\u0627\u0626\u0636 \u0627\u0644\u0642\u0644\u0648\u0628). L'obra va ser tradu\u00efda a l'idioma hebreu, per Judah ben Saul ibn Tibbon, durant els anys 1161 i 1180, amb el t\u00edtol Chovot ha-Levavot.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Royal College of Art (RCA) \u00e9s una universitat p\u00fablica brit\u00e0nica especialitzada en art i disseny ubicada a Londres, al Regne Unit. \u00c9s l'\u00fanica instituci\u00f3 art\u00edstica a nivell mundial que ofereix el Master of Arts, Master of Philosophy i Doctorat en Filosofia. Va ser fundada el 1837 com a Escola de Disseny del Govern. El Royal College of Art' \u00e9s considerat com una de les institucions m\u00e9s influents del m\u00f3n en els camps de l'art i el disseny.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un dogma \u00e9s una doctrina sostinguda per una religi\u00f3 o una altra organitzaci\u00f3 d'autoritat i que no admet r\u00e8plica, \u00e9s a dir, \u00e9s una creen\u00e7a individual o col\u00b7lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religi\u00f3s, filos\u00f2fic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pr\u00e0ctica. L'ensenyament d'un dogma o de doctrines, principis o creences de car\u00e0cter dogm\u00e0tic es coneix amb el nom d'adoctrinament.\nEn el seu origen el terme podia significar tamb\u00e9 una norma o decret em\u00e8s per una autoritat, o una opini\u00f3 caracter\u00edstica d'una escola filos\u00f2fica. Amb el creixement de l'autoritat de l'Esgl\u00e9sia, la paraula adquir\u00ed el que ara \u00e9s el seu significat principal, dogma teol\u00f2gic o dogma de fe, del que deriven, per analogia, la resta dels seus usos habituals. Serien aix\u00ed dogmes no nom\u00e9s les anomenades veritats de la religi\u00f3 cat\u00f2lica, sin\u00f3 les de qualsevol altra religi\u00f3, o qualsevol altra creen\u00e7a que es proclami veritat indiscutible.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'estructura de les revolucions cient\u00edfiques (1962) \u00e9s l'obra magna de Thomas Kuhn i un dels textos fonamentals de la filosofia de la ci\u00e8ncia. En aquest llibre, es proposa un model explicatiu de la ci\u00e8ncia, no pas com a acumulacions l'una sobre de l'altra, sin\u00f3 com un paradigma dominant en cada \u00e8poca, de manera que es lliga la ci\u00e8ncia al seu context hist\u00f2ric. Kuhn aporta exemples concrets d'algunes disciplines per il\u00b7lustrar la seva teoria i divideix el proc\u00e9s general de canvi cient\u00edfic en tres fases: la creaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia normal, la crisi del model i el canvi de paradigma final.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La soteriologia (del grec \u03c3\u03c9\u03c4\u03b7\u03c1\u03af\u03b1 s\u014dt\u0113ria \"salvaci\u00f3\" i \u03bb\u03bf\u03b3\u03bf\u03c2 logos, \"tractat\" o \"discussi\u00f3\") \u00e9s una branca de la teologia cristiana que estudia la doctrina de salvaci\u00f3, centrada en la persona i obra de Jesucrist i de com es fa possible la salvaci\u00f3 espiritual en ell. En algunes esgl\u00e9sies i sectes, es tenen diferents conceptes derivats de la doctrina original com el purgatori en el catolicisme o la predestinaci\u00f3 i la salvaci\u00f3 per la fe en el protestantisme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una cronologia dels fets que van precedir la Segona Guerra Mundial, des del 30 de gener de 1933 fins al 31 d'agost de 1939.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'art ritual \u00e9s un moviment art\u00edstic que pren els rituals com a base de l'obra d'art; busca una visi\u00f3 moderna i conceptual de l'art que integri els principis dels rituals i del saber antic.Alguns artistes -com Joseph Beuys, Carolee Schneemann, Erica Scourti o General Idea- han creat rituals o se n'han apropiat en les seves obres.Tamb\u00e9 hi ha artistes que consideren que l'art d'acci\u00f3 o performance t\u00e9 una qualitat ritual, al crear i utilitzar les seves pr\u00f2pies mitologies personals per explorar llur identitat i la societat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Pol\u00e8mica \u00e9s la pr\u00e0ctica dels contendents religiosos, filos\u00f2fics, o pol\u00edtics. Com a tal, un text pol\u00e8mic sobre un tema sovint est\u00e0 escrit espec\u00edficament per impugnar o refutar una posici\u00f3 o una teoria o si no una opini\u00f3 generalitzada que es vol atacar.\n\nLa paraula prov\u00e9 del grec polemikos (\u03c0\u03bf\u03bb\u03b5\u03bc\u03b9\u03ba\u03c9\u03c2), que vol dir hostil (en un entorn b\u00e8l\u00b7lic -polemos \u21d2 guerra).\nL'ant\u00f2nim d'una pol\u00e8mica \u00e9s una apologia.\nLa pol\u00e8mica era una antiga disciplina militar que ensenyava la manera de defensar o atacar un territori.\nEl periodisme pol\u00e8mic era com\u00fa a l'Europa continental quan les lleis de difamaci\u00f3 no eren estrictes.\nHi ha altres accepcions de la paraula. Pol\u00e8mica \u00e9s tamb\u00e9 una branca de la teologia, en relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria o la conducta amb controv\u00e8rsia dels eclesi\u00e0stics.\n\u00c9s tamb\u00e9 el Programa de Suport a la Recerca de Biblioteques \"Pamflet i pol\u00e8mica: pamflets com a guia per a les controv\u00e8rsies dels segles 17 al 19\", coadministrat per la Universitat de St Andrews, la Universitat d'Aberdeen, i la Universitat de Lampeter de Gal\u00b7les, que ha recollit i col\u00b7locat milers de pamflets a la web per a un estudi de la ret\u00f2rica de la pol\u00e8mica.\nPlat\u00f3 va utilitzar un personatge anomenat Polemarchus a la Rep\u00fablica de Plat\u00f3 com un vehicle que permetia impulsar un debat \u00e8tic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'aposta de Pascal \u00e9s un argument creat per Blaise Pascal, fil\u00f2sof, matem\u00e0tic i f\u00edsic franc\u00e8s. Suposa que els humans aposten amb les seves vides si D\u00e9u existeix o no.\nPascal argumenta que una persona racional hauria de viure com si D\u00e9u exist\u00eds, i buscar creure en D\u00e9u. Si D\u00e9u no existeix, aquesta persona nom\u00e9s tindr\u00e0 una p\u00e8rdua finita (alguns plaers, riquesa, etc.), mentre que opta a tenir un guany infinit (representat per l'eternitat en el Parad\u00eds) i evita tenir una p\u00e8rdua infinita (l'eternitat a l'Infern).L'aposta de Pascal estava basada en la idea del D\u00e9u cristi\u00e0, tot i que hi ha arguments similars en altres tradicions religioses. L'aposta original estava descrita a la secci\u00f3 233 del llibre Pens\u00e9es (\"Pensaments\", publicat p\u00f2stumament). Aquestes notes anteriorment no publicades es van ordenar per formar un tractat incomplet sobre l'apolog\u00e8tica cristiana.\nA nivell hist\u00f2ric, l'aposta de Pascal va ser trencadora, ja que va explorar territori nou en teoria de probabilitat, va marcar el primer \u00fas formal de teoria de decisions i va anticipar filosofies posteriors com l'existencialisme, el pragmatisme i el voluntarisme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En el camp de la ling\u00fc\u00edstica la utilitzaci\u00f3 de l'expressi\u00f3 tema i rema o t\u00f2pic i comentari o b\u00e9 pressuposici\u00f3 i focus (aquesta \u00faltima feta servir per Noam Chomsky) fa refer\u00e8ncia a la dicotomia entre el tema, que \u00e9s la part general del que es comunica i de la que se suposa que cont\u00e9 un coneixement previ per part dels interlocutors, i el rema que \u00e9s la part de la informaci\u00f3 que aporta informaci\u00f3 nova en el discurs. Tot i aix\u00ed, sovint s'accepta universalment com a bona aquesta dicotomia de la informaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica d'una oraci\u00f3, els diferents autors divergeixen pel que fa als detalls.\nLa distinci\u00f3 va ser anticipada pel ling\u00fcista Henri Weil l'any 1844, tamb\u00e9 per Georg von der Gabelentz que va distingir entre subjecte psicol\u00f2gic (que es correspon aproximadament amb la noci\u00f3 de \"tema\" o \"t\u00f2pic) i objecte psicol\u00f2gic (que es correspon aproximadament amb la idea de \"rema\" o \"focus\"). De tota manera, la primera formulaci\u00f3 expl\u00edcita va sorgir per primera volta a mitjans del segle XX de la m\u00e0 dels ling\u00fc\u00edstes de l'Escola de Praga, que es preocupaven de l'aspecte sociocomunicatiu del llenguatge (El centre de la seua teoria es troba en les funcions que compleix el llenguatge, particularment la funci\u00f3 comunicativa). En aquest aspecte destaquen els treballs de Vil\u00e9m Mathesius, Jan Firbas, Franti\u0161ek Dane\u0161, Petr Sgall i Eva Haji\u010dov\u00e1. Aquests primers treballs es varen preocupar principalment de l'entonaci\u00f3 diferencial i de l'ordre de les paraules. El treball de Michael Halliday a la d\u00e8cada del 1960 contribu\u00ed a la incorporaci\u00f3 d'aquestes idees al funcionalisme ling\u00fc\u00edstic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un criptolecte \u00e9s una llengua parlada i apresa per nom\u00e9s uns determinats membres d'una poblaci\u00f3 amb la intenci\u00f3 de comunicar-s'hi d'una manera que resulti inintel\u00b7ligible per als que no pertanyen al grup. En s\u00f3n exemples el shelta dels travellers irlandesos, el lunfardo dels barris baixos de Buenos Aires o el polari dels homosexuals brit\u00e0nics dels anys 50 i 60 i el Gayle de Sud-\u00e0frica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un yamen (ya-men; xin\u00e8s simplificat: \u8859\u95e8; xin\u00e8s tradicional: \u8859\u9580; pinyin: y\u00e1m\u00e9n; Wade\u2013Giles: ya\u00b2-men\u00b2) era l'oficina administrativa i / o la resid\u00e8ncia d'un bur\u00f2crata local o mandar\u00ed a la Xina imperial. Un yamen tamb\u00e9 podia ser qualsevol oficina governamental o organisme encap\u00e7alat per un mandar\u00ed, en qualsevol nivell de govern: les oficines d'un dels Sis Ministeris era un yamen, per\u00f2 tamb\u00e9 ho era una magistratura de la prefectura. El terme ha estat \u00e0mpliament utilitzat a la Xina durant segles.\nEn un yamen local, el bur\u00f2crata administrava els assumptes del govern de la ciutat o regi\u00f3. Les responsabilitats t\u00edpiques del bur\u00f2crata inclo\u00efen el finan\u00e7ament local, les obres d'infraestructura, el judici dels casos civils i penals, i l'emissi\u00f3 de decrets i pol\u00edtiques.\nEn general, el bur\u00f2crata i la seva fam\u00edlia immediata vivien en una resid\u00e8ncia unida al yamen. Aix\u00f2 va ser especialment cert durant la dinastia Qing, quan la llei imperial va prohibir a una persona a prendre possessi\u00f3 del govern en la seva prov\u00edncia natal.\nEl yamen variava molt en grand\u00e0ria, depenent del nivell de govern que administrava, aix\u00ed com l'antiguitat de l'oficina del bur\u00f2crata. No obstant aix\u00f2, un yamen a nivell local normalment tenia caracter\u00edstiques similars: una porta d'entrada, un pati i una sala (en general servia com un tribunal de just\u00edcia); oficines, cel\u00b7les de pres\u00f3 i magatzems; i resid\u00e8ncies per al bur\u00f2crata, la seva fam\u00edlia i el seu personal.\nEn l'\u00e0mbit provincial o superior, es va produir en major mesura l'especialitzaci\u00f3 dels funcionaris. Per exemple, els tres principals funcionaris d'una prov\u00edncia (xin\u00e8s simplificat: \u4e09\u5927\u5baa; xin\u00e8s tradicional: \u4e09\u5927\u61b2; pinyin: S\u00e0n D\u00e0 Xi\u00e0n; literalment: els tres grans de la llei) controlaven el poder legislatiu, executiu, judicial i els assumptes militars de la prov\u00edncia o regi\u00f3. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els seus yamen estaven especialitzats d'acord amb les funcions de l'oficina. Els grans yamen del govern central, que es trobaven a la capital, eren les oficines m\u00e9s exclusivament complexes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les arts s\u00f3n la teoria, l'aplicaci\u00f3 i l'expressi\u00f3 f\u00edsica de la creativitat humana de les cultures i societats a trav\u00e9s de les habilitats i la imaginaci\u00f3 per produir objectes, entorns i experi\u00e8ncies. Les categories tradicionals dins de les arts inclouen la literatura (poesia, drama, prosa, etc.), les arts visuals (pintura, dibuix, disseny, etc.), les arts gr\u00e0fiques (pintura, dibuix, disseny, i altres formes expressades en superf\u00edcies planes), les arts pl\u00e0stiques (escultura, modelatge), les arts decoratives (lacats, disseny de mobles, mosaic, etc.), les arts esc\u00e8niques (teatre, dansa, m\u00fasica), m\u00fasica (com a composici\u00f3), i arquitectura (sovint incloent el disseny d'interiors).\n\n", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teodicea agustiniana \u00e9s un tipus de teodicea cristiana designada per respondre al problema del mal. Com a tal, intenta explicar la possibilitat d'un d\u00e9u omnipotent i omnibenevolent enmig d'evid\u00e8ncia de mal al m\u00f3n. Diferents variacions d'aquestes teodicea han estat proposades al llarg de la hist\u00f2ria, per\u00f2 normalment afirmen que D\u00e9u \u00e9s perfectament bo, que va crear el m\u00f3n del no-res i que el mal \u00e9s el resultat del pecat original dels humans. L'entrada del mal al m\u00f3n \u00e9s generalment explicada com el c\u00e0stig pel pecat i la seva cont\u00ednua exist\u00e8ncia es nodreix del mal \u00fas del lliure albir per part dels \u00e9ssers humans. La teodicea agustiniana sost\u00e9 que D\u00e9u \u00e9s perfectament bo i que no \u00e9s responsable del mal o del patiment.Sant Agust\u00ed d'Hipona va ser el primer a desenvolupar la teodicea. Va rebutjar la idea que el mal existeix en si; en canvi, el va considerar com una corrupci\u00f3 de la bondat, causada per l'ab\u00fas del lliure albir per part de la humanitat. Sant Agust\u00ed creia en l'exist\u00e8ncia d'un infern f\u00edsic com a c\u00e0stig pel pecat, per\u00f2 va afirmar que aquells que triaven acceptar la salvaci\u00f3 de Jesucrist anirien al cel. Sant Tom\u00e0s d'Aquino, influ\u00eft per Sant Agust\u00ed, va proposar una teodicea similar basades en la idea que D\u00e9u \u00e9s bondat i que no pot haver mal en ell. Creia que l'exist\u00e8ncia de la bondat permet que el mal existeixi per culpa dels humans. Agust\u00ed tamb\u00e9 va influir en Joan Calv\u00ed, que va donar suport a l'opini\u00f3 d'Agust\u00ed que el mal \u00e9s el resultat del lliure albir i va argumentar que el pecat corromp els humans, que requereixen la gr\u00e0cia divina per a una guia moral. La teodicea va ser criticada per Fortunat, un maniqueu contemporani de sant Agust\u00ed que debatia que D\u00e9u havia d'estar implicat en el mal.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Els exclamatius s\u00f3n una classe de paraules de categories gram\u00e0ticals diverses que serveixen per a ponderar una qualitat o una quantitat, \u00e9s a dir, per a exagerar-la. Encap\u00e7alen sempre exclamacions, \u00e9s a dir, oracions o frases que expressen les emocions del parlant mitjan\u00e7ant la intensitat f\u00f2nica, la qual marquem gr\u00e0ficament amb el signe d'exclamaci\u00f3 o d'admiraci\u00f3 (!).\nAquesta classe de paraules formen un grup tancat i molt redu\u00eft, m\u00e9s encara que els interrogatius. Els exclamatius b\u00e0sics s\u00f3n quatre i pertanyen a dues categories diferents: els adjectius i els adverbis.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Herbert Richard Hoggart FRSL (Leeds, 24 de setembre de 1918 - Leeds, 10 d'abril de 2014) va ser un soci\u00f2leg, fil\u00f2leg i escriptor angl\u00e8s. La seva extensa obra inclou els camps de la sociologia, la literatura anglesa i els estudis culturals, amb especial \u00e8mfasi en la cultura popular del Regne Unit. Va ser conegut tant per la seva obra com per ser el fundador del Centre for Contemporary Cultural Studies a la ciutat de Birmingham.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Homi K. Bhabha (1949) \u00e9s el professor \"Anne F. Rothenberg\" de literatura i llengua anglesa i nord-americana i director del Centre d'Humanitats de la Universitat Harvard. \u00c9s una de les personalitats m\u00e9s importants dels estudis postcolonials contemporanis, i creador de molts dels neologismes i termes connotats que s'empren en aquest camp: hibriditat, mimesi, difer\u00e8ncia, ambival\u00e8ncia. Aquestes termes descriuen les formes de resist\u00e8ncia amb les quals els pobles colonitzats han actuat davant del poder del colonitzador, segons la teoria de Bhabha. El 2012 va rebre el premi Padma Bhushan del govern de l'\u00cdndia per la seva tasca en literatura i educaci\u00f3. Est\u00e0 casat amb l'advocada i professora Jacqueline Bhabha.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Heteronomia de la voluntat \u00e9s un terme que es fa servir en filosofia i en psicologia.\nAquesta expressi\u00f3 defineix l'acci\u00f3 que est\u00e0 influenciada per una for\u00e7a exterior a la voluntat de l'individu, considerant aquesta acci\u00f3 com a \"no moral\" (ni moral ni immoral). \u00c9s a dir, el cas en qu\u00e8 la voluntat no est\u00e0 determinada per ra\u00f3 del subjecte, sin\u00f3 per all\u00f2 que \u00e9s ali\u00e8 a ella: la voluntat d'altres persones, les coses del m\u00f3n, la sensibilitat, la voluntat divina, etc. El concepte d'heteronomia implica negar l'exist\u00e8ncia de la llibertat (determinisme).\nEn contraposici\u00f3 existeix el concepte de voluntat aut\u00f2noma.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Archivo Espa\u00f1ol de Arqueolog\u00eda \u00e9s una revista cient\u00edfica d\u2019arqueologia publicada pel Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La recepta electr\u00f2nica \u00e9s un document digital en el qual hi consta el pla de medicaci\u00f3 individualitzat d'una persona. En aquest document hi consten els f\u00e0rmacs, les dosis, el temps previst del tractament i la freq\u00fc\u00e8ncia d'aquest. A m\u00e9s a m\u00e9s, en aquest pla de medicaci\u00f3 hi apareix el cost del tractament. Amb aquest nou sistema de recepta electr\u00f2nica s'afavoreix a la disminuci\u00f3 i progressiva desaparici\u00f3 de la recepta en paper.Aquesta contempla tres tipus de tractaments: llarg termini, curt termini o en cas de necessitat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La consubstanciaci\u00f3 \u00e9s la doctrina teol\u00f2gica segons la qual les esp\u00e8cies de l'eucaristia, juntament amb la \"subst\u00e0ncia del pa i del vi\", prenen la subst\u00e0ncia del cos i la sang de Crist respectivament. Per aquest motiu, els fidels, en participar del sagrament, prenen alhora pa i vi, i el cos i la sang de Crist.\nAquesta noci\u00f3 va ser desenvolupada en el transcurs del segle xvi per la branca luterana de la Reforma Protestant, i es contraposa a la doctrina cat\u00f2lica de la transsubstanciaci\u00f3.\nAmbdues doctrines es basen en l'ensenyament d'Arist\u00f2til segons el qual la mat\u00e8ria est\u00e0 constitu\u00efda d'elements \u2014que poden ser percebuts pels sentits\u2014 i de subst\u00e0ncia \u2014que nom\u00e9s l'esperit pot percebre i que constitueix la realitat essencial. Una i altra doctrines accepten que, en l'eucaristia, els elements del pa i del vi no canvien. Per\u00f2, contr\u00e0riament a la doctrina de la transsubstanciaci\u00f3, la de la consubstanciaci\u00f3 afirma que la subst\u00e0ncia del pa i del vi tampoc canvia, ja que el cos omnipresent de Crist coexisteix en, amb i per la subst\u00e0ncia del pa, i la sang de Crist existeix en, amb i pel vi, gr\u00e0cies al poder de la paraula de D\u00e9u.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El transhumanisme (a vegades simbolitzat com a >H o H+), terme sovint usat com a sin\u00f2nim de \"creixement personal\", \u00e9s un moviment intel\u00b7lectual i cultural internacional que dona suport a l'\u00fas de la ci\u00e8ncia i la tecnologia per millorar la ment, el f\u00edsic, les habilitats i les aptituds humanes i superar el que es consideren com els aspectes indesitjables i innecessaris de la condici\u00f3 humana, com s\u00f3n la incapacitat, el patiment, la malaltia, l'envelliment i la mort involunt\u00e0ria. Els pensadors transhumanistes estudien les possibilitats i conseq\u00fc\u00e8ncies de desenvolupar i utilitzar t\u00e8cniques de millorament hum\u00e0 i altres noves tecnologies per a aquestes finalitats.\nEls transhumanistes proposen que la humanitat evolucionar\u00e0 des dels humans actuals als posthumans. Encara que la primera menci\u00f3 del terme transhumanisme data de 1957, l'estat actual d'aquest moviment s'estableix a la d\u00e8cada dels anys vuitanta.\nEl moviment ha originat nombrosos seguidors i detractors. El cr\u00edtic Francis Fukuyama l'ha descrit com \"la idea m\u00e9s perillosa del m\u00f3n\", mentre que un partidari com Ronald Bailey la descriu com una \"idea auda\u00e7, valenta, imaginativa i idealista de la humanitat\". Alguns autors consideren que la humanitat ja seria transhumana, perqu\u00e8 els progressos m\u00e8dics en els darrers segles han alterat de manera significativa la nostra esp\u00e8cie. Tanmateix no ho seria d'una forma conscient i, per tant, transhumanista.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Torg\u00f6t Fotsarve (n\u00f2rdic antic: \u00deorgautr) fou un viking d'Uppland, Su\u00e8cia, conegut com a mestre gravador de runas (erilaz) actiu a finals l'era vikinga (s. XI).\nA difer\u00e8ncia d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus probablement sabien llegir i escriure, sobre os o fusta. Torg\u00f6t \u00e9s conegut pel seu treball en estil Urnes, que \u00e9s la darrera fase dels estils zoom\u00f2rfics de decoraci\u00f3 vikinga que es desenvolup\u00e0 durant la segona part del segle xi i el comen\u00e7ament del xii.La pedra r\u00fanica U 308 d'Ekeby fou suposadament gravada per Torg\u00f6t, fill del mestre i tamb\u00e9 erilaz Fot. La influ\u00e8ncia del seu pare \u00e9s evident: la seua obra est\u00e0 classificada com a estil Urnes Pr4. La inscripci\u00f3 r\u00fanica d'aquesta pe\u00e7a diu:\n\n\u00deorgautr risti runaR \u00feessaR, Fots arfi, o \"\u00deorgautr, hereu de F\u00f3tr, grav\u00e0 aquestes runes.\"Altres peces conegudes signades per Torg\u00f6t Fotsarve s\u00f3n U 746 a H\u00e5rby i U 958 a Villinge. Se li atribueixen altres divuit peces m\u00e9s, basant-se en l'estil.\nUna pedra r\u00fanica de S\u00f6dermanland, la hui perduda S\u00f6 341 a Stavsta, apareix signada per un erilaz anomenat \u00deorgautr, per\u00f2 \u00e9s una persona diferent.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'exof\u00e0sia \u00e9s la formulaci\u00f3 del llenguatge de manera que altres puguin percebre-ho, en oposici\u00f3 a l'endof\u00e0sia o \"parlar per a un mateix\". L'exof\u00e0sia \u00e9s el comportament ordinari dels parlants, com deia Ludwig Wittgenstein no t\u00e9 sentit una llengua que nom\u00e9s serveixi per a \u00fas personal, ja que en aquest cas seria suficient amb el pensament. La psicoling\u00fc\u00edstica, per\u00f2, estudia en quins moments s'abandona l'exof\u00e0sia, ja que l'h\u00e0bit d'usar la llengua fa que el pensament tamb\u00e9 sigui ling\u00fc\u00edstic i que per reflexionar s'utilitzi. L'endof\u00e0sia seria aleshores un pas intermedi entre el pensament pur, tot i que tamb\u00e9 en una llengua, i l'oralitzaci\u00f3. Es pot usar per preparar discursos, la meditaci\u00f3, reproduir converses o en la preg\u00e0ria, on la formulaci\u00f3 mental de les paraules cobra import\u00e0ncia i formalitzaci\u00f3. L'exof\u00e0sia \u00e9s en una llengua concreta, que pot coincidir o no amb la llengua habitual del pensament, cas dels parlants multiling\u00fces o de persones que han de fer servir un idioma estranger. A l'exof\u00e0sia poden haver-hi distorsions respecte al llenguatge privat, com lapsus linguae o vacil\u00b7lacions fruit de la diferent velocitat de la ment i la boca.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La preservaci\u00f3 d'obres d'art digital consisteix en una s\u00e8rie de procediments t\u00e8cnics que garanteixen la perviv\u00e8ncia i accessibilitat d'aquestes manifestacions art\u00edstiques en qualsevol circumst\u00e0ncia futura. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 complexa degut a la naturalesa immaterial d'aquest tipus d'art i a la depend\u00e8ncia de programaris i equips que r\u00e0pidament esdevenen obsolets i deixen de ser accessibles. L'evoluci\u00f3 constant de l'entorn tecnol\u00f2gic en que s\u00f3n creades constitueix una amena\u00e7a per a les obres d'art digital.\nEntenem per art digital totes aquelles manifestacions art\u00edstiques creades amb tecnologia inform\u00e0tica. Aqu\u00ed s'inclouen disciplines com el videoart i l'art sonor en suport digital, el net.art o art creat a Internet aix\u00ed com l'\u00fas amb finalitats art\u00edstiques de determinat programari per generar dissenys assistits per ordinador, imatges sint\u00e8tiques o realitat virtual i, en general, tota obra d'art que estigui lligada intr\u00ednsecament a un aparell inform\u00e0tic tant en el proc\u00e9s de creaci\u00f3 com en la seva reproducci\u00f3 i difusi\u00f3.\nSovint categories com art digital, art electr\u00f2nic, art multim\u00e8dia i art interactiu s'utilitzen indistintament com sin\u00f2nims de l'art dels nous mitjans, una expressi\u00f3 que \u00e9s la traducci\u00f3 del concepte en angl\u00e8s \u201cnew media art\u201d.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Gegant d'Atacama, Gegant de Tarapac\u00e1 o Geoglif de Cerro Unita, \u00e9s una gran figura de 119 m de llarg tra\u00e7ada al flanc nord-oest del tur\u00f3 Unita, a 15 km del poble de Huara (Comuna de Huara, prov\u00edncia del Tamarugal, regi\u00f3 de Tarapac\u00e1, Xile), territori compr\u00e9s al desert d'Atacama. Es creu que la figura hauria estat elaborada per habitants de la zona en el per\u00edode intermedi tard\u00e0, compr\u00e9s en el tram cronol\u00f2gic dels 900 als 1.450 anys de.\n\nSe suposa que la representaci\u00f3 correspon a un xaman o yatiri, tot i que tamb\u00e9 podria referir-se a la de\u00eftat andina Tunupa-Tarapac\u00e1, que realitz\u00e0 una travessia des del llac Titicaca cap al Pac\u00edfic. Sobre Tunupa-Tarapac\u00e1 s'assenyala que \"el mateix Pachacuti Yamqui, en la seua transcripci\u00f3 de la primera oraci\u00f3 de Manco C\u00e1pac, evoca Viracocha com a creador del m\u00f3n, i afegeix que, en aquesta primera edat de les tenebres, les persones vivien en llocs erms i, per escassetat de terra, es barallaven sense parar. Llavors hi aparegu\u00e9 Tunupa.Pachacuti 1993 [1613]:188\nAquest personatge, segons Pachacuti, camina per les terres del Tahuantinsuyu fent miracles:", "target": "Humanitats"}, {"text": "Sapere aude o en catal\u00e0 \"atreveix-te a saber\" \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que prov\u00e9 originalment de l'Ep\u00edstola II (Epistularum liber primus) del poeta llat\u00ed Horaci:\n\nDimidium facti qui coepit habet: sapere aude, incipe (\"Qui ha comen\u00e7at, ja ha fet la meitat: atreveix-te a saber, comen\u00e7a\".)La frase es troba en una ep\u00edstola d'Horaci adre\u00e7ada al seu amic Lollius Maximus, i publicada l'any 20 aC dins del Epistularum liber primus (\"Primer llibre de cartes\"). La carta tracta de les estrat\u00e8gies que Ulisses va idear durant el retorn de Troia per a superar els diferents obstacles amb qu\u00e8 es va trobar, de manera que la frase pot entendre's com \"tingues el valor de fer servir les teves habilitats per a pensar\". Hi ha tamb\u00e9 qui ho tradueix simplement com \"atreveix-te a pensar\".\n\u00c9s citada sobretot en la interpretaci\u00f3 de Kant, que en el 1784 la va declarar el lema de la Il\u00b7lustraci\u00f3: \"Habe Mut, dich deines eigenen Verstandes zu bedienen!\" \"Atreveix-te a fer \u00fas del teu propi enteniment\".\nEl fil\u00f2sof alemany Immanuel Kant va divulgar aquesta locuci\u00f3 en l'assaig c\u00e8lebre \"Qu\u00e8 \u00e9s la Il\u00b7lustraci\u00f3?\" (1784). En aquest altre cas, sapere aude s'acostuma a interpretar com \"tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment\".", "target": "Humanitats"}, {"text": "El neotomisme \u00e9s el corrent m\u00e9s fort del moviment filos\u00f2fic cat\u00f2lic de la neoescol\u00e0stica que volia revigorir i modernitzar les idees desenvolupades per Tom\u00e0s d'Aquino a l'edat mitjana com a alternativa al modernisme i la il\u00b7lustraci\u00f3. El moviment va ser encetat el 1879 per l'enc\u00edclica Aeterni Patris sobre la restauraci\u00f3 de la filosofia cristiana, publicada pel papa Lle\u00f3 XIII (1810-1903). En el marc del nacionalcatolicisme va ser el sol corrent filos\u00f2fic autoritzat a les universitats d'Espanya durant el franquisme.El moviment s'inscriu dins del moviment del romanticisme cat\u00f2lic. Uns dels protagonistes del moviment a Espanya van ser J. Gonz\u00e1lez Arintero i P. Mat\u00edas Garc\u00eda. Arintero s'oposa a la separaci\u00f3 dels poders i veu en la perfecte uni\u00f3 de l'Estat i de l'Esgl\u00e9sia un ideal, que l'esgl\u00e9sia no pot refusar sense fallar en la seva missi\u00f3. Segons Carrasco, aix\u00f2 \u00e9s un nacionalcatolicisme avant la lettre i un tradicionalisme de l'statu quo. El neotomisme nom\u00e9s es mou en el sentit que no vol repetir maquinalment les frases de Tom\u00e0s d'Aquino, per\u00f2 preconitza que s'ha de fer el que ell hauria fet si encara visqu\u00e9s, fidel al seu esperit. \u00c9s un moviment restaurador i antimodernista.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La demoling\u00fc\u00edstica analitza la dimensi\u00f3, l'estructura, l'evoluci\u00f3 i les caracter\u00edstiques generals dels grups ling\u00fc\u00edstics, considerats des d'un punt de vista quantitatiu. La demoling\u00fc\u00edstica estudia estad\u00edsticament l'estructura i la din\u00e0mica dels grups ling\u00fc\u00edstic i les lleis que regeixen aquests fen\u00f2mens.Els l\u00edmits amb la sociologia de la llengua s\u00f3n \u00f2bviament difusos, tot i que la demoling\u00fc\u00edstica se centra en l'an\u00e0lisi dels fluxos i els contingents dels grups ling\u00fc\u00edstics.\nLa demoling\u00fc\u00edstica estudia, des d'una perspectiva macrosociol\u00f2gica, la mida, el repartiment i la din\u00e0mica dels grups ling\u00fc\u00edstics, definits per variables com els coneixements, l'adquisici\u00f3 i els usos de les diferents lleng\u00fces en pres\u00e8ncia. La mat\u00e8ria es troba a la conflu\u00e8ncia de la demografia i de la sociologia de la llengua. La recerca demoling\u00fc\u00edstica s'efectua a partir de reculls de dades poblacionals que contenen informaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, com s\u00f3n els censos amb preguntes sobre lleng\u00fces i les enquestes quantitatives que tamb\u00e9 en tenen.Els principals centres de recerca en demoling\u00fc\u00edstica als territoris de llengua catalana s\u00f3n la Xarxa CRUSCAT-IEC (Informe sobre la situaci\u00f3 de la llengua catalana, de periodicitat anual) i el Centre Universitari de Socioling\u00fc\u00edstica i Comunicaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua anal\u00edtica o a\u00efllant basa el seu l\u00e8xic en la uni\u00f3 de diferents morfemes lliures, cada un amb un significat, que es va sumant per formar nous mots (un exemple clar seria el xin\u00e8s). El concepte s'oposa a llengua sint\u00e8tica.\nEls morfemes de les lleng\u00fces anal\u00edtiques no tenen gaireb\u00e9 flexi\u00f3 o morfologia, ja que les nocions gramaticals es formen unint-se amb altres morfemes-paraula. Per exemple, en comptes de tenir una paraula com cadireta, s'agafa la paraula petit i cadira o s'ajunten en un sol mot. La sintaxi dep\u00e8n molt de l'ordre dels elements de la frase.\nEn general, les lleng\u00fces es classifiquen en anal\u00edtiques o sint\u00e8tiques per\u00f2 hi ha graus. L'angl\u00e8s, aix\u00ed, \u00e9s m\u00e9s anal\u00edtic que el catal\u00e0, com prova la seva morfologia simplificada als verbs o al g\u00e8nere, tot i ser les dues lleng\u00fces sint\u00e8tiques com prova la formaci\u00f3 de plurals o adverbis.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un motiu en arts visuals \u00e9s un tema b\u00e0sic a desenvolupar. Pot ser un element d'un patr\u00f3 o una imatge. Pot repetir-se, com al cas dels estampats, ratlles, punts o arabescos, o oc\u00f3rrer una sola vegada. Pot ser un arquetip, una al\u00b7legoria, un mite, un logotip o un element iconogr\u00e0fic, per exemple. Poden buscar crear efectes emocionals, com t\u00edpicament als anuncis i al cinema. Per exemple, el cinema negre sol utilitzar motius visuals per a establir estats d'\u00e0nim. Altres exemples de motius s\u00f3n la jove i la b\u00e8stia, i la mort i la donzella, ambd\u00f3s t\u00edpics del renaixement i del romanticisme. L'art ornamental o decoratiu pot descompondre's en diferents elements, que poden ser anomenats motius. Tal com passa en l'art t\u00e8xtil, el motiu pot ser repetit diverses vegades en un estampat.\n\nViccionari", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Europea de Dones en la Investigaci\u00f3 Teol\u00f2gica (ESWTR, per les sigles en angl\u00e8s) \u00e9s una xarxa d'estudioses de teologia, ci\u00e8ncies religioses i \u00e0rees afins, a nivell acad\u00e8mic, creada el 1986 a Magliaso, Su\u00efssa. L'ESWTR ha estat un f\u00f2rum important per al desenvolupament de les teologies feministes europees, t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 ecum\u00e8nica des de la seva fundaci\u00f3 i est\u00e0 oberta al di\u00e0leg interreligi\u00f3s. La societat est\u00e0 formada per m\u00e9s de 500 membres de diversos pa\u00efsos europeus, incloent Espanya que disposa al voltant de 40 membres. Les s\u00f2cies es reuneixen com a m\u00ednim cada 2 anys en una confer\u00e8ncia dedicada a un tema d'actualitat en teologia feminista. Tamb\u00e9 s'organitzen trobades, amb periodicitat variable, de confer\u00e8ncies regionals i nacionals, aix\u00ed com de grups de treball constitu\u00efts a partir de diverses l\u00ednies tem\u00e0tiques o disciplines acad\u00e8miques afins. L'ESWTR edita una publicaci\u00f3 pr\u00f2pia de periodicitat anual: \u201cL'Anuari de la societat europea de dones en la recerca teol\u00f2gica\u201d, iniciat el 1993 en 3 idiomes: alemany, angl\u00e8s i franc\u00e8s (des de la confer\u00e8ncia de 2008 a N\u00e0pols el franc\u00e8s ha estat substitu\u00eft pel castell\u00e0). Aquesta publicaci\u00f3 proporciona informaci\u00f3 sobre el desenvolupament de la teologia feminista en els diferents pa\u00efsos, aix\u00ed com articles sobre temes d'actualitat teol\u00f2gica enfocats majorit\u00e0riament des d'una perspectiva feminista.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un log\u00e0tom \u00e9s una s\u00e8rie de sons que corresponen a les regles fonol\u00f2giques d'una llengua, per\u00f2 sense significaci\u00f3 pr\u00f2pia, \u00e9s a dir, una o m\u00e9s s\u00edl\u00b7labes amb sons propis d'aquesta llengua, per\u00f2 sense sentit.\nEls log\u00e0toms o log\u00f2toms s\u00f3n \u00fatils per estudiar sons de manera sistem\u00e0tica i integrada. S'utilitzen en exercicis de discriminaci\u00f3 auditiva per presentar els sons i tamb\u00e9 en exercicis pr\u00e0ctics de fon\u00e8tica. Aix\u00f2 ajuda a millorar la pronunciaci\u00f3 i a aprendre a articular (o corregir) sons quan s'est\u00e0 aprenent o perfeccionant la llengua. Poden tenir altres aplicacions en la did\u00e0ctica de la llengua. En el llibre Curs de pronunciaci\u00f3. Exercicis de correcci\u00f3 fon\u00e8tica de M. Bau, M. Pujol i M. Rius aquesta eina es denomina \u00ablog\u00f2tom\u00bb (amb o). \u00c9s una paraula que cont\u00e9 la forma prefixada logo- (paraula, discurs) i el sufix -tom (tall).Exemples de log\u00e0toms per practicar la essa sonora:\n\nza z\u00e8 zi zo zu iz\u00e0 az\u00f2 uz\u00e0 ez\u00f2 uz\u00e8 \u00e9zba \u00f3zna \u00fazba anz\u00e0 ulz\u00f3 alz\u00fa", "target": "Humanitats"}, {"text": "El polari (tamb\u00e9 parlare, parlary, palare, palarie, palari i parlyaree, de l'itali\u00e0 parlare, que significa \"parlar\"), era una llengua informal utilitzada a la subcultura gai brit\u00e0nica. La base del seu vocabulari \u00e9s l'itali\u00e0 o el sabir a les quals se li van afegir paraules d'altres idiomes i argots com el roman\u00ed, el yidis o el shelta, a m\u00e9s de paraules de l'angl\u00e8s modificades.L'argot va ser usat i popularitzada en els anys 1950 i 1960 pels personatges efeminats Julian i Sandy del popular programa de radio de la BBC Round the Horne, encara que els seus or\u00edgens poden rastrejar-se fins a almenys el segle xix. Hi ha diverses opinions sobre el seu origen, uns pensen que va ser portat a Anglaterra per mariners que aprenguessin la llengua franca del mediterrani, uns altres pensen que va poder ser originada per immigrants italians.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La filosofia de pub \u00e9s un terme emprat de vegades per descriure les reunions organitzades en cases p\u00fabliques per discussions filos\u00f2fiques. Diverses s\u00e8ries d'esdeveniments en el Regne Unit i en altres llocs ofereixen la filosofia de bar/bar musical en una varietat de formats, en general impliquen un orador convidat i algun grau de debat obert. Entre els m\u00e9s antics d'aquests es pot destacar:\n\nBig Ideas (situat a Londres, RU)\nKant's Cave (celebrat a Londres, RU, per Philosophy For All)\nLiving Philosophy (localitzat a Tintern, RU)\nPhiloMadrid (localitzat a Madrid, Espanya)\nPhilosophy In Pubs (localitzat a Liverpool, RU)\nPIPS Brighton (localitzat a Brighton, RU)\nThe Stoa (localitzat a Faversham, Kent, RU)\nSkeptics in the PubEls Grups Pub Filosofia, s\u00f3n sovint dirigits per aficionats, de vegades han estat reclutats per les principals institucions m\u00e9s que res per proporcionar un f\u00f2rum p\u00fablic clarament participatiu. Aquestes aliances han incl\u00f2s el Tate Liverpool treballant amb la filosofia de Bars, el Brighton Science Festival 2010 treballant amb PIPS Brighton i l'Escola d'Econ\u00f2miques de Londres produint un esdeveniment en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Big Ideas.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'exist\u00e8ncia de D\u00e9u ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de cient\u00edfics, fil\u00f2sofs, te\u00f2legs, entre altres. En la terminologia filos\u00f2fica, els arguments sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u concerneixen les escoles de pensament d'epistemologia de l'ontologia de D\u00e9u.\nEl debat que es desenvolupa entorn de l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u fa sorgir moltes q\u00fcestions filos\u00f2fiques. Un problema b\u00e0sic \u00e9s que no hi ha una definici\u00f3 universalment acceptada de D\u00e9u. Algunes definicions de la seva exist\u00e8ncia no s\u00f3n tan espec\u00edfiques com per a permetre dir que sigui cert que \"alguna cosa\" que existeix s'ajusta a la definici\u00f3; en fort contrast, hi ha altres suggeriments que les definicions s\u00f3n en si mateixes contradict\u00f2ries.\nEls arguments a favor de l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u acostumen a incloure q\u00fcestions metaf\u00edsiques, l\u00f2giques, emp\u00edriques i subjectives. Les al\u00b7legacions en contra acostumen a incloure q\u00fcestions emp\u00edriques i raonaments deductius o inductius.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La polonitzaci\u00f3 (en polon\u00e8s polonizacja) \u00e9s l'adquisici\u00f3 o imposici\u00f3 d'elements de la cultura de Pol\u00f2nia, en particular, l'idioma polon\u00e8s, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Pol\u00f2nia o sota la seva influ\u00e8ncia.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'adquisici\u00f3 d'una segona llengua \u00e9s el proc\u00e9s d'aprenentatge o adquisici\u00f3 d'una segona i/o altra llengua. Una segona llengua es refereix a qualsevol llengua apresa a m\u00e9s de la primera llengua d'una persona; encara que el concepte s'anomene adquisici\u00f3 d'una \"segona\" llengua, es refereix a qualsevol segona, tercera o subseq\u00fcent llengua. La major part dels investigadors de l'adquisici\u00f3 d'una segona llengua consideren el biling\u00fcisme com al resultat d'aprendre una llengua, no el proc\u00e9s en si, i entenen el terme per a referir-se a tindre flu\u00efdesa similar a un natiu. Els investigadores en camps com l'educaci\u00f3 i la psicologia solen utilitzar el biling\u00fcisme per a referir-se per a referir-se a totes les formes de mutiling\u00fcisme.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El vitalisme descriu certs corrents filos\u00f2fics i cient\u00edfics nascuts al segle xix. En resum, \u00e9s la creen\u00e7a que els \u201corganismes vius s\u00f3n fonamentalment diferents dels no-vius o inorg\u00e0nics perqu\u00e8 contenen algun element no-f\u00edsic o s\u00f3n governats per diferents principis que els objectes i animats.\u201dEl seu vessant filos\u00f2fic, que tamb\u00e9 rep el nom de \"filosofia de la vida\", es caracteritza per ser un corrent refractari als ideals de l'idealisme i el positivisme, arribant fins a posicions irracionalistes. Sorgit als \u00faltims anys del segle xix, alguns dels pensadors m\u00e9s destacats d'aquest corrent s\u00f3n Friedrich Wilhelm Nietzsche, Wilhelm Dilthey i Henri Bergson. Ortega y Gasset tamb\u00e9 defensava el \"raciovitalisme\", de connotacions similars.En ci\u00e8ncia, aquesta visi\u00f3, tamb\u00e9 anomenada \"neovitalisme\", va ser un corrent que entenia que els processos biol\u00f2gics s\u00f3n irreductibles a partir de processos fisicoqu\u00edmics. Va ser representat per Johannes Reinke Jakob von Uexk\u00fcll, Hans Driesch i pels bi\u00f2legs John Burdon Sanderson Haldane, Edward Stuart Russell i Ludwig von Bertalanffy.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El dip\u00f2sit legal \u00e9s l'obligaci\u00f3, imposada per llei o per alguna altra norma administrativa, de dipositar un o m\u00e9s exemplars de les publicacions editades al pa\u00eds a, com a m\u00ednim, una biblioteca.\nEl dip\u00f2sit legal, tant referit a la producci\u00f3 editorial tradicional com si es parla de publicacions electr\u00f2niques, t\u00e9 com a finalitat la recopilaci\u00f3, preservaci\u00f3 i conservaci\u00f3 del patrimoni cultural i intel\u00b7lectual de cada pa\u00eds per tal de posar-lo a disposici\u00f3 dels ciutadans. Es tracta, doncs, d'un mitj\u00e0 que garanteix la conservaci\u00f3 de tota la producci\u00f3 editorial i que assegura als ciutadans d'avui, i a les generacions futures, l'acc\u00e9s al llegat intel\u00b7lectual amb fins d'informaci\u00f3 i investigaci\u00f3.\n\u00c9s tot un repte preservar el patrimoni digital per\u00f2 tard o d'hora, tota instituci\u00f3 haur\u00e0 d'enfrontar-se a aquest gran repte.En l'actualitat (abril de 2015) la redacci\u00f3 del Reial Decret que ha de regular el Dip\u00f2sit legal electr\u00f2nic est\u00e0 en fase d'esborrany.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Fundaci\u00f3 Bernat Metge \u00e9s una instituci\u00f3 fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Camb\u00f3, i que avui forma part de l'Institut Camb\u00f3 i t\u00e9 com a finalitat no sols el foment de l'estudi dels cl\u00e0ssics grecs i llatins als Pa\u00efsos Catalans, sin\u00f3 tamb\u00e9 la de crear al llarg dels temps generacions d'humanistes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La Dinastia Han es va mantenir al poder durant m\u00e9s de quatre segles (202 aC - 220 dC). Es divideix en dos grans per\u00edodes, Han Occidentals o Han Anteriors (202 aC - 9 dC ) o Han Orientals o Posteriors (25 dC - 220 dC) separats per un breu per\u00edode amb la Dinastia Xin (9 dC - 25 dC).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Un volant \u00e9s un document resumit en un full de paper (de vegades la meitat d'una quartilla tallada longitudinalment) en la qual es mana, recomana, demana, pregunta o es fa constar alguna cosa en termes precisos i resumits, per fer-ne \u00fas dins d'una instituci\u00f3 o organisme o per gaudir d'un servei dintre o fora del seu entorn.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Institut fran\u00e7ais de la mode (IFM) \u00e9s una universitat ubicada a Par\u00eds especialitzada en art. El seu president \u00e9s Pierre Berg\u00e9, fundador de Yves Saint-Laurent. L'Institut fran\u00e7ais de la mode \u00e9s considerada una de les institucions m\u00e9s influents del m\u00f3n en els camps de l'art i el disseny.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Edici\u00f3 diplom\u00e0tica \u00e9s l'edici\u00f3 d'una obra que reprodueix l'original tal com \u00e9s amb la finalitat de donar tota la informaci\u00f3 sobre l'ortografia de l'original de manera que l'investigador puga llegir-ho sense complicaci\u00f3. Algunes d'aquestes informacions s\u00f3n: l'\u00fas de maj\u00fascules, la puntuaci\u00f3 i les r\u00fabriques. L'edici\u00f3 diplom\u00e0tica sol fer-se pr\u00e8viament a l'edici\u00f3 cr\u00edtica. Se n'ocupen els fil\u00f2legs.Aquest tipus d'edici\u00f3 ha estat substitu\u00eft per l'edici\u00f3 hipertextual i els facs\u00edmils. Es diferencia del facs\u00edmil en quant que el facs\u00edmil no pret\u00e9n facilitar la lectura mentre que l'edici\u00f3 diplom\u00e0tica s\u00ed.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Una llengua estrangera \u00e9s un idioma que no \u00e9s parlat per la poblaci\u00f3 d'un cert lloc: per exemple, el catal\u00e0 \u00e9s una llengua estrangera a Alemanya. Tamb\u00e9 \u00e9s un idioma que no es parla al pa\u00eds natal d'una certa persona - un parlant de catal\u00e0 que visqui al Brasil pot dir que el portugu\u00e8s hi \u00e9s una llengua estrangera.\nAlguns infants aprenen m\u00e9s d'un idioma des de la naixen\u00e7a o des de molt petits: s\u00f3n biling\u00fces. Es pot dir que tenen dues (o m\u00e9s) lleng\u00fces maternes. Cap d'aquestes lleng\u00fces no ser\u00e0 estrangera per a un infant biling\u00fce, encara que una d'elles sigui estrangera per als habitants del pa\u00eds on viu. Per exemple, un nen que hagi apr\u00e8s el catal\u00e0 de la seva mare catalana i que aprengui el suec a l'escola a Su\u00e8cia podr\u00e0 parlar amb flu\u00e8ncia tant el catal\u00e0 com el suec, per\u00f2 cap d'aquestes lleng\u00fces ser\u00e0 estrangera per a ell.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Bushisme \u00e9s un neologisme (de l'angl\u00e8s estatunidenc bushism < \u00abBush\u00bb m\u00e9s el sufix \u00ab-ism\u00bb < franc\u00e8s \"-isme\" < llat\u00ed \"-isma\" < grec \"-isma\", que forma substantius d'acci\u00f3, condici\u00f3, doctrina i estat) per denotar una paraula, frase o pronunciaci\u00f3 incorrecta o un altre error gramatical en qu\u00e8 incorre amb bastant freq\u00fc\u00e8ncia en discursos p\u00fablics l'expresident dels Estats Units George W. Bush, que solen usar-se en caricatures d'ell. Aquests han portat, en el folklore popular, a la formaci\u00f3 de ciberp\u00e0gines i, fins i tot, a la publicaci\u00f3 de llibres. Tamb\u00e9 se'l coneix com a Bushspeak o Bushtalk (discurs o parla de Bush).", "target": "Humanitats"}, {"text": "Miscel\u00b7l\u00e0nia Cerverina (MC), de nom complet amb t\u00edtol i subt\u00edtol \"Miscel\u00b7l\u00e0nia Cerverina: Hist\u00f2ria, economia i cultura de la Segarra\", \u00e9s una revista cient\u00edfica editada pel Centre Comarcal de Cultura de Cervera, creada el 1983 amb una periodicitat anual.La revista, de car\u00e0cter cient\u00edfic i de l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials i humanes, \u00e9s editada pel Centre Comarcal de Cultura, entre 1984 i 1988, i pel Centre Municipal de Cultura de Cervera, des de 1991. Des de l'any 1999, amb el n\u00famero 13, porta el subt\u00edtol Hist\u00f2ria, economia i cultura de la Segarra. La revista t\u00e9 fonamentalment una periodicitat anual, malgrat que ha estat ausent en algunes ocasions, especialment en l'espai temporal entre els anys 2013 i 2018. El seu objectiu \u00e9s promoure i difondre la investigaci\u00f3 sobre hist\u00f2ria, economia i cultura de l'\u00e0mbit territorial de la Segarra. Es tracta d'una revista pluricient\u00edfica que busca divulgar i reunir els estudis elaborats sobre la comarca de la Segarra, relacionats en l'\u00e0mbit de la hist\u00f2ria, la geografia, els costums i les tradicions, a m\u00e9s d'altres. Hi col\u00b7laboren principalment estudiosos i investigadors de les terres cerverines i de la prov\u00edncia de Lleida en general, entre els quals destaquen, entre altres, Josep Maria Llobet i Portella, Montserrat Garrabou, Antoni Bach i Riu, Ramon Mir\u00f3 i Baldrich, Dolors Montagut i Albert Turull i Rubinat. El primer director de la revista fou Albert Llona i Porreda i el director actual n'\u00e9s Max Turull i Rubinat.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Sine ira et studio o en catal\u00e0 sense ranc\u00fania i sense parcialitat, \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que prov\u00e9 de la introducci\u00f3 dels Annals de l'historiador rom\u00e0 T\u00e0cit. N'hi ha moltes altres variants.\nT\u00e0cit preconitza que els historiadors solen mancar al seu deure i al seu desig d'objectivitat i d'imparcialitat. Segons escriu, molts cometen dos errors importants: quan descriuen un sobir\u00e0 viu, sovint per por de repres\u00e0lies i altres interessos personals (studio), l'adulen i n'embelleixen la hist\u00f2ria; per\u00f2, despr\u00e9s la seva mort, per ira, l'enlletgeixen tant com poden. En la introducci\u00f3 a la primera edici\u00f3 biling\u00fce de l'obra de T\u00e0cit, el fil\u00f2leg Ferran Soldevila veu el valor de l'historiador en la seva preocupaci\u00f3 d'imparcialitat, de documentaci\u00f3 i de veracitat.T\u00e0cit promet no fer ni l'una cosa ni l'altra. S\u00e8neca ja va introduir la seva par\u00f2dia \u00abestrafent les declaracions d'imparcialitat consuetudin\u00e0ries\u00bb: l'afirmaci\u00f3 nihil nec offensae ne gratiae dabitur recorda molt de prop el celeb\u00e8rrim sine ira et studio. Tot i que el mateix T\u00e0cit no mantingu\u00e9 el seu comprom\u00eds, com va demostrar-se en estudis cr\u00edtics des del segle xix, la seva frase encara s'utilitza per a indicar la necess\u00e0ria objectivitat de la historiografia i, per extensi\u00f3, de tota activitat cient\u00edfica o period\u00edstica. \u00c9s un dels primers esments escrits del principi de la necessitat de fonts fiables i independents del subjecte, que tamb\u00e9 ha de preponderar en el treball enciclop\u00e8dic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Apud (del llat\u00ed apud, en catal\u00e0 en) \u00e9s un cultisme llat\u00ed que s'usa en les refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques en el sentit de en el text i s'usa en les citacions o notes d'un text per a citar indirectament una obra que apareix citada en una altra.Es recomana llegir i citar les obres originals. \u00c9s per aix\u00f2 que no es recomana utilitzar amb freq\u00fc\u00e8ncia les refer\u00e8ncies apud, perqu\u00e8 se sol restringir a obres de dif\u00edcil acc\u00e9s, com per exemple textos en lleng\u00fces que l'autor no ent\u00e9n, documents estranys o textos antics.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Disciplina que s'encarrega de l'aplicaci\u00f3 dels coneixements inform\u00e0tics en el dret, creant un mitj\u00e0 m\u00e9s eficient i din\u00e0mic per a l'execuci\u00f3 de les lleis en general.\nLa inform\u00e0tica jur\u00eddica es divideix en tres \u00e0rees:\n\nInform\u00e0tica jur\u00eddica de gesti\u00f3.\nInform\u00e0tica jur\u00eddica documental.\nInform\u00e0tica jur\u00eddica de decisi\u00f3.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Recto i verso s\u00f3n termes utilitzats per als textos de dues cares: el recto \u00e9s el costat frontal, mentre que el verso \u00e9s el costat posterior d'un full de paper. Els termes s\u00f3n importants en els camps de la codicologia, paleografia, diplom\u00e0tica i filologia, on cada full d'un manuscrit est\u00e0 numerat i cada costat \u00e9s denominat recto i verso.\nAmb la invenci\u00f3 de la impremta, els termes van ser traspassats, de tal manera que s\u00f3n utilitzats en els processos d'enquadernaci\u00f3, impressi\u00f3 i edici\u00f3 de llibres i poden ser aplicats a qualsevol camp on hi hagi documents f\u00edsics. Aix\u00ed, els termes recto i verso s\u00f3n la norma dels llibres impresos i van significar un important avantatge de la impremta sobre el m\u00e8tode asi\u00e0tic m\u00e9s antic d'impressi\u00f3 xilogr\u00e0fica, amb el qual nom\u00e9s es podia imprimir per un costat d'una pe\u00e7a de paper.\nLa distinci\u00f3 entre recto i verso pot ser convenient en l'anotaci\u00f3 de llibres acad\u00e8mics, en particular en les edicions biling\u00fces. Aix\u00ed mateix, les edicions cr\u00edtiques dels manuscrits solen marcar la posici\u00f3 del text en el manuscrit original, en la forma '42r. ' o '673v \u00ba '. Per convenci\u00f3 editorial, la primera p\u00e0gina d'un llibre i, algunes vegades, la primera p\u00e0gina de cada secci\u00f3 i cap\u00edtol \u00e9s una p\u00e0gina recto. Per aix\u00f2, totes les p\u00e0gines recto tindran nombres imparells i totes les p\u00e0gines verso tindran nombres parells.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'instrumentalisme \u00e9s una doctrina filos\u00f2fica segons la qual les idees i les teories a la ci\u00e8ncia no posseeixen un valor absolut, sin\u00f3 que aquest dep\u00e8n de la seva habilitat en fer prediccions \u00fatils i verificables, i que no t\u00e9 la \"veritat\" com a objectiu, sin\u00f3 les necessitats i proposicions o reptes als quals s'enfronten els humans, els quals proposa resoldre per mitj\u00e0 de l'acci\u00f3.\nAix\u00ed, per als instrumentalistes, la filosofia ha de ser un instrument que permeti a les persones adaptar-se millor al m\u00f3n o transformar-lo.\nL'instrumentalisme (tamb\u00e9 conegut com a \"pragmatisme\") se centra en el desenvolupament actiu de l'individu en el seu entorn, \u00e9s a dir, la realitzaci\u00f3 del \"jo\" per la participaci\u00f3 en l'acci\u00f3 col\u00b7lectiva. Segons John Dewey, l'\u00e8sser hum\u00e0 viu un proc\u00e9s d'interacci\u00f3 amb el seu entorn: en primer lloc en presentar-se una situaci\u00f3 problem\u00e0tica es recerquen dades i par\u00e0metres per finalitzar amb una fase d'elaboraci\u00f3 reflexiva de les solucions i de proves per trobar la soluci\u00f3 que convingui. Aquesta metodologia es troba en alguns corrents pedag\u00f2gics i de presa de decisions.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La controv\u00e8rsia entre el creacionisme i l'evolucionisme \u00e9s una disputa pol\u00edtica sobre l'origen de la Terra, de la humanitat, de la vida i de l'univers. Aquesta controv\u00e8rsia \u00e9s entre els que defineixen la validesa d'una creen\u00e7a religiosa particular (\u00e9s a dir, creacionista) i els que donen suport a les teories cient\u00edfiques, particularment en el camp de la biologia evolutiva, per\u00f2 tamb\u00e9 en geologia, paleontologia, termodin\u00e0mica, f\u00edsica nuclear i cosmologia.\nAquest debat \u00e9s principalment prevalent en algunes regions dels Estats Units d'Am\u00e8rica i ha assolit la m\u00e0xima rellev\u00e0ncia quant al curr\u00edculum educatiu: mentre que uns defensen que s'ha d'ensenyar la biologia m\u00e9s acceptada, amb suport de l'acad\u00e8mia i exempta de creences religioses (que pertanyen a l'\u00e0mbit privat), d'altres afirmen que cal permetre la llibertat de c\u00e0tedra dels docents, fomentar que diversos punts de vista convisquin a les aules i ensenyar que l'evoluci\u00f3 \u00e9s una teoria, depenent d'un paradigma, i per tant refutable o susceptible de cr\u00edtica i alternatives com el creacionisme. El debat s'ha portat en diverses ocasions als tribunals, amb sent\u00e8ncies favorables a les dues bandes.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Art assiri es va estendre en tres fases hist\u00f2riques: el per\u00edode Paleoassiri o l'Imperi Antic (del 1950 aC fins al 1365 a. C.), incloent el per\u00edode de submissi\u00f3 al poder babiloni, a l'edat mitjana o l'Imperi Mitj\u00e0 (de 1365 aC a 932 aC) i el per\u00edode Neoassiri o imperi nou (de 932 aC a 612 aC).Les obres d'art assiries que han arribat fins a l'actualitat pertanyen, en la majoria dels casos, al per\u00edode del Nou Imperi, mentre que l'art dels per\u00edodes anteriors, desenvolupat sobretot a la ciutat d'Assur nom\u00e9s van sobreviure alguns fragments i les representacions dels segells, a trav\u00e9s dels quals els erudits van poder reconstruir escenaris hist\u00f2rics i art\u00edstics, segons els quals les ciutats del per\u00edode es caracteritzaven per nombrosos santuaris estil\u00edstics, sovint completada per un enorme ziggurat. Les parets interiors dels edificis estaven adornades amb decoracions,", "target": "Humanitats"}, {"text": "El test de l'habitaci\u00f3 xinesa \u00e9s un experiment mental, proposat originalment per John Searle i popularitzat per Roger Penrose, mitjan\u00e7ant el qual es tracta de rebatre la validesa del Test de Turing i de la creen\u00e7a que una m\u00e0quina pot arribar a pensar.Searle s'enfronta a l'analogia entre ment i ordinador quan es tracta d'abordar la q\u00fcesti\u00f3 de la consci\u00e8ncia. La ment implica no nom\u00e9s la manipulaci\u00f3 de s\u00edmbols, sin\u00f3 que a m\u00e9s a m\u00e9s d'una sintaxi fa servir una sem\u00e0ntica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "El Pensament religi\u00f3s \u00e9s el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experi\u00e8ncia religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos. Pel que fa al cristianisme, \u00e9s el pensament dels te\u00f2legs cristians que, com a tals, parlen de D\u00e9u en el context de la comunitat acad\u00e8mica. En aquest sentit, cal deixar de banda els pensadors laics, com Joan Maragall.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La teoria de l'optimitat (abreujat, OT o TO) \u00e9s un model ling\u00fc\u00edstic, aplicable en tots els nivells (fonologia, morfologia, sintaxi, sem\u00e0ntica), la premissa b\u00e0sica del qual \u00e9s que les expressions ling\u00fc\u00edstiques admeten certa variabilitat subjacent i les formes que presenta una llengua s\u00f3n precisament les formes que han passat una s\u00e8rie de filtres o restriccions, essent les formes observades \"\u00f2ptimes\" en el sentit que s\u00f3n precisament les formes que satisfan millor la restriccions de cada llengua. Aix\u00ed, una llengua difereix d'una altra no nom\u00e9s en el seu lexic\u00f3, l'inventari fonol\u00f2gic o l'input combinable sin\u00f3 tamb\u00e9 en l'ordenaci\u00f3 relativa de les restriccions. El fet que la jerarquia de restriccions vari\u00ef d'una llengua a una altra explicaria les difer\u00e8ncies gramaticals entre elles. Fins i tot el canvi hist\u00f2ric en les lleng\u00fces \u00e9s explicable com una pertorbaci\u00f3 de l'ordre de les restriccions.\nLa teoria de l'optimitat va ser proposada originalment per Alan Prince i Paul Smolensky el 1993, i m\u00e9s endavant fou ampliada per Prince i John McCarthy. Si b\u00e9 la major part del treball original es va concentrar en problemes de fonologia, posteriorment s'ha mostrat aplicable en l'\u00e0mbit de la sintaxi i la sem\u00e0ntica ling\u00fc\u00edstica.", "target": "Humanitats"}, {"text": "A l'Occident cristi\u00e0, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals :\n\na l'Esgl\u00e9sia es reconeix un poder espiritual exercit sobre les \u00e0nimes, pel que fa a la salvaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la definici\u00f3 i el manteniment del dogma (tradici\u00f3, concilis, etc.) en el marc de la religi\u00f3;\nals sobirans i als poders civils es reconeix el poder temporal, restringit als afers humans i a l'ordre social, i exercit sobre els cossos i els b\u00e9ns.S'han establert dues jurisdiccions separades i han definit les seves respectives jurisdiccions . L'Esgl\u00e9sia ha gaudit per\u00f2, a l'edat mitjana (doctrina de les dues espases) i a l'\u00e8poca moderna (doctrina dels dos regnes, ultramontanisme), d'una extensi\u00f3 del seu poder en el domini temporal.", "target": "Humanitats"}, {"text": "A priori i a posteriori s\u00f3n dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filos\u00f2fic.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La representaci\u00f3 de discursos sense sentit o d'escassa import\u00e0ncia \u00e9s element de la comunicaci\u00f3 humana. En el cas de la comunicaci\u00f3 verbal destaca l'\u00fas del \"blah blah blah\" a la llengua anglesa, el \"blabl\u00e1\", \"blablabl\u00e1\" o \"bla-bla-bla\" en llengua espanyola i \"bar bar bar\", d'on provenen els exemples anteriors, ve del grec antic. A la llengua japonesa s'utilitza \"pera pera\" per referir-se a discurs vacu.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Secretari per a l'Almirallat en angl\u00e8s: Parliamentary and Financial Secretary to the Admiralty o Parliamentary and Financial Secretary to the Board of Admiralty va ser un c\u00e0rrec a la Junta d'Almirallat i oficial civil de la Royal Navy brit\u00e0nica. En general, es va complir per un membre de les reunions del Consell d'Almirallat fins a 1929, va ser diputat al Primer Senyor de l'Almirallat al Parlament, va ser principalment responsable de totes les propostes de Comptes Navals, Estimacions, Despeses, Finances i Despeses de 1625 a 1959.", "target": "Humanitats"}, {"text": "L'Ant\u00edtesi de Marci\u00f3, \u00e9s un llibre escrit per Marci\u00f3, cristi\u00e0 del segle ii considerat heretge per l'esgl\u00e9sia oficial, en el qual l'autor exposa la seva tesi teol\u00f2gica. En el seu c\u00e0non, Marci\u00f3 inclogu\u00e9 uns comentaris que va anomenar \"L'ant\u00edtesi\u00bb. \u00c9s la primera vegada que aquesta paraula es fa servir en un escrit cristi\u00e0. L'esgl\u00e9sia oficial de l'\u00e8poca no va establir un c\u00e0non del Nou Testament fins a l'any 397 dC. Aquest c\u00e0non o B\u00edblia \"es va dividir en dues seccions, l'Antic Testament i el Nou Testament.", "target": "Humanitats"}, {"text": "En ling\u00fc\u00edstica, flu\u00efdesa \u00e9s la capacitat d'un parlant d'expressar-se correctament amb certa facilitat i espontane\u00eftat, tant en la seva idioma com en una segona llengua, aix\u00f2 permet que el parlant es desenvolupi d'una manera. La flu\u00efdesa ve donada en tres \u00e0rees:\n\nCapacitat per crear idees (\u00e0rea creativa).\nCapacitat per produir, expressar i relacionar paraules (\u00e0rea ling\u00fc\u00edstica).\nCapacitat per con\u00e8ixer el significat de les paraules (\u00e0rea sem\u00e0ntica).El proc\u00e9s de la flu\u00efdesa es pot veure afectat si les \u00e0rees del cervell relacionades amb el llenguatge estan lesionades per causes extr\u00ednseques o intr\u00ednseques, \"\u00e0rea de Broca i \u00e0rea de Wernicke\", si aix\u00f2 ocorregu\u00e9s estaria afectant directament la flu\u00efdesa en totes la seva dimensions.\nLes alteracions de la veu tamb\u00e9 poden afectar la flu\u00efdesa verbal.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Les fal\u00b7l\u00e0cies de causa q\u00fcestionable, \u00e9s a dir, les fal\u00b7l\u00e0cies causals o non causa pro causa, s\u00f3n fal\u00b7l\u00e0cies informals en qu\u00e8 una causa \u00e9s identificada de manera incorrecta.\nAlgunes d'aquestes s\u00f3n:\n\nLa correlaci\u00f3 de dos implica que un n'\u00e9s la causa o tamb\u00e9 (Cum hoc, ergo propter hoc).\nFal\u00b7l\u00e0cia de l'\u00fanica causa o efecte conjunci\u00f3, o relaci\u00f3 fict\u00edcia o relaci\u00f3 esp\u00faria: aquesta fal\u00b7l\u00e0cia es produeix en pensar que hi ha una \u00fanica causa per a la consecuci\u00f3 d'un efecte quan en realitat n'\u00e9s la combinaci\u00f3 de diverses. \u00c9s anomenada tamb\u00e9 relaci\u00f3 fict\u00edcia perqu\u00e8 es crea una relaci\u00f3 fict\u00edcia entre l'\u00fanica causa proposta i el seu efecte, quan la realitat \u00e9s que hi ha una o diverses causes que es desconeixen anomenades variables ocultes que, nom\u00e9s en conjunci\u00f3 o per si soles, \u00e9s a dir, sense necessitat fins i tot de la causa proposada, desencadenen l'efecte. Ex.: Puja la venda de gelats. Alguns veuen relaci\u00f3 causa - efecte entre la baixada de preus dels gelats i l'augment de vendes. No obstant aix\u00f2, aquesta va poder ser deguda a l'onada de calor i l'increment de m\u00e0rqueting.\nCircularitat a causa conseq\u00fc\u00e8ncia: \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia l\u00f2gica en qu\u00e8 la conseq\u00fc\u00e8ncia d'un fenomen \u00e9s cridat a ser l'arrel o causa principal del problema. Aix\u00f2 \u00e9s anomenat moltes vegades com fal\u00b7l\u00e0cia de l'ou o la gallina. Un cicle o circularitat molt com\u00fa en causa i conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que un no pot tenir una feina sense experi\u00e8ncia, per\u00f2 no pot adquirir experi\u00e8ncia sense feina. Aquesta fal\u00b7l\u00e0cia es resol trencant el cicle de nom\u00e9s dues possibilitats i introduint noves possibilitats o ampliant l'espectre d'accepcions en la definici\u00f3 dels termes.\nPost hoc ergo propter hoc.", "target": "Humanitats"}, {"text": "Ecd\u00f2tica \u00e9s com s'anomena tamb\u00e9 la cr\u00edtica textual o cr\u00edtica menor, una branca de la filologia. \u00c9s la ci\u00e8ncia que cerca d'editar textos en la forma m\u00e9s fidel possible a la voluntat original de l'autor. Es refereix a l'eliminaci\u00f3 d'errors de transcripci\u00f3. Es val de ci\u00e8ncies auxiliars com la codicologia, la paleografia i la filologia. De les edicions que es realitzen amb criteris ecd\u00f2tics se'n diuen edicions cr\u00edtiques o edicions filol\u00f2giques. Els transcriptors cometien errors o alteraven el text quan copiaven a m\u00e0 els manuscrits. Davant d'una o diverses c\u00f2pies d'un manuscrit, la cr\u00edtica textual pret\u00e9n reconstruir el text original tan proper a l'original com sigui possible.\nL'ecd\u00f2tica \u00e9s for\u00e7a valuosa a l'hora d'editar textos transmesos de manera fragment\u00e0ria o incompleta, quan l'original pot haver desaparegut, o quan nom\u00e9s s'han trobat c\u00f2pies d'un text que sovint difereixen. Aquesta t\u00e8cnica filol\u00f2gica s'aplica a la reconstrucci\u00f3 de textos que s'han desfigurat per mor del pas del temps, la tradici\u00f3 manuscrita, la p\u00e8rdua d'originals, l'abs\u00e8ncia de c\u00f2pies fiables, etc. Des d'aquest punt de vista, l'ecd\u00f2tica es pot considerar l'arqueologia del text.", "target": "Humanitats"}, {"text": "La bio\u00e8tica \u00e9s la branca de l'\u00e8tica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta humana en el camp biom\u00e8dic i bioteconol\u00f2gic. Etimol\u00f2gicament prov\u00e9 del grec \u2018bios' i \u2018ethos': \"\u00e8tica de la vida\", l'\u00e8tica aplicada a la vida humana i no humana (animals, medi ambient).\nEn un sentit m\u00e9s ampli, la Bio\u00e8tica no es limita a l'\u00e0mbit m\u00e8dic, sin\u00f3 que inclou tots els problemes morals que tenen a veure amb la vida en general, estenent d'aquesta manera el seu camp a q\u00fcestions relacionades amb el medi ambient i al tractament dels animals.\nLa bio\u00e8tica \u00e9s una disciplina relativament nova i l'origen del terme correspon a l'onc\u00f2leg nord-americ\u00e0 Van Rensselaer Potter, qui va utilitzar el terme per primera vegada en 1970 en un article publicat en la revista de la Universitat de Wisconsin Perspectives in Biology and Medicine i el t\u00edtol del qual ostentava per primera vegada aquest terme: Bioethics: The science of survivol (Bio\u00e8tica: la ci\u00e8ncia de la superviv\u00e8ncia). Posteriorment, l'any 1971, Potter publica un llibre amb el t\u00edtol de Bioethics: bridge to the future (Bio\u00e8tica: un pont cap al futur) en qu\u00e8 es recullen diversos dels seus articles.", "target": "Dret"}, {"text": "Pepe the Frog (la granota Pepe, en catal\u00e0) \u00e9s un mem d'Internet molt popular. Es tracta d'una granota antropom\u00f2rfica verda amb un cos humanoide. Aquest personatge es va originar en un c\u00f2mic de Matt Furie anomenat Boy's Club. Es va convertir en un mem d'Internet quan la seva popularitat va cr\u00e9ixer exponencialment en llocs web com Myspace, Gaia Online i 4chan als volts de l'any 2008. Ja en l'any 2015, s'havia convertit en un dels memes m\u00e9s populars utilitzats en 4chan i Tumblr.Ara b\u00e9, \u00e9s al 2016 quan la imatge del personatge fictici agafa volada i es converteix en un s\u00edmbol del controvertit moviment de Dreta alternativa (alt-right). La Lliga Antidifamaci\u00f3 va afegir certes encarnacions de Pepe the Frog a la seva base de dades de s\u00edmbols d'odi el 2016, matisant que no tots els mems de Pepe s\u00f3n de car\u00e0cter racista. D'en\u00e7\u00e0, l'autor de Pepe The Frog ha expressat p\u00fablicament la seva consternaci\u00f3 pel fet que Pepe sigui utilitzat com a s\u00edmbol d'odi i, a l'any 2017, finalment va optar per matar el personatge en el c\u00f2mic per evitar que se segueixi utilitzant com a s\u00edmbol del moviment de supremacisme blanc. Finalment va ser fusionat per joves pro-Trump amb el d\u00e9u egipci del Caos, Kek, sorgint una religi\u00f3-mem anomenada The Cult of Kek, en la qual apareix Kek com D\u00e9u-Pare de tots els Pepes i protector de Trump.\nL'\u00fas original del meme ha evolucionat amb el temps i t\u00e9 moltes variants, les m\u00e9s conegudes s\u00f3n: Sad Frog, Smug Frog, Feels Frog i \"You will never ...\".", "target": "Dret"}, {"text": "Un advocat o advocada (tamb\u00e9: advocadessa) \u00e9s aquella persona, antigament llicenciada en dret i modernament, diplomada d'una facultat de Ci\u00e8ncies Jur\u00eddiques, que, a m\u00e9s a m\u00e9s, ha superat amb \u00e8xit l'examen d'estat i s'ha inscrita en un Col\u00b7legi d'Advocats com a exercent, que exerceix professionalment l'assessorament i consell en mat\u00e8ria legal aix\u00ed com la direcci\u00f3 i defensa de les parts en judici i tota classe de processos judicials i administratius.\nEls advocats s\u00f3n els principals cooperadors o agents que intervenen en l'administraci\u00f3 de just\u00edcia.\nL'advocat, en ser un professional espec\u00edficament preparat i especialitzat en q\u00fcestions jur\u00eddiques, \u00e9s l'\u00fanica persona que pot oferir un enfocament adequat del problema que t\u00e9 el ciutad\u00e0 o 'justiciable'. Cal destacar que a m\u00e9s de la seva intervenci\u00f3 en judici, una funci\u00f3 b\u00e0sica i principal de l'advocat \u00e9s la preventiva.\nAmb assessorament, una correcta redacci\u00f3 dels contractes i documents, etc., s'eviten conflictes, de forma que l'advocat, m\u00e9s que per als plets o judicis, serveix per a no arribar a ells.\nD'altres col\u00b7lectius professionals presten serveis propers als dels advocats, i es tracta de professionals altament qualificats, per\u00f2 especialitzats en l'assessorament o la gesti\u00f3 de q\u00fcestions o en mat\u00e8ries molt concretes. L'\u00fanic professional habilitat per al tr\u00e0mit complet d'una q\u00fcesti\u00f3 judicial \u00e9s l'advocat.\nA trav\u00e9s dels Col\u00b7legis d'Advocats o dels organismes pertinents (segons els pa\u00efsos) existeixen serveis d'assist\u00e8ncia jur\u00eddica gratu\u00efta per als ciutadans que no disposen de mitjans econ\u00f2mics.\nL'actuaci\u00f3 professional de l'advocat es fonamenta en els principis de llibertat i independ\u00e8ncia. El principi de bona fe presideix les relacions entre el client i l'advocat, que est\u00e0 subjecte al secret professional.", "target": "Dret"}, {"text": "La just\u00edcia clim\u00e0tica \u00e9s el que persegueix l'actuaci\u00f3 judicial per a determinar la responsabilitat jur\u00eddica i establir obligacions i sancions respecte el canvi clim\u00e0tic. \u00c9s un tipus de just\u00edcia ambiental. Hi ha casos de den\u00fancies i querelles clim\u00e0tics. \u00c9s important destacar que els perjudicats pel canvi clim\u00e0tic solen ser els menys responsables del desenvolupament d'aquest.El concepte de just\u00edcia en el cas de la just\u00edcia clim\u00e0tica \u00e9s aproximat des de l'equitat.Les normes poden ser vinculants (fonamentant-se en el dret internacional) o no (sent directrius i/o recomanacions).", "target": "Dret"}, {"text": "La tutela \u00e9s la instituci\u00f3 principal en la protecci\u00f3 de les persones incapacitades, a les quals ha d'assegurar la protecci\u00f3, l'administraci\u00f3 i guarda de drets i b\u00e9ns. Normalment, \u00e9s l'autoritat conferida a una persona f\u00edsica o jur\u00eddica, anomenada tutor, per a tenir cura d'una persona i els seus b\u00e9ns, per \u00e9sser menor d'edat o haver estat declarat incapa\u00e7.\nLes funcions que se li confereixen s\u00f3n: atenci\u00f3 personal, administraci\u00f3 dels seus b\u00e9ns, representaci\u00f3 legal.", "target": "Dret"}, {"text": "L'acta d'una reuni\u00f3 \u00e9s el document escrit que registra els temes tractats i els acords adoptats en una determinada reuni\u00f3, amb la finalitat de certificar l'esdevingut i donar validesa a l'acordat. El tipus d'organismes que celebra aquestes reunions de les quals s'aixecar\u00e0 acta pot ser molt divers, des d'una assemblea parlament\u00e0ria, una instituci\u00f3 p\u00fablica o privada, una associaci\u00f3 o una comunitat de ve\u00efns. Totes aquestes reunions han hagut de ser degudament convocades, per escrit i amb l'antelaci\u00f3 adequada, mitjan\u00e7ant un document, dirigit a tots els possibles assistents, en el qual ha de figurar l'ordre del dia de la reuni\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "Un acte jur\u00eddic \u00e9s el fet, hum\u00e0, voluntari o conscient i l\u00edcit, que t\u00e9 per fi immediat establir entre les persones relacions jur\u00eddiques, crear, modificar o extingir drets i obligacions. L'acte jur\u00eddic produeix una modificaci\u00f3 en les coses o al m\u00f3n exterior perqu\u00e8 aix\u00ed ho ha disposat l'ordenament jur\u00eddic.\nPerqu\u00e8 es doni l'acte jur\u00eddic no n'hi ha prou que hi hagi un subjecte i un objecte amb prou capacitat, es necessita alguna cosa que els posi en relaci\u00f3, establint un lla\u00e7 o un vincle que els uneixi, fent passar la relaci\u00f3 jur\u00eddica de l'estat de possibilitat a l'estat d'exist\u00e8ncia. Aquest tercer element \u00e9s un fet, que pel fet de ser productor d'efectes jur\u00eddics es denomina fet jur\u00eddic; quan aquest fet procedeix de la voluntat humana rep el nom d'acte jur\u00eddic.", "target": "Dret"}, {"text": "El Conveni regulador \u00e9s el document que acompanya la demanda de divorci, separaci\u00f3 judicial o l'adopci\u00f3 o modificaci\u00f3 de mesures reguladores de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la nul\u00b7litat del matrimoni, presentada de com\u00fa acord o presentada per un d'ells amb el consentiment de l'altre.Si els c\u00f2njuges tenen fills comuns que estan sota llur potestat, el conveni regulador ha de contenir: \na) Un pla de parentalitat, d'acord amb el que estableix l'article 233-9.\nb) Els aliments que els han de prestar, tant respecte a les necessitats ordin\u00e0ries com a les extraordin\u00e0ries, indicant-ne la periodicitat, la modalitat de pagament, els criteris d'actualitzaci\u00f3 i, si ho han previst, les garanties.\nc) Si escau, el r\u00e8gim de relacions personals amb els avis i els germans que no convisquin en el mateix domicili.\nA m\u00e9s, tamb\u00e9 ha de contenir, si escau: \na) La prestaci\u00f3 compensat\u00f2ria que s'atribueix a un dels c\u00f2njuges, indicant-ne la modalitat de pagament i, si escau, la durada, els criteris d'actualitzaci\u00f3 i les garanties.\nb) L'atribuci\u00f3 o distribuci\u00f3 de l'\u00fas de l'habitatge familiar amb el seu parament.\nc) La compensaci\u00f3 econ\u00f2mica per ra\u00f3 de treball.\nd) La liquidaci\u00f3 del r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial i la divisi\u00f3 dels b\u00e9ns en comunitat ordin\u00e0ria indivisa.\nA m\u00e9s, tamb\u00e9 poden acordar aliments per als fills majors d'edat o emancipats que no tinguin recursos econ\u00f2mics propis.\nEls pactes adoptats en conveni regulador han d'\u00e9sser aprovats per l'autoritat judicial, llevat dels punts que no siguin conformes amb l'inter\u00e8s dels fills menors. Si denega l'aprovaci\u00f3 dels pactes adoptats en conveni regulador, l'autoritat judicial ha d'indicar els punts que s'han de modificar i ha de fixar el termini per a fer-ho. Si els c\u00f2njuges no formulen una proposta de modificaci\u00f3 o aquesta tampoc no \u00e9s aprovada, l'autoritat judicial ha d'adoptar la resoluci\u00f3 pertinent. La sent\u00e8ncia ha d'incorporar els punts del conveni que hagin estat aprovats i la decisi\u00f3 que correspongui quant als no aprovats. Tamb\u00e9 pot contenir les mesures necess\u00e0ries per a garantir-ne el compliment efectiu.\nL'Article 233-2 de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia, recull les mesures definitives proposades per conveni regulador; i l'Art. 233-3 l'Aprovaci\u00f3 judicial dels pactes.", "target": "Dret"}, {"text": "L'her\u00e8ncia \u00e9s el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats despr\u00e9s de la defunci\u00f3 d'una persona f\u00edsica. El mecanisme de transmissi\u00f3 de l'her\u00e8ncia es regula de forma gen\u00e8rica en molts codis civils com es realitza en abs\u00e8ncia d'un testament. En sentit planer s\u00f3n les possessions que passen de pares a fills, quan els primers moren. A Catalunya hi ha la tradici\u00f3 que el fill gran sigui l'hereu o pubilla i el segon el cabaler. Aix\u00f2 vol dir que el gran es queda l'her\u00e8ncia i el segon rep uns diners amb els quals pot fer el que vulgui, antigament aquest era el que marxava del mas mentre el gran era l'encarregat de mantenir la casa i les terres pel seu fill.", "target": "Dret"}, {"text": "En els sistemes jur\u00eddics de dret comunatiu (common law), un precedent o autoritat \u00e9s una regla o un principi establert en un cas legal anterior, que \u00e9s vinculant o es t\u00e9 en compte per a una Cort o un altre \u00f2rgan judicial per decidir en casos posteriors amb similars q\u00fcestions o fets.\nEl principi general dels sistemes legals de Dret com\u00fa \u00e9s que els casos similars han de ser decidits amb la manera que donin resultats similars i predictibles, i el principi del precedent \u00e9s el mecanisme pel qual s'assoleix aquest objectiu. El Black's Law Dictionary o Diccionari de Dret de Black, defineix el \u201cprecedent\u201d com una \u201cregla de la llei establerta per primera vegada per un tribunal per un determinat tipus de cas i referida posteriorment a l'hora de decidir en casos similars\u201d. El precedent a la llei comuna \u00e9s un tercer tipus de Dret, en igualtat de condicions amb el Dret estatutari (estatuts i codis promulgats pels \u00f2rgans legislatius) i el Dret regulador (reglaments promulgats per les ag\u00e8ncies i altres \u00f2rgans del poder executiu).\nStare decisis \u00e9s un principi jur\u00eddic pel qual els jutges estan obligats a respectar el precedent establert per les decisions anteriors. Les paraules tenen el seu origen a la m\u00e0xima llatina \"Stare decisis et non quieta movere\": \"mantenir les decisions i no pertorbar el que \u00e9s tranquil\". En un context legal, aix\u00f2 s'ent\u00e9n en el sentit que els tribunals han de complir generalment el precedent i no pertorbar les q\u00fcestions assentades.El Dret de casos (case law) \u00e9s el conjunt de resolucions existents que han fet noves interpretacions de la llei i, per tant, es poden citar com a precedent. A la majoria dels pa\u00efsos, inclosos els pa\u00efsos europeus, el terme s'aplica a qualsevol conjunt de regles sobre la llei que es guien per resolucions anteriors, per exemple, les decisions anteriors d'un \u00f2rgan o ag\u00e8ncia governamental - \u00e9s a dir, el dret del cas precedent pot sorgir ja sigui d'una interlocut\u00f2ria judicial o una resoluci\u00f3 d'una adjudicaci\u00f3 en una ag\u00e8ncia del poder executiu. Els judicis i audi\u00e8ncies que no donen lloc a decisions per escrit en un tribunal de registre, no creen precedent per a futures decisions judicials.", "target": "Dret"}, {"text": "El Codi \u014cmi (\u8fd1\u6c5f\u4ee4, , \u014dmiry\u014d?) \u00e9s una compilaci\u00f3 de regles de governs feta l'any 668, per tant, \u00e9s la primera col\u00b7lecci\u00f3 de lleis Ritsury\u014d al Jap\u00f3 cl\u00e0ssic. Aquestes lleis van ser compilades per Fujiwara no Kamatari sota les ordres de l'Emperador Tenji.\nActualment s'han perdut i nom\u00e9 se\u2019n t\u00e9 const\u00e0ncia per breus refer\u00e8ncies en documents posteriors (entre els quals la T\u014dshi Kaden, una hist\u00f2ria del Fujiwara).\nTampoc apareix al Nihon Shoki.\n\u014cmi-ry\u014d, consta de 22 volums, Es considera que \u00e9s la base del Asuka Kiyomihara ritsu-ry\u014d de l'any 689; i precursors del Taih\u014d ritsu-ry\u014d of 701.", "target": "Dret"}, {"text": "El codi Gr\u00e1g\u00e1s ('de l'oca grisa', tamb\u00e9 L\u00f6gr\u00e9ttu\u00fe\u00e1ttur) \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de lleis del per\u00edode de l'Estat Lliure d'Isl\u00e0ndia i consta de lleis civils i de regulaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia cristiana islandesa. Abans de l'establiment del codi Gr\u00e1g\u00e1s l'encarregat de recordar i recitar les lleis d'Isl\u00e0ndia era el L\u00f6gs\u00f6guma\u00f0ur al parlament nacional island\u00e9s, l'Altingi, durant un per\u00edode de tres anys. Al 1117 es decid\u00ed en l'Al\u00feingi que totes les lleis s'havien d'escriure. Les recopil\u00e0 durant aquell hivern Bergt\u00f3r Hrafnsson, en la hisenda d'Hafliti M\u00e1sson, en uns 130 c\u00f2dexs, fragments i diverses c\u00f2pies que es publicaren a l'any seg\u00fcent. Per tant no era un c\u00f2dex uniforme, sin\u00f3 un aplec de regles que individualment es podia usar i interpretar per avantatjar una posici\u00f3 o desavantatjar a tercers.\nHi ha dues c\u00f2pies de Gr\u00e1g\u00e1s:\nKonungsb\u00f3k (o Llibre del Rei, ca. 1260), titulat aix\u00ed perqu\u00e8 una c\u00f2pia se'n conserva a la Biblioteca Reial de Dinamarca.\nSta\u00f0arh\u00f3lsb\u00f3k (ca. 1280), el nom fa refer\u00e8ncia al lloc, una granja, on se'n trob\u00e0 al s. XVI.", "target": "Dret"}, {"text": "Nullum tempus occurrit regi ('el temps no corre contra el rei'), de vegades abreviat com a nullum tempus, \u00e9s una doctrina del dret anglosax\u00f3 esmentada per primera vegada per Henry de Bracton en la seva obra De legibus et consuetudinibus Angliae (mitjans del segle XIII). Eximeix la corona de la prescripci\u00f3, \u00e9s a dir, permet que la corona emprengui accions que qualsevol altra persona jur\u00eddica no podria exercir una vegada passat un cert temps. La doctrina encara roman en vigor en els sistemes de dret anglosax\u00f3. A les rep\u00fabliques, la m\u00e0xima sovint es converteix en nullum tempus occurrit reipublicae ('el temps no corre contra la rep\u00fablica').", "target": "Dret"}, {"text": "La Llei del Cadenat (del castell\u00e0 Ley del Candado), \u00e9s el terme col\u00b7loquial, que tamb\u00e9 empra la historiografia, per designar una llei de desembre de 1910, promoguda pel president espanyol, Jos\u00e9 Canalejas, que prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions religioses.\nCanalejas, d'orientaci\u00f3 liberal progressista, pretenia mitigar la confessionalitat cat\u00f2lica consagrada a la constituci\u00f3 de 1876, alhora de frenar el creixent anticlericalisme d'\u00e0mplies capes socials, refor\u00e7ant el car\u00e0cter la\u00efcista d'\u00e0mplies capes socials, refor\u00e7ant el car\u00e0cter laic de l'Estat. Davant la negativa papal a negociar el Concordat de 1851, opt\u00e0 per limitar unilateralment l'activitat dels ordes religiosos.", "target": "Dret"}, {"text": "El furt d'idees, tamb\u00e9 conegut com a bropropiating, \u00e9s l'apropiaci\u00f3 i explotaci\u00f3, com si fos pr\u00f2pia, d'una idea o del treball d'una dona per part d'un home, que s'emporta tot el m\u00e8rit. Normalment s'associa a l'entorn laboral, per\u00f2 no t\u00e9 lloc en aquest en exclusiva.Est\u00e0 \u00edntimament lligat al Manterrupting (interrupcions innecess\u00e0ries de les dones), i juntament amb Mansplaining, forma la tr\u00edada perfecta del que es coneix com a micromasclismes o masclisme quotidi\u00e0.", "target": "Dret"}, {"text": "La desafectaci\u00f3 \u00e9s una figura jur\u00eddica que implica el canvi d'afectaci\u00f3 d'un be o dret de domini p\u00fablic a un altre fi o servei p\u00fablic diferent, \u00e9s a dir, una desafectaci\u00f3 i una afectaci\u00f3 simult\u00e0nies.A t\u00edtol de resum: \"Constitueix el procediment pel qual decau o se suprimeix la submissi\u00f3 d'un be o un dret al r\u00e8gim de domini p\u00fablic, incorporant-se aquest b\u00e9 o dret al r\u00e8gim patrimonial\".Si l'afectaci\u00f3 determina la vinculaci\u00f3 dels b\u00e9ns i drets a un \u00fas general o a un servei p\u00fablic, i la seva conseg\u00fcent integraci\u00f3 en el Domini P\u00fablic d'acord amb l'art. 65 de la Llei 33/2003 de 3 de novembre de Patrimoni de les Administracions P\u00fabliques, la desafectaci\u00f3 dels b\u00e9ns i drets de domini p\u00fablic perdran aquesta condici\u00f3 en els casos en qu\u00e8 es produeixi la seva desafectaci\u00f3 per deixar de destinar-se a l'\u00fas general o al servei p\u00fablic i, excepte en els sup\u00f2sits previstos en la llei, la desafectaci\u00f3 haur\u00e0 de produir-se sempre de forma expressa (art. 69 de la llei 33/2003.<{{format ref}} https://www.boe.es/>).", "target": "Dret"}, {"text": "La Just\u00edcia restaurativa \u00e9s un moviment que pret\u00e9n donar resposta als fen\u00f2mens delictius mitjan\u00e7ant el rescabalament dels possibles danys que hagin patit v\u00edctimes, delinq\u00fcents i la comunitat de ciutadans en general.", "target": "Dret"}, {"text": "El l\u00edmit de velocitat \u00e9s la velocitat permesa per la llei a la carretera. Es pot tractar de l\u00edmits m\u00e0xims (que poden ser variables), m\u00ednims o inexistents. Sovint s'indica el l\u00edmit de velocitat per mitj\u00e0 d'un senyal de tr\u00e0nsit. Els l\u00edmits de velocitat solen ser fixats pels cossos legislatius dels governs nacionals o provincials i s\u00f3n controlats per la policia nacional i regional i/o els organismes judicials.\nEl primer l\u00edmit de velocitat m\u00e0xima fou introdu\u00eft al Regne Unit el 1860: 16 km/h. Entre el 2005 i el 2010, el l\u00edmit de velocitat senyalitzat m\u00e9s alt era de 160 km/h a Abu Dhabi, per\u00f2 el 2011 fou redu\u00eft a 140 km/h. Tanmateix, algunes carreteres no tenen l\u00edmit de velocitat per a certs tipus de vehicles. Les m\u00e9s conegudes s\u00f3n les Autobahnen alemanyes, en qu\u00e8 els conductors d'autom\u00f2bil no tenen una velocitat m\u00e0xima determinada.", "target": "Dret"}, {"text": "La just\u00edcia distributiva \u00e9s el concepte que intenta destriar com es reparteixen els b\u00e9ns socials, entre qui i d'acord amb quins principis, de forma que el resultat sigui just i per tant considerat acceptable moralment. Va n\u00e9ixer amb Arist\u00f2til. Els principis de la just\u00edcia distributiva s\u00f3n principis normatius dissenyats per a guiar l'assignaci\u00f3 dels beneficis i les c\u00e0rregues de l'activitat econ\u00f2mica. Sovint se'l contrasta amb la just\u00edcia retributiva, la qual es concentra en la proporcionalitat dels resultats i les conseq\u00fc\u00e8ncies, i amb la just\u00edcia procedimental la qual t\u00e9 a veure amb la just\u00edcia dels processos, tals com en l'administraci\u00f3 de la llei. El te\u00f2ric contemporani m\u00e9s prominent de la just\u00edcia distributiva \u00e9s el fil\u00f2sof John Rawls.", "target": "Dret"}, {"text": "Una carta d'intencions o pacte d'intencions \u00e9s un document en el qual les parts manifesten la seva intenci\u00f3 d'emprendre o continuar les negociacions per arribar a un acord definitiu m\u00e9s endavant. En general, el contingut de la carta repr\u00e8n els acords assolits fins aleshores, descriu l'abast de l'acord desitjat i estableix les regles i els terminis que regiran les negociacions. Tot i que no solen ser documents vinculants, aix\u00f2 pot canviar segons el seu contingut exacte.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret anglosax\u00f3 (o common law) deriva del sistema de dret que s'aplicava a Anglaterra a l'edat mitjana, a partir de la conquesta normanda d'Anglaterra, i es fa servir a gran part dels territoris amb influ\u00e8ncia brit\u00e0nica. La principal font del dret anglosax\u00f3 era el costum, i per aix\u00f2 se'n diu common law. Posteriorment va evolucionar cap a un dret jurisprudencial.\nCom a caracter\u00edstica principal t\u00e9 la de basar-se m\u00e9s en la jurisprud\u00e8ncia que en les lleis, a difer\u00e8ncia del dret continental.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret de persecuci\u00f3, en dret internacional p\u00fablic, \u00e9s el dret de l'estat costaner de perseguir un vaixell comercial estranger quan t\u00e9 motius per creure que ha com\u00e8s una infracci\u00f3 de les lleis i reglaments del seu estat, sempre que l'estat sigui competent sobre la conducta i l'espai on s'ha dut a terme la infracci\u00f3 d'acord amb el dret internacional.El dret de persecuci\u00f3 es va codificar a l'article 23 de la Convenci\u00f3 de Ginebra sobre alta mar de 1958 i, posteriorment, a l'article 111 de la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar (CNUDM) de 1982. Aquest dret respon a la protecci\u00f3 dels interessos dels estats costaners i constitueix una limitaci\u00f3 al dret de lliure navegaci\u00f3 a alta mar.", "target": "Dret"}, {"text": "Un visat (del llat\u00ed charta visa, lit. \"paper que ha estat vist\") \u00e9s una indicaci\u00f3 que una persona est\u00e0 autoritzada a entrar a l'estat que ha em\u00e8s el visat, sotm\u00e8s a l'aprovaci\u00f3 de l'oficial d'immigraci\u00f3 en el moment d'entrada. L'autoritzaci\u00f3 pot ser un document, per\u00f2 m\u00e9s comunament es tracta d'un segell estampat en el passaport del demandant. Alguns pa\u00efsos no requereixen la visa sota determinades condicions, com per exemple acords bilaterals. El pa\u00eds emissor de la visa pot sotmetre-la a diverses condicions, com ara temps de durada, per\u00edode que el beneficiari pot romandre al pa\u00eds o si la visa \u00e9s v\u00e0lida per a m\u00e9s d'una visita.\n\n", "target": "Dret"}, {"text": "La cust\u00f2dia documental es refereix a l'acci\u00f3 o les accions portades a terme per a guardar, conservar i tenir cura dels documents, independentment del seu suport. La cust\u00f2dia documental dels documents electr\u00f2nics es basa en l'organitzaci\u00f3 de la cust\u00f2dia o cadena de confian\u00e7a, lligada a la preservaci\u00f3 digital o digitalitzaci\u00f3 i a l'\u00fas de la signatura electr\u00f2nica avan\u00e7ada, que deriven de la necessitat de preservar i assegurar a llarg termini els documents electr\u00f2nics.", "target": "Dret"}, {"text": "Als Estats Units, Canad\u00e0 i Puerto Rico, entre altres pa\u00efsos, es denomina Juris Doctor al primer t\u00edtol universitari en dret, que s'ofereix nom\u00e9s a nivell de postgrau, comunament conegut com el J.D. Aquest \u00e9s diferent del \"Doctor en Lleis\" (abreujat LL) que sol ser un t\u00edtol honorari.\nPer ser adm\u00e8s a programes de juris doctor, cal haver completat els primers anys d'estudi universitari, coneguts en aquestes nacions com bachelor's degree (t\u00edtol de grau o llicenciatura).\nMentre que en la majoria dels pa\u00efsos de parla hispana els estudiants interessats a ser advocats poden iniciar aquesta carrera des de l'inici de la seva educaci\u00f3 superior, als Estats Units, Canad\u00e0 i Puerto Rico, nom\u00e9s poden llicenciar-se en dret aquells que hagin completat el t\u00edtol postgraduat de juris doctor.\nL'ensenyament del Dret t\u00e9 les seves arrels en la hist\u00f2ria i l'estructura del sistema jur\u00eddic de la jurisdicci\u00f3 on es dona l'educaci\u00f3, per tant, una llicenciatura en Dret \u00e9s molt diferent de pa\u00eds a pa\u00eds, per tant fer comparacions entre els graus \u00e9s problem\u00e0tic. Aix\u00f2 ha estat cert en el context de les diverses formes de la J.D. que s'han aplicat a tot el m\u00f3n.\nFins fa molt poc, nom\u00e9s les escoles de dret als Estats Units oferien el Doctorat en Dret i J.D. A partir de 1997, per\u00f2, les universitats d'altres pa\u00efsos van comen\u00e7ar a introduir-la, com un primer t\u00edtol professional en dret, amb difer\u00e8ncies apropiades per als sistemes jur\u00eddics dels pa\u00efsos en qu\u00e8 les escoles de dret estan situats.\nLa llei sorgeix la segona meitat del segle xix hi va haver una gran preocupaci\u00f3 sobre la qualitat de l'educaci\u00f3 legal als Estats Units. Christopher Columbus Langdell, que en aquell moment era deg\u00e0 de la Facultat de Dret de la Universitat Harvard (1870 - 1895), va dedicar la seva carrera a la reforma de l'educaci\u00f3 legal als Estats Units. Els enfocaments did\u00e0ctics que es van traduir van ser revolucionaris per a l'educaci\u00f3 universit\u00e0ria i a poc a poc s'han dut a terme fora dels EUA.\nDurant els primers temps de la independ\u00e8ncia Americana es va desconfiar d'aquest sector per ser liderat i monopolitzat per l'elit Anglesa o que havia estudiat en el continent tenint-ne afinitat ideol\u00f2gica.", "target": "Dret"}, {"text": "Tres votacions de car\u00e0cter federal van tenir lloc a Su\u00efssa durant el 2019. Les votacions es van dur a terme el 10 de febrer i el 19 de maig. Cada votaci\u00f3 va ser anunciada amb quatre mesos d'antelaci\u00f3 per l'organisme responsable de coordinar-les, la Cancelleria Federal.\nDegut a la convocat\u00f2ria d'eleccions federals del 20 d'octubre els refer\u00e8ndums programats pendents per novembre es van apla\u00e7ar al 2020.", "target": "Dret"}, {"text": "El principi acusatori \u00e9s un element fonamental en un Estat de Dret segons el qual no es pot condemnar en un judici a un processament per una cosa diferent del que se li ha acusat. D'aquesta manera, el jutge queda impossibilitat per a, d'ofici, buscar o indagar en la criminalitat dels fets jutjats, podent nom\u00e9s limitar-se a \u00abescoltar\u00bb totes dues parts i prendre una decisi\u00f3 el m\u00e9s objectiva possible.", "target": "Dret"}, {"text": "La reinserci\u00f3 o reinserci\u00f3 social, segons el concepte de Dret dels sistemes garantistes, \u00e9s la finalitat de les condemnes i les institucions penitenci\u00e0ries; portant a l'extrem les garanties que l\u2019Estat de Dret atorga als drets dels acusats i condemnats, anant m\u00e9s enll\u00e0 de la presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia.\nTot aix\u00f2 mencionat amb anterioritat coincideix amb l\u2019optimisme antropol\u00f2gic (\u00e9s important mencionar a personatges com ara S\u00f2crates, que deia que la maldat estava lligada a la ignor\u00e0ncia, Rousseau que feia refer\u00e8ncia a la bondat natural de l\u2019home, o Concepci\u00f3 Arenal, qui digu\u00e9: \u201codia el delicte i compadeix el delinq\u00fcent\u201d, \u201cobriu escoles i tanqueu presons\u201d). Aquest optimisme, de les concepcions progressistes de l'educaci\u00f3 i la psicologia, fa comprendre el comportament antisocial com a resultat d\u2019un frac\u00e0s en la socialitzaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, el comportament antisocial ha de tenir la possibilitat de rectificar-se, a trav\u00e9s de la reeducaci\u00f3 o rehabilitaci\u00f3.Un cop superat el concepte de revenja (en l'\u00e0mbit privat, vindicta o vendetta, o en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic, vindicta publica) cap al concepte de just\u00edcia (iustitia), des d\u2019un punt de vista garantista, l\u2019objectiu de la condemna ha de ser la reintegraci\u00f3 en la societat del condemnat (reu), despr\u00e9s d\u2019haver completat i haver complert la seva condemna. En moltes ocasions aquest compliment no \u00e9s necessari, at\u00e8s que se simulen les formes d'aquest amb permisos penitenciaris, graus de r\u00e8gim penitenciari, llibertat condicional, remissi\u00f3 de condemna, indults parcials o totals, etc. En definitiva, tot all\u00f2 que antigament es denominaven \u201cmesures de gr\u00e0cia\u201d. El concepte resocialitzaci\u00f3 no \u00e9s sin\u00f2nim de \u201creinserci\u00f3\u201d, at\u00e8s que la resocialitzaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia al proc\u00e9s d\u2019aquell individu que \u00e9s privat de la llibertat fins a arribar a la reinserci\u00f3 com a \u00faltim fi, essent, doncs, una etapa d\u2019aquest segon concepte.\nD\u2019una banda, la condemna a mort i la cadena perp\u00e8tua s\u00f3n incompatibles amb aquesta concepci\u00f3 jur\u00eddica, at\u00e8s que suposen la impossibilitat de reinserci\u00f3 de l\u2019individu. D\u2019altra banda, el fet de reincidir en el delicte s\u2019observa com un frac\u00e0s de les mesures de reinserci\u00f3. Existeix, un debat en l\u2019\u00e0mbit intel\u00b7lectual, jur\u00eddic, social, pol\u00edtic, etc., que fa refer\u00e8ncia a la conveni\u00e8ncia, aix\u00ed com a la possibilitat o impossibilitat de la reinserci\u00f3, especialment per alguns delictes o delinq\u00fcents (n\u2019\u00e9s un bon exemple el cas dels psic\u00f2pates), oferint, doncs, altres finalitats per les condemnes, com ara l'expiaci\u00f3, retribuci\u00f3 a les v\u00edctimes, seguretat i prevenci\u00f3 general.", "target": "Dret"}, {"text": "L'anomenat monopoli en l'\u00fas leg\u00edtim de la for\u00e7a f\u00edsica, conegut en la seva forma abreujada no sense certa controv\u00e8rsia com el monopoli de la viol\u00e8ncia \u00e9s un terme provinent de l'alemany Gewaltmonopol des Staates. Aquest concepte, proposat pel soci\u00f2leg Max Weber en el seu assaig La pol\u00edtica com a vocaci\u00f3 (1919), defineix l'Estat com qualsevol \"comunitat humana que (exitosament) reclami el monopoli de l'\u00fas leg\u00edtim de la for\u00e7a f\u00edsica en un espai f\u00edsic\". Per tant, \"l'estat modern \u00e9s una afiliaci\u00f3 obligat\u00f2ria que administra la dominaci\u00f3\". En altres paraules, Weber descriu l'Estat com una organitzaci\u00f3 qualsevol que exitosament garanteixi el dret excloent a utilitzar viol\u00e8ncia f\u00edsica directa contra els membres del seu domini territorial, amena\u00e7ar de fer-la servir, o a autoritzar a tercers d'emprar-la.\nAquesta definici\u00f3 de Weber implica al seu temps una correspond\u00e8ncia essencial entre el poder sobre un territori i l'Estat. Un tal monopoli, segons Weber, hauria d'assolir-se a trav\u00e9s d'un proc\u00e9s de legitimaci\u00f3. Segons Raymond Aron, les relacions internacionals es caracteritzen per l'abneica de l'\u00fas leg\u00edtim de for\u00e7a en la relaci\u00f3 entre estats.", "target": "Dret"}, {"text": "N\u00faria Terribas i Sala (Barcelona, 1964) \u00e9s una jurista catalana especialitzada en l'\u00e0mbit de la bio\u00e8tica i el biodret, amb una traject\u00f2ria de gaireb\u00e9 30 anys, dirigint o participant en diferents institucions, publicant nombrosos articles i cap\u00edtols de llibre i formant part de diferents comit\u00e8s i comissions o grups de treball i exercint tamb\u00e9 la doc\u00e8ncia universit\u00e0ria i de formaci\u00f3 continuada.\nDes del 2014 \u00e9s directora de la Fundaci\u00f3 V\u00edctor Gr\u00edfols i Lucas i de la C\u00e0tedra de Bio\u00e8tica \"Fundaci\u00f3 Gr\u00edfols\" de la Universitat de Vic-UCC al Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS, a la Universitat de Vic UVIC-UCC). \u00c9s Vicepresidenta del Comit\u00e8 de Bio\u00e8tica de Catalunya (CBC), Vocal titular de la Comissi\u00f3 de Garantia i Avaluaci\u00f3 de l'Eutan\u00e0sia a Catalunya i membre tamb\u00e9 del Comit\u00e8 Nacional de Bio\u00e8tica d'Andorra (CNBA). Alhora, tamb\u00e9 \u00e9s membre i assessora legal de diferents comit\u00e8s d'\u00e8tica d'institucions sanit\u00e0ries del nostre pa\u00eds, com d'Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, de la Fundaci\u00f3 Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i del Grup MUTUAM de Barcelona. \u00c9s tamb\u00e9 membre del Consell per a la Integritat de la Recerca de Catalunya (CIR-CAT). En l'\u00e0mbit internacional, \u00e9s membre de la European Association of Centres of Medical Ethics (EACME), havent format part del seu Comit\u00e8 de Directors (2001-2014), i membre tamb\u00e9 de la European Clinical Ethics Network (ECEN).Ha format part del Consell Assessor per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari (2013-2017) i del Consell Assessor de Salut (2018-2021) de la Generalitat de Catalunya.\nArran de la pand\u00e8mia de la Covid-19, a principis del 2020, el Departament de Just\u00edcia de la Generalitat de Catalunya va crear un grup d'experts per assessorar-lo en l'establiment de criteris \u00e8tics per a fer compatibles les necess\u00e0ries mesures restrictives i la garantia dels drets fonamentals dels ciutadans. N\u00faria Terribas tamb\u00e9 n'\u00e9s una de les membres designades per a constituir aquest grup de treball.Anteriorment havia estat directora (1999-2014) de l'Institut Borja de Bio\u00e8tica (Universitat Ramon Llull), coordinadora i docent (2001-2014) del M\u00e0ster Universitari en Bio\u00e8tica de la mateixa Universitat , i directora (1995-2008) de la revista Bio\u00e8tica & Debat que publica l'esmentat Institut Borja de Bio\u00e8tica. Tamb\u00e9 va ser membre del Comit\u00e8 d'\u00e8tica d'investigaci\u00f3 cl\u00ednica del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB).D\u2019altra banda, \u00e9s autora de nombrosos articles i cap\u00edtols de monografies sobre bio\u00e8tica i dret, i ha participat com a ponent en diferents congressos i jornades nacionals i internacionals sobre bio\u00e8tica i dret sanitari de bio\u00e8tica. Tot plegat sense defugir la divulgaci\u00f3 participant en xerrades o concedint entrevistes als mitjans.", "target": "Dret"}, {"text": "Dret real \u00e9s una figura jur\u00eddica provinent del dret rom\u00e0 ius in re o dret sobre la cosa, i que es contraposa al dret personal que implica una relaci\u00f3 de deute entre dues persones.El principal dret real \u00e9s la propietat. D'altres drets reals s\u00f3n els d'usdefruit (dret a rebre el fruit o beneficis que produeixi la cosa), el de garantia (quan la cosa s'hipoteca), el d'habitaci\u00f3 o el de superf\u00edcie.\nAlgunes de les caracter\u00edstiques que distingeixen els drets reals dels drets personals s\u00f3n:\n\nEls drets reals es poden exercir davant de tothom, mentre que els drets personals nom\u00e9s es pot exercir davant del deutor. Per exemple, el propietari d'una cosa t\u00e9 dret que ning\u00fa li prengui. Per aquest motiu, es diu que els drets reals s\u00f3n absoluts i els drets personals s\u00f3n relatius.\nEls drets reals impliquen un subjecte (qui t\u00e9 el dret) i un objecte (la cosa determinada sobre la qual t\u00e9 dret).\nEl dret real tendeix a ser perpetu, tot i que s'extingeix per la desaparici\u00f3 de la cosa.\nEls drets reals sobre algunes coses s'inscriuen en registres p\u00fablics, per facilitar la defensa dels drets davant de tothom. Per exemple, pels b\u00e9ns immobles existeix el registre de la propietat.", "target": "Dret"}, {"text": "Disciplina que s'encarrega de l'aplicaci\u00f3 dels coneixements inform\u00e0tics en el dret, creant un mitj\u00e0 m\u00e9s eficient i din\u00e0mic per a l'execuci\u00f3 de les lleis en general.\nLa inform\u00e0tica jur\u00eddica es divideix en tres \u00e0rees:\n\nInform\u00e0tica jur\u00eddica de gesti\u00f3.\nInform\u00e0tica jur\u00eddica documental.\nInform\u00e0tica jur\u00eddica de decisi\u00f3.", "target": "Dret"}, {"text": "Un reglament comunitari \u00e9s una norma jur\u00eddica del dret comunitari europeu comparable a les lleis en dret intern. A trav\u00e9s d'aquest instrument els \u00f2rgans comunitaris poden intervenir de manera m\u00e9s intensa en els ordenaments jur\u00eddics interns. Es distingeix d'altres fonts de dret comunitari pel fet que \u00e9s d'aplicabilitat directa, \u00e9s a dir, no cal una normativa estatal (com \u00e9s el cas de les directives) perqu\u00e8 un reglament suposi un dret o un deure per a la ciutadania europea. A m\u00e9s a m\u00e9s, la ciutadania est\u00e0 obligada a respectar-lo com ho faria amb una norma estatal. S'imposa a trav\u00e9s del reglament el mateix dret a tots els estats membres, sense tenir en compte fronteres, i \u00e9s v\u00e0lid de forma uniforme i \u00edntegra. D'aquesta manera un estat no pot refusar o incomplir una part del reglament perqu\u00e8 aquest contradiu les seves lleis internes.", "target": "Dret"}, {"text": "Durant l'edat mitjana, l'adscripci\u00f3 era la vinculaci\u00f3 d'una fam\u00edlia i tots llurs descendents a la terra que conreaven, perdent tots ells la llibertat de marxar-ne. Era una conseq\u00fc\u00e8ncia del creixent proc\u00e9s feudalitzador de la societat rural, que es veia obligada a acceptar per la for\u00e7a dels guerrers feudals aquest lligam a la parcel\u00b7la de terreny del senyor feudal. Els pagesos nom\u00e9s podien alliberar-se'n si pagaven una cara redempci\u00f3 anomenada remen\u00e7a: d'aqu\u00ed venia el nom que es donava tamb\u00e9 als pagesos adscrits a la terra: pagesos de remen\u00e7a.L'origen d'aquesta pr\u00e0ctica jur\u00eddica cal buscar-lo en el r\u00e8gim de colonat de la tradici\u00f3 romana, el qual ja implicava l'adscripci\u00f3 del colon a la terra que treballava pel senyor.L'adscripci\u00f3 a la terra es va generalitzar durant el segle xii i durant el xiii les Corts codificaren la remen\u00e7a a les lleis. No provocava cap queixa per part de la noblesa, ja que l'abund\u00e0ncia demogr\u00e0fica d'aquells temps els permetia deixar que algunes fam\u00edlies s'alliberessin i cobrar-ne el pagament perqu\u00e8 continuaven tenint pagesos de sobres a les terres. Per\u00f2 a partir del xiv la gran mortalitat causada per la pesta negra va deixar el m\u00f3n rural senyorial molt delmat i, per tant, les rendes que en percebia la noblesa tamb\u00e9 baixaren. A partir de llavors l'adscripci\u00f3 a la terra i la remen\u00e7a passaren a ser el centre del debat de les greus tensions socials entre una noblesa que s'aferrava a aquests privilegis i una pagesia explotada que vivia marginada de les llibertats urbanes. Aquesta situaci\u00f3 va desembocar en un seguit de revoltes i guerres per part dels pagesos de remen\u00e7a contra llurs senyors feudals que condicionaren tot el segle xv. El conflicte no entraria en vies de soluci\u00f3 fins a la promulgaci\u00f3 de la Sent\u00e8ncia arbitral de Guadalupe el 1486, la qual supos\u00e0 la fi dels mals usos (entre els quals la remen\u00e7a). La sent\u00e8ncia posava un preu relativament assumible a l'alliberaci\u00f3 personal dels remences i llurs fam\u00edlies i regulava en general les relacions jur\u00eddiques del camp catal\u00e0. La majoria dels pagesos de remen\u00e7a que s'anaren alliberant durant l'edat Moderna contragueren pactes d'emfiteusi amb els seus ex-senyors feudals per continuar conreant les terres que durant generacions havien conreat els seus avantpassats.\n\n", "target": "Dret"}, {"text": "La Hist\u00f2ria del Dret \u00e9s la disciplina hist\u00f2ric-jur\u00eddica que analitza el conjunt de fets i processos hist\u00f2rics relacionats amb el conjunt de normes jur\u00eddiques, aix\u00ed com els usos socials \u00abforts\u00bb, \u00e9s a dir, que tinguin relaci\u00f3 amb el Dret.\nLa naturalesa pr\u00f2pia de la hist\u00f2ria del dret com a disciplina, fa que hagi de situar-se entre dues grans branques del saber, com s\u00f3n la Hist\u00f2ria i el Dret. D'aquesta manera, s'ha arribat a afirmar que l'historiador del dret posseeix una doble ciutadania; \u00e9s considerat bon historiador entre els juristes, i bon jurista entre els historiadors. D'aquesta manera, la hist\u00f2ria del dret ha tingut la necessitat d'elaborar una justificaci\u00f3 que sustenti la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, aix\u00ed com la seva independ\u00e8ncia de la resta de disciplines. Avui dia, cal destacar que la disciplina s'imparteix majorit\u00e0riament en les facultats de Dret.", "target": "Dret"}, {"text": "El Casamiento en casa \u00e9s una instituci\u00f3 jur\u00eddica aragonesa de font capitular i r\u00e8gim consuetudinari que estipula contr\u00e0riament als hist\u00f2rics Furs d'Arag\u00f3 respecte als casos de viudetat i s'estableix inserint un conveni en cap\u00edtols matrimonials; concretament, en cas de mort de l'hereu/pubilla, s'atorga al c\u00f2njuge que s'ha quedat v\u00eddu/a la pr\u00f2rroga de l'\u00fasdefruit vidual, i en cas que aquest v\u00eddu/a vulgui contraure un nou matrimoni i sigui autoritzat a fer-ho, al dret que aquest t\u00e9 a comunicar l'\u00fasdefruit vidual al seu nou c\u00f2njuge.", "target": "Dret"}, {"text": "El confino di polizia (confinament de la policia) o confino (confinament) va ser una mesura preventiva prevista pel sistema jur\u00eddic itali\u00e0 durant el Regne d'It\u00e0lia.\nLes autoritats de seguretat p\u00fablica podien imposar a partir d'una den\u00fancia d\u2019un particular o d\u2019ofici (fins i tot sense necessitat d'un judici regular) una condemna per un delicte previst al codi penal itali\u00e0. Va ser abolida despr\u00e9s del naixement de la Rep\u00fablica italiana per ser inconstitucional.", "target": "Dret"}, {"text": "El Mashkim era el funcionari judicial de Sumer que preparava els casos que es portaven a judici (semblant als jutges d'instrucci\u00f3 a Catalunya) i actuaven en tots els \u00e0mbits judicials, des l'administratiu i de registre, fins a l'execuci\u00f3 de les sent\u00e8ncies. Les sent\u00e8ncies mai (o gaireb\u00e9 mai) eren dictades per un sol jutge sin\u00f3 per uns quants jutges (pels casos principals un col\u00b7legi de set jutges).", "target": "Dret"}, {"text": "Un document legal (del llat\u00ed documentum, derivat de docere \"ensenyar, demostrar\") o en dret simplement document, \u00e9s qualsevol mitj\u00e0, sobretot gr\u00e0fic, que comprovi l'exist\u00e8ncia d'un fet, l'exactitu o la veritat d'una afirmaci\u00f3, etc., que tingui un valor de prova. Els documents s\u00f3n sovint sin\u00f2nim d'actes, cartes o escrits.\nUn document pot ser tamb\u00e9 una informaci\u00f3 singularitzada, o sigui que es pot distingir per un nom o un codi, que tracta d'un assumpte espec\u00edfic de naturalesa i inter\u00e8s particular d'una instituci\u00f3 de car\u00e0cter secret, estrat\u00e8gic o que representa capital intel\u00b7lectual, \u00e9s a dir plenament integrada en els b\u00e9ns intangibles d'una entitat.Les parts del document jur\u00eddic s\u00f3n: la disposici\u00f3 i les f\u00f3rmules diplom\u00e0tiques.", "target": "Dret"}, {"text": "La compet\u00e8ncia judicial internacional \u00e9s la concreta assignaci\u00f3 de l'exercici de la potestat jurisdiccional sobre una disputa de car\u00e0cter internacional als tribunals i autoritats p\u00fabliques d'un Estat.\nLes normes de compet\u00e8ncia judicial internacional determinen quins litigis, i d'acord amb quins criteris i principis, els \u00f2rgans jurisdiccionals i les autoritats p\u00fabliques d'un Estat poden entrar a con\u00e8ixer dels litigis i q\u00fcestions derivats de situacions privades internacionals.", "target": "Dret"}, {"text": "La filosofia del dret \u00e9s una branca de la Filosofia que reflexiona els fonaments regeixen la creaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 del Dret, la teoria de la just\u00edcia i la teoria de la ci\u00e8ncia jur\u00eddica. Estudia problemes com la natura de la llei positiva, les relacions entre el dret i les altres branques de la filosofia, en particular la l\u00f2gica, l'epistemologia, l'ontologia i l'\u00e8tica.\n\n", "target": "Dret"}, {"text": "El fide\u00efcom\u00eds \u00e9s la disposici\u00f3 segons la qual una persona que ser\u00e0 dita fide\u00efcomitent o fiduciant, en testament o en cap\u00edtols matrimonials, deixa tots els seus b\u00e9ns o una part a una altra persona natural amb l'enc\u00e0rrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que ser\u00e0 dit fide\u00efcomissari o fiduciari. En el fide\u00efcom\u00eds el fide\u00efcomitent disposa que el fiduciari adquireixi l'her\u00e8ncia o el llegat amb el gravamen que, un cop ven\u00e7ut el termini o complerta la condici\u00f3, facin tr\u00e0nsit al fide\u00efcomissari. Est\u00e0 regulat en el Codi Civil de Catalunya Llibre IV, T\u00edtol II, Cap\u00edtol VI i en el dret com\u00fa per l'article 781 del codi civil espanyol.", "target": "Dret"}, {"text": "Un lagman era l'encarregat de recitar, transmetre i aplicar les lleis entre les comunitats medievals a Escandin\u00e0via. Un dels m\u00e9s famosos fou Snorri Sturluson. Actuava alhora com a jutge, advocat i secretari als plets locals de la zona sota la seva jurisdicci\u00f3 i havia de demostrar la seva v\u00e0lua recitant de mem\u00f2ria els codis tradicionals en assemblees formades per a l'ocasi\u00f3. Inicialment qualsevol persona que pogu\u00e9s accedir a aquest coneixement podia ser un lagman, per\u00f2 posteriorment va ser un c\u00e0rrec restringit a la noblesa.", "target": "Dret"}, {"text": "Els pactes successoris s\u00f3n, segons el dret civil catal\u00e0, aquells contractes o convenis subscrits entre vius (inter vivos), que tenen per objecte ordenar la successi\u00f3 per al moment de la mort (mortis causa) d'algun dels atorgants, sigui per via universal, mitjan\u00e7ant la instituci\u00f3 d'hereu (anomenats heretaments), o per via particular, mitjan\u00e7ant la realitzaci\u00f3 d'atribucions a t\u00edtol particular.El pacte d'heretament pot afavorir una o diverses persones amb la qualitat d'hereu (si l'afavorit \u00e9s part del pacte) o amb la crida a l'her\u00e8ncia (si l'afavorit no \u00e9s atorgant del pacte, en quin cas la seva qualitat d'hereu nom\u00e9s es far\u00e0 efectiva en el moment de la mort del causant si el pacte no ha estat revocat pels atorgants o no ha quedat sense efecte per qualsevol altra causa).Els pactes successoris tenen car\u00e0cter familiar, ja que hom nom\u00e9s pot atorgar-los amb les persones seg\u00fcents:.\nEl c\u00f2njuge o futur c\u00f2njuge.La persona amb qui conviu en uni\u00f3 estable de parella.Els parents en l\u00ednia directa sense limitaci\u00f3 de grau en l\u00ednia col\u00b7lateral dins del quart grau, en ambd\u00f3s casos tant per consanguinitat com per afinitat.Els parents per consanguinitat en l\u00ednia directa o en l\u00ednia col\u00b7lateral, dins del segon grau, de l'altre c\u00f2njuge o convivent.La seva regulaci\u00f3 legal, a Catalunya, \u00e9s l'establerta en el Cap\u00edtol I (Els pactes successoris) del T\u00edtol III (La successi\u00f3 contractual i les donacions per causa de mort) del Llibre IV (Successions), del Codi civil de Catalunya.", "target": "Dret"}, {"text": "El dret continental o dret civil \u00e9s un sistema jur\u00eddic originari d'Europa continental i adoptat a bona part del m\u00f3n. El sistema de dret continental arrenca en el marc del dret rom\u00e0, i amb els principis b\u00e0sics codificats en un sistema de refer\u00e8ncia, que serveix com a font principal del dret. Es contrapsoa sovint amb el sistema de dret anglosax\u00f3, que es va originar a l'Anglaterra medieval, que prov\u00e9 hist\u00f2ricament de la jurisprud\u00e8ncia no codificada feta pels jutges, i atorga autoritat a les decisions judicials pr\u00e8vies.Hist\u00f2ricament, un dret continental \u00e9s el grup d'idees i sistemes legals derivats en \u00faltima inst\u00e0ncia del Corpus Juris Civilis, per\u00f2 fortament superposats per pr\u00e0ctiques napole\u00f2niques, germ\u00e0niques, can\u00f2niques, feudals i locals, aix\u00ed com per soques doctrinals com el dret natural, codificaci\u00f3 i positivisme jur\u00eddic.\nConceptualment, el dret parteix d'abstraccions, formula principis generals i distingeix les regles substantives de les normes processals. T\u00e9 una jurisprudencia secund\u00e0ria i subordinada al dret legal. El dret civil sovint s'emparella amb el sistema inquisitorial, per\u00f2 els termes no s\u00f3n sin\u00f2nims.\nHi ha difer\u00e8ncies clau entre un estatut i un codi. Les caracter\u00edstiques m\u00e9s pronunciades dels sistemes civils s\u00f3n els seus codis legals, amb textos concisos i \u00e0mpliament aplicables que normalment eviten escenaris espec\u00edfics de fets. Els articles breus d'un codi de dret civil tracten generalitats i contrasten amb els estatuts ordinaris, que sovint s\u00f3n molt llargs i molt detallats.", "target": "Dret"}, {"text": "Les Patents reials (en itali\u00e0: Regie patenti) eren documents oficials, lleis o decrets, emesos pel monarca en carta oberta, per tal de permetre el sorgiment de projectes a gran escala relacionats amb les \u00e0rees d'especial import\u00e0ncia per a l'Estat.\nL'oposat a una patent (que prov\u00e9 del llat\u00ed litterae patents) era una carta closa (en llat\u00ed: litterae clausae); aquestes eren de naturalesa personal i segellada, de manera tal que solament el destinatari podia llegir-ne el contingut.", "target": "Dret"}, {"text": "Laude o sent\u00e8ncia arbitral\n\u00e9s la resoluci\u00f3 que dicta un \u00e0rbitre i que serveix per a dirimir un conflicte entre dues o m\u00e9s parts. L'equivalent al laude en l'ordre \u00e9s la sent\u00e8ncia, que \u00e9s la que dicta un jutge. La difer\u00e8ncia entre tots dos resideix en el fet que, mentre que la jurisdicci\u00f3 del jutge ve marcada per la llei, la jurisdicci\u00f3 de l'\u00e0rbitre \u00e9s dictada per l'autonomia de la voluntat: per tant l'arbitratge ha d'\u00e9sser acceptat per les parts, ja sia pr\u00e8viament, mitjan\u00e7ant un contracte, o posteriorment com a forma de resoldre el litigi.Per a l'execuci\u00f3 del laude arbitral \u00e9s necessari de rec\u00f3rrer a un jutge, el qual t\u00e9 la potestat d'ordenar-lo i, si s'escau, for\u00e7ar-ne el compliment. Si el laude ha estat dictat conformement al dret, el jutge no entrar\u00e0 en el contingut d'aquest i, simplement, ordenar\u00e0 la seva aplicaci\u00f3; per aquesta ra\u00f3 un laude no t\u00e9 ha pas d'estar fonamentat en dret. Les parts poden haver acordat que l'arbitratge s'hagi resolt basant-se en criteris d'equitat. Cal distingir entre tres grups de laudes:\n\nLaudes totals o parcials.\nLaudes definitius o ferms.\nLaudes de dret o equitat.", "target": "Dret"}, {"text": "El literalisme o textualisme \u00e9s una teoria d'interpretaci\u00f3 de la llei segons la qual el significat ordinari d'un text legal ha de regir la seva interpretaci\u00f3, on es postula la interpretaci\u00f3 de la llei per mitj\u00e0 del m\u00e8tode exeg\u00e8tic, per aix\u00f2 no es consideren les fonts no textuals, com ara: l'esperit del legislador en la sanci\u00f3 d'aquesta llei (m\u00e8tode hist\u00f2ric), el problema que va intentar posar remei a aquesta llei (m\u00e8tode teleol\u00f2gic) o preguntes substantives respecte a la just\u00edcia o rectitud d'aquesta llei.A la Cort Suprema dels Estats Units, el jutge conservador Antonin Scalia va ser-ne un dels principals exponents.", "target": "Dret"}, {"text": "Les fonts del dret de l'Espanya democr\u00e0ctica iniciada hist\u00f2ricament amb la Constituci\u00f3 del 1978 s\u00f3n l'ordenament jur\u00eddic espanyol actual. \u00c9s a dir, totes les normes jur\u00eddiques que s'apliquen sobre el territori espanyol.Les fonts de dret que afectan a l'\u00e0mbit de l'administraci\u00f3 local d'Espanya s\u00f3n, seguint aquest ordre, la legislaci\u00f3 estatal, l'auton\u00f2mica i les ordenances locals.", "target": "Dret"}, {"text": "La just\u00edcia \u00e9s un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visi\u00f3 culturalment acceptada d'all\u00f2 que \u00e9s just est\u00e0 plasmada en el dret local. El seu s\u00edmbol \u00e9s una dona amb els ulls embenats que sost\u00e9 una balan\u00e7a.", "target": "Dret"}, {"text": "El Black Book of the Admiralty (Llibre Negre de l'Almirallat en catal\u00e0), \u00e9s una recopilaci\u00f3 de dret mar\u00edtim angl\u00e8s creada en el transcurs dels regnats de diversos monarques anglesos, incloent les decisions m\u00e9s importants de l'Admiralty court. El seu punt de partida s\u00f3n els R\u00f4les d'Ol\u00e9ron, que van ser promulgats el 1160 per Elionor d'Aquit\u00e0nia, en franc\u00e8s antic, abans de ser reina d'Anglaterra, sent per tant i sens dubte, anteriors al Black Book.\nEl llibre en si indica que es va establir al Tribunal Superior de l'Almirallat durant el regnat d'Eduard I (1272-1307), encara que l'erudici\u00f3 m\u00e9s recent col\u00b7loca el seu establiment al 1360 durant el regnat d'Eduard III, at\u00e8s que, a part dels R\u00f4les d'Ol\u00e9ron, la primera llei a la que fa refer\u00e8ncia \u00e9s el Liber memorandorum (1338), del que hi ha una c\u00f2pia manuscrita independent, disponible en els arxius de la ciutat de Londres.", "target": "Dret"}, {"text": "Dins del m\u00f3n jur\u00eddic, una sent\u00e8ncia \u00e9s la resoluci\u00f3 dictada per un jutge o tribunal que decideix definitivament un plet. La sent\u00e8ncia declara o reconeix el dret o ra\u00f3 d'una de les parts litigants, obligant l'altra a complir-la. En dret penal, la sent\u00e8ncia d'un tribunal absol o condemna l'acusat, imposant-li la pena corresponent. S'anomena tamb\u00e9 sent\u00e8ncia el document que recull aquesta resoluci\u00f3.Una sent\u00e8ncia constitueix l'\u00faltim acte expl\u00edcit d'un proc\u00e9s regit per un jutge, aix\u00ed com l'acte simb\u00f2lic principal relacionat amb la seva funci\u00f3. La sent\u00e8ncia generalment pot incloure un decret d'empresonament, una multa i/o altres c\u00e0stigs contra un acusat condemnat per un delicte. Les persones empresonades per delictes m\u00faltiples solen complir una pena concurrent (en qu\u00e8 el per\u00edode d'empresonament equival a la durada de la pena m\u00e9s llarga quan totes les sent\u00e8ncies es compleixen juntes al mateix temps), mentre que altres compleixen la pena consecutiva (en qu\u00e8 el per\u00edode d'empresonament \u00e9s igual a la suma de totes les sent\u00e8ncies complertes seq\u00fcencialment, o una despr\u00e9s de l'altra). les sent\u00e8ncies addicionals inclouen les de tipus intermedi, que permeten a un recl\u00fas estar en llibertat durant unes 8 hores al dia per motius de treball; les de tipus determinat, que es fixen en un nombre de dies, mesos o anys; i les de tipus indeterminat o bifurcat, que exigeixen que el per\u00edode m\u00ednim es compleixi en un entorn institucional com una pres\u00f3, seguit d'un \u00abtemps al carrer\u00bb, \u00e9s a dir, un per\u00edode de llibertat supervisada o de llibertat condicional fins que s'hagi complert la sent\u00e8ncia total. Aquests tipus de 'llibertat controlada' s\u00f3n una mesura alternativa a una pena privativa de llibertat, com la pres\u00f3 o l'arrest domiciliari, i que \u00e9s possible imposar a la sent\u00e8ncia quan es compleixen certs requisits establerts en la llei, que li permet al condemnat per un delicte complir la seva sanci\u00f3 penal en llibertat, encara que subjecte a certes obligacions o sota certes condicions, per exemple, no cometre nous delictes o faltes. en cas d'incomplir aquestes condicions, la persona a la qual es li ha concedit la llibertat condicional ha de complir la seva condemna a la pres\u00f3.\nSi una sent\u00e8ncia es redueix a un c\u00e0stig menys sever, llavors es diu que la sent\u00e8ncia ha estat \"mitigada\" o \"commutada\". Rares vegades (depenent de les circumst\u00e0ncies), els c\u00e0rrecs de assassinat s\u00f3n \"mitigats\" i redu\u00efts a c\u00e0rrecs d'homicidi. No obstant aix\u00f2, en certs sistemes legals, un acusat pot ser castigat m\u00e9s enll\u00e0 dels termes de la sent\u00e8ncia (per exemple, estigma social, p\u00e8rdua de beneficis governamentals, o col\u00b7lectivament, les conseq\u00fc\u00e8ncies col\u00b7laterals de c\u00e0rrecs criminals).\nLes lleis generalment especifiquen les penes m\u00e9s altes que es poden imposar per certs delictes, i les pautes o directrius de sent\u00e8ncia sovint marquen les penes m\u00ednimes i m\u00e0ximes de pres\u00f3 que es poden imposar a un delinq\u00fcent, que despr\u00e9s es deixen a la discreci\u00f3 del tribunal de primera inst\u00e0ncia. No obstant aix\u00f2, en algunes jurisdiccions, els fiscals tenen una gran influ\u00e8ncia sobre les penes efectivament imposades, en virtut de la seva discreci\u00f3 per decidir de quins delictes acusar el delinq\u00fcent i de quins fets intentaran provar o demanar a l'acusat que ho estipuli en un acord de declaraci\u00f3 de culpabilitat. S'ha argumentat que els legisladors tenen un incentiu per promulgar sent\u00e8ncies m\u00e9s dures que les que els agradaria que s'apliquessin al t\u00edpic acusat, ja que reconeixen que la culpa d'un rang de sent\u00e8ncies inadequat per gestionar un crim particularment atro\u00e7 recauria en els legisladors, per\u00f2 la culpa per c\u00e0stigs excessius recauria en els fiscals.La llei de sent\u00e8ncies a vegades inclou penes molt m\u00e9s dures de l'habitual quan s'apliquen certs fets. Per exemple, la llei penal estatunidenca contra els crims reiterats fets amb armes de foc o la llei contra els delinq\u00fcents habituals, poden sotmetre a un acusat a un augment significatiu de la seva condemna si comet un tercer delicte d'aquest tipus.", "target": "Dret"}, {"text": "El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble rom\u00e0, per\u00f2 era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urb\u00e0 i el pretor peregr\u00ed, la jurisdicci\u00f3 dels quals era exercida a les prov\u00edncies pels praeses. Els edils curuls tamb\u00e9 feien edictes, i la seva jurisdicci\u00f3 era exercida (com a m\u00ednim durant l'Imperi) a les provinciae populi Romani pels q\u00fcestors. No es promulgaren edictes a les Provinciae Caesaris. Els tribuns, censors i pont\u00edfexs tamb\u00e9 promulgaren edictes en les mat\u00e8ries relatives a les seves respectives jurisdiccions. Els edictes eren enumerats per Gaius entre les fonts del dret rom\u00e0, i aquesta part del dret rom\u00e0 \u00e9s anomenada en els Pandectes ius Honorium. Aix\u00ed com els edictes dels pretors eren els m\u00e9s importants, el ius honorianum era alguns cops anomenat ius praetorum; per\u00f2 estrictament el ius honorianum era el terme sota els quals es comprenia tots els edictes.\nEdicte significa, generalment, qualsevol nota p\u00fablica feta per una autoritat competent. Per\u00f2 especialment significa, durant la Rep\u00fablica,\nuna norma promulgada per un magistrat, que l'escrivia un \u00e0lbum, i la dipositava en un lloc conspicu, \"Unde de plano recte legi potest\". D'aquesta circumst\u00e0ncia, l'edicte es considerava una part del ius scriptum. Com que l'ofici d'un magistrat era de car\u00e0cter anual, les normes promulgades pel seu predecessor no lligaven al seu successor, per\u00f2 aquest \u00faltim podia confirmar o adoptar les normes del seu predecessor, i introduir-les al seu propi edicte, i per tant aquestes normes adoptades s'anomenaven edictum tralatitium, o vetus, oposats als edictum novum. Un repentinum edictum era una norma que es feia (prout res incidit) per l'ocasi\u00f3. Un edicte perpetu (perpetuum edictum) era aquella norma que es feia pel magistrat que iniciava el seu ofici, la qual intentava aplicar a tots els casos on era possible aplicar-la, durant l'any del seu mandat: per tant s'anomenava alguns cops annua lex. No s'anomenava perp\u00e8tua perqu\u00e8 fossin fixades les lleis, sin\u00f3 perqu\u00e8 cada pretor publicava el seu edicte a l'inici del seu mandat i que s'aplicava de forma continuada (perpetuum). Fins que adaptar els edictes dels sus predecessors no va esdevenir la pr\u00e0ctica entre els magistrats, els edictes no formaven un cos de normes permanents; per\u00f2 quan aquesta pr\u00e0ctica esdevingu\u00e9 comuna, els edictes (edictum tralatitium) aviat constitu\u00efren un cos legislatiu extens, que a la pr\u00e0ctica era la part m\u00e9s important de la llei. Els m\u00faltiples edictes, un cop establerts, eren anomenats amb els noms dels seus promulgadors, com els edictum Carbonianum; o s'anomenaven en refer\u00e8ncia a l'actio per la qual foren establertes, Com l'Aquiliana, Publiciana, Rutiliana.\nL'origen del poder dels edictes no t\u00e9 una historicitat clara, per\u00f2 tal com els pretors foren magistrats institu\u00efts per a l'administraci\u00f3 de just\u00edcia per compte dels c\u00f2nsols i el poder consular representava la continuaci\u00f3 de facto del poder del rei de Roma, semblaria que el ius edicendi podria haver sigut un romanent de la prerrogativa reial. Tanmateix aix\u00f2, el poder fou exercit inicialment, i m\u00e9s tard institu\u00eft, podria haver sigut que el ius praetorium fos reconegut com una divisi\u00f3 de la llei durant o despr\u00e9s dels temps de Cicer\u00f3, durant el qual l'estudi dels edictes form\u00e0 una part de l'estudi regular de la llei. L'edicte dels edils sobre la compravenda d'esclaus \u00e9s mencionada per Cicer\u00f3 (de Off. iii.17); el Edictiones Aedilitiae \u00e9s al\u00b7ludit per Plaute (Cap. IV 2 v. 43); i un edicte del pretor peregr\u00ed \u00e9s mencionat a la Lex Galliae Cisalpinae, que probablement pertany al segle viii Ab urbe condita. La Lex Cornelia (67 aC), prove\u00efa contra els abusos del poder dels edictes, declarant que els pretors podrien decidir en casos particulars, \nconcordantment al seu edicte perpetu. Sembla que en temps de Cicer\u00f3 els edictes ja conformaven un extens cos normatiu, cosa que \u00e9s confirmada pel fet que, en aquell temps, ja s'havia fet un intent per tal d'ordenar-los i comentar-los. Servi Sulpici, el gran jurista i orador i amic de Cicer\u00f3, adre\u00e7\u00e0 a Brutus dos brev\u00edssims llibres sobre edictes, que fou seguit per l'obra d'Offilius; tot i que no se sap del cert si l'obra d'Offilius era un intent de recollir i arranjar els diversos edictes, com la subseq\u00fcent compilaci\u00f3 de Juli\u00e0, o un comentari com feren molts juristes despr\u00e9s que ell.\nEls edictes, eren en efecte un m\u00e8tode indirecte de legislar i era la via per la qual s'establien nombroses normes. Fou en certa forma de major efecte, ja que era una via f\u00e0cil i m\u00e9s pr\u00e0ctica d'engrandir i alterar progressivament la llei existent, mantenint alhora el sistema en harmonia, que no pas el m\u00e8tode de legislaci\u00f3 directa, i \u00e9s innegable que la part m\u00e9s valuosa del dret rom\u00e0 deriva dels edictes. si un pretor establia una norma que es trob\u00e9s injuriosa o inconvenient, queia en des\u00fas si no era adoptada pel seu successor. Diverses normes promulgades com edictes sestaven en conformitat al costum existent, particularment en casos de contractes, en qu\u00e8 l'edicte hauria tingut l'efecte de convertir en llei el costum. Aix\u00f2 sembla que Cicer\u00f3 vol dir (de Invent. ii 22) quan diu que els edictes dep\u00e8n en bon mesura del costum.\nSota els emperadors hi havia diversos comentaristes dels edictes. Aix\u00ed Domici Labe\u00f3 escrigu\u00e9 quatre llibres sobre edictes i una obra dels seus trenta llibres, Ad edictum Praetoris Peregrini, \u00e9s citada per Ulpi\u00e0 (Dig. 4. tit 3 a 9). Salvi Juli\u00e0, un distingit jurista, que visqu\u00e9 en temps d'Adri\u00e0 i exerc\u00ed l'ofici de pretor, feu una compilaci\u00f3 d'edictes per ordre de l'emperador; l'obra fou ordenada en t\u00edtols, segons el seu objecte. Fou anomenat Edictum Perpetuum. Salvi Juli\u00e0 sembla haver recollit i arranjat els vells edictes, i probablement ambd\u00f3s ometeren que havien caigut en des\u00fas, i abreujat diverses parts, donant-los un car\u00e0cter sistem\u00e0tic. L'obra de Juli\u00e0 podria haver tingut gran influ\u00e8ncia en l'estudi de la llei, i en subseg\u00fcents escriptures legals. No sembla probable que els edictes dels dos pretors, juntament amb els Edictum Provinciale, i els edictes dels edils curuls, fossin agrupats en un en aquesta compilaci\u00f3.\nEls edictes dels emperadors s\u00f3n esmentats a la Constitutio compilada en el Codi Justini\u00e0. El Digest, cont\u00e9 nombrosos fragments de Edicta Perpetuum. GL", "target": "Dret"}, {"text": "La pena \u00e9s el mitj\u00e0 amb el que compta l'estat per a reaccionar enfront del delicte, expressant-se com la \u00abrestricci\u00f3 de drets del responsable\u00bb. Per aix\u00f2, el Dret que regula els delictes es denomina habitualment Dret penal, en lloc d'altres denominacions com Dret criminal o Dret delictual.\nLa pena tamb\u00e9 es defineix com una sanci\u00f3 que produeix la p\u00e8rdua o restricci\u00f3 de drets personals, regulada en la llei i imposada per l'\u00f2rgan jurisdiccional, mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s, a l'individu responsable de la comissi\u00f3 d'un delicte. El terme pena (dolor) deriva del terme en llat\u00ed poena i posseeix una connotaci\u00f3 de dolor causat per un c\u00e0stig.\nEl Dret Penal modern advoca per la proporcionalitat entre el delicte i la pena. En molts pa\u00efsos es busca tamb\u00e9 que la pena serveixi per a la rehabilitaci\u00f3 del criminal, la qual cosa exclou l'aplicaci\u00f3 de penes com la pena de mort o la cadena perp\u00e8tua.", "target": "Dret"}, {"text": "Els Drets de Magdeburg (en alemany: Magdeburger Recht) va ser un dels m\u00e9s coneguts sistemes de dret urb\u00e0. Va ser format al segle xiii a la ciutat alemanya de Magdeburg com a dret urb\u00e0 feudal, en virtut del qual l'activitat econ\u00f2mica, els drets de propietat, la vida sociopol\u00edtica i l'estat estamental dels ciutadans es regulaven per un sistema jur\u00eddic propi, el que es corresponia amb el paper de les ciutats com a centres de producci\u00f3 i intercanvi monetari i mercantil.\nLes fonts del Dret de Magdeburg, el Sassenspiegel (El mirall sax\u00f3, una compilaci\u00f3 de la llei feudal alemanya) i l'estatut de la ciutat de Magdeburg, normalment definien l'organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 artesanal, el comer\u00e7, l'ordre d'elecci\u00f3 i activitat del govern aut\u00f2nom urb\u00e0, dels gremis d'artesans i comerciants. Estava trobava vigent entre els segles XIII i XVIII a Pol\u00f2nia, Bielor\u00fassia, Litu\u00e0nia i Ucra\u00efna.\nAl Gran Ducat de Litu\u00e0nia (sobretot en el territori de la moderna Bielor\u00fassia, Litu\u00e0nia i Ucra\u00efna) el Dret de Magdeburg es va instaurar a: V\u00edlnius (1387), Brest (1390), Hrodna (1391), Lutsk (1432), Slutsk (1441), K\u00edev (1494 - 1497), Polotsk (1498), Minsk (1499), Maguilov (1561), V\u00edtsiebsk (1597), Druya (1620), Kazimir (1643), Stanislav (1662), i altres ciutats.\nEls residents de les ciutats que obtenien el Dret de Magdeburg estaven exempts d'obligacions feudals. Sobre la base del Dret de Magdeburg a la ciutat es creava un \u00f2rgan d'autogovern electe, el magistrat. Amb la introducci\u00f3 del Dret de Magdeburg es revocava el dret local, encara que l'aplicaci\u00f3 dels costums locals estava permesa en el cas que les normes, necess\u00e0ries per a la soluci\u00f3 del cas, no estiguessin previstes pel Dret de Magdeburg.\nEl Dret de Magdeburg no s'aplicava a la poblaci\u00f3 jueva, que no es considerava part de la poblaci\u00f3 original de les ciutats de l'Europa oriental. L'excepci\u00f3 va ser nom\u00e9s a la ciutat lituana de Trakai, on els jueus el 1444 van obtenir el dret de Magdeburg com un grup independent de ciutadans.\nSobre la base del Dret de Magdeburg a 1785 a R\u00fassia va ser establert el Diploma sobre els drets i avantatges a les ciutats de l'Imperi Rus (en rus \u0413\u0440\u0430\u043c\u043e\u0442\u0430 \u043d\u0430 \u043f\u0440\u0430\u0432\u0430 \u0438 \u0432\u044b\u0433\u043e\u0434\u044b \u0433\u043e\u0440\u043e\u0434\u0430\u043c \u0420\u043e\u0441\u0441\u0438\u0439\u0441\u043a\u043e\u0439 \u0438\u043c\u043f\u0435\u0440\u0438\u0438, tamb\u00e9 conegut com a \"\u0416\u0430\u043b\u043e\u0432\u0430\u043d\u043d\u0430\u044f \u0433\u0440\u0430\u043c\u043e\u0442\u0430 \u0433\u043e\u0440\u043e\u0434\u0430\u043c\").", "target": "Dret"}, {"text": "Suzanne Basdevant o Suzanne Basdevant-Bastid (15 d'agost de 1906, Rennes - 2 de mar\u00e7 de 1995, Par\u00eds) fou professora de dret franc\u00e8s i especialista del dret internacional p\u00fablic durant trenta anys. El\u031fegida membre de l'Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies Morals i Pol\u00edtiques l'any 1971, en va ser la presidenta l'any 1982. Va ser jutgessa del Tribunal Internacional de Just\u00edcia, la primera dona a convertir-se en professora de dret a Fran\u00e7a i la primera dona a formar part de l'Institut de Fran\u00e7a, la societat erudita m\u00e9s prestigiosa del pa\u00eds.", "target": "Dret"}, {"text": "Una superf\u00edcie c\u00f2nica \u00e9s una superf\u00edcie il\u00b7limitada formada per la uni\u00f3 de les rectes que passen per un punt fix, anomenat v\u00e8rtex, i per cada un dels punts d'una corba fixa, anomenada directriu, que no cont\u00e9 el v\u00e8rtex. Cada una d'aquestes l\u00ednies rectes s'anomena generatriu de la superf\u00edcie. En general, una superf\u00edcie c\u00f2nica consisteix en dues meitats il\u00b7limitades id\u00e8ntiques i sim\u00e8triques unides pel v\u00e8rtex. Una superf\u00edcie cil\u00edndrica es pot imaginar com un cas particular de superf\u00edcie c\u00f2nica amb el v\u00e8rtex a l'infinit, \u00e9s a dir, amb les generatrius paral\u00b7leles.\nEl cos s\u00f2lid anomenat con es forma quan una superf\u00edcie c\u00f2nica que tingui una circumfer\u00e8ncia per directriu es talla amb un pla que talla totes les generatrius. S'anomena base del con la figura plana que delimita l'extrem del con, i eix del con a la recta que uneix el v\u00e8rtex amb el centre de la base. La base ser\u00e0 un cercle o una el\u00b7lipse segons si el pla secant era perpendicular o oblic respecte l'eix del con.\nQuan l'eix \u00e9s perpendicular a la base, i per tant la base \u00e9s un cercle, la figura s'anomena con recte, i es pot imaginar com el cos format per la revoluci\u00f3 d'un triangle rectangle sobre un dels seus catets com a eix de revoluci\u00f3.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La geod\u00e8sica en la geod\u00e8sia \u00e9s la l\u00ednia m\u00e9s curta que va d'un punt a un altre dins una superf\u00edcie.Per una esfera, la geod\u00e8sica coincideix amb l'ortodr\u00f2mia, \u00e9s a dir una l\u00ednia que segueix un cercle m\u00e0xim. Segons la teoria de la relativitat general, les part\u00edcules viatgen seguint una geod\u00e8sica a trav\u00e9s de l'espaitemps, i per tant la seva traject\u00f2ria dep\u00e8n de la curvatura. Aquesta curvatura \u00e9s determinada per la distribuci\u00f3 de l'energia, i la massa, segons l'equaci\u00f3 d'Einstein. En general la geod\u00e8sica pot ser definida per qualsevol espai de Riemann.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En teoria de grafs, el teorema de De Bruijn-Erd\u0151s, demostrat per Nicolaas Govert de Bruijn i Paul Erd\u0151s el 1951, estableix que, per a cada graf infinit G i enter finit k, es pot acolorir G amb k colors (de manera que cap parell de v\u00e8rtexs adjacents tingui el mateix color) si i nom\u00e9s si tots els seus subgrafs finits es poden acolorir amb k colors. \u00c9s a dir, cada graf k-cr\u00edtic (\u00e9s a dir, cada graf que requereix k colors per\u00f2 per al qual tots els subgrafs requereixen un nombre menor de colors) ha de tenir un nombre finit de v\u00e8rtexs.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un joc resolt, en teoria de jocs combinat\u00f2ria, \u00e9s un joc per a dos jugadors per al qual se sap quin \u00e9s el resultat considerant jugadors perfectes (\u00e9s a dir, que fan la millor jugada possible en cada moment). Aquest resultat pot ser: guanya el primer jugador, guanya el segon jugador o taules. En funci\u00f3 de si tamb\u00e9 es coneix quina \u00e9s l'estrat\u00e8gia que duu al resultat en q\u00fcesti\u00f3 es consideren tres tipus b\u00e0sics de resoluci\u00f3 d'un joc:\n\nResoluci\u00f3 molt feble: Se sap quin \u00e9s el resultat del joc per\u00f2 no se sap quina \u00e9s l'estrat\u00e8gia que duu a l'obtenci\u00f3 d'aquest resultat. Normalment les demostracions de resoluci\u00f3 molt feble d'un joc es basen en algun argument de robatori d'estrat\u00e8gia i, per tant, s\u00f3n demostracions no constructives.\nResoluci\u00f3 feble: Se sap quin \u00e9s el resultat del joc i se sap quina \u00e9s l'estrat\u00e8gia \u00f2ptima, ja sigui una estrat\u00e8gia guanyadora o una estrat\u00e8gia que garanteix l'empat. Aix\u00f2 vol dir que es disposa d'un algorisme que, aplicat al joc, permet guanyar sempre, o com a m\u00ednim empatar, independentment de qu\u00e8 faci l'altre jugador.\nResoluci\u00f3 forta o completa: Se sap quin \u00e9s el resultat del joc i se sap quina \u00e9s l'estrat\u00e8gia \u00f2ptima a partir de qualsevol posici\u00f3 que es pot donar durant el joc. En aquests casos es coneixen totes les possibles posicions i jugades del joc.A partir de les regles de qualsevol joc per a dues persones amb un nombre finit de posicions, hom sempre pot construir un algorisme minimax que recorri de forma exhaustiva l'arbre del joc. No obstant aix\u00f2, com que per a molts jocs no trivials un algorisme d'aquest tipus necessitaria un temps extraordin\u00e0riament gran per generar una jugada a partir d'una posici\u00f3 donada, nom\u00e9s es considera que un joc est\u00e0 feblement o fortament resolt quan l'algorisme es pot executar amb el maquinari existent en l'actualitat i en un temps raonable. Sovint, l'algorisme dep\u00e8n d'una gran base de dades creada pr\u00e8viament.\nCom a exemple molt trivial, el tres en ratlla es pot solucionar i demostrar que, suposant jugadors perfectes, el resultat \u00e9s un empat. A m\u00e9s a m\u00e9s, el tres en ratlla \u00e9s un joc fortament resolt, \u00e9s a dir, es coneixen totes les possibles jugades. Nogenmenys, el fet que un joc estigui resolt no t\u00e9 necess\u00e0riament cap influ\u00e8ncia en l'inter\u00e8s que pugui tenir el joc per als jugadors humans; fins i tot un joc completament resolt pot seguir sent interessant si l'estrat\u00e8gia guanyadora \u00e9s massa complexa com per recordar-la o deduir-la f\u00e0cilment. D'altra banda, el fet que un joc estigui molt feblement resolt, com ara l'Hex o el Chomp, no acostuma a afectar-ne la jugabilitat.\nEl go \u00e9s el cas d'un joc molt complex computacionalment (molt m\u00e9s que els escacs), per\u00f2 del qual se n'han pogut resoldre totes les possibilitats per un tauler molt petit (de costats 5x5).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant de Meissel\u2013Mertens, tamb\u00e9 coneguda com a constant de Mertens, constant de Kronecker (per Leopold Kronecker), constant de Hadamard-de la Vall\u00e9e Poussin (per Jacques Hadamard i Charles Jean de la Vall\u00e9e-Poussin) i constant dels rec\u00edprocs dels primers, \u00e9s una constant matem\u00e0tica usada en el camp de la teoria de nombres que pren el nom dels matem\u00e0tics Ernst Meissel i Franz Mertens. Est\u00e0 definida com la difer\u00e8ncia entre el l\u00edmit de la s\u00e8rie dels inversos dels nombres primers i el l\u00edmit quan n tendeix a infinit del logaritme del logaritme de n.\n\n \n \n \n M\n :=\n \n lim\n \n n\n \u2192\n \u221e\n \n \n \n (\n \n \n \u2211\n \n p\n \u2264\n n\n \n \n \n \n 1\n p\n \n \n \u2212\n ln\n \u2061\n (\n ln\n \u2061\n (\n n\n )\n )\n \n )\n \n \n \n {\\displaystyle M:=\\lim _{n\\rightarrow \\infty }\\left(\\sum _{p\\leq n}{\\frac {1}{p}}-\\ln(\\ln(n))\\right)}\n Aix\u00f2 resulta en un valor aproximat \n \n \n \n M\n \u2243\n 0\n ,\n 2614972128476427837554268386086958590516\n \u2026\n \n \n {\\displaystyle M\\simeq 0,2614972128476427837554268386086958590516\\ldots }\n (successi\u00f3 A077761 a l'OEIS)", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Aquesta llista de matem\u00e0tics de l'islam medieval compr\u00e8n els principals matem\u00e0tics del m\u00f3n isl\u00e0mic que van tenir molta import\u00e0ncia especialment durant el per\u00edode denominat Edat d'or de l'islam:\n\nMuh\u00e0mmad ibn Mussa al-Khwarazm\u00ed (vers 780 - vers 850)\nEls germans Banu Mussa (vers 800 - vers 870)\nAbalfat d'Isfahan (980)\nAbu-J\u00e0far al-Khazin (vers 900-965)\nAbu-K\u00e0mil Xuj\u00e0 (vers 850 \u2013 930) (nombres irracionals)\nAbu-Nasr Mansur (vers 960 \u2013 1036) (trigonometria esf\u00e8rica)\nAbu-l-Waf\u00e0 Muh\u00e0mmad al-Buzajan\u00ed (940 \u2013 998) (trigonometria esf\u00e8rica)\nAl-Baghdad\u00ed (vers 980\u20131037) (nombres irracionals)\nAl-Battan\u00ed (858 - 929)\nAl-Birun\u00ed (973 \u2013 1048) (trigonometria)\nAl-Hajjaj ibn Y\u00fassuf ibn Matar (786 - 833)\nAl-Abb\u00e0s ibn Sa\u00efd al-Jawhar\u00ed (actiu vers 829/832)\nJamxid al-Kaix\u00ed (vers 1380 \u2013 1429) (decimals)\nAl-Karaj\u00ed (vers 953 \u2013 vers 1029) (\u00e0lgebra, inducci\u00f3)\nAl-Khujandi (vers 940 - vers 1000)\nAl-Kind\u00ed (vers 801 - vers 873)\nAl-Mahan\u00ed (vers 820 - vers 880)\nAn-Nassaw\u00ed (1010 - 1075)\nAbu-Sahl al-Quh\u00ed (vers 940\u20131000) (centres de gravetat)\nAl-Sijz\u00ed (vers 945 - vers 1020)\nAl-Uqlidiss\u00ed (952 \u2013 953) (aritm\u00e8tica)\nAbu-s-Saqr al-Qabiss\u00ed (\u2020 967) (conegut a Occident com Alcabitius)\nAn-Nayriz\u00ed (8??-922/923) (conegut a Occident com Anaritius)\nAthir-ad-Din al-Abhar\u00ed (\u20201260?)\nAz-Zarqal\u00ed (1029 - 1087)\nIbn Muadh al-Jayyan\u00ed (\u2020 1093)\nAbd-al-H\u00e0mid ibn Turk (830) (quadr\u00e0tica)\nIbn Yunus (vers 950 - 1009)\nIbn al-Bann\u00e0 (1256-1321)\nIbn al-H\u00e0ytham (vers 965\u20131040) (conegut a Occident com Alhaz\u00e9n)\nIbn as-Samh (979 - 1035)\nIbrahim ibn Sinan (908-946)\nMuhy\u00ed-d-Din al-Maghrib\u00ed (\u20201281/1291)\nAl-Khwarazm\u00ed (vers 780 \u2013 vers 850)\nM\u00e0slama al-Majrit\u00ed (950 - 1008)\nN\u00e0ssir-ad-Din at-Tuss\u00ed (1201 \u2013 1274) (postulat paral\u00b7leles)\nOmar Khayyam (1048 \u2013 1131) (equacions c\u00fabiques, postulat paral\u00b7lel)\nQutb-ad-Din Xiraz\u00ed (1236-1311) (model del moviment solar)\nQ\u00e0ysar ibn Abi-l-Q\u00e0ssim (1170/75-1251)\nSam\u00e0wal ibn Yahya al-Maghrib\u00ed (vers 1130 \u2013 vers 1180)\nTh\u00e0bit ibn Qurra (836\u2013901)\nX\u00e0raf-ad-Din at-Tuss\u00ed (vers 1150 \u2013 1215) (c\u00fabica)", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "una explosi\u00f3 combinat\u00f2ria, en administraci\u00f3 i computaci\u00f3, \u00e9s l'augment r\u00e0pidament accelerat de l\u00ednies de comunicaci\u00f3 a mesura que m\u00e9s organitzacions s'afegeixen en un proc\u00e9s. Casualment descrit com exponencial de fet nom\u00e9s \u00e9s estrictament polin\u00f2mic.\n\nSi dues organitzacions necessiten comunicar-se sobre un tema particular, pot ser m\u00e9s f\u00e0cil comunicar-se directament nom\u00e9s cal un \u00fanic canal de comunicaci\u00f3. Tanmateix, si s'afegeix una tercera organitzaci\u00f3, calen tres canals separats. Afegint-ne una quarta exigeix sis canals; cinc, deu; sis, quinze; etc.\nEn general, continuant aix\u00ed, aix\u00f2 porta a \n \n \n \n l\n =\n \n \n \n n\n (\n n\n \u2212\n 1\n )\n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle l={\\frac {n(n-1)}{2}}}\n l\u00ednies de comunicaci\u00f3 cobreix per n organitzacions.\nL'enfocament alternatiu \u00e9s adonar-se que aquesta comunicaci\u00f3 cal que sigui un a un, i produir un cam\u00ed gen\u00e8ric o intermedi de trasp\u00e0s d'informaci\u00f3. El desavantatge \u00e9s que aix\u00f2 exigeix m\u00e9s treball per al primer parell.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En les matem\u00e0tiques \u00edndies, un quadrat v\u00e8dic \u00e9s una variaci\u00f3 en una taula de multiplicar t\u00edpica de 9 \u00d7 9 on l'entrada a cada cel\u00b7la \u00e9s l'arrel digital del producte dels encap\u00e7alaments de columna i fila, \u00e9s a dir, el residu quan el producte dels encap\u00e7alaments de fila i columna \u00e9s dividit per 9 (amb la resta 0 representada per 9). Es poden observar nombrosos patrons i simetries geom\u00e8triques en un quadrat v\u00e8dic, alguns dels quals es poden trobar en l'art tradicional isl\u00e0mic.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un monoide xin\u00e8s \u00e9s un monoide generat per un alfabet totalment ordenat amb les relacions cba = cab = bca per cada a \u2264 b \u2264 c. El descrigueren Duchamp & Krob (1994) durant la seva classificaci\u00f3 de monoides amb creixement similar al del monoide plactic, i fou estudiat en detall per Cassaigne et al. (2001).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Josip Belu\u0161i\u0107 (\u017dupani\u0107i, 12 de mar\u00e7 de 1847 - Trieste, 8 de gener de 1905) va ser un inventor i professor croat de f\u00edsica i matem\u00e0tiques nascut a l'Imperi Austr\u00edac.\nNascut en una fam\u00edlia croata a l'actual territori de Cro\u00e0cia durant el per\u00edode de l'Imperi Austr\u00edac, Belu\u0161i\u0107 va ser educat entre Pazin i Koper. Va completar els seus estudis a Viena i va ser professor a Koper i Castelnuovo, prop de Trieste. Belu\u0161i\u0107 \u00e9s recordat principalment per la seva invenci\u00f3 del veloc\u00edmetre, que va patentar el 1888 i que va presentar al m\u00f3n el 1889, durant l'Exposici\u00f3 Universal de Par\u00eds, despr\u00e9s de realitzar dos experiments entre Istria i Trieste el 1887 i el 1889.Belu\u0161i\u0107 va n\u00e9ixer a prop de Labin, a Istria, i va cr\u00e9ixer a la petita ciutat de \u017dupani\u0107i, un poble situat a la vora de l'antic Imperi Austr\u00edac. Va ser professor a Koper a l'escola imperial. Belu\u0161i\u0107 va presentar el seu invent a l'Exposici\u00f3 Universal de Par\u00eds de 1889, amb motiu de la qual es va construir la Torre Eiffel. Belu\u0161i\u0107 originalment va anomenar el seu dispositiu \"Veloc\u00edmetre\". Tot i aix\u00f2, va passar a denominar-se \"Controlador autom\u00e0tic de vehicles\" amb motiu de la seva presentaci\u00f3 a l'Exposici\u00f3 Universal. En l'any de l'Exposici\u00f3 Universal de Par\u00eds, en la comuna de la capital francesa va anunciar una licitaci\u00f3 per a l'elecci\u00f3 de la millor dispositiu per supervisar els serveis de transport local, i la Belu\u0161i\u0107 veloc\u00edmetre va ser triat com va resultar ser el dispositiu m\u00e9s prec\u00eds. El juny de 1890, l'Acad\u00e8mia d'Inventors de Fran\u00e7a va elogiar Belu\u0161i\u0107 i li va concedir un diploma i una medalla d'or, declarant-lo tamb\u00e9 membre honorari. El dispositiu de Belu\u0161i\u0107 mesurava la velocitat, la durada del viatge, el nombre de passatgers i el temps de sortida i entrada de passatgers. Belu\u0161i\u0107 va ser educat a Pazin. Van ser els rectors de Pisino els que primer van notar el seu talent per a les ci\u00e8ncies naturals. Belu\u0161i\u0107 va continuar els seus estudis a Viena. No sabem del cert qu\u00e8 va passar amb l'inventor, que va morir a Trieste el 8 de gener de 1905.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El separador decimal \u00e9s el signe gr\u00e0fic que separa la part entera i la part decimal d'un nombre en notaci\u00f3 decimal (la notaci\u00f3 habitual). Segons la regi\u00f3 s'utilitza la coma o el punt. Al sistema catal\u00e0 i a Europa, excepte al Regne Unit i Irlanda, s'utilitza la coma, al m\u00f3n anglosax\u00f3, el punt. Les dues convencions s\u00f3n acceptades per l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures.\nLa part davant el separador, sigui la coma o el punt, representa un nombre enter i indica quantes unitats senceres hi caben al nombre donat. Cont\u00e9 les xifres que corresponen a pot\u00e8ncies de 10 a partir d'1 (unitats, desenes, centenes, etc.). La part decimal, que va darrere, \u00e9s la porci\u00f3 sobrant que no assoleix la unitat seg\u00fcent. Aquesta part cont\u00e9 les xifres (anomenades decimals) que corresponen a pot\u00e8ncies de 10 menors que 1 (d\u00e8cimes, cent\u00e8simes, mil\u00b7l\u00e8simes, etc.). Qualsevol nombre positiu \u00e9s la suma d'un nombre natural i un nombre positiu m\u00e9s petit que 1; el separador decimal d'un nombre aplica aquesta descomposici\u00f3 i s'hi afegeix despr\u00e9s del signe. El separador es col\u00b7loca entre la darrera xifra de la part entera, la unitat, i la primera xifra decimal, la d\u00e8cima, sense deixar espais davant ni darrere. Es pot fer servir de manera an\u00e0loga en sistemes de numeraci\u00f3 posicional amb altres bases, com el sistema binari.\nExemples:\n\nTretze i mig (1 desena, 3 unitats i 5 d\u00e8cimes) \u00e9s 13,5.\nUn vint\u00e8 (5 cent\u00e8simes) \u00e9s 0,05\nTretze (1 desena i 3 unitats) \u00e9s 13\nUn ter\u00e7 (3 d\u00e8cimes, 3 cent\u00e8simes, 3 mil\u00b7l\u00e8simes\u2026) \u00e9s 0,333\u2026 (vegeu nombre decimal peri\u00f2dic).L'\u00fas del separador decimal i de la part decimal fa que es puguin representar, a m\u00e9s dels enters, molts nombres de l'entremig. De fet, es pot aproximar qualsevol nombre real amb tants decimals com es vulgui. Si es permeten els nombres decimals peri\u00f2dics, es pot representar qualsevol nombre racional, malgrat que llavors hi hagi certs nombres que es puguin representar amb m\u00e9s d'una cadena de d\u00edgits (vegeu 0,999\u2026, per exemple).\nEl matem\u00e0tic brugenc Simon Stevin va desenvolupar el sistema decimal per als nombres reals inferiors a u a la seva obra del 1585 De Thiende (el d\u00e8cim). Nogensmenys va prendre temps abans que la notaci\u00f3 s'estandarditzi. La coma com signe separador vindria d'una barra vertical que s'usava al Renaixement per distingir les unitats dels decimals, barra que a l'edat mitjana es col\u00b7locava horitzontalment a sobre de les xifres. Aquesta posici\u00f3 a sobre de la l\u00ednia resultava inc\u00f2moda per a la impremta, i per aquest motiu es va procedir al canvi.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La llei d'Indiana Pi \u00e9s la llei n\u00famero 246 de les sessions de l'any 1897 de l'Assemblea General d'Indiana, un dels intents m\u00e9s famosos per establir una veritat cient\u00edfica mitjan\u00e7ant un acte legislatiu. Malgrat el nom, el principal proclamat \u00e9s un m\u00e8tode per quadrar el cercle, i no estableix expl\u00edcitament un valor per al nombre \u03c0, tot i que el projecte cont\u00e9 alguns par\u00e0grafs que semblen suggerir diversos valors incorrectes de \u03c0, com 3,2.\nEl projecte de llei mai no va ser promulgat gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 d'un professor de matem\u00e0tiques, Clarence Waldo, que era present en la legislatura, que va posar en evid\u00e8ncia la inconsist\u00e8ncia i els errors matem\u00e0tics que tenia la proposta de llei.\nEl 1882, Ferdinand von Lindemann demostr\u00e0 rigorosament la impossibilitat de fer quadrar el cercle fent servir nom\u00e9s un comp\u00e0s i un regle.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "L'Addoku \u00e9s un joc japon\u00e8s i \u00e9s una combinaci\u00f3 del kakuro i el sudoku. L'objectiu \u00e9s omplir una graella com la del sudoku, de manera que a cada quadrat apareguin n\u00fameros de l'1 al 9 sense que es repeteixin horitzontalment, verticalment i dins de les caixes de 3x3. A m\u00e9s a m\u00e9s, cal que les xifres que estan en cel\u00b7les agrupades (per colors o per l\u00ednies discont\u00ednues) sumin la quantitat que apareix a una cantonada.\nAquest passatemps, a vegades conegut amb el nom de Killer Sudoku o Samunamupure, es practica des de mitjans dels anys 90. L'estrat\u00e8gia comen\u00e7a per a\u00efllar sumes que nom\u00e9s puguin tenir una combinaci\u00f3, de manera que apareguin algunes de les xifres i a partir d'aqu\u00ed resoldre per eliminaci\u00f3 el quadrat.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, donat un nombre real x s'anomena valor absolut de x i es denota per |x| a la dist\u00e0ncia d'aquest nombre a l'origen de coordenades. En altres paraules, \u00e9s el mateix nombre prescindint del signe algebraic (+ o -). At\u00e8s que es defineix com una dist\u00e0ncia el seu valor sempre \u00e9s estrictament positiu llevat del zero, que te valor absolut zero.\nAquesta funci\u00f3 es pot definir a trossos com segueix: \n\n \n \n \n \n |\n \n x\n \n |\n \n =\n \n {\n \n \n \n \n \u2212\n x\n \n \n \n s\n i\n \n \n \n x\n <\n 0\n \n \n \n \n x\n \n \n \n s\n i\n \n \n \n x\n \u2265\n 0\n \n \n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle |x|=\\left\\{{\\begin{matrix}-x&\\mathrm {si} &x<0\\\\x&\\mathrm {si} &x\\geq 0\\end{matrix}}\\right.}\n Molts llenguatges de programaci\u00f3 contenen la funci\u00f3 ABS() definida com \n\n \n \n \n ABS\n \u2061\n (\n x\n )\n =\n \n |\n \n x\n \n |\n \n =\n +\n \n \n \n x\n \n 2\n \n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\operatorname {ABS} (x)=|x|=+{\\sqrt {x^{2}}}}\n \nAquesta aplicaci\u00f3 converteix tot nombre real d'entrada en positiu i per tant en calcula el valor absolut.\nPer a nombres no-reals (complexos, espais vectorials de dimensi\u00f3 superior a 1) el valor absolut s'anomena m\u00f2dul.\nEl concepte \"m\u00f2dul d'un vector\" \u00e9s el mateix, \u00e9s la longitud del vector o dist\u00e0ncia entre el seu origen i el seu extrem.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un semipl\u00e0 en la geometria euclidiana \u00e9s el conjunt de punts de l'espai formats per una recta continguda en un pla, anomenada vora o marge del semipl\u00e0 i tots els d'una de les dues regions en qu\u00e8 queda dividit el pla per la recta. Els dos semiplans en qu\u00e8 es divideix un pla per una mateixa recta continguda en aquest pla s'anomenen semiplans oposats.\n\nVegeu tamb\u00e9: semirecta", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tica, la Notaci\u00f3 de Landau , tamb\u00e9 anomenada \"o min\u00fascula\" i \"O maj\u00fascula\", \u00e9s una notaci\u00f3 per a la comparaci\u00f3 asimpt\u00f2tica de funcions, la qual cosa permet establir la cota inferior asimpt\u00f2tica, la cota superior asimpt\u00f2tica i la cota ajustada asimpt\u00f2tica. Anomenada aix\u00ed per Edmund Landau, qui va desenvolupar la teoria.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El signe de multiplicar, \u00d7, \u00e9s un s\u00edmbol matem\u00e0tic usat principalment per a denotar la multiplicaci\u00f3 de dos nombres. Fou introdu\u00eft l'any 1631 per William Oughtred. El s\u00edmbol \u00e9s similar a la lletra x min\u00fascula per\u00f2 \u00e9s completament sim\u00e8tric, i t\u00e9 usos diferents. Tamb\u00e9 \u00e9s semblant a la creu de Sant Andreu.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La numeraci\u00f3 brahmi \u00e9s un sistema de numeraci\u00f3 testificat al segle iii aC (una mica m\u00e9s tard en el cas de la majoria de les desenes). S\u00f3n els avantpassats gr\u00e0fics directes de l'Indi modern i Hindu\u2013nombres d'\u00c0rab. Tanmateix, eren conceptualment diferents d'aquests sistemes m\u00e9s tardans, mentre no van ser utilitzats com a sistema posicional amb un zero. For\u00e7a, hi hi havia nombres separats per cada una de les desenes (10, 20, 30, etc.). Hi havia tamb\u00e9 s\u00edmbols per a 100 i 1000, els quals van ser combinats en lligadures amb les unitats per significar 200, 300, 2000, 3000, etc.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un espai \u00e9s un conjunt amb alguna estructura afegida.\nEls espais matem\u00e0tics sovint formen una jerarquia, \u00e9s a dir, un espai pot heretar totes les caracter\u00edstiques d'un espai. Per exemple, tots els espais prehilbertians (\u00e9s a dir espais vectorials amb producte escalar) tamb\u00e9 s\u00f3n espais vectorials normats, perqu\u00e8 el producte escalar provoca una norma en l'espai prehilberti\u00e0 tal que:\n\n \n \n \n \u2016\n x\n \u2016\n =\n \n \n \u27e8\n x\n ,\n x\n \u27e9\n \n \n .\n \n \n {\\displaystyle \\|x\\|={\\sqrt {\\langle x,x\\rangle }}.}", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Lorenzo Alcaraz Segura (mort a M\u00e8xic l'any 1973) va ser un matem\u00e0tic i professor espanyol. Es va exiliar a M\u00e8xic despr\u00e9s de la Guerra Civil espanyola, i all\u00ed va ser cofundador, secretari, administrador, director (1957-1973) i professor de l'Academia Hispano-Mexicana, centre laic i coeducatiu fundat el 1940 i on s'impartien classes de secund\u00e0ria i preparat\u00f2ria, enginyeria en les seues diverses rames i arquitectura.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El Premi Dem\u00eddov (rus: \u0414\u0435\u043c\u0438\u0434\u043e\u0432\u0441\u043a\u0430\u044f \u043f\u0440\u0435\u043c\u0438\u044f, Dem\u00eddovskaia pr\u00e9mia) \u00e9s un premi cient\u00edfic nacional de l'Imperi Rus que va atorgar anualment als membres de l'Acad\u00e8mia Russa de les Ci\u00e8ncies. Un del m\u00e9s prestigi\u00f3s i premis cient\u00edfics m\u00e9s vells al m\u00f3n, les seves tradicions van influir altres premis d'aquesta classe incloent-hi el Premi Nobel. El Premi Dem\u00eddov va ser restaurat pel govern de la Prov\u00edncia de Sverdlovsk el 1993.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el nombre platejat (tamb\u00e9 anomenat constant platejada o ra\u00f3 platejada) \u03b4s \u00e9s una constant matem\u00e0tica irracional que ve donada per:\n\n \n \n \n \n \u03b4\n \n s\n \n \n =\n 1\n +\n \n \n 2\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\delta _{s}=1+{\\sqrt {2}}}\n El seu nom \u00e9s una clara al\u00b7lusi\u00f3 al nombre d'or, de manera an\u00e0loga a la forma en qu\u00e8 la proporci\u00f3 \u00e0uria \u00e9s la proporci\u00f3 limitant de la successi\u00f3 de Fibonacci, el nombre platejat \u00e9s la proporci\u00f3 limitant de la successi\u00f3 de Pell. El nom del nombre platejat no s'ha de confondre amb el nombre pl\u00e0stic, que de vegades tamb\u00e9 rep el nom de nombre de plata.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La hist\u00f2ria de l'estad\u00edstica es pot dir que comen\u00e7a l'any 1749, malgrat que al llarg del temps hi ha hagut canvis en la interpretaci\u00f3 de la paraula estad\u00edstica. En temps antics es restringia al que afectava els estats sobirans i m\u00e9s tard va incloure la recollida d'informaci\u00f3 de tota classe i encara m\u00e9s tard es va estendre a l'an\u00e0lisi i interpretaci\u00f3 de les dades. Actualment l'estad\u00edstica fa refer\u00e8ncia tant a la recollida d'informaci\u00f3 com al treball anal\u00edtic que requereix l'estad\u00edstica inferencial.\nNormalment la probabilitat dona suport a l'estad\u00edstica.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "El diagrama de punts i l\u00ednies (o diagrama de l\u00ednies i de punts) o, senzillament diagrama de l\u00ednies \u00e9s un tipus de diagrama, que mostra la informaci\u00f3 en una s\u00e8rie de punts de dades connectats per segments de l\u00ednies rectes. Es tracta d'un tipus b\u00e0sic de taula com\u00fa en molts camps. \u00c9s una extensi\u00f3 d'un diagrama de dispersi\u00f3, i es crea mitjan\u00e7ant la connexi\u00f3 d'una s\u00e8rie de punts que representen mesuraments individuals amb segments de l\u00ednia. Un gr\u00e0fic de l\u00ednies s'utilitza sovint per visualitzar una tend\u00e8ncia en les dades en intervals de temps - una s\u00e8rie de temps -. Per tant la l\u00ednia es dibuixa sovint cronol\u00f2gicament.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un diagrama d'\u00e0rees mostra gr\u00e0ficament dades quantitatives. Es basa en el diagrama de l\u00ednies. La zona entre eix Y i la l\u00ednia es posa en relleu habitualment amb un color o, rarament, amb una textura. Generalment es comparen dues o m\u00e9s quantitats.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, el terme univariable es refereix a una expressi\u00f3, equaci\u00f3, funci\u00f3 o polinomi que t\u00e9 nom\u00e9s una variable. En cas que tinguin m\u00e9s d'una variable s'anomenen multivariables. En alguns casos la distinci\u00f3 entre els casos univariable i multivariable \u00e9s fonamental: per exemple, el teorema fonamental de l'\u00e0lgebra i l'algorisme d'Euclides per polinomis s\u00f3n propietats b\u00e0siques dels polinomis univariables que no es poden generalitzar a polinomis multivariables.\nEl terme s'utilitza en estad\u00edstica per distingir una distribuci\u00f3 d'una variable respecte d'una distribuci\u00f3 de diverses variables.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "Un objecte matem\u00e0tic \u00e9s un objecte abstracte que apareix en la filosofia de les matem\u00e0tiques i en les matem\u00e0tiques.\nAlguns objectes matem\u00e0tics s\u00f3n els nombres, les permutacions, les particions, les matrius, els conjunts, les funcions i les relacions. La geometria, com a branca de les matem\u00e0tiques, inclou com a objectes: hex\u00e0gons, punts, rectes, triangles, circumfer\u00e8ncies, esferes, pol\u00ededres, espais topol\u00f2gics o varietats. En el camp de l'\u00e0lgebra, s'hi inclouen grups, anells, cossos o reticles. Les categories inclouen objectes matem\u00e0tics i s\u00f3n tamb\u00e9 objectes matem\u00e0tics en si mateixos.", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant d'Ap\u00e9ry es defineix com el valor de la funci\u00f3 zeta de Riemann per a un valor de la variable igual a 3, \u03b6(3):\n\n\u03b6(3) = 1,20205 69031 59594 28539 97381 61511 44999 ...\n\nEl nom \"constant d'Ap\u00e9ry\" prov\u00e9 del fet que el matem\u00e0tic franc\u00e8s Roger Ap\u00e9ry demostr\u00e0, el 1979, que \u03b6(3) \u00e9s irracional. Una expressi\u00f3 per al c\u00e0lcul de \u03b6(3), ja coneguda per Euler, \u00e9s:\n\n \n \n \n \u03b6\n (\n 3\n )\n =\n \n \n \n \u03c0\n \n 2\n \n \n 7\n \n \n \n [\n \n 1\n \u2212\n 4\n \n \u2211\n \n k\n =\n 1\n \n \n \u221e\n \n \n \n \n \n \u03b6\n (\n 2\n k\n )\n \n \n (\n 2\n k\n +\n 1\n )\n (\n 2\n k\n +\n 2\n )\n \n 2\n \n 2\n k\n \n \n \n \n \n \n ]\n \n \n \n {\\displaystyle \\zeta (3)={\\frac {\\pi ^{2}}{7}}\\left[1-4\\sum _{k=1}^{\\infty }{\\frac {\\zeta (2k)}{(2k+1)(2k+2)2^{2k}}}\\right]}\n Cal destacar que la constant d'Ap\u00e9ry apareix en alguns problemes f\u00edsics. Per exemple, apareix de manera natural en els termes de segon i tercer ordre de la ra\u00f3 giromagn\u00e8tica de l'electr\u00f3 (el quocient entre el seu moment dipolar magn\u00e8tic i el seu moment angular).", "target": "Matem\u00e0tiques"}, {"text": "La constant de Legendre \u00e9s una constant matem\u00e0tica que apareix en una conjectura d'Adrien-Marie Legendre que mostra el comportament asimpt\u00f2tic de la funci\u00f3 de recompte de primers \n \n \n \n \u03c0\n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)}\n . Se sap actualment que el seu valor \u00e9s 1.\nUna an\u00e0lisi de les demostracions num\u00e8riques disponibles llavors sobre els nombres primers van fer sospitar a Legendre que \n \n \n \n \u03c0\n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)}\n satisfeia una f\u00f3rmula aproximada.\nLegendre va conjecturar l'any 1808 que:\n\n \n \n \n \u03c0\n (\n x\n )\n =\n \n \n x\n \n ln\n \u2061\n (\n x\n )\n \u2212\n B\n (\n x\n )\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)={\\frac {x}{\\ln(x)-B(x)}}}\n on \n \n \n \n \n lim\n \n x\n \u2192\n \u221e\n \n \n B\n (\n x\n )\n =\n 1.08366\n \n \n {\\displaystyle \\lim _{x\\to \\infty }B(x)=1.08366}\n .... \u00e9s la seq\u00fc\u00e8ncia A228211 de l'OEIS.\nO, cosa que \u00e9s el mateix:\n\n \n \n \n \n lim\n \n n\n \u2192\n \u221e\n \n \n \n (\n \n ln\n \u2061\n (\n n\n )\n \u2212\n \n \n n\n \n \u03c0\n (\n n\n )\n \n \n \n \n )\n \n =\n B\n \n \n {\\displaystyle \\lim _{n\\to \\infty }\\left(\\ln(n)-{n \\over \\pi (n)}\\right)=B}\n on B \u00e9s la constant de Legendre. Va donar un valor a B de 1.08366, per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del seu valor exacte, l'exist\u00e8ncia de B implica el teorema dels nombres primers.\nPafnuti Txebixov va demostrar l'any 1849 que si el l\u00edmit B existeix, llavors ha de ser igual a 1. Una demostraci\u00f3 m\u00e9s senzilla va ser desenvolupada per Pintz l'any 1980.\u00c9s una conseq\u00fc\u00e8ncia immediata del teorema dels nombres primers, en una forma determinada i una estimaci\u00f3 expl\u00edcita del terme de l'error:\n\n \n \n \n \u03c0\n (\n x\n )\n =\n \n \n L\n i\n \n \n (\n x\n )\n +\n O\n \n (\n \n x\n \n e\n \n \u2212\n a\n \n \n ln\n \u2061\n x\n \n \n \n \n \n )\n \n \n \n a mesura que \n \n x\n \u2192\n \u221e\n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)={\\rm {Li}}(x)+O\\left(xe^{-a{\\sqrt {\\ln x}}}\\right)\\quad {\\text{a mesura que }}x\\to \\infty }\n (per una certa constant positiva a, on O(\u2026) \u00e9s la notaci\u00f3 de Landau), com va demostrar Charles de La Vall\u00e9e Poussin l'any 1899, que B en efecte \u00e9s igual a 1. (El teorema dels nombres primers havia estat demostrat l'any 1896, independentment per Jacques Hadamard i La Vall\u00e9e Poussin, per\u00f2 sense cap estimaci\u00f3 del valor del terme error.\nTenint com a valor un nombre tan simple com la unitat, la constant de Legendre ha acabat tenint \u00fanicament valor hist\u00f2ric, i algun cop (de forma t\u00e8cnicament incorrecta) s'ha arribat a utilitzar per denotar el primer valor que li va donar Legendre 1.08366... enlloc de 1.\nPierre Dusart va demostrar, l'any 2010 que:\n\n \n \n \n \n \n x\n \n ln\n \u2061\n x\n \u2212\n 1\n \n \n \n <\n \u03c0\n (\n x\n )\n \n \n {\\displaystyle {\\frac {x}{\\ln x-1}}<\\pi (x)}\n per \n \n \n \n x\n \u2265\n 5393\n \n \n {\\displaystyle x\\geq 5393}\n , i\n \n \n \n \u03c0\n (\n x\n )\n <\n \n \n x\n \n ln\n \u2061\n x\n \u2212\n 1.1\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)<{\\frac {x}{\\ln x-1.1}}}\n per \n \n \n \n x\n \u2265\n 60184\n \n \n {\\displaystyle x\\geq 60184}\n . Aix\u00f2 t\u00e9 la mateixa forma que:\n \n \n \n \u03c0\n (\n x\n )\n =\n \n \n x\n \n ln\n \u2061\n (\n x\n )\n \u2212\n B\n (\n x\n )\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle \\pi (x)={\\frac {x}{\\ln(x)-B(x)}}}\n amb \n \n \n \n 1\n <\n B\n (\n x\n )\n <\n 1.1\n \n \n {\\displaystyle 1\n b\n >\n c\n \n \n {\\displaystyle a>b>c}\n \u2014 el\u00b7lipsoide triaxial o (rarament) escal\u00e8;\n\n \n \n \n a\n =\n b\n >\n c\n \n \n {\\displaystyle a=b>c}\n \u2014 el\u00b7lipsoide oblat de revoluci\u00f3 (esferoide oblat);\n\n \n \n \n a\n =\n b\n <\n c\n \n \n {\\displaystyle a=b> del se\u00f1or Sunyer i Capdevila (Barcelona, 1869).