diff --git "a/train.json" "b/train.json"
--- "a/train.json"
+++ "b/train.json"
@@ -1 +1,3 @@
-{"version": "1.0.1", "data": [{"title": "Xavier Miserachs i Ribalta", "paragraphs": [{"context": "En aquesta \u00e8poca es va consolidar el concepte modern del reportatge fotogr\u00e0fic, diferenciat del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental,[n. 3] pel que fa a l'abast i el concepte. El reportatge fotogr\u00e0fic implica m\u00e9s la idea de relat: un treball que vol m\u00e9s dedicaci\u00f3 de temps, un esfor\u00e7 d'interpretaci\u00f3 d'una situaci\u00f3 i que culmina en un conjunt d'imatges. Aix\u00f2 implica, d'una banda, la reivindicaci\u00f3 del fot\u00f2graf per opinar, fet que li atorgar\u00e0 estatus d'autor; l'autor proposa, doncs, una interpretaci\u00f3 pr\u00f2pia de la realitat. D'altra banda, el consens que s'estableix entre la majoria de fot\u00f2grafs \u00e9s que el vehicle natural de la imatge fotogr\u00e0fica \u00e9s la p\u00e0gina impresa. Aix\u00f2 supos\u00e0 que revistes com Life, Paris-Match, Stern o \u00c9poca assolissin la m\u00e0xima esplendor en aquest per\u00edode.", "qas": [{"answers": [{"text": "del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental", "answer_start": 92}], "id": "P_66_C_391_Q1", "question": "De qu\u00e8 es diferenciava el reportatge fotogr\u00e0fic?"}, {"answers": [{"text": "en un conjunt d'imatges", "answer_start": 343}], "id": "P_66_C_391_Q2", "question": "Com culmina el reportatge fotogr\u00e0fic?"}, {"answers": [{"text": "opinar", "answer_start": 429}], "id": "P_66_C_391_Q3", "question": "Quin fet li atorgar\u00e0 al fot\u00f2graf l'estatus d'autor?"}, {"answers": [{"text": "la p\u00e0gina impresa", "answer_start": 665}], "id": "P_66_C_391_Q4", "question": "Qu\u00e8 s'estableix que ser\u00e0 el vehicle natural de la imatge fotogr\u00e0fica?"}, {"answers": [{"text": "Life, Paris-Match, Stern o \u00c9poca", "answer_start": 713}], "id": "P_66_C_391_Q5", "question": "Quines revistes assoliren la m\u00e0xima esplendor en aquest per\u00edode?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la seva mort, s'han celebrat diversos actes i exposicions en honor de Xavier Miserachs, i tamb\u00e9 s'han anomenat diferents premis o vies amb el seu nom. L'any 2001 se celebr\u00e0 el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs, organitzat per l'empresa hotelera Hotusa, que consistia en un certamen de fotografia en blanc i negre sobre Barcelona; duu el nom de l'autor per la seva obra Barcelona. Blanc i negre.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "Despr\u00e9s de la seva mort", "answer_start": 0}], "id": "P_66_C_393_Q2", "question": "Quan es van celebrar actes i exposicions en honor de Xavier Miserachs?"}, {"answers": [{"text": "2001", "answer_start": 168}], "id": "P_66_C_393_Q3", "question": "Quin any es celebr\u00e0 el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs?"}, {"answers": [{"text": "l'empresa hotelera Hotusa", "answer_start": 242}], "id": "P_66_C_393_Q4", "question": "Qui va organitzar el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs?"}, {"answers": [{"text": "en un certamen de fotografia en blanc i negre sobre Barcelona", "answer_start": 283}], "id": "P_66_C_393_Q5", "question": "En qu\u00e8 consistia el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs?"}]}, {"context": "El 1952 es va fer soci de l'Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica de Catalunya, on va con\u00e8ixer Oriol Maspons, amb qui establ\u00ed una molt bona amistat.[4] L'any 1957 va presentar la seva primera exposici\u00f3 a la seu de l'Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica de Catalunya, juntament amb Ricard Terr\u00e9 i Ramon Masats.[4] El 1959 exposaren de nou junts a la Sala Aixel\u00e0 de Barcelona.[4] Aqu\u00ed fou on va comen\u00e7ar, de fet, la seva activitat professional. El 1959 va fer el cartell del Premi Formentor de l'editorial Seix Barral. El mateix 1959, Xavier Busquets li va encarregar un treball sobre l'empla\u00e7ament on es construiria el Col\u00b7legi d'Arquitectes de Catalunya per tal d'orientar Picasso en els seus dibuixos de la fa\u00e7ana.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "1952", "answer_start": 3}], "id": "P_66_C_394_Q1", "question": "En quin any es va fer soci de l'Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "Oriol Maspons", "answer_start": 79}], "id": "P_66_C_394_Q2", "question": "A qui va con\u00e8ixer en l'Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "Ricard Terr\u00e9 i Ramon Masats", "answer_start": 250}], "id": "P_66_C_394_Q3", "question": "Amb qui va presentar la seva primera exposici\u00f3 a la seu de l'Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "a la Sala Aixel\u00e0 de Barcelona", "answer_start": 313}], "id": "P_66_C_394_Q4", "question": "On van exposar de nou junts l'any 1959?"}, {"answers": [{"text": "un treball sobre l'empla\u00e7ament on es construiria el Col\u00b7legi d'Arquitectes de Catalunya", "answer_start": 535}], "id": "P_66_C_394_Q5", "question": "Qu\u00e8 li va encarregar Xavier Busquets?"}]}, {"context": "Durant la d\u00e8cada de 1960 tamb\u00e9 va exercir de reporter en revistes com Actualidad Espa\u00f1ola.[4] El 1968 va signar un contracte d'exclusivitat amb la Revista Triunfo. Tamb\u00e9 li van publicar diversos reportatges en mitjans com La Vanguardia, Gaceta Ilustrada, Intervi\u00fa, Bazaar o Magazin, entre d'altres.[4] Va ser aix\u00ed com va poder presenciar esdeveniments hist\u00f2rics com el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga. Tamb\u00e9 va viatjar per un gran nombre de pa\u00efsos com Fran\u00e7a (Par\u00eds), Regne Unit (Londres), Camerun, Estats Units (Nova York), Marroc, Uganda, Som\u00e0lia, Iran, Costa de Marfil, Guinea, Senegal i el Sud-est asi\u00e0tic.[4] Miserachs, a m\u00e9s a m\u00e9s, va treballar fent reportatges i tamb\u00e9 es va dedicar principalment a la fotografia editorial.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "de reporter", "answer_start": 42}], "id": "P_66_C_395_Q1", "question": "De qu\u00e8 va exercir tamb\u00e9 durant la d\u00e8cada de 1960?"}, {"answers": [{"text": "Triunfo", "answer_start": 155}], "id": "P_66_C_395_Q2", "question": "Amb quina Revista va signar el 1968 un contracte d'exclusivitat?"}, {"answers": [{"text": "el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga", "answer_start": 366}], "id": "P_66_C_395_Q3", "question": "Quins esdeveniments hist\u00f2rics va poder presenciar?"}, {"answers": [{"text": "a la fotografia editorial", "answer_start": 733}], "id": "P_66_C_395_Q4", "question": "A qu\u00e8 es va dedicar principalment Miserachs?"}, {"answers": [{"text": "viatjar per un gran nombre de pa\u00efsos", "answer_start": 440}], "id": "P_66_C_395_Q5", "question": "Qu\u00e8 li va permetre el seu treball?"}]}, {"context": "El 1957 hi va haver la primera de les dues exposicions \u2013ja cl\u00e0ssiques\u2013 que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terr\u00e9 i Ramon Masats, a l'Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica de Catalunya a Barcelona, a la seu d'AFAL a Almeria i a la Real Sociedad Fotogr\u00e1fica de Madrid. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposici\u00f3 del trio Terr\u00e9-Miserachs-Masats a la Sala Aixel\u00e0 de Barcelona. Des de llavors, Miserachs va ser un dels art\u00edfexs de la renovaci\u00f3 del g\u00e8nere de fotografia documental que es va viure al pa\u00eds i que entroncava amb una tradici\u00f3 iniciada abans de la Guerra Civil. Alguns dels llibres fotogr\u00e0fics de Miserachs han configurat durant d\u00e8cades la imatge de Barcelona i la Costa Brava. Barcelona. Blanc i negre (Aym\u00e0, 1964), Costa Brava Show (Kair\u00f3s, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967) s\u00f3n algunes de les obres fonamentals de l'avantguarda fotogr\u00e0fica de l'\u00e8poca. Entre les principals influ\u00e8ncies destaquen l'obra del fot\u00f2graf William Klein i els seus llibres de ciutats, en particular el primer, dedicat a Nova York i publicat el 1955. Aix\u00ed mateix, l'exposici\u00f3 The Family of Man (1955) va causar en Miserachs, igual que en els seus companys de generaci\u00f3, una profunda impressi\u00f3 que va ser determinant per articular una po\u00e8tica neorealista que representava el pas de les classes populars cap al nou entorn urb\u00e0.", "qas": [{"answers": [{"text": "1957", "answer_start": 3}], "id": "P_66_C_396_Q1", "question": "En quin any es va fer la primera exposici\u00f3 que reunia fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terr\u00e9 i Ramon Masats?"}, {"answers": [{"text": "a la Sala Aixel\u00e0 de Barcelona", "answer_start": 367}], "id": "P_66_C_396_Q2", "question": "On es va presentar la segona exposici\u00f3 del trio Terr\u00e9-Miserachs-Masats?"}, {"answers": [{"text": "Barcelona. Blanc i negre (Aym\u00e0, 1964), Costa Brava Show (Kair\u00f3s, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967)", "answer_start": 709}], "id": "P_66_C_396_Q3", "question": "Quines s\u00f3n algunes de les obres fonamentals de l'avantguarda fotogr\u00e0fica de l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "Nova York", "answer_start": 1031}], "id": "P_66_C_396_Q4", "question": "A quina ciutat estava dedicat el primer llibre de William Klein?"}, {"answers": [{"text": "el pas de les classes populars cap al nou entorn urb\u00e0", "answer_start": 1281}], "id": "P_66_C_396_Q5", "question": "Qu\u00e8 representava la po\u00e8tica neorealista?"}]}]}, {"title": "Bridget Jones's Diary", "paragraphs": [{"context": "Finalment, cal destacar que cap de les dues protagonistes es presenta com una filla de la seva \u00e8poca.[36] Per un costat, Elizabeth Bennet representa un modern concepte de la feminitat, en contraposici\u00f3 amb la resta de personatges femenins de la novel\u00b7la. Aix\u00ed, mentre les dones de la seva fam\u00edlia accepten el clar i definit rol que, per la societat del segle xix, els correspon, Elizabeth no es mostra ni submisa ni servil i considera que el matrimoni ha de servir a la felicitat de cada un dels contraents. Per l'altre costat, Bridget Jones tampoc no entra dintre dels esquemes de feminitat que es t\u00e9 a finals del segle xx. Mentre que als anys 90 una dona soltera ideal hauria de ser educada, independent, segura i ambiciosa, Bridget no \u00e9s bona conversadora, no es preocupa per la seva carrera i cont\u00ednuament se sent inc\u00f2moda davant altres dones m\u00e9s \u00abperfectes\u00bb que ella. En definitiva, tant Jane Austen com Helen Fielding desenvolupen les seves obres al voltant d'una hero\u00efna genu\u00efna i imperfecta. Dues hero\u00efnes l\u00facides, atrevides i amb un viu humor. Dues hero\u00efnes que es rebel\u00b7len contra els seus temps i les ideologies imperants.", "qas": [{"answers": [{"text": "un modern concepte de la feminitat", "answer_start": 149}], "id": "P_454_C_2719_Q1", "question": "Qu\u00e8 representa Elizabeth Bennet?"}, {"answers": [{"text": "ha de servir a la felicitat de cada un dels contraents", "answer_start": 452}], "id": "P_454_C_2719_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 ha de servir el matrimoni segons Elizabeth Bennet?"}, {"answers": [{"text": "Bridget Jones", "answer_start": 528}], "id": "P_454_C_2719_Q3", "question": "Qui tampoc entra dintre dels esquemes de la feminitat que es t\u00e9 a finals del segle xx?"}, {"answers": [{"text": "educada, independent, segura i ambiciosa", "answer_start": 685}], "id": "P_454_C_2719_Q4", "question": "Com hauria de ser una dona soltera ideal als anys 90?"}, {"answers": [{"text": "inc\u00f2moda", "answer_start": 818}], "id": "P_454_C_2719_Q5", "question": "Com es sent cont\u00ednuament Bridget davant d'altres dones m\u00e9s \u00abperfectes\u00bb que ella?"}]}, {"context": "Els dos relats per\u00f2, no nom\u00e9s presenten similituds sin\u00f3 que tamb\u00e9 presenten algunes difer\u00e8ncies. La principal d'elles \u00e9s l'evoluci\u00f3 del personatge del Sr.Darcy.[35] A Orgull i prejudici, Fitzwilliam Darcy s'adona que ha estat altiu amb Elizabeth i intenta resoldre les seves desavinences parlant amb ella. En canvi, el Mark Darcy de Helen Fielding no modifica el seu comportament. Simplement, li diu a Bridget que l'estima \u00abtal com ella \u00e9s\u00bb i, per tant, qualsevol malent\u00e8s ja queda aclarit.", "qas": [{"answers": [{"text": "similituds", "answer_start": 40}], "id": "P_454_C_2720_Q1", "question": "Qu\u00e8 presenten els dos relats entre ells a part d'algunes difer\u00e8ncies?"}, {"answers": [{"text": "l'evoluci\u00f3 del personatge del Sr.Darcy", "answer_start": 121}], "id": "P_454_C_2720_Q2", "question": "Quina \u00e9s la principal difer\u00e8ncia que es presenta en els dos relats?"}, {"answers": [{"text": "Fitzwilliam Darcy", "answer_start": 187}], "id": "P_454_C_2720_Q3", "question": "Qui s'adona que ha estat altiu amb Elizabeth?"}, {"answers": [{"text": "A Orgull i prejudici", "answer_start": 165}], "id": "P_454_C_2720_Q4", "question": "On s'adona Fitzwilliam Darcy que ha estat altiu amb Elizabeth?"}, {"answers": [{"text": "parlant amb ella", "answer_start": 288}], "id": "P_454_C_2720_Q5", "question": "Com intenta Fitzwilliam Darcy resoldre les discrep\u00e0ncies amb Elizabeth?"}]}, {"context": "Helen Fielding va crear la vida de Bridget Jones de manera que reflect\u00eds els problemes i inquietuds de les seves lectores per\u00f2, sense oblidar als seus lectors masculins. Aix\u00ed doncs, El Diari de Bridget Jones, m\u00e9s enll\u00e0 d'una velada novel\u00b7la feminista, \u00e9s una nova recreaci\u00f3 de l'eterna guerra de sexes.[5] \u00c9s a dir, una com\u00e8dia d'embolics centrada en la descripci\u00f3 dels comportaments sexuals contemporanis, a trav\u00e9s dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte.[6] Una hist\u00f2ria que ve inspirada, com la mateixa escriptora va recon\u00e8ixer, per la novel\u00b7la Orgull i prejudici de Jane Austen.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Helen Fielding", "answer_start": 0}], "id": "P_454_C_2721_Q1", "question": "Qui va crear la vida de Bridget Jones?"}, {"answers": [{"text": "als seus lectors masculins", "answer_start": 142}], "id": "P_454_C_2721_Q2", "question": "A qui no va oblidar Helen Fielding en el seu llibre?"}, {"answers": [{"text": "una nova recreaci\u00f3 de l'eterna guerra de sexes", "answer_start": 255}], "id": "P_454_C_2721_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Diari de Bridget Jones m\u00e9s enll\u00e0 d'una novel\u00b7la feminista?"}, {"answers": [{"text": "en la descripci\u00f3 dels comportaments sexuals contemporanis", "answer_start": 348}], "id": "P_454_C_2721_Q4", "question": "En qu\u00e8 es centra Bridget Jones?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte", "answer_start": 407}], "id": "P_454_C_2721_Q5", "question": "Com plasma l'autora de Bridget Jones els comportaments sexuals contemporanis?"}]}, {"context": "No \u00e9s fins un mes m\u00e9s tard, ja en ple Nadal, que la seva mare li comenta que la dona de Mark Darcy es va fugar amb el seu millor amic de Cambridge durant les festes nadalenques. Bridget, reconeixent la hist\u00f2ria que li explica la seva mare en l'observaci\u00f3 que li havia fet Daniel Cleaver encara que amb els personatges canviats, s'adona del seu error. Aprofitant que els seus pares han estat convidats a les Noces de Rub\u00ed dels Darcy, els acompanya amb la intenci\u00f3 de veure en Mark i expressar-li els seus sentiments. El rencontre per\u00f2, no resulta ser com ella s'espera, ja que Mark ha acceptat un trasllat a Nova York juntament amb la seva companya de feina Natasha, i la fam\u00edlia brinda davant tots els convidats per la seva pr\u00f2spera carrera professional i una possible vida personal conjunta.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el seu millor amic de Cambridge", "answer_start": 111}], "id": "P_454_C_2722_Q1", "question": "Amb qui es va fugar la dona de Mark Darcy?"}, {"answers": [{"text": "durant les festes nadalenques", "answer_start": 147}], "id": "P_454_C_2722_Q2", "question": "Quan es va fugar la dona de Mark Darcy?"}, {"answers": [{"text": "a les Noces de Rub\u00ed dels Darcy", "answer_start": 401}], "id": "P_454_C_2722_Q3", "question": "On han estat convidats els pares de Bridget Jones?"}, {"answers": [{"text": "Natasha", "answer_start": 657}], "id": "P_454_C_2722_Q5", "question": "Com es diu la companya de feina de Mark?"}]}, {"context": "L'elecci\u00f3 de Ren\u00e9e Zellweger com protagonista va fer al\u00e7ar algunes veus cr\u00edtiques a Anglaterra que desitjaven una dona brit\u00e0nica en el paper de Bridget Jones. Malgrat tot, Ren\u00e9e va aconseguir superar totes les barreres culturals entre els EUA i la Gran Bretanya i va demostrar que la decisi\u00f3 del director de c\u00e0sting no havia pogut ser m\u00e9s encertada (incl\u00f2s el seu impecable accent brit\u00e0nic).[20] De fet, tots els cr\u00edtics van coincidir en alabar a l'actriu que \u00e9s, precisament, la que d\u00f3na m\u00e9s consist\u00e8ncia a la hist\u00f2ria i porta tot el pes de la pel\u00b7l\u00edcula. Segons la revista Time \u00abRen\u00e9e brilla i Hugh Grant est\u00e0 irresistible\u00bb.[31] La seva interpretaci\u00f3 li va comportar, fins i tot, una nominaci\u00f3 als Oscars.", "qas": [{"answers": [{"text": "una dona brit\u00e0nica", "answer_start": 110}], "id": "P_454_C_2723_Q1", "question": "Qu\u00e8 desitjaven algunes veus cr\u00edtiques a Anglaterra per al paper de Bridget Jones?"}, {"answers": [{"text": "Ren\u00e9e Zellweger", "answer_start": 13}], "id": "P_454_C_2723_Q2", "question": "Qui va ser elegida per al paper protagonista de Bridget Jones?"}, {"answers": [{"text": "totes les barreres culturals entre els EUA i la Gran Bretanya", "answer_start": 200}], "id": "P_454_C_2723_Q3", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir superar Ren\u00e9e Zellweger?"}, {"answers": [{"text": "impecable", "answer_start": 364}], "id": "P_454_C_2723_Q4", "question": "Com \u00e9s l'accent brit\u00e0nic de Ren\u00e9e Zellweger?"}, {"answers": [{"text": "Time", "answer_start": 575}], "id": "P_454_C_2723_Q5", "question": "Quina revista digu\u00e9 \u00abRen\u00e9e brilla i Hugh Grant est\u00e0 irresistible\u00bb?"}]}, {"context": "Primerament, comparant els dos textos es pot apreciar com la idea del que s'ent\u00e9n per una vida plena i exitosa no ha canviat tant des de l'\u00e8poca de Jane Austen fins a l'actualitat.[35] A principis del segle xix, l'objectiu d'una dona no era tenir una carrera professional. De fet, per aquell temps, les dones amb prou feines podien estudiar. Nom\u00e9s rebien classes de dansa, piano i poc m\u00e9s. Una situaci\u00f3 que les podia deixar en la mis\u00e8ria si no aconseguien un bon matrimoni que els garant\u00eds cert benestar econ\u00f2mic. D'aquesta manera, hom pot comprendre la import\u00e0ncia del matrimoni que deixa entreveure Jane Austen a Orgull i prejudici. Ans al contrari, a El diari de Bridget Jones es mostra com, a finals dels anys 90, en general, les dones ja han rebut la mateixa educaci\u00f3 que els seus compatriotes masculins i poden participar, per tant, en el mercat laboral i accedir a la seva pr\u00f2pia independ\u00e8ncia econ\u00f2mica. \u00c9s evident doncs, que en aquests dos-cents anys de difer\u00e8ncia, la situaci\u00f3 de la dona ha evolucionat evitant que per ella, el matrimoni sigui un dest\u00ed necessari. Malgrat tot i paradoxalment, per les dones del segle XXI encara \u00e9s important atrapar un marit i moltes, igual que les germanes Bennet d'Orgull i prejudici, somnien encara en fer un bon matrimoni. Aquest \u00e9s doncs, un tema recurrent en les dues hist\u00f2ries: el desig, tant d'Elizabeth Bennet com de Bridget Jones, de trobar l'home adequat per casar-se.", "qas": [{"answers": [{"text": "la idea del que s'ent\u00e9n per una vida plena i exitosa", "answer_start": 58}], "id": "P_454_C_2724_Q1", "question": "Qu\u00e8 no ha canviat tant des de l'\u00e8poca de Jane Austen fins l'actualitat?"}, {"answers": [{"text": "de dansa, piano i poc m\u00e9s", "answer_start": 363}], "id": "P_454_C_2724_Q2", "question": "De qu\u00e8 podrien rebre classes les dones a principis del segle xix?"}, {"answers": [{"text": "en la mis\u00e8ria", "answer_start": 424}], "id": "P_454_C_2724_Q3", "question": "Com podien quedar les dones de principis del segle xix si no aconseguien un bon matrimoni que garant\u00eds cert benestar econ\u00f2mic?"}, {"answers": [{"text": "en fer un bon matrimoni", "answer_start": 1245}], "id": "P_454_C_2724_Q4", "question": "Amb que somnien les germanes Bennet d'Orgull i prejudici?"}, {"answers": [{"text": "trobar l'home adequat per casar-se", "answer_start": 1387}], "id": "P_454_C_2724_Q5", "question": "Quin desig tenen Elizabeth Bennet i Bridget Jones?"}]}]}, {"title": "Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s de dotze temporades a l'Estadi Ol\u00edmpic de Montju\u00efc, el club es va traslladar a l'Estadi de Cornell\u00e0-El Prat. El 2 d'agost de 2009 es va estrenar el nou estadi amb un partit contra el Liverpool FC amb resultat de 3-0 favorable als pericos. Luis Garc\u00eda Fern\u00e1ndez va ser l'autor del primer gol en aquest camp seguit m\u00e9s tard per dos gols de Ben Sahar. Tamb\u00e9 va marcar un gol Ra\u00fal Tamudo que va ser mal anul\u00b7lat despr\u00e9s d'un fora de joc inexistent. Amb aquesta inauguraci\u00f3, el club tornava a tenir casa pr\u00f2pia despr\u00e9s de la demolici\u00f3 del m\u00edtic Estadi de Sarri\u00e0. El nou estadi ha de ser un punt d'inflexi\u00f3 per a l'entitat tant en l'esportiu com en l'econ\u00f2mic.", "qas": [{"answers": [{"text": "dotze", "answer_start": 11}], "id": "P_14_C_79_Q1", "question": "Quantes temporades va estar a l'Estadi Ol\u00edmpic de Montju\u00efc?"}, {"answers": [{"text": "Liverpool FC", "answer_start": 191}], "id": "P_14_C_79_Q2", "question": "Contra qui van jugar el partit inaugural?"}, {"answers": [{"text": "Luis Garc\u00eda Fern\u00e1ndez", "answer_start": 247}], "id": "P_14_C_79_Q3", "question": "Qui va marcar el primer gol?"}, {"answers": [{"text": "3-0", "answer_start": 220}], "id": "P_14_C_79_Q4", "question": "Quin va ser el resultat del partit?"}, {"answers": [{"text": "Sarri\u00e0", "answer_start": 558}], "id": "P_14_C_79_Q5", "question": "On era l'estadi que van demolir?"}]}, {"context": "L'any 1998 es va fer una nova modificaci\u00f3 a l'escut, en mans de Pere Duran. Es tracta d'un escut basat en el cl\u00e0ssic, per\u00f2 m\u00e9s esquem\u00e0tic, i la llegenda apareix en catal\u00e0 i en lletres grogues. El darrer canvi es va produir l'any 2006. El nou escut presenta una \u00fanica evoluci\u00f3 dins la corona, respecte a l'\u00faltim disseny de Pere Duran, consistent en qu\u00e8 les quatre barres vermelles interiors augmenten lleugerament fins a completar l'espai interior, formant aix\u00ed la senyera catalana.", "qas": [{"answers": [{"text": "1998", "answer_start": 6}], "id": "P_14_C_81_Q1", "question": "Quin any es va fer una nova modificaci\u00f3 a l'escut?"}, {"answers": [{"text": "catal\u00e0", "answer_start": 164}], "id": "P_14_C_81_Q2", "question": "En quin idioma apareix la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "l'any 2006", "answer_start": 223}], "id": "P_14_C_81_Q4", "question": "Quan es va fer l'\u00faltima modificaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la senyera catalana", "answer_start": 461}], "id": "P_14_C_81_Q5", "question": "Que hi trobem en el nou disseny?"}]}, {"context": "Amb l'arribada de Mauricio Pochettino a la banqueta durant la temporada 2008-09 per salvar l'equip del descens a Segona Divisi\u00f3, objectiu que va complir, l'entitat porta a terme un projecte esportiu basat en la promoci\u00f3 de futbolistes criats al planter del club i en l'austeritat econ\u00f2mica. En temporades successives, el conjunt blanc-i-blau aconsegueix la salvaci\u00f3 amb comoditat, lluitant fins i tot en alguns moments per entrar a la UEFA Europa League. No obstant aix\u00f2, despr\u00e9s de disputar-se 14 jornades de la temporada 2012-13, la directiva del club va decidir cessar Pochettino per tenir l'equip blanc-i-blau cuer de la categoria. Dies despr\u00e9s s'anunciava al nou t\u00e8cnic perico, el mexic\u00e0 Javier Aguirre, que va aconseguir revertir la situaci\u00f3 i aconseguir resultats positius.", "qas": [{"answers": [{"text": "salvar l'equip del descens", "answer_start": 84}], "id": "P_14_C_82_Q1", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir Mauricio Pochettino?"}, {"answers": [{"text": "la promoci\u00f3 de futbolistes criats al planter del club", "answer_start": 208}], "id": "P_14_C_82_Q2", "question": "En qu\u00e8 es basava el nou projecte esportiu?"}, {"answers": [{"text": "per entrar a la UEFA Europa League", "answer_start": 419}], "id": "P_14_C_82_Q3", "question": "Per qu\u00e8 va poder lluitar?"}, {"answers": [{"text": "2012-13", "answer_start": 523}], "id": "P_14_C_82_Q4", "question": "En quina temporada van cessar Pochettino?"}, {"answers": [{"text": "Javier Aguirre", "answer_start": 693}], "id": "P_14_C_82_Q5", "question": "Qui va substituir Pochettino?"}]}, {"context": "Esportivament, aquests darrers anys l'equip s'instal\u00b7la en la part baixa de la classificaci\u00f3 amb excepci\u00f3 de la temporada 2004-05, en la qual s'acaba a un punt d'accedir a la Lliga de Campions. Amb l'entrenador Paco Flores, el club aconsegueix la seva tercera Copa del Rei en la temporada 1999-2000 a Val\u00e8ncia en la final disputada enfront l'Atl\u00e9tico de Madrid, i Miguel \u00c1ngel Lotina, la quarta la temporada 2005-2006 a Madrid en la final disputada enfront del Reial Saragossa, sent aix\u00ed, juntament amb les vict\u00f2ries a la Copa Catalunya i dues participacions consecutives a la copa de la UEFA, les temporades 2005-06 i la 2006-07, en la qual perd\u00e9 la final, dirigit per Ernesto Valverde, contra el Sevilla FC, l'\u00e8poca amb m\u00e9s t\u00edtols oficials de la hist\u00f2ria de l'Espanyol, des dels anys dels triomfs al Campionat de Catalunya. Va acabar la temporada de 2006 com el setz\u00e8 millor equip del m\u00f3n segons l'IFFHS.[85]", "qas": [{"answers": [{"text": "2004-05", "answer_start": 122}], "id": "P_14_C_83_Q1", "question": "En quina temporada \u00e9s a punt d'accedir a la Lliga de Campions?"}, {"answers": [{"text": "Paco Flores", "answer_start": 211}], "id": "P_14_C_83_Q2", "question": "Qui entrenava l'equip quan van aconseguir la seva tercera Copa del Rei?"}, {"answers": [{"text": "Reial Saragossa", "answer_start": 461}], "id": "P_14_C_83_Q3", "question": "Contra quin equip van jugar la final en que aconseguiren la quarta Copa del Rei?"}, {"answers": [{"text": "Sevilla FC", "answer_start": 698}], "id": "P_14_C_83_Q4", "question": "Contra quin equip van perdre la final de la copa de la UEFA?"}, {"answers": [{"text": "el setz\u00e8 millor equip del m\u00f3n", "answer_start": 861}], "id": "P_14_C_83_Q5", "question": "Com era considerat al final de la temporada 2006?"}]}, {"context": "Amb l'adveniment de la Rep\u00fablica, com moltes altres institucions, l'Espanyol deixa d'anomenar-se Reial. El 1935, en ser eliminat prematurament de la copa, l'Espanyol realitz\u00e0 una gira pel Marroc, i despr\u00e9s, conjuntament amb l'Athletic de Madrid realitz\u00e0 una nova gira per Am\u00e8rica. Durant la Guerra Civil espanyola, un comit\u00e8 de socis va dirigir l'entitat, oposant-se a la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 de l'entitat, i Crisant Bosch es va negar a lliurar els llistats de socis a les mil\u00edcies, per\u00f2 tot i aix\u00f2 seixanta-dos socis del RCD Espanyol van ser assassinats durant la guerra civil.[78]", "qas": [{"answers": [{"text": "Amb l'adveniment de la Rep\u00fablica", "answer_start": 0}], "id": "P_14_C_84_Q1", "question": "Quan deixa d'anomenar-se Reial?"}, {"answers": [{"text": "seixanta-dos", "answer_start": 496}], "id": "P_14_C_84_Q2", "question": "Quants socis van ser assassinats durant la guerra civil?"}, {"answers": [{"text": "a la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 de l'entitat", "answer_start": 367}], "id": "P_14_C_84_Q3", "question": "A qu\u00e8 es va oposar el comit\u00e8 de socis?"}, {"answers": [{"text": "Crisant Bosch", "answer_start": 406}], "id": "P_14_C_84_Q4", "question": "Qui es va negar a lliurar els llistats de socis a les mil\u00edcies?"}, {"answers": [{"text": "Am\u00e8rica", "answer_start": 272}], "id": "P_14_C_84_Q5", "question": "Per on van realitzar una gira conjuntament amb l'Athletic de Madrid?"}]}]}, {"title": "Reineta gegant", "paragraphs": [{"context": "La reineta gegant \u00e9s una de les granotes de companyia m\u00e9s populars arreu del m\u00f3n. La seva naturalesa mansa, el seu f\u00edsic de dibuixos animats i la llarga longevitat, en fan un animal atractiu pels propietaris d'animals ex\u00f2tics. Tamb\u00e9 \u00e9s una de les granotes m\u00e9s f\u00e0cils de cuidar: la seva dieta \u00e9s variada i \u00e9s molt resistent a les malalties. Un problema sovint associat amb la cria d'aquesta granota \u00e9s la sobrealimentaci\u00f3; les reinetes gegants tendeixen a posar-se obeses si se'ls d\u00f3na massa menjar. En estat salvatge, les granotes gasten energia per capturar les preses, per\u00f2 en captivitat generalment viuen en un espai restringit. Aix\u00f2 redueix l'activitat necess\u00e0ria per alimentar-se, resultant en un guany de pes. Un membre d'aquesta esp\u00e8cie amb sobrep\u00e8s acumula capes de greix a sobre el cap i el cos, donant-li una aparen\u00e7a \"rabassuda\". Per aix\u00f2 a vegades se l'anomena \"granota rabassuda\".[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "la seva dieta \u00e9s variada i \u00e9s molt resistent a les malalties", "answer_start": 278}], "id": "P_510_C_3055_Q1", "question": "Per qu\u00e8 la reineta gegant \u00e9s f\u00e0cil de cuidar?"}, {"answers": [{"text": "la sobrealimentaci\u00f3", "answer_start": 401}], "id": "P_510_C_3055_Q2", "question": "Quin problema associat t\u00e9 la cria de la reineta gegant?"}, {"answers": [{"text": "obeses", "answer_start": 464}], "id": "P_510_C_3055_Q3", "question": "Com es posen les reinetes gegants si se les alimenta massa?"}, {"answers": [{"text": "per capturar les preses", "answer_start": 546}], "id": "P_510_C_3055_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 gasten energia les reinetes gegants en estat salvatge?"}, {"answers": [{"text": "granota rabassuda", "answer_start": 874}], "id": "P_510_C_3055_Q5", "question": "Com s'anomena de vegades a la reineta gegant?"}]}, {"context": "L'esp\u00e8cie fou originalment denominada \"granota blava\" (Rana caerulea) malgrat el seu color verd. Els exemplars originals que White envi\u00e0 a Anglaterra foren danyats pel conservant i semblaven blaus. El color de la granota \u00e9s causat per pigments blaus i verds coberts per una capa groga; el conservant destru\u00ed la capa groga i deix\u00e0 les granotes amb una aparen\u00e7a blava. L'ep\u00edtet espec\u00edfic, caerulea, que en llat\u00ed vol dir \"blava\", s'ha conservat.[4] La granota tamb\u00e9 \u00e9s coneguda col\u00b7loquialment com a \"granota arbor\u00edcola verda\". Tanmateix, aquest nom sovint \u00e9s assignat a la granota arbor\u00edcola verda gran, com ara la reineta verda (Hyla cinerea), anomenada \"granota arbor\u00edcola verda\" al sud-est dels Estats Units.", "qas": [{"answers": [{"text": "granota blava", "answer_start": 39}], "id": "P_510_C_3056_Q1", "question": "Com es va denominar originalment a l'esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "White", "answer_start": 125}], "id": "P_510_C_3056_Q3", "question": "Qui envi\u00e0 exemplars de la granota a Anglaterra?"}, {"answers": [{"text": "pel conservant", "answer_start": 164}], "id": "P_510_C_3056_Q4", "question": "Per qu\u00e8 foren danyats els exemplars enviats a Anglaterra?"}]}, {"context": "La crida de l'esp\u00e8cie \u00e9s un \"broc-broc-broc\" lent i greu, repetit moltes vegades.[5] Durant la temporada d'aparellament, les granotes baixen, tot romanent en una posici\u00f3 una mica elevada, i comencen a cridar a prop de fonts d'aigua tranquil\u00b7les, siguin temporals o permanents. Com moltes granotes, les reinetes gegants no criden nom\u00e9s per atreure una parella. Se les ha observat cridant per indicar la seva posici\u00f3 fora de la temporada d'aparellament, sovint despr\u00e9s de la pluja, per motius que s\u00f3n incerts pels investigadors. Quan es troben en perill emeten una crida d'estr\u00e8s, com ara quan hi ha predadors a prop o quan alg\u00fa trepitja un tronc on viu la granota.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "un \"broc-broc-broc\" lent i greu", "answer_start": 25}], "id": "P_510_C_3057_Q1", "question": "Quina es la crida de les reinetes gegants?"}, {"answers": [{"text": "a prop de fonts d'aigua tranquil\u00b7les", "answer_start": 208}], "id": "P_510_C_3057_Q2", "question": "On criden les reinetes gegants a l'\u00e8poca d'aparellament?"}, {"answers": [{"text": "per indicar la seva posici\u00f3", "answer_start": 387}], "id": "P_510_C_3057_Q3", "question": "Per qu\u00e8 criden tamb\u00e9 les reinetes gegants?"}, {"answers": [{"text": "una crida d'estr\u00e8s", "answer_start": 559}], "id": "P_510_C_3057_Q4", "question": "Quina crida emeten les granotes gegants quan estan el perill?"}]}, {"context": "Gran part de l'h\u00e0bitat natural de la reineta gegant ha estat destru\u00eft. A m\u00e9s, s'han trobat algunes granotes amb infeccions del fong qu\u00edtrid, que causa la quitridiomicosi.[14] Aquests dos factors, combinats amb el declivi de les poblacions d'amfibis generalitzat a Austr\u00e0lia, amenacen de reduir les poblacions de la reineta verda.[9] Tanmateix, a causa de la llarga longevitat d'aquesta esp\u00e8cie, qualsevol efecte d'una taxa de reproducci\u00f3 redu\u00efda trigar\u00e0 m\u00e9s temps a revelar-se que si fos una esp\u00e8cie amb una longevitat menor.", "qas": [{"answers": [{"text": "ha estat destru\u00eft", "answer_start": 52}], "id": "P_510_C_3058_Q1", "question": "Qu\u00e8 li ha passat a gran part de l'h\u00e0bitat natural de la reineta gegant?"}, {"answers": [{"text": "del fong qu\u00edtrid", "answer_start": 123}], "id": "P_510_C_3058_Q2", "question": "Quina infecci\u00f3 tenien algunes granotes?"}, {"answers": [{"text": "la quitridiomicosi", "answer_start": 151}], "id": "P_510_C_3058_Q3", "question": "Quina malaltia causa el fong qu\u00edtrid?"}, {"answers": [{"text": "llarga", "answer_start": 358}], "id": "P_510_C_3058_Q4", "question": "Com \u00e9s la longevitat de la reineta gegant?"}, {"answers": [{"text": "generalitzat", "answer_start": 249}], "id": "P_510_C_3058_Q5", "question": "Com \u00e9s el declivi de les poblacions d'amfibis a Austr\u00e0lia?"}]}, {"context": "L'aparen\u00e7a del capgr\u00f2s canvia al llarg del seu desenvolupament. La seva llargada va des de 8,1 mil\u00b7l\u00edmetres (acabats de n\u00e9ixer) fins a 44 mil\u00b7l\u00edmetres. Inicialment tenen taques marrons, que augmenten la pigmentaci\u00f3 a verd o marr\u00f3 durant el desenvolupament. Al principi la part inferior \u00e9s fosca i despr\u00e9s s'aclareix, esdevenint finalment blanca en els adults. Els ous s\u00f3n marrons, es troben en una gelatina clara i mesuren 1,1-14 mil\u00b7l\u00edmetres de di\u00e0metre.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'aparen\u00e7a", "answer_start": 0}], "id": "P_510_C_3059_Q1", "question": "Qu\u00e8 canvia al llarg del desenvolupament del capgr\u00f2s?"}, {"answers": [{"text": "8,1 mil\u00b7l\u00edmetres", "answer_start": 91}], "id": "P_510_C_3059_Q2", "question": "Quan mesura el capgr\u00f2s acabat de n\u00e9ixer?"}, {"answers": [{"text": "\u00e9s fosca", "answer_start": 286}], "id": "P_510_C_3059_Q4", "question": "Com \u00e9s la part inferior a l'inici?"}, {"answers": [{"text": "blanca", "answer_start": 338}], "id": "P_510_C_3059_Q5", "question": "Com \u00e9s la part inferior en els adults?"}]}, {"context": "L'esp\u00e8cie ha estat introdu\u00efda tant als Estats Units com a Nova Zelanda. Als Estats Units, est\u00e0 limitada a dues regions de Florida, on possiblement fou introdu\u00efda pel tr\u00e0fic d'animals. Nom\u00e9s se n'han trobat poblacions petites, i no est\u00e0 clar si han causat danys ecol\u00f2gics com a esp\u00e8cie invasora.[10] A Nova Zelanda, en el passat hi hagu\u00e9 una poblaci\u00f3, per\u00f2 no hi ha hagut observacions des de la d\u00e8cada del 1950.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "tant als Estats Units com a Nova Zelanda", "answer_start": 30}], "id": "P_510_C_3060_Q1", "question": "On ha estat introdu\u00efda l'esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "a dues regions de Florida", "answer_start": 104}], "id": "P_510_C_3060_Q2", "question": "On viu als Estats Units aquesta esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "pel tr\u00e0fic d'animals", "answer_start": 162}], "id": "P_510_C_3060_Q3", "question": "Com sembla que es va introduir a Florida?"}, {"answers": [{"text": "petites", "answer_start": 217}], "id": "P_510_C_3060_Q4", "question": "Com s\u00f3n les poblacions que s'han trobat a Florida?"}, {"answers": [{"text": "en el passat", "answer_start": 315}], "id": "P_510_C_3060_Q5", "question": "Quan hi va haver una poblaci\u00f3 a Nova Zelanda?"}]}]}, {"title": "Pressi\u00f3 osm\u00f2tica", "paragraphs": [{"context": "El factor i fou explicat pel qu\u00edmic suec Svante August Arrhenius quan desenvolup\u00e0 entre 1883 i 1887 la teoria de la dissociaci\u00f3 electrol\u00edtica,[14] segons la qual les mol\u00e8cules dels electr\u00f2lits es dissocien en major o menor extensi\u00f3 en ions carregats el\u00e8ctricament, capa\u00e7os de transportar el corrent el\u00e8ctric, i existint un equilibri entre les mol\u00e8cules no dissociades i els ions. Per tant, en dissoluci\u00f3 hi ha m\u00e9s part\u00edcules que les que s'han dissolt, ja que aquestes es rompen, es dissocien, en parts m\u00e9s petites. La pressi\u00f3 osm\u00f2tica, com les altres propietats col\u00b7ligatives, dep\u00e8n del nombre total de part\u00edcules en dissoluci\u00f3, de manera que en una dissoluci\u00f3 d'electr\u00f2lits tendrem m\u00e9s part\u00edcules que les dissoltes, les quals s'han de tenir en compte per a calcular la concentraci\u00f3 total. Per exemple podem suposar un electr\u00f2lit binari com el clorur de calci, CaCl2, el qual assoleix l'equilibri de dissociaci\u00f3 en aigua segons la seg\u00fcent equaci\u00f3:", "qas": [{"answers": [{"text": "Svante August Arrhenius", "answer_start": 41}], "id": "P_374_C_2239_Q1", "question": "Qui desenvolup\u00e0 la teoria de la dissociaci\u00f3 elecrol\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "entre 1883 i 1887", "answer_start": 82}], "id": "P_374_C_2239_Q2", "question": "Quant desenvolup\u00e0 Svante August Arrhenius la teoria de la dissociaci\u00f3 elecrol\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "en ions carregats el\u00e8ctricament", "answer_start": 232}], "id": "P_374_C_2239_Q3", "question": "En qu\u00e8 es dissocien les mol\u00e8cules dels electr\u00f2lits segons la teoria de la dissociaci\u00f3 elecrol\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "el corrent el\u00e8ctric", "answer_start": 288}], "id": "P_374_C_2239_Q4", "question": "Qu\u00e8 poden transportar els ions carregats el\u00e8ctricament?"}, {"answers": [{"text": "del nombre total de part\u00edcules en dissoluci\u00f3", "answer_start": 583}], "id": "P_374_C_2239_Q5", "question": "De qu\u00e8 dep\u00e8n la pressi\u00f3 osm\u00f2tica?"}]}, {"context": "Per\u00f2 el veritable descobriment de l'osmosi en membranes semipermeables fou realitzat pel franc\u00e8s Henri Dutrochet, considerat com un dels grans fisi\u00f2legs del segle xix, l'any 1828.[6] Dutrochet descobr\u00ed el fenomen de l'osmosi quan observ\u00e0 que la difusi\u00f3 del dissolvent a trav\u00e9s d'una membrana semipermeable ocorria sempre de la dissoluci\u00f3 de menor concentraci\u00f3 d'un solut, que no pot passar, cap a la dissoluci\u00f3 de major concentraci\u00f3; a m\u00e9s, el dissolvent que flueix \u00e9s capa\u00e7 de desenvolupar una pressi\u00f3 sobre la membrana a la qual denomin\u00e0 pressi\u00f3 osm\u00f2tica. Dutrochet constru\u00ed el primer dispositiu experimental per a observar la pres\u00e8ncia de la pressi\u00f3 osm\u00f2tica, anomenat osm\u00f2metre.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Henri Dutrochet", "answer_start": 97}], "id": "P_374_C_2240_Q1", "question": "Qui va descobrir l'osmosi en membranes semipermeables?"}, {"answers": [{"text": "com un dels grans fisi\u00f2legs del segle xix", "answer_start": 125}], "id": "P_374_C_2240_Q2", "question": "Com \u00e9s considerat Henri Dutrochet?"}, {"answers": [{"text": "1828", "answer_start": 174}], "id": "P_374_C_2240_Q3", "question": "Quan va descobrir Henri Dutrochet l'osmosi en membranes semipermeables?"}, {"answers": [{"text": "el primer dispositiu experimental per a observar la pres\u00e8ncia de la pressi\u00f3 osm\u00f2tica", "answer_start": 577}], "id": "P_374_C_2240_Q4", "question": "Qu\u00e8 va construir Dutrochet?"}, {"answers": [{"text": "osm\u00f2metre", "answer_start": 672}], "id": "P_374_C_2240_Q5", "question": "Quin nom rep el dispositiu que va construir Dutrochet?"}]}, {"context": "Hi ha unes c\u00e8l\u00b7lules especialitzades en detectar canvis de la pressi\u00f3 osm\u00f2tica en els l\u00edquids corporals (plasma sanguini, fluid intercel\u00b7lular,...), s\u00f3n els osmoreceptors. Aquestes c\u00e8l\u00b7lules es localitzen a l'hipot\u00e0lem, a les art\u00e8ries i en altres llocs. Mitjan\u00e7ant aquestes c\u00e8l\u00b7lules l'organisme pot regular la concentraci\u00f3 de sals en els seus fluids, la osmolalitat.[15] En els humans s\u00f3n osmoreceptors els nuclis supra\u00f2ptic i paraventricular. Mitjan\u00e7ant hormones antidi\u00fcr\u00e8tiques (vasopressina o ADH, pitressina), els osmoreceptors inhibeixen la di\u00fcresi per tal de mantenir la pressi\u00f3 osm\u00f2tica de la sang corresponent a una osmolalitat mitjana de 285 mosmol/kg. \u00c9s suficient una variaci\u00f3 en nom\u00e9s 3 mosmol/kg per activar aquest mecanisme.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "c\u00e8l\u00b7lules especialitzades en detectar canvis de la pressi\u00f3 osm\u00f2tica en els l\u00edquids corporals", "answer_start": 11}], "id": "P_374_C_2241_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els osmoreceptors?"}, {"answers": [{"text": "a l'hipot\u00e0lem, a les art\u00e8ries i en altres llocs", "answer_start": 205}], "id": "P_374_C_2241_Q2", "question": "On es localitzen els osmoreceptors?"}, {"answers": [{"text": "supra\u00f2ptic i paraventricular", "answer_start": 415}], "id": "P_374_C_2241_Q3", "question": "Quins nuclis s\u00f3n osmoreceptors en els humans?"}, {"answers": [{"text": "Mitjan\u00e7ant hormones antidi\u00fcr\u00e8tiques", "answer_start": 445}], "id": "P_374_C_2241_Q4", "question": "Com inhibeixen els osmoreceptors la di\u00fcresi?"}, {"answers": [{"text": "hormones antidi\u00fcr\u00e8tiques", "answer_start": 456}], "id": "P_374_C_2241_Q5", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n la vasopressina o ADH i la pitressina?"}]}, {"context": "Una tercera teoria explica l'osmosi a partir del descens de la pressi\u00f3 de vapor, el qual d\u00f3na lloc que el dissolvent destil\u00b7li a trav\u00e9s de la membrana fins que s'igualen ambdues pressions. Si apliquem una pressi\u00f3 igual a la pressi\u00f3 osm\u00f2tica de la dissoluci\u00f3 s'aturar\u00e0 la destil\u00b7laci\u00f3, i necessitar\u00edem una pressi\u00f3 major per invertir la direcci\u00f3.[11][9] El flux de dissolvent a trav\u00e9s d'una membrana semipermeable \u00e9s an\u00e0leg al flux de dissolvent en la fase vapor que es produeix si es deixen dintre d'un recipient tancat mostres del dissolvent i d'una dissoluci\u00f3. Com que la pressi\u00f3 de vapor del dissolvent \u00e9s major, es produeix una transfer\u00e8ncia neta de dissolvent cap a la dissoluci\u00f3. El flux de dissolvent continua fins que tot el dissolvent ha passat a la dissoluci\u00f3.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "a partir del descens de la pressi\u00f3 de vapor", "answer_start": 36}], "id": "P_374_C_2242_Q1", "question": "A partir de qu\u00e8 explica l'osmosi una tercera teoria?"}, {"answers": [{"text": "la destil\u00b7laci\u00f3", "answer_start": 268}], "id": "P_374_C_2242_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'aturar\u00e0 si s'aplica una pressi\u00f3 igual a la pressi\u00f3 osm\u00f2tica de la dissoluci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "si es deixen dintre d'un recipient tancat mostres del dissolvent i d'una dissoluci\u00f3", "answer_start": 477}], "id": "P_374_C_2242_Q3", "question": "Quan es produeix el flux de dissolvent en la fase de vapor?"}, {"answers": [{"text": "la pressi\u00f3 de vapor del dissolvent \u00e9s major", "answer_start": 570}], "id": "P_374_C_2242_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es produeix una transfer\u00e8ncia neta de dissolvent cap a la dissoluci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "fins que tot el dissolvent ha passat a la dissoluci\u00f3", "answer_start": 716}], "id": "P_374_C_2242_Q5", "question": "Fins on continua el flux de dissolvent?"}]}, {"context": "En l'abs\u00e8ncia de transport actiu, la membrana cel\u00b7lular permet el pas de mol\u00e8cules d'aigua i de tots els soluts permeables fins que s'igualen els seus respectius potencials qu\u00edmics en ambd\u00f3s costats de la membrana. Aix\u00f2 no obstant, existeix un gran nombre d'esp\u00e8cies, tant el fluid que envolta la c\u00e8l\u00b7lula com en el fluid o citoplasma cel\u00b7lular, que no poden travessar la membrana. Si la concentraci\u00f3 total d'aquest soluts \u00e9s m\u00e9s gran en el fluid que envolta la c\u00e8l\u00b7lula, aquesta perdr\u00e0 aigua per osmosi i es diu que el fluid circumdant \u00e9s hipert\u00f2nic respecte al fluid cel\u00b7lular (t\u00e9 major pressi\u00f3 osm\u00f2tica). En el cas contrari, quan la concentraci\u00f3 total del solut que no pot travessar la membrana \u00e9s m\u00e9s gran en el fluid de la c\u00e8l\u00b7lula, aquesta guanyar\u00e0 aigua del l\u00edquid hipot\u00f2nic circumdant (de menor pressi\u00f3 osm\u00f2tica). Quan no es produeix transfer\u00e8ncia neta d'aigua entre el fluid cel\u00b7lular i el que envolta la c\u00e8l\u00b7lula, es diu que ambd\u00f3s fluids s\u00f3n isot\u00f2nics, \u00e9s a dir, tenen la mateixa pressi\u00f3 osm\u00f2tica. La sang i la limfa s\u00f3n aproximadament isot\u00f2niques respecte de les c\u00e8l\u00b7lules d'un organisme.", "qas": [{"answers": [{"text": "el pas de mol\u00e8cules d'aigua i de tots els soluts permeables", "answer_start": 63}], "id": "P_374_C_2243_Q1", "question": "Qu\u00e8 permet la membrana cel\u00b7lular en l'abs\u00e8ncia de transport actiu?"}, {"answers": [{"text": "fins que s'igualen els seus respectius potencials qu\u00edmics en ambd\u00f3s costats de la membrana", "answer_start": 123}], "id": "P_374_C_2243_Q2", "question": "Fins on permet la membrana cel\u00b7lular el pas de mol\u00e8cules d'aigua i de soluts permeables?"}, {"answers": [{"text": "guanyar\u00e0 aigua del l\u00edquid hipot\u00f2nic circumdant", "answer_start": 746}], "id": "P_374_C_2243_Q3", "question": "Qu\u00e8 li passar\u00e0 a la c\u00e8l\u00b7lula quan la concentraci\u00f3 total del solut que no pot travessar la membrana \u00e9s m\u00e9s gran en el fluid d'aquesta?"}, {"answers": [{"text": "Quan no es produeix transfer\u00e8ncia neta d'aigua entre el fluid cel\u00b7lular i el que envolta la c\u00e8l\u00b7lula", "answer_start": 822}], "id": "P_374_C_2243_Q4", "question": "Quan es diu que els dos fluids s\u00f3n isot\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "aproximadament isot\u00f2niques", "answer_start": 1032}], "id": "P_374_C_2243_Q5", "question": "Com s\u00f3n la sang i la limfa respecte de les c\u00e8l\u00b7lules d'un organisme?"}]}, {"context": "Els vegetals utilitzen la pressi\u00f3 osm\u00f2tica per fer ascendir l'aigua a trav\u00e9s del xilema des de les rels cap a les fulles. Aix\u00ed s'ha comprovat en els aurons quan comen\u00e7a la primavera i s'inicia el moviment de la saba. Les rels tenen una gran concentraci\u00f3 de sucres produ\u00efts durant l'estiu i emmagatzemats a les rels. En fondre's la neu l'aigua arriba en grans quantitats a les rels i entra dins d'elles, pels p\u00e8ls absorbents, per efecte de la pressi\u00f3 osm\u00f2tica i fa que la saba pugi cap a les fulles. Per\u00f2 a la majoria de vegetals no \u00e9s possible explicar l'ascensi\u00f3 de la saba per mitj\u00e0 de la pressi\u00f3 osm\u00f2tica fins a les fulles. A les parts m\u00e9s altes dels vegetals, la saba ascendeix a causa del descens de pressi\u00f3 provocat per la transpiraci\u00f3 de les fulles. Tamb\u00e9 hi ha situacions, com als mangles, que passa al contrari, ja que les rels estan dins aigua salada, i es produeix una osmosi inversa.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "per fer ascendir l'aigua", "answer_start": 43}], "id": "P_374_C_2244_Q1", "question": "Per qu\u00e8 utilitzen els vegetals la pressi\u00f3 osm\u00f2tica?"}, {"answers": [{"text": "des de les rels cap a les fulles", "answer_start": 88}], "id": "P_374_C_2244_Q2", "question": "Per on ascendeix l'aigua en els vegetals?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s del xilema", "answer_start": 68}], "id": "P_374_C_2244_Q3", "question": "Com ascendeix l'aigua en els vegetals?"}, {"answers": [{"text": "durant l'estiu", "answer_start": 273}], "id": "P_374_C_2244_Q4", "question": "Quan es produ\u00efda la gran concentraci\u00f3 de sucres de les rels?"}, {"answers": [{"text": "dins aigua salada", "answer_start": 843}], "id": "P_374_C_2244_Q5", "question": "On estan les rels dels mangles?"}]}]}, {"title": "Guerrers de Riace", "paragraphs": [{"context": "A les monedes en curs dels segles V i IV aC, s'aprecien sota el casc corinti un casquet de cuir amb orelleres i un particular protector de nuques arrissat. Aquest element sembla clau per a l'an\u00e0lisi del casc de cuir. L'exemple m\u00e9s complet es troba a un vas atenenc on apareix H\u00e8ctor amb un casc corinti sobre un casquet de cuir amb orelleres i un protector de nuques arrissat. Aquest element seria important\u00edssim a fi de reconstruir la interpretaci\u00f3 de l'est\u00e0tua, perqu\u00e8 el casquet de cuir \u00e9s el signe que distingeix els estrategs, el general de l'ex\u00e8rcit d'una polis grega. El Bronze B ha estat caracteritzat per recon\u00e8ixer-lo com el comandant d'una armada.", "qas": [{"answers": [{"text": "H\u00e8ctor", "answer_start": 276}], "id": "P_530_C_3175_Q1", "question": "Qui hi apareix en el vas atenenc?"}, {"answers": [{"text": "un casc corinti", "answer_start": 287}], "id": "P_530_C_3175_Q2", "question": "Qu\u00e8 porta H\u00e8ctor en el vas atenenc?"}, {"answers": [{"text": "un casquet de cuir amb orelleres i un protector de nuques arrissat", "answer_start": 309}], "id": "P_530_C_3175_Q3", "question": "Qu\u00e8 porta H\u00e8ctor sota el casc corinti?"}, {"answers": [{"text": "els estrategs", "answer_start": 517}], "id": "P_530_C_3175_Q4", "question": "Qu\u00e8 distingeix el casc de cuir?"}]}, {"context": "L'any seg\u00fcent un equip al comandament de l'investigador Nino Lamboglia va tractar de trobar restes del vaixell que hauria transportat les escultures, per\u00f2 despr\u00e9s de diversos intents nom\u00e9s es van trobar 28 argolles de plom, probablement pertanyents a les veles d'una nau, aix\u00ed com un fragment d'all\u00f2 que podria ser l'empunyadura del Bronze A.[5] Una hip\u00f2tesi apunta que els tripulants de la suposada nau poguessin haver llan\u00e7at per la borda tant les dues escultures com restes de l'aparellament, amb motiu d'alguna tempesta, naufragant posteriorment el vaixell a un altre lloc, o assolint per fi la costa. Altres estudis realitzats per Paolo Moreno, professor d'Arqueologia i Hist\u00f2ria de l'Art grec i rom\u00e0 de la universitat de Roma han aportat unes altres dades. L'aparici\u00f3 d'alguna resta de fusta del que pogu\u00e9s ser una nau romana d'\u00e8poca imperial, i el fet que les dues figures fossin trobades a poca dist\u00e0ncia (cosa que dif\u00edcilment hauria ocorregut en cas que haguessin estat llan\u00e7ades volunt\u00e0riament) fan que la hip\u00f2tesi del llan\u00e7ament per la borda es posi en dubte.", "qas": [{"answers": [{"text": "Nino Lamboglia", "answer_start": 56}], "id": "P_530_C_3176_Q1", "question": "Qui comandava l'equip?"}, {"answers": [{"text": "restes del vaixell que hauria transportat les escultures", "answer_start": 92}], "id": "P_530_C_3176_Q2", "question": "Qu\u00e8 buscava l'equip de Nino Lamboglia?"}, {"answers": [{"text": "28 argolles de plom", "answer_start": 203}], "id": "P_530_C_3176_Q3", "question": "Qu\u00e8 va trobar l'equip de Nino Lamboglia?"}, {"answers": [{"text": "pertanyents a les veles d'una nau", "answer_start": 237}], "id": "P_530_C_3176_Q4", "question": "De qu\u00e8 sembla que eren les 28 argolles de plom?"}]}, {"context": "Van ser registrades amb els n\u00fameros 12801 i 12802, i es va comen\u00e7ar una pacient tasca de despreniment de les restes de petxines i incrustacions calc\u00e0ries que s'havien adherit a la superf\u00edcie de bronze durant els molts segles passats al llit mar\u00ed. Al mes del seu descobriment, i amb la publicaci\u00f3 de les primeres diapositives, la comunitat cient\u00edfica va ser conscient de la import\u00e0ncia de la troballa. Es van adonar que amb els limitats mitjans amb qu\u00e8 es comptava era impossible realitzar una restauraci\u00f3 completa, decidint-se el seu trasllat a Flor\u00e8ncia. El gener de 1975 les dues est\u00e0tues estaven a c\u00e0rrec de Francesco Nicosia, superintendent dels b\u00e9ns arqueol\u00f2gics de la Toscana, al fam\u00f3s taller de l'Offizio delle pietre duri. Despr\u00e9s de cinc anys de restauraci\u00f3 en els que es van utilitzar diverses t\u00e8cniques, a m\u00e9s de la neteja total de les superf\u00edcies realitzades amb instruments dissenyats espec\u00edficament per a les est\u00e0tues,[6] es van sotmetre a an\u00e0lisis radiol\u00f2giques, necess\u00e0ries per a con\u00e8ixer la seva estructura interna, estat de conservaci\u00f3 i el gruix del metall, (que van detectar un problema d'oxidaci\u00f3 interna), les est\u00e0tues es van exposar primer al Museu Arqueol\u00f2gic de Flor\u00e8ncia, i despr\u00e9s al Palau del Quirinal resid\u00e8ncia oficial del president de la Rep\u00fablica Italiana a Roma, sent traslladades posteriorment a la seva ubicaci\u00f3 definitiva de Reggio de Cal\u00e0bria.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "12801 i 12802", "answer_start": 36}], "id": "P_530_C_3177_Q1", "question": "Amb quins n\u00fameros van ser registrades les dues est\u00e0tues?"}, {"answers": [{"text": "de la import\u00e0ncia de la troballa", "answer_start": 367}], "id": "P_530_C_3177_Q2", "question": "De qu\u00e8 va ser conscient la comunitat cient\u00edfica?"}, {"answers": [{"text": "a Flor\u00e8ncia", "answer_start": 543}], "id": "P_530_C_3177_Q3", "question": "On van traslladar les dues est\u00e0tues?"}, {"answers": [{"text": "Francesco Nicosia", "answer_start": 611}], "id": "P_530_C_3177_Q4", "question": "Qui es va fer c\u00e0rrec de les est\u00e0tues el gener de 1975?"}, {"answers": [{"text": "l'Offizio delle pietre duri", "answer_start": 702}], "id": "P_530_C_3177_Q5", "question": "A quin taller treballava Francesco Nicosia?"}]}, {"context": "Els Guerrers de Riace s\u00f3n una parella d'est\u00e0tues gregues d'estil sever (segle v aC) que s'exposen al Museu nacional de la Magna Gr\u00e8cia de Reggio de Cal\u00e0bria. S\u00f3n dos dels pocs exemples d'escultures en bronze que queden de l'Art de l'antiga Gr\u00e8cia juntament amb, per exemple, el Posid\u00f3 o D\u00e9u de Artimisio del Museu Arqueol\u00f2gic Nacional d'Atenes o l'Auriga de Delfos.[1] Van ser trobades al fons del mar a la rodalia de la localitat de Riace, a la prov\u00edncia de Reggio de Cal\u00e0bria el 1972. S'han convertit en un dels s\u00edmbols de la ciutat de Reggio de Cal\u00e0bria. S\u00f3n coneguts com a Bronze A (el jove) i Bronze B (el vell).", "qas": [{"answers": [{"text": "una parella d'est\u00e0tues gregues", "answer_start": 26}], "id": "P_530_C_3178_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els Guerrers de Riace?"}, {"answers": [{"text": "sever", "answer_start": 65}], "id": "P_530_C_3178_Q2", "question": "De quin estil s\u00f3n els Guerrers de Riace?"}, {"answers": [{"text": "al Museu nacional de la Magna Gr\u00e8cia", "answer_start": 98}], "id": "P_530_C_3178_Q3", "question": "On s'exposen els Guerrers de Riace?"}, {"answers": [{"text": "al fons del mar", "answer_start": 386}], "id": "P_530_C_3178_Q4", "question": "On van trobar els Guerrers de Riace?"}, {"answers": [{"text": "en un dels s\u00edmbols de la ciutat de Reggio de Cal\u00e0bria", "answer_start": 503}], "id": "P_530_C_3178_Q5", "question": "En qu\u00e8 s'han convertit els Guerrers de Riace?"}]}, {"context": "Pel que fa a les armes que els dos bronzes subjectaven a les mans, han estat moltes les hip\u00f2tesis formulades per anteriors investigadors. Es va dir que podien ser branques de llorer, una espasa o una llan\u00e7a, que es reconeix als senyals de la m\u00e0 per a la inserci\u00f3 d'una corda que s'utilitza per augmentar la propulsi\u00f3 i la precisi\u00f3 de l'arma. Aquesta hip\u00f2tesi, tanmateix, disminueix quan les fonts apunten clarament a l'escassa consideraci\u00f3 que hagu\u00e9s tingut el talent del guerrer per les armes de llan\u00e7ament. Seria poc probable que l'escultor volgu\u00e9s mostrar una figura disminu\u00efda en la seva dignitat, com si fos un llan\u00e7ador de javelina, que tenia un paper important a la batalla hopl\u00edtica. Pels signes de suport a l'avantbra\u00e7 es creu que l'arma era una llan\u00e7a hoplica. \u00c9s evident que el Bronze A tenia una llan\u00e7a entre els dits \u00edndex i mig, amb un gest que no li permetia de tocar a l'arma a terra, per no c\u00f3rrer el risc de despuntar-la (i per tant, un altre extrem realista particular per part de l'escultor), en abs\u00e8ncia de perns de suport establerts als dits per sostenir la llan\u00e7a es pensa equivocadament que subjectava una javelina. El Bronze B, subjectava la llan\u00e7a d'una manera m\u00e9s normal, agafant-la amb palmell de la m\u00e0.", "qas": [{"answers": [{"text": "un llan\u00e7ador de javelina", "answer_start": 613}], "id": "P_530_C_3179_Q2", "question": "Qui tenia un paper important a la batalla hopl\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "amb palmell de la m\u00e0", "answer_start": 1210}], "id": "P_530_C_3179_Q4", "question": "Com agafava la llan\u00e7a el Bronze B?"}, {"answers": [{"text": "Pels signes de suport a l'avantbra\u00e7", "answer_start": 692}], "id": "P_530_C_3179_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es creu que l'arma era una llan\u00e7a hoplica?"}]}]}, {"title": "Sh\u014dgun", "paragraphs": [{"context": "Un altre important intent per apropar la hist\u00f2ria del Jap\u00f3 i la m\u00edtica figura del shogun al p\u00fablic occidental va ser el d'Isaac Titsingh, un comerciant neerland\u00e8s representant de la Companyia Holandesa de les \u00cdndies Orientals al Jap\u00f3 entre 1779 i 1784.[105] Titsingh va escriure tres llibres relatius al Jap\u00f3 i en aquest tema sobresurt Illustrations of Japan; consisting of Private Memoirs and Anecdotes of the reigning Dynasty of The Djogouns, or sovereigns of Japan; a description of the feasts and Ceremonies observed throughout the year at their Court; and of the Ceremonies Customary at Marriages and funerals: to which are subjoined, observations on the legal suicide of the Japanese, remarks on their poetry, an explanation of their mode of Reckoning time, particulars respecting the Dosi powder, the preface of a work by Confoutzee on filial piety, & c. & c., resumit com Secret Memoirs of the Shoguns en angl\u00e8s, el qual aborda breument la hist\u00f2ria del govern del shogunat Tokugawa, fent \u00e8mfasi des de Ietsuna fins a Ienari. Titsigh va morir el 1812 i la seva obra va ser publicada postmortem per dos dels seus amics. L'obra de Titsingh va ajudar a entendre millor el rol del sh\u014dgun en la pol\u00edtica del pa\u00eds, ja que sovint el shogun era nomenat a Europa com \u00abl'Emperador\u00bb mentre que l'Emperador se li considerava una mena de \u00abpapa japon\u00e8s\u00bb.[106]", "qas": [{"answers": [{"text": "apropar la hist\u00f2ria del Jap\u00f3 i la m\u00edtica figura del shogun al p\u00fablic occidental", "answer_start": 30}], "id": "P_249_C_1489_Q1", "question": "Qu\u00e8 va voler fer Isaac Titsingh amb el seus llibres?"}, {"answers": [{"text": "un comerciant neerland\u00e8s", "answer_start": 138}], "id": "P_249_C_1489_Q2", "question": "Qui era Isaac Titsingh?"}, {"answers": [{"text": "1812", "answer_start": 1061}], "id": "P_249_C_1489_Q3", "question": "Quan va morir Isaac Titsingh?"}, {"answers": [{"text": "postmortem", "answer_start": 1098}], "id": "P_249_C_1489_Q4", "question": "Quan va ser publicada l'obra d'Isaac Titsingh?"}, {"answers": [{"text": "el rol del sh\u014dgun en la pol\u00edtica del pa\u00eds", "answer_start": 1181}], "id": "P_249_C_1489_Q5", "question": "Qu\u00e8 va ajudar a entendre l'obra d'Isaac Titsingh?"}]}, {"context": "Al llarg de la hist\u00f2ria del Jap\u00f3 van existir tres shogunats. El primer l'establ\u00ed el 1192 Minamoto no Yoritomo, conegut com a shogunat Kamakura. Aquest govern nom\u00e9s va ser controlat per tres membres del clan Minamoto, ja que el poder el va usurpar el clan H\u014dj\u014d, que sota el t\u00edtol de regents nomenaven shoguns titelles, nens i joves que rebutjaven en complir els vint anys. El segon shogunat \u00e9s conegut com a Ashikaga i va ser fundat el 1338 per Ashikaga Takauji. Durant aquest shogunat, quinze membres del clan Ashikaga van mantenir el lloc fins que un prominent militar del per\u00edode Azuchi-Momoyama anomenat Oda Nobunaga va derrocar el shogun el 1573.[9] L'\u00faltim va ser el shogunat Tokugawa, institu\u00eft oficialment per Ieyasu Tokugawa el 1603[10] i que va culminar el 1868 despr\u00e9s de la ren\u00fancia al c\u00e0rrec de Tokugawa Yoshinobu,[11] quan l'emperador Meiji va reprendre el seu paper protagonista en la pol\u00edtica del pa\u00eds i la figura del shogun va ser abolida.", "qas": [{"answers": [{"text": "Kamakura", "answer_start": 134}], "id": "P_249_C_1490_Q2", "question": "Com es coneix el shogunat de Minamoto no Yoritomo?"}, {"answers": [{"text": "1338", "answer_start": 435}], "id": "P_249_C_1490_Q3", "question": "Quin any va ser fundat el segon shogunat?"}, {"answers": [{"text": "Oda Nobunaga", "answer_start": 607}], "id": "P_249_C_1490_Q4", "question": "Qui va derrocar el shogun en el segon shogunat?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s de la ren\u00fancia al c\u00e0rrec de Tokugawa Yoshinobu", "answer_start": 771}], "id": "P_249_C_1490_Q5", "question": "Quan va culminar el tercer shogunat?"}]}, {"context": "Durant les d\u00e8cades de 1850 i 1860 el shogunat es va veure severament pressionat tant a l'exterior per les pot\u00e8ncies estrangeres com a l'interior. Va ser llavors quan diversos grups enfadats amb el shogunat per les concessions fetes als diversos pa\u00efsos europeus van trobar en la figura de l'emperador un aliat mitjan\u00e7ant el qual podien expulsar el shogunat Tokugawa del poder. El lema d'aquest moviment va ser Sonne Joi (\u5c0a\u738b\u6518\u5937, lit. \u00abReverenciar l'Emperador, Expulsar els B\u00e0rbars\") i finalment va tenir \u00e8xit el 1868, quan el poder imperial va ser restablert despr\u00e9s de segles d'estar a l'ombra de la vida pol\u00edtica del pa\u00eds.[88]", "qas": [{"answers": [{"text": "severament pressionat", "answer_start": 58}], "id": "P_249_C_1491_Q1", "question": "Com estava el shogunat en les d\u00e8cades de 1850 i 1860?"}, {"answers": [{"text": "per les concessions fetes als diversos pa\u00efsos europeus", "answer_start": 206}], "id": "P_249_C_1491_Q2", "question": "Perqu\u00e8 alguns grups estaven enfadats amb el shogunat?"}, {"answers": [{"text": "en la figura de l'emperador", "answer_start": 272}], "id": "P_249_C_1491_Q3", "question": "En qui van trobar un aliat els grups enfadats amb el shogunat?"}, {"answers": [{"text": "Reverenciar l'Emperador, Expulsar els B\u00e0rbars", "answer_start": 432}], "id": "P_249_C_1491_Q4", "question": "Quin va ser el lema del moviment creat pels grups enfadats amb el shogunat?"}, {"answers": [{"text": "1868", "answer_start": 509}], "id": "P_249_C_1491_Q5", "question": "Quin any va ser restablert el poder imperial?"}]}, {"context": "Durant el per\u00edode Nara (710-794), per ordre de la cort imperial, establerta en el que avui \u00e9s Nara, es va centrar l'atenci\u00f3 en els emishi (\u867e\u5937 lit. \"b\u00e0rbars\"), habitants del nord del Jap\u00f3 amb qui havien tingut nombrosos altercats, per subjugar-los. El 774 va esclatar una important revolta, coneguda com a \u00abguerra dels trenta-vuit anys\u00bb, en qu\u00e8 els emishi van utilitzar un sistema de guerra de guerrilles en contra de les tropes imperials. Diversos shogun o generals de les tropes van ser designats per combatre les tribus del nord, sense gaire \u00e8xit, i probablement el primer shogun de la hist\u00f2ria va ser Tajihi no Agatamori,[48] nomenat l'any 720,[23] seguit per \u014ctomo Yakamochi, l'any 784,[25] Ki no Kosami, l'any 789,[27] i \u014ctomo no Otomaro, el 794.[29] No va ser fins a l'any 796, gr\u00e0cies a Sakanoue no Tamuramaro, que finalment els van aconseguir v\u00e8ncer.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "710-794", "answer_start": 24}], "id": "P_249_C_1492_Q1", "question": "Quan va ser el per\u00edode Nara?"}, {"answers": [{"text": "guerra dels trenta-vuit anys", "answer_start": 306}], "id": "P_249_C_1492_Q3", "question": "Com es diu la revolta que va esclatar el 774?"}, {"answers": [{"text": "van utilitzar un sistema de guerra de guerrilles", "answer_start": 355}], "id": "P_249_C_1492_Q4", "question": "Com van lluitar els emishi a la guerra dels trenta-vuit anys?"}, {"answers": [{"text": "Tajihi no Agatamori", "answer_start": 604}], "id": "P_249_C_1492_Q5", "question": "Qui va ser probablement el primer shogun de la hist\u00f2ria?"}]}, {"context": "A principis del segle xiv el clan H\u014dj\u014d es va enfrontar a un intent de restauraci\u00f3 imperial, ara sota la figura de l'emperador Go-Daigo. Quan els H\u014dj\u014d es van assabentar, van enviar un ex\u00e8rcit des de Kamakura, per\u00f2 l'emperador va fugir abans que arribessin, emportant-se les ins\u00edgnies imperials amb ell.[57] L'emperador Go-Daigo va buscar refugi en Kasagi entre monjos guerrers que li van donar la benvinguda i es van preparar per a un possible atac.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "a un intent de restauraci\u00f3 imperial", "answer_start": 55}], "id": "P_249_C_1493_Q1", "question": "A qu\u00e8 es va enfrontar el clan H\u014dj\u014d a principis del segle xiv?"}, {"answers": [{"text": "van enviar un ex\u00e8rcit", "answer_start": 169}], "id": "P_249_C_1493_Q3", "question": "Qu\u00e8 van fer els H\u014dj\u014d quan es van assabentar de l'intent de restauraci\u00f3 imperial?"}, {"answers": [{"text": "en Kasagi", "answer_start": 344}], "id": "P_249_C_1493_Q4", "question": "On va buscar refugi l'emperador per fugir dels H\u014dj\u014d?"}, {"answers": [{"text": "les ins\u00edgnies imperials", "answer_start": 269}], "id": "P_249_C_1493_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va endur Go-Daigo en la seva fugida?"}]}]}, {"title": "Il turco in Italia", "paragraphs": [{"context": "Il turco va arribar gaireb\u00e9 un any m\u00e9s tard d'acabar Aureliano in Palmira. Comparat amb la fecunditat que havia mostrat fins aleshores, aquell fou un any sorprenentment marge per a Rossini. Cap de les dues \u00f2peres va ser ben rebuda. En ambd\u00f3s casos, el llibretista fou Felice Romani, que s'havia establert a Mil\u00e0 i era, de fet, el llibretista titular de La Scala.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 un any m\u00e9s tard d'acabar Aureliano in Palmira", "answer_start": 20}], "id": "P_356_C_2131_Q1", "question": "Quan va arribar Il turco?"}, {"answers": [{"text": "un any sorprenentment marge", "answer_start": 147}], "id": "P_356_C_2131_Q2", "question": "Qu\u00e8 fou aquell any per a Rossini?"}, {"answers": [{"text": "Cap de les dues \u00f2peres", "answer_start": 190}], "id": "P_356_C_2131_Q3", "question": "Quina \u00f2pera no va ser ben rebuda?"}, {"answers": [{"text": "Felice Romani", "answer_start": 268}], "id": "P_356_C_2131_Q4", "question": "Qui va ser el llibretista de les dues \u00f2peres que no van ser ben rebudes?"}, {"answers": [{"text": "Mil\u00e0", "answer_start": 307}], "id": "P_356_C_2131_Q5", "question": "On s'havia establert Felice Romani?"}]}, {"context": "El 1788 el compositor alemany Franz Seydelmann, des del 1772 empleat a la cort de Dresden, va compondre una \u00f2pera sobre un llibret en itali\u00e0 de Caterino Mazzol\u00e0, Il turco in Italia, que volia continuar l'\u00e8xit obtingut en la seva anterior \u00f2pera, una exploraci\u00f3 sobre l'exotisme amb el mateix llibretista Il mostro ossia Da gratitudine amore. Mazzol\u00e0, qui havia conegut tant a Casanova com a Lorenzo Da Ponte a Ven\u00e8cia, va ser nomenat poeta de la cort de Dresden el 1780, on va ser acompanyat per un temps per Da Ponte. Va col\u00b7laborar amb Salieri a Viena i el 1791 hi va treballar breument, potser al costat de Mozart, a qui potser va influir perqu\u00e8 eleg\u00eds el llibret de La flauta m\u00e0gica, basada en el llibret ma\u00e7\u00f2nic de Mazzol\u00e0 Osiride. Va ser, en tot cas, Mazzol\u00e0 el qui va adaptar el llibret de Metastasio de La clemenza di Tito de Mozart, una obra posada en escena a Praga al setembre de 1791. Constanze Mozart va veure la versi\u00f3 de Seydelmann d'Il turco in Italia a Viena el 1789, mentre el seu marit estava absent en un viatge a Potsdam. El llibret va ser utilitzat, tamb\u00e9, el 1794 per l'alumne de Mozart Franz Xaver S\u00fcssmayr.", "qas": [{"answers": [{"text": "compositor", "answer_start": 11}], "id": "P_356_C_2133_Q1", "question": "Qu\u00e8 era Franz Seydelmann?"}, {"answers": [{"text": "a la cort de Dresden", "answer_start": 69}], "id": "P_356_C_2133_Q2", "question": "On estava empleat Franz Seydelmann des del 1772?"}, {"answers": [{"text": "Praga", "answer_start": 869}], "id": "P_356_C_2133_Q5", "question": "On es va posar en escena al setembre de 1791 La clemenza di Tito?"}]}, {"context": "En una platja pr\u00f2xima a N\u00e0pols un grup de gitanos canta amb alegria, en contrast amb la bella gitana Zaida, que mostra la seva tristesa per l'enyorament del seu estimat, que est\u00e0 en terres llunyanes; mentrestant, el seu amic Albazar intenta consolar-la. Apareix un poeta itali\u00e0, Prosdocimo, que est\u00e0 buscant un tema per a una com\u00e8dia i el cant dels z\u00edngars li suggereix una bona idea per comen\u00e7ar. Arriba Geronio, marit ric i complaent de la fr\u00edvola Fiorilla, que busca una gitana que li digui la bonaventura. Zaida s'ofereix a predir el seu futur i fa al\u00b7lusions burlesques als signes del zod\u00edac que porten banyes fins a aconseguir irritar el marit, que fuig davant les burles de tots. Zaida explica la ra\u00f3 de la seva pres\u00e8ncia a It\u00e0lia: havia estat l'esclava preferida del pr\u00edncep turc Selim Damelec a la seva cort d'Erzurum, va ser falsament acusada d'infidelitat i en va haver de fugir, per\u00f2 encara l'estima. El poeta li diu que arriba a N\u00e0pols un pr\u00edncep turc que vol con\u00e8ixer els costums d'Europa i li recomana que vagi a la festa que es fa en honor d'aquest.", "qas": [{"answers": [{"text": "un grup de gitanos", "answer_start": 31}], "id": "P_356_C_2134_Q1", "question": "Qui canta amb alegria en una platja pr\u00f2xima a N\u00e0pols?"}, {"answers": [{"text": "bella", "answer_start": 88}], "id": "P_356_C_2134_Q2", "question": "Com \u00e9s la gitana Zaida?"}, {"answers": [{"text": "per l'enyorament del seu estimat", "answer_start": 136}], "id": "P_356_C_2134_Q3", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 trista Zaida?"}, {"answers": [{"text": "en terres llunyanes", "answer_start": 179}], "id": "P_356_C_2134_Q4", "question": "On \u00e9s l'estimat de Zaida?"}, {"answers": [{"text": "Fiorilla", "answer_start": 450}], "id": "P_356_C_2134_Q5", "question": "De qui \u00e9s marit Geronio?"}]}, {"context": "La infidelitat conjugal de la trama va ser considerada immoral; aix\u00ed, quan l'\u00f2pera es va reestrenar a Roma l'any 1815, s'hi van fer alguns retocs per tal d'apaivagar els censors. Fins i tot, el llibret de Roma de 1819 anomena l'\u00f2pera La capricciosa corretta. Pocs d'aquests canvis van ser aplicats en la partitura, de manera que el p\u00fablic llegia les versions \"morals\" als llibrets mentre escoltava una altra cosa a l'escenari. L'\u00f2pera es va revisar per ser representada el 1820 a N\u00e0pols i a Par\u00eds. En el cas de N\u00e0pols, els recitatius van ser substitu\u00efts per di\u00e0legs parlats en prosa; s'hi van afegir m\u00e9s gitanos; Don Geronio, en comptes de marit de Fiorilla, esdev\u00e9 el seu tutor, i la seva part \u00e9s en dialecte napolit\u00e0 \u2013fet habitual a N\u00e0pols per als rols de baix de les com\u00e8dies de Rossini\u2013.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "immoral", "answer_start": 55}], "id": "P_356_C_2135_Q1", "question": "Com va ser considerada la infidelitat conjugal de la trama?"}, {"answers": [{"text": "per tal d'apaivagar els censors", "answer_start": 146}], "id": "P_356_C_2135_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es van fer alguns retocs en l'\u00f2pera que es va estrenar a Roma l'any 1815?"}, {"answers": [{"text": "les versions \"morals\"", "answer_start": 346}], "id": "P_356_C_2135_Q4", "question": "Qu\u00e8 llegia el p\u00fablic als llibrets?"}, {"answers": [{"text": "1820", "answer_start": 473}], "id": "P_356_C_2135_Q5", "question": "Quan es va revisar l'obra per a ser representada a N\u00e0pols i Par\u00eds?"}]}, {"context": "Si tenim en compte que Il turco nom\u00e9s va obtenir un \u00e8xit relatiu al principi, sorpr\u00e8n la gran varietat de versions i substitucions que se'n varen fer. Una versi\u00f3 redu\u00efda a un acte va ser produ\u00efda el 1826 a Par\u00eds, i tamb\u00e9 el 1830 a Bolonya, si b\u00e9 no es disposa de documentaci\u00f3 d'aquestes. Amb el pas del temps, Il turco es va anar corrompent amb afegits i abstraccions d'altres \u00f2peres. L'enregistrament de Gianandrea Gavazzeni amb Maria Callas fet als anys cinquanta constitu\u00efa m\u00e9s o menys un retorn a la versi\u00f3 aut\u00f2grafa; l'edici\u00f3 cr\u00edtica \u00e9s la utilitzada actualment als teatres d'\u00f2pera d'arreu del m\u00f3n.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "relatiu", "answer_start": 57}], "id": "P_356_C_2136_Q1", "question": "Com va ser l'\u00e8xit que va obtenir Il turco al principi?"}, {"answers": [{"text": "la gran varietat de versions i substitucions que se'n varen fer", "answer_start": 86}], "id": "P_356_C_2136_Q2", "question": "Qu\u00e8 sorpr\u00e8n de Il turco?"}, {"answers": [{"text": "d'altres \u00f2peres", "answer_start": 368}], "id": "P_356_C_2136_Q3", "question": "D'on es van afegir a Il turco abstraccions?"}, {"answers": [{"text": "als anys cinquanta", "answer_start": 447}], "id": "P_356_C_2136_Q4", "question": "Quan es va fer l'enregistrament de Gianandrea Gavazzeni amb Maria Callas?"}, {"answers": [{"text": "l'edici\u00f3 cr\u00edtica", "answer_start": 522}], "id": "P_356_C_2136_Q5", "question": "Quina \u00e9s la versi\u00f3 de l'obra utilitzada actualment als teatres d'\u00f2pera?"}]}]}, {"title": "Ajuda:Com iniciar una p\u00e0gina", "paragraphs": [{"context": "Nota: La Viquip\u00e8dia \u00e9s una enciclop\u00e8dia de contingut lliure. Col\u00b7laborant-hi esteu contribuint amb una font d'informaci\u00f3 gratu\u00efta i de lliure acc\u00e9s. Autom\u00e0ticament autoritzeu que totes les contribucions quedin cobertes per la GNU Free Documentation License; aix\u00f2 ho podeu fer si posse\u00efu els drets del material (per exemple si els creeu), si el material t\u00e9 una llic\u00e8ncia GFDL o compatible, o si pertany al domini p\u00fablic. M\u00e9s informaci\u00f3 a Viquip\u00e8dia:Copyrights. No introdu\u00efu mai material amb drets d'autor sense perm\u00eds del propietari dels drets.", "qas": [{"answers": [{"text": "material amb drets d'autor sense perm\u00eds del propietari dels drets", "answer_start": 477}], "id": "P_39_C_229_Q2", "question": "Qu\u00e8 no hi pot introduir?"}, {"answers": [{"text": "la GNU Free Documentation License", "answer_start": 223}], "id": "P_39_C_229_Q3", "question": "Qui cobreix les contribucions?"}, {"answers": [{"text": "gratu\u00efta i de lliure acc\u00e9s", "answer_start": 121}], "id": "P_39_C_229_Q4", "question": "Com \u00e9s aquesta font d'informaci\u00f3?"}]}, {"context": "Quan es creen p\u00e0gines tamb\u00e9 \u00e9s convenient revisar el text abans de desar-lo. Potser trobeu m\u00e9s c\u00f2mode copiar la p\u00e0gina original, treballar-hi a part i aleshores enganxar la c\u00f2pia editada. Crear p\u00e0gines que tractaran temes nous \u00e9s una bona manera d'ajudar a incrementar l'amplitud (i profunditat) de la Viquip\u00e8dia. Per altra banda, si desitgeu enganxar-hi text vostre ja redactat a una p\u00e0gina wiki, potser us interessar\u00e0 convertir el vostre text en format MS Word o HTML al marcatge wiki.", "qas": [{"answers": [{"text": "revisar el text", "answer_start": 42}], "id": "P_39_C_230_Q1", "question": "Qu\u00e8 hem de fer abans de desar la p\u00e0gina creada?"}, {"answers": [{"text": "incrementar l'amplitud (i profunditat) de la Viquip\u00e8dia", "answer_start": 257}], "id": "P_39_C_230_Q2", "question": "Qu\u00e8 aconseguim creant p\u00e0gines de temes nous?"}, {"answers": [{"text": "la c\u00f2pia editada", "answer_start": 170}], "id": "P_39_C_230_Q3", "question": "Quina c\u00f2pia hem d'enganxar?"}, {"answers": [{"text": "copiar la p\u00e0gina original", "answer_start": 102}], "id": "P_39_C_230_Q4", "question": "Qu\u00e8 podem fer per poder treballar a part amb la p\u00e0gina?"}, {"answers": [{"text": "MS Word o HTML", "answer_start": 455}], "id": "P_39_C_230_Q5", "question": "A quin format ens pot interessar convertir el text?"}]}, {"context": "Per comen\u00e7ar una p\u00e0gina nova, podeu fer-ho des d'un enlla\u00e7 al t\u00edtol d'una p\u00e0gina nova. Mentre llegiu articles a la Viquip\u00e8dia, veureu enlla\u00e7os on es pot fer clic que us porten a p\u00e0gines que encara no s'han escrit (com aquest: t\u00edtol d'article de mostra nota: aquest enlla\u00e7 no funciona de veritat.) Els enlla\u00e7os a p\u00e0gines que encara s'han d'escriure s\u00f3n de color vermell (si heu entrat amb el vostre nom d'usuari podeu canviar-ho per un petit signe d'interrogaci\u00f3 a prefer\u00e8ncies.) Feu clic a l'enlla\u00e7 i anireu a parar a la p\u00e0gina d'edici\u00f3 on apareix el text seg\u00fcent:", "qas": [{"answers": [{"text": "al t\u00edtol d'una p\u00e0gina nova", "answer_start": 59}], "id": "P_39_C_233_Q1", "question": "On trobem l'enlla\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "a p\u00e0gines que encara s'han d'escriure", "answer_start": 310}], "id": "P_39_C_233_Q2", "question": "On ens porten els enlla\u00e7os de color vermell?"}, {"answers": [{"text": "a la p\u00e0gina d'edici\u00f3", "answer_start": 516}], "id": "P_39_C_233_Q3", "question": "On anirem si fem clic a l'enlla\u00e7?"}]}, {"context": "Ajuda:Com iniciar una p\u00e0gina \u00e9s un compendi de recomanacions i ajudes per a iniciar p\u00e0gines a la Viquip\u00e8dia en catal\u00e0. Si heu arribat aqu\u00ed \u00e9s possible que vulgueu iniciar una nova p\u00e0gina, aix\u00ed que heu de saber que qualsevol persona amb connexi\u00f3 a Internet pot iniciar una p\u00e0gina nova a la Viquip\u00e8dia! La majoria de continguts de la Viquip\u00e8dia s\u00f3n articles, que \u00e9s el tipus de p\u00e0gines que acostumen a crear la majoria d'usuaris. Tanmateix hi ha altres p\u00e0gines (vegeu Viquip\u00e8dia:Espai de noms per a m\u00e9s informaci\u00f3). En general la majoria d'ajuda est\u00e0 redactada per a facilitar la creaci\u00f3. ", "qas": [{"answers": [{"text": "iniciar una nova p\u00e0gina", "answer_start": 163}], "id": "P_39_C_234_Q1", "question": "Qu\u00e8, potser, volem fer si hem arribat aqu\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "qualsevol persona", "answer_start": 214}], "id": "P_39_C_234_Q2", "question": "Qui pot iniciar una p\u00e0gina nova?"}, {"answers": [{"text": "articles", "answer_start": 347}], "id": "P_39_C_234_Q3", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n la majoria de continguts?"}, {"answers": [{"text": "per a facilitar la creaci\u00f3", "answer_start": 559}], "id": "P_39_C_234_Q4", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 redactada l'ajuda?"}]}]}, {"title": "Antic Egipte", "paragraphs": [{"context": "La majoria d'antics egipcis eren pagesos lligats a la terra. Les seves resid\u00e8ncies estaven restringides als membres familiars immediats, i es constru\u00efen amb  maons de tova   dissenyats per a romandre freds a hora alta. Cada casa tenia una cuina amb un celobert, que contenia un molinet de pedra per a moldre farina i un forn petit per a coure pa.[117] Els murs es pintaven de blanc i es podien cobrir amb tapissos de lli tenyit. El terra es cobria d'estores de canya, mentre tamborets amples, llits aixecats del terra i taules individuals comprenien el mobiliari.[118]", "qas": [{"answers": [{"text": "pagesos", "answer_start": 33}], "id": "P_46_C_271_Q1", "question": "Qu\u00e8 eren els antic egipcis?"}, {"answers": [{"text": "maons de tova", "answer_start": 158}], "id": "P_46_C_271_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 constru\u00efen les seves cases?"}, {"answers": [{"text": "per a moldre farina", "answer_start": 295}], "id": "P_46_C_271_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 feien servir el molinet?"}, {"answers": [{"text": "estores de canya", "answer_start": 450}], "id": "P_46_C_271_Q5", "question": "Qu\u00e8 feien servir per cobrir el terra?"}]}, {"context": "Els antics egipcis feien servir rucs i bous com a b\u00e8sties de c\u00e0rrega, i eren els responsables de llaurar els camps i trepitjar llavors al s\u00f2l. La matan\u00e7a d'un bou gras tamb\u00e9 era una part central d'un ritual d'oferiment.[88] Els cavalls van ser introdu\u00efts pels hicses en el segon per\u00edode intermedi, i el camell, encara que era conegut des de l'Imperi antic, no es va fer servir com a b\u00e8stia de c\u00e0rrega fins al Baix imperi.[88] Els gossos, gats i micos eren animals de companyia comuns, mentre que els animals de companyia m\u00e9s ex\u00f2tics importats des del cor de l'\u00c0frica, com els lleons, es reservaven per a la reialesa. Her\u00f2dot va observar que els egipcis eren els \u00fanics a tenir animals amb ells a les seves cases.[87] Durant els per\u00edodes predin\u00e0stic i Baix imperi, el culte als d\u00e9us en la seva forma animal era extremadament popular, com la dea gata Bastet i el d\u00e9u ibis Thoth, i aquests animals es criaven en gran nombre en granges amb prop\u00f2sit del ritual de sacrifici.[90]", "qas": [{"answers": [{"text": "rucs i bous", "answer_start": 32}], "id": "P_46_C_272_Q1", "question": "Quins animals feien servir com a b\u00e8sties de c\u00e0rrega?"}, {"answers": [{"text": "d'oferiment", "answer_start": 207}], "id": "P_46_C_272_Q2", "question": "Qui tipus de ritual feien amb un bou?"}, {"answers": [{"text": "Els gossos, gats i micos", "answer_start": 426}], "id": "P_46_C_272_Q3", "question": "Quins animals de companyia eren comuns?"}, {"answers": [{"text": "ex\u00f2tics", "answer_start": 525}], "id": "P_46_C_272_Q4", "question": "Quins tipus d'animals es reservaven per a la reialesa?"}, {"answers": [{"text": "als d\u00e9us en la seva forma animal", "answer_start": 772}], "id": "P_46_C_272_Q5", "question": "Quin culte va ser molt popular?"}]}, {"context": "Els egipcis creien que una relaci\u00f3 equilibrada entre la gent i els animals era un element essencial en l'ordre c\u00f2smic; aix\u00ed, humans, animals i plantes es creia que eren membres d'un sol tot.[87] Els animals, tant domesticats com salvatges, eren doncs una font cr\u00edtica d'espiritualitat, companyonia i sosteniment per als antics egipcis. Els bous eren el bestiar m\u00e9s important; l'administraci\u00f3 aplicava taxes al bestiar en els censos regulars, i la mida d'un ramat reflectia el prestigi i la import\u00e0ncia de l'estat o temple que el tenia. A m\u00e9s a m\u00e9s dels bous, els antics egipcis guardaven xais, cabres i porcs. Aviram com \u00e0necs, oques i coloms es capturava en xarxes i es criava en granges, on se'ls obligava a menjar pasta per engreixar-los.[88] El Nil prove\u00efa una font abundant de peix. Les abelles tamb\u00e9 es van domesticar des de, com a m\u00ednim, l'Imperi antic, i prove\u00efen tant mel com cera.[89]", "qas": [{"answers": [{"text": "relaci\u00f3 equilibrada", "answer_start": 27}], "id": "P_46_C_273_Q1", "question": "Qu\u00e8 creien que havien de mantenir la gent i els animals per l'ordre c\u00f2smic?"}, {"answers": [{"text": "Els bous", "answer_start": 336}], "id": "P_46_C_273_Q2", "question": "Quin era el bestiar m\u00e9s important?"}, {"answers": [{"text": "pasta per engreixar-los", "answer_start": 717}], "id": "P_46_C_273_Q3", "question": "Qu\u00e8 feien menjar a l'aviram?"}, {"answers": [{"text": "El Nil", "answer_start": 746}], "id": "P_46_C_273_Q4", "question": "Quin riu els prove\u00efa de peix?"}, {"answers": [{"text": "Les abelles", "answer_start": 788}], "id": "P_46_C_273_Q5", "question": "Quin insecte van domesticar?"}]}, {"context": "Egipte va deixar un llegat durador. L'art i l'arquitectura van ser imitats per altres pobles, i les ru\u00efnes monumentals que han sobreviscut durant segles han inspirat la imaginaci\u00f3 de turistes i escriptors. El descobriment de les antiguitats i diverses excavacions realitzades des dels inicis de l'edat moderna van dirigir l'atenci\u00f3 cient\u00edfica cap a la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia i es va despertar un gran inter\u00e8s arreu del m\u00f3n.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'art i l'arquitectura", "answer_start": 36}], "id": "P_46_C_274_Q1", "question": "Qu\u00e8 imitaven altres pobles?"}, {"answers": [{"text": "la imaginaci\u00f3 de turistes i escriptors", "answer_start": 166}], "id": "P_46_C_274_Q2", "question": "Qu\u00e8 han inspirat les ru\u00efnes?"}, {"answers": [{"text": "un llegat durador", "answer_start": 17}], "id": "P_46_C_274_Q3", "question": "Qu\u00e8 ens ha deixat Egipte?"}, {"answers": [{"text": "segles", "answer_start": 146}], "id": "P_46_C_274_Q4", "question": "Quant temps han sobreviscut les ru\u00efnes?"}, {"answers": [{"text": "l'atenci\u00f3 cient\u00edfica", "answer_start": 322}], "id": "P_46_C_274_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va dirigir cap a la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia?"}]}, {"context": "Els antics egipcis atorgaven un gran valor a la higiene i l'aparen\u00e7a. La majoria es banyava al Nil i feia servir un sab\u00f3 past\u00f3s fabricat de greix animal i guix. Els homes s'afaitaven la totalitat del cos per a la netedat, i perfums arom\u00e0tics i ung\u00fcents cobrien les males olors i suavitzaven la pell.[119] Els vestits es feien de llen\u00e7ols de lli simples que es blanquejaven, i tant homes com dones de les classes altes portaven perruques, joies, i cosm\u00e8tics. Els nens anaven sense roba fins a la maduresa, cap als 12 anys, i en aquesta edat els mascles se circumcidaven i es rapaven el cap. Les mares eren responsables de cuidar els nens, mentre el pare prove\u00efa els ingressos de la fam\u00edlia.[120]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la higiene i l'aparen\u00e7a", "answer_start": 43}], "id": "P_46_C_275_Q1", "question": "A qu\u00e8 donaven valor?"}, {"answers": [{"text": "greix animal i guix", "answer_start": 140}], "id": "P_46_C_275_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 fabricaven el sab\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la totalitat del cos", "answer_start": 183}], "id": "P_46_C_275_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'afaitaven els homes?"}, {"answers": [{"text": "de lli", "answer_start": 338}], "id": "P_46_C_275_Q4", "question": "De qu\u00e8 feien els llen\u00e7ols?"}, {"answers": [{"text": "12 anys", "answer_start": 513}], "id": "P_46_C_275_Q5", "question": "Fins a quina edat els nens anaven despullats?"}]}, {"context": "La societat eg\u00edpcia estava altament estratificada, i l'estatus social s'exhibia expressament. Els pagesos constitu\u00efen la major part de la poblaci\u00f3, per\u00f2 la producci\u00f3 agr\u00edcola era apropiada directament per l'estat, el temple, o la fam\u00edlia noble que posse\u00efa la terra.[75] En les temporades que, a causa de les riuades i crescudes del Nil, els treballs agr\u00edcoles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de corvees pel qual havien de donar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigaci\u00f3 i en la construcci\u00f3 de sumptuoses tombes i temples (vegeu article principal: arquitectura de l'antic Egipte).[76] Pel que fa als ca\u00e7adors i als pescadors, estaven obligats a lliurar captures d'animals del riu, dels canals i del desert. Els artistes i artesans eren d'un estatus m\u00e9s alt que els pagesos, per\u00f2 tamb\u00e9 estaven sota control estatal, treballant a les botigues lligades als temples i pagades directament del tresor de l'estat. Els escribes i oficials formaven les classes altes de l'antic Egipte, els anomenats la \"classe de les faldilles blanques\" en refer\u00e8ncia als vestits de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang.[77] La classe alta llu\u00efa eminentment el seu estatus social en l'art i la literatura. Per sota de la noblesa, hi havia els sacerdots, metges, i enginyers educats especialment en els seus respectius camps. L'esclavisme ja es coneixia a l'antic Egipte, per\u00f2 l'extensi\u00f3 i prevalen\u00e7a d'aquesta pr\u00e0ctica s\u00f3n poc clares.[78]", "qas": [{"answers": [{"text": "a lliurar captures", "answer_start": 720}], "id": "P_46_C_276_Q1", "question": "A qu\u00e8 estaven obligats ca\u00e7adors i pescadors?"}, {"answers": [{"text": "estatal", "answer_start": 883}], "id": "P_46_C_276_Q2", "question": "Sota control de qui estaven els artistes i artesans?"}, {"answers": [{"text": "Els escribes i oficial", "answer_start": 984}], "id": "P_46_C_276_Q3", "question": "Qui formava les classes altes?"}, {"answers": [{"text": "la \"classe de les faldilles blanques\"", "answer_start": 1068}], "id": "P_46_C_276_Q4", "question": "Com es coneixia a les classes altes?"}, {"answers": [{"text": "la noblesa", "answer_start": 1286}], "id": "P_46_C_276_Q5", "question": "Qui hi havia per sobre els sacerdots?"}]}]}, {"title": "Bronzes de Ben\u00edn", "paragraphs": [{"context": "A l'\u00c0frica tropical, al centre del continent, es va desenvolupar aviat la t\u00e8cnica de la cera perduda per a les petites escultures de bronze, com atesten les troballes de Ben\u00edn. Quan un rei moria, el seu successor manava fer un cap en bronze. N'hi ha prop de cent seixanta, i els m\u00e9s antics provenen segurament del segle xii.[12] L'oba monopolitzava els materials m\u00e9s dif\u00edcils d'obtenir, com ara l'or, els ullals d'elefant o el bronze. Aquests reis van fer possibles els espl\u00e8ndids bronzes de Ben\u00edn; d'aquesta manera les corts reials van contribuir de manera definitiva a l'art negre.[13] L'any 1939, es van descobrir caps molt similars als de Ben\u00edn a la ciutat santa dels iorubes, Ife, i es van datar dels segles XIV i XV. Aix\u00f2 va confirmar la tradici\u00f3 de Ben\u00edn, que havien estat artistes d'Ife els qui els havien ensenyat les t\u00e8cniques del bronze.[14] La sorpresa va sorgir quan aquestes es van datar de forma inequ\u00edvoca en aquells segles: aix\u00f2 volia dir que eren anteriors a la primera escultura europea feta seguint la t\u00e8cnica de la cera perduda, realitzada per Benvenuto Cellini en el seu Perseu de mitjan segle XVI. Naturalment, se sap que a l'antic Egipte es van fer escultures amb aquesta mateixa t\u00e8cnica, i es transmeteren a la civilitzaci\u00f3 greconubiana.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a les petites escultures de bronze", "answer_start": 101}], "id": "P_523_C_3133_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 s'usava la t\u00e8cnica de la cera perduda?"}, {"answers": [{"text": "un cap en bronze", "answer_start": 224}], "id": "P_523_C_3133_Q3", "question": "Qu\u00e8 manava fer el successor quan un rei moria?"}, {"answers": [{"text": "prop de cent seixanta", "answer_start": 250}], "id": "P_523_C_3133_Q4", "question": "Quants caps en bronze hi ha?"}, {"answers": [{"text": "del segle xii", "answer_start": 310}], "id": "P_523_C_3133_Q5", "question": "D'on provenen els caps en bronze segurament?"}]}, {"context": "Com a requisit previ de la successi\u00f3 reial, tots els nous oba havien d'instal\u00b7lar un altar en honor del seu predecessor. En la creen\u00e7a de Ben\u00edn, el cap de cada persona \u00e9s el receptacle del guiatge sobrenatural per al comportament racional. El cap de l'oba \u00e9s especialment sagrat, ja que la superviv\u00e8ncia, la seguretat i la prosperitat de tots els ciutadans edo i les seves fam\u00edlies dep\u00e8n de la seva saviesa. En les festivitats anuals per a l'enfortiment del poder m\u00edstic de l'oba, el rei fa ofrenes rituals en aquests santuaris, que s\u00f3n essencials per a la continuaci\u00f3 del regne. La variaci\u00f3 estil\u00edstica d'aquests caps d'altar de bronze \u00e9s un element tan elemental i evident de l'art de Ben\u00edn que constitueix la directriu cient\u00edfica principal per a establir-ne una cronologia.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "un altar en honor del seu predecessor", "answer_start": 82}], "id": "P_523_C_3134_Q1", "question": "Qu\u00e8 havien d'instal\u00b7lar els nous oba?"}, {"answers": [{"text": "sagrat", "answer_start": 272}], "id": "P_523_C_3134_Q2", "question": "Com \u00e9s el cap de l'oba?"}, {"answers": [{"text": "anuals", "answer_start": 427}], "id": "P_523_C_3134_Q3", "question": "Cada quan eren les festivitats?"}, {"answers": [{"text": "per a l'enfortiment del poder m\u00edstic de l'oba", "answer_start": 434}], "id": "P_523_C_3134_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 eren les festivitats?"}]}, {"context": "Els caps de bronze es reservaven per als altars ancestrals. Tamb\u00e9 s'empraven com a base per a ullals d'elefant gravats, que es col\u00b7locaven en l'obertura del cap. Tot i mostrar un naturalisme estilitzat, els caps commemoratius del rei, o la reina mare, no s\u00f3n retrats individuals. M\u00e9s aviat, en s\u00f3n representacions arquet\u00edpiques i el seu disseny va anar canviant amb el transcurs dels segles, igual que ocorre amb les ins\u00edgnies dels reis retratats. Els ullals d'elefants amb talles figuratives, probablement comen\u00e7ats a emprar com a element decoratiu al segle xviii, mostren escenes concretes que caracteritzen el regnat d'un rei difunt.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "per als altars ancestrals", "answer_start": 33}], "id": "P_523_C_3135_Q1", "question": "Per on es reservaven els caps de bronze?"}, {"answers": [{"text": "ullals d'elefant gravats", "answer_start": 94}], "id": "P_523_C_3135_Q2", "question": "Qu\u00e8 es col\u00b7locava en l'obertura del cap?"}, {"answers": [{"text": "retrats individuals", "answer_start": 259}], "id": "P_523_C_3135_Q3", "question": "Qu\u00e8 no s\u00f3n els caps de bronze?"}, {"answers": [{"text": "un naturalisme estilitzat,", "answer_start": 176}], "id": "P_523_C_3135_Q4", "question": "Qu\u00e8 mostren els caps de bronze?"}, {"answers": [{"text": "arquet\u00edpiques", "answer_start": 314}], "id": "P_523_C_3135_Q5", "question": "Quin tipus de representaci\u00f3 s\u00f3n els caps de bronze?"}]}, {"context": "L'estat nigeri\u00e0, independent des de 1960, ha sol\u00b7licitat diverses vegades la devoluci\u00f3 dels artefactes d'aquesta col\u00b7lecci\u00f3.[21] El debat sobre la ubicaci\u00f3 dels bronzes en relaci\u00f3 amb el seu lloc d'origen ha estat un tema envoltat de controv\u00e8rsia. S'ha considerat sovint com la icona de la repatriaci\u00f3 total del continent afric\u00e0. El conjunt dels artefactes de l'Imperi de Ben\u00edn, en el debat internacional sobre la restituci\u00f3, ha esdevingut un cas for\u00e7a important, equiparable amb altres casos com el de les escultures del Parten\u00f3.[22][23]", "qas": [{"answers": [{"text": "des de 1960", "answer_start": 29}], "id": "P_523_C_3136_Q1", "question": "Des de quan \u00e9s independent l'estat nigeri\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "la devoluci\u00f3 dels artefactes d'aquesta col\u00b7lecci\u00f3", "answer_start": 74}], "id": "P_523_C_3136_Q2", "question": "Qu\u00e8 ha sol\u00b7licitat l'estat nigeri\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "la icona de la repatriaci\u00f3 total del continent afric\u00e0", "answer_start": 275}], "id": "P_523_C_3136_Q3", "question": "Com s'han considerat els caps de bronze?"}, {"answers": [{"text": "un cas for\u00e7a important", "answer_start": 440}], "id": "P_523_C_3136_Q4", "question": "Qu\u00e8 ha esdevingut la restituci\u00f3 dels artefactes de l'Imperi de Ben\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "el de les escultures del Parten\u00f3", "answer_start": 497}], "id": "P_523_C_3136_Q5", "question": "Amb quin cas es pot equiparar la restituci\u00f3 dels artefactes de l'Imperi de Ben\u00edn?"}]}, {"context": "L'escultura de Ben\u00edn \u00e9s m\u00e9s naturalista que la majoria dels t\u00f2tems d'\u00c0frica. Les superf\u00edcies de bronze estan dissenyades per a cercar contrastos amb la ferida de la llum sobre el metall, perceptibles en les polseres de coure, armadures de bronze, i les decoracions del fons, que fan destacar els torsos de les figures rabassudes.[24] Els trets dels caps s'accentuen apartant-se de les proporcions naturals i l'artista les fa molt m\u00e9s grans, exagerant el modelatge dels ulls, nas i llavis, que els dibuixa amb gran cura.[25] El m\u00e9s notable de les peces \u00e9s l'alt nivell de destresa que assoliren els ferrers de Ben\u00edn en el complex proc\u00e9s de fosa de la cera perduda. Els descendents d'aquests grans artesans de Ben\u00edn encara veneren Igue-igha, que va introduir l'art de la fosa a la seva terra, possiblement apr\u00e8s dels \u00e0rabs a finals del segle XIII.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s naturalista", "answer_start": 24}], "id": "P_523_C_3138_Q1", "question": "Com \u00e9s l'escultura de Ben\u00edn comparada amb altres t\u00f2tems africans?"}, {"answers": [{"text": "de les proporcions naturals", "answer_start": 378}], "id": "P_523_C_3138_Q2", "question": "De qu\u00e8 s'aparten els trets dels caps de Ben\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "el modelatge dels ulls, nas i llavis", "answer_start": 451}], "id": "P_523_C_3138_Q3", "question": "Qu\u00e8 exagera l'artista en els caps de Ben\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "Igue-igha", "answer_start": 729}], "id": "P_523_C_3138_Q4", "question": "Qui va introduir l'art de la fosa a Ben\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "dels \u00e0rabs", "answer_start": 810}], "id": "P_523_C_3138_Q5", "question": "De qui es suposa que va aprendre l'art de la fosa Igue-igha?"}]}]}, {"title": "Hermes amb Dion\u00eds infant", "paragraphs": [{"context": "L'estat grec va signar amb Alemanya, el 1874 un acord per a l'exploraci\u00f3 arqueol\u00f2gica a Ol\u00edmpia. Les excavacions realitzades per un equip alemany van comen\u00e7ar el 1875 sota la direcci\u00f3 d'Ernst Curtius. El 8 de maig de 1877 va ser trobada, a les ru\u00efnes del mateix temple d\u2019Heraeum on ho va veure Paus\u00e0nies.[1] Es tractava d'una escultura corp\u00f2ria nua (cap, tronc, cuixes i bra\u00e7 esquerre) que representa un jove recolzat en un tronc d'arbre cobert amb un mantell. Es trobava protegit per una gruixuda capa d'argila, tot era en un estat de conservaci\u00f3 excepcional.", "qas": [{"answers": [{"text": "Alemanya", "answer_start": 27}], "id": "P_287_C_1717_Q1", "question": "Amb qui va signar l'estat grec un acord per a l'exploraci\u00f3 arqueol\u00f2gica a Ol\u00edmpia?"}, {"answers": [{"text": "1875", "answer_start": 162}], "id": "P_287_C_1717_Q2", "question": "Quan van comen\u00e7ar les excavacions alemanyes a Ol\u00edmpia?"}, {"answers": [{"text": "Ernst Curtius", "answer_start": 186}], "id": "P_287_C_1717_Q3", "question": "Qui va dirigir les excavacions alemanyes a Ol\u00edmpia?"}, {"answers": [{"text": "una escultura corp\u00f2ria nua", "answer_start": 322}], "id": "P_287_C_1717_Q4", "question": "Qu\u00e8 es va trobar el 8 de maig de 187 a les excavacions d'Ol\u00edmpia?"}, {"answers": [{"text": "en un tronc d'arbre", "answer_start": 418}], "id": "P_287_C_1717_Q5", "question": "On estava recolzat el jove que representa l'escultura?"}]}, {"context": "Segons relats de la mitologia grega, Dion\u00eds \u00e9s fill del d\u00e9u Zeus i S\u00e8mele, una mortal, filla de Cadme, rei de Tebes. S\u00e8mele deman\u00e0 a Zeus que li mostr\u00e9s tot el poder que posse\u00efa, i Zeus, rei dels d\u00e9us, mostr\u00e0 amb una gran for\u00e7a tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, S\u00e8mele mor\u00ed de la por que sent\u00ed; aleshores el d\u00e9u, que sabia que S\u00e8mele est\u00e0 embarassada, li agaf\u00e0 el nad\u00f3 que portava a la panxa i se'l cos\u00ed a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va n\u00e9ixer Dion\u00eds. Acabat de n\u00e9ixer, va ser confiat a Hermes per a la seva cura. \u00c9s probable que aquesta est\u00e0tua fos realitzada com una al\u00b7legoria de la pau entre els habitants d'Elis, que tenien Hermes com a patr\u00f3, i Arc\u00e0dia, que tenien per patr\u00f3 Dion\u00eds.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "del d\u00e9u Zeus i S\u00e8mele", "answer_start": 52}], "id": "P_287_C_1718_Q1", "question": "De qui \u00e9s fill Dion\u00eds segons la mitologia grega?"}, {"answers": [{"text": "mortal", "answer_start": 79}], "id": "P_287_C_1718_Q2", "question": "Com \u00e9s S\u00e8mele?"}, {"answers": [{"text": "Cadme", "answer_start": 96}], "id": "P_287_C_1718_Q3", "question": "Qui era el rei de Tebes?"}, {"answers": [{"text": "a la cuixa", "answer_start": 424}], "id": "P_287_C_1718_Q4", "question": "On es va cosir Zeus el nad\u00f3 que portava S\u00e8mele a la panxa?"}]}, {"context": "El grup est\u00e0 tallat en un bloc de la millor qualitat de marbre de Paros. Hermes mesura entre 210 i 212 cent\u00edmetres, i l'obra completa amb la base fa uns 370 cent\u00edmetres. El peu dret d'Hermes est\u00e0 unit a un tros de s\u00f2col, que t\u00e9 forats que no encaixen a la corona de la base, la qual cosa reflecteix els canvis realitzats a l'est\u00e0tua. Altres parts del grup estan igualment separades. Tanmateix, el tronc de l'arbre s'adossa al maluc d'Hermes per a la col\u00b7locaci\u00f3 d'un pont.", "qas": [{"answers": [{"text": "en un bloc de la millor qualitat de marbre de Paros", "answer_start": 20}], "id": "P_287_C_1721_Q1", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 tallat el grup?"}, {"answers": [{"text": "entre 210 i 212 cent\u00edmetres", "answer_start": 87}], "id": "P_287_C_1721_Q2", "question": "Quant mesura Hermes?"}, {"answers": [{"text": "a un tros de s\u00f2col", "answer_start": 201}], "id": "P_287_C_1721_Q3", "question": "On est\u00e0 unit el peu dret d'Hermes?"}, {"answers": [{"text": "per a la col\u00b7locaci\u00f3 d'un pont.", "answer_start": 441}], "id": "P_287_C_1721_Q4", "question": "Per qu\u00e8 s'adossa el tronc de l'arbre al maluc d'Hermes?"}, {"answers": [{"text": "t\u00e9 forats que no encaixen a la corona de la base", "answer_start": 225}], "id": "P_287_C_1721_Q5", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 el s\u00f2col al que est\u00e0 unit el peu d'Hermes?"}]}, {"context": "A l'escultura s'han fet esfor\u00e7os per a una restauraci\u00f3 de m\u00e0xima qualitat i respectant l'obra original. Aix\u00ed, a la versi\u00f3 que es conserva al museu d'Ol\u00edmpia, Hermes no t\u00e9 els atributs cl\u00e0ssics de portar un petasos,[15] al cap, o b\u00e9 anar cal\u00e7at amb sand\u00e0lies alades. L'ornament d'una corona d'heura sembla el m\u00e9s probable.[16] Amb la m\u00e0 esquerra, subjectava un altre atribut: probablement un caduceu. En general, el bra\u00e7 dret en alt d'Hermes que li falta, ha suggerit diverses interpretacions. Sembla que el grup \u00e9s la representaci\u00f3 de l'episodi mitol\u00f2gic d'Hermes quan porta Dion\u00eds acabat de n\u00e9ixer a les nimfes de la muntanya Nisa.[17] Al llarg del cam\u00ed, Hermes, per distreure al petit Dion\u00eds, agita un objecte amb la seva m\u00e0 dreta. Per tant, se suposa que Hermes portava a la m\u00e0 un instrument musical, o tamb\u00e9 podria ser que subject\u00e9s un carr\u00e0s de ra\u00efm.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "un altre atribut: probablement un caduceu", "answer_start": 357}], "id": "P_287_C_1722_Q1", "question": "Qu\u00e8 subjectava a la m\u00e0 esquerra Hermes?"}, {"answers": [{"text": "el bra\u00e7 dret en alt", "answer_start": 412}], "id": "P_287_C_1722_Q2", "question": "Quin bra\u00e7 li falta a Hermes?"}, {"answers": [{"text": "a les nimfes de la muntanya Nisa", "answer_start": 599}], "id": "P_287_C_1722_Q3", "question": "A qui porta Hermes a Dion\u00eds acabat de n\u00e9ixer?"}, {"answers": [{"text": "per distreure al petit Dion\u00eds", "answer_start": 664}], "id": "P_287_C_1722_Q4", "question": "Per qu\u00e8 Hermes agita un objecte amb la seva m\u00e0 dreta durant el cam\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "un instrument musical, o tamb\u00e9 podria ser que subject\u00e9s un carr\u00e0s de ra\u00efm", "answer_start": 781}], "id": "P_287_C_1722_Q5", "question": "Qu\u00e8 es suposa que portava Hermes a la m\u00e0?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 3 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "L'any 1975 es va obrir l'anomenada l\u00ednia III-B, o l\u00ednia 3-B, que connectava l'estaci\u00f3 de Paral\u00b7lel i Zona Universit\u00e0ria. El canvi de nomenclatura fou perqu\u00e8 s'utilitzava en aquest tram un tercer carril per alimentar els trens d'electricitat en comptes de la caten\u00e0ria r\u00edgida que hi havia a la resta de la l\u00ednia o que hi ha actualment. A Paral\u00b7lel els viatgers havien de transbordar entre la l\u00ednia III i la IIIB; els trens de la IIIB se situaven a les andanes que actualment utilitza la l\u00ednia 2.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "1975", "answer_start": 6}], "id": "P_441_C_2641_Q1", "question": "Quin any es va obrir la l\u00ednia 3\u2013B?"}, {"answers": [{"text": "Paral\u00b7lel i Zona Universit\u00e0ria", "answer_start": 89}], "id": "P_441_C_2641_Q2", "question": "Quines estacions connectava la l\u00ednia 3\u2013B?"}, {"answers": [{"text": "a les andanes que actualment utilitza la l\u00ednia 2", "answer_start": 445}], "id": "P_441_C_2641_Q4", "question": "On es situaven dels trens de la IIIB?"}, {"answers": [{"text": "un tercer carril per alimentar els trens d'electricitat", "answer_start": 185}], "id": "P_441_C_2641_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'utilitzava en la l\u00ednia 3\u2013B?"}]}, {"context": "Per una banda es planteja el perllongament en una estaci\u00f3 des de Trinitat Nova a l'estaci\u00f3 de Trinitat Vella, tant en el Pla Director d'Infraestructures de l'Autoritat del Transport Metropolit\u00e0 del 2001-2010 com el del 2009-2018. Per l'altra banda, el PDI 2001-2010 recull l'actuaci\u00f3 AX17 que plantejava la construcci\u00f3 de l'anomenada l\u00ednia 12, en la revisi\u00f3 del PDI es va substituir aquesta per l'AX17a (perllongament de la L3) i l'AX17b (perllongament de L6).[51] Al PDI 2009-2018 es recull la mateixa actuaci\u00f3 afegida posteriorment que \u00e9s l'ampliaci\u00f3 en nou estacions des de Zona Universit\u00e0ria fins a l'estaci\u00f3 de rodalia al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Les estacions s\u00f3n les seg\u00fcents:[51][52]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una estaci\u00f3", "answer_start": 43}], "id": "P_441_C_2642_Q1", "question": "Com es plantej\u00e0 el perllongament?"}, {"answers": [{"text": "la construcci\u00f3 de l'anomenada l\u00ednia 12", "answer_start": 304}], "id": "P_441_C_2642_Q2", "question": "Qu\u00e8 plantejava l'actuaci\u00f3 AX17?"}, {"answers": [{"text": "perllongament de la L3", "answer_start": 404}], "id": "P_441_C_2642_Q3", "question": "Quina actuaci\u00f3 \u00e9s l'AX17a?"}, {"answers": [{"text": "perllongament de L6", "answer_start": 439}], "id": "P_441_C_2642_Q4", "question": "Quina actuaci\u00f3 \u00e9s l'AX17b?"}, {"answers": [{"text": "Sant Feliu de Llobregat", "answer_start": 639}], "id": "P_441_C_2642_Q5", "question": "Fins on s'ha de perllongar al l\u00ednia segons el PDI 2009-2018?"}]}, {"context": "L'actual l\u00ednia 3 \u00e9s fruit de diferents projectes ferroviaris que anaren variant al llarg dels anys. Inicialment va n\u00e9ixer com una l\u00ednia de la m\u00e0 de la companyia Gran Metropolit\u00e0 de Barcelona (GMB), a la qual se li afeg\u00ed un ramal (l\u00ednia II) des de Passeig de Gr\u00e0cia, formant una Y invertida, aprofitant els t\u00fanels que el 1908 l'Ajuntament de Barcelona va construir a Via Laietana durant el Pla de Reforma de la Ciutat.[11] Posteriorment el Pla de Metros de 1966 va segregar el ramal de Via Laietana per fer dues l\u00ednies circulars. A partir del 1971 es modific\u00e0 el projecte, mantenint la segregaci\u00f3 que es faria efectiva el 1972, plantejant ja la l\u00ednia que ha arribat fins avui dia.", "qas": [{"answers": [{"text": "de diferents projectes ferroviaris", "answer_start": 26}], "id": "P_441_C_2643_Q1", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s fruit l'actual l\u00ednia 3?"}, {"answers": [{"text": "Gran Metropolit\u00e0 de Barcelona", "answer_start": 161}], "id": "P_441_C_2643_Q2", "question": "De quina companyia va n\u00e9ixer la l\u00ednia 3?"}, {"answers": [{"text": "un ramal", "answer_start": 220}], "id": "P_441_C_2643_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va afegir a la l\u00ednia 3?"}, {"answers": [{"text": "durant el Pla de Reforma de la Ciutat", "answer_start": 379}], "id": "P_441_C_2643_Q4", "question": "Quan es van construir els t\u00fanels que aprofita la l\u00ednia 3?"}, {"answers": [{"text": "1971", "answer_start": 542}], "id": "P_441_C_2643_Q5", "question": "Quin any es va modificar el projecte?"}]}, {"context": "El 20 de gener de 1975 es va obrir primer el tram de 3.600 metres de longitud entre Sants-Estaci\u00f3 (llavors Roma Renfe) i Zona Universit\u00e0ria. Era de set estacions i les altres estacions interm\u00e8dies eren Palau Reial (Palacio), Maria Cristina, Les Corts i Pla\u00e7a del Centre.[43][44] El 15 de juliol s'obr\u00ed el segon tram de quatre estacions Tarragona, Espanya, Poble Sec (llavors Parlamento) i Paral\u00b7lel (llavors Pueblo Seco). La de Paral\u00b7lel nom\u00e9s es va posar en marxa les noves andanes, ja que ja existia des del 1970 com a terminal de la l\u00ednia III.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 20 de gener de 1975", "answer_start": 0}], "id": "P_441_C_2644_Q1", "question": "Quan es va obrir el primer tram?"}, {"answers": [{"text": "3.600 metres", "answer_start": 53}], "id": "P_441_C_2644_Q2", "question": "Quina longitud tenia el primer tram?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 148}], "id": "P_441_C_2644_Q3", "question": "Quantes estacions hi havia al primer tram?"}, {"answers": [{"text": "El 15 de juliol", "answer_start": 279}], "id": "P_441_C_2644_Q4", "question": "Quan es va obrir el segon tram?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 319}], "id": "P_441_C_2644_Q5", "question": "Quantes estacions tenia el segon tram?"}]}, {"context": "El 17 de juny de 1970 es va perllongar amb una estaci\u00f3 des de Drassanes a Pueblo Seco, estaci\u00f3 que actualment es denomina Paral\u00b7lel. El perllongament de 700 metres arribava a la part baixa del barri de Poble Sec a l'avinguda del Paral\u00b7lel, ja estava programada el futur enlla\u00e7 amb la l\u00ednia 2 que no s'inauguraria fins al 1995. Pel moment ja tenia enlla\u00e7 amb el Funicular de Montju\u00efc i el Telef\u00e8ric (enlla\u00e7 amb el funicular) s'estava enllestint.[40][41]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb una", "answer_start": 39}], "id": "P_441_C_2646_Q1", "question": "Amb quantes estacions es va perllongar el 17 de juny de 1970?"}, {"answers": [{"text": "Pueblo Seco", "answer_start": 74}], "id": "P_441_C_2646_Q2", "question": "Quina era la \u00faltima estaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de 700", "answer_start": 150}], "id": "P_441_C_2646_Q4", "question": "De quants metres va ser el perllongament?"}, {"answers": [{"text": "amb el Funicular de Montju\u00efc i el Telef\u00e8ric", "answer_start": 354}], "id": "P_441_C_2646_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 tenia enlla\u00e7 l'estaci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Andorra", "paragraphs": [{"context": "Actualment el sector terciari representa, segons estimacions, el 80% del PIB andorr\u00e0,[98] sent el turisme el sosteniment principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condici\u00f3 de parad\u00eds fiscal, les seves estacions d'esqu\u00ed i el diferencial de preus al comer\u00e7 respecte dels pa\u00efsos ve\u00efns, encara que aquest \u00faltim s'ha erosionat recentment mentre les economies francesa i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat m\u00e9s \u00e0mplia de b\u00e9ns i tarifes m\u00e9s baixes. L'any 2005, el pa\u00eds va rebre 11.049.490 visitants, dels quals el 57,2% eren espanyols, el 39,8% francesos i nom\u00e9s un 3,0% venien d'altres estats.[100][101]", "qas": [{"answers": [{"text": "segons estimacions, el 80% del PIB andorr\u00e0", "answer_start": 42}], "id": "P_495_C_2965_Q1", "question": "Quin percentatge representa a Andorra el sector terciari actualment?"}, {"answers": [{"text": "el turisme", "answer_start": 95}], "id": "P_495_C_2965_Q2", "question": "Quin \u00e9s es principal sosteniment de l'economia andorrana?"}, {"answers": [{"text": "Nou milions", "answer_start": 156}], "id": "P_495_C_2965_Q3", "question": "Quantes persones visiten Andorra anualment?"}, {"answers": [{"text": "la seva condici\u00f3 de parad\u00eds fiscal, les seves estacions d'esqu\u00ed i el diferencial de preus al comer\u00e7 respecte dels pa\u00efsos ve\u00efns", "answer_start": 214}], "id": "P_495_C_2965_Q4", "question": "Qu\u00e8 atreu a les persones visitar Andorra?"}, {"answers": [{"text": "11.049.490", "answer_start": 550}], "id": "P_495_C_2965_Q5", "question": "Quants visitants va rebre Andorra l'any 2005?"}]}, {"context": "L'\u00fanic per\u00edode hist\u00f2ric durant el qual Andorra no va dependre de cap altre estat, llevat d'un per\u00edode d'annexi\u00f3 directa a Fran\u00e7a per Napole\u00f3 Bonaparte entre 1812 i 1814, van ser uns dies el 1934, en els quals el \"Bar\u00f3 d'Orange\", un ciutad\u00e0 rus anomenat Bor\u00eds Skossyreff, es va autoproclamar i es va coronar rei d'Andorra i, en amb prou feines nou dies, va proclamar una constituci\u00f3, un butllet\u00ed oficial i diversos decrets, a m\u00e9s de declarar-li la guerra al Copr\u00edncep episcopal, el Bisbe d'Urgell. Davant del regnat de Boris I, el 8 de juliol Fran\u00e7a va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra. El Bisbe d'Urgell no va tardar a actuar per la for\u00e7a el dia 21 d'aquell mateix mes, demanant ajuda a quatre gu\u00e0rdies civils i un sergent espanyols amb base a la caserna de la Seu d'Urgell, que van acompanyar al presumpte monarca fins a la frontera hispano-andorrana. Els habitants del Principat no van fer res per impedir-ho, veient-lo marxar cap a la Seu d'Urgell detingut i emmanillat. L'endem\u00e0 al mat\u00ed va ser traslladat a Barcelona i posat a disposici\u00f3 del jutge Bell\u00f3n. Finalment, el dia 23 de juliol del 1934, va arribar a Madrid, sempre detingut.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "un ciutad\u00e0 rus anomenat Bor\u00eds Skossyreff", "answer_start": 229}], "id": "P_495_C_2966_Q1", "question": "Qui era el \"Bar\u00f3 d'Orange\"?"}, {"answers": [{"text": "rei d'Andorra", "answer_start": 307}], "id": "P_495_C_2966_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s va autoproclamar Bor\u00eds Skossyreff?"}, {"answers": [{"text": "a quatre gu\u00e0rdies civils i un sergent espanyols", "answer_start": 704}], "id": "P_495_C_2966_Q4", "question": "A qui va demanar ajuda el Bisbe d'Urgell?"}, {"answers": [{"text": "detingut i emmanillat", "answer_start": 970}], "id": "P_495_C_2966_Q5", "question": "Com va marxar Bor\u00eds Skossyreff cap a la Seu d'Urgell?"}]}, {"context": "Pel que fa a la llengua habitual, el catal\u00e0 \u00e9s la m\u00e9s utilitzada amb el 58,3%, seguida del castell\u00e0 amb el 37,3%. Tot i aix\u00f2 l'\u00fas de la llengua no t\u00e9 correlaci\u00f3 amb les creences, ja que el 69% de la poblaci\u00f3 pensa que el castell\u00e0 \u00e9s la llengua m\u00e9s parlada a Andorra, i el 80% creu que el catal\u00e0 \u00e9s necessari per integrar-se a Andorra.[146] Quant a l'alfabetitzaci\u00f3, el 100% dels ciutadans saben llegir i escriure.[143]", "qas": [{"answers": [{"text": "69%", "answer_start": 189}], "id": "P_495_C_2967_Q2", "question": "Quin percentatge de la poblaci\u00f3 pensa que el castell\u00e0 \u00e9s la llengua m\u00e9s parlada a Andorra?"}, {"answers": [{"text": "que el catal\u00e0 \u00e9s necessari per integrar-se a Andorra", "answer_start": 281}], "id": "P_495_C_2967_Q3", "question": "Qu\u00e8 creu el 80% de la poblaci\u00f3 d'Andorra?"}, {"answers": [{"text": "el 100%", "answer_start": 366}], "id": "P_495_C_2967_Q4", "question": "Quants ciutadans d'Andorra saben llegir i escriure?"}]}, {"context": "El Principat est\u00e0 representat internacionalment en diverses organitzacions, a m\u00e9s de posseir un cos diplom\u00e0tic en pa\u00efsos de l'exterior. El 28 de juliol de 1993, Andorra va ser admesa a l'Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides (184\u00e8 estat membre), i esdevingu\u00e9 el tercer pa\u00eds m\u00e9s petit que en forma part despr\u00e9s de San Marino i Liechtenstein.[47][48] El 1994 es va unir al Consell d'Europa.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "en diverses organitzacions", "answer_start": 48}], "id": "P_495_C_2968_Q1", "question": "On est\u00e0 representat internacionalment el Principat d'Andorra?"}, {"answers": [{"text": "un cos diplom\u00e0tic", "answer_start": 93}], "id": "P_495_C_2968_Q2", "question": "Qu\u00e8 posseeix Andorra en pa\u00efsos de l'exterior?"}, {"answers": [{"text": "28 de juliol de 1993", "answer_start": 139}], "id": "P_495_C_2968_Q3", "question": "Quan va ser admesa Andorra a l'Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides?"}, {"answers": [{"text": "San Marino i Liechtenstein", "answer_start": 310}], "id": "P_495_C_2968_Q4", "question": "Quins s\u00f3n els pa\u00efsos m\u00e9s petits que Andorra que formen part de l'Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides?"}, {"answers": [{"text": "1994", "answer_start": 349}], "id": "P_495_C_2968_Q5", "question": "Quan es va unir Andorra al Consell d'Europa?"}]}, {"context": "Ja en plena edat mitjana les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, en ser cedides per Carles II el Calb a Sunifred I, l'any 843.[31] Amb l'expansi\u00f3 d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys m\u00e9s f\u00e8rtils, les zones muntanyoses van deixar de tenir inter\u00e8s per al comte i, l'any 1133, Ermengol VI cedeix tots els b\u00e9ns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell.[25] En el 1095, el bisbat a canvi de protecci\u00f3 militar, va cedir els seus drets pol\u00edtics, militars i judicials a la fam\u00edlia Caboet, encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una senyoria episcopal.[32] El 1185, Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb Arnau I de Castellb\u00f2. Posteriorment el matrimoni d'Ermessenda de Castellb\u00f2 amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va suposar el domini d'Andorra per part del comtat de Foix, que anir\u00e0 augmentant el seu poder a Bearn, Regne de Navarra i, segles m\u00e9s tard, el Regne de Fran\u00e7a.[27][28][33]", "qas": [{"answers": [{"text": "al comtat d'Urgell", "answer_start": 56}], "id": "P_495_C_2969_Q1", "question": "A quin comptat pertanyien les valls d'Andorra en plena edat mitjana?"}, {"answers": [{"text": "Carles II el Calb a Sunifred I", "answer_start": 95}], "id": "P_495_C_2969_Q2", "question": "Qui va cedir les valls d'Andorra al comtat d'Urgell el 843?"}, {"answers": [{"text": "tots els b\u00e9ns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra", "answer_start": 316}], "id": "P_495_C_2969_Q3", "question": "Qu\u00e8 va cedir Ermengol VI al bisbe d'Urgell?"}, {"answers": [{"text": "1133", "answer_start": 291}], "id": "P_495_C_2969_Q4", "question": "Quan va cedir Ermengol VI al bisbe d'Urgell tots els b\u00e9ns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra?"}]}, {"context": "El Futbol Club Andorra, deg\u00e0 del futbol andorr\u00e0, juga a la Segona Divisi\u00f3 B espanyola de  futbol masculina en estar inscrit a la Reial Federaci\u00f3 Espanyola de Futbol. El club tenia una secci\u00f3 de futbol sala de l'any 1986 al 2013, l'equip de la qual era  el Butagaz Andorra, que militava en la Divisi\u00f3 de Plata espanyola.[228] L'equip es va disoldre al juliol de 2013 degut a la mala situaci\u00f3 financiera i a la manda de suport privat.[229]", "qas": [{"answers": [{"text": "Segona Divisi\u00f3 B espanyola de  futbol masculina ", "answer_start": 59}], "id": "P_495_C_2970_Q1", "question": "En quina divisi\u00f3 juga el Futbol Club Andorra?"}, {"answers": [{"text": "a la Reial Federaci\u00f3 Espanyola de Futbol", "answer_start": 124}], "id": "P_495_C_2970_Q2", "question": "On est\u00e0 inscrit el Futbol Club Andorra?"}, {"answers": [{"text": "de l'any 1986 al 2013", "answer_start": 206}], "id": "P_495_C_2970_Q3", "question": "Quan va tenir el Futbol Club Andorra una secci\u00f3 de futbol sala?"}, {"answers": [{"text": "degut a la mala situaci\u00f3 financiera i a la manda de suport privat", "answer_start": 366}], "id": "P_495_C_2970_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es va dissoldre l'equip de futbol sala?"}, {"answers": [{"text": "al juliol de 2013", "answer_start": 348}], "id": "P_495_C_2970_Q5", "question": "Quan es va dissoldre l'equip de futbol sala?"}]}]}, {"title": "Joan Mir\u00f3 i Ferr\u00e0", "paragraphs": [{"context": "Joan Mir\u00f3 i Ferr\u00e0 (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista catal\u00e0, considerat un dels m\u00e0xims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu inter\u00e8s pel subconscient i pel seu pa\u00eds. Les seves primeres obres mostren fortes influ\u00e8ncies fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura m\u00e9s plana, com ho \u00e9s el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la fam\u00edlia a Mont-roig del Camp.[1] A partir de la seva estada a Par\u00eds, la seva obra es torna m\u00e9s on\u00edrica, coincidint amb les directrius del surrealisme per\u00f2 sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.[2] En nombroses entrevistes i escrits que daten de la d\u00e8cada del 1930, Mir\u00f3 va manifestar el seu desig d'abandonar els m\u00e8todes convencionals de pintura, que en les seves pr\u00f2pies paraules es concreta en \u00abmatar-los, assassinar-los o violar-los\u00bb, per poder afavorir una forma d'expressi\u00f3 que fos contempor\u00e0nia, i no voler doblegar-se a les exig\u00e8ncies ni a l'est\u00e8tica d'aquests m\u00e8todes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.[3] M\u00e9s endavant l'autor mostra inter\u00e8s per l'espiritualitat japonesa de tipus zen i per l'expressionisme abstracte dels Estats Units. Als anys 50 es va instal\u00b7lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gr\u00e0cies al taller constru\u00eft pel seu amic Josep Llu\u00eds Sert. Mir\u00f3 va morir a Palma als noranta anys.", "qas": [{"answers": [{"text": "pel subconscient i pel seu pa\u00eds", "answer_start": 249}], "id": "P_130_C_775_Q2", "question": "Per qu\u00e8 mostrava inter\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "els m\u00e8todes convencionals", "answer_start": 835}], "id": "P_130_C_775_Q3", "question": "Qu\u00e8 volia abandonar?"}, {"answers": [{"text": "contempor\u00e0nia", "answer_start": 1013}], "id": "P_130_C_775_Q4", "question": "Com volia que fos la forma d'expressi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Josep Llu\u00eds Sert", "answer_start": 1421}], "id": "P_130_C_775_Q5", "question": "Qui va construir el seu taller?"}]}, {"context": "Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola Mir\u00f3 era a Par\u00eds preparant una exposici\u00f3 que tenia programada pel novembre de 1936, i va establir-s'hi de nou,[66] aconseguint que tamb\u00e9 hi anessin la seva esposa i la seva filla. Amb el drama de fons que significava la guerra espanyola, va sentir la necessitat de tornar a pintar la realitat, que l'artista bolc\u00e0 en l'obra Natura morta del sabatot, considerada com una pe\u00e7a clau d'aquest per\u00edode pict\u00f2ric tan realista.[67][68] Una altra pe\u00e7a destacada d'aquest per\u00edode \u00e9s el seu Autoretrat, actualment al MoMA.[69]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Par\u00eds", "answer_start": 52}], "id": "P_130_C_776_Q1", "question": "On era Mir\u00f3 quan va esclatar la guerra?"}, {"answers": [{"text": "preparant una exposici\u00f3", "answer_start": 60}], "id": "P_130_C_776_Q2", "question": "Qu\u00e8 estava fent a Par\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "tornar a pintar la realitat", "answer_start": 308}], "id": "P_130_C_776_Q3", "question": "Quina necessitat va tenir?"}, {"answers": [{"text": "Natura morta del sabatot", "answer_start": 367}], "id": "P_130_C_776_Q4", "question": "Quina obra \u00e9s clau d'aquest per\u00edode realista?"}, {"answers": [{"text": "al MoMA", "answer_start": 546}], "id": "P_130_C_776_Q5", "question": "On podem veure autoretrat actualmemt?"}]}, {"context": "Progressivament Mir\u00f3 va abandonar la seva \u00e8poca detallista i va sintetitzar la m\u00e0gia ja apuntada en aquesta etapa anterior. Del realisme de La Masia va passar a la fantasia desbordant de Carnaval d'Arlequ\u00ed (1924-25), obra plena de figures i s\u00edmbols. \u00c9s en l'inconscient i el que \u00e9s on\u00edric, en aquest potencial que li oferia el surrealisme, on Mir\u00f3 va trobar el material idoni per a les seves futures obres. Aix\u00f2 es pot copsar a La terra llaurada, amb una clara al\u00b7lusi\u00f3 a La Masia, per\u00f2 amb elements surrealistes com s\u00f3n un ull i una orella al costat d'un arbre.[41] Carnaval d'Arlequ\u00ed va aconseguir un gran \u00e8xit a l'exposici\u00f3 col\u00b7lectiva de la Peinture surr\u00e9aliste de la Galeria Pierre de Par\u00eds, estrenat el 14 de novembre de l'any 1925, exposada al costat d'obres de Giorgio de Chirico, Paul Klee, Man Ray, Pablo Picasso i Max Ernst. L'1 d'abril de 1925 va signar un contracte amb Jacques Viot, de la Galerie Pierre,[42] qui li pagaria 1500 francs mensuals a canvi de tota la seva producci\u00f3 art\u00edstica.", "qas": [{"answers": [{"text": "detallista", "answer_start": 48}], "id": "P_130_C_777_Q1", "question": "Quina \u00e8poca va abandonar?"}, {"answers": [{"text": "figures i s\u00edmbols", "answer_start": 231}], "id": "P_130_C_777_Q2", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 ple Carnaval d'Arlequ\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "un ull i una orella", "answer_start": 521}], "id": "P_130_C_777_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi trobem al costat d'un arbre a La terra llaurada?"}, {"answers": [{"text": "a l'exposici\u00f3 col\u00b7lectiva de la Peinture surr\u00e9aliste", "answer_start": 613}], "id": "P_130_C_777_Q4", "question": "On va aconseguir un gran \u00e8xit Carnaval d'Arlequ\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "1500 francs", "answer_start": 938}], "id": "P_130_C_777_Q5", "question": "Quant li va pagar Jacques Viot?"}]}, {"context": "Des del 2004, el Centre Mir\u00f3, situat a l'Esgl\u00e9sia Vella de Mont-roig del Camp, mostra c\u00f2pies d'algunes de les obres m\u00e9s representatives de l'artista. Com a an\u00e8cdota, l'edifici apareix en una obra de Mir\u00f3 de 1919, el quadre Poble i esgl\u00e9sia de Mont-roig. Disposa de fulls informatius amb els llocs de l'entorn on Mir\u00f3 es va inspirar per als seus primers temes pict\u00f2rics. Tamb\u00e9 conserva reproduccions del \u00abninots de Mir\u00f3\u00bb, reproduccions fetes a partir dels dissenys realitzats per Mir\u00f3, junt amb Joan Baixas, per a l'obra Mori el Merma estrenada al Teatre del Liceu el 1979.[152] Els ninots s\u00f3n sis: el gall, l'\u00f2liba, el titolot, el mosquit, la formiga i la carabassa.", "qas": [{"answers": [{"text": "Mont-roig del Camp", "answer_start": 59}], "id": "P_130_C_778_Q1", "question": "On \u00e9s el Centre Mir\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Poble i esgl\u00e9sia de Mont-roig", "answer_start": 223}], "id": "P_130_C_778_Q2", "question": "En quin quadre apareix l'esgl\u00e9sia de Mont-roig del Camp?"}, {"answers": [{"text": "el Centre Mir\u00f3", "answer_start": 14}], "id": "P_130_C_778_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha en aquesta esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "Mori el Merma", "answer_start": 520}], "id": "P_130_C_778_Q4", "question": "Per a quina obra va fer els ninots?"}, {"answers": [{"text": "Teatre del Liceu", "answer_start": 547}], "id": "P_130_C_778_Q5", "question": "On es va estrenar Mori el Merma?"}]}, {"context": "A partir d'aquests treballs, va col\u00b7laborar en diverses publicacions de llibres de bibli\u00f2fil en les quals tamb\u00e9 participaven amics poetes. Breton ho f\u00e9u a Anthologie de l'humour noir (1950) i La cl\u00e9 des champs (1953); Ren\u00e9 Cher, a F\u00eate des arbres et du chasseur (1948) i A la sant\u00e9 du serpent (1954); Michel Leiris a Bagatelles v\u00e9g\u00e9tales (1956); i Paul \u00c9luard, A toute \u00e9preuve amb vuitanta xilografies realitzades en fusta de boix com\u00fa. L'execuci\u00f3 d'aquests treballs es va portar a terme entre els anys 1947 i 1958.[129] Tanmateix cinc anys m\u00e9s tard, a casa nostra realitz\u00e0 cinc aiguaforts d'un llibre de bibli\u00f2fil cabdal pel nombre de complicitats que va suscitar: es tracta de Cop de poma, en el qual col\u00b7labor\u00e0 Joan Brossa amb la idea i els textos, Antoni T\u00e0pies amb la coberta, Josep Maria Mestres Quadreny amb una partitura, Mois\u00e8s Vill\u00e8lia amb una escultura-fermall, Aim\u00e9 Maeght amb la impressi\u00f3 de les imatges, Ricard Giralt Miracle amb la dels textos, Enric Climent amb la de la m\u00fasica, Joan Pol amb el relligat i Joan Prats amb l'edici\u00f3.[130]", "qas": [{"answers": [{"text": "llibres de bibli\u00f2fil", "answer_start": 72}], "id": "P_130_C_779_Q1", "question": "En quines publicacions va col\u00b7laborar?"}, {"answers": [{"text": "amb vuitanta xilografies", "answer_start": 377}], "id": "P_130_C_779_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 hi va col\u00b7laborar?"}, {"answers": [{"text": "Cop de poma", "answer_start": 679}], "id": "P_130_C_779_Q3", "question": "Per quin llibre va realitzar aiguaforts?"}, {"answers": [{"text": "un llibre de bibli\u00f2fil cabdal", "answer_start": 592}], "id": "P_130_C_779_Q4", "question": "Com es considera Cop de poma?"}, {"answers": [{"text": "Joan Brossa", "answer_start": 714}], "id": "P_130_C_779_Q5", "question": "Quin hi va col\u00b7laborar amb la idea?"}]}, {"context": "Cap als anys trenta, Mir\u00f3 situa el collage com la base per a un model transformador de la pintura a partir de dibuixos-collage i collages-pintura. Aquesta t\u00e8cnica li ofereix un nou proc\u00e9s per a la generaci\u00f3 d'imatges a partir dels fragments de paper. El resultat \u00e9s un llenguatge enigm\u00e0tic, que recorda les marques primitives de la pintura rupestre o els dibuixos dels nens i que, a vegades, va ser mal interpretat com a abstracte, una filiaci\u00f3 que l'artista va rebutjar sempre. Mir\u00f3 explicava aquest proc\u00e9s el 1948 en una entrevista a James Johnson Sweeney: \u00abSolia retallar diaris en formes no regulars i enganxar- les sobre l\u00e0mines de paper, dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Un cop fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes\u00bb. En la d\u00e8cada dels quaranta, Mir\u00f3 continuar\u00e0 utilitzant cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia materials inusuals i suports no associats a les t\u00e8cniques habituals de les belles arts: conglomerat de fusta, fragments de metall, fibrociment... L'artista infringeix aix\u00ed els enfocaments convencionals de la pintura mitjan\u00e7ant la incorporaci\u00f3 de materials no pict\u00f2rics o la selecci\u00f3 de formats inusuals, negant la funci\u00f3 tradicional de l'art com a il\u00b7lusi\u00f3 i, alhora, afirmant-ne la condici\u00f3 material com a objecte. Aquestes investigacions el conduiran, posteriorment, al m\u00f3n de la cer\u00e0mica i de l'escultura.[109]", "qas": [{"answers": [{"text": "imatges", "answer_start": 209}], "id": "P_130_C_780_Q1", "question": "Qu\u00e8 fa a partir de fragments de paper?"}, {"answers": [{"text": "enigm\u00e0tic", "answer_start": 280}], "id": "P_130_C_780_Q2", "question": "Quin llenguatge resulta?"}, {"answers": [{"text": "com a abstracte", "answer_start": 415}], "id": "P_130_C_780_Q3", "question": "Com va ser interpretat?"}, {"answers": [{"text": "punt de partida", "answer_start": 731}], "id": "P_130_C_780_Q4", "question": "De qu\u00e8 li servien els collages?"}, {"answers": [{"text": "materials no pict\u00f2rics", "answer_start": 1170}], "id": "P_130_C_780_Q5", "question": "Qu\u00e8 va incorporar a les seves obres?"}]}]}, {"title": "Retaule de Sant Vicen\u00e7", "paragraphs": [{"context": "A principis del segle XIV apareix l'activitat pict\u00f2rica a terres de la Corona d'Arag\u00f3 amb especial influ\u00e8ncia italiana i, encara que es continua fent la pintura mural, es promouen grans produccions de retaules encarregats per comitents tant per part de la reialesa com per part eclesi\u00e0stica. En aquests retaules es fan narracions realistes de f\u00e0cil interpretaci\u00f3 sobre les vides de Crist, Maria i de sants. El primer artista conegut relacionat amb el mestre itali\u00e0 Giotto \u00e9s Ferrer Bassa (1285 - 1348) que va treballar per als reis Alfons el Benigne i Pere el Cerimoni\u00f3s i, a m\u00e9s a m\u00e9s, va realitzar obres al monestir de Pedralbes i a la capella Reial de Barcelona, a la catedral de Lleida i a Val\u00e8ncia, va ser potser el primer autor en qui es pot apreciar a les seves obres el car\u00e0cter de l'escola senesa.[8] El seu fill Arnau Bassa va realitzar l'any 1346, amb el mateix estil, un retaule per a la capella de Sant Marc de la catedral de Barcelona, actualment a la Col\u00b7legiata Bas\u00edlica de Santa Maria de Manresa.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "A principis del segle XIV", "answer_start": 0}], "id": "P_253_C_1513_Q1", "question": "Quan apareix l'activitat pict\u00f2rica a la Corona d'Arag\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "narracions realistes de f\u00e0cil interpretaci\u00f3 sobre les vides de Crist, Maria i de sants", "answer_start": 319}], "id": "P_253_C_1513_Q2", "question": "Qu\u00e8 es representa en els retaules?"}, {"answers": [{"text": "Ferrer Bassa", "answer_start": 475}], "id": "P_253_C_1513_Q3", "question": "Qui \u00e9s el primer artista conegut relacionat amb Giotto?"}, {"answers": [{"text": "Alfons el Benigne i Pere el Cerimoni\u00f3s", "answer_start": 532}], "id": "P_253_C_1513_Q4", "question": "Per a quins reis va treballar Ferrer Bassa?"}, {"answers": [{"text": "Arnau Bassa", "answer_start": 822}], "id": "P_253_C_1513_Q5", "question": "Com es deia el fill de Ferrer Bassa?"}]}, {"context": "L'autor del retaule \u00e9s an\u00f2nim i \u00e9s conegut com el mestre d'Estopany\u00e0, i nom\u00e9s se li atribueix aquesta obra. La seva proced\u00e8ncia ha estat un tema q\u00fcestionat: una atribuci\u00f3 possible \u00e9s de l'aragon\u00e8s Ramon Torrent, la defunci\u00f3 del qual es va produir el 1325,[3] i una altra l'identifica amb l'artista Bernat Pou, actiu durant els primers anys del segle XIV a la ciutat de Balaguer.[4] A causa de la similitud de l'obra amb l'estil de Giotto es va arribar a dues conclusions: que l'artista que havia realitzat el Retaule de Sant Vicen\u00e7 havia d'haver-se format a It\u00e0lia, i que els documents relacionats amb la possible autoria de l'aragon\u00e8s Torrent i el catal\u00e0 Pou entraven en contradicci\u00f3 a causa de les dates dels contractes de les seves obres i l'atribu\u00efda al retaule, per la qual cosa ambd\u00f3s foren descartats com a autors. \u00c9s per aix\u00f2 que es va associar el retaule a un artista molt probablement d'origen itali\u00e0. Josep Gudiol i Cunill tamb\u00e9 ho precis\u00e0 i l'asseny\u00e0 com a procedent de Flor\u00e8ncia, teoria que va seguir m\u00e9s tard Josep Gudiol i Ricart per adjudicar l'obra a un autor tosc\u00e0 resident a Lleida a mitjan segle xiv. Totes aquestes teories van ser confirmades per part de Joan Ainaud de Lasarte quan va tractar d'identificar el mestre d'Estopany\u00e0 amb un pintor anomenat R\u00f2mul de Flor\u00e8ncia que es troba documentat a Osca, on l'any 1367 va rebre un enc\u00e0rrec per a la realitzaci\u00f3 d'un retaule per part dels dominics d'aquesta ciutat.[5] Mayer, anteriorment, havia datat la pe\u00e7a entre 1340 i 1350.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 1340 i 1350", "answer_start": 1479}], "id": "P_253_C_1515_Q2", "question": "En quin per\u00edode havia datat Mayer la pe\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "Balaguer", "answer_start": 369}], "id": "P_253_C_1515_Q3", "question": "A quina ciutat va estar Bernat Pou actiu els primers anys del segle XIV?"}, {"answers": [{"text": "Joan Ainaud de Lasarte", "answer_start": 1176}], "id": "P_253_C_1515_Q5", "question": "Qui va confirmar totes les teories?"}]}, {"context": "Per la seva relaci\u00f3 amb la pintura posterior influ\u00efda per Giotto di Bondone es creu que l'autor era pr\u00f2xim al cercle de Jacopo del Casentino, pintor miniaturista actiu a Flor\u00e8ncia durant la primera meitat del segle XIV i en les obres del qual es reconeix la influ\u00e8ncia de Taddeo Gaddi, seguidor de Giotto. A la taula central de sant Vicen\u00e7 tamb\u00e9 s'hi han trobat afinitats amb algunes obres de Bernardo Daddi, mort el 1348, com per exemple les imatges de santa Caterina i d'un sant Pau procedent del convent de San Paolino de Flor\u00e8ncia datat de l'any 1333. Josep Gudiol i Ricart li ha donat alguna aproximaci\u00f3 a altres obres catalanes com el Retaule de Sant Francesc de Castell\u00f3 de Farfanya i la taula de la Coronaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u conservada al Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "pintor miniaturista", "answer_start": 142}], "id": "P_253_C_1516_Q1", "question": "Qui era Jacopo del Casentino?"}, {"answers": [{"text": "afinitats amb algunes obres de Bernardo Daddi", "answer_start": 362}], "id": "P_253_C_1516_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'ha trobat a la taula central de sant Vicen\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "1348", "answer_start": 417}], "id": "P_253_C_1516_Q4", "question": "Quan va morir Bernardo Daddi?"}, {"answers": [{"text": "Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya", "answer_start": 749}], "id": "P_253_C_1516_Q5", "question": "On es conserva la taula de la Coronaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u?"}]}, {"context": "El panell central representa la imatge majestuosa de sant Vicen\u00e7 vestit amb la dalm\u00e0tica de diaca amb adorns gravats en or igual que el nimbe. A les mans sost\u00e9 els atributs de la palma del martiri i el llibre de l'Evangeli. A la part inferior hi apareixen, de mida diminuta, els comitents: un cavaller vestit amb malla que sost\u00e9 el pav\u00e8s i un frare dominic\u00e0; tots dos es troben en oraci\u00f3, de genolls i de perfil.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "la imatge majestuosa de sant Vicen\u00e7", "answer_start": 29}], "id": "P_253_C_1517_Q1", "question": "Qu\u00e8 representa el panell central?"}, {"answers": [{"text": "amb la dalm\u00e0tica de diaca amb adorns gravats en or igual que el nimbe", "answer_start": 72}], "id": "P_253_C_1517_Q2", "question": "Com anava vestit sant Vicen\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "l'Evangeli", "answer_start": 212}], "id": "P_253_C_1517_Q3", "question": "Quin llibre sost\u00e9 en les mans sant Vicen\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "A la part inferior", "answer_start": 224}], "id": "P_253_C_1517_Q4", "question": "On apareixen els comitents?"}, {"answers": [{"text": "diminuta", "answer_start": 265}], "id": "P_253_C_1517_Q5", "question": "Quina mida tenen els comitents?"}]}, {"context": "El panell lateral esquerre (vist des de l'espectador) est\u00e0 dividit en sis registres quadrats de mida id\u00e8ntica. Les escenes comencen amb la sortida d'Osca de Vicen\u00e7 acompanyat pel seu mestre, el bisbe de Saragossa Valeri; s'aprecia en un edifici de la part posterior el nom d'\u00abOSCA\u00bb. Al seg\u00fcent registre apareix el bisbe donant el diaconat a Vicen\u00e7 a la ciutat de \u00ab\u00c7ARAGO\u00c7A\u00bb, com es llegeix en la inscripci\u00f3 d'aquest quadre. En les dues seg\u00fcents escenes s'hi aprecia la captura dels religiosos pels soldats del prefecte Daci\u00e0, que est\u00e0 representat amb una cama damunt l'altra, la qual cosa en simbolitza el poder; els acusats apareixen novament encadenats i s\u00f3n portats tamb\u00e9 en pres\u00e8ncia de Daci\u00e0. En aquestes dues \u00faltimes escenes de la taula es pot llegir repartida la llegenda \u00abVALE\u00bb \u00abNCIA\u00bb, lloc on Sant Vicent ser\u00e0 martiritzat.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 70}], "id": "P_253_C_1518_Q1", "question": "En quants registres est\u00e0 dividit el panell lateral esquerre?"}, {"answers": [{"text": "quadrats de mida id\u00e8ntica", "answer_start": 84}], "id": "P_253_C_1518_Q2", "question": "Com s\u00f3n els registres?"}, {"answers": [{"text": "el bisbe de Saragossa Valeri", "answer_start": 191}], "id": "P_253_C_1518_Q3", "question": "Qui acompanya en l'escena la sortida d'Osca de Vicen\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "en un edifici de la part posterior", "answer_start": 231}], "id": "P_253_C_1518_Q4", "question": "On s'aprecia el nom d'\u00abOSCA\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "la llegenda \u00abVALE\u00bb \u00abNCIA\u00bb", "answer_start": 767}], "id": "P_253_C_1518_Q5", "question": "Qu\u00e8 es pot llegir en les dues \u00faltimes escenes de la taula?"}]}]}, {"title": "Setge", "paragraphs": [{"context": "Si l'objectiu principal d'una campanya no era la conquesta d'una ciutat en particular, es podia passar de llarg i deixar-la tranquil\u00b7la. La campanya hitita contra el regne hurrita de Mitanni (segle xiv aC) va deixar de banda la ciutat fortificada de Karkemish. Quan l'objectiu principal de la campanya va quedar complert, l'ex\u00e8rcit hitita retorn\u00e0 a Karkemish i la ciutat caigu\u00e9 despr\u00e9s de vuit dies de setge. El m\u00e9s conegut setge assiri de Jerusalem (segle viii aC), finalitz\u00e0 quan els israelites van oferir regals i tributs als atacants, segons compten els relats assiris, o quan el campament assiri va ser colpejat per una plaga, segons la versi\u00f3 de la B\u00edblia.", "qas": [{"answers": [{"text": "Si l'objectiu principal d'una campanya no era la conquesta d'una ciutat en particular", "answer_start": 0}], "id": "P_486_C_2911_Q1", "question": "Quan es podia passar de llarg d'una ciutat i deixar-la tranquil\u00b7la?"}, {"answers": [{"text": "contra el regne hurrita de Mitanni", "answer_start": 156}], "id": "P_486_C_2911_Q2", "question": "Contra qui anava la campanya hitita?"}, {"answers": [{"text": "retorn\u00e0 a Karkemish", "answer_start": 339}], "id": "P_486_C_2911_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer l'ex\u00e8rcit hitita quan l'objectiu de la campanya va quedar complert?"}, {"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 389}], "id": "P_486_C_2911_Q5", "question": "En quants dies de setge va caure Karkemish?"}]}, {"context": "Durant el Renaixement i a l'edat moderna, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins al punt que Leonardo da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom mitjan\u00e7ant el disseny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjan\u00e7ant una successi\u00f3 de setges. Tanmateix, a l'era napole\u00f2nica, l'\u00fas cada vegada major de canons molt poderosos va anar reduint el valor de les fortificacions, de manera que ja en els temps moderns, les trinxeres van substituir a les muralles, i els b\u00fanquers van substituir als castells. Ja al segle xx la import\u00e0ncia del setge cl\u00e0ssic va anar declinant a causa de l'arribada de la guerra m\u00f2bil. Una fortificaci\u00f3 concreta va deixar de ser tan decisiva com ho era abans i, per aix\u00f2, tot i que encara es produeixen setges concrets, ja no s\u00f3n tan importants ni tan comuns com ho van ser abans, donats els canvis en els mitjans de guerra, i sobretot per la facilitat amb qu\u00e8 avui en dia es poden dirigir grans volums de poder destructiu contra un sol objectiu est\u00e0tic.", "qas": [{"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant una successi\u00f3 de setges", "answer_start": 286}], "id": "P_486_C_2912_Q2", "question": "Com es dissenyaven generalment les campanyes medievals?"}, {"answers": [{"text": "trinxeres", "answer_start": 493}], "id": "P_486_C_2912_Q3", "question": "Per qu\u00e8 van ser substitu\u00efdes les muralles en els temps moderns?"}, {"answers": [{"text": "grans volums de poder destructiu", "answer_start": 990}], "id": "P_486_C_2912_Q4", "question": "Qu\u00e8 es pot dirigir avui en dia contra un sol objectiu est\u00e0tic?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00fas cada vegada major de canons molt poderosos", "answer_start": 354}], "id": "P_486_C_2912_Q5", "question": "Qu\u00e8 va reduir el valor de les fortificacions a l'era napole\u00f2nica?"}]}, {"context": "Aquest tipus d'actitud era una pr\u00e0ctica comuna en molts ex\u00e8rcits. Una ciutat que es retia podia negociar per evitar el saqueig. Una ciutat que era presa per un setge o per l'assalt podria sofrir tremendes conseq\u00fc\u00e8ncies, fins i tot durant el segle xix. El brutal saqueig de Jerusalem[15][16] al final de la Primera Croada sovint s'utilitza com a mostra del fanatisme religi\u00f3s cristi\u00e0 de l'\u00e8poca i de barb\u00e0rie contra els musulmans, per\u00f2 en el fons no era diferent de l'acabament d'aquest tipus de setges. Jerusalem havia estat presa a l'assalt, com Visby el 1361, i el costum era que podia ser saquejada durant tres dies i tres nits, i els habitants podien ser violats o morts sense cap mena de traves. A m\u00e9s a m\u00e9s, era habitual que s'imposessin grans tributs; per\u00f2, si la ciutat es rendia sense setge, podia quedar indemne.", "qas": [{"answers": [{"text": "negociar", "answer_start": 96}], "id": "P_486_C_2913_Q1", "question": "Qu\u00e8 podia fer una ciutat que es retia per evitar el saqueig?"}, {"answers": [{"text": "tremendes", "answer_start": 195}], "id": "P_486_C_2913_Q2", "question": "Com eren les conseq\u00fc\u00e8ncies que podia sofrir una ciutat que era presa per un setge?"}, {"answers": [{"text": "al final de la Primera Croada", "answer_start": 291}], "id": "P_486_C_2913_Q3", "question": "Quan es va fer el saqueig de Jerusalem?"}, {"answers": [{"text": "1361", "answer_start": 556}], "id": "P_486_C_2913_Q4", "question": "Quan havia estat presa a l'assalt Jerusalem?"}, {"answers": [{"text": "indemne", "answer_start": 814}], "id": "P_486_C_2913_Q5", "question": "Com podia quedar la ciutat si es rendia sense setge?"}]}, {"context": "Un element molt important de l'estrat\u00e8gia del setge era si es permetria o no la rendici\u00f3 de la ciutat assetjada. Normalment era preferible permetre la rendici\u00f3, tant per evitar baixes com per donar exemple a futures ciutats assetjades. Deixar que una ciutat es rend\u00eds, amb un petit cost en vides, era una soluci\u00f3 molt m\u00e9s bona que massacrar brutalment la poblaci\u00f3 despr\u00e9s d'un llarg setge. \u00c9s m\u00e9s, si un ex\u00e8rcit tenia fama de matar i saquejar sense valorar la rendici\u00f3, llavors els esfor\u00e7os defensius d'altres ciutats augmentaven.", "qas": [{"answers": [{"text": "si es permetria o no la rendici\u00f3 de la ciutat assetjada", "answer_start": 56}], "id": "P_486_C_2915_Q1", "question": "Quin era un element molt important de l'estrat\u00e8gia del setge?"}, {"answers": [{"text": "tant per evitar baixes com per donar exemple a futures ciutats assetjades", "answer_start": 161}], "id": "P_486_C_2915_Q2", "question": "Per qu\u00e8 normalment era preferible per als assetjadors la rendici\u00f3 al setge?"}, {"answers": [{"text": "si un ex\u00e8rcit tenia fama de matar i saquejar sense valorar la rendici\u00f3", "answer_start": 398}], "id": "P_486_C_2915_Q3", "question": "Quan augmentaven els esfor\u00e7os defensius d'altres ciutats?"}, {"answers": [{"text": "Deixar que una ciutat es rend\u00eds", "answer_start": 236}], "id": "P_486_C_2915_Q4", "question": "Quina soluci\u00f3 era molt m\u00e9s bona que massacrar brutalment la poblaci\u00f3 despr\u00e9s d'un llarg setge?"}]}]}, {"title": "Otello (Rossini)", "paragraphs": [{"context": "La font prim\u00e0ria real utilitzada realment pel marqu\u00e8s Francesco Berio di Salsa per al seu llibret fou Othello ou le More de Venise, una trag\u00e8dia en cinc actes de Jean-Fran\u00e7ois Ducis (1792), que porta un ap\u00e8ndix que diu \u00abun d\u00e9nouement heureux qu\u2019on peut substituer au d\u00e9nouement funeste\u00bb (un final feli\u00e7, que pot ser substitu\u00eft per un fatal desenlla\u00e7). Quan es va realitzar Otello de Rossini a N\u00e0pols el 1816, es va tancar amb l'assassinat de Desdemona i el su\u00efcidi del Moro -el \"fatal desenlla\u00e7\"-. No obstant aix\u00f2, uns anys m\u00e9s tard, l'\u00f2pera per la seva primera actuaci\u00f3 al Teatro Argentina de Roma, durant la temporada de carnaval de 1820, Rossini va introduir el \"final feli\u00e7\", d'acord amb una pr\u00e0ctica comuna de l'\u00e8poca (vegeu, per exemple, el \"doble final\" de Tancredi).[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Othello ou le More de Venise", "answer_start": 102}], "id": "P_286_C_1711_Q1", "question": "Quina va ser la font prim\u00e0ria utilitzada per Francesco Berio per al seu llibret?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 148}], "id": "P_286_C_1711_Q2", "question": "Quants actes t\u00e9 la trag\u00e8dia de Jean-Fran\u00e7ois Ducis?"}, {"answers": [{"text": "\u00abun d\u00e9nouement heureux qu\u2019on peut substituer au d\u00e9nouement funeste\u00bb", "answer_start": 219}], "id": "P_286_C_1711_Q3", "question": "Quin ap\u00e8ndix porta la trag\u00e8dia de Jean-Fran\u00e7ois Ducis?"}, {"answers": [{"text": "1816", "answer_start": 403}], "id": "P_286_C_1711_Q4", "question": "Quan es va realitzar Otello de Rossini a N\u00e0pols?"}, {"answers": [{"text": "Desdemona", "answer_start": 442}], "id": "P_286_C_1711_Q5", "question": "A qui es va assassinar en l'Otello de Rossini a N\u00e0pols?"}]}, {"context": "L'estrena va ser un \u00e8xit. La premsa va elogiar en particular el final de l'acte I i els trios dels actes II i III, el primer tercer acte que Rossini havia escrit. En contrast amb aix\u00f2 existeix l'observaci\u00f3 feta com a corresponsal del diari de Dresden a It\u00e0lia del compositor alemany Karl Borrom\u00e4us von Miltitz, que va assistir a les representacions de l'\u00f2pera diverses vegades immediatament despr\u00e9s de la premi\u00e8re i que va informar sobre el seu \u00e8xit, per\u00f2 al mateix temps va afirmar que el tercer acte no li va agradar. No obstant aix\u00f2, el seu \u00e8xit a N\u00e0pols va continuar. El 18 de gener de 1817, Otello tamb\u00e9 es va dur a terme al reconstru\u00eft Teatro San Carlo i va ser all\u00e0 que l'actuaci\u00f3 n\u00famero 100 de la mateixa va tenir lloc ja el 1832, la 150 el 1844 i fins al 200 en la temporada 1867-1868, \u00faltima actuaci\u00f3 duta a terme en aquesta casa de moment. Per aquest temps Il Barbiere di Siviglia havia aconseguit nom\u00e9s la meitat d'aquest nombre d'actuacions.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "un \u00e8xit", "answer_start": 17}], "id": "P_286_C_1712_Q1", "question": "Com va resultar l'escena?"}, {"answers": [{"text": "el tercer", "answer_start": 487}], "id": "P_286_C_1712_Q2", "question": "Quin acte no li va agradar a Karl Borrom\u00e4us von Miltitz?"}, {"answers": [{"text": "al reconstru\u00eft Teatro San Carlo", "answer_start": 627}], "id": "P_286_C_1712_Q3", "question": "On es va representar Otello el 18 de gener de 1817?"}, {"answers": [{"text": "1832", "answer_start": 733}], "id": "P_286_C_1712_Q4", "question": "Quan va tenir lloc l'actuaci\u00f3 n\u00famero 100 d'Otello?"}, {"answers": [{"text": "el final de l'acte I i els trios dels actes II i III", "answer_start": 61}], "id": "P_286_C_1712_Q5", "question": "Qu\u00e8 va elogiar la premsa en particular el dia de l'estrena?"}]}, {"context": "Un agradable jard\u00ed. Rodrigo intenta conv\u00e8ncer Desdemona perqu\u00e8 s'uneixi a ell per\u00f2 ella el menysprea durament i li diu que ja \u00e9s esposa d'Otello. Aquestes paraules deixen fortament sorpr\u00e8s Rodrigo i jura aniquilar amb les seves pr\u00f2pies mans al moro (\u00c0ria: Che ascolto? Ahim\u00e8! Che dici!). Rodrigo marxa indignat i apareix Emilia. Desdemona li confessa que ha revelat la veritat a Rodrigo i Emilia li fa comprendre que si la not\u00edcia arrib\u00e9s a Elmiro, podria significar una desgr\u00e0cia. Les dues dones es retiren molt preocupades.", "qas": [{"answers": [{"text": "perqu\u00e8 s'uneixi a ell", "answer_start": 56}], "id": "P_286_C_1714_Q2", "question": "De qu\u00e8 intenta conv\u00e8ncer Rodrigo a Desdemona?"}, {"answers": [{"text": "d'Otello", "answer_start": 136}], "id": "P_286_C_1714_Q3", "question": "De qui \u00e9s esposa Desdemona?"}, {"answers": [{"text": "una desgr\u00e0cia", "answer_start": 467}], "id": "P_286_C_1714_Q5", "question": "Qu\u00e8 podria significar si arrib\u00e9s a Elmiro la noticia del casament de Desdemona?"}]}, {"context": "Otello va ser la segona \u00f2pera seriosa de Rossini escrita per a N\u00e0pols. Va comen\u00e7ar a treballar-hi el maig de 1816 a tot tardar; en qualsevol cas, li va escriure a la seva mare sobre el 15 de maig: \u00abSer\u00e0 meravell\u00f3s i millorar\u00e0 la meva reputaci\u00f3; i \u00e9s del tot possible que obrir\u00e0 les portes del cel per a mi\u00bb. Uns dies m\u00e9s tard, fins i tot es va anunciar una data per a la primera actuaci\u00f3 que s'esperava que fos durant els primers dies de juliol. Per\u00f2 va acabar en res, perqu\u00e8 Rossini de sobte va comen\u00e7ar a treballar en La gazzetta. A finals d'agost va reiniciar els treballs d'Otello. Per les cartes a la seva mare sabem que l'\u00f2pera s'estava acabant. Per\u00f2 aix\u00f2 contrasta directament amb la queixa del seu empresari Domenico Barbaia que cinc dies m\u00e9s tard, el 5 de novembre, es queixava que, a part d'un roman\u00e7 i un duet d'introducci\u00f3, res s'havia escrit. Aquests informes de Rossini i Barbaia s\u00f3n tan diferents que \u00e9s impossible conciliar. El que \u00e9s segur \u00e9s que, en un primer moment, el treball en Otello no va progressar. De fet Rossini estava sumit en una greu crisi creativa de la qual va ser alliberat nom\u00e9s per la seva associaci\u00f3 amb la ciutat de Ven\u00e8cia i pel seu treball all\u00e0 en el seu Miserere. La melodia de la introducci\u00f3 d'aquesta obra sagrada possiblement va ajudar a alliberar Rossini de la crisi i va trobar el seu cam\u00ed en un curt passatge cantat per un gondoler en el tercer acte d'Otello.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant els primers dies de juliol", "answer_start": 411}], "id": "P_286_C_1715_Q1", "question": "Quan s'esperava que fos la primera actuaci\u00f3 d'Otello?"}, {"answers": [{"text": "en una greu crisi creativa", "answer_start": 1053}], "id": "P_286_C_1715_Q3", "question": "En qu\u00e8 estava sumit Rossini?"}, {"answers": [{"text": "tercer", "answer_start": 1385}], "id": "P_286_C_1715_Q4", "question": "En quin acte canta un gondoler?"}, {"answers": [{"text": "Domenico Barbaia", "answer_start": 716}], "id": "P_286_C_1715_Q5", "question": "Com es deia l'empresari de l'\u00f2pera encarregada a Rossini?"}]}, {"context": "La idea generalitzada que l'Otello de Verdi va suplantar l'Otello de Rossini \u00e9s fals. De fet, igual que gaireb\u00e9 totes les \u00f2peres de Rossini, que van desapar\u00e8ixer dels escenaris d'\u00f2pera a la fi del segle xix. Quan es va estrenar l'\u00f2pera de Verdi, el 1887, la de Rossini ja gaireb\u00e9 no es representava. El que si que pot haver passat \u00e9s que l'\u00f2pera de Verdi s'hagu\u00e9s interposat en el cam\u00ed d'un renaixement de l'\u00f2pera de Rossini. Els revivals d'Otello en l'era moderna, la primera de les quals va tenir lloc en una data tan tardana com el 1954, no han estat tan nombrosos com era d'esperar. En qualsevol cas, l'\u00f2pera s'ha donat a Alemanya, Berl\u00edn, Brunswick i Weimar, als Estats Units, It\u00e0lia, Gran Bretanya, Fran\u00e7a, B\u00e8lgica i Jap\u00f3.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "1887", "answer_start": 249}], "id": "P_286_C_1716_Q1", "question": "Quan es va estrenar l'\u00f2pera de Verdi?"}, {"answers": [{"text": "que l'Otello de Verdi va suplantar l'Otello de Rossini", "answer_start": 22}], "id": "P_286_C_1716_Q2", "question": "Quina idea \u00e9s falsa?"}, {"answers": [{"text": "a la fi del segle xix", "answer_start": 185}], "id": "P_286_C_1716_Q3", "question": "En quin segle van desapar\u00e8ixer dels escenaris gaireb\u00e9 totes les \u00f2peres de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "en el cam\u00ed d'un renaixement de l'\u00f2pera de Rossini", "answer_start": 375}], "id": "P_286_C_1716_Q4", "question": "On es pot haver interposat l'\u00f2pera de Verdi?"}, {"answers": [{"text": "1954", "answer_start": 535}], "id": "P_286_C_1716_Q5", "question": "En quin any va tenir lloc el primer revival d'Otello en l'era moderna?"}]}]}, {"title": "L'inganno felice", "paragraphs": [{"context": "El g\u00e8nere de la farsa, m\u00e9s que una \u00f2pera c\u00f2mica, s'ha de considerar com un recurs d'un acte que servia de \"farciment\" entre els actes d'una \u00f2pera seriosa, encara que al temps de Rossini aquest origen havia estat gaireb\u00e9 completament perdut. El Teatro San Mois\u00e8 es va especialitzar en la farsa i, per regla general, en presentava dues en una sola nit. En qualsevol cas, L'inganno felice no \u00e9s una \u00f2pera c\u00f2mica, sin\u00f3 una semiseria d'un sol acte, i \u00e9s la precursora de Torvaldo e Dorliska i Matilde di Shabran, aix\u00ed com de la seva semiseria m\u00e9s coneguda, La gazza ladra. El terme \"semiseria\" no ha de ser ent\u00e8s com a \"mitjanament seriosa\" o \"mitjanament c\u00f2mica\" sin\u00f3 que representa el g\u00e8nere del melodrama burg\u00e8s o l'\u00f2pera de rescat, el subjecte de les quals es pot resumir aix\u00ed: que els perseguits innocents seran rescatats en l'\u00faltim minut. Aquest \u00e9s el cas de L'inganno felice: l'esposa fidel \u00e9s acusada injustament de la infidelitat, \u00e9s repudiada, i finalment \u00e9s perdonada pel marit despr\u00e9s que tot s'hagi resolt. Rossini i el seu llibretista Foppa van recuperar aquesta tem\u00e0tica de nou en l'\u00f2pera Sigismondo, encara que amb molt menys \u00e8xit.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "de \"farciment\"", "answer_start": 103}], "id": "P_128_C_763_Q1", "question": "De qu\u00e8 servia el g\u00e8nere de la farsa?"}, {"answers": [{"text": "en la farsa", "answer_start": 281}], "id": "P_128_C_763_Q2", "question": "En qu\u00e8 es va especialitzar el Teatro San Mois\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "melodrama burg\u00e8s o l'\u00f2pera de rescat", "answer_start": 693}], "id": "P_128_C_763_Q4", "question": "A qu\u00e8 es refereix el terme semiseria?"}, {"answers": [{"text": "infidelitat", "answer_start": 922}], "id": "P_128_C_763_Q5", "question": "De qu\u00e8 acusen injustament a l'esposa fidel a l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "Si durant el segle xix va ser la farsa m\u00e9s representada de Rossini, el segle XX va prestar poca atenci\u00f3 a L'inganno felice. El primer renaixement en els temps moderns es va dur a terme a Roma (1953), va seguir Bolonya (1954), N\u00e0pols (RAI, 1964), Palerm (1968), Buenos Aires (1969), Wexford i Birmingham (1970), N\u00e0pols (RAI, 1972), Pesaro (1980), Menton (1991), Narni (1992), Verona i Pesaro (1994). En la d\u00e8cada de 1990 va tenir una s\u00e8rie d'actuacions al nord d'It\u00e0lia, mentre que a Alemanya es realitz\u00e0 nom\u00e9s el 2002 a Karlsruhe i per la reobertura de la Kurtheater a Bad Wildbad el 2005.[1] Al setembre de 2014 es va realitzar a La Fenice de Ven\u00e8cia.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant el segle xix", "answer_start": 3}], "id": "P_128_C_764_Q1", "question": "Quan va ser la farsa m\u00e9s representada de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "a Roma", "answer_start": 185}], "id": "P_128_C_764_Q2", "question": "On va comen\u00e7ar a ren\u00e9ixer?"}, {"answers": [{"text": "al nord d'It\u00e0lia", "answer_start": 452}], "id": "P_128_C_764_Q3", "question": "On van va ser representada a la d\u00e8cada del 1990?"}, {"answers": [{"text": "Karlsruhe", "answer_start": 520}], "id": "P_128_C_764_Q4", "question": "En quina ciutat alemanya es va fer el 2002?"}, {"answers": [{"text": "2014", "answer_start": 608}], "id": "P_128_C_764_Q5", "question": "Quin any es va representar a La Fenice de Ven\u00e8cia?"}]}, {"context": "Poc se sap sobre la g\u00e8nesi de L'inganno felice. \u00c9s la tercera \u00f2pera de Rossini a estrenar-se i la segona farsa que va escriure per a Antonio Cera, l'empresari del Teatro San Mois\u00e8 de Ven\u00e8cia. L'\u00e8xit obtingut per La cambiale di matrimonio el 1810 havia persuadit Cera a oferir al prometedor jove compositor una altra comissi\u00f3, aquesta vegada per a la m\u00e9s important temporada de carnaval de 1811-1812. Rossini va tenir poc temps per escriure-la, ja que l'estrena de L'equivoco stravagante s'havia fet nom\u00e9s unes poques setmanes abans, a Bolonya.[1] Entre les cinc farses escrites per Rossini a Ven\u00e8cia, L'inganno felice \u00e9s la menys coneguda i la menys realitzada actualment. En l'\u00e8poca de Rossini, per\u00f2, l'\u00f2pera es va presentar sovint als escenaris europeus al costat de les dues grans obres d'aquells anys: Tancredi i L'italiana in Algeri.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a Antonio Cera", "answer_start": 127}], "id": "P_128_C_765_Q1", "question": "Per qui va escriure aquesta farsa?"}, {"answers": [{"text": "l'empresari del Teatro San Mois\u00e8", "answer_start": 147}], "id": "P_128_C_765_Q2", "question": "Qui era Antonio Cera?"}, {"answers": [{"text": "\u00e8xit", "answer_start": 194}], "id": "P_128_C_765_Q3", "question": "Qu\u00e8 havia aconseguit La cambiale di matrimonio el 1810?"}, {"answers": [{"text": "En l'\u00e8poca de Rossini", "answer_start": 673}], "id": "P_128_C_765_Q5", "question": "Quan va ser representada sovint?"}]}, {"context": "L'estrena va tenir lloc el 8 de gener de 1812, juntament amb Amor muto de Giuseppe Farinelli,[5] amb un elenc de bons cantants com Teresa Belloc-Giorgi, Luigi Raffanelli i Filippo Galli, i va ser un gran \u00e8xit. L'endem\u00e0 de l'actuaci\u00f3, Cera va escriure un informe entusiasta a la mare de Rossini: \"L'inganno felice ha causat una sensaci\u00f3 real; el p\u00fablic s'ha mostrat entusiasmat des de l'obertura fins al final del finale, i hi ha hagut crits constants de 'Quina m\u00fasica bonica!'\".[1] El Daily Veneto va escriure Aver non poteva esisto pi\u00f9 fortunato (No podia haver tingut m\u00e9s sort), l'11 de gener de 1812.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 8 de gener de 1812", "answer_start": 24}], "id": "P_128_C_766_Q1", "question": "Quan es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "Amor muto", "answer_start": 61}], "id": "P_128_C_766_Q2", "question": "Quina altra \u00f2pera es va estrenar amb L'inganno felice?"}, {"answers": [{"text": "un gran \u00e8xit", "answer_start": 196}], "id": "P_128_C_766_Q3", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir el dia de l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "una sensaci\u00f3 real", "answer_start": 323}], "id": "P_128_C_766_Q4", "question": "Qu\u00e8 va causar l'\u00f2pera segons Cera?"}, {"answers": [{"text": "'Quina m\u00fasica bonica!'", "answer_start": 454}], "id": "P_128_C_766_Q5", "question": "Qu\u00e8 cridava el p\u00fablic?"}]}, {"context": "En la seg\u00fcent d\u00e8cada va ser incapa\u00e7 de mantenir aquesta posici\u00f3, per\u00f2 tot i aix\u00ed va tenir m\u00e9s de cent actuacions en teatres d'\u00f2pera italians i estrangers. D'aquestes, poc menys d'un quart van tenir lloc a Alemanya, on l'\u00f2pera va ser presentada sota el t\u00edtol Die Geta\u00fcschten. En la d\u00e8cada de 1830 la freq\u00fc\u00e8ncia de les actuacions de L'inganno va disminuir considerablement, per\u00f2 per llavors l'\u00f2pera ja havia viatjat a altres pa\u00efsos: a Santiago de Xile (1830), a Veracruz (1831), a Nova York (1833) i Nova Orleans (1837). El 1838 encara es va poder veure en tres teatres, per\u00f2 el 1839, per primera vegada, no n'hi va haver cap funci\u00f3. En la d\u00e8cada de 1840 l'\u00f2pera gaireb\u00e9 no va ser mai m\u00e9s realitzada i despr\u00e9s nom\u00e9s de forma molt espor\u00e0dica: el 1850 al Teatre Reial Municipal a Berl\u00edn, a Mil\u00e0 (1865), a N\u00e0pols (1872), a Flor\u00e8ncia (1876) i a Madrid (1878).[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s de cent", "answer_start": 90}], "id": "P_128_C_767_Q1", "question": "Quantes actuacions va tenir en la d\u00e8cada posterior?"}, {"answers": [{"text": "Die Geta\u00fcschten", "answer_start": 258}], "id": "P_128_C_767_Q2", "question": "Quin era el t\u00edtol de l'\u00f2pera en alemany?"}, {"answers": [{"text": "En la d\u00e8cada de 1830", "answer_start": 275}], "id": "P_128_C_767_Q3", "question": "Quan van disminuir les actuacions?"}, {"answers": [{"text": "1833", "answer_start": 490}], "id": "P_128_C_767_Q4", "question": "Quin any es va estrenar a Nova York?"}, {"answers": [{"text": "1839", "answer_start": 577}], "id": "P_128_C_767_Q5", "question": "Quin any va ser el primer any que no hi va haver cap funci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Joan Llu\u00eds Vives i March", "paragraphs": [{"context": "En 1517 es trasllada a Lovaina en ser nomenat preceptor del cardenal Guillaume de Cro\u00ff, c\u00e0rrec que mant\u00e9 fins a la prematura mort del seu pupil en 1521. En aquest per\u00edode coneix Erasme de Rotterdam, amb qui mantindr\u00e0 contacte epistolar i de qui es considerar\u00e0 deixeble i amic i, al voltant de 1519, viatja a Par\u00eds acompanyat del jove cardenal De Cro\u00ff i coneix Guillaume Bud\u00e9.[21] A l'estiu de 1520, Erasme i Tom\u00e0s More es troben a Bruges i all\u00e0 coincideixen amb altres humanistes com Rudolf Goclenius, Craneveldt i Vives.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "Lovaina", "answer_start": 23}], "id": "P_396_C_2371_Q1", "question": "On es trasllada el 1517?"}, {"answers": [{"text": "preceptor del cardenal Guillaume de Cro\u00ff", "answer_start": 46}], "id": "P_396_C_2371_Q2", "question": "Qu\u00e8 va ser nomenat?"}, {"answers": [{"text": "Erasme de Rotterdam", "answer_start": 178}], "id": "P_396_C_2371_Q3", "question": "Amb qui mantindr\u00e0 contacte epistolar?"}, {"answers": [{"text": "Erasme de Rotterdam", "answer_start": 178}], "id": "P_396_C_2371_Q4", "question": "De qui es considerar\u00e0 deixeble i amic?"}, {"answers": [{"text": "al voltant de 1519", "answer_start": 279}], "id": "P_396_C_2371_Q5", "question": "Quan viatja a Par\u00eds?"}]}, {"context": "Amb Introductio ad sapientam i, posteriorment, en De prima Philosophia (una part de la seva obra De disciplinis), Vives lliga el concepte de saviesa amb els de virtut i ju\u00ed per a con\u00e8ixer-se a si mateix mitjan\u00e7ant els instruments del saber \u2013la intel\u00b7lig\u00e8ncia, la mem\u00f2ria i l'aplicaci\u00f3\u2013 i aix\u00ed arribar al coneixement de D\u00e9u. Defensa una forma \u00e8tica de vida sustentada en l'autoconsci\u00e8ncia del b\u00e9 i del mal i desenvolupa un programa moral de qualitats de l'home; per tant, cal distingir el vici de la virtut, el que \u00e9s veritable del que \u00e9s fals, el que \u00e9s bo del que \u00e9s dolent, tot mitjan\u00e7ant l'aprenentatge i la vida cristiana.[68] Per a Vives la filosofia \u2013seguint l'etimologia\u2013 \u00e9s saviesa, per\u00f2 no com a exaltaci\u00f3 del seu propi jo ni per a satisfer les seves passions sin\u00f3 per a posar de manifest la natura de les coses i aprendre a valorar cada cosa tal qual \u00e9s.[70]", "qas": [{"answers": [{"text": "de saviesa amb els de virtut i ju\u00ed", "answer_start": 138}], "id": "P_396_C_2372_Q1", "question": "Quins conceptes lliga Vives?"}, {"answers": [{"text": "la intel\u00b7lig\u00e8ncia, la mem\u00f2ria i l'aplicaci\u00f3", "answer_start": 241}], "id": "P_396_C_2372_Q2", "question": "Quins s\u00f3n els instruments del saber?"}, {"answers": [{"text": "en l'autoconsci\u00e8ncia del b\u00e9 i del mal", "answer_start": 367}], "id": "P_396_C_2372_Q3", "question": "En qu\u00e8 es sustenta la forma de vida \u00e8tica que defensa Vives?"}, {"answers": [{"text": "de la virtut", "answer_start": 493}], "id": "P_396_C_2372_Q4", "question": "De qu\u00e8 cal distingir el vici?"}]}, {"context": "Per a Vives, la religi\u00f3, com activitat, s'origina en les facultats superiors de l'home: enteniment i voluntat. En l'harmonia entre aquestes facultats predomina l'enteniment, ja que per la religi\u00f3 es coneix a D\u00e9u i, aix\u00ed, una volta conegut \u00e9s impossible no estimar-lo i no adorar-lo. Cal creure, \u00e9s a dir, con\u00e8ixer D\u00e9u, o millor, recon\u00e8ixer-lo, perqu\u00e8 adorar D\u00e9u \u00e9s netejar l'\u00e0nima de les malalties i males passions i transformar-nos per a assemblar-nos el m\u00e9s possible a ell i, aix\u00ed, aconseguir la puresa i la santedat. Les obres i la vida de Crist s\u00f3n la m\u00e9s aut\u00e8ntica realitzaci\u00f3 del veritable amor. Del cl\u00e0ssic desdoblament de l'amor (a D\u00e9u, al pro\u00efsme, a si mateix), fixa l'atenci\u00f3 en l'amor al pro\u00efsme, \u00e9s a dir, la caritat cristiana.[82]", "qas": [{"answers": [{"text": "en les facultats superiors de l'home", "answer_start": 50}], "id": "P_396_C_2373_Q1", "question": "On s'origina per a Vives la religi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "enteniment i voluntat", "answer_start": 88}], "id": "P_396_C_2373_Q2", "question": "Quines s\u00f3n les facultats superiors de l'home per a Vives?"}, {"answers": [{"text": "no estimar-lo i no adorar-lo", "answer_start": 253}], "id": "P_396_C_2373_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s impossible una vegada conegut D\u00e9u segons Vives?"}, {"answers": [{"text": "Les obres i la vida de Crist", "answer_start": 520}], "id": "P_396_C_2373_Q4", "question": "Quines s\u00f3n la m\u00e9s aut\u00e8ntica realitzaci\u00f3 del veritable amor?"}, {"answers": [{"text": "la caritat cristiana", "answer_start": 718}], "id": "P_396_C_2373_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'amor al pro\u00efsme?"}]}, {"context": "Vives \u00e9s un apassionat de la pau i la seva m\u00e0xima preocupaci\u00f3 consisteix a ressaltar els mals de la guerra \u2013amb efectes devastadors en tots els ordres\u2013 i els beneficis de la pau \u2013\u00e8tics, morals, intel\u00b7lectuals, pol\u00edtics i religiosos\u2013. Considera la guerra justa amb retic\u00e8ncia, ja que sempre \u00e9s f\u00e0cil trobar una causa l\u00edcita per a qui est\u00e0 decidit a iniciar una guerra. El seu pacifisme \u00e9s essencialment cristi\u00e0 i considera l'avan\u00e7 del sold\u00e0 turc, Solim\u00e0 el Magn\u00edfic, un perill per a la cristiandat europea. Mant\u00e9, per\u00f2, una evoluci\u00f3 en aquest punt: si en 1526 anima els pr\u00ednceps cristians a unir-se per a impedir l'imperialisme turc, en 1529 recomana l'amor vers ells i fer-los arribar a la veritat mitjan\u00e7ant una vida recta i exemplar. Per a Vives el fonament \u00faltim del pacifisme \u00e9s la mateixa natura de l'home que est\u00e0 feta per a la conc\u00f2rdia i la pau i, per contra, considera que la causa primordial de les guerres i les disc\u00f2rdies \u00e9s la sup\u00e8rbia que ataca aprofitant-se de l'enveja i la c\u00f2lera.[50][54] Vives aporta una soluci\u00f3 a la guerra, l'educaci\u00f3 \u2013per a allunyar l'home de la condici\u00f3 de salvatge i apropar-lo a la racionalitat i, per tant, a la consci\u00e8ncia cristiana\u2013 de tots els homes i no sols dels dirigents de la societat, ja que la pau \u00e9s obligaci\u00f3 de tothom.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "justa amb retic\u00e8ncia", "answer_start": 254}], "id": "P_396_C_2374_Q2", "question": "Com considera Vives la guerra?"}, {"answers": [{"text": "un perill per a la cristiandat europea", "answer_start": 466}], "id": "P_396_C_2374_Q3", "question": "Com considera Vives a Solim\u00e0 el Magn\u00edfic?"}, {"answers": [{"text": "per a la conc\u00f2rdia i la pau", "answer_start": 825}], "id": "P_396_C_2374_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 est\u00e0 feta la natura de l'home segons Vives?"}, {"answers": [{"text": "la sup\u00e8rbia que ataca aprofitant-se de l'enveja i la c\u00f2lera", "answer_start": 937}], "id": "P_396_C_2374_Q5", "question": "Quina \u00e9s per a Vives la causa primordial de les guerres?"}]}, {"context": "El maig de 1523 es trasllada a Anglaterra, i al cap de poc temps \u00e9s nomenat lector del Col\u00b7legi Corpus Christi de la Universitat d'Oxford. Fa classes des de l'agost fins a l'abril de 1524. Entre els seus estudiants, es troben Nicholas Udall, Reginald Pole, Edward Wotton o John Heliar, els quals posteriorment destacaran en les seves activitats.[25] Coneguda i admirada la seva capacitat intel\u00b7lectual i la seva experi\u00e8ncia com a preceptor (a banda de la seva activitat com a professor particular a Lovaina, abans havia estat preceptor dels fills de Bernat Valldaura i del cardenal Guillaime de Cro\u00ff), la reina d'Anglaterra, Caterina d'Arag\u00f3, el nomena preceptor de la seva filla, la princesa Maria.[26] En aquest per\u00edode la seva producci\u00f3 intel\u00b7lectual est\u00e0 centrada en la seva relaci\u00f3 amb els reis, com a conseller i preceptor, no en les lli\u00e7ons que imparteix a la universitat, amb uns continguts pr\u00e0ctics educatius i morals. Comen\u00e7a aquesta producci\u00f3, encara vivint a Bruges per\u00f2 preparant el seu viatge a Anglaterra, amb De Institutione Faminae Christianae, destinada a la reina per a l'educaci\u00f3 de la princesa Maria.[15] Ja en Anglaterra, tant la reina com William Blount, quart bar\u00f3 de Mountjoy, li demanen la redacci\u00f3 d'uns plans d'estudis per a l'ensenyament del llat\u00ed destinats als seus fills, la princesa Maria i Charles Blount, que es publiquen el 1523 com les dues ep\u00edstoles de la seva obra De ratione estudii puerilis;[26] tamb\u00e9 escriu De Consultatione, a petici\u00f3 de l'ambaixador de Carles V; i la traducci\u00f3 del grec de dues oracions d'Is\u00f2crates, Nicocles i Aeropagitica, que tracten del govern.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "maig de 1523", "answer_start": 3}], "id": "P_396_C_2375_Q1", "question": "Quan es trasllada a Anglaterra?"}, {"answers": [{"text": "Caterina d'Arag\u00f3", "answer_start": 625}], "id": "P_396_C_2375_Q2", "question": "Qui era la reina d'Anglaterra?"}, {"answers": [{"text": "Caterina d'Arag\u00f3", "answer_start": 625}], "id": "P_396_C_2375_Q3", "question": "De qui \u00e9s filla la princesa Maria?"}, {"answers": [{"text": "quart bar\u00f3 de Mountjoy", "answer_start": 1178}], "id": "P_396_C_2375_Q4", "question": "Quin t\u00edtol t\u00e9 William Blount?"}]}, {"context": "Llu\u00eds Vives s'assenta a Bruges, amb unes poques sortides a altres llocs. Realitza alguns viatges a Lovaina, on encara tenia amics \u00edntims, a Gant i a Brussel\u00b7les, resid\u00e8ncia de la cort de Carles V. De setembre a novembre de 1529 Vives i la seva dona, a causa de la pesta, es traslladen a Lilla.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "Bruges", "answer_start": 24}], "id": "P_396_C_2376_Q1", "question": "On s'assenta Llu\u00eds Vives?"}, {"answers": [{"text": "Lovaina", "answer_start": 99}], "id": "P_396_C_2376_Q2", "question": "On realitza alguns viatges?"}, {"answers": [{"text": "amics \u00edntims", "answer_start": 124}], "id": "P_396_C_2376_Q3", "question": "Qu\u00e8 conserva Vives a Lovaina?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la pesta", "answer_start": 250}], "id": "P_396_C_2376_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es traslladen Vives i la seva dona a Lilla?"}, {"answers": [{"text": "De setembre a novembre de 1529", "answer_start": 197}], "id": "P_396_C_2376_Q5", "question": "Quant es traslladen Vives i la seva dona a Lilla?"}]}]}, {"title": "Gloriana", "paragraphs": [{"context": "L'obra es basa en aquest estudi tan ben documentat de Strachey i reflecteix b\u00e9 el que va passar. Va ser una passi\u00f3 que va durar anys i va arribar a ser obsessiva per la reina, que es debatia entre l'amor i el deure,[10] per\u00f2 finalment va ordenar executar el comte per rebel\u00b7li\u00f3 pel seu frac\u00e0s pol\u00edtic i militar a Irlanda.[7] Strachey va escriure que Gloriana era una \u00abdama brava i rude, de bromes tosques, gestos plebeus, ca\u00e7adora incansable, es podia tornar de sobte una dona de negocis, de semblant fosc, tancada durant hores amb els secretaris, llegint i dictant despatxos, examinant amb rigor els menors detalls d'informes i missatges. A la poca estona, enlluernava la refinada dama del Renaixement, perqu\u00e8 eren moltes i brillants les qualitats d'Elisabet. Dominava sis lleng\u00fces, a m\u00e9s de la pr\u00f2pia, coneixia el grec, era una notable cal\u00b7l\u00edgrafa i excel\u00b7lent m\u00fasic, era experta en pintura i poesia, ballava al gust florent\u00ed amb una suprema distinci\u00f3\u00bb.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "anys", "answer_start": 128}], "id": "P_433_C_2593_Q1", "question": "Quant va durar la passi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "entre l'amor i el deure", "answer_start": 191}], "id": "P_433_C_2593_Q2", "question": "Entre qu\u00e8 es debatia la reina?"}, {"answers": [{"text": "executar el comte per rebel\u00b7li\u00f3", "answer_start": 246}], "id": "P_433_C_2593_Q3", "question": "Qu\u00e8 va ordenar la reina finalment?"}, {"answers": [{"text": "el que va passar", "answer_start": 79}], "id": "P_433_C_2593_Q4", "question": "Qu\u00e8 reflecteix l'estudi de Strachey?"}, {"answers": [{"text": "pel seu frac\u00e0s pol\u00edtic i militar a Irlanda", "answer_start": 278}], "id": "P_433_C_2593_Q5", "question": "Per qu\u00e8 la reina va fer executar el comte per rebel\u00b7li\u00f3?"}]}, {"context": "A Catalunya va arribar el 14 de novembre de 2001 al Gran Teatre del Liceu gr\u00e0cies a una atractiva i enginyosa producci\u00f3 de l'Opera North, per\u00f2 que va comptar amb un equip vocal que no va destacar.[7] Quatre dies abans hi va haver l'exhibici\u00f3 del film Gloriana, elogiada producci\u00f3 de la BBC al voltant del muntatge d'aquesta \u00f2pera de Britten que la companyia brit\u00e0nica Opera North va presentar al Liceu. La pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 realitzada per la mateixa directora d'escena del muntatge, Phyllida Lloyd.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 14 de novembre de 2001", "answer_start": 23}], "id": "P_433_C_2594_Q1", "question": "Quan va arribar a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "al Gran Teatre del Liceu", "answer_start": 49}], "id": "P_433_C_2594_Q2", "question": "A quin teatre va arribar a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "de l'Opera North", "answer_start": 120}], "id": "P_433_C_2594_Q3", "question": "De qui era la producci\u00f3 que va arribar a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "del film Gloriana", "answer_start": 242}], "id": "P_433_C_2594_Q4", "question": "Quina projecci\u00f3 es va fer quatre dies abans de l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "Phyllida Lloyd", "answer_start": 481}], "id": "P_433_C_2594_Q5", "question": "Qui va dirigir la pel\u00b7l\u00edcula i el muntatge?"}]}, {"context": "Com era d'esperar, donada l'audi\u00e8ncia relativament desinteressada,[14] l'\u00f2pera va ser mal rebuda. L'audi\u00e8ncia, que esperava un alegre entreteniment Merrie England, no estava preparada pel retrat musicalment sofisticat que va fer Britten de l'exploraci\u00f3 psicol\u00f2gica d'Elisabet I i la seva relaci\u00f3 nefasta amb el comte d'Essex.[15] L'\u00f2pera va quedar molt lluny d'agradar en els ambients mon\u00e0rquics brit\u00e0nics per la duresa amb qu\u00e8 es tractava la Reina. Molts varen considerar que no era apropiada per a una celebraci\u00f3 reial o fins i tot la van trobar insultant,[2] ja que es va estimar a m\u00e9s a m\u00e9s poc apropiada per al prop\u00f2sit amb qu\u00e8 va ser escrita, la coronaci\u00f3 de la seva successora segles despr\u00e9s, la flamant cap d'Estat Elisabet II. La cr\u00edtica \u2013\u00abuna ofensa a la gloriosa mem\u00f2ria d'Elisabet I\u00bb, va publicar The Times\u2013 es va acarnissar amb l'obra i el p\u00fablic de l'estrena, la flor i nata de l'establishment brit\u00e0nic \u2013el compositor va arribar a qualificar-los de \u00abporcs pretenciosos\u00bb\u2013, va mostrar una gran fredor davant l'\u00f2pera.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "un alegre entreteniment Merrie England", "answer_start": 124}], "id": "P_433_C_2595_Q1", "question": "Qu\u00e8 esperava l'audi\u00e8ncia de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "amb el comte d'Essex", "answer_start": 304}], "id": "P_433_C_2595_Q2", "question": "Quina relaci\u00f3 d'Elisabet I explora l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "per la duresa amb qu\u00e8 es tractava la Reina", "answer_start": 406}], "id": "P_433_C_2595_Q3", "question": "Per qu\u00e8 no va agradar l'\u00f2pera en els ambients mon\u00e0rquics brit\u00e0nics?"}, {"answers": [{"text": "insultant", "answer_start": 548}], "id": "P_433_C_2595_Q4", "question": "Com la van trobar molts?"}, {"answers": [{"text": "porcs pretenciosos", "answer_start": 964}], "id": "P_433_C_2595_Q5", "question": "Com va qualificar el compositor al public de l'estrena de l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "Tot i la un\u00e0nime valoraci\u00f3 de la for\u00e7a dram\u00e0tica de la partitura de Britten, l'obra va caure en l'oblit fins a la seva reivindicaci\u00f3 d\u00e8cades m\u00e9s tard. Gloriana segueix sent una relativa raresa.[16] El cas \u00e9s que Britten ho va pagar i es va deslligar una campanya contra ell plena d'homof\u00f2bia.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "la for\u00e7a dram\u00e0tica", "answer_start": 30}], "id": "P_433_C_2597_Q1", "question": "Qu\u00e8 es valora de la partitura de Gloriana?"}, {"answers": [{"text": "d\u00e8cades m\u00e9s tard", "answer_start": 133}], "id": "P_433_C_2597_Q2", "question": "Quan es va reivindicar Gloriana?"}, {"answers": [{"text": "en l'oblit", "answer_start": 93}], "id": "P_433_C_2597_Q3", "question": "On va caure Gloriana?"}, {"answers": [{"text": "una relativa raresa", "answer_start": 173}], "id": "P_433_C_2597_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Gloriana?"}, {"answers": [{"text": "plena d'homof\u00f2bia", "answer_start": 274}], "id": "P_433_C_2597_Q5", "question": "Com va ser la campanya que es va deslligar contra Britten?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s d'una estrena tan t\u00e8bia, Britten va extreure'n una suite simf\u00f2nica de quatre moviments, una suite per a orquestra amb tenor solista. La Gloriana Suite, op. 53a, va rebre la primera actuaci\u00f3 el 23 de setembre de 1954 per la City of Birmingham Symphony Orchestra, sota la direcci\u00f3 de Rudolf Schwarz i amb Peter Pears com a tenor solista.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "t\u00e8bia", "answer_start": 26}], "id": "P_433_C_2598_Q1", "question": "Com va ser l'estrena ?"}, {"answers": [{"text": "una suite simf\u00f2nica", "answer_start": 55}], "id": "P_433_C_2598_Q2", "question": "Qu\u00e8 en va extreure Britten de l'\u00f2bra?"}, {"answers": [{"text": "per a orquestra amb tenor solista", "answer_start": 106}], "id": "P_433_C_2598_Q3", "question": "Per a qui \u00e9s la suite?"}, {"answers": [{"text": "Gloriana Suite, op. 53a", "answer_start": 144}], "id": "P_433_C_2598_Q4", "question": "Com es titula la suite que en va extreure Britten?"}, {"answers": [{"text": "Peter Pears", "answer_start": 311}], "id": "P_433_C_2598_Q5", "question": "Qui va ser el tenor en l'estrena de Gloriana Suite, op. 53a?"}]}]}, {"title": "The Million Dollar Homepage", "paragraphs": [{"context": "L'1 de gener de 2006, Tew va anunciar que, degut a la gran demanda pels \u00faltims 1.000 p\u00edxels, \"el m\u00e9s l\u00f2gic i just\" seria posar-los a subhasta a l'eBay en comptes de perdre \"la integritat i el grau d'exclusivitat intr\u00ednsecs al concepte del mili\u00f3 de p\u00edxels\" creant una segona p\u00e0gina de Million Dollar Homepage.[20] La subhasta va durar deu dies i va rebre 99 ofertes leg\u00edtimes; se'n van rebre algunes de molt altes \u2014de fins a 160.109,99$\u2014, per\u00f2 la majoria van ser retirades pels mateixos ofertants o cancel\u00b7lades per eBay.[21][22] \"Vaig contactar amb la gent per tel\u00e8fon i va resultar que no eren seriosos, la qual cosa va resultar francament frustrant, aix\u00ed que van esborrar aquestes ofertes a l'\u00faltim minut\", declar\u00e0 Tew.[21] L'oferta guanyadora va ser de 38.100 d\u00f2lars,[23][24] feta per MillionDollarWeightLoss.com, una botiga en l\u00ednia que ven productes relacionats amb la dieta.[25] Tew va comentar que s'esperava una oferta final m\u00e9s elevada a causa de l'atenci\u00f3 medi\u00e0tica que havia rebut tot plegat.[21] The Million Dollar Homepage va tenir un guany brut d'1.037.100 en cinc mesos.[22][26] Despr\u00e9s de les despeses, imposts i una donaci\u00f3 a The Prince's Trust \u2014una organitzaci\u00f3 ben\u00e8fica per a gent jove\u2014 Tew esperava que el seu guany net fos d'uns 650.000\u2013700.000 d\u00f2lars.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "gran demanda", "answer_start": 54}], "id": "P_224_C_1339_Q1", "question": "Qu\u00e8 tenien els \u00faltims 1.000 p\u00edxels?"}, {"answers": [{"text": "a l'eBay", "answer_start": 142}], "id": "P_224_C_1339_Q2", "question": "On els van posar a subhasta?"}, {"answers": [{"text": "deu dies", "answer_start": 334}], "id": "P_224_C_1339_Q3", "question": "Quant va durar la subhasta?"}, {"answers": [{"text": "38.100 d\u00f2lars", "answer_start": 756}], "id": "P_224_C_1339_Q4", "question": "De quant va ser l'oferta guanyadora?"}, {"answers": [{"text": "una oferta final m\u00e9s elevada", "answer_start": 916}], "id": "P_224_C_1339_Q5", "question": "Qu\u00e8 esperava Tew?"}]}, {"context": "Com que \u00e9s molt dif\u00edcil veure un sol p\u00edxel, aquests eren venuts en \"blocs\" quadrats de 100 (10 p\u00edxels de costat); el preu m\u00ednim, doncs, era de 100 d\u00f2lars.[13][14] La primera venda, tres dies despr\u00e9s del llan\u00e7ament del lloc web, va ser feta a un lloc web de m\u00fasica en l\u00ednia operat per un amic de Tew: va comprar 400 p\u00edxels en un bloc de 20 \u00d7 20. Despr\u00e9s de dues setmanes, amics i familiars de Tew havien comprat un total de 4.700 p\u00edxels.[6][15] Inicialment, de la p\u00e0gina web nom\u00e9s se'n va fer publicitat pel sistema del boca a boca;[3] de totes maneres, despr\u00e9s d'haver recaptat els primers 1.000 d\u00f2lars es va emetre un comunicat de premsa que va ser publicat per la BBC.[6][15] El lloc web de not\u00edcies tecnol\u00f2giques The Register, pel setembre va publicar tamb\u00e9 dos articles mencionant The Million Dollar Homepage.[16][17] A finals de mes, The Million Dollar Homepage ja havia guanyat 250.000 d\u00f2lars i estava situat en el tercer lloc de la llista d'Alexa de Movers and Shakers[n. 1] darrere les p\u00e0gines de la Britney Spears i Photo District News.[18] El 6 d'octubre Tew va anunciar que s'havia arribat als 65.000 visitants \u00fanics i que el lloc web havia rebut 1.465 Diggs, essent el que m\u00e9s n'havia rebut aquella setmana.[19] Onze dies m\u00e9s tard el nombre de visitants \u00fanics havia ascendit a 100.000. El 26 d'octubre, dos mesos despr\u00e9s que The Million Dollar Homepage fos llan\u00e7ada, ja s'havien venut m\u00e9s de 500.900 p\u00edxels a 1.400 clients.[20] Per cap d'any, Tew va declarar que la p\u00e0gina rebia 25.000 visitants \u00fanics per hora, que tenia un r\u00e0nquing Alexa de 127[20] i que 999.000 p\u00edxels ja havien estat venuts.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "en \"blocs\" quadrats de 100", "answer_start": 64}], "id": "P_224_C_1340_Q1", "question": "Com eren venuts els p\u00edxels?"}, {"answers": [{"text": "100 d\u00f2lars", "answer_start": 143}], "id": "P_224_C_1340_Q2", "question": "Quin era el preu m\u00ednim?"}, {"answers": [{"text": "pel sistema del boca a boca", "answer_start": 503}], "id": "P_224_C_1340_Q3", "question": "Com es va fer publicitat de la web inicialment?"}, {"answers": [{"text": "The Register", "answer_start": 716}], "id": "P_224_C_1340_Q4", "question": "Qui va publicar dos articles mencionant la p\u00e0gina?"}, {"answers": [{"text": "250.000 d\u00f2lars", "answer_start": 884}], "id": "P_224_C_1340_Q5", "question": "Quant havia guanyat a final de mes?"}]}, {"context": "The Million Dollar Homepage (en catal\u00e0, La p\u00e0gina d'inici del mili\u00f3 de d\u00f2lars) \u00e9s un lloc web ideat l'any 2005 per Alex Tew, un estudiant de Wiltshire (Regne Unit), amb l'objectiu de recaptar diners per finan\u00e7ar-se els estudis universitaris.[1] La p\u00e0gina d'inici consisteix en un mili\u00f3 de p\u00edxels ordenats en una quadr\u00edcula de 1000 \u00d7 1000; els enlla\u00e7os que hi ha van ser venuts a 1 d\u00f2lar el p\u00edxel, en blocs de 10 \u00d7 10. Els compradors d'aquests blocs van proporcionar una imatge, un URL al qual apuntaven els seus enlla\u00e7os i un esl\u00f2gan per mostrar quan els visitants passessin el cursor per sobre l'enlla\u00e7. L'objectiu inicial era vendre tots els p\u00edxels i, per tant, recaptar un mili\u00f3 de d\u00f2lars. The Wall Street Journal va indicar que aquest lloc web va ser la font d'inspiraci\u00f3 d'altres llocs web de publicitat per p\u00edxel.[2][3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Alex Tew", "answer_start": 115}], "id": "P_224_C_1341_Q1", "question": "Qui va idear el lloc web?"}, {"answers": [{"text": "per finan\u00e7ar-se els estudis universitaris", "answer_start": 199}], "id": "P_224_C_1341_Q2", "question": "Per qu\u00e8 volia recaptar diners?"}, {"answers": [{"text": "en un mili\u00f3 de p\u00edxels", "answer_start": 274}], "id": "P_224_C_1341_Q3", "question": "En qu\u00e8 consisteix la p\u00e0gina d'inici?"}, {"answers": [{"text": "enlla\u00e7os i un esl\u00f2gan", "answer_start": 512}], "id": "P_224_C_1341_Q4", "question": "Qu\u00e8 es mostrava quan el visitant passaven el cursor?"}, {"answers": [{"text": "vendre tots els p\u00edxels", "answer_start": 628}], "id": "P_224_C_1341_Q5", "question": "Quin era l'objectiu inicial?"}]}, {"context": "Pel novembre, el lloc web ja havia esdevingut popular arreu del m\u00f3n; reb\u00e9 atenci\u00f3 de mitjans com el Financial Times Deutschland a Alemanya,[32] TVNZ a Nova Zelanda,[33] Terra Networks a llatinoam\u00e8rica,[34] el China Daily a la Xina[35] i, als Estats Units, Adweek,[36] Florida Today,[37] i el Wall Street Journal.[2] Tew va contractar un publicista estatunidenc per ajudar-lo a aconseguir que els mitjans nord-americans li prestessin atenci\u00f3; a m\u00e9s, va fer un viatge als Estats Units, on va ser entrevistat per ABC News Radio,[38] el Fox News Channel,[39] Attack of the Show![40] i programes de not\u00edcies locals.[41][42]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pel novembre", "answer_start": 0}], "id": "P_224_C_1343_Q1", "question": "Quan va ser popular arreu del m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "un publicista estatunidenc", "answer_start": 334}], "id": "P_224_C_1343_Q2", "question": "Qui va contractar Tew?"}, {"answers": [{"text": "que els mitjans nord-americans li prestessin atenci\u00f3", "answer_start": 388}], "id": "P_224_C_1343_Q3", "question": "Qu\u00e8 volia aconseguir contractant el publicista?"}]}]}, {"title": "Oligoc\u00e8", "paragraphs": [{"context": "Durant l'Oligoc\u00e8, l'escor\u00e7a que havia quedat subdu\u00efda milions d'anys abans a la regi\u00f3 alpina comen\u00e7\u00e0 a pujar de nou. Aix\u00f2 provoc\u00e0 un ascens de la gruixuda escor\u00e7a continental que al Mioc\u00e8 causaria una extensi\u00f3. En el cas dels Alps, aquesta extensi\u00f3 nom\u00e9s podia tenir lloc en una direcci\u00f3 oest-est, car la placa adri\u00e0tica encara convergia al sud. Es desenvolup\u00e0 una zona d'impuls enorme que m\u00e9s tard esdevindria la l\u00ednia periadri\u00e0tica. La zona tamb\u00e9 inclo\u00efa cisallament dextral resultant de l'extensi\u00f3 oest-est. Amb l'excepci\u00f3 del material austroalp\u00ed al\u00b7l\u00f2cton, aquest impuls evolucion\u00e0 al l\u00edmit de les plaques adri\u00e0tica i europea. Les regions centrals dels Alps s'al\u00e7aren i foren posteriorment erodides. Finestres i c\u00fapules tect\u00f2niques com ara la finestra de Hohe Tauern es formaren d'aquesta manera.", "qas": [{"answers": [{"text": "Durant l'Oligoc\u00e8", "answer_start": 0}], "id": "P_563_C_3373_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar a pujar l'escor\u00e7a que havia quedat subdu\u00efda a la regi\u00f3 alpina?"}, {"answers": [{"text": "Les regions centrals dels Alps", "answer_start": 631}], "id": "P_563_C_3373_Q2", "question": "Quines regions s'al\u00e7aren i foren posteriorment erodides?"}, {"answers": [{"text": "una extensi\u00f3", "answer_start": 197}], "id": "P_563_C_3373_Q3", "question": "Qu\u00e8 provocaria al Mioc\u00e8 l'ascens de la escor\u00e7a continental?"}, {"answers": [{"text": "en una direcci\u00f3 oest-est", "answer_start": 272}], "id": "P_563_C_3373_Q4", "question": "Cap on podia tenir lloc l'extensi\u00f3 en el cas dels Alps?"}, {"answers": [{"text": "la l\u00ednia periadri\u00e0tica", "answer_start": 411}], "id": "P_563_C_3373_Q5", "question": "Qu\u00e8 esdevindria m\u00e9s tard la zona d'impuls?"}]}, {"context": "Malgrat un breu augment de les temperatures a l'acabament del Rupeli\u00e0, durant l'Oligoc\u00e8 comen\u00e7\u00e0 a accelerar-se i prendre for\u00e7a el refredament iniciat per un esdeveniment que tingu\u00e9 lloc fa uns cinquanta milions d'anys: l'esdeveniment d'Azolla. Creixeren grans quantitats de la falguera d'aigua dol\u00e7a Azolla a l'oce\u00e0 \u00c0rtic. A mesura que s'enfonsaven al fons mar\u00ed, les plantes quedaven incorporades als sediments, on no es descomponien a causa del baix nivell d'oxigen de les capes d'aigua profundes. La reducci\u00f3 resultant de la quantitat de carboni a l'atmosfera terrestre contribu\u00ed a transformar el planeta d'una \u00abTerra hivernacle\u00bb, prou c\u00e0lida perqu\u00e8 prosperessin tortugues i palmeres als pols, a l'estat actual de \u00abTerra gla\u00e7ada\u00bb.[11][12][13] Es creu que l'esdeveniment d'Azolla i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n una de les principals causes, en combinaci\u00f3 amb l'a\u00efllament i glaciaci\u00f3 de l'Ant\u00e0rtida, del declivi gradual de la temperatura del planeta des de mitjan Paleogen fins avui en dia.", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'acabament del Rupeli\u00e0", "answer_start": 44}], "id": "P_563_C_3374_Q1", "question": "Quan es va produir un breu augment de les temperatures?"}, {"answers": [{"text": "fa uns cinquanta milions d'anys", "answer_start": 186}], "id": "P_563_C_3374_Q2", "question": "Quan va tenir lloc l'esdeveniment d'Azolla?"}, {"answers": [{"text": "als sediments", "answer_start": 397}], "id": "P_563_C_3374_Q3", "question": "On quedaven incorporades les plantes a mesura que s'enfonsaven al fons mar\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "a causa del baix nivell d'oxigen de les capes d'aigua profundes", "answer_start": 434}], "id": "P_563_C_3374_Q4", "question": "Per qu\u00e8 no es descomponien les plantes que quedaven incorporades als sediments?"}, {"answers": [{"text": "a transformar el planeta d'una \u00abTerra hivernacle\u00bb, prou c\u00e0lida perqu\u00e8 prosperessin tortugues i palmeres als pols, a l'estat actual de \u00abTerra gla\u00e7ada\u00bb", "answer_start": 582}], "id": "P_563_C_3374_Q5", "question": "A qu\u00e8 va contribuir la reducci\u00f3 de la quantitat de carboni a l'atmosfera terrestre?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s dels primers passos en l'evoluci\u00f3 dels cetacis durant l'Eoc\u00e8, una segona onada de mam\u00edfers s'adaptaren a la vida marina. Les proves moleculars recents suggereixen que els pinn\u00edpedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un \u00f3s fa aproximadament 23 milions d'anys durant el Cati\u00e0.[22] Els f\u00f2ssils de pinn\u00edpede m\u00e9s primitius descoberts s\u00f3n els del g\u00e8nere Enaliarctos, que visqu\u00e9 entre fa 24 i 22 milions d'anys. Es creu que era un bon nedador, per\u00f2 era capa\u00e7 de moure's igual de b\u00e9 a la terra que a l'aigua, m\u00e9s similar a una ll\u00fadria que als pinn\u00edpedes moderns. Fa temps que dura el debat de si les morses divergiren d'un avantpassat com\u00fa ot\u00e0rid-f\u00f2cid, o si els f\u00f2cids divergiren d'un avantpassat com\u00fa ot\u00e0rid-odob\u00e8nid. Les proves m\u00e9s recents suggereixen que aquesta \u00faltima hip\u00f2tesi \u00e9s m\u00e9s probable.[23] A difer\u00e8ncia de les foques actuals, els pinn\u00edpedes de l'Oligoc\u00e8 disposaven de dents carnisseres per tallar carn.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "una segona onada de mam\u00edfers", "answer_start": 70}], "id": "P_563_C_3375_Q1", "question": "Qui es va adaptar a la vida marina despr\u00e9s dels primers passos en l'evoluci\u00f3 dels cetacis?"}, {"answers": [{"text": "que els pinn\u00edpedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un \u00f3s", "answer_start": 171}], "id": "P_563_C_3375_Q2", "question": "Qu\u00e8 suggereixen les proves moleculars?"}, {"answers": [{"text": "fa aproximadament 23 milions d'anys", "answer_start": 238}], "id": "P_563_C_3375_Q3", "question": "Quan suggereixen les proves moleculars que els pinn\u00edpedes evolucionaren?"}, {"answers": [{"text": "Enaliarctos", "answer_start": 364}], "id": "P_563_C_3375_Q4", "question": "De quin g\u00e8nere s\u00f3n els f\u00f2ssils de pinn\u00edpede m\u00e9s primitius que s'han descobert?"}, {"answers": [{"text": "per tallar carn", "answer_start": 908}], "id": "P_563_C_3375_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 utilitzaven les dents els pinn\u00edpedes de l'Oligoc\u00e8?"}]}, {"context": "El tancament gradual de l'oce\u00e0 de Tetis, entre Eur\u00e0sia al nord i \u00c0frica i l'\u00cdndia al sud, caus\u00e0 la formaci\u00f3 de serralades muntanyoses com ara els Alps, els Pirineus i l'Him\u00e0laia, en un gran proc\u00e9s orog\u00e8nic anomenat orog\u00e8nesi alpina. L'aixecament de les muntanyes formades per aquesta orog\u00e8nesi separaren una bona part de l'oce\u00e0 de Tetis de l'oce\u00e0 \u00cdndic, creant un nou mar tancat que rep el nom de Paratetis. A l'acabament de l'oligoc\u00e8, el subcontinent indi s'acobl\u00e0 amb \u00c0sia, accelerant la formaci\u00f3 de l'Him\u00e0laia. Aquest moviment convergent de les plaques encara continua avui en dia, i fa que l'Him\u00e0laia sigui uns cinc mil\u00b7l\u00edmetres m\u00e9s alt cada any.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre Eur\u00e0sia al nord i \u00c0frica i l'\u00cdndia al sud", "answer_start": 41}], "id": "P_563_C_3376_Q1", "question": "On es va produir el tancament de l'oce\u00e0 de Tetis?"}, {"answers": [{"text": "la formaci\u00f3 de serralades muntanyoses", "answer_start": 96}], "id": "P_563_C_3376_Q2", "question": "Qu\u00e8 causa el tancament de l'oce\u00e0 de Tetis entre Eur\u00e0sia al nord i \u00c0frica i l'\u00cdndia al sud?"}, {"answers": [{"text": "orog\u00e8nesi alpina", "answer_start": 215}], "id": "P_563_C_3376_Q3", "question": "Com s'anomena el proc\u00e9s pel qual es van formar els Alps?"}, {"answers": [{"text": "\u00c0sia", "answer_start": 470}], "id": "P_563_C_3376_Q4", "question": "A quin continent s'acobl\u00e0 el subcontinent indi a l'acabament de l'oligoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 615}], "id": "P_563_C_3376_Q5", "question": "En quants mil\u00b7l\u00edmetres augmenta l'altura de l'Him\u00e0laia cada any?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 es troben cocodrils a Oceania. Mekosuchus whitehunterensis visqu\u00e9 durant l'Oligoc\u00e8 superior a Queensland. Es caracteritza per la seva petitesa i per formar part de l'\u00faltim grup de cocodrils terrestres, que s'exting\u00ed a l'Holoc\u00e8, probablement a causa de l'arribada dels humans a la regi\u00f3 del m\u00f3n on habitava. Un altre cocodril relacionat amb Mekosuchus era Australosuchus clarkae, que visqu\u00e9 al sud d'Austr\u00e0lia entre l'Oligoc\u00e8 superior i el Mioc\u00e8 inferior. Els gavi\u00e0lids tamb\u00e9 prosperaren durant aquest per\u00edode: Gavialosuchus aparegu\u00e9 a l'est de Nord-am\u00e8rica durant l'Oligoc\u00e8 superior i s'estengu\u00e9 a Europa durant el Mioc\u00e8 inferior. Era un cocodril d'estuari que vivia en aig\u00fces marines somes. A difer\u00e8ncia dels mekosuquins, tenia un musell llarg i era molt gran: G. carolinensis mesurava com a m\u00ednim 5,37 metres de llarg.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "Oceania", "answer_start": 28}], "id": "P_563_C_3377_Q1", "question": "On es troben tamb\u00e9 cocodrils?"}, {"answers": [{"text": "Queensland", "answer_start": 100}], "id": "P_563_C_3377_Q2", "question": "On visqu\u00e9 Mekosuchus whitehunterensis durant l'Oligoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "l'arribada dels humans a la regi\u00f3 del m\u00f3n on habitava", "answer_start": 258}], "id": "P_563_C_3377_Q3", "question": "Quina va ser probablement la causa de l'extinci\u00f3 del Mekosuchus whitehunterensis?"}, {"answers": [{"text": "Australosuchus clarkae", "answer_start": 361}], "id": "P_563_C_3377_Q4", "question": "Quin cocodril visqu\u00e9 al sud d'Austr\u00e0lia entre l'Oligoc\u00e8 superior i el Mioc\u00e8 inferior?"}, {"answers": [{"text": "durant el Mioc\u00e8 inferior", "answer_start": 611}], "id": "P_563_C_3377_Q5", "question": "Quan es va estendre Gavialosuchus a Europa?"}]}, {"context": "Amb la seva separaci\u00f3 del continent australi\u00e0 fa uns 45 milions d'anys, durant l'Eoc\u00e8, l'Ant\u00e0rtida havia quedat privada del flux d'aig\u00fces equatorials que fins aleshores en suavitzaven el clima. Privada d'aquestes aig\u00fces c\u00e0lides, l'Ant\u00e0rtida es refred\u00e0 i l'oce\u00e0 Ant\u00e0rtic inici\u00e0 la seva glaciaci\u00f3, creant un flux d'aigua freda (vegeu Corrent circumpolar ant\u00e0rtic) i banquises que refor\u00e7aren l'efecte refredant. Per aix\u00f2, durant l'Oligoc\u00e8, el Pol Sud qued\u00e0 gla\u00e7at per primera vegada des de principis del Permi\u00e0, mentre que el Pol Nord romangu\u00e9 lliure de gla\u00e7.[8] Les regions de l'Ant\u00e0rtida que encara no havien quedat cobertes de gla\u00e7 tenien ecosistemes de tundra. A nivell mundial, l'Oligoc\u00e8 fou un per\u00edode d'augment del volum de gla\u00e7,[9] que provoc\u00e0 una baixada de cinquanta-cinc metres en el nivell del mar, i que estigu\u00e9 estretament relacionat amb una caiguda de les temperatures.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "fa uns 45 milions d'anys", "answer_start": 46}], "id": "P_563_C_3378_Q1", "question": "Quan va quedar l'Ant\u00e0rtida privada del flux d'aig\u00fces equatorials?"}, {"answers": [{"text": "Amb la seva separaci\u00f3 del continent australi\u00e0", "answer_start": 0}], "id": "P_563_C_3378_Q2", "question": "Per qu\u00e8 va quedar l'Ant\u00e0rtida privada del flux d'aig\u00fces equatorials?"}, {"answers": [{"text": "c\u00e0lides", "answer_start": 220}], "id": "P_563_C_3378_Q3", "question": "Com eren les aig\u00fces equatorials?"}, {"answers": [{"text": "gla\u00e7at", "answer_start": 454}], "id": "P_563_C_3378_Q4", "question": "Com va quedar el Pol Sud durant l'Oligoc\u00e8 des de principis del Permi\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "tundra", "answer_start": 654}], "id": "P_563_C_3378_Q5", "question": "Quin ecosistema tenien les regions de l'Ant\u00e0rtida que no havien quedat cobertes per gla\u00e7?"}]}]}, {"title": "Exposici\u00f3 Internacional de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "A l'acc\u00e9s de la pla\u00e7a que condueix a l'avinguda de la Reina Maria Cristina es van situar dues altes torres en forma de \"campaniles\", inspirades en les de la pla\u00e7a de Sant Marc de Ven\u00e8cia, obra de Ramon Revent\u00f3s. Als peus de les torres hi havia una balustrada d'acc\u00e9s al recinte de l'Exposici\u00f3 decorada amb quatre escultures: les Arts i la Ind\u00fastria, de Carles Ridaura; el Comer\u00e7, d'Enric Monjo; i l'Esport, de Josep Viladomat. Aquesta balustrada va ser eliminada els anys 1970 durant una reurbanitzaci\u00f3 de la pla\u00e7a degut a les obres del metro, i juntament amb ella van desapar\u00e8ixer les est\u00e0tues; tan sols es va conservar una, la de les Arts \u2014tamb\u00e9 anomenada Dona amb nen\u2014, traslladada a un lloc proper, a l'avinguda del Paral\u00b7lel prop de la cantonada amb el carrer de Lleida.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "en les de la pla\u00e7a de Sant Marc de Ven\u00e8cia", "answer_start": 144}], "id": "P_337_C_2017_Q1", "question": "En qu\u00e8 estan inspirades els campaniles a l'avinguda de la Reina Maria Cristina?"}, {"answers": [{"text": "de Ramon Revent\u00f3s", "answer_start": 193}], "id": "P_337_C_2017_Q2", "question": "De qui s\u00f3n obra els campaniles a l'avinguda de la Reina Maria Cristina?"}, {"answers": [{"text": "amb quatre escultures", "answer_start": 302}], "id": "P_337_C_2017_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 estava decorada la balustrada dels peus dels campaniles?"}, {"answers": [{"text": "els anys 1970", "answer_start": 463}], "id": "P_337_C_2017_Q4", "question": "Quan va ser eliminada la balustrada dels peus dels campaniles?"}, {"answers": [{"text": "la de les Arts", "answer_start": 626}], "id": "P_337_C_2017_Q5", "question": "Quin \u00e9s l'\u00fanica est\u00e0tua que ha estat conservada?"}]}, {"context": "La primera dificultat fou la consecuci\u00f3 dels terrenys, ja que per l'exposici\u00f3 calien almenys 110 hect\u00e0rees i, el 1914, l'Ajuntament de Barcelona tan sols en posse\u00efa 26. Es va haver de rec\u00f3rrer a l'expropiaci\u00f3 de terrenys, conforme a una llei de 1879 per l'expropiaci\u00f3 de terrenys amb fins p\u00fablics.[7] El 1917 comen\u00e7aren les obres d'urbanitzaci\u00f3 de la muntanya de Montju\u00efc, a c\u00e0rrec de l'enginyer Mari\u00e0 Rubi\u00f3 i Bellver. El projecte d'enjardinat an\u00e0 a c\u00e0rrec de Jean-Claude Nicolas Forestier, que compt\u00e0 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Nicolau Maria Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed; van realitzar un conjunt de marcat car\u00e0cter mediterrani, de gust classicista, combinant els jardins amb la construcci\u00f3 de p\u00e8rgoles i terrasses. Igualment, es constru\u00ed un funicular per poder accedir fins a dalt de la muntanya, aix\u00ed com un transbordador aeri per accedir-hi des del Port de Barcelona, encara que fou inaugurat posteriorment (1931).", "qas": [{"answers": [{"text": "la consecuci\u00f3 dels terrenys", "answer_start": 26}], "id": "P_337_C_2018_Q1", "question": "Quina va ser la primera dificultat?"}, {"answers": [{"text": "almenys 110", "answer_start": 85}], "id": "P_337_C_2018_Q2", "question": "Quantes hect\u00e0rees calien per a l'exposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a l'expropiaci\u00f3 de terrenys", "answer_start": 193}], "id": "P_337_C_2018_Q3", "question": "A qu\u00e8 va rec\u00f3rrer l'ajuntament per obtenir les hect\u00e0rees que li faltaven?"}, {"answers": [{"text": "1917", "answer_start": 304}], "id": "P_337_C_2018_Q4", "question": "Quin any van comen\u00e7ar les obres d'urbanitzaci\u00f3 de la muntanya de Montju\u00efc?"}, {"answers": [{"text": "Jean-Claude Nicolas Forestier", "answer_start": 460}], "id": "P_337_C_2018_Q5", "question": "Qui va fer el projecte de l'enjardinat de la muntanya de Montju\u00efc?"}]}, {"context": "Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya es constru\u00ed la famosa Font m\u00e0gica de Montju\u00efc, obra de Carles Bu\u00efgas, que astor\u00e0 el p\u00fablic pel seu fant\u00e0stic joc de llums i brolladors d'aigua; encara avui \u00e9s una obra emblem\u00e0tica de la capital catalana, on solen celebrar-se espectacles piromusicals a les festes de la Merc\u00e8. \u00c9s de forma el\u00b7lipsoidal, formada per tres estanys conc\u00e8ntrics a diferents nivells, amb 65 m de di\u00e0metre en la seva part m\u00e9s ampla. Accionada per un motor de 1.100 CV, t\u00e9 un cabal de 2600 l/s, amb trenta jocs d'aigua diferents, amb les seves corresponents coloracions graduals, basades en cinc colors: groc, blau, verd, vermell i blanc. Fou constru\u00efda per t\u00e8cnics de la companyia Westinghouse.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "Carles Bu\u00efgas", "answer_start": 102}], "id": "P_337_C_2019_Q1", "question": "De qui \u00e9s obra la Font m\u00e0gica de Montju\u00efc?"}, {"answers": [{"text": "Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya", "answer_start": 0}], "id": "P_337_C_2019_Q2", "question": "On est\u00e0 situada la Font m\u00e0gica de Montju\u00efc?"}, {"answers": [{"text": "pel seu fant\u00e0stic joc de llums i brolladors d'aigua", "answer_start": 138}], "id": "P_337_C_2019_Q3", "question": "Per qu\u00e8 va astorar al p\u00fablic la Font m\u00e0gica de Montju\u00efc?"}, {"answers": [{"text": "una obra emblem\u00e0tica de la capital catalana", "answer_start": 206}], "id": "P_337_C_2019_Q4", "question": "Com es considera avui la Font m\u00e0gica de Montju\u00efc?"}, {"answers": [{"text": "trenta", "answer_start": 520}], "id": "P_337_C_2019_Q5", "question": "Quants jocs d'aigua diferents t\u00e9 la Font m\u00e0gica de Montju\u00efc?"}]}, {"context": "La idea d'una nova exposici\u00f3, promoguda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, comen\u00e7\u00e0 a gestar-se el 1905 com una forma de dur a terme el nou pla d'enlla\u00e7os de Barcelona dissenyat per L\u00e9on Jaussely.[3] Inicialment es volia que el recinte de l'exposici\u00f3 estigu\u00e9s situat a la zona del Bes\u00f2s, per\u00f2 el 1913 es decid\u00ed la seva ubicaci\u00f3 definitiva a Montju\u00efc. A causa de l'apogeu de la ind\u00fastria el\u00e8ctrica des de finals del segle xix es pens\u00e0 realitzar una Exposici\u00f3 d'Ind\u00fastries El\u00e8ctriques. El regidor lerrouxista Pich i Pon, amb interessos empresarials al sector el\u00e8ctric, va ser un dels impulsors d'aquesta tem\u00e0tica per a l'exposici\u00f3.[4] Prevista en principi per al 1917, s'endarrer\u00ed a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.", "qas": [{"answers": [{"text": "1905", "answer_start": 104}], "id": "P_337_C_2020_Q1", "question": "Quin any es va comen\u00e7ar a gestar la idea d'una nova exposici\u00f3 a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "Josep Puig i Cadafalch", "answer_start": 57}], "id": "P_337_C_2020_Q2", "question": "Qui va promoure la nova exposici\u00f3 Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "a la zona del Bes\u00f2s", "answer_start": 272}], "id": "P_337_C_2020_Q3", "question": "On es volia que estigu\u00e9s en principi el recinte de l'exposici\u00f3 a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "una Exposici\u00f3 d'Ind\u00fastries El\u00e8ctriques", "answer_start": 449}], "id": "P_337_C_2020_Q4", "question": "Qu\u00e8 va impulsar Pich i Pon per l'exposici\u00f3 de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "1917", "answer_start": 666}], "id": "P_337_C_2020_Q5", "question": "Per a quin any estava prevista l'exposici\u00f3 a Barcelona?"}]}, {"context": "En principi es van construir en aquell lloc Quatre Columnes d'estil j\u00f2nic que simbolitzaven la senyera catalana, obra de Puig i Cadafalch, per\u00f2 el dictador Primo de Rivera les man\u00e0 enderrocar. Amb el restabliment de la democr\u00e0cia van sorgir diverses veus que proposaven reconstruir les columnes, projecte que es va dur a terme entre 2010 i 2011 per l'equip d'arquitectes Rossell\u00f3-Sangen\u00eds, una mica m\u00e9s amunt del seu empla\u00e7ament original. Van ser inaugurades el 27 de febrer de 2011 pel President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "Quatre Columnes", "answer_start": 44}], "id": "P_337_C_2021_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va construir en principi?"}, {"answers": [{"text": "j\u00f2nic", "answer_start": 68}], "id": "P_337_C_2021_Q2", "question": "De quin estil eren les columnes?"}, {"answers": [{"text": "la senyera catalana", "answer_start": 92}], "id": "P_337_C_2021_Q3", "question": "Qu\u00e8 simbolitzaven les columnes?"}, {"answers": [{"text": "Primo de Rivera", "answer_start": 156}], "id": "P_337_C_2021_Q4", "question": "Qui va manar enderrocar les columnes?"}, {"answers": [{"text": "entre 2010 i 2011", "answer_start": 327}], "id": "P_337_C_2021_Q5", "question": "Quan es van reconstruir les columnes?"}]}, {"context": "A l'Arxiu Fotogr\u00e0fic de Barcelona es conserva el fons gr\u00e0fic de l'exposici\u00f3. El subfons, format per 7.215 fotografies i 80 \u00e0lbums (6.245 fotografies), aplega documentaci\u00f3 generada pels organismes encarregats de l'organitzaci\u00f3 de l'Exposici\u00f3 Internacional de Barcelona de 1929. Fotografies sobre la urbanitzaci\u00f3 de la muntanya de Montju\u00efc i de la construcci\u00f3 de les infraestructures de l'Exposici\u00f3 Internacional de 1929 i reproduccions de dibuixos, pl\u00e0nols d'avantprojectes i projectes de les instal\u00b7lacions, tamb\u00e9 hi ha reportatges gr\u00e0fics dels actes protocol\u00b7laris de l'esdeveniment.[84]", "qas": [{"answers": [{"text": "A l'Arxiu Fotogr\u00e0fic de Barcelona", "answer_start": 0}], "id": "P_337_C_2022_Q1", "question": "On es conserva el fons gr\u00e0fic de l'exposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "7.215", "answer_start": 100}], "id": "P_337_C_2022_Q2", "question": "Quantes fotografies formen el subfons?"}, {"answers": [{"text": "80", "answer_start": 120}], "id": "P_337_C_2022_Q3", "question": "Quants \u00e0lbums formen el subfons?"}, {"answers": [{"text": "de les infraestructures", "answer_start": 358}], "id": "P_337_C_2022_Q4", "question": "De quines construccions hi ha fotografies al subfons?"}, {"answers": [{"text": "dels actes protocol\u00b7laris de l'esdeveniment", "answer_start": 540}], "id": "P_337_C_2022_Q5", "question": "Quins reportatges gr\u00e0fics poem trobar al subfons?"}]}]}, {"title": "Antic r\u00e8gim", "paragraphs": [{"context": "Durant l'antic r\u00e8gim l'economia dels pa\u00efsos europeus fou sempre b\u00e0sicament agr\u00edcola[6] perqu\u00e8 la major part de la poblaci\u00f3 vivia de la producci\u00f3 local dels camps: perqu\u00e8 els treballaven (la pagesia) o perqu\u00e8 els posse\u00efen (la noblesa que vivia de les rendes de la pagesia). Tot i aix\u00f2, ja des de l'edat mitjana i encara m\u00e9s durant l'edat moderna, a les principals ciutats creixia un nou sector econ\u00f2mic molt din\u00e0mic: el comer\u00e7,[6] sobretot el transoce\u00e0nic generat a partir del segle XVI des de les primeres col\u00f2nies europees als continents americ\u00e0, afric\u00e0 i asi\u00e0tic i que tingu\u00e9 formes molt diferents (mines o plantacions explotades directament per europeus, comer\u00e7 d'esclaus africans, compra d'esp\u00e8cies asi\u00e0tiques a canvi de metalls preciosos, etc.). En canvi, el que avui dia qualifiquem d'ind\u00fastria no era encara un sector definit i es trobava en un estat preindustrial: els productes eren manufacturats per fam\u00edlies que els venien al detall, a un nivell tan petit que no hi ha marge per diferenciar entre els conceptes de capital i treball.[6] (L'historiador Franklin F. Mendels va encunyar el terme de protoind\u00fastria.)[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "b\u00e0sicament agr\u00edcola", "answer_start": 64}], "id": "P_379_C_2269_Q1", "question": "Com fou l'economia dels pa\u00efsos europeus durant l'antic r\u00e8gim?"}, {"answers": [{"text": "camps", "answer_start": 156}], "id": "P_379_C_2269_Q3", "question": "Qu\u00e8 posse\u00efa la noblesa?"}, {"answers": [{"text": "el comer\u00e7", "answer_start": 416}], "id": "P_379_C_2269_Q4", "question": "Quin nou sector econ\u00f2mic creixia a les principals ciutats?"}, {"answers": [{"text": "al detall", "answer_start": 934}], "id": "P_379_C_2269_Q5", "question": "Com venien les fam\u00edlies els productes que manufacturaven?"}]}, {"context": "Tanmateix, des de l'humanisme i el Renaixement, l'antropocentrisme va succeir al teocentrisme com una constant en les concepcions culturals. A la corona de Castella, l'erasmisme i les seves vicissituds s\u00f3n una bona mostra de les dificultats que va trobar el pensament avan\u00e7at, fins i tot gaudint de la protecci\u00f3 reial,[44] i no va ser l'\u00fanic, ni el m\u00e9s sonat, com ho proven els casos, perseguits per la Inquisici\u00f3, del professor i poeta Fray Luis de Le\u00f3n, de l'arquebisbe Bartolom\u00e9 Carranza, o de l'intendent Pablo de Olavide. El clima al Regne de Fran\u00e7a no era m\u00e9s permissiu, com ho van demostrar els casos en qu\u00e8 es va veure embolicat Voltaire. L'Europa protestant va tendir a ser m\u00e9s tolerant, per\u00f2 amb casos de repressi\u00f3, com en el cas de Miguel Servet.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'antropocentrisme", "answer_start": 48}], "id": "P_379_C_2270_Q1", "question": "Qu\u00e8 va succeir al teocentrisme?"}, {"answers": [{"text": "l'erasmisme i les seves vicissituds", "answer_start": 166}], "id": "P_379_C_2270_Q2", "question": "Qu\u00e8 mostra les dificultats que va trobar el pensament avan\u00e7at a la corona de Castella?"}, {"answers": [{"text": "Bartolom\u00e9 Carranza", "answer_start": 472}], "id": "P_379_C_2270_Q3", "question": "Qui era l'arquebisbe?"}, {"answers": [{"text": "a ser m\u00e9s tolerant", "answer_start": 677}], "id": "P_379_C_2270_Q4", "question": "Com va tendir a ser l'Europa protestant?"}, {"answers": [{"text": "per la Inquisici\u00f3", "answer_start": 396}], "id": "P_379_C_2270_Q5", "question": "Per qui va ser perseguit Fray Luis de Le\u00f3n?"}]}, {"context": "El sistema pol\u00edtic per excel\u00b7l\u00e8ncia de l'antic r\u00e8gim fou l'absolutisme.[6] Les diverses monarquies europees intentaren concentrar a les seves mans tot el poder de fer lleis, de governar i d'ajusticiar. Per fer-ho van procurar no reunir les institucions parlament\u00e0ries d'origen medieval. Fou la monarquia francesa la que va assolir el grau m\u00e9s elevat d'absolutisme. De tota manera, cal tenir en compte que en la pr\u00e0ctica el sistema pol\u00edtic en cada pa\u00eds podia variar molt segons el pes dels seus costums i la for\u00e7a de la monarquia. Per exemple a Anglaterra aquesta lluita va desembocar en la Revoluci\u00f3 anglesa, que va escap\u00e7ar la monarquia tradicional durant onze anys. Un altre exemple fins al 1714 foren els pa\u00efsos de la corona d'Arag\u00f3, on moltes decisions pol\u00edtiques no depenien nom\u00e9s del rei sin\u00f3 que aquest (molt a pesar seu) les havia de prendre a les Corts juntament amb els tres estaments (cadascun dels quals representava 1 vot), un sistema que va rebre el nom de pactisme.[6] Finalment cal recordar que l'individu no tenia cap valor pol\u00edtic dins del sistema del poder de l'antic r\u00e8gim[6] (a difer\u00e8ncia de les democr\u00e0cies del m\u00f3n actual), sin\u00f3 que eren els tres estaments els que conceptualment eren els actors pol\u00edtics del pa\u00eds, juntament amb el rei que era el m\u00e0xim protagonista com a governant.", "qas": [{"answers": [{"text": "francesa", "answer_start": 304}], "id": "P_379_C_2271_Q2", "question": "Quina monarquia va assolir el major grau d'absolutisme?"}, {"answers": [{"text": "onze", "answer_start": 657}], "id": "P_379_C_2271_Q3", "question": "Durant quants anys la Revoluci\u00f3 anglesa va escap\u00e7ar la monarquia tradicional?"}, {"answers": [{"text": "les Corts juntament amb els tres estaments", "answer_start": 852}], "id": "P_379_C_2271_Q4", "question": "Amb qui havia de prendre el rei moltes de les decisions pol\u00edtiques?"}]}, {"context": "L'antic r\u00e8gim es va desenvolupar al Regne de Fran\u00e7a amb la dinastia Valois que va reeixir del seu enfrontament amb Anglaterra en la Guerra dels Cent Anys; va aconseguir marginar la dinastia rival de la casa de Borgonya i va sotmetre la majoria dels \"estats nobiliaris\" m\u00e9s o menys turbulents, com ara Normandia i Proven\u00e7a. La tornada de la seu pontif\u00edcia d'Aviny\u00f3 a Roma despr\u00e9s de la resoluci\u00f3 del cisma d'Occident va suposar una disminuci\u00f3 del control que havia aconseguit la monarquia francesa sobre l'Esgl\u00e9sia. De retruc, la pen\u00ednsula It\u00e0lica va passar a ser el principal tauler de joc en la disputa per l'hegemonia europea. En aquest context, durant el segle xv, Llu\u00eds XI va ser un exemple de rei autoritari. El rei Francesc I de Fran\u00e7a, durant la primera meitat del XVI, no va aconseguir prevaldre sobre el seu enemic Carles V del Sacre Imperi romanogerm\u00e0nic, ni pel que fa a les guerres europees ni pel que fa a l'expansi\u00f3 colonial, per\u00f2 va aconseguir un poder interior indiscutible.", "qas": [{"answers": [{"text": "Valois", "answer_start": 68}], "id": "P_379_C_2272_Q1", "question": "Amb quina dinastia es va desenvolupar l'antic r\u00e8gim al Regne de Fran\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "Guerra dels Cent Anys", "answer_start": 132}], "id": "P_379_C_2272_Q2", "question": "En quina guerra amb Anglaterra va reeixir la dinastia Valois?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s de la resoluci\u00f3 del cisma d'Occident", "answer_start": 371}], "id": "P_379_C_2272_Q3", "question": "Quan va tornar la pontif\u00edcia d'Aviny\u00f3 a Roma?"}, {"answers": [{"text": "La tornada de la seu pontif\u00edcia d'Aviny\u00f3 a Roma", "answer_start": 323}], "id": "P_379_C_2272_Q4", "question": "Quin fet va suposar una disminuci\u00f3 del poder de la monarquia francesa sobre l'Esgl\u00e9sia?"}]}, {"context": "A partir del segle xvii pot parlar-se de la pres\u00e8ncia d'una monarquia absoluta que t\u00e9 la sobirania de l'estat. Aquesta monarquia es justificava sobre el sup\u00f2sit de la proced\u00e8ncia divina del poder, de qui ho rep sense intermediaris. El rei nom\u00e9s ha de justificar-se davant els ulls de D\u00e9u. Els seus s\u00fabdits no tenien cap dret, per\u00f2 s\u00ed el deure d'obeir. El tipus ideal \u00e9s el Regne de Fran\u00e7a del Rei Sol, Llu\u00eds XIV. El rei declarava la guerra i feia la pau; comandava els ex\u00e8rcits, determinava les despeses i fixava els impostos, anomenava i destitu\u00efa els funcionaris i dirigia l'administraci\u00f3 sencera. Les prov\u00edncies eren administrades pels intendents, de poder omn\u00edmode i arbitrari.", "qas": [{"answers": [{"text": "A partir del segle xvii", "answer_start": 0}], "id": "P_379_C_2274_Q1", "question": "Quan es pot parlar de la pres\u00e8ncia d'una monarquia absoluta que t\u00e9 la sobirania de l'estat?"}, {"answers": [{"text": "sobre el sup\u00f2sit de la proced\u00e8ncia divina del poder", "answer_start": 144}], "id": "P_379_C_2274_Q2", "question": "Com es justificava la monarquia?"}, {"answers": [{"text": "D\u00e9u", "answer_start": 284}], "id": "P_379_C_2274_Q3", "question": "A qui ha de justificar-se el rei?"}, {"answers": [{"text": "obeir", "answer_start": 345}], "id": "P_379_C_2274_Q4", "question": "Quin era el deure dels s\u00fabdits del rei?"}, {"answers": [{"text": "Les prov\u00edncies", "answer_start": 600}], "id": "P_379_C_2274_Q5", "question": "Qu\u00e8 administraven els intendents?"}]}]}, {"title": "Retaule de Sant Agust\u00ed", "paragraphs": [{"context": "Tot i la documentaci\u00f3 existent sobre les cl\u00e0usules de contractaci\u00f3 de l'obra, es desconeix l'estructura i distribuci\u00f3 original del retaule. Tanmateix, a partir de les taules conservades i de les seves caracter\u00edstiques estructurals, l'historiador Francesc Ruiz i Quesada ha fet una proposta de distribuci\u00f3 dels panels existents. Els contractes de la fusteria de Bonaf\u00e8 i de la pintura del retaule es coneix que la seva amplada era de quasi dotze metres i que tenia quatre carrers laterals, dos a cada banda del carrer principal en qu\u00e8 hi havia una escultura de sant Agust\u00ed a la part baixa, i, per sobre d'aquesta imatge, una altra de la Mare de D\u00e9u. Es desconeix documentalment la seva al\u00e7\u00e0ria, nombre d'escenes i el relat pict\u00f2ric.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'estructura i distribuci\u00f3 original", "answer_start": 91}], "id": "P_259_C_1549_Q1", "question": "Qu\u00e8 es desconeix del retaule?"}, {"answers": [{"text": "de distribuci\u00f3 dels panels existents", "answer_start": 290}], "id": "P_259_C_1549_Q2", "question": "Quina proposta va fer Francesc Ruiz i Quesada?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 464}], "id": "P_259_C_1549_Q3", "question": "Quants carrers laterals tenia el retaule?"}, {"answers": [{"text": "dos a cada banda del carrer principal", "answer_start": 489}], "id": "P_259_C_1549_Q4", "question": "On es situaven els carrers laterals del retaule?"}, {"answers": [{"text": "principal", "answer_start": 517}], "id": "P_259_C_1549_Q5", "question": "En quin carrer del retaule hi havia una escultura de sant Agust\u00ed?"}]}, {"context": "El retaule tenia cinc carrers i tres pisos amb predel\u00b7la. El carrer central tenia dues talles exemptes de sant Agust\u00ed i santa M\u00f2nica, mentre que els altres quatre estaven compostos per taules pintades al tremp, obra de Jaume Huguet. D'aquestes taules nom\u00e9s se'n conserven set al MNAC i una altra al museu Mar\u00e9s. La seva grandiositat el situa com l'enc\u00e0rrec pict\u00f2ric m\u00e9s important del segle xv a Catalunya.", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 17}], "id": "P_259_C_1550_Q1", "question": "Quants carrers tenia el retaule?"}, {"answers": [{"text": "dues talles exemptes de sant Agust\u00ed i santa M\u00f2nica", "answer_start": 82}], "id": "P_259_C_1550_Q2", "question": "Qu\u00e8 tenia el carrer central del retaule?"}, {"answers": [{"text": "Jaume Huguet", "answer_start": 219}], "id": "P_259_C_1550_Q3", "question": "De qui s\u00f3n obra les taules pintades al tremp del retaule?"}, {"answers": [{"text": "al tremp", "answer_start": 201}], "id": "P_259_C_1550_Q4", "question": "Com estaven pintades les taules dels quatre carrers del retaule?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 272}], "id": "P_259_C_1550_Q5", "question": "Quantes taules del retaule es conserven al MNAC?"}]}, {"context": "El gremi de Blanquers tenia una germandat o confraria fundada a principis del segle xv. Les seves ordinacions varen ser aprovades pel rei Mart\u00ed l'Hum\u00e0, a Segorb, el 18 d'octubre de 1401, a inst\u00e0ncia dels prohoms dels blanquers i varen ser confirmades a Barcelona, el 23 de juny de 1405. Segons aquestes, els blanquers veneraven com a patr\u00f3 a sant Agust\u00ed,[4] i varen tenir la seva pr\u00f2pia capella al convent des de 1401.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "a principis del segle xv", "answer_start": 62}], "id": "P_259_C_1552_Q1", "question": "Quan es va fundar la germandat del gremi de Blanquers?"}, {"answers": [{"text": "pel rei Mart\u00ed l'Hum\u00e0", "answer_start": 130}], "id": "P_259_C_1552_Q2", "question": "Per qui van ser aprovades les ordinacions de la germandat del gremi de Blanquers?"}, {"answers": [{"text": "Segorb", "answer_start": 154}], "id": "P_259_C_1552_Q3", "question": "On va aprovar Mart\u00ed l'Hum\u00e0 les ordinacions de la germandat del gremi de Blanquers?"}, {"answers": [{"text": "a sant Agust\u00ed", "answer_start": 340}], "id": "P_259_C_1552_Q5", "question": "A qui veneraven els blanquers com a patr\u00f3?"}]}, {"context": "El Convent de Sant Agust\u00ed Vell constru\u00eft a partir de 1349 i finalitzat al voltant de 1506, estava situat al barri de la Ribera de Barcelona. La seva ubicaci\u00f3 era a la zona on treballaven els menestrals dedicats al tractament de les pells, assaonadors i blanquers, una activitat que requereix un alt consum d'aigua, ra\u00f3 per la qual s'ubicava al voltant del rec Comtal que passava pel carrer del Rec i per l'actual empla\u00e7ament del mercat del Born.[2] L'esgl\u00e9sia va ser destru\u00efda el 1716 i l'orde dels agustins es va traslladar a l'esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed Nou inaugurat el 1750. Per con\u00e8ixer la morfologia de la desapareguda esgl\u00e9sia pot comparar-se amb l'esgl\u00e9sia de Sant Joan Baptista de Valls, ja que el 1569 es va decidir prendre l'esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed com a referent. Aix\u00ed doncs, l'esgl\u00e9sia devia mesurar poc m\u00e9s de 58 metres de llarg per quasi 15 metres d'ample, a m\u00e9s de les capelles laterals, i l'al\u00e7\u00e0ria estaria a prop als 25 metres.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "a partir de 1349", "answer_start": 41}], "id": "P_259_C_1553_Q1", "question": "Quan va ser constru\u00eft el Convent de Sant Agust\u00ed Vell a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "al barri de la Ribera de Barcelona", "answer_start": 105}], "id": "P_259_C_1553_Q2", "question": "On estava situat el Convent de Sant Agust\u00ed Vell?"}, {"answers": [{"text": "pel carrer del Rec i per l'actual empla\u00e7ament del mercat del Born", "answer_start": 379}], "id": "P_259_C_1553_Q3", "question": "Per on passava el rec Comtal a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "1750", "answer_start": 570}], "id": "P_259_C_1553_Q4", "question": "En quin any es va inaugurar l'esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed Nou a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "amb l'esgl\u00e9sia de Sant Joan Baptista de Valls", "answer_start": 647}], "id": "P_259_C_1553_Q5", "question": "Amb quina esgl\u00e9sia es pot comparar el desaparegut Convent de Sant Agust\u00ed Vell de Barcelona?"}]}, {"context": "L'estil i qualitat t\u00e8cnica emprats en aquest retaule va tenir un efecte directe a altres obres contempor\u00e0nies, on l'exemple m\u00e9s directe \u00e9s el contracte del retaule sobre el mateix tema pintat per Miguel Xim\u00e9nez i Mart\u00edn Bernat per al convent dels Agustins de Saragossa, de 1489. Aquesta obra havia de contenir sis taules dedicades a sant Agust\u00ed i altres sis a santa M\u00f2nica. Les taules del sant havien de tenir com a model les escenes del retaule d'Huguet, \u00ab...y que los ditos pintores hayan de yr a mirar aquello con unfrayre de dicho monesterio de \u00c7arago\u00e7a, e de las que seran mejores, que de aquellas fagan por scripto y fazerlas en el dito Retaulo de \u00c7arago\u00e7a\u00bb. D'altra banda, el contracte entre Pau Verg\u00f3s i els confrares dels cardadors de draps, per a realitzar un retaule dedicat al Cos de Crist i sant Antoni, tamb\u00e9 per a l'esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed de Barcelona, s'assenyala que \u00abtots els brocats sien fets segons lo retaule de Sant Agust\u00ed major\u00bb.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Miguel Xim\u00e9nez i Mart\u00edn Bernat", "answer_start": 196}], "id": "P_259_C_1554_Q2", "question": "Qui va pintar el retaule per al convent dels Agustins de Saragossa?"}, {"answers": [{"text": "1489", "answer_start": 273}], "id": "P_259_C_1554_Q3", "question": "De quin any \u00e9s el contracte per al retaule del convent dels Agustins de Saragossa?"}, {"answers": [{"text": "al Cos de Crist i sant Antoni", "answer_start": 786}], "id": "P_259_C_1554_Q4", "question": "A qui havia de dedicar-se el retaule del contracte entre Pau Verg\u00f3s i els confrares dels cardadors de draps?"}, {"answers": [{"text": "Barcelona", "answer_start": 858}], "id": "P_259_C_1554_Q5", "question": "On \u00e9s l'esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed?"}]}]}, {"title": "Capelles de la catedral de Toledo", "paragraphs": [{"context": "Sobre la clau de volta de l'arc central de l'entrada hi ha una pintura amb el retrat d'Esteban Ill\u00e1n, personatge que va proclamar a Alfons VIII com a rei de Castella. La capella consta de tres estils de diferents \u00e8poques: g\u00f2tic als arcs, voltes i algun sepulcre; plateresc al sepulcre del bisbe d'\u00c0vila Alonso Carrillo Albornoz realitzat per l'escultor Vasco de la Zarza i neocl\u00e0ssic al retaule central. Aquest retaule \u00e9s del segle xviii realitzat en marbre, jaspi i bronze. Va ser dissenyat per Ventura Rodr\u00edguez; el gran relleu del centre amb el tema de la Imposici\u00f3 de la casulla a sant Ildefons, realitzat tamb\u00e9 en marbre, \u00e9s obra de Manuel Francisco \u00c1lvarez. Es va portar a terme en temps del cardenal Lorenzana, al segle xviii.[2] Posteriorment hi havia hagut un altre retaule realitzat cap al 1484, que segons la descripci\u00f3 d'Antonio Ponz, tenia pintures i escultures amb escenes de la Passi\u00f3 de Crist, la vida de la Mare de D\u00e9u i de sant Ildefons.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sobre la clau de volta de l'arc central de l'entrada", "answer_start": 0}], "id": "P_331_C_1981_Q1", "question": "On hi ha una pintura amb el retrat d'Esteban Ill\u00e1n?"}, {"answers": [{"text": "Esteban Ill\u00e1n", "answer_start": 87}], "id": "P_331_C_1981_Q2", "question": "Qui va proclamar a Alfons VIII com a rei de Castella?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 188}], "id": "P_331_C_1981_Q3", "question": "De quants estils consta la capella?"}, {"answers": [{"text": "Vasco de la Zarza", "answer_start": 353}], "id": "P_331_C_1981_Q4", "question": "Qui va realitzar el sepulcre del bisbe d'\u00c0vila Alonso Carrillo?"}, {"answers": [{"text": "la Imposici\u00f3 de la casulla a sant Ildefons", "answer_start": 556}], "id": "P_331_C_1981_Q5", "question": "Quin \u00e9s el tema del el gran relleu realitzat per Manuel Francisco \u00c1lvarez?"}]}, {"context": "La capella va ocupar l'espai de tres capelles antigues, una central de mida gran i dos col\u00b7laterals de les petites. \u00c9s de planta octogonal, estant de les primeres en que s'imposa aquest model per a capelles funer\u00e0ries. Aquesta planta facilita la construcci\u00f3 de la capella que s'adapta a la forma de la volta, a m\u00e9s a m\u00e9s del possible simbolisme que t\u00e9 el nombre vuit a la religi\u00f3 amb la \u00abrenovaci\u00f3 baptismal i la vida eterna \u00bb.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres capelles antigues", "answer_start": 32}], "id": "P_331_C_1982_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi havia abans on ara hi ha la capella?"}, {"answers": [{"text": "octogonal", "answer_start": 129}], "id": "P_331_C_1982_Q2", "question": "Com \u00e9s la planta de la capella?"}, {"answers": [{"text": "a la forma de la volta", "answer_start": 285}], "id": "P_331_C_1982_Q3", "question": "On s'adapta la capella per a la seva construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "per a capelles funer\u00e0ries", "answer_start": 192}], "id": "P_331_C_1982_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 es va imposar el model de planta octogonal en les capelles?"}]}, {"context": "L'actual capella est\u00e0 entre el costat nord de la de Santiago i la de santa Leoc\u00e0dia, a la cap\u00e7alera. T\u00e9 un acc\u00e9s estrany i dif\u00edcil solucionat pel gran arquitecte Alonso de Covarrubias. S'anomena aix\u00ed amb refer\u00e8ncia al nou llinatge dels Trast\u00e0mara. \u00c9s una capella sense culte; anteriorment el culte era mantingut pel cap\u00edtol anomenat Capellans de Reis.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "estrany i dif\u00edcil", "answer_start": 113}], "id": "P_331_C_1983_Q1", "question": "Com \u00e9s l'acc\u00e9s a la capella?"