\nPlan de la Rep\u00fablica espa\u00f1ola (Madrid, 1875).\nL\u00f3gica (Barcelona, 1888).\nOntologia (Barcelona, 1884).\nEtica (Barcelona, 1888).Figura en aquestes \u00faltimes obres, algunes de les quals van encap\u00e7alades amb la denominaci\u00f3 de La sabidur\u00eda y su lenguaje, al costat de s\u00edntesis extravagants, observacions i comentaris de singular v\u00e0lua ideol\u00f2gica.\nGarriga i Marill havia estat deixeble de Llorens, del qual reb\u00e9 sens dubte l'entusiasme per la filosofia i la tend\u00e8ncia conciliadora en l'acarament dels sistemes, per\u00f2 li mancava l'esperit observador i la moderaci\u00f3 metaf\u00edsica que aturava en el l\u00edmit prec\u00eds el seu savi mestre. Un minuci\u00f3s estudi dels llibres de filosofia i dels manuscrits que sembla deix\u00e0 aquell docte sacerdot, ens revelen factors distints en la seva formaci\u00f3, probablement una marcada tend\u00e8ncia ontologista i semi-schellingiana.\nEl 1929 l'ajuntament de Barcelona li dedic\u00e0 un carrer de les Corts, que duu el nom de taqu\u00edgraf Garriga.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El reduccionisme \u00e9s la concepci\u00f3 que qualsevol sistema o entitat complexa es pot entendre i analitzar millor si es descompon en els elements que la formen, ja que tot conjunt s'explica per les propietats dels seus components. Despectivament, pot usar-se per indicar que no es tenen en compte tots els vessants d'una q\u00fcesti\u00f3 a debat. El seu contrari \u00e9s l'holisme.\nEl reduccionisme pot ser ontol\u00f2gic (creure que realment es pot dividir un sistema o que tot dep\u00e8n d'un sol principi, com l'arkh\u00e9) o te\u00f2ric (implica actuar com si es pogu\u00e9s fer, independentment que es pugui dur a terme o no, per q\u00fcestions d'an\u00e0lisi). Cert reduccionisme \u00e9s necessari per a la ci\u00e8ncia, ja que no es pot operar amb la totalitat del coneixement alhora.\nMolts fil\u00f2sofs contemporanis argumenten que qualsevol problema filos\u00f2fic \u00e9s en el fons un problema de llenguatge, participant aleshores del reduccionisme.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El naturalisme \u00e9s, en ling\u00fc\u00edstica, una concepci\u00f3 filos\u00f2fica del llenguatge com a producte de la natura, igual que ho seria qualsevol altre \u00e9sser.\nAquesta idea s'oposa al convencionalisme i va ser defensada pels primitius gram\u00e0tics grecs, destacant entre ells Cr\u00e0til.\nPer als naturalistes la llengua seria en el seu origen clara, vera\u00e7, i totalment adequada i \u00e9s amb el seu \u00fas i amb el pas dels segles com l'home la degrada i la desfigura. Aquesta concepci\u00f3 est\u00e0 molt relacionada amb la concepci\u00f3 religiosa de la Gr\u00e8cia antiga.\nProposaven els naturalistes una etimologia per la qual es capbussa en les formes originals de les quals derivava el llenguatge que parlaven, per recompondre i restituir els significants amb els significats de forma necess\u00e0ria. \u00c9s a dir, reprendre la conting\u00e8ncia que ells creien entre la paraula i l'objecte que designa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'imperatiu categ\u00f2ric \u00e9s un principi \u00e8tic formulat per Immanuel Kant en la Fonamentaci\u00f3 de la metaf\u00edsica dels costums i la Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pr\u00e0ctica, que ens mostra, de manera racional, quina ha de ser la pauta de la nostra conducta. \u00c9s un dels principis fonamentals de la filosofia kantiana. La voluntat es dona a si mateixa les seves lleis, anomenades imperatius. Per\u00f2 cal distingir dos tipus d'imperatius: els imperatius hipot\u00e8tics, basats en la recerca d'un premi o la fugida d'un c\u00e0stig, propis d'una \u00e8tica teleol\u00f2gica, (Kant els rebutja), i els imperatius categ\u00f2rics, propis d'una \u00e8tica deontol\u00f2gica (el deure pel deure, acceptats per Kant). Aix\u00ed trobem la m\u00e0xima kantiana definida com a imperatiu categ\u00f2ric: actua nom\u00e9s segons aquella m\u00e0xima que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal. El que Kant pret\u00e9n \u00e9s trobar un referent moral racional que permeti de crear una \u00e8tica universal, seguint el principi seg\u00fcent: actua com creus que hauria de fer-ho tothom, que seria una formulaci\u00f3 m\u00e9s senzilla de l'imperatiu categ\u00f2ric de Kant. Aquesta afirmaci\u00f3 no es refereix a imitar la massa social i tenir-la com a referent dels actes de cada individu, sin\u00f3 que es refereix a idealitzar-la de manera universal jerarquitzant la idea del b\u00e9.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'ateisme \u00e9s, en un sentit ampli, el rebuig de la creen\u00e7a en l'exist\u00e8ncia de de\u00eftats. En un sentit m\u00e9s estricte, \u00e9s espec\u00edficament la posici\u00f3 segons la qual no hi ha de\u00eftats. Tamb\u00e9 \u00e9s vist simplement com a l'abs\u00e8ncia de la creen\u00e7a en l'exist\u00e8ncia de de\u00eftats. L'ateisme \u00e9s l'oposici\u00f3 del teisme, que en termes generals \u00e9s la creen\u00e7a de l'exist\u00e8ncia d'una o diverses de\u00eftats.El terme ateisme prov\u00e9 del grec \u1f04\u03b8\u03b5\u03bf\u03c2 (atheos), significa 'sense d\u00e9u(s)' i es feia servir com un terme pejoratiu aplicat als que rebutjaven els d\u00e9us adorats per la societat en general. Amb la difusi\u00f3 del lliure pensament, la investigaci\u00f3 esc\u00e8ptica i el posterior augment de la cr\u00edtica de la religi\u00f3, es va limitar l'abast d'aplicaci\u00f3 del terme. Els primers individus que s'autoidentificaren com a \"ateus\" van ser del segle xvii.Els arguments de l'ateisme van des de plantejaments filos\u00f2fics fins a socials i hist\u00f2rics. Les justificacions per no creure en cap de\u00eftat sobrenatural inclouen la falta de proves emp\u00edriques, el problema del mal, l'argument de revelacions inconsistents, el rebuig dels conceptes que no poden ser falsats i l'argument de la no-creen\u00e7a. Tot i que alguns ateus han adoptat filosofies seculars, no hi ha una ideologia que els englobi a tots. Molts ateus sostenen que l'ateisme \u00e9s una visi\u00f3 del m\u00f3n m\u00e9s parsimoniosa que la del teisme, i per tant, la c\u00e0rrega de la prova no recau en l'ateu per refutar l'exist\u00e8ncia de d\u00e9u, sin\u00f3 en el teista per proporcionar una justificaci\u00f3 per al teisme.L'ateisme s'accepta dins d'algunes religions i creences espirituals, com per exemple l'hinduisme, el jainisme, el budisme, el moviment raeli\u00e0, moviments neopagans com la wicca i les religions no teistes. El jainisme, aix\u00ed com algunes branques del budisme, no propugnen la creen\u00e7a en d\u00e9us, mentre que tamb\u00e9 l'hinduisme considera v\u00e0lid l'ateisme, tot i que algunes de les seves escoles veuen dif\u00edcil el cam\u00ed d'un ateu pel que fa a l'espiritualitat.Donada la variabilitat de les concepcions d'ateisme, \u00e9s dif\u00edcil determinar quants ateus hi ha al m\u00f3n. Segons una estimaci\u00f3 feta el 2007, al voltant del 2,3% de la poblaci\u00f3 \u00e9s atea, mentre que un 11,9% addicional es considera no religiosa. D'acord amb una enquesta mundial realitzada per WIN/GIA el 2012, el 13% dels enquestats van dir que eren ateus. Segons un altre estudi, els percentatges m\u00e9s elevats es troben als pa\u00efsos occidentals; alguns exemples en s\u00f3n: els Estats Units (4%), It\u00e0lia (7%), Espanya (11%), Gran Bretanya (17%), Alemanya (20%), i Fran\u00e7a (32%). Actualment, un 22,5% dels ciutadans de Catalunya manifesten ser ateus. Aquestes dades provenen de l'estudi d'opini\u00f3 de 2005 de l'Institut d'Estad\u00edstica de Catalunya, en qu\u00e8 un 22,5% es van declarar com a no creients (ateus), un 16,5% com a agn\u00f2stics i un 59% com a creients en alguna religi\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El dualisme cartesi\u00e0 va ser un moviment intel\u00b7lectual suscitat pel pensament de Ren\u00e9 Descartis (Cartesius) especialment en els s. XVII i XVIII, encara que t\u00e9 diverses prolongacions en aquests segles i en els posteriors. En vida de Descartes ja va ser gran la repercussi\u00f3 de la seva obra en l'ambient intel\u00b7lectual i fins i tot cultural i social de Fran\u00e7a i tamb\u00e9 d'Holanda, B\u00e8lgica, Alemanya i Anglaterra, discutint-se i polemitzant-se sobre les seves idees i de la seva forma de concebre els problemes filos\u00f2fics. Segons Descartes, l'\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un compost de subst\u00e0ncia pensant i subst\u00e0ncia extensa.\nInflu\u00e8ncies del racionalisme cartesi\u00e0 es troben en diversos pensadors que van elaborar algun sistema propi, com Spinoza, Leibniz, Kant, en gran part en l'idealisme posterior que culmina en Hegel, en l'empirisme de Locke, etc.\nEls considerats com a cartesians pr\u00f2piament dits s\u00f3n aquells pensadors que es van centrar m\u00e9s en alguns dels temes plantejats per Descartes, sobretot en la seva divisi\u00f3 dualista de les subst\u00e0ncies en \u00abextenses\u00bb i \u00abpensants\u00bb, i que van ser difusores i continuadors de la seva obra i de les seves conclusions, convertint-la en sistema que Descartes no havia arribat a elaborar del tot. Leibniz els va acusar d'est\u00e8rils, perqu\u00e8 en general no dirigien la seva recerca cap a ci\u00e8ncies experimentals com la F\u00edsica, la Medicina, les Matem\u00e0tiques, sin\u00f3 cap a problemes metaf\u00edsics com el dualisme entre \"res cogitans\" i \"res extensa\" i la interacci\u00f3 entre ambdues subst\u00e0ncies, el valor del coneixement, la naturalesa de les idees, el mecanicisme del res extens i la metodologia cartesiana. La pol\u00e8mica va estar barrejada amb les q\u00fcestions religioses i teol\u00f2giques implicades i amb els aferrissats debats entre jesu\u00eftes, jansenistas i oratorianos sobre tot aix\u00f2.\nEl dualisme cartesi\u00e0 \u00e9s la separaci\u00f3 de subst\u00e0ncies que va fer Ren\u00e9 Descartes les quals denomin\u00e0: cos i \u00e0nima.\n\u00c0nima.- Per a Descartes \u00e9s la que t\u00e9 la capacitat de destriar entre el b\u00e9 i el mal, juga el paper del que ara anomenem \u201cment\u201d.\nCos.- Est\u00e0 determinat per l'ambient i es redueix a lleis mec\u00e0niques.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El pont de Buridan \u00e9s una paradoxa l\u00f2gica enunciada per Jean Buridan.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Jo, superj\u00f2 i all\u00f2 (ego i superego i id en llat\u00ed) s\u00f3n conceptes fonamentals en la teoria de la psicoan\u00e0lisi amb la qual Sigmund Freud va intentar explicar el funcionament ps\u00edquic hum\u00e0 postulant l'exist\u00e8ncia d'un \u00abaparell ps\u00edquic\u00bb que t\u00e9 una estructura particular. Freud sostingu\u00e9 que aquest aparell est\u00e0 dividit, a grans trets, en tres inst\u00e0ncies, el jo, el superj\u00f2 i l'all\u00f2 conceptes que, tanmateix, comparteixen funcions i no es troben separades f\u00edsicament. Alhora, gran part dels continguts i mecanismes ps\u00edquics que operen en cadascuna d'aquestes entitats s\u00f3n inconscients.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia marginal \u00e9s aquella branca de recerca d'una disciplina que s'oposa o s'aparta de la denominada ci\u00e8ncia normal (mainstream en angl\u00e8s). Segons Thomas Kuhn, perqu\u00e8 hi hagi un canvi de paradigma o model explicatiu, cal que la ci\u00e8ncia marginal esdevingui normal o que la normal caigui en descr\u00e8dit, usualment perqu\u00e8 es comprova que les seves hip\u00f2tesis eren err\u00f2nies, perqu\u00e8 ha sorgit una nova evid\u00e8ncia o disciplina o b\u00e9 perqu\u00e8 l'inter\u00e8s de la comunitat cient\u00edfica s'ha despla\u00e7at. Quan una teoria es considera obsoleta, com per exemple l'heliocentrisme, per\u00f2 continua tenint seguidors, passa a constituir ci\u00e8ncia marginal.\nLa ci\u00e8ncia marginal es diferencia de la pseudoci\u00e8ncia en l'aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode cient\u00edfic i pel suport de l'acad\u00e8mia. Sovint sorgeix de disputes o interpretacions de diferents escoles dins una disciplina o dels l\u00edmits entre diverses ci\u00e8ncies. La filosofia de la ci\u00e8ncia forneix dels criteris per diferenciar segons el per\u00edode hist\u00f2ric el que \u00e9s ci\u00e8ncia marginal, ci\u00e8ncia normal del que no es considera ci\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Guy Debord (Par\u00eds, 28 de desembre de 1931 - Bellevue-la-Montagne, 30 de novembre de 1994) va ser un fil\u00f2sof, escriptor i cineasta franc\u00e8s, membre de la Internacional Lletrista, del grup radical de postguerra Socialisme o barb\u00e0rie i fundador i principal te\u00f2ric de la Internacional Situacionista.La seva obra principal \u00e9s La societat de l'espectacle (1967).", "target": "Filosofia"}, {"text": "F\u00e9lix Guattari (30 d'abril de 1930 \u2013 29 d'agost de 1992) va ser un intel\u00b7lectual franc\u00e8s implicat en els camps de la psicoter\u00e0pia, la filosofia i la semi\u00f2tica. \u00c9s conegut per ser el fundador de l'esquizoan\u00e0lisi i l'ecosofia, aix\u00ed com per les seves col\u00b7laboracions intel\u00b7lectuals amb Gilles Deleuze, notablement en l'obra Capitalisme i Esquizofr\u00e8nia, formada pels volums Anti-\u00c8dip (1972) i Mil Altiplans (1980).", "target": "Filosofia"}, {"text": "El tr\u00edvium o tamb\u00e9 trivi (del llat\u00ed trivium, 'tres vies') \u00e9s la divisi\u00f3 inferior de les set arts liberals i compr\u00e8n gram\u00e0tica (entrada), l\u00f2gica (processament) i ret\u00f2rica (sortida).El tr\u00edvium est\u00e0 impl\u00edcit en De nuptiis Philologiae et Mercurii (Sobre el matrimoni de Filologia i Mercuri) de Martianus Capella, per\u00f2 el terme no va ser utilitzat fins al Renaixement carolingi, quan va ser encunyat en imitaci\u00f3 del quadrivi anterior. La gram\u00e0tica, la l\u00f2gica i la ret\u00f2rica eren essencials per a una educaci\u00f3 cl\u00e0ssica, tal com s'explica als Di\u00e0legs de Plat\u00f3. Els tres temes van ser denotats per la paraula \u00abtrivium\u00bb durant l'edat mitjana, per\u00f2 la tradici\u00f3 del primer aprenentatge es va establir a la Gr\u00e8cia antiga.\nLes iteracions contempor\u00e0nies han pres diverses formes, incloses les que es troben en determinades universitats brit\u00e0niques i americanes (algunes formen part del moviment educatiu cl\u00e0ssic) i a l'escola independent Oundle al Regne Unit.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Nova il\u00b7lustraci\u00f3 radical \u00e9s un assaig filos\u00f2fic publicat per Marina Garc\u00e9s amb quaderns Anagrama la tardor del 2017. Al llibre, la fil\u00f2sofa aposta per una nova il\u00b7lustraci\u00f3 que sigui radical, que serveixi per lluitar contra la credulitat del present i contra l'oportunisme i la por que l'alimenta. \u00c9s una proposta en front de l'autoritarisme, el fanatisme, el catastrofisme o el terrorisme\u2026 exemples o s\u00edmptomes d'una crisi de civilitzaci\u00f3. Segons Garc\u00e9s, el present \u00e9s atrapat entre la disjuntiva de condemna o salvaci\u00f3, i amaga una rendici\u00f3, una ren\u00fancia als valors de llibertat promoguts per la il\u00b7lustraci\u00f3.\nEl llibre es mostra com una invitaci\u00f3 a combatre la credulitat actual. Proposa que els humans s'han de rebel\u00b7lar contra els dogmes apocal\u00edptics i combatre els relats del poder a trav\u00e9s del pensament, especialment en aquests temps de la immediatesa i la sobreinformaci\u00f3. L'autora elogia el concepte de la cr\u00edtica com a eina per donar sentit al coneixement, m\u00e9s enll\u00e0 d'acumular-lo, i reivindica la recuperaci\u00f3 de \"l'experi\u00e8ncia humana\" en el sentit de compartir la mort, l'amor, el comprom\u00eds o la por.Segons la mateixa autora, els temes tractats al llibre s'han cuinat en confer\u00e8ncies impartides a llocs com el CCCB, el Museu Reina Sofia, el MACBA o Metr\u00f2poli (M\u00e8xic DF), aix\u00ed com d'articles pr\u00e8viament publicat en mitjans de comunicaci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En la filosofia cl\u00e0ssica l'escepticisme \u00e9s un corrent filos\u00f2fic basat en el dubte, representat en l'escola de Pirr\u00f3 d'Elis, qui deia que \u00abno afirmava res, nom\u00e9s opinava\u00bb. L'escepticisme es diferencia del negacionisme per exigir evid\u00e8ncia objectiva a les afirmacions, i en cas d'haver-hi tal evid\u00e8ncia, acceptar-la, en tant que el negacionisme q\u00fcestiona o rebutja les evid\u00e8ncies.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera gen\u00e8rica per a designar el renaixement del pensament en diverses \u00e0rees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, per\u00f2 especialment els te\u00f2legs, arran de la tasca intel\u00b7lectual i pedag\u00f2gica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca. No hi ha cap dubte que la influ\u00e8ncia de l'Escola es va haver de sentir a altres nacions, at\u00e8s que molts dels components de l'Escola van donar classes a universitats de fora d'Espanya.\nS'inscriu dins del context m\u00e9s ampli del Segle d'Or espanyol, en el qual no nom\u00e9s hi va haver una eclosi\u00f3 de les arts, tamb\u00e9 a Salamanca, on va florir l'Escola de Salamanca, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les ci\u00e8ncies, que es manifesta especialment en aquesta Escola.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El logocentrisme \u00e9s la tend\u00e8ncia d'un discurs, relat o narrativa a tancar-se dins de la seva pr\u00f2pia l\u00f2gica, i de la persona o grup que l'enuncia, i a considerar-se a ell mateix com a model de refer\u00e8ncia. Aquest concepte postestructuralista va ser introdu\u00eft pel fil\u00f2sof alemany Ludwig Klages i repr\u00e9s per Jacques Derrida. Es un tipus de centrisme i de biaix ideol\u00f2gic i cognitiu que ocorre sovint, per\u00f2 no \u00fanicament, al llenguatge del discurs. Per exemple, un cas particular del logocentrisme \u00e9s el fonocentrisme, que parteix de la idea que la paraula parlada i els sons s\u00f3n superiors a la llengua escrita. Tamb\u00e9 \u00e9s usual a l'est\u00e8tica, la literatura i la pr\u00f2pia filosofia.El logocentrisme \u00e9s fruit del m\u00f3n occidental modern i ja abans del centrisme europeu (eurocentrisme), que compr\u00e8n tota forma de racionalitat des d'una racionalitat \"universal\" que en realitat \u00e9s europea, de l'imperialisme de tot all\u00f2 europeu com \"El Racional\". Des del logos d'algunes filosofies de l'antiga Gr\u00e8cia va reprendre import\u00e0ncia al renaixement i, amb la ra\u00f3 il\u00b7lustrada aquesta racionalitat va esdevenir instrumental. El logocentrisme europeu \u00e9s bin\u00e0ria, redueix tot a categories extremes i oposades, com bo i dolent, bonic i lleig, etc. i altament masclista pel fet d'incloure uns patriarcalisme i androcentrisme molt pronunciat, per la qual cosa l'estudi de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies en l'actualitat pertanyen als estudis de g\u00e8nere i del feminisme.Occident ha elaborat diverses m\u00e0scares de centrisme, com l'egocentrisme, l'androcentrisme, l'eurocentrisme i el logocentrisme, per a reduir l'altre. Totes s\u00f3n imperialistes i totalit\u00e0ries, entenent l'estrany, l'ali\u00e8, com una variaci\u00f3. La descentralitzaci\u00f3 no \u00e9s suficient per a empoderar l'altre, \u00e9s a dir, recon\u00e9ixer el seu poder i transformar la relaci\u00f3 de domini amb ell per una altra d'horitzontal, sin\u00f3 que cal tamb\u00e9 socialitat: accedir i relacionar-se amb l'altre per mitj\u00e0 de la car\u00edcia sense que perdi l'alteritat ni reduir-lo.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Santeria, \u00e9s un conjunt de creences religioses que fusionen la religi\u00f3 cat\u00f2lica amb la religi\u00f3 tradicional ioruba.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Scienza nuova (amb el nom complet en itali\u00e0: Principi di Scienza Nuova d'intorno alla comune natura delle nazione), \u00e9s l'obra fonamental de Giambattista Vico, conegut fil\u00f2sof de la hist\u00f2ria itali\u00e0; la primera edici\u00f3 de Principis de Ci\u00e8ncia Nova va apar\u00e8ixer a N\u00e0pols el 1725, i va ser corregida dues vegades pel mateix autor, una el 1730 i la segona editada de manera p\u00f2stuma, el 1744, que van ser nomenades respectivament Ci\u00e8ncia nova segona i Ci\u00e8ncia nova tercera, per diferenciar-les de l'edici\u00f3 original de 1725, encara que aquestes dues versions posteriors nom\u00e9s variaven l'encap\u00e7alament i es limitaven a esmentar el car\u00e0cter correctiu o aclaridor de la versi\u00f3.\nVa ser escrita en un itali\u00e0 suposadament apassionat, qu\u00e8 l'autor va usar per primera vegada, perqu\u00e8 per als seus treballs anteriors havia utilitzat el llat\u00ed.\nA les edicions de 1730 i 1744 de La Nova Ci\u00e8ncia, la primera secci\u00f3 t\u00e9 per t\u00edtol \u00abIdea del Treball\u00bb (Idea dell'Opera) presenta la \u00abCi\u00e8ncia del Raonament\u00bb (Scienza di ragionare). Al llarg de l'obra Vico presenta la dial\u00e8ctica entre axiomes, com les m\u00e0ximes autorit\u00e0ries (degnit\u00e0) i els \u00abraonaments\u00bb (ragionamenti) pel mig dels quals els axiomes s\u00f3n tem\u00e0ticament i progressivament lligats; \u00e9s a dir, la secci\u00f3 \u00abDels elements\u00bb. Vico especifica que la Ci\u00e8ncia del Raonament es refereix principalment a la funci\u00f3 social de la religi\u00f3 en el m\u00f3n hum\u00e0 (\u00abIdea del Treball\u00bb), i en aquest sentit l'obra \u00abarriba a \u00e9sser una teologia civil raonada de la provid\u00e8ncia divina\u00bb (vien ad essere una teolog\u00eda civil ragionata della provvidenza divina).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Frank Cameron Jackson (Austr\u00e0lia, 1943) en un fil\u00f2sof especialitzat en la teoria de la ment, epistemologia i metaf\u00edsica. Iniciat a la filosofia pel seu pare, alumne de Ludwig Wittgenstein, Cameron estudi\u00e0 matem\u00e0tiques i despr\u00e9s es doctor\u00e0 en filosofia. Ha ensenyat a diverses universitats d'Austr\u00e0lia, Anglaterra i els Estats Units.\nDestaca per la seva aportaci\u00f3 de l'experiment mental com a m\u00e8tode per discutir q\u00fcestions filos\u00f2fiques. Amb l'experiment de Mary's room, on una cient\u00edfica del color viu en una cambra en blanc i negre i per tant \u00e9s incapa\u00e7 de distingir els tons a la realitat, pret\u00e9n desmostrar que existeixen els qualia, un seguit de coneixements que nom\u00e9s es poden percebre de forma personal i no comunicar de manera objectiva a d'altres. Aquests coneixements corresponen a una inst\u00e0ncia no f\u00edsica del pensament i per tant postula que la ment cont\u00e9 pensament f\u00edsic i pensament no f\u00edsic, en una transposici\u00f3 del dualisme usual del cos i \u00e0nima a l'\u00e0mbit del cervell.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En l\u00f2gica, una declaraci\u00f3 \u00e9s (a) una oraci\u00f3 declarativa significativa que pot ser vertadera o falsa, o (b) el que \u00e9s afirmat o fet per l'\u00fas d'una oraci\u00f3 declarativa. En aquest \u00faltim cas, una declaraci\u00f3 \u00e9s diferent d'una frase perqu\u00e8 la sent\u00e8ncia \u00e9s nom\u00e9s una formulaci\u00f3 d'una declaraci\u00f3, mentre que hi pot haver moltes altres formulacions que expressen la mateixa declaraci\u00f3.\nPeter Strawson, fil\u00f2sof del llenguatge, va defensar l'\u00fas del terme \u00abdeclaraci\u00f3\u00bb en el sentit de (b) en prefer\u00e8ncia a \u00abproposici\u00f3\u00bb. Strawson va utilitzar el terme \u00abdeclaraci\u00f3\u00bb perqu\u00e8 dues oracions declaratives fan la mateixa declaraci\u00f3 si diuen el mateix de la mateixa cosa. Aix\u00ed, el terme \u00abdeclaraci\u00f3\u00bb pot referir-se a una frase o alguna cosa feta (expressada) per una frase. En ambd\u00f3s casos, s\u00f3n suposats portadors de la veritat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El pla d'imman\u00e8ncia \u00e9s un concepte important en la filosofia de Gilles Deleuze. En termes generals, la noci\u00f3 d'imman\u00e8ncia (o resid\u00e8ncia dins del subjecte agent) \u00e9s contr\u00e0ria a la de transcend\u00e8ncia. Deleuze desenvolupa la idea que la totalitat d'all\u00f2 que existeix es troba a un mateix nivell d'igualtat ontol\u00f2gica. Contra els pressup\u00f2sits de la transcend\u00e8ncia, \u00e9s a dir, que hi ha objectes, \u00e9ssers o subst\u00e0ncies superiors o m\u00e9s enll\u00e0 a l'exist\u00e8ncia terrenal o al nostre coneixement, Deleuze desenvolupa la idea d'un espai \u00fanic d'imman\u00e8ncia compartida. En tant que subjectes, no ens trobem entre dos plans com en el dualisme de Plat\u00f3 o el dualisme cartesi\u00e0 sin\u00f3 que som part del m\u00f3n. No existiria cap mena de difer\u00e8ncia metaf\u00edsica entre la nostra ment (res cogitans) i el m\u00f3n (res extensa).La inspiraci\u00f3 principal per aquesta idea prov\u00e9 de l'estudi que Deleuze realitz\u00e0 sobre Spinoza, que proposava un tipus de monisme segons el qual el m\u00f3n \u00e9s una \u00fanica subst\u00e0ncia. L'altra gran influ\u00e8ncia per a la filosofia vitalista de Deleuze \u00e9s Henri Bergson, si b\u00e9 adaptada a un materialisme d'esquerres. En el seu darrer assaig, titulat Imman\u00e8ncia, Deleuze escriu \u201cNom\u00e9s quan la imman\u00e8ncia no \u00e9s m\u00e9s imman\u00e8ncia per a res que no sigui si mateixa podem parlar d'un pla d'imman\u00e8ncia.\u201d A Qu\u00e8 \u00e9s la Filosofia? (1991) Deleuze i F\u00e9lix Guattari desenvolupen els fonaments que constitueixen la filosofia a partir d'aquest concepte. En paraules de Bruno Cicero Poo, resumint l'esquema conceptual, \"la filosofia s'oposa al caos creant conceptes, mitjan\u00e7ant personatges conceptuals sobre un pl\u00e0nol d'imman\u00e8ncia.\"", "target": "Filosofia"}, {"text": "A priori i a posteriori s\u00f3n dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filos\u00f2fic.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Fenomenologia de l'esperit \u00e9s el t\u00edtol de l'obra m\u00e9s important de Hegel, compendi de bona part de la seva filosofia. Publicada en 1807, analitza la relaci\u00f3 entre subjecte i objecte.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Tractat dels tres impostors (De Tribus Impostoribus) \u00e9s el nom d'una obra que nega les tres religions abrah\u00e0miques. Els tres \"impostors\" del t\u00edtol serien Mois\u00e8s, Crist i Mahoma. L'exist\u00e8ncia del llibre i l'atribuci\u00f3 a diversos enemics pol\u00edtics i heretges va ser un tema molt est\u00e8s des dels segles xi al xviii quan els rumors a Alemanya i Fran\u00e7a arribaven a produir llibres f\u00edsics.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Es denomina teleologia (del grec \u03c4\u03ad\u03bb\u03bf\u03c2, fi, i -log\u00eda) a l'estudi dels fins o prop\u00f2sits, o la doctrina filos\u00f2fica de les causes finals. Usos m\u00e9s recents el defineixen simplement com l'atribuci\u00f3 d'una finalitat o objectiu a processos concrets. La mentalitat teleol\u00f2gica es troba en la cultura humana des de Plat\u00f3 i Arist\u00f2til.En biologia, la teleologia est\u00e0 present en les expressions emprades per a presentar explicacions transmetent una idea d'intencionalitat en els fen\u00f2mens biol\u00f2gics. Aquesta manera de presentar explicacions ha sigut objecte de cr\u00edtica negativa per part d'ecologistes professionals ja que la ci\u00e8ncia es basa en les proves, no en com de raonables pareixen. La mentalitat teleol\u00f2gica no descriu la natura de manera neutra, sin\u00f3 amb judicis i justificacions mesclant el ser amb el deure.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Emmanuel Levinas (a vegades escrit amb l'ortografia obsoleta L\u00e9vinas) (Kaunas, Imperi Rus, actualment Litu\u00e0nia, 12 de gener de 1906 - Par\u00eds, 25 de desembre de 1995) va ser un important fil\u00f2sof i escriptor. El magisteri de Levinas va permetre la difusi\u00f3 de la fenomenologia alemanya a Fran\u00e7a. A la manera de Paul Ricoeur i Jules Lasalle, Levinas va consagrar la seva vida i la seva obra a la reconstrucci\u00f3 del pensament \u00e8tic despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Natural de l\u2019actual Litu\u00e0nia, va desenvolupar el seu treball sobretot a Fran\u00e7a i It\u00e0lia, amb breus estades intel\u00b7lectuals a \u00c0ustria. \u00c9s conegut pels seus treballs relacionats amb la fenomenologia, l'existencialisme, l'\u00e8tica, l'ontologia i la filosofia jueva.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una filosofia religiosa \u00e9s un pensament filos\u00f2fic que influ\u00eft i dirigit a conseq\u00fc\u00e8ncia dels ensenyaments d\u2019una religi\u00f3 particular. Es pot fer objectivament, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot fer com a eina de persuasi\u00f3 pels creients en aquesta fe. La filosofia religiosa es preocupa principalment de les concepcions de d\u00e9u, d\u00e9us o el que \u00e9s div\u00ed.A causa del desenvolupament hist\u00f2ric de les religions, moltes religions comparteixen punts en com\u00fa respecte a les seves filosofies. Sovint es considera que aquestes filosofies s\u00f3n universals i inclouen creences relacionades amb conceptes com la vida del m\u00e9s enll\u00e0, les \u00e0nimes i els miracles.Cada religi\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 filosofies \u00faniques que les distingeixen d'altres religions, i aquestes filosofies es guien a trav\u00e9s dels conceptes i valors que hi ha darrere de l'ensenyament pertanyent a aquest sistema de creences. Diferents filosofies religioses inclouen:\n\nFilosofia asteca\nFilosofia budista: elaboraci\u00f3 i explicaci\u00f3 dels ensenyaments lliurats de Buda\nFilosofia cristiana: desenvolupament de la filosofia que es caracteritza una tradici\u00f3 cristiana\nFilosofia hind\u00fa: diversos sistemes de pensament en l\u2019hinduisme\nFilosofia isl\u00e0mica: filosofia que es caracteritza per provenir d\u2019una tradici\u00f3 isl\u00e0mica\nFilosofia Jain - filosofia \u00edndia\nFilosofia jueva: tota la filosofia feta pels jueus o en relaci\u00f3 amb la religi\u00f3 del judaisme\nFilosofia sikh\nFilosofia taoista\nFilosofia del zoroastrisme", "target": "Filosofia"}, {"text": "Raymond Aron (Par\u00eds, 14 de mar\u00e7 de 1905 - 17 d'octubre de 1983) fou un fil\u00f2sof, soci\u00f2leg, professor i comentarista pol\u00edtic franc\u00e8s.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'indiferentisme, en la fe cat\u00f2lica, \u00e9s la creen\u00e7a que tenen alguns que ning\u00fa religi\u00f3 ni filosofia \u00e9s superior a l'altra. L'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica atribueix l'indiferentisme a moltes filosofies ateistes, materialistes, pante\u00edstiques i agn\u00f2stiques. Hi ha tres tipus b\u00e0sics d'indiferentisme descrits pels apologetes cat\u00f2lics: l' indiferenciaisme absolut, restringit i liberal o latitudinari. L'indiferentisme fou identificat i oposat pel papa Gregori XVI per primera vegada , a la seva enc\u00edclica Mirari vos.L'indeferentisme religi\u00f3s s'ha de distingir de l'indiferentisme pol\u00edtic, que s'aplica a la pol\u00edtica d'un estat que tracta totes les religions de les seves fronteres com a igualtat de condicions davant la llei del pa\u00eds. L'indiferentisme no s'ha de confondre amb la indifer\u00e8ncia religiosa. El primer \u00e9s principalment una teoria que dispara el valor de la religi\u00f3; l'\u00faltim terme designa la conducta d'aquells que, tant si creuen com si no creuen en la necessitat i la utilitat de la religi\u00f3, deixen de fet els seus deures.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Eikasia va ser un terme utilitzat per Plat\u00f3 per referir-se a la forma humana de fer front a les aparences. \u00c9s la incapacitat de percebre si una percepci\u00f3 \u00e9s una imatge d'una altra cosa. Per tant, impedeix percebre que un son o mem\u00f2ria o un reflex en un mirall no \u00e9s realitat com a tal.\nCorrespon al grau m\u00e9s baix de la teoria del coneixement de Plat\u00f3, pertany a la doxa, opini\u00f3 o fals saber. \u00c9s el coneixement lligat a l'art (criticat pel fil\u00f2sofs als seus di\u00e0legs, especialment I\u00f3, per engany\u00f3s). Per sobre de l'eikasia es troba la creen\u00e7a, lligada a l'experi\u00e8ncia sensible per\u00f2 que tamb\u00e9 \u00e9s doxa o coneixement incert. Dins ja del saber es troben la dianoia (coneixement abstracte, per exemple el de les matem\u00e0tiques i per \u00faltim el nous, lligat a la idea divina.\nEl concepte d'eikasia apareix al s\u00edmil de la l\u00ednia, una al\u00b7legoria que il\u00b7lustra els diferents graus del saber.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Epistulae morales ad Lucilium \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de cent vint-i-quatre cartes morals coneguda com a Cartes a Lucili, \u00e9s una de les obres cabdals de S\u00e8neca. S\u00e8neca \u00e9s un dels representants del corrent de l'esto\u00efcisme tard\u00e0 de l'\u00e8poca imperial romana, va traduir del grec i va escriure diversos tipus de texts fent que el llat\u00ed es convert\u00eds en la llengua dels fil\u00f2sofs durant segles. La seva filosofia que s'inspira en la naturalesa, i que representa l'univers sencer en la seva perfecci\u00f3, \u00e9s concebuda com un consol i com un mitj\u00e0 per aconseguir la plenitud del ben viure, \u00e9s a dir, com a aspiraci\u00f3 a la felicitat, caracteritzada per la pau, la consecuci\u00f3 de la virtut i la tranquil\u00b7litat de l'esperit.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'anaideia (provinent de \u03b1- com a part\u00edcula privativa i aid\u00f3s, mod\u00e8stia o rever\u00e8ncia) \u00e9s un mot grec que significa desvergonya, provocaci\u00f3 o irrever\u00e8ncia. En la mitologia grega, anaideia \u00e9s el nom donat a la personificaci\u00f3 de la desvergonya i la provocaci\u00f3, filla probablement de Nix o Eris, \u00e9s companya d'Hibris (la vanitat). El seu oposat \u00e9s \u00c8leos (la miseric\u00f2rdia).Constitueix un dels tres trets b\u00e0sics de la figura dels fil\u00f2sofs c\u00ednics, juntament amb l'adi\u00e0fora o indifer\u00e8ncia i la parresia o franquesa i llibertat en la parla.\n\u00c9s l'anaideia la que duu a la comparaci\u00f3 d'aquests fil\u00f2sofs amb els gossos, d'on deriva la paraula c\u00ednic; at\u00e8s que com aquests nobles animals que viuen amb els humans per\u00f2 mantenen llurs costums naturals, els fil\u00f2sofs c\u00ednics es comporten sense vergonya, amb irrever\u00e8ncia, seguint la satisfacci\u00f3 de llurs necessitats tant f\u00edsiques com espirituals.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Microcosmos i macrocosmos s\u00f3n dos termes filos\u00f2fics contraposats que expliquen la relaci\u00f3 entre l'\u00e9sser hum\u00e0 i l'univers. Microcosmos implicaria considerar l'\u00e9sser hum\u00e0 com un m\u00f3n complet en si mateix, com un univers a escala. Macrocosmos al\u00b7ludeix a un univers complet, al marge de la naturalesa humana. El concepte de microcosmos ja va ser utilitzat tant per Dem\u00f2crit, com per Gottfried Wilhelm Leibniz.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Aurora. Reflexions sobre els prejudicis morals (t\u00edtol original en alemany: Morgenr\u00f6the. Gedanken \u00fcber die moralischen Vorurtheile) \u00e9s un llibre escrit entre 1879 i 1881 pel fil\u00f2sof alemany Friedrich Nietzsche.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El b\u00e9 com\u00fa o procom\u00fa \u00e9s, en l'\u00e0mbit de la filosofia, l'economia i la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, all\u00f2 que \u00e9s compartit i que \u00e9s benefici\u00f3s per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, all\u00f2 que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acci\u00f3 col\u00b7lectiva o per la participaci\u00f3 en l'acci\u00f3 pol\u00edtica i el servei p\u00fablic d'una comunitat determinada. El concepte difereix depenent de la doctrina filos\u00f2fica aplicada.Ja a l'antiga Gr\u00e8cia fil\u00f2sofs com Plat\u00f3 i Arist\u00f2til van analitzar el concepte. Arist\u00f2til ho entenia com all\u00f2 que \u00e9s de la comunitat i accessible nom\u00e9s per aquesta, compartit individualment pels seus membres. El concepte de b\u00e9 com\u00fa s'ha anat desenvolupant al llarg de la hist\u00f2ria gr\u00e0cies a les reflexions de diversos pol\u00edtics, te\u00f2rics, fil\u00f2sofs i economistes, entre els quals destaquen Tom\u00e0s d'Aquino, Nicolau Maquiavel, John Locke, Jean-Jacques Rousseau, James Madison, Adam Smith, Karl Marx, John Stuart Mill, John Rawls.\nEn teoria econ\u00f2mica contempor\u00e0nia es considera que un b\u00e9 com\u00fa \u00e9s un recurs compartit no excloent, mentre que el b\u00e9 com\u00fa est\u00e0 m\u00e9s relacionat amb l'economia del benestar. Aquest benestar, pot estar relacionat amb una teoria moral del b\u00e9, com l'utilitarisme. La Teoria de l'elecci\u00f3 social intenta entendre els processos pels quals es pot assolir el b\u00e9 com\u00fa en societat, mitjan\u00e7ant l'estudi de sistemes de presa de decisions col\u00b7lectives. Per altra banda, la Teoria de l'elecci\u00f3 p\u00fablica aplica metodologies microecon\u00f2miques per tal d'explicar com els interessos privats afecten l'activitat pol\u00edtica i els resultats relacionats d'aquesta.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Oratio de hominis dignitate (\u00abdiscurs sobre la dignitat de l'home\u00bb o \u00abla dignitat humana\u00bb) \u00e9s una obra filos\u00f2fica escrita en llat\u00ed el 1486 pel destacat humanista Giovanni Pico della Mirandola. Des de la primera edici\u00f3 de les obres completes d'aquest autor la denominen Oratio elegantissima, en oposici\u00f3 amb altres dels seus textos, anomenats Epistolae elegantes.Va constar com a preparaci\u00f3 a la \u00abdisputa\u00bb que estava previst celebrar-se a l'Epifania de 1497, i que no va tenir lloc per decisi\u00f3 del papa Innocenci VIII, que va encarregar a una comissi\u00f3 estudiar el llibre de Pico. La comissi\u00f3 en va trobar alguna de les seves tesis contr\u00e0ries la doctrina cristiana, i l'autor va compondre una Apologia o defensa que reprodu\u00efa gaireb\u00e9 textualment la segona part de la Oratio. La publicaci\u00f3 completa de la Oratio es va produir amb les obres completes Opera Omnia el 1496, dos anys despr\u00e9s de la seva mort, a iniciativa d'un parent seu, Gian Francesco Pico. L'addici\u00f3 al t\u00edtol de la crucial refer\u00e8ncia a la \u00abdignitat humana\u00bb (de hominis dignitate) es fa en edicions posteriors.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El deisme \u00e9s la creen\u00e7a religiosa en un D\u00e9u personal, creador de l'Univers, per\u00f2 que no hi t\u00e9, posteriorment, cap influ\u00e8ncia. Els deistes arriben a la creen\u00e7a en un D\u00e9u a trav\u00e9s de la ra\u00f3 i les experi\u00e8ncies personals, no a trav\u00e9s de la fe o una revelaci\u00f3. El deisme es va diferenciar del teisme en el segle xvii, i al llarg del segle i tamb\u00e9 durant el segle xviii, el deisme va tenir molta for\u00e7a al Regne Unit, Fran\u00e7a i els Estats Units. La figura deista s'exemplific\u00e0 especialment en la figura del Deus ex machina il\u00b7lustrat: D\u00e9u com a m\u00e0quina, que apareix tan sols per resoldre el problema aparentment irresoluble de la Creaci\u00f3 del M\u00f3n.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La cosificaci\u00f3 sexual ocorre quan es veu una persona com un objecte sexual at\u00e8s que s'han separat els atributs sexuals i la bellesa f\u00edsica de la resta de la personalitat i exist\u00e8ncia com un individu, i han redu\u00eft els atributs a instruments de plaer per a una altra persona. El concepte de cosificaci\u00f3 sexual i, en particular, la cosificaci\u00f3 de les dones, \u00e9s una idea destacada en la teoria feminista i les teories psicol\u00f2giques derivades del feminisme. Moltes feministes consideren que la cosificaci\u00f3 sexual \u00e9s censurable i que t\u00e9 un paper important en la desigualtat entre g\u00e8neres.No obstant aix\u00f2, alguns feministes argumenten que l'augment en la llibertat sexual de dones i homes gai ha dirigit a un augment de la cosificaci\u00f3 dels homes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, \u00e9s la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influ\u00efts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.\nLa propietat oposada \u00e9s l'objectivitat, que els basa en un punt de vista suposadament distant i separat, de manera que els conceptes en q\u00fcesti\u00f3 siguin tractats com a objectes.\nLes postures envers la subjectivitat es poden tipificar de diferents maneres. Es diu, per exemple, que \"tot \u00e9s subjectiu\", ja que \u00e9s impossible jutjar o aplicar la percepci\u00f3 fora dels propis sentits, emocions i pensaments. Altrament, s'afirma que la subjectivitat \u00e9s evitable i s'ha de limitar al m\u00e0xim, fins i tot en \u00e8tica, per a garantir normes universals i consens cient\u00edfic (cristianisme, modernisme, cientifisme, absolutisme, etc.). Tamb\u00e9 es defensa que hi ha \u00e0mbits estrictament subjectius (els qualia, els valors) i d'altres que poden tendir a l'objectivitat. Dins aquest corrent hi ha pol\u00e8mica sobre qu\u00e8 \u00e9s necess\u00e0riament subjectiu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Eros (/\u02c8\u026ar\u0252s/ o /\u02c8\u025br\u0252s/; en grec antic: \u1f14\u03c1\u03c9\u03c2 \u00e9r\u014ds \"amor\" o \"desig\") \u00e9s un dels quatre termes grecocristians antics que es poden traduir al catal\u00e0 com \"amor\". Els altres tres s\u00f3n l'storge, la philia i l'\u00e0gape. Eros es refereix a \"amor apassionat\" o amor rom\u00e0ntic; storge a l'amor familiar; la philia a l'amistat com una esp\u00e8cie d'amor; I l'\u00e0gape es refereix a \"amor desinteressat\", o \"caritat\", ja que es tradueix en les escriptures cristianes (des de les C\u00e0ritas llatines).Al di\u00e0leg de Plat\u00f3, El convit, es destaca el car\u00e0cter d'intermediari que t\u00e9 l'amor on seria el vincle que uniria els d\u00e9us amb els homes i ho mantindria tot unit com un continu. Eros apareix com un dels motors que impulsen els humans cap a la cerca del coneixement i ens permetria superar l'estat d'ignor\u00e0ncia que tenen els humans dins la caverna.En l'\u00e0mbit de la psicoan\u00e0lisi, Freud us\u00e0 el nom d'Eros per a designar el conjunt d'instints o pulsions que, al seu llibre M\u00e9s enll\u00e0 del principi de plaer de 1920 identifica com a pulsi\u00f3 de vida, de conservaci\u00f3 d'aquesta. Aquesta funci\u00f3 de conservaci\u00f3 coincidiria amb l'eros que emprarien els poetes i fil\u00f2sofs. A l'Eros, o pulsi\u00f3 de vida, s'oposa la pulsi\u00f3 de mort, a la qual denomina Thanatos, i entre aquesta lluita vida-mort discorre la vida, no nom\u00e9s de l'individu, sin\u00f3 de tota la societat humana.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La desobedi\u00e8ncia civil (t\u00edtol original: Civil Disobedience) \u00e9s un assaig de Henry David Thoreau publicat el 1849. H. D. Thoreau escriu sobre el tema de la desobedi\u00e8ncia civil, basant-se en la seva experi\u00e8ncia personal.\nEl juliol del 1846, Thoreau va ser empresonat per no haver pagat volunt\u00e0riament un impost a l'estat nord-americ\u00e0, ja que li retreia que sostingu\u00e9s l'esclavatge que regnava aleshores al sud i dugu\u00e9s a terme una guerra contra M\u00e8xic. Va estar content de ser empresonat per aquest acte voluntari. No va passar m\u00e9s d'una nit a la pres\u00f3, ja que el seu cercle va pagar la fian\u00e7a, cosa que el va posar furi\u00f3s.\nJuntament amb el Discurs de la servitud volunt\u00e0ria d'\u00c9tienne de La Bo\u00e9tie, La desobedi\u00e8ncia civil \u00e9s una obra fundadora del concepte de la desobedi\u00e8ncia civil.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Muq\u00e0ddima o Al-muq\u00e0ddima (en \u00e0rab \u0627\u0644\u0645\u0642\u062f\u0651\u0645\u0629, al-Muqaddima, literalment \u2018La Introducci\u00f3\u2019), m\u00e9s coneguda a Occident com Els proleg\u00f2mens, \u00e9s una obra d'Ibn Khaldun escrita en 1377 com a prefaci del seu primer llibre d'hist\u00f2ria mundial. No obstant, ja en vida de l'autor, va ser considerada com una obra independent, de car\u00e0cter enciclop\u00e8dic, que engloba el conjunt dels coneixements del segle xiv: la filosofia, la hist\u00f2ria, l'economia, la sociologia, la pol\u00edtica, l'urbanisme, la medicina i fins i tot el desenvolupament sostenible. Ibn Khaldun es va valer per a aix\u00f2 de totes les fonts escrites de l'\u00e8poca: greco-llatines, romanes d'Orient i musulmanes. Molts pensadors moderns la veuen com una de les primeres obres de sociologia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Taula de Maragda \u00e9s un text, atribu\u00eft al m\u00edtic Hermes Trismegist, de car\u00e0cter curt i cr\u00edptic, amb el prop\u00f2sit de revelar el secret de la subst\u00e0ncia primordial i les seves transmutacions. Fins al segle xx les fonts m\u00e9s antigues conegudes eren manuscrits medievals, per\u00f2 investigacions posteriors han trobat predecessors ar\u00e0bics En Kitab Sirr al-Khaliqa wa Sanat al-Tabia (c. 650 dC), Kitab Sirr al-Rostir (c. 800 dC), Kitab Ustuqus al-USS al-Thani (segle xii), i Secretum secretorum (c. 1140).", "target": "Filosofia"}, {"text": "La fe \u00e9s la creen\u00e7a no fonamentada en la ra\u00f3 o identificaci\u00f3 en un d\u00e9u, religi\u00f3, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experi\u00e8ncia vital de les realitats no materials. Tamb\u00e9 es pot considerar fe el convenciment que una cosa o fet \u00e9s veritat, sense necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho. Est\u00e0 associada a la voluntat de creure i a la confian\u00e7a.\n\nAlguns partidaris del racionalisme critiquen la fe justament perqu\u00e8 no requereix proves externes i es considera aut\u00f2noma de la ra\u00f3. Altres, per\u00f2, creuen que la fe \u00e9s inherent a tots els processos del pensament, fins i tot els cient\u00edfics, ja que hi ha un moment on manca la certesa i cal confiar en el resultat per continuar avan\u00e7ant.\nDes d'una perspectiva art\u00edstica, Stephen Spender remarca a The Making of a Poem que la fe \u00e9s una de les qualitats b\u00e0siques en la construcci\u00f3 d'un poema. De fet ho \u00e9s tamb\u00e9 en la construcci\u00f3 de qualsevol obra art\u00edstica. Equival a l'autoestima amb qu\u00e8 un autor aborda l'obra. Sent que la feina que fa esdevindr\u00e0 una obra perfecta. No pot dubtar, com no pot fer-ho un trapezista en un salt mortal. De fet, l'autocr\u00edtica \u00e9s cosa de despr\u00e9s, quan l'obra s'ha acabat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Kathinka Evers (Su\u00e8cia, 1960) \u00e9s investigadora del Centre for Research Ethics & Bioethics de la Universitat d'Uppsala. Experta en neuro\u00e8tica, s'ha centrat especialment en q\u00fcestions relacionades amb l'\u00e8tica dels biobancs \u2013els sistemes d'emmagatzemament, conservaci\u00f3 i an\u00e0lisi de mostres biol\u00f2giques.Doctora en Filosofia per la Universitat de Lund (Su\u00e8cia), ha estat investigadora i professora invitada en diversos centres internacionals, com ara el Balliol College (Universitat d'Oxford, Regne Unit), la Universitat de Tasm\u00e0nia (Austr\u00e0lia) o l'\u00c9cole Normale Sup\u00e9rieure i el Coll\u00e8ge de France a Par\u00eds (Fran\u00e7a). Entre el 1997 i el 2002 va ser directora executiva de l'Standing Committee on Responsibility and Ethics in Science (SCRES), pertanyent al Consell Internacional per a la Ci\u00e8ncia (ICSU).\u00c9s autora de Neuro\u00e9tica. Cuando la materia se despierta (Katz editores, 2011).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Daniel Clement Dennett (nascut el 28 de mar\u00e7 de 1942 a Boston, EUA) \u00e9s un fil\u00f2sof nord-americ\u00e0. \u00c9s un dels fil\u00f2sofs de la ci\u00e8ncia m\u00e9s destacats en l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies cognitives especialment en l'estudi de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la teoria de mems. Tamb\u00e9 s\u00f3n significatives les seves aportacions sobre la import\u00e0ncia actual del darwinisme. Dirigeix el Centre d'Estudis Cognitius de la Universitat de Tufts, on \u00e9s catedr\u00e0tic de filosofia. Des de 1987 \u00e9s membre de l'American Academy of Arts and Sciences.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Giacomo Aconzio (Trento, 1492 \u2014 Londres, ~1566) va ser un fil\u00f2sof i enginyer defensor del protestantisme va viure exiliat a Su\u00efssa, Estrasburg i Anglaterra, on va ser protegit per la reina Elisabet. Va propugnar la necessitat de l'estudi del m\u00e8tode, la pau religiosa i la superaci\u00f3 de les difer\u00e8ncies dogm\u00e0tiques del reformisme. Escrigu\u00e9 De methodo (1558) i Stratagematae Satanae (1565).\nJohn Selden va aplicar a Aconzio el comentari ubi bene, nil melius; ubi male, nemo pejus. La dedicaci\u00f3 de la seva obra a la reina Elisabet il\u00b7lustra la toler\u00e0ncia o laxitud religiosa durant els primers anys del seu regnat. Aconzio va trobar un altre patr\u00f3 en el Comte de Leicester, i va morir sobre el 1566.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Barcelona Pensa \u00e9s el primer festival de l'estat espanyol sobre Filosofia. El promou la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. L'objectiu \u00e9s difondre, apropar i transmetre la Filosofia a nivell de carrer. La primera edici\u00f3 va ser del 17 al 22 de novembre del 2014. Es fa cada any coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia, que la Univesco va decretar pel tercer dijous de novembre. Les activitats s\u00f3n sempre gratu\u00eftes i es fan en llocs coneguts de la ciutat de Barcelona com el CCB, la Filmoteca de Catalunya o les facultats de la Universitat de Barcelona.El festival aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d'una cultura cr\u00edtica i participativa en la que tothom ha de poder sentir-se implicat. Per aix\u00f2, el projecte est\u00e0 destinat a convertir el discurs filos\u00f2fic en un b\u00e9 com\u00fa i compartit, esborrant la frontera tradicional entre alta i baixa cultura, i fent del pensament te\u00f2ric i reflexiu un element fonamental de la nostra experi\u00e8ncia.La primera directora del Barcelona Pensa va ser Laura Llevadot, professora titular de la UB i membre de la c\u00e0tedra de Filosofia Contempor\u00e0nia. Actualment, els responsables del Barcelona Pensa s\u00f3n el Jos\u00e9 D\u00edez i la N\u00faria Sara Miras, ambd\u00f3s professors de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.La primera edici\u00f3 del Barcelona Pensa es va fer del 17 al 22 de novembre del 2014, amb uns 2.000 assistents. La Segona, del 16 al 21 de novembre del 2015, va doblar el nombre de participats. El tercer Barcelona Pensa va ser del 14 al 19 de novembre del 2016, amb 36 activitats als carrers de Barcelona. La darrera edici\u00f3 va ser el 2016, del 14 al 19 de novembre. Des de la primera edici\u00f3, el disseny i la imatge del festival \u00e9s obra de Gen\u00eds Carreras.El 2017 el Barcelona Pensa es converteix en una Marat\u00f3, amb dotze hores ininterrompudes d'activitats sobre Filosofia. Aix\u00f2 passar\u00e0 cada dos anys, per no deixar sense resposta a la demanda ciutadana de m\u00e9s Filosofia a l'abast de tothom. El Festival d'una setmana, com es feia fins ara, passar\u00e0 a ser biennal: Barcelona Pensa. La Biennal de Filosofia de Barcelona, a partir del 2018.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ludlul bel nemeqi, o \"Lloar\u00e9 al Senyor de la Saviesa\" anomenat tamb\u00e9 el Job babil\u00f2nic, \u00e9s un poema mesopot\u00e0mic escrit en accadi que es preocupa pel problema de l'injust patiment d'un home afligit, anomenat Shubshi-meshre-Shakkan. El protagonista \u00e9s turmentat, per\u00f2 no sap per qu\u00e8. Ell ha estat fidel en totes les seves funcions als d\u00e9us. S'especula que potser el que \u00e9s bo per l'home \u00e9s dolent pels d\u00e9us, i viceversa. \u00c9s en \u00faltima inst\u00e0ncia, alliberat dels seus sofriments.\nEl poema va ser escrit en quatre tauletes en forma can\u00f2nica, formada per m\u00e9s de 400 l\u00ednies. D'acord amb William Moran, el treball \u00e9s un himne d'acci\u00f3 de gr\u00e0cies a Marduk per a la recuperaci\u00f3 d'una malaltia.\nEl poema fou publicat per W. G. Lambert l'any 1960 i reimpr\u00e8s el 1996).", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Leviatan (en angl\u00e8s, Leviathan) \u00e9s un llibre sobre pol\u00edtica del fil\u00f2sof Thomas Hobbes. Fou publicat el 1651 i es divideix en quatre parts: \"L'home\", \"La comunitat\", \"La comunitat cristiana\" i \"El regne de la foscor\".\nCom l'estat \u00e9s creat per \u00e9ssers humans, es proposa descriure la naturalesa humana. Remarca que tots els humans s\u00f3n mentalment i f\u00edsicament iguals i, per aix\u00f2, propensos a lluitar els uns contra els altres. Arriba a la conclusi\u00f3 que la condici\u00f3 natural de la humanitat \u00e9s un estat de guerra perp\u00e8tua i manca de moral. La moral, segons Hobbes, consisteix en lleis de la natura que l'autor dedueix usant un model de raonament derivat de la geometria.\nEn el llibre, dona arguments perqu\u00e8 les persones, abandonant la seva llibertat individual tan problem\u00e0tica, estableixin un contracte social i que aquest contracte estigui regit per un monarca. Expl\u00edcitament, rebutja la idea de la separaci\u00f3 de poders, tal com actualment es posa en pr\u00e0ctica en les democr\u00e0cies. Tamb\u00e9 s'oposa a la tesi que el poder del rei sigui d'origen div\u00ed i considera que un r\u00e8gim parlamentari no \u00e9s convenient. Subordina el poder religi\u00f3s al civil i defensa una separaci\u00f3 completa entre l'estat i l'Esgl\u00e9sia, que vol buidar de qualsevol poder temporal.\nEl t\u00edtol del llibre est\u00e0 agafat d'un monstre mar\u00ed citat per l'Antic Testament (vegeu Leviatan), que simbolitza el poder del sobir\u00e0 a qu\u00e8 la humanitat ha hagut de rec\u00f3rrer. Actualment, es fa refer\u00e8ncia al Leviatan quan els poders dels estats s'excedeixen.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme abjecci\u00f3 (del llat\u00ed abjectio, -\u014dnis; literalment l'estat de ser \"emp\u00e8s enfora\", de ser \"repulsat\") fa refer\u00e8ncia a una reacci\u00f3 psicol\u00f2gica que ha estat desenvolupada de forma cr\u00edtica en els \u00e0mbits de la psicoan\u00e0lisi i la filosofia, especialment en l'obra de Julia Kristeva. En ess\u00e8ncia una forma de rebuig semblant a la repulsi\u00f3, la paraula t\u00e9 connotacions de degradaci\u00f3, f\u00e0stic i baixesa d'esperit. All\u00f2 abjecte \u00e9s definit pel Gran Diccionari de la Llengua Catalana com \"pervingut al darrer grau de l'abaixament, baix, vil, digne del m\u00e9s gran menyspreu.\"\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "La tr\u00edada tesi, ant\u00edtesi, s\u00edntesi se sol utilitzar per descriure el pensament del fil\u00f2sof alemany Georg Wilhelm Friedrich Hegel. Hegel, tanmateix, mai empr\u00e0 aquests termes. La tr\u00edada se sol descriure de la seg\u00fcent manera:\n\nLa tesi \u00e9s una proposici\u00f3 intel\u00b7lectual.\nL'ant\u00edtesi \u00e9s simplement la negaci\u00f3 de la tesi, una reacci\u00f3 a la proposici\u00f3.\nLa s\u00edntesi resol el conflicte entre la tesi i l'ant\u00edtesi reconcoliant les seves veritats comunes i formant una nova tesi, recomen\u00e7ant aix\u00ed el proc\u00e9s.Segons Walter Kaufmann, encara que la tr\u00edada es creu sovint que forma part d'una an\u00e0lisi de progr\u00e9s hist\u00f2ric i filos\u00f2fic anomenada la dial\u00e8ctica hegeliana, l'assumpci\u00f3 \u00e9s err\u00f2nia. Hegel utilitz\u00e0 aquesta classificaci\u00f3 tan sols una vegada i atribu\u00ed la terminologia a Immanuel Kant. La terminologia fou desenvolupada a bastament anteriorment per part de Johann Gottlieb Fichte, tamb\u00e9 un advocat de la filosofia enquadrat en l'idealisme alemany.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En economia, la paradoxa de Sant Petersburg \u00e9s una paradoxa relacionada amb la teoria de la probabilitat i la teoria de decisions. Est\u00e0 basada en un joc d'apostes amb un valor esperat infinit.\nDaniel Bernoulli va ser el primer a presentar el problema i la seva soluci\u00f3 en la publicaci\u00f3 Comentaris de l'Acad\u00e8mia Imperial de Ci\u00e8ncies de Sant Petersburg (Bernoulli, 1738).", "target": "Filosofia"}, {"text": "En teologia cristiana es coneixen com a Atributs divins aquelles propietats o qualitats de la naturalesa divina conegudes per la ment humana. L'escol\u00e0stica els anomenava noms divins. Exemples d'aquests conceptes s\u00f3n la miseric\u00f2rdia, l'infinitat, l'omnipot\u00e8ncia, l'omnisci\u00e8ncia, l'eternitat o la perfecci\u00f3.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Teoria dels sentiments morals (1759) \u00e9s un llibre sobre \u00e8tica de l'economista i fil\u00f2sof moral Adam Smith. Comen\u00e7a per l'exploraci\u00f3 de totes les conductes humanes en les quals l'egoisme no sembla tenir un paper determinant, com assegurava Thomas Hobbes. El que s'exposa llavors \u00e9s el proc\u00e9s de simpatia (o empatia), a trav\u00e9s del qual un subjecte \u00e9s capa\u00e7 de posar-se en el lloc d'un altre, tot i que no n'obtingui benefici fent-ho.\nAmb aquest fet es busca criticar la concepci\u00f3 de l'utilitarisme tal com apareix en Hume. El desenvolupament de l'obra porta al descobriment del \u00abespectador imparcial\u00bb, la veu interior que dictaria la propietat o impropietat de les accions. Aquest espectador imparcial pot associar-se al concepte de superjo, de Sigmund Freud. Al llarg de l'obra l'autor explica l'origen i funcionament dels sentiments morals: el ressentiment, la venjan\u00e7a, la virtut, l'admiraci\u00f3, la corrupci\u00f3 i la just\u00edcia. El resultat \u00e9s una concepci\u00f3 din\u00e0mica i hist\u00f2rica dels sistemes morals, en oposici\u00f3 a visions m\u00e9s est\u00e0tiques com les determinades per les religions. En termes filos\u00f2fics, la naturalesa humana estaria dissenyada per avan\u00e7ar finalitats o causes finals que no necess\u00e0riament s\u00f3n coneguts pels subjectes, que es guien per les causes eficients.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de Fran\u00e7a i divulgador cient\u00edfic. Un cr\u00e0ter de la Lluna porta el seu nom.", "target": "Filosofia"}, {"text": "James Mill (Angus, 6 d'abril de 1773 \u2013 Kensington, 23 de juny de 1836) va ser un historiador, economista, polit\u00f2leg i fil\u00f2sof escoc\u00e8s. Va n\u00e9ixer a Northwater Bridge, en la parr\u00f2quia de Logie-Pert, Angus. El 1808 va iniciar una relaci\u00f3 amb Jeremy Bentham, i durant molts anys va ser el seu cap, company i aliat. Va adoptar els seus principis completament, i va dedicar les seves energies a mostrar-les al m\u00f3n. Amb ell va crear els principis de l'Utilitarisme i del principi d'utilitat: El major b\u00e9 per al major nombre de persones. Van aplicar les seves teories pedag\u00f2giques en el fill de James Mill: John Stuart Mill creant un aut\u00e8ntic geni intel\u00b7lectual (encara que amb greus problemes de personalitat).", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'efic\u00e0cia \u00e9s la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat. En filosofia l'efic\u00e0cia \u00e9s la capacitat de la causa eficient per produir el seu efecte. El problema filos\u00f2fic s'apareix en particular tractant-se de causes inadequades que semblen tenir tan sols un poder efica\u00e7. Es veuen accions d'eficaces degudes a causes inadequades. Dos cavalls arrosseguen un carro que cap dels dos no pot arrossegar. Cada un \u00e9s causa incompleta, per\u00f2 de cada un es diu amb veritat que produeix un efecte superior a la seva for\u00e7a de tracci\u00f3.\nNo \u00e9s tan f\u00e0cil de concebre el fenomen de l'activitat d'una causa insuficient per l'efecte que es produeix, si es completa amb una altra amb la qual n'hi hagi prou per a tal efecte. Aix\u00ed succeeix amb la causa segona, que \u00e9s insuficient sense el concurs de la primera, sent d'altra banda aquesta \u00faltima per si sola suficient\u00edssima. No concebem aix\u00f2 a priori, per\u00f2 ho provem partint de l'experi\u00e8ncia interna que ens ensenya que tenim verdader influx sobre les nostres accions.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Carvaka (en s\u00e0nscrit: \u091a\u093e\u0930\u094d\u0935\u093e\u0915; IAST: C\u0101rv\u0101ka ), tamb\u00e9 coneguda com a Lok\u0101yata, \u00e9s una antiga escola de materialisme indi. Carvaka t\u00e9 el realisme ingenu i l'empirisme com a fonts adequades de coneixement, abra\u00e7a l'escepticisme filos\u00f2fic i rebutja el ritualisme i el sobrenaturalisme. Va ser un sistema de creences molt popular a l'\u00cdndia abans de l'aparici\u00f3 de la tradici\u00f3 jainista i budista. Carvaka es classifica com una escola heterodoxa de filosofia \u00edndia, i es considera un exemple d'escola atea en la tradici\u00f3 hind\u00fa.Brihaspati es coneix tradicionalment com el fundador de la filosofia Carvaka, tot i que alguns erudits ho posen en q\u00fcesti\u00f3. Durant el per\u00edode de reforma hind\u00fa del 600 aC, quan van sorgir el budisme i el jainisme, la filosofia estava ben documentada i oposada a les noves religions. Gran part de la literatura prim\u00e0ria Carvaka, els sutres de Barhaspatya, es van perdre a causa de la minva de popularitat o per altres raons desconegudes. Els seus ensenyaments han estat recopilats a partir de la literatura secund\u00e0ria hist\u00f2rica com els que es troben en els xastres, els sutres i la poesia \u00e8pica \u00edndia, aix\u00ed com en els di\u00e0legs de Siddharta Gautama i de la literatura jainista. No obstant aix\u00f2, hi ha un text que pot pert\u00e0nyer a la tradici\u00f3 Carvaka, escrit pel fil\u00f2sof esc\u00e8ptic Jayar\u0101\u015bi Bha\u1e6d\u1e6da, conegut com el Tattv\u00f4paplavasi\u1e41ha, que proporciona informaci\u00f3 sobre aquesta escola.\nUn dels principis \u00e0mpliament estudiats de la filosofia Carvaka \u00e9s el rebuig a la infer\u00e8ncia com a mitj\u00e0 per establir coneixements v\u00e0lids i universals i veritats metaf\u00edsiques. En altres paraules, l'epistemologia Carvaka afirma que cada vegada que es dedueix una veritat a partir d'un conjunt d'observacions o veritats, s'ha de recon\u00e8ixer el dubte, at\u00e8s que el coneixement inferit \u00e9s condicional.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La metaf\u00edsica de la pres\u00e8ncia \u00e9s una consideraci\u00f3 important en la filosofia de la desconstrucci\u00f3. Aquests fil\u00f2sofs mantenen que es tracta d'un prejudici metaf\u00edsic impl\u00edcit en la cultura occidental. Tim Woods la defineix com la creen\u00e7a o la necessitat d'\"una estructura o fonament absolut o que se certifica a si mateix, situat m\u00e9s enll\u00e0 de l'operaci\u00f3 del llenguatge\". La interpretaci\u00f3 desconstructivista palesa que la hist\u00f2ria sencera de la filosofia occidental, el seu llenguatge i tradicions han posat l'\u00e8mfasi sobre l'acc\u00e9s immediat al significat, i per tant Occident s'ha constru\u00eft una metaf\u00edsica o ontoteologia al voltant de la noci\u00f3 de pres\u00e8ncia, privilegiada en comparaci\u00f3 amb la idea oposada, la d'abs\u00e8ncia.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Resposta a la pregunta: Qu\u00e8 \u00e9s la il\u00b7lustraci\u00f3? \u00e9s un assaig breu escrit pel fil\u00f2sof prussi\u00e0 Immanuel Kant el 1784.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Vindicaci\u00f3 dels drets de la dona, fou una obra escrita per l'escriptora brit\u00e0nica Mary Wollstonecraft i constitueix una de les obres pioneres de la literatura i la filosofia feministes. \u00c9s un llibre protofeminista que s'emmarca en una cr\u00edtica global de les societats europees del seu segle.\nEl 1792, Wollstonecraft va viatjar a Fran\u00e7a per assistir de primera m\u00e0 als esdeveniments revolucionaris. Aquest mateix any va publicar la seva obra A Vindication of the Rights of Woman, un obra en que l'autora respon als te\u00f2rics pol\u00edtics i educacionals del segle xviii partidaris de l'exclusi\u00f3 al acc\u00e9s a l'educaci\u00f3 de les dones i no solament vindica l'emancipaci\u00f3 de la dona en uns termes inusuals en al segle xviii, sin\u00f3 que tamb\u00e9 proclamava la necessitat de reconstruir tot el sistema de conviv\u00e8ncia humana sobre les bases racionals.\nWollstonecraft argumenta que les dones haurien de tenir una educaci\u00f3 proporcional a la seva posici\u00f3 en la societat, per procedir a redefinir aquesta posici\u00f3. Per a Wollstonecraft les dones s\u00f3n essencials per a l'Estat, ja que eduquen la inf\u00e0ncia de la societat, i podrien ser \"companyes\" dels seus marits, en lloc de simples esposes. En lloc de veure les dones com a propietats amb les quals es pot comerciar per al matrimoni, Wollstonecraft mant\u00e9 que s\u00f3n \u00e9ssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes.\nDesgraciadament pocs anys despr\u00e9s, el 1797, moria de complicacions postpart una vegada donat a llum a la seva filla Mary Shelley. Mary Wollstonecraft va ser prou coneguda en vida. Va escriure les seves obres en nom\u00e9s deu anys, els \u00faltims de la seva exist\u00e8ncia, i en va tenir suficient per crear-se, de manera immediata, una reputaci\u00f3 com a escriptora i fil\u00f2sofa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'Ars (mot llat\u00ed que significa \"art\"), Ars combinatoria o Art lul\u00b7liana consisteix en un sistema filos\u00f2fic, impulsat i creat per Ramon Llull, amb l'objectiu de permetre demostrar, a trav\u00e9s de l'argumentaci\u00f3 filos\u00f2fica racional, la veritat del cristianisme als infidels mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques racionals de notaci\u00f3 simb\u00f2lica i diagrames combinatoris. Llull escrigu\u00e9 diverses variants i simplificacions d'aquest sistema filos\u00f2fic com s\u00f3n l'Ars magna (1276), l'Art demostrativa (1283), l'Ars inventiva (1289) i l'Art breu (1308), entre d'altres. Intentant plasmar les 16 figures de la seva Art.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El sentimentalisme \u00e9s un corrent de pensament que prioritza els sentiments per damunt de la intel\u00b7lectualitzaci\u00f3 i que va desenvolupar-se al segle xviii com a reacci\u00f3 al racionalisme de la il\u00b7lustraci\u00f3. A la literatura va ser el moviment precursor del romanticisme, influint fortament en Fran\u00e7ois-Ren\u00e9 de Chateaubriand, per exemple. Al teatre va correspondre amb el melodrama.Aquest corrent filos\u00f2fic s'opos\u00e0 a l'intel\u00b7lectualisme i el voluntarisme. Va conviure amb el pietisme, que tamb\u00e9 va tenir especial import\u00e0ncia a Alemanya. Al seu origen hi havia sobretot textos de tema religi\u00f3s, destacant per exemple els textos que acompanyaven els oratoris de Johann Sebastian Bach. A poc a poc va anar introduint altres temes, sovint moralitzants, per acabar descartant els eclesi\u00e0stics i religiosos, motiu pel qual aquest moviment ha estat qualificat de pietisme secularitzat. Un te\u00f2ric del sentimentalisme va ser Jean-Baptiste Dubos.\nCorrespon a un moviment literari que intensifica i afecta l'expressi\u00f3 dels sentiments i que va estar for\u00e7a influenciat per Jean-Jacques Rousseau. Va tenir especial import\u00e0ncia a la poesia alemanya i la novel\u00b7la brit\u00e0nica. Entre els poetes alemanys destaquen Friedrich Gottlieb Klopstock (1724-1803), Christian F\u00fcrchtegott Gellert (1715-1769), Johann Timotheus Hermes (1738-1821) i Sophie de La Roche (1730-1807). En novel\u00b7la destaquen Pamela (1740) de Samuel Richardson i Sentit i sensibilitat de Jane Austen.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La societat de l'espectacle \u00e9s un llibre de l'autor situacionista franc\u00e8s Guy Debord publicat l'any 1967, i que \u00e9s habitualment considerat un capdavanter del postmodernisme. Actualment es designa com a societat de l'espectacle les caracter\u00edstiques de la societat postindustrial contempor\u00e0nia que la fan legitimada i sotmesa al control ideol\u00f2gic dels mass media i dels sectors econ\u00f2mics dedicats a la diversi\u00f3, consum i distracci\u00f3 massius. Per aix\u00f2 es diu que l'actual societat de l'espectacle \u00e9s avui el suport m\u00e9s fort del capitalisme neoliberal i la causa primordial de la passivitat de les masses populars davant la crisi.\nPer aquest motiu, la frase amb qu\u00e8 Debord obre el primer cap\u00edtol del seu llibre \u00e9s una derivaci\u00f3 conscientment tergiversada de la frase que Karl Marx utilitza per comen\u00e7ar El Capital:\n\n\"La riquesa de les societats on domina el sistema de producci\u00f3 capitalista apareix com una \u00abacumulaci\u00f3 immensa de mercaderies\u00bb (primera frase de Marx)\n\"Tota la vida de les societats dominades per les condicions modernes de producci\u00f3 es presenta com una immensa acumulaci\u00f3 d'espectacles (primera frase de Debord)Debord desenvolupa en el seu llibre conceptes relacionats a la cultura moderna i al mode de vida acomodatici que desemboquen en una cr\u00edtica oberta de la societat del seu temps. Tamb\u00e9 cont\u00e9 una cr\u00edtica punyent del leninisme en totes les seves variants i presenta un cam\u00ed comunista alternatiu a seguir. Aquesta obra segueix essent una influ\u00e8ncia visible en un bon nombre de moviments filos\u00f2fics i pol\u00edtics.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La perfecci\u00f3 \u00e9s el grau m\u00e0xim d'assoliment o completesa d'un \u00e9sser o esdeveniment, com indica la seva etimologia (del llat\u00ed perfici\u014d, acabar). El terme s'aplica sobretot a l'\u00e8tica i l'est\u00e8tica, essent la persona perfecta aquella que reuneix una conducta admirable (realitzaci\u00f3 del b\u00e9) i bellesa f\u00edsica. Una obra mestra \u00e9s un treball perfecte segons uns c\u00e0nons \u00e8tics i est\u00e8tics. En un altre sentit pot referir-se a una relaci\u00f3 amb una altra persona, adient o escaient, com per exemple el mite de la parella perfecta o ideal, o per dur a terme una tasca.\nPit\u00e0gores associ\u00e0 la perfecci\u00f3 a l'esfericitat i al nombre deu. Aix\u00ed mateix 10 \u00e9s la nota m\u00e0xima en molts sistemes escolars, com el catal\u00e0 (el concepte matem\u00e0tic de nombre perfecte, per\u00f2, no inclou \u00fanicament el 10). Posteriorment es va associar amb D\u00e9u, definit com una criatura perfecta en oposici\u00f3 a l'home (argument desenvolupat per l'escol\u00e0stica i despr\u00e9s per Descartes). Aquesta associaci\u00f3 va refor\u00e7ar el sentit de perfecci\u00f3 com a insuperable.\nViccionari", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Col\u00b7legi de Filosofia fou un grup de debats i confer\u00e8ncies de filosofia actiu a Barcelona en els anys de la Transici\u00f3 democr\u00e0tica espanyola. S'inspirava en el model del Coll\u00e8ge de Philosophie franc\u00e8s (1974) i, sobretot, en el Coll\u00e8ge de Sociologie (1937-1939) de Georges Bataille i Michel Leiris. S'inici\u00e0 a la tardor de 1976 arran d'unes trobades del psicoanalista lacani\u00e0 Antoni Vicens amb els fil\u00f2sofs Xavier Rubert de Vent\u00f3s, Eugenio Tr\u00edas i el professor de literatura i traductor Jordi Llovet. El primer curs es realitz\u00e0 a l'Escola Eina (primer trimestre de 1977) i posteriorment pass\u00e0 al Casal de Sarri\u00e0, a la Casa Elizalde de la dreta de l'Eixample, fins a acabar al Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona, integrat dins l'Institut d'Humanitats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Pascendi dominici gregis (llat\u00ed: En pasturar el folc del senyor) \u00e9s una enc\u00edclica escrita pel papa Pius X, promulgada el 8 de setembre de 1907, a la qual l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica condemna l'epistemologia modernista i el sensualisme filos\u00f2fic. Un dels autors principals de l'obra va ser el caputx\u00ed catal\u00e0 Josep de Calassan\u00e7 Vives i Tut\u00f3.\n\nContinua l'ofensiva contra el laicisme creixent i per a tornar a una ortod\u00f2xia a la qual doctrina preval sobre la ci\u00e8ncia, una iniciativa llan\u00e7ada pels seus predecessors Lle\u00f3 XIII i Pius IX el 1864 amb la publicaci\u00f3 de l'enc\u00edclica Quanta Cura i el Syllabus Errorum.Instaura un control m\u00e9s sever del cre\u00efents i sobretot dels dignitaris de l'Esgl\u00e9sia. El 1910, l'ofensiva va ser completada per la publicaci\u00f3 del motu proprio Sacrorum Antistitum al qual es publica un jurament, comunament conegut com el \u00abjurament antimodernista\u00bb que cada dignitari ha de jurar i reiterar quan accepta una nova funci\u00f3. Tamb\u00e9 s'instal\u00b7la un consell de vigil\u00e0ncia i insisteix sobre la necessitat particular d'evitar que les idees modernistes entrin en les escoles i universitats. Paral\u00b7lelment, el funcionari vatic\u00e0, Umberto Benigni organitza amb el suport financer del papa, l'associaci\u00f3 segreta Sodalitium Pianum (1909-1921) que ha d'observar i denunciar cat\u00f2lics que difonen idees modernistes.La cr\u00edtica contra aquest jurament, considerat com un fre intolerable a la llibertat acad\u00e8mica va cr\u00e9ixer. El jurament va ser abolit per Pau VI el 1967. El 1989, sota el papat de Joan Pau II, Joseph Ratzinger, prefect de la Congregaci\u00f3 de la doctrina de la Fe (l'antiga Inquisici\u00f3) en va redirigir i imposar un nou. Al m\u00f3n occidental, l'impacte d'aquest acte de restauraci\u00f3 va ser limitat a l'interior de la mateixa instituci\u00f3, com que la influ\u00e8ncia social del magisteri de l'Esgl\u00e9sia sobre les institucions d'educaci\u00f3 i de recerca va minvar for\u00e7a per la secularitzaci\u00f3 i la disminuci\u00f3 del nombre de sacerdots i que la comunitat acad\u00e8mica va emancipar-se.\nAquest document que volia parar definitivament una evoluci\u00f3 de la societat, considerada com nociva, de fet la va accelerar i va conduir a la \u00abcrisi del modernisme\u00bb que va ser particularment vehement a It\u00e0lia, Fran\u00e7a, Alemanya, i B\u00e8lgica\u2026 i conduir a un creixement de l'escissi\u00f3 entre els clericals i anticlericals. A Espanya, l'Esgl\u00e9sia va poder imposar-se, gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 de la majoria dels r\u00e8gims (excepte durant la segona rep\u00fablica) fins a la transici\u00f3 democr\u00e0tica. Quasi mig segle despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de l'enc\u00edclica, el Concordat del 1953 amb Francisco Franco va admetre la compet\u00e8ncia de l'Esgl\u00e9sia en el control de l'ensenyament, va estipular la prevalen\u00e7a de la fe sobre la ci\u00e8ncia i va confirmar el tomisme com a \u00fanica filosofia admesa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'argument del lliure albir, tamb\u00e9 anomenat paradoxa del lliure albir i fatalisme teol\u00f2gic, afirma que l'omnisci\u00e8ncia i el lliure albir s\u00f3n incompatibles i que qualsevol concepci\u00f3 de d\u00e9u que incloga totes dues propietats \u00e9s, per aix\u00f2, contradict\u00f2ria. L'argument se centra en la incoher\u00e8ncia que les persones tinguen la capacitat de lliure albir o, fins i tot que d\u00e9u tinga lliure albir. Aquests arguments estan fondament connectats amb les implicacions de la predestinaci\u00f3 i sovint es fan ress\u00f2 de l'\"argument est\u00e0ndard contra el lliure albir\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "Francesc Colomer S\u00e1nchez (Benic\u00e0ssim, 1966) \u00e9s un pol\u00edtic valenci\u00e0, ex-president de les Corts Valencianes i actualment secretari auton\u00f2mic de Turisme de la Generalitat Valenciana. Militant del PSPV-PSOE i anteriorment d'EUPV, va ser alcalde de Benic\u00e0ssim (Plana Alta) entre 2007 i 2011.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El descriptivisme dels noms \u00e9s una teoria de la naturalesa del significat i la refer\u00e8ncia dels noms propis atribueix generalment a Gottlob Frege i Bertrand Russell. La teoria consisteix essencialment en la idea que el significat (contingut sem\u00e0ntic) de noms s\u00f3n id\u00e8ntiques a les descripcions associades amb ells pels parlants, mentre que els seus referents estan decidits a ser els objectes que satisfan aquestes descripcions.\nA la d\u00e8cada del 1970, aquesta teoria va ser objecte d'atacs per part dels te\u00f2rics causals com Saul Kripke, Hilary Putnam i d'altres. No obstant aix\u00f2, s'ha vist una mica d'un renaixement en els \u00faltims anys, especialment sota la forma del que s'anomenen teories sem\u00e0ntiques de dues dimensions. Aquesta \u00faltima tend\u00e8ncia s'exemplifica amb les teories de David Chalmers, entre d'altres.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme epistemologia evolucionista fa refer\u00e8ncia a dos temes diferenciats - per una banda, l'evoluci\u00f3 del mecanisme cognitiu dels animals i l'home, i per l'altra, una teoria que postula que el mateix coneixement evoluciona segons el mecanisme de la selecci\u00f3 natural. Considera que la ment t\u00e9 un component gen\u00e8tic i que ajuda a la superviv\u00e8ncia i adaptaci\u00f3 de les esp\u00e8cies. Con\u00e8ixer millor entorn suposa un avantatge evolutiu.\nLa filosofia de la ci\u00e8ncia postula que a m\u00e9s a m\u00e9s aquest coneixement s'estructura en models i paradigmes que can succeint-se, de forma que triomfen els que una comunitats considera m\u00e9s reeixits per explicar el medi en qu\u00e8 viu. Per a analitzar l'\u00e8xit d'una teoria o creen\u00e7a es poden usar m\u00e8todes de la cienciometria.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Apod\u00edctic (en grec antic, \u1f00\u03c0\u03bf\u03b4\u03b5\u03b9\u03ba\u03c4\u03b9\u03ba\u03cc\u03c2, 'demostrable') \u00e9s en filosofia all\u00f2 que es demostrable, que presenta un car\u00e0cter d'universalitat, de necessitat absoluta. Una proposici\u00f3 apod\u00edctica sempre \u00e9s necess\u00e0riament vertadera en qualsevol circumst\u00e0ncia, en oposici\u00f3 a filosofia de les indeterminacions. Jacques Derrida utilitza el terme logocentrisme.\nSegons la l\u00f2gica aristot\u00e8lica, apod\u00edctic \u00e9s l'oposat a dial\u00e8ctic, tal com una prova cient\u00edfica s'oposa a un raonament probabilista. Segons Kant, un judici apod\u00edctic s'oposa a un judici assert\u00f2ric', la veritat del qual no est\u00e0 demostrada, i a un judici problem\u00e0tic la veritat del qual nom\u00e9s \u00e9s versemblant o probable. Si s'afirma \"un punt \u00e9s inextens\", aix\u00f2 ser\u00e0 veritat en qualsevol circumst\u00e0ncia i context. Per\u00f2 si diem \u00abCatalunya pertany a l'estat espanyol\u00bb aix\u00f2 pot ser veritat avui i no ser-ho dem\u00e0. Aquest darrer enunciat, tot i no ser fals, no \u00e9s apod\u00edctic sin\u00f3 assert\u00f2ric.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La ficci\u00f3 filos\u00f2fica es refereix a les obres de ficci\u00f3 en les quals una part significativa del contingut est\u00e0 dedicat a la discussi\u00f3 de problem\u00e0tiques que se solen abordar fent \u00fas de la filosofia discursiva. Aquest tipus de material pot incloure temes com la funci\u00f3 i el paper de la societat, el prop\u00f2sit de la vida, l'\u00e8tica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el rol de l'experi\u00e8ncia o la ra\u00f3 en el desenvolupament del coneixement. No deixa de ser un concepte dif\u00edcil de definir per a determinar quina obra de ficci\u00f3 \u00e9s filos\u00f2fica i quina no. Aix\u00ed mateix, a aquest g\u00e8nere pertanyen les anomenades \u00abnovel\u00b7les d'idees\u00bb, incloent-hi una proporci\u00f3 significativa de g\u00e8neres com la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, la ficci\u00f3 ut\u00f2pica i dist\u00f2pica, la novel\u00b7la l\u00edrica i el Bildungsroman. El modus operandi sol fer \u00fas primerament d'una hist\u00f2ria normal per llavors comen\u00e7ar simplement a explicar les parts dif\u00edcils o fosques de la vida humana. La narrativa existencialista n'\u00e9s un subg\u00e8nere.A Espanya, la Generaci\u00f3 del 98 cultiv\u00e0, a principis del segle xx, la novel\u00b7la filos\u00f2fica. La novel\u00b7la Der Mann ohne Eigenschaften (L'home sense atributs), escrita per Robert Musil entre 1930 i 1942, \u00e9s considerada una fita a la novel\u00b7la filos\u00f2fica.Les novel\u00b7les filos\u00f2fiques per a xiquets, un g\u00e8nere de la literatura infantil, ha paregut a la segona meitat del segle XX i s'ha incorporat al curr\u00edculum escolar. Ha destacat el model de Matthew Lipman, caracteritzat per:\nNo mostrar gerga filos\u00f2fica ni anomenar cap fil\u00f2sof.\nArguments trivials, que solen ser situats a una escola.\nApareixen xiquets dialogant en llenguatge totalment col\u00b7loquial.\nEstructura tem\u00e0tica intu\u00eftiva.Tamb\u00e9 hi ha ficci\u00f3 filos\u00f2fica per a xiquets on no hi ha di\u00e0leg filos\u00f2fic de manera directa, solen ser hist\u00f2ries de fantasia o ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i solen centrar-se en un sol tema filos\u00f2fic.A les obres de ficci\u00f3 filos\u00f2fica hi ha el problema de poder confondre les idees genu\u00efnes de l'autor amb les que solament volia imputar als personatges.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El xaykhisme (\u00e0rab: \u0627\u0644\u0634\u064a\u062e\u064a\u0629, ax-xay\u1e96iyya) \u00e9s un corrent religi\u00f3s isl\u00e0mic fundat pel te\u00f2leg \u00e0rab \u00c0hmad al-Ahsa\u00ed a principis del segle xix, i que es va desenvolupar principalment a l'Iran. Es tracta d'una variant fortament esot\u00e8rica del xiisme que incorpora nombroses visions del sufisme. Avui dia encara t\u00e9 uns pocs seguidors, concentrats a l'Iran i a l'Iraq, tot i que la majoria dels seus adeptes es van convertir al babisme i a la fe Bah\u00e1'\u00ed a mitjans del mateix segle xix.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La Incoher\u00e8ncia de la Incoher\u00e8ncia (en \u00e0rab Tahafut al-Tahafut, en llat\u00ed Destructio destructionis) \u00e9s l'obra m\u00e9s coneguda del fil\u00f2sof Averrois.\nEl llibre se centra en la relaci\u00f3 entre filosofia i fe, en oposici\u00f3 a La destrucci\u00f3 dels fil\u00f2sofs del seu contemporani Al-Ghazal\u00ed. Averrois considerava que totes dues vies no s\u00f3n oposades ni separades sin\u00f3 que hi ha una \u00fanica veritat, accessible des d'ambd\u00f3s camins que, tot i que aut\u00f2noms, hi arriben. Defensor de la doctrina aristot\u00e8lica, reclama que \u00e9s compatible amb l'islam.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La incoher\u00e8ncia dels fil\u00f2sofs o Tah\u00e0fut al-fal\u00e0ssifa (\u00e0rab: \u062a\u0647\u0627\u0641\u062a \u0627\u0644\u0641\u0644\u0627\u0633\u0641\u0629, Tah\u0101fut al-fal\u0101sifa) \u00e9s una famosa obra del te\u00f2leg musulm\u00e0 Abu-H\u00e0mid al-Ghazal\u00ed, escrita al voltant de 1093.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'emergentisme \u00e9s una teoria que afirma que una propietat pot emergir o sorgir de la suma d'altres i pert\u00e0nyer a una natura diferent; especialment s'aplica a la ment, de la qual es diu que emergeix del cervell per\u00f2 el transcendeix i t\u00e9 propietats no f\u00edsiques, diferents de les materials de l'\u00f2rgan que la precedeix. El resultat \u00e9s sempre m\u00e9s que la suma de les parts i no es pot descompondre en elles. Aplicat a la ment, l'emergentisme s'oposa al materialisme estricte (ja que sost\u00e9 que la ment no \u00e9s quelcom simplement f\u00edsic) i al dualisme (ja que hi ha una relaci\u00f3 estricta entre la ment i el cos). Les propietats emergents no es poden predir a partir de les caracter\u00edstiques d'all\u00e0 on provenen.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Joaquim Avell\u00e0 i Vives (Valls, 1901 - 26 de febrer de 1967) fou un professor i un jurista catal\u00e0.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El Manifest de l'Organitzaci\u00f3 per a l'Extermini dels Homes (en angl\u00e8s: Society for Cutting Up Men Manifesto o S.C.U.M. Manifesto) \u00e9s un manifest provocador i sat\u00edric escrit el 1967 per l'artista i escriptora estatunidenca Valerie Solanas (1936-1988) en plena era de la cultura pop art, que la mateixa autora en distribu\u00efa c\u00f2pies autoeditades pels carrers de Nova York abans que l'editor Maurice Girodias rescat\u00e9s el text a l'editorial Olympia Press.En ell, l'artista experimenta amb el llenguatge literari per a crear un document de contingut feminista radical, mis\u00e0ndric i freudi\u00e0, que busca fomentar el debat i la cr\u00edtica davant sent\u00e8ncies similars contra les dones divulgades al llarg de la hist\u00f2ria. Aquest manifest ha tingut una forta influ\u00e8ncia en altres artistes contemporanis i subversius, com el moviment punk, transfeminista i queer entre d'altres. L'any 2020 el llibre va apar\u00e8ixer tradu\u00eft al catal\u00e0 de la m\u00e0 de Virus Editorial.\n\nLa formaci\u00f3 musical alemanya de punk Big in Japan va inspirar-se en aquest manifest per a la can\u00e7\u00f3 \u00abSociety for Cutting Up Men\u00bb aix\u00ed com ho feu el grup de rap Los Chikos del Ma\u00edz en la can\u00e7\u00f3 \u00abValerie Solanas (Stop making stupid people famous)\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Utopia (t\u00edtol original en llat\u00ed: De optimo reipublicae statu deque nova insula Vtopiae, 'De l'estat ideal d'una rep\u00fablica a la nova illa d'Utopia') \u00e9s un llibre del pensador i home d'estat angl\u00e8s Thomas More (1478 - 1535) que va ser publicat l'any 1516. Es tracta d'una obra de filosofia pol\u00edtica en qu\u00e8 es descriu el funcionament d'una societat fict\u00edcia que viu en una illa anomenada per l'autor Utopia (\u03bf\u1f50-\u03c4\u03cc\u03c0\u03bf\u03c2 = 'Enlloc'), terme que inauguraria el g\u00e8nere de la utopia. N'hi ha una traducci\u00f3 en catal\u00e0 feta per N\u00faria G\u00f3mez Llauger.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'er\u00edstica \u00e9s un m\u00e8tode d'ensenyament dial\u00f2gic usat per alguns fil\u00f2sofs basat en la controv\u00e8rsia. No es tracta de descobrir la veritat, sin\u00f3 de mostrar les incongru\u00e8ncies l\u00f2giques de l'interlocutor per v\u00e8ncer en el debat. Va sorgir entre els sofistes i va ser criticada fortament per Plat\u00f3, el qual considerava que ajudava al plaer de la discussi\u00f3 per la discussi\u00f3 i que no buscava ni il\u00b7luminar l'oponent ni arribar a una conclusi\u00f3 sobre un problema real.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El monisme considera la persona com un \u00e9sser unitari, format per una \u00fanica realitat i subst\u00e0ncia.\nReben el nom de monisme totes aquelles postures filos\u00f2fiques que sostenen que l'univers est\u00e0 constitu\u00eft per un sol arkh\u00e9 o subst\u00e0ncia prim\u00e0ria. Aix\u00ed, segons els monismes materialistes, tot es redueix, en \u00faltima inst\u00e0ncia, a mat\u00e8ria, mentre que per als espiritualistes o per a l'idealisme (especialment, l'idealisme hegeli\u00e0), aquest principi \u00fanic seria l'esperit.\nUna de les contribucions monistes m\u00e9s conegudes a la metaf\u00edsica va ser elaborada per Leibniz i \u00e9s la seva teoria de les \"m\u00f2nades\", tal com la va exposar en la Monadologie. Les m\u00f2nades s\u00f3n en l'\u00e0mbit metaf\u00edsic el que els \u00e0toms s\u00f3n en l'\u00e0mbit f\u00edsic/fenom\u00e8nic; les m\u00f2nades s\u00f3n els elements \u00faltims conformadors de l'univers. S\u00f3n \"formes substancials de l'\u00e9sser\", amb les propietats seg\u00fcents: s\u00f3n eternes, indescomponibles, individuals, subjectes a les seves pr\u00f2pies lleis, no interactives, i cada una \u00e9s un reflex de tot l'univers en la seva harmonia preestablerta.\nA tall d'exemple de la teoria monista, citem tamb\u00e9 els antics fil\u00f2sofs hind\u00fas; per a ells, l'observat pels sentits i les relacions de causalitat quotidianes s\u00f3n una il\u00b7lusi\u00f3, de manera que nom\u00e9s hi ha una realitat: braman. Assimilat a Occident al concepte de \"D\u00e9u\", aquest \u00e9s la causa primera que explica la resta de l'univers. Per als fil\u00f2sofs monistes materialistes contemporanis, la mat\u00e8ria formada en el big bang va donar lloc a l'univers i nom\u00e9s aquesta mat\u00e8ria explica la realitat.\nAlguns pensadors monistes s\u00f3n:\n\nTales de Milet\nAnaximandre de Milet\nAnax\u00edmenes\nPit\u00e0gores\nHer\u00e0clit d'Efes\nXen\u00f2fanes de Colof\u00f3\nParm\u00e8nides\nSpinoza\nLeibniz\nHume\nHegel", "target": "Filosofia"}, {"text": "\u00abSi un arbre cau al bosc i no hi ha ning\u00fa, fa soroll?\u00bb \u00e9s un k\u014dan budista i un experiment mental filos\u00f2fic que genera interrogants respecte a la observaci\u00f3 i el coneixement de la realitat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Gilbert de Poitiers (Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un l\u00f2gic i te\u00f2leg escol\u00e0stic conegut tamb\u00e9 com a Gilbert de la Porr\u00e9e.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Una paradoxa \u00e9s una afirmaci\u00f3 que sembla contradict\u00f2ria o que va contra el sentit com\u00fa. La paraula ve de \"para\", 'contrari, desviat', i \"doxa\", 'opini\u00f3'. A vegades s'aplica el terme a situacions d'incoher\u00e8ncia o simplement sorprenents. Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la l\u00f2gica, es troben paradoxes en gaireb\u00e9 qualsevol branca de la ci\u00e8ncia. A m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s un recurs de la literatura per a aprofundir en el missatge dels textos.\nLes paradoxes ocupen un paper central en l'\u00e8tica, sota la forma de dilemes. Es presenten dues opcions que, ben argumentades, poden ser considerades justes per la moral. La persona ha de triar una de les dues, prioritzant aix\u00ed uns valors sobre els altres.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Escola de Filosofia de Barcelona \u00e9s un grup de fil\u00f2sofs catalans, vinculats a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona i que escriuen indistintament en catal\u00e0 o en castell\u00e0. El nom va apar\u00e8ixer per primer cop a l'exili de M\u00e8xic en una publicaci\u00f3 del fil\u00f2sof d'origen asturi\u00e0 i recriat a Val\u00e8ncia Jos\u00e9 Gaos a \"Filosofia mexicana de nuestros dias\" (1954). Gaos la contraposava a l'Escola de Madrid, etiqueta encunyada per Juli\u00e1n Mar\u00edas i caracteritzada per l'adhesi\u00f3 a l'obra de Jos\u00e9 Ortega y Gasset, que comparteixen Manuel Garc\u00eda Morente, Xavier Zubiri, Mar\u00eda Zambrano i el mateix Gaos). Tant l'Escola de Madrid com l'Escola de Barcelona comparteixen, per\u00f2, l'esperit de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza, que en el cas catal\u00e0 es concreta en el mestratge de Manuel Bartolom\u00e9 Cossio.\nL'expressi\u00f3 'Escola de Barcelona' es feu d'\u00fas corrent a partir de la recepci\u00f3 de l'obra d'Eduard Nicol i Francisc\u00e0 i especialment del seu article \u2018La Escuela de Barcelona' publicada dins \"El problema de la filosofia hispana\" (1961). Nicol presenta l'Escola com \u00abuna variedad de doctrinas que prospera en una comunidad de afinidades\u00bb, en la mesura que per a ell no t\u00e9 data de fundaci\u00f3 precisa, ni un cap dominant, per\u00f2 correspon a una sensibilitat molt concreta de car\u00e0cter realista i emp\u00edric.\nSegons Eduard Nicol, la manera de fer filosofia de l'Escola de Barcelona es caracteritza pels seg\u00fcents trets: sentit de la realitat i igual oposici\u00f3 a la reducci\u00f3 de la filosofia a mera teoria abstacta o a simple norma de vida, oposici\u00f3 al verbalisme; una certa inclinaci\u00f3 pel sentit com\u00fa (en un sentit molt ampli de l'expressi\u00f3); desconfian\u00e7a envers la mera lluentor i sentit de la continu\u00eftat hist\u00f2rica.(1961), pp. 164-205).", "target": "Filosofia"}, {"text": "Titus Brandsma, nascut Anno Sjoerd Brandsma (Bolsward, Pa\u00efsos Baixos, 23 de febrer de 1881 \u2013 Dachau, 26 de juliol de 1942), va ser un sacerdot, professor, periodista i frare carmelit\u00e0 fris\u00f3 que va morir al camp de concentraci\u00f3 nazi de Dachau. Com a sacerdot fortament implicat socialment, va prendre iniciatives en el camp de l'emancipaci\u00f3 cat\u00f2lica, l'educaci\u00f3 cat\u00f2lica i el periodisme.\nBrandsma es va oposar al nazisme. El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, va ser arrestat pels ocupants alemanys i va morir al camp de concentraci\u00f3 de Dachau.\nVenerat per l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, va ser beatificat el 1985 pel papa sant Joan Pau II i canonitzat pel papa Francesc el 15 de maig de 2022.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Segons els estoics i els c\u00ednics l'apatheia (en grec antic \u1f00\u03c0\u03ac\u03b8\u03b5\u03b9\u03b1) \u00e9s la insensibilitat o abs\u00e8ncia d'afeccions, emocions, sentiments i passions. Segons l'esto\u00efcisme \u00e9s l'estat mental al qual arriba una persona quan est\u00e0 lliure d'alteracions emocionals. Pot entendre's com equanimitat o indifer\u00e8ncia. L'apatheia no \u00e9s equivalent a l'apatia, car l'apatheia t\u00e9 una connotaci\u00f3 positiva mentre que l'apatia no.\nArist\u00f2til afirmava que la virtut es trobava al punt intermedi entre els excessos i les mancances d'emoci\u00f3. Els estoics, d'altra banda, cercaven l'alliberament de tota passi\u00f3. Pretenien eliminar les respostes emocionals a aquells esdeveniments externs que estiguessin fora del control de la persona. Per a ells constitu\u00efa la resposta racional \u00f2ptima, at\u00e8s que per a un individu no \u00e9s possible controlar esdeveniments originats en la voluntat d'altri o per la natura; \u00fanicament controla la seva pr\u00f2pia voluntat. Aix\u00f2 no implica la p\u00e8rdua de tot sentiment o tallar les relacions amb el m\u00f3n. Un estoic que dugui a terme judicis i actes virtuosos experimentaria felicitat (eudaimonia) i bons sentiments (eupatheia).\nEls esc\u00e8ptics pirr\u00f2nics tamb\u00e9 cercaven l'eliminaci\u00f3 de sentiments quan una alteraci\u00f3 depengu\u00e9s d'una mancan\u00e7a, per\u00f2 permetien un sentiment moderat basat en sensacions com el dolor. El terme apatheia fou adoptat per Plot\u00ed en la seva doctrina neoplat\u00f2nica com la llibertat d'emoci\u00f3 de l'\u00e0nima quan arriba a la purificaci\u00f3.\nEl terme forma part tamb\u00e9 del Cristianisme primitiu, on l'apatheia significava llibertat de necessitats i d'impulsos indomables. El monasticisme ortodox encara empra aquest terme en aquest sentit.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La paradoxa hidroest\u00e0tica \u00e9s un experiment cient\u00edfic que fou formulat pel matem\u00e0tic i enginyer flamenc Simon Stevin a finals del segle xvi. Aquest experiment demostra un dels principis de la pressi\u00f3 hidroest\u00e0tica el qual ens informa que la pressi\u00f3 exercida per un l\u00edquid augmenta amb la profunditat i no pas amb la quantitat. \nEn el muntatge es considera una s\u00e8rie de recipients de formes variades, oberts a l'aire lliure i comunicats per la seva part inferior mitjan\u00e7ant un conducte. Si tot el sistema s'omple amb un l\u00edquid, quan passa un temps, un cop ja ha arribat l'equilibri, s'observa que el nivell en tots els recipients \u00e9s el mateix. Aquest fet fou el considerat xocant pel que semblava que el l\u00edquid contingut en el recipient de major volum hauria d'exercir una pressi\u00f3 major en el fons que el contingut del recipient menor. D'acord amb aquest raonament, la difer\u00e8ncia de pressi\u00f3 faria passar el l\u00edquid del recipient cil\u00edndric al c\u00f2nic, i el nivell d'aquest \u00faltim seria major fet que provocaria un desbordament d'aigua en el recipient del mig.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La componibilitat (del llat\u00ed componere \u00abposar junts\u00bb) \u00e9s un concepte filos\u00f2fic forjat per Leibniz per designar que quelcom \u00e9s possible en relaci\u00f3 amb alguns estats de coses, fets o circumst\u00e0ncies. Leibniz establ\u00ed que un element individual complet (per exemple una persona) es caracteritza per totes les seves propietats, i aquestes determinen les seves relacions amb altres elements individuals. L'exist\u00e8ncia d'un element individual pot contradir l'exist\u00e8ncia d'un altre. Un m\u00f3n possible compr\u00e8n elements individuals que s\u00f3n componibles; \u00e7o \u00e9s, elements individuals que poden existir junts.\nLeibniz indica que un m\u00f3n \u00e9s un conjunt d'elements componibles, tanmateix, un m\u00f3n \u00e9s una mena de col\u00b7lecci\u00f3 d'elements que D\u00e9u podria portar a l'exist\u00e8ncia. Per\u00f2 ni tan sols D\u00e9u pot portar a l'exist\u00e8ncia un m\u00f3n en qu\u00e8 hi hagu\u00e9s una certa contradicci\u00f3 entre els seus membres o propietats.Quan Leibniz parla d'un m\u00f3n possible, vol dir un conjunt de componibles, coses finites que D\u00e9u podria haver portat a l'exist\u00e8ncia si no estigu\u00e9s limitat per la bondat que \u00e9s part de la seva natura. El m\u00f3n real, altrament, no \u00e9s m\u00e9s que el conjunt de les coses finites exemplificades per D\u00e9u, perqu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s gran en bondat, realitat i perfecci\u00f3. Naturalment, el fet que es pugui experimentar aquest m\u00f3n (el m\u00f3n real) significa que hi ha almenys un m\u00f3n possible. Per a Leibniz hi ha un nombre infinit de mons possibles.Alain Badiou pren aquest concepte definint la filosofia com la creaci\u00f3 d'un \u00abespai de componibilitat\u00bb de veritats heterog\u00e8nies i Gilles Deleuze el fa servir a Cin\u00e9ma II, basant-se en l'explicaci\u00f3 de Leibniz del problema dels futurs contingents, tot creant la noci\u00f3 d'en-componible, i basant-se en Jorge Luis Borges explica que hi ha de fet diversos mons m\u00fatuament contradictoris.\nTamb\u00e9 David Kellogg Lewis a The Paradoxes of Time Travel (1976) utilitza el concepte de componibilitat per assegurar: \u00abDir que quelcom pot succeir significa que el seu succ\u00e9s \u00e9s componible amb determinats fets. Quins fets? Aix\u00f2 est\u00e0 determinat, per\u00f2 de vegades no determinat prou b\u00e9 pel context\u00bb.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme bright designa un individu qu\u00e8 t\u00e9 una visi\u00f3 naturalista sobre el m\u00f3n, \u00e9s a dir, lliure d'elements sobrenaturals o m\u00edstics; els brights estableixen llur \u00e8tica i llur comportament sobre una comprensi\u00f3 naturalista de l'univers.\nLa paraula bright com a substantiu ha estat emprada per Paul Geisert i Mynga Futrell, de Sacramento, Calif\u00f2rnia. Aquest neologisme ha estat presentat per primera vegada en p\u00fablic l'1 de mar\u00e7 de 2003 davant de la Coalition for the Community of Reason, a Kansas City (Missouri). El diccionari MacMillan de la llengua anglesa li atorga una p\u00e0gina.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Common Sense; Addressed to the Inhabitants of America, on the Following Interesting Subjects (en catal\u00e0: Sentit com\u00fa; adre\u00e7at als habitants d'Am\u00e8rica sobre els seg\u00fcents temes d'inter\u00e8s), normalment anomenat Common Sense, \u00e9s un pamflet escrit per Thomas Paine. Fou publicat en primer lloc de manera an\u00f2nima el 10 de juny de 1776, en el context de la Revoluci\u00f3 Americana. Aquesta obra, signada \u201cescrita per un angl\u00e8s\u201d, esdevingu\u00e9 un \u00e8xit instantani. Tenint en compte la poblaci\u00f3 de les col\u00f2nies d'aquella \u00e8poca, tingu\u00e9 la quantitat de vendes i circulaci\u00f3 m\u00e9s grans de la hist\u00f2ria nord-americana. El pamflet presenta arguments als colonistes per independitzar-se de l'Imperi brit\u00e0nic en un moment durant el qual la q\u00fcesti\u00f3 de l'alliberament pol\u00edtic no s'havia presentat completament. Paine decid\u00ed un estil de llenguatge i raonament que tothom pogu\u00e9s entendre, evitant el tipus de refer\u00e8ncies fil\u00f2sofiques i llatines que eren moneda corrent entre els escriptors de la Il\u00b7lustraci\u00f3. En lloc d'aquests elements cultes, va estructurar Sentit com\u00fa en forma de serm\u00f3, utilitzant refer\u00e8ncies de la B\u00edblia per tal que el poble l'entengu\u00e9s. Paine connecta la idea d'independ\u00e8ncia amb les creences protestants sobre la rebel\u00b7lia i la insubmissi\u00f3 (comunes a moviments hist\u00f2rics com els anabaptistes i els puritans), per tal de presentar una identitat americana recognoscible. L'historiador Gordon S. Wood descriu aquesta obra com \u201cel pamflet m\u00e9s incendiari i popular de la totalitat de l'era revolucion\u00e0ria\u201d.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'imperialisme cultural compr\u00e8n els aspectes culturals de l'imperialisme. Amb el terme imperialisme es refereix a la creaci\u00f3 i manteniment de relacions desiguals entre civilitzacions, afavorint una civilitzaci\u00f3 m\u00e9s poderosa. D'aquesta manera, l'imperialisme cultural \u00e9s la pr\u00e0ctica de promoure i imposar una cultura, generalment la d'una naci\u00f3 poderosa pol\u00edticament, sobre una societat menys poderosa; \u00e9s a dir, l'hegemonia cultural dels pa\u00efsos industrialitzats o econ\u00f2micament influents que determinen els valors culturals generals i estandarditzen civilitzacions arreu del m\u00f3n. El terme s'utilitza especialment en els camps de la hist\u00f2ria, estudis culturals i teoria postcolonial. Normalment s'utilitza en sentit pejoratiu, sovint juntament amb mesures per rebutjar aquesta influ\u00e8ncia. L'imperialisme cultural pot adoptar diverses formes, com ara una actitud, una pol\u00edtica formal o una acci\u00f3 militar, en la mesura que refor\u00e7a l'hegemonia cultural.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Sostre de ciment \u00e9s un concepte que fa refer\u00e8ncia a les barreres internes autoimposades de manera inconscient per les mateixes dones a l'hora d'ascendir en la seva carrera professional fins a c\u00e0rrecs de m\u00e9s responsabilitat.Aquestes limitacions auto-imposades estan relacionades amb els rols i estereotips de g\u00e8nere i tenen a veure amb la por al frac\u00e0s, a no poder fer una bona conciliaci\u00f3 vida familiar i laboral, el perfeccionisme o la por a negociar en un m\u00f3n majorit\u00e0riament mascul\u00ed, entre d'altres. Per trencar el sostre de ciment \u00e9s necessari l'apoderament de les dones.L'expressi\u00f3 sostre de ciment est\u00e0 relacionada amb sostre de vidre i terra enganx\u00f3s. Tots tres conceptes representen les grans barreres que es troben les dones per accedir i ascendir laboralment.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia francesa \u00e9s la filosofia desenvolupada a Fran\u00e7a al llarg de la hist\u00f2ria i compta amb tres per\u00edodes destacats: la filosofia medieval escol\u00e0stica, el racionalisme que neix amb Ren\u00e9 Descartes i arriba fins a la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la filosofia al voltant del coneixement i el poder del segle xx. El fet com\u00fa a la majoria de pensadors francesos \u00e9s el paper de la ra\u00f3 dins la definici\u00f3 de l'home i l'intent d'unir filosofia i ci\u00e8ncia.\nS\u00f3n autors destacats de la filosofia francesa:\n\nRen\u00e9 Descartes\nBlaise Pascal\nNicolas Malebranche\nMichel de Montaigne\nMichel Foucault\nLouis Althusser\nVoltaire\nDenis Diderot\nJean-Jacques Rousseau\nHenri Bergson\nJean-Paul Sartre\nClaude L\u00e9vi-Strauss\nJacques Derrida\nRoland Barthes", "target": "Filosofia"}, {"text": "El coneixement a priori \u00e9s el coneixement que es dona sense necessitat de contacte sensorial amb l'objecte. El terme prov\u00e9 de Kant i s'aplica a aquells conceptes fruit de la ra\u00f3, que es dedueixen i refuten mitjan\u00e7ant la l\u00f2gica i no per l'experi\u00e8ncia. Cont\u00e9 una s\u00e8rie de veritats universals (no depenen de les circumst\u00e0ncies) i necess\u00e0ries (no poden ser d'una altra manera perqu\u00e8 s\u00f3n exigides per la ment).\nEl corrent cr\u00edtic afirma que no es pot produir un coneixement a priori perqu\u00e8 sempre es parteix de l'experi\u00e8ncia pr\u00e8via, fins i tot per aprendre a raonar o deduir proposicions. Argumenta que un \u00e9sser hum\u00e0 privat de tots els sentits, sense cap contacte amb el m\u00f3n exterior, no podria tenir cap mena de coneixement.\nPer contra alguns cient\u00edfics creuen que hi ha una s\u00e8rie de coneixements que s\u00f3n innats a l'individu i que s'activen quan s\u00f3n necessaris perqu\u00e8 responen a l'estructura de la mateixa ment humana. El generativisme aplica aquesta idea al llenguatge.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La incommensurabilitat en la filosofia de la ci\u00e8ncia \u00e9s la impossibilitat de comparaci\u00f3 de dues teories quan no hi ha un llenguatge te\u00f2ric com\u00fa. Si dues teories s\u00f3n incommensurables, llavors no hi ha manera de comparar-les i dir quina \u00e9s millor i correcta. El 1962, Thomas Kuhn i Paul Feyerabend, de manera independent, van introduir la noci\u00f3 d'incommensurabilitat en la filosofia de la ci\u00e8ncia. En ambd\u00f3s casos, el concepte provenia de les matem\u00e0tiques, i en el seu sentit original es definia com la manca d'una unitat comuna de mesura que permeti una mesura directa i exacta entre dues variables; es predica, per exemple, de la diagonal d'un quadrat amb relaci\u00f3 al seu costat.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Heteronomia de la voluntat \u00e9s un terme que es fa servir en filosofia i en psicologia.\nAquesta expressi\u00f3 defineix l'acci\u00f3 que est\u00e0 influenciada per una for\u00e7a exterior a la voluntat de l'individu, considerant aquesta acci\u00f3 com a \"no moral\" (ni moral ni immoral). \u00c9s a dir, el cas en qu\u00e8 la voluntat no est\u00e0 determinada per ra\u00f3 del subjecte, sin\u00f3 per all\u00f2 que \u00e9s ali\u00e8 a ella: la voluntat d'altres persones, les coses del m\u00f3n, la sensibilitat, la voluntat divina, etc. El concepte d'heteronomia implica negar l'exist\u00e8ncia de la llibertat (determinisme).\nEn contraposici\u00f3 existeix el concepte de voluntat aut\u00f2noma.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El terme de situaci\u00f3 l\u00edmit fa refer\u00e8ncia a un concepte filos\u00f2fic de Karl Jaspers.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Mar\u00eda Zambrano Alarc\u00f3n (castell\u00e0: Mar\u00eda Zambrano y Alarc\u00f3n) (V\u00e9lez-M\u00e0laga, 22 d'abril de 1904 \u2013 Madrid, 6 de febrer de 1991) fou una professora, fil\u00f2sofa i assagista espanyola. La filosofia de Mar\u00eda Zambrano es caracteritza per un llenguatge molt po\u00e8tic i suggerent i un estil creatiu de pensar i escriure, que constitueixen la base del que anomena el seu \"m\u00e8tode\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'eternitat \u00e9s l'exist\u00e8ncia al marge del temps, all\u00f2 que dura per sempre, que no t\u00e9 inici ni final. L'eternitat nega el canvi i l'acci\u00f3 com a conceptes, ja que suposen un abans i un despr\u00e9s o una comparaci\u00f3 entre dos moments.\nSegons el teisme l'eternitat \u00e9s un atribut exclusiu de D\u00e9u, que viu al marge de l'espai i del temps perqu\u00e8 no t\u00e9 cos, \u00e9s el creador i no es regeix per les normes de l'univers. Alguns cient\u00edfics veuen en els nombres o en l'energia exemples d'eternitat dins el m\u00f3n f\u00edsic, perqu\u00e8 els nombres no es van crear sin\u00f3 que existeixen des de sempre com a idea abstracta, encara que l'\u00e9sser hum\u00e0 no els hagi fet servir. Igualment, l'energia no es crea ni es destrueix, nom\u00e9s es transforma.\nSegons la teoria de la relativitat general diversos moments temporals poden coexistir, com a dimensions paral\u00b7leles, anul\u00b7lant la concepci\u00f3 lineal del temps usada des de l'\u00e8poca cl\u00e0ssica. Aquesta simultane\u00eftat o el temps c\u00edclic dels orientals s\u00f3n propers a l'eternitat.\nPer simbolitzar l'eternitat s'usa un cercle, el signe d'infinit o l'Ouroboros, una serp que es menja la cua. En la mitologia grega, alguns c\u00e0stigs s\u00f3n eterns, com el de S\u00edsif i Prometeu. Aquesta concepci\u00f3 ha estat heretada per l'infern i el parad\u00eds de les religions monoteistes, que prometen condemnaci\u00f3 eterna o salvaci\u00f3 de l'\u00e0nima de la persona segons els seus actes (nom\u00e9s el Purgatori t\u00e9 un car\u00e0cter temporal).\nPlat\u00f3 igualava l'eternitat al m\u00f3n de les idees, en oposici\u00f3 al m\u00f3n sensible, subjecte al canvi. Des d'aquest autor s'associa l'eternitat a l'abstracci\u00f3 i s'oposa a all\u00f2 material. Aquest dualisme est\u00e0 fortament influ\u00eft per la doctrina de l'\u00e9sser de Parm\u00e8nides.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'\u00c8tica a Nic\u00f2mac, sovint anomenada simplement l'\u00c8tica (grec: Ta Ethika), \u00e9s un tractat d'Arist\u00f2til sobre la virtut i la moral que defineix l'\u00e8tica aristot\u00e8lica. Els deu llibres que compr\u00e8n estan basats en apunts de les seves lectures al Liceu, i van ser o b\u00e9 editats pel seu fill Nic\u00f2mac o b\u00e9 dedicats a ell.\nL'\u00c8tica se centra en la import\u00e0ncia d'obrar virtuosament de manera habitual i la necessitat de desenvolupar una personalitat virtuosa. Arist\u00f2til va emfasitzar la import\u00e0ncia del context en el comportament \u00e8tic, i la capacitat d'un virtu\u00f3s per a recon\u00e8ixer la millor opci\u00f3 a escollir. Arist\u00f2til defensa que si una persona persegueix la felicitat (eudaimonia) ben entesa, la millor l\u00ednia d'acci\u00f3 \u00e9s una conducta virtuosa.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El modernisme \u00e9s el terme amb la qual l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica va denominar un conjunt de corrents filos\u00f2fics i epistemol\u00f2gics que es donen al canvi del segle xix al segle xx que tenen en com\u00fa el rebuig de la revelaci\u00f3 com font de coneixement cient\u00edfic.\nEls modernistes criticaven els dogmes de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, que consideraven com meres expressions simb\u00f2liques, que no s'han de considerar com a veritats absolutes, per\u00f2 com meres al\u00b7legories que s'han de situar i de comprendre en el seu context hist\u00f2ric. El moviment va ser condemnat vigorosament pel Vatic\u00e0 en el decret Lamentabili i en l'enc\u00edclica Pascendi Dominici Gregis (1907). No es pot lligar el modernisme teol\u00f2gic amb el modernisme art\u00edstic, tot i que s\u00f3n moviments simultanis.\u00abEls adeptes del modernisme teol\u00f2gic volien for\u00e7ar la transformaci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia per tal d'adaptar-la als temps moderns, en un agosarat intent de racionalitzaci\u00f3 de la fe cristiana, filtrant els continguts sobrenaturals de la revelaci\u00f3 amb la metodologia racional i positivista.\u00bb El 1908, Miquel d'Esplugues defineix el modernisme com un conjunt d'errors, heretgies, desvergonyiment, pedanteries, necieses rid\u00edculs, una maligne malaltia religiosa, cient\u00edfica i social. El sacerdot i funcionari vatic\u00e0, Umberto Benigni, va crear el 1909 la xarxa segreta Sodalitium Pianum per a espionar i denunciar a la Santa Seu persones que propagaven idees modernistes.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Biopoder \u00e9s un terme origin\u00e0riament forjat pel fil\u00f2sof franc\u00e8s Michel Foucault per referir-se a la pr\u00e0ctica dels estats moderns d'\u00abexplotar nombroses i diverses t\u00e8cniques per subjugar els cossos i controlar la poblaci\u00f3\u00bb. Foucault introdu\u00ed aquest concepte a La voluntat de saber, el primer volum de la seva Hist\u00f2ria de la sexualitat. D'altres pensadors han pres aquest concepte i li han donat la seva interpretaci\u00f3 particular.", "target": "Filosofia"}, {"text": "The Journal of Philosophy \u00e9s una revista acad\u00e8mica mensual en angl\u00e8s centrada en l'\u00e0mbit de la Filosofia, publicada per la Universitat de Col\u00fambia des de la seva creaci\u00f3. Fou fundada l'any 1904 per Frederick J. E. Woodbridge i J. McKeen Cattell sota el nom The Journal of Philosophy, Psychology, and Scientific Methods, quinzenal, fins a l'any 1921 que canvi\u00e0 a la denominaci\u00f3 que roman fins al present. Sota la premissa \u00abpublicar articles filos\u00f2fics d'inter\u00e8s actual i fomentar l'intercanvi d'idees, en especial explorar les l\u00ednies frontereres entre la filosofia i d'altres disciplines\u00bb; els documents cient\u00edfics que li arriben han de ser investigacions originals no publicades abans enlloc, no poden ser expositius, ni ser fonts prim\u00e0ries, i passen per revisi\u00f3 d'una avaluaci\u00f3 d'experts abans de ser editats.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ananda Kentish Coomaraswamy (t\u00e0mil: \u0b86\u0ba9\u0ba8\u0bcd\u0ba4 \u0b95\u0bc1\u0bae\u0bbe\u0bb0\u0b9a\u0bc1\u0bb5\u0bbe\u0bae\u0bbf, \u0100nanda Kenti\u015b K\u016bmarasw\u0101m\u012b) (Colombo, 22 d'agost de 1877 \u2013 Needham, 9 de setembre de 1947) fou un especialista en art oriental, ge\u00f2leg, cr\u00edtic social, erudit del pali i s\u00e0nscrit, conservador de museu, col\u00b7leccionista d'art i, sobretot, metaf\u00edsic. Va destacar en l'estudi del simbolisme, mitologia, i religi\u00f3 comparada.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un telos (en grec \u03c4\u03ad\u03bb\u03bf\u03c2, \"finalitat, objectiu o prop\u00f2sit\") \u00e9s una finalitat o prop\u00f2sit en un sentit for\u00e7a restringit emprat per fil\u00f2sofs com Arist\u00f2til. \u00c9s all\u00f2 en virtut del qual es fa quelcom.\n\u00c9s l'arrel del mot teleologia, un terme que significa l'estudi o doctrina de la finalitat o intencionalitat o l'estudi dels objectes pels seus objectius, prop\u00f2sits o intencions. La teleologia \u00e9s un concepte central en la biologia per a Arist\u00f2til.\nPer a Arist\u00f2til, tot t\u00e9 un prop\u00f2sit o finalitat \u00faltima. Si es vol comprendre el que \u00e9s quelcom, cal ser ent\u00e8s en termes d'aquesta finalitat \u00faltima. El telos seria l'objectiu perseguit per totes les persones, animals o plantes. El telos d'un gla seria ser roure. Aix\u00ed totes les coses, incloses les fetes pels \u00e9ssers humans tenen un telos.\nArist\u00f2til pensa que el telos de l'\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s trobar la felicitat i que pot at\u00e8nyer-se de formes diferents, tot i que per viure feli\u00e7 es requereix viure una vida de virtut, car si no fos aix\u00ed, no viuria realment una vida de felicitat, no importa el que pogu\u00e9s pensar. Seria com un roure malalt que no pogu\u00e9s cr\u00e9ixer i donar fruits. Nom\u00e9s es pot ser virtu\u00f3s si es donen les condicions adequades. Si un gla per acomplir el seu telos ha de tenir prou llum i caure en un s\u00f2l adequat per poder fructificar, l'\u00e9sser hum\u00e0 nom\u00e9s podr\u00e0 acomplir el seu telos quan es trobi en una comunitat pol\u00edtica ben constru\u00efda, amb una educaci\u00f3 i unes lleis adequades.\nEn contrast amb telos, la tekne \u00e9s el m\u00e8tode racional implicat en la producci\u00f3 d'un objecte o acompanyant una meta o objectiu. Tanmateix, en principi, els dos m\u00e8todes no s\u00f3n m\u00fatuament excloents.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'altruisme \u00e9s la preocupaci\u00f3 pels altres que porta a comportar-se procurant-ne el seu b\u00e9, per tant oposant-se a l'egoisme. L'altruisme no cerca el benefici propi, i es basa en l'empatia: en veure les necessitats alienes, sorgeix un sentiment positiu que porta a intentar satisfer-les. Com a terme, va n\u00e9ixer a les obres d'Auguste Comte i va ser manllevat per les principals lleng\u00fces modernes. No tothom accepta que existeixi altruisme; de fet, pot ser un vessant de l'egoisme: la persona actua b\u00e9 per guanyar l'estimaci\u00f3 dels altres, la salvaci\u00f3 o millorar l'autoconcepte en obrar d'acord amb la seva \u00e8tica. Fins i tot pot obeir a una estrat\u00e8gia de c\u00e0lcul: s'actua pensant en l'altre volent que sigui rec\u00edproc, o millorar la societat en la qual es viu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Friedrich von Schiller (alemany: Johann Christoph Friedrich von Schiller) (Marbach am Neckar i Marbach am Neckar, 10 de novembre de 1759 \u2013 Weimar, 9 de maig de 1805) fou un poeta, escriptor, fil\u00f2sof, historiador i professor alemany.", "target": "Filosofia"}, {"text": "L'art de la felicitat (Riverhead, 1998, ISBN 1-57322-111-2 en la seva versi\u00f3 original) \u00e9s un llibre escrit pel Dalai Lama i Howard Cutler, un psiquiatre, que planteja preguntes profundament al Dalai Lama. Cutler cita del Dalai Lama en profunditat, aportant el context i la descripci\u00f3 d'alguns detalls de la situaci\u00f3 en la qual es va dur a terme les entrevistes, aix\u00ed com afegint les seves pr\u00f2pies reflexions sobre les q\u00fcestions plantejades. El llibre explora la formaci\u00f3 de la visi\u00f3 humana que altera la percepci\u00f3.\nEls preceptes b\u00e0sics que el Dalai Lama exposa s\u00f3n:\n\nEl prop\u00f2sit de la vida \u00e9s la felicitat.\nLa felicitat est\u00e0 m\u00e9s determinada per l'estat mental propi que per les condicions externes, les circumst\u00e0ncies o els esdeveniments - quan les necessitats b\u00e0siques per a sobreviure s'han aconseguit.\nLa felicitat pot ser aconseguida a trav\u00e9s d'un sistema sistem\u00e0tic d'entrenament dels nostres cors i les nostres ments, a trav\u00e9s de la remodelaci\u00f3 de les nostres actituds i perspectives.\nLa clau de la felicitat est\u00e0 en les nostres pr\u00f2pies mans.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial \u00e9s la branca de la filosofia de la ci\u00e8ncia que s'ocupa dels problemes filos\u00f2fics relacionats amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) com ara els seg\u00fcents:\nPot actuar de forma intel\u00b7ligent una m\u00e0quina? Podria resoldre els problemes que els humans saben resoldre pensant?\nUna m\u00e0quina, pot tenir ment, estats mentals i consci\u00e8ncia de la mateixa manera que un hum\u00e0? Pot tenir sentiments?\nLa intel\u00b7lig\u00e8ncia humana i la intel\u00b7lig\u00e8ncia de les m\u00e0quines s\u00f3n equiparables? El cervell hum\u00e0 \u00e9s essencialment una computadora?Aquestes tres q\u00fcestions exemplifiquen els interessos, en part divergents, de tres tipus d'investigadors interessats en la filosofia de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial: els desenvolupadors de la IA, els fil\u00f2sofs i els cient\u00edfics cognitius, respectivament. D'altra banda, les respostes depenen en gran manera de com es defineixi les nocions d'\"intel\u00b7lig\u00e8ncia\", \"consci\u00e8ncia\", \"ment\" i \"sentiments\", i de quin tipus de \"m\u00e0quines\" es prenguin en consideraci\u00f3.\nLes possibles respostes a aquestes q\u00fcestions inclouen tesis rellevants de la filosofia de la IA com ara:\n\nTest de Turing: Una m\u00e0quina \u00e9s intel\u00b7ligent si, pel que fa a una activitat que t\u00edpicament requereix la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana, t\u00e9 un comportament indistingible del d'un \u00e9sser hum\u00e0\nProposta de Dartmouth: \"Tot aspecte de l'aprenentatge i de qualsevol altra activitat intel\u00b7ligent, pot ser descrit amb la precisi\u00f3 necess\u00e0ria perqu\u00e8 una m\u00e0quina ho emuli.\"\nHip\u00f2tesi del sistema de s\u00edmbols f\u00edsics de Newell i Simon: \"La condici\u00f3 suficient i necess\u00e0ria per generar comportament intel\u00b7ligent \u00e9s un sistema de s\u00edmbols f\u00edsics.\"\nHip\u00f2tesi de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial forta (o de la cambra xinesa) de Searle: \"Un computador adequadament programat per donar les respostes apropiades a les entrades que rep tindria ment exactament en el mateix sentit que els humans tenen ment.\"\nMecanicisme de Hobbes: \"Raonar no \u00e9s altra cosa que calcular.\"", "target": "Filosofia"}, {"text": "El cognitivisme \u00e9s un corrent filos\u00f2fic i psicol\u00f2gic que intenta reproduir el funcionament de la ment i aplicar els seus estats a la descripci\u00f3 del m\u00f3n, al mateix temps que nega l'escepticisme. La denominaci\u00f3 deriva del llat\u00ed cognoscere, que significa con\u00e8ixer, saber. Sorg\u00ed com a reacci\u00f3 davant la teoria de moda en aquell moment, el conductisme, la qual consideraven insuficient ja que mancava en explicar la cognici\u00f3. De fet la psicologia cognitiva se centra en el processament de la informaci\u00f3 i segueix en part tradicions d'investigaci\u00f3 anteriors sobre el pensament i la soluci\u00f3 de problemes.\n\n", "target": "Filosofia"}, {"text": "Un fenomen (del grec \u03c6\u03b1\u03b9\u03bd\u03cc\u03bc\u03b5\u03bdo\u03bd, \"aparen\u00e7a\") \u00e9s l'aspecte que ofereixen les coses captades pels nostres sentits: el primer contacte que tenim amb aquestes, que denominem \"experi\u00e8ncia\". Des del comen\u00e7ament de la reflexi\u00f3 humana mitjan\u00e7ant la filosofia, l'\u00e9sser hum\u00e0 s'adon\u00e0 que el coneixement que ofereixen els sentits pot ser limitat, ja que mostren i alhora oculten la realitat de les coses.\nSegons Emmanuel Kant, m\u00e9s enll\u00e0 del fenomen hi ha quelcom no perceptible, que anomen\u00e0 no\u00fcmen; el fenomen constitueix el m\u00f3n tal com el percebem, oposant-se al m\u00f3n tal com \u00e9s independentment de la nostra experi\u00e8ncia, que Kant anomena \"la cosa en si mateixa\". Segons Kant, l'\u00e9sser hum\u00e0 no pot con\u00e8ixer les \"coses en si\", sin\u00f3 \u00fanicament les que experimenta o nota.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Ramon Xirau i Subias (Barcelona, 1924 - Ciutat de M\u00e8xic, 26 de juliol de 2017) fou un fil\u00f2sof i poeta mexic\u00e0 d'origen catal\u00e0, fill de Joaquim Xirau i Palau i nebot d'Antoni Xirau i Palau.", "target": "Filosofia"}, {"text": "En filosofia, el m\u00e8tode sint\u00e8tic descriu l'associar elements per formar-ne un altre que comportar\u00e0 caracter\u00edstiques superiors en complexitat o un canvi en la naturalesa sem\u00e0ntica, que pot ser m\u00e9s simple que les dels elements d'origen. Segons Immanuel Kant, s'arriba al coneixement mitjan\u00e7ant l'operaci\u00f3 de s\u00edntesi.", "target": "Filosofia"}, {"text": "El comunitarisme \u00e9s una concepci\u00f3 de la ciutadania que basa la seva for\u00e7a en el fet que els seus components han de compartir uns referents morals, religiosos, ling\u00fc\u00edstics i culturals per tal de pert\u00e0nyer a la societat civil i rebre els avantatges que proporcionen els drets de ciutadania.El comunitarisme com a filosofia apareix a la fi del segle XX en oposici\u00f3 a determinats aspectes de l'individualisme i en defensa de fen\u00f2mens com la societat civil. No \u00e9s necess\u00e0riament hostil al liberalisme, no obstant aix\u00f2, centra el seu inter\u00e8s en les comunitats i societats i no en l'individu. Els comunitaristes creuen que a la comunitat no se li dona la suficient import\u00e0ncia en les teories liberals de la just\u00edcia. La q\u00fcesti\u00f3 sobre qu\u00e8 \u00e9s prioritari (l'individu o la comunitat) \u00e9s essencial per a analitzar la major part dels problemes \u00e8tics del nostre temps: sistema sanitari, avortament, multiculturalisme, llibertat d'expressi\u00f3, etc\u00e8tera. Fonamentalment s'utilitza el terme en dos sentits:\nEl comunitarisme filos\u00f2fic considera que el liberalisme cl\u00e0ssic \u00e9s incoherent ontol\u00f2gicament i epistemol\u00f2gicament i s'hi oposa per aquests motius. A difer\u00e8ncia del liberalisme cl\u00e0ssic, que interpreta les comunitats com a origen dels actes voluntaris dels individus precomunitaris, destaca el paper de la comunitat en la definici\u00f3 i la conformaci\u00f3 dels individus.\nEls comunitaristes creuen que el valor de la comunitat no est\u00e0 prou reconegut en les teories liberals de la just\u00edcia. El comunitarisme ideol\u00f2gic es caracteritza per ser una ideologia centrista radical que a vegades est\u00e0 marcada per l'esquerranisme en q\u00fcestions econ\u00f2miques i el conservadorisme o el centrisme en q\u00fcestions socials. Aquest \u00fas ha estat creat recentment. Quan el terme es converteix en maj\u00fascula, sol referir-se al moviment comunitari sensible d'Amitai Etzioni i d'altres fil\u00f2sofs.Una tercera possibilitat \u00e9s el comunitarisme sensible (Responsive Communitarianism) que practica Amitai Etzioni del moviment israeli\u00e0 dels quibuts, que afirma simult\u00e0niament els drets comunals i els deures individuals.\nAlguns representants del corrent comunitarista s\u00f3n Robert Bellah,Charles Taylor, Michael Walzer, Alasdair MacIntyre.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Cahiers pour une morale \u00e9s un assaig filos\u00f2fic de Jean-Paul Sartre publicat a t\u00edtol p\u00f2stum el 1983 dins la col\u00b7lecci\u00f3 Biblioth\u00e8que de philosophie per l'editorial Gallimard. El llibre reuneix en quaderns una s\u00e8rie de citacions i judicis que va escriure entre 1947 i 1948; el filosof planteja la q\u00fcesti\u00f3 de la \u00abGran Moral\u00bb i reuneix una juxtaposici\u00f3 de judicis sobre la hist\u00f2ria, el misticisme i la filosofia.En els quaderns, tres en total i inacabats, Sartre reflecteix com s'estableix i desenvolupa una visi\u00f3 de la moral que troba respostes en la 'autenticitat', individual, m\u00e9s enll\u00e0 de la simple sinceritat: \u00ab\u00catre authentique, c\u2019est accepter consciemment, prendre sur soi et supporter le paradoxe de l'existence humaine et de notre \u00e9chec\u00bb \u2014Ser aut\u00e8ntic, acceptar conscientment, prendre [consciencia] per si mateix i suportar la paradoxa de l'exist\u00e8ncia humana i del nostre frac\u00e0s\u2014; defensa proposicions que semblem contradict\u00f2ries, tractant l'humanisme universal o l'\u00e8tica kantiana, per\u00f2 tamb\u00e9 afirmant que l'imperatiu categ\u00f2ric \u00e9s insuficient per prendre una decisi\u00f3 concreta. Escriu que la llibertat no \u00e9s mai abstracte, \u00e9s necess\u00e0ria una situaci\u00f3 concreta per exercir-la i, d'aqu\u00ed la tesi que l'imperatiu categ\u00f2ric no \u00e9s suficient: la moral ha de ser \u00abreinventada\u00bb i materialitzada en funci\u00f3 de cada situaci\u00f3 particular. Per altra banda, tamb\u00e9 defineix la moral com \u00abl'ensemble d'actes par lesquels l'homme d\u00e9cide pour soi et pour autrui dans et par l'Histoire de l'essence de l'homme\u00bb \u2014el conjunt d'actes pels quals l'home decideix per si mateix i pels altres dins i per la Hist\u00f2ria de l'ess\u00e8ncia de l'home\u2014.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La just\u00edcia \u00e9s un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visi\u00f3 culturalment acceptada d'all\u00f2 que \u00e9s just est\u00e0 plasmada en el dret local. El seu s\u00edmbol \u00e9s una dona amb els ulls embenats que sost\u00e9 una balan\u00e7a.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Nicolai Hartmann (1882-1950) va ser un fil\u00f2sof nascut a Riga (Imperi Rus), per\u00f2 d'influ\u00e8ncia alemanya. All\u00e0 va desenvolupar tota la seva obra i va treballar com a professor, especialment a la Universitat de Marburg. Es considera el principal descobridor de les propietats emergents i un dels autors m\u00e9s rellevants del segle XIX en ontologia. Junts amb setanta intel\u00b7lectuals, e l 19 d'agost del 1934 va signar un manifest al diari V\u00f6lkischer Beobachter en favor de la concentraci\u00f3 de tots els poders de la naci\u00f3 en la sola persona d'Adolf Hitler a l'ocasi\u00f3 del refer\u00e8ndum sobre el cap d'estat del Reich.Considerava que la realitat es divideix en quatre nivells: l'inorg\u00e0nic, l'org\u00e0nic, l'emocional i l'intel\u00b7lectual, basant-se en Arist\u00f2til. Entre aquests nivells es donen una s\u00e8rie de lleis. La primera, anomenada de recurr\u00e8ncia, indica que les categories inferiors es donen a les superiors per\u00f2 no a la inversa, \u00e9s a dir, existeix una jerarquia entre els nivells unidireccional. La segona llei, la de modificaci\u00f3, explica que les categories conceptuals dels nivells inferiors s\u00f3n modificades i enteses segons els nivells superiors. La tercera llei afirma que en el nivell superior existeix un element nou que no pot existir a l'inferior. Les fronteres entre els nivells, segons la quarta llei, s\u00f3n n\u00edtides i es produeix un canvi abrupte entre ells.\nEn reformular les tesis de Kant, va diferenciar les categories objectives, pertanyents als diferents nivells de la realitat, i les subjectives, les usades per entendre-les, separant l'epistemologia de l'ontologia (i donant primacia a la segona). Considerava que la llibertat humana era una categoria objectiva, com demostra l'exist\u00e8ncia de conceptes com la responsabilitat o el remordiment. Pel que fa als valors, pensava que la seva acceptaci\u00f3 era la clau de la seva for\u00e7a i per tant aquells valors m\u00e9s comuns i compartits s\u00f3n els que m\u00e9s for\u00e7a i cohesi\u00f3 donen a una comunitat\nEntre els seus alumnes destaquen Bor\u00eds Leon\u00eddovitx Pasternak i Hans-Georg Gadamer.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La jerarquia del coneixement, tamb\u00e9 coneguda com a jerarquia DIKW o pir\u00e0mide del coneixement pot ser definida com un conjunt de models per a representar les relacions aparentment estructurals entre dades, informaci\u00f3, coneixement i, en certs casos, saviesa. En general:\n\nLa informaci\u00f3 es defineix en termes de dades.\nEl coneixement es defineix en termes d'informaci\u00f3.\nLa saviesa es defineix en termes de coneixement.Aix\u00ed, de les dades (el nivell m\u00e9s baix), se'n pot extreure informaci\u00f3. De la informaci\u00f3, es pot crear coneixement. Quan aquest coneixement \u00e9s aplicat correctament pel b\u00e9 com\u00fa, s'assoleix la saviesa (el nivell m\u00e9s alt).\nNo totes les versions d'aquesta pir\u00e0mide inclouen els quatre nivells, especialment el quart, per les ambig\u00fcitats sem\u00e0ntiques i la c\u00e0rrega filos\u00f2fica que comporta. En altres ocasions, a banda de ser considerada una jerarquia o una pir\u00e0mide, tamb\u00e9 es parla d'aquesta estructura com una cadena, una plataforma o un continu.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Hinayana \u00e9s una branca del budisme que significa literalment \"el Petit Vehicle\" per oposici\u00f3 al mahayana \"el Gran Vehicle\".", "target": "Filosofia"}, {"text": "M\u00e0xim d'Efes (grec antic: \u039c\u03ac\u03be\u03b9\u03bc\u03bf\u03c2 \u1f41 \u1f18\u03c6\u03ad\u03c3\u03b9\u03bf\u03c2, llat\u00ed: Maximus Ephesius) va ser un fil\u00f2sof neoplat\u00f2nic grec mestre de l'emperador Juli\u00e0 l'Ap\u00f2stata. Va n\u00e9ixer a Efes (o a Esmirna) al segle iv dins una fam\u00edlia notable. Va estudiar filosofia pitag\u00f2rica i plat\u00f2nica i va obtenir gran reputaci\u00f3. Fou deixeble d'Edesi, qui el va recomanar a Juli\u00e0. L'emperador va anar a Efes per escoltar-lo. Va ser mestre, entre d'altres, d'Eunapi, que va deixar algunes dades biogr\u00e0fiques sobre M\u00e0xim a la seva obra \u0392\u03af\u03bf\u03b9 \u03c6\u03b9\u03bb\u03bf\u03c3\u03cc\u03c6\u03c9\u03bd \u03ba\u03b1\u1f76 \u03c3\u03bf\u03c6\u03b9\u03c3\u03c4\u1ff6\u03bd Vida dels fil\u00f2sofs i dels sofistes. El descriu com un home amb una barba grisa que desprenia una gran harmonia quan se'l mirava o se l'escoltava. Parlava molt r\u00e0pidament, i ni tan sols els m\u00e9s eloq\u00fcents gosaven contradir-lo en els debats filos\u00f2fics.\nJuli\u00e0 el va tenir en alta consideraci\u00f3. Va ser M\u00e0xim probablement el que va influir en l'emperador per adoptar la religi\u00f3 pagana. El 361 Juli\u00e0 el va convidar, junt amb Crisanzi de Sardes, a anar a Constantinoble. Tots dos van fer auguris per veure com els aniria el viatge, per\u00f2 els d\u00e9us van donar signes prohibitius i hostils. Crisanzi va desistir i no va anar a Constantinoble. M\u00e0xim va voler tenir la trobada amb l'emperador i li va predir un gran \u00e8xit en la seva expedici\u00f3 a P\u00e8rsia. M\u00e0xim, juntament amb Prisc un fil\u00f2sof grec neoplat\u00f2nic i altres sofistes i fil\u00f2sofs van acompanyar Juli\u00e0 en aquesta expedici\u00f3. Segons Ammi\u00e0, quan l'emperador, ferit per una sageta, estava en el seu llit de mort, va estar discutint sobre la immortalitat de l'\u00e0nima amb M\u00e0xim i Prisc. En morir l'emperador, M\u00e0xim va ser ridiculitzat pels habitants d'Antioquia.\nValent i Valentini\u00e0 I li van mantenir el favor imperial, per\u00f2 l'abril del 364 va ser acusat juntament amb Prisc de la bruixeria que hauria causat les febres dels dos emperadors i cridat a la capital va ser condemnat a pagar una multa. Com que no va poder pagar va ser empresonat fins a finals del 365. Durant aquest temps el van torturar, fins al punt de qu\u00e8 va demanar ver\u00ed a la seva dona per acabar amb el sofriment, per\u00f2 la seva dona se'l va prendre ella mateixa i va morir.\nAlliberat, va poder recuperar una part de la seva propietat que havia estat confiscada. Va tornar a Constantinoble on va decidir reincorporar-se a l'ensenyan\u00e7a de la filosofia. El 371 va ser acusat de complicitat en una conspiraci\u00f3 contra Valent i tamb\u00e9 de bruixeria. Va ser condemnat a mort i executat.\nLa Suda li atribueix \u03a0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03ba\u03b1\u03c4\u03b1\u03c1\u03c7\u1ff6\u03bd o \u1f00\u03c0\u03b1\u03c1\u03c7\u1ff6\u03bd, De Electionum Auspiciis, un poema astrol\u00f2gic del qual se'n conserven 610 versos, on explica les decisions que s'han de prendre segons la posici\u00f3 de la lluna i les constel\u00b7lacions. Es conserven tamb\u00e9 dues cartes dirigides a M\u00e0xim, una de l'emperador Juli\u00e0 i l'altre de Libani.\nEl seu germ\u00e0 Claudi\u00e0 va ser tamb\u00e9 un fil\u00f2sof de cert renom a Alexandria. Un altre germ\u00e0, Nimfidi\u00e0, va ensenyar filosofia a Esmirna.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Paul Deussen (Oberdreis, Ren\u00e0nia-Palatinat, 7 de gener de 1845 - Kiel, 6 de juliol de 1919) fou un fil\u00f2sof, historiador, orientalista i professor universitari alemany.\nDeixeble de Schopenhauer, fou professor a la Universitat de Berl\u00edn i la Universitat de Kiel. Estudi\u00f3s dels fonaments filos\u00f2fics de la religi\u00f3, arrib\u00e0 al convenciment de la identitat de totes les religions institu\u00efdes. Entre les seves nombroses obres cal destacar Allgemeine Geschichte der Philosophie, mit besonderer Ber\u00fccksichtigung der Religionen (\u2018Hist\u00f2ria general de la filosofia, amb especial consideraci\u00f3 de les religions\u2019, 6 volums, 1894-1917). Fou editor d'obres de Schopenhauer i amic de Friedrich Nietzsche (1844\u20131900), gran admirador de la cultura ved\u00e0ntica, va viatjar molt a l'\u00cdndia, on era conegut pel seu nom preferit en s\u00e0nscrit, \u2018Devasena\u2019. Entre les seves nombroses publicacions destaquen The Philosophy of the Upani\u1e63ads (1899, amb una traducci\u00f3 a l'angl\u00e8s de 1906), i extenses traduccions a l'alemany dels Upani\u1e63ads, parts de la Mah\u0101bh\u0101rata i dels Brahmas\u016btrabh\u0101\u1e63ya de \u015aa\u1e45kara, entre d'altres.", "target": "Filosofia"}, {"text": "La filosofia als Estats Units \u00e9s l'activitat i les obres realitzades en l'\u00e0mbit de la filosofia pels ciutadans nord-americans, tant als Estats Units com a l'estranger. La Internet Encyclopedia of Philosophy esmenta que la filosofia als Estats Units, tot i que no t\u00e9 \"un nucli de caracter\u00edstiques definides, pot ser considerada com a reflex i alhora component de la identitat col\u00b7lectiva dels Estats Units en la hist\u00f2ria de la naci\u00f3.\"", "target": "Filosofia"}, {"text": "La teoria milliana, rep aquest nom a causa del fet que J. S. Mill defengu\u00e9 aquesta tesi, (tamb\u00e9 anomenada 'Boby'-Boby (en angl\u00e8s 'Fido'-Fido), o de la refer\u00e8ncia directa) \u00e9s una teoria monista, en filosofia del llenguatge, sobre el significat dels termes singulars que afirma i defensa que el significat dels noms propis i les descripcions definides \u00e9s un objecte.", "target": "Filosofia"}, {"text": "Porta girat\u00f2ria, en pol\u00edtica, fa refer\u00e8ncia al fet que una persona que treballa a l'esfera p\u00fablica passi a treballar per una empresa privada. Aquest moviment de personal produeix un conflicte d'interessos entre les esferes p\u00fablica i privada. Analistes pol\u00edtics sostenen que aquest moviment de personal pot provocar en una relaci\u00f3 poc sana entre els sectors p\u00fablic i privat. \nEls governs contracten professionals de la ind\u00fastria per a la seva experi\u00e8ncia en el sector privat, la seva influ\u00e8ncia professional (amb empreses que el govern intenta regular o b\u00e9 fer-hi negocis), i/o per obtenir el suport pol\u00edtic de certes corporacions. Per la seva banda, la ind\u00fastria, contracta gent del govern per obtenir acc\u00e9s a persones clau de l'Estat, per influenciar una legislaci\u00f3 favorable a la seva tasca empresarial, o b\u00e9 per assabentar-se d'all\u00f2 que succeix al govern. Ex pol\u00edtics cobren grans retribucions per haver acceptat en el passat que una determinada empresa hagi estat afavorida per un determinat govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els capitols eren, des de l'edat mitjana i fins al 1789, els habitants escollits pels sis barris de Tolosa per constituir el consell municipal de la ciutat. Tenint en compte que Tolosa era una ciutat que posse\u00efa drets de just\u00edcia i de defensa, i que era la seu d'una vasta senyoria, les seves atribucions eren no nom\u00e9s administratives, sin\u00f3 que tamb\u00e9 tenien funcions judicials i militars. Les funcions eren reconegudes pel compte, primer, i pel rei despr\u00e9s com a nobles i ennoblidores. L'establiment del Parlament de Tolosa al segle xiv va reduir les seves prerrogatives judicials. Amb la Revoluci\u00f3 francesa, s'abol\u00ed el capitol i el Parlament de Tolosa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) \u00e9s la m\u00e0xima autoritat d'un municipi, \u00e9s qui presideix la corporaci\u00f3, dirigeix l'administraci\u00f3 local i representa l'ajuntament. Amb distintes denominacions, la major part de pa\u00efsos disposen d'un c\u00e0rrec equivalent, tot i que algunes de les seves funcions poden variar.\nEn general, un batlle \u00e9s escollit democr\u00e0ticament. A l'Estat espanyol, mitjan\u00e7ant eleccions locals s'elegeixen els regidors que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votaci\u00f3 a la majoria absoluta, \u00e9s nomenat batlle el primer regidor de la candidatura m\u00e9s votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Francesc Aguil\u00f3 i Pons (Campanet, 1955) fou batle pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa (PSM) de la poblaci\u00f3 mallorquina de Campanet durant cinc legislatures, de 1987 a 2007. El 2009 fou elegit president de la Mancomunitat des Raiguer amb l'oposici\u00f3 del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Encap\u00e7al\u00e0 per primera vegada la candidatura del Partit Socialista de Mallorca el 1987, en les quals aconsegu\u00ed tres dels onze regidors del consistori. Mitjan\u00e7ant diversos pactes va mantenir la batllia fins al 1999, any en qu\u00e8 aconsegu\u00ed una \u00e0mplia majoria absoluta, reeditada el 2003. L'any 2007 decid\u00ed no tornar-se a presentar a la batllia. La candidatura del PSM fou encap\u00e7alada per Francesc Morell Bibiloni.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aleksander J\u00f3zef Skrzy\u0144ski (1882-1931) jurista i pol\u00edtic, va ser el primer ministre de Pol\u00f2nia entre el 1925 i el 1926. Tamb\u00e9 va ser Ministre de Relacions Exteriors del seu pa\u00eds dues vegades: 1922-1923, i 1924-1926.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un diputat \u00e9s l'integrant d'un Parlament. Al sistemes pol\u00edtics de base anglosaxona se'ls anomena Representants del Parlament. Als sistemes bicamerals, els diputats s\u00f3n membres de la cambra baixa del Parlament.\nS\u00f3n els representants de la sobirania popular. Poden ser triats pel vot directe, lliure i secret dels ciutadans, o de manera indirecta per altres representants de la sobirania popular.\nLes funcions principals d'un diputat s\u00f3n les de:\n\nLegislar (conjunt d'actes tendents a crear, reformar, derogar, addicionar o modificar una llei)\nFiscalitzar (vigilar l'\u00fas i aplicaci\u00f3 dels recursos p\u00fablics)\nGestionar (ajudar els ciutadans en el tr\u00e0mit dels seus assumptes ens les altres inst\u00e0ncies de l'administraci\u00f3 p\u00fablica).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La geografia electoral \u00e9s una branca de la geografia, i m\u00e9s precisament de la geografia pol\u00edtica, que estudia els resultats electorals d'una regi\u00f3, comunitat o pa\u00eds; d'una distribuci\u00f3 espacial concreta. Aix\u00ed es poden discernir les din\u00e0miques electorals de cada pa\u00eds. El seu estudi dataria ja del segle xix i involucra alhora geografia, pol\u00edtica i sociologia. Per exemple, segons el ge\u00f2graf franc\u00e8s Andr\u00e9 Siegfried, a Fran\u00e7a la declinaci\u00f3 del vot cap a la dreta o esquerra t\u00e9 molt a veure amb si la zona analitzada presenta una poblaci\u00f3 m\u00e9s o menys allunyada entre ella, si el s\u00f2l \u00e9s m\u00e9s o menys ric. Aix\u00ed, aquelles zones en qu\u00e8 la poblaci\u00f3 es reparteix de manera m\u00e9s llunyana, amb un s\u00f2l poc fruct\u00edfer i sota un model de fam\u00edlia tradicional tindria tend\u00e8ncia a votar la dreta, mentre que l'escenari contrari fa que la gent entri m\u00e9s aviat en una din\u00e0mica coperativista, fent doncs que es tendeixi a votar a l'esquerra. Al llarg dels segles diferents ge\u00f2grafs han anat ampliant els coneixements en aquest camp.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell Federal Executiu \u00e9s l'\u00f2rgan de govern formal que exerceix el poder o autoritat executiva a Austr\u00e0lia segons el que estableix la constituci\u00f3 australiana. Les seves caracter\u00edstiques i funcions s\u00f3n equivalents als altres Consells Executius dels Territoris del Commonwealth, com ara el Consell Executiu de Nova Zelanda o el Consell Privat del Canad\u00e0 i el Regne Unit. El Consell Executiu \u00e9s presidit pel governador-general d'Austr\u00e0lia amb la funci\u00f3 d'\"aconsellar-lo\" en la gesti\u00f3 de govern. A difer\u00e8ncia dels consells brit\u00e0nics i canadencs, el l\u00edder de l'oposici\u00f3 no hi \u00e9s designat com a membre.\nSegons la secci\u00f3 62 de la constituci\u00f3, tots els ministres d'Estat\u2014\u00e9s a dir, els ministres i els secretaris parlamentaris\u2014s\u00f3n membres del Consell. Tots els membres s\u00f3n vitalicis, tot i que nom\u00e9s els ministres de govern en servei assisteixen a les assemblees. El Consell Executiu difereix del gabinet en qu\u00e8 el gabinet inclou nom\u00e9s els ministres en funcions actuals. Els membres del Consell Executiu reben el t\u00edtol d'\"Honorables\". Tot i que els ex-ministres, incloent-hi els que s'han retirat de la vida pol\u00edtica, no s\u00f3n convidats a assistir a les assemblees i reunions executives, formalment s\u00f3n \"consellers executius de gu\u00e0rdia\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aquest article pret\u00e9n donar informaci\u00f3 sobre una s\u00e8rie de grups clandestins que van ser actius a Catalunya des del 1954 fins a 1972, i que es van succeir en un proc\u00e9s que va anar, segons el t\u00edtol d'una Jornada a la UAB que va tenir lloc el 6 d'octubre de 2013, \u201cde la dissid\u00e8ncia al comunisme revolucionari\":\n\nCC, Cristians Catalans / Comunitat Catalana\nFSF, For\u00e7a Socialista Federal\nUP, Universitat Popular, branca universit\u00e0ria de la FSF\nCES, Comisiones de Estudiantes Socialistas\nCHE-CHO, Comit\u00e9s de Huelga Estudiantiles-Comit\u00e9s de Huelga Obreros\nPCR, Partido Comunista Revolucionario\nPCP, Partido Comunista ProletarioSota la relaci\u00f3 de les anteriors sigles se situa un col\u00b7lectiu que registra una hist\u00f2ria pol\u00edtica relativament curta \u2013per\u00f2 vertiginosa\u2013: la d'un grup catal\u00e0 que evoluciona des del catalanisme i d'un cristianisme socialment militant fins a un comunisme revolucionari \u2013i fins i tot revolucionarista\u2013; paradigma del proc\u00e9s que segueix durant el mateix per\u00edode la societat catalana, l'espanyola i la d'altres pa\u00efsos del primer m\u00f3n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La seguretat energ\u00e8tica \u00e9s el terme que comporta l'associaci\u00f3 entre la seguretat nacional i la disponibilitat dels recursos energ\u00e8tics de consum. L'acc\u00e9s a energia barata s'ha convertit en essencial per al funcionament de les economies modernes. No obstant aix\u00f2, la desigual distribuci\u00f3 dels subministraments d'energia entre els pa\u00efsos ha donat lloc a importants vulnerabilitats.\nAmenaces a la seguretat energ\u00e8tica s\u00f3n la inestabilitat pol\u00edtica dels diversos pa\u00efsos productors d'energia, la manipulaci\u00f3 dels subministraments d'energia, la compet\u00e8ncia per les fonts d'energia, els atacs a les infraestructures de subministrament, aix\u00ed com els accidents, els desastres naturals, el terrorisme creixent, i la depend\u00e8ncia dels pa\u00efsos dominants per al subministrament del petroli estranger.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Assemblea Nacional de Weimar (en alemany, Weimarer Nationalversammlung) va ser una assemblea parlament\u00e0ria que va governar a Alemanya del 6 de febrer de 1919 al 6 de juny de 1920. Aquesta assemblea va sancionar la Constituci\u00f3 de Weimar, que va ser vigent de 1919 a 1933, i fins i tot ho va ser t\u00e8cnicament fins a 1945, a la fi de la dictadura nazi. Tamb\u00e9 va proclamar la Rep\u00fablica de Weimar, el r\u00e8gim pol\u00edtic que va tenir lloc en aquest pa\u00eds des de 1919, en acabar la Primera Guerra Mundial, fins a 1933, amb l'arribada al govern de la dictadura d'Adolf Hitler.\nAquesta assemblea va tenir temps de tenir tres presidents en el seu poc m\u00e9s d'un any de durada. Eduard David, del Partit Socialdem\u00f2crata d'Alemanya, ho va ser els primers sis dies; el va seguir Conrad Haussmann, que nom\u00e9s ho va ser un dia; i finalment Konstantin Fehrenbach, del Partit de Centre, va ser-ho des d'en\u00e7\u00e0 fins al final.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'universalisme mascul\u00ed \u00e9s una concepci\u00f3 del m\u00f3n asexualitzada i homog\u00e8nia des del punt de vista de l'home (hum\u00e0 mascle). Altrament dit, \u00e9s un tipus de fals universalisme que inclou \"tots els homes\" i invisibilitza i discrimina la resta de g\u00e8neres. \u00c9s un tipus de discriminaci\u00f3 i de viol\u00e8ncia envers les dones que manifesta el masclisme d'una cultura o societat, especialment de tipus estructural (vegeu micromasclisme). Va ser un concepte clau dels primers feminismes: \"el m\u00f3n \u00e9s un, els sexes s\u00f3n dos\". Posteriorment, amb el desenvolupament de la teoria feminista i dels estudis de g\u00e8nere, es va considerar que no calia dividir entre \"home\" i un altre sexe o g\u00e8nere, ja que aix\u00f2 promovia la visi\u00f3 bin\u00e0ria dels rols sexuals.Tanmateix, de vegades s'usa per donar \u00e8mfasi a visions suposadament \"universalistes\" que inclouen un biaix cognitiu sexista o masclista. Sovint, a la societat occidental s'ha considerat \"universalista\" quelcom que nom\u00e9s ho \u00e9s per a un home heterosexual, ric, blanc i occidental; \u00e9s a dir, que l'estament \u00e9s \"universalista mascul\u00ed, heretosexual, ric, blanc i occidental\" i, en considerar aix\u00f2 el punt de vista \"universal\", est\u00e0 sent masclista, hom\u00f2fob, classista i racista.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Montserrat Soler i Carnicer (Barcelona, 22 d'octubre de 1924) \u00e9s una pedagoga catalana. Va estudiar Magisteri i va triar l'escola p\u00fablica com a camp per al seu exercici professional. La seva primera destinaci\u00f3 va ser un poble pr\u00f2xim a la ciutat de Val\u00e8ncia, d'on es va traslladar a Moi\u00e0 i posteriorment a l'escola Joan Maragall de Barcelona, actualment desapareguda. Com a mestra va participar activament en el Moviment de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica i va col\u00b7laborar amb Marta Mata en els primers cursos de l'Escola de Mestres Rosa Sensat.\nDona compromesa amb el seu moment hist\u00f2ric, va participar en moviments pacifistes europeus i en el moviment ve\u00efnal a trav\u00e9s de l'Associaci\u00f3 de Ve\u00efns Joan Maragall i de les entitats culturals del Guinard\u00f3, on residia. Va tenir un paper destacat en la lluita antifranquista i en activitats de defensa i recuperaci\u00f3 de la llengua i la cultura catalanes, i juntament amb el seu marit, Pere Dom\u00e8nech, i amb Jordi Llimona, es va implicar en la UGT i en la fundaci\u00f3 del Partit dels Socialistes de Catalunya.\nArribada l'etapa de la democr\u00e0cia, va ser elegida vicepresidenta del Districte d'Horta-Guinard\u00f3 i consellera de la Dona i de Cultura al districte en els mandats 1983-1987 i 1987-1991. Entre els anys 1999 i 2003 va tornar a ser consellera de Cultura. Sempre preocupada per promoure el di\u00e0leg i la participaci\u00f3 ciutadana, la seva activitat al districte es va caracteritzar pel seu suport al treball de les entitats i pel bon nivell de col\u00b7laboraci\u00f3 que va establir-hi. D'aquesta etapa de treball municipal cal destacar la creaci\u00f3 dels Premis Horta-Guinard\u00f3, la Mostra de Teatre, la Trobada de Corals i l'impuls que va donar a les aules de cultura per a la gent gran, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Universitat Aut\u00f2noma. Totes aquestes iniciatives i d'altres que va promoure continuen vigents actualment. El 1994 li va ser concedit el Premi Horta-Guinard\u00f3 a l'animaci\u00f3 sociocultural. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'empastissada \u00e9s l'acte de llan\u00e7ar un past\u00eds contra alg\u00fa. Quan \u00e9s general i involucra a m\u00faltiples persones es parla de guerra de pastissos.\nL'empastissada es pot portar a terme com una simple broma amistosa, per\u00f2 sovint adquireix dimensi\u00f3 pol\u00edtica quan la v\u00edctima \u00e9s un pol\u00edtic, un fam\u00f3s o una autoritat p\u00fablica. L'empastissada esdev\u00e9 aleshores un acte de protesta contra les conviccions pol\u00edtiques de la v\u00edctima o contra la seva atribu\u00efda arrog\u00e0ncia o vanitat. En general, els autors de l'empastissada persegueixen la ridiculitzaci\u00f3 i/o la humiliaci\u00f3 de l'afectat mitjan\u00e7ant el llan\u00e7ament del past\u00eds.\nL'empastissada s'inscriu en la desobedi\u00e8ncia civil no violenta i pret\u00e9n evitar tot dany f\u00edsic la v\u00edctima. Per aquest motiu, tradicionalment el past\u00eds sol ser de crema o massa esponjosa, sense contenir crosta i sense ser recent cuit per evitar cremades. A vegades, el past\u00eds tamb\u00e9 pot \u00e9sser substitu\u00eft per una plata de nata muntada o de crema d'afaitar, no afectant al resultat de l'acci\u00f3.\nEls or\u00edgens de l'empastissada o guerra de pastissos es remunten als primers anys de la com\u00e8dia slapstick americana de la d\u00e8cada de 1910. Tamb\u00e9, als Estats Units \u00e9s bastant freq\u00fcent en actes de recaptaci\u00f3 de fons.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els incidents amb sabates, ja sigui mitjan\u00e7ant el seu llan\u00e7ament contra alg\u00fa o el fet de mostrar-ne la sola amb la finalitat d'humiliaci\u00f3, s\u00f3n una forma de protesta a molts indrets del m\u00f3n. No obstant, la majoria d'aquests incidents han tingut sobretot lloc al m\u00f3n \u00e0rab, on hist\u00f2ricament les sabates s\u00f3n un s\u00edmbol d'impuresa. Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 a la B\u00edblia hi ha exemples que fan refer\u00e8ncia al cal\u00e7at o als peus com a s\u00edmbol d'impuresa.\nL'origen del llan\u00e7ament de sabates com a forma d'insult, menyspreu o humiliaci\u00f3 t\u00e9 el seu origen en temps molt remots per\u00f2 el fenomen reb\u00e9 una renovada atenci\u00f3 als pa\u00efsos occidentals a partir del 2008, quan el periodista irqui\u00e0 Muntazer al-Zaidi va llan\u00e7ar les seves sabates al president dels Estats Units George W. Bush per protestar contra la guerra d'Iraq. L'incident va tenir una gran repercussi\u00f3 medi\u00e0tica internacional i va generar r\u00e8pliques a molt pa\u00efsos del m\u00f3n.\nAlguns dels incidents amb sabata m\u00e9s famosos de la hist\u00f2ria s\u00f3n el protagonitzat per Khrusxov el 1960, el ja mencionat incident amb Bush el 2008 o l'incident amb el primer ministre de la Xina Wen Jiabao el 2009. A Catalunya, l'incident m\u00e9s fam\u00f3s fou el protagonitzat el 2013 entre el diputat de la CUP David Fern\u00e0ndez i l'ex-ministre d'economia Rodrigo Rato, sent amena\u00e7at aquest darrer amb una sand\u00e0lia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'estagflaci\u00f3 \u00e9s una situaci\u00f3 on l'\u00edndex d'inflaci\u00f3 \u00e9s alt, l'\u00edndex de creixement econ\u00f2mic s'alenteix, i l'atur es mant\u00e9 alt. La seva correcci\u00f3 suposa un dilema per la pol\u00edtica econ\u00f2mica, ja que les accions que permeten abaixar la inflaci\u00f3 poden incrementar l'atur i viceversa.\nEl terme prov\u00e9 de l'angl\u00e8s stagflation i s'atribueix al pol\u00edtic brit\u00e0nic Iain Macleod, qui la va encunyar en el seu discurs al Parlament brit\u00e0nic el 1965. McLeod, que m\u00e9s tard seria ministre de finances brit\u00e0nic, va fer un mot creuat de stagnation (estancament) i inflation (inflaci\u00f3) per descriure una situaci\u00f3 econ\u00f2mica que aglutinava el pitjor de dos mons \u2013al\u00e7a de preus i estancament econ\u00f2mic\u2013 i que va turmentar molts pa\u00efsos durant m\u00e9s d'una d\u00e8cada.En la versi\u00f3 de la teoria macroecon\u00f2mica de Keynes, dominant entre el final de la Segona Guerra Mundial i finals dels anys 1970, la inflaci\u00f3 i la recessi\u00f3 van ser considerades mutualment excloents, la relaci\u00f3 entre el dos conceptes descrits per la corba de Phillips. Un cop comen\u00e7a, l'estagflaci\u00f3 \u00e9s molt costosa i dif\u00edcil d'erradicar tant en termes humans com de d\u00e8ficit pressupostari.\nEn el terreny pol\u00edtic, una indicador d'estagflaci\u00f3 anomenat l'\u00edndex de mis\u00e8ria i format per la simple addici\u00f3 de l'\u00edndex d'inflaci\u00f3 amb l'\u00edndex d'atur, va ser utilitzat per for\u00e7ar eleccions presidencials als Estats Units el 1976 i 1980.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un estat profund, tamb\u00e9 conegut com un estat dins d'un estat (sovint mencionat amb la forma anglesa Deep State) \u00e9s una forma de govern clandestina, formada per xarxes de poder ocultes que operen al marge del lideratge pol\u00edtic d'un pa\u00eds, per tal de satisfer els seus propis objectius.\nCom a exemples d'aquesta estructura se citen generalment \u00f2rgans d'estat com les forces armades o organismes p\u00fablics (serveis d'intel\u00b7lig\u00e8ncia, policia, policia secreta, ag\u00e8ncies administratives o bur\u00f2crates). Un estat profund pot estar tamb\u00e9 format per alts funcionaris que actu\u00efn sense conspirar per\u00f2 de manera coordinada a favor dels seus propis interessos. Els objectius d'un estat profund poden incloure la continu\u00eftat del propi estat, la seguretat laboral dels seus membres, incrementar el seu propi poder i l'autoritat o la consecuci\u00f3 d'objectius ideol\u00f2gics. L'estat profund sol operar en oposici\u00f3 a l'agenda dels funcionaris i c\u00e0rrecs electes (i per tant del propi sistema democr\u00e0tic), tot obstruint, resistint i subvertint les seves pol\u00edtiques, condicions i directives.El concepte s'associa tradicionalment a la xarxa de poder establerta a Turquia el 1923 per Kemal Atat\u00fcrk tot i que l'expressi\u00f3 ja s'utilitzava en l'antiga Gr\u00e8cia i l'antiga Roma. Una de les refer\u00e8ncies hist\u00f2riques m\u00e9s c\u00e8lebres d'aquest concepte va exposar-la el 1961, en el seu discurs de comiat com a president dels Estats Units, Dwight Eisenhower, quan va alertar sobre la influ\u00e8ncia del \"complex militar-industrial\" com a poder ocult al seu pa\u00eds en el context de la Guerra Freda.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Es parla de blanquisme per fer refer\u00e8ncia a una concepci\u00f3 de revoluci\u00f3 socialista, generalment atribu\u00efda al franc\u00e8s Louis Auguste Blanqui, que mant\u00e9 que aquesta hauria de fer-se efectiva per un grup de persones relativament petit per\u00f2 molt organitzat, en forma de conspiraci\u00f3 secreta. Un cop assolit el poder de l'estat, aquesta elit podria introduir el socialisme o comunisme. Es considera, doncs, una forma de putschisme (putsch \u00e9s una paraula alemanya que significa \"cop d'estat\"), \u00e9s a dir, des del punt de vista que considera que la revoluci\u00f3 hauria de prendre forma de cop d'estat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'auditoria fiscal \u00e9s el proc\u00e9s sistem\u00e0tic d'obtenir i avaluar les proves amb car\u00e0cter tributari que estiguin adequades als principis i normes comptables generalment acceptades", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Muteferrika (literalment 'Diferents tasques') fou un cos de gu\u00e0rdia otom\u00e0 especialment fidel al sult\u00e0. Els membres de la gu\u00e0rdia eren els muteferrikes. No tenien car\u00e0cter militar i s'encarregaven tant de serveis a la cort com de missions fora (fins i tot diplom\u00e0tiques) que els hi eren encarregades especialment. Anaven muntats a cavall. Apareixen per primer cop el 1443. Al segle xvii el seu nombre m\u00e0xim es va establir en cent vint, per\u00f2 va augmentar posteriorment i al segle xix eren cinc-cents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Esquerra Catalana va ser un partit pol\u00edtic fundat per Joan Hortal\u00e0 el 1989 com a resultat d'una escissi\u00f3 d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Tenia com a objectiu b\u00e0sic l'assoliment de la plena sobirania de Catalunya a trav\u00e9s de l'exercici del dret a l'autodeterminaci\u00f3.L'escissi\u00f3 es produ\u00ed poques setmanes despr\u00e9s del 16\u00e8 Congr\u00e9s Nacional d'ERC, celebrat a Lleida el novembre de 1989, en qu\u00e8 \u00c0ngel Colom va aconseguir dos ter\u00e7os dels representants del Consell Nacional, tot i que en la primera ronda de votacions Hortal\u00e0 havia assolit el 46,6% dels vots per a la Secretaria General. El mateix desembre de 1989 els diputats Hortal\u00e0, Casanovas i Sabanza varen abandonar del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana per adscriure's als Grup Mixt.\nFormalment es constitu\u00ed com a partit mitjan\u00e7ant un congr\u00e9s celebrat el 10 de mar\u00e7 de 1990 en el qual s'eleg\u00ed Joan Hortal\u00e0 com a secretari general, Mar\u00e7al Casanovas com a president i Josep Sabanza com a secretari general adjunt.Es present\u00e0 en solitari a les eleccions municipals de 1991 en qu\u00e8 obtingu\u00e9 4.919 vots (0,18%), 46 regidors i set alcaldies: M\u00f3ra la Nova, Conudella de Montsant, Rasquera, Ginestar, Miravet, la Tallada i Garrigoles.Durant el congr\u00e9s celebrat el 28 de mar\u00e7 de 1993 a Barcelona va aprovar la seva integraci\u00f3 a Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya (CDC). Tanmateix, alguns dels seus regidors van passar al Partit dels Socialistes o es van reintegrar a Esquerra Republicana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una camarilla designa, amb una denotaci\u00f3 negativa, a un grup de consellers del pr\u00edncep o monarca. Habitualment, ells no tenen un c\u00e0rrec ministerial, i tampoc s\u00f3n titulars d'una autoritat o instituci\u00f3 oficial, ja que simplement estan propers al sobir\u00e0 i li aconsellen de manera informal, en l'\u00e0nim de servir o com a manifestaci\u00f3 d'inter\u00e8s o b\u00e9 adulaci\u00f3.El terme deriva del castell\u00e0, camarilla, que assenyala una petita cambra o gabinet privat del monarca. Per\u00f2 tot i que el terme t\u00e9 l'origen en castell\u00e0, fou en alemany i m\u00e9s tard en altres idiomes que hi va adquirir rellev\u00e0ncia, i particularment per assenyalar dos grups espec\u00edfics de consellers que en alguna mesura van canviar la hist\u00f2ria :\n\nD'una banda el consell de Guillem II d'Alemanya on van destacar dos germans ultra-conservadors, Ludwig Friedrich Leopold von Gerlach i Ernst Ludwig von Gerlach, qui van tenir un deixeble despr\u00e9s fam\u00f3s, Otto von Bismarck, que m\u00e9s tard va trencar vincles amb ells, en impulsar idees progressistes tals com el nacionalisme alemany del segle xix i el liberalisme, ideari que \u00f2bviament era molt contrari al pensament dels germans Gerlach.D'altra banda el consell de Paul von Hindenburg (segon president de la Rep\u00fablica de Weimar), del que en van formar part:\nOskar von Hindenburg ;\nOtto Meissner ;\nKurt von Schleicher ;\nFranz von Papen.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Francesc Riera i Claramunt (Martorell, Baix Llobregat 31 de desembre de 1889 - M\u00e8xic 14 de desembre de 1955) fou un sindicalista i pol\u00edtic catal\u00e0. Era propietari i agricultor, fou directiu de la Federaci\u00f3 de Rabassers de Catalunya, fundada el 1908, i cofundador de la Uni\u00f3 de Rabassaires el 1922, que presidir\u00e0 des del 1930 i de la que en ser\u00e0 el principal propagandista juntament amb l'aleshores advocat sindicalista Llu\u00eds Companys.\nEscollit alcalde de Martorell a les eleccions municipals de 1930 pel republicanisme radical, el 1931 represent\u00e0 UR en la Confer\u00e8ncia d'Esquerres. Fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Va ser vocal del Consell d'Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Form\u00e0 part de les comissions parlament\u00e0ries de just\u00edcia i dret, diputaci\u00f3 permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocup\u00e0 sobretot per temes agraris i defens\u00e0 el dret dels rabassaires. El 1932, per\u00f2, deix\u00e0 la presid\u00e8ncia d'Uni\u00f3 de Rabassaires, despla\u00e7at per dirigents m\u00e9s propers al Bloc Obrer i Camperol i a la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya.\nFou un dels impulsors de la Llei de Contractes de Conreu, i fou empresonat arran els fets del sis d'octubre de 1934. Durant la guerra civil espanyola va col\u00b7laborar en la ind\u00fastria b\u00e8l\u00b7lica republicana. En acabar la guerra el 1939 es va exiliar a Fran\u00e7a i el 1942 a M\u00e8xic, on va treballar com a comerciant. Fou un dels diputats presents en la reuni\u00f3 del Parlament de Catalunya de 1954 en la que fou elegit president de la Generalitat Josep Tarradellas.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Inak o Inaq fou un t\u00edtol nobiliari equivalent a primer ministre que van portar els governats uzbeks de Khiv\u00e0 al segle xviii i comen\u00e7ament del XIX. La paraula literalment vol dir \"germ\u00e0 petit\".\nAl kanat de Khwarizm o Khiv\u00e0 s'elegia sempre un kan genguiskh\u00e0nida que era a la que els uzbeks estaven m\u00e9s aferrats; com que la nissaga reial directe no sempre tenia pr\u00ednceps disposats, a vegades calia nomenar a pr\u00ednceps genguiskh\u00e0nides que governaven als kazakhs, als karakalpaks o als aralians, que progressivament van passar a ser uns figurants, mentre el poder principal a l'estat el tenia el Inak o primer ministre, que era generalment el cap (biy) m\u00e9s vell de la tribu kungrat dels uzbeks, la m\u00e9s aristocr\u00e0tica de totes les tribus d'uzbeks. Els inaks eren al mateix temps governadors d'Hazarasp i una mena de majordoms de palau. Aix\u00ed, com havia passat al kanat de Bukhar\u00e0, a partir de la segona meitat del segle XVIII, hi havia a Khiva un kan sobir\u00e0 nominal i un inak sobir\u00e0 efectiu. El kan de fet romania recl\u00f2s amb la seva fam\u00edlia, ben alimentat i vestit amb robes brodades amb or, i encara que tenia audi\u00e8ncia di\u00e0ria amb el inak i amb els notables, no tenia poder per b\u00e9 que el inak no actuava sense coneixement del kan que tenia especial consideraci\u00f3 en la cerim\u00f2nia de la preg\u00e0ria del divendres on ocupava un lloc preferent per davant del inak. El kan no conservava gaires anys el poder, se l'enviava a l'exili i se'n nomenava un altre.\nEl primer que va portar el t\u00edtol fou Ertuk vers el 1742. Muravief esmenta despr\u00e9s a Ishmed Biy, al que va succeir el seu fill Muhammed Amin Inak, que va accedir al c\u00e0rrec el 1755 i el va exercir per 17 anys (1755-1772) fent prosperar el kanat. No hi ha monedes local (s'utilitzaven les de Bukhar\u00e0 i P\u00e8rsia) per\u00f2 la khutba era llegida en nom del kan nominal kazakh. Al seu segell Muhammad Amin tenia una inscripci\u00f3 que deia: \"Gr\u00e0cies a D\u00e9u el Profeta t\u00e9 un esclau en qui pot confiar\"; estava en estretes relacions amb l'atalik de Bukhar\u00e0, que llavors era Daniyal Biy, les funcions del qual eren similars a les seves; fou enderrocat i es va refugiar amb Daniyal que el va ajudar a recuperar el poder a Khwarizm.\nEl nom dels kans que van ocupar el tron no es coneixen, o almenys no es coneixen amb seguretat i dades precises. A Muhammad Amin el va succeir el seu fill Ivash o Iwaz Inak Biy. Aquest \u00e9s descrit com a persona de gran sagacitat i al mateix temps de car\u00e0cter simple; sota el seu govern el kanat va patir una decad\u00e8ncia considerable; els turcmans yomuds que es revoltaven cada vegada que canviava el kan, es van revoltar contra Iwaz com tamb\u00e9 ho van fer els turcmans de Mangishlak i els kazakhs. El kungrats de l'Aral, sota el seu cap Tureh Sufi, que era parent seu, tamb\u00e9 li van refusar obedi\u00e8ncia.\nSota el seu govern Khwarizm fou visitada pel metge rus Blankennagel que va arribar a Khiv\u00e0 l'octubre de 1793 i fou confinat en una casa i dies despr\u00e9s fou portat a visitar a Fazil Biy, un cap que s'havia quedat cec i que un historiador fa fill de Muhammad Amin i germ\u00e0 d'Iwaz, en tot cas un conseller molt escoltat al que no va poder curar, ja que la causa no tenia soluci\u00f3 aleshores; acusat de ser un xerraire i un espia, se'l volia matar per\u00f2 despr\u00e9s, parlant amb Fazil, la situaci\u00f3 va millorar; la seva medicina va provocar una millora al pacient i finalment fou convidat a passar l'hivern al pa\u00eds i va tenir molts pacients; com que els atenia gratu\u00eftament aviat va tenir gran nombre de seguidors. Finalment se li va permetre marxar. El metge calculava la poblaci\u00f3 del pa\u00eds en cent mil persones de les quals el 41% eren uzbeks, el 15% sarts, el 10% karakalpaks i aralians, el 6% turcmans i la resta esclaus; els yomuds turcmans i els karakalpaks eren considerats els millors soldats i els sarts els pitjors.\nTamb\u00e9 durant el govern d'Iwaz, el pa\u00eds fou visitat per Mahmud Shah Durrani de l'Afganistan que llavors era un fugitiu; el va rebre amb grans honors, li va donar diners, allotjament i menjar i quan va marxar al cap de quatre mesos una escorta de n\u00f2mades que el va acompanyar fins Astarabad.\nQuan Blankennagel va estar a Khiva era kan Abu l-Ghazi Khan III, fill de Ghaip Khan. A la mort d'Iwaz vers el 1804 el va succeir el seu fill gran Kuth o Kutlugh Murad Beg, que va refusar l'elecci\u00f3 i va cedir el lloc al seu germ\u00e0 Iltazar Inak. Aquest va governar uns sis mesos i llavors una nit va comunicar al seu germ\u00e0 Kutlugh Murad que volia ser kan, perqu\u00e8 ni Tamerl\u00e0, ni Nadir Shah, ni Muhammad Rahim eren descendents de Genguis Khan i havien assolir el m\u00e0xim poder creant-se ells mateixos la seva fortuna. Kutlugh Murad va aprovar la seva decisi\u00f3 i l'endem\u00e0 el kan fou deposat, rebent una pensi\u00f3 i sent enviat de retorn al pa\u00eds dels kazakhs. Iltazar Inak es va proclamar kan com Iltazar Khan.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de la Rep\u00fablica Italiana (en itali\u00e0: Governo della Repubblica Italiana) \u00e9s l'\u00f2rgan constitucional que encap\u00e7ala el poder executiu d'It\u00e0lia. La seva regulaci\u00f3 fonamental se situa en el T\u00edtol III de la Constituci\u00f3 italiana.Est\u00e0 compost pel President del Consell de Ministres i els Ministres, que formen el Consell de Ministres. Generalment formen part del Govern tamb\u00e9 uns sotssecretaris d'Estat, alguns dels quals assumeixen el rol de viceministres.\nT\u00e9 la seu oficial en el Palau Chigi a la Piazza Colonna a Roma. Altres seus de la representaci\u00f3 del Govern itali\u00e0 s\u00f3n Vila Doria Pamphilj, Vila Madama i el Palau de la Farnesina, tots situats a Roma.