}, {"answers": [{"text": "Alonso de Covarrubias", "answer_start": 162}], "id": "P_331_C_1983_Q2", "question": "Qui va solucionar l'acc\u00e9s a la capella?"}, {"answers": [{"text": "arquitecte", "answer_start": 151}], "id": "P_331_C_1983_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Alonso de Covarrubias?"}, {"answers": [{"text": "sense culte", "answer_start": 263}], "id": "P_331_C_1983_Q4", "question": "Com \u00e9s aquesta capella?"}, {"answers": [{"text": "amb refer\u00e8ncia al nou llinatge dels Trast\u00e0mara", "answer_start": 200}], "id": "P_331_C_1983_Q5", "question": "Per qu\u00e8 s'anomena aix\u00ed la capella?"}]}, {"context": "Se sap que aquest espai s'anomenava capella de l'Esperit Sant i va ser fundada per l'arquebisbe Gonzalo D\u00edaz de Palomeque. Al segle xiii va servir com a espai funerari per allotjar les restes mortals de l'arquebisbe Gonzalo D\u00edaz Palomeque. La capella amb la denominaci\u00f3 de \u00abReyes Viejos\u00bb va ser fundada per San\u00e7 IV i era a la part alta del presbiteri de la capella major, on continuen els sepulcres dels reis. L'actual denominaci\u00f3 \u00abde los Reyes Viejos\u00bb t\u00e9 el seu origen el 1498 quan el cardenal Cisneros va voler traslladar des de la capella major els sepulcres reials, cosa que finalment no es va fer. La capella consta de tres interessants retaules platerescs de Francisco Comontes; el central t\u00e9 onze bones taules hisp\u00e0-flamenques i una rel\u00edquia del Sant Rostre, regal del papa Innocenci X, que el rei Felip IV va manar col\u00b7locar aqu\u00ed.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "capella de l'Esperit Sant", "answer_start": 36}], "id": "P_331_C_1984_Q1", "question": "Com s'anomena aquest espai?"}, {"answers": [{"text": "l'arquebisbe Gonzalo D\u00edaz de Palomeque", "answer_start": 83}], "id": "P_331_C_1984_Q2", "question": "Qui va fundar la capella de l'Esperit Sant?"}, {"answers": [{"text": "a la part alta del presbiteri de la capella major", "answer_start": 321}], "id": "P_331_C_1984_Q3", "question": "On era la capella anomenada de \u00abReyes Viejos\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "Francisco Comontes", "answer_start": 665}], "id": "P_331_C_1984_Q4", "question": "Qui va fer els retaules platerescs de la capella de \u00abReyes Viejos\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "del Sant Rostre", "answer_start": 749}], "id": "P_331_C_1984_Q5", "question": "Quina rel\u00edquia podem troba a la capella de \u00abReyes Viejos\u00bb?"}]}, {"context": "A la dreta estan els sarc\u00f2fags d'Enric II de Castella i la seva esposa Joana Manuel. A prop est\u00e0 l'est\u00e0tua orant de Joan II de Castella, obra de Juan de Borgo\u00f1a (sense sepultura). A l'esquerra estan els d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster. Al presbiteri, a l'esquerra i al costat del retaule hi ha el sarc\u00f2fag de Joan I de Castella i a la dreta el de la seva esposa Elionor d'Arag\u00f3 i de Sic\u00edlia.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'Enric II de Castella i la seva esposa Joana Manuel", "answer_start": 31}], "id": "P_331_C_1985_Q1", "question": "Quins sarc\u00f2fags trobem a la dreta?"}, {"answers": [{"text": "Juan de Borgo\u00f1a", "answer_start": 145}], "id": "P_331_C_1985_Q2", "question": "De qui \u00e9s obra l'est\u00e0tua orant de Joan II de Castella?"}, {"answers": [{"text": "A l'esquerra", "answer_start": 180}], "id": "P_331_C_1985_Q3", "question": "On son els sarc\u00f2fags d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster?"}, {"answers": [{"text": "de Joan I de Castella", "answer_start": 322}], "id": "P_331_C_1985_Q4", "question": "Quin sarc\u00f2fag hi ha a la part esquerra del presbiteri?"}, {"answers": [{"text": "Elionor d'Arag\u00f3 i de Sic\u00edlia", "answer_start": 378}], "id": "P_331_C_1985_Q5", "question": "Qui era l'esposa de Joan I de Castella?"}]}, {"context": "Amb aquesta obra de pedra calada es van construir els dos pilars que donen pas a l'interior de la capella. Al pilar de l'esquerra es pot veure l'est\u00e0tua d'una figura amb barba i amb un bast\u00f3 de pastor; representa a Mart\u00edn Alhaja, un fam\u00f3s pastor que, segons la llegenda, va donar una decisiva informaci\u00f3 durant la batalla de Las Navas de Tolosa.[n. 1] El pilar contrari s'anomena de l'Alfaqu\u00ed per l'est\u00e0tua d'Abu Walid, que va portar el rei Alfons VI un missatge de cordialitat.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos pilars", "answer_start": 54}], "id": "P_331_C_1986_Q1", "question": "Qu\u00e8 dona pas a l'interior de la capella?"}, {"answers": [{"text": "Mart\u00edn Alhaja", "answer_start": 215}], "id": "P_331_C_1986_Q2", "question": "Qui representa l'est\u00e0tua del pilar de l'esquerra?"}, {"answers": [{"text": "de Las Navas de Tolosa", "answer_start": 322}], "id": "P_331_C_1986_Q4", "question": "A quina batalla Mart\u00edn Alhaja va donar una valuosa informaci\u00f3 segons la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "de l'Alfaqu\u00ed", "answer_start": 380}], "id": "P_331_C_1986_Q5", "question": "Com s'anomena el pilar de la dreta?"}]}]}, {"title": "Retaule de Sant Bernad\u00ed i l'\u00c0ngel Custodi", "paragraphs": [{"context": "Algunes taules presenten una alta concentraci\u00f3 de personatges i objectes que no permeten comptar amb espais de context i plans diferenciats i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, amb pocs virtuosismes en el tractament de la perspectiva. Un element que acostuma a jugar un paper important en el tractament de la perspectiva s\u00f3n les construccions de murs amb carreus com les de la taula central o la del miracle de sant Bernad\u00ed de la predel\u00b7la. Huguet supera la dificultat de dibuix dels carreus, matacans i merlets amb un lleu escor\u00e7, per\u00f2 sense f\u00f3rmules de paral\u00b7lelisme o proporcionalitat que segur que dominava, com ho demostra el tractament que fa a la taula de \u00abl'aparici\u00f3 de Pere Celest\u00ed\u00bb, on la cabana de mig pla est\u00e0 dibuixada en perspectiva cavallera, cap a l'esquerra, i dins el paviment ortogonal t\u00e9 una fuga cap al centre.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "una alta concentraci\u00f3 de personatges i objectes", "answer_start": 25}], "id": "P_387_C_2317_Q1", "question": "Qu\u00e8 presenten algunes taules?"}, {"answers": [{"text": "amb espais de context i plans diferenciats", "answer_start": 97}], "id": "P_387_C_2317_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 no permeten comptar l'alta concentraci\u00f3 de personatges i objectes?"}, {"answers": [{"text": "les construccions de murs amb carreus", "answer_start": 308}], "id": "P_387_C_2317_Q3", "question": "Quin element juga un paper important en el tractament de la perspectiva?"}, {"answers": [{"text": "cavallera", "answer_start": 730}], "id": "P_387_C_2317_Q4", "question": "Com \u00e9s la perspectiva en la cabana de mig pla d'Huguet?"}, {"answers": [{"text": "a la taula de \u00abl'aparici\u00f3 de Pere Celest\u00ed\u00bb", "answer_start": 632}], "id": "P_387_C_2317_Q5", "question": "On \u00e9s la cabana de mig pla?"}]}, {"context": "El mateix Huguet ja havia representat a sant Bernad\u00ed en una escena del Retaule de Sant Antoni Abat, destru\u00eft el 1936. A la catedral de Barcelona es conserva el Retaule de Santa Clara i Santa Caterina amb una imatge del sant, obra de Pere Garcia de Benavarri de 1456. Per\u00f2 el millor exemple probablement \u00e9s la representaci\u00f3 que va fer-ne el seu amic i coetani Sano di Pietro i que es considera un retrat real del sant, ja que va ser pintat poc despr\u00e9s de la seva mort.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una escena del Retaule de Sant Antoni Abat", "answer_start": 53}], "id": "P_387_C_2318_Q1", "question": "On va representar Huguet a sant Bernad\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "1936", "answer_start": 112}], "id": "P_387_C_2318_Q2", "question": "Quan va ser destru\u00eft el Retaule de Sant Antoni Abat?"}, {"answers": [{"text": "el Retaule de Santa Clara i Santa Caterina", "answer_start": 157}], "id": "P_387_C_2318_Q3", "question": "Quin retaule es conserva a la catedral de Barcelona amb la imatge del sant?"}, {"answers": [{"text": "Pere Garcia de Benavarri", "answer_start": 233}], "id": "P_387_C_2318_Q4", "question": "De qui \u00e9s obra el Retaule de Santa Clara i Santa Caterina?"}, {"answers": [{"text": "Sano di Pietro", "answer_start": 359}], "id": "P_387_C_2318_Q5", "question": "Qui era l'amic de Huguet?"}]}, {"context": "L'escena dedicada a sant Bernad\u00ed al costat de l'Ep\u00edstola de la predel\u00b7la representa un dels miracles m\u00e9s destacats del sant que va tenir lloc a M\u00e0ntua, a la riba del Mincio, durant la quaresma de l'any 1420. En aquella \u00e8poca, sant Bernad\u00ed havia anat a M\u00e0ntua a predicar. Es va allotjar al convent de Santa Maria delle Grazie, situat al llac, a la riba oposada a la ciutat, i per despla\u00e7ar-se havia de fer servir una barca. Tot i que el barquer acostumava a no cobrar als frares, un dia es va negar a fer-ho i el sant va estendre la seva capa sobre l'aigua i va passar a l'altra riba caminant sobre ella acompanyat per un altre frare.", "qas": [{"answers": [{"text": "un dels miracles m\u00e9s destacats del sant", "answer_start": 84}], "id": "P_387_C_2319_Q1", "question": "Qu\u00e8 representa l'escena dedicada a sant Bernad\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "a la riba del Mincio", "answer_start": 152}], "id": "P_387_C_2319_Q2", "question": "On va tenir lloc un dels miracles m\u00e9s destacats del sant?"}, {"answers": [{"text": "durant la quaresma de l'any 1420", "answer_start": 174}], "id": "P_387_C_2319_Q3", "question": "Quan va tenir lloc un dels miracles m\u00e9s destacats del sant?"}, {"answers": [{"text": "a predicar", "answer_start": 259}], "id": "P_387_C_2319_Q4", "question": "Qu\u00e8 va anar a fer sant Bernad\u00ed a M\u00e0ntua?"}, {"answers": [{"text": "als frares", "answer_start": 467}], "id": "P_387_C_2319_Q5", "question": "A qui acostumava a no cobrar el barquer?"}]}, {"context": "L'estofat de la predel\u00b7la \u00e9s un motiu decoratiu amb petits fulls i boletes simulant fruits o baies, que Huguet tamb\u00e9 va fer servir a \u00abla Pietat\u00bb l'\u00fanica taula conservada al museu Catedralici de Barcelona del desaparegut Retaule de Sant Esteve del gremi dels freners. Tamb\u00e9 es va fer servir com a fons en una de les taules laterals del desaparegut Retaule de Sant Antoni Abat. Aquesta composici\u00f3 \u00e9s molt similar a la decoraci\u00f3 del Retaule del Conestable, de 1464. Cronol\u00f2gicament aquestes similituds situen la realitzaci\u00f3 de la predel\u00b7la en el primer per\u00edode art\u00edstic de l'autor. Per contra els altres tres tipus d'estofats presents al retaule no coincideixen amb cap de les obres del primer per\u00edode d'Huguet, sin\u00f3 que coincideix als utilitzats a les teles del Retaule de Sant Agust\u00ed que va ser finalitzat el 1486 i recull la darrera \u00e8poca del taller de l'artista.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "fruits o baies", "answer_start": 84}], "id": "P_387_C_2320_Q1", "question": "Qu\u00e8 simulen els petits fulls i boletes de l'estofat de la predel\u00b7la?"}, {"answers": [{"text": "\u00abla Pietat\u00bb", "answer_start": 133}], "id": "P_387_C_2320_Q2", "question": "Quina \u00e9s l'\u00fanica taula conservada al museu Catedralici de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "1464", "answer_start": 457}], "id": "P_387_C_2320_Q3", "question": "De quant \u00e9s el Retaule del Conestable?"}, {"answers": [{"text": "amb cap de les obres del primer per\u00edode d'Huguet", "answer_start": 659}], "id": "P_387_C_2320_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 no coincideixen els altres tres tipus d'estofats presents al retaule?"}, {"answers": [{"text": "1486", "answer_start": 808}], "id": "P_387_C_2320_Q5", "question": "Quan va ser finalitzar el Retaule de Sant Agust\u00ed?"}]}, {"context": "A la taula inferior es representa el pas del mar Roig del poble hebreu en la seva fugida d'Egipte. Els jueus arribaren a Piahirot, prop del Mar Roig i acamparen davant de Baal-Sefon. El fara\u00f3 escolt\u00e0 els precs del seu poble que clamava venjan\u00e7a, arm\u00e0 el seu ex\u00e8rcit i comen\u00e7a una persecuci\u00f3 dels hebreus. Quan aquests sentiren retronar l'ex\u00e8rcit que s'acostava, es varen adre\u00e7ar a Mois\u00e8s, ja que el mar els barrava el pas. Aleshores, Mois\u00e8s estengu\u00e9 els seus bra\u00e7os sobre el mar i comen\u00e7\u00e0 a bufar un vent de ponent molt fort que enretir\u00e0 les aig\u00fces, i quedaren dividides per mostrar un pas segur per travessar-lo. R\u00e0pidament, els hebreus van ficar-se dins i van comen\u00e7ar la travessia a peu sec. Quan van arribar els egipcis, el fara\u00f3 va decidir perseguir els israelians i tamb\u00e9 van entrar al pas del mar obert per Mois\u00e8s. Quan tot el poble jueu va haver passat, Mois\u00e8s va estendre de nou els bra\u00e7os sobre el mar i les aig\u00fces van tornar al seu lloc, ofegant i destruint tot l'ex\u00e8rcit egipci.\uff3b\u00c8xode 14:15-31\uff3d La imatge capta el moment final amb l'\u00e0ngel i el n\u00favol que va fer de guia, presents.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "el pas del mar Roig del poble hebreu en la seva fugida d'Egipte", "answer_start": 34}], "id": "P_387_C_2321_Q1", "question": "Qu\u00e8 es representa a la taula inferior?"}, {"answers": [{"text": "Piahirot", "answer_start": 121}], "id": "P_387_C_2321_Q2", "question": "On arribaren els jueus?"}, {"answers": [{"text": "del seu poble", "answer_start": 210}], "id": "P_387_C_2321_Q3", "question": "De qui escoltava el fara\u00f3 els precs que clamaven venjan\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "de ponent molt fort", "answer_start": 505}], "id": "P_387_C_2321_Q5", "question": "Com era el vent que comen\u00e7a a bufar quan Mois\u00e8s estengu\u00e9 els seus bra\u00e7os sobre el mar?"}]}, {"context": "Una informaci\u00f3 addicional, que refor\u00e7a la identificaci\u00f3 amb el rei Pere, est\u00e0 relacionada amb la devoci\u00f3 cap a l'\u00e0ngel custodi. Pere va encarregar els darrers mesos de la seva vida una talla de l'\u00e0ngel a Joan Claper\u00f3s. Tamb\u00e9 va encarregar una imatge per al Portal de l'\u00c0ngel de Barcelona la qual va ser instal\u00b7lada el novembre de 1466. El nom d'aquest acc\u00e9s a la ciutat li va ser atribu\u00eft el 30 de gener de 1466 per iniciativa de Pere el Conestable en agra\u00efment pel fi d'una epid\u00e8mia a la ciutat.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "Joan Claper\u00f3s", "answer_start": 204}], "id": "P_387_C_2322_Q1", "question": "A qui va encarregar Pere una talla de l'\u00e0ngel?"}, {"answers": [{"text": "els darrers mesos de la seva vida", "answer_start": 147}], "id": "P_387_C_2322_Q2", "question": "Quan va encarregar Pere una talla de l'\u00e0ngel?"}, {"answers": [{"text": "per al Portal de l'\u00c0ngel", "answer_start": 250}], "id": "P_387_C_2322_Q3", "question": "Per on era la imatge que es va instal\u00b7lar a Barcelona el novembre del 1466?"}, {"answers": [{"text": "amb la devoci\u00f3 cap a l'\u00e0ngel custodi", "answer_start": 90}], "id": "P_387_C_2322_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 est\u00e0 relacionada la informaci\u00f3 que refor\u00e7a la identificaci\u00f3 amb el rei Pere?"}, {"answers": [{"text": "en agra\u00efment pel fi d'una epid\u00e8mia a la ciutat", "answer_start": 449}], "id": "P_387_C_2322_Q5", "question": "Per qu\u00e8 va rebre el Portal de l'\u00c0ngel aquest nom?"}]}]}, {"title": "Claustre del Mas del Vent", "paragraphs": [{"context": "El redescobriment del claustre va sortir a la premsa a inicis de juny de 2012 gr\u00e0cies a la recerca de Gerardo Boto Varela, investigador del Departament d'Hist\u00f2ria i Hist\u00f2ria de l'Art de la Universitat de Girona, que el va datar suposadament del segle XII i el va considerar procedent de Castella,[2] tot i que diversos documents anteriors ja tenien const\u00e0ncia de la seva exist\u00e8ncia.[3][4] En el moment del redescobriment estava mancat de qualsevol catalogaci\u00f3 o protecci\u00f3;[5] el 26 de setembre de 2013 la Generalitat de Catalunya va sol\u00b7licitar iniciar l'expedient de declaraci\u00f3 de B\u00e9 cultural d'inter\u00e8s nacional, en la categoria de monument hist\u00f2ric.[6] Despr\u00e9s del darrer informe sobre l'autenticitat del claustre aprovat per part del Consell Assessor del Patrimoni Cultural es va arxivar la protecci\u00f3 del claustre com a BCIN i la conservaci\u00f3 del claustre va passar a mans de l'Ajuntament de Palam\u00f3s.[7][8]", "qas": [{"answers": [{"text": "juny de 2012", "answer_start": 65}], "id": "P_202_C_1207_Q1", "question": "Quan va sortir a la premsa el redescobriment del claustre?"}, {"answers": [{"text": "Gerardo Boto Varela", "answer_start": 102}], "id": "P_202_C_1207_Q2", "question": "Qui va fer la recerca?"}, {"answers": [{"text": "de Castella", "answer_start": 284}], "id": "P_202_C_1207_Q3", "question": "D'on va considerar que procedia?"}, {"answers": [{"text": "B\u00e9 cultural d'inter\u00e8s nacional, en la categoria de monument hist\u00f2ric", "answer_start": 582}], "id": "P_202_C_1207_Q4", "question": "Com el volien declarar?"}, {"answers": [{"text": "l'Ajuntament de Palam\u00f3s", "answer_start": 878}], "id": "P_202_C_1207_Q5", "question": "A mans de qui va passar la conservaci\u00f3 del claustre?"}]}, {"context": "Tanmateix, el novembre del 2012, la restauradora Pilar Gir\u00e1ldez, membre de la comissi\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, va assegurar que \u00ables mostres no deixen dubtes de l'autenticitat i l'antiguitat de segles de les pedres\u00bb i el 20 de juny del 2013 Gerardo Boto va afirmar en un congr\u00e9s d'experts al Museu Nacional d'Art Antic de Lisboa, que el claustre \u00e9s una construcci\u00f3 aut\u00e8ntica del segle XII i el va relacionar amb el claustre del 1176 de la catedral antiga de Salamanca, desmuntat despr\u00e9s del terratr\u00e8mol de Lisboa de 1755.[19] Arran d'aquestes noves informacions, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ferran Mascarell va demanar un nou informe, que elabor\u00e0 el catedr\u00e0tic d'hist\u00f2ria de l'art Eduard Carbonell, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya entre el 1994 i el 2005, i director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya entre 1988 i 1994.[20] Aquest informe, presentat el novembre del 2014, conclo\u00efa que el claustre era una recreaci\u00f3 historicista executada al segle xx.[44][1][45] Els defensors de la seva autenticitat, Gerardo Boto i M\u00e0rius Vendrell, han rebatut aquest informe; tanmateix, despr\u00e9s de l'aprovaci\u00f3 del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d'arxivar la protecci\u00f3 del claustre com a BCIN, s'ha deixat a c\u00e0rrec de l'Ajuntament de Palam\u00f3s la conservaci\u00f3 del claustre.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'autenticitat i l'antiguitat de segles de les pedres", "answer_start": 169}], "id": "P_202_C_1208_Q1", "question": "Segons Pilar Gir\u00e1ldez qu\u00e8 asseguren les mostres?"}, {"answers": [{"text": "Salamanca", "answer_start": 466}], "id": "P_202_C_1208_Q2", "question": "Amb el claustre de quina catedral el van relacionar?"}, {"answers": [{"text": "1755", "answer_start": 524}], "id": "P_202_C_1208_Q3", "question": "Quin any hi va haver un terratr\u00e8mol a Lisboa?"}, {"answers": [{"text": "que el claustre era una recreaci\u00f3", "answer_start": 959}], "id": "P_202_C_1208_Q4", "question": "Qu\u00e8 conclo\u00efa l'informe d'Eduard Carbonell?"}, {"answers": [{"text": "Gerardo Boto i M\u00e0rius Vendrell", "answer_start": 1079}], "id": "P_202_C_1208_Q5", "question": "Qui va rebatre aquest informe?"}]}, {"context": "El desembre del 2015, es va fer p\u00fablic que l'espai obriria les portes al p\u00fablic el mes de gener del 2016 gr\u00e0cies a un conveni signat entre la plataforma cultural Focus Engelhorn, impulsada pels amos de la finca, i l'Ajuntament de Palam\u00f3s.[37] L'acord va permetre a estudiants, especialistes i entitats sense \u00e0nim de lucre visitar de manera gratu\u00efta i permanent el claustre i la torre de defensa de la masia, a m\u00e9s d'establir un calendari de visites de pagament per a turistes.[38] Des del seu redescobriment fins llavors, nom\u00e9s havien pogut veure el claustre els assistents d'actes privats, com bodes o la presentaci\u00f3 d'un model de cotxe, o els participants d'una gala solid\u00e0ria contra la sida.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "que l'espai obriria les portes al p\u00fablic", "answer_start": 39}], "id": "P_202_C_1210_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va fer p\u00fablic el desembre del 2015?"}, {"answers": [{"text": "gener del 2016", "answer_start": 90}], "id": "P_202_C_1210_Q2", "question": "Quan va obrir les portes al p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "estudiants, especialistes i entitats sense \u00e0nim de lucre", "answer_start": 265}], "id": "P_202_C_1210_Q3", "question": "Qui pot fer visites gratu\u00eftes?"}, {"answers": [{"text": "turistes", "answer_start": 467}], "id": "P_202_C_1210_Q4", "question": "Qui pot fer visites de pagament?"}, {"answers": [{"text": "assistents d'actes privats", "answer_start": 563}], "id": "P_202_C_1210_Q5", "question": "Qui havia pogut veure el claustre fins llavors?"}]}, {"context": "Sense catalogaci\u00f3 ni protecci\u00f3, Gerardo Boto va con\u00e8ixer la seva exist\u00e8ncia gr\u00e0cies a la publicaci\u00f3 d'un reportatge fotogr\u00e0fic a l'edici\u00f3 francesa dels mesos de juliol i agost del 2010 de la revista de decoraci\u00f3 AD, en qu\u00e8 la fotografia del claustre es va publicar a doble p\u00e0gina. Despr\u00e9s d'estudiar la fotografia en alta resoluci\u00f3, el desembre del 2010 Boto va publicar un estudi en la revista Rom\u00e1nico i, posteriorment, va anunciar-ho al simposi que duia per t\u00edtol Art Fugitiu, organitzat pel grup EMAC d'investigaci\u00f3 sobre el rom\u00e0nic i g\u00f2tic de la Universitat de Barcelona.[5] L'investigador assegur\u00e0 que va intentar accedir a la finca per estudiar l'obra, per\u00f2 mai no va aconseguir el perm\u00eds pertinent.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "gr\u00e0cies a la publicaci\u00f3 d'un reportatge fotogr\u00e0fic", "answer_start": 76}], "id": "P_202_C_1212_Q1", "question": "Com va con\u00e8ixer Gerardo Boto que existia?"}, {"answers": [{"text": "AD", "answer_start": 212}], "id": "P_202_C_1212_Q2", "question": "A quina revista es va publicar el reportatge?"}, {"answers": [{"text": "en alta resoluci\u00f3", "answer_start": 314}], "id": "P_202_C_1212_Q3", "question": "Com va estudiar Boto la fotografia?"}, {"answers": [{"text": "en la revista Rom\u00e1nico", "answer_start": 381}], "id": "P_202_C_1212_Q4", "question": "On va publicar un estudi Boto?"}, {"answers": [{"text": "accedir a la finca", "answer_start": 620}], "id": "P_202_C_1212_Q5", "question": "Qu\u00e8 no va aconseguir l'investigador?"}]}]}, {"title": "Juan Fern\u00e1ndez de Navarrete", "paragraphs": [{"context": "Durant tota la seva vida el pintor va haver de sobreposar-se a la seva minusvalidesa i a una naturalesa particularment malaltissa. Les dades sobre la seva vida i obra s\u00f3n degudes fonamentalment a fra Jos\u00e9 de Sig\u00fcenza que, en la seva Historia de la Orden de San Jer\u00f3nimo, relata amb detall els avatars de la construcci\u00f3 del monestir de l'Escorial, entre els quals s'inclouen les feines de Navarrete. Aquest notifica que va rec\u00f3rrer tota It\u00e0lia \u00abquan s'anava fent un homenet\u00bb,[7] estudiant el seu art a Roma, Ven\u00e8cia, Mil\u00e0 i N\u00e0pols i diu que va treballar amb Tici\u00e0,[1] ja que l'empremta d'aquest autor s'aprecia clarament en els seus treballs, encara que el seu aprenentatge directe amb l'itali\u00e0 est\u00e0 actualment descartat. Pellegrino Tibaldi explica haver-lo conegut a Roma a la d\u00e8cada de 1550, el que vindria a corroborar la informaci\u00f3 del pare Jos\u00e9 de Sig\u00fcenza de la seva estada a It\u00e0lia.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "malaltissa", "answer_start": 119}], "id": "P_156_C_931_Q1", "question": "Com era la naturalesa del pintor?"}, {"answers": [{"text": "fra Jos\u00e9 de Sig\u00fcenza", "answer_start": 196}], "id": "P_156_C_931_Q2", "question": "Qui va recollir dades sobre la vida i obra de Navarrete?"}, {"answers": [{"text": "els avatars de la construcci\u00f3 del monestir de l'Escorial", "answer_start": 289}], "id": "P_156_C_931_Q3", "question": "Qu\u00e8 es relata en la Historia de la Orden de San Jer\u00f3nimo?"}, {"answers": [{"text": "Roma, Ven\u00e8cia, Mil\u00e0 i N\u00e0pols", "answer_start": 501}], "id": "P_156_C_931_Q4", "question": "On va estudiar l'art Itali\u00e0 el pintor?"}, {"answers": [{"text": "a la d\u00e8cada de 1550", "answer_start": 772}], "id": "P_156_C_931_Q5", "question": "Quan va con\u00e8ixer Pellegrino Tibaldi a Navarrete?"}]}, {"context": "El pintor Fern\u00e1ndez de Navarrete va tenir una malaltia que el va deixar sord als tres anys, la qual cosa li va ocasionar la incapacitat per aprendre el llenguatge oral.[4][5] Tanmateix consta que va aprendre a expressar-se per mitj\u00e0 de la llengua de signes i sabia llegir i escriure, a m\u00e9s a m\u00e9s d'haver adquirit una \u00e0mplia cultura, necess\u00e0ria per al seu ofici.[6][4] Va ser educat al monestir jer\u00f2nim de La Estrella a San Asensio (La Rioja) per fra Vicente de Santo Domingo, que empr\u00e0 probablement un incipient llenguatge de signes que des de l'edat mitjana s'utilitzava a les comunitats mon\u00e0stiques obligades al vot de silenci.[4] En l'\u00e8poca de Navarrete es creu que un benedict\u00ed, Pedro Ponce de Le\u00f3n, havia desenvolupat el primer codi ling\u00fc\u00edstic de signes.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 81}], "id": "P_156_C_932_Q1", "question": "Quants anys tenia Navarrete quan es va quedar sord?"}, {"answers": [{"text": "el llenguatge oral", "answer_start": 149}], "id": "P_156_C_932_Q2", "question": "Qu\u00e8 no va poder aprendre Navarrete?"}, {"answers": [{"text": "al monestir jer\u00f2nim de La Estrella a San Asensio", "answer_start": 382}], "id": "P_156_C_932_Q3", "question": "On va ser educat Navarrete?"}, {"answers": [{"text": "fra Vicente de Santo Domingo", "answer_start": 446}], "id": "P_156_C_932_Q4", "question": "Qui va educar al pintor?"}, {"answers": [{"text": "des de l'edat mitjana", "answer_start": 537}], "id": "P_156_C_932_Q5", "question": "Des de quan s'utilitzava el llenguatge de signes a les comunitats mon\u00e0stiques?"}]}, {"context": "A les seves seg\u00fcents obres, Fern\u00e1ndez de Navarrete va passar per diversos per\u00edodes, des de la imitaci\u00f3 de la pintura de Tici\u00e0 \u2013a Fern\u00e1ndez Navarrete se'l coneixia amb el sobrenom d'\u00abel Tici\u00e0 espanyol\u00bb\u2013 a trets semblants als escor\u00e7os de Tintoretto, i sobretot es nota el seu gust per representar detalls realistes impregnats amb efectes de llum i amb l'habilitat d'uns tocs de pinzell que aconseguien donar un efecte de pintura espont\u00e0nia. A les seves \u00faltimes pintures sobre l'apostolat, representades en parella, s'observa un estil ordenat i majestu\u00f3s, amb imatges de gran mida i ajudant-se amb les vestidures realitzades amb mantells d'amplis plecs. No accepta completament el llampant colorit veneci\u00e0 i, adaptant-se a la sobrietat del Reial Monestir de Sant Lloren\u00e7 de l'Escorial, adopta per aquest tipus d'enc\u00e0rrecs un cromatisme de terres i ocres. Aquestes \u00faltimes obres es caracteritzen per un \u00fas expressiu del llum focalitzat, tal com succeeix a l'Enterrament de sant Lloren\u00e7 i al Crist apareixent-se a la seva Mare, un altre dels seus quadres finals en el qual mostra un Crist ressuscitat amb el cos il\u00b7luminat en una composici\u00f3 molt din\u00e0mica. Aquestes obres ja es poden considerar com si fos un inici de l'etapa de la pintura barroca castellana.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Tici\u00e0 espanyol", "answer_start": 182}], "id": "P_156_C_933_Q1", "question": "Quin \u00e9s el sobrenom de Navarrete?"}, {"answers": [{"text": "amb mantells d'amplis plecs", "answer_start": 622}], "id": "P_156_C_933_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 estaven realitzades les vestidures?"}, {"answers": [{"text": "ordenat i majestu\u00f3s", "answer_start": 532}], "id": "P_156_C_933_Q3", "question": "Com \u00e9s l'estil de les pintures de Navarrete sobre l'apostolat?"}, {"answers": [{"text": "focalitzat", "answer_start": 921}], "id": "P_156_C_933_Q4", "question": "Quin \u00fas li dona a la llum en l'Enterrament de sant Llore\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "un Crist ressuscitat amb el cos il\u00b7luminat en una composici\u00f3 molt din\u00e0mica", "answer_start": 1075}], "id": "P_156_C_933_Q5", "question": "Qu\u00e8 apareix a l'obra Crist apareixent-se a la seva Mare?"}]}, {"context": "El context hist\u00f2ric, en relaci\u00f3 a l'aportaci\u00f3 al treball de Juan Fern\u00e1ndez de Navarrete, va ser la fundaci\u00f3 del monestir de l'Escorial per part del rei Felip II, amb objecte principal de construir el pante\u00f3 reial que es va ubicar sota l'esgl\u00e9sia per als oficis religiosos i que el monarca seguia des de les seves habitacions particulars.[9] Aquesta fundaci\u00f3 es va realitzar segons una carta reial del 22 d'abril de 1567. En la decoraci\u00f3 d'aquesta gran construcci\u00f3 la pintura va representar el gust del monarca, que tenia una inclinaci\u00f3 preferent cap a la pintura flamenca i pintura italiana, de les quals va fer grans donacions provinents de la seva col\u00b7lecci\u00f3 particular que constava, a m\u00e9s a m\u00e9s de les obres adquirides per ell pr\u00f2piament, de les heretades per part del seu pare Carles V i tamb\u00e9 de la col\u00b7lecci\u00f3 de la seva tia Maria d'Habsburg. La majoria eren obres de tema religi\u00f3s i tamb\u00e9 ho van continuar sent les que va encarregar a diversos artistes als quals demanava que les seves obres estiguessin d'acord amb la iconografia de la Contrareforma aprovada en el concili de Trento. Entre els artistes escollits per Felip II es trobaven Federico Zuccaro, Luca Cambiaso i Pellegrino Tibaldi per realitzar els frescs de l'esgl\u00e9sia, el claustre i la biblioteca, i Juan Fernandez de Navarrete per a la realitzaci\u00f3 de les pintures a l'oli per les capelles laterals i el retaule major de l'esgl\u00e9sia. A causa de la mort prematura de l'\u00faltim, van continuar amb el seu treball els pintors Diego de Urbina, Alonso S\u00e1nchez Coello i Luis de Carvajal. El Greco va participar-hi tamb\u00e9 amb El martiri de sant Maurici.[10][9]", "qas": [{"answers": [{"text": "sota l'esgl\u00e9sia per als oficis religiosos", "answer_start": 230}], "id": "P_156_C_934_Q2", "question": "On es va ubicar el pante\u00f3 reial?"}, {"answers": [{"text": "pintura flamenca i pintura italiana", "answer_start": 555}], "id": "P_156_C_934_Q3", "question": "Quines eren les pintures que preferia el monarca?"}, {"answers": [{"text": "Carles V", "answer_start": 781}], "id": "P_156_C_934_Q4", "question": "Qui era el pare de Felip II?"}, {"answers": [{"text": "prematura", "answer_start": 1421}], "id": "P_156_C_934_Q5", "question": "Com va ser la mort de Navarrete?"}]}, {"context": "Una de les iconografies m\u00e9s especials emprada per Fern\u00e1ndez Navarrete fou a la seva pintura de l'Enterrament de sant Lloren\u00e7, en la qual no va representar exactament el martiri de la manera habitual, sin\u00f3 el moment del robatori del cos per donar-li sepultura. La pintura mostra a sant Lloren\u00e7 mort en plena obscuritat de la nit, despullat sobre la graella \u2013atribut d'aquest sant\u2013[21] i col\u00b7locat en el centre de la composici\u00f3; la llum que emet el seu cos quasi blanc \u00e9s el punt d'atracci\u00f3 principal de l'espectador de la pintura. A la seva dreta sant Hip\u00f2lit, vestit de blanc, est\u00e0 disposat per endur-se el cos; l'acompanyen tres deixebles, un dels quals es posa un dit sobre els llavis en senyal de silenci. A l'esquerra de sant Lloren\u00e7 hi ha un noi que bufa una brasa per encendre una espelma: aquesta escena \u00e9s cl\u00e0ssica i for\u00e7a comuna a la pintura tenebrista per mostrar la il\u00b7luminaci\u00f3 artificial; El Greco la va emprar algunes vegades, com per exemple a l'obra d'El bufador.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "Fern\u00e1ndez Navarrete", "answer_start": 50}], "id": "P_156_C_935_Q1", "question": "Qui va pintar L'enterrament de sant Lloren\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "el moment del robatori del cos per donar-li sepultura", "answer_start": 205}], "id": "P_156_C_935_Q2", "question": "Qu\u00e8 va representar en L'enterrament de sant Lloren\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "la llum que emet el seu cos quasi blanc", "answer_start": 427}], "id": "P_156_C_935_Q3", "question": "Quin punt de la pintura atrau l'espectador?"}, {"answers": [{"text": "de blanc", "answer_start": 567}], "id": "P_156_C_935_Q4", "question": "Com vesteix Sant Hip\u00f2lit?"}, {"answers": [{"text": "Greco", "answer_start": 905}], "id": "P_156_C_935_Q5", "question": "A qui pertany l'obra El bufador?"}]}]}, {"title": "Setge de Montsegur", "paragraphs": [{"context": "La caiguda del Roc de la Tor a mans croades va permetre la instal\u00b7laci\u00f3 de maquin\u00e0ria de setge per batre les defenses del castrum.[38] Els primers dies de gener de 1244[nota 6] va arribar a Montsegur Bertran de Vacalaria, un enginyer de m\u00e0quines enviat, segons les fonts coet\u00e0nies, per homes propers al comte de Tolosa. L'objectiu era construir m\u00e0quines d'artilleria per contrarestar les que havien comen\u00e7at a instal\u00b7lar els croats a la part baixa de la muntanya.[nota 7] Novament Imbert de Salas ens en d\u00f3na la not\u00edcia:[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "un enginyer de m\u00e0quines", "answer_start": 222}], "id": "P_6_C_31_Q1", "question": "Qui era Bertran de Vacalaria?"}, {"answers": [{"text": "homes propers al comte de Tolosa", "answer_start": 286}], "id": "P_6_C_31_Q2", "question": "Qui va enviar Bertran de Vacalaria a Montsegur?"}, {"answers": [{"text": "construir m\u00e0quines d'artilleria", "answer_start": 335}], "id": "P_6_C_31_Q3", "question": "Qu\u00e8 havia de fer Bertran de Vacalaria?"}, {"answers": [{"text": "Roc de la Tor", "answer_start": 15}], "id": "P_6_C_31_Q4", "question": "Qu\u00e8 va caure a mans croades?"}, {"answers": [{"text": "maquin\u00e0ria de setge", "answer_start": 75}], "id": "P_6_C_31_Q5", "question": "Qu\u00e8 van instal\u00b7lar a Roc de la Tor?"}]}, {"context": "La situaci\u00f3 havia esdevingut molt cr\u00edtica, els assetjats havien quedat arraconats darrere les seves defenses i l'assalt en massa de Montsegur era una q\u00fcesti\u00f3 de temps. Davant d'aquestes circumst\u00e0ncies Pere Roger de Mirapeis va demanar aturar els combats per negociar la rendici\u00f3 de la pla\u00e7a. Era el 2 de mar\u00e7 de 1244.[49][38]", "qas": [{"answers": [{"text": "arraconats darrere les seves defenses", "answer_start": 71}], "id": "P_6_C_32_Q1", "question": "On havien quedat els assetjats?"}, {"answers": [{"text": "Pere Roger de Mirapeis", "answer_start": 201}], "id": "P_6_C_32_Q2", "question": "Qui va demanar aturar els combats?"}, {"answers": [{"text": "la rendici\u00f3 de la pla\u00e7a", "answer_start": 267}], "id": "P_6_C_32_Q3", "question": "Qu\u00e8 volia negociar Pere Roger de Mirapeis?"}, {"answers": [{"text": "2 de mar\u00e7 de 1244", "answer_start": 299}], "id": "P_6_C_32_Q4", "question": "Quin dia es van aturar els combats?"}]}, {"context": "Pel que fa als assetjats, se sap pels testimonis dels supervivents que Pere Roger de Mirapeis va preparar la defensa a consci\u00e8ncia. Va demanar refor\u00e7os a tots aquells que simpatitzaven amb la causa i material militar, com ara perpunts, ballestes o cordes per al funcionament de m\u00e0quines d'artilleria.[nota 2] En total, s'estima que unes 400 persones vivien al castell a l'inici del setge.[16] Tot i aix\u00f2, nom\u00e9s un centenar, o menys, eren soldats.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "400", "answer_start": 337}], "id": "P_6_C_34_Q1", "question": "Quantes persones vivien en el castell?"}, {"answers": [{"text": "un centenar, o menys", "answer_start": 411}], "id": "P_6_C_34_Q2", "question": "Quants soldats hi havia al castell?"}, {"answers": [{"text": "a tots aquells que simpatitzaven amb la causa", "answer_start": 152}], "id": "P_6_C_34_Q3", "question": "A qui va demanar refor\u00e7os Pere Roger de Mirapeis?"}, {"answers": [{"text": "militar", "answer_start": 209}], "id": "P_6_C_34_Q4", "question": "Quin tipus de material va demanar?"}, {"answers": [{"text": "per al funcionament de m\u00e0quines d'artilleria", "answer_start": 255}], "id": "P_6_C_34_Q5", "question": "Per qu\u00e8 volia el material militar?"}]}, {"context": "Per la seva banda Pere Roger de Mirapeis no va deixar de mantenir correspond\u00e8ncia amb els seus contactes situats a l'exterior. La preocupaci\u00f3 de la guarnici\u00f3 de Montsegur eren les gestions que estava duent a terme el comte Ramon VII de Tolosa, de qui en confiaven ajuda. L'esperan\u00e7a de l'arribada d'aquesta ajuda es va mantenir fins al final del setge. Les circumst\u00e0ncies no obstant no jugaven a favor dels assetjats, ja que el comte de Tolosa estava excomunicat i en aquells moments era a It\u00e0lia per intervenir en els conflictes entre el papa i l'emperador.", "qas": [{"answers": [{"text": "les gestions que estava duent a terme el comte Ramon VII de Tolosa", "answer_start": 176}], "id": "P_6_C_35_Q1", "question": "Qu\u00e8 preocupava a la guarnici\u00f3 de Montsegur?"}, {"answers": [{"text": "It\u00e0lia", "answer_start": 490}], "id": "P_6_C_35_Q3", "question": "On era Ramon VII de Tolosa?"}, {"answers": [{"text": "excomunicat", "answer_start": 451}], "id": "P_6_C_35_Q4", "question": "Com estava Ramon VII de Tolosa?"}]}, {"context": "Tanmateix les fonts judicials han estat les m\u00e9s valuoses. S'han conservat 19 deposicions dels supervivents de Montsegur que van fer davant del tribunal de la Inquisici\u00f3.[7] Aquests testimonis de primera m\u00e0 s\u00f3n una font valuos\u00edssima per entendre i reconstruir els deu mesos que va durar el setge.[nota 1]", "qas": [{"answers": [{"text": "les fonts judicials", "answer_start": 10}], "id": "P_6_C_36_Q1", "question": "Quines fonts han esta m\u00e9s valuoses?"}, {"answers": [{"text": "deu mesos", "answer_start": 263}], "id": "P_6_C_36_Q2", "question": "Quant va durar el setge?"}, {"answers": [{"text": "19 deposicions dels supervivents", "answer_start": 74}], "id": "P_6_C_36_Q3", "question": "Qu\u00e8 van conservar?"}, {"answers": [{"text": "tribunal de la Inquisici\u00f3", "answer_start": 143}], "id": "P_6_C_36_Q4", "question": "Davant de quin tribunal van ser jutjats?"}]}]}, {"title": "Mamut", "paragraphs": [{"context": "El mamut sud-afric\u00e0, l'h\u00e0bitat del qual s'estenia des de Sud-\u00e0frica fins a Kenya, aparegu\u00e9 fa uns cinc milions d'anys i \u00e9s l'esp\u00e8cie m\u00e9s antiga de mamut. Les primeres restes foren descobertes el 1928 a Sud-\u00e0frica i consistien en uns quants ullals, molars i fragments de maxil\u00b7lars. El mamut sud-afric\u00e0 ja presentava una lleugera curvatura als ullals, t\u00edpica dels mamuts.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "des de Sud-\u00e0frica fins a Kenya", "answer_start": 50}], "id": "P_429_C_2569_Q1", "question": "Quin era l'habitat del mamut sud-afric\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "fa uns cinc milions d'anys", "answer_start": 91}], "id": "P_429_C_2569_Q2", "question": "Quan aparegu\u00e9 el mamut sud-afric\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "el 1928", "answer_start": 192}], "id": "P_429_C_2569_Q3", "question": "Quan van ser descobertes les primeres restes de mamut sud-afric\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a Sud-\u00e0frica", "answer_start": 200}], "id": "P_429_C_2569_Q4", "question": "On van ser descobertes les primeres restes de mamut sud-afric\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "uns quants ullals, molars i fragments de maxil\u00b7lars", "answer_start": 229}], "id": "P_429_C_2569_Q5", "question": "En qu\u00e8 consistien les primeres restes descobertes de mamut sud-afric\u00e0?"}]}, {"context": "Els mamuts adults feien servir la trompa per a consumir uns 180 kg d'aliment al dia. Ingerien gaireb\u00e9 qualsevol tipus de material vegetal, tot i que el seu menjar preferit era l'herba.[4] Menjaven altres parts de les plantes, com ara les fulles i l'escor\u00e7a dels arbres, a l'hivern, quan la capa de neu cobria l'herba. La dificultat de mastegar herba (a causa de la seva riquesa en silici, que desgasta la dentadura), f\u00e9u que els mamuts, igual que els elefants, desenvolupessin dents molars especialitzades, amb una superf\u00edcie recoberta de petites crestes d'esmalt. Les dents posteriors dels mamuts, \u00e9s a dir, les premolars i les molars, eren vint-i-quatre en total al llarg de la vida, tot i que nom\u00e9s n'hi havia dotze com a m\u00e0xim en un mateix moment. Les molars pesaven fins a 2 kg. A mesura que les dents es desgastaven, eren substitu\u00efdes per dents que creixien m\u00e9s enrere.[8] L'examinaci\u00f3 de les seves molars tamb\u00e9 permet saber que eren animals de creixement lent que no assolien la maduresa sexual fins aproximadament els vint anys.[9] Quan els sis conjunts de molars que un mamut tenia al llarg de la seva vida s'havien desgastat, l'animal moria car ja no podia alimentar-se. Aquest proc\u00e9s solia durar entre seixanta i setanta anys.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a consumir uns 180 kg d'aliment al dia", "answer_start": 41}], "id": "P_429_C_2570_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 feien servir la trompa els mamuts adults?"}, {"answers": [{"text": "a l'hivern", "answer_start": 270}], "id": "P_429_C_2570_Q3", "question": "Quan menjaven escor\u00e7a d'arbre els mamuts?"}, {"answers": [{"text": "petites crestes d'esmalt", "answer_start": 539}], "id": "P_429_C_2570_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenien els mamuts a la superf\u00edcie de les dents?"}, {"answers": [{"text": "La dificultat de mastegar herba", "answer_start": 318}], "id": "P_429_C_2570_Q5", "question": "Qu\u00e8 solucionaven les crestes d'esmalt de la superf\u00edcie de les dents dels mamuts?"}]}, {"context": "Les trompes dels mamuts, un exemple de dimorfisme sexual car eren m\u00e9s grans en els mascles que en les femelles, estaven adaptades per combats entre mascles. Aquests lliuraven combats per les femelles en qu\u00e8 intentaven ferir l'oponent a les parts vulnerables de l'espatlla i el t\u00f2rax mitjan\u00e7ant els seus ullals. \u00c9s probable que la possibilitat de quedar greument ferit fes que no hi hagu\u00e9s combats desiguals. Es coneix un cas en qu\u00e8 dos mamuts estaven tan igualats que els seus ullals es quedaren encallats els uns amb els altres i, incapa\u00e7os de separar-se, ambd\u00f3s mamuts moriren de fam.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "de dimorfisme sexual", "answer_start": 36}], "id": "P_429_C_2571_Q1", "question": "De qu\u00e8 s\u00f3n exemple les trompes dels mamuts?"}, {"answers": [{"text": "per combats", "answer_start": 130}], "id": "P_429_C_2571_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 estaven adaptades les trompes dels mamuts en els mascles?"}, {"answers": [{"text": "per les femelles", "answer_start": 183}], "id": "P_429_C_2571_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 lliuraven combats els mamuts mascles?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant els seus ullals", "answer_start": 283}], "id": "P_429_C_2571_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 ferien els mascles mamuts als seus oponents?"}, {"answers": [{"text": "la possibilitat de quedar greument ferit", "answer_start": 327}], "id": "P_429_C_2571_Q5", "question": "Qu\u00e8 feia que no hi hagu\u00e9s combats desiguals entre mamuts?"}]}, {"context": "La primera expedici\u00f3 occidental a Sib\u00e8ria per estudiar els enormes ossos que s'hi trobaven fou la de l'anatomista brit\u00e0nic Hans Sloane, que el 1728 examin\u00e0 restes f\u00f2ssils de dents i ullals i determin\u00e0 que pertanyien a una esp\u00e8cie d'elefant. Per explicar la pres\u00e8ncia d'animals tropicals a latituds tan altes, sugger\u00ed que la seva extinci\u00f3 es degu\u00e9 a un enorme canvi clim\u00e0tic i al Diluvi Universal. Deu anys m\u00e9s tard, Philosophical Magazine public\u00e0 l'obra de l'alemany Johann Breyne, incloent-hi les seves an\u00e0lisis de f\u00f2ssils i il\u00b7lustracions que li havia presentat Daniel Messerschmidt. Breyne corrobor\u00e0 la teoria de Sloan que els ossos pertanyien a un tipus de proboscidi.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Hans Sloane", "answer_start": 123}], "id": "P_429_C_2572_Q1", "question": "Quin brit\u00e0nic va fer la primera expedici\u00f3 a Sib\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "restes f\u00f2ssils de dents i ullals", "answer_start": 156}], "id": "P_429_C_2572_Q2", "question": "Qu\u00e8 va examinar Hans Sloane el 1728?"}, {"answers": [{"text": "a una esp\u00e8cie d'elefant", "answer_start": 216}], "id": "P_429_C_2572_Q3", "question": "A qui va determinar Hans Sloane que pertanyien els f\u00f2ssils?"}, {"answers": [{"text": "a un enorme canvi clim\u00e0tic i al Diluvi Universal", "answer_start": 347}], "id": "P_429_C_2572_Q4", "question": "A qu\u00e8 va ser deguda l'extinci\u00f3 dels mamuts segons Hans Sloane?"}, {"answers": [{"text": "la teoria de Sloan", "answer_start": 603}], "id": "P_429_C_2572_Q5", "question": "Quina teoria va corroborar Johann Breyne?"}]}, {"context": "El proc\u00e9s de clonaci\u00f3 complet proposat requeriria trobar restes de teixit tou de mamut del qual es pogu\u00e9s extreure una cadena d'ADN. Aquest ADN seria posteriorment fusionat amb un \u00f2vul d'elefant asi\u00e0tic, el parent vivent m\u00e9s proper dels mamuts. Aquest \u00f2vul seria inserit a l'\u00fater d'una femella d'elefant asi\u00e0tic i, si el proc\u00e9s tingu\u00e9s \u00e8xit, vint-i-dos mesos m\u00e9s tard naixeria una cria de mamut.[27] El 2003 s'anunci\u00e0 el pla m\u00e9s ambici\u00f3s fins ara, encap\u00e7alat per cient\u00edfics japonesos de la Universitat de Kinki i russos de l'Institut V\u00e9ktor.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "trobar restes de teixit tou de mamut", "answer_start": 50}], "id": "P_429_C_2573_Q1", "question": "Qu\u00e8 requeria el proc\u00e9s de clonaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una cadena d'ADN", "answer_start": 115}], "id": "P_429_C_2573_Q2", "question": "Qu\u00e8 volien extreure de les restes de teixit tou de mamut?"}, {"answers": [{"text": "amb un \u00f2vul d'elefant asi\u00e0tic", "answer_start": 173}], "id": "P_429_C_2573_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 volien fusionar l'ADN del mamut?"}, {"answers": [{"text": "a l'\u00fater d'una femella d'elefant asi\u00e0tic", "answer_start": 271}], "id": "P_429_C_2573_Q4", "question": "On havien d'inserir l'\u00f2vul?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-dos mesos m\u00e9s tard", "answer_start": 342}], "id": "P_429_C_2573_Q5", "question": "Quan hauria de n\u00e9ixer la cria de mamut?"}]}]}, {"title": "Alfred (Dvo\u0159\u00e1k)", "paragraphs": [{"context": "L'\u00f2pera va ser presentada en una traducci\u00f3 txeca d'Anna Richterov\u00e1, que tamb\u00e9 va interpretar el paper d'Alvina; la producci\u00f3 va ser dirigida per Adolf Heller. L'estrena naturalment va atreure molt l'atenci\u00f3, una s\u00e8rie de m\u00fasics van viatjar a Olomouc, juntament amb la filla i el fill del compositor, Magda i Antonin. Una altra vegada que el p\u00fablic va tenir l'oportunitat d'escoltar almenys una secci\u00f3 transversal de l'\u00f2pera va tenir lloc al 120\u00e8 aniversari del naixement de Dvo\u0159\u00e1k el 8 de setembre de 1961, quan extractes de l'obra van ser difosos per R\u00e0dio Plzen, interpretada per l'Orquestra de la R\u00e0dio Plzen dirigida per Josef Blacky, amb solistes de l'\u00d2pera de Plzen. L'estrena mundial de l'\u00f2pera amb llibret original en alemany es va dur a terme en versi\u00f3 de concert el 17 de setembre de 2014 durant el Festival Internacional de M\u00fasica de Dvo\u0159\u00e1k Praga.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Anna Richterov\u00e1", "answer_start": 51}], "id": "P_548_C_3283_Q1", "question": "Qui va traduir l'\u00f2pera al txec?"}, {"answers": [{"text": "d'Alvina", "answer_start": 102}], "id": "P_548_C_3283_Q2", "question": "Quin paper interpretava d'Anna Richterov\u00e1 a l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Adolf Heller", "answer_start": 145}], "id": "P_548_C_3283_Q3", "question": "Qui va dirigir la producci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "l'atenci\u00f3", "answer_start": 197}], "id": "P_548_C_3283_Q4", "question": "Qu\u00e8 va atreure l'estrena de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Magda i Antonin", "answer_start": 300}], "id": "P_548_C_3283_Q5", "question": "Com es deien els fills del compositor?"}]}, {"context": "L'ex\u00e8rcit dan\u00e8s, dirigit pel pr\u00edncep Harald i el pr\u00edncep Gothron, han establert un campament despr\u00e9s d'una batalla victoriosa contra els anglesos i ara es preparen per celebrar-ho. Gothron \u00e9s l'\u00fanic que no comparteix les festivitats: la nit anterior, el rei Angl\u00e8s Alfred se li va apar\u00e8ixer en un somni portant una corona de la vict\u00f2ria. Mentrestant, Harald arriba amb el seu seguici i un grup de captius brit\u00e0nics, entre ells Alvina, la promesa d'Alfred, a qui Harald comen\u00e7a immediatament a cortejar. Tracta en va de guanyar el seu favor, i les seves amenaces tamb\u00e9 cauen en o\u00efdes sordes. Alvina el rebutja, preferint seguir empresonada.", "qas": [{"answers": [{"text": "L'ex\u00e8rcit dan\u00e8s", "answer_start": 0}], "id": "P_548_C_3284_Q1", "question": "Quin exercit dirigeixen el pr\u00edncep Harald i el pr\u00edncep Gothron?"}, {"answers": [{"text": "un campament", "answer_start": 80}], "id": "P_548_C_3284_Q2", "question": "Qu\u00e8 ha establert l'ex\u00e8rcit dan\u00e8s desspr\u00e9s de la batalla?"}, {"answers": [{"text": "el rei Angl\u00e8s Alfred", "answer_start": 251}], "id": "P_548_C_3284_Q3", "question": "Qui es va apar\u00e8ixer a Gothron en somnis?"}, {"answers": [{"text": "d'Alfred", "answer_start": 446}], "id": "P_548_C_3284_Q5", "question": "De qui \u00e9s la promesa Alvina?"}]}, {"context": "K\u00f6rner va ser una figura molt coneguda en el seu temps, encara que va morir abans d'arribar a complir 22 anys per les complicacions d'una lesi\u00f3 soferta com a voluntari en l'ex\u00e8rcit prussi\u00e0 en una batalla contra les forces napole\u00f2niques. Va deixar, per\u00f2, una obra bastant extensa i molt madura que inclou poesia, obres de teatre dram\u00e0tiques, aix\u00ed com diversos llibrets d'\u00f2pera. Les seves obres completes, publicades per primera vegada el 1834 gr\u00e0cies als esfor\u00e7os de la mare del poeta, es van publicar diverses vegades abans del final del segle xix. Com a llibretista, K\u00f6rner va ser ben valorat pels seus contemporanis, i els seus textos po\u00e8tics i dram\u00e0tics varen ser utilitzats per compositors com Carl Maria von Weber i Franz Schubert.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "una figura molt coneguda", "answer_start": 14}], "id": "P_548_C_3285_Q1", "question": "Qu\u00e8 era K\u00f6rner en el seu temps?"}, {"answers": [{"text": "bastant extensa i molt madura", "answer_start": 263}], "id": "P_548_C_3285_Q2", "question": "Com \u00e9s l'obra que va deixar K\u00f6rner?"}, {"answers": [{"text": "el 1834", "answer_start": 434}], "id": "P_548_C_3285_Q3", "question": "Quan es van publicar per primera vegada les obres completes de K\u00f6rner?"}, {"answers": [{"text": "de la mare del poeta", "answer_start": 463}], "id": "P_548_C_3285_Q4", "question": "Gr\u00e0cies a qui es van publicar per primera vegada les obres completes de K\u00f6rner?"}, {"answers": [{"text": "diversos llibrets d'\u00f2pera", "answer_start": 350}], "id": "P_548_C_3285_Q5", "question": "A part de poesia i teatre que hi trobem a l'obra de K\u00f6rner?"}]}, {"context": "Hi ha un detall interessant de la composici\u00f3: el leitmotiv que caracteritza el rei Alfred \u00e9s gaireb\u00e9 id\u00e8ntic a la melodia de La Internacional de Pierre De Geyter. No obstant aix\u00f2, cap dels compositors podria haver \u00abcopiat\u00bb aquesta melodia: De Geyter va escriure La Internacional divuit anys m\u00e9s tard, moment en qu\u00e8 l'\u00f2pera de Dvo\u0159\u00e1k encara no s'havia estrenat.[4] De fet, el compositor va considerar aquest treball com l'intent d'un principiant i el va ocultar fins poc abans de la seva mort; fins i tot els seus amics m\u00e9s propers no estaven al corrent de la seva exist\u00e8ncia. El compositor era molt autocr\u00edtic i destru\u00efa el material que considerava indigne. Per\u00f2 aquest no va ser el cas de la partitura d'Alfred.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la melodia de La Internacional", "answer_start": 109}], "id": "P_548_C_3286_Q1", "question": "A qu\u00e8 \u00e9s gaireb\u00e9 id\u00e8ntic el leitmotiv que caracteritza el rei Alfred a l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Pierre De Geyter", "answer_start": 145}], "id": "P_548_C_3286_Q2", "question": "Qui va escriure La Internacional?"}, {"answers": [{"text": "l'intent d'un principiant", "answer_start": 419}], "id": "P_548_C_3286_Q3", "question": "Com considera va Dvo\u0159\u00e1k aquesta \u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "el va ocultar", "answer_start": 447}], "id": "P_548_C_3286_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer Dvo\u0159\u00e1k amb aquest treball?"}, {"answers": [{"text": "fins poc abans de la seva mort", "answer_start": 461}], "id": "P_548_C_3286_Q5", "question": "Fins quan va ocultar l'\u00f2pera Dvo\u0159\u00e1k?"}]}, {"context": "La primera representaci\u00f3 d'extractes de l'\u00f2pera en l'idioma original alemany es va presentar el 6 de febrer de 1938, durant una emissi\u00f3 de la r\u00e0dio alemanya a Txecoslov\u00e0quia, a Praga. Poc despr\u00e9s, al 10 de desembre de 1938, l'\u00f2pera va ser estrenada en la traducci\u00f3 txeca al Teatre Municipal d'Olomouc. A causa de la tensa situaci\u00f3 pol\u00edtica de la Segona Rep\u00fablica Txecoslovaca del moment i amb l'ocupaci\u00f3 imminent per les forces alemanyes de Hitler (que van tenir lloc unes setmanes despr\u00e9s, al mar\u00e7 de 1939) l'\u00f2pera es va dur a terme, evidentment, nom\u00e9s una vegada durant aquest termini.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 6 de febrer de 1938", "answer_start": 93}], "id": "P_548_C_3288_Q1", "question": "Quan es va fer la primera representaci\u00f3 d'extractes de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "durant una emissi\u00f3 de la r\u00e0dio alemanya a Txecoslov\u00e0quia", "answer_start": 117}], "id": "P_548_C_3288_Q2", "question": "Com es va fer la primera representaci\u00f3 d'extractes de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "al Teatre Municipal d'Olomouc", "answer_start": 271}], "id": "P_548_C_3288_Q4", "question": "On es va estrenar la traducci\u00f3 txeca de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s una vegada", "answer_start": 548}], "id": "P_548_C_3288_Q5", "question": "Quants cops es va representar l'\u00f2pera en aquest termini?"}]}]}, {"title": "Il signor Bruschino", "paragraphs": [{"context": "Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo \u00e9s una \u00f2pera en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Giuseppe Maria Foppa, basat en La fils par Hasard (1809) de Ren\u00e9 de Chazet i Maurice Ourry. S'estren\u00e0 al Teatro San Mois\u00e8 de Ven\u00e8cia el 27 de gener de 1813. A Catalunya es va estrenar l'agost de 1964 als jardins de la Loggia de Senya Blanca, a S'Agar\u00f3.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "una \u00f2pera", "answer_start": 52}], "id": "P_476_C_2851_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo?"}, {"answers": [{"text": "Giuseppe Maria Foppa", "answer_start": 110}], "id": "P_476_C_2851_Q2", "question": "De qui \u00e9s el llibret de l'Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo?"}, {"answers": [{"text": "La fils par Hasard", "answer_start": 141}], "id": "P_476_C_2851_Q3", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 basat el llibret de Giuseppe Maria Foppa?"}, {"answers": [{"text": "Ren\u00e9 de Chazet i Maurice Ourry", "answer_start": 170}], "id": "P_476_C_2851_Q4", "question": "De qui \u00e9s La fils par Hasard?"}, {"answers": [{"text": "Teatro San Mois\u00e8", "answer_start": 215}], "id": "P_476_C_2851_Q5", "question": "On es va estrenar a Ven\u00e8cia Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo?"}]}, {"context": "Les farses, sovint basades en peces ja representades a l'altre cant\u00f3 dels Alps, se centraven en curts i repetitius nuclis dram\u00e0tics \u00f2bviament de temes candents com els conflictes generacionals, la recerca de noves formes de la moralitat i l'equilibri social i econ\u00f2mic. De fet, aquestes breus obres constitu\u00efen un moment molt important en l'experimentaci\u00f3 de noves sensibilitats al segle xix. Se les solia fer en general en parelles (una de les dues farses podia substituir-se per un acte extrapolat d'un dramma giocoso en dos actes) i en general eren interrompudes per dos balls, un a la meitat i un altre al final de l'espectacle, i algunes vegades eren reempla\u00e7ats per concertoni o interludis corals. Sovint, sobretot per carnaval, l'espectacle s'allargava fins i tot amb t\u00f3mboles i improvisacions po\u00e8tiques.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "en curts i repetitius nuclis dram\u00e0tics", "answer_start": 93}], "id": "P_476_C_2852_Q1", "question": "En qu\u00e8 es centraven sovint les farses representades a l'altre cant\u00f3 dels Alps?"}, {"answers": [{"text": "els conflictes generacionals, la recerca de noves formes de la moralitat i l'equilibri social i econ\u00f2mic", "answer_start": 164}], "id": "P_476_C_2852_Q2", "question": "Quins temes candents tractaven les farses?"}, {"answers": [{"text": "breus", "answer_start": 287}], "id": "P_476_C_2852_Q3", "question": "Com s\u00f3n les farses?"}, {"answers": [{"text": "en parelles", "answer_start": 421}], "id": "P_476_C_2852_Q4", "question": "Com es solien fer les farses?"}, {"answers": [{"text": "per dos balls", "answer_start": 566}], "id": "P_476_C_2852_Q5", "question": "Per qu\u00e8 eren interrompudes generalment les farses?"}]}, {"context": "Rossini va fer els primers passos importants per l'\u00f2pera en un petit teatre, el San Mois\u00e8 de Ven\u00e8cia, per al qual va escriure de 1810 a 1813 cinc farses: La cambiale di matrimonio (1810), L'inganno felice (1812), La scala di seta (1812), L'occasione fa il ladro (1812) i Il signor Bruschino (1813). Aquests tipus de peces curtes eren populars a Ven\u00e8cia a finals del segle XVIII i principis del XIX. Les peces eren \u00edntimes, amb un elenc de cinc a vuit cantants, sempre incloent una parella d'amants, aqu\u00ed Sofia i Florville, almenys dues parts c\u00f2miques, aqu\u00ed Bruschino pare, Gaudenzio i Filiberto, i un o dos papers menors, aqu\u00ed Marianna, Bruschino fill i un policia. L'estil exigia molta com\u00e8dia visual improvisada pels int\u00e8rprets, i sovint un \"tic\" ling\u00fc\u00edstic compulsiu. Aqu\u00ed, Bruschino fill sovint repeteix la frase Oh, \u00e9s tan c\u00e0lid!. Les farses de Rossini tenen tamb\u00e9 un significatiu element sentimental. En general, s'ha descrit com una com\u00e8dia musical viva\u00e7 i r\u00e0pida, amb una partitura graciosa que revela rastres encara de Cimarosa i fins i tot de Mozart.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "petit", "answer_start": 63}], "id": "P_476_C_2853_Q1", "question": "Com era el teatre en el que Rossini va fer els primers passos importants per l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Oh, \u00e9s tan c\u00e0lid!", "answer_start": 817}], "id": "P_476_C_2853_Q4", "question": "Quina frase repeteix sovint Bruschino fill?"}, {"answers": [{"text": "sentimental", "answer_start": 894}], "id": "P_476_C_2853_Q5", "question": "Quin element significatiu tenen tamb\u00e9 les farses de Rossini?"}]}, {"context": "En primer lloc cal citar la famosa obertura, en la qual Rossini va fer servir els violins com a instruments de percussi\u00f3 en fer-los picar r\u00edtmicament sobre les pantalles dels seus llumets. En total s\u00f3n trenta-dos copets que han passat a la hist\u00f2ria. L'an\u00e8cdota fou recollida per primera vegada pel primer gran rossini\u00e0 de la hist\u00f2ria, Stendhal, que amb la seva inexactitud habitual situ\u00e0 aquest detall instrumental a l'obertura de La scala di seta.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a instruments de percussi\u00f3", "answer_start": 90}], "id": "P_476_C_2855_Q1", "question": "Com va fer servir Rossini els violins en l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "violins", "answer_start": 82}], "id": "P_476_C_2855_Q2", "question": "Quin instrument va fer servir Rossini en l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "trenta-dos", "answer_start": 202}], "id": "P_476_C_2855_Q3", "question": "Quants copets han passat a la hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "a l'obertura de La scala di seta", "answer_start": 415}], "id": "P_476_C_2855_Q4", "question": "On situa Stendhal el detall instrumental que va utilitzar Rossini amb els violins?"}, {"answers": [{"text": "sobre les pantalles dels seus llumets", "answer_start": 150}], "id": "P_476_C_2855_Q5", "question": "On es picava als violins per fer-los servir com a instrument de percussi\u00f3?"}]}]}, {"title": "Parlament Europeu", "paragraphs": [{"context": "S'espera que aquests canvis serveixin per augmentar la legitimitat del Parlament i invertir la tend\u00e8ncia negativa de la participaci\u00f3 electoral,[89] que an\u00e0 minvant elecci\u00f3 rere elecci\u00f3 fins que el 2014 s'estabilitz\u00e0 i porta des del 1999 per sota del 50% (aproximadament al mateix nivell que la participaci\u00f3 en les eleccions al Congr\u00e9s dels Estats Units). El 2007, Bulg\u00e0ria i Romania, que s'havien adherit a la Uni\u00f3 a principis d'any, celebraren eleccions parcials per escollir els seus representants al Parlament. La participaci\u00f3 a Bulg\u00e0ria (28,6%)[93] i Romania (28,3%)[94] fou de les m\u00e9s baixes de la hist\u00f2ria, tend\u00e8ncia que es confirm\u00e0 quan Cro\u00e0cia organitz\u00e0 les seves primeres eleccions europees el 2013.[95][96]", "qas": [{"answers": [{"text": "legitimitat del Parlament", "answer_start": 55}], "id": "P_318_C_1903_Q1", "question": "Qu\u00e8 es vol augmentar amb aquests canvis?"}, {"answers": [{"text": "la tend\u00e8ncia negativa de la participaci\u00f3 electoral", "answer_start": 92}], "id": "P_318_C_1903_Q2", "question": "Qu\u00e8 es vol invertir amb aquests canvis?"}, {"answers": [{"text": "2007", "answer_start": 358}], "id": "P_318_C_1903_Q3", "question": "Quin any es van adherir a la Uni\u00f3 Bulg\u00e0ria i Romania?"}, {"answers": [{"text": "els seus representants al Parlament", "answer_start": 477}], "id": "P_318_C_1903_Q4", "question": "Qu\u00e8 van escollir Bulg\u00e0ria i Romania el 2007?"}, {"answers": [{"text": "2013", "answer_start": 703}], "id": "P_318_C_1903_Q5", "question": "Quin any Cro\u00e0cia va organitzar les seves primeres eleccions europees?"}]}, {"context": "La Declaraci\u00f3 Schuman no f\u00e9u cap menci\u00f3 d'aquest \u00f2rgan. Els estats participants creien (o esperaven) poder resoldre les difer\u00e8ncies amb els brit\u00e0nics per tal que l'Assemblea del Consell d'Europa compl\u00eds aquesta funci\u00f3. Durant les negociacions del Tractat s'hi afeg\u00ed la idea d'una assemblea distinta que fes de contrap\u00e8s al poder executiu i don\u00e9s legitimitat democr\u00e0tica.[12] El text del Tractat de la CECA, incloent-hi l'\u00fas del terme \u00abrepresentants del poble\u00bb, demostr\u00e0 la voluntat dels l\u00edders d'establir quelcom que fos m\u00e9s que una simple assemblea consultiva normal i obr\u00ed la possibilitat que aquest \u00f2rgan fos elegit per sufragi directe. La import\u00e0ncia de l'Assemblea qued\u00e0 patent des del principi, quan se li encarreg\u00e0 l'elaboraci\u00f3 d'un projecte de tractat per crear una comunitat pol\u00edtica europea. El 13 de setembre del 1952 s'establ\u00ed una assemblea ad hoc[15] amb membres addicionals, per\u00f2 el rebuig franc\u00e8s a la Comunitat Europea de Defensa f\u00e9u que s'acab\u00e9s abandonant el projecte.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb els brit\u00e0nics", "answer_start": 132}], "id": "P_318_C_1904_Q1", "question": "Amb qui volien resoldre difer\u00e8ncies els estats participants?"}, {"answers": [{"text": "que l'Assemblea del Consell d'Europa compl\u00eds aquesta funci\u00f3", "answer_start": 158}], "id": "P_318_C_1904_Q2", "question": "Qu\u00e8 volien els estats participants?"}, {"answers": [{"text": "per crear una comunitat pol\u00edtica europea", "answer_start": 760}], "id": "P_318_C_1904_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 era el tractat que es va encarregar a l'Assemblea?"}, {"answers": [{"text": "el rebuig franc\u00e8s", "answer_start": 894}], "id": "P_318_C_1904_Q4", "question": "Quin rebuig hi va haver a a Comunitat Europea de Defensa?"}]}, {"context": "La majoria de votacions es fan a m\u00e0 al\u00e7ada, per\u00f2 es pot demanar la comprovaci\u00f3 del resultat mitjan\u00e7ant el procediment electr\u00f2nic.[102] Tanmateix, els vots dels diputats no s'enregistren en cap dels dos casos. Aix\u00f2 nom\u00e9s es fa quan es realitza una votaci\u00f3 mitjan\u00e7ant crida segons llista, que \u00e9s un procediment obligatori durant la votaci\u00f3 final d'una legislaci\u00f3 o quan ho demana un grup pol\u00edtic o un m\u00ednim de 30 eurodiputats. El nombre de votacions mitjan\u00e7ant crida segons llista ha anat augmentant amb el pas del temps. Les votacions tamb\u00e9 poden ser secretes (per exemple, quan s'elegeix un nou president).[103][104] Les votacions registrades, les actes i les lleis es publiquen al Diari Oficial de la Uni\u00f3 Europea, que es pot consultar en l\u00ednia.[105] Normalment, les votacions no segueixen immediatament el debat, sin\u00f3 que s'agrupen amb altres votacions en ocasions concretes, en general els dimarts, dimecres o dijous al migdia. Aix\u00f2 es fa aix\u00ed perqu\u00e8 no se sap mai quant pot durar una votaci\u00f3 i, si s'allarga massa, pot destorbar els altres debats i reunions que s'hagin programat pel mateix dia.[106]", "qas": [{"answers": [{"text": "a m\u00e0 al\u00e7ada", "answer_start": 31}], "id": "P_318_C_1905_Q1", "question": "Com es fan la majoria de votacions?"}, {"answers": [{"text": "un grup pol\u00edtic o un m\u00ednim de 30 eurodiputats", "answer_start": 378}], "id": "P_318_C_1905_Q2", "question": "Qui pot demanar una votaci\u00f3 mitjan\u00e7ant crida segons llista?"}, {"answers": [{"text": "secretes", "answer_start": 550}], "id": "P_318_C_1905_Q3", "question": "Com s\u00f3n les votacions quan s'elegeix un nou president?"}, {"answers": [{"text": "en l\u00ednia", "answer_start": 737}], "id": "P_318_C_1905_Q4", "question": "Com es pot consultar el Diari Oficial de la Uni\u00f3 Europea?"}, {"answers": [{"text": "si s'allarga massa", "answer_start": 999}], "id": "P_318_C_1905_Q5", "question": "Quan podria destorbau una votaci\u00f3 els altres debats?"}]}, {"context": "El Parlament tamb\u00e9 s'encarrega d'aprovar la implementaci\u00f3 de pressupostos anteriors basant-se en l'informe anual del Tribunal de Comptes Europeu. Nom\u00e9s s'ha negat a fer-ho dues vegades: el 1984 i el 1998. Aquesta \u00faltima desemboc\u00e0 en la dimissi\u00f3 de la Comissi\u00f3 Santer, fet que demostr\u00e0 que les seves compet\u00e8ncies pressupost\u00e0ries fan que el Parlament tingui molt de poder sobre la Comissi\u00f3.[20][28][53] El Parlament tamb\u00e9 fa un ampli \u00fas de les seves compet\u00e8ncies pressupost\u00e0ries i d'altres tipus en diferents \u00e0mbits. Per exemple, quan s'estableix el Servei Europeu d'Acci\u00f3 Exterior, el Parlament gaudeix d'un veto de facto sobre la seva configuraci\u00f3, car cal el seu consentiment per dur a terme canvis en el pressupost o el personal.[54]", "qas": [{"answers": [{"text": "en l'informe anual del Tribunal de Comptes Europeu", "answer_start": 94}], "id": "P_318_C_1906_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basa el Parlament per aprovar la implementaci\u00f3 de pressupostos anteriors?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 172}], "id": "P_318_C_1906_Q2", "question": "Quantes vegades el parlament s'ha negat a aprovar la implementaci\u00f3 de pressupostos anteriors?"}, {"answers": [{"text": "d'un veto de facto", "answer_start": 602}], "id": "P_318_C_1906_Q3", "question": "De que gaudeix el Parlament sobre la configuraci\u00f3 del Servei Europeu d'Acci\u00f3 Exterior?"}]}, {"context": "Els grups sovint es basen en un \u00fanic partit pol\u00edtic europeu, com ho fa el Partit Popular Europeu. Tanmateix, tamb\u00e9 poden incloure m\u00e9s d'un grup pol\u00edtic, aix\u00ed com partits nacionals i pol\u00edtics independents, com \u00e9s el cas de l'Alian\u00e7a dels Liberals i Dem\u00f2crates per Europa.[75] Per ser reconegut com a tal, un grup ha de tenir un m\u00ednim de 25 eurodiputats de set pa\u00efsos diferents.[76] Els grups reconeguts reben subvencions del Parlament i se'ls garanteix llocs a les comissions, de manera que els partits tenen inter\u00e8s a formar grups. Tanmateix, la creaci\u00f3 de l'ef\u00edmer grup Identitat, Tradici\u00f3, Sobirania (ITS) suscit\u00e0 pol\u00e8mica a causa de la seva ideologia. Els membres del grup eren d'extrema dreta, cosa que gener\u00e0 preocupaci\u00f3 sobre l'atribuci\u00f3 de fons p\u00fablics a aquest grup.[77] Els intents de canviar les regles per impedir la formaci\u00f3 de l'ITS fracassaren. Tanmateix, no se li permet\u00e9 ocupar llocs importants a les comissions (que, per acord t\u00e0cit, tradicionalment es reparteixen entre tots els partits).[78] Les disputes internes del grup feren que diversos membres l'abandonessin i, per tant, caigu\u00e9s per sota del l\u00edmit pel reconeixement i s'esfondr\u00e9s.[79]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un \u00fanic partit pol\u00edtic europeu", "answer_start": 26}], "id": "P_318_C_1907_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basen sovint els grups?"}, {"answers": [{"text": "un m\u00ednim de 25", "answer_start": 324}], "id": "P_318_C_1907_Q2", "question": "Quants eurodiputats ha de tenir un grup per ser reconegut com a tal?"}, {"answers": [{"text": "subvencions", "answer_start": 408}], "id": "P_318_C_1907_Q3", "question": "Qu\u00e8 reben del Parlament els grups reconeguts?"}, {"answers": [{"text": "Identitat, Tradici\u00f3, Sobirania", "answer_start": 571}], "id": "P_318_C_1907_Q4", "question": "Quin grup es va crear al Parlament amb membres d'extrema dreta?"}, {"answers": [{"text": "canviar les regles", "answer_start": 794}], "id": "P_318_C_1907_Q5", "question": "Qu\u00e8 van voler fer al Parlament per evitar la la formaci\u00f3 de l'ITS?"}]}, {"context": "Els diputats es disposen en un hemicicle segons el seu grup pol\u00edtic (a l'Assemblea Comuna, fins al 1958, els diputats es posaven en ordre alfab\u00e8tic[107]). Els grups segueixen principalment una seq\u00fc\u00e8ncia d'esquerra a dreta, per\u00f2 alguns grups petits es posen a l'anell exterior del Parlament. Totes les taules disposen d'un micr\u00f2fon, auriculars per la interpretaci\u00f3 i un sistema de vot electr\u00f2nic. Els l\u00edders dels grups s'asseuen a la primera fila d'escons. Al centre de l'hemicicle hi ha un podi des d'on parlen els oradors convidats. L'altra meitat de la cambra circular es compon principalment de la zona elevada on seuen el president i el personal. Hi ha m\u00e9s seients entre els costats d'aquesta zona i els eurodiputats, on es posen el Consell (a l'extrem esquerre) i la Comissi\u00f3 (a l'extrem dret). Tant l'hemicicle de Brussel\u00b7les com el d'Estrasburg segueixen aquest esquema, amb poques difer\u00e8ncies entre els dos.[108] El disseny de l'hemicicle \u00e9s el resultat d'un comprom\u00eds entre els diferents sistemes parlamentaris. En el sistema brit\u00e0nic, els diferents grups queden cara a cara, mentre que en el franc\u00e8s es disposen en un semicercle i, en el sistema tradicional alemany, tots els membres de l'assemblea miraven cap a una tribuna des d'on es feien les intervencions. Malgrat que el disseny es basa en un semicercle, els extrems de l'espectre pol\u00edtic queden cara a cara.[107] L'acc\u00e9s a la cambra est\u00e0 restringit i controlat per uixers que estan a disposici\u00f3 dels eurodiputats (per exemple, per entregar-los documents). A vegades, els uixers tamb\u00e9 poden actuar com a policies per fer complir les ordres del president, com en les rares ocasions en les quals cal expulsar un diputat que estigui impedint el bon desenvolupament de la sessi\u00f3. Com que el primer cap de protocol del Parlament era franc\u00e8s, moltes de les tasques del Parlament es basen en el model franc\u00e8s desenvolupat despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3 Francesa. Els 180 uixers, que porten fracs negres i una cadena de plata, s\u00f3n f\u00e0cils de veure al Parlament. Se'ls selecciona i contracta de la mateixa manera que la resta de funcionaris europeus. El president t\u00e9 un uixer personal.[109]", "qas": [{"answers": [{"text": "segons el seu grup pol\u00edtic", "answer_start": 41}], "id": "P_318_C_1908_Q1", "question": "Com es disposen els diputats a l'hemicicle del Parlament?"}, {"answers": [{"text": "en ordre alfab\u00e8tic", "answer_start": 129}], "id": "P_318_C_1908_Q2", "question": "Com es disposaven els diputats a l'Assemblea Comuna fins al 1958?"}, {"answers": [{"text": "a l'anell exterior", "answer_start": 257}], "id": "P_318_C_1908_Q3", "question": "On es posen alguns grups petits a l'hemicicle del Parlament?"}, {"answers": [{"text": "electr\u00f2nic", "answer_start": 384}], "id": "P_318_C_1908_Q4", "question": "Com \u00e9s el sistema de vot que hi ha a totes les taules a l'hemicicle del Parlament?"}, {"answers": [{"text": "com a policies", "answer_start": 1564}], "id": "P_318_C_1908_Q5", "question": "Com poden actuar de vegades els uixers de l'hemicicle del Parlament?"}]}]}, {"title": "Adina (Rossini)", "paragraphs": [{"context": "Harem a Bagdad. Diversos servents del Califa de Bagdad canten alegres, ja que s'acosta l'enlla\u00e7 entre el seu senyor i la jove Adina, la seva concubina predilecte (Cor: Splende sereno e fulgido). Tanmateix no tots estan contents, en un rac\u00f3 es distingeix al jove Selimo molt preocupat al costat de Mustaf\u00e0. El motiu \u00e9s que el noi est\u00e0 enamorat d'Adina i no est\u00e0 disposat a renunciar a la relaci\u00f3 que mant\u00e9 amb la noia, aix\u00ed que es planteja escapolir-se de l'harem amb la seva estimada. Mustaf\u00e0, a qui ha recompensat amb una bossa de monedes, l'ajudar\u00e0 en la seva empresa (Duo: Quando m'offre amica sorte).[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Diversos servents del Califa de Bagdad", "answer_start": 16}], "id": "P_163_C_973_Q1", "question": "Qui canta alegre?"}, {"answers": [{"text": "al jove Selimo", "answer_start": 254}], "id": "P_163_C_973_Q2", "question": "A qui es distingeix en un rac\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "al costat de Mustaf\u00e0", "answer_start": 284}], "id": "P_163_C_973_Q3", "question": "On est\u00e0 el jove Selimo?"}, {"answers": [{"text": "molt preocupat", "answer_start": 269}], "id": "P_163_C_973_Q4", "question": "Com est\u00e0 Selimo?"}, {"answers": [{"text": "est\u00e0 enamorat d'Adina", "answer_start": 329}], "id": "P_163_C_973_Q5", "question": "De qui est\u00e0 enamorat Selimo?"}]}, {"context": "El tema proposa una hist\u00f2ria cl\u00e0ssica d'ambient ex\u00f2tic que de Le Rencontre impr\u00e9vue de Gluck a El rapte en el serrall de Mozart, de L'italiana in Algeri a Il turco in Italia del mateix Rossini, sovint va rec\u00f3rrer l'\u00f2pera bufa entre els segles XVIII i XIX. Per\u00f2 Adina \u00e9s m\u00e9s aviat una \u00f2pera semiseriosa. En lloc de tornar sobre algunes de les caracter\u00edstiques estil\u00edstiques divertides consagrades per l'experi\u00e8ncia anterior, adopta un llenguatge m\u00e9s lineal i m\u00e9s atent a afavorir el malenconi\u00f3s, i de vegades fins i tot dram\u00e0tic, llibret, com en el quartet Ah, qual notte orrenda \u00e8 questa!, en el qual el music\u00f2leg Luigi Rognoni hi va veure fins i tot un avan\u00e7ament de la tr\u00e0gica nit de Rigoletto de Verdi.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "una hist\u00f2ria cl\u00e0ssica d'ambient ex\u00f2tic", "answer_start": 16}], "id": "P_163_C_974_Q1", "question": "Qu\u00e8 proposa el tema?"}, {"answers": [{"text": "semiseriosa", "answer_start": 290}], "id": "P_163_C_974_Q2", "question": "Com \u00e9s l'\u00f2pera Adina?"}, {"answers": [{"text": "Luigi Rognoni", "answer_start": 614}], "id": "P_163_C_974_Q3", "question": "Qui va veure un avan\u00e7ament de la tr\u00e0gica nit de Rigoletto?"}, {"answers": [{"text": "music\u00f2leg", "answer_start": 604}], "id": "P_163_C_974_Q4", "question": "A qu\u00e8 es dedicava Luigi Rognoni?"}, {"answers": [{"text": "XVIII i XIX", "answer_start": 243}], "id": "P_163_C_974_Q5", "question": "Entre quins segles va rec\u00f3rrer l'\u00f2pera bufa?"}]}]}, {"title": "L'Anunciaci\u00f3 (Van Eyck, Washington)", "paragraphs": [{"context": "El quadre descriu l'Anunciaci\u00f3 de l'Arc\u00e0ngel Gabriel a la Verge Maria que seria la mare del fill de D\u00e9u \uff3bLluc 1:26-38\uff3d. La inscripci\u00f3 mostra les seves paraules: \u00abAVE GR\u00c3. PLENA\u00bb o \u00abAve Maria, plena de gr\u00e0cia... \u00bb.[n. 1] Ella es retira amb mod\u00e8stia i respon, \u00abECCE ANCILLA D\u00d1I.\u00bb o \u00abS\u00f3c l'esclava del Senyor\u00bb.[n. 2] Aquestes paraules apareixen al quadre escrites cap per avall perqu\u00e8 D\u00e9u pugui llegir-les des del cel. Els dons de l'Esperit Sant, des de la finestra superior esquerra, descendeixen sobre Maria a trav\u00e9s dels set rajos, amb el colom que simbolitza l'Esperit Sant que segueix la seva direcci\u00f3. \u00ab\u00c9s el moment en qu\u00e8 el pla de D\u00e9u per a la salvaci\u00f3 es posa en marxa. A trav\u00e9s de l'encarnaci\u00f3 humana de Crist, l'antiga era de la Llei es transforma en una nova era de la Gr\u00e0cia\u00bb.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Anunciaci\u00f3 de l'Arc\u00e0ngel Gabriel a la Verge Maria", "answer_start": 18}], "id": "P_488_C_2923_Q1", "question": "Qu\u00e8 descriu el quadre?"}, {"answers": [{"text": "amb mod\u00e8stia", "answer_start": 235}], "id": "P_488_C_2923_Q2", "question": "Com es retira la Verge Maria?"}, {"answers": [{"text": "\u00abECCE ANCILLA D\u00d1I.\u00bb o \u00abS\u00f3c l'esclava del Senyor\u00bb", "answer_start": 258}], "id": "P_488_C_2923_Q3", "question": "Qu\u00e8 respon la Verge Maria quan es retira?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 D\u00e9u pugui llegir-les des del cel", "answer_start": 375}], "id": "P_488_C_2923_Q4", "question": "Per qu\u00e8 apareixen les paraules \u00abECCE ANCILLA D\u00d1I.\u00bb o \u00abS\u00f3c l'esclava del Senyor\u00bb escrites cap per avall?"}, {"answers": [{"text": "des de la finestra superior esquerra", "answer_start": 444}], "id": "P_488_C_2923_Q5", "question": "Des d'on descendeixen sobre Maria els dons de l'Esperit Sant?"}]}, {"context": "Un altre dels temes de Van Eyck, i d'altres primitius flamencs, \u00e9s la gran capa pluvial sobre una dalm\u00e0tica que porta Gabriel. Aquesta vestimenta correspon a un celebrant o encarregat d'una Missa Major. Maria est\u00e0 davant una taula amb un llibre d'una mida que correspondria ser un llibre d'Evangelis o missal, i t\u00e9 les mans al\u00e7ades en un gest conegut com a expansis manibus. Aquest \u00e9s sens dubte un gest de sorpresa i incertesa amb qu\u00e8 rep l'aparici\u00f3 sobtada de Gabriel i la seva not\u00edcia, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un gest usat pels sacerdots en certs moments de la missa.[6] La pintura ha estat connectada amb la Missa Daurada (\u00abMissa Aurea\u00bb), un drama lit\u00fargic, o missa dramatitzada, popular als Pa\u00efsos Baixos a l'\u00e8poca, que inclo\u00efa una escenificaci\u00f3 de l'Anunciaci\u00f3 com la lectura de l'Evangeli.[6][26][27] Habitualment, aix\u00f2 \u00e9s part d'un tema com\u00fa entre els primitius flamencs, on Maria, com a mitjancera entre el fidel i D\u00e9u, es compara amb, o es veu com, un sacerdot celebrant missa. Compara el sacrifici personal del seu fill amb el sacrifici ritual promulgat pel sacerdot a la missa. Un exemple extrem es pot veure a Le sacerdoce de la Vierge al Louvre, on es mostra clarament amb vestits lit\u00fargics i celebrant la missa en un altar; m\u00e9s sovint, com en aquest cas, la comparaci\u00f3 es fa m\u00e9s subtilment.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "davant una taula", "answer_start": 214}], "id": "P_488_C_2924_Q1", "question": "On \u00e9s Maria en el quadre?"}, {"answers": [{"text": "un llibre d'Evangelis o missal", "answer_start": 278}], "id": "P_488_C_2924_Q2", "question": "A quina mida correspondria ser el llibre que t\u00e9 Maria a la taula?"}, {"answers": [{"text": "expansis manibus", "answer_start": 357}], "id": "P_488_C_2924_Q3", "question": "Com es conegut el gest que fa Maria amb les mans al\u00e7ades?"}, {"answers": [{"text": "amb la Missa Daurada", "answer_start": 595}], "id": "P_488_C_2924_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 ha estat connectada la pintura?"}, {"answers": [{"text": "Pa\u00efsos Baixos", "answer_start": 686}], "id": "P_488_C_2924_Q5", "question": "D'on era popular a l'\u00e8poca la Missa Daurada?"}]}, {"context": "L'Anunciaci\u00f3, coneguda tamb\u00e9 com a Anunciaci\u00f3 Mellon, \u00e9s una pintura sobre taula a l'oli obra de Jan van Eyck de l'escola dels primitius flamencs, realitzada entre 1432-1436. \u00c9s a la National Gallery of Art, a Washington DC. L'obra original sobre taula es va transferir a tela al segle xix. Es pensa que era l'ala esquerra (interior) d'un tr\u00edptic; de les altres parts no hi ha const\u00e0ncia, tan sols especulacions. \u00c9s un treball altament complex, amb una iconografia encara discutida pels historiadors d'art.", "qas": [{"answers": [{"text": "Anunciaci\u00f3 Mellon", "answer_start": 35}], "id": "P_488_C_2925_Q1", "question": "Com \u00e9s coneguda tamb\u00e9 l'Anunciaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Jan van Eyck", "answer_start": 97}], "id": "P_488_C_2925_Q2", "question": "De qui \u00e9s obra l'Anunciaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "entre 1432-1436", "answer_start": 158}], "id": "P_488_C_2925_Q3", "question": "Quan va pintar Jan van Eyck l'Anunciaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "National Gallery of Art, a Washington DC", "answer_start": 183}], "id": "P_488_C_2925_Q4", "question": "On \u00e9s l'Anunciaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "segle xix", "answer_start": 280}], "id": "P_488_C_2925_Q5", "question": "Quan es va transferir a tela l'obra original sobre taula?"}]}, {"context": "El 1929, el jove comerciant d'art alemany, Francis Matthieson va compilar per enc\u00e0rrec del govern sovi\u00e8tic una llista de les cent pintures existents en col\u00b7leccions russes que mai no s'haurien de ser venudes sota cap circumst\u00e0ncia. Va quedar molt sorpr\u00e8s en veure algunes d'aquestes pintures poc despr\u00e9s a Par\u00eds en mans de Calouste Gulbenkian, un comerciant del petroli que havia negociat amb els russos. Gulbenkian volia que fos el seu agent en altres compres per\u00f2 Matthieson, en canvi, va formar un consorci amb Colnaghi de Londres i Knoedler & cia. de Nova York, els quals el 1930 i 1931 compraven vint-i-una pintures dels russos, que serien venudes posteriorment al magnat estatunidenc Andrew Mellon, qui les va donar el 1937 a la National Gallery of Art de Washington, on figuren junt amb algunes de les pintures m\u00e9s importants de la col\u00b7lecci\u00f3 (treballs de Rafael, Botticelli, Tici\u00e0, Veronese, Vel\u00e1zquez i Rembrandt).[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "una llista de les cent pintures existents en col\u00b7leccions russes que mai no s'haurien de ser venudes sota cap circumst\u00e0ncia", "answer_start": 107}], "id": "P_488_C_2926_Q1", "question": "Qu\u00e8 va compilar Francis Matthieson el 1929?"}, {"answers": [{"text": "govern sovi\u00e8tic", "answer_start": 91}], "id": "P_488_C_2926_Q2", "question": "Qui va encarregar a Francis Mattieson una llista de les cent pintures existents en col\u00b7leccions russes que mai no s'haurien de ser venudes?"}, {"answers": [{"text": "Calouste Gulbenkian", "answer_start": 323}], "id": "P_488_C_2926_Q3", "question": "Quin comerciant de petroli havia negociat amb els russos?"}, {"answers": [{"text": "amb Colnaghi de Londres i Knoedler & cia. de Nova York", "answer_start": 510}], "id": "P_488_C_2926_Q4", "question": "Amb qui va formar Matthieson un consorci?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-una", "answer_start": 605}], "id": "P_488_C_2926_Q5", "question": "Quantes pintures dels russos va comprar el consorci?"}]}, {"context": "La paret del darrere t\u00e9 un \u00fanic vitrall a la part m\u00e9s alta, on es veu una Maiestas Domini i uns querubins volant per sobre seu, tema que s'inspira en les profecies d'Isa\u00efes i Ezequiel. T\u00e9 als seus peus un globus amb un esquema terrestre isidori\u00e0 on es pot llegir la paraula \u00abasia\u00bb.[9] Al costat d'aquest vitrall hi ha unes pintures murals t\u00e8nues: a l'esquerra, sobre el tema del descobriment del petit Mois\u00e8s per la filla del Fara\u00f3, pre-figurant l'Anunciaci\u00f3 en si mateix i, a la dreta, Mois\u00e8s rebent els deu manaments, en un paral\u00b7lelisme amb el Nou Testament que portaria Crist. Just a sota, hi ha dos tondos amb Isaac i Jacob, per als que s'han proposat diverses funcions simb\u00f2liques.[21][22] Per sota hi ha una triple finestra, amb uns vitralls sense decoraci\u00f3 que podria suggerir la Sant\u00edssima Trinitat.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la part m\u00e9s alta", "answer_start": 40}], "id": "P_488_C_2928_Q1", "question": "On t\u00e9 un vitrall la paret del darrere?"}, {"answers": [{"text": "la paraula \u00abasia\u00bb", "answer_start": 263}], "id": "P_488_C_2928_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s pot llegir al globus?"}, {"answers": [{"text": "descobriment del petit Mois\u00e8s per la filla del Fara\u00f3", "answer_start": 379}], "id": "P_488_C_2928_Q3", "question": "Quin tema tracta la pintura mural de l'esquerra del vitrall?"}, {"answers": [{"text": "els deu manaments", "answer_start": 501}], "id": "P_488_C_2928_Q4", "question": "Qu\u00e8 rep Mois\u00e8s en la pintura mural de la dreta del vitrall?"}, {"answers": [{"text": "sense decoraci\u00f3", "answer_start": 749}], "id": "P_488_C_2928_Q5", "question": "Com s\u00f3n els vitralls que t\u00e9 la triple finestra?"}]}]}, {"title": "Sistema electoral dels Estats Units d'Am\u00e8rica", "paragraphs": [{"context": "Les constitucions i la normativa electoral estatal, dictada pels \u00f2rgans legislatius dels estats, regulen els processos electorals tant a nivell estatal com local. En aquestes eleccions s'escullen alts c\u00e0rrecs electes de l'administraci\u00f3, de les cambres legislatives i del poder executiu (que recau en la figura del governador). Cadascun d'ells \u00e9s elegit en processos electorals per separat. Els governadors i el vicegovernadors s\u00f3n elegits en tots els estats, per\u00f2 en funci\u00f3 de cada estat poden ser escollits en una candidatura conjunta o per separat; fins i tot, en alguns estats l'elecci\u00f3 es fa per separat i en diferents cicles electorals. Els governadors dels territoris de la Samoa Nord-americana, Washington DC, Guam, les illes Mariannes Septentrionals, Puerto Rico i les illes Verges tamb\u00e9 s\u00f3n elegits. La majoria d'aquests processos electorals es fan coincidir amb les eleccions presidencials o les mid-term elections, tot i que alguns estats segueixen els seus propis cicles electorals.[1] En alguns estats, els c\u00e0rrecs de Fiscal general i Secretari de l'Estat s\u00f3n c\u00e0rrecs electes. Tots els membres de les cambres legislatives estatals s\u00f3n elegits: en aquest sentit, tots els estats tenen senadors i representants estatals (a excepci\u00f3 de Nebraska, que \u00e9s unicameral), de manera que nom\u00e9s els senadors s\u00f3n elegits per les urnes.[42] En alguns estats, els membres de la Cort Suprema de l'Estat i altres membres del poder judicial tamb\u00e9 s\u00f3n elegits mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s electoral. En aquestes eleccions tamb\u00e9 es poden votar esmenes a la constituci\u00f3 de l'estat en forma de refer\u00e8ndum.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Les constitucions i la normativa electoral estatal", "answer_start": 0}], "id": "P_402_C_2407_Q1", "question": "Qu\u00e8 regula els processos electorals tant a nivell estatal com local?"}, {"answers": [{"text": "pels \u00f2rgans legislatius dels estats", "answer_start": 60}], "id": "P_402_C_2407_Q2", "question": "Per qui \u00e9s dictada la normativa electoral estatal?"}, {"answers": [{"text": "en la figura del governador", "answer_start": 297}], "id": "P_402_C_2407_Q3", "question": "En qui recau el poder executiu?"}, {"answers": [{"text": "els seus propis cicles electorals", "answer_start": 960}], "id": "P_402_C_2407_Q4", "question": "Qu\u00e8 segueixen alguns estats?"}, {"answers": [{"text": "Fiscal general i Secretari de l'Estat", "answer_start": 1031}], "id": "P_402_C_2407_Q5", "question": "Quins c\u00e0rrecs s\u00f3n electes en alguns estats?"}]}, {"context": "El dret federal i el propi de cada estat regulen el procediment dels diversos processos electorals. La Constituci\u00f3 dels Estats Units, en els seus primer i segon articles i en esmenes posteriors, defineix el marc legislatiu b\u00e0sic a partir del qual es desenvolupen els documents amb for\u00e7a jur\u00eddica que regulen els diferents processos electorals.[2] Concretament, mitjan\u00e7ant una llei estatal, cada un dels estats desenvolupa la majoria d'aspectes de tots els processos electorals, incloent-hi les eleccions prim\u00e0ries, la condici\u00f3 d'elector (m\u00e9s enll\u00e0 de la definici\u00f3 constitucional b\u00e0sica), l'elecci\u00f3 dels membres del col\u00b7legi electoral estatal que escull el president o la normativa de les eleccions estatals i locals. El finan\u00e7ament dels processos electorals ha estat sempre un tema controvertit, conseq\u00fc\u00e8ncia de la possibilitat que fonts privades contribueixin amb quantitats substancials a les diverses candidatures, especialment en les eleccions federals.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "El dret federal i el propi de cada estat", "answer_start": 0}], "id": "P_402_C_2408_Q1", "question": "Qu\u00e8 regula el procediment dels diversos processos electorals?"}, {"answers": [{"text": "regulen els diferents processos electorals", "answer_start": 300}], "id": "P_402_C_2408_Q2", "question": "Qu\u00e8 fan els documents amb for\u00e7a jur\u00eddica?"}, {"answers": [{"text": "una llei estatal", "answer_start": 372}], "id": "P_402_C_2408_Q3", "question": "Mitjan\u00e7ant qu\u00e8 desenvolupen els estats la majoria d'aspectes de tots els processos electorals?"}, {"answers": [{"text": "les eleccions prim\u00e0ries", "answer_start": 490}], "id": "P_402_C_2408_Q4", "question": "Quines eleccions tamb\u00e9 estan incloses en la llei?"}, {"answers": [{"text": "controvertit", "answer_start": 782}], "id": "P_402_C_2408_Q5", "question": "Com ha esta sempre el tema del finan\u00e7ament dels processos electorals?"}]}, {"context": "Tots els estats, excepte Dakota del Nord, exigeixen que els ciutadans que vulguin exercir el seu dret a vot ho expressin pr\u00e8viament mitjan\u00e7ant un registre, tot i que un gran nombre d'estats permeten apuntar-se per votar el mateix dia de les eleccions. Tradicionalment, els votants s'apunten a les oficines estatals electorals, encara que des de la segona meitat dels 90 hi hagu\u00e9 un esfor\u00e7 per part del govern federal per intentar agilitzar el proc\u00e9s i intentar augmentar els \u00edndexs de participaci\u00f3. La National Voter Registration Act de 1993 exigeix que els governs estatals rebin finan\u00e7ament federal per fer m\u00e9s f\u00e0cil el proc\u00e9s de registre de votants. Els diners rebuts s'han de destinar a proporcionar fulls de registre unificats els quals s'han de poder aconseguir a les autoescoles, centres de discapacitats, escoles, biblioteques i oficines de correus. Els estats que en la seva legislaci\u00f3 contemplen la possibilitat de registrar votants el mateix dia estan exempts de l'aplicaci\u00f3 d'aquesta la llei; aquests estats s\u00f3n Dakota del Nord, Idaho, Minnesota, Nou Hampshire, Wisconsin, i Wyoming.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "ho expressin pr\u00e8viament mitjan\u00e7ant un registre", "answer_start": 108}], "id": "P_402_C_2409_Q1", "question": "Qu\u00e8 exigeix la llei que facin els ciutadans per poder votar en gaireb\u00e9 tots els estats?"}, {"answers": [{"text": "el mateix dia de les eleccions", "answer_start": 220}], "id": "P_402_C_2409_Q3", "question": "Quin dia et pots apuntar en el registre per poder votar en un gran nombre d'estats?"}, {"answers": [{"text": "a les oficines estatals electorals", "answer_start": 291}], "id": "P_402_C_2409_Q4", "question": "On s'apunten els votants tradicionalment per poder votar?"}]}, {"context": "El vot anticipat \u00e9s un proc\u00e9s formal en el qual els votants poden exercir el seu dret a vot abans del dia assenyalat en col\u00b7legis electorals preparats per a acollir-lo. El seu procediment \u00e9s molt semblant a l'absentee ballot sense cap mena de justificaci\u00f3. El vot anticipat est\u00e0 perm\u00e8s a 31 estats sense sense haver de proveir cap justificaci\u00f3; a 3 amb justificaci\u00f3 pr\u00e8via; a 4 estats es permet per la via del correu postal; i a la resta no es permet.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "abans del dia assenyalat", "answer_start": 92}], "id": "P_402_C_2410_Q1", "question": "Quan poden exercir el vot anticipat els votants?"}, {"answers": [{"text": "a l'absentee ballot", "answer_start": 205}], "id": "P_402_C_2410_Q2", "question": "A qu\u00e8 s'assembla el procediment de vot anticipat?"}, {"answers": [{"text": "31", "answer_start": 288}], "id": "P_402_C_2410_Q3", "question": "Quants estats permeten el vot anticipat sense cap justificaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "4", "answer_start": 376}], "id": "P_402_C_2410_Q5", "question": "Quants estats permeten el vot anticipat per correu postal?"}]}, {"context": "Els Estats Units tenen un sistema de govern presidencial basat en el fet que el poder executiu \u00e9s independent del poder legislatiu. Les persones que exerceixen aquests poders s\u00f3n escollides en processos electorals diferenciats, a difer\u00e8ncia, per exemple, del que succeeix a l'estat espanyol o a Catalunya, on qui ostenta el poder executiu \u00e9s escollit d'entre els membres de la cambra que ostenta el poder legislatiu.[2][23][24] En el primer article de la Constituci\u00f3 dels Estats Units s'exigeix que qualsevol elecci\u00f3 per al c\u00e0rrec de president ha de tenir lloc en un \u00fanic dia a nivell nacional, mentre que les eleccions per escollir els representants al congr\u00e9s (cambra de representants i senat) es poden celebrar en temps diferits.[2] Aix\u00ed doncs, el mateix dia que hi ha eleccions presidencials s'escullen els 435 membres de la cambra de representants per un mandat de dos anys. Al cap de dos anys de l'elecci\u00f3 del president, la mateixa cambra torna a ser escollida en el que es coneix com la midterm election. Les eleccions al senat segueixen un altre patr\u00f3, ja que els mandats duren sis anys.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el fet que el poder executiu \u00e9s independent del poder legislatiu", "answer_start": 63}], "id": "P_402_C_2411_Q2", "question": "En qu\u00e8 es basa el sistema presidencial de govern dels Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "en processos electorals diferenciats", "answer_start": 190}], "id": "P_402_C_2411_Q3", "question": "Com s'escull als Estats Units el poder legislatiu i executiu?"}, {"answers": [{"text": "en un \u00fanic dia a nivell nacional", "answer_start": 561}], "id": "P_402_C_2411_Q4", "question": "Com es fa l'elecci\u00f3 per a president dels Estats Units segons la Constituci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "435", "answer_start": 811}], "id": "P_402_C_2411_Q5", "question": "Quants membres hi ha ala cambra de representants dels Estats Units?"}]}]}, {"title": "Experiment de Cavendish", "paragraphs": [{"context": "\u00c9s com\u00fa trobar molts llibres[8][9] que assenyalen err\u00f2niament que el prop\u00f2sit de Cavendish era determinar la constant gravitacional,     G   {\\textstyle G}  , i aquest error ha estat assenyalat per diversos autors.[7][3] En realitat, l'\u00fanic prop\u00f2sit de Cavendish era determinar la densitat de la Terra, que ell anomenava \"pesar el m\u00f3n\". La constant gravitacional no apareix en l'article original de Cavendish del 1798 Experiments to Determine the Density of the Earth[6] i no hi ha indici que ell hagi albirat aix\u00f2 com a prop\u00f2sit experimental. Una de les primeres refer\u00e8ncies a     G   {\\textstyle G}  , escrita     f   {\\textstyle f}  , apareix el 1844, a la 4a edici\u00f3 del llibre Cours \u00e9l\u00e9mentaire de Physique de Nicolas Deguin, per\u00f2 sense escriure la f\u00f3rmula completa de la llei de Newton. La primera vegada que s'escriu aquesta f\u00f3rmula completa \u00e9s el 1873 a la mem\u00f2ria D\u00e9termination nouvelle de la constante de l'attraction et de la densit\u00e9 moyenne de la Terre de Marie-Alfred Cornu i Jean-Baptistin Baille:[10][3]", "qas": [{"answers": [{"text": "que el prop\u00f2sit de Cavendish era determinar la constant gravitacional", "answer_start": 62}], "id": "P_551_C_3301_Q1", "question": "Qu\u00e8 assenyalen equivocadament molts llibres?"}, {"answers": [{"text": "determinar la densitat de la Terra", "answer_start": 267}], "id": "P_551_C_3301_Q2", "question": "Quin era l'\u00fanic objectiu de Cavendish?"}, {"answers": [{"text": "\"pesar el m\u00f3n\"", "answer_start": 321}], "id": "P_551_C_3301_Q3", "question": "De quina altra manera anomenava Cavendish el fet de determinar la densitat de la Terra?"}, {"answers": [{"text": "1798", "answer_start": 413}], "id": "P_551_C_3301_Q4", "question": "Quan va escriure Cavendish l'article Experiments to Determine the Density of the Earth?"}, {"answers": [{"text": "a la 4a edici\u00f3 del llibre Cours \u00e9l\u00e9mentaire de Physique", "answer_start": 655}], "id": "P_551_C_3301_Q5", "question": "On apareix una de les primeres refer\u00e8ncies a G escrita f?"}]}, {"context": "Cap al 1768 el reverend John Michell (1724-1793), f\u00edsic i ge\u00f2leg brit\u00e0nic, disseny\u00e0 i constru\u00ed una balan\u00e7a de torsi\u00f3 tamb\u00e9 amb l'objectiu de determinar la densitat mitjana de la Terra. Aquest instrument era semblant al dissenyat pel franc\u00e8s Charles-Augustin de Coulomb que l'empr\u00e0 per a mesurar petites atraccions i repulsions el\u00e8ctriques el 1784.[5] Sembla que Michell no coneixia els treballs de Coulomb quan disseny\u00e0 la seva balan\u00e7a de torsi\u00f3.[6] No obstant aix\u00f2, Michell mor\u00ed sense poder completar el seu experiment i l'instrument que havia constru\u00eft fou heretat pel reverend Francis John Hyde Wollaston, professor de filosofia natural a la Universitat de Cambridge i membre d'una fam\u00edlia dedicada a la ci\u00e8ncia qui, al seu torn, el lliur\u00e0 a Henry Cavendish, membres ambd\u00f3s de la Royal Society.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "una balan\u00e7a de torsi\u00f3", "answer_start": 95}], "id": "P_551_C_3302_Q1", "question": "Qu\u00e8 va dissenyar i construir John Michell?"}, {"answers": [{"text": "Cap al 1768", "answer_start": 0}], "id": "P_551_C_3302_Q2", "question": "Quan va dissenyar John Michell la balan\u00e7a de torsi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "determinar la densitat mitjana de la Terra", "answer_start": 141}], "id": "P_551_C_3302_Q3", "question": "Amb quina finalitat John Michell va dissenyar la balan\u00e7a de torsi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Universitat de Cambridge", "answer_start": 645}], "id": "P_551_C_3302_Q4", "question": "En quina universitat era professor Francis John Hyde Wollaston?"}, {"answers": [{"text": "Francis John Hyde Wollaston", "answer_start": 580}], "id": "P_551_C_3302_Q5", "question": "Qui va heretar l'instrument que havia constru\u00eft John Michell?"}]}, {"context": "Un segon experiment per a determinar la densitat de la Terra \u00e9s l'experiment de Schiehallion de mitjans de 1774. Un comit\u00e8 de cient\u00edfics de la Reial Societat de Londres format per l'Astr\u00f2nom Reial el reverend Nevil Maskelyne, Henry Cavendish, Benjamin Franklin, Daines Barrington i el reverend Samuel Horsley, es convenceren el 1772 que podien determinar l'atracci\u00f3 d'una muntanya sobre una plomada i l'estiu de 1773 s'encarreg\u00e0 a l'astr\u00f2nom Charles Mason cercar una muntanya. Mason eleg\u00ed per la seva simetria i a\u00efllament la muntanya escocesa de Schiehallion, al comtat de Perthshire. L'experiment fou realitzat per Maskelyne i les dades foren tractades per Charles Hutton. Els resultats finals foren que la densitat de la Terra corresponia a 4,500 g/cm3, un 20% inferior al valor actualment acceptat de 5,515 g/cm3.[4][3]", "qas": [{"answers": [{"text": "mitjans de 1774", "answer_start": 96}], "id": "P_551_C_3303_Q1", "question": "Quan es va realitzar l'experiment de Schiehallion?"}, {"answers": [{"text": "determinar la densitat de la Terra", "answer_start": 26}], "id": "P_551_C_3303_Q2", "question": "Amb quina finalitat es va realitzar l'experiment de Schiehallion?"}, {"answers": [{"text": "l'Astr\u00f2nom Reial el reverend Nevil Maskelyne, Henry Cavendish, Benjamin Franklin, Daines Barrington i el reverend Samuel Horsley", "answer_start": 180}], "id": "P_551_C_3303_Q3", "question": "Qui formava part del comit\u00e8 de cient\u00edfics de la Reial Societat de Londres?"}, {"answers": [{"text": "cercar una muntanya", "answer_start": 456}], "id": "P_551_C_3303_Q4", "question": "Quin enc\u00e0rrec se li va fer a Charles Mason l'estiu de 1773?"}, {"answers": [{"text": "la muntanya escocesa de Schiehallion", "answer_start": 522}], "id": "P_551_C_3303_Q5", "question": "Quina muntanya va elegir Charles Mason per dur a terme l'experiment?"}]}, {"context": "Aquesta balan\u00e7a era notablement sensible per al seu temps. La for\u00e7a de torsi\u00f3 que es produ\u00efa per atracci\u00f3 de les esferes era molt petita, 1,74\u00b710-7 N, al voltant de 24\u00b710-9 el pes de les esferes petites. Equival a la for\u00e7a que cal fer per sostenir 0,0155 mg de mat\u00e8ria. Aixecar un gra d'arena d'1 mm de di\u00e0metre comporta fer una for\u00e7a unes 90 vegades major que la mesurada per la balan\u00e7a de Cavendish.[7][1]", "qas": [{"answers": [{"text": "notablement sensible", "answer_start": 20}], "id": "P_551_C_3304_Q1", "question": "Com era la balan\u00e7a per a la seva \u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "unes 90 vegades major que la mesurada per la balan\u00e7a de Cavendish", "answer_start": 335}], "id": "P_551_C_3304_Q2", "question": "Quina for\u00e7a comporta aixecar un gra d'arena d'1 mm de di\u00e0metre?"}, {"answers": [{"text": "1,74\u00b710-7 N", "answer_start": 138}], "id": "P_551_C_3304_Q3", "question": "De quant \u00e9s la for\u00e7a de tensi\u00f3 que s'originava per l'atracci\u00f3 de les esferes?"}, {"answers": [{"text": "al voltant de 24\u00b710-9", "answer_start": 151}], "id": "P_551_C_3304_Q4", "question": "A quantes vegades el pes de les esferes petites corresponen 1,74\u00b710-7 N?"}]}, {"context": "El moment de for\u00e7a     \u03c4   {\\displaystyle \\tau }  , per definici\u00f3 \u00e9s el producte d'una for\u00e7a per la dist\u00e0ncia que separa el seu punt d'aplicaci\u00f3 de l'eix de rotaci\u00f3. Aqu\u00ed \u00e9s el producte de la for\u00e7a d'atracci\u00f3 gravitat\u00f2ria entre les dues esferes, F, i la dist\u00e0ncia que separa cada esfera petita a l'eix de rotaci\u00f3 del bra\u00e7 que duu les dues esferes petites, L / 2. Com que hi ha dues parelles d'esferes (2 grosses i 2 petites) i cada parella produeix una for\u00e7a a la dist\u00e0ncia L / 2 des de l'eix de la balan\u00e7a, el moment de for\u00e7a \u00e9s 2\u00b7F\u00b7L / 2 = F\u00b7L. En un p\u00e8ndol de torsi\u00f3, com el d'una balan\u00e7a de torsi\u00f3, el moment de for\u00e7a,     \u03c4   {\\displaystyle \\tau }  , \u00e9s proporcional a l'angle de gir     \u03b8   {\\displaystyle \\theta }   de la balan\u00e7a, essent la constant de proporcionalitat el coeficient de torsi\u00f3,     \u03ba   {\\displaystyle \\kappa }  , aix\u00f2 \u00e9s     \u03c4 = \u03ba \u22c5 \u03b8   {\\displaystyle \\tau =\\kappa \\cdot \\theta }  . Aix\u00ed, igualant ambdues f\u00f3rmules, s'obt\u00e9 la seg\u00fcent expressi\u00f3:", "qas": [{"answers": [{"text": "proporcional a l'angle de gir     \u03b8", "answer_start": 659}], "id": "P_551_C_3305_Q2", "question": "Com es el moment de for\u00e7a en un p\u00e8ndol de torsi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el producte d'una for\u00e7a per la dist\u00e0ncia que separa el seu punt d'aplicaci\u00f3 de l'eix de rotaci\u00f3", "answer_start": 69}], "id": "P_551_C_3305_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el moment de for\u00e7a \u03c4?"}, {"answers": [{"text": "des de l'eix de la balan\u00e7a", "answer_start": 480}], "id": "P_551_C_3305_Q4", "question": "Des d'on cada parella d'esferes produeix una for\u00e7a a la dist\u00e0ncia L / 2?"}, {"answers": [{"text": "2\u00b7F\u00b7L / 2 = F\u00b7L", "answer_start": 530}], "id": "P_551_C_3305_Q5", "question": "Quin \u00e9s el moment de for\u00e7a?"}]}, {"context": " Un dels primers intents per determinar la densitat terrestre fou realitzat pel professor d'hidrografia de Le Havre, el franc\u00e8s Pierre Bouguer, durant la Missi\u00f3 Geod\u00e8sica al Per\u00fa (1735-1739). Bouguer dugu\u00e9 a terme diversos experiments per determinar la relaci\u00f3 entre la densitat del volc\u00e0 Chimborazo i la densitat mitjana de la Terra, a partir de la desviaci\u00f3 de la vertical d'una plomada propera a aquesta gran muntanya. Isaac Newton ja havia considerat pr\u00e8viament la realitzaci\u00f3 de l'experiment com a demostraci\u00f3 pr\u00e0ctica de la seva teoria de la gravitaci\u00f3 en els seus Principia, per\u00f2 finalment rebutj\u00e0 la idea. Els resultats de Bouguer no foren massa bons, ja que una mesura donava una densitat de la Terra quatre vegades superior al de la muntanya i l'altra dotze vegades m\u00e9s.[2][3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pierre Bouguer", "answer_start": 128}], "id": "P_551_C_3306_Q1", "question": "Qui va ser un dels pioners en intentar determinar la densitat terrestre?"}, {"answers": [{"text": "hidrografia", "answer_start": 92}], "id": "P_551_C_3306_Q2", "question": "De quina disciplina era professor Pierre Bouguer?"}, {"answers": [{"text": "diversos", "answer_start": 214}], "id": "P_551_C_3306_Q3", "question": "Quants experiments va dur a terme Pierre Bouguer?"}, {"answers": [{"text": "entre la densitat del volc\u00e0 Chimborazo i la densitat mitjana de la Terra", "answer_start": 261}], "id": "P_551_C_3306_Q4", "question": "Entre quins elements volia establir una relaci\u00f3 Pierre Bouguer ?"}, {"answers": [{"text": "no foren massa bons", "answer_start": 639}], "id": "P_551_C_3306_Q5", "question": "Com van ser els resultats de l'experiment de Pierre Bouguer?"}]}]}, {"title": "Pintures de la cel\u00b7la de Sant Miquel", "paragraphs": [{"context": "La t\u00e8cnica del trompe l'oeil consisteix a crear una il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica tridimensional en barrejar l'escena amb el marc o el suport que la cont\u00e9. Aquesta t\u00e8cnica va ser molt utilitzada a partir del segle xvii, si b\u00e9 es pot observar en alguns pintors g\u00f2tics del segle XV com Masaccio, Petrus Christus o Jan van Eyck. Resulta for\u00e7a innovadora la utilitzaci\u00f3 d'aquesta t\u00e8cnica a mitjan segle xiv. En concret, Bassa aplica una lleu pinzellada de color blanc a la base del cercle interior i a la part superior del cercle exterior dels tondos del mur on est\u00e0 la porta, simulant un reflex de la llum que aporta volum al marc i crea una perspectiva en la qual els personatges semblen situar-se darrere una finestra. A m\u00e9s, a la figura de l'\u00e0ngel del tondo de l'esquerra, Bassa fa servir un recurs propi dels dibuixants de c\u00f2mics moderns per crear una sensaci\u00f3 de moviment. Els claus que sost\u00e9 aixecats a la m\u00e0 tenen darrere seu una mena de \"cometes\" que simulen la tra\u00e7a deixada pel moviment. L'altra aplicaci\u00f3 \u00e9s similar a les que s'utilitzaran posteriorment, una part del personatge, en aquest cas el peu de sant Francesc, surt de l'enquadrament natural i sobresurt per sobre el marc.", "qas": [{"answers": [{"text": "trompe l'oeil", "answer_start": 15}], "id": "P_63_C_373_Q1", "question": "Com s'anomena la t\u00e8cnica que crea una il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica tridimensional?"}, {"answers": [{"text": "a partir del segle xvii", "answer_start": 181}], "id": "P_63_C_373_Q2", "question": "Quant va ser molt utilitzada la t\u00e8cnica trompe l'oeil?"}, {"answers": [{"text": "dels dibuixants de c\u00f2mics moderns", "answer_start": 791}], "id": "P_63_C_373_Q3", "question": "De qui fa servir Bassa el recurs que crea sensaci\u00f3 de moviment?"}, {"answers": [{"text": "el peu", "answer_start": 1088}], "id": "P_63_C_373_Q4", "question": "Quina part del cos de Sant Francesc surt de l'enquadrament natural i sobresurt del marc?"}, {"answers": [{"text": "en barrejar l'escena amb el marc o el suport que la cont\u00e9", "answer_start": 83}], "id": "P_63_C_373_Q5", "question": "Com aconsegueix la t\u00e8cnica trompe l'oeil crear una il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica tridimensional?"}]}, {"context": "Sobre aquest enc\u00e0rrec es varen produir certs canvis. El m\u00e9s destacat \u00e9s la realitzaci\u00f3 en fresc combinant-lo, aix\u00f2 si, amb l'oli que fixava el contracte. L'altre canvi es produeix en les escenes representades. El cicle dels set Goigs de Maria inclou habitualment la Resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas, una escena que, en aquest cas, es repeteix al cicle de la Passi\u00f3 i que expressament s'esmentava al contracte. Per tant, Bassa t\u00e9 un espai lliure dins el relat mari\u00e0 dels goigs on decideix situar l'escena del Triomf de Maria i la converteix, a m\u00e9s, en l'escena central. Es tracta de la Maest\u00e0 que es va popularitzar iconogr\u00e0ficament a It\u00e0lia de la m\u00e0 de Simone Martini.", "qas": [{"answers": [{"text": "certs canvis", "answer_start": 39}], "id": "P_63_C_374_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va produir sobre aquest enc\u00e0rrec?"}, {"answers": [{"text": "la realitzaci\u00f3 en fresc combinant-lo, aix\u00f2 si, amb l'oli", "answer_start": 72}], "id": "P_63_C_374_Q2", "question": "Quin va ser el canvi m\u00e9s destacat que es va produir en l'enc\u00e0rrec?"}, {"answers": [{"text": "la Resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas", "answer_start": 263}], "id": "P_63_C_374_Q3", "question": "Quina escena inclou habitualment el cicle dels set Goigs de Maria?"}, {"answers": [{"text": "la Passi\u00f3", "answer_start": 343}], "id": "P_63_C_374_Q4", "question": "En quin altre cicle es repeteix l'escena de la Resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "Simone Martini", "answer_start": 641}], "id": "P_63_C_374_Q5", "question": "Qui va popularitzar a It\u00e0lia la Maest\u00e0?"}]}, {"context": "La relaci\u00f3 del monestir amb Ferrer Bassa no es va limitar a aquest enc\u00e0rrec, ja que el 1348, Francesca Saportella, la mateixa abadessa de l'enc\u00e0rrec de la cel\u00b7la de Sant Miquel, va encarregar a Ferrer i al seu fill Arnau Bassa la construcci\u00f3 de diversos retaules. Un d'ells dedicat a Sant Anton\u00ed de P\u00e0mies per a ubicar a la cel\u00b7la de Santa Isabel i Sant Antoni.[30] Probablement no era un retaule de grans dimensions, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una taula, tal com rectifica el contracte unes l\u00ednies m\u00e9s avall quan esmenta una tabula.[31] Tamb\u00e9 li va encarregar pintar la paret dels peus de l'esgl\u00e9sia amb l'arbre de la vida, els dotze ap\u00f2stols i els goigs de Nostra Senyora. Unes obres que, o b\u00e9 no es varen arribar a fer per la prematura mort dels pintors el mateix 1348, o s'han perdut.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "Francesca Saportella", "answer_start": 93}], "id": "P_63_C_375_Q1", "question": "Qui va encarregar a Ferrer i a Arnau Bassa la construcci\u00f3 de retaules?"}, {"answers": [{"text": "Arnau Bassa", "answer_start": 215}], "id": "P_63_C_375_Q3", "question": "Com es deia el fill de Ferrer Bassa?"}, {"answers": [{"text": "l'arbre de la vida, els dotze ap\u00f2stols i els goigs de Nostra Senyora", "answer_start": 593}], "id": "P_63_C_375_Q4", "question": "Qu\u00e8 havia de pintar en la paret dels peus de l'esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "prematura", "answer_start": 717}], "id": "P_63_C_375_Q5", "question": "Com va ser la mort dels pintors?"}]}, {"context": "Sant Domn\u00ed vesteix una dalm\u00e0tica de colors vermellosos similars a Jaume i el seu rostre mostra un to melanc\u00f2lic. Aquesta figura, com la de santa Caterina al pis inferior, estan afectades per una filtraci\u00f3 d'aigua que hi va haver. A la dreta, sant Honorat d'Arle, elegantment vestit amb colors clars i amb un b\u00e0cul platejat a la seva m\u00e0 esquerra. Aquesta figura pot haver estat afegida al pla inicial per l'estreta relaci\u00f3 entre Barcelona i Arle.[68]", "qas": [{"answers": [{"text": "una dalm\u00e0tica de colors vermellosos similars a Jaume", "answer_start": 19}], "id": "P_63_C_376_Q1", "question": "Qu\u00e8 vesteix Sant Domn\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "un to melanc\u00f2lic", "answer_start": 95}], "id": "P_63_C_376_Q2", "question": "Qu\u00e8 mostra el rostre de Sant Domn\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "per una filtraci\u00f3 d'aigua", "answer_start": 187}], "id": "P_63_C_376_Q3", "question": "Per qu\u00e8 estaven afectades les figures de Sant Domn\u00ed i Santa Caterina?"}, {"answers": [{"text": "al pis inferior", "answer_start": 154}], "id": "P_63_C_376_Q4", "question": "On est\u00e0 situada la figura de Santa Caterina?"}, {"answers": [{"text": "clars", "answer_start": 293}], "id": "P_63_C_376_Q5", "question": "Com eren els colors de la vestimenta de Sant Honorat d'Arle?"}]}, {"context": "Amb l'ajuda de la llum rasant es poden observar moltes incisions realitzades durant les tasques de preparaci\u00f3 sobre l'intonaco i fins i tot sobre el morter base per tal de servir de guia al pintor, la qual cosa denota en alguns casos que no va estar suficientment resolt el dibuix preparatori. Es tracta d'incisions fetes amb punta met\u00e0l\u00b7lica i amb comp\u00e0s, alguns s\u00f3n tan sols petites ratlletes o creus realitzades a m\u00e0 al\u00e7ada que servien per marcar per on passaria la linyola o s\u00f3n simples ajuts per a l\u00ednies secund\u00e0ries. S\u00f3n incisions o punts d'un a tres mil\u00b7l\u00edmetres que es poden trobar com a punts de refer\u00e8ncia d'escenaris arquitect\u00f2nics o figures geom\u00e8triques seriades.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "la llum rasant", "answer_start": 15}], "id": "P_63_C_377_Q1", "question": "Qu\u00e8 permet observar les incisions realitzades durant les tasques que servien de guia al pintor?"}, {"answers": [{"text": "amb punta met\u00e0l\u00b7lica i amb comp\u00e0s", "answer_start": 322}], "id": "P_63_C_377_Q2", "question": "Com estan fetes les incisions?"}, {"answers": [{"text": "d'un a tres mil\u00b7l\u00edmetres", "answer_start": 545}], "id": "P_63_C_377_Q3", "question": "Quina mida tenen les incisions o punts?"}, {"answers": [{"text": "sobre l'intonaco i fins i tot sobre el morter base", "answer_start": 110}], "id": "P_63_C_377_Q4", "question": "On es troben les incisions fetes durant les tasques de preparaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "per tal de servir de guia al pintor", "answer_start": 161}], "id": "P_63_C_377_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es realitzaven les incisions?"}]}]}, {"title": "Mam\u00edfers", "paragraphs": [{"context": "La lact\u00e0ncia t\u00e9 importants conseq\u00fc\u00e8ncies per les cries i per la femella. Els nounats reben sense gaire esfor\u00e7 un aliment ric en l\u00edpids i en nutrients, que els garanteix un creixement r\u00e0pid, per\u00f2 a expenses de la mare.[11] \u00c9s rar que les femelles alletin cries que no s\u00f3n seves i nom\u00e9s algunes esp\u00e8cies (com els lleons) ho fan. En la majoria de casos, la femella tamb\u00e9 cuida de les cries en altres aspectes. La lact\u00e0ncia requereix molt de temps i energia de la mare.", "qas": [{"answers": [{"text": "per les cries i per la femella", "answer_start": 41}], "id": "P_78_C_463_Q1", "question": "Per a qui t\u00e9 importants conseq\u00fc\u00e8ncies la lact\u00e0ncia?"}, {"answers": [{"text": "en l\u00edpids i en nutrients", "answer_start": 125}], "id": "P_78_C_463_Q2", "question": "En qu\u00e8 \u00e9s ric l'aliment?"}, {"answers": [{"text": "molt de temps i energia", "answer_start": 430}], "id": "P_78_C_463_Q3", "question": "Qu\u00e8 requereix la lact\u00e0ncia de la mare?"}, {"answers": [{"text": "Els nounats", "answer_start": 73}], "id": "P_78_C_463_Q4", "question": "Qui rep l'aliment ric en l\u00edpids i nutrients?"}, {"answers": [{"text": "els lleons", "answer_start": 307}], "id": "P_78_C_463_Q5", "question": "Quina esp\u00e8cie alleta cries que no s\u00f3n seves?"}]}, {"context": "Cal destacar diverses esp\u00e8cies de rates talp, un grup de rosegadors africans que inclouen els g\u00e8neres Cryptomys i Heterocephalus. Tenen un mode de vida eusocial. De manera similar a molts insectes, a cada col\u00f2nia hi ha una \u00fanica femella, anomenada \u00abreina\u00bb, que \u00e9s f\u00e8rtil i s'aparella amb diversos mascles, mentre que la resta d'individus s\u00f3n est\u00e8rils i duen a terme les tasques necess\u00e0ries per a l'aprovisionament del grup.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "reina", "answer_start": 249}], "id": "P_78_C_464_Q1", "question": "Com s'anomena la femella que hi ha a cada col\u00f2nia?"}, {"answers": [{"text": "eusocial", "answer_start": 152}], "id": "P_78_C_464_Q2", "question": "Quin mode de vida tenen les rates talp i un grup de rosegadors africans?"}, {"answers": [{"text": "amb diversos mascles", "answer_start": 284}], "id": "P_78_C_464_Q3", "question": "Amb qui s'aparella la femella?"}, {"answers": [{"text": "est\u00e8rils", "answer_start": 342}], "id": "P_78_C_464_Q4", "question": "Com s\u00f3n la resta d'individus?"}, {"answers": [{"text": "duen a terme les tasques necess\u00e0ries per a l'aprovisionament del grup", "answer_start": 353}], "id": "P_78_C_464_Q5", "question": "Qu\u00e8 fan els individus est\u00e8rils de la col\u00f2nia?"}]}, {"context": "Una altra caracter\u00edstica exclusiva dels mam\u00edfers \u00e9s que les femelles alimenten els nounats amb llet, un l\u00edquid alimentari que produeixen les gl\u00e0ndules mam\u00e0ries. Les gl\u00e0ndules mam\u00e0ries s'agrupen en complexos de gl\u00e0ndules (\u00abcomplexos mamaris\u00bb) externs, que solen acabar en un mugr\u00f3.[11] Els monotremes en s\u00f3n una excepci\u00f3, car les seves cries xuclen la llet directament de les gl\u00e0ndules mam\u00e0ries sota el pelatge de la mare.[33] El nombre de mamelles difereix entre esp\u00e8cies i est\u00e0 relacionat amb el nombre de cries per ventrada, de manera que els humans o els cavalls nom\u00e9s en tenen dues i els tenrecs comuns en tenen vint-i-quatre. La lact\u00e0ncia es prolonga fins que la cria \u00e9s capa\u00e7 de menjar i digerir aliment s\u00f2lid per si mateixa.", "qas": [{"answers": [{"text": "directament de les gl\u00e0ndules mam\u00e0ries", "answer_start": 356}], "id": "P_78_C_465_Q3", "question": "Com xuclen la llet els monotremes?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-quatre", "answer_start": 616}], "id": "P_78_C_465_Q4", "question": "Quantes mamelles tenen els tenrecs comuns?"}, {"answers": [{"text": "fins que la cria \u00e9s capa\u00e7 de menjar i digerir aliment s\u00f2lid per si mateixa", "answer_start": 656}], "id": "P_78_C_465_Q5", "question": "Quant dura la lact\u00e0ncia?"}]}, {"context": "En general, el sentit de l'o\u00efda est\u00e0 ben desenvolupat en els mam\u00edfers. L'ecolocalitzaci\u00f3 \u00e9s una forma especial d'o\u00efda que permet determinar la posici\u00f3 de l'emissor o de preses potencials a partir de l'eco d'ones s\u00f2niques. \u00c9s un tret molt caracter\u00edstic dels ratpenats i dels odontocets, per\u00f2 tamb\u00e9 es d\u00f3na en altres grups.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'o\u00efda", "answer_start": 25}], "id": "P_78_C_466_Q1", "question": "Quin sentit est\u00e0 ben desenvolupat en els mam\u00edfers?"}, {"answers": [{"text": "determinar la posici\u00f3 de l'emissor o de preses potencials", "answer_start": 129}], "id": "P_78_C_466_Q2", "question": "Qu\u00e8 permet l'ecolocalitzaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de l'eco d'ones s\u00f2niques", "answer_start": 196}], "id": "P_78_C_466_Q3", "question": "A partir de qu\u00e8 es pot determinar la posici\u00f3 de l'emissor?"}, {"answers": [{"text": "dels ratpenats i dels odontocets", "answer_start": 252}], "id": "P_78_C_466_Q4", "question": "De quines esp\u00e8cies es caracter\u00edstica l'ecolocalitzaci\u00f3?"}]}, {"context": "A vegades, els humans s\u00f3n amena\u00e7ats directament per mam\u00edfers. Romanen arrelats a la consci\u00e8ncia popular els casos de grans carn\u00edvors antrop\u00f2fags, entre els quals el tigre t\u00e9 una reputaci\u00f3 destacada com a menjador d'homes. Tanmateix, les morts causades per atacs de carn\u00edvors es limiten a uns pocs casos per any. Els mam\u00edfers s\u00f3n m\u00e9s perillosos com a portadors de malalties. Aix\u00ed doncs, cada any moren entre trenta i setanta mil persones de r\u00e0bia,[77] la majoria dels quals en pa\u00efsos subdesenvolupats. La causa de contagi m\u00e9s freq\u00fcent s\u00f3n les mossegades d'animals infectats, com ara gossos, gats, toixons, ossos rentadors o ratpenats. Una altra malaltia destacada \u00e9s la pesta, transmesa per puces que parasiten les rates negres i altres rosegadors, que a vegades pot contagiar-se als humans.[78] Les epid\u00e8mies i pand\u00e8mies de la pesta costaren milions de vides humanes durant la Pesta Negra del segle xiv, quan mor\u00ed aproximadament un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 europea.[79][80]", "qas": [{"answers": [{"text": "per mam\u00edfers", "answer_start": 48}], "id": "P_78_C_467_Q1", "question": "Per qui s\u00f3n amena\u00e7ats de vegades els humans?"}, {"answers": [{"text": "el tigre", "answer_start": 162}], "id": "P_78_C_467_Q2", "question": "Qui t\u00e9 una reputaci\u00f3 destacada com a menjador d'homes?"}, {"answers": [{"text": "entre trenta i setanta mil", "answer_start": 401}], "id": "P_78_C_467_Q3", "question": "Quantes persones moren cada any de r\u00e0bia?"}, {"answers": [{"text": "en pa\u00efsos subdesenvolupats", "answer_start": 473}], "id": "P_78_C_467_Q4", "question": "On es presenten la majoria de morts per r\u00e0bia?"}, {"answers": [{"text": "les mossegades d'animals infectats", "answer_start": 538}], "id": "P_78_C_467_Q5", "question": "Quina \u00e9s la causa de contagi m\u00e9s freq\u00fcent?"}]}, {"context": "Els placentaris comprenen de llarg la majoria de mam\u00edfers. Els noms utilitzats per aquest t\u00e0xon s\u00f3n un xic desafortunats: \u00abplacentaris\u00bb no \u00e9s prou prec\u00eds, car alguns marsupials tenen una placenta senzilla. Un altre terme considerat sinon\u00edmic, \u00abeuteri\u00bb, ve dels mots grecs \u03b5\u03c5 eu i \u03b8\u03b7\u03c1\u03af\u03bf\u03bd ther\u00edon, que signifiquen \u00abb\u00e8stia ben desenvolupada\u00bb. Aquesta etimologia reflecteix un prejudici sense base en la sistem\u00e0tica actual.", "qas": [{"answers": [{"text": "senzilla", "answer_start": 196}], "id": "P_78_C_468_Q1", "question": "Com \u00e9s la placenta d'alguns marsupials?"}, {"answers": [{"text": "dels mots grecs \u03b5\u03c5 eu i \u03b8\u03b7\u03c1\u03af\u03bf\u03bd ther\u00edon", "answer_start": 256}], "id": "P_78_C_468_Q2", "question": "D'on prov\u00e9 el terme \u00abeuteri\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "b\u00e8stia ben desenvolupada", "answer_start": 313}], "id": "P_78_C_468_Q3", "question": "Qu\u00e8 significa \u03b5\u03c5 eu i \u03b8\u03b7\u03c1\u03af\u03bf\u03bd ther\u00edon?"}, {"answers": [{"text": "Els placentaris", "answer_start": 0}], "id": "P_78_C_468_Q4", "question": "Quin grup es majoritari en els mam\u00edfers?"}]}]}, {"title": "Oda Nobunaga", "paragraphs": [{"context": "Oda Nobunaga era descendent d'una de les branques del clan Oda, les quals tot i ser fam\u00edlia mantenien una forta rivalitat. Els primers registres que s'han de documents escrits per Nobunaga daten de 1549, quan nom\u00e9s comptava amb 14 o 15 anys. Un d'ells apareix signat per Fujiwara Nobunaga (\u85e4\u539f \u4fe1 \u957f), de manera que una de les teories sobre l'origen del clan est\u00e0 lligada al clan Fujiwara. D'altra banda, segons van passar els anys Nobunaga va assegurar ser descendent del clan Taira, versi\u00f3 que concorda amb el registre oficial del clan (encara que el mateix va ser ajustat per Nobunaga).[98]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una de les branques del clan Oda", "answer_start": 28}], "id": "P_424_C_2539_Q1", "question": "De qui era descendent Oda Nobunaga?"}, {"answers": [{"text": "una forta rivalitat", "answer_start": 102}], "id": "P_424_C_2539_Q2", "question": "Qu\u00e8 tenien les branques del clan Oda?"}, {"answers": [{"text": "1549", "answer_start": 198}], "id": "P_424_C_2539_Q3", "question": "De quin any s\u00f3n els primers documents escrits per Nobunaga?"}, {"answers": [{"text": "14 o 15", "answer_start": 228}], "id": "P_424_C_2539_Q4", "question": "Quants anys tenia Nobunaga el 1549?"}, {"answers": [{"text": "del clan Taira", "answer_start": 466}], "id": "P_424_C_2539_Q5", "question": "De quin clan assegurava que era descendent Nobunaga?"}]}, {"context": "Azuchi va ser el bressol de l'Art Momoyama. Curiosament la destrucci\u00f3 que va portar a terme dels grans monestirs va ocasionar el desenvolupament d'una nova tradici\u00f3 en pintura allunyada dels est\u00e0ndards de la religi\u00f3.[74] El principal representant d'aquest nou moviment va ser l'escola Kano de Kano Eitoku, que va ser l'encarregada de decorar l'interior dels quarts del tenshu del castell Azuchi,[75] aix\u00ed com el seu fill adoptiu Sanraku.[74]", "qas": [{"answers": [{"text": "destrucci\u00f3", "answer_start": 59}], "id": "P_424_C_2540_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va portar a terme en els grans monestirs?"}, {"answers": [{"text": "en pintura", "answer_start": 165}], "id": "P_424_C_2540_Q3", "question": "Quina nova tradici\u00f3 va portar la destrucci\u00f3 de grans monestirs?"}, {"answers": [{"text": "allunyada dels est\u00e0ndards de la religi\u00f3", "answer_start": 176}], "id": "P_424_C_2540_Q4", "question": "Com era aquesta nova tradici\u00f3 de pintura?"}, {"answers": [{"text": "l'escola Kano", "answer_start": 276}], "id": "P_424_C_2540_Q5", "question": "Qui va ser el principal representant d'aquest moviment?"}]}, {"context": "Un dels nobori utilitzats per Nobunaga era el Eiraku Ts\u016bh\u014d (\u6c38 \u697d \u901a\u5b9d), el qual era de fet el nom d'una moneda. Es diu que el mat\u00ed abans de marxar cap a la batalla d'Okehazama, Nobunaga va partir juntament amb alguns dels seus m\u00e9s \u00edntims vassalls al temple Atsuta, on van oferir preg\u00e0ries als d\u00e9us. Quan les campanes van sonar, Nobunaga els va assegurar que els d\u00e9us havien escoltat les seves preg\u00e0ries. Va prendre llavors un grapat de monedes i les va llan\u00e7ar, caient totes de cara. Davant tal esdeveniment, tots els presents van interpretar que partien a la batalla amb el suport dels d\u00e9us. \u00c9s per aquestes dates quan Nobunaga efectivament va comen\u00e7ar a utilitzar el Eiraku Ts\u016bh\u014d com a bandera.[96]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la batalla d'Okehazama", "answer_start": 148}], "id": "P_424_C_2541_Q2", "question": "A quina batalla va anar Nobunaga?"}, {"answers": [{"text": "al temple Atsuta", "answer_start": 244}], "id": "P_424_C_2541_Q3", "question": "On va anar Nobunaga abans d'anar cap a la batalla d'Okehazama?"}, {"answers": [{"text": "un grapat de monedes", "answer_start": 420}], "id": "P_424_C_2541_Q4", "question": "Qu\u00e8 va llan\u00e7ar Nobunaga al temple Atsuta?"}, {"answers": [{"text": "totes de cara", "answer_start": 466}], "id": "P_424_C_2541_Q5", "question": "Com van caure les monedes que va llan\u00e7ar Nobunaga?"}]}, {"context": "Sabent que els tenia a tots al cim de la muntanya, Nobunaga immediatament va donar instruccions d'incendiar Sakamoto i que posessin a espasa a tots aquells que es trobessin al poble. Aix\u00f2 va ser el 29 de setembre d'aquest any, 1571 [...] I per mostrar als bonzos que estaven a la muntanya el poc respecte que tenia per les quimeres [...] i pels c\u00e0stigs de Sanna, la segona cosa que va fer va ser cremar tots els temples d'aquest \u00eddol que estaven sota als peus de la muntanya: tamb\u00e9 va destruir set universitats de les quals no va quedar res. Despr\u00e9s desplegant el seu ex\u00e8rcit de 30.000 homes en forma d'anell al voltant de la muntanya, va donar l'ordre d'avan\u00e7ar cap al cim. Els bonzos van comen\u00e7ar a resistir amb les seves armes i van ferir com a 150 soldats. Per\u00f2 van ser incapa\u00e7os de fer front a tan ferotge assalt i van ser tots posats a espasa, juntament amb els seus homes, dones i nens de Sakamoto [...]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'incendiar Sakamoto", "answer_start": 96}], "id": "P_424_C_2542_Q1", "question": "Quines instruccions va donar Nobunaga?"}, {"answers": [{"text": "cremar tots els temples d'aquest \u00eddol", "answer_start": 396}], "id": "P_424_C_2542_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer Nobunaga per demostrar el poc respecte que tenia pels c\u00e0stigs de Sanna?"}, {"answers": [{"text": "150", "answer_start": 748}], "id": "P_424_C_2542_Q5", "question": "Quants soldats van ferir els bonzos?"}]}, {"context": "Les tropes de Nobunaga avan\u00e7aren contra els castells Azai i Odani, i creuant el riu es van enfrontar amb les tropes del clan, mentre que una petita porci\u00f3 es va dirigir a assetjar el castell Yokohama. Mentrestant, les tropes del clan Tokugawa es van enfrontar amb les del clan Azai, guanyant-les f\u00e0cilment. Com que Nobunaga tenia problemes en el seu enfrontament, Tokugawa va carregar pel flanc dret, mentre que Inaba Ittetsu, vassall del clan Oda i qui fins aleshores no havia participat en la batalla, ja que estava com a reserva, va atacar per l'esquerre. Nobunaga va sortir victori\u00f3s de la batalla, la qual pr\u00e0cticament es va donar m\u00e0 a m\u00e0.", "qas": [{"answers": [{"text": "Azai i Odani", "answer_start": 53}], "id": "P_424_C_2543_Q1", "question": "Contra quins castells avan\u00e7aren les tropes de Nobunaga?"}, {"answers": [{"text": "Yokohama", "answer_start": 191}], "id": "P_424_C_2543_Q3", "question": "Quin castell va assetjar una porci\u00f3 de les tropes de Nobunaga?"}, {"answers": [{"text": "amb les del clan Azai", "answer_start": 260}], "id": "P_424_C_2543_Q4", "question": "Amb qui es van enfrontar les tropes del clan Tokugawa?"}, {"answers": [{"text": "Inaba Ittetsu", "answer_start": 412}], "id": "P_424_C_2543_Q5", "question": "Quin vassall del clan Oda va atacar pel flanc esquerre?"}]}]}, {"title": "Ingmar Bergman", "paragraphs": [{"context": "El 1966, Bergman repr\u00e8n el manuscrit que havia esbossat l'estiu de 1965, Els can\u00edbals, que despr\u00e9s d'haver-lo reestructurat, en va n\u00e9ixer la pel\u00b7l\u00edcula de semiterror Vargtimmen (L'hora del llop). Vargtimmen (1968) \u00e9s en la l\u00ednia de Persona, una pel\u00b7l\u00edcula intimista centrada sobre dos personatges, en aquest cas una dona i un home, a\u00efllats en una illa. El pes \u00e9s portat sobretot pel personatge mascul\u00ed, l'artista, del qual el realitzador ens fa veure les fantasmagories i les turpituds. A tal efecte, recorre a seq\u00fc\u00e8ncies on\u00edriques pl\u00e0sticament fortes.[11][61][62] Les dues pel\u00b7l\u00edcules seg\u00fcents, Skammen i Passi\u00f3 1969), s\u00f3n interpretades pels mateixos actors, Liv Ulman i Max Von Sydow.", "qas": [{"answers": [{"text": "1966", "answer_start": 3}], "id": "P_463_C_2773_Q1", "question": "Quan repr\u00e8n Bergman el manuscrit que havia esbossat el 1965?"}, {"answers": [{"text": "semiterror", "answer_start": 155}], "id": "P_463_C_2773_Q2", "question": "De quin g\u00e8nere era la pel\u00b7l\u00edcula Vargtimmen?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 281}], "id": "P_463_C_2773_Q3", "question": "En quants personatges es centrada Vargtimmen?"}, {"answers": [{"text": "a\u00efllats en una illa", "answer_start": 332}], "id": "P_463_C_2773_Q4", "question": "On estan els personatges de Vargtimmen?"}, {"answers": [{"text": "Skammen i Passi\u00f3", "answer_start": 596}], "id": "P_463_C_2773_Q5", "question": "Quines s\u00f3n les dues pel\u00b7l\u00edcules posteriors a Vargtimmenn?"}]}, {"context": "El mateix 1950 va escriure Sommarlek, que pateix intensament l'estat d'\u00e0nim de Bergman en aquell moment i que mostra, per la primera vegada, totes les seves possibilitats expressives. Declara en una entrevista amb J\u00f6rn Donner:[20] \u00abVa ser la primera pel\u00b7l\u00edcula en qu\u00e8 vaig comen\u00e7ar a sentir-me realment capa\u00e7 d'expressar-me: era el m\u00e9s semblant a dirigir una pel\u00b7l\u00edcula. En aquell moment, jo estava en el que es coneix com a t\u00e8cnica de preparaci\u00f3 r\u00e0pida, i de fet en l'aspecte t\u00e8cnic, estava preocupat, insegur i brut. Per\u00f2 hi ha una cosa a tenir en compte: que en aquell moment la t\u00e8cnica era molt m\u00e9s complicada que avui en dia.\u00bb", "qas": [{"answers": [{"text": "1950", "answer_start": 10}], "id": "P_463_C_2774_Q1", "question": "Quan va ser escrita Sommarlek?"}, {"answers": [{"text": "totes les seves possibilitats expressives", "answer_start": 141}], "id": "P_463_C_2774_Q2", "question": "Qu\u00e8 mostra Sommarlek de Bergman?"}, {"answers": [{"text": "preocupat, insegur i brut", "answer_start": 492}], "id": "P_463_C_2774_Q3", "question": "Com estava Bergman en aquell moment en relaci\u00f3 a l'aspecte t\u00e8cnic?"}, {"answers": [{"text": "molt m\u00e9s complicada que avui en dia", "answer_start": 594}], "id": "P_463_C_2774_Q4", "question": "Com era la t\u00e8cnica en aquell moment?"}, {"answers": [{"text": "en el que es coneix com a t\u00e8cnica de preparaci\u00f3 r\u00e0pida", "answer_start": 399}], "id": "P_463_C_2774_Q5", "question": "En quin moment es trobava Bergman segons va declarar a J\u00f6rn Donne?"}]}, {"context": "Va n\u00e9ixer el 1918 a Uppsala, fill d'un pastor luter\u00e0, Erik, i de Karin \u00c5kerblom, provinent d'una fam\u00edlia benestant d'Estocolm. Ingmar va passar els primers anys seguint els moviments del pare per diversos llogarets a les cases parroquials. Va ser educat en els conceptes luterans del pecat, confessi\u00f3, c\u00e0stig, perd\u00f3 i gr\u00e0cia, que seran temes recurrents en les seves pel\u00b7l\u00edcules. Mentre la paternitat \u00e9s certa, no \u00e9s segur que Karin \u00c5kerblom en fos la veritable mare; sembla que la mare natural \u00e9s Hedvig Sj\u00f6berg.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Uppsala", "answer_start": 20}], "id": "P_463_C_2775_Q1", "question": "On va n\u00e9ixer Ingmar?"}, {"answers": [{"text": "1918", "answer_start": 13}], "id": "P_463_C_2775_Q2", "question": "Quan va n\u00e9ixer Ingmar?"}, {"answers": [{"text": "pastor luter\u00e0", "answer_start": 39}], "id": "P_463_C_2775_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Erik?"}, {"answers": [{"text": "d'una fam\u00edlia benestant d'Estocolm", "answer_start": 91}], "id": "P_463_C_2775_Q4", "question": "D'on provenia Karin \u00c5kerblom?"}, {"answers": [{"text": "pecat, confessi\u00f3, c\u00e0stig, perd\u00f3 i gr\u00e0cia", "answer_start": 284}], "id": "P_463_C_2775_Q5", "question": "Quins eren els conceptes luterans sota els que va ser educat Ingmar?"}]}, {"context": "El 1976 Bergman tenia la seva companyia cinematogr\u00e0fica, la Cinematograph, que estava situada en un bell palau a Estocolm; acabava de finalitzar el gui\u00f3 de Cara a cara (1976), que coproduiria la societat de Dino de Laurentiis.[73] Els suports eren considerables. L'estada a Los Angeles per dirigir un seminari sobre el cinema li proporciona contactes amb els productors estatunidencs. Coneix cineastes com William Wyler i Billy Wilder.[74] Dino De Laurentiis havia acordat produir el gui\u00f3 de Das Schlangenei i L'\u00faltim matrimoni (1971) amb Ingrid von Rosen semblava s\u00f2lid: no es podia imaginar la tempesta que s'acostava.", "qas": [{"answers": [{"text": "Cinematograph", "answer_start": 60}], "id": "P_463_C_2776_Q1", "question": "Com es deia la companyia cinematogr\u00e0fica de Bergman?"}, {"answers": [{"text": "en un bell palau a Estocolm", "answer_start": 94}], "id": "P_463_C_2776_Q2", "question": "On estava situada Cinematograph?"}, {"answers": [{"text": "Dino de Laurentiis", "answer_start": 207}], "id": "P_463_C_2776_Q3", "question": "Amb quina societat Cinematograph coproduiria Cara a cara?"}, {"answers": [{"text": "contactes amb els productors estatunidencs", "answer_start": 341}], "id": "P_463_C_2776_Q4", "question": "Qu\u00e8 li proporciona a Bergman la seva estada a Los Angeles?"}, {"answers": [{"text": "per dirigir un seminari sobre el cinema", "answer_start": 286}], "id": "P_463_C_2776_Q5", "question": "Per qu\u00e8 va anar Bergman a Los Angeles?"}]}, {"context": "A m\u00e9s, el moviment de maig del 1968 a Su\u00e8cia estigmatitza Ingmar Bergman com una figura del passat. Es troba marginat en el medi cultural i expulsat del Conservatori suec d'art dram\u00e0tic on ensenya.[11][60] Munta representacions teatrals a l'estranger: Sis personatges en cerca d'autor a Oslo el 1967 i Hedda Gabler a Londres el 1968. La influ\u00e8ncia del seu treball t\u00e9 repercussions sobre la seva vida privada. El seu matrimoni s'erosiona a poc a poc fins a la ruptura; el cineasta mant\u00e9, d'altra banda, una relaci\u00f3 amb Liv Ullman des del rodatge de Persona. En definitiva, despr\u00e9s de tres anys i mig a la direcci\u00f3 del Teatre nacional d'Estocolm, acaba per deixar-ho.", "qas": [{"answers": [{"text": "com una figura del passat", "answer_start": 73}], "id": "P_463_C_2777_Q1", "question": "Com estigmatitza el moviment de maig del 1968 a Su\u00e8cia a Bergman?"}, {"answers": [{"text": "del Conservatori suec d'art dram\u00e0tic", "answer_start": 149}], "id": "P_463_C_2777_Q2", "question": "D'on van expulsar a Bergman?"}, {"answers": [{"text": "a l'estranger", "answer_start": 237}], "id": "P_463_C_2777_Q3", "question": "On munta Bergman representacions teatrals?"}, {"answers": [{"text": "sobre la seva vida privada", "answer_start": 381}], "id": "P_463_C_2777_Q4", "question": "Sobre qu\u00e8 repercuteix el seu treball?"}, {"answers": [{"text": "des del rodatge de Persona", "answer_start": 529}], "id": "P_463_C_2777_Q5", "question": "Des de quan mant\u00e9 el cineasta una relaci\u00f3 amb Liv Ullman?"}]}, {"context": "A la primavera del 1939, en la necessitat de trobar una feina, intenta sense \u00e8xit un contracte al Teatre Reial Dram\u00e0tic d'Estocolm. Una noia del grup de ball el va ajudar econ\u00f2micament fins que va aconseguir treball d'apuntador a l'\u00d2pera Reial d'Estocolm per a l'Orfeu en els inferns d'Offenbach, amb un sou de tretze corones per nit. El jove, arribat a la seguretat financera, va comen\u00e7ar a escriure intensament i, en l'espai de dos anys, escriu dotze drames i una \u00f2pera l\u00edrica.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "Teatre Reial Dram\u00e0tic d'Estocolm", "answer_start": 98}], "id": "P_463_C_2778_Q1", "question": "Amb quin teatre intenta un contracte el jove a la primavera del 1939?"}, {"answers": [{"text": "Una noia del grup de ball", "answer_start": 132}], "id": "P_463_C_2778_Q2", "question": "Qui va ajudar econ\u00f2micament al jove?"}, {"answers": [{"text": "a l'\u00d2pera Reial d'Estocolm", "answer_start": 228}], "id": "P_463_C_2778_Q3", "question": "On va aconseguir el jove treball d'apuntador?"}, {"answers": [{"text": "tretze corones per nit", "answer_start": 311}], "id": "P_463_C_2778_Q4", "question": "Quin sou tenia el jove com a apuntador?"}, {"answers": [{"text": "dotze", "answer_start": 447}], "id": "P_463_C_2778_Q5", "question": "Quants drames escriu el jove en dos anys?"}]}]}, {"title": "Samsung Galaxy S III", "paragraphs": [{"context": "El S III ve amb l'Android versi\u00f3 4.0.4, anomenat \"Ice Cream Sandwich\", que va esdevenir comercialment disponible el mar\u00e7 de 2012 amb el Nexus S i el Galaxy Nexus.[38] Ice Cream Sandwich t\u00e9 una refinada interf\u00edcie d'usuari, majors capacitats de fotografia, caracter\u00edstiques de seguretat i connectivitat.[39] A mitjans de juny de 2012, Google va desvelar l'Android 4.1 \"Jelly Bean\", que utilitza Google Now, un assistent de veu semblant al S Voice, i incorpora altres canvis en el programari. Samsung va instal\u00b7lar el Jelly Bean en el S III realitzant alguns canvis de maquinari d'\u00faltima hora al tel\u00e8fon en alguns mercats.[40] Les actualitzacions del Jelly Bean van comen\u00e7ar a desplegar-se en els S IIIs en pa\u00efsos europeus seleccionats, i a T-Mobile als Estats Units en novembre.[41][42] El 17 d'octubre, Samsung va anunciar, que els S IIIs estatunidencs serien actualitzats a Android 4.1 Jelly Bean \"en els pr\u00f2xims mesos\".[43] Samsung va emp\u00e8nyer l'Android 4.1.2 Jelly Bean a la versi\u00f3 internacional del S III el desembre de 2012.[44] La versi\u00f3 LTE del S3 ve amb Android 4.1.2 Jelly Bean precarregat. El S III \u00e9s tamb\u00e9 compatible amb CyanogenMod 10, un microprogramari personalitzat que implementa les caracter\u00edstiques de Jelly Bean.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "refinada", "answer_start": 193}], "id": "P_48_C_283_Q2", "question": "Com \u00e9s la interf\u00edcie d'usuari de Ice Cream Sandwich?"}, {"answers": [{"text": "Google Now", "answer_start": 394}], "id": "P_48_C_283_Q3", "question": "Qu\u00e8 utilitza Jelly Bean?"}, {"answers": [{"text": "un assistent de veu", "answer_start": 406}], "id": "P_48_C_283_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Google Now?"}, {"answers": [{"text": "amb CyanogenMod 10", "answer_start": 1129}], "id": "P_48_C_283_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 es compatible el S III?"}]}, {"context": "El 18 de juny de 2012, Samsung va anunciar que el S III tindria una versi\u00f3 amb programari empresarial sota el programa Samsung Approved For Enterprise (SAFE), una iniciativa que facilita l'\u00fas de dispositius Android privats per treballadors professionals, tamb\u00e9 conegut com a \"Bring Your Own Device\".[57] La versi\u00f3 S III empresarial suporta encriptaci\u00f3 AES-256 bits, VPN, funcionalitat Mobile Device Management, i Microsoft Exchange ActiveSync.[58] Aquest sistema fou programat per a ser llan\u00e7at als Estats Units el juliol de 2012. Es va estimar que la versi\u00f3 empresarial penetr\u00e9s en el mercat dels negocis dominat per BlackBerry de Research in Motion, seguit del llan\u00e7ament de versions empresarials semblant al Galaxy Note, Galaxy S II i la l\u00ednia Galaxy Tab de tauletes t\u00e0ctils.[58][59]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 18 de juny de 2012", "answer_start": 0}], "id": "P_48_C_284_Q1", "question": "Quan vana anunciar la versi\u00f3 amb programari empresarial?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00fas de dispositius Android privats", "answer_start": 187}], "id": "P_48_C_284_Q2", "question": "Qu\u00e8 facilita als treballadors professionals?"}, {"answers": [{"text": "AES-256 bits", "answer_start": 352}], "id": "P_48_C_284_Q3", "question": "Quin tipus d'encriptaci\u00f3 suporta?"}, {"answers": [{"text": "BlackBerry", "answer_start": 618}], "id": "P_48_C_284_Q4", "question": "Quin dominava el mercat de negocis quan es va llan\u00e7ar?"}]}, {"context": "El S III fou el primer tel\u00e8fon intel\u00b7ligent en donar suport el Voice Over LTE amb la introducci\u00f3 del servei HD Voice a Corea vdel Sud.[54] El tel\u00e8fon permet la videotrucada amb la seva c\u00e0mera frontal d'1,9 MP, i amb el suport del c\u00f2dec aptX, millora la connectivitat Bluetooth del dispositiu.[55]  El Texting del S III no destaca cap caracter\u00edstica nova important del S II. El Speech-to-text \u00e9s ajudat per Vlingo i l'assistent de reconeixement de veu de Google. A difer\u00e8ncia d'altres dispositius Android, hi ha una multitud d'aplicacions de tercers d'escriure disponibles que poden complementar el teclat per defecte del S III.[56]", "qas": [{"answers": [{"text": "la videotrucada", "answer_start": 157}], "id": "P_48_C_285_Q1", "question": "Qu\u00e8 ens permet el tel\u00e8fon?"}, {"answers": [{"text": "1,9", "answer_start": 202}], "id": "P_48_C_285_Q2", "question": "Quants MP t\u00e9 la c\u00e0mera frontal?"}, {"answers": [{"text": "la connectivitat Bluetooth", "answer_start": 250}], "id": "P_48_C_285_Q3", "question": "Qu\u00e8 millora el c\u00f2dec aptX?"}, {"answers": [{"text": "l'assistent de reconeixement de veu", "answer_start": 415}], "id": "P_48_C_285_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi proporciona Google?"}, {"answers": [{"text": "el teclat", "answer_start": 595}], "id": "P_48_C_285_Q5", "question": "Qu\u00e8 complementen moltes aplicacions de tercers?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de convidar els periodistes a mitjan d'abril, Samsung va llan\u00e7ar el Galaxy S III durant l'esdeveniment Samsung Mobile Unpacked 2012 a l'Earls Court Exhibition Centre a Londres, el 3 de maig de 2012, en comptes de presentar els seus productes a principi d'any al World Mobile Congress o el Consumer Electronics Show.[7][32] Una explicaci\u00f3 per aquesta decisi\u00f3 \u00e9s que Samsung volia minimitzar el temps entre el llan\u00e7ament i la disponibilitat.[33] L'esdeveniment del discurs d'una hora ho feu Loesje De Vriese, director de m\u00e0rqueting de Samsung B\u00e8lgica.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "a mitjan d'abril", "answer_start": 36}], "id": "P_48_C_286_Q1", "question": "Quan van convidar als periodistes?"}, {"answers": [{"text": "Londres", "answer_start": 176}], "id": "P_48_C_286_Q2", "question": "On es celebrava el Samsung Mobile Unpacked 2012?"}, {"answers": [{"text": "3 de maig de 2012", "answer_start": 188}], "id": "P_48_C_286_Q3", "question": "Quin dia el van presentar?"}, {"answers": [{"text": "minimitzar el temps entre el llan\u00e7ament i la disponibilitat", "answer_start": 387}], "id": "P_48_C_286_Q4", "question": "Qu\u00e8 volia aconseguir Samsung amb la decisi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Loesje De Vriese", "answer_start": 497}], "id": "P_48_C_286_Q5", "question": "Qui va fer el discurs?"}]}, {"context": "El S III pot accedir i reproduir els formats multim\u00e8dia tradicionals com m\u00fasica, pel\u00b7l\u00edcules, programes de TV, audiobooks, i podcasts, i pot ordenar la lliberia multim\u00e8dia alfab\u00e8ticament per t\u00edtol de can\u00e7\u00f3, artista, \u00e0lbum, llista de reproducci\u00f3, carpeta, i g\u00e8nere. Una caracter\u00edstica important del reproductor de m\u00fasica del S III \u00e9s Music Square, que analitza la intensitat d'una can\u00e7\u00f3 i la qualifica per estat d'\u00e0nim de manera que l'usuari pot reproduir can\u00e7ons segons el seu estat emocional.[52] Amb el llan\u00e7ament del S III, Samsung va debutar la seva aplicaci\u00f3 de desc\u00e0rrega i organitzador de m\u00fasica privativa anomenada \"Music Hub\", dissenyada per competir amb els serveis iTunes, iCloud, i iTunes Match d'Apple. El cat\u00e0leg musical de Music Hub cont\u00e9 m\u00e9s de 19 milions de can\u00e7ons.[53]", "qas": [{"answers": [{"text": "accedir i reproduir", "answer_start": 13}], "id": "P_48_C_287_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot fer amb els formats multim\u00e8dia tradicionals?"}, {"answers": [{"text": "la intensitat d'una can\u00e7\u00f3", "answer_start": 360}], "id": "P_48_C_287_Q2", "question": "Qu\u00e8 analitza Music Square?"}, {"answers": [{"text": "segons el seu estat emocional", "answer_start": 463}], "id": "P_48_C_287_Q3", "question": "Com pot reproduir l'usuari les can\u00e7ons amb Music Square?"}, {"answers": [{"text": "19 milions", "answer_start": 761}], "id": "P_48_C_287_Q5", "question": "Quantes can\u00e7ons cont\u00e9 el cat\u00e0leg de Music Hub?"}]}, {"context": "A part del S Voice, Samsung ha dirigit la major part de la campanya de m\u00e0rqueting del S III a les caracter\u00edstiques intel\u00b7ligents, que facilita una interacci\u00f3 persona-ordinador millorada. Aquestes caracter\u00edsques inclouen: Direct Call, la capacitat del dispositiu per recon\u00e8ixer quan l'usuari vol parlar amb alg\u00fa en comptes d'enviar missatges, si s'acosta el tel\u00e8fon al seu cap; Social Tag,  una funci\u00f3 que identifica i categoritza les persones en una fotografia i les comparteix amb ells; i \"Pop Up Play\", que permet a les aplicacions de v\u00eddeo i altres a ocupar la pantalla al mateix temps.[50] A m\u00e9s a m\u00e9s, el S III pot fer servir la seva pantalla com a TV o deixar utilitzar-se com un controlador remot (AllShare Cast and Play) i compartir fotos amb persones que han estat identificades (Buddy Photo Share).[50] Altres caracter\u00edstiques del programari inclouen Smart Alerts, Smart Stay, i S Beam.[50][51]", "qas": [{"answers": [{"text": "les caracter\u00edstiques intel\u00b7ligents", "answer_start": 94}], "id": "P_48_C_288_Q1", "question": "Quin tipus de caracter\u00edstiques destaquen?"}, {"answers": [{"text": "quan l'usuari vol parlar amb alg\u00fa", "answer_start": 277}], "id": "P_48_C_288_Q2", "question": "Qu\u00e8 reconeix Direct Call?"}, {"answers": [{"text": "Pop Up Play", "answer_start": 491}], "id": "P_48_C_288_Q3", "question": "Qu\u00e8 permet compartir la pantalla a les aplicacions?"}, {"answers": [{"text": "com a TV", "answer_start": 648}], "id": "P_48_C_288_Q4", "question": "Com es pot fer servir la pantalla de S III?"}]}]}, {"title": "Tint\u00edn al pa\u00eds dels soviets", "paragraphs": [{"context": "La hist\u00f2ria va ser un \u00e8xit immediat entre els joves lectors. Com Harry Thompson comenta, la trama hauria estat for\u00e7a popular entre els pares belgues, en explotar el seu sentiment anti-comunista i alimentar els seus temors respecte als russos.[34] La popularitat de la s\u00e8rie va dur Wallez a organitzar trucs publicitaris per augmentar-ne l'inter\u00e8s. El primer va ser la publicaci\u00f3 el dia d'enganyar d'una carta falsa que pretenia provenir de l'OGPU (Policia secreta sovi\u00e8tica), que confirmaria l'exist\u00e8ncia de Tint\u00edn, i advertia que si el diari no cessava en la publicaci\u00f3 d'\u00abaquests atacs contra els sovi\u00e8tics i el proletariat revolucionari rus, tots moririen molt aviat\u00bb.[36][37]", "qas": [{"answers": [{"text": "La hist\u00f2ria", "answer_start": 0}], "id": "P_84_C_499_Q1", "question": "Qu\u00e8 va resultar un \u00e8xit immediat entre els joves lectors?"}, {"answers": [{"text": "Harry Thompson", "answer_start": 65}], "id": "P_84_C_499_Q2", "question": "Qui va comentar que la trama hauria estat molt popular entre els pares belgues?"}, {"answers": [{"text": "trucs publicitaris", "answer_start": 301}], "id": "P_84_C_499_Q3", "question": "Qu\u00e8 utilitza Wallez per augmentar l'inter\u00e8s de la s\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "Policia secreta sovi\u00e8tica", "answer_start": 448}], "id": "P_84_C_499_Q4", "question": "Qui era l'OGPU?"}, {"answers": [{"text": "els sovi\u00e8tics i el proletariat revolucionari rus", "answer_start": 595}], "id": "P_84_C_499_Q5", "question": "A qui atacaven les publicacions del diari?"}]}, {"context": "El primer lliurament de Tint\u00edn al pa\u00eds dels soviets va apar\u00e8ixer a l'edici\u00f3 del 10 de gener de 1929 de Le Petit Vingti\u00e8me, i va sortir setmanalment fins al 8 de maig de 1930.[31] [16][32] Herg\u00e9 no planeja el desenvolupament de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 que improvisava noves situacions setmanalment, per la qual cosa Jean-Marc i Randy Lofficier observen que \u00abtant pel qua fa a la hist\u00f2ria i la il\u00b7lustraci\u00f3, Herg\u00e9 estava aprenent el seu ofici davant els ulls dels lectors\u00bb.[33] Herg\u00e9 admetia que la feina pecava d'una certa urg\u00e8ncia, dient: \u00abLe Petit Vingti\u00e8me sortia dimecres a la nit, i sovint aquell mateix dia no tenia ni idea de com aconseguiria fer sortir Tint\u00edn de la dif\u00edcil situaci\u00f3 en qu\u00e8 l'havia ficat la setmana anterior\u00bb.[34] Michael Farr considera aquest fet prou evident i assenyala que molts dibuixos eren \u00absimples, rudimentaris, i precipitats\u00bb i no tenien la \u00abpolidesa i refinament\u00bb que Herg\u00e9 desenvoluparia m\u00e9s endavant. En contrast, creu que certes vinyetes eren d'alta qualitat i que mostren l'\u00abextraordin\u00e0ria capacitat com a dibuixant\u00bb d'Herg\u00e9.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "10 de gener de 1929", "answer_start": 80}], "id": "P_84_C_500_Q1", "question": "Quan va apar\u00e8ixer el primer lliurament de Tint\u00edn al pa\u00eds dels soviets?"}, {"answers": [{"text": "noves situacions", "answer_start": 261}], "id": "P_84_C_500_Q3", "question": "Qu\u00e8 planeja Herg\u00e9 setmanalment?"}, {"answers": [{"text": "simples, rudimentaris, i precipitats", "answer_start": 815}], "id": "P_84_C_500_Q4", "question": "Com assenyal\u00e0 Michael Farr que eren els dibuixos de Tint\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "dibuixant", "answer_start": 1038}], "id": "P_84_C_500_Q5", "question": "Quina era l'extraordin\u00e0ria capacitat que Michael Farr considera que tenia Herg\u00e9?"}]}, {"context": "Tint\u00edn al pa\u00eds dels soviets (en franc\u00e8s Tintin au pays des Soviets) \u00e9s el primer volum de Les aventures de Tint\u00edn, la s\u00e8rie de c\u00f2mics del dibuixant belga Herg\u00e9. Encarregat pel conservador diari belga Le Vingti\u00e8me Si\u00e8cle com a propaganda anticomunista pel seu suplement infantil Le Petit Vingti\u00e8me, va ser publicat setmanalment des del 10 de gener del 1929 a l'11 de maig de 1930. El c\u00f2mic narra la hist\u00f2ria del jove periodista belga Tint\u00edn i el seu gos Mil\u00fa, que s\u00f3n enviats a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica per informar sobre les pol\u00edtiques del govern bolxevic de I\u00f3ssif Stalin. La intenci\u00f3 de Tintin d'exposar els secrets del r\u00e8gim desperta l'inter\u00e8s dels agents de la policia secreta sovi\u00e8tica, l'OGPU, que intenten atrapar-lo per matar-lo.", "qas": [{"answers": [{"text": "Tint\u00edn al pa\u00eds dels soviets", "answer_start": 0}], "id": "P_84_C_502_Q1", "question": "Com es diu el primer volum de Les aventures de Tint\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "diari belga Le Vingti\u00e8me Si\u00e8cle", "answer_start": 188}], "id": "P_84_C_502_Q2", "question": "Qui va encarregar Tint\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "10 de gener del 1929", "answer_start": 335}], "id": "P_84_C_502_Q3", "question": "En quina data va comen\u00e7ar a ser publicat setmanalment Le Vingti\u00e8me Si\u00e8cle?"}, {"answers": [{"text": "Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica", "answer_start": 480}], "id": "P_84_C_502_Q4", "question": "On s\u00f3n enviats Tint\u00edn i Mil\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "informar sobre les pol\u00edtiques del govern bolxevic de I\u00f3ssif Stalin", "answer_start": 499}], "id": "P_84_C_502_Q5", "question": "Quin era el motiu per enviar a Tint\u00edn i al Mil\u00fa a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica?"}]}, {"context": "Tint\u00edn \u00e9s testimoni d'unes eleccions locals, on els bolxevics amenacen els votants per garantir-se la vict\u00f2ria. Quan intenten detenir-lo, es vesteix com un fantasma per espantar-los. Tint\u00edn intenta escapar-se del pa\u00eds, per\u00f2 els bolxevics el persegueixen, el detenen i amenacen de torturar-lo.[5] Es va escapar de nou dels seus captors i arriba a Moscou, on comenta que els bolxevics han convertit la ciutat en \u00abun suburbi pudent\u00bb. Juntament amb Mil\u00fa observa un funcionari del govern repartint pa entre els marxistes sense llar, per\u00f2 negant-lo als seus rivals. Mil\u00fa roba un pa i el d\u00f3na a un nen famolenc. Espiant una reuni\u00f3 secreta bolxevic, Tint\u00edn s'assabenta que tot el gra sovi\u00e8tic s'exporta a l'estranger per servir prop\u00f2sits propagand\u00edstics i el r\u00e8gim deixa que la gent es mori de fam, i que el Govern t\u00e9 previst \u00aborganitzar una expedici\u00f3 contra els kulaks (els camperols rics) i obligar-los a donar-los el seu blat a punta de pistola\u00bb.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "com un fantasma", "answer_start": 149}], "id": "P_84_C_503_Q2", "question": "Com es vesteix Tint\u00edn quan intenten detindre'l?"}, {"answers": [{"text": "Moscou", "answer_start": 346}], "id": "P_84_C_503_Q3", "question": "On va arribar Tint\u00edn despr\u00e9s d'haver-se escapat dels seus captors?"}, {"answers": [{"text": "un pa", "answer_start": 570}], "id": "P_84_C_503_Q4", "question": "Qu\u00e8 roba Mil\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "per servir prop\u00f2sits propagand\u00edstics", "answer_start": 709}], "id": "P_84_C_503_Q5", "question": "Per qu\u00e8 s'exportava tot el gra sovi\u00e8tic a l'estranger?"}]}, {"context": "Herg\u00e9 no es va dedicar a visitar la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica o a analitzar cap informaci\u00f3 publicada sobre el tema;[20] en comptes d'aix\u00f2 obtingu\u00e9 una visi\u00f3 general a partir d'un sol pamflet, Moscou sans voiles (Moscou sense secrets), publicat per Joseph Douillet (1878\u20131954), un diplom\u00e0tic belga c\u00f2nsol a Rostov del Don que havia passat nou anys a la R\u00fassia postrevolucion\u00e0ria.[21] Publicat a B\u00e8lgica i Fran\u00e7a el 1928, Moscou sans voiles es dirigia a un p\u00fablic desitj\u00f3s de creure les afirmacions antibolxevics de Douillet, moltes de les quals eren de dubtosa precisi\u00f3.[22][16][19] Tal com afirma el tintin\u00f2leg Michael Farr, Herg\u00e9 va escollir de forma bastant selectiva escenes senceres de l'assaig de Douillet, entre elles les eleccions manipulades, quasi id\u00e8ntiques a les descrites pel diplom\u00e0tic.[23] La manca de coneixement sobre la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica d'Herg\u00e9 dona lloc a molts errors conceptuals i la hist\u00f2ria cont\u00e9 refer\u00e8ncies als pl\u00e0tans, la benzina Shell i les galetes Huntley i Palmers, quan cap dels quals existien a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica en aquell temps [24] Tamb\u00e9 va cometre errors en els noms russos, afegint el t\u00edpica sufix polones -ski en lloc del seu equivalent rus -vitch.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "Joseph Douillet", "answer_start": 237}], "id": "P_84_C_504_Q1", "question": "Qui va publicar Moscou sans voiles?"}, {"answers": [{"text": "Rostov del Don", "answer_start": 295}], "id": "P_84_C_504_Q2", "question": "D'on era diplom\u00e0tic Joseph Douillet?"}, {"answers": [{"text": "nou", "answer_start": 327}], "id": "P_84_C_504_Q3", "question": "Quants anys havia passat Joseph Douillet a la R\u00fassia postrevolucion\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "afegint el t\u00edpica sufix polones -ski en lloc del seu equivalent rus -vitch", "answer_start": 1095}], "id": "P_84_C_504_Q4", "question": "Com va cometre Herg\u00e9 errors en els noms russos?"}, {"answers": [{"text": "1928", "answer_start": 403}], "id": "P_84_C_504_Q5", "question": "Quan es va publicar Moscou sans voiles?"}]}]}, {"title": "La Flagel\u00b7laci\u00f3 (Huguet)", "paragraphs": [{"context": "El format ve determinat per la ubicaci\u00f3 del panell a la predel\u00b7la que va imposar a aquesta escena de la flagel\u00b7laci\u00f3 un desplegament inusual en la pintura catalana del segle xv. La visi\u00f3 horitzontal mostra una galeria pavimentada amb lloses de pedra amb motius geom\u00e8trics, cinc p\u00f2rtics oberts a un paisatge rural amb un cam\u00ed serpentejant, una casa flanquejada per una torre, una carena de turons i un cel blau, abandonant els daurats i estofats t\u00edpics del g\u00f2tic per representar el cel.[15] Al centre est\u00e0 Crist lligat a una columna i assotat per dos botxins. A banda i banda es representen els personatges; al costat dret, Pon\u00e7 Pilat, assegut en un tron zoom\u00f2rfic adornat amb un escut amb el s\u00edmbol imperial de l'\u00e0guila bic\u00e8fala i envoltat dels seus assessors. Huguet fa servir el mateix model que l'emperador Deci del Retaule dels sants Abd\u00f3 i Sen\u00e9n o que el prefecte Daci\u00e0 de la taula de la \"Confessi\u00f3 davant Daci\" del Retaule de Sant Vicen\u00e7 de Sarri\u00e0, llevat que el barret de Pilat \u00e9s d'estil rom\u00e0 d'Orient.[16] Aix\u00ed mateix, respecte a aquesta taula de sant Vicen\u00e7, Huguet tamb\u00e9 repeteix els bra\u00e7os del tron amb cap de rapinyaire i situa a la base de la columna central de l'escena una \u00e0guila bic\u00e8fala, s\u00edmbol de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient desaparegut el 1453 amb la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs, una al\u00b7lusi\u00f3 al triomf del mal sobre el b\u00e9.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "per la ubicaci\u00f3 del panell a la predel\u00b7la", "answer_start": 24}], "id": "P_247_C_1477_Q1", "question": "Per qu\u00e8 ve determinat el format de la pintura?"}, {"answers": [{"text": "daurats i estofats t\u00edpics del g\u00f2tic", "answer_start": 426}], "id": "P_247_C_1477_Q2", "question": "Qu\u00e8 abandona aquesta pintura al representar el cel?"}, {"answers": [{"text": "Crist lligat a una columna", "answer_start": 505}], "id": "P_247_C_1477_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi trobem al centre de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Pon\u00e7 Pilat", "answer_start": 623}], "id": "P_247_C_1477_Q4", "question": "Qui hi ha al costat dret de Crist a la pintura?"}, {"answers": [{"text": "dels seus assessors", "answer_start": 740}], "id": "P_247_C_1477_Q5", "question": "De qui apareix envoltat Pon\u00e7 Pilat a la pintura?"}]}, {"context": "Dos \u00e0ngels agenollats als peus de Crist s\u00f3n responsables de la recollida de la seva sang mentre un altre li eixuga el front.[3] La pres\u00e8ncia dels \u00e0ngels no \u00e9s comuna en escenes d'aquest tema i es pot relacionar amb els que apareixen espor\u00e0dicament a la crucifixi\u00f3. De fet, la flagel\u00b7laci\u00f3 s'ha considerat sovint com la prefiguraci\u00f3 d'aquesta escena.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "Dos \u00e0ngels", "answer_start": 0}], "id": "P_247_C_1478_Q1", "question": "Qui recull la sang de Crist?"}, {"answers": [{"text": "li eixuga el front", "answer_start": 105}], "id": "P_247_C_1478_Q2", "question": "Qu\u00e8 li fa a Crist un altre \u00e0ngel?"}, {"answers": [{"text": "no \u00e9s comuna", "answer_start": 153}], "id": "P_247_C_1478_Q3", "question": "Com \u00e9s la presencia d'\u00e0ngels en escenes de la flagel\u00b7laci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb els que apareixen espor\u00e0dicament a la crucifixi\u00f3", "answer_start": 211}], "id": "P_247_C_1478_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 es relacionen els \u00e0ngels que apareixen a la flagel\u00b7laci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "agenollats", "answer_start": 11}], "id": "P_247_C_1478_Q5", "question": "Com estan els \u00e0ngels que recullen la sang de Crist?"}]}, {"context": "La seg\u00fcent informaci\u00f3 documentada \u00e9s de 1863 en qu\u00e8 apareix en una ressenya de Valent\u00ed Carderdera sobre les obres que hi havia a la catedral de Barcelona,[11] i el 1911 va ser recollit en un llibre d'\u00c9mile Bertaux, el primer historiador que va atribuir la taula a Huguet. Tamb\u00e9 a comen\u00e7aments del segle XX es realitza la primera fotografia d'aquesta taula a partir de la qual es varen realitzar els comentaris d'historiadors com Ainaud, Post o Gudiol.[2] Es desconeix la seva ubicaci\u00f3 fins que el 1953 Juli\u00e1n G\u00e1llego identifica la pintura en una exposici\u00f3 a les galeries Charpentier de Par\u00eds on constava com d'autor an\u00f2nim, tal com ho descriu en un article de la revista Destino.[12] Pocs anys m\u00e9s tard, el 1967, va ser adquirida pel Museu del Louvre amb la participaci\u00f3 de la Societat d'Amics del Louvre,[3] despr\u00e9s d'una llarga negociaci\u00f3 en qu\u00e8 l'Ajuntament de Barcelona tamb\u00e9 va optar per la seva adquisici\u00f3.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00c9mile Bertaux", "answer_start": 200}], "id": "P_247_C_1479_Q1", "question": "Qui va ser el primer historiador que va atribuir la taula a Huguet?"}, {"answers": [{"text": "a comen\u00e7aments del segle", "answer_start": 278}], "id": "P_247_C_1479_Q2", "question": "Quan es va realitzar la primera fotografia d'aquesta taula?"}, {"answers": [{"text": "els comentaris d'historiadors", "answer_start": 395}], "id": "P_247_C_1479_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va realitzar a partir de la primera fotografia d'aquesta taula?"}, {"answers": [{"text": "1953", "answer_start": 497}], "id": "P_247_C_1479_Q4", "question": "Quan va identificar la pintura Juli\u00e1n G\u00e1llego?"}, {"answers": [{"text": "pel Museu del Louvre amb la participaci\u00f3 de la Societat d'Amics del Louvre,[3] despr\u00e9s d'una llarga negociaci\u00f3 en qu\u00e8 l'Ajuntament", "answer_start": 730}], "id": "P_247_C_1479_Q5", "question": "Per qui va ser adquirida la pintura?"}]}, {"context": "Als evangelis no es recull que fos lligat a una columna, ja que esmenten el c\u00e0stig del flagell per\u00f2 sense descriure els detalls. \u00c9s el cas de Mateu 27:26, que narra: \u00abdespr\u00e9s de fer assotar Jes\u00fas, el va entregar perqu\u00e8 fos crucificat\u00bb, i de Marc 15:15 qui recull que: \u00ab...va entregar Jes\u00fas, despr\u00e9s de fer-lo assotar, perqu\u00e8 fos crucificat\u00bb. Per la seva banda, a Joan 19:1 s'introdueix un element de confusi\u00f3, ja que situa abans del pronunciament de la sent\u00e8ncia, com si fos un intent de Pilat de calmar al poble quan l'habitual era que l'assotament es port\u00e9s a terme una vegada concl\u00f2s el proc\u00e9s. Per \u00faltim, a Lluc 23 16:22, nom\u00e9s esmenta \u00abEl far\u00e9 assotar per escarmentar-lo i el deixar\u00e9 lliure\u00bb.", "qas": [{"answers": [{"text": "el c\u00e0stig del flagell per\u00f2 sense descriure els detalls", "answer_start": 73}], "id": "P_247_C_1481_Q1", "question": "Qu\u00e8 esmenten als evangelis?"}, {"answers": [{"text": "abans del pronunciament de la sent\u00e8ncia", "answer_start": 423}], "id": "P_247_C_1481_Q2", "question": "Quan situa Joan 19:1 l'assotament?"}, {"answers": [{"text": "calmar al poble", "answer_start": 497}], "id": "P_247_C_1481_Q3", "question": "Qu\u00e8 sembla que volia aconseguir Pilat fent abans del pronunciament de la sent\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "una vegada concl\u00f2s el proc\u00e9s", "answer_start": 568}], "id": "P_247_C_1481_Q4", "question": "Com es solia portar a terme l'assotament?"}, {"answers": [{"text": "Lluc 23 16:22", "answer_start": 611}], "id": "P_247_C_1481_Q5", "question": "On s'esmenta que nom\u00e9s el vol assotar per escarmentar-lo?"}]}, {"context": "Huguet planteja l'escena en un interior noble, com si es tract\u00e9s d'un palau, dins una ampla sala que t\u00e9 una columna al centre. L'escena recull el moment en qu\u00e8 Pon\u00e7 Pilat ordena el suplici al mig d'un nodrit grup d'espectadors. Crist rep les fuetades de dos botxins mentre un \u00e0ngel li eixuga la cara i altres dos recullen la seva sang.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un interior noble", "answer_start": 25}], "id": "P_247_C_1482_Q1", "question": "On planteja l'escena Huguet?"}, {"answers": [{"text": "una columna", "answer_start": 104}], "id": "P_247_C_1482_Q2", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 al centre la sala on es produeix l'escena?"}, {"answers": [{"text": "ampla", "answer_start": 86}], "id": "P_247_C_1482_Q3", "question": "Com \u00e9s la sala on es produeix l'escena?"}, {"answers": [{"text": "al mig d'un nodrit grup d'espectadors", "answer_start": 189}], "id": "P_247_C_1482_Q4", "question": "On ordena el suplici Pon\u00e7 Pilat en l'escena?"}, {"answers": [{"text": "de dos botxins", "answer_start": 251}], "id": "P_247_C_1482_Q5", "question": "De qui rep les fuetades Crist en l'escena?"}]}]}, {"title": "La Gioconda", "paragraphs": [{"context": "\u00c9s, a m\u00e9s a m\u00e9s, l'\u00faltima gran obra de Leonardo, si es t\u00e9 en compte que va continuar retocant-la fins als seus darrers anys.[19] Quan Leonardo se'n va anar a Roma a inst\u00e0ncies del nou papa, la seva vida es va fer mon\u00f2tona i gens productiva.[20] Leonardo va morir sense enc\u00e0rrecs importants, sota la protecci\u00f3 de Lle\u00f3 X, Giovanni de M\u00e8dici, fill del gran Lloren\u00e7 el Magn\u00edfic.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "Roma", "answer_start": 158}], "id": "P_183_C_1093_Q1", "question": "On va anar Leonardo?"}, {"answers": [{"text": "mon\u00f2tona i gens productiva", "answer_start": 213}], "id": "P_183_C_1093_Q2", "question": "Com es va fer la vida de Leonardo quan vivia a Roma?"}, {"answers": [{"text": "a inst\u00e0ncies del nou papa", "answer_start": 163}], "id": "P_183_C_1093_Q3", "question": "Per qu\u00e8 va marxar Leonardo a Roma?"}, {"answers": [{"text": "del gran Lloren\u00e7 el Magn\u00edfic", "answer_start": 345}], "id": "P_183_C_1093_Q4", "question": "De qui era fill Giovanni de M\u00e8dici?"}, {"answers": [{"text": "fins als seus darrers anys", "answer_start": 97}], "id": "P_183_C_1093_Q5", "question": "Fins quan va retocar Leonardo l'obra?"}]}, {"context": "La pintura va ser recuperada dos anys i cent onze dies despr\u00e9s del robatori, i Vincenzo Peruggia va ser detingut.[77] El detingut havia intentat vendre el quadre original al director de la Galleria degli Uffizi, Alfredo Geri, que va assistir a la cita amb Peruggia acompanyat per la policia.[73] Peruggia va al\u00b7legar que havia perpetrat el robatori per tornar l'obra a la seva veritable p\u00e0tria,[78] i que ell nom\u00e9s era v\u00edctima d'un estafador; el jurat el va sentenciar a uns quants anys de pres\u00f3.[79] Abans de tornar al museu, la pintura es va exhibir a Flor\u00e8ncia, Roma i Mil\u00e0.[80]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos anys i cent onze dies despr\u00e9s del robatori", "answer_start": 29}], "id": "P_183_C_1094_Q1", "question": "Quan va ser recuperada la pintura?"}, {"answers": [{"text": "Vincenzo Peruggia", "answer_start": 79}], "id": "P_183_C_1094_Q2", "question": "Qui va ser detingut?"}, {"answers": [{"text": "director de la Galleria degli Uffizi", "answer_start": 174}], "id": "P_183_C_1094_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Alfredo Geri?"}, {"answers": [{"text": "Flor\u00e8ncia, Roma i Mil\u00e0", "answer_start": 554}], "id": "P_183_C_1094_Q4", "question": "On es va exhibir la pintura abans de tornar al museu?"}, {"answers": [{"text": "per la policia", "answer_start": 276}], "id": "P_183_C_1094_Q5", "question": "Per qui va anar acompanyat Alfredo Geri a la cita amb Peruggia?"}]}, {"context": "La Gioconda o Mona Lisa[1][2] \u00e9s una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat m\u00e9s fam\u00f3s de la hist\u00f2ria i, potser, el quadre m\u00e9s fam\u00f3s de la pintura occidental.[3][4] \u00c9s un retrat de mig cos en qu\u00e8 apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressi\u00f3 que sovint ha estat descrita com a enigm\u00e0tica. Fou pintat entre 1503 i 1506; \u00e9s un oli sobre taula d'\u00e0lber de 77 \u00d7 53 cm[5] retocat diverses vegades per l'autor.[6] La t\u00e8cnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt caracter\u00edstic de Leonardo. El quadre \u00e9s propietat del govern franc\u00e8s i est\u00e0 exposat al Museu del Louvre de Par\u00eds amb el t\u00edtol Portrait de Lisa Gherardini, \u00e9pouse de Francesco del Giocondo (Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo).[7] Protegit per m\u00faltiples sistemes de seguretat i ambientat perqu\u00e8 es preservi de manera \u00f2ptima,[8] est\u00e0 sotm\u00e8s a un proc\u00e9s de revisi\u00f3 constant per a verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament.", "qas": [{"answers": [{"text": "La Gioconda o Mona Lisa", "answer_start": 0}], "id": "P_183_C_1095_Q1", "question": "Quin \u00e9s el retrat m\u00e9s fam\u00f3s de la hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "l'espectador", "answer_start": 234}], "id": "P_183_C_1095_Q2", "question": "A qui mira directament la dona?"}, {"answers": [{"text": "enigm\u00e0tica", "answer_start": 300}], "id": "P_183_C_1095_Q3", "question": "Com ha estat descrita l'expressi\u00f3 de la dona?"}, {"answers": [{"text": "entre 1503 i 1506", "answer_start": 323}], "id": "P_183_C_1095_Q4", "question": "Quan fou pintat el quadre?"}, {"answers": [{"text": "77 \u00d7 53 cm", "answer_start": 375}], "id": "P_183_C_1095_Q5", "question": "Quina mida t\u00e9 la taula d'\u00e0lber?"}]}, {"context": "L'any 2005, Armin Schlechter, de la biblioteca de la Universitat de Heidelberg, va descobrir una nota d'Agostino Vespucci al marge d'un llibre de la col\u00b7lecci\u00f3 de la biblioteca que confirmava amb certesa la creen\u00e7a tradicional que la model del retrat era Lisa Gherardini.[60] En aquesta acotaci\u00f3, l'oficial Vespucci, que era un amic proper a Leonardo da Vinci, diu: \u00abLeonardo est\u00e0 treballant en tres obres pict\u00f2riques, incl\u00f2s el retrat de Lisa Gherardini\u00bb.[61] Aquesta petita anotaci\u00f3 data de l'octubre del 1503, i \u00e9s, aproximadament, quaranta-set anys anterior a les refer\u00e8ncies que hi fa Giorgio Vasari. El llibre en qu\u00e8 es va fer el comentari sobre la Mona Lisa era de Marc Tul\u00b7li Cicer\u00f3, i aquesta edici\u00f3 va ser publicada el 1477.[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "Armin Schlechter", "answer_start": 12}], "id": "P_183_C_1096_Q1", "question": "Qui va descobrir una nota d'Agostino Vespucci?"}, {"answers": [{"text": "al marge d'un llibre de la col\u00b7lecci\u00f3 de la biblioteca", "answer_start": 122}], "id": "P_183_C_1096_Q2", "question": "On estava la nota d'Agostino Vespucci?"}, {"answers": [{"text": "2005", "answer_start": 6}], "id": "P_183_C_1096_Q3", "question": "Quin any va descobrir la nota d'Agostino Vespucci?"}, {"answers": [{"text": "1477", "answer_start": 729}], "id": "P_183_C_1096_Q5", "question": "Quan va ser publicada l'edici\u00f3 del llibre en qu\u00e8 es va fer el comentari sobre la Mona Lisa?"}]}, {"context": "Al cap, la dama hi porta una mantellina, signe de castedat i un atribut freq\u00fcent en els retrats d'esposes.[37] El bra\u00e7 esquerre descansa sobre la butaca i la m\u00e0 dreta est\u00e0 damunt d'aquest bra\u00e7. Aquesta actitud transmet serenitat i la idea que domina els seus sentiments.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "una mantellina", "answer_start": 25}], "id": "P_183_C_1098_Q1", "question": "Qu\u00e8 porta la dama al cap?"}, {"answers": [{"text": "signe de castedat", "answer_start": 41}], "id": "P_183_C_1098_Q2", "question": "Quin significat tenia una mantellina al cap?"}, {"answers": [{"text": "sobre la butaca", "answer_start": 137}], "id": "P_183_C_1098_Q3", "question": "On descansa el bra\u00e7 esquerre?"}, {"answers": [{"text": "serenitat i la idea que domina els seus sentiments", "answer_start": 219}], "id": "P_183_C_1098_Q4", "question": "Qu\u00e8 transmet l'actitud de la dama?"}]}]}, {"title": "Vanessa (Barber)", "paragraphs": [{"context": "Tant l'\u00f2pera com la seva hero\u00efna van ser rebudes amb entusiasme per un p\u00fablic ple de celebritats. La m\u00fasica del Barber i el llibret i la producci\u00f3 de Menotti van ser prou aplaudits per la premsa, i la gesta aparentment impossible de Steber va ser agra\u00efda i aclamada per tothom, incloent Rudolf Bing. El cr\u00edtic Howard Taubman del The New York Times va declarar que era \"\u00abla millor \u00f2pera nord-americana que mai s'havia presentat al majestu\u00f3s teatre de Broadway\u00bb. \"El llist\u00f3 \u2013va admetre\u2013 \u00e9s baix. Les altres dinou obres nord-americanes aventurats pel Met en l'\u00faltim mig segle no eren exactament pera passar a la hist\u00f2ria\u00bb. Per\u00f2 aquesta sentia que tenia qualitats especials. \u00ab\u00c9s professional; t\u00e9 ambient; es construeix amb un cl\u00edmax en moviment\u00bb. A m\u00e9s, \u00abl'audi\u00e8ncia de la gala es va comportar com si trob\u00e9s Vanessa no nom\u00e9s un esdeveniment, sin\u00f3 un plaer\u00bb.[5] The New Yorker va afirmar que Vanessa era la millor \u00f2pera mai escrita per un nord-americ\u00e0... una de les coses m\u00e9s impressionants... que ha aparescut des dels temps m\u00e9s vigorosos de Richard Strauss. El director d'orquestra, Dimitri Mitropoulos, va dir que \u00abtota la textura de Vanessa \u00e9s altament teatral i dram\u00e0tica, plena de sorpreses orquestrals i cl\u00edmaxs, per\u00f2 sempre al servei de l'escenari, com qualsevol \u00f2pera real... Per fi, una gran \u00f2pera nord-americana!\u00bb[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb entusiasme", "answer_start": 49}], "id": "P_328_C_1963_Q1", "question": "Com va rebre el p\u00fablic l'\u00f2pera Venessa?"}, {"answers": [{"text": "de Menotti", "answer_start": 147}], "id": "P_328_C_1963_Q2", "question": "De qui \u00e9s el llibret i la producci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la millor \u00f2pera mai escrita per un nord-americ\u00e0", "answer_start": 899}], "id": "P_328_C_1963_Q3", "question": "Qu\u00e8 va afirmar The New Yorker sobre Vanessa?"}, {"answers": [{"text": "celebritats", "answer_start": 85}], "id": "P_328_C_1963_Q4", "question": "Qui hi havia entre el p\u00fablic de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Barber", "answer_start": 112}], "id": "P_328_C_1963_Q5", "question": "Qui va compondre la m\u00fasica de l'\u00f2pera Vanessa?"}]}, {"context": "El doctor va begut per la festa de cap d'any. La baronessa i Erika es neguen a anar a la festa per sentir el seu anunci d'Anatol i el comprom\u00eds de Vanessa. El doctor se'n va per portar-los, mentre que Vanessa explica a Anatol les seves pors. Finalment Erika retorna, per\u00f2 es desmaia quan el doctor fa l'anunci. Es recupera i fuig al llac mentre Anatol l'empaita.", "qas": [{"answers": [{"text": "va begut", "answer_start": 10}], "id": "P_328_C_1964_Q1", "question": "Com va el doctor a la festa de cap d'any?"}, {"answers": [{"text": "a anar a la festa", "answer_start": 77}], "id": "P_328_C_1964_Q2", "question": "A qu\u00e8 es neguen la baronessa i Erika?"}, {"answers": [{"text": "es desmaia", "answer_start": 272}], "id": "P_328_C_1964_Q4", "question": "Qu\u00e8 li passa Erika quan el doctor fa l'anunci?"}]}, {"context": "Barber i Steber ja havien fet una col\u00b7laboraci\u00f3 hist\u00f2rica deu anys abans amb Knoxville: Summer of 1915, que la soprano va encarregar, i de la qual va donar la primera actuaci\u00f3 amb l'Orquestra Simf\u00f2nica de Boston. Tamb\u00e9 hi havia una altra connexi\u00f3 una mica subliminar en la qual el professor de cant de Steber, William L. Whitney, havia estat, al principi de la seva carrera professional, la professora de la tia Louise de Barber. Steber nom\u00e9s va tenir cinc setmanes per aprendre aquest dif\u00edcil paper. No es van acabar aqu\u00ed els problemes, al mig de tot, va anunciar que es casava. Barber li va demanar que esper\u00e9s fins despr\u00e9s de l'estrena, tement que la distracci\u00f3 arru\u00efn\u00e9s la seva \u00f2pera, per\u00f2 la soprano va anunciar apassionadament que si no es casava, no hi hauria l'\u00f2pera. I es va casar. Barber i Menotti li varen proporcionar una lluna de mel r\u00e0pida a Capricorn.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Knoxville: Summer of 1915", "answer_start": 77}], "id": "P_328_C_1965_Q1", "question": "Quina altra col\u00b7laboraci\u00f3 havien fet Barber i Steber?"}, {"answers": [{"text": "cinc setmanes", "answer_start": 452}], "id": "P_328_C_1965_Q3", "question": "Quant temps va tenir Steber per aprendre el paper?"}, {"answers": [{"text": "dif\u00edcil", "answer_start": 486}], "id": "P_328_C_1965_Q4", "question": "Com \u00e9s el paper?"}, {"answers": [{"text": "que es casava", "answer_start": 565}], "id": "P_328_C_1965_Q5", "question": "Qu\u00e8 va anunciar Steber?"}]}, {"context": "Barber va comen\u00e7ar a treballar de ple sobre Vanessa, un nom que va agafar d'un llibre, How to Name Your Child, durant l'hivern de 1956, quan el Metropolitan va anunciar que produiria l'\u00f2pera. L'octubre de 1957, Barber va tocar (i va cantar) les seccions completes per a representants del Met i el seu director general, Rudolf Bing. Immediatament es van iniciar debats sobre el c\u00e0sting i Barber va assistir a moltes representacions del Met, escoltant cantants que possiblement omplissin les diverses parts. Maria Callas, llavors en el punt m\u00e9s \u00e0lgid de la seva fama, va ser la seva elecci\u00f3 preferent per al paper protagonista. Barber la va convidar a Capricorn, la casa que ell i Menotti havien constru\u00eft a la Mount Kisco, Nova York, per tocar-li la partitura. Callas va portar com a seguici al seu marit, dos representants d'empreses discogr\u00e0fiques, un secretari i un gos.[2] Callas no li va acabar d'agradar i va refusar el paper. Hi ha diverses teories de per qu\u00e8 el va rebutjar. Alguns diuen que va dir que el paper d'Erika, que \u00e9s molt fort i per a una mezzosoprano, era m\u00e9s important que el de la protagonista i la podia eclipsar.[3] Tamb\u00e9 s'argumenta que va prendre aquesta decisi\u00f3 perqu\u00e8 mai havia cantat cap \u00f2pera en angl\u00e8s. Una altra hist\u00f2ria explica que va perdre les ganes de cantar el paper tan aviat com Barber va comen\u00e7ar l'escena inicial en la qual Vanessa d\u00f3na ordres sobre el men\u00fa del sopar; es diu que Callas es va queixar \u00abcom puc cantar un paper que comenci amb les paraules \"massa salses\"?\u00bb. Segurament la m\u00e9s plausible sigui la primera i Callas tenia un punt de ra\u00f3: tot i que Vanessa \u00e9s la protagonista, el paper d'Erika \u00e9s de totes maneres molt convincent, i aix\u00f2 es va fer evident a la inauguraci\u00f3. La jove mezzo Rosalind Elias, escollida com a Erika, de fet gaireb\u00e9 li va robar el protagonisme a la soprano.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant l'hivern de 1956", "answer_start": 111}], "id": "P_328_C_1966_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar a treballar Barber sobre Vanessa?"}, {"answers": [{"text": "Rudolf Bing", "answer_start": 319}], "id": "P_328_C_1966_Q2", "question": "Qui era el director general del Met?"}, {"answers": [{"text": "Maria Callas", "answer_start": 506}], "id": "P_328_C_1966_Q3", "question": "Quina va ser l'elecci\u00f3 preferent de Barber per fer la protagonista de Vanessa?"}, {"answers": [{"text": "va refusar el paper", "answer_start": 911}], "id": "P_328_C_1966_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer Callas?"}, {"answers": [{"text": "cap \u00f2pera en angl\u00e8s", "answer_start": 1212}], "id": "P_328_C_1966_Q5", "question": "Qu\u00e8 no havia cantat Callas quan va refusar el paper de Vanessa?"}]}, {"context": "La primera \u00f2pera de Barber, Vanessa, est\u00e0 impregnada de la penombra del teatre burg\u00e8s tard\u00e0 d'Ibsen i Strindberg. Els personatges, per\u00f2, s'aturen al llindar d'un pathos amarg, sense arribar a una trag\u00e8dia real i profunda. Vanessa \u00e9s essencialment una prima donna m\u00e9s vocal que teatral, Anatol un fatu amant en lloc d'un pocavergonya i Erika, que en cert sentit \u00e9s la veritable protagonista, un personatge m\u00e9s admirable que memorable. Un pessimisme existencial que neix del frac\u00e0s de sentiments emergeix amb m\u00e9s subst\u00e0ncia en l'\u00fanic moment en qu\u00e8 el to realista reempla\u00e7a una cortina abstracta, un quintet (To leave, to break) en el qual els personatges principals suspenen el temps narratiu per donar a con\u00e8ixer el seu dest\u00ed de perdedors. Fins i tot un personatge secundari com el vell metge de fam\u00edlia, que ha de vetllar per la varietat i la lleugeresa al drama, manifesta en les seves intervencions una ren\u00fancia simplement emmascarada per un vitalisme realista (I should never have been a doctor, Nicholas). El llenguatge del llibret de Menotti, fins i tot la sintaxi musical de Barber, s'atreveix a trencar el pas del temps, amb gestos musicals molt agosarats, per exemple, en tota complexa escena del ball en el tercer acte. La modernitat tamb\u00e9 es nota en el ritme de l'edici\u00f3 d'escenes, en qu\u00e8 fins i tot la m\u00fasica estilitzada (\u00e0ries, duos, conjunts) flueix a trav\u00e9s del temps mitjan\u00e7ant la variaci\u00f3 de la intensitat de l'expressi\u00f3, com ara seq\u00fc\u00e8ncies cinem\u00e0tiques en que s'alternen els primers plans i els llunyans. L'estil de Barber segueix sent admirable tant en la direcci\u00f3 de les veu com en l'orquestraci\u00f3, i est\u00e0 per sobre de totes les altres qualitats el lirisme introspectiu de la invenci\u00f3 mel\u00f2dica, que \u00e9s potser el tret m\u00e9s caracter\u00edstic del compositor nord-americ\u00e0.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "del teatre burg\u00e8s tard\u00e0 d'Ibsen i Strindberg", "answer_start": 68}], "id": "P_328_C_1967_Q1", "question": "De quin teatre est\u00e0 impregnada Vanessa?"}, {"answers": [{"text": "a una trag\u00e8dia real i profunda", "answer_start": 190}], "id": "P_328_C_1967_Q2", "question": "On no arriben els personatges de Vanessa?"}, {"answers": [{"text": "el pas del temps", "answer_start": 1110}], "id": "P_328_C_1967_Q3", "question": "Qu\u00e8 trenca l llenguatge del llibret de Menotti en Vanessa?"}, {"answers": [{"text": "en el ritme de l'edici\u00f3 d'escenes", "answer_start": 1257}], "id": "P_328_C_1967_Q4", "question": "Com es nota la modernitat de Vanessa?"}]}, {"context": "Tanmateix, un element de tensi\u00f3 creativa entre ells era inevitable. Quan Barber va comen\u00e7ar a treballar amb Vanessa el 1954, ja era considerat un dels compositors m\u00e9s importants de la m\u00fasica orquestral i vocal dels Estats Units. Menotti, mentrestant, un home instintiu del teatre, s'havia convertit en la veu rebel de l'\u00f2pera americana contempor\u00e0nia.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "un element de tensi\u00f3", "answer_start": 11}], "id": "P_328_C_1968_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi va haver entre Barber i Menotti?"}, {"answers": [{"text": "un dels compositors m\u00e9s importants de la m\u00fasica orquestral i vocal dels Estats Units", "answer_start": 143}], "id": "P_328_C_1968_Q2", "question": "Com era considerat Barber quan va comen\u00e7ar a treballar en Vanessa?"}, {"answers": [{"text": "un home instintiu del teatre", "answer_start": 251}], "id": "P_328_C_1968_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Menotti?"}, {"answers": [{"text": "la veu rebel de l'\u00f2pera americana contempor\u00e0nia", "answer_start": 302}], "id": "P_328_C_1968_Q4", "question": "En qu\u00e8 s'havia convertit Menotti quan va comen\u00e7ar a treballar en Vanessa?"}]}]}, {"title": "Primats", "paragraphs": [{"context": "No tots els primats presenten aquests trets anat\u00f2mics, ni tots els trets s\u00f3n \u00fanics a aquests animals. Per exemple, altres mam\u00edfers tenen clav\u00edcules, tres tipus de dents i un penis p\u00e8ndol, mentre que les mones aranya tenen polzes molt redu\u00efts, els l\u00e8murs de collar tenen sis gl\u00e0ndules mam\u00e0ries i els estrepsirinis solen tenir un musell m\u00e9s llarg i un gran sentit de l'olfacte. Els primats s\u00f3n mam\u00edfers generalistes.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt redu\u00efts", "answer_start": 229}], "id": "P_288_C_1723_Q2", "question": "Com s\u00f3n els polzes de les mones aranya?"}, {"answers": [{"text": "els l\u00e8murs de collar", "answer_start": 243}], "id": "P_288_C_1723_Q3", "question": "Qui t\u00e9 sis gl\u00e0ndules mam\u00e0ries?"}, {"answers": [{"text": "un musell m\u00e9s llarg i un gran sentit de l'olfacte", "answer_start": 325}], "id": "P_288_C_1723_Q4", "question": "Qu\u00e8 solen tenir els estrepsirinis?"}, {"answers": [{"text": "generalistes", "answer_start": 401}], "id": "P_288_C_1723_Q5", "question": "Quin tipus de mam\u00edfers s\u00f3n els primats?"}]}, {"context": "Hi ha 21 primats en perill cr\u00edtic, vuit dels quals han estat a la llista dels 25 primats m\u00e9s amena\u00e7ats del m\u00f3n de la UICN des de l'any 2000: el sifaca sed\u00f3s, el langur de Fran\u00e7ois, el langur de cap daurat, el rinopitec de potes grises, el rinopitec de Tonqu\u00edn, Nomascus nasutus hainanus, el goril\u00b7la del riu Cross i l'orangutan de Sumatra.[126] Procolobus badius waldronae fou recentment declarat extingit quan no es trob\u00e0 cap rastre de la subesp\u00e8cie entre el 1993 i el 1999.[127] Des d'aleshores, alguns ca\u00e7adors n'han trobat i mort individus i el futur de la subesp\u00e8cie sembla dif\u00edcil.[128]", "qas": [{"answers": [{"text": "21", "answer_start": 6}], "id": "P_288_C_1724_Q1", "question": "Quants primats hi ha en perill cr\u00edtic?"}, {"answers": [{"text": "UICN", "answer_start": 117}], "id": "P_288_C_1724_Q2", "question": "Qui elabora la llista dels primats m\u00e9s amena\u00e7ats del m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "Procolobus badius waldronae", "answer_start": 345}], "id": "P_288_C_1724_Q3", "question": "Quina subesp\u00e8cie de primat s'ha declarat recentment extingit?"}, {"answers": [{"text": "entre el 1993 i el 1999", "answer_start": 451}], "id": "P_288_C_1724_Q4", "question": "Quan no es trob\u00e0 cap rastre de la subesp\u00e8cie Procolobus badius waldronae?"}]}, {"context": "Els primats de gran mida (m\u00e9s de 5 kg) corren un major risc d'extinci\u00f3 a causa de la seva major rendibilitat pels ca\u00e7adors furtius, en comparaci\u00f3 amb els primats m\u00e9s petits.[112] Assoleixen la maduresa sexual m\u00e9s tard que altres animals i tenen un per\u00edode m\u00e9s llarg entre parts. Per tant, les poblacions tenen menys temps de recuperaci\u00f3 despr\u00e9s d'haver perdut membres a la ca\u00e7a furtiva o el comer\u00e7 d'animals de companyia.[113] Les dades d'algunes ciutats africanes mostren que la meitat de les prote\u00efnes consumides en \u00e0rees urbanes prov\u00e9 del comer\u00e7 en bushmeat.[114] Primats amena\u00e7ats com ara cercopitecs i els drils s\u00f3n ca\u00e7ats a una escala que supera de llarg els nivells sostenibles.[114] Aix\u00f2 es deu a la seva mida corporal gran, facilitat de transport i rendibilitat per animal.[114] Com que l'agricultura envaeix els h\u00e0bitats forestals, els primats s'alimenten dels conreus, provocant grans p\u00e8rdues econ\u00f2miques als grangers.[115] Les r\u00e0tzies dels conreus que duen a terme els primats fa una impressi\u00f3 negativa dels primats, perjudicant els esfor\u00e7os de conservaci\u00f3.[116]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s de 5 kg", "answer_start": 26}], "id": "P_288_C_1725_Q1", "question": "Quin \u00e9s el pes dels primats que corren un major risc d'extinci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la seva major rendibilitat pels ca\u00e7adors furtius", "answer_start": 71}], "id": "P_288_C_1725_Q2", "question": "Per qu\u00e8 els primats de gran mida corren un major risc d'extinci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s tard que altres animals", "answer_start": 209}], "id": "P_288_C_1725_Q3", "question": "Quan assoleixen els primats la seva maduresa sexual?"}, {"answers": [{"text": "els h\u00e0bitats forestals", "answer_start": 818}], "id": "P_288_C_1725_Q4", "question": "Qu\u00e8 envaeix l'agricultura?"}, {"answers": [{"text": "als grangers", "answer_start": 916}], "id": "P_288_C_1725_Q5", "question": "A qui provoquen p\u00e8rdues econ\u00f2miques els primats?"}]}, {"context": "El dimorfisme sexual, la variaci\u00f3 entre individus de diferent sexe dins la mateixa esp\u00e8cie, \u00e9s sovint present en els simis, tot i que en major mesura en les esp\u00e8cies del Vell M\u00f3n (simis i alguns micos) que les del Nou M\u00f3n. Estudis recents utilitzen la comparaci\u00f3 d'ADN per examinar tant la variaci\u00f3 en l'expressi\u00f3 del dimorfisme entre els primats com les causes fonamentals del dimorfisme sexual. Els primats solen tenir dimorfisme de massa corporal[52][53] i de mida dels ullals[54][55] aix\u00ed com del color del pelatge i la pell.[56] El dimorfisme es pot atribuir i \u00e9s afectat per diferents factors, incloent-hi el sistema d'aparellament,[57] la mida,[57] l'h\u00e0bitat i la dieta.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "la variaci\u00f3 entre individus de diferent sexe dins la mateixa esp\u00e8cie", "answer_start": 22}], "id": "P_288_C_1726_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el dimorfisme sexual?"}, {"answers": [{"text": "del Vell M\u00f3n", "answer_start": 166}], "id": "P_288_C_1726_Q2", "question": "En quines esp\u00e8cies de simis es troba en major mesura el dimorfisme sexual?"}, {"answers": [{"text": "la comparaci\u00f3 d'ADN", "answer_start": 249}], "id": "P_288_C_1726_Q3", "question": "Qu\u00e8 utilitzen els estudis recents per examinar les causes del dimorfisme sexual?"}, {"answers": [{"text": "de massa corporal[52][53] i de mida dels ullals[54][55] aix\u00ed com del color del pelatge i la pell", "answer_start": 432}], "id": "P_288_C_1726_Q4", "question": "Quins s\u00f3n els dimorfismes que solen tenir els primats?"}, {"answers": [{"text": "per diferents factors", "answer_start": 577}], "id": "P_288_C_1726_Q5", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s afectat el dimorfisme?"}]}, {"context": "Nom\u00e9s els humans s\u00f3n reconeguts com a persones i estan protegits per la llei, per la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.[b] L'estatus legal dels primats no humans (PNH), d'altra banda, \u00e9s objecte d'un intens debat i hi ha organitzacions com ara el Projecte Gran Simi (PGS, o GAP per les seves sigles en angl\u00e8s) que fan campanya perqu\u00e8 s'atorgui als primats almenys alguns drets legals.[94] Al juny del 2008, Espanya esdevingu\u00e9 el primer pa\u00eds del m\u00f3n en recon\u00e8ixer els drets d'alguns PNH quan el comit\u00e8 ambiental interpartidista del seu parlament incit\u00e0 l'estat a complir les recomanacions del PGS, que s\u00f3n que els ximpanz\u00e9s, els bonobos, els orangutans i els goril\u00b7les no siguin utilitzats per l'experimentaci\u00f3 animal.[95][96]", "qas": [{"answers": [{"text": "els humans", "answer_start": 6}], "id": "P_288_C_1728_Q1", "question": "Qui s\u00f3n reconeguts com a persones?"}, {"answers": [{"text": "els humans", "answer_start": 6}], "id": "P_288_C_1728_Q2", "question": "A qui protegeix la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans?"}, {"answers": [{"text": "Projecte Gran Simi", "answer_start": 274}], "id": "P_288_C_1728_Q3", "question": "Quina organitzaci\u00f3 fa campanya perqu\u00e8 s'atorguin als primats alguns drets legals?"}, {"answers": [{"text": "juny del 2008", "answer_start": 419}], "id": "P_288_C_1728_Q4", "question": "Quan va recon\u00e8ixer Espanya els drets d'alguns PNH?"}, {"answers": [{"text": "que els ximpanz\u00e9s, els bonobos, els orangutans i els goril\u00b7les no siguin utilitzats per l'experimentaci\u00f3 animal", "answer_start": 632}], "id": "P_288_C_1728_Q5", "question": "Quines s\u00f3n les recomanacions del PGS?"}]}]}, {"title": "Hist\u00f2ria del periodisme", "paragraphs": [{"context": "L'edat d'or del fotoperiodisme fou el per\u00edode que va entre la d\u00e8cada del 1930 i la d\u00e8cada del 1950.[47] Les Leica de 35 mm del 1925, i els primers flaixos d'entre el 1927 i el 1930 van facilitar la feina als fotoperiodistes, el que va comportar l'aparici\u00f3 d'un nou estil de revistes i de diaris amb m\u00e9s espai per les fotografies que pel text. La primera revista de not\u00edcies il\u00b7lustrada fou el Berliner Illustrirte Zeitung (1901). A partir d'aquest mitj\u00e0 i altres de similars es cre\u00e0 el prototip de revista il\u00b7lustrada.[48] Explicar hist\u00f2ries a trav\u00e9s de les fotografies es convert\u00ed en l'objectiu dels reporters. Destac\u00e0 el primer fot\u00f2graf esportiu Martin Munk\u00e1csi[49][50] i un dels fundadors del fotoperiodisme, Erich Salomon.[51] L'edat d'or del fotoperiodisme s'acab\u00e0 a la d\u00e8cada del 1970, quan diverses revistes van tancar per problemes econ\u00f2mics.", "qas": [{"answers": [{"text": "entre la d\u00e8cada del 1930 i la d\u00e8cada del 1950", "answer_start": 53}], "id": "P_294_C_1759_Q1", "question": "Quin fou el per\u00edode d'or del fotoperiodisme?"}, {"answers": [{"text": "Les Leica de 35 mm del 1925, i els primers flaixos", "answer_start": 104}], "id": "P_294_C_1759_Q2", "question": "Qu\u00e8 va facilitar la feina als periodistes?"}, {"answers": [{"text": "el Berliner Illustrirte Zeitung", "answer_start": 390}], "id": "P_294_C_1759_Q3", "question": "Quina fou la primera revista de not\u00edcies il\u00b7lustrada?"}, {"answers": [{"text": "Explicar hist\u00f2ries a trav\u00e9s de les fotografies", "answer_start": 523}], "id": "P_294_C_1759_Q4", "question": "Quin era l'objectiu dels reporters?"}, {"answers": [{"text": "a la d\u00e8cada del 1970", "answer_start": 770}], "id": "P_294_C_1759_Q5", "question": "Quan s'acaba l'edat d'or del fotoperiodisme?"}]}, {"context": "El tret que permet caracteritzar l'etapa de la hist\u00f2ria del periodisme anomenada periodisme modern o lliberal \u00e9s l'ascens de liberalisme pol\u00edtic i econ\u00f2mic, que afavoreix la lliure circulaci\u00f3 de not\u00edcies, l'augment de la rellev\u00e0ncia dels diaris i l'aparici\u00f3 del periodista com a actor social. Aix\u00f2 fa que en cada estat l'ofici evolucioni a ritmes diferents. Aquesta evoluci\u00f3 diversa dificulta assenyalar un final com\u00fa de l'etapa hist\u00f2rica, que en qualsevol cas s'ha de situar a la segona meitat del segle xix.[24] Per a descriure aquest per\u00edode \u00e9s necessari aturar-se en els efectes de la llibertat de premsa i el periodisme pol\u00edtic de Fran\u00e7a, el periodisme informatiu d'Anglaterra i el periodisme innovador nord-americ\u00e0.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'ascens de liberalisme pol\u00edtic i econ\u00f2mic", "answer_start": 113}], "id": "P_294_C_1760_Q1", "question": "Qu\u00e8 afavoreix la lliure circulaci\u00f3 de not\u00edcies?"}, {"answers": [{"text": "com a actor social", "answer_start": 273}], "id": "P_294_C_1760_Q2", "question": "Com apareix el periodista arrel de l'ascens del liberalisme pol\u00edtic i econ\u00f2mic?"}, {"answers": [{"text": "a la segona meitat del segle xix", "answer_start": 476}], "id": "P_294_C_1760_Q3", "question": "Quan es pot situar el final de l'etapa del periodisme modern o lliberal?"}, {"answers": [{"text": "informatiu", "answer_start": 658}], "id": "P_294_C_1760_Q4", "question": "Com era el periodisme d'Anglaterra?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7a", "answer_start": 636}], "id": "P_294_C_1760_Q5", "question": "On \u00e9s el periodisme pol\u00edtic?"}]}, {"context": "El 14 de maig del 1897 Guglielmo Marconi va fer la primera transmissi\u00f3 de r\u00e0dio de la hist\u00f2ria. El 1903 va establir als Estats Units l'estaci\u00f3 WCC per a transmetre missatges d'est a oest, en la inauguraci\u00f3 de la qual van creuar missatges de salutaci\u00f3 el president Theodore Roosevelt i el rei Eduard VIII del Regne Unit. El 1904 va arribar a un acord amb l'Oficina de Correus brit\u00e0nica per a la transmissi\u00f3 comercial de missatges per r\u00e0dio, engegant aquell mateix any el primer peri\u00f2dic oce\u00e0nic \u2014a bord dels bucs de la l\u00ednia Cunard\u2014, que rebia les not\u00edcies per r\u00e0dio. El valor de la r\u00e0dio en la guerra es va demostrar per primer cop durant la Guerra italo-turca de 1911. Amb l'entrada d'It\u00e0lia a la Primera Guerra Mundial el 1915 fou designat com a responsable de les comunicacions sense fils per totes les forces armades. Lee De Forest propici\u00e0 el concepte i la pr\u00e0ctica del broadcasting, emetent diversos programes amb veus i m\u00fasica entre 1906 i 1914.[53]", "qas": [{"answers": [{"text": "Guglielmo Marconi", "answer_start": 23}], "id": "P_294_C_1761_Q1", "question": "Qui va fer la primera transmissi\u00f3 de r\u00e0dio de la hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "14 de maig del 1897", "answer_start": 3}], "id": "P_294_C_1761_Q2", "question": "Quan es fer la primera transmissi\u00f3 de r\u00e0dio de la hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "per a transmetre missatges d'est a oest", "answer_start": 147}], "id": "P_294_C_1761_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 va establir Marconi l'estaci\u00f3 WCC als Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "amb l'Oficina de Correus brit\u00e0nica", "answer_start": 350}], "id": "P_294_C_1761_Q4", "question": "Amb qui va arribar Marconi a un acord el 1904?"}, {"answers": [{"text": "el concepte i la pr\u00e0ctica del broadcasting", "answer_start": 845}], "id": "P_294_C_1761_Q5", "question": "Qu\u00e8 propici\u00e0 Lee De Forest?"}]}, {"context": "La radiodifusi\u00f3 s'inici\u00e0 a Europa el 1922. A Fran\u00e7a el primer perm\u00eds s'atorg\u00e0 el 1922 a Emile Girardeau, que va fer la primera emissora privada, anomenada Radiola o Radio Par\u00eds, per\u00f2 el desenvolupament fou lent fins a les eleccions del 1936. A Alemanya fou el 1923 quan s'autoritzaren les emissions p\u00fabliques de R\u00e0dio. A Argentina hi havia emissions des de 1922, a Austr\u00e0lia des del 1923 i al Jap\u00f3 des del 1925.[53] A difer\u00e8ncia dels Estats Units, s\u00f3n els estats europeus els qui tenien la titularitat de la r\u00e0dio. Aix\u00f2 era exclusivament aix\u00ed fins que a Gran Bretanya el ministre Neville Chamberlain promogu\u00e9 la uni\u00f3 de grans empreses i petits fabricants interessats en les emissions de r\u00e0dio en la British Broadcasting Company, la BBC, que el 1927 passaria de ser companyia a ser una corporaci\u00f3 p\u00fablica amb el monopoli de la radiodifusi\u00f3. Les sis grans empreses que havien fet la companyia inicial es quedaren amb el monopoli de la venda de receptors. D'aquesta manera, en enfront del model privat americ\u00e0, a Anglaterra el mitj\u00e0 evolucion\u00e0 cap a un model eminentment p\u00fablic.[54]", "qas": [{"answers": [{"text": "Emile Girardeau", "answer_start": 88}], "id": "P_294_C_1762_Q2", "question": "A qui s'atorg\u00e0 a Fran\u00e7a el primer perm\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "Radiola o Radio Par\u00eds", "answer_start": 155}], "id": "P_294_C_1762_Q3", "question": "Com s'anomena la primera emissora privada que va fer Emile Girardeau?"}, {"answers": [{"text": "les emissions p\u00fabliques de R\u00e0dio", "answer_start": 285}], "id": "P_294_C_1762_Q4", "question": "Qu\u00e8 s'autoritza a Alemanya el 1923?"}, {"answers": [{"text": "1925", "answer_start": 406}], "id": "P_294_C_1762_Q5", "question": "Des de quan hi havia emissions al Jap\u00f3?"}]}, {"context": "Els diaris americans rivalitzaven per enviar el nombre m\u00e9s gran de corresponsals, en total el nord en va enviar m\u00e9s de 500. Els anglesos seguien tamb\u00e9 amb molt d'inter\u00e8s les informacions de la guerra a trav\u00e9s dels seus corresponsals. La manca d'experi\u00e8ncia ompl\u00ed els diaris de subjectivitats, inexactituds i exageracions. El tel\u00e8graf el\u00e8ctric fou el principal instrument en la difusi\u00f3 de les not\u00edcies, que incorpor\u00e0 un sumari inicial per si es tallava la connexi\u00f3, s'inclogueren entrevistes i es difongueren il\u00b7lustracions, per\u00f2 encara no havia arribat l'hora de les fotografies. Les autoritats militars intentaren censurar les publicacions a trav\u00e9s de diversos mecanismes, ho tingueren m\u00e9s f\u00e0cil entre els del sud, on nom\u00e9s se suspengu\u00e9 un diari, que els del nord, on en suprimiren fins a 20. Silvanus Cadwallader del nord i Peter Alexander del sud s\u00f3n considerats els millors corresponsals d'aquesta guerra.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "per enviar el nombre m\u00e9s gran de corresponsals", "answer_start": 34}], "id": "P_294_C_1763_Q1", "question": "Per qu\u00e8 rivalitzaven els diaris americans?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 500", "answer_start": 112}], "id": "P_294_C_1763_Q2", "question": "Quans corresponsals va enviar el nord?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s dels seus corresponsals", "answer_start": 200}], "id": "P_294_C_1763_Q3", "question": "Com seguien els anglesos les informacions de la guerra?"}, {"answers": [{"text": "La manca d'experi\u00e8ncia", "answer_start": 234}], "id": "P_294_C_1763_Q4", "question": "Qu\u00e8 ompl\u00ed els diaris de subjectivitats?"}, {"answers": [{"text": "Les autoritats militars", "answer_start": 580}], "id": "P_294_C_1763_Q5", "question": "Qui va intentar censurar les publicacions?"}]}, {"context": "Les dues primeres publicacions period\u00edstiques setmanals que marquen l'origen de la hist\u00f2ria del periodisme s\u00f3n de l'Alemanya del 1609. El primer peri\u00f2dic de la hist\u00f2ria del periodisme fou Relation aller F\u00fcrnemmen und gedenckw\u00fcrdigen Historien (Col\u00b7lecci\u00f3 de totes les not\u00edcies distingides i memorables), publicada a Wolfenb\u00fcttel des del 1609. El segon \u00e9s el Relatio d'Estrasburg. Foren les primeres dues gasetes setmanals que van apar\u00e8ixer despr\u00e9s d'un segle i mig d'evoluci\u00f3 dels fulls impresos no peri\u00f2dics. Aviat es va publicar la gaseta de Basilea (1610), la de Viena (1615), la Frankfurten Journel de Frankfurt del Main (1615), la de Berl\u00edn (1617), la d'Hamburg (1618), la de Londres (1622), la Gaceta Publica d'It\u00e0lia (1640), i la Gazeta de Barcelona (1641). El 1650 hi havia 30 ciutats alemanyes amb gasetes actives.[18][19][20]", "qas": [{"answers": [{"text": "Relation aller F\u00fcrnemmen und gedenckw\u00fcrdigen Historien", "answer_start": 188}], "id": "P_294_C_1764_Q1", "question": "Quin va ser el primer peri\u00f2dic de la hist\u00f2ria del periodisme?"}, {"answers": [{"text": "Wolfenb\u00fcttel", "answer_start": 316}], "id": "P_294_C_1764_Q3", "question": "On es va publicar el peri\u00f2dic Relation aller F\u00fcrnemmen und gedenckw\u00fcrdigen Historien?"}, {"answers": [{"text": "30", "answer_start": 782}], "id": "P_294_C_1764_Q4", "question": "Quantes ciutats alemanyes hi havia el 1650 amb gasetes actives?"}]}]}, {"title": "Compsognathus longipes", "paragraphs": [{"context": "Compsognathus d\u00f3na nom a la fam\u00edlia dels compsogn\u00e0tids, un grup compost principalment de petits dinosaures del Jur\u00e0ssic superior i Cretaci inferior de la Xina, Europa i Sud-am\u00e8rica.[11] Durant molts anys en fou l'\u00fanic membre conegut; tanmateix, en les \u00faltimes d\u00e8cades els paleont\u00f2legs han descobert diversos g\u00e8neres relacionats. El clade inclou Aristosuchus,[26] Huaxiagnathus,[27] Mirischia,[28] Sinosauropteryx,[29][22] potser Juravenator[30] i Scipionyx.[31] En el passat, Mononykus fou proposat com membre de la fam\u00edlia, per\u00f2 aix\u00f2 fou refutat per Chen i coautors en un document del 1998; consideraren les semblances entre Mononykus i compsogn\u00e0tids un resultat d'evoluci\u00f3 convergent.[3] La posici\u00f3 de Compsognathus i els seus parents dins del grup dels celurosaures \u00e9s incerta. Alguns, com ara l'expert en ter\u00f2podes Thomas Holtz Jr. i els coautors Ralph Molnar i Phil Currie, al text de gran import\u00e0ncia del 2004 Dinosauria, consideren aquesta fam\u00edlia la m\u00e9s basal dels celurosaures,[32] mentre que altres la consideren part dels maniraptors.[33][34]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la fam\u00edlia dels compsogn\u00e0tids", "answer_start": 23}], "id": "P_545_C_3265_Q1", "question": "A qui d\u00f3na nom Compsognathus?"}, {"answers": [{"text": "petits dinosaures del Jur\u00e0ssic superior i Cretaci inferior", "answer_start": 89}], "id": "P_545_C_3265_Q2", "question": "Qui compon el grup dels compsogn\u00e0tids?"}, {"answers": [{"text": "Xina, Europa i Sud-am\u00e8rica", "answer_start": 154}], "id": "P_545_C_3265_Q3", "question": "On s'han localitzat els compsogn\u00e0tids?"}, {"answers": [{"text": "text de gran import\u00e0ncia del 2004", "answer_start": 882}], "id": "P_545_C_3265_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Dinosauria?"}, {"answers": [{"text": "Ralph Molnar i Phil Currie", "answer_start": 851}], "id": "P_545_C_3265_Q5", "question": "Qui va escriure Dinosauria?"}]}, {"context": "Tot i que no se'l reconegu\u00e9 com tal a l'hora del seu descobriment, Compsognathus \u00e9s el primer dinosaure conegut a partir d'un esquelet raonablement complet. Actualment, C. longipes n'\u00e9s l'\u00fanica esp\u00e8cie reconeguda, tot i que l'exemplar m\u00e9s gran descobert a Fran\u00e7a a la d\u00e8cada del 1970 fou considerat en el passat com pertanyent a una esp\u00e8cie diferent, C. corallestris. Fins a les d\u00e8cades del 1980 i del 1990 Compsognathus fou el dinosaure m\u00e9s petit conegut, i fou considerat el parent m\u00e9s proper de l'ocell primitiu Archaeopteryx. Aix\u00ed doncs, aquest g\u00e8nere de dinosaure \u00e9s un dels pocs ben coneguts fora dels cercles paleontol\u00f2gics.", "qas": [{"answers": [{"text": "d'un esquelet raonablement complet", "answer_start": 121}], "id": "P_545_C_3266_Q1", "question": "A partir de qu\u00e8 van con\u00e8ixer el Compsognathus?"}, {"answers": [{"text": "C. longipes", "answer_start": 169}], "id": "P_545_C_3266_Q2", "question": "Quina \u00e9s l'\u00fanica esp\u00e8cie reconeguda de Compsognathus?"}, {"answers": [{"text": "a la d\u00e8cada del 1970", "answer_start": 263}], "id": "P_545_C_3266_Q3", "question": "Quan van descobrir a Fran\u00e7a l'exemplar m\u00e9s gran de C. longipes?"}, {"answers": [{"text": "el dinosaure m\u00e9s petit conegut", "answer_start": 425}], "id": "P_545_C_3266_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Compsognathus fins a les d\u00e8cades del 1980 i del 1990?"}, {"answers": [{"text": "de l'ocell primitiu Archaeopteryx", "answer_start": 495}], "id": "P_545_C_3266_Q5", "question": "De qui va ser considerat parent el Compsognathus?"}]}, {"context": "El maxil\u00b7lar inferior era esvelt i no tenia fossa mandibular, un forat al maxil\u00b7lar inferior habitual en els arcosaures. Les dents eren petites per\u00f2 afilades, adaptades per la seva dieta de petits vertebrats i possiblement altres animals petits, com ara insectes. Les seves dents m\u00e9s anteriors (les de la premaxil\u00b7la) no eren serrades, a difer\u00e8ncia de les posteriors. Els cient\u00edfics han utilitat aquestes caracter\u00edstiques dent\u00e0ries per identificar Compsognathus i els seus parents m\u00e9s propers.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "esvelt", "answer_start": 26}], "id": "P_545_C_3267_Q1", "question": "Com era el maxil\u00b7lar inferior?"}, {"answers": [{"text": "petites per\u00f2 afilades", "answer_start": 136}], "id": "P_545_C_3267_Q2", "question": "Com eren les dents?"}, {"answers": [{"text": "per la seva dieta", "answer_start": 169}], "id": "P_545_C_3267_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 estaven adaptades les seves dents?"}, {"answers": [{"text": "fossa mandibular", "answer_start": 44}], "id": "P_545_C_3267_Q4", "question": "Qu\u00e8 no tenia el maxi\u0140lar inferior?"}, {"answers": [{"text": "un forat al maxil\u00b7lar inferior", "answer_start": 62}], "id": "P_545_C_3267_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la fossa mandibular?"}]}, {"context": "Els cient\u00edfics descobriren ous de 10 mm de di\u00e0metre a prop de les restes f\u00f2ssils del Compsognathus alemany. El 1901, Friedrich von Huene els interpret\u00e0 com ossificacions d\u00e8rmiques.[19] Griffiths els redescrigu\u00e9 com ous immadurs el 1993.[20] Tanmateix, investigadors posteriors han posat en dubte la seva relaci\u00f3 amb el g\u00e8nere Compsognathus perqu\u00e8 foren trobats a l'exterior de la cavitat corporal de l'animal. Un f\u00f2ssil ben preservat de Sinosauropteryx, un g\u00e8nere relacionat amb Compsognathus, presenta dos oviductes amb dos ous sense pondre. Aquests ous, proporcionalment m\u00e9s grans i menys nombrosos, de Sinosauropteryx posen encara m\u00e9s en dubte la identificaci\u00f3 original dels ous de Compsognathus.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "10 mm de di\u00e0metre", "answer_start": 34}], "id": "P_545_C_3268_Q2", "question": "De quina mida eren els ous?"}, {"answers": [{"text": "com ossificacions d\u00e8rmiques", "answer_start": 152}], "id": "P_545_C_3268_Q3", "question": "Com interpret\u00e0 els ous Friedrich von Huene?"}, {"answers": [{"text": "prop de les restes f\u00f2ssils del Compsognathus alemany", "answer_start": 54}], "id": "P_545_C_3268_Q4", "question": "On van trobar els ous?"}]}, {"context": "Durant d\u00e8cades, Compsognathus fou celebrat com el dinosaure m\u00e9s petit conegut; els exemplars conservats mesuraven aproximadament 1 metre de llargada. Tanmateix, es creu que dinosaures descoberts posteriorment, com ara Caenagnathasia, Microraptor i Parvicursor, eren encara m\u00e9s petits. S'estima que Compsognathus pesava aproximadament 3 kg.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "el dinosaure m\u00e9s petit conegut", "answer_start": 47}], "id": "P_545_C_3269_Q1", "question": "Qu\u00e8 creien que era Compsognathus durant d\u00e8cades?"}, {"answers": [{"text": "aproximadament 1 metre de llargada", "answer_start": 114}], "id": "P_545_C_3269_Q2", "question": "Quan mesuraven els exemplars conservats de Compsognathus?"}, {"answers": [{"text": "aproximadament 3 kg", "answer_start": 319}], "id": "P_545_C_3269_Q3", "question": "Quan es creu que pesaven els Compsognathus?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s petits", "answer_start": 273}], "id": "P_545_C_3269_Q4", "question": "Com eren els Microraptors comparats amb els Compsognathus?"}]}]}, {"title": "Golda Meir", "paragraphs": [{"context": "Seguint el principi de no negociar amb el que ella qualificava de \"terroristes\", la primera ministra Meir es neg\u00e0 a la sol\u00b7licitud argumentant: \"Si negociem, cap ciutad\u00e0 israeli\u00e0 estar\u00e0 mai m\u00e9s segur en cap lloc del m\u00f3n.\"[35] El govern israeli\u00e0 mobilitz\u00e0 la unitat antiterrorista Sayeret Matkal, per\u00f2 el govern alemany no permet\u00e9 que entressin al seu territori. Els negociadors alemanys van oferir als segrestadors una quantitat il\u00b7limitada de diners a canvi dels ostatges i d'un avi\u00f3, malgrat que el pla era atacar-los a l'aeroport. Els terroristes i els israelians van volar en helic\u00f2pter fins a l'aeroport per\u00f2 l'operaci\u00f3 de rescat sort\u00ed malament i els palestins van matar la resta d'ostatges. Arran de la matan\u00e7a, Meir feu una crida al m\u00f3n per tal de \"salvar els nostres ciutadans i condemnar els atro\u00e7os actes criminals comesos.\"", "qas": [{"answers": [{"text": "Sayeret Matkal", "answer_start": 280}], "id": "P_149_C_889_Q2", "question": "Quina unitat antiterrorista van mobilitzar?"}, {"answers": [{"text": "que entressin al seu territori", "answer_start": 330}], "id": "P_149_C_889_Q3", "question": "Qu\u00e8 no va permetre el govern alemany?"}, {"answers": [{"text": "una quantitat il\u00b7limitada", "answer_start": 415}], "id": "P_149_C_889_Q4", "question": "Quants diners va oferir els negociadors?"}, {"answers": [{"text": "en helic\u00f2pter", "answer_start": 577}], "id": "P_149_C_889_Q5", "question": "Com van anar fins a l'aeroport?"}]}, {"context": "La hist\u00f2ria de Golda Meir fou portada tant al teatre com a la pantalla gran. El 1977 Anne Bancroft va caracteritzar a Golda Meir en l'obra de William Gibson, Golda, a Broadway. L'actriu australiana Judy Davis va protagonitzar una jove Golda en la minis\u00e8rie realitzada per a televisi\u00f3 A Woman Called Golda (1982); en la mateixa pel\u00b7l\u00edcula, Golda, ja gran, fou interpretada per Ingrid Bergman.[46] El 2003 l'actriu Tovah Feldshuh l'interpret\u00e0 en la segona obra de William Gibson a Broadway Golda's Balcony.[47] El 2006 aquesta obra fou adaptada per una pel\u00b7l\u00edcula amb el mateix t\u00edtol, protagonitzada per Valerie Harper.[48] El 1986, Michael Anderson dirig\u00ed una pel\u00b7l\u00edcula pel canal de televisi\u00f3 HBO titulada Sword of Gideon on l'interpret\u00e0 l'actriu Colleen Dewhurst.[49] El 2005 l'actriu Lynn Cohen interpret\u00e0 Golda Meir en la pel\u00b7l\u00edcula de Steven Spielberg Munich, sobre la Massacre de Munic i l'Operaci\u00f3 Ira de D\u00e9u. L'actriu Tovah Feldshuh la caracteritz\u00e0 a la pel\u00b7l\u00edcula francesa de 2006, O Jerusal\u00e9n.[50] En la pel\u00b7l\u00edcula de 2009 The Last Report on Anna, dirigida per M\u00e1rta M\u00e9sz\u00e1ros fou interpretada per l'actriu polonesa Beata Fudalej.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "Anne Bancroft", "answer_start": 85}], "id": "P_149_C_891_Q1", "question": "Qui va interpretar a Golda Meir a l'obra Golda?"}, {"answers": [{"text": "A Woman Called Golda", "answer_start": 284}], "id": "P_149_C_891_Q2", "question": "Com es titulava la minis\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "Broadway Golda's Balcony", "answer_start": 479}], "id": "P_149_C_891_Q3", "question": "Quina obra van adaptar per a fer una pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "Steven Spielberg", "answer_start": 839}], "id": "P_149_C_891_Q4", "question": "Qui va dirigir la pel\u00b7l\u00edcula Munich?"}, {"answers": [{"text": "francesa", "answer_start": 972}], "id": "P_149_C_891_Q5", "question": "D'on \u00e9s la pel\u00b7l\u00edcula O Jerusal\u00e9n?"}]}, {"context": "Entre 1932 i 1934, Meyerson fou enviada als Estats Units per recaptar fons per la causa sionista,[16] estada que aprofit\u00e0 per tractar la seva filla Sara d'una insufici\u00e8ncia renal. A la seva tornada s'un\u00ed al Comit\u00e8 Executiu del Histadrut, c\u00e0rrec que ocup\u00e0 de forma ininterrompuda fins al 1948. Durant aquest temps compart\u00ed escena pol\u00edtica amb figures com David Ben-Gurion, Moshe Sharett o Berl Katznelson. Posteriorment fou elegida delegada del Partit Laborista, c\u00e0rrec que don\u00e0 un impuls definitiu en el seu rol de lideratge pol\u00edtic.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "Entre 1932 i 1934", "answer_start": 0}], "id": "P_149_C_892_Q1", "question": "Quins anys va ser enviada als Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "fons per la causa sionista", "answer_start": 70}], "id": "P_149_C_892_Q2", "question": "Qu\u00e8 volia recaptar?"}, {"answers": [{"text": "una insufici\u00e8ncia renal", "answer_start": 155}], "id": "P_149_C_892_Q3", "question": "Quina malaltia tenia la seva filla?"}, {"answers": [{"text": "Comit\u00e8 Executiu del Histadrut", "answer_start": 207}], "id": "P_149_C_892_Q4", "question": "A quin comit\u00e8 es va unir?"}, {"answers": [{"text": "Partit Laborista", "answer_start": 444}], "id": "P_149_C_892_Q5", "question": "De quin partit va ser delegada?"}]}, {"context": "La resposta arrib\u00e0 des d'Egipte tres dies despr\u00e9s de boca del president d'Egipte Nasser: \"No hi ha veu que superi els sons de la guerra i no ha d'haver-hi cap veu aix\u00ed. Tampoc hi ha una crida m\u00e9s sagrada que la crida a la guerra.\"[25] El 1969 i principis del 1970, Meir es reun\u00ed amb molts l\u00edders mundials per promoure la pau al Pr\u00f2xim Orient, entre els quals es trobaven Richard Nixon i el papa Pau VI. El 1973 Golda va rebre la hist\u00f2rica visita a Israel del canceller de l'Alemanya Federal, Willy Brandt.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "la pau al Pr\u00f2xim Orient", "answer_start": 318}], "id": "P_149_C_893_Q2", "question": "Qu\u00e8 va promoure Meir?"}, {"answers": [{"text": "amb molts l\u00edders mundials", "answer_start": 279}], "id": "P_149_C_893_Q3", "question": "Amb qui es va reunir Meir per promoure la pau?"}, {"answers": [{"text": "Pau VI", "answer_start": 395}], "id": "P_149_C_893_Q4", "question": "Amb quin papa es va reunir Meir?"}, {"answers": [{"text": "Willy Brandt", "answer_start": 492}], "id": "P_149_C_893_Q5", "question": "Quin canceller alemany va rebre Golda?"}]}, {"context": "Encara amb els ressentiments i les contradiccions de la seva gesti\u00f3 durant la guerra, Golda Meir es retir\u00e0 a viure al quibuts Revivim, a casa de la seva filla Sara, on visqu\u00e9 els darrers anys de la seva vida amb la leuc\u00e8mia que patia ja en fase avan\u00e7ada. El 7 de desembre de 1978 fou ingressada a l'hospital Hadasa a Jerusalem on entr\u00e0 en coma[6] i mor\u00ed l'endem\u00e0 a causa del c\u00e0ncer a l'edat de 80 anys.[22] Fou enterrada quatre dies despr\u00e9s al pante\u00f3 dels \"Grans de la P\u00e0tria\", al Mont Herzl de Jerusalem.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "al quibuts Revivim", "answer_start": 115}], "id": "P_149_C_894_Q1", "question": "On es va retirar??"}, {"answers": [{"text": "leuc\u00e8mia", "answer_start": 215}], "id": "P_149_C_894_Q2", "question": "Quina malaltia patia?"}, {"answers": [{"text": "Hadasa", "answer_start": 308}], "id": "P_149_C_894_Q3", "question": "A quin hospital va ser ingressada?"}, {"answers": [{"text": "80 anys", "answer_start": 394}], "id": "P_149_C_894_Q4", "question": "A quina edat va morir?"}, {"answers": [{"text": "al pante\u00f3 dels \"Grans de la P\u00e0tria\"", "answer_start": 441}], "id": "P_149_C_894_Q5", "question": "On fou enterrada?"}]}]}, {"title": "Antoni Agust\u00ed i Albanell", "paragraphs": [{"context": "En la seva activitat com a prelat i per tal d'aplicar l'orientaci\u00f3 tridentina, celebra dos s\u00ednodes diocesans, als anys 1578 i 1581, i un concili provincial, l'any 1584. Publica les constitucions, tant les dels dos s\u00ednodes en les Constitutionum synodalium Tarraconensium el 1581, on inclou tamb\u00e9 les del s\u00ednode de 1566 presidit per l'arquebisbe Ferran de Lloaces i Peres, com les constitucions del concili provincial que ell presideix, el 1585. Abans, en 1580, havia publicat les constitucions dels concilis provincials anteriors, amb una petita biografia dels seus antecessors.[68][69]", "qas": [{"answers": [{"text": "1578 i 1581", "answer_start": 119}], "id": "P_351_C_2101_Q2", "question": "Quins anys va celebrar els dos s\u00ednodes diocesans?"}, {"answers": [{"text": "Constitutionum synodalium Tarraconensium", "answer_start": 229}], "id": "P_351_C_2101_Q3", "question": "On publica les constitucions dels dos s\u00ednodes?"}, {"answers": [{"text": "ell", "answer_start": 420}], "id": "P_351_C_2101_Q4", "question": "Qui presideix les constitucions del concili provincial el 1585?"}, {"answers": [{"text": "una petita biografia dels seus antecessors", "answer_start": 534}], "id": "P_351_C_2101_Q5", "question": "Qu\u00e8 inclo\u00efa la publicaci\u00f3 de les constitucions dels concilis provincials de l'any 1580?"}]}, {"context": "Felip II el torna a presentar, aquesta vegada, per al bisbat de Lleida. El 8 d'agost de 1561 \u00e9s nomenat pel papa Pius IV,[48] i pren possessi\u00f3 del bisbat, mitjan\u00e7ant el procurador Llu\u00eds Pons d'Icart, parent seu, el 13 d'octubre. L'entrada efectiva a la di\u00f2cesi sofreix un significatiu retard per la seva assist\u00e8ncia al tercer i \u00faltim per\u00edode de sessions del Concili de Trento.[49] Aquest canvi porta aparellat la p\u00e8rdua de la seva pla\u00e7a d'auditor de la Rota.", "qas": [{"answers": [{"text": "per al bisbat de Lleida", "answer_start": 47}], "id": "P_351_C_2102_Q1", "question": "Per a qui el va tornar a presentar Felip II?"}, {"answers": [{"text": "8 d'agost de 1561", "answer_start": 75}], "id": "P_351_C_2102_Q2", "question": "Quan va ser nomenat pel papa Pius IV?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant el procurador Llu\u00eds Pons d'Icart", "answer_start": 155}], "id": "P_351_C_2102_Q3", "question": "Com pren possessi\u00f3 del bisbat?"}, {"answers": [{"text": "tercer", "answer_start": 319}], "id": "P_351_C_2102_Q4", "question": "Quin va ser l'\u00faltim per\u00edode de sessions del Concili de Trento?"}, {"answers": [{"text": "la seva pla\u00e7a d'auditor de la Rota.", "answer_start": 423}], "id": "P_351_C_2102_Q5", "question": "Qu\u00e8 va perdre a causa de ser nomenat bisbe?"}]}, {"context": "A principis de l'any 1558 viatja a Alemanya i \u00c0ustria com a nunci papal davant la cort de Ferran I amb l'objectiu principal d'impedir la coronaci\u00f3 imperial de Ferran I amb el suport dels electors protestants. L'estada a Alemanya fou molt profitosa en l'aspecte cient\u00edfic per\u00f2 no aconsegueix res del que el papa li havia encomanat, per la qual cosa \u00e9s reclamat a Roma. Tornat el 3 de juny, forma part d'una comissi\u00f3 papal per a decidir qu\u00e8 fer amb el t\u00edtol imperial de Ferran I, i poc despr\u00e9s \u00e9s obligat a incorporar-se a la seu episcopal d'Alife.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "A principis de l'any 1558", "answer_start": 0}], "id": "P_351_C_2103_Q1", "question": "Quan viatja com a nunci papal davant la cort de Ferran I?"}, {"answers": [{"text": "Alemanya i \u00c0ustria", "answer_start": 35}], "id": "P_351_C_2103_Q2", "question": "On viatja com a nunci papal davant la cort de Ferran I?"}, {"answers": [{"text": "molt profitosa", "answer_start": 233}], "id": "P_351_C_2103_Q4", "question": "Com va ser l'estada a Alemanya en l'aspecte cient\u00edfic?"}, {"answers": [{"text": "seu episcopal d'Alife", "answer_start": 524}], "id": "P_351_C_2103_Q5", "question": "A quina seu episcopal \u00e9s obligat a incorporar-se?"}]}, {"context": "Com a eclesi\u00e0stic humanista, promou la impressi\u00f3 de llibres d'altres humanistes amb qui mant\u00e9 amistat. Aix\u00ed ocorre amb De Regno libri III (1570) de Juan Gin\u00e9s de Sepulveda i Libro de la Grandezas de Tarragona (1573) de Llu\u00eds Pons d'Icart, editats en les premses de Pedro de Robles, a Lleida, on est\u00e0 instal\u00b7lat a petici\u00f3 d'Antoni Agust\u00ed.[62] S'envolta d'altres humanistes, com el seu secretari Sebasti\u00e1n de Le\u00f3n, que abans ho havia estat del seu amic Gin\u00e9s de Sep\u00falveda fins a la mort d'aquest el 1573, el seu bibliotecari Mart\u00edn L\u00f3pez de Bailo, o el ret\u00f2ric i hel\u00b7lenista valenci\u00e0 Pere Joan Nunyes.[63] I col\u00b7labora amb Fulvio Orsini, amic de la seva estada romana, en un llibre sobre les fam\u00edlies de la Roma republicana, en els anys 1572 i 1573, que no fou publicat fins a l'any 1577,[64] on Agust\u00ed sistematitza la informaci\u00f3 d'algunes de les gens romanes a partir de les fonts textuals i epigr\u00e0fiques.[65]", "qas": [{"answers": [{"text": "Juan Gin\u00e9s de Sepulveda", "answer_start": 148}], "id": "P_351_C_2104_Q1", "question": "De qui \u00e9s el llibre De Regno libri III?"}, {"answers": [{"text": "Libro de la Grandezas de Tarragona", "answer_start": 174}], "id": "P_351_C_2104_Q2", "question": "Quin llibre va escriure LLu\u00eds Pont d'Icart?"}, {"answers": [{"text": "Lleida", "answer_start": 284}], "id": "P_351_C_2104_Q3", "question": "On s\u00f3n les premses de Pedro de Robles?"}, {"answers": [{"text": "textuals i epigr\u00e0fiques", "answer_start": 880}], "id": "P_351_C_2104_Q5", "question": "A partir de quines fonts Agust\u00ed sistematitza la informaci\u00f3 d'algunes de les gens romanes?"}]}, {"context": "El seu inter\u00e8s pel dret rom\u00e0 el porta a preparar durant molts anys una obra sobre les paraules del Digest o De Digestorum verbis, del qual sols publica una part, De nominibus propriis Pandectarum, el 1579.[1] L'any 1582 publica una edici\u00f3 cr\u00edtica dels c\u00e0nons penitencials. I l'any 1583, Fulvio Orsini edita, amb unes notes pr\u00f2pies, un treball d'Antoni Agust\u00ed de la seva \u00e8poca de Bolonya sobre les lleis i decrets del senat rom\u00e0 trobades en l\u00e0pides i l\u00e0mines.[75]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre les paraules del Digest o De Digestorum verbis", "answer_start": 76}], "id": "P_351_C_2105_Q1", "question": "De quina obra sols publica una part?"}, {"answers": [{"text": "1582", "answer_start": 215}], "id": "P_351_C_2105_Q2", "question": "Quan es publica una edici\u00f3 cr\u00edtica dels c\u00e0nons penitencials?"}, {"answers": [{"text": "Fulvio Orsini", "answer_start": 287}], "id": "P_351_C_2105_Q3", "question": "Qui edita un treball d'Antoni Agust\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "amb unes notes pr\u00f2pies", "answer_start": 308}], "id": "P_351_C_2105_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 edita Fulvio Orsini l'any 1583 un treball d'Antoni Agust\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "en l\u00e0pides i l\u00e0mines", "answer_start": 437}], "id": "P_351_C_2105_Q5", "question": "On es van trobar les lleis i decrets del senat rom\u00e0?"}]}, {"context": "El 4 d'octubre de 1538 el cap\u00edtol de la catedral de Saragossa el presenta per a una beca de dret can\u00f2nic al Col\u00b7legi major de Sant Climent dels Espanyols, a Bolonya, i \u00e9s adm\u00e8s el 17 de gener de 1539. Continua l'estudi del dret, i al mateix temps, en el seu temps lliure, realitza exercicis po\u00e8tics. El 3 de juny de 1541 obt\u00e9 el grau de doctor en ambd\u00f3s drets.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "el cap\u00edtol de la catedral de Saragossa", "answer_start": 23}], "id": "P_351_C_2106_Q1", "question": "Qui el va presentar per a una beca de dret can\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "4 d'octubre de 1538", "answer_start": 3}], "id": "P_351_C_2106_Q2", "question": "Quan el va presentar el cap\u00edtol de la catedral de Saragossa per a una beca de dret can\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "al Col\u00b7legi major de Sant Climent dels Espanyols", "answer_start": 105}], "id": "P_351_C_2106_Q3", "question": "On el va presentar el cap\u00edtol de la catedral de Saragossa per a una beca de dret can\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "exercicis po\u00e8tics", "answer_start": 281}], "id": "P_351_C_2106_Q4", "question": "Qu\u00e8 realitza en el seu temps lliure?"}, {"answers": [{"text": "en ambd\u00f3s", "answer_start": 344}], "id": "P_351_C_2106_Q5", "question": "En quin dret va obtindre el grau de doctor?"}]}]}, {"title": "Catedral d'Amiens", "paragraphs": [{"context": "Durant la Revoluci\u00f3 Francesa, Notre-Dame d'Amiens va patir poc en comparaci\u00f3 amb molts altres temples francesos. La poblaci\u00f3 va saber conservar el seu patrimoni dels atemptats pels v\u00e0ndals de la Revoluci\u00f3, com les que van realitzar les tropes de Joseph Lebon que el 1793 van fer destrosses a la propera ciutat d'Arres.[11] Hi va haver unes poques flor de lis, algunes creus i fins i tot algunes escultures que van ser eliminades, incloent-hi els pinacles del cadirat del cor que mostraven una decoraci\u00f3 amb flor de lis. Les petites i grans est\u00e0tues que hi ha a diversos portals, aix\u00ed com la galeria dels reis, es van mantenir intactes. La catedral es va convertir en un \u00abTemple de la Ra\u00f3 i la Veritat\u00bb. Avui podem veure l'est\u00e0tua de santa Genoveva, convertida en \u00abDeessa de la Ra\u00f3\u00bb, a l'altar de la capella de Notre-Dame du Puy, a l'esquerra del bra\u00e7 sud del transsepte.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "La poblaci\u00f3", "answer_start": 113}], "id": "P_452_C_2707_Q1", "question": "Qui va saber conservar el seu patrimoni dels atemptats durant la Revoluci\u00f3 Francesa?"}, {"answers": [{"text": "destrosses", "answer_start": 279}], "id": "P_452_C_2707_Q2", "question": "Qu\u00e8 van fer les tropes de Joseph Lebon a la ciutat d'Arres?"}, {"answers": [{"text": "1793", "answer_start": 266}], "id": "P_452_C_2707_Q3", "question": "Quan van fer destrosses a la ciutat d'Arres les tropes de Joseph Lebon?"}, {"answers": [{"text": "intactes", "answer_start": 626}], "id": "P_452_C_2707_Q4", "question": "Com es van mantenir la galeria dels reis i les petites i grans est\u00e0tues que hi ha a diversos portals de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "en un \u00abTemple de la Ra\u00f3 i la Veritat\u00bb", "answer_start": 664}], "id": "P_452_C_2707_Q5", "question": "En qu\u00e8 es va convertir la catedral?"}]}, {"context": "El cadirat del cor de la catedral, \u00e9s de fusta de roure i representa una gran obra d'art d'ebenisteria, d'estil g\u00f2tic flam\u00edger, que va ser dissenyada pels mestres Arnould Boulin, Antoine Avernier i Alexandre Huet. La perfecci\u00f3 t\u00e8cnica d'aquests setials \u00e9s tan gran que l'ull hum\u00e0 no pot detectar el m\u00e9s petit rastre d'assemblatge. Aqu\u00ed no hi ha claus ni caragols ni perns ni espigues. Malgrat ser del g\u00f2tic tard\u00e0, ja incorpora elements renaixentistes.[59]", "qas": [{"answers": [{"text": "de fusta de roure", "answer_start": 38}], "id": "P_452_C_2708_Q1", "question": "De quin material \u00e9s el cadirat del cor de la catedral?"}, {"answers": [{"text": "una gran obra d'art d'ebenisteria", "answer_start": 69}], "id": "P_452_C_2708_Q2", "question": "Qu\u00e8 representa el cadirat del cor de la catedral?"}, {"answers": [{"text": "g\u00f2tic flam\u00edger", "answer_start": 112}], "id": "P_452_C_2708_Q3", "question": "A quin estil pertany el cadirat del cor de la catedral?"}, {"answers": [{"text": "Arnould Boulin, Antoine Avernier i Alexandre Huet", "answer_start": 163}], "id": "P_452_C_2708_Q4", "question": "Qui va dissenyar el cadirat del cor de la catedral?"}, {"answers": [{"text": "tan gran que l'ull hum\u00e0 no pot detectar el m\u00e9s petit rastre d'assemblatge", "answer_start": 256}], "id": "P_452_C_2708_Q5", "question": "Com \u00e9s la perfecci\u00f3 t\u00e8cnica del setials?"}]}, {"context": "La pe\u00e7a central d'aquest mosaic \u00e9s un laberint octogonal situat en el cinqu\u00e8 tram de la nau. La seva longitud \u00e9s de 234 metres. A l'Edat mitjana, els pelegrins que arribaven per venerar les rel\u00edquies de sant Joan Baptista \u2014el crani del qual havia estat ofert a la catedral el 1206 pel canonge Vallon de Sarton\u2014 i desitjaven guanyar algunes indulg\u00e8ncies o perqu\u00e8 els fossin perdonats els pecats comesos, havien de seguir el cam\u00ed de la l\u00ednia negra del laberint de genolls, com si fos un Via Crucis. Existeixen d'altres laberints en algunes catedrals i esgl\u00e9sies franceses, com les catedrals de Bayeux i de Chartres; i tamb\u00e9 en va tenir un Notre-Dame de Reims, per\u00f2 va ser destru\u00eft al segle xviii.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "un laberint octogonal", "answer_start": 35}], "id": "P_452_C_2709_Q1", "question": "Quina \u00e9s la pe\u00e7a central del mosaic?"}, {"answers": [{"text": "en el cinqu\u00e8 tram de la nau", "answer_start": 64}], "id": "P_452_C_2709_Q2", "question": "On est\u00e0 situat el laberint octogonal?"}, {"answers": [{"text": "234 metres", "answer_start": 116}], "id": "P_452_C_2709_Q3", "question": "Quina longitud t\u00e9 el laberint octogonal?"}, {"answers": [{"text": "sant Joan Baptista", "answer_start": 203}], "id": "P_452_C_2709_Q4", "question": "De qui eren rel\u00edquies que veneraven els peregrins que arribaven a l'Edat mitjana?"}, {"answers": [{"text": "xviii", "answer_start": 688}], "id": "P_452_C_2709_Q5", "question": "En quin segle va ser destru\u00eft el laberint de la catedral de Notre-Dame de Reims?"