\nEl gabinet actual (2021), denominat Govern Draghi, nomenat en honor del President del Consell Mario Draghi, va entrar en vigor el 13 de febrer de 2021 despr\u00e9s d'haver prestat jurament en el Palau del Quirinal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Joan Josep Permanyer i Ayats (Barcelona, 4 de mar\u00e7 de 1848 - 12 d'abril de 1919) fou un pol\u00edtic i jurista catal\u00e0, fill del tamb\u00e9 jurisconsult Francesc Permanyer i Tuyets (que fou ministre d'Ultramar en el regnat d'Isabel II i alcalde de Barcelona (1856) i germ\u00e0 del tamb\u00e9 advocat Ricard Permanyer i Ayats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Servei Central de Documentaci\u00f3 (SECED) va ser el servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia espanyol durant el final del franquisme i el principi de la transici\u00f3 (1972-1977). El r\u00e8gim planteja la possibilitat de crear un Centre d'Informaci\u00f3 i Documentaci\u00f3 (CIDOC), finalment el sotssecretari de la presid\u00e8ncia del govern Luis Carrero Blanco crea el 22 de gener de 1972 el Servei Central de Documentaci\u00f3 amb total depend\u00e8ncia al servei segons el Decret 511/1972. cal destacar que el servei estava bastant endarrerit respecte als seus hom\u00f2legs europeus a causa dels trenta anys d'a\u00efllament. El SECED amb la transici\u00f3 i mitjan\u00e7ant la fusi\u00f3 amb la Tercera Secci\u00f3 d'Informaci\u00f3 de l'Alt Estat Major pass\u00e0 a anomenar-se el 1977 Centre Superior d'Informaci\u00f3 de la Defensa (CESID).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'autogesti\u00f3 significa autogovern, \u00e9s a dir, independ\u00e8ncia i autonomia en la gesti\u00f3. Segons ho defineix el diccionari DIEC, \"gesti\u00f3 d'una col\u00b7lectivitat pels seus components\". Si un projecte, una persona o una poblaci\u00f3 gestiona (concep, dissenya, organitza, coordina, mant\u00e9 i, si cal, modifica o finalitza) els seus propis assumptes sense la intervenci\u00f3 de cap autoritat econ\u00f2mica o armada, aleshores es pot dir que mant\u00e9 cert grau d'autogesti\u00f3. \u00c9s un sistema d'organitzaci\u00f3 que comporta el control d'un proc\u00e9s econ\u00f2mic, social i pol\u00edtic per les mateixes persones que hi participen.\nAquest m\u00e8tode ha estat defensat per diferents sectors del moviment obrer internacional, que van des dels anarquistes (\u00e0mpliament) fins a algun sector d'organitzacions socialdem\u00f2crates; conegut tamb\u00e9 com a socialisme autogestionari.\nEn qualsevol cas, l'autogesti\u00f3 \u00e9s l'ant\u00edtesi de les concepcions jer\u00e0rquiques, autorit\u00e0ries i verticals. L'autogesti\u00f3, al contrari d'aquestes pr\u00e0ctiques, pressuposa l'aptitud dels humans a organitzar-se a si mateixos com a iguals, sense dirigents jer\u00e0rquics ni intermediaris.\nUn cas en qu\u00e8 es va dur a terme va ser durant la revoluci\u00f3 social espanyola de 1936, de car\u00e0cter anarquista i col\u00b7lectivista. En un context molt diferent, l'extingida Rep\u00fablica Federativa Socialista de Iugosl\u00e0via va introduir com a sistema socioec\u00f2mic el socialisme autogestionari, percebut en el context de la guerra freda com una tercera via entre els dos blocs dominants: el liderat pels Estats Units i el liderat per l'URSS.Durant el franquisme, tamb\u00e9 alguns partits pol\u00edtics de l'oposici\u00f3 es definien \"socialistes autogestionaris\", com va ser el cas del PSC-C i sobretot del minoritari Partit Carl\u00ed de Catalunya.Un nou exemple d'aplicaci\u00f3 dels principis autogestionaris ho \u00e9s al Kurdistan d'en\u00e7\u00e0 de la posada en pr\u00e0ctica del \"confederalisme democr\u00e0tic\" impulsat pel l\u00edder kurd Abdullah \u00d6calan, empresonat pel govern turc a perpetu\u00eftat i en confinament solitari.De fet, l'ideal autogestionari es pot aplicar a tots els \u00e0mbits. Des del funcionament d'una empresa (o d'una entitat) a l'\u00e0mbit de l'educaci\u00f3 (un exemple ho \u00e9s el m\u00e8tode pedag\u00f2gic Freinet) i en el de la psicologia. Per\u00f2 tamb\u00e9 es pot fer extensible al conjunt de la societat i en la seva administraci\u00f3 p\u00fablica: governs locals o nacionals, com aix\u00ed ho va ser a l'revoluci\u00f3 anarquista a Catalunya el 1936.En l'\u00e0mbit de l'empresa, el principi autogestionari \u00e9s el que preval al m\u00f3n del cooperativisme, moviment que es regeix per la gesti\u00f3 d'una empresa col\u00b7lectiva basant-se en la igualtat dels seus socis i treballadors i en lluc capacitat id\u00e8ntica de participar en la presa de les decisions. En canvi, tot i que pot tenir algunes semblances amb els models de cogesti\u00f3 de les empreses, aquest darrer model \u00e9s simplement una \"autogesti\u00f3 parcial\", ja que en les empreses cogestionades hi segueix havent la difer\u00e8ncia entre la part obrera (a la que se li reconeix una certa capacitat de codecidir) i la part patronal (els representants dels accionistes, els quals sovint conserven el poder de decisi\u00f3 absolut en els temes principals).\nEn l'\u00e0mbit pol\u00edtic, el principi autogestionari porta a l'aplicaci\u00f3 d'altres nocions com el federalisme, el principi de subsidiarietat (de m\u00e0xima descentralitzaci\u00f3), la democr\u00e0cia directa i la igualtat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Vacances en Pau \u00e9s un programa anual d'acollida temporal de nens sahrau\u00eds cada estiu (els mesos de juliol i agost) fet a diversos pa\u00efsos destinataris, destacant Espanya com a principal des de la fi dels anys 1970. L'organitzen les distintes Associacions d'Amics amb el Poble Saharui i hi col\u00b7laboren ajuntaments i altres institucions locals. A Espanya, el programa est\u00e0 coordinat per la Coordinadora Estatal d'Associacions de Solidaritat amb el S\u00e0hara.Els pa\u00efsos destinataris s\u00f3n diversos, sent Espanya el principal i l'iniciador.\nL'objectiu de l'acolliment \u00e9s evitar que els nens estiguen sotmesos als m\u00e9s de 40 graus que fa al desert, rebre revisions m\u00e8diques i l'intercanvi cultural.Els nens s\u00f3n seleccionats a les escoles entre els qui no tenen cap problema f\u00edsic o mental que impedisca les activitats del dia a dia. Cada associaci\u00f3 involucrada en el programa selecciona les fam\u00edlies receptores mitjan\u00e7ant un q\u00fcestionari. Les seleccionades per a ser receptores reben una xerrada informativa i un llibre explicatiu.Alguna vegada ocorre que una malaltia que pateixen els impedeix tornar de manera que els nens aprofiten per estudiar.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La paraula vet (o veto) procedeix del llat\u00ed i significa literalment [jo] prohibeixo. S'utilitza per a posar de manifest que una part (estat, instituci\u00f3, persona...) t\u00e9 el dret d'aturar de forma unilateral una llei. Un vet, per tant, proporciona poder il\u00b7limitat per a parar canvis, per\u00f2 no pas per a adoptar-los.\nAls Estats Units, el president t\u00e9 la capacitat de vetar la legislaci\u00f3 que ha passat pr\u00e8viament pel Congr\u00e9s, per b\u00e9 que aquest dret no \u00e9s absolut, ja que una majoria qualificada de 2/3 d'ambdues cambres pot aprovar una llei, fins i tot, contra un veto presidencial; aix\u00f2 no obstant, si la llei proposada t\u00e9 nom\u00e9s majoria simple, el veto del president \u00e9s decisiu.\nEn el Consell de Seguretat de l'ONU, els cinc membres permanents (Estats Units, R\u00fassia, Xina, Fran\u00e7a i Regne Unit) tenen dret de veto. Si algun d'aquests pa\u00efsos vota contra una proposta, aquesta queda rebutjada, encara que els 10 membres restants del consell hi hagin votat a favor, la qual cosa, juntament amb la no elecci\u00f3 per votaci\u00f3 universal, lliure, directa i secreta dels membres de l'Assemblea General i del Secretari General ha servit sovint per a denunciar el d\u00e8ficit democr\u00e0tic de l'ONU.\nDes del segle xvi fins al 1903, els monarques de Fran\u00e7a, Espanya i \u00c0ustria (aquest \u00faltim en qualitat d'hereus del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic) disposaven del dret a vet papal per a vetar un candidat al papat.\nEls caps d'Estat espanyols tamb\u00e9 havien gaudit tradicionalment del dret de vetar les lleis aprovades per les Corts. El darrer cop que aquest fou exercit va ser el 1938, quan el president de la Rep\u00fablica, Manuel Aza\u00f1a, va vetar la Llei de concessi\u00f3 d'una pensi\u00f3 a la v\u00eddua del qui fou diputat \u00c1ngel Pesta\u00f1a per no haver set aprovada pel Ple del Congr\u00e9s dels Diputats sin\u00f3 per la Diputaci\u00f3 Permanent de Corts. Quan finalment la Llei va ser votada pel Congr\u00e9s dels Diputats el 30 de setembre de 1938 en la sessi\u00f3 celebrada a Sant Cugat del Vall\u00e8s, el president de la Rep\u00fablica aixec\u00e0 el vet i promulg\u00e0 la Llei.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El poder popular \u00e9s un concepte que implica l'exercici efectiu per part del poble organitzat de manera democr\u00e0tica i participativa dels diferents aspectes de la seva vida en com\u00fa. Aquest concepte \u00e9s usat per l'esquerra pol\u00edtica i pel socialisme llibertari. En el socialisme llibertari, a m\u00e9s, s'enfoca en l'autonomia i l'autodeterminaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 tamb\u00e9 davant el poder estatal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Moviment Me Too (escrit en forma d'etiqueta com a #MeToo, Jo tamb\u00e9 en catal\u00e0) \u00e9s un moviment viral iniciat a les xarxes socials durant l'octubre del 2017 per tal de denunciar situacions d'agressi\u00f3 sexual o ab\u00fas sexual arran de l'esc\u00e0ndol d'abusos per part del productor Harvey Weinstein.L'expressi\u00f3, utilitzada durant molt de temps per alguns activistes, va ser popularitzada per l'actriu Alyssa Milano, que va animar a les dones a piular les seves experi\u00e8ncies per demostrar la prevalen\u00e7a de comportaments mis\u00f2gins i masclistes en la societat. Des de llavors, l'etiqueta ha estat utilitzada per centenars de milers de persones, particularment gran quantitat de celebritats del m\u00f3n de l'espectacle i la cultura.\nEl moviment va ser particularment rellevant a Hollywood, on es va donar un important debat sobre l'ab\u00fas sexual en la ind\u00fastria del cinema i la m\u00fasica. Els participants en la protesta van ser nomenats Persona de l'Any de la Revista Time l'any 2017.\nEl fenomen va tenir moltes variants per pa\u00eds com el #Jotamb\u00e9 als Pa\u00efsos Catalans amb participants del m\u00f3n de la pol\u00edtica i la cultura i s'hi va dedicar un reportatge del programa 30 minuts. Diverses actrius i directores catalanes van denunciar situacions similars en la seva vida professional. Tamb\u00e9 va haver-hi una resposta significativa des del m\u00f3n de l'esport mascul\u00ed i femen\u00ed.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Molts pa\u00efsos han signat tractats fiscals bilaterals o convenis de doble imposici\u00f3 amb altres pa\u00efsos per evitar o mitigar la doble imposici\u00f3. Aquests tractats poden incloure diversos impostos incloent impostos sobre la renda, impostos sobre l'her\u00e8ncia, impostos sobre el valor afegit o altres impostos. A m\u00e9s dels tractats bilaterals, tamb\u00e9 hi ha tractats multilaterals. Per exemple, els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea (UE) s\u00f3n parts en un acord multilateral pel que fa als impostos sobre el valor afegit sota els auspicis de la UE, mentre que el Tractat d'assist\u00e8ncia administrativa m\u00fatua del Consell d'Europa i de l'Organitzaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 i Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE) est\u00e0 oberta a tots els pa\u00efsos. Els tractats fiscals solen reduir els impostos d'un pa\u00eds tractat per als residents de l'altre pa\u00eds tractat per reduir la doble imposici\u00f3 dels mateixos ingressos.\nLes disposicions i els objectius varien significativament, i s\u00f3n molt pocs els tractats fiscals. La majoria de tractats:\n\ndefinir quins impostos estan coberts i qui \u00e9s un resident i pot optar a les prestacions,\nreduir les quantitats d'impostos retinguts dels interessos, els dividends i c\u00e0nons que paga un resident d'un pa\u00eds als residents de l'altre pa\u00eds,\nlimitar l'impost d'un pa\u00eds sobre la renda empresarial d'un resident de l'altre pa\u00eds a aquells ingressos d'un establiment permanent del primer pa\u00eds,\ndefinir les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 seran tributats els ingressos de les persones residents en un pa\u00eds a l'altre pa\u00eds, inclosos el sou, la feina per compte propi, les pensions i altres ingressos,\npreveure l'exempci\u00f3 per a certs tipus d'organitzacions o individus, i\nproporcionar marcs de procediment per a l'aplicaci\u00f3 i resoluci\u00f3 de disputes.Els objectius marcats per entrar en un tractat sovint inclouen reduir la doble imposici\u00f3, eliminar l'evasi\u00f3 fiscal i fomentar l'efici\u00e8ncia comercial transfronterera. Generalment s'accepta que els tractats fiscals milloren la certesa per als contribuents i les autoritats fiscals en el seu tracte internacional.Diversos governs i organitzacions utilitzen tractats model com a punts de partida. Els tractats de doble imposici\u00f3 generalment segueixen el model de convenci\u00f3 de l'OCDE i el comentari oficial i els comentaris dels membres sobre aix\u00f2 serveixen d'orientaci\u00f3 per a la interpretaci\u00f3 de cada pa\u00eds membre. Altres models rellevants s\u00f3n la Convenci\u00f3 Model de les Nacions Unides, en el cas dels tractats amb pa\u00efsos en desenvolupament i la Convenci\u00f3 Model dels Estats Units, en el cas dels tractats negociats amb els Estats Units.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una reserva de domini en un sistema democr\u00e0tic sorgit d'un sistema dictatorial o d'un proc\u00e9s b\u00e8l\u00b7lic s\u00f3n aquells \u00e0mbit legals, normatius o organitzatius a trav\u00e9s dels quals els grups de poder del r\u00e8gim anterior mantenen formes d'intervenci\u00f3, control o tutela que escapen a la sobirania popular. Les reserves de domini poden ser imposades per la judicatura, els poders econ\u00f2mics o, majorit\u00e0riament, pel poder militar.\nLa reserva de domini pot prendre diverses formes. Una d'elles \u00e9s que el poder militar es mantingui aut\u00f2nom (pressupost\u00e0ria i/o organitzativament) escapant al control del govern o altres institucions democr\u00e0tiques; aquesta autonomia pot estar reconeguda en les lleis i/o formar part dels procediments pr\u00e0ctics d'actuaci\u00f3 acceptats. Els nivells de reducci\u00f3 de l'autonomia militar i de subordinaci\u00f3 de les forces armades al poder civil s\u00f3n un indicador del grau d'irreversibilitat, aven\u00e7 o estancament dels processos de democratitzaci\u00f3. Una altra \u00e9s que el poder militar tingui un paper de tutela efectiva que pot ser amb opcions de dret a veto, participaci\u00f3 directa al parlament, govern o institucions reconeguda en les lleis o d'una forma m\u00e9s ambigua a trav\u00e9s del reconeixement del seu paper com a garant de les ess\u00e8ncies nacionals, de la integritat territorial, de l'ordenament legal o dels valors del r\u00e8gim.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La invenci\u00f3 de la tradici\u00f3 \u00e9s un concepte popularitzat per Eric Hobsbawm i Terence Ranger que proposa que moltes de les tradicions que poden semblar o que pretesament s\u00f3n antigues, en realitat s'han forjat recentment, sovint com a resposta a una nova situaci\u00f3 o un temps de crisi. Tenen un bagatge simb\u00f2lic i miren d'obtenir una certa legitimitat pel fet de venir des del passat. Es pot utilitzar per comprendre les utilitzacions ideol\u00f2giques del passat i els usos pol\u00edtics de la mem\u00f2ria i la commemoraci\u00f3.Alguns exemples en s\u00f3n les arts marcials japoneses, l'escoltisme, els tartans representant clans o les tradicions de la majoria de grans religions. Un altre tipus d'exemple n'\u00e9s el tradicional vestit de n\u00favia de color blanc, que es va posar de moda des que la reina Vict\u00f2ria es va casar d'aquest color.La difer\u00e8ncia entre una nova tradici\u00f3 i una d'inventada \u00e9s que aquesta darrera reivindica or\u00edgens antics. No sempre es fa de manera evident, poden ser invencions a petita escala, adaptacions de velles tradicions a nous prop\u00f2sits o reactivacions d'antigues tradicions. Per a alguns autors, aquest fenomen \u00e9s particularment clar en el cas dels nacionalismes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una esfera d'influ\u00e8ncia \u00e9s una \u00e0rea o regi\u00f3 en la qual una organitzaci\u00f3 o estat exerceix certa classe d'indirecta dominaci\u00f3 cultural, econ\u00f2mica, militar o pol\u00edtica. Tamb\u00e9, en alguns llocs habitats, es parla d'\u00e0rea d'influ\u00e8ncia per designar l'espai en qu\u00e8, per exemple, un comer\u00e7 o servei t\u00e9 influ\u00e8ncia sobre localitats o altres zones diferents d'aquella on s'ubiquen.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'expressi\u00f3 cord\u00f3 sanitari, en els seus or\u00edgens, feia refer\u00e8ncia a una barrera implementada per aturar la propagaci\u00f3 d'una malaltia, com ara la pesta negra. El terme ha estat utilitzat sovint tamb\u00e9 en diversos idiomes, i en sentit metaf\u00f2ric per referir-se als intents d'impedir la propagaci\u00f3 d'una ideologia considerada com a no desitjada o perillosa, com ara la pol\u00edtica de contenci\u00f3 adoptada per George F. Kennan contra la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell \u00c0ulic (llat\u00ed: Consilium Aulicum; alemany: Reichshofrat, literalment \u2018Consell de Tribunal de l'Imperi\u2019) era un dels dos tribunals suprems del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic; l'altre era el Tribunal de la Cambra Imperial (Reichskammergericht). El Consell \u00c0ulic no solament tenia jurisdiccions concurrents amb el Reichskammergericht, sin\u00f3 en molts casos tamb\u00e9 tenia jurisdicci\u00f3 exclusiva en tots els processos feudals i en afers penals, sobre feudataris directes de l'Emperador i en afers que van concernir el Govern Imperial. La seu del Consell \u00c0ulic era a la resid\u00e8ncia al Hofburg dels emperadors Habsburg a Viena.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Gran Visir, en Turc Sadr-\u0131 Azam o Sadrazam (en Otom\u00e0: \u0635\u062f\u0631 \u0627\u0639\u0638\u0645 or \u0648\u0632\u06cc\u0631 \u0627\u0639\u0638\u0645), deriva de la paraula persa visir (\u0648\u0632\u064a\u0631). Era el primer ministre del Sold\u00e0, amb poder absolut i, en principi, nom\u00e9s el podia deposar el mateix Sold\u00e0. Tenia el segell imperial i podia convocar els altres visirs per atendre els assumptes d'estat. La reuni\u00f3 dels visirs s'anomenava Kubbealt\u0131 dels visir, en refer\u00e8ncia al lloc de trobada, la Kubbealt\u0131 ('sota la c\u00fapula') del Palau de Topkap\u0131. Les seves oficines es trobaven a la Sublim Porta. Gran Visir (Vaz\u012br-e Azam) \u00e9s tamb\u00e9 el t\u00edtol oficial urd\u00fa del Primer ministre del Pakistan (als ministres se\u2019ls anomena visir).\nDurant el per\u00edode de formaci\u00f3 de l'imperi otom\u00e0, nom\u00e9s s'utilitzava el t\u00edtol de Visir. El primer d'aquests visirs otomans que ser anomenat Gran Visir va ser \u00c7andarli Kara Halil Hayreddin Paix\u00e0. El motiu de crear la figura del Gran Visir va ser la de distingir al portador del segell del sold\u00e0 de la resta de visirs. L'inicialment m\u00e9s sovint utilitzat t\u00edtol de vezir-i \u00e2zam va ser a poc a poc substitu\u00eft per sadrazam, ambd\u00f3s amb el significat de gran visir. Al llarg de la hist\u00f2ria de l'imperir otom\u00e0, els grans visirs se\u2019ls ha anomenat tamb\u00e9 sadr-\u0131 \u00e2l\u00ee ('visir superior'), vekil-i mutlak ('poder absolut'), s\u00e2hib-i devlet ('t\u00edtular de l'estat'), serdar-\u0131 ekrem, serdar-\u0131 azam i z\u00e2t-\u0131 \u00e2saf\u00ee.\nDurant l'era K\u00f6pr\u00fcl\u00fc (1656\u20131703) l'imperi otom\u00e0 va ser controlat per una s\u00e8rie de grans visirs molt poderosos. La relativa inefic\u00e0cia dels sultans i la difusi\u00f3 del poder als nivells inferiors del govern va ser una caracter\u00edstica de l'era K\u00f6pr\u00fcl\u00fc.\nDespr\u00e9s del per\u00edode Tanzimat de l'imperi otom\u00e0 al segle xix, els grans visirs van passar a desenvolupar un paper m\u00e9s similar al dels primers ministres contemporanis de les monarquies parlamentaris.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista dels diputats en representaci\u00f3 de Let\u00f2nia durant la VI Legislatura del Parlament Europeu (2004\u201309).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'eloq\u00fc\u00e8ncia (del llat\u00ed eloquentia) \u00e9s la capacitat d'expressar-se en p\u00fablic de forma fluida, elegant i persuasiva. \u00c9s una forma d'expressar emocions de tal forma que conven\u00e7 o persuadeix a l'oient, mitjan\u00e7ant la llengua parlada o escrita, de forma atractiva i apropiada.\nEl concepte d'eloq\u00fc\u00e8ncia va sorgir a l'antiga Gr\u00e8cia. A la mitologia grega, Cal\u00b7l\u00edope (una de les nou filles de Zeus i Mnem\u00f3sine) era la musa de la poesia \u00e8pica i l'eloq\u00fc\u00e8ncia. Aix\u00ed mateix, l'eloq\u00fc\u00e8ncia era considerada la forma m\u00e9s elevada de la pol\u00edtica pels antics grecs.\nEl terme \"eloq\u00fc\u00e8ncia\" prov\u00e9 de l'arrel llatina loqu o loc que significa \"parlar\". Aix\u00ed, ser eloq\u00fcent vol dir tindre la capacitat de comprendre i ordenar l'idioma de tal forma que sigui utilitzat de forma agradable i amb gran poder de persuasi\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'oposici\u00f3 al sentit pol\u00edtic es diu del conjunt de persones, partits, moviments o organitzacions que s'oposen a la pol\u00edtica d'un govern i que intenten d'obtenir canvis de pol\u00edtica o de govern per a mitjans pac\u00edfics o violents.En una democr\u00e0cia es distingeixen d'un costat l'oposici\u00f3 parlament\u00e0ria, que est\u00e0 formada pel conjunt dels pol\u00edtics elegits al parlament que no fan part dels partits de la majoria al govern i d'un altre costat l'oposici\u00f3 extraparlament\u00e0ria, constitu\u00efda per grups de pressi\u00f3 (sindicats, lobbys, moviments civils, organitzacions no governamentals\u2026). En un r\u00e8gim dictatorial, ans al contrari nom\u00e9s existeix una oposici\u00f3 extraparlament\u00e0ria.\nEl terme s'utilitza mutatis mutandis tamb\u00e9 als nivells pol\u00edtics inferiors (prov\u00edncies, municipis...).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un govern \u00e9s un cos o un ens que t\u00e9 l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organitzaci\u00f3 civil, corporativa, religiosa o acad\u00e8mica. En un sentit ampli, governar significa administrar o supervisar, ja sigui un estat, un grup de persones, o un conjunt d'actius; \u00e9s a dir, \u00e9s la forma pol\u00edtica amb la qual un estat \u00e9s governat. La paraula catalana \"govern\" es deriva del grec \u039a\u03c5\u03b2\u03b5\u03c1\u03bd\u03ae\u03c4\u03b7\u03c2 (kyvernites). El govern d'un estat constitueix el centre des del qual s'exerceix el poder pol\u00edtic sobre una societat.\nEncara que en la pol\u00edtica moderna, el govern, en un sentit ampli i com a organitzaci\u00f3 del poder p\u00fablic de la societat, es divideix en tres branques (executiva, legislativa i judicial), als pa\u00efsos la forma de govern basada en el parlamentarisme, la paraula \"govern\" sovint es refereix nom\u00e9s a les funcions de la branca executiva de l'Estat, o a l'executiu governant (com \u00e9s el cas dels governs de l'estat espanyol o el de la Generalitat de Catalunya), all\u00f2 que als estats presidencialistes s'anomena l'administraci\u00f3 o gesti\u00f3, (com per exemple el cas dels Estats Units d'Am\u00e8rica on parlem de l'administraci\u00f3 Bush o Obama).Els governs efectius han de posseir dos atributs: autoritat i legitimitat. L'autoritat \u00e9s l'habilitat per a compel\u00b7lir a l'obedi\u00e8ncia. Tots els governs utilitzen algun tipus de coacci\u00f3 f\u00edsica en la seva autoritat; per exemple empresonament, amenaces o exili. La legitimitat \u00e9s l'atribut que motiva el poble a sotmetre's a l'autoritat. La legitimitat es guanya a trav\u00e9s de l'adquisici\u00f3 i l'aplicaci\u00f3 del poder d'acord amb els principis i est\u00e0ndards establerts.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aquesta \u00e9s la llista dels Presidents de la Rep\u00fablica de Lib\u00e8ria, formada per 24 caps d'estat en la hist\u00f2ria de Lib\u00e8ria. La llista inclou nom\u00e9s presidents que juraren el c\u00e0rrec despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia de Lib\u00e8ria el 26 de juliol de 1847. De 1980 a 2006, la presid\u00e8ncia fou ocupada tres cops a trav\u00e9s d'un cop d'estat, la Primera Guerra Civil Liberiana, i la Segona Guerra Civil Liberiana. Els caps d'estat de Lib\u00e8ria Durant aquests per\u00edodes s\u00f3n mostrats en una llista separada. Samuel Doe fou alhora Cap del Consell de Redempci\u00f3 del Poble i President de Lib\u00e8ria, ra\u00f3 per la qual apareix en les dues llistes. D'altra banda Joseph Jenkins Roberts i James Spriggs-Payne ocuparen el c\u00e0rrec en per\u00edodes no consecutius i per aix\u00f2 hi apareixen dos cops. Per aix\u00f2 hi apareixen 24 presid\u00e8ncies, per\u00f2 nom\u00e9s 22 presidents. Els colors indiquen el partit pol\u00edtic d'afiliaci\u00f3 de cada president.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell de Comissaris del Poble, rus: \u0421\u043e\u0432\u0435\u0442 \u043d\u0430\u0440\u043e\u0434\u043d\u044b\u0445 \u043a\u043e\u043c\u0438\u0441\u0441\u0430\u0440\u043e\u0432, abreujadament Sovnakrom, SNK. rus: \u0441\u043e\u0432\u043d\u0430\u0440\u043a\u043e\u043c, \u0421\u041d\u041a, va ser l'\u00f2rgan de govern sovi\u00e8tic creat just despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 d'octubre (25-26 d'octubre de 1917 en l'antic calendari).\nVa ser elegit en el Segon Congr\u00e9s dels Soviets de totes les R\u00fassies i presidit per Vlad\u00edmir Lenin. Encara que en la pr\u00e0ctica des d'aquell moment era l'\u00f3rgan executiu del nou estat amb la Constituci\u00f3 sovi\u00e8tica de 1918 es va fer responsable de forma oficial de \"l'administraci\u00f3 general dels assumptes de l'estat\" de l'RSFS de R\u00fassia i li permet\u00e9 aprovar lleis per decret quan el Congr\u00e9s dels Soviets no es trob\u00e9s en sessi\u00f3.\nEl desembre de 1922 es cre\u00e0 oficialment l'URSS, i el Consell de Comissaris del Poble pass\u00e0 a tenir autoritat federal (sobre totes les rep\u00fabliques de la Uni\u00f3), per\u00f2 els assumptes interns de cada rep\u00fablica eren administrades pel mateix Consell de Comissaris que conservaven. El 1946, durant la dictadura estalinista pass\u00e0 a anomenar-se Consell de Ministres de l'USSS.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La democr\u00e0cia org\u00e0nica va ser l'autodenominaci\u00f3 del r\u00e8gim pol\u00edtic dictatorial imposat pel general Franco des de l'any 1942 fins a l'\u00e8poca de la transici\u00f3 democr\u00e0tica. No acceptava el sufragi universal, ni els partits pol\u00edtics. Impos\u00e0 un sindicat vertical \u00fanic, que inclo\u00efa els obrers, els patrons i totes les branques de la producci\u00f3. El poder pol\u00edtic residia en el cap d'Estat, mentre que les Corts, on eren representats els municipis, els caps de fam\u00edlia i l'anomenat sindicat vertical (en realitat, l'esmentat sindicat horitzontal), col\u00b7laboraven en l'elaboraci\u00f3 de les lleis.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "StopPujadesTransport \u00e9s una plataforma ciutadana creada a Barcelona a finals de l'any 2013. La plataforma va comen\u00e7ar tenint dos objectius principals: el primer, anul\u00b7lar la pujada de preu del transport p\u00fablic a Catalunya de l'any 2014. El segon objectiu, un cop anul\u00b7lada la pujada de tarifes, fer una taula social per decidir quin ha de ser el preu del transport p\u00fablic. Tamb\u00e9 reivindica una gesti\u00f3 p\u00fablica i transparent del transport p\u00fablic, i ha investigat i criticat el proc\u00e9s d'implantaci\u00f3 de la T-mobilitat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Rep\u00fablica Socialista de Maced\u00f2nia (en maced\u00f2nic: Socijalisti\u010dka republika Crna Gora, transcrit en cir\u00edl\u00b7lic: \u0421\u043e\u0446\u0438\u0458\u0430\u043b\u0438\u0441\u0442\u0438\u0447\u043a\u0430 \u0440\u0435\u043f\u0443\u0431\u043b\u0438\u043a\u0430 \u0426\u0440\u043d\u0430 \u0413\u043e\u0440\u0430) fou un estat socialista constitutiu de la Rep\u00fablica Federal Socialista de Iugosl\u00e0via. \u00c9s el predecessor de la moderna Rep\u00fablica de Maced\u00f2nia del Nord.\nSkopje n'era la capital i ho continu\u00e0 sent despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La teoria del Heartland pren el seu nom de la paraula anglesa Heartland, que \u00e9s usada en geografia per denotar la part central d'un territori. La teoria va ser desenvolupada pel ge\u00f2graf i pol\u00edtic angl\u00e8s Halford John Mackinder (1861-1947), i posteriorment per James Fairgrieve, i postulava que el domini d'una \u00e0rea concreta d'Eur\u00e0sia permetria dominar-lo.\nAquesta \u00e0rea es troba entre l'\u00c0sia Central i l'Europa Oriental, i est\u00e0 rodejada d'una franja interm\u00e8dia on es troben terra i mar. La teoria estableix que en aquesta zona el poder terrestre tindria un avantatge major enfront del domini mar\u00edtim per la seva inaccessibilitat per mar, l'aprofitament dels r\u00e0pids mitjans de transport terrestre i per l'explotaci\u00f3 dels recursos de l'\u00e0rea. La naci\u00f3 que aconsegu\u00eds conquerir-la es transformaria en una pot\u00e8ncia mundial.\nAquesta teoria es va desenvolupar influ\u00efda per la fascinaci\u00f3 que tenia Mackinder pel creixement del poder rus.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El blanquiment o emblanquiment de diners (tamb\u00e9 conegut en alguns pa\u00efsos com a rentatge de capital, rentatge d'actius, rentatge de diners o blanquiment de capital) \u00e9s l'acci\u00f3 de dissimular l'origen de diners adquirits de forma il\u00b7legal amb la finalitat de reinvestir-los en activitats legals. El blanqueig de diner \u00e9s un element de les t\u00e8cniques de la criminalitat financera que permet als delinq\u00fcents de disposar, utilitzar i gaudir del producte de les seves activitats delictives. El diner negre o b\u00e9, per contra, \u00e9s el benefici o capital no declarat a hisenda, per\u00f2 que no necess\u00e0riament t\u00e9 un origen delictiu.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Sachem \u00e9s el cap suprem entre la tribu ind\u00edgena algonquina i altres tribus del Nord-est Americ\u00e0.\nSegons el Capit\u00e0 John Smith, un conqueridor del segle xvii, que va explorar Anglaterra (1614) les tribus de Massachusetts van dir als seus reis \u201cSachems\", mentre que els Penobscots (de Maine) van utilitzar \u201cSagamos\u201d, que significa lord subordinat. I com que aquests dos mots s\u00f3n variants del mateix dialecte, es diu que signifiquen el mateix: lord o senyor subordinat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica verda \u00e9s una ideologia pol\u00edtica que t\u00e9 l'objectiu de crear una societat sostenible basada en l'ecologisme, el liberalisme social i la democr\u00e0cia de base. Aquestes pol\u00edtiques varen comen\u00e7ar a agafar forma al m\u00f3n occidental als anys setanta; des d'aquell moment els partits pol\u00edtics verds han desenvolupat i s'han establert en molts pa\u00efsos arreu del m\u00f3n, i han aconseguit alguns \u00e8xits electorals.\nEl terme pol\u00edtic Verd, traducci\u00f3 de l'alemany Gr\u00fcn, va ser encunyat per die Gr\u00fcnen, un partit pol\u00edtic verd format a finals dels anys setanta. El terme ecologia pol\u00edtica \u00e9s fet servir a vegades a Europa i en cercles acad\u00e8mics.\nEls partidaris de la pol\u00edtica verda, anomenats Verds, comparteixen moltes idees amb l'ecologia, la conservaci\u00f3 del planeta, l'ecologisme, el feminisme i el pacifisme. A m\u00e9s dels punts democr\u00e0tics i ecol\u00f2gics, la pol\u00edtica verda es preocupa de les llibertats civils, la just\u00edcia social, la no-viol\u00e8ncia i tendeix a donar suport al progressisme social. No obstant aix\u00f2, mentre la ideologia verda s'expandeix, apareixen altres moviments verds associats a la dreta pol\u00edtica en forma de conservadorisme verd i ecocapitalisme.\nLa ideologia verda t\u00e9 connexions amb altres ideologies pol\u00edtiques ecoc\u00e8ntriques, incloent l'ecosocialisme, l'ecoanarquisme, l'ecofeministme i l'ecofeixisme, per\u00f2 decidir si aquestes pol\u00edtiques s\u00f3n verdes o no \u00e9s un tema de debat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Dins l'ordenaci\u00f3 politicoadministrativa de la corona d'Arag\u00f3 el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial. En llurs atribucions s'hi comptaven l'exercici del govern i l'administraci\u00f3 de just\u00edcia. L'origen del c\u00e0rrec se situa vers el 1164 al Regne d'Arag\u00f3, sent el senescal de Barcelona el seu equivalent al Comtat de Barcelona.\nEl majordom era el director de la casa reial, sota les seves ordres hi havia funcionaris i tamb\u00e9 familiars sense c\u00e0rrec a la cort.\nLes Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere ter\u00e7 rey dArago (1344) regularen i donaren una nova organitzaci\u00f3 al c\u00e0rrec. Es crearen tres nobles majordoms, un del regne d'Arag\u00f3, un del Principat i un dels regnes de Val\u00e8ncia i de Mallorca. Aquests tenien del dret d'exercir el c\u00e0rrec a la casa reial quan aquesta resid\u00eds en el territori corresponent.\nDins les atribucions del majordom requeria especial cura la vigil\u00e0ncia de la taula reial aix\u00ed com de la cuina, la botelleria (celler) i la panisseria, les cavallerisses, dels equipatges i del referent a la ca\u00e7a. Tamb\u00e9 correspon al majordom el repartiment de les racions de menjar als servidors de la cort. Aix\u00ed mateix tamb\u00e9 podia exigir comptes de les despeses fetes per a les necessitats de la casa reial, si b\u00e9 que la presentaci\u00f3 del comptes corresponia a l'escriv\u00e0 de raci\u00f3. Aquest \u00e9s un tret distintiu d'aquest c\u00e0rrec en comparaci\u00f3 amb altres corts reials: l'administraci\u00f3 econ\u00f2mica i del patrimoni reial no anava a c\u00e0rrec del majordom, aquesta era compet\u00e8ncia del Mestre racional.\nEls funcionaris supeditats al majordom foren: Els copers, botellers, panissers, escuders que tallen davant del rei, sobrecocs i cuiners, comprador, cavallerissos, manescal, sobreatzemblers, falconers, joglars i altres. Sobre aquests el majordom podia imposar mesures disciplin\u00e0ries.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Segon Triumvirat va ser l'\u00f2rgan executiu i col\u00b7legiat, integrat per tres membres, que va substituir al Primer Triumvirat i que va governar les Prov\u00edncies Unides del Riu de la Plata entre el 8 d'octubre del 1812 i el 31 de gener del 1814.\nEls seus membres van ser:\n\nDes del 8 d'octubre del 1812: Nicol\u00e1s Rodr\u00edguez Pe\u00f1a, Antonio \u00c1lvarez Jonte i Juan Jos\u00e9 Paso.\nDes del 20 de febrer del 1813: Nicol\u00e1s Rodr\u00edguez Pe\u00f1a, Antonio \u00c1lvarez Jonte i Jos\u00e9 Juli\u00e1n P\u00e9rez.\nDes del 19 d'agost de 1813: Nicol\u00e1s Rodr\u00edguez Pe\u00f1a, Jos\u00e9 Juli\u00e1n P\u00e9rez i Gervasio Posadas.\nDes del 5 de novembre de 1813: Nicol\u00e1s Rodr\u00edguez Pe\u00f1a, Gervasio Posades i Juan Larrea.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Myndigheten f\u00f6r psykologiskt f\u00f6rsvar (en catal\u00e0 \"Ag\u00e8ncia de Defensa Psicol\u00f2gica\") \u00e9s una ag\u00e8ncia governamental creada per les autoritats de Su\u00e8cia amb la tasca de dirigir el treball de coordinaci\u00f3 i desenvolupament de les activitats de les autoritats i altres actors de la defensa psicol\u00f2gica de Su\u00e8cia. T\u00e9 la seva seu a Karlsbad i una oficina a Solna. L'oficina estaria dirigida per Henrik Landerholm i tindria 45 empleats, que treballarien amb acad\u00e8mics, militars i mitjans de comunicaci\u00f3, per tal de donar suport a empreses i les diverses organitzacions del pa\u00eds. Entre les finalitats estarien lluitar contra la desinformaci\u00f3, especialment procedent de la Xina, R\u00fassia i Iran. Aix\u00ed, l'ag\u00e8ncia es dedicaria a analitzar i respondre les \"influ\u00e8ncies inapropiades\" que poguessin contenir informacions enganyoses i nocives. Un informe de la Fundaci\u00f3 Carnegie per la Pau Internacional indic\u00e0 que la desinformaci\u00f3 sobre la COVID-19 era un problema com\u00fa a Su\u00e8cia.El 18 de mar\u00e7 de 2021, el Govern suec va decidir encarregar a un investigador especial per preparar i implementar la formaci\u00f3 d'una nova \"autoritat de defensa psicol\u00f2gica\" que hauria de comen\u00e7ar a operar l'1 de gener de 2022. No seria per\u00f2 fins al 15 d'octubre del mateix any que el Govern suec deciriai nomenar Henrik Landerholm com a director general de l'Ag\u00e8ncia a partir de l'1 de gener de 2022.L'ag\u00e8ncia actuaria com a organisme administratiu de l'estat suec sota el Ministeri de Just\u00edcia suec i va entrar en funcionament a partir de 2022.L'autoritat de defensa psicol\u00f2gica tindria la tasca de dirigir el treball de coordinaci\u00f3 i desenvolupament de les activitats de les autoritats i altres actors de la defensa psicol\u00f2gica de Su\u00e8cia. Tamb\u00e9 contribuir directament a refor\u00e7ar la resili\u00e8ncia de la poblaci\u00f3 en mat\u00e8ria de defensa psicol\u00f2gica. L'autoritat tindr\u00e0 aquestes tasques en pau, en cas d'una preparaci\u00f3 m\u00e9s gran i, finalment, en cas de guerra.Aix\u00ed se li assignaren les seg\u00fcents tasques:\n\nIdentificar, analitzar i ser capa\u00e7 de satisfer la influ\u00e8ncia d'informaci\u00f3 indeguda i altra informaci\u00f3 enganyosa dirigida a Su\u00e8cia o interessos suecs.\nDonar suport a les empreses de mitjans en termes d'identificaci\u00f3, an\u00e0lisi i resposta d'influ\u00e8ncia d'informaci\u00f3 indeguda en la mesura que se sol\u00b7liciti aquest suport.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sylvain Gaudreault (Chicoutimi, Quebec, 8 de juliol de 1970) \u00e9s un pol\u00edtic i professor quebequ\u00e8s que \u00e9s membre de l'Assemblea Nacional del Quebec a la ciutat de Saguenay del districte Jonqui\u00e8re, tot representant el Parti Qu\u00e9b\u00e9cois. Escollit l\u00edder del partit el 6 de maig del 2016 substituint el seu predecessor Pierre Karl P\u00e9ladeau. Gaudreault va estudiar a la Universitat del Quebec a Chicoutimi on va aconseguir el graduat en hist\u00f2ria i el de dret a la Universitat Laval. Treballa d\u00e8n\u00e7\u00e0 el 2001 de professor a la CEGEP de Jonqui\u00e8re i al diari Le Quotidien. Quan es va formar govern el 2012, Gaudreault va entrar com a ministre d'afers municipals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pro-vida (en angl\u00e8s pro-life) \u00e9s la posici\u00f3 \u00e8tica i pol\u00edtica que afirma la defensa del dret hum\u00e0 a la vida, siguin quines siguin les circumst\u00e0ncies, defensada per diverses associacions i corrents de pensament. Des de la perspectiva d'aquestes associacions, la vida humana comen\u00e7a des del moment de la concepci\u00f3, de manera que les diferents fases per les que es passen com el zigot, l'embri\u00f3 i el fetus es consideren com a persones humanes. Per aquesta ra\u00f3, se solen oposar a pr\u00e0ctiques com l'eutan\u00e0sia, la clonaci\u00f3 humana, les investigacions amb c\u00e8l\u00b7lules mare embrion\u00e0ries (no amb les adultes) i, particularment, amb l'avortament indu\u00eft.\nEn la q\u00fcesti\u00f3 de la interrupci\u00f3 de l'embar\u00e0s, la perspectiva pro-vida es troba enfrontada amb els moviments pro-avortament. La major controv\u00e8rsia entre aquestes dues postures rau en quin \u00e9s el punt d'inici de la vida humana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Marte Mj\u00f8s Persen (Bergen, 24 d'abril de 1975) \u00e9s un pol\u00edtica noruega del Partit Laborista, que des del 2015 \u00e9s l'alcaldessa del municipi de Bergen.Des del 31 d'octubre de 2011, dirigeix el comit\u00e8 social i de salut a l'ajuntament de la ciutat. Mj\u00f8s Persen va ser tamb\u00e9 l\u00edder del Partit Laborista a Bergen fins al febrer de 2015.\nMj\u00f8s Persen ha estudiat literatura i sociologia a la Universitat de Bergen, i t\u00e9 una llicenciatura en Estudis Culturals i Ci\u00e8ncies Socials. Ha treballat com a secret\u00e0ria a l'ASN i ha estat secret\u00e0ria del Comtat a l'organitzaci\u00f3 Nei til EU. Des del 2011 que \u00e9s pol\u00edtica a temps complet per al Partit Laborista a l'Ajuntament de Bergen.\nMj\u00f8s Persen va ser cap adjunt de l'Alian\u00e7a Electoral Roja del 2003 al 2007 i va representar el partit a l'Ajuntament de Bergen durant el mateix per\u00edode. A partir de 2007 va ser suplent del partit i va renunciar a l'Alian\u00e7a Electoral Roja pocs mesos despr\u00e9s.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Zine El Abidine Ben Ali (\u00e0rab: \u0632\u064a\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0627\u0628\u062f\u064a\u0646 \u0628\u0646 \u0639\u0644\u064a, Z\u012bn al-\u02bf\u0100bid\u012bn ibn \u02bfAl\u012b) (Hammam Sousse, 3 de setembre de 1936 \u2013 Jiddah, 19 de setembre de 2019) va ser un pol\u00edtic tunisi\u00e0, president de Tun\u00edsia entre el 7 de novembre de 1987 i el 14 de gener de 2011, quan va ser deposat per la Primavera \u00c0rab.\nDespr\u00e9s d'estudiar enginyeria electr\u00f2nica, va dedicar els seus esfor\u00e7os a la carrera militar, rebent formaci\u00f3 a l'acad\u00e8mia militar francesa de Saint-Cyr i m\u00e9s tard, la Senior Intelligence School de Fort Holabird dels Estats Units, i acab\u00e0 sent nomenat Director General de Seguretat el 1958. Durant els conflictes dels anys 70 amb els sindicats, va ser qui va dirigir les actuacions militars del govern en la repressi\u00f3. Va ser ambaixador a Pol\u00f2nia, ministre i primer ministre amb Habib Burguiba, el qual va deposar en un cop d'estat el 1987, assumint la presid\u00e8ncia del pa\u00eds el 7 de novembre i governant de forma dictatorial durant 24 anys.\nVa ser reelegit per \u00faltima vegada el 25 d'octubre del 2009 obtenint el 89,62% dels sufragis, en unes eleccions amb tots els partits d'esquerra i isl\u00e0mics prohibits.\nDespr\u00e9s d'unes setmanes de revolta popular contra el r\u00e8gim, la corrupci\u00f3 i el nepotisme, iniciada despr\u00e9s de l'autoimmolaci\u00f3 del jove Mohamed Bouazizi, com a protesta, i que es visqu\u00e9 en els mesos de desembre i gener amb un balan\u00e7 d'almenys 117 morts, Ben Ali abandon\u00e0 el c\u00e0rrec el 14 de gener de 2011, fugint a l'Ar\u00e0bia Saudita, on va viure els darrers anys de la seva vida.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La objecci\u00f3 fiscal a les despeses militars \u00e9s una forma de desobedi\u00e8ncia civil consistent en no pagar la part proporcional dels impostos que es destinen directament o indirecta al ministeri de defensa o altres activitats de car\u00e0cter militar. Tamb\u00e9 poden existir diverses formes d'objecci\u00f3 fiscal que denuncien diferents despeses p\u00fabliques.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Urho Kekkonen (fin\u00e8s: Urho Kaleva Kekkonen) (Lepikon torppa, 3 de setembre de 1900 \u2013 Tamminiemi, 31 d'agost de 1986) va ser un pol\u00edtic, advocat, policia i escriptor finland\u00e8s. Ministre en diverses ocasions a partir de 1936, i primer ministre de 1950 a 1956, va ser president de la rep\u00fablica finlandesa de 1956 a 1982.\nEl 1979 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Sistema Integrat d'Interceptaci\u00f3 de Telecomunicacions (SITEL) \u00e9s un programa inform\u00e0tic d'interceptaci\u00f3 de telecomunicacions gestionat pel Ministeri de l'Interior de l'Estat espanyol. \u00c9s utilitzat per la Policia espanyola, la Gu\u00e0rdia Civil i el Centre Nacional d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un buycott \u00e9s l'oposat a boicot; \u00e9s una campanya que promou la compra de productes o serveis d'una companyia o d'un pa\u00eds que estan afectats per boicots. S'han dut a terme diverses campanyes internacionals de buycott a favor d'Israel, amb l'objectiu de fer front a les nombroses campanyes econ\u00f2miques i pol\u00edtiques en contra d'aquest pa\u00eds.\nQuan la companyia Whole Foods Market va ser objecte de boicot, degut a la seva oposici\u00f3 a la reforma del sistema de salut als Estats Units, promoguda pel seu president Barack Obama, els oponents a la reforma van iniciar un buycott a nivell nacional. Per altra banda, l'organitzaci\u00f3 no governamental Carrotmob es dedica a promoure campanyes de buycott amb finalitats \u00e8tiques, on es premien les bones pr\u00e0ctiques en les empreses\nUna de les primeres refer\u00e8ncies del terme buycott va ser el 1991, al diari Los Angeles Times, en una columna de Robert Foxworth.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'expressi\u00f3 guerra bruta fa refer\u00e8ncia a un tipus d'accionar repressiu contra opositors pol\u00edtics armats o no, i fins i tot contra la poblaci\u00f3 en general, en la qual s'utilitza tota mena d'accions pr\u00f2pies del terrorisme d'Estat (violacions sistem\u00e0tiques als Drets Humans, guerra psicol\u00f2gica, contrainsurg\u00e8ncia, etc.). Ha estat utilitzada sovint per a descriure accions de les distintes dictadures llatinoamericanes de la d\u00e8cada de 1970,\nencara que tamb\u00e9 amb la Guerra de Vietnam,\nl'accionar de l'ex\u00e8rcit franc\u00e8s durant la guerra d'independ\u00e8ncia d'Alg\u00e8ria, la repressi\u00f3 il\u00b7legal contra integrants d'ETA, i fins i tot per a descriure accions de governs triats democr\u00e0ticament com el de l'enginyer Alberto Fujimori a Per\u00fa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El poujadisme, terme derivat del nom de Pierre Poujade, va ser un moviment pol\u00edtic i sindical franc\u00e8s sorgit el 1953 en el departament de Lot (Fran\u00e7a), i desaparegut el 1958. El moviment reivindicava la defensa dels comerciants i artesans enfront del perill que suposaven les grans superf\u00edcies comercials aparegudes despr\u00e9s de la guerra, i criticava aix\u00ed mateix la inefic\u00e0cia del parlamentarisme de la Quarta Rep\u00fablica. Els termes poujadisme o moviment Poujade designaven doncs les activitats tant de la 'Union de d\u00e9fense des commer\u00e7ants et artisans' (Uni\u00f3 de Defensa de Comerciants i Artesans, UDCA), el sindicat dirigit per Pierre Poujade, com de la 'Union et fraternit\u00e9 fran\u00e7aise', l'agrupaci\u00f3 utilitzada per Poujade i els seus partidaris per a participar en pol\u00edtica.Gradualment el terme poujadisme va adquirir un mat\u00eds pejoratiu, per a referir-se a un moviment pol\u00edtic corporativista amb tend\u00e8ncies reaccion\u00e0ries, propi de les classes mitjanes, tamb\u00e9 definit com a conservadorisme de la petita burgesia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En Victor Dejeante (Par\u00eds, 28 de desembre del 1850 - Par\u00eds, 7 de desembre del 1927) fou un sindicalista i pol\u00edtic franc\u00e8s que va fundar la Soci\u00e9t\u00e9 g\u00e9n\u00e9rale des ouvriers-chapeliers de France, un dels sindicats que s'integrarien en el Secretariat Nacional del Treball, que m\u00e9s endavant es convertiria en la Confederaci\u00f3 General del Treball (CGT). La CGT \u00e9s actualment un dels sindicats m\u00e9s grans de Fran\u00e7a.\nEn Victor Dejeante va inscriure's inicialment com a membre del POSR i va viure les successives fusions del partit, passant amb ell a formar part del ACR, del PSR, del PSdF i finalment de la SFIO. Va ser un dels diputats m\u00e9s actius del departament del Sena en els dos mandats en qu\u00e8 va obtenir esc\u00f3 (1893-1919 i 1924-1927).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El sosisme (en castell\u00e0, sosismo) fou un corrent pol\u00edtic del Partit Colorado de l'Uruguai. Aquest va ser el nom donat a una escissi\u00f3 del batllisme sorgida el 1926 i dirigida per Julio Mar\u00eda Sosa. La seva denominaci\u00f3 oficial va ser Partido Colorado por la Tradici\u00f3n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de la Comunitat German\u00f2fona de B\u00e8lgica (alemany Belgischen Deutschprachigen Gemeinschaft Regerung) \u00e9s l'\u00f2rgan executiu de la Comunitat German\u00f2fona de B\u00e8lgica i \u00e9s nomenat pel Parlament de la Comunitat German\u00f2fona de B\u00e8lgica. La seu es troba a la Haus Grand Ry d'Eupen.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Breitbart News Network (m\u00e9s conegut com a Breitbart News, Breitbart o Breitbart.com) \u00e9s un lloc web de not\u00edcies, opinions i comentaris pol\u00edtics, d'ideologia conservadora, fundat el 2007 pel comentarista i empresari Andrew Breitbart (1969-2012). Tamb\u00e9 t\u00e9 un programa diari de r\u00e0dio a Sirius XM Patriot anomenat Breitbart News Daily. \nBreitbart t\u00e9 la seu a Los Angeles, Calif\u00f2rnia, amb oficines a Texas, Londres i Jerusalem. El seu cofundador Larry Solov \u00e9s tamb\u00e9 el seu propietari i director executiu. Stephen Bannon treballa com a president executiu de la publicaci\u00f3, amb Alexander Marlow, que actua com a editor cap.Concebut per Andrew Breitbart durant una visita a Israel l'estiu de 2007, amb l'objectiu de fundar un web \u00abque fos obertament pro-llibertat i pro-Israel\u00bb, Breitbart News est\u00e0 alineat amb la dreta alternativa, i Bannon va declarar el web com \u00abla plataforma per a la dreta alternativa\u00bb el 2016. The New York Times va descriure a Breitbart News com una \u00abcuriositat de la franja dreta\u00bb, amb \u00abperiodistes guiats ideol\u00f2gicament\u00bb, que \u00e9s una font de controv\u00e8rsia \u00absobre material que ha estat anomenat misogin, xen\u00f2fob i racista\u00bb, i que s'ha convertit en una \u00abpotent veu\u00bb de la campanya presidencial de Donald Trump.Els fets m\u00e9s destacats en la hist\u00f2ria de Breitbart inclouen la controv\u00e8rsia dels v\u00eddeos d'ACORN 2009, l'acomiadament de Shirley Sherrod, els esc\u00e0ndols de sexting d'Anthony Weiner, la hist\u00f2ria dels \u00abAmics de Hamas\u00bb, la campanya publicit\u00e0ria de Nancy Pelosi /Miley Cyrus, la identificaci\u00f3 err\u00f2nia de Loretta Lynch, i les acusacions de Michelle Campos en contra de Corey Lewandowski.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Ag\u00e8ncia de Seguretat Nacional (en angl\u00e8s: National Security Agency), tamb\u00e9 coneguda com a NSA per les seves sigles en angl\u00e8s, \u00e9s una ag\u00e8ncia del govern dels Estats Units responsable d'obtenir i analitzar informaci\u00f3 transmesa per qualsevol mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3, i de garantir la seguretat de les comunicacions del govern contra ag\u00e8ncies similars d'altres pa\u00efsos.\nLa NSA dep\u00e8n del Departament de Defensa (DoD) i \u00e9s dirigida per un oficial de tres estrelles (un tinent general o b\u00e9 un vicealmirall). Les seves activitats d'espionatge inclouen la radiodifusi\u00f3, tant d'organitzacions com d'individus, Internet, i altres formes de comunicaci\u00f3, sobretot confidencials. La seva intercepci\u00f3 de comunicacions segures inclou militars, diplom\u00e0tics, i altres comunicacions sensibles, confidencials o secretes del govern.\nMalgrat haver estat considerada com l'organitzaci\u00f3 que m\u00e9s doctors matem\u00e0tics empra, com a propiet\u00e0ria del major nombre de superordinadors, i que t\u00e9 un pressupost molt m\u00e9s gran que el de la CIA, ha tingut un perfil notablement baix fins als \u00faltims anys. Durant molt de temps fins i tot la seva exist\u00e8ncia no va ser admesa pel govern dels Estats Units. Se la va arribar a con\u00e8ixer com a No Such Agency (no hi ha tal ag\u00e8ncia).\nA causa de la seva tasca d'espionatge mitjan\u00e7ant escoltes, la NSA ha estat fortament implicada en investigacions sobre criptoan\u00e0lisi, seguint la feina de les ag\u00e8ncies precursores que havien estat responsables de trencar molts codis i claus durant la Segona Guerra Mundial (mirar, per exemple, codi Porprat, Venona, i JN-25).\nL'oficina central de l'Ag\u00e8ncia de Seguretat Nacional \u00e9s a Fort George G. Meade (Maryland), aproximadament a 32 quil\u00f2metres al nord-est de Washington DC en l\u00ednia recta. La NSA t\u00e9 la seva pr\u00f2pia sortida a la carretera Baltimore-Washington, senyalitzada com \"Nom\u00e9s per a empleats de la NSA\". L'escala de les operacions de la NSA \u00e9s dif\u00edcil de determinar a partir de les dades no classificades, per\u00f2 una pista \u00e9s l'\u00fas d'electricitat de l'oficina central que supera els 21 milions de d\u00f2lars per any, el que en fa el segon major consumidor d'electricitat de l'estat de Maryland. Les fotos han mostrat que hi ha aproximadament 18.000 places d'aparcament al lloc, encara que es creu que el nombre d'empleats en la NSA pot doblar aquest nombre; els empleats estan escampats per tot el m\u00f3n.\nEl seu programa de comunicacions segures per al govern ha implicat la NSA en la producci\u00f3 de maquinari i programari de comunicacions i de semiconductors, en la investigaci\u00f3 criptogr\u00e0fica, i en contractes amb la ind\u00fastria privada per subministrar-li articles, equip i la investigaci\u00f3 que no est\u00e0 preparada per desenvolupar. Hi ha una planta de fabricaci\u00f3 de xips a Fort Meade.\nEl juny 2013, les revelacions d'Edward Snowden, un antic col\u00b7laborador de la NSA, que va denunciar el programari Prism, desenvolupat per a analitzar les dades personals que els gegants d'Internet com Google i Microsoft van (ser obligats de) transmetre. Es critica que Prism vigila, controla i analitza ciutadans innocents, sense cap sospita, al nivell mundial. Les revelacions de Snowden van fer esclatar un esc\u00e0ndol i un llarg debat sobre on comen\u00e7a el dret a la llibertat, la protecci\u00f3 de la vida privada i on s'acaba el dret d'un estat de protegir la seva seguretat.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Gerald Rudolph Ford, Jr. (Omaha, Nebraska, Estats Units 1913 - Rancho Mirage, Calif\u00f2rnia, Estats Units 2006), va ser el 38\u00e8 president dels Estats Units (1974-1977). Tamb\u00e9 va ser el 40\u00e8 vicepresident dels Estats Units (1973-1974) quan Richard Nixon era president. Va ser la primera persona que accedia a la vicepresid\u00e8ncia sota els termes de la Vint-i-cinquena esmena, i quan va succeir Nixon en la presid\u00e8ncia va ser el primer (i fins a la data, l'\u00fanic) president de la hist\u00f2ria dels EUA que arriba a aquest c\u00e0rrec sense haver estat elegit ni president ni vicepresident. Tamb\u00e9 va ser el primer president estatunidenc en perdre una guerra (la guerra del Vietnam es va perdre sota el seu mandat).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Laborista de Barbados (en angl\u00e8s: Barbados Labour Party) \u00e9s el principal partit de l'oposici\u00f3 de Barbados d'ideologia de centre-esquerra. Dirigit per Owen Arthur, el PLB ocupa 10 dels 30 escons de la Casa de l'Assemblea de Barbados des de gener de 2008. \u00c9s membre de la Internacional Socialista.\nEl Partit Laborista de Barbados va ser fundat el 31 de mar\u00e7 de 1938 a la casa de James Martineau. Durant la primera reuni\u00f3, Chrissie Brathwaite i Grantley Adams van ser triats president i vicepresident. El partit va ser l'organitzaci\u00f3 que va canalitzar el moviment pol\u00edtic que van portar les disturbis de 1937 concloent en la transfer\u00e8ncia pac\u00edfica del poder. Els objectius dels fundadors van incloure el sufragi universal (per a adults), l'educaci\u00f3 gratu\u00efta i millores en els habitatges i l'assist\u00e8ncia m\u00e8dica. Van debutar en les eleccions generals de 1940 i l'any 1994 Owen Arthur va esdevenir Primer ministre i actualment exerceix el seu tercer mandat consecutiu com a l\u00edder del PLB.\nEn les eleccions de l'any 2003, el PLB va guanyar 23 dels 30 escons (75.313 dels 135.083 vots o el 55,75 % de l'electorat). La xifra va augmentar a 24 l'any 2006 quan en un situaci\u00f3 sense precedents, el llavors l\u00edder de l'oposici\u00f3, despr\u00e9s d'una batalla interna amb el seu propi partit va dimitir del seu c\u00e0rrec i es va integrar en el partit del Govern. El partit va perdre suport popular en les eleccions generals de gener de l'any 2008, guanyant 10 escons en contra els 20 escons del Partit Democr\u00e0tic Laborista de Barbados.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Llibertari (Libertarian Party en angl\u00e8s) \u00e9s un partit pol\u00edtic dels Estats Units fundat l'11 de desembre de 1971. En els 30 estats on els votants poden inscriure's pel partit hi ha m\u00e9s de 225.000 votants registrats amb el Partit Llibertari, fent-lo el tercer m\u00e9s gran dels partits dels Estats Units. Centenars de candidats llibertaris han estat elegits o nomenats per a c\u00e0rrecs p\u00fablics, i milers s'han postulat per un c\u00e0rrec sota la bandera llibert\u00e0ria.La plataforma pol\u00edtica del Partit Llibertari reflecteix la marca particular d'aquell grup liberal, afavorint mercats laissez faire m\u00ednimament regulats, llibertats civils fortes, migraci\u00f3 m\u00ednimament regulada a trav\u00e9s de les fronteres, i no intervencionisme en pol\u00edtica exterior, respectant la llibertat de comer\u00e7 i els viatges a tots els pa\u00efsos estrangers.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica (del grec \u03c0\u03bf\u03bb\u03b9\u03c4\u03b9\u03ba\u03ae \"pol\u00edtica\", i aquest de \u03c0\u03cc\u03bb\u03b9\u03c2 \"ciutat\") \u00e9s el proc\u00e9s de presa de decisions en grups humans, els m\u00e8todes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acci\u00f3 en un grup determinat. Aquesta noci\u00f3 precedeix la societat humana. Es tracta de \"les relacions socials que involucren l'autoritat o el poder, i fa refer\u00e8ncia a la regulaci\u00f3 d'una unitat pol\u00edtica, i als m\u00e8todes i les t\u00e0ctiques utilitzades per a formular i aplicar pol\u00edtiques. Tamb\u00e9 pot ser entesa com l'activitat dels que procuren obtenir el poder, retenir o la intimidaci\u00f3 a un fi que es vincula al b\u00e9 o amb l'inter\u00e8s general o del poble.Tot i que s'aplica habitualment als governs, el comportament pol\u00edtic tamb\u00e9 s'observa en les institucions acad\u00e8miques, empresarials, religioses i d'altres. La paraula prov\u00e9 del grec polis, que significa ciutat; la pol\u00edtica \u00e9s, etimol\u00f2gicament, tot all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups.\nLes ci\u00e8ncies pol\u00edtiques s\u00f3n la disciplina de les ci\u00e8ncies socials que estudien el comportament pol\u00edtic i que examinen l'adquisici\u00f3 i l'aplicaci\u00f3 del poder, aix\u00ed com l'habilitat per imposar la voluntat d'una persona o un grup sobre una altra. Els acad\u00e8mics d'aquesta disciplina s\u00f3n els polit\u00f2legs. Els polit\u00f2legs analitzen les eleccions, l'opini\u00f3 p\u00fablica, les activitats institucionals (com operen els cossos legislatius i la import\u00e0ncia relativa de les diverses fonts del poder pol\u00edtic), les ideologies dels grups pol\u00edtics, i la forma en qu\u00e8 els pol\u00edtics exerceixen la seva influ\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El s\u00edndrome d'Ottinger \u00e9s un terme utilitzat per la comunicaci\u00f3 pol\u00edtica per fer refer\u00e8ncia a un candidat a unes eleccions aparenta el que no \u00e9s realment per tenir el suport dels electors.El terme \u00e9s utilitzat per primer cop per l'acad\u00e8mic franc\u00e8s Philippe J. Maarek en 1992 a Communication et marketing de l\u2019homme politique. Maarek explica el cas d'un congressista estatunidenc anomenat Richard Ottinger que era candidat en les eleccions al Senat de 1976 per l'estat de Nova York. Va ser assessorat perqu\u00e8 constru\u00eds una imatge d'acord amb les expectatives dels electors, per\u00f2 sense cap programa pol\u00edtic amb contingut real. Tot i que la campanya fou existosa pel candidat, no va saber defensar-se de les preguntes i cr\u00edtiques dels seus dos rivals en un debat, la imatge de firmesa que s'havia constru\u00eft durant la campanya va esvair completament i va perdre les eleccions.\nTot i que el nom de s\u00edndrome \u00e9s en refer\u00e8ncia de Richard Ottinger, en la realitat, no figurava pas com a candidat a les eleccions al Senat per l'estat de Nova York de 1976 i es creu que fou una equivocaci\u00f3 d'en Philippe.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un estat \u00e9s una unitat pol\u00edtica sota un sistema de governan\u00e7a. No hi ha una definici\u00f3 indiscutible sobre qu\u00e8 \u00e9s un estat. Una definici\u00f3 \u00e0mpliament utilitzada \u00e9s la del soci\u00f2leg alemany Max Weber segons el qual un \"estat\" \u00e9s una unitat pol\u00edtica que mant\u00e9 el monopoli de l'\u00fas leg\u00edtim de la viol\u00e8ncia tot i que hi ha altres definicions menys freq\u00fcents.Alguns estats s\u00f3n sobirans, s\u00f3n estats sobirans, mentre que altres estan sotmesos a sobirania externa o hegemonia, on l'autoritat suprema dep\u00e8n d'un altre estat. El terme \"estat\" tamb\u00e9 s'aplica als estats federats que s\u00f3n membres d'una federaci\u00f3, en qu\u00e8 la sobirania es comparteix entre els estats membres a trav\u00e9s d'un organisme federal.\nLa major part de la poblaci\u00f3 humana existeix en un sistema estatal des de fa mil\u00b7lennis tot i que durant la major part de la prehist\u00f2ria es vivia en societats ap\u00e0trides. Els primers estats van sorgir fa uns 5.500 anys en combinaci\u00f3 amb el r\u00e0pid creixement de les ciutats, la invenci\u00f3 de l'escriptura i la codificaci\u00f3 de noves formes de religi\u00f3. Amb el pas del temps, es van desenvolupar diverses formes, emprant diverses justificacions per a la seva exist\u00e8ncia (com ara el dret div\u00ed, la teoria del contracte social, etc.). L'estat naci\u00f3 modern \u00e9s la forma d'estat predominant al segle XXI.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Harri Hermanni Holkeri KBE (Orip\u00e4\u00e4, 6 de gener de 1937 - Orip\u00e4\u00e4, 7 d'agost de 2011) fou un pol\u00edtic finland\u00e8s, provinent del Partit de la Coalici\u00f3 Nacional. Fou Primer ministre de Finl\u00e0ndia des del 1987 fins al 1991. Fou candidat a les eleccions presidencials de Finl\u00e0ndia de 1982 i de 1988. El 1998 se li va concedir el t\u00edtol de conseller d'Estat i tamb\u00e9 fou president del seu partit entre 1971 i 1979.De 2000 a 2001 fou president de l'Assemblea General de les Nacions Unides.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "EUFOR, contracci\u00f3 de l'angl\u00e8s d'\u201dEuropean Union Force\u201d, o dit en catal\u00e0, for\u00e7a de la Uni\u00f3 Europea. La sigla es fa servir per designar algunes operacions militars portades a termes en el marc de les forces operatives de la Uni\u00f3 Europea dins del marc de la pol\u00edtica estrangera i de seguretat comuna. EUFOR fa refer\u00e8ncia a la mitologia grega (Athea), o al lloc de desplegament. Es pot trobar for\u00e7a m\u00e9s informaci\u00f3, an\u00e0lisis i actualitat sobre les missions civils i militar de la UE a la p\u00e0gina web de Brussel\u00b7les.\nLa sigla ha estat utilitzada tres cops, per molt que hi hagi hagut una vintena d'operacions sota aquest marc de Pol\u00edtica Estrangera i de Seguretat Comuna:\n\nConflicte a B\u00f2snia-Hercegovina, amb el nom en clau EUFOR Althea (2004)\nConflicte a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, amb el nom en clau EUFOR RD Congo (2006)\nConflicte al Txad i a la Rep\u00fablica Centreafricana, amb el nom en clau EUFOR Tchad/RCA (2007)Es va decidir una altra intervenci\u00f3 EUFOR el 2014:\n\nConflicte a la Rep\u00fablica Centreafricana, amb el nom en clau EUFOR RCA (2014)", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En aquest nom core\u00e0, el cognom \u00e9s Kim.\nKim Young-sam (en hangul: \uae40\uc601\uc0bc, en hanja: \u91d1\u6cf3\u4e09) (Koje Do, 20 de desembre de 1927 - Se\u00fcl, 22 de novembre de 2015) fou un pol\u00edtic sud-core\u00e0 que va ser el 7\u00e8 president de Corea del Sud (1993 - 1998). Des de 1961, va ser un dels l\u00edders de l'oposici\u00f3 democr\u00e0tica als r\u00e8gims autoritaris de Park Chung-hee i Chun Doo-hwan durant tres d\u00e8cades.\nKim fou elegit el 1992 per un \u00fanic mandat de cinc anys, esdevenint el primer president no militar en 30 anys. La seva pol\u00edtica es va centrar en una campanya massiva contra la corrupci\u00f3, la detenci\u00f3 dels seus dos predecessors en el c\u00e0rrec i una \u00e0mplia obertura a l'exterior. Era cristi\u00e0 presbiteri\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un guarda de camp (anomenats tradicionalment guarda rural a Catalunya) \u00e9s personal de seguretat privada i exerceixen funcions de vigil\u00e0ncia i protecci\u00f3 de la propietat i l'entorn rural degudament uniformats i equipats, la seva tasca \u00e9s vigilar i protegir la natura i tot el que es trobi al terreny on treballa, per tal de prevenir actes delictius o sancionables al medi rural.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Grup d'Acci\u00f3 Republicana \u2014inicialment denominat Grup d'Acci\u00f3 Pol\u00edtica i conegut tamb\u00e9 simplement com a Acci\u00f3 Republicana\u2014 va ser una agrupaci\u00f3 pol\u00edtica espanyola sorgida cap a 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera. El seu ideari consistia b\u00e0sicament en la intenci\u00f3 de substituir la monarquia d'Alfonso XIII per un r\u00e8gim republic\u00e0, mantenint un gran pluralisme intern en altres mat\u00e8ries. Aquest partit promogu\u00e9 la creaci\u00f3 de l'Alian\u00e7a Republicana per unir a les diferents forces d'aquesta tend\u00e8ncia, i va recolzar en un pl\u00e0nol secundari els diferents pronunciaments que van intentar acabar amb la Dictadura. Despr\u00e9s de la caiguda de Primo de Rivera, va participar en els intents de formar un front unitari que van culminar en el Pacte de Sant Sebasti\u00e0. Despr\u00e9s que la coalici\u00f3 aix\u00ed formada fracass\u00e9s en el seu intent d'acabar amb la monarquia mitjan\u00e7ant un pronunciament militar, va participar en la Conjunci\u00f3 Republicano-Socialista, coalici\u00f3 que va triomfar a les principals ciutats en les eleccions municipals d'abril de 1931 el resultat del qual va produir la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica. Va formar part del primer Govern Provisional presidit per Alcal\u00e1-Zamora, en el qual el seu representant, el ministre de l'Ex\u00e8rcit Manuel Aza\u00f1a, es va distingir per promoure diverses reformes. Finalment, a la fi de maig de 1931 es va convertir definitivament en partit pol\u00edtic amb el nom d'Acci\u00f3n Republicana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme narcoestat (de narco: droga i estat: conjunt d'institucions) \u00e9s un neologisme que s'aplica a aquells pa\u00efsos les institucions pol\u00edtiques dels quals es troben influenciades de manera important pel narcotr\u00e0fic, i els dirigents dels quals exerceixen simult\u00e0niament c\u00e0rrecs com a funcionaris governamentals i membres de les xarxes del tr\u00e0fic de drogues narc\u00f2tiques il\u00b7legals, emparats per les seves potestats legals.\nL'\u00fas del terme va comen\u00e7ar a implantar-se en els anys 1980 amb l'aparici\u00f3 de poderoses organitzacions mafioses a Col\u00f2mbia En l'actualitat, Col\u00f2mbia ha millorat en el tema del narcotr\u00e0fic, disminuint \u00e0mpliament la producci\u00f3 en els \u00faltims anys. S\u00f3n habitualment considerats dos exemples de narcoestat Kosovo a Europa i Guinea Bissau a \u00c0frica, encara que diferents institucions han advertit del risc d'altres pa\u00efsos a caure sota aquest tipus de govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La postveritat \u00e9s un concepte que descriu la situaci\u00f3 en la qual, a l'hora de crear l'opini\u00f3 p\u00fablica, els fets objectius tenen menys influ\u00e8ncia que les crides a l'emoci\u00f3 i a les creences personals. \u00c9s un eufemisme de novaparla per a mentida.\nOxford Dictionaries va triar post-truth, tradu\u00efda al catal\u00e0 com \u00abpostveritat\u00bb, com a expressi\u00f3 de l'any 2016. Segons l'entrada en el mateix diccionari, post-truth va ser usat per primera vegada en aquest sentit el 1992 pel dramaturg Steve Tesich, que, en refer\u00e8ncia a l'esc\u00e0ndol Iran-Contra i la guerra del Golf, va escriure: \u00abnosaltres, com a poble lliure, hem decidit lliurement que volem viure en un m\u00f3n de postveritat\u00bb.\u00c9s una variaci\u00f3 moderna al vell refrany cinic \u00abmundus vult decipi\u00bb o al poble li agrada ser enganyat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La corba de Laffer representa la relaci\u00f3 existent entre els ingressos fiscals i els tipus impositius, mostrant com varia la recaptaci\u00f3 fiscal en modificar els tipus impositius. Va ser difosa per l'economista Arthur Laffer, encara que cinc segles abans l'economista nord-afric\u00e0 Ibn Khaldun ja havia teoritzat sobre la relaci\u00f3 entre els tipus impositius i la recaptaci\u00f3, i tamb\u00e9 John Maynard Keynes uns pocs anys abans.\nLa corba representa els ingressos fiscals en relaci\u00f3 amb el tipus impositiu. Si el tipus impositiu \u00e9s zero, els ingressos fiscals seran tamb\u00e9 nuls. Si per contra els tipus impositius s\u00f3n del 100% els ingressos fiscals tamb\u00e9 s'anul\u00b7laran, ja que ning\u00fa oferiria ni demanaria el b\u00e9 en q\u00fcesti\u00f3. Per tant, entre aquests dos punts extrems, els ingressos en funci\u00f3 del tipus primer augmentaran per a continuaci\u00f3 disminuir fins a arribar a zero.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La llei de Goodhart enuncia, tot i que pot expressar-se amb diverses formulacions, que quan un indicador socioecon\u00f2mic o una altra mesurada substituta es converteix en l'objectiu de pol\u00edtiques socioecon\u00f2miques, perd el contingut informatiu que podia qualificar-la per jugar aquest paper. El seu promotor, Charles Goodhart, que va ser assessor del Banc d'Anglaterra i professor em\u00e8rit de la London School of Economics, va donar nom a la llei.\nGoodhart va enunciar en un article la llei per primera vegada en 1975, guanyant popularitat amb l'intent per part del govern del Regne Unit de Margaret Thatcher de dirigir la pol\u00edtica monet\u00e0ria sobre la base dels objectius de la massa monet\u00e0ria en sentit ampli i estret, encara que tal idea fos molt m\u00e9s antiga. Idees molt similars es coneixen amb altres noms, i.g., la llei de Campbell (1976) i la cr\u00edtica de Lucas (1976). La llei est\u00e0 impl\u00edcita en la idea econ\u00f2mica de les expectatives racionals.\nA pesar que es va originar en el context de les respostes del mercat, la llei t\u00e9 implicacions profundes per a la selecci\u00f3 dels objectius d'alt nivell en les organitzacions.S'ha enunciat que l'estabilitat de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica que va tenir lloc en el Regne Unit sota el govern de John Major a la fi de 1992 i d'ara endavant va ser el resultat de la llei de Goodhart inversa: si la credibilitat econ\u00f2mica d'un govern est\u00e0 suficientment danyada, llavors els seus objectius es veuen com a irrellevants i els indicadors econ\u00f2mics recuperen la seva fiabilitat com a guia per a les pol\u00edtiques econ\u00f2miques.[cita", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Talassocr\u00e0cia o domini dels mars (del grec \u03b8\u03ac\u03bb\u03b1\u03c3\u03c3\u03b1 \"mar\" i \u03ba\u03c1\u03ac\u03c4\u03bf\u03c2 \"domini, poder, govern\"), \u00e9s un concepte geoestrat\u00e8gic que denota l'estat els dominis del qual s\u00f3n principalment mar\u00edtims. \u00c9s la for\u00e7a o govern que es basa en el domini del mar i el conjunt de factors del poder mar\u00edtim. S'empra generalment per designar els governs aristocr\u00e0tics d'algunes pot\u00e8ncies antigues com Ven\u00e8cia, G\u00e8nova, Ragusa o la Corona d'Arag\u00f3.\nEl terme va ser emprat origin\u00e0riament per referir-se al poder de la civilitzaci\u00f3 minoica sobre les costes del mar Egeu, gr\u00e0cies a la pot\u00e8ncia del seu estol comercial i de guerra.Un altre exemple hist\u00f2ric en l'edat antiga va ser la xarxa de col\u00f2nies dels fenicis, no un genu\u00ed imperi, sin\u00f3 un conjunt de ciutats unides per rutes mar\u00edtimes que amb prou feines penetrava a l'interior, fins i tot en el cas de les metr\u00f2polis (les ciutats de Tir, Sid\u00f3 i Biblos i la col\u00f2nia nord-africana Cartago, establerta com a metr\u00f2polis p\u00fanica dominant despr\u00e9s de la p\u00e8rdua d'independ\u00e8ncia d'aquelles ). Tamb\u00e9 pot denominar talassocr\u00e0cia al denominat imperi aten\u00e8s del segle V abans de Crist. La import\u00e0ncia del control del mar Mediterrani per a l'Imperi Rom\u00e0 era decisiva (com testimonia la seva denominaci\u00f3 de Mare Nostrum ), per\u00f2 essencialment era un imperi de base territorial.\nA l'edat mitjana van sorgir els exemples de les ciutats estat marineres, com la Rep\u00fablica de Ven\u00e8cia, la Rep\u00fablica de Ragusa o la Rep\u00fablica de G\u00e8nova, tamb\u00e9 a la Mediterr\u00e0nia, i les ciutats de la Hansa al mar B\u00e0ltic i el mar del Nord.\nA l'edat moderna es poden qualificar de talassocr\u00e0cia l'Imperi Portugu\u00e8s i l'Imperi Holand\u00e8s (menys pr\u00f2piament l'Imperi Espanyol, amb gran base territorial).\nA l'edat contempor\u00e0nia l'Imperi Brit\u00e0nic va exercir el domini dels mars fins a la Segona Guerra Mundial. Tant aquest com els altres imperis colonials propis de l'\u00e8poca de l'imperialisme (segona meitat del segle xix i primera meitat del XX), que van comen\u00e7ar com emporis comercials, van anar adquirint vasts territoris a l'interior (Imperi franc\u00e8s, Imperi belga, etc.)", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Carles Vidal i Pasanau (Sarri\u00e0, 6 de novembre de 1917 - Barcelona, 4 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista catal\u00e0. Mor\u00ed afusellat al Camp de la Bota de Barcelona, juntament amb el company de milit\u00e0ncia Jos\u00e9 L\u00f3pez Penedo, despr\u00e9s de ser acusats de l'atemptat fallit contra el cap de la Brigada Pol\u00edtico-Social Eduardo Quintela B\u00f3veda, que va matar a dos falangistes, aix\u00ed com de la mort de dos policies.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El nacionalisme rom\u00e0ntic, tamb\u00e9 anomenat \u00abnacionalisme org\u00e0nic\u00bb o \u00abnacionalisme de la identitat\u00bb, \u00e9s una forma de nacionalisme en la qual l'estat deriva la seva legitimitat pol\u00edtica com a conseq\u00fc\u00e8ncia org\u00e0nica de la unitat dels individus que aquest governa. Aix\u00f2 inclou, depenent de la manera particular de la pr\u00e0ctica, la llengua, l'\u00e8tnia, la cultura, la religi\u00f3 i els costums de la \u00abnaci\u00f3\u00bb en el seu sentit primari de conjunt de persones \u00abnascudes\u00bb dins de la cultura. Aquesta forma de nacionalisme va n\u00e9ixer com a reacci\u00f3 a l'hegemonia din\u00e0stica o imperial, que proclamava la legitimitat de l'estat \u00abde dalt cap a baix\u00bb que el monarca rebia de D\u00e9u.\nEntre els temes clau del romanticisme i el seu llegat m\u00e9s durador, les pretensions culturals del nacionalisme rom\u00e0ntic van ser tamb\u00e9 centrals en l'art postil\u00b7lustraci\u00f3 i en la filosofia pol\u00edtica. Des dels seus inicis, amb la concentraci\u00f3 en el desenvolupament de les lleng\u00fces, el folklore nacional i el valor espiritual dels costums i tradicions locals, fins als moviments que haurien de reorganitzar el mapa d'Europa, amb les al\u00b7lusions a l'\u00abautodeterminaci\u00f3\u00bb de les nacions, el nacionalisme va ser una q\u00fcesti\u00f3 clau del romanticisme, determinant el seu paper, les seves formes d'expressi\u00f3 i els seus significats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Condoleezza Rice (Birmingham, Alabama, 14 de novembre de 1954) \u00e9s una pol\u00edtica i diplom\u00e0tica estatunidenca. Rice va exercir com a assessora de seguretat nacional durant el primer per\u00edode de govern del president George W. Bush (2001-2005), i fou Secret\u00e0ria d'Estat dels EUA des de 2005 fins a 2009, c\u00e0rrec en qu\u00e8 succe\u00ed Colin Powell.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'hacktivisme (un acr\u00f2nim de hacker i activisme) \u00e9s la utilitzaci\u00f3 no violenta d'eines digitals il\u00b7legals o legalment ambig\u00fces perseguint finalitats socials o pol\u00edtiques. El terme hacker s'utilitza en refer\u00e8ncia al seu significat original, \u00e9s a dir, una persona que gaudeix explorant els detalls de sistemes programables i com ampliar les seves funcionalitats, mentre que activisme es defineix com la pr\u00e0ctica de l'acci\u00f3 directa i militant per aconseguir una meta social o pol\u00edtica. Tots dos termes estan carregats de m\u00faltiples interpretacions, de manera que definir hacktivisme es fa complex i cal entendre el moviment hacktivista com en continu canvi, evolucionant com un proc\u00e9s obert. El hacktivisme inclou modificacions de webs, redireccions, atacs de denegaci\u00f3 de servei, publicaci\u00f3 d'informaci\u00f3, par\u00f2dies de llocs web, substitucions virtuals, sabotatges virtuals i desenvolupament de programari.En general, es busca potenciar estrat\u00e8gies o pol\u00edtiques tals com a llibertat d'expressi\u00f3, drets humans, i l'\u00e8tica de la informaci\u00f3. Els actes de hacktivisme s\u00f3n duts a terme sota la creen\u00e7a que la utilitzaci\u00f3 d'aquestes estrat\u00e8gies inform\u00e0tiques tindran efectes de palanca similars per exemple a l'activisme regular o la desobedi\u00e8ncia civil. Es basa en la idea que poca gent coneix prou de computaci\u00f3 i Internet com per intervenir en pro d'una determinada fi, per\u00f2 aquesta forma d'acci\u00f3 pot afectar a molta gent.\nLes activitats hacktivistes s'estenen a diverses idees i causes pol\u00edtiques. Freenet \u00e9s un exemple clar de traducci\u00f3 d'un pensament pol\u00edtic (tots haurien de tenir dret de parlar) en codi. El hacktivisme \u00e9s una ramificaci\u00f3 de Cult of the dead cow, les seves opinions inclouen l'acc\u00e9s a la informaci\u00f3 com un dret hum\u00e0 b\u00e0sic. La xarxa lliure de programadors, artistes i militants radicals 1984 network liberty alliance de Gregoire Seither est\u00e0 m\u00e9s conscienciada amb q\u00fcestions de llibertat d'expressi\u00f3, vigil\u00e0ncia i privadesa en una era de creixent vigil\u00e0ncia tecnol\u00f2gica, d'utilitzaci\u00f3 de propaganda a gran escala, i de control de la mentalitat per part de governs i corporacions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Danial Kenjet\u00e0ievitx Akhm\u00e9tov (en kazakh, \u0414a\u043d\u0438\u0430\u043b \u041a\u0435\u043d\u0436\u0435\u0442a\u0439\u04b1\u043b\u044b \u0410\u0445\u043c\u0435\u0442\u043e\u0432, nascut a Pavlodar el 15 de juny de 1954).\n\u00c9s llicenciat en economia i enginyer de construcci\u00f3. Fou Primer Ministre del Kazakhstan entre el 13 de juny de 2003 i el 9 de gener de 2007. Fou succe\u00eft per Karim Mass\u00edmov. El seu predecessor havia estat Imangali Tasmagambetov.\nFou Ministre d'ind\u00fastria, energia, transport i comunicacions entre 2001 i 2003. \u00c9s ministre de defensa i \u00e9s general de l'ex\u00e8rcit del pa\u00eds des del 10 de gener de 2007.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un estat d'excepci\u00f3 \u00e9s un concepte en la teoria jur\u00eddica de Carl Schmitt similar a un estat d'emerg\u00e8ncia, per\u00f2 en la que se susp\u00e8n l'estat de dret en el nom del b\u00e9 p\u00fablic. Aquest concepte es desenvolupa en una obra de Giorgio Agamben, \"Estat d'excepci\u00f3\". L'Estat que es trobi en aquesta situaci\u00f3 declara un r\u00e8gim d'excepci\u00f3, durant el qual se susp\u00e8n el lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern passa a ser controlat per les Forces Armades.\nDavant situacions d'extrema gravetat dins d'un estat, s'estableixen mesures. Aquests estats s\u00f3n l'estat d'alarma, estat d'excepci\u00f3 i estat de setge.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El comanador militar era el c\u00e0rrec que tenia la missi\u00f3 de brindar seguretat militar als servents que se li havien encomanat.\nEl r\u00e8gim de comanadoria hispana t\u00e9 uns or\u00edgens que es remunten a la Reconquesta (722 - 1492). Cada vegada que un territori era conquerit als sarra\u00efns quedava encomanat de per vida al seu alliberador, el pr\u00edncep o cavaller que el recuperava amb la seva tropa, qui a partir de la comanda passava a dir-se comanador.\nLa tropa estava formada per soldats que, generalment, eren membres del servei personal del rei o senyor feudal, d'una lleva o b\u00e9 mercenaris, i adquirien el dret a una porci\u00f3 de la terra recuperada (per ocupar-la en car\u00e0cter d'usdefruit vitalici) dins de la jurisdicci\u00f3 que el rei havia donat a la comanda. El rei conservava la propietat de la terra i, al mateix temps, tots eren vassalls del pontificat de Roma. En l'esquema tributari, tots li pagaven tribut al comanador, a l'esgl\u00e9sia i al rei. Aix\u00ed mateix, van existir comandes on els habitants musulmans es van haver de convertir obligat\u00f2riament al cristianisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L' homonoia \u00e9s un concepte que fa refer\u00e8ncia a la uni\u00f3 cultural i espiritual de tots els que viuen sota la influ\u00e8ncia grega despr\u00e9s de les conquestes d'Alexandre Magne. El terme, que significa literalment \"igualtat de cors\", s'havia emprat en el passat per referir-se als trets comuns dels grecs enfront dels b\u00e0rbars estrangers, per\u00f2 el general macedoni va expandir el seu \u00fas per integrar els membres del seu imperi en la cultura mare. Va intentar exportar la filosofia, les lleis i costums de les polis hel\u00b7l\u00e8niques al mateix temps que importava alguns dels h\u00e0bits i troballes de les cultures conquerides, especialment de la persa. Sota l'homonoia, tots els habitants de les seves terres tenien el deure de compartir uns trets culturals i sentir-se part d'un projecte com\u00fa, liderat per ell mateix. Era, aleshores, un concepte filos\u00f2fic (igualtat humana, reconeixement que tots els \u00e9sser criats d'una determinada manera podien accedir a uns coneixements i compartir una cosmovisi\u00f3) i pol\u00edtic (fidelitat al sobir\u00e0 a partir de la concepci\u00f3 d'unitat territorial i espiritual).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un grup d'inter\u00e8s \u00e9s un conjunt de persones, organitzades per un inter\u00e8s en com\u00fa, amb la finalitat d'actuar conjuntament en defensa d'aquest inter\u00e8s, Volent fer con\u00e8ixer les seves pretensions.\nEs denomina grup de pressi\u00f3 als que utilitzen els mitjans al seu abast buscant la manera de dominar l'opini\u00f3 p\u00fablica.\nLa seva activitat pol\u00edtica \u00e9s distintiva d'altres categories perqu\u00e8 procuren intervenir en la tem\u00e0tica pol\u00edtica des de fora d'aquesta, \u00e9s a dir indirectament. Sovint els grups d'inter\u00e8s s\u00f3n de coneixement p\u00fablic, com els sindicats, les organitzacions patronals, les grans empreses, les associacions de professionals, les ONG, etc.\nLa majoria de la societats modernes reconeixen legitimitat als grups d'inter\u00e8s i regula les modalitats de la seva accionar, de manera que no afectin la forma en qu\u00e8 es troba regulada a cada pa\u00eds la presa de decisions pol\u00edtiques. Una modalitat caracter\u00edstica de la canalitzaci\u00f3 institucional dels grups d'inter\u00e8s, amb els consells econ\u00f2mics i socials que existeixen a diversos pa\u00efsos. \u00c9s habitual que els grups d'inter\u00e8s realitzin sobre els poders p\u00fablics una activitat particular denominada lobby, amb la finalitat de tractar d'incidir al seu favor en el proc\u00e9s de presa de decisions p\u00fabliques.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Tipu Sultan, tamb\u00e9 conegut amb el nom de Tipu Sahib (1749-4 de maig de 1799) va ser sult\u00e0 de Mysore a partir de 1782 i un dels principals opositors a la instal\u00b7laci\u00f3 del poder brit\u00e0nic a l'\u00cdndia, la qual cosa li va valer el sobrenom de Tigre de Mysore.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El n\u00famero d'identificaci\u00f3 fiscal (NIF) \u00e9s el sistema d'identificaci\u00f3 tribut\u00e0ria utilitzada a l'Estat Espanyol per a les persones f\u00edsiques (amb document nacional d'identitat (DNI) o n\u00famero d'identificaci\u00f3 d'estranger (NIE) assignats pel Ministeri de l'Interior d'Espanya) i les persones jur\u00eddiques. L'antecedent del NIF \u00e9s el CIF, utilitzat en persones jur\u00eddiques. El Reial decret 338/1990, de 9 de mar\u00e7 regula la composici\u00f3 i la forma d'utilitzaci\u00f3 del NIF, fins a l'entrada en vigor al gener de 2008 del Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una cerim\u00f2nia d'inauguraci\u00f3 \u00e9s una cerim\u00f2nia formal per marcar el comen\u00e7ament del mandat d'un l\u00edder. Durant la cerim\u00f2nia \u00e9s preceptiu un \"discurs d'inaugural\", que informa la gent de les seves intencions com a l\u00edder. Les inauguracions pol\u00edtiques es mostren de vegades com a cerim\u00f2nies fastuoses, en qu\u00e8 el pol\u00edtic p\u00fablicament pren jurament davant d'una gran multitud d'espectadors. La cerim\u00f2nia equivalent en una monarquia seria una coronaci\u00f3 o entronitzaci\u00f3. A part de les inauguracions personals, el terme tamb\u00e9 es pot referir a l'obertura oficial o comen\u00e7ament d'una instituci\u00f3 o estructura, per exemple la inauguraci\u00f3 d'un pas fronterer. L'origen hist\u00f2ric de la paraula \"inauguraci\u00f3\" prov\u00e9 del llat\u00ed \u00e0ugur, que es refereix als rituals dels sacerdots de l'antiga roma per interpretar si era la voluntat dels d\u00e9us que un funcionari p\u00fablic es consider\u00e9s digne per assumir el c\u00e0rrec.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La gesti\u00f3 de l'activitat de prestaci\u00f3 o de servei p\u00fablic que pot ser desenvolupada per l'administraci\u00f3 en r\u00e8gim de dret p\u00fablic o mitjan\u00e7ant organitzacions privades, s'anomena Gesti\u00f3 dels serveis p\u00fablics a Espanya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una annexi\u00f3 (del llat\u00ed ad, \"a\", i nexus, \"uni\u00f3\") \u00e9s l'adquisici\u00f3 for\u00e7osa d'una part o de la totalitat del territori d'un estat per part d'un altre estat. Generalment, se sol considerar que el territori annexat \u00e9s el m\u00e9s petit, perif\u00e8ric i feble de les dues entitats que s'agrupen. Tamb\u00e9 s\u00f2l implicar alguna mesura coercitiva per part de l'entitat m\u00e9s forta sobre la m\u00e9s feble. Per aquest motiu, solen emprar-se diversos eufemismes en els discursos que defensen l'annexi\u00f3, de l'estil d'\"uni\u00f3 pol\u00edtica\", \"unificaci\u00f3\" o \"reunificaci\u00f3\", segons els casos, mentre se sol disfressar d'\"irredemptisme\" el que molt sovint nom\u00e9s \u00e9s expansionisme o imperialisme. L'annexi\u00f3 difereix d'una cessi\u00f3 mitjan\u00e7ant venda, intercanvi o donaci\u00f3 de territoris, perqu\u00e8 aquesta es produeix en el marc d'un tractat de pau, i de l'agregaci\u00f3, m\u00e9s pr\u00f2pia de les unitats administratives internes de l'estat i, generalment, amb l'acord de les autoritats locals d'ambdues entitats. L'annexi\u00f3 \u00e9s un acte unilateral d'un estat que despr\u00e9s obt\u00e9 el reconeixement internacional que el legitima.Durant la Segona Guerra Mundial, la pr\u00e0ctica generalitzada de l'annexi\u00f3 va sotmetre poblacions senceres al control de les autoritats militars, privant-les de les garanties que hauria de proporcionar el dret internacional vulnerat. La quarta Convenci\u00f3 de Ginebra va refor\u00e7ar enormement aquestes garanties, fent molt m\u00e9s dif\u00edcil que un estat es pugui saltar el dret internacional quan practica una annexi\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jules Albert Wijdenbosch \u00e9s un pol\u00edtic de la Rep\u00fablica de Surinam. Va n\u00e9ixer el 2 de maig de 1941 a Paramaribo. Fou president de Surinam entre 1996 i 2000.\nLa pont que uneix Paramaribo, la capital de Surinam, a Meerzorg, en el districte Commewijne, va rebre el nom Jules Wijdenbosch.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Coalici\u00f3 electoral \u00e9s una agrupaci\u00f3 de partits pol\u00edtics diferents amb l'objectiu de presentar una candidatura \u00fanica en un proc\u00e9s electoral, b\u00e9 sigui en tot el territori de la regi\u00f3, naci\u00f3 o \u00e0rea pol\u00edtica, b\u00e9 en zones determinades. Les coalicions electorals pretenen, amb la uni\u00f3 de diverses formacions, obtenir un millor resultat per una doble via: en primer lloc, mostrant a l'electorat la capacitat d'agrupar entorn d'un candidat o programa com\u00fa, els diferents parers; segon, adquirint avantatges dels sistemes electorals (majoritaris o proporcionals) al temps de l'adjudicaci\u00f3 d'escons o altres llocs a escollir. Es pret\u00e9n aconseguir aix\u00ed que els vots dirigits a grups minoritaris que, per separat, no podrien obtenir representaci\u00f3 pol\u00edtica, se sumen a uns altres.\nEl r\u00e8gim jur\u00eddic de les coalicions electorals varia segons els pa\u00efsos. En la majoria, en el per\u00edode anterior al proc\u00e9s electoral, se'ls exigeix, per poder conc\u00f3rrer a la convocat\u00f2ria amb candidatura pr\u00f2pia, el lliurament, per part de les diferents direccions dels partits pol\u00edtics, dels acords pels quals formalitzen la uni\u00f3 i s'inscriuen en un registre creat a aquest efecte davant l'\u00f2rgan de l'administraci\u00f3 p\u00fablica designat o l'\u00f2rgan electoral judicial. En aquest document ha de constar a m\u00e9s el nom de la coalici\u00f3, el s\u00edmbol i les sigles, els grups pol\u00edtics que la integren i les eleccions a les quals pretenen conc\u00f3rrer.\nSegons les diferents legislacions, les limitacions per a la creaci\u00f3 de coalicions electorals varien. En uns pa\u00efsos s'exigeix que el partit pol\u00edtic que s'integri en la coalici\u00f3 no pugui conc\u00f3rrer a la mateixa convocat\u00f2ria amb les seves pr\u00f2pies sigles, encara en circumscripcions o districtes electorals on la coalici\u00f3 no es presenti.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Institut Hoover (la seva denominaci\u00f3 oficial \u00e9s, en angl\u00e8s: Hoover Institution on War, Revolution and Peace), \u00e9s una biblioteca i un think tank fundat el 1919 pel futur president dels Estats Units, Herbert Hoover, que fou alumne de la Universitat de Stanford.\nL'Institut Hoover \u00e9s una unitat de la Universitat de Stanford, i est\u00e0 situat al campus universitari. Disposa d'un gran arxiu relacionat amb el president Hoover, la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. Els seus principis b\u00e0sics s\u00f3n: el govern representatiu, l'empresa privada, la pau, la llibertat personal i les garanties del sistema americ\u00e0.L'Institut Hoover t\u00e9 gran influ\u00e8ncia en els sectors conservador i liberal dels Estats Units, i ha estat durant molt temps un centre de formaci\u00f3 per als conservadors d'alt perfil pol\u00edtic; un gran nombre de becaris de la Instituci\u00f3 Hoover han tingut connexions amb el govern, han ocupat c\u00e0rrecs a l'administraci\u00f3 del govern de George W. Bush o del Partit Republic\u00e0 dels Estats Units. Per exemple, estan vinculats a l'Institut Hoover les influents personalitats de perfil conservador Edwin Meese, Condoleezza Rice, George Shultz, Thomas Sowell, Shelby Steele i Amy Zegart.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica sincr\u00e8tica fa refer\u00e8ncia a la pol\u00edtica fora del convencional espectre pol\u00edtic dreta-esquerra. La idea principal del sincretisme pol\u00edtic \u00e9s que agafant posicions pol\u00edtiques de neutralitat gr\u00e0cies a la combinaci\u00f3 d'elements associats amb l'esquerra i la dreta aconseguir reconciliaci\u00f3.. Aquest hiper\u00f2nim es defineix per la negaci\u00f3 dels dos pols est\u00e0ndards d'un espectre pol\u00edtic unidimensional donat, es refereix a aproximacions bastant heterog\u00e8nies.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Ustandar era el t\u00edtol del governador d'una prov\u00edncia a la persa sass\u00e0nida. Despr\u00e9s de l'enfonsament de l'imperi el nom va persistir en alguns sobirans locals a les prov\u00edncies no islamitzades a la zona de la mar C\u00e0spia. Un ustandar s'esmenta per primer cop a la meitat del segle X a Ruyan; apareix tamb\u00e9 en algunes monedes. El t\u00edtol el dugu\u00e9ren algunes dinasties de la mar C\u00e0spia probablement no totes relacionades amb la de Ruyan, fins almenys el temps dels selj\u00facides.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell de la mercaderia fou l'\u00f2rgan de govern de les corporacions o col\u00b7legis de mercaders de les ciutats i les viles mercantils catalanes sorgits als segles XIV i XV.La llotja o llotjes eren els llocs on tenien la seva seu els consells de la mercaderia, els quals actuaven conjuntament amb els c\u00f2nsols de mar o de llotja i amb els defenedors, anomenats \"defenedors de la mercaderia\". Aquest Consell tenia la funci\u00f3 de mantenir, defensar i fomentar el comer\u00e7, de donar llic\u00e8ncia per exercir-lo, fins i tot als estrangers, i tamb\u00e9 de tenir cura de les imposicions, especialment de col\u00b7lectar el dret del pariatge o de l'imperiatge. Es precisament per aquest motiu, que fou anomenat sovint tamb\u00e9 consell del pariatge o de l'imperiatge, i concretament a Barcelona reb\u00e9 el nom de Consell dels Vint. Aquests \u00f2rgans, per\u00f2, foren suprimits amb els decrets de Nova Planta dels anys 1707 al 1716, i foren substitu\u00efts, a les ciutats m\u00e9s importants, al segle xviii, per les anomenades juntes de comer\u00e7. A m\u00e9s d'aquests \u00f2rgans permanents, tamb\u00e9 es reunia ocasionalment l'assemblea general de mercaders matriculats, anomenada consell general de mercaders.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Philippe Lamberts (Brussel\u00b7les, 16 d'abril del 1963) \u00e9s un pol\u00edtic belga i membre del parlament europeu des del 2009. Lamberts es va graduar d'enginyeria a la Universitat de Lovaina el 1986. Des del 1987 fins a 2009 va treballar a l'empresa IBM. Va ser regidor a Anderlecht entre 1994 i 2006. Tamb\u00e9 conseller de la sots-presidenta Isabelle Durant en temes d'afers estrangers i defensa. Lamberts va ser co-portaveu del partit verd europeu del 2006 al 2012. \u00c9s membre del parlament europeu pel partit ecolog\u00edsta de Val\u00f2nia Ecolo d'en\u00e7\u00e0 el 2009.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pepita Pati\u00f1o P\u00e1ez (Posadas, C\u00f2rdova, 25 de maig del 1925 - C\u00f2rdova, 31 d'agost del 2015), inscrita al registre civil com a Josefa i anomenada familiarment Pepita, va ser una dona republicana, enlla\u00e7 de la guerrilla cordovesa i militant del PCE que va patir la repressi\u00f3 franquista. L'escriptora Dulce Chac\u00f3n es va inspirar en la seva vida per construir el personatge central de la novel\u00b7la La voz dormida, que posteriorment va ser portada al cinema pel director Benito Zambrano.\n\nLa Guerra Civil espanyola havia marcat profundament la fam\u00edlia de Pepita Pati\u00f1o, la seva mare havia mort i tenia diversos familiars empresonats per haver ajudat el maquis. Durant les visites que Pepita Pati\u00f1o feia a la pres\u00f3, un jove company del seu oncle, el guerriller Jaime Cuello, de vint-i-set anys, condemnat a vint anys de pres\u00f3, dels quals n'havia complert sis, es va fixar en ella en veure-la de lluny al locutori. Quan li va arribar l'indult, li va demanar relacions i ella va acceptar.\nCuello era militant del PCE i de seguida es va tornar a implicar amb la resist\u00e8ncia. Aviat fou descobert i capturat per la Gu\u00e0rdia Civil. Considerat reincident, despr\u00e9s de trenta-sis dies d'interrogatoris i tortures, va ser processat i condemnat a vint anys de pres\u00f3, essent traslladat al cap de poc temps al penal de Burgos.\nLa curta hist\u00f2ria d'amor de Jaime Cuello i Pepita Pati\u00f1o semblava definitivament trencada, per\u00f2 ella va decidir esperar i mantenir viu el seu amor, tenint com a \u00fanica comunicaci\u00f3 una postal cada quinze dies i una visita a l'any, durant la qual encara aprofitaven per passar missatges i consignes per al maquis.\nLa mort del Papa Joan XXIII als inicis de la d\u00e8cada de 1960 va propiciar un indult general, del qual es va beneficiar Jaime Cuello, i va sortir en llibertat, despr\u00e9s de passar disset anys a la pres\u00f3. Finalment es van poder casar, per\u00f2 ell, amb la salut molt malmesa, va sobreviure nom\u00e9s deu anys i va morir sense veure l'adveniment de la democr\u00e0cia.L'any 1998 l'escriptora Dulce Chac\u00f3n va iniciar un periple per diverses prov\u00edncies espanyoles a la recerca de documentaci\u00f3 i testimonis reals per a la seva novel\u00b7la La voz dormida, que havia de ser un homenatge a les dones doblement perdedores de la Guerra Civil. El testimoni de Pepita Pati\u00f1o la va colpir profundament i li va servir per donar vida al personatge conductor de l'extensa trama de la novel\u00b7la, que va ser publicada el 2002.Dulce Chac\u00f3n va morir el 2003 i el 2011 el director Benito Zambrano va rodar la pel\u00b7l\u00edcula hom\u00f2nima de la novel\u00b7la, essent Mar\u00eda Le\u00f3n l'actriu encarregada de donar vida al personatge de Pepita Pati\u00f1o. Per la seva interpretaci\u00f3 va rebre la Concha de plata com a millor actriu al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti\u00e0 del mateix any.Amb gran \u00e8xit de p\u00fablic i cr\u00edtica, el 2012 La voz dormida va obtenir nou nominacions als premis Goya i va rebre tres guardons, un dels quals fou per a Mar\u00eda Le\u00f3n com a millor actriu revelaci\u00f3, premi que l'actriu va dedicar a Pepita Pati\u00f1o i a totes les dones silenciades per la dictadura.\nEl 31 d'agost de 2015 va morir Pepita Pati\u00f1o. Els principals diaris espanyols i els col\u00b7lectius de mem\u00f2ria hist\u00f2rica se'n van fer ress\u00f2 i li van retre homenatge.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El pressupost participatiu \u00e9s el mecanisme de democr\u00e0cia directa que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos p\u00fablics, generalment el pressupost del seu municipi, mitjan\u00e7ant processos de participaci\u00f3 ciutadana.\nLa primera experi\u00e8ncia de pressupost participatiu (Or\u00e7amento Participativo) va n\u00e9ixer a la ciutat de Porto Alegre (R\u00edo Grande do Sul, Brasil) l'any 1989 despr\u00e9s de l'acc\u00e9s al poder del Partido dos Trabalhadores. En un context de fortes desigualtats socials i escassetat de recursos, el nou govern municipal no podia fer front a totes les necessitats de la poblaci\u00f3 ni donar resposta a les expectatives que havia creat entre els m\u00e9s desafavorits. Calia marcar les prioritats d'acci\u00f3 i, per a fer-ho, va comptar amb la societat civil fortament organitzada, donant la paraula als moviments socials. A trav\u00e9s d'un sistema assembleari, es va crear una estructura que permet\u00e9s a la ciutadania decidir com calia distribuir la despesa municipal.\nL'objectiu principal del pressupost participatiu a Porto Alegre se centrava en la just\u00edcia social: donar poder als qui no en tenen ( empowerment ) i aconseguir que les necessitats dels m\u00e9s desvalguts, sovint oblidades, passin a un primer pla (inversi\u00f3 de prioritats).\nL'experi\u00e8ncia continua vigent, tot i que el canvi de govern municipal l'any 2004 ha introdu\u00eft modificacions substancials en el proc\u00e9s i els objectius.\nAltres ciutats a l'Am\u00e8rica Llatina i, m\u00e9s tard, a Europa, han adoptat el pressupost participatiu com a forma de participaci\u00f3 ciutadana i de gesti\u00f3 dels recursos municipals, adaptant l'experi\u00e8ncia de Porto Alegre al seu propi context i tradici\u00f3 democr\u00e0tica.\nEs considera que el pressupost participatiu \u00e9s una de les pol\u00edtiques de participaci\u00f3 ciutadana de major comprom\u00eds (at\u00e8s que es posa a deliberaci\u00f3 i decisi\u00f3 l'assignaci\u00f3 dels recursos p\u00fablics).\nUn pressupost participatiu pot dur-se a terme amb una gran varietat de metodologies i models, des de la simple consulta ciutadana sobre propostes fetes per l'administraci\u00f3, fins al proc\u00e9s vinculant sobre propostes elaborades per la mateixa ciutadania. Molt esquem\u00e0ticament, algunes de les caracter\u00edstiques d'un pressupost participatiu:\n\nPot tenir diferents abastos territorials (barri, districte, ciutat, comarca, autonomia, estat, etc.).\nPot participar-hi la ciutadania a t\u00edtol individual o la ciutadania organitzada associativament (o una combinaci\u00f3 dels dos tipus).\nPot ser vinculant o consultiu.\nPot fer-se sobre propostes de l'administraci\u00f3 o sobre propostes ciutadanes.\nPot dur-se a terme sobre propostes/prioritats o sobre un sostre pressupostari (o una combinaci\u00f3 d'ambd\u00f3s).\nPot afectar a un o diversos cap\u00edtols del pressupost.\nPot recolzar-se en inst\u00e0ncies i \u00f2rgans ja existents o crear-ne d'espec\u00edfics pel proc\u00e9s.\nPot dur-se a terme aut\u00f2nomament o vincular-se amb altres processos estrat\u00e8gics (participatius o no), com un Pla d'Actuaci\u00f3 Municipal (PAM), una Agenda-21, etc.\nPot desenvolupar-se a partir d'un model predeterminat o definit participativament.\nPot incloure un seguiment i una avaluaci\u00f3 participatives del proc\u00e9s o no.A Catalunya fins ara les experi\u00e8ncies de pressupost participatiu s'han donat nom\u00e9s en l'\u00e0mbit local. S'han desenvolupat experi\u00e8ncies de pressupost participatiu a municipis petits com Santa Cristina d'Aro, Figar\u00f3-Montmany, Rub\u00ed, Castellar del Vall\u00e8s o Parets del Vall\u00e8s, i tamb\u00e9 en ciutats com Sabadell, Sant Boi de Llobregat i Vilafranca del Pened\u00e8s. Tamb\u00e9, des de 2020. a la ciutat de Barcelona.\nA Mallorca, existeix com a m\u00ednim una experi\u00e8ncia de funcionament de pressupost participatiu en \u00e0mbit local a la Col\u00f2nia de Sant Pere, municipi d'Art\u00e0, que va ser posteriorment suprimida en un canvi de govern.\nAl Pa\u00eds Valenci\u00e0 es fa a la ciutat de Val\u00e8ncia des de 2015.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La democr\u00e0cia org\u00e0nica va ser l'autodenominaci\u00f3 del r\u00e8gim pol\u00edtic dictatorial imposat pel general Franco des de l'any 1942 fins a l'\u00e8poca de la transici\u00f3 democr\u00e0tica. No acceptava el sufragi universal, ni els partits pol\u00edtics. Impos\u00e0 un sindicat vertical \u00fanic, que inclo\u00efa els obrers, els patrons i totes les branques de la producci\u00f3. El poder pol\u00edtic residia en el cap d'Estat, mentre que les Corts, on eren representats els municipis, els caps de fam\u00edlia i l'anomenat sindicat vertical (en realitat, l'esmentat sindicat horitzontal), col\u00b7laboraven en l'elaboraci\u00f3 de les lleis.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Els colors pol\u00edtics s\u00f3n una s\u00e8rie de colors que, associats a les diverses ideologies pol\u00edtiques, s'utilitzen com a signe i s\u00edmbol d'identificaci\u00f3 i com a afirmaci\u00f3 identit\u00e0ria, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia pol\u00edtica, particularment el color de les camises. No obstant aix\u00f2, a vegades l'\u00fas d'alguns colors coincideix en ideologies pol\u00edtiques molt oposades. Tamb\u00e9 s'associen els colors pol\u00edtics a altres moviments molt lligats a la pol\u00edtica, com els diversos moviments socials o la propugnaci\u00f3 de diversos sistemes econ\u00f2mics.\nEls colors com el blau i el vermell s\u00f3n d'entre els m\u00e9s usats per la seva associaci\u00f3 a la dreta i esquerra pol\u00edtica respectivament. Tenen una tradici\u00f3 fins i tot m\u00e9s antiga que el mateix origen del concepte d'espectre pol\u00edtic (esquerra-dreta) originat en la Revoluci\u00f3 Francesa, ja que inclo\u00efen en una expressi\u00f3 molt estesa per designar les difer\u00e8ncies socials: l'oposici\u00f3 entre sang blava i sang vermella. D'altra banda, l'oposici\u00f3 de vermell i negre, originada en la distinci\u00f3 entre uniformes (simbolitzant la Revoluci\u00f3) i (sotanes simbolitzant l'Antic R\u00e8gim), ha estat molt utilitzada pel mateix motiu.\nEls colors tamb\u00e9 s'utilitzen simb\u00f2licament en gran nombre de situacions, car\u00e0cters, moviments, associacions, equips esportius, etc. encara que aquests aspectes no tenen res a veure amb la pol\u00edtica, a vegades es barregen.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El decalatge de la c\u00e0rrega consisteix a emmagatzemar energia en un moment determinat per alliberar-la en un altre moment. N'\u00e9s un exemple la utilitzaci\u00f3 de bateries per emmagatzemar energia e\u00f2lica o solar fotovoltaica per tal d'utilitzar-la quan el vent no bufi o en dies ennuvolats o de nit, quan no fa sol. Subtipus de decalatge de la c\u00e0rrega s\u00f3n la gesti\u00f3 dels pics de demanda i l'anivellament de les corbes de c\u00e0rrega.\nLa gesti\u00f3 dels pics de demanda \u00e9s una variant de decalatge de la c\u00e0rrega que consisteix a emmagatzemar una petita quantitat d'energia durant hores de baixa demanda i baix preu per despr\u00e9s alliberar-la en hores punta, quan la demanda i el preu s\u00f3n m\u00e9s elevats. La gesti\u00f3 dels pics de demanda la porten a terme els consumidors per tal de rebaixar la despesa energ\u00e8tica.\nL'anivellament de les corbes de c\u00e0rrega \u00e9s una variant de decalatge de la c\u00e0rrega on s'emmagatzema quantitats elevades d'energia quan el seu cost de producci\u00f3 \u00e9s baix (en temps de baixa demanda, de nit, per exemple) per alliberar-la en temps d'alta demanda. El solen portar a terme grans empreses, habitualment les empreses generadores d'energia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Aquesta llista mostra la pres\u00e8ncia de l'islam als diversos pa\u00efsos del m\u00f3n. Comptar una poblaci\u00f3 segons la seva afiliaci\u00f3 religiosa es fa a trav\u00e9s de m\u00e8todes estad\u00edstics, que contenen intr\u00ednsecament un marge d'error pel que es consideren t\u00e8cnicament com a \"estimacions\". En aquest cas, el percentatge de poblaci\u00f3 musulmana per pa\u00eds s'ha extret de l'estudi del Departament d'Estat dels Estats Units titulat International Religious Freedom Report 2004. Altres fonts usades han estat The World Factbook i Adherents.com Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine.. En els casos d'estimacions conflictives s'ha calculat la mitjana entre les estimacions m\u00e9s altes i les m\u00e9s baixes. La poblaci\u00f3 total de cada pa\u00eds va ser presa de census.gov (estimacions del 2005). Cal tenir en compte, a m\u00e9s, que les dates d'aquests estudis permeten imaginar que des d'aleshores poden haver-se produ\u00eft certes modificacions significatives.\n\nVegeu tamb\u00e9: M\u00f3n isl\u00e0mic i panislamisme", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La crisi kenyana de 2007-2008 va ser una crisi pol\u00edtica, econ\u00f2mica i humanit\u00e0ria que va esclatar en Kenya despr\u00e9s que l'expresident Mwai Kibaki fos declarat guanyador de les eleccions presidencials celebrades el 27 de desembre de 2007. Els partidaris del principal opositor de Kibaki, Raila Odinga, del Moviment Democr\u00e0tic Taronja, van al\u00b7legar frau electoral. Els observadors internacionals van confirmar \u00e0mpliament que totes dues parts havien perpetrat aquesta manipulaci\u00f3 en les eleccions.En part a causa de la diversitat \u00e8tnica i geogr\u00e0fica de la pol\u00edtica keniana, cap narraci\u00f3 singular pot explicar la reacci\u00f3 dels partidaris de l'oposici\u00f3 a l'anunci de la presa de jurament de Kibaki, que es va fer el 30 de desembre de 2007 a la tarda. A m\u00e9s d'organitzar diverses protestes no violentes, els partidaris de l'oposici\u00f3 es van llan\u00e7ar a una violenta matan\u00e7a de Kikuyus. Raila Odinga va encoratjar als partidaris a participar en protestes massives que va anunciar en les estacions locals de televisi\u00f3 i r\u00e0dio, sobretot en Mombasa, Eldoret, Kericho, Kisumu, Nakuru i parts de Nairobi. La policia va disparar contra centenars de manifestants violents, inclosos alguns enfront de les c\u00e0meres de not\u00edcies de la televisi\u00f3, la qual cosa va fer que esclat\u00e9s m\u00e9s viol\u00e8ncia.La viol\u00e8ncia \u00e8tnica selectiva (en contraposici\u00f3 a les protestes violentes) es va intensificar i al principi es va dirigir principalment contra el poble kikuyu -la comunitat de la qual forma part Kibaki- que vivia fora de les seves zones d'assentament tradicionals, especialment a la prov\u00edncia de la Vall del Rift. La viol\u00e8ncia va comen\u00e7ar amb l'assassinat de m\u00e9s de 50 dones i nens Kikuyu desarmats, alguns de tan sols un mes d'edat, en tancar-los en una esgl\u00e9sia i cremar-los vius en el poble de Kiambaa, als afores de la ciutat de Eldoret, el dia d'Any Nou. Les tensions a la Vall del Rift han causat viol\u00e8ncia en diverses eleccions kenianes anteriors, sobretot en les eleccions de 1992. Aix\u00f2 va fer que els Kikuyu comencessin a defensar-se, la qual cosa va obligar els Luo i Kalenjins a detenir la matan\u00e7a dels Kikuyu.\nEn Mombasa, els residents de la costa de Kenya van sortir als carrers per a protestar per les manipulacions electorals i fer costat al seu candidat preferit, Odinga. Les tensions van augmentar quan les comunitats costaneres ind\u00edgenes sense terra van sentir que era el moment de venjar l'apropiaci\u00f3 de les seves terres per part dels kikuyu, principalment de l'interior del pa\u00eds. Els saquejadors tamb\u00e9 van atacar diverses botigues en Mombasa. En els barris marginals de Nairobi es van produir alguns dels pitjors actes de viol\u00e8ncia, alguns d'ells per motius \u00e8tnics, algunes expressions d'indignaci\u00f3 per l'extrema pobresa i altres per les accions de bandes de delinq\u00fcents. La viol\u00e8ncia va continuar espor\u00e0dicament durant diversos mesos, en particular a la Vall del Rift.\nL'exsecretari General de l'ONU, Kofi Annan, va arribar al pa\u00eds un mes despr\u00e9s de les eleccions i va portar amb \u00e8xit a les dues parts a la taula de negociacions. El 28 de febrer de 2008, Kibaki i Odinga van signar un acord de repartiment de poder denominat National Accord and Reconciliation Act 2008, pel qual es va establir l'oficina del Primer Ministre i es va crear un govern de coalici\u00f3. El Gabinet de distribuci\u00f3 del poder, encap\u00e7alat per Odinga com Primer Ministre, va ser nomenat finalment el 13 d'abril, despr\u00e9s de llargues negociacions sobre la seva composici\u00f3; va prestar jurament el 17 d'abril.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La militaritzaci\u00f3 de l'espai \u00e9s la col\u00b7locaci\u00f3 i el desenvolupament d'armament i tecnologia militar a l'espai exterior.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El llibertarisme (de l'angl\u00e8s libertarianism) o liberalisme llibertari \u00e9s una filosofia pol\u00edtica antiautorit\u00e0ria o llibert\u00e0ria que, partint de les mateixes bases del liberalisme, afirma la vig\u00e8ncia suprema de la llibertat individual (o de primera generaci\u00f3 o llibertat negativa), \u00e9s a dir, el dret natural de l'individu sobre si mateix, el l\u00edmit del qual no \u00e9s altre que el dret ali\u00e8.\nHi ha algunes interpretacions del liberalisme llibertari, totes les quals comparteixen com a principi el respatler de l'associaci\u00f3 volunt\u00e0ria i la propietat privada, l'afirmaci\u00f3 de la intr\u00ednseca llibertat i efici\u00e8ncia del lliure mercat i la m\u00ednima intervenci\u00f3 estatal --o fins i tot nul\u00b7la-- en qualsevol aspecte de la vida. Pels llibertaris, tota relaci\u00f3 humana ha de ser producte de pactes voluntaris i la for\u00e7a nom\u00e9s pot emprar-se leg\u00edtimament contra uns altres de manera defensiva o davant l'incompliment d'un acord (principi de no-agressi\u00f3).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El servei p\u00fablic o servici p\u00fablic es pot definir com a la reconducci\u00f3 d'un sector d'activitats socioecon\u00f2miques en l'\u00f2rbita del poder p\u00fablic o sector p\u00fablic. El concepte varia entre formes de govern i entre estats. En alguns casos es pot tractar d'un monopoli artificial del govern o poden estar lligats a monopolis i empreses privades.\nS\u00f3n oferts per determinades entitats (generalment l'estat), i satisfan primordialment les necessitats de la comunitat o societat a on aquests es duen a terme. Els serveis p\u00fablics sovint comporten una finalitat de benefici social. Poden incloure sistemes de transport, de sanitat, educaci\u00f3, aigua potable, electricitat, neteja d'espais p\u00fablics, atenci\u00f3 ciutadana, cura de la gent gran, cura del medi ambient, habitatge, etc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una persona despla\u00e7ada (en angl\u00e8s, displaced person, abreujat DP) \u00e9s una persona que s'ha vist obligat a abandonar el seu lloc natal, un fenomen conegut com a migraci\u00f3 for\u00e7ada.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Luis Bardaj\u00ed L\u00f3pez (Tarragona, 14 de maig de 1880 - Badajoz, 16 de mar\u00e7 de 1942), fou un advocat i pol\u00edtic espanyol, que va ser ministre d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica i Belles Arts durant la Segona Rep\u00fablica Espanyola.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El constitucionalisme \u00e9s una doctrina ideol\u00f2gica i pol\u00edtica que defensa l'establiment d'un conjunt de normes b\u00e0siques per les quals s'ha de regir una societat. \u00c9s sempre el pacte de tots els membres representatius de la societat que constitueix el col\u00b7lectiu definit per aquest pacte i limita el dret, les accions i les autoritats de tots els agents de poder.El constitucionalisme \u00e9s una doctrina hist\u00f2rica que ha pervingut durant tota l'Edat moderna i s'ha materialitzat en l'Edat contempor\u00e0nia mitjan\u00e7ant la ideologia del liberalisme i les revolucions liberals de finals del Segle XVIII i la primera meitat del Segle XIX. La lluita contra el poder absolut dels reis, l'oposici\u00f3 a les constants guerres de religi\u00f3 a Europa, i les constants apel\u00b7lacions a la toler\u00e0ncia caracteritzen al constitucionalisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El shogunat o bakufu (\u5e55\u5e9c, bakufu? lit. \"govern sobre la tenda\") va ser el govern militar establert al Jap\u00f3 amb breus interrupcions entre finals del segle xii fins a la Restauraci\u00f3 Meiji de 1868. El cap del shogunat era el sh\u014dgun, mentre que l'aparell organitzatiu que li seguia va variar durant els diferents shogunats. Van existir tres shogunats durant la hist\u00f2ria japonesa: \n\nEl shogunat Kamakura es componia de tres \u00f2rgans: \n\nEl mandokoro, encarregat dels assumptes administratius, finances i pol\u00edtica exterior.\nEl samurai dokoro, encarregat dels assumptes militars i la policia.\nEl monchugo, encarregat dels assumptes jur\u00eddics i actuava com esp\u00e8cie de Cort de Just\u00edcia.El shogunat Tokugawa es componia de cinc \u00f2rgans: \n\nEl tair\u014d o gran anci\u00e0.\nEls r\u014dj\u016b o el consell dels ancians.\nEl wakadoshiyori o consell dels ancians joves.\nEl \u014dmetsuke o censor.\nEl machi-bugy\u014d o govern civil.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En la filosofia pol\u00edtica de l'antiga Gr\u00e8cia, la timocr\u00e0cia era una forma de govern en la qual els \u00fanics que participen en el govern s\u00f3n els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor \u00e9s un dels fonaments del r\u00e8gim pol\u00edtic. El terme deriva de les paraules gregues \u03c4\u03b9\u03bc\u03b7, tim\u00e9, \u00abhonor\u00bb; i \u03ba\u03c1\u03b1\u03c4\u03b9\u03b1, kr\u00e1tia, \u00abgovern\u00bb.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pel Sistema Internacional d'Unitats, consulteu Sistema Internacional d'Unitats.Sistema Internacional e, per relacions internacionales, del medi ambient pels diferents estats i les institucions internacionals com l'ONU o l'OCDE, la interacci\u00f3 en el m\u00f3n. El termini es basa en estudis Relaci\u00f3ns Internacionales, en general. Porta en si, la idea de jerarquia entre els Estats membres, sobre la base de la capacitat dels pol\u00edtics, militars i econ\u00f2mics. A vegades \u00e9s referit simplement com a \"sistema\" o \"govern mundial\".\nEs tracta d'una categoria de Relacions Internacionals, i la seva formulaci\u00f3 pel reconeixement que les relacions entre els Estats es guien pels elements estructurals en el seu context d'interacci\u00f3: les lleis internacionals, les institucions, aliances, associacions, etc. A difer\u00e8ncia de la simple idea de camp la \"llei de la for\u00e7a\" o la suposada abs\u00e8ncia d'un ordre jur\u00eddic internacional.\nAquesta formulaci\u00f3 te\u00f2rica pot predir o almenys donar un marc concret de l'evoluci\u00f3 de les relacions internacionals a assenyalar en aquest context, la jerarquia entre els estats, d'acord amb la seva for\u00e7a, ja sigui econ\u00f2mic o pol\u00edtic-militar, en contraposici\u00f3 amb el marc d'un ca\u00f2tic \" l'anarquia internacional. \"\nEntre els exemples pot ser citat com el sistema europeu existia en el segle xix, que \u00e9s un sistema multipolar dels estats es caracteritza entre 1815 i 1914, o bipolar / tripolar despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Abdul Qadir al-Badri (1921-2003) fou un pol\u00edtic libi, primer ministre del pa\u00eds entre juliol i octubre de 1967.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques per a la immigraci\u00f3 s\u00f3n certes pol\u00edtiques que es poden fer a pa\u00efsos amb un cert historial de recepci\u00f3 d'immigrants que tenen una llengua materna diferent a la parlada al pa\u00eds on van.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Reaccionari (del franc\u00e8s r\u00e9actionnaire) \u00e9s un terme que es va originar com a expressi\u00f3 pejorativa per a referir-se, des de la Revoluci\u00f3 Francesa, al que s'oposa a la revoluci\u00f3, com a sin\u00f2nim de contrarevolucionari. El reaccionarisme cerca el retorn a un statu quo ante, l'estat de les coses anterior a un canvi pol\u00edtic. En el cas de la Revoluci\u00f3 Francesa, s'identifiquen amb l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica, la monarquia anterior i l'Antic R\u00e8gim. Aquesta identificaci\u00f3 es va anar matisant amb la posterior extensi\u00f3 del concepte revoluci\u00f3, el que va fer que el concepte reacci\u00f3 an\u00e9s canviant tamb\u00e9 de contingut, passant a identificar-se usualment amb l'oposici\u00f3 entre els termes progressista i conservador, que pr\u00f2piament designaven al principi altres postures pol\u00edtiques. Un dels principals te\u00f2rics de la contrarevoluci\u00f3 ser\u00e0 Joseph de Maistre, com tamb\u00e9 hi va contribuir Chateaubriand.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les pol\u00edtiques d'identitat tamb\u00e9 anomenades de reconeixement s\u00f3n posicions pol\u00edtiques basades en els interessos i perspectives dels grups socials amb els quals la gent identifica. Dit d'una altra manera, les pol\u00edtiques d'identitat s\u00f3n el desig de buscar reconeixement a trav\u00e9s d'algun fet diferencial que provoca discriminaci\u00f3 social.\nLes caracter\u00edstiques dels grups d'identitat aix\u00ed com les diferencies i l\u00edmits amb altres grups s\u00f3n fets culturals, per tant depenen de com cada societat interpreti, accepti, i construeixi la realitat.\nExemples de pol\u00edtiques d'identitat inclouen organitzacions socials basades en l'edat, religi\u00f3, classe social o casta, cultura, dialecte, discapacitat, educaci\u00f3, \u00e8tnia, llengua, nacionalitat, sexe, identitat de g\u00e8nere, generaci\u00f3, ocupaci\u00f3, professi\u00f3, ra\u00e7a, afiliaci\u00f3 a partit pol\u00edtic, orientaci\u00f3 sexual, assentament, habitatge urb\u00e0 i rural o estatus veter\u00e0.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Estat modern va sorgir entre els segles xiv i xv, quan els reis van aprofitar la fi de l'edat mitjana i la crisi del feudalisme per reprendre el seu poder. Aquest proc\u00e9s va estar recolzat per la burgesia, una nova classe social nascuda amb aquest tipus d'Estat. L'Estat modern posseeix identitat, est\u00e0 organitzat, estructurat i \u00e9s formal; \u00e9s reconegut pol\u00edticament per altres estats i el poder est\u00e0 centralitzat. La seva formaci\u00f3 va tenir variades conseq\u00fc\u00e8ncies en l'\u00e0mbit pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social. Va ser el mode de govern utilitzat durant tota l'edat moderna i l'inici de l'edat contempor\u00e0nia, quan fou substitu\u00eft per l'Estat-naci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un varvassor (del llat\u00ed medieval vassus vassorum, vassall de vassalls) era - a la Catalunya feudal on el sobir\u00e0 era el comte- un vassall d'algun dels grans vassalls del pa\u00eds. En els Usatges de Barcelona s\u00f3n situats per sota dels comdors (comanadors) i per sobre dels cavallers.\nEl t\u00edtol havia entrat en des\u00fas, per\u00f2 a principis de l'edat moderna, amb la divulgaci\u00f3 de la llegenda dels Nou Barons de la Fama, on es deia que per cada comte hi havia un varvassor, en determinats indrets es recuper\u00e0 aquest t\u00edtol, que pervisqu\u00e9 ja fins a la fi de l'antic r\u00e8gim, tot i que sovint fusionat amb altres t\u00edtols nobiliaris. Les varvassories de qu\u00e8 es t\u00e9 not\u00edcia a Catalunya s\u00f3n les de Boixadors, Enveig, Foix\u00e0, Guimer\u00e0, Montescot, Toralla i Vilademany.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La demag\u00f2gia segons el concepte d'Arist\u00f2til \u00e9s una forma impura de govern democr\u00e0tic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades.Avui en dia es considera una estrat\u00e8gia pol\u00edtica que consisteix a apel\u00b7lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d'aconseguir el suport d'un grup, sovint mitjan\u00e7ant l'\u00fas de la ret\u00f2rica i la propaganda. Tamb\u00e9 es pot considerar com un tipus pervers d'orat\u00f2ria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal\u00b7l\u00e0cies o arguments aparentment v\u00e0lids que despr\u00e9s d'una an\u00e0lisi de les circumst\u00e0ncies, poden resultar inv\u00e0lids o simplistes.\nLa paraula prov\u00e9 del grec antic \u03b4\u03b7\u03bc\u03b1\u03b3\u03c9\u03b3\u03af\u03b1 amb la mateixa significaci\u00f3, un mot compost de \u03b4\u1fc6\u03bc\u03bf\u03c2, d\u0113mos, poble i und \u1f04\u03b3\u03b5\u03b9\u03bd, agein, conduir, seduir. Polibi la va definir com oclocr\u00e0cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un president inter\u00ed \u00e9s una persona que temporalment ocupa el rol de president d'una organitzaci\u00f3 o pa\u00eds, ja sigui perqu\u00e8 l'anomenat president no est\u00e0 disponible (per exemple, per malaltia o vacances) o quan el c\u00e0rrec es troba vacant (per exemple, per causa de mort, lesi\u00f3, ren\u00fancia o condemna penal en sent\u00e8ncia ferma).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El shogunat o bakufu (\u5e55\u5e9c, bakufu? lit. \"govern sobre la tenda\") va ser el govern militar establert al Jap\u00f3 amb breus interrupcions entre finals del segle xii fins a la Restauraci\u00f3 Meiji de 1868. El cap del shogunat era el sh\u014dgun, mentre que l'aparell organitzatiu que li seguia va variar durant els diferents shogunats. Van existir tres shogunats durant la hist\u00f2ria japonesa: \n\nEl shogunat Kamakura es componia de tres \u00f2rgans: \n\nEl mandokoro, encarregat dels assumptes administratius, finances i pol\u00edtica exterior.\nEl samurai dokoro, encarregat dels assumptes militars i la policia.\nEl monchugo, encarregat dels assumptes jur\u00eddics i actuava com esp\u00e8cie de Cort de Just\u00edcia.El shogunat Tokugawa es componia de cinc \u00f2rgans: \n\nEl tair\u014d o gran anci\u00e0.\nEls r\u014dj\u016b o el consell dels ancians.\nEl wakadoshiyori o consell dels ancians joves.\nEl \u014dmetsuke o censor.\nEl machi-bugy\u014d o govern civil.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Departament d'Estat dels Estats Units (United States Department of State en angl\u00e8s) \u00e9s el ministeri d'afers exteriors dels Estats Units d'Am\u00e8rica, dirigit pel Secretari d'Estat. T\u00e9 la seu a la ciutat de Washington DC. T\u00e9 la missi\u00f3 de promoure i mostra valors democr\u00e0tics i actuar per a un m\u00f3n on regna pau i prosperitat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un govern de coalici\u00f3 o un gabinet de coalici\u00f3 \u00e9s un gabinet del poder executiu del govern parlamentari en qu\u00e8 representants de diversos partits en s\u00f3n membres. Aquests governs es formen quan cap partit aconsegueix la majoria absoluta al parlament, i per tant dos o m\u00e9s partits han de cooperar per elegir un primer ministre o president. Un govern de coalici\u00f3 tamb\u00e9 pot formar-se en temps de crisi nacional, com ara en temps de guerra, per donar al govern un grau major de legitimitat pol\u00edtica i reduir les difer\u00e8ncies pol\u00edtiques internes; en aquests casos, tanmateix les coalicions sovint integren tots els partits en governs d'unitat nacional. Si una coalici\u00f3 es col\u00b7lapsa, es realitza una moci\u00f3 de censura per convocar eleccions.\nEls governs de coalici\u00f3 s\u00f3n comuns als Estats parlamentaris amb sistemes de representaci\u00f3 proporcional. Els Estats presidencialistes o congressuals no formen governs de coalici\u00f3, ja que el president \u00e9s elegit per vot directe de manera separada del Congr\u00e9s o Parlament, i \u00e9s ell qui nomena els membres del gabinet, amb aprovaci\u00f3 d'almenys una de les Cambres Legislatives.\nQuan cap partit no aconsegueix la majoria necess\u00e0ria en les eleccions generals, els partits poden formar gabinets de coalici\u00f3 amb el suport d'una majoria parlament\u00e0ria, o governs de minoria, si la constituci\u00f3 en permet un. Si els governs opten per la coalici\u00f3 amb una majoria parlament\u00e0ria, aquesta forma de govern tendeix a ser m\u00e9s estable i de m\u00e9s duraci\u00f3 que els governs de minoria. Els governs de coalici\u00f3 s\u00f3n subjectes a les lluites internes entre els diversos partits que en s\u00f3n membres. Els governs de minoria, per la seva banda, han d'aconseguir el suport del parlament per evitar una moci\u00f3 de censura.\nA Espanya, des de les eleccions municipals i auton\u00f2miques de 2015 Eleccions municipals espanyoles de 2015 Elecciones auton\u00f3micas de Espa\u00f1a de 2015, i des de les eleccions generals de 2019 Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019; conformant governs amb diferents composicions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "The Illuminator Art Collective \u00e9s un projecte art\u00edstic concebut pel moviment Occupy Wall Street a la Ciutat de Nova York l'any 2011, tot i que la seva presentaci\u00f3 oficial fou el 3 de mar\u00e7 de 2012. Iniciat gr\u00e0cies a una beca monet\u00e0ria inicial de Ben Cohen de la companyia Ben & Jerry, el grup adquir\u00ed i reaprofit\u00e0 una furgoneta Ford per transportar un projector de 12.000 l\u00famens. El col\u00b7lectiu fa \u00fas de la furgoneta amb el projector per donar suport a moviments pol\u00edtics i ha treballat amb grans organitzacions pol\u00edtiques com Greenpeace, per\u00f2 acostuma a assistir tamb\u00e9 a moviments grassroots de la zona de Ciutat de Nova York. La seva feina ha estat coberta pels mitjans de comunicaci\u00f3 de la costa est dels EUA i tamb\u00e9 per mitjans de comunicaci\u00f3 brit\u00e0nics.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'espectre pol\u00edtic esquerra-dreta \u00e9s un sistema per classificar posicions pol\u00edtiques, ideologies i partits, fonamentat en assumptes d'igualtat social i jerarquia social. A m\u00e9s de posicions a l'esquerra i a la dreta, hi ha centristes o moderats que no s\u00f3n totalment alineats amb qualsevol dels extrems. Hi ha qui veu l'espectre pol\u00edtic esquerra-dreta correcte, mentre que altres el veuen massa simplista i refusen aquest m\u00e8tode de classificar posicions pol\u00edtiques, suggerint en comptes d'aix\u00f2 algun altre sistema, com un bidimensional m\u00e9s que una descripci\u00f3 unidimensional.\nEn aquest tipus d'espectre pol\u00edtic, la pol\u00edtica d'ala esquerra i la pol\u00edtica d'ala dreta s\u00f3n sovint presentades com oposades, tot i que un individu particular o el grup poden posicionar-se des de la dreta sobre un assumpte i posicionar-se des de l'esquerra en un altre; i algunes postures poden superposar-se i ser considerades d\u2019esquerres o de dretes segons la ideologia. A Fran\u00e7a, on els termes es van originar, l'esquerra ha estat anomenada \"el partit de moviment\" i el correcte \"el partit d'ordre\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Comissi\u00f3 de la Veritat i la Reconciliaci\u00f3 \u00e9s un tipus de comissi\u00f3 que s'estableix per a aclarir globalment la violaci\u00f3 de drets humans. S\u00f3n \"\u00f2rgans oficials, temporals i de constataci\u00f3 de fets que no tenen car\u00e0cter judicial i s'ocupen d'investigar abusos dels drets humans o el dret humanitari que s'hagen com\u00e8s durant diversos anys\" als quals es recorre quan el mecanisme judicial presenta massa limitacions. Aix\u00ed i tot, hi ha uns pocs casos que han arribat a emprar-se com a pas previ a un proc\u00e9s judicial. Les comissions de la veritat s\u00f3n un mecanisme extrajudicial d'investigaci\u00f3 que s'utilitza quan es passa d'un r\u00e8gim dictatorial a un de democr\u00e0tic o quan es pret\u00e9n superar un conflicte armat.La reconciliaci\u00f3 que se cerca amb aquestes comissions no \u00e9s una amnistia general i autom\u00e0tica, ni un oblit ni impunitat, sin\u00f3 com a part de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica que permet la reconciliaci\u00f3 de la comunitat. Aquesta tasca de la comissi\u00f3 no est\u00e0 exempta de pol\u00e8miques.Aquestes organitzacions s\u00f3n pol\u00e8miques perqu\u00e8 la cerca de la veritat per davant de la just\u00edcia \u00e9s arribat a considerar que el resultat (la veritat) \u00e9s comparable a la just\u00edcia. A m\u00e9s, m\u00e9s enll\u00e0 de la feina feta per la comissi\u00f3 de la veritat, queda la voluntat pol\u00edtica posterior per implementar les recomanacions sorgides de la comissi\u00f3, cosa que \u00e9s poc usual pel seu cost financer i pol\u00edtic.Perqu\u00e8 una comissi\u00f3 de la veritat tinga \u00e8xit cal que reunisca una s\u00e8rie de factors.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La monarquia parlament\u00e0ria \u00e9s el sistema de govern com\u00fa en moltes democr\u00e0cies occidentals actuals en el qual el rei o monarca exerceix la funci\u00f3 de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern). Les normes i decisions emanades de les diferents cambres parlament\u00e0ries regulen no nom\u00e9s el funcionament de l'estat sin\u00f3 tamb\u00e9 l'actuaci\u00f3.\nEn la majoria de les monarquies parlament\u00e0ries actuals l'autonomia i poders del monarca estan molt limitats i retallats, podent el Parlament en qualsevol moment prendre decisions que obliguin al seu compliment per part del Rei. Les excepcions a aquestes limitacions generalitzades s\u00f3n pures reminisc\u00e8ncies hist\u00f2riques que es mantenen per tradici\u00f3 en algunes monarquies m\u00e9s antigues, encara que normalment es refereixen a temes de poca transcend\u00e8ncia per a la vida pol\u00edtica del pa\u00eds. La presa efectiva de decisions es mant\u00e9 en el govern i en les diferents c\u00e0meres de representaci\u00f3 parlament\u00e0ria, que en una monarquia parlament\u00e0ria s\u00f3n considerats els dipositaris de la sobirania popular.\nEn aquest tipus de sistema pol\u00edtic el monarca sanciona les lleis i decrets que li s\u00f3n presentats per a signar per part del govern i parlament. Aix\u00ed mateix, pot invalidar els poders del govern i el parlament quan aquests no actu\u00efn d'acord amb el sentit com\u00fa o els desitjos del poble.\nSol ser habitual en una monarquia parlament\u00e0ria que el monarca gaudeixi de privilegis en funci\u00f3 del seu paper com a m\u00e0xim representant del pa\u00eds i cap d'estat. Aquests privilegis solen referir-se no nom\u00e9s al manteniment econ\u00f2mic de la fam\u00edlia reial i la seva seguretat, sin\u00f3 tamb\u00e9 a q\u00fcestions d'immunitat jur\u00eddica, etc\u00e8tera, que per afectar a un dels principals \u00f2rgans de representaci\u00f3 de l'estat, solen venir regulats per una constituci\u00f3 o una norma similar de car\u00e0cter fonamental en dret.\nHi ha la possibilitat que en un pa\u00eds hi hagi una monarquia parlament\u00e0ria per\u00f2 sense que existeixi una veritable democr\u00e0cia. \u00e9s el que se sol denominar una 'democr\u00e0cia formal', en la qual se sol atribuir al parlament la representaci\u00f3 de la sobirania popular (encara que no necess\u00e0riament), i el govern constitueix el poder executiu, per\u00f2 el monarca acumula una gran capacitat de proposici\u00f3, decisi\u00f3 o intervenci\u00f3 en les activitats, propostes i decisions del parlament i del govern. En aquest cas es parla m\u00e9s d'un sistema autoritari que democr\u00e0tic, encara que quan aix\u00f2 succe\u00efx en l'actualitat \u00e9s normal que constitueixi per al pa\u00eds un moment hist\u00f2ric de transici\u00f3 entre un sistema pol\u00edtic antic autoritari, absolutista o fins i tot totalitari, cap a una democr\u00e0cia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Moviment pel Futur de Cura\u00e7ao (en papiament: Movementu Futuro K\u00f2rsou) \u00e9s un partit pol\u00edtic de Cura\u00e7ao, fundat per Gerrit Schotte l'any 2010. El partit esdevingu\u00e9 la segona for\u00e7a al Consell Insular de Cura\u00e7ao (que es convert\u00ed en el Parlament de Cura\u00e7ao el 10 d'octubre de 2010) despr\u00e9s de les eleccions del 27 d'agost de 2010, obtenint 5 dels 21 escons possibles.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Prestaci\u00f3 de serveis p\u00fablics a Espanya ve recollida per l'article 128.2 de la Constituci\u00f3 espanyola que dicta que per mitj\u00e0 de llei es podr\u00e0 reservar al sector p\u00fablic recursos o serveis essencials, especialment en el cas de monopoli, i aix\u00ed mateix acordar la intervenci\u00f3 d'empreses, quan aix\u00ed ho exigeixi l'inter\u00e8s general. Cal assenyalar, per\u00f2, que la doctrina sobre el tema indica que no tota activitat econ\u00f2mica o empresarial que exerceix una administraci\u00f3 p\u00fablica es pot considerar servei p\u00fablic, ja que a m\u00e9s de ser desenvolupada per l'administraci\u00f3 p\u00fablica, el servei p\u00fablic ha de ser essencial perqu\u00e8 l'administraci\u00f3 se'n reservi la titularitat. Per tant, parlem d'un gran nombre de casos d'una simple activitat econ\u00f2mica que s'exerceix d'acord amb un r\u00e8gim privat, activitat que ha estat avalada per la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Suprem.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica educativa \u00e9s el conjunt de lleis i mitjans amb qu\u00e8 l'Estat regula i impulsa l'educaci\u00f3 formal en una direcci\u00f3 determinada. Hi intervenen factors ideol\u00f2gics, socials i econ\u00f2mics que determinen les prioritats en cada moment.\nAlguns dels camps que depenen de la pol\u00edtica educativa s\u00f3n:\n\nreclutament dels professors\nsous del personal docent\nmida, instal\u00b7lacions i ubicaci\u00f3 dels centres educatius\ncurr\u00edculum com\u00fa al territori\nestructura de l'ensenyament en cursos i mat\u00e8ries\nassignaci\u00f3 de professors i alumnes a un centre o programa\nrecursos personals, materials i/o ajuts t\u00e8cnics d'educaci\u00f3 compensat\u00f2ria (com ara una aula d'acollida)\navaluaci\u00f3 externa\nacreditaci\u00f3 dels coneixements dels alumnes\nduraci\u00f3 dels estudis obligatoris\nViccionari", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Catecisme d'un revolucionari rus: \u041a\u0430\u0442\u0435\u0445\u0438\u0437\u0438\u0441 \u0440\u0435\u0432\u043e\u043b\u044e\u0446\u0438\u043e\u043d\u0435\u0440\u0430 es refereix a un manifest escrit pel revolucionari rus Serguei Netx\u00e0iev entre abril i agost de 1869.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En la teoria de gesti\u00f3 d'organitzacions, el terme adhocr\u00e0cia \u00e9s l'abs\u00e8ncia de jerarquia, i \u00e9s per tant l'oposat a burocr\u00e0cia. \u00c9s un mot h\u00edbrid entre ad hoc i el sufix cr\u00e0cia. Tots els membres d'una entitat tenen autoritat per a prendre decisions i efectuar accions que afecten el futur del grup.\nAlvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocr\u00e0cies es tornaran m\u00e9s comunes i probablement reemplacen la burocr\u00e0cia en el futur. Tamb\u00e9 afig que el m\u00e9s freq\u00fcent ser\u00e0 que arriben com a estructures temporals, formades per a resoldre un problema donat i es dissoldran despr\u00e9s. N'\u00e9s un exemple els grups de treball interdepartamentals.\nEl terme es fa servir tamb\u00e9 per a descriure la forma de govern de la novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 Tocant fons: en el regne m\u00e0gic, de Cory Doctorow. La paraula l'encuny\u00e0 al 1964 Bennis i Slater, i Henry Mintzberg incorpor\u00e0 aquest concepte en els tipus de configuracions organitzacionals. Per a ell les entitats adhocr\u00e0tiques coordinen tasques amb l'adaptaci\u00f3 m\u00fatua dels seus integrants, l'acceptaci\u00f3 de la diversitat i la col\u00b7laboraci\u00f3 asim\u00e8trica: no s'espera que els membres aporten el mateix ni en la mateixa proporci\u00f3, sin\u00f3 que es promou la col\u00b7laboraci\u00f3 lliure, plaent, espont\u00e0nia, no coercitiva.\nS\u00f3n entitats orientades a la innovaci\u00f3 i el canvi. Han de romandre flexibles perqu\u00e8 en canvien de forma interna sovint.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El treball \u00e9s l'activitat feta amb esfor\u00e7 per produir b\u00e9ns i que t\u00e9 com a objectiu la superviv\u00e8ncia i el progr\u00e9s, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix. El treball pot ser manual o intel\u00b7lectual i el seu resultat es contraposa al que es rep com a regal no merescut. Forma part de l'Economia en satisfer necessitats de l'\u00e9sser hum\u00e0 i de la societat on habita, directament o indirectament. Habitualment, el treball comporta mol\u00e8stia, fatiga i tal vegada penalitats i \u00e9s objecte d\u2019estudi en les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques, en les pol\u00edtiques, en les socials i jur\u00eddiques, principalment.\n\nEtimol\u00f2gicament, el mot treball prov\u00e9 del llat\u00ed tr\u01d0pal\u01d0are, de tr\u01d0pal\u01d0um, instrument de tortura de tres pals que s'utilitzava per a infligir dolor i sofriment. Hi ha altres mots amb significats semblants, per\u00f2 amb algunes c\u00e0rregues significatives diferents com per exemple: labor, obra, tasca, ocupaci\u00f3, quefer, feina, taleia, producci\u00f3, entre altres. Les fonts etimol\u00f2giques s\u00f3n diferents en l'origen de cada mot; el mot treball es pot referir a una obra, un producte, mentre que labor no s'hi refereix. Per Hanna Arendt, la labor \u00e9s l'activitat que els humans fan per alimentar-se i subsistir, com fan els altres \u00e9ssers vius, mentre que el treball proporciona riquesa, poder i progr\u00e9s per\u00f2 comportant danys a la natura.\nEl resultat del treball inclou el producte que es vol vendre a un mercat a canvi de diners i la disponibilitat de fer-lo, que Marx va anomenar-ho for\u00e7a de treball. El treball es concreta en diverses formes, a m\u00e9s de quan comporta retribuci\u00f3: el manteniment i millora de la seguretat i la salut individual, el voluntariat i tamb\u00e9 tot el que hom fa per sentir-se \u00fatil i necessari. L'esclavatge era una mostra de poder en la societat; posseir molts esclaus demostrava ser molt poder\u00f3s.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un soldat, en el seu sentit m\u00e9s general, \u00e9s qualsevol persona que forma part o b\u00e9 serveix en un ex\u00e8rcit. Aquesta persona es pot haver allistat, volunt\u00e0riament o en compliment d'un servei militar obligatori. El terme soldat es refereix tamb\u00e9 a un grau, generalment el m\u00e9s baix en l'escalaf\u00f3 (conegut tamb\u00e9 com soldat ras). Un soldat no \u00e9s necess\u00e0riament un combatent. Encara que tots els soldats reben algun tipus d'instrucci\u00f3 de combat b\u00e0sic, molts realitzen serveis en posicions diferents a les de combat (com per exemple, administratiu, en tasques log\u00edstiques, o de recerca i desenvolupament).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La cort itinerant pot definir-se com \u00abl'alternativa de tenir una capital\u00bb, un centre pol\u00edtic permanent des del qual es governa un regne.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un govern provisional, tamb\u00e9 anomenat govern inter\u00ed, govern d'emerg\u00e8ncia o govern de transici\u00f3, \u00e9s una autoritat governamental d'emerg\u00e8ncia creada per gestionar una transici\u00f3 pol\u00edtica generalment en els casos de noves nacions o despr\u00e9s del col\u00b7lapse de l'administraci\u00f3 de govern anterior. Els governs provisionals es nomenen generalment, i sovint sorgeixen, ja sigui durant o despr\u00e9s de guerres civils o estrangeres.\nEls governs provisionals mantenen el poder fins que es pugui nomenar un nou govern mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s pol\u00edtic regular, que generalment s\u00f3n eleccions. Poden estar implicats en la definici\u00f3 de l'estructura legal dels r\u00e8gims posteriors, les directrius relacionades amb els drets humans i les llibertats pol\u00edtiques, l'estructura de l'economia, les institucions governamentals i l'alineaci\u00f3 internacional. Els governs provisionals es diferencien dels governs provisionals, que s\u00f3n responsables de governar dins d'un sistema parlamentari establert i serveixen com a marcadors de posici\u00f3 despr\u00e9s d'una moci\u00f3 de censura o despr\u00e9s de la dissoluci\u00f3 de la coalici\u00f3 governant.Segons Yossi Shain i Juan J. Linz, els governs provisionals es poden classificar en quatre grups:\nGoverns provisionals revolucionaris (quan l'antic r\u00e8gim \u00e9s enderrocat i el poder \u00e9s del poble que l'ha enderrocat).\nPoder compartit governs provisionals (quan el poder es reparteix entre l'antic r\u00e8gim i els que estan intentant canviar-lo).\nGoverns provisionals en funcions (quan el poder durant el per\u00edode de transici\u00f3 pertany a l'antic r\u00e8gim).\nGoverns provisionals internacionals (quan el poder durant el per\u00edode de transici\u00f3 pertany a la comunitat internacional).Els primers governs provisionals foren creats en preparaci\u00f3 per al retorn del govern reial. Les assemblees que es reunien durant la Revoluci\u00f3 Anglesa, com ara la Irlanda Confederada (1641-1649), foren descrites com a \"provisionals\". La pr\u00e0ctica de fer \u00fas del nom formal de \"govern provisional\" comen\u00e7\u00e0 amb el govern de Talleyrand el 1814. El nombrosos governs provisionals durant les Revolucions de 1848 donaren a la paraula el seu significat modern m\u00e9s com\u00fa: un govern establert per a convocar a eleccions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un recurs d'\u00fas com\u00fa (RUC) \u00e9s un tipus de recurs, natural o produ\u00eft pels humans, que forma part d'un sistema que, a causa de les seves dimensions o caracter\u00edstiques, \u00e9s gaireb\u00e9 impossible excloure algunes persones del seu \u00fas o apropiaci\u00f3. A la vegada, quan una persona usa o s'apropia d'un d'aquests recursos, redueix la capacitat de fer-ho d'una altra persona.Els recursos d'\u00fas com\u00fa s\u00f3n sovint sobreexplotats i sobreutilitzats, la qual cosa redueix l'efici\u00e8ncia del sistema i pot provocar-ne el col\u00b7lapse. Aquest fenomen s'ha anomenat la trag\u00e8dia dels comuns.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Konrad-Adenauer-Stiftung i.V. (Fundaci\u00f3 Konrad Adenauer, KAS) \u00e9s una fundaci\u00f3 pol\u00edtica creada el 1955 per la Uni\u00f3 Dem\u00f2crata Cristiana d'Alemanya per fomentar a nivell mundial els ideals democristians i socialcristians. T\u00e9 la seu central a Sankt Augustin, prop de Bonn, tot i que disposa de 78 oficines i \u00e9s present a m\u00e9s de 100 pa\u00efsos. \u00c9s membre del Centre for European Studies, el think tank oficial del European People's Party (EPP).Successora de la Societat de Formaci\u00f3 Pol\u00edtica Dem\u00f2crata Cristiana, fundada el 1956, des de 1964 adquireix el nom del primer Canceller Federal d'Alemanya Konrad Adenauer.\nEl 2017 va fer un informe per reclamar una soluci\u00f3 pol\u00edtica per a Catalunya.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Tractat sobre la sublimitat (grec antic: \u03a0\u03b5\u03c1\u1f76 \u1f5d\u03c8\u03bf\u03c5\u03c2, Per\u00ec H\u00fdpsous) \u00e9s, juntament amb la Po\u00e8tica d'Arist\u00f2til, una de les obres m\u00e9s importants de l'est\u00e8tica de l'antiguitat. D'autor an\u00f2nim, el tractat \u00e9s una llarga discussi\u00f3 sobre la sublimitat, l'estil ret\u00f2ric considerat elevat, que t\u00e9 el prop\u00f2sit d'encanterinar l'audi\u00e8ncia, tocant les sensacions i les emocions (pathos).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme angl\u00e8s offshore company, \u00e9s emprada en dos sentits:\n\nUna empresa extraterritorial (o companyia extraterritorial o societat extraterritorial): una empresa o (a vegades) un altre tipus de personalitat jur\u00eddica que est\u00e0 incorporada o registrada en un centre financer extraterritorial o parad\u00eds fiscal; o\nUna empresa deslocalitzada (o companyia deslocalitzada): una companyia o grup corporatiu (o de vegades una divisi\u00f3) que \u00e9s dedicada a produir o a prestar serveis de forma deslocalitzada.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La pol\u00edtica comparada \u00e9s un subcamp de la Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica, caracteritzada per una aproximaci\u00f3 emp\u00edrica basada en el \u00abm\u00e8tode comparatiu\u00bb. De fet, la pol\u00edtica comparada no t\u00e9 un focus substantiu en si mateixa, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un de metodol\u00f2gic: s'enfoca en el com, per\u00f2 no especifica el qu\u00e8 de l'an\u00e0lisi. La pol\u00edtica comparada no est\u00e0 definida per l'objecte que estudia, sin\u00f3 m\u00e9s aviat pel m\u00e8tode que aplica a l'estudi de fen\u00f2mens pol\u00edtics. Quan s'aplica a camps espec\u00edfics d'estudi, la pol\u00edtica comparada pot prendre altres noms, com ara Govern comparatiu (l'estudi comparatiu de formes de govern) o Pol\u00edtica exterior comparada (que compara la pol\u00edtica exterior de diferents estats per establir connexions emp\u00edriques generals entre les caracter\u00edstiques de l'Estat i les caracter\u00edstiques de la seva pol\u00edtica exterior).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Energy Star \u00e9s un programa conjunt de l'Ag\u00e8ncia de Protecci\u00f3 Mediambiental dels Estats Units (US EPA) i el Departament d'Energia dels Estats Units (US DOE) per a fomentar els productes de consum energ\u00e8ticament eficients. \u00c9s molt conegut per l'aparici\u00f3 del seu logotip en molts productes i perif\u00e8rics inform\u00e0tics, encara que a molts productes destinats a Europa es fa servir en el seu lloc la certificaci\u00f3 TCO, una classificaci\u00f3 combinada d'\u00fas d'energia i ergonomia de la Confederaci\u00f3 Sueca d'Empleats Professionals (TCO).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una conspiraci\u00f3 \u00e9s una entesa secreta entre diverses persones, amb l'objectiu d'enderrocar el poder establert, i / o amb vista a atemptar contra la vida d'una o diverses personalitats (autoritats), per aix\u00ed trastocar el funcionament d'una estructura legal.\nEl terme \u00abconspiraci\u00f3\u00bb i els seus gaireb\u00e9 sin\u00f2nims, \u00abcomplot\u00bb i \u00abconjuraci\u00f3\u00bb, han estat objecte de diferenciacions sem\u00e0ntiques, per part de diversos especialistes del llenguatge.\nEls objectius d'una conspiraci\u00f3 s\u00f3n variats, aix\u00ed com els seus mitjans. El fals testimoniatge i el rumor, el segrest, l'atemptat, l'assassinat, i el cop d'Estat es troben entre els m\u00e8todes m\u00e9s visibles i m\u00e9s utilitzats de les conspiracions comuns. Si b\u00e9 un cop d'Estat necessita generalment el secret dels colpistes, tots els assassinats i tots els atemptats no s'inscriuen en el marc d'una uni\u00f3 secreta d'aquesta mena, i alguns poden ser fins i tot individuals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Gerrymandering \u00e9s una manera controvertida de redistribuir les circumscripcions electorals d'un territori per a obtenir avantatges electorals, especialment en els llocs on s'utilitza el sistema electoral majoritari. El gerrymandering pot tamb\u00e9 servir per a afavorir o perjudicar un determinat grup \u00e8tnic, ling\u00fc\u00edstic, religi\u00f3s o social.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La hist\u00f2ria de l'Imperi colonial dan\u00e8s comen\u00e7a al segle xiii, quan Dinamarca va obtenir territoris a l'actual Est\u00f2nia (vegeu Est\u00f2nia danesa). De la uni\u00f3 personal amb Noruega, el Regne de Dinamarca i Noruega posse\u00efa diverses antigues terres noruegues : Groenl\u00e0ndia, les Illes F\u00e8roe, les Illes \u00d2rcades, les Shetland i Isl\u00e0ndia. Al segle xvii, Dinamarca va comen\u00e7ar a desenvolupar col\u00f2nies, forts i factories comercials a l'\u00c0frica, a les Antilles i a l'\u00cdndia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Secretaria General T\u00e8cnica (SEGENTE) del Ministeri de Defensa d'Espanya \u00e9s un \u00f2rgan directiu que dep\u00e8n de la Subsecretaria de Defensa. Fou creada en 1977, juntament amb la SEGENPOL, SEGENECO i SEGENPER, inspirada en les seccions tradicionals de l'Estat Major.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una beca \u00e9s una aportaci\u00f3 monetaria que es concedeix a aquells estudiants o investigadors que no compten amb suficients recursos econ\u00f2mics per poder dur a terme els seus estudis o investigacions.Es tracta d'una quantitat de diners que es concedeix a una persona que cursi, acabi o completi uns estudis per tal que pugui adquirir o ampliar coneixements sense les dificultats econ\u00f2miques. El seu destinatari \u00e9s un individu concret dedicat a l'estudi en general.\nLes aportacions econ\u00f2miques poden provenir d'organismes oficials (Ministeris, administracions auton\u00f2miques, entitats locals, etc.) O d'institucions privades (empreses, entitats financeres, fundacions, associacions, etc.).\nLes beques es poden classificar en dos tipus fonamentals: generals, per fer els estudis ordinaris; o poden pert\u00e0nyer a programes espec\u00edfics, com intercanvis educatius (les beques Erasmus, per exemple), pr\u00e0ctiques laborals en empreses, etc.\nEn els darrers anys ha augmentat la demanda d'estudiants universitaris per a la realitzaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques professionals en empreses. \u00c9s interessant per tal d'enriquir el curr\u00edculum mitjan\u00e7ant una beca de pr\u00e0ctiques o Ocupacional, on es publiquen nombroses ofertes de pr\u00e0ctiques i primera feina.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Diputaci\u00f3 del General del Principat de Catalunya era un \u00f2rgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. Tamb\u00e9 existiren les Diputacions del General del Regne de Val\u00e8ncia i del Regne d'Arag\u00f3. La denominaci\u00f3 Diputaci\u00f3 del General de Catalunya coexist\u00ed amb l'ofici\u00f3s de Generalitat de Catalunya fins a la seva derogaci\u00f3 arran dels decrets de Nova Planta.\nDurant la Tercera Guerra Carlina, la Diputaci\u00f3 del General fou restablerta durant dos anys, gr\u00e0cies al decret que el pretendent carl\u00ed Carles VII havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauraci\u00f3 de les antigues llibertats de Catalunya. El primer acte simb\u00f2lic de la restauraci\u00f3 de les institucions constitucionals pr\u00f2pies de Catalunya pels carlins fou la jura dels furs, tot restablint oficialment la Diputaci\u00f3 l'1 d'octubre de 1874. En fou declarat President el general Rafael Tristany i Parera, que jur\u00e0 els furs a Olot, seguit el 1875 per en Francesc Savalls. La seu de la Diputaci\u00f3 va quedar establerta provisionalment a Sant Joan de les Abadesses, des d'on es public\u00e0 el Bolet\u00edn Oficial del Principado de Catalu\u00f1a des del desembre de 1874 al mar\u00e7 de 1875. La instituci\u00f3 continu\u00e0 fins que a Madrid fou proclamat com a rei d'Espanya Alfons XII, despr\u00e9s de la batalla de Montejurra el 17 de febrer de 1876 quan el pretendent carl\u00ed Carles VII va haver de passar a Fran\u00e7a. La derogaci\u00f3 temporal dels Decrets de Nova Planta de Felip V i la restauraci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya es donaven aleshores per acabades.\nEn guanyar autogovern durant la Segona Rep\u00fablica Espanyola amb l'Estatut de N\u00faria es decid\u00ed dotar del nom de Generalitat de Catalunya per a denominar les noves institucions d'autogovern catalanes i prosseguir la numeraci\u00f3 dels seus presidents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El fonamentalisme isl\u00e0mic \u00e9s una expressi\u00f3 que s'utilitza a Occident per descriure a les diferents corrents pol\u00edtiques i religioses, lligades a la religi\u00f3 de l'islam, a les quals es designa tamb\u00e9 amb altres termes com ara; integrisme isl\u00e0mic o islamisme, la branca m\u00e9s violenta s'anomena gihadisme (cal no confondre amb el sagrat deure de la gihad) i que particularment s'associa, als pa\u00efsos occidentals, amb moviments com els talibans afganesos, que es basen en interpretacions rigoristes com el salafisme, i fins i tot en els r\u00e8gims pol\u00edtics com el de la Rep\u00fablica isl\u00e0mica de l'Iran o el Sudan) o (d'una manera sovint menys recalcada donada la seva estreta alian\u00e7a amb els Estats Units, encara que no menys not\u00f2ria), la monarquia absoluta saudita i les altres monarquies \u00e0rabs del Golf P\u00e8rsic. Es tracta de moviments amb caracter\u00edstiques diferents i sovint oposats, per\u00f2 els termes amb qu\u00e8 s'anomena a occident als uns o als altres, tendeixen a confondre i a intercanviar-se, aix\u00f2 ajuda a la visualitzaci\u00f3 d'elements com l'aplicaci\u00f3 de la llei isl\u00e0mica (la Xaria), la no distinci\u00f3 dels \u00e0mbits civil i religi\u00f3s, o l'\u00e0mbit del clergat i del la\u00efcisme, la imposici\u00f3 general de les prescripcions religioses (com ara la prohibici\u00f3 de l'alcohol), la vestimenta de la dona (hijab, burca, nicab, xador) la situaci\u00f3 de les dones a l'Iran, el feminisme isl\u00e0mic), el tractament dels homosexuals, els esc\u00e0ndols puntuals que afecten la relaci\u00f3 entre l'Islam i l'occident, com la condemna a mort del escriptor Salman Rushdie, l'assassinat de Theo van Gogh, les revoltes per les caricatures del profeta Mahoma, els atemptats que han tingut com a objectiu diverses ciutats occidentals (l'onze de setembre de 2001 a Nova York, l'11-M de 2004 a Madrid, el juliol de 2005 a Londres, la capital del Regne Unit, i l'atemptat a Par\u00eds contra la redacci\u00f3 del Charlie Hebdo, en 2015, aix\u00ed com les guerres imperialistes a l'Afganistan i a l'Iraq.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El poder pol\u00edtic \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un c\u00e0rrec representatiu dins d'un sistema de govern en un pa\u00eds. El poder pol\u00edtic s'identifica en sistemes democr\u00e0tics amb el poder Executiu i legislatiu d'un pa\u00eds, mentre que el tercer poder de l'Estat, el poder judicial est\u00e0 dins d'un esquema distint, ja que la seua legitimitat no est\u00e0 sostinguda pel vot del poble com els altres dos poders, si no pel fidel compliment de l'exercici de les seues funcions.\nEl poder pol\u00edtic \u00e9s leg\u00edtim quan \u00e9s triat d'acord amb les lleis del pa\u00eds (Constituci\u00f3). En pa\u00efsos democr\u00e0tics t\u00e9 com sustente la legitimitat atorgada pel poble per mitj\u00e0 del vot popular (Eleccions). El poder pol\u00edtic \u00e9s abusiu quan s'excedeix en l'exercici de les seues funcions, avan\u00e7at en mat\u00e8ries que est\u00e0 dins de l'\u00e0mbit dels altres poders. (Intromissi\u00f3 de poders). El poder pol\u00edtic \u00e9s il\u00b7leg\u00edtim quan utilitza mecanismes no autoritzats per la lleis i s'ensenyoreix del poder governamental (Executiu-legislatiu) sense tenir la legitimitat del poble, atorgada pel vot popular.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La paralipsi (del grec \u03c0\u03b1\u03c1\u1f70, par\u00e0metres, \"de banda\", i \u03bb\u03b5\u03af\u03c0\u03b5\u03b9\u03bd, le\u00edpein, \"deixar\") o praeteritio, preterici\u00f3 (del llat\u00ed praetereo, \"deixar enrere\") o pretermissi\u00f3, \u00e9s una figura ret\u00f2rica, englobada dins de les figures obliq\u00fces, que consisteix a declarar que s'omet o passa per alt alguna cosa, quan de fet s'aprofita l'ocasi\u00f3 per cridar l'atenci\u00f3 sobre aquesta. S'introdueix sovint mitjan\u00e7ant expressions com \"per no esmentar\", \"sense parlar de\" o \"no parlar\u00e9 de\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques tenen com a objecte l'estudi la pol\u00edtica, incloent-hi els sistemes pol\u00edtics, les organitzacions i els processos pol\u00edtics. Abasta l'estudi de l'estructura (i els canvis d'aquesta estructura) i dels processos de govern - o qualsevol mena de sistema equivalent d'organitzaci\u00f3 humana que mira d'assegurar seguretat, just\u00edcia i drets civils. L'expressi\u00f3 de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques fou encunyada l'any 1880 per Herbert Baxter Adams (1850-1901), professor d'Hist\u00f2ria a la Universitat Johns Hopkins. La ci\u00e8ncia pol\u00edtica \u00e9s, segons escrivia, la teoria i la pr\u00e0ctica de la pol\u00edtica i la descripci\u00f3 i an\u00e0lisi dels sistemes pol\u00edtics i del comportament pol\u00edtic.\nEls cient\u00edfics, homes i dones, de les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques poden estudiar institucions com \u00e9s ara empreses, sindicats, esgl\u00e9sies o altres organitzacions l'estructura de les quals i processos tinguen influ\u00e8ncia sobre un govern, en complexitat i interconnexi\u00f3.\nExistix dins la ci\u00e8ncia pol\u00edtica tota una discussi\u00f3 sobre l'objecte d'estudi d'aquesta disciplina que, per als uns, \u00e9s l'estat i, per alguns altres m\u00e9s, el poder. La primera posici\u00f3 restringix l'objecte d'estudi a la ci\u00e8ncia pol\u00edtica en quant a una definici\u00f3 m\u00e9s escur\u00e7ada. La posici\u00f3 majorit\u00e0ria entre els polit\u00f2legs, homes i dones, segons en Maurice Duverger (1917-2014), \u00e9s la visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de la definici\u00f3 i que t\u00e9 com a objecte d'estudi la ci\u00e8ncia pol\u00edtica i el poder.\nEn tant que disciplina de les ci\u00e8ncies socials, abra\u00e7a diversos camps, com ara la teoria, la filosofia pol\u00edtica, els sistemes pol\u00edtics, alhora que mira de definir conceptes com ara ideologia, teoria dels jocs, etc. En aquest sentit tamb\u00e9 recorre a disciplines auxiliars com ara l'economia, la geopol\u00edtica, la geografia pol\u00edtica, el dret, la religi\u00f3, la ling\u00fc\u00edstica, etc. Es diversifica i tot amb les relacions internacionals, la pol\u00edtica comparada, etc.\nLes ci\u00e8ncies pol\u00edtiques empren classes variades de metodologia. Els abordatges de la disciplina inclouen la filosofia pol\u00edtica cl\u00e0ssica, l'estructuralisme, el racionalisme, el pluralisme, etc. En tant que ci\u00e8ncia social, les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques fan \u00fas de m\u00e8todes i t\u00e8cniques que poden aplegar una recerca qualitativa i quantitativa a partir de fonts prim\u00e0ries (ex.: documents hist\u00f2rics, registres oficials, etc) o secund\u00e0ries (ex.: articles acad\u00e8mics o de premsa, estad\u00edstiques, estudis de casos, construcci\u00f3 de models, etc).\nNo contrastant que l'estudi de la pol\u00edtica haja estat practicat des de bell antuvi a Occident com a m\u00ednim des de la Gr\u00e8cia antiga, aix\u00ed com a la Xina antiga, de la qual en tenim tractats sobre pol\u00edtica, les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques enteses en un sentit contemporani, neixen immensament m\u00e9s avant, fet que la diferencia de la filosofia pol\u00edtica, la pol\u00edtica econ\u00f2mica i hist\u00f2rica, entre altres m\u00e9s camps del coneixement, l'objecte d'estudi dels quals seria determinar normatives d'all\u00f2 que \u00e9s concep com a estat.\nL'historiador i catedr\u00e0tic estatunidenc Herbert Baxter Adams \u00e9s considerat el pare d'aquest nou camp de recerca cient\u00edfica. L'any 1870 va publicar Johns Hopkins Studies in Historical and Political Science, la primera obra d'estudi a fer \u00fas del concepte. Els experts, dones i homes, en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques reben el nom de polit\u00f2legs.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El matriarcat \u00e9s el terme antropol\u00f2gic utilitzat per a definir la condici\u00f3 social en qu\u00e8 les mares tenen autoritat suprema en llurs fam\u00edlies, en qu\u00e8 els membres femenins de la societat predominen en les posicions de poder i en qu\u00e8 la posici\u00f3 de m\u00e9s poder ser\u00e0 ocupada per una dona. El terme \"ginecocr\u00e0cia\" s'utilitza per a referir-se espec\u00edficament al govern de les dones. El terme oposat \u00e9s el patriarcat.No hi ha evid\u00e8ncia de societats en qu\u00e8 exist\u00eds una distribuci\u00f3 desigual del poder entre homes i dones, i que aquestes tingueren preemin\u00e8ncia sobre els homes; al contrari del que succeeix en el patriarcat, on els homes s\u00f3n els que posseeixen preemin\u00e8ncia respecte de les dones. Les societats realment existents on les dones tenen un lloc diferent al patriarcal s'anomenen matrilineals, matrilocals o matrifocals.\n\nEl matriarcat difereix del matrilinealisme en qu\u00e8 els fills s'identifiquen culturalment amb llur mare i no pas amb llur pare, i les aliances familiars i tribals es formen a partir dels llinatges de sang de les dones. Per exemple, en la tradici\u00f3 de l'halac\u00e0 jueva, una persona que neix d'una mare jueva \u00e9s considerada autom\u00e0ticament jueva; el judaisme, per tant, es transmet de la mare cap al fill.El matriarcat tamb\u00e9 difereix del matrilocalisme, un terme que els antrop\u00f2legs sovint utilitzen per a descriure les societats en qu\u00e8 l'autoritat de les mares \u00e9s prominent en les relacions dom\u00e8stiques i en qu\u00e8 els marits s'uneixen a la fam\u00edlia de llurs mullers en comptes que aquesta s'uneixi a la tribu o la fam\u00edlia del marit.El matriarcat \u00e9s una combinaci\u00f3 d'aquests factors i pot incloure el matrilinealisme i el matrilocalisme. La caracter\u00edstica m\u00e9s important del matriarcat \u00e9s que les dones es fan c\u00e0rrec de la distribuci\u00f3 dels b\u00e9ns productius de la societat. Aquesta caracter\u00edstica \u00e9s molt m\u00e9s forta que la matrilinealitat i la matrilocalitat perqu\u00e8 dona a les dones una posici\u00f3 d'influ\u00e8ncia en les societats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Restauraci\u00f3 \u00e9s el sistema pol\u00edtic que apareix a Europa a l'inici del segle xix quan, despr\u00e9s de la derrota de Napole\u00f3, l'any 1814, les pot\u00e8ncies europees es reuneixen en el Congr\u00e9s de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema pol\u00edtic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El despotisme hidr\u00e0ulic \u00e9s un terme que es refereix a un despotisme mantingut mitjan\u00e7ant el control d'un recurs \u00fanic i necessari. Va ser creat pel te\u00f2ric alemany Karl A. Wittfogel en la seva obra Despotisme oriental el 1957. En la seva forma origin\u00e0ria, controlava literalment l'aigua. En l'antic Egipte i a Babil\u00f2nia, i per extensi\u00f3 Wittfogel agregava la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i la Rep\u00fablica Popular Xina, el govern controlava els canals d'irrigaci\u00f3. Les persones lleials reben una abundant quantitat d'aigua per als seus cultius, mentre que els menys lleials en reben molt poca o gens i, per tant, els seus cultius moren.\nEn l'actualitat, es discuteixen les possibles aplicacions del concepte per a les formes monop\u00f2liques que caracteritzen la circulaci\u00f3 de diverses mercaderies b\u00e9ns o serveis com el cas del petroli, les tecnologies, o la recerca d'una reedici\u00f3 de sistemes desp\u00f2tics en casos com la privatitzaci\u00f3 de l'aigua potable, la circulaci\u00f3 de l'energia, la informaci\u00f3, l'educaci\u00f3, la biotecnologia, etc.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'apoliticisme \u00e9s l'apatia o antipatia vers totes les afiliacions pol\u00edtiques. El fet de ser apol\u00edtic tamb\u00e9 pot referir-se a situacions en qu\u00e8 les persones prenen una posici\u00f3 imparcial en mat\u00e8ria pol\u00edtica. El Diccionari Collins defineix apol\u00edtic com a \u00abpol\u00edticament neutre; sense actituds pol\u00edtiques, contingut ni parcialitat\u00bb. Per la GEC un apol\u00edtic \u00e9s aquell qui no interv\u00e9 en pol\u00edtica o no est\u00e0 polititzat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La comand\u00e0ncia (\u90e1 en pinyin: j\u00f9n) fou un hist\u00f2ric nivell administratiu de la Xina. Durant la Dinastia Zhou (c. 1046-256 aC), \u00e9s un nivell per sota d'un districte (\u7e23/\u53bf). Qin Shi Huang (221-210 aC r.), qui unific\u00e0 els diversos regnes combatents en un gran imperi s\u00faper-centralitzat, va invertir la jerarquia i les comand\u00e0ncies passaren a superiors que els districtes. Durant la Dinastia Han (CE 202 - 220 aC), la comand\u00e0ncia va esdevenir la unitat b\u00e0sica de l'administraci\u00f3 governamental local, cada comand\u00e0ncia es dividia en comtats. Quan un subordinat i semiaut\u00f2nom regne s'abolia, se substitu\u00efa per un o diverses comand\u00e0ncies directament sota el control del govern central. Les Dinasties Sui (581-618) i Tang (618-907) dinasties aboliren les comand\u00e0ncies i les reempla\u00e7aren amb zhou (\u5dde) o prefectures.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La ra\u00f3 d'Estat \u00e9s una expressi\u00f3 que significa assumir i actuar d'acord amb els interessos propis de l'Estat (per exemple, de la seva perviv\u00e8ncia o enfortiment). Fou una expressi\u00f3 encunyada per Nicolau Maquiavel, per la qual l'Estat o els seus governants defensen els seus interessos fins i tot a risc de perjudicar els ciutadans o grups de persones que s'hi oposen. Els defensors de \"la ra\u00f3 d'Estat\" solen considerar que la defensa dels \"interessos\" de l'Estat legitima que aquest o els governants ignorin i violentin les pr\u00f2pies lleis. Tal \u00e9s l'argument esgrimit, per exemple, en certs assassinats selectius o en certs casos de terrorisme d'estat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'apel\u00b7laci\u00f3 a l'autoritat o Argumentum ex auctoritate o sovint abreujat com ex auctoritate \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que significa \u00abargument per autoritat\u00bb. Es tracta d'un fenomen discursiu en la ret\u00f2rica i en discussions jur\u00eddiques quan la persona pret\u00e9n tenir ra\u00f3, per l'ofici de la seva autoritat o de la seva funci\u00f3, com ex auctoritate imperatoris (per autoritat de l'emperador) sense haver-hi cap obligaci\u00f3 de donar arguments o ex auctoritate legis (\u00abper autoritat de la llei\u00bb). En lloc de desenvolupar una motivaci\u00f3 pr\u00f2pia per una opini\u00f3 o una tesi, s'apel\u00b7la a un autor o publicaci\u00f3 respectada per l'assist\u00e8ncia o el lectorat que defensa la mateixa idea. En la ret\u00f2rica, el problema rau en l'acceptan\u00e7a, o no, pel p\u00fablic de l'autor de l'argument d'autoritat citat, un risc que ja palesa en l'obra de Cicer\u00f3. Era un element clau en la filosofia escol\u00e0stica i neotomista i ensenya els seus l\u00edmits quan es troben texts contradictoris d'autoritats aleshores reconegudes com la b\u00edblia o l'obra d'Agust\u00ed d'Hipona, una font inexhaurible de discussions bizantines.