}]}, {"context": "Des de 1508 fins a 1519 es va portar a terme la creaci\u00f3 del magn\u00edfic cadirat del cor. El seu nombre original era de 120 seients, que ha quedat redu\u00eft a 110. El 1528, la torre de la catedral va ser destru\u00efda per un llamp i es va procedir a construir-ne una nova. La seva altura \u00e9s de 112,70 metres.", "qas": [{"answers": [{"text": "Des de 1508 fins a 1519", "answer_start": 0}], "id": "P_452_C_2711_Q1", "question": "Quan es va portar a terme la creaci\u00f3 del cadirat del cor?"}, {"answers": [{"text": "120", "answer_start": 116}], "id": "P_452_C_2711_Q2", "question": "Quants seients tenia origin\u00e0riament el cadirat del cor?"}, {"answers": [{"text": "110", "answer_start": 152}], "id": "P_452_C_2711_Q3", "question": "A quants seients ha quedat redu\u00eft el cadirat del cor?"}, {"answers": [{"text": "un llamp", "answer_start": 211}], "id": "P_452_C_2711_Q4", "question": "Qu\u00e8 va destruir la torre de la catedral el 1528?"}, {"answers": [{"text": "112,70 metres", "answer_start": 283}], "id": "P_452_C_2711_Q5", "question": "Quina altura t\u00e9 la torre que es va construir despr\u00e9s de que un llamp destru\u00eds l'original?"}]}]}, {"title": "Epid\u00e8mia de febre groga de 1821", "paragraphs": [{"context": "Fins a finals de novembre la situaci\u00f3 no es va estabilitzar. El 25 de novembre es va oficiar un ted\u00e8um a la catedral en acci\u00f3 de gr\u00e0cies per l'afebliment de la virul\u00e8ncia de l'epid\u00e8mia. Finalment, les autoritats van declarar finalitzada l'epid\u00e8mia el 25 de desembre de 1821. Val a dir que l'a\u00efllament de les zones acordones va durar fins al 18 de desembre, per\u00f2 la quarantena, \u00e9s a dir, l'entrada de persones i mercaderies o altres objectes des de les zones infectades, es va mantenir fins al dia 24.[10] A Tortosa, l'a\u00efllament va finalitzar el 20 de desembre.[5] El c\u00e0lcul de nombre de morts \u00e9s diferent segons l'autor, alguns afirmen que va ser de 6.244,[11] mentre que d'altres l'eleva a uns 20.000.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la catedral", "answer_start": 103}], "id": "P_397_C_2377_Q1", "question": "On \u00e9s va oficiar un ted\u00e8um en acci\u00f3 de gr\u00e0cies per l'afebliment de la virul\u00e8ncia de l'epid\u00e8mia?"}, {"answers": [{"text": "25 de desembre de 1821", "answer_start": 251}], "id": "P_397_C_2377_Q2", "question": "Quan es va declarar finalitzada l'epid\u00e8mia?"}, {"answers": [{"text": "les autoritats", "answer_start": 197}], "id": "P_397_C_2377_Q3", "question": "Qui va declarar finalitzada l'epid\u00e8mia?"}, {"answers": [{"text": "l'entrada de persones i mercaderies o altres objectes des de les zones infectades", "answer_start": 387}], "id": "P_397_C_2377_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la quarantena?"}, {"answers": [{"text": "Tortosa", "answer_start": 507}], "id": "P_397_C_2377_Q5", "question": "En quina ciutat es va finalitzar l'a\u00efllament el 20 de desembre?"}]}, {"context": "L'epid\u00e8mia tamb\u00e9 va tenir un fort ress\u00f2 a Fran\u00e7a. El govern de Llu\u00eds XVIII va col\u00b7locar un gran nombre de tropes a la frontera on, amb l'excusa del control sanitari, van donar suport a nuclis absolutistes de l'Urgell. D'altra banda, es va enviar una comissi\u00f3 formada per diversos metges francesos \u2013entre els quals Eti\u00e9nne Pariset i Andr\u00e9 Mazet, que va morir a causa de l'epid\u00e8mia\u2013 acompanyats per dues religioses de l'orde de Sant Camil, que van arribar a Barcelona per investigar la malaltia. L'Acad\u00e8mia Francesa va convocar un premi sobre la dedicaci\u00f3 abnegada dels metges francesos i es van editar un bon nombre de poemes i algunes novel\u00b7les.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "Fran\u00e7a", "answer_start": 42}], "id": "P_397_C_2378_Q1", "question": "On va tenir tamb\u00e9 un fort ress\u00f2 l'epid\u00e8mia?"}, {"answers": [{"text": "amb l'excusa del control sanitari", "answer_start": 131}], "id": "P_397_C_2378_Q2", "question": "Amb quina excusa el govern de Llu\u00eds XVIII va donar suport a nuclis absolutistes d'Urgell?"}, {"answers": [{"text": "dues religioses de l'orde de Sant Camil", "answer_start": 397}], "id": "P_397_C_2378_Q3", "question": "Qui va arribar a Barcelona per a investigar la malaltia?"}, {"answers": [{"text": "un premi sobre la dedicaci\u00f3 abnegada dels metges francesos", "answer_start": 526}], "id": "P_397_C_2378_Q4", "question": "Qu\u00e8 va convocar L'Acad\u00e8mia Francesa?"}, {"answers": [{"text": "un bon nombre", "answer_start": 601}], "id": "P_397_C_2378_Q5", "question": "Quants poemes es van editar?"}]}, {"context": "La febre groga va arribar l'agost de 1821, que va ser especialment calor\u00f3s. En termes generals, hom coincideix que la malaltia la van portar els tripulants infectats d'un buc procedent de Cuba, at\u00e8s que la malaltia \u00e9s end\u00e8mica de zones tropicals.[5][6] Les primeres not\u00edcies s\u00f3n del 3 d'agost, quan la Junta Superior de Sanitat es va assabentar de diversos casos d'una malaltia sospitosa al barri de La Barceloneta: immediatament es va inspeccionar els malalts i es va informar de la mort de quatre persones. Dintre de la Junta hi hagu\u00e9 diverg\u00e8ncies sobre si la malaltia era contagiosa o no; la discussi\u00f3 va acabar amb la vict\u00f2ria dels que creien que no ho era i els altres van ser titllats d'alarmistes. Tanmateix, l'augment del nombre de morts els seg\u00fcents dies va obligar a crear dos llatzerets de confinament i un altre d'observaci\u00f3. Malgrat tot, la Junta de Sanitat no va declarar l'estat d'epid\u00e8mia i va afirmar que havia aconseguit a\u00efllar i reduir la malaltia i que per corroborar-ho havia fet visites a domicilis i hospitals, tant a la ciutat com a La Barceloneta. Aix\u00f2 va calmar els \u00e0nims dels barcelonins, que van confiar en l'abs\u00e8ncia de contagi i van pensar, potser, que la malaltia era benigna.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'agost de 1821", "answer_start": 26}], "id": "P_397_C_2379_Q1", "question": "Quan va arribar la febre groga?"}, {"answers": [{"text": "especialment calor\u00f3s", "answer_start": 54}], "id": "P_397_C_2379_Q2", "question": "Com va ser l'agost de 1821?"}, {"answers": [{"text": "els tripulants infectats d'un buc procedent de Cuba", "answer_start": 141}], "id": "P_397_C_2379_Q3", "question": "Qui es pensa que va dur la malaltia?"}, {"answers": [{"text": "de zones tropicals", "answer_start": 227}], "id": "P_397_C_2379_Q4", "question": "D'on \u00e9s end\u00e8mica la febre groga?"}, {"answers": [{"text": "si la malaltia era contagiosa o no", "answer_start": 556}], "id": "P_397_C_2379_Q5", "question": "Quines diverg\u00e8ncies hi havia dintre de la Junta?"}]}, {"context": "L'aparici\u00f3 de brots de febre groga en el context europeu data del descobriment d'Am\u00e8rica, tot i que la malaltia en si es desconeix si era origin\u00e0ria de l'\u00c0frica o si, ans al contrari, era end\u00e8mica del continent americ\u00e0. Des d'aquell moment hi ha noticies peri\u00f2diques que s'han identificat amb la febre groga.[1] Val a dir que la febre groga no va ser l'\u00fanica malaltia que va tenir una important repercussi\u00f3 hist\u00f2rica, sin\u00f3 que n'hi va haver d'altres que van apar\u00e8ixer reiteradament, com \u00e9s el cas del c\u00f2lera morb.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "del descobriment d'Am\u00e8rica", "answer_start": 62}], "id": "P_397_C_2380_Q1", "question": "De quan data l'aparici\u00f3 de brots de febre groga a Europa?"}, {"answers": [{"text": "es desconeix si era origin\u00e0ria de l'\u00c0frica o si, ans al contrari, era end\u00e8mica del continent americ\u00e0", "answer_start": 118}], "id": "P_397_C_2380_Q2", "question": "D'on era origin\u00e0ria la malaltia?"}, {"answers": [{"text": "c\u00f2lera morb", "answer_start": 501}], "id": "P_397_C_2380_Q3", "question": "Quin altra malaltia va apar\u00e8ixer reiteradament?"}]}]}, {"title": "Volta de la Capella Sixtina", "paragraphs": [{"context": "3. El sacrifici de No\u00e8 (G\u00e8nesi, 8,20).[20] Es mostra el sacrifici d'acci\u00f3 de gr\u00e0cies que No\u00e8 va realitzar despr\u00e9s del Diluvi universal. L'obra mostra No\u00e8 vestit amb una t\u00fanica vermella darrere d'una roca que serveix de fog\u00f3, on es realitza el sacrifici. Hi ha foc sobre aquest fog\u00f3 i No\u00e8 aixeca la m\u00e0 assenyalant el cel, en un s\u00edmbol d'agra\u00efment a D\u00e9u. Una anciana, possiblement la seva esposa, es gira cap a ell per dir-li alguna cosa. Una dona a la dreta de No\u00e8 posa una branca al foc i evita de mirar el xai que est\u00e0 sent sacrificat. A la dreta de l'obra, un home porta una mica de llenya per fer m\u00e9s gran la flama de la foguera. Als seus peus, un home nu acaba d'assassinar un xai, mentre un altre home nu, agenollat, revifa el foc. A l'esquerra del quadre hi ha, en primer terme, un noi que porta el proper xai a sacrificar. La sensaci\u00f3 de resist\u00e8ncia per part de l'animal \u00e9s molt intensa. Aquesta escena \u00e9s la m\u00e9s acad\u00e8mica, amb un gran ritme de composici\u00f3 i amb una perspectiva rigorosa que queda ressaltada amb la posici\u00f3 en cantonada de l'altar del sacrifici; els personatges estan ordenats dins d'una figura ovalada.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "el sacrifici d'acci\u00f3 de gr\u00e0cies que No\u00e8 va realitzar despr\u00e9s del Diluvi universal", "answer_start": 53}], "id": "P_557_C_3337_Q1", "question": "Quina escena \u00e9s representa a l'obra?"}, {"answers": [{"text": "amb una t\u00fanica vermella", "answer_start": 161}], "id": "P_557_C_3337_Q2", "question": "Com va vestit No\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "el cel", "answer_start": 313}], "id": "P_557_C_3337_Q3", "question": "Qu\u00e8 assenyala No\u00e8 quan aixeca la m\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a la dreta de No\u00e8", "answer_start": 446}], "id": "P_557_C_3337_Q4", "question": "On est\u00e0 situada la dona que posa una branca al foc?"}, {"answers": [{"text": "el proper xai a sacrificar", "answer_start": 802}], "id": "P_557_C_3337_Q5", "question": "Qu\u00e8 duu el noi situat a l'esquerra del quadre?"}]}, {"context": "2. El diluvi (G\u00e8nesi, 6,5).[17] El pintor representa l'escena amb un gran dramatisme: s'aprecia als rostres l'angoixa i l'horror davant la f\u00faria dels elements. Segons Ascanio Condivi, primer bi\u00f2graf de Miquel \u00c0ngel, aquesta va ser la primera escena que va pintar a la volta; les dificultats que va trobar en aquesta primera escena va fer que decid\u00eds de treballar sol, sense ajudants. Les figures, en posicions diverses, mostren escor\u00e7os violents.[18] L'estructura existent proporciona a l'escena la impressi\u00f3 de gran espai, en qu\u00e8 la disminuci\u00f3 de la mida de les figures d'acord amb la llunyania s'ha calculat a ull, sense complir cap c\u00e0lcul matem\u00e0tic; la profunditat s'aconsegueix amb la din\u00e0mica pl\u00e0stica de les masses i amb el desequilibri de les dues masses asim\u00e8triques de les muntanyes dels costats i el buit que s'obre al centre. L'arca del fons s'aprecia com si fos una esgl\u00e9sia, representada per Miquel \u00c0ngel com el s\u00edmbol de la salvaci\u00f3.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb un gran dramatisme", "answer_start": 62}], "id": "P_557_C_3338_Q1", "question": "Com representa el pintor l'escena del diluvi?"}, {"answers": [{"text": "als rostres", "answer_start": 96}], "id": "P_557_C_3338_Q2", "question": "On es pot apreciar l'angoixa en l'escena?"}, {"answers": [{"text": "Ascanio Condivi", "answer_start": 167}], "id": "P_557_C_3338_Q3", "question": "Qui va ser el primer bi\u00f2graf de Miquel \u00c0ngel?"}, {"answers": [{"text": "s\u00edmbol de la salvaci\u00f3", "answer_start": 925}], "id": "P_557_C_3338_Q4", "question": "Qu\u00e8 representa l'arca del fons de la pintura que s'assembla a una esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "amb la din\u00e0mica pl\u00e0stica de les masses i amb el desequilibri de les dues masses asim\u00e8triques de les muntanyes dels costats i el buit que s'obre al centre", "answer_start": 682}], "id": "P_557_C_3338_Q5", "question": "Com aconsegueix Miquel \u00c0ngel profunditat en l'escena?"}]}, {"context": "Els va realitzar amb anatomies potents, i tots presenten una actitud diferent, asseguts sobre unes estructures, tamb\u00e9 fingides, de marbre; solen acompanyar-se d'ornaments de car\u00e0cter vegetal. Amb una gran varietat en el joc de bra\u00e7os i cames, s'inclinen cap enrere o cap endavant amb una gran llibertat, i mostrant una clara relaci\u00f3 amb els conceptes plat\u00f2nics de la bellesa i de l'Eros. Se n'han fet interpretacions que apunten a un possible s\u00edmbol sensual, o en relaci\u00f3 a algun tipus d'esclavitud.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre unes estructures", "answer_start": 88}], "id": "P_557_C_3339_Q1", "question": "Sobre qu\u00e8 estan asseguts?"}, {"answers": [{"text": "marbre", "answer_start": 131}], "id": "P_557_C_3339_Q2", "question": "De quin material s\u00f3n les estructures sobre les que estan asseguts?"}, {"answers": [{"text": "amb els conceptes plat\u00f2nics de la bellesa i de l'Eros", "answer_start": 333}], "id": "P_557_C_3339_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 mostren relaci\u00f3 els personatges de la pintura?"}, {"answers": [{"text": "cap enrere o cap endavant amb una gran llibertat", "answer_start": 254}], "id": "P_557_C_3339_Q4", "question": "Com s'inclinen els cossos a la pintura?"}]}, {"context": "Entre 1980 i 1989, es desenvoluparen treballs de neteja i restauraci\u00f3 de la volta, ennegrida pel pas dels anys. Aquesta restauraci\u00f3 va provocar moltes objeccions per part d'historiadors d'art, per la gran magnitud que representava. Es va fer una petici\u00f3 al papa Joan Pau II per parar aquesta restauraci\u00f3, signada per diversos artistes dels Estats Units, entre ells Robert Motherwell, Robert Rauschenberg, Christo, George Segal i Andy Warhol.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "Entre 1980 i 1989", "answer_start": 0}], "id": "P_557_C_3340_Q1", "question": "Quan es van desenvolupar treballs de neteja de la volta?"}, {"answers": [{"text": "pel pas dels anys", "answer_start": 93}], "id": "P_557_C_3340_Q2", "question": "Per qu\u00e8 estava ennegrida la volta?"}, {"answers": [{"text": "moltes objeccions", "answer_start": 144}], "id": "P_557_C_3340_Q3", "question": "Qu\u00e8 va provocar la restauraci\u00f3 als historiadors d'art?"}, {"answers": [{"text": "per la gran magnitud que representava", "answer_start": 193}], "id": "P_557_C_3340_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va provocar la restauraci\u00f3 de la volta moltes objeccions per part dels historiadors d'art?"}, {"answers": [{"text": "al papa Joan Pau II", "answer_start": 254}], "id": "P_557_C_3340_Q5", "question": "A qui es va fer una petici\u00f3 per aturar la restauraci\u00f3?"}]}, {"context": "9. Separaci\u00f3 de la llum de la foscor (G\u00e8nesi, 1,4).[33] Amb una gran originalitat a l'escor\u00e7, les dues mans separen la nit del dia; com si fos un atlant, D\u00e9u suporta el pes del cosmos. Sobre ell, s'obren alguns n\u00favols que deixen passar una mica de llum. La t\u00fanica rosa de D\u00e9u es mou bruscament creant l'efecte de moviment. Al costat dret de D\u00e9u hi ha foscor, per\u00f2 la llum \u00e9s present des de dalt cap a la seva esquerra. En aquesta pintura, D\u00e9u es mostra sol, sense el seguici d'\u00e0ngels. \u00c9s la pintura m\u00e9s senzilla de la s\u00e8rie.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "les dues mans", "answer_start": 94}], "id": "P_557_C_3341_Q1", "question": "Qu\u00e8 separa la nit del dia en l'obra?"}, {"answers": [{"text": "una mica de llum", "answer_start": 236}], "id": "P_557_C_3341_Q3", "question": "Qu\u00e8 deixen passar els n\u00favols que s'obren sobre D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "rosa", "answer_start": 264}], "id": "P_557_C_3341_Q4", "question": "De quin color \u00e9s la t\u00fanica de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "sol", "answer_start": 453}], "id": "P_557_C_3341_Q5", "question": "Com es mostra D\u00e9u en aquesta obra?"}]}, {"context": "Els elements arquitect\u00f2nics simulats aconsegueixen multiplicar els marcs de la volta i separen les diverses escenes. La franja central est\u00e0 dividida en nou rectangles amb escenes del G\u00e8nesi: les tres primeres sobre la creaci\u00f3 del m\u00f3n, tres m\u00e9s sobre la creaci\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0 i, les tres \u00faltimes, sobre la hist\u00f2ria de No\u00e8. A la volta, tracta les imatges de l'Antic Testament; a l'edat mitjana, aquesta tem\u00e0tica \u00e9s una de les preferides i es troba sovint a les portalades de les esgl\u00e9sies rom\u00e0niques o de les portes de les catedrals g\u00f2tiques; al Renaixement, continua sent tema favorit pels artistes, per\u00f2 perd una mica el car\u00e0cter religi\u00f3s per convertir-se en estudis d'anatomia.[11] Entre aquestes escenes, es troben figures nues, anomenades ignudis, que sostenen deu grans medallons que simulen ser de bronze, amb escenes del Llibre dels reis. Les quatre cantonades de la volta, en forma de triangle, representen escenes de la lluita d'Israel per aconseguir la seva llibertat. A tots dos costats de la part central, assegudes en trons, apareixen les sibil\u00b7les i els profetes i, finalment, als triangles m\u00e9s petits i sobre les finestres, queden representats els avantpassats de Jes\u00fas.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "Els elements arquitect\u00f2nics simulats", "answer_start": 0}], "id": "P_557_C_3342_Q1", "question": "Qu\u00e8 aconsegueix multiplicar els marcs de la volta?"}, {"answers": [{"text": "nou", "answer_start": 152}], "id": "P_557_C_3342_Q2", "question": "Amb quants rectangles est\u00e0 dividida la franja central?"}, {"answers": [{"text": "del G\u00e8nesi", "answer_start": 179}], "id": "P_557_C_3342_Q3", "question": "Quines escenes contenen els nous rectangles que divideixen la franja central?"}, {"answers": [{"text": "ignudis", "answer_start": 744}], "id": "P_557_C_3342_Q4", "question": "Com s'anomenen les figures nues que es troben entre les escenes de la pintura?"}, {"answers": [{"text": "deu grans medallons", "answer_start": 766}], "id": "P_557_C_3342_Q5", "question": "Qu\u00e8 sostenen els ignudis?"}]}]}, {"title": "Ernani", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s d'un Nabucco molt patri\u00f2tic i de Lombardi, Verdi glorifica aqu\u00ed la llibertat individual i es va convertir amb aquesta obra en un successor innegable de Bellini i Donizetti, cosa que en l'\u00e8poca era d'una gran dificultat. Ernani \u00e9s un pas important en la carrera de Verdi: on comen\u00e7a a centrar-se m\u00e9s que mai en el costat psicol\u00f2gic dels seus personatges. Totes les seves \u00f2peres posteriors a Ernani seguiran el mateix cam\u00ed en la recerca permanent de la veritat.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Bellini i Donizetti", "answer_start": 160}], "id": "P_72_C_427_Q1", "question": "De qui es va convertir un succesor Verdi?"}, {"answers": [{"text": "molt patri\u00f2tic", "answer_start": 21}], "id": "P_72_C_427_Q2", "question": "Com era Nabucco?"}, {"answers": [{"text": "en el costat psicol\u00f2gic dels seus personatges", "answer_start": 315}], "id": "P_72_C_427_Q4", "question": "En qu\u00e8 es va centrar Verdi m\u00e9s que mai en Ernani?"}, {"answers": [{"text": "la veritat", "answer_start": 456}], "id": "P_72_C_427_Q5", "question": "Qu\u00e8 busca Verdi en les \u00f2peres posteriors a Ernani?"}]}, {"context": "Muntanyes d'Arag\u00f3. Els bandits pregunten la ra\u00f3 de l'abatiment d'Ernani. Ernani replica declarant el seu amor per Elvira, que ha de ser portada, a contracor, a l'altar pel vell G\u00f3mez de Silva. Demana als bandits que la raptin.", "qas": [{"answers": [{"text": "Els bandits", "answer_start": 19}], "id": "P_72_C_428_Q1", "question": "Qui pregunta per la ra\u00f3 de l'abatiment d'Ernani?"}, {"answers": [{"text": "Elvira", "answer_start": 114}], "id": "P_72_C_428_Q2", "question": "A qui declara Ernani el seu amor?"}, {"answers": [{"text": "a l'altar", "answer_start": 158}], "id": "P_72_C_428_Q3", "question": "On \u00e9s portada Elvira?"}, {"answers": [{"text": "vell", "answer_start": 172}], "id": "P_72_C_428_Q4", "question": "Com era G\u00f3mez de Silva?"}]}, {"context": "Pel que fa al llibretista, un cop descartada una nova col\u00b7laboraci\u00f3 amb Temistocle Solera, es decid\u00ed per l'oferiment fet per La Fenice de Francesco Maria Piave, poeta contractat pel teatre veneci\u00e0 i que es convertiria en el seu m\u00e9s fidel col\u00b7laborador.[7] El president de La Fenice els hi va suggerir un argument basat en una obra de Victor Hugo. Era una proposta auda\u00e7, ja que el teatre de Hugo era considerat com molt avan\u00e7at per les seves caracter\u00edstiques liter\u00e0ries i teatrals. L'atreviment tamb\u00e9 consistia en el fet que el teatre de Hugo estava mal vist per la censura.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb Temistocle Solera", "answer_start": 68}], "id": "P_72_C_429_Q1", "question": "Amb qui va descartar el llibretista una nova col\u00b7laboraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "poeta", "answer_start": 161}], "id": "P_72_C_429_Q2", "question": "A qu\u00e8 es dedicava Francesco Maria Piave?"}, {"answers": [{"text": "El president de La Fenice", "answer_start": 256}], "id": "P_72_C_429_Q3", "question": "Qui va suggerir un argument basat en una obra de Victor Hugo?"}, {"answers": [{"text": "molt avan\u00e7at per les seves caracter\u00edstiques liter\u00e0ries i teatrals", "answer_start": 415}], "id": "P_72_C_429_Q4", "question": "Com era considerat el teatre de Hugo?"}, {"answers": [{"text": "per la censura", "answer_start": 559}], "id": "P_72_C_429_Q5", "question": "Per qui estava mal vist el teatre de Hugo?"}]}, {"context": "Un cop triat l'autor, Piave s'havia decantat per Cromwell i Verdi cada vegada se sentia m\u00e9s atret per Hernani. El tema no era nou, alguns autors de segon ordre l'havien treballat[7] i Bellini l'havia tingut entre els seus plans, per\u00f2 despr\u00e9s de compondre alguns fragments, la por a la censura i altres causes van aturar el projecte que va aprofitar per a altres obres posteriors.[8] Queda clar quina opci\u00f3 es va acordar. Els joves poetes, escriptors, artistes, estudiants, tots volien seguir el nou estil literari que trencava definitivament amb les regles cl\u00e0ssiques, entre elles la regla de les \u00abtres unitats\u00bb (temps, lloc i argument). Victor Hugo era, per descomptat, un dels autors que van deixar de tenir respecte per aquesta norma no escrita. A Hernani, entre acte i acte, passaven anys, i l'escenari del primer acte en qu\u00e8 Hernani viu les aventures com a bandoler, passem a un altre lloc geogr\u00e0ficament ben lluny\u00e0: el palau de Carlemany a Aquisgr\u00e0, per tornar a l'\u00faltim acte a un palau a Espanya.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "per Hernani", "answer_start": 98}], "id": "P_72_C_430_Q1", "question": "Per qui se sentia cada vegada m\u00e9s atret Verdi?"}, {"answers": [{"text": "temps, lloc i argument", "answer_start": 613}], "id": "P_72_C_430_Q2", "question": "Quins eren els components de la regla de les \u00abtres unitats\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "escrita", "answer_start": 740}], "id": "P_72_C_430_Q3", "question": "Com no estava la regla de les \u00abtres unitats\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "anys", "answer_start": 788}], "id": "P_72_C_430_Q4", "question": "Qu\u00e8 passaven a Hernani entre acte i acte?"}, {"answers": [{"text": "a un palau a Espanya", "answer_start": 982}], "id": "P_72_C_430_Q5", "question": "On torna Hernani a l'\u00faltim acte?"}]}, {"context": "Ernani es va estrenar el 9 de mar\u00e7 de 1844 al teatre La Fenice de Ven\u00e8cia, un dels teatres d'It\u00e0lia m\u00e9s bells i m\u00e9s rics en tradicions. Aquesta ciutat hauria d'exercir un paper important en les creacions de Verdi, amb l'estrena de cinc de les seves obres, est\u00e0 doncs en primer lloc juntament amb la Scala de Mil\u00e0.[3] Durant l'estrena van sorgir uns quants problemes. Verdi es va queixar amargament de no tenir cantants que simplement sabessin cantar. A m\u00e9s a m\u00e9s, els decorats no estaven a punt i van haver d'improvisar amb el que tenien. Malgrat els desprop\u00f2sits, el p\u00fablic va aplaudir tots els passatges i Verdi fou cridat a escena al final de cada acte. Una part de la premsa no va ser massa ben\u00e8vola, per exemple el diari veneci\u00e0 Il Gondoliere va dir que Ernani marcava la primera fase de la decad\u00e8ncia de Verdi.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 9 de mar\u00e7 de 1844", "answer_start": 22}], "id": "P_72_C_431_Q1", "question": "Quant es va estrenar Ernani?"}, {"answers": [{"text": "al teatre La Fenice de Ven\u00e8cia", "answer_start": 43}], "id": "P_72_C_431_Q2", "question": "On es va estrenar Ernani?"}, {"answers": [{"text": "Ven\u00e8cia", "answer_start": 66}], "id": "P_72_C_431_Q3", "question": "Quina ciutat exerc\u00ed un paper important en les creacions de Verdi?"}, {"answers": [{"text": "de no tenir cantants que simplement sabessin cantar", "answer_start": 398}], "id": "P_72_C_431_Q4", "question": "De qu\u00e8 es va queixar Verdi durant l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "Il Gondoliere", "answer_start": 734}], "id": "P_72_C_431_Q5", "question": "Quin diari veneci\u00e0 va dir que Ernani marcava la primera fase de la decad\u00e8ncia de Verdi?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s del gran \u00e8xit de Nabucco, els grans teatres lluitaven per aconseguir els favors de Verdi i tenir en exclusiva l'estrena en els seus escenaris d'una nova obra del mestre. Amb I Lombardi alla prima crociata, Verdi havia arribat a la quarta \u00f2pera per a la Scala de Mil\u00e0 i creia que insistir en el mateix teatre podia portar a males interpretacions.[5] Llavors va decidir dirigir-se a La Fenice de Ven\u00e8cia, que era un dels teatres m\u00e9s il\u00b7lustres d'It\u00e0lia, ja que l'empresari i compte Alvise Francesco Mocenigo fou un dels que es va interessar per estrenar una nova \u00f2pera verdiana i va oferir molt bones condicions al mestre perqu\u00e8 es fes al m\u00e9s aviat possible.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "I Lombardi alla prima crociata", "answer_start": 182}], "id": "P_72_C_432_Q1", "question": "Amb quina obra Verdi havia arribat a la quarta \u00f2pera per a la Scala de Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "La Fenice de Ven\u00e8cia", "answer_start": 389}], "id": "P_72_C_432_Q2", "question": "Quin era un dels teatres m\u00e9s il\u00b7lustres d'It\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "estrenar una nova \u00f2pera verdiana", "answer_start": 551}], "id": "P_72_C_432_Q3", "question": "Qu\u00e8 li interessava a Alvise Francesco Mocenigo?"}, {"answers": [{"text": "molt bones", "answer_start": 596}], "id": "P_72_C_432_Q4", "question": "Com eren les condicions que fa oferir Alvise Francesco Mocenigo a Verdi?"}, {"answers": [{"text": "els grans teatres", "answer_start": 34}], "id": "P_72_C_432_Q5", "question": "Qui lluitava per tenir en exclusiva l'estrena d'una nova obra del mestre?"}]}]}, {"title": "M\u00e8xic", "paragraphs": [{"context": "La ind\u00fastria de les telecomunicacions est\u00e0 dominada per Telmex (Tel\u00e9fonos de M\u00e9xico), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia est\u00e8s les seves operacions internacionalment a Col\u00f2mbia, el Per\u00fa, Xile, Argentina, el Brasil, Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex t\u00e9 m\u00e9s del 70% del mercat nacional, hi ha altres ind\u00fastries locals com ara Axtel i Maxcom. Atesa l'orografia mexicana, la penetraci\u00f3 de l\u00ednies fixes per c\u00e0pita \u00e9s baixa en comparaci\u00f3 amb altres estats de la regi\u00f3 (20%). Per contra, la telefonia m\u00f2bil t\u00e9 una penetraci\u00f3 del 57%.[86] La ind\u00fastria de les telecomunicacions \u00e9s regulada per mitj\u00e0 de la Comisi\u00f3n Federal de Telecomunicaciones.", "qas": [{"answers": [{"text": "1990", "answer_start": 110}], "id": "P_276_C_1651_Q2", "question": "Quan es va privatitzar Telmex?"}, {"answers": [{"text": "a Col\u00f2mbia, el Per\u00fa, Xile, Argentina, el Brasil, Uruguai i els Estats Units", "answer_start": 183}], "id": "P_276_C_1651_Q3", "question": "On havia est\u00e8s Telmex les seves operacions el 2006?"}, {"answers": [{"text": "57%", "answer_start": 550}], "id": "P_276_C_1651_Q4", "question": "Quina penetraci\u00f3 t\u00e9 a M\u00e8xic la telefonia m\u00f2bil?"}]}, {"context": "Atesa la topografia mexicana, a M\u00e8xic hi ha pocs rius molt extensos o llacs naturals. Els rius m\u00e9s importants s\u00f3n el riu Lerma, que neix a la conca de Toluca, omple el llac de Chapala, el m\u00e9s gran de M\u00e8xic, i desemboca a l'oce\u00e0 Pac\u00edfic. El riu P\u00e1nuco neix a l'Altipl\u00e0, creua la serra Madre Oriental i desemboca al golf de M\u00e8xic. El riu Balsas drena la Depressi\u00f3 del Balsas i altres regions del sud de l'Altipl\u00e0 Mexic\u00e0, creua la serra Madre del Sud i desemboca a l'oce\u00e0 Pac\u00edfic, al sud. El Grijalva i l'Usumacinta formen un sistema que drena les serralades de Chiapas i, com el riu Papaloapan, desemboca al golf de M\u00e8xic. Altres llacs, com ara el P\u00e1tzcuaro i Cuitzeo, s\u00f3n els romanents dels vastos llacs i pantans que cobrien la major part del sud de l'Altipl\u00e0 abans de l'arribada dels europeus.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "pocs", "answer_start": 44}], "id": "P_276_C_1652_Q1", "question": "Quants llacs naturals hi ha a M\u00e8xic?"}, {"answers": [{"text": "a la conca de Toluca", "answer_start": 137}], "id": "P_276_C_1652_Q2", "question": "On neix el riu Lerma?"}, {"answers": [{"text": "el llac de Chapala", "answer_start": 165}], "id": "P_276_C_1652_Q3", "question": "Quin \u00e9s el llac m\u00e9s gran de M\u00e8xic?"}, {"answers": [{"text": "la Depressi\u00f3 del Balsas i altres regions del sud de l'Altipl\u00e0 Mexic\u00e0", "answer_start": 349}], "id": "P_276_C_1652_Q5", "question": "Qu\u00e8 drena el riu Balsas?"}]}, {"context": "Durant els segles X i xi, el centre de M\u00e8xic fou dominat per la civilitzaci\u00f3 de Tollan-Xicocotitlan, m\u00e9s coneguda com a Tula, la capital dels tolteques. A Tula aparegueren els primers guerrers professionals organitzats en germandats que s'identificaven amb noms d'animals, com ara els guerrers \u00e0guila, els guerrers jaguar o els guerrers coiot. Hi ha proves que els tolteques practicaren els sacrificis humans.[14] La ciutat establ\u00ed vincles importants amb altres regions de Mesoam\u00e8rica, en especial amb la pen\u00ednsula del Yucat\u00e1n, on es trobava la ciutat maia de Chich\u00e9n Itz\u00e1. Els maies, per la seva banda, ja havien desenvolupat una poderosa civilitzaci\u00f3 des del 100 aC, que arribaria al seu zenit entre el 600 i el 900 dC. Els maies bastiren majestuosos centres cerimonials que inclo\u00efen l'\u00fas d'arcs de m\u00e8nsula i la pintura de frescos, aix\u00ed com la construcci\u00f3 d'observatoris. Les t\u00e8cniques agr\u00edcoles dels maies foren molt avan\u00e7ades, aix\u00ed com el seu coneixement matem\u00e0tic i astron\u00f2mic. Els astr\u00f2noms maies desenvoluparen el que seria el calendari m\u00e9s acurat del m\u00f3n d'aleshores.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb noms d'animals", "answer_start": 253}], "id": "P_276_C_1653_Q2", "question": "Com s'identificaven els guerrers professionals que aparegueren a Tula?"}, {"answers": [{"text": "pen\u00ednsula del Yucat\u00e1n", "answer_start": 505}], "id": "P_276_C_1653_Q3", "question": "On \u00e9s la ciutat maia de Chich\u00e9n Itz\u00e1?"}, {"answers": [{"text": "el calendari m\u00e9s acurat del m\u00f3n d'aleshores", "answer_start": 1031}], "id": "P_276_C_1653_Q4", "question": "Qu\u00e8 desenvoluparen els astr\u00f2noms maies?"}]}, {"context": "El 1820, els constitucionalistes a Espanya obligaren Ferran VII a restaurar la constituci\u00f3 liberal de Cadis, que no era ben vista pels conservadors de M\u00e8xic, ja que temien que les reformes liberals afectessin llurs privilegis econ\u00f2mics, religiosos i socials.[25] Per tant, i en un canvi inesperat de sort, les forces reialistes, sota el comandament d'Agust\u00edn de Iturbide, en comptes de sufocar els romanents revolucionaris, pactaren amb ells la independ\u00e8ncia de M\u00e8xic. El 1821, es promulg\u00e0 el Pla d'Iguala, que declarava la independ\u00e8ncia de M\u00e8xic, sostenia la religi\u00f3 cat\u00f2lica, i la uni\u00f3 de tots els habitants del territori \u2014espanyols peninsulars i americans. Aquest pla tamb\u00e9 fou conegut com el \u00abPla de les Tres Garanties\u00bb. L'organitzaci\u00f3 pol\u00edtica del pa\u00eds seria la monarquia constitucional, amb el nom d'Imperi mexic\u00e0, sota el mateix Ferran VII per\u00f2 amb un parlament independent \u2014creant una esp\u00e8cie de Commonwealth\u2014 o sota algun altre pr\u00edncep de la corona espanyola. Els ex\u00e8rcits \u00abtrigarants\u00bb entraren a la ciutat de M\u00e8xic el 24 d'agost, 1821, una junta redact\u00e0 la Declaraci\u00f3 d'independ\u00e8ncia de M\u00e8xic, i el virrei, Juan O'Donoj\u00fa, sign\u00e0 el tractat de C\u00f3rdoba, per mitj\u00e0 del qual oficialment es reconeixia la independ\u00e8ncia de M\u00e8xic.", "qas": [{"answers": [{"text": "a restaurar la constituci\u00f3 liberal de Cadis", "answer_start": 64}], "id": "P_276_C_1654_Q1", "question": "A qu\u00e8 van obligar els constitucionalistes a Ferran VII ?"}, {"answers": [{"text": "1820", "answer_start": 3}], "id": "P_276_C_1654_Q2", "question": "Quan van obligar a Ferran VII a restaurar la constituci\u00f3 liberal de Cadis?"}, {"answers": [{"text": "Pla d'Iguala", "answer_start": 493}], "id": "P_276_C_1654_Q3", "question": "Quin pla promulgava la independ\u00e8ncia de M\u00e8xic?"}, {"answers": [{"text": "\u00abPla de les Tres Garanties\u00bb", "answer_start": 696}], "id": "P_276_C_1654_Q4", "question": "Amb quin altre nom es coneixia el Pla d'Iguala?"}, {"answers": [{"text": "Els ex\u00e8rcits \u00abtrigarants\u00bb", "answer_start": 969}], "id": "P_276_C_1654_Q5", "question": "Qui va entrar a la ciutat de M\u00e8xic el 24 d'agost de 1821?"}]}, {"context": "El nom de la ciutat es va transliterar al castell\u00e0 com a M\u00e9xico, amb el valor fon\u00e8tic de la x en el castell\u00e0 medieval, la qual representava la fricativa postalveolar sorda (/\u0283/). En castell\u00e0, aquest so, i la fricativa postalveolar sonora (/\u0292/), representada amb la grafia j, es van fusionar en una fricativa velar sorda (/x/) durant el segle xvi,[34] la qual cosa va produir la variant ortogr\u00e0fica M\u00e9jico en diverses publicacions, principalment a Espanya, mentre que a M\u00e8xic i altres pa\u00efsos castellanoparlants, M\u00e9xico \u00e9s l'\u00fanica variant ortogr\u00e0fica utilitzada. Recentment, la Real Academia Espa\u00f1ola, la instituci\u00f3 encarregada de regular la llengua castellana, ha declarat que l'ortografia recomanada en castell\u00e0 \u00e9s M\u00e9xico.[35] En catal\u00e0, la x de \u00abM\u00e8xic\u00bb sovint no representa el so original, sin\u00f3 la consonant doble /ks/ o col\u00b7loquialment la fricativa postalveolar sonora.", "qas": [{"answers": [{"text": "regular la llengua castellana", "answer_start": 629}], "id": "P_276_C_1655_Q1", "question": "Quina funci\u00f3 t\u00e9 la Real Academia Espa\u00f1ola?"}, {"answers": [{"text": "Recentment", "answer_start": 561}], "id": "P_276_C_1655_Q4", "question": "Quan ha declarat la Real Academia Espa\u00f1ola que l'ortografia recomanada en castell\u00e0 \u00e9s M\u00e9xico?"}, {"answers": [{"text": "la consonant doble /ks/ o col\u00b7loquialment la fricativa postalveolar sonora", "answer_start": 796}], "id": "P_276_C_1655_Q5", "question": "Quin so en catal\u00e0 sovint representa la x de \u00abM\u00e8xic\u00bb?"}]}, {"context": "Molts dels efectes positius en la reducci\u00f3 de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atribu\u00efts a l'estabilitat macroecon\u00f2mica aconseguida en les \u00faltimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitj\u00e0 de 1995 al 2002 va ser del 5,1%.[71] La desacceleraci\u00f3 econ\u00f2mica dels Estats Units va produir un efecte similar, per\u00f2 m\u00e9s greu, a M\u00e8xic, del qual es va recuperar r\u00e0pidament i va cr\u00e9ixer 4,1% el 2004, 3% el 2005 i 4,8% el 2006. La inflaci\u00f3 s'ha redu\u00eft a m\u00ednims hist\u00f2rics de 3,3% el 2005, i les taxes d'inter\u00e8s tamb\u00e9 es troben a m\u00ednims hist\u00f2rics, la qual cosa ha estimulat el consum a cr\u00e8dit de la classe mitjana. L'administraci\u00f3 del president Fox va aconseguir l'estabilitat monet\u00e0ria: el d\u00e8ficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa nom\u00e9s el 20% del PIB.[71] M\u00e8xic comparteix amb Xile el grau m\u00e9s alt d'inversi\u00f3 basat en el cr\u00e8dit a llarg termini del deute, de la regi\u00f3 llatinoamericana. La reducci\u00f3 en la pobresa tamb\u00e9 s'ha produ\u00eft gr\u00e0cies a les remeses dels mexicans residents als Estats Units, que han assolit una xifra de 20 mil milions de d\u00f2lars per any, i s'han convertit en la segona font m\u00e9s de capital estranger.[72]", "qas": [{"answers": [{"text": "5,1%", "answer_start": 288}], "id": "P_276_C_1656_Q1", "question": "Quin va ser el creixement del PIB anual mitj\u00e0 de 1995 al 2002?"}, {"answers": [{"text": "4,1%", "answer_start": 447}], "id": "P_276_C_1656_Q2", "question": "Quant va cr\u00e9ixer el PIB anual mitj\u00e0 de M\u00e8xic l'any 2004?"}, {"answers": [{"text": "L'administraci\u00f3 del president Fox", "answer_start": 673}], "id": "P_276_C_1656_Q4", "question": "Qui va aconseguir l'estabilitat monet\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "el grau m\u00e9s alt d'inversi\u00f3 basat en el cr\u00e8dit a llarg termini del deute, de la regi\u00f3 llatinoamericana", "answer_start": 871}], "id": "P_276_C_1656_Q5", "question": "Qu\u00e8 comparteix M\u00e8xic amb Xile?"}]}]}, {"title": "Ur\u00e0 (planeta)", "paragraphs": [{"context": "Una de les hip\u00f2tesis per aquesta discrep\u00e0ncia \u00e9s que quan Ur\u00e0 va rebre l'impacte que va provocar la seva elevada inclinaci\u00f3 axial, l'esdeveniment el va fer expel\u00b7lir la major part de la seva escalfor primig\u00e8nia, esgotant la temperatura del seu nucli.[55] Una altra hip\u00f2tesi \u00e9s que existeix alguna mena de barrera a les capes superiors d'Ur\u00e0 que impedeix que l'escalfor del nucli arribi a la superf\u00edcie.[7] Per exemple, pot haver-hi convecci\u00f3 en un conjunt de capes de composici\u00f3 diferent, que inhibeixi el transport de calor cap amunt.[8][54]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'impacte", "answer_start": 71}], "id": "P_532_C_3187_Q1", "question": "Qu\u00e8 podria haver provocat l'elevada inclinaci\u00f3 axial d'Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "la major part de la seva escalfor primig\u00e8nia", "answer_start": 166}], "id": "P_532_C_3187_Q2", "question": "Qu\u00e8 podria haver expel\u00b7lit Ur\u00e0 amb l'impacte?"}, {"answers": [{"text": "la temperatura del seu nucli", "answer_start": 221}], "id": "P_532_C_3187_Q3", "question": "Qu\u00e8 podria haver esgotat Ur\u00e0 a l'expel\u00b7lir la major part de la seva escalfor primig\u00e8nia?"}, {"answers": [{"text": "alguna mena de barrera", "answer_start": 290}], "id": "P_532_C_3187_Q4", "question": "Qu\u00e8 podria existir a les capes superiors d'Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "que l'escalfor del nucli arribi a la superf\u00edcie", "answer_start": 354}], "id": "P_532_C_3187_Q5", "question": "Qu\u00e8 podria impedir la barrera?"}]}, {"context": "El desembre de 2005, el Telescopi espacial Hubble va detectar un parell d'anells desconeguts fins aquell moment. El m\u00e9s gran es troba al doble de dist\u00e0ncia des del planeta que els anells coneguts anteriorment. Aquests anells nous s\u00f3n tan lluny del planeta que s'anomenen \"sistema d'anells exterior\". El Hubble tamb\u00e9 va localitzar dos sat\u00e8l\u00b7lits petits, un dels quals, Mab, comparteix \u00f2rbita amb l'anell m\u00e9s exterior descobert recentment. Els anells nous fan que el nombre total d'anells d'Ur\u00e0 sigui de 13.[83] L'abril de 2006, imatges dels nous anells obtingudes per l'Observatori Keck van mostrar els colors dels anells exteriors: el m\u00e9s exterior \u00e9s blau i l'altre vermell.[84][85] Una hip\u00f2tesi sobre el color blau de l'anell exterior \u00e9s que est\u00e0 compost de petites part\u00edcules d'aigua gelada de la superf\u00edcie de Mab que s\u00f3n prou petites per escampar la llum blava.[84][86] En contrast, els anells interns del planeta es veuen grisos.[84]", "qas": [{"answers": [{"text": "un parell d'anells", "answer_start": 62}], "id": "P_532_C_3188_Q1", "question": "Qu\u00e8 va detectar a Ur\u00e0 el Hubble el desembre del 2005?"}, {"answers": [{"text": "Telescopi espacial", "answer_start": 24}], "id": "P_532_C_3188_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Hubble?"}, {"answers": [{"text": "lluny del planeta", "answer_start": 238}], "id": "P_532_C_3188_Q3", "question": "On s\u00f3n els nous anells d'Ur\u00e0 descoberts per el Hubble?"}, {"answers": [{"text": "sistema d'anells exterior", "answer_start": 272}], "id": "P_532_C_3188_Q4", "question": "Com s'anomenen aquests anells d'Ur\u00e0 llunyans del planeta?"}]}, {"context": "La capa mitjana de l'atmosfera d'Ur\u00e0 \u00e9s l'estratosfera, on la temperatura augmenta en general amb l'altitud des de 53 K a la tropopausa fins entre 800 i 850 K a la base de la termosfera.[57] L'escalfament de l'estratosfera el causa l'absorci\u00f3 de radiaci\u00f3 solar ultraviolada i infraroja pel met\u00e0 i altres hidrocarburs,[67] que es formen en aquesta part de l'atmosfera com a resultat de la fot\u00f2lisi del met\u00e0.[62] La calor tamb\u00e9 arriba per conducci\u00f3 des de la termosfera.[67] Els hidrocarburs ocupen una capa relativament estreta en altituds entre 100 i 280 km, que corresponen amb un rang de pressions de 10 a 0.1 mbar (1000 a 10 kPa) i temperatures entre 75 i 170 K.[60][63] Els hidrocarburs m\u00e9s abundants s\u00f3n el met\u00e0, l'acetil\u00e8 i l'et\u00e0 amb taxes de barreja al voltant de 10\u22127 en relaci\u00f3 amb l'hidrogen. La taxa de barreja del mon\u00f2xid de carboni \u00e9s semblant en aquestes altituds.[60][63][65] Els hidrocarburs m\u00e9s pesants i el di\u00f2xid de carboni tenen taxes de barreja inferiors en tres ordres de magnitud.[63] La taxa d'abund\u00e0ncia d'aigua \u00e9s al voltant de 7\u00d710\u22129.[64] L'et\u00e0 i l'acetil\u00e8 tendeixen a condensar-se a la part inferior, m\u00e9s freda, de l'estratosfera i la tropopausa (per sota del nivell de 10 mBar) formant capes de boira o broma,[62] que poden ser responsables en part de l'aspecte llis d'Ur\u00e0. Tanmateix, la concentraci\u00f3 d'hidrocarburs a l'estratosfera d'Ur\u00e0 per damunt de la boira \u00e9s significativament m\u00e9s baixa que a les estratosferes dels altres planetes gegants.[60][68]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb l'altitud", "answer_start": 94}], "id": "P_532_C_3189_Q2", "question": "Com augmenta la temperatura de l'estratosfera d'Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "des de la termosfera", "answer_start": 447}], "id": "P_532_C_3189_Q3", "question": "Des d'on arriba la calor per conducci\u00f3 a l'estratosfera d'Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "relativament estreta", "answer_start": 506}], "id": "P_532_C_3189_Q4", "question": "Com \u00e9s la capa que ocupen els hidrocarburs a l'estratosfera d'Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "el met\u00e0, l'acetil\u00e8 i l'et\u00e0", "answer_start": 709}], "id": "P_532_C_3189_Q5", "question": "Quins s\u00f3n els hidrocarburs m\u00e9s abundants a l'estratosfera d'Ur\u00e0?"}]}, {"context": "La composici\u00f3 de l'atmosfera d'Ur\u00e0 \u00e9s diferent que la d'Ur\u00e0 tot sencer, ja que consisteix principalment d'hidrogen molecular i heli.[8] La fracci\u00f3 molar d'heli, per exemple, el nombre d'\u00e0toms d'heli per mol\u00e8cula de gas, \u00e9s de 0.15 \u00b1 0.03[10] a la troposfera superior, que correspon a una fracci\u00f3 de massa de 0.26 \u00b1 0.05.[8][54] Aquest valor \u00e9s molt proper a la fracci\u00f3 de massa d'heli protosolar de 0.275 \u00b1 0.01,[58] indicant que l'heli no s'ha dipositat al centre del planeta contr\u00e0riament a la resta dels gegants gasosos.[8] El tercer component m\u00e9s abundant a l'atmosfera d'Ur\u00e0 \u00e9s el met\u00e0 (CH4).[8] El met\u00e0 t\u00e9 bandes d'absorci\u00f3 prominents a la banda de llum visible i gaireb\u00e9 infraroja, que donen el color aiguamarina o cian a Ur\u00e0.[8] Les mol\u00e8cules de met\u00e0 representen el 2,3% de l'atmosfera per fracci\u00f3 molar sota la coberta de n\u00favols de met\u00e0 al nivell de pressi\u00f3 d'1,3 bar (130 kPa); aix\u00f2 representa de 20 a 30 vegades l'abund\u00e0ncia de carboni trobada al Sol.[8][9][59] La taxa de barreja[e] \u00e9s molt menor a l'atmosfera superior a causa de la seva temperatura extremadament baixa, que disminueix el nivell de saturaci\u00f3 i provoca que el met\u00e0 excedent es congeli i surti.[60] L'abund\u00e0ncia de compostos menys vol\u00e0tils com amon\u00edac, aigua o \u00e0cid sulfh\u00eddric a l'atmosfera interior \u00e9s poc coneguda. Tanmateix probablement tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s elevada que al Sol.[8][61] A m\u00e9s del met\u00e0, es troben quantitats residuals de diversos hidrocarburs a l'estratosfera d'Ur\u00e0, que es creu que han estat produ\u00efts a partir del met\u00e0 per mitj\u00e0 de fot\u00f2lisi indu\u00efda per la radiaci\u00f3 ultraviolada (UV) del Sol.[62] Inclouen et\u00e0 (C2H6), acetil\u00e8 (C2H2), metilacetil\u00e8 (CH3C2H), diacetil\u00e8 (C2HC2H).[60][63][64] L'espectrosc\u00f2pia tamb\u00e9 ha descobert traces de vapor d'aigua, mon\u00f2xid de carboni i di\u00f2xid de carboni a l'atmosfera superior, que nom\u00e9s es poden haver originat des d'una font externa com la pols dels cometes.[63][64][65]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'hidrogen molecular i heli", "answer_start": 104}], "id": "P_532_C_3190_Q1", "question": "De qu\u00e8 es compon principalment l'atmosfera d'Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "residuals", "answer_start": 1395}], "id": "P_532_C_3190_Q3", "question": "Com s\u00f3n les quantitats de diversos hidrocarburs a l'estratosfera d'Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "per mitj\u00e0 de fot\u00f2lisi", "answer_start": 1507}], "id": "P_532_C_3190_Q4", "question": "Com es creu que han estat produ\u00efts aquests diversos hidrocarburs de l'estratosfera d'Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "traces de vapor d'aigua,", "answer_start": 1712}], "id": "P_532_C_3190_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha descobert l'espectrosc\u00f2pia a l'atmosfera d'Ur\u00e0?"}]}, {"context": "El mecanisme dels canvis f\u00edsics encara no \u00e9s clar.[93] Vora els solsticis d'estiu i hivern, els hemisferis d'Ur\u00e0 s\u00f3n alternativament o b\u00e9 totalment encarats cap als raigs del Sol, o b\u00e9 de cara a l'espai profund. Es creu que l'aclariment de l'hemisferi il\u00b7luminat pel sol \u00e9s el resultat de l'espessiment dels n\u00favols de met\u00e0 i de les capes de boira situats a la troposfera.[89] El collar brillant de la latitud de \u221245\u00b0 tamb\u00e9 est\u00e0 connectat amb n\u00favols de met\u00e0.[89] Altres canvis a la regi\u00f3 del pol sud es poden explicar per canvis a les capes baixes de n\u00favols.[89] La variaci\u00f3 en l'emissi\u00f3 de microones del planeta \u00e9s causada probablement pels canvis en la circulaci\u00f3 profunda troposf\u00e8rica, perqu\u00e8 els n\u00favols i la boira gruixuts del pol deuen inhibir la convecci\u00f3.[98] Ara que arriben els equinoccis de primavera i tardor a Ur\u00e0, les din\u00e0miques estan canviant, i pot tornar a haver-hi convecci\u00f3.[87][98]", "qas": [{"answers": [{"text": "El mecanisme dels canvis f\u00edsics", "answer_start": 0}], "id": "P_532_C_3191_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el que encara no \u00e9s clar?"}, {"answers": [{"text": "amb n\u00favols de met\u00e0", "answer_start": 438}], "id": "P_532_C_3191_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 est\u00e0 connectat el collar brillant de la latitud de \u221245\u00b0?"}, {"answers": [{"text": "alternativament o b\u00e9 totalment encarats cap als raigs del Sol", "answer_start": 117}], "id": "P_532_C_3191_Q3", "question": "Com estan els hemisferis d'Ur\u00e0 vora els solsticis d'estiu i hivern?"}, {"answers": [{"text": "a la troposfera", "answer_start": 355}], "id": "P_532_C_3191_Q4", "question": "On hi ha n\u00favols de met\u00e0 i capes de boira?"}, {"answers": [{"text": "l'aclariment de l'hemisferi il\u00b7luminat pel sol", "answer_start": 224}], "id": "P_532_C_3191_Q5", "question": "Qu\u00e8 provoca l'espessiment dels n\u00favols de met\u00e0 i de les capes de boira?"}]}, {"context": "Encara que no hi ha una superf\u00edcie s\u00f2lida ben definida a l'interior d'Ur\u00e0, la part m\u00e9s exterior de l'embolcall gas\u00f3s d'Ur\u00e0 que \u00e9s accessible per sensors remots s'anomena atmosfera.[8] La capacitat dels sensors remots arriba aproximadament fins a uns 300 km per sota del nivell d'1 bar (100 kPa), amb una pressi\u00f3 corresponent d'uns 100 bar (10 MPa) i una temperatura de 320 K.[56] La corona t\u00e8nue de l'atmosfera s'est\u00e9n notablement per damunt de dos radis planetaris des de la superf\u00edcie nominal (punt amb pressi\u00f3 d'1 bar).[57] L'atmosfera d'Ur\u00e0 es pot dividir en tres capes: la troposfera, entre altituds de \u2212300 i 50 km i pressions des de 100 a 0.1 bar (10 MPa a 10 kPa); l'estratosfera, en altituds entre 50 i 4000 km i pressions entre 0.1 i 10\u201310 bar (10 kPa a 10 \u00b5Pa), i la termosfera/corona, que s'est\u00e9n des de 4.000 km fins a uns 50,000 km de la superf\u00edcie.[8] No hi ha mesosfera.", "qas": [{"answers": [{"text": "una superf\u00edcie s\u00f2lida ben definida", "answer_start": 20}], "id": "P_532_C_3192_Q1", "question": "Qu\u00e8 no hi ha a Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "la part m\u00e9s exterior de l'embolcall gas\u00f3s d'Ur\u00e0 que \u00e9s accessible per sensors remots", "answer_start": 75}], "id": "P_532_C_3192_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'atmosfera d'Ur\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "320 K", "answer_start": 369}], "id": "P_532_C_3192_Q3", "question": "A quina temperatura arriba la capacitat del sensors remots?"}, {"answers": [{"text": "t\u00e8nue", "answer_start": 390}], "id": "P_532_C_3192_Q4", "question": "Com \u00e9s la corona de l'atmosfera?"}, {"answers": [{"text": "des de 4.000 km fins a uns 50,000 km de la superf\u00edcie", "answer_start": 809}], "id": "P_532_C_3192_Q5", "question": "On s'ent\u00e9n la termosfera/corona?"}]}]}, {"title": "La Mare de D\u00e9u del canonge Van der Paele", "paragraphs": [{"context": "El canonge presenta un aspecte ob\u00e8s, amb papada i signes de vellesa a les mans.[9] Presenta una manifesta arteritis a l'os temporal, amb la formaci\u00f3 de cicatrius i p\u00e8rdua de cabell a la cella i davant de l'orella esquerra. Tamb\u00e9 s'observa un nevus intrad\u00e8rmic al plec de la galta i un quist sebaci al l\u00f2bul de l'orella esquerra.[26] La coloraci\u00f3 groguenca de la pell ha estat relacionada amb trastorns de la melanina o increment dels carotens. A la uni\u00f3 del nas amb la galta s'aprecia un queratoma de contorn irregular. A les \u00e0rees temporal i subauricular hi ha lesions pigmentades d'aspecte marr\u00f3 i de bords irregulars que podrien correspondre a lentigens solars, causats per hiperpl\u00e0sia dels melan\u00f2cits.[27] La pintura tamb\u00e9 recollia un carcinoma al llavi inferior i un queratoma sota l'ull esquerre. Varen desapar\u00e8ixer despr\u00e9s de la restauraci\u00f3 feta per Jef Vanderveken el 1933.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "ob\u00e8s, amb papada i signes de vellesa a les mans", "answer_start": 31}], "id": "P_64_C_379_Q1", "question": "Quin aspecte presenta el canonge?"}, {"answers": [{"text": "arteritis", "answer_start": 106}], "id": "P_64_C_379_Q2", "question": "Qu\u00e8 presenta a l'os temporal el canonge?"}, {"answers": [{"text": "al plec de la galta", "answer_start": 260}], "id": "P_64_C_379_Q3", "question": "On es situa el nevus intrad\u00e8rmic que t\u00e9 el canonge?"}, {"answers": [{"text": "un quist sebaci", "answer_start": 282}], "id": "P_64_C_379_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenia el canonge al l\u00f2bul de l'orella esquerra?"}]}, {"context": "En aquest cas, el donant est\u00e0 pintat amb un extraordinari realisme, sense eleg\u00e0ncies ni idealitzacions, reflectint fidelment el seu mal estat de salut fins al punt que ha perm\u00e8s diagnosticar m\u00e8dicament les malalties de Van der Paele. Va vestit amb una alba i amb una almussa al bra\u00e7 i un missal a les mans. Est\u00e0 agenollat com participant en una missa. En una posici\u00f3 central on s'hauria d'ubicar l'altar, est\u00e0 la Mare de D\u00e9u entronitzada amb el Nen Jes\u00fas sobre els seus genolls.", "qas": [{"answers": [{"text": "est\u00e0 pintat amb un extraordinari realisme", "answer_start": 25}], "id": "P_64_C_380_Q1", "question": "Com s'ha pogut diagnosticar les malalties de Van der Paele?"}, {"answers": [{"text": "el seu mal estat de salut", "answer_start": 125}], "id": "P_64_C_380_Q2", "question": "Qu\u00e8 reflecteix fidelment la pintura de Van der Paele?"}, {"answers": [{"text": "un missal", "answer_start": 285}], "id": "P_64_C_380_Q3", "question": "Qu\u00e8 du a les mans Van der Paele?"}, {"answers": [{"text": "agenollat", "answer_start": 312}], "id": "P_64_C_380_Q4", "question": "Quina postura adopta Van der Paele?"}, {"answers": [{"text": "el Nen Jes\u00fas", "answer_start": 442}], "id": "P_64_C_380_Q5", "question": "Qui \u00e9s el nen que t\u00e9 la Mare de D\u00e9u sobre els seus genolls?"}]}, {"context": "Sant Donaci\u00e0, com a bisbe de Reims que era, apareix amb els elements propis: mitra, capa pluvial i b\u00e0cul pastoral. Sost\u00e9 una roda de carro amb espelmes, uns atributs relatius a la hist\u00f2ria del seu martiri,[2] quan va ser llen\u00e7at al riu T\u00edber per ofegar-lo per\u00f2 es va salvar amb l'aparici\u00f3 miraculosa d'aquesta roda, a la que es va agafar.[16] La luxosa capa pluvial est\u00e0 brodada i es poden distingir imatges de sant Pere i sant Pau. A l'altra m\u00e0 porta una creu processional ricament decorada amb pedreria, aix\u00ed com la mitra. Es pensa que aquestes joies podrien formar part d'una donaci\u00f3 del canonge.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sant Donaci\u00e0", "answer_start": 0}], "id": "P_64_C_382_Q1", "question": "Qui era el bisbe de Reims?"}, {"answers": [{"text": "mitra, capa pluvial i b\u00e0cul pastoral", "answer_start": 77}], "id": "P_64_C_382_Q2", "question": "Amb quins elements apareix Sant Donaci\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "una roda de carro amb espelmes", "answer_start": 121}], "id": "P_64_C_382_Q3", "question": "Quins atributs fan refer\u00e8ncia a la hist\u00f2ria del martiri de Sant Donaci\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "T\u00edber", "answer_start": 236}], "id": "P_64_C_382_Q4", "question": "A quin riu va ser llen\u00e7at Sant Donaci\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "una creu processional ricament decorada amb pedreria, aix\u00ed com la mitra", "answer_start": 452}], "id": "P_64_C_382_Q5", "question": "Qu\u00e8 porta a l'altra m\u00e0 Sant Donaci\u00e0?"}]}, {"context": "L'obra est\u00e0 realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les m\u00e9s importants del m\u00f3n, des dels seus inicis al segle XV fins al segle xviii. Per distingir aquest per\u00edode primerenc del segle XV es fa servir la denominaci\u00f3 d'\u00abEscola dels primitius flamencs\u00bb. Aquesta escola acostumava a pintar quadres de tem\u00e0tica religiosa, que tractaven com a escenes costumistes, encara que tamb\u00e9 van desenvolupar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la t\u00e8cnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducci\u00f3 d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes m\u00e9s importants d'aquesta escola destaquen Jan van Eyck, autor d'aquesta obra, Roger van der Weyden i El Bosc. A Catalunya, cal citar un deixeble seu, Llu\u00eds Dalmau, que va realitzar la Mare de D\u00e9u dels Consellers amb un estil molt semblant al del mestre.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "una de les m\u00e9s importants del m\u00f3n", "answer_start": 97}], "id": "P_64_C_383_Q2", "question": "Qu\u00e8 va ser l'escola flamenca de pintura?"}, {"answers": [{"text": "a l'oli", "answer_start": 491}], "id": "P_64_C_383_Q3", "question": "Quina t\u00e8cnica s'utilitzava en l'Escola dels primitius flamencs?"}, {"answers": [{"text": "la minuciositat, el detall en la reproducci\u00f3 d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge", "answer_start": 536}], "id": "P_64_C_383_Q4", "question": "Qu\u00e8 caracteritzava l'estil de l'Escola dels primitius flamencs?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds Dalmau", "answer_start": 799}], "id": "P_64_C_383_Q5", "question": "Qui va realitzar la Mare de D\u00e9u dels Consellers?"}]}]}, {"title": "Hist\u00f2ria de l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica a Catalunya", "paragraphs": [{"context": "Amb l'establiment de la Mancomunitat de Catalunya es fomentaren moltes iniciatives culturals i fins socials, entre elles les proposades per l'Esgl\u00e9sia (l'Esgl\u00e9sia editava 15 revistes, que abra\u00e7aven els camps del pensament, de les ci\u00e8ncies i la pastoral).[138][144] El 1915 va tenir lloc el Primer Congr\u00e9s Lit\u00fargic de Montserrat, amb el prop\u00f2sit d'aconseguir la formaci\u00f3 lit\u00fargica de la vida religiosa i la publicaci\u00f3 catalana i vulgaritzaci\u00f3 dels llibres lit\u00fargics.[138] El 1916 s'erig\u00ed can\u00f2nicament el Foment de Pietat Catalana, que editava La Veu de l'\u00c0ngel de la Guarda, i que el 1932 comen\u00e7\u00e0 a editar una versi\u00f3 de l'Antic Testament (1932). El 1912, el prevere de Vic Mari\u00e0 Serra public\u00e0 la versi\u00f3 catalana dels Evangelis i dels Fets dels Ap\u00f2stols, amb una edici\u00f3 de 50.000 exemplars.[138] El 1922, el caputx\u00ed Miquel d'Esplugues inici\u00e0 els treballs per a una versi\u00f3 de la B\u00edblia en catal\u00e0 a partir dels texts originals, entrant en contacte amb el montserrat\u00ed Bonaventura Ubach; per\u00f2 no hi hagu\u00e9 acord entre ells, la qual cosa origin\u00e0 que nasqueren dues obres importants: la de la Fundaci\u00f3 B\u00edblica Catalana (amb el mecenatge de Francesc Camb\u00f3) i la B\u00edblia del Monestir de Montserrat.[138]", "qas": [{"answers": [{"text": "iniciatives culturals i fins socials", "answer_start": 71}], "id": "P_538_C_3223_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va fomentar amb l'establiment de la Mancomunitat de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "1915", "answer_start": 268}], "id": "P_538_C_3223_Q4", "question": "Quin any es va fer el Primer Congr\u00e9s Lit\u00fargic de Montserrat?"}, {"answers": [{"text": "el Foment de Pietat Catalana", "answer_start": 500}], "id": "P_538_C_3223_Q5", "question": "Qui va comen\u00e7ar a editar una versi\u00f3 de l'Antic Testament el 1932?"}]}, {"context": "Posteriorment, quan els membres del Concili de Basilea proclamaren la deposici\u00f3 d'Eugeni i elegiren l'antipapa F\u00e8lix V (1439), el rei Alfons adopt\u00e0 una actitud expectant negociant alhora amb el pont\u00edfex rom\u00e0 i amb l'antipapa, tot oferint la seva obedi\u00e8ncia a qui li fes millors condicions; no sent fins al 1443 que, amb la intervenci\u00f3 d'Alfons de Borja, s'arrib\u00e0 a un acord complet entre Alfons i Eugeni.[84] El 1447, un nou conveni amb el nou Papa, Nicolau V, assegur\u00e0 encara m\u00e9s la vertadera obedi\u00e8ncia d'Alfons IV a la seu romana i s'apart\u00e0 definitivament del moviment conciliador, assolint-se la unitat de l'Esgl\u00e9sia Llatina el 1449.[84] El 1448, el Papa Nicolau lliur\u00e0 C\u00f2rsega als genovesos.[79] A m\u00e9s de la tensi\u00f3 amb G\u00e8nova, Alfons compt\u00e0 amb l'oposici\u00f3 de Ven\u00e8cia, Flor\u00e8ncia i el Papat, malgrat que per la seva posici\u00f3 a N\u00e0pols mediatitz\u00e0 amb facilitat amb els Estats Pontificis.[79]", "qas": [{"answers": [{"text": "els membres del Concili de Basilea", "answer_start": 20}], "id": "P_538_C_3224_Q1", "question": "Qui va proclamar la deposici\u00f3 d'Eugeni?"}, {"answers": [{"text": "F\u00e8lix V", "answer_start": 111}], "id": "P_538_C_3224_Q2", "question": "A qui van elegir els membres del Concili de Basilea?"}, {"answers": [{"text": "amb el pont\u00edfex rom\u00e0 i amb l'antipapa", "answer_start": 187}], "id": "P_538_C_3224_Q3", "question": "Amb qui negociava el rei Alfons?"}, {"answers": [{"text": "a qui li fes millors condicions", "answer_start": 257}], "id": "P_538_C_3224_Q4", "question": "A qui oferia la seva obedi\u00e8ncia el rei Alfons?"}, {"answers": [{"text": "als genovesos", "answer_start": 682}], "id": "P_538_C_3224_Q5", "question": "A qui va lliurar C\u00f2rsega el Papa Nicolau?"}]}, {"context": "Des de 970, i m\u00e9s correntment iniciat el segle xi,[28] la riquesa creixent permet\u00e9 realitzar viatges a Roma a la recerca de butlles[22] i d'un suport moral per v\u00e8ncer les intromissions dels laics en mat\u00e8ria religiosa.[28] Despr\u00e9s d'un viatge a Aurillac, Borrell torn\u00e0 amb un monjo anomenat Gerbert, futur Papa Silvestre II.[27] El 970, Borrell, Gerbert i At\u00f3, bisbe de Vic, realitzaren un viatge a Roma per gestionar que, mentre que Tarragona rest\u00e9s en poder sarra\u00ed, la seu de Vic es convert\u00eds en seu metropolitana.[27] A Vic mateix, el 978, Benet VII confirm\u00e0 els l\u00edmits i la dotaci\u00f3 de la di\u00f2cesi osonenca, i els papes Joan XV i Gregori V intervindran contra el bisbe intr\u00fas Guadall.[28] Durant el primer quart del segle xi, Catalunya \u00e9s el pa\u00eds de la cristiandat occidental que rep m\u00e9s butlles i intervencions papals, llavors fetes a petici\u00f3 de la gent del pa\u00eds, i no pas per iniciativa papal.[28] L'obertura comtal a l'exterior es benefici\u00e0 de la relaci\u00f3 amb Roma: el 970 Borrell II s'entrevist\u00e0 amb l'emperador Ot\u00f3 I.[22] Per la seva banda, Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, tamb\u00e9 amic de Gerber i juntament amb Borrell de Barcelona, va fer prosperar el monestir de Cuix\u00e0.[27] El 965, Gar\u00ed, abat cluniacenc va ser cridat a regir Cuix\u00e0, convertint-lo en un centre d'espiritualitat portant al cenobi a Pere Urs\u00e8ol, Dux de Ven\u00e8cia, a Romuald de Ravenna o a Joan Gradenigo, entre altres il\u00b7lustres italians.[27][28] Mitjan\u00e7ant Cuix\u00e0, llavors molt lligat a la casa comtal de Cerdanya, el corrent cluniacenc interess\u00e0 molts monestirs, fins al punt que l'abat Oliba en seria hereu directe.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Aurillac", "answer_start": 242}], "id": "P_538_C_3225_Q2", "question": "On viatj\u00e0 Borrell?"}, {"answers": [{"text": "At\u00f3", "answer_start": 355}], "id": "P_538_C_3225_Q3", "question": "Qui era bisbe de Vic?"}, {"answers": [{"text": "amb un monjo anomenat Gerbert", "answer_start": 268}], "id": "P_538_C_3225_Q4", "question": "Amb qui torn\u00e0 Borrell del seu viatge?"}, {"answers": [{"text": "Papa Silvestre II", "answer_start": 305}], "id": "P_538_C_3225_Q5", "question": "Qui arribaria a ser Gerbert?"}]}, {"context": "Davant el clamor generalitzat a tota la cristiandat i les pressions de l'Emperador,[102] el papa Pau III decid\u00ed convocar un concili ecum\u00e8nic, que s'inici\u00e0 el 13 de desembre de 1545 a la ciutat de Trento.[103] El Concili de Trento es reun\u00ed en tres etapes, const\u00e0 de 25 sessions i va ser presidit per 3 papes (Pau III, Juli III i Pius IV). A la primera convocat\u00f2ria (1545-1547) no assist\u00ed cap bisbe catal\u00e0 i nom\u00e9s alguns te\u00f2legs o canonistes. A la segona convocat\u00f2ria (1551-1552) assistiren Ferran de Loaces, bisbe de Lleida i Miquel Despuig, bisbe d'Urgell, a m\u00e9s de bisbes auxiliars de Barcelona i Tarragona. A la tercera convocat\u00f2ria, ja en temps de Felip II (1562-1563), hi assistiren el bisbe de Vic Aciscle Moya, el bisbe de Girona Arias Gallego, el bisbe de Tortosa Fra Mart\u00edn de C\u00f3rdoba y Mendoza i, de manera molt destacada, Guillem Ca\u00e7ador, bisbe de Barcelona, aconseguint que les obres de Ramon Llull fossin retirades de l'\u00cdndex de Llibres Prohibits, posades el 1559.[103] El bisbe d'Urgell, Pere de Castellet no hi assist\u00ed per evitar que els hugonots aprofitessin la seva abs\u00e8ncia per assaltar el bisbat.[91]", "qas": [{"answers": [{"text": "un concili ecum\u00e8nic", "answer_start": 121}], "id": "P_538_C_3226_Q1", "question": "Qu\u00e8 va convocar Pau III el 1545?"}, {"answers": [{"text": "a la ciutat de Trento", "answer_start": 181}], "id": "P_538_C_3226_Q2", "question": "On es va fer el un concili ecum\u00e8nic el 1545?"}, {"answers": [{"text": "en tres etapes", "answer_start": 239}], "id": "P_538_C_3226_Q3", "question": "En quantes etapes es va reunir el Concili de Trento?"}, {"answers": [{"text": "Pau III, Juli III i Pius IV", "answer_start": 308}], "id": "P_538_C_3226_Q4", "question": "Quins papes van presidir el Concili de Trento?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00cdndex de Llibres Prohibits", "answer_start": 930}], "id": "P_538_C_3226_Q5", "question": "En quin \u00edndex estaven les obres de Ramon Llull abans de la tercera convocat\u00f2ria del Concili de Trento?"}]}, {"context": "En la glosa que es public\u00e0 al full dominical del 7 de setembre de 2014 de la di\u00f2cesi de Solsona, (l'immediatament anterior a la celebraci\u00f3 de la Diada) el bisbe Xavier Novell defens\u00e0 el dret de decidir dels catalans i la legalitat de la consulta i crid\u00e0 els fidels a votar, assegurant que Catalunya \u00abcompleix els elements que la doctrina social de l'Esgl\u00e9sia indica sobre la realitat de la naci\u00f3: cultura, llengua i hist\u00f2ria\u00bb. Tot i que el bisbe no es posicion\u00e0 sobre la direcci\u00f3 del vot, s\u00ed que va fer una crida als ciutadans a \u00abno restar aliens a aquest proc\u00e9s\u00bb i els deman\u00e0 que \u00abamb esperit democr\u00e0tic i pac\u00edfic, escolliu amb tranquil\u00b7litat de consci\u00e8ncia aquella opci\u00f3 davant la consulta que cregueu millor per al b\u00e9 de Catalunya\u00bb. D'altra banda, Novell tamb\u00e9 defens\u00e0 la llibertat de l'Esgl\u00e9sia \u00abrespecte a qualsevol posicionament pol\u00edtic, com la legitimitat moral del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya\u00bb.[219][220] Per aquestes declaracions, el Partit Popular deman\u00e0 a la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola que actu\u00e9s en contra del bisbe de Solsona per aquestes declaracions \u00abclarament inacceptables que, dins del marge de llibertat d'expressi\u00f3, no corresponen a l'autoritat eclesi\u00e0stica\u00bb.[221] Pel seu costat, el bisbe de Girona Francesc Pardo tamb\u00e9 es manifest\u00e0 en favor de la consulta.[222]", "qas": [{"answers": [{"text": "al full dominical", "answer_start": 27}], "id": "P_538_C_3227_Q1", "question": "On es public\u00e0 una glosa el 7 de setembre de 2014?"}, {"answers": [{"text": "el bisbe Xavier Novell", "answer_start": 152}], "id": "P_538_C_3227_Q2", "question": "Qui va defensar el dret de decidir dels catalans en una glosa al full dominical de Solsona?"}, {"answers": [{"text": "a la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola", "answer_start": 980}], "id": "P_538_C_3227_Q4", "question": "A qui va demanar el Partit Popular que actu\u00e9s en contra del bisbe de Solsona?"}, {"answers": [{"text": "Francesc Pardo", "answer_start": 1240}], "id": "P_538_C_3227_Q5", "question": "Qui era bisbe de Girona?"}]}, {"context": "Quan va morir el rei Mart\u00ed l'Hum\u00e0, el Parlament va rebre els representants i les al\u00b7legacions dels aspirants a la corona: Llu\u00eds d'Anjou i Ferran d'Antequera.[78] Mentrestant, les gestions de Benet XIII (qui esperava obtenir pressi\u00f3 a favor seu perqu\u00e8 el cisma de l'Esgl\u00e9sia es resolgu\u00e9s a favor d'ell)[79] d'una banda i les intrigues de la reina Violant, sostingudes per Fran\u00e7a, aconseguiren que el Parlament no pogu\u00e9s resoldre per si mateix la successi\u00f3.[78][79] Les dificultats per a la reuni\u00f3 dels Parlaments d'Arag\u00f3 i Val\u00e8ncia, a causa de les seves desavinences internes, va fer que Catalunya es resign\u00e9s a tractar amb les simulacions de Parlaments.[78] Mentrestant, tropes castellanes havien entrat a Arag\u00f3, cridades pels enemics del comte Jaume II d'Urgell, un dels pretendents a la corona.[78] Les Corts Catalanes se sotmeteren a la imposici\u00f3 aragonesa, obsessionats a trobar una soluci\u00f3 de conc\u00f2rdia fos com fos, perqu\u00e8 tres compromissaris, reunits amb tres m\u00e9s d'Arag\u00f3 i tres m\u00e9s de Val\u00e8ncia, es reunissin a la ciutat de Casp[78] i elegissin rei el 25 de juny de 1412 a Ferran d'Antequera, net per via materna de Pere III,[78] malgrat que no encap\u00e7al\u00e9s cap l\u00ednia geneal\u00f2gica.[79]", "qas": [{"answers": [{"text": "Llu\u00eds d'Anjou i Ferran d'Antequera", "answer_start": 122}], "id": "P_538_C_3228_Q1", "question": "Qui eren els aspirants a la corona quan va morir Mart\u00ed l'Hum\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "amb les simulacions de Parlaments", "answer_start": 619}], "id": "P_538_C_3228_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 es va resignar a tractar Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "d'Arag\u00f3 i Val\u00e8ncia", "answer_start": 512}], "id": "P_538_C_3228_Q3", "question": "Quins parlaments tenien desavinences internes?"}, {"answers": [{"text": "a Arag\u00f3", "answer_start": 704}], "id": "P_538_C_3228_Q4", "question": "On van entrar les tropes castellanes?"}, {"answers": [{"text": "enemics del comte Jaume II d'Urgell", "answer_start": 727}], "id": "P_538_C_3228_Q5", "question": "Qui va cridar les tropes castellanes perqu\u00e8 entressin a l'Arag\u00f3?"}]}]}, {"title": "Werther", "paragraphs": [{"context": "La idea de Massenet d'agafar la hist\u00f2ria de Goethe per a una \u00f2pera d'un segle posterior al de l'aparici\u00f3 del llibre va haver de colpejar el p\u00fablic com una curiosa elecci\u00f3. Werther no era ni incendi\u00e0ria ni pol\u00e8mica. No obstant aix\u00f2, el compositor hi va veure el seu potencial oper\u00edstic, sobretot en la psique de l'heroi del t\u00edtol i els corrents subterranis emocionals t\u00e0cits del seu personatge. \u00c9s un paper tour-de-force, amb singulars desafiaments musicals i dram\u00e0tics que l'han convertit en un repte molt apreciat per molts grans tenors de m\u00e9s d'un segle.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "Goethe", "answer_start": 44}], "id": "P_79_C_469_Q1", "question": "De qui volia Massenet agafar la hist\u00f2ria per a una \u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "el seu potencial oper\u00edstic", "answer_start": 258}], "id": "P_79_C_469_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi va veure el compositor en Werther?"}, {"answers": [{"text": "en la psique de l'heroi del t\u00edtol i els corrents subterranis emocionals t\u00e0cits del seu personatge", "answer_start": 295}], "id": "P_79_C_469_Q3", "question": "On troba el compositor el potencial oper\u00edstic de Werther?"}, {"answers": [{"text": "tour-de-force", "answer_start": 406}], "id": "P_79_C_469_Q4", "question": "Com \u00e9s el paper de l'heroi del t\u00edtol?"}]}, {"context": "Va ser un compositor meticul\u00f3s, seri\u00f3s i puntual que va escriure una obra mestra despr\u00e9s d'una altra per delectar les audi\u00e8ncies internacionals de la Belle \u00c9poque. Tenia un sentit segur del teatre i l'artesania que combinat amb un do per a la melodia i l'orquestraci\u00f3 van garantir el seu \u00e8xit durador.[5] El nou triomf no va influir sobre l'estil de vida del compositor, que va seguir amb l'h\u00e0bit d'aixecar-se a les cinc del mat\u00ed, vestint a l'hivern una bata fosca amb rivets vermells. Per tarda, quan els compromisos no ho impedien, anava al Conservatori, on, encara que no tingu\u00e9s classes, sempre hi havia algun alumne o simples admiradors que l'esperaven. Ell es rebia a tots, mirant de tenir una paraula justa per a cadasc\u00fa.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "internacionals de la Belle \u00c9poque", "answer_start": 129}], "id": "P_79_C_470_Q1", "question": "A quines audi\u00e8ncies volia delectar el compositor?"}, {"answers": [{"text": "amb un do per a la melodia i l'orquestraci\u00f3", "answer_start": 224}], "id": "P_79_C_470_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 combinava el compositor el sentit segur del teatre i l'artesania?"}, {"answers": [{"text": "cinc del mat\u00ed", "answer_start": 416}], "id": "P_79_C_470_Q3", "question": "A quina hora s'aixecava el compositor?"}, {"answers": [{"text": "una bata fosca amb rivets vermells", "answer_start": 450}], "id": "P_79_C_470_Q4", "question": "Qu\u00e8 vestia el compositor a l'hivern?"}, {"answers": [{"text": "al Conservatori", "answer_start": 540}], "id": "P_79_C_470_Q5", "question": "On anava per la tarda el compositor?"}]}, {"context": "L'agutzil vidu, ensenyant als seus fills una nadala, sorpr\u00e8n dos ve\u00efns, Schmidt i Johann, perqu\u00e8 encara \u00e9s juliol. Charlotte es vesteix per a un ball. At\u00e8s que el seu pretendent, Albert, \u00e9s fora, ser\u00e0 acompanyada per Werther, a qui tots consideren un melanc\u00f2lic. Werther arriba i es queda observant com Charlotte prepara el sopar dels seus germans, feina que fa des que sa mare, fa poc, va morir. Werther saluda Charlotte amb un pet\u00f3; despr\u00e9s se'n van al ball. Albert torna inesperadament despr\u00e9s d'estar sis mesos de viatge. Es mostra insegur sobre les intencions de Charlotte i disgustat per no trobar-la, per\u00f2 Sophie li d\u00f3na esperances i el consola. Finalment se'n va amb la promesa de tornar l'endem\u00e0 al mat\u00ed. Werther i Charlotte tornen molt tard, i ell ja es mostra enamorat d'ella. La seua declaraci\u00f3 d'amor \u00e9s interrompuda per l'anunci del retorn d'Albert. Charlotte evoca que va prometre a sa mare moribunda que es casaria amb Albert. Werther manifesta la seua desesperaci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 61}], "id": "P_79_C_471_Q1", "question": "A quants ve\u00efns va sorprendre l'agutzil vidu?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 encara \u00e9s juliol", "answer_start": 90}], "id": "P_79_C_471_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es van sorprendre els dos ve\u00efns quan van escoltar la nadala?"}, {"answers": [{"text": "Schmidt i Johann", "answer_start": 72}], "id": "P_79_C_471_Q3", "question": "Com es deien els dos ve\u00efns que van escoltar la nadala?"}, {"answers": [{"text": "l'anunci del retorn d'Albert", "answer_start": 834}], "id": "P_79_C_471_Q5", "question": "Qu\u00e8 va interrompre la declaraci\u00f3 d'amor de Werther?"}]}, {"context": "Massenet va comen\u00e7ar a compondre Werther el 1885, la va completar el 1887 i la va presentar a l'empresari i director de l'Op\u00e9ra-Comique de Par\u00eds L\u00e9on Carvalho, que es va negar a acceptar-la amb l'argument que es tractava d'una situaci\u00f3 massa greu.[3] Amb la destrucci\u00f3 pel foc de l'Op\u00e9ra-Comique i l'ocupaci\u00f3 de Massenet en altres projectes oper\u00edstics (especialment Esclarmonde), el projecte es va posposar, fins que l'\u00d2pera de Viena, contents amb l'\u00e8xit de Manon, li va demanar al compositor una nova \u00f2pera. Werther es va estrenar el 16 de febrer de 1892 en una versi\u00f3 en alemany tradu\u00efda per Max Kalbeck al Teatre Hofoper Imperial de Viena,[3] amb el tenor Ernest van Dyck escollit pel compositor.[14] Massenet s'havia traslladat a Viena per als preparatius de l'estrena. La seva pres\u00e8ncia venia a ser com l'ambaixada de la m\u00fasica francesa a \u00c0ustria, i ella creava per Massenet una doble responsabilitat. Nom\u00e9s Verdi i Wagner havien obtingut dels austr\u00edacs tan alta distinci\u00f3.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "1885", "answer_start": 44}], "id": "P_79_C_474_Q1", "question": "En quin any va comen\u00e7ar Massenet a compondre Werther?"}, {"answers": [{"text": "L\u00e9on Carvalho", "answer_start": 145}], "id": "P_79_C_474_Q2", "question": "A qui li va presentar Werther?"}, {"answers": [{"text": "el 16 de febrer de 1892", "answer_start": 532}], "id": "P_79_C_474_Q3", "question": "Quan es va estrenar Werther?"}, {"answers": [{"text": "Ernest van Dyck", "answer_start": 659}], "id": "P_79_C_474_Q4", "question": "Qui va ser el tenor escollit pel compositor per a l'estrena de Werther?"}]}]}, {"title": "Rococ\u00f3", "paragraphs": [{"context": "L\u2019estil galant fou l'equivalent del rococ\u00f3 en la hist\u00f2ria de la m\u00fasica. Podem situar aquest estil entre la m\u00fasica barroca i el classicisme musical, i no \u00e9s f\u00e0cil definir aquest concepte amb paraules. La m\u00fasica rococ\u00f3 es desenvolup\u00e0 al marge de la m\u00fasica barroca, particularment a Fran\u00e7a. Pot ser considerada com una m\u00fasica molt intimista, realitzada de forma extremadament refinada. Entre els m\u00e0xims exponents d'aquest corrent es pot citar  Jean-Philippe Rameau i Carl Philipp Emanuel Bach.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "galant", "answer_start": 8}], "id": "P_588_C_3523_Q1", "question": "Quin estil va ser l'equivalent del rococ\u00f3 en la hist\u00f2ria de la m\u00fasica?"}, {"answers": [{"text": "entre la m\u00fasica barroca i el classicisme musical", "answer_start": 98}], "id": "P_588_C_3523_Q2", "question": "Com es pot situar l'estil galant?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7a", "answer_start": 280}], "id": "P_588_C_3523_Q3", "question": "On es desenvolupa particularment la m\u00fasica rococ\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Jean-Philippe Rameau i Carl Philipp Emanuel Bach", "answer_start": 441}], "id": "P_588_C_3523_Q4", "question": "Quins s\u00f3n els m\u00e0xims exponents de la corrent galant?"}, {"answers": [{"text": "com una m\u00fasica molt intimista, realitzada de forma extremadament refinada", "answer_start": 308}], "id": "P_588_C_3523_Q5", "question": "Com es pot considerar la m\u00fasica rococ\u00f3?"}]}, {"context": "Malgrat que el rococ\u00f3 deu el seu origen purament a les arts decoratives, l'estil mostr\u00e0 la seva influ\u00e8ncia tamb\u00e9 en la pintura, arribant a la seva m\u00e0xima esplendor en la d\u00e8cada de 1730. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i les formes curvil\u00ednies decoren les teles amb querubins i mites d'amor. Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien dinars sobre l'herba de personatges aristocr\u00e0tics i aventures amoroses i cortesanes. Es van recuperar personatges mitol\u00f2gics, que es barregen en les escenes, dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.", "qas": [{"answers": [{"text": "les arts decoratives", "answer_start": 51}], "id": "P_588_C_3524_Q1", "question": "Quin \u00e9s l'origen del rococ\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "en la d\u00e8cada de 1730", "answer_start": 164}], "id": "P_588_C_3524_Q2", "question": "Quan arriba el rococ\u00f3 a la seva m\u00e0xima esplendor?"}, {"answers": [{"text": "clars i delicats", "answer_start": 222}], "id": "P_588_C_3524_Q3", "question": "Quins colors utilitzaven els pintors del rococ\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "dinars sobre l'herba de personatges aristocr\u00e0tics i aventures amoroses i cortesanes", "answer_start": 379}], "id": "P_588_C_3524_Q4", "question": "Qu\u00e8 recollien sovint els paisatges amb festes galants i pastorals?"}, {"answers": [{"text": "mitol\u00f2gics", "answer_start": 493}], "id": "P_588_C_3524_Q5", "question": "Quins personatges va recuperar els rococ\u00f3?"}]}, {"context": "Va ser Fran\u00e7a la que va assumir el lideratge en q\u00fcesti\u00f3 de joies, al segle xviii es van anar adaptant als nous estils molt m\u00e9s delicats amb grans calats i fantasies, progressivament va anar desapareixent l'esmaltatge del revers de les joies t\u00edpic de l'orfebreria barroca, passant a una llibertat reproduint petxines, flors i volutes a tota classe de joies i amb formes completament asim\u00e8triques. S'escollien els metalls d'acord amb les pedres, \u00e9s a dir l'argent per als diamants i l'or per a les pedres de color. Un dels dissenyadors parisencs m\u00e9s importants va ser Augueste Duflos, entre els italians hi ha Carlo Ciampoli i Girolamo Venturi. On es va allargar m\u00e9s aquest estil aplicat a la joieria va ser a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, que va continuar sent molt popular fins aproximadament l'any 1765.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "Fran\u00e7a", "answer_start": 7}], "id": "P_588_C_3525_Q1", "question": "Quin pa\u00eds va assumir el lideratge en q\u00fcesti\u00f3 de joies?"}, {"answers": [{"text": "orfebreria barroca", "answer_start": 252}], "id": "P_588_C_3525_Q2", "question": "A quin estil pertany l'esmaltatge del revers de les joies?"}, {"answers": [{"text": "d'acord amb les pedres", "answer_start": 420}], "id": "P_588_C_3525_Q3", "question": "Com s'escollien els metalls?"}, {"answers": [{"text": "pedres de color", "answer_start": 496}], "id": "P_588_C_3525_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 es combinava l'or?"}, {"answers": [{"text": "Augueste Duflos", "answer_start": 566}], "id": "P_588_C_3525_Q5", "question": "Qui va ser un dels dissenyadors parisencs m\u00e9s importants?"}]}, {"context": "A partir de la d\u00e8cada de 1750 es va posar de moda la col\u00b7locaci\u00f3 de plaques de S\u00e8vres com a decoraci\u00f3 de mobles petits o accessoris. Bernard van Risen Burgh va ser el primer ebenista conegut que va decorar les seves obres amb plaques de porcellana, una pr\u00e0ctica que r\u00e0pidament es va fer popular. Van ser molt utilitzats pels germans ebenistes Martin Carlin i Weisweiler.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "A partir de la d\u00e8cada de 1750", "answer_start": 0}], "id": "P_588_C_3526_Q1", "question": "Quan es va posar de moda la col\u00b7locaci\u00f3 de plaques de S\u00e8vres?"}, {"answers": [{"text": "com a decoraci\u00f3 de mobles petits o accessoris", "answer_start": 86}], "id": "P_588_C_3526_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitzaven les plaques de S\u00e8vres?"}, {"answers": [{"text": "amb plaques de porcellana", "answer_start": 222}], "id": "P_588_C_3526_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 va decorar Bernard van Risen Burgh les seves obres?"}, {"answers": [{"text": "Martin Carlin i Weisweiler", "answer_start": 343}], "id": "P_588_C_3526_Q4", "question": "Per quins ebenistes va ser molt utilitzada la decoraci\u00f3 de les obres amb plaques de porcellana?"}]}, {"context": "Resulta estar m\u00e9s en conson\u00e0ncia a la sagristia i en ambients no pr\u00f2piament de culte que no en l'esgl\u00e9sia pr\u00f2piament dita. L'estil rococ\u00f3 s'adapta molt malament amb l'ofici solemne de la funci\u00f3 religiosa, amb el tabernacle, l'altar ni tampoc amb el p\u00falpit. En el cas de grans objectes, l'escultura rococ\u00f3 resulta bella, per\u00f2 alhora es troba una semblan\u00e7a amb el barroc. Els elements fantasiosos d'aquest estil no s'adiuen amb les grans parets de les esgl\u00e9sies. En qualsevol cas, tot ha de ser segons la situaci\u00f3 local i les circumst\u00e0ncies. Hi ha peces del rococ\u00f3 aut\u00e8nticament belles, mentre que algunes altres no responen als c\u00e0nons i intenten assimilar-se a objectes sacres. Entre els materials utilitzats en l'estil rococ\u00f3 figuren la fusta tallada, el ferro i el bronze utilitzat en la construcci\u00f3 de balustrades i portals. Un element distintiu \u00e9s el daurat que cobreix els freds materials met\u00e0l\u00b7lics m\u00e9s acceptables per la implantaci\u00f3 en ambients no profans. ", "qas": [{"answers": [{"text": "amb l'ofici solemne de la funci\u00f3 religiosa, amb el tabernacle, l'altar ni tampoc amb el p\u00falpit", "answer_start": 161}], "id": "P_588_C_3528_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 no s'adapta l'estil rococ\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la fusta tallada, el ferro i el bronze", "answer_start": 734}], "id": "P_588_C_3528_Q2", "question": "Quins materials s'utilitzen principalment en l'estil rococ\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "en la construcci\u00f3 de balustrades i portals", "answer_start": 783}], "id": "P_588_C_3528_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitzava el bronze?"}, {"answers": [{"text": "el daurat", "answer_start": 851}], "id": "P_588_C_3528_Q4", "question": "Quin \u00e9s un element distintiu del rococ\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "els freds materials met\u00e0l\u00b7lics", "answer_start": 873}], "id": "P_588_C_3528_Q5", "question": "Qu\u00e8 cobreix el daurat?"}]}]}, {"title": "El Senyor dels Anells: El retorn del rei", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s de dos anys d'espera des de l'estrena d'El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell, l'expectaci\u00f3 de l'audi\u00e8ncia pel final de la trilogia havia arribat a ser febril quan la pel\u00b7l\u00edcula es va acabar. L'estrena mundial va tenir lloc a Wellington a l'Embassy Theatre, l'1 de desembre de 2003, i va ser present el director i moltes de les estrelles. Es va calcular que m\u00e9s de 100.000 persones van omplir els carrers, m\u00e9s de la quarta part de la poblaci\u00f3 de la ciutat.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 11}], "id": "P_231_C_1381_Q1", "question": "Quants anys van esperar des de l'estrena d'El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell?"}, {"answers": [{"text": "febril", "answer_start": 169}], "id": "P_231_C_1381_Q2", "question": "Com va arribar a ser l'expectaci\u00f3 de l'audi\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "Embassy Theatre", "answer_start": 258}], "id": "P_231_C_1381_Q3", "question": "A quin teatre es va fer l'estrena mundial?"}, {"answers": [{"text": "1 de desembre de 2003", "answer_start": 277}], "id": "P_231_C_1381_Q4", "question": "Quin dia es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 100.000", "answer_start": 375}], "id": "P_231_C_1381_Q5", "question": "Quantes persones van sortir als carrers?"}]}, {"context": "La pel\u00b7l\u00edcula heretava escenes originalment planejades per anar a la segona pel\u00b7l\u00edcula, incloent-hi la reforja de N\u00e0rsil, els antecedents de G\u00f2l\u00b7lum i el final de S\u00e0ruman. Per\u00f2 l'escena de S\u00e0ruman suposava un problema estructural: liquidar el canalla de la segona pel\u00b7l\u00edcula quan la trama t\u00e9 S\u00e0uron com el principal dolent.[26] Malgrat els pick-ups i doblatges, l'escena es va tallar, provocant la controv\u00e8rsia amb admiradors de l'actor Christopher Lee (S\u00e0ruman), i peticions per restaurar l'escena.[29] Lee, no obstant aix\u00f2, va col\u00b7laborar en els DVDs i va ser a l'estrena de Copenhaguen, tot i que d'altra banda ell va dir que mai no entendr\u00e0 la ra\u00f3 del tall.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la segona pel\u00b7l\u00edcula", "answer_start": 64}], "id": "P_231_C_1382_Q1", "question": "On havien d'anar algunes escenes de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "un problema estructural", "answer_start": 206}], "id": "P_231_C_1382_Q2", "question": "Qu\u00e8 suposava l'escena de S\u00e0ruman?"}, {"answers": [{"text": "S\u00e0uron", "answer_start": 292}], "id": "P_231_C_1382_Q3", "question": "Qui \u00e9s el principal dolent de la trama?"}, {"answers": [{"text": "amb admiradors de l'actor Christopher Lee", "answer_start": 411}], "id": "P_231_C_1382_Q4", "question": "Amb qui van provocar controv\u00e8rsia al tallar l'escena?"}, {"answers": [{"text": "la ra\u00f3 del tall", "answer_start": 645}], "id": "P_231_C_1382_Q5", "question": "Qu\u00e8 no va entendre mai Christopher Lee?"}]}, {"context": "Els pick-ups de 2003 van ser rodats a l'aparcament de l'estudi a Wellington, amb parts de plat\u00f3s i cromats utilitzats per acabar escenes, i l'equip de disseny havia de treballar 24 hores al dia durant 7 dies a la setmana per tenir els plat\u00f3s exactes nom\u00e9s per a un dia.[15] El rodatge va continuar durant dos mesos, i es va convertir en un emocionat temps d'ad\u00e9us pel repartiment i l'equip. La pel\u00b7l\u00edcula t\u00e9 la llista m\u00e9s extensa de regravacions de la trilogia. Jackson va prendre el seu temps per regravar la coronaci\u00f3 d'\u00c0ragorn, feta de pressa en un \u00fanic dia pel segon director Geoff Murphy el 21 de desembre de 2000. Jackson tamb\u00e9 va tornar a filmar escenes a dins i al voltant de la Muntanya del Dest\u00ed,[4] i la mort de Th\u00e9oden.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'aparcament de l'estudi", "answer_start": 36}], "id": "P_231_C_1383_Q1", "question": "On van ser rodats els pick-ups de 2003?"}, {"answers": [{"text": "24 hores al dia durant 7 dies a la setmana", "answer_start": 178}], "id": "P_231_C_1383_Q2", "question": "Quant havia de treballar l'equip de disseny de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "durant dos mesos", "answer_start": 298}], "id": "P_231_C_1383_Q3", "question": "Durant quant temps va continuar el rodatge?"}, {"answers": [{"text": "la coronaci\u00f3 d'\u00c0ragorn", "answer_start": 507}], "id": "P_231_C_1383_Q4", "question": "Qu\u00e8 va regravar Jackson?"}, {"answers": [{"text": "la mort de Th\u00e9oden", "answer_start": 712}], "id": "P_231_C_1383_Q5", "question": "Quina mort es va tornar a gravar?"}]}, {"context": "Les forces M\u00f3rgul, compostes principalment d'orcs i trolls i m\u00e0quines d'asedi, comencen el setge de Minas Tirith, i llencen molts projectils, mentre el Rei bruixot i altres nazg\u00fbl en les seves b\u00e8sties alades tamb\u00e9 ataquen, destruint armes dels assetjats i sembrant el terror entre els defensors. L'ex\u00e8rcit M\u00f3rgul entra a la ciutat utilitzant un ariet gegant anomenat Grond. Mentrestant G\u00f2l\u00b7lum lliura Frodo a la gran aranya Arranyera, per\u00f2 Sam torna per lluitar-hi. Sam creu que Frodo \u00e9s mort i li agafa l'anell, per\u00f2 quan els orcs de la torre de Cirith Ungol agafen Frodo, Sam sent que encara \u00e9s viu. A Minas Tirith, D\u00e9nethor s'ha tornat boig i prepara un pira funer\u00e0ria per a ell i per a F\u00e0ramir, que est\u00e0 inconscient i creu que mort.", "qas": [{"answers": [{"text": "principalment d'orcs i trolls i m\u00e0quines d'asedi", "answer_start": 29}], "id": "P_231_C_1384_Q1", "question": "De qu\u00e8 estan compostes les forces de M\u00f3rgul?"}, {"answers": [{"text": "utilitzant un ariet gegant", "answer_start": 331}], "id": "P_231_C_1384_Q3", "question": "Com entra a la ciutat l'ex\u00e8rcit M\u00f3rgul?"}, {"answers": [{"text": "li agafa l'anell", "answer_start": 495}], "id": "P_231_C_1384_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa Sam quan creu que Froro \u00e9s mort?"}]}, {"context": "Sam salva Frodo de C\u00edrith \u00dangol, que ha quedat buit despr\u00e9s de la lluita entre dues faccions de la guarnici\u00f3 orc de la Torre per la camisa de mithril, un preat metall que val la Comarca sencera,, i comencen la llarga caminada a trav\u00e9s de M\u00f3rdor cap al Mont del Dest\u00ed. G\u00e0ndalf s'adona que hi ha deu mil orcs entre C\u00edrith \u00dangol i el Mont del Dest\u00ed, que impedirien a Frodo arribar a la seva destinaci\u00f3. \u00c0ragorn proposa que dirigeixin els soldats restants a la Porta Negra per apartar els orcs del cam\u00ed de Frodo. Sam condueix Frodo fins a la Mont el Dest\u00ed, per\u00f2 G\u00f2l\u00b7lum arriba i els ataca, com a la Batalla del Morannon. A l'Or\u00f2druin, Frodo, en comptes de deixar caure l'anell a la lava, sucumbeix al seu poder i se'l posa, desapareixent de la vista (l'acte alerta S\u00e0uron, i envia els Nazg\u00fbl cap a la Muntanya del Dest\u00ed. G\u00f2l\u00b7lum deixa inconscient Sam, agafa el dit de Frodo i el mossega. Quan comen\u00e7a a celebrar la recuperaci\u00f3 de l'anell, Frodo aplega les seves forces (i els seus sentits) i carrega contra ell. Despr\u00e9s d'una breu lluita, els dos cauen a la vora de l'abisme. G\u00f2l\u00b7lum cau a la colada volc\u00e0nica amb l'Anell, mentre que Frodo queda penjant a la vora del penya-segat. Sam rescata Frodo mentre l'Anell finalment s'enfonsa a la lava i es destrueix. La Torre de B\u00e0rad-d\u00fbr s'ensorra, l'ess\u00e8ncia de S\u00e0uron s'esvaneix i explota, destruint-lo per sempre, i els orcs, nazg\u00fbl i les forces restants de S\u00e0uron moren en el subseg\u00fcent xoc i terratr\u00e8mols. Frodo i Sam queden desmaiats al mig de les erupcions del Mont del Fat, fins que G\u00e0ndalf arriba amb les \u00e0guiles, i desperten a Minas Tirith, amb els seus amics. \u00c0ragorn \u00e9s coronat rei, anunciant la nova edat de pau, i s'uneix amb Arwen. La tornada dels h\u00f2bbits a la Comarca, on Sam es casa amb Rosa Cabanelles. Frodo, havent acabat d'escriure la hist\u00f2ria del Senyor dels Anells i encara esgotat de ser el portador d'Anell, decideix marxar de la Terra Mitjana amb G\u00e0ndalf, Bilbo, \u00c9lrond i Gal\u00e0driel per anar a les Rades Grises, deixant el seu Llibre Vermell de la Franja de Ponent de la hist\u00f2ria a Sam, que pac\u00edficament continua la seva vida familiar.", "qas": [{"answers": [{"text": "de C\u00edrith \u00dangol", "answer_start": 16}], "id": "P_231_C_1385_Q1", "question": "D'on salva Sam a Frodo?"}, {"answers": [{"text": "cap al Mont del Dest\u00ed", "answer_start": 245}], "id": "P_231_C_1385_Q2", "question": "Cap on van Sam i Frodo?"}, {"answers": [{"text": "deu mil", "answer_start": 294}], "id": "P_231_C_1385_Q3", "question": "Quants orcs s'adona que hi ha Gandalf entre C\u00edrith \u00dangol i el Mont del Dest\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "a la Porta Negra", "answer_start": 452}], "id": "P_231_C_1385_Q4", "question": "A on proposa dirigir els soldats \u00c0ragorn?"}]}, {"context": "El departament de So va passar la primera part de l'any buscant els sons correctes. El xiscle d'Arranyera era d'un diable de Tasm\u00e0nia, que va inspirar els animadors de Weta, mentre el  m\u00fbmakil  \u00e9s el comen\u00e7ament i el final del rugit d'un lle\u00f3. Xiscles humans i d'un ase es barrejaven en la caiguda de S\u00e0uron, i per evitar comparacions amb 9/11, el vidre trencat s'utilitzava per col\u00b7lapsar els sons. Pel llan\u00e7ament de projectils durant el setge de Minas Tirith, alguns treballadors de la construcci\u00f3 deixaven caure blocs de pedra reals de dues tones pr\u00e8viament al\u00e7ats per una grua. La mescla es va comen\u00e7ar en un estudi nou el 15 d'agost, encara que el treball inacabat va suposar algunes frustracions.[34] Les mescles van acabar el 15 de novembre, despr\u00e9s que tres mesos de no parar .[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "buscant els sons correctes", "answer_start": 56}], "id": "P_231_C_1386_Q1", "question": "Com es va passar la primera part de l'any el departament de So?"}, {"answers": [{"text": "d'un diable de Tasm\u00e0nia", "answer_start": 110}], "id": "P_231_C_1386_Q2", "question": "De qui \u00e9s el xiscle d'Arranyera?"}, {"answers": [{"text": "Xiscles humans i d'un ase", "answer_start": 244}], "id": "P_231_C_1386_Q3", "question": "Quin sons es barrejaven en la caiguda de S\u00e0uron?"}, {"answers": [{"text": "dues tones", "answer_start": 539}], "id": "P_231_C_1386_Q4", "question": "Quantes tones pesaven els blocs de pedra que deixaven caure?"}, {"answers": [{"text": "15 de novembre", "answer_start": 733}], "id": "P_231_C_1386_Q5", "question": "Quin dia van acabar les mescles?"}]}]}, {"title": "Vincent van Gogh", "paragraphs": [{"context": "Vincent van Gogh neix a la localitat de Zundert, a la prov\u00edncia del Brabant Septentrional, als Pa\u00efsos Baixos. El seu pare, Theodorus van Gogh, \u00e9s un pastor protestant, casat amb Anna Cornelia Carbentus. Tenen un primer fill, que neix mort, just un any abans de la vinguda al m\u00f3n de Vincent, el mateix dia 30 de mar\u00e7, a qui posen el mateix nom que a l'infant mort. El matrimoni t\u00e9 cinc fills m\u00e9s: tres nenes i dos nens.", "qas": [{"answers": [{"text": "Zundert", "answer_start": 40}], "id": "P_449_C_2689_Q1", "question": "A quina ciutat va n\u00e9ixer Vincent van Gogh?"}, {"answers": [{"text": "Brabant Septentrional", "answer_start": 68}], "id": "P_449_C_2689_Q2", "question": "A quina provincia \u00e9s Zundert?"}, {"answers": [{"text": "Theodorus", "answer_start": 123}], "id": "P_449_C_2689_Q3", "question": "Com es deia el pare de Vincent van Gogh?"}, {"answers": [{"text": "un pastor protestant", "answer_start": 146}], "id": "P_449_C_2689_Q4", "question": "Qu\u00e8 era el pare de Vincent van Gogh?"}, {"answers": [{"text": "Anna Cornelia Carbentus", "answer_start": 178}], "id": "P_449_C_2689_Q5", "question": "Com es deia la mare de Vincent van Gogh?"}]}, {"context": "Sent gran admiraci\u00f3 per Katsushika Hokusai, Utagawa Hiroshige i Utamaro, pintors japonesos de qui fa diverses c\u00f2pies d'uns gravats que havia comprat. Les reproduccions de les xilografies procedents del Jap\u00f3 eren llavors anomenades japonaiseries. Dues obres que se sap fetes de Van Gogh s\u00f3n Prunera en flor i Pont sota la pluja, c\u00f2pies d'obres de Hiroshige. D'aquestes obres japoneses, Van Gogh en deixa escrit aquest comentari:", "qas": [{"answers": [{"text": "Katsushika Hokusai, Utagawa Hiroshige i Utamaro", "answer_start": 24}], "id": "P_449_C_2691_Q1", "question": "Per quins pintors sent admiraci\u00f3 Van Gogh?"}, {"answers": [{"text": "japonesos", "answer_start": 81}], "id": "P_449_C_2691_Q2", "question": "De quina nacionalitat s\u00f3n Katsushika Hokusai, Utagawa Hiroshige i Utamaro?"}, {"answers": [{"text": "d'uns gravats que havia comprat", "answer_start": 117}], "id": "P_449_C_2691_Q3", "question": "De qu\u00e8 va fer diverses c\u00f2pies Van Gogh?"}, {"answers": [{"text": "japonaiseries", "answer_start": 231}], "id": "P_449_C_2691_Q4", "question": "Com es deien les reproduccions de les xilografies procedents del Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Prunera en flor i Pont sota la pluja", "answer_start": 290}], "id": "P_449_C_2691_Q5", "question": "Quines obres es sap que va fer Van Gogh?"}]}, {"context": "Una gran part del coneixement que es t\u00e9 de Van Gogh deriva de les seves cartes, la major part adre\u00e7ades a Theo. Avui dia, se'n conserven m\u00e9s de 600 de Vincent a Theo i 40 de Theo a Vincent i, encara que la majoria no estan datades, els historiadors d'art han estat capa\u00e7os d'ordenar-les, en gran part, cronol\u00f2gicament. Aix\u00f2 \u00e9s molt valu\u00f3s, ja que la recopilaci\u00f3 de fonts prim\u00e0ries textuals \u00e9s el que estableix les bases del que se sap dels germans Van Gogh. \u00c9s interessant de considerar que el per\u00edode de la vida de Van Gogh m\u00e9s desconegut, el per\u00edode de Par\u00eds, \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil d'examinar pels estudiosos de la hist\u00f2ria de l'art, perqu\u00e8 Theo i Vincent llavors vivien junts i, doncs, no s'escrivien cartes, i es t\u00e9 aix\u00ed per escrit ben poca informaci\u00f3 del per\u00edode.[70]", "qas": [{"answers": [{"text": "de les seves cartes", "answer_start": 59}], "id": "P_449_C_2692_Q1", "question": "D'on ve el coneixement que es t\u00e9 de Van Gogh?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 600", "answer_start": 137}], "id": "P_449_C_2692_Q3", "question": "Quantes cartes es conserven de Vincent a Theo?"}, {"answers": [{"text": "40", "answer_start": 168}], "id": "P_449_C_2692_Q4", "question": "Quantes cartes es conserven de Theo a Vincent?"}, {"answers": [{"text": "el per\u00edode de Par\u00eds", "answer_start": 541}], "id": "P_449_C_2692_Q5", "question": "Quin per\u00edode de la vida de Van Gogh \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil d'examinar?"}]}, {"context": "La depressi\u00f3 de Van Gogh empitjora, i el 27 de juliol del 1890, a l'edat de 37 anys, mentre passeja pel camp, amb un rev\u00f2lver es dispara un tret al pit. No s'adona que la seva ferida \u00e9s mortal, i torna a la pensi\u00f3 Ravoux, on mor al seu llit dos dies m\u00e9s tard. Theo s'afanya a estar al seu costat, i s'informa de les seves darreres paraules, com ara \u00abLa tristesse durera toujours\u00bb ('La tristesa durar\u00e0 sempre'). Vincent \u00e9s enterrat al cementiri d'Auvers-sur-Oise.[59] Theo havia contret la s\u00edfilis, cosa que no seria admesa per la fam\u00edlia durant molts anys, i nom\u00e9s despr\u00e9s de la mort de Vincent ingressa per voluntat pr\u00f2pia a l'hospital. No pot suportar el dolor de l'abs\u00e8ncia del germ\u00e0, i mor sis mesos m\u00e9s tard, el 25 de gener, a Utrecht. El 1914, el cos de Theo \u00e9s exhumat i enterrat al costat del de Vincent.", "qas": [{"answers": [{"text": "es dispara un tret al pit", "answer_start": 126}], "id": "P_449_C_2693_Q1", "question": "Qu\u00e8 fa Van Gogh mentre passejava pel camp?"}, {"answers": [{"text": "37", "answer_start": 76}], "id": "P_449_C_2693_Q2", "question": "Quants anys tenia Van Gogh quan es va disparar el tret al pit?"}, {"answers": [{"text": "que la seva ferida \u00e9s mortal", "answer_start": 164}], "id": "P_449_C_2693_Q3", "question": "De qu\u00e8 no es va adonar Van Gogh?"}, {"answers": [{"text": "al seu llit", "answer_start": 229}], "id": "P_449_C_2693_Q4", "question": "On va morir Van Gogh?"}, {"answers": [{"text": "al cementiri d'Auvers-sur-Oise", "answer_start": 431}], "id": "P_449_C_2693_Q5", "question": "On van enterrar a Van Gogh?"}]}, {"context": "A Nuenen, \u00e9s ben rebut per la fam\u00edlia, que li condicionen una habitaci\u00f3 com a taller. En aquest per\u00edode, es dedica a dibuixar i pintar els teixidors. Coincideix que un amic seu, el pintor Anthon van Rappard, conegut de Brussel\u00b7les, ve a passar uns dies a Nuenen, i tots dos surten a estudiar i pintar els teixidors rurals. En aquestes obres, Van Gogh no hi assoleix pas la mateixa t\u00e8cnica que el seu amic, per\u00f2 aquest li serveix d'exemple.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "A Nuenen", "answer_start": 0}], "id": "P_449_C_2694_Q1", "question": "On \u00e9s ben rebut per la fam\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "una habitaci\u00f3 com a taller", "answer_start": 58}], "id": "P_449_C_2694_Q2", "question": "Qu\u00e8 li condiciona la fam\u00edlia A Nuenen?"}, {"answers": [{"text": "Anthon van Rappard", "answer_start": 188}], "id": "P_449_C_2694_Q4", "question": "Quin amic seu va passar uns dies a Nuenen?"}, {"answers": [{"text": "Brussel\u00b7les", "answer_start": 219}], "id": "P_449_C_2694_Q5", "question": "On coneix Van Gogh a Anthon van Rappard?"}]}]}, {"title": "Dimitrij", "paragraphs": [{"context": "La producci\u00f3 tamb\u00e9 es va veure afectada per un succ\u00e9s tr\u00e0gic per a la fam\u00edlia del tenor Anton\u00edn V\u00e1vra, que havia assajat el paper principal. Una setmana abans de l'estrena, la seva esposa va morir a Par\u00eds i el paper de Dimitrij va haver de ser r\u00e0pidament apres per un altre tenor solista del Teatre Provisional, V\u00e1clav Soukup. Aquest fet tornar a provocar un nou trasllat en la data de l'estrena, amb una data definitiva per al 8 d'octubre de 1882. Dimitrij va ser molt ben rebuda en l'estrena, igual que les actuacions dels cantants principals. D'altra banda, la producci\u00f3 va ser, en \u00faltima inst\u00e0ncia, una de les m\u00e9s costoses de la seva \u00e8poca, tot i que la premsa va q\u00fcestionar l'autenticitat hist\u00f2rica dels vestits. A l'estrena tamb\u00e9 van assistir l'editor del compositor a Berl\u00edn, Fritz Simrock, i l'influent cr\u00edtic vien\u00e8s Eduard Hanslick.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "per un succ\u00e9s tr\u00e0gic", "answer_start": 40}], "id": "P_348_C_2083_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es va veure afectada la producci\u00f3 de Dimitrij?"}, {"answers": [{"text": "Anton\u00edn V\u00e1vra", "answer_start": 88}], "id": "P_348_C_2083_Q2", "question": "Qui havia assajat el paper principal de Dimitrij?"}, {"answers": [{"text": "V\u00e1clav Soukup", "answer_start": 312}], "id": "P_348_C_2083_Q3", "question": "Qui va fer el paper de Dimitrij finalment?"}, {"answers": [{"text": "8 d'octubre de 1882", "answer_start": 428}], "id": "P_348_C_2083_Q4", "question": "Quin dia es va estrenar Dimitrij?"}, {"answers": [{"text": "molt ben rebuda", "answer_start": 465}], "id": "P_348_C_2083_Q5", "question": "Com va ser rebuda a l'estrena Dimitrij?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de consultar amb el dramaturg Franti\u0161ek V\u011bnceslav Je\u0159\u00e1bek i el cr\u00edtic musical V\u00e1clav Zelen\u00fd, durant els primers mesos de 1881, el compositor va sol\u00b7licitar la revisi\u00f3 del text inicial. A finals de mar\u00e7 i principis d'abril de 1881 va comen\u00e7ar a escriure algun esb\u00f3s.[5] Dvo\u0159\u00e1k va comen\u00e7ar la composici\u00f3 durant el maig de 1881, amb una interrupci\u00f3 l'octubre de 1881 per escriure un quartet de corda per al Hellmesberger Quartet. Despr\u00e9s d'un intent fallit inicial, el quartet es va completar el novembre de 1881, cosa que li va permetre treballar de nou en l'\u00f2pera.", "qas": [{"answers": [{"text": "Franti\u0161ek V\u011bnceslav Je\u0159\u00e1bek", "answer_start": 38}], "id": "P_348_C_2084_Q1", "question": "A quin dramaturg va consultar Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "V\u00e1clav Zelen\u00fd", "answer_start": 86}], "id": "P_348_C_2084_Q2", "question": "A quin cr\u00edtic musical va consultar Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "va sol\u00b7licitar la revisi\u00f3 del text inicial", "answer_start": 149}], "id": "P_348_C_2084_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer Dvo\u0159\u00e1k despr\u00e9s de consultar al dramaturg i al cr\u00edtic?"}, {"answers": [{"text": "A finals de mar\u00e7 i principis d'abril de 1881", "answer_start": 193}], "id": "P_348_C_2084_Q4", "question": "Quan va comen\u00e7ar a escriure algun esb\u00f3s Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "per al Hellmesberger Quartet", "answer_start": 405}], "id": "P_348_C_2084_Q5", "question": "Per a qui va escriure un quartet de corda Dvo\u0159\u00e1k a l'octubre de 1881?"}]}, {"context": "Dimitrij \u00e9s una \u00f2pera amb una riquesa musical i for\u00e7a dram\u00e0tica sorprenent, sens dubte una de les obres m\u00e9s significatives del compositor per l'escenari. La trama de l'\u00f2pera est\u00e0 basada en esdeveniments de la hist\u00f2ria de R\u00fassia de la fi del segle XVI i principis del XVII.[1] i continua la hist\u00f2ria all\u00e0 on M\u00fassorgski la va deixar amb Bor\u00eds Godunov.[2] Dmitrij entra a Moscou al capdavant del seu ex\u00e8rcit polon\u00e8s, al costat de Marfina. Marfa, la mare de la Dmitrij, afirma recon\u00e8ixer-lo com a fill, veient aqu\u00ed un possible mitj\u00e0 de venjan\u00e7a pels danys que ha sofert. Dmitrij es casa amb Marina, per\u00f2 m\u00e9s tard, es troba amb la filla de Bor\u00eds, Xenie, que s'amaga dels rebels polonesos, i s'enamora d'ella. Marina, gelosa, d\u00f3na a con\u00e8ixer ara el veritable origen de Dmitrijs, i aconsegueix que matin a Xenie. Marfa est\u00e0 a punt de confessar que Dimitrij \u00e9s el veritable tsar, per\u00f2 abans Dimitrij \u00e9s assassinat per \u0160ujsk\u00fd.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "una riquesa musical i for\u00e7a dram\u00e0tica sorprenent", "answer_start": 26}], "id": "P_348_C_2085_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 l'\u00f2pera Dimitrij?"}, {"answers": [{"text": "una de les obres m\u00e9s significatives del compositor", "answer_start": 87}], "id": "P_348_C_2085_Q2", "question": "Com \u00e9s considerada Dimitrij?"}, {"answers": [{"text": "a Moscou", "answer_start": 367}], "id": "P_348_C_2085_Q3", "question": "On entra Dimitrij?"}, {"answers": [{"text": "polon\u00e8s", "answer_start": 405}], "id": "P_348_C_2085_Q4", "question": "Al capdavant de quin exercit va Dimitrij?"}]}, {"context": "Dvo\u0159\u00e1k va escriure \u00f2peres al principi i al final de la seva carrera, amb El jacob\u00ed que cau just al mig. marques Dimitrij marca el punt culminant de les \u00f2peres sobre temes que tracten conflictes nacionals: Alfred (1870, anglesos/danesos) i Vanda (1876, rev 1880, polonesos/alemanys). La resta d'\u00f2peres de la d\u00e8cada de 1880, que inclouen El rei i el carboner, Els amants obstinats i El camperol astut s\u00f3n del g\u00e8nere c\u00f2mic del poble txec.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "El jacob\u00ed", "answer_start": 73}], "id": "P_348_C_2086_Q1", "question": "Quina \u00f2pera cau al mig de la carrera de Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "al principi i al final de la seva carrera", "answer_start": 26}], "id": "P_348_C_2086_Q2", "question": "Quan va escriure \u00f2peres Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "conflictes nacionals", "answer_start": 183}], "id": "P_348_C_2086_Q3", "question": "Qu\u00e8 tracten Dimitrij, Alfred i Vanda?"}, {"answers": [{"text": "del g\u00e8nere c\u00f2mic del poble txec", "answer_start": 403}], "id": "P_348_C_2086_Q4", "question": "De quin g\u00e8nere s\u00f3n les altres \u00f2peres de Dvo\u0159\u00e1k de la d\u00e8cada de 1880?"}, {"answers": [{"text": "anglesos/danesos", "answer_start": 219}], "id": "P_348_C_2086_Q5", "question": "Quin conflicte nacional tracta Alfred?"}]}, {"context": "El protagonista de l'\u00f2pera, que es desenvolupa a R\u00fassia, \u00e9s el pretendent Dimitrij (que en l'\u00f2pera de Dvo\u0159\u00e1k est\u00e0 conven\u00e7ut que realment \u00e9s fill d'Ivan el Terrible). Despr\u00e9s de l'assassinat de Teodor, el fill de Bor\u00eds, Dimitrij ha ocupat el tron de R\u00fassia i est\u00e0 casat amb la princesa polonesa Marina, mentre que el boiar Vasilij \u0160ujsk\u00fd encap\u00e7ala una conspiraci\u00f3 per usurpar el poder reial. Les coses es compliquen quan Dimitrij rescata i s'enamora de la filla de Bor\u00eds, Xenie, i intenta obtenir el reconeixement oficial dels seus drets al tron com a leg\u00edtim fill de Marfa, la v\u00eddua d'Ivan el Terrible. Mentre Marfa dubta a recon\u00e8ixer a Dimitrij com el veritable hereu d'Ivan, \u0160ujsk\u00fd den\u00fancia a l'impostor i l'assassina.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "a R\u00fassia", "answer_start": 47}], "id": "P_348_C_2088_Q1", "question": "On es desenvolupa l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "el tron de R\u00fassia", "answer_start": 238}], "id": "P_348_C_2088_Q4", "question": "Qu\u00e8 ha ocupat Dimitrij despr\u00e9s de l'assassinat de Teodor?"}, {"answers": [{"text": "amb la princesa polonesa Marina", "answer_start": 269}], "id": "P_348_C_2088_Q5", "question": "Amb qui est\u00e0 casat Dimitrij?"}]}]}, {"title": "Museu Nacional d'Art de Catalunya", "paragraphs": [{"context": "El 1990, la Llei de Museus[26] va establir la necessitat de crear un museu nacional unint la col\u00b7lecci\u00f3 de l'antic Museu d'Art de Catalunya (art rom\u00e0nic, g\u00f2tic, renaixement i barroc), inaugurat el 1934; del Museu d'Art Modern (art dels segles XIX i XX), creat el 1945; del Gabinet de Dibuixos i Gravats; del Gabinet Numism\u00e0tic de Catalunya; i de la Biblioteca General d'Hist\u00f2ria de l'Art, creant un nou espai \u00fanic de promoci\u00f3 i divulgaci\u00f3 art\u00edstica. El MNAC va n\u00e9ixer oficialment el 14 de novembre de 1990, tot i que la integraci\u00f3 establerta pel punt de la llei de museus no implicava cap alteraci\u00f3 en la titularitat dels fons esmentats. Un any despr\u00e9s, el 1991, el museu va canviar de titularitat, passant de ser un centre municipal de l'Ajuntament de Barcelona a un ens aut\u00f2nom gestionat pel recentment creat patronat, presidit inicialment per Pere Duran Farell. El mateix any Xavier Barral esdevingu\u00e9 el nou director del museu, amb l'objectiu de convertir el MNAC en el Louvre catal\u00e0.[27] Per encabir totes les obres, el Palau es va sotmetre a un proc\u00e9s d'ampliaci\u00f3, a partir d'un projecte dirigit per Gae Aulenti, Enric Steegman, Josep Benedito Rovira i Agust\u00ed Obiol,[28] que va costar m\u00e9s de 6 milions d'euros.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "1934", "answer_start": 197}], "id": "P_92_C_547_Q1", "question": "Quan es va inaugurar l'antic Museu d'Art de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "XIX i XX", "answer_start": 243}], "id": "P_92_C_547_Q2", "question": "Quins segles es corresponen amb l'Art Modern?"}, {"answers": [{"text": "14 de novembre de 1990", "answer_start": 483}], "id": "P_92_C_547_Q3", "question": "En quina data va n\u00e9ixer oficialment l'MNAC?"}, {"answers": [{"text": "Xavier Barral", "answer_start": 879}], "id": "P_92_C_547_Q4", "question": "Qui va esdevindre director del museu l'any 1991?"}, {"answers": [{"text": "convertir el MNAC en el Louvre catal\u00e0", "answer_start": 949}], "id": "P_92_C_547_Q5", "question": "Quin era l'objectiu de Xavier Barral?"}]}, {"context": "Per la seva especial significaci\u00f3 destaca el dip\u00f2sit de la Generalitat de Catalunya, l'any 1993, de tres sarges procedents de la catedral de la Seu d'Urgell; un ingr\u00e9s que complementa el conjunt adquirit a la primera d\u00e8cada del segle. Aix\u00ed mateix, la daci\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 Torell\u00f3 de l'any 1994 va suposar incorporar una pintura de Jacomart. Un any m\u00e9s tard, la daci\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 Torres ha significat l'entrada del Martiri de santa Ll\u00facia de Bernat Martorell.[54]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres sarges procedents de la catedral de la Seu d'Urgell", "answer_start": 100}], "id": "P_92_C_549_Q1", "question": "Qu\u00e8 va dipositar la Generalitat de Catalunya l'any 1993?"}, {"answers": [{"text": "Jacomart", "answer_start": 333}], "id": "P_92_C_549_Q2", "question": "De qui va incorporar una pintura la daci\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 Torell\u00f3 l'any 1994?"}, {"answers": [{"text": "l'entrada del Martiri de santa Ll\u00facia de Bernat Martorell", "answer_start": 407}], "id": "P_92_C_549_Q3", "question": "Qu\u00e8 ha significat la daci\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 Torres?"}]}, {"context": "Un dels eixos vertebradors de les col\u00b7leccions d'art modern \u00e9s el modernisme, moviment de gran import\u00e0ncia art\u00edstica i cultural a Catalunya. En pintura, el corrent que m\u00e9s s'hi identifica \u00e9s el de car\u00e0cter renovador liderat per Ramon Casas i Santiago Rusi\u00f1ol, que en les seves obres parisenques van incorporar certs aspectes de l'impressionisme franc\u00e8s. Un altre corrent \u00e9s el simbolista, representat per les pintures d'Alexandre de Riquer i Joan Brull i que s'observa tamb\u00e9 en algunes fotografies del pictorialista Pere Casas Abarca. De la mateixa import\u00e0ncia \u00e9s la pres\u00e8ncia d'artistes de la segona generaci\u00f3 modernista, com ara Isidre Nonell, Mari\u00e0 Pidelaserra, Ricard Canals, Hermen Anglada Camarasa, Nicolau Raurich o Joaquim Mir, els quals, ja entrat el segle xx, van portar la pintura catalana a un dels seus moments m\u00e9s brillants.", "qas": [{"answers": [{"text": "el modernisme", "answer_start": 63}], "id": "P_92_C_550_Q1", "question": "Quin \u00e9s un dels eixos vertebradors de les col\u00b7leccions d'art modern?"}, {"answers": [{"text": "moviment de gran import\u00e0ncia art\u00edstica i cultural", "answer_start": 78}], "id": "P_92_C_550_Q2", "question": "Qu\u00e8 va suposar a Catalunya el modernisme?"}, {"answers": [{"text": "Ramon Casas i Santiago Rusi\u00f1ol", "answer_start": 228}], "id": "P_92_C_550_Q3", "question": "Qui lidera en pintura el corrent de car\u00e0cter renovador?"}, {"answers": [{"text": "Pere Casas Abarca", "answer_start": 516}], "id": "P_92_C_550_Q4", "question": "En les fotograf\u00edes de quin pictorialista s'observa el corrent simbolista?"}, {"answers": [{"text": "xx", "answer_start": 766}], "id": "P_92_C_550_Q5", "question": "En quin segle la pintura catalana va tenir un dels seus moments m\u00e9s brillants?"}]}, {"context": "El Gabinet Numism\u00e0tic de Catalunya, creat el 1932, t\u00e9 una col\u00b7lecci\u00f3 que supera els 134.000 exemplars. El fons \u00e9s el resultat d'un llarg proc\u00e9s d'adquisicions, per compra, donaci\u00f3, llegat o dip\u00f2sit, que va comen\u00e7ar durant la primera meitat del segle xix i que encara continua. La col\u00b7lecci\u00f3 de monedes consta de quasi 100.000 peces, entre les quals estan representades les principals s\u00e8ries numism\u00e0tiques, amb exemplars fabricats des del segle VI aC fins a l'actualitat. Les monedes m\u00e9s importants i emblem\u00e0tiques s\u00f3n, sens dubte, les emeses a Catalunya, amb gran nombre d'exemplars d'extraordin\u00e0ria raresa i peces \u00faniques. Les col\u00b7leccions s'inicien amb les emissions d'\u00e8poca antiga, entre les quals destaquen les encunyades a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, amb peces tan significatives com les de les col\u00f2nies gregues d'Emp\u00faries i Rhode o el tresor de 897 fraccions de plata trobat a la ne\u00e0poli d'Emporion. Del pas del m\u00f3n antic al medieval \u00e9s la col\u00b7lecci\u00f3 de moneda visigoda, amb emissions de tallers del territori catal\u00e0, com ara Barcino, Tarraco o Gerunda. De les s\u00e8ries cristianes de l'occident medieval, hi s\u00f3n presents bona part dels regnes europeus, encara que el fons de moneda catalana i de la Corona d'Arag\u00f3 \u00e9s el m\u00e9s destacat, amb exemplars que mostren, pas a pas, l'evoluci\u00f3 hist\u00f2rica i econ\u00f2mica d'aquests territoris. Per exemple, el creixement econ\u00f2mic del segle XIII est\u00e0 documentat per l'inici de l'encunyaci\u00f3 a Barcelona de croats de plata a nom de Pere II. De les emissions d'\u00e8poca moderna i contempor\u00e0nia cal assenyalar les encunyacions de tres per\u00edodes tan significatius com s\u00f3n els de la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successi\u00f3 i la Guerra del Franc\u00e8s.", "qas": [{"answers": [{"text": "1932", "answer_start": 45}], "id": "P_92_C_551_Q1", "question": "En quin any va ser creat el Gabinet Numism\u00e0tic de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "supera els 134.000", "answer_start": 73}], "id": "P_92_C_551_Q2", "question": "Quants exemplars t\u00e9 la col\u00b7lecci\u00f3 del Gabinet Numism\u00e0tic de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "d'adquisicions, per compra, donaci\u00f3, llegat o dip\u00f2sit", "answer_start": 144}], "id": "P_92_C_551_Q3", "question": "Com es van aconseguir els exemplars?"}, {"answers": [{"text": "La col\u00b7lecci\u00f3 de monedes", "answer_start": 277}], "id": "P_92_C_551_Q4", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 quasi 100.000 peces?"}, {"answers": [{"text": "amb les emissions d'\u00e8poca antiga", "answer_start": 651}], "id": "P_92_C_551_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 s'inicien les col\u00b7leccions de monedes?"}]}, {"context": "El 1918, el col\u00b7leccionista Llu\u00eds Plandiura i Pou va comen\u00e7ar a arrencar frescos de les esgl\u00e9sies dels Pirineus.[16] Per arrencar les pintures murals van contractar a una saga de restauradors italians, dirigits per Franco Steffanoni, de B\u00e8rgam,[17] que feien servir una t\u00e8cnica especial, l'strappo, que permetia a\u00efllar les pintures murals de les parets mitjan\u00e7ant una barreja de clara d'ou i cola.[18] Aquest fet va provocar tot un proc\u00e9s especulatiu sobre les restes rom\u00e0niques del Pirineu, on antiquaris, capellans i marxants d'art comen\u00e7aren a buidar esgl\u00e9sies i a vendre murals, retaules i altres peces a col\u00b7leccionistes privats, i les pintures de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Mur acabaren al Museum of Fine Arts de Boston.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "Museum of Fine Arts de Boston", "answer_start": 698}], "id": "P_92_C_552_Q1", "question": "On van acabar les pintures de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Mur?"}, {"answers": [{"text": "Franco Steffanoni", "answer_start": 215}], "id": "P_92_C_552_Q2", "question": "Qui dirigia la saga de restauradors italians?"}, {"answers": [{"text": "B\u00e8rgam", "answer_start": 237}], "id": "P_92_C_552_Q3", "question": "D'on era Franco Steffanoni?"}, {"answers": [{"text": "l'strappo", "answer_start": 288}], "id": "P_92_C_552_Q4", "question": "Quina t\u00e8cnica feien servir els restauradors italians?"}, {"answers": [{"text": "a\u00efllar les pintures murals de les parets mitjan\u00e7ant una barreja de clara d'ou i cola", "answer_start": 312}], "id": "P_92_C_552_Q5", "question": "Qu\u00e8 permetia l'strappo?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 11 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "Al comen\u00e7ament del 2002 es va acabar el t\u00fanel i a mitjans d'any, dos anys despr\u00e9s d'haver comen\u00e7at, es van acabar les obres i van comen\u00e7ar a passar-hi els trens de prova.[14] El 16 de desembre es va inaugurar la totalitat de la l\u00ednia.[3] El primer any va tenir una mitjana de 2.900 passatgers al dia.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al comen\u00e7ament del 2002", "answer_start": 0}], "id": "P_461_C_2761_Q1", "question": "Quan es va acabar el t\u00fanel?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 65}], "id": "P_461_C_2761_Q2", "question": "Quants anys despr\u00e9s d'haver comen\u00e7at es van acabar les obres?"}, {"answers": [{"text": "els trens de prova", "answer_start": 151}], "id": "P_461_C_2761_Q3", "question": "Qu\u00e8 va comen\u00e7ar a passar quan es van acabar les obres?"}, {"answers": [{"text": "16 de desembre", "answer_start": 178}], "id": "P_461_C_2761_Q4", "question": "Quan es va inaugurar la totalitat de la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "2.900 passatgers al dia", "answer_start": 276}], "id": "P_461_C_2761_Q5", "question": "Quants passatgers va tenir la l\u00ednia de mitjana el primer any?"}]}, {"context": "El 27 de juliol del 2009 i durant un mes la l\u00ednia es va tancar al p\u00fablic per la instal\u00b7laci\u00f3 de mampares a les andanes i la cobertura d'una de les seves estacions.[16] La instal\u00b7laci\u00f3 de les mampares era un dels \u00faltims passos perqu\u00e8 la l\u00ednia pogu\u00e9s comen\u00e7ar els serveis de conducci\u00f3 autom\u00e0tica sense conductor. Des del 16 de desembre de 2009 els trens de la s\u00e8rie 500 circulen a la l\u00ednia sense conductor i de forma autom\u00e0tica despr\u00e9s de la posada en marxa de la L9.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 27 de juliol del 2009", "answer_start": 0}], "id": "P_461_C_2763_Q1", "question": "Quan es va tancar la l\u00ednia al p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "un mes", "answer_start": 34}], "id": "P_461_C_2763_Q2", "question": "Durant quant de temps es va tancar la l\u00ednia al p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "per la instal\u00b7laci\u00f3 de mampares a les andanes i la cobertura d'una de les seves estacions", "answer_start": 73}], "id": "P_461_C_2763_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es va tancar durant un mes la l\u00ednia al p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "els trens de la s\u00e8rie 500", "answer_start": 342}], "id": "P_461_C_2763_Q4", "question": "Quins trens circulen a la l\u00ednia sense conductor?"}, {"answers": [{"text": "Des del 16 de desembre de 2009", "answer_start": 311}], "id": "P_461_C_2763_Q5", "question": "Des de quan circulen els trens de la s\u00e8rie 500 a la l\u00ednia?"}]}, {"context": "La l\u00ednia \u00e9s operada per Ferrocarril Metropolit\u00e0 de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). La L11 \u00e9s un metro lleuger, a mig cam\u00ed entre el tramvia i el metro convencional, servit per trens de la s\u00e8rie 500 autom\u00e0tics, sense conductor i de dos vagons en comptes de cinc. Hi ha un total de dos trens en hora punta i un en hora vall, amb una freq\u00fc\u00e8ncia de 7 minuts i 13 minuts segons l'hora. Transports Metropolitans de Barcelona t\u00e9 tres trens de dos vagons d'aquesta s\u00e8rie constru\u00efda per CAF.[1] Els trens s\u00f3n controlats dels del Centre de Control de Metro de Barcelona al barri de la Sagrera.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ferrocarril Metropolit\u00e0 de Barcelona", "answer_start": 24}], "id": "P_461_C_2764_Q1", "question": "Per qui \u00e9s operada la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)", "answer_start": 78}], "id": "P_461_C_2764_Q2", "question": "Sota quina marca opera la l\u00ednia el Ferrocarril Metropolit\u00e0 de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "dels del Centre de Control de Metro de Barcelona", "answer_start": 550}], "id": "P_461_C_2764_Q5", "question": "Des d'on s\u00f3n controlats els trens de la s\u00e8rie 500?"}]}]}, {"title": "Jizn za tsari\u00e0", "paragraphs": [{"context": "Una vida pel tsar narra el fet hist\u00f2ric de la autoimmolaci\u00f3 el 1613 de l'intr\u00e8pid camperol Ivan Sussanin per impedir que l'ex\u00e8rcit polon\u00e8s mat\u00e9s a Miquel I, primer tsar de la Dinastia Rom\u00e0nov recentment elegit amb setze anys per l'Assemblea dels Boiars. Un fet que havia quedat gravat a la mem\u00f2ria popular durant segles i que havia tornat a despertar en la consci\u00e8ncia del poble rus amb la Guerra Patri\u00f2tica de 1812. En l'\u00f2pera, els polonesos apareixen representats com els enemics del poble rus, el que excitava el fanatisme dels assistents en contra de l'independentisme polon\u00e8s sotm\u00e8s brutalment tan sols uns anys abans, un p\u00fablic que durant tota la representaci\u00f3 manifestava els seus m\u00e9s baixos instints posats en peu cada vegada que sortien els diab\u00f2lics polonesos a escena.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'intr\u00e8pid camperol Ivan Sussanin", "answer_start": 71}], "id": "P_281_C_1681_Q1", "question": "Qui \u00e9s va autoimmolar?"}, {"answers": [{"text": "1613", "answer_start": 63}], "id": "P_281_C_1681_Q2", "question": "Quan es va autoimmolar Ivan Sussanin?"}, {"answers": [{"text": "per impedir que l'ex\u00e8rcit polon\u00e8s mat\u00e9s a Miquel I", "answer_start": 105}], "id": "P_281_C_1681_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es va autoimmolar Ivan Sussanin?"}, {"answers": [{"text": "Dinastia Rom\u00e0nov", "answer_start": 175}], "id": "P_281_C_1681_Q4", "question": "A quina dinastia pertanyia Miquel I?"}, {"answers": [{"text": "setze", "answer_start": 214}], "id": "P_281_C_1681_Q5", "question": "Quants anys tenia Miquel I quan va ser elegit tsar?"}]}, {"context": "Ivan explica a Vania, un orfe que va recollir i ha educat, els seus sentiments d'amor patri, als quals s'adhereix Vania, que diu que vol enrolar-se en les forces russes i morir per la p\u00e0tria si cal. Sussanin, la seva filla Antonida, el petit Vania i Sobinin reciten una preg\u00e0ria, i despr\u00e9s Sobinin els deixa per anar a unir-se amb els seus companys de treball. De cop la casa es veu enva\u00efda per un nombr\u00f3s grup de soldats polonesos que exigeixen a Ivan Sussanin que els condueixi al lloc on hi ha el recentment nomenat tsar. Encara que Sussanin tracta d'oposar-se, en veure's seriosament amena\u00e7at, fingeix estar d'acord amb el que li demanen, i calcula que millor que l'oberta resist\u00e8ncia utilitzar\u00e0 una h\u00e0bil trampa.", "qas": [{"answers": [{"text": "els seus sentiments d'amor patri", "answer_start": 59}], "id": "P_281_C_1683_Q2", "question": "Qu\u00e8 explica Ivan a Vania?"}, {"answers": [{"text": "en les forces russes", "answer_start": 148}], "id": "P_281_C_1683_Q3", "question": "On vol enrolar-se Vania?"}, {"answers": [{"text": "un nombr\u00f3s grup de soldats polonesos", "answer_start": 395}], "id": "P_281_C_1683_Q4", "question": "Qui va envair la casa d'Ivan?"}, {"answers": [{"text": "una h\u00e0bil trampa", "answer_start": 700}], "id": "P_281_C_1683_Q5", "question": "Qu\u00e8 volia utilitzar Ivan Sussanin en lloc de l'oberta resist\u00e8ncia?"}]}, {"context": "Inicialment, l'\u00f2pera va experimentar el suport popular, per\u00f2 els cr\u00edtics van condemnar la seva m\u00fasica de qualitat inferior i, despr\u00e9s de l'estrena de la segona \u00f2pera de Glinka, Ruslan i Liudmila, va argumentar que aquest treball era m\u00e9s important per a la producci\u00f3 de Glinka i el futur de l'\u00f2pera russa. L'aristocr\u00e0cia va rebre l'obra de Glinka amb notable desgrat i va preferir escoltar la m\u00fasica d'autors italians. Per\u00f2 la situaci\u00f3 es va redre\u00e7ar r\u00e0pidament. Amb l'ajuda de l'emperador Nicolau I, l'\u00f2pera \"Una vida pel tsar\" durant gaireb\u00e9 vuitanta anys va ser la primera \u00f2pera oficial de la monarquia russa.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "el suport popular", "answer_start": 37}], "id": "P_281_C_1684_Q1", "question": "Qu\u00e8 va experimentar inicialment l'obra?"}, {"answers": [{"text": "inferior", "answer_start": 114}], "id": "P_281_C_1684_Q2", "question": "Com van considerar els cr\u00edtics la qualitat de la m\u00fasica de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "L'aristocr\u00e0cia", "answer_start": 305}], "id": "P_281_C_1684_Q3", "question": "Qui va rebre l'obra de Glinka?"}, {"answers": [{"text": "amb notable desgrat", "answer_start": 346}], "id": "P_281_C_1684_Q4", "question": "Com va rebre l'aristocr\u00e0cia l'obra de Glinka?"}, {"answers": [{"text": "d'autors italians", "answer_start": 399}], "id": "P_281_C_1684_Q5", "question": "De quins autors va preferir l'aristocr\u00e0cia escoltar la m\u00fasica?"}]}, {"context": "Cap a 1830, mentre a Europa occidental la Revoluci\u00f3 Industrial afavoria els principis liberals i modernitzadors proclamats per la Revoluci\u00f3 Francesa, R\u00fassia continuava sotmesa al rigor d'un sistema de servitud feudal implantat al segle xv. Durant les campanyes contra Napole\u00f3 iniciades el 1812, els oficials de l'ex\u00e8rcit del tsar Alexandre I, l'home que havia condu\u00eft als seus ex\u00e8rcits des de Moscou a Par\u00eds, s'havien familiaritzat amb moltes idees reformistes europees, i per tant, liberals i perilloses a ulls de la vella noblesa. Alguns oficials somiaven amb una monarquia constitucional, altres amb una rep\u00fablica, i molts amb l'emancipaci\u00f3 dels serfs, per\u00f2 en morir Alexandre I el 1825, el nou tsar Nicolau I va respondre amb el regnat m\u00e9s aut\u00f2crata i desp\u00f2tic de la hist\u00f2ria moderna russa. Un per\u00edode abominable de govern que es va perllongar durant trenta anys d'immobilisme i reacci\u00f3, i que va tenir els seus moments m\u00e9s representatius en la repressi\u00f3 de la Revolta decabrista de 1825 -quan es van eliminar els militars m\u00e9s favorables a les innovacions en l'estat-, la repressi\u00f3 de l'autonomia de Pol\u00f2nia -un regne constitucional annexionat a l'imperi rus-, i el desastre militar de Crimea -una greu derrota amb la qual R\u00fassia, incapa\u00e7 de defensar el seu propi territori, perd el seu paper de gendarme d'Europa.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "al segle xv", "answer_start": 227}], "id": "P_281_C_1685_Q1", "question": "Quan es va implantar a R\u00fassia el sistema de servitud feudal?"}, {"answers": [{"text": "Nicolau I", "answer_start": 703}], "id": "P_281_C_1685_Q2", "question": "Qui va ser el nou tsar en morir Alexander I?"}, {"answers": [{"text": "el desastre militar de Crimea", "answer_start": 1167}], "id": "P_281_C_1685_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer perdre a R\u00fassia el seu paper de gendarme d'Europa?"}, {"answers": [{"text": "els principis liberals i modernitzadors", "answer_start": 72}], "id": "P_281_C_1685_Q4", "question": "Quins principis afavoria la Revoluci\u00f3 Industrial?"}, {"answers": [{"text": "des de Moscou a Par\u00eds", "answer_start": 386}], "id": "P_281_C_1685_Q5", "question": "On va conduir el tsar Alexander I als seus ex\u00e8rcits?"}]}, {"context": "La partitura \u00e9s neta, cantabile i de gran dignitat, ja que s'hi observa un sorprenent mestratge en l'\u00fas del cor i l'orquestra, que donen un interessant ambient i un feli\u00e7 dibuix dels personatges esc\u00e8nics. S\u00f3n especialment de remarcar les belleses que tanquen els seus amplis passatges corals, sempre impregnades d'un genu\u00ed sabor rus, que juntament amb els importants fragments confiats als solistes i la gr\u00e0cia de les danses del segon acte aconsegueixen la plena acceptaci\u00f3 d'aquesta obra primerenca, tant en el sentit de la seva novetat tem\u00e0tica a la data de la seva estrena, com el de ser la primera obra esc\u00e8nica de Glinka. Amb La vida pel tsar, l'\u00f2pera russa va n\u00e9ixer ja adulta.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "neta, cantabile i de gran dignitat", "answer_start": 16}], "id": "P_281_C_1686_Q1", "question": "Com \u00e9s la partitura?"}, {"answers": [{"text": "un sorprenent mestratge en l'\u00fas del cor i l'orquestra", "answer_start": 72}], "id": "P_281_C_1686_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'observa en la partitura?"}, {"answers": [{"text": "La vida pel tsar", "answer_start": 631}], "id": "P_281_C_1686_Q3", "question": "Amb quina obra l'\u00f2pera russa va n\u00e9ixer ja adulta?"}, {"answers": [{"text": "d'un genu\u00ed sabor rus", "answer_start": 312}], "id": "P_281_C_1686_Q4", "question": "De qu\u00e8 estan impregnades les belleses?"}, {"answers": [{"text": "importants fragments", "answer_start": 356}], "id": "P_281_C_1686_Q5", "question": "Qu\u00e8 es confia als solistes?"}]}]}, {"title": "Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio", "paragraphs": [{"context": "Saverio Mercadante va ser un dels compositors italians m\u00e9s productius del segle xix. La m\u00fasica instrumental i sacra es col\u00b7loquen al costat de 57 \u00f2peres en la seva producci\u00f3. De 1808 a 1816 va estudiar viol\u00ed i composici\u00f3 al Conservatorio di San Sebastiano a N\u00e0pols i, com Vincenzo Bellini, va ser alumne de Niccol\u00f2 Zingarelli. El 1819 va fer el seu debut com a compositor al Teatro San Carlo de N\u00e0pols amb l'\u00f2pera L'apoteosi di Ercole i el 1821 a Mil\u00e0 va guanyar fama europea amb Elisa e Claudio. De 1823 a 1825 va ser el successor de Rossini com a compositor principal al Teatre San Carlo i de 1826 a 1831 va treballar com a compositor i director d'orquestra a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. De 1833 a 1840 va ocupar el c\u00e0rrec de mestre de capella a la catedral de Novara a It\u00e0lia.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "un dels compositors italians m\u00e9s productius del segle xix", "answer_start": 26}], "id": "P_303_C_1813_Q1", "question": "Qui va ser Saverio Mercadante?"}, {"answers": [{"text": "57", "answer_start": 143}], "id": "P_303_C_1813_Q2", "question": "Quantes \u00f2peres va composar Saverio Mercadante?"}, {"answers": [{"text": "al Conservatorio di San Sebastiano a N\u00e0pols", "answer_start": 221}], "id": "P_303_C_1813_Q3", "question": "On va estudiar viol\u00ed Saverio Mercadante?"}, {"answers": [{"text": "e Niccol\u00f2 Zingarelli", "answer_start": 305}], "id": "P_303_C_1813_Q4", "question": "De qui va ser alumne Saverio Mercadante quan estudiava viol\u00ed ?"}, {"answers": [{"text": "L'apoteosi di Ercole", "answer_start": 414}], "id": "P_303_C_1813_Q5", "question": "Quina va ser l'\u00f2pera de debut de Saverio Mercadante?"}]}, {"context": "El llibret, escrit per Stefano Ferrero, primer baix de la companyia d'\u00f2pera de Mercadante, recrea els cap\u00edtols XIX, XX i XXI de la segona part del Quixot, els que es refereixen a les noces de Camacho. Ferrero ja havia col\u00b7laborat amb el compositor en una cantata composta i interpretada a Cadis al desembre de 1829 en ocasi\u00f3 del casament, en quartes n\u00fapcies, de Ferran VII amb Maria Cristina de N\u00e0pols. Sembla que la limitada col\u00b7laboraci\u00f3 de Mercadante amb Ferrero va ser deguda m\u00e9s a la necessitat de comptar amb un llibret r\u00e0pidament que a la v\u00e0lua del cantant com a escriptor.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Stefano Ferrero", "answer_start": 23}], "id": "P_303_C_1814_Q1", "question": "Qui va escriure el llibret de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "els que es refereixen a les noces de Camacho", "answer_start": 155}], "id": "P_303_C_1814_Q2", "question": "Quins cap\u00edtols del quixot recrea el llibret de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "en una cantata", "answer_start": 248}], "id": "P_303_C_1814_Q3", "question": "En qu\u00e8 havien col\u00b7laborat abans de l'\u00f2pera Ferrero i Mercadante?"}, {"answers": [{"text": "en ocasi\u00f3 del casament, en quartes n\u00fapcies, de Ferran VII amb Maria Cristina de N\u00e0pols", "answer_start": 315}], "id": "P_303_C_1814_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 van composar la cantata Ferrero i Mercadante?"}, {"answers": [{"text": "limitada", "answer_start": 417}], "id": "P_303_C_1814_Q5", "question": "Com va ser la col\u00b7laboraci\u00f3 de Mercadante amb Ferrero?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s, l'\u00f2pera es va deixar de representar i es va perdre fins que gaireb\u00e9 dos segles despr\u00e9s, el 2006, el professor Domenico Carboni, director de la Biblioteca del Conservatori Santa Cec\u00edlia de Roma, despr\u00e9s de les investigacions oportunes, va trobar la partitura a la Biblioteca del Conservatori de N\u00e0pols. L'obra estava catalogada per error sota un altre t\u00edtol. Estava arxivada sota la fitxa de Rappresaglia, una altra \u00f2pera de Mercadante estrenada a Cadis l'any anterior. Mercadante va dirigir el Conservatori de N\u00e0pols durant els seus \u00faltims trenta anys de vida i al morir va deixar all\u00ed els seus papers. Les partitures de Rappresaglia i del Don Chisciotte estaven lligades en un sol lligall; i l'arxiver les va catalogar nom\u00e9s amb el nom de la primera.[3] El manuscrit aut\u00f2graf, \u00fanica font musical completa, ha estat utilitzat pel mestre Pedro Oltra i el professor Domenico Carboni per fer una edici\u00f3 cr\u00edtica i recuperar aquesta obra.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "es va perdre", "answer_start": 47}], "id": "P_303_C_1815_Q1", "question": "Qu\u00e8 va passar despr\u00e9s amb l'\u00f2pera de Mercadante?"}, {"answers": [{"text": "sota la fitxa de Rappresaglia", "answer_start": 383}], "id": "P_303_C_1815_Q3", "question": "Com estava arxivada l'\u00f2pera de Mercadante?"}, {"answers": [{"text": "una altra \u00f2pera de Mercadante", "answer_start": 414}], "id": "P_303_C_1815_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Rappresaglia?"}, {"answers": [{"text": "lligades en un sol lligall", "answer_start": 672}], "id": "P_303_C_1815_Q5", "question": "Com estaven les partitures de les dues \u00f2peres?"}]}, {"context": "A partir del segle XVIII no era inusual per als compositors napolitans (com Cimarosa i Paisiello) de treballar fora d'It\u00e0lia, i Mercadante tamb\u00e9 va passar part de la seva carrera a l'estranger. Les condicions entre Espanya i Portugal eren molt diferents: mentre que a Portugal l'\u00f2pera italiana es va establir fermament com a alta cultura, a Espanya, que tenia les seves propis i importants tradicions de cant i teatre, es va practicar nom\u00e9s en rares ocasions i el 1797 va ser fins i tot completament prohibida. Aix\u00ed, el comprom\u00eds de Mercadante a Madrid el 1826 va marcar un nou comen\u00e7ament reeixit per al cultiu de l'\u00f2pera italiana al territori espanyol.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "treballar fora d'It\u00e0lia", "answer_start": 101}], "id": "P_303_C_1816_Q1", "question": "Qu\u00e8 feien els compositors napolitans a partir del segle XVIII?"}, {"answers": [{"text": "a l'estranger", "answer_start": 179}], "id": "P_303_C_1816_Q2", "question": "On va passar part de la seva carrera Mercadante?"}, {"answers": [{"text": "com a alta cultura", "answer_start": 319}], "id": "P_303_C_1816_Q3", "question": "Com es va establir l'\u00f2pera a Portugal al segle XVIII?"}, {"answers": [{"text": "en rares ocasions", "answer_start": 441}], "id": "P_303_C_1816_Q4", "question": "Quan es practicava l'\u00f2pera a Espanya al segle XVIII?"}, {"answers": [{"text": "1797", "answer_start": 464}], "id": "P_303_C_1816_Q5", "question": "Quin any van prohibir l'\u00f2pera a Espanya?"}]}]}, {"title": "Henry Moore", "paragraphs": [{"context": "Interessat de jove per l'escultura, la traject\u00f2ria art\u00edstica de Moore abasta una seixantena d'anys. Va rebre influ\u00e8ncies diverses, des de les talles dels pobles nadius de l'\u00c0frica i de l'Am\u00e8rica precolombina fins a moviments d'avantguarda com el cubisme i el surrealisme, que conegu\u00e9 a Par\u00eds durant els anys 1920 i 1930. Amb tot, Moore no s'abandon\u00e0 totalment a cap corrent en concret, sin\u00f3 que cerc\u00e0 un cam\u00ed propi, basat en l'observaci\u00f3 de la natura, el paisatge i la figura humana, que es tradu\u00ed en obres vitals, de gran humanitat, que s'adiuen amb una de les seves m\u00e0ximes m\u00e9s c\u00e8lebres: \u00abSer artista \u00e9s creure en la vida\u00bb.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'escultura", "answer_start": 23}], "id": "P_225_C_1345_Q1", "question": "Qu\u00e8 li interessava de jove?"}, {"answers": [{"text": "una seixantena", "answer_start": 77}], "id": "P_225_C_1345_Q2", "question": "Quants anys de traject\u00f2ria t\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "dels pobles nadius", "answer_start": 149}], "id": "P_225_C_1345_Q3", "question": "Quines talles el van influenciar?"}, {"answers": [{"text": "el cubisme i el surrealisme", "answer_start": 243}], "id": "P_225_C_1345_Q4", "question": "Quins moviments d'avantguarda el van influir?"}, {"answers": [{"text": "un cam\u00ed propi", "answer_start": 401}], "id": "P_225_C_1345_Q5", "question": "Qu\u00e8 cerc\u00e0 Moore?"}]}, {"context": "Al final de la seva carrera, Moore era l'artista viu m\u00e9s cotitzat. El 1982, quatre anys abans de morir, Sotheby a Nova York va vendre una Figura reclinada de 1945, per 1,2 milions de d\u00f2lars al col\u00b7leccionista Wendell Cherry. Encara que es va establir un r\u00e8cord de cotitzaci\u00f3 de 4,1 milions de d\u00f2lars el 1990, posteriorment aquesta es va desplomar durant la recessi\u00f3. M\u00e9s tard una altra Figura reclinada de 1951 es va vendre per 19,1 milions de lliures a Christie, que en va ferel segon artista brit\u00e0nic del segle xx m\u00e9s car, despr\u00e9s de Francis Bacon.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al final de la seva carrera", "answer_start": 0}], "id": "P_225_C_1346_Q1", "question": "Quan va ser l'artista viu m\u00e9s cotitzat?"}, {"answers": [{"text": "1,2 milions de d\u00f2lars", "answer_start": 168}], "id": "P_225_C_1346_Q2", "question": "Per quant es va vendre una Figura reclinada de 1945?"}, {"answers": [{"text": "Wendell Cherry", "answer_start": 209}], "id": "P_225_C_1346_Q3", "question": "Qui la va comprar?"}, {"answers": [{"text": "Francis Bacon", "answer_start": 536}], "id": "P_225_C_1346_Q4", "question": "Qui era l'artista brit\u00e0nic m\u00e9s car del segle XX?"}, {"answers": [{"text": "Figura reclinada de 1951", "answer_start": 386}], "id": "P_225_C_1346_Q5", "question": "Quina figura es va vendre per 19,1 milions de lliures?"}]}, {"context": "En la d\u00e8cada dels 1950, Moore va comen\u00e7ar a rebre enc\u00e0rrecs cada vegada m\u00e9s importants, incloent-hi una figura reclinada per a l'edifici de la UNESCO a Par\u00eds el 1958.[29] At\u00e8s que el nombre d'obres va cr\u00e9ixer de forma significativa, va comen\u00e7ar a donar feina a un nombre cada cop m\u00e9s gran d'assistents entre els quals hi havia Much Hadham, Anthony Caro[30] i Richard Wentworth.[31] Al campus de la Universitat de Chicago el desembre de 1967, exactament 25 anys[nota 1] despr\u00e9s que l'equip de f\u00edsics liderats per Enrico Fermi aconsegu\u00eds la reacci\u00f3 nuclear en cadena autosostinguda, es va donar a con\u00e8ixer l'obra Energia Nuclear de Moore, prop del lloc on s'havien fet els experiments.[32] Aquesta pe\u00e7a de dotze metres d'altura enmig d'una gran pla\u00e7a oberta sembla representar un n\u00favol de fong coronat per un gran crani hum\u00e0, per\u00f2 la interpretaci\u00f3 de Moore era molt diferent. Una vegada li va dir a un amic que esperava que els espectadors podrien \u00abmoure's al seu voltant, mirant a trav\u00e9s dels espais oberts, i tenir la sensaci\u00f3 d'estar en una catedral\u00bb.[33] A Chicago, Moore tamb\u00e9 va commemorar la ci\u00e8ncia amb un gran rellotge de sol de bronze, anomenada Man Enters the Cosmos (1980), que li va ser encarregada pel programa d'exploraci\u00f3 espacial.", "qas": [{"answers": [{"text": "una figura reclinada", "answer_start": 100}], "id": "P_225_C_1347_Q1", "question": "Quin enc\u00e0rrec va rebre per a l'UNESCO?"}, {"answers": [{"text": "a un nombre cada cop m\u00e9s gran d'assistents", "answer_start": 259}], "id": "P_225_C_1347_Q2", "question": "A qui va comen\u00e7ar a donar feina?"}, {"answers": [{"text": "el desembre de 1967", "answer_start": 421}], "id": "P_225_C_1347_Q3", "question": "Quan es va donar a con\u00e8ixer l'obra Energia Nuclear de Moore?"}, {"answers": [{"text": "un n\u00favol de fong coronat per un gran crani hum\u00e0", "answer_start": 775}], "id": "P_225_C_1347_Q4", "question": "Qu\u00e8 sembla representar aquesta obra?"}, {"answers": [{"text": "un gran rellotge de sol de bronze", "answer_start": 1109}], "id": "P_225_C_1347_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'obra Man Enters the Cosmos?"}]}, {"context": "El treball de Moore ha estat sovint objecte d'actes de vandalisme, especialment a Europa i Am\u00e8rica. La seva obra King and Queen (1952-1953) situada a Dumfries a Esc\u00f2cia va ser decapitada el 1995[59] i d'altres van ser empastifades amb pintura blava a Leeds. Una de les seves figures reclinades va ser decapitada al Museu d'Art Modern de Nova York, la seva Spindle Piece (1968-1969) va ser objecte de vandalisme amb cadenes de metall a Houston, i una altra Seated Woman (1957-1958) va ser embrutada amb brea i plomes a Alemanya.[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'actes de vandalisme", "answer_start": 44}], "id": "P_225_C_1348_Q1", "question": "De qu\u00e8 ha estat objecte sovint el treball de Moore?"}, {"answers": [{"text": "al Museu d'Art Modern de Nova York", "answer_start": 312}], "id": "P_225_C_1348_Q3", "question": "On van decapitar una figura reclinada?"}, {"answers": [{"text": "va ser embrutada amb brea i plomes", "answer_start": 481}], "id": "P_225_C_1348_Q4", "question": "Qu\u00e8 li va passar a Seated Woman?"}, {"answers": [{"text": "a Houston", "answer_start": 433}], "id": "P_225_C_1348_Q5", "question": "On \u00e9s la pe\u00e7a Spindle Piece?"}]}, {"context": "Moore va produir almenys tres exemples significatius d'escultura arquitect\u00f2nica durant la seva carrera. El 1928, malgrat les seves pr\u00f2pies i autodenominades \u00abreserves extremes\u00bb, va acceptar el seu primer enc\u00e0rrec p\u00fablic en la creaci\u00f3 de West Wind per la central del metro de Londres al 55 Broadway, com tamb\u00e9 van fer Jacob Epstein i Eric Gill. El 1953, va completar una pantalla de formig\u00f3 de quatre parts per a l'edifici Time-Life al carrer New Bond Street de Londres, i el 1955 va crear la seva \u00fanica obra en ma\u00f3 tallat, Wall Relief a la Bouwcentrum a Rotterdam. El relleu de ma\u00f3 va ser esculpit amb 16.000 maons per dos paletes neerlandesos sota la supervisi\u00f3 de Moore.", "qas": [{"answers": [{"text": "almenys tres", "answer_start": 17}], "id": "P_225_C_1349_Q1", "question": "Quants exemples d'escultura arquitect\u00f2nica va produir?"}, {"answers": [{"text": "1928", "answer_start": 107}], "id": "P_225_C_1349_Q2", "question": "Quan va acceptar el seu primer enc\u00e0rrec?"}, {"answers": [{"text": "West Wind", "answer_start": 237}], "id": "P_225_C_1349_Q3", "question": "Qu\u00e8 va crear per la central del metro de Londres?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 393}], "id": "P_225_C_1349_Q4", "question": "Quantes parts tenia la pantalla de formig\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "1955", "answer_start": 475}], "id": "P_225_C_1349_Q5", "question": "Quin any va crear la seva \u00fanica obra en ma\u00f3 tallat?"}]}, {"context": "Els primers treballs de Moore es basen en la talla directa, en qu\u00e8 la forma de l'escultura evoluciona a mesura que l'artista treballa el bloc. En la d\u00e8cada de 1930, la transici\u00f3 de Moore cap a l'art modern es fa en paral\u00b7lel a la de Barbara Hepworth i tots dos van intercanviar idees entre si i amb diversos artistes que aleshores vivien a Hampstead. Moore va fer molts esbossos i dibuixos preparatoris per a cada escultura. La majoria d'aquests quaderns han sobreviscut i proporcionen informaci\u00f3 sobre el desenvolupament de Moore. Va donar una gran import\u00e0ncia al dibuix, i fins i tot quan es va fer gran i patia d'artritis, va continuar dibuixant.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la talla directa", "answer_start": 39}], "id": "P_225_C_1350_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basen els primers treballs?"}, {"answers": [{"text": "a mesura que l'artista treballa el bloc", "answer_start": 102}], "id": "P_225_C_1350_Q2", "question": "Com evoluciona la forma de l'escultura?"}, {"answers": [{"text": "esbossos i dibuixos", "answer_start": 370}], "id": "P_225_C_1350_Q3", "question": "Qu\u00e8 feia per preparar les escultures?"}, {"answers": [{"text": "sobre el desenvolupament de Moore", "answer_start": 497}], "id": "P_225_C_1350_Q4", "question": "De qu\u00e8 ens donen informaci\u00f3 aquests quaderns?"}, {"answers": [{"text": "artritis", "answer_start": 616}], "id": "P_225_C_1350_Q5", "question": "Quina malaltia va patir de gran?"}]}]}, {"title": "La guerra de les gal\u00e0xies", "paragraphs": [{"context": "El soundtrack de La venjan\u00e7a dels Sith, l'\u00faltima pel\u00b7l\u00edcula estrenada de Star Wars, es va gravar en un termini de cinc dies en els estudis Abbey Road, comptant de nou amb la participaci\u00f3 de l'Orquestra Simf\u00f2nica de Londres i el conjunt London Voices. El proc\u00e9s de gravaci\u00f3 va comen\u00e7ar el 3 de febrer de 2005; un mat\u00ed va ser dedicada espec\u00edficament a la gravaci\u00f3 vocal de la banda sonora. D'acord amb Amazon.com, \u00aba causa que aquesta m\u00fasica acompanya a la m\u00e9s emocionant pel\u00b7l\u00edcula de Star Wars, aquesta \u00e9s m\u00e9s divertida, maligna, aix\u00ed com m\u00e9s mal\u00e8vola i desigual\u00bb.[119] Mentrestant, Filmtracks opinar que, per John Williams, amb el llan\u00e7ament de la banda sonora de l'Episode III, \u00abla seva carrera es va elevar a la fama, ja que els seus temes per a les pel\u00b7l\u00edcules persisteixen en les vides fins i tot d'aquells que no han vist cap pel\u00b7l\u00edcula de Star Wars als cinemes en vint anys\u00bb.[120] En termes generals, d'acord amb el mateix lloc web: \u00abUn cop The Phantom Menace va reviure la saga el 1999, Williams va fer un esfor\u00e7 concertat per continuar amb l'exposici\u00f3 de les seves idees [...] tot i que hi va haver fortes cr\u00edtiques en la seva \u00e8poca contra The Phantom Menace per la seva aparent debilitat [... Va ser] llavors que va apar\u00e8ixer L'atac dels clons, on m\u00e9s enll\u00e0 de crear tres o quatre temes principals, motius o ritmes, condensar tots ells en el tema 'Across the Stars', una pe\u00e7a extremadament poderosa i efectiva\u00bb.[120] Finalment, en paraules del mateix Williams: \u00abEn La venjan\u00e7a del Sith, hi ha tres o quatre peces de nou material [...] Un parell d'elles consisteixen en lamentacions, i acompanyen precisament algunes de les escenes m\u00e9s fosques del film. I hi ha tamb\u00e9 una mena de pe\u00e7a divertida, que inclou molta m\u00fasica de percussi\u00f3, per al personatge de Grievous\u00bb.[120]", "qas": [{"answers": [{"text": "La venjan\u00e7a dels Sith", "answer_start": 17}], "id": "P_354_C_2119_Q1", "question": "Quina \u00e9s l'\u00faltima pel\u00b7l\u00edcula estrenada de Star Wars?"}, {"answers": [{"text": "Abbey Road", "answer_start": 139}], "id": "P_354_C_2119_Q2", "question": "En quins estudis es va gravar el soundtrack de La venjan\u00e7a dels Sith?"}, {"answers": [{"text": "3 de febrer de 2005", "answer_start": 288}], "id": "P_354_C_2119_Q3", "question": "Quan va comen\u00e7ar el proc\u00e9s de gravaci\u00f3 del soundtrack de La venjan\u00e7a dels Sith?"}, {"answers": [{"text": "una pe\u00e7a extremadament poderosa i efectiva", "answer_start": 1377}], "id": "P_354_C_2119_Q4", "question": "Com era el tema 'Across the Stars'?"}]}, {"context": "La premissa de Les guerres clon ha estat, sovint, juxtaposada amb la de la Segona Guerra Mundial. Hi ha diverses similituds hist\u00f2riques que existeixen entre Palpatine i Hitler, ja que tots dos van usar la guerra i diversos bocs expiatoris per tal de manipular les emocions i els sentiments de la societat, i tots dos es caracteritzen per ser l\u00edders forts i carism\u00e0tics.[358] En qualsevol cas, Lucas va ser citat en diverses entrevistes, i la principal font de complot pol\u00edtic darrere de Les guerres clon i altres intrigues de la saga \u00e9s la guerra del Vietnam i l'era de Watergate, durant el qual els l\u00edders pol\u00edtics van optar per la corrupci\u00f3 i el parany.[359] A m\u00e9s, es pot dir que hi ha amb certesa una s\u00e8rie de semblances hist\u00f2riques entre Les guerres clon i la guerra de l'Iraq.[360][361]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb la de la Segona Guerra Mundial", "answer_start": 62}], "id": "P_354_C_2120_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 ha estat juxtaposada la premissa de Les guerres clon?"}, {"answers": [{"text": "entre Palpatine i Hitler", "answer_start": 151}], "id": "P_354_C_2120_Q2", "question": "Entre qui existeixen diverses similituds hist\u00f2riques?"}, {"answers": [{"text": "les emocions i els sentiments de la societat", "answer_start": 260}], "id": "P_354_C_2120_Q3", "question": "Qu\u00e8 volien manipular Palpatine i Hitler?"}, {"answers": [{"text": "per ser l\u00edders forts i carism\u00e0tics", "answer_start": 334}], "id": "P_354_C_2120_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es caracteritzen Palpatine i Hitler?"}, {"answers": [{"text": "Lucas", "answer_start": 393}], "id": "P_354_C_2120_Q5", "question": "Qui va ser citat en diverses entrevistes?"}]}, {"context": "El 1997, amb motiu del vint\u00e8 aniversari de l'estrena de Star Wars, Lucas va llan\u00e7ar una s\u00e8rie d'edicions especials de les tres primeres pel\u00b7l\u00edcules, als cinemes. Els rellan\u00e7aments incorporaren canvis significatius respecte a les edicions originals, principalment en el camp dels efectes generats per ordinador, de manera que els efectes visuals van millorar. Aquestes addicions no podien haver-se fet en el seu moment per l'escassetat de tecnologia. Temps despr\u00e9s, el cineasta va realitzar m\u00e9s canvis en la trilogia original per posteriors rellan\u00e7aments, com ara la primera distribuci\u00f3 en format DVD, que va ser llan\u00e7ada el 21 de setembre de 2004.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "als cinemes", "answer_start": 149}], "id": "P_354_C_2121_Q1", "question": "On va llan\u00e7ar Lucas edicions especials de les tres primeres pel\u00b7l\u00edcules?"}, {"answers": [{"text": "1997", "answer_start": 3}], "id": "P_354_C_2121_Q2", "question": "Quan va ser el vint\u00e8 aniversari de l'estrena de Star Wars?"}, {"answers": [{"text": "van millorar", "answer_start": 345}], "id": "P_354_C_2121_Q3", "question": "Qu\u00e8 va passar amb els efectes visuals dels rellan\u00e7aments de les edicions especials?"}, {"answers": [{"text": "Temps despr\u00e9s", "answer_start": 450}], "id": "P_354_C_2121_Q4", "question": "Quan va realitzar el cineasta m\u00e9s canvis en la trilogia original per posteriors rellan\u00e7aments?"}, {"answers": [{"text": "2004", "answer_start": 642}], "id": "P_354_C_2121_Q5", "question": "Quin any es va llan\u00e7ar la primera distribuci\u00f3 de la trilogia en format DVD ?"}]}, {"context": "En el llibre Icons: Intimate Portraits (1989), escrit per Denise Worrell, s'esmenta que Lucas tenia per llavors una noci\u00f3 vaga del que passaria en les tres pel\u00b7l\u00edcules de la trilogia fallida. Aqu\u00ed mateix, se cita la declaraci\u00f3 del cineasta al respecte: \u00abSi la primera trilogia aborda temes socials i pol\u00edtics, tractant sobre com una societat evoluciona, Star Wars \u00e9s m\u00e9s sobre el creixement personal i l'autorealitzaci\u00f3, mentre que la tercera trilogia lidiaria m\u00e9s amb problemes de tipus moral i filos\u00f2fic. Les continuacions tracten sobre la comunitat jedi, la just\u00edcia, la confrontaci\u00f3 i sobre posar en pr\u00e0ctica el que has apr\u00e8s\u00bb.[93]", "qas": [{"answers": [{"text": "Denise Worrell", "answer_start": 58}], "id": "P_354_C_2122_Q1", "question": "Qui va escriure el llibre Icons: Intimate Portraits?"}, {"answers": [{"text": "En el llibre Icons: Intimate Portraits", "answer_start": 0}], "id": "P_354_C_2122_Q2", "question": "On s'esmenta que Lucas tenia llavors una noci\u00f3 vaga del que passaria en les tres pel\u00b7l\u00edcules de la trilogia fallida?"}, {"answers": [{"text": "temes socials i pol\u00edtics", "answer_start": 284}], "id": "P_354_C_2122_Q3", "question": "Qu\u00e8 aborda la primera trilogia?"}, {"answers": [{"text": "Star Wars", "answer_start": 354}], "id": "P_354_C_2122_Q4", "question": "Quina trilogia tracta sobre el creixement personal i l'autorealitzaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de tipus moral i filos\u00f2fic", "answer_start": 479}], "id": "P_354_C_2122_Q5", "question": "Amb quins tipus de problemes lidiaria la tercera trilogia?"}]}, {"context": "Pel que fa a la nova trilogia, si b\u00e9 The Phantom Menace i L'atac dels clons es van llan\u00e7ar tant en format VHS com en DVD, a partir de La venjan\u00e7a dels Sith \u00fanicament es van distribuir els DVD de les dues entregues (la versi\u00f3 VHS nom\u00e9s es va posar a la venda a Austr\u00e0lia i Regne Unit).[283] D'acord al lloc web Counting Down: \u00ab20th Century Fox i Lucasfilm llan\u00e7aran La venjan\u00e7a dels Sith, la qual s'espera que es converteixi en un dels films m\u00e9s reeixits de la temporada, exclusivament en DVD. Star Wars ser\u00e0 la primera gran producci\u00f3 en acomiadar-se del VHS, encara que alguns diuen que aix\u00f2 no resulta sorprenent, ja que hi ha una gran comunitat de seguidors del DVD\u00bb.[283][284]", "qas": [{"answers": [{"text": "tant en format VHS com en DVD", "answer_start": 91}], "id": "P_354_C_2123_Q1", "question": "Com es van llan\u00e7ar The Phantom Menace i L'atac dels clons?"}, {"answers": [{"text": "a Austr\u00e0lia i Regne Unit", "answer_start": 258}], "id": "P_354_C_2123_Q2", "question": "On es va posar a la venda la versi\u00f3 VHS de La venjan\u00e7a dels Sith?"}, {"answers": [{"text": "Star Wars", "answer_start": 493}], "id": "P_354_C_2123_Q3", "question": "Quina ser\u00e0 la primera gran producci\u00f3 en acomiadar-se del VHS?"}, {"answers": [{"text": "que aix\u00f2 no resulta sorprenent", "answer_start": 583}], "id": "P_354_C_2123_Q4", "question": "Qu\u00e8 diuen alguns en relaci\u00f3 a que Star Wars sigui la primera gran producci\u00f3 en acomiadar-se del VHS?"}, {"answers": [{"text": "hi ha una gran comunitat de seguidors del DVD", "answer_start": 622}], "id": "P_354_C_2123_Q5", "question": "Per qu\u00e8 no els resulta sorprenent a alguns que Star Wars sigui la primera gran producci\u00f3 en acomiadar-se del VHS?"}]}, {"context": "En una ressenya de 1977, Roger Ebert va descriure Una nova esperan\u00e7a com \u00abuna experi\u00e8ncia extra-corporal\u00bb, comparant els efectes visuals amb els de 2001: una odissea de l'espai.[138] Contr\u00e0riament, Pauline Kael, de la revista The New Yorker, va criticar la pel\u00b7l\u00edcula dient: \u00abNo hi ha al\u00e8, ni poesia, ni adher\u00e8ncia emocional\u00bb.[139] Al seu torn, Jonathan Rosenbaum, de Chicago Reader, va apuntar: \u00abCap dels personatges t\u00e9 profunditat, i s'usen com a elements secundaris\u00bb,[140] mentre que per Stanley Kauffmann, de la publicaci\u00f3 The New Republic: \u00abEl treball de Lucas en Star Wars resulta encara m\u00e9s inventiu que el de THX 1138\u00bb.[141] Alguns consideren que un dels principals assoliments t\u00e8cnics d'aquesta producci\u00f3 va ser la millora de la tecnologia del so a les sales de cinema, ja que \u00abpopularitzar el sistema Dolby de reducci\u00f3 de soroll i va donar lloc a la creaci\u00f3 del sistema THX i a la introducci\u00f3 del so digital\u00bb.[142]", "qas": [{"answers": [{"text": "com \u00abuna experi\u00e8ncia extra-corporal\u00bb", "answer_start": 69}], "id": "P_354_C_2124_Q1", "question": "Com va descriure Roger Ebert Una nova esperan\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "1977", "answer_start": 19}], "id": "P_354_C_2124_Q2", "question": "Quan va descriure Roger Ebert Una nova esperan\u00e7a com \u00abuna experi\u00e8ncia extra-corporal\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "En una ressenya", "answer_start": 0}], "id": "P_354_C_2124_Q3", "question": "On va descriure Roger Ebert Una nova esperan\u00e7a com \u00abuna experi\u00e8ncia extra-corporal\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "Pauline Kael", "answer_start": 198}], "id": "P_354_C_2124_Q4", "question": "Qui va criticar Una nova esperan\u00e7a a la revista The New Yorker?"}, {"answers": [{"text": "la millora de la tecnologia del so a les sales de cinema", "answer_start": 721}], "id": "P_354_C_2124_Q5", "question": "Qu\u00e8 consideren alguns que va ser un dels principals assoliments t\u00e8cnics d'aquesta producci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Arquitectura paleocristiana", "paragraphs": [{"context": "Per fer-lo servir com a propi mausoleu, l'emperador Constant\u00ed va fer edificar l'antiga esgl\u00e9sia dels Sants Ap\u00f2stols al punt m\u00e9s alt de la ciutat de Constantinoble, al costat de les muralles. Aquest mausoleu va ser substitu\u00eft per una nova esgl\u00e9sia en l'\u00e8poca de Justini\u00e0 I i m\u00e9s tard per una mesquita l'any 1469, per la qual cosa actualment no queda res del mausoleu primitiu. La descripci\u00f3 se'n troba en l'obra De Vita Constantini \u03b5\u1f30\u03c2 \u03c4\u1f78\u03bd \u0392\u03b9\u1f78\u03bd \u03c4\u03bf\u1fe6 \u03bc\u03b1\u03ba\u03b1\u03c1\u03b9\u03bf\u03c5 \u039a\u03c9\u03bd\u03c3\u03c4\u03b1\u03bd\u03c4\u03b9\u03bd\u03bf\u03c5 \u0392\u03b1\u03c3\u03b9\u03bb\u03ad\u03c9\u03c2 \u03bb\u03cc\u03b3\u03bf\u03b9 \u03c4\u03ad\u03c3\u03c3\u03b1\u03c1\u03b5\u03c2, un paneg\u00edric \u2013m\u00e9s que una biografia\u2013 d'Eusebi de Cesarea. Tenia planta de creu grega; el bra\u00e7 que corresponia a l'entrada era lleugerament m\u00e9s llarg que els altres tres. A la part central es degu\u00e9 instal\u00b7lar el sarc\u00f2fag en p\u00f2rfir de l'emperador, flanquejat per cenotafis o l\u00e0pides amb els noms dels ap\u00f2stols; Constant\u00ed ocupava el lloc tretz\u00e8. Es va realitzar amb la idea de convertir-se en un her\u00f2on en el qual l'emperador descansava com un heroi sota el signe de la creu. M\u00e9s tard, aquesta posici\u00f3 va ser canviada: fou quan l'any 356 van ser portades a l'esgl\u00e9sia rel\u00edquies veritables dels ap\u00f2stols i les restes de Constant\u00ed es van traslladar a un mausoleu independent proper a l'esgl\u00e9sia. Aquest nou allotjament ja corresponia al plantejament tradicional funerari, en oferir una planta circular coberta amb c\u00fapula.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "Constantinoble", "answer_start": 148}], "id": "P_258_C_1543_Q1", "question": "En quina ciutat l'emperador Constant\u00ed va fer edificar l'antiga esgl\u00e9sia dels Sants Ap\u00f2stols?"}, {"answers": [{"text": "com a propi mausoleu", "answer_start": 18}], "id": "P_258_C_1543_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 volia Constant\u00ed fer servir l'esgl\u00e9sia dels Sants Ap\u00f2stols?"}, {"answers": [{"text": "1469", "answer_start": 306}], "id": "P_258_C_1543_Q3", "question": "En quin any va ser substitu\u00eft el mausoleu de Constant\u00ed per una mesquita?"}, {"answers": [{"text": "tretz\u00e8", "answer_start": 830}], "id": "P_258_C_1543_Q5", "question": "Quin lloc ocupava Constant\u00ed?"}]}, {"context": "Amb Constant\u00ed convertit al cristianisme, els seus l\u00edders \u2013papa, bisbes i clergat en general\u2013 van ocupar posicions dintre de la societat romana com a portadors de la nova religi\u00f3 de l'estat. Al mateix temps, l'arquitectura cristiana va passar del simple refugi en cases privades a noves formes monumentals inspirades en l'arquitectura romana, amb els canvis necessaris quan els edificis eren aprofitats d'anteriors construccions romanes, per a la seva aplicaci\u00f3 a les noves funcions dels cultes de la religi\u00f3: altar per a la celebraci\u00f3 de la missa, n\u00e0rtex per als catec\u00famens, etc. La nova religi\u00f3 necessitava m\u00e9s llocs de culte i cada cop m\u00e9s grans, ja que, dia a dia, n'augmentava el nombre de creients.[18] Malgrat la gran quantitat de temples o bas\u00edliques cristianes que es van construir durant el segle IV, pocs n'han subsistit, ja que, durant els segles posteriors molts en van ser destru\u00efts o reformats.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "Constant\u00ed", "answer_start": 4}], "id": "P_258_C_1544_Q1", "question": "Qui es va convertir al cristianisme?"}, {"answers": [{"text": "posicions dintre de la societat romana com a portadors de la nova religi\u00f3 de l'estat", "answer_start": 104}], "id": "P_258_C_1544_Q2", "question": "Qu\u00e8 van ocupar els l\u00edders del cristianisme a l'\u00e8poca de Constant\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "per a la celebraci\u00f3 de la missa", "answer_start": 515}], "id": "P_258_C_1544_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitzava l'altar?"}, {"answers": [{"text": "IV", "answer_start": 806}], "id": "P_258_C_1544_Q5", "question": "En quin segle es van construir gran quantitat de temples i bas\u00edliques cristianes?"}]}, {"context": "Les primeres sales de reuni\u00f3 de les comunitats cristianes a Roma es duien a terme en cases privades conegudes com a titulus (plural tituli). Normalment s'adaptava el triclini, la sala m\u00e9s gran, per a la celebraci\u00f3 dels ritus religiosos.[14] Aquests ritus o cerim\u00f2nies inclo\u00efen preg\u00e0ries, lectura de passatges dels Evangelis i Ep\u00edstoles i tamb\u00e9 sermons; al segle III, la presid\u00e8ncia de la missa, la tenien els episkopoi (bisbes). Es mantenia una separaci\u00f3 entre els bisbes i els catecumens, aquells que estaven rebent formaci\u00f3 per\u00f2 encara no havien rebut el baptisme: se'ls requeria que sortissin a una altra habitaci\u00f3 quan arribava el moment de celebrar l'eucaristia. Abans de l'edificaci\u00f3 de les esgl\u00e9sies o bas\u00edliques no existia l'altar, sin\u00f3 simplement una taula per a celebrar el culte.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "en cases privades conegudes com a titulus", "answer_start": 82}], "id": "P_258_C_1545_Q1", "question": "On es duien a terme les primeres reunions de les comunitats cristianes a Roma?"}, {"answers": [{"text": "el triclini", "answer_start": 163}], "id": "P_258_C_1545_Q2", "question": "Quina era la sala m\u00e9s gran de les cases privades a l'\u00e8poca romana?"}, {"answers": [{"text": "per a la celebraci\u00f3 dels ritus religiosos", "answer_start": 194}], "id": "P_258_C_1545_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitzava el triclini?"}, {"answers": [{"text": "els episkopoi (bisbes)", "answer_start": 405}], "id": "P_258_C_1545_Q4", "question": "Qui tenien al segle III la presid\u00e8ncia de la missa?"}, {"answers": [{"text": "l'altar", "answer_start": 731}], "id": "P_258_C_1545_Q5", "question": "Qu\u00e8 no existia abans de l'edificaci\u00f3 de les esgl\u00e9sies o bas\u00edliques?"}]}, {"context": "Una llegenda explica la conversi\u00f3 al cristianisme de Constant\u00ed I el Gran: abans de la batalla del Pont Milvi va tenir una visi\u00f3 d'una creu en flames amb la inscripci\u00f3 \u00abAmb aquest signe vencer\u00e0s\u00bb. Constant\u00ed va sortir victori\u00f3s i el monograma de la creu es va convertir en el seu s\u00edmbol. L'any 313, mitjan\u00e7ant l'edicte de Mil\u00e0, va legitimar el cristianisme i es va considerar com el cap de l'Esgl\u00e9sia \u2013Pont\u00edfex M\u00e0xim\u2013; va fer importants donacions, va donar suport a la construcci\u00f3 de temples i va convocar el primer Concili de Nicea \u2013i primer concili ecum\u00e8nic\u2013 l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'\u00c0sia Menor.[5] L'any 330 va traslladar la seu de l'Imperi Rom\u00e0 a Bizanci, ciutat que va canviar de nom a Constantinoble, i la va dedicar a la Mare de D\u00e9u. Aquest trasllat va tenir l'efecte posterior, l'any 395, de dividir el regne en l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient \u2013o Imperi Rom\u00e0 d'Orient\u2013 i l'Imperi Rom\u00e0 d'Occident. L'emperador Teodosi I, a la fi del segle IV, va aconseguir fer oficial la religi\u00f3 cristiana amb l'edicte de Tessal\u00f2nica:[6] qued\u00e0 cada vegada m\u00e9s redu\u00eft el nombre de creients en el paganisme.[1] Les invasions b\u00e0rbares del segle VI van posar fi a l'arquitectura paleocristiana a l'Imperi d'Occident; els territoris de S\u00edria, Egipte i l'\u00c0frica del Nord van marcar el l\u00edmit fins a la conquesta \u00e0rab (cap al segle VII).[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "la conversi\u00f3 al cristianisme de Constant\u00ed I el Gran", "answer_start": 21}], "id": "P_258_C_1546_Q1", "question": "Qu\u00e8 explica una llegenda?"}, {"answers": [{"text": "d'una creu en flames amb la inscripci\u00f3 \u00abAmb aquest signe vencer\u00e0s\u00bb", "answer_start": 128}], "id": "P_258_C_1546_Q2", "question": "Quina visi\u00f3 va tenir Constant\u00ed I el Gran abans de la batalla del Pont Milvi segons la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "313", "answer_start": 292}], "id": "P_258_C_1546_Q3", "question": "En quin any Constant\u00ed I el Gran va legitimar el cristianisme?"}, {"answers": [{"text": "\u00c0sia Menor", "answer_start": 594}], "id": "P_258_C_1546_Q4", "question": "On \u00e9s Nicea?"}, {"answers": [{"text": "Constantinoble", "answer_start": 699}], "id": "P_258_C_1546_Q5", "question": "Per quin nom es va canviar la ciutat de Bizanci?"}]}, {"context": "Durant aquests mateixos anys, Constant\u00ed va promoure l'edificaci\u00f3 de la bas\u00edlica de Sant Pau Extramurs sobre la tomba de sant Pau, que va ser enterrat, despr\u00e9s d'haver sofert martiri, en una \u00e0mplia necr\u00f2poli que ocupava tota l'\u00e0rea de la bas\u00edlica i de la zona que l'envolta; sobre la seva tomba, a la Via Ostiense, es va construir una ed\u00edcula \u2013cella memoria. Sobre aquest lloc, i a causa de les dificultats del terreny, la mida de la bas\u00edlica va quedar una mica m\u00e9s petita que la de l'ap\u00f2stol sant Pere: nom\u00e9s tenia tres naus, encara que aix\u00f2 es va rectificar l'any 386 canviant-ne l'orientaci\u00f3 i construint una esgl\u00e9sia molt m\u00e9s gran amb cinc naus i amb creuer; es deix\u00e0, per\u00f2, l'altar sobre la tomba del sant, tal com era costum. El papa Sirici I va consagrar l'edifici. Finalment, aquesta bas\u00edlica es va destruir durant un incendi de l'any 1823, i tan sols se'n salvaren l'absis, l'altar i la cripta on es trobaven les restes mortals de sant Pau.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre la tomba de sant Pau", "answer_start": 102}], "id": "P_258_C_1547_Q1", "question": "On s'edific\u00e0 la bas\u00edlica de Sant Pau Extramurs?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s d'haver sofert martiri", "answer_start": 151}], "id": "P_258_C_1547_Q2", "question": "Quan va ser enterrat sant Pau?"}, {"answers": [{"text": "una mica m\u00e9s petita que la de l'ap\u00f2stol sant Pere", "answer_start": 452}], "id": "P_258_C_1547_Q3", "question": "Quina mida tenia la bas\u00edlica de Sant Pau Extramurs?"}, {"answers": [{"text": "El papa Sirici I", "answer_start": 731}], "id": "P_258_C_1547_Q4", "question": "Qui va consagrar la bas\u00edlica de Sant Pau Extramurs?"}, {"answers": [{"text": "1823", "answer_start": 842}], "id": "P_258_C_1547_Q5", "question": "En quin any es va destruir la bas\u00edlica de Sant Pau Extramurs?"}]}, {"context": "El papa Sixt III (434-440) va ser impulsor de la construcci\u00f3 d'obres sobre edificis anteriors, com succeeix amb el baptisteri de Sant Joan del Later\u00e0, aixecat sobre una antiga estructura circular de temps de Constant\u00ed (cap a l'any 312), al costat de la bas\u00edlica de Sant Joan del Later\u00e0. Constitueix un dels millors exemples de planta centralitzada aixecats durant el segle v, i es convert\u00ed en un model per a altres baptisteris.[35] L'edifici reconstru\u00eft pel papa Sixt III \u00e9s de planta centralitzada amb forma octogonal envoltada per un deambulatori amb vuit columnes de p\u00f2rfir procedents d'altres edificis derru\u00efts; sobre el deambulatori es troba el trifori. Encara es poden apreciar restes, als dobles absis del vest\u00edbul, d'un mosaic amb decoraci\u00f3 de p\u00e0mpols entrella\u00e7ats. El papa Hilari I (461-468) va realitzar les capelles dedicades a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "'altres edificis derru\u00efts", "answer_start": 589}], "id": "P_258_C_1548_Q2", "question": "D'on procedien les vuit columnes de p\u00f2rfir?"}, {"answers": [{"text": "sobre el deambulatori", "answer_start": 616}], "id": "P_258_C_1548_Q3", "question": "On es troba el trifori?"}, {"answers": [{"text": "p\u00e0mpols entrella\u00e7ats", "answer_start": 752}], "id": "P_258_C_1548_Q4", "question": "Quina \u00e9s la decoraci\u00f3 del mosaic del vest\u00edbul?"}, {"answers": [{"text": "a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista", "answer_start": 837}], "id": "P_258_C_1548_Q5", "question": "A qui va dedicar les capelles el papa Hilari I?"}]}]}, {"title": "Expressionisme", "paragraphs": [{"context": "El cinema expressionista va imposar a la pantalla un estil subjectivista que oferia en imatges una deformaci\u00f3 expressiva de la realitat, tradu\u00efda en termes dram\u00e0tics mitjan\u00e7ant la distorsi\u00f3 de decorats, maquillatges, etc., i la conseg\u00fcent recreaci\u00f3 d'atmosferes terror\u00edfiques o, almenys, inquietants. El cinema expressionista es caracteritz\u00e0 per la seva recurr\u00e8ncia al simbolisme de les formes, deliberadament distorsionades amb el suport dels distints elements pl\u00e0stics. L'est\u00e8tica expressionista prengu\u00e9 els temes de g\u00e8neres com la fantasia i el terror, reflex moral del neguit\u00f3s desequilibri social i pol\u00edtic que agit\u00e0 la Rep\u00fablica de Weimar aquells anys. Amb forta influ\u00e8ncia del romanticisme, el cinema expressionista reflect\u00ed una visi\u00f3 de l'individu caracter\u00edstica de l'\u00e0nima \u00abf\u00e0ustica\u00bb alemanya: mostrava la naturalesa dual humana, la seva fascinaci\u00f3 pel mal, la fatalitat de la vida subjecta a la for\u00e7a del dest\u00ed. Es pot assenyalar com a finalitat del cinema expressionista la voluntat de traduir simb\u00f2licament, mitjan\u00e7ant l\u00ednies, formes o volums, la mentalitat dels personatges, el seu estat d'\u00e0nim, les seves intencions, de tal manera que la decoraci\u00f3 aparegui com la traducci\u00f3 pl\u00e0stica del seu drama. Aquest simbolisme suscitava reaccions ps\u00edquiques m\u00e9s o menys conscients que orientaven l'esperit de l'espectador.[136]", "qas": [{"answers": [{"text": "una deformaci\u00f3 expressiva de la realitat", "answer_start": 95}], "id": "P_459_C_2749_Q1", "question": "Qu\u00e8 oferia en imatges l'estil subjectivista que va imposar a la pantalla el cinema expressionista?"}, {"answers": [{"text": "per la seva recurr\u00e8ncia al simbolisme de les formes, deliberadament distorsionades", "answer_start": 342}], "id": "P_459_C_2749_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es caracteritza el cinema expressionista?"}, {"answers": [{"text": "subjectivista", "answer_start": 59}], "id": "P_459_C_2749_Q3", "question": "Quin estil va imposar a la pantalla el cinema expressionista?"}, {"answers": [{"text": "de g\u00e8neres com la fantasia i el terror", "answer_start": 516}], "id": "P_459_C_2749_Q4", "question": "Quins temes prengu\u00e9 l'est\u00e8tica expressionista?"}, {"answers": [{"text": "del neguit\u00f3s desequilibri social i pol\u00edtic que agit\u00e0 la Rep\u00fablica de Weimar aquells anys", "answer_start": 569}], "id": "P_459_C_2749_Q5", "question": "De qu\u00e8 era reflex moral la fantasia i el terror de l'est\u00e8tica expressionista?"}]}, {"context": "La m\u00fasica expressionista cerc\u00e0 la creaci\u00f3 d'un nou llenguatge musical, alliberant la m\u00fasica, sense tonalitat, deixant que les notes flu\u00efssin lliurement, sense intervenci\u00f3 del compositor. En la m\u00fasica cl\u00e0ssica, l'harmonia estava basada en la cad\u00e8ncia t\u00f2nica-subdominant-dominant-t\u00f2nica, sense que dins d'una tonalitat es donessin notes estranyes en l'escala. Malgrat aix\u00f2, des de Wagner, la sonoritat cobr\u00e0 major rellev\u00e0ncia respecte a l'harmonia, guanyant import\u00e0ncia les dotze notes de l'escala. Aix\u00ed, Arnold Sch\u00f6nberg cre\u00e0 el dodecafonisme, sistema basat en els dotze tons de l'escala crom\u00e0tica \u2013les set notes de l'escala tradicional m\u00e9s els cinc semitons\u2013, que s'utilitzen en qualsevol ordre, per\u00f2 en s\u00e8ries, sense repetir una nota abans d'haver sonat les altres. Aix\u00ed s'evita la polaritzaci\u00f3, l'atracci\u00f3 a centres tonals. La s\u00e8rie dodecaf\u00f2nica \u00e9s una estructura imagin\u00e0ria, sense tema ni ritme. Cada s\u00e8rie t\u00e9 48 combinacions, per inversi\u00f3, retrogradaci\u00f3 o inversi\u00f3 de la retrogradaci\u00f3, i comen\u00e7ant per cada nota, cosa que produeix una s\u00e8rie quasi infinita de combinacions. Es podria dir que la destrucci\u00f3 de la jerarquia en l'escala musical \u00e9s equivalent, en pintura, a l'eliminaci\u00f3 de la perspectiva espacial renaixentista efectuada igualment per les avantguardes pict\u00f2riques. Al dodecafonisme segu\u00ed l'ultracromatisme (microtonalisme), que ampli\u00e0 l'escala musical a graus inferiors al semit\u00f2 \u2013quarts o sisens de to\u2013, com en l'obra d'Alois H\u00e1ba i Ferruccio Busoni.[127]", "qas": [{"answers": [{"text": "la creaci\u00f3 d'un nou llenguatge musical", "answer_start": 31}], "id": "P_459_C_2750_Q1", "question": "Qu\u00e8 cerca la m\u00fasica expressionista?"}, {"answers": [{"text": "en la cad\u00e8ncia t\u00f2nica-subdominant-dominant-t\u00f2nica", "answer_start": 235}], "id": "P_459_C_2750_Q2", "question": "En qu\u00e8 estava basada l'harmonia en la m\u00fasica cl\u00e0ssica?"}, {"answers": [{"text": "des de Wagner", "answer_start": 372}], "id": "P_459_C_2750_Q3", "question": "Des de quan la sonoritat cobra major rellev\u00e0ncia respecte a l'harmonia?"}, {"answers": [{"text": "Arnold Sch\u00f6nberg", "answer_start": 503}], "id": "P_459_C_2750_Q4", "question": "Qui crea el dodecafonisme?"}, {"answers": [{"text": "l'ultracromatisme", "answer_start": 1305}], "id": "P_459_C_2750_Q5", "question": "Qu\u00e8 segu\u00ed al dodecafonisme?"}]}, {"context": "L'expressionisme destac\u00e0 per la gran quantitat d'agrupacions art\u00edstiques que sorgiren en el seu si, aix\u00ed com per la multitud d'exposicions efectuades en tot el territori alemany entre els anys 1910 i 1920: el 1911 es fund\u00e0 a Berl\u00edn la Nova Secessi\u00f3, escissi\u00f3 de la Secessi\u00f3 berlinesa fundada el 1898 i que presidia Max Liebermann. El seu primer president fou Max Pechstein, i inclo\u00efa Emil Nolde i Christian Rohlfs. M\u00e9s tard, el 1913, sorg\u00ed la Lliure Secessi\u00f3, moviment ef\u00edmer que fou eclipsat pel Herbstsalon (Sal\u00f3 de Tardor) de 1913, promogut per Herwarth Walden, on al costat dels principals expressionistes alemanys exposaren diversos artistes cubistes i futuristes, i hi destacaren Chagall, L\u00e9ger, Delaunay, Mondrian, Archipenko, Hans Arp, Max Ernst, etc. Tot i aix\u00f2, malgrat la seva qualitat art\u00edstica, l'exposici\u00f3 fou un frac\u00e0s econ\u00f2mic, per la qual cosa la iniciativa no es torn\u00e0 a repetir.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "multitud", "answer_start": 116}], "id": "P_459_C_2751_Q1", "question": "Quantes exposicions de l'expressionisme es van efectuar en el territori alemanya entre els anys 1910 i 1920?"}, {"answers": [{"text": "1911", "answer_start": 209}], "id": "P_459_C_2751_Q2", "question": "Quan es fund\u00e0 a Berl\u00edn la Nova Secessi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Max Liebermann", "answer_start": 315}], "id": "P_459_C_2751_Q3", "question": "Qui presidia la Secessi\u00f3 berlinesa fundada el 1898?"}, {"answers": [{"text": "la Lliure Secessi\u00f3", "answer_start": 440}], "id": "P_459_C_2751_Q4", "question": "Quin moviment sorg\u00ed el 1913?"}, {"answers": [{"text": "un frac\u00e0s econ\u00f2mic", "answer_start": 824}], "id": "P_459_C_2751_Q5", "question": "Com fou l'exposici\u00f3 malgrat la seva qualitat art\u00edstica?"}]}, {"context": "L'expressionisme sorg\u00ed com a reacci\u00f3 a l'impressionisme: aix\u00ed com els impressionistes plasmaven al llen\u00e7 una \"impressi\u00f3\" del m\u00f3n circumdant, un simple reflex dels sentits, els expressionistes pretenien reflectir el seu m\u00f3n interior, una \"expressi\u00f3\" dels seus propis sentiments. Aix\u00ed, els expressionistes empraren la l\u00ednia i el color d'una manera temperamental i emotiva, amb fort contingut simb\u00f2lic. Aquesta reacci\u00f3 enfront de l'impressionisme supos\u00e0 una forta ruptura amb l'art elaborat per la generaci\u00f3 precedent, i va convertir l'expressionisme en un sin\u00f2nim de l'art modern durant els primers anys del segle xx.[7] L'expressionisme supos\u00e0 un nou concepte de l'art, ent\u00e8s com una forma de captar l'exist\u00e8ncia, de traslluir en imatges el substrat que existeix sota la realitat aparent, de reflectir l'immutable i etern de l'\u00e9sser hum\u00e0 i la natura. Aix\u00ed, l'expressionisme fou el punt de partida d'un proc\u00e9s de transmutaci\u00f3 de la realitat que cristal\u00b7litz\u00e0 en l'expressionisme abstracte i l'informalisme. Els expressionistes utilitzaven l'art com una forma de reflectir els seus sentiments, el seu estat an\u00edmic, propens en general a la malenconia, a l'evocaci\u00f3, a un decadentisme de tipus neorom\u00e0ntic. Aix\u00ed, l'art era una experi\u00e8ncia cat\u00e0rquica, en qu\u00e8 es purificaven els desfogaments espirituals, l'ang\u00fania vital de l'artista.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a reacci\u00f3 a l'impressionisme", "answer_start": 23}], "id": "P_459_C_2752_Q1", "question": "Per qu\u00e8 sorg\u00ed l'expressionisme?"}, {"answers": [{"text": "el seu m\u00f3n interior, una \"expressi\u00f3\" dels seus propis sentiments", "answer_start": 212}], "id": "P_459_C_2752_Q2", "question": "Qu\u00e8 pretenien reflectir els expressionistes?"}, {"answers": [{"text": "d'una manera temperamental i emotiva", "answer_start": 333}], "id": "P_459_C_2752_Q3", "question": "Com empraven la l\u00ednia i el color els expressionistes?"}, {"answers": [{"text": "propens en general a la malenconia, a l'evocaci\u00f3, a un decadentisme de tipus neorom\u00e0ntic", "answer_start": 1112}], "id": "P_459_C_2752_Q4", "question": "Com solia ser l'estat an\u00edmic que reflectien els expressionistes?"}, {"answers": [{"text": "cat\u00e0rquica", "answer_start": 1234}], "id": "P_459_C_2752_Q5", "question": "Quin tipus d'experi\u00e8ncia genera per als expressionistes l'art?"}]}, {"context": "Un dels principals antecedents de l'\u00f2pera expressionista fou Els marcats (Die Gezeichneten, 1918), de Franz Schreker, \u00f2pera de gran complexitat que requeria una orquestra de 120 m\u00fasics. Basada en un drama renaixentista itali\u00e0, era una obra de tem\u00e0tica obaga i torturada, plenament immersa en l'esperit depriment de la postguerra. La m\u00fasica era innovadora, radical, de sonoritat enigm\u00e0tica, amb una coloratura instrumental auda\u00e7 i brillant. El 1927 Ernst Krenek estren\u00e0 l'\u00f2pera Jonny spielt auf, que aconsegu\u00ed un notable \u00e8xit i fou l'\u00f2pera m\u00e9s representada del moment. Amb gran influ\u00e8ncia del jazz, Krenek experiment\u00e0 amb les principals tend\u00e8ncies musicals de l'\u00e8poca: neoromanticisme, neoclassicisme, atonalitat, dodecatonisme, etc. Considerat com a \"m\u00fasic degenerat\", el 1938 es refugi\u00e0 als Estats Units, al mateix temps que els nazis inauguraven l'exposici\u00f3 Entartete Musik (M\u00fasica degenerada) a D\u00fcsseldorf \u2013en paral\u00b7lel a la mostra d'art degenerat, Entartete Kunst\u2013, on atacaven la m\u00fasica atonal, el jazz i les obres de m\u00fasics jueus. Altre gran \u00e8xit fou l'\u00f2pera El misteri de Heliane (Das Wunder der Heliane, 1927), d'Erich Wolfgang Korngold, obra d'un cert erotisme amb una exquisida partitura concebuda en escala \u00e8pica que crea una gran dificultat per als int\u00e8rprets. Altres \u00f2peres d'aquest autor foren Die Tote Stadt, Der Ring des Polykrates i Violanta. Amb la instauraci\u00f3 de l'Anschluss el 1938, Korngold emigr\u00e0 als Estats Units.", "qas": [{"answers": [{"text": "Franz Schreker", "answer_start": 102}], "id": "P_459_C_2753_Q1", "question": "De qui \u00e9s l'\u00f2pera Els marcats?"}, {"answers": [{"text": "120", "answer_start": 174}], "id": "P_459_C_2753_Q2", "question": "Quants m\u00fasics requeria l'orquestra d'Els marcats?"}, {"answers": [{"text": "en un drama renaixentista itali\u00e0", "answer_start": 193}], "id": "P_459_C_2753_Q3", "question": "En qu\u00e8 estava basada Els marcats?"}, {"answers": [{"text": "innovadora, radical, de sonoritat enigm\u00e0tica, amb una coloratura instrumental auda\u00e7 i brillant", "answer_start": 344}], "id": "P_459_C_2753_Q4", "question": "Com era la m\u00fasica d'Els marcats?"}]}, {"context": "Els membres del grup mostraren inter\u00e8s pel misticisme, el simbolisme i les formes d'art que consideraven m\u00e9s genu\u00efnes: el primitiu, el popular, l'infantil i el de malalts mentals. Der Blaue Reiter destac\u00e0 per l'\u00fas de l'aquarel\u00b7la, enfront del gravat utilitzat principalment per Die Br\u00fccke. Tamb\u00e9 cal destacar la import\u00e0ncia atorgada a la m\u00fasica, que se sol assimilar al color, cosa que facilit\u00e0 la transici\u00f3 d'un art figuratiu a un de m\u00e9s abstracte.[60] D'igual forma, en els seus assajos te\u00f2rics mostraren predilecci\u00f3 per la forma abstracta, en qu\u00e8 veien un gran contingut simb\u00f2lic i psicol\u00f2gic, teoria que ampli\u00e0 Kandinski en la seva obra De l'espiritual en l'art (1912), en qu\u00e8 cerca una s\u00edntesi entre intel\u00b7lig\u00e8ncia i emotivitat, defensant que l'art es comunica amb el nostre esperit interior, i que les obres art\u00edstiques poden ser tan expressives com la m\u00fasica.[56] Kandinski express\u00e0 un concepte m\u00edstic de l'art, amb influ\u00e8ncia de la teosofia i la filosofia oriental: l'art \u00e9s expressi\u00f3 de l'esperit, les formes art\u00edstiques en s\u00f3n un reflex. Com en el m\u00f3n de les idees de Plat\u00f3, les formes i sons connecten amb el m\u00f3n espiritual per la sensibilitat i la percepci\u00f3. Per a Kandinski, l'art \u00e9s un llenguatge universal, accessible a qualsevol \u00e9sser hum\u00e0. El cam\u00ed de la pintura havia de ser des de la feixuga realitat material fins a l'abstracci\u00f3 de la visi\u00f3 pura, amb el color com a mitj\u00e0, per aix\u00f2 desenvolup\u00e0 tota una complexa teoria del color: en La Pintura com a art pur (1913) sost\u00e9 que la pintura \u00e9s ja un ens separat, un m\u00f3n en si mateix, una nova forma de l'\u00e9sser, que actua sobre l'espectador amb la vista i que li provoca profundes experi\u00e8ncies espirituals.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "el primitiu, el popular, l'infantil i el de malalts mentals", "answer_start": 119}], "id": "P_459_C_2754_Q1", "question": "Quines formes d'art consideraven els membres del grup m\u00e9s genu\u00efnes?"}, {"answers": [{"text": "Der Blaue Reiter", "answer_start": 180}], "id": "P_459_C_2754_Q2", "question": "Qui destaca per l'\u00fas de l'aquarel\u00b7la?"}, {"answers": [{"text": "al color", "answer_start": 367}], "id": "P_459_C_2754_Q3", "question": "A qu\u00e8 es sol assimilar la m\u00fasica?"}, {"answers": [{"text": "un llenguatge universal", "answer_start": 1197}], "id": "P_459_C_2754_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'art per a Kandinski?"}, {"answers": [{"text": "a qualsevol \u00e9sser hum\u00e0", "answer_start": 1233}], "id": "P_459_C_2754_Q5", "question": "A qui \u00e9s accessible l'art segons Kandinski?"}]}]}, {"title": "Rinoceront de D\u00fcrer", "paragraphs": [{"context": "El gravat cont\u00e9 inexactituds anat\u00f2miques. Representa l'animal cobert de plaques dures, com una armadura, i amb escates a les potes, que el fan semblant a un r\u00e8ptil. D\u00fcrer mai no veuria el rinoceront real, el primer exemplar viu vist a Europa des dels temps de l'Imperi Rom\u00e0. A la fi de 1515, el rei de Portugal, Manuel I, va enviar l'animal com a regal al papa Lle\u00f3 X, per\u00f2 va morir en naufragar el vaixell que el transportava vora la costa d'It\u00e0lia, a comen\u00e7aments de 1516. No es tornaria a veure un rinoceront viu a Europa fins a l'arribada d'un segon exemplar de l'\u00cdndia a la cort espanyola de Felip II prop de 1579.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "inexactituds anat\u00f2miques", "answer_start": 16}], "id": "P_481_C_2881_Q1", "question": "Qu\u00e8 cont\u00e9 el gravat?"}, {"answers": [{"text": "escates", "answer_start": 111}], "id": "P_481_C_2881_Q2", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 l'animal a les potes?"}, {"answers": [{"text": "a un r\u00e8ptil", "answer_start": 152}], "id": "P_481_C_2881_Q3", "question": "A qu\u00e8 s'assembla l'animal amb escates a les potes?"}, {"answers": [{"text": "Manuel I", "answer_start": 312}], "id": "P_481_C_2881_Q4", "question": "Qui era el rei de Portugal a la fi de 1515?"}, {"answers": [{"text": "papa Lle\u00f3 X", "answer_start": 356}], "id": "P_481_C_2881_Q5", "question": "A qui li va enviar Manuel I l'animal com a regal?"}]}, {"context": "El dest\u00ed del rinoceront dissecat es desconeix. Va poder haver estat traslladat a Flor\u00e8ncia pels Medici, o potser va poder haver estat destru\u00eft durant el saqueig de Roma (1527). La seva hist\u00f2ria va inspirar la novel\u00b7la de Lawrence Norfolk El rinoceront del Papa (The Pope's Rhinoceros).[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "es desconeix", "answer_start": 33}], "id": "P_481_C_2882_Q1", "question": "Quin \u00e9s el dest\u00ed del rinoceront dissecat?"}, {"answers": [{"text": "Flor\u00e8ncia", "answer_start": 81}], "id": "P_481_C_2882_Q2", "question": "On van poder traslladar els Medici el rinoceront?"}, {"answers": [{"text": "durant el saqueig de Roma", "answer_start": 143}], "id": "P_481_C_2882_Q3", "question": "Quan podria haver estat destru\u00eft el rinoceront?"}, {"answers": [{"text": "El rinoceront del Papa", "answer_start": 238}], "id": "P_481_C_2882_Q4", "question": "Com es diu la novel\u00b7la de Lawrence Norfolk?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s d'un viatge de cent vint dies, el rinoceront va ser desembarcat finalment a Portugal, prop del lloc on s'estava construint la Torre de Bel\u00e9m d'estil Manuel\u00ed. La torre es va decorar m\u00e9s tard amb g\u00e0rgoles amb forma de rinoceront sota els seus voladissos.[9] Com que no s'havia vist un rinoceront a Europa des de l'\u00e8poca de l'Imperi Rom\u00e0, havia passat a ser una esp\u00e8cie de criatura llegend\u00e0ria, que ocasionalment apareixia als bestiaris junt amb els unicorns, de manera que l'arribada d'un exemplar viu va causar sensaci\u00f3. L'ex\u00f2tic animal va ser allotjat al parc de les feres del rei Manuel I al Palau de Ribeira de Lisboa, separat dels elefants i d'altres grans criatures al Palau dos Esta\u00fas. El diumenge de la Trinitat, 3 de juny, Manuel I va organitzar un baralla entre el rinoceront i un jove elefant de la seva col\u00b7lecci\u00f3 per comprovar el relat de Plini el Vell, que assegurava que el rinoceront i l'elefant s\u00f3n enemics molt acres.[10] El rinoceront va avan\u00e7ar lenta i deliberadament cap al seu adversari, l'elefant; tanmateix, aquest \u00faltim, desacostumat a la sorollosa multitud que havia acudit a presenciar l'espectacle, va fugir aterrit abans que es produ\u00eds cap enfrontament.[11][12]", "qas": [{"answers": [{"text": "cent vint", "answer_start": 23}], "id": "P_481_C_2883_Q1", "question": "Quants dies va durar el viatge del rinoceront?"}, {"answers": [{"text": "Portugal", "answer_start": 84}], "id": "P_481_C_2883_Q2", "question": "On va ser desembarcat el rinoceront?"}, {"answers": [{"text": "amb g\u00e0rgoles amb forma de rinoceront sota els seus voladissos", "answer_start": 198}], "id": "P_481_C_2883_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 es va decorar la Torre de Bel\u00e9m?"}, {"answers": [{"text": "des de l'\u00e8poca de l'Imperi Rom\u00e0", "answer_start": 311}], "id": "P_481_C_2883_Q4", "question": "Des de quan no s'havia vist un rinoceront a Europa?"}, {"answers": [{"text": "entre el rinoceront i un jove elefant de la seva col\u00b7lecci\u00f3", "answer_start": 772}], "id": "P_481_C_2883_Q5", "question": "Entre qui va organitzar una baralla Manuel I?"}]}, {"context": "El gravat de D\u00fcrer no \u00e9s una representaci\u00f3 completament fidel d'un rinoceront. Mostra un animal amb dures plaques que cobreixen el seu cos com la xapa d'una armadura, amb un gorjal a la gola, una cuirassa de pit d'aspecte s\u00f2lid i reblons a les juntes, tamb\u00e9 va situar un petit corn a la seva gropa, i el va dotar de potes escatoses i quarters del darrere en forma de serra. Els rinoceronts reals no tenen cap d'aquestes caracter\u00edstiques[24][25] \u00c9s possible que es cre\u00e9s una armadura per la baralla contra l'elefant a Portugal, i que aquestes caracter\u00edstiques representades per D\u00fcrer fossin de fet parts de l'armadura[26] D'altra banda, l'\"armadura\" de D\u00fcrer pot representar els durs plecs de la gruixuda pell dels rinoceronts indis o, aix\u00ed com la resta d'imprecisions, potser siguin simples malentesos o afegitons creatius de D\u00fcrer.[27] D\u00fcrer tamb\u00e9 dibuixa una textura escatosa sobre el cos de l'animal, incloent l'\"armadura\". Aix\u00f2 pot ser un intent de D\u00fcrer de representar l'aspre i quasi barbamec cuir dels rinoceronts indis, que tenen bonys com a berrugues a les cuixes i les espatlles. D'altra banda la textura de la pell pot representar tamb\u00e9 una dermatitis indu\u00efda pel tancament del rinoceront durant el viatge de quatre mesos de l'\u00cdndia a Portugal..[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "un gorjal", "answer_start": 171}], "id": "P_481_C_2886_Q1", "question": "Qu\u00e8 duu el rinoceront a la gola en el gravat de D\u00fcrer?"}, {"answers": [{"text": "escatosa", "answer_start": 869}], "id": "P_481_C_2886_Q2", "question": "Com era la textura que D\u00fcrer va dibuixar sobre el cos de l'animal?"}, {"answers": [{"text": "bonys com a berrugues", "answer_start": 1038}], "id": "P_481_C_2886_Q3", "question": "Qu\u00e8 tenen els rinoceronts indis a les cuixes i les espatlles?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 1220}], "id": "P_481_C_2886_Q4", "question": "Quants mesos va durar el viatge del rinoceront?"}, {"answers": [{"text": "\u00cdndia", "answer_start": 1238}], "id": "P_481_C_2886_Q5", "question": "Des d'on va ser portat el rinoceront a Portugal?"}]}]}, {"title": "Torvaldo e Dorliska", "paragraphs": [{"context": "L'escena queda solit\u00e0ria. Ja ha vesprejat i apareix la dissortada Dorliska molt descurada. Durant tota la nit ha estat vagant a la intemp\u00e8rie i busca un lloc on arrecerar-se. La noia albira el castell d'Orlow i, sense imaginar que all\u00e0 resideix el seu pitjor enemic, s'hi encamina per demanar ajuda (\u00e0ria: Tutto \u00e8 va, niun m'ascolta). Obre Carlotta i en veure el deplorable aspecte en el qual es troba Dorliska la convida a passar. Les dues dones entren al castell.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la intemp\u00e8rie", "answer_start": 126}], "id": "P_117_C_697_Q1", "question": "Per on vaga Dorliska?"}, {"answers": [{"text": "un lloc on arrecerar-se", "answer_start": 150}], "id": "P_117_C_697_Q2", "question": "Qu\u00e8 busca Dorliska?"}, {"answers": [{"text": "Orlow", "answer_start": 203}], "id": "P_117_C_697_Q3", "question": "Quin castell veu?"}, {"answers": [{"text": "el seu pitjor enemic", "answer_start": 245}], "id": "P_117_C_697_Q4", "question": "Qui resideix al castell d'Orlow?"}, {"answers": [{"text": "Carlotta", "answer_start": 340}], "id": "P_117_C_697_Q5", "question": "Qui li obre la porta?"}]}, {"context": "Cal destacar un fet curi\u00f3s. Rossini a la seva infantesa havia sigut castigat a treballar en una ferreria per haver-se negat a estudiar i havia suplicat ser alliberat immediatament del suplici d'aquell soroll, molt molest per una orella sensible. En diverses obres (per exemple ho torna a fer al sextet de El barber de Sevilla), per\u00f2 en aquesta es fa m\u00e9s evident, Rossini \"castiga\" a l'espectador a compartir una bella m\u00fasica amb els cops r\u00edtmics del martell sobre l'enclusa. Durant tot el final del sextet del segon acte, Rossini castiga l'orella de l'espectador durant un minut i mig.", "qas": [{"answers": [{"text": "en una ferreria", "answer_start": 89}], "id": "P_117_C_698_Q1", "question": "On va ser castigat a treballar Rossini?"}, {"answers": [{"text": "aquell soroll", "answer_start": 194}], "id": "P_117_C_698_Q2", "question": "Qu\u00e8 li produ\u00efa un suplici?"}, {"answers": [{"text": "els cops r\u00edtmics del martell sobre l'enclusa", "answer_start": 429}], "id": "P_117_C_698_Q3", "question": "Qu\u00e8 sent l'espectador barrejat amb la m\u00fasica?"}, {"answers": [{"text": "un minut i mig", "answer_start": 570}], "id": "P_117_C_698_Q4", "question": "Quanta estona castiga Rossini a l'espectador?"}]}, {"context": "L'escena es trasllada ara a una depend\u00e8ncia del castell. El duc reflexiona sobre l'odiat que \u00e9s al poble, per\u00f2 aix\u00f2 a ell no li importa: el que vol \u00e9s conquerir el cor de Dorliska. Crida Giorgio i li ordena que porti la dona davant d'ell. El criat obeeix i la porta al moment. El noble li ofereix la llibertat del seu esp\u00f2s a canvi de qu\u00e8 s'uneixi a ell per sempre, per\u00f2 ella nega rotundament l'oferta i li fa saber que l'\u00fanic que desitja d'ell \u00e9s la mort (\u00e0ria: Ferma, costante, immobile).", "qas": [{"answers": [{"text": "a una depend\u00e8ncia", "answer_start": 26}], "id": "P_117_C_699_Q1", "question": "On es trasllada l'escena?"}, {"answers": [{"text": "conquerir el cor de Dorliska", "answer_start": 151}], "id": "P_117_C_699_Q2", "question": "Qu\u00e8 vol el duc?"}, {"answers": [{"text": "que porti la dona", "answer_start": 207}], "id": "P_117_C_699_Q3", "question": "Qu\u00e8 li ordena a Giorgio?"}, {"answers": [{"text": "la llibertat del seu esp\u00f2s", "answer_start": 297}], "id": "P_117_C_699_Q4", "question": "Qu\u00e8 li ofereix?"}, {"answers": [{"text": "nega rotundament l'oferta", "answer_start": 376}], "id": "P_117_C_699_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa ella?"}]}, {"context": "Tot i els bons cantants de l'estrena,  l'\u00f2pera no va obtenir l'\u00e8xit esperat i, encara que no va resultar ser un frac\u00e0s, a poc a poc va anar caient en l'oblit, desapareixent del panorama cap a 1839. Rossini, un compositor molt conegut i estimat a Roma, no va poder aconseguir l'\u00e8xit que s'esperava d'una nova obra seva. Els aspectes semiserio de l'\u00f2pera no van ser apreciats per l'audi\u00e8ncia.[6] Es despr\u00e8n de les cr\u00edtiques de la primera actuaci\u00f3 que el p\u00fablic va descobrir que Torvaldo no era prou alegre per a l'obertura de la temporada de carnaval. Sterbini va saber escriure en un bon vers, per\u00f2 no va saber portar la gr\u00e0cia, es va dir en una revista. La primera actuaci\u00f3, per\u00f2, no va ser una gran fallida i el p\u00fablic va agrair molt la pres\u00e8ncia de Filippo Galli que, per primera vegada en la seva reeixida carrera d'uns quinze anys, apareixia en aquest teatre. Rossini tenia una idea molt exacta de la veu de Galli quan va escriure Torvaldo, ja que ell havia fet a mida per a Galli el paper del Conte Asdrubale a La pietra del paragone, de Selim a Il turco in Italia, i de Mustaf\u00e0 a L'italiana in Algeri. M\u00e9s tard, seguiria component rols apropiats com el de Fernando a La gazza ladra, el paper titular de Maometto II i el paper d'Assur a Semiramide, fent de Galli el baix definitiu de Rossini.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "bons", "answer_start": 10}], "id": "P_117_C_700_Q1", "question": "Com eren els cantants de l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "1839", "answer_start": 192}], "id": "P_117_C_700_Q2", "question": "Quan va desapar\u00e8ixer del panorama?"}, {"answers": [{"text": "semiserio", "answer_start": 332}], "id": "P_117_C_700_Q3", "question": "Quins aspectes no va apreciar el p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "la pres\u00e8ncia de Filippo Galli", "answer_start": 735}], "id": "P_117_C_700_Q4", "question": "Qu\u00e8 va agrair el p\u00fablic?"}]}, {"context": "Mentre tots demanen la seva mort \u00e9s portat fora del castell. Per fi tot el ducat ha estat alliberat de l'opressi\u00f3 i el matrimoni tornar\u00e0 a ser feli\u00e7. L'alegria general posa la guinda final a l'\u00f2pera (final: Grazie al destin pietoso).[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "la seva mort", "answer_start": 20}], "id": "P_117_C_701_Q1", "question": "Qu\u00e8 demanen tots?"}, {"answers": [{"text": "fora del castell", "answer_start": 43}], "id": "P_117_C_701_Q2", "question": "On el porten?"}, {"answers": [{"text": "de l'opressi\u00f3", "answer_start": 100}], "id": "P_117_C_701_Q3", "question": "De qu\u00e8 s'allibera el ducat?"}, {"answers": [{"text": "el matrimoni", "answer_start": 116}], "id": "P_117_C_701_Q4", "question": "Quin tornar\u00e0 a ser feli\u00e7?"}]}]}, {"title": "Matrimoni homosexual a Espanya", "paragraphs": [{"context": "El 30 de juny de 2004, el llavors Ministre de Just\u00edcia Juan Fernando L\u00f3pez Aguilar va anunciar que el Congr\u00e9s de Diputats havia aprovat una proposici\u00f3 de llei per estendre el dret del matrimoni als homosexuals. Es compliria aix\u00ed una promesa feta pel President Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero feta durant la presa de possessi\u00f3 de la presid\u00e8ncia espanyola.[1] L\u00f3pez Aguilar tamb\u00e9 anunciava dues proposicions de llei m\u00e9s, introdu\u00efdes pel partit catal\u00e0 Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3: la primera donava estatus legal a les parelles de fet, tant heterosexuals com homosexuals, i una segona llei que permetia a les persones transexuals canviar legalment el seu nom sense la necessitat de sotmetre's pr\u00e8viament a cirurgia.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "Juan Fernando L\u00f3pez Aguilar", "answer_start": 55}], "id": "P_155_C_925_Q1", "question": "Qui era el Ministre de Just\u00edcia el 30 de juny de 2004?"}, {"answers": [{"text": "Just\u00edcia", "answer_start": 46}], "id": "P_155_C_925_Q2", "question": "De qu\u00e8 era Ministre Juan Fernando L\u00f3pez Aguilar?"}, {"answers": [{"text": "als homosexuals", "answer_start": 194}], "id": "P_155_C_925_Q3", "question": "A qui s'estenia el dret del matrimoni?"}, {"answers": [{"text": "canviar legalment el seu nom sense la necessitat de sotmetre's pr\u00e8viament a cirurgia", "answer_start": 616}], "id": "P_155_C_925_Q4", "question": "Qu\u00e8 permetia la proposici\u00f3 de llei a les persones transexuals??"}]}, {"context": "Els bisbes espanyols tamb\u00e9 van afirmar que el govern, mitjan\u00e7ant l'ampliaci\u00f3 del dret de matrimoni a parelles del mateix sexe, havia debilitat el sentit del matrimoni, que defineixen com una participaci\u00f3 d'una parella heterosexual.[4] El F\u00f2rum Espanyol de la Fam\u00edlia va expressar la seva preocupaci\u00f3 per la possibilitat que parelles homosexuals poguessin adoptar i criar nens, i van argumentar que l'adopci\u00f3 no \u00e9s un dret dels pares, sin\u00f3 de l'adoptat.[5] Associacions gais van respondre que l'adopci\u00f3 de facto per part de parelles del mateix sexe havia existit durant molt de temps a Espanya, ja que en moltes parelles un dels membres adoptava el fill de la seva parella. L'adopci\u00f3 per part de parelles homosexuals ja era legal a Navarra, Ast\u00faries, Arag\u00f3, Pa\u00eds Basc i Catalunya.[50] Aquestes associacions tamb\u00e9 van argumentar que no hi havia base cient\u00edfica sobre que l'orientaci\u00f3 sexual dels pares podria causar problemes de desenvolupament en els nens adoptats; opini\u00f3 que coincideix amb la postura del Col\u00b7legi Oficial de Psic\u00f2legs, que tamb\u00e9 afirma que l'homosexualitat no \u00e9s una patologia.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "com una participaci\u00f3 d'una parella heterosexual", "answer_start": 183}], "id": "P_155_C_926_Q1", "question": "Com defineixen els bisbes espanyols el matrimoni?"}, {"answers": [{"text": "la seva preocupaci\u00f3 per la possibilitat que parelles homosexuals poguessin adoptar i criar nens", "answer_start": 280}], "id": "P_155_C_926_Q2", "question": "Qu\u00e8 va expressar el F\u00f2rum Espanyol de la Fam\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "l'adoptat", "answer_start": 442}], "id": "P_155_C_926_Q3", "question": "A qui correspon segons el F\u00f2rum Espanyol de la Fam\u00edlia el dret a l'adopci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Navarra, Ast\u00faries, Arag\u00f3, Pa\u00eds Basc i Catalunya", "answer_start": 731}], "id": "P_155_C_926_Q4", "question": "On ja era legal l'adopci\u00f3 per part de parelles homosexuals?"}, {"answers": [{"text": "Col\u00b7legi Oficial de Psic\u00f2legs", "answer_start": 1006}], "id": "P_155_C_926_Q5", "question": "Quin Col\u00b7legi afirma que l'homosexualitat no \u00e9s una patologia?"}]}, {"context": "Tot i aquestes passes cap a l'igualitarisme, es va mantenir un defecte legal: si els nens havien nascut dins d'un matrimoni entre lesbianes, la mare no biol\u00f2gica no era considerada legalment com a mare, i encara havia de sotmetre's a un llarg proc\u00e9s d'adopci\u00f3.[30] Aquest dret era garantit en parelles heterosexuals (casades o no), quan un padrastre declarava que els nens de la seva dona tamb\u00e9 ho fossin d'ell, sense passar per cap m\u00e9s proc\u00e9s. El 7 de novembre de 2006, el govern va esmenar la llei sobre la reproducci\u00f3 assistida, permetent a la mare no biol\u00f2gica ser considerada com un dels pares.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "sotmetre's a un llarg proc\u00e9s d'adopci\u00f3", "answer_start": 221}], "id": "P_155_C_927_Q1", "question": "Qu\u00e8 havia de fer la mare no biol\u00f2gica del nen nascut dins d'un matrimoni l\u00e8sbic?"}, {"answers": [{"text": "El 7 de novembre de 2006", "answer_start": 445}], "id": "P_155_C_927_Q2", "question": "Quan \u00e9s va esmenar la llei sobre la reproducci\u00f3 assistida?"}, {"answers": [{"text": "a la mare no biol\u00f2gica", "answer_start": 542}], "id": "P_155_C_927_Q3", "question": "A qui permetia la llei sobre la reproducci\u00f3 assistida ser considerada un dels pares?"}, {"answers": [{"text": "cap a l'igualitarisme", "answer_start": 22}], "id": "P_155_C_927_Q4", "question": "Cap on anaven aquestes passes?"}, {"answers": [{"text": "el govern", "answer_start": 471}], "id": "P_155_C_927_Q5", "question": "Qui va esmenar la llei sobre la reproducci\u00f3 assistida?"}]}, {"context": "Unes 4.500 parelles homosexuals es van casar a Espanya durant el primer any de vig\u00e8ncia de la llei.[7] Poc despr\u00e9s de l'aprovaci\u00f3 de la llei, van sorgir dubtes sobre la situaci\u00f3 legal dels matrimonis amb persones de pa\u00efsos que no permeten el matrimoni homosexual. El Ministeri de Just\u00edcia va determinar que la llei de matrimonis homosexual permet a ciutadans espanyols contraure matrimoni amb ciutadans d'altres nacionalitats independentment de si al seu pa\u00eds d'origen es reconeix aquesta associaci\u00f3.[8] Almenys un dels membres de la parella ha de ser ciutad\u00e0 espanyol per poder casar-se; aix\u00ed doncs, tamb\u00e9 es reconeix el matrimoni entre dos ciutadans estrangers amb resid\u00e8ncia legal a Espanya.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "Unes 4.500", "answer_start": 0}], "id": "P_155_C_929_Q1", "question": "Quantes parelles homosexuals es van casar el primer any de vig\u00e8ncia de la llei?"}, {"answers": [{"text": "sobre la situaci\u00f3 legal dels matrimonis amb persones de pa\u00efsos que no permeten el matrimoni homosexual", "answer_start": 160}], "id": "P_155_C_929_Q2", "question": "Quins dubtes van sorgir despr\u00e9s de l'aprovaci\u00f3 de la llei?"}, {"answers": [{"text": "el matrimoni entre dos ciutadans estrangers amb resid\u00e8ncia legal a Espanya", "answer_start": 619}], "id": "P_155_C_929_Q4", "question": "Qu\u00e8 va recon\u00e8ixer tamb\u00e9 el Ministeri de Just\u00edcia?"}]}, {"context": "Tot i aquest informe negatiu, el Govern va presentar el projecte de llei al Congr\u00e9s l'1 d'octubre de 2004. Amb l'excepci\u00f3 del Partit Popular i els membres d'Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya (que forma part de CiU), els partits parlamentaris van recolzar la reforma. El 21 d'abril de 2005, el Congr\u00e9s va aprovar el projecte de llei, amb 183 \"s\u00ed\", 136 \"no\" i 6 abstencions (entre ells un membre del Partit Popular).[34] El projecte de llei per permetre matrimonis del mateix sexe a Espanya va ser breu: va afegir un nou par\u00e0graf a l'article 44 del codi civil, dient que el matrimoni tindr\u00e0 els mateixos requisits i efectes, independentment de si les persones que intervenen tenen el mateix o diferent sexe.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "1 d'octubre de 2004", "answer_start": 86}], "id": "P_155_C_930_Q1", "question": "Quin dia es va presentar el projecte de llei al Congr\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "Partit Popular i els membres d'Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya", "answer_start": 126}], "id": "P_155_C_930_Q2", "question": "Quins partits no van recolzar la reforma?"}, {"answers": [{"text": "183", "answer_start": 333}], "id": "P_155_C_930_Q3", "question": "Amb quants vots a favor el Congr\u00e9s va aprovar el projecte de llei?"}, {"answers": [{"text": "un membre del Partit Popular", "answer_start": 380}], "id": "P_155_C_930_Q4", "question": "Qui va ser un dels votants que es va abstenir?"}, {"answers": [{"text": "matrimonis del mateix sexe", "answer_start": 448}], "id": "P_155_C_930_Q5", "question": "Qu\u00e8 permetia el projecte de llei?"}]}]}, {"title": "Retaule de l'Epifania (Huguet)", "paragraphs": [{"context": "El Retaule de l'Epifania  \u00e9s una obra g\u00f2tica de 1450 atribu\u00efda a la primera etapa del pintor Jaume Huguet. \u00c9s un petit retaulet d'oratori privat amb tres escenes de la vida de Jes\u00fas, amb l'Adoraci\u00f3 dels Reis Mags com a escena principal. Es conserva al Museu Episcopal de Vic.[1] Com a altres obres del primer per\u00edode de l'autor, mostra influ\u00e8ncies de l'estil dels primitius flamencs, especialment amb obres de Rogier van der Weyden.", "qas": [{"answers": [{"text": "de 1450", "answer_start": 45}], "id": "P_515_C_3085_Q1", "question": "De quin any \u00e9s El Retaule de l'Epifania?"}, {"answers": [{"text": "Jaume Huguet", "answer_start": 93}], "id": "P_515_C_3085_Q2", "question": "A qui s'atribueix El Retaule de l'Epifania?"}, {"answers": [{"text": "un petit retaulet d'oratori privat", "answer_start": 110}], "id": "P_515_C_3085_Q3", "question": "Quin tipus de retaule \u00e9s El Retaule de l'Epifania?"}, {"answers": [{"text": "l'Adoraci\u00f3 dels Reis Mags", "answer_start": 187}], "id": "P_515_C_3085_Q5", "question": "Quina \u00e9s l'escena principal de El Retaule de l'Epifania?"}]}, {"context": "Al pis inferior, l'escena principal que d\u00f3na nom al retaule est\u00e0 dedicada a l'Epifania o Adoraci\u00f3 dels Reis Mags. La representaci\u00f3 de l'Epifania podia tenir un sentit eucar\u00edstic quan es mostra junt amb altres com l'\u00daltim Sopar o la Crucifixi\u00f3, si aquestes no formen part del cicle de la Passi\u00f3, sin\u00f3 que es manifesta el sacrifici de Crist com una forma de pensament eclesi\u00e0stic que parla de l'Eucaristia com a via de participaci\u00f3 en el sacrifici de Crist.[8] L'Epifania representa el reconeixement del Messies per part dels representants de la humanitat pagana, la conversi\u00f3 cristiana i un signe de fidelitat i submissi\u00f3 a l'\u00e9sser div\u00ed. En aquest cas es produeix un mimetisme entre l'adoraci\u00f3 dels reis cap a Jes\u00fas a l'escena de l'epifania i la dels comitents a l'escena de la crucifixi\u00f3.[4] Aquesta combinaci\u00f3 de les dues icones no necess\u00e0riament comportava reunir dues taules, tal com es pot observar al Retaule de Santa Columba del flamenc Rogier van der Weyden, on dins del pessebre de l'escena principal de l'Epifania hi ha penjat un crucifix a la paret, una imatge clarament extempor\u00e0nia que relaciona el Nen acabat de n\u00e9ixer amb aquell que se sacrificar\u00e0 per salvar la humanitat.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al pis inferior", "answer_start": 0}], "id": "P_515_C_3086_Q1", "question": "On trobem l'escena principal del retaule?"}, {"answers": [{"text": "a l'Epifania o Adoraci\u00f3 dels Reis Mags", "answer_start": 74}], "id": "P_515_C_3086_Q2", "question": "A qu\u00e8 est\u00e0 dedicat el retaule?"}, {"answers": [{"text": "per part dels representants de la humanitat pagana", "answer_start": 510}], "id": "P_515_C_3086_Q3", "question": "Per qui \u00e9s reconegut el Messies en l'Epifania?"}, {"answers": [{"text": "un crucifix", "answer_start": 1036}], "id": "P_515_C_3086_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha penjat a la paret dins el pessebre al Retaule de Santa Columba?"}]}, {"context": "Aquesta no \u00e9s l'\u00fanica coincid\u00e8ncia amb la taula de l'Epifania del Conestable, tamb\u00e9 \u00e9s mim\u00e8tica la posici\u00f3 dels reis Melcior i Gaspar, el primer tocant suaument el peu del Nen assegut a la falda de Maria, i el segon tocant amb la m\u00e0 la seva corona en el moment de l'adoraci\u00f3. Per contra, l'ambientaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2pia de les obres flamenques de Van der Weyden, com l'esmentat Retaule de Santa Columba, o com el Retaule d'Hulin de Loo, obra de Memling. En tots els casos l'estructura del pessebre \u00e9s similar i, el m\u00e9s important, Maria ocupa una posici\u00f3 central que la converteix en l'eix que ordena sim\u00e8tricament els protagonistes.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb la taula de l'Epifania del Conestable", "answer_start": 35}], "id": "P_515_C_3088_Q1", "question": "Amb quina altra taula hi ha coincid\u00e8ncies?"}, {"answers": [{"text": "la posici\u00f3 dels reis Melcior i Gaspar", "answer_start": 96}], "id": "P_515_C_3088_Q2", "question": "Quina posici\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s mim\u00e8tica en les dues taules?"}, {"answers": [{"text": "el peu del Nen", "answer_start": 161}], "id": "P_515_C_3088_Q3", "question": "Qu\u00e8 toca amb la m\u00e0 Melcior?"}, {"answers": [{"text": "la seva corona", "answer_start": 233}], "id": "P_515_C_3088_Q4", "question": "Qu\u00e8 toca amb la m\u00e0 Gaspar?"}, {"answers": [{"text": "de les obres flamenques de Van der Weyden", "answer_start": 316}], "id": "P_515_C_3088_Q5", "question": "De qu\u00e8 sembla pr\u00f2pia l'ambientaci\u00f3 del retaule?"}]}, {"context": "Actualment \u00e9s considerada obra de Jaume Huguet, una tesi que compta amb el suport de Gudiol i Ainaud de Lasarte, que la situen entre 1450-1454 i per Chandler R. Post que la situa entre 1459-1460.[3] No obstant aix\u00f2, el seu format i dimensions excepcionals dins del repertori d'Huguet i el seu taller que produ\u00efen obres de gran format, va fer que historiadors com Benjamin Rowland, el 1932, q\u00fcestionessin l'autoria i fos considerada una obra derivada d'Huguet relacionada amb algun artista m\u00e9s expressionista com ara Joan Rosat, autor de la predel\u00b7la de Santa Margarida del museu de Mallorca. El 1942, August L. Mayer situava l'autoria fora de l'\u00e0mbit catal\u00e0; identificava elements que li feien especular per una autoria francoflamenca, probablement d'un pintor-miniaturista borgony\u00f3 format al nord de Fran\u00e7a, un perfil molt allunyat d'Huguet.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Jaume Huguet", "answer_start": 31}], "id": "P_515_C_3089_Q1", "question": "Actualment de qui es considera que \u00e9s l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Gudiol i Ainaud de Lasarte", "answer_start": 85}], "id": "P_515_C_3089_Q2", "question": "Qui dona suport a la tesi que l'obra \u00e9s de Jaume Huguet?"}, {"answers": [{"text": "entre 1450-1454", "answer_start": 127}], "id": "P_515_C_3089_Q3", "question": "Entre quina anys situen l'obra Gudiol i Ainaud de Lasarte?"}, {"answers": [{"text": "Benjamin Rowland", "answer_start": 363}], "id": "P_515_C_3089_Q4", "question": "Quin historiador va q\u00fcestionar l'autoria d'Huguet el 1932?"}, {"answers": [{"text": "Joan Rosat", "answer_start": 516}], "id": "P_515_C_3089_Q5", "question": "Qui \u00e9s l'autor de la predel\u00b7la de Santa Margarida del museu de Mallorca?"}]}]}, {"title": "Retaule dels sants Abd\u00f3 i Sen\u00e9n", "paragraphs": [{"context": "Durant la persecuci\u00f3 dels cristians de Diocleci\u00e0 (284-305) foren detinguts pel prefecte L\u00edsies de Cil\u00edcia i, en no voler abjurar del cristianisme, foren martiritzats. Les passiones parlen de \u00abcinc cops martiritzats\u00bb; segons les fonts foren lapidats \u2013tot i que les pedres retornaven contra els botxins\u2013, fuetejats, crucificats i assagetats \u2013tamb\u00e9 les sagetes es giraven contra els soldats\u2013, llan\u00e7ats al mar amb una pedra al coll \u2013aconseguint tot i aix\u00ed surar\u2013 i, finalment, cremats en un forn. La tradici\u00f3 m\u00e9s coneguda diu que, finalment, foren decapitats juntament amb els seus deixebles \u00c0ntim, Lleonci i Euprepi a Cir, prop d'Antioquia de S\u00edria. El seu miracle m\u00e9s conegut \u00e9s el que van fer quan un malalt tenia la cama gangrenada: la van tallar i la van substituir miraculosament per la d'un negre que havia mort poc abans, quedant el pacient completament guarit.", "qas": [{"answers": [{"text": "de \u00abcinc cops martiritzats\u00bb", "answer_start": 188}], "id": "P_364_C_2179_Q1", "question": "De qu\u00e8 parlen les passiones?"}, {"answers": [{"text": "amb una pedra al coll", "answer_start": 406}], "id": "P_364_C_2179_Q2", "question": "Com van ser llan\u00e7ats al mar?"}, {"answers": [{"text": "en un forn", "answer_start": 481}], "id": "P_364_C_2179_Q3", "question": "On els van cremar?"}, {"answers": [{"text": "\u00c0ntim, Lleonci i Euprepi a Cir", "answer_start": 588}], "id": "P_364_C_2179_Q4", "question": "Qui eren els seus deixebles?"}, {"answers": [{"text": "284-305", "answer_start": 50}], "id": "P_364_C_2179_Q5", "question": "Quan van ser perseguits els cristians?"}]}, {"context": "La darrera escena recull la hist\u00f2ria del segle x segons la qual es traslladen les seves restes a Amiens. No queda clar que aquest trasllat fos en aquesta data, ja que no es recull a la Llegenda \u00c0uria (segle xiii) junt amb la narraci\u00f3 del sacrifici dels sants. Podria tractar-se d'una llegenda creada durant la reconstrucci\u00f3 de la capella d'Arles durant el segle xiv. La imatge representa la solemne comitiva precedida per l'abat Arnulf i els seus monjos, que s'acosten a rebre les miraculoses rel\u00edquies portades per dos benedictins dins de dos barrils sobre un asedins de dos barrils sobre un ase. El benedict\u00ed que guia l'ase mostra la seva sorpresa amb el gest de la m\u00e0 i la mirada interrogativa que adre\u00e7a al seu company.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "la hist\u00f2ria del segle x segons la qual es traslladen les seves restes a Amiens", "answer_start": 25}], "id": "P_364_C_2180_Q1", "question": "Qu\u00e8 recull la darrera escena?"}, {"answers": [{"text": "durant la reconstrucci\u00f3 de la capella d'Arles durant el segle xiv", "answer_start": 300}], "id": "P_364_C_2180_Q2", "question": "De quan podria tractar-se la llegenda del trasllat de les restes a Amiens?"}, {"answers": [{"text": "d'Arles", "answer_start": 338}], "id": "P_364_C_2180_Q3", "question": "Quina capella es va reconstruir durant el segle xiv?"}, {"answers": [{"text": "l'abat Arnulf i els seus monjos", "answer_start": 422}], "id": "P_364_C_2180_Q4", "question": "Qui precedeix la solemne comitiva?"}]}, {"context": "L'escena del miracle mostra l'operaci\u00f3 feta per Cosme i Dami\u00e0 a la cama gangrenada d'un dels vigilants de l'esgl\u00e9sia. Varen fer servir la cama d'en \u00abMauri, un home d'Eti\u00f2pia\u00bb que havia estat enterrat aquell mateix dia. En aixecar-se l'endem\u00e0, el malalt s'adona de la seva curaci\u00f3, ho comunica als seus coneguts i tots van al cementiri a comprovar el fet. Huguet es mostra rigor\u00f3s amb el relat i mostra una cama negra empeltada sobre el cos blanc del malalt, mentre que a l'obra de Nadal el canvi de color \u00e9s imperceptible. Si que coincideixen en la pres\u00e8ncia de dos \u00e0ngels com a ajudants de l'operaci\u00f3, un fet que no figurava a les llegendes escrites dels sants. A l'extrem dret s'observa una porta darrera la qual hi ha el cementiri amb el cos desenterrat del donant i la imatge retrospectiva de Cosme i Dami\u00e0 mentre fan l'acci\u00f3 de tallar-li la cama.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "un dels vigilants de l'esgl\u00e9sia", "answer_start": 85}], "id": "P_364_C_2181_Q1", "question": "Qui tenia la cama gangrenada?"}, {"answers": [{"text": "Eti\u00f2pia", "answer_start": 166}], "id": "P_364_C_2181_Q2", "question": "D'on era en Mauri?"}, {"answers": [{"text": "aquell mateix dia", "answer_start": 200}], "id": "P_364_C_2181_Q3", "question": "Quan havia estat enterrat en Mauri?"}, {"answers": [{"text": "als seus coneguts", "answer_start": 293}], "id": "P_364_C_2181_Q4", "question": "A qui comunica el malalt la seva curaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "al cementiri", "answer_start": 322}], "id": "P_364_C_2181_Q5", "question": "On van els coneguts del malalt a comprovar el fet?"}]}, {"context": "A la segona escena, els sants s\u00f3n llan\u00e7ats a les feres que, segons la versi\u00f3 escrita original, aix\u00ed com la catalana, es tractaven de \u00abdos lleons i quatre \u00f3ssos\u00bb. Huguet no resol b\u00e9 la composici\u00f3 espacial dins un fossat massa estret per a contenir tots els personatges, els quals tenen una manca de proporcionalitat considerable. Entre els espectadors tornen a apar\u00e8ixer un pont\u00edfex pag\u00e0 i un individu amb turbant. La seva mida, considerablement gran tot i estar al fons, denota problemes de perspectiva.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "a les feres", "answer_start": 43}], "id": "P_364_C_2183_Q1", "question": "A qui s\u00f3n llan\u00e7ats els sants?"}, {"answers": [{"text": "A la segona escena", "answer_start": 0}], "id": "P_364_C_2183_Q2", "question": "Quan s\u00f3n llan\u00e7ats els sants a les feres?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 147}], "id": "P_364_C_2183_Q3", "question": "Quants \u00f3ssos hi havia entre les feres?"}, {"answers": [{"text": "una manca de proporcionalitat considerable", "answer_start": 285}], "id": "P_364_C_2183_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenen tots els personatges?"}, {"answers": [{"text": "un pont\u00edfex pag\u00e0 i un individu amb turbant", "answer_start": 370}], "id": "P_364_C_2183_Q5", "question": "Qui apareix entre els espectadors?"}]}, {"context": "El moment en el qual es realitza aquest retaule coincideix amb la fase de plenitud de l'autor, que mostra una serena i expressiva naturalitat. Encara conservar\u00e0 els darrers aires del g\u00f2tic internacional amb un moment avan\u00e7at del flamenquisme m\u00e9s penetrant.[3] L'artista incorpora algunes novetats tot i que, com a home conservador i enamorat dels costums del seu pa\u00eds, va tra\u00e7ant una visi\u00f3 pr\u00f2pia que defineix la pintura g\u00f2tica catalana. Aix\u00ed, coneixedor de les noves tend\u00e8ncies de la pintura flamenca, com ho proven la suavitat dels rostres o la utilitzaci\u00f3 del paisatge, les adapta a les tradicions del pa\u00eds mantenint el vell predomini dels espais daurats en els muntants que emmarquen l'escena. Com m\u00e9s maduresa s'aprecia en el seu estil, m\u00e9s es reflecteixen en les seves figures els tipus habituals dels seus contemporanis i ve\u00efns, observats en la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona i del camp de Catalunya. Aix\u00f2 \u00e9s molt evident en el trasllat de les rel\u00edquies dels sants Abd\u00f3 i Sen\u00e9n del retaule de Terrassa.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb la fase de plenitud de l'autor", "answer_start": 59}], "id": "P_364_C_2184_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 coincideix el moment en el qual es realitza el retaule?"}, {"answers": [{"text": "dels costums del seu pa\u00eds", "answer_start": 342}], "id": "P_364_C_2184_Q2", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 enamorat l'artista?"}, {"answers": [{"text": "la suavitat dels rostres o la utilitzaci\u00f3 del paisatge", "answer_start": 517}], "id": "P_364_C_2184_Q3", "question": "Qu\u00e8 prova que l'artista era coneixedor de les noves tend\u00e8ncies de la pintura flamenca?"}, {"answers": [{"text": "Abd\u00f3 i Sen\u00e9n", "answer_start": 983}], "id": "P_364_C_2184_Q4", "question": "De quins sants es traslladen les rel\u00edquies?"}, {"answers": [{"text": "en la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona i del camp de Catalunya", "answer_start": 846}], "id": "P_364_C_2184_Q5", "question": "On s\u00f3n observats els contemporanis i ve\u00efns de l'artista?"}]}]}, {"title": "Cervesa", "paragraphs": [{"context": "Assisa panis et cervisi\u00e6 \u00e9s una frase llatina que fa refer\u00e8ncia a una llei del segle xiii, aplicada a Anglaterra durant l'edat mitjana, amb l'objecte de regular els preus i la quantitat tant del pa com de la cervesa. La llei va ser promulgada per Enric III entre 1266 i 1271.[14] Va ser la primera llei en la hist\u00f2ria d'Anglaterra (i potser a Europa) destinada a regular la producci\u00f3 d'aliments.[15][16]", "qas": [{"answers": [{"text": "Assisa panis et cervisi\u00e6", "answer_start": 0}], "id": "P_565_C_3385_Q1", "question": "Quina frase llatina fa refer\u00e8ncia a una llei del segle xiii?"}, {"answers": [{"text": "durant l'edat mitjana", "answer_start": 113}], "id": "P_565_C_3385_Q2", "question": "Quan s'aplicava la llei a la qual feia refer\u00e8ncia la frase llatina Assisa panis et cervisi\u00e6?"}, {"answers": [{"text": "amb l'objecte de regular els preus i la quantitat tant del pa com de la cervesa", "answer_start": 136}], "id": "P_565_C_3385_Q4", "question": "Amb quina intenci\u00f3 s'aplicava la llei a la qual feia refer\u00e8ncia la frase llatina Assisa panis et cervisi\u00e6?"}, {"answers": [{"text": "Enric III", "answer_start": 247}], "id": "P_565_C_3385_Q5", "question": "Qui va promulgar la llei a la qual feia refer\u00e8ncia la frase llatina Assisa panis et cervisi\u00e6?"}]}, {"context": "Hist\u00f2ricament, la cervesa ja era coneguda pels sumeris, egipcis, mesopot\u00e0mics i ibers,[11] a dates que es remunten com a m\u00ednim al 6000 aC.[12] L'agricultura va apar\u00e8ixer a la zona de Mesopot\u00e0mia en un per\u00edode que se situa entre la revoluci\u00f3 del neol\u00edtic i l'edat dels metalls. La llei m\u00e9s antiga que reglamentava la producci\u00f3 i venda de cervesa es troba a l'Estela de Hammurabi, de l'any 1760 aC, en la que queda escrit que es condemnava a mort qui no respect\u00e9s el criteri de la fabricaci\u00f3 indicat; se sancionava, per exemple, el fet d'aigualir la cervesa o el d'obrir un local de venda sense autoritzaci\u00f3.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un per\u00edode que se situa entre la revoluci\u00f3 del neol\u00edtic i l'edat dels metalls", "answer_start": 195}], "id": "P_565_C_3386_Q1", "question": "Quan va apar\u00e8ixer l'agricultura a la zona de Mesopot\u00e0mia?"}, {"answers": [{"text": "Estela de Hammurabi", "answer_start": 358}], "id": "P_565_C_3386_Q2", "question": "On es troba la primera regulaci\u00f3 normativa que reglamentava la producci\u00f3 i venda de cervesa?"}, {"answers": [{"text": "a mort", "answer_start": 438}], "id": "P_565_C_3386_Q3", "question": "A qu\u00e8 condemnava la Llei que regulava la producci\u00f3 i venda de cervesa a qui no respect\u00e9s el criteri de fabricaci\u00f3 establert?"}, {"answers": [{"text": "aigualir la cervesa o el d'obrir un local de venda sense autoritzaci\u00f3", "answer_start": 536}], "id": "P_565_C_3386_Q4", "question": "Quins fets sancionava la Llei que regulava la producci\u00f3 i venda de cervesa a qui no respect\u00e9s el criteri de fabricaci\u00f3 establert?"}, {"answers": [{"text": "1760 aC", "answer_start": 388}], "id": "P_565_C_3386_Q5", "question": "De quin any \u00e9s l'Estela de Hammurabi?"}]}, {"context": "La cervesa no va tenir una producci\u00f3 en massa fins a finals del segle xviii, no adquirint una relativa import\u00e0ncia fins a la segona meitat del segle xix. Fins al 1914, els primers productors van ser Alemanya i Gran Bretanya. Des d'aleshores el primer productor van ser els Estats Units. En el per\u00edode entre guerres la producci\u00f3 mundial va assolir els 250 milions d'hectolitres, estant l'URSS un dels principals productors.", "qas": [{"answers": [{"text": "a finals del segle xviii", "answer_start": 51}], "id": "P_565_C_3387_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar la producci\u00f3 en massa de la cervesa?"}, {"answers": [{"text": "Alemanya i Gran Bretanya", "answer_start": 199}], "id": "P_565_C_3387_Q2", "question": "Quins van ser els primers productors de cervesa fins al 1914?"}, {"answers": [{"text": "Estats Units", "answer_start": 273}], "id": "P_565_C_3387_Q3", "question": "Quin pa\u00eds va ser el primer productor de cervesa a partir del 1914?"}, {"answers": [{"text": "250 milions d'hectolitres", "answer_start": 351}], "id": "P_565_C_3387_Q4", "question": "Quina producci\u00f3 mundial es va assolir en el per\u00edode entre guerres?"}]}, {"context": "L'any 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei que definia qu\u00e8 era la cervesa. Aquesta \"llei de la puresa\" o Reinheitsgebot deia que nom\u00e9s es podia fer servir aigua, malt d'ordi i ll\u00fapol. Aquesta definici\u00f3 encara \u00e9s la que defineix actualment l'est\u00e0ndard de cervesa a Alemanya.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "Guillem IV de Baviera", "answer_start": 19}], "id": "P_565_C_3388_Q1", "question": "Qui va redactar la primera llei que definia la cervesa?"}, {"answers": [{"text": "1516", "answer_start": 6}], "id": "P_565_C_3388_Q2", "question": "Quan va redactar Guillem IV de Baviera la primera llei que definia la cervesa?"}, {"answers": [{"text": "que nom\u00e9s es podia fer servir aigua, malt d'ordi i ll\u00fapol", "answer_start": 151}], "id": "P_565_C_3388_Q3", "question": "Qu\u00e8 deia la llei sobre la cervesa que va redactar Guillem IV de Baviera?"}, {"answers": [{"text": "\"llei de la puresa\" o Reinheitsgebot", "answer_start": 109}], "id": "P_565_C_3388_Q4", "question": "Com es coneix la llei de la cervesa que va redactar Guillem IV de Baviera?"}]}, {"context": "Antigament, el fenomen de la fermentaci\u00f3 era concebut com un acte div\u00ed amb fort car\u00e0cter m\u00e0gic. En certa manera, com els terrissaires o els fargaires, l'home substitu\u00efa la Mare Terra, provocant i domesticant un fenomen div\u00ed. Aix\u00ed \u00e9s com la cervesa fou concebuda com la beguda sagrada plaent als d\u00e9us. No s\u00f3n rars els texts on es descriu una ofrena amb la cervesa com a aliment sagrat.", "qas": [{"answers": [{"text": "com un acte div\u00ed amb fort car\u00e0cter m\u00e0gic", "answer_start": 54}], "id": "P_565_C_3389_Q1", "question": "Com era concebuda antigament la fermentaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la Mare Terra", "answer_start": 169}], "id": "P_565_C_3389_Q2", "question": "Qu\u00e8 substitu\u00efa l'home?"}, {"answers": [{"text": "com la beguda sagrada plaent als d\u00e9us", "answer_start": 262}], "id": "P_565_C_3389_Q3", "question": "Com va ser considerada la cervesa?"}, {"answers": [{"text": "com a aliment sagrat", "answer_start": 363}], "id": "P_565_C_3389_Q4", "question": "Com descriuen eles texts la cervesa?"}]}, {"context": "L'elaboraci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de modificar les proporcions dels ingredients. Si es posava m\u00e9s farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporci\u00f3 posant m\u00e9s aigua que farina i es deixava fermentar, s'aconseguia cervesa. Els indicis m\u00e9s antics que demostren l'exist\u00e8ncia de la panificaci\u00f3 i la cerveseria apareixen a Mesopot\u00e0mia, per\u00f2 no es pot cercar cap filiaci\u00f3 amb procediments id\u00e8ntics a la resta d'Europa. Per tant, es creu que la cervesa es va descobrir o inventar a molts llocs del Mediterrani i d'Europa de manera bastant simult\u00e0nia. Sembla que les cerveses primitives eren m\u00e9s denses que les actuals. Segons la recepta m\u00e9s antiga coneguda, la del papir de Z\u00f2sim de Pan\u00f2polis (segle iii), els egipcis feien la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que es deixaven fermentar en aigua. D'altra banda, a Orient s'utilitzava arr\u00f2s i bamb\u00fa.", "qas": [{"answers": [{"text": "posant m\u00e9s aigua que farina i es deixava fermentar", "answer_start": 180}], "id": "P_565_C_3390_Q2", "question": "Com s'aconseguia cervesa?"}, {"answers": [{"text": "Mesopot\u00e0mia", "answer_start": 350}], "id": "P_565_C_3390_Q3", "question": "On apareixen els primers indicis de la panificaci\u00f3 i la cerveseria?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s denses", "answer_start": 616}], "id": "P_565_C_3390_Q4", "question": "Com sembla que eren les cerveses primitives en relaci\u00f3 a les actuals?"}, {"answers": [{"text": "la del papir de Z\u00f2sim de Pan\u00f2polis", "answer_start": 683}], "id": "P_565_C_3390_Q5", "question": "Quina \u00e9s la recepta de cervesa coneguda m\u00e9s antiga?"}]}]}, {"title": "Sirenis", "paragraphs": [{"context": "Els ovaris de les femelles s\u00f3n a prop de les parets de l'est\u00f3mac. L'\u00fater t\u00e9 dues banyes i les dues meitats queden separades per un septe. Els testicles dels mascles tamb\u00e9 s\u00f3n a la cavitat abdominal; el penis se situa sota les parets de l'est\u00f3mac, en una funda del penis. La musculatura del penis se situa als vestigis de l'isqui de la pelvis.", "qas": [{"answers": [{"text": "a prop de les parets de l'est\u00f3mac", "answer_start": 31}], "id": "P_314_C_1879_Q1", "question": "On s\u00f3n els ovaris de les femelles?"}, {"answers": [{"text": "un septe", "answer_start": 128}], "id": "P_314_C_1879_Q3", "question": "Qu\u00e8 separa les dues meitats dels \u00faters de les femelles?"}, {"answers": [{"text": "a la cavitat abdominal", "answer_start": 175}], "id": "P_314_C_1879_Q4", "question": "On s\u00f3n els testicles dels macles?"}, {"answers": [{"text": "sota les parets de l'est\u00f3mac", "answer_start": 217}], "id": "P_314_C_1879_Q5", "question": "On \u00e9s el penis dels mascles?"