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Emily O'Reilly (Tullamore, Irlanda, 1952) \u00e9s una escriptora i periodista irlandesa qui va esdevenir primera s\u00edndic de greuges dona a Irlanda l'any 2003, tot succeint Kevin Murphy. El 3 de juliol del 2013 va ser votada s\u00edndic de greuges europea pel Parlament Europeu. El 16 de desembre del 2014 va ser reelegida per un mandat de 5 anys. O'Reilly va estudiar a la University College Dublin, Trinity College (Dubl\u00edn) i a la Universitat Harvard, on va guanyar una beca d'investigaci\u00f3 en periodisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "TIA (Total Information Awareness) \u00e9s un sistema de recerca intel\u00b7ligent desenvolupat per la DARPA, capa\u00e7 de generar informaci\u00f3 creuada des de diferents \u00e0mbits i potencialment capa\u00e7 de contestar a les nostres necessitats. Es compon d'una s\u00e8rie de programes que comparen nombrosos patrons de comportament amb comportaments d'individus i avalua si el context suggereix que es tracten de terroristes. Es tracta d'un sistema de coneixement total de la informaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El republicanisme \u00e9s la ideologia que propugna governar una naci\u00f3 com una rep\u00fablica, \u00e9s a dir, com una \u00abcosa p\u00fablica\u00bb o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits. Se sost\u00e9 en oposici\u00f3 a les formes de govern de la monarquia, l'aristocr\u00e0cia, l'oligarquia i la dictadura. Per extensi\u00f3, es refereix a un sistema pol\u00edtic que protegeix la llibertat i especialment es fonamenta en el dret, en la llei, que no pot ignorar-se pel mateix govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Voluntarisme \u00e9s un terme que descriu les doctrines filos\u00f2fiques que situen la voluntat com la primera de les pot\u00e8ncies espirituals de l'home enfront de la ra\u00f3. Tals s\u00f3n els casos de Duns Scot en l'Edat Mitjana i d'Arthur Schopenhauer i Ferdinand T\u00f6nnies, introductor del terme, al segle xix.Duns Scoto afirmava que la voluntat \u00e9s superior a l'enteniment i l'ess\u00e8ncia de la voluntat \u00e9s la llibertat; aplicat a D\u00e9u apareix el voluntarisme teol\u00f2gic, el qual, tal com ho sost\u00e9 Guillem d'Ockham, afirma que cap dels preceptes del dec\u00e0leg \u00e9s de llei natural i en conseq\u00fc\u00e8ncia D\u00e9u hauria pogut crear un m\u00f3n en el qual l'odi a D\u00e9u no fos pecat sin\u00f3 virtut; les lleis del dec\u00e0leg s\u00f3n convencionals perqu\u00e8 deriven de la voluntat de D\u00e9u; d'aquesta manera Ockham subratlla l'omnipot\u00e8ncia i la llibertat divines.En pol\u00edtica hi ha diverses tend\u00e8ncies que posen la voluntat com una cosa important o fonamental tant per a l'\u00e9sser hum\u00e0 com per als seus projectes de societat lliure (vegeu anarquisme), aix\u00ed tamb\u00e9 les tend\u00e8ncies filos\u00f2fiques de l'anomenat irracionalisme o vitalisme. Tamb\u00e9 es consideren voluntaristes corrents marxistes que, com el maoisme o el juche, concedeixen gran import\u00e0ncia a la voluntat de les masses com a motor de canvi revolucionari, restant en conseq\u00fc\u00e8ncia import\u00e0ncia a les condicions objectives. Aquesta atribuci\u00f3 de voluntarisme \u00e9s generalment assenyalada per comunistes oposats a aquests corrents, emprant el terme de manera despectiva.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Gilbert Saboya Suny\u00e9 (Sant Juli\u00e0 de L\u00f2ria, 28 de juliol de 1966) \u00e9s un pol\u00edtic andorr\u00e0. Va ser ministre d'Afers Exteriors del Principat del 2011 al 2017, i ministre d'Economia, Competitivitat i Innovaci\u00f3 entre el 2017 i el 2019. Va comen\u00e7ar la seva traject\u00f2ria pol\u00edtica el 1994 com a conseller general pel partit Agrupament Nacional Democr\u00e0tic. Durant la legislatura del 1994 fins al 1996 tamb\u00e9 va ser President de la Comissi\u00f3 Legislativa d'Economia. Amb el temps va liderar diverses formacions pol\u00edtiques locals, fins que el 2011 es va unir a Dem\u00f2crates per Andorra.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Partit Democr\u00e0tic de S\u00e8rbia \u2014\u0414\u0435\u043c\u043e\u043a\u0440\u0430\u0442\u0441\u043a\u0430 \u0441\u0442\u0440\u0430\u043d\u043a\u0430 \u0421\u0440\u0431\u0438\u0458\u0435, Demokratska Stranka Srbije, DSS en serbi\u2014 \u00e9s un partit conservador de S\u00e8rbia, fundat el 1992 com una escissi\u00f3 del Partit Democr\u00e0tic (DS), i dirigit per Vojislav Ko\u0161tunica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El gerencialisme, a un nivell, implica la creen\u00e7a en el valor dels gestors professionals i en els conceptes i m\u00e8todes que utilitzen. Els escriptors contemporanis en gesti\u00f3 com Thomas Diefenbach associen el gerencialisme amb la jerarquia. Per\u00f2 els estudiosos tamb\u00e9 han vinculat el gerencialisme amb el control, amb la rendici\u00f3 de comptes, i amb una creen\u00e7a ideol\u00f2gica decidida en la import\u00e0ncia d'organitzacions gestionades estretament, en contraposici\u00f3 a individus o a grups que no s'assemblen a una organitzaci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El sentiment antigallec o la galegof\u00f2bia \u00e9s l'aversi\u00f3 per Gal\u00edcia, per la cultura i llengua gallega o pels mateixos gallecs. Malgrat que el terme no \u00e9s recollit en cap diccionari de cort acad\u00e8mic, es tracta d'una denominaci\u00f3 gen\u00e8rica i popular per anomenar aquest fenomen tant als mitjans de comunicaci\u00f3 com a la societat.\nLa primera vegada que es va tindre const\u00e0ncia del seu \u00fas fou un article signat per Villar Ponte i datat a 1916.Les primeres manifestacions de galegof\u00f2bia van esser pronunciades per coneguts literats en llengua castell\u00e0 (Miguel de Cervantes, al seu Quixote, com a exemple destacat), per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s possible trobar-la a la historiograf\u00eda nacionalista espanyola (amb la seva figura paradigm\u00e0tica de Men\u00e9ndez Pidal) o al mateix \u00e0mbit pol\u00edtico o televisiu o contemporani.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La ciutadania \u00e9s l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat. Una persona pot tenir ciutadanies m\u00faltiples i una persona que no t\u00e9 la ciutadania de cap estat es considera un ap\u00e0trida. La ciutadania i la nacionalitat tenen significats diferents, an\u00e0legs als que es desprenen de les difer\u00e8ncies de significat entre estat i naci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pot\u00e8ncia standby (o en estat de rep\u00f2s) \u00e9s el consum de pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica de molts productes el\u00e8ctrics quan estan en estat apagat. Aquest consum residual \u00e9s necessari per a alimentar circuits de control com per exemple comandaments a dist\u00e0ncia. En el passat no representava cap problema, per\u00f2 actualment hi ha una gran sensibilitat perqu\u00e8 sigui el m\u00e9s baix possible. A partir del 2010, la majoria de pa\u00efsos van regular aquest consum a un m\u00e0xim de 1W, i a 0,5W a partir de 2013.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El mundialisme pot definir-se com el conjunt d'idees, sentiments i actes que propugnen i expressen la solidaritat entre els pobles de la Terra, i que tendeixen a establir una llei i unes institucions de car\u00e0cter supranacional que els siguin comunes. Per la seva pr\u00f2pia naturalesa, el mundialisme no \u00e9s partidista pol\u00edtic ni confessional.\nSegons \u00e9s definit autoritzadament, \"el mundialisme \u00e9s un conjunt d'idees i actes encaminats a expressar la solidaritat de tots els pobles de la Terra, i que t\u00e9 com a objectiu crear institucions i lleis supranacionals d'estructura federativa, amb el degut respecte vers les diferents cultures i pobles. Tracta de dur a terme una nova organitzaci\u00f3 pol\u00edtica de la humanitat que suposi la transfer\u00e8ncia d'una part de la sobirania nacional a una autoritat federal mundial capa\u00e7 de resoldre mitjan\u00e7ant decisions majorit\u00e0ries els problemes que amenacen la continu\u00eftat de l'esp\u00e8cie humana: la guerra, la fam, la contaminaci\u00f3, la superpoblaci\u00f3 i l'energia\".\" El m\u00f3n ser\u00e0 un o no ser\u00e0\".", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El georgisme o geoisme (tamb\u00e9 anomenat en angl\u00e8s: Georgism, Geoism o Geonomics) \u00e9s una ideologia de l'economia que mant\u00e9 que la gent \u00e9s propiet\u00e0ria del que ha creat; en canvi, tot el que ha creat la natura, i especialment la terra, pertany per igual a tothom. La filosofia georgista o geoista es basa en els escrits de l'economista Henry George (1839\u20131897), i normalment s'associa amb la idea d'un impost \u00fanic sobre el valor de la terra, \u00e9s a dir, a recaptar la renda de la terra.\nEls georgistes tamb\u00e9 argumenten que tota renda econ\u00f2mica provinent per exemple de la terra, de l'extracci\u00f3 de minerals, quotes de pesca, \u00fas de passadissos aeris, etc. i retorns extraordinaris de monopolis naturals, haurien d'acumular-se a la comunitat en comptes de fer-ho a propietaris privats i que no s'hauria d'imposar cap altre impost ni fer costoses regulacions econ\u00f2miques. Els moderns ambientalistes troben atractiva la idea que la terra \u00e9s una propietat comuna de la humanitat i alguns han donat suport a la idea de la reforma fiscal ecol\u00f2gica.\nMalgrat que tots dos defensaven els drets dels treballadors, Henry George i Karl Marx van ser antagonistes. Els dos economistes tenien diferents perspectives a l'hora d'entendre i solucionar els problemes socials. Mentre que George era un liberal, Marx es basava en l'autoritarisme de l'economia dirigida.Curiosament, Lizzie Magie, l'any 1903, la creadora del joc que m\u00e9s tard es va dir Monopoly, era una partid\u00e0ria del georgisme i volia mostrar els efectes perniciosos que causa a la societat el monopoli de la terra.Albert Einstein va escriure dues cartes, l'any 1934, a la filla de Henry George lloant el seu pare per la bella combinaci\u00f3 d'intel\u00b7lectualitat i amor a la just\u00edcia.Lev Tolstoi va dir que les persones que no estan d'acord amb Henry George, simplement \u00e9s perqu\u00e8 no el coneixen.A Catalunya, alguns dels seguidors d'aquesta filosofia van ser Jes\u00fas Paluzie, Petro Nuez i Joan Manuel Alarc\u00f3n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Acci\u00f3 Nacional (malt\u00e8s Azzjoni Nazzjonali, AN) \u00e9s un partit pol\u00edtic malt\u00e8s, fundat el 2007 per l'empresari m\u00e8dic i antic membre del Partit Nacionalista, Josie Muscat.\n\u00c9s for\u00e7a conegut per la seva posici\u00f3 sobre la immigraci\u00f3. Considera que Malta ha de tancar les seves fronteres a la immigraci\u00f3 il\u00b7legal, i quan aix\u00f2 no sigui possible, la Uni\u00f3 Europea (de la que Malta \u00e9s un membre) est\u00e0 obligada a compartir la c\u00e0rrega de la immigraci\u00f3 il\u00b7legal de Malta. Els immigrants il\u00b7legals no haurien de ser allotjats a Malta durant m\u00e9s d'un mes, sin\u00f3 que han de ser traslladat a altres estats (Malta \u00e9s el segon pa\u00eds m\u00e9s densament poblat del m\u00f3n). El partit tamb\u00e9 ha fet una crida per a elegir al President de Malta per eleccions direcdtes, amb majors poders i sense afiliaci\u00f3 pol\u00edtica, un Parlament m\u00e9s petit i un Consell d'Estat. Tamb\u00e9 vol reduir els impostos mitjan\u00e7ant un impost \u00fanic i just a canvi de m\u00e9s responsabilitat social i lluita contra l'ab\u00fas dels serveis socials.\nDespr\u00e9s del resultat de les eleccions legislatives malteses de 2008, Josie Muscat va anunciar la seva retirada de la pol\u00edtica. Malgrat la seva retirada, Josie Muscat va ser persuadit per a romandre com a l\u00edder del partit. Durant l'assemblea del partit nom\u00e9s es va presentar la seva candidatura.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En pol\u00edtica, l'esquerra \u00e9s, sense precisi\u00f3 particular, el conjunt de les tend\u00e8ncies pol\u00edtiques t\u00edpicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocr\u00e0cia en oposici\u00f3 a la dreta pol\u00edtica i al liberalisme econ\u00f2mic. Aquesta accepci\u00f3 es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a Fran\u00e7a despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Francesa, els constituents m\u00e9s radicals, els jacobins, que propugnaven la transformaci\u00f3 de la monarquia constitucional en una rep\u00fablica, ocupaven el cant\u00f3 esquerre de l'hemicicle legislatiu. Els termes dreta i esquerra, utilitzats en la pr\u00e0ctica parlament\u00e0ria, passarien a considerar-se categories primordials de la identitat pol\u00edtica a inicis del segle xx.En Occident i en particular en aquells pa\u00efsos on el sistema pol\u00edtic pot considerar-se una democr\u00e0cia liberal, normalment tant l'esquerra com la dreta s\u00f3n versions liberals i democr\u00e0tiques, i no propugnen cap sistema pol\u00edtic alternatiu.\nDins de l'esquerra, existeix un ampli espectre pol\u00edtic que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme s\u00f3n considerats com formes radicals d'esquerra pol\u00edtica, encara que t\u00e8cnicament els segons no s'inclourien en l'espectre pol\u00edtic, ja que no es regeix per un sistema pol\u00edtic representatiu per a dur a terme els seus projectes. L'esquerra tamb\u00e9 est\u00e0 associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. Tamb\u00e9 es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalitzaci\u00f3, l'ecologisme, el feminisme, els ocupes, el pacifisme o els punks.\nEls conceptes d'esquerra i dreta, de totes maneres, s\u00f3n relatius al pa\u00eds i a la situaci\u00f3 pol\u00edtica del propi pa\u00eds i del m\u00f3n.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Panagiotis Kanel\u00b7l\u00f3pulos (en grec: \u03a0\u03b1\u03bd\u03b1\u03b3\u03b9\u03ce\u03c4\u03b7\u03c2 \u039a\u03b1\u03bd\u03b5\u03bb\u03bb\u03cc\u03c0\u03bf\u03c5\u03bb\u03bf\u03c2) (Patres, 13 de desembre de 1902 - Atenes, 11 de setembre de 1986) va ser un pol\u00edtic grec, elegit democr\u00e0ticament com a Primer Ministre de Gr\u00e8cia el 1967 abans de ser destitu\u00eft per la Junta Militar Grega (1967-1974).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Houari Boum\u00e9di\u00e8ne (\u00e0rab: \u0647\u0648\u0627\u0631\u064a \u0628\u0648\u0645\u062f\u064a\u0646, Hw\u0101r\u012b B\u016b-Madyan) (Guelma, 23 d'agost de 1932 - Alger, 27 de desembre de 1978) fou un pol\u00edtic algeri\u00e0, president del seu pa\u00eds entre 1965 i 1978.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Rani Abbakka Chowta va ser la primera reina tuluva d'Ullal que va lluitar contra els portuguesos a la segona meitat del segle xvi. Pertanyia a la dinastia Chowta que governava parts de la costa de Karnataka (Tulu Nadu), a l'\u00cdndia, amb la capital a Puttige. La ciutat portu\u00e0ria d'Ullal servia com a capital subsidi\u00e0ria. Els portuguesos van fer diversos intents de capturar Ullal, ja que estava situat estrat\u00e8gicament. Per\u00f2 Abbakka va rebutjar cadascun dels seus atacs durant m\u00e9s de quatre d\u00e8cades. Per la seva valentia, va ser coneguda com a Abhaya Rani (La reina sense por). Tamb\u00e9 va ser una de les primeres \u00edndies que va combatre el colonialisme i, de vegades, \u00e9s considerada com la \"primera dona que lluit\u00e0 per la llibertat de l'\u00cdndia\". A l'estat de Karnataka, se la recorda juntament amb Rani Kittur Chennamma, Keladi Chennamma i Onake Obavva, les dones guerreres i patriotes m\u00e9s importants.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Restauraci\u00f3 absolutista a Espanya \u00e9s el per\u00edode de la hist\u00f2ria d'Espanya que s'est\u00e9n entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borb\u00f2nica.\nDespr\u00e9s de la Guerra del Franc\u00e8s, les Corts es reuneixen a Madrid l'octubre de 1813. Poc despr\u00e9s, Napole\u00f3 reconeix a Ferran VII com a rei d'Espanya, que entra el 22 de mar\u00e7 de 1814 cam\u00ed de Val\u00e8ncia amb el suport general de la poblaci\u00f3 i rep de la m\u00e0 d'un grup de diputats propers al rei, l'anomenat Manifest dels Perses que representa una declaraci\u00f3 a favor de la restauraci\u00f3 de l'absolutisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La paraula vet (o veto) procedeix del llat\u00ed i significa literalment [jo] prohibeixo. S'utilitza per a posar de manifest que una part (estat, instituci\u00f3, persona...) t\u00e9 el dret d'aturar de forma unilateral una llei. Un vet, per tant, proporciona poder il\u00b7limitat per a parar canvis, per\u00f2 no pas per a adoptar-los.\nAls Estats Units, el president t\u00e9 la capacitat de vetar la legislaci\u00f3 que ha passat pr\u00e8viament pel Congr\u00e9s, per b\u00e9 que aquest dret no \u00e9s absolut, ja que una majoria qualificada de 2/3 d'ambdues cambres pot aprovar una llei, fins i tot, contra un veto presidencial; aix\u00f2 no obstant, si la llei proposada t\u00e9 nom\u00e9s majoria simple, el veto del president \u00e9s decisiu.\nEn el Consell de Seguretat de l'ONU, els cinc membres permanents (Estats Units, R\u00fassia, Xina, Fran\u00e7a i Regne Unit) tenen dret de veto. Si algun d'aquests pa\u00efsos vota contra una proposta, aquesta queda rebutjada, encara que els 10 membres restants del consell hi hagin votat a favor, la qual cosa, juntament amb la no elecci\u00f3 per votaci\u00f3 universal, lliure, directa i secreta dels membres de l'Assemblea General i del Secretari General ha servit sovint per a denunciar el d\u00e8ficit democr\u00e0tic de l'ONU.\nDes del segle xvi fins al 1903, els monarques de Fran\u00e7a, Espanya i \u00c0ustria (aquest \u00faltim en qualitat d'hereus del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic) disposaven del dret a vet papal per a vetar un candidat al papat.\nEls caps d'Estat espanyols tamb\u00e9 havien gaudit tradicionalment del dret de vetar les lleis aprovades per les Corts. El darrer cop que aquest fou exercit va ser el 1938, quan el president de la Rep\u00fablica, Manuel Aza\u00f1a, va vetar la Llei de concessi\u00f3 d'una pensi\u00f3 a la v\u00eddua del qui fou diputat \u00c1ngel Pesta\u00f1a per no haver set aprovada pel Ple del Congr\u00e9s dels Diputats sin\u00f3 per la Diputaci\u00f3 Permanent de Corts. Quan finalment la Llei va ser votada pel Congr\u00e9s dels Diputats el 30 de setembre de 1938 en la sessi\u00f3 celebrada a Sant Cugat del Vall\u00e8s, el president de la Rep\u00fablica aixec\u00e0 el vet i promulg\u00e0 la Llei.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El terme extrema esquerra es fa servir per a descriure els moviments pol\u00edtics situats m\u00e9s a l'esquerra dels partits socialistes i partits comunistes tradicionals, \u00e9s a dir, els moviments revolucionaris que advoquen per l'abolici\u00f3 del capitalisme, situats a l'esquerra dels moviments reformistes d'esquerra i de l'esquerra antiliberal.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Pol\u00edtica interna (o dom\u00e8stica) \u00e9s un terme que s'utilitza en el llenguatge period\u00edstic i en la literatura pol\u00edtica per parlar de les decisions internes d'un govern, aquelles que es manegen nom\u00e9s internament. S\u00f3n decisions relatives a l'administraci\u00f3 dels assumptes del propi pa\u00eds, diferenciades de la pol\u00edtica externa, que \u00e9s la que es refereix a les relacions del pa\u00eds envers els seus interessos nacionals i les seves relacions amb altres pa\u00efsos i amb organismes internacionals.\nTamb\u00e9 s'empra per designar els assumptes particulars d'un partit, organitzaci\u00f3 social o corporaci\u00f3, o les orientacions que els seus integrants tenen envers els altres i pel que fa a la conducci\u00f3 general de la pr\u00f2pia empresa o agrupaci\u00f3 dins d'un pa\u00eds o naci\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "\u00c9s diu que el dret a existir \u00e9s un atribut de les nacions. D'acord amb un assaig del fil\u00f2sof franc\u00e8s del segle XIX Ernest Renan, un Estat t\u00e9 dret a existir quan els seus individus estan disposats a sacrificar els seus propis interessos pels de la comunitat que representen. A difer\u00e8ncia de l'autodeterminaci\u00f3, el dret a existir \u00e9s un atribut dels estats i no dels pobles. No \u00e9s un dret reconegut per les lleis internacionals. La frase ha ocupat un lloc destacat en el conflicte araboisraeli\u00e0 des de la d\u00e8cada de 1950.\nEl dret a existir d'un Estat de facto pot estar en contraposici\u00f3 amb el dret d'un altre estat a la integritat territorial. Els defensors del dret a existir ho han rastrejat fins al propi \"dret a l'exist\u00e8ncia\", un dret fonamental dels estats, reconegut per escriptors de dret internacional durant centenars d'anys.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Muhammad Sakizli \u2014en \u00e0rab \u0645\u062d\u0645\u062f \u0627\u0644\u0633\u0627\u0642\u0632\u0644\u0649, Mu\u1e25ammad as-S\u0101qizl\u012b\u2014 (1892-1976) fou un pol\u00edtic libi. Fou primer ministre de Cirenaica (mar\u00e7 de 1950-desembre de 1951), governador de Cirenaica (desembre de 1951-maig de 1952) i primer ministre de L\u00edbia (febrer-abril de 1954).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La partitocr\u00e0cia \u00e9s la influ\u00e8ncia excessiva dels partits pol\u00edtics en la vida pol\u00edtica d'un estat.\u00c9s un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a democr\u00e0tic, el que vol dir \u00abel poble governa\u00bb, en qu\u00e8 les decisions pol\u00edtiques m\u00e9s aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa a la partitocr\u00e0cia quan ni l'opini\u00f3 dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels ciutadans importa. La partitocr\u00e0cia porta el risc que es defensen m\u00e9s els interessos particulars d'un partit que l'inter\u00e8s general.\nUnes opinions sobre la partitocr\u00e0ciaSegons el fil\u00f2sof Gustavo Bueno \u00abla partitocr\u00e0cia constitueix una deformaci\u00f3 sistem\u00e0tica de la democr\u00e0cia. Cada partit ha d'atacar sistem\u00e0ticament l'altre\u00bb. Aix\u00ed doncs, per la teoria antiliberal, \u00abla partitocr\u00e0cia \u00e9s la forma d'Estat en qu\u00e8 les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva\u00bb, com ho va explicar l'exministre franquista Gonzalo Fern\u00e1ndez de la Mora. El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els sistemes parlamentaris. L'exc\u00e8s de partitocr\u00e0cia a l'Estat espanyol i les seves autonomies, s'explicaria parcialment pel fet que durant la transici\u00f3 democr\u00e0tica s'hauria volgut protegir els partits, encara febles. Per\u00f2 des dels anys 1980, els partits haurien blindat aquest sistema, i segons l'historiador Borja de Riquer i Permanyer \u00abLes institucions s'han acabat convertint en un espai per als militants i la clientela dels partits. Els partits volen protegir el seu estatus i actuen de manera corporativa. No canviaran la llei de partits perqu\u00e8 no es volen su\u00efcidar\u00bb. O segons Jaume Barber\u00e0, \u00aba Espanya hi ha una oligarquia que es renova poc al llarg dels segles. Els que manen tenen moltes franqu\u00edcies i ja els va b\u00e9 la partitocr\u00e0cia: un sistema de partits que no q\u00fcestiona la classe dirigent\u00bb.\nNo confondre amb democr\u00e0cia.\n\nVegeu tamb\u00e9: Sistema bipartidista i Democr\u00e0cia parlament\u00e0ria", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Moviment per la Tempran\u00e7a \u00e9s un moviment social contra el consum de begudes alcoh\u00f2liques. En critica el consum excessiu i promou la tempran\u00e7a o l'abstin\u00e8ncia total. Va formar grups de pressi\u00f3 a favor de lleis contra l'alcohol. El moviment va tenir difusi\u00f3 especialment en pa\u00efsos de cultura anglosaxona, com ara Anglaterra, Estats Units, Austr\u00e0lia, Canad\u00e0, Irlanda i Nova Zelanda.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Servei d'Informaci\u00f3 i Policia Militar (SIPM) va ser l'ag\u00e8ncia d'intel\u00b7lig\u00e8ncia que va existir en la zona revoltada durant la Guerra Civil espanyola i durant els primers temps de la Dictadura franquista. Durant la contesa va jugar un important paper en l'establiment de la \"cinquena columna\" a la zona republicana.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El nepotisme \u00e9s el fenomen d'atorgar beneficis des d'una posici\u00f3 de poder a parents, sigui per proporcionar b\u00e9ns, c\u00e0rrecs o prebendes i altres avantatges, sovint sense tenir en compte les seves capacitats i el seu valor personal. Prov\u00e9 de l'ambit de l'administraci\u00f3 papal de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, per\u00f2 el mot es va generalitzar per a qualsevol ab\u00fas de poder a favor de familiars o amics. Quan el favoritisme toca amics, es parla tamb\u00e9 d'amiguisme.El judici de valor o la condemna moral d'aquesta pr\u00e0ctica difereix d'una societat a l'altre. Als governs de Fran\u00e7a i Espanya, per exemple, ministres i diputats, que solen atorgar llocs de treball, ficticis o reals, a la parella i altres familiars. En canvi, a Dinamarca \u00e9s impensable que el fill o germ\u00e0 d'un alt c\u00e0rrec treballi al govern.El nepotisme sembla de tots els temps, per\u00f2 \u00e9s emblem\u00e0tic de la ideologia de classe de la noblesa tradicional del segle xx, que l'enmarca, junt amb el proteccionisme familiar, l'idealhonestedat, l'amor a la p\u00e0tria i a la terra i una religiositat tradicional.\u00c9s una pr\u00e0ctica habitual en negocis familiars i en monarquies. En canvi, en sistemes definits com a meritocr\u00e0tics, \u00e9s a dir, que diiuen que valoren la compet\u00e8ncia professional per damunt d'amics de confian\u00e7a, matrimonis i vincles de sang, el nepotisme oficialment \u00e9s vilipendiat com corrupci\u00f3, que pot anar junts amb suborn i clientelisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El dewan, diwan o divan, \u00e9s un mot persa que, al llarg de la hist\u00f2ria isl\u00e0mica, ha tingut diversos significats i funcions, diferents per\u00f2 alhora similars. La paraula \u00e9s d'origen indi/persa i va ser adoptada per l'\u00e0rab: \u062f\u064a\u0648\u0627\u0646, d\u012bw\u0101n. El significat original era \u2018paquet (de fulls escrits)\u2019, d'on derivaria el significat de \u2018llibre\u2019, especialment \u2018llibre de comptes\u2019, i, d'aquest, \u2018oficina de comptes\u2019, \u2018casa de duanes\u2019, \u2018sala del consell\u2019. El significat de divan (seient llarg encoixinat) \u00e9s degut als seients que hi havia al llarg de les parets de les cambres de consell a l'Orient Mitj\u00e0. La paraula apareix per primer cop durant el califat d'\u00damar ibn al-Khattab (634-644 dC). Quan el califat es va convertir en un estat m\u00e9s complex, el terme es va estendre a totes les oficines del govern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Carlos Ib\u00e1\u00f1ez del Campo (1877-1960) va ser un militar, pol\u00edtic i dictador xil\u00e8. Va ser President de la Rep\u00fablica en dues ocasions: de 1927 a 1931 i de 1952 a 1958.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La representaci\u00f3 proporcional amb llista de partit \u00e9s una fam\u00edlia de sistemes electorals basats en la representaci\u00f3 proporcional en eleccions en les quals s'han d'elegir diversos candidats (per exemple, eleccions parlament\u00e0ries), cosa que es fa mitjan\u00e7ant una llista de partit. Tamb\u00e9 es poden fer servir sistemes proporcionals amb llista de partit dins de sistemes mixtos de membres addicionals.\nEn aquest sistema, els electors voten per un partit i, al final, cada partit guanya un nombre d'escons X proporcional a la quantitat de vots que hagi rebut. Els primers X candidats de la llista de partit s\u00f3n els que surten elegits.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'estat d'emerg\u00e8ncia \u00e9s un dels r\u00e8gims d'excepci\u00f3 que pot dictar el govern d'un pa\u00eds en situacions excepcionals. Aquest estat d'emerg\u00e8ncia es dicta, generalment, en cas de pertorbaci\u00f3 de la pau o de l'ordre intern d'un estat, ja sigui a conseq\u00fc\u00e8ncia de cat\u00e0strofes, brots epid\u00e8mics contagiosos, greus circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques o civils que afecten i impedeixen la vida normal d'una comunitat, regi\u00f3 o pa\u00eds. Durant aquest, aix\u00ed anomenat r\u00e8gim d'excepci\u00f3, el govern es reserva el poder de restringir o suspendre l'exercici d'alguns drets ciutadans. Els drets restringits poden ser els relatius a la llibertat i seguretat personals, la inviolabilitat de domicili i la llibertat de reuni\u00f3 i de tr\u00e0nsit. Durant aquest estat les forces armades d'un pa\u00eds poden assumir el control d'ordre intern.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La dissoluci\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica o la dissoluci\u00f3 de l'URSS (en rus: \u0440\u0430\u0441\u043f\u0430\u0301\u0434 \u0421\u043e\u0432\u0435\u0301\u0442\u0441\u043a\u043e\u0433\u043e \u0421\u043e\u044e\u0301\u0437\u0430, romanitzat: rasp\u00e1d Sov\u00e9tskogo Soy\u00faza) va ser la desintegraci\u00f3 de les estructures pol\u00edtiques federals i del govern central de la Uni\u00f3 de Rep\u00fabliques Socialistes Sovi\u00e8tiques (URSS), que va culminar amb la independ\u00e8ncia de les quinze Rep\u00fabliques de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica entre l'11 de mar\u00e7 de 1990 i el 25 de desembre de 1991. Els Acords de Belaveja (rus: \u0411\u0435\u043b\u043e\u0432\u0435\u0436\u0441\u043a\u0438\u0435 \u0441\u043e\u0433\u043b\u0430\u0448\u0435\u043d\u0438\u044f, bielor\u00fas: \u0411\u0435\u043b\u0430\u0432\u0435\u0436\u0441\u043a\u0456\u044f \u043f\u0430\u0433\u0430\u0434\u043d\u0435\u043d\u043d\u0456, ucra\u00efn\u00e8s: \u0411\u0456\u043b\u043e\u0432\u0435\u0437\u044c\u043a\u0456 \u0443\u0433\u043e\u0434\u0438) va ser un acord internacional firmat el 8 de desembre de 1991 pels presidents de l'RSFS de R\u00fassia, l'RSS d'Ucra\u00efna i l'RSS de Bielor\u00fassia (Bor\u00eds Ieltsin, Leonid Kravtxuk i Estanislau Xuxk\u00e8vitx, respectivament) en la reserva natural del Bosc de Bia\u0142owie\u017ca. La firma dels Acords va ser comunicada per tel\u00e8fon al president de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica Mikha\u00efl Gorbatxov per Estanislau Xuxk\u00e8vitx. Aquests acords van declarar la dissoluci\u00f3 oficial de l'URSS i van posar fi a la vig\u00e8ncia del Tractat de Creaci\u00f3 de l'URSS i l'establiment d'estats en les antigues Rep\u00fabliques de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. La dissoluci\u00f3 de l'estat socialista m\u00e9s gran del m\u00f3n tamb\u00e9 va marcar el final de la Guerra Freda.En resum, l'any 1991, la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, que era la superpot\u00e8ncia del Bloc de l'Est, es va enderrocar econ\u00f2micament i territorial a causa de les reformes (Perestroika) dutes a terme per Mikha\u00efl Gorbatxov a la vista del col\u00b7lapse econ\u00f2mica de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, que van consistir en passar r\u00e0pidament d'una economia planificada socialista a una economia de mercat llibre similar a la de la Xina. A aquestes reformes, s'oposava la part m\u00e9s conservadora del Partit Comunista. Aquest r\u00e0pid intent de transici\u00f3 va provocar la dissoluci\u00f3 de tot l'entremat industrial i agr\u00edcola de la URSS, el pa\u00eds es va paralitzar virtualment, la inflaci\u00f3 es va disparar i va augmentar la pobresa i les conseq\u00fcents protestes socials es van canalitzar a trav\u00e9s del nacionalisme.La desintegraci\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica est\u00e0 clarament relacionada amb el context sorgit de la fi de la Guerra Freda i la dissoluci\u00f3 d'altres pa\u00efsos del bloc de l'est, com la dissoluci\u00f3 de Iugosl\u00e0via i la dissoluci\u00f3 de Txecoslov\u00e0quia. A difer\u00e8ncia de Txecoslov\u00e0quia, no va ser una dissoluci\u00f3 totalment pac\u00edfica. Prova d'aix\u00f2 \u00e9s l'exist\u00e8ncia, encara avui en dia, de conflictes latents, com els d'Abkh\u00e0zia, Oss\u00e8tia del Sud, l'Alt Karabakh (coneguda tamb\u00e9 per l'antic nom rus de Nagorno-Karabakh), Transn\u00edstria, Txetx\u00e8nia o Crimea. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia del cas ioguslau, no va degenerar en una guerra oberta, com ho van ser les Guerres de Iugosl\u00e0via.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Unidad Aragonesa (UA) fou un partit pol\u00edtic aragon\u00e8s format a partir d'una escissi\u00f3 del Partido Aragon\u00e9s el 1994 amb seu a Saragossa, i dissolt en 2014 per integrar-se en la plataforma soluciona.El seu president fou Jos\u00e9 Guerrero Cebolla La ideologia del partit pol\u00edtic \u00e9ra conservadora amb vocaci\u00f3 regionalista. En les comarques orientals aragoneses defensava les tesis ling\u00fc\u00edstiques de la Federaci\u00f3 d'Associacions Culturals de l'Arag\u00f3 Oriental (FACAO). No va obtenir mai representaci\u00f3 al Parlament.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Hannu Erkki Johannes Koskinen (Janakkala, 1954) \u00e9s un pol\u00edtic finland\u00e8s, diputat del Parlament finland\u00e8s i militant del Partit Socialdem\u00f2crata de Finl\u00e0ndia. Exerc\u00ed el c\u00e0rrec de Ministre de Just\u00edcia (1999-2005) i membre de consell municipal de H\u00e4meenlinna (1989-2004). Va n\u00e9ixer a la ciutat finlandesa de Janakkala el 19 de desembre de 1954.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Centre Superior d'Informaci\u00f3 de la Defensa (CESID) va ser una ag\u00e8ncia d'intel\u00b7lig\u00e8ncia espanyola que va estar en funcionament des de 1977 fins a 2002, quan va ser reempla\u00e7ada pel Centre Nacional d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia. Va ser la principal ag\u00e8ncia d'intel\u00b7lig\u00e8ncia d'Espanya, creada el 14 de juliol de 1977 pel llavors ministre de Defensa, Manuel Guti\u00e9rrez Mellado, per substituir als organismes d'intel\u00b7lig\u00e8ncia de l'\u00e8poca franquista. Aquests inclo\u00efen al Tercera Secci\u00f3 d'Informaci\u00f3 de l'Alt Estat Major (SIAEM) i el Servei Central de Documentaci\u00f3 (SECED) depenent de la Presid\u00e8ncia del Govern.El 2 de novembre de 1977 tamb\u00e9 es va integrar el Servei d'Informaci\u00f3 de la Presid\u00e8ncia del Govern (SIPG).En els primers anys, la seva missi\u00f3 estava destinada en el fonamental a atendre a la Junta de Caps d'Estat Major (JUJEM) i depenia jer\u00e0rquica i administrativament del Ministeri de Defensa. Per reial decret de gener de 1984, el CESID va ser definit jur\u00eddicament com l'ag\u00e8ncia d'intel\u00b7lig\u00e8ncia que informava a la Presid\u00e8ncia del Govern i al ministre de Defensa. No obstant aix\u00f2, mantenia un car\u00e0cter fonamentalment militar. Va emprar entre 2.000 i 3.000 persones, la majoria militars i membres de la Gu\u00e0rdia Civil. Al voltant del 30 per cent dels membres del personal eren civils.\nLa seva gesti\u00f3 estava al comandament d'un Director, nomenat pel govern a trav\u00e9s d'acord del Consell de Ministres i que al principi va tenir el rang de Director General, per passar despr\u00e9s al de secretari d'estat. El seu primer director va ser el general Jos\u00e9 Mar\u00eda Bourgon L\u00f3pez-D\u00f3riga.\nLes unitats operatives principals van ser les d'intel\u00b7lig\u00e8ncia interior, intel\u00b7lig\u00e8ncia en l'exterior; contraintel\u00b7lig\u00e8ncia, economia i tecnologia i el suport operatiu. En qualsevol cas es distingeixen dues etapes: la que va des de la seva creaci\u00f3 fins a la reforma de setembre de 1982 impulsada pel llavors ministre de Defensa, Alberto Oliart, i a partir d'aqu\u00ed fins a la seva extinci\u00f3 en 2002. En la primera, les seves activitats es van centrar en la intel\u00b7lig\u00e8ncia interior, singularment en el si de l'ex\u00e8rcit per evitar accions militars que posessin en perill el proc\u00e9s de transici\u00f3 democr\u00e0tica. A partir de 1982, es desenvolupa l'\u00e0rea contra el terrorisme, tasca definida com \"obtenir, avaluar i difondre la informaci\u00f3 relativa als processos interns que, mitjan\u00e7ant procediments anticonstitucionals, atemptin contra la unitat de la p\u00e0tria i l'estabilitat de les seves Institucions fonamentals\", l'\u00e0rea exterior per prevenir i evitar el \"perill, amena\u00e7a o agressi\u00f3 exterior contra la independ\u00e8ncia o integritat territorial d'Espanya i per assegurar els seus interessos nacionals\" i els serveis de contraintel\u00b7lig\u00e8ncia.\nEncara que el CESID va ser la major ag\u00e8ncia d'intel\u00b7lig\u00e8ncia a Espanya, existien a m\u00e9s els serveis d'intel\u00b7lig\u00e8ncia dels tres ex\u00e8rcits: Armada, ex\u00e8rcit de l'Aire i ex\u00e8rcit de Terra, a m\u00e9s del Servei d'Informaci\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Civil. D'altra banda, el Cos Nacional de Policia mantenia una Comissaria General d'Informaci\u00f3, amb una missi\u00f3 antiterrorista que va incloure una Brigada d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia en l'exterior per investigar el terrorisme internacional dirigit contra Espanya. L'estructura creava a vegades situacions de concurr\u00e8ncia de serveis. Finalment, la llei 11/2002 va crear el Centre Nacional d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia, que va succeir al CESID.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Political Communication (literalment, en catal\u00e0, \"Comunicaci\u00f3 Pol\u00edtica\") \u00e9s una revista d'avaluaci\u00f3 d'experts editada en angl\u00e8s sobre comunicaci\u00f3 pol\u00edtica, trimestral, interdisciplin\u00e0ria i internacional, que ofereix investigaci\u00f3 d'actualitat en la intersecci\u00f3 entre la ci\u00e8ncia pol\u00edtica i la comunicaci\u00f3. \u00c9s publicada per Routledge per compte de l'American Political Science Association i la Internaitonal Communication Association. L'editor en cap \u00e9s Claes H. de Vreese, professor de comunicaci\u00f3 pol\u00edtica de l'Amsterdam School of Communication Research (ASCoR) de la Universitat d'\u00c0msterdam. El 2018 tenia un factor d'impacte de 4.339 i ocupava el tercer lloc (sobre 176) del r\u00e0nquing de revistes sobre ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i el tercer lloc (sobre 88) del r\u00e0nquing en comunicaci\u00f3 del Journal Citation Reports.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El consociativisme (adaptaci\u00f3 de l'angl\u00e8s consociationalism) \u00e9s una forma de govern que es dona en els sistemes pol\u00edtics democr\u00e0tics en qu\u00e8 les societats estan dividides en diferents nacions sota un mateix estat, com per exemple B\u00e8lgica. Consisteix a repartir el poder pol\u00edtic de manera que la majoria l\u00f2gica operi tenint en compte la majoria per\u00f2 alhora tamb\u00e9 les minories \u00e8tniques, ling\u00fc\u00edstiques o religioses de diferents grups socioculturals o nacionals. Aix\u00ed, les institucions pol\u00edtiques del pa\u00eds estan compostes per percentatges equitatius a partir de les sensibilitats existents.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En geopol\u00edtica, un estat coix\u00ed \u00e9s un pa\u00eds situat entre dues grans pot\u00e8ncies previsiblement hostils, i que, per la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes. En general, quan un estat coix\u00ed \u00e9s realment independent, la seva pol\u00edtica exterior t\u00e9 una orientaci\u00f3 neutralista.\nEl concepte d'estat coix\u00ed es va formar en els mitjans diplom\u00e0tics de l'Europa del segle xvii, si b\u00e9 en retrospectiva es poden trobar exemples d'aquests estats en totes les \u00e8poques.\nAlguns exemples d'estat coix\u00ed s\u00f3n:\n\nEl Arm\u00e8nia Sofene, entre l'Imperi Rom\u00e0 i l'Imperi Part.\nAfganistan, entre l'Imperi Rus i l'\u00cdndia brit\u00e0nica.\nMong\u00f2lia, entre la Rep\u00fablica Popular de la Xina i R\u00fassia.\nPol\u00f2nia despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial, entre Alemanya i l'URSS.\nTail\u00e0ndia, entre l'Imperi Brit\u00e0nic (Burma) i la Indoxina francesa.\nUruguai, com a zona desmilitaritzada entre Argentina i l'Imperi del Brasil.\nParaguai, despr\u00e9s de la Guerra de la Triple Alian\u00e7a de 1870.\nNepal i Bhutan, entre l'\u00cdndia i la Rep\u00fablica Popular de la Xina.\n\u00c0ustria, Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia durant la Guerra Freda.\nTranssilv\u00e0nia, entre l'Imperi Otom\u00e0 i l'Imperi Austr\u00edac.\nB\u00e8lgica fins a la Primera Guerra Mundial, entre Fran\u00e7a i Alemanya.\nMarca Hisp\u00e0nica, entre l'\u00c0ndalus i l'Imperi carolingi.\nCorea del Nord, entre la Xina i les forces americanes a Corea del Sud i Jap\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una entitat pol\u00edtica \u00e9s un grup de persones unides per qualsevol forma d'acord pol\u00edtic i que es consideren a si mateixes com una unitat aut\u00f2noma. L'acord pol\u00edtic que uneix el grup pot ser de diferents tipus: pot anar des del reconeixement no escrit i el respecte de la jerarquia dins del grup fins a una constituci\u00f3 escrita. Segons la seva mida, una entitat pol\u00edtica es pot articular en torn d'un govern o altres jerarquies m\u00e9s senzilles. Una entitat pol\u00edtica pot ser gran, com els estats, els imperis i els regnes, o petita, com els cacicats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Conservadorisme nacionalista \u00e9s un terme que s'usa per a descriure a aquells conservadors que tenen forts ideals nacionalistes i planegen promoure la cultura i la identitat \u00e8tnica com a forma de promoure el creixement de la societat. Aquests conservadors afavoreixen especialment la tradici\u00f3 familiar i els drets d'aquesta, ja que veuen en la fam\u00edlia l'\u00fanica forma de promoure la p\u00e0tria i els processos per la qual aquesta passa.\nEl conservadorisme nacionalista est\u00e0 relacionat amb el conservadorisme social. La fam\u00edlia vista pels conservadors nacionalistes \u00e9s la forma en la qual es lliguen tots els fets del passat per a promoure un millor futur. En paraules de l'austr\u00edac \"El conservadorisme nacionalista la fam\u00edlia com casa de la identitat, de la solidaritat i l'emoci\u00f3. Comunament aquest conservadorisme ompli el buit pol\u00edtic entre els ideals conservadors i abasta en els seus pensaments la ultradreta i un fort sentit anticomunista. Comunament hi ha hagut conservadors que promouen el nacionalisme arreu del m\u00f3n, per\u00f2 tenen implantaci\u00f3 a Europa, ja que en aquests pa\u00efsos tenen l\u00edders i mandataris que segueixen aquest conservadorisme. En el context europeu, tamb\u00e9 aplega els euroesc\u00e8ptics.\nA m\u00e9s d'aquests elements comuns, els conservadors nacionalistes poden tenir opinions diferents als diferents pa\u00efsos, depenent de factors locals. Aix\u00f2 \u00e9s especialment cert en el cas dels plantejaments econ\u00f2mics, on les opinions dels conservadors nacionals poden fluctuar entre el suport a una economia planificada a advocar per una economia mixta de centre a la defensa d'una economia de laissez-faire.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Societat Neerlandesa per la Reforma Sexual, coneguda tamb\u00e9 per l'acr\u00f2nim NVSH (en neerland\u00e8s: Nederlandse Vereniging voor Seksuele Hervorming), \u00e9s una organitzaci\u00f3 neerlandesa, fundada el 1946, que defensa un canvi de l'actitud vers la sexualitat en la societat. La NVSH defensa l'acceptaci\u00f3 de la sexualitat humana en totes les seves formes com ara el sexe prematrimonial, l'adulteri, l'homosexualitat, la masturbaci\u00f3, l'exhibicionisme, el sexe oral, el sexe anal, la zoof\u00edlia o la pedof\u00edlia.Durant la d\u00e8cada de 1960, l'NVSH va ser l'\u00fanica font de distribuci\u00f3 de preservatius als Pa\u00efsos Baixos.El 22 de juny del 1979, l'NVSH, la Lliga Coornhert per a la Reforma de la Legislaci\u00f3 Penal, la Confederaci\u00f3 Humanit\u00e0ria i el sacerdot A. Klamer van enviar una petici\u00f3, juntament amb una carta de contingut similar, al ministre de just\u00edcia neerland\u00e8s i simult\u00e0niament al parlament neerland\u00e8s. Ambdues exigien la legalitzaci\u00f3 de les relacions sexuals consentides entre nens i adults. Aquesta petici\u00f3 estava signada tamb\u00e9 per diverses organitzacions com l'Associaci\u00f3 General de Llibertat Provisional, l'Associaci\u00f3 Neerlandesa per a la Integraci\u00f3 de l'Homosexualitat (COC), l'Associaci\u00f3 Feminista Neerlandesa oficial, el comit\u00e8 executiu del Partit del Treball i els comit\u00e8s executius de quatre partits pol\u00edtics m\u00e9s petits que en aquell moment tenien representaci\u00f3 a la cambra baixa neerlandesa (Partit Democr\u00e0tic Socialista, Partit Socialista Pacifista, Partit Democr\u00e0tic i Partit Radical).El mes de mar\u00e7 2009 l'associaci\u00f3 va apar\u00e8ixer a les not\u00edcies en relaci\u00f3 amb el seu Praatgroep Jon [Grup de Suport Jon], arran una investigaci\u00f3 del periodista Alberto Stegeman. Segons aquesta investigaci\u00f3, alguns membres del grup haurien deixat entreveure que l'utilitzaven com una plataforma per a ped\u00f2fils i per compartir ast\u00facies sobre com amagar la pornografia infantil.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Democr\u00e0cia \u00e8tnica \u00e9s un concepte introdu\u00eft pel professor Juan Jos\u00e9 Linz de la Universitat Yale el 1975, i posteriorment pel professor Sammy Smooha, soci\u00f2leg de la Universitat de Haifa, per descriure sistemes pol\u00edtics que funcionen segons el principi democr\u00e0tic, per\u00f2 tracten un determinat grup \u00e8tnic de manera particular respecte al conjunt.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'enginyeria social \u00e9s la pr\u00e0ctica d'un govern o d'un grup privat que intenta de canviar el comportament i punts de vista dels ciutadans mitjan\u00e7ant la propaganda, influ\u00e8ncia en la cultura, o a trav\u00e9s del sistema legal. Tot i que, en el sentit m\u00e9s ampli, es pot considerar que tots els govern fa enginyeria social sovint un terme utilitzat, normalment amb connotacions pejoratives, sobretot per sectors conservadors dels Estats Units i del Regne Unit, referint-se a sistemes de govern autoritari.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Hyangyak va ser un acord via contracte fet a Corea que permetia cert grau de govern local.\nDurant el regnat de Jungjong (1506\u20131544), aquest contracte fou complit pels funcionaris de nivell local; els detalls espec\u00edfics foren circulats en forma de text i operaren com una norma de costum informal. El hyangyak es convert\u00ed en el nucli de la llei social coreana i el vehicle per a un grau d'autonomia local als seus pobles.\nSignific\u00e0 el fonament perqu\u00e8 la Dinastia Joseon implementara el govern al nivell local. La import\u00e0ncia dels oficials erudits coreans (yangban) fou augmentada pel paper que tingueren. La implementaci\u00f3 del hyangyak obr\u00ed el cam\u00ed per a les escoles i temples i un\u00ed els yangban amb la comunitat com a instrumentals per a refor\u00e7ar el govern a tots els nivells.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Kotwal \u00e9s un terme medieval per designar un comandant de fortalesa o de poblaci\u00f3, en el m\u00f3n irani\u00e0, a l'\u00cdndia (estats musulmans) i l'\u00c0sia Central. Les variants s\u00f3n ketaul, k\u00fcta\u00fcl i altres. Deriva del persa kot (fortalesa) i wala (governador).\nEl c\u00e0rrec s'esmenta ja sota Mahmud de Gazni el 1015. Especialment utilitzat fou a l'\u00cdndia sota la dinastia mogol. Els brit\u00e0nics de l'\u00cdndia van adoptar el nom per designar a un funcionari responsable de l'orde p\u00fablic o dels serveis p\u00fablics en una ciutat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La informaci\u00f3 privilegiada (en angl\u00e8s: insider trading) \u00e9s la cotitzaci\u00f3 d'accions d'una empresa de capital obert o altres valors (com bons o opcions financeres) per persones amb acc\u00e9s a informaci\u00f3 no p\u00fablica sobre aquesta. A diversos pa\u00efsos, les transaccions basades en la informaci\u00f3 privilegiada d'empreses s\u00f3n il\u00b7legals. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s vist com una cosa injusta per a altres inversors que no tenen acc\u00e9s a la informaci\u00f3 que l'inversor amb informaci\u00f3 privilegiada podria potencialment convertir en beneficis molt m\u00e9s grans que un inversor t\u00edpic.\nEls autors d'un estudi afirmen que la informaci\u00f3 privilegiada il\u00b7legal eleva el cost del capital per als emissors de valors, cosa que disminueix el creixement econ\u00f2mic general. Tot i aix\u00f2, alguns economistes han argumentat que la informaci\u00f3 privilegiada s'ha de permetre i podria beneficiar els mercats.La cotitzaci\u00f3 en borsa per persones espec\u00edfiques com els empleats de les empreses \u00e9s comunament permesa, sempre que la informaci\u00f3 no es basi en material que no \u00e9s de domini p\u00fablic. Tot i aix\u00f2, la majoria de les jurisdiccions requereixen que aquesta activitat sigui reportada de manera que es pugui monitorar a futur. Als Estats Units, les activitats financeres dutes a terme per funcionaris de l'empresa, empleats clau, directors o accionistes significatius s'han de notificar al regulador o ser p\u00fablicament divulgades, generalment al cap de pocs dies que s'hagi realitzat la cotitzaci\u00f3 al mercat.\nLes regles al voltant de la informaci\u00f3 privilegiada s\u00f3n complexes i varien significativament d'un pa\u00eds a un altre. La definici\u00f3 d'informaci\u00f3 privilegiada pot ser \u00e0mplia i no nom\u00e9s cobrir les persones que obtenen la informaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 qualsevol persona que s'hi pugui associar, com a corredors de borsa i fins i tot membres familiars. Qualsevol persona que \u00e9s conscient de tenir informaci\u00f3 no p\u00fablica i comercia a la borsa pot ser culpable davant dels ulls d'algunes jurisdiccions.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'antiimperialisme \u00e9s una posici\u00f3 pol\u00edtica sorgida al final del segle xix que es caracteritza per una categ\u00f2rica oposici\u00f3 a l'imperialisme. El pensament antiimperialista est\u00e0 estretament vinculat al q\u00fcestionament dels mecanismes de depend\u00e8ncia neocolonial caracteritzats per mecanismes de subjecci\u00f3 econ\u00f2mics i financers, aix\u00ed com als anomenats processos d'alliberament nacional.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Chile Vamos (tradu\u00efble al catal\u00e0 per Xile Som-hi) \u00e9s una coalici\u00f3 pol\u00edtica xilena que agrupa quatre partits de centredreta i dreta. Va ser fundada l'any 2015 i est\u00e0 composta per Uni\u00f3 Dem\u00f2crata Independent, Renovaci\u00f3 Nacional, Partit Regionalista Independent Dem\u00f2crata i Ev\u00f3poli. Des de 2022 forma part de l'oposici\u00f3 al govern de Boric.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Concessi\u00f3 del servei p\u00fablic espanyol \u00e9s un contracte administratiu en forma de gesti\u00f3 indirecta de serveis p\u00fablics, que comporta que el concessionari assumeix la gesti\u00f3 i explotaci\u00f3 del servei sota el seu propi compte i risc, per a les quals aporta tots els recursos necessaris per dur-lo a terme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les cinc W (tamb\u00e9 conegudes com a les cinc W i una H o com les sis W) \u00e9s un concepte vinculat a la redacci\u00f3 i presentaci\u00f3 de not\u00edcies period\u00edstiques, aix\u00ed com a la investigaci\u00f3 cient\u00edfica, i a la recerca detectivesca i polic\u00edaca, que es considera essencial en la reuni\u00f3 i presentaci\u00f3 d'informaci\u00f3. \u00c9s una f\u00f3rmula de l'escola de periodisme estatunidenca per obtenir una hist\u00f2ria \u00abcompleta\u00bb. Segons el principi de les cinc W, una informaci\u00f3 \u00e9s considerada completa si respon a les seg\u00fcents preguntes, cadascuna de les quals compr\u00e8n una paraula interrogativa en angl\u00e8s:\nWho? (Qui?)\nWhat? (Qu\u00e8?)\nWhere? (On?)\nWhen? (Quan?)\nWhy? (Per qu\u00e8?)Alguns autors tamb\u00e9 afegeixen a la llista una sisena pregunta, How? (Com?), tot i que la seva resposta ja podria haver ser coberta en el What?, Where? o When?.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Farid-ad-Din Xer-Xah Sur\u00ed (Sasaram, 1486 \u2013 Kalinjar, 22 de maig de 1545), conegut amb el nom de Xer Khan (\"el rei lle\u00f3\"),\nva ser un poder\u00f3s governant a l'\u00cdndia. Era d'origen afgan\u00e8s d'\u00e8tnia paixtu i religi\u00f3 isl\u00e0mica sunnita, fill de Miyan Hasan Suri. Va conquerir el sultanat de Delhi a l'\u00cdndia i la regi\u00f3 de Bengala i, com a emperador, establ\u00ed la dinastia Sur\u00ed. Va establir moltes reformes de car\u00e0cter civil i militar, com un sistema de correus, el sistema de carreteres i l'antecedent directe de la moneda \u00cdndia, la rupia.El seu pare havia estat un general al servei del Khan-i Azam Umar Sarwa, un dels principals nobles lodis dependents del sultanat de Delhi, i el 1496 va rebre la pargana de Shahsaram, al Jaunpur, per assegurar-se la subsist\u00e8ncia dels seus 500 cavallers (suwars). Xer-Xah, llavors conegut com a Farid al-Din, va entrar al servei d'Ibrahim Khan Sarwani fins que aquest va morir en lluita contra el rajput Rana Sanga de Mewar (1520); llavors es va posar al servei del sult\u00e0 Ibrahim Lodi de Delhi (1517-1526) fins que aquest va morir a la primera batalla de Panipat davant de Baber. Poc despr\u00e9s rebia de Bahar Khan Nuhani, revoltat a Bihar (on havia pres el t\u00edtol de Muhammad Shah Nuhani) contra els lodis, el t\u00edtol de Xer Khan pel coratge que havia mostrat al combat. Muhammad Shah Nuhani va aconseguir a tota l'oposici\u00f3 afganesa als mogols, Per\u00f2 el 1527/1528 Xer-Xah es va sotmetre a Baber, sense perdre per aix\u00f2 la confian\u00e7a dels altres caps afganesos de Bihar que ara donaven suport a Mahmud Lodi, proclamat sult\u00e0 al Bihar i oposat als mogols.\nQuan Humayun va pujar al tron a final de desembre de 1530, Xer-Xah Suri era un cap en plena ascensi\u00f3 al Bihar i \u00cdndia oriental. Humayun i Xer-Xah van acordar la pau, i aquest darrer va rebre el feu de Bihar. Les lluites de l'emperadors amb els seus germans, i diverses revoltes, havien creat inestabilitat a l'imperi i les forces de Xer-Xah i altres caps feien incursions a Bengala. Quan Humayun va poder dominar la situaci\u00f3 (1532) va mirar de solucionar el problema afgan\u00e8s; va atacar a les tropes de Sher Shah dirigides per Baiezit i Bibban, i les va v\u00e8ncer el mes de desembre del 1532 a Damoh. Sher Shah fou assetjat a Cunar o Chunar (1532), per\u00f2 finalment Humayun va tornar a Agra. El 1534 les forces mongols van derrotar altre cop als afganesos.\nAprofitant la guerra entre Humayun i Bahadur Shah de Gujarat (1534-1536) Xer-Xah va anar refor\u00e7ant la seva posici\u00f3 al Bihar cap a Bengala. El 1535 va agafar el t\u00edtol de Xer-Xah i va encunyar moneda amb el seu nom en signe d'independ\u00e8ncia. Va derrotar el sold\u00e0 de Bengala Mahmud Shah que va esdevenir el seu tributari. Per alguna ra\u00f3 Xer-Xah va tornar a atacar a Mahmud Shah el 1537 a la seva capital Gaur (Lakhnawti) i Humayun es va dirigir a la zona el juliol de 1537 i el va assetjar durant sis mesos al fort de Chunar. Xer-Xah per\u00f2, es va poder escapolir i Humayun, en comptes de perseguir-lo, es va ocupar de recuperar Bengala.\nMentre Humayun era a Gaur, en la campanya de Bengala, Mirza Hindal es va dirigir a Agra amb un ex\u00e8rcit (1538), va ocupar el palau reial i va emetre diversos firmans imperials com emperador en funcions. L'emperador va abandonar Gaur i va tornar a Agra, per\u00f2 fou bloquejat per Xer-Xah a Chausa a la riba del Ganges. Mentre Mirza Kamran, l'altra germ\u00e0, que ne teoria havia de combatre a Hindal al servei de Humayun, va marxar de Lahore cap a Agra, per\u00f2 es va posar d'acord amb Hindal per repartir-se l'imperi, i va ocupar el lloc d'emperador en funcions a Agra. L'emperador va provar llavors de fer la pau amb Xer-Xah, per\u00f2 aquest va atacar i va lliurar la batalla de Chausa el 26 de juny de 1539 on Humayun fou greument derrotat i on Mirza Hindal, que havia ofert al seu germ\u00e0 ajuda per cobrir la rereguarda, va abandonar a Humayun en el pitjor moment, deixant desguarnida aquesta rereguarda, el que va permetre a Xer-Xah rodejar a l'emperador. Aquest va anar llavors a Agra on va arribar amb nom\u00e9s uns quants cavallers despr\u00e9s d'abandonar el seu harem al vencedor; a Agra va negociar amb els seus germans durant sis mesos. Humayun va perdonar finalment a Hindal i li va concedir Kandahar, i a Kamran al que va ratificar Lahore (1539).\nDurant el 1539 Sher Shah va remuntar el Ganges sense gaire oposici\u00f3. El 1540 Humayun va avan\u00e7ar cap a Kanauj i durant un mes hi va haver xocs menors a la rodalia. Al moment de la batalla decisiva prop de Kanauj, Humayun fou derrotat el 17 de maig de 1740. Va fugir cap a Agra i despr\u00e9s cap al Panjab, a Lahore, on s'estava fent un congr\u00e9s de begs txagatais i pr\u00ednceps reials. Quan es va acostar Sher Shah, Kamran i Hindal van creuar el Ravi i van fugir cap a Kabul mentre Humayun es va dirigir al Sind. Humayun va passar per Jodhpur, via Jaisalmer i Amarkot (a Amarkot o Umarkot va n\u00e9ixer el 15 d'octubre de 1542 el seu fill i successor Akbar), Jun i finalment Kandahar (1543) d'on fou expulsat pel seu germ\u00e0 Mirza Askari i es va haver de retirar cap al Sistan, lliurant-se per ben poc de ser capturat per Xer-Xah, i acabant a la P\u00e8rsia saf\u00e0vida, on el xa Tahmasp I li va concedir asil amb honors a Herat (1544)\nDurant l'abs\u00e8ncia de Humayun, Xer-Xah va governar l'imperi amb centres a Delhi i a Agra. Va eliminar diversos caps o nobles que eren o podien ser els seus rivals. El 1542 va atacar cap al sud a Malwa d'on va foragitar a Mallu Khan Kadir Shah Khalji (1535-1542) i va incorporar el territori al seu imperi concedint el govern a Shajaat Khan Suri. Tot seguit va atacar al raja de Jodhpur (1543).\nMentre Humayun buscava el suport persa i va anar a Kazwin via Mashad, Nishapur i Sabzawar. De Kazwin es va anar a trobar amb el xa al seu campament l'agost de 1544; Humayun va donar al xa el seu gran diamant i va signar uns papers assegurant que era xi\u00efta; va restar amb el xa dos mesos i mig; finalment el xa li cedir un ex\u00e8rcit de dotze mil homes per recuperar el seu tron. Va visitar Tabriz i Arbabil abans de retornar a Mashhad (desembre de 1544). El mar\u00e7 de 1545 es va presentar a Kandahar que finalment li fou entregada per Mirza Askari el setembre, per\u00f2 quan Humayun va marxar de la ciutat, Askari la va recuperar (octubre de 1545) amb suport dels arghuns del Sind. Mentre Humayun es va presentar a Kabul, en poder de Mirza Kamran, i la va ocupar sense lluita el novembre del 1545.\n\nEn aquest temps Xer-Xah estava ocupat combatent als hind\u00fas i va morir accidentalment en el setge de Kalinjar, en esclatar un polvor\u00ed (22 de maig de 1545). El va succeir el seu fill Jalal Khan, que prengu\u00e9 el t\u00edtol d'Islam-Xah Sur\u00ed.\n\nL'imperi era segur en el seu temps, i va iniciar la pol\u00edtica de reconciliaci\u00f3 i cooperaci\u00f3 amb els rajputs i l'establiment de reformes administratives (va establir els sarkars dividits en parganes) que despr\u00e9s va continuar Akbar el Gran.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un lobby o grup de pressi\u00f3 \u00e9s un col\u00b7lectiu m\u00e9s o menys organitzat que, amb estrat\u00e8gies diverses, intenta influir en administracions p\u00fabliques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d'aquells que representen. Els lobbies no solen participar directament en pol\u00edtica (i per aix\u00f2 no solen formar el seu propi partit pol\u00edtic), per\u00f2 s\u00ed que procuren guanyar-se la complicitat d'algun grup pol\u00edtic que pugui acabar acceptant o defensant els objectius del grup de pressi\u00f3. L'acci\u00f3 es denomina \u00abfer lobby\u00bb o, de manera m\u00e9s abstracta, \u00ablobbisme\u00bb o \u00ablobisme\u00bb.Avui dia es parla cada vegada m\u00e9s del poder en certs grups d'influ\u00e8ncia en el govern. Fins i tot s'utilitza el terme \u00ablobbycr\u00e0cia\u00bb per a referir-se a l'extensa influ\u00e8ncia que exerceixen els conglomerats i grups d'inter\u00e8s en els centres de decisi\u00f3, com a Washington o a Brussel\u00b7les. Els Estats Units \u00e9s, potser, on aquest fenomen ha cridat m\u00e9s l'atenci\u00f3, particularment arran de l'esc\u00e0ndol de corrupci\u00f3 pol\u00edtica relacionat amb les activitats del lobbista Jack Abramoff en el Congr\u00e9s nord-americ\u00e0. Abramoff va ser condemnat a pres\u00f3 per haver participat en el suborn de diversos legisladors. Un altre dels esc\u00e0ndols m\u00e9s famosos va ser el de Randy Cunningham, m\u00e9s conegut com a \"The Duke\", congressista que va rebre forts suborns per part de contractistes militars.\nLa paraula prov\u00e9 del mot angl\u00e8s lobby que significa sala d'espera o entrada, aplicat a hotels i llocs semblants. Va agafar el seu significat actual pel fet que particulars i empreses solien estar-se per les entrades dels hotels de Washington on s'allotjaven els parlamentaris nord-americans, per tal de fer-los arribar les seves demandes o idees.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El totalitarisme \u00e9s un r\u00e8gim pol\u00edtic en qu\u00e8 el govern interv\u00e9 en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets pol\u00edtics i les llibertats p\u00fabliques. El totalitarisme \u00e9s un concepte utilitzat pels polit\u00f2legs, especialment en la subdisciplina de la pol\u00edtica comparativa, per descriure els r\u00e8gims moderns en qu\u00e8 l'Estat regula gaireb\u00e9 tots els aspectes de la vida p\u00fablica i privada.\nEls analistes m\u00e9s importants del totalitarisme, com ara Karl Popper, Hannah Arendt, Carl Freidrich, Zbingniew Brzezinski i Juan Linz han descrit el totalitarisme d'una manera lleugerament diferent. Totes les definicions inclouen la mobilitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 cap a una ideologia oficial de l'estat i la intoler\u00e0ncia de les activitats que no estiguin d'acord amb els prop\u00f2sits pol\u00edtics de l'Estat, com ara l'exist\u00e8ncia dels sindicats, les esgl\u00e9sies o els partits pol\u00edtics. Els r\u00e8gims totalitaris conserven el poder pol\u00edtic amb l'\u00fas de la policia secreta, la propaganda, el control dels mitjans de comunicaci\u00f3, la regulaci\u00f3 o la restricci\u00f3 de la llibertat de premsa, la cr\u00edtica, i fins i tot l'\u00fas de t\u00e0ctiques terroristes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Protector de l'Inversor de la Borsa de Madrid \u00e9s un c\u00e0rrec p\u00fablic creat el 19991 que t\u00e9 la finalitat d'assistir i protegir els inversors burs\u00e0tils. \u00c9s designat pel Consell d'Administraci\u00f3 de la Borsa de Madrid i dura tres anys.Les funcions d'aquest c\u00e0rrec s\u00f3n: informar i atendre les queixes i reclamacions dels inversors i remitir al Consell d'Administraci\u00f3 els informes, recomanacions , propostes, iniciatves i suggeriments pensats en benefici dels inversors. Els informes del Protector s\u00f3n de tres tipus: informaci\u00f3 a l'inversor; mercat burs\u00e0til; i ordres.El 1997 va atendre m\u00e9s de 26.000 consultes.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "A la Naci\u00f3 (en l'original castell\u00e0, \"A la Nacion\") \u00e9s un manifest del militar carl\u00ed Ramon Cabrera de l'any 1875, durant la Tercera Guerra Carlina.\nImpr\u00e8s en un sol full de paper, A la Naci\u00f3 va ser escrit a Par\u00eds l'11 de mar\u00e7 de 1875. La intenci\u00f3 del General Cabrera era establir negociacions amb el govern d'Espanya en la seva tercera proclamaci\u00f3, reconeixent per rei leg\u00edtim Alfons XII despr\u00e9s que el 29 de desembre de 1874 es va produir la restauraci\u00f3 de la monarquia en pronunciar-se el general segovi\u00e0 Mart\u00ednez-Campos a Sagunt.El manifest es considera un reflex del patriotisme de Cabrera, del seu punt de vista religi\u00f3s i de la seva tend\u00e8ncia al retorn a una Espanya amb principis mon\u00e0rquics, i una gran idea d'Unitat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Repressi\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s l'acci\u00f3 de contenir, detenir o castigar actuacions pol\u00edtiques o socials des del poder per part de les autoritats p\u00fabliques, negant o impedint l'exercici dels drets i llibertats (expressi\u00f3, reuni\u00f3, manifestaci\u00f3, associaci\u00f3, sindicaci\u00f3) que solen considerar-se pr\u00f2pies dels sistemes democr\u00e0tics. Habitualment es veu acompanyada per viol\u00e8ncia, tant legal com informal. La for\u00e7a de l'exemple de qui sofreix aquesta viol\u00e8ncia fa que, per temor, la resta de la societat es reprimeixi a si mateixa en l'exercici de la llibertat, que queda aix\u00ed anul\u00b7lada per a tots, excepte per al poder i per a aquells en el benefici dels quals es realitza la repressi\u00f3.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democr\u00e0cia semipresidencialista o rep\u00fablica semipresidencial, \u00e9s un sistema d'organitzaci\u00f3 pol\u00edtica parlament\u00e0ria en qu\u00e8 el primer ministre i el president s\u00f3n participants actius de les funcions di\u00e0ries del govern. Difereix del sistema parlamentari at\u00e8s que el president \u00e9s elegit per vot popular i no \u00e9s nom\u00e9s una figura representativa cerimonial. Per altra banda, difereix del sistema presidencialista at\u00e8s que existeix el concepte de primer ministre, el qual t\u00e9 responsabilitats davant de la branca legislativa del govern.\nEls poders el president i el primer ministre es divideixen de manera diferent en cada pa\u00eds que utilitza aquesta forma d'organitzaci\u00f3 pol\u00edtica. Per exemple, a Fran\u00e7a, el president n'\u00e9s responsable dels afers estrangers mentre que el primer ministre n'\u00e9s responsable dels afers nacionals. En aquest cas, per\u00f2, la divisi\u00f3 de poders entre el primer ministre i el president no s'esmenta a la constituci\u00f3, sin\u00f3 que ha evolucionat com a convenci\u00f3 pol\u00edtica. Per contra, a Finl\u00e0ndia, el sistema pol\u00edtic del qual emula el sistema franc\u00e8s, la divisi\u00f3 de poders \u00e9s clarament expressada a la constituci\u00f3: \"les pol\u00edtiques estrangeres s\u00f3n encap\u00e7alades pel president en cooperaci\u00f3 amb el gabinet\".\nEls sistemes semipresidencialistes poden tenir per\u00edodes de cohabitaci\u00f3, en qu\u00e8 el primer ministre i president s\u00f3n elegits de manera separada i de partits rivals. Aix\u00f2 permet la creaci\u00f3 d'un sistema efectiu de verificaci\u00f3 i balan\u00e7, com\u00fa al sistema presidencialista. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 pot crear una forta tensi\u00f3 pol\u00edtica entre els dos partits en el poder.\nAlgunes nacions amb sistemes semipresidencialistes s\u00f3n: Azerbaidjan, Egipte, Finl\u00e0ndia, Fran\u00e7a, Pakistan, Portugal, Romania, R\u00fassia i Taiwan entre altres. \u00c0ustria i Irlanda, segons les seves constitucions, atorguen fins i tot m\u00e9s poders als presidents. No obstant aix\u00f2, els presidents, per tradici\u00f3, no els utilitzen, i funcionen de facto com a sistemes parlamentaris.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Xavier Pom\u00e9s i Abella (Barcelona, 1948), \u00e9s un pol\u00edtic catal\u00e0 militant de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya.\nDurant la primera \u00e8poca de CiU a la Generalitat de Catalunya fou present en diversos governs del president Jordi Pujol i va ocupar diverses responsabilitats pol\u00edtiques. Va comen\u00e7ar com a director general de seguretat ciutadana el 1992, fins que tres anys despr\u00e9s Pujol el va posar al capdavant de tot el departament nomenant-lo conseller de Governaci\u00f3 el 1995. El 1999 aquest ample departament es va dividir en dos: Pom\u00e9s va seguir al capdavant de la seguretat catalana des de la nova conselleria d'Interior, mentre que les funcions de Governaci\u00f3 van passar a Josep Antoni Duran i Lleida. Finalment, durant l'\u00faltim any del govern de Jordi Pujol va canviar aquesta cartera per la de Sanitat i Seguretat Social.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Informaci\u00f3 classificada \u00e9s aquella informaci\u00f3 confidencial l'acc\u00e9s a la qual \u00e9s restringit per llei o regulaci\u00f3 nom\u00e9s a determinats grups de persones. Per a manejar documents classificats o accedir a dades classificades s'exigeix una habilitaci\u00f3 de seguretat formal. El proc\u00e9s d'habilitaci\u00f3 requereix una recerca d'antecedents satisfact\u00f2ria. T\u00edpicament, existeixen diversos nivells de confidencialitat, amb diferents requisits d'habilitaci\u00f3. Aquest tipus de sistema jer\u00e0rquic en el repartiment de la informaci\u00f3 entre un grup de persones \u00e9s gaireb\u00e9 sempre usat per governs nacionals. El proc\u00e9s de determinar el nivell de confidencialitat de les dades \u00e9s denominada classificaci\u00f3 de dades.\nL'objectiu de la classificaci\u00f3 \u00e9s protegir la informaci\u00f3 perqu\u00e8 no es faci servir per a causar danys o perills a la seguretat nacional. La classificaci\u00f3 formalitza el que constitueix un \u00absecret d'estat\u00bb i tracta amb nivells diferents de protecci\u00f3, basats en el dany esperat que la informaci\u00f3 podria causar si caigu\u00e9s en mans inadequades.\nCertes organitzacions no governamentals i corporacions tamb\u00e9 posseeixen informaci\u00f3 classificada, normalment referida com secrets comercials.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Sven Otto Julius Littorin (1966) \u00e9s un pol\u00edtic suec del Partit Moderat. Va ser ministre de Treball en el cabinet de Fredrik Reinfeldt, i antic Secretari General del Partit Moderat. El 7 de juliol de 2010 va anunciar la seva dimissi\u00f3 immediata, argumentant circumst\u00e0ncies personals.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El dret a l'educaci\u00f3 \u00e9s un dels drets humans essencials, que en la societat contempor\u00e0nia es concreta amb una educaci\u00f3 prim\u00e0ria obligat\u00f2ria i gratu\u00efta i la possibilitat d'accedir a altres graus d'estudis sense cap discriminaci\u00f3, usualment dins un sistema d'educaci\u00f3 formal que complementa l'ensenyament en valors i costums de cada fam\u00edlia.\nKatarina Tomasevski, de les Nacions Unides, resumeix el dret a l'educaci\u00f3 en quatre principis, coneguts com les 4 A per les seves sigles en angl\u00e8s: l'educaci\u00f3 ha de ser possible (available), fet que vol dir que l'Estat assumeix el pagament dels professors i infraestructures per tal que tots els infants puguin accedir a una educaci\u00f3 b\u00e0sica; accessible a tots els sectors, sense difer\u00e8ncies de classe o g\u00e8nere; acceptable o amb un contingut rellevant, no discriminatori, de qualitat i impartit per professionals preparats; i adaptable, perqu\u00e8 evolucioni segons les necessitats de la societat en cada moment.\nEl dret a l'educaci\u00f3 \u00e9s una de les conquestes de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i dels moviments d'alfabetitzaci\u00f3 del segle xix, per\u00f2 malgrat el seu reconeixement als documents fundacionals de la majoria d'Estats i entitats internacionals, no est\u00e0 plenament assolit. Un dels Objectius de Desenvolupament del Mil\u00b7lenni \u00e9s precisament aconseguir que tots els menors d'edat tinguin el nivell d'educaci\u00f3 prim\u00e0ria, per poder-se inserir sense problemes a la vida adulta.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Tercera posici\u00f3, \u00e9s el nom que s'aplica als corrents pol\u00edtics que busquen emfatitzar la seva posici\u00f3 contr\u00e0ria tant al comunisme com al capitalisme, essent antimarxistes i antiliberals, es presenten a si mateixos com m\u00e9s enll\u00e0 de l'espectre pol\u00edtic que situa als partits pol\u00edtics a esquerra i la dreta. No obstant aix\u00f2, tots els moviments que han reclamat aquesta qualificaci\u00f3 han estat identificats amb el feixisme, promouen pol\u00edtiques de tall nacionalista i populista, i promulguen una revoluci\u00f3 que reivindiqui els valors tradicionals o valors populars que veuen sota amena\u00e7a.\nHist\u00f2ricament va ser la postura que van plantejar tant el feixisme itali\u00e0, com altres moviments an\u00e0legs (nacionalsocialisme alemany, Falange Espanyola, les JONS de Ramiro Ledesma, la Gu\u00e0rdia de Ferro romanesa, Rexisme belga ...) sorgits en el per\u00edode d'entreguerres (1918-1939 ), despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 bolxevic i coincidint amb la crisi del model liberal, tant en pol\u00edtica (era habitual titllar a la democr\u00e0cia liberal com decadent) com en economia (crisi de 1929). S'ha relacionat tamb\u00e9 amb la doctrina social de l'Esgl\u00e9sia i l'enc\u00edclica Quadragesimo anno de Pius XI. Tamb\u00e9 va utilitzar aquesta ubicaci\u00f3 el peronisme a Argentina. L'expresident argent\u00ed Juan Per\u00f3n (president de 1946 a 1955, 1973-74) va definir la seva doctrina, com una tercera posici\u00f3 entre capitalisme i el socialisme. En particular, el seu primer govern es va caracteritzar per un h\u00edbrid entre el corporativisme i les iniciatives de benestar social. El peronisme no tenia prejudicis racials, per\u00f2 tenia una afinitat cap al nazisme alemany, feixisme itali\u00e0 i una antipatia cap als jueus. Per\u00f3n se sap que admirar Benito Mussolini i va rebre l'ajuda del dictador feixista d'Espanya, Francisco Franco, durant el seu exili en aquest pa\u00eds.\nEn canvi, no se sol relacionar amb altres moviments posteriors a la Segona Guerra Mundial, com el tercermundisme. De finals del segle XX fins als nostres dies el terme \u00e9s reivindicat per diferents moviments que etiquetats com a alternatius o nacional-revolucionaris, solen utilitzar com a s\u00edmbols la Creu celta i el Wolfsangel (a It\u00e0lia). La similitud en el nom amb el moviment intel\u00b7lectual i pol\u00edtic denominat Tercera via (d'orientaci\u00f3 socialdem\u00f2crata, preconitzat per Anthony Giddens i Tony Blair al Regne Unit), ha estat utilitzat de forma despectiva per Ignacio Ramonet (periodista antiglobalitzaci\u00f3 de Fran\u00e7a) per observar-hi un paral\u00b7lelisme conceptual.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Adama o Modibo Adama va esser el fundador de l'estat de Adamawa al Camerun. Modibo Adama va unir-se a la guerra santa de Usmanu bi Foduye al Sokoto (1804). Adama venia de la regi\u00f3 de Gurin (avui un insignificant llogaret) i el 1806 va rebre la bandera verda i l'enc\u00e0rrec de dirigir la gihad el seu pa\u00eds natal. En els seg\u00fcents anys Adama va conquerir moltes terres i va sotmetre moltes tribus. La capital es va traslladar a Ribadu el 1838, i el 1839 a Joboliwo. El 1841 va fundar Yola on va morir el 1848.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Carl Bildt (Halmstad, Su\u00e8cia, 15 de juliol de 1949) \u00e9s un pol\u00edtic suec, primer ministre de Su\u00e8cia des de 1991 fins a 1994. Fou cap del partit conservador (Moderaterna, els moderats) des de 1986 fins a 1999. Despr\u00e9s va ser ministre d'Exteriors entre 2006 i 2014.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "G\u00e0bia de ferro \u00e9s un concepte sociol\u00f2gic encunyat per Max Weber que es refereix a l'augment de la racionalitzaci\u00f3 de la vida social, sobretot en les societats capitalistes occidentals. La g\u00e0bia de ferro crea un sistema basat en l'efici\u00e8ncia teleol\u00f2gica, el control i el c\u00e0lcul racional. Aix\u00ed mateix, Weber va descriure la burocratitzaci\u00f3 de l'ordre social com \"la nit polar de gelada foscor\". L'expressi\u00f3 g\u00e0bia de ferro (iron cage) procedeix de la traducci\u00f3 que Talcott Parsons va fer en 1958 del llibre L'\u00e8tica protestant i l'esperit del capitalisme.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Club de Roma \u00e9s una associaci\u00f3 internacional creada el 8 d'abril de 1968 amb base a Alemanya que tracta amb diferents q\u00fcestions de pol\u00edtica internacional. Els fundadors van ser Alexander King i Aurelio Peccei.Va atraure l'atenci\u00f3 del p\u00fablic amb l'informe The Limits to Growth (Els l\u00edmits del creixement), publicat el 1972 i conegut com l'informe Meadows, on predeia que el creixement econ\u00f2mic no podia continuar indefinidament a causa de la disponibilitat limitada dels recursos naturals, concretament el petroli. La crisi del petroli de 1973 va accentuar la preocupaci\u00f3 sobre el problema. Algunes de les prediccions m\u00e9s temudes fetes pel Club de Roma dels anys 70 sobre l'esgotament de recursos no s'han complert encara.\nSegons la seva p\u00e0gina web, el formen \u00abcient\u00edfics, economistes, empresaris, funcionaris d'alt nivell, caps d'estat i ex-caps d'estat dels cinc continents que estan conven\u00e7uts que el futur de la humanitat no est\u00e0 decidit i que cada \u00e9sser hum\u00e0 pot contribuir a la millora de les nostres societats\u00bb. El president del cap\u00edtol espanyol del club \u00e9s, des de 2001, Isidre Fain\u00e9.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Fatmir Sejdiu (Paka\u0161tica (Podujevo), 23 d'octubre de 1951) \u00e9s un pol\u00edtic kosovar, que va ser el l\u00edder de la Lliga Democr\u00e0tica de Kosovo (LDK) i el primer president de la Rep\u00fablica de Kosovo.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Informaci\u00f3 confidencial \u00e9s la informaci\u00f3 o coneixement propi d'una persona, entitat o organisme que, en cas que fos divulgada, pot causar la p\u00e8rdua d'un avantatge o nivell de seguretat de la mateixa persona, entitat o organisme.\nLa p\u00e8rdua, ab\u00fas, modificaci\u00f3 o l'acc\u00e9s no autoritzat a la informaci\u00f3 confidencial pot afectar negativament la privadesa d'un individu, secrets comercials o fins i tot la seguretat dels assumptes interns i externs d'un estat, depenent del nivell de confidencialitat i naturalesa de la informaci\u00f3. La informaci\u00f3 confidencial pot ser informaci\u00f3 classificada o no.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'antimilitarisme \u00e9s una ideologia contr\u00e0ria a la via armada com a eina de resoluci\u00f3 de conflictes. Com a alternatives propugna, per exemple, la no-viol\u00e8ncia.\nA Espanya, el moviment antimilitarista lluit\u00e0 a favor del reconeixement al dret a l'objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia al servei militar i, despr\u00e9s, a la insubmissi\u00f3. Amb la professionalitzaci\u00f3 de l'ex\u00e8rcit, motivada en part pel nombre cada cop m\u00e9s gran d'objectors i insubmisos, el moviment antimilitarista va adaptar la seva estrat\u00e8gia de den\u00fancia amb la campanya d'insubmissi\u00f3 a les casernes.\nActualment els grups antimilitaristes continuen difonent el seu missatge i realitzant campanyes com la contr\u00e0ria a la base militar de l'OTAN a B\u00e9tera.\nAlguns dels grups antimilitaristes del pa\u00eds s\u00f3n Milikk, MOC, GANVA, GAMBA i Assemblea d'Insubmisos de Barcelona.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Les teories de comportament pol\u00edtic, com aspecte de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica, intenten quantificar i explicar les influ\u00e8ncies que defineixen les visions pol\u00edtiques, ideologia i els nivells de participaci\u00f3 pol\u00edtica d'una persona. Els investigadors que m\u00e9s hi han influ\u00eft s\u00f3n Karl Deutsch i Theodor Adorno.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El pr\u00edncep (Il Principe) \u00e9s un tractat de pol\u00edtica escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat tradu\u00eft al catal\u00e0 per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas. Pere Coromines va comen\u00e7ar a traduir El pr\u00edncep durant la segona d\u00e8cada del segle xx,\nper\u00f2 el va abandonar r\u00e0pidament. Va deixar alguns experiments de traducci\u00f3 per part del Tractat de Maquiavel: la dedicat\u00f2ria i els tres primers cap\u00edtols.\nL'obra, redactada el 1513, va fer que Maquiavel no pogu\u00e9s acabar el llibre Discursos sobre la primera d\u00e8cada de Titus Livi fins el primer semestre de 1514; fou dedicada a Lloren\u00e7 de M\u00e8dici, a qui va adre\u00e7at tamb\u00e9 el darrer cap\u00edtol (cap. xxvi), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicat\u00f2ria per exhortar-lo a alliberar i unificar pol\u00edticament It\u00e0lia. El pr\u00edncep fou publicat p\u00f2stumament el 1532 i representa una fita en el desenvolupament d'una concepci\u00f3 realista de la pol\u00edtica. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la ci\u00e8ncia pol\u00edtica moderna, ja que Maquiavel, fonamentant-se en el naturalisme renaixentista, trenca la depend\u00e8ncia de la pol\u00edtica amb la moral, amb la religi\u00f3 o amb la idealitzaci\u00f3. I realitza una an\u00e0lisi i una descripci\u00f3 de la societat que es basa en la realitat efectiva, segons principis realistes i immanents i mostra com esdevenir i mantenir-se pr\u00edncep, analitzant exemples de la hist\u00f2ria antiga i la hist\u00f2ria italiana de l'\u00e8poca. Com que l'obra no donava consells morals al pr\u00edncep com els tractats cl\u00e0ssics dirigits als reis i, al contrari, aconsellava en determinats casos accions contr\u00e0ries a la bona moral, sovint se l'acusava d'immoralisme, i aix\u00f2 don\u00e0 lloc a l'ep\u00edtet maquiav\u00e8l\u00b7lic. No obstant aix\u00f2, l'obra ha gaudit d'una gran posteritat i ha estat elogiada i analitzada per molts pensadors.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'\u00e8tica de la persuasi\u00f3 es refereix als principis morals associats amb l'\u00fas de la persuasi\u00f3 per part d'un orador per a influir en les creences, actituds, intencions, motivacions o comportaments del p\u00fablic. Un orador pot esfor\u00e7ar-se per:\n\nExplorar el punt de vista de l'audi\u00e8ncia,\nExplica el punt de vista de l'orador i\nCrear resolucions.L'\u00e8tica de la persuasi\u00f3 en \u00e0mbits professionals com el periodisme ha rebut certa atenci\u00f3 acad\u00e8mica. Baker i Martinson presenten un test basat en cinc principis: veracitat, autenticitat, respecte, equitat i responsabilitat social (destacant la import\u00e0ncia del b\u00e9 com\u00fa). Aix\u00ed, la prova TARES (per les seues sigles en angl\u00e8s) serveix com a mesura de l'adhesi\u00f3 d'un orador a alguns principis \u00e8tics en la correspond\u00e8ncia persuasiva professional.\nFitzpatrick i Gauthier plantegen diverses preguntes per avaluar l'\u00e8tica de la persuasi\u00f3:\n\nAmb quina finalitat s'utilitza la persuasi\u00f3?\nCap a quines opcions i amb quines conseq\u00fc\u00e8ncies per als individus s'utilitza la persuasi\u00f3?\nLa persuasi\u00f3 contribueix o interfereix amb els processos de presa de decisions de l'audi\u00e8ncia?En resum, l'\u00e8tica de la ret\u00f2rica es refereix a la capacitat d'una persona per a resistir la temptaci\u00f3 d'ajudar-se a si mateix fent mal als altres. Un altre exemple de persuasi\u00f3 poc \u00e8tica seria utilitzar la persuasi\u00f3 per obtenir beneficis personals sense el coneixement de l'audi\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'Operaci\u00f3 Garibaldi va ser una acci\u00f3 secreta del servei d'intel\u00b7lig\u00e8ncia israeliana, Mossad, duta a terme a Buenos Aires (Argentina) el maig de 1960. Va consistir en la ubicaci\u00f3, segrest i posterior trasllat a Israel del fugitiu jerarca nazi Adolf Eichmann.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Estatitzaci\u00f3, estatalitzaci\u00f3 o nacionalitzaci\u00f3 \u00e9s el conjunt de disposicions i operacions mitjan\u00e7ant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administraci\u00f3 d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econ\u00f2mics controlats amb anterioritat per particulars. L'estatitzaci\u00f3 \u00e9s l'oposat a la privatitzaci\u00f3. Tamb\u00e9 se l'anomena nacionalitzaci\u00f3 dels mitjans de producci\u00f3, encara que una empresa estatizada pot ser pr\u00e8viament tant de propietat nacional com estrangera.\nHi ha una renacionalitzaci\u00f3 quan hi ha hagut una privatitzaci\u00f3 i m\u00e9s tard es nacionalitza una altra vegada, sovint quan ho fa un partit pol\u00edtic diferent agafa el poder.\nLa nacionalitzaci\u00f3 era una de les estrat\u00e8gies principals propugnades per la transici\u00f3 socialista des del capitalisme al socialisme. Les ideologies socialistes que afavoreixen la nacionalitzaci\u00f3 t\u00edpicament es diuen socialisme d'estat.La nacionalitzaci\u00f3 pot oc\u00f3rrer amb compensaci\u00f3 pels anteriors propietaris o sense. Si t\u00e9 lloc sense compensaci\u00f3 \u00e9s un cas de confiscaci\u00f3. En la nacionalitzac\u00f3 el govern ret\u00e9 el control de la propietat nacionalitzada, a difer\u00e8ncia de la redistribuci\u00f3 de la propietat. Algunes nacionalitzacions tenen lloc quan un govern requisa propietats adquirides il\u00b7legalment. Per exemple l'any 1945 el govern franc\u00e8s requis\u00e0 vehicles als fabricants de Renault perqu\u00e8 els seus propietaris havien col\u00b7laborat amb els ocupants nazis de Fran\u00e7a.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Attarisiya o Attarisiyas era un cap (o un rei) dels ahhiyawa (aqueus) esmentat durant el regnat del rei hitita Tudhalias II.\nVa atacar Madduwattas, un governant local, al territori de Lukka (L\u00edcia), i el va derrotar. En un segon atac, Madduwattas va fugir, i Attarisiya va conquerir Zippasla, per\u00f2 els hitites van enviar un ex\u00e8rcit que el va expulsar, encara que sembla que es va quedar al pa\u00eds. Hi ha hagut temptatives d'identificar-lo amb Atreu (en grec antic \u1f08\u03c4\u03c1\u03b5\u03cd\u03c2), personatge de la mitologia grega pare dels guerrers aqueus Agam\u00e8mnon i Menelau.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'indult o perd\u00f3 \u00e9s l'acte mitjan\u00e7ant el qual es causa l'extinci\u00f3 de la responsabilitat penal, i suposa el perd\u00f3 de la pena. \u00c9s una situaci\u00f3 diferent de l'amnistia, perqu\u00e8 en aquesta els beneficiaris s\u00f3n exonerats tant de la pena com del delicte que la motivava, mentre que l'indult nom\u00e9s exonera del compliment de la pena, per\u00f2 no de l'atribuci\u00f3 del delicte. Aix\u00ed la persona continua estant culpable per\u00f2 no ha de complir la pena. Cada estat en t\u00e9 una legislaci\u00f3 pr\u00f2pia, per\u00f2 a grans trets es poden assenyalar algunes caracter\u00edstiques comunes de les legislacions dels diferents pa\u00efsos. L'indult pot \u00e9sser total o parcial. Tamb\u00e9 pot \u00e9sser general o particular.\n\nL'indult total compr\u00e8n la remissi\u00f3 de totes les penes les quals va rebre la persona i que encara no han estat complides.\nL'indult parcial implica la remissi\u00f3 d'alguna o algunes de les penes imposades o el seu canvi per altres menys greus.A Espanya l'indult est\u00e0 regulat per la llei d'indult del 1988 que modificava formalment la norma del 1870\nEn els darrers anys els successius governs han atorgat centenars d'indults anualment. Aquesta atribuci\u00f3 no est\u00e0 sotmesa a l'aprovaci\u00f3 de ning\u00fa m\u00e9s que el ministeri de Just\u00edcia, que no est\u00e0 obligat a justificar-ne les causes que el motiven i que no est\u00e0 controlada pel poder judicial i no es pot rec\u00f3rrer en cap cas.\nTanmateix aquesta regulaci\u00f3 ha estat criticada per la seva indefinici\u00f3 que permet una aplicaci\u00f3 arbitr\u00e0ria d'aquesta prerrogativa del govern d'Espanya", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Cancelleria de Granada o tamb\u00e9 Reial Audi\u00e8ncia i Cancelleria de Granada (en castell\u00e0: Real Audiencia y Chanciller\u00eda de Granada) era l'\u00f2rgan d'administraci\u00f3 de just\u00edcia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicci\u00f3 sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo. Els seus precedents es troben en la cancelleria \u2014chanciller\u00eda\u2014 creada per Isabel I de Castella el 1494 en escindir-la de la Reial Audi\u00e8ncia i Cancelleria de Valladolid.El 1505 la seu fou traslladada a Granada i va funcionar durant tota l'edat moderna com el m\u00e9s alt tribunal de just\u00edcia de la Corona de Castella al sud del Tajo, amb la sola excepci\u00f3 de les compet\u00e8ncies que tenia la Sala de Just\u00edcia del Consell de Castella. Despr\u00e9s d'una s\u00e8rie de reformes judicials va perdre part de la seva jurisdicci\u00f3 territorial en ser creada el 1525 la Reial Audi\u00e8ncia de Sevilla i un any m\u00e9s tard la Reial Audi\u00e8ncia de Can\u00e0ries. Tot i aix\u00ed la Cancelleria es diferenciava de les altres senzilles reials audi\u00e8ncies castellanes pel fet d'estar presidida per un canceller, fet que li conferia compet\u00e8ncies de govern, tribunals d'apel\u00b7laci\u00f3, i la possessi\u00f3 del segell reial.\nFou suprimida el 1834 a conseq\u00fc\u00e8ncia de la implantaci\u00f3 definitiva del Regne constitucional d'Espanya (1833-1874), recollint les seves compet\u00e8ncies de tribunal d'apel\u00b7laci\u00f3 el Tribunal Suprem d'Espanya; les compet\u00e8ncies judicials territorials, l'Audi\u00e8ncia Territorial de Granada, i les compet\u00e8ncies de govern, el Consell Reial d'Espanya i \u00cdndies. Els seus fons documentals es conserven a l'Arxiu de la Reial Cancelleria de Granada. L'edifici que va albergar aquesta cancelleria i audi\u00e8ncia, conegut com a Palacio de la Chanciller\u00eda est\u00e0 situat a la pla\u00e7a Nueva, prop de l'esgl\u00e9sia de Santa Ana, va ser constru\u00eft entre 1531 i 1587, i en les seves obres van treballar diversos mestres. Va ser declarat B\u00e9 d'Inter\u00e8s Cultural i actualment \u00e9s utilitzat com a seu del Tribunal Superior de Just\u00edcia d'Andalusia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "L'imperialisme \u00e9s l'expansi\u00f3 del propi territori o de la mateixa influ\u00e8ncia a for\u00e7a de dominar altres pa\u00efsos i formar una unitat. La dominaci\u00f3 pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econ\u00f2mica, o una combinaci\u00f3 dels tres factors. Els dominis geogr\u00e0fics inclouen l'imperi Mongol, l'Imperi Rom\u00e0, l'Imperi Otom\u00e0, el Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic, l'imperi Portugu\u00e8s, l'imperi Espanyol, l'imperi Neerland\u00e8s, l'imperi Persa, l'imperi Franc\u00e8s, l'imperi Rus, l'imperi Estatunidenc, l'imperi Xin\u00e8s o l'Imperi Brit\u00e0nic, per\u00f2 el terme tamb\u00e9 es pot aplicar als camps del coneixement, les creences, els valors i el saber, com \u00e9s el cas en els imperis cristians (vegeu cristianisme) o musulmans (vegeu califat).", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Uni\u00f3 Nacional del Camerun (franc\u00e8s: Union nationale camerounaise) \u00e9s un partit pol\u00edtic del Camerun, fundat pel president Ahmadou Ahidjo.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "En l'administraci\u00f3 del regne visigot, el comte dels portaespases (en llat\u00ed comes spatari o comes spatariorum) era el funcionari que dirigia els homes armats que formen la gu\u00e0rdia personal del monarca.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La sobirania tecnol\u00f2gica \u00e9s una corrent pol\u00edtica que defensa que la infraestructura i la tecnologia de la informaci\u00f3 i les comunicacions s'ajustin a les lleis, necessitats i interessos del pa\u00eds on es troben els usuaris.La sobirania de dades o la sobirania informativa de vegades es solapen amb la sobirania tecnol\u00f2gica, ja que les seves distincions no estan tan clares i tamb\u00e9 es refereix a la subjecci\u00f3 de la informaci\u00f3 a les lleis del pa\u00eds en qu\u00e8 l'interessat \u00e9s ciutad\u00e0, o b\u00e9 la informaci\u00f3 s'emmagatzema o flueix, qualsevol que sigui la seva forma, fins i tot quan s'hagi convertit i emmagatzemat en forma digital bin\u00e0ria.Despr\u00e9s de les revelacions d'Edward Snowden sobre les activitats de l'Ag\u00e8ncia de Seguretat Nacional dels Estats Units i el seu programa de vigil\u00e0ncia PRISM, les preocupacions creixents sobre el mal \u00fas de les dades van portar a diverses propostes per permetre a ciutadans i consumidors de fora dels Estats Units gaudir de protecci\u00f3 mitjan\u00e7ant la sobirania tecnol\u00f2gica.Des del 2016, i amb periodicitat anual, se celebra a Barcelona el Congr\u00e9s de Sobirania Tecnol\u00f2gica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Una prosopopeia (grec: \u03c0\u03c1\u03bf\u03c3\u03c9\u03c0\u03bf\u03c0\u03bf\u03b9\u03af\u03b1, de pr\u00f3sopon \"cara, persona\", i poi\u00e9in \"fer\") \u00e9s un dispositiu ret\u00f2ric pel qual s\u2019atorga qualitats humanes a un concepte, un objecte o un \u00e9sser no hum\u00e0. Tamb\u00e9 s'aplica per designar un parlant o escriptor que es comunica amb la seva audi\u00e8ncia parlant com una altra persona o com un objecte. Tamb\u00e9 s\u2019anomena personificaci\u00f3.\nLa prosopopeia s'usa majorit\u00e0riament per donar una altra perspectiva en el fet descrit. Per exemple, a l'obra de Cicer\u00f3 Pro Caelio, Cicer\u00f3 parla com a Appius Claudius Caecus, un home vell i sever. Aix\u00f2 li serveix per donar una perspectiva \"antiga\" en les accions del demandant.\nLes prosopopeies es poden usar tamb\u00e9 per treure-li pes al comunicador i col\u00b7locar un punt de vista desfavorable sobre l'esquena d'un estereotip imaginari. Es predisposa aix\u00ed que les reaccions de l'audi\u00e8ncia vagin cap aquesta ficci\u00f3 en comptes de vers el propi comunicador.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Govern de Fran\u00e7a \u00e9s un dels principals \u00f2rgans del poder executiu franc\u00e8s. \u00c9s qui determina i dirigeix la pol\u00edtica de la Naci\u00f3, d'acord amb l'article 20 de la Constituci\u00f3 de la Cinquena Rep\u00fablica Francesa.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El President dels Estats Confederats d'Am\u00e8rica va ser el Cap d'Estat i Cap de Govern dels Estats Confederats d'Am\u00e8rica, que es van formar a partir dels estats que van declarar la seva secessi\u00f3 dels Estats Units. L'\u00fanica persona per ocupar el c\u00e0rrec va ser Jefferson Davis. Va ser President del 18 de febrer de 1861, al 5 de maig de 1865, i el seu vicepresident va ser Alexander Hamilton Stephens. Howell Cobb, com a president provisional del Congr\u00e9s de la Confederaci\u00f3, va ser el m\u00e9s alt oficial de la Confederaci\u00f3 abans de l'elecci\u00f3 de Davis, per\u00f2 no va ostentar mai el c\u00e0rrec en si de President dels Estats Confederats.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Bonus Sports Marketing (BSM) \u00e9s una empresa de consultoria i m\u00e0rqueting esportiu fundada l'any 2002 a Barcelona.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Comit\u00e8 d'Estat Major (Military Staff Committee) \u00e9s un \u00f2rgan del Consell de Seguretat de l'ONU conformat per representants militars de les cinc pot\u00e8ncies amb dret de veto. D'acord amb l'article 47 de la Carta de les Nacions Unides, la seva tasca consisteix a \u00abassessorar i assistir el Consell de Seguretat en totes les q\u00fcestions relatives a les [seves] necessitats militars\u00bb.\nLa seva presid\u00e8ncia va rotant mensualment entre els cinc membres que el componen.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Quett Ketumile Joni Masire (Kanye, Botswana, 23 de juliol de 1925 - Gaborone, 22 de juny de 2017) fou un professor i pol\u00edtic, va ser president de Botswana entre 1980 i 1998, any en qu\u00e8 va renunciar i va ser substitu\u00eft pel seu vicepresident, Festus Mogae.\nVa n\u00e9ixer a la petita ciutat de Kanye. Va ser professor i director de l'escola secund\u00e0ria de Seepapitso. El 1965 va ser un dels fundadors del Partit Democr\u00e0tic de Bostwana - BDP. Quan Bostwana vaig obtenir la seva independ\u00e8ncia, Masire es va tornar vicepresident del pa\u00eds.\nAmb la mort del president Seretse Khama el 13 de juliol 1980, Masire va ser elegit president del pa\u00eds. Ell va governar fins a l'any 1998, en qu\u00e8 va renunciar.\nDespr\u00e9s de la seva sortida de la presid\u00e8ncia, ell es va convertir en un actiu diplom\u00e0tic, actuant com a mediador en la guerra civil de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. El 2007 ell va ser indicat per la Comunitat de Desenvolupament d'\u00c0frica Austral com a mediador de la disputa pol\u00edtica en Lesotho", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La Rep\u00fablica Socialista de S\u00e8rbia (en serbocroat: Socijalisti\u010dka Republika Srbija, transcrit en cir\u00edl\u00b7lic: \u0421\u043e\u0446\u0438\u0458\u0430\u043b\u0438\u0441\u0442\u0438\u0447\u043a\u0430 \u0420\u0435\u043f\u0443\u0431\u043b\u0438\u043a\u0430 \u0421\u0440\u0431\u0438\u0458\u0430) fou un Estat socialista constitutiu de la Rep\u00fablica Federal Socialista de Iugosl\u00e0via. \u00c9s un predecessor de la moderna S\u00e8rbia, i fou la rep\u00fablica m\u00e9s gran en la federaci\u00f3 iugoslava, tenint tamb\u00e9 la major poblaci\u00f3 de totes les seues rep\u00fabliques, i albergava la major concentraci\u00f3 de desenvolupament econ\u00f2mic i pol\u00edtic en la Rep\u00fablica Federal Socialista de Iugosl\u00e0via.\nBelgrad era la seua capital, alhora que tamb\u00e9 fou la capital federal de Iugosl\u00e0via.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "John Cabell Breckinridge (Lexington, (Kentucky), 1821-1875) fou un pol\u00edtic sudista nord-americ\u00e0. Fou representant per Kentucky al Congr\u00e9s el 1851 pels dem\u00f2crates, fou vicepresident dels Estats Units amb James Buchanan (1856-1860). Derrotat a les eleccions presidencials del 1860 per Abraham Lincoln, fou senador per Kentucky, per\u00f2 en fou expulsat per for\u00e7ar el seu estat a unir-se a la Confederaci\u00f3. General de l'ex\u00e8rcit confederat, lluit\u00e0 a Shiloh, Vicksburg, Wilderness i Shenandoah, i fou el darrer secretari (ministre) de guerra. S'exil\u00e0 a la Gran Bretanya, per\u00f2 torn\u00e0 el 1868, i es dedic\u00e0 a fer d'advocat.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Jos\u00e9 Manuel Zelaya Rosales, tamb\u00e9 conegut com a \"Mel\" Zelaya, (Catacamas (Hondures), 20 de setembre de 1952) fou President Constitucional de la Rep\u00fablica d'Hondures del 2006 al 2009. Despr\u00e9s d'haver guanyat les eleccions el 27 de novembre del 2005, davant del seu contrincant del Partit Nacional, Porfirio \"Pepe\" Lobo. El 28 de juny de 2009 va ser arrestat per membres de l'ex\u00e8rcit hondurenc en el marc d'un cop d'estat i expulsat del pa\u00eds.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Universitat Popular (UP) va ser la branca universit\u00e0ria de la For\u00e7a Socialista Federal, activa a Catalunya des de 1963 a 1968. Comptava amb una organitzaci\u00f3 pr\u00f2pia i aut\u00f2noma, amb vinculacions entre les direccions respectives per\u00f2 sense que hi hagu\u00e9s dirigisme d'una per l'altre. Tanmateix, a partir de 1966-1967, va tenir un paper decisiu en la autocr\u00edtica de la FSF i va portar a la desaparici\u00f3 d'ambdues a la primavera de 1968.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Estat policia \u00e9s un terme que denota un govern que exerceix el poder de manera arbitr\u00e0ria a trav\u00e9s de la for\u00e7a policial. Originalment el terme designa un estat regulat per una administraci\u00f3 civil, per\u00f2 des del comen\u00e7ament del segle XX el terme \"ha adquirit un significat emocional i despectiu\" mitjan\u00e7ant la descripci\u00f3 d'un estat de vida indesitjable caracteritzat per la pres\u00e8ncia dominant de les autoritats civils.Els habitants d'un estat policial poden experimentar restriccions en la seva mobilitat, o en la seva llibertat per expressar o comunicar punts de vista pol\u00edtics o d'altre tipus, que estan subjectes a la supervisi\u00f3 o control policial. El control pol\u00edtic es pot exercir per mitj\u00e0 d'una policia secreta que opera fora dels l\u00edmits imposats normalment per un estat de dret. Robert von Mohl, qui va introduir per primera vegada l'imperi de la llei a la jurisprud\u00e8ncia alemanya, va contrastar el Rechtsstaat (estat \"legal\" o \"constitucional\") amb l'anti-aristocr\u00e0tic Polizeistaat (\"estat policial\").", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Metr\u00f2nom (Metronomi) era un oficial atenenc equivalent a una mena d'oficial de policia. El seu nombre \u00e9s incert; alguns diuen que eren quinze (deu pel Pireu i cinc per la ciutat), altres parlen de vint-i-quatre (15 i 9) i altres deu (5 i 5); la quantitat m\u00e9s probable \u00e9s quinze, 10 per la ciutat i 5 pel Pireu o potser al rev\u00e9s. Els seus deures eren vigilar els pesos i mesures dels comerciants que tenien el pes regulat per llei, i en cas de frau, castigar a l'infractor o rebre les den\u00fancies contra aquests.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El Consell Suprem de la Rep\u00fablica de Ge\u00f2rgia, tamb\u00e9 conegut com a Soviet Suprem de la Rep\u00fablica de Ge\u00f2rgia (en georgi\u00e0: \u10e1\u10d0\u10e5\u10d0\u10e0\u10d7\u10d5\u10d4\u10da\u10dd\u10e1 \u10e0\u10d4\u10e1\u10de\u10e3\u10d1\u10da\u10d8\u10d9\u10d8\u10e1 \u10e3\u10d6\u10d4\u10dc\u10d0\u10d4\u10e1\u10d8 \u10e1\u10d0\u10d1\u10ed\u10dd\u10e1) va ser el primer parlament nacional de la rep\u00fablica de Ge\u00f2rgia a l'era post-sovi\u00e8tica (entre 1990 i 1992). Les eleccions parlament\u00e0ries del 28 d'octubre de 1990 foren les primeres democr\u00e0tiques i multipartid\u00e0ries al Caucas. Els presidents del Consell Suprem entre 1991 i 1992 foren Zviad Gamsakhurdia, (primer president democr\u00e0ticament electe) i Akaki Asatiani. El primer vicepresident del Consell Suprem va ser Nemo Burchuladze. Despr\u00e9s del cop d'estat del 22 de desembre de 1991 al 6 de gener de 1992, el Consell Suprem, el govern i el president Gamsakhurdia van ser obligats a abandonar Ge\u00f2rgia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Josep Llu\u00eds Sorribes i Mur (Benij\u00f2far) \u00e9s un professor d'educaci\u00f3 prim\u00e0ria i pol\u00edtic valenci\u00e0.\nVa estudiar a la Universitat de Val\u00e8ncia on va obtenir el doctorat el 1979.Fou conseller del Consell predemocr\u00e0tic i candidat a la llista d'UCD a les eleccions generals de 1977. Al Consell ocup\u00e0 els c\u00e0rrecs de Conseller d'Obres P\u00fabliques i Urbanisme, Transports i Benestar Social i Turisme entre el mes de setembre de 1980 i setembre de 1981. Conseller adjunt a la Presid\u00e8ncia entre setembre de 1981 i novembre de 1982 en el Consell presidit per Enric Monson\u00eds. Fou Conseller sense cartera entre novembre de 1982 i juny de 1983. El 1978 era president provincial d'UCD.\n\nObraDesarrollo capitalista y proceso de urbanizaci\u00f3n en el Pa\u00eds Valenciano (1985)", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "El cinema pol\u00edtic \u00e9s aquell que tracta temes pol\u00edtics, unes vegades per a suscitar la reflexi\u00f3 o per denunciar injust\u00edcies sobre problemes pol\u00edtics o socials i altres vegades per adoctrinar, i en tot cas estem parlant m\u00e9s de propaganda o de cinema revolucionari que de cinema pol\u00edtic.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La regi\u00f3 interm\u00e8dia \u00e9s un model geopol\u00edtic establert, proposat durant la d\u00e8cada de 1970 per l'historiador grec Dimitri Kitsikis, professor a la Universitat d'Ottawa al Canad\u00e0. Segons aquest model, el continent eurasi\u00e0tic est\u00e0 compost de tres regions; a m\u00e9s de l'Europa occidental i l'Extrem Orient, una tercera regi\u00f3 anomenada \"regi\u00f3 interm\u00e8dia\" situada entre aquestes constitueix una civilitzaci\u00f3 separada. Cobreix, aproximadament, la zona de l'Europa Oriental, l'Orient Mitj\u00e0 i l'\u00c0frica del Nord. El terme est\u00e0 reconegut per la comunitat cient\u00edfica.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Dioncounda Traor\u00e9 (Kati, 23 de febrer de 1942) \u00e9s un matem\u00e0tic i pol\u00edtic mali\u00e0. Despr\u00e9s d'ocupar el c\u00e0rrec de president de l'Assemblea nacional de Mali, \u00e9s l'actual president inter\u00ed del pa\u00eds d'en\u00e7\u00e0 el 12 d'abril de 2012, arran del cop d'estat liderat pel capit\u00e0 Amadou Haya Sanogo que va foragitar Amadou Toumani Tour\u00e9 de la presid\u00e8ncia.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Benjamin Eric \"Ben\" Sasse (22 de febrer de 1972, Plainview, Nebraska, Estats Units) \u00e9s un pol\u00edtic estatunidenc, senador republic\u00e0 per Nebraska al des de 2015.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Un gabinet \u00e9s un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una naci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s conegut com a Consell de Ministres o Consell Executiu.En els estats parlamentaris el gabinet decideix de manera col\u00b7lectiva la pol\u00edtica i la direcci\u00f3 del govern, especialment en relaci\u00f3 a la legislaci\u00f3 que aprova el parlament; \u00e9s a dir constitueixen, de manera col\u00b7lectiva, el poder executiu de la naci\u00f3. Els membres del gabinet dels sistemes parlamentaris, sovint anomenats \"ministres\", s\u00f3n membres del parlament i comparteixen les funcions legislatives. S\u00f3n designats com a responsables d'algun dels Ministeris de la naci\u00f3 amb tasques espec\u00edfiques (i.e. \"Ministeri de Defensa\", \"Ministeri de Sanitat\", etc.) \nPer contra, en els estats presidencialistes, el gabinet no funciona com a influ\u00e8ncia legislativa sin\u00f3 com a grup de consellers o d'assist\u00e8ncia t\u00e8cnica per al cap de govern. Els membres del gabinet dels sistemes presidencialistes, sovint anomenats \"secretaris\" (i en rares ocasions \"ministres\"), no s\u00f3n membres del congr\u00e9s (o parlament) sin\u00f3 que s\u00f3n designats directament pel cap de govern per a dirigir alguna de les Secretaries o Departaments del poder executiu (i.e. \"Secretaria d'Educaci\u00f3\", \"Secretaria de Defensa\", etc.). Com a responsables del funcionament d'una \u00e0rea executiva, les seves tasques no difereixen en res dels ministres dels sistemes parlamentaris, llevat del fet que no tenen cap capacitat per a crear ni proposar lleis.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "La filosofia del dret \u00e9s una branca de la Filosofia que reflexiona els fonaments regeixen la creaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 del Dret, la teoria de la just\u00edcia i la teoria de la ci\u00e8ncia jur\u00eddica. Estudia problemes com la natura de la llei positiva, les relacions entre el dret i les altres branques de la filosofia, en particular la l\u00f2gica, l'epistemologia, l'ontologia i l'\u00e8tica.\n\n", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Muhammad Osman Said \u2014en \u00e0rab \u0645\u062d\u0645\u062f \u0639\u062b\u0645\u0627\u0646 \u0627\u0644\u0635\u064a\u062f, Mu\u1e25ammad \u02bfU\u1e6fm\u0101n a\u1e63-\u1e62ayyid, tamb\u00e9 \u0645\u062d\u0645\u062f \u0628\u0646 \u0639\u062b\u0645\u0627\u0646, Mu\u1e25ammad ibn \u02bfU\u1e6fm\u0101n\u2014 (1922-2007) fou un pol\u00edtic libi. Fou primer ministre de L\u00edbia entre octubre de 1960 i mar\u00e7 de 1963.", "target": "Pol\u00edtica"}, {"text": "Radhasoami Satsang \u00e9s un moviment espiritual iniciat a \u00cdndia al segle xix per Seth Shiv Dayal Singh Ji Maharaj i que actualment t\u00e9 diverses ramificacions i m\u00e9s de 3 milions d'adeptes, distribu\u00efts a \u00cdndia, Europa i Am\u00e8rica, principalment. La fe de Radhasoami tamb\u00e9 \u00e9s coneguda amb el nom gen\u00e8ric de Sant Mat o \u201ccam\u00ed dels sants\u201d. Usualment es diu que Radhasoami \u00e9s una secta d'origen sikh. La filosofia d'aquest moviment pren elements del sikhisme i de l'hinduisme, principalment de la secta vaisnava. Aquesta filosofia fa \u00e8mfasi en la meditaci\u00f3 i la necessitat d'un Gur\u00fa o mestre vivent que inici\u00ef al deixeble en el Shabd Ioga i aix\u00ed, ho porti a la realitzaci\u00f3 de D\u00e9u. Aquesta filosofia tamb\u00e9 critica l'obligaci\u00f3 dels devots de fer donacions o contribucions econ\u00f2miques, critica la irrelevancia dels rituals i nega que sigui necessari un clergat o classe sacerdotal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'expulsi\u00f3 dels jueus de les corones de Castella i d'Arag\u00f3 [Espanya encara no existia] va ser ordenada el 1492 pels Reis Cat\u00f2lics mitjan\u00e7ant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perqu\u00e8 aquests juda\u00eftzessin. La decisi\u00f3 d'expulsar els jueus \u2014o de prohibir el judaisme\u2014 est\u00e0 relacionada amb la instauraci\u00f3 de la Inquisici\u00f3 catorze anys abans en la Corona de Castella i nou en la Corona d'Arag\u00f3, perqu\u00e8 precisament va ser creada per perseguir els judeoconversos que continuaven practicant la seva antiga fe. Com ha assenyalat l'historiador Julio Valde\u00f3n, \u00absens dubte l'expulsi\u00f3 dels jueus del solar ib\u00e8ric \u00e9s un dels temes m\u00e9s pol\u00e8mics de quants han succe\u00eft al llarg de la hist\u00f2ria d'Espanya\u00bb. Per la seva part, l'hispanista franc\u00e8s Joseph P\u00e9rez ha destacat les semblances que existeixen entre aquesta expulsi\u00f3 i la persecuci\u00f3 dels jueus en la Hisp\u00e0nia visig\u00f2tica quasi mil anys abans.El 2015, el Parlament espanyol va aprovar una llei per la que es reconeixia com a espanyols als descendents directes dels jueus expulsats el 1492, amb el que de facto s'anul\u00b7laven en tant que sigui possible les conseq\u00fc\u00e8ncies d'aquella expulsi\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Isabel de Josa o Isabel d'Orrit, Lleida, vers l'octubre de 1490 - Vercelli (It\u00e0lia), 5 de mar\u00e7 de 1564 fou una humanista i predicadora catalana, protectora d'Ignasi de Loiola.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La demostraci\u00f3 ontol\u00f2gica de G\u00f6del \u00e9s una formalitzaci\u00f3 del principi d'Anselm de Canterbury: el seu argument ontol\u00f2gic per l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u pel matem\u00e0tic Kurt G\u00f6del.\nL'argument ontol\u00f2gic de Sant Anselm, en la seva forma m\u00e9s succinta, \u00e9s: \"D\u00e9u, per definici\u00f3, \u00e9s all\u00f2 sobre el qual no es pot imaginar res m\u00e9s gran. D\u00e9u existeix a l'enteniment. Si D\u00e9u exist\u00eds a l'enteniment, el podr\u00edem imaginar a Ell m\u00e9s gran si exist\u00eds a la realitat. Aix\u00ed, cal que D\u00e9u existeixi (D\u00e9u existeix).\" Gottfried Leibniz va donar una versi\u00f3 m\u00e9s elaborada; aquesta \u00e9s la versi\u00f3 que G\u00f6del va estudiar i va intentar clarificar amb el seu argument ontol\u00f2gic.\nEncara que G\u00f6del era profundament religi\u00f3s, mai va publicar la seva prova, ja que temia que \nno s'interpretaria b\u00e9 i que es pensaria que l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u estava demostrada m\u00e9s enll\u00e0 de \nqualsevol dubte. En canvi, nom\u00e9s ho va considerar com una investigaci\u00f3 l\u00f2gica\ni una formulaci\u00f3 clara de l'argument de Leibniz amb totes les suposicions expressades.\nVa ensenyar els arguments repetidament als amics al voltant de 1970 (segons consta al diari d'Oskar Morgenstern) i es van publicar despr\u00e9s de la seva mort.\nA continuaci\u00f3 es mostra un resum de la demostraci\u00f3 matem\u00e0tica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'exorcisme \u00e9s un ritual o lit\u00fargia mitjan\u00e7ant el qual es pret\u00e9n expulsar o destruir un ens sobrenatural que es considera que ha pres possessi\u00f3 o control de l'objecte f\u00edsic o \u00e9sser viu.\nAquests ens, depenent de les creences dels implicats, poden ser dimonis, esperits malignes, bruixots, etc. L'objecte de la possessi\u00f3 pot ser una persona o animal, objectes i fins i tot llocs com pobles o cases (poltergeist). La possessi\u00f3 pot ser total o parcial.L'exorcisme \u00e9s present en la major part de les grans religions, incloent-hi el cristianisme, el judaisme i l'islam.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Estendard Negre (en \u00e0rab \u0627\u0644\u0631\u0627\u064a\u0629 \u0627\u0644\u0633\u0648\u062f\u0627\u0621, ar-r\u0101yat as-sawd\u0101\u02be), tamb\u00e9 conegut com l'Estendard de l'\u00c0liga (en \u00e0rab \u0631\u0627\u064a\u0629 \u0627\u0644\u0639\u0642\u0627\u0628, r\u0101yat al-\u02bfuq\u0101b) o, per antonom\u00e0sia, l'Estendard (en arab \u0627\u0644\u0631\u0627\u064a\u0629, ar-r\u0101ya) \u00e9s una de les banderes del profeta Muh\u00e0mmad segons la tradici\u00f3 isl\u00e0mica. Va ser utilitzat hist\u00f2ricament per Abu-M\u00faslim en el seu aixecament que va conduir a la revoluci\u00f3 abb\u00e0ssida el 747 i per tant est\u00e0 associat en particular amb el Califat Abb\u00e0ssida. Tamb\u00e9 \u00e9s un s\u00edmbol en l'escatologia isl\u00e0mica, que anuncia l'arribada del mahd\u00ed.L'estendard negre s'ha utilitzat en l'islamisme i el gihad contemporani des de finals de 1990. S'utilitza comunament com la bandera de l'organitzaci\u00f3 terrorista Estat Isl\u00e0mic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La tetera de Russell \u00e9s el nom que rep una analogia ideada per Bertrand Russell per explicar que la prova sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u ha de recaure en els creients, i no pas en els agn\u00f2stics. Planteja la possibilitat que, si ell afirm\u00e9s que una tetera de mida min\u00fascula, indetectable per mitjans convencionals, orbita entre la Terra i Mart, \u00e9s a ell a qui pertocaria demostrar-ne l'exist\u00e8ncia, i no pas als qui en dubtessin, provar que no existeix. Aplica el mateix raonament a la religi\u00f3: per molt que la tradici\u00f3 afirmi que existeix una divinitat no visible pels sentits, no n'hi ha prou per assegurar que \u00e9s real, i els esc\u00e8ptics tenen dret a plantejar els seus dubtes i a exigir als creients que aportin m\u00e9s arguments.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una geniza (en plural, genizot; hebreu: \u05d2\u05e0\u05d9\u05d6\u05d4\u200e, \u2018emmagatzematge\u2019) \u00e9s una \u00e0rea d'emmagatzematge en una sinagoga jueva o en un cementiri destinant a l'emmagatzematge temporal de llibres i articles sobre temes religiosos en llengua hebrea en des\u00fas, per tal d'evitar que qualsevol escrit que contingui el nom div\u00ed sigui tractat de manera indigna, abans del seu soterrament al cementiri apropiat.Les genizot tamb\u00e9 poden servir per a custodiar les cartes personals i els contractes legals que comencin amb una invocaci\u00f3 de D\u00e9u; \u00e9s a dir, els continguts de les genizot no est\u00e0 limitat a materials estrictament religiosos. A la pr\u00e0ctica, tamb\u00e9 contenen escrits de naturalesa secular, amb la invocaci\u00f3 d'obertura consuetudin\u00e0ria o sense, aix\u00ed com escriptures en altres lleng\u00fces jueves que utilitzen l'alfabet hebreu, com ara el judeo\u00e0rab, el judeopersa, el judeocastell\u00e0 o l'\u00eddix).\nSe situen tradicionalment a l'\u00e0tic o al soterrani d'una sinagoga, per\u00f2 tamb\u00e9 poden estar en una paret o enterrats. Tamb\u00e9 poden estar als cementiris.El seu contingut \u00e9s peri\u00f2dicament recollit solemnement i enterrat en el cementiri o bet \u1e25ayyim. Les sinagogues de Jerusalem enterren el contingut de les seves genizot cada set anys, aix\u00ed com els anys de sequera, ja que es creu que aix\u00f2 portar\u00e0 pluja. Aquest costum s'associa amb una vella pr\u00e0ctica d'enterrar un home gran o bo amb un sefer (qualsevol llibre, ja sigui un Tanakh, el Mixn\u00e0, el Talmud, o qualsevol obra de literatura rab\u00ednica) que hagu\u00e9s esdevingut pasul (poc \u00fatil per vell o il\u00b7legible). Aquesta tradici\u00f3 se sap que havia estat practicada al Marroc, Alg\u00e8ria, Turquia i Egipte.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El monoteisme (del Grec \u03bc\u03cc\u03bd\u03bf\u03c2 \"\u00fanic\" i \u03b8\u03b5\u03cc\u03c2 \"d\u00e9u\") \u00e9s la creen\u00e7a en un D\u00e9u \u00fanic, sovint amb els dons de l'omnisci\u00e8ncia, omnipot\u00e8ncia i omnipres\u00e8ncia. En la mitologia eg\u00edpcia antiga ja es practicava el monoteisme sota el d\u00e9u solar Aton instaurat pel fara\u00f3 Amenhotep IV (despr\u00e9s anomenat Akhenaten, el que agrada a Aton). Avui en dia el concepte acostuma a estar dominat per les Religions abrah\u00e0miques i es contraposa a altres tradicions com el politeisme o el panteisme.\nMalgrat la definici\u00f3 del terme algunes religions poden incorporar variacions quant a la unicitat de la divinitat. La majoria cristians accepten el concepte de la Sant\u00edssima Trinitat en el qual D\u00e9u es troba englobat en tres personalitats (el pare, el fill i l'esperit sant). Tamb\u00e9 els cat\u00f2lics veneren els Sants que malgrat no ser divinitats si creuen que poden intercedir m\u00e0gicament en la vida dels humans.\nAlgunes religions monoteistes actuals (en ordre d'aparici\u00f3):\n\nZoroastrisme\nJudaisme\nCristianisme\nIslam\nFe bah\u00e0'\u00ed", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Kebra Nagast, Llibre de la gl\u00f2ria dels reis d'Eti\u00f2pia, \u00e9s una cr\u00f2nica pretesament hist\u00f2rica dels reis d'Eti\u00f2pia, que remunta la seua genealogia fins a Menelik I, fill del rei Salom\u00f3 i de la reina de Sab\u00e0, i cont\u00e9 tradicions sobre la monarquia et\u00edop.\nEscrit en gueez, \u00e9s considerat pels cristians et\u00edops i el moviment rastafari com la veritable hist\u00f2ria de l'origen de la dinastia salom\u00f2nica, aix\u00ed com de la conversi\u00f3 d'Eti\u00f2pia al cristianisme. La majoria dels estudiosos opina que \u00e9s una compilaci\u00f3 de l'any 1300 de tradicions molt anteriors.\nNo sols cont\u00e9 la hist\u00f2ria de com la reina de Sab\u00e0 coneix Salom\u00f3, i sobre com l'Arca de l'Alian\u00e7a arriba a Eti\u00f2pia amb Menelik I, sin\u00f3 tamb\u00e9 un relat de la conversi\u00f3 dels et\u00edops, de l'adoraci\u00f3 del sol, la lluna, i els estels fins a la veneraci\u00f3 del d\u00e9u hebreu.\nA partir de les primeres expedicions portugueses a Eti\u00f2pia (s. XV i XVI), el llibre es conegu\u00e9 a Europa, i se'n feren traduccions en les principals lleng\u00fces europees.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Bon, Bonpo, B\u00f6n, gTsug, gTsug-lag o religi\u00f3 dels Dongba \u00e9s el nom amb qu\u00e8 es refereix a les religions del Tibet anteriors al budisme tibet\u00e0. Malgrat tindre elements del xamanisme, no \u00e9s una religi\u00f3 xamanista. Aquest conjunt de religions tenen unes caracter\u00edstiques en com\u00fa:\n\nCulte als monarques difunts, enterrats amb els seus b\u00e9ns i familiars pr\u00f2xims\nPreocupaci\u00f3 de la vida terrenal: cerca de l'origen dels patiments\nD\u00e9us locals: a alguns dels quals se'ls atribu\u00efa l'origen dels mals, i a s\u00f3n satisfets amb sacrificis (past\u00edssos semblants a la carn)\nSacrificaven animals.\nEndevinaci\u00f3.Expliquen que l'origen de la religi\u00f3 Bon fou gr\u00e0cies a en gShen-rab-mi-bo tamb\u00e9 conegut com a Tonpa Shenrab Miwoche o T\u00f6npa Shenrab o ston pa gshen rabo Shenrab Miwo o Buddha Shenrab o Guru Shenrab o T\u00f6npa Shenrab Miwoche o Lord Shenrab Miwo, al qual tamb\u00e9 se li atribueix la creaci\u00f3 de l'escriptura dongba. D'aquest personatge no hi ha fonts que proven la seua historicitat.Hi ha poques fonts sobre aquestes religions, les quals provenen de l'escola Bon, que es constitu\u00ed al segle ix. En el segle vii dC es van barrejar amb el budisme i en el segle xiv va esdevenir un tipus especial de budisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Jacques Paul Migne, dit l'abat Migne, fou un sacerdot i prestigi\u00f3s editor franc\u00e8s que va viure al segle xix. Mentre que molts estudiants de teologia de tot el m\u00f3n lloen les seves edicions, el papa Pius li va retreure l'haver posat a l'abast de persones no preparades textos que s\u00f3n el fonament de la religi\u00f3 cristiana.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El pal d'Aixer\u00e0 fou un arbre sagrat o un pal que era situat a prop de llocs sagrats cananeus en honor de la deessa mare ugar\u00edtica Aixer\u00e0, consort del d\u00e9u El. La relaci\u00f3 de les refer\u00e8ncies liter\u00e0ries a una deessa Ashera i les troballes arqueol\u00f2giques dels pilars de Judea ha generat un gran debat literatura. Els aixerim van ser objectes de culte relacionats amb la deessa de la fertilitat Aixer\u00e0, consort de Baal, o b\u00e9 com alguns entenen, el Senyor.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barber\u00e0, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.\n\u00c9s el germ\u00e0 de Pere Sarroca (anomenat Pere del Rei). Potser fill natural del rei Jaume I d'Arag\u00f3 i d'Elvira Sarroca.\nEs cri\u00e0 a la cort reial. El 1260 fou rector d'Albalat i el 1267 canonge sagrist\u00e0 de Lleida. El 1269 particip\u00e0 amb galera pr\u00f2pia a l'estol reial en Croada de Jaume I. El 1273 fou consagrat Bisbe d'Osca, deixant la sagristia de Lleida al seu germ\u00e0 Pere Sarroca.El 1274 fou un dels signataris del codicil del testament reial de Jaume I d'Arag\u00f3, acompanyant-lo des de X\u00e0tiva fins a Val\u00e8ncia. El nou rei Pere III d'Arag\u00f3 \"el Gran\" l'acus\u00e0 de retenir objectes del difunt Jaume I i li confisc\u00e0 els b\u00e9ns. Tamb\u00e9 s'enemist\u00e0 amb Pero Martinez d'Artesona, el Just\u00edcia d'Arag\u00f3, que l'arrib\u00e0 a excomunicar. El 1285, durant la Croada contra la Corona d'Arag\u00f3, retorn\u00e0 al servei del rei Pere III d'Arag\u00f3 \"el Gran\", restant amb ell fins a la seva mort. El 1286 coron\u00e0 a Saragossa el nou rei Alfons III d'Arag\u00f3 \"el Benigne\". En Jaume Sarroca fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, en un sepulcre d'alabastre.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Barbatos \u00e9s un dimoni menor ajudant d'Astarot que t\u00e9 sota el seu comandament trenta legions de diables. Entre els seus poders destaca la capacitat de trobar tresors o fer entendre les veus dels animals. La descripci\u00f3 d'aquest dimoni apareix de forma detallada al llibre Clavicula Salomonis Regis.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una confessi\u00f3 religiosa \u00e9s un subgrup dins d'una religi\u00f3 que funciona sota un nom com\u00fa (precisament, en angl\u00e8s es diu religious denomination), una tradici\u00f3 i una identitat.\n\nEl concepte de confessi\u00f3 religiosa es refereix a una gran varietat de grups d'all\u00f2 m\u00e9s diversos, pel que fa al nombre dels seus ac\u00f2lits:\n\nLes diverses variants del cristianisme: l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Romana, l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa i les esgl\u00e9sies ortodoxes orientals (les de tradici\u00f3 copta, les de tradici\u00f3 sir\u00edaca i l'Esgl\u00e9sia Apost\u00f2lica Arm\u00e8nia), l'anglicanisme i les diverses confessions evang\u00e8liques (anabaptisme, Esgl\u00e9sia baptista, Esgl\u00e9sia Episcopal, Assemblees de Germans, calvinisme, presbiterianisme, Esgl\u00e9sia Reformada, luteranisme, metodisme, Moviment de la Santedat, Esgl\u00e9sia Adventista del Set\u00e8 Dia, pentecostalisme, Moviment Carism\u00e0tic i quaquerisme), a m\u00e9s de les anomenades Esgl\u00e9sies liberals (unitarisme i universalisme). I els mormons i els Testimonis de Jehov\u00e0, entre moltes altres sectes.\nLes quatre branques principals del judaisme: ortodox, conservador, reformista i reconstruccionista. A m\u00e9s, el judaisme hared\u00ed, l'hassidisme i el judaisme ortodox modern.\nEls samaritans, esp\u00e8cie de subgrup jueu que recull elements de l'islam.\nLes dues branques principals de l'islam: sunnisme i xiisme. I tamb\u00e9 els corrents minoritaris ibadisme i sufisme.\nEls drusos, que es consideren ells mateixos musulmans, per\u00f2 que en realitat practiquen una mena de sincretisme entre l'islam, el judaisme, el cristianisme i el gnosticisme.\nEl baha\u00efsme.\nEn el cas de l'hinduisme, la deitat principal o la creen\u00e7a filos\u00f2fica que identifica cada confessi\u00f3 va acompanyada tamb\u00e9 d'unes pr\u00e0ctiques religioses i fins i tot culturals particulars. Les principals confessions s\u00f3n el xivaisme, el xactisme, el vixnuisme i la tradici\u00f3 smarta. Sense oblidar el moviment Hare Krixna, per exemple.\nLes diverses variants del budisme: theravada, mahayana i vajrayana. A m\u00e9s, hi ha la gran varietat de tradicions religioses de la Xina: el taoisme, el confucianisme, el xintoisme, el chondogyo, el caodaisme, el yiguandao i altres versions del budisme, incl\u00f2s el sincretisme xin\u00e8s, que \u00e9s l'amalgama de totes elles.\nEl jainisme.\nEl sikhisme, que \u00e9s una fusi\u00f3 de l'islam i l'hinduisme.\nL'ayyavalisme.\nLes religions ir\u00e0niques, que inclouen el zoroastrianisme, el yazdanisme i el gnosticisme.\nEl xamanisme afric\u00e0.\nLes religions naturals, principalment africanes, americanes i australianes.\nLes diverses versions nacionals del neopaganisme (eslau, celta, escandinau, germ\u00e0nic, grec, etc).\nLa cienciologia, si \u00e9s que \u00e9s una confessi\u00f3 religiosa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Es coneix com a crema de convents de 1931 l'onada de viol\u00e8ncia, contra institucions de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica principalment, ocorreguda entre els dies 10 i 13 de maig de 1931 a l'estat espanyol. Els avalots van comen\u00e7ar a Madrid durant la inauguraci\u00f3 del Cercle Mon\u00e0rquic, destinat a organitzar els lleials a Alfons XIII contra la recentment declarada Segona Rep\u00fablica Espanyola i r\u00e0pidament es van estendre per altres ciutats del sud i l'est peninsular.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sarah Trimmer (6 de gener de 1741-15 de desembre del 1810) va ser una escriptora i cr\u00edtica de literatura infantil anglesa. El seu peri\u00f2dic, The Guardian of Education, va ajudar a definir el g\u00e8nere emergent, criticant la literatura infantil de forma oficial per primera vegada; tamb\u00e9 va crear la primera ressenya hist\u00f2rica de la literatura per a nens, establint un punt de refer\u00e8ncia del g\u00e8nere que els historiadors continuen utilitzant en l'actualitat. El seu llibre m\u00e9s popular, Fabulous Histori\u00efs, va inspirar diverses hist\u00f2ries infantils i va romandre en les impremtes per m\u00e9s d'un segle.Trimmer va ser una filantropa activa a m\u00e9s d'escriptora; va fundar diverses escoles dominicals i entitats ben\u00e8fiques en la seva parr\u00f2quia. Per ampliar els seus projectes educatius no solament va escriure llibres de text, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va crear manuals per a altres dones interessades a comen\u00e7ar les seves pr\u00f2pies escoles. Els esfor\u00e7os de Trimmer van inspirar a altres dones, com ara Hannah More, a crear programes per a escoles dominicals i a escriure contes per a nens i per a persones de baixos recursos.Trimmer es va dedicar de moltes formes a mantenir l'estatus social i pol\u00edtic amb les seves obres. Com a devota cristiana, intentava promoure els preceptes de l'Esgl\u00e9sia d'Anglaterra, ensenyant als nens les doctrines del cristianisme. Les seves obres resumien els beneficis de la jerarquia social, argumentant que cada classe havia de romandre en la posici\u00f3 social que D\u00e9u els havia atorgat. No obstant aix\u00f2, alhora que donava suport a diverses de les ideologies socials i pol\u00edtiques de la seva \u00e8poca, Trimmer va q\u00fcestionar unes altres, principalment les relacionades amb el g\u00e8nere i amb la fam\u00edlia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'apostasia (del grec \u03b1\u03c0\u03bf\u03c3\u03c4\u03b1\u03c3\u03af\u03b1, \"desertar\" o \"revoltar-se\", de \u03b1\u03c0\u03bf, apo, \"fora, a part\", \u03c3\u03c4\u03b1\u03c3\u03b9\u03c2, stasis, \"posici\u00f3\") \u00e9s l'acte de renunciar a la religi\u00f3 que hom professa (o a la que est\u00e0 reconegut). Qui comet apostasia \u00e9s un ap\u00f2stata; aix\u00ed per exemple, l'emperador rom\u00e0 Juli\u00e0, educat en el cristianisme, va decidir tornar al paganisme i restablir els antics cultes; per aix\u00f2, se'l coneix com a Juli\u00e0 l'Ap\u00f2stata (361-363).\nL'apostasia \u00e9s doncs la ren\u00fancia o abjuraci\u00f3 d'una determinada fe, aix\u00ed com la sortida o aband\u00f3 d'una orde religi\u00f3s. Tamb\u00e9 pot fer refer\u00e8ncia al clergue que prescindeix usualment de la seva condici\u00f3, incomplint aix\u00ed les seves obligacions clericals.\nEn aquest sentit observem una l\u00ednia general de significat en totes les accepcions. Enfront de l'heretgia, sembla que l'apostasia suposa un aband\u00f3 o negaci\u00f3 total de la doctrina original. \u00c9s a dir, en comptes de negar un dogma de la doctrina es nega la doctrina completa. Mentre que l'ap\u00f2stata o l'heretge neguen en tot o en part (respectivament) la doctrina, el pag\u00e0 \u00e9s un que no coneix \u2014o que encara no ha estat iniciat en ella\u2014 la doctrina.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Process\u00f3 dels Misteris o del Silenci, \u00e9s una tradici\u00f3 religiosa cat\u00f2lica de Badalona (Barcelon\u00e8s). Es tracta de la tradici\u00f3 m\u00e9s antiga de la ciutat i una de les processons m\u00e9s antigues documentades de Catalunya i d'Espanya. Se celebra en el marc de la Setmana Santa, la nit del Dijous Sant.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els Evangelistes o tamb\u00e9 Els Quatre Evangelistes, s\u00f3n els autors respectius dels evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'\u00e0ngel de la guarda, o \u00e0ngel custodi, en cristianisme, \u00e9s un \u00e0ngel que D\u00e9u atorga a cada ser hum\u00e0, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida.En diverses ocasions el papa Francesc ha dedicat algunes reflexions a la import\u00e0ncia dels \u00c0ngels de la Guarda; durant l'homilia de la Missa a la Casa de Santa Marta va expressar que l'\u00c0ngel Guardi\u00e0 s\u00ed existeix, no \u00e9s una fantasia sin\u00f3 un company que D\u00e9u ha posat a cada un en el cam\u00ed de la vida. '\u00c0ngel de la Guarda \"est\u00e0 sempre amb nosaltres\" i que \"el Senyor ens diu: 'Tinguis respecte per la seva pres\u00e8ncia! Escolta la seva veu, perqu\u00e8 ell ens aconsella\". Tamb\u00e9 va dir que el nostre \u00e0ngel \u00e9s \"un amic que no veiem, per\u00f2 que escoltem\". Un amic que un dia \"estar\u00e0 amb nosaltres al Cel, en l'alegria eterna\".Demanar ajuda a aquesta pres\u00e8ncia celestial amb confian\u00e7a implica rebre consells a trav\u00e9s d'intu\u00efcions i inspiracions tamb\u00e9 per a les nostres decisions a la vida quotidiana.\nL'\u00e0ngel guardi\u00e0 \u00e9s debatut espec\u00edficament a l'article 336 del Catecisme de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.La pres\u00e8ncia de l'\u00e0ngel guardi\u00e0 ha estat un testimoniatge de diferents Sants.\nLa festa dels \u00c0ngels de la Guarda se celebra el 2 d'octubre.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La preg\u00e0ria o l'oraci\u00f3 \u00e9s la comunicaci\u00f3 entre els creients amb una de\u00eftat o un esperit; \u00e9s a dir, amb D\u00e9u, els sants, o els d\u00e9us d'un pante\u00f3, amb la inteci\u00f3 d'oferir lloan\u00e7a, fer una petici\u00f3, confessar els pecats, o simplement per expressar els pensaments i les emocions. Adopta diferents formes segons la religi\u00f3 de qu\u00e8 es tracti. Acostuma a basar-se en la recitaci\u00f3 de determinades paraules o f\u00f3rmules, acompanyades o no de rituals espec\u00edfics. Moltes religions permeten tamb\u00e9 la preg\u00e0ria lliure, el di\u00e0leg espontani. Tamb\u00e9 es pot manifestar per mitj\u00e0 d'un c\u00e0ntic o himne. Un exemple de preg\u00e0ria fixada del cristianisme seria el parenostre. La preg\u00e0ria per a moltes confessions t\u00e9 un car\u00e0cter sagrat, que transforma la persona per la seva sola pr\u00e0ctica.\nL'oraci\u00f3, anglicisme d'Am\u00e8rica precatio, \u00e9s una forma de pr\u00e0ctica religiosa que tracta d'activar una volitiva relaci\u00f3 amb una divinitat a trav\u00e9s de la comunicaci\u00f3 intencional. L'oraci\u00f3 pot ser individual o comunal i dur\u00e0 a terme en p\u00fablic o en privat. Pot implicar l'\u00fas de paraules o can\u00e7ons. Quan el llenguatge s'utilitza, l'oraci\u00f3 pot prendre la forma d'un himne, encantament, formal, credo, o d'una expressi\u00f3 espont\u00e0nia de la persona que resa. Hi ha diverses formes d'oraci\u00f3 com la preg\u00e0ria de petici\u00f3, la preg\u00e0ria de s\u00faplica, acci\u00f3 de gr\u00e0cies i adoraci\u00f3 o lloan\u00e7a. L'oraci\u00f3 pot ser dirigida cap a una de\u00eftat, esperit, persona morta, o gran idea, amb el prop\u00f2sit d'adorar, sol\u00b7licitant orientaci\u00f3, sol\u00b7licitant ajuda, confessant els pecats o per expressar els propis pensaments i emocions. Per tant, la gent prega per moltes raons, com un benefici personal o per al b\u00e9 dels altres.\nLa major part de les principals religions impliquen la preg\u00e0ria d'una manera o altra. Alguns ritualitzar l'acte de l'oraci\u00f3, el que requereix una seq\u00fc\u00e8ncia estricta de les accions o la col\u00b7locaci\u00f3 d'una restricci\u00f3 a la qual es permet a pregar, mentre que altres ensenyen que l'oraci\u00f3 pot ser practicat per qualsevol persona de manera espont\u00e0nia en qualsevol moment.\nEls estudis cient\u00edfics sobre l'\u00fas de l'oraci\u00f3 s'han concentrat principalment en el seu efecte sobre la curaci\u00f3 de malalts o ferits. L'efic\u00e0cia de la petici\u00f3 en l'oraci\u00f3 per la sanitat f\u00edsica a una de\u00eftat ha estat avaluat en nombrosos estudis, amb resultats contradictoris.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Belzeb\u00fa o Beelzebub (m\u00e9s adequadament Ba\u2018al Zev\u00fbv o Ba\u2018al Z\u0259v\u00fbv, en hebreu \u05d1\u05e2\u05dc \u05d6\u05d1\u05d5\u05d1, amb moltes variants) era el nom que els monoteistes hebreus donaven a la de\u00eftat filistea Baal adorada en \u00e8poques b\u00edbliques a la ciutat d'Ekron, la qual posteriorment seria assimilada a la tradici\u00f3 cristiana.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Enheduanna o Enkheduanna (2285\u20132250 aC) va ser una poeta acc\u00e0dia. \u00c9s la primera persona dedicada a la literatura de la qual es coneix el nom. Va ocupar l'important c\u00e0rrec de sacerdotessa de la dea Inanna i del d\u00e9u lunar Nanna.El seu nom s'ha transliterat com Enheduanna, En-hedu-ana o EnHeduAnna; en idioma sumeri, \"En\" vol dir 'gran o summa sacerdotessa', \"Hedu\" vol dir 'adorn', i \"An\" vol dir 'cel', el t\u00edtol \"Heduana\" ('adorn del cel') \u00e9s un ep\u00edtet po\u00e8tic que assenyalava la bellesa de la Lluna en el cel, de manera que el seu nom es pot traduir literalment com 'summa sacerdotessa de l'adorn del cel' o, en directa refer\u00e8ncia a la Lluna, 'summa sacerdotessa de la Lluna'.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Lepori (Leporius) fou un eclesi\u00e0stic gal, de la primera meitat del segle v, que va abra\u00e7ar la vida mon\u00e0stica sota els auspicis de Cassi\u00e0, a Marsella.\nVa gaudir de gran reputaci\u00f3 per la seva santedat fins que va esdevenir partidari d'una heretgia que establia que els homes no necessitaven estar sempre en gr\u00e0cia divina, i que Crist va n\u00e9ixer amb naturalessa humana solament. Per defensar aquestes doctrines fou excomunicat i va anar a \u00c0frica on va esdevenir amic d'Aureli i Sant Agust\u00ed, fins que va quedar conven\u00e7ut que estava equivocat i va dirigir una carta de penediment dirigida a Pr\u00f2cul bisbe de Marsella, i una altra a Cil\u00b7l\u00ed, bisbe d'Ais de Proven\u00e7a. Quatre bisbes africans van testimoniar la sinceritat del seu penediment i van intercedir per la recuperaci\u00f3 dels seus beneficis eclesi\u00e0stics.\nLepori no va retornar al seu pa\u00eds i va romandre a \u00c0frica on Sant Agust\u00ed el va ordenar com a prevere vers el 435. Es creu que fou l'autor del discurs De Vita et Moribus Clericorum. Encara vivia el 430.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una congregaci\u00f3 \u00e9s un grup de persones que es reuneixen amb un fi compartit. El terme sovint es fa servir en un context religi\u00f3s.A l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica una congregaci\u00f3 \u00e9s:\n\nUn institut religi\u00f3s, congregaci\u00f3 religiosa, fundat en \u00e8poca moderna i organitzat normalment en diverses comunitats, els membres del qual fan nom\u00e9s vots simples i es dediquen a tasques d'apostolat, assist\u00e8ncia i ensenyament. Per exemple, una congregaci\u00f3 de missioners.\nQualsevol de les juntes disposades de cardenals, prelats i altres persones que hi ha al Vatic\u00e0. Per exemple, la Congregaci\u00f3 per a les Causes dels Sants.\nEl cos o comunitat de sacerdots seculars, dedicats a l'exercici dels ministeris eclesi\u00e0stics.\nEl conjunt dels creients o fidels de l'esgl\u00e9sia universal.En el protestantisme aix\u00ed s'anomena a:\n\nUna agrupaci\u00f3 de creients units, no per un credo, sin\u00f3 per un conveni o acord establert entre els seus membres.\nLes esgl\u00e9sies amb una pol\u00edtica congregacionalista; s\u00f3n esgl\u00e9sies aut\u00f2nomes que s'uneixen lliurement a altres de semblants per formar una denominaci\u00f3 religiosa o associaci\u00f3 de congregacions, que permet la seva coordinaci\u00f3 i ajuda m\u00fatua a nivell regional, nacional o internacional.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Al m\u00f3n grecorom\u00e0, una tauleta de maledicci\u00f3 (en llat\u00ed: defixio o defixionum tabella, i en grec: \u03ba\u03b1\u03c4\u03ac\u03b4\u03b5\u03c3\u03bc\u03bf\u03c2 kat\u00e1desmos) era un mitj\u00e0 freq\u00fcent per maleir, pel qual alg\u00fa demanava a un o m\u00e9s d\u00e9us que en danyessin d'altres, sovint com a venjan\u00e7a. S'escrivien aquests textos en fines fulles de plom que posteriorment s'enrotllaven, doblegaven o clavaven. Aquestes tauletes es col\u00b7locaven normalment sota terra, ja fos enterrant-les en tombes, llen\u00e7ant-les en deus, pous o piscines, amagant-les en santuaris subterranis, o incrustant-les a les parets dels temples. Tamb\u00e9 s'usaven per a fer conjurs d'amor, i l'enamorat les col\u00b7locava dins la casa de la persona estimada.A vegades, s'han trobat al costat de ninotets o figuretes (dites err\u00f2niament ninots de vud\u00fa). Les figuretes s'assemblaven al subjecte al qual es volia fer la maledicci\u00f3 i sovint tenien lligats els peus i les mans. No totes les tauletes eren de plom, per\u00f2 s\u00ed la gran majoria de les que s'han trobat; tamb\u00e9 s'escrivien malediccions sobre papir, cera, fusta o altres materials mal\u00b7leables amb menor probabilitat de conservaci\u00f3 i, per tant, de ser trobats en una excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mindfulness, que vindria a traduir-se per atenci\u00f3 plena, \u00e9s \"l'enfocament sense prejudicis de l'atenci\u00f3 d'un mateix en les pr\u00f2pies emocions, pensaments i sensacions que es produeixen en el moment present\", que pot ser entrenada per les pr\u00e0ctiques de meditaci\u00f3 derivades de l'anapanasati budista. Jon Kabat-Zinn les ha popularitzat a Occident amb el seu programa de Mindfulness-Based Stress Reduction (MBSR, o Reducci\u00f3 de l'estr\u00e8s basat en l'atenci\u00f3 plena).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un f\u00famie (\u8e0f\u307f\u7d75 fumi, trepitjar i imatge) era una figura de Jes\u00fas o de Maria sobre la qual les autoritats religioses del Shogunat Tokugawa del Jap\u00f3 exigien als sospitosos de ser cristians trepitjar amb els peus com a signe de menyspreu, i aix\u00ed provar que no eren membres d'aquesta religi\u00f3 aleshores proscrita. L'\u00fas dels f\u00famies comen\u00e7\u00e0 amb la persecuci\u00f3 de cristians a Nagasaki el 1629. El seu \u00fas s'abandon\u00e0 oficialment quan els ports foren oberts als estrangers, el 13 d'abril del 1856, tot i que alguns van continuar emprant-se fins que l'ensenyament cristi\u00e0 reb\u00e9 protecci\u00f3 formal durant l'era Meiji. Aquests objectes eren tamb\u00e9 coneguts com a e-ita o ita-e, mentre que la prova for\u00e7osa era anomenada e-fumi. La cerim\u00f2nia de l'e-fumi, trepitjar imatges, era ja prou coneguda a Europa a comen\u00e7aments del segle XVIII com per deixar la seva impremta en obres de literatura de ficci\u00f3 com Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, El ciutad\u00e0 del m\u00f3n d'Oliver Goldsmith i C\u00e0ndid o l'optimisme de Voltaire. En la literatura moderna aquest objecte \u00e9s l'element argumental de la novel\u00b7la Silenci de Sh\u016bsaku End\u014d. Les execucions pel delicte de professar el Cristianisme foren oficialment suprimides pel Shogunat Tokugawa el 1805.\nEls f\u00famies solien ser de pedra llaurada, per\u00f2 d'altres eren pintures o gravats xilogr\u00e0fics. Molts d'aquests objectes, si b\u00e9 no tots, foren fets amb cura, reflectint l'elevat nivell art\u00edstic del per\u00edode Edo. Avui dia n'hi ha molt pocs, at\u00e8s que molts foren simplement destru\u00efts o reciclats per a altres usos.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les Cr\u00f2niques de l'Akaix\u00e0 o Registres ak\u00e0ixics (del s\u00e0nscrit \u0101k\u0101\u015ba, 'cel', 'espai' o '\u00e8ter') serien una mena de mem\u00f2ria de tot el que ha esdevingut des de l'inici dels temps que romandria enregistrada a l'\u00e8ter. All\u00e0 s'emmagatzemaria tot el que ha succe\u00eft des de l'inici dels temps i tots els coneixements de l'univers. Les persones que les descriuen afirmen que s'hi pot accedir a trav\u00e9s d'estats modificats de la consci\u00e8ncia.Aquesta idea va ser popularitzada a finals del del segle xix per la brit\u00e0nica Annie Besant (1847-1933), fundadora de la teosofia, basant-se en el concepte indi de l'akaix\u00e0 (un fluid impalpable, immaterial, subtil i intangible, que els antics hind\u00fas suposaven que penetrava tot l'univers sent el vehicle del so i de la vida).Actualment molts adeptes de la New Age creuen en aquestes Cr\u00f2niques.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'antroposofia \u00e9s una pseudoci\u00e8ncia que forma part del corrent teos\u00f2fic desenvolupat pel fil\u00f2sof i esoterista austr\u00edac Rudolf Steiner a principis del segle xx com a escissi\u00f3 de la Societat Teos\u00f2fica. Es tracta d'una temptativa d'estudiar, d'experimentar i de descriure els fen\u00f2mens espirituals amb la mateixa precisi\u00f3 i claredat amb qu\u00e8 la ci\u00e8ncia estudia i descriu el m\u00f3n f\u00edsic.L'antroposofia es funda en l'afirmaci\u00f3 que \u00e9s possible anar m\u00e9s enll\u00e0 de la visi\u00f3 materialista de la naturalesa i del m\u00f3n limitat a l'aspecte f\u00edsic, afegint-hi els nivells suprasensibles de l'exist\u00e8ncia: els processos vitals, l'\u00e0nima i l'esperit.Segons Steiner, el m\u00f3n espiritual \u00e9s un m\u00f3n real i objectiu i \u00e9s accessible gr\u00e0cies a certes facultats cognoscitives latents en tots els \u00e9ssers humans. Aquestes, independents dels sentits per\u00f2 dependents d'altres \u00f2rgans, poden \u00e9sser desenvolupades fins a obtenir all\u00f2 que ell anomena el pensar pur. Gr\u00e0cies a aquest, l'home podr\u00e0 deduir amb completa autonomia el motiu de les seves accions, el que li permetr\u00e0 llavors d'actuar lliurement.Les idees antropos\u00f2fiques s'han aplicat pr\u00e0cticament a tots els \u00e0mbits, com per exemple a l'educaci\u00f3 amb les escoles Steiner-Waldorf i el moviment Camphill d'ensenyament especial, a l'agricultura ecol\u00f2gica amb la noci\u00f3 biodin\u00e0mica (que ha donat lloc a l'etiquetatge Demeter), a la medicina (laboratoris Weleda), a les finances amb la banca \u00e8tica (Triodos Bank, GLS_Gemeinschaftsbank o LaNef) i a les diverses arts (amb l'eur\u00edtmia, aplicada a la dansa i a l'arquitectura).Per tal de promoure el seu ensenyament, Steiner va crear l'any 1912 la Societat Antropos\u00f2fica, la qual t\u00e9 la seu internacional al Goetheanum de Dornach, a Su\u00efssa.\nSegons la comunitat cient\u00edfica, les teories antropos\u00f3fiques no tenen cap base cient\u00edfica i es fonamenten en la pseudoci\u00e8ncia obscura formulada per Rudolf Steiner a partir de les percepcions de l'esperit.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La creu grega o crux immissa quadrata \u00e9s una creu formada per quatre bra\u00e7os de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.\nEn arquitectura, la intersecci\u00f3 de nau i transsepte confereix a les esgl\u00e9sies una planta en forma de creu. Es parla de planta de creu grega per a les esgl\u00e9sies en qu\u00e8 la nau i el transsepte tenen la mateixa llarg\u00e0ria i s'intersequen a la meitat de la seva longitud. Quan la nau i el transsepte s\u00f3n de diversa longitud, es parla de planta de creu llatina.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una Congregaci\u00f3 religiosa \u00e9s una companyia de religiosos o religioses que nom\u00e9s fan vots simples (a difer\u00e8ncia dels ordes religiosos, que els fan complets), que poden \u00e9sser perpetus o temporals.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sever Encratita fou un dels l\u00edders d'una divisi\u00f3 dels gn\u00f2stics al segle ii. El nom Encratita li va ser donat per ser membre de la secta dels encratits (encratitae) fundada per Taci\u00e0, secta que va refor\u00e7ar i per aix\u00f2 m\u00e9s tard foren coneguts per severians (severiani).\nSegons uns admetia la llei els profetes per\u00f2 segons altres els rebutjava i potser nom\u00e9s admetia restes de l'antiga llei mosaica. Entre les particularitats dels severians cal esmentar la genealogia del dimoni, l'origen del vi, i de la formaci\u00f3 de la dona i de l'home. Va negar l'autoritat de Sant Pau i els seus escrits.\n\u00c9s possible que els gn\u00f2stics es dividissin en dos sectes: els tacians i els severians, que despr\u00e9s s'haurien unit sota el nom d'encratites. Entre les seves regles l'abstin\u00e8ncia de matrimoni, l'alimentaci\u00f3 vegetariana, i la prohibici\u00f3 del vi.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Cura te ipsum o medice, cura te ipsum \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que significa \u00abMetge, guareix-te tu mateix\u00bb. Instiga els metges (i altres professionals de l'\u00e0mbit de la salut) a tenir cura primer de la seva salut abans de tractar amb els pacients. Contr\u00e0riament a la creen\u00e7a popular, no va ser inventada per escarnir el personal m\u00e8dic, sin\u00f3 per induir a la introspecci\u00f3 i a la cura d'un mateix.\n\nLa frase cura te ipsum t\u00e9 els seus or\u00edgens en la traducci\u00f3 de la Vulgata llatina de Jeroni d'Estrid\u00f3, en un passatge de l'Evangeli segons Lluc cap\u00edtol 4, versicle 23. La hist\u00f2ria del passatge b\u00edblic on es troba aquesta frase \u00e9s la seg\u00fcent: Jes\u00fas viatj\u00e0 a Natzaret, l'indret on s'havia criat, i va entrar a la sinagoga, segons el costum jueu, el dissabte. Va llegir un pergam\u00ed d'Isa\u00efes, on declarava que havia estat enviat per D\u00e9u per sanar, llibertar i donar vista a les persones i que aquest mateix dia es complien aquestes paraules en ell. \u00c9s llavors que ell diu:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La insurrecci\u00f3 iraquiana es compon d'una barreja diversa de mil\u00edcies, combatents estrangers, unitats iraquianes o barrejades que s'enfronten als Estats Units que dirigeix la for\u00e7a internacional a l'Iraq i, des del 2003, al govern iraqui\u00e0, o a la seva propaganda o els seus diners de suport. La lluita apareix tant en els conflictes armats amb els Estats Units i la coalici\u00f3 armada internacional, com amb viol\u00e8ncia sect\u00e0ria entre els diferents grups \u00e8tnics de la poblaci\u00f3. Els insurgents estan involucrats en una guerra asim\u00e8trica i una guerra de desgast contra el govern iraqui\u00e0 recolzat pels EUA i les forces dels EUA, mentre que realitzen tamb\u00e9 t\u00e0ctiques coercitives contra rivals o altres mil\u00edcies.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La situaci\u00f3 de la religi\u00f3 a Israel \u00e9s bastant diferent a la de la resta dels seus pa\u00efsos ve\u00efns. Israel es tracta de l'\u00fanic pa\u00eds del m\u00f3n on la majoria de la poblaci\u00f3 \u00e9s de religi\u00f3 jueva. El cristianisme i l'islam compten tamb\u00e9 amb una gran pres\u00e8ncia de fidels. A m\u00e9s a m\u00e9s, hi ha altres minories religioses com els drusos i els bahaistes. Israel concentra molts llocs sagrats de les tres grans religions monoteistes i reconeix la llibertat religiosa, permetent els peregrins de tot el m\u00f3n el lliure acc\u00e9s als llocs sants.\nD'acord amb l'Oficina Central d'Estad\u00edstiques d'Israel (2005), el 76,1% de la poblaci\u00f3 \u00e9s jueva, el 16,2% musulmana, el 2,1% cristiana i l'1,9% drusa. Un 3,9% de la poblaci\u00f3 no es classifica amb cap religi\u00f3.Els \u00e0rabs israelites, segons l'Oficina Central d'Estad\u00edstica (2005), s\u00f3n un 82,7% de musulmans, un 8,4% de drusos i un 8,3% de cristians.Israel t\u00e9 una de les poblacions budistes m\u00e9s grans de l'Orient Mitj\u00e0 (32.000 persones seguidors del lamaisme).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "A l'Occident cristi\u00e0, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals :\n\na l'Esgl\u00e9sia es reconeix un poder espiritual exercit sobre les \u00e0nimes, pel que fa a la salvaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la definici\u00f3 i el manteniment del dogma (tradici\u00f3, concilis, etc.) en el marc de la religi\u00f3;\nals sobirans i als poders civils es reconeix el poder temporal, restringit als afers humans i a l'ordre social, i exercit sobre els cossos i els b\u00e9ns.S'han establert dues jurisdiccions separades i han definit les seves respectives jurisdiccions . L'Esgl\u00e9sia ha gaudit per\u00f2, a l'edat mitjana (doctrina de les dues espases) i a l'\u00e8poca moderna (doctrina dels dos regnes, ultramontanisme), d'una extensi\u00f3 del seu poder en el domini temporal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Segons els estoics i els c\u00ednics l'apatheia (en grec antic \u1f00\u03c0\u03ac\u03b8\u03b5\u03b9\u03b1) \u00e9s la insensibilitat o abs\u00e8ncia d'afeccions, emocions, sentiments i passions. Segons l'esto\u00efcisme \u00e9s l'estat mental al qual arriba una persona quan est\u00e0 lliure d'alteracions emocionals. Pot entendre's com equanimitat o indifer\u00e8ncia. L'apatheia no \u00e9s equivalent a l'apatia, car l'apatheia t\u00e9 una connotaci\u00f3 positiva mentre que l'apatia no.\nArist\u00f2til afirmava que la virtut es trobava al punt intermedi entre els excessos i les mancances d'emoci\u00f3. Els estoics, d'altra banda, cercaven l'alliberament de tota passi\u00f3. Pretenien eliminar les respostes emocionals a aquells esdeveniments externs que estiguessin fora del control de la persona. Per a ells constitu\u00efa la resposta racional \u00f2ptima, at\u00e8s que per a un individu no \u00e9s possible controlar esdeveniments originats en la voluntat d'altri o per la natura; \u00fanicament controla la seva pr\u00f2pia voluntat. Aix\u00f2 no implica la p\u00e8rdua de tot sentiment o tallar les relacions amb el m\u00f3n. Un estoic que dugui a terme judicis i actes virtuosos experimentaria felicitat (eudaimonia) i bons sentiments (eupatheia).\nEls esc\u00e8ptics pirr\u00f2nics tamb\u00e9 cercaven l'eliminaci\u00f3 de sentiments quan una alteraci\u00f3 depengu\u00e9s d'una mancan\u00e7a, per\u00f2 permetien un sentiment moderat basat en sensacions com el dolor. El terme apatheia fou adoptat per Plot\u00ed en la seva doctrina neoplat\u00f2nica com la llibertat d'emoci\u00f3 de l'\u00e0nima quan arriba a la purificaci\u00f3.\nEl terme forma part tamb\u00e9 del Cristianisme primitiu, on l'apatheia significava llibertat de necessitats i d'impulsos indomables. El monasticisme ortodox encara empra aquest terme en aquest sentit.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Predicador \u00e9s una paraula que es fa servir per referir-se a un ministre religi\u00f3s que pronuncia sermons i homilies, generalment de contingut religi\u00f3s. Es distingeix principalment d'un te\u00f2leg, en qu\u00e8 el predicador se centra m\u00e9s en la comunicaci\u00f3 amb el p\u00fablic que no pas en el desenvolupament de la doctrina religiosa. Alguns autors consideren que la predicaci\u00f3 i la teologia estan entrella\u00e7ades. La predicaci\u00f3 no solament es limita a oferir un punt de vista religi\u00f3s, sin\u00f3 que en un sentit m\u00e9s ampli, ofereix respostes a les q\u00fcestions morals i socials. Els predicadors s\u00f3n comuns en la majoria de les cultures. En predicador pot ser un ministre cristi\u00e0 en un mat\u00ed de diumenge, o un imam isl\u00e0mic un divendres a la tarda, o un rab\u00ed jueu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Suhl-i kull fou el principi central d'un moviment religi\u00f3s creat per Akbar el Gran a l'\u00cdndia anomenat Tauhid-i Ilahi. L'estaci\u00f3 m\u00e9s alta era la mahabbat-i kull ('amor absolut') i al centre hi havia la suhl-i kull o pau absoluta. El moviment proclamava la toler\u00e0ncia universal de totes les creences. Fins al 1579 Akbar fou considerat int\u00e8rpret ortodox de la xaria per\u00f2 despr\u00e9s del mahdar dels te\u00f2legs d'aquell any, la nova religi\u00f3 es va allunyar de l'ortod\u00f2xia. El 1591 la religi\u00f3 va considerar la preg\u00e0ria i el dejuni dels musulmans com exercicis rituals i Akbar va prohibir al seu fill Mirza Murad d'oposar-se a aquestes pr\u00e0ctiques, posant la toler\u00e0ncia absoluta per damunt de tot. Aquest principi fou massa avan\u00e7at pel seu temps i la religi\u00f3 d'Akbar no va arrelar.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Guerra justa \u00e9s un concepte teologicopol\u00edtic, ja desenvolupat a l'antiga Roma i tamb\u00e9 per te\u00f2legs i juristes cat\u00f2lics: els primers fil\u00f2sofs de la guerra justa van ser Arist\u00f2til i Cicer\u00f3, i els primers te\u00f2legs Agust\u00ed d'Hipona i Tom\u00e0s d'Aquino., la definici\u00f3 ha constitu\u00eft un esfor\u00e7 seri\u00f3s per regular el dret a la guerra, durant la guerra i despr\u00e9s de la guerra. Avui, aquest concepte \u00e9s part important del Dret Internacional i entorn seu es configura el Jus ad bellum, versi\u00f3 secular del pensament cristi\u00e0 medieval sobre la guerra justa, el Jus in bello que fa la just\u00edcia sobre el comportament dels participants en el conflicte i, afegit darrerament, el Jus post bellum que fa a la fase terminal i els acords de pau. El concepte fou presentat sistem\u00e0ticament per Tom\u00e0s d'Aquino a l'obra Summa theologiae.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les dones a les religions \u00e9s una descripci\u00f3 del paper que han exercit i actualment exerceixen les dones a les religions, la visi\u00f3 que cada religi\u00f3 t\u00e9 d'elles, com s\u00f3n tractades, els seus drets i deures i, si hi ha alguna difer\u00e8ncia de rol, pel que fa a la religi\u00f3, amb homes o altres g\u00e8neres i quina.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Samsara (en s\u00e0nscrit: \u0938\u0902\u0938\u093e\u0930, sa\u1e43s\u0101ra) \u00e9s un concepte del pensament indi que defineix el cicle de reencarnaci\u00f3 o renaixement. Segons diverses doctrines \u00edndies, durant el decurs de la vida manifestada dels individus, les accions comeses (el karma) determinen el dest\u00ed futur de cadasc\u00fa en el proc\u00e9s d'esdevenir (evoluciona o involuciona); el karma \u00e9s heretat quan l'\u00e9sser torna a n\u00e9ixer tal com es trobava en el moment de la mort. En el budisme, en el moment de la mort, els impulsos volitius (samskara) s\u00f3n transmesos a una estructura conscient, l'\u00e0nima, que despr\u00e9s d'un per\u00edode intermedi -en tibet\u00e0, anomenat bardo-, forma la base d'una nova estructura biol\u00f2gica que resultar\u00e0 en el renaixement i una nova vida. Aquest proc\u00e9s es considera que es repeteix fins que la persona assoleix el mokxa (alliberament).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un tetramorf (del grec \u03c4\u03b5\u03c4\u03c1\u03b1, tetra, \u00abquatre\u00bb\", i \u03bc\u03bf\u03c1\u03c6\u03b7, morfe, \u00abforma\u00bb) \u00e9s una representaci\u00f3 iconogr\u00e0fica composta per quatre elements.\nLa m\u00e9s estesa d'aquestes representacions \u00e9s la cristiana, que identifica els quatre elements amb els Quatre Evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.Les fonts d'aquesta iconografia cristiana es remunten a l'Antic Testament, al llibre del profeta Ezequiel el qual descriu en una de les seves visions quatre criatures alades d'aparen\u00e7a humana, una amb la cara d'home, l'altra amb la cara semblant a un lle\u00f3, la seg\u00fcent amb aspecte de toro i l'\u00faltima amb aspecte d'\u00e0guila (Ezequiel, 1:5-14).\nAl Nou Testament un passatge del llibre de l'Apocalipsi (Apocalipsi, 4:6-9) i al Llibre d'Ezequiel (Ezequiel, 1:4-12) descriuen quatre \u00e9ssers que envolten el tron del Pantocr\u00e0tor: \"quatre vivents plens d'ulls davant i darrere. El primer vivent era semblant a un lle\u00f3; el segon vivent era semblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d'home, i el quart vivent era semblant a una \u00e0guila en ple vol. Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron\".\nA partir de les interpretacions de Sant Ireneu (segle ii) i de Sant Jeroni (segles IV-V) en el seu comentari al llibre d'Ezequiel, aquests quatre \u00e9ssers vivents han estat identificats amb els autors dels quatre evangelis can\u00f2nics:\n\nL'\u00e0ngel, o l'home alat s'associa a Mateu, ja que el seu Evangeli comen\u00e7a fent un rep\u00e0s a la genealogia de Crist, el Fill de l'Home. Representa tamb\u00e9 l'amor div\u00ed, enviat als humans amb els seus \u00e0ngels (missatgers)\nEl lle\u00f3 s'identifica amb Marc (evangelista), perqu\u00e8 el seu Evangeli comen\u00e7a parlant de Joan Baptista, Veu que clama al desert, l'esmentada veu seria com la del lle\u00f3, un animal que s'associa tamb\u00e9 la for\u00e7a i la noblesa, atributs de Jes\u00fas\nEl bou seria Lluc, ja que el seu Evangeli comen\u00e7a parlant del sacrifici que va fer Zacaries a D\u00e9u i, en el bestiari popular, el bou \u00e9s el signe del sacrifici.\nL'\u00e0liga ha estat associada a la figura de Joan, ja que el seu Evangeli \u00e9s el m\u00e9s abstracte i teol\u00f2gic dels quatre i per tant el que s'eleva sobre els altres en saviesa.El tetramorf \u00e9s un tema molt habitual en l'art cristi\u00e0, especialment en el d'\u00e8poca medieval, rom\u00e0nic i g\u00f2tic. Rarament es representa de forma aut\u00f2noma, si no que habitualment es troba envoltant la representaci\u00f3 de la Maiestas Domini en llocs preeminents de les portades de les esgl\u00e9sies, absis, c\u00fapules, altars, llibres manuscrits, etc. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual trobar-lo als quatre extrems dels bra\u00e7os de les creus monumentals o d'argenteria, complementant simb\u00f2licament la representaci\u00f3 de Crist crucificat.\n\nEl Tetramorf en el Llibre de Durrow (Trinity College)", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Seraf\u00ed, segons la teologia cat\u00f2lica, \u00e9s un tipus d'\"esperit benaventurat\" o \u00e0ngel, el primer dels nou cors. Es caracteritzen per l'ardor amb el qual estimen les coses divines i per elevar a D\u00e9u els esperits de menor jerarquia. S\u00f3n la vibraci\u00f3 primordial de l'amor. Pertanyen a l'orde m\u00e9s alt de la jerarquia m\u00e9s elevada. S\u00f3n els que canten sense parar la m\u00fasica de les esferes i regulen el moviment dels cels. La captaci\u00f3 d'energia que posseeixen \u00e9s molt elevada. Se'ls coneix com \"Les flamejants serps voladores del raig\",\"Serp de foc de l'amor\" o simplement \"Serp ardent\". Segons algunes versions, el nom deriva de les paraula \"ser\" que significa \"jo s\u00f3c\" i l'hebreu \"rapha\" que significa \"sanador\". S\u00f3n els \u00e0ngels de l'amor, de la llum i del foc, que envolten el tron de D\u00e9u i estan en constant alaban\u00e7a. Segons la b\u00edblia, el profeta Isa\u00efes va veure serafins durant una visi\u00f3. Se'ls associa amb l'ardor i la puresa i dins de la jerarquia celestial ocupen la suprema posici\u00f3, ja que ells no estan fets a imatge i semblan\u00e7a de D\u00e9u, sin\u00f3 que s\u00f3n part o ess\u00e8ncia d'ell, com a fills o germans menors de D\u00e9u (\"Jo S\u00f3c, el que S\u00f3c\"). Poden prendre la figura humana per\u00f2, aix\u00ed i tot, se'ls identifica amb la serp o el drac daurat que \u00e9s un \u00e9sser fill de la llum. Els gn\u00f2stics refereixen que van ser els serafins en la seua forma de dracs daurats els que van destruir Sodoma i Gomorra, bombardejant la ciutat amb boles de foc.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia de Jesucrist dels Sants dels \u00daltims Dies (Strangita) \u00e9s una denominaci\u00f3 del Moviment dels Sants dels \u00daltims Dies, amb al voltant de tres centenars de membres a partir del 1998. \u00c9s una organitzaci\u00f3 totalment separada de l'Esgl\u00e9sia de Jesucrist dels Sants dels \u00daltims Dies, que \u00e9s considerablement m\u00e9s gran i m\u00e9s coneguda, encara que ambdues esgl\u00e9sies diuen que s\u00f3n de l'organitzaci\u00f3 original establerta per Joseph Smith (fill), el 6 d'abril de 1830. L'esgl\u00e9sia Strangita t\u00e9 la seu a Vore Nova York, als afores de Burlington, Wisconsin, i accepta les demandes de James Strang com a successor de Jos\u00e9 Smith, a difer\u00e8ncia de les de Brigham Young, Sidney Rigdon, Jos\u00e9 Smith III, o qualsevol altre morm\u00f3 l\u00edder.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mary Baker Eddy (*Bow, Nou Hampshire, 16 de juliol del 1821- \u2020Chesnut Hill, Massachusetts, 3 de desembre del 1910), escriptora i fundadora religiosa, not\u00f2ria per les seves idees sobre l'espiritualitat i la salut, i el seu treball com a fundadora de la Ci\u00e8ncia Cristiana.\nEl 1866 va afirmar haver descobert el mateix principi div\u00ed que utilitz\u00e0 Jesucrist i haver-se curat ella a si mateixa miraculosament de danys cr\u00edtics a la columna vertebral despr\u00e9s d'haver patit una caiguda al gel l'1 de febrer d'aquell mateix any a Lynn, Massachusetts. A la seva obra Retrospecci\u00f3 i Introspecci\u00f3, s'hi troben \"les experi\u00e8ncies que la van guiar, l'any 1866, al descobriment del sistema que denomin\u00e0 Ci\u00e8ncia Cristiana\".El 1875 publica la primera edici\u00f3 del llibre Ci\u00e8ncia i salut amb Clau de les Escriptures, el pilar de la religi\u00f3 que va fundar. En ell manifesta que \"el Principi div\u00ed de la curaci\u00f3 es comprova en l'experi\u00e8ncia personal de qualsevol investigador sincer de la Veritat\" i que tal f\u00f3ra el seu cas.El 1879, despr\u00e9s d'haver comprovat que en contra de les seves expectatives, altres denominacions cristianes no donaven creien en els seus descobriments, decideix fundar l'Esgl\u00e9sia de Crist, Cient\u00edfic (tamb\u00e9 coneguda com a Esgl\u00e9sia de la Ci\u00e8ncia Cristiana), la qual va dirigir, aconseguint en poc temps seixanta mil adeptes.\nAl llarg de la seva carrera, Baker Eddy va fundar nombroses publicacions, culminant tota aquesta activitat a la fundaci\u00f3, el 1898, de la Societat Editora de la Ci\u00e8ncia Cristiana, encarregada fins als nostres dies de la publicaci\u00f3 dels seus escrits.\nTota aquesta activitat amb els medis li va permetre fundar el 1908 el diari The Christian Science Monitor, guanyador de set premis Pulitzer, parcialment com a resposta al periodisme sensacionalista de la seva \u00e8poca, que seguia el desenvolupament de les activitats de Baker Eddy amb entusiasme i diferents graus d'exactitud.\nBaker Eddy propugnava la restituci\u00f3, mitjan\u00e7ant la seva esgl\u00e9sia i el sistema de curaci\u00f3 que ella va descobrir, d'un cristianisme m\u00e9s primitiu i restaurador del seu element de curaci\u00f3 perdut.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els versets o versicles s\u00f3n cadascuna de les breus divisions dels cap\u00edtols de certs llibres, com la B\u00edblia i l'Alcor\u00e0. Tamb\u00e9 es dona aquest nom a una composici\u00f3 breu per a orgue i a un tipus de text lit\u00fargic breu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Esgl\u00e9sia Adventista del Set\u00e8 Dia va n\u00e9ixer a partir del moviment millerita de la d\u00e8cada de 1840, que va resultar ser una de les \u00faltimes onades de revivament del Segon Gran Despertar religi\u00f3s.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Mary Daly (16 d'octubre de 1928 \u2013 3 de gener de 2010) va ser una fil\u00f2sofa feminista radical, acad\u00e8mica i te\u00f2loga nord-americana que va fer classe en el Boston College, una instituci\u00f3 jesu\u00edtica, durant 33 anys. Daly va accedir a abandonar el Boston College el 1999, despr\u00e9s de violar les normes universit\u00e0ries perqu\u00e8 no acceptava la pres\u00e8ncia d'estudiants masculins a les seves classes d'Estudis de la Dona, exceptuant la seva classe introduct\u00f2ria i tutories individuals.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Carrer\u00f3 dels M\u00e0rtirs (en \u00e0zeri: \u015e\u0259hidl\u0259r Xiyaban\u0131; anteriorment el \u00abParc K\u00edrov\u00bb) \u00e9s un cementiri i monument commemoratiu a la ciutat de Bak\u00fa, capital de l'Azerbaidjan dedicat als caiguts per l'Ex\u00e8rcit Sovi\u00e8tic durant el Gener Negre i m\u00e9s tard als caiguts en la Guerra de Nagorno-Karabakh. En els \u00faltims dies de la Primera Guerra Mundial va comen\u00e7ar un conflicte a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil Russa. Quatre grups van lluitar pel control de la zona quan l'Imperi Rus es va ensorrar. Lluitant entre si havia els bolxevics, menxevics, armenis i \u00e0zeris. Moltes persones van morir en els combats com a homes d'una petita for\u00e7a brit\u00e0nica enviada a Bak\u00fa per evitar que caigu\u00e9s en les mans dels otomans o els alemanys.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Akitu (terme acadi\u00e0 del sumeri, Ak\u012btum, ezen \u00e1-ki-tum, akiti-\u0161ekinku (\u00e1-ki-ti-\u0161e-gur10-ku5) \u00abtall d'ordi\u00bb, akiti-\u0161ununum \u00absembra d'ordi\u00bb, babiloni, akitu, tamb\u00e9 r\u00ea\u0161-\u0161attim\u00abcap o comen\u00e7ament de l'any\u00bb) va ser una festa de primavera a l'Antiga Mesopot\u00e0mia.\nEl seu nom prov\u00e9 de l'emprat en sumeri, per a \u00abordi\u00bb, i origin\u00e0riament marcava dos festivals que se celebraven al comen\u00e7ament de cada un dels dos mitjos anys del calendari sumeri, amb motiu de la sembra d'ordi a la tardor i la collita de l'ordi a la primavera. La religi\u00f3 babil\u00f2nica va arribar a dedicar-la a la vict\u00f2ria de Marduk sobre Tiamat.\nAl Pr\u00f2xim Orient, tamb\u00e9 apareix des de l'antiguitat la noci\u00f3 que els d\u00e9us determinen el dest\u00ed de tots els \u00e9ssers, inclosos els humans, cada vegada que s'arriba a un Cap d'Any. En aquesta data, dictaminen la sort que han de c\u00f3rrer als mesos esdevenidors fins a l'any vinent. S'evoca el cicle de l'etern retorn, que t\u00e9 analogies en innombrables cultures i que a Babil\u00f2nia queda reflectit en la festa Akitu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les muntanyes sagrades s\u00f3n el centre de certes religions i s\u00f3n objecte de moltes llegendes. Per a molts, l'aspecte m\u00e9s simb\u00f2lic d'una muntanya \u00e9s el pic perqu\u00e8 es creu que est\u00e0 m\u00e9s a prop del cel o d'altres mons religiosos. Moltes religions tenen tradicions centrades en muntanyes sagrades, que o b\u00e9 s\u00f3n o es consideraven sagrades (com el Mont Olimp en la mitologia grega) o estan relacionades amb esdeveniments famosos (com el Mont Sina\u00ed en el judaisme i les religions descendents). En alguns casos, la muntanya sagrada \u00e9s purament m\u00edtica, com la Hara Berezaiti en el zoroastrisme. Es creu que el Mont Kailash \u00e9s la resid\u00e8ncia de la divinitat hind\u00fa Shiva. Els volcans, com el Mont Etna a It\u00e0lia, tamb\u00e9 es consideraven sagrats, i es creu que l'Etna era la llar de Vulc\u00e0, el d\u00e9u rom\u00e0 del foc i la forja.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Baal \u00e9s un nom sem\u00edtic que significa \u2018senyor\u2019 i que s'ha aplicat a diversos d\u00e9us i, posteriorment, a dimonis. En la mitologia ugar\u00edtica, era una paraula que s'afegia al nom de la divinitat: Baal Hadad, per exemple, era 'el senyor Hadad', un dels d\u00e9us suprems. Sovint, el poble emprava nom\u00e9s la paraula Baal per a no pronunciar directament el nom de la divinitat, fet que es considerava sacr\u00edleg o perill\u00f3s en moltes cultures. D'aqu\u00ed sorg\u00ed la confusi\u00f3, ja que llavors apareixen diversos d\u00e9us Baal.\nEl m\u00e9s important \u00e9s el de Cartago. Baal equivaldria al Cronos grec o a l'El sem\u00edtic: un d\u00e9u primordial i creador, per\u00f2 condemnat a la foscor per una segona generaci\u00f3 divina, llavors, ostenta efectivament el poder. Els seus sacerdots tenien molt de poder. Els jueus, que havien usat primerament el t\u00edtol Baal com a her\u00e8ncia sem\u00edtica, l'abandonaren, quan es referia a aquest significat, amb aquelles de\u00eftats considerades paganes. En la B\u00edblia, apareix com a nom de falsos \u00eddols i d\u00e9us estrangers que cal combatre, especialment, durant l'etapa de l'exili a Babil\u00f2nia.\nAquesta imatge negativa acab\u00e0 transformant Baal en un dimoni, tret que heret\u00e0 el cristianisme. Per als cristians, \u00e9s el rei de l'est de l'infern, un dels principals esperits malignes o \u00e0ngels caiguts (tamb\u00e9 anomenat Bael en alguns textos). Sembla que, a partir de l'\u00fas primigeni de Baal com a \u2018senyor\u2019, anaren sorgint altres noms de dimonis, com Belial o Beelzebub.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'omnipot\u00e8ncia \u00e9s la capacitat de poder fer qualsevol cosa, que les religions monoteistes atribueixen a D\u00e9u, per estar alliberat dels l\u00edmits del temps i l'espai que defineixen la vida material. \"D\u00e9u totpoder\u00f3s\" \u00e9s una invocaci\u00f3 freq\u00fcent en la preg\u00e0ria.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Revista Catalana de Teologia (amb les sigles RCatT, segons l'IATG\u00b2) \u00e9s una publicaci\u00f3 acad\u00e8mica amb avaluaci\u00f3 d\u2019experts (peer review), publicada per les Edicions de l\u2019Ateneu Universitari de Sant Paci\u00e0, sota l\u2019auspici de la Facultat de Teologia de Catalunya. El seu objectiu \u00e9s la producci\u00f3, canalitzaci\u00f3 i difusi\u00f3 de petits estudis i articles relatius als principals camps de la teologia cristiana: exegesi, patr\u00edstica, teologia, lit\u00fargia, hist\u00f2ria i dret can\u00f2nic.\nVa ser fundada l\u2019any 1976 per la Secci\u00f3 Sant Paci\u00e0 de l\u2019actual Facultat de Teologia de Catalunya, essent-ne el primer director, fins al 2008, Josep Rius-Camps. El seu objectiu essencial va ser la d\u2019implementar la teologia postconciliar en el context sociocultural de la segona meitat del segle XX, a la llum de les orientacions del Concili Vatic\u00e0 II. Actualment es troba indexada a Old Testament Abstracts Online, a Dialnet, i a RACO. El seu ICDS, de 4,5, est\u00e0 incl\u00f3s a MIAR (Matriu d\u2019Informaci\u00f3 per a l\u2019An\u00e0lisi de Revistes) de la Universitat de Barcelona.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un hierofanta en les religions gregues i romanes \u00e9s un sacerdot, especialment el que inicia en les misteris sagrats. La paraula prov\u00e9 del grec antic hierophant\u0113s, \u1f31\u03b5\u03c1\u03bf\u03c6\u03ac\u03bd\u03c4\u03b7\u03c2, \u00abel que presenta les coses sagrades\u00bb. Inicialment era el sacerdot que presidia les Misteris d'Eleusis, una religi\u00f3 m\u00edstica. Generalment es triava un home gran, no casat, amb veu potent, triat entre els Eum\u00f2lpides. M\u00e9s tard el mot es va estendre a altres sacerdots, com per exemple Mini Cerr\u00ed i el seu germ\u00e0 Herenni que van presidir les Bacan\u00e0lia del 186 aC.No s'apostrofa: el hierofanta, perqu\u00e8 el \u00abi\u00bb forma un so conson\u00e0ntic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Alfleda (en angl\u00e8s: \u00c6lffl\u00e6d) (654- 714) filla d'Oswiu, rei de Northumbria, i d'Eanfleda. Descendia, per tant, de dues cases reials\u02d0 Bern\u00edcia i Deira. Per part paterna, era neta del rei Etelfred, i per part materna del rei Edwin de North\u00fambria. Alfleda va ser consagrada a la religi\u00f3 des de petita i va viure a l'Abadia de Whitby tota la seva vida, esdevenint finalment abadesa del monestir.\nAlfleda va viure quasi tota la seva vida a monestirs. No era inusual alsegle XII que les dones de les fam\u00edlies reials es fessin monges; fins i tot de vegades les reines ho feien al quedar v\u00eddues, tal com ho va ver la seva mare Eanfleda. El cas d'Alfleda es inusual per haver ingressat al monestir sent molt petita, quan encara no tenia un any d'edat, segons explica Beda.\nQual Alfleda comptava amb nom\u00e9s un any, el seu pare es va veure obligat a enfrontar-se a Penda de M\u00e8rcia que havia reunit un potent ex\u00e8rcit per atacar North\u00fambria. Els nombrosos intents d'Oswiu de conv\u00e8ncer'l per medis diplom\u00e0tics van fallar, i va donar inici a una guerra en la qual, contra tota expectativa, la vict\u00f2ria va somriure als northumbris. Agra\u00eft per la vict\u00f2ria, Oswiu va fundar dotze monestirs i va entregar la seva filla a Hilda de Whitby, familiar materna de la nena, perqu\u00e8 fos educada a l'abadia de Hartlepool. Quan Hilda va deixar Hartlepool per fundar l'Abadia de Whitby, es va emportar a Alfleda amb ella.\n\nEn morir Hilda a l'any 680 Eanfleda i la seva filla Alfleda van exercir com abadesses conjuntes fins a la mort d'Eanfleda a finals de la d\u00e8cada. Llavors, Alfleda va esdevenir abadessa de Whitby fins a la seva mort l'any 714. En aquella \u00e8poca, l'esgl\u00e9sia de North\u00fambria era una instituci\u00f3 rica i poderosa, i Alfleda va poder relacionar-se amb algunes de les figures m\u00e9s destacades del seu temps.\nCom a princesa de North\u00fambria, Alfleda va intervenir ocasionalment a la vida pol\u00edtica del regne. Segons la Vida de Sant Cuthbert, Alfleda es trobava molt amo\u00efnada per la q\u00fcesti\u00f3 success\u00f2ria durant el regnat del seu germ\u00e0 Egfrid, ja que aquest no tenia hereus directes i aix\u00f2 podia crear desordres i lluites internes, pel que va convocar al sant per tractar del tema. El mateix Cuthbert, li recorda a Alfleda la exist\u00e8ncia d'un germanastre, Aldfrith, que llavors vivia a Iona, al regne de D\u00e1l Riata. Aldfrith va ser coronat en morir Egfrid, que va morir a la guerra contra els Pictes.\nDespr\u00e9s de la mort d'Aldfrith, l'any 705, es revifa el problema successori, ja que el fill d'Alfrith, Osred, nom\u00e9s tenia vuit anys. Finalment, i gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 de Wilfrid de York, arquebisbe de York, al que Alfleda va donar suport, es va poder arribar a un acord que va mantenir la pau al regne i a Osred al tron. Alfleda continuar\u00eda sent una figura pol\u00edtica rellevant fins a la seva mort a l'any 714.\nEn morir va ser considerada santa, celebrant-se la seva festivitat el dia 8 de febrer.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Yantra \u00e9s un suport gr\u00e0fic de meditaci\u00f3 de la tradici\u00f3 hind\u00fa, utilitzat m\u00e9s tard pel budisme (que l'anomena mandala) i pel taoisme. Al ja\u00efnisme, el terme de yantra s'utilitza per parlar de diagrames m\u00edstics anomenats siddhachakra, navapada on navadevata.\nS\u00f3n diagrames que dels diferents nivells i energies de l'univers personificats en una de\u00eftat. I alhora representen el cos hum\u00e0 ent\u00e8s com una replica microsc\u00f2pica del macrocosmos. Normalment tenen un per\u00edmetre quadrat que con cont\u00e9 rodones, triangles, p\u00e8tals de lotus i un centre o llavor (bindu).\nPer utilitzar el yantra com a suport de meditaci\u00f3 es visualitzen tot intentant-lo reconstruir mentalment. Si s'aconsegueixi reconstruir totalment es comen\u00e7a a desconstruir. Sempre intentant concentrar-se \u00fanicament amb el suport i a les possibles reaccions que se'n derivin.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El codi secret de la B\u00edblia (The Bible Code) \u00e9s un llibre publicat el 1997, escrit per Michael Drosnin que parla d'un suposat codi ocult dins de la Tor\u00e0.\nEl llibre est\u00e0 basat en una t\u00e8cnica descrita a l'estudi \"Equidistant Letter Sequences in the Book of Genesis\" (\"Lletres equidistants en el llibre del G\u00e8nesi\"), d'Eliyahu Rips de la Universitat Hebrea d'Israel, conjuntament amb Doron Witztum i Yoav Rosenberg.\nDrosnin, que es declara ateu, parla en el llibre de com es descobr\u00ed el codi, en qu\u00e8 consisteix, la informaci\u00f3 amagada en la Tor\u00e0 referent a la hist\u00f2ria de la humanitat posterior a l'escriptura i que ajudaria a verificar que efectivament existeix informaci\u00f3 codificada i aventura alguna predicci\u00f3 catastr\u00f2fica sobre el futur. A m\u00e9s parla de les m\u00faltiples entrevistes que t\u00e9 ell amb importants persones de diversos governs en la seva recerca per evitar que aquestes prediccions catastr\u00f2fiques esdevinguin reals.\nEl llibre va estar durant molt de temps en les llistes dels m\u00e9s venuts i va tenir una seq\u00fcela amb el t\u00edtol El nou codi secret de la B\u00edblia (The Bible Code II) que es public\u00e0 el 2002. La seq\u00fcela no aportava res de nou. Simplement reflexionava sobre els possibles encerts i les errades de les preteses prediccions que havia realitzat des de la publicaci\u00f3 del primer llibre fins a l'aparici\u00f3 del segon i relatava m\u00e9s entrevistes amb dignataris dels pa\u00efsos implicats en les prediccions.\nDespr\u00e9s de la publicaci\u00f3 del llibre, aparegueren a disposici\u00f3 del p\u00fablic diversos programes d'ordinador, entre ells l'original que havia emprat Rips per desxifrar el codi i altres que l'imitaven amb millor o pitjor fortuna.\nAquest codi ha estat desacreditat a bastament. Amb el mateix sistema s'han trobat multitud de missatges i \"prediccions\" en els llibres m\u00e9s variats.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Call de Barcelona \u00e9s una instituci\u00f3 jueva que funciona en el call de Barcelona. \u00c9s tant una associaci\u00f3 com la sinagoga Salom\u00f3 ben Adret, i es troba en terrenys que va ocupar des d'almenys el segle xi i fins al segle xiv l'antiga Sinagoga Major de Barcelona, la m\u00e9s antiga d'Europa i que va ser passada a domini reial despr\u00e9s dels pogroms que van assolar el call el 1391.Prenent en compte les restes arqueol\u00f2giques, \u00e9s possible que l'edifici compt\u00e9s amb pres\u00e8ncia jueva des del segle iii, amb la qual cosa es convertiria en el testimoni de pres\u00e8ncia jueva a Europa m\u00e9s antic trobat en l'actualitat.La ubicaci\u00f3 de la Sinagoga Major de Barcelona fou calculada tant per l'historiador Jaume Riera i Sants com per qui finalment va ser el mentor de l'associaci\u00f3, Miguel Iaffa. El primer basant-se en documents de l'any 1400 (el recorregut d'un recaptador d'impostos) i el segon basant-se en les indicacions del Talmud sobre la construcci\u00f3 de sinagogues i comparant-les amb les edificacions actuals.Amb motiu de l'Operaci\u00f3 Plom Fos, el 2008, l'associaci\u00f3 va sufrir l'atac antisemita d'un militant de l'agrupaci\u00f3 d'ultradreta Moviment Social Republic\u00e0, qui va copejar un treballador de la sinagoga amb un bat de beisbol, a m\u00e9s a m\u00e9s de trencar els cartells exteriors.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La profecia de l'endevina (island\u00e8s modern: V\u00f6lusp\u00e1; norr\u00e8 occidental antic: V\u01eblosp\u00e1) \u00e9s el primer i m\u00e9s conegut poema de l'Edda po\u00e8tica. Parla de la creaci\u00f3 del m\u00f3n i de la seva fi, est\u00e0 escrita per una v\u01eblva (bruixa-endevina-xaman) que s'adre\u00e7a a Odin. \u00c9s una de les fonts m\u00e9s importants per a estudiar la mitologia escandinava.\nLa profecia comen\u00e7a amb una conversa adre\u00e7ada a Odin. L'endevina comen\u00e7a a explicar resumidament la creaci\u00f3 del m\u00f3n. Explica com coneix aix\u00f2 i com compr\u00e8n les omniscients fonts d'Odin, i altres secrets dels d\u00e9us d'Asgard. Ella tracta les coses amb un futur proper, tocant molts dels mites norrens, com ara la mort de Baldr i els lligams de Loki. Al final de la profecia, l'endevina parla del final del m\u00f3n, anomenat ragna r\u01ebk ('el fat dels d\u00e9us') o ragna r\u00f8kkr, 'l'oc\u00e0s dels d\u00e9us' per a la mitologia norrena, i del comen\u00e7ament del segon m\u00f3n. Amb l'obra de Richard Wagner, el Ragna R\u00f8kkr, l'Oc\u00e0s dels D\u00e9us, va passar a formar part, durant el segle xix, del llegat cultural europeu.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En la mitologia persa Gayomart va ser el primer home de l'exist\u00e8ncia creat a partir de la llum per Ahura Mazda.\nEst\u00e0 descrit en El Llibre dels Reis de Firdaws\u00ed.\nVa existir durant tres mil anys com una \u00e0nima est\u00e0tica que no es movia i escoltava les ensenyances del seu creador extasiat amb el seu coneixement. Finalment Ahura Mazda li va donar cos i es va poder convertir en el primer sacerdot del foc s\u00edmbol del D\u00e9u bo. Llavors Ahriman nom\u00e9s va trigar trenta anys a matar-lo per enverinament. Abans la llavor del seu \u00e9sser havia engendrat la primera parella humana (Mashyoi i Mashya de qui descendeix la humanitat) amb la pluja que el seu creador va enviar per evitar la sequera d'Ahriman.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Testimonis de Jehov\u00e0 \u00e9s una confessi\u00f3 religiosa cristiana internacional mil\u00b7lenarista fundada el 1870 per Charles Taze Russell, entesa pels seus adeptes com una restauraci\u00f3 del mode de vida i les idees originals dels primers cristians i com l'\u00fanica religi\u00f3 verdadera. L'organitzaci\u00f3 la dirigeix la Societat Torre de Guaita de B\u00edblies i Tractats, amb seu central a Warwick Nova York. Els diners que fan servir provenen de donacions volunt\u00e0ries dels seus membres i s'utilitzen per fer noves publicacions, mantenir el seu lloc web i canal de televisi\u00f3 en l\u00ednia, donar suport a missioners i enviar ajut a llocs on hi hagi hagut algun desastre, entre altres coses m\u00e9s. El grup est\u00e0 registrat com a organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre i no hi ha cap not\u00edcia d'evasi\u00f3 d'impostos o delictes similars per part de la Watchtower Society, malgrat la pressi\u00f3 de certs governs per retenir-ne impostos il\u00b7legalment. Tota la seva obra est\u00e0 dirigida pel Consell Rector.\n\nEls Testimonis de Jehov\u00e0 consideren la b\u00edblia l'\u00fanica autoritat en mat\u00e8ria de fe i dogmes. Fan servir de manera preferent la Traducci\u00f3 del Nou M\u00f3n de les Santes Escriptures, una edici\u00f3 pr\u00f2pia publicada per la Societat Watchtower. Per a la interpretaci\u00f3 dels textos b\u00edblics fan servir les publicacions editades per la societat, tant en format digital com en paper. Entre les seves publicacions destaquen les revistes The Watchtower (La Torre de Guaita) i Awake! (Desperta't!), que distribueixen p\u00fablicament amb n\u00fameros que surten cada dos mesos. Tamb\u00e9 compten amb nombrosos llibres i v\u00eddeos accessibles des del seu lloc web.\nSegons el Mapa Religi\u00f3s de la Generalitat de Catalunya de 2020, els Testimonis de Jehov\u00e0 s\u00f3n una de les 14 religions reconegudes i ocupen el 4t lloc per nombre de centres de culte (115), nom\u00e9s per darrere del catolicisme (5.956), l'evangelisme (788) i l'islam (284). Tamb\u00e9 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes Balears s\u00f3n la 4a confessi\u00f3 religiosa per nombre de centres de culte. A Espanya van obtenir l'estatus legal de notori arrelament el 2006, sumant-se al que ja tenien el catolicisme, evangelisme, judaisme, islam i L'Esgl\u00e9sia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Devi (en devanagari \u0926\u0947\u0935\u0940, d\u0113v\u012b) \u00e9s un mot s\u00e0nscrit que significa deessa, utilitzat sobretot en l'\u00e0mbit de l'hinduisme. El mot designa la forma principal de cada deessa hind\u00fa, per\u00f2 segons la tradici\u00f3 xacta, devi \u00e9s sin\u00f2nim de Xacti, l'\u00c9sser Suprem. Escrit en maj\u00fascula, Devi, es refereix a la deessa mare de l'hinduisme. Etimol\u00f2gicament prov\u00e8 del s\u00e0nscrit i la trobem en la literatura v\u00e8dica al voltant del III mil\u00b7leni aC. L'ind\u00f2leg Monier-Williams tradu\u00ed el mot per \u00ab\u00c9ssers celestials, divins, terrestres d'alta excel\u00b7l\u00e8ncia, exaltats, brillants\u00bb. Pel xactisme, les devi s\u00f3n l'aspecte femen\u00ed de la divinitat o contrap\u00e8s dels deva sense el qual l'aspecte mascul\u00ed, que representa la consci\u00e8ncia o el discerniment, resta impotent i sense efecte. En la tradici\u00f3 smartha, Devi \u00e9s una de les cinc formes prim\u00e0ries de D\u00e9u. En altres tradicions hind\u00fas, com el xivaisme i el vixnuisme, les devi encarnen l'energia activa i el poder de les de\u00eftats masculines, com ara Vixnu o Xiva. L'adoraci\u00f3 de les deesses forma part integral de l'hinduisme. El culte a devi el trobem molt aviat en la cultura \u00edndia; est\u00e0 documentat en la cultura de la vall de l'Indus. Deesses com Lakshmi, P\u00e0rvati, Durga, Saraswati, Sita, Radha i Kali s\u00f3n algunes de les formes que adopta Devi i que han continuat sent venerades fins els nostres dies.\n\n", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El maniqueisme \u00e9s una religi\u00f3 dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga P\u00e8rsia durant el segle III. Molts elements de la seva doctrina deriven del zoroastrisme, del budisme, del mitraisme i dels cultes babil\u00f2nics. Es va difondre a la Xina, \u00c0sia Central, Mesopot\u00e0mia, S\u00edria, Palestina, Egipte, \u00c0frica, Hisp\u00e0nia, G\u00e0l\u00b7lia i It\u00e0lia. Va influir altres religions dualistes i monoteistes contempor\u00e0nies, com el cristianisme, l'islam, el budisme i el zoroastrisme. A \u00c0sia va perdurar almenys fins al segle XVII.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Yab-yum (literalment del tibet\u00e0, \u00abpare-mare\u00bb) \u00e9s un s\u00edmbol com\u00fa en l'art budista de l'\u00cdndia, Bhutan, Nepal i el Tibet.\nRepresenta la uni\u00f3 primordial de la saviesa i la compassi\u00f3, representat com una de\u00eftat masculina en uni\u00f3 sexual amb la seva paredra femenina. La figura masculina representa la compassi\u00f3 (karu\u1e47\u0101) i els mitjans (up\u0101ya), mentre que la parella femenina representa la saviesa (praj\u00f1\u0101).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La paraula al\u00b7leluia (de l'hebreu \u05d4\u05b7\u05dc\u05b0\u05bc\u05dc\u05d5\u05bc\u05d9\u05b8\u05d4, hallelu yah, 'lloeu D\u00e9u') \u00e9s una de les paraules m\u00e9s antigues de la fe monoteista i \u00e9s utilitzada en la tradici\u00f3 judeocristiana en demostraci\u00f3 de goig o per a donar gr\u00e0cies a D\u00e9u per alguna cosa. La seua traducci\u00f3 literal \u00e9s 'Lloeu el senyor!' Per a la majoria dels cristians, esta \u00e9s la paraula m\u00e9s alegre per a lloar el Senyor.\nAltres transliteracions, preses d'altres lleng\u00fces, s\u00f3n Halleluyah, Hallelujah o Alleluia.\nEn el catolicisme cantar al\u00b7leluia \u00e9s celebrar la resurrecci\u00f3 de Crist i lloar D\u00e9u.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La consubstanciaci\u00f3 \u00e9s la doctrina teol\u00f2gica segons la qual les esp\u00e8cies de l'eucaristia, juntament amb la \"subst\u00e0ncia del pa i del vi\", prenen la subst\u00e0ncia del cos i la sang de Crist respectivament. Per aquest motiu, els fidels, en participar del sagrament, prenen alhora pa i vi, i el cos i la sang de Crist.\nAquesta noci\u00f3 va ser desenvolupada en el transcurs del segle xvi per la branca luterana de la Reforma Protestant, i es contraposa a la doctrina cat\u00f2lica de la transsubstanciaci\u00f3.\nAmbdues doctrines es basen en l'ensenyament d'Arist\u00f2til segons el qual la mat\u00e8ria est\u00e0 constitu\u00efda d'elements \u2014que poden ser percebuts pels sentits\u2014 i de subst\u00e0ncia \u2014que nom\u00e9s l'esperit pot percebre i que constitueix la realitat essencial. Una i altra doctrines accepten que, en l'eucaristia, els elements del pa i del vi no canvien. Per\u00f2, contr\u00e0riament a la doctrina de la transsubstanciaci\u00f3, la de la consubstanciaci\u00f3 afirma que la subst\u00e0ncia del pa i del vi tampoc canvia, ja que el cos omnipresent de Crist coexisteix en, amb i per la subst\u00e0ncia del pa, i la sang de Crist existeix en, amb i pel vi, gr\u00e0cies al poder de la paraula de D\u00e9u.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El zazen (en japon\u00e8s \u5750\u7985, za 'seure' - zen 'meditaci\u00f3') \u00e9s la pr\u00e0ctica la meditaci\u00f3 en posici\u00f3 asseguda caracter\u00edstica del budisme zen (el budisme theravada utilitza la meditaci\u00f3 vipassana). La paraula 'zen' prov\u00e9 del s\u00e0nscrit dhyana ('atenci\u00f3 plena al moment present') convertint-se en chan na en arribar el budisme a la Xina que despr\u00e9s a Corea es transliter\u00e0 fon\u00e8ticament com a son, passant finalment al Jap\u00f3 on la seva transliteraci\u00f3 \u00e9s l'actual paraula zen. Avui en dia moltes escoles a occident fan servir aquest terme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El comunisme cristi\u00e0 \u00e9s una forma de comunisme religi\u00f3s basat en el cristianisme. \u00c9s una teoria teol\u00f2gica i pol\u00edtica basada en els ensenyaments de Jesucrist que portaria als cristians a donar suport al comunisme com a sistema social ideal. Encara que sobre la data exacta qu\u00e8 va ser fundat el comunisme cristi\u00e0 no existeix un acord universal, molts comunistes cristians afirmen que l'evid\u00e8ncia de la B\u00edblia suggereix que els primers cristians, inclosos els Ap\u00f2stols, van crear la seva pr\u00f2pia societat comunista en els anys posteriors a la mort i resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas. Com a tal, molts defensors del comunisme cristi\u00e0 sostenen que va ser ensenyat per Jes\u00fas i practicat pels mateixos Ap\u00f2stols. Fins i tot en pobles \"comunes\" com les gn\u00f3sticas (pre-cristianes) especialment coneguda com el poble dels Essenis.\nEl comunisme cristi\u00e0 pot ser vist com una branca radical del Socialisme cristi\u00e0. Si b\u00e9 els comunistes cristians poden o no estar d'acord amb les diverses parts del marxisme, en general no estan d'acord amb les opinions antireligioses en mans dels marxistes seculars, per\u00f2 concorden amb molts dels aspectes econ\u00f2mics i existencials de la teoria marxista, com la idea que el capitalisme explota a la classe obrera mitjan\u00e7ant l'extracci\u00f3 de plusv\u00e0lua dels treballadors en la forma de beneficis i que el treball assalariat \u00e9s una eina de l'alienaci\u00f3 humana que promou l'autoritat arbitr\u00e0ria i injusta. El comunisme cristi\u00e0, com el marxisme, tamb\u00e9 sost\u00e9 que el capitalisme encoratja els aspectes negatius de la naturalesa humana, suplantant a valors com la bondat, la just\u00edcia i la compassi\u00f3 en favor de la cobd\u00edcia, l'egoisme i l'ambici\u00f3 cega.\nEls comunistes cristians tamb\u00e9 comparteixen alguns dels objectius pol\u00edtics dels marxistes, per exemple reempla\u00e7ar el capitalisme pel socialisme, que al seu torn deu ser seguit pel comunisme en un moment posterior en el futur. No obstant aix\u00f2, els comunistes cristians de vegades no estan d'acord amb els marxistes (i en particular amb els leninistes) en l'\u00e0mbit de l'organitzaci\u00f3 una societat socialista o comunista. En general, el comunisme cristi\u00e0 va evolucionar independent del marxisme, i els comunistes cristians comparteixen les conclusions, per\u00f2 no les premisses subjacents dels comunistes marxistes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El tengrianisme o tengrisme \u00e9s una religi\u00f3 tradicional de pobles xiongnu, turquesos, mongols, hongaresos i b\u00falgars de temps antics, abans que es convertissin a les religions de les societats sedent\u00e0ries a les quals enva\u00efen, s'aliaven o barrejaven, malgrat incorporar elements de xamanisme, animisme, totemisme i culte als avantpassats.\n \u00c9s considerat com un nucli religi\u00f3s del desenvolupament de la civilitzaci\u00f3 euroasi\u00e0tica en el passat.Aquesta religi\u00f3 es basa, de manera principal, en la creen\u00e7a en el D\u00e9u Cel (Tengri o Tangri, Tanr\u0131, Tangra), i Eix, la Mare Terra. En aquesta religi\u00f3, de car\u00e0cter dispers, no hi ha sacerdots ni clergues, i tampoc hi ha una dimensi\u00f3 d'estendre la creen\u00e7a a altres persones o pobles.En aquesta religi\u00f3 no existeix el concepte de buit, no-ser o no-exist\u00e8ncia com a caracter\u00edstica ontol\u00f2gica del m\u00f3n. En ella el m\u00f3n va ser creat pel Cel sobre la base de quatre elements eterns: la terra, l'aigua, el foc i l'aire. Se centra en mantenir l'harmonia amb l'entorn circumdant, per la qual cosa s'acaba considerant sagrats els recursos de la Terra, en particular l'aigua (potser per ser molt escassa en les estepes d'\u00c0sia central, on es concentrava gran part d'aquesta religi\u00f3).El m\u00f3n en el tengrisme est\u00e0 obert al Cosmos (el Gran Cel Blau), considerat com una font o exist\u00e8ncia transcendent, que es relaciona directament amb la creaci\u00f3 del m\u00f3n. El m\u00f3n \u00e9s considerat com a etern, pensat perqu\u00e8 es cre\u00ef a cada moment important, com a actes de la primera creaci\u00f3 d'Univers, principi d'un any o un dia o del naixement d'un \u00e9sser hum\u00e0.Encara que es creu que encara hi ha seguidors del tengrianisme en algunes parts d'\u00c0sia, no s'ha pogut estimar el seu nombre amb exactitud.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Joan Drungari o Joan Drung\u00e0ries o Joan de Drung\u00e0ria (en llat\u00ed Joannes Drungarius, Joannes Drungarias, en grec \u1f38\u03c9\u03ac\u03bd\u03bd\u03b7\u03c2 \u0394\u03c1\u03bf\u03c5\u03b3\u03b3\u03b1\u03c1\u03af\u03bf\u03c2 o \u1f38\u03c9\u03ac\u03bd\u03bd\u03b7\u03c2 \u03c4\u1fc6\u03c2 \u0394\u03c1\u03bf\u03c5\u03b3\u03b3\u03b1\u03c1\u03af\u03b1\u03c2) fou un eclesi\u00e0stic grec contemporani (i probablement clergue depenent) de Ciril d'Alexandria (segle v).\nCiril li va demanar d'escriure un comentari sobre Isa\u00efes que es conserva sota el nom de \u03a0\u03c1\u03cc\u03bb\u03bf\u03b3\u03bf\u03c2, Praefatio.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Tiantai (en japon\u00e8s Tendai) \u00e9s una branca budista fundada per Zhiyi en el segle vi.\nLa seua principal escriptura \u00e9s el Sutra del Lotus i l'escola \u00e9s d'aquesta manera coneguda com l'escola del Lotus. La seua doctrina filos\u00f2fica b\u00e0sica \u00e9s resumida com la Triple Veritat (\u5713\u878d\u4e09\u8ae6, Yu\u00e1nr\u00f3ng s\u0101\u00ec):\nTots els dharmes manquen de realitat ontol\u00f2gica; no obstant aix\u00f2, tenen una exist\u00e8ncia temporal; i s\u00f3n simult\u00e0niament irreals existint transit\u00f2riament en una absoluta veritat que sobrepassa a les altres.\nEn el Tiantai tot l'aprenentatge budista \u00e9s ordenat en un gran esquema jer\u00e0rquic. Al Jap\u00f3, Saicho intent\u00e0 incorporar la meditaci\u00f3 Zen, la disciplina mon\u00e0stica i els cultes esot\u00e8rics. La fusi\u00f3 del shinto i el budisme fou tamb\u00e9 promoguda.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Joan d'Eges (Joannes Aegates, \u1f38\u03c9\u03ac\u03bd\u03bd\u03b7\u03c2), fou un prevere nadiu d'Eges a Cil\u00edcia entre Mopsu\u00e8stia i Issos. Probablement va viure al segle v. Foci diu que era nestori\u00e0, per\u00f2 Fabricius pensa que m\u00e9s aviat era un eutiqui\u00e0.\nVa escriure:\n\n 1. \u1f18\u03ba\u03ba\u03bb\u03b7\u03c3\u03b9\u03b1\u03c3\u03c4\u03b9\u03ba\u1f74 \u1f31\u03c3\u03c4\u03bf\u03c1\u03af\u03b1, Historia Ecclesiastica, (10 llibres) entre la deposici\u00f3 de Nestori i el concili d'Efes del 431 fins a la deposici\u00f3 de Pere II Ful\u00b7l\u00f3 usurpador de la seu d'Antioquia el 476.\n2. \u039a\u03b1\u03c4\u1f70 \u03c4\u1fc6\u03c2 \u1f01\u03b3\u03af\u03b1\u03c2 \u03c4\u03b5\u03c4\u03ac\u03c1\u03c4\u03b7\u03c2 \u03c3\u03c5\u03bd\u03cc\u03b4\u03bf\u03c5, Adversus Quartam Sanctam Synodum.Fabricius pensa que \u00e9s el mateix personatge que Joan el Dissident \u03b4\u03b9\u03b1\u03ba\u03c1\u03b9\u03bd\u03cc\u03bc\u03b9\u03b5\u03bd\u03bf\u03c2 autor de l'obra \u0394\u03b9\u03b1\u03c3\u03c4\u03ac\u03c3\u03b5\u03b9\u03c2 \u03c3\u03cd\u03bd\u03c4\u03bf\u03bc\u03bf\u03b9 \u03c7\u03c1\u03bf\u03bd\u03b9\u03ba\u03b1\u03af, en llat\u00ed, Breves Demonstrationes Chronographicae. Combefis per\u00f2 l'identifica amb Joan Malales. Tamb\u00e9 podria ser el mateix que Joan el Ret\u00f2ric esmentat per Evagri d'Epifania.\nLa seva \u00e8poca \u00e9s incerta. Vossius diu que vivia en el regnat de Zen\u00f3 per\u00f2 altres autors pensen que \u00e9s posterior.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La teologia feminista \u00e9s la modalitat de la teologia cr\u00edtica o d'alliberament que t\u00e9 la finalitat de denunciar els pressup\u00f2sits religiosos de la discriminaci\u00f3 de la dona i de descobrir el missatge de llibertat i igualtat social, en les diverses tradicions religioses, per construir les bases de l'emancipaci\u00f3 femenina i de qualsevol persona objecte d'opressi\u00f3 i exclusi\u00f3 social.La teologia feminista s'ha desenvolupat al llarg de la hist\u00f2ria, per\u00f2 es parla de teologia feminista especialment a partir de la darrera meitat del segle xx com a teologia cr\u00edtica lligada al desenvolupament del moviments d'alliberament de les dones. Va rebre un impuls important des del moviment ecum\u00e8nic i del moviment de renovaci\u00f3 dins de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica despr\u00e9s del Concili Vatic\u00e0 II.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un funeral \u00e9s la cerim\u00f2nia funer\u00e0ria que acompanya i honora la mort d'una persona. Es van encetar a la prehist\u00f2ria i cada cultura t\u00e9 els seus propis ritus associats, normalment segons la religi\u00f3 de la fam\u00edlia del qui s'ha mort. Hi ha diversos elements que caracteritzen un funeral:\n\nl'enterrament o cremaci\u00f3 del cad\u00e0ver\nels cants i himnes als d\u00e9us o a la vida (modernament es poden substituir per can\u00e7ons considerades belles o amb un sentit especial per al mort)\nel dol de les persones propenques, que es manifesta en signes externs\nel record de la vida del mort (antigament es materialitzava en l'enterrament dels objectes que m\u00e9s usava durant la seva exist\u00e8ncia)\nla invocaci\u00f3 del m\u00e9s enll\u00e0 (si hi ha creen\u00e7a religiosa) o la preg\u00e0ria perqu\u00e8 l'\u00e0nima descansi en pauEls funerals tenen lloc a esgl\u00e9sies, cementiris, parcs o centres del lloc de poblaci\u00f3, segons la cultura. Es tracta de llocs p\u00fablics i sagrats, per a socialitzar l'experi\u00e8ncia de la mort i desenvolupar els ritus mortuoris.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Basili fou un metge i heretge b\u00falgar del segle xii fundador de la secta del bogomilites (de l'eslau Bog, D\u00e9u, i milotti, tingueu pietat de nosaltres).\nVa predicar les seves creences iniciades el 1110, que deien que D\u00e9u ja havia tingut un fill abans de Jes\u00fas, anomenat Satanel, que per rebel havia estat expulsat del parad\u00eds, i que fou aquest Satanel el que va donar les Taules de la Llei a Mois\u00e8s; que Jes\u00fas havia vingut al m\u00f3n per combatre el rebel Satanel, que seria anomenat en endavant Satanas; com oraci\u00f3 nom\u00e9s era admesa el parenostre, no s'admetia l'eucaristia ni la resurrecci\u00f3, protestava del baptisme i de la vida mon\u00e0stica i prohibia menjar carn i ous.\nL'emperador Aleix I Comn\u00e8 el va cridar per escoltar les seves doctrines, i Basili hi va anar. Una vegada a palau es va prendre secretament nota de les seves paraules, i despr\u00e9s fou detingut i portat davant un concili on va sostenir les seves idees, i fou condemnat a mort podent elegir entre morir a la creu o a la foguera; va triar la foguera i va morir cremat el 1118. Els bogomilites foren condemnats al concili de Constantinoble el 1143.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La fenomenologia de la religi\u00f3 \u00e9s la descripci\u00f3 d'all\u00f2 religi\u00f3s. Aquesta disciplina es proposa d'estudiar la consci\u00e8ncia del creient, la seva concepci\u00f3 del m\u00f3n, i eventualment, la seva percepci\u00f3 dels fets religiosos. El terme prov\u00e9 de dues paraules, fainomai (mostrar-se, tornar-se visible) i logos (doctrina, estudi). Apareix per primer cop en l'obra de Kant, Els Principis Metaf\u00edsics de la Natura, l'any 1786. Hegel va ser qui li va dotar d'una tonalitat m\u00e9s vasta i visible. Durant el segle xx Edmund Husserl, disciple de Franz Brentano, fa n\u00e9ixer realment la fenomenologia com a doctrina filos\u00f2fica pr\u00f2piament dita. L'alemany Chantepie de la Saussaye (1848\u20131920) ha estat tamb\u00e9 un dels primers a teoritzar sobre la fenomenologia de la religi\u00f3. Tanmateix, la visi\u00f3 que dona de la religi\u00f3 \u00e9s racista vist que parteix del principi que existeixen \"6 races a l'\u00c0frica\" que practiquen \"religions de la ra\u00e7a inferior\". Una visi\u00f3 que s'ha de contextualitzar amb l'\u00e8poca en qu\u00e8 va n\u00e9ixer.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sobrenatural \u00e9s el terme que s'oposa a natural, \u00e9s a dir, all\u00f2 que es percep pels nostres sentits i per les nostres construccions abstractes; per la qual cosa, popularment, el terme descriu all\u00f2 que hom considera que est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de la naturalesa. All\u00f2 que \u00e9s sobrenatural defineix fen\u00f2mens que semblen i hom creu reals, per\u00f2 que no es poden explicar cient\u00edficament, per la seva pr\u00f2pia naturalesa.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Nirguna Brahman (devanagari \u0928\u093f\u0930\u094d\u0917\u0941\u0923 \u092c\u094d\u0930\u0939\u094d\u092e nirgu\u1e47a brahman) segons la filosofia hind\u00fa \u00e9s la suprema realitat sense forma, ni qualitat, ni atribut, ni sense qualitats dolentes (guna), el que impregna l'Univers. En la filosofia \u00edndia, nirgu\u1e47ha brahman designa el Div\u00ed transcendent no manifestat: l'Absolut. S'oposa a sagu\u1e47ha brahman (l'Absolut amb atributs). \nNirguna Brahman\u00e9s un terme compost de Nirgu\u1e47a (s\u00e0nscrit) o (hindi) tradu\u00eft al catal\u00e0 com \"desprove\u00eft de qualitats\",\" sense qualitat\" o \"sense les tres qualitats\" (les gunas: sattva, \nrajas, tamas)\u00bb i Brahman (s\u00e0nscrit) o (hindi) tradu\u00eft al catal\u00e0 com \"D\u00e9u absolut\" o \nb\u00e9 \u00abm\u00e9s enll\u00e0 de tot atribut\u00bb. Tamb\u00e9 pot significar \u00abvici\u00f3s, dolent\u00bb, tot i que aquesta accepci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s pel s\u00e0nscrit, i, en aquest cas, no designa Nirguna Brahman, \u00e9s-a-dir \u00abD\u00e9u (atemporal)\u00bb.En determinades tradicions hindus (sorgides de diferents corrents de pensament al llarg dels segles), les divinitats com Vixnu s'han considerat com nirguna brahman i d'altres com Krixna com pertanyent a la fe sagurna.A l'\u00cdndia avui nirguna significa sempre en el sentit ordinari, brahman nirguna, \u00e9s a dir, \"D\u00e9u (sense forma)\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Azazel (en hebreu \u05e2\u05b2\u05d6\u05b8\u05d0\u05d6\u05b5\u05dc, Azazel; en \u00e0rab \u0639\u064e\u0632\u0627\u0632\u0650\u064a\u0644, Az\u0101z\u012bl) \u00e9s una entitat espiritual citada en el llibre de Lev\u00edtic 16,8-10 i 16,26. En hebreu fa refer\u00e8ncia a la noci\u00f3 de \"boc expiatori\" o \"boc emissari\", tot i que en les tradicions judaica, cristiana i isl\u00e0mica ha esdevingut el nom d'un \u00e0ngel caigut o dimoni.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els pitag\u00f2rics eren una organitzaci\u00f3 d'astr\u00f2noms, m\u00fasics, matem\u00e0tics i fil\u00f2sofs d'origen grec establerts a Crotona, col\u00f2nia grega de la M\u00e0gna Gr\u00e8cia a It\u00e0lia, que creien que totes les coses s\u00f3n, en ess\u00e8ncia, nombres. El grup va mantenir en secret el descobriment dels nombres irracionals. El pensament pitag\u00f2ric estava dominat per les matem\u00e0tiques, alhora que era profundament m\u00edstic. En l'\u00e0rea de la cosmologia, no hi ha acord sobre si el mateix Pit\u00e0gores impartia ensenyaments, per\u00f2 molts erudits creuen que la idea pitag\u00f2rica de la transmigraci\u00f3 de l'\u00e0nima \u00e9s massa important per a haver estat afegida per un seguidor posterior a Pit\u00e0gores.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La di\u00f2cesi \u00e9s una part del poble de D\u00e9u confiada a la cura pastoral del bisbe, ajudat pel seu prevere. Diverses di\u00f2cesis unides jer\u00e0rquicament a un arquebisbe poden formar una prov\u00edncia eclesi\u00e0stica. El territori d'una di\u00f2cesi \u00e9s del tot independent a la geografia pol\u00edtica; algunes seus episcopals s\u00f3n capitals de prov\u00edncia, d'altres s\u00f3n municipis i algunes s\u00f3n fraccions privades d'autonomia municipal.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un ens al sentit filos\u00f2fic \u00e9s tot all\u00f2 que la seva exist\u00e8ncia \u00e9s reconegut per algun sistema d'ontologia. \u00c9s el participi present artificial del verb llat\u00ed Esse (\u00c9sser), creat pels te\u00f2legs escolastics.Un ens pot per tant ser concret, abstracte, particular o universal. \u00c9s a dir, els ens no s\u00f3n nom\u00e9s objectes quotidians com cadires o persones, sin\u00f3 tamb\u00e9 propietats, relacions, esdeveniments, nombres, conjunts, proposicions, mons possibles, creences, pensaments, etc.\nEn l'analogia de l'ens Tom\u00e0s d'Aquino utilitza el concepte en els seus axiomes llatines famoses: \u00abEns et bonum convertuntur\u00bb (El que existeix i el b\u00f3 poden convertir-se) amb les implicacions escol\u00e0stiques \u00abEns et verum convertuntur\u00bb (el ver), \u00abEns et pulchrum convertuntur\u00bb (el bell) i la conclusi\u00f3 \u00abEns et Deus convertuntur\u00bb. El mal seria, segons aquesta teoria, l'abs\u00e8ncia del b\u00f3 i doncs l'abs\u00e8ncia de D\u00e9us.\n\nAl sentit jur\u00eddic o al llenguatge quotidi\u00e0 ens \u00e9s un sin\u00f2nim per a entitat o instituci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El S\u00e9fer Yetsir\u00e0, ( en hebreu: \u05e1\u05e4\u05e8 \u05d9\u05e6\u05d9\u05e8\u05d4 ) (en catal\u00e0: \"el llibre de la Creaci\u00f3\" ) \u00e9s, juntament amb el Zohar, la principal obra del misticisme jueu, la C\u00e0bala. En aquest llibre del segle ix s'hi especifiquen les relacions astrol\u00f2giques, es defineixen les qualitats de les lletres i s'hi donen diferents procediments m\u00e0gics i m\u00edstics. \u00c9s tamb\u00e9 emprat per la C\u00e0bala pr\u00e0ctica com un manual de meditaci\u00f3 i d'aquest llibre s'obtenen els passos a seguir per a la creaci\u00f3 d'un G\u00f2lem.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aniconisme \u00e9s la pr\u00e0ctica o creen\u00e7a d'evitar o defugir les imatges d'\u00e9ssers divins, profetes i d'altres personatges religiosos respectats, o en diferents manifestacions, d'\u00e9ssers humans o \u00e9ssers vius. El terme no ic\u00f2nic es pot utilitzar per descriure l'abs\u00e8ncia de representacions gr\u00e0fiques en un sistema particular de creences, sense importar si existeix un reglament en contra seu. La mateixa paraula deriva del grec \u03b5\u03b9\u03ba\u03c9\u03bd ('imatge') amb el prefix privatiu \u03b1- i el sufix -\u03b9\u03c3\u03bc\u03bf\u03c2.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sacrifici (del llat\u00ed sacrum facere, \"fer sagrat\") \u00e9s la mort ritual d'un \u00e9sser viu per honorar una divinitat. Per extensi\u00f3, s'anomena sacrifici una p\u00e8rdua volunt\u00e0ria (com al joc dels escacs) per obtenir un benefici posterior. Al cristianisme es considera que Jes\u00fas es va sacrificar per rentar els pecats de la humanitat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La cosmologia mormona \u00e9s la descripci\u00f3 de la hist\u00f2ria, l'evoluci\u00f3, i el dest\u00ed de l'univers f\u00edsic i metaf\u00edsic d'acord amb el mormonisme, que inclou doctrines ensenyades pels l\u00edders i te\u00f2legs de L'Esgl\u00e9sia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (Esgl\u00e9sia DDS), el fonamentalisme morm\u00f3, i l'Esgl\u00e9sia de la Restauraci\u00f3 de Jesucrist i altres denominacions Brighamite dins del moviment dels Sants dels Darrers Dies. Aquests punts de vista no s\u00f3n generalment compartits per partidaris d'altres denominacions dels Darrers Dies Sants tals com la Comunitat de Crist.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Diodor Trif\u00f3 (en grec antic \u0394\u03b9\u03cc\u03b4\u03c9\u03c1\u03bf\u03c2) fou un religi\u00f3s grec que vivia vers el 278. Epifani diu que era un home molt piet\u00f3s.\nEra prevere de la ciutat de Diodoris i amic del bisbe Arquelau de Carres. Quan Mani es va refugiar a casa seva el va rebre en principi amistosament per\u00f2 despr\u00e9s Arquelau el va informar per carta de qu\u00e8 Mani era un heretge, i Diodor va comen\u00e7ar a discutir amb Mani, i es diu que en la discussi\u00f3, on va poder observar tota l'ast\u00facia de l'heretge, li va refutar tots els seus errors, segons explica Foci. La carta d'Arquelau encara es conserva.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El la\u00efcisme \u00e9s una doctrina que defensa la independ\u00e8ncia de la persona, de la societat i de l'estat de tota influ\u00e8ncia de la religi\u00f3, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'\u00e0mbit privat i personal. Les seves arrels estan fonamentades en l'humanisme renaixentista i en els canvis de la Il\u00b7lustraci\u00f3.Laic (del grec antic \u03bb\u03b1\u03ca\u03ba\u03cc\u03c2, laik\u00f3s - alg\u00fa del poble de l'arrel \u03bb\u03b1\u03cc\u03c2, la\u00f3s - poble ) \u00e9s una paraula que apareix primerament en un context cristi\u00e0. Sobretot el Concili Vatic\u00e0 II va impulsar el redescobriment d'aquesta paraula per a indicar als fidels que no s\u00f3n membres del clergat. Per extensi\u00f3 la paraula indica tamb\u00e9 l'actitud d'una persona o organitzaci\u00f3 que s'oposa a l'extensi\u00f3 de normes religioses cap a la societat. Els laicistes busquen garantir la llibertat de consci\u00e8ncia, a m\u00e9s de la no imposici\u00f3 de les normes i valors morals de cap religi\u00f3 o creen\u00e7a.\nAquest concepte modern de la\u00efcisme \u00e9s distint i durament rebutjat per algunes religions com la cat\u00f2lica. S'argumenta per exemple que se separa la societat del sentiment religi\u00f3s. No obstant aix\u00f2, altres confessions com els protestants o grups humanistes defensen un estat i una societat laica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El sacrifici animal \u00e9s la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religi\u00f3s, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una de\u00eftat. En general, el sacrifici animal, s'hauria de distingir dels m\u00e8todes prescrits religiosament a les matances rituals d'animals per al consum normal com a aliment.\nEls sacrificis animals eren comuns pertot arreu Europa i el Pr\u00f2xim Orient fins l'Antiguitat Tardana, i van continuar en algunes cultures o religions d'avui dia. En canvi, el sacrifici hum\u00e0, quan va existir, sempre va ser molt m\u00e9s rar.\n\nEs podia oferir tota o nom\u00e9s una part d'un animal en sacrifici. Algunes cultures, com els grecs antics i moderns, mengen la major part de les parts comestibles del sacrifici en una festa, i cremen la resta com una ofrena. Altres, inclosos els hebreus, cremaven tot l'animal sencer, en una ofrena que van nomenar holocaust.\nDurant la Revoluci\u00f3 neol\u00edtica, els primers \u00e9ssers humans van comen\u00e7ar a passar de societats ca\u00e7adores-recol\u00b7lectores cap a l' agricultura, donant lloc a la difusi\u00f3 de la domesticaci\u00f3 animal. En una teoria presentada en Homo Necans, el mit\u00f2leg Walter Burkert suggereix que el sacrifici ritual del bestiar pot haver estat desenvolupat com una continuaci\u00f3 dels antics rituals de ca\u00e7a, ja que el bestiar va reempla\u00e7ar els animals salvatges de ca\u00e7a pel subministrament alimentari.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'anticatolicisme \u00e9s el sentiment de rebuig cap al catolicisme i els seus seguidors, que es tradueix en paraules de menyspreu, discriminaci\u00f3 o en algunes ocasions, viol\u00e8ncia. \u00c9s un tipus concret del sentiment anti-cristi\u00e0, experimentat per creients d'altres religions o per ateus. Sovint es confon amb l'anticlericalisme o amb la cr\u00edtica a la doctina cat\u00f2lica, que no s\u00f3n el mateix perqu\u00e8 el primer \u00e9s l'oposici\u00f3 al clergat cat\u00f2lic i no a la creen\u00e7a i el segon no implica odi ni subvaloraci\u00f3, sin\u00f3 q\u00fcestionament (i per tant pot venir de part dels propis cat\u00f2lics).\nL'anticatolicisme sorgeix dels grups considerats com a heretges per l'Esgl\u00e9sia. Aquests van comen\u00e7ar a titllar d'Anticrist al Papa, ep\u00edtet que va ser adoptat pel luteranisme i les subseg\u00fcents esgl\u00e9sies protestants, que consideraven que el dogma oficial cat\u00f2lic i la conducta dels clergues d'alta jerarquia s'havien allunyat del missatge de Jes\u00fas. Posteriorment va ser abanderat per moviments propers al comunisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La toler\u00e0ncia religiosa significa respectar i acceptar l'exist\u00e8ncia d'altres formes de vida, creences i idees, aix\u00ed com la no creen\u00e7a en cap religi\u00f3. El concepte oposat, la intoler\u00e0ncia religiosa, pot consistir a considerar certes creences com a an\u00f2males, fora de lloc o her\u00e8tiques pel simple fet de ser diferents.\nPerqu\u00e8 es doni la toler\u00e0ncia religiosa \u00e9s necessari que els individus i les institucions reconeguin la pluralitat i la diversitat del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim, aix\u00ed com l'exist\u00e8ncia de conceptes que per a uns altres s\u00f3n importants encara que pertanyin a una minoria.\nEls dogmes d'un culte en particular s'han d'interpretar com per a \u00fas dins de la comunitat que els professa i sense involucrar a tercers al m\u00f3n exterior que no desitgin participar d'ells.\n\nFora de l'entorn religi\u00f3s deu privar el que s'estableix a la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans; article 18:", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Macari de les Cel\u00b7les o Macari el Jove (Macarius, \u039c\u03b1\u03ba\u03ac\u03b4\u03c1\u03b9\u03bf\u03c2) anomenat per Sozomen com Macari prevere de les Cel\u00b7les, fou un pastor egipci. Mentre pasturava el seu ramat a la vora del llac Mare\u00f2tic, va matar accidentalment a un company i per evitar un c\u00e0stig per homicidi va fugir a les zones salvatges i all\u00ed va abra\u00e7ar la vida en solitari que va respectar durant trenta anys. Va viure al segle iv aC.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'atenisme o atonisme \u00e9s la religi\u00f3 basada en la veneraci\u00f3 d'Aten (el disc solar) com a d\u00e9u \u00fanic, promoguda per Akhenaton al segle xiv, a l'antic Egipte. Popularment se la coneix com l'heretgia d'Amarna o l'heretgia d'Aton, pel seu car\u00e0cter d'oposici\u00f3 a les tradicions religioses i lit\u00fargiques de l'\u00e8poca i perqu\u00e8 el centre d'aquest culte a Aton va ser Aketaton (Amarna). La reforma va suposar la introducci\u00f3 del monoteisme en una societat politeista i l'establiment d'un estat confessional per primer lloc a la hist\u00f2ria, per\u00f2 l'arrelament de les antigues creences va fer que a la mort del fara\u00f3 desaparegu\u00e9s el culte.\n\nEls precedents es poden trobar en Amenhotep III, qui va escollir Aten com a d\u00e9u patr\u00f3, seguint el costum. Per\u00f2 en cap moment es va plantejar prohibir el culte a altres d\u00e9us o proclamar-lo l'\u00fanic existent, com s\u00ed que va fer el seu successor.\nAkhenaton va fundar una nova capital, Aketaton (l'Horitz\u00f3 d'Aton), a l'actual Amarna, per a poder allunyar-se de la influ\u00e8ncia de la casta sacerdotal, predominant la d'Amon a Karnak (Tebes), defensora de diverses divinitats i va for\u00e7ar la noblesa a adoptar la nova religi\u00f3. Entre el poble va repartir figures votives, prohibint la veneraci\u00f3 d'altres d\u00e9us, un decret potser simb\u00f2lic (no va haver-hi persecucions massives a la desobedi\u00e8ncia) per\u00f2 s\u00ed rellevant per ser el primer que legislava un afer privat com la creen\u00e7a, un precedent hist\u00f2ric per a altres formes de teocr\u00e0cia futures.\nLa identificaci\u00f3 progressiva del monarca amb el d\u00e9u, que el va portar a canviar de nom i a destruir els temples rivals, va influir en l'art egipci, que seguint les pautes oficials va comen\u00e7ar a representar la fam\u00edlia reial en posici\u00f3 d'adoraci\u00f3 amb uns c\u00e0nons realistes fins aleshores mai experimentats. Tamb\u00e9 van apar\u00e8ixer busts de Nefertiti, la seva gran esposa reial, qui va esdevenir una icona de bellesa.\nMalgrat la curta durada de l'atenisme, la seva influ\u00e8ncia en concepcions posteriors del monoteisme, com l'hebrea, fa que aquesta religi\u00f3 ocupi un lloc destacat en la hist\u00f2ria.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La de\u00eftat creadora \u00e9s un d\u00e9u que efectua la creaci\u00f3 de l'univers i del m\u00f3n a partir de combinar diversos elements preexistents o fent-los sorgir del no-res. Tant les religions politeistes com les monoteistes presenten exemples d'aquesta figura. En el cas del politeisme, el d\u00e9u creador pot ser una entitat independent (sovint m\u00e9s abstracta que la resta o pertanyent a una generaci\u00f3 anterior de d\u00e9us) o b\u00e9 compartir atributs amb el d\u00e9u del cel o el d\u00e9u suprem del pante\u00f3. Dins del monoteisme, sol atribuir-se el poder creador a la divinitat venerada, que \u00e9s alhora origen de la vida i justificaci\u00f3 de la moral. Com que els monoteistes nom\u00e9s adoren un sol d\u00e9u, atribueixen a aquest tots els poders sobrenaturals possibles (de fer l'omnipot\u00e8ncia \u00e9s un tret propi de D\u00e9u en la concepci\u00f3 occidental), incloent-hi la creaci\u00f3.Alguns exemples de d\u00e9u creador s\u00f3n Ptah, El, D\u00e9u Pare o Viracocha.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un portapau \u00e9s una placa amb una representaci\u00f3 religiosa figurada, emmarcada a manera de petit retaule i amb una nansa a la part posterior per poder-lo agafar.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les principals religions mundials han pres posicions variades sobre la moralitat de la pena de mort i, com a tals, hist\u00f2ricament han impactat en la forma en qu\u00e8 els governs gestionen aquestes pr\u00e0ctiques de c\u00e0stig. Tot i que els punts de vista d'algunes religions han canviat amb el pas del temps, la seva influ\u00e8ncia en la pena de mort dep\u00e8n generalment de l'exist\u00e8ncia d'un codi moral religi\u00f3s i de la influ\u00e8ncia que t\u00e9 la religi\u00f3 en el govern. Els codis morals religiosos es basen sovint en un conjunt d'ensenyaments, com l'Antic Testament o l'Alcor\u00e0.Moltes nacions isl\u00e0miques tenen governs directament dirigits pel codi de la xaria. L'Alcor\u00e0 estableix expl\u00edcitament que la presa d'una vida t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la presa de les pr\u00f2pia vida, cosa que condueix la majoria dels governs isl\u00e0mics a donar suport a la pena de mort. Hi ha certes accions a l'Islam, com l'adulteri, que es reconeix que condueixen a la pena de mort. Tot i aix\u00ed, no totes les nacions isl\u00e0miques tenen la pena de mort, per exemple, Djibouti \u00e9s una naci\u00f3 isl\u00e0mica abolicionista.\nEl cristianisme ha canviat la seva perspectiva sobre la pena de mort amb el pas del temps i les diferents confessions cristianes tenen diferents ensenyaments. Molts dels primers cristians es van oposar fermament a la pena de mort i els magistrats que la van aplicar podrien ser excomunicats. Les actituds van comen\u00e7ar a relaxar-se gradualment al segle v. Al segle xiii, Tom\u00e0s d'Aquino va argumentar que la pena de mort era una forma d '\"assassinat legal\", que es va convertir en l'ensenyament cat\u00f2lic est\u00e0ndard sobre la q\u00fcesti\u00f3 durant segles. Durant la reforma protestant, Mart\u00ed Luther i John Calvin van defensar la pena de mort, per\u00f2 els qu\u00e0quers, els germans i els mennonites s'hi van oposar des de la seva fundaci\u00f3. Des del Concili Vatic\u00e0 II, l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica s'ha oposat generalment a la pena de mort i, a l'agost del 2018, el Papa Francesc va revisar el Catecisme de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica per condemnar-lo expl\u00edcitament en tots els casos, com un atac inadmissible a la inviolabilitat i la dignitat de la persona.El budisme t\u00e9 una forta creen\u00e7a en la compassi\u00f3 per la vida dels altres, tal com s'indica a la panca-sila (cinc preceptes). Hi ha una comprensi\u00f3 de la curaci\u00f3 de persones que han com\u00e8s crims en lloc de repres\u00e0lies contra ells. Per aquestes raons, el budisme s'ha oposat generalment a la pena de mort. La Xina i el Jap\u00f3, ambd\u00f3s pa\u00efsos hist\u00f2ricament budistes, continuen practicant la pena de mort.\nEl judaisme t\u00e9 una hist\u00f2ria de debat sobre la pena de mort, per\u00f2 generalment no est\u00e0 d'acord amb la pr\u00e0ctica. Tot i que la Tor\u00e0 descriu m\u00e9s de 30 situacions en qu\u00e8 seria adequada la pena de mort, hi ha moltes limitacions que han dificultat la seva implementaci\u00f3. Des de 1954, Israel ha prohibit l'\u00fas de la pena de mort, excepte en casos de genocidi i tra\u00efci\u00f3.Hist\u00f2ricament, l'hinduisme no ha pres cap posici\u00f3 sobre la pena de mort i t\u00e9 poca influ\u00e8ncia en l'opini\u00f3 dels governs sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2 l'\u00cdndia (una naci\u00f3 amb una poblaci\u00f3 80% hind\u00fa) t\u00e9 la taxa d'execuci\u00f3 m\u00e9s baixa de qualsevol altre pa\u00eds. Aix\u00f2 es deu probablement a la creen\u00e7a en Ahimsa, o la no-viol\u00e8ncia, que es va fer molt evident durant l'\u00e8poca de Gandhi i va ser recolzada per l'antic emperador budista indi Ashoka, que \u00e9s l'\u00fanic l\u00edder de la hist\u00f2ria del pa\u00eds a oposar-se obertament a la pena de mort.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El t\u00edtol de Governador(a) Suprem(a) de l'Esgl\u00e9sia d'Anglaterra (en angl\u00e8s: Supreme Governor of the Church of England) \u00e9s emprat pels reis i reines del Regne Unit, actualment Elisabet II, i distingeix l'autoritat te\u00f2rica que exerceixen sobre l'Esgl\u00e9sia d'Anglaterra. De fet, la principal prerrogativa del \u00abGovernador suprem\u00bb, \u00e9s a dir, designar els membres m\u00e9s importants de la jerarquia de l'Esgl\u00e9sia, \u00e9s exercida pel Primer Ministre del Regne Unit assessorat pels dirigents de l'Esgl\u00e9sia. El monarca no fa m\u00e9s que ratificar formalment el nomenament. El t\u00edtol \u00e9s ostentat pels sobirans brit\u00e0nics des del regnat d'Elisabet I.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Pau el Persa (en llat\u00ed Paulus, en grec antic \u03a0\u03b1\u03c5\u0302\u03bb\u03bf\u03c2) fou un deixeble de Nestori i diaca de l'esgl\u00e9sia de Constantinoble encara que nascut a P\u00e8rsia.\nVa ser un dels m\u00e9s apassionats seguidors de Nestori en el moment que va esclatar l'heretgia a partir de l'any 428.\nVa escriure:\n\n\u03a0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03ba\u03c1\u03af\u03c3\u03b5\u03c9\u03c2, De Judicio.\n\u03a0\u03b5\u03c1\u1f76 \u03c4\u03bf\u03c5\u0302 \u1f44\u03bd\u03c4\u03bf\u03c2 \u1f00\u03b3\u03b1\u03b8\u03bf\u03c5\u0302, De vero Bono.Un fragment de la primera obra el trobem citat al concili celebrat a Later\u00e0 pel Papa Mart\u00ed I, en una data tardana, l'any 649, i per M\u00e0xim el Confessor en un dels seus escrits contra els heretges. Es conserva un extracte manuscrit de la segona obra.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Capella Blanca de Senusret I, tamb\u00e9 coneguda com la Capella del Heb Sed de Senusret I, \u00e9s una edificaci\u00f3 eg\u00edpcia constru\u00efda durant l'Imperi Mitj\u00e0. Durant l'Imperi Nou va ser demolida i utilitzada com a pedrera per al Tercer Pil\u00f3 del Recinte d'Amon Ra del Temple de Karnak.El 1927 Henri Chevrier i Pierre Lacau van trobar nombrosos elements de la capella entre els blocs del Tercer Pil\u00f3 del temple principal, constru\u00eft en temps d'Amenofis III, i entre 1927 i 1930 es van obtenir un total de 77 peces, extretes acuradament i recol\u00b7locades per reconstruir l'edifici que s'observa en l'actualitat al Museu a l'aire lliure de Karnak.La Capella Blanca est\u00e0 realitzada en pedra calc\u00e0ria de Tura, una roca blanca i dura de gran bellesa i qualitat. Les seves columnes mostren relleus d'un gran mestratge amb un excepcional nivell de detall, superior a la resta de relleus de Karnak, i mostren al fara\u00f3 Sesostris sent coronat i acollit per Amon, Horus, Min i Ptah. Els relleus es trobaven policromats, si b\u00e9 el pas del temps ha eliminat la coloraci\u00f3, excepte en alguns sectors, on s'aprecien tra\u00e7os vermells, blancs o grocs.Al llarg de tota la base del mur exterior discorre una s\u00e8rie de relleus descrivint els emblemes i les divinitats dels nomos d'Egipte. En el costat occidental apareixen els de l'Alt Egipte, i en la part oriental els del Baix Egipte.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Pensament religi\u00f3s \u00e9s el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experi\u00e8ncia religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos. Pel que fa al cristianisme, \u00e9s el pensament dels te\u00f2legs cristians que, com a tals, parlen de D\u00e9u en el context de la comunitat acad\u00e8mica. En aquest sentit, cal deixar de banda els pensadors laics, com Joan Maragall.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de totes les religions i creences espirituals, inclou tant les practicades hui en dia com les ja no practicades. Es presenten de manera classificada sense estar exemptes de limitacions com \u00e9s la naturalesa disjunta entre grups de religions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El Sant Enterrament de Tarragona \u00e9s un dels actes de la Setmana Santa de Tarragona, consistent en una process\u00f3 que comen\u00e7a i acaba a l\u2019Esgl\u00e9sia de Natzaret, fent un ampli recorregut pel centre hist\u00f2ric de Tarragona. Declarada Element Festiu Patrimonial d'Inter\u00e8s Nacional per la Generalitat de Catalunya, m\u00e9s de 30.000 espectadors s'aglutinen pels carrers de la Part Alta per presenciar en silenci el que el poeta Salvador Espriu batej\u00e0 com \u201cLa Mort caminada\u201d.\nS\u2019inicia sempre a la Pla\u00e7a del Rei i passa entre d\u2019altres pel Passeig de Sant Antoni, Portal de Sant Antoni, Pla\u00e7a Sant Antoni, Descal\u00e7os, Arc de Sant Lloren\u00e7, Pla de Palau, Mare de D\u00e9u del Claustre, Escrivanies Velles, Pla\u00e7a de la Seu, Les Coques, Pare Iglesies, Merceria, Pla\u00e7a de les Cols, Major, Baixada Miseric\u00f2rdia, Pla\u00e7a de la Font, Sant Fructu\u00f3s,Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agust\u00ed, Rambla Vella, Sant Oleguer, Baixada Peixateria per acabar all\u00e0 on havia comen\u00e7at, a la Pla\u00e7a del Rei. A la process\u00f3 hi participen els Armats de la Reial i Venerable Congregaci\u00f3 de la Pur\u00edssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, els penitents i les dotze confraries i associacions que acompanyen els respectius passos: vint en total.El protocol de la Process\u00f3 segueix un ordre marcat pel gui\u00f3 i la tradici\u00f3: cada confraria t\u00e9 la seva posici\u00f3 en la process\u00f3 i \u00e9s responsable de dur un o m\u00e9s passos; s\u00f3n els membres de cada confraria qui duen a pes la figura que simbolitza un episodi de la passi\u00f3 i mort de Jesucrist. Molts d\u2019aquests passos van ser destru\u00efts durant la guerra civil espanyola, i es van haver de construir de nou, nom\u00e9s alguns com la Jes\u00fas de Natzaret. M\u00e9s de 3.000 persones col\u00b7laboren de manera directa en la Process\u00f3 popular si comptem tots participants i integrants de les bandes de m\u00fasica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ter\u00e0sia esposa de sant Paul\u00ed de Nola, fou una rica dama hispano-romana, que segurament tenia possessions a la zones de Saragossa i tamb\u00e9 a Tarragona i Barcelona.Van tenir un fill anomenat Cels que mor\u00ed als vuit dies d'haver nascut i fou enterrat a Complutum (actual Alcal\u00e1 de Henares), on llavors residien els seus pares. La mort del seu fill i altres desgr\u00e0cies familiars propiciaren que emprenguessin un cam\u00ed d'allunyament del m\u00f3n, d'oraci\u00f3 i de penit\u00e8ncia.\nEs traslladaren a Barcelona on, per aclamaci\u00f3 del poble, Paul\u00ed fou ordenat de prevere, pel bisbe Lampi, el dia de Nadal de l'any 393 segons J.Desmulliez o del 394 segons P.Fabre. Ter\u00e0sia an\u00e0 a Nola amb el seu esp\u00f2s i per una carta que els va trametre sant Jer\u00f2nim sabem que a la primavera del 395 ja eren a Nola. Es creu que Ter\u00e0sia mor\u00ed abans de l'any 409 quan Paul\u00ed fou nomenat bisbe de Nola.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'eslau eclesi\u00e0stic (en b\u00falgar: \u0446\u044a\u0440\u043a\u043e\u0432\u043d\u043e\u0441\u043b\u0430\u0432\u044f\u043d\u0441\u043a\u0438 \u0435\u0437\u0438\u043a [tsarkovnoslavianski ezik]; en bielor\u00fas: \u0446\u0430\u0440\u043a\u043e\u045e\u043d\u0430\u0441\u043b\u0430\u0432\u044f\u043d\u0441\u043a\u0430\u044f \u043c\u043e\u0432\u0430 [tsarkounaslavi\u00e0nskaia mova]; en rus: \u0446\u0435\u0440\u043a\u043e\u0432\u043d\u043e\u0441\u043b\u0430\u0432\u044f\u043d\u0441\u043a\u0438\u0439 \u044f\u0437\u044b\u043a [tsierkovnoslavi\u00e1nskii iaz\u00edk]; en ucra\u00efn\u00e8s: \u0446\u0435\u0440\u043a\u043e\u0432\u043d\u043e\u0441\u043b\u043e\u0432'\u044f\u043d\u0441\u044c\u043a\u0430 \u043c\u043e\u0432\u0430 [txerkovnoslovianska mova]) \u00e9s com es coneix l'idioma lit\u00fargic de l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa b\u00falgara, russa, s\u00e8rbia i altres esgl\u00e9sies ortodoxes eslaves. Hist\u00f2ricament, aquesta llengua prov\u00e9 de l'antic eslau, adaptant la seva pronunciaci\u00f3 i ortografia i reempla\u00e7ant algunes paraules i expressions dif\u00edcils per llurs corresponents vernacles.\nAmb anterioritat, al segle xviii, l'eslau eclesi\u00e0stic s'emprava \u00e0mpliament com a llenguatge literari a R\u00fassia. Tot i que mai no se'n parl\u00e0 fora dels serveis religiosos, el clergat, els poetes i la gent educada tendia a introduir expressions provinents de l'eslau eclesi\u00e0stic en la seva parla quotidiana. Durant els segles xvii i xviii, fou gradualment reempla\u00e7at pel rus modern en la literatura seglar, mantenint-se nom\u00e9s el seu \u00fas religi\u00f3s. Tot i que el 1760 Mikha\u00efl Lomon\u00f3ssov defensava que l'eslau eclesi\u00e0stic era l'estil m\u00e9s elevat del rus, dins de R\u00fassia la mateixa idea va esfondrar-se al llarg del segle xix. Alguns dels elements del seu estil poden haver sobreviscut en la parla dels antics creients, despr\u00e9s del cisma que pat\u00ed l'Esgl\u00e9sia Ortodoxa Russa el segle xvii.\nL'eslau eclesi\u00e0stic s'empr\u00e0 (amb modificacions) com a llengua lit\u00fargica i liter\u00e0ria als altres pa\u00efsos ortodoxos -Bielor\u00fassia, Ucra\u00efna, Romania, S\u00e8rbia, Bulg\u00e0ria i Maced\u00f2nia del Nord- fins que fou substitu\u00eft per llurs lleng\u00fces nacionals (tot i que l'\u00fas lit\u00fargic pot continuar avui dia).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "En la religi\u00f3, una rel\u00edquia \u00e9s una part del cos d'un sant o una persona venerada, o b\u00e9 un altre tipus d'objecte religi\u00f3s antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible. Les rel\u00edquies s\u00f3n un aspecte important d'algunes formes de budisme, cristianisme, hinduisme, xamanisme, i en moltes altres religions.\nLa paraula ve del llat\u00ed reliquiae, que significa \"roman\" o \"alguna cosa es quedi enrere\" (la mateixa arrel de renunciar). Un reliquiari \u00e9s un recipient que alberga una o diverses rel\u00edquies religioses.\nEn la lit\u00fargia cat\u00f2lica rel\u00edquia \u00e9s una resta d'un sant que ha estat homologada com a aut\u00e8ntica i venerable a la qual els creients sovint atribueixen poders miraculosos.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les cinc vies (quinque viae) \u00e9s el nom que rep un seguit d'arguments per demostrar l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u que van ser formulats per Tom\u00e0s d'Aquino a la seva Summa Teol\u00f2gica basant-se en la l\u00f2gica i en la definici\u00f3 tradicional de D\u00e9u en la teologia cristiana, aplicant suposicions a partir d'observacions emp\u00edriques. Les cinc vies han tingut una llarga tradici\u00f3 de debat en la filosofia posterior.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'omnisci\u00e8ncia \u00e9s una caracter\u00edstica usualment atribu\u00efda al d\u00e9u monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot all\u00f2 que passa (qu\u00e8 s'esdevindr\u00e0 i qu\u00e8 ha succe\u00eft). El concepte s'enfronta a contradiccions l\u00f2giques i paradoxes d'una manera similar al terme d'omnipot\u00e8ncia, i \u00e9s un problema per a sostenir la llibertat inherent a l'\u00e9sser hum\u00e0: com pot ser una persona lliure de triar entre dues opcions si D\u00e9u ja coneix qu\u00e8 far\u00e0? No est\u00e0 predestinat en certa manera?\nLes respostes a aquesta pregunta s\u00f3n m\u00faltiples:\n\nD\u00e9u sap qu\u00e8 far\u00e0 la persona, perqu\u00e8 el lliure albir significa nom\u00e9s que l'home est\u00e0 lliure de coercions i que pot actuar seguint la seva voluntat, per\u00f2 la divinitat ja coneix quin cam\u00ed escollir\u00e0 (hi ha doncs un dest\u00ed marcat que nom\u00e9s D\u00e9u coneix i pot revelar).\nD\u00e9u coneix tot, incl\u00f2s l'\u00e9sser hum\u00e0; per tant, sap com actuar\u00e0 en determinades circumst\u00e0ncies, per\u00f2 no hi influeix.\nD\u00e9u nom\u00e9s coneix all\u00f2 que tria con\u00e8ixer i deixa llibertat a l'\u00e9sser hum\u00e0 per actuar, tot i que podria avan\u00e7ar-se (omnisci\u00e8ncia inherent i no total).\nD\u00e9u est\u00e0 fora del temps, plantejar-se si sap qu\u00e8 far\u00e0 un \u00e9sser en un moment posterior no t\u00e9 sentit perqu\u00e8 per a la divinitat tot transcorre en l'eternitat (soluci\u00f3 escol\u00e0stica de Tom\u00e0s d'Aquino).El terme s'ha usat en la literatura per referir-se a un narrador que coneix i descriu tot all\u00f2 que fan i pensen els personatges, tot i no formar part d'ella. Aquest narrador descriu en tercera persona i no interv\u00e9 amb la seva veu dins la hist\u00f2ria, excepte en algunes ocasions que formula una interrogaci\u00f3 o exclamaci\u00f3 ret\u00f2rica. En narratologia es prefereix el terme m\u00e9s exacte de \"focalitzaci\u00f3 zero\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Cheondoisme, o Chondoisme en les fonts de Corea del Nord (core\u00e0: Cheondogyo; hanja \u5929\u9053\u6559; hangul \ucc9c\ub3c4\uad50; literalment: \"Religi\u00f3 del Cam\u00ed Celestial\"), \u00e9s un moviment religi\u00f3s core\u00e0 del segle xx, basat en el moviment confunci\u00e0 del segle xix fundat per Choe Je-u i codificat per Son Byeong-hui. El Cheondoisme t\u00e9 el seu origen en les rebel\u00b7lions de camperols iniciades el 1812 durant la Dinastia Joseon.\nEl Cheondoisme \u00e9s essencialment d'origen confuci\u00e0, per\u00f2 incorpora elements del xamanisme core\u00e0. Posa en \u00e8mfasi en el cultiu de la persona, el benestar en el m\u00f3n, i rebutja la noci\u00f3 de vida despr\u00e9s de la mort. Un moviment relacionat \u00e9s el Suwunisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La conversi\u00f3 religiosa \u00e9s l'adopci\u00f3 d'un conjunt de creences que hom identifica amb una determinada confessi\u00f3 religiosa amb l'exclusi\u00f3 d'unes altres, \u00e9s a dir, l'abandonament de l'adhesi\u00f3 a una confessi\u00f3 determinada per ingressar en una altra. Aix\u00f2 pot ser entre variants d'una mateixa religi\u00f3, com per exemple, sense abandonar el cristianisme, entre l'Esgl\u00e9sia Baptista i el metodisme o fins i tot amb el catolicisme, o entre el xiisme i el sunnisme dins de l'islam. En alguns casos, la conversi\u00f3 religiosa \"marca una transformaci\u00f3 de la identitat religiosa i se simbolitza amb uns rituals especials\".La gent es pot convertir per diverses raons, com per exemple: una conversi\u00f3 activa de lliure elecci\u00f3 perqu\u00e8 han canviat les creences, o per acomodaci\u00f3 a la fe d'altres persones amb les que hom es relaciona, o com l'expressi\u00f3 de les darreres voluntats amb l'afany d'afrontar la mort en millors condicions, o per conveni\u00e8ncia, com per exemple per matrimoni amb una persona de diferent religi\u00f3, i finalment la conversi\u00f3 for\u00e7osa mitjan\u00e7ant l'\u00fas de la viol\u00e8ncia o b\u00e9 del suborn de la caritat.\nLes conversions de conveni\u00e8ncia tamb\u00e9 poden ser fraudulentes, i de vegades per raons relativament trivials, com quan uns pares decideixen convertir-se perqu\u00e8 el fill pugui ser adm\u00e8s en una escola prestigiosa que, a m\u00e9s, t\u00e9 una determinada adscripci\u00f3 religiosa, o quan alg\u00fa s'apropa a la religi\u00f3 que practica una classe social en la que es voldria integrar.En els casos de conversi\u00f3 for\u00e7ada, el convers pot conservar secretament la seva fe anterior i continuar practicant d'amagat la religi\u00f3 que considera veritable, mentre de portes enfora es mostra fidel seguidor de la religi\u00f3 nova. Tanmateix, al cap de diverses generacions, una fam\u00edlia que hagi estat for\u00e7ada a convertir-se acabar\u00e0 acceptant de tot cor la nova religi\u00f3, com s'esdevingu\u00e9 en el cas dels xuetes de Mallorca.\nEl proselitisme \u00e9s la intenci\u00f3 de difondre la religi\u00f3 pr\u00f2pia amb la intenci\u00f3 de convertir persones que practiquen una religi\u00f3 diferent. Els pros\u00e8lits, per\u00f2, s\u00f3n les persones en principi no jueves que s'apropen al judaisme.\nL'apostasia \u00e9s l'acusaci\u00f3 que els membres d'una determinada confessi\u00f3 religiosa formulen contra aquells que l'abandonen per atan\u00e7ar-se a una altra confessi\u00f3 o religi\u00f3 diferent.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les Cinc Corones Celestials o, simplificant, les Cinc Corones, \u00e9s un concepte en la escatologia i teologia cristiana que es refereix a les cinc corones que els creients podran rebre despr\u00e9s del Judici Final. S\u00f3n la corona incorruptible, la corona de la justificaci\u00f3, la corona de la vida, la corona de la gl\u00f2ria i la corona de l'alegria.En la grec koin\u00e9, Stephanos (\u03c3\u03c4\u03ad\u03c6\u03b1\u03bd\u03bf\u03c2) \u00e9s la paraula utilitzada per a corona i es tradueix aix\u00ed en la Biblia, especialment a les versions procedents de la versi\u00f3 autoritzada. Representaria com la ins\u00edgnia d'honor de la vict\u00f2ria, encara que d'altres la tradueixen com diadema en el sentit de marca de lleialtat.Aquestes cinc recompenses poden ser guanyades pels creients, segons el Nou Testament, com \u00abrecompenses per fidelitat en aquesta vida\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un \u00eddol \u00e9s una representaci\u00f3 d'una divinitat que \u00e9s objecte de culte. La paraula deriva del llat\u00ed idolum i aquest del grec eidolon amb el significat d'\"imatge\". La paraula grega eidolon cont\u00e9 l'arrel eido que reapareix en paraules com \"idea\" o icona. Icona tamb\u00e9 deriva del grec (eik\u00f3n) que tamb\u00e9 significa \"imatge\" i s'ha fet servir hist\u00f2ricament per designar imatges religioses cristianes sense les connotacions negatives que t\u00e9 pel cristianisme i altres religions la paraula \u00ab\u00eddol\u00bb.\nEn la pr\u00e0ctica de la religi\u00f3 una imatge de culte o imatges religioses adquireix un significat m\u00e9s ampli, ja que no necess\u00e0riament ha de representar una divinitat (per exemple (les imatges de Buda o dels sants cristians).\nLes imatges de culte i els \u00eddols han estat objecte de les obres d'art de la majoria de les civilitzacions i amb els materials m\u00e9s diversos des de fang, fusta (p. ex.: t\u00f2tems) a metalls preciosos. Per la cura amb qu\u00e8 es guardaven aquests objectes, o pels edificis preeminents on es trobaven, moltes han arribat fins a nosaltres proporcionant una informaci\u00f3 de gran inter\u00e8s sobre la forma de pensar de les civilitzacions antigues.\nLes tres religions monoteistes abrah\u00e0miques judaisme, cristianisme i islam refusen expressament en els seus textos sagrats l'adoraci\u00f3 d'\u00eddols o idolatria, ja que segons el seu punt de vista releguen la visi\u00f3 divina a l'estadi d'un objecte. Aix\u00f2 ha fet que sovint la paraula \u00eddol adquireixi un sentit d'imatge de d\u00e9u per\u00f2 d'un d\u00e9u fals. Per exemple l'\u00eddol que representa el vedell d'or, d\u00e9u cananeu, en contraposici\u00f3 al D\u00e9u d'Israel del que est\u00e0 prohibit fer-ne imatges.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Estrella de David, tamb\u00e9 anomenada Escut de David o el segell de Salom\u00f3, \u00e9s un dels s\u00edmbols del judaisme. Tot i que tradicionalment el distintiu religi\u00f3s del culte jueu va ser la menor\u00e0, el canelobre ritual de set bra\u00e7os, l'emblema-compost per dos triangles equil\u00e0ters superposats, formant una estrella de sis puntes, es va emprar sovint per a distingir les comunitats i districtes reservats per als jueus (calls) a partir de l'edat mitjana i tamb\u00e9 a la Segona Guerra Mundial amb els jueus. Tamb\u00e9 \u00e9s s\u00edmbol, entre d'altres, de la teosofia o del martinisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una m\u00edsbaha (\u00e0rab: \u0645\u0650\u0633\u0652\u0628\u064e\u062d\u064e\u0629, misba\u1e25a) o subha (en \u00e0rab, kurd i urd\u00fa \u0633\u064f\u0628\u0652\u062d\u064e\u0629, sub\u1e25a) o un tasbih (en \u00e0rab, persa, tadjik o paixtu \u062a\u064e\u0633\u0652\u0628\u0650\u064a\u062d, tasb\u012b\u1e25) o tespih (en turc, bosni\u00e0 i alban\u00e8s) \u00e9s un collaret de perles o boles que sovint utilitzen els musulmans per a la pr\u00e0ctica del tasbih.El terme m\u00edsbaha tamb\u00e9 \u00e9s utilitzat pels \u00e0rabs cristians per referir-se al rosari i al cord\u00f3 d'oraci\u00f3 cristians.La m\u00edsbaha tamb\u00e9 es coneix, en lleng\u00fces no arabs, particularment en persa, amb el nom de tasbih \u2014que no s'ha de confondre amb la pr\u00e0ctica del tasbih en el dhikr. A Turquia es coneix com a tespih.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "C\u00f2l\u00b7lut (en llat\u00ed Colluthus, en grec antic \u039a\u03cc\u03bb\u03bb\u03bf\u03c5\u03b8\u03bf\u03c2) fou un religi\u00f3s considerat heretge que pertanyia a la secta monofisita. Alguns fragments dels seus escrits es conserven a les actes del concili del Later\u00e0 del 649.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Krampus \u00e9s una criatura del folklore de pa\u00efsos alpins. Segons la llegenda, aquesta criatura (demon\u00edaca en aparen\u00e7a) castiga als nens dolents durant la temporada de Nadal, en contrast amb Sant Nicol\u00e1s, qui premia als nens bons amb regals. Es diu que Krampus captura als nens particularment entremaliats en el seu sac i els hi porta amb ell.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 cananea s\u00f3n les creences religioses del territori semita Canaan, on hi vivien diversos pobles (cananeus, filisteus, amorreus, jebuseus i altres). \u00c9s una religi\u00f3 politeista centrada en la fecunditat i l'agricultura.El culte principal consistia en sacrificar animals, com ovelles o bous, amb un acte posterior de comuni\u00f3 en el que els fidels menjaven parts dels animals sacrificats.Aquesta religi\u00f3 va ser influenciada fortament pels seus ve\u00efns m\u00e9s poderosos i populosos i mostra una clara influ\u00e8ncia de les pr\u00e0ctiques religioses eg\u00edpcies i mesopot\u00e0miques. Com altra gent de l'Orient Mitj\u00e0 Antic, les creences religioses del Canaan eren politeistes, amb fam\u00edlies t\u00edpicament centrant-se en la veneraci\u00f3 dels morts en la forma de d\u00e9us i deesses familiars, l'Elohim, Baal i El, Asherah i Astarte. Els reis tamb\u00e9 tenien un papaer important en assumptes religiosos i en certes cerim\u00f2nies, com el hieros gamos de l'Any Nou, els quals potser hagen sigut venerats com a d\u00e9us. \"Al centre de la religi\u00f3 cananea hi ha la preocupaci\u00f3 reial per la legitimitat religiosa i pol\u00edtica i la imposici\u00f3 d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un \u00e8mfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La missi\u00f3 (t\u00edtol original en angl\u00e8s The Mission) \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula brit\u00e0nica dirigida per Roland Joff\u00e9, estrenada el 1986 i doblada al catal\u00e0. Va rebre la Palma d'or al Festival Internacional de Cinema de Cannes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El karma (mot s\u00e0nscrit, escrit en devanagari \" \u0915\u0930\u094d\u092e \", i dit en pali kamma: fer, acte) \u00e9s un terme de la filosofia \u00edndia que designa el principi de la causalitat universal que resulta de l'acci\u00f3. Es tracta d'una noci\u00f3 essencial del funcionament del samsara (o \"cicle de les reencarnacions\"), un dels fonaments del pensament indi; dins d'aquest context, el karma \u00e9s el conjunt d'actes \u2013positius, negatius o neutres\u2013 que efectua cada individu i que marquen la seva consci\u00e8ncia, condicionant les seves futures encarnacions.La llei del karma \u00e9s el centre de les religions originades a l'\u00cdndia: hinduisme, sikhisme, budisme i jainisme. Tot i que en el budisme es limita als pensaments, paraules i accions volunt\u00e0ries i no a totes com en l'hinduisme: els efectes de tots aquests actes creen les experi\u00e8ncies presents i futures i fan la persona responsable de la seva pr\u00f2pia vida.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Societat de les Quatre Mares \u00e9s una organitzaci\u00f3 religiosa, pol\u00edtica i tradicionalista dels creeks, cherokees, choctaws i chickasaws, aix\u00ed com els natchez registrats en aquestes tribus, a Oklahoma. Es va formar com un moviment d'oposici\u00f3 a les pol\u00edtiques d'assignaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 Dawes i diverses lleis del Congr\u00e9s dels Estats Units a la d\u00e8cada de 1890. La societat \u00e9s de naturalesa religiosa i s'opos\u00e0 a la parcel\u00b7laci\u00f3 perqu\u00e8 en dividir les terres tribals trencaven les comunitats tribals i perqu\u00e8 les terres \u00absobrants\u00bb eren confiscades i posades a disposici\u00f3 dels no nadius.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un \u00e0ngel \u00e9s una pres\u00e8ncia divina que entra en contacte amb els humans. Segons de quina religi\u00f3 es tracti, els \u00e0ngels s\u00f3n esperits, d\u00e9us o encarnacions del creador. Per les tradicions transmeses per l'Antic Testament i el Nou Testament els \u00e0ngels s\u00f3n missatgers de D\u00e9u, les funcions dels quals inclouen la protecci\u00f3 i el guiatge dels \u00e9ssers humans, aix\u00ed com dur a terme certes tasques de D\u00e9u per a ajudar-lo. En l'art, els \u00e0ngels s\u00f3n sovint representats amb ales, reflectint les descripcions de la B\u00edblia hebrea. L'estudi teol\u00f2gic dels \u00e0ngels s'anomena angelologia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els canossians s\u00f3n una fam\u00edlia de dos instituts religiosos (les Germanes canossianes i els Pares canossians) i tres organitzacions afiliades (laics, voluntaris i membres de la fundaci\u00f3) que tenen el seu origen en Magdalena de Canossa (1774-1835) que va ser declarada santa per l' Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica romana el 1988. Tenen escoles a Hong Kong, Austr\u00e0lia, India, Macau, Mal\u00e0isia, Singapur i les Filipines.\nLa fundadora dels canossians, Magdalena de Canossa (1774-1835), va ser canonitzada el 2 d'octubre de 1988 pel papa Joan Pau II. Josephine Bakhita del Sudan (1869-1947) tamb\u00e9 va ser nomenada santa l'1 d'octubre del 2000 pel papa Joan Pau II. Entre els canossians en proc\u00e9s de Canonitzaci\u00f3 hi ha la Venerable Fernanda Riva. Tamb\u00e9 hi ha els servents de D\u00e9u Dalisay Lazaga, Teresa Pera, i Luigia Grassi.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Marc el mag (segle ii) fou un gn\u00f2stic de l'escola anat\u00f2lica o oriental de la denominada secta valentiniana, una de les formes que adopt\u00e0 el docetisme. La principal font per con\u00e8ixer les seves idees \u00e9s l'Adversus haereses de Sant Ireneu. Aquest l'acusa de valer-se dels seus coneixements (per exemple filtres afrodis\u00edacs) per seduir a les dones. Marc es valia de pr\u00e0ctiques cabal\u00edstiques, utilitzava la guematria i es recolzava tamb\u00e9 en l'astrologia. Practicava tota classe de t\u00e8cniques m\u00e0giques amb les quals simulava miracles, i va conv\u00e8ncer moltes persones. Ireneu tamb\u00e9 deia d'ell que era un \"profeta capa\u00e7 de transmetre als altres el carisma prof\u00e8tic\".\nMarc va ensenyar a la prov\u00edncia romana d'\u00c0sia, i els seus deixebles per la vall del Roine, lloc on els va trobar Ireneu. El bisbe de Li\u00f3 compara les arts de Marc amb les d'Anaxilaos, i diu que \u00e9s un precursor de l'anticrist. L'anomena \"mag\" perqu\u00e8 manipulava l'aigua i el vi de la consagraci\u00f3 eucar\u00edstica i obtenia colors vermells i p\u00farpures (com la sang), i semblava que la \"Gr\u00e0cia\" vessava la seva sang al calze. Ireneu tamb\u00e9 diu que a l'interior de Marc hi vivia un dimoni que el feia profetitzar i feia profetitzar tamb\u00e9 a les seves seguidores, anomenades \"marcoses\".\nS'ha discutit si les afirmacions d'Ireneu s\u00f3n certes o no, per\u00f2 els papirs m\u00e0gics confirmen les relacions del gnosticisme amb les pr\u00e0ctiques m\u00e0giques.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Sala del Regne dels Testimonis de Jehov\u00e0 \u00e9s el nom del lloc de reuni\u00f3 dels Testimonis de Jehov\u00e0. Segons Domenico Finelli, la primera Sala del Regne es va construir a Roseto, Pennsylvania, a 1927, i diu que fou inaugurat amb un discurs p\u00fablic per Giovanni DeCecca. No obstant aix\u00f2, l'\u00fas general del nom \"Sala del Regne\" es va fer popular l'any 1935 per mandat de Joseph Rutherford aleshores president de la \"Watch Tower\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'exist\u00e8ncia de D\u00e9u ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de cient\u00edfics, fil\u00f2sofs, te\u00f2legs, entre altres. En la terminologia filos\u00f2fica, els arguments sobre l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u concerneixen les escoles de pensament d'epistemologia de l'ontologia de D\u00e9u.\nEl debat que es desenvolupa entorn de l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u fa sorgir moltes q\u00fcestions filos\u00f2fiques. Un problema b\u00e0sic \u00e9s que no hi ha una definici\u00f3 universalment acceptada de D\u00e9u. Algunes definicions de la seva exist\u00e8ncia no s\u00f3n tan espec\u00edfiques com per a permetre dir que sigui cert que \"alguna cosa\" que existeix s'ajusta a la definici\u00f3; en fort contrast, hi ha altres suggeriments que les definicions s\u00f3n en si mateixes contradict\u00f2ries.\nEls arguments a favor de l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u acostumen a incloure q\u00fcestions metaf\u00edsiques, l\u00f2giques, emp\u00edriques i subjectives. Les al\u00b7legacions en contra acostumen a incloure q\u00fcestions emp\u00edriques i raonaments deductius o inductius.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Vot (del llat\u00ed votum, promesa o comprom\u00eds) \u00e9s una promesa solemne o jurament que distingeix un religi\u00f3s d'un seglar dins l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. Els vots mon\u00e0stics s\u00f3n tres: pobresa, obedi\u00e8ncia i castedat, i pretenen imitar, en la vida del religi\u00f3s, la vida de Jesucrist.\nL'expressi\u00f3 concreta dels vots difereix segons els ordes religiosos. Entre els benedictins i cartoixans els vots es consideren compresos en la conversio morum o conversatione morum (\"conversi\u00f3 de costums\" o \"vida mon\u00e0stica\": promittat de stabilitate sua et conversatione morum suorum et oboedientia, \"la seva estabilitat, vida mon\u00e0stica i obedi\u00e8ncia\", cap\u00edtol 58 de la Regla de sant Benet De disciplina suscipiendorum fratrum). Els dominics els consideren compresos en el vot d'obedi\u00e8ncia, que \u00e9s l'\u00fanic que pronuncien expl\u00edcitament en professar. Alguns ordes hi afegiren un quart vot: els hospitalaris el d'atenci\u00f3 als malalts, els mercedaris el de redempci\u00f3 de captius; els jesu\u00eftes el d'obedi\u00e8ncia especial al Papa; els salesians el d'apostolat als joves, les missioneres de la caritat el de servei als pobres, etc. D'altres pr\u00e0ctiques pietoses o penitencials, com el denominat vot de silenci, no s\u00f3n en realitat vots mon\u00e0stics exigits a cap regla. En aquesta forma (de forma privada), com tota mena de promeses fetes amb qualsevol prop\u00f2sit (habitualment propiciat\u00f2ries amb l'esperan\u00e7a de rebre de D\u00e9u una gr\u00e0cia particular), poden ser oferides \u00e0dhuc pels seglars (peregrinacions, dejunis, mortificacions o ofrenes). Els vots emesos de forma p\u00fablica estan restringits per les regulacions del Dret Can\u00f2nic, per la qual cosa s'anomenen \"vots can\u00f2nics\".\nHist\u00f2ricament els vots mon\u00e0stics tingueren una funci\u00f3 marcada: implicar extraordin\u00e0riament el monjo en la societat feudal i de l'Antic R\u00e8gim, i proporcionar uns valors clars a aquesta societat. La identificaci\u00f3 entre clergat i noblesa amb privilegis, i el paper clau dels vots, era evident en el moment de llur supressi\u00f3 durant la Revoluci\u00f3 Francesa, i s'explicit\u00e0 en els debats de l'Assemblea (decret del 13 de febrer de 1790). El mateix ocorregu\u00e9 en els casos espanyol i hispanoameric\u00e0. La reforma protestant proclam\u00e0 la inutilitat dels vots per a la salvaci\u00f3 (de fet, de qualsevol m\u00e8rit de les obres m\u00e9s enll\u00e0 de la justificaci\u00f3 per la fe) i als pa\u00efsos on s'impos\u00e0, se suprimiren, amb els ordes religiosos, des del segle xvi. L'efecte d'aquest canvi religi\u00f3s sobre el canvi social i econ\u00f2mic envers el capitalisme i la societat industrial ha estat objecte de debat intel\u00b7lectual.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Unicorn Rosa Invisible \u00e9s la deessa d'una par\u00f2dia de religi\u00f3. La tesi principal d'aquesta creen\u00e7a es relaciona amb el fet que \u00e9s, paradoxalment, rosa i invisible alhora, essent per tant una s\u00e0tira de diverses tesis teistes.\nEs considera que realment no hi ha gent que cregui realment en l'exist\u00e8ncia de la Unicorn, per\u00f2 va ser un fenomen molt popular fer veure que es creia en ella, sobretot en f\u00f2rums d'Internet de tend\u00e8ncia atea, sobretot com una cr\u00edtica de les creences religioses i els seus arguments. Aquesta professi\u00f3 de fe subratlla la idea que \u00e9s for\u00e7a dif\u00edcil refutar declaracions de creen\u00e7a amb fen\u00f2mens que es troben fora de l'abast de la percepci\u00f3 humana.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Process\u00f3 das X\u00e1s o Process\u00f3 das Xans: process\u00f3 semblant a la Santa Compa\u00f1a per\u00f2 que es diferencia que no s\u00f3n fantasmes de morts els quals van en ella, sin\u00f3 fantasmes de vius.\nMarxen en dues fileres i duen un ta\u00fct. Com m\u00e9s prop del ta\u00fct van els membres, m\u00e9s imminent \u00e9s la seua mort. Els quals van m\u00e9s lluny poden tardar fins a tres o quatre anys. El qual es troba amb aquesta process\u00f3, nom\u00e9s la veu, per\u00f2 no la sent. La trobada es dona quasi sempre en els creus dels camins, on \u00e9s costum detenir-se amb els difunts perqu\u00e8 els capellans tiren responsos.\nSi el que la troba \u00e9s un amic dels quals van en la process\u00f3, l'\u00fanica cosa que li fan \u00e9s dur-lo per l'aire a altra part; si \u00e9s enemic, li donen una gran pallissa i ho arrosseguen per les esbarzers.\nS\u00f3n poques les persones que veuen la process\u00f3 das X\u00e1s, perqu\u00e8 per a a\u00e7\u00f2 es necessita posseir una d'aquestes condicions: que el padr\u00ed de qui la veu resara malament el credo quan ho van batejar, o b\u00e9 que el cura canviara els sants olis confonent els de l'extrema unci\u00f3 amb els del baptisme. Tal error es pot remeiar batejant-se de nou.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Adoraci\u00f3 religiosa \u00e9s l'acte de tributar culte a una divinitat. En general es refereix als actes de preg\u00e0ria, honoraci\u00f3, o devoci\u00f3, t\u00edpicament dirigits a entitats sobrenaturals, com els d\u00e9us o deesses. \u00c9s l'acte que inspira habitualment la vida dels creients religiosos i que sol \u00e9sser expressat per preg\u00e0ries, himnes, etc., juntament amb actituds corporals com la rever\u00e8ncia profunda, l'acatament i la prostraci\u00f3.\nPer a l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Adorar D\u00e9u \"\u00e9s recon\u00e8ixer, amb el respecte m\u00e9s gran i la m\u00e0xima submissi\u00f3, el no-res de la criatura, que nom\u00e9s existeix per D\u00e9u. Adorar D\u00e9u \u00e9s, com fa Maria en el Magnificat, lloar-lo, enaltir-lo i humiliar-se un mateix, bo i confessant amb agra\u00efment que ha fet meravelles i que el seu nom \u00e9s sant. L'adoraci\u00f3 del D\u00e9u \u00fanic allibera l'home de repelegar-se en ell mateix de l'esclavitud del pecat i de la idolatria del m\u00f3n\".L'adoraci\u00f3 eucar\u00edstica \u00e9s especialment rellevant a l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La cadireta \u00e9s un objecte religi\u00f3s de fusta que servia per transportar normalment una imatge durant la seva process\u00f3, diferent a un Misteri o Pas de Setmana Santa (on s\u00ed que es representa una posada en escena). La seva identificaci\u00f3 l\u00e8xica \u00e9s complexa, ja que se la coneix sota diversos noms en catal\u00e0, element que no ha facilitar la seva correcta identificaci\u00f3 i conservaci\u00f3. En l'\u00e0mbit territorial de Catalunya, s'ha documentat fins al moment un total de 18 cadiretes conservades del s.XVII-XVIII i diverses m\u00e9s \u00fanicament per fotografia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Process\u00f3 de la Sanch (forma antiga emprada tradicionalment de la Process\u00f3 de la Sang) \u00e9s una cerim\u00f2nia anual convocada en algunes comunes de la Catalunya del Nord. Es fa durant el Divendres Sant de la Setmana Santa cat\u00f2lica. Hist\u00f2ricament es feia servir un barret punxegut distintiu i una m\u00e0scara de roba per protegir la identitat dels presos (de la revenja dels agreujats) que anaven a la celebraci\u00f3 anual de la seva ciutat. Aquesta pr\u00e0ctica cerimoniosa es barreja amb les tradicions cristianes de Divendres Sant, i actualment es fa una llarga process\u00f3 en silenci de persones vestides de negre tocant el tambor seguint una persona amb roba vermella que branda una campaneta, com a part de les celebracions de Divendres Sant.Se n'encarrega de la celebraci\u00f3 la confraria de la Sanch (Preciosa Sang del Senyor) fundada l'11 d'octubre de 1416 en l'esgl\u00e9sia de Sant Jaume de Perpiny\u00e0, despr\u00e9s de la predicaci\u00f3 del frare dominic Vicen\u00e7 Ferrer. Arran de la incorporaci\u00f3 de la Catalunya del Nord a Fran\u00e7a pel Tractat dels Pirineus fou prohibida per ser considerada barroca i espanyola. Tanmateix, es va continuar celebrant extramurs durant un segle.A Perpiny\u00e0 s'ha revifat la seva pr\u00e0ctica d'en\u00e7\u00e0 1950 gr\u00e0cies als esfor\u00e7os del folklorista Josep Deloncle.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Pasqua \u00e9s un terme religi\u00f3s que procedeix del llat\u00ed p\u00e1scae, i aquest prov\u00e9 del grec paskha format a partir de l'hebreu p\u00e9sakh (que significa \"pas\"). En el context cultural occidental, la Pasqua representa tant una important festivitat religiosa com la celebraci\u00f3 de l'arribada de la primavera.La Pasqua \u00e9s un per\u00edode de joia i alegria pels cristians que celebren que Jesucrist ha ressuscitat i alhora tamb\u00e9 se celebra l'arribada del bon temps i la fi de l'hivern. Efectivament, durant la Pasqua, els arbres, les flors i els brancatges s\u00f3n protagonistes de moltes diades. Diumenge de Rams, Pasqua Florida i Pasqua Granada s\u00f3n les tres parts d'aquest per\u00edode que va aix\u00ed des de l'entrada de la primavera fins al solstici d'estiu: Rams representa la verdor, la Pasqua Florida la floraci\u00f3 i Pasqua Granada, la fructificaci\u00f3.A Catalunya, el pas del temps ha canviat for\u00e7a les tradicions que se celebraven durant aquesta \u00e8poca de l'any, per\u00f2 encara es fan caramelles, enramades, romeries i aplecs que anuncien el retorn del bon temps. La tradici\u00f3 m\u00e9s arrelada \u00e9s la de l'ou de Pasqua, el principal element decoratiu de la mona i s\u00edmbol de la vida i la fertilitat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Guematria (hebreu: \u05d2\u05d9\u05de\u05d8\u05e8\u05d9\u05d4, g\u0113ma\u1e6driy\u0101; grec: \u03b3\u03b5\u03c9\u03bc\u03b5\u03c4\u03c1\u03af\u03b1, ge\u014dmetri\u0101) \u00e9s\nun procediment hermen\u00e8utic, propi, b\u00e9 que no exclusiu, de la c\u00e0bala jueva que dep\u00e8n del fet que cada car\u00e0cter hebreu t\u00e9 un valor num\u00e8ric, quan la suma dels n\u00fameros dels car\u00e0cters que componen una paraula, donava el mateix resultat que la suma dels car\u00e0cters d'una altra paraula diferent, es percebia una analogia entre elles i es considera que tenien necess\u00e0riament una connexi\u00f3.\nS'assumeix en aquesta t\u00e8cnica que l'equival\u00e8ncia num\u00e8rica no \u00e9s una coincid\u00e8ncia. El m\u00f3n fou creat a trav\u00e9s de la \"parla\" de D\u00e9u, cada lletra representa una for\u00e7a creativa diferent. Per tant, l'equival\u00e8ncia num\u00e8rica de dues paraules revela una connexi\u00f3 interna entre els potencials creatius de cadascuna.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Atar (en av\u00e8stic \u0101tar) \u00e9s el concepte zoro\u00e0stric del foc sagrat, de vegades descrit en termes abstractes com a \u00abel foc que crema i no crema\u00bb o \u00abel foc visible i invisible\u00bb (Mirza, 1987:389).\nEn el zoroastrisme tard\u00e0, atar (en persa mitj\u00e0: \u0101dar o \u0101dur) iconogr\u00e0ficament s'ha associat al foc mateix, que en persa mitj\u00e0 \u00e9s ataksh, un dels objectes principals de simbolisme Zoroastre.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Officiorum ac Munerum va ser una Constituci\u00f3 Apost\u00f2lica emesa pel Papa Lle\u00f3 XIII el 25 de gener de 1897.La constituci\u00f3 acaba les normes relatives a la pena d'excomuni\u00f3 per a la lectura o la possessi\u00f3 de les obres her\u00e8tiques o prohibides, i els substitueix pels nous decrets generals.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Segons la B\u00edblia, El\u00e0 (en hebreu, \u05d0\u05dc\u05d4 \u05d1\u05df-\u05d1\u05e2\u05e9\u05d0 Elah ben Basha) va ser el quart rei del Regne d'Israel despr\u00e9s de la seva divisi\u00f3. La seva capital va ser Tirs\u00e0, que sembla que s'ubicava a prop de Siquem. Va governar dos anys, entre 886-885 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 952-951 a.n.e. segons la cronologia b\u00edblica.\nEl\u00e0 va pujar al tron a la mort del seu pare Baix\u00e0 i va governar prop de dos anys. Mentre El\u00e0 estava borratxo, Zimr\u00ed, el cap de la meitat dels carros, el va matar a fi d'apoderar-se del regne i despr\u00e9s va procedir a exterminar tota la casa de Baix\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "pel programa de Catalunya R\u00e0dio, vegeu \"Estat de Gr\u00e0cia (Catalunya R\u00e0dio)\"Divina gr\u00e0cia \u00e9s un terme teol\u00f2gic present en diverses religions. Ha estat definit com la influ\u00e8ncia divina que afecta els humans per a regenerar-se i santificar-se, que inspira impulsos virtuosos i que ajuda a resistir les proves i temptacions; aix\u00ed com una virtut o excel\u00b7l\u00e8ncia individual d'origen div\u00ed. Per una coincid\u00e8ncia significativa, la paraula hebrea i la grega, tradu\u00efdes al llat\u00ed per gratia, designen la font del do i l'efecte del do.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les conversions for\u00e7ades de musulmans als regnes hisp\u00e0nics es van promulgar a trav\u00e9s d'una s\u00e8rie d'edictes que proscrivien l'islam als regnes de la Monarquia Hisp\u00e0nica als actuals estats d'Espanya i de Portugal. Aquest proc\u00e9s va tenir lloc a principis del segle xvi a cadascun dels tres Estats que hi havia: el Regne de Portugal el 1497-1500, la Corona de Castella el 1500-1502, seguida de Navarra el 1515-1516, i finalment la Corona d'Arag\u00f3 el 1523-1526.Despr\u00e9s que els regnes cristians acabessin la Reconquesta el 1492, la poblaci\u00f3 musulmana se situava entre 500.000 i 600.000 persones. En aquest moment, als musulmans que vivien sota el domini cristi\u00e0 se'ls va atorgar l'estatus de mud\u00e8jar, permetent legalment la pr\u00e0ctica oberta de l'islam. El 1499, l'arquebisbe de Toledo, el cardenal Francisco Jim\u00e9nez de Cisneros, va iniciar una campanya a la ciutat de Granada per for\u00e7ar el compliment religi\u00f3s del cristianisme mitjan\u00e7ant la tortura i l'empresonament, la qual cosa va desencadenar en una rebel\u00b7li\u00f3 musulmana. La rebel\u00b7li\u00f3 va ser finalment sufocada i despr\u00e9s utilitzada per justificar la revocaci\u00f3 de les proteccions legals i convencionals dels musulmans. Els esfor\u00e7os per fomentar les conversions es van redoblar i el 1501 oficialment cap musulm\u00e0 romania a Granada. Animada per l'\u00e8xit de Granada, la reina Isabel I de Castella va emetre un edicte el 1502 que prohibia l'Islam a tota la Corona de Castella. Amb l'annexi\u00f3 de la Navarra Ib\u00e8rica el 1515, m\u00e9s musulmans es van veure obligats a observar les creences cristianes sota l'edicte castell\u00e0. L'\u00faltim regne a imposar la conversi\u00f3 va ser la Corona d'Arag\u00f3, els reis de la qual havien estat pr\u00e8viament obligats a garantir la llibertat religiosa dels seus s\u00fabdits musulmans sota un jurament incl\u00f2s en les seves coronacions. A principis de la d\u00e8cada de 1520, va tenir lloc un aixecament contra l'Islam conegut com les Germanies i els musulmans en territoris rebels es van veure obligats a convertir-se. Quan les forces reials aragoneses, amb l'ajuda dels musulmans, van reprimir la rebel\u00b7li\u00f3, el rei Carles I d'Espanya va dictaminar que aquestes conversions for\u00e7ades eren v\u00e0lides; per tant, els \"conversos\" eren ara oficialment cristians. Aix\u00f2 va posar als conversos sota la jurisdicci\u00f3 de la Inquisici\u00f3 espanyola. Finalment, el 1524, Carles va demanar al papa Climent VII que alliber\u00e9s el rei del seu jurament de protegir la llibertat de religi\u00f3 dels musulmans. Aix\u00f2 li va atorgar l'autoritat per actuar oficialment contra la resta de la poblaci\u00f3 musulmana; a la fi de 1525, va emetre un edicte oficial de conversi\u00f3: l'Islam ja no existia oficialment a tota Espanya.\nMentre que l'adhesi\u00f3 al cristianisme en p\u00fablic era requerida pels edictes reals i imposada per la Inquisici\u00f3 espanyola, les proves indiquen que la majoria dels convertits for\u00e7ats (coneguts com a \"moriscos\") s'aferraven a l'Islam en secret. En la vida p\u00fablica quotidiana, la llei isl\u00e0mica tradicional ja no podia seguir-se sense la persecuci\u00f3 de la Inquisici\u00f3; com a resultat, es va promulgar la f\u00e0tua d'Or\u00e0 per recon\u00e8ixer la necessitat de relaxar la xaria, aix\u00ed com per detallar les formes en qu\u00e8 els musulmans havien de fer-ho. Aquesta f\u00e0tua es va convertir a la base del criptoislam practicat pels moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609-1614. Alguns musulmans, molts d'ells prop de la costa, van emigrar en resposta a la conversi\u00f3. No obstant aix\u00f2, les restriccions imposades per les autoritats a l'emigraci\u00f3 significaven que la sortida d'Espanya no era una opci\u00f3 per a molts. Tamb\u00e9 van esclatar rebel\u00b7lions en algunes zones, especialment en aquelles zones muntanyoses de f\u00e0cil defensa, per\u00f2 no totes van tenir \u00e8xit. Finalment, els edictes van crear una societat en la qual els musulmans devots que secretament van refusar la conversi\u00f3 van coexistir amb els antics musulmans que es van convertir en cristians practicants genu\u00efns, fins a l'expulsi\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els \u00e0ngels o mal\u00e0\u00efka \u2014en singular malak; \u00e0rab: \u0627\u0644\u0645\u0644\u0627\u0643, al-mal\u0101k, en plural \u0627\u0644\u0645\u0644\u0627\u0626\u0643\u0629, al-mal\u0101\u02beika\u2014 s\u00f3n criatures divines, \u00e9ssers espirituals creats per D\u00e9u, en els quals tot musulm\u00e0 ha de creure. S\u00f3n mencionats manta vegades a l'Alcor\u00e0 i en els hadits.\nAl contrari que els humans o els jinns o genis, els \u00e0ngels no tenen voluntat lliure i per tant nom\u00e9s poden seguir les ordres de D\u00e9u. Estan implicats en guarir la salut dels humans. Creure en els \u00e0ngels \u00e9s un dels sis articles de Fe en l'islam. Aix\u00ed com els humans estan fets d'argila i els jinns estan fets de foc sense fum, els \u00e0ngels estan fets de llum.A l'Alcor\u00e0, els \u00e0ngels glorifiquen el Creador i duen el seu tro. Executen les seves ordres sense q\u00fcestionar-les, llevat d'Ibl\u00eds, que va rebutjar obeir-lo, i transmeten la Revelaci\u00f3. Acudeixen en ajut dels creients. Tanmateix, el seu paper principal \u00e9s enregistrar els actes dels homes en unes llibretes. Els \u00e0ngels de la mort interroguen el difunt a la tomba sobre si coneix la religi\u00f3. El Dia del Judici els \u00e0ngels intercediran pels creients per\u00f2 assenyalaran els que hagin reprovat la fe. Al llarg de la hist\u00f2ria, D\u00e9u hauria enviat \u00e0ngels a Abraham, a Maria i a Zacaries.La tradici\u00f3 en fa \u00e9ssers de llum dotats de vida, de paraula i de ra\u00f3. I els distingeix clarament dels jinns i dels dimonis.En l'islam no hi ha una jerarquia dels \u00e0ngels paral\u00b7lela a la jerarquia dels \u00e0ngels que hi ha en el cristianisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La xerof\u00e0gia (del grec x\u00earophagia, \u03be\u03b7\u03c1\u03cc\u03c2 x\u00earos s\u00e9c i \u03c6\u03b1\u03b3\u03b5\u1fd6\u03bd phagoma menjar) \u00e9s l'alimentaci\u00f3 composta principal o exclusivament d'aliments secs i sense oli.A algunes religions primitives s'anomenava aix\u00ed tamb\u00e9 als dies de dejuni (normalment en temps de Quaresma) en el qual nom\u00e9s es podien menjar aliments secs o sense coure.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Agatodaimon, Agatodemon o Agathos daimon (en grec: \u1f00\u03b3\u03b1\u03b8\u1f78\u03c2 \u03b4\u03b1\u03af\u03bc\u03c9\u03bd, Agatodaimon, en llat\u00ed: Agathod\u00e6mon) representa, en la mitologia grega, un daimon ben\u00e8fic (o eudaimon) que acompanya durant tota la vida les persones i es manifesta quan cal. Com a esperit acompanyant personal, \u00e9s similar a la del genius rom\u00e0, i garanteix bona sort, salut i saviesa.\nAgatodaimon era el c\u00f2njuge o company de Tique (en grec: \u03a4\u03cd\u03c7\u03b7 \u1f08\u03b3\u03b1\u03b8\u03ae, bona fortuna).Posteriorment, Agatodaimon va ser adaptat com un dimoni de fortuna en general, sobretot de l'abund\u00e0ncia continuada del bon menjar i de la beguda d'una fam\u00edlia. El cristianisme el va assimilar com una mena d'\u00e0ngel de la guarda.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Celi Seduli (en llat\u00ed Coelius Sedulius) va ser un poeta cristi\u00e0 del segle v, denominat prevere per Isidor de Sevilla, el Decret Gelasianum i Honori d'Autun. Sovint es confon amb Seduli Escot (Sedulius Scotus, autor irland\u00e8s del segle ix) i amb sant Seduli de Dubl\u00edn, abat del segle viii.\n\u00c9s conegut tamb\u00e9 com a Antistes, nom que li dona l'an\u00f2nim Mellicensis (un manuscrit de l'Abadia de Melk). Va viure durant el segle v, despr\u00e9s del 420, ja que menciona a Jeroni d'Estrid\u00f3 (mort en aquesta data) i m\u00e9s aviat cap al final, ja que parla del papa Gelasi I que va governar l'esgl\u00e9sia del 492 al 496.\nLa seva obra va ser recopilada despr\u00e9s de mort i publicada per Asteri. La inscripci\u00f3 d'aquest (Hoc opus Sedulius inter chartulas dispersum reliquit: quod recollectum adornatumque ad omnem elegantiam divulgatum est a Turcio Ruiio Asterio V. C. consule ordinario atque patricio) ajuda a determinar la seva data, ja que Turci Rufi Aproni\u00e0 Asteri va ser c\u00f2nsol l'any 496 juntament amb Presidi o en llat\u00ed Praesidius (un altre Asteri era c\u00f2nsol el 449 junt amb Prot\u00f2genes).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Zhiyi (xin\u00e8s: \u667a\u9857; pinyin: Zh\u00ecy\u01d0; Wade\u2013Giles: Chih-i) (538, Hunan - 597, Zhejiang) fou un monjo budista xin\u00e8s que fund\u00e0 la secta ecl\u00e8ctica Tiantai. Orfe a l'edat de 17 anys, estudi\u00e0 amb el mestre budista Huisi durant set anys. Estigu\u00e9 relacionat amb els governs imperials de la dinastia Chen del sud de la Xina i la dinastia Sui, la qual reunific\u00e0 el pa\u00eds. Va reconciliar a les diverses tend\u00e8ncies del budisme en considerar totes les doctrines com a veritables i presents en la ment de l'il\u00b7luminat de Buda. Zhiyi considerava el sutra del Lotus com el principal ensenyament i aid\u00e0 a establir-la com l'escriptura sagrada m\u00e9s popular a l'\u00c0sia oriental.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Santa Caterina de Siena (Siena, 25 de mar\u00e7 de 1347\u2013Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terci\u00e0ria dominicana, del Tercer orde de Sant Dom\u00e8nec. \u00c9s venerada com a santa i fou proclamada doctora de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Isaac de S\u00edria (Isaacus Syrus) fou un monjo natural de S\u00edria que m\u00e9s tard fou sacerdot a Antioquia i va morir vers el 456.\nVa escriure en sir\u00edac i segurament tamb\u00e9 en grec, alguns tractats de mat\u00e8ries teol\u00f2giques en gran part en oposici\u00f3 als escriptors nestorians i eutiquians. El seu principal treball \u00e9s De Contemtu Mundi, de Operatione Corporali et sui Abjectione Liber.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Tension and Trauma Releasing Exercises (TRE) \u00e9s un m\u00e8tode desenvolupat per David Berceli (* 19 de desembre de 1953) que consisteix en exercicis d'alliberament de tensi\u00f3 i trauma amb l'esperan\u00e7a de poder curar experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques, trastorn d'estr\u00e8s posttraum\u00e0tic (PTSD) i estr\u00e8s sever. Berceli \u00e9s un bioenerg\u00e8tic, psicoterapeuta, massatgista, te\u00f2leg i treballador social nord-americ\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'argument ontol\u00f2gic per a l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u va ser proposada per primer cop pel fil\u00f2sof medieval sant Anselm de Canterbury.Anselm no propos\u00e0 exactament una metodologia ontol\u00f2gica, \u00e9s a dir, preocupat per la natura de l'\u00e9sser, per\u00f2 la seva argumentaci\u00f3 pren com a refer\u00e8ncia la distinci\u00f3 entre \u00e9ssers necessaris -coses que no poden no existir- i \u00e9ssers contingents -coses que poden no existir. L'argument ontol\u00f2gic per a l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u en totes les seves interpretacions i formes acaba en una afirmaci\u00f3 similar a \"D\u00e9u existeix, ja que \u00e9s un \u00e9sser necessari\".\nUna versi\u00f3 molt col\u00b7loquial de la conclusi\u00f3 d'Anselm \u00e9s que \"D\u00e9u no pot no existir\". \u00d2bviament, aix\u00f2 \u00e9s una afirmaci\u00f3 controvertida, i l'argument ontol\u00f2gic t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria de detractors i defensors.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Hom anomena purificaci\u00f3, en un context religi\u00f3s, a l'acci\u00f3 i efecte de tornar al cos la seva puresa. Hom hi recorre com a mesura de neteja, normalment com a s\u00edmbol de la puresa de l'\u00e0nima en certes cerim\u00f2nies religioses.\nLa purificaci\u00f3 estava molt estesa entre els hebreus, grecs i romans. En casos extraordinaris, s'immolava a un home entenent que la mort purificava tot un poble. Els reus d'assassinat, adulteri, incest, etc. eren sotmesos a purificacions especials.\nAmb la mateixa finalitat de purificaci\u00f3 es pren aigua bene\u00efda en entrar a una esgl\u00e9sia i en fa aspersions el sacerdot, pr\u00e0ctiques que entre els musulmans tenen equivalent en les ablucions.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El \"privilegi cristi\u00e0\" \u00e9s un suposat avantatge social que es concedeix a cristians a la societat. Aix\u00f2 sorgeix de la presumpci\u00f3 que la creen\u00e7a cristiana \u00e9s una norma social, que condueix a la marginaci\u00f3 dels no religiosos i dels membres d'altres religions mitjan\u00e7ant institucions o persecuci\u00f3 religiosa. El privilegi cristi\u00e0 tamb\u00e9 pot conduir a la neglig\u00e8ncia del patrimoni cultural i de les pr\u00e0ctiques religioses dels forasters.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies de la religi\u00f3 o estudis religiosos es refereixen a l'estudi cient\u00edfic, neutral i multidisciplinari de les religions; abastant els seus mites, ritus, valors, actituds, comportaments, doctrines, creences i institucions. No s'ha de confondre amb l'adoctrinament religi\u00f3s, formaci\u00f3 religiosa, educaci\u00f3 religiosa o ensenyament de la religi\u00f3 (estesa al conjunt de la poblaci\u00f3, especialment durant la inf\u00e0ncia - catequesi, escola dominical, madrassa -), ni amb la formaci\u00f3 dels religiosos o carrera eclesi\u00e0stica (restringida al clergat - seminari -).Tot i que no existeix una definici\u00f3 general sobre el concepte de \u00abreligi\u00f3\u00bb, s'ha dut a terme l'explicaci\u00f3 i la descripci\u00f3 de fen\u00f2mens considerats com a religiosos (el \u00abfet religi\u00f3s\u00bb); especialment des d'una perspectiva comparativa, emfatitzant sobretot en el car\u00e0cter sistem\u00e0tic del seu estudi i la seva fonamentaci\u00f3 en fets hist\u00f2rics i altres dades verificables analitzats de forma neutral per arribar a conclusions objectives.En aquesta \u00f2ptica, la ci\u00e8ncia de la religi\u00f3 \u00e9s un camp d'estudi marcadament multidisciplinari. Engloba i sistematitza les conclusions de diverses ci\u00e8ncies, incloent-hi entre altres la filosofia, la filologia, la hist\u00f2ria, l'arqueologia, l'antropologia, la sociologia, la psicologia i, molt m\u00e9s recentment, la neurobiologia i altres ci\u00e8ncies cognitives.\nL'estudi de les ci\u00e8ncies de la religi\u00f3 comen\u00e7a a desenvolupar-se de manera sistem\u00e0tica al segle xix a Europa, juntament amb el naixement de l'an\u00e0lisi filol\u00f2gica-hist\u00f2riques de la B\u00edblia (alta cr\u00edtica), aix\u00ed com del de textos hind\u00fas i budistes que eren per primera vegada tradu\u00efts a lleng\u00fces europees. Entre els primers investigadors representants d'aquest moviment hi trobem Friedrich Max M\u00fcller a Anglaterra i Cornelis Petrus Tiele als Pa\u00efsos Baixos.\nDe les disciplines precursores de les ci\u00e8ncies de la religi\u00f3 tal com s'han acabat definint, va destacar l'estudi comparatiu de les religions, de vegades anomenat religi\u00f3 comparada, mitologia comparada o fins i tot teologia comparada (Comparative Religion, 'religi\u00f3 comparativa', expressi\u00f3 poc usada en castell\u00e0, \u00e9s la m\u00e9s usada en l'\u00e0mbit anglosax\u00f3). Als Estats Units es va utilitzar tamb\u00e9 History of Religions, 'hist\u00f2ria de les religions', en sentit ampli, no limitat als aspectes historiogr\u00e0fics; tal com es van desenvolupar les tradicions metodol\u00f2giques de la Universitat de Chicago, en particular per Mircea Eliade, des del final de la d\u00e8cada dels cinquanta fins als anys vuitanta del segle xx. Actualment, en l'\u00e0mbit acad\u00e8mic anglosax\u00f3 preval l'apel\u00b7latiu Religious Studies ('estudis religiosos') mentre que en el franc\u00e8s i l'alemany es emplean les denominacions Science des religions i Religionswissenschaft (\u00abci\u00e8ncia de les religions\u00bb). Altres expressions similars, com a \u00abci\u00e8ncies de les religions\u00bb, tamb\u00e9 tenen \u00fas.\n\nLes ci\u00e8ncies de la religi\u00f3 i la teologia es diferencien entre si respecte l'objecte del seu estudi i respecte de l'enfocament de base d'ambdues.\nMentre que disciplines de car\u00e0cter cient\u00edfic, les ci\u00e8ncies de la religi\u00f3 estudien el fenomen religi\u00f3s \"des de fora\", amb la perspectiva que dona la consideraci\u00f3 d'un objecte d'estudi des del punt de vista de l'observador, no de l'observat; encara que tamb\u00e9 considerin necess\u00e0riament, per raons metodol\u00f2giques, la imatge que l'observat t\u00e9 de si mateix \"des d'endins\" (alternan\u00e7a entre les perspectives emic i etic)\nLes ci\u00e8ncies de la religi\u00f3 no s'identifiquen amb l'objecte del seu estudi, ni ho justifiquen, ni s'ocupen de ponderar el seu valor intr\u00ednsec ni assumeixen com a pr\u00f2pies les veritats transcendentals d'una o una altra religi\u00f3. Per contra, s'ocupen de la recerca i sistematitzaci\u00f3 dels aspectes observables de totes les religions per igual, amb refer\u00e8ncia al seu context hist\u00f2ric.\nL'investigador cient\u00edfic no t\u00e9 per qu\u00e8 ser ateu, i \u00e9s indiferent que sigui o no creient de les religions que estudia, davant les quals deu desprendre's de tot prejudici, buscant l'objectivitat; i ent\u00e9n que, en bona pr\u00e0ctica cient\u00edfica, qualsevol dada, proc\u00e9s o conclusi\u00f3 obtinguts del seu treball s\u00f3n provisionals i estan sotmesos a falsaci\u00f3. Per a la teologia, per contra, no pot haver-hi contradicci\u00f3 entre la realitat o la l\u00f2gica i el text sagrat (que per la seva pr\u00f2pia naturalesa \u00e9s veritat revelada, i no pot ser fals ni contradictori), la qual cosa es presenta com una evid\u00e8ncia a priori. El te\u00f2leg \u00e9s fonamentalment un creient.\nLes \"teologies\" es defineixen respecte una religi\u00f3 en particular, i respecte les divisions internes de cadascuna, fins i tot encara que puguin influir-se m\u00fatuament o estar emparentades hist\u00f2ricament (teologia judaica, teologia cristiana -teologia cat\u00f2lica, teologia ortodoxa, teologia protestant, teologia luterana, teologia calvinista-, teologia isl\u00e0mica -teologia sunnita, teologia xi\u00efta-, teologia budista, teologia hinduista, teologia sinto\u00edsta). Dins d'un determinat marc teol\u00f2gic es formen especialistes (sacerdots, pastors, te\u00f2rics laics, professors d'una religi\u00f3 en particular, predicadores, etc.) Per a les ci\u00e8ncies de la religi\u00f3, aquests s\u00f3n al seu torn objectes d'estudi mentre que actors o difusores d'una creen\u00e7a particular.\nLa difer\u00e8ncia no radica tan sols en el gran objecte d'estudi, respecte del com existeixen superposicions, sin\u00f3 tamb\u00e9 quant a una actitud inicial diferent: per al cient\u00edfic de la religi\u00f3, cada religi\u00f3 no \u00e9s m\u00e9s que una religi\u00f3 entre tantes altres. Per\u00f2, per a un te\u00f2leg d'aquesta religi\u00f3, l'an\u00e0lisi d'una q\u00fcesti\u00f3 religiosa problem\u00e0tica ha de fer-se des de la perspectiva pr\u00f2pia enfront de l'aliena (el \"nosaltres\" enfront de \"els altres\" -identitat i alteridad-), partint d'un pressupost irrenunciable: que els fonaments i conclusions de la seva pr\u00f2pia religi\u00f3 s\u00f3n els veritables, i que fins i tot, en alguns casos, quan es fixen com a dogmes, estan fora de tota discussi\u00f3, controv\u00e8rsia o reexamen, sent \u00fanicament objecte d'una possible defensa o apolog\u00e8tica. Que un te\u00f2leg tingui una crisi de fe, que li porti fins i tot a canviar de religi\u00f3, o a fundar una nova, no dep\u00e8n d'un proc\u00e9s racional, sin\u00f3 vivencial; \u00e9s un esdeveniment espiritual, no cient\u00edfic; i suposa un cisma, no un canvi de paradigma. El lloc propi de la teologia \u00e9s l'Esgl\u00e9sia com a comunitat de fe (cristiandat, umma), i d'aix\u00f2 es deriva que l'Esgl\u00e9sia ha de poder establir de forma autoritzada criteris per a la reflexi\u00f3 teol\u00f2gica, tant si s\u00f3n r\u00edgids com si s\u00f3n oberts (magisteri de l'Esgl\u00e9sia, sacerdoci universal i lliure interpretaci\u00f3 de la B\u00edblia, etc.) Tals postures comporten necess\u00e0riament implicacions metodol\u00f2giques diferents, per\u00f2 qualsevol d'elles, fins i tot la del ecumenismo, \u00e9s tamb\u00e9 radicalment divergent al de les ci\u00e8ncies de la religi\u00f3, que no nom\u00e9s considera totes les religions en un peu d'igualtat, sin\u00f3 que no es vincula a elles. Fins i tot encara que els estudis teol\u00f2gics no excloguin els m\u00e8todes cient\u00edfics, el fet que la seva ocupaci\u00f3 es vinculi indissociablement al cos doctrinario d'una professi\u00f3 de fe en particular, fa que la cientificidad de la teologia sigui, per a ella mateixa, un tret merament instrumental, no essencial (philosophia ancilla theologiae -\"la filosofia \u00e9s esclava de la teologia\"-).\n\nVegeu tamb\u00e9: Fe y racionalidad", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Karen Armstrong (Wildmoor, Worcestershire, Anglaterra, 14 de novembre de 1944) \u00e9s un autora brit\u00e0nica i comentarista coneguda pels seus llibres sobre religi\u00f3 comparada. Pertany a l'Orde de l'Imperi Brit\u00e0nic i a la Royal Society of Literature. \u00c9s exmonja cat\u00f2lica, que va passar d'una fe cristiana conservadora a una de m\u00e9s liberal i m\u00edstica. Va assistir al St Anne's College, Oxford, es va especialitzar en angl\u00e8s. Es va desil\u00b7lusionar i va abandonar el convent el 1969. Va saltar primer a la fama el 1993 amb el seu llibre A History of God (Una hist\u00f2ria de D\u00e9u, obra tradu\u00efda al castell\u00e0), que parla sobre 4.000 anys de recerca del judaisme, el cristianisme i l'islam. El seu treball se centra en els aspectes comuns de les grans religions, com la import\u00e0ncia de la compassi\u00f3 i la Regla d'Or.\nArmstrong va rebre del premi TED 100.000 $ al febrer de 2008. Ella va utilitzar aquesta ocasi\u00f3 per demanar la creaci\u00f3 d'una Charter for Compassion (Carta per la Compassi\u00f3), que va ser presentada l'any seg\u00fcent.El maig de 2017 fou guardonada amb el Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries de Ci\u00e8ncies Socials.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La religi\u00f3 comparada \u00e9s la branca de l'estudi de les religions que s'ocupa de la comparaci\u00f3 sistem\u00e0tica de les doctrines i pr\u00e0ctiques de les religions del m\u00f3n. En general, l'estudi comparatiu de la religi\u00f3 dona una comprensi\u00f3 m\u00e9s profunda de les preocupacions filos\u00f2fiques fonamentals de la religi\u00f3 com l'\u00e8tica, la metaf\u00edsica i la naturalesa i forma de la salvaci\u00f3. L'estudi d'aquest material t\u00e9 la intenci\u00f3 de donar una comprensi\u00f3 m\u00e9s rica i sofisticada de les creences i les pr\u00e0ctiques humanes en relaci\u00f3 amb el sagrat, el div\u00ed i l'espiritual.En el camp de la religi\u00f3 comparada, una classificaci\u00f3 geogr\u00e0fica comuna de les principals religions del m\u00f3n inclou les religions de l'Orient Mitj\u00e0 (incloent zoroastrisme i religions iranianes), de l'\u00cdndia, les de l'\u00c0sia Oriental, africanes, americanes, oce\u00e0niques i l'hel\u00b7len\u00edstica cl\u00e0ssica.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Panodor (Panodorus, Panodoros) fou un monjo egipci que va viure en temps de l'emperador Arcadi.\nVa escriure l'obra anomenada \u03c7\u03c1\u03bf\u03bd\u03bf\u03b3\u03c1\u03ac\u03c6\u03b9\u03bf\u03bd en la qual critica a Eusebi de Cesarea, per\u00f2 no obstant aquesta cr\u00edtica, al mateix temps li copia nombroses informacions i refer\u00e8ncies. L'esmenta especialment Sincel\u00b7le (Syncellus).", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els bols tibetans s\u00f3n instruments de metall en forma de bol. Sonen en copejar-los o fregar-los amb diferents tipus de palets.S'usen en musicoter\u00e0pia i tamb\u00e9 en algunes pr\u00e0ctiques budistes per acompanyar la meditaci\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un himne \u00e9s un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religi\u00f3, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebraci\u00f3 o exaltaci\u00f3. La paraula deriva del grec \u1f55\u03bc\u03bd\u03bf\u03c2 (hymnos) que significa \u00abcant, cant de lloan\u00e7a, cant nupcial, melodia\u00bb. A la cultura grega antiga va ser una composici\u00f3 coral, per despr\u00e9s perpetuar com a g\u00e8nere de poesia llatina a l'edat mitjana.\nUn himne sol ser una can\u00e7\u00f3 un xic solemne, dedicat a un d\u00e9u, a un sant, a un heroi o a un personatge c\u00e8lebre, per a celebrar un esdeveniment memorable o expressar alegria o entusiasme. Tamb\u00e9 pot ser una composici\u00f3 musical que identifica una col\u00b7lectivitat, una regi\u00f3, un poble o una naci\u00f3 i que uneix els que la interpreten; entre aquests es troben els himnes nacionals. Aquests darrers himnes solen ser, o b\u00e9 marxes, o b\u00e9 poemes l\u00edrics.\nUn himne particular \u00e9s l'\u00abHimne de la pau\u00bb, himne de les Nacions Unides\u00bb, una composici\u00f3 de Pau Casals (1876-1973) amb lletra de W.H. Auden (1907-1973). Va ser estrenat a Nova York el 24 d'octubre de 1971 i despr\u00e9s censurat per l'Estat espanyol tardofranquista, com que va ser a la mateixa ocasi\u00f3 que Pau Casals va dir les seves paraules famoses \u00abI am a Catalan\u00bb abans de tocar en violoncel \u00abEl cant dels ocells\u00bb.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Fundaci\u00f3 Escola Cristiana de Catalunya (FECC) \u00e9s una fundaci\u00f3 catalana creada l'any 2004, vinculada a l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, que agrupa a 434 escoles confessionals de les diferents ordes religioses cristianes establertes a Catalunya i dona cobertura pedag\u00f2gica a 264.000 alumnes.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Ascetisme \u00e9s una opci\u00f3 \u00e8tica que considera que l'home ha d'at\u00e8nyer la felicitat o la perfecci\u00f3 en la reducci\u00f3 m\u00e0xima de la depend\u00e8ncia de les necessitats materials i corporals, en la ren\u00fancia volunt\u00e0ria de plaers (sexuals, est\u00e8tics, gastron\u00f2mics\u2026) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals. Etimol\u00f2gicament asc\u00e8tic deriva del grec antic \u1f04\u03c3\u03ba\u03b7\u03c3\u03b9\u03c2 (ask\u0113sis) que significa entrenament o exercici esportiu.\n\nLa noci\u00f3 asc\u00e8tica \u00e9s una opci\u00f3 \u00e8tica o religiosa que es troba en moltes cultures, com una acci\u00f3 permanent de certs grups sacrals, o com un per\u00edode de quaresma durant la qual tothom ha de \u00abpurificar-se\u00bb una vegada l'any o en preparaci\u00f3 d'un ritu de transici\u00f3. L'ascetisme previ al sacrifici ha acabat essent sovint el sacrifici sencer.Al cas d'un ascetisme exagerat, que sobreestima el valor de la ren\u00fancia i de la mortificaci\u00f3, es fa servir el terme d\u2019asceticisme.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Una religi\u00f3 par\u00f2dica pot ser una caricatura d'una religi\u00f3, secta, qualsevol altres tipus de culte o b\u00e9 d'algun dels seus aspectes.\nTamb\u00e9 pot ser una ficci\u00f3 que adopta les formes de les religions tradicionals, i a la qual uns suposats fidels declaren adherir-s'hi.\nEn trobem exemples la pel\u00b7l\u00edcula La vida de Brian dels Monty Python, com tamb\u00e9 a les diferents versions irreverents dels Pastorets. Com a cr\u00edtica en el segon sentit exposat, l'exemple actual m\u00e9s conegut \u00e9s el pastafarisme.\nUna par\u00f2dia de religi\u00f3 pot ser-ho per a moltes religions, sectes, gurus o cultes alhora. L'apariaci\u00f3 d'Internet ha facilitat molt la difusi\u00f3 d'aquesta mena de par\u00f2dies de religi\u00f3, que en molt pocs casos arriben a tenir una expressi\u00f3 presencial en la forma de cerim\u00f2nies religioses, per\u00f2 que en canvi tenen una gran activitat virtual.\nLa intenci\u00f3 de la creaci\u00f3 de les par\u00f2dies de religi\u00f3 pot ser senzillament humor\u00edstica, per\u00f2 sovint apareixen com a cr\u00edtica a certs aspectes de les religions establertes o b\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'altres problemes socials. Aix\u00ed, el pastafarisme sorgeix amb la intenci\u00f3 de posar de manifest les contradiccions de l'autoanomenat creacionisme cient\u00edfic.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Els samaritans (etn\u00f2nim: Xomronim, que significa \"l'observador\" o \"el que vigila\") s\u00f3n els membres d'una comunitat etnico-religiosa originada de la barreja entre la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona israelita de Samaria i els colons introdu\u00efts pels assiris despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 de la ciutat (722 aC) provinents de Babil\u00f2nia, Cut, Av\u00e0, Hemat i Sefarvaim. S\u00f3n un poble diferenciat dels israelites; s\u00f3n un grup d'individus que es defineixen a si mateixos com descendents dels antics israelites, i que viuen a Israel i alguns al territori de l'Autoritat Nacional Palestina, a Cisjord\u00e0nia. La seva religi\u00f3 s'anomena samaritanisme. El nom, utilitzat tamb\u00e9 com a gentilici, es dona als habitants de Samaria.\nDespr\u00e9s de la invasi\u00f3 i ocupaci\u00f3 ass\u00edria de Samaria al segle viii aC els habitants de la zona foren deportats i a la regi\u00f3 es van establir nous habitants, \u00e0rabs, sirians i de Mesopot\u00e0mia, que barrejats amb els que van quedar al lloc van originar la naci\u00f3 dels samaritans.\nEls samaritans ofereixen la paradoxa de ser alhora un dels grups m\u00e9s petits del m\u00f3n, ja que l'any 2007 eren nom\u00e9s 712 persones, i els que tenen la hist\u00f2ria escrita m\u00e9s antiga, ja que la seva exist\u00e8ncia s'esmenta en el primer mil\u00b7lenni aC, a Samaria. Ells van dominar la regi\u00f3, l'actual nord d'Israel, fins al segle vi.\nLa seva religi\u00f3, com el judaisme, es basa en el Pentateuc. No obstant aix\u00f2, a difer\u00e8ncia d'aquest, es nega la centralitat religiosa de Jerusalem. Van apar\u00e8ixer abans del judaisme rab\u00ednic, i no tenen rabins, ni accepten el Talmud del judaisme ortodox. Els samaritans tamb\u00e9 neguen els llibres de la B\u00edblia hebrea posteriors al Pentateuc (els llibres dels profetes i llibres hagi\u00f2grafs).\nElls no es consideren jueus, sin\u00f3 com els descendents dels antics israelites de l'antic regne de Samaria. En canvi, els jueus ortodoxos els consideren com a descendents de poblacions estrangeres (colons assiris de l'antiguitat) que van adoptar una versi\u00f3 il\u00b7leg\u00edtima de la religi\u00f3 jueva, i com a tal es neguen a considerar-los com a jueus o, fins i tot, com a descendents dels antics israelites. S\u00f3n reconeguts com a jueus per l'Estat d'Israel. A la B\u00edblia hi ha refer\u00e8ncies a la mala relaci\u00f3 entre jueus i samaritans, com per exemple a la Par\u00e0bola del bon samarit\u00e0.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Un miracle (del llat\u00ed miraculum) \u00e9s una intervenci\u00f3 sobrenatural en el m\u00f3n f\u00edsic de manera que es produeix una acci\u00f3 perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordin\u00e0ries. Es diferencia de la m\u00e0gia en qu\u00e8 el miracle \u00e9s una acci\u00f3 que es produeix en un context religi\u00f3s on el taumaturg utilitza la intercessi\u00f3 de d\u00e9u perqu\u00e8 es produeixin. \u00c9s un concepte religi\u00f3s present als cultes monoteistes. Els miracles s'accepten per la fe, ja que escapen a la racionalitat.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La tutela dels juristes isl\u00e0mics (en \u00e0rab: \u0648\u0644\u0627\u064a\u0629 \u0627\u0644\u0641\u0642\u064a\u0647, en persa: \u0648\u0644\u0627\u06cc\u062a \u0641\u0642\u06cc\u0647, Velayat-e Faqih) \u00e9s una teoria xiita que mant\u00e9 que l'islam atorga a l'alfaqu\u00ed (en \u00e0rab: faqih, plural: fuqaha, \"jurista isl\u00e0mic\") la cust\u00f2dia, tutela o vigil\u00e0ncia sobre aquells que ho necessitin.\nEls ulemes que defensen aquesta teoria dissenteixen sobre les maneres com s'ha d'aplicar aquesta tutela. Una interpretaci\u00f3, la \"tutela limitada dels juristes isl\u00e0mics\", sost\u00e9 que la tutela s'ha de limitar a mat\u00e8ries no litigioses (al-omour al-hesbiah) incloent les fundacions religioses (waqf), q\u00fcestions judicials i la propietat, quan no correspon a cap persona concreta.\nUna altra interpretaci\u00f3, en canvi, la \"tutela absoluta (en \u00e0rab: \u0645\u0637\u0644\u0642\u0629) dels juristes isl\u00e0mics\", sost\u00e9 que la tutela ha d'incloure qualsevol tema que hagi estat tractat pel Profeta o pels Imams xi\u00eftes, incloent-hi el govern del pa\u00eds.\nLa idea de la tutela com a governan\u00e7a fou avan\u00e7ada per l'Aiatol\u00b7l\u00e0 Ruhollah Khomeini en una s\u00e8rie de sermons pronunciats el 1970 des del seu exili a Fran\u00e7a, que foren passats clandestinament a l'interior del pa\u00eds per estudiants iranians i recollits en el llibre Hokumat-e Islami: Velayat-e Faqih (\"El govern isl\u00e0mic: la tutela dels juristes\"), i que ara constitueix el fonament de la Constituci\u00f3 de la Rep\u00fablica Isl\u00e0mica de l'Iran, des de la Revoluci\u00f3 isl\u00e0mica.\nLa Constituci\u00f3 de l'Iran disposa que un faqih o vali-ye faqih (jurista vigilant) serveixi com a L\u00edder Suprem de l'Iran per damunt del govern. El primer a ocupar aquest c\u00e0rrec fou el mateix Aiatol\u00b7l\u00e0 Khomeini. En el context de l'Iran, la tutela dels juristes isl\u00e0mics \u00e9s anomenada sovint \"govern dels juristes\" o \"govern dels juristes isl\u00e0mics\".", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La Facultat de Teologia de Catalunya \u00e9s una instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica integrada a l'Ateneu Universitari Sant Paci\u00e0 de Barcelona, t\u00e9 car\u00e0cter universitari i est\u00e0 fundada el 7 de mar\u00e7 de 1968; es dedica a l'estudi i a l'en\u00adsenyament de la Teologia.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "L'Encenser exhibit al Museu Nacional d'Art de Catalunya amb el n\u00famero del cat\u00e0leg 004581-000 \u00e9s un petit braser de 12,8 x 14 x 14 cm, d'autoria an\u00f2nima i realitzat suposadament a Catalunya al segon quart del segle xii.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "Alfredo Ottaviani (nascut en Roma, el 29 d'octubre de 1890 i mort a la Ciutat del Vatic\u00e0, el 3 d'agost de 1979) fou un cardenal itali\u00e0 i un Prefecte em\u00e8rit de la Congregaci\u00f3 per a la Doctrina de la Fe. Va servir com a secretari del Sant Ofici en la C\u00faria Romana des de 1959 a 1966 que eixe dicasteri va ser reorganitzat com la Congregaci\u00f3 per a la Doctrina de la Fe, de la qual ell era Pro-Prefecte fins a 1968.\nOttaviani fou una figura prominent en l'esgl\u00e9sia del seu temps i va ser la principal veu conservadora en el Concili Vatic\u00e0 II.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El tengu (\u5929\u72d7, Tengu) \u00e9s una criatura m\u00edtica, considerada un dimoni, dins dels elements del folklore i la mitologia japonesa que solen tenir forma animaloide amb cos hum\u00e0, ales i un nas molt llarg o bec . Habiten en els arbres, generalment pins i cedres, de les zones muntanyoses. Algunes fonts opinen que els tengu s\u00f3n descendents de Susanoo-no-Mikoto, el kami de la tempesta i germ\u00e0 d'Amaterasu, la deessa Sol, seves caracter\u00edstiques s\u00f3n la seva cara color vermell, i el seu nas prolongat. En alguns apartats populars, es relaciona a aquesta entitat amb el concepte d'estrangers al Jap\u00f3. Se'ls considera fundadors d'escoles d'esgrima i de jujitsu, i reivindiquen l'origen div\u00ed de les arts marcials.\nEl temple de Takao a l'oest de T\u00f2quio \u00e9s un dels temples amb m\u00e9s tengus del Jap\u00f3.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "La muntanya Wutai (en xin\u00e8s: \u4e94\u53f0\u5c71, xin\u00e8s: \u4e94\u53f0\u5c71, pinyin: W\u01d4t\u00e1i Sh\u0101n:, \"Muntanya dels cinc altiplans\"), tamb\u00e9 coneguda com a mont Wutai o Qingliang Shan, \u00e9s un lloc sagrat del budisme xin\u00e8s situat la cap\u00e7alera del riu Qingshui, a la prov\u00edncia de Shanxi, envoltat per un grup de cinc cims de cim aplanat (nord, sud, est, oest i central). El cim nord, anomenada Beitai Ding o Yedou Feng, \u00e9s la m\u00e9s alta de les cinc (3.061 m), i \u00e9s tamb\u00e9 el punt m\u00e9s alt de la Xina septentrional.", "target": "Religi\u00f3"}, {"text": "El larguero \u00e9s un programa esportiu radiof\u00f2nic espanyol, dedicat en la seva majoria al futbol, que s'emet a la Cadena SER tots els dies, a partir de la mitjanit. El seu director i presentador principal \u00e9s Manu Carre\u00f1o. El programa \u00e9s presentat els divendres i dissabtes per Yago de Vega.\nEl programa va comen\u00e7ar les seves emissions el 1989 enfocat a un p\u00fablic jove, i des de 1995 \u00e9s el l\u00edder d'audi\u00e8ncia a la seva franja hor\u00e0ria.", "target": "Esport"}, {"text": "Gianluca Bortolami (Locate di Triulzi, prov\u00edncia de Mil\u00e0, 28 d'agost de 1968) va ser un ciclista itali\u00e0, que fou professional entre 1990 i 2005. Els seus majors \u00e8xits esportius foren la vict\u00f2ria al Tour de Flandes de 2001 i la Copa del m\u00f3n de ciclisme de 1994.\nEl 2003, durant els Tres dies de De Panne, va donar portiu per cortisona en un control antidopatge i fou susp\u00e8s per sis mesos per la Federaci\u00f3 Italiana de Ciclisme.", "target": "Esport"}, {"text": "Oscar Camenzind (Schwyz, 12 de setembre de 1971) va ser un ciclista su\u00eds, que fou professional entre 1996 i 2004. Durant aquests anys aconsegu\u00ed 21 vict\u00f2ries, destacant, per damunt de totes, el Campionat del m\u00f3n de ciclisme en ruta de 1998. Altres curses guanyades per ell foren la Volta a Su\u00efssa (2000), la Volta a Llombardia (1998) i la Lieja-Bastogne-Lieja (2001).\nA les grans voltes destaca la 4a posici\u00f3 final aconseguida al Giro d'It\u00e0lia de 1998.\nEs retir\u00e0 l'agost de 2004 despr\u00e9s de donar positiu en un control antidopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Atl\u00e8tica Ga\u00e8lica (angl\u00e8s, Gaelic Athletic Association, irland\u00e8s Cumann Luthchleas Gael) \u00e9s una associaci\u00f3 esportiva irlandesa que fomenta i organitza competicions esportives de hurling i futbol ga\u00e8lic, aix\u00ed com altres esports de tradici\u00f3 irlandesa en categories masculina i femenina. Tamb\u00e9 promou la dansa, el folklore i la llengua irlandesa.\nT\u00e9 m\u00e9s d'un mili\u00f3 de membres arreu del m\u00f3n, uns b\u00e9ns que superen els 26.000 milions d'euros, tot declarant uns ingressos de 94,8 milions d'euros en 2010 d'un total de beneficis nets de 78,5 milions.El futbol ga\u00e8lic i el hurling s\u00f3n les activitats m\u00e9s populars promogudes per l'organitzaci\u00f3 i els esports m\u00e9s populars en termes d'assist\u00e8ncia a la Rep\u00fablica d'Irlanda. El futbol ga\u00e8lic tamb\u00e9 t\u00e9 una gran participaci\u00f3 a Irlanda del Nord.", "target": "Esport"}, {"text": "El M\u00e8tode Pilates (conegut popularment com a Pilates), \u00e9s un sistema d'entrenament f\u00edsic inventat durant la Primera Guerra Mundial per l'alemany Joseph Pilates basant als seus coneixements de diverses especialitats com la gimn\u00e0stica, la traumatologia, el ballet o el ioga.\nAl seu inici el mateix Pilates el va anomenar \"Contrologia\" (en angl\u00e8s Contrology), ja que creia que el seu m\u00e8tode utilitzava la ment per a controlar els m\u00fasculs. El m\u00e8tode Pilates se centra en la postura dels m\u00fasculs centrals que ajuden a mantenir l'equilibri del cos i que s\u00f3n essencials per a mantenir la columna vertebral. En particular, els exercicis de Pilates ensenyen a qui ho practica a ser conscients de la respiraci\u00f3 i l'alineaci\u00f3 de la columna i enforteixen els m\u00fasculs interns del tors que s\u00f3n importants per evitar dolors d'esquena.", "target": "Esport"}, {"text": "Hafsa \u015eeyda Burucu (Serdivan, Sakarya, 24 de desembre de 1991) m\u00e9s coneguda com a \u015eeyda Burucu \u00e9s una karateka turca, triple campiona d'Europa el 2012, en el campionat organitzat a Adeje, Tenerife, el 2013 a Budapest, i la Copa Europea Sub-21 a \u0130zmir.", "target": "Esport"}, {"text": "Peter Angerer (Siegsdorf, Alemanya Occidental, 1959) \u00e9s un biatleta alemany, ja retirat, que destac\u00e0 a la d\u00e8cada del 1980.", "target": "Esport"}, {"text": "\u015etefan Barbu (Arad, 2 de mar\u00e7, 1908 - Arad, 30 de juny 1970) fou un futbolista roman\u00e8s dels anys 1930.\n\u015etefan Barbu debut\u00e0 al club Olimpia Arad. El 1921 fitx\u00e0 pel Gloria Arad, on debut\u00e0 al primer equip als 17 anys. El 1927 feu el seu debut amb la selecci\u00f3 de Romania, en un partit que finalitz\u00e0 amb empat a 3 davant Pol\u00f2nia. Tres anys m\u00e9s tard form\u00e0 part de la selecci\u00f3 romanesa que particip\u00e0 en la primera Copa del M\u00f3n a l'Uruguai. El seu darrer partit com a internacional fou aquest mateix any davant Bulg\u00e0ria. L'any 1933 ingress\u00e0 al Rapid Bucure\u015fti on guany\u00e0 tres cops la copa romanesa (1934-1935, 1935-1936, 1937-1938) i fou m\u00e0xim golejador de la primera divisi\u00f3 el 1935-36 amb 23 gols. El 1938 Barbu retorn\u00e0 a Arad, on es retir\u00e0 el 1942.\nUn cop es retir\u00e0, \u015etefan Barbu fou \u00e0rbitre durant 15 anys. El 1957 fou elegit president del club CFR, a la ciutat d'Arad.", "target": "Esport"}, {"text": "Una Power Ball \u00e9s un dispositiu girosc\u00f2pic dissenyat per a exercitar, especialment, el canell com fisioter\u00e0pia, o per a enfortir, en general, els diversos m\u00fasculs de l'extremitat superior.\nEst\u00e0 basat en el giroscopi creat l'any 1852 per L\u00e9on Foucault per demostrar la rotaci\u00f3 de la Terra. Funciona gr\u00e0cies al principi de la for\u00e7a centr\u00edfuga. La for\u00e7a del rotor que es troba en el seu interior va en funci\u00f3 de la velocitat amb la qual se li fa girar. En girar la Power Ball amb m\u00e9s intensitat, el rotor augmenta el nombre de revolucions, generant un soroll o xiulada cada vegada m\u00e9s agut en proporci\u00f3 a les revolucions. No necessita alimentaci\u00f3 el\u00e8ctrica ni bateries, i els d\u00edodes LED que s'inclouen en la majoria dels seus models s'il\u00b7luminen amb l'energia que el giroscopi genera.\nActualment es comercialitza, usant-se per a exercitar els m\u00fasculs de la m\u00e0, avantbra\u00e7, b\u00edceps, tr\u00edceps i muscle. \u00c9s molt recomanable per a enfortir bra\u00e7os en diferents esports com el golf, tennis, o, tamb\u00e9 per a m\u00fasics com guitarristes, baixistes, pianistes, etc\nExisteixen diverses versions de NSD Power Ball amb l'opci\u00f3 d'incloure un veloc\u00edmetre que mesura entre altres funcions les rpm. Les versions de la marca NSD Power Ball (existeixen d'altres empreses) s\u00f3n:\n\nPower Ball Gold\nSuper Power Ball\nPower Ball Regular\nPower Ball Sound\nPower Ball Green Light\nPower Ball Amber Light\nPower Ball Blue Light\nPower Ball Techno\nPower Ball SignatureAltres empreses que comercialitzen aquest producte, a part de NSD Powerball, s\u00f3n:\n\nPowerball\nIronPower\nDynaBee\nIronPower\nDynaflex Powerball\nDFX Powerball\nTanGOball", "target": "Esport"}, {"text": "Hikitsuchi Michio (1923 - 2 de febrer de 2004) fou un professor d'arts marcials japon\u00e8s.", "target": "Esport"}, {"text": "Bob Lenarduzzi (Vancouver, 1 de maig de 1955) \u00e9s un exfutbolista canadenc de la d\u00e8cada de 1970, entrenador i dirigent esportiu.Fou 47 cops internacional amb la selecci\u00f3 del Canad\u00e0, amb la qual particip\u00e0 en el Mundial de 1986.\nPel que fa a clubs, destac\u00e0 a Reading i Vancouver Whitecaps.Posteriorment ha estat entrenador de Vancouver 86ers (1987-1993) i de la selecci\u00f3 del Canad\u00e0 (1993-1998), i president de Vancouver Whitecaps FC. Ha estat incl\u00f2s al National Soccer Hall of Fame.", "target": "Esport"}, {"text": "Robert Jebb (Bingley, Ciutat de Bradford, Yorkshire, Anglaterra, 28 de febrer de 1975) \u00e9s un corredor de muntanya i pilot de cyclo-cross angl\u00e8s.\nGuany\u00e0 la cursa anual de cyclo-cross Three Peaks, als Yorkshire Dales, durant set anys consecutius des de l'any 2000 i trenc\u00e0 el domini catal\u00e0 a la Copa del M\u00f3n de curses de muntanya (Skyrunner World Series) quan es proclam\u00e0 campi\u00f3 l'any 2005.", "target": "Esport"}, {"text": "El Toyota Center \u00e9s el nom amb qu\u00e8 es coneix el pavell\u00f3 de Houston, Texas. Els Houston Rockets de l'NBA, els Houston Comets de la WNBA i els Houston Aeros de l'AHL hi juguen de local. Constru\u00eft el 2002, t\u00e9 una capacitat de 18.300 seients per al b\u00e0squet, 17.800 per a l'hoquei i 19.000 per a concerts.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Ateneu d'Acci\u00f3 Cultural \u00e9s una entitat cultural i esportiva de Girona fundada l'any 1981.L'ADAC t\u00e9 com a objectiu principal la defensa de la llengua, la cultura i la naci\u00f3 catalanes. Est\u00e0 organitzada en seccions, de les quals destaquen la Comissi\u00f3 de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica, la secci\u00f3 de muntanyisme, la secci\u00f3 de cicloturisme i la secci\u00f3 d'escacs, els equips de la qual participen en campionats d'\u00e0mbit nacional i internacional. L'ADAC forma part del Cens d'entitats de foment de la llengua catalana des de l'any 2003. L'Ateneu d'Acci\u00f3 Cultural (ADAC) organitza des de l'any 1986 l'entrega dels Premis de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica i Cultural que reconeixen la taca de les persones i les entitats que lluiten per la normalitzaci\u00f3 de la llengua catalana i en pro de la cultura i les tradicions de Catalunya. Des de l'any 2012, el seu president \u00e9s Joan Sibill, el qual que va substituir en el c\u00e0rrec al seu anterior president, Jordi Terol.", "target": "Esport"}, {"text": "El surf de vela (tamb\u00e9 conegut per l'angl\u00e8s windsurf) \u00e9s un esport de vela que consisteix a fer anar una taula amb una botavara per l'aigua. Se n'organitzen competicions mundials en qu\u00e8 prima la velocitat i la t\u00e8cnica. Es pot practicar tot l'any amb vestits de neopr\u00e8. \u00c9s un esport for\u00e7a modern i forma part del programa ol\u00edmpic.\nEl surf de vela \u00e9s una modalitat de l'esport de la vela que consisteix a despla\u00e7ar-se en l'aigua sobre una taula similar a una de surf, prove\u00efda d'una vela. A difer\u00e8ncia d'un veler, la vela o aparell d'una taula de surf de vela \u00e9s articulat permetent la seva rotaci\u00f3 lliure al voltant d'un \u00fanic punt d'uni\u00f3 amb la taula: el peu del pal. Aix\u00f2 permet manipular l'aparell lliurement en funci\u00f3 de la direcci\u00f3 del vent i de la posici\u00f3 de la taula pel que fa a aquest \u00faltim. L'aparell \u00e9s manipulat pel windsurfista mitjan\u00e7ant la botavara o com es coneix en angl\u00e8s boom o wishbone.", "target": "Esport"}, {"text": "L'entrenador \u00e9s la persona que prepara f\u00edsicament els esportistes i organitza i porta la direcci\u00f3 t\u00e8cnica del joc.\nEn els esports d'equip, tamb\u00e9 designa els jugadors que participen en el joc i els assigna la funci\u00f3 que han de tenir.\nA les seleccions nacionals, formades per jugadors que juguen habitualment en un club i que s'agrupen per participar en competicions contra d'altres pa\u00efsos, l'entrenador (anomenat seleccionador) \u00e9s el responsable de la tria dels jugadors que hi participaran.\nPer analogia, el terme entrenador es fa extensiu a la pr\u00e0ctica d'exercicis i ensinistrament d'animals.", "target": "Esport"}, {"text": "El wingsuit (literalment en angl\u00e8s, vestit ala) \u00e9s l'esport que consisteix en volar (un \u00e9sser hum\u00e0) mitjan\u00e7ant un vestit especial que afegeix \u00e0rea superficial al cos de manera que s'aconsegueix un increment important de la for\u00e7a de sustentaci\u00f3. Els wingsuits moderns, desenvolupats per primer cop a les darreries dels anys 90, creen la superf\u00edcie addicional amb un teixit entre les cames i sota els bra\u00e7os.Un vol de wingsuit sol acabar amb l'obertura d'un paracaigudes de tal manera que el practicant pugui saltar des de qualsevol punt amb suficient altura perqu\u00e8 es pugui produir el vol i l'obertura final del paracaigudes.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Ag\u00e8ncia antidopatge dels Estats Units (USADA o United States Anti-Doping Agency en angl\u00e8s) \u00e9s una organitzaci\u00f3 estatunidenca sense \u00e0nim de lucre per lluitar contra el dopatge en els Estats Units. L'organitzaci\u00f3 \u00e9s responsable de gestionar el programa antidopatge dels Estats Units en els Jocs Ol\u00edmpics, Paral\u00edmpics, Panamericans i Parapanamericans. Els seus treballs inclouen proves en competici\u00f3 i fora de competici\u00f3, la gesti\u00f3 dels resultats i el proc\u00e9s d'arbitratge, el subministrament de f\u00e0rmacs de refer\u00e8ncia, l'\u00fas d'un proc\u00e9s d'exempci\u00f3 terap\u00e8utica, diverses iniciatives de recerca cient\u00edfica i l'educaci\u00f3 i sensibilitzaci\u00f3 dels atletes. USADA t\u00e9 la seu a Colorado Springs, a l'estat de Colorado.\nUSADA \u00e9s signat\u00e0ria, i \u00e9s responsable per l'execuci\u00f3 als Estats Units del \u00abCodi antidopatge mundial\u00bb, \u00e0mpliament considerat com la base dels programes antidopatge m\u00e9s forts i m\u00e9s durs de l'esport. El 2001, l'ag\u00e8ncia va ser reconeguda pel Congr\u00e9s dels Estats Units com \u00abl'ag\u00e8ncia antidopatge oficial per als Jocs Ol\u00edmpics, Panamericans i Paral\u00edmpics dels Estats Units\u00bb.Encara que USADA no sigui una entitat p\u00fablica, tanmateix, l'ag\u00e8ncia \u00e9s finan\u00e7ada en part per una subvenci\u00f3 federal a trav\u00e9s de la ONDCP (Oficina de Pol\u00edtica Nacional de Control de Drogues); el pressupost restant \u00e9s generat pels contractes de serveis antidopatge de les organitzacions esportives, incloent el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic dels Estats Units. Els Estats Units tamb\u00e9 han ratificat la Convenci\u00f3 internacional de la UNESCO, el primer tractat mundial contra el dopatge en l'esport.", "target": "Esport"}, {"text": "Ramil Guliyev (Bak\u00fa, 29 de maig de 1990) \u00e9s un atleta turc. \u00c9s velocista. Nascut a l'Azerbaidjan i naturalitzat el 2011, Guliyev es converteix en el primer atleta turc a rebre una medalla d'or, en un campionat del m\u00f3n en 200 m. amb 20.9 en la versi\u00f3 XVI del Campionat mundial.", "target": "Esport"}, {"text": "Cristian Ga\u0163u (nascut el 20 d'agost de 1945 a Bucarest), \u00e9s un exjugador d'handbol, roman\u00e8s, que va competir als Jocs Ol\u00edmpics de 1972, i als Jocs Ol\u00edmpics de 1976, i va obtenir medalla en tots ells. Va ser president de la Federaci\u00f3 Romanesa d'Handbol entre 1996 i 2014.", "target": "Esport"}, {"text": "La gorra de beisbol \u00e9s un tipus de gorra de copa semiesf\u00e8rica i visera prominent, que pot ser corbada o plana. Modernament la part posterior de la gorra pot ser de pl\u00e0stic, veta adherent, o d'ajustament el\u00e0stic per permetre ajustar-se f\u00e0cilment a les dimensions del cap de qui la utilitza.\nLa gorra de beisbol \u00e9s una part de l'uniforme tradicional utilitzat pels jugadors del joc de beisbol, amb la visera apuntant cap endavant per protegir els ulls contra el sol. La gorra s'utilitza sovint en l'\u00e0mbit esportiu, especialment als Estats Units, Canad\u00e0, Vene\u00e7uela, Brasil, Panam\u00e0, Per\u00fa, Uruguai i Jap\u00f3", "target": "Esport"}, {"text": "Maria Geoffroy (en franc\u00e8s: Marie Geoffroy; Queix\u00e0s, 8 de juny del 1998) \u00e9s una remadora nord-catalana que forma part de l'equip Perpignan Aviron 66. Va guanyar la medalla d'or del campionat de Fran\u00e7a de rem de la seva categoria a M\u00e2con, l'1 de juliol de 2012.\nLa vict\u00f2ria de Geoffroy, que celebr\u00e0 amb una estelada, tingu\u00e9 una notable repercussi\u00f3 en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 catalans.\nAquesta alumna de la Bressola ja va ser campiona de Fran\u00e7a el 2011 en 4XMF. Tamb\u00e9 fou campiona de la regi\u00f3 Llenguadoc-Rossell\u00f3 el 2009 i el 2010 en 1XBF, el 2011 en 2XMF i en 4XMF.\nEl seu germ\u00e0, Francesc, va ser campi\u00f3 de Fran\u00e7a de rem el 2009.", "target": "Esport"}, {"text": "Jorma Kortelainen (Joensuu, 17 de desembre de 1932 \u2013 Jyv\u00e4skyl\u00e4, 27 de desembre de 2012) fou un esquiador de fons i remer finland\u00e8s que va competir durant les d\u00e8cades de 1950 i 1960.\nEl 1956 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de Cortina d'Ampezzo, on guany\u00e0 la medalla de plata en la prova del 4x10 quil\u00f2metres del programa d'esqu\u00ed de fons. Va formar equip amb August Kiuru, Arvo Viitanen i Veikko Hakulinen. Quatre anys m\u00e9s tard va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Roma, on fou eliminat en s\u00e8ries de la prova de scull individual del programa de rem. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen cinc campionats nacionals d'esqu\u00ed de fons i dotze campionats nacionals de rem.En retirar-se pass\u00e0 a exercir d'entrenador de rem.", "target": "Esport"}, {"text": "La Calgary Stampede \u00e9s un festival anual de rodeo que se celebra a Calgary, Alberta, Canad\u00e0 durant 10 dies cada estiu (cap a mitjans juliol aproximadament) des de l'any 1912. \u00c9s un dels festivals m\u00e9s importants del Canad\u00e0 i un dels rodeos a l'aire lliure m\u00e9s importants del m\u00f3n. L'any 2012, en la celebraci\u00f3 del centenari del festival, van assistir 1.409.371 persones.", "target": "Esport"}, {"text": "La dessuadora \u00e9s una pe\u00e7a d'indument\u00e0ria superior, generalment de m\u00e0niga llarga amb caputxa i sovint amb butxaques frontals, segons el cas tancat o amb cremallera, fet de cot\u00f3 o teixits mixts. Pot ser la part superior d'un xandall. S'utilitza com un abric lleuger per realitzar exercici en l'exterior i se sol col\u00b7locar sobre una samarreta.\nEn esdevenir un vestit de moda per a tothom, fora del m\u00f3n dels vestits funcionals o de la subcultura, materials i formes (sense m\u00e0nigues, amb m\u00e0nigues curtes, ...), d'hivern i d'estiu, les dessuadores s'han diversificat for\u00e7a. Des dels anys 1990 dissenyadors de renom, com per exemple Tommy Hilfiger, Gucci i Versace en van crear i ara fa part de l'assortiment de quasi totes les cases de moda, del m\u00e9s barrat al m\u00e9s distingit. Inicialment un vestit mascul\u00ed o unisex, en esdevenir m\u00e9s un objecte de moda que utilitari, se'n van dissenyar formes m\u00e9s adaptades al cos femen\u00ed.\nTot i que vestits amb caputxa s'han fet de tots temps, la seva forma moderna data dels anys 1930. L'empresa americana Champion hauria sigut la primera per desenvolupar dessuadores amb la t\u00edpica caputxa per als treballadors de magatzems de congelats. Aviat es va popularitzar al m\u00f3n dels esportistes. M\u00e9s tard, amb el seu nom angl\u00e9s de hoodie va ser adoptat com a streetwear i esdevenir s\u00edmbol de la subcultura black, punk, skate i hip-hop. Malgrat esdevenir un vestit popular, sempre va ser un s\u00edmbol de no-conformisme o de rebel\u00b7li\u00f3, que segons les circumst\u00e0ncies pot inspirar por, sobretot quan hom la porta amb el cap cobert per la caputxa. Despr\u00e9s de l'assassinat del jove black Trayvon Martin a Sanford el 2012 va esdevenir el s\u00edmbol de la protesta contra el racisme de la pol\u00edcia. Igual que la samarreta, pot servir per portar missatges de tota mena.", "target": "Esport"}, {"text": "Mikasa Corporation (\u682a\u5f0f\u4f1a\u793e \u30df\u30ab\u30b5, , Kabushiki Kaisha Mikasa?) \u00e9s una empresa d'equipament esportiu japonesa amb seu en Nishi-ku, Hiroshima, Ch\u016bgoku. Est\u00e0 especialitzada en fabricar material per a esports de pilota, especialment balons per a esports com el futbol, corfbol, b\u00e0squet, voleibol, waterpolo i handbol, que s'utilitzen en partits i competicions oficials.\nEls exemples m\u00e9s reeixits s\u00f3n els balons de voleibol, oficials per a totes les competicions de la Federaci\u00f3 Internacional de Voleibol i nombroses lligues dom\u00e8stiques. Des de 1980, s\u00f3n els fabricants dels balons Ol\u00edmpics de waterpolo.S\u00f3n tamb\u00e9 els fabricants dels balons de futbol Mikasa FT-5, s\u00edmbol del futbol no-professional per la seua resist\u00e8ncia i adaptaci\u00f3 a tot tipus de terreny de joc. L'especial duresa del bal\u00f3 s'explica pel fet d'estar farcits de devanat de nil\u00f3, una t\u00e8cnica habitual a les pilotes de b\u00e0squet per\u00f2 no a les de futbol.", "target": "Esport"}, {"text": "Aquesta \u00e9s una llista de vict\u00f2ries aconseguides per l'equip Team High Road. S'hi inclouen les vict\u00f2ries aconseguides sota els antics noms de Team Telekom (1991-2003) i T-Mobile Team (2004-2007). Nom\u00e9s es comptabilitzen les curses amb qualificaci\u00f3 UCI.", "target": "Esport"}, {"text": "La canyellera \u00e9s un element de l'equipament esportiu usat en l'hoquei sobre gel, hoquei sobre patins, futbol, rugbi, futbol sala, beisbol, esports de combat i altres esports on \u00e9s considerada necess\u00e0ria. Sol usar-se per protegir les canyelles dels jugadors de la pilota o de l'estic d'hoquei, del puck o de l'estic d'hoquei sobre gel, i de les entrades per part d'altres jugadors en el futbol. Es fixen a la cama mitjan\u00e7ant cintes el\u00e0stiques de velcro. Les canyelleres s'han fet obligat\u00f2ries per a la majoria d'escoles, clubs i equips professionals per prevenir lesions.\nLa tibia t\u00e9 una gran part exposada al llarg de la seva superf\u00edcie anterior interm\u00e8dia, est\u00e0 directament sota la pell i no t\u00e9 m\u00fasculs anteriors. Els cops a la canyella s\u00f3n els m\u00e9s prons a causar una lesi\u00f3, fins i tot algun tipus de fractura. Aquestes ferides s\u00f3n molt doloroses, perqu\u00e8 el periosti, la membrana fina sobre la superf\u00edcie de tots els ossos, \u00e9s un teixit abundant en receptors del dolor.\nS'atribueix la seva invenci\u00f3 a Sam Weller Widdowson qui el 1874 va adaptar unes proteccions de criquet, fetes amb un encoixinat protector, i les va lligar amb una corretja per fora de les seves mitges. Al principi va ser una idea que molts van considerar rid\u00edcula per\u00f2 aviat es va popularitzar entre els jugadors de l'\u00e8poca.", "target": "Esport"}, {"text": "Pivotar, al m\u00f3n de l'esport, \u00e9s una acci\u00f3 en la qual es fa un gir del cos en possessi\u00f3 de la pilota. Consisteix a despla\u00e7ar un peu, girant sobre l'altre peu que est\u00e0 fix a terra fent d'eix, per tal de protegir la pilota de l'acci\u00f3 d'un defensor. El peu que es despla\u00e7a es pot aixecar i moure tantes vegades com faci falta, sempre que l'altre mantingui el contacte amb el terra.\nAixecar el peu que fa d'eix o \"peu de pivot\" \u00e9s considerat falta:\n\nAl b\u00e0squet es considera passos, i se sanciona amb un servei de banda donant la possessi\u00f3 a l'equip rival.\nAl korfbal tamb\u00e9 es considera passos, i se sanciona amb un restart o falta de reinici per a l'equip rival.", "target": "Esport"}, {"text": "Un pa\u00eds esportiu \u00e9s qualsevol territori delimitat geogr\u00e0ficament i hist\u00f2ricament per homogene\u00eftats culturals i socials, les quals conformen un poble que t\u00e9 les seves pr\u00f2pies institucions pol\u00edtiques, m\u00e9s enll\u00e0 del seu reconeixement pol\u00edtic internacional, i que disposa del seu propi sistema esportiu, constitu\u00eft per diferents organitzacions que promouen, gestionen, dirigeixen i regulen l'esport, tot agrupant volunt\u00e0riament i de manera representativa en el seu si la majoria de federacions, clubs, associacions i esportistes d'aquest territori.\nPierre de Coubertin l'any 1916 va pronunciar la frase \"La geografia esportiva no coincideix amb la geografia pol\u00edtica\". I, efectivament, avui en dia, pa\u00efsos amb territori delimitat, tot i no ser reconeguts internacionalment com a Estats, tenen institucions pol\u00edtiques pr\u00f2pies que promouen l'esport sobre la base d'una xarxa civil d'entitats socials que organitzen la pr\u00e0ctica esportiva. S\u00f3n els que anomenem, d'acord amb la tradici\u00f3 esportiva internacional, pa\u00efsos esportius.", "target": "Esport"}, {"text": "Petr Korda (Praga, Txecoslov\u00e0quia, 23 de gener de 1968) \u00e9s un extennista professional que va competir per a Txecoslov\u00e0quia i, despr\u00e9s de la desintegraci\u00f3 de l'estat, per a la Rep\u00fablica Txeca.\nEs va convertir en professional l'any 1987. Va guanyar el primer t\u00edtol de dobles adults el 1988, i el primer t\u00edtol individual el 1991.", "target": "Esport"}, {"text": "Sinem Y\u0131ld\u0131z o Sinem Y\u0131ld\u0131z Barut (\u0130zmir, 12 d'abril de 1986) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va jugar pel Galatasaray SK i BJK d'Istanbul, G\u00f6ztepe de la seva ciutat natal, T\u00fcrk Telekom i Ankarag\u00fcc\u00fc de la capital de Turquia, Ankara, \u0130dmanoca\u011f\u0131 de Trebisonda, \u00c7anakkale Belediyespor i Seramiksan.", "target": "Esport"}, {"text": "Matthew (\"Matt\") Moore Hardy (Cameron, Carolina del Nord, 23 de setembre de 1974) \u00e9s un lluitador professional nord-americ\u00e0, que treballa per a la World Wrestling Entertainment (WWE) en la marca ECW.\nMatt ha estat sis vegades Campi\u00f3 Mundial en parelles i una vegada campi\u00f3 en parelles de la WCW amb el seu germ\u00e0 petit Jeff Hardy amb el grup \"The Hardy Boyz\", juntament amb un regnat com a campi\u00f3 en parelles de la WWE amb Montel Vontavious Porter (MVP). El seu entrenador \u00e9s Dory Funk, Jr. i va debutar al 15 d'octubre de 1992.", "target": "Esport"}, {"text": "Joan Arbil (nascuda el 1937) \u00e9s una escaquista turca, d'origen estatunidenc. Nascuda als Estats Units, Joan Arbil es va casar amb un diplom\u00e0tic turc, Erdin\u00e7 Arbil, i s'inici\u00e0 en els escacs l'any 1967. Van viure a Esmirna, on Joan Arbil fou una de les fundadores de l'Associaci\u00f3 d'Escacs d'Esmirna (\u0130zmir Satran\u00e7 Derne\u011fi) el 1974, des d'on particip\u00e0 en els campionats nacionals d'escacs, durant molts anys, fins a la mort del seu marit el 1993. Joan Arbil viu actualment als Estats Units.", "target": "Esport"}, {"text": "Karl Vernon (Neuenahr, Ren\u00e0nia-Palatinat, Alemanya, 19 de juny de 1880 \u2013 Worthing, West Sussex, 11 de juliol de 1973), a vegades conegut pel sobrenom The Bean, va ser un remer brit\u00e0nic que va competir a comen\u00e7aments del segle xx.\nNascut a Neuenahr, Alemanya, al voltant de 1904 s'incorpor\u00e0 al Thames Rowing Club, destacant per primera vegada el 1906 a la Henley Royal Regatta, quan amb Julius Beresford fou segon a la Silver Goblets i a la Thames Cup, en un vuit en qu\u00e8 tamb\u00e9 hi havia Bruce Logan. Beresford i Vernon tornaren a ser segons a la Silver Goblets el 1907 i 1908.La tardor de 1907 Vernon i Beresford, juntament amb Logan i Charles Rought passaren a formar un nou quatre al Thames Rowing Club. Aquest quatre va romandre junt els seg\u00fcents cinc anys, guanyant la Steward Challenge Cup a la Henley el 1909 i 1911.\nEl 1912 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estocolm, on guany\u00e0 la medalla de plata en la competici\u00f3 del quatre amb timoner del programa de rem, formant equip amb Julius Beresford, Charles Rought, Bruce Logan i Geoffrey Carr.Durant la Primera Guerra Mundial va servir a la Royal Army Medical Corps i va ser reconegut amb la Medalla Militar.Posteriorment fou entrenador habitual al Thames Rowing Club i en nombrosos clubs universitaris. Entre 1930 i 1932 fou capit\u00e0 del seu club i el 1943 vicepresident.", "target": "Esport"}, {"text": "Gu\u00f0ni Bergsson (Reykjav\u00edk, 21 de juliol de 1965) \u00e9s un exfutbolista island\u00e8s de la d\u00e8cada de 1990.\nFou 80 cops internacional amb la selecci\u00f3 islandesa. Fou jugador, entre d'altres, de Tottenham Hotspur FC i Bolton Wanderers FC. Ha estat president de l'Associaci\u00f3 de Futbol d'Isl\u00e0ndia.", "target": "Esport"}, {"text": "Saleh Selim (\u00e0rab: \u0635\u0627\u0644\u062d \u0633\u0644\u064a\u0645) (el Caire, 11 de setembre de 1930 \u2013 Londres, 6 de maig de 2002) fou un futbolista egipci de la d\u00e8cada de 1950.\nFou internacional amb la selecci\u00f3 d'Egipte amb la qual particip\u00e0 en els Jocs Ol\u00edmpics de 1960.\nPel que fa a clubs, destac\u00e0 a Al Ahly, on tamb\u00e9 fou entrenador i president.", "target": "Esport"}, {"text": "Ece G\u00f6ren (Ankara, 17 de juliol de 1991) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va a jugar per equips turcs com a TED Kolejliler (dues vegades) i Emlak TOK\u0130, ambd\u00f3s clubs d'Ankara. Tamb\u00e9 va jugar a la selecci\u00f3 turca sub-18, finalista mundial de l'any 2007.", "target": "Esport"}, {"text": "Aquest article \u00e9s sobre el sistema de puntuaci\u00f3. Per a uns altres significats, vegeu joc (desambiguaci\u00f3).Joc (set en angl\u00e8s) s'utilitza en el sistema de puntuacio de molts esports (per exemple, tennis o voleibol). Un joc es guanya amb un determinat nombre de punts, i el guanyador del partit \u00e9s el que aconsegueix un cert nombre de jocs (t\u00edpicament dos o tres).\nAltres jocs, com els de cartes, anomenen joc a un torn o moment parcial del joc complet que serveix per a comptabilitzar els punts per a cada jugador.\nViccionari", "target": "Esport"}, {"text": "El Trofeu Portus Amanus \u00e9s una regata de rem en banc fix que es va celebrar anualment a Castro Urdiales, Cant\u00e0bria des del 1971 fins al 1984.", "target": "Esport"}, {"text": "Rudi Altig (Mannheim, 18 de mar\u00e7 de 1937 - Remagen, 11 de juny de 2016) va ser un ciclista alemany, professional entre els anys 1960 i 1971, durant els quals va assolir 124 vict\u00f2ries. Era un corredor molt r\u00e0pid, com demostren els seus dos campionats del m\u00f3n de persecuci\u00f3 (a m\u00e9s dels nacionals). El seu gran punt feble era la muntanya, encara que aix\u00f2 no va impedir que guany\u00e9s la Volta a Espanya de l'any 1962.\nVa obtenir triomfs d'etapa tant al Tour de Fran\u00e7a, on tamb\u00e9 va portar el mallot de l\u00edder durant 17 dies, com al Giro d'It\u00e0lia i a la Volta a Espanya. Tamb\u00e9 fou subcampi\u00f3 del m\u00f3n en ruta el 1965 per darrere de Tom Simpson i campi\u00f3 el 1966. Tamb\u00e9 va ser vencedor en m\u00faltiples proves de sis dies, moltes d'elles disputades en el seu pa\u00eds (Berl\u00edn, Dortmund, Frankfurt, Col\u00f2nia, etc.). Va donar positiu per dopatge en quatre ocasions durant la seva carrera.", "target": "Esport"}, {"text": "Carlos Spencer (Levin, Nova Zelanda, 14 d'octubre de 1975) \u00e9s un jugador de rugbi de Nova Zelanda que actualment juga de mig volant al Gloucester Rugby, a Anglaterra.", "target": "Esport"}, {"text": "L'esport femen\u00ed compr\u00e8n el conjunt de les pr\u00e0ctiques esportives femenines, professionals, amateurs o de temps lliure. La participaci\u00f3 de les dones en els esports va tenir un gran auge al segle xx, especialment en el darrer quart d'aquell segle, reflectint els canvis en les societats modernes que donaven \u00e8mfasi a la paritat entre els sexes. Encara que el nivell de participaci\u00f3 femenina varia molt entre els pa\u00efsos i per cada esport, actualment t\u00e9 gran acceptaci\u00f3 a pr\u00e0cticament tot el m\u00f3n i en alguns casos, com el tennis i el patinatge art\u00edstic, rivalitzen o superen en popularitat als seus hom\u00f2nims masculins. Cal destacar que normalment les dones no competeixen en termes iguals, en les disciplines esportives, amb els homes.", "target": "Esport"}, {"text": "Bj\u00f6rn Leukemans (Deurne, 1 de juliol de 1977) \u00e9s un ciclista belga, professional des de l'any 2000 fins al 2015.\nEspecialista en curses d'un sol dia, en el seu palmar\u00e8s destaca la vict\u00f2ria a la Druivenkoers Overijse del 2011. Al mateix temps ha aconseguit quedar entre els deu primers en algunes de les cl\u00e0ssiques m\u00e9s importants del calendari ciclista, com ara l'Amstel Gold Race, la Par\u00eds-Roubaix o el Tour de Flandes.\nA finals del 2007 es va veure implicat en un cas de dopatge per consum de testosterona, que li comport\u00e0 una sanci\u00f3 inicial de dos anys, que posteriorment li fou redu\u00efda a sis mesos.", "target": "Esport"}, {"text": "S'ent\u00e9n per post, taula o planxa de neu (en angl\u00e8s, snowboard) una planxa utilitzada per a practicar la davallada sobre la neu (surf de neu) amb la peculiaritat que els dos peus van subjectats a la mateixa fusta i de manera lateral.", "target": "Esport"}, {"text": "Lacoste \u00e9s una companyia francesa que fabrica roba, rellotges, perfums, sabates, cinturons, i maletes, entre molts altres articles. El seu producte m\u00e9s fam\u00f3s \u00e9s la seva camisa polo, feta de material piqu\u00e9. La camisa polo va ser molt famosa en les d\u00e8cades dels 70 i dels 80 a Am\u00e8rica i a Europa.El logotip de la companyia \u00e9s el reconegut caiman Gigi verd, tamb\u00e9 conegut com el cocodril Charles, present en gaireb\u00e9 la totalitat dels seus productes.", "target": "Esport"}, {"text": "Director esportiu (al Regne Unit tamb\u00e9 hom l'anomena manager) \u00e9s la denominaci\u00f3 que rep el c\u00e0rrec responsable de gestionar el capital hum\u00e0, \u00e9s a dir els esportistes i els seus entrenadors, que forma part d'un club esportiu o instituci\u00f3 amb equips esportius, com tamb\u00e9 poden ser un col\u00b7legi o una universitat.", "target": "Esport"}, {"text": "El mot fisioter\u00e0pia prov\u00e9 de la uni\u00f3 de les veus gregues: \u03c6\u03cd\u03c3\u03b7, que significa Naturalesa i \u03b8\u03b5\u03c1\u03b1\u03c0\u03b5\u03af\u03b1, que ve del verb \"\u03c3\u03c4\u03b7 \u03b8\u03b5\u03c1\u03b1\u03c0\u03b5\u03af\u03b1\" i vol dir guarir.\nPer tant, des d'un punt de vista etimol\u00f2gic, fisioter\u00e0pia o physis-therapeia significa \u00abtractament per la naturalesa\u00bb, o tamb\u00e9 \u00abtractament mitjan\u00e7ant agents f\u00edsics\u00bb. L'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) defineix en 1958 la fisioter\u00e0pia com: \u00abL'art i la ci\u00e8ncia del tractament per mitj\u00e0 de l'exercici terap\u00e8utic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat. A m\u00e9s, la fisioter\u00e0pia inclou l'execuci\u00f3 de proves el\u00e8ctriques i manuals per a determinar el valor de l'afectaci\u00f3 i for\u00e7a muscular, proves per a determinar les capacitats funcionals, l'amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, aix\u00ed com ajudes diagn\u00f2stiques per al control de l'evoluci\u00f3\u00bb.", "target": "Esport"}, {"text": "Robert Braet (11 de febrer de 1912 - 23 de febrer de 1987) fou un futbolista belga.", "target": "Esport"}, {"text": "Els or\u00edgens exactes de la pilota valenciana no s\u00f3n encara coneguts amb exactitud, de manera que nom\u00e9s se'n poden fer conjectures sobre la base dels jocs de pilota semblants.", "target": "Esport"}, {"text": "El Trofeu Atleta Europeu de l'any \u00e9s un guard\u00f3 que reconeix l'atleta europeu (ja sigui de pista o a camp obert) que ha signat una temporada m\u00e9s reeixida. Aquest honor el concedeix l'EAA, des de 1993.\nL'any 2007 es va crear el trofeu a la Millor Promesa Europea. Aquest guard\u00f3 s'atorga a atletes menors de 23 anys, reconeixent els m\u00e8rits dels atletes encaminats a esdevenir professionals.", "target": "Esport"}, {"text": "La medicina esportiva \u00e9s l'especialitat m\u00e8dica que estudia els efectes de l'exercici en l'esport i, en general, de l'activitat f\u00edsica, en l'organisme hum\u00e0, des del punt de vista de la prevenci\u00f3 i el tractament de les malalties i lesions. Tamb\u00e9 la hi denomina medicinade l'esport, medicina l'activitat f\u00edsica, medicina de l'educaci\u00f3 f\u00edsica, medicina de l'exercici, medicina especialitzada en deportologia. Alguns opinen que el terme \"Medicina de l'Esport\" encara que utilitzat per alguns mitjans de comunicaci\u00f3, no \u00e9s d'\u00fas correcte, igual que no \u00e9s correcte el terme \"Medicina Treballadora\" sin\u00f3 \"Medicina del Treball\", en forma an\u00e0loga el terme correcte \u00e9s \"Medicina de l'Esport\".\nEst\u00e0 reconeguda com una branca de la medicina pel que existeixen cursos en diverses universitats, sigui dins d'un mestratge, especialitzaci\u00f3, subespecialitzaci\u00f3, curs tutelar o curs b\u00e0sic.\nAquesta diversitat dona com a resultat que l'orientaci\u00f3 prim\u00e0ria de l'especialista en Medicina esportiva pot variar segons el pa\u00eds de qu\u00e8 es tracti. Aix\u00ed, en alguns pa\u00efsos el metge esportiu \u00e9s preferentment un metge cl\u00ednic, en altres \u00e9s un metge traumat\u00f2leg que es dedica a atendre lesions de l'esport o tamb\u00e9 es tracta d'un especialista o subespecialista en ergometria o proves d'esfor\u00e7, en rehabilitaci\u00f3 de pacients diab\u00e8tics, o en prevenci\u00f3 de malalties cardiovasculars\nBranques i disciplines de la medicina esportiva poden incloure a b\u00e0siques (anatomia, fisiologia, biomec\u00e0nica de l'exercici, etc.), cl\u00edniques (prevenci\u00f3, tractament i rehabilitaci\u00f3 de lesions i malalties) aix\u00ed com ci\u00e8ncies aplicades (psicologia, nutrici\u00f3, entrenament en l'esport, metrologia, cineantropometria, etc.).\nEls principals comeses de la medicina esportiva s\u00f3n:\n\nMissi\u00f3 preventiva.\nMissi\u00f3 orientadora.\nMissi\u00f3 curativa.", "target": "Esport"}, {"text": "Pl\u00e1cido Galindo (9 de mar\u00e7 de 1906 - 22 d'octubre de 1988) fou un futbolista peru\u00e0.Va formar part de l'equip peru\u00e0 a la Copa del M\u00f3n de 1930. Tamb\u00e9 participar\u00e0 en el Campionat sud-americ\u00e0 de 1929. Fou jugador, entrenador i president de Universitario de Deportes.", "target": "Esport"}, {"text": "La pliometria \u00e9s un sistema d'entrenament que es basa en l'execuci\u00f3 de salts que produeixen un cicle d'estirament-escur\u00e7ament en el m\u00fascul, la qual cosa \u00e9s deguda a l'activaci\u00f3 del reflex miot\u00e0tic i tamb\u00e9 de la reutilitzaci\u00f3 de l'energia el\u00e0stica, producte de l'estirament realitzat.", "target": "Esport"}, {"text": "S\u00e1ndor Iv\u00e1dy (Budapest, 1 de maig de 1903 \u2013 Viena, 21 de desembre de 1998) va ser un waterpolista hongar\u00e8s que va competir durant les d\u00e8cades de 1920 i 1930.\nEl 1924 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Par\u00eds, on tot i que no jug\u00e0 cap partit, fou cinqu\u00e8 en la competici\u00f3 de waterpolo. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs d'Amsterdam, va guanyar la medalla de plata en la competici\u00f3 de waterpolo i el 1932, als Jocs de Los Angeles, guany\u00e0 la medalla d'or. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen una lliga hongareses de waterpolo i dos campionats d'Europa (1931 i 1934). Una lesi\u00f3 a l'espatlla va posar punt final a la seva carrera esportiva. Entre 1937 i 1939 va entrenar l'equip nacional, amb qui va guanyar el campionat europeu de 1938.Iv\u00e1dy es va doctorar en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques per la Universitat de Szeged. Entre 1933 i 1945 va treballar pel Ministeri d'Agricultura. Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, va ser internat a Kistarcsa i Recsk i el 1956 s'exili\u00e0 a Viena, on exerc\u00ed d'entrenador.", "target": "Esport"}, {"text": "Gol Gran va ser un grup d'animaci\u00f3 del Val\u00e8ncia CF. Fundat el 1994, es declarava com a apol\u00edtic i va dissoldre's als pocs anys de la creaci\u00f3 de la Grada Jove Mario Alberto Kempes. El seu butllet\u00ed es deia Recolzem. El nom, Gol Gran, ve de com s'ha anomenat hist\u00f2ricament al Gol Sud de l'Estadi de Mestalla.", "target": "Esport"}, {"text": "La lluita d'al\u00b7lig\u00e0tor \u00e9s una atracci\u00f3, que m\u00e9s tard ha evolucionat en esport, que va comen\u00e7ar com una expedici\u00f3 de ca\u00e7a dels nadius americans. S'ha descrit com a \"t\u00e8cniques de captura d'al\u00b7lig\u00e0tor\".", "target": "Esport"}, {"text": "\u00dcmm\u00fc Kiraz (Ac\u0131payam, Denizli, 27 de setembre de 1982) \u00e9s una atleta turca de cursa de fons. Ha participat en els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012 on termina 89a el marat\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "El casquet de bany \u00e9s un casquet fet de diversos materials com silicona, l\u00e0tex o licra, que s'usa en mode d'esbarjo i en nataci\u00f3 competitiva.\nEls casquets es fan servir per mantenir els cabells eixuts i relativament lliures de la cloraci\u00f3 de l'aigua, i tamb\u00e9 per a\u00efllar les orelles de l'aigua. Algunes instal\u00b7lacions requereixen l'\u00fas de gorres de nataci\u00f3, que s'utilitzen per a protegir els filtres d'aigua i que no es obstrueixin amb cabells.\nEn la nataci\u00f3 de competici\u00f3 dels barrets estan fets de silicona o l\u00e0tex que s'ajusten perfectament al crani de l'usuari, cobrint-li els cabells. Aix\u00f2 redueix l'arrossegament a les aig\u00fces causada pels cabells solts de manera que el tornen m\u00e9s hidrodin\u00e0mic.", "target": "Esport"}, {"text": "Aly Knepper (Echternach, 11 de mar\u00e7 de 1940) \u00e9s un ex-tirador ol\u00edmpic luxemburgu\u00e8s, que va competir a la prova de fossa ol\u00edmpica dels Jocs Ol\u00edmpics de 1960 a Roma.", "target": "Esport"}, {"text": "Mizgin Ay (Batman, 22 de juny de 2000) \u00e9s una atleta (velocista) turca, campiona del m\u00f3n juvenil de 2017 de 100 metres llisos. Mizgin Ay es un dels set fills d'una fam\u00edlia d'agricultors que pertany a la comunitat kurda de Turquia. Viu a Beypazar\u0131, i \u00e9s esportista del Fenerbah\u00e7e Spor Kul\u00fcb\u00fc.", "target": "Esport"}, {"text": "Als esports col\u00b7lectius, un capit\u00e0 \u00e9s un t\u00edtol donat a un membre de l'equip. El t\u00edtol \u00e9s sovint honorari, per\u00f2 en alguns casos el capit\u00e0 \u00e9s el portaveu al terreny de joc o t\u00e9 responsabilitats en l'estrat\u00e8gia i el treball en equip a la pista durant el temps de joc.\nEn alguns esports, els capitans poden tenir la responsabilitat de dirigir-se a l'\u00e0rbitre per fer observacions o demanar aclariments.\nEl capit\u00e0 participa en els sorteigs de camp o de sacada i firma l'acta del partit. En altres ocasions, com als equips de Copa Davis de tennis el capit\u00e0 no \u00e9s un jugador, sin\u00f3 una figura externa m\u00e9s pr\u00f2xima a la d'un entrenador.", "target": "Esport"}, {"text": "La gimn\u00e0stica de trampol\u00ed \u00e9s una disciplina de gimn\u00e0stica de competici\u00f3 consistent a executar seq\u00fc\u00e8ncies de salts i acrob\u00e0cies amb l'ajuda d'un trampol\u00ed, llit el\u00e0stic o en un passad\u00eds amb un sistema de ressorts.", "target": "Esport"}, {"text": "Francisco Picasso Risso (19 de juny de 1982) \u00e9s un nedador uruguai\u00e0. Va nedar en representaci\u00f3 del seu pa\u00eds als Jocs Ol\u00edmpics d'estiu de 2000 a Sydney, Austr\u00e0lia. Tamb\u00e9 va competir als Jocs Ol\u00edmpics de 2008 a Pequ\u00edn, per\u00f2 no va arribar a qualificar per a la segona volta.", "target": "Esport"}, {"text": "G\u00fcls\u00fcm G\u00fcle\u00e7y\u00fcz (\u00c7orum, 16 de novembre de 1993) \u00e9s una jugadora d'handbol turca. Actualment juga al Muratpa\u015fa Belediyespor d'Antalya i tamb\u00e9 a la selecci\u00f3 nacional femenina de Turquia.", "target": "Esport"}, {"text": "La Fundaci\u00f3 Princesse-Charl\u00e8ne \u00e9s una fundaci\u00f3 monegasca creada el 2012 per la princesa de M\u00f2naco, Charl\u00e8ne Lynette Wittstock, que ha assumit el seu c\u00e0rrec oficialment com a tal el 2011. La fundaci\u00f3 est\u00e0 destinada a l'educaci\u00f3 i la construcci\u00f3 de l'infant a trav\u00e9s de l'esport.", "target": "Esport"}, {"text": "Gorazd \u0160tangelj (Novo Mesto, 27 de gener de 1973) \u00e9s un ciclista eslov\u00e8, professional des del 1997 fins al 2011.\nEn el seu palmar\u00e8s destaca el Campionat d'Eslov\u00e8nia en ruta del 2010. Aquest mateix campionat el guany\u00e0 el 2000, per\u00f2 en fou desposse\u00eft per haver donat positiu en un control antidopatge per efedrina.", "target": "Esport"}, {"text": "Reef \u00e9s una marca de cal\u00e7at i roba creada per dos germans argentins, Fernando i Santiago Aguerre, el 1984 al barri de La Jolla de San Diego. Les seves xancletes i bambes s\u00f3n populars entre la comunitat surfista i els amants de la platja. El 2005, Reef va ser adquirida per VF Corporation i, posteriorment, va ser venuda a The Rockport Group el 2018.", "target": "Esport"}, {"text": "Derya \u00c7ay\u0131rgan (Istanbul, 9 d'octubre de 1987) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional ha jugat per clubs turcs com a Halkbank SK d'Ankara, Galatasaray, Fenerbah\u00e7e i Ye\u015filyurt d'Istanbul, Kar\u015f\u0131yaka d'Esmirna i \u00c7anakkale Belediyespor de \u00c7anakkale.", "target": "Esport"}, {"text": "El slackline \u00e9s un esport d'equilibri en el qual es fa servir una cinta que s'enganxa entre dos punts fixos, normalment arbres, i es tensa. El slackline es diferencia del funambulisme en qu\u00e8 en el funambulisme es camina sobre un cable met\u00e0l\u00b7lic totalment tens, mentre que en el slackline es camina sobre una cinta plana de nylon o poli\u00e8ster flexible. En la corda fluixa, com la mateixa paraula indica, es camina sobre una corda que no est\u00e0 tensada.En el slackline la cinta \u00e9s lleugerament el\u00e0stica, cosa que permet efectuar salts i moviments m\u00e9s din\u00e0mics. La tensi\u00f3 de la cinta pot ser ajustada per satisfer el nivell d'experi\u00e8ncia de l'usuari. La caracter\u00edstica din\u00e0mica de la cinta permet fer trucs com salts i \"flips\" (girs). Al mateix temps, es poden realitzar postures de ioga o acrob\u00e0tiques, cosa que permet diferents modalitats d'entrenament.\nDins del slackline es poden trobar diferents modalitats que utilitzen els mateixos principis i materials. El tipus de slackline m\u00e9s com\u00fa \u00e9s el \"trickline\", on la cinta s'ubica a poca dist\u00e0ncia del terra i est\u00e0 bastant tensada. En aquesta modalitat es practiquen salts i trucs. Les \"longlines\" s\u00f3n cintes de m\u00e9s de trenta metres i s'utilitzen principalment per a caminar, ja que requereixen concentraci\u00f3 i pr\u00e0ctica. La modalitat m\u00e9s extrema es coneix com a \"highline\" i es realitza sobre cintes ubicades a m\u00e9s de vint metres d'altura. Les \"highlines\" requereixen un equip especial i experi\u00e8ncia en seguretat i muntatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Entrenament es refereix d'un costat a l'adquisici\u00f3 de coneixement, habilitats, i capacitats com a resultat de l'ensenyament d'habilitats vocacionals o pr\u00e0ctiques i coneixement relacionat amb aptituds que tanquen certa utilitat i de l'altre costat el conjunt de pr\u00e0ctiques f\u00edsiques, ps\u00edquiques i diet\u00e8tiques destinades a proporcionar a l'atleta una preparaci\u00f3 per a poder efectuar una prova en les millors condicions.", "target": "Esport"}, {"text": "El vestidor o guarda-roba \u00e9s el lloc destinat a vestir-se. Als domicilis privats sol \u00e9sser una cambra, generalment annexa al dormitori, destinada exclusivament a vestir-se o a canviar-se de roba amb intimitat i sense molestar les persones de les estances contig\u00fces. \u00c9s habitual tenir agrupada la roba al vestidor, organitzada per tipologies en armaris, sabaters, calaixeres, etc. Tamb\u00e9 conv\u00e9 tenir-hi un mirall. Pel seu car\u00e0cter \u00edntim, generalment el vestidor no t\u00e9 finestres.\nEn instal\u00b7lacions esportives tals com gimnasos, camps d'esports, piscines, banys, etc., el vestidor \u00e9s el lloc destinat a canviar-se de roba. A les botigues de roba el vestidor acostuma d'anomenar-se emprovador (tot i que tamb\u00e9 s'empra el castellanisme \"provador\", impropi, perqu\u00e8 la roba no es \"prova\", sin\u00f3 que s'emprova). Als teatres i sales d'espectacles, els int\u00e8rprets muden de roba als camerinos.\nMalgrat la similitud dels mots, no s'ha de confondre el vestidor amb el vestuari.", "target": "Esport"}, {"text": "Vic Lundquist (Ont\u00e0rio, 22 de mar\u00e7 de 1908 \u2013 Winnipeg, 30 de novembre de 1983) va ser un jugador d'hoquei sobre gel canadenc que va competir durant les d\u00e8cades de 1920 i 1930.\nAmb el Winnipeg Hockey Club guany\u00e0 l'Allan Cup de 1931. El 1932 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Lake Placid, on guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 d'hoquei sobre gel.El 1936, als Jocs de Berl\u00edn, fou entrenador de la selecci\u00f3 sueca i posteriorment \u00e0rbitre. El 1997 fou incl\u00f2s a l'International Ice Hockey Federation Hall of Fame.", "target": "Esport"}, {"text": "Shihan (\u5e2b\u7bc4) \u00e9s un terme de l'idioma japon\u00e8s, generalment usat en les arts marcials procedents del Jap\u00f3 com un t\u00edtol honor\u00edfic per referir-se als mestres de mestres en un estil espec\u00edfic.\nLes diferents organitzacions d'arts marcials tenen diversos requeriments per a l'\u00fas del terme en car\u00e0cter de t\u00edtol honor\u00edfic, generalment involucra certs drets com el d'usar s\u00edmbols especials que identifiquen el rang i atorgar graus en l'art en el qual es t\u00e9.\nPer exemple en l'organitzaci\u00f3 de l'art de ninjutsu, la bujinkan es genera el dret quan els altres shihan es refereixen a la persona amb aquest t\u00edtol (ha de tenir com a m\u00ednim 10 dans, ja que aquesta organitzaci\u00f3 s\u00f3n 15 el m\u00e0xim), en judo, en karate i en aikido s'arriba al t\u00edtol de shihan a aconseguir almenys el grau de cinqu\u00e8 dan.\nEn Daito Ryu Aiki Jujutsu el t\u00edtol shihan no est\u00e0 vinculat al grau dan tot i que amb freq\u00fc\u00e8cia implica un m\u00ednim de 5\u00e8 dan sin\u00f3 que requereix a m\u00e9s el certificat de Ky\u014dju Dairi expedit per un altre shihan o per qui posseeixi el certificat menkyo Kayden o el Soke de l'art.\nEn altres organitzacions, com ara l'aikid\u014d estil Shodokan, el t\u00edtol \u00e9s m\u00e9s organitzacional i menys vinculat al grau. Els t\u00edtols vinculats generalment previs s\u00f3n el de Renshi i Kyoshi tamb\u00e9 referits a instructors autoritzats de l'art per\u00f2 de menor grau de mestratge.\nEn reiki, sistema de sanaci\u00f3 japon\u00e8s, se'ls concedeix el t\u00edtol de shihan a aquells practicants que han assolit el quart nivell o mestratge.", "target": "Esport"}, {"text": "Un bodi o cos \u00e9s una pe\u00e7a de roba cenyida, generalment interior, que cobreix el tronc fins a l'engonal, amb m\u00e0nigues o sense i que es corda per sota. Generalment s'usa com a roba interior, i en aquest cas el bodi substitueix el sostenidor i tamb\u00e9 les calces o tanga, per\u00f2 per exemple als anys 80 es van posar molt de moda les samarretes i camises femenines que, per b\u00e9 que podien ser amples, tamb\u00e9 es tancaven a l'entrecuix, eren exteriors i es deien bodis.\nTamb\u00e9 el porten alguns nadons, de vegades com a roba interior o d'altres sol, de vegades a manera d'una mena de pijama.\nUn bodi no s'ha de confondre amb un mallot ni amb un cosset.", "target": "Esport"}, {"text": "Patrik Sinkewitz (Fulda, Hessen, 20 d'octubre de 1980) \u00e9s un ciclista alemany, professional des del 2001, a l'equip Mapei. De jove fou un ciclista prometedor, destacant la vict\u00f2ria a la Volta a Alemanya de 2004. El 2006 firm\u00e0 per l'equip T-Mobile per tal d'ajudar el seu l\u00edder, Jan Ullrich, en les etapes de muntanya del Tour de Fran\u00e7a, per\u00f2 amb la seva expulsi\u00f3 per la implicaci\u00f3 en l'Operaci\u00f3 Port pass\u00e0 a ajudar Andreas Kl\u00f6den.\nEl 8 de juny de 2007 va donar positiu en un control antidopatge. La seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb les autoritats esportives li van comportar una reducci\u00f3 de la sanci\u00f3 a sols un any. El novembre de 2008, signa amb el PSK Whirpool-Author, formaci\u00f3 continental.\nEl 2009 aconsegu\u00ed les primeres vict\u00f2ries despr\u00e9s de la seva suspensi\u00f3 i posterior retorn a la competici\u00f3. El 2010 fitx\u00e0 pel ISD-Neri. El 27 de febrer de 2011 torn\u00e0 a ser controlat positiu en un control antidopatge durant la disputa del Gran Premi de Lugano. En aquesta ocasi\u00f3 de li detect\u00e0 hormona del creixement en una mostra de sang. En ser reincident s'expos\u00e0 a una suspensi\u00f3 de per vida, per\u00f2 el 2012 va ser absolt.\nL'any 2012 fitxa pel M\u00e9ridiana Kamen i l'any seg\u00fcent tornaren els triomfs, per\u00f2 el febrer de 2014, el TAS va confirmar la sanci\u00f3, estimant el recurs que havia interposat l'Ag\u00e8ncia alemanya antidopatge contra la seva absoluci\u00f3. Va ser susp\u00e8s amb vuit anys.", "target": "Esport"}, {"text": "Tyler Hamilton (Marblehead, Massachusetts, 1 de mar\u00e7 de 1971) \u00e9s un ciclista estatunidenc que fou professional entre 1995 i 2009. La seva carrera esportiva es vei\u00e9 marcada per nombrosos esc\u00e0ndols de dopatge que acabarien for\u00e7ant-lo a retirar-se.\nEls seus inicis com a ciclista professional foren com a gregari de Lance Armstrong, al qual ajud\u00e0 a guanyar els Tours de 1999, 2000 i 2001. En aquests primers anys ja va destacar en curses d'una setmana, adjudicant-se el Crit\u00e8rium del Dauphin\u00e9 Lib\u00e9r\u00e9 del 2000.\nEl 2002 va fitxar com a cap de files del Team CSC. D'aquesta primera temporada destaca una segona posici\u00f3 final al Giro d'It\u00e0lia i una vict\u00f2ria d'etapa, tot i disputar la major part de la cursa amb una clav\u00edcula fracturada. El 2003 acab\u00e0 quart al Tour de Fran\u00e7a, malgrat tornar a c\u00f3rrer la cursa amb la clav\u00edcula fracturada.\nEl 2004 el Phonak el fitxa per guanyar el Tour, per\u00f2 Hamilton haur\u00e0 d'abandonar la prova. Un parell de mesos m\u00e9s tard guanyar\u00e0 la medalla d'or en la contrarellotge individual dels Jocs Ol\u00edmpics d'Atenes. Les sospistes de dopatge seran presents en aquesta vict\u00f2ria, ja que un primer moment don\u00e0 positiu, per\u00f2 en estar mal emmagatzemades les mostres per la contraan\u00e0lisi, aquest no es pogu\u00e9 fer i conserv\u00e0 la medalla. Poc despr\u00e9s torn\u00e0 a donar positiu per transfusi\u00f3 sangu\u00ednia, aquest cop despr\u00e9s de la vict\u00f2ria en una contrarellotge de la Volta a Espanya, per la qual cosa fou apartat de l'equip i sancionat per dos anys.El juliol de 2006 fou implicat a l'Operaci\u00f3 Port de dopatge esportiu.Una vegada complerta la sanci\u00f3, el 2007 torna a competir amb el Tinkoff Credit Systems. El 2008 ho far\u00e0 a l'equip Rock Racing, on coincid\u00ed amb altres ciclistes implicats en l'Operaci\u00f3 Port.\nEl 17 d'abril de 2009 es va saber que havia tornat a donar positiu, aquesta vegada per DHEA (un precursor de la testosterona). Aquesta vegada el ciclista va recon\u00e8ixer haver-se dopat i anunci\u00e0 la seva retirada del ciclisme. El 17 de juny l'Ag\u00e8ncia Antidopat dels Estats Units el va sancionar per vuit anys en ser reincident.L'any 2012, el COI li va treure la medalla d'or aconseguida el 2004 per la confirmaci\u00f3 del dopatge", "target": "Esport"}, {"text": "Guntis Osis (Talsi, 30 d'octubre de 1962) \u00e9s un pilot de bob let\u00f3, ja retirat, que va competir sota bandera de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica durant la d\u00e8cada de 1980.\nEl 1988 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de Calgary, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la prova de bobs a quatre del programa de bob. Form\u00e0 equip amb J\u0101nis \u0136ipurs, Juris Tone i Vladimir Koslov.Una sanci\u00f3 per dopatge el 1989 pos\u00e0 punt-i-final a la seva carrera esportiva.", "target": "Esport"}, {"text": "Troy Alves (26 de setembre de 1966) \u00e9s culturista professional. Des dels seus inicis a l'institut com a estrella de beisbol a en Troy sempre li havien agradat els entrenaments amb peses.", "target": "Esport"}, {"text": "El que segueix \u00e9s una llista de federacions esportives Internacionals d'esports ol\u00edmpics.", "target": "Esport"}, {"text": "Eero M\u00e4ntyranta (Pello, 20 de novembre de 1937 \u2013 Oulu, 30 de desembre de 2013) fou un esquiador de fons finland\u00e8s que va destacar al llarg de la d\u00e8cada del 1960.", "target": "Esport"}, {"text": "Walkover (sovint abreviat w/o) \u00e9s, en esport, una vict\u00f2ria atorgada a una persona o equip si no hi ha m\u00e9s competidors, perqu\u00e8 es van retirar, van ser desqualificats o no van assistir a l'encontre.L'\u00fas del terme s'origina en les curses de cavalls al Regne Unit on, tot i haver-hi un sol competidor, cal que el cavall recorri (walk over) tota la pista perqu\u00e8 se li reconegui el triomf.Actualment, el seu \u00fas s'ha ampliat a gaireb\u00e9 totes les disciplines. En futbol, el m\u00ednim de jugadors d'un equip \u00e9s 7, ja sigui per expulsions o manca d'efectius; l'equip involucrat perd per 3-0 i l'equip contrari ven\u00e7 per w/o.", "target": "Esport"}, {"text": "Otakar Zaremba, m\u00e9s conegut com a Ota Zaremba (txec: Otakar \"Ota\" Zaremba) (Hav\u00ed\u0159ov, 22 d'abril de 1957), \u00e9s un aixecador txec que va competir sota bandera txecoslovaca entre finals de la d\u00e8cada de 1970 i comen\u00e7aments de la de 1980.\nEl 1980 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de Moscou, on va guanyar la medalla d'or en la categoria del pes tres-quarts pesant del programa d'halterof\u00edlia.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla d'or al Campionat del m\u00f3n d'halterof\u00edlia de 1980. El 1981 va establir quatre r\u00e8cords del m\u00f3n en la categoria tres-quarts pesant.Una vegada finalitzada la seva carrera esportiva va admetre haver utilitzat el dopatge durant la seva carrera amb el coneixement d'oficials esportius i entrenadors.El 2010 es va unir al Partit Obrer de Just\u00edcia Social, partit ultradret\u00e0 del qual ha format part de les candidatures en diferents eleccions.", "target": "Esport"}, {"text": "Javier Pascual Rodr\u00edguez (Valverde de la Virgen, Lle\u00f3, 14 de novembre de 1971) \u00e9s un ciclista espanyol, professional des del 1995 i fins al 2006.\nVa debutar com a professional el 1995 a l'equip Santa Clara. Els seus principals \u00e8xits esportius s\u00f3n una etapa a la Volta a Espanya de 2004, i un primer lloc a la Volta a Andalusia i Volta a La Rioja.\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau P. Rodr\u00edguez o Pascual Rodr\u00edguez. Pascual Rodr\u00edguez no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "Un gol (de l'angl\u00e8s goal; meta, objectiu) \u00e9s el fet d'aconseguir un punt, que acostuma a ser l'objectiu del joc en diversos esports.", "target": "Esport"}, {"text": "La improvisaci\u00f3 teatral \u00e9s la improvisaci\u00f3 aplicada al teatre. Un conjunt de t\u00e8cniques d'improvisaci\u00f3 s'utilitzen a la formaci\u00f3 i entrenament actoral; a m\u00e9s, les improvisacions s\u00f3n usades per a la creaci\u00f3 de les obres de teatre, tinguin o no ja pr\u00e8viament fixat un text; finalment, la improvisaci\u00f3 teatral \u00e9s en si mateixa un g\u00e8nere teatral, o m\u00e9s aviat un grup de g\u00e8neres dram\u00e0tics en els quals els actors improvisen en directe, com ara la com\u00e8dia de l'art, el clown, el cabaret, el caf\u00e8-teatre, les lligues d'improvisaci\u00f3 o sovint el teatre de carrer. Les propostes d'improvisaci\u00f3 teatral en escena interpenetren el real i l'imaginari constantment; plantejant-se com a accions frontera entre l'art, en el sentit d'artifici o ficci\u00f3, i la simple observaci\u00f3 de la vida real, com per exemple qui veu la gent passar en un passeig des d'una terrassa.La improvisaci\u00f3 dram\u00e0tica actualment \u00e9s clau a tots els g\u00e8neres teatrals i a totes les arts esc\u00e8niques. En dansa-teatre i dansa contempor\u00e0nia, per exemple, es dona molta import\u00e0ncia a experimentar amb la improvisaci\u00f3 gestual i corporal per a anar trobant el que es vol transmetre al p\u00fablic. Aix\u00f2 es va fent al llarg de tot el proc\u00e9s de composici\u00f3 i creaci\u00f3 de la coreografia, escenografia i altres elements esc\u00e8nics, de manera que cada int\u00e8rpret creador hi aporta la seva personalitat i estil.S'usa tamb\u00e9 com a m\u00e8tode terap\u00e8utic i de creixement personal, per millorar la psicomotricitat, l'empatia, la comunicaci\u00f3, la creativitat, la confian\u00e7a, la negociaci\u00f3, la gesti\u00f3 de conflictes i la cohesi\u00f3 de grups, sigui a trav\u00e9s del psicodrama o altres formes de teatre social, o per si mateixa. Usada com a ter\u00e0pia, la improvisaci\u00f3 teatral \u00e9s una forma de producci\u00f3 complexa que ajuda al desenvolupament general de la persona a partir d'un recorregut simb\u00f2lic, enfront de les creacions espont\u00e0nies -en forma de s\u00edmptomes o problemes de comportament- que aquesta desitja canviar o li produeixen malestar.", "target": "Esport"}, {"text": "Amber Sikosang Yobech (nascuda el 27 de gener de 1991) \u00e9s una nedadora de Palau, especialitzada en esdeveniments de curses d'estil lliure. Als disset anys es va convertir en una de les nedadores m\u00e9s joves que va marcar el seu debut ol\u00edmpic als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2008 a Pequ\u00edn. Yobech va assolir el seu millor temps personal en 30.00 segons en els 50 m d'estil lliure femen\u00ed en el carrer 3. Yobech no va passar a les semifinals, ja que es va quedar en la 71a posici\u00f3 d'un total de 92 participants en les preliminars.", "target": "Esport"}, {"text": "La condici\u00f3 f\u00edsica o forma f\u00edsica \u00e9s la capacitat d'una persona per realitzar una activitat. Tamb\u00e9 \u00e9s el nivell d'energia i vitalitat que permet a les persones dur a terme les tasques di\u00e0ries habituals, gaudir del temps de lleure actiu, afrontar les emerg\u00e8ncies imprevistes sense fatiga excessiva, i que tamb\u00e9 ajuda a evitar malalties hipocin\u00e8tiques (derivades de la manca d'activitat f\u00edsica) i a desenvolupar el m\u00e0xim de la capacitat intel\u00b7lectual tot experimentant plenament la joia de viure.\nS'ent\u00e9n per condicionament f\u00edsic el desenvolupament dels diferents components que incideixen en la condici\u00f3 f\u00edsica. Aquests components s\u00f3n les capacitats f\u00edsiques b\u00e0siques (for\u00e7a, velocitat. resist\u00e8ncia i flexibilitat) i les capacitats psicomotrius (coordinaci\u00f3, agilitat i equilibri).\nHi ha tamb\u00e9 factors relacionats amb h\u00e0bits higi\u00e8nics que incideixen en el nivell de condici\u00f3 f\u00edsica, ja que afecten als sistemes i aparells del cos hum\u00e0; aquests h\u00e0bits s\u00f3n:\n\nPracticar una dieta equilibrada i variada\nEvitar la ingesta de subst\u00e0ncies que afecten negativament a l'organisme (begudes alcoh\u00f2liques, drogues o tabac)\nDormir entre 7 i 9 hores di\u00e0riesPer a millorar la condici\u00f3 f\u00edsica fa falta desenvolupar tant les capacitats f\u00edsiques com les capacitats psicomotrius i mantenir els h\u00e0bits higi\u00e8nics indicats. Quan s'entrena de manera raonable, es poden millorar les debilitats f\u00edsiques, duent a l'harmonitzaci\u00f3 de la condici\u00f3 f\u00edsica, i tamb\u00e9 a una disminuci\u00f3 del temps necessari per a la recuperaci\u00f3 del desgast f\u00edsic.\nAix\u00ed mateix, la condici\u00f3 f\u00edsica pot ser amidada mitjan\u00e7ant proves que qualifiquen i categoritzen el nivell de les nostres capacitats f\u00edsiques, la bateria eurofit \u00e9s un exemple.", "target": "Esport"}, {"text": "Gabriele Bosisio (Lecco, Llombardia, 6 d'agost de 1980) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des del 2004. Va estar sancionat des del setembre del 2009 fins al 5 d'octubre de 2011 per haver donat positiu per EPO en un control antidopatge.En el seu palmar\u00e8s destaca una vict\u00f2ria d'etapa al Giro d'It\u00e0lia de 2008. En aquesta mateixa edici\u00f3 vest\u00ed la maglia rosa durant una etapa.", "target": "Esport"}, {"text": "Johannes Thingnes B\u00f8 (Stryn, Noruega, 16 maig del 1993) \u00e9s un biatleta noruec. Entre els seus resultats destaquen la medalla d'or a la prova individual als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de 2018 aix\u00ed com m\u00faltiples vict\u00f2ries a les diferents proves de la copa del m\u00f3n de Biatl\u00f3 des de 2013. \u00c9s germ\u00e0 menor del tamb\u00e9 biatleta noruec Tarjei B\u00f8.", "target": "Esport"}, {"text": "Grup de la mort \u00e9s un terme esportiu informal emprat en esport per a descriure una situaci\u00f3 que es produeix de vegades durant la fase de grups d'un torneig (com la primera ronda de la Copa del M\u00f3n de Futbol o els setzens de final de la Lliga de Campions), en la que el nombre d'equips amb un potencial relativament elevat \u00e9s superior al nombre d'equips que es poden classificar per a la seg\u00fcent fase.\nL'element clau \u00e9s que algun dels equips potents ser\u00e0 eliminat amb tota seguretat, convertint el grup en el m\u00e9s dif\u00edcil de predir de tots els del torneig.", "target": "Esport"}, {"text": "La conquilla \u00e9s un protector de la zona pelviana, que protegeix els testicles. Generalment s'usen en esports de contacte com el kick boxing, la boxa, el karate o l'esgrima, esports en els quals han de protegir aquestes parts. Es posa mitjan\u00e7ant una esp\u00e8cie de slip que es diu suspensori. Tamb\u00e9 existeixen equivalents femenins per protegir els ovaris.", "target": "Esport"}, {"text": "Tu\u011f\u00e7e Hocao\u011flu o Tu\u011f\u00e7e Hocao\u011flu Co\u015fkun (Bursa, 11 de mar\u00e7 de 1988) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. \u00c9s membre de la selecci\u00f3 turca de voleibol femenina. La temporada 2014-15 jugava pel Trabzon \u0130dmanoca\u011f\u0131.Tu\u011f\u00e7e Hocao\u011flu \u00e9s germana de Ece Hocao\u011flu i casada amb Serhat Co\u015fkun, tamb\u00e9 jugador de voleibol.", "target": "Esport"}, {"text": "Teeny Ted from Turnip Town (2007), publicat per Robert Chaplin, est\u00e0 certificat per Guinness World Records com la reproducci\u00f3 m\u00e9s petita del m\u00f3n d'un llibre impr\u00e8s. El llibre es va produir al laboratori d'imatges Nano de la Universitat Simon Fraser de Vancouver, Col\u00fambia Brit\u00e0nica, Canad\u00e0, amb l'assist\u00e8ncia dels cient\u00edfics de la SFU Li Yang i Karen Kavanagh.La mida del llibre \u00e9s de 0,07 mm x 0,10 mm. Les lletres estan tallades en 30 microtablets en una pe\u00e7a polida de silici monocristall, amb un feix d'i\u00f3 de gal\u00b7li focalitzat amb un di\u00e0metre m\u00ednim de 7 nan\u00f2metres (aix\u00f2 es compara amb el cap d'un passador a 2 mm d'amplada). El llibre t\u00e9 el seu propi ISBN, 978-1-894897-17-4.La hist\u00f2ria va ser escrita per Malcolm Douglas Chaplin i \u00e9s \"una faula sobre la vict\u00f2ria de Teeny Ted en el concurs de naps a la fira anual del comtat\".El llibre ha estat publicat en una edici\u00f3 limitada de 100 exemplars pel laboratori i requereix un microscopi electr\u00f2nic d'escaneig per llegir el text.\nEl desembre de 2012, es va publicar una edici\u00f3 del llibre amb un t\u00edtol complet de Teeny Ted from Turnip Town & the Tale of Scale: A Scientific Book of Word Puzzles i un n\u00famero ISBN 978-1-894897-36-5. A la p\u00e0gina de t\u00edtol es reconeix com a \"Gran Impressi\u00f3 del llibre m\u00e9s petit del m\u00f3n\". El llibre es va publicar mitjan\u00e7ant fons d'una reeixida campanya de Kickstarter amb els noms dels col\u00b7laboradors que es mostren a la solapa del llibre.", "target": "Esport"}, {"text": "El skimboard o skim \u00e9s un esport aqu\u00e0tic que es practica damunt d'un planxa que consisteix a surfejar les onades m\u00e9s properes a la sorra, quan acaben de trencar. El skimboarding \u00e9s un boardsport en qu\u00e8 s'utilitza un skimboard (un hom\u00f2leg menor a una taula de surf sense aletes) i cau per la superf\u00edcie de l'aigua. A difer\u00e8ncia del surf, el skim comen\u00e7a a la platja deixant caure la taula en la lleugera rentada de les ones anteriors. Els skimboarders utilitzen el seu impuls a les onades trencants, que despr\u00e9s agafen de nou a la vora d'una manera similar a la pr\u00e0ctica del surf. Un altre aspecte de skim \u00e9s \"street\", que consisteix a realitzar trucs derivats de skate com ollies i emp\u00e8nyer-la en el rentat de les ones sense agafar descansos en terra. el skim es va originar al sud de Calif\u00f2rnia, quan socorristes volien una manera f\u00e0cil d'obtenir a trav\u00e9s de les platges de la Laguna.\nEs practica amb una planxa d'una longitud que quan es posa en vertical arriba aproximadament a la meitat del pit del practicant. Hi ha tres tipus de rockers: amb eix de balanc\u00ed en qu\u00e8 la planxa t\u00e9 una corba constant del nas fins a la cua per a un millor control sobre les ones m\u00e9s grans; l'h\u00edbrid que t\u00e9 una corba a la part inferior a trav\u00e9s d'un 3/4 de la longitud de la junta, la resta (\u00e9s a dir, la part plana) sol ser la cua, per a la velocitat i el control sobre les ones de grand\u00e0ria mitjana i tamb\u00e9 per als trucs de flatland; finalment, el tradicional en qu\u00e8 la planxa \u00e9s gaireb\u00e9 plana a excepci\u00f3 del nas. A difer\u00e8ncia del surf, el skim comen\u00e7a a la platja deixant caure la planxa damunt de les onades quan trenquen i aprofiten l'hidroplanatge per despla\u00e7ar-se amb rapidesa i portar a terme moviments. Una de les modalitats del skim \u00e9s l'\"street\", que consisteix a executar trucs derivats del skate com els ollies.\nAquest esport va sorgir als anys setanta en una platja de Calif\u00f2rnia anomenada Laguna Beach, i al llarg dels anys ha patit una gran evoluci\u00f3. Va sorgir com una variant del surf per tal de poder aprofitar les onades que trenquen a la vora de la platja, que els surfistes no poden agafar i els skimboarders s\u00ed.\nEls skimmers en general, usen una taula d'una longitud que arriba aproximadament a la meitat del pit de la seva al\u00e7ada quan es posa de punta. La majoria dels skimboards tenen una certa elevaci\u00f3 nas, o un balanc\u00ed. Hi ha tres tipus de rockers generalment utilitzats per skimboards. Hi ha un eix de balanc\u00ed constant, el que significa que la placa t\u00e9 una corba de constant del nas fins a la cua. Rockers constants s\u00f3n coneguts per un millor control sobre les ones m\u00e9s grans. Un altre tipus de balanc\u00ed i el m\u00e9s comunament utilitzat \u00e9s un rocker h\u00edbrid. Aix\u00f2 significa que el tauler t\u00e9 una corba a la part inferior a trav\u00e9s d'aproximadament 3/4 de la longitud de la junta, la resta (\u00e9s a dir, la part plana) sol ser la cua. Aquest tipus de rocker que \u00e9s bo per la velocitat i el control sobre les ones de grand\u00e0ria decent, i tamb\u00e9 el millor tipus de consell per als trucs de flatland. Finalment, un rocker tradicional significa que la targeta \u00e9s gaireb\u00e9 totalment pla a excepci\u00f3 del nas.", "target": "Esport"}, {"text": "Edmonton Oilers \u00e9s un equip canadenc d'hoquei sobre gel d'Edmonton (Alberta) de la National Hockey League (NHL), juga a la Divisi\u00f3 Nord-oest de la Confer\u00e8ncia Oest.\nEl seu pavell\u00f3 \u00e9s el Rexall Place i juga amb jersei i pantalons blaus amb franges taronges i blanques. Mantenen una forta rivalitat amb els Calgary Flames, l'altre equip d'Alberta que juga en aquesta lliga.", "target": "Esport"}, {"text": "La FOCA (Formula One Association Constructor) amb seu a Londres va reunir a tots els constructors de la F\u00f3rmula 1.\nAquesta organitzaci\u00f3 englobava doncs als principals fabricants dels b\u00f2lids de F\u00f3rmula 1 a la d\u00e8cada dels 70 i els 80.\nL'associaci\u00f3 va ser fundada el 1974 per Bernie Ecclestone, Colin Chapman, Teddy Mayer, Max Mosley, Ken Tyrell i Frank Williams. El seu prop\u00f2sit fou modificar l'organitzaci\u00f3 dels esdeveniments comercials de la F\u00f3rmula 1 per aconseguir majors beneficis pels equips constructors participants.\nAl Mar\u00e7 de 1981 la FOCA va arribar a un acord amb la FIA, anomenat Acord de la Conc\u00f2rdia que els permetia negociar amb plens poders els drets dels contractes televisius acabant la seva particular guerra amb un altre organisme la FISA anomenada Guerra FISA-FOCA.", "target": "Esport"}, {"text": "En entrenament de la for\u00e7a i fitness, el pes mort o estirada de terra \u00e9s un exercici en el qual s'aixeca una barra fins a l'altura del maluc, tot mantenint el tors perpendicular a terra, i seguidament es torna a baixar. Juntament amb l'esquat i la pressi\u00f3 sobre banc, \u00e9s un dels tres exercicis d'aixecament amb pot\u00e8ncia. Activa molts m\u00fasculs del cos, incloent-hi els de l'abdomen, l'esquena, les cames, els bra\u00e7os i el maluc. En homes, es considera que una repetici\u00f3 m\u00e0xima igual a 1,75 vegades el pes corporal representa un nivell intermedi.", "target": "Esport"}, {"text": "Deniz K\u0131l\u0131\u00e7l\u0131 (Samsun, 23 d'octubre de 1990) \u00e9s un jugador de b\u00e0squet turc. Va iniciar el basquetbol a Anadolu Efes de Kad\u0131k\u00f6y, Istanbul i va ser el primer esportista turc que va arribar a jugar en la final del Campionat de b\u00e0squet de l'NCAA dels Estats Units, en la final del 2010 entre Butler Bulldogs i Duke Blue Devils. Va ser integrant de la selecci\u00f3 turca que va guanyar la medalla d'or als Jocs del Mediterrani de 2013 a Mersin.", "target": "Esport"}, {"text": "Pemra \u00d6zgen (\u0130stanbul, 8 de maig de 1986) \u00e9s una jugadora de tennis turca. \u00d6zgen va comen\u00e7ar al tennis als vuit anys. Pemra tamb\u00e9 juga a la selecci\u00f3 turca.", "target": "Esport"}, {"text": "Ho-Pin Tung \u2014\u8463\u8377\u658c; pinyin: D\u01d2ng H\u00e9b\u012bn\u2014 (Velp, Rheden, Pa\u00efsos Baixos, 4 de desembre de 1982) \u00e9s un pilot d'automobilisme xino-neerland\u00e8s. Debuta en el k\u00e0rting el 1997 on es va mantenir fins a 2000, un any despr\u00e9s ingressa a la F\u00f3rmula Ford neerlandesa i de Benelux fins al 2002.\nEl 2003 va guanyar la F\u00f3rmula BMW Asi\u00e0tica amb l'equip Meritus i va pilotar en GP2 Asia Series, GP2 Series i Superleague Formula. Al desembre de 2009, Tung va provar per a l'equip Renault F1 i al gener es va anunciar com a tercer pilot de l'equip amb J\u00e9r\u00f4me d'Ambrosio, tornant a la GP2 Series amb l'equip DAMS per a la temporada 2010.", "target": "Esport"}, {"text": "El disc golf \u00e9s un esport de disc volador en el qual els jugadors llancen un disc a un objectiu.El disc golf es juga mitjan\u00e7ant regles similars al golf, sovint seguint un recorregut on hi ha entre 9 i 18 forats. Els jugadors completen un forat llan\u00e7ant un disc des de la zona de sortida cap a un objectiu i tirant de nou des de la posici\u00f3 d'aterratge del disc fins a assolir l'objectiu. Els jugadors han de completar cada forat i el recorregut general emprant el menor nombre de tirs. El disc golf es juga al voltant de 40 pa\u00efsos. A partir del 2018, hi ha m\u00e9s de 115.000 membres actius de la Professional Disc Golf Association (PDGA) a tot el m\u00f3n.", "target": "Esport"}, {"text": "El hat-trick o hat trick \u00e9s el terme esportiu d'origen angl\u00e8s amb qu\u00e8 es coneix la consecuci\u00f3 de tres acompliments determinats. El m\u00e9s conegut \u00e9s el d'un jugador que, en un mateix partit, marca tres gols.", "target": "Esport"}, {"text": "Stamata Revithi (en grec: \u03a3\u03c4\u03b1\u03bc\u03ac\u03c4\u03b1 \u03a1\u03b5\u03b2\u03af\u03b8\u03b7) (1866 - despr\u00e9s de 1896) va ser una dona grega que va c\u00f3rrer la marat\u00f3 de 40 km durant els Jocs Ol\u00edmpics de 1896. Els Jocs van excloure les dones de la competici\u00f3, per\u00f2 Revithi va insistir que se li permet\u00e9s participar. Revithi va c\u00f3rrer un dia despr\u00e9s que els homes haguessin completat la cursa oficial. Tot i que va acabar la marat\u00f3 en aproximadament 5 hores i 30 minuts i va trobar testimonis per a signar els seus noms i verificar el temps assolit, no se li va permetre entrar a l'Estadi Panathinaik\u00f3 al final de la cursa. Tenia la intenci\u00f3 de presentar la seva documentaci\u00f3 al Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Hel\u00b7l\u00e8nic amb l'esperan\u00e7a que reconeguessin la seva fita, per\u00f2 no se sap si ho va fer. No hi ha cap informaci\u00f3 coneguda que hagi sobreviscut sobre la vida de Revathi despr\u00e9s de la seva participaci\u00f3.\nD'acord amb fonts de l'\u00e8poca, una segona dona, \u00abMelp\u00f2mene\u00bb, tamb\u00e9 va c\u00f3rrer la cursa de la marat\u00f3 de 1896. Hi ha un debat entre els historiadors ol\u00edmpics quant a si Revathi i Melp\u00f2mene s\u00f3n la mateixa persona o no.", "target": "Esport"}, {"text": "El mercat de fitxatges d'hivern, abreujat sovint a \u00abmercat d'hivern\u00bb, \u00e9s un terme d'\u00fas en el futbol europeu per fer refer\u00e8ncia a un termini de temps, majorit\u00e0riament al llarg del mes de gener, en el qual els clubs de futbol poden fer transfer\u00e8ncies o altes de futbolistes en una plantilla. S'anomena \u00abmercat d'hivern\u00bb perqu\u00e8 el mes de gener \u00e9s hivernal al continent europeu, en contraposici\u00f3 a l'estiu, lapse en el qual es realitzen la majoria dels fitxatges, durant el mercat d'estiu.\nEl termini sol ser entre les 00:00 de l'1 de gener fins a les 23:59 del 31 de gener, tot i que pot variar segons el pa\u00eds i permet els equips de futbol de remodelar les seves plantilles per a la resta de la temporada, especialment per suplir jugadors lesionats o tancar acords que no van poder tancar-se abans de l'inici de la temporada. El mercat d'hivern s'utilitza tamb\u00e9 per a la cessi\u00f3 de jugadors a altres equips.", "target": "Esport"}, {"text": "\u0130rem Karamete (Istanbul, 20 de juny de 1993) \u00e9s una esgrimista turca que competeix en floret. Karamete s'ha guanyat el dret de participar en els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2016 i es va convertir en la primera esgrimista turca en competir als Jocs Ol\u00edmpics des de 1984.", "target": "Esport"}, {"text": "Els Jugadors estrangers de la hist\u00f2ria de l'NBA que es mostren en aquesta p\u00e0gina s\u00f3n tots aquells jugadors professionals de b\u00e0squet no-estatunidencs que han jugat a la lliga professional estatunidenca: NBA.\n\nAgrupats per la seva nacionalitat, els nascuts a un altre Estat duen la seva bandera al seu costat\nSubratllats els membres del Sal\u00f3 de la Fama", "target": "Esport"}, {"text": "La Massacre de Munic o Operaci\u00f3 Ikrit i Biraam s\u00f3n uns fets ocorreguts durant la celebraci\u00f3 dels Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu 1972 de Munic (Baviera, RFA) el dia 5 de setembre de 1972, quan 11 membres de l'equip de lluita d'Israel van ser presos com a ostatges per militants palestins pertanyents a l'organitzaci\u00f3 Setembre Negre. Un intent fallit d'alliberament va acabar amb la mort de tots els atletes, cinc palestins i un policia.", "target": "Esport"}, {"text": "Nanna Vainio (29 de maig de 1991 a Eken\u00e4s) \u00e9s una esportista finesa que competeix en b\u00e0dminton en la categoria individual.", "target": "Esport"}, {"text": "Una tira nasal o adhesiu horitzontal \u00e9s un tipus de tira adhesiva formada per dues bandes o petits tubs de pl\u00e0stic flexibles i resistents, que permeten l'obertura de les fosses nasals, de manera que s'augmenta el flux d'oxigen que entra fins als pulmons. S'aplica a trav\u00e9s del pont del nas i els costats de les fosses nasals per ajudar a mantenir la via a\u00e8ria oberta. Es coneixen dos tipus de tires nasals: internes i externes. Es creu que facilita la respiraci\u00f3 i per aix\u00f2 s'utilitzen durant l'esfor\u00e7 atl\u00e8tic i com una ajuda per reduir la congesti\u00f3 o per prevenir els roncs. Hi ha diversos estudis que no han indicat que tinguin un efecte que millori el rendiment. Tamb\u00e9 s\u00f3n usades pels entrenadors de cavalls de carreres per motius similars. Es creu que redueixen la resist\u00e8ncia de les vies respirat\u00f2ries i redueixen el risc d'hemorr\u00e0gia pulmonar indu\u00efda per l'exercici (EIPH), a m\u00e9s de reduir la fatiga i ajudar a la recuperaci\u00f3 post-cursa.", "target": "Esport"}, {"text": "Deniz Hakyemez \u00c7etinsara\u00e7 (Istanbul, 3 de febrer de 1983) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va jugar per clubs com ara Vakifbank, Galatasaray SK, BJK i Eczac\u0131ba\u015f\u0131 d'Istanbul, Arkas SK d'Esmirna, Bolu Belediyespor de Bolu, \u0130dmanoca\u011f\u0131 de Trabzon i Anakentspor de Samsun. Tamb\u00e9 juga a la selecci\u00f3 nacional turca. Filla de Do\u011fan Hakyemez, exjugador de b\u00e0squet turc, Deniz Hakyemez \u00e9s casada amb Erkay \u00c7etinsara\u00e7 des del 2010.", "target": "Esport"}, {"text": "Gabriele Balducci (Pontedera, Pisa, Toscana, 3 de novembre 1975) \u00e9s un ciclista itali\u00e0 que fou professional entre el 1997 i el 2008. En el seu palmar\u00e8s destaca una vict\u00f2ria al Giro d'It\u00e0lia de 2007, despr\u00e9s que aquesta li fos retirada a Alessandro Petacchi per haver donat positiu en un control antidopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "El Alabama Sports Hall of Fame (ASHOF) \u00e9s un museu estatal situat a Birmingham, Alabama, dedicat a comunicar la hist\u00f2ria atl\u00e8tica de l'estat. El museu mostra m\u00e9s de 5.000 objectes relacionats amb atletes que van n\u00e9ixer a Alabama o van guanyar fama gr\u00e0cies a l'atletisme que reflexiona positivament sobre l'estat, generalment a trav\u00e9s de l'excel\u00b7l\u00e8ncia en una instituci\u00f3 educativa o esdeveniment esportiu a Alabama. L'ASHOF es va establir per llei legislativa estatal el 14 d'agost de 1967.", "target": "Esport"}, {"text": "La prova de Cooper \u00e9s una prova de condici\u00f3 f\u00edsica. Serveix per mesurar la resist\u00e8ncia aer\u00f2bica i tamb\u00e9 el VO2Max (Consum m\u00e0xim d'oxigen), \u00e9s a dir la quantitat d'oxigen a la sang. La prova va ser dissenyada pel doctor Kenneth H. Cooper el 1968 per a l'ex\u00e8rcit dels Estats Units i consisteix a c\u00f3rrer la m\u00e0xima dist\u00e0ncia possible durant 12 minuts\nAvui dia, a part de fer-lo servir per les escoles o instituts (ESO) tamb\u00e9 es fa servir com mitj\u00e0 de classificaci\u00f3 dels aspirants a proves f\u00edsiques d'acc\u00e9s al cos de policia, bombers, \u00e0rbitres de la Lliga de Futbol Professional, etc.\nExisteixen diverses taules que s'utilitzen per avaluar els resultats, a continuaci\u00f3 n'hi ha tres, la primera classifica la condici\u00f3 f\u00edsica com a Molt bona, Bona, Mitjana, Dolenta i Molt dolenta per a persones entre 13 i 20 anys, la segona per a persones entre 20 i 50 anys i la tercera per a atletes experimentats, la dist\u00e0ncia es presenta en metres:", "target": "Esport"}, {"text": "Buket \u00d6zt\u00fcrk (Bursa, 30 de desembre de 2001) \u00e9s una jugadora de botxes turca. El 2018, va ser campiona del m\u00f3n a Jiaxing, Xina, en la disciplina \"punt d'or\", guanyant a l'esportista s\u00e8rbia per 20-9 en la final. El 2019, va rebre la medalla d'or, representant a Turquia en parelles, juntament amb la seva germana gran, \u0130nci Ece \u00d6zt\u00fcrk, en la Copa del M\u00f3n de Bocce Volo realitzada a Mersin. \u00d6zt\u00fcrk va guanyar un altre medalla d'or en els Jocs Mediterranis de 2018 a Tarragona.", "target": "Esport"}, {"text": "Arthur Fitzgerald Kinnaird (Londres, 16 de febrer de 1847 - 30 de gener de 1923), onz\u00e8 Lord Kinnaird, va ser un futbolista, dirigent esportiu i banquer brit\u00e0nic . En la seva etapa de jugador va destacar per ser una de les primeres estrelles del futbol, arribant a guanyar 5 FA Cup, i posteriorment va exercir la presid\u00e8ncia de l'Associaci\u00f3 Anglesa de Futbol durant 33 anys (1890-1923).\nKinnaird va n\u00e9ixer a Kensington en el si d'una fam\u00edlia de classe alta amb t\u00edtols nobiliaris a Esc\u00f2cia. El seu pare, Arthur Kinnaird (1814-1887), va ser banquer i membre parlamentari a la Cambra dels Lords pels liberals.\nAcad\u00e8micament es va formar en centres de prestigi: el Cheam School , l'Eton College i el Trinity College de Cambridge, on acabaria llicenciant-se el 1869. Immediatament va comen\u00e7ar a treballar en els diferents negocis familiars, entre ells la direcci\u00f3 del banc Ransom, Bouverie & Co. Quan aquesta entitat va quedar integrada al Barclays Bank a partir de 1896, Kinnaird en va formar part del consell d'administraci\u00f3 fins a la seva mort.\nAl llarg de la seva vida va desenvolupar una notable tasca filantr\u00f2pica, principalment a trav\u00e9s del finan\u00e7ament de cases d'acollida. Entre altres distincions va ser Alt Comissionat de l'Assemblea General de l'Esgl\u00e9sia d'Esc\u00f2cia, i General Honorari dels Royal Engineers de Dundee (una unitat de voluntaris escocesos de l'Ex\u00e8rcit Brit\u00e0nic). Tamb\u00e9 va ser condecorat Cavaller de l'Orde del Card el 1914.\nVa morir el 30 de gener de 1923, als 75 anys. Va estar casat amb Mary Alma Victoria Agnew, i va tenir set fills.", "target": "Esport"}, {"text": "Giorgio Furlan (Treviso, V\u00e8neto, 9 de mar\u00e7 de 1966) va ser un ciclista itali\u00e0 que fou professional entre 1989 i 1998. Durant la seva carrera professional aconsegu\u00ed m\u00e9s de vint vict\u00f2ries, sent les m\u00e9s importants una Volta a Su\u00efssa (1992), una Tirrena-Adri\u00e0tica (1994), una Mil\u00e0-Sanremo (1994) i dues etapes del Giro d'It\u00e0lia, a banda d'un Campionat d'It\u00e0lia (1990).\nLa seva carrera esportiva va quedar tacada per la xacra del dopatge, en ser acusat pel CONI el 7 de gener de 2000, un cop ja retirat, de dopatge sanguini.", "target": "Esport"}, {"text": "Francesco Casagrande (Flor\u00e8ncia, 14 de setembre del 1970) \u00e9s un ciclista itali\u00e0 que fou professional entre 1993 i 2005. En el seu palmar\u00e8s destaca una etapa al Giro d'It\u00e0lia, dues edicions de la Cl\u00e0ssica de Sant Sebasti\u00e0, una Fletxa Valona i diverses curses d'una setmana.", "target": "Esport"}, {"text": "Quintin Landom Demps (29 de juny de 1985 a San Antonio, Texas) \u00e9s un jugador de futbol americ\u00e0 estatunidenc, jugador dels Philadelphia Eagles de la NFL. El 2008 va fer el Draft de la NFL. Abans havia jugat a la universitat a Texas - El Paso.", "target": "Esport"}, {"text": "El Ringette \u00e9s un esport d'equip, jugat en una superf\u00edcie de gel.\nEs juga amb un anell de goma i pals rectes, i els equips consten de cinc patinadors i un porter. \u00c9s b\u00e0sicament un esport de dones.\nEl Ringette va ser creat per Sam Jacks el 1963 a Ont\u00e0rio, Canad\u00e0, per proporcionar a les nenes un esport d'equip durant els mesos d'hivern. A la d\u00e8cada de 1970 i 80 l'esport es va estendre cap a altres pa\u00efsos.\nLa Federaci\u00f3 de Ringette International va ser fundada el 1986.", "target": "Esport"}, {"text": "Sibel \u00d6zkan o Sibel \u00d6zkan Konak (Afyonkarahisar, 3 de mar\u00e7 de 1988) \u00e9s una aixecadora turca, guanyadora d'una medalla d'argent als Jocs Ol\u00edmpics d'estiu de 2008. El 2016 va ser campiona, obtenint dues medallas d'or i una d'argent en el Campionat d'Europa realitzat a la ciutat de Forde a Noruega.El 2016 el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional va sol\u00b7licitar-li el retorn de la medalla de plata que havia guanyat als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2008 a Pequ\u00edn, Xina, perqu\u00e8 no va repetir el test antidopatge per utilitzar stanozolol.", "target": "Esport"}, {"text": "Sven Thofelt (Estocolm, 19 de maig de 1904 \u2013 Djursholm, 1 de febrer de 1993) fou un esgrimista i pentatlista modern suec, que va disputar quatre edicions dels Jocs Ol\u00edmpics, el 1928, 1932, 1936 i 1948.\nEl 1928, als Jocs d'Amsterdam, guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 de pentatl\u00f3 modern. Quatre anys m\u00e9s tard, als Jocs de Los Angeles fou quart en aquesta mateixa competici\u00f3, a l'hora que finalitzava en novena posici\u00f3 en la prova d'espasa individual del programa d'esgrima. Als Jocs de Berl\u00edn de 1936 fou novament quart en la competici\u00f3 de pentatl\u00f3 modern, mentre en la d'espasa per equips, del programa d'esgrima, guany\u00e0 la medalla de plata. Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial disput\u00e0 els seus quarts i darrers Jocs Ol\u00edmpics a Londres, on guany\u00e0 la medalla de bronze en la prova d'espasa per equips del programa d'esgrima.En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaquen quatre medalles de bronze i dues de plata al Campionat del M\u00f3n d'esgrima entre 1931 i 1947. A nivell nacional guany\u00e0 sis campionats de pentatl\u00f3 modern, tres d'espasa individual i un de nataci\u00f3.Thofelt va fer la carrera militar, graduant-se a l'Acad\u00e8mia Militar de Karlberg el 1924 i retirant-se el 1964 com a general de brigada. Va ser assistent del pr\u00edncep hereu Gustau Adolf (1938-47) i del rei Gustau V (1948-50). Paral\u00b7lelament va mantenir la relaci\u00f3 amb l'esport, sent dirigent de la Federaci\u00f3 Internacional de Pentatl\u00f3 Modern, de la Federaci\u00f3 Sueca del mateix esport i membre de la junta directiva del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Suec (1969\u201376). Entre 1970 i 1976 fou membre del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional i posteriorment membre honorari.", "target": "Esport"}, {"text": "Merve G\u00fcla\u00e7 (Eski\u015fehir, 29 d'agost de 1987) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. En la seva carrera professional va jugar per clubs com ara DS\u0130 Bentspor de la seva ciutat natal, Eski\u015fehir, \u0130ller Bankas\u0131, MKE Ankarag\u00fcc\u00fc i TED Kolejliler d'Ankara, Bursa B\u00fcy\u00fck\u015fehirspor de Bursa, Be\u015fikta\u015f d'Istanbul, i Anakent Belediyespor de Samsun. Tamb\u00e9 va jugar a la selecci\u00f3 nacional universit\u00e0ria de Turquia, 9\u00e8 lloc al Mundial de 2009.El 2019 deixa el esport actiu i des de llavors treballa com a entrenadora de voleibol a l'acad\u00e8mia de la seva companya Meryem Boz.", "target": "Esport"}, {"text": "La Federaci\u00f3 Internacional de Gimn\u00e0stica (FIG) \u00e9s una federaci\u00f3 esportiva fundada el 1881. Aquest \u00e9s l'organisme mundial que es dedica a regular les normes de la gimn\u00e0stica art\u00edstica a nivell competitiu. Tamb\u00e9 s'encarrega de celebrar peri\u00f2dicament competicions i esdeveniments, el m\u00e9s important dels quals \u00e9s el Campionat del M\u00f3n de gimn\u00e0stica art\u00edstica. L'estructura jer\u00e0rquica de la Federaci\u00f3 est\u00e0 conformada pel President i els Vicepresidents, el Congr\u00e9s (efectuat cada dos anys), el Comit\u00e8 Executiu, el Consell i set Comit\u00e8s T\u00e8cnics - un per a cada disciplina (per a q\u00fcestions t\u00e8cniques es considera la gimn\u00e0stica art\u00edstica masculina per separat de la femenina).", "target": "Esport"}, {"text": "Jakub Wawrzyniak ([\u02c8jakub vav\u02c8\u0290\u0268\u0272ak]; Kutno, \u0141\u00f3d\u017a, 7 de juliol de 1983) \u00e9s un jugador de futbol polon\u00e8s que juga en la posici\u00f3 de defensa, normalment com a lateral esquerre o central. A principis de la seva carrera tamb\u00e9 va jugar com a migcampista. Actualment milita a l'Amkar Perm de la lliga russa de futbol.", "target": "Esport"}, {"text": "Robert Lechner (Bruckm\u00fchl, Baviera, 22 de gener de 1967) fou un ciclista alemany. Del seu palamar\u00e8s destaca sobretot la medalla medalla de bronze als Jocs Ol\u00edmpics de Se\u00fcl a la prova de Quil\u00f2metre Contrarellotge.\nUn cop retirat va recon\u00e8ixer que s'havia dopat al llarg de la seva carrera.", "target": "Esport"}, {"text": "Sports Reference, LLC \u00e9s una companyia nord-americana que opera diversos llocs web relacionats amb l'esport. Sports-reference.com \u00e9s un lloc web creat en 2007 a Pennsilv\u00e0nia, Estats Units, dedicat a la recopilaci\u00f3 d'informaci\u00f3 sobre esportistes.Opera amb diverses webs esportives com Baseball-reference.com, Basketball-reference.com, Hockey-reference.com, Pro-football-reference.com i FBREF.COM. Inclou m\u00e9s de 100 000 fitxes sobre esportistes de beisbol i informaci\u00f3 sobre cada partit de la National Football League dels Estats Units des de 1941.", "target": "Esport"}, {"text": "Taeke Wiebe Doekes Taekema (Leiderdorp, 14 de gener de 1980) \u00e9s un jugador d'hoquei sobre herba neerland\u00e8s. Va guanyar la medalla de plata amb la selecci\u00f3 absoluta als Jocs Ol\u00edmpics d'Atenes 2004. Va debutar amb la selecci\u00f3 el 28 de gener del 2000 en un partit amist\u00f3s contra la selecci\u00f3 d'Egipte. Ha estat m\u00e9s de 150 vegades internacional amb la selecci\u00f3 neerlandesa com a defensa.Durant l'Europeu de Nacions de 2007 va assolir el r\u00e8cord de 16 gols incloent el doble \"hat trick\" contra B\u00e8lgica en semifinals. Per celebrar el seu r\u00e8cord, Adidas va introduir l'edici\u00f3 limitada del stick TT10 en el qual van posar les seves inicials i el n\u00famero de la samarreta.", "target": "Esport"}, {"text": "H\u00fcseyin \u015eekip Engineri (Istanbul, 1902 - 12 de gener de 1979) va ser un atleta, professor d'angl\u00e8s, i pol\u00ectic turc. Va participar en els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 1924 en 100 metres llisos. Va ser diputat de la prov\u00edncia de Burdur a la Gran Assemblea Nacional de Turquia pel partit CHP.", "target": "Esport"}, {"text": "La Confederaci\u00f3 Mundial d'Activitats Subaqu\u00e0tiques (CMAS) \u00e9s una federaci\u00f3 internacional que representa les activitats subaqu\u00e0tiques esportives i les ci\u00e8ncies subaqu\u00e0tiques, i supervisa un sistema internacional d'snorkel recreatiu aix\u00ed com l'entrenament i reconeixement de la immersi\u00f3 amb tanc d'oxigen. La seva fundaci\u00f3 a M\u00f2naco, al gener de 1959, la converteix en una de les organitzacions de submarinisme m\u00e9s antigues del m\u00f3n.", "target": "Esport"}, {"text": "Fernando Rufino de Paulo (Mato Grosso do Sul, 22 de maig de 1985) \u00e9s un paracanoista brasiler. Va representar al seu pa\u00eds en els Jocs Paral\u00edmpics d'Estiu 2020, en la prova masculina VL2 i va guanyar una medalla d'or.", "target": "Esport"}, {"text": "Neriman \u00d6zsoy (R\u00e0zgrad, 13 de juliol de 1988) \u00e9s una jugadora de voleibol turca. Des de l'estiu de 2016 juga pel club Liu Jo Nordmeccanica de M\u00f2dena, Italia. Va ser integrant de la selecci\u00f3 turca femenina que va participar en els Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012 a Londres i tamb\u00e9 va guanyar una medalla d'or en voleibol indoor amb la mateixa selecci\u00f3 als Jocs Europeus de 2015 a Bak\u00fa.", "target": "Esport"}, {"text": "I\u00falia Txep\u00e0lova (en rus: \u042e\u0301\u043b\u0438\u044f \u0427\u0435\u043f\u0430\u0301\u043b\u043e\u0432\u0430) (Komsomolsk-na-Amure, Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica 1976) \u00e9s una esquiadora de fons russa, ja retirada, que destac\u00e0 a la d\u00e8cada del 2000.", "target": "Esport"}, {"text": "Pascal Herv\u00e9 (Tours, 13 de juliol de 1964) \u00e9s un ciclista que fou professional entre 1994 i 2001. En el seu palmar\u00e8s destaquen una etapa al Giro d'It\u00e0lia de 1996 i al GP Ouest France-Plouay de 1998.\nEs va veure implicat en diversos casos de dopatge, com ara l'afer Festina, el 1998, i un positiu per EPO en un control antidopatge al Giro d'It\u00e0lia de 2001, que pos\u00e0 punt final a la seva carrera.", "target": "Esport"}, {"text": "Damla Demird\u00f6n, (Ankara, 6 de setembre de 1990) \u00e9s una jugadora de futbol turca. En la seva carrera professional va jugar per a Gazi \u00dcniversitesi SK d'Ankara i Ata\u015fehir Belediyespor d'Istanbul. Tamb\u00e9 juga a la selecci\u00f3 nacional turca. \u00c9s seguidora de BJK.", "target": "Esport"}, {"text": "Alessandro Ballan (Castelfranco Veneto, 6 de novembre del 1979) \u00e9s un exciclista itali\u00e0 professional del 2004 al 2014.\nVa quedar segon a la dotzena etapa del Tour de Fran\u00e7a 2006, darrere l'ucra\u00efn\u00e8s de l'equip Discovery Channel Iaroslav Pop\u00f2vitx. Els seus majors \u00e8xits s\u00f3n la vict\u00f2ria al Tour de Flandes l'any 2006, la tercera posici\u00f3 a la Par\u00eds-Roubaix l'any 2007 i una vict\u00f2ria d'etapa i l\u00edder de la Volta a Espanya de 2008 amb final a Naturlandia, Andorra.\nVa aconseguir el t\u00edtol de campi\u00f3 del m\u00f3n de ciclisme en ruta el 28 de setembre de 2008 al mundial de Varese (It\u00e0lia) superant Damiano Cunego (plata) i Matti Breschel (bronze).\nAlessandro Ballan mai ha donat positiu en cap control antidopatge, per\u00f2 l'abril de 2010 es va veure involucrat en un cas de dopatge a It\u00e0lia, pel qual fou susp\u00e8s provisionalment pel seu equip. Readm\u00e9s de nou el mes seg\u00fcent, \u00e9s novament susp\u00e8s pel seu equip just abans del Giro d'It\u00e0lia 2011, per culpa de l'aparici\u00f3 de noves informacions.El gener del 2014 va sortir la sentencia del CONI contra Ballan, amb motiu de la investigaci\u00f3 que es realitzava contra ell quan militava al Lampre. La sanci\u00f3 va ser de dos anys i una multa de 2000 \u20ac. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, el BMC Racing el va acomiadar.", "target": "Esport"}, {"text": "La medalla Pierre de Coubertin (tamb\u00e9 coneguda com a Medalla De Coubertin o Medalla a l'aut\u00e8ntic esperit esportiu) \u00e9s una medalla ol\u00edmpica especial atorgada pel Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (COI) a aquells atletes que demostren el seu veritable car\u00e0cter esportiu durant els Jocs Ol\u00edmpics.\nLa medalla rep aquest nom en honor de Pierre de Coubertin, reinstaurador dels Jocs Ol\u00edmpics de l'era moderna i fundador del COI. Aquesta medalla es considera un gran honor per part del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional.", "target": "Esport"}, {"text": "M\u00fcjde Y\u00fcksel (Kad\u0131k\u00f6y, Istanbul, 9 de mar\u00e7 de 1981) \u00e9s una exjugadora de b\u00e0squet turca. Va acabar la seva carrera com a jugadora l'any 2009.", "target": "Esport"}, {"text": "\u00c0lex Antor (nascut el 1979) \u00e9s un esquiador alp\u00ed andorr\u00e0 que represent\u00e0 el seu pa\u00eds als Jocs Ol\u00edmpics d'Hivern de l'any 2006. Tamb\u00e9 fou el portador de la bandera durant la cerim\u00f2nia d'inauguraci\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "The PGA Tour \u00e9s una organitzaci\u00f3 on operem els principals circuits professionals de golf per a homes dels Estats Units i Nord-am\u00e8rica, incloent la majoria dels esdeveniments en el torneig tamb\u00e9 conegut com el PGA Tour. T\u00e9 la seu a Ponte Vedra Beach, Florida, un suburbi de Jacksonville. El seu nom oficialment \u00e9s amb totes les lletres en maj\u00fascules \"PGA TOUR\".", "target": "Esport"}, {"text": "Toni Herreros Angrill (Ponts, 24 d'agost del 1972) \u00e9s un esportista noguerenc que ha competit com a canoer d'esl\u00e0lom que compet\u00ed en el C-1 esdeveniment a les olimp\u00edades d'estiu d'Atlanta i Sydney.", "target": "Esport"}, {"text": "L'Ippon (\u4e00 \u672c) \u00e9s un terme japon\u00e8s utilitzat en arts marcials d'aquest pa\u00eds com: judo, karate i altres. \u00c9s una expressi\u00f3, emprada en campionats, (equivalent a un punt, amb matisos d'estils; b\u00e9 en Karate Shobu Ippon, o Sambon Ippon, o Judo) es concedeix quan el cop o la t\u00e8cnica \u00e9s aplicat/da de forma correcta, o com a resultat de projectar l'oponent de manera que al caure doni amb l'esquena per complet al tatami. Si \u00e9s a un sol punt, amb \"Ippon\" la lluita es tanca, podent aix\u00ed, definir la lluita en nom\u00e9s un cop, per\u00f2 no si es decideix a tres \"Ippon\" (Sambon). Aquest tamb\u00e9 pot ser concedit en cas d'immobilitzacions (Osae-Waza) dins del temps reglamentat (generalment 25 segons), o quan l'adversari es rendeix en aplicar-li una clau o estrangulament (Shim-Waza). Una altra manera d'obtenir un punt complet \u00e9s amb la desqualificaci\u00f3 de l'oponent Hansoku-make. En el judo es pot marcar un ippon amb la suma de dos waza-ari, \u00e9s a dir de dues t\u00e8cniques no decisives.", "target": "Esport"}, {"text": "Tianna Bartoletta (de soltera Madison; nascuda el 30 d'agost de 1985) \u00e9s una atleta nord-americana de pista i camp especialitzada en esdeveniments de salt de llargada i esprint de curta durada. Va participar dues vegades als Jocs Ol\u00edmpics, guanyant tres medalles d'or. Als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2012 va quedar quarta a la cursa dels 100 metres i despr\u00e9s va guanyar el seu primer or al liderar el r\u00e8cord mundial 4 \u00d7 100 m de relleus, amb un temps de 40,82 segons. Als Jocs Ol\u00edmpics d'Estiu de 2016 va guanyar dos ors m\u00e9s, primer amb un millor marca personal per guanyar el salt de llargada i despr\u00e9s de nou liderant el victori\u00f3s equip de relleus 4 \u00d7 100 m.\nTamb\u00e9 va guanyar el Campionat del M\u00f3n de salt de llargada el 2005 i el 2015, i el Campionat Mundial Indoor de salt de longitud el 2006. Tamb\u00e9 va ser impulsora de l'equip bobsled dels Estats Units el 2012.", "target": "Esport"}, {"text": "Carles Juanmart\u00ed i Santiago (La Seu d'Urgell, 20 de desembre de 1978) \u00e9s un esportista catal\u00e0. Ha competit com canoer d'esl\u00e0lom des de mitjans de la d\u00e8cada del 90 i ha guanyat dues medalles de bronze als campionats celebrats a casa, el Campionat Mundial de Pirag\u00fcisme en Esl\u00e0lom de 2009. Juanmart\u00ed tamb\u00e9 ha competit en dues Olimp\u00edades d'estiu, amb el seu millor resultat l'11\u00e8 en el K-1 a Atenes el 2004.", "target": "Esport"}, {"text": "Marco Velo (Brescia, 9 de mar\u00e7 del 1974) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des del 1996 al 2010.\nBon rodador, va tenir un inici de carrera amb diverses vict\u00f2ries de renom, com ara tres campionats nacionals de contrarellotge, a banda d'un de retirat per dopatge. A partir del 2002 passa a desenvolupar tasques de llan\u00e7ador d'Alessandro Petacchi als esprints, amb la qual cosa no tenia tantes oportunitats per aconseguir vict\u00f2ries.", "target": "Esport"}, {"text": "Arvydas Romas Sabonis (Kaunas, 19 de desembre de 1964) va ser un jugador professional de b\u00e0squet litu\u00e0. Sabonis, que mesura 2,20 m., va ser un dels millors p\u00edvots en el m\u00f3n des de la d\u00e8cada dels 80 fins a l'inici del segle xxi.\nEl primer \u00e8xit internacional de Sabonis va ser un bronze amb l'equip nacional de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica en l'Eurobasket de 1983, seguit per un or el 1985 tant en l'Eurobasket com en els Jocs Universitaris. El 1984, Sabonis va fitxar pel Zalguiris Kaunas i el va liderar per obtenir fins a tres t\u00edtols de la lliga sovi\u00e8tica consecutius. El 1985 fou guardonat amb el premi Mr. Europa, una distinci\u00f3 que repetiria molt m\u00e9s tard, el 1997, per segon cop.\nAl draft NBA de 1985 va ser l'elecci\u00f3 dels Atlanta Hawks, aix\u00f2 s\u00ed, en la quarta ronda, per\u00f2 aix\u00f2 va quedar en res per la seva curta edat (era menor de 21 anys). En el draft del 86 va ser la primera elecci\u00f3 (24a en total) dels Portland Trail Blazers, per\u00f2, de nou, no va poder jugar amb ells a causa de les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques de l'\u00e8poca.\nVa guanyar l'or ol\u00edmpic per a l'URSS el 1988 davant l'equip dels Estats Units, i va jugar amb l'equip nacional de Litu\u00e0nia quan van guanyar el bronze en els Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona, el 1992, i van ser subcampions en l'Eurobasket del 95.\nEl 1989 li va ser perm\u00e8s sortir de l'URSS, per\u00f2 Sabonis no va anar a l'NBA sin\u00f3 que va escollir el F\u00f2rum Valladolid i el Reial Madrid el 1992, equip el qual va dur a guanyar l'ACB els anys 1993 i 1994 (temporades en qu\u00e8, a m\u00e9s, va guanyar el premi a l'MVP de la final de l'ACB, i l'Eurobasket l'any 1995. Va ser nomenat jugador europeu de l'any quatre vegades.\nFinalment, el 1995, va signar un contracte amb els Trail Blazers, i va guanyar els premis al Rookie del Mes i al Jugador de la Setmana el 1996. M\u00e9s tard, va ser subcampe\u00f3n dels premis al Rookie de l'Any i al Millor Sis\u00e8 Home. Es va quedar en Portland set anys, jugant en 470 partits de temporada regular i 51 partits de playoff, i sovint liderant a l'equip en l'apartat de rebots. Era un jugador molt efectiu en l'NBA, encara que sempre li va quedar l'espina clavada al p\u00fablic sobre \"el que podria haver estat\". Si hagu\u00e9s entrat en els Blazers quan estaven en el seu culmen en els primers 1990's, molts afeccionats de l'equip de Portland haguessin cregut que s'hauria fet una dinastia. Durant la seva etapa europea, va sofrir una s\u00e8rie de lesions en el genoll i en el tend\u00f3 d'Aquiles que li van llevar la major part de la seva mobilitat.\nEl 2003, Sabonis va tornar a Litu\u00e0nia i va comprar una part del seu antic equip, el Zalgiris Kaunas, esdevenint-ne president. Tamb\u00e9 va jugar per a ells en la temporada 2003-04, guanyant el premi al MVP tant en la temporada regular com en el Top 16 en l'Eurolliga, i va ser nomenat part de l'equip dels millors de l'Eurolliga. Es va retirar com a jugador despr\u00e9s de la temporada 2004-05.\nLa seva dona, Ingrida Mikelionyte Saboniene, va ser la guanyadora del primer concurs de bellesa litu\u00e0, \"la bellesa de Vilnius 88\". Tenen quatre fills.\nSabonis parla cinc idiomes: litu\u00e0, polon\u00e8s, rus, castell\u00e0 i angl\u00e8s.", "target": "Esport"}, {"text": "Cap de s\u00e8rie \u00e9s el nom que rep en diferents competicions esportives aquell participant que \u00e9s considerat com un dels millors competidors i, per tant, obt\u00e9 certs beneficis, principalment durant el disseny del torneig.\nEn general, els beneficis dels caps de s\u00e8rie impliquen que en sistemes d'eliminaci\u00f3 directa, es puguin classificar directament a algunes rondes m\u00e9s avan\u00e7ades del torneig i que estiguin situats al quadre del torneig de manera que nom\u00e9s puguin enfrontar-se entre ells en algunes de les rondes finals. Quan es realitzen sistemes de grups, els caps de s\u00e8rie s\u00f3n col\u00b7locats en diferents grups per tal de no trobar-se els rivals m\u00e9s dif\u00edcils en les primeres rondes. El disseny de les rondes seg\u00fcents, tot i que dep\u00e8n dels resultats de cada grup, est\u00e0 pensat de manera que els caps de s\u00e8rie es classifiquin f\u00e0cilment i aix\u00ed no s'enfrontin immediatament.\nPer definir els caps de s\u00e8rie, els organitzadors dels torneigs utilitzen diversos criteris, generalment els resultats en torneigs anteriors o sistemes de classificaci\u00f3 d'import\u00e0ncia, com el r\u00e0nquing ATP al tennis o la classificaci\u00f3 mundial de la FIFA per al futbol.\nEn alguns casos, dos equips de gran prestigi poden no ser caps de s\u00e8rie, de manera que s'enfrontin al comen\u00e7ament del torneig. Aquest tipus de successos genera, per exemple, els anomenats grups de la mort en els torneigs grupals.", "target": "Esport"}, {"text": "Roy S\u00e1enz (Puerto Lim\u00f3n, 5 de desembre de 1944) fou un futbolista costa-riqueny de la d\u00e8cada de 1970.\nFou 27 cops internacional amb la selecci\u00f3 de Costa Rica.Pel que fa a clubs, destac\u00e0 a Barrio M\u00e9xico i Alajuelense.Un cop retirat fou entrenador a El Carmen, Palmares, Uruguay de Coronado, La Uni\u00f3n, Curridabat i Puriscal i president del Barrio M\u00e9xico.", "target": "Esport"}, {"text": "En les arts marcials, el grau que t\u00e9 un cert practicant \u00e9s el nivell que ha assolit. Segons l'origen, l'\u00e8poca i l'escola s'han classificat de diferents formes.", "target": "Esport"}, {"text": "Davide Rebellin (San Bonifacio, 9 d'agost de 1971) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des de 1992 i actualment a l'equip Kuwait-Cartucho.es. En el seu palmar\u00e8s hi ha una quarantena de vict\u00f2ries.", "target": "Esport"}, {"text": "Llista de constructors de F\u00f3rmula 1", "target": "Esport"}, {"text": "Una lesi\u00f3 esportiva \u00e9s un tipus de malaltia lligada a la pr\u00e0ctica d'un esport. Normalment manifestades en alteracions dels ossos, articulacions, m\u00fasculs i tendons que es produeixen durant la pr\u00e0ctica d'activitats f\u00edsiques i es troben relacionades amb l'esport.", "target": "Esport"}, {"text": "Aram\u00f3n Javalambre \u00e9s una estaci\u00f3 d'esqu\u00ed del grup Aram\u00f3n (Ibercaja i el govern de l'Arag\u00f3) situada a la serralada de Javalambre, a la comarca de G\u00fadar-Javalambre de la prov\u00edncia de Terol, Arag\u00f3.\nL'estaci\u00f3 compta amb 13 pistes d'esqu\u00ed alp\u00ed i 15 quil\u00f2metres de pistes. Totes les pistes disposen de neu artificial gr\u00e0cies a 166 canons de neu.", "target": "Esport"}, {"text": "Aquest llistat cont\u00e9 els campions dels Jocs Ol\u00edmpics de l'antiguitat que es van celebrar sense interrupci\u00f3 a Ol\u00edmpia, Antiga Gr\u00e8cia, tradici\u00f3 que es va mantenir per m\u00e9s de 1000 anys, des de l'any 776 aC fins a l'any 393, quan van ser prohibits tots els cultes pagans per l'emperador cristi\u00e0 de Roma Teodosi I el Gran. \u00c9s un llistat incomplet que es basa en fragments Paus\u00e0nies (segle II), Eusebi de Cesarea (segle III), aix\u00ed com en inscripcions recopilades per fons modernes.", "target": "Esport"}, {"text": "Tateo \"Jet\" Ozaki \u5c3e\u5d0e \u5065\u592b (Ozaki Tateo, \u5c3e\u5d0e \u5065\u592b?) (Kaiy\u014d, Districte de Kaifu, Prefectura de Tokushima, 9 de gener de 1954) \u00e9s un golfista professional japon\u00e8s. Ozaki esdevingu\u00e9 golfista professional en 1977. Guany\u00e0 15 tornejos en el Japan Golf Tour i va arribar al lloc 13 en la llista de vict\u00f2ries de carrera.", "target": "Esport"}, {"text": "Christian Tissier (Par\u00eds, 1951), \u00e9s un dels m\u00e9s coneguts professors europeus d'aikido. Va rebre el set\u00e8 dan el 1998, i \u00e9s un dels pocs occidentals a qui ha estat atorgat el t\u00edtol de shihan per l'Aikikai.", "target": "Esport"}, {"text": "Ona R\u00e0fols i Perramon (Barcelona, 1988) \u00e9s considerada una de les millors esportistes de curses d'orientaci\u00f3 espanyoles. Posseeix 8 t\u00edtols de campiona d'Espanya d'orientaci\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "Ricard Torquemada i Cid (Barcelona, 27 de maig del 1971) \u00e9s un periodista esportiu catal\u00e0.\nLlicenciat en periodisme, el 1995 inici\u00e0 la seva carrera a la delegaci\u00f3 del diari Marca a Catalunya. Al cap d'un any es va incorporar a la redacci\u00f3 del diari Sport, on va romadre uns mesos. Ricard Torquemada va entrar a Catalunya R\u00e0dio l'any 1996, on va col\u00b7laborar en diferents espais del departament d'esports, com el No ho diguis a ning\u00fa, b\u00e0sicament com a redactor encarregat del FC Barcelona. L'any 2000 es va incorporar a l'equip de Joaquim Maria Puyal en les seves transmissions futbol\u00edstiques dels partits del Bar\u00e7a. Quatre anys despr\u00e9s, el 2004, va esdevenir el cap d'esports de la r\u00e0dio, c\u00e0rrec que deix\u00e0 l'any 2008.\nDes de l'any 2000 \u00e9s analista de futbol a La transmissi\u00f3 d'en Puyal i als mitjans de la Corporaci\u00f3 Catalana de Mitjans Audiovisuals. Tamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 al programa de Catalunya R\u00e0dio El club de la mitjanit, i amb articles als diaris El Pa\u00eds, Mundo Deportivo i Ara.\nEl novembre del 2011 va publicar el llibre F\u00f3rmula Bar\u00e7a a Cosset\u00e0nia Edicions.Des de 2018 \u00e9s director de La transmissi\u00f3 d'en Torquemada, que substitueix La transmissi\u00f3 d'en Puyal. Des de l'agost d'aquell any gestiona la productora audiovisual Boot Room responsable de produir La transmissi\u00f3 d'en Torquermada a Catalunya R\u00e0dio i altres continguts relacionats amb el m\u00f3n del futbol com \u2018Parlem de futbol' o \u2018El tercer temps'.", "target": "Esport"}, {"text": "Els X Games s\u00f3n un esdeveniment esportiu anual, controlat i organitzat per la cadena esportiva ESPN EUA (amb cobertura tamb\u00e9 es mostren a la cadena germana ABC), que se centra en els esports d'acci\u00f3. La inauguraci\u00f3 dels X Games es van celebrar a l'estiu de 1995 a Rhode Island.\n\nEls participants competeixen per guanyar medalles de bronze, plata i or, i els diners del premi. El concurs ofereix sovint nous trucs com el 900 de Tony Hawk, Anthony amb la tapa del front primer dues vegades en una bicicleta, doble backflip de Travis Pastrana en motocr\u00f2s freestyle, primer flip de Heath Frisby amb moto de neu Best Trick, i Torstein Horgmo el primer flip triple en una competici\u00f3 de surf de neu. Al mateix temps que la compet\u00e8ncia \u00e9s dels \"X Fest\" festival esportiu i musical, amb m\u00fasica en viu, sessions d'aut\u00f2grafs d'atletes i elements interactius.\nEls Winter X Games es duen a terme al gener o febrer i els X Games d'estiu se solen celebrar a l'agost. La ubicaci\u00f3 dels X Games d'hivern fou a Aspen, fins a l'any 2012, mentre que la ubicaci\u00f3 dels Jocs d'estiu X \u00e9s a Los Angeles. Tot i que el 2013 es traslladaren a Barcelona. Els X Games tamb\u00e9 t\u00e9 competicions internacionals i demostracions a tot el m\u00f3n que es duen a terme durant tot l'any. Els jocs es retransmeten en directe a la televisi\u00f3.\nEls Winter X Games aplega els millors atletes d'esports d'hivern d'acci\u00f3 de tot el m\u00f3n que competeixen anualment. El concurs compta amb els esdeveniments de dia i de nit comesqu\u00ed, snowboard i motos de neu. Els primers Winter X Games es van dur a terme al centre tur\u00edstic de muntanya Big Bear Lake, el 1997. Els seg\u00fcents dos anys, es van celebrar a Crested Butte Mountain Resort a Colorado. Els dos anys seg\u00fcents a Mount Snow, Vermont. Des de 2002, els Winter X Games s'han celebrat a Buttermilk Mountain a Aspen, Colorado.\nEls participants mai no han de passar tests antidopatge, fet que ha estat for\u00e7a criticat pel director general de l'Ag\u00e8ncia Mundial Antidopatge, David Howman i pel president del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional, Thomas Bach.", "target": "Esport"}, {"text": "Franti\u0161ek \u010capek (Branice, 24 d'octubre de 1914 \u2013 Praga, 31 de gener de 2008) fou un pirag\u00fcista txec que va competir sota bandera txecoslovaca durant les d\u00e8cades de 1940 i 1950.\nEl 1948 va prendre part als Jocs Ol\u00edmpics de Londres, on guany\u00e0 la medalla d'or en la competici\u00f3 del C-1 10.000 metres del programa de pirag\u00fcisme. Finalitz\u00e0 per davant de Frank Havens i Norman Lane. En el seu palmar\u00e8s tamb\u00e9 destaca una medalla de plata al Campionat del M\u00f3n de pirag\u00fcisme en aig\u00fces tranquil\u00b7les de 1954 i set t\u00edtols nacionals. Una vegada retirat pass\u00e0 a exercir d'entrenador fins a la seva jubilaci\u00f3, el 1978.", "target": "Esport"}, {"text": "David Latasa (Pamplona, Navarra, 14 de febrer de 1974) \u00e9s un ciclista navarr\u00e8s que fou professional entre 1998 i el 2006. Destac\u00e0 com a gregari, la qual cosa el va fer participar en les diferents grans grans voltes\nEl 2006 es va veure implicat en l'Operaci\u00f3 Port, sent identificat per la Gu\u00e0rdia Civil com a client de la xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes amb el nom en clau Latasa. El corredor no fou sancionat per la Just\u00edcia espanyola en no ser el dopatge un delicte a Espanya en aquell moment, i tampoc va rebre cap sanci\u00f3 en negar-se el jutge instructor del cas a facilitar als organismes esportius internacionals (AMA, UCI) les proves que demostrarien la seva implicaci\u00f3 com a client de la xarxa de dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "S\u00fcmeyye \u00d6zcan (Malatya, Turquia, 15 de gener de 1992) \u00e9s una esportista paral\u00edmpica turca. \u00d6zcan, no vident, practica l'atletisme i tamb\u00e9 \u00e9s integrant de la selecci\u00f3 turca de golbol per esportistes amb limitacions f\u00edsiques.El 2012 va participar com atleta en els Jocs Paral\u00edmpics. Va declarar que vol guanyar la medalla d'or als Jocs Paral\u00edmpics de Rio 2016 amb la selecci\u00f3 de golbol i de fet va ser aix\u00ed. El 2015 va guanyar amb la seva selecci\u00f3 el campionat europeu i va ser la \"pitxitxi\" de la competici\u00f3 amb 23 gols.", "target": "Esport"}, {"text": "Kappa \u00e9s una marca italiana de roba esportiva i estesa a altres segments t\u00e8xtils, fundada el 1916 sota el nom de Maglificio Calzificio Torinese (MCT), per la fam\u00edlia Vitale. El nom Kappa remet a la lletra de l'alfabet grec que simbolitza el so de la \"K\".", "target": "Esport"}, {"text": "L'Egebergs \u00c6respris (\"Premi Honorari de Egeberg\") \u00e9s un premi atorgat als atletes noruecs que sobresurten en m\u00e9s d'un esport. El premi va ser creat per Ferdinand Julian Egeberg, i consisteix en una estatueta de bronze modelada per l'escultor Magnus Vigrestad.", "target": "Esport"}, {"text": "La Copa Am\u00e8rica 2008 es disput\u00e0 entre el 14 i el 19 de juliol del 2008 a la ciutat argentina de Buenos Aires amb la participaci\u00f3 de les seleccions masculines d'hoquei patins del Brasil, Argentina, Catalunya, Xile, i Uruguai. Els partits es disputaren a la Pista del Club Atl\u00e9tico Hurac\u00e1n emmarcats en la celebraci\u00f3 del centenari del club.Els \u00e0rbitres que van prendre part en aquesta competici\u00f3 foren: Marc Soler (Catalunya); Luis Alesandrino (Brasil); Luis Reyes (Xile); i Marcelo Saab, N\u00e9stor Castro i Daniel Costa (Argentina).\nA la vig\u00edlia del campionat, el combinat de Paraguai es retir\u00e0 de la competici\u00f3, i fou substitu\u00eft per la Selecci\u00f3 Portenya, equip format per jugadors sots-20 de Buenos Aires, sense que els seus resultats puntuessin al torneig.La televisi\u00f3 p\u00fablica catalana va retransmetre la final i la semifinal que va disputar Catalunya contra Brasil (23:45h del divendres 18) i Argentina (00:30h del dissabte 19) respectivament. Tots dos van ser emesos en directe pel canal 33 i comentats pel periodista Joan Ramon Vallv\u00e9 i el capit\u00e0 de la selecci\u00f3 de l'Uruguai Claudio Maeso. La cadena Catalunya R\u00e0dio tamb\u00e9 va emetre en directe la final, amb un programa especial que s'inici\u00e0 mitja hora abans del matx. Paral\u00b7lelament, cadena argentina Radio Patinando va emetre la final del torneig a trav\u00e9s d'Internet i de les ones hertzianes.\nDurant la tarda (hora local) del dia previ a la competici\u00f3, els equips van tenir l'oportunitat de provar la Pista del Club Atl\u00e9tico Hurac\u00e1n, recinte on es va disputar tot el campionat. Els primers van ser els brasilers (19:15h), els segons els catalans (19:30h) i els tercers els xilens (19:45h). Posteriorment, van tenir l'oportunitat les seleccions de l'Uruguai (20h), Portenya (20:15h) i Argentina (20:30h). Ja l'endem\u00e0, se celebr\u00e0 a les 11h un congr\u00e9s de delegats i a les 13h una confer\u00e8ncia de premsa de presentaci\u00f3 de la competici\u00f3 (hora local).", "target": "Esport"}, {"text": "Un partit amist\u00f3s (tamb\u00e9 conegut com un partit d'exhibici\u00f3) \u00e9s un esdeveniment esportiu en el qual el resultat final no influeix majorment (en general el premi \u00e9s diners o un regal donat per algun auspiciador). Els jocs poden ser celebrats entre dues persones, equips diferents o entre parts d'un mateix.\nEn els esports de grups s'usen molt aquests tipus de partits per a la preparaci\u00f3 de grans compet\u00e8ncies que tenen per objecte familiaritzar als companys entre si i preparar-se per als pr\u00f2xims partits. a m\u00e9s en els esports professionals s\u00f3n molt freq\u00fcents les pretemporada, les quals ajuden als equips decidir quins jugadors mantenir per a la temporada regular, i en el cas dels esports individuals com el billar o escacs s\u00f3n molt freq\u00fcents com entreteniment o per a recaptar diners per a organitzacions ben\u00e8fiques.\nPer a la FIFA a m\u00e9s existeixen els partits amist\u00f3s de car\u00e0cter oficial, coneguts com a data FIFA en els quals el resultat influeix directament en l'acompliment de l'equip en la classificaci\u00f3 mundial de la FIFA, tamb\u00e9 conegut com a r\u00e0nquing FIFA.\nDonada la naturalesa altament competitiva dels esports professionals, els partits \"amistosos\" no sempre s\u00f3n exemples de bona voluntat i el joc net que el terme podria suggerir.", "target": "Esport"}, {"text": "La primera edici\u00f3 de la Copa Am\u00e8rica d'hoquei patins es va disputar entre el 29 d'octubre i el 3 de novembre de 2007 a Recife (Brasil), amb les seleccions masculines de Brasil, Argentina, Catalunya, Col\u00f2mbia, Xile, Sud-\u00e0frica i els Estats Units. Va ser el primer campionat oficial mascul\u00ed en qu\u00e8 va prendre part la selecci\u00f3 catalana com a membre adherit de la Confederaci\u00f3 Sud-americana del Pat\u00ed, ja que en categoria femenina ja havia disputat l'edici\u00f3 2006 i la 2007. D'altra banda, la selecci\u00f3 de Sud-\u00e0frica i la d'Estats Units van participar-hi en qualitat d'equips convidats per la CSP. En el cas afric\u00e0, fou la primera vegada que disputava el torneig, mentre que la selecci\u00f3 nord-americana ho havia fet anteriorment en categoria femenina (edici\u00f3 2007).\nEls \u00e0rbitres que van prendre part en aquesta competici\u00f3 foren: Leandro Agra (Brasil), Jim Jost (Estats Units), Romario Soares (Brasil), Eduardo D\u00edaz (Xile), Luis Antonio (Brasil) i Gerard Gorina (Catalunya).\nLa televisi\u00f3 p\u00fablica catalana va retransmetre sis dels vuit partits que va disputar Catalunya. Tots ells van ser emesos en directe, i la majoria pel canal 33, a excepci\u00f3 de la final que va ser emesa per TV3. Els partits van ser els disputats contra Argentina (23:30h del dilluns 29), Col\u00f2mbia (23:30h del dimarts 30), Estats Units (16h del dimecres 31), Brasil (23:45h del dijous 1), Xile (23h del divendres 2) i Argentina (24h del dissabte 3).\nDurant el mat\u00ed del primer dia de competici\u00f3, els equips van tenir l'oportunitat de provar el Pavell\u00f3 del Club Portugu\u00e8s de Recife, pista on es va disputar tot el campionat. Els primers van ser els sud-africans (9h), els segons els argentins (9:15h) i els tercers els catalans (9:30h). Posteriorment, en van tenir l'oportunitat les seleccions de Xile (9:45h), Col\u00f2mbia (10h) i Estats Units (10:15h).\nEl dissabte 3 de novembre, la CSP va convocar una reuni\u00f3 extraordin\u00e0ria informativa per anunciar, entre altres coses, les pr\u00f2ximes seus de la Copa Am\u00e8rica. En categoria masculina es van fer p\u00fabliques les eleccions de l'Argentina 2008, Catalunya 2010, Col\u00f2mbia 2012 i Xile 2014. En categoria femenina es va anunciar Brasil 2011, tot recordant que el 2009 se celebrar\u00e0 a Col\u00f2mbia, tal com ja es va anunciar en finalitzar la Copa Am\u00e8rica femenina 2007. En aquella reuni\u00f3, hi van assistir: Armando Quintanilla, president de la CSP, la vicepresident, l'equatoriana Marisol Andrade, juntament amb els delegats de l'Argentina, Col\u00f2mbia, Xile, Brasil i Catalunya, a m\u00e9s dels de les seleccions convidades en aquella edici\u00f3 de la Copa Am\u00e8rica. Paral\u00b7lelament a les designacions dels indrets per les properes competicions es va oferir la possibilitat que els Estats Units i Sud-\u00e0frica se sumessin a la CSP com a membres adherits amb les mateixes condicions que Catalunya, \u00e9s a dir, amb dret a veu per\u00f2 no a vot.", "target": "Esport"}, {"text": "Luca Ascani (Loreto, Ancona, Marques, 29 de juny de 1983) \u00e9s un ciclista itali\u00e0, professional des del 2005. Entre juny de 2007 i agost de 2009 fou sancionat per dopatge.", "target": "Esport"}, {"text": "El dopatge (en angl\u00e8s doping) \u00e9s la promoci\u00f3 o consum de qualsevol m\u00e8tode o subst\u00e0ncia prohibida en l'esport que pot ser potencialment perillosa per la salut dels esportistes i que \u00e9s susceptible a millorar el seu rendiment de manera il\u00b7legal. D'acord amb el Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional (COI), dopatge \u00e9s l'administraci\u00f3 o \u00fas per part d'un atleta de qualsevol subst\u00e0ncia externa a o l'organisme o qualsevol subst\u00e0ncia fisiol\u00f2gica presa en quantitat anormal o per una via anormal amb la sola intenci\u00f3 d'augmentar d'un mode artificial i deshonest el seu rendiment en la competici\u00f3. Cada associaci\u00f3 esportiva t\u00e9 una llista detallada de les subst\u00e0ncies prohibides junt amb les quantitats m\u00e0ximes permeses. D'acord amb la subst\u00e0ncia usada i altres factors particulars, cada associaci\u00f3 sanciona l'atleta en q\u00fcesti\u00f3.", "target": "Esport"}, {"text": "Un Kite-buggy \u00e9s un kart amb tres rodes propulsat per un estel, que permet arribar a agafar altes velocitats. Es pot - com en la navegaci\u00f3 a vela - anar contra el vent i tornar al punt de partida fent brodades.\nVan sorgir a principis dels anys 80 del segle 20 - sovint en combinaci\u00f3 amb l'estel acrob\u00e0tic lliure en forma de kite buggies, el pare espiritual \u00e9s en Peter Lynn.\nVelocitats de 90 km per hora o m\u00e9s no s\u00f3n impossibles. Igual que en altres formes d'esport amb estel, aquest arriba a donar un gran impuls, fet que atrau a la gent de tots els esports del mateix tipus. Hi ha un factor \"risc\" que \u00e9s, almenys aix\u00ed ho sembla, l'element que el fa atractiu.", "target": "Esport"}, {"text": "Estil lliure o tamb\u00e9 anomenat rodeo \u00e9s una disciplina del pirag\u00fcisme d'estil acrob\u00e0tic. Consisteix a realitzar maniobres t\u00e8cniques i acrob\u00e0tiques espectaculars, en un tram d'aig\u00fces braves delimitat, que s\u00f3n puntuades per un jurat. La piragua que es fa servir sol ser molt maniobrable per\u00f2 poc o gens r\u00e0pida.", "target": "Esport"}, {"text": "El premi al millor esportista espanyol de l'any de Mundo Deportivo \u00e9s una distinci\u00f3 que atorga anualment el diari Mundo Deportivo de Barcelona, on s'escull al millor esportista espanyol de l'any per votaci\u00f3 d'un jurat.", "target": "Esport"}, {"text": "El netball \u00e9s un esport femen\u00ed, similar al corfbol neerland\u00e8s i emparentat amb el b\u00e0squet.\nEs juga en un camp de 30 metres de llarg per 15 metres d'ample, dividit en tres parts iguals, amb dues cistelles en els extrems penjades d'un pal. Hi ha set jugadores que nom\u00e9s es poden moure en zones determinades i no poden moure's amb la pilota a les mans; per progressar cap a la cistella contr\u00e0ria s'han de realitzar una s\u00e8rie de passis fins que la pilota li sigui lliurada a la tiradora, que ser\u00e0 la que haur\u00e0 d'encistellar.\n\nEls equips s'organitzen amb set jugadores que tenen les seg\u00fcents posicions: \n\nportera (GK)\ndefensa de meta (GD)\naler defensa (WD)\nbase (C)\natacant (GA)\naler atacant (WA)\ntiradora (GS).El partit es divideix en 5 parts de 15 minuts cada una. No es pot mantenir la pilota a les mans m\u00e9s de 3 segons ni moure's del lloc; nom\u00e9s s'han de realitzar passis, excepte l'atacant i la tiradora, que s\u00f3n les \u00faniques jugadores que poden encistellar.\n\u00c9s un esport conegut i practicat principalment a Europa. Un dels personatges populars que practiquen el netball \u00e9s l'actriu brit\u00e0nica Emma Watson.", "target": "Esport"}, {"text": "Yoshinori Shigematsu (japon\u00e8s: \u91cd\u677e\u826f\u5178) (Hiroshima, 2 d'abril de 1930 \u2013 2018) fou un dirigent esportiu i empresari japon\u00e8s. Va ser membre de l'Associaci\u00f3 de F\u00fatbol de Jap\u00f3n durant els anys 60 i 70, temps en qu\u00e8 es va crear la Japan Soccer League. A la segona meitat dels anys 70 va ser president de l'equip de b\u00e8isbol Hiroshima Toyo Carpi, posteriorment, de l'equip de futbol Fujita Kogyo SC. Igualment va participar en la creaci\u00f3 de la J-League i l'organitzaci\u00f3 de la Copa del M\u00f3n de futbol de 2002. Anteriorment va ser futbolista japon\u00e8s i va arribar a disputar un partit amb la selecci\u00f3 japonesa.", "target": "Esport"}, {"text": "La Llista de seleccions nacionals de corfbol inclou les seleccions nacionals de corfbol reconegudes oficialment per la Federaci\u00f3 Internacional de Corfbol.", "target": "Esport"}, {"text": "El Comit\u00e8 Internacional de Pesos i Mesures (CIPM, acr\u00f2nim del franc\u00e8s Comit\u00e9 International des Poids et Mesures) \u00e9s un dels tres organismes encarregats del manteniment del Sistema Internacional d'Unitats (SI). \u00c9s format per 18 membres de diferents estats membres de la Convenci\u00f3 del Metre, la seva seu \u00e9s a S\u00e8vres, Hauts-de-Seine, prop de Par\u00eds. La tasca principal del CIPM \u00e9s la d'assegurar la uniformitat mundial de les unitats de mesura per mitj\u00e0 de la seva acci\u00f3 directa o sotmetent propostes a la Confer\u00e8ncia General de Pesos i Mesures (CGPM).\nEl 1927 seguint les indicacions del BIPM es van crear una s\u00e8rie de comit\u00e8s consultius, alguns de permanents i d'altres de temporals. Els comit\u00e8s s\u00f3n els responsables de la coordinaci\u00f3 internacional del treball de diferents grups d'estudi en diferents camps o mat\u00e8ries i de proposar recomanacions als CIPM respecte de les unitats de mesura. Hi ha 10 comit\u00e8s permanents:\n\nComit\u00e8 Consultiu per l'Electricitat i el Magnetisme (CCEM). Nom donat el 1997 a l'antic Comit\u00e8 Consultiu per l'Electricitat que havia estat creat el 1927.\nComit\u00e8 Consultiu per la Fotometria i la Radiometria (CCPR). Nom donat el 1971 a l'antic comit\u00e8 dedicat a la fotometria creat el 1933.\nComit\u00e8 Consultiu per la Termometria (CCT). Creat el 1937.\nComit\u00e8 Consultiu per la Longitud (CCL). Nom donat el 1997 a l'antic Comit\u00e8 Consultiu per a la Definici\u00f3 del Metre (CCDM) creat el 1952.\nComit\u00e8 Consultiu per al Temps i la Freq\u00fc\u00e8ncia (CCTF). Nom donat el 1997 a l'antic Comit\u00e8 Consultiu per a la Definici\u00f3 del Segon (CCDS) creat el 1956.\nComit\u00e8 Consultiu per la Radiaci\u00f3 Ionitzant (CCRI). Nom donat el 1997 a l'antic Comit\u00e8 Consultiu per als Est\u00e0ndards de Mesura de la Radiaci\u00f3 Ionitzant (CCEMRI) creat el 1958.\nComit\u00e8 Consultiu per les Unitats (CCU). Creat el 1964 va reempla\u00e7ar la Comissi\u00f3 per al Sistema d'Unitats creada el 1954.\nComit\u00e8 Consultiu per la Massa (CCM). Creat el 1980.\nComit\u00e8 Consultiu per la Quantitat de Mat\u00e8ria (CCQM). Creat el 1993.\nComit\u00e8 Consultiu per l'Ac\u00fastica, els Ultrasons i les Vibracions (CCAUV). Creat el 1999.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "RealFlow \u00e9s una eina de simulaci\u00f3 de fluids en 3D, desenvolupat per Next Limit Technologies a Madrid, Espanya. Aquest software pot ser utilitzat sol o en conjunt amb altres aplicacions 3D, superf\u00edcies d'aigua, interacci\u00f3 de fluids amb s\u00f2lids, cossos r\u00edgids, malles i cossos tous. En 2008, Next Limit Technologies va ser guardonat amb el Premi a l'Assoliment T\u00e8cnic per l'Acad\u00e8mia de les Arts i les Ci\u00e8ncies pel desenvolupament del software RealFlow i la seva contribuci\u00f3 a la producci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules. En 2015, Next Limit Technologies van anunciar el llan\u00e7ament de RealFlow Core per Cinema 4D.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una ci\u00e8ncia formal \u00e9s una disciplina te\u00f2rica l'objecte de la qual no t\u00e9 contingut emp\u00edric, sin\u00f3 que desenvolupa i estudia sistemes formals. S\u00f3n ci\u00e8ncies formals la l\u00f2gica, la matem\u00e0tica, i les branques te\u00f2riques de la Inform\u00e0tica, la Teoria de la informaci\u00f3 i l'Estad\u00edstica. S'oposa a la ci\u00e8ncia experimental i a vegades se l'anomena ci\u00e8ncia pura o ci\u00e8ncia exacta (tot i que aquest terme se sol reservar per a les matem\u00e0tiques).\nEstudien conceptes abstractes i no realitats f\u00edsiques, per aix\u00f2 empren un llenguatge formal num\u00e8ric i es basen en raonaments i demostracions per a dur a terme la seva recerca.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El conjunt de t\u00e8cniques, posicions, equips i sistemes que s'usen per fer una fotografia constitueixen la il\u00b7luminaci\u00f3 fotogr\u00e0fica. Aquest fenomen permet il\u00b7luminar un subjecte, un objecte o una escena per poder capturar-la. La il\u00b7luminaci\u00f3 \u00e9s la base de la fotografia, del cinema i del v\u00eddeo. En el m\u00f3n de la fotografia \u00e9s un factor molt important, ja que sense llum no existeix imatge qu\u00e8 retratar, ja que la fotografia \u00e9s llum. Podr\u00edem arribar a fer fotografies sense objectius, incl\u00fas sense c\u00e0mera, per\u00f2 sense llum en la nostra escena, per molt bona que sigui la nostra c\u00e0mera no existir\u00e0 imatge, ja que experimentarem el \"negre\". El fet d'il\u00b7luminar consisteix a dirigir i fer rebotar la llum cap a un objecte amb una intenci\u00f3 determinada que sol ser poder-la retratar. Aquesta llum pot provenir o b\u00e9 del mateix Sol, o b\u00e9 de focus i flaixos amb diferents tipus de llum.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El baldric \u00e9s una corretja o cingla que es duu en bandolera i t\u00e9 per funci\u00f3 sostenir l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjan\u00e7ant beina, i com a opci\u00f3 alternativa al talabard. El catal\u00e0 baldric equival a l'espanyol tahal\u00ed, fr. baudrier, it. bandoliera, port. bandoleira o boldri\u00e9, ang. baldric, al. Bandelier, etc.\nEls baldrics s'havien usat des de l'antiguitat, at\u00e8s que distribu\u00efen el pes de manera m\u00e9s eficient que els cinturons o talabards, alhora que no restringien el moviment de les mans i donaven acc\u00e9s r\u00e0pid a l'arma.\nEn la vida civil el baldric havia estat ornament privatiu de la noblesa. A l'ex\u00e8rcit formava part de l'equipament individual (sobretot entre la tropa de cavalleria i l'oficialitat) fins que s'hi adoptaren cinturons polivalents de nou tipus de qu\u00e8 es podia penjar tamb\u00e9 la pistola o rev\u00f2lver, a m\u00e9s de servir com a cenyidors de peces superiors llargues com la guerrera o el capot. El baldric ha restat d'\u00fas exclusivament ornamental, per a uniformes de gala.\nEl baldric forma part de la iconografia popular, si m\u00e9s no com a part integrant de la indument\u00e0ria dels mosqueters de Dumas, tan visitats pel cinema.\nEl nom de baldric tamb\u00e9 pot aplicar-se a la mena de bandolera ornamental de qu\u00e8 penja un timbal, una corneta, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Microsistema \u00e9s el nom utilitzat a Europa per descriure la tecnologia que als Estats Units es coneix com a MEMS (Micro Electro Mechanical Systems o Microsistemes Electromec\u00e0nics) i al Jap\u00f3 com a micromachines o microm\u00e0quines. Els microsistemes s\u00f3n dispositius miniaturitzats (en silici, vidre, o pol\u00edmers) que inclouen operacions no electr\u00f2niques: les m\u00e9s habituals s\u00f3n detecci\u00f3 i actuaci\u00f3. \nEls microsistemes t\u00edpics acostumen a tenir parts mec\u00e0niques, com microponts en interruptors de RF o microbigues en volada per a microscopis de forces at\u00f2miques (AFMs); components el\u00e8ctrics com ara resistors piezoel\u00e8ctrics en sensors d'airbags o capacitors en sensors de pressi\u00f3; o elements t\u00e8rmics, \u00f2ptics i flu\u00eddics com escalfadors (heaters) i toveres (nozzles) en impressores d'injecci\u00f3 de tinta o sensors de flux. En biomicrosistemes (microsistemes biom\u00e8dics o BioMEMS) c\u00e8l\u00b7lules vives o microparticules (microbeads) s\u00f3n manipulades mitjan\u00e7ant fluxos de l\u00edquid, camps magn\u00e8tics i el\u00e8ctrics, gradients t\u00e8rmics, etc. En microsistemes qu\u00edmics, les diverses operacions requerides per fer una an\u00e0lisi qu\u00edmica (com per exemple, preparaci\u00f3, separaci\u00f3 i detecci\u00f3) s\u00f3n constru\u00efdes, integrades dins el microsistema. L'estudi dels microsistemes i les seves aplicacions \u00e9s tamb\u00e9 conegut com a microflu\u00eddica o laboratori-en-xip (lab-on-a-chip o LoC). Tot i que els microsistemes s\u00f3n majorit\u00e0riament fabricats en les mateixes sales blanques que la resta de microxips, avui en dia \u00e9s possible construir microsistemes sense necessitat de sales blanques, simplement usant tecnologies additives com impressores 3D i RMPD o Rapid Micro Product Development.\nEls microsistemes amb capacitats avan\u00e7ades i processament integrat s\u00f3n normalment anomenats sistemes intel\u00b7ligents.\nS\u00f3cicrosystem' \u00e9s tamb\u00e9 un terme per sistemes de punts d'acupuntura que s\u00f3n t\u00edpicament no localitzat en el s\u00f3ceridians ' tals punts tendeixen a grup damunt.[citation Necessitat]", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La pasta de soldar, en soldadura, actua com decapant i ajuda a fer una bona soldadura. Es compon principalment d'un aliatge majorit\u00e0riament d'estany micro-granulat, formant esferes que poden anar dels 20 \u03bcm als 75 \u03bcm de di\u00e0metre. Aquesta pols ve barrejada amb fundent, aix\u00ed conegut habitualment l'agent qu\u00edmic que de fet \u00e9s el que actua com decapant i ajuda a la formaci\u00f3 d'una bona soldadura. Aquest pot ser de base aquosa o al solvent. Junts formen la pasta o crema de soldar que hem de dipositar sobre els pads o illes de soldadura d'un circuit impr\u00e8s just abans de la col\u00b7locaci\u00f3 dels components de tecnologia de muntatge superficial. Un cop col\u00b7locat el component SMD amb els seus terminals sobre la pasta el conjunt ser\u00e0 sotm\u00e8s a un cicle de temperatura en un forn continu seguint una corba tal que far\u00e0 que l'estany es fongui, flueixi i formi en refredar-se la necess\u00e0ria soldadura o uni\u00f3 el\u00e8ctrica i mec\u00e0nica del component amb el circuit impr\u00e8s.Les pastes de soldar requereixen emmagatzematge refrigerat, per\u00f2 previ a la seva utilitzaci\u00f3 han d'agafar la temperatura ambient sense obrir el pot per evitar la condensaci\u00f3 d'humitat que seria causa de possibles falles en la soldadura. En tots els casos es recomana observar les indicacions del fabricant, ja que aquests productes s\u00f3n t\u00f2xics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies naturals s\u00f3n aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa. Estudien els aspectes f\u00edsics, no humans del m\u00f3n. Intenten explicar el perqu\u00e8 del m\u00f3n i l'univers, dels processos org\u00e0nics i inorg\u00e0nics, per via de processos naturals, per contraposici\u00f3 als processos divins. Busquen el coneixement del tot material i f\u00edsic basant-se en el m\u00e8tode cient\u00edfic.\nLes ci\u00e8ncies naturals formen la base de les ci\u00e8ncies aplicades. Juntes, les ci\u00e8ncies naturals i aplicades es distingeixen de les ci\u00e8ncies socials, que estudien els aspecte humans del m\u00f3n, i tamb\u00e9 de la teologia, les humanitats i les arts. Les matem\u00e0tiques no formen part de les ci\u00e8ncies naturals per\u00f2 les proveeixen de moltes eines.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Sistema Solar \u00e9s un tema recurrent a la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 com a marc per a les hist\u00f2ries de la literatura i cinema d'aquest g\u00e8nere. En aquest article se citen les connotacions i aparicions m\u00e9s remarcables de cada astre. Entre aquests, els viatges imaginaris i exploracions a la Lluna de la Terra es troben a la literatura del segle xvii. A principis del segle xx, despr\u00e9s de l'augment del desenvolupament cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic impulsat per la revoluci\u00f3 industrial, els viatges ficticis a (o des de) altres planetes del sistema solar havien arribat a ser comuns en la ficci\u00f3.\nLa literatura primerenca sobre el sistema solar, despr\u00e9s d'especulacions cient\u00edfiques que daten del segle xvii, suposa que cada planeta va acollir les seves pr\u00f2pies formes de vida natives\u2014sovint suposant en forma d'humans, sin\u00f3 en les actituds. La literatura posterior va comen\u00e7ar a acceptar que havia l\u00edmits establerts per la temperatura, la gravetat, la pressi\u00f3 i la composici\u00f3 de l'atmosfera, o la pres\u00e8ncia de l\u00edquids que establirien l\u00edmits a la possibilitat de la vida com la coneixem, existent en altres planetes. Al segle xix, la Lluna es veu com un desert sense aire, incapa\u00e7 de sostenir la vida en la seva superf\u00edcie (l'esperan\u00e7a de vida sota la superf\u00edcie va continuar fins m\u00e9s tard). J\u00fapiter i els planetes m\u00e9s enll\u00e0 eren massa grans, massa freds, i contenen atmosferes compostes de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques t\u00f2xiques. Mercuri est\u00e0 massa prop del Sol i la seva superf\u00edcie s'exposa a temperatures extremes. Els asteroides s\u00f3n massa petits i sense aire. A principis del segle xx, les perspectives de vida en el sistema solar es van centrar en Venus, les llunes m\u00e9s grans de J\u00fapiter i Saturn, i especialment Mart.Amb l'inici de l'era espacial, les sondes planet\u00e0ries va fer cr\u00e9ixer el dubte sobre la probabilitat de vida extraterrestre en el sistema solar, almenys la vida de qualsevol magnitud major que organismes com els bacteris. A mitjans de la d\u00e8cada de 1960, va ser establert fermament que la vida no podia tenir punt de suport en les superf\u00edcies hostils de Mercuri o Venus, i que Mart amb prou feines podia donar suport cap forma de vida macrosc\u00f2pica en la seva superf\u00edcie, i molt menys una civilitzaci\u00f3 avan\u00e7ada. En la d\u00e8cada de 1980 es va demostrar que les superf\u00edcies de les llunes de J\u00fapiter tamb\u00e9 eren hostils per a la vida.\nLa ficci\u00f3 m\u00e9s recent es va centrar en el sistema solar abordant la seva exploraci\u00f3 amb fins com ara terraformaci\u00f3, l'enginyeria dels planetes per l'habitabilitat humana, amb la possibilitat de qualsevol tipus de vida existent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una cartera \u00e9s un petit objecte (generalment de la mida d'una butxaca) utilitzat per a guardar i portar targetes de cr\u00e8dit, bitllets, carnets i altres articles com ara resguards, tiquets, etc. S\u00f3n plegables i disposen de diversos compartiments per introduir i localitzar amb facilitat aquests documents.Les carteres es fan generalment de cuir o de materials pl\u00e0stics com PVC. Les carteres s'associen generalment als homes, per\u00f2 moltes dones tamb\u00e9 porten carteres, generalment d'un estil diferent als homes. Les carteres dels homes generalment es caracteritzen per cabre en una butxaca, mentre que la majoria de les de les dones es dissenyen per ser portades dins d'una bossa m\u00e9s gran comptant amb m\u00e9s compartiments com, per exemple, un per monedes. Els objectes que s'utilitzen per portar nom\u00e9s monedes es denominen moneders.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un nus Matthew Walker \u00e9s un nus que s'utilitza per evitar que l'extrem d'una corda es desfili. Per a realitzar el nus primer cal desfer els fils de l'extrem d'una corda, separant els fils (que no estiguin junts), i despr\u00e9s tornant a trenar els fils de nou. Tamb\u00e9 pot realitzar utilitzant diverses cordes separades.\nNo es coneix espec\u00edficament qui va ser Matthew Walker, o perqu\u00e8 aquest nus va ser anomenat d'aquesta manera. No obstant aix\u00f2, refer\u00e8ncies de principis del segle xix suggereixen que va poder haver estat un aparellador de vaixells de la Marina Reial Brit\u00e0nica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Megallium \u00e9s una marca comercial d'un aliatge que cont\u00e9 un 60% de cobalt (Co), un 20% de crom (Cr), i un 5% de molibd\u00e8 (Mo), i traces d'altres elements qu\u00edmics. L'aliatge s'utilitza en odontologia degut al seu pes lleuger, resist\u00e8ncia a la corrosi\u00f3 i per les seves propietats hipoalerg\u00e8niques (sense n\u00edquel). El Megallium fou desenvolupat per John Leonard Attenborough pels Laboratoris Dentals Attenborough el 1951. S'utilitza per a la fabricaci\u00f3 de pr\u00f2tesis dentals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Societat Espanyola de Musicologia, en castell\u00e0 i originalment Sociedad Espa\u00f1ola de Musicolog\u00eda (SEdeM), \u00e9s una societat cient\u00edfica, cultural i docent, fundada a Madrid el 1977 per un grup d'investigadors, encap\u00e7alats per Samuel Rubio i Jos\u00e9 L\u00f3pez Calo.La Societat t\u00e9 per objectiu l'estudi i l'ensenyament de la Musicologia i de la m\u00fasica en tots els seus \u00e0mbits, atorgant especial import\u00e0ncia a la investigaci\u00f3, recuperaci\u00f3 i difusi\u00f3 del patrimoni musical hisp\u00e0nic, atenent als seus valors art\u00edstics, hist\u00f2rics i antropol\u00f2gics, i a les seves ramificacions hist\u00f2riques i geogr\u00e0fiques. S'ocupa de promoure tota mena de tasques musicol\u00f2giques relacionades amb el mateix, com ara organitzar congressos, simposis o jornades d'estudi, fomentar la investigaci\u00f3 musicol\u00f2gica i ajudar a la publicaci\u00f3 de treballs especialitzats.Promou totes aquelles iniciatives i activitats musicol\u00f2giques relacionades amb els seus objectius institucionals, com la recerca musicol\u00f2gica, la publicaci\u00f3 i difusi\u00f3 de treballs cient\u00edfics i l'organitzaci\u00f3 de simposis, confer\u00e8ncies, activitats pedag\u00f2giques i concerts. Ha organitzat diversos congressos (Saragossa, El Escorial, Granada, Madrid i Barcelona), i el 1992 s'ocup\u00e0 de l'organitzaci\u00f3 a Madrid del gran congr\u00e9s mundial de la Sociedad Internacional de Musicolog\u00eda, assumint la publicaci\u00f3 de les actes en set volums.La primera reuni\u00f3 promotora de la Societat Espanyola de Musicologia (SEdeM) va tenir lloc el 1977, durant unes jornades hispano-lusitanes de m\u00fasica antiga celebrades a la Diputaci\u00f3 de Saragossa, en qu\u00e8 es va convidar a Lothar Siemens per pronunciar la lli\u00e7\u00f3 magistral. Va reunir interessats en musicologia de tota Espanya i Portugal. Dos deixebles d'Higini Angl\u00e8s, el P. Samuel Rubio Calz\u00f3n i el P. Jos\u00e9 L\u00f3pez Calo, s'ocuparen de materialitzar aquest projecte, i L\u00f3pez Calo, assumint la iniciativa, es va encarregar de la redacci\u00f3 dels primers estatuts i de la legalitzaci\u00f3 de l'associaci\u00f3. La data del seu naixement fouel 14 de juliol de 1977.Des del 1978, aquesta entitat edita anualment un volum de la \"Revista de Musicolog\u00eda\", el seu \u00f2rgan oficial, i tamb\u00e9 publica amb una certa regularitat una col\u00b7lecci\u00f3 de discos de m\u00fasica espanyola, una s\u00e8rie de cat\u00e0legs d'arxius musicals i diversos estudis i edicions de m\u00fasica antiga.El primer president de la revista fou Samuel Rubio (1978-1984). Posteriorment, ha estat dirigida per Ismael Fern\u00e1ndez de la Costa (1985-1994), Dionisio Preciado (1995-1998), Rosario \u00c1lvarez (1999-2006) i Lothar Siemens (2007-2017). En l'actualitat, presideix aquesta instituci\u00f3 Jos\u00e9 Antonio G\u00f3mez.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L' encesa electr\u00f2nica \u00e9s un sistema d'encesa per a motors de cicle Otto tant de dos temps (2T) com quatre temps (4T) en el qual la funci\u00f3 d'interrompre el corrent del primari de la bobina per generar per autoinducci\u00f3 l'alta tensi\u00f3 necess\u00e0ria en la bugia no es fa per mitjans mec\u00e0nics com en el sistema de ruptor o platins, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant un o diversos transistors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Nasba (amplificaci\u00f3 basada en seq\u00fc\u00e8ncies d'\u00e0cids nucleics), \u00e9s un m\u00e8tode d'amplificaci\u00f3 de fragments de material gen\u00e8tic. Va ser desenvolupat per J. Compton el 1991, qui ho va definir com \"una tecnologia de primer dependent que es pot utilitzar per a l'amplificaci\u00f3 cont\u00ednua d'\u00e0cids nucleics en una mescla \u00fanica, a una temperatura \u00fanica \".\nImmediatament despr\u00e9s de la seva invenci\u00f3, el NASBA es va utilitzar per al diagn\u00f2stic r\u00e0pid i la quantificaci\u00f3 del VIH-1 en el plasma de pacients.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un vol parab\u00f2lic \u00e9s una t\u00e8cnica de vol en la que un avi\u00f3 preparat per a tal efecte (la cabina del passatge es buida i \u00e9s encoixinada, almenys en part) descendeix de manera controlada perqu\u00e8 en el seu interior s'aconsegueixi un estat similar al de la caiguda lliure en el buit. Aquesta maniobra permet simular un efecte de microgravetat, \u00e9s a dir, gravetat propera a zero, durant per\u00edodes curts de temps a l'interior de l'aparell. El vol parab\u00f2lic s'utilitza habitualment per entrenar els cosmonautes que viatjaran m\u00e9s endavant a l'espai.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La distinci\u00f3 Elliott Cresson Medal, tamb\u00e9 coneguda com a Medalla d'Or Elliott Cresson, \u00e9s el m\u00e9s alt guard\u00f3 atorgat per l'Institut Franklin. El premi va ser establert per Elliott Cresson, membre vitalici de l'Institut Franklin, el 1848, amb una quantitat de 1.000 d\u00f2lars (for\u00e7a important per aquella \u00e8poca). La medalla es concedia com a premi \"per algun tipus de descobriment en les Arts i les Ci\u00e8ncies, per una invenci\u00f3, per la millora d'una m\u00e0quina, per algun nou proc\u00e9s de fabricaci\u00f3, per l'habilitat, l'enginy o la perfecci\u00f3 en l'aplicaci\u00f3 de la m\u00e0 d'obra.\" La medalla va ser atorgada per primera vegada el 1875, 21 anys despr\u00e9s de la mort de Cresson.L'Institut Franklin va continuar concedint de la medalla de forma ocasional fins al 1998 quan es van reorganitzar tots els seus premis atorgant-los sota un sol guard\u00f3: El \"Franklin Institute Awards\". Durant la vida de la concessi\u00f3, es van atorgar un total de 268 medalles Elliott Cresson.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, i particularment en an\u00e0lisi funcional i c\u00e0lcul de variacions, un funcional \u00e9s una funci\u00f3 des d'un espai vectorial al seu camp escalar subjacent, o un conjunt de funcions dels nombres reals. En altres paraules, \u00e9s una funci\u00f3 que agafa un vector com a argument d'entrada i retorna un escalar. Generalment l'espai vectorial \u00e9s un espai de funcions i per aix\u00f2 el funcional pren una funci\u00f3 pel seu argument d'entrada; llavors \u00e9s de vegades considerat una funci\u00f3 d'una funci\u00f3. El seu \u00fas t\u00e9 l'origen en el c\u00e0lcul de variacions on hom busca una funci\u00f3 que minimitzi un cert funcional. Una aplicaci\u00f3 particularment important en f\u00edsica \u00e9s la cerca d'un estat d'un sistema que minimitzi l'energia funcional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Convenci\u00f3 anual nacional japonesa de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 (Nihon SF Taikai o \u65e5\u672cSF\u5927\u4f1a, en japon\u00e8s) \u00e9s una convenci\u00f3 de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 anual que se celebra al Jap\u00f3. Cada una d'aquestes convencions \u00e9s oficialment l'en\u00e8sima Nihon SF Taikai (\u7b2cN\u56de\u65e5\u672cSF\u5927\u4f1a), per\u00f2 s\u00f3n m\u00e9s popularment conegudes pels sobrenoms oficials que se'ls dona en funci\u00f3 de la seva ubicaci\u00f3, per exemple, TOKON (quan es va celebrar a T\u00f2quio) o DAICON (quan se celebra a Osaka).\nCada any, el Nihon SF Taikai atrau entre 1.000 i 1.500 fans de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. Esdeveniments en la convenci\u00f3 inclouen taules rodones, confer\u00e8ncies, lectures, projeccions, festes, jocs, concerts i un espai per a la venda de llibres rars, revistes i altres articles relacionats amb la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.\nUn cert nombre de premis es concedeixen en la convenci\u00f3, en particular el Premi Seiun per a la millor ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 de l'any, votat pels assistents a la convenci\u00f3.Fora del Jap\u00f3, el Nihon SF Taikai \u00e9s m\u00e9s fam\u00f3s per l'animaci\u00f3 per a la cerim\u00f2nia d'obertura de Daicon IV, que va ser produ\u00efda pels animadors que m\u00e9s tard es van constituir Gainax. El v\u00eddeo d'obertura de Daicon IV presenta una noia vestida de \u00abconilleta de Playboy\u00bb amb cameos de moltes pel\u00b7l\u00edcules i hist\u00f2ries de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. El v\u00eddeo d'obertura de Daicon IV \u00e9s una marca distintiva de la cultura otaku i ha aparegut en moltes obres d'art i programes de televisi\u00f3 relacionades amb l'otaku, en particular FLCL i Densha Otoko.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia digital \u00e9s un factor que va fer la seva aparici\u00f3 recentment a la hist\u00f2ria de la humanitat. A l'hora d'entendre el concepte \u00e9s necessari analitzar les mateixes paraules que el formen: tecnologia \u00e9s \"la ci\u00e8ncia que tracta de les arts industrials, de tal manera que ve a ser com la teoria de la ind\u00fastria pr\u00e0ctica\" i l'adjectiu digital es refereix a \"dit dels sistemes de transmissi\u00f3 o de tractament de la informaci\u00f3 en qu\u00e8 les variables s\u00f3n representades per car\u00e0cters (sovint d\u00edgits o xifres) d'un repertori finit.\" Per tant podem arribar a la conclusi\u00f3 que la tecnologia digital fa refer\u00e8ncia al conjunt de procediments i estudis que s\u00f3n necessaris per poder realitzar aven\u00e7os cient\u00edfics que s\u00f3n expressats en d\u00edgits.Aquesta disciplina ha estat durant aquestes \u00faltimes d\u00e8cades el protagonista m\u00e9s important dins de tots els descobriments tecnol\u00f2gics moderns que s'han pogut realitzar. La seva funci\u00f3 principal \u00e9s que millorar la vida de l'\u00e9sser hum\u00e0 a la terra a partir de diferents eines i recursos cient\u00edfics que permeten elaborar productes tecnol\u00f2gics. D'aquesta manera aix\u00f2 produeix que el nostre m\u00f3n totalment mec\u00e0nic i anal\u00f2gic passi a regnar-se per tot all\u00f2 digital, el qual ens permet expressar la nostra realitat a partir de n\u00fameros (0 i 1), considerada una forma molt m\u00e9s f\u00e0cil.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Cahiers de biologie marine, CBM, \u00e9s una revista internacional cient\u00edfica francesa trimestral apareguda l'any 1960 i publicada per l'Estaci\u00f3 biol\u00f2gica de Roscoff - Universitat de Par\u00eds.Els articles editats s\u00f3n sotmesos pr\u00e8viament a un comit\u00e8 de lectura format per un m\u00ednim de dos membres dels qui no es dona a con\u00e8ixer el nom, abans de ser publicats.Els articles estan escrits en angl\u00e8s, amb un resum en franc\u00e8s, i cobreixen tots els aspectes relacionats amb l'oceanografia, l'ecologia marina i la biologia dels organismes marins, de recerques efectuades per pr\u00f2pia estaci\u00f3 biol\u00f2gica al Canal de la M\u00e0nega i oce\u00e0 Atl\u00e0ntic, al mar del Jap\u00f3 o b\u00e9 a Santa Creu a Calif\u00f2rnia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El sistema horari babil\u00f2nic, denominat horae ab ortu en alguns rellotges solars, divideix el dia en 24 parts iguals, com fa el sistema d'hores it\u00e0liques. Es caracteritza per prendre com a punt de partida el fenomen de l'ortus solar (0h) fins a l'ortus de l'endem\u00e0 (24h). Els astr\u00f2noms babil\u00f2nics realitzaven la mesura del temps durant la nit emprant hores iguals, definides mitjan\u00e7ant clepsidres. Per a ells l'ortus hel\u00edac era una posici\u00f3 de refer\u00e8ncia natural en la mesura dels esdeveniments astron\u00f2mics. Aquesta forma de mesura fou adoptada despr\u00e9s pels antics egipcis, quedant la denominaci\u00f3 de babil\u00f2nica a la forma de mesurar el temps en refer\u00e8ncia als ortus hel\u00edacs.\n\nEl sistema horari babil\u00f2nic \u00e9s similar a l'it\u00e0lic, divideix el dia en 24 hores iguals, per\u00f2 a difer\u00e8ncia de l'it\u00e0lic el babil\u00f2nic comen\u00e7a el recompte de les hores a l'alba. El sistema babil\u00f2nic t\u00e9 com a origen del sistema horari, en qualsevol dia de l'any, el per\u00edode denominat ortus. En el cas del sol la refracci\u00f3 atmosf\u00e8rica i la seva intensa lluentor fa dif\u00edcil la determinaci\u00f3 de l'ortus. En molts dels c\u00e0lculs inicials no es tenia en compte la mitja hora que pot durar un crepuscle.\nEls sistemes horaris it\u00e0lics i babil\u00f2nics van ser previs al sistema d'hores civils, aix\u00ed es pot veure en diversos tractats de gn\u00f2mons de l'\u00e8poca. El sistema d'hores civils es va acomodar en l'\u00e8poca tardana, en la qual es va comen\u00e7ar a emprar els rellotges mec\u00e0nics. D'aquesta manera es poden trobar en les esferes d'alguns rellotges mec\u00e0nics els lemes \"ad modum campanae\" o \"concordat cum rotali\". \u00c9s l'\u00e8poca en qu\u00e8 les meridianes solars servien d'ajust dels nous enginys precursors del rellotge de butxaca.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La influ\u00e8ncia del cinema dins de la realitat ha estat tan gran que, de fet, la realitat com la coneixem actualment molt probablement no hagu\u00e9s sigut la mateixa sense la creaci\u00f3 del cinema.\nAl llarg de la hist\u00f2ria del cinema s'han creat un gran nombre de pel\u00b7l\u00edcules futuristes en les quals apareixia una tecnologia que \u00fanicament podia imaginar-se en la ficci\u00f3, una tecnologia creada intentant imaginar un futur que encara quedava molt lluny. En conseq\u00fc\u00e8ncia, apareix un dilema i aquest \u00e9s el fet de preguntar-se com \u00e9s possible que la tecnologia existent a la realitat actual tingui molts punts de contacte amb la tecnologia que en el seu moment es va imaginar i representar a la pantalla gran. Els guionistes, a trav\u00e9s de les necessitats i la tecnologia existents ja en el moment, van poder imaginar quins serien els invents tecnol\u00f2gics que existirien en el futur, el fet que realment s'hagin creat representa, un cop m\u00e9s, la gran influ\u00e8ncia del cinema dins de la realitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una m\u00e0quina expenedora, distribu\u00efdora o dispensadora o un expenedor, distribu\u00efdor o dispensador (autom\u00e0tic) \u00e9s una m\u00e0quina que forneix vermuts, begudes, llaminadures i altres productes als consumidors. Es tracta de vendre sense la pres\u00e8ncia d'un venedor per a cobrar els articles. Peri\u00f2dicament un llogat torna a posar els productes i arreplega els diners en forma de monedes, o menys habitualment, bitllets; de vegades tamb\u00e9 es pot pagar amb targeta moneder, targeta de cr\u00e8dit o tel\u00e8fon m\u00f2bil.\nLes possibilitats de les m\u00e0quines expenedores s\u00f3n \u00e0mplies. Normalment solen vendre refrescos, caf\u00e8, menjar, llaminadures, etc. Per\u00f2 tamb\u00e9 existeixen models dissenyats per a vendre premsa, llibres, segells de correus, bitllets del transport p\u00fablic, begudes alcoh\u00f2liques, cigarrets de tabac, tamb\u00e9 s\u00f3n freq\u00fcents, en les oficines que atenen al p\u00fablic, les m\u00e0quines expenedores d'un impr\u00e8s petit amb el nombre de torn del sol\u00b7licitant.\nTamb\u00e9 s'han comen\u00e7at a utilitzar aquesta mena de m\u00e0quines expenedores per a la venda de preservatius, essent habitual trobar-ne en centres nocturns, clubs i discoteques.\nUna m\u00e0quina expenedora en angl\u00e8s es coneix com a \u00abvending machine\u00bb. Per aix\u00f2, la paraula \u00abvending\u00bb s'utilitza sovint per a referir-se al sector de les m\u00e0quines expenedores.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un lluquet (de l'\u00e0rab al-wuq\u00e1id, 'misto') \u00e9s un tros de c\u00e0nem, palla, caramuixa, etc. revestit de sofre que s'empra principalment per a adequar les b\u00f3tes de vi traient-los les males emanacions, puix que en cremar es despr\u00e8n di\u00f2xid de sofre, el qual t\u00e9 propietats conservants i antioxidants. Tamb\u00e9 s'utilitza simplement per fer llum.\nSi un lluquet, un cop introdu\u00eft dintre una b\u00f3ta, no crema, significa que el vi s'est\u00e0 tornant agre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "LOCOS, acr\u00f2nic angl\u00e8s de LOCal Oxidation of Silicon, \u00e9s un proc\u00e9s de microfabricaci\u00f3 on el di\u00f2xid de silici es forma en zones seleccionades d'una oblia de silici que t\u00e9 la interf\u00edcie Si-SiO2 en un punt m\u00e9s baix que la resta de la superf\u00edcie de silici. A partir del 2008 va ser substitu\u00eft en gran manera per l'a\u00efllament de rases poc profundes.\n\nAquesta tecnologia es va desenvolupar per a\u00efllar els transistors MOS entre ells i limitar la diafonia dels transistors. L'objectiu principal \u00e9s crear una estructura a\u00efllant di\u00f2xid de silici que penetri sota la superf\u00edcie de l'oblia, de manera que la interf\u00edcie Si-SiO 2 es produeixi en un punt m\u00e9s baix que la resta de la superf\u00edcie de silici. Aix\u00f2 no es pot aconseguir f\u00e0cilment gravant l'\u00f2xid de camp. En el seu lloc, s'utilitza l'oxidaci\u00f3 t\u00e8rmica de regions seleccionades que envolten els transistors. L'oxigen penetra en profunditat de l'oblia, reacciona amb el silici i el transforma en \u00f2xid de silici. D'aquesta manera, es forma una estructura immersa. Amb finalitats de disseny i an\u00e0lisi de processos, l'oxidaci\u00f3 de les superf\u00edcies de silici es pot modelar efica\u00e7ment mitjan\u00e7ant el model Deal-Grove.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 dura \u00e9s un subg\u00e8nere dins de la literatura de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 que es caracteritza pel realisme i l'alt nivell de detall en els aparells i invents tecnol\u00f2gics, les teories cient\u00edfiques i les possibilitats de l'acci\u00f3.\nMalgrat tractar esdeveniments impossibles o encara no factibles, la versemblan\u00e7a \u00e9s un factor fonamental del g\u00e8nere.\nEl terme prov\u00e9 del cr\u00edtic Peter Schuyler Miller, qui el 1957 va referir-se a aquesta modalitat en oposici\u00f3 a la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 especulativa o \"soft\", que no t\u00e9 tant rigor cient\u00edfic.Tots dos conceptes actuen com a extrems d'un continu, la Ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, per\u00f2 usualment \u00e9s l'etiqueta de \"hard\" la que es real\u00e7a mentre que es deixa sense adjectivar qualsevol altre subg\u00e8nere.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Actualment les ciutats estan donant pas a l'avan\u00e7 per ser m\u00e9s sostenibles, eficients i millor gestionades, convertint-se en el que es coneix com a Smart city. Casos i estudis recents demostren que un factor clau en aquesta transformaci\u00f3 \u00e9s l'\u00fas de grans dades urbanes i objectes f\u00edsics a les ciutats. Tanmateix el coneixement i el marc de l'\u00fas de dades per a ciutats intel\u00b7ligents continuen sent relativament desconeguts.\nIBM va realitzar m\u00e9s de 100 projectes de smart cities a tot el m\u00f3n de 2010 a 2017, projectes dels quals si inclo\u00efen administraci\u00f3, ciutadania, desenvolupament econ\u00f2mic, medi ambient i planificaci\u00f3 de transports p\u00fablics i urbans.\nEn adici\u00f3 a aix\u00f2, la recent proliferaci\u00f3 del Big Data ha contribu\u00eft molt en la transformaci\u00f3 a Smart city. El nom de big data fa refer\u00e8ncia a grans i complexes conjunts de dades que representen rastres digitals d'activitat humana que es poden definir en termes d'escala o volum, an\u00e0lisi de m\u00e8todes o efectes sobre organitzacions. Les ciutats d'arreu del m\u00f3n obtenen gran quantitat de dades complexes relacionades a la vida urbana i gr\u00e0cies a aix\u00f2 podem aconseguir informaci\u00f3 \u00fatil per a diverses parts interessades, com ara ciutadans, visitants, govern local i empreses.\nPer exemple, el govern de Se\u00fcl (capital de Corea del Sud) recopila dades relacionades a la salut p\u00fablica, transport i resid\u00e8ncia que estan a disposici\u00f3 dels cient\u00edfics per contribuir al coneixement de la ciutat i els seus ciutadans. Com a resultat van identificar que la ciutat necessitava l'\u00fas del bus urb\u00e0 a mitja nit i posteriorment van millorar els serveis p\u00fablics de mitja nit. De la mateixa manera, el govern de San Francisco (Estats Units) va analitzar els registres de delictes per millorar els serveis de seguretat p\u00fablica i el govern de Rio de Janeiro utilitza dades de c\u00e0meres i sensors per solucionar diversos problemes de la ciutat, com ara el clima, energia i seguretat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La mitografia \u00e9s la recopilaci\u00f3 i estudi dels mites, \u00e9s a dir l'an\u00e0lisi posterior d'una mitologia. Compr\u00e8n una part d'establiment dels relats m\u00edtics (a trav\u00e9s de la cr\u00edtica textual de manuscrits que els conserven o b\u00e9 de reculls de la tradici\u00f3 oral) i una d'estudi, incloent dataci\u00f3, expansi\u00f3 de la hist\u00f2ria, comparaci\u00f3 amb altres mites, an\u00e0lisi simb\u00f2lica i hist\u00f2rica i repercussi\u00f3. La mitografia esdev\u00e9 aleshores una branca auxiliar de la hist\u00f2ria, l'antropologia i els estudis culturals o religiosos.\nViccionari", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Weave (en angl\u00e8s teixir) \u00e9s un protocol de xarxa de la capa aplicaci\u00f3 del model OSI de la Fig.1 creat per aplicacions d'internet de les coses.Fou creat per Google.\nPropietats:\n\nProtocol obert.\nSuporta el protocol IPv6.\nCompacte, de baix consum i amplada de banda baixa.\nLa seguretat \u00e9s important : TLS, Oauth 2.0\nFiable i de baixa lat\u00e8ncia : xarxa en malla.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Short Range Devices (SRD acr\u00f2nim angl\u00e8s que vol dir dispositius de curt abast) descriu els dispositius transmissors d'energia de radiofreq\u00fc\u00e8ncia a trav\u00e9s d'una antena, que tenen un nivell de pot\u00e8ncia radiada prou petit perqu\u00e8 l'abast detectable \u00e9s molt redu\u00eft (fins a poques desenes de metres). D'aquesta manera poden produir poca interfer\u00e8ncia RF a d'altres equips.Els dispositius SRD tenen una pot\u00e8ncia radiada aparent limitada a 25-100 mW depenent de la banda de freq\u00fc\u00e8ncia de treball.\nA Europa, la normativa el\u00e8ctrica que aplica a aquests dispositius \u00e9s la EN 301 489-3 Les aplicacions s\u00f3n de control via r\u00e0dio de dispositius diversos, lectura de comptadors, automatismes per a l'obertura de portes de garatge, sistemes d'alarma, i actualment en la internet de les coses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Llapis 3D \u00e9s un llapis que, com el seu propi nom indica, t\u00e9 la capacitat de dibuixar utilitzant el pl\u00e0stic com a tinta. Aix\u00f2 el converteix en una petita impresora 3D que permet crear objectes dibuixant-los directament amb el material tangible. El primer Llapis 3D que va sortir al mercat s'anomena 3Doodler, va ser creat per Peter Dilworth, Maxwell Bogue i Daniel Cowen, treballador de l'empresa WobblerWorks Inc, l'any 2012.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomena polleguera la part del marc, en els dos extrems d'una porta o finestra, que generalment \u00e9s vertical i en la qual es fixa per mitj\u00e0 de perns, frontisses (o un altre sistema) el batent de la porta. La polleguera ha de ser prou resistent per sostenir el pes del batent (exceptuant certs casos: vegeu foto) que tendeix a girar al voltant de la polleguera inferior, treballant en tensi\u00f3 amb la polleguera superior. Per poder resistir aquest \u00faltim esfor\u00e7 ha d'estar fix amb la resta del marc i aquest s\u00f2lidament encastat en l'obra de la paret. La polleguera est\u00e0 situada en escaire facilitant que la porta al tancar ajusti be en el c\u00e8rcol.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Llapis 3D \u00e9s un llapis que, com el seu propi nom indica, t\u00e9 la capacitat de dibuixar utilitzant el pl\u00e0stic com a tinta. Aix\u00f2 el converteix en una petita impresora 3D que permet crear objectes dibuixant-los directament amb el material tangible. El primer Llapis 3D que va sortir al mercat s'anomena 3Doodler, va ser creat per Peter Dilworth, Maxwell Bogue i Daniel Cowen, treballador de l'empresa WobblerWorks Inc, l'any 2012.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria tecnol\u00f2gica i industrial dels Estats Units descriu el sorgiment dels Estats Units com la naci\u00f3 tecnol\u00f2gicament m\u00e9s poderosa i avan\u00e7ada del m\u00f3n. La disponibilitat de terres i m\u00e0 d'obra, la diversitat de clima, la pres\u00e8ncia abundant de canals navegables, rius i vies fluvials costaneres, i l'abund\u00e0ncia de recursos naturals que faciliten l'extracci\u00f3 d'energia barata, el transport r\u00e0pid i la disponibilitat de capital van contribuir als Estats Units la r\u00e0pida industrialitzaci\u00f3.\nEls investigadors moderns de productivitat han demostrat que el per\u00edode en el qual el major progr\u00e9s econ\u00f2mic i tecnol\u00f2gic que va oc\u00f3rrer va ser entre la fi del segle xviii i la primera meitat del segle xx. Durant aquest per\u00edode, el pa\u00eds va passar de ser una simple economia agr\u00edcola a la primera pot\u00e8ncia industrial de la terra, amb m\u00e9s d'un ter\u00e7 de la producci\u00f3 industrial mundial. Aix\u00f2 pot ser il\u00b7lustrat per l'\u00edndex de la producci\u00f3 industrial total, que va passar de 4,29 en 1790 a 1,975.00 en 1913, un augment de 460 vegades.\nEl creixement de la infraestructura, transport del pa\u00eds amb millores internes i una conflu\u00e8ncia d'innovacions tecnol\u00f2giques abans de la Guerra Civil va facilitar l'expansi\u00f3 de l'organitzaci\u00f3, la coordinaci\u00f3 i l'escala de la producci\u00f3 industrial. Al voltant del segle 20, la ind\u00fastria americana havia superat els seus hom\u00f2legs europeus i econ\u00f2micament la naci\u00f3 va comen\u00e7ar a fer valer el seu poder militar. Encara que la Gran Depressi\u00f3 va desafiar el seu impuls tecnol\u00f2gic, Estats Units va sortir d'ella i de la Segona Guerra Mundial com una de les dues mundials superpot\u00e8ncies. En la segona meitat del segle 20, quan els Estats Units es va veure embolicada en compet\u00e8ncia amb la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per la primacia pol\u00edtica, econ\u00f2mica i militar, el govern va invertir fortament en investigaci\u00f3 cient\u00edfica i desenvolupament tecnol\u00f2gic que va donar lloc a avan\u00e7os en els vols espacials, la inform\u00e0tica i la biotecnologia que gr\u00e0cies a aix\u00f2 avui \u00e9s el l\u00edder en tots els camps esmentats.\nLa ci\u00e8ncia, la tecnologia i la ind\u00fastria no nom\u00e9s han modelat profundament l'\u00e8xit econ\u00f2mic dels Estats Units, sin\u00f3 que tamb\u00e9 han contribu\u00eft a les seves pr\u00f2pies institucions pol\u00edtiques, l'estructura social, sistema educatiu i la identitat cultural del pa\u00eds. Valors nord-americans de la meritocr\u00e0cia, l'esperit empresarial i l'auto-sufici\u00e8ncia s'han extret del seu llegat de ser pioner en els avan\u00e7os t\u00e8cnics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La transfer\u00e8ncia de tecnologia \u00e9s el proc\u00e9s de transfer\u00e8ncia de compet\u00e8ncies, coneixements, tecnologies, m\u00e8todes de fabricaci\u00f3, mostres de fabricaci\u00f3 i instal\u00b7lacions entre governs o universitats i altres institucions per tal d'assegurar que els aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics siguin accessibles a un major nombre d'usuaris, que poden llavors desenvolupar i explotar la tecnologia en nous productes, processos, aplicacions, materials o serveis. Est\u00e0 estretament relacionada (i possiblement se'n pot considerar com un subconjunt) amb la transfer\u00e8ncia de coneixement.\nAlguns tamb\u00e9 consideren la transfer\u00e8ncia de tecnologia com un proc\u00e9s de trasllat dels temes d'investigaci\u00f3 prometedors a un nivell de maduresa preparada per a fabricaci\u00f3 o producci\u00f3 a granel.\nEls agents tecnol\u00f2gics s\u00f3n persones que van descobrir la forma de vincular els diferents mons i aplicar conceptes cient\u00edfics o processos a noves situacions o circumst\u00e0ncies. Un terme relacionat, utilitzat gaireb\u00e9 com a sin\u00f2nim, \u00e9s \u00abvaloritzaci\u00f3 de la tecnologia\u00bb. Encara que aquesta pr\u00e0ctica s'ha utilitzat durant molts anys (en l'antiguitat, Arquimedes era notable per aplicar la ci\u00e8ncia als problemes pr\u00e0ctics), el volum actual de recerca ha condu\u00eft a un enfocament en el proc\u00e9s en si.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Premis Ciutat de Barcelona s\u00f3n convocats anualment des de 1949 per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu de guardonar la creaci\u00f3, la investigaci\u00f3 i la producci\u00f3 de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col\u00b7lectius que hi treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen. Les obres guardonades han de contribuir al desenvolupament del fet cultural i han d'estar integrades en el teixit ciutad\u00e0 en el qual participen els creadors, les associacions, les institucions p\u00fabliques i les ind\u00fastries culturals.\nEls guardonats reben una quantitat en met\u00e0l\u00b7lic, acompanyada d'un diploma on es recull el veredicte del jurat i un objecte recordatori del premi. La forma d'elecci\u00f3 de les obres guardonades es fa a trav\u00e9s d'un jurat integrat per cinc persones per a cadascun dels \u00e0mbits. L'Alcalde, a proposta del Comit\u00e8 Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona, designa els membres de cadascun dels jurats.\nEn categoria de literatura, els Premis Ciutat de Barcelona atorgats per l'ajuntament s\u00f3n posteriors al Premi Nadal, deg\u00e0 des de 1945.\nEl lliurament es feia el 26 de gener, en commemoraci\u00f3 de l'entrada de les forces franquistes a Barcelona el 1939, per\u00f2 a partir del 1978 passaren a atorgar-se el mes de setembre.A l'any 2014, l'Ajuntament de Girona va adquirir la col\u00b7lecci\u00f3 d'art Rafael i Mar\u00eda Teresa Santos Torroella i va ingressar com a donaci\u00f3 l'Arxiu i la Biblioteca Rafael i Mar\u00eda Teresa Santos Torroella. Part de la documentaci\u00f3 i refer\u00e8ncies sobre el Premi Ciutat de Barcelona forma part del llegat documental de l'Arxiu Santos Torroella.\nL'edici\u00f3 de l'any 2020 no va convocar els premis per la crisi sanit\u00e0ria de la Covid-19, que va impedir que la vida cultural, cient\u00edfica i educativa de la ciutat no es pogu\u00e9s desenvolupar amb normalitat. En el seu lloc, es van convocar un conjunt de beques per reactivar projectes en el \u00e0mbits de la cultura, l'educaci\u00f3 i la ci\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una tronera \u00e9s una obertura practicada a la paret d'una fortificaci\u00f3 o al costat d'un vaixell, que permet de disparar canons o altres armes de foc i realitzar els trets a cobert del foc enemic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una v\u00e0lvula selectiva s'utilitza quan es vol fer coincidir en una canonada de dos corrents d'aire de dos tubs diferents sense causar interfer\u00e8ncies entre els dos. Si s'introdueix aire comprimit a trav\u00e9s d'un dels forats entrant, passa pel forat d'\u00fas, mentre que un altre forat d'entrada es tanca. Les v\u00e0lvules selectores funcionen com una porta l\u00f2gica OR; \u00e9s a dir, si hi ha pressi\u00f3 en una de les dues entrades, hi haur\u00e0 pressi\u00f3 a la sortida. S'utilitzen quan es vol realitzar el comandament d'un element pneum\u00e0tic indiscriminadament des de dos punts diferents, situat a certa dist\u00e0ncia uns dels altres. Per exemple, l'operaci\u00f3 d'un cilindre \u00fanic actuaci\u00f3 es pot activar de dos botons separats. Prement qualsevol d'ells s'activar\u00e0 un cilindre mitjan\u00e7ant la v\u00e0lvula selectiva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El l\u00farex \u00e9s una fibra t\u00e8xtil sint\u00e8tica i el teixit que s'obt\u00e9. Aquesta fibra, recoberta de poli\u00e8ster i d'aspecte metal\u00b7litzat, es va crear a la d\u00e8cada del 1940 i va ser molt popular a la moda dels anys 70 i anys 80. En aquesta \u00e8poca s'anomenava aix\u00ed tot teixit d'aspecte semblant al de la marca comercial lurex\u00a9.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Social Science Computer Review \u00e9s una revista acad\u00e8mica avaluada per experts que tracta l'\u00fas dels ordinadors en l'\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials, incloent-hi la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, les simulacions d'ordinador i el modelatge electr\u00f2nic. Els seus primers editors en cap foren G. Garson (Universitat Estatal de Carolina del Nord) i Ronald Anderson (Universitat de Minnesota). Stephen M. Lyon (Universitat Aga Khan) en fou nomenat editor en cap el 2020. Fou creat el 1983 i \u00e9s publicat per SAGE Publishing en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Social Science Computing Association.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Wollaston \u00e9s un premi cient\u00edfic en la geologia, el premi m\u00e9s alt concedit per la Societat Geol\u00f2gica de Londres (Societat Geol\u00f2gica de Londres).\nLa medalla porta el de William Hyde Wollaston (fam\u00f3s qu\u00edmic angl\u00e8s del segle xviii), inicialment estava feta de pal\u00b7ladi, un metall descobert per Wollaston.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La s\u00edntesi total en qu\u00edmica org\u00e0nica \u00e9s, en principi, la s\u00edntesi qu\u00edmica completa de mol\u00e8cules org\u00e0niques complexes a partir de les seves peces m\u00e9s petites, normalment sense l'ajut de processos biol\u00f2gics. En la pr\u00e0ctica, aquestes peces m\u00e9s petites estan disponibles comercialment en quantitats en brut o en semibrut, i sovint s\u00f3n precursors petroqu\u00edmics. De vegades productes naturals en brut (per exemple sucres) es fan servir com material de partida. Les mol\u00e8cules objectiu poden ser productes naturals (biomol\u00e8cules) o compostos org\u00e0nics.\nEl seu concepte oposat \u00e9s la semis\u00edntesi", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Naomi Wu (30 d'agost de 1994) tamb\u00e9 coneguda com Sexy Cyborg, \u00e9s un maker xinesa de bricolatge i personalitat d'Internet. Com a defensora de les dones en STEM, transhumanisme, maquinari de codi obert i modificaci\u00f3 corporal, intenta desafiar els estereotips de g\u00e8nere i tecnologia amb un personatge p\u00fablic extravagant, utilitzant l'objectivaci\u00f3 de la seva aparen\u00e7a per inspirar les dones.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un primer principi \u00e9s un principi b\u00e0sic, una proposici\u00f3 fonamental que per aix\u00f2 no admet demostraci\u00f3 a partir de principis m\u00e9s b\u00e0sics, o no necessita demostraci\u00f3 pel fet de ser autoevident. Els primers principis s\u00f3n abstractes i generals, aplicant-se a un gran nombre de casos.En matem\u00e0tica i altres contexts, el primer principi rep el nom d'axioma o postulat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Per al fong micorrizogen, vegeu Amanita muscaria. \n\nUn matamosques \u00e9s un instrument manual per colpejar amb for\u00e7a mosques i altres insectes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ars Technica ([\u02cc\u0251\u02d0rz_\u02c8t\u025bkn\u1d7bk\u0259]; expressi\u00f3 llatina que vol dir \"l'art de la tecnologia\") \u00e9s un lloc web de not\u00edcies sobre tecnologia, ci\u00e8ncia, pol\u00edtica i societat, creat per Ken Fisher i Jon Stokes el 1998. Publica not\u00edcies, ressenyes i guies sobre maquinari i programari, ci\u00e8ncia, pol\u00edtiques tecnol\u00f2giques i videojocs. Molts dels seus redactors s\u00f3n postgraduats i alguns treballen per instituts d'investigaci\u00f3. Els articles estan escrits en un to menys formal que el de les revistes cient\u00edfiques tradicionals.\nEl maig del 2008, Cond\u00e9 Nast Digital (el departament en l\u00ednia de Cond\u00e9 Nast Publications) va comprar Ars Technica, junt amb dues altres empreses, per 25 milions de d\u00f2lars, i la va afegir al seu grup digital Wired, on tamb\u00e9 hi ha Wired i, abans, Reddit. La plantilla treballa sobretot des de casa i t\u00e9 oficines a Boston, Chicago, Londres, Nova York i San Francisco.\nArs Technica es finan\u00e7a principalment amb publicitat d'Internet, i ha ofert una subscripci\u00f3 de pagament des del 2001. Va generar controv\u00e8rsia el 2010, quan com a experiment va bloquejar l'acc\u00e9s al lloc web als lectors que utilitzaven programes bloquejadors de publicitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Valeria Betancourt (Quito, 1970) \u00e9s una soci\u00f2loga equatoriana defensora dels drets humans i pionera en l'\u00fas de les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) per promoure el desenvolupament i apoderament de la ciutadania a Am\u00e8rica Llatina i globalment.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i g\u00e8nere (CTG) s\u00f3n una part dels estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i societat (CTS). Igual que aquests \u00faltims, els estudis de ci\u00e8ncia, tecnologia i g\u00e8nere s\u00f3n un camp de treball interdisciplinari des del qual s'aborda l'estudi de la ci\u00e8ncia i la tecnologia en el context social, en un esfor\u00e7 per comprendre el seu desenvolupament hist\u00f2ric i els seus efectes sobre les nostres formes de vida, encara que, a difer\u00e8ncia dels estudis CTS, mitjan\u00e7ant l'imperatiu d'integrar una perspectiva de g\u00e8nere.\nPer tal d'entendre de manera clara quin \u00e9s l'objectiu d'aquesta branca de la CTS \u00e9s necessari con\u00e8ixer el punt de partida que no \u00e9s altre que la distinci\u00f3 que s'ha de fer entre \u201csexe\u201d i \u201cg\u00e8nere\u201d. El primer fa refer\u00e8ncia a les difer\u00e8ncies existents des del punt de vista biol\u00f2gic entre un home i una dona. El segon, el g\u00e8nere, \u00e9s una construcci\u00f3 social que diferencia les responsabilitats, els rols, els condicionants aix\u00ed com les oportunitats i necessitats de homes i dones en un context determinat. Aquesta construcci\u00f3 social sol variar al llarg del temps. En definitiva l'an\u00e0lisi de les relacions de g\u00e8nere incideix especialment en les relacions de poder i l'acc\u00e9s als recursos i les oportunitats.\nL\u00b4integraci\u00f3 i aplicaci\u00f3 necess\u00e0ria de la perspectiva de g\u00e8nere \u00e9s imprescindible en els estudis CTS com tamb\u00e9 \u00e9s clau copsar el \"g\u00e8nere\" com una categoria anal\u00edtica i no com una simple categoria descriptiva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'error est\u00e0ndard d'una estad\u00edstica (normalment una estimaci\u00f3 d'un par\u00e0metre) \u00e9s la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard de la seva distribuci\u00f3 de mostreig o una estimaci\u00f3 d'aquesta desviaci\u00f3 est\u00e0ndard. Si l'estad\u00edstica \u00e9s la mitjana mostral, s\u2019anomena error est\u00e0ndard de la mitjana.La distribuci\u00f3 de mostreig d\u2019una mitjana es genera mitjan\u00e7ant un mostreig repetit de la mateixa poblaci\u00f3 i el registre de les mitjanes de mostra obtingudes. Aix\u00f2 forma una distribuci\u00f3 de diferents mitjanes, i aquesta distribuci\u00f3 t\u00e9 la seva pr\u00f2pia mitjana i vari\u00e0ncia. Matem\u00e0ticament, la vari\u00e0ncia de la distribuci\u00f3 de mostreig obtinguda \u00e9s igual a la vari\u00e0ncia de la poblaci\u00f3 dividida per la mida de la mostra. Aix\u00f2 es deu al fet que a mesura que augmenta la mida de la mostra, la mostra s'agrupa m\u00e9s a prop de la mitjana de la poblaci\u00f3.\nPer tant, la relaci\u00f3 entre l'error est\u00e0ndard de la mitjana i la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard \u00e9s tal que, per a una mida de mostra determinada, l'error est\u00e0ndard de la mitjana \u00e9s igual a la desviaci\u00f3 est\u00e0ndard dividida per l\u2019arrel quadrada de la mida de la mostra. En altres paraules, l'error est\u00e0ndard de la mitjana \u00e9s una mesura de la dispersi\u00f3 de les mostres al voltant de la mitjana de la poblaci\u00f3.\nEn l'an\u00e0lisi de regressi\u00f3, el terme \"error est\u00e0ndard\" fa refer\u00e8ncia a l'arrel quadrada de l' estad\u00edstica redu\u00efda de chi quadrat o b\u00e9 a l'error est\u00e0ndard d'un coeficient de regressi\u00f3 concret (tal com s'utilitza en, per exemple, intervals de confian\u00e7a).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Medalla Janssen \u00e9s una recompensa atorgada per l'l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de Fran\u00e7a a la persona que hagi contribu\u00eft pels seus treballs o els seus descobriments al progr\u00e9s de l'Astrof\u00edsica.El premi va ser fundat el 1886, encara que la primera medalla no es conced\u00ed fins a un any m\u00e9s tard. La comissi\u00f3 formada per decidir sobre el primer receptor de la medalla seleccion\u00e0 el f\u00edsic alemany Gustav Kirchhoff pels seus treballs en Espectrosc\u00f2pia. No obstant aix\u00f2, Kirchhoff de 63 anys va morir el 17 d'octubre de 1887, uns mesos abans que el premi li fos lliurat.En lloc de triar un nou receptor per a l'adjudicaci\u00f3, la Comissi\u00f3 va anunciar en la sessi\u00f3 de l'Acad\u00e8mia de 26 desembre 1887 que la medalla inaugural seria col\u00b7locada sobre la seva tomba, un \"suprem honor en mem\u00f2ria d'aquest gran erudit de Heidelberg\".El premi estava destinat a ser biennal, per\u00f2 va ser concedit en 1888 i novament en 1889. Una declaraci\u00f3 en els Resums de l'Acad\u00e8mia de les ci\u00e8ncies de l'any 1989, va aclarir que el premi s'atorgaria anualment durant els primers set anys, i despr\u00e9s cada dos anys a partir de 1894 en endavant.Aquest premi \u00e9s diferent del Premi Jules Janssen (creat l'any 1897), un premi anual atorgat per la Societat Astron\u00f2mica de Fran\u00e7a (SAF). Tots dos premis s'anomenen aix\u00ed per l'astr\u00f2nom franc\u00e8s Pierre Janssen (1824\u20131907)(m\u00e9s conegut com a Jules Janssen). Janssen va fundar el premi de l'Acad\u00e8mia, i va ser membre de la comissi\u00f3 inaugural.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una mosquitera \u00e9s una malla, generalment feta de gasa, que proveeix protecci\u00f3 contra els mosquits hemat\u00f2fags o altres insectes perillosos o molestos. La seva fina i transparent construcci\u00f3 preveu que molts insectes arribin a molestar la persona utilitzant el tendals. Els espais en la malla s\u00f3n prou petits per detenir aquests insectes, per\u00f2 sense arribar a obstruir el pas de l'aire de manera que l'usuari no s'asfixia. Existeixen teixits especials impregnats d'insecticides.Sovint es veuen els tendals adjuntats als llits a regions on hi ha insectes perillosos. Aix\u00f2 resulta molt benefici\u00f3s contra la mal\u00e0ria i altres malalties transmeses per insectes. Aix\u00ed per exemple,l'incid\u00e8ncia de mal\u00e0ria baixa de 14 a 63% en nens que dormen sota mosquitera.Malgrat la seva efectivitat, pot resultar in\u00fatil si hi ha forats que deixen entrar insectes. Ir\u00f2nicament, un podria ser picat molt m\u00e9s en el cas que aix\u00f2 passi, ja que els insectes poden entrar f\u00e0cilment, per\u00f2 trobarien dif\u00edcil sortir.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Science ('Ci\u00e8ncia') \u00e9s la revista de l'Associaci\u00f3 Americana per a l'Aven\u00e7 de la Ci\u00e8ncia (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat cient\u00edfica del m\u00f3n.\nAquesta revista va ser fundada a Nova York per John Michaels el 1880 amb suport financer de Thomas Edison i posteriorment d'Alexander Graham Bell. El seu primer n\u00famero, amb data del 3 de juliol de 1880, tenia dotze p\u00e0gines d'articles sobre la possibilitat de ferrocarrils el\u00e8ctrics, les \u00faltimes observacions de les Pl\u00e8iades i el consell donat als professors de ci\u00e8ncia sobre la import\u00e0ncia d'estudiar el cervell dels animals.\nEl 1990 passa a ser la revista de l'Associaci\u00f3 Americana per a l'Aven\u00e7 de la Ci\u00e8ncia. El major objectiu de la revista \u00e9s la publicaci\u00f3 de troballes d'investigaci\u00f3 recent. Science \u00e9s tamb\u00e9 coneguda per les seves science-related news, que \u00e9s una publicaci\u00f3 sobre pol\u00edtica cient\u00edfica i altres assumptes sobre les ci\u00e8ncies i la tecnologia. Cobreix un ampli rang de disciplines cient\u00edfiques, per\u00f2 t\u00e9 especial inter\u00e8s en les ci\u00e8ncies de la vida.\nS'hi han publicat articles d'Albert Einstein, d'Edwin Hubble i de Louis Leakey. \u00c9s la revista general sobre ci\u00e8ncia m\u00e9s venuda del m\u00f3n, amb un p\u00fablic potencial estimat en un mili\u00f3 de persones. L'any 2005, per celebrar el seu 125\u00e8 aniversari, va editar un n\u00famero especial amb els 125 misteris no resolts de la ci\u00e8ncia.\nL'any 2007 va ser guardonada amb el Premi Pr\u00edncep d'Ast\u00faries de Comunicaci\u00f3 i Humanitats, juntament amb la revista Nature.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un gerotor \u00e9s una bomba de despla\u00e7ament positiu. El nom gerotor deriva de \"Rotor Generat\". Una unitat de gerotor consisteix en un rotor interior i exterior que giren junts. El rotor interior t\u00e9 N dents, i el rotor exterior t\u00e9 N + 1 dents, amb N definit com un nombre natural m\u00e9s gran de 2. L'eix de gir del rotor interior es troba una mica fora de l'eix del rotor exterior i ambd\u00f3s rotors giren al un\u00edson.\nLa geometria dels dos rotors divideix el volum entre ells en N diferents volums din\u00e0micament canviants. Durant el cicle de rotaci\u00f3 del conjunt, cada un d'aquests volums canvia cont\u00ednuament, de manera que qualsevol volum donat, primer augmenta, i despr\u00e9s disminueix. Un augment de volum crea un Buit. Aquest buit crea una succi\u00f3 , i per tant, en aquesta part del cicle \u00e9s on es troba l'admissi\u00f3. Quan el volum disminueix es produeix la compressi\u00f3. Durant aquest per\u00edode de compressi\u00f3, els fluids poden ser bombats, o comprimits (si s\u00f3n fluids gasosos).\nLes bombes de gerotor estan generalment dissenyades emprant un rotor trocoidal interior i un rotor exterior format per un cercle amb segments circulars enlla\u00e7ats sequencialment.Un gerotor pot tamb\u00e9 funcionar com a motor rotatiu sense pistons. El gas d'alta pressi\u00f3 entra en l'\u00e0rea d'admissi\u00f3 i empeny ambd\u00f3s rotors (l'interior i l'exterior), causant la rotaci\u00f3 del conjunt, mentre l'\u00e0rea entre el rotor interior i l'exterior augmenta. Durant el per\u00edode de compressi\u00f3, els fluids (o gasos) s\u00f3n bombats cap a fora.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme dogal designa una corda amb un nus escorredor usada per a penjar els condemnats a la forca o per a lligar pel coll els condemnats a mort o altres penes.\nDogal significa tamb\u00e9 la corda lligada al coll d'un cavall, mula o ruc per a subjectar l'animal i poder-lo dominar. En aquest segon cas es pot considerar, abusant del concepte, sin\u00f2nim de cabestre.Tot i que el terme dogal s'associa al coll d'una persona o animal, tamb\u00e9 hi ha casos en els quals un dogal lliga les mans.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En catal\u00e0, dom \u00e9s el tractament que hom dona als monjos benedictins, o d'altres comunitats que en segueixen la regla (o com tamb\u00e9 els cartoixans), abreviaci\u00f3 de Domnus forma sincopada del llat\u00ed dominus (\"senyor\"). Cal no confondre'l amb el don castell\u00e0, d'\u00fas m\u00e9s gen\u00e8ric.\nEl senyor o senyora \u00e9s un vocable d'origen llat\u00ed (s\u0115ni\u014dre, per \"vell\" o \"persona d'autoritat\") molt usat protocol\u00b7l\u00e0riament que antecedeix el nom de la persona que t\u00e9 fills i que s'usa com una expressi\u00f3 de respecte, cortesia, distinci\u00f3 social, o quan la persona \u00e9s molt intel\u00b7ligent.\nA Espanya i els seus regnes de les \u00cdndies, s'us\u00e0 per a diferenciar el plebeu del noble o el crioll de la majoria de les persones. Les persones que no tenien execut\u00f2ria de noblesa eren gravades en sobre b\u00e9ns i se les coneixia com a pecheros.\nL\u2019anteposici\u00f3 del don (abreujat D.) al nom dels homes i de do\u00f1a (abreujat D\u00aa.) al de les dones, no indica un t\u00edtol sin\u00f3 un tractament deferencial en castell\u00e0. L'\u00fas tingu\u00e9 grans variacions al llarg del temps. Encara que el seu \u00e9s est\u00e8s, es considera don o do\u00f1a aquella persona que hagi acabat alguna diplomatura o el batxillerat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'efecte rebot, o m\u00e9s comunament la paradoxa de Jevons, denominada aix\u00ed pel seu descobridor William Stanley Jevons, afirma que a mesura que el perfeccionament tecnol\u00f2gic augmenta l'efici\u00e8ncia amb la qual s'utilitza un recurs, \u00e9s m\u00e9s probable un augment del consum de l'esmentat recurs que una disminuci\u00f3. Concretament la paradoxa de Jevons implica que la introducci\u00f3 de tecnologies amb major efici\u00e8ncia energ\u00e8tica poden, al final, augmentar el consum total d'energia.\nLa paradoxa va ser introdu\u00efda pel matem\u00e0tic i economista angl\u00e8s William Stanley Jevons en la seva obra La pregunta sobre el carb\u00f3 de 1865.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Revista de Medicina Veterin\u00e0ria i Recerca (abreujada com Rev. med. vet. investig.) \u00e9s un butllet\u00ed cient\u00edfic digital, publicat per Facultat de Medicina Veterin\u00e0ria de la Universitat Sant Sebasti\u00e0. Va ser fundada al desembre de 2017, en el marc de la celebraci\u00f3 pels 15 anys de la Facultat. Compta amb una periodicitat semestral.\nPublica contribucions cient\u00edfiques originals del tipus article cient\u00edfic, article de revisi\u00f3, comunicaci\u00f3 breu i reporti de casos, en idioma espanyol, angl\u00e8s i portugu\u00e8s, en totes les \u00e0rees de les ci\u00e8ncies veterin\u00e0ries.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El qadib (en \u00e0rab \u0642\u0636\u064a\u0628, qa\u1e0d\u012bb, \u2018bast\u00f3\u2019) va ser un dels principals s\u00edmbols de sobirania dels califes omeies i abb\u00e0ssides. Quan un califa moria havia de transmetre el qadib i el segell al seu successor, la qual cosa li garantia la legitimitat. El qadib dels califes remetia al bast\u00f3 que havia dut el profeta Mahoma. A l'\u00c0ndalus els califes omeies tenien tamb\u00e9 un bast\u00f3 simb\u00f2lic anomenat khayzuran. En canvi, els califes abb\u00e0ssides del Caire no van tenir qadib.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ci\u00e8ncies f\u00edsiques \u00e9s un terme que aglutina les branques de les ci\u00e8ncies naturals, i de la ci\u00e8ncia (en general), que estudien els sistemes no vius, en contrast amb les ci\u00e8ncies biol\u00f2giques. No obstant aix\u00f2, hi ha branques de les ci\u00e8ncies f\u00edsiques que tamb\u00e9 estudien fen\u00f2mens biol\u00f2gics. Les ci\u00e8ncies f\u00edsiques b\u00e0siques inclouen:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La TI-86 va ser una calculadora gr\u00e0fica programable produ\u00efda per Texas Instruments i introdu\u00efda el 1997. La TI-86 usava el microprocessador Zilog Z80. Era parcialment compatible cap enrere (backward compatible) amb la TI-85, un model m\u00e9s antic.\nEs pot pensar que la TI-86 \u00e9s com la capa interm\u00e8dia entre diverses calculadores de Texas Instruments, directament per dalt de la l\u00ednia de les TI-83 i TI-84. A m\u00e9s de tenir una pantalla m\u00e9s gran que la TI-83, la TI-86 tamb\u00e9 permetia a l'usuari escriure en lletres min\u00fascules i lletres gregues i oferia cinc tecles de funci\u00f3 programables, que van millorar la navegaci\u00f3 del men\u00fa i es podien programar per l'usuari per l'acc\u00e9s r\u00e0pid a operacions comunes com ara la conversi\u00f3 de decimal a fracci\u00f3. La calculadora tamb\u00e9 manejava vectors, matrius i nombres complexos millor que la TI-83. Un desavantatge, fou que el paquet d'estad\u00edstica de la gamma TI-83 no venia pre-carregat en la TI-86. No obstant aix\u00f2, podia ser descarregat, en com\u00fa amb molts altres programes com Drugwars i altres jocs per a la TI-86.\nTot i la limitaci\u00f3 d'una pantalla monocrom\u00e0tica en blanc i negre de la TI-86, era possible emular una escala de grisos en canviar r\u00e0pidament l'estat d'un p\u00edxel entre enc\u00e8s (negre) i apagat (blanc). Aix\u00f2 creava una il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica, i el pixel resultant era percebut com a gris per l'observador. Ajustant el balan\u00e7 entre el negre i blanc, m\u00faltiples graus de gris podien ser assolits.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "There's Plenty of Room at the Bottom (En el fons hi ha espai de sobres) \u00e9s el t\u00edtol d'una confer\u00e8ncia famosa donada pel f\u00edsic Richard Feynman en una reuni\u00f3 de la Societat Americana de F\u00edsica a Caltech el 29 de desembre, de 1959. Feynman planteja la possibilitat de manipulaci\u00f3 directa d'\u00e0toms individuals com una forma m\u00e9s potent de qu\u00edmica sint\u00e8tica que les que es feien servir a l'\u00e8poca.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un rotor de g\u00e0bia d'esquirol \u00e9s un tipus de rotor emprat normalment en un motor d'inducci\u00f3 de corrent altern. Un motor el\u00e8ctric amb un rotor de g\u00e0bia d'esquirol tamb\u00e9 rep el nom de \u00abmotor de g\u00e0bia d'esquirol\u00bb. En la seva forma instal\u00b7lada, \u00e9s un cilindre muntat en un eix. Internament cont\u00e9 barres conductores longitudinals d'alumini o de coure amb solcs i connectats junts en ambd\u00f3s extrems posant en curtcircuit els anells que formen la g\u00e0bia. El nom es deriva de la semblan\u00e7a entre aquesta g\u00e0bia d'anells i barres i la roda d'un h\u00e0mster (probablement existeixen rodes similars pels esquirols dom\u00e8stics).\nLa base del rotor es construeix mitjan\u00e7ant l\u00e0mines de ferro apilades. El dibuix mostra nom\u00e9s tres capes d'apilament per\u00f2 se'n poden utilitzar moltes m\u00e9s.\nEls debanats inductors de l'estator d'un motor d'inducci\u00f3 insten el camp magn\u00e8tic a rotar al voltant del rotor. El moviment relatiu entre aquest camp i la rotaci\u00f3 del rotor indueix corrent el\u00e8ctric, un flux en les barres conductores. Alternament aquests corrents que flueixen longitudinalment als conductors reaccionen amb el camp magn\u00e8tic del motor produint una for\u00e7a que actua de forma tangencial envers el rotor, donant per resultat un esfor\u00e7 de torsi\u00f3 per fer voltar l'eix. En efecte, el rotor es porta al voltant del camp magn\u00e8tic per\u00f2 en un \u00edndex lleument m\u00e9s lent de la rotaci\u00f3. De la difer\u00e8ncia en velocitat se'n diu \"lliscament\" i augmenta amb la c\u00e0rrega.\nEsquema del rotor de g\u00e0bia d'esquirol.\nSovint, els conductors s'inclinen lleument al llarg de la longitud del rotor per reduir el soroll i per reduir les fluctuacions de l'esfor\u00e7 de torsi\u00f3 que poden ser, a algunes velocitats, ia causa de les interaccions amb les barres de l'estator. El nombre de barres en la g\u00e0bia de l'esquirol es determina segons els corrents indu\u00efts en les bobines de l'estator i per tant segons el corrent a trav\u00e9s d'elles. Les construccions que ofereixen menys problemes de regeneraci\u00f3 empren nombres primers de barres.\nEl nucli de ferro serveix per portar el camp magn\u00e8tic a trav\u00e9s del motor. En estructura i material es dissenya per reduir al m\u00ednim les p\u00e8rdues. Les l\u00e0mines fines, separades per l'a\u00efllament de vern\u00eds, redueixen els corrents par\u00e0sits que circulen resultants dels corrents de Foucault (en angl\u00e8s, 'eddy current'). El material, un acer baix en carboni per\u00f2 alt en silici (anomenat per aix\u00f2 acer al silici), amb diverses vegades la resist\u00e8ncia del ferro pur, en la reductora addicional. El contingut baix de carboni fa un material magn\u00e8tic suau amb p\u00e8rdua baixes per hist\u00e8resi.\nEl mateix disseny b\u00e0sic s'utilitza per als motors monof\u00e0sics i trif\u00e0sics sobre una \u00e0mplia gamma de mides. Els rotors per trif\u00e0sica tenen variacions en la profunditat i la forma de barres per satisfer els requeriments del disseny. Aquest motor \u00e9s de gran utilitat en variadors de velocitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomena polleguera la part del marc, en els dos extrems d'una porta o finestra, que generalment \u00e9s vertical i en la qual es fixa per mitj\u00e0 de perns, frontisses (o un altre sistema) el batent de la porta. La polleguera ha de ser prou resistent per sostenir el pes del batent (exceptuant certs casos: vegeu foto) que tendeix a girar al voltant de la polleguera inferior, treballant en tensi\u00f3 amb la polleguera superior. Per poder resistir aquest \u00faltim esfor\u00e7 ha d'estar fix amb la resta del marc i aquest s\u00f2lidament encastat en l'obra de la paret. La polleguera est\u00e0 situada en escaire facilitant que la porta al tancar ajusti be en el c\u00e8rcol.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els novatores (nom llat\u00ed que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, cient\u00edfics, fil\u00f2sofs, etc., de comen\u00e7aments del segle xviii que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i en altres llocs del m\u00f3n hisp\u00e0nic desenvolupen un inter\u00e8s preil\u00b7lustrat per les novetats cient\u00edfiques atomistes en oposici\u00f3 a l'escolasticisme tomista i neoaristot\u00e8lic, mitjan\u00e7ant l'\u00fas de l'empirisme i el racionalisme. En actiu des del darrer ter\u00e7 del segle xvii, els novatores van ser l'avantguarda cient\u00edfica de la intel\u00b7lectualitat espanyola del moment.Els novatores eren molt conscients de l'endarreriment cient\u00edfic de l'Espanya de la primeria del segle xviii i en culpaven la r\u00e8mora de l'escolasticisme universitari i la marginalitat respecte als grans corrents de pensament europeus. Els novatores van difondre les idees renovadores fora de les aules universit\u00e0ries, i van ser proscrits i defensats a parts iguals. Igualment, prefereixen fer servir les lleng\u00fces modernes abans que les cl\u00e0ssiques per publicar la seua obra.\nLes seues contribucions van fer que Espanya s'incorporara a la ci\u00e8ncia moderna i es generalitzara la difusi\u00f3 del coneixement, tot incorporant-se a la revoluci\u00f3 cient\u00edfica. Tanmateix, les difer\u00e8ncies de ritme respecte a la il\u00b7lustraci\u00f3 europea va fer que algunes branques de la ci\u00e8ncia avan\u00e7aren m\u00e9s lentament en el cas espanyol. Va ser el cas de les ci\u00e8ncies estrictes, ja que la introducci\u00f3 d'Espanya a la revoluci\u00f3 cient\u00edfica es va fer mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s lent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En matem\u00e0tiques, un invariant \u00e9s una propietat sostinguda per un tipus d'objectes matem\u00e0tics que no canvien davant de transformacions. M\u00e9s formalment una entitat es considera invariant sota un conjunt de transformacions si la imatge transformada de l'entitat \u00e9s indistingible de l'entitat original.\nLa propietat de ser invariant es coneix com a invari\u00e0ncia. El descobriment d'invari\u00e0ncia \u00e9s un pas important en el proc\u00e9s de classificaci\u00f3 dels objectes matem\u00e0tics.\nLa invari\u00e0ncia s'utilitza en diverses \u00e0rees de les matem\u00e0tiques, com per exemple la geometria, la topologia i l'\u00e0lgebra. Algunes transformacions es defineixen amb una invariant, com per exemple els mapes de conformaci\u00f3 que es defineixen com les transformacions del pla que conserven els angles. El descobriment de l'invariant \u00e9s un pas important en el proc\u00e9s de la classificaci\u00f3 dels objectes matem\u00e0tics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tap corona o penyic \u00e9s una c\u00e0psula o xapa met\u00e0l\u00b7lica que s'adapta a l'obertura de l'ampolla de vidre permetent un tapament herm\u00e8tic. No pot ser reutilitzat i per obrir el consumidor ha d'utilitzar un obreampolles, encara que alguns tipus m\u00e9s moderns es poden girar amb la m\u00e0 per obrir (twist-off corona). Va ser inventat per l'estatunidenc William Painter l'any 1892.A difer\u00e8ncia del tap convencional, no s'insereix dins de l'ampolla, sin\u00f3 que mitjan\u00e7ant m\u00e0quines especials s'ajusten exteriorment a la boca de l'env\u00e0s.\nHi ha f\u00e0briques repartides per tot el m\u00f3n on s'elaboren aquests taps i els prove\u00efdors s\u00f3n les embotelladores dels productes: aig\u00fces minerals, cerveseres i plantes de begudes refrescants de tota mena. El lliurament dels taps a les embotelladores es fa amb els diversos logotips indicant la marca i fent un disseny on t\u00e9 un paper important la publicitat, per contra alguns taps no indiquen marca ni cap disseny, molt utilitzat en marques blanques i s\u00f3n anomenats taps gen\u00e8rics.\nEl tap corona o xapa t\u00e9 interiorment un pl\u00e0stic o goma per a un ajust entre la boca de l'ampolla i la xapa per tal d'assegurar l'estanquitat del producte en si, antigament aquest material era suro. Per fer els discs el suro es tallava en l\u00e0mines de 3 mm de gruix que despr\u00e9s es trepanaven amb m\u00e0quines de barrina. M\u00e9s tard s'introdu\u00ed la metralladora de discos, que en podia arribar a fer 150.000 cada hora. Aquesta fou una producci\u00f3 que nasqu\u00e9 mecanitzada per\u00f2 que necessitava la participaci\u00f3 de gran quantitat de m\u00e0 d'obra en la fase de la tria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El rotor \u00e9s el component que gira en una turbina o en una m\u00e0quina el\u00e8ctrica. En aquest \u00faltim cas, juntament amb la seva contrapart fixa, l'est\u00e0tor, forma el conjunt fonamental per a la transmissi\u00f3 de pot\u00e8ncia en motors el\u00e8ctrics en general i generadors el\u00e8ctrics.\nEl rotor est\u00e0 format per un eix que suporta un joc de bobines enrotllades sobre un nucli magn\u00e8tic que gira dins d'un camp magn\u00e8tic creat b\u00e9 per un imant o pel pas per un altre joc de bobines, atropellades sobre unes peces polars, que romanen est\u00e0tiques i que constitueixen el que s'anomena est\u00e0tor d'un corrent continu o d'un altern, depenent del tipus de m\u00e0quina de qu\u00e8 es tracti.\nEn m\u00e0quines de corrent altern de mitjana i gran pot\u00e8ncia, \u00e9s com\u00fa la fabricaci\u00f3 de rotors amb l\u00e0mines d'acer el\u00e8ctric per disminuir les p\u00e8rdues associades als camps magn\u00e8tics variables, com els corrents de Foucault i els produ\u00efts pel fenomen anomenat hist\u00e8resi.\n\nAlguns tipus de rotors\nRotor bobinat amb col\u00b7lector.\nRotor de g\u00e0bia d'esquirol o rotor de g\u00e0bia.\nRotor bobinat amb anells", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un torniquet \u00e9s una mena de barrera que despr\u00e9s de verificar la seva autoritzaci\u00f3 nega o permet el pas de nom\u00e9s una persona cada vegada, per accedir a un lloc determinat. S\u00f3n utilitzats principalment en instal\u00b7lacions esportives (estadis esportius, gimnasos, esdeveniments esportius, ...), transport (mitjans de transport p\u00fablic) i acc\u00e9s a edificis p\u00fablics i privats (empreses, discoteques, pubs...), com a eina de control d'acc\u00e9s de persones i com a mitj\u00e0 de pagament. Els molinets - torniquets mec\u00e0nics han estat gradualment substitu\u00efts per molinets - torniquets electr\u00f2nics amb lectors de targetes o amb lectors d'empremta dactilar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llat\u00ed) o en catal\u00e0 que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que an\u00e0vem a dir \u00e9s una locuci\u00f3 llatina que Jeroni d'Estrid\u00f3 va atribuir al seu professor Eli Donat, tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada. Jeroni va escriure: Nihil est dictum, quod non sit dictum prius: unde praeceptor meus Donatus, cum istum versiculum exponeret, \u00abpereant\u00bb inquit \u00abqui ante nos nostra dixerunt.\u00bb Tradu\u00eft: res no es diu que no s'hagi dit anteriorment, com el meu professor Donat va dir amb aquest proverbi: Que se'n vagin al diable, etc.\nVa esdevenir un proverbi per a indicar, amb cert humor, que alg\u00fa manlleva idees dels seus predecessors. S'utilitza quan alg\u00fa que pensa haver fet un treball original descobreix a posteriori que alg\u00fa altre ja havia dit o escrit el mateix. Persones acusades de plagi poden al\u00b7legar que, en el moment de fomular el seu pensament, no eren conscients de la font anterior.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els 125 misteris no resolts de la ci\u00e8ncia \u00e9s un recull de q\u00fcestions cient\u00edfiques que es van fer per celebrar el 125 aniversari de la revista Science fundada per Thomas Alva Edison el 1880. Amb el t\u00edtol Qu\u00e8 \u00e9s el que no sabem? (What Don't We Know?) un n\u00famero especial de la revista, de juliol de 2005, va presentar les \"grans preguntes\" de la ci\u00e8ncia.\nA tall d'exemple:\n\nDe qu\u00e8 est\u00e0 fet l'univers? (sobre la mat\u00e8ria fosca)\nPer qu\u00e8 necessitem dormir?Entre els deu misteris referits a la salut humana hi ha:\n\nQuina \u00e9s la base biol\u00f2gica de la consci\u00e8ncia?\nPer qu\u00e8 els humans tenim tan pocs gens?\nFins a quin punt estan lligats la variaci\u00f3 gen\u00e8tica i la salut personal?\nFins quan es pot estendre la vida humana?\nQu\u00e8 controla la regeneraci\u00f3 dels \u00f2rgans?\nCom pot una c\u00e8l\u00b7lula de la pell esdevenir una c\u00e8l\u00b7lula nerviosa?\nQuins canvis gen\u00e8tics ens fan \u00fanicament humans?\nCom s'emmagatzemen i es recuperen les dades de la mem\u00f2ria?\nPodem selectivament suprimir les respostes immunes?\n\u00c9s factible una vacuna contra la sida?", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els senyals de deflexi\u00f3 s\u00f3n els que s'apliquen a les bobines de deflexi\u00f3 del feix del tub de raigs cat\u00f2dics. L'amplitud d'aquests senyals varia entre uns valors m\u00e0xims i m\u00ednims corresponents als corrents que s'han d'aplicar a les bobines de desviaci\u00f3 per posicionar el feix als extrems de la pantalla. Exactament, l'amplitud ha de variar de manera que el senyal d'escombrat horitzontal ha de produir un canvi de nivell des del seu valor m\u00ednim al m\u00e0xim cada cop que hi ha un salt de l\u00ednia. I el senyal d'escombrat vertical ha de variar linealment del seu valor m\u00e0xim al m\u00ednim durant l'exploraci\u00f3 de camp i reinicialitzar-se al seu valor m\u00e0xim cada cop que comen\u00e7a un nou camp.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En una aeronau, els estabilitzadors s\u00f3n unes superf\u00edcies estabilitzadores que serveixen per donar a l'aeronau durant el vol estabilitat est\u00e0tica longitudinal o estabilitat de capcineig respecte a l'eix transversal, i tamb\u00e9 estabilitat direccional o estabilitat de guinyada respecte a l'eix vertical. Aquest moviment es produeix amb la rotaci\u00f3 de l'avi\u00f3 al voltant del seu eix vertical que passa pel centre de gravetat i \u00e9s perpendicular un eix ideal tra\u00e7at en unir les dues puntes de les ales.\nEls estabilitzadors, en la majoria dels casos, es fixen a les superf\u00edcies de control a la part final del fuselatge de l'avi\u00f3 coneguda com a cua de l'avi\u00f3.\nDe vegades, en combinacions especials de muntatge, els estabilitzadors s'uneixen amb altres elements (com ara el tim\u00f3) convertint-se en una sola superf\u00edcie m\u00f2bil, encara que segueixen tenint la mateixa tasca d'estabilitzar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Future Shock \u00e9s un llibre escrit pel futurista Alvin Toffler en 1970.\nEn el llibre, Toffler defineix el terme xoc futur com un estat psicol\u00f2gic concret que afecta tant a individus com a societats senceres. La definici\u00f3 m\u00e9s curta del terme \u00e9s la percepci\u00f3 personal de \"massa canvi en un per\u00edode massa curt\".\nEl llibre, que es va convertir en un supervendes a nivell internacional, es va escriure a partir de l'article \"The Future as a Way of Life\" aparegut en la revista Horizon, l'estiu de 1965. Tradu\u00eft a multitud d'idiomes, ha venut m\u00e9s de sis milions de c\u00f2pies a tot el m\u00f3n.\nEn 1972 apareix un documental basat en el llibre, amb Orson Welles com a narrador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "John Latham FRS (27 de juny del 1740, Eltham, Kent, Gran Bretanya - 4 de febrer del 1837) fou un metge, naturalista i escriptor angl\u00e8s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'antigravetat \u00e9s una for\u00e7a te\u00f2rica o hipot\u00e8tica predita per les lleis de la f\u00edsica d'altes energies que consisteix en la repulsi\u00f3 de tots els cossos a causa d'una for\u00e7a que \u00e9s igual en magnitud a la gravetat, per\u00f2 en comptes de ser atractiva, \u00e9s repulsiva.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El carcab\u00e0 (del grec k\u00e1kkabos) era una habitaci\u00f3 o passad\u00eds situat sota l'obrador del mol\u00ed. Cont\u00e9 el rodet o roda horitzontal que fa moure l'arbre -i la nadilla que encaixa amb la mola volandera- i que \u00e9s mogut per l'aigua que li cau al damunt amb for\u00e7a, provinent de la canal, del cup o de la bassa. En alguns llocs tamb\u00e9 rep el nom de cacau.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La paraula t\u00e8xtil (que prov\u00e9 del llat\u00ed \"textilis\" que, al seu torn, ho fa del mot \"texere\" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitj\u00e0 de trama o teixit. Per a la seva fabricaci\u00f3 es necessita fibres. Fins al segle xx eren quatre les fibres usades: el cot\u00f3 i el lli, que provenen de sengles plantes; i la seda i la llana, que s\u00f3n fibres animals. En l'actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials.\nPer a Catalunya la ind\u00fastria t\u00e8xtil va significar l'entrada a la revoluci\u00f3 industrial, aprofitant l'energia dels rius centrals del Principat, especialment del Llobregat, el Ter i el Cardener, instal\u00b7lant-hi col\u00f2nies industrials t\u00e8xtils al llarg de tot el seu curs.\nPer convertir les fibres en fils, primer, amb el bat\u00e0 obridor es netegen les fibres d'impureses. El resultat \u00e9s la napa, una capa gruixuda i esponjosa que es recull en bobines. Despr\u00e9s la carda pentina la napa i acaba de netejar-la, el producte que en resulta rep el nom de cintes de carda. Aquestes cintes es comprimeixen i s'estiren a trav\u00e9s d'una m\u00e0quina que es diu manuar i el resultat vetes, un manyoc molt gruixut, curt i format per moltes fibres paral\u00b7leles entre elles. Les vetes es porten a la metxera que les acaba d'estirar i les tor\u00e7a lleugerament. El resultat \u00e9s la metxa. Ara \u00e9s quan es fabrica el fil amb les m\u00e0quines filadores.\n\nEl conjunt d'operacions que s'utilitzen per entrella\u00e7ar fils de manera regular, permanent i cont\u00ednua per fer teixits s\u2019anomena tissatge. Per fer aix\u00f2, es fan servir telers.Tots funcionen segons el mateix principi: un conjunt de fils molt propers i paral\u00b7lels, passen per un altre fil perpendicularment, anomenat fils de trama. La combinaci\u00f3 d'ordit i trama, la diversitat de fibres i fils i el post processament de teixits han produ\u00eft una varietat de teixits de punt per a usos dom\u00e8stics i industrials.\n\nEl primer teler es va inventar al Neol\u00edtic. Sembla que s\u00f3n verticals, i l'ordit discorre sobre un bastiment recte. L'ordit es va col\u00b7locar horitzontalment a l'Europa medieval. Encara que ser telers manuals, permeten fabricar teixits continus.\nParts del teler:\n- Plegador d'ordit: tambor on s'enrotllaven els fils d'ordit, situat a la part del darrere del teler.\n- Plegador de tela: tambor on s'enrotllava el teixit, situat a la part de davant del teler.\n- Lli\u00e7os: bastiments de fusta per on passava l'ordit i que el feien pujar i baixar alternativament per poder passar millor el fil de trama.\n- Llan\u00e7adora: pe\u00e7a de fusta acabada en punta pels dos extrems amb una obertura al mig on hi havia la bitlla.\n- Bitlla: una mena de pal de fusta que tenia el fil de trama enrotllat.\n- Calada: obertura que quedava en baixa i pujar els fils d'ordit i per on passava la llan\u00e7adora.\n\nViccionari", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Base Bellingshausen (en rus: \u0411\u0435\u043b\u043b\u0438\u043d\u0441\u0433\u0430\u0443\u0437\u0435\u043d) \u00e9s una base ant\u00e0rtica permanent. Rep el seu nom en honor del mariner rus, Faddey Faddeevich Bellingshausen. Es troba a la badia Fildes (Maxwell), pen\u00ednsula Fildes, a la part oest de l'illa Rei Jordi, Illes Shetland del Sud.\nLes seves coordenades geogr\u00e1ficques s\u00f3n: 62\u00b0 11\u2032 47\u2033 S, 58\u00b0 57\u2032 39\u2033 O i es troba a 15,8 msnm, a 100 metres del mar i nom\u00e9s a 100 metres a l'est de la base xilena President Eduardo Frei, en un terreny que est\u00e0 lliure de gel permanent.\nLa base va ser inaugurada, en \u00e8poca de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, el 22 de febrer de 1968, i des d'aleshores opera de manera continuada.\nLa seva poblaci\u00f3 m\u00e0xima, a l'estiu, \u00e9s d'unes 38 personas i a l'hivern d'unes 25. Prop de la base es troba l'esgl\u00e9sia ortodoxa russa de la Santa Trinitat, l'esgl\u00e9sia ortodoxa m\u00e9s gran de l'Ant\u00e0rtida. La base ocupa una \u00e0rea total de 800 x 600 m, compta amb 14 edificacions o m\u00f2duls, amb una zona total constru\u00efda de 25.236 m\u00b2, 324 m\u00b2 dels quals s\u00f3n habitacionals.\nEls estudis cient\u00edfics que s'hi fan s\u00f3n de monotoritzar dades ambientalsl, geod\u00e8sia i cartografia (des de 1970), observacions geomagn\u00e8tiques (des de 1969), glaciologia continental (des de 1969), glaciologia del gel mar\u00ed (des de 1968), biologia humana (des de 1968), observacions ionosf\u00e8riques i d'aurores polars (des de 1978), observacions meteorol\u00f2giques (des de 1968), geologia i geof\u00edsica en terreny i biologia terrestre.\nLa base es troba en una zona relativament c\u00e0lida d el'Ant\u00e0rtida: la temperatura mitjana d'agost (el mes m\u00e9s fred) \u00e9s de -6,8\u00b0\u0421, i la del mes m\u00e9s c\u00e0lid (febrer) \u00e9s de +1,1\u00b0\u0421. Per aix\u00f2 els residents russos, humor\u00edsticament, han donat a la base Bellingshausen el sobrenom de kurort (en rus: \u043a\u0443\u0440\u043e\u0440\u0442): que significa base termal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El National Center for Women & Information Technology (NCWIT) \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre estatunidenca que es dedica a potenciar la participaci\u00f3 significativa de noies i dones a la programaci\u00f3 inform\u00e0tica. Va ser fundada el 2004 per Lucinda Sanders, que actualment tamb\u00e9 n'\u00e9s la directora, Telle Whitney i Robert Schnabel. El centre est\u00e0 ubicat a Boulder, a l'ATLAS Institute de la Universitat de Colorado a Boulder.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Vestiges of the Natural History of Creation \u00e9s una obra especulativa sobre la hist\u00f2ria natural i la filosofia que va ser publicada per primera vegada a Anglaterra l'any 1844 El seu autor va ser Robert Chambers malgrat que en l'edici\u00f3 feta no apareix cap nom d'autor (\u00e9s a dir \u00e9s an\u00f2nima). Aporta de manera accessible per al gran p\u00fablic diverses teories cient\u00edfiques d'aquella \u00e8poca com s\u00f3n l'evoluci\u00f3 estel\u00b7lar (stellar evolution) i la progressiva transmutaci\u00f3 de les esp\u00e8cies\nVestiges inicialment va ser ben rebuda per la societat victoriana d'aquella \u00e8poca i va esdevenir un bestseller internacional, tanmateix els seus temes n o ortodoxes entraven en contradicci\u00f3 amb la teologia natural que estava de moda en aquella \u00e8poca i no van agradar al clergat i despr\u00e9s tampoc pels cient\u00edfics que van trobar-hi les defici\u00e8ncies pr\u00f2pies del fet d'haver estat escrites per un afeccionat. Les idees dins d'aquest llibre van ser afavorides Radicals, per\u00f2 van romandre populars entre el gran p\u00fablic. El Prince Albert la va llegir per a la Reina Victoria l'any 1845. Vestiges caus\u00e0 un abans i un despr\u00e9s en l'opini\u00f3 popular i segons va dir Charles Darwin, van preparar la mentalitat de la gent per a les teories de l'evoluci\u00f3 mitjan\u00e7ant la selecci\u00f3 natural que ell va presentar posteriorment amb la publicaci\u00f3 d'On the Origin of Species el 1859.\nVa ser a la dotzena edici\u00f3 de 1884 quan finalment es va con\u00e8ixer que l'autor era el periodista escoc\u00e8s Robert Chambers, qui l'havia escrit a St Andrews entre 1841 i 1844 mentre es recuperava d'una malaltia psiqui\u00e0trica. Origin\u00e0riament, Chambers havia proposat com a t\u00edtol, The Natural History of Creation, per\u00f2 uns amics seus el van persuadir que revis\u00e9s aquest t\u00edtol en defer\u00e8ncia al ge\u00f2leg escoc\u00e8s James Hutton, qui havia remarcat el temps profund amb, literalment: \"no vestige of a beginning, no prospect of an end\". Part de la inspiraci\u00f3 per a fer aquest llibre deriva de l'Edinburgh Phrenological Society la influ\u00e8ncia materialista de la qual arriba al climax entre 1825 i 1840. George Combe, l\u00edder del pensament frenol\u00f2gic que havia publicat el seu The Constitution of Man l'any 1828. Chambers estava estretament involucrat amb els associats de Combe, William A.F. Browne i Hewett Cottrell Watson. Chambers mor\u00ed l'any 1871 i va ser enterrat als soterranis de la St Andrews Cathedral, dins l'antiga capella de St Regulus.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Associaci\u00f3 Americana de F\u00edsics en Medicina (American Association of Physicists in Medicine - (AAPM)) \u00e9s una organitzaci\u00f3 cient\u00edfica, educativa i professional dels metges f\u00edsics.\nLa seva seu est\u00e0 ubicada al 1631 Prince Street, Alexandria, Virg\u00ednia.\nLes publicacions inclouen dues revistes cient\u00edfiques Medical Physics i el Journal of Applied Clinical Medical Physics (JACMP), aix\u00ed com els informes t\u00e8cnics i actes del simposi.\nEls prop\u00f2sits de l'Associaci\u00f3 Americana de F\u00edsics en Medicina s\u00f3n promoure l'aplicaci\u00f3 de la f\u00edsica a la medicina i la biologia i encoratjar l'inter\u00e8s i la formaci\u00f3 en F\u00edsica M\u00e8dica i camps afins. L'AAPM ha establert la f\u00edsica m\u00e8dica com la seva principal revista cient\u00edfica i informativa.\nL'AAPM \u00e9s un membre de l'American Institute of Physics i t\u00e9 m\u00e9s de 8000 membres de ple dret.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Turing \u00e9s considerat per molts com el Premi Nobel de la Inform\u00e0tica. \u00c9s atorgat anualment per l'Associaci\u00f3 per a la Maquin\u00e0ria Computacional (ACM) a qui hagi contribu\u00eft de manera transcendental al camp de les ci\u00e8ncies computacionals. El guard\u00f3 rendeix tribut a Alan Mathison Turing. Despr\u00e9s de 40 anys d'exist\u00e8ncia, el 2006 es va atorgar el guard\u00f3 a la primera dona, Frances Allen.\nEntre 2007 i 2013, el guanyador era recompensat amb 250.000 d\u00f2lars, co-patrocinat per Intel i Google. A partir de 2014, amb el patrocini de Google, el premi ha arribat al mili\u00f3 de d\u00f2lars.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Margaret Elizabeth Fountaine (Norfolk, 16 de maig de 1862-Trinidad, 21 d'abril de 1940) fou una col\u00b7leccionista de papallones de l'\u00e8poca victoriana i esdevingu\u00e9 una veritable entom\u00f2loga.Va donar-se a con\u00e8ixer com a il\u00b7lustradora d'hist\u00f2ria natural i va tenir un gran amor per les papallones, les quals coneixia molt b\u00e9. Amb aquest inter\u00e8s, viatj\u00e0 extensament per Europa, Sud-\u00e0frica, l'\u00cdndia, el Tibet, Am\u00e8rica, Austr\u00e0lia i les \u00cdndies de l'Oest, buscant i recollint-ne esp\u00e8cies rares fins a aplegar-ne una vasta i rica col\u00b7lecci\u00f3.\nTamb\u00e9 va obtenir esp\u00e8cimens de gran qualitat criant papallones a partir d'ous i erugues. 22.000 exemplars dels que recoll\u00ed es troben actualment al Museu del Castell de Norwich; constitueixen la Col\u00b7lecci\u00f3 Fountaine-Neimy. Tamb\u00e9 public\u00e0 nombrosos articles relacionats amb la seva feina. El Museu d'Hist\u00f2ria Natural de Londres exposa els seus quatre llibres de croquis sobre la vida de les papallones.\nAl 1971 el g\u00e8nere de papallona Fountainea s'anomen\u00e0 aix\u00ed en honor seu. Tamb\u00e9 en homenatge a Margaret Fountaine, Kenneth J. Morton va anomenar l'esp\u00e8cie Odonata Ischnura fountainei.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Open Handset Alliance \u00e9s un consorci de 84 marques per desenvolupar estand\u00e0rds oberts per dispositus m\u00f2bils (tel\u00e8fons, tauletes, etc.). Alguns dels seus membres s\u00f3n Google, HTC, Sony, Dell, Intel, Motorola, Qualcomm, Texas Instruments, Samsung Electronics, LG Electronics, T-Mobile, Nvidia, o Wind River Systems.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "HornetQ \u00e9s un agent de missatges o broker de codi obert emprat per a implementar un sistema de missatges ass\u00edncrons d'altes prestacions. HornetQ \u00e9s un exemple d'estructura MOM (Message-oriented middleware). HornetQ li aplica la llic\u00e8ncia Apache v2.0.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ib\u00e9rica, amb el subt\u00edtol El progreso de las ciencias y sus aplicaciones, va ser una revista que es va comen\u00e7ar a publicar el 1914, inicialment a Roquetes, fundada pels jesu\u00eftes de l'Observatori de l'Ebre, un centre de recerca cient\u00edfica localitzat prop de Tortosa (Tarragona). Ib\u00e9ria es pot considerar la primera revista de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica i tecnol\u00f2gica de l'Estat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un cavallet \u00e9s una eina formada per una pe\u00e7a horitzontal suportada per quatre peus, agrupats en parells prop dels extrems formant cada parell una lletra A. Pot ser fix o plegable. Els cavallets tradicionals eren de fusta. Tamb\u00e9 n'hi ha de met\u00e0l\u00b7lics i de materials pl\u00e0stics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tecnorrealisme o realisme tecnol\u00f2gic \u00e9s el terme utilitzat per referir-se al pensament cr\u00edtic que es t\u00e9 sobre el paper que prenen les tecnologies en l'evoluci\u00f3 humana i la vida quotidiana. Aquest moviment busca entendre i analitzar la tecnologia des d'una perspectiva m\u00e9s congruent i aterrada als valors humans b\u00e0sics. \u00c9s un intent d'expandir el terme mitj\u00e0 entre l'utopisme tecnol\u00f2gic i el neoludisme despr\u00e9s de l'avaluaci\u00f3 de les repercussions socials i pol\u00edtiques de les tecnologias, perqu\u00e8 totes persones tinguin m\u00e9s control sobre la forma de les seves futurs. L'enfocament tecnorealista involucra una examinaci\u00f3 cr\u00edtica cont\u00ednua de la maneres en qu\u00e8 les tecnologies poden ajudar o entorpir la gent en la lluita per millorar la qualitat de les seves vides, les seves comunitats i les seves estructures econ\u00f2miques, socials i pol\u00edtiques.Encara que el realisme tecnol\u00f2gic va comen\u00e7ar amb un enfocament en els preocupacions nord-americanes sobre la inform\u00e0tica, ha evolucionat en un moviment intel\u00b7lectual internacional amb una varietat d'interessos, incloent la biotecnologia i la nanotecnologia.La visi\u00f3 general i la Declaraci\u00f3 de Principis,presentat el 12 de mar\u00e7 de 1998, va ser una col\u00b7laboraci\u00f3 de dotze escriptors de tecnologia - David Bennahum, Brooke Shelby Biggs, Paulina Borsook, Marisa Bowe, Simson Garfinkel, Steven Johnson, Douglas Rushkoff, Andrew Shapiro, David Shenk, Steve Silberman, Mark Stahlman i Stefanie Syman - basades en un document conceptual de Shapiro, Shenk i Johnson. Dels dotze col\u00b7laboradors originals, es van unir m\u00e9s tard Howard Rheingold, Gary Chapman, Jon i Mitch Kapor Lebkowsky.\nEl 12 de mar\u00e7 es va realitzar el debut que va incloure una invitaci\u00f3 oberta a qualsevol persona interessada a aprovar la declaraci\u00f3 del tecnorrealisme. La gent t\u00e8nia la possibilitat de participar en una s\u00e8rie de discussions sobre l'enfocament del tecnorrealisme i com aquest pot contribuir a la comprensi\u00f3 de la tecnologia.\nPels tecnorrealistes, els visionaris ocupen un lloc important en la discussi\u00f3 de la tecnologia, per\u00f2 els seus somnis poden ser perillosos si s'interpreten com a refer\u00e8ncia per al futur. Les aspiracions del que la tecnologia podria ser han de ser contrarestats per consideracions m\u00e9s realistes del que realment s\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La zincografia, tamb\u00e9 coneguda com a panicografia, \u00e9s una t\u00e8cnica d'impressi\u00f3 planogr\u00e0fica basada en el principi de la incompatibilitat entre aigua i greix, i similar a la litografia. \u00c9s la base d'alguns sistemes d'impressi\u00f3 \u00f2fset. Sobre una planxa de zenc tractada pr\u00e8viament amb \u00e0cid g\u00e0l\u00b7lic i \u00e0cid fosf\u00f2ric a efectes de fer-ne la superf\u00edcie hidr\u00f2fila, es dibuixa el motiu a imprimir amb alguna mena de subst\u00e0ncia oleof\u00edlica. Tot seguit s'hi aplica una soluci\u00f3 humectant de base aquosa, que far\u00e0 una capa uniforme a la superf\u00edcie de la planxa a les zones sense greix. En aplicar un corr\u00f3 amb una tinta de base oleica, aquesta nom\u00e9s es dipositar\u00e0 en les zones greixoses de la planxa, i la tinta no es transferir\u00e0 a la zona humida; d'aquesta manera, si s'aplica un paper o un roleu de cautx\u00fa, la imatge hi ser\u00e0 transferida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La fabricaci\u00f3 de circuits integrats \u00e9s un proc\u00e9s complex i en el qual intervenen nombroses etapes. Cada fabricant de circuits integrats t\u00e9 les seves pr\u00f2pies t\u00e8cniques que guarden com a secret d'empresa, encara que les t\u00e8cniques s\u00f3n semblants.\nEls dispositius integrats poden ser tant anal\u00f2gics com digitals, encara que tots tenen com a base un material semiconductor, normalment el silici.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tecnorrealisme o realisme tecnol\u00f2gic \u00e9s el terme utilitzat per referir-se al pensament cr\u00edtic que es t\u00e9 sobre el paper que prenen les tecnologies en l'evoluci\u00f3 humana i la vida quotidiana. Aquest moviment busca entendre i analitzar la tecnologia des d'una perspectiva m\u00e9s congruent i aterrada als valors humans b\u00e0sics. \u00c9s un intent d'expandir el terme mitj\u00e0 entre l'utopisme tecnol\u00f2gic i el neoludisme despr\u00e9s de l'avaluaci\u00f3 de les repercussions socials i pol\u00edtiques de les tecnologias, perqu\u00e8 totes persones tinguin m\u00e9s control sobre la forma de les seves futurs. L'enfocament tecnorealista involucra una examinaci\u00f3 cr\u00edtica cont\u00ednua de la maneres en qu\u00e8 les tecnologies poden ajudar o entorpir la gent en la lluita per millorar la qualitat de les seves vides, les seves comunitats i les seves estructures econ\u00f2miques, socials i pol\u00edtiques.Encara que el realisme tecnol\u00f2gic va comen\u00e7ar amb un enfocament en els preocupacions nord-americanes sobre la inform\u00e0tica, ha evolucionat en un moviment intel\u00b7lectual internacional amb una varietat d'interessos, incloent la biotecnologia i la nanotecnologia.La visi\u00f3 general i la Declaraci\u00f3 de Principis,presentat el 12 de mar\u00e7 de 1998, va ser una col\u00b7laboraci\u00f3 de dotze escriptors de tecnologia - David Bennahum, Brooke Shelby Biggs, Paulina Borsook, Marisa Bowe, Simson Garfinkel, Steven Johnson, Douglas Rushkoff, Andrew Shapiro, David Shenk, Steve Silberman, Mark Stahlman i Stefanie Syman - basades en un document conceptual de Shapiro, Shenk i Johnson. Dels dotze col\u00b7laboradors originals, es van unir m\u00e9s tard Howard Rheingold, Gary Chapman, Jon i Mitch Kapor Lebkowsky.\nEl 12 de mar\u00e7 es va realitzar el debut que va incloure una invitaci\u00f3 oberta a qualsevol persona interessada a aprovar la declaraci\u00f3 del tecnorrealisme. La gent t\u00e8nia la possibilitat de participar en una s\u00e8rie de discussions sobre l'enfocament del tecnorrealisme i com aquest pot contribuir a la comprensi\u00f3 de la tecnologia.\nPels tecnorrealistes, els visionaris ocupen un lloc important en la discussi\u00f3 de la tecnologia, per\u00f2 els seus somnis poden ser perillosos si s'interpreten com a refer\u00e8ncia per al futur. Les aspiracions del que la tecnologia podria ser han de ser contrarestats per consideracions m\u00e9s realistes del que realment s\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un n\u00f2mada del coneixement (de l'angl\u00e8s knowmad) \u00e9s aquella persona n\u00f2mada del coneixement i la innovaci\u00f3. El que caracteritza a aquestes persones \u00e9s que s\u00f3n innovadores, imaginatives, creatives i capaces de treballar en col\u00b7laboraci\u00f3 amb gaireb\u00e9 qualsevol persona, a qualsevol moment i en qualsevol lloc. Un knowmad \u00e9s valorat pel seu coneixement personal, la qual cosa li proporciona un avantatge competitiu pel que fa als altres treballadors.\nEl terme knowmad \u00e9s un neologisme que combina les paraules know (con\u00e8ixer, saber) i nomad (n\u00f2mada) per fer refer\u00e8ncia al perfil del subjecte capa\u00e7 de ser un n\u00f2mada del coneixement. El terme va ser creat per John Moravec.En la societat industrial els treballadors romanien generalment en un lloc f\u00edsic fix per desenvolupar funcions molt concretes; en canvi, les activitats associades als treballadors de la societat de la informaci\u00f3 i del coneixement s'han tornat molt menys espec\u00edfiques en termes d'ubicaci\u00f3 i de tasques a exercir, la qual cosa es veu afavorida per les tecnologies que permeten efectuar bona part del treball de manera virtual. Els knowmads tenen la capacitat de tornar a configurar i contextualitzar el seu espai de treball en qualsevol moment, intercanviant informaci\u00f3 i idees amb altres professionals, la qual cosa genera idees, productes i serveis molt diferents dels que faria cadascun per la seva banda.\nMoravec assenyala que aquesta nova forma de treball \u00e9s un referent per a l'educaci\u00f3, ja que els estudiants d'aquesta societat haurien de poder aprendre, treballar, jugar i compartir pr\u00e0cticament en qualsevol context.\n\nAprendre fent posa \u00e8mfasi en com s'apr\u00e8n i no en els continguts, tal com succeeix en l'aprenentatge invisible. Per tant, les avaluacions han de donar compte de si el producte \u00e9s innovador o no. O sigui, si mostra el que ha ocorregut en el proc\u00e9s, si \u00e9s nou, si ha proporcionat beneficis, si \u00e9s font d'aprenentatge per a uns altres.\n\nHabilitats d'un Knowmad\nNo est\u00e0 limitat a una edat determinada.\nCreatiu, innovador, col\u00b7laboratiu i motivat.\nUtilitza la informaci\u00f3 i genera coneixements en diferents contextos.\nAltament inventiu, intu\u00eftiu, capa\u00e7 de produir idees.\nCapa\u00e7 de crear sentit socialment constru\u00eft.\nNo solament busca accedir a la informaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 procura utilitzar-la obertament i lliurement.\nCreador de xarxes, sempre connectat a persones, idees, organitzacions, etc.\nCapacitat per utilitzar eines per resoldre diferents problemes.\nAlfabetitzat digitalment, compr\u00e8n com i per qu\u00e8 funcionen les tecnologies digitals.\nCompet\u00e8ncia per resoldre problemes desconeguts en contextos diferents.\nApr\u00e8n a compartir (sense l\u00edmits geogr\u00e0fics).\n\u00c9s adaptable a diferents contextos i entorns.\nConscient del valor d'alliberar l'acc\u00e9s a la informaci\u00f3.\nAtent als contextos i a l'adaptabilitat de la informaci\u00f3.\nCapa\u00e7 de desaprendre r\u00e0pidament, sumant noves idees.\nCompetent per crear xarxes de coneixement horitzontals.\nAprenentatge permanent i per a tota la vida (formal-informal).\nExperimenta constantment TIC (en col\u00b7laboraci\u00f3).\nNo tem el frac\u00e0s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un sintetitzador anal\u00f2gic \u00e9s un sintetitzador que utilitza circuits anal\u00f2gics i t\u00e8cniques d'ordinadors anal\u00f2gics per a generar so electr\u00f2nicament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Hyperloop UPV \u00e9s un equip de dissenyadors de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia d'hyperloop. El seu disseny \u00e9s The Atlantic II, el qual \u00e9s una de les primeres c\u00e0psules aut\u00f2nomes.L'equip est\u00e0 format per enginyers aeron\u00e0utics i industrials \u00c1ngel Benedicto, Daniel Orient, David Pistoni, Germ\u00e1n Torres, Juan Vic\u00e9n i el professor Vicente Dolz. Estan finan\u00e7ats per les empreses valencianes Nagares, Istobal i Jesiva.EL 2016 van guanyar els premis de al millor disseny i el premi del millor subsistema de propulsi\u00f3 a la Setmana de Disseny de SpaceX.El 2017 qued\u00e0 dels 10 millors a la POD Competition, a Los Angeles.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En metrologia, la incertesa de mesura \u00e9s un par\u00e0metre no negatiu que caracteritza la dispersi\u00f3 dels valors atribu\u00efts a una magnitud mesurada. La incertesa t\u00e9 una base probabil\u00edstica i reflecteix el coneixement incomplet de la magnitud. Tots els mesuraments estan subjectes a incertesa i un valor mesurat nom\u00e9s \u00e9s complet si est\u00e0 acompanyat per una declaraci\u00f3 de la incertesa associada. La incertesa relativa \u00e9s la incertesa del mesurament dividida pel valor mesurat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els or\u00edgens dels motors de combusti\u00f3 interna s\u00f3n molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals.\nConsiderats com a m\u00e0quines completes i funcionals, i productores d'energia mec\u00e0nica, hi ha alguns exemples de motors abans del segle xix. A partir de la producci\u00f3 comercial de petroli a mitjan segle XIX (1850) les millores i innovacions foren molt importants. A finals d'aquell segle hi havia una muni\u00f3 de varietats de motors usats en tota mena d'aplicacions.\nEn l'actualitat els motors de combusti\u00f3 interna, malgrat els problemes associats (crisis energ\u00e8tiques, depend\u00e8ncia del petroli, contaminaci\u00f3 de l'aire, augment dels nivells de CO\u2082,...), s\u00f3n encara imprescindibles i es fabriquen segons dissenys molt diferents i una gamma molt \u00e0mplia de pot\u00e8ncies que va des de pocs wats fins a milers de kW.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un reproductor de DVD \u00e9s un dispositiu que reprodueix discos dels est\u00e0ndards t\u00e8cnics DVD-V\u00eddeo i DVD-\u00c0udio, dos est\u00e0ndards diferents i incompatibles. Alguns reproductors de DVD tamb\u00e9 reprodueixen CD d'\u00e0udio. Els reproductors de DVD es connecten a una televisi\u00f3 per mirar el contingut del DVD, el qual pot ser una pel\u00b7l\u00edcula, un espectacle de televisi\u00f3 gravat, o altre contingut.\nEl primer reproductor de DVD va ser creat per l'empresa Sony a Taiwan en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Pacific Digital Company dels Estats Units dins 1994. Alguns fabricants van anunciar inicialment que els reproductors de DVD estarien disponibles a mitjans de 1996.\nAquestes prediccions eren massa optimistes. El lliurament inicial es va endarrerir per raons pol\u00edtiques de protecci\u00f3 de c\u00f2pia reclamada pels estudis de cinema, per\u00f2 es va endarrerir m\u00e9s tard per la manca de pel\u00b7l\u00edcules disponibles. Els primers reproductors van apar\u00e8ixer al Jap\u00f3 l'1 de novembre de 1996, seguit per reproductors als EUA el 26 de mar\u00e7 de 1997 amb una distribuci\u00f3 limitada a nom\u00e9s 7 ciutats importants durant els primers 6 mesos.\nEls reproductors es van anar estenent a poc a poc a altres regions al voltant del m\u00f3n. Els preus pels primers jugadors al 1997 era de 1000$ en amunt. Pel final de 2000, els reproductors estaven disponibles per sota dels 100$ a les rebaixes. El 2003, els reproductors esdevenien disponibles per sota dels 50$. Sis anys m\u00e9s tard del llan\u00e7ament inicial, hi havia disponibles prop a mil models de reproductors de DVD de m\u00e9s de cent fabricant de productes electr\u00f2nics de consum.\nFujitsu va posar a la venda el primer ordinador equipat amb DVD-ROM el 6 de novembre de 1996 a la Gran Bretanya. Toshiba va posar a la venda un ordinador equipat amb DVD-ROM i un dispositiu DVD-ROM al Jap\u00f3 a principis de 1997 (endarrerit del desembre, i endarrerit abans del novembre). Els dispositius DVD-ROM de Toshiba, Pioner, Panasonic, Hitachi i Sony van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer en petites quantitats el gener de 1997, per\u00f2 cap va estar realment disponible abans del maig. Les primeres caixes d'actualitzaci\u00f3 de PC (una combinaci\u00f3 de dispositius DVD-ROM i targeta de maquinari descodificadora) esdevenien disponibles per part de Creative Labs, Hi-Val, i Diamond Multim\u00e8dia a l'abril i maig de 1997. Al 2014, cada fabricant important de PC tenia models que inclo\u00efen dispositius DVD-ROM.\nEls primers reproductors de DVD d'\u00e0udio van sortir al Jap\u00f3 de la m\u00e0 de Pioner a finals de 1999, per\u00f2 no reprodu\u00efen discos protegits. Matsushita (sota les etiquetes Panasonic i Technics) van treure per primer cop reproductors de ple dret el juliol de 2000 per 700$ a 1,200$. Llavors, tamb\u00e9 fan reproductors d'\u00e0udio DVD Aiwa, Denon, JVC, Kenwood, Madrigal, Marantz, Nakamichi, Onkyo, Toshiba, Yamaha, i altres. Sony va treure els primers reproductors de SACD el maig de 1999 per 5,000$. Els primers DVD d'\u00e0udio de Pioneer que van sortir a finals de 1999 tamb\u00e9 reprodu\u00efen SACD. Tamb\u00e9 fan reproductors de SACD les empreses Accuphase, Aiwa, Denon, Kenwood, Marantz, Philips, Agut i altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Massimo Marchiori (P\u00e0dua, 1970) \u00e9s un matem\u00e0tic i investigador en ci\u00e8ncies de la computaci\u00f3 itali\u00e0.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un servomecanisme \u00e9s un sistema format de parts mec\u00e0niques i electr\u00f2niques que de vegades s\u00f3n usades en robots, amb part m\u00f2bil o fixa. Pot estar format tamb\u00e9 de parts pneum\u00e0tiques, hidr\u00e0uliques i controlat amb precisi\u00f3. Exemples: bra\u00e7 de robot, mecanisme de frens automotor, etc.\nJa des de la segona meitat del segle xix les i els enginyers van inventar m\u00e0quines capaces de regular la seva activitat per elles mateixes; anomenem servomecanismes a aquests sistemes. Es tracta de dispositius capa\u00e7os de captar informaci\u00f3 del medi i de modificar els seus estats en funci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies i regular la seva activitat de cara a la consecuci\u00f3 d'una meta.\nA partir de 1948, Wiener, el fundador de la cibern\u00e8tica, va mostrar que les categories mecanicistes tradicionals, en particular, la causalitat lineal, no servien per a entendre el comportament d'aquests sistemes. Els servomecanismes mostren un comportament teleol\u00f2gic i una estructura causal circular, com en el cas del sistema format per un term\u00f2stat i una font de calor.\nUn error t\u00edpic \u00e9s confondre un servomecanisme amb un servomotor, encara que les parts que formen un servomotor s\u00f3n mecanismes. En altres paraules, un servomotor \u00e9s un motor especial al que s'hi ha afegit un sistema de control (targeta electr\u00f2nica), un potenci\u00f2metre i un conjunt d'engranatges que no permeten que el motor giri 360 graus sin\u00f3 nom\u00e9s aproximadament 180. Els servomotors s\u00f3n comunament usats en modelisme com avions, vaixells, helic\u00f2pters i trens per a controlar de manera efica\u00e7 els sistemes motors i els de direcci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tumbaga \u00e9s un aliatge d'or (Au) i coure (Cu) i sovint amb una mica de plata (Ag), molt trencad\u00eds, usat pels antics pobles de l'Am\u00e8rica precolombina, especialment en les peces (m\u00e0scares, collarets, corones, etc.) corresponents a les cultures panamericanes (veraguas, cocl\u00e9 i chiriqu\u00ed), colombianes (txibtxa, quimbay\u00e0 i calima) i en la cultura mixteca de M\u00e8xic. Tanmateix, fou desconeguda entre els pobles del Per\u00fa. Les proporcions dels metalls que intervenen en l'aliatge s\u00f3n molt variables en funci\u00f3 de la proced\u00e8ncia de les joies trobades. Tamb\u00e9 rep el mateix nom un altre aliatge de coure, Cu, i zinc, Zn, conegut tamb\u00e9 com a llaut\u00f3 roig.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una magic box \u2014caixa m\u00e0gica en catal\u00e0\u2014 \u00e9s una sala de projecci\u00f3 audiovisual on tots els recursos (visuals i auditius) estan pensants per crear una experi\u00e8ncia immersiva. La projecci\u00f3 es fa en tota la superf\u00edcie dels murs i en algun cas, tamb\u00e9 en el sostre i el terra. \u00c9s, per tant, totalment embolcallant per a l'espectador. L'\u00e0udio tamb\u00e9 est\u00e0 pensat per acompanyar les imatges i per tant est\u00e0 situat de forma que els sons estan ubicats en l'espai de forma tridimensional al voltant de l'espectador. Els primers exemples es van desenvolupar al Jap\u00f3 amb un cub amb superf\u00edcies de pantalla transl\u00facida, en el qual 6 projectors situats a l'exterior omplien d'imatges les sis cares. L'exemple m\u00e9s conegut \u00e9s el \"State Grid Pavilion\" de l'Exposici\u00f3 Universal de Xangai (2010).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els pilots dispersos s\u00f3n un tipus de pilots que s'introdueixen de forma no cont\u00ednua en un senyal amb modulaci\u00f3 COFDM i que permeten obtenir informaci\u00f3 sobre l'estat de la transmissi\u00f3. Aquests pilots es distribueixen al senyal mitjan\u00e7ant un patr\u00f3 de portadores que decidir\u00e0 en quins punts s'hi introdueixen o no els pilots dispersos. Aquests, s'envien a una pot\u00e8ncia superior a la pot\u00e8ncia de la resta del senyal per a millorar la relaci\u00f3 senyal-soroll (SNR), millorant aix\u00ed l'estimaci\u00f3 de l'efecte del canal sobre el nostre senyal.\nEn un senyal transm\u00e8s amb l'est\u00e0ndard DVB-T el total de pilots dispersos \u00e9s del 8% del total, mentre que a l'est\u00e0ndard DVB-T2 pot anar de l'1% fins al 8% del total.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Descartes va escriure La G\u00e9om\u00e9trie l'any 1637, com un dels tres assaigs del Discurs del M\u00e8tode. El t\u00edtol complet de l'obra \u00e9s Discours de la M\u00e9thode pour bien conduire sa raison et chercer la verit\u00e9 dans les sciences plus la Dioptrique, les M\u00e9t\u00e9ores et la G\u00e9om\u00e9trie qui sont des essais de cette m\u00e9thode. La va decidir escriure en llengua francesa, tot defensant:\n\"I si escric en franc\u00e8s, que \u00e9s la llengua del meu pa\u00eds, en comptes de fer-ho en llat\u00ed, que \u00e9s la dels meus preceptors, \u00e9s perqu\u00e8 espero que els que se serveixen nom\u00e9s de la ra\u00f3 natural tota pura jutjaran millor de les meves opinions que els qui no creuen sin\u00f3 en els llibres antics. I, quant als qui uneixen el bon sentit amb l'estudi, que s\u00f3n els \u00fanics que desitjo tenir per jutges, estic segur que no seran pas tan parcials en favor del llat\u00ed que es neguin a entendre les meves raons perqu\u00e8 les explico en llengua vulgar.\"Va ser publicada a Leiden, Holanda, an\u00f2nimament, tot i que aquest fet no va aconseguir amagar la identitat de l'autor.Una de les idees clau del m\u00e8tode, i de tot el pensament cartesi\u00e0, \u00e9s que \u201cel saber \u00e9s u i universal\". Per tant, nom\u00e9s s'hi pot arribar per un cam\u00ed. Naturalment, per a Descartes aquest cam\u00ed \u00e9s el m\u00e8tode, que sorgeix del m\u00e8tode matem\u00e0tic grec i que \u201cal no haver-lo aplicat a cap ci\u00e8ncia en particular, era possible aplicar-lo a qualsevol ci\u00e8ncia.\" Amb aquesta idea, doncs, Descartes discrepa dels seus mestres i predecessors, que consideraven les ci\u00e8ncies per separat, i que cada una tenia un \u201cm\u00e8tode\" diferent al marge de totes les altres. Segons Descartes, s'enganyen completament, ja que \u201ctotes les ci\u00e8ncies no s\u00f3n m\u00e9s que saviesa humana que roman sempre una i la mateixa encara que s'apliqui a mat\u00e8ries diferents\". \u00c9s per aix\u00f2 comprensible que Descartes afegeixi tres assaigs aparentment tan disconnexos (que ell probablement ja havia madurat abans) en una mateixa obra.\nA La Dioptrique estudia la llum i les seves propietats, i ho fa d'acord amb al seu punt de vista global de la ci\u00e8ncia. Hi trobem el mecanismes de la visi\u00f3 humana i l'anatomia de l'ull, les lleis de la reflexi\u00f3 i refracci\u00f3 i una part dedicada a la talla de cristalls i lents i a la fabricaci\u00f3 de telescopis i ulleres de llarga-vista, un problema important en aquell moment. En aquest text tenim, doncs, lleis f\u00edsiques que cal expressar matem\u00e0ticament -geom\u00e8tricament-, al costat de q\u00fcestions de biologia animal i d'\u00f2ptica aplicada. Pel que fa a les lleis f\u00edsiques de l'\u00f2ptica, el m\u00e9s destacat \u00e9s la demostraci\u00f3 de Descartes de la llei de Snell. Per a fer-ho enuncia tres hip\u00f2tesis:\nLa transmissi\u00f3 de la llum \u00e9s instant\u00e0nia. (tanmateix aquesta hip\u00f2tesi s'omet en la demostraci\u00f3).\nLa visi\u00f3 es produeix pels rais lluminosos que van de l'objecte a l'ull.\nEl buit no \u00e9s possible i, per aix\u00f2, la llum es transmet des del Sol a trav\u00e9s d'una subst\u00e0ncia subtil. Aquesta subst\u00e0ncia, com tota la resta de la res extensa, est\u00e0 lligada a les lleis de la mec\u00e0nica.A partir d'aquestes hip\u00f2tesis pot aplicar i justificar la seva demostraci\u00f3 mec\u00e0nica de les lleis de reflexi\u00f3 i refracci\u00f3. La Dioptrique es troba amb La G\u00e9om\u00e9trie en la part destinada a la fabricaci\u00f3 de lents (concretament, a la part del Llibre segon en que tracta la construcci\u00f3 i propietats dels ovals).\nA Les M\u00e9t\u00e9ores, Descartes vol explicar mec\u00e0nicament els fen\u00f2mens atmosf\u00e8rics m\u00e9s corrents: la formaci\u00f3 de n\u00favols, la pluja i la neu. Pren una posici\u00f3 que podr\u00edem anomenar atomista i tot lligant aquest assaig amb els altres i el m\u00e8tode, amb les lleis de reflexi\u00f3 i refracci\u00f3 dona una explicaci\u00f3 de la formaci\u00f3 de l'arc del cel.L'assaig de La G\u00e9om\u00e9trie, que no formava part del seu projecte inicial, va ser elaborat amb independ\u00e8ncia dels altres dos. Es divideix en tres llibres. El primer es titula Dels problemes que es poden construir fent \u00fas exclusiu de les circumfer\u00e8ncies i de les l\u00ednies rectes; el segon, De la naturals de les l\u00ednies corbes, i el tercer, De la construcci\u00f3 dels problemes s\u00f2lids, o m\u00e9s que s\u00f2lids. S\u00f3n tres llibres diferents, per\u00f2 que estan fortament relacionats.\nEn el Llibre primer se centra a establir b\u00e9 la metodologia de la geometria i estudiar com es replantegen els problemes grecs cl\u00e0ssics.\nEn el Llibre segon planteja la necessitat d'una classificaci\u00f3 m\u00e9s bona de les corbes que la tradicional de la matem\u00e0tica grega i introdueix els seus compassos trobant les equacions d'algunes corbes.\nEl Llibre tercer, el m\u00e9s algebraic dels tres, torna als problemes del primer i deixa clara la pot\u00e8ncia de les idees introdu\u00efdes al Llibre segon, resolent problemes que amb les t\u00e8cniques heretades dels grecs no s'havien aconseguit resoldre. Ara, amb la seva metodologia -el m\u00e8tode- pot resoldre aquestes q\u00fcestions, que abans semblaven de naturalesa diferent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Alnico \u00e9s un grup d'aliatges de ferro (Fe), amb quantitats variables (8-12%) d'alumini (Al), de n\u00edquel (14-28%), i de cobalt (5-24%) desenvolupats a partir de 1932. Alguns contenen, a m\u00e9s, petites quantitats de coure (Cu), i de titani (Ti). Segons la seva composici\u00f3 hom distingeix uns dotze tipus d'alnico. Tots ells s\u00f3n caracteritzats per llurs propietats ferromagn\u00e8tiques i usats en la fabricaci\u00f3 d'imants permanents. El nom \u00e9s un acr\u00f2nim dels metalls que acompanyen al ferro: Al, Ni i Co.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El control per senyals el\u00e8ctrics, sovint conegut pel seu nom en angl\u00e8s, fly-by-wire, \u00e9s un sistema de control d'una aeronau que uneix, per una banda, les palanques i controls que maneja el comandant d'un avi\u00f3, i per l'altra, els actuadors que mouen les superf\u00edcies aerodin\u00e0miques de l'aparell, mitjan\u00e7ant sistemes el\u00e8ctrics i/o electr\u00f2nics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un producte m\u00ednim viable (MVP de l'angl\u00e8s Minimum Viable Product) \u00e9s un producte amb les caracter\u00edstiques m\u00ednimes per ser emprat i permetre un aprenentatge validat i el seu desenvolupament continuat. Capturar idees des d'un MVP \u00e9s menys cost\u00f3s que desenvolupar un producte amb m\u00e9s funcions que incrementen els costos i els riscos si el producte falla, per exemple, degut a suposicions incorrectes, i \u00e9s necessari per a que una empresa passi de tenir capital llavor a poder sol\u00b7licitar noves rondes de finan\u00e7ament. El terme va ser encunyat i definit per Robinson Franc, i popularitzat per Steve Blank, i Eric Ries.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "American Behavioral Scientist \u00e9s una revista acad\u00e8mica que publica articles relacionats amb les ci\u00e8ncies socials i conductistes. L'editora \u00e9s Laura Lawrie. Va ser fundada el 1957 i \u00e9s actualment publicada per SAGE Publicacions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un quadern de laboratori o llibreta de laboratori \u00e9s un registre primari de recerca. El personal investigador utilitza un quadern de laboratori per documentar les seves hip\u00f2tesis, experiments i l'an\u00e0lisi inicial o la interpretaci\u00f3 d'aquests experiments. La llibreta serveix com una eina d'organitzaci\u00f3, ajuda a fer mem\u00f2ria, i tamb\u00e9 pot tenir un paper en la protecci\u00f3 de la propietat intel\u00b7lectual que prov\u00e9 de la investigaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "God View \u00e9s una eina que permet a Uber rastrejar a temps real la ubicaci\u00f3 dels seus milers de conductors i per conseq\u00fc\u00e8ncia, dels seus clients. Per a fer-ho, sol\u00b7licita als clients que aprovin uns certs permisos: la seva ubicaci\u00f3 actual (Wi-fi) i exacta (GPS), el dret a accedir als seus contactes i no permet que el m\u00f2bil entri en estat d'espera (per a poder controlar la posici\u00f3 cont\u00ednuament).Uber compila un dossier personal per a cada client i registra els viatges que fa. Tot i aix\u00f2, si la base de dades no \u00e9s segura, aquesta opci\u00f3 no \u00e9s recomanable. Coneguda al negoci de la seguretat com a , la base de dades d'Uber atrau a tot tipus de p\u00fablic, des del Govern dels Estats Units fins als pirates inform\u00e0tics xinesos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un picaporta o tamb\u00e9, anella/picador de porta, maneta, balda, baula, bald\u00f3, armella, \u00e9s una pe\u00e7a de metall que es posa a les portes per a poder trucar colpejant sobre la mateixa porta, de vegades sobre la cabota d'un clau gros o fins i tot sobre una petita enclusa. Es fabrica de diferents materials, preferentment ferro o llaut\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un ordre de magnitud \u00e9s la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe cont\u00e9 valors en una proporci\u00f3 fixa respecte a la classe anterior. La relaci\u00f3 de proporci\u00f3 m\u00e9s utilitzada \u00e9s 10. Per exemple, es diu que dos nombres difereixen en 3 ordres de magnitud si un \u00e9s 1000 vegades m\u00e9s gran que l'altre. L'\u00fas m\u00e9s est\u00e8s per descriure els ordres de magnitud \u00e9s mitjan\u00e7ant la notaci\u00f3 cient\u00edfica i les pot\u00e8ncies de deu.\nUna forma de classificar els objectes del m\u00f3n f\u00edsic \u00e9s per la seva mida.\nA la taula seg\u00fcent les diferents quantitats s'han posat de manera que quedin a la mateixa l\u00ednia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els manuals Haynes s\u00f3n una s\u00e8rie de manuals pr\u00e0ctics publicats per Edicions Haynes l'objectiu de la reparaci\u00f3 d'autom\u00f2bils per part de professionals o d'afeccionats al Bricolatge competents. Encara que aquesta s\u00e8rie (que cobreix una ampla gamma \u2013 300 models de cotxes i 130 models de motocicletes \u2013 de marques, de models i d'anys) est\u00e0 dedicada sobretot a la construcci\u00f3, el manteniment i la reparaci\u00f3 dels vehicles d'automoci\u00f3, compr\u00e8n tamb\u00e9 manuals sobre els homes, els nadons, el sexe i les dones.Els manuals en relaci\u00f3 amb els vehicles automocions parteixen del desmuntatge i muntatge del vehicle estudiat i comporten instruccions pas a pas, acompanyades de diagrames i de fotografies d'un muntatge real.\nEls manuals Haynes han estat publicats en quinze lleng\u00fces.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Honeybee Robotics Spacecraft Mechanisms Corporation \u00e9s una empresa de tecnologia i rob\u00f2tica de naus espacials amb seu a Brooklyn, Nova York, amb oficines a Pasadena, Calif\u00f2rnia i Longmont, Colorado. Va ser fundada el 1983 per Stephen Gorevan i Chris Chapman. El juny de 2017, Honeybee Robotics va ser adquirida per Ensign-Bickford Industries", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un compost d'estructura en sandvitx \u00e9s una classe especial de material compost que es fabrica unint dues capes primes per\u00f2 fortes a un nucli lleuger per\u00f2 gruixut. El material del nucli \u00e9s normalment de baixa resist\u00e8ncia, per\u00f2 el seu major gruix proporciona al compost sandvitx una elevada rigidesa de flexi\u00f3 de baixa densitat en general. Les escumes d'estructura de c\u00e8l\u00b7lula oberta com les escumes de clorur de polivinil, poliuret\u00e0, polietil\u00e8 o poliestir\u00e8, fusta de balsa, escumes sint\u00e8tiques i les bresques s'utilitzen com a materials b\u00e0sics. L'escuma de c\u00e8l\u00b7lula oberta i tancada de metall tamb\u00e9 pot ser utilitzada com a material essencial. Els laminats de termopl\u00e0stics de fibra de vidre o de carboni refor\u00e7ats o els pol\u00edmers termoestables principalment (poli\u00e8ster insaturat, resines epoxi, ...) s\u00f3n \u00e0mpliament utilitzats com a materials de la pell. Les l\u00e0mines de metall tamb\u00e9 s'utilitzen com a material de la pell en alguns casos. El nucli est\u00e0 unit a la pell amb un adhesiu o amb els components de metall de soldadura forta.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Amazonas 3 \u00e9s un sat\u00e8l\u00b7lit de comunicacions basat la plataforma per a sat\u00e8l\u00b7lits LS-1300 i propietat de l'empresa espanyola \"Grup Hispasat\" (Madrid). Va ser enviat a l'espai a bord d'una llan\u00e7adora Ariane 5 el 7 de febrer de 2013, amb una massa de llan\u00e7ament de 6265 kg. Proporcionar\u00e0 serveis de banda C i Ku a Brasil per a una empresa conjunta d'Hispasat i la companyia brasilera de telecomunicacions Oi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El senyal de v\u00eddeo per components \u00e9s aquell que s'ha dividit en dues o m\u00e9s components. Popularment, s'utilitza per referir-se a la informaci\u00f3 de v\u00eddeo anal\u00f2gica que \u00e9s transmesa o guardada en tres senyals separats. El v\u00eddeo per components contrasta amb el v\u00eddeo compost (com el PAL o l'NTSC) on la informaci\u00f3 de v\u00eddeo es troba combinada en un sol senyal de nivell \u00fanic. El v\u00eddeo per components no porta informaci\u00f3 d'\u00e0udio i porta els impulsos de sincronisme per separat.\nRGB \u00e9s l'acr\u00f2nim que designa l'est\u00e0ndard del tractament del senyal de v\u00eddeo pels seus components, fent refer\u00e8ncia als cables components de v\u00eddeo. L'est\u00e0ndard existeix en la versi\u00f3 de senyal anal\u00f2gic i en la versi\u00f3 de senyal digital, ambd\u00f3s s\u00f3n semblants, encara que amb diferents nivells de definici\u00f3 de color. Concretament la CGA i la EGA del PC, en ser digitals, portaven a part dels senyals separats de sincronisme, un altre cable per al senyal d'intensitat de color (per aconseguir una gamma m\u00e9s \u00e0mplia de colors)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El projecte TOP500 \u00e9s un r\u00e0nquing dels 500 supercomputadors m\u00e9s potents del m\u00f3n realitzat per les seg\u00fcents entitats:\nHans Meuer (\u2020), Universitat de Mannheim (Alemanya)\nJack Dongarra, Universitat de Tennessee (Knoxville)\nErich Strohmaier, NERSC/Lawrence Berkeley National Laboratory\nHorst Simon, NERSC/Lawrence Berkeley National Laboratory\nMartin Meuer, ISC (International Supercomputing Conference) High PerformanceEl projecte s'inicia el 1993 i publica una llista actualitzada cada sis mesos. La primera actualitzaci\u00f3 de cada any es realitza al juny, coincidint amb la International Supercomputer Conference, i la segona actualitzaci\u00f3 es realitza al novembre en la IEEE SuperComputing Conference.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Journal Citation Reports (JCR) \u00e9s una publicaci\u00f3 anual que realitza l'Institut per a la Informaci\u00f3 Cient\u00edfica, que actualment \u00e9s part de l'empresa Thomson Scientific. Aquesta publicaci\u00f3 avalua l'impacte i rellev\u00e0ncia de les principals revistes cient\u00edfiques del camp de les ci\u00e8ncies aplicades i socials. Originalment era part del Science Citation Index, i actualment est\u00e0 realitzat a partir de les dades que aquest cont\u00e9.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Espintr\u00f2nica (neologisme a partir de \"esp\u00edn\" i \"electr\u00f2nica\") tamb\u00e9 coneguda com a espinelectr\u00f2nica \u00e9s un camp emergent en la f\u00edsica de l'estat s\u00f2lid que explota l'orientaci\u00f3 del seu esp\u00edn aix\u00ed com el seu grau d'acoblament esp\u00edn-\u00f2rbita. Aquesta nova disciplina podria suposar una gran evoluci\u00f3 en l'electr\u00f2nica convencional basada en silici en qu\u00e8 el l'energia i el nombre d'electrons s\u00f3n els par\u00e0metres a controlar donant lloc a limitacions importants en la velocitat de transmissi\u00f3 de la informaci\u00f3 i a fen\u00f2mens no desitjats com la dissipaci\u00f3 d'energia en forma de calor.Un dispositiu espintr\u00f2nic convencional, com el proposat pels f\u00edsics Datta-Das, consisteix en tres components. Un injector d'esp\u00edn consistent d'un material magn\u00e8tic, un semiconductor en qu\u00e8 es manipula mitjan\u00e7ant un el\u00e8ctrode met\u00e0l\u00b7lic l'orientaci\u00f3 de l'esp\u00edn i finalment un segon material ferromagn\u00e8tic que ens permeti detectar l'orientaci\u00f3 de l'esp\u00edn. Els materials habituals per realitzar la injecci\u00f3 i detecci\u00f3 poden ser: contactes ferromagn\u00e8tics met\u00e0l\u00b7lics amb alta temperatura de Curie (\n \n \n \n F\n e\n ,\n C\n o\n \n \n {\\displaystyle Fe,Co}\n ), contactes quasi-met\u00e0l\u00b7lics (\n \n \n \n F\n \n e\n \n 3\n \n \n \n O\n \n 4\n \n \n \n \n {\\displaystyle Fe_{3}O_{4}}\n ) o semiconductors magn\u00e8tics dilu\u00efts (\n \n \n \n I\n \n n\n \n x\n \n \n M\n \n n\n \n 1\n \u2212\n x\n \n \n A\n s\n ,\n G\n \n a\n \n x\n \n \n M\n \n n\n \n 1\n \u2212\n x\n \n \n A\n s\n \n \n {\\displaystyle In_{x}Mn_{1-x}As,Ga_{x}Mn_{1-x}As}\n ). Recentment es comen\u00e7a a considerar la injecci\u00f3 i detecci\u00f3 del esp\u00edn de forma \u00f2ptica, fet que augmenta l'efici\u00e8ncia del dispositiu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La bugia \u00e9s una unitat de mesura d'intensitat lluminosa, actualment en des\u00fas, equivalent a 1,018 candeles. Expressa nivells d'intensitat lluminosa en relaci\u00f3 a la llum emesa per una espelma d'una certa mida i components.El 1948, la unitat del SI candela (cd), tamb\u00e9 anomenada bugia nova, va substituir la bugia com a unitat de mesura d'intensitat lluminosa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La prova de la duresa de la fusta de Janka (en angl\u00e8s, Janka hardness test) mesura la resist\u00e8ncia d'una mostra de fusta a fer-se bonys i desgastar-se. Mesura la for\u00e7a requerida per a incrustar-se en una bola d'acer d'11,28 mm (.444 in) de di\u00e0metre. Aquest m\u00e8tode deixa una indentaci\u00f3. Aix\u00f2 permet determinar quines fustes s\u00f3n adequades per a usar-se per a fer parquets de terres.\nAls Estats Units les unitats que s'empren en aquest m\u00e8tode s\u00f3n les pounds-force (lbf). A Su\u00e8cia s'usa kilograms-for\u00e7a (kgf). De vegades els resultats es tracten com unitat, per exemple, \"660 Janka\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Nassarre, amb el subt\u00edtol Nassarre. Revista aragonesa de musicolog\u00eda, \u00e9s una revista cient\u00edfica aragonesa de musicologia creada el 1985.De periodicitat semestral, fins al 2002, i posteriorment, anual, dona cabuda a tota mena de temes relacionats amb la musicologia, de car\u00e0cter hist\u00f2ric, anal\u00edtic o sociol\u00f2gic, entre altres. S'ocupa preferentment, per\u00f2 no exclusivament, de temes aragonesos. Durant els primers deu anys va ser dirigida per Pedro Calahorra Mart\u00ednez, que pot considerar-se com un dels seus fundadors. A partir de 1995 la direcci\u00f3 pass\u00e0 a mans d'\u00c1lvaro Zald\u00edvar, recolzats tots dos en un important Consell Assessor on figuren molts dels principals music\u00f2legs i experts en art i cultura del nostre pa\u00eds. El nom de Nassarre li fou atorgat per la Secci\u00f3 de M\u00fasica Antiga de la Instituci\u00f3n Fernando el Cat\u00f3lico per tal d'homenatjar al te\u00f2ric i compositor saragoss\u00e0 Fra Pablo Nassarre (1664-1730).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un prototip en la fabricaci\u00f3 industrial \u00e9s un model, generalment en un exemplar d'un producte o d'una instal\u00b7laci\u00f3. En la fase de disseny de producte els prototips es fan servir abans de la producc\u00f3 en s\u00e8rie per a comprovar-ne diverses qualitats t\u00e8cniques, ergon\u00f2miques o est\u00e8tiques. Segons les necessitats del test, els prototips es poden fer en mida real o en mides redu\u00efdes, poden tenir tant si totes les caracter\u00edstiques i funcions del producte final, com nom\u00e9s una part (per exemple la forma). S'en fan tant per a equips complexos (amb components mec\u00e0nics, el\u00e8ctrics, electr\u00f2nics\u2026) com per a productes m\u00e9s senzilles com ara mobles, roba etc. Els prototips tenen un paper important en l'estudi de factibilitat. Es pot fer un prototip d'una part (per exemple un motor) o d'un producte complet (un cotxe).\nLa realitzaci\u00f3 d'un prototip material \u00e9s generalment una operaci\u00f3 costosa. La digitalitzaci\u00f3 i la fabricaci\u00f3 assistida per ordenador van contribuir a baixar-ne el preu. Si abans, la realitzaci\u00f3 de moltes peces s'assemblava m\u00e9s aviat al treball de paci\u00e8ncia d'un escultor, ara les m\u00e0quines llegeixen directament els plans numeritzats tot reduint l'intervenci\u00f3 de l'home. A m\u00e9s, la impressi\u00f3 3D permet realitzar formes en mat\u00e8rials impossibles amb la mecanitzaci\u00f3 tradicional. Finalment, el desenvolupament de les t\u00e8cniques de simulaci\u00f3 el fan possible realitzar un prototip digital al qual ja es poden comprovar moltes caracter\u00edstiques (tant visuals com mec\u00e0niques) abans de passar a la fase del prototip material. Tot aquestes tecnologies conflueixen en el prototipatge r\u00e0pid (en angl\u00e8s: rapid prototyping) que permeten fer i eliminar errors en la fase de desenvolupament de manera molt econ\u00f2mica.\nEntre les fases del prototip i de la fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie, de vegades es realitza una petita pres\u00e8rie o protos\u00e8rie per experimentar el m\u00e8tode de fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie.\nMutatis mutandis els productes virtuals (programari, videojoc\u2026) passen per unes fases de desenvolupament semblants.\nLa paraula \u00e9s una composici\u00f3 del prefix \u00abproto-\u00bb del mot grec antic \u03c0\u03c1\u1ff6\u03c4\u03bf\u03c2, que significa \u2018primer\u2019, \u2018principal\u2019, \u2018anterior\u2019 i el sufix \u00ab-tip\u00bb, de \u03c4\u03c5\u03c0\u03bf\u03c2 (t\u00fdpos), que significa \u00abtipus; empremta; imatge\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'abrasi\u00f3 mec\u00e0nica \u00e9s el proc\u00e9s de les raspadures, esgarrapades, desgast, espatllament o del fregament.\nL'abrasi\u00f3 es produeix entre materials s\u00f2lids o b\u00e9 entre un material s\u00f2lid i un fluid que transporta part\u00edcules s\u00f2lides repartides homog\u00e8niament.\nEs pot fer intencionadament en un proc\u00e9s controlat usant un abrasiu. L'abrasi\u00f3 pot ser un efecte indesitjable per exposici\u00f3 a un \u00fas normal o de l'exposici\u00f3 als elements.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnocr\u00e0cia \u00e9s una forma de govern formada per funcionaris i altres c\u00e0rrecs p\u00fablics escollits en virtut de la seva preparaci\u00f3 t\u00e8cnica. Es diu tecn\u00f2crata tant a una persona partid\u00e0ria d'aquest sistema com una de les persones que en formen part. L'objectiu \u00e9s disposar d'un grup de persones competents que s\u00e0piguen dissenyar plans i resoldre problemes de manera efica\u00e7 i fer-ho b\u00e9. Aquest ideal no t\u00e9 en compte que no hi ha una veritat \u00fanica, ni tan sols t\u00e8cnica ni cient\u00edfica, ni que, a la pr\u00e0ctica concreta de casos reals, termes com \"efica\u00e7\" i \"bo\" s\u00f3n subjectius i responen a desitjos, valors, principis, interessos i plantejaments subjectius, diferents per a cada persona, de manera que una proposta pot ser m\u00e9s o menys eficient, efica\u00e7 o contra-efica\u00e7, segons les prefer\u00e8ncies i la ideologia de cada persona.\nLa tecnocr\u00e0cia pot tenir diverses ideologies i, de fet, sempre actua segons la pr\u00f2pia, de cada persona o col\u00b7lectiu tecn\u00f2crata, i que pot ser tant d'esquerres com de dretes, per exemple, si est\u00e0 per ella mateixa al poder. En cas contrari, no \u00e9s tampoc mai neutra sin\u00f3 que defensa els interessos i la ideologia de qui a la pr\u00e0ctica t\u00e9 el poder en una organitzaci\u00f3 o societat. Aix\u00ed, el primer esment escrit occidental de tal forma de govern es troba al llibre La Rep\u00fablica de Plat\u00f3 que en malfiar-se de la saviesa del poble, somiava un ideal de rep\u00fablica governada per un consell de savis. Al confucianisme es troben idees semblants en la seva definici\u00f3 de la responsabilitat i del paper del dirigent. Finalment, el concepte s'apropa tamb\u00e9 de la filosofia del despotisme il\u00b7lustrat del segle xviii. Fora de sistemes desp\u00f2tics o teocr\u00e0tics, la dificultat filos\u00f2fica i pol\u00edtica del concepte rau al problema de la investidura o la definici\u00f3 de l'autoritat que avalua la compet\u00e8ncia i que atorga o trau el poder al tecn\u00f2crata. A Espanya, l'any 1959, el franquisme va encetar l'anomenat \"Pla d'Estabilitzaci\u00f3\" (econ\u00f2mica) que va comptar amb tecn\u00f2crates formats a l'estranger als quals se'ls va demanar una reforma \"modernitzadora\", que en la ideologia franquista constava a desmantellar el moviment obrer, disminuir els beneficis socials i assegurar la futura instauraci\u00f3 d'una monarquia autorit\u00e0ria.En certs texts cr\u00edtics, el mot pot prendre una significaci\u00f3 pejorativa quan serveix per a designar t\u00e8cnics privats o p\u00fablics que decideixen de l'inter\u00e8s p\u00fablic sense haver de justificar-se davant un electorat, un retret fet a organismes com l'OCDE, el FMI, les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 dels riscos durant la crisi financera 2007-2010 i fins i tot tamb\u00e9 als eur\u00f2crates. Algunes mirades cr\u00edtiques posen de manifest que alguns mitjans de comunicaci\u00f3, governs i altres entitats escoltin, donin visibilitat i acceptin \u00fanicament les propostes d'entitats econ\u00f2miques i financeres que defensen un banc o un grup d'accionistes, per exemple, considerant-los \"neutres\", posse\u00efdors de l'\u00fanica veritat i coneixement absolut i com si el seu inter\u00e8s fos el de tothom, i en canvi no es faci el mateix amb altres experts amb diferents ideologies o que defensen els interessos d'altres persones.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia (del llat\u00ed scientia) \u00e9s, etimol\u00f2gicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitj\u00e0 del raonament. No obstant aix\u00f2, tot sovint, i en gran manera d'en\u00e7\u00e0 de la revoluci\u00f3 copernicana, fa refer\u00e8ncia especialment a l'activitat destinada a adquirir coneixements (\"fer ci\u00e8ncia\"). D'altra banda, a partir del segle xix, el camp sem\u00e0ntic de la paraula es restringeix a l'esfor\u00e7 organitzat per con\u00e8ixer la realitat mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode cient\u00edfic, i es desvincula aix\u00ed la filosofia de les ci\u00e8ncies exactes i les experimentals.\nCi\u00e8ncia \u00e9s el coneixement del saber conscient i capa\u00e7 de ser comunicat i discutit, organitzat i en el sentit de fer factible les operacions que permetin l'aproximaci\u00f3 a la realitat, i sempre aportant coneixements que puguin ser desmentits amb el criteri de validesa.\nEl conjunt de la ci\u00e8ncia es pot dividir en dos grans eixos:\n\nCi\u00e8ncies pures (el desenvolupament de teories) versus ci\u00e8ncies aplicades (l'aplicaci\u00f3 de les teories a les necessitats humanes); o\nCi\u00e8ncies naturals (l'estudi del nostre entorn natural) versus ci\u00e8ncies socials (l'estudi del comportament dels humans i de les societats).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un turboventilador d'engranatges \u00e9s un tipus de motor d'aviaci\u00f3 turboventilador, amb un reductor de velocitat planetari entre el ventilador i l'eix de baixa pressi\u00f3 que permet que cadascun d'ells giri a la seva velocitat angular \u00f2ptima. Aquesta configuraci\u00f3 augmenta l'\u00edndex de derivaci\u00f3 i, per tant, millora l'efici\u00e8ncia del turboventilador respecte a altres dissenys.Havent valorat un disseny d'engranatges, General Electric decid\u00ed prescindir-ne per al seu motor CFM LEAP, citant q\u00fcestions de pes i fiabilitat. Pratt & Whitney, en canvi, desenvolup\u00e0 el turboventilador d'engranatges PW1000G.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un desembussador actiu, pot ser, o b\u00e9 un dispositiu mec\u00e0nic o una mat\u00e8ria (qu\u00edmica o biol\u00f2gica) concebuts per a desembussar els lavabos, aig\u00fceres i canalitzacions. La mat\u00e8ria pot ser qu\u00edmica (\u00e0cida, b\u00e0sica (\u00ab c\u00e0ustica \u00bb, \u00ab alcalina \u00bb)) o biol\u00f2gica, i pot ser utilitzada sota forma de l\u00edquid o de s\u00f2lid.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Casos reunits d'injust\u00edcia rectificada (t\u00edtol original en xin\u00e8s \u6d17\u51a4\u9304, Xi yuan lu) \u00e9s un llibre escrit per Song Ci el 1247. Recopila els avan\u00e7os de la ci\u00e8ncia forense d'abans i durant la Dinastia Song i \u00e9s el primer llibre de ci\u00e8ncia forense. A m\u00e9s, va influir el desenvolupament d'aquesta ci\u00e8ncia en diversos pa\u00efsos.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Philosophical Magazine \u00e9s una de les revistes cient\u00edfiques m\u00e9s antigues publicades en angl\u00e8s. Iniciada el 1798 per Alexander Tilloch, el 1822 Richard Taylor es va convertir en redactor com\u00fa i s'ha publicat cont\u00ednuament per Taylor & Francis des de llavors, era la revista d'elecci\u00f3 per a intel\u00b7lectuals com Faraday, Joule, Maxwell, J.J. Thomson, Rutherford i John Strutt, tercer bar\u00f3 de Rayleigh. En efecte, el desenvolupament de la ci\u00e8ncia des de fa m\u00e9s de 200 anys es pot rastrejar exhaustivament en les seves p\u00e0gines.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El C\u00f2dex Leicester \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 d'escrits essencialment cient\u00edfics de Leonardo da Vinci. Pren el seu nom del primer comte de Leicester, Thomas Coke, que el va comprar el 1717. Es presenta sota la forma de 18 fulls dobles, o sigui, 72 p\u00e0gines de format 21,8 x 29,5 cm.\nEl c\u00f2dex dona una visi\u00f3 de l'esperit d'aquest pensador, art\u00edstic i cient\u00edfic del Renaixement. \u00c9s una excepcional representaci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre art i ci\u00e8ncia, aix\u00ed com de la creativitat en el proc\u00e9s cient\u00edfic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'anomenada democr\u00e0cia electr\u00f2nica (en angl\u00e8s, electronic democracy), tamb\u00e9 democr\u00e0cia digital o democr\u00e0cia per internet, coneguda en angl\u00e8s com e-democracy (e-DC), \u00e9s l'\u00fas de les TIC (inform\u00e0tica, internet, computaci\u00f3 m\u00f2bil i telecomunicacions) per crear espais de di\u00e0leg i reflexi\u00f3 social, acc\u00e9s a la informaci\u00f3 de subjectes pol\u00edtics (plans de treball, ideologia), exercici dels drets de participaci\u00f3 pol\u00edtica, i en la millora dels processos electorals en la relaci\u00f3 entre ciutadans, subjectes pol\u00edtics i institucions electorals.\u00c9s la democr\u00e0cia que fa servir les noves tecnologies de la informaci\u00f3 i els mitjans alternatius de comunicaci\u00f3 per satisfer les seves necessitats en benefici de tots i per a millorar processos dins d'una rep\u00fablica democr\u00e0tica o democr\u00e0cia representativa. \u00c9s un desenvolupament pol\u00edtic que encara est\u00e0 en els seus inicis, i \u00e9s un tema que genera molts debats i activitats en governs, grups c\u00edvics i societats d'arreu del m\u00f3n.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un centre de planxatge o estaci\u00f3 de planxatge al vapor, \u00e9s un conjunt format per una planxa de roba i un generador-dip\u00f2sit de vapor independent. En tenir un dip\u00f2sit d'aigua separat de la unitat de planxa s\u00f3n capa\u00e7os de generar m\u00e9s vapor que una planxa convencional. Tal quantitat de vapor facilita la tasca de planxa. Els centres de planxa triguen m\u00e9s a escalfar-se que una planxa convencional i el seu preu tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s elevat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'escubid\u00fa (del franc\u00e8s scoubidou) \u00e9s una forma de macram\u00e9 que es va posar de moda als any 1960 i que va ressorgir la d\u00e8cada de 1980 i el 2004. Tot i aix\u00f2, la t\u00e8cnica \u2013amb materials tradicionals\u2013 \u00e9s m\u00e9s antiga i se'n troben traces des del primer mil\u00b7lenni precristi\u00e0 a l'\u00c0frica subsahariana en la decoraci\u00f3 de cer\u00e0mica.Tot i es pot fer servir qualsevol material oblong i fluix, \u2013cordills, argila, cuir\u2026\u2013 la forma moderna consisteix en trenar diversos tubs de pl\u00e0stic, de diferents colors i de secci\u00f3 mil\u00b7lim\u00e8trica, que es poden utilitzar despr\u00e9s com a anells i polseres. Hi ha diferents modes de trenar els tubs, tot i que el m\u00e9s habitual \u00e9s fer-ho amb quatre tubs diferents, tot formant una secci\u00f3 quadrada. El nom d'\u00abescubid\u00fa\u00bb prov\u00e9 d'una onomatopeia manllevada de l'scat, una forma de jazz, scoo bi doo bi dooh ah!, utilitzada en aquest sentit per primera vegada el 1958 en la can\u00e7\u00f3 \u00abScoubidou\u00bb, el primer senzill exit\u00f3s del cantautor franc\u00e8s Sacha Distel. En l'argot franc\u00e8s, la paraula va prendre el significat de penis, m\u00e9s aviat en sentit despectiu quant a les dimensions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La vida al laboratori: la construcci\u00f3 de fets cient\u00edfics va ser la primera obra rellevant en qu\u00e8 un jove Bruno Latour de 32 anys s'obria cam\u00ed en la disciplina emergent dels estudis de Ci\u00e8ncia, Tecnologia i Societat (CTS) el 1979.\nAquest primer treball de Latour, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el soci\u00f2leg angl\u00e8s Steve Woolgar, va esdevenir una nova i interessant perspectiva que aportava una mirada diferent als estudis sobre la ci\u00e8ncia d'aquell moment. La proposta que ens ofereix aquesta obra \u00e9s un treball de tipus etnogr\u00e0fic en qu\u00e8 el fil\u00f2sof franc\u00e8s ens ofereix all\u00f2 que va compartir, com a observador durant dos anys, en el dia a dia d'un laboratori californi\u00e0 del Salk Institute for Biological Studies. Aquest treball antropol\u00f2gic \u00e9s una resposta innovadora a l'ambient acad\u00e8mic de l'\u00e8poca, molt influenciat per les teories postmodernes i el relativisme cultural que esdevindria epistemol\u00f2gic. En aquesta l\u00ednia, a finals dels seixanta i principis dels setanta, la tesi Duhem-Quine i la tesi de la c\u00e0rrega te\u00f2rica de l'observaci\u00f3 (Thomas Kuhn i Paul Karl Feyerabend) van promoure un canvi en la imatge heretada de la ci\u00e8ncia com a coneixement objectiu i indubtable. Aquest ambient acad\u00e8mic propici\u00e0 l'auge dels estudis de CTS que intentaven integrar la filosofia de la ci\u00e8ncia i la sociologia institucional de la ci\u00e8ncia a trav\u00e9s del que va ser anomenat Programa Fort. \u00c9s en aquest context que el pensador franc\u00e8s aposta per analitzar la producci\u00f3 del coneixement cient\u00edfic, no com un fet en si sin\u00f3 com un proc\u00e9s social, i decideix realitzar un treball propi de la disciplina antropol\u00f2gica en un entorn concret: el laboratori.\nEl resultat de la investigaci\u00f3 ressaltava que el m\u00e8tode cient\u00edfic presentava poca relaci\u00f3 amb les pr\u00e0ctiques reals que es duien a terme a un laboratori:\n\nEl llibre comen\u00e7a el primer cap\u00edtol fent una presentaci\u00f3 metodol\u00f2gica i dels objectius de la investigaci\u00f3.\nEl segon cap\u00edtol gira al voltant de les primeres observacions de l'antrop\u00f2leg al laboratori, la cultura pr\u00f2pia a la que defineixen com una necessitat de produir papers. Aquest segon cap\u00edtol ofereix una imatge del laboratori com a entitat que intenta convertir tots els inputs en inscripcions liter\u00e0ries, aix\u00ed doncs, els enunciats, les publicacions i els documents s\u00f3n la ra\u00f3 de ser dels laboratoris.\nEn el tercer cap\u00edtol els autors se centren en un cas concret: la investigaci\u00f3 cient\u00edfica del p\u00e8ptid TRF. En aquest cas pr\u00e0ctic, els autors presenten com el proc\u00e9s cient\u00edfic consisteix a determinar i escollir estrat\u00e8gies a\u00efllant l'objecte i eliminant i descartant tot all\u00f2 irrellevant. En aquest proc\u00e9s, es constitu\u00efa un nou objecte amb una nova naturalesa que redu\u00efa les m\u00faltiples possibilitats i solucions inicials, convertint-se en un objecte nou i descrit de manera m\u00e9s simple que ja \u00e9s apte per rec\u00f3rrer nous camins en altres xarxes de coneixement.\nEn els seg\u00fcents cap\u00edtols, el 4 i el 5, el llibre fa un relat de car\u00e0cter m\u00e9s sociol\u00f2gic centrant-se en el proc\u00e9s com es construeixen els fets en les converses dels cient\u00edfics essent el cr\u00e8dit de cadascun d'ells la propietat que regeix la jerarquia del laboratori i establint un conjunt de canals per a millorar aquesta credibilitat entre els col\u00b7legues.\nFinalment, en el cap\u00edtol 6 els autors estableixen les conclusions finals que es pot resumir en crear ordre a partir del desordre, no tant a partir del m\u00e8tode cient\u00edfic sin\u00f3 a partir de descartar i seleccionar la informaci\u00f3 i els resultats a partir de les din\u00e0miques pr\u00f2pies del laboratori i els seus cient\u00edfics.Tot i aix\u00f2, la rellev\u00e0ncia d'aquest treball inicial de Latour i Woolgar no resideix tant en el resultat sin\u00f3 en ser un treball que provoc\u00e0 una controv\u00e8rsia important i que facilit\u00e0 l'elaboraci\u00f3 de la teoria de l'actor-xarxa (ANT), \u00e9s a dir, aquesta obra \u00e9s l'inici d'una perspectiva que ent\u00e9n que la producci\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s el resultat d'un continu complex a trav\u00e9s de xarxes interconnectades que donen sentit a les representacions. M\u00e9s endavant Latour desenvoluparia a partir d'aquest experiment la sociologia de la traducci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El tub de rajos cat\u00f2dics (CRT, de l'angl\u00e8s Cathode Ray Tube) \u00e9s una tecnologia que permet visualitzar imatges mitjan\u00e7ant un feix de raigs cat\u00f2dics constant dirigit contra una pantalla de vidre recoberta de f\u00f2sfor i plom. El f\u00f2sfor permet reproduir la imatge provinent del feix de raigs cat\u00f2dics, mentre que el plom bloqueja els raigs X per protegir a l'usuari de les seves radiacions. Va ser desenvolupat per William Crookes l'any 1875. Es fa servir principalment en monitors, televisors, i oscilosc\u00f2pis, encara que actualment s'est\u00e0 substituint gradualment per tecnologies com el plasma, LCD, LED, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'obsolesc\u00e8ncia planificada \u00e9s la planificaci\u00f3 de la fi de la vida \u00fatil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un per\u00edode calculat per endavant pel fabricant, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolesc\u00e8ncia planificada s'utilitza en productes molt variats i, per a la ind\u00fastria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.L'obsolesc\u00e8ncia programada va ser desenvolupada per primera vegada entre 1920 i 1930, moment en qu\u00e8 la producci\u00f3 en massa va comen\u00e7ar a forjar un nou model de mercat en el qual l'an\u00e0lisi detallada de cadascuna de les seves parts va esdevenir un factor fonamental per aconseguir l'\u00e8xit.\nSegons alguns observadors, el 1924 el C\u00e0rtel Phoebus, lobby dels principals fabricants de bombetes del m\u00f3n occidental, es van posar d'acord per imposar una estandarditzaci\u00f3 a la producci\u00f3 de les l\u00e0mpades incandescents, amb la finalitat de garantir una esperan\u00e7a de vida de cada unitat de nom\u00e9s unes 1.000 hores, obligant aix\u00ed al recanvi de les bombetes i augmentar els guanys de les empreses.\nL'elecci\u00f3 de fabricar productes que es tornin obsolets de manera premeditada pot influir enormement en la decisi\u00f3 de l'empresa sobre la seva arquitectura interna de producci\u00f3. Aix\u00ed, la companyia ha de sospesar si utilitzar components tecnol\u00f2gics m\u00e9s barats satisf\u00e0 o no la projecci\u00f3 de vida \u00fatil dels seus productes. Aquestes decisions formen part d'una disciplina coneguda com a enginyeria del valor.\nHi ha el risc, per\u00f2, d'una reacci\u00f3 adversa per part dels consumidors en descobrir que el fabricant es va acarnissar en qu\u00e8 tal producte es torni obsolet r\u00e0pidament, fent que canvi\u00efn a la compet\u00e8ncia, basant la seva elecci\u00f3 en la durabilitat i qualitat del producte. L'\u00fas de l'obsolesc\u00e8ncia planificada no sempre \u00e9s f\u00e0cil de determinar, i es complica encara m\u00e9s quan es tenen en compte altres factors relacionats, com la constant compet\u00e8ncia tecnol\u00f2gica o la sobrec\u00e0rrega de funcions, que si b\u00e9 poden expandir les possibilitats d'\u00fas del producte en q\u00fcesti\u00f3 tamb\u00e9 poden fer-ho fracassar rotundament.\nL'objectiu de l'obsolesc\u00e8ncia planificada \u00e9s el lucre econ\u00f2mic immediat, de manera que la cura i respecte de l'aire, aigua, medi ambient i per tant el ser hum\u00e0, passa a un segon pla de prioritats.Cada producte que es torna obsolet, suposa contaminaci\u00f3. \u00c9s un evident problema de l'actual sistema de producci\u00f3 i econ\u00f2mic: no s'ajusta en absolut a l'harmonia i equilibri de la natura.\nSegons Latouche els fonaments de la societat del creixement s\u00f3n la publicitat, l'obsolesc\u00e8ncia programada i el cr\u00e8dit. Pel que fa al segon concepte - obsolesc\u00e8ncia programada- Latouche ha volgut denunciar que si les persones no cedeixen a la persuasi\u00f3 publicit\u00e0ria i refusen de canviar els objectes que tenen \u00abhauran de convertir-se en consumidors for\u00e7ats, ja que els objectes avui es fabriquen de tal manera que duren poc; quan s'espatllen surt m\u00e9s car reparar-los que comprar-ne un de nou\u00bb. Finalment s'ha referit al cr\u00e8dit com una opci\u00f3 que permet endeutar cada vegada m\u00e9s i ha posat en relleu que molts economistes saben que aquesta situaci\u00f3 \u00e9s insostenible per\u00f2 no diuen res.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "RPMA (acr\u00f2nim angl\u00e8s de Random phase multiple access, acc\u00e9s m\u00faltiple de fase aleat\u00f2ria) \u00e9s una tecnologia de comunicaci\u00f3 sense fils que utilitza la codificaci\u00f3 DSSS (Direct-Sequence Spread Spectrum) amb accesos m\u00faltiples. Tamb\u00e9 incorpora control de pot\u00e8ncia en el transmissor i alta sensibilitat al receptor (-142dBm) amb un balan\u00e7 d'enlla\u00e7 de 172 dB.Aquesta tecnologia \u00e9s similar a la utilitzada als sistemes de geolocalitzaci\u00f3 GPS. RPMA pot \u00e9sser emprada en la Internet de les coses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Dykstraflex \u00e9s el nom del sistema de control de moviment dissenyat el 1975 per John Dykstra per a l'empresa Industrial Light & Magic. En la seva creaci\u00f3, tamb\u00e9 van participar moltes altres persones com Alvah J. Miller i Jerry Jeffress, responsables del sistema electr\u00f2nic principal.Va estar desenvolupat pensant en els complexos efectes especials de la primera pel\u00b7l\u00edcula de Star Wars, l'episodi IV titulat Una nova esperan\u00e7a.La creaci\u00f3 i desenvolupament del Dykstraflex va fer que els seus responsables guanyessin el premi Oscar als millors efectes visuals del 1977.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tecnologies trencades (o Broken Technologies) \u00e9s un concepte que serveix per designar aquelles tecnologies que per diferents motius deixen d'utilitzar-se i s\u00f3n substitu\u00efdes per noves eines, invencions i formes aplicades pels usuaris en l'\u00e0mbit de les relacions i interaccions dels individus amb les diverses tecnologies.\nAquest terme va ser encunyat per primera vegada pel fil\u00f2sof i historiador de les ci\u00e8ncies humanes de la Universitat de Lund Fernando Flores Morador en la seva obra Enciclop\u00e8dia de les tecnologies trencades: l'humanista com a enginyer, on defineix la tecnologia com:\"Aquella activitat dirigida a la satisfacci\u00f3 dels desitjos humans destinats a produir canvis en el m\u00f3n material que: o b\u00e9 no aconsegueixen satisfer aquests desitjos o b\u00e9, no produeixen canvis en el m\u00f3n material, o ambdues coses simult\u00e0niament[...]. Quan les m\u00e0quines i eines produeixen un resultat de nivell inferior a el del cos hum\u00e0, o quan ho fan d'una manerasuperior, per\u00f2 inferior a el nivell d'altres eines o m\u00e0quines, diem que s\u00f3n tecnologies trencades. Podem fer servir aquestcriteri per definir operacionalment el que distingeix a una tecnologia plena d'una trencada. \" (Flores: 2011: 16).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En estad\u00edstica, l'error d'etimaci\u00f3 o error mostral \u00e9s l'error que s'estableix quan s'estudia la mostra d'una poblaci\u00f3 completa.L'estimaci\u00f3 d'un valor d'inter\u00e8s, com la mitjana o el percentatge, generalment dependr\u00e0 de la variaci\u00f3 entre una mostra i una altra. Aquestes variacions en les possibles mostres d'una estad\u00edstica es poden expressar, te\u00f2ricament, com a errors mostrals. No obstant aix\u00f2, normalment, en la pr\u00e0ctica l'error exacte no es coneix. L'error mostral es refereix en termes m\u00e9s generals al fenomen de la variaci\u00f3 entre mostres. Quan aquest error no s'esmenta es considera que el marge d'error b\u00e0sic \u00e9s de 0,02 % (0,2 per a mostratge paral\u00b7lel i 2 per a mostratge directe).\nL'error mostral desitjat, generalment pot ser controlat prenent una mostra aleat\u00f2ria de la poblaci\u00f3, prou gran; tanmateix, el cost de fer-ho pot ser limitant. Si les observacions es fan d'una mostra aleat\u00f2ria, la teoria estad\u00edstica brinda c\u00e0lculs probabil\u00edstics de la grand\u00e0ria desitjada de l'error mostral per a una estad\u00edstica en particular o estimaci\u00f3. Aquests c\u00e0lculs s'expressen generalment en termes de l'error est\u00e0ndard.\nL'error mostral es pot contrastar amb l'error no mostral, que es refereix al conjunt de les desviacions del valor real que no van en funci\u00f3 de la mostra triada, entre els quals hi ha diversos errors sistem\u00e0tics i alguns errors aleatoris. Resulten molt m\u00e9s dif\u00edcils de quantificar que l'error mostral.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'h\u00e8lix o h\u00e8lice \u00e9s un dispositiu format per un conjunt d'elements denominats pales o \u00e0leps, els quals estan muntats de forma conc\u00e8ntrica al voltant d'un eix, girant al voltant d'aquest en un mateix pla.La seva funci\u00f3 \u00e9s transformar o b\u00e9 energia mec\u00e0nica de rotaci\u00f3 en energ\u00eda cin\u00e8tica (l'h\u00e8lix d'un vaixell) o b\u00e9 al rev\u00e9s, la cin\u00e8tica en mec\u00e0nica (mol\u00ed de vent). Les pales de l'h\u00e8lix no s\u00f3n planes, sin\u00f3 que tenen una forma corba que sobresurt del pla en el que giren.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La medalla Murchison \u00e9s una prestigiosa medalla cient\u00edfica atorgada anualment per la Societat Geol\u00f2gica de Londres (Geological Society of London), comparable a la medalla Lyell, adjudicada en reconeixement a investigacions de qualitat excepcional en el camp de ci\u00e8ncies de la Terra.\nEl premi fou creat per Roderick Murchison (1792-1871). Un dels actes p\u00fablics del final de la vida de Murchison va ser la fundaci\u00f3 d'una c\u00e0tedra de Geologia i Mineralogia a la Universitat d'Edimburg. Va establir la medalla Murchison i un fons geol\u00f2gic (The Murchison Fund) que es concedeix anualment pel Consell de la Societat Geol\u00f2gica de Londres. La primera medalla es va concedir en 1873.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un problema significa una q\u00fcesti\u00f3, dificultat, a resoldre, a aclarir.\nT\u00e9 una significaci\u00f3 espec\u00edfica en diverses ci\u00e8ncies:\n\nPsicologia: una situaci\u00f3, una idea o un comportament que \u00e9s causa de dolor ps\u00edquic.\nMatem\u00e0tiques: una pregunta sobre objectius i estructures matem\u00e0tiques que requereixen una explicaci\u00f3 i demostraci\u00f3.\nCi\u00e8ncies de la computaci\u00f3: un problema \u00e9s la relaci\u00f3 que existeix entre un conjunt d'inst\u00e0ncies i un conjunt de solucions.\nSociologia: un assumpte social particular que si es solucion\u00e9s, donaria lloc a beneficis socials com una major productivitat o una menor confrontaci\u00f3 entre les parts afectades.\nReligi\u00f3: una aparent contradicci\u00f3 entre dos dogmes.\nFilosofia: el que pertany o es jutja des del punt de vista de la conting\u00e8ncia; \u00e9s a dir la possibilitat i impossibilitat de les situacions i coses. El que pot generar inquietuds o desequilibrar la pau o l'exist\u00e8ncia del que el t\u00e9 a la seva consci\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Der Gesellsschaft Naturforschender Freunde zu Berlin (abreujat Ges. Naturf. Freunde Berlin Neue Schriften) \u00e9s un llibre amb descripcions de bot\u00e0nica, escrit per Henry Ernest Muhlenberg que va ser editat en quatre volums en els anys (1795-1803), 1795-1805, amb el nom de Der Gesellsschaft Naturforschender Freunde zu Berlin, neue Schriften.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Es denomina grua volant, helic\u00f2pter grua o helic\u00f2pter elevador a un helic\u00f2pter utilitzat per a elevar c\u00e0rregues pesants.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La rella \u00e9s la pe\u00e7a de l'arada que fa la funci\u00f3 de tallant horitzontal del s\u00f2l.\nA l'agricultura, la rella \u00e9s un component d'una arada. Es tracta d'una fulla met\u00e0l\u00b7lica que trenca el perfil del s\u00f2l per causa d'una for\u00e7a exterior. Aquesta pe\u00e7a de forma trapezo\u00efdal va precedida normalment d'altres peces que completen l'acci\u00f3 de tallat amb la de remenar o capgirar la massa ed\u00e0fica.\nEn les arades modernes, la rella o parts de la rella s\u00f3n desmuntables per a una f\u00e0cil substituci\u00f3 quan es desgasten o es trenquen. La uni\u00f3 entre les peces \u00e9s filetada.\nLa rella, modernament, tamb\u00e9 \u00e9s la part extrema de la pala d\u2019una excavadora formada per unes urpes curtes o per una l\u00e0mina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metall de d'Arcet \u00e9s un aliatge fusible constitu\u00eft per 50% de bismut, Bi, 31,25% de plom, Pb, i 18,75% d'estany, Sn, el punt de fusi\u00f3 del qual \u00e9s de 98 \u00b0C. Les proporcions exactes de la mescla varien segons els autors i es confonen amb altres aliatges molt semblants (metall de Rose, aliatge de Newton), totes molt properes a les proporcions del punt eut\u00e8ctic de la mescla Bi/Pb/Sn situat a les proporcions 52,5% Bi, 32% Pb i 15,5% Sn, el qual punt de fusi\u00f3 \u00e9s 95 \u00b0C. \u00c9s utilitzat en la fabricaci\u00f3 d'elements fusibles de seguretat, motlles, etc. Fou preparat pel qu\u00edmic franc\u00e8s Jean d'Arcet el 1775.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La descolimaci\u00f3 \u00e9s un efecte no desitjat que t\u00e9 lloc quan es produeix un desajustament del backfocus de la c\u00e0mera. Consisteix en una modificaci\u00f3 de la dist\u00e0ncia focal (i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, del pla focal de la lent). D'aquesta manera, malgrat que h\u00e0gim realitzat correctament l'enfocament, les fotografies que obtenim s\u00f3n borroses. Aquest efecte es pot originar a causa d'un defecte de la montura, per\u00f2 generalment t\u00e9 lloc quan emprem c\u00e0meres digitals, que tendeixen a escalfar-se especialment. L'excessiva calor pot ocasionar una dilataci\u00f3 de la c\u00e0mera, que al seu torn modifica lleugerament la dist\u00e0ncia focal (normalment, de manera gaireb\u00e9 imperceptible per al fot\u00f2graf des del visor).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una cadira de genolls, o cadira correctora, \u00e9s una cadira ergon\u00f2mica amb suport per les canyelles, dissenyada per evitar males postures en la persona asseguda, de tal manera que pot reduir els dolors d'esquena que ocasiona la perman\u00e8ncia de llargs per\u00edodes en aquesta posici\u00f3. De vegades tamb\u00e9 se l'anomena simplement cadira ergon\u00f2mica, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 habitual que aquest terme es reservi per a les cadires d'oficina amb el suport ajustable.\nAl seure en aquestes cadires, la persona t\u00e9 eles cuixes formant un angle d'entre 60 i 70 graus amb la vertical i els genolls doblegats i recolzant les canyelles sobre una tauleta encoixinada, de manera que el pes del cos es reparteix entre els glutis i les canyelles, a difer\u00e8ncia de la postura tradicional, en la qual les cuixes formen un angle de 90 graus amb la vertical i tot el pes de el cos recau sobre la zona inferior de l'esquena (comprimint la part baixa de la columna vertebral).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una m\u00e0nega \u00e9s un tub buit dissenyat per transportar fluids d'un lloc a un altre. A les m\u00e0negues tamb\u00e9 se'ls pot anomenar tubs, encara que els tubs generalment s\u00f3n r\u00edgids mentre que les m\u00e0negues s\u00f3n flexibles. Les m\u00e0negues usualment s\u00f3n cil\u00edndriques. Per a la uni\u00f3 de m\u00e0negues s'utilitzen diferents tipus de r\u00e0cords. Un r\u00e0cord \u00e9s la pe\u00e7a met\u00e0l\u00b7lica o d'un altre material que enlla\u00e7a els diferents trams de m\u00e0negues.Alguns usos de les m\u00e0negues inclouen els seg\u00fcents:\n\nUna m\u00e0nega de jard\u00ed \u00e9s usada per regar les plantes en un jard\u00ed o pati, o per proporcionar aigua a un ruixador per al mateix prop\u00f2sit.\nUna m\u00e0nega d'incendis \u00e9s usada pels bombers per apagar el foc amb aigua.\nLes m\u00e0negues d'aire s\u00f3n usades sota l'aigua per transportar aire de la superf\u00edcie als bussos.\nEn arquitectura, m\u00e0negues de pl\u00e0stic o metall s\u00f3n usades per moure aigua sota d'un edifici.\nLes m\u00e0negues automotrius s\u00f3n usades en els autom\u00f2bils per moure els fluids per l'aire condicionat o per a la lubricaci\u00f3 dels sistemes hidr\u00e1uilicos.\nA la qu\u00edmica i en la medicina, les m\u00e0negues (o tubs) s\u00f3n usats per transportar productes qu\u00edmics l\u00edquid o gasosos.\nEn electricitat, una m\u00e0nega \u00e9s un cable format per diversos fils a\u00efllats separadament i recoberts tots d'una funda de material pl\u00e0stic flexible.\nEn sistemes d'\u00e0udio, una m\u00e0nega \u00e9s el cable que est\u00e0 integrat per diversos cables que porten senyals independents, \u00e9s molt usada en esdeveniments o instal\u00b7lacions fixes com controls de televisi\u00f3 o estacions de r\u00e0dio.\nM\u00e0negues hidr\u00e0uliques per a baixa, mitjana, alta i extrema pressi\u00f3. Aquestes poden tenir malles met\u00e0l\u00b7liques trenades des d'una fins a quatre depenent de la pressi\u00f3 requerida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tecnoci\u00e8ncia \u00e9s un concepte usat en la comunitat interdisciplin\u00e0ria d'estudis per a designar el context social i tecnol\u00f2gic de la ci\u00e8ncia.\nLa idea mostra un reconeixement com\u00fa que el coneixement cient\u00edfic no sol \u00e9s un codi situat en la societat i la hist\u00f2ria, sin\u00f3 que se sustenta i es fa durable per xarxes materials no humanes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un document electr\u00f2nic \u00e9s un document que, essent anal\u00f2gic o digital, ha de ser interpretat i mostrat a l'ull hum\u00e0 mitjan\u00e7ant un reproductor (un reproductor de v\u00eddeo o de cintes de so per\u00f2 tamb\u00e9 un ordinador).Hi ha consens a vincular l'exist\u00e8ncia o la manipulaci\u00f3 dels documents electr\u00f2nics amb ordinadors, computadores, m\u00e0quines o equipaments inform\u00e0tics.Ara b\u00e9, estrictament, els documents electr\u00f2nics tamb\u00e9 poden ser anal\u00f2gics i, llavors, els documents digitals serien un subconjunt (majoritari) dels documents electr\u00f2nics. Aquesta \u00e9s, per exemple, la doctrina arxiv\u00edstica, entre d'altres, dels Arxius Nacionals d'Austr\u00e0lia: \"Electronic record \u2013 a record created and/or maintained by means of electronic equipment. Includes analogue formats (see also Digital record)\".La Norma de Descripci\u00f3 Arxiv\u00edstica de Catalunya (NODAC) considera que els documents electr\u00f2nics constitueixen un cas a part, i els defineix com a documents en els que la informaci\u00f3 \u00e9s manipulada, transmesa o processada inform\u00e0ticament i posseeix contingut, context i estructura per testificar l'activitat que l'ha generat. Els documents electr\u00f2nics presenten una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques i unes tipologies tan diverses (webs, bases de dades, missatgeria de correu electr\u00f2nic, b\u00fasties de veu, etc.) que realment es fa dif\u00edcil establir una classificaci\u00f3 clara o b\u00e9 emmarcar-los en classificacions ja establertes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Mobile Learning Awards reconeixen els projectes m\u00e9s innovadors de docents i centres educatius de Catalunya a trav\u00e9s de l'\u00fas de la tecnologia m\u00f2bil a l'educaci\u00f3 dins del Mobile World Congress celebrat a la ciutat de Barcelona des de l'any 2006 i amb previsi\u00f3 de continuar-ho fent fins a l'any 2023.Aquests premis estan inserits dins d'aquest congr\u00e9s amb influ\u00e8ncia mundial.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Xarxa t\u00e8xtil \u00e9s un tipus de teixit t\u00e8xtil en qu\u00e8 l'ordit i la trama tenen un lla\u00e7 o un nus en les seves interseccions, fent que resulti un teixit amb grans espais oberts entre els fils. Ja sigui fabricat a m\u00e0 o a m\u00e0quina s'utilitza com a tela base per a moltes varietats dins la costura, incloent-hi punta de filet i punta de tambor. La xarxa t\u00e8xtil es pot utilitzar per a moltes coses. Aix\u00f2 inclou afegir aprest a un vestit. Generalment en vestits de n\u00favia i vestits de festa. Tamb\u00e9 s'utilitza per molts tipus de vestits, incloent-hi vestits de fades. La xarxa t\u00e8xtil tamb\u00e9 pot ser utilitzat per fer tut\u00fa per vestits de ballet.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La revoluci\u00f3 cient\u00edfica en la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia va ser el per\u00edode en el qual les noves idees en f\u00edsica, astronomia, biologia, anatomia humana, qu\u00edmica i altres ci\u00e8ncies van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Gr\u00e8cia i que van continuar durant l'edat mitjana, i condu\u00efren a la formaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia moderna. D'acord amb la majoria dels estudiosos, la revoluci\u00f3 cient\u00edfica va comen\u00e7ar amb la publicaci\u00f3 de dues obres que van canviar el curs de la ci\u00e8ncia l'any 1543 i va continuar durant el segle xvii: L'obra de Cop\u00e8rnic De revolutionibus orbium coelestium i la d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica. Aquesta revoluci\u00f3 es troba dins de les 3 m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria de la humanitat, que van ser les que van determinar el curs de la hist\u00f2ria com explicita l'obra de Yuval Noah Harari, Sapiens una breu hist\u00f2ria de la humanitat.\nL'historiador i fil\u00f2sof Alexandre Koyr\u00e9 va proposar el terme revoluci\u00f3 cient\u00edfica l'any 1939 per descriure aquesta \u00e8poca.\nTamb\u00e9 es considera que la revoluci\u00f3 cient\u00edfica \u00e9s el per\u00edode que s'inicia quan Galileu i Kepler, entre altres pensadors del segle xvii, inicien les seves descobertes. A partir d'aleshores, la ci\u00e8ncia, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneixement m\u00e9s estructurat i pr\u00e0ctic.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una cabina de seguretat biol\u00f2gica (CSB), o cabina de bioseguretat, \u00e9s un recinte tancat, un espai de treball de laboratori amb ventilaci\u00f3 for\u00e7ada per treballar de manera segura amb els materials o mostres contaminats, o potencialment contaminats, amb pat\u00f2gens de grup de risc microbiol\u00f2gic 2 o superior. Existeixen diferents tipus de CSB, que es diferencien en funci\u00f3 del grau de contenci\u00f3, biocontenci\u00f3, que ofereixen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomenen ci\u00e8ncies aplicades el conjunt de ci\u00e8ncies que es caracteritzen per la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica. Est\u00e0 \u00edntimament relacionat amb l'enginyeria i amb la tecnologia. Les ci\u00e8ncies aplicades s\u00f3n possibles gr\u00e0cies a l'aplicaci\u00f3 dels coneixements adquirits per les ci\u00e8ncies pures (els estudis que no impliquen cap benefici pr\u00e0ctic immediat).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El metre plegable, metre de fuster o metre de paleta \u00e9s un instrument de mesura que s'utilitza en la construcci\u00f3, fusteria i bricolatge.\u00c9s un estri de fusta o d'altra mat\u00e8ria dura (alumini, pl\u00e0stic), articulat i plegable. Sol ser d'un metre o dos metres de llarg\u00e0ria amb segments plegables de 20cm. T\u00e9 l'avantatge de la seva rigidesa i que no s'ha de desenrotllar. El doble metre plegable de paleta tradicional era de fusta, groc, compost per deu segments de vint cent\u00edmetres units per reblons amb un ressort per ajustar els diferents segments en la posici\u00f3 tancada, oberta o en angles intermedis.\nLa directiva europea CE 2004/22 especifica les normes de precisi\u00f3 que s'han de trobar a un de les extremitats del metre. Certs metres tenen el sistema m\u00e8tric d'un costat i polzades a l'altre costat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "NGSPICE \u00e9s un simulador de circuits electr\u00f2nics de codi obert i senyal mixt (anal\u00f2gic i digital). \u00c9s un successor de l'\u00faltima versi\u00f3 estable de Berkeley SPICE, versi\u00f3 3f.5, que es va publicar el 1993. Un petit grup de mantenidors i la comunitat d'usuaris contribueixen al projecte ngspice proporcionant noves funcions, millores i correccions d'errors. \nNgspice es basa en tres paquets de programari lliure de codi obert: Spice3f5, Xspice i Cider1b1:\n\nSPICE \u00e9s l'origen de tots els simuladors de circuits electr\u00f2nics, els seus successors s'utilitzen \u00e0mpliament a la comunitat electr\u00f2nica.\nXspice \u00e9s una extensi\u00f3 de Spice3 que proporciona models de codi de llenguatge C addicionals per donar suport al modelatge de comportament anal\u00f2gic i la co-simulaci\u00f3 de components digitals mitjan\u00e7ant un algorisme r\u00e0pid basat en events.\nCider afegeix un simulador de dispositiu num\u00e8ric a ngspice. Acobla el simulador a nivell de circuit amb el simulador del dispositiu per proporcionar una precisi\u00f3 de simulaci\u00f3 millorada (a costa d'augmentar el temps de simulaci\u00f3). Els dispositius cr\u00edtics es poden descriure amb els seus par\u00e0metres tecnol\u00f2gics (models num\u00e8rics), tots els altres poden utilitzar els models compactes originals de ngspice.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els diferents tipus d'espases han tingut una gran import\u00e0ncia al llarg de la hist\u00f2ria. A m\u00e9s del seu \u00fas com a arma, l'espasa ha estat objecte de consideracions especials formant part de rituals funeraris, de la mitologia i de diverses tradicions.\nLa fabricaci\u00f3 d'una espasa (de bronze o d'aliatges de ferro) d'una certa qualitat exigeix un determinat grau de domini en la metal\u00b7l\u00fargia (obtenci\u00f3 de metalls i aliatges a partir dels minerals de les mines), de les t\u00e8cniques de conformaci\u00f3 (colada i forja) i dels tractaments t\u00e8rmics. Sense oblidar els aspectes art\u00edstics o les artesanies relacionades amb els complements (beines, cinturons, xarpes, poms, decoraci\u00f3, ...).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tinta invisible \u00e9s aquella tinta que no es deixa veure en el paper en qu\u00e8 s'ha escrit fins que no s'aplica el reactiu convenient, calor o agents qu\u00edmics. Tots els sucs vegetals que contenen goma, muc\u00edlag, alb\u00famina o sucre \u2014com el suc de ceba, de pera, de llimona, de taronja i d'illa, entre altres\u2014 poden servir com tintes simp\u00e0tiques. La petjada incolora que deixen al principi es revela quan s'escalfa el paper. La soluci\u00f3 extensa de clorur de cobalt, invisible en fred, reapareix amb el seu color verd o blau quan s'escalfa el paper. Quan es refreda, torna a desapar\u00e8ixer. Una tinta simp\u00e0tica molt f\u00e0cil de preparar \u00e9s la soluci\u00f3 de prussiat groc, per\u00f2 n'hi ha prou tocar el paper escrit amb un segon paper impregnat de vidriol verd per veure reapar\u00e8ixer el punt en el primer dels car\u00e0cters en blau. Aquesta tinta \u00e9s indeleble. Tamb\u00e9 \u00e9s molt comuna la del suc de llimona o llet, on, en aplicar una mica de calor amb una espelma, es torna a tenir color.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les ci\u00e8ncies exactes, de vegades anomenades ci\u00e8ncies matem\u00e0tiques exactes s\u00f3n aquelles ci\u00e8ncies \"que admeten una precisi\u00f3 absoluta en els seus resultats\"; sobretot les ci\u00e8ncies matem\u00e0tiques. Uns exemples de ci\u00e8ncies exactes s\u00f3n la matem\u00e0tica, l'\u00f2ptica, l'astronomia i la f\u00edsica, que molts fil\u00f2sofs de Descartes, Leibniz i Kant als positivistes l\u00f2gics van prendre com a paradigmes del coneixement racional i objectiu. Aquestes ci\u00e8ncies s'han practicat en moltes cultures des de l'Antiguitat als temps moderns. Tenint en compte la seva vinculaci\u00f3 amb les matem\u00e0tiques, les ci\u00e8ncies exactes es caracteritzen per una expressi\u00f3 quantitativa precisa, prediccions precises i / o m\u00e8todes rigorosos de prova d'hip\u00f2tesis que impliquin prediccions i mesures quantificables.\nLa distinci\u00f3 entre les ci\u00e8ncies exactes quantitatives i aquelles ci\u00e8ncies que tracten les causes de les coses es deu a Arist\u00f2til, que distingia les matem\u00e0tiques de la filosofia natural i considerava que les ci\u00e8ncies exactes eren les \"m\u00e9s naturals de les branques de les matem\u00e0tiques\". Thomas Aquino va utilitzar aquesta distinci\u00f3 quan va assenyalar que l'astronomia explica la forma esf\u00e8rica de la Terra mitjan\u00e7ant un raonament matem\u00e0tic mentre que la f\u00edsica ho explica per causes materials. Aquesta distinci\u00f3 va ser acceptada \u00e0mpliament, per\u00f2 no universalment, fins a la revoluci\u00f3 cient\u00edfica del segle xvii. Edward Grant va proposar que un canvi fonamental que condu\u00eds a les noves ci\u00e8ncies era la unificaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies i la f\u00edsica exactes per part de Kepler, Newton i altres, que va derivar en una investigaci\u00f3 quantitativa de les causes f\u00edsiques dels fen\u00f2mens naturals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Face Hallucination \u00e9s una t\u00e8cnica de superresoluci\u00f3 que permet obtenir una imatge d'alta resoluci\u00f3 a partir d'una imatge d'entrada de baixa resoluci\u00f3. S'aplica en sistemes de reconeixement facial perqu\u00e8 la identificaci\u00f3 i l'an\u00e0lisi d'un rostre sigui m\u00e9s f\u00e0cil i efica\u00e7.\nDegut a la import\u00e0ncia de les imatges en els sistemes de reconeixement facial, face hallucination s'ha convertit en un espai d'inter\u00e8s i de recerca per als investigadors", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ciberiada (t\u00edtol original en polon\u00e8s Cyberiada) \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 de contes sat\u00edrics de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 de l'autor polon\u00e8s Stanis\u0142aw Lem, publicada el 1965 per primera vegada, amb dibuixos originals de Daniel Mr\u00f3z.\nAl nostre pa\u00eds es va publicar per primera vegada tradu\u00eft al castell\u00e0 en dos volums \nde l'Editorial Bruguera anomenats respectivament \"Ciberiada\" (1979, ISBN 84-02-06959-2) i \"F\u00e1bulas de Robots\" (1981, ISBN 84-02-08255-6). Actualment no existeix una versi\u00f3 publicada tradu\u00efda al catal\u00e0.\nEls protagonistes de la majoria dels contes s\u00f3n els constructors Trurl i Clapauci, de natura rob\u00f2tica. La majoria dels altres personatges tamb\u00e9 s\u00f3n robots, o m\u00e0quines intel\u00b7ligents, i en alguns casos s\u00f3n \"viscosos\" o criatures org\u00e0niques que s\u00f3n horribles i verinoses als ulls dels robots.\nEls contes tenen un to mig humor\u00edstic mig metaf\u00f2ric que els fa formalment similars a les f\u00e0bules.\nPlantegen diferents temes com la dif\u00edcil relaci\u00f3 entre l'individu i la societat, els problemes que porta la cerca de la felicitat per mitjans tecnol\u00f2gics, qu\u00e8 \u00e9s la consci\u00e8ncia, i si \u00e9s possible el coneixement de la realitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 31 (Ci\u00e8ncies Agron\u00f2miques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Reteena, el Festival Audiovisual jove de Barcelona, \u00e9s un esdeveniment organitzat per primer cop l'any 2018 per Cl\u00e0udia Mera i Maria Castellv\u00ed, fundadores de l'associaci\u00f3 cultural Reteena. Aquest espai, dirigit a un p\u00fablic d'entre tretze i dinou anys, s'organitza anualment. Per tal d'incentivar la \"mirada cr\u00edtica dels joves\", s'organitzen tot d'activitats com projeccions de pel\u00b7l\u00edcules, tallers pr\u00e0ctics, masterclass, formacions i taules rodones vinculades amb el m\u00f3n de l'audiovisual.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Comunicacions Inform\u00e0tiques i de Dades \u00e9s un llibre (traducci\u00f3 de l'angl\u00e8s \u201cComputer and\nData Communications\u201d) de William Stallings. El llibre recull, el ventall de conceptes i tecnologies actualment existents en xarxes de comunicacions, des de les capes f\u00edsiques de baix nivell fins a les d'aplicaci\u00f3 de m\u00e9s alt nivell.\nDes de 1985, any de la seva primera edici\u00f3, aquest llibre ha estat un \"best-seller\" t\u00e8cnic.\nEl llibre ha sofert, 9 revisions per part del seu autor, l'\u00faltima l'any 2010. L'any 2000 s'havien venut m\u00e9s de 150.000 exemplars del llibre.\nLa 8a edici\u00f3 del llibre ha estat tradu\u00efda al catal\u00e0 dins del marc del projecte UBERTAS de la Fundaci\u00f3 Torrens-Ibern i es pot descarregar de franc en format digital al web de la Fundaci\u00f3.La 5a edici\u00f3 tamb\u00e9 es va traduir al castell\u00e0 sota el nom \"Comunicaciones y Redes de Ordenadores\".Aquest llibre ha guanyat dues vegades el premi \"Textbook Excellence Award in a Computer Science\" per la Text and Academic Authors Association, Inc. dels EUA. L'any 1974 per la 5a edici\u00f3 i l'any 2007 per la seva 8a edici\u00f3.El llibre t\u00e9 l'estructura de manual on es desglossa aquest camp en parts.\nEl manual emfatitza els temes i els principis b\u00e0sics d'import\u00e0ncia fonamental en relaci\u00f3\namb la tecnologia i l'arquitectura d'aquest camp i proporciona un tractament detallat dels\ntemes de m\u00e9s actualitat.\nTres aspectes b\u00e0sics i principals serveixen per unificar aquest tractament:\n\nEls Principis: Tot i que l'\u00e0mbit que es tracta en aquest estudi \u00e9s extens, hi ha diversos principis b\u00e0sics que apareixen de forma constant com a temes i que unifiquen aquest camp. En s\u00f3n exemples la multiplexaci\u00f3, el control de fluxos i el control d'errors. El llibre remarca aquests principis i contrasta la seva aplicaci\u00f3 en \u00e0rees espec\u00edfiques de tecnologia.\nEls Enfocaments de disseny: El llibre examina enfocaments alternatius per cobrir necessitats de comunicaci\u00f3 espec\u00edfiques.\nEls Est\u00e0ndards: Fa un tractament a fons dels est\u00e0ndards relacionats per facilitar la comprensi\u00f3 de l'estat actual i de les orientacions futures de la tecnologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Histoire \u00e9s una revista mensual de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica especialitzada en Hist\u00f2ria, creada el 1978 per Michel Chodkiewicz i Michel Winock. Va ser editada als seus comen\u00e7aments per la Soci\u00e9t\u00e9 d'\u00e9ditions scientifiques i despr\u00e9s per Sophia Publications.\nLa revista t\u00e9 com a objectiu publicar s\u00edntesis hist\u00f2riques, an\u00e0lisis sobre el m\u00f3n actual des de la perspectiva de la hist\u00f2ria, i treballs i debats en el si de la comunitat dels historiadors. El comit\u00e8 de redacci\u00f3 est\u00e0 format per Pierre Assouline, Jacques Berlioz, Patrick Boucheron, Bruno Cabanes, Pierre Chuvin, Jo\u00ebl Cornette, Jean-No\u00ebl Jeanneney, Maurice Sartre, Annette Wieviorka i Michel Winock, entre d'altres. Dins el marc d'una gran expansi\u00f3 del coneixement hist\u00f2ric cap al p\u00fablic, L'Histoire edita cada estiu un atles hist\u00f2ric, Atlas des Am\u00e9riques (2012), Atlas de France (2013), Atlas des mondes Asiatiques (2014).\nLa revista ha rebut diverses cr\u00edtiques. Per a l'historiador G\u00e9rard Noiriel, L'Histoire ha perdut el seu estatus de \u00abrevista d'elevat nivell\u00bb i remarca que \u00abla majoria dels n\u00fameros s\u00f3n un informe directe de l'actualitat, i la postura normativa del periodisme intel\u00b7lectual s'ha imposat en detriment de la comprensi\u00f3 cient\u00edfica\u00bb. L'associaci\u00f3 Acrimed (Action critique M\u00e9dias) considera que, igual que altres publicacions del grup al qual pertany, la revista mant\u00e9 un discurs liberal; segons un article, L'Histoire t\u00e9 una clara prefer\u00e8ncia per historiadors com Fran\u00e7ois Furet i St\u00e9phane Courtois, coneguts per les seves posicions antimarxistes i les tesis dels historiadors afins a aquesta ideologia, com Michel Vovelle o Albert Soboul, estan molt poc representades. Aquesta discriminaci\u00f3 va comportar nul di\u00e0leg o debat a la revista, durant la presentaci\u00f3 del llibre Le Livre noir du communisme : Crimes, terreur, r\u00e9pression el 1997, on el mateix editor va ser jutge i part, factor problem\u00e0tic des del punt de vista de la recerca cient\u00edfica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La National Geographic Society (en catal\u00e0: Societat Geogr\u00e0fica Nacional) \u00e9s una organitzaci\u00f3 que t\u00e9 com a objectiu avan\u00e7ar cap al coneixement general de la geografia i el m\u00f3n entre el p\u00fablic general. Per a aquest fi, realitza beques d'exploraci\u00f3 i publica mensualment una revista, National Geographic. Va ser fundada als Estats Units el 27 de gener de 1888 per 33 homes interessats en \"organitzar una societat per a l'increment i la difusi\u00f3 del coneixement geogr\u00e0fic\". Van comen\u00e7ar a discutir la formaci\u00f3 de la societat dues setmanes abans del 13 de gener de 1888. Gardnier Greene Hubbard va esdevenir el seu primer president, i el seu gendre, Alexander Graham Bell va ser el seu successor. La societat \u00e9s tamb\u00e9 l'atorgadora de la Medalla Hubbard, que deu el seu nom al seu primer president.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Skeptic's Dictionary \u00e9s un recull d'assaigs escrits per Robert Todd Carroll, antic professor de filosofia al Sacramento City College de Sacramento, a Calif\u00f2rnia, publicats en un llibre impr\u00e8s que aparegu\u00e9 el 2003 amb el t\u00edtol The Skeptic's Dictionary: A Collection of Strange Beliefs, Amusing Deceptions, and Dangerous Delusions, John Wiley & Sons, ISBN 0-471-27242-6 i al web The Skeptic's Dictionary que Caroll va engegar el 1994.El llibre t\u00e9 unes quatre-centes entrades i \u00e9s una de les guies m\u00e9s exhaustives d'informaci\u00f3 esc\u00e8ptica sobre pseudoci\u00e8ncia, fen\u00f2mens paranormals i ocultisme; a m\u00e9s, s'hi cita una bibliografia amb unes set-centes refer\u00e8ncies que permeten ampliar informaci\u00f3. Segons la coberta del llibre, la versi\u00f3 en l\u00ednia del diccionari rep unes cinc-centes mil visites al mes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cintur\u00f3, cinyell, cinta (a la Catalunya del Nord i Balears) o corretja de seguretat \u00e9s un element de seguretat passiva que s'utilitza, normalment, creuant-se a la cintura i al pit dels viatgers d'autom\u00f2bils, avions, etc. Es fabrica amb tela forta i t\u00e9 com a objectiu que els passatgers no siguin llan\u00e7ats dels seus seients en produir-se un accident.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Scientific American \u00e9s una revista de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica fundada per Rufus Porter. Scientific American va ser publicada, primer setmanalment i despr\u00e9s mensualment, a partir del 28 d'agost de 1845, sent la revista de publicaci\u00f3 cont\u00ednua m\u00e9s antiga dels EUA. Van publicar una enciclop\u00e8dia a comen\u00e7aments dels anys 90 titulada The Americana.\nA Espanya s'edita una versi\u00f3 en castell\u00e0 anomenada Investigaci\u00f3n y Ciencia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Refugium botanicum: or figures and descriptions from living specimens, of little known or new plants of botanical interest (abreujat Refug. Bot.) va ser una col\u00b7lecci\u00f3 de llibres amb il\u00b7lustracions i descripcions bot\u00e0niques que constaven de cinc volums publicats entre 1869 i 1882.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una antena de plasma \u00e9s un tipus d'antena de r\u00e0dio que est\u00e0 actualment en estat de desenvolupament i que est\u00e0 formada per plasma en comptes dels elements de materilas met\u00e0l\u00b7lics de les antenes tradicionals. Les antenes de plasma es poden emprar tant en recepci\u00f3 com en transmissi\u00f3. Encara que no han trobat utilitzaci\u00f3 pr\u00e0ctica fins darrerament, la idea no \u00e9s nova i el concepte ja es va patentar el 1919 per J. Hettinger.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La via negra, en angl\u00e8s black open access, en l'acc\u00e9s obert, es aquella via d'acc\u00e9s a la literatura cient\u00edfica que es refereix a la publicaci\u00f3 il\u00b7legal d'articles amb tots els drets reservats a trav\u00e9s de plataformes tipus Sci-Hub, ResearchGate, o Academia.edu, entre altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Nature Geoscience \u00e9s una revista cient\u00edfica mensual publicada pel Nature Publishing Group. L'editor en cap \u00e9s Heike Langenberg. Va ser fundada el gener de 2008.\nLa revista abasta tots els aspectes de les ci\u00e8ncies de la Terra, incloent la investigaci\u00f3 te\u00f2rica, el modelatge i el treball de camp. Tamb\u00e9 s'hi publiquen articles relacionats amb treballs significatius en altres camps com s\u00f3n les ci\u00e8ncies atmosf\u00e8riques, la geologia, la geof\u00edsica, la climatologia, l'oceanografia, la paleontologia i la ci\u00e8ncia espacial.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En ci\u00e8ncia, fet \u00e9s una observaci\u00f3 verificable i objectiva. Se sol contraposar a teoria, que \u00e9s una explicaci\u00f3 o interpretaci\u00f3 dels fets. En Filosofia de la ci\u00e8ncia, s'ha q\u00fcestionat (notablement per Thomas Kuhn, per\u00f2 tamb\u00e9 per altres) si els fets cient\u00edfics s\u00f3n sempre dependents de la teoria en algun grau (ja que saber quins fets mesurar i com mesurar-los requerix alguna pressuposici\u00f3 sobre els mateixos fets). En el terreny dels estudis cient\u00edfics s'entenen generalment com a entitats que existixen dins de complexes estructures socials de confian\u00e7a, acreditaci\u00f3, institucions i pr\u00e0ctiques individuals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un control d'\u00f2ptica sense fils \u00e9s un dispositiu que t\u00e9 l'objectiu principal de controlar remotament el zoom, focus i iris de l'\u00f2ptica d'una c\u00e0mera. Es tracta d'un equip ergon\u00f2micament optimitzat, que facilita el treball del foquista.\nEls sistemes de control de lents ofereixen una capacitat de resposta, precisi\u00f3 i es compon d'un controlador, d'un o m\u00e9s d'un motor i d'un receptor per a un control prec\u00eds de l'iris d'enfocament i el zoom. Per a configuracions tradicionals, la majoria d'aquests controladors sense fils es comuniquen amb un receptor connectat a la seva cambra en un rang determinat.\nL'empresa Teradek va treure al mercat alguns dels sistemes de control d'objectius m\u00e9s utilitzats. Aquesta empresa s'encarrega de dissenyar i fabricar solucions de v\u00eddeo d'alt rendiment per a aplicacions d'imatges en general, cinema i transmissi\u00f3, des de monitoratge sense fil, correcci\u00f3 de color i control de lents fins a transmissi\u00f3 en viu, solucions SaaS i distribuci\u00f3 de v\u00eddeo IP.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un reactor d'aigua pressuritzada, VVER o PWR (de l'angl\u00e8s pressurized water reactor) \u00e9s un tipus de reactor nuclear d'una central nuclear tal que fa servir aigua a alta pressi\u00f3 com a moderador dels neutrons, per a refrigerar el reactor i per a produir vapor als generadors de vapor. Com a combustible usen \u00f2xids d'urani enriquit entre el 2% i el 4%, tot i que algunes poques fan servir MOX. En 1997, al m\u00f3n hi havia 251 centrals nuclears amb aquest tipus de reactor, sumant una pot\u00e8ncia total de m\u00e9s de 230.000 MWe, que representa prop del 60% de la producci\u00f3 mundial d'energia a les centrals nuclears. \u00c9s la tecnologia utilitzada a Asc\u00f3 I i II i Vandell\u00f2s II.\n\nUtilitza tres circuits de refrigeraci\u00f3: el primari amb aigua a pressi\u00f3 que mai surt de l'edifici de contenci\u00f3, portant la calor del reactor a un intercanviador de calor i el secundari d'aigua en ebullici\u00f3 que rep la calor a l'intercanviador a l'edifici de contenci\u00f3 i amb el vapor generat mou les turbines.\nEl seu senzill disseny permet alliberar la part superior del reactor per poder posar-hi les barres de control, de forma que en cas d'emerg\u00e8ncia es pot tallar (amb un robot o un explosiu) la seva sustentaci\u00f3 i aturar de cop la central, fins i tot en abs\u00e8ncia d'una font d'energia auxiliar.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials (ICPS) va \u00e9sser creat el 8 de novembre de 1988 per la Diputaci\u00f3 de Barcelona i la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona sota la forma jur\u00eddica de consorci. El seu objectiu \u00e9s fomentar la recerca en ci\u00e8ncia pol\u00edtica i en les ci\u00e8ncies socials a Catalunya, dedicant atenci\u00f3 especial a la formaci\u00f3 de joves investigadors i a la promoci\u00f3 de les relacions entre els polit\u00f2legs catalans i els d'arreu del m\u00f3n, facilitant l'estada de professors i investigadors catalans en centres i universitats estrangers i la de docents i estudiosos a Catalunya.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Uninett Norid AS, comercialment coneguda com a Norid, \u00e9s l'empresa p\u00fablica noruega encarregada del registre d'adreces d'internet assignades per als tres dominis de primer nivell territorial (ccTLD) del pa\u00eds: .no, .sj i .bv. La companyia, sense \u00e0nim de lucre, t\u00e9 la seu a Trondheim, on comparteix oficines amb la seva empresa matriu, Uninett. Ambdues companyies pertanyen al Ministeri d'Educaci\u00f3 i Recerca de Noruega. Norid opera sota contracte amb l'Internet Assigned Numbers Authority (IANA) i amb la supervisi\u00f3 de l'Autoritat Noruega de Correus i Telecomunicacions. Uninett va assumir la responsabilitat dels dominis de Noruega l'any 1987, i el 2003 es va escindir com una empresa independent. Nom\u00e9s el domini .no est\u00e0 obert a noves inscripcions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un nus de moliner nus de sac o nus de borsa \u00e9s un nus de fer lligams utilitzat per tancar fermament l'obertura d'un sac o bossa. Hist\u00f2ricament, els sacs grans contenien gra, d'aqu\u00ed ve l'associaci\u00f3 d'aquests nusos amb el comer\u00e7 del moliner. Diversos nusos s\u00f3n coneguts indistintament per aquests nom.\nDiversos nusos diferents han estat coneguts hist\u00f2ricament com a nusos de moliner. Per evitar ambig\u00fcitats, aquests nusos estan indicats per n\u00fameros de refer\u00e8ncia en The Ashley Book of Knots. Tots aquests nusos poden ser fets en una forma lliscar completant amb un plec final amb un lla\u00e7 en lloc d'un final.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La microfusi\u00f3 \u00e9s el conjunt de tots aquells procediments de fabricaci\u00f3 de peces per fosa, en qu\u00e8 el model est\u00e0 fet d'un material que es pot fondre o cremar. Es caracteritza pel fet que permet l'\u00fas de qualsevol aliatge (indicada especialment per peces d'acer o d'aliatges durs de geometria complexa) i dona bones toler\u00e0ncies dimensionals (\u00b15%), fent-lo aix\u00ed m\u00e9s prec\u00eds que l'emmotllament per sorra. D'aquesta manera, es pot finalitzar la fabricaci\u00f3 de la pe\u00e7a sense haver arrancat encenall.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una clau \u00e9s un estri que permet obrir un pany o tamb\u00e9 un cadenat (que s'hi avingui). Les claus s'han fet cl\u00e0ssicament de ferro, encara que se'n d'altres materials i, m\u00e9s modernament, hi ha claus electr\u00f2niques, de forma m\u00e9s cl\u00e0ssica o en forma de targeta. Poden tenir un paper honor\u00edfic (les claus de la ciutat que s'atorguen a membres distingits de la comunitat).\nLa clau \u00e9s un dels atributs de Sant Pere, que guarda les portes del cel. Igualment \u00e9s el s\u00edmbol de Microsoft Outlook, un programa de correu electr\u00f2nic.\nUna clau \u00e9s tamb\u00e9 un concepte m\u00e9s general i s'aplica a qualsevol dispositiu (mec\u00e0nic o l\u00f2gic) que permet d'obrir, aclarir o desxifrar quelcom que estiga tancat, conf\u00fas o xifrat: vegeu clau (criptografia).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El sistema t\u00e8cnic \u00e9s un sistema d'unitats que compr\u00e8n diverses unitats del primitiu sistema m\u00e8tric decimal, que s'utilitzen encara perqu\u00e8 moltes d'elles s\u00f3n f\u00e0cils de comprendre i usar. En definir les diferents unitats es prengueren aplicacions directes sense relaci\u00f3 amb les altres unitats, definint-se aix\u00ed el primitiu sistema m\u00e8tric decimal. Aix\u00ed, per exemple, per a la pressi\u00f3 es crearen dues unitats diferents; per una banda els que estudiaven les bombes per a elevar l'aigua, crearen el metre de columna d'aigua (m.c.a.), mentre que els que estudiaven l'atmosfera crearen el mil\u00b7l\u00edmetre de columna de mercuri (mm Hg), que despr\u00e9s seria anomenat Torr. Quan s'arrib\u00e0 a l'acord d'unificar tots els sistemes en un de sol, el Sistema Internacional d'Unitats, es vei\u00e9 la necessitat d'evitar transformacions estranyes d'unes a altres unitats i aquestes van ser anul\u00b7lades, per\u00f2 se segueixen utilitzant en aquest sistema t\u00e8cnic. B\u00e0sicament \u00e9s el sistema m\u00e8tric, o m\u00e9s b\u00e9 el que s'anomen\u00e0 MKS (metre, quilogram, segon), amb alguna variant com la utilitzaci\u00f3 de l'hora, com a unitat de temps, en alguns casos. En determinades aplicacions t\u00e8cniques s'utilitzen unitats c\u00f2modes per als c\u00e0lculs; entre elles:\n\nUnitat de for\u00e7a: quilogram-for\u00e7a (kgf) o quilopond (kp)\nUnitat de pressi\u00f3: metre de columna d'aigua (m.c.a.)\nUnitat d'energia: caloria (cal)\nUnitat de pot\u00e8ncia: cavall de vapor (CV)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un observatori \u00e9s un lloc apropiat per a fer-hi observacions, siguin terrestres o celestes. Els observatoris s\u00f3n utilitzats per diferents disciplines, com per exemple, l'astronomia, la meteorologia, la geologia, l'oceanografia o la zoologia. Els m\u00e9s coneguts i antics s\u00f3n els observatoris astron\u00f2mics, dedicats a l'observaci\u00f3 del firmament, i els meteorol\u00f2gics. Avui dia, a m\u00e9s dels observatoris terrestres, tamb\u00e9 n'hi ha d'aeris (a bord d'avions) i espacials.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cultiu tissular de plantes \u00e9s una pr\u00e0ctica utilitzada per a propagar plantes sota condicions est\u00e8rils, sovint per a produir clons de la planta. Aquest m\u00e8tode pot tenir avantatges sobre els m\u00e8todes convencionals de propagaci\u00f3 de plantes.\nEl cultiu tissular descansa en l'habilitat per part de moltes c\u00e8l\u00b7lules vegetals de regenerar una planta completa (totipot\u00e8ncia).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Enumeratio Plantarum Horti Botanici Berolinensis (abreujat Enum. Pl.) \u00e9s un llibre amb il\u00b7lustracions i descripcions bot\u00e0niques que va ser escrit per Karl Ludwig Willdenow i publicat en dues parts entre els anys 1809 i 1813, amb el nom de Enumeratio Plantarum Horti Regii Botanici Berolinensis: continens descriptiones omnium vegetabilium in horto dicto cultorum / D. Car. Lud. Willdenow. Berolini.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El gel de graf\u00e8 \u00e9s el material m\u00e9s lleuger del m\u00f3n, \u00e9s un aerogel amb una densitat de 0,16 mg/cm\u00b3, menys que l'heli (la densitat esmentada no inclou el pes de l'aire en l'estructura) \u00c9s aproximadament 7,5 vegades menys dens que l'aire. Va ser desenvolupat a la Universitat de Zhejiang a la Xina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El projecte TOP500 \u00e9s un r\u00e0nquing dels 500 supercomputadors m\u00e9s potents del m\u00f3n realitzat per les seg\u00fcents entitats:\nHans Meuer (\u2020), Universitat de Mannheim (Alemanya)\nJack Dongarra, Universitat de Tennessee (Knoxville)\nErich Strohmaier, NERSC/Lawrence Berkeley National Laboratory\nHorst Simon, NERSC/Lawrence Berkeley National Laboratory\nMartin Meuer, ISC (International Supercomputing Conference) High PerformanceEl projecte s'inicia el 1993 i publica una llista actualitzada cada sis mesos. La primera actualitzaci\u00f3 de cada any es realitza al juny, coincidint amb la International Supercomputer Conference, i la segona actualitzaci\u00f3 es realitza al novembre en la IEEE SuperComputing Conference.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Brasil ha demostrat un important inter\u00e8s en l'Ant\u00e0rtida en les \u00faltimes d\u00e8cades, efectuant investigacions cient\u00edfiques per la qual cosa ha instal\u00b7lat una base permanent, Comandant Ferraz , i 4 refugis, a les Illes Shetland del Sud.\nLes activitats cient\u00edfiques s\u00f3n desenvolupades per diverses universitats i instituts, recolzades pel CNPq, s'agrupen en ci\u00e8ncies de l'atmosfera, de la vida, de la Terra i geof\u00edsica de la Terra s\u00f2lida, incloent les seg\u00fcents \u00e0rees del coneixement:\nMeteorologia, geologia continental i marina, oceanografia, biologia, astrof\u00edsica, geomagnetisme i geof\u00edsica nuclear.\nLa marina del Brasil, per mitj\u00e0 de la Direcci\u00f3 d'Hidrografia i Navegaci\u00f3, realitza activitats de cartografia, editant dues cartes n\u00e0utiques, una de la Badia Almirallat i altra de la Badia Fildes (Maxwell), zones de major aflu\u00e8ncia de vaixells a les Illes Shetland del Sud. Pr\u00e8viament, el Nav\u00edo Oceanogr\u00e0fic Almirall C\u00e2mara, de la Direcci\u00f3 d'Hidrografia i Navegaci\u00f3, juntament amb Petrobras, va executar tasques geof\u00edsiques en l'Estret de Bransfield, el Pas Drake i el Mar de Bellingshausen.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'obsolesc\u00e8ncia \u00e9s la caiguda en des\u00fas de m\u00e0quines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del mateix equip, sin\u00f3 per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparaci\u00f3 de les noves m\u00e0quines, equips i tecnologies introdu\u00efts en el mercat. L'obsolesc\u00e8ncia pot deure's a diferents causes, encara que totes elles amb un rerefons purament econ\u00f2mic: \n\nLa impossibilitat de trobar recanvis adequats, com en el cas dels vehicles autom\u00f2bils. En aquest cas, l'abs\u00e8ncia de recanvis es deu a l'encariment de la producci\u00f3 al tractar-se de s\u00e8ries curtes.\nL'obsolesc\u00e8ncia \u00e9s, tamb\u00e9, conseq\u00fc\u00e8ncia directa de les activitats d'investigaci\u00f3 i desenvolupament que permeten en temps relativament breu fabricar i construir equips millorats amb capacitats superiors a les dels precedents. El paradigma, en aquest cas, ho constitu\u00efxen els equips inform\u00e0tics capa\u00e7os de multiplicar la seva pot\u00e8ncia en q\u00fcesti\u00f3 de mesos.\nIgualment es produeix en nous mercats o tecnologies substitutives, en les quals l'opci\u00f3 dels consumidors pot f\u00e0cilment polaritzar-se a favor d'una d'elles en detriment de les restants, com en el cas del sistema de v\u00eddeo VHS enfront del BETA.\nFinalment, pot ser producte de l'estrat\u00e8gia del fabricant, si aquest comercialitza productes incomplets o de menors prestacions a baix preu amb el prop\u00f2sit d'afermar-se en el mercat oferint amb posterioritat el producte millorat que b\u00e9 va poder comercialitzar des d'un principi, amb l'avantatge afegit que el consumidor es duu la falsa imatge d'empresa din\u00e0mica i innovadora.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El viatge en el temps \u00e9s un concepte de moviment cap endavant o cap enrere d'un punt a l'altre en el temps, de la mateixa manera com es fa en l'espai. A m\u00e9s, algunes interpretacions del viatge en el temps suggereixen la possibilitat de viatjar entre realitats o universos paral\u00b7lels.\nAquest article analitza la possibilitat te\u00f2rica i t\u00e8cnica de viatjar en el temps, i la possibilitat que existeixin paradoxes associades a aquest moviment en el temps (per exemple, evitar el naixement dels propis avantpassats).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia immersiva \u00e9s la tecnologia que intenta imitar una experi\u00e8ncia real a trav\u00e9s d'una r\u00e8plica digital o simulada. Aquesta busca, doncs, ser realista i fer dif\u00edcil la diferenciaci\u00f3 d'all\u00f2 virtual amb all\u00f2 real. La realitat virtual, per exemple, fa \u00fas de la tecnologia immersiva perqu\u00e8 es basa en la creaci\u00f3 d'un entorn generat digitalment que proporciona a l'usuari la sensaci\u00f3 de trobar-se immers en ell.Les tecnologies immersives es basen en dos pilars: la interf\u00edcie gr\u00e0fica, que ofereix la facilitat de sentir un entorn de simulaci\u00f3 presencial, i la interacci\u00f3 amb el contingut, que permet la creaci\u00f3 d'experi\u00e8ncies a partir dels relats utilitzant les tecnologies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aquesta llista de f\u00e0rmacs cont\u00e9 un total de 3.470 denominacions dels f\u00e0rmacs d'\u00fas m\u00e9s generalitzat a casa nostra amb la seva acci\u00f3 terap\u00e8utica o mecanisme d'acci\u00f3 m\u00e9s habitual. El llistat s'ha obtingut a partir del fitxer XML del TermCat que el t\u00e9 disponible sota una llic\u00e8ncia oberta compatible amb la Viquip\u00e8dia. Originalment n'\u00e9s autor el Col\u00b7legi de Farmac\u00e8utics de Barcelona a trav\u00e9s del patrocini de l'Obra Social Caixa Sabadell.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Short Range Devices (SRD acr\u00f2nim angl\u00e8s que vol dir dispositius de curt abast) descriu els dispositius transmissors d'energia de radiofreq\u00fc\u00e8ncia a trav\u00e9s d'una antena, que tenen un nivell de pot\u00e8ncia radiada prou petit perqu\u00e8 l'abast detectable \u00e9s molt redu\u00eft (fins a poques desenes de metres). D'aquesta manera poden produir poca interfer\u00e8ncia RF a d'altres equips.Els dispositius SRD tenen una pot\u00e8ncia radiada aparent limitada a 25-100 mW depenent de la banda de freq\u00fc\u00e8ncia de treball.\nA Europa, la normativa el\u00e8ctrica que aplica a aquests dispositius \u00e9s la EN 301 489-3 Les aplicacions s\u00f3n de control via r\u00e0dio de dispositius diversos, lectura de comptadors, automatismes per a l'obertura de portes de garatge, sistemes d'alarma, i actualment en la internet de les coses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La WiTricity (de l'angl\u00e8s, wireless electricity, electricitat sense fils) \u00e9s un sistema de transmissi\u00f3 d'energia sense cables desenvolupat per investigadors del MIT. La witricidad utilitza camps de resson\u00e0ncia magn\u00e8tica propers (near field) per disminuir la p\u00e8rdua d'energia.\nL'experiment m\u00e9s conegut va consistir a encendre una bombeta de 60 watts, mitjan\u00e7ant l'oscil\u00b7laci\u00f3 simult\u00e0nia per resson\u00e0ncia de dues bobines situades a dos metres de dist\u00e0ncia, amb una efici\u00e8ncia del 40% per ra\u00f3 de la p\u00e8rdua d'energia per dissipaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els d\u00edgits de control consisteixen en un o m\u00e9s car\u00e0cters alfa-num\u00e8rics afegits a les dades originals i calculades a partir d'un algorisme espec\u00edfic. Se solen utilitzar per a la detecci\u00f3 de errors o verificar la correcci\u00f3 de les dades en documents d'identitat, codis de pagament, factures, identificacions atributaries, comptes bancaris, targetes de cr\u00e8dit, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un paraigua (col\u00b7loquialment, paraig\u00fces) o parapluja \u00e9s un estri port\u00e0til utilitzat per a protegir-se de la pluja. Est\u00e0 format per una superf\u00edcie convexa de pl\u00e0stic o altre material similar, que est\u00e0 agafada a unes barnilles articulades a l'extrem d'un bast\u00f3 i al voltant d'aquest que acaba en un m\u00e0nec adequat per a portar el paraigua amb una m\u00e0. Les barnilles permeten de plegar el paraigua quan no plou o s'est\u00e0 a aixopluc.Un paraigua tancat pot servir de bast\u00f3, encara que tamb\u00e9 hi ha versions de butxaca que tenen barnilles doblement articulades que, un cop aquest plegat, es redueix l'objecte entorn d'un pam de llargada.\nAquest mateix estri, per a protegir-se del sol, s'anomena ombrel\u00b7la o para-sol. L'\u00fas de grans para-sols a la platja, fixats a la sorra, \u00e9s relativament modern.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un pist\u00f3 \u00e9s un element en principi cil\u00edndric, que podria ser de qualsevol material, per\u00f2 sol ser de metall, que consta de dues peces, un \u00e8mbol que es mou en un moviment alternatiu rectilini i una camisa o guia a la qual es mou. Aquesta segona pe\u00e7a en realitat \u00e9s una cavitat que pot estar integrada en una pe\u00e7a diferent. Forma part del sistema pist\u00f3-biela-manovella que serveix per a transformar moviments rectilinis en rotatius i al rev\u00e9s.\nEn un motor d'explosi\u00f3 d'autom\u00f2bil, el pist\u00f3 s'anomena tradicionalment cilindre, i \u00e9s una pe\u00e7a cil\u00edndrica d'acer, que es mou perqu\u00e8 a l'extrem de la camisa hom tira peri\u00f2dicament combustible (gasolina), comburent (aire) i una guspira provocada per una bugia, que provoquen una explosi\u00f3 controlada que empeny l'\u00e8mbol del pist\u00f3 lluny, \u00e9s a dir, que el mou. Aquest moviment ser\u00e0 transm\u00e8s al cigonyal. Els pistons estan situats alternats al cigonyal, de manera que els que s\u00f3n empentats cap a fora empenyen els altres cap en dins, i despr\u00e9s aquests que han quedat m\u00e9s al fons seran els que empenyin els anteriors un altre cop en dins. Aix\u00f2 ocorre en motors que es diuen alternatius o, m\u00e9s formalment, de moviment alternatiu. Al cap de cada pist\u00f3, a m\u00e9s de les entrades d'aire i combustible, la sortida d'aire barrejat producte de la combusti\u00f3, i la bugia, posseeix unes ranures on s'acoblen els segments de compressi\u00f3 i el de lubricaci\u00f3. El lubricant serveix per a disminuir la for\u00e7a de fregament de l'\u00e8mbol dins de la camisa. A l'extrem oposat, el pist\u00f3 t\u00e9 un orifici on s'allotja el bul\u00f3 que enlla\u00e7a el pist\u00f3 amb la biela.\nAlguns tipus de v\u00e0lvules com les lineals de moviment alternatiu tenen pistons o \u00e8mbols com a element m\u00f2bil que s'encarrega de modificar els par\u00e0metres comuns, com ara el volum o la pressi\u00f3 d'un fluid.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'enten per sistema hidr\u00e0ulic al conjunt articulat de les diverses unitats hidr\u00e0uliques que el formen, les quals poden \u00e9sser deus (o fonts), s\u00e9quies, qanat(s), terrasses, molins, etc. En els estudis de sistemes hidr\u00e0ulics fets per Miquel Barcel\u00f3 o Helena Kichner, s'estableix una relaci\u00f3 estreta entre les caracter\u00edstiques d'aquest sistema i la societat que el va crear, en funci\u00f3 de les necessitats de la comunitat. Hom ha establert l'exist\u00e8ncia de sistemes hidr\u00e0ulics de fons de vall (sense que calgui fer terrases o feixes), de terrasses (amb captaci\u00f3 d'aigua a mig vessant) i de vessant (amb captaci\u00f3 d'aigua al torrent).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'efecte Jennifer i John fa refer\u00e8ncia a un experiment realitzat per la Universitat Yale al 2012, on es demanava a docents qualificats dels departaments de ci\u00e8ncies (f\u00edsica, qu\u00edmica i biologia) de sis universitats d'investigaci\u00f3 nord-americanes, que valoressin la sol\u00b7licitud presentada per un estudiant (John) o una estudiant (Jennifer) ficticis, per ocupar, en els seus departaments, el c\u00e0rrec de cap de laboratori. Una de les peculiaritats de l'experiment era que la documentaci\u00f3 que avaluaven era la mateixa i nom\u00e9s es diferenciava el nom i sexe de la persona sol\u00b7licitant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El control autom\u00e0tic d'un sistema determinat (un motor, una planta industrial, una funci\u00f3 biol\u00f2gica, com ara els batecs del cor), busca canviar el comportament del sistema a controlar (\u00e9s a dir, la seva sortida) mitjan\u00e7ant la manipulaci\u00f3 de les magnituds d'entrada. L'objectiu b\u00e0sic del fet de l'expressi\u00f3 'controlar' \u00e9s tenir el domini d'una situaci\u00f3 determinada. Quan els dispositius que regulen el control detecten una sortida diferent a l'entrada, es calcula l'error que hi ha en el proc\u00e9s. A partir d'aquest error, els dispositius regulen l'acci\u00f3 a realitzar de manera que es disminueixi l'error fins a arribar a zero. Aix\u00ed per exemple, en el control de creuer d'un vehicle, l'usuari dona un valor de velocitat al qual s'ha de circular. Si el cotxe circula a menys velocitat, el dispositiu de control autom\u00e0tic detecta la difer\u00e8ncia de velocitat marcada amb la que realment t\u00e9 el vehicle, de manera que actua obrint l'accelerador fins a arribar a la velocitat marcada. Aquest \u00e9s el funcionament b\u00e0sic dels controladors autom\u00e0tics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme economia neocl\u00e0ssica o escola neocl\u00e0ssica \u00e9s un concepte imprec\u00eds utilitzat en economia; ci\u00e8ncia pol\u00edtica, etc., per a referir-se en general a un enfocament econ\u00f2mic basat en l'an\u00e0lisi marginalista que inclou la percepci\u00f3 de l'Homo \u0153conomicus.\nGeneralment s'empra en dues accepcions: per a referir-se als desenvolupaments en el pensament econ\u00f2mic entre 1870 i 1920, que concep el valor com a resultat de la interacci\u00f3 entre una demanda basada en la utilitat del consumidor en termes marginals, i una oferta basada en els costos de producci\u00f3, per\u00f2 aquesta vegada no mesurats des dels seus preus sin\u00f3 des de la productivitat marginal dels factors de producci\u00f3, tornant aix\u00ed a la concepci\u00f3 cl\u00e0ssica del capital, per\u00f2 sobre m\u00e9s s\u00f2lids fonaments marginalistes. L'economista neocl\u00e0ssic de refer\u00e8ncia \u00e9s Alfred Marshall.\nEl terme serveix per a designar m\u00e9s o menys cr\u00edticament el que es considera el pensament econ\u00f2mic ortodox o dominant (mainstream) en l'actualitat. Entre els neocl\u00e0ssics moderns pot distingir-se, entre altres, als nous cl\u00e0ssics (molts dels quals s\u00f3n partidaris del monetarisme) i els adherents de la s\u00edntesi neocl\u00e0ssica", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En l'\u00e0mbit de la literatura, l'unobtainium \u00e9s un terme usat sovint per descriure qualsevol material que tingui propietats extraordin\u00e0ries que s\u00f3n \u00faniques o impossibles d'obtenir en el m\u00f3n real i \u00e9s per tant \u00abinobtenible\u00bb (en angl\u00e8s, unobtainable).Semblants materials s\u00f3n comunament citats en el context de les novel\u00b7les de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3.\nPer exemple l\u2019scrith, el material que es faria servir per a la construcci\u00f3 d'una hipot\u00e8tica anella, Ringworld, al voltant d'una estrella, el qual requeriria suportar forces de tensi\u00f3 i compressi\u00f3 que van m\u00e9s enll\u00e0 de les tensions que les lleis f\u00edsiques permeten a qualsevol material real.\nUn altre exemple \u00e9s el metall del qual est\u00e0 fet el buc de la nau espacial Enterprise (Star Trek), ja que en diversos cap\u00edtols de la s\u00e8rie la nau fa maniobres en les quals el buc ha de suportar temperatures que poden arribar a milions de graus, cosa que \u00e9s insuportable per a materials reals com el titani o l'acer.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un problema normatiu o jur\u00eddic consisteix en la pregunta sobre l'estatus de\u00f2ntic d'una conducta determinada, \u00e9s a dir, si aquesta \u00e9s obligat\u00f2ria, permesa o prohibida.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En biologia, el m\u00e8tode de l'ADN ramificat (o assaig bDNA pel terme angl\u00e8s branched DNA) \u00e9s una prova que cerca cadenes espec\u00edfiques d'\u00e0cids nucleics, utilitzada t\u00edpicament per detectar retrovirus com el VIH. Tanmateix, aquest assaig es pot utilitzar per detectar i quantificar altres tipus d'ARN o ADN objectiu. En l'assaig, es mescla ADN ramificat amb la mostra que cal analitzar. La detecci\u00f3 es fa per un m\u00e8tode no radioactiu i no \u00e9s necess\u00e0ria una preamplificaci\u00f3 de l'\u00e0cid nucleic perqu\u00e8 sigui detectat. L'assaig es basa completament en la hibriditzaci\u00f3 com a principi. S'utilitzen enzims per indicar el grau d'hibriditzaci\u00f3 per\u00f2 no per manipular els \u00e0cids nucleics. Aix\u00ed doncs, es poden detectar i quantificar quantitats petites d'un \u00e0cid nucleic sense que calgui una transcripci\u00f3 inversa (en el cas de l'ARN) i/o una PCR. L'assaig es pot dur a terme com un \"assaig d'alta capacitat\" que difereix del Northern blotting quantitatiu o de l'assaig de protecci\u00f3 de l'ARNasa, que requereixen molt de treball i per tant s\u00f3n dif\u00edcils d'efectuar sobre un nombre gran de mostres. L'altra principal t\u00e8cnica d'alta capacitat utilitzada en la quantificaci\u00f3 de mol\u00e8cules d'ARN espec\u00edfiques \u00e9s la PCR quantitativa despr\u00e9s de la transcripci\u00f3 inversa de l'ARN en ADNc.\nEs fan servir diverses mol\u00e8cules curtes d'ADN monocatenari diferents (oligonucle\u00f2tids) en un m\u00e8tode de l'ADN ramificat. Els oligonucle\u00f2tids de captura i captura-extensors s'uneixen a l'\u00e0cid nucleic diana i l'immobilitzen sobre un suport s\u00f2lid. Aleshores, l'oligonucle\u00f2tid marcador i l'ADN ramificat detecten l'\u00e0cid nucleic diana immobilitzat. La immobilitzaci\u00f3 de la diana sobre un suport s\u00f2lid fa m\u00e9s f\u00e0cil un rentat intensiu, cosa que redueix els falsos positius. Despr\u00e9s de la uni\u00f3 de la diana amb el suport s\u00f2lid, se la pot detectar per l'ADN ramificat que est\u00e0 aparellat amb un enzim (com la fosfatasa alcalina). L'ADN ramificat s'uneix a l'\u00e0cid nucleic mostra per hibriditzaci\u00f3 espec\u00edfica en \u00e0rees que no estan ocupades per h\u00edbrids de captura. La ramificaci\u00f3 de l'ADN permet una decoraci\u00f3 molt densa de l'ADN amb l'enzim, cosa que \u00e9s important per l'alta sensibilitat de l'assaig. L'enzim catalitza una reacci\u00f3 d'un substrat que genera llum (detectable amb un lumin\u00f2metre). La quantitat de llum emesa augmenta amb la quantitat d'\u00e0cid nucleic espec\u00edfic present a la mostra. El disseny de l'ADN ramificat i la manera en qu\u00e8 s'hibriditza amb l'\u00e0cid nucleic a investigar difereix entre diferents generacions de l'assaig de bDNA. Tot i que el material inicial no \u00e9s preamplificat, l'assaig \u00e9s extraordin\u00e0riament sensible. Els assajos bDNA m\u00e9s recents poden detectar menys de 100 c\u00f2pies d'ARN del VIH per mL de sang.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'aliatge de Harper \u00e9s un aliatge fusible a 80 \u00b0C, la qual composici\u00f3, en percentatge, \u00e9s: 43,75% de bismut, Bi, 25% de plom, Pb, 25% d'estany, Sn i 6,25% de cadmi, Cd. Deu el seu nom al qu\u00edmic nord-americ\u00e0 H. W. Harper. Fou utilitzada durant la primera meitat del segle XX en odontologia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La transformaci\u00f3 digital \u00e9s la integraci\u00f3 de tecnologia digital en totes les \u00e0rees d'una empresa, canviant fonamentalment la forma en qu\u00e8 opera i brinda valor als seus clients. Aix\u00f2, tamb\u00e9 suposa un canvi cultural i implica la re-elaboraci\u00f3 dels productes, processos i estrat\u00e8gies dins de l'organitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l'aprofitament de la tecnologia digital.Com a tal, la transformaci\u00f3 digital requereix un examen i re-invenci\u00f3 de la majoria, si no de totes les \u00e0rees dins d'una organitzaci\u00f3, de la seva cadena de subministrament i flux de treball, les habilitats dels seus empleats aix\u00ed com processos de discussi\u00f3 a nivell de junta directiva, interaccions amb clients i el seu valor per a les parts interessades.\nLa transformaci\u00f3 digital ajuda a una organitzaci\u00f3 a seguir el ritme a les demandes emergents dels clients, mantenint-les en el futur. La transformaci\u00f3 digital permet que les organitzacions competeixin millor en un entorn econ\u00f2mic que canvia constantment a mesura que la tecnologia evoluciona. Amb aquesta finalitat, la transformaci\u00f3 digital \u00e9s necess\u00e0ria per a qualsevol empresa, organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre o instituci\u00f3 que busqui sobreviure en el futur.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un marcador qu\u00edmic (en angl\u00e8s: chemical marker), \u00e9s una subst\u00e0ncia que dins una an\u00e0lisi qu\u00edmica permet identificar els components de la mostra. Per exemple els marcadors qu\u00edmics s\u00f3n una eina molt \u00fatil per mantenir el control de qualitat en l'extracci\u00f3 dels olis essencials usats en aplicacions m\u00e8diques i tamb\u00e9 per a la identificaci\u00f3 dels esp\u00e8cimens de plantes per part dels taxonomistes.Generalment el terme marcador qu\u00edmic s'aplica principalment a qualsevol indicador de pH.\nIntroduir marcadors qu\u00edmics t\u00e9 moltes utilitats, per exemple amb el marcador OTC (oxitetraciclina) \u00e9s possible identificar en una poblaci\u00f3 els peixos que provenen d'ous introdu\u00efts artificialment dels que es reprodueixen de manera natural. En el cas de l'energia nuclear un marcador qu\u00edmic pot tenir propietats espec\u00edfiques, com una gran captura de neutrons, que permet que sigui detectat per sensors. En l'energia nuclear alguns marcadors estan dissenyats per a ser solubles en nom\u00e9s una fase fluida i poder ser usats per produir una fase de velocitat de registre. Aquest terme es refereix als marcadors no radioactius, en contrast amb els marcadors radioactius m\u00e9s tradicionals, o tra\u00e7adors (en angl\u00e8s:tracers).En sentit ampli tant els biomarcadors com el marcadors gen\u00e8tics es consideren tamb\u00e9 marcadors qu\u00edmics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un dessoldador (tamb\u00e9 anomenat bomba d'estany) \u00e9s un aspirador d'estany, una eina de suport al proc\u00e9s de soldadura o dessoldadura. El nom popular d'aquesta eina \u00e9s dessoldador d'estany, tot i que l'estany \u00e9s nom\u00e9s un dels components de l'aliatge de metalls utilitzat en la soldadura de components electr\u00f2nics. Des del punt de vista t\u00e8cnic, s'hauria d'anomenar aspirador de soldadura. Tamb\u00e9 hi ha un dispositiu que s'acobla al soldador. disposa d'un tub amb una pera a un extrem que aspira aire al pressionar-la. Aix\u00f2 et permet dessoldar amb m\u00e9s precisi\u00f3 i rapidesa i recuperar l'estany extret de les dessoldadures anteriors\nEl dessoldador t\u00e9 una forma cil\u00edndrica - amb un pist\u00f3 al centre del cilindre tensat per una molla helicoidal. A un extrem hi t\u00e9 la punta de succi\u00f3 de tefl\u00f3 (en general reempla\u00e7able). Al costat oposat hi ha un m\u00e0nec per emp\u00e8nyer la molla amb el seu fiador de disparament. Al mig hi ha un dip\u00f2sit on es fa el buit que recull l'estany.\n\nEl seu funcionament es basa en el principi de depressi\u00f3 causada per l'alliberament r\u00e0pid de la molla del pist\u00f3. Per preparar l'eina per al seg\u00fcent cicle s'ha de tornar a armar.\nPer utilitzar el dessoldador s'acosta la punta de l'eina al lloc d'on es vol aspirar l'estany (pr\u00e8viament fos amb el soldador), i es pressiona el bot\u00f3 del fiador. Sin\u00f3 s'aconsegueix retirar tot l'estany, cal repetir-ho diverses vegades.\nLa punta del dessoldador sol ser de tefl\u00f3. Tot i que aquest material \u00e9s resistent a les altes temperatures, es va gastant amb l'\u00fas i de tant en tant necessita ser reempla\u00e7at.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia immersiva \u00e9s la tecnologia que intenta imitar una experi\u00e8ncia real a trav\u00e9s d'una r\u00e8plica digital o simulada. Aquesta busca, doncs, ser realista i fer dif\u00edcil la diferenciaci\u00f3 d'all\u00f2 virtual amb all\u00f2 real. La realitat virtual, per exemple, fa \u00fas de la tecnologia immersiva perqu\u00e8 es basa en la creaci\u00f3 d'un entorn generat digitalment que proporciona a l'usuari la sensaci\u00f3 de trobar-se immers en ell.Les tecnologies immersives es basen en dos pilars: la interf\u00edcie gr\u00e0fica, que ofereix la facilitat de sentir un entorn de simulaci\u00f3 presencial, i la interacci\u00f3 amb el contingut, que permet la creaci\u00f3 d'experi\u00e8ncies a partir dels relats utilitzant les tecnologies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Antigament un lampista era l'operari que instal\u00b7lava i reparava tant les l\u00e0mpades com les instal\u00b7lacions d'enllumenat. Concretament al segle XIX els lampistes es van especialitzar en la instal\u00b7laci\u00f3 i manteniment de les xarxes de gas d'enllumenat. El terme tamb\u00e9 s'aplicava a qui fabricava o venia l\u00e0mpades. El mateix nom es va donar posteriorment a l'empleat subaltern que tenia cura i cust\u00f2dia de les l\u00e0mpades i fanals a les estacions de ferrocarril.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un Insecte volador micromec\u00e0nic o Micromechanical Flying Insect (MFI ) \u00e9s un UAV en miniatura ( vehicle aeri no tripulat ) compost per un cos met\u00e0l\u00b7lic, dues ales i un sistema de control. Llan\u00e7at el 1998, actualment s'est\u00e0 investigant a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley. El MFI es troba entre un grup d'UAV que varien en grand\u00e0ria i funci\u00f3. L'MFI \u00e9s un enfocament pr\u00e0ctic per a situacions concretes. L' Ag\u00e8ncia de Projectes d'Investigaci\u00f3 Avan\u00e7ada de Recerca i Defensa de l'Oficina de Recerca Naval dels EUA financen el projecte. El Pent\u00e0gon espera utilitzar els robots com a \"mosques a la paret\" en operacions militars. Altres usos potencials inclouen l'exploraci\u00f3 espacial i la recerca i el rescat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un tub LED \u00e9s un llum LED dissenyat amb un format que es pugui utilitzar com a substitut dels tubs fluorescents tradicionals. Els tubs LED s'adapten als s\u00f2cols i accessoris dels tubs fluorescents de gas tradicionals, per\u00f2, gr\u00e0cies a l'\u00fas de LEDs, duren m\u00e9s i redueixen el consum d'electricitat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La transfer\u00e8ncia de coneixement \u00e9s la situaci\u00f3 que es dona quan es transfereix coneixement d'una part de l'organitzaci\u00f3 a una altra. Com en la gesti\u00f3 del coneixement, la transfer\u00e8ncia de coneixement t\u00e9 com a objectiu organitzar, crear, capturar o distribuir coneixement i assegurar-ne la seva disponibilitat a futures persones que l'utilitzin. \u00c9s considerada m\u00e9s que com un simple problema de comunicaci\u00f3. Si nom\u00e9s fos aix\u00f2, una simple mem\u00f2ria, un correu electr\u00f2nic o una reuni\u00f3 acomplirien la transfer\u00e8ncia de coneixement. La transfer\u00e8ncia de coneixement \u00e9s m\u00e9s complexa perqu\u00e8 el coneixement es troba en els membres de l'organitzaci\u00f3, en els instruments, en les tasques i en les seves xarxes de suport.Hi ha tres conceptes relacionats i propis de les ci\u00e8ncies de la salut que s\u00f3n la \u201cutilitzaci\u00f3 del coneixement\", la \u201dutilitzaci\u00f3 de la recerca\u201d i la \u201cimplementaci\u00f3\u201d, que descriuen el proc\u00e9s de portar una nova idea, protocol o tecnologia d'una manera efica\u00e7 i continuada en un centre assistencial. L'estudi de la utilitzaci\u00f3 del coneixement o implementaci\u00f3, en angl\u00e8s (KU/I) \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia directa del moviment partidari de la medicina basada en evid\u00e8ncies i en la recerca. Tanmateix, l'estudi conclou que no s'utilitzen pr\u00e0ctiques d'atenci\u00f3 m\u00e8dica amb una efic\u00e0cia demostrada de manera consistent en centres d'assist\u00e8ncia. La transfer\u00e8ncia de coneixement tamb\u00e9 inclou la transfer\u00e8ncia de tecnologia, per\u00f2 abasta molt m\u00e9s que aquesta.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Comunicaci\u00f3 as\u00edncrona, en telecomunicacions, \u00e9s una transmissi\u00f3 de dades en la qual no s'envia cap senyal rellotge de refer\u00e8ncia, i la informaci\u00f3 de sincronisme est\u00e0 impl\u00edcita en les mateixes dades.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "PicsArt \"Photo Studio\" \u00e9s una aplicaci\u00f3 d'edici\u00f3, collage i dibuix d'imatges i una xarxa social. PicsArt permet als usuaris prendre i editar imatges, dibuixar amb capes i compartir les seves imatges amb la comunitat de PicsArt i en altres xarxes com Facebook i Instagram. L'aplicaci\u00f3 est\u00e0 disponible en dispositius m\u00f2bils amb iOS, Android i Windows. Tamb\u00e9 est\u00e0 disponible per a ordinadors amb Windows 8.1 o superior. La companyia ha rebut m\u00e9s de 45 milions de d\u00f2lars en finan\u00e7ament de risc de Sequoia Capital, Insight Venture Partners i altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "De re metallica (del llat\u00ed que significa Sobre la natura dels metalls) \u00e9s un llibre sobre minera, refinaci\u00f3 metal\u00b7l\u00fargica i fosa dels metalls, de Georg Bauer, m\u00e9s conegut pel seu nom llatinitzat de Georgius Agricola. Va ser publicat p\u00f2stumement el 1556. Aquest llibre va romandre com una autoritat durant molts anys seg\u00fcents a la seva publicaci\u00f3. Tamb\u00e9 va ser un text important sobre qu\u00edmica.Agricola va passar nou anys a la vila de Joachimsthal, a Boh\u00e8mia, actualment a la Rep\u00fablica Txeca. Joachimsthal \u00e9s famosa per les seves mines d'argent i \u00e9s l'origen de la paraula taler' que va esdevenir el d\u00f2lar. Despr\u00e9s de Joachimsthal, pass\u00e0 la resta de la seva vida a Chemnitz, una important ciutat minera de Sax\u00f2nia, les dues poblacions es troben a les Muntanyes Metal\u00b7l\u00edferes. Agricola va inventar uns quants centenars d'expressions llatines per a descriure la mineria medieval.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "MovilDIA, anteriorment anomenat Diam\u00f3vil \u00e9s un operador m\u00f2bil virtual espanyol, propietat de la cadena de supermercats DIA, filial de Carrefour. Opera sota cobertura d'Orange des de setembre de 2007. M\u00f3vildia tan sols oferix servici de telefonia m\u00f2bil en la modalitat de prepagament, i no permet l'acc\u00e9s a Internet a trav\u00e9s del m\u00f2bil.\nEl 4 de setembre de 2007, el grup Carrefour va augmentar el seu servici de telefonia m\u00f2bil en Espanya posant un nou operador m\u00f2bil virtual al mercat anomenatDiam\u00f3vil, sota la xarxa GSM d'Orange. D'aquesta forma, Carrefour M\u00f3vil es va fer la compet\u00e8ncia a si mateix aprofitant la marca de la seua filial i ara gestiona dos operadors m\u00f2bils virtuals en el mercat espanyol.\nActualment, tan sols ofereix serveis de prepagament.\nEl 2008 ja comptava amb 23.800 clients.Va ser el primer operador m\u00f2bil virtual d'una cadena de supermercats que oferix descomptes a la compra per telefonar i el primer que regalava saldo gratis per comprar al seu supermercat. Tamb\u00e9 va ser el primer operador m\u00f2bil virtual que oferix una targeta amb un codi de barres per a facilitar i reduir el temps dedicat a realitzar les recarregues.A l'estiu de 2010, Diam\u00f3vil va canviar de nom i va passar a anomenar-se M\u00f3vildia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La pila Daniell va ser inventada el 1836 pel qu\u00edmic i meteor\u00f2leg brit\u00e0nic John Frederic Daniell. L'aparici\u00f3 de nous invents, com el tel\u00e8graf, va fer cr\u00e9ixer la necessitat de trobar fonts d'electricitat segures i constants. La pila Daniell est\u00e0 constitu\u00efda per un \u00e0node (l\u00e0mina de zinc) submergit en una soluci\u00f3 de sulfat de zinc i per un c\u00e0tode (l\u00e0mina de coure) submergit en una soluci\u00f3 de sulfat de coure (II). Ambdues solucions estan unides per un pont sal\u00ed format per una soluci\u00f3 de clorur de potassi. La reacci\u00f3 qu\u00edmica de reacci\u00f3 d'oxidaci\u00f3 reducci\u00f3 que ocorre se simbolitza mitjan\u00e7ant l'equaci\u00f3 qu\u00edmica:\n\nZn (s) + Cu2+(aq) \u2192 Zn2+(aq) + Cu(s)", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El terme bright designa un individu qu\u00e8 t\u00e9 una visi\u00f3 naturalista sobre el m\u00f3n, \u00e9s a dir, lliure d'elements sobrenaturals o m\u00edstics; els brights estableixen llur \u00e8tica i llur comportament sobre una comprensi\u00f3 naturalista de l'univers.\nLa paraula bright com a substantiu ha estat emprada per Paul Geisert i Mynga Futrell, de Sacramento, Calif\u00f2rnia. Aquest neologisme ha estat presentat per primera vegada en p\u00fablic l'1 de mar\u00e7 de 2003 davant de la Coalition for the Community of Reason, a Kansas City (Missouri). El diccionari MacMillan de la llengua anglesa li atorga una p\u00e0gina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi de Tecnologia del Mil\u00b7lenni (fin\u00e8s: Millennium-teknologiapalkinto) \u00e9s un dels premis de tecnologia m\u00e9s importants del m\u00f3n . \u00c9s un premi bianual atorgat per la Fundaci\u00f3 Finlandesa dels Premis en Tecnologia. Aquesta fundaci\u00f3 va estar creada per vuit organitzacions finlandeses, que promuen el desenvolupament tecnol\u00f2gic, i el propi estat finland\u00e8s per aix\u00f2 el premi \u00e9s presentat pel president de Finl\u00e0ndia. T\u00e9 com a objectiu destacar les contribucions tecnol\u00f2giques amb una repercussi\u00f3 en el benestar, la millora de les condicions de vida i la humanitzaci\u00f3. El premi va ser inaugurat en 2004.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un Insecte volador micromec\u00e0nic o Micromechanical Flying Insect (MFI ) \u00e9s un UAV en miniatura ( vehicle aeri no tripulat ) compost per un cos met\u00e0l\u00b7lic, dues ales i un sistema de control. Llan\u00e7at el 1998, actualment s'est\u00e0 investigant a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley. El MFI es troba entre un grup d'UAV que varien en grand\u00e0ria i funci\u00f3. L'MFI \u00e9s un enfocament pr\u00e0ctic per a situacions concretes. L' Ag\u00e8ncia de Projectes d'Investigaci\u00f3 Avan\u00e7ada de Recerca i Defensa de l'Oficina de Recerca Naval dels EUA financen el projecte. El Pent\u00e0gon espera utilitzar els robots com a \"mosques a la paret\" en operacions militars. Altres usos potencials inclouen l'exploraci\u00f3 espacial i la recerca i el rescat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Platic\u00e8fal (del grec platys, ample, i kephal\u00e9, cap) vol dir que el crani \u00e9s de poca al\u00e7ada, mirant-lo frontalment, entre la mand\u00edbula superior i la part superior del front. Els cranis platic\u00e8fals presenten un eixamplament lateral.\nQuan el crani presenta una platicef\u00e0lia (o crani baix) per enfonsament de la base de l'occipital es parla de Platib\u00e0sia (del grec platys, ample, i basia, de base i del basi), distingint-se de la platicef\u00e0lia per no presentar l'eixamplament lateral caracter\u00edstic dels platic\u00e8fals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El polimorfisme de longitud dels fragments de restricci\u00f3 o RFLP (de l'angl\u00e8s restriction fragment length polymorphism, en argot dels investigadors tamb\u00e9 abreviat \"ri-FLIP\") \u00e9s, en biologia molecular, una t\u00e8cnica d'an\u00e0lisi gen\u00e8tic. Es realitza per comparaci\u00f3 de diferents mostres d'ADN. Normalment la t\u00e8cnica RFLP permet detectar polimorfismes de substituci\u00f3 \u00fanica, \u00e9s a dir mutacions en un sol nucle\u00f2tid. No obstant cal disposar del coneixement suficient de la seq\u00fc\u00e8ncia del fragment d'ADN o gen que s'est\u00e0 cercant i d'enzims de restricci\u00f3 capa\u00e7os de recon\u00e8ixer la seq\u00fc\u00e8ncia concreta. Es fa servir a l'hora de detectar determinades mutacions lligades a malalties com en el cas de l'an\u00e8mia falciforme que fou l'origen de la t\u00e8cnica. Tamb\u00e9 \u00e9s el fonament de les proves de paternitat. S'ha usat per a detectar mutacions silencioses aplicades a la gen\u00e8tica de poblacions per a detectar al\u00b7lels.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "180 nan\u00f2metres (180 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 180 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 250 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n \n \n \n 180\n \u2243\n \n \n 250\n \n 2\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle 180\\simeq {\\frac {250}{\\sqrt {2}}}}\n . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 331 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Silici sobre a\u00efllant (SOI en angl\u00e8s) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de circuits integrats que utilitza una capa d'a\u00efllant sobre silici com a substrat. El proc\u00e9s convencional \u00e9s una capa de silici com a substrat. Amb la tecnologia SOI s'aconsegueix reduir les capacitat par\u00e0sites. La capa a\u00efllant est\u00e0 formada per di\u00f2xid de silici o safir depenent de les prestacions requerides, safir s'utilitza en aplicacions de r\u00e0diofreq\u00fc\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'enginyeria del buit s'ocupa dels processos tecnol\u00f2gics, les t\u00e8cniques i l'equipament que utilitzen el buit o les pressions ultrabaixes per aconseguir m\u00e9s bons resultats que els que s'obtindrien sota la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica normal. Les aplicacions m\u00e9s difoses de la tecnologia del buit s\u00f3n: \nRecobriment amb carbur de crom pirol\u00edtic (PCC Coating)\nManipulaci\u00f3 d'objectes mitjan\u00e7ant urpes de buit\nVidre antireflector\nAcoloriment del vidre\nImpregnaci\u00f3 al buit\nRecobriment al buit\nAssecat al buitLes m\u00e0quines de pintar al buit (metal\u00b7litzats,vacuum coater) s\u00f3n capaces d'aplicar diferents tipus de recobriments de metall, vidre, pl\u00e0stic o superf\u00edcies de cer\u00e0mica i proporcionen millor qualitat, gruix i uniformitat de color que altres m\u00e8todes. Les assecadoras al buit estan disponibles en materials delicats i estalvien quantitats significatives d'energia a causa de les baixes temperaturas d'assecat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La via h\u00edbrida, en acc\u00e9s obert, \u00e9s la via que ofereixen algunes revistes cient\u00edfiques als autors de les contribucions per tenir la possibilitat de publicar els seus articles en acc\u00e9s obert a trav\u00e9s del pagament d'un APC (Article Processing Charges) o c\u00e0rrec per processament dels articles que a vegades cobren les editorials d'aquestes revistes cient\u00edfiques per que els treballs que publiquen estiguin disponibles en acc\u00e9s obert. Una altra possibilitat \u00e9s la de publicar l'article per la via tradicional (\u00e9s a dir, sense cost per l'autor/a per\u00f2 cedint els drets d'explotaci\u00f3 a l'editorial). Per aquest motiu, en aquestes revistes, podran trobar-se articles en acc\u00e9s obert al costat d'articles que no es poden consultar si no es paga la corresponent subscripci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Revistes Cient\u00edfiques de la Universitat de Barcelona (RCUB) \u00e9s el portal que recull les revistes cient\u00edfiques especialitzades en diversos \u00e0mbits tem\u00e0tics editades per la Universitat de Barcelona.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Revue d'\u00e9conomie politique \u00e9s una revista cient\u00edfica bimestral origin\u00e0ria de Fran\u00e7a que publica articles relacionats amb l'an\u00e0lisi econ\u00f2mica tant en franc\u00e8s com en angl\u00e8s. \u00c9s descrita per la seva editorial actual com \"eina de reflexi\u00f3 dels investigadors i dels responsables p\u00fablics i privats de l'economia\".La revista va ser fundada l'any 1887 per Charles Gide, Alfred Jourdan, Edmond Villey i L\u00e9on Duguit, publicada per l'editorial Larose & Forcel. M\u00e9s endavant, Sirey en va assumir la publicaci\u00f3, mentre que \u00e9s dirigida actualment per \u00e9ditions Dalloz. Aquesta publicaci\u00f3 est\u00e0 classificada pel Comit\u00e9 national de la recherche scientifique (CNRS) dins del subgrup 37, \"economia i gesti\u00f3\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un document electr\u00f2nic \u00e9s un document que, essent anal\u00f2gic o digital, ha de ser interpretat i mostrat a l'ull hum\u00e0 mitjan\u00e7ant un reproductor (un reproductor de v\u00eddeo o de cintes de so per\u00f2 tamb\u00e9 un ordinador).Hi ha consens a vincular l'exist\u00e8ncia o la manipulaci\u00f3 dels documents electr\u00f2nics amb ordinadors, computadores, m\u00e0quines o equipaments inform\u00e0tics.Ara b\u00e9, estrictament, els documents electr\u00f2nics tamb\u00e9 poden ser anal\u00f2gics i, llavors, els documents digitals serien un subconjunt (majoritari) dels documents electr\u00f2nics. Aquesta \u00e9s, per exemple, la doctrina arxiv\u00edstica, entre d'altres, dels Arxius Nacionals d'Austr\u00e0lia: \"Electronic record \u2013 a record created and/or maintained by means of electronic equipment. Includes analogue formats (see also Digital record)\".La Norma de Descripci\u00f3 Arxiv\u00edstica de Catalunya (NODAC) considera que els documents electr\u00f2nics constitueixen un cas a part, i els defineix com a documents en els que la informaci\u00f3 \u00e9s manipulada, transmesa o processada inform\u00e0ticament i posseeix contingut, context i estructura per testificar l'activitat que l'ha generat. Els documents electr\u00f2nics presenten una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques i unes tipologies tan diverses (webs, bases de dades, missatgeria de correu electr\u00f2nic, b\u00fasties de veu, etc.) que realment es fa dif\u00edcil establir una classificaci\u00f3 clara o b\u00e9 emmarcar-los en classificacions ja establertes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'economia evolucionista \u00e9s un corrent econ\u00f2mic que estudia l'evoluci\u00f3, canvi o desenvolupament dels sistemes econ\u00f2mics fent \u00fas de principis de la biologia tant de manera expl\u00edcita (fent \u00fas d'idees b\u00e0siques de la teoria darwiniana, per exemple), com de forma impl\u00edcita (a trav\u00e9s de l'\u00fas d'analogies i met\u00e0fores relacionades amb les ci\u00e8ncies naturals). Els principals te\u00f2rics del pensament evolucionista s\u00f3n Thorstein Veblen, John Rogers Commons, Joseph Alois Schumpeter, Carl Menger, Friedrich Hayek, Richard R. Nelson o Sidney Graham Winter.\nD'acord amb els econ\u00f2mics evolucionistes, la base de les seves teories correspon a \"una interpretaci\u00f3 dels fen\u00f2mens econ\u00f2mics basada en la interacci\u00f3 de m\u00faltiples agents heterogenis - entre ells, empreses i individus - els qui mitjan\u00e7ant la repetici\u00f3 d'un sistema de prova i error intenten cont\u00ednuament explorar noves tecnologies, noves estrat\u00e8gies de comportament, noves formes organitzatives\".Els evolucionistes sostenen \"que els models evolucionistes s\u00f3n millors que la teoria neocl\u00e0ssica-ortodoxa; perqu\u00e8 incorporen les innovacions i l'avan\u00e7 tecnol\u00f2gic com els determinants del creixement a llarg termini. En aquest sentit, la teoria evolucionista repr\u00e8n les idees de Schumpeter, definint-se aix\u00ed mateixos com neoschumpeterians\". D'acord amb l'anterior, l'economia evolucionista li lliura un enfocament, en gran manera, reduccionista a les explicacions de les variables macroecon\u00f2miques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'expressi\u00f3 nus gordi\u00e0 procedix d'una llegenda segons la qual un rei de G\u00f2rdion a Fr\u00edgia, (actual Anat\u00f2lia) anomenat Gordios portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Fr\u00edgia vindria per la Porta de l'Est acompanyat d'un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguira deslligar el nus gordi\u00e0 podria conquerir Orient.\nQuan Alexandre el Gran (356\u2013323 aC) es dirigia a conquerir l'Imperi Persa, en el 333 aC, despr\u00e9s de travessar l'Hel\u00b7lespont, va conquerir Fr\u00edgia, on es va enfrontar al dilema de deslligar el nus. Va solucionar el problema tallant el nus amb la seua espasa. Aqueixa nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d'acord amb la soluci\u00f3, i va dir: \u00ab\u00e9s el mateix tallar-lo que deslligar-lo\u00bb. Efectivament, Alexandre va conquerir Orient.\nPer aix\u00f2 hom fa servir l'expressi\u00f3 \u00abcomplicat com un nus gordi\u00e0\u00bb per a referir-se a una situaci\u00f3 o fet de dif\u00edcil soluci\u00f3 o desenlla\u00e7, en especial quan aquesta situaci\u00f3 nom\u00e9s admet solucions creatives o pr\u00f2pies del pensament lateral.\nTamb\u00e9 se sol utilitzar l'expressi\u00f3 \u00abnus gordi\u00e0\u00bb per a referir-se a l'ess\u00e8ncia d'una q\u00fcesti\u00f3, de per si de dif\u00edcil comprensi\u00f3, de tal manera que, deslligant el nus, \u00e9s a dir, descobrint l'ess\u00e8ncia del problema, podrem revelar totes les seues implicacions.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una cortina \u00e9s una pe\u00e7a de tela, o un material similar, penjada amb la finalitat d'adornar, abrigar o cobrir una finestra, porta, etc d'un edifici. La seva funci\u00f3 \u00e9s la d'impedir totalment o parcialment el pas de la llum o la visibilitat des de l'exterior. Tamb\u00e9 es pot utilitzar per a separar seccions d'una habitaci\u00f3, o per cobrir una prestatgeria o altres mobles.\nLes cortines es col\u00b7loquen en qualsevol habitaci\u00f3 que disposi de visualitzaci\u00f3 per\u00f2 especialment en els dormitoris per treure la llum en el moment del son. Si s\u00f3n fines i deixen passar la llum s'anomenen estors. Tamb\u00e9, un important detall \u00e9s que serveixen per no permetre el pas del fred (m\u00e9s aviat la sortida de l'escalfor), perqu\u00e8 quan hi ha corrents freds o pluges, el vidre (sense cambra d'aire) permet el refredament de l'interior baixant la temperatura ambient.\nUn cobriporta o tancaporta \u00e9s una cortina portalera.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Crossref \u00e9s una ag\u00e8ncia que publica un registre d'objectes digitals (DOI) de la fundaci\u00f3 Internacional DOI Foundation. L'ag\u00e8ncia Crossref est\u00e0 dirigida per l'associaci\u00f3 d'editorials Publishers International Linking Association (PILA). \u00c9s una iniciativa cooperativa sense \u00e0nim de llucre, llan\u00e7ada a principi de l'any 2000. Ha de permettre als editors de crear un enlla\u00e7 permanent de les citacions entre les revistes cient\u00edfiques en l\u00ednia.\nEl 2017, uns 4.000 editorials i institucions s'havien afiliat al sistema. El sistema \u00e9s compatible amb la wikipedia: gr\u00e0cies a l'identificador DOI, la funci\u00f3 \u00abcita\u00bb permet integrar refer\u00e8ncies estandarditzades i completes, nom\u00e9s amb l'identificador.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tercera cultura \u00e9s un concepte creat per l'editor John Brockman al seu llibre The Third Culture publicat l'any 1995. El concepte fa refer\u00e8ncia al suposat divorci entre la cultura human\u00edstica i la cient\u00edfica que Charles Percy Snow havia diagnosticat a la seva obra Les dues cultures i la revoluci\u00f3 cient\u00edfica, entenent la necessitat d'una tercera cultura que combin\u00e9s les dues sobre la base d'una filosofia natural.Fred L. Casmir va teoritzar sobre el concepte de construcci\u00f3 de la tercera cultura (Third-Culture Building) basant-se en l'interaccionisme simb\u00f2lic, que pret\u00e9n explicar la creaci\u00f3 d'una tercera cultura centrant-se sobretot en els resultats de la comunicaci\u00f3, plantejant la possibilitat de la construcci\u00f3 cooperativa d'una tercera cultura que faciliti una comunicaci\u00f3 intercultural m\u00e9s efectiva. Per aconseguir-ho proposa el desenvolupament de tres models per al proc\u00e9s de construcci\u00f3 de la tercera cultura: el cicle d'actuaci\u00f3 a la construcci\u00f3 individual de la tercera cultura, la construcci\u00f3 pr\u00f2piament dita de la tercera cultura i el tercer model basat en la interacci\u00f3 dels dos anteriors.Des d'aquesta perspectiva es plantegen cinc fases que es presenten c\u00edclicament:\nComunicaci\u00f3 intracultural intrapersonal basada en les etapes de consci\u00e8ncia i presentaci\u00f3 unilaterals, caracteritzades per la curiositat i motivacions inicials per a la comunicaci\u00f3 intercultural.\nComunicaci\u00f3 intercultural interpersonal basada en els estadis de cerca d'informaci\u00f3, de reciprocitat i d'ajustament mutu. Qualsevol intent de superioritat d'una de les parts pot desfavorir la construcci\u00f3 de la tercera cultura.\nComunicaci\u00f3 intercultural ret\u00f2rica, on les dues parts comencen a considerar no nom\u00e9s la seva pr\u00f2pia perspectiva cultural i s'estableixen les funcions de converg\u00e8ncia i integraci\u00f3 dels elements que constituiran la tercera cultura.\nComunicaci\u00f3 metacultural basada en l'intercanvi simb\u00f2lic i reinterpretaci\u00f3, i els primers intents d'acci\u00f3 m\u00fatua.\nComunicaci\u00f3 intracultural, que correspon a l'estadi d'abandonament de la cultura prim\u00e0ria per a la formaci\u00f3 d'una metaidentitat resultant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pantalla \u00e9s una superf\u00edcie plana i llisa col\u00b7locada amb l'objectiu de recollir llum que projecta imatges o ombres. Certament, es tracta d'un concepte antic, per\u00f2 aquesta paraula, segons el Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear, es va incorporar a la llengua catalana a trav\u00e9s del castell\u00e0, sembla que durant el segle xx. Tanmateix, \u00e9s molt probable que l'origen de la paraula pantalla sigui catal\u00e0, encara que s'hagi format en el si del castell\u00e0. Seria una combinaci\u00f3 de les paraules p\u00e0mpol i ventalla. Una altra hip\u00f2tesi la faria derivada del mot grec \u03c0\u03ac\u03bd (pan), que vol dir tot, i el verb tallar. Sembla que \u00e9s una paraula que comparteixen el catal\u00e0, el castell\u00e0 i el gallec. Vingui d'on vingui, ha esdevingut inq\u00fcestionablement molt emprada per un ampli ventall de conceptes. Alguns d'aquests s\u00f3n aparells nous que recorden la pantalla del cinema. Tamb\u00e9 s'ha utilitzat per a tot all\u00f2 que s'interposa a una altra cosa, com ara el p\u00e0mpol del llum o qualsevol mampara, i fins i tot es pot referir a una persona que encobreix una altra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Ornithology, antigament The Auk, \u00e9s una revista cient\u00edfica trimestral i la publicaci\u00f3 oficial de la American Ornithologists' Union, que l'ha publicat sense interrupci\u00f3 des del 1884. La revista cont\u00e9 articles relacionats amb estudis cient\u00edfics de l'anatomia, el comportament, i la distribuci\u00f3 de les aus. La publicaci\u00f3 deu el seu antic nom al Gran gavot (en angl\u00e8s, Great Auk), el s\u00edmbol de la AOU. Hi ha hagut 16 editors. L'actual publicaci\u00f3 est\u00e0 encap\u00e7alada per Michael Murphy des del 2010.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Terminalia \u00e9s una revista catalana especialitzada en terminologia, publicada per la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que va n\u00e9ixer el 2009.La revista, dirigida per Maria Teresa Cabr\u00e9 i Castellv\u00ed, t\u00e9 com a objectiu principal mostrar l'activitat cient\u00edfica i professional relacionada amb la terminologia catalana, donant a con\u00e8ixer el treball fet en els territoris de llengua catalana i, al mateix temps, fent-se ress\u00f2 de les experi\u00e8ncies d'inter\u00e8s general de l'exterior. La revista es publica en catal\u00e0 i en angl\u00e8s i admet contribucions en castell\u00e0 i en franc\u00e8s. Termin\u00e0lia t\u00e9 una periodicitat semestral i es publica tant en paper com en suport electr\u00f2nic. El 50% dels continguts de la revista s\u00f3n contribucions originals, sotmeses a avaluaci\u00f3 per parells d'experts externs. La resta de la revista est\u00e0 estructurada en seccions fixes, que reflecteixen l'actualitat de les diverses activitats de la terminologia i d'\u00e0mbits afins, i serveix d'\u00f2rgan d'intercanvi i d'expressi\u00f3 dels diversos perfils professionals vinculats a la terminologia.El Consell de Redacci\u00f3 de la revista est\u00e0 format per socis i s\u00f2cies de la SCATERM, els quals programen i coordinen cada n\u00famero i en gestionen el contingut. El Consell de Redacci\u00f3 rep assessorament del Consell Cient\u00edfic de la publicaci\u00f3, constitu\u00eft per personalitats de diversos camps del coneixement i interessats per la llengua i la terminologia.Termin\u00e0lia es troba indexada a les bases de dades i classificacions seg\u00fcents: CARHUS Plus + 2014; CIRC; Citefactor; Dialnet; DICE; DOAJ; Dulcinea; EBSCO; Google Acad\u00e8mic; Hispana; ISOC; JournalTOCs; Latindex; MIAR; MLA; RACO; RESH; SHERPA/RoMEO; TIB.eu; Traces; Ulrich\u2019s; i WorldCat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Mestre/Esclau (en angl\u00e8s Master/Slave) \u00e9s un model de comunicacions on un dispositiu o proc\u00e9s realitza un control unidireccional sobre altres dispositius, la qual cosa vol dir que el dispositiu mestre sempre mana sobre els altres dispositius.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En processament d'imatges i visi\u00f3 artificial el concepte de detecci\u00f3 de caracter\u00edstiques o detecci\u00f3 d'\u00e0rees d'inter\u00e8s fa refer\u00e8ncia als m\u00e8todes que tenen per objectiu la detecci\u00f3 de trets o \u00e0rees en una imatge digital considerades d'inter\u00e8s per a un determinat an\u00e0lisi. Aquests elements d'inter\u00e8s poden ser caracter\u00edstiques, punts, \u00e0rees, corbes o una combinaci\u00f3 d'aquests, i s\u00f3n un subgrup del domini de la imatge.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Melange \u00e9s el nom fictici d'una droga-esp\u00e8cia central a la Saga de Dune, una s\u00e8rie de novel\u00b7les de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 creada per Frank Herbert. El gust de l'esp\u00e8cia melange \u00e9s molt similar al de la canyella, per\u00f2, cada vegada que es prova, aquesta revela una multitud de variacions de gust.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un sistema ciberf\u00edsic (en angl\u00e8s cyberphysical system o CPS) \u00e9s un sistema inform\u00e0tic en el qual un mecanisme est\u00e0 controlat o monitoritzat per un ordinador mitjan\u00e7ant l'\u00fas d'algorismes. En aquests, els components f\u00edsics i de programari estan profundament entrella\u00e7ats, de manera que s\u00f3n capa\u00e7os d'operar en diferents escales espacials i temporals ja que presenten m\u00faltiples modalitats de comportament que interectuen entre si de manera que canvien segons el context. Alguns exemples de CPS inclouen xarxes intel\u00b7ligents, autom\u00f2bils aut\u00f2noms, seguiment o monitoratge en medicina, sistemes de control industrial, sistemes de rob\u00f2tica i avi\u00f2nica amb pilot autom\u00e0tic, etc.Els sistemes ciberf\u00edsics impliquen enfocaments transdisciplinaris que fusionen la teoria de la cibern\u00e8tica, la mecatr\u00f2nica, el disseny, la visi\u00f3 artificial i la ci\u00e8ncia dels processos. El control de processos es denomina, sovint, sistemes incrustats. En aquests, l'\u00e8mfasi tendeix a trobar-se m\u00e9s en els elements computacionals i menys en un intens vincle entre els elements computacionals i f\u00edsics. Els sistemes ciberf\u00edsics s\u00f3n similars a l'Internet de les coses (IoT), compartint la mateixa arquitectura b\u00e0sica per\u00f2 presenten una combinaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 m\u00e9s alta entre elements f\u00edsics i computacionals.Els precursors dels sistemes ciberf\u00edsics es poden trobar en \u00e0rees tan diverses com l'aeroespacial, l'automoci\u00f3, els processos qu\u00edmics, les infraestructures civils, l'energia, la salut, la fabricaci\u00f3, el transport, l'entreteniment i els electrodom\u00e8stics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Premi Wolf en Agricultura \u00e9s atorgada una vegada a l'any per la Wolf Foundation a Israel. \u00c9s un dels sis Premis Wolf establerts per la Fundaci\u00f3 i concedits des de 1978; els altres s\u00f3n els de Qu\u00edmica, Matem\u00e0tiques, Medicina, F\u00edsica i de les Arts. El Premi a vegades es considera l'equivalent d'un \"Premi Nobel d'Agricultura\", encara que tamb\u00e9 es dona la mateixa descripci\u00f3 amb el Premi mundial d'alimentaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'autoexperimentaci\u00f3 \u00e9s l'experimentaci\u00f3 cient\u00edfica on l'investigador realitza un experiment sobre si mateix. L'autoexperimentaci\u00f3 t\u00e9 una llarga i ben documentada traject\u00f2ria dins la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia que continua fins avui en dia, i \u00e9s especialment freq\u00fcent en medicina. Alguns d'aquests experiments han estat molt valuosos i han generat nous coneixements sobre diferents \u00e0rees de la ci\u00e8ncia. Tot i aix\u00f2, l'autoexperimentaci\u00f3 cient\u00edfica tamb\u00e9 planteja diversos problemes metodol\u00f2gics, estad\u00edstics i \u00e8tics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una pipa \u00e9s un recipient, generalment de forma cil\u00edndrica, format per una petita c\u00e0mera (el forn o cassoleta) per a la combusti\u00f3 del tabac i un tub foradat (c\u00e0nula o canyell) que acaba en un broquet. S'utilitza normalment per fumar tabac o tamb\u00e9 altres subst\u00e0ncies. Les pipes es fabriquen habitualment amb una gran varietat de materials, sent els m\u00e9s comuns (segons la popularitat del seu \u00fas): arrel de bruc, panotxa de blat de moro, escuma de mar, argila cuita, fusta de cirerer, porcellana, canya i altres materials m\u00e9s inusuals. El broquet es fabrica en metacrilat, ebonita, baquelita, ambre o banya.\nHi ha una enorme varietat de formes i qualitats de pipes, que van des de les elaborades en s\u00e8rie utilitzant m\u00e0quines, fins a les fetes a m\u00e0 per artesans, que poden arribar a preus elevad\u00edssims i constituir veritables peces de col\u00b7lecci\u00f3. Un tipus especial de pipa \u00e9s l'anomenada pipa llarga o pipa de lectura, de tija llarga.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En metrologia, un patr\u00f3, patr\u00f3 de mesura, est\u00e0ndard o prototip \u00e9s el primer objecte que es pren com a est\u00e0ndard d'alguna quantitat f\u00edsica per a mesurar aquesta quantitat. Ans al contrari del prototip industrial que canvia en cada fase de desenvolupament d'un producte, se cerca un m\u00e0xim de garanties per que el prototip metrol\u00f2gic no canvia mai. Qualsevol patr\u00f3 t\u00e9 una incertesa est\u00e0ndard, una valor d'error de mesura dins del qual el patr\u00f3 s'aplica.Abans dels patrons universals, o del sistema m\u00e8tric decimal, introdu\u00eft per la revoluci\u00f3 francesa, cada ciutat o entitat pol\u00edtica tenia el seu patr\u00f3 local, el que dificultava evidentment la comunicaci\u00f3. Aix\u00ed la ciutat de Barcelona a l'antic r\u00e8gim tenia la \u00abcanya de pedra\u00bb com a patr\u00f3 i la ciutat de Lieja tenia el \u00abpeu de Sant Llambert\u00bb i el \u00abpeu caroling\u00ed\u00bb. El problema de la definici\u00f3 univoca d'un patr\u00f3 eren i s\u00f3n les variacions dogudes a l'expansi\u00f3 sota influ\u00e8ncia, per exemple, de la temperatura i l'error de mesura. Per a la mesura del temps, es va evolucionar de l'hora romana relativa (un dotzena part del temps entre l'alba i la posta del sol) que podia variar \u2013a Roma\u2013 entre 44 minuts a l'hivern i 75 minuts a l'estiu a l'hora estandarditzada. El problema b\u00e0sic del patr\u00f3 \u00e9s que cal poder comparar una variable (longitud, temps, pes, volum, temperatura, valor\u2026) amb un criteri \u00e9l m\u00e9s invariable possible. En economia, durant de molt de temps es va utilitzar el valor de l'or (considerat com invariable) per a comparar el valor de la moneda de diferents pa\u00efsos com a variable per mesurar.\nAl Sistema Internacional d'Unitats (SI), l'\u00fanic prototip que encara s'utilitza poc o gaire, \u00e9s el patr\u00f3 o prototip del kilogram, un cilindre s\u00f2lid de plat\u00ed i iridi guardat a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures a S\u00e8vres, a Fran\u00e7a que per definici\u00f3 \u00e9s la massa d'un kilogram. Moltes nacions fan c\u00f2pies d'aquest prototip per representar l'est\u00e0ndard nacional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Mosquitto \u00e9s un agent de missatges o broker de codi obert (llic\u00e8ncia p\u00fablica Eclipse) que implementa el protocol MQTT (acr\u00f2nim de Message Queuing Telemetry Transport). El broker Mosquitto proveeix un m\u00e8tode senzill de manegar missatges emprant el model publicar/subscriure. Mosquitto \u00e9s adequat per al tipus de missatges d'internet de les coses implementats en sensors i dispositius m\u00f2bils com tel\u00e8fons.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "600 nan\u00f2metres (600 nm) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de semiconductors en qu\u00e8 els components tenen una dimensi\u00f3 de 600 nm. \u00c9s una millora de la tecnologia de 800 nm. La llei de Moore diu que la superf\u00edcie \u00e9s redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia ser\u00e0 de \n \n \n \n 600\n \u2243\n \n \n 800\n \n 2\n \n \n \n \n \n {\\displaystyle 600\\simeq {\\frac {800}{\\sqrt {2}}}}\n . Sabent que els \u00e0toms de silici tenen una dist\u00e0ncia entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor t\u00e9 de l'ordre de 1105 \u00e0toms de llargada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un revestiment antireflector o revestiment anti-reflexi\u00f3 (AR) \u00e9s un tipus de revestiment \u00f2ptic aplicat a la superf\u00edcie de les lents i altres elements \u00f2ptics per reduir la reflexi\u00f3 de la llum incident. Els revestiments antireflectors s'utilitzen en una \u00e0mplia varietat d'aplicacions en les que la llum passa a trav\u00e9s d'una superf\u00edcie \u00f2ptica, i es desitja una baixa p\u00e8rdua o baixa reflexi\u00f3. Els exemples inclouen recobriments anti-reflex en les lents correctives i elements de lent d'una c\u00e0mera i revestiments antireflectors sobre les c\u00e8l\u00b7lules solars.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'\u00fas de la tecnologia en els processos d'ensenyament-aprenentatge \u00e9s una tend\u00e8ncia creixent en els \u00faltims anys. Com sembla obvi, podem dir que les TIC han perm\u00e8s una m\u00e9s bona interacci\u00f3 en l'educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia, i no se'n pot entendre l'evoluci\u00f3 sense aquestes tecnologies.\nUn efecte evident de la tecnologia en l'educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia \u00e9s que ha perm\u00e8s millorar les oportunitats d'interacci\u00f3 en l'ensenyament a dist\u00e0ncia (o h\u00edbrid), que en models precedents, com l'ensenyament per correu o l'atenci\u00f3 telef\u00f2nica, era m\u00e9s limitada. D'altra banda, en alguns casos, hi ha diferents elements tecnol\u00f2gics aplicats a l'educaci\u00f3 que permeten el desenvolupament de noves t\u00e8cniques d'ensenyament, per\u00f2 en la majoria d'aquests casos s\u00f3n t\u00e8cniques que ja es podien fer sense tecnologia que hi estigu\u00e9s associada.\nPer exemple, un professor d'Educaci\u00f3 f\u00edsica pot utilitzar un videojoc de tenis perqu\u00e8 l'alumnat aprengui el que \u00e9s necessari en el joc en la realitat. Recolzats en el videojoc, es pot ajudar els estudiants a dissenyar diferents estrat\u00e8gies, que els permetran ser m\u00e9s competents a l'hora d'enfrontar-se al joc. Un benefici obvi d'aquest \u00fas \u00e9s que permet practicar i aprendre sense haver de tenir el professor al davant o de reservar la pista. Tot i aix\u00f2, l'activitat duta a terme \u00e9s en aquest cas la mateixa que en el d'una activitat f\u00edsica real equivalent. Per aix\u00f2 ens hem de preguntar quin \u00e9s l'efecte de la tecnologia en aquest cas, m\u00e9s enll\u00e0 de la conveni\u00e8ncia de la recreaci\u00f3 virtual. En altres casos, per\u00f2, els videojocs s'utilitzen de maneres que \u00e9s dif\u00edcil que es puguin reproduir en una situaci\u00f3 mitjan\u00e7ada per la tecnologia. Quin \u00e9s l'efecte en cadascun dels casos? \nNo nom\u00e9s es tracta d'afegir dispositius electr\u00f2nics entesos com a \u201cobjectes f\u00edsics\u201d, sin\u00f3 que pren especial rellev\u00e0ncia la usabilitat que en fem d'aquests: per tal que el fet d'introduir les TIC en l'ensenyament comporti una millora en el proc\u00e9s d'aprenentatge de l'alumne, s'han de tenir clares les intencions, els objectius i els elements tecnol\u00f2gics que comportin millores en aquest proc\u00e9s, partint d'una base de fonamentaci\u00f3 educativa sobre el disseny de l'activitat.\nAix\u00ed doncs, quan s'introdueix una nova tecnologia o s'ha de decidir sobre la manera d'ensenyament per a una experi\u00e8ncia educativa, els dissenyadors ens hem de preguntar fins a quin punt la tecnologia \u00e9s un factor significatiu en la millora dels resultats d'aprenentatge, m\u00e9s enll\u00e0 de considerar simplement el que permet l'aprenentatge en horaris diferents i empla\u00e7aments distants, o que simplement facilita i fa m\u00e9s r\u00e0pides les mateixes tasques que es duien a terme d'una altra manera. D'altra banda, la consideraci\u00f3 dels efectes dep\u00e8n de quines variables s'utilitzen per a calcular els resultats, i tamb\u00e9 dep\u00e8n dels factors d'entrada, sobretot els participants i el context. Per aix\u00f2, \u00e9s important considerar alguns elements clau a l'hora de fer l'an\u00e0lisi de l'efecte d'un determinat component de tecnologia educativa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una espitllera o espillera \u00e9s una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificaci\u00f3 o d'una altra construcci\u00f3, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llan\u00e7ar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.Es van incoroporar a les portes fortificades durant la primera meitat del segle xiii, quan eren necess\u00e0ries per a protegir els castells o les ciutats.Es diferencia de l'espiell, que solament permetia de fer entrar una mica de llum. Altrament, \u00e9s gaireb\u00e9 un sin\u00f2nim d'arquera o sagetera, espitllera d'on es podien disparar sagetes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els limbes s\u00f3n cercles o discs graduats, tant verticals com horitzontals, per mesurar angles. Estan dividits de 0 a 360 graus sexagesimals, o de 0 a 400 graus centesimals. En els limbes verticals es poden veure diverses graduacions (limbes zenitals). Els teodolits mesuren en graduaci\u00f3 normal (sentit dextrogir o de les agulles del rellotge) o graduaci\u00f3 anormal (sentit levogir o contrari a les agulles del rellotge). Es mesuren angles zenitals (dist\u00e0ncia zenital), angles de pendent (al\u00e7ada d'horitz\u00f3) i angles nadirals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La filosofia de la t\u00e8cnica \u00e9s una categoria una mica m\u00e9s \u00e0mplia que la usual filosofia de la tecnologia. Aquesta filosofia \u00e9s' remitent a la g\u00e8nesi mateixa de la t\u00e8cnica, noci\u00f3 anterior a la de tecnologia. En aquest sentit caldria entendre \"tecnologia\" com la t\u00e8cnica resultant de la simbiosi entre ci\u00e8ncia i t\u00e8cnica, el que especialment ocorre a partir de la segona meitat del segle xx, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la incursi\u00f3 de les grans corporacions en la investigaci\u00f3 cient\u00edfica, i conseq\u00fcentment la creaci\u00f3 d'un nou model de cient\u00edfic assalariat.Sembl\u00e9s que \"tecnologia\" remet a la sofisticaci\u00f3 de la t\u00e8cnica, sobretot a partir de la inform\u00e0tica. Una t\u00e8cnica amb base cient\u00edfica seria una tecnologia. Sobre la base d'aquesta distinci\u00f3, pot comprendre's que \"filosofia de la tecnologia\" apunta a treballar els conceptes emergents d'aquesta nova i sofisticada t\u00e8cnica.\n\"Si no sabem a tot moment on anem, pot resultar \u00fatil saber d'on venim\". Aix\u00f2 \u00e9s el que intenta descobrir la ci\u00e8ncia de la filosofia i la hist\u00f2ria de la filosofia, oferint les explicacions i les solucions que van donar els grans pensadors de la hist\u00f2ria de la humanitat, a q\u00fcestions com aquesta.\nNo obstant aix\u00f2 hi ha altres interpretacions que permeten reprendre la categoria de \"Filosofia de la t\u00e8cnica\" com aquella que elabora i reflexiona sobre els conceptes de totes les t\u00e8cniques sense distinci\u00f3. Para Gilbert Simondon, fil\u00f2sof franc\u00e8s que va viure entre 1924 i 1989, \u00e9s convenient usar el terme \"tecnologia\" seguint la seva etimologia: \"estudi o coneixement de la t\u00e8cnica\". D'aquesta manera t\u00e8cnica i tecnologia no s\u00f3n nocions d'una mateixa classe; la tecnologia seria l'estudi de les t\u00e8cniques. Sost\u00e9 Simondon: \"La filosofia ha de fundar la tecnologia, que \u00e9s l'ecumenisme de les t\u00e8cniques, perqu\u00e8 perqu\u00e8 les ci\u00e8ncies i l'\u00e8tica poden trobar-se en la reflexi\u00f3, fa falta una unitat de les t\u00e8cniques...\", \u00e9s a dir que la filosofia necessita una unitat de les t\u00e8cniques, la tecnologia, per reflexionar sobre les ci\u00e8ncies i l'\u00e8tica. La filosofia de la t\u00e8cnica inclou tamb\u00e9 la reflexi\u00f3 sobre la tecnologia en tant estudi de totes les t\u00e8cniques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Orion's Arm (tamb\u00e9 anomenat The Orion's Arm Universe Project, OAUP o, simplement, OA) \u00e9s un projecte de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en l\u00ednia fundat per M. Alan Kazlev i Donna Malcolm Hirsekorn, i on qualsevol persona hi pot col\u00b7laborar amb articles, hist\u00f2ries o m\u00fasica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La soldadura per feix d'electrons \u00e9s un proc\u00e9s de soldadura en el qual l'energia requerida per fondre el material \u00e9s subministrada per un feix d'electrons. Per evitar la dispersi\u00f3 del feix d'electrons la pe\u00e7a de treball \u00e9s generalment ubicada en una cambra de buit, tot i que s'ha intentat tamb\u00e9 realitzar soldadura per feix d'electrons a pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica. La regi\u00f3 afectada per la calor \u00e9s molt petita. En aquest tipus de soldadura no hi ha material d'aportaci\u00f3. El feix d'electrons s'obt\u00e9 d'un c\u00e0tode, que sol ser de wolframi, i s'enfoca mitjan\u00e7ant un camp magn\u00e8tic produ\u00eft per bobines. La soldadura per feix d'electrons \u00e9s una branca assentada de la tecnologia de feix d'electrons.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El vidre persa \u00e9s el que feien els artesans perses de la dinastia sass\u00e0nida (i posteriors) igual que els bizantins que van treballar el vidre art\u00edsticament distingint els seus productes per les incrustacions de pedreria, els daurats i els dibuixos propis del seu estil. Per\u00f2 s\u00f3n escass\u00edssims els exemplars que es conserven.\nUn d'ells \u00e9s el fam\u00f3s got persa conegut amb el nom de Copa de Cosroes I , abans anomenat Copa de Salom\u00f3 , format per una pe\u00e7a de cristall de roca en el centre apareix gravada la figura d'un monarca assegut i addicionat amb vidre que porta pedres fines incrustades. Aquesta OBR a de singular m\u00e8rit i raresa es troba avui en el Gabinet de Medalles de Par\u00eds.En el tresor de la catedral de G\u00e8nova es custodia un plat de vidre oriental i de forma hexagonal portat de Cesarea pels croats el 1102. Es coneix amb el nom de Sacro Catino o Calze de G\u00e8nova doncs es deia que va servir en l'\u00faltim sopar. Abans del segle XIX es va creure que estava llaurat d'una gran maragda. No obstant aix\u00f2, durant la invasi\u00f3 de Napole\u00f3 en 1806 es va portar a Par\u00eds i es va trencar en el trasllat provant d'aquesta manera que la pe\u00e7a era de vidre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Captura de moviment facial \u00e9s el proc\u00e9s de convertir electr\u00f2nicament els moviments de la cara d'una persona en una base de dades digital que utilitza c\u00e0meres o esc\u00e0ners de l\u00e0ser. Aquesta base de dades pot ser utilitzada per a elaborar gr\u00e0fics d'ordinador (CG), sistemes de producci\u00f3 d'animaci\u00f3 a ordinador per pel\u00b7l\u00edcules i jocs, o avatars en temps real. Com que el moviment dels personatges de CG deriven dels moviments de persones reals, l'animaci\u00f3 resultant \u00e9s molt m\u00e9s realista i concreta que si hagu\u00e9s estat creada de manera manual.\nUna base de dades de captura de moviment facial descriu les coordenades o posicions relatives de refer\u00e8ncia en la cara de l'actor. La captura pot ser en dues dimensions; en aquest cas el proc\u00e9s de captura \u00e9s anomenat \"seguiment o rastreig d'expressi\u00f3\", o b\u00e9 pot estar en tres dimensions. La captura bidimensional pot ser aconseguida utilitzant una c\u00e0mera sola i un software o porgrama de captura. Aix\u00f2 produeix un seguiment menys sofisticat i \u00e9s incapa\u00e7 de capturar completament moviments tridimensionals com la rotaci\u00f3 de cap, per exemple. La captura tridimensional \u00e9s acomplerta utilitzant equipaments multi-c\u00e0mera o sistemes l\u00e0ser marker. Els anomenats sistemes s\u00f3n molt m\u00e9s cars, complexos i requereixen destinar-hi m\u00e9s temps. Hi ha dues tecnologies que predominen; sistemes de seguiment marker i sistemes de seguiment markerless.\nLa captura de moviment facial est\u00e0 relacionada amb la captura de moviment del cos, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s desafiant i complicada a causa dels requisits de resoluci\u00f3 m\u00e9s alts per detectar i rastrejar les expressions subtils possibles de moviments petits dels ulls i els llavis. Aquests moviments s\u00f3n sovint de menys d'uns quants mil\u00b7l\u00edmetres, requerint encara m\u00e9s matisos, una resoluci\u00f3 major i diferents t\u00e8cniques filtrants de les que s'utilitzen normalment en una captura completa de cos. Les limitacions addicionals de la cara tamb\u00e9 permet m\u00e9s oportunitats per utilitzar models i regles.\nLa captura d'expressi\u00f3 facial \u00e9s similar a la captura de moviment facial. \u00c9s un proc\u00e9s en el qual s'utilitzen mitjans visuals o mec\u00e0nics per manipular personatges generats per ordinador amb inputs i aportacions de cares humanes, o per recon\u00e8ixer emocions d'un usuari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El lla\u00e7 de remolc o nus de remolc \u00e9s un nus doble en bucle que pot ser utilitzat per al transport de persones. Per a una persona conscient, cada bucle es col\u00b7loca al voltant d'una cama i la persona s'afirma del peu de la corda. Aquest nus pot servir com una cadira Bosun improvisada. Per a una persona inconscient, un dels bucles es col\u00b7loca al voltant de les aixelles i el segon al voltant dels genolls.\nAquest nus posseeix una elegant simetria i pot ser lligat amb rapidesa quan l'hi domina. A difer\u00e8ncia del nus as de guia portugu\u00e8s, posseeix l'avantatge que cada cicle, est\u00e0 separat de forma fixa. \u00c9s un nus complex, i si no s'estreny el nus es corre el risc de caiguda. Un nus \"Silla de bomber\" \u00e9s un altre tipus de nus amb doble lla\u00e7, que \u00e9s m\u00e9s pr\u00e0ctic, no posseeix l'eleg\u00e0ncia d'un as de guia espanyol, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de lligar i posseeix menys possibilitats de caiguda.\n\nDonades aquestes caracter\u00edstiques \u00e9s freq\u00fcentment empleat en la formaci\u00f3 de personal de rescat en muntanya, o rescat urb\u00e0, donada la seva utilitat com a element de trasllat en altura d'accidentats davant la manca de taules espinals o altres indument\u00e0ries de rescatismo.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El calibratge \u00e9s el proc\u00e9s de calibrar o ajustar un aparell de mesura fins que el mesurament que se n'obtingui es correspongui amb un patr\u00f3 de refer\u00e8ncia (o est\u00e0ndard) amb valor conegut.D'aquesta definici\u00f3 es pot deduir que per tal de calibrar un instrument o un est\u00e0ndard \u00e9s necessari disposar d'un de major precisi\u00f3 que proporcioni el valor convencionalment veritable que \u00e9s el que es far\u00e0 servir per comparar-lo amb la indicaci\u00f3 de l'instrument que est\u00e0 sotm\u00e8s al calibratge. Aix\u00f2 es realitza mitjan\u00e7ant una cadena ininterrompuda i completament documentada de comparacions fins a arribar al patr\u00f3 primari, que constitueix el que es coneix com a tra\u00e7abilitat. L'objectiu del calibratge \u00e9s mantenir i verificar el bon funcionament dels equips, respondre als requisits establerts en les normes de qualitat i garantir la fiabilitat i la tra\u00e7abilitat de les mesures.\nEls instruments de mesura requeriran ser calibrats amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia com m\u00e9s exactes siguin les seves mesures o b\u00e9 m\u00e9s petites siguin les seves toler\u00e0ncies d'error.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El medi Murashige i Skoog (medi MS o MS0 (MS-zero)) \u00e9s un medi de creixement utilitzat en els laboratoris de cultiu cel\u00b7lular de plantes. Va ser inventat pels investigadors Toshio Murashige i Folke K. Skoog al 1962 durant la recerca de Murashige de trobar un nou regulador de creixement en plantes. Un n\u00famero darrere de les lletres MS sol indicar la concentraci\u00f3 de glucosa al medi. Per exemple, MS0 no cont\u00e9 glucosa, i MS20 cont\u00e9 20 g/l de glucosa. Juntament amb les seues modificacions, \u00e9s generalment el medi m\u00e9s utilitzat dins els experiments de cultiu tissular de plantes als laboratoris.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Gilbert Simondon (2 d'octubre de 1924, Saint-\u00c9tienne, Fran\u00e7a - 7 de febrer de 1989, Palaiseau, Fran\u00e7a) va ser un fil\u00f2sof franc\u00e8s, un dels m\u00e9s influents en l'estudi de les t\u00e8cniques i tecnologies i conegut per la seva teoria de la individuaci\u00f3, font principal d'inspiraci\u00f3 per Gilles Deleuze i avui dia, per a Bernard Stiegler.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El desenvolupament del teatre ha estat sempre vinculat al de la tecnologia i a l'inrev\u00e9s.\nEl teatre, malgrat tractar-se d'una de les manifestacions art\u00edstiques m\u00e9s antigues de la humanitat, ha sabut adaptar-se i perviure gr\u00e0cies a la capacitat que ha tingut d'incorporar innovacions que el fessin adequar-se als interessos i inquietuds de cada \u00e8poca. Tals innovacions han incl\u00f2s des de l'\u00e8poca dels Romans nous aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que han fet possible realitzar fins a les m\u00e9s ambicioses posades en escena. D'altra banda ambdues especialitats es retroalimenten, ja que la tecnologia s'ha servit de la creativitat de l'\u00e9sser hum\u00e0 per a continuar creixent i evolucionant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La dinastia Song (960\u20141279 dC) va aportar significatius aven\u00e7os tecnol\u00f2gics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a trav\u00e9s dels anomenats ex\u00e0mens imperials.\nLa capacitat inventiva en mat\u00e8ria d'enginyeria mec\u00e0nica avan\u00e7ada a la Xina comptava ja amb una llarga tradici\u00f3 hist\u00f2rica; l'enginyer Su Song va escriure que el seu treball i el dels seus contemporanis es recolzava en els assoliments d'inventors anteriors, com els de l'astr\u00f2nom i inventor Zhang Heng (78\u2014139), considerat com un dels pioners en l'\u00fas d'eines mec\u00e0niques. L'ocupaci\u00f3 de tipus m\u00f2bils en la impressi\u00f3 va ser una evoluci\u00f3 del sistema d'impressi\u00f3 xilogr\u00e0fica ja \u00e0mpliament est\u00e8s en l'educaci\u00f3 i entreteniment de les masses i dels estudiants confucianistes. De forma semblant, l'aprofitament de la p\u00f3lvora per al desenvolupament de noves armes de foc, com els canons, va permetre a la Dinastia Song repel\u00b7lir als seus enemics militaritzats \"les dinasties Liao i Jin, aix\u00ed com l'Imperi de Xi Xia\" fins a col\u00b7lapsar davant la invasi\u00f3 de l'ex\u00e8rcit mongol de Kublai Kan en el segle xiii.\nDurant aquest per\u00edode es van dur a terme notables avan\u00e7os en \u00e0rees com l'enginyeria civil, la navegaci\u00f3 i la metal\u00b7l\u00fargia, a m\u00e9s d'introduir-se a la regi\u00f3 els molins de vent i el paper moneda. Aquests esdeveniments, sumats als avan\u00e7os cient\u00edfics del per\u00edode, van propiciar una revoluci\u00f3 econ\u00f2mica i van contribuir a sustentar l'expansi\u00f3 comercial que va experimentar la Xina en aquesta \u00e8poca.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Plataforma com a servei (de l'angl\u00e8s platform-as-a-service) es refereix a una categoria de serveis al n\u00favol que proveeix una plataforma de computaci\u00f3 completa com a servei. \u00c9s un model de serveis de computaci\u00f3 al n\u00favol, com tamb\u00e9 ho s\u00f3n SaaS (Software-as-a-service) i IaaS (Infrastructure-as-a-Service). En aquest model, el prove\u00efdor ofereix la xarxa, els servidors, l'emmagatzematge, aplicacions, repositoris, i en definitiva tot el que calgui per a poder hostetjar les aplicacions i serveis creats per als clients.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un kit electr\u00f2nic \u00e9s un conjunt de components el\u00e8ctr\u00f2nics utilitzat per construir un dispositiu electr\u00f2nic. En general, els kits els formen els components electr\u00f2nics, un diagrama del circuit (esquema), instruccions de muntatge i, sovint, una placa de circuit impr\u00e8s (PCB) o un altre tipus de placa de prototips.\nHi ha dos tipus diferents de kits, els que construeixen un sol projecte i els que poden formar una s\u00e8rie de projectes.\nAquests \u00faltims es dirigeixen principalment als nens, i inclouen una taula de muntatge sense soldadura de cap tipus, com per exemple:\n\nComponents muntats en blocs de pl\u00e0stic amb contactes secundaris, que es mantenen junts en una base, per exemple Denshi Blocs.\nRessorts en una placa de cart\u00f3, que fan contacte pin\u00e7ant cables de conductors o cables de components, com ara el kit Philips d'experiments electr\u00f2nics. Es tracta d'una opci\u00f3 barata i flexible.\nEls de tipus professional sobre placa de prototips (breadboard), en els quals s'insereixen els cables de components seguint la documentaci\u00f3 del \"kit\".El primer tipus de kits, aquells per a la construcci\u00f3 d'un \u00fanic equip, normalment utilitzen una placa de circuit impr\u00e8s sobre la qual es solden els components. En general venen amb una documentaci\u00f3 ampliada que descriu on va cada component sobre la placa.\nLa gent sobretot compra els kits electr\u00f2nics per divertir-se i aprendre com funcionen les coses. Es van fer populars com un mitj\u00e0 per reduir el cost de la compra d'equips, per\u00f2 avui dia no solen implicar cap estalvi econ\u00f2mic.\nAlguns equips solien ser dispositius molt complexos, com ara un televisor de color, oscil\u00b7loscopi, amplificador d'\u00e0udio de gamma alta i, fins i tot, equips com els Heathkit, H8, i LNW-80. Molts del primers microprocessadors es van vendre com kits electr\u00f2nics o muntats i provats. Heathkit va vendre milions d'equips electr\u00f2nics durant els seus 45 anys d'hist\u00f2ria.\nAvui dia, la construcci\u00f3 de dispositius a partir de zero per als aficionats i principiants ha baixat de popularitat, degut en part a la complexitat emergent de l'electr\u00f2nica en miniatura i el programari integrat, per\u00f2 la gent encara construeix dispositius electr\u00f2nics personalitzats i de prop\u00f2sit especial per a l'\u00fas professional i educatiu, i com un hobby.\nTamb\u00e9 emergeix una tend\u00e8ncia a simplificar la complexitat, proporcionant kits preprogramats o modulars, que sovint es poden adquirir per internet. La diversi\u00f3 i l'emoci\u00f3 de construir la seva pr\u00f2pia electr\u00f2nica amb aplicacions i dispositius anal\u00f2gics simples de comprendre, ha passat en molts casos a dispositius m\u00e9s sofisticats i digitals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El 2 de novembre de 2001 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 10 de novembre com a Dia Mundial de la Ci\u00e8ncia per la Pau i el Desenvolupament. Ho va fer en la resoluci\u00f3 31C/20.Aquesta jornada ofereix una oportunitat per demostrar al p\u00fablic en general per qu\u00e8 la ci\u00e8ncia \u00e9s rellevant per a la seva vida quotidiana i participar en el debat sobre temes relacionats.Cada any, la Unesco encoratja les organitzacions intergovernamentals i no governamentals, institucions cient\u00edfiques d'investigaci\u00f3, associacions professionals, universitats, municipis, els mitjans, els professors de ci\u00e8ncies, escoles i altres per organitzar la seva pr\u00f2pia celebraci\u00f3 del Dia Mundial de la Ci\u00e8ncia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'Acad\u00e8mia Xinesa de Ci\u00e8ncies Socials (o CASS, pel seu acr\u00f2nim en angl\u00e8s), amb or\u00edgens hist\u00f2rics en l'Acad\u00e8mia S\u00ednica durant l'era de la Rep\u00fablica de la Xina, \u00e9s la principal organitzaci\u00f3 nacional de recerca acad\u00e8mica integral de la Rep\u00fablica Popular de la Xina per a l'estudi en els camps de la filosofia i les ci\u00e8ncies socials. T\u00e9 com a objectiu avan\u00e7ar i innovar en la recerca cient\u00edfica de la filosofia, les ci\u00e8ncies socials i la pol\u00edtica. Va ser descrit per la revista Foreign Policy com el principal think tank d'\u00c0sia. Est\u00e0 afiliada al Consell d'Estat de la Rep\u00fablica Popular Xina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Satellite Control and Operation System 2000 (SCOS-2000) \u00e9s el sistema de programari gen\u00e8ric de sat\u00e8l\u00b7lits Mission Control System (MCS) desenvolupat i mantingut per l'Ag\u00e8ncia Espacial Europea (ESA/ESOC) en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la ind\u00fastria europea i les missions desplegades com \u00e9s el cas del Radarsat 2, XMM-Newton, INTEGRAL, MSG, Cryosat, Mars Express, Venus Express, GOCE, Herschel Plank, Rosetta, Cryosat-II, Galileo IOV, MetOp-A i MetOp-B. Les properes missions que actuar\u00e0 el SCOS-2000 s'inclouen l'Aeolus, SWARM, Gaia, Galileo FOP, GMES Sentinel, SOLAR, Bepi-Colombo i LISA Pathfinder.\n\u00c9s un sistema gen\u00e8ric, adaptat a les necessitats espec\u00edfiques de cada missi\u00f3. El nucli del sistema proporciona processament comprensiu de telemetria, control manual i autom\u00e0tic, gesti\u00f3 de programari a bord, arxiu de la missi\u00f3 i distribuci\u00f3 de dades basades en web.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "PubMed Central (PMC) \u00e9s el repositori digital obert que arxiva els articles de la base de dades PubMed, hereva de MEDLINE, que s\u00f3n accessibles a text complet de manera lliure; articles, per tant, de biomedicina i ci\u00e8ncies de la vida. \u00c9s ofert per la United States National Library of Medicine (Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units) i els National Institutes of Health (NIH o Instituts Nacionals de Salut), com a part d'Entrez i es va iniciar l'any 2000. Actualment \u00e9s desenvolupat pel National Center for Biotechnology Information (NCBI).\nA desembre de 2015 cont\u00e9 3,7 milions d'articles", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Principis de geologia - Principles of Geology (angl\u00e8s) - \u00e9s un llibre de ge\u00f2leg angl\u00e8s Charles Lyell que fou publicat origin\u00e0riament en angl\u00e8s. Aquest llibre def\u00e8n que les transformacions a la terra es produ\u00efren lentament en per\u00edodes molt llargs i que no s'ha mantingut inalterable com es pensava fins aquell moment. Fou publicat entre 1830 i 1833 en diversos volums.\nSegons la tesi uniformista, ja formulada per James Hutton, la Terra s'hauria format lentament al llarg d'extensos per\u00edodes a partir de les mateixes forces f\u00edsiques que avui regeixen els fen\u00f2mens geol\u00f2gics: erosi\u00f3, terratr\u00e8mols, volcans, inundacions, etc. Aquesta idea s'oposa al catastrofisme, tesi que afirma que la Terra hauria estat modelada per una s\u00e8rie de grans cat\u00e0strofes en un temps relativament curt.\nPrincipis de geologia influ\u00ed a Charles Darwin i ha estat utilitzat a la geologia per a determinar que la terra t\u00e9 m\u00e9s de 6.000 anys. El llibre descriu els processos, presents i passats, que han succe\u00eft a la terra.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Annals of Philosophy fou una revista cient\u00edfica publicada a la Gran Bretanya a principis del segle xix. Fou fundada el 1813 pel qu\u00edmic escoc\u00e8s Thomas Thomson (1773-1852), que en fou el seu editor fins al 1821. El succe\u00ed el qu\u00edmic Richard Phillips. El 1827 Richard Taylor la fusion\u00e0 amb el Philosophical Magazine.\nEls Annals of Philosophy duien per subt\u00edtol Magazine of Chemistry, Mineralogy, Mechanics, Natural History, Agriculture, and the Arts, que relaciona els temes que tractava, essent els articles de qu\u00edmica els predominants. El primer exemplar sort\u00ed el juny de 1813 i es van publicar mensualment seguint un patr\u00f3 est\u00e0ndard. Sovint, el primer article era un article biogr\u00e0fic d'unes deu p\u00e0gines sobre un cient\u00edfic viu o recentment mort, el primer fou dedicat a Henry Cavendish (1731-1810) i escrit per Thomas Thomson. A continuaci\u00f3, hi anaven una s\u00e8rie d'articles d'entre cinc i deu p\u00e0gines sobre temes particulars, de vegades escrits per eminents autors. Al primer exemplar hi havia articles de John Dalton (1766-1844), de Thomas Thomson i de William Henry (1775-1836). Despr\u00e9s hi solia haver not\u00edcies i correspond\u00e8ncia. Seguien resums, primer els procedents de societats cient\u00edfiques (Royal Society, Linnean Society, Institut de Fran\u00e7a, etc.), despr\u00e9s de patents i, finalment, de llibres nous (el primer fou del qu\u00edmic Humprhy Davy (1778-1829), Elements of Agricultural Chemistry). L'\u00faltim apartat era un diari meteorol\u00f2gic. Cada sis mesos es publicava una p\u00e0gina de t\u00edtol, un \u00edndex i un prefaci que, amb els sis n\u00fameros mensuals, constitu\u00efen el volum semestral d'unes 500 p\u00e0gines. El darrer volum, el dotz\u00e8, aparegu\u00e9 el 1826, amb articles de Michael Faraday (1791-1867), William Prout (1785-1850) i de Thomson, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El projecte t\u00e8cnic \u00e9s la s\u00e8rie de documents t\u00e8cnics que inclouen completament la informaci\u00f3 indispensable per a construir una \u00f2ptima obra. Tamb\u00e9 el podem definir com la tercera fase del proc\u00e9s tecnol\u00f2gic.\nPrincipalment, els documents t\u00e8cnics que componen el projecte t\u00e8cnic s\u00f3n quatre: La mem\u00f2ria t\u00e8cnica, els pl\u00e0nols, el pressupost econ\u00f2mic i el plec de condicions. \u00c9s important que aquests quatre estiguin redactats en un llenguatge t\u00e8cnic normalitzat, ja que d'aquesta manera a qualsevol persona li resultaran f\u00e0cil de comprendre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La filosofia de les ci\u00e8ncies socials \u00e9s una disciplina que investiga el car\u00e0cter de ci\u00e8ncia dels estudis socials, posat en q\u00fcesti\u00f3 enfront de les denominades ci\u00e8ncies experimentals, aix\u00ed com els postulats te\u00f2rics que impulsen la recerca i descripci\u00f3 de fen\u00f2mens. Es divideix en diferents camps, segons les disciplines socials cl\u00e0ssiques: filosofia de la hist\u00f2ria, filosofia del dret...\nLa pol\u00e8mica sobre l'estatus de les ci\u00e8ncies socials rau a les seg\u00fcents caracter\u00edstiques:\n\nl'observador no pot situar-se fora d'all\u00f2 observat\nl'objectivitat o generalitzaci\u00f3 \u00e9s dubtosa quan es parla de trets culturals\nno usa lleis predictives o un llenguatge formal per descriure el seu camp d'estudiAquest debat incideix en la cr\u00edtica sobre els m\u00e8todes d'an\u00e0lisi usats: si el positivisme sembla reduccionista per a parlar de fen\u00f2mens humans, que compten amb la llibertat i per tant no estan determinats d'antuvi, l'hermen\u00e8utica o la cr\u00edtica cultural s\u00f3n titllades d'acient\u00edfiques, perqu\u00e8 depenen en part de la posici\u00f3 personal de l'estudi\u00f3s enfront all\u00f2 descrit.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "PosteMobile S.p.A. \u00e9s una companyia italiana de telecomunicacions del grup Poste Italiane S.p.A. llan\u00e7ada el 26 de novembre de 2007, que opera al sector de la telefonia m\u00f2bil i fixa com a operador de xarxa m\u00f2bil virtual (Full MVNO) a la xarxa Wind.\nDes de desembre de 2016, PosteMobile \u00e9s el patrocinador principal de la Lega Basket Serie A italiana (LBA).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un marc tecnol\u00f2gic \u00e9s un tipus d'estructura que es constitueix a trav\u00e9s de la interacci\u00f3 continuada entre membres d'un grup social i un artefacte. Durant aquest proc\u00e9s es constitueixen certes pr\u00e0ctiques, discursos, objectius o problemes que poden marcar el futur tant de l'artefacte com del grup social en q\u00fcesti\u00f3.A difer\u00e8ncia dels paradigmes kuhnians en l'\u00e0mbit de la tecnologia, en el programa SCOT s'utilitza el concepte de marc tecnol\u00f2gic (technological frame) incloent no nom\u00e9s t\u00e8cnics, cient\u00edfics o especialistes ( comunitat cient\u00edfico-t\u00e8cnica ) sin\u00f3 qualsevol grup social que interaccioni d'alguna manera amb l'artefacte, incloent-hi individus. Cada individu pot pert\u00e0nyer simult\u00e0niament a diversos marcs tecnol\u00f2gics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un garbell, crivell o sed\u00e0s i cernedor(a) o passador(a) \u00e9s un estri destinat a separar materials segons la seva grand\u00e0ria. La forma m\u00e9s perfeccionada, que s'utilitza actualment en els laboratoris, \u00e9s una bateria de garbells met\u00e0l\u00b7lics cadascun disposat l'un sobre l'altre de manera que l'espai de pas disminueix progressivament des del garbell de dalt fins al de baix. Es posa la mostra al garbell superior i se sacseja tota la bateria manualment o de forma mec\u00e0nica. Les diverses fraccions de la mostra resten separades a cadascun dels garbells i aix\u00ed les impureses es poden classificar per la seva mida.\nEl cernedor o la cernedora \u00e9s pr\u00f2piament, el bastiment damunt el qual es fa anar i venir el sed\u00e0s per a cendre la farina.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hibridaci\u00f3 d'\u00e0cids nucleics (ADN o ARN) \u00e9s un proc\u00e9s qu\u00edmic pel qual es combinen dues cadenes antiparal\u00b7leles d'\u00e0cids nucleics i amb seq\u00fc\u00e8ncies de bases complement\u00e0ries, en una \u00fanica mol\u00e8cula de doble cadena, que pren l'estructura de doble h\u00e8lix, on les bases nitrogenades queden ocultes a l'interior. Aix\u00f2 fa que si irradiem la mostra amb la longitud d'ona a la qual absorbeixen aquestes bases (260 nm), l'absorci\u00f3 d'energia ser\u00e0 molt menor si la cadena \u00e9s doble que si es tracta de la cadena senzilla, ja que en aquesta \u00faltima els dobles enlla\u00e7os de les bases nitrogenades, que s\u00f3n les que capten l'energia, estan totalment exposats a la font emissora d'energia.\nEls nucle\u00f2tids s'uniran amb els seus complementaris sota condicions normals:\n\nA = T; A = U; C \u2261 G; G \u2261 C; T = A o U = AAix\u00ed que dues cadenes perfectament complement\u00e0ries s'uniran l'una a l'altra r\u00e0pidament. Per contra, a causa de les diferents geometries dels nucle\u00f2tids, una simple variaci\u00f3 de les parelles anteriors porta a inconsist\u00e8ncies entre les cadenes i dificultar\u00e0 la uni\u00f3.\nEl proc\u00e9s d'hibridaci\u00f3 es pot revertir simplement escalfant la soluci\u00f3 que cont\u00e9 a la mol\u00e8cula. El percentatge de GC dins de la cadena condiciona la temperatura d'alineament i de desnaturalitzaci\u00f3, ja que G s'uneix a C mitjan\u00e7ant tres ponts d'hidrogen i A s'uneix a U o T mitjan\u00e7ant dos ponts d'hidrogen, per tant, i at\u00e8s que es requereix m\u00e9s energia per trencar tres enlla\u00e7os que per trencar dos, aquesta energia es tradueix en una major temperatura. El% GC no \u00e9s igual per a totes les esp\u00e8cies, \u00e9s m\u00e9s, el% GC \u00e9s diferent fins i tot entre l'ADN nuclear i l'ADN mitocondrial, el que ens dona for\u00e7a joc en els protocols d'extracci\u00f3 d'ADN, segons que tipus anem a estudiar i aix\u00f2 \u00e9s important, entre altres motius perqu\u00e8 hi ha malalties gen\u00e8tiques degudes a mutacions en l'ADNmt.\nEn biologia molecular experimentalment es duen a terme dos tipus diferents d'hibridaci\u00f3: Tipus transfer\u00e8ncia Southern, per a unions ADN-ADN i tipus transfer\u00e8ncia Northern, per a unions ADN-ARN.\n\nProcediment experimentalL'h\u00e8lix de doble cadena (ADN) \u00e9s separada mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s f\u00edsic (calor) o qu\u00edmic (amb una base forta, com la sosa c\u00e0ustica), aix\u00f2 trenca els enlla\u00e7os per pont d'hidrogen que mantenen units els dos filaments de l'ADN.\nLes dues filaments complementaris se separen, l'ADN es desnaturalitza.\nUna mostra de cadenes simples (o desnaturalitzades) es barreja amb una altra mostra de cadenes simples.\nLa mostra combinada es refreda lentament, les mol\u00e8cules senzilles es van aparellant per les zones complement\u00e0ries (m\u00e9s estables termodin\u00e0mica ment) i es va formant una nova mol\u00e8cula hibridadaLa velocitat d'hibridaci\u00f3 \u00e9s un indicatiu de la similitud gen\u00e8tica entre les dues mostres, el percentatge de similitud gen\u00f2mica i la velocitat d'hibridaci\u00f3 \u00e9s directament proporcional.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cinema de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 \u00e9s un g\u00e8nere cinematogr\u00e0fic que es basa en una versi\u00f3 fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica. En aquesta l\u00ednia hiperb\u00f2lica, el g\u00e8nere conjectura sobre els temps venidors, encara que tamb\u00e9 suggereix la pres\u00e8ncia activa de vida extraterrestre i fins i tot idea possibilitats cient\u00edfiques inexplorades en el temps contemporani.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les alforges s\u00f3n una mena de sac doble (sim\u00e8tric), fet de tela forta o de cuir que forma dues bosses grans per tal de poder compensar la c\u00e0rrega quan s'emplenen. S'utilitzen per a transportar m\u00e9s b\u00e9 productes i estris diversos. Les alforges eren molt utilitzades pels camperols de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, perqu\u00e8 quan anaven molt plenes o pesaven molt es podien posar a lloms de les cavalleries. Tamb\u00e9 es coneixen com a alforges les bosses que porten les bicicletes penjades als laterals del darrere per portar c\u00e0rrega. Com a sin\u00f2nim d'alforja es pot utilitzar: motxilla, cab\u00e0s, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La democratitzaci\u00f3 de la tecnologia es coneix com el proc\u00e9s pel qual les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TIC) deixen de ser propietat d'una elit privada o grup redu\u00eft de persones, per passar a ser-ho de tots els sectors de la societat. Concretament, ja no s\u00f3n els professionals els que fan \u00fas d'internet i les telecomunicacions sin\u00f3 que qualsevol persona hi t\u00e9 acc\u00e9s, sense importar l'edat, la classe social, el sector o els mitjans disponibles, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La teledetecci\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode basat en l'aparici\u00f3 d'una pertorbaci\u00f3 (energia electromagn\u00e8tica, camps gravitacionals, ones s\u00edsmiques, etc.) en el que el proc\u00e9s o objecte estudiat es reprodueix en el medi i que pot ser registrat per un objecte receptor.\nPosteriorment totes aquestes dades seran processades i interpretades. La radiometria seria una disciplina que estudiaria la radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica emesa per aquests objectes i processos.\nEls intervals de l'espectre electromagn\u00e8tic m\u00e9s utilitzats s\u00f3n el visible, l'infraroig i, en menor mesura, la regi\u00f3 de les microones.\nLes t\u00e8cniques de teledetecci\u00f3 inclouen l'aerografia (fotos a\u00e8ries), les t\u00e8cniques geof\u00edsiques de mesures el\u00e8ctriques, s\u00edsmiques o radiomagn\u00e8tiques, preses dels vaixells, avions o sat\u00e8l\u00b7lits.\nLes imatges obtingudes per la teledetecci\u00f3 poden ser anal\u00f2giques o digitals. Les c\u00e0meres de fotos i televisi\u00f3 tradicionals proporcionen informaci\u00f3 gr\u00e0fica en forma d'imatges anal\u00f2giques. Tradicionalment es produeixen parells de fotos estereosc\u00f2pics que donen sensaci\u00f3 de relleu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica \u00e9s un proc\u00e9s dins de la hist\u00f2ria on ocorre un canvi important en introduir-se una o diverses tecnologies noves. La seva implementaci\u00f3, \u00e9s a dir, la seva engegada, marca una \u00e8poca de progr\u00e9s, desenvolupament, i innovaci\u00f3, en una s\u00e8rie d'aspectes de la societat. No obstant aix\u00f2, al seu torn pot generar un impacte negatiu en l'ambient o generar el que es diu atur tecnol\u00f2gic (generalment denominat desocupaci\u00f3 tecnol\u00f2gica).\nUn concepte similar i complementari \u00e9s el de l'evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, l'autor de la qual \u00e9s el fil\u00f2sof txec Radovan Richta. Est consisteix principalment a descriure el desenvolupament hist\u00f2ric de la tecnologia, i per tant desenvolupa les diferents revolucions tecnol\u00f2giques que han existit en el desenvolupament de la societat humana.\nA difer\u00e8ncia dels canvis tecnol\u00f2gics, la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica compr\u00e8n un per\u00edode on es desenvolupen i introdueixen simult\u00e0niament m\u00e9s d'una tecnologia en la societat, produint canvis profunds dins la vida humana. Aquests canvis produeixen una s\u00e8rie de revolucions ja sigui en mat\u00e8ria cient\u00edfica, econ\u00f2mica, i t\u00e8cnica, com en relaci\u00f3 al treball, i als sistemes d'adre\u00e7a i organitzaci\u00f3 de la producci\u00f3, sense deixar de costat tampoc el referent a l'ecologia i a l'educaci\u00f3, aix\u00ed com el vinculat als sistemes de salut, d'alimentaci\u00f3, i les comunicacions, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El filtre de caf\u00e8 \u00e9s un estri de cuina que t\u00e9 la funci\u00f3 de filtrar l'aigua calenta dels grans molts del caf\u00e8 per a elaboraci\u00f3 del caf\u00e8 begut. Aquests filtres se solen trobar fabricats de paper, que s\u00f3n per a ser usats generalment una sola vegada, per\u00f2 hi ha versions d'acer inoxidable, com les que es fan servir per elaborar el caf\u00e8 a l'\u00cdndia. Hi ha diverses mides i dissenys semblants, per\u00f2 tamb\u00e9 existeixen els filtres que, en forma de paquet, envolten una porci\u00f3 de caf\u00e8 ja predeterminada.\nEl primer filtre de caf\u00e8 va ser inventat el 1908 per l'empres\u00e0ria Melitta Bentz a Dresden (Alemanya). La intenci\u00f3 d'aquesta inventora era treure el gust amarg del caf\u00e8 causat per l'exc\u00e9s de cocci\u00f3 quan es feia caf\u00e8.The Rotarian", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Fundaci\u00f3 Europea de la Ci\u00e8ncia (En (angl\u00e8s) European Science Foundation, les sigles del qual s\u00f3n ESF) \u00e9s una associaci\u00f3 composta per 72 organitzacions dedicades a la investigaci\u00f3 cient\u00edfica en 30 pa\u00efsos d'Europa. \u00c9s una organitzaci\u00f3 independent, no governamental, sense \u00e0nim de lucre que facilita la cooperaci\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3 en la investigaci\u00f3 i desenvolupament a Europa, la pol\u00edtica de la ci\u00e8ncia europea i l'estrat\u00e8gia de la ci\u00e8ncia. Va ser establerta el 1974. Les oficines del FSE s\u00f3n a Estrasburg, Fran\u00e7a (seu), i a Brussel\u00b7les i Oostende, B\u00e8lgica.\nLes organitzacions membres del FSE realitzen tasques d'investigaci\u00f3 i finan\u00e7ament de recerca acad\u00e8mica, organitzacions i societats cient\u00edfiques de tot Europa. En conjunt, representen un finan\u00e7ament anual de prop de 25 \u20ac mil milions.\nLa Fundaci\u00f3 Europea de la Ci\u00e8ncia concedeix cada any el Premi Europeu Latsis", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Abeja M\u00e9dica Espa\u00f1ola fou una revista de car\u00e0cter mensual de medicina, cirurgia, qu\u00edmica, farm\u00e0cia i ci\u00e8ncies f\u00edsiques i naturals, que es va publicar a la ciutat de Barcelona en llengua castellana entre el 1846 i el 1853.\nFou dirigida pels metges Francesc Arr\u00f3 i Triay i Josep Alberich i Cases i pel farmac\u00e8utic Francesc Dom\u00e8nech i Maranges. Els seus exemplars permeten tenir una idea de la situaci\u00f3 de la medicina a Catalunya vers la meitat del segle xix.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El premi Erwin Schr\u00f6dinger s'atorga a cient\u00edfics que treballen a \u00c0ustria i reconeix l'excel\u00b7l\u00e8ncia en els grans assoliments en les \u00e0rees de recerca representades per la Divisi\u00f3 de Matem\u00e0tiques i Ci\u00e8ncies Naturals de l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies d'\u00c0ustria.L'Acad\u00e8mia ret homenatge a assoliments cient\u00edfics de tota la vida o a un accions excepcionals que va donar lloc a resultats notables en l'\u00e0rea de recerca corresponent o m\u00e9s enll\u00e0 de l'\u00e0mbit disciplinari. Les nominacions poden ser presentades pels membres titulars de l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies d'\u00c0ustria o membres a l'estranger. El premi en met\u00e0l\u00b7lic s\u00f3n 15.000 \u20ac anuals, pagats en mensualitats.El premi es va establir el 1958 i el primer guardonat va ser l'investigador que porta el nom al premi, Erwin Schr\u00f6dinger,", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Science Commons va ser un projecte de Creative Commons que va iniciar-se a comen\u00e7aments del 2005 i va finalitzar el 2009. El seu objectiu principal va ser traslladar la filosofia del projecte mare al camp de la recerca cient\u00edfica.\nEs va partir de la cr\u00edtica feta per molts cient\u00edfics que han assenyalat que avui en dia, malgrat els grans aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que podrien permetre un acc\u00e9s i un processament distribu\u00eft de les dades a escala mundial, les restriccions legals vigents posen traves a l'avan\u00e7 de la ci\u00e8ncia.\nEl projecte se centra actualment en tres camps d'actuaci\u00f3:\n\nPublicaci\u00f3: Es promociona la publicaci\u00f3 d'acc\u00e9s obert\nLlicenciament: Es treballa per l'estandarditzaci\u00f3 i llicenciament de materials de tal forma que es pugui ajudar a la transfer\u00e8ncia del coneixement cient\u00edfic a la societat\nDades: Se cerca facilitar l'acc\u00e9s i intercanvi de dades en la mateixa comunitat cient\u00edfica", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una tesi (del grec \u03b8\u03ad\u03c3\u03b9\u03c2 th\u00e9sis, 'establiment, proposici\u00f3', ac\u00ed en el sentit de \u00abel que s'ha proposat, afirmat\u00bb) assenyala una proposici\u00f3 cient\u00edfica, un axioma o un fet demostrable. Per extensi\u00f3 s'aplica al document, per exemple la tesi doctoral, al qual s'ha desenvolupat la idea. La paraula \u00e9s derivada del verb \u03c4\u03af\u03b8\u03b7\u03bc\u03b9, tithemi que significa posar, col\u00b7locar.Designa la proposici\u00f3 que alg\u00fa mant\u00e9 amb raonaments i arguments per a arribar a una conclusi\u00f3 v\u00e0lida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussi\u00f3 o prova dial\u00e8ctica que el candidat o doctor havia de sostenir en p\u00fablic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors. Una tesi es considera hip\u00f2tesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus d'evid\u00e8ncia inicial i els fets que li donen suport poden estar en gran manera per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposici\u00f3 demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer v\u00e0lid, en un sentit efica\u00e7ment pragm\u00e0tic, l'essencial del complex de les proposicions.\nEn la ci\u00e8ncia, els passos encaminats a validar o invalidar una hip\u00f2tesi, per a establir-la provisionalment com acceptada s\u00f3n reglamentats, i depenen de l'epistemologia vigent. En la dial\u00e8ctica hegeliana s'explica l'evoluci\u00f3 de les idees humanes en un cicle repetitiu de tesi, ant\u00edtesi i s\u00edntesi, al qual cada s\u00edntesi \u00e9s una tesi per al cicle seg\u00fcent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "BiCMOS (contracci\u00f3 de Bipolar-CMOS) \u00e9s una tecnologia de fabricaci\u00f3 de circuits integrats que combina els avantatges de les tecnologies bipolar i CMOS integrant-les juntes en una mateixa oblia. S'usa en anal\u00f2gica per a la fabricaci\u00f3 d'amplificadors i en digital per a alguns components discrets.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una balan\u00e7a hidroest\u00e0tica \u00e9s un mecanisme experimental destinat a l'estudi de la for\u00e7a d'impuls exercida per fluids sobre els cossos en ells immersos. Va ser inventada per Galileo Galilei al voltant de l'any 1586. El seu funcionament es basa en el principi d'Arquimedes i est\u00e0 especialment concebuda per a la determinaci\u00f3 de densitats de s\u00f2lids i l\u00edquids. Una variant de balan\u00e7a hidroest\u00e0tica \u00e9s la balan\u00e7a de Mohr-Westphal que la va substituir r\u00e0pidament despr\u00e9s de la seva invenci\u00f3 en ser m\u00e9s precisa i senzilla d'usar. Avui dia aquestes dues balances gaireb\u00e9 no s'utilitzen en laboratoris. En el seu lloc es fa servir el picn\u00f2metre o mesuradors digitals, que s\u00f3n molt m\u00e9s precisos.\nLa balan\u00e7a hidroest\u00e0tica consta comunament de dos bra\u00e7os, dels quals pengen dos platets. D'un d'ells es penja l'objecte del qual volem determinar el seu pes i en l'altre les peses calibrades per determinar la seva massa. Un cop determinada se submergeix en aigua destil\u00b7lada i es calcula de nou la massa de l'objecte. Un cop coneguda aquesta difer\u00e8ncia de masses s'aplica el principi d'Arquimedes (tot cos submergit en un fluid experimenta una impuls vertical i cap amunt equivalent al pes del volum de fluid desallotjat). Ja que la densitat del fluid \u00e9s 1 g/cc (aigua destil\u00b7lada) simplement s'aplica la f\u00f3rmula de la densitat:\n\n \n \n \n \u03c1\n =\n \n \n m\n V\n \n \n \n \n {\\displaystyle \\rho ={m \\over V}}\n La precisi\u00f3 d'aquest m\u00e8tode \u00e9s q\u00fcestionable, ja que tant l'error absolut com el relatiu s\u00f3n grans, per\u00f2 va ser un important avan\u00e7 per al segle xvii.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La Canadian Astronomical Society (CASCA) (Societat Astrol\u00f2gica Canadenca) \u00e9s una societat canadenca d'astr\u00f2noms professionals, fundada el 1971 i incorporada el 1983. La societat es dedica a la promoci\u00f3 i l'avan\u00e7 del coneixement de l'univers a trav\u00e9s de la investigaci\u00f3 i l'educaci\u00f3, i els seus membres estan oberts a persones amb una participaci\u00f3 professional en l'astronomia i relacionats amb les ci\u00e8ncies.\nLes principals activitats de la Societat s\u00f3n les reunions cient\u00edfiques anuals, la planificaci\u00f3 i realitzaci\u00f3 de projectes cient\u00edfics, amb el suport de les activitats cient\u00edfiques dels seus membres, i la difusi\u00f3 d'informaci\u00f3 relacionada entre els membres i altres persones interessades.\nEl butllet\u00ed trimestral de la Societat, anomenat Cassiopeia es publica en els equinoccis i solsticis.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En la seg\u00fcent taula estan en ordre alfab\u00e8tic les bases ant\u00e0rtiques permanents, \u00e9s a dir les que estan operatives tot l'any. S'indica la poblaci\u00f3 m\u00e0xima a l'estiu i la mitjana de poblaci\u00f3 durant l'hivern, segons dades del Consell de Directors de Programes Ant\u00e0rtics, conegut com a COMNAP i de la World Gazetteer.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El OneTouch Ultra \u00e9s un dispositiu de control de glucosa en sang per a les persones amb diabetis i \u00e9s el producte b\u00e0sic dels sistemes de control de glucosa en sang de la \"Fam\u00edlia OneTouch Ultra\" de l'empresa LifeScan Inc. Aquest mesuradors de glucosa en sang proporcionen resultats del nivell de glucosa fent-se una petita punxada al dit, al cap de pocs segons. Els resultats mostren el nivell de glucosa en plasma amb valors parametrables per men\u00fa en: mg/dl o mmol/l.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El detector de v\u00edctimes d'allaus (DVA), \u00e9s un aparell electr\u00f2nic emissor i receptor d'ones electromagn\u00e8tiques que permet localitzar amb rapidesa una persona colgada per una allau. El detector de v\u00edctimes d\u2019allau (DVA) est\u00e0 dotat d\u2019un commutador que, segons la seva posici\u00f3, permet emetre o rebre senyals electromagn\u00e8tics. Aquests aparells s\u00f3n d\u2019una gran import\u00e0ncia per a tots els practicants del muntanyisme i els esports d\u2019hivern, ja que permeten, en cas que alg\u00fa hagi estat v\u00edctima, la possibilitat de ser rescatat en el m\u00ednim temps possible.La cerca amb aparells DVA pot ser exitosa sempre que altres persones, equipades tamb\u00e9 amb aparells DVA, siguin a prop i hagin presenciat i seguit la traject\u00f2ria de l'allau i el despla\u00e7ament sofert per la v\u00edctima. \u00c9s imprescindible i cal disposar d'una pala per a retirar la neu. El detector DVA \u00e9s considerat un aparell indispensable per a la pr\u00e0ctica esportiva de muntanyencs i esquiadors.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La llum \u00e9s aquella que permet la creaci\u00f3 de cinema. Aquesta \u00e9s una necessitat fonamental, ja que cal que els objectes estiguin ben il\u00b7luminats per a poder enregistrar les seves imatges, per\u00f2 endem\u00e9s empr\u00e8n un paper significant en la interpretaci\u00f3 de all\u00f2 que veiem. Una mateixa escena il\u00b7luminada de forma diferent pot transformar completament el missatge que rep l'espectador.\nEn veure l'efecte que tenia sobre les pel\u00b7l\u00edcules es comen\u00e7a a treballar en factors que influ\u00efen en aquesta, creant el concepte d'enllumenat cinematogr\u00e0fic com a preparaci\u00f3 general de la il\u00b7luminaci\u00f3 d'una escena, feina que en un rodatge es duu a terme pel director de fotografia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'economia evolucionista \u00e9s un corrent econ\u00f2mic que estudia l'evoluci\u00f3, canvi o desenvolupament dels sistemes econ\u00f2mics fent \u00fas de principis de la biologia tant de manera expl\u00edcita (fent \u00fas d'idees b\u00e0siques de la teoria darwiniana, per exemple), com de forma impl\u00edcita (a trav\u00e9s de l'\u00fas d'analogies i met\u00e0fores relacionades amb les ci\u00e8ncies naturals). Els principals te\u00f2rics del pensament evolucionista s\u00f3n Thorstein Veblen, John Rogers Commons, Joseph Alois Schumpeter, Carl Menger, Friedrich Hayek, Richard R. Nelson o Sidney Graham Winter.\nD'acord amb els econ\u00f2mics evolucionistes, la base de les seves teories correspon a \"una interpretaci\u00f3 dels fen\u00f2mens econ\u00f2mics basada en la interacci\u00f3 de m\u00faltiples agents heterogenis - entre ells, empreses i individus - els qui mitjan\u00e7ant la repetici\u00f3 d'un sistema de prova i error intenten cont\u00ednuament explorar noves tecnologies, noves estrat\u00e8gies de comportament, noves formes organitzatives\".Els evolucionistes sostenen \"que els models evolucionistes s\u00f3n millors que la teoria neocl\u00e0ssica-ortodoxa; perqu\u00e8 incorporen les innovacions i l'avan\u00e7 tecnol\u00f2gic com els determinants del creixement a llarg termini. En aquest sentit, la teoria evolucionista repr\u00e8n les idees de Schumpeter, definint-se aix\u00ed mateixos com neoschumpeterians\". D'acord amb l'anterior, l'economia evolucionista li lliura un enfocament, en gran manera, reduccionista a les explicacions de les variables macroecon\u00f2miques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La base ant\u00e0rtica Belgrano II o base Belgrano II \u00e9s una estaci\u00f3 cient\u00edfica permanent de la Rep\u00fablica Argentina a l'Ant\u00e0rtida. \u00c9s la segona de les tres estacions ant\u00e0rtiques nomenades en honor del general Manuel Belgrano. Es va anomenar base d'ex\u00e8rcit General Belgrano II fins que A la d\u00e8cada de 1990 com a part del proc\u00e9s de desmilitaritzaci\u00f3 de les bases ant\u00e0rtiques argentines, el seu nom va ser modificat a l'actual.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El WiMAX (\"Worldwide Interoperability for Microwave Access\", en catal\u00e0 \"inter-operabilitat mundial per acc\u00e9s per microones\") \u00e9s una tecnologia que permet realitzar transmissions de dades sense fils.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "AlphaGalileo \u00e9s un servei de not\u00edcies cient\u00edfiques empresa a empresa llan\u00e7at el 1998. AlphaGalileo es va crear arran dels esfor\u00e7os del govern del Regne Unit per promoure el comprom\u00eds p\u00fablic amb la ci\u00e8ncia.El servei de not\u00edcies, que est\u00e0 moderat, est\u00e0 dirigit per l'organitzaci\u00f3 independent AlphaGalileo Ltd. Recull comunicacions de premsa sobre l'evoluci\u00f3 de la recerca de m\u00e9s de 2.000 col\u00b7laboradors i les distribueix a m\u00e9s de 7.000 periodistes en uns 85 pa\u00efsos.\nEl servei va ser fundat el 1998 per Peter Green amb el suport de l'Associaci\u00f3 d'Escriptors de Ci\u00e8ncies Brit\u00e0nics, aix\u00ed com el suport dels ministeris franc\u00e8s i alemany.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El pinzell \u00e9s un instrument format per un feix de filaments que poden ser de materials diversos, usualment p\u00e8ls, fixats a l'extrem d'un m\u00e0nec de fusta per una virolla i que t\u00e9 la propietat de retenir l\u00edquids de diferents densitats. Es fa servir normalment per estendre pintura o cola amb precisi\u00f3 variable sobre una superf\u00edcie.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Amazing Stories va ser una revista de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i space opera que va llan\u00e7ar el seu primer n\u00famero a l'abril de 1926, editada per Experimenter Publishing, propietat d'Hugo Gernsback, des d'aleshores i gaireb\u00e9 ininterrumpidament durant vuitanta anys. Va ajudar a definir el subg\u00e8nere de ficci\u00f3 pulp. Alguns dels escriptors i escriptores habituals als primers n\u00fameros van ser John W. Campbell, Isaac Asimov, Howard Fast, Ursula K. Le Guin, Roger Zelazny i Thomas M. Disch.\nDespr\u00e9s dels anys vint del segle XX ja rarament va ser infuent en el seu g\u00e8nere. Va comen\u00e7ar com a revista de format Bedsheet. El 1933 va canviar a format pulp. L'edici\u00f3 final, en 2005, es va distribuir nom\u00e9s en format PDF.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "FOAK \u00e9s un acr\u00f2nim en angl\u00e8s de \u00abfirst of a kind \u00bb que significa primer d'una nova classe. \u00c9s una paraula de l'argot de m\u00e0rqueting i d'economia per designar la primera generaci\u00f3 de productes o serveis que utilitzen una nova tecnologia o disseny. \u00c9s una variaci\u00f3 al concepte de prototip, s\u00e8rie experimental que precedeixen la producci\u00f3 normal. Aquests generalment tenen un cost significativament superior, com que pel fenomen de la corba d'aprenentatge el cost de producci\u00f3 dels subseq\u00fcents generacions baixa. Per designar la tecnologia madura, de vegades s'utilitza l'argot NOAK, acr\u00f2nim de \u00abnth of a kind\u00bb (en\u00e8sima d'una classe). La transici\u00f3 de FOAK a NOAK inevitablement passa per una corba d'aprenentatge tecnol\u00f2gic.IBM va crear el programa FOAK per a fomentar la transici\u00f3 d'un model d'innovaci\u00f3 tancada a innovaci\u00f3 oberta en formalitzar una col\u00b7laboraci\u00f3 estreta entre d'un costat el departament de recerca i desenvolupament i el servei comercial i d'un altre costat un client major. Aquest tres partits havien de col\u00b7laborar per resoldre un problema comercialment important i conceptualment interessant. A m\u00e9s la plantilla havia de treballar durant un temps a la mateixa seu del client per observar el problema i les possibles solucions in vivo. Aquesta nova manera d'organitzar la recerca i la innovaci\u00f3 havia d'accelerar els proc\u00e9s de desenvolupament tot i adaptar-la millor a les veritables necessitats.IBM obt\u00e9 els drets d'utilitzar la soluci\u00f3 en d'altres entorns i obt\u00e9 la propietat intel\u00b7lectual de les solucions desenvolupades per la plantilla en el proc\u00e9s de recerca de noves solucions. Henry Chesbrough constat\u00e0 a m\u00e9s: \u00abPer\u00f2 IBM encara obtenia quelcom m\u00e9s: l'oportunitat d'exposar el seu personal de recerca interna a problemes de primer nivell a la mateixa seu del seu client\u00bb.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "INSPIRE-HEP \u00e9s una biblioteca digital en acc\u00e9s obert en el camp de la f\u00edsica de part\u00edcules (high-energy particle physics, HEP sigles en angl\u00e8s), f\u00edsica nuclear, f\u00edsica d'acceleradors i astrof\u00edsica. \u00c9s successora del portal SPIRES (Stanford Physics Information Retrieval System), la base de dades principal en literatura de f\u00edsica de part\u00edcules des del 1970s.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La targeta Octopus \u00e9s una targeta moneder recarregable, amb processador incorporat, que no necessita posar-se en contacte per ser utilitzada en sistemes de pagaments electr\u00f2nics a Hong Kong. Originalment llan\u00e7ada el setembre de 1997 com a targeta de pagament per al servei p\u00fablic de transport de la ciutat, la targeta Octopus s'ha convertit en un sistema de pagament d'ampli \u00fas en botigues, supermercats, restaurants i altres tipus de negocis de venda. Al mateix temps s'ha desenvolupat un segon mercat en sistemes de seguretat, d'acc\u00e9s a immobles i escoles. Per utilitzar-la nom\u00e9s cal apropar-la a un lector Octopus i la rec\u00e0rrega es pot realitzar amb m\u00e0quines que accepten diners en efectiu o directament per transfer\u00e8ncia des d'una targeta de cr\u00e8dit o compte bancari.\n\nOctopus s'ha convertit en un dels m\u00e9s exitosos sistemes de pagament electr\u00f2nic, amb prop de 12 milions de targetes en circulaci\u00f3 (prop del doble de la poblaci\u00f3 de Hong Kong) i prop de 8 milions de transaccions di\u00e0ries. L'operador, un consorci en el qual participa el sistema de transport de Hong Kong, ha guanyat contractes per instal\u00b7lar sistemes similars en els Pa\u00efsos Baixos i en la prov\u00edncia xinesa de Changsha.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El pedal d'home mort \u00e9s un sistema de seguretat que s'instal\u00b7la en locomotores o camions de grans dimensions, com a mitj\u00e0 per a assegurar que el conductor est\u00e0 en condicions de conduir el vehicle mentre aquest es troba en marxa.Consisteix en un pedal situat sota el pupitre de conducci\u00f3, que s'acciona mitjan\u00e7ant el peu. Segons el model de vehicle, tamb\u00e9 hi pot haver un parell de botons a banda i banda de la cabina, que es poden accionar amb la m\u00e0 i que funcionen de la mateixa manera.\nEl sistema s'activa en el moment en qu\u00e8 se selecciona la direcci\u00f3 de la marxa amb l'inversor (cap endavant o enrere), i s'ha alliberat el fre. A partir d'aquest moment, s'ha de comen\u00e7ar a trepitjar el pedal cada cert temps, a intervals regulars o irregulars. L'av\u00eds d'un senyal ac\u00fastic indicar\u00e0 al maquinista que no n'est\u00e0 complint els cicles, i el maquinista haur\u00e0 d'aixecar el peu.\nEn el moment que el sistema detecta que s'ha deixat d'accionar el pedal o que l'acci\u00f3 sobre el pedal \u00e9s cont\u00ednua, s'enc\u00e9n un indicador llumin\u00f3s al seu panell i seguidament sona un xiulet for\u00e7a desagradable. Si no es prem o es deixa de pr\u00e9mer el pedal en aquest moment, al cap de cinc segons actua el fre d'emerg\u00e8ncia. Una vegada que el fre d'emerg\u00e8ncia s'ha accionat, no es pot tornar a engegar el tren, fins que no s'aturi completament i es posi l'inversor a la posici\u00f3 0 (rearmat).\nLa frenada d'emerg\u00e8ncia \u00e9s la frenada m\u00e9s potent de qu\u00e8 disposa el tren. Com el seu nom indica, nom\u00e9s s'utilitza per a urg\u00e8ncies i provoca l'aturada del tren.\nEls temps m\u00e0xims per als cicles de trepitjar el pedal, mantenir-lo trepitjat, deixar de trepitjar-lo i mantenir-lo sense trepitjar, depenen de la s\u00e8rie de locomotora o del tipus del vehicle. Normalment, a un vehicle o locomotora amb major velocitat, se li redueixen els temps. Es podria dir que, si no s'est\u00e0 prement el pedal, al cap de cinc segons comen\u00e7a a sonar el xiulet; i si es mant\u00e9 premut sense deixar-lo anar, al cap de trenta segons sona el xiulet.\nAlguns trens de metro tenen aquest sistema de seguretat per a evitar una urg\u00e8ncia i protegir els sistemes motrius, i pot ser en un gallet sota la palanca d'acceleraci\u00f3 o en un bot\u00f3 independent que dona temps al conductor per a engegar-lo.\n\nNewman, Andy \u00abTrain Stopper Safely by 'Dead-Man Feature'\u00bb. The New York Times, 28-04-2010.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Southwest Research Institute (SwRI), amb seu a San Antonio (Texas), \u00e9s una organitzaci\u00f3 de recerca i desenvolupament aplicat (R+D). \u00c9s una instituci\u00f3 independent i sense \u00e0nim de lucre fundada el 1947 per l'empresari del petroli Thomas Slick, Jr.Proporciona contractes de serveis serveis d'investigaci\u00f3 i desenvolupament per a clients governamentals i industrials.\nLa SwRI inicia els contractes amb els clients sobre la base de consultes i prepara una proposta formal sobre el treball. Amb subjecci\u00f3 als desitjos dels clients, els programes es mantenen confidencials. Com a part d'una llarga tradici\u00f3, els drets de les patents que sorgeixen de la investigaci\u00f3 patrocinada sovint s'assignen al client. La SwRI en general conserva els drets dels aven\u00e7os de l'institut finan\u00e7at.\nLa seu de l'Institut ocupa 18,58 ha d'espai d'oficines i laboratori en m\u00e9s de 485,62 ha a San Antonio, al costat Oest de la ciutat. La SwRI compta amb oficines t\u00e8cniques i laboratoris a Boulder, Colorado, Ann Arbor, Michigan, Warner Robins, Ge\u00f2rgia, Ogden, Utah, Oklahoma City, Oklahoma, Rockville, Maryland, Minneapolis, Minnesota, Pequ\u00edn, Xina, i altres llocs. L'institut tamb\u00e9 ofereix la seva experi\u00e8ncia de monitoratge ambiental en l'eliminaci\u00f3 de municions al dip\u00f2sit d'armament de l'ex\u00e8rcit de Hermiston, Oregon i al dip\u00f2sit de residus qu\u00edmics de Pine Bluff, Arkansas.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "S'anomenen carrils als llocs preparats per al pas de certs vehicles. Per exemple, els carrils a les vies, per possibilitar la circulaci\u00f3 de trens, que normalment s'ajunten mitjan\u00e7ant travesses i balats. O els carrils bici, carrils bus, carrils taxi, destinats a la circulaci\u00f3 de vehicles espec\u00edfics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "SixthSense \u00e9s un dispositiu port\u00e0til d'interf\u00edcie gestual desenvolupat per Pranav Mistry, un estudiant de doctorat en el grup d'Interf\u00edcies de Fluids del MIT Media Lab. \u00c9s similar a Telepointer, un projector neckworn o sistema de c\u00e0meres desenvolupat per l'estudiant Steve Mann de Media Lab", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El MagSpoof \u00e9s un emulador de banda magn\u00e8tica wireless (xarxa sense fil), creat per l'investigador de seguretat Samy Kamkar. Permet utilitzar les dades de la banda magn\u00e8tica d'una tarjeta sense haver de copiar-los a una altre.L'emulador no permet utilitzar targetes de cr\u00e8dit no autoritzades legalment. No \u00e9s suficient tenir el n\u00famero de targeta i la seva data de venciment, ja que la informaci\u00f3 del Chip-and-PIN i l'Amex no est\u00e0 implementada i utilitzant el MagSpoof es requereix tenir les magstripes (ratlles magn\u00e8tiques) que es volen emular.\nEl MagSpoof permet efectuar una recerca en altres \u00e0rees de magstripes, microcontroladors i electromagnetisme, aix\u00ed com crear els nostres propis dispositius similars a un altre existent, tecnologies comercials com Samsung MST i Coin.\nEl dispositiu tamb\u00e9 pot ser utilitzat com a targeta de cr\u00e8dit tradicional (i amb modificaci\u00f3, t\u00e8cnicament pot impossibilitar requisists de xip) i en diverses formes de factor. Aix\u00ed mateix, pot ser utilitzat per recerques de seguretat en qualsevol \u00e0rea que tradicionalment requeririen una magstripe, com lectors per targetes de cr\u00e8dit, llic\u00e8ncies de conductors, claus d'habitaci\u00f3 d'hotel, etc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un portal\u00e0mpades \u00e9s un dispositiu per a sostenir les l\u00e0mpades o bombetes el\u00e8ctriques. \u00c9s un dispositiu que suporta mec\u00e0nicament i proporciona connexions el\u00e8ctriques per una l\u00e0mpada compatible. Els portal\u00e0mpades permeten que els l\u00e0mpades es reemplacin de manera segura i convenient. Hi ha moltes normes diferents per als portal\u00e0mpades, incloses les normes primitives de facto i les normes posteriors creades per diversos organismes de normalitzaci\u00f3. Molts dels est\u00e0ndards posteriors s'ajusten a un sistema de codificaci\u00f3 general en qu\u00e8 un tipus de s\u00f2col es designa mitjan\u00e7ant una lletra o abreviatura seguida d'un nombre. El tipus m\u00e9s com\u00fa de preses de corrent per agafar l'electricitat de la xarxa s\u00f3n els de rosca Edison, utilitzats a Europa continental i Am\u00e8rica de Nord, mentre que els suports de baioneta dominen en els pa\u00efsos de la Commonwealth, excepte Canad\u00e0, i en la ind\u00fastria de automoci\u00f3. Els l\u00e0mpades fluorescents normalment utilitzen un s\u00f2col de dos pins sense rosca.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'ombra d'ulls \u00e9s un maquillatge que s'usa per a donar color a les parpelles inferior i sobretot superior. En cosm\u00e8tica se sol anomenar parpella m\u00f2bil a la parpella superior i parpella fixa a la zona entre aquesta i la cella, on tamb\u00e9 es pot aplicar l'ombra d'ulls. Les ombres d'ulls solen ser p\u00f3lvores, per\u00f2 tamb\u00e9 poden estar presentades en forma de crema, de barra, o de l\u00edquid. El maquillatge dels ulls es pot complementar amb l'\u00fas d'un llapis d'ulls i de r\u00edmel. Es tracta d'un cosm\u00e8tic que ja era utilitzat fa m\u00e9s de deu mil anys a l'antic Egipte, que usaven grecs i romans i que fins i tot \u00e9s esmentat a l'Antic Testament.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una clau \u00e9s una eina manual que serveix per collar o afluixar perns i femelles. N'hi ha de fixes, d'ajustables (clau de vis o anglesa), de roseta (amb la cabota treballada en forma d'estel), de tub, clau de got, claus hexagonals, claus de cadena, de lampista (stilson), claus de carraca, etc.\nAlgunes claus s\u00f3n de boca variable, de manera que se'n pot graduar l'obertura i adaptar-la a diverses mides de cabota quan aquesta \u00e9s de forma quadrada o hexagonal. S\u00f3n les claus angleses. Per\u00f2 la majoria de les claus s\u00f3n de boca fixa, com les claus planes fixes, les claus d'estrella o les claus de got, que solen ser canviables aprofitant el mateix m\u00e0nec. Tamb\u00e9 hi ha les claus de tub formades per un cos buit de forma generalment hexagonal perqu\u00e8 s'hi adaptin les claus planes i poder-les fer girar.\n\n\t\t\nViccionari", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia ciutadana \u00e9s la recerca cient\u00edfica condu\u00efda, parcialment o completament, per cient\u00edfics aficionats o no professionals. La ci\u00e8ncia ciutadana s'orienta a la generaci\u00f3 de nou coneixement amb la participaci\u00f3 activa i imprescindible de la ciutadania en totes les etapes del proc\u00e9s de recerca, sia en la captaci\u00f3 o processament de dades (prove\u00efment participatiu), la seva interpretaci\u00f3 (intel\u00b7lig\u00e8ncia distribu\u00efda), la definici\u00f3 de problemes, reptes, objectius i captaci\u00f3 de dades (ci\u00e8ncia participativa) o en el disseny amb persones cient\u00edfiques de la recerca que s'ha de dur a terme (ci\u00e8ncia col\u00b7laborativa).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els estudis per a la pau i resoluci\u00f3 de conflictes \u00e9s un camp de les ci\u00e8ncies socials que identifica i analitza els comportaments violents i no-violents, aix\u00ed com els mecanismes estructurals que influeixen en els conflictes (incloent-hi els conflictes socials), amb la intenci\u00f3 de comprendre dels processos que condueixen a una condici\u00f3 humana m\u00e9s desitjable. Una part d'aquests estudis, els estudis per la pau (irenologia), s\u00f3n un esfor\u00e7 interdisciplinari destinat a la prevenci\u00f3, la reducci\u00f3, i la soluci\u00f3 dels conflictes per mitjans pac\u00edfics, buscant amb aix\u00f2 la \"vict\u00f2ria\" per a totes les parts involucrades en el conflicte. Aix\u00f2 contrasta amb els estudis de la guerra (polemologia), que tenen com a objectiu l'assoliment eficient de la vict\u00f2ria en els conflictes, principalment per mitjans violents, amb la satisfacci\u00f3 d'una o m\u00e9s (per\u00f2 no de totes) les parts implicades. Les disciplines implicades poden incloure ci\u00e8ncies pol\u00edtiques, geografia, economia, psicologia, sociologia, relacions internacionals, hist\u00f2ria, antropologia, ci\u00e8ncies religioses, i els estudis de g\u00e8nere, aix\u00ed com una varietat d'altres. Les subdisciplines m\u00e9s rellevants d'aquests camps, com l'economia de la pau, poden ser considerades tamb\u00e9 com a pertanyents als estudis per a la pau i resoluci\u00f3 de conflictes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Haworthia Study \u00e9s la revista bianual de la Haworthia Society japonesa. Es publica al juny i desembre, cadascun amb aproximadament 16 p\u00e0gines en format A4. El text \u00e9s en japon\u00e8s amb resums en angl\u00e8s o articles complets en angl\u00e8s. \u00c9s una revista ben il\u00b7lustrada amb fotos en color. Els h\u00edbrids i cultivars japonesos es presenten regularment, a m\u00e9s d'una varietat d'articles sobre esp\u00e8cies i la seva classificaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Flexibilitat interpretativa \u00e9s la noci\u00f3 que descriu l'exist\u00e8ncia d'interpretacions radicals sobre un artefacte t\u00e8cnic, \u00e9s a dir, l'atribuci\u00f3 d'objectius, significats i l\u00ednies de desenvolupament divergent. La flexibilitat interpretativa dels artefactes t\u00e8cnics no s'ha d'entendre en termes exclusivament hermen\u00e8utics; no es limita a assenyalar el fet trivial que a un artefacte se li poden assignar diferents significats o valors en contextos diferents. En cert sentit la pres\u00e8ncia de flexibilitat interpretativa suggereix l'exist\u00e8ncia d'artefactes diferents (\"bicicleta viril\" versus \"bicicleta perillosa\") en el que a simple vista sembla un \u00fanic artefacte (\"bicicleta ordin\u00e0ria\"). Els artefactes lluny de seguir una simple evoluci\u00f3 cap a una efici\u00e8ncia m\u00e9s gran (en un sentit prec\u00eds i neutre), segueixen diferents l\u00ednies de desenvolupament impulsades per elements m\u00e9s heterogenis que avalen un model multidireccional del desenvolupament tecnol\u00f2gic.Les difer\u00e8ncies a les quals el concepte de flexibilitat interpretiva es refereix son radicals, aix\u00f2 \u00e9s, estan relacionades amb el funcionament dels artefactes (amb el fet que ho facin correctament o incorrectament), amb el disseny material dels seus components; un aspecte molt m\u00e9s dif\u00edcil de demostrar i que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies directes per a les innovacions futures, segons una o altra interpretaci\u00f3, l'artefacte seguir\u00e0 l\u00ednies molt diferents d'evoluci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Urgellia, amb el subt\u00edtol Urgellia: Anuari d'estudis hist\u00f2rics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d'Andorra i la Vall d'Aran \u00e9s una revista d'hist\u00f2ria editada des de l'any 1978 pel Bisbat d'Urgell i la Societat Cultural Urgellitana.Urgellia es publica en llengua catalana. T\u00e9 com a finalitat donar a con\u00e8ixer la hist\u00f2ria religiosa, cultural, art\u00edstica i institucional de les comarques que formen part del bisbat d'Urgell i d'aquelles altres que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporaci\u00f3 a altres di\u00f2cesis. Els volums publicats s\u00f3n d'una extensi\u00f3 aproximada de 500 p\u00e0gines, i comprenen estudis monogr\u00e0fics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i cat\u00e0legs de museus, esgl\u00e9sies, monuments i obres d'art. La hist\u00f2ria d'Urgellia va comen\u00e7ar el 1977, un any abans de sortir el primer volum publicat. L'aleshores bisbe Joan Mart\u00ed i Alanis va creure convenient contribuir al coneixement de la hist\u00f2ria del Bisbat d'Urgell, atresorada als seus arxius, i posar-la a l'abast del poble. Naixia, amb aquest prop\u00f2sit, la Societat Cultural Urgel\u00b7litana, sota la direcci\u00f3 d'un insigne historiador, monjo de Montserrat, de seixanta anys, el pare Cebri\u00e0 Baraut i Obiols, fill de cal Roca del Vilar de Cab\u00f3. Cebri\u00e0 Baraut i Obiols va dirigir els primers catorze volums, fins al 2001, el director d'Urgellia, i entre els seus redactors i col\u00b7laboradors m\u00e9s destacats cal esmentar Carme Batlle i Gallart, Prim Bertran i Roig\u00e9, Manuel Riu i Riu, Enric Molin\u00e9 i Coll i Benigne Marqu\u00e8s i Sala. Precisament, Carme Batlle tamb\u00e9 ha exercit com a directora al costat de moss\u00e8n Benigne Marqu\u00e8s, arxiver del Bisbat d'Urgell, que ho feu com a secretari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una t\u00e8cnica (del grec, \u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7 [t\u00e9kne] 'art, t\u00e8cnica, ofici') \u00e9s un procediment o conjunt de regles, normes o protocols que t\u00e9 per objectiu obtenir un resultat determinat, ja sigui al camp de les ci\u00e8ncies, de la tecnologia, de l'art, de l'esport, de l'educaci\u00f3 o de qualsevol altra activitat.\u00c9s el conjunt de procediments que s'utilitzen per una art, ci\u00e8ncia o activitat determinada, en general s'adquireixen per mitj\u00e0 de la seva pr\u00e0ctica i requereixen determinades habilitats o destreses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La metodologia experimental \u00e9s un model d'investigaci\u00f3 cient\u00edfica que cont\u00e9 una s\u00e8rie de normes que ens indiquen un procediment establert i pautat a seguir, que t\u00e9 com a objectiu obtenir informaci\u00f3 cient\u00edfica mitjan\u00e7ant experiments. L'estructura b\u00e0sica \u00e9s la seg\u00fcent: plantejar un problema, formular unes hip\u00f2tesis, fer un o diversos experiments, analitzar els resultats, validar o rebutjar les hip\u00f2tesis, generalitzar els resultats i plantejar nous problemes.\nEnt\u00e9n l'experiment com a principal i necessari instrument per poder obtenir coneixement cient\u00edfic. S'utilitza una situaci\u00f3 artificial i controlada, es procedeix a fer l'experiment i s'obtenen uns resultats que s'interpreten i s'analitzen de manera precisa i seguint uns criteris cient\u00edfics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Discursos sobre la primera d\u00e8cada de Titus Livi, en itali\u00e0 Discorsi sopra la prima deca di Tito Livio s\u00f3n una obra de filosofia i hist\u00f2ria pol\u00edtica de Nicolau Maquiavel, escrit a principis del segle XVI (concretament cap al 1512-1520) i publicat per primera vegada el 1531 a Roma i Flor\u00e8ncia, quatre anys despr\u00e9s de la mort del seu autor i un any abans de la publicaci\u00f3 del seu altre text important, El pr\u00edncep.Constituint una escriptura fonamental en filosofia pol\u00edtica, aquests discursos proposen una reflexi\u00f3 sobre la noci\u00f3 de rep\u00fablica.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'abducci\u00f3 (del llat\u00ed abdelius), fa refer\u00e8ncia humans segrestats per extraterrestres i sotmesos a estranyes proves m\u00e8diques o experiments.\n\n", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La taula braser o el tendur \u00e9s una taula circular, rectangular o quadrada, prove\u00efda d'un bastidor. Es tracta d'una taula de fusta normalment rodona, encara que no exclusivament, coberta amb unes faldilles de tela gruixuda que poden arribar gaireb\u00e9 fins a terra, a la part inferior pot portar una tarima de fusta amb un forat circular central per col\u00b7locar-hi un braser.\nLa taula braser va ser un sistema de calefacci\u00f3 molt com\u00fa, abans de la popularitzaci\u00f3 de la calefacci\u00f3 central i de vegades com a complement. La fam\u00edlia s'hi reunia al voltant, posant les cames sota les faldilles per mantenir-les calentes. Encara que a vegades, si no es tenia cura, es podien produir cremades superficials a la pell. Actualment, encara que ha caigut bastant en des\u00fas, a Catalunya encara se'n comercialitzen en forma rodona o rectangular, i se solen utilitzar brasers el\u00e8ctrics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'harmamaxa, del grec antic \u1f01\u03c1\u03bc\u03b1\u03bc\u03ac\u03be\u03b1 era un cotxe cobert. Herodot en parla com de \u00abtenda amb rodes\u00bb.Generalment consistia en un carro amb quatre rodes que servien per dur objectes i persones a l'\u00e8poca cl\u00e0ssica. Era similar al carpentum i al pilentum rom\u00e0, cobert amb teles, i que es podia usar dia i nit; anava generalment tirat per quatre cavalls o altres quadr\u00fapedes, adornats amb guarniments m\u00e9s luxosos que els carpentum. A P\u00e8rsia era l'equivalent del carpentum i s'usava especialment per dones i canalla de la classe alta, pels eunucs reials i pels fills del rei i els seus tutors; fins i tot fou usat pels reis de P\u00e8rsia. El cos d'Alexandre el Gran fou transportat des de Babil\u00f2nia a Alexandria amb una harmamaxa que s'havia constru\u00eft durant dos anys, pintada i ornada amb or, plata i vori. A Gr\u00e8cia l'usaven les dones de classe alta; una sacerdotessa de Diana \u00e9s representada circulant amb una harmamaxa tirada per dos bous blancs; apareix tamb\u00e9 a monedes d'Efes o aquestos vehicles es feien servir per les processons religioses.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR) \u00e9s una t\u00e8cnica de laboratori que combina la transcripci\u00f3 inversa de l'ARN a l'ADN (en aquest context anomenat ADN complementari o ADNc) i l'amplificaci\u00f3 de dianes espec\u00edfiques d'ADN mitjan\u00e7ant la reacci\u00f3 en cadena de la polimerasa (PCR). S'utilitza principalment per mesurar la quantitat d'un ARN espec\u00edfic. Aix\u00f2 s'aconsegueix controlant la reacci\u00f3 d'amplificaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la fluoresc\u00e8ncia, una t\u00e8cnica anomenada PCR en temps real o PCR quantitativa (qPCR). RT-PCR combinada i qPCR combinats s'utilitzen rutin\u00e0riament per a l'an\u00e0lisi de l'expressi\u00f3 g\u00e8nica i la quantificaci\u00f3 de l'ARN viral en investigaci\u00f3 i entorns cl\u00ednics.\nL'estreta associaci\u00f3 entre RT-PCR i qPCR ha portat a l'\u00fas meton\u00edmic del terme qPCR per significar RT-PCR. Aquest \u00fas pot ser conf\u00fas, com RT-PCR es pot utilitzar sense qPCR, per exemple per habilitar la clonaci\u00f3 molecular, la seq\u00fcenciaci\u00f3 o la simple detecci\u00f3 de l'ARN. Per contra, qPCR es pot utilitzar sense RT-PCR, per exemple per quantificar el n\u00famero de c\u00f2pia d'una pe\u00e7a espec\u00edfica d'ADN.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El lla\u00e7 de control \u00e9s el conjunt de dispositius capa\u00e7os de realitzar un sistema de control autom\u00e0tic. Est\u00e0 format per un element sensor, un element de control (on es configura setpoint, velocitat de resposta, integraci\u00f3, derivaci\u00f3, etc., depenent del que es vulgui controlar) i un element de sortida que \u00e9s el controlat.Els lla\u00e7os de control generalment estan normalitzats, per exemple 4 mA a 20 mA o 0 V a 10 V, entre d'altres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En fotografia, el visor \u00e9s el sistema \u00f2ptic que permet enquadrar el camp visual que es pret\u00e9n abastar en la imatge. \u00c9s a dir, el visor \u00e9s la finestreta, pantalla o marc incorporat a la c\u00e0mera o subjectat a ella que el fot\u00f2graf utilitzar per visualitzar, exacte o aproximadament, la relaci\u00f3 motiu/entorn que abasta l'objectiu.\nEl visor \u00e9s una de les parts m\u00e9s importants de qualsevol c\u00e0mera, ja que estableix el mode de cada fot\u00f2graf d'enquadrar i compondre cada fotografia. Moltes c\u00e0meres digitals posseeixen dos visors. Un \u00e9s de cristall tradicional que sol estar situat sobre l'objectiu en la part posterior de la c\u00e0mera i l'altre \u00e9s una petita pantalla de cristall l\u00edquid a trav\u00e9s de la qual es pot tenir una visi\u00f3 en directe de l'escena situada davant l'objectiu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La microfusi\u00f3 \u00e9s el conjunt de tots aquells procediments de fabricaci\u00f3 de peces per fosa, en qu\u00e8 el model est\u00e0 fet d'un material que es pot fondre o cremar. Es caracteritza pel fet que permet l'\u00fas de qualsevol aliatge (indicada especialment per peces d'acer o d'aliatges durs de geometria complexa) i dona bones toler\u00e0ncies dimensionals (\u00b15%), fent-lo aix\u00ed m\u00e9s prec\u00eds que l'emmotllament per sorra. D'aquesta manera, es pot finalitzar la fabricaci\u00f3 de la pe\u00e7a sense haver arrancat encenall.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La medalla Clarke \u00e9s atorgada per la Royal Society of New South Wales (Austr\u00e0lia) per distingir treballs en les Ci\u00e8ncies Naturals. Rep el seu nom en honor del Reverend William Branwhite Clarke, un dels fundadors de la Societat. La medalla \"recompensa les merit\u00f2ries contribucions a la geologia, mineralogia i hist\u00f2ria natural de Austral\u00e0sia, i est\u00e0 oberta a subjectes de la ci\u00e8ncia, tant residents a Austral\u00e0sia o no\". S'atorga anualment per a cadascuna de les disciplines: geologia, bot\u00e0nica i zoologia) feta en la comunitat australiana i els seus territoris. Cada disciplina \u00e9s considerada cada tres anys.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cicle de vida de la tecnologia \u00e9s el proc\u00e9s d'evoluci\u00f3 que qualsevol tecnologia t\u00e9 en el temps. En la primera etapa, nom\u00e9s es troba a la disposici\u00f3 de pocs consumidors, per despr\u00e9s arribar a ser coneguda per tot el mercat, en l'\u00faltima etapa la tecnologia est\u00e0 saturada i esgotada com a producte comercial. \u00c9s per l'anterior que es pot afirmar que cada tecnologia t\u00e9 un cicle de vida, que es diferencia en la durada de cada etapa i aix\u00f2 va depenent de les caracter\u00edstiques i el sector on es distribueixi.\nPer analitzar els cicles de les tecnologies es crea una corba anomenada \"S\" per la seva forma en la gr\u00e0fica i amb aix\u00f2 s'aconsegueix identificar la durada de cada per\u00edode, depenent de la tecnologia analitzada. Tamb\u00e9 es coneix una classificaci\u00f3 segons la maduresa de l'objecte o tecnologia en q\u00fcesti\u00f3, per aix\u00ed realitzar estrat\u00e8gies en el proc\u00e9s de comercialitzaci\u00f3 pel que fa a l'etapa en qu\u00e8 es troben.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una escala de m\u00e0 \u00e9s un aparell port\u00e0til que consisteix en dues peces paral\u00b7leles o lleugerament convergents (muntants) unides a intervals per travessers (escalons) i que serveix per pujar o baixar una persona d'un nivell a un altre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnof\u00edlia (del grec \u03c4\u03ad\u03c7\u03bd\u03b7 - techn\u0113, \"art, habilitat, ofici\" i \u03c6\u03b9\u03bb\u03af\u03b1 - philia, \"amistat\") consisteix en una afici\u00f3 obsessiva cap a l'\u00fas d'Internet i les noves tecnologies. Les persones que pateixen tecnof\u00edlia depenen excessivament de la tecnologia, fins al punt de no poder separar-se dels seus dispositius tecnol\u00f2gics. \u00c9s per aix\u00f2 que la tecnof\u00edlia \u00e9s considerada una addicci\u00f3, en la qual, de la mateixa manera que amb les drogues o l'alcohol, es poden generar en la persona addicta trastorns semblants a quadres de depend\u00e8ncia per \u00fas d'estupefaents. Un individu amb una marcada tecnof\u00edlia sent frustraci\u00f3 si no pot comprar un nou producte, incrementa el seu nivell d'ansietat si no t\u00e9 connexi\u00f3 a Internet o pot patir una crisi nerviosa si el seu ordinador o m\u00f2bil deixen de funcionar.\nEn l'actualitat, la majoria dels \u00e9ssers humans tenen una gran afecci\u00f3 per la tecnologia i empren aquests dispositius de manera quotidiana. Les comunicacions, l'activitat laboral i, fins i tot, l'entreteniment depenen en bona part d'ella. Hi ha persones, per\u00f2, que desenvolupen un elevat grau de depend\u00e8ncia a la tecnologia. En aquest cas, la tecnof\u00edlia es converteix en una obsessi\u00f3 i genera importants problemes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En un primer nivell, s'ent\u00e9n el determinisme com una doctrina filos\u00f2fica que defensa que tot succ\u00e9s, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisi\u00f3 i l'acci\u00f3, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseq\u00fc\u00e8ncies, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment. Una formulaci\u00f3 alternativa del determinisme \u00e9s la tesi que de cada instant tan sols se'n pot desenvolupar exactament un possible futur. Sota aquest sentit general, tamb\u00e9 s'ha aplicat la noci\u00f3 de determinisme a la hist\u00f2ria, concebent-la com un proc\u00e9s universal.\nPrenent aquesta definici\u00f3 laxa de determinisme, totes les doctrines que defensen que existeix un dest\u00ed ineluctable o la predestinaci\u00f3 en l'\u00e9sser hum\u00e0 estan englobades en el determinisme. En un sentit m\u00e9s estricte, per\u00f2, es considera que el determinisme no concerneix l'\u00e0mbit hum\u00e0 (tot i que hi pot influir), sin\u00f3 que \u00e9s universal, associat a la idea d'una causalitat que regeix l'univers sencer. Aquest fet ha propiciat que, a vegades, s'hagi identificat el determinisme amb el mecanicisme.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El calumet \u00e9s la pipa cerimonial o sagrada que fumaven els pobles ind\u00edgenes d'Am\u00e8rica del Nord, especialment els pobles algonquins de les Grans Planes i els del sud-est dels Estats Units. El terme calumet significa 'canya', la qual cosa at\u00e9n un origen etimol\u00f2gic clarament descriptiu; \u00e9s d'origen franc\u00e8s, i va ser donat pels europeus per definir aquesta mena de pipa.\n\nEl seu \u00fas era costum en les reunions del consell tribal i en les cerim\u00f2nies d'agermanament, s\u00edmbol d'un lla\u00e7 d'amistat entre diferents persones, basat en una adopci\u00f3 figurativa, una confraternitat en pau entre pobles i individus. La cerim\u00f2nia s'iniciava, en la major part dels casos, amb l'actuaci\u00f3 de l'amfitri\u00f3, que llan\u00e7ava glopades de fum cap al cel, als quatre vents i, finalment, a la terra, invocant aix\u00ed tant el m\u00f3n div\u00ed com l'hum\u00e0, per deixar que despr\u00e9s la pipa circul\u00e9s entre els seus cong\u00e8neres.\nL'acte de fumar, doncs, com a nexe d'uni\u00f3 entre all\u00f2 hum\u00e0 i all\u00f2 div\u00ed, era una forma superior de di\u00e0leg. En altres ocasions, la c\u00e0rrega simb\u00f2lica del fet de fumar el calumet s'enfocava, de manera m\u00e9s exclusiva, cap a la divinitat, com a mitj\u00e0 de relaci\u00f3 directa entre el xaman i els esperits que governen el m\u00f3n supraterrenal, demanant als d\u00e9us, per exemple, pluges i temps propici que assegur\u00e9s les collites i, amb aquestes, el bon futur de la tribu.\nLa pipa era, per tant, objecte de culte i de m\u00e0xima consideraci\u00f3 i cura. I no sols aix\u00f2: la seva elegant i acurada ornamentaci\u00f3 les convertia en peces de gran bellesa com l'os o les cornamentes de c\u00e8rvids utilitzats en la seva elaboraci\u00f3. Es donen, fins i tot, interessants combinacions rituals i, en cert sentit, paradoxes simb\u00f2liques, de destral de guerra i pipa de pau, realitzades en metall, amb m\u00e0nec o canya cil\u00edndrica de fusta profusament decorada.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els suports del cigonyal s\u00f3n els allotjaments del bloc del motor en un motor de combusti\u00f3 interna alternatiu que subjecten el cigonyal.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Eight-to-Fourteen Modulation (EFM) \u00e9s un sistema de codificaci\u00f3 de canal \u00c9s utilitzada en DVD, CD i Minidisc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'estr\u00edjol o rascador \u00e9s un instrument que s'usa per netejar (\"estrijolar\") les cavalleries.Es tracta d'una xapa de ferro de diferents seccions, en forma de \"U\" en les peces m\u00e9s antigues. Consta de diverses serretes amb dents menudes, triangulars i romes. La nansa o m\u00e0nec \u00e9s de fusta, amb tija central de ferro.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un dip\u00f2sit d'expansi\u00f3 o vas d'expansi\u00f3 \u00e9s un element utilitzat en circuits de calefacci\u00f3 d'edificis per absorbir l'augment de volum que es produeix en expandir-se, per escalfament, el fluid portador de calor que cont\u00e9 el circuit. Els vasos d'expansi\u00f3 poden ser de tipus obert o tancat.\n\nVas d'expansi\u00f3 obert\nEl vas d'expansi\u00f3 obert \u00e9s un recipient que ha d'estar col\u00b7locat a la part m\u00e9s alta de la instal\u00b7laci\u00f3 per recollir l'aigua sobrant de l'expansi\u00f3 i tornar quan es refreda el portador de calor. \u00c9s important que l'aigua continguda en aquest dip\u00f2sit tingui el menor contacte possible amb l'aire, ja que si s'oxigena produiria oxidaci\u00f3 dels components de la instal\u00b7laci\u00f3 al reintroduir (\u00e9s molt important no renovar mai o gaireb\u00e9 mai l'aigua continguda en una instal\u00b7laci\u00f3 de calefacci\u00f3). El vas d'expansi\u00f3 obert ha de tenir, sovint, algun dispositiu que eviti que l'aigua continguda es geli (sistema de recirculaci\u00f3), el que pot passar perqu\u00e8 ha d'estar situat a la part superior per sobre de la zona calefactada (a les instal\u00b7lacions que t\u00e9 circulaci\u00f3 per bomba, ha d'estar almenys quatre metres per sobre de l'emissor m\u00e9s alt, per evitar la cavitaci\u00f3 a la bomba).Vas d'expansi\u00f3 tancat\nEl vas d'expansi\u00f3 tancat est\u00e0 format per dues zones: una en contacte amb el circuit primari de calefacci\u00f3 i per tant plena d'aigua i una segona zona plena d'aire o gas nitrogen \u00e9s el cas. Aquestes zones estan separades per una membrana impermeable. Quan l'aigua s'expandeix, augmentant de volum, la membrana cedeix comprimint l'aire i aconseguint una pressi\u00f3 de funcionament estable. Aquest tipus de vas produeix una sobrepressi\u00f3 al circuit, q\u00fcesti\u00f3 que ha d'estar prevista perqu\u00e8 no faci malb\u00e9 els seus components. El seu avantatge \u00e9s que pot estar en el mateix local que les calderes i per tant a l'abric de les gelades. Generalment s'identifica a les instal\u00b7lacions de calefacci\u00f3 per estar pintat de color taronja i tenir forma de bombona, aquest est\u00e0 col\u00b7locat a la part posterior o davantera de les calderes murals i formant part de la instal\u00b7laci\u00f3 en les calderes amb suport de peu.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En enginyeria i estad\u00edstica, un error aleatori, tamb\u00e9 anomenat error indeterminat, \u00e9s un error que no es pot predir en cap mesura. \u00c9s causat per factors que no (o no podem) controlar. S'evidencia quant al realitzar an\u00e0lisis repetitius d'una mateixa mostra s'obtenen resultats que oscil\u00b7len al voltant d'un valor central. T\u00e9 la mateixa probabilitat de ser positiu o negatiu, sempre hi \u00e9s present i no es pot corregir.A mesura que augmenta el nombre de repeticions, l'efecte d'aquests errors tendeix a disminuir, ja que la seva naturalesa aleat\u00f2ria fa que es compensin els uns als altres.Els errors aleatoris sovint apareixen quant els instruments s\u00f3n portats al seu l\u00edmit. Per exemple, \u00e9s com\u00fa que les balan\u00e7es digitals mostrin un error aleatori en el seu \u00faltim d\u00edgit significatiu. Tres mesuraments del mateix objecte podrien acabar sent recollides com 0,9110 g, 0,99111 o 0,99112.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 33 (Ci\u00e8ncies tecnol\u00f2giques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un Watt\u00edmetre \u00e9s un aparell usat en l'electrot\u00e8cnia per mesurar la pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica en una part del circuit. El seu nom ve del fet que, al Sistema Internacional, la unitat de mesura de la pot\u00e8ncia \u00e9s el Watt. Aquest aparell t\u00e9 dues direccions, la vertical i l'horitzontal. En la vertical la intensitat que hi circula \u00e9s 0 i en horitzontal la difer\u00e8ncia de potencial \u00e9s nul\u00b7la.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La prova de Finkbeiner o test de Finkbeiner \u00e9s una de les maneres d'observar com els mitjans de comunicaci\u00f3 representen les persones segons el seu g\u00e8nere, proposada l'any 2013 per la periodista Christie Aschwanden. T\u00e9 forma d'una llista recordatori de criteris que revisen el possible sexisme dels articles que parlen sobre biografies de dones, especialment dels camps de l'enginyeria, la t\u00e8cnica i la ci\u00e8ncia, ja que sembla que, per exemple, un matem\u00e0tic \u00e9s matem\u00e0tic com a caracter\u00edstica principal en parlar de la seva feina, per\u00f2 una matem\u00e0tica \u00e9s una dona matem\u00e0tica, i dona com a caracter\u00edstica principal en parlar del seu treball (vegeu principi de la barrufeta). Aschwander va donar-li el nom d'Ann Finkbeiner, que es va negar a escriure en la revista Nature un article sobre una astr\u00f2noma \u00abcom a dona\u00bb.En moltes fonts, les biografies d'enginyeres i cient\u00edfiques destaquen alguns aspectes personals que mai o rarament apareixerien si fossin homes, com t\u00edpicament la seva bellesa o manca d'ella (vegeu cosificaci\u00f3 de la dona), els seus suposats admiradors i amants, la feina del seu marit, la manera de compaginar o no la vida familiar amb la laboral, o com la primera ha influ\u00eft la segona. Per exemple, un article documentat que no passa la prova \u00e9s la necrol\u00f2gica de l'enginyera aeroespacial Yvonne Brill al New York Times, que, escrita l'any 2013, comen\u00e7ava dient \"Cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir el seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre aquesta durant vuit anys per ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del m\u00f3n', segons el seu fill Matthew.\" El diari va ser obligat a modificar-la i ho va fer per una altra en la qual la \"carn Strogonoff\" era substitu\u00efda per \"brillant cient\u00edfica de coets\".", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El borof\u00e8 \u00e9s un al\u00b7l\u00f2trop bidimensional del bor format per capes d'un o dos \u00e0toms de gruix. La seva exist\u00e8ncia es va predir te\u00f2ricament a mitjans de la d\u00e8cada de 1990, i diferents estructures es van confirmar experimentalment el 2015.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un t\u00f2rcul \u00e9s una premsa utilitzada per a l'estampaci\u00f3 de gravats. L'\u00fas m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s el gravat calcogr\u00e0fic encara que es pot utilitzar en el linogravat o la xilografia. El proc\u00e9s \u00e9s manual i \u00e9s emprat per artistes i filantrops.\nFunciona amb dos corrons de metall, cilindres, un superior i l'altre inferior. Accionant un volant que t\u00e9 aspecte de tim\u00f3, els corrons giren sobre el seu propi eix i desplacen una platina. En la platina se situa la matriu, el paper de gravat damunt i cobrint en conjunt un parell de feltres. Quan aquest conjunt passa a trav\u00e9s dels dos corrons, l'alta pressi\u00f3 comporta que la tinta traspassi de la matriu al paper. Realitzant-se una impressi\u00f3 en el paper anomenada estampa.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un mesclador electr\u00f2nic \u00e9s una m\u00e0quina per mesclar dos o m\u00e9s senyals electr\u00f2nics. Hi ha dos tipus b\u00e0sics de mescladores. Les mescladores d'agregament de dos senyals junts, que s'utilitzen per aplicacions com l'audiofreq\u00fc\u00e8ncia. Multiplicar les mescladores multiplica els Senyal digitals junts i produeixen una producci\u00f3 que cont\u00e9 els dos senyals originals, i els senyals nous que tenen la suma i la difer\u00e8ncia de la freq\u00fc\u00e8ncia dels senyals originals. Les mescladores d'agregament s\u00f3n generalment xarxes de re\u00f2stat, rodejat per emparellar la imped\u00e0ncia i etapes d'amplificaci\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En tecnologia industrial, la pultrusi\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s continu per fabricaci\u00f3 de comp\u00f2sits, termorr\u00edgids per obtenir perfils de pl\u00e0stic refor\u00e7at, de forma cont\u00ednua, sotmetent les mat\u00e8ries primeres a un arrossegament per operacions d'impregnaci\u00f3, curat i tall. Aquest proc\u00e9s es caracteritza per un bon acabat superficial.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una xarxa el\u00e8ctrica \u00e9s el conjunt de mitjans format per generadors el\u00e8ctrics, transformadors, l\u00ednies de transmissi\u00f3 i l\u00ednies de distribuci\u00f3 utilitzats per portar l'energia el\u00e8ctrica als elements de consum dels usuaris.Amb aquesta finalitat es fan servir diferents tensions per limitar la caiguda de tensi\u00f3 en les l\u00ednies. Normalment les m\u00e9s altes tensions es fan servir en dist\u00e0ncies m\u00e9s llargues i grans pot\u00e8ncies. Per utilitzar l'energia el\u00e8ctrica les tensions es redueixen a mesura que s'acosta a les instal\u00b7lacions de l'usuari. Per a aix\u00f2 es fan servir els transformadors el\u00e8ctrics.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "G.9959 \u00e9s una recomanaci\u00f3 de norma que especifica la capa f\u00edsica i la capa d'enlla\u00e7 de dades del model OSI per a xarxes d'\u00e0rea personal sense cables (xarxa sense fil) i baixa velocitat de transmissi\u00f3. \u00c9s mantingut per l'organisme ITU sector telecomunicacions (ITU-T) i el va definir l'any 2012. G.9959 \u00e9s implementat pel protocol de comunicacions Z-Wave.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Divina proportione (terme itali\u00e0 del segle xv per Divina proporci\u00f3 ), m\u00e9s tard tamb\u00e9 anomenat De divina proportione (convertint el t\u00edtol itali\u00e0 en llat\u00ed) \u00e9s un llibre sobre matem\u00e0tiques escrit per Luca Pacioli i il\u00b7lustrat per Leonardo da Vinci, compost cap al 1498 a Mil\u00e0 i primer impr\u00e8s el 1509. El seu tema eren les proporcions matem\u00e0tiques (el t\u00edtol fa refer\u00e8ncia a la proporci\u00f3 \u00e0uria ) i les seves aplicacions a la geometria, a l'art visual a trav\u00e9s de la perspectiva i a l'arquitectura. La claredat del material escrit i els excel\u00b7lents diagrames de Leonardo van ajudar el llibre a aconseguir un impacte m\u00e9s enll\u00e0 dels cercles matem\u00e0tics, popularitzant conceptes i imatges geom\u00e8triques contempor\u00e0nies.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Edouard-Leon Scott de Martinville (Par\u00eds, 25 d'abril del 1817 - Par\u00eds, 26 d'abril de 1879) \u00e9s conegut pel fet que \u00e9s l'inventor del \"fonoaut\u00f2graf\", un aparell que permetia traslladar la parla humana i el so en general en un gr\u00e0fic i que es considera antecessor del fon\u00f2graf. L'aparell funcionava inicialment amb un raspall unit a una membrana que vibrava en incidir-hi la veu humana, tot tra\u00e7ant una l\u00ednia ondulada sobre un vidre fumat. Malauradament, aquest aparell no era capa\u00e7 de reproduir els sons que enregistrava.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El Martin XB-48 fou un prototip de bombarder mitj\u00e0 de reacci\u00f3 desenvolupat per Glenn L. Martin & Co per a la USAAF a mitjans dels anys 40.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Mary Edith Durham (8 desembre del 1863 \u2013 15 novembre del 1944) era una viatgera brit\u00e0nica, artista i escriptora que esdevingu\u00e9 famosa pels seus contes antropol\u00f2gics de vida a Alb\u00e0nia a les primeries del segle XX.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un can\u00f3 d'aigua \u00e9s un dispositiu que dispara un raig d'alta pressi\u00f3 d'aigua. T\u00edpicament, un can\u00f3 d'aigua pot bombar un gran volum d'aigua, sovint a centenars de metres. S'utilitzen en l'extinci\u00f3 d'incendis i per al control d'aldarulls.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Escala llarga, expressi\u00f3 catalana, tradu\u00efda del fran\u00e8s \u00e9chelle longue, designa un sistema de noms num\u00e8rics en el qual un bili\u00f3 significa un mili\u00f3 de milions.\nEscala curta, expressi\u00f3 catalana, tradu\u00efda del franc\u00e9s \u00e9chelle courte. En aquest cas, un bili\u00f3 significa mil milions.\nAmb l'escala curta, la terminaci\u00f3 \u00e9s sempre -i\u00f3 (excepte mil). Per contra, amb l'escala llarga, hi ha una alternan\u00e7a entre -i\u00f3 i -iard.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'obsolesc\u00e8ncia digital \u00e9s el fenomen de la p\u00e8rdua d'informaci\u00f3 perqu\u00e8 un recurs digital ja no \u00e9s llegible, perqu\u00e8 el lector, el suport o el programari necessari per accedir-hi ja no estan disponibles i les noves versions del sistema operatiu no s\u00f3n compatibles amb el maquinari obsolet o per una degradaci\u00f3 f\u00edsica del suport d'emmagatzematge i abs\u00e8ncia de c\u00f2pies de seguretat.\n\nUn document digital cont\u00e9 la informaci\u00f3 codificada per una s\u00e8rie de d\u00edgits binaris anomenada flux de dades i, per llegir, visualitzar o gravar la informaci\u00f3 cal un dispositiu que transmeti o gravi informaci\u00f3 codificada en bits. En representar-se digitalment, les dades d'entrada s\u00f3n convertides en d\u00edgits (0,1) intel\u00b7ligibles per la m\u00e0quina i no pels sentits humans; i a la sortida, un altre dispositiu els ha de convertir en senyals anal\u00f2gics, intel\u00b7ligibles per als sentits humans. Per descobrir el que est\u00e0 codificat en les cadenes bin\u00e0ries, \u00e9s necessari el programari que les va crear o un altre que pugui interpretar el seu significat.\n\u00abWhen all data are recorded as 0s and 1s there is essentially no object thats exist outside of the act of retrieval. The demand for a access created the \u201cobject\u201d that is the act of retrieval which precipitates the temporary reassembling of 0s and 1s into a meaningful sequence that can be decoded by software and hardware\u00bb.La complexitat pot augmentar si el sistema operatiu que interpreta els codis perqu\u00e8 el maquinari funciona falt\u00e9s, ja que el programa d'aplicaci\u00f3 necessari per desxifrar aquests bits est\u00e0 basat en un sistema operatiu. Per tant, l'emmagatzematge dels recursos digitals actuals no aporta cap avantatge si es perd la capacitat de llegir-los en el futur. Si alg\u00fa trob\u00e9s al seu \u00e0tic una caixa amb cartes de la seva bes\u00e0via, pot ser que el paper hagi esdevingut fr\u00e0gil, que els corcs del llibres en van menjar una part, per\u00f2 continuen sent llegibles immediatament, excepte, probablement unes paraules esdevingudes obsoletes. Ans al contrari, si trob\u00e9s al mateix \u00e0tic uns disquets magn\u00e8tics de no fa gaire m\u00e9s de vint anys, llegir-les ser\u00e0 molt probablement una operaci\u00f3 molt m\u00e9s complicada. Controlar l'obsolesc\u00e8ncia digital \u00e9s un repte major per a arxivistes, historiadors i arque\u00f2legs.\nL'arqueologia digital\u00b8 \u00e9s una nova branca de l'arqueologia especialitzada en la recuperaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 antiga, malmesa o perduda arran de males pr\u00e0ctiques, desgast natural, mala conservaci\u00f3, obsolesc\u00e8ncia dels sistemes o formats i descodificaci\u00f3 dels formats.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La pirometal\u00b7l\u00fargia \u00e9s una branca de la metal\u00b7l\u00fargia extractiva. Consisteix en el tractament t\u00e8rmic dels minerals metal\u00b7l\u00fargics i concentrats per aconseguir les transformacions f\u00edsiques i qu\u00edmiques dels materials per permetre la recuperaci\u00f3 de metalls valuosos. El tractament pirometal\u00b7l\u00fargic pot produir productes vendibles, com metalls purs o compostos intermedis o aliatges, com a aliment adequat per al seu posterior processament. Exemples d'elements extrets per processos pirometal\u00b7l\u00fargics s\u00f3n els \u00f2xids dels elements menys reactius com el ferro, coure, zinc, crom, estany, mangan\u00e8s.La majoria dels processos pirometal\u00b7l\u00fargics requereixen aportaci\u00f3 d'energia per mantenir la temperatura a la qual el proc\u00e9s es porta a terme. L'energia es proporciona generalment en forma de combustibles f\u00f2ssils, la reacci\u00f3 exot\u00e8rmica del material, o de la calor el\u00e8ctrica. Quan el material \u00e9s prou present en l'alimentaci\u00f3 per mantenir la temperatura del proc\u00e9s \u00fanicament per la reacci\u00f3 exot\u00e8rmica (\u00e9s a dir, sense l'addici\u00f3 de combustible o de la calor el\u00e8ctrica), el proc\u00e9s es diu que \u00e9s \"aut\u00f2leg\". Els processos pirometal\u00b7l\u00fargics s\u00f3n generalment agrupats en una o m\u00e9s de les seg\u00fcents categories:\n\nAssecat\nCalcinaci\u00f3\nRostit\nFosa\nRefinaci\u00f3", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La revista Dialektik\u00ea. Cahiers de typologie analytique va ser una revista cient\u00edfica d'arqueologia prehist\u00f2rica publicada de 1973 a 1987. Editada pel Centre de palethnographie stratigraphique d'Arudy i dirigida per Georges Laplace, va ser precedida per la publicaci\u00f3, l'any 1972, del fascicle \u00fanic del peri\u00f2dic titulat Cahiers de typologie analytique (ISSN 1147-114X).\nEls articles es van publicar com a resultat dels \u00ab Seminaris internacionals de tipologia \u00bb organitzats cada any a Arudy, concernien principalment l'arqueologia prehist\u00f2rica, els seus m\u00e8todes (en particular l'\u00fas de m\u00e8todes estad\u00edstics) i la seva teoria, amb una atenci\u00f3 particular a l'an\u00e0lisi tipol\u00f2gica de les ind\u00fastries l\u00edtiques. Altres articles tractaven temes relatius a la geologia, la climatologia, la inform\u00e0tica, la ling\u00fc\u00edstica (sem\u00e0ntica o ling\u00fc\u00edstica hist\u00f2rica).La revista, amb una tirada de pocs exemplars, s'ha digitalitzat l'any 2019 i d'ara endavant est\u00e0 disponible en l\u00ednia a les plataformes Zenodo i Archive.org.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica en la prehist\u00f2ria i l'edat antiga \u00e9s una subdivisi\u00f3 temporal de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia i de la t\u00e8cnica centrada en la prehist\u00f2ria i l'edat antiga. Comen\u00e7a en el sorgiment de comunitats n\u00f2mades d'Homo sapiens sapiens en diversos sectors geogr\u00e0fics i conclou amb la caiguda de l'Imperi Rom\u00e0 d'Occident.\nEl fet que la ci\u00e8ncia estiga subjecta a evoluci\u00f3 o siga susceptible de progr\u00e9s \u00e9s una idea aliena a les \u00e8poques hist\u00f2riques anteriors a l'edat moderna (pol\u00e8mica dels antics i els moderns, 1688-1704) i la nostra percepci\u00f3 de l'\u00abendarreriment\u00bb cient\u00edfic relatiu a una \u00e8poca, un lloc o una branca del saber pel que fa a una altra prov\u00e9 espec\u00edficament del positivisme d'Auguste Comte, per a qui hi ha \u00abtres estadis teor\u00e8tics diferents: el teol\u00f2gic o estadi fictici; el metaf\u00edsic o estadi abstracte; i finalment, el cient\u00edfic o positiu\u00bb (Curs de filosofia positiva, 1830-1842). No hi hauria ci\u00e8ncia, des d'aquesta definici\u00f3, abans de la revoluci\u00f3 cient\u00edfica del s. XVII. No hi ha termes universalment acceptats per a qualificar la forma de coneixement de l'hum\u00e0 prehist\u00f2ric (que representava art\u00edsticament la seua visi\u00f3 del m\u00f3n \u2014art paleol\u00edtic\u2014 i fins i tot ha deixat algunes mostres de c\u00f2mputs num\u00e8rics, com l'os d'Ishango); les produccions intel\u00b7lectuals, molt sofisticades, de les primeres civilitzacions (per a les quals s'han proposat les expressions \u00abpensament prefilos\u00f2fic\u00bb o \u00abmitopoeic\u00bb); la ci\u00e8ncia grega (cultura grega), que fou essencialment un exercici te\u00f2ric que no se sotmetia al m\u00e8tode experimental, i que no s'implicava en l'esfera de la producci\u00f3 (la manera de producci\u00f3 esclavista no demanava innovacions tecnol\u00f2giques); o la ci\u00e8ncia romana (cultura romana), continuadora intel\u00b7lectual de la cultura hel\u00b7len\u00edstica en una civilitzaci\u00f3 d'inclinaci\u00f3 marcadament pragm\u00e0tica, en qu\u00e8 sobresort\u00ed una notable enginyeria.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les representacions immersives s\u00f3n aquelles tecnologies que busquen traspassar el marc del quadre, \u00e9s a dir, els l\u00edmits del que veiem. El seu objectiu principal \u00e9s introduir l'audi\u00e8ncia dintre d'una imatge o realitat diferent a la seua.\nSi s'hi aplica als antecedents del cinema, les representacions immersives eren pintures o obres de proporcions gegantines que envoltaven l'espectador aconseguint crear un sensaci\u00f3 de pertinen\u00e7a al quadre, una suspensi\u00f3 temporal en qu\u00e8 es vivia una realitat i emocions alternatives a les pr\u00f2pies.\nEn l'actualitat, s'hi veuen representacions immersives mitjan\u00e7ant el m\u00f3n digital o simulat gr\u00e0cies a l'evoluci\u00f3 de la tecnologia audiovisual, de manera que durant el dia a dia tothom es veu rodejat d'aquestes i s\u00f3n emprades en diversos \u00e0mbits.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Live Science \u00e9s un lloc web especialitzat en not\u00edcies sobre ci\u00e8ncia gestionada per Purch, la qual fou comprada per Imaginova el 2009. Les hist\u00f2ries i els comentaris editorials estan t\u00edpicament sindicats a altres grans publicadors de not\u00edcies com a Yahoo!, MSNBC, AOL, i Fox News.\nLive Science fou llen\u00e7at inicialment el 2004, subseq\u00fcentment sent tancat i re-llan\u00e7at el 2007. Live Science es dedica a cobrir sobre els descobriments cient\u00edfics, projectes de recerca i fets curiosos del voltant del m\u00f3n en un format de revista de not\u00edcies en l\u00ednia.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Les fosses circulars s\u00f3n unes obres de terra en forma de tanca, neol\u00edtiques, que apareixen a l'Europa Central (se'n coneixen unes 150).\nS'anomenen Kreisgrabenanlagen ('recintes excavats circulars') en alemany o, en angl\u00e9s, roundels, a vegades tamb\u00e9 rondeloid, doncs molts no s\u00f3n circulars. Se solen trobar a les conques dels rius Elba i Danubi, en el que ara \u00e9s Alemanya, \u00c0ustria, Rep\u00fablica Txeca, Eslov\u00e0quia, i en parts properes d'Hongria i Pol\u00f2nia, en una franja de terra centreeuropea d'uns 800 km de llarg.Daten de la primera meitat del mil\u00b7lenni V ae; estan relacionats amb la cultura de la cer\u00e0mica de bandes i els successors locals: les cultures de cer\u00e0mica ornamentada amb punx\u00f3 (Danubi mitj\u00e0) i lengyel (cer\u00e0mica pintada Mor\u00e0via). L'exemple m\u00e9s conegut i antic n'\u00e9s el cercle de Goseck, erigit cap al 4900 ae.\nSols uns pocs exemples s'acosten a la forma circular. La majoria s\u00f3n si fa no fa circulars o el\u00b7l\u00edptics. Un exemple de Meisternthal \u00e9s una el\u00b7lipse exacta amb punts focals.\nLa distribuci\u00f3 d'aquestes estructures suggereix una difusi\u00f3 des del Danubi mitj\u00e0 (Eslov\u00e0quia meridional i Hongria occidental) cap a l'oest (Baixa \u00c0ustria, Baixa Baviera) al llarg del Danubi i cap al nord-oest (Mor\u00e0via, Boh\u00e8mia, Sax\u00f2nia-Anhalt), resseguint l'Elba.\nPrecedeixen els recintes semblants, en terra o fusta, de forma circular, coneguts a l'illa de Gran Bretanya i Irlanda, constru\u00efts molt de temps despr\u00e9s, del 3000 al 1000 ae (del neol\u00edtic tard\u00e0 a l'edat del bronze). Per\u00f2, contrastant amb la llarga vida de la cultura \"megal\u00edtica\", el per\u00edode durant el qual es feren servir aquests cercles \u00e9s sorprenentment breu, durant nom\u00e9s uns 200\u2013300 anys (si fa no fa dels segles XLIX a XLVII ae).El cercle m\u00e9s antic descrit \u00e9s el de Krpy (Krop\u00e1cova Vrutice), a Boh\u00e8mia, per Wold\u0159ich al 1886, per\u00f2 nom\u00e9s una recerca a\u00e8ria sistem\u00e0tica realitzada en els anys 1980 i 1990 feu apar\u00e9ixer la seua ubiq\u00fcitat a l'\u00e0rea.\nSe'n diferencien tres tipus de recintes o fosses:\n\nDues fosses semicirculars formant un cercle i dividides per entrades oposades.\nMolts circuits de fosses interrompudes amb entrades en punts cardinals o orientats astron\u00f2micament, i amb una palissada de fusta interna, simple o doble.\nUna simple fossa en forma d'anell.S'interpreten com a estructures amb un objectiu cultural. La major part n'estan alineades i semblen haver-se emprat com un calendari (Kalenderbau), en el context arqueoastron\u00f2mic a vegades anomenades \"observatori\", amb obertures alineades amb l'eixida del sol i l'oc\u00e0s en els solsticis. Aix\u00f2 \u00e9s el que ocorre amb les \"portes\" o obertures dels cercles de Quenstedt, Goseck i Quedlinburg.\nLa determinaci\u00f3 observacional del temps del solstici no tindria aparentment cap prop\u00f2sit agr\u00edcola, per\u00f2 podria mantenir un calendari lunisolar (per exemple, el coneixement de la data del solstici permet controlar els mesos intercalars).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els Big Data s\u00f3n el resultat de l'aglutinaci\u00f3 de dades de forma no estructurada i que generalment es generen des dels dispositius electr\u00f2nics de consum. Parlem de volums de dades que superen les desenes de terabytes i que requereixen software espec\u00edfic per ser processats a una velocitat adequada. El fet de poder aconseguir tant\u00edssimes dades tan diverses ha fet que els Big Data prenguin molt\u00edssim valor per les empreses, que els utilitzen per optimitzar les seves estrat\u00e8gies.\nT\u00edpicament el concepte de Smart Factory es troba lligat a la utilitzaci\u00f3 de Big Data per a portar a l'extrem la optimitzaci\u00f3 de la producci\u00f3. Lluny de les anteriors evolucions en la ind\u00fastria, aquest nou aven\u00e7 \u00e9s un canvi de paradigma. Amb l'\u00fas de paquets de dades de mides que van des de les desenes de terabytes fins a diversos petabytes, la nova ind\u00fastria o ind\u00fastria 4.0 busca la previsi\u00f3 i resposta m\u00e9s r\u00e0pida a cada problema detectat, que fins i tot pot no haver tingut lloc.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia shaders \u00e9s qualsevol unitat escrita en un llenguatge d'acolorit que es pot compilar independentment. \u00c9s una tecnologia recent i que ha experimentat una gran evoluci\u00f3 destinada a proporcionar al programador una interacci\u00f3 amb la unitat de processament gr\u00e0fic (GPU) fins ara impossible. Els shaders s\u00f3n utilitzats per realitzar transformacions i crear efectes especials, com per exemple il\u00b7luminaci\u00f3, foc o boira. Per a la seva programaci\u00f3 els shaders utilitzen llenguatges espec\u00edfics d'alt nivell que permetin la independ\u00e8ncia del maquinari.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un gadget \u00e9s un dispositiu electr\u00f2nic, una petita eina fixa o port\u00e0til. Normalment es presenta com un objecte tecnol\u00f2gic inusual i amb un disseny que el diferencia de la resta. Aix\u00ed doncs, la majoria de gadgets es relacionen amb la novetat i al cap d'un temps d'estar al mercat deixen de ser gadgets per la seva utilitzaci\u00f3 massiva. A m\u00e9s a m\u00e9s, quan es parla de programari s'utilitza gadget com un sin\u00f2nim de widget.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En il\u00b7luminaci\u00f3, el coeficient d'utilitzaci\u00f3 (CU) \u00e9s una mesura de l'efici\u00e8ncia d'una llumin\u00e0ria en la transfer\u00e8ncia d'energia lum\u00ednica a la superf\u00edcie de treball en una \u00e0rea determinada.\nEl CU \u00e9s la proporci\u00f3 de l\u00famens que incideixen des d'una llumin\u00e0ria sobre una superf\u00edcie de treball en relaci\u00f3 als l\u00famens emesos pel llum sense la llumin\u00e0ria. Tamb\u00e9 s'ent\u00e9n com CU (normalment expressat en percentatge) al flux llumin\u00f3s rebut sobre una superf\u00edcie de treball. Per exemple, una mica de llum emesa per la llumin\u00e0ria pot sortir de la superf\u00edcie de treball desitjada i per tant es malgasta. El CU mesura la llum aprofitada en la superf\u00edcie desitjada com un percentatge de la llum total emesa pel focus emissor.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cub de Leslie \u00e9s un aparell inventat pel f\u00edsic John Leslie en 1804 que s'usa per mesurar l'energia radiada per diferents superf\u00edcies, i consisteix en un cub en el qual de les quatre cares verticals del cub, una est\u00e0 coberta per una capa d'or, una altra de plata, una altra de coure i la quarta est\u00e0 envernissada. Quan el cub s'omple amb aigua calenta, un detector t\u00e8rmic mostra que la cara envernissada amb cola emet molt m\u00e9s que les altres tres.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Aritm\u00e8tica (en grec: \u1f08\u03c1\u03b9\u03b8\u03bc\u03b7\u03c4\u03b9\u03ba\u03ac, Arithmetik\u00e0) \u00e9s un text en grec antic de matem\u00e0tica escrit per Diofant d'Alexandria al segle iii. \u00c9s una col\u00b7lecci\u00f3 de 130 problemes d'\u00e0lgebra que dona solucions num\u00e8riques a equacions determinades (aquelles equacions amb una soluci\u00f3 \u00fanica) i a equacions indeterminades.\nLes equacions d'aquest llibre reben el nom d'equacions diof\u00e0ntiques. El m\u00e8tode per a resoldre aquestes equacions es coneix com a an\u00e0lisi diof\u00e0ntica. La majoria dels problemes d'Aritm\u00e8tica porten a equaci\u00f3 quadr\u00e0tica. Van ser aquestes equacions les que van inspirar Pierre de Fermat a proposar el seu Darrer Teorema de Fermat, escrits en la c\u00f2pia del llibre Aritm\u00e8tica que tenia Fermat, on s'estableix que l'equaci\u00f3 \n \n \n \n \n x\n \n n\n \n \n +\n \n y\n \n n\n \n \n =\n \n z\n \n n\n \n \n \n \n {\\displaystyle x^{n}+y^{n}=z^{n}}\n , on \n \n \n \n x\n \n \n {\\displaystyle x}\n , \n \n \n \n y\n \n \n {\\displaystyle y}\n , \n \n \n \n z\n \n \n {\\displaystyle z}\n i \n \n \n \n n\n \n \n {\\displaystyle n}\n s\u00f3n enters diferents de zero, no tenen soluci\u00f3 amb \n \n \n \n n\n \n \n {\\displaystyle n}\n m\u00e9s gran que 2.\nEn el Llibre 3, Diofant resol problemes de trobar valors que fan dos expressions linears simult\u00e0nies dins quadrats o cubs. En el Llibre 4, ell troba pot\u00e8ncies racionals entre nombres donats. Tamb\u00e9 va advertir que els nombres en la forma \n \n \n \n 4\n n\n +\n 3\n \n \n {\\displaystyle 4n+3}\n no poden ser la suma de dos quadrats. Diofant tamb\u00e9 sembla que sabia que qualsevol nombre es pot escriure com la suma de quatre quadrats. Per\u00f2 fins i tot Fermat va fallar en proporcionar una prova sobre aix\u00f2 i no va ser provat fins Joseph Louis Lagrange qui va usar els resultats de Leonhard Euler.\nAritm\u00e8tica origin\u00e0riament estava escrit en 13 llibres, per\u00f2 els manuscrits grecs que s'han conservat nom\u00e9s tenen 6 llibres. El 1968, Fuat Sezgin va descobrir 4 llibres desconeguts d'Aritm\u00e8tica al santuari de l'Imam Rez\u0101 a la ciutat de Mashhad, Iran. Es creu que aquests quatre llibres van ser tradu\u00efts del grec a l'\u00e0rab per Qusta ibn Luqa (820\u2013912). Norbert Schappacher va escriure:\n\n[Els quatre llibres perduts] van tornar a sortir a la llum l'any 1971 a la Biblioteca Astan en una c\u00f2pia de l'any 1198. No es van catalogar com de Diofant (sin\u00f3 com de Qust\u00b8a ibn Luqa) perqu\u00e8 el bibliotecari no va ser capa\u00e7 de llegir el nom de Diofant que en la portada apareixia en cal\u00b7ligrafia c\u00fafica.\n\nAritm\u00e8tica va ser coneguda en el m\u00f3n isl\u00e0mic a partir del segle x quan Abu'l-Wefa la tradu\u00ed a l'\u00e0rab.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "IPS (In-plane switching) \u00e9s una tecnologia de pantalla de cristall l\u00edquid (LCDs). Va ser dissenyat per resoldre les limitacions principals de l'efecte de camp nem\u00e0tic tor\u00e7at (Twisted Nematic) matriu LCDs durant els \u00faltims anys 1980. Aquestes limitacions inclo\u00efen la resposta relativament lenta, depenen de l'angle de visi\u00f3 forta i de la reproducci\u00f3 de color de baixa qualitat. IPS implica arranjar i canviar l'orientaci\u00f3 de les mol\u00e8cules del cristall l\u00edquid (LC) capa entre els substrats de vidre. Aix\u00f2 es fa essencialment paral\u00b7lel a aquestes plaques de vidre.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La resoluci\u00f3 de profunditat estereosc\u00f2pica especifica com es codifica la profunditat d'un objecte tridimensional en una reconstrucci\u00f3 estereosc\u00f2pica. Necessita atenci\u00f3 per assegurar una representaci\u00f3 realista de la tridimensionalitat de les escenes visualitzades i \u00e9s una inst\u00e0ncia espec\u00edfica de la tasca m\u00e9s general de la representaci\u00f3 3D d'objectes en pantalles bidimensionals.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "En el context de la tecnologia, de la seva hist\u00f2ria i de la difusi\u00f3 de les diverses t\u00e8cniques associades, \u00e9s possible recollir una llista de llibres i documents escrits sobre les nombroses tecnologies existents\nLes tecnologies associades als oficis tradicionals es transmetien de pares a fills o de mestres a aprenents. En aquest sentit, qualsevol obra escrita especialitzada sobre una tecnologia tradicional \u00e9s excepcional i digna d'estudi.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Tecnologia \u00e9s l'aplicaci\u00f3 cultural pr\u00e0ctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de qu\u00e8 disposa una societat donada, incloent els te\u00f2rics, filos\u00f2fics, tradicionals, cient\u00edfics, experimentals, la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i especialment el domini de diferents t\u00e8cniques. Professionalment \u00e9s l'\u00e0mbit de les persones que es dediquen a l'enginyeria o a les arts i oficis.\nL'activitat tecnol\u00f2gica est\u00e0 molt fortament lligada a la cultura, depenent de cada societat, de cada poble i en cada moment hist\u00f2ric, i al mateix temps influint sobre ella. Per exemple, la tecnologia pot ser usada per protegir el medi ambient, atenent de forma sostenible els requeriments d'una societat, gestionant recursos materials (aigua, terra, agricultura, minerals) i energ\u00e8tics, o ampliant o disminuint desigualtats socials. De la tecnologia dep\u00e8n la capacitat de c\u00e0rrega humana en un h\u00e0bitat i, en particular, al planeta.\nLa tecnologia \u00e9s inherent a l'\u00e9sser hum\u00e0 i a altres esp\u00e8cies animals, des de la seva aparici\u00f3 fins que deixi d'existir.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El 28 de febrer de 2019, el ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats i el ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social presentaren un informe sobre les pseudoci\u00e8ncies elaborat per la Xarxa d'Avaluaci\u00f3 de Tecnologies i Prestacions del Sistema Nacional de Salut. L'informe analitzava 139 t\u00e8cniques, les mateixes que van ser identificades en l'informe An\u00e1lisis de situaci\u00f3n de las terapias naturales, elaborat pel Grupo de Terapias Naturales i publicat pel Ministeri de Sanitat, Pol\u00edtica Social i Igualtat el 2011. Les conclusions foren les seg\u00fcents:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La conserva aliment\u00e0ria \u00e9s el resultat del proc\u00e9s de manipulaci\u00f3 dels aliments de manera que sigui possible preservar-los l'objectiu final de la conserva \u00e9s mantindre els aliments preservats de l'acci\u00f3 de microorganismes capa\u00e7os de modificar les condicions sanit\u00e0ries i de gust dels aliments. El per\u00edode que es mantindrien els aliments en conserva \u00e9s molt superior al que tindrien si la conserva no els continguera.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'esc\u00e0ndol Bogd\u00e0nov (en franc\u00e8s, affaire Bogdanoff i en angl\u00e8s, Bogdanov affair) \u00e9s, segons el terme emprat pel matem\u00e0tic John Baez que va descobrir el tema, un conjunt de discussions nascudes, d'una part dels comentaris fets sobre la tesi doctoral (doctorat a Fran\u00e7a) dels bessons de nacionalitat francesa Igor i Grichka Bogd\u00e0nov, i de l'altra sobre la vulgaritzaci\u00f3 de la ci\u00e8ncia que aquests exercien en molts treballs i en la televisi\u00f3. El terme franc\u00e8s d'\"affaire Bogdanoff\" recorda el d'una falsa alarma com la de l'esc\u00e0ndol Sokal, feta expressament pel f\u00edsic Alan Sokal l'any 1996 en el domini de les ci\u00e8ncies socials, per demostrar que es podien publicar vaguetats, informacions contradict\u00f2ries sense sentit, etc., sense passar pels habituals filtres amb qu\u00e8 funcionen les revistes cient\u00edfiques.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Liquid Paper \u00e9s una marca comercial de corrector l\u00edquid opac, el qual s'usa per a ocultar els errors en un paper sense escriure de nou la fulla sencera. Era molt important quan el material estava escrit amb m\u00e0quina d'escriure, per\u00f2 s'ha utilitzat menys des de l'adveniment del processador de text. Va ser inventat per Bette Nesmith Graham el 1951 i originalment dit Mistake Out (fora els errors). Graham era una mecan\u00f2grafa que va desenvolupar un tipus de pintura al tremp de color blanc a encobrir els seus errors. El seu primer lot va ser barrejat en una liquadora de cuina comuna. En la d\u00e8cada de 1970, el producte estava disponible en altres colors, com el blau i verd, per al seu \u00fas en formularis impresos en els colors. L'inventor del producte ofert a IBM, que es va reduir. Ella va vendre el producte, nomene Liquid Paper, de la seua casa durant 17 anys. El 1968, el producte era rendible i el 1979, va ser venut a la Global Gillette per $47,5 milions d\u00f2lars en regalies. Liquid Paper tamb\u00e9 es comercialitza en ploma. En el 2000, Liquid Paper i altres marques afins van ser adquirides per Newell Rubbermaid.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Una t\u00e8cnica cient\u00edfica \u00e9s qualsevol proc\u00e9s sistem\u00e0tic d'obtenir informaci\u00f3 sobre una naturalesa cient\u00edfica o obtenir un material desitjat o un producte.\nLes t\u00e8cniques cient\u00edfiques es poden dividir en molts grups diferents, per exemple:\n\nT\u00e8cniques preparatives\nT\u00e8cniques de s\u00edntesi, p. Ex. l'\u00fas de reactius Grignard en qu\u00edmica org\u00e0nica\nT\u00e8cniques de creixement, p. Ex. creixement d'un cristal o cultiu cel\u00b7lular en biologia\nT\u00e8cniques de purificaci\u00f3, en qu\u00edmica\nT\u00e8cniques de mesura\nT\u00e8cniques d'an\u00e0lisi, p. Ex. aquelles que revelen la composici\u00f3 at\u00f2mica o molecular.\nT\u00e8cniques de caracteritzaci\u00f3, p. Ex. aquelles que mesuren una certa propietat d'un material.\nT\u00e8cniques d'imatges, p. Ex. microsc\u00f2piaEn alguns casos, aquests m\u00e8todes s'han convertit en t\u00e8cniques instrumentals que requereixen equips cars. Aix\u00f2 \u00e9s particularment cert en ci\u00e8ncies com f\u00edsica, qu\u00edmica i astronomia. \u00c9s acostumat a abreujar els noms de les t\u00e8cniques en sigles, encara que aix\u00f2 no es mantingui per a totes. Particularment, l'arribada de l'ordinador ha donat lloc a una veritable proliferaci\u00f3 en la quantitat de t\u00e8cniques fins al punt que pocs cient\u00edfics encara tenen una bona visi\u00f3 sobre tot el que hi ha disponible.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Es consideren cl\u00e0ssics de la ci\u00e8ncia aquells llibres (o articles) relacionats amb ci\u00e8ncia, matem\u00e0tiques, i en algun cas tamb\u00e9 enginyeria, sobre els quals hi ha consens quant a la rellev\u00e0ncia hist\u00f2rica dels descobriments o avan\u00e7os t\u00e8cnics que hi van aportar.\nAquests llibres suposen una font important de refer\u00e8ncies prim\u00e0ries en els diversos camps de la recerca cient\u00edfica i proporcionen informaci\u00f3 b\u00e0sica per a l'estudi dels seus desenvolupaments hist\u00f2rics (Hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia, Hist\u00f2ria de les matem\u00e0tiques, etc.), a m\u00e9s de ser \u00fatils amb finalitat divulgativa.\n\nEl seg\u00fcent llistat es restringeix a obres les edicions originals de les quals es troben disponibles i que, donada la seva rellev\u00e0ncia, s\u00f3n habitualment considerades objectes d'antiquari (que poden arribar a preus de centenars o milers d'euros, en funci\u00f3 tamb\u00e9 de l'estat de conservaci\u00f3). No obstant aix\u00f2, \u00e9s habitual trobar reedicions d'aquestes obres en col\u00b7leccions com: Cl\u00e0ssics de la Ci\u00e8ncia i Tecnologia d'Editorial Planeta, Great Books of the Western World (que va suposar un intent notable de recopilar el c\u00e0non occidental literari, incloent obres cient\u00edfiques), Dover Publications; o edicions electr\u00f2niques a trav\u00e9s d'Internet Archive o Google Books.\nEl per\u00edode hist\u00f2ric que abasta se situa entre el comen\u00e7ament de la revoluci\u00f3 cient\u00edfica (d\u00e8cada de 1540) i la Segona Guerra Mundial o mitjans del segle xx. Els llibres impresos anteriors a aquesta \u00e8poca, com els incunables, s\u00f3n extremadament rars i igualment de gran valor econ\u00f2mic, no obstant aix\u00f2 encara que alguns s'acceptessin en la concepci\u00f3 \u00abcient\u00edfica\u00bb de l'\u00e8poca (com els que tracten d'alqu\u00edmia o m\u00e0gia renaixentista) no estan inclosos dins de la noci\u00f3 de literatura cient\u00edfica. Tampoc no formen part d'aquest llistat els escrits anteriors a la invenci\u00f3 de la impremta perqu\u00e8 les edicions originals no solen estar disponibles, no obstant aix\u00f2 s'hi poden trobar grans cl\u00e0ssics de la ci\u00e8ncia.El comen\u00e7ament de la revoluci\u00f3 cient\u00edfica sol situar-se amb la publicaci\u00f3 l'any 1543 de l'obra de Nicol\u00e1s Cop\u00e8rnic De revolutionibus orbium coelestium, de la qual, alguna de les primeres edicions conservades, s'ha arribat a vendre per m\u00e9s de 2 milions US$ en subhastes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "IoTivity \u00e9s un protocol de xarxa de la capa aplicaci\u00f3 del model OSI de la Fig.1 creat per aplicacions d'internet de les coses. Fou creat per la Linux Foundation i segueix les especificacions de l'OCF.Caracter\u00edstiques: \nSistema de codi obert basat en estandards oberts (RFC 7252, RFC 7049, RFC 5988...)\nLa capa d'aplicaci\u00f3 es fonamenta en el protocol CoAP (RFC 7252 Constrained Application protocol)Basat en Linux.\nVersions del programari:\nIoTivity 1.2.1 del 2/12/2016.\nIoTivity 1.2.0 del 1/11/2016\nIoTivity 1.1.1 del 31/07/2016\nIoTivity 1.1.0 del 19/04/2016\nIoTivity 1.0.1 del 18/12/2015", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecnologia adequada (TA), tamb\u00e9 coneguda com a tecnologia apropiada o interm\u00e8dia, \u00e9s aquella tecnologia que est\u00e0 dissenyada amb especial atenci\u00f3 als aspectes mediambientals, \u00e8tics, culturals, socials i econ\u00f2mics de la comunitat a qu\u00e8 es dirigeixen. Atenent aquestes consideracions, la TA normalment demanda menys recursos, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de mantenir, presenta un menor cost i un menor impacte sobre el medi ambient.\nQui proposen el terme l'usen per descriure aquelles tecnologies que consideren m\u00e9s adequades per a seu un a les nacions en desenvolupament o en zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades, en les que senten que les tecnologies puntes no podrien operar i mantenir-se. La tecnologia adequada normalment prefereix les solucions intensives en treball a d'altres intensives en capital, encara que utilitza mecanismes d'estalvi de treball quan aix\u00f2 no implica alts costos de manteniment o de capital.\nE. F. Schumacher diu que aquesta tecnologia, descrita al llibre El petit \u00e9s bonic, tendeix a promoure valors com la salut, la bellesa i la perman\u00e8ncia, en aquest ordre.\nEl que constitueix la tecnologia adequada en cada cas particular \u00e9s mat\u00e8ria de debat, per\u00f2 el terme \u00e9s usat generalment en teoritzar per q\u00fcestionar la tecnologia punta o el que consideren una excessiva mecanitzaci\u00f3, despla\u00e7aments humans, esgotament de recursos naturals o increments de la pol\u00b7luci\u00f3 associada amb la industrialitzaci\u00f3. El terme ha estat aplicat sovint, encara que no sempre, a les situacions que es donen a les nacions en desenvolupament o a les zones rurals subdesenvolupades de les nacions industrialitzades.\nPodria argumentar-se que per a una societat tecnol\u00f2gicament avan\u00e7ada una tecnologia m\u00e9s cara i complexa, que requereixi manteniment especialitzat i altes entrades d'energia podria ser una \"tecnologia adequada\". En tot cas, aquest no \u00e9s el sentit habitual del terme.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Llista d'especialitats del camp 12 (Matem\u00e0tiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 o anticipaci\u00f3 \u00e9s un g\u00e8nere literari de ficci\u00f3 on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels aven\u00e7os cient\u00edfics i tecnol\u00f2gics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot aix\u00f2 acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents. El seu nom deriva d'una traducci\u00f3 incorrecta del terme en angl\u00e8s, science fiction, la traducci\u00f3 correcta seria ficci\u00f3 cient\u00edfica.\n\nLa ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 pot incorporar tota mena de caracter\u00edstiques d'altres disciplines per\u00f2 principalment es caracteritza per l'especulaci\u00f3 amb elements del m\u00f3n actual, projectant-los en un futur m\u00e9s o menys proper; a difer\u00e8ncia de la fantasia que juga amb mons paral\u00b7lels o ambientats en un passat remot i amb m\u00e9s pres\u00e8ncia d'elements sobrenaturals. A la fantasia es pot canviar qualsevol element de la realitat, tants com es vulguin, mentre que en la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 es tendeix a canviar-ne un sol i fer-ne una hip\u00f2tesi de com seria la realitat amb aquest factor diferent.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un invent o invenci\u00f3 \u00e9s un dispositiu o t\u00e8cnica nova.\nUna q\u00fcesti\u00f3 que tot sovint es fa la societat \u00e9s: \"quines condicions condueixen al desenvolupament d'un invent?\". Existeixen dos punts de vista principals pel que fa a aquest aspecte; una escola de pensament, argumenta que la manca d'un recurs condueix la gent a inventar; contr\u00e0riament, l'altra escola de pensament argumenta que nom\u00e9s un exc\u00e9s de recursos produir\u00e0 com a resultat els invents.\nEn la m\u00fasica, una invenci\u00f3 \u00e9s una composici\u00f3 curta generalment per a un instrument de teclat, amb contrapunts de dues o tres parts.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La filtraci\u00f3 per succi\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode utilitzat en laboratoris de l'\u00e0mbit de la qu\u00edmica per accelerar els processos de filtraci\u00f3. Es basa en l'anomenat Efecte Venturi, concepte de din\u00e0mica de fluids. Si fas passar una corrent d'aigua i connectes aquest tub a un Matr\u00e0s Kitasato es fa el buit dins del matr\u00e0s. Aquesta difer\u00e8ncia de pressi\u00f3 fa que la dissoluci\u00f3 que es disposa en un embut Buchner es filtri m\u00e9s r\u00e0pidament. S'ha de posar un paper de filtre tapant tot l'embut. Abans de comen\u00e7ar a filtrar s'ha de connectar l'embut al tub per on passa l'aigua. La filtraci\u00f3 simple s'anomena filtraci\u00f3 per gravetat.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "L'espectr\u00f2metre de masses de temps de vol (en angl\u00e8s, time-of-flight mass spectrometer o TOFMS) \u00e9s un espectr\u00f2metre de masses basat en el temps que necessiten els ions amb relacions massa-c\u00e0rrega diferents per a rec\u00f3rrer una certa dist\u00e0ncia en un espai lliure de camps, despr\u00e9s d'haver rebut inicialment la mateixa energia cin\u00e8tica o el mateix impuls.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Un nombre parell \u00e9s un nombre enter m\u00faltiple de 2, \u00e9s a dir, un nombre enter, m, \u00e9s nombre parell si i nom\u00e9s si existeix un altre nombre enter, n, tal que:\n\n \n \n \n m\n =\n 2\n \u2217\n n\n \n \n {\\displaystyle m=2*n}\n A la pr\u00e0ctica aix\u00f2 vol dir que \u00e9s parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els acceleradors de la vulcanitzaci\u00f3 s\u00f3n additius que s'afegeixen als elast\u00f2mers per accelerar la reacci\u00f3 (catalitzadors) de vulcanitzaci\u00f3. Tot i que la reacci\u00f3 de vulcanitzaci\u00f3 d'un cautx\u00fa \u00e9s una cin\u00e8tica de primer ordre, la velocitat amb qu\u00e8 aquesta ocorre pot ser accelerada o desaccelerada per mitj\u00e0 d'additius.\nL'addici\u00f3 de sofre a l'elast\u00f2mer a vegades produeix una reacci\u00f3 lenta i ineficient. Els processos moderns de vulcanitzaci\u00f3 utilitzen de forma comuna els acceleradors.\nTradicionalment els acceleradors de la vulcanitzaci\u00f3 es classificaven com:\n\nUltrar\u00e1pids\nMolt r\u00e0pids\nR\u00e0pids\nMitjanament r\u00e0pids\nLentsActualment aquesta classificaci\u00f3 ha passat a donar lloc a una classificaci\u00f3 m\u00e9s cient\u00edfica, en funci\u00f3 de les diferents fam\u00edlies de compostos que participen en la reacci\u00f3.\nEn seleccionar els acceleradors \u00e9s molt important tenir en compte que l'accelerador equivocat en quantitats excessives pot donar lloc a una explosi\u00f3.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "El cultiu cel\u00b7lular \u00e9s el proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual c\u00e8l\u00b7lules, ja siguin procariotes o eucariotes, es poden cultivar en condicions controlades. A la pr\u00e0ctica el terme \"cultiu cel\u00b7lular\" s'usa normalment en refer\u00e8ncia al cultiu de c\u00e8l\u00b7lules a\u00efllades d'eucariotes pluricel\u00b7lulars, especialment c\u00e8l\u00b7lules animals. El desenvolupament hist\u00f2ric i metodol\u00f2gic del cultiu cel\u00b7lular est\u00e0 \u00edntimament lligat als del cultiu de teixits i el cultiu d'\u00f2rgans.\nEl cultiu de c\u00e8l\u00b7lules animals va comen\u00e7ar a ser una t\u00e8cnica rutin\u00e0ria de laboratori durant els anys 50, per\u00f2 el concepte de mantenir l\u00ednies de c\u00e8l\u00b7lules vives separades del teixit d'origen va ser descobert al segle xix.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "La tecno\u00e8tica o \u00e8tica de la tecnologia \u00e9s \u00e9s un \u00e0mbit de l'\u00e8tica aplicada que estudia les q\u00fcestions \u00e8tiques espec\u00edfiques de l'era de la tecnologia i especialment aborda la prolem\u00e0tica que es produeix en la transici\u00f3 a una societat en qu\u00e8 els ordinadors personals i els dispositius inform\u00e0tics permeten la transfer\u00e8ncia r\u00e0pida i senzilla d'informaci\u00f3. En tant que disciplina filos\u00f2fica reflexiona sobre la valoraci\u00f3 moral dels fins i usos de la t\u00e8cnica i la ci\u00e8ncia. La ci\u00e8ncia pura \u00e9s, o ha de ser neutral; en canvi, la tecnologia, com aplicaci\u00f3 que \u00e9s dels coneixements cient\u00edfics, pot ser utilitzada amb finalitats contr\u00e0ries als interessos de la Humanitat. D'aqu\u00ed la necessitat de la tecno\u00e8tica. La tecno\u00e8tica ha estat una preocupaci\u00f3 de fil\u00f2sofs com Hans Jonas, que s'ha preocupat per com l'\u00fas inadequat de la tecnologia por generar conseq\u00fc\u00e8ncies no desitjades. Aquest camp de l'\u00e8tica \u00e9s molt present en els estudis de Carl Mitcham i Mario Bunge a nivell espanyol, tamb\u00e9 ha estat molt relacionada amb la bio\u00e8tica.\nPodem considerar com a tecno\u00e8tica un mitj\u00e0 de protecci\u00f3 per la tecnologia envers la mala utilitzaci\u00f3 d'aquesta, per d'aquesta manera poder garantir un \u00fas que benefici\u00ef a la societat. Degut al creixement exponencial de la interacci\u00f3 entre les tecnologies i la societat en \u00e0mbits com la pol\u00edtica o l'educaci\u00f3, \u00e9s necess\u00e0ria una guia que limiti les pr\u00e0ctiques humanes.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}, {"text": "Els errors sistem\u00e0tics s\u00f3n errors que no s\u00f3n determinats per casualitat, sin\u00f3 que s'introdueixen per una inexactitud (a partir de l'observaci\u00f3 o mesurament) inherent al sistema i que \u00e9s constant al llarg de tot el proc\u00e9s de mesura i, per tant, afecta totes les mesures d'una manera definida i \u00e9s el mateix per a totes.\nCal diferenciar-lo de l'error experimental (o de mesurament), que \u00e9s la difer\u00e8ncia entre un valor mesurat de la quantitat i el seu veritable valor. En estad\u00edstica, un error (parlant en termes generals) \u00e9s la variabilitat en una part inherent de les coses que es mesura i del proc\u00e9s de mesurament.\nEls errors de mesurament es poden dividir en dos components: l'error aleatori i l'error sistem\u00e0tic. A difer\u00e8ncia de l'error sistem\u00e0tic, els errors aleatoris s\u00f3n errors en la mesura que porten a valors mesurables diferents quan es repeteixen les mesures d'un atribut o quantitat que es pren constant.", "target": "Ci\u00e8ncia_i_Tecnologia"}]}