}]}, {"context": "Els sirenis tenen avantpassats terrestres comuns amb els proboscidis i de fet en s\u00f3n el grup germ\u00e0. Hi comparteixen un gran nombre de caracter\u00edstiques, com ara la manca de gl\u00e0ndules sudor\u00edpares, cosa que suggereix que el seu avantpassat com\u00fa era semiaqu\u00e0tic. Els sirenis i els proboscidis, juntament amb els ja extints desmostils i probablement tamb\u00e9 els embrit\u00f2podes, formen el clade dels tetiteris, anomenats aix\u00ed perqu\u00e8 els membres d'aquest grup evolucionaren a la vora del mar de Tetis. Entre els mam\u00edfers encara vivents avui en dia, els damans s\u00f3n molt probablement els parents m\u00e9s propers dels tetiteris. A la seva influent obra Classification of Mammals, Malcolm C. McKenna i Susan K. Bell classificaren tots aquests grups dins l'ordre dels uranoteris, dins del qual els tetiteris formen un subordre i els sirenis un subordre, per\u00f2 aquesta divisi\u00f3 no ha estat represa en classificacions posteriors. Actualment, hom es refereix als \u00aburanoteris\u00bb de McKenna i Bell amb el nom de penungulats, que originalment s'aplicava a un t\u00e0xon m\u00e9s ample. Segons les investigacions gen\u00e8tiques els penungulats formen part dels afroteris, un dels quatre grups principals d'euteris. En canvi, les investigacions basades en criteris morfol\u00f2gics assignaven els penungulats al grup dels ungulats, actualment considerat polifil\u00e8tic.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb els proboscidis", "answer_start": 49}], "id": "P_314_C_1880_Q1", "question": "Amb qui tenen avantpassats terrestres comuns els sirenis?"}, {"answers": [{"text": "la manca de gl\u00e0ndules sudor\u00edpares", "answer_start": 160}], "id": "P_314_C_1880_Q2", "question": "Qu\u00e8 suggereix que l'avantpassat com\u00fa dels sirenis i els proboscidis era semiaquatic?"}, {"answers": [{"text": "evolucionaren a la vora del mar de Tetis", "answer_start": 449}], "id": "P_314_C_1880_Q3", "question": "Qu\u00e8 fa que els mam\u00edfers que formen el clade dels tetiteris s'anomenen aix\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "dels afroteris", "answer_start": 1111}], "id": "P_314_C_1880_Q5", "question": "De quin grup formen part els penungulats segons les investigacions gen\u00e8tiques?"}]}, {"context": "La dentadura \u00e9s diferent en cada grup de sirenis. En els manat\u00eds, les incisives estan atrofiades. En els dugongs, la primera incisiva forma un petit ullal en el cas dels mascles, mentre que en les femelles no sobresurt de la mand\u00edbula. Les canines estan totalment absents en totes les esp\u00e8cies recents. El canvi de dents t\u00e9 lloc de la mateixa manera que en els elefants (canvi de dents horitzontal); es tracta d'una caracter\u00edstica que es desenvolup\u00e0 en cada ordre de manera independent. Aix\u00ed doncs, les dents posteriors (premolars i molars) creixen unes despr\u00e9s de les altres i a la vora anterior estan desgastades. En els grups f\u00f2ssils basals, la dentadura encara es conservava completa i, per tant, era possible un canvi de dents normal. La part anterior de la geniva est\u00e0 dotada d'unes plaques que probablement tenen un paper en l'alimentaci\u00f3. La curta llengua tamb\u00e9 en t\u00e9.", "qas": [{"answers": [{"text": "La dentadura", "answer_start": 0}], "id": "P_314_C_1881_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s diferent en cada grup de sirenis?"}, {"answers": [{"text": "les incisives", "answer_start": 66}], "id": "P_314_C_1881_Q2", "question": "Quines dents estan atrofiades en els manat\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "Les canines", "answer_start": 236}], "id": "P_314_C_1881_Q3", "question": "Quines dents estan totalment absents en totes les esp\u00e8cies de sirenis recents?"}, {"answers": [{"text": "de la mateixa manera que en els elefants", "answer_start": 329}], "id": "P_314_C_1881_Q4", "question": "Com es fa el canvi de dents en els sirenis?"}, {"answers": [{"text": "anterior de la geniva", "answer_start": 748}], "id": "P_314_C_1881_Q5", "question": "En qu\u00e8 tenen un paper probablement les plaques de la part anterior de la geniva en els sirenis?"}]}, {"context": "El nom dels sirenis ve del grec antic \u03a3\u03b5\u03b9\u03c1\u03ae\u03bd\u03b5\u03c2, Seirenes, que significa 'sirenes'.[3] El nom ve del fet que suposadament s'assemblen a sirenes quan estan alletant les cries. Es creu que les observacions de sirenis es troben a l'origen del mite de les dones-peix. Per algun motiu, la majoria de civilitzacions que estaven en contacte amb els sirenis els donaven noms i ep\u00edtets femenins; a Egipte se'ls donava el nom de \u00abformosa donzella del mar\u00bb; a Kenya, se'ls anomenava \u00abreina del mar\u00bb; a Indon\u00e8sia rebien el nom de \u00abprincesa dugong\u00bb i a la conca de l'Amazones se'ls coneixia pel nom de \u00abpeix-dona\u00bb.[4] El dugong rep el seu nom de la paraula tagalog dugong, que \u00e9s un manlleu del malai duyung. Ambd\u00f3s volen dir 'senyora del mar'.[5] D'altra banda, manat\u00ed \u00e9s una paraula d'origen ta\u00edno que significa 'pit', en refer\u00e8ncia a les mamelles que tenen les femelles d'aquests animals a prop de les aixelles.", "qas": [{"answers": [{"text": "del grec", "answer_start": 23}], "id": "P_314_C_1882_Q1", "question": "De quin idioma prov\u00e9 el nom de sirenis?"}, {"answers": [{"text": "a l'origen del mite de les dones-peix", "answer_start": 224}], "id": "P_314_C_1882_Q2", "question": "On es creu que es troben les observacions de sirenis?"}, {"answers": [{"text": "femenins", "answer_start": 376}], "id": "P_314_C_1882_Q3", "question": "Com eren els noms que donaven als sirenis la majoria de civilitzacions que estaven en contacte amb ells?"}, {"answers": [{"text": "pit", "answer_start": 801}], "id": "P_314_C_1882_Q4", "question": "Qu\u00e8 significa la paraula manat\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "ta\u00edno", "answer_start": 780}], "id": "P_314_C_1882_Q5", "question": "Quin origen t\u00e9 la paraula manat\u00ed?"}]}, {"context": "Igual que els cetacis, els sirenis passaren per un proc\u00e9s de paquiostosi, \u00e9s a dir, un engruiximent dels ossos dels esquelets,[7] aix\u00ed com un espessiment de la mat\u00e8ria \u00f2ssia a causa d'una reducci\u00f3 dels canals haversians i els porus medul\u00b7lars. L'esquelet i per tant l'animal en general, s\u00f3n m\u00e9s pesants i tenen una menor sustentaci\u00f3 a l'aigua, per\u00f2 els ossos s\u00f3n menys flexibles i es trenquen m\u00e9s f\u00e0cilment. El crani presenta un rostre molt allargat format per l'os incisiu, que en el dugong es corba cap endavant i cap avall. Els ossos jugals s\u00f3n molt amples i se situen a una posici\u00f3 relativament alta del crani. S'hi insereix la musculatura masticat\u00f2ria amb el gran m\u00fascul masseter. Els narius es troben bastant cap enrere, a la vora dorsal del crani. La part posterior del crani, formada pel neurocrani i les temples, \u00e9s relativament petita.", "qas": [{"answers": [{"text": "paquiostosi", "answer_start": 61}], "id": "P_314_C_1883_Q1", "question": "Quin proc\u00e9s passaren els sirenis igual que els cetacis?"}, {"answers": [{"text": "un engruiximent dels ossos dels esquelets", "answer_start": 84}], "id": "P_314_C_1883_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la paquiostosi?"}, {"answers": [{"text": "molt allargat", "answer_start": 436}], "id": "P_314_C_1883_Q3", "question": "Com \u00e9s el rostre que presenta el crani dels sirenis?"}, {"answers": [{"text": "molt amples", "answer_start": 548}], "id": "P_314_C_1883_Q4", "question": "Com s\u00f3n els ossos jugals dels sirenis?"}, {"answers": [{"text": "pel neurocrani i les temples", "answer_start": 792}], "id": "P_314_C_1883_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es formada la part posterior del crani dels sirenis?"}]}, {"context": "Totes les esp\u00e8cies de sireni s\u00f3n ca\u00e7ades per la seva carn pels habitants de les costes on viuen.[18] Es coneixen casos particulars documentats dels ind\u00edgenes de Nord-am\u00e8rica i Meso-am\u00e8rica. La seva carn serveix d'aliment i la pell i altres parts del cos es fan servir per diferents usos.[19] William Dampier, el c\u00e8lebre corsari i viatger brit\u00e0nic, al seu diari de viatge del 1681 descrigu\u00e9 els manat\u00eds del Carib del Golf de M\u00e8xic, aix\u00ed com els del riu Panam\u00e0. All\u00ed tamb\u00e9 descrigu\u00e9 la ca\u00e7a d'aquests animals pels Miskitos i el conseg\u00fcent consum de la carn com a aliment i l'\u00fas de la pell aspra com a cobertura pels rems o com a fuet pels cavalls. Tanmateix, no hi havia una ca\u00e7a excessiva i nom\u00e9s es mataven els animals estrictament necessaris.[20] En canvi, a partir del seu descobriment, la vaca marina de Steller fou perseguida pels ca\u00e7adors de foques i en foren morts incomptables exemplars. Els \u00faltims animals desaparegueren el 1768, nom\u00e9s vint-i-set anys despr\u00e9s que Georg Wilhelm Steller hagu\u00e9s descobert l'esp\u00e8cie.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "per la seva carn", "answer_start": 41}], "id": "P_314_C_1884_Q1", "question": "Per qu\u00e8 s\u00f3n ca\u00e7ats els sirenis?"}, {"answers": [{"text": "d'aliment", "answer_start": 211}], "id": "P_314_C_1884_Q2", "question": "De qu\u00e8 serveix la carn dels sirenis?"}, {"answers": [{"text": "William Dampier", "answer_start": 292}], "id": "P_314_C_1884_Q3", "question": "Qui descrigu\u00e9 els manat\u00eds del Carib del Golf de M\u00e8xic el 1681?"}, {"answers": [{"text": "corsari i viatger brit\u00e0nic", "answer_start": 320}], "id": "P_314_C_1884_Q4", "question": "Qui era William Dampier?"}, {"answers": [{"text": "els animals estrictament necessaris", "answer_start": 707}], "id": "P_314_C_1884_Q5", "question": "Quant sirenis ca\u00e7aven els Miskitos?"}]}]}, {"title": "Persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0", "paragraphs": [{"context": "L'historiador Peter Davies suposa que Eusebi es refereix al mateix acte que Lactanci, per\u00f2 que va tenir coneixement dels fets a trav\u00e9s de rumors i no sabia res de la discussi\u00f3 suscitada durant la cerim\u00f2nia religiosa privada de l'emperador, a la qual Lactanci va tenir acc\u00e9s. At\u00e8s que fou l'ex\u00e8rcit de Galeri el purgat \u2014Diocleci\u00e0 havia deixat el seu a Egipte per sufocar una revolta\u2014, els habitants d'Antioquia haurien cregut comprensiblement que Galeri era l'instigador.[105] L'historiador David Woods opina, en canvi, que Eusebi i Lactanci es referien a dos fets completament diferents; segons ell, Eusebi descriu el comen\u00e7ament de la purga de l'ex\u00e8rcit a Palestina, mentre que Lactanci descriu esdeveniments ocorreguts a la cort.[106] Woods afirma a m\u00e9s a m\u00e9s que el passatge a la Cr\u00f2nica, d'Eusebi, fou corromput en la seva traducci\u00f3 al llat\u00ed, i que el text d'Eusebi situava origin\u00e0riament els inicis de la persecuci\u00f3 de l'ex\u00e8rcit en una fortalesa a Betthorus (avui dia Jord\u00e0nia).[107]", "qas": [{"answers": [{"text": "a trav\u00e9s de rumors", "answer_start": 126}], "id": "P_384_C_2299_Q1", "question": "Com va tenir coneixement Eusebi dels fets segons Peter Davies?"}, {"answers": [{"text": "durant la cerim\u00f2nia religiosa privada de l'emperador", "answer_start": 186}], "id": "P_384_C_2299_Q2", "question": "Quan va oc\u00f3rrer la discussi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "que Galeri era l'instigador", "answer_start": 442}], "id": "P_384_C_2299_Q4", "question": "Qu\u00e8 haurien cregut els habitants d'Antioquia?"}, {"answers": [{"text": "en una fortalesa a Betthorus", "answer_start": 934}], "id": "P_384_C_2299_Q5", "question": "On situava el text d'Eusebi els inicis de la persecuci\u00f3 de l'ex\u00e8rcit segons Woods?"}]}, {"context": "Els cristians eren considerats una amena\u00e7a per a les tradicions de l'Imperi Rom\u00e0 perqu\u00e8 rebutjaven les festivitats p\u00fabliques, es negaven a practicar el culte imperial, no ocupaven c\u00e0rrecs p\u00fablics i eren obertament cr\u00edtics amb les religions tradicionals. Si b\u00e9 eren objecte de discriminaci\u00f3 a nivell local a tot l'Imperi perqu\u00e8 se'ls considerava integrants d'una esp\u00e8cie de \u00absocietat secreta\u00bb de la qual sempre es sospitava, durant els dos primers segles de l'era cristiana cap emperador no va emetre lleis contra la fe o l'Esgl\u00e9sia, sin\u00f3 que la majoria de les persecucions foren dutes a terme per funcionaris del govern local. Cap a la d\u00e8cada del 250, durant els regnats de Deci i Valeri\u00e0, comen\u00e7aren a aprovar-se determinades lleis contra la pr\u00e0ctica del cristianisme. Aquest tipus de legislaci\u00f3 obligava els cristians a realitzar sacrificis als d\u00e9us pagans (acci\u00f3 vetada per llur religi\u00f3), o, sin\u00f3, afrontar la pres\u00f3 i la pena de mort. Despr\u00e9s de l'arribada al tron de Gal\u00b7li\u00e8 el 260, un decret orden\u00e0 de manera temporal el cessament de la persecuci\u00f3, per\u00f2 quan puj\u00e0 al tron Diocleci\u00e0 el 284 es produ\u00ed un canvi gradual en l'actitud oficial envers les minories religioses. Durant els primers quinze anys del seu regnat, Diocleci\u00e0 purg\u00e0 l'ex\u00e8rcit de cristians, condemn\u00e0 els maniqueus a mort, i es f\u00e9u envoltar per un seguici d'oponents p\u00fablics al cristianisme. La prefer\u00e8ncia de Diocleci\u00e0 per un govern ferm combinada amb la imatge de restaurador del passat glori\u00f3s de Roma que va voler transmetre propici\u00e0 la m\u00e9s profunda persecuci\u00f3 de la hist\u00f2ria de Roma. Al voltant del 302 Galeri, pag\u00e0 devot, pression\u00e0 Diocleci\u00e0 per comen\u00e7ar una persecuci\u00f3 general dels cristians. Despr\u00e9s de consultar l'oracle de Delfos, la seva resposta fou entesa com un suport a la posici\u00f3 de Galeri i el 303 comen\u00e7\u00e0 la persecuci\u00f3 a nivell general.", "qas": [{"answers": [{"text": "una amena\u00e7a", "answer_start": 31}], "id": "P_384_C_2300_Q1", "question": "Com eren considerats els cristians per a les tradicions de l'Imperi Rom\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Els cristians", "answer_start": 0}], "id": "P_384_C_2300_Q2", "question": "Qui eren obertament cr\u00edtics amb les religions tradicionals?"}, {"answers": [{"text": "Cap a la d\u00e8cada del 250", "answer_start": 627}], "id": "P_384_C_2300_Q3", "question": "Quan van comen\u00e7ar a aprovar-se determinades lleis contra la pr\u00e0ctica del cristianisme?"}, {"answers": [{"text": "afrontar la pres\u00f3 i la pena de mort", "answer_start": 901}], "id": "P_384_C_2300_Q4", "question": "Qu\u00e8 els passava als cristians que no realitzaven sacrificis als d\u00e9us pagans?"}]}, {"context": "Eusebi caracteritza Urb\u00e0 com un home que gaudia amb la varietat dels seus c\u00e0stigs. Un dia, poc despr\u00e9s de Pasqua del 307, va ordenar a la verge Teod\u00f2sia de Tir (L\u00edban) que es llanc\u00e9s al mar per conversar amb els cristians que assistien a judici i refusaven el sacrifici; i mentrestant enviava a Phaeno els cristians del tribunal.[281] En un sol dia, el 2 de novembre del 307, Urba\u00e0 va condemnar a un home anomenat Domnino a ser cremat viu, tres joves a lluitar com si fossin gladiadors, i un sacerdot a estar amb una b\u00e8stia. El mateix dia, va ordenar a alguns joves a ser castrats, va enviar tres verges als bordells, i va empresonar altres persones com P\u00e0mfil de Cesarea, un sacerdot, erudit i defensor del te\u00f2leg Or\u00edgens.[282] Poc despr\u00e9s, i per raons desconegudes, Urb\u00e0 fou desposse\u00eft del seu poder, empresonat, jutjat i executat, tot en un sol dia i amb els procediments accelerats.[283] El reempla\u00e7\u00e0 Firmili\u00e0, un soldat veter\u00e0 i un dels confidents de confian\u00e7a de Maxim\u00ed.[284]", "qas": [{"answers": [{"text": "com un home que gaudia amb la varietat dels seus c\u00e0stigs", "answer_start": 25}], "id": "P_384_C_2301_Q1", "question": "Com caracteritza Eusebi a Urb\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Domnino", "answer_start": 414}], "id": "P_384_C_2301_Q2", "question": "A qui va condemnar Urba\u00e0 a ser cremat viu?"}, {"answers": [{"text": "a estar amb una b\u00e8stia", "answer_start": 501}], "id": "P_384_C_2301_Q3", "question": "A qu\u00e8 va condemnar Urba\u00e0 a un sacerdot?"}, {"answers": [{"text": "als bordells", "answer_start": 604}], "id": "P_384_C_2301_Q4", "question": "On va enviar Urba\u00e0 tres verges?"}]}, {"context": "La persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0,[nota 1] tamb\u00e9 coneguda com a \u00abGran Persecuci\u00f3\u00bb, fou la darrera i potser la m\u00e9s cruel persecuci\u00f3 dels cristians a l'Imperi Rom\u00e0. El 303 la tetrarquia formada pels augusti Diocleci\u00e0 i Maximi\u00e0 i els c\u00e8sars Galeri i Constanci va emetre una s\u00e8rie d'edictes que abolien els drets legals dels cristians i exigien que acomplissin les pr\u00e0ctiques religioses tradicionals.[nota 2] Tot d'edictes posteriors s'enfocaren al clergat i demanaven sacrificis universals, ordenant a tots els habitants a realitzar sacrificis als d\u00e9us. La persecuci\u00f3 va variar en intensitat al llarg de l'imperi \u2014les repres\u00e0lies m\u00e9s febles foren a la G\u00e0l\u00b7lia i a Brit\u00e0nia, on \u00fanicament s'aplic\u00e0 el primer edicte, mentre que les m\u00e9s violentes tingueren lloc a les prov\u00edncies orientals\u2014. Tot i que les lleis persecut\u00f2ries foren anul\u00b7lades per diferents emperadors en diferents \u00e8poques, Constant\u00ed i l'Edicte de Mil\u00e0 de Licini han marcat tradicionalment la fi de la persecuci\u00f3 dels cristians.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a \u00abGran Persecuci\u00f3\u00bb", "answer_start": 51}], "id": "P_384_C_2302_Q1", "question": "Com es coneix la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "la tetrarquia formada pels augusti Diocleci\u00e0 i Maximi\u00e0 i els c\u00e8sars Galeri i Constanci", "answer_start": 163}], "id": "P_384_C_2302_Q2", "question": "Qui va emetre una s\u00e8rie d'edictes que abolien els drets legals dels cristians?"}, {"answers": [{"text": "a la G\u00e0l\u00b7lia i a Brit\u00e0nia", "answer_start": 637}], "id": "P_384_C_2302_Q3", "question": "On s'aplic\u00e0 \u00fanicament el primer edicte?"}, {"answers": [{"text": "per diferents emperadors", "answer_start": 828}], "id": "P_384_C_2302_Q4", "question": "Per qui van ser anul\u00b7lades les lleis persecut\u00f2ries?"}, {"answers": [{"text": "en diferents \u00e8poques", "answer_start": 853}], "id": "P_384_C_2302_Q5", "question": "Quan van ser anul\u00b7lades les lleis persecut\u00f2ries?"}]}, {"context": "Eusebi, Lactanci[108] i Constant\u00ed coincideixen en al\u00b7legar que Galeri fou el principal impulsor de la purga militar, aix\u00ed com el seu principal beneficiari.[109][nota 16] Diocleci\u00e0, tot i el seu conservadorisme religi\u00f3s,[111] encara tendia a la toler\u00e0ncia religiosa.[nota 17] Galeri, tanmateix, era un pag\u00e0 devot i apassionat. D'acord amb les fonts cristianes, ell era el principal defensor de la persecuci\u00f3.[115] A m\u00e9s a m\u00e9s, desitjava explotar aquesta postura en el seu propi benefici pol\u00edtic. Essent l'emperador de menys rang, Galeri sempre era llistat l'\u00faltim en documents imperials. De fet, fins a la fi de la guerra el 299, no obtingu\u00e9 un palau propi.[116] Lactanci constata que Galeri anhelava aconseguir un rang m\u00e9s alt en la jerarquia imperial.[117] La mare de Galeri, R\u00f2mula, era una anticristiana conven\u00e7uda, havia estat sacerdotessa pagana a D\u00e0cia i odiava els cristians perqu\u00e8 es negaven a participar de les seves festivitats.[118][119] Prestigi\u00f3s i influent despr\u00e9s de les seves vict\u00f2ries en la guerra, Galeri podria haver desitjat compensar la seva humiliaci\u00f3 pr\u00e8via a Antioquia, quan Diocleci\u00e0 li oblig\u00e0 a caminar davant la caravana imperial en comptes d'anar a l'interior. El seu ressentiment aliment\u00e0 el seu descontentament envers les pol\u00edtiques oficials de toler\u00e0ncia; des del 302 \u00e9s probable que inst\u00e9s Diocleci\u00e0 a promulgar una llei general contra els cristians.[120] Com que Diocleci\u00e0 ja estava envoltat per un cercle de consellers anticristians, els seus suggeriments es van rebre amb encara m\u00e9s for\u00e7a.[121]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la toler\u00e0ncia religiosa", "answer_start": 239}], "id": "P_384_C_2304_Q1", "question": "A qu\u00e8 tendia Diocleci\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "un pag\u00e0 devot i apassionat", "answer_start": 298}], "id": "P_384_C_2304_Q2", "question": "Qui era Galeri?"}, {"answers": [{"text": "R\u00f2mula", "answer_start": 777}], "id": "P_384_C_2304_Q4", "question": "Com es deia la mare de Galeri?"}, {"answers": [{"text": "per un cercle de consellers anticristians", "answer_start": 1425}], "id": "P_384_C_2304_Q5", "question": "Per qui estava envoltat Diocleci\u00e0?"}]}]}, {"title": "World Trade Center 7", "paragraphs": [{"context": "El WTC 7 est\u00e0 equipat amb ascensors Otis.[60] Despr\u00e9s de pr\u00e9mer el n\u00famero de la planta de destinaci\u00f3 en un teclat del vest\u00edbul, els passatgers s\u00f3n agrupats i dirigits a l'ascensor espec\u00edfic que es detindr\u00e0 en la planta seleccionada (a causa que no hi ha encaixos als ascensors). Aquest sistema est\u00e0 dissenyat per reduir l'espera de l'ascensor i el temps de viatge. Aix\u00ed mateix, els ascensors estan integrats amb el sistema d'admissi\u00f3 del vest\u00edbul i un lector de targetes que identifica la planta en la qual les persones treballen. Aix\u00ed, quan la persona entra, pot cridar autom\u00e0ticament a l'ascensor per dirigir-se a la planta indicada.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "Otis", "answer_start": 36}], "id": "P_101_C_601_Q1", "question": "Quins ascensors t\u00e9 el WTC 7?"}, {"answers": [{"text": "en un teclat del vest\u00edbul", "answer_start": 101}], "id": "P_101_C_601_Q2", "question": "On es prem el n\u00famero de la planta?"}, {"answers": [{"text": "a l'ascensor espec\u00edfic que es detindr\u00e0 en la planta seleccionada", "answer_start": 167}], "id": "P_101_C_601_Q3", "question": "On son dirigits els passatgers?"}, {"answers": [{"text": "per reduir l'espera de l'ascensor i el temps de viatge", "answer_start": 309}], "id": "P_101_C_601_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 est\u00e0 dissenyat aquest sistema?"}, {"answers": [{"text": "un lector de targetes", "answer_start": 449}], "id": "P_101_C_601_Q5", "question": "Qu\u00e8 identifica la planta on treballen les persones?"}]}, {"context": "Es va crear un nou parc triangular de 1.400 m\u00b2, entre la prolongaci\u00f3 del carrer Greenwich i West Broadway, dissenyat per David Childs amb Ken Smith i el seu company Annie Weinmayr, de Ken Smith Landscape Architect. El parc consisteix en una pla\u00e7a central, amb una font, flanquejat d'arbres liquidambar i arbusts buxus.[72] Quan la temporada canvia, els colors al parc tamb\u00e9 canvien, proporcionant un complement natural de les torres adjacents. En el centre de la font, l'escultor Jeff Koons va crear Balloon Flower (Red), una obra amb un mirall encerat d'acer inoxidable que representa un globus tor\u00e7at en forma de flor.[73]", "qas": [{"answers": [{"text": "1.400", "answer_start": 38}], "id": "P_101_C_602_Q1", "question": "Quants metres quadrats tenia el parc triangular?"}, {"answers": [{"text": "una font", "answer_start": 260}], "id": "P_101_C_602_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la pla\u00e7a central?"}, {"answers": [{"text": "liquidambar", "answer_start": 290}], "id": "P_101_C_602_Q3", "question": "Quins arbres hi ha al parc?"}, {"answers": [{"text": "Balloon Flower", "answer_start": 500}], "id": "P_101_C_602_Q4", "question": "Com es diu l'obra del centre de la font?"}, {"answers": [{"text": "Jeff Koons", "answer_start": 480}], "id": "P_101_C_602_Q5", "question": "Qui va crear Balloon Flower?"}]}, {"context": "L'11 de setembre de 2001 Salomon Smith Barney era el major llogater del WTC 7, ja que ocupava 111.750 m\u00b2 (el 64% de l'edifici), incloses les plantes 28a a 45a.[25] Altres grans arrendataris eren ITT Hartford (11.400 m\u00b2), el Banc internacional American Express (9.900 m\u00b2), Est\u00e0ndard Chartered Bank (10.350 m\u00b2), la \u00abSecurities and Exchange Commission\u00bb (9.850 m\u00b2), el Concili Regional Internal Revenue Service (8.400 m\u00b2) i el Servei Secret dels Estats Units (7.900 m\u00b2). Els arrendataris m\u00e9s petits eren la \u00abNew York City Office of Emergency Management\u00bb, NAIC Securities, Federal Home Loan Bank, First State Management Group Inc., Provident Financial Management i el \u00abUnited States Immigration and Naturalization Service\u00bb. El Departament de Defensa dels Estats Units (DOD) i la CIA compartien la planta 25a amb el IRS. Les plantes 46a i 47a eren plantes t\u00e8cniques d'instal\u00b7lacions, com ho eren tamb\u00e9 les primeres sis plantes i part de la 7a.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "Salomon Smith Barney", "answer_start": 25}], "id": "P_101_C_603_Q1", "question": "El 2001, qui era el major llogater del WTC?"}, {"answers": [{"text": "plantes t\u00e8cniques d'instal\u00b7lacions", "answer_start": 842}], "id": "P_101_C_603_Q2", "question": "Qu\u00e8 eren les plantes 46a i 47a?"}, {"answers": [{"text": "7.900 m\u00b2", "answer_start": 456}], "id": "P_101_C_603_Q3", "question": "Quants metre quadrats ocupava el Servei Secret dels Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "64%", "answer_start": 109}], "id": "P_101_C_603_Q4", "question": "Quin tant per cent del WTC ocupava Salomon Smith Barney?"}, {"answers": [{"text": "25a", "answer_start": 799}], "id": "P_101_C_603_Q5", "question": "A quina planta hi havia la CIA?"}]}, {"context": "El maig de 2002 l'Agencia Federal Administradora d'Emerg\u00e8ncies\u00bb (FEMA) va publicar un informe sobre l'ensorrament, basant-se en una investigaci\u00f3 preliminar realitzada conjuntament amb l'\u00abInstitut General d'Enginyeria\u00bb (\u00abStructural Engineering Institute\u00bb) de la Societat Americana d'Enginyers Civils\u00bb (\u00abAmerican Society of Civil Engineers\u00bb), sota la direcci\u00f3 de W. Gene Corley, P.E. La FEMA va elaborar unes conclusions preliminars indicant que la caiguda no va ser causada \u00fanicament pels danys que van ocasionar l'ensorrament de les Torres Bessones, sin\u00f3 tamb\u00e9 pel foc iniciat en diferents llocs per la caiguda de runes de les Torres Bessones, i que continuaven cremant a causa de la falta d'aigua als ruixadors i de mesures contrafoc manuals. Els elements estructurals van estar exposats a altes temperatures durant un temps suficient per veure redu\u00efda la seva capacitat de c\u00e0rrega fins al punt de provocar l'ensorrament. L'informe no va elaborar conclusions finals sobre la causa de la caiguda per\u00f2 si va assenyalar diversos punts que requerien una investigaci\u00f3 m\u00e9s detallada. La FEMA va concloure:", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Agencia Federal Administradora d'Emerg\u00e8ncies", "answer_start": 16}], "id": "P_101_C_604_Q1", "question": "Qui va publicar un informe sobre l'ensorrament?"}, {"answers": [{"text": "maig de 2002", "answer_start": 3}], "id": "P_101_C_604_Q2", "question": "Quan el van publicar?"}, {"answers": [{"text": "la seva capacitat de c\u00e0rrega", "answer_start": 854}], "id": "P_101_C_604_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va reduir dels elements estructurals a causa de les temperatures elevades?"}, {"answers": [{"text": "una investigaci\u00f3 m\u00e9s detallada", "answer_start": 1047}], "id": "P_101_C_604_Q4", "question": "Qu\u00e8 requerien diversos punts?"}, {"answers": [{"text": "la caiguda de runes", "answer_start": 600}], "id": "P_101_C_604_Q5", "question": "Qu\u00e8 va iniciar el foc?"}]}]}, {"title": "Vent", "paragraphs": [{"context": "El vent hidrodin\u00e0mic de la part superior de l'atmosfera d'un planeta permet que elements qu\u00edmics lleugers com ara l'hidrogen pugin a l'exobase, el l\u00edmit inferior de l'exosfera, on els gasos poden assolir la velocitat d'escapament, sortint a l'espai exterior sense impactar amb altres part\u00edcules de gas. Aquest tipus de p\u00e8rdua de gasos d'un planeta a l'espai \u00e9s conegut com a vent planetari.[146] Al llarg del temps geol\u00f2gic, aquest proc\u00e9s fa que planetes rics en aigua com la Terra evolucionin en planetes com Venus al llarg de milers de milions d'anys.[147] Els planetes que tenen una atmosfera baixa calenta podrien tenir atmosferes altes humides que acceleren la p\u00e8rdua d'hidrogen.[148]", "qas": [{"answers": [{"text": "El vent hidrodin\u00e0mic de la part superior de l'atmosfera", "answer_start": 0}], "id": "P_323_C_1933_Q1", "question": "Qu\u00e8 permet que elements qu\u00edmics lleugers pugin a l'exobase?"}, {"answers": [{"text": "vent planetari", "answer_start": 375}], "id": "P_323_C_1933_Q2", "question": "Com es coneix la p\u00e8rdua de gasos d'un planeta a l'espai exterior?"}, {"answers": [{"text": "el l\u00edmit inferior de l'exosfera", "answer_start": 144}], "id": "P_323_C_1933_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'exobase?"}, {"answers": [{"text": "la velocitat d'escapament", "answer_start": 204}], "id": "P_323_C_1933_Q4", "question": "Qu\u00e8 assoleixen els gasos a l'exobase?"}, {"answers": [{"text": "p\u00e8rdua d'hidrogen", "answer_start": 666}], "id": "P_323_C_1933_Q5", "question": "Qu\u00e8 acceleren les atmosferes altes humides?"}]}, {"context": "El vent tamb\u00e9 limita el creixement dels arbres. A la costa i les muntanyes a\u00efllades, la l\u00ednia dels arbres sol ser molt m\u00e9s baixa que a la mateixa altitud terra endins i als sistemes muntanyosos m\u00e9s grans i complexos, car els vents forts redueixen el creixement dels arbres. Els vents forts s'emporten els s\u00f2ls poc espessos per erosi\u00f3,[121] i tamb\u00e9 danya branques i branquillons. El proc\u00e9s en qu\u00e8 un vent fort abat o desarrela arbres s'anomena desarrelament pel vent. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent als vessants a sobrevent, afectant especialment els troncs de 75 anys o m\u00e9s.[122] Les plantes que viuen a prop de la costa, com ara la p\u00edcea de Sitka i la vinya marina,[123] s\u00f3n podades pel vent i el ruixim de sal de prop de la costa.[124]", "qas": [{"answers": [{"text": "els vents forts", "answer_start": 221}], "id": "P_323_C_1934_Q2", "question": "Quins vents redueixen el creixement dels arbres?"}, {"answers": [{"text": "per erosi\u00f3", "answer_start": 323}], "id": "P_323_C_1934_Q3", "question": "Com s'emporten els s\u00f2ls poc espessos els vents forts?"}, {"answers": [{"text": "l proc\u00e9s en qu\u00e8 un vent fort abat o desarrela arbres", "answer_start": 380}], "id": "P_323_C_1934_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el desarrelament per vent?"}, {"answers": [{"text": "als vessants a sobrevent", "answer_start": 488}], "id": "P_323_C_1934_Q5", "question": "On \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent el desarrelament per vent?"}]}, {"context": "A les regions costaneres, les brises marines i terrestres poden ser factors importants en els vents dominants d'un lloc. El mar \u00e9s escalfat pel sol m\u00e9s lentament a causa de la calor espec\u00edfica de l'aigua, superior a la de la terra.[40] A mesura que augmenta la temperatura de la superf\u00edcie de la terra, aquesta escalfa l'aire que t\u00e9 a sobre per conducci\u00f3. L'aire c\u00e0lid \u00e9s menys dens que el medi que l'envolta, de manera que puja. Aix\u00f2 provoca un gradient de pressi\u00f3 d'uns 2 mil\u00b7libars entre el mar i la terra. L'aire m\u00e9s fresc de sobre el mar, que ara t\u00e9 una major pressi\u00f3 a nivell de mar, flueix terra endins cap a la pressi\u00f3 m\u00e9s baixa, creant una brisa m\u00e9s fresca a prop de la costa. Quan els vents de gran escala estan calmats, la intensitat de la brisa marina \u00e9s directament proporcional al diferencial de temperatura entre la massa terrestre i el mar. Si hi ha un vent davant la costa de 8 nusos (15 km/h) o m\u00e9s, \u00e9s improbable que es generi una brisa marina.", "qas": [{"answers": [{"text": "menys dens", "answer_start": 372}], "id": "P_323_C_1935_Q1", "question": "Com \u00e9s l'aire c\u00e0lid comparat a amb el medi que l'envolta?"}, {"answers": [{"text": "puja", "answer_start": 424}], "id": "P_323_C_1935_Q2", "question": "Qu\u00e8 fa l'aire c\u00e0lid al ser menys dens?"}, {"answers": [{"text": "d'uns 2 mil\u00b7libars", "answer_start": 466}], "id": "P_323_C_1935_Q3", "question": "Quin gradient de pressi\u00f3 hi ha entre el mar i la terra?"}, {"answers": [{"text": "terra endins", "answer_start": 597}], "id": "P_323_C_1935_Q4", "question": "Cap on flueix l'aire fresc de sobre el mar?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s fresca", "answer_start": 655}], "id": "P_323_C_1935_Q5", "question": "Com \u00e9s la brisa de prop de la costa?"}]}, {"context": "La regi\u00f3 dels Pa\u00efsos Catalans amb m\u00e9s pot\u00e8ncia d'energia e\u00f2lica \u00e9s el Pa\u00eds Valenci\u00e0 (986,99 MW[98]), seguida per Catalunya (524,54 MW[98]), la Catalunya Nord (20,77 MW[99]) i les Balears (3,65 MW[98]). Tot i que el desenvolupament d'aquest tipus d'energia renovable ha gaudit d'un gran suport de part de les autoritats, tamb\u00e9 han rebut cr\u00edtiques de determinats segments de la societat. El Pla E\u00f2lic de la Comunitat Valenciana, per exemple, ha estat criticat per grups ecologistes que afirmen que el pla ha falsejat les divisions entre parcs e\u00f2lics per mantenir la gesti\u00f3 dels parcs amb la Generalitat Valenciana en lloc de l'estat espanyol, i tamb\u00e9 que s'ha subestimat l'impacte dels futurs parcs sobre les aus de la regi\u00f3.[100] A Catalunya tamb\u00e9 hi ha hagut iniciatives de car\u00e0cter ecologista per restringir i vigilar la implantaci\u00f3 de parcs e\u00f2lics.[101]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Pa\u00eds Valenci\u00e0", "answer_start": 67}], "id": "P_323_C_1936_Q1", "question": "Quina \u00e9s la regi\u00f3 dels Pa\u00efsos Catalans amb m\u00e9s pot\u00e8ncia d'energia e\u00f2lica?"}, {"answers": [{"text": "un gran suport", "answer_start": 278}], "id": "P_323_C_1936_Q2", "question": "Qu\u00e8 ha rebut el desenvolupament de l'energia e\u00f2lica per part de les autoritats?"}, {"answers": [{"text": "cr\u00edtiques", "answer_start": 336}], "id": "P_323_C_1936_Q3", "question": "Qu\u00e8 ha rebut el desenvolupament de l'energia e\u00f2lica per part d'alguns sectors de la societat?"}, {"answers": [{"text": "grups ecologistes", "answer_start": 462}], "id": "P_323_C_1936_Q4", "question": "Qui ha criticat el Pla E\u00f2lic de la Comunitat Valenciana?"}, {"answers": [{"text": "l'impacte dels futurs parcs sobre les aus de la regi\u00f3", "answer_start": 669}], "id": "P_323_C_1936_Q5", "question": "Qu\u00e8 subestima el Pla E\u00f2lic de la Comunitat Valenciana segons grups ecologistes?"}]}, {"context": "A la civilitzaci\u00f3, el vent ha inspirat la mitologia, afectat els esdeveniments hist\u00f2rics, est\u00e8s l'abast del transport i la guerra, i ha proporcionat una font d'energia pel treball mec\u00e0nic, l'electricitat i el lleure. El vent ha impulsat els viatges dels velers a trav\u00e9s dels oceans de la Terra. Els montgolfiers utilitzen el vent per viatges curts, i el vol amb motor l'utilitza per generar sustentaci\u00f3 i reduir el consum de combustible. Les zones amb cisallament del vent provocat per diversos fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics poden provocar situacions perilloses per les aeronaus. Quan els vents s\u00f3n forts, els arbres i les estructures creades pels humans s\u00f3n danyats o destru\u00efts.", "qas": [{"answers": [{"text": "la mitologia", "answer_start": 39}], "id": "P_323_C_1937_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha inspirat el vent a la civilitzaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "pel treball mec\u00e0nic, l'electricitat i el lleure", "answer_start": 168}], "id": "P_323_C_1937_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 ha proporcionat una font d'energia el vent?"}, {"answers": [{"text": "dels velers", "answer_start": 249}], "id": "P_323_C_1937_Q3", "question": "Quins viatges ha impulsat el vent?"}, {"answers": [{"text": "Els montgolfiers", "answer_start": 295}], "id": "P_323_C_1937_Q4", "question": "Qui utilitza el vent per viatges curts?"}, {"answers": [{"text": "s\u00f3n danyats o destru\u00efts", "answer_start": 648}], "id": "P_323_C_1937_Q5", "question": "Qu\u00e8 passa amb les estructures i els arbres quan els vents s\u00f3n forts?"}]}, {"context": "Hi ha molts tipus diferents de vaixells de vela, per\u00f2 tots comparteixen diversos punts b\u00e0sics. Deixant de banda els vaixells de rotor, que utilitzen l'efecte Magnus, tots els vaixells de vela tenen un buc, aparell i com a m\u00ednim un pal que sost\u00e9 les veles que utilitzen el vent per impulsar la nau.[79] Els viatges per l'oce\u00e0 en vaixell de vela poden durar molts mesos,[80] i un perill habitual \u00e9s que el vaixell quedi encalmat a causa de la manca de vent,[81] o que sigui desviat del seu rumb per grans tempestes o vents que no li permeten avan\u00e7ar en la direcci\u00f3 desitjada.[82] Una gran tempesta pot provocar un naufragi i la p\u00e8rdua de tots els homes a bord.[83] Els vaixells de vela nom\u00e9s poden dur una determinada quantitat de provisions a la bodega, de manera que han de planificar els viatges llargs amb cura per incloure provisions suficients, incloent-hi aigua dol\u00e7a.[84]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'efecte Magnus", "answer_start": 149}], "id": "P_323_C_1938_Q1", "question": "Quin efecte utilitzen els vaixells de rotor?"}, {"answers": [{"text": "les veles", "answer_start": 245}], "id": "P_323_C_1938_Q2", "question": "Qu\u00e8 utilitza el vent per impulsar les naus?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la manca de vent", "answer_start": 427}], "id": "P_323_C_1938_Q3", "question": "Per qu\u00e8 pot quedar encalmat un vaixell a l'oce\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "un naufragi", "answer_start": 609}], "id": "P_323_C_1938_Q4", "question": "Qu\u00e8 pot provocar una tempesta a un vaixell?"}, {"answers": [{"text": "molts mesos", "answer_start": 356}], "id": "P_323_C_1938_Q5", "question": "Quant poden durar els viatges en vaixell de vela per l'oce\u00e0?"}]}]}, {"title": "Bas\u00edlica de Sant Apol\u00b7linar el Nou", "paragraphs": [{"context": "La bas\u00edlica de Sant Apol\u00b7linar el Nou (en itali\u00e0 Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regi\u00f3 hist\u00f2rica de la Romanya (It\u00e0lia), que actualment forma part de la regi\u00f3 d'Em\u00edlia-Romanya. Est\u00e0 dedicada a sant Apol\u00b7linar. Es va aixecar per voluntat de Teodoric el Gran el 505 per al culte arri\u00e0 de la seva gent, encara que va ser consagrada al culte cat\u00f2lic el segle vi, essent dedicada a Sant Mart\u00ed de Tours. L'esgl\u00e9sia compta amb un n\u00e0rtex. Des del segle ix la bas\u00edlica porta el nom actual; l'apel\u00b7latiu de Nuovo li va ser donat per distingir-la d'una altra esgl\u00e9sia m\u00e9s antiga anomenada de Sant'Apollinare in Veclo.[1] Els trets m\u00e9s destacats que posseeix aquesta bas\u00edlica s\u00f3n els mosaics que omplen els murs nord i sud, amb representaci\u00f3 d'imatges de profetes, sants i m\u00e0rtirs, aix\u00ed com escenes de miracles i de la Passi\u00f3 de Crist. No existeixen escenes de la inf\u00e0ncia de Jes\u00fas, encara que \u00e9s possible que en el seu origen s\u00ed que n'hi hagu\u00e9s, ja que han desaparegut per complet els mosaics que havien de trobar-se a l'absis i a l'arc de triomf, llocs on podien estar narrades (tal com succeeix a la bas\u00edlica de Santa Maria Major de Roma).[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ravenna", "answer_start": 108}], "id": "P_469_C_2809_Q1", "question": "On \u00e9s la bas\u00edlica de Sant Apol\u00b7linar el Nou?"}, {"answers": [{"text": "Teodoric el Gran", "answer_start": 281}], "id": "P_469_C_2809_Q2", "question": "Qui va voler aixecar la bas\u00edlica de Sant Apol\u00b7linar el Nou?"}, {"answers": [{"text": "nord i sud", "answer_start": 741}], "id": "P_469_C_2809_Q3", "question": "Quins murs de la bas\u00edlica de Sant Apol\u00b7linar el Nou estan plens de mosaics?"}, {"answers": [{"text": "a l'absis i a l'arc de triomf", "answer_start": 1047}], "id": "P_469_C_2809_Q4", "question": "On es suposa que eren els mosaics de la bas\u00edlica que han desaparegut per complet?"}, {"answers": [{"text": "505", "answer_start": 301}], "id": "P_469_C_2809_Q5", "question": "Quan es va aixecar la bas\u00edlica de Sant Apol\u00b7linar el Nou?"}]}, {"context": "Al nivell inferior de la paret sud es troba una imatge d'una process\u00f3 monumental de m\u00e0rtirs. La process\u00f3 comen\u00e7a a un edifici que t\u00e9 la inscripci\u00f3 de Palatium i que s'identifica amb el palau del rei Teodoric, i arriba fins on est\u00e0 Jesucrist, el qual es troba assegut en un tron envoltat per quatre \u00e0ngels. La m\u00e0 de Crist, originalment, sostenia un llibre obert amb les paraules \u00abEgo sum Rex gloriae\u00bb (\u00abjo s\u00f3c el rei de la gl\u00f2ria\u00bb); el llibre va ser substitu\u00eft per un ceptre durant la restauraci\u00f3 de 1860.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al nivell inferior de la paret sud", "answer_start": 0}], "id": "P_469_C_2810_Q1", "question": "On es troba una imatge d'una process\u00f3 monumental de m\u00e0rtirs?"}, {"answers": [{"text": "Palatium", "answer_start": 150}], "id": "P_469_C_2810_Q2", "question": "Quina inscripci\u00f3 t\u00e9 l'edifici on comen\u00e7a la process\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "fins on est\u00e0 Jesucrist", "answer_start": 218}], "id": "P_469_C_2810_Q3", "question": "Fins on arriba la process\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 291}], "id": "P_469_C_2810_Q4", "question": "Quants \u00e0ngels envolten a Jesucrist?"}, {"answers": [{"text": "un ceptre", "answer_start": 464}], "id": "P_469_C_2810_Q5", "question": "Qu\u00e8 va substituir el llibre que originalment duia Jesucrit?"}]}, {"context": "Totes les imatges dels sants, amb l'excepci\u00f3 de Mart\u00ed de Tours i Lloren\u00e7, estan vestides amb id\u00e8ntiques t\u00f9niques blanques. Un signe de distinci\u00f3 d'antic titular de la bas\u00edlica \u00e9s la capa de color porpra que du sant Mart\u00ed sobre la seva t\u00fanica blanca; d'altra banda, Lloren\u00e7 destaca per la seva t\u00fanica daurada i la capa blanca.[31] La process\u00f3 dels m\u00e0rtirs a la versi\u00f3 final ja \u00e9s t\u00edpica de la composici\u00f3 romana d'Orient, caracteritzada per una mateixa repetici\u00f3 de ritmes verticals.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb id\u00e8ntiques t\u00f9niques blanques", "answer_start": 89}], "id": "P_469_C_2811_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 estan vestides totes les imatges dels sants, amb l'excepci\u00f3 de Mart\u00ed de Tours i Lloren\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "porpra", "answer_start": 196}], "id": "P_469_C_2811_Q2", "question": "De quin color \u00e9s la capa que du sant Mart\u00ed sobre la seva t\u00fanica blanca?"}, {"answers": [{"text": "daurada", "answer_start": 300}], "id": "P_469_C_2811_Q3", "question": "Com \u00e9s la t\u00fanica de Lloren\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "per una mateixa repetici\u00f3 de ritmes verticals", "answer_start": 435}], "id": "P_469_C_2811_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es caracteritzada la composici\u00f3 romana d'Orient?"}]}, {"context": "Es tracta d'un edifici de tres naus: la central \u00e9s el doble d'ampla que les laterals i est\u00e0 coberta per un sostre pla de teginat de fusta realitzat al segle xvii,[15] mentre que les naus laterals estan cobertes per voltes i estan delimitades per dotze columnes. Aquestes tenen capitells tallats amb fulles d'acant i alts cimacis o \u00e0bacs per augmentar la superf\u00edcie on es recolza l'arquitrau, de forma piramidal i decorat amb una creu gravada a la part que d\u00f3na a la nau central del temple. Tots aquests elements s\u00f3n de marbre procedent de l'illa de Proconnesos, a la vora de Prop\u00f2ntida. En algunes columnes i capitells es troben inscrites marques amb lletres gregues que corresponen als tallers on es van fer; aquestes mateixes marques tamb\u00e9 es troben en esgl\u00e9sies de Constantinoble i d'Efes.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "la central", "answer_start": 37}], "id": "P_469_C_2812_Q2", "question": "Quina nau \u00e9s el doble d'ampla que les laterals?"}, {"answers": [{"text": "un sostre pla de teginat de fusta", "answer_start": 104}], "id": "P_469_C_2812_Q3", "question": "Qu\u00e8 cobreix la nau central?"}, {"answers": [{"text": "segle xvii", "answer_start": 151}], "id": "P_469_C_2812_Q4", "question": "Quan va ser realitzat el sostre pla de teginat de fusta de la nau central?"}, {"answers": [{"text": "amb fulles d'acant i alts cimacis o \u00e0bacs", "answer_start": 295}], "id": "P_469_C_2812_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 estan tallats els capitells de les columnes de les naus laterals de l'edifici?"}]}, {"context": "Situada al nivell inferior de la paret nord de la nau hi ha una process\u00f3 de vint-i-dos verges m\u00e0rtirs amb sortida des del mosaic que representa el port de Classe de Ravenna (Civitas Classis) que es dirigeix cap al tron de la Mare de D\u00e9u amb l'Infant a la seva falda i envoltada per quatre \u00e0ngels. Aquesta escena est\u00e0 inspirada en el Concili d'Efes de l'any 432, en el qual es va acceptar la legitimitat del t\u00edtol \u00abMare de D\u00e9u\u00bb i, per tant, el dogma de la maternitat divina de Maria. A partir d'aqu\u00ed va sorgir el prototip de la Verge Majestat entronitzada \u2013anomenada Theotokos\u2013 que tant es va repetir a les esgl\u00e9sies romana i grega.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "al nivell inferior de la paret nord de la nau", "answer_start": 8}], "id": "P_469_C_2813_Q1", "question": "On est\u00e0 situada la process\u00f3 de vint-i-dos verges m\u00e0rtirs?"}, {"answers": [{"text": "l'Infant", "answer_start": 241}], "id": "P_469_C_2813_Q2", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 la Mare de D\u00e9u a la seva falda?"}, {"answers": [{"text": "432", "answer_start": 357}], "id": "P_469_C_2813_Q3", "question": "De quin any \u00e9s el Concili d'Efes?"}, {"answers": [{"text": "la legitimitat del t\u00edtol \u00abMare de D\u00e9u\u00bb i, per tant, el dogma de la maternitat divina de Maria", "answer_start": 388}], "id": "P_469_C_2813_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s va acceptar en el Concili d'Efes l'any 432?"}, {"answers": [{"text": "Theotokos", "answer_start": 566}], "id": "P_469_C_2813_Q5", "question": "Com s'anomena la Verge Majestat entronitzada?"}]}, {"context": "Per primera vegada a l'escena de l'art rom\u00e0 d'Orient, es troba l'Evangeli, no en ordre cronol\u00f2gic sin\u00f3 com apareixen a les lectures per Pasqua de l'esgl\u00e9sia a Ravenna segons les idees del culte arri\u00e0 dels ostrogots. A la paret nord s'hi van col\u00b7locar tretze escenes dels miracles i par\u00e0boles de Crist.[20] Crist est\u00e0 representat molt jove i imberbe, amb un rostre de tendresa i felicitat, i a les escenes es redueix al m\u00ednim la representaci\u00f3 d'escenaris i paisatges, aix\u00ed com el nombre de personatges als mosaics (47 imatges en 13 panells).[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Evangeli", "answer_start": 63}], "id": "P_469_C_2814_Q1", "question": "Qu\u00e8 es troba per primera vegada a l'escena de l'art rom\u00e0 d'Orient?"}, {"answers": [{"text": "tretze", "answer_start": 251}], "id": "P_469_C_2814_Q2", "question": "Quantes escenes es van col\u00b7locar a la pared nord?"}, {"answers": [{"text": "dels miracles i par\u00e0boles de Crist", "answer_start": 266}], "id": "P_469_C_2814_Q3", "question": "De qu\u00e8 eren les escenes que es van col\u00b7locar a la pared nord?"}, {"answers": [{"text": "molt jove i imberbe, amb un rostre de tendresa i felicitat", "answer_start": 329}], "id": "P_469_C_2814_Q4", "question": "Com est\u00e0 representat Crist a les escenes?"}, {"answers": [{"text": "la representaci\u00f3 d'escenaris i paisatges, aix\u00ed com el nombre de personatges als mosaics", "answer_start": 425}], "id": "P_469_C_2814_Q5", "question": "Qu\u00e8 es redueix al m\u00ednim a les escenes?"}]}]}, {"title": "Pir\u00e0mide (arquitectura)", "paragraphs": [{"context": "Des del punt de vista funcional, la pir\u00e0mide precolombina era diferent de l'eg\u00edpcia, ja que no estava constru\u00efda amb una finalitat funer\u00e0ria sin\u00f3 com a temple, com a resid\u00e8ncia d'una de\u00eftat. Tanmateix, excavacions recents confirmen que acostumaven a incorporar-hi tombes, tal com s'ha comprovat a la pir\u00e0mide escalonada maia de Palenque, anomenada Temple de les Inscripcions; en aquesta pir\u00e0mide, l'any 1952, l'arque\u00f2leg Ruz Lhuillier hi va descobrir la tomba de Pacal el Gran. Una gran llosa cobria l'escalinata que baixava cap a l'interior del temple i en dos trams arribava a la cripta funer\u00e0ria, que fou constru\u00efda cap a l'any 675.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "precolombina", "answer_start": 45}], "id": "P_353_C_2113_Q1", "question": "Quina pir\u00e0mide era diferent de l'eg\u00edpcia des del punt de vista funcional?"}, {"answers": [{"text": "Temple de les Inscripcions", "answer_start": 348}], "id": "P_353_C_2113_Q3", "question": "Com s'anomena la pir\u00e0mide escalonada maia de Palenque?"}, {"answers": [{"text": "Ruz Lhuillier", "answer_start": 421}], "id": "P_353_C_2113_Q4", "question": "Qui va descobrir la tomba de Pacal el Gran?"}, {"answers": [{"text": "Una gran llosa", "answer_start": 478}], "id": "P_353_C_2113_Q5", "question": "Qu\u00e8 cobria l'escalinata que baixava cap a l'interior del temple?"}]}, {"context": "Les Pir\u00e0mides de G\u00fc\u00edmar, o \u00abMajanos de Xacona\u00bb, es troben al municipi de G\u00fc\u00edmar, a la costa sud-est de l'illa de Tenerife, a uns 26 kil\u00f2metres de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife. S\u00f3n sis construccions en forma de pir\u00e0mides escalonades amb una orientaci\u00f3 astron\u00f2mica. La majoria dels arque\u00f2legs creuen que les pir\u00e0mides van ser constru\u00efdes per agricultors que havien acumulat les roques per les vores de les seves terres de conreu, tal com es feia comunament en altres zones de les Illes Can\u00e0ries. D'altra banda, no s'han trobat proves que demostrin que aquestes pir\u00e0mides hagin estat constru\u00efdes pels guanxes; de fet, hi ha proves arqueol\u00f2giques que en determinen una antiguitat no superior als 200 anys.[59]", "qas": [{"answers": [{"text": "agricultors", "answer_start": 347}], "id": "P_353_C_2114_Q3", "question": "Per qui creuen alguns arque\u00f2legs que van ser constru\u00efdes les pir\u00e0mides que es troben al municipi de G\u00fc\u00edmar?"}, {"answers": [{"text": "que aquestes pir\u00e0mides hagin estat constru\u00efdes pels guanxes", "answer_start": 553}], "id": "P_353_C_2114_Q4", "question": "De qu\u00e8 no s'ha trobat proves?"}, {"answers": [{"text": "no superior als 200 anys", "answer_start": 683}], "id": "P_353_C_2114_Q5", "question": "Quina antiguitat tenen les pir\u00e0mides segons les proves arqueol\u00f2giques?"}]}, {"context": "Les pir\u00e0mides de N\u00fabia, al Sudan, van ser constru\u00efdes per servir com a monuments per als reis i reines de Napata i Meroe. A N\u00fabia es van comen\u00e7ar a construir pir\u00e0mides m\u00e9s de 800 anys despr\u00e9s de les darreres tombes reials que es van fer a Egipte.[35] Es diferencien de les eg\u00edpcies principalment perqu\u00e8 es constru\u00efen amb un angle molt m\u00e9s pronunciat, d'uns 70 graus, aix\u00ed com per ser d'una altura molt m\u00e9s petita; se'n coneixen 223.[36] Moltes de les pir\u00e0mides tenien capelles constru\u00efdes contra el seu mur oriental i estaven decorades amb relleus. Quasi totes les estructures eren de tipus est\u00e0ndard amb unes escalinates, situades a l'est de les capelles, que entraven fins a les cambres mortu\u00f2ries. Aquestes cambres estaven compostes de dues a tres sales en les quals en les parets, de vegades, hi havia inscripcions del Llibre dels Morts.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sudan", "answer_start": 27}], "id": "P_353_C_2115_Q1", "question": "On s\u00f3n les pir\u00e0mides de N\u00fabia?"}, {"answers": [{"text": "per servir com a monuments per als reis i reines de Napata i Meroe", "answer_start": 54}], "id": "P_353_C_2115_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 van ser constru\u00efdes les pir\u00e0mides de N\u00fabia?"}, {"answers": [{"text": "d'uns 70 graus", "answer_start": 351}], "id": "P_353_C_2115_Q3", "question": "De quant \u00e9s l'angle amb els que es construeixen les pir\u00e0mides de N\u00fabia?"}, {"answers": [{"text": "223", "answer_start": 428}], "id": "P_353_C_2115_Q4", "question": "Quantes pir\u00e0mides es coneixen a N\u00fabia?"}, {"answers": [{"text": "amb relleus", "answer_start": 536}], "id": "P_353_C_2115_Q5", "question": "Com estaven decorades moltes de les capelles de les pir\u00e0mides de N\u00fabia?"}]}, {"context": "La Pir\u00e0mide de T\u00f2quio (o Pir\u00e0mide de Shimizu) est\u00e0 actualment en projecte. Est\u00e0 pensada com una enorme estructura multifuncional ubicada a la badia de T\u00f2quio, al Jap\u00f3. El projecte ha estat realitzat per l'arquitecte itali\u00e0 Dante Bini i la seva altura seria dotze vegades m\u00e9s gran que la Gran Pir\u00e0mide de Giza; tindria 2.004 metres d'altura i allotjaria en el seu interior una ciutat per a 750.000 persones en una superf\u00edcie de 88 km\u00b2. Est\u00e0 pensada per poder satisfer la demanda d'espai de T\u00f2quio.[63]", "qas": [{"answers": [{"text": "La Pir\u00e0mide de T\u00f2quio", "answer_start": 0}], "id": "P_353_C_2117_Q1", "question": "Quina pir\u00e0mide est\u00e0 actualment en projecte?"}, {"answers": [{"text": "Pir\u00e0mide de Shimizu", "answer_start": 25}], "id": "P_353_C_2117_Q2", "question": "Amb quin altre nom es coneix la Pir\u00e0mide de T\u00f2quio?"}, {"answers": [{"text": "a la badia de T\u00f2quio, al Jap\u00f3", "answer_start": 137}], "id": "P_353_C_2117_Q3", "question": "On est\u00e0 ubicada la Pir\u00e0mide de T\u00f2quio?"}, {"answers": [{"text": "Dante Bini", "answer_start": 223}], "id": "P_353_C_2117_Q4", "question": "Qui ha realitzat el projecte de la Pir\u00e0mide de T\u00f2quio?"}, {"answers": [{"text": "2.004", "answer_start": 318}], "id": "P_353_C_2117_Q5", "question": "Quants metres d'altura tindria la Pir\u00e0mide de T\u00f2quio?"}]}, {"context": "A l'\u00cdndia no es van construir pir\u00e0mides de pedra. Tanmateix, hi abunden els \u00abmandir\u00bb (temples) amb una forma piramidal que, segons el tipus, s\u00f3n anomenats d'una manera gen\u00e8rica \u00abgopuram\u00bb. S\u00f3n com portes monumentals que permeten l'acc\u00e9s als recintes sagrats. Des del terra el tra\u00e7at piramidal \u00e9s molt escarpat a conseq\u00fc\u00e8ncia de la superposici\u00f3 dels pisos de planta rectangular. Com moltes pir\u00e0mides, aquestes estructures de l'hinduisme cerquen imitar una muntanya; en aquest cas, la sagrada Muntanya Meru, que representa la simbologia hinduista de l'axis mundi).[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "pir\u00e0mides de pedra", "answer_start": 30}], "id": "P_353_C_2118_Q1", "question": "Qu\u00e8 no es va construir a l'India?"}, {"answers": [{"text": "als recintes sagrats", "answer_start": 236}], "id": "P_353_C_2118_Q3", "question": "On permeten l'acc\u00e9s els \u00abmandir\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "a conseq\u00fc\u00e8ncia de la superposici\u00f3 dels pisos de planta rectangular", "answer_start": 309}], "id": "P_353_C_2118_Q4", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s molt escarpat des de terra el tra\u00e7at piramidal?"}, {"answers": [{"text": "sagrada", "answer_start": 482}], "id": "P_353_C_2118_Q5", "question": "Com \u00e9s la Muntanya Meru?"}]}]}, {"title": "Sigismondo", "paragraphs": [{"context": "Sigismondo es retira cap al bosc i Aldimira torna a casa. Ladislao i Zenovito han tornat i es troben. El primer demana al segon si t\u00e9 alguna filla i l'altre respon afirmativament. Tamb\u00e9 li parla de la semblan\u00e7a entre la seva filla i l'extint Aldimira, fet que tranquil\u00b7litza una mica al primer ministre. Zenovito comen\u00e7a a relatar-li un plan que ha ideat per evitar la guerra: ja que la seva filla s'assembla tant a Aldimira, es podria portar a la cort i vestir-la amb vestidures reials. Quan arribi Ulderico al palau, presentaran a la noia davant d'ell i donat que la seva semblan\u00e7a \u00e9s enorme, la confondr\u00e0 amb la seva filla. El mateix Ulderico podr\u00e0 comprovar que la seva filla no \u00e9s morta i la pau se signar\u00e0 al moment. A Ladislao li sembla b\u00e9 la idea i va a buscar a Sigismondo per fer-li-ho saber. Zenovito es queda sol i s'alegra: per fi es podr\u00e0 fer just\u00edcia amb Aldimira i el tra\u00efdor ser\u00e0 castigat (\u00e0ria: Tu l'opra mia seconda).", "qas": [{"answers": [{"text": "a casa", "answer_start": 50}], "id": "P_187_C_1117_Q1", "question": "On torna Aldimira?"}, {"answers": [{"text": "si t\u00e9 alguna filla", "answer_start": 128}], "id": "P_187_C_1117_Q3", "question": "Qu\u00e8 li demana Zenovito a Ladislao?"}, {"answers": [{"text": "sol", "answer_start": 821}], "id": "P_187_C_1117_Q5", "question": "Com es queda Zenovito?"}]}, {"context": "Aldimira es retira de nou a la cabana i Sigismondo, Anagilda i Radoski tornen al lloc. El rei demana a Ladislao si ja est\u00e0 tot acordat per\u00f2 li respon que la noia no est\u00e0 disposada a obeir. Sigismondo s'enfuria i decideix conv\u00e8ncer ell mateix a la noia. Anagilda i Radoski es retiren juntament amb un grup de soldats.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la cabana", "answer_start": 26}], "id": "P_187_C_1118_Q1", "question": "On es retira Aldimira?"}, {"answers": [{"text": "si ja est\u00e0 tot acordat", "answer_start": 112}], "id": "P_187_C_1118_Q2", "question": "Qu\u00e8 li demanar el rei a Ladislao?"}, {"answers": [{"text": "amb un grup de soldats", "answer_start": 293}], "id": "P_187_C_1118_Q4", "question": "Amb qui es retiren Anagilda i Radoski?"}, {"answers": [{"text": "conv\u00e8ncer ell mateix a la noia", "answer_start": 221}], "id": "P_187_C_1118_Q5", "question": "Qu\u00e8 decideix Sigismondo quan s'enfuria?"}]}, {"context": "La majoria de cr\u00edtics estan d'acord en menysprear aquesta \u00f2pera. Molts posen per davant de la culpa al llibret de Foppa, amb una poesia amb molts defectes, amb una manca d'inter\u00e8s dram\u00e0tic i una acci\u00f3 summament confusa. La partitura potser no estava a l'altura de les obres anteriors, encara que d'ella en va aprofitar multitud d'idees que despr\u00e9s foren c\u00e8lebres, sobretot els fragments per al Barbiere, com el cor Piano, pianissimo del principi d'aquest, i el crescendo de l'\u00e0ria de la calumnia.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "molts defectes", "answer_start": 140}], "id": "P_187_C_1119_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 la poesia del llibret de Foppa?"}, {"answers": [{"text": "summament confusa", "answer_start": 201}], "id": "P_187_C_1119_Q2", "question": "Com \u00e9s l'acci\u00f3 en el llibret de Foppa?"}, {"answers": [{"text": "per al Barbiere, com el cor Piano, pianissimo del principi d'aquest, i el crescendo de l'\u00e0ria de la calumnia", "answer_start": 387}], "id": "P_187_C_1119_Q3", "question": "Quins fragments va aprofitar de la partitura que despr\u00e9s foren c\u00e8lebres?"}, {"answers": [{"text": "al llibret de Foppa", "answer_start": 100}], "id": "P_187_C_1119_Q4", "question": "A qu\u00e8 es deu que molts cr\u00edtics menyspreen l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "Entren Sigismondo i Ladislao, juntament amb Radoski i Anagilda. Ulderico t\u00e9 ara la superioritat militar i d'aqu\u00ed a poc penetrar\u00e0 al palau, aix\u00ed que decideixen procedir a l'engany, encara que Ladislao sospita cada vegada m\u00e9s que la noia que s'allotja a la cort \u00e9s en realitat la veritable Aldimira. La noia apareix luxosament vestida mentre un grup de polonesos la lloa (cor: Viva Aldimira!).", "qas": [{"answers": [{"text": "Ulderico", "answer_start": 64}], "id": "P_187_C_1121_Q1", "question": "Qui t\u00e9 la superioritat militar?"}, {"answers": [{"text": "amb Radoski i Anagilda", "answer_start": 40}], "id": "P_187_C_1121_Q2", "question": "Amb qui entren Sigismondo i Ladislao?"}, {"answers": [{"text": "al palau", "answer_start": 129}], "id": "P_187_C_1121_Q3", "question": "On penetrar\u00e0 Ulderico?"}, {"answers": [{"text": "que la noia que s'allotja a la cort \u00e9s en realitat la veritable Aldimira", "answer_start": 224}], "id": "P_187_C_1121_Q4", "question": "Qu\u00e8 sospita Ladislao?"}, {"answers": [{"text": "luxosament", "answer_start": 314}], "id": "P_187_C_1121_Q5", "question": "Com apareix vestida la noia?"}]}, {"context": "En una altra sala del palau, Radoski i Anagilda s'encaminen per presentar-se davant Sigismondo. Radoski ja ha descobert a Aldimira i li lliura una carta que Ladislao va escriure a la jove fa ja anys. Aquesta carta recull les propostes amoroses que Ladislao va dirigir a Aldimira per\u00f2 que ella va rebutjar. El primer ministre, encegat per la ira, va calumniar per aconseguir la seva condemna a mort. Arriben Sigismondo i el rei exhorta a Radoski que es retiri. Sigismondo comunica a \"Egelinda\" que ha arribat el moment de presentar-se davant Ulderico. El rei li demana si t\u00e9 por per\u00f2 ella \u00e9s ambigua en la seva resposta. El rei torna a intentar desvetllar si \"Egelinda\" \u00e9s en realitat la filla del monarca bohemi, per\u00f2 ho segueix negant. Radoski torna amb un grup de soldats que anuncia l'arribada de l'enemic. Aldimira fa el cor fort i, animada pels polonesos, va a la trobada amb el seu pare (\u00e0ria: Ah signor, nell'alma mia).", "qas": [{"answers": [{"text": "una carta que Ladislao va escriure a la jove fa ja anys", "answer_start": 143}], "id": "P_187_C_1122_Q1", "question": "Qu\u00e8 li lliura Radoski a Aldimira?"}, {"answers": [{"text": "El primer ministre", "answer_start": 306}], "id": "P_187_C_1122_Q2", "question": "Qui estava encegat per la ira?"}, {"answers": [{"text": "a la trobada amb el seu pare", "answer_start": 864}], "id": "P_187_C_1122_Q3", "question": "On va Aldimira animada pels polonesos?"}, {"answers": [{"text": "que ha arribat el moment de presentar-se davant Ulderico", "answer_start": 493}], "id": "P_187_C_1122_Q5", "question": "Qu\u00e8 comunica Segismondo a \"Egelinda\"?"}]}]}, {"title": "Taxonomia", "paragraphs": [{"context": "Les seq\u00fc\u00e8ncies d'ADN s'utilitzen cada cop m\u00e9s en les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques a causa del fet que uns pocs centenars de bases, amb la seva enorme quantitat de combinacions potencials, s\u00f3n suficients per fer an\u00e0lisis d'identificaci\u00f3 i parentesc. Per aix\u00f2, alguns autors[46][47] proposen un paper central de l'ADN en la definici\u00f3 de les esp\u00e8cies, de manera que una mostra d'ADN i la lectura de la seva seq\u00fc\u00e8ncia de bases hauria de ser un dels car\u00e0cters de l'esp\u00e8cimen tipus, i un tipus de marca pel t\u00e0xon al qual pertany l'esp\u00e8cimen. S'ha proposat que la seq\u00fc\u00e8ncia d'ADN serveixi com a car\u00e0cters clau, d'\u00fas similar a com s'utilitzaria el codi de barres als supermercats. Aquesta taxonomia basada en l'ADN encara patiria molts dels problemes que tenen la resta d'enfocaments, com per exemple el problema dels l\u00edmits de la circumscripci\u00f3 dels t\u00e0xons. Els canvis de noms que m\u00e9s molesten i avorreixen els bi\u00f2legs s\u00f3n els que no es produeixen per defici\u00e8ncies en l'anterior circumscripci\u00f3 dels t\u00e0xons, sin\u00f3 perqu\u00e8 canvien els conceptes utilitzats per definir-los. Un altre problema \u00e9s que cal decidir quina seq\u00fc\u00e8ncia utilitzar, car algunes seq\u00fc\u00e8ncies no donen una informaci\u00f3 que diferenci\u00ef el t\u00e0xon dels altres. Aix\u00f2 pot ser perqu\u00e8 un mateix gen pot romandre inalterat durant milions de generacions despr\u00e9s de l'especiaci\u00f3, o a causa del fenomen de la introgressi\u00f3 (que fa que un gen que s'havia diferenciat torni al seu estat anterior per atzar). Per tant, de la mateixa manera en qu\u00e8 no \u00e9s convenient confiar en un \u00fanic car\u00e0cter morfol\u00f2gic per identificar una esp\u00e8cie, tampoc no \u00e9s convenient confiar en una sola seq\u00fc\u00e8ncia d'ADD.[45] Encara que la taxonomia basada en l'ADN fos finan\u00e7ada, cal preguntar-se si \u00e9s necessari afegir un requisit addicional al proc\u00e9s ja lent de descripci\u00f3 de nous t\u00e0xons, especialment tenint en compte que es calcula que nom\u00e9s el 10% de les esp\u00e8cies del planeta han estat descrites.[45] A causa d'aix\u00f2, probablement la majoria de bi\u00f2legs veurien les seq\u00fc\u00e8ncies d'ADN com un complement, i no com un substitut, de la informaci\u00f3 morfol\u00f2gica.", "qas": [{"answers": [{"text": "Les seq\u00fc\u00e8ncies d'ADN", "answer_start": 0}], "id": "P_330_C_1975_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'utilitza cada cop m\u00e9s les an\u00e0lisis filogen\u00e8tiques?"}, {"answers": [{"text": "en la definici\u00f3 de les esp\u00e8cies", "answer_start": 311}], "id": "P_330_C_1975_Q2", "question": "En qu\u00e8 proposen alguns autors que l'ADN tingui un paper central?"}, {"answers": [{"text": "com a car\u00e0cters clau", "answer_start": 577}], "id": "P_330_C_1975_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 s'ha proposat que serveixi la seq\u00fc\u00e8ncia d'ADN?"}, {"answers": [{"text": "canvien els conceptes utilitzats per definir-los", "answer_start": 1007}], "id": "P_330_C_1975_Q4", "question": "Qu\u00e8 canvia en els canvis de noms que m\u00e9s molesten i avorreixen els bi\u00f2legs?"}]}, {"context": "La taxonomia (del grec antic \u03c4\u03ac\u03be\u03b9\u03c2, taxis, que significa 'ordenament', i -\u03bd\u03bf\u03bc\u03af\u03b1, -nomia, que significa 'm\u00e8tode') \u00e9s la ci\u00e8ncia que tracta de la nomenclatura, la definici\u00f3 (circumscripci\u00f3) i la classificaci\u00f3 dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns. Els organismes s'agrupen en t\u00e0xons, cadascun dels quals t\u00e9 una categoria taxon\u00f2mica. Es poden ajuntar diversos grups d'una mateixa categoria per formar-ne un de categoria superior, construint aix\u00ed una jerarquia taxon\u00f2mica. Les categories principals s\u00f3n el domini, el regne, el f\u00edlum, embrancament o divisi\u00f3, la classe, l'ordre, la fam\u00edlia, el g\u00e8nere i l'esp\u00e8cie. El bot\u00e0nic suec Carl von Linn\u00e9 \u00e9s considerat el fundador de la taxonomia moderna per la seva creaci\u00f3 d'un sistema conegut com a taxonomia linneana per a la categoritzaci\u00f3 dels organismes, aix\u00ed com de la nomenclatura binomial, per a la seva nomenclatura.", "qas": [{"answers": [{"text": "en els seus trets comuns", "answer_start": 242}], "id": "P_330_C_1976_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basa la Taxonomia per classificar els organismes?"}, {"answers": [{"text": "en t\u00e0xons", "answer_start": 293}], "id": "P_330_C_1976_Q2", "question": "Com s'agrupen els organismes?"}, {"answers": [{"text": "un de categoria superior", "answer_start": 423}], "id": "P_330_C_1976_Q3", "question": "Quin grup podem formar quan ajuntem diversos grups d'una mateixa categoria?"}, {"answers": [{"text": "Carl von Linn\u00e9", "answer_start": 647}], "id": "P_330_C_1976_Q4", "question": "Qui \u00e9s considerat el fundador de la taxonomia moderna?"}, {"answers": [{"text": "taxonomia linneana", "answer_start": 759}], "id": "P_330_C_1976_Q5", "question": "Quin sistema va crear Carl von Linn\u00e9?"}]}, {"context": "El codi dels bacteris ja t\u00e9 un registre central de noms: tots els noms v\u00e0lids dels bacteris s\u00f3n actualment publicats en una \u00fanica revista, amb una nova data de comen\u00e7ament de la nomenclatura fixada el 1980.[49] Es poden esperar reformes similars en els codis dels macroorganismes, per\u00f2 els zo\u00f2legs i bot\u00e0nics encara han de ratificar les propostes. La possibilitat que uns pocs especialistes puguin monopolitzar la nomenclatura fou una de les preocupacions que dugu\u00e9 els bot\u00e0nics a rebutjar la proposta d'un registre central dels noms al Congr\u00e9s Internacional de Bot\u00e0nica del 1999. Propostes similars foren rebutjades al Congr\u00e9s Internacional de Zoologia del mateix any. A m\u00e9s, com que molts canvis es deuen a difer\u00e8ncies en el concepte d'esp\u00e8cie m\u00e9s que a la confusi\u00f3 sobre la prioritat de noms o la identificaci\u00f3, l'estabilitat dels noms \u00e9s improbable encara que s'arrib\u00e9s a tenir un registre \u00fanic d'ells.", "qas": [{"answers": [{"text": "un registre central de noms", "answer_start": 28}], "id": "P_330_C_1977_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 el codi dels bacteris?"}, {"answers": [{"text": "en una \u00fanica revista", "answer_start": 117}], "id": "P_330_C_1977_Q2", "question": "On es publiquen tots els noms dels bacteris?"}, {"answers": [{"text": "la proposta d'un registre central dels noms", "answer_start": 490}], "id": "P_330_C_1977_Q3", "question": "Qu\u00e8 van rebutjar els bot\u00e0nics?"}, {"answers": [{"text": "al Congr\u00e9s Internacional de Bot\u00e0nica del 1999", "answer_start": 534}], "id": "P_330_C_1977_Q4", "question": "Quan van rebutjar la proposta?"}, {"answers": [{"text": "l'estabilitat dels noms", "answer_start": 815}], "id": "P_330_C_1977_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s improbable encara que hi hagu\u00e9s un registre \u00fanic dels noms?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 cal interrogar-se pel futur de la taxonomia sense categories i el PhyloCode,[51] creat fa uns anys. Els que li donen suport esperen substituir la nomenclatura linneana, basada en categories taxon\u00f2miques, amb un sistema uninomial per anomenar els clades. Aquest enfocament eliminaria el dif\u00edcil debat sobre quins clades constitueixen un t\u00e0xon amb un nom i una categoria taxon\u00f2mica corresponents. El PhyloCode no s'arrib\u00e0 a discutir al debat sobre una taxonomia unit\u00e0ria com a m\u00ednim fins al 2003.[45] D'altra banda, els sistemes de classificaci\u00f3 moderns basats en an\u00e0lisis moleculars d'ADN (com ara l'APG II o el de Smith et al.), tot i utilitzar la nomenclatura binomial i les categories proposades per Linn\u00e9, per sobre de l'ordre o la classe utilitzen clades \u00abflotants\u00bb no assignats a categories taxon\u00f2miques. Aix\u00f2 pot canviar en el futur, quan les investigacions en filog\u00e8nia es considerin acabades, o b\u00e9 pot haver-hi nodes que mai no siguin associats a t\u00e0xons, perqu\u00e8 els investigadors estan d'acord que no \u00e9s necessari anomenar tots els nodes.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb un sistema uninomial", "answer_start": 210}], "id": "P_330_C_1978_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 volen substituir la nomenclatura linneana?"}, {"answers": [{"text": "basada en categories taxon\u00f2miques", "answer_start": 175}], "id": "P_330_C_1978_Q2", "question": "En qu\u00e8 es basa la nomenclatura linneana?"}, {"answers": [{"text": "2003", "answer_start": 495}], "id": "P_330_C_1978_Q3", "question": "Quan es va discutir el PhyloCode?"}, {"answers": [{"text": "en an\u00e0lisis moleculars d'ADN", "answer_start": 565}], "id": "P_330_C_1978_Q4", "question": "En qu\u00e8 es basen els sistemes de classificaci\u00f3 moderns?"}, {"answers": [{"text": "clades \u00abflotants\u00bb", "answer_start": 758}], "id": "P_330_C_1978_Q5", "question": "Qu\u00e8 utilitzen els sistemes de classificaci\u00f3 moderns per sobre de l'ordre o la classe?"}]}, {"context": "El que originalment fou la Th\u00e9orie El\u00e9mentaire de la Botanique el 1813 esdevingu\u00e9 l'International Code of Botanical Nomenclature (Codi Internacional de Nomenclatura Bot\u00e0nica, o ICBN) el 1930. Tracta sobre la nomenclatura de plantes i fongs, de diferent manera en cadascun d'aquests grups. El que originalment fou el Strickland Code, format el 1842, i que regulava els noms dels animals, fou revisat per la Comissi\u00f3 Intercional de Nomenclatura Zool\u00f2gica i rebatejat com a International Code of Zoological Nomenclature (Codi Internacional de Nomenclatura Zool\u00f2gica, o ICZN) el 1901. El Codi Internacional de Nomenclatura Bot\u00e0nica establ\u00ed l'any 1753 (el de la publicaci\u00f3 de Species Plantarum) com l'any del comen\u00e7ament de la nomenclatura bot\u00e0nica moderna, deixant sense efecte els noms publicats per plantes abans d'aquesta data. De la mateixa manera, el Codi Internacional de Nomenclatura Zool\u00f2gica establ\u00ed l'any 1758 (l'any en qu\u00e8 Linn\u00e9 public\u00e0 la desena edici\u00f3 de Systema Naturae) com l'any del comen\u00e7ament de la nomenclatura zool\u00f2gica, deixant sense efecte els noms publicats per animals abans d'aquesta data. Els dos Codis comparteixen els mateixos \"principis de nomenclatura\" descrits m\u00e9s amunt, i s\u00f3n actualitzats com a resultat dels Congressos Internacionals que se celebren regularment amb aquesta fi.", "qas": [{"answers": [{"text": "1813", "answer_start": 66}], "id": "P_330_C_1979_Q1", "question": "Quan es va crear la Th\u00e9orie El\u00e9mentaire de la Botanique?"}, {"answers": [{"text": "l'International Code of Botanical Nomenclature", "answer_start": 82}], "id": "P_330_C_1979_Q2", "question": "En qu\u00e8 es va convertir la Th\u00e9orie El\u00e9mentaire de la Botanique?"}, {"answers": [{"text": "sobre la nomenclatura de plantes i fongs", "answer_start": 199}], "id": "P_330_C_1979_Q3", "question": "De qu\u00e8 tracta l'International Code of Botanical Nomenclature?"}, {"answers": [{"text": "International Code of Zoological Nomenclature", "answer_start": 471}], "id": "P_330_C_1979_Q4", "question": "Amb quin nom es va rebatejar l'Strickland Code?"}, {"answers": [{"text": "1753", "answer_start": 642}], "id": "P_330_C_1979_Q5", "question": "Quin va ser l'any del comen\u00e7ament de la nomenclatura bot\u00e0nica moderna?"}]}, {"context": "La descripci\u00f3 formal i tipificaci\u00f3 dels t\u00e0xons s\u00f3n procediments en qu\u00e8 \u00e9s habitual observar errors i inconsist\u00e8ncies, i aix\u00f2 passava encara m\u00e9s abans que els codis internacionals reglamentessin aquests procediments molt detalladament. Els noms dels t\u00e0xons poden canviar quan es redescobreixen descripcions m\u00e9s antigues del mateix t\u00e0xon, i s'aplica el principi de prioritat, o quan s'observa que la descripci\u00f3 original en realitat es referia a un t\u00e0xon diferent. Les regles de la nomenclatura indiquen que en aquests casos cal canviar el nom del t\u00e0xon sense discussi\u00f3, per\u00f2, si per l'extensi\u00f3 de l'\u00fas del nom sembla desitjable conservar-lo, cal promoure una proposici\u00f3 formal davant del comit\u00e8 corresponent del Congr\u00e9s Internacional. Aquest pot decidir acceptar-ne la inclusi\u00f3 a la llista de nomina conservanda, noms que es consideren v\u00e0lids per raons pr\u00e0ctiques, encara que el seu \u00fas contravingui la regla de prioritat. No solen donar-se aquests dos casos en els grups ben estudiats, i a m\u00e9s, als codis hi ha mecanismes per la supressi\u00f3 de noms pobrament definits en els grups m\u00e9s complicats. Una vegada fixada la taxonomia fonamental d'un grup, \u00e9s poc probable que els canvis de noms es produeixin per aquest tipus de motius.", "qas": [{"answers": [{"text": "errors i inconsist\u00e8ncies", "answer_start": 92}], "id": "P_330_C_1980_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi trobem habitualment en la descripci\u00f3 formal i tipificaci\u00f3 dels t\u00e0xons?"}, {"answers": [{"text": "que els codis internacionals reglamentessin aquests procediments molt detalladament", "answer_start": 150}], "id": "P_330_C_1980_Q2", "question": "Qu\u00e8 van haver de fer per evitar aquests errors i inconsist\u00e8ncies en la descripci\u00f3 del taxons?"}, {"answers": [{"text": "Els noms dels t\u00e0xons poden canviar", "answer_start": 235}], "id": "P_330_C_1980_Q3", "question": "Qu\u00e8 passa quan es redescobreixen descripcions m\u00e9s antigues del mateix t\u00e0xon?"}, {"answers": [{"text": "Una vegada fixada la taxonomia fonamental d'un grup", "answer_start": 1093}], "id": "P_330_C_1980_Q4", "question": "Quan \u00e9s poc probable que es produeixin els canvis de noms?"}]}]}, {"title": "Il barbiere di Siviglia", "paragraphs": [{"context": "L'acci\u00f3 se situa a Sevilla, a finals del segle XVII. Quan les prerrogatives de la noblesa i l'obscurantisme de l'Antic R\u00e8gim comencen a donar pas a la Il\u00b7lustraci\u00f3, apuntant ja el germen de la revoluci\u00f3 burgesa. Rosina, una noia bella i orfe es troba privada de la seva llibertat. El seu tutor la t\u00e9 tancada a casa i nom\u00e9s la deixa anar a missa, amb l'esperan\u00e7a de casar-s'hi algun dia. Ella, per\u00f2, est\u00e0 enamorada d'un jove comte que far\u00e0 tot el que estigui a les seves mans per acostar-se a Rosina i casar-s'hi. Tot gr\u00e0cies a l'ajuda del barber Figaro, el mateix que va inspirar Les noces de F\u00edgaro, c\u00e8lebre \u00f2pera de Wolfgang Amadeus Mozart. L'\u00f2pera de Rossini segueix la primera de les obres de la trilogia de Figaro de Beaumarchais, mentre que l'\u00f2pera de Mozart, composta trenta anys abans, el 1786, es basa en la segona part de la trilogia del dramaturg franc\u00e8s. La versi\u00f3 original va ser estrenada per Beaumarchais el 1775 a Par\u00eds, a la Com\u00e9die Fran\u00e7aise del Palau de les Teuleries.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Sevilla", "answer_start": 17}], "id": "P_241_C_1441_Q1", "question": "On es situa l'acci\u00f3 de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "de la seva llibertat", "answer_start": 259}], "id": "P_241_C_1441_Q2", "question": "De qu\u00e8 es troba privada Rosina?"}, {"answers": [{"text": "El seu tutor", "answer_start": 281}], "id": "P_241_C_1441_Q3", "question": "Qui t\u00e9 tancada Rosina a casa?"}, {"answers": [{"text": "d'un jove comte", "answer_start": 414}], "id": "P_241_C_1441_Q4", "question": "De qui est\u00e0 enamorada Rosina?"}, {"answers": [{"text": "la primera de les obres de la trilogia de Figaro", "answer_start": 670}], "id": "P_241_C_1441_Q5", "question": "Qu\u00e8 seguessis l'opera de Rossini?"}]}, {"context": "Figaro es disposa a portar la carta al seu destinatari. El desconfiat Bartolo acusa Rosina d'haver escrit al seu estimat: els seus dits estan tacats de la tinta, manca una quartilla i ha utilitzat la ploma. L'amena\u00e7a de tancar-la a casa. El Comte, disfressat de soldat ebri, truca a la porta. Diu a Bartolo que busca allotjament. Quan apareix Rosina, el Comte li revela que ell \u00e9s Lindoro. Bartolo porta una ordre que l'eximeix de donar allotjament als militars, per\u00f2 el Comte fa volar el paper. En la confusi\u00f3 lliura una nota a Rosina, que ella fa passar per una llista de la bugaderia, per exasperaci\u00f3 de Bartolo. Entren la criada Berta i Don Basilio. Figaro torna informant-los de qu\u00e8 el soroll se sent a tota la ciutat. En aquest moment, els soldats truquen a la porta. Tots els personatges tracten d'explicar la situaci\u00f3, creant un caos encara m\u00e9s gran. L'oficial det\u00e9 al Comte, per\u00f2 quan aquest extreu un document \u00e9s immediatament alliberat. Bartolo es queda mut d'estupor, despr\u00e9s explota de c\u00f2lera, mentre tots expressen la seva completa confusi\u00f3 davant els esdeveniments del dia.", "qas": [{"answers": [{"text": "a portar la carta al seu destinatari", "answer_start": 18}], "id": "P_241_C_1442_Q1", "question": "Qu\u00e8 es disposa a fer Figaro?"}, {"answers": [{"text": "de tancar-la a casa", "answer_start": 217}], "id": "P_241_C_1442_Q2", "question": "De qu\u00e8 amena\u00e7a Bartolo a Rosina?"}, {"answers": [{"text": "de soldat ebri", "answer_start": 259}], "id": "P_241_C_1442_Q3", "question": "De qu\u00e8 es disfressa el Comte?"}, {"answers": [{"text": "els soldats", "answer_start": 742}], "id": "P_241_C_1442_Q4", "question": "Qui truca a la porta?"}, {"answers": [{"text": "un caos encara m\u00e9s gran", "answer_start": 834}], "id": "P_241_C_1442_Q5", "question": "Qu\u00e8 creen els personatges a l'intentar explicar la situaci\u00f3?"}]}, {"context": "L'\u00f2pera de Paisiello va subsistir molts anys, va regnar a Europa durant tres d\u00e8cades com una de les \u00f2peres m\u00e9s populars,[7] i es mantenia en l'\u00e8poca de Rossini.[5] Ambd\u00f3s, llibretista i compositor, es van adonar de la necessitat de distanciar-se de l'obra de Petrosellini, per evitar fer la impressi\u00f3 que estaven competint amb el gran i admirat Paisiello, per\u00f2 sobretot per adaptar la pe\u00e7a al gust modern, amb les seves convencions, molt diferents de les de la versi\u00f3 de Petrosellini i Paisiello. La necessitat de tal adaptaci\u00f3 va ser ignorada, per\u00f2, per Francesco Morlacchi, qui va poder tranquil\u00b7lament escriure nova m\u00fasica per al text de Petrosellini per a Dresden el 1816.[8] Per allunyar la possibilitat d'ofendre al vell compositor, Rossini va escriure a Paisiello i li va explicar el motiu pel qual estava component la seva versi\u00f3. Paisiello li va contestar que ell no s'ofenia i li va desitjar el millor per la nova \u00f2pera.[4] De totes maneres, en el llibret impr\u00e8s per a la primera representaci\u00f3 de l'\u00f2pera de Rossini el 20 de febrer de 1816, a la portada s'hi podia llegir: \u00abAlmaviva, o sia L'inutile precauzione, commedia del signor Beaumarchais di nuovo interamente versificata, e ridotta al uso dell'odierno teatro musicale Italiano\u00bb (Almaviva o La precauci\u00f3 in\u00fatil, com\u00e8dia del Signor Beaumarchais, enterament versificada de nou, i adaptada per al modern teatre musical itali\u00e0).[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Paisiello", "answer_start": 8}], "id": "P_241_C_1443_Q1", "question": "De qui era l'\u00f2pera que va regnar a Europa com una de les \u00f2peres m\u00e9s populars?"}, {"answers": [{"text": "adaptar la pe\u00e7a al gust modern", "answer_start": 374}], "id": "P_241_C_1443_Q2", "question": "Qu\u00e8 van voler fer sobretot llibretista i compositor amb l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Per allunyar la possibilitat d'ofendre al vell compositor", "answer_start": 680}], "id": "P_241_C_1443_Q3", "question": "Per qu\u00e8 Rossini va escriure a Paisiello?"}, {"answers": [{"text": "el millor per la nova \u00f2pera", "answer_start": 902}], "id": "P_241_C_1443_Q4", "question": "Qu\u00e8 li va desitjar Paisiello a Rossini?"}, {"answers": [{"text": "el 20 de febrer de 1816", "answer_start": 1026}], "id": "P_241_C_1443_Q5", "question": "Quin dia va ser la primera representaci\u00f3 de l'\u00f2pera de Rossini?"}]}, {"context": "Fins fa poc Rossini era considerat essencialment un compositor d'\u00f2peres c\u00f2miques, i sobretot de El barber de Sevilla. Fins i tot per Beethoven, si hem de creure el relat de la visita que li va fer Rossini a Viena el 1822, els noms de Rossini i El barber eren inseparables i en la seva opini\u00f3 Rossini haurien d'haver continuat en aquesta l\u00ednia. Els cinc anys anteriors a la trobada de Viena, per\u00f2, Rossini se n'havia distanciat. De fet des de l'\u00e8poca en qu\u00e8 va comen\u00e7ar a treballar a N\u00e0pols per al reial Teatro San Carlo, que Rossini nom\u00e9s va escriure \u00f2peres serioses, i, de passada, obres plenes d'originalitat estil\u00edstica i formal. Les seves \u00f2peres c\u00f2miques i semiserioses, per contra, havien estat escrits per cases de fora de N\u00e0pols, comen\u00e7ant per Roma, on la seva \u00f2pera semiseriosa Torvaldo e Dorliska va ser posada en escena el 1815 al Teatro Valle, i les seves dues \u00faltimes \u00f2peres c\u00f2miques, Il Barbiere di Siviglia, el 1816 en el Teatre Argentina, i La Cenerentola el 1817, de nou al teatro Valle.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "compositor d'\u00f2peres c\u00f2miques", "answer_start": 52}], "id": "P_241_C_1444_Q1", "question": "Com era considerat Rossini fins fa poc?"}, {"answers": [{"text": "els noms de Rossini i El barber", "answer_start": 222}], "id": "P_241_C_1444_Q2", "question": "Qu\u00e8 considerava Beethoven que era inseparable?"}, {"answers": [{"text": "d'originalitat estil\u00edstica i formal", "answer_start": 596}], "id": "P_241_C_1444_Q4", "question": "De qu\u00e8 estaven plenes les \u00f2peres de Rossini de l'\u00e8poca de N\u00e0pols?"}, {"answers": [{"text": "per cases de fora de N\u00e0pols", "answer_start": 708}], "id": "P_241_C_1444_Q5", "question": "Per on va escriure les \u00f2peres c\u00f2miques i semiserioses Rossini?"}]}, {"context": "Rossini havia intentat evitar l'enfrontament amb l'obra de Paisiello del mateix nom, per\u00f2 en l'estrena no ho va aconseguir. Grups de rabiosos i lleials devots de Paisiello van veure la versi\u00f3 de Rossini com un insult. La nit de l'estrena, el 20 de febrer de 1816, aquests mateixos aficionats anomenats Paisiellisti, van descendir sobre el Teatro Argentina per causar estralls al compositor i a l'elenc. Rossini va entrar al teatre aquesta nit amb un vestit de color avellana, d'estil espanyol, d'or i amb botons. El p\u00fablic va demostrar la seva opini\u00f3 amb xiulets, esbroncades i rialles. Aquest comportament va marcar el to per a la resta de la nit.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb l'obra de Paisiello", "answer_start": 45}], "id": "P_241_C_1445_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 havia intentat evitar l'enfrontament Rossini?"}, {"answers": [{"text": "Paisiellisti", "answer_start": 302}], "id": "P_241_C_1445_Q2", "question": "Com s'anomenaven els devots de Paisiello?"}, {"answers": [{"text": "causar estralls al compositor i a l'elenc", "answer_start": 360}], "id": "P_241_C_1445_Q3", "question": "Qu\u00e8 van voler fer els Paisiellisti la nit de l'estrena de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "avellana", "answer_start": 466}], "id": "P_241_C_1445_Q4", "question": "De quin color era el vestit de Rossini el dia de l'estrena de l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "A l'interior de la casa de Bartolo. Rosina, sola, acaba d'escriure una carta a Lindoro. Apareix Figaro, per\u00f2 abans que els dos puguin parlar, entra Bartolo. Don Basilio, mestre de m\u00fasica i amic de Bartolo, porta la not\u00edcia de l'arribada a Sevilla del Comte Almaviva, enamorat en secret de Rosina, i proposa difamar al Comte per mitj\u00e0 de rumors infundats. Bartolo prefereix casar-se aquest mateix dia amb Rosina i els dos surten per redactar el contracte matrimonial. Figaro, que ha escoltat la conversa, adverteix a Rosina. Al mateix temps que ella assegura al barber que ser\u00e0 capa\u00e7 de fer front a aquesta situaci\u00f3, Rosina manifesta alguns dubtes sobre les intencions del jove que ha vist en companyia de Figaro. Aquest li respon que es tracta d'un parent pobre que no t\u00e9 cap altre defecte que el d'estar bojament enamorat de Rosina. Quan Figaro suggereix a la jove que escrigui a Lindoro, ella el sorpr\u00e8n amb la seva carta ja redactada.", "qas": [{"answers": [{"text": "mestre de m\u00fasica i amic de Bartolo", "answer_start": 170}], "id": "P_241_C_1446_Q2", "question": "Qui \u00e9s Don Basilio?"}, {"answers": [{"text": "el contracte matrimonial", "answer_start": 441}], "id": "P_241_C_1446_Q3", "question": "Qu\u00e8 volen redactar Bartolo i Basilio?"}, {"answers": [{"text": "del Comte Almaviva", "answer_start": 247}], "id": "P_241_C_1446_Q5", "question": "Quina arribada anuncia Basilio?"}]}]}, {"title": "El Judici Final (Van der Weyden)", "paragraphs": [{"context": "Rogier van der Weyden era nascut a Tournai (1399/1400) i \u00e9s considerat un dels pintors m\u00e9s influent del segle XV dins del moviment dels primitius flamencs.[4] S'havia format amb Robert Campin i va ser contemporani de Jan van Eyck amb qui, des de diferents perspectives, va desenvolupar l'escola flamenca del segle xv. Si Van Eyck, des de la seva ampla erudici\u00f3 i una treballada observaci\u00f3, va desenvolupar obres carregades de simbolisme, Rogier es va preocupar de representar, amb for\u00e7a realisme, els sentiments i sensacions - especialment els dolorosos - dels seus personatges, aconseguint-ho com cap pintor no ho havia capturat mai\".[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Tournai", "answer_start": 35}], "id": "P_498_C_2983_Q1", "question": "On era nascut Rogier van der Weyden?"}, {"answers": [{"text": "un dels pintors m\u00e9s influent del segle XV dins del moviment dels primitius flamencs", "answer_start": 71}], "id": "P_498_C_2983_Q2", "question": "Com \u00e9s considerat Rogier van der Weyden?"}, {"answers": [{"text": "Robert Campin", "answer_start": 178}], "id": "P_498_C_2983_Q3", "question": "Amb qui es va formar Rogier van der Weyden?"}, {"answers": [{"text": "Jan van Eyck", "answer_start": 217}], "id": "P_498_C_2983_Q4", "question": "De qui va ser contemporani Rogier van der Weyden?"}, {"answers": [{"text": "carregades de simbolisme", "answer_start": 412}], "id": "P_498_C_2983_Q5", "question": "Com eren les obres que va desenvolupar Van Eyck?"}]}, {"context": "El deixeble de Van der Weyden, Vrancke van der Stockt, va fer un tr\u00edptic del Judici Final, a partir de la idea del seu mestre, si b\u00e9 va reduir el nombre d'escenes per a representar cadascun dels destins. La imatge de Jes\u00fas segueix el mateix patr\u00f3: assegut sobre un arc formant una deisi amb Maria i sant Joan als extrems, \u00e0ngels amb instruments de la Passi\u00f3, sant Miquel amb b\u00e0scula, en aquest cas manipulada pel dimoni per a fer trampes. Tota l'escena central est\u00e0 emmarcada en una mena de portalada d'esgl\u00e9sia amb escenes de la vida de Jes\u00fas en l'arquivolta. En aquest cas, no hi ha testimonis ni ap\u00f2stols, ni contemporanis de l'obra.", "qas": [{"answers": [{"text": "Vrancke van der Stockt", "answer_start": 31}], "id": "P_498_C_2984_Q1", "question": "Qui era el deixeble de Van der Weyden?"}, {"answers": [{"text": "un tr\u00edptic del Judici Final", "answer_start": 62}], "id": "P_498_C_2984_Q2", "question": "Qu\u00e8 va fer Vrancke van der Stockt a partir de la idea de Van der Weyden?"}, {"answers": [{"text": "sobre un arc", "answer_start": 256}], "id": "P_498_C_2984_Q3", "question": "Sobre qu\u00e8 est\u00e0 assegut Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "instruments de la Passi\u00f3", "answer_start": 333}], "id": "P_498_C_2984_Q4", "question": "Qu\u00e8 duen els \u00e0ngels de l'escena?"}, {"answers": [{"text": "per a fer trampes", "answer_start": 420}], "id": "P_498_C_2984_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 va manipular el dimoni la b\u00e0scula de sant Miquel?"}]}, {"context": "A les taules de la dreta, el costat de l'infern, el primer personatge, equidistant amb la Mare de D\u00e9u, \u00e9s sant Joan Baptista, acompanyat de dos ap\u00f2stols. A la segona taula, darrere de quatre ap\u00f2stols, hi ha tres dones: la duquessa Isabel de Portugal, Guigone de Salins, esposa de canceller Rolin i la seva fillastra. L'infern \u00e9s representat com un lloc de foc ombr\u00edvol, i les persones que es dirigien cap all\u00e0 estan cridant i plorant.[13] La situaci\u00f3 dels homes al costat de la salvaci\u00f3 i les dones al contrari reflecteix la visi\u00f3 que es tenia al segle XV de la dona com un ser temptador i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, m\u00e9s dif\u00edcil de salvar que l'home, per aix\u00f2, nom\u00e9s hi ha tres dones dins el grup guiat per un \u00e0ngel, cap a la porta del cel, mentre que dins del grup dels condemnats hi ha sis dones.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "de dos ap\u00f2stols", "answer_start": 137}], "id": "P_498_C_2985_Q1", "question": "Per qui est\u00e0 acompanyat Joan Baptista?"}, {"answers": [{"text": "la duquessa Isabel de Portugal, Guigone de Salins, esposa de canceller Rolin i la seva fillastra", "answer_start": 219}], "id": "P_498_C_2985_Q2", "question": "Qui son les tres dones que estan a la segona taula?"}, {"answers": [{"text": "com un lloc de foc ombr\u00edvol", "answer_start": 341}], "id": "P_498_C_2985_Q3", "question": "Com \u00e9s representat l'infern?"}, {"answers": [{"text": "cridant i plorant", "answer_start": 416}], "id": "P_498_C_2985_Q4", "question": "Com estan les persones que es dirigeixen cap a l'infern?"}, {"answers": [{"text": "com un ser temptador", "answer_start": 567}], "id": "P_498_C_2985_Q5", "question": "Quina visi\u00f3 es tenia de la dona al segle XV?"}]}, {"context": "El canceller de Borgonya Nicolau Rolin (ca. 1376-1462), un dels homes m\u00e9s rics i poderosos de l'\u00e8poca, va encarregar el retaule de Beaune per a l'hospital que, el 1443, havia fundat junt amb la seva tercera esposa Guigone de Salins, per atendre els pobres i els malalts a Beaune, en el ducat de l'antiga Borgonya, on encara es pot veure's avui aquesta obra. L'any 1441 havia rebut l'autoritzaci\u00f3 del papa Eugeni IV per a la creaci\u00f3 d'aquesta entitat.[6] La capella de l'hospici va ser consagrada el 31 de desembre de 1452 pel fill del mateix donant, el bisbe d'Autun, Jean Rolin. A partir de 1459 es feien dues misses de r\u00e8quiem per l'\u00e0nima dels donant.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Nicolau Rolin", "answer_start": 25}], "id": "P_498_C_2986_Q1", "question": "Qui era el canceller de Borgonya?"}, {"answers": [{"text": "el retaule de Beaune", "answer_start": 117}], "id": "P_498_C_2986_Q2", "question": "Qu\u00e8 va encarregar Nicolau Rolin per a l'hospital?"}, {"answers": [{"text": "Guigone de Salins", "answer_start": 214}], "id": "P_498_C_2986_Q3", "question": "Com es deia la tercera esposa de Nicolau Rolin?"}, {"answers": [{"text": "per atendre els pobres i els malalts a Beaune", "answer_start": 233}], "id": "P_498_C_2986_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 va fundar Nicolau Rolin l'hospital?"}, {"answers": [{"text": "31 de desembre de 1452", "answer_start": 499}], "id": "P_498_C_2986_Q5", "question": "Quan va ser consagrada la capella de l'hospici?"}]}, {"context": "El retaule estava destinat a la capella que es trobava al final de la sala d'hospitalitzaci\u00f3 de 72 metres de llarg. Els pacients havien de poder veure-ho ni que fos parcialment, i les seves considerables dimensions, la composici\u00f3, la clara distribuci\u00f3 de tota la superf\u00edcie de la imatge i la f\u00e0cil observaci\u00f3, fins i tot des de lluny, van ajudar a complir amb aquest requisit. Quan est\u00e0 obert, el retaule mostra el Judici Final, un advertiment clar als malalts perqu\u00e8 recordessin la seva pr\u00f2pia mortalitat i orientessin les seves ments a D\u00e9u. Aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cilment comprensible, ja que la cura espiritual dels malalts era tan important com la cura corporal, i en el pensament de l'\u00e8poca, nom\u00e9s es podia restaurar la salut des d'un estat de gr\u00e0cia espiritual.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la capella que es trobava al final de la sala d'hospitalitzaci\u00f3", "answer_start": 27}], "id": "P_498_C_2988_Q1", "question": "On estava destinat el retaule?"}, {"answers": [{"text": "el Judici Final", "answer_start": 412}], "id": "P_498_C_2988_Q2", "question": "Qu\u00e8 mostra el retaule quan est\u00e0 obert?"}, {"answers": [{"text": "la seva pr\u00f2pia mortalitat", "answer_start": 480}], "id": "P_498_C_2988_Q3", "question": "Qu\u00e8 recordava als malalts el Judici Final?"}, {"answers": [{"text": "des d'un estat de gr\u00e0cia espiritual", "answer_start": 718}], "id": "P_498_C_2988_Q4", "question": "Com es podia restaurar la salut segons el pensament de l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "considerables", "answer_start": 190}], "id": "P_498_C_2988_Q5", "question": "Com eren les dimensions del retaule?"}]}]}, {"title": "Natura", "paragraphs": [{"context": "Se sol definir la mat\u00e8ria com la subst\u00e0ncia de qu\u00e8 es componen els objectes f\u00edsics, i que constitueix l'Univers observable. Segons la teoria de la relativitat especial, no existeix cap distinci\u00f3 inalterable entre mat\u00e8ria i energia, ja que la mat\u00e8ria es pot convertir en energia, i viceversa. Actualment es creu que els components visibles de l'Univers constitueixen \u00fanicament un 4 per cent de la massa total, i que la resta consisteix en un 23 per cent de mat\u00e8ria fosca i un 73 per cent d'energia fosca.[67] La naturalesa exacta d'aquests components \u00e9s encara desconeguda i \u00e9s una tem\u00e0tica que actualment est\u00e0 sent investigada de manera intensiva pels f\u00edsics.", "qas": [{"answers": [{"text": "la subst\u00e0ncia de qu\u00e8 es componen els objectes f\u00edsics, i que constitueix l'Univers observable", "answer_start": 30}], "id": "P_7_C_37_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la mat\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "en energia", "answer_start": 267}], "id": "P_7_C_37_Q2", "question": "En qu\u00e8 es pot convertir la mat\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "mat\u00e8ria i energia", "answer_start": 213}], "id": "P_7_C_37_Q3", "question": "Entre qu\u00e8 no existeix cap distinci\u00f3 inalterable?"}, {"answers": [{"text": "un 73 per cent", "answer_start": 472}], "id": "P_7_C_37_Q4", "question": "Quant energia fosca trobem a l'Univers?"}]}, {"context": "Fa uns quants milions d'anys, una esp\u00e8cie de petit simi afric\u00e0 va adquirir la capacitat de posar-se dret i arribar a despla\u00e7ar-se en postura erecta.[13] L'evoluci\u00f3 posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'agricultura i de la civilitzaci\u00f3 van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt m\u00e9s intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i aix\u00f2 en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dr\u00e0stica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada amb la d'un altre gran proc\u00e9s clim\u00e0tic, la cat\u00e0strofe de l'oxigen, produ\u00efda durant el per\u00edode Sideri\u00e0 a causa de la gran proliferaci\u00f3 d'algues, va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt \u00e0lgid.", "qas": [{"answers": [{"text": "la capacitat de posar-se dret i arribar a despla\u00e7ar-se en postura erecta", "answer_start": 75}], "id": "P_7_C_38_Q1", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir el petit simi?"}, {"answers": [{"text": "de manera molt dr\u00e0stica", "answer_start": 455}], "id": "P_7_C_38_Q2", "question": "Com influeixen les accions humanes en la natura?"}, {"answers": [{"text": "durant el per\u00edode Sideri\u00e0", "answer_start": 683}], "id": "P_7_C_38_Q3", "question": "Quan es va produir la cat\u00e0strofe de l'oxigen?"}, {"answers": [{"text": "la gran proliferaci\u00f3 d'algues", "answer_start": 720}], "id": "P_7_C_38_Q4", "question": "Qu\u00e8 va causar la cat\u00e0strofe de l'oxigen?"}, {"answers": [{"text": "en les altres formes de vida i en el clima global del planeta", "answer_start": 521}], "id": "P_7_C_38_Q5", "question": "En qu\u00e8 influeixen, particularment, les accions humanes?"}]}, {"context": "Els ecosistemes consten de factors bi\u00f2tics i abi\u00f2tics que funcionen de manera interrelacionada.[51] L'estructura i composici\u00f3 ve determinada per diversos factors ambientals que interaccionen. Les variacions d'aquests factors provoquen modificacions din\u00e0miques dins l'ecosistema. Alguns dels components m\u00e9s importants s\u00f3n: la terra, l'atmosfera, la radiaci\u00f3 del sol, l'aigua i els \u00e9ssers vius.", "qas": [{"answers": [{"text": "bi\u00f2tics i abi\u00f2tics", "answer_start": 35}], "id": "P_7_C_39_Q1", "question": "De quins factors consten els ecosistemes?"}, {"answers": [{"text": "de manera interrelacionada", "answer_start": 68}], "id": "P_7_C_39_Q2", "question": "Com funcionen els factors bi\u00f2tics i abi\u00f2tics?"}, {"answers": [{"text": "factors ambientals", "answer_start": 154}], "id": "P_7_C_39_Q3", "question": "Qu\u00e8 en determina l'estructura i la composici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "modificacions din\u00e0miques dins l'ecosistema", "answer_start": 235}], "id": "P_7_C_39_Q4", "question": "Qu\u00e8 provoquen les variacions dels factors?"}]}, {"context": "Al principi, la capa exterior del planeta era de material en estat l\u00edquid, roca fosa, per\u00f2 s'an\u00e0 refredant fins a constituir una escor\u00e7a s\u00f2lida. Les emissions de gasos i l'activitat volc\u00e0nica van formar l'atmosfera inicial. La condensaci\u00f3 del vapor d'aigua, juntament amb el gel dels cometes que en aquella \u00e8poca impactaven amb la Terra, van crear els oceans.[15] Es creu que ara fa uns 4.000 milions d'anys va produir-se un intens proc\u00e9s qu\u00edmic, en unes condicions de molta energia, que f\u00e9u possible l'aparici\u00f3 d'una mol\u00e8cula amb capacitat d'autoduplicar-se.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "de material en estat l\u00edquid", "answer_start": 46}], "id": "P_7_C_40_Q1", "question": "De qu\u00e8 era la capa exterior de la terra, al principi?"}, {"answers": [{"text": "escor\u00e7a s\u00f2lida", "answer_start": 129}], "id": "P_7_C_40_Q2", "question": "En qu\u00e8 es va convertir en refredar-se?"}, {"answers": [{"text": "Les emissions de gasos i l'activitat volc\u00e0nica", "answer_start": 145}], "id": "P_7_C_40_Q3", "question": "Qu\u00e8 va formar l'atmosfera inicial?"}, {"answers": [{"text": "un intens proc\u00e9s qu\u00edmic", "answer_start": 422}], "id": "P_7_C_40_Q4", "question": "Qu\u00e8 es va produir fa uns 4000 milions d'anys?"}, {"answers": [{"text": "d'autoduplicar-se", "answer_start": 541}], "id": "P_7_C_40_Q5", "question": "Quina era la capacitat que tenia la mol\u00e8cula que va apar\u00e8ixer?"}]}, {"context": "Una enquesta duta a terme pel Museu Americ\u00e0 d'Hist\u00f2ria Natural el 1998 va revelar que el 70% dels especialistes consideraven que l'era actual forma part d'un esdeveniment d'extinci\u00f3 massiva, l'extinci\u00f3 massiva de l'Holoc\u00e8, que seria la m\u00e9s r\u00e0pida de totes les conegudes.[23][24] Alguns experts, com E. O. Wilson, de la Universitat Harvard, prediuen que la destrucci\u00f3 humana de la biosfera podria causar l'extinci\u00f3 de la meitat de totes les esp\u00e8cies en els pr\u00f2xims cent anys.[25] Tot i aix\u00f2, l'abast d'aquesta extinci\u00f3 actual encara continua sent investigat, discutit i calculat pels bi\u00f2legs i altres experts.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "1998", "answer_start": 66}], "id": "P_7_C_41_Q1", "question": "Quin any es va fer l'enquesta?"}, {"answers": [{"text": "d'un esdeveniment d'extinci\u00f3 massiva", "answer_start": 153}], "id": "P_7_C_41_Q2", "question": "De qu\u00e8 forma part l'era actual?"}, {"answers": [{"text": "Harvard", "answer_start": 331}], "id": "P_7_C_41_Q3", "question": "A quina Universitat pertany E. O. Wilson?"}, {"answers": [{"text": "l'extinci\u00f3 de la meitat de totes les esp\u00e8cies", "answer_start": 403}], "id": "P_7_C_41_Q4", "question": "Qu\u00e8 causaria la destrucci\u00f3 humana de la biosfera?"}]}, {"context": "Totes les formes de vida tenen la necessitat de relacionar-se, d'interaccionar amb l'entorn en qu\u00e8 estan immerses, i tamb\u00e9 amb altres formes de vida. Al segle xx, aquesta premissa va donar lloc al concepte d'ecosistema, que es va comen\u00e7ar a desenvolupar-se entre els anys 1920 i 1930, i que es pot definir com qualsevol situaci\u00f3 en la qual hi ha una interacci\u00f3 entre organismes i el seu entorn. L'ecosistema \u00e9s un sistema din\u00e0mic relativament aut\u00f2nom, format per una comunitat natural i el seu ambient f\u00edsic. El concepte t\u00e9 en compte les complexes interaccions entre els organismes (plantes, animals, bacteris, algues, protozous i fongs, entre d'altres) que formen la comunitat i els fluxos d'energia i materials que la travessen.", "qas": [{"answers": [{"text": "Al segle xx", "answer_start": 150}], "id": "P_7_C_42_Q1", "question": "Quan va apar\u00e8ixer el concepte d'ecosistema?"}, {"answers": [{"text": "interacci\u00f3 entre organismes i el seu entorn", "answer_start": 350}], "id": "P_7_C_42_Q2", "question": "Qu\u00e8 es necessita perqu\u00e8 hi hagi un ecosistema?"}, {"answers": [{"text": "din\u00e0mic relativament aut\u00f2nom", "answer_start": 422}], "id": "P_7_C_42_Q3", "question": "Quin tipus de sistema \u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "una comunitat natural i el seu ambient f\u00edsic", "answer_start": 463}], "id": "P_7_C_42_Q4", "question": "Qu\u00e8 forma un ecosistema?"}]}]}, {"title": "Monestir de Sant Cugat", "paragraphs": [{"context": "Si es t\u00e9 en compte que l'execuci\u00f3 d'un capitell solia requerir uns cinc dies de feina, seria possible que Arnau Cadell hagu\u00e9s realitzat tota l'obra. Tanmateix sembla dif\u00edcil que fos l'\u00fanic escultor del claustre i una an\u00e0lisi acurada de l'execuci\u00f3 revela diverses mans. M\u00e9s aviat es creu que fou l'autor de la galeria on hi ha la inscripci\u00f3. La galeria contigua a l'esgl\u00e9sia \u00e9s on es nota m\u00e9s la difer\u00e8ncia d'estil. Tampoc sembla que Arnau fos un monjo, ja que els religiosos signaven indicant aquesta condici\u00f3 al costat del nom, o almenys no ho era mentre va realitzar l'obra, i a l'escena esmentada del seu capitell, un monjo li acosta un recipient que podria referir-se a la manutenci\u00f3 de l'artista a c\u00e0rrec del monestir.", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc dies", "answer_start": 67}], "id": "P_408_C_2443_Q1", "question": "Quant temps de feina requeria l'execuci\u00f3 d'un capitell?"}, {"answers": [{"text": "Arnau Cadell", "answer_start": 106}], "id": "P_408_C_2443_Q2", "question": "Qui seria possible que hagu\u00e9s realitzat tota l'obra del claustre?"}, {"answers": [{"text": "diverses mans", "answer_start": 254}], "id": "P_408_C_2443_Q3", "question": "Qu\u00e8 revela una an\u00e0lisi acurada de l'execuci\u00f3 del claustre?"}, {"answers": [{"text": "de la galeria on hi ha la inscripci\u00f3", "answer_start": 303}], "id": "P_408_C_2443_Q4", "question": "De qu\u00e8 es creu que \u00e9s l'autor Arnau Cadell?"}]}, {"context": "Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner escriu la monografia \"XXIII. Sant Cugat del Vall\u00e9s (Monestir). Claustre\". De fet, va ser l'\u00fanic arquitecte d'entre els autors de l'Album Pintoresch-Monumental. Comen\u00e7a el seu article amb impressions rom\u00e0ntiques sobre la idone\u00eftat arquitect\u00f2nica i espiritual dels claustres rom\u00e0nics:", "qas": [{"answers": [{"text": "Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner", "answer_start": 0}], "id": "P_408_C_2444_Q1", "question": "Qui va escriure la monografia \"XXIII. Sant Cugat del Vall\u00e9s (Monestir). Claustre\"?"}, {"answers": [{"text": "d'entre els autors de l'Album Pintoresch-Monumental", "answer_start": 133}], "id": "P_408_C_2444_Q2", "question": "D'on va ser l'\u00fanic arquitecte Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner?"}, {"answers": [{"text": "rom\u00e0ntiques", "answer_start": 225}], "id": "P_408_C_2444_Q3", "question": "Com eren les impressions amb que va comen\u00e7ar el seu article Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner?"}]}, {"context": "Les tres naus estan cap\u00e7ades per tres absis, el central m\u00e9s gran i discretament decorat t\u00e9 planta poligonal. Els laterals s\u00f3n molt simples i en semicercle. Les obertures s\u00f3n espitlleres llevat del gran finestral posterior del central. Una motllura ressegueix els tres absis entre la volta i el mur. A la volta del central, sis bocells radials arrenquen d'un altre bocell semicircular al capdamunt. Una s\u00e8rie d'arcs recolzats en semicolumnes adossades i capitells articulen el mur.", "qas": [{"answers": [{"text": "per tres absis", "answer_start": 29}], "id": "P_408_C_2445_Q1", "question": "Per qu\u00e8 estan cap\u00e7ades les tres naus?"}, {"answers": [{"text": "poligonal", "answer_start": 98}], "id": "P_408_C_2445_Q2", "question": "Quina planta t\u00e9 l'absis central?"}, {"answers": [{"text": "espitlleres", "answer_start": 174}], "id": "P_408_C_2445_Q4", "question": "Com son les obertures ?"}, {"answers": [{"text": "Una motllura", "answer_start": 235}], "id": "P_408_C_2445_Q5", "question": "Qu\u00e8 ressegueix els tres absis entre la volta i el mur?"}]}, {"context": "La prosperitat del cenobi es deu a la suma de factors d'ordre divers, per\u00f2 que tenen molt a veure amb l'elecci\u00f3 del seu empla\u00e7ament. Aix\u00ed, la f\u00e8rtil terra del Vall\u00e8s, on hi ha el nucli central dels seus dominis, li proporcionar\u00e0 una producci\u00f3 agr\u00edcola elevada que afavoreix les seves rendes en un context generalitzat de creixement. La proximitat amb Barcelona li atorgar\u00e0 el favor de la cort comtal i episcopal. Finalment, la seva excel\u00b7lent posici\u00f3 estrat\u00e8gica el situaran en una posici\u00f3 immillorable per participar en l'expansi\u00f3 territorial del comtat de Barcelona els segles X a xii. El 1039, Ermessenda de Carcassona va escollir el monestir de Sant Cugat per celebrar-hi el matrimoni del seu n\u00e9t, el comte Ramon Berenguer I, amb Elisabet de Nimes, probablement filla del vescomte Raimon Bernat I de Nimes.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la suma de factors d'ordre divers", "answer_start": 33}], "id": "P_408_C_2446_Q1", "question": "A qu\u00e8 es deu la prosperitat del cenobi?"}, {"answers": [{"text": "la f\u00e8rtil terra del Vall\u00e8s", "answer_start": 139}], "id": "P_408_C_2446_Q2", "question": "Quin \u00e9s el nucli central dels seus dominis?"}, {"answers": [{"text": "una producci\u00f3 agr\u00edcola elevada", "answer_start": 229}], "id": "P_408_C_2446_Q3", "question": "Qu\u00e8 li proporciona la f\u00e8rtil terra del Vall\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "de la cort comtal i episcopal", "answer_start": 382}], "id": "P_408_C_2446_Q4", "question": "Quin favor li atorga la proximitat amb Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "en l'expansi\u00f3 territorial del comtat de Barcelona", "answer_start": 518}], "id": "P_408_C_2446_Q5", "question": "En qu\u00e8 participar\u00e0 gracies a la seva posici\u00f3 estrat\u00e8gica?"}]}, {"context": "Els dominis tamb\u00e9 s'ampliaren als monestirs de Sant Pere de Clar\u00e0 i de Sant Salvador de Breda. Les possessions van cr\u00e9ixer tant que oblig\u00e0, a finals del segle xii, a repartir-les en quatre divisions destinades a millorar-ne l'administraci\u00f3: Vall\u00e8s, Llobregat, Pened\u00e8s i Palau (Santa Maria de Palautordera, al peu del Montseny). Aix\u00ed ho reflecteix una butlla del papa Urb\u00e0 II que confirmava les possessions.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Sant Pere de Clar\u00e0 i de Sant Salvador de Breda.", "answer_start": 44}], "id": "P_408_C_2447_Q1", "question": "A quins monestirs s'ampliaren els dominis?"}, {"answers": [{"text": "a repartir-les en quatre divisions", "answer_start": 164}], "id": "P_408_C_2447_Q2", "question": "A qu\u00e8 oblig\u00e0 el creixement de les possessions?"}, {"answers": [{"text": "millorar-ne l'administraci\u00f3", "answer_start": 212}], "id": "P_408_C_2447_Q3", "question": "Quin objectiu tenia a repartir les possessions en quatre divisions?"}, {"answers": [{"text": "una butlla del papa Urb\u00e0 II", "answer_start": 347}], "id": "P_408_C_2447_Q4", "question": "Qu\u00e8 reflecteix la confirmaci\u00f3 de les possessions?"}]}, {"context": "A l'absis esquerre hi ha la imatge rom\u00e0nica del segle xii de la Mare de D\u00e9u del Bosc. Prov\u00e9 de l'antiga ermita de Sant Adjutori. Venerada durant segles a la comarca i pels hortolans de Barcelona. Al mur hi ha l'antiga sepultura de Ferran Folch de Cardona i d'Anglesola (1571), almirall de N\u00e0pols, duc de Somma i comte d'Obieto i Palam\u00f3s. Despr\u00e9s va ser traslladat, pel seu fill i successor, amb tota solemnitat i pompa amb la seva dona a l'insigne Pante\u00f3 del Monestir de Bellpuig, on jeia el seu pare.", "qas": [{"answers": [{"text": "de la Mare de D\u00e9u del Bosc", "answer_start": 58}], "id": "P_408_C_2448_Q1", "question": "Quina imatge hi ha a l'absis esquerre?"}, {"answers": [{"text": "rom\u00e0nica", "answer_start": 35}], "id": "P_408_C_2448_Q2", "question": "De quina \u00e8poca \u00e9s la imatge de la Mare de D\u00e9u del Bosc?"}, {"answers": [{"text": "de l'antiga ermita de Sant Adjutori", "answer_start": 92}], "id": "P_408_C_2448_Q3", "question": "D'on prov\u00e9 la imatge de la Mare de D\u00e9u del Bosc?"}, {"answers": [{"text": "de Ferran Folch de Cardona i d'Anglesola", "answer_start": 228}], "id": "P_408_C_2448_Q4", "question": "Quina sepultura hi ha al mur?"}, {"answers": [{"text": "d'Obieto", "answer_start": 318}], "id": "P_408_C_2448_Q5", "question": "D'on era compte Ferran Folch de Cardona i d'Anglesola?"}]}]}, {"title": "Santo Domingo el Antiguo", "paragraphs": [{"context": "El claustre, anomenat \u00abclaustre dels Llorers\u00bb, est\u00e0 enterament constru\u00eft en ma\u00f3. A la planta baixa uns pilars octogonals sostenen els arcs de mig punt regruixats. El claustre \u00e9s perfectament sim\u00e8tric i les cantonades estan formades per la uni\u00f3 de dos pilars; a la planta superior els arcs s\u00f3n conopials. Per les seves formes estil\u00edstiques pot datar-se a la fi del segle xv o comen\u00e7aments del segle XVI.", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00abclaustre dels Llorers\u00bb", "answer_start": 22}], "id": "P_352_C_2107_Q1", "question": "Com \u00e9s anomenat el claustre?"}, {"answers": [{"text": "ma\u00f3", "answer_start": 76}], "id": "P_352_C_2107_Q2", "question": "On est\u00e0 constru\u00eft el claustre?"}, {"answers": [{"text": "els arcs de mig punt regruixats", "answer_start": 130}], "id": "P_352_C_2107_Q3", "question": "Qu\u00e8 sostenen els pilars octogonals de la planta baixa?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 247}], "id": "P_352_C_2107_Q4", "question": "Quants pilars formen les cantonades?"}, {"answers": [{"text": "planta superior", "answer_start": 264}], "id": "P_352_C_2107_Q5", "question": "En quina planta els arcs s\u00f3n conopials?"}]}, {"context": "El deg\u00e0 de la catedral de Toledo Diego de Castilla va ser nomenat marmessor del testament realitzat el 1575 per Mar\u00eda de Silva \u2014que pertanyia a una fam\u00edlia noble i era dama de companyia de la reina Isabel i dona de Carles V\u2014 que, en enviduar el 1538, va entrar al convent de Santo Domingo, on es va dedicar fins a la seva mort a una vida de contemplaci\u00f3 i devoci\u00f3, aportant diversos b\u00e9ns al convent. En el seu testament, sorprenentment, va demanar ser enterrada a l'esgl\u00e9sia del convent de la Madre de Dios, tamb\u00e9 a Toledo.[7] Diego de Castilla va saber aprofitar que les monges de Santo Domingo volien que les restes de la que havia estat la seva protectora durant anys reposessin all\u00e0 per aconseguir el seu trasllat i aix\u00ed promoure la construcci\u00f3 d'una capella funer\u00e0ria al presbiteri de l'esgl\u00e9sia per a l'esmentada Mar\u00eda de Silva, per a ell mateix i per al seu fill Luis de Castella, aconseguint amb aix\u00f2 demostrar la seva suposada descend\u00e8ncia reial per part del rei Pere I de Castella,[8] a la qual cosa el deg\u00e0 va dedicar bona part de la seva vida; la col\u00b7locaci\u00f3 de sepultures al presbiteri eren a aquella \u00e8poca normalment reservades per a fam\u00edlies reials.[9] Va organitzar la reconstrucci\u00f3 d'una nova esgl\u00e9sia de Santo Domingo i els monuments funeraris es van col\u00b7locar segons el seu desig: el de Mar\u00eda de Silva al costat de l'Ep\u00edstola i els del seu fill i el seu propi al costat de l'Evangeli. Aquesta disposici\u00f3 de les tombes fa pensar que potser havia existit una certa relaci\u00f3 personal entre ells i tamb\u00e9 que el fill del deg\u00e0 Luis podria haver estat fruit d'aquestes relacions.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "a una fam\u00edlia noble", "answer_start": 142}], "id": "P_352_C_2108_Q2", "question": "A quina fam\u00edlia pertanyia Mar\u00eda de Silva?"}, {"answers": [{"text": "de la reina Isabel", "answer_start": 186}], "id": "P_352_C_2108_Q3", "question": "De qui era dama de companyia Mar\u00eda de Silva?"}, {"answers": [{"text": "convent de Santo Domingo", "answer_start": 264}], "id": "P_352_C_2108_Q4", "question": "A quin convent va entrar Mar\u00eda de Silva en enviudar?"}, {"answers": [{"text": "per a fam\u00edlies reials", "answer_start": 1142}], "id": "P_352_C_2108_Q5", "question": "Per a qui estava reservada la col\u00b7locaci\u00f3 de sepultures al presbiteri en aquella \u00e8poca?"}]}, {"context": "El convent pertany des de la seva fundaci\u00f3 a la branca femenina de l'orde cistercenc. Pedro d'Alcocer, a la seva obra Historia o Descripci\u00f3n de la Imperial ciudad de Toledo de l'any 1554, el descriu com a \u00abmolt antic i cat\u00f2lic i amb una especial veneraci\u00f3 per tractar-se del primer convent fundat a Toledo\u00bb.[3] A principis del segle xvii, Fray Antonio Yepes, a la seva Cr\u00f3nica general de la orden de San Benito, patriarca de los religiosos, de 1609, el considera \u00abno solament el m\u00e9s antic de Toledo, sin\u00f3 tamb\u00e9 un dels m\u00e9s antics d'Espanya\u00bb.[4] Es creu que podia haver estat fundat, amb un altre nom, per sant Ildefons durant el segle vii i que va haver de desapar\u00e8ixer a l'\u00e8poca de la invasi\u00f3 musulmana. Va ser el rei Alfons VI de Lle\u00f3, despr\u00e9s de la reconquesta de Toledo, qui el va dedicar a sant Dom\u00e8nec de Silos i, sempre segons Alcocer, el va cedir a les monges benedictines, que a partir de 1140 van passar a pert\u00e0nyer a l'orde del Cister.[5] El convent va tenir a partir d'aquesta fundaci\u00f3 nombrosos privilegis i dotacions per part dels seg\u00fcents monarques regnants, alguns familiars dels quals van ser enterrats a Santo Domingo.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pedro d'Alcocer", "answer_start": 86}], "id": "P_352_C_2109_Q1", "question": "Qui \u00e9s l'autor de l'obra Historia o Descripci\u00f3n de la Imperial ciudad de Toledo?"}, {"answers": [{"text": "1554", "answer_start": 182}], "id": "P_352_C_2109_Q2", "question": "De quin any \u00e9s Historia o Descripci\u00f3n de la Imperial ciudad de Toledo?"}, {"answers": [{"text": "a les monges benedictines", "answer_start": 855}], "id": "P_352_C_2109_Q3", "question": "A qui va cedir el convent el rei Alfons VI de Lle\u00f3 segons Alcover?"}, {"answers": [{"text": "a partir de 1140", "answer_start": 886}], "id": "P_352_C_2109_Q4", "question": "Quan van passar les monges benedictines a pert\u00e0nyer a l'ordre del Cister?"}, {"answers": [{"text": "Santo Domingo", "answer_start": 1122}], "id": "P_352_C_2109_Q5", "question": "On van ser enterrats alguns familiars dels monarques regnants?"}]}, {"context": "L'any 1612, el fill d'El Greco, Jorge Manuel Theotoc\u00f3puli, amb la intercessi\u00f3 del seu amic Luis de Castella, acorden amb l'abadessa del convent Luisa d'Ayala y Toledo la cessi\u00f3 d'una sepultura per al seu pare i tota la seva fam\u00edlia \u00abper sempre m\u00e9s\u00bb. A canvi es comprometen a realitzar la decoraci\u00f3 de l'altar per part d'El Greco amb la pintura de L'adoraci\u00f3 dels pastors i, per part de Jorge Manuel, un monument per a la Setmana Santa. El Greco va morir el 7 d'abril de 1614 i va ser enterrat a l'esgl\u00e9sia de Santo Domingo. Un any m\u00e9s tard es va enterrar a la mateixa cripta la seva jove Alfonsa de los Morales. Existeixen not\u00edcies de discrep\u00e0ncies entre les seg\u00fcents abadesses i el fill d'El Greco per rescindir el contracte de la capella funer\u00e0ria, havent-hi alguna hip\u00f2tesi que explica que van poder ser traslladades les seves restes a l'esgl\u00e9sia, avui desapareguda, de San Torcuato de Toledo, en la qual Jorge Manuel estava treballant. Tanmateix, en obres posteriors al convent de Santo Domingo s'han trobat a la cripta restes d'ossos pertanyents a un home i una dona que poden ser els d'El Greco i la seva jove.[30][31]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jorge Manuel Theotoc\u00f3puli", "answer_start": 32}], "id": "P_352_C_2110_Q1", "question": "Com es deia el fill d'El Greco?"}, {"answers": [{"text": "Luisa d'Ayala y Toledo", "answer_start": 144}], "id": "P_352_C_2110_Q2", "question": "Qui era l'abadessa del convent?"}, {"answers": [{"text": "7 d'abril de 1614", "answer_start": 457}], "id": "P_352_C_2110_Q3", "question": "Quan va morir El Greco?"}, {"answers": [{"text": "a l'esgl\u00e9sia de Santo Domingo", "answer_start": 493}], "id": "P_352_C_2110_Q4", "question": "On va ser enterrat El Greco?"}, {"answers": [{"text": "San Torcuato de Toledo", "answer_start": 873}], "id": "P_352_C_2110_Q5", "question": "En quina esgl\u00e9sia estava treballant Jorge Manuel?"}]}, {"context": "El deg\u00e0 va demanar al seu fill Luis, per l'amistat que tenia amb el pintor El Greco \u2014a qui havia conegut a It\u00e0lia\u2014 que el contract\u00e9s per a la realitzaci\u00f3 de les pintures del retaule major i d'altres dos m\u00e9s petits per a altars laterals. El 2 de juliol de 1577, el Greco va rebre l'enc\u00e0rrec formal per a la creaci\u00f3 de tres retaules.[12] A m\u00e9s de les pintures que componien els retaules, El Greco va ser l'encarregat dels dibuixos arquitect\u00f2nics dels marcs aix\u00ed com de les escultures de la part alta dels retaules, encara que la seva realitzaci\u00f3 es va encarregar a l'escultor Juan Bautista Monegro, sense que es tingui la certesa que segu\u00eds estrictament el que havia dissenyat el pintor.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Luis", "answer_start": 31}], "id": "P_352_C_2111_Q1", "question": "Qui era el fill del deg\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "It\u00e0lia", "answer_start": 107}], "id": "P_352_C_2111_Q2", "question": "On havia conegut el deg\u00e0 al Greco?"}, {"answers": [{"text": "que el contract\u00e9s per a la realitzaci\u00f3 de les pintures del retaule major i d'altres dos m\u00e9s petits per a altars laterals", "answer_start": 115}], "id": "P_352_C_2111_Q5", "question": "Qu\u00e8 va demanar el deg\u00e0 al seu fill Luis en relaci\u00f3 al Greco?"}]}]}, {"title": "Rata mesquera", "paragraphs": [{"context": "Una rata mesquera adulta mesura entre 40 i 60 cm de llarg, dels quals gaireb\u00e9 la meitat s\u00f3n de la cua, i pesa entre 0,7 i 1,8 kg. Aquest \u00e9s un pes unes quatre vegades superior al de la rata comuna (Rattus norvegicus), tot i que una rata mesquera adulta nom\u00e9s \u00e9s una mica m\u00e9s llarga. Les rates mesqueres s\u00f3n molt m\u00e9s petites que els castors americans (Castor canadensis), amb qui sovint comparteixen l'h\u00e0bitat. Els castors adults pesen entre 14 i 40 kg. El coip\u00fa (Myocastor coypus) fou introdu\u00eft a Nord-am\u00e8rica, provinent de Sud-am\u00e8rica, a principis del segle xx. Comparteix l'h\u00e0bitat de la rata mesquera, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s gran; pesa entre 5 i 10 kg i la seva cua \u00e9s rodona, no aplanada. No pot resistir a climes tan freds com la rata mesquera i el castor, de manera que nom\u00e9s s'ha est\u00e8s a la part meridional dels seus \u00e0mbits de distribuci\u00f3 de Nord-am\u00e8rica.[3][4]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 40 i 60 cm de llarg", "answer_start": 32}], "id": "P_365_C_2185_Q1", "question": "Quina mida t\u00e9 una rata mesquera adulta?"}, {"answers": [{"text": "entre 0,7 i 1,8 kg", "answer_start": 110}], "id": "P_365_C_2185_Q2", "question": "Quant pesa una rata mesquera adulta?"}, {"answers": [{"text": "Rattus norvegicus", "answer_start": 198}], "id": "P_365_C_2185_Q3", "question": "Quin nom cient\u00edfic rep la rata comuna?"}, {"answers": [{"text": "castors americans", "answer_start": 332}], "id": "P_365_C_2185_Q4", "question": "Amb qui comparteixen h\u00e0bitat les rates mesqueres?"}]}, {"context": "Les rates mesqueres viuen t\u00edpicament en grups familiars compostos per una parella mascle-femella i les seves cries, que solen ser unes catorze. Durant la primavera solen lluitar amb altres rates mesqueres pel territori o per parelles potencials, i moltes resulten ferides o mortes durant aquests combats. Les fam\u00edlies de rates mesqueres construeixen caus per protegir-se a si mateixes i les cries del fred i els depredadors. Als rierols, estanys o llacs, les rates mesqueren excaven a la riba, i el cau t\u00e9 una entrada subaqu\u00e0tica. Aquestes entrades mesuren entre 15 i 20 cm d'ample. Als pantans es construeixen caus amb vegetaci\u00f3 i fang. Aquests caus mesuren fins a 90 cm d'alt. A les \u00e0rees nevoses mantenen obertes les entrades del seu cau tapant-les amb vegetaci\u00f3, que \u00e9s substitu\u00efda cada dia. Les inundacions primaverals s'enduen alguns caus i cal refer-los cada any. Les rates mesqueres tamb\u00e9 construeixen plataformes d'alimentaci\u00f3 a les zones humides. Les rates mesqueres ajuden a mantenir \u00e0rees obertes als aiguamolls, cosa que contribueix a proporcionar un h\u00e0bitat als ocells aqu\u00e0tics.[4][10]", "qas": [{"answers": [{"text": "unes catorze", "answer_start": 130}], "id": "P_365_C_2186_Q1", "question": "Quantes cries solen tenir la parella mascle-femella?"}, {"answers": [{"text": "en grups familiars", "answer_start": 37}], "id": "P_365_C_2186_Q2", "question": "Com viuen les rates mesqueres?"}, {"answers": [{"text": "Durant la primavera", "answer_start": 144}], "id": "P_365_C_2186_Q3", "question": "Quan resulten ferides moltes rates mesqueres?"}, {"answers": [{"text": "amb vegetaci\u00f3 i fang", "answer_start": 616}], "id": "P_365_C_2186_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 construeixen les rates mesqueres els caus als pantans?"}]}, {"context": "Les rates mesqueres s\u00f3n especialment actives de nit o al crepuscle, tot i que, com en el cas de la guineu roja o el senglar, el seu cicle diari es pot veure pertorbat per l'activitat humana. A les zones on no se les molesta, a vegades tamb\u00e9 se les pot observar de dia. S'alimenten de bogues i altres plantes aqu\u00e0tiques. No emmagatzemen aliments per l'hivern, per\u00f2 a vegades es veuen obligades a menjar-se l'interior del cau. Tot i que pot semblar que les rates mesqueres robin als castors els aliments que han emmagatzemat, hi ha m\u00e9s associacions aparentment cooperatives amb els castors, com es veu al documental de vida animal de la BBC presentat per David Attenborough, The Life of Mammals.[11] El material vegetal representa aproximadament el 95% de la seva dieta. Entre les esp\u00e8cies m\u00e9s consumides hi ha vegetals com ara el senill, la boga, joncs, nimfees i n\u00fafars, aix\u00ed com escor\u00e7a d'arbre, equiset i potamogetons. Tamb\u00e9 mengen cereals, verdures, fruits i herbes, i excaven per arribar a les arrels de ny\u00e0mera. Als mesos en qu\u00e8 hi ha poca vegetaci\u00f3,[12] suplementen la seva dieta amb animals petits com ara musclos d'aigua dol\u00e7a, larves d'insectes aqu\u00e0tics, granotes, crancs de riu, cargols d'aigua, peixos i petites tortugues.[3][4] No s'ha pogut confirmar que les rates mesqueres es mengin ocells o els seus ous, i tamb\u00e9 es discuteix el grau d'import\u00e0ncia dels musclos i crancs de riu en la seva dieta.", "qas": [{"answers": [{"text": "de nit o al crepuscle", "answer_start": 45}], "id": "P_365_C_2187_Q1", "question": "Quan s\u00f3n especialment actives les rates mesqueres?"}, {"answers": [{"text": "A les zones on no se les molesta", "answer_start": 191}], "id": "P_365_C_2187_Q2", "question": "On es poden observar de dia a les rates mesqueres?"}, {"answers": [{"text": "de bogues i altres plantes aqu\u00e0tiques", "answer_start": 281}], "id": "P_365_C_2187_Q3", "question": "De qu\u00e8 s'alimenten les rates mesqueres?"}, {"answers": [{"text": "David Attenborough", "answer_start": 653}], "id": "P_365_C_2187_Q4", "question": "Qui presenta el documental de vida animal de la BBC?"}, {"answers": [{"text": "amb animals petits", "answer_start": 1086}], "id": "P_365_C_2187_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 suplementen les rates la seva dieta els mesos en qu\u00e8 hi ha poca vegetaci\u00f3?"}]}, {"context": "En els h\u00e0bitats de clima favorable, les rates mesqueres es poden reproduir tot l'any. Aix\u00f2 es pot observar, per exemple, a les regions meridionals dels Estats Units. A l'Europa central, l'\u00e8poca d'aparellament \u00e9s generalment el per\u00edode de mar\u00e7 a setembre, per\u00f2 tamb\u00e9 s'hi han observat femelles embarassades o cries durant els mesos hivernals. Habitualment, a l'Europa central les femelles donen a llum dues ventrades per any; en condicions ambientals molt favorables \u00e9s possible una tercera. La gestaci\u00f3 dura trenta dies, al final dels quals neixen entre quatre i nou cries, m\u00e9s habitualment cinc o sis. Les cries neixen petites, cegues i calbes, i nom\u00e9s pesen uns 22 grams.[5] El seu pelatge esp\u00e8s i sed\u00f3s es desenvolupa en els primers 14-18 dies, i obren els ulls despr\u00e9s d'uns 10 dies. Despr\u00e9s d'unes quatre setmanes comen\u00e7a a cr\u00e9ixer la capa exterior de p\u00e8l; aquest canvi de p\u00e8l cap a l'anomenat \u00abpelatge adult\u00bb \u00e9s complet als quatre mesos d'edat, quan l'animal ja pesa uns 600 grams. Als medis meridionals les cries maduren en sis mesos, mentre que als medis septentrionals, m\u00e9s freds, triguen aproximadament un any.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "el per\u00edode de mar\u00e7 a setembre", "answer_start": 224}], "id": "P_365_C_2188_Q1", "question": "Quina \u00e9s generalment l'\u00e8poca d'aparellament de les rates mesqueres a l'Europa central?"}, {"answers": [{"text": "dues ventrades per any", "answer_start": 401}], "id": "P_365_C_2188_Q2", "question": "Quantes vegades donen a llum les femelles de les rates mesqueres a l'Europa central?"}, {"answers": [{"text": "en condicions ambientals molt favorables", "answer_start": 425}], "id": "P_365_C_2188_Q3", "question": "Quan es possible una tercera ventrada de les femelles de les rates mesqueres a l'Europa central?"}, {"answers": [{"text": "trenta", "answer_start": 508}], "id": "P_365_C_2188_Q4", "question": "Quants dies dura la gestaci\u00f3 de les rates mesqueres?"}, {"answers": [{"text": "petites, cegues i calbes", "answer_start": 620}], "id": "P_365_C_2188_Q5", "question": "Com neixen les cries de les rates mesqueres?"}]}, {"context": "Un percentatge significatiu de les preses eren mascles, que a la primavera havien abandonat el seu cau i havien marxat a altres zones a la recerca de nous territoris per preparar-hi la temporada reproductiva estival. Tamb\u00e9 queien preses dels visons rates mesqueres juvenils que no trobaven prou aliment al seu territori; en canvi, els exemplars adults ben alimentats nom\u00e9s eren ca\u00e7ats rarament pels visons.[16] Per tant, es pot descriure la din\u00e0mica de poblacions de les rates mesqueres com a dependent de la densitat. En condicions ambientals favorables, els rosegadors tenen una vida m\u00e9s o menys tranquil\u00b7la.", "qas": [{"answers": [{"text": "mascles", "answer_start": 47}], "id": "P_365_C_2189_Q1", "question": "Com eren un percentatge significatiu de les preses?"}, {"answers": [{"text": "a la primavera", "answer_start": 60}], "id": "P_365_C_2189_Q2", "question": "Quan havien abandonat els mascles el seu cau?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s o menys tranquil\u00b7la", "answer_start": 586}], "id": "P_365_C_2189_Q3", "question": "Com \u00e9s la vida dels rosegadors en condicions ambientals favorables?"}, {"answers": [{"text": "a altres zones", "answer_start": 119}], "id": "P_365_C_2189_Q4", "question": "On havien marxat els mascles a la primavera?"}, {"answers": [{"text": "a la recerca de nous territoris per preparar-hi la temporada reproductiva estival", "answer_start": 134}], "id": "P_365_C_2189_Q5", "question": "Per qu\u00e8 marxaren els mascles a altres zones?"}]}, {"context": "Pocs anys despr\u00e9s de l'alliberament de rates mesqueres a Boh\u00e8mia, l'animal fou classificat com a plaga. L'estat de Baviera inici\u00e0 les mesures de control immediatament despr\u00e9s de la primera observaci\u00f3 del rosegador, i el 1917 cre\u00e0 una base legal que fou adoptada per molts altres estats alemanys. Tanmateix, aquestes mesures no tingueren gaire \u00e8xit. El 1935 es cre\u00e0 la Comissi\u00f3 del Reich pel control de la rata mesquera, que, tot i tenir 36 treballadors, no aconsegu\u00ed millors resultats.", "qas": [{"answers": [{"text": "a Boh\u00e8mia", "answer_start": 55}], "id": "P_365_C_2190_Q1", "question": "On es van alliberar rates mesqueres?"}, {"answers": [{"text": "com a plaga", "answer_start": 91}], "id": "P_365_C_2190_Q2", "question": "Com van ser classificades les rates mesqueres despr\u00e9s del seu alliberament a Boh\u00e8mia?"}, {"answers": [{"text": "immediatament despr\u00e9s de la primera observaci\u00f3 del rosegador", "answer_start": 153}], "id": "P_365_C_2190_Q3", "question": "Quan va iniciar l'estat de Baviera les mesures de control?"}, {"answers": [{"text": "la Comissi\u00f3 del Reich", "answer_start": 365}], "id": "P_365_C_2190_Q4", "question": "Qu\u00e8 es va crear l'any 1935?"}, {"answers": [{"text": "36", "answer_start": 437}], "id": "P_365_C_2190_Q5", "question": "Quants treballadors tenia la Comissi\u00f3 del Reich?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 1 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "La l\u00ednia es va inaugurar el 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal per unir les terminals ferrovi\u00e0ries que havien sorgit a Barcelona. Actualment uneix les estacions d'Hospital de Bellvitge i Fondo, en un tra\u00e7at de doble via soterrada, les cotxeres es troben a Santa Eul\u00e0lia i la Sagrera i tallers a l'estaci\u00f3 d'Hospital de Bellvitge. Actualment t\u00e9 20,7 quil\u00f2metres de longitud i trenta estacions.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Metropolitano Transversal", "answer_start": 47}], "id": "P_465_C_2785_Q1", "question": "Amb quin nom es va inaugurar la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "1926", "answer_start": 28}], "id": "P_465_C_2785_Q2", "question": "Quan es va inaugurar la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "les terminals ferrovi\u00e0ries que havien sorgit a Barcelona", "answer_start": 82}], "id": "P_465_C_2785_Q3", "question": "Qu\u00e8 unia la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "les estacions d'Hospital de Bellvitge i Fondo", "answer_start": 157}], "id": "P_465_C_2785_Q4", "question": "Quines estacions uneix actualment la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "trenta", "answer_start": 385}], "id": "P_465_C_2785_Q5", "question": "Quantes estacions t\u00e9 actualment la l\u00ednia?"}]}, {"context": "A la vegada que s'ampliava a Santa Coloma, pocs dies m\u00e9s tard es posava el primer perllongament per la banda del llobregat, que no havia variat des de 1932. S'ampliava en 950 metres i dos estacions, Santa Eul\u00e0lia i Torrassa.[43] El 1980 es van iniciar les obres d'aquest perllongament amb el tancament de l'estaci\u00f3 de Santa Eul\u00e0lia (antigament anomenada Bordeta Cotxeres), terminal de la l\u00ednia des de 1932, i es va canviar parcialment la seva localitzaci\u00f3. Quan es va inaugurar el nou tram es va tancar definitivament l'estaci\u00f3 de Bordeta inaugurada l'any 1926.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "Santa Eul\u00e0lia i Torrassa", "answer_start": 199}], "id": "P_465_C_2786_Q1", "question": "Quines estacions van ampliar la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "Bordeta Cotxeres", "answer_start": 354}], "id": "P_465_C_2786_Q3", "question": "Com era anomenada antigament Santa Eul\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "1926", "answer_start": 556}], "id": "P_465_C_2786_Q4", "question": "Quan es va inaugurar l'estaci\u00f3 de Bordeta?"}, {"answers": [{"text": "Quan es va inaugurar el nou tram", "answer_start": 457}], "id": "P_465_C_2786_Q5", "question": "Quan es va tancar definitivament l'estaci\u00f3 de Bordeta?"}]}, {"context": "L'any 1968 la l\u00ednia es perllonga en 1.802 metres i dues estacions des de Fabra i Puig a Sant Andreu i Torras i Bages.[38] Una d\u00e8cada m\u00e9s tard el 21 de desembre de 1983 creuava el Bes\u00f2s arribant a la poblaci\u00f3 de Santa Coloma de Gramenet. L'ampliaci\u00f3 constava de dos quil\u00f2metres de longitud i tres estacions a Trinitat Vella, Bar\u00f3 de Viver i Santa Coloma.[39] Era la primera ampliaci\u00f3 que es feia a la zona del Barcelon\u00e8s Nord.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "1968", "answer_start": 6}], "id": "P_465_C_2787_Q1", "question": "Quin any es va perllongar la l\u00ednia en 1.802 metres?"}, {"answers": [{"text": "1983", "answer_start": 163}], "id": "P_465_C_2787_Q2", "question": "Quan va arribar la l\u00ednia a Santa Coloma de Gramenet?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 261}], "id": "P_465_C_2787_Q3", "question": "De quants quil\u00f2metres de longitud constava l'ampliaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Trinitat Vella, Bar\u00f3 de Viver i Santa Coloma", "answer_start": 308}], "id": "P_465_C_2787_Q4", "question": "Quines eren les tres estacions que constaven en l'ampliaci\u00f3 de la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "Barcelon\u00e8s Nord", "answer_start": 409}], "id": "P_465_C_2787_Q5", "question": "A quina zona es va fer l'ampliaci\u00f3?"}]}, {"context": "El mes d'agost de 2010 es va paral\u00b7litzar temporalment el servei entre Av. Carrilet i l'Hospital de Bellvitge per les obres de connexi\u00f3 dels nous tallers que s'havien constru\u00eft i les vies generals per poder accedir-hi. Els nous tallers de manteniment d'Hospital de Bellvitge substitu\u00efen els de Mercat Nou, que havia canviat la seva estructura per les obres de la l\u00ednia d'alta velocitat.[47]", "qas": [{"answers": [{"text": "El mes d'agost de 2010", "answer_start": 0}], "id": "P_465_C_2788_Q1", "question": "Quan es va paral\u00b7litzar temporalment el servei entre Av. Carrilet i l'Hospital de Bellvitge?"}, {"answers": [{"text": "per les obres de connexi\u00f3 dels nous tallers que s'havien constru\u00eft i les vies generals per poder accedir-hi", "answer_start": 110}], "id": "P_465_C_2788_Q2", "question": "Per qu\u00e8 s'havia paral\u00b7litzat temporalment el servei entre Av. Carrilet i l'Hospital de Bellvitge?"}, {"answers": [{"text": "Els nous tallers de manteniment d'Hospital de Bellvitge", "answer_start": 219}], "id": "P_465_C_2788_Q3", "question": "Quins tallers substitu\u00efen els de Mercat Nou?"}, {"answers": [{"text": "per les obres de la l\u00ednia d'alta velocitat", "answer_start": 343}], "id": "P_465_C_2788_Q4", "question": "Per qu\u00e8 s'havia canviat l'estructura dels tallers de Mercat Nou?"}]}, {"context": "El projecte era denominat oficialment Ferrocarril Subterr\u00e1neo SO-NE de Barcelona, Sans-San Mart\u00edn, Enlaces y Estaciones Centrales.[14] El tra\u00e7at s'iniciava a la Bordeta, km 99,530 de la l\u00ednia de Barcelona a Tarragona, i transcorreria per sota del carrer de Sants fins a la pla\u00e7a d'Espanya, on enlla\u00e7aria amb el NEE, i despr\u00e9s per la Gran Via de les Corts Catalanes fins a la pla\u00e7a de la Universitat on es bifurcaria, un ramal per la ronda de la Universitat i un altre pel carrer de Pelai (enlla\u00e7ant amb FSB) i carrer de Fontanella, i es tornarien a enlla\u00e7ar a la pla\u00e7a d'Urquinaona. Despr\u00e9s circularia per la ronda de Sant Pere, avinguda de Vilanova, el pat\u00ed de maniobres de l'Estaci\u00f3 del Nord (enlla\u00e7ant amb Nord i MZA) i posteriorment en superf\u00edcie per la riera de Bogatell fins a l'estaci\u00f3 de mercaderies de Bogatell i finalitzant el recorregut a l'estaci\u00f3 de Poble Nou de MZA (l\u00ednia de Matar\u00f3).[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ferrocarril Subterr\u00e1neo SO-NE de Barcelona, Sans-San Mart\u00edn, Enlaces y Estaciones Centrales", "answer_start": 38}], "id": "P_465_C_2790_Q1", "question": "Com era denominat oficialment el projecte?"}, {"answers": [{"text": "a la Bordeta", "answer_start": 156}], "id": "P_465_C_2790_Q2", "question": "On s'iniciava el tra\u00e7at del projecte?"}, {"answers": [{"text": "per sota del carrer de Sants fins a la pla\u00e7a d'Espanya", "answer_start": 234}], "id": "P_465_C_2790_Q3", "question": "Per on transcorria el tra\u00e7at del projecte?"}, {"answers": [{"text": "a la pla\u00e7a d'Espanya,", "answer_start": 268}], "id": "P_465_C_2790_Q4", "question": "On enlla\u00e7ava el tra\u00e7at amb el NEE?"}, {"answers": [{"text": "a l'estaci\u00f3 de Poble Nou de MZA", "answer_start": 848}], "id": "P_465_C_2790_Q5", "question": "A quina estaci\u00f3 finalitzava el tra\u00e7at de la l\u00ednia?"}]}]}, {"title": "Mansana de la Disc\u00f2rdia", "paragraphs": [{"context": "No se'n lliur\u00e0 de la cr\u00edtica el Concurs anual d'edificis art\u00edstics que entre 1899 i 1906 havia premiat obres de marcat perfil modernista com la casa Calvet, la Lle\u00f3 Morera o la casa Trinxet.[6] A les p\u00e0gines de l'Esquella de la Torratxa el caricaturista Picarol va publicar el 1905 una vinyeta on uns personatges amb aspecte de marginals li pregunten a un senyor amb aspecte burg\u00e9s: \u00ab\u00bfQui us fa la casa, en Dom\u00e8nech, en Gaud\u00ed o en Puig i Cadafalch?\u00bb, i el burg\u00e9s respongu\u00e9: \u00abEncare no estich ben decidit...Aquell que surti premiat al concurs\u00bb.[7] Mostra el dibuixant tamb\u00e9 uns edificis alegres que han rebut premi i uns altres tristos i pansits, amb ll\u00e0grimes brollant de les finestres. Es tracta d'un grup d'edificis amb un perfil que recorda la \u00abmansana de la Disc\u00f2rdia\u00bb, ja que en una d'elles es mostra un coronament triangular com a l'Amatller, mentre que una de les boques recorden for\u00e7a les obertures de la tribuna de la Batll\u00f3.[8] La proliferaci\u00f3 constructiva i els dissenys estranys, fins i tot extravagants per l'\u00e8poca, s\u00f3n temes de debat popular, a jutjar per l'aparici\u00f3 a la premsa sat\u00edrica dels fanals de Falqu\u00e8s al passeig de Gr\u00e0cia, del monument a Pitarra, la Sagrada Fam\u00edlia o, posteriorment, la casa Mil\u00e0, que va ser objecte de les burles de Picarol.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "de marcat perfil modernista", "answer_start": 109}], "id": "P_26_C_151_Q2", "question": "Quin tipus d'obres va premiar el Concurs anual d'edificis art\u00edstics entre 1899 i 1906?"}, {"answers": [{"text": "ll\u00e0grimes brollant de les finestres", "answer_start": 650}], "id": "P_26_C_151_Q3", "question": "Qu\u00e8 tenien els edificis tristos i pansits?"}, {"answers": [{"text": "la \u00abmansana de la Disc\u00f2rdia\u00bb", "answer_start": 744}], "id": "P_26_C_151_Q4", "question": "Qu\u00e8 recorda el grup d'edificis?"}, {"answers": [{"text": "es obertures de la tribuna de la Batll\u00f3", "answer_start": 894}], "id": "P_26_C_151_Q5", "question": "Qu\u00e8 recorda una de les boques?"}]}, {"context": "La pugna entre els arquitectes m\u00e9s famosos del moment va atraure molts altres burgesos que pugnaven per presumir de tenir la casa m\u00e9s espectacular i opulenta al passeig de moda. Una mena d'efecte crida que provocava que el 1906 els Malagrida, que comerciaven amb l'Argentina, es fessin construir un edifici amb una c\u00fapula al n\u00famero 27, obra del mestre d'obres Joaquim Codina i Matal\u00ed. Sagnier va fer la casa de la fam\u00edlia Mulleras al costat de la casa Amatller, mentre que la v\u00eddua Marf\u00e0 enllestia el 1905 l'obra d'estil medievalista que havia encarregat a Manuel Comas a la cantonada amb el carrer de Val\u00e8ncia.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "la casa m\u00e9s espectacular i opulenta", "answer_start": 122}], "id": "P_26_C_152_Q1", "question": "Qu\u00e8 volien tenir el burgesos?"}, {"answers": [{"text": "Joaquim Codina i Matal\u00ed", "answer_start": 360}], "id": "P_26_C_152_Q2", "question": "Quin arquitecte va fer la casa del n\u00famero 27?"}, {"answers": [{"text": "Sagnier", "answer_start": 385}], "id": "P_26_C_152_Q3", "question": "Qui va fer la casa de la fam\u00edlia Mulleras?"}, {"answers": [{"text": "d'estil medievalista", "answer_start": 513}], "id": "P_26_C_152_Q4", "question": "De quin estil era la casa de la v\u00eddua Marf\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Manuel Comas", "answer_start": 557}], "id": "P_26_C_152_Q5", "question": "A qui va encarregar la casa la v\u00eddua Marf\u00e0?"}]}, {"context": "Cronol\u00f2gicament la casa Amatller \u00e9s el primer immoble del conjunt. L'any 1898 l'industrial xocolater Antoni Amatller, afeccionat a la fotografia, als viatges i col\u00b7leccionista de vidre antic, va adquirir un edifici anod\u00ed de 1875 per traslladar-hi la seva resid\u00e8ncia principal. L'industrial va encarregar les obres de transformaci\u00f3 a l'arquitecte Puig i Cadafalch, que va decidir donar-li un aire de palau g\u00f2tic urb\u00e0, amb una fa\u00e7ana plana i un pati central amb una escala que d\u00f3na acc\u00e9s a l'habitatge principal, amb una soluci\u00f3 que va emprar posteriorment al palau del Bar\u00f3 de Quadras i a la casa Macaya, tot i que en el cas de l'immoble dels Amatller havia de ser habitat per diverses fam\u00edlies. L'arquitecte va fer a la Casa Amatller una reinterpretaci\u00f3 personal del g\u00f2tic amb una obra que cercava l'excel\u00b7l\u00e8ncia, tot i que els elements del llenguatge g\u00f2tic s'estaven abandonant per la majoria dels arquitectes. L'aspecte m\u00e9s sorprenent de l'edifici \u00e9s la fa\u00e7ana esglaonada amb reminisc\u00e8ncies n\u00f2rdiques, amb esgrafiats ocres i blancs i rematada per un exuberant front\u00f3 flamenc ornamentat amb rajoles vitrificades vermelles i daurades de Val\u00e8ncia. Alguns especialistes han considerat la fa\u00e7ana com \u00abl'apoteosi de les arts decoratives\u00bb amb inspiraci\u00f3 en els palauets urbans de Copenhaguen, Brussel\u00b7les o Amsterdam.", "qas": [{"answers": [{"text": "la casa Amatller", "answer_start": 16}], "id": "P_26_C_154_Q1", "question": "Quin \u00e9s el primer immoble del conjunt?"}, {"answers": [{"text": "Puig i Cadafalch", "answer_start": 346}], "id": "P_26_C_154_Q2", "question": "Qui va transformar la casa que havia comprat Antoni Amatller?"}, {"answers": [{"text": "industrial xocolater", "answer_start": 80}], "id": "P_26_C_154_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Antoni Amatller?"}, {"answers": [{"text": "una reinterpretaci\u00f3 personal del g\u00f2tic", "answer_start": 734}], "id": "P_26_C_154_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer a la Casa Amatller Puig i Cadafalch?"}, {"answers": [{"text": "de Val\u00e8ncia", "answer_start": 1134}], "id": "P_26_C_154_Q5", "question": "D'on son les rajoles?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 s\u00f3n molt freq\u00fcents les reformes a les fa\u00e7anes de les cases d'habitatges existents aprofitant la major llibertat de composici\u00f3 que permet abandonar la imatge d'homogene\u00eftat de l'Eixample sense fa\u00e7anes singulars, qualificada aleshores d'anodina. L'ordenan\u00e7a de 1891 permetia, a m\u00e9s, un coronament decoratiu i l'exist\u00e8ncia de cossos sortints de m\u00e9s envergadura. Aquest nou marc legal augment\u00e0 les possibilitats formals i comport\u00e0 moltes reformes. L'exemple m\u00e9s paradigm\u00e0tic va ser la \u00abmansana de la Disc\u00f2rdia\u00bb, on es varen reformar cinc edificis.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 535}], "id": "P_26_C_155_Q1", "question": "Quants edificis es van reformar a la \u00abmansana de la Disc\u00f2rdia\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "les reformes a les fa\u00e7anes", "answer_start": 25}], "id": "P_26_C_155_Q2", "question": "Qu\u00e8 era molt freq\u00fcent?"}, {"answers": [{"text": "d'anodina", "answer_start": 239}], "id": "P_26_C_155_Q3", "question": "Com es qualificava la imatge de l'eixample?"}, {"answers": [{"text": "1891", "answer_start": 265}], "id": "P_26_C_155_Q4", "question": "De quina any \u00e9s l'ordenan\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "les possibilitats formals", "answer_start": 396}], "id": "P_26_C_155_Q5", "question": "Qu\u00e8 va augmentar aquesta ordenan\u00e7a?"}]}, {"context": "La casa Lle\u00f3 Morera va ser realitzada entre 1902 i 1905 per Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner a la cantonada amb el carrer Consell de Cent. Tamb\u00e9 aquest enc\u00e0rrec \u00e9s una reforma d'un edifici preexistent, en aquest cas, constru\u00eft el 1864 per la Sociedad Fomento del Ensanche. Dom\u00e8nech, potser el m\u00e9s renaixentista dels arquitectes de la Barcelona modernista, va integrar la creativitat del treball d'un nombre considerable d'artistes i artesans aconseguint una espectacular unitat final d'estil floral. El vest\u00edbul, l'escala, l'ascensor i la planta principal representen un dels conjunts m\u00e9s rics i millor conservats d'arts aplicades del modernisme: mosaics, vitralls, marqueteries, paviments, escultures... A la fa\u00e7ana destacava un conjunt de figures femenines obra de l'escultor Eusebi Arnau que van ser destru\u00efdes als anys quaranta junt amb altres detalls ornamentals. Els baixos van ser parcialment restaurats el 1992.", "qas": [{"answers": [{"text": "Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner", "answer_start": 60}], "id": "P_26_C_156_Q1", "question": "Qui va realitzar la casa Lle\u00f3 Morera?"}, {"answers": [{"text": "a la cantonada amb el carrer Consell de Cent", "answer_start": 86}], "id": "P_26_C_156_Q2", "question": "On es troba la casa?"}, {"answers": [{"text": "un conjunt de figures femenines", "answer_start": 720}], "id": "P_26_C_156_Q3", "question": "Qu\u00e8 destacava a la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "Eusebi Arnau", "answer_start": 771}], "id": "P_26_C_156_Q4", "question": "Qui va fer les escultures femenines de la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "als anys quaranta", "answer_start": 807}], "id": "P_26_C_156_Q5", "question": "Quan van ser destru\u00efdes les escultures femenines de la fa\u00e7ana?"}]}]}, {"title": "Disc de Nebra", "paragraphs": [{"context": "El disc de Nebra, o disc celeste de Nebra, \u00e9s la representaci\u00f3 m\u00e9s antiga que es coneix de la volta del cel i dels fen\u00f2mens astron\u00f2mics. Es tracta d'una pe\u00e7a arqueol\u00f2gica descoberta el 1999 a la muntanya de Mittelberg, prop de Nebra, a l'estat de Sax\u00f2nia-Anhalt, Alemanya.[1][2] \u00c9s una placa de bronze, quasi rodona, de 2 kg de massa i t\u00e9 aproximadament un di\u00e0metre de 32 cm. Pertany a la cultura d'Unetice, de fa 3.600 anys; la cultura Unetice (o Aunjetitz, en alemany) \u00e9s una cultura prehist\u00f2rica que es va desenvolupar durant l'edat del bronze a la zona entre els rius Rin i Dni\u00e8ster i des de la mar B\u00e0ltica fins al Baix Danubi.[3] Els experts diuen que representa el firmament, amb l'\u00fas d'elements abstractes. Es troba al Landesmuseum der Vorgeschichte de Halle. El disc de Nebra va ser declarat, per la UNESCO, Patrimoni cultural i registrat com a \"Mem\u00f2ria del m\u00f3n\" des del juny del 2013.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "la representaci\u00f3 m\u00e9s antiga que es coneix de la volta del cel", "answer_start": 46}], "id": "P_319_C_1909_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el disc de Nebra?"}, {"answers": [{"text": "el 1999", "answer_start": 182}], "id": "P_319_C_1909_Q2", "question": "Quan van descobrir el disc de Nebra?"}, {"answers": [{"text": "de bronze", "answer_start": 292}], "id": "P_319_C_1909_Q3", "question": "De quin material \u00e9s el disc de Nebra?"}, {"answers": [{"text": "a la cultura d'Unetice", "answer_start": 384}], "id": "P_319_C_1909_Q4", "question": "A quina cultura pertany el disc de Nebra?"}, {"answers": [{"text": "Rin i Dni\u00e8ster", "answer_start": 572}], "id": "P_319_C_1909_Q5", "question": "Entre quins rius es va desenvolupar la cultura d'Unetice?"}]}, {"context": "A l'estiu del 1999, dues persones, Harry Westphal i Mario Renne, amb l'ajut de detectors de metalls,[5] es dedicaven a cercar municions i armes militars al bosc de Ziegelroda, que \u00e9s la part forestal de la muntanya Mittelberg. Va ser aix\u00ed com van ensopegar, sense sospitar-ne la import\u00e0ncia, amb les restes d'alguna civilitzaci\u00f3 prehist\u00f2rica, restes que m\u00e9s tard es datarien cap al 1600 aC. Les troballes consistien en un disc clavat verticalment a terra, acompanyat de dues espases, dues destrals, uns bra\u00e7alets i un escarpre; tot plegat envoltat per grans pedres que protegien el dip\u00f2sit. Inicialment, no van donar gens d'import\u00e0ncia al disc, i la resta la van vendre al mercat negre per 31.000 marcs (uns 16.000 euros de l'any 2000).", "qas": [{"answers": [{"text": "municions i armes militars", "answer_start": 126}], "id": "P_319_C_1910_Q1", "question": "Qu\u00e8 buscaven Harry Westphal i Mario Renne el 1999?"}, {"answers": [{"text": "amb les restes d'alguna civilitzaci\u00f3 prehist\u00f2rica", "answer_start": 292}], "id": "P_319_C_1910_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 van ensopegar Harry Westphal i Mario Renne el 1999?"}, {"answers": [{"text": "cap al 1600 aC", "answer_start": 375}], "id": "P_319_C_1910_Q3", "question": "De quan daten les restes que van trobar Harry Westphal i Mario Renne el 1999?"}, {"answers": [{"text": "clavat verticalment a terra", "answer_start": 427}], "id": "P_319_C_1910_Q4", "question": "Com estava el disc quan el van trobar Harry Westphal i Mario Renne?"}, {"answers": [{"text": "no van donar gens d'import\u00e0ncia al disc", "answer_start": 604}], "id": "P_319_C_1910_Q5", "question": "Qu\u00e8 van fer inicialment Harry Westphal i Mario Renne?"}]}, {"context": "El jaciment arqueol\u00f2gic es va trobar, segons confessi\u00f3 dels implicats, al bosc de Ziegelrodaer, a la muntanya Mittelberg, que est\u00e0 a 252 metres d'altitud i que domina el riu Unstrut. Aquest lloc \u00e9s prop de Nebra (estat de Sax\u00f2nia-Anhalt, Alemanya).[4] Es van fer an\u00e0lisis qu\u00edmiques del terra que van coincidir amb les fetes a la terra que estava adherida al disc celeste; aix\u00ed, els arque\u00f2legs van poder confirmar que els descobridors havien dit la veritat. La muntanya de Mittelberg \u00e9s tradicionalment rica en jaciments arqueol\u00f2gics de diverses etapes de la humanitat, i ofereix un dels recintes europeus amb una m\u00e9s gran densitat de sepultures de l'edat del bronze; s'hi calculen uns 800 t\u00famuls.", "qas": [{"answers": [{"text": "Ziegelrodaer", "answer_start": 82}], "id": "P_319_C_1911_Q1", "question": "A quin bosc es va troba el jaciment arqueol\u00f2gic?"}, {"answers": [{"text": "de Nebra", "answer_start": 203}], "id": "P_319_C_1911_Q2", "question": "D'on est\u00e0 a prop el bosc de Ziegelrodaer?"}, {"answers": [{"text": "en jaciments arqueol\u00f2gics", "answer_start": 507}], "id": "P_319_C_1911_Q3", "question": "En qu\u00e8 \u00e9s rica la muntanya de Mittelberg?"}, {"answers": [{"text": "uns 800", "answer_start": 681}], "id": "P_319_C_1911_Q4", "question": "Quans t\u00famuls podem trobar a la muntanya de Mittelberg?"}, {"answers": [{"text": "van fer an\u00e0lisis qu\u00edmiques del terra", "answer_start": 255}], "id": "P_319_C_1911_Q5", "question": "Com van comprovar els investigadors que els dics provenia d'on deien els descobridors?"}]}, {"context": "Les espases aparegudes al costat del disc celeste s\u00f3n d'una gran qualitat. Les empunyadures i les fulles estan treballades amb gran cura i decorades amb la mateixa t\u00e8cnica que el disc, l'embotiment i bandes d'or, com a armes de cerimonials.[14] La seva dataci\u00f3 va ser possible gr\u00e0cies a la t\u00e8cnica del carboni 14 sobre les restes de materials org\u00e0nics adherits a les espases, i segons unes an\u00e0lisis d'elements per fluoresc\u00e8ncia de raigs X, realitzats per E. Pernicka de la Universitat de Friburg, el bronze \u00e9s originari de Mitterberg, a \u00c0ustria, l'estany de Cornualla, i l'or \u00e9s dels Carpats; existeix la possibilitat, segons l'arque\u00f2leg Gregory Borg, que l'or pogu\u00e9s procedir del riu Carnon de Cornualla (2010).[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una gran qualitat", "answer_start": 54}], "id": "P_319_C_1912_Q1", "question": "Com s\u00f3n les espasses trobades al costat dels disc?"}, {"answers": [{"text": "gr\u00e0cies a la t\u00e8cnica del carboni 14", "answer_start": 277}], "id": "P_319_C_1912_Q2", "question": "Com van poder datar les espases?"}, {"answers": [{"text": "amb gran cura", "answer_start": 123}], "id": "P_319_C_1912_Q3", "question": "Com estan treballades les empunyadures i les fulles de les espases?"}, {"answers": [{"text": "amb la mateixa t\u00e8cnica que el disc", "answer_start": 149}], "id": "P_319_C_1912_Q4", "question": "Com estan decorades les empunyadures i les fulles de les espases?"}, {"answers": [{"text": "de Mitterberg", "answer_start": 520}], "id": "P_319_C_1912_Q5", "question": "D'on \u00e9s originari el bronze de les espases?"}]}, {"context": "Des d'aquest moment, l'oficina federal de Sax\u00f2nia-Anhalt va impulsar una campanya per l'excavaci\u00f3 del lloc que va obtenir molt bons resultats. Es va esbrinar que no es tractava de cap sepultura sin\u00f3 d'un dip\u00f2sit on s'havien abandonat les peces dintre d'una cista (vas met\u00e0l\u00b7lic amb tapa que s'usava per a guardar objectes preciosos), sense cap ordre. Aquest tipus de dip\u00f2sit \u00e9s for\u00e7a freq\u00fcent entre els humans de l'edat del bronze i se'n coneixen for\u00e7a exemplars. Es creu que poden ser ofrenes als d\u00e9us.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'oficina federal de Sax\u00f2nia-Anhalt", "answer_start": 21}], "id": "P_319_C_1913_Q1", "question": "Qui va impulsar una campanya per l'excavaci\u00f3 del lloc?"}, {"answers": [{"text": "d'un dip\u00f2sit", "answer_start": 199}], "id": "P_319_C_1913_Q2", "question": "De qu\u00e8 es tractava segons van esbrinar?"}, {"answers": [{"text": "entre els humans de l'edat del bronze", "answer_start": 393}], "id": "P_319_C_1913_Q3", "question": "Entre qui \u00e9s freq\u00fcent aquest tipus de dip\u00f2sit?"}, {"answers": [{"text": "ofrenes als d\u00e9us", "answer_start": 486}], "id": "P_319_C_1913_Q4", "question": "Qu\u00e8 es creu que poden ser aquests dip\u00f2sits?"}, {"answers": [{"text": "que no es tractava de cap sepultura", "answer_start": 158}], "id": "P_319_C_1913_Q5", "question": "Qu\u00e8 van esbrinar en l'excavaci\u00f3?"}]}, {"context": "Un comprador de la troballa la va oferir als museus de prehist\u00f2ria de Berl\u00edn i Munic. Va ser aleshores que el director del museu de Berl\u00edn, Wilfried Menghin, va rebre unes fotografies on es veia el disc celeste for\u00e7a brut i altres peces. De tot plegat, el comprador an\u00f2nim en demanava un mili\u00f3 de marcs alemanys. Menghin va contestar que el propietari leg\u00edtim del tresor prehist\u00f2ric era el patrimoni nacional i que, per tant, s'havia de lliurar al Museu de Prehist\u00f2ria de Munic. Despr\u00e9s d'aquesta conversa, la troballa va desapar\u00e8ixer durant un temps.", "qas": [{"answers": [{"text": "als museus de prehist\u00f2ria de Berl\u00edn i Munic", "answer_start": 41}], "id": "P_319_C_1914_Q1", "question": "A qui va oferir la troballa un comprador?"}, {"answers": [{"text": "unes fotografies", "answer_start": 167}], "id": "P_319_C_1914_Q2", "question": "Qu\u00e8 va rebre Wilfried Menghin?"}, {"answers": [{"text": "el disc celeste", "answer_start": 195}], "id": "P_319_C_1914_Q3", "question": "Qu\u00e8 va veure Wilfried Menghin a les fotografies?"}, {"answers": [{"text": "un mili\u00f3 de marcs alemanys", "answer_start": 285}], "id": "P_319_C_1914_Q4", "question": "Quan demanava el comprador an\u00f2nim per la troballa?"}, {"answers": [{"text": "el patrimoni nacional", "answer_start": 387}], "id": "P_319_C_1914_Q5", "question": "Qui era el propietari legitim del tresor prehist\u00f2ric segons Menghin?"}]}]}, {"title": "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band", "paragraphs": [{"context": "L'agost de 1966, els Beatles es retiraren permanentment de les gires i comen\u00e7aren unes vacances de tres mesos per descansar de les sessions de gravaci\u00f3. En un vol de tornada a Londres el mes de novembre, Paul McCartney tingu\u00e9 una idea per a una can\u00e7\u00f3 que involucrava una banda militar del per\u00edode eduardi\u00e0 que eventualment formaria el motor del concepte de Sgt. Pepper. Les sessions per enregistrar el vuit\u00e8 \u00e0lbum dels Beatles comen\u00e7aren el 24 de novembre a Abbey Road Studio Two i que en un principi havia d'estar tem\u00e0ticament vinculat amb la inf\u00e0ncia dels membres. Dues de les primeres pistes del projecte eren \u00abStrawberry Fields Forever\u00bb i \u00abPenny Lane\u00bb, per\u00f2 EMI els va pressionar i ambdues can\u00e7ons foren publicades en forma de senzill; despr\u00e9s no s'inclogueren a l'\u00e0lbum.", "qas": [{"answers": [{"text": "tres mesos", "answer_start": 99}], "id": "P_123_C_733_Q1", "question": "Quant temps van fer de vacances?"}, {"answers": [{"text": "En un vol de tornada a Londres", "answer_start": 153}], "id": "P_123_C_733_Q2", "question": "On tingu\u00e9 la idea per la can\u00e7\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Paul McCartney", "answer_start": 204}], "id": "P_123_C_733_Q3", "question": "Qui va tenir la idea?"}, {"answers": [{"text": "eduardi\u00e0", "answer_start": 297}], "id": "P_123_C_733_Q4", "question": "De quin per\u00edode \u00e9s la banda militar?"}, {"answers": [{"text": "Abbey Road Studio Two", "answer_start": 458}], "id": "P_123_C_733_Q5", "question": "On van enregistrar l'\u00e0lbums?"}]}, {"context": "Els music\u00f2legs consideren Sgt. Pepper com un \u00e0lbum conceptual primerenc que va avan\u00e7ar l'\u00fas de la forma c\u00edclica a la m\u00fasica popular, al mateix temps que prossegu\u00ed la maduraci\u00f3 art\u00edstica que els Beatles havien empr\u00e8s en els \u00e0lbums anteriors. Se l'ha descrit com un dels primers LPs d'art rock, auxiliant l'evoluci\u00f3 del rock progressiu, i acreditat amb marcar l'inici de l'Album Era. L'\u00e0lbum destaca en el panorama psicod\u00e8lic brit\u00e0nic i es nodreix de m\u00faltiples g\u00e8neres i estils, entre d'altres el vodevil, la m\u00fasica de circ, la music hall, la m\u00fasica avantguardista i les m\u00fasiques cl\u00e0ssiques occidental i \u00edndia. El 2003, la Biblioteca del Congr\u00e9s dels Estats Units va situar l'\u00e0lbum al National Recording Registry (\u00abRegistre Nacional d'Enregistraments\u00bb), honorant-lo com \u00abculturalment, hist\u00f2ricament o est\u00e8ticament significatiu\u00bb.[3] Aquell mateix any la revista Rolling Stone el situ\u00e0 a la primera posici\u00f3 de la llista \u00ab500 Greatest Albums of All Time\u00bb (\u00ab500 Millors \u00c0lbums de Tots els Temps\u00bb). El 2014 se n'havien venut m\u00e9s de 30 milions de c\u00f2pies arreu del m\u00f3n, convertint-se en un dels \u00e0lbums m\u00e9s ben venuts de la hist\u00f2ria. El Professor Kevin J Dettmar, escrivint per a l'Oxford Encyclopedia of British Literature, el descrigu\u00e9 com \u00abel m\u00e9s important i influent \u00e0lbum de rock and roll mai enregistrat\u00bb.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "un dels primers LPs d'art rock", "answer_start": 261}], "id": "P_123_C_734_Q1", "question": "Com s'ha descrit l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "de m\u00faltiples g\u00e8neres i estils", "answer_start": 446}], "id": "P_123_C_734_Q2", "question": "De qu\u00e8 es nodreix l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "culturalment, hist\u00f2ricament o est\u00e8ticament significatiu", "answer_start": 769}], "id": "P_123_C_734_Q3", "question": "Com van honorar l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 30 milions", "answer_start": 1018}], "id": "P_123_C_734_Q4", "question": "Quantes c\u00f2pies s'havien venut el 2014?"}, {"answers": [{"text": "un \u00e0lbum conceptual primerenc", "answer_start": 42}], "id": "P_123_C_734_Q5", "question": "Com es considera Sgt. Pepper?"}]}, {"context": "Segons el music\u00f2leg Walter Everett, Sgt. Pepper marca el comen\u00e7ament de l'ascens de McCartney com la for\u00e7a creativa dominant dels Beatles. Ell mateix escrigu\u00e9 m\u00e9s de la meitat de material de l'\u00e0lbum, a m\u00e9s de tenir cada vegada m\u00e9s control en l'enregistrament de les seves composicions. Des d'aquest moment, McCartney proveiria la direcci\u00f3 art\u00edstica de les publicacions del grup.[39][nb 7] Les sessions comen\u00e7aren el 24 de novembre de 1966 a l'Abbey Road Studio Two, el primer dia que els Beatles es reunien d'en\u00e7\u00e0 del setembre.[42] Amb el luxe d'un pressupost d'enregistrament gaireb\u00e9 il\u00b7limitat, es reservaren sessions de temps indefinit que els permetien treballar fins tan tard com volguessin.[43][nb 8] Comen\u00e7aren gravant tres can\u00e7ons que pretenien incorporar a un \u00e0lbum tem\u00e0ticament vinculat a les seves infanteses: \u00abStrawberry Fields Forever\u00bb, \u00abWhen I'm Sixty-Four\u00bb i \u00abPenny Lane\u00bb.[44] A la primera sessi\u00f3 s'introdu\u00ed un nou instrument de teclat anomenat mellotron[45] les tecles del qual reprodu\u00efen cintes gravades d'una s\u00e8rie d'altres instruments, permetent al seu usuari tocar parts de teclat amb un d'aquests sons.[46] McCartney toc\u00e0 la introducci\u00f3 de \u00abStrawberry Fields Forever\u00bb amb l'efecte d'una flauta.[45] La complicada producci\u00f3 de la pista involucrava l'empelt innovador de dues preses enregistrades amb tempos i altures diferents.[47] L'enginyer de so d'EMI, Geoff Emerick, recorda que durant la gravaci\u00f3 de Revolver, \u00abens acostum\u00e0rem que ens demanassin de fer l'impossible i sab\u00edem que la paraula 'no' no existia en el vocabulari dels Beatles.\u00bb[48] Segons opina Martin, Sgt. Pepper \u00absorg\u00ed naturalment de Revolver\u00bb, marcant \u00abuna era d'experimentaci\u00f3 tecnol\u00f2gica gaireb\u00e9 cont\u00ednua\u00bb.[49][nb 9]", "qas": [{"answers": [{"text": "el comen\u00e7ament de l'ascens de McCartney", "answer_start": 54}], "id": "P_123_C_735_Q1", "question": "Qu\u00e8 marca Sgt. Pepper?"}, {"answers": [{"text": "la direcci\u00f3 art\u00edstica de les publicacions", "answer_start": 327}], "id": "P_123_C_735_Q2", "question": "Qu\u00e8 va fer des d'aquest moment McCartney?"}, {"answers": [{"text": "24 de novembre de 1966", "answer_start": 416}], "id": "P_123_C_735_Q3", "question": "Quin dia van comen\u00e7ar les gravacions?"}, {"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 il\u00b7limitat", "answer_start": 577}], "id": "P_123_C_735_Q4", "question": "Quin pressupost tenien?"}, {"answers": [{"text": "mellotron", "answer_start": 960}], "id": "P_123_C_735_Q5", "question": "Quin nou instrument de teclat van introduir?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s que Martin decid\u00eds que \u00abOnly a Northern Song\u00bb no era prou bona per incloure-la a Sgt. Pepper, Harrison escrigu\u00e9 \u00abWithin You Without You\u00bb, inspirada en la m\u00fasica cl\u00e0ssica hindust\u00e0nica.[151] MacDonald descriu la pista com un \u00abassaig ambici\u00f3s en una fusi\u00f3 i filosofia meditativa interculturals\u00bb que la majoria de comentaristes titllen d'avorrit; els cr\u00edtics afirmen que manca d'\u00abinter\u00e8s harm\u00f2nic\u00bb i que la lletra \u00e9s \u00abbeat\u00edfica ... did\u00e0ctica i antiquada\u00bb.[152][nb 24] Tanmateix, Moore defensa l'\u00e8mfasi de la can\u00e7\u00f3 en la melodia en lloc de l'harmonia com un atribut totalment apropiat per al g\u00e8nere. Caracteritza la resposta cr\u00edtica com \u00abextremadament variada\u00bb, apuntant que Goldstein identifica la pista com un dels punts forts de l'\u00e0lbum i que d'altres la veuen com un sumari apte del material de la primera cara.[154] MacDonald considera la can\u00e7\u00f3 com una \u00abdesviaci\u00f3 distant\u00bb del so dels Beatles i un \u00abassoliment remarcable\u00bb que representa la \u00abconsci\u00e8ncia\u00bb de l'LP.[155] Womack hi coincideix, assegurant que \u00abben b\u00e9 podria dir-se, l'\u00e0nima \u00e8tica de l'\u00e0lbum\u00bb.[156] Maximitzant la \u00abcapacitat d'expressivitat\u00bb de l'enregistrament, la pista inclou un tempo rubato sense precedents en el cat\u00e0leg dels Beatles.[156] El to de la can\u00e7\u00f3 prov\u00e9 de l'escala oriental Khamaj, similar al mode mixolidi occidental.[157][nb 25] La pista s'acaba amb una explosi\u00f3 de rialles que alguns oients interpreten com una burla de la can\u00e7\u00f3, per\u00f2 Harrison explica: \u00abDespr\u00e9s de tot aquell material indi un vol una mica de alleujament. \u00c9s un alliberament despr\u00e9s de cinc minuts de m\u00fasica trista ... Se suposa que havies de sentir el p\u00fablic en tot cas, ja que escolten el show del Sergeant Pepper. Aquest era l'estil de l'\u00e0lbum.\u00bb[159][nb 26] Martin empr\u00e0 el moment de lleugeresa per succeir-lo amb la que ell anomena \u00abpista c\u00f2mica\u00bb de l'\u00e0lbum: \u00abWhen I'm Sixty-Four\u00bb.[161]", "qas": [{"answers": [{"text": "Within You Without You\u00bb,", "answer_start": 121}], "id": "P_123_C_736_Q1", "question": "Quina can\u00e7\u00f3 va escriure Harrison?"}, {"answers": [{"text": "en la melodia", "answer_start": 518}], "id": "P_123_C_736_Q2", "question": "On diu Moore que hi ha l'\u00e8mfasi de la can\u00e7\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "un dels punts forts de l'\u00e0lbum", "answer_start": 712}], "id": "P_123_C_736_Q3", "question": "Com identifica la pista Goldstein?"}, {"answers": [{"text": "un tempo rubato", "answer_start": 1148}], "id": "P_123_C_736_Q4", "question": "Quin tempo inclou la pe\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "Khamaj", "answer_start": 1259}], "id": "P_123_C_736_Q5", "question": "De quina escala prov\u00e9 el to de la can\u00e7\u00f3?"}]}, {"context": "A la sessi\u00f3 fotogr\u00e0fica del 30 de mar\u00e7 de 1967 amb Cooper tamb\u00e9 s'elaboraren la contraportada i la imatge desplegable de l'interior, que segons el music\u00f2leg Ian Inglis transmeten \u00abuna calor \u00f2bvia i immediata ... que les distancien de l'esterilitat i artifici t\u00edpics d'aquestes imatges.\u00bb[205] McCartney explic\u00e0: \u00abUna de les coses en qu\u00e8 est\u00e0vem aquells dies eren els missatges oculars ... Per tant amb la foto interior de Michael Cooper, tots digu\u00e9rem: 'Ara mireu aquesta c\u00e0mera i digueu vertaderament us estimo! Realment intenteu-ho i sentiu amor; realment doneu amor a trav\u00e9s d'aix\u00f2! Sortir\u00e0; es mostrar\u00e0; \u00e9s una actitud.' I aix\u00f2 \u00e9s el que aix\u00f2 \u00e9s, si la mires veur\u00e0s el gran esfor\u00e7 dels ulls.\u00bb[208] La funda interior abandonava per primera vegada el foli blanc est\u00e0ndard en favor d'un patr\u00f3 abstracte d'ones de color grana, vermell, rosa i blanc, obra de l'equip de disseny neerland\u00e8s The Fool.[205] L'embalatge inclo\u00efa com a regal de bonificaci\u00f3 una graella de retallables de cartr\u00f3 dissenyats per Blake i Haworth: un retrat del Sgt. Pepper basat en una est\u00e0tua de can Lennon que s'utilitz\u00e0 a la portada, un bigoti fals, dos conjunts de divises de sergent, dues medalles i una imatge dels Beatles dempeus vestits amb els uniformes.[209] Moore creu que la inclusi\u00f3 d'aquests \u00edtems ajud\u00e0 als fans a \u00abpretendre estar a la banda\u00bb.[210]", "qas": [{"answers": [{"text": "The Fool", "answer_start": 887}], "id": "P_123_C_737_Q2", "question": "Qui va dissenyar la funda interior?"}, {"answers": [{"text": "retallables", "answer_start": 964}], "id": "P_123_C_737_Q3", "question": "Qu\u00e8 inclo\u00efa l'embalatge?"}, {"answers": [{"text": "Blake i Haworth", "answer_start": 1001}], "id": "P_123_C_737_Q4", "question": "Qui va dissenyar els retallables?"}, {"answers": [{"text": "en una est\u00e0tua de can Lennon", "answer_start": 1050}], "id": "P_123_C_737_Q5", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 basat el retrat del Sgt. Pepper?"}]}, {"context": "En els anys posteriors, alguns s'han afegit al clam cr\u00edtic envers l'\u00e0lbum. A una enquesta de Melody Maker de 1998, estrelles de pop, DJs i periodistes el votaren com el pitjor enregistrament mai fet.[260] Entre els detractors m\u00e9s ferotges hi havia el m\u00fasic i periodista John Robb, que descrigu\u00e9 l'\u00e0lbum com \u00abel punt de refer\u00e8ncia del 1967 \u2013el nivell subaqu\u00e0tic del rock 'n' roll\u00bb.[260] En una avaluaci\u00f3 morda\u00e7 del disc pr\u00e8via al seu 40\u00e8 aniversari, el cr\u00edtic de The Guardian Richard Smith el descrigu\u00e9 com \u00absi no el pitjor, llavors certament l'\u00e0lbum m\u00e9s sobrevalorat de tots els temps.\u00bb Tamb\u00e9 digu\u00e9 que al LP \u00abagud\u00edssim\u00bb sovint se'l classificava com el millor pel seu impacte cultural i \u00abno per res intr\u00ednsecament bo\u00bb d'ell.[261] El 2007 se li deman\u00e0 a l'artista i escriptor Billy Childish que nomin\u00e9s l'\u00e0lbum \u00absuposadament bo\u00bb que \u00aborgullosament no escoltaria mai m\u00e9s\u00bb; aquest nomin\u00e0 Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band i afeg\u00ed que \u00absenyal\u00e0 la mort del rock 'n' roll\u00bb.[262] El 2010, el m\u00fasic i autor Bill Drummond titll\u00e0 l'\u00e0lbum de \u00abla pitjor cosa que mai va passar a la m\u00fasica\u00bb.[263] El 2015 el guitarrista dels Rolling Stones, Keith Richards, el denunci\u00e0 com \u00abuna barreja d'escombraries, m\u00e9s o menys com Satanic Majesties\u00bb.[264]", "qas": [{"answers": [{"text": "el pitjor enregistrament mai fet", "answer_start": 166}], "id": "P_123_C_738_Q1", "question": "Com van votar l'\u00e0lbum en una enquesta de Melody Maker?"}, {"answers": [{"text": "John Robb", "answer_start": 270}], "id": "P_123_C_738_Q2", "question": "Qui era un dels mes grans detractors?"}, {"answers": [{"text": "sobrevalorat", "answer_start": 554}], "id": "P_123_C_738_Q3", "question": "Com pensava John Robb que era l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "una barreja d'escombraries", "answer_start": 1165}], "id": "P_123_C_738_Q4", "question": "Com el qualific\u00e0 Keith Richards?"}, {"answers": [{"text": "la mort del rock 'n' roll", "answer_start": 944}], "id": "P_123_C_738_Q5", "question": "Qu\u00e8 assenyala l'\u00e0lbum segons Billy Childish?"}]}]}, {"title": "Art rom\u00e0nic de la Baixa Cerdanya", "paragraphs": [{"context": "El monestir de Sant Esteve i Sant Hilari, a Alp, \u00e9s el primer monestir cerd\u00e0 al segle ix. El comte Fr\u00e8dol, l'any 815, \u00e9s el que va edificar la cel\u00b7el correntment anomenada de Sant Esteve d'Umfred.[16] Van ser localitzades les seves runes, damunt de la carretera d'Alp a la Molina, amb una mena de cabana de pastor coberta per una gran llosa de pissarra i parets treballades amb opus spicatum. Aquest tipus d'obra tamb\u00e9 es troba a altres esgl\u00e9sies pr\u00f2ximes d'aquesta zona, com la de Santa Cec\u00edlia de Bolvir, al fonament de l'absis de Santa Eug\u00e8nia de Saga i sobretot a la de Sant Esteve de les Pereres.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sant Esteve i Sant Hilari", "answer_start": 15}], "id": "P_470_C_2815_Q1", "question": "Quin \u00e9s el primer monestir cerd\u00e0 al segle ix?"}, {"answers": [{"text": "de Sant Esteve d'Umfred", "answer_start": 172}], "id": "P_470_C_2815_Q2", "question": "Com \u00e9s anomenada correntment la cel\u00b7el?"}, {"answers": [{"text": "Fr\u00e8dol", "answer_start": 99}], "id": "P_470_C_2815_Q3", "question": "Qui va edificar la cel\u00b7el?"}, {"answers": [{"text": "una gran llosa de pissarra", "answer_start": 326}], "id": "P_470_C_2815_Q4", "question": "Qu\u00e8 cobria la cabana de pastor on eren les runes?"}, {"answers": [{"text": "amb opus spicatum", "answer_start": 374}], "id": "P_470_C_2815_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 estaven treballades les parets de la cabana de pastor on eren les runes?"}]}, {"context": "Les escultures de talla de fusta policromada de Crist Majestat [7]i la Mare de D\u00e9u amb Nen anomenada Sedes sapientiae, eren les representacions m\u00e9s nombroses que es feien per venerar a cada esgl\u00e9sia. Gaireb\u00e9 totes s'han datat a partir del segle xii o principis del xiii. Noves devocions introdueixen els ordes mendicants al segle xiii. Els altars per les noves devocions es varen fer sota d'arcs buidats en els murs laterals de la nau, per\u00f2 es va acabar foradant les parets i construint capelles adossades com a l'esgl\u00e9sia de Sant Esteve de Prullans.", "qas": [{"answers": [{"text": "Crist Majestat [7]i la Mare de D\u00e9u amb Nen", "answer_start": 48}], "id": "P_470_C_2816_Q1", "question": "De qui s\u00f3n les escultures de talla de fusta policromada?"}, {"answers": [{"text": "policromada", "answer_start": 33}], "id": "P_470_C_2816_Q2", "question": "Com \u00e9s la fusta de l'escultura de Crist Majestat?"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u amb Nen", "answer_start": 68}], "id": "P_470_C_2816_Q3", "question": "A qu\u00e8 s'anomena  Sedes sapientiae?"}, {"answers": [{"text": "a partir del segle xii o principis del xiii", "answer_start": 226}], "id": "P_470_C_2816_Q4", "question": "De quan daten les representacions de Crist Majestat i la Mare de D\u00e9u amb Nen?"}, {"answers": [{"text": "sota d'arcs buidats en els murs laterals de la nau", "answer_start": 384}], "id": "P_470_C_2816_Q5", "question": "On es van fer els altars per les noves devocions?"}]}, {"context": "Situat en la cap\u00e7alera de l'edifici i normalment per on es comen\u00e7a la seva construcci\u00f3, l'absis \u00e9s punt principal de les celebracions lit\u00fargiques dintre del temple. De planta semicircular amb volta de quart d'esfera i sempre, a les esgl\u00e9sies de la Cerdanya, amb una finestra al centre per recollir les primeres llums del dia. Alguns tenen una forn\u00edcula o petit armari a la paret per guardar els objectes de culte. A esgl\u00e9sies de comunitats m\u00e9s grans s'acostumava a pintar el seu interior al fresc, representant el pantocr\u00e0tor al centre i a la resta del tambor, personatges b\u00edblics o escenes evang\u00e8liques. Se n'han conservat alguns fragments a Sant Andreu de Baltarga, Sant Juli\u00e0 d'Estavar i Santa Maria de Mosoll.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'absis", "answer_start": 88}], "id": "P_470_C_2817_Q1", "question": "Qu\u00e8 est\u00e0 situat a la cap\u00e7alera de l'edifici?"}, {"answers": [{"text": "punt principal de les celebracions lit\u00fargiques", "answer_start": 99}], "id": "P_470_C_2817_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'absis?"}, {"answers": [{"text": "semicircular", "answer_start": 175}], "id": "P_470_C_2817_Q3", "question": "Com \u00e9s la planta de l'absis?"}, {"answers": [{"text": "per recollir les primeres llums del dia", "answer_start": 285}], "id": "P_470_C_2817_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 \u00e9s la finestra que hi ha al centre de l'absis?"}, {"answers": [{"text": "al fresc", "answer_start": 488}], "id": "P_470_C_2817_Q5", "question": "Com s'acostumava a pintar l'interior de l'absis en esgl\u00e9sies de comunitats m\u00e9s grans?"}]}, {"context": "Quasi totes les esgl\u00e9sies cerdanes han tingut i conserven, ornaments de forja a les seves portes, des de finals del segle xii fins al segle XV. El ferro s'explotava a tota la Cerdanya, des del Canig\u00f3 fins a Martinet.[5] La t\u00edpica forja de r\u00ednxols continua sent l'ornament m\u00e9s com\u00fa de les portes ferrades, aquests ferros tenien la missi\u00f3 a m\u00e9s a m\u00e9s de l'ornament, de ser un refor\u00e7 dels batents de les portes. Combinant el mateix element s'aconseguia una gran diversitat de composicions diferents amb la variaci\u00f3 d'un element tan senzill com \u00e9s una espiral.", "qas": [{"answers": [{"text": "ornaments de forja", "answer_start": 59}], "id": "P_470_C_2818_Q1", "question": "Qu\u00e8 han tingut i conserven quasi totes les esgl\u00e9sies cerdanes a les seves portes?"}, {"answers": [{"text": "des de finals del segle xii fins al segle XV", "answer_start": 98}], "id": "P_470_C_2818_Q2", "question": "Quan han tingut i conservat quasi totes les esgl\u00e9sies cerdanes ornaments de forja a les seves portes?"}, {"answers": [{"text": "El ferro", "answer_start": 144}], "id": "P_470_C_2818_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'explotava a tota la Cerdanya?"}, {"answers": [{"text": "de r\u00ednxols", "answer_start": 236}], "id": "P_470_C_2818_Q4", "question": "Quina forja continua sent l'ornament m\u00e9s com\u00fa de les portes ferrades?"}, {"answers": [{"text": "refor\u00e7 dels batents de les portes", "answer_start": 374}], "id": "P_470_C_2818_Q5", "question": "Quin altra funci\u00f3 tenia la forja a les portes a m\u00e9s d'element ornamental?"}]}, {"context": "Les figures humanes normalment tenen el cap descobert. A la portalada de Santa Maria d'All hi ha una figura que es cobreix amb caputxa, i tamb\u00e9 en aquesta mateixa esgl\u00e9sia una figura es presenta com orant amb el bra\u00e7 dret aixecat i el bra\u00e7 esquerre creuat a la cintura. Aquesta actitud de preg\u00e0ria \u00e9s vigent a Europa Central fins al segle viii, al segle xi reapareix vinculada a diversos grups, entre ells els c\u00e0tars, tamb\u00e9 a Sant Serni de Meranges es pot veure una de semblant.[6] Hi ha la figura d'un atlant representada a Sant Juli\u00e0 d'Estavar i a Sant Pere d'Olopte. La figura nua posada d'esquena ensenyant les natges es troba a Santa Cec\u00edlia de Bolvir, Santa Maria d'All i a Sant Esteve de Guils.", "qas": [{"answers": [{"text": "Les figures humanes", "answer_start": 0}], "id": "P_470_C_2819_Q1", "question": "Qui t\u00e9 normalment el cap descobert?"}, {"answers": [{"text": "A la portalada de Santa Maria d'All", "answer_start": 55}], "id": "P_470_C_2819_Q2", "question": "On hi ha una figura que es cobreix amb caputxa?"}, {"answers": [{"text": "dret", "answer_start": 217}], "id": "P_470_C_2819_Q3", "question": "Quin bra\u00e7 t\u00e9 aixecat la figura que es presenta com orant a Santa Maria d'All?"}, {"answers": [{"text": "creuat a la cintura", "answer_start": 249}], "id": "P_470_C_2819_Q4", "question": "Com est\u00e0 el bra\u00e7 esquerre de la figura que es presenta com orant a Santa Maria d'All?"}, {"answers": [{"text": "a Santa Cec\u00edlia de Bolvir, Santa Maria d'All i a Sant Esteve de Guils", "answer_start": 631}], "id": "P_470_C_2819_Q5", "question": "On \u00e9s la figura nua posada d'esquena que ensenya les natges?"}]}, {"context": "La situaci\u00f3 de la porta es feia normalment amb orientaci\u00f3 a migjorn, per \u00e9sser l'orientaci\u00f3 m\u00e9s c\u00e0lida, en aquestes terres de la Cerdanya tamb\u00e9 era corrent fer un porxo, que servia per protegir l'entrada de les inclem\u00e8ncies del temps. Normalment era una construcci\u00f3 lleugera de fusta i que es poden copsar per les marques on s'engalzaven els cabirons i en moltes esgl\u00e9sies s'aprecien les m\u00e8nsules de suport de la biga de la teulada. Els porxos m\u00e9s moderns de les esgl\u00e9sies de Santa Maria de Tall\u00f3 i Sant Pere d'Olopte donen una idea de com devien ser aquells. Malgrat tot, algunes vegades es troba la porta a la fa\u00e7ana de ponent, com a Sant Mart\u00ed de V\u00edllec o Sant Gen\u00eds de Montell\u00e0, per\u00f2 es tracta de construccions del segle xiii. A Sant Juli\u00e0 de Tartera la porta est\u00e0 situada al nord, per\u00f2 no se sap amb certesa si fou el seu lloc original.", "qas": [{"answers": [{"text": "a migjorn", "answer_start": 58}], "id": "P_470_C_2820_Q1", "question": "Cap on s'orientava la porta normalment?"}, {"answers": [{"text": "per protegir l'entrada de les inclem\u00e8ncies del temps", "answer_start": 181}], "id": "P_470_C_2820_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 servia el porxo?"}, {"answers": [{"text": "fusta", "answer_start": 278}], "id": "P_470_C_2820_Q3", "question": "Amb quin material es feia normalment la construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a la fa\u00e7ana de ponent", "answer_start": 607}], "id": "P_470_C_2820_Q4", "question": "On \u00e9s la porta a Sant Mart\u00ed de V\u00edllec?"}, {"answers": [{"text": "segle xiii", "answer_start": 719}], "id": "P_470_C_2820_Q5", "question": "De quan data la construcci\u00f3 de Sant Mart\u00ed de V\u00edllec?"}]}]}, {"title": "Climent I", "paragraphs": [{"context": "Probablement un home influent en els primers anys de l'esgl\u00e9sia romana, es creu que va estar en contacte amb els ap\u00f2stols Pere i Pau. Una tradici\u00f3 apunta que fou ordenat pel mateix sant Pere.[8] Heg\u00e8sip de Jerusalem[9] i Sant Ireneu de Li\u00f3 a Adversus haereses afirmen que Climent, com a contemporani dels ap\u00f2stols, va poder conversar amb ells i va predicar, juntament amb els altres deixebles, el cristianisme en vida d'aquests.[13] De fet, tamb\u00e9 s'assegura que va ser batejat i ordenat per sant Pere i que, despr\u00e9s, va ser bisbe auxiliar de Lli i Anaclet.[7][14] Aix\u00f2 es deu probablement al fet que normalment \u00e9s identificat com un company de treball de sant Pau que apareix esmentat, juntament amb altres col\u00b7laboradors, a la \u00abCarta als Filipencs\u00bb, a la B\u00edblia.[15][16] Aix\u00ed ho creuen Or\u00edgenes, Eusebi de Cesarea, Epifani de Salamina i Jeroni d'Estrid\u00f3, per\u00f2 \u00e9s possible que aquesta persona fos un altre Climent, originari de Filipos,[9] perqu\u00e8 de fet la carta es dirigeix als cristians d'aquesta ciutat grega.[8] Louis de Cormenin[17] i Henry Chapman[9] esmenten una teoria considerada err\u00f2nia al segle xix segons la qual s'havia considerat a Climent un possible parent dels emperadors romans per la similitud del seu nom amb el de Flavi Climent, c\u00f2nsol de l'any 95, nebot de Vespasi\u00e0 i cos\u00ed de Domici\u00e0, que va ser martiritzat per aquest darrer al final del seu consolat segons Suetoni i Cassi Di\u00f3, on es mostra que els motius al\u00b7legats eren religiosos.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "als cristians d'aquesta ciutat grega", "answer_start": 975}], "id": "P_271_C_1621_Q2", "question": "A qui es dirigeix la \u00abCarta als Filipencs\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "dels emperadors romans", "answer_start": 1173}], "id": "P_271_C_1621_Q3", "question": "De qui s'havia considerat Climent parent segons Louis de Cormenin i Henry Chapman?"}, {"answers": [{"text": "Flavi Climent", "answer_start": 1235}], "id": "P_271_C_1621_Q4", "question": "Qui era cos\u00ed de Domici\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "l'any 95", "answer_start": 1260}], "id": "P_271_C_1621_Q5", "question": "Quan va ser c\u00f2nsol Flavi Climent?"}]}, {"context": "Per la seva banda, Eusebi de Cesarea tamb\u00e9 diu que \u00e9s el tercer,[16] unes dades que utilitza l'obra de Juli Afric\u00e0, per\u00f2 en corregeix lleugerament les dates. Tamb\u00e9 la cr\u00f2nica de sant Jeroni \u00e9s una traducci\u00f3 d'Eusebi, car l'original es va perdre.[9] Jeroni esmenta que Climent \u00e9s el successor de Lli i Anaclet, per\u00f2 tamb\u00e9 reconeix a un altre Climent com l'immediat successor de sant Pere, basant-se en la tradici\u00f3 que havia estat ordenat sacerdot per l'ap\u00f2stol i una llei ap\u00f2crifa, pseudoclementina, d'almenys del segle iii continguda en l'obra de Tertul\u00b7li\u00e0 i despr\u00e9s en les Constitucions Apost\u00f2liques, que esmenta com s'orden\u00e0 poc abans de la mort de Pere.[8] El Cat\u00e0leg Liberi\u00e0 canvia de posici\u00f3 a Climent, posant-lo davant de Clet i Anaclet, que s\u00f3n de fet la mateixa persona. Henry Chapman va considerar que aix\u00f2 es degu\u00e9 a un dels diversos errors accidentals de l'autor d'aquesta llista.[9] L'\u00fanic que intenta conciliar ambdues tradicions \u00e9s Ruf\u00ed d'Aquileia, que confiant que l'ep\u00edstola de Climent fos ap\u00f2crifa, afirma que va ser ordenat per Pere, el precedirien Lli i Anaclet, per\u00f2 que juntament amb Climent els tres van exercir funcions episcopals en vida de Pere.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "una traducci\u00f3 d'Eusebi", "answer_start": 193}], "id": "P_271_C_1622_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la cr\u00f2nica de sant Jeroni?"}, {"answers": [{"text": "davant de Clet i Anaclet", "answer_start": 719}], "id": "P_271_C_1622_Q2", "question": "En quina posici\u00f3 situa a Climent el Cat\u00e0leg Liberi\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Ruf\u00ed d'Aquileia", "answer_start": 947}], "id": "P_271_C_1622_Q3", "question": "Qui \u00e9s l'\u00fanic que intenta conciliar ambdues tradicions?"}, {"answers": [{"text": "episcopals", "answer_start": 1144}], "id": "P_271_C_1622_Q5", "question": "Quines funcions afirma Ruf\u00ed d'Aquileia que van exercir conjuntament Climent, Lli i Anaclet?"}]}, {"context": "Es coneixen altres textos ap\u00f2crifs dels quals se n'ha atribu\u00eft l'autoria a Climent, probablement pel gran prestigi que va tenir el bisbe en la primera \u00e8poca de l'Esgl\u00e9sia.[11] Aquests textos s\u00f3n anomenats escrits pseudoclementins, dels quals el m\u00e9s destacat \u00e9s la \u00abSegona carta als corintis\u00bb. Altres textos coneguts s\u00f3n les dues \u00abEp\u00edstoles a les Verges\u00bb, de les quals se n'han perdut les originals en grec. Molts van creure la seva autenticitat, perqu\u00e8 eren conegudes al segle iv per Epifani de Salamina, que diu que eren llegides en les esgl\u00e9sies, i per Jeroni. Per\u00f2 despr\u00e9s s'ha vist que no van poder ser escrites pel mateix autor de la carta dels corintis. Alguns autors les han atribu\u00efdes a la segona meitat del segle ii o b\u00e9, m\u00e9s probablement al segle iii, i Harnack, de fet, creu que les dues cartes eren originalment una.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la primera", "answer_start": 137}], "id": "P_271_C_1623_Q1", "question": "En quina \u00e8poca va tenir Climent un gran prestigi?"}, {"answers": [{"text": "pseudoclementins", "answer_start": 213}], "id": "P_271_C_1623_Q2", "question": "Com s\u00f3n anomenats els textos ap\u00f2crifs?"}, {"answers": [{"text": "\u00abSegona carta als corintis\u00bb.", "answer_start": 264}], "id": "P_271_C_1623_Q3", "question": "Quin dels texts pseudoclementins \u00e9s el m\u00e9s destacat?"}, {"answers": [{"text": "\u00abEp\u00edstoles a les Verges\u00bb", "answer_start": 329}], "id": "P_271_C_1623_Q4", "question": "De quins textos s'han perdut els originals en grec?"}, {"answers": [{"text": "que les dues cartes eren originalment una", "answer_start": 786}], "id": "P_271_C_1623_Q5", "question": "Qu\u00e8 creu Harnack?"}]}, {"context": "Sobre la seva cronologia, el Liber Pontificalis indica que a regnar durant 9 anys, 2 mesos i 10 dies, en temps de Galba i Vespasi\u00e0, des del consulat de Tr\u00e0gal i It\u00e0lic, l'any 68, fins al 79, quan Vespasi\u00e0 esdev\u00e9 c\u00f2nsol per novena vegada i Tit ho \u00e9s amb ell.[10] Aquestes dates s\u00f3n incorrectes, generalment l'Annuario Pontificio de la Santa Seu atorga un pontificat d'uns deu anys, del 88 al 97.[18] Eusebi de Cesarea diu que va comen\u00e7ar el seu mandat el dotz\u00e8 any regnat de Domici\u00e0, el 92, i que dirig\u00ed l'esgl\u00e9sia romana fins \u00e8poca de Nerva, finalitzant el tercer any de regnat de Traj\u00e0, l'any 99.[8] Altres autors ofereixen altres dates, entre el ca. 91 i el ca. 101, en general s'acostuma a datar la mort al voltant de l'any 100.[19][7] Henry Chapman a la Catholic Encyclopedia diu que Climent va regnar aproximadament fins al 99, basant-se en la llista d'Heg\u00e8sip, citada per Epifani de Salamina, el qual diu, com s'ha esmentat abans amb sant Ireneu, que Climent va ser contemporani als ap\u00f2stols Pere i Pau a Roma, i que fins i tot va fer-hi amistat. Les dades d'Heg\u00e8sip les va utilitzar Juli Afric\u00e0 per configurar la seva pr\u00f2pia llista, si b\u00e9 partia amb alguns errors, no hi ha dubte que a la seva \u00e8poca, l'any 160, es creia que Climent havia mort el segon any del regnat de Traj\u00e0, el 99, tal com es destil\u00b7la de la llista d'Heg\u00e8sip.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "al 79", "answer_start": 184}], "id": "P_271_C_1624_Q1", "question": "Quan esdev\u00e9 Vespasi\u00e0 c\u00f2nsol per novena vegada?"}, {"answers": [{"text": "al voltant de l'any 100", "answer_start": 707}], "id": "P_271_C_1624_Q2", "question": "Quan s'acostuma a datar la mort?"}, {"answers": [{"text": "Henry Chapman", "answer_start": 739}], "id": "P_271_C_1624_Q3", "question": "Qui diu que Climent va regnar aproximadament fins al 99?"}, {"answers": [{"text": "a la Catholic Encyclopedia", "answer_start": 753}], "id": "P_271_C_1624_Q4", "question": "On diu Henry Chapman que Climent va regnar aproximadament fins al 99?"}]}, {"context": "Segons Ireneu, durant el seu pontificat, un moment en qu\u00e8 l'Esgl\u00e9sia no ha est\u00e0 totalment establerta sin\u00f3 que es basa en diferents seus, la seu romana rep la not\u00edcia que els cristians de Corint s'han dividit en dos b\u00e0ndols. D'aquest conflicte es conserva la Carta als cristians de Corint o Primera Ep\u00edstola de Climent, que precisament s'atribueix l'autoria al bisbe rom\u00e0, datada cap a l'any 96,[19] amb la qual va aconseguir retornar la situaci\u00f3 a la normalitat en la comunitat cor\u00edntia predicant la tradici\u00f3 llegada dels ap\u00f2stols per a totes les esgl\u00e9sies.[13] De fet, la carta \u00e9s considerada un dels primers exemples de la mostra d'autoritat del bisbe rom\u00e0 envers altres seus eclesi\u00e0stiques.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 211}], "id": "P_271_C_1626_Q1", "question": "En quants b\u00e0ndols s'havien dividit els cristians de Corint?"}, {"answers": [{"text": "al bisbe rom\u00e0", "answer_start": 357}], "id": "P_271_C_1626_Q2", "question": "A qui s'atribueix la Carta als cristians de Corint?"}, {"answers": [{"text": "cap a l'any 96", "answer_start": 379}], "id": "P_271_C_1626_Q3", "question": "De quan es data la Carta als cristians de Corint?"}, {"answers": [{"text": "retornar la situaci\u00f3 a la normalitat en la comunitat cor\u00edntia", "answer_start": 425}], "id": "P_271_C_1626_Q4", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir la Carta als cristians de Corint?"}, {"answers": [{"text": "mostra d'autoritat del bisbe rom\u00e0 envers altres seus eclesi\u00e0stiques", "answer_start": 625}], "id": "P_271_C_1626_Q5", "question": "Com es considerada la Carta als cristians de Corint?"}]}]}, {"title": "Eoc\u00e8", "paragraphs": [{"context": "Hi s\u00f3n abundants els f\u00f2ssils de plantes, incloent-hi fruits i llavors. Fa gaireb\u00e9 tres segles que es recullen f\u00f2ssils vegetals de l'Argila de Londres, i se n'han descrit unes 350 esp\u00e8cies. Aix\u00f2 fa que la flora de l'argila de Londres sigui una de les m\u00e9s diverses en fruits i llavors f\u00f2ssils.[63]", "qas": [{"answers": [{"text": "de l'Argila de Londres", "answer_start": 127}], "id": "P_142_C_847_Q2", "question": "D'on es recullen f\u00f2ssils vegetals?"}, {"answers": [{"text": "350 esp\u00e8cies", "answer_start": 175}], "id": "P_142_C_847_Q3", "question": "Quantes esp\u00e8cies s'han descrit?"}, {"answers": [{"text": "en fruits i llavors f\u00f2ssils", "answer_start": 263}], "id": "P_142_C_847_Q4", "question": "En qu\u00e8 es diversa la flora de l'argila de Londres?"}]}, {"context": "\u00c9s possible que aquest intens escalfament es degu\u00e9s a l'alliberament de clatrats de met\u00e0 enterrats al fons mar\u00ed. Es creu que els sediments en qu\u00e8 es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el met\u00e0 que contenien provoc\u00e0 l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de met\u00e0, un gas amb un efecte hivernacle m\u00e9s de deu vegades superior al del di\u00f2xid de carboni.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'alliberament de clatrats de met\u00e0", "answer_start": 54}], "id": "P_142_C_848_Q1", "question": "Qu\u00e8 va produir l'escalfament?"}, {"answers": [{"text": "enterrats al fons mar\u00ed", "answer_start": 89}], "id": "P_142_C_848_Q2", "question": "On eren els clatrats de met\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "l'augment de les temperatures", "answer_start": 276}], "id": "P_142_C_848_Q3", "question": "Qu\u00e8 va provocar el met\u00e0 dels sediments?"}, {"answers": [{"text": "dues mil", "answer_start": 347}], "id": "P_142_C_848_Q4", "question": "Quantes gigatones de met\u00e0 es van alliberar?"}, {"answers": [{"text": "hivernacle", "answer_start": 396}], "id": "P_142_C_848_Q5", "question": "Quin efecte provoca aquest gas?"}]}, {"context": "El subcontinent indi, que s'havia separat de Gondwana al Cretaci superior i s'havia mogut cap al nord a una velocitat de 16 cm/any des d'aleshores, col\u00b7lid\u00ed amb Eur\u00e0sia a principis de l'Eoc\u00e8. La col\u00b7lisi\u00f3 entre aquestes dues masses terrestres al\u00e7\u00e0 la serralada m\u00e9s alta del m\u00f3n, l'Him\u00e0laia.[16] Aquest proc\u00e9s d'orog\u00e8nesi encara dura avui en dia, i fa que l'Him\u00e0laia sigui uns cinc mil\u00b7l\u00edmetres m\u00e9s alt cada any.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Gondwana", "answer_start": 42}], "id": "P_142_C_849_Q1", "question": "De qu\u00e8 es va separar el subcontinent indi?"}, {"answers": [{"text": "16 cm/any", "answer_start": 121}], "id": "P_142_C_849_Q2", "question": "A quina velocitat es movia?"}, {"answers": [{"text": "a principis de l'Eoc\u00e8", "answer_start": 169}], "id": "P_142_C_849_Q3", "question": "Quan va col\u00b7lidir amb Eur\u00e0sia?"}, {"answers": [{"text": "cinc mil\u00b7l\u00edmetres", "answer_start": 376}], "id": "P_142_C_849_Q5", "question": "Quan creix l'Him\u00e0laia cada any?"}]}, {"context": "Els primers cetacis completament marins aparegueren fa uns 45 milions d'anys. Els basilos\u00e0urids, que inclo\u00efen g\u00e8neres com Basilosaurus o Dorudon, tenien una anatomia molt similar a la de les balenes actuals. Tanmateix, els seus cervells estaven menys desenvolupats i no tenien el mel\u00f3 t\u00edpic dels odontocets actuals. Calgu\u00e9 esperar fins a l'Eoc\u00e8 molt tard\u00e0 per veure l'aparici\u00f3 de les primeres balenes dentades.", "qas": [{"answers": [{"text": "fa uns 45 milions d'anys", "answer_start": 52}], "id": "P_142_C_850_Q1", "question": "Quan aparegueren els primers cetacis completament marins?"}, {"answers": [{"text": "a la de les balenes", "answer_start": 179}], "id": "P_142_C_850_Q2", "question": "A qu\u00e8 s'assemblava l'anatomia dels basilos\u00e0urids?"}, {"answers": [{"text": "menys desenvolupats", "answer_start": 245}], "id": "P_142_C_850_Q3", "question": "Com eren els seus cervells?"}, {"answers": [{"text": "dels odontocets", "answer_start": 291}], "id": "P_142_C_850_Q4", "question": "De qui \u00e9s t\u00edpic el mel\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a l'Eoc\u00e8 molt tard\u00e0", "answer_start": 336}], "id": "P_142_C_850_Q5", "question": "Quan van apar\u00e8ixer les balenes dentades?"}]}, {"context": "Els mam\u00edfers patiren una gran renovaci\u00f3. Els t\u00e0xons de mam\u00edfers end\u00e8mics europeus foren substitu\u00efts per immigrants asi\u00e0tics, extingint-se aix\u00ed m\u00e9s de la meitat dels mam\u00edfers europeus, i afectant d'aquesta manera la resta de la flora i fauna. Els mol\u00b7luscs tamb\u00e9 patiren una gran renovaci\u00f3, especialment a la costa oest dels Estats Units i la plana costanera del nord del Golf de M\u00e8xic.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "asi\u00e0tics", "answer_start": 115}], "id": "P_142_C_851_Q2", "question": "Quins mam\u00edfers van substituir els t\u00e0xons de mam\u00edfers europeus?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de la meitat", "answer_start": 143}], "id": "P_142_C_851_Q3", "question": "Quants mam\u00edfers europeus es van extingir?"}, {"answers": [{"text": "la resta de la flora i fauna", "answer_start": 212}], "id": "P_142_C_851_Q4", "question": "Qu\u00e8 va afectar l'extinci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Els mol\u00b7luscs", "answer_start": 242}], "id": "P_142_C_851_Q5", "question": "Quins altres animals van patir una renovaci\u00f3?"}]}, {"context": "S'han trobat f\u00f2ssils de Formicium, un g\u00e8nere de formiga, al jaciment de Messel (Alemanya). \u00c9s conegut \u00fanicament a partir de restes de mascles i de reines, inclou cinc esp\u00e8cies. L'envergadura de les reines era d'entre tretze i quinze cent\u00edmetres, superior a la de qualsevol altra formiga vivent o extinta. Tamb\u00e9 s'han trobat f\u00f2ssils d'aquest g\u00e8nere a Gran Bretanya i als Estats Units, per\u00f2 en aquests casos nom\u00e9s es tracta d'ales a\u00efllades.", "qas": [{"answers": [{"text": "un g\u00e8nere de formiga", "answer_start": 35}], "id": "P_142_C_852_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Formicium?"}, {"answers": [{"text": "Messel", "answer_start": 72}], "id": "P_142_C_852_Q2", "question": "On s'han trobat f\u00f2ssils de Formicium?"}, {"answers": [{"text": "a partir de restes de mascles i de reines", "answer_start": 112}], "id": "P_142_C_852_Q3", "question": "A partir de qu\u00e8 \u00e9s conegut?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 162}], "id": "P_142_C_852_Q4", "question": "Quantes esp\u00e8cies inclou?"}, {"answers": [{"text": "d'entre tretze i quinze cent\u00edmetres", "answer_start": 209}], "id": "P_142_C_852_Q5", "question": "Quina mida superior tenien comparat amb les altres formigues?"}]}]}, {"title": "Teorema del cosinus", "paragraphs": [{"context": "Cas de l'angle \u03b3 obt\u00fas. Aquesta demostraci\u00f3 fa servir directament el teorema de la pot\u00e8ncia d'un punt, sense els triangles auxiliars obtinguts per a construir una tangent o una corda. Es construeix un cercle amb centre B i radi a (vegeu Figura 9), el qual interseca la secant que passa per A i C en els punts C i K. La pot\u00e8ncia del punt A respecte del cercle \u00e9s igual simult\u00e0niament a AB2 \u2212 BC2 i a AC\u00b7AK. Per tant,", "qas": [{"answers": [{"text": "per A i C en els punts C i K", "answer_start": 286}], "id": "P_255_C_1525_Q3", "question": "Per on passa la secant?"}, {"answers": [{"text": "La pot\u00e8ncia del punt A respecte del cercle", "answer_start": 316}], "id": "P_255_C_1525_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s igual simult\u00e0niament a AB2 \u2212 BC2 i a AC\u00b7AK?"}, {"answers": [{"text": "teorema de la pot\u00e8ncia d'un punt", "answer_start": 69}], "id": "P_255_C_1525_Q5", "question": "Quin teorema fa servir directament la demostraci\u00f3?"}]}, {"context": "Cas en qu\u00e8 l'angle \u03b3 \u00e9s agut, on a < 2 b cos \u03b3. Es tra\u00e7a la perpendicular a a que passa per A = BC, creant un segment de longitud b cos(\u03b3). Es duplica el triangle rectangle per tal de formar el triangle is\u00f2sceles ACP. Es construeix el cercle amb centre a A i radi b, i una corda a trav\u00e9s de B perpendicular a c = AB, la meitat de la qual \u00e9s h = BH. S'aplica el teorema de Pit\u00e0gores per obtenir", "qas": [{"answers": [{"text": "per A = BC", "answer_start": 91}], "id": "P_255_C_1526_Q1", "question": "Per on passa la perpendicular a a?"}, {"answers": [{"text": "un segment de longitud b cos(\u03b3)", "answer_start": 110}], "id": "P_255_C_1526_Q2", "question": "Qu\u00e8 crea la perpendicular a a que passa per A = BC?"}, {"answers": [{"text": "per tal de formar el triangle is\u00f2sceles ACP", "answer_start": 176}], "id": "P_255_C_1526_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es duplica el triangle rectangle?"}, {"answers": [{"text": "BH", "answer_start": 348}], "id": "P_255_C_1526_Q4", "question": "A qu\u00e8 \u00e9s igual h?"}, {"answers": [{"text": "agut", "answer_start": 24}], "id": "P_255_C_1526_Q5", "question": "Com \u00e9s l'angle \u03b3?"}]}, {"context": "El teorema del cosinus no va evolucionar m\u00e9s enll\u00e0 dels dos teoremes d'Euclides fins al desenvolupament de la moderna trigonometria a l'edat mitjana pels matem\u00e0tics musulmans. L'astr\u00f2nom i matem\u00e0tic al-Battani va generalitzar el resultat d'Euclides a la geometria esf\u00e8rica al principi del segle x, aix\u00f2 li va permetre calcular la dist\u00e0ncia angular entre estrelles.[4] Durant el segle xv, al-Kashi de Samarcanda va calcular taules trigonom\u00e8triques de gran exactitud i va presentar el teorema en una forma adequada per a la triangulaci\u00f3. En franc\u00e8s, encara ara es coneix el teorema del cosinus com el teorema d'Al-Kashi.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'edat mitjana", "answer_start": 132}], "id": "P_255_C_1527_Q1", "question": "Quan es va desenvolupar la moderna trigonometria?"}, {"answers": [{"text": "matem\u00e0tics musulmans", "answer_start": 154}], "id": "P_255_C_1527_Q2", "question": "Qui va desenvolupar la trigonometria moderna a l'edat mitjana?"}, {"answers": [{"text": "al principi del segle x", "answer_start": 273}], "id": "P_255_C_1527_Q3", "question": "Quan va generalitzar al-Battani el resultat d'Euclides a la geometria esf\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "la dist\u00e0ncia angular entre estrelles", "answer_start": 327}], "id": "P_255_C_1527_Q4", "question": "Qu\u00e8 li va permetre calcular a al-Battani generalitzar el resultat d'Euclides a la geometria esf\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "teorema d'Al-Kashi", "answer_start": 599}], "id": "P_255_C_1527_Q5", "question": "Com es coneix en franc\u00e8s el teorema del cosinus?"}]}, {"context": "S'agafa el triangle amb costats de longitud a, b, c, on     \u03b8   {\\displaystyle \\theta }   \u00e9s la mesura de l'angle oposat al costat de longitud c. Aquest triangle es pot col\u00b7locar damunt d'un sistema de coordenades cartesianes a base de dibuixar     A ( b cos \u2061 \u03b8 ,   b sin \u2061 \u03b8 ) ,   B ( a , 0 ) ,    i    C ( 0 , 0 ) .   {\\displaystyle A(b\\cos \\theta ,\\ b\\sin \\theta ),\\ B(a,0),\\ {\\text{i}}\\ C(0,0).}   Per la f\u00f3rmula de la dist\u00e0ncia es t\u00e9     c =   ( b cos \u2061 \u03b8 \u2212 a  )  2   + ( b sin \u2061 \u03b8 \u2212 0  )  2       {\\displaystyle c={\\sqrt {(b\\cos \\theta -a)^{2}+(b\\sin \\theta -0)^{2}}}}  . Llavors nom\u00e9s cal simplificar aquesta equaci\u00f3:", "qas": [{"answers": [{"text": "a, b, c", "answer_start": 44}], "id": "P_255_C_1528_Q1", "question": "Com s'anomenen les longituds dels costats del triangle?"}, {"answers": [{"text": "la mesura de l'angle oposat al costat de longitud c", "answer_start": 93}], "id": "P_255_C_1528_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s \u03b8?"}, {"answers": [{"text": "damunt d'un sistema de coordenades cartesianes", "answer_start": 179}], "id": "P_255_C_1528_Q3", "question": "On es pot col\u00b7locar el triangle?"}]}, {"context": "Cas de l'angle \u03b3 agut, on a > 2 b cos(\u03b3). Es tra\u00e7a la perpendicular des de A fins a a = BC, creant un segment de longitud b cos(\u03b3). Es duplica el triangle rectangle obtingut per a formar el triangle is\u00f2sceles ACP. Es construeix el cercle amb centre a A i radi b, i la seva tangent h = BH a trav\u00e9s de B. La tangent h forma un angle recte amb el radi b (Elements d'Euclides: Llibre 3, Proposici\u00f3 18; ), per tant el triangle groc de la Figura 8 \u00e9s rectangle. Aplicant el teorema de Pit\u00e0gores s'obt\u00e9", "qas": [{"answers": [{"text": "des de A fins a a = BC", "answer_start": 68}], "id": "P_255_C_1530_Q1", "question": "Des d'on es tra\u00e7a la perpendicular?"}, {"answers": [{"text": "un segment de longitud b cos(\u03b3)", "answer_start": 99}], "id": "P_255_C_1530_Q2", "question": "Qu\u00e8 es crea en tra\u00e7ar la perpendicular des de A fins a a = BC?"}, {"answers": [{"text": "h = BH", "answer_start": 281}], "id": "P_255_C_1530_Q4", "question": "Quina \u00e9s la tangent del cercle amb centre a A i radi b?"}, {"answers": [{"text": "groc", "answer_start": 422}], "id": "P_255_C_1530_Q5", "question": "De quin color \u00e9s el triangle rectangle de la Figura 8?"}]}]}, {"title": "Nelson Mandela", "paragraphs": [{"context": "Per al setmanari panafric\u00e0 Les Afriques, la situaci\u00f3 de 2010 \u00e9s lluny del llegat de Nelson Mandela: mentre que ell no volia que cap ra\u00e7a domin\u00e9s l'altra, els negres dominen els blancs pol\u00edticament i els blancs dominen els negres econ\u00f2micament. El seu programa de just\u00edcia social ha estat abandonat. L'ANC \u00e9s presa de les baralles intestines i el populisme que juga sobre les rivalitats racials, representat amb la nova generaci\u00f3 del partit encarnada per Julius Malema que oblida les nocions d'avan\u00e7ament de si mateix i de perd\u00f3.[219]", "qas": [{"answers": [{"text": "lluny del llegat de Nelson Mandela", "answer_start": 64}], "id": "P_211_C_1261_Q1", "question": "Com \u00e9s la situaci\u00f3 del 2010?"}, {"answers": [{"text": "que cap ra\u00e7a domin\u00e9s l'altra", "answer_start": 124}], "id": "P_211_C_1261_Q2", "question": "Qu\u00e8 no volia Mandela?"}, {"answers": [{"text": "pol\u00edticament", "answer_start": 184}], "id": "P_211_C_1261_Q3", "question": "Com dominen els negres als blancs?"}, {"answers": [{"text": "econ\u00f2micament", "answer_start": 229}], "id": "P_211_C_1261_Q4", "question": "Com dominen els blancs als negres?"}, {"answers": [{"text": "de just\u00edcia social", "answer_start": 260}], "id": "P_211_C_1261_Q5", "question": "Quin programa ha estat abandonat?"}]}, {"context": "El 2 de febrer de 1990, F.W. de Klerk promulg\u00e0 l'aixecament de la prohibici\u00f3 de l'ANC i d'altres organitzacions antiapartheid, i anunci\u00e0 l'alliberament immediat i sense condici\u00f3 de Nelson Mandela.[107] Nelson Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990 i l'esdeveniment va ser retransm\u00e8s en directe al m\u00f3n sencer.[108]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 2 de febrer de 1990", "answer_start": 0}], "id": "P_211_C_1262_Q1", "question": "Quan es va aixecar la prohibici\u00f3 de l'ANC?"}, {"answers": [{"text": "F.W. de Klerk", "answer_start": 24}], "id": "P_211_C_1262_Q2", "question": "Qui va promulgar l'aixecament?"}, {"answers": [{"text": "de Nelson Mandela", "answer_start": 178}], "id": "P_211_C_1262_Q3", "question": "Quin alliberament va anunciar F.W. de Klerk?"}, {"answers": [{"text": "immediat i sense condici\u00f3", "answer_start": 152}], "id": "P_211_C_1262_Q4", "question": "Com va ser aquest alliberament?"}, {"answers": [{"text": "11 de febrer de 1990", "answer_start": 236}], "id": "P_211_C_1262_Q5", "question": "Quin dia va ser alliberat Nelson Mandela?"}]}, {"context": "Mandela li retragu\u00e9 que s'agaf\u00e9s al poder despr\u00e9s de 20 anys de mandat i afavor\u00eds el recurs a la viol\u00e8ncia contra els grangers blancs, propietaris de la major part de les terres comercials del pa\u00eds.[166] El 2007, Mandela intent\u00e0 persuadir Mugabe de deixar el poder \u00ababans que sigui tard\u00bb, \u00abamb un m\u00ednim de dignitat\u00bb, abans de ser \u00abperseguit com l'antic dictador Pinochet\u00bb. Mir\u00e0 d'implicar els Global Elders amb Kofi Annan com a mediador per\u00f2 Mugabe no don\u00e0 cap resposta a aquests acostaments.[167] El juny de 2008, en el moment culminant de la crisi de les eleccions presidencials zimbabweneses, Nelson Mandela condemn\u00e0 \u00abla tr\u00e0gica manca de lideratge\u00bb a Zimbabwe.[168]", "qas": [{"answers": [{"text": "la viol\u00e8ncia contra els grangers blancs", "answer_start": 94}], "id": "P_211_C_1263_Q2", "question": "Quin era el recurs que afavoria Mugabe?"}, {"answers": [{"text": "de deixar el poder", "answer_start": 246}], "id": "P_211_C_1263_Q3", "question": "De qu\u00e8 volia persuadir a Mugabe?"}, {"answers": [{"text": "Kofi Annan", "answer_start": 411}], "id": "P_211_C_1263_Q4", "question": "A qui van implicar com a mediador?"}, {"answers": [{"text": "la tr\u00e0gica manca de lideratge", "answer_start": 621}], "id": "P_211_C_1263_Q5", "question": "Qu\u00e8 condemn\u00e0 Mandela?"}]}, {"context": "Mandela es va casar de nou el dia del seu vuitant\u00e8 aniversari, el 1998, amb Gra\u00e7a Machel, nascuda Simbine, v\u00eddua de Samora Machel, antic president de Mo\u00e7ambic i aliat de l'ANC que havia mort en un accident aeri dotze anys abans.[35] El matrimoni va estar seguit de mesos de negociacions internacionals per establir el muntant del preu excepcional que havia de pagar-se al clan de Machel. Les negociacions s\u00f3n condu\u00efdes pel sobir\u00e0 tradicional de Mandela, el rei Buyelekhaya Zwelibanzi Dalindyebo.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "el dia del seu vuitant\u00e8 aniversari", "answer_start": 27}], "id": "P_211_C_1264_Q1", "question": "Quin dia es va tornar a casar?"}, {"answers": [{"text": "Gra\u00e7a Machel", "answer_start": 76}], "id": "P_211_C_1264_Q2", "question": "Amb qui es va casar?"}, {"answers": [{"text": "Samora Machel", "answer_start": 116}], "id": "P_211_C_1264_Q3", "question": "De qui era v\u00eddua Gra\u00e7a Machel?"}, {"answers": [{"text": "en un accident aeri", "answer_start": 191}], "id": "P_211_C_1264_Q4", "question": "Com va morir Samora Machel?"}, {"answers": [{"text": "el rei Buyelekhaya Zwelibanzi Dalindyebo", "answer_start": 454}], "id": "P_211_C_1264_Q5", "question": "Qui era el sobir\u00e0 tradicional de Mandela?"}]}, {"context": "Aquell mateix any, Sud-\u00e0frica arrib\u00e0 a un punt decisiu quan Botha, en resposta a una emb\u00f2lia cerebral, va ser reempla\u00e7at com a president per Frederik Willem de Klerk.[105] El 15 d'octubre de 1989, de Klerk alliber\u00e0 set dirigents de l'ANC, entre els quals Walter Sisulu, que havien passat 25 anys a la pres\u00f3. El novembre, Nelson Mandela diu de De Klerk que \u00e9s \u00abel m\u00e9s seri\u00f3s i el m\u00e9s honrat dels l\u00edders blancs\u00bb amb qui hagi pogut negociar.[32] De Klerk anunci\u00e0 l'alliberament de Nelson Mandela el febrer de 1990 en el transcurs d'un discurs pronunciat al parlament.[106]", "qas": [{"answers": [{"text": "una emb\u00f2lia cerebral", "answer_start": 81}], "id": "P_211_C_1265_Q1", "question": "Qu\u00e8 va patir Botha?"}, {"answers": [{"text": "Frederik Willem de Klerk", "answer_start": 141}], "id": "P_211_C_1265_Q2", "question": "Qui el va reempla\u00e7ar?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 215}], "id": "P_211_C_1265_Q3", "question": "Quants dirigents de l'ANC va alliberar Frederik Willem de Klerk?"}, {"answers": [{"text": "25", "answer_start": 288}], "id": "P_211_C_1265_Q4", "question": "Quants anys havien estat empresonats els set dirigents?"}, {"answers": [{"text": "en el transcurs d'un discurs pronunciat al parlament", "answer_start": 511}], "id": "P_211_C_1265_Q5", "question": "Com va anunciar de Klerk l'alliberament de Mandela?"}]}, {"context": "Amb 85 anys, el juny de 2004, Mandela anunci\u00e0 que es retirava de la vida p\u00fablica. La seva salut empitjorava i volia passar m\u00e9s temps amb la seva fam\u00edlia. Manifest\u00e0 que no volia amagar-se del p\u00fablic, per\u00f2 que s'estimava m\u00e9s mantenir-se en un segon pla.[147] A mesura que els anys passen, Nelson Mandela pren cada cop menys posici\u00f3 sobre els problemes internacionals i nacionals[148]", "qas": [{"answers": [{"text": "que es retirava de la vida p\u00fablica", "answer_start": 46}], "id": "P_211_C_1266_Q1", "question": "Qu\u00e8 va anunciar Mandela el juny de 2004?"}, {"answers": [{"text": "85 anys", "answer_start": 4}], "id": "P_211_C_1266_Q2", "question": "Quina edat tenia Mandela?"}, {"answers": [{"text": "empitjorava", "answer_start": 96}], "id": "P_211_C_1266_Q3", "question": "Qu\u00e8 passava amb la salut de Mandela?"}, {"answers": [{"text": "passar m\u00e9s temps", "answer_start": 116}], "id": "P_211_C_1266_Q4", "question": "Qu\u00e8 volia fer Mandela amb la fam\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "en un segon pla", "answer_start": 235}], "id": "P_211_C_1266_Q5", "question": "On s'estimava m\u00e9s Mandela mantenir-se?"}]}]}, {"title": "Croada contra la Corona d'Arag\u00f3", "paragraphs": [{"context": "El primog\u00e8nit del rei Alfons X de Castella, Ferran de la Cerda, va morir el 1275, nou anys abans que el seu pare. El rei Alfons va deixar en el seu testament que el regne havia de passar al seu n\u00e9t primog\u00e8nit, Alfons de la Cerda i al mateix temps va desheretar el seu segon fill, San\u00e7, que es va al\u00e7ar contra el rei sense respectar la voluntat del seu pare i fou coronat com a San\u00e7 IV de Castella el 1284 a Toledo. Fou reconegut pel poble i pels nobles fruit del seu comportament enfront de la invasi\u00f3 dels benimerins dirigits per Abu Yusuf Yaqub, que entraren al sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, el 1224, per donar suport al Regne de Granada, tot i que els Infants de la Cerda tamb\u00e9 van reunir un bon nombre de partidaris, entre ells la corona d'Arag\u00f3. Durant tot el regnat de San\u00e7, la inestabilitat i les revoltes van ser constants.", "qas": [{"answers": [{"text": "Ferran de la Cerda", "answer_start": 44}], "id": "P_140_C_835_Q1", "question": "Qui era el primog\u00e8nit d'Alfons X de Castella?"}, {"answers": [{"text": "Alfons de la Cerda", "answer_start": 210}], "id": "P_140_C_835_Q2", "question": "A qui va passar el regne?"}, {"answers": [{"text": "Toledo", "answer_start": 407}], "id": "P_140_C_835_Q4", "question": "On van coronar San\u00e7 IV de Castella?"}, {"answers": [{"text": "Abu Yusuf Yaqub", "answer_start": 531}], "id": "P_140_C_835_Q5", "question": "Qui dirigia els benimerins?"}]}, {"context": "En el darrer intent, l'any 1285, els francesos entraren pel territori rossellon\u00e8s de Jaume II de Mallorca, germ\u00e0 de Pere el Gran, que per pacte estava obligat a deixar pas franc. Tot i l'alineaci\u00f3 del seu rei amb els francesos, la poblaci\u00f3 del Rossell\u00f3 es va resistir a la invasi\u00f3 croada. Els primers combats amb els croats van tenir lloc al setge de Salses,[26] on van caldre tres assalts per conquerir la ciutadella. Nom\u00e9s van deixar pas franc les fortaleses de La Roca i Les Cluses, i els ciutadans es van revoltar a Perpiny\u00e0 tancant les portes als croats despr\u00e9s de la retirada francesa dels Pirineus, per\u00f2 finalment es va rendir amb el perd\u00f3 del rei de Fran\u00e7a, i la resist\u00e8ncia va concloure amb el setge d'Elna, que fou cremada provocant una matan\u00e7a.[27] Els croats finalment acamparen a Elna i Perpiny\u00e0, mentre que els catalans, apostats al coll de Panissars, van impedir durant un mes l'entrada croada al sud de Catalunya.", "qas": [{"answers": [{"text": "pel territori rossellon\u00e8s", "answer_start": 56}], "id": "P_140_C_836_Q1", "question": "Per on entraren els francesos?"}, {"answers": [{"text": "a deixar pas franc", "answer_start": 159}], "id": "P_140_C_836_Q2", "question": "A qu\u00e8 estava obligat Jaume II?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 377}], "id": "P_140_C_836_Q3", "question": "Quants assalts van caldre per conquerir la ciutadella?"}, {"answers": [{"text": "als croats", "answer_start": 548}], "id": "P_140_C_836_Q4", "question": "A qui van tancar les portes a Perpiny\u00e0?"}]}, {"context": "Pere el Gran va sortir de Barcelona a principis del mes d'agost[19] al capdavant d'un ex\u00e8rcit de 500 cavallers i 5.000 infants per atacar l'ex\u00e8rcit croat que assetjava Girona i provocar l'aixecament del setge. Es va dirigir primer al monestir de Montserrat, on va rebre la benedicci\u00f3, i a continuaci\u00f3 va anar a Hostalric, on va celebrar un consell que va decidir acampar a prop de Girona. El rei Pere va voler dirigir-se a Besal\u00fa, per\u00f2 els ex\u00e8rcits es van trobar el 15 d'agost extramurs de la ciutat. Els almog\u00e0vers, que anaven al davant, van ser interceptats i van atacar pel seu compte, i quan es van quedar sense llances i dards van ser atacats per quatre-cents cavallers francesos i van haver de fugir muntanya amunt.", "qas": [{"answers": [{"text": "de Barcelona", "answer_start": 23}], "id": "P_140_C_837_Q1", "question": "D'on va sortir Pere el Gran?"}, {"answers": [{"text": "500", "answer_start": 97}], "id": "P_140_C_837_Q2", "question": "Quants cavallers tenia el seu exercit?"}, {"answers": [{"text": "Montserrat", "answer_start": 246}], "id": "P_140_C_837_Q4", "question": "On va rebre la benedicci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Els almog\u00e0vers", "answer_start": 501}], "id": "P_140_C_837_Q5", "question": "Qui es va quedar sense llances ni dards?"}]}, {"context": "El Regne de Sic\u00edlia va esdevenir un feu del papat i Climent IV, preocupat pels avan\u00e7os gibel\u00b7lins busc\u00e0 ajut en Carles I d'Anjou, el germ\u00e0 petit del seu aliat Llu\u00eds IX de Fran\u00e7a, a qui conced\u00ed el regne a canvi d'expulsar Manfred dels feus papals del sud d'It\u00e0lia. Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred mor\u00ed en la Batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Sic\u00edlia a Roma el 1266. Consolidant les seves forces, Conrad\u00ed de Sic\u00edlia va marxar vers Lucera i el 23 d'agost de 1268 amb un ex\u00e8rcit multinacional de tropes italianes, castellanes, romanes, musulmanes i alemanyes van enfrontar-se a les tropes franceses del nou rei en la Batalla de Tagliacozzo, en qu\u00e8 fou fet presoner, i mor\u00ed a mans angevines.[9] Sota Carles d'Anjou i el seu successor Carles II, el nord es privilegi\u00e0 enfront del sud i fins i tot la capital es va traslladar de Palerm a multinacional.", "qas": [{"answers": [{"text": "El Regne de Sic\u00edlia", "answer_start": 0}], "id": "P_140_C_838_Q1", "question": "Qu\u00e8 va ser un feu del papat?"}, {"answers": [{"text": "Carles I d'Anjou", "answer_start": 112}], "id": "P_140_C_838_Q2", "question": "En qui busc\u00e0 ajut Climent IV?"}, {"answers": [{"text": "en la Batalla de Benevent", "answer_start": 326}], "id": "P_140_C_838_Q3", "question": "On mor\u00ed Manfred?"}]}, {"context": "L'any 1275, mentre l'infant Pere estava al Regne de Navarra amb la pretensi\u00f3 de casar-se amb Joana I de Navarra tot fent efectiu el tractat de Tudela, alguns nobles catalans, entre els quals es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabert\u00ed i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobir\u00e0 i Hug V d'Emp\u00faries, amb el suport de nobles aragonesos com Artal de Luna, Ferriz de Li\u00e7ana, Pere Cornel i Ximeno d'Urrea, es van revoltar amb la intenci\u00f3 d'obtenir diners, terres i privilegis i evitar anar a la guerra en suport de la corona de Castella, v\u00edctima dels atacs benimerins.[2] El capitost de l'aixecament fou Ferran Sanxis de Castre, fill natural de la relaci\u00f3 de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antill\u00f3n, que pretenia enemistar el rei amb l'hereu i gaireb\u00e9 reeix\u00ed quan Jaume I va fer prometre a l'infant Pere la devoluci\u00f3 dels castells presos a Ferran un cop finida la revolta. Quan l'infant assalt\u00e0 el castell d'Antill\u00f3n, Ferran contraatac\u00e0 per tal d'al\u00e7ar el setge i fou derrotat, fugint al juny cap al castell de Pomar, encal\u00e7at pel seu germanastre, disposat a prendre el seu refugi a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran prov\u00e0 en va de fugir disfressat de pastor mentre els seus soldats s'enfrontaren als de Pere, per\u00f2 fou atrapat quan intentava travessar el Cinca i Pere man\u00e0 que fos ofegat al riu.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Joana I de Navarra", "answer_start": 93}], "id": "P_140_C_839_Q1", "question": "Amb qui es volia casar l'infant Pere?"}, {"answers": [{"text": "de Tudela", "answer_start": 140}], "id": "P_140_C_839_Q2", "question": "Quin tractat es feia efectiu amb el casament?"}, {"answers": [{"text": "de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antill\u00f3n", "answer_start": 677}], "id": "P_140_C_839_Q3", "question": "De qui era fill natural Ferran Sanxis de Castre?"}, {"answers": [{"text": "de Jaume el Conqueridor amb Blanca d'Antill\u00f3n", "answer_start": 677}], "id": "P_140_C_839_Q4", "question": "A qui va prendre castells l'infant Pere?"}, {"answers": [{"text": "disfressat de pastor", "answer_start": 1163}], "id": "P_140_C_839_Q5", "question": "Com va voler fugir Ferran?"}]}, {"context": "La croada contra la corona d'Arag\u00f3 va ser un conflicte b\u00e8l\u00b7lic que va durar del 1283 al 1285. La croada va ser declarada pel papa Mart\u00ed IV contra Pere el Gran, per la seva intervenci\u00f3 en els afers sicilians en contra de la voluntat papal. La major part del conflicte es desenvolup\u00e0 en terres catalanes, tot i que els primers episodis van succeir a la frontera navarroaragonesa. Com a venjan\u00e7a, els catalans van atacar Mallorca i Occit\u00e0nia.", "qas": [{"answers": [{"text": "un conflicte b\u00e8l\u00b7lic", "answer_start": 42}], "id": "P_140_C_840_Q1", "question": "Qu\u00e8 va ser la croada contra la corona d'Arag\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "del 1283 al 1285", "answer_start": 76}], "id": "P_140_C_840_Q2", "question": "Quan va ser?"}, {"answers": [{"text": "Mart\u00ed IV", "answer_start": 130}], "id": "P_140_C_840_Q3", "question": "Qui la va declarar?"}, {"answers": [{"text": "en terres catalanes", "answer_start": 282}], "id": "P_140_C_840_Q4", "question": "On es desenvolup\u00e0 el conflicte majorit\u00e0riament?"}, {"answers": [{"text": "Mallorca i Occit\u00e0nia", "answer_start": 418}], "id": "P_140_C_840_Q5", "question": "Qu\u00e8 van atacar els catalans?"}]}]}, {"title": "Jes\u00fas de Natzaret", "paragraphs": [{"context": "Els Fets dels Ap\u00f2stols descriuen diverses aparicions de Jes\u00fas despr\u00e9s de la seva Ascensi\u00f3.Ac 7:55 descriu una visi\u00f3 de sant Esteve just abans de la seva mort.[219] En el cam\u00ed a Damasc, l'ap\u00f2stol Pau de Tars es converteix al cristianisme despr\u00e9s de veure una llum encegadora i sentir una veu que deia: \"Jo s\u00f3c Jes\u00fas, aquell qui persegueixes\" (Ac 9:5).[220][221] A Ac 9:10-18, Jes\u00fas instrueix Ananies de Damasc per a curar a Pau. Aquesta \u00e9s l'\u00faltima conversa amb Jes\u00fas explicada a la B\u00edblia segons el Llibre de l'Apocalipsi,[220][221] on un home anomenat Joan rep la revelaci\u00f3 de Jes\u00fas respecte a l'escatologia cristiana.[222]", "qas": [{"answers": [{"text": "diverses aparicions de Jes\u00fas", "answer_start": 33}], "id": "P_208_C_1243_Q1", "question": "Qu\u00e8 descriu Els Fets dels Ap\u00f2stols?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s de la seva Ascensi\u00f3", "answer_start": 62}], "id": "P_208_C_1243_Q2", "question": "Quan van ser les aparicions?"}, {"answers": [{"text": "Pau de Tars", "answer_start": 195}], "id": "P_208_C_1243_Q3", "question": "Qui es converteix al cristianisme?"}, {"answers": [{"text": "Ananies de Damasc", "answer_start": 391}], "id": "P_208_C_1243_Q4", "question": "A qui instrueix Jes\u00fas per curar a Pau?"}, {"answers": [{"text": "Joan", "answer_start": 553}], "id": "P_208_C_1243_Q5", "question": "Qui rep una revelaci\u00f3 de Jes\u00fas?"}]}, {"context": "La vida de Jes\u00fas segons els relats del Nou Testament, i generalment des d'una perspectiva cristiana, ha estat un tema freq\u00fcent en el cinema gaireb\u00e9 des de la seva mateixa aparici\u00f3. De fet, Jes\u00fas de Natzaret \u00e9s un dels personatges m\u00e9s interpretats en el cinema. Ja el 1898 la vida de Jes\u00fas va ser portada a la pantalla per Georges Hatot i Louis Lumi\u00e8re, en un film titulat La vie et la passion de J\u00e9sus-Christ. En el cinema mut destaca la superproducci\u00f3 Rei de reis, de Cecil B. DeMille.", "qas": [{"answers": [{"text": "del Nou Testament", "answer_start": 35}], "id": "P_208_C_1244_Q1", "question": "En quins relats es basen les pe\u0140l\u00edcules sobre la vida de Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "cristiana", "answer_start": 90}], "id": "P_208_C_1244_Q2", "question": "Des de quina perspectiva es fan generalment aquestes pel\u00b7l\u00edcules?"}, {"answers": [{"text": "Jes\u00fas de Natzaret", "answer_start": 189}], "id": "P_208_C_1244_Q3", "question": "Quin \u00e9s un dels personatges m\u00e9s interpretats en cinema?"}, {"answers": [{"text": "La vie et la passion de J\u00e9sus-Christ", "answer_start": 372}], "id": "P_208_C_1244_Q4", "question": "Com es titula la pel\u00b7l\u00edcula que van fer Georges Hatot i Louis Lumi\u00e8re?"}, {"answers": [{"text": "Rei de reis", "answer_start": 453}], "id": "P_208_C_1244_Q5", "question": "Quina pel\u00b7l\u00edcula sobre Jes\u00fas va dirigir Cecil B. DeMille?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la seva detenci\u00f3, Jes\u00fas \u00e9s portat al Sanedr\u00ed, a l'\u00f2rgan judicial jueu.[198] Els evangelis difereixen en els detalls dels judicis.[199] En Mt 26:57, Mc 14:53 i Lc 22:54, Jes\u00fas \u00e9s portat a la casa del gran sacerdot Caif\u00e0s, on \u00e9s burlat i colpejat. L'endem\u00e0 al mat\u00ed els caps dels sacerdots i dels escribes el porten al consell.[197][200][201] Jn 18:12-14 afirma que Jes\u00fas primer \u00e9s portat a Ann\u00e0s, que est\u00e0 per sobre de Caif\u00e0s, i despr\u00e9s al gran sacerdot.[197][200][201]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Sanedr\u00ed", "answer_start": 45}], "id": "P_208_C_1245_Q1", "question": "On porten a Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00f2rgan judicial jueu", "answer_start": 59}], "id": "P_208_C_1245_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Sanedr\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "en els detalls dels judicis", "answer_start": 112}], "id": "P_208_C_1245_Q3", "question": "En qu\u00e8 difereixen els evangelis?"}, {"answers": [{"text": "Jn 18:12", "answer_start": 351}], "id": "P_208_C_1245_Q5", "question": "On s'afirma que Jes\u00fas \u00e9s portat a Ann\u00e0s?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 hi ha diversos enfocaments per a determinar l'any de la Crucifixi\u00f3 de Jes\u00fas. La majoria dels estudiosos coincideixen que va morir entre l'any 30 i el 33 dC.[5][66] Els evangelis indiquen que l'esdeveniment va succeir durant la prefectura de Pilat, el governador rom\u00e0 de Judea entre el 26 i el 36 dC.[67][68][69] La data de la Conversi\u00f3 de Pau (estimada entre el 33 i el 36 dC) actua com un l\u00edmit superior de la data de la crucifixi\u00f3. Les dates de la conversi\u00f3 i el ministeri de Pau es poden determinar mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi de les ep\u00edstoles de Pau i el Llibre dels Fets.[70][71] Els astr\u00f2noms des d'Isaac Newton han intentat esbrinar amb precisi\u00f3 la data de la crucifixi\u00f3 mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi del moviment lunar i el c\u00e0lcul de les dates hist\u00f2riques de la Pasqua jueva,[e] una festivitat basada en el calendari hebreu, que era un calendari lunisolar. Les dates m\u00e9s acceptades derivades d'aquest m\u00e8tode s\u00f3n el 7 d'abril de l'any 30 dC i el 3 d'abril de l'any 33 dC (ambd\u00f3s del calendari Juli\u00e0).[72]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a determinar l'any de la Crucifixi\u00f3", "answer_start": 33}], "id": "P_208_C_1246_Q1", "question": "En qu\u00e8 trobem diversos enfocaments?"}, {"answers": [{"text": "entre l'any 30 i el 33 dC", "answer_start": 136}], "id": "P_208_C_1246_Q2", "question": "Quan va morir segons la majoria d'estudiosos?"}, {"answers": [{"text": "Pilat", "answer_start": 247}], "id": "P_208_C_1246_Q3", "question": "Qui governava Judea?"}, {"answers": [{"text": "Els astr\u00f2noms", "answer_start": 584}], "id": "P_208_C_1246_Q4", "question": "Qui ha intentat fixar la data segons l'an\u00e0lisi del moviment lunar?"}, {"answers": [{"text": "hebreu", "answer_start": 815}], "id": "P_208_C_1246_Q5", "question": "En quin calendari es basa la Pasqua jueva?"}]}, {"context": "Els estudiosos divideixen el ministeri de Jes\u00fas en diverses etapes. Comen\u00e7a quan Jes\u00fas torna a Galilea des del desert de Judea despr\u00e9s de rebutjar la temptaci\u00f3 de Satan\u00e0s. Jes\u00fas predica al voltant de Galilea Mt 4:18-20, on forma els seus primers deixebles que finalment formaran el nucli de l'Esgl\u00e9sia primitiva.[123][136] Aquest per\u00edode inclou el Serm\u00f3 de la Muntanya, un dels discursos m\u00e9s importants de Jes\u00fas,[136][137] l'aturada de la tempesta, l'alimentaci\u00f3 dels 5.000 homes, la caminada de Jes\u00fas sobre l'aigua i diversos altres miracles i par\u00e0boles.[138] Acaba amb la Confessi\u00f3 de Pere i la Transfiguraci\u00f3.[139][140]", "qas": [{"answers": [{"text": "en diverses etapes", "answer_start": 48}], "id": "P_208_C_1247_Q1", "question": "En qu\u00e8 divideixen el ministeri de Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "a Galilea", "answer_start": 93}], "id": "P_208_C_1247_Q2", "question": "On torna Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "la temptaci\u00f3 de Satan\u00e0s", "answer_start": 147}], "id": "P_208_C_1247_Q3", "question": "Qu\u00e8 va rebutjar?"}, {"answers": [{"text": "el nucli de l'Esgl\u00e9sia", "answer_start": 279}], "id": "P_208_C_1247_Q4", "question": "Qu\u00e8 formaran els seus deixebles?"}, {"answers": [{"text": "el Serm\u00f3 de la Muntanya", "answer_start": 345}], "id": "P_208_C_1247_Q5", "question": "Quin \u00e9s un dels discursos m\u00e9s importants de Jes\u00fas?"}]}, {"context": "El corrent principal del judaisme rebutja que Jes\u00fas sigui D\u00e9u o una part d'una Trinitat.[322] Sost\u00e9 que Jes\u00fas no \u00e9s el messies jueu, argumentant que no va complir amb les profecies messi\u00e0niques del Tanakh ni es va encarnar amb les caracter\u00edstiques personals del messies.[323] Segons la tradici\u00f3 jueva, el darrer profeta va ser Malaquies[324] al segle v abans de Crist.[325] Un grup conegut com els jueus messi\u00e0nics consideren que Jes\u00fas fou el messies, per\u00f2 es discuteix si aquesta comunitat \u00e9s una secta del judaisme.[326]", "qas": [{"answers": [{"text": "El corrent principal del judaisme", "answer_start": 0}], "id": "P_208_C_1248_Q1", "question": "Qui rebutja que Jes\u00fas sigui D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "que Jes\u00fas no \u00e9s el messies jueu", "answer_start": 100}], "id": "P_208_C_1248_Q2", "question": "Qu\u00e8 sostenen?"}, {"answers": [{"text": "Malaquies", "answer_start": 327}], "id": "P_208_C_1248_Q3", "question": "Qui va ser el darrer profeta segons els jueus?"}, {"answers": [{"text": "els jueus messi\u00e0nics", "answer_start": 394}], "id": "P_208_C_1248_Q4", "question": "Quins jueus consideren que Jes\u00fas fou el messies?"}, {"answers": [{"text": "les profecies messi\u00e0niques del Tanakh", "answer_start": 167}], "id": "P_208_C_1248_Q5", "question": "Qu\u00e8 no va complir Jes\u00fas?"}]}]}, {"title": "Art de Catalunya", "paragraphs": [{"context": "Moviment de postguerra, supos\u00e0 el rebuig de la forma per una millor llibertat conceptual i una nova connexi\u00f3 amb l'espectador, segons el concepte d'\"obra oberta\" formulat per Umberto Eco. S\u00f3n obres generalment abstractes, en qu\u00e8 destaca el color i el substrat material de l'obra. Destac\u00e0 Antoni T\u00e0pies, pintor de renom internacional i el primer gran renovador de l'art espanyol de postguerra, principal representant de la \"pintura mat\u00e8rica\", autor d'una obra introspectiva i amb certa espiritualitat, amb petites figuracions simb\u00f2liques (Zoom, 1946; Collage de creus, 1947; Oval blanc, 1957).[120] Modest Cuixart combin\u00e0 la pintura mat\u00e8rica amb la gestual, fent quadres en qu\u00e8 barreja l'oli amb llimadures met\u00e0l\u00b7liques per donar lluentor a l'obra (Omorka, 1958). Josep Guinovart fa quadres de gran format, amb barreja de materials, de vegades transformats pel foc (\u00c0vila, 1963; Crist de les gl\u00f2ries, 1968). Albert R\u00e0fols Casamada s'adscriu al taquisme, amb quadres de grans superf\u00edcies llises, austeres, sense gaireb\u00e9 color (Homenatge a Sch\u00f6nberg, 1963). Joan Hern\u00e0ndez Pijuan t\u00e9 un estil expressionista postcubista, amb forta c\u00e0rrega social (Pintura, 1959).[121]", "qas": [{"answers": [{"text": "Umberto Eco", "answer_start": 175}], "id": "P_596_C_3571_Q1", "question": "Qui va formular el concepte d'\"obra oberta\"?"}, {"answers": [{"text": "Antoni T\u00e0pies", "answer_start": 288}], "id": "P_596_C_3571_Q2", "question": "Qui est\u00e0 considerat com a principal representant de la \"pintura mat\u00e8rica\"?"}, {"answers": [{"text": "la pintura mat\u00e8rica amb la gestual", "answer_start": 621}], "id": "P_596_C_3571_Q3", "question": "Quines pintures combin\u00e0 Modest Cuixart?"}, {"answers": [{"text": "per donar lluentor a l'obra", "answer_start": 719}], "id": "P_596_C_3571_Q4", "question": "Per qu\u00e8 barreja Modest Cuixart l'oli amb llimadures met\u00e0l\u00b7liques?"}, {"answers": [{"text": "al taquisme", "answer_start": 940}], "id": "P_596_C_3571_Q5", "question": "A quin estil de pintura s'adscriu Albert R\u00e0fols Casamada?"}]}, {"context": "L'escultura d'\u00e8poca imperial guanya en realisme, sobretot en el retrat, amb un gran domini de la fisiognomia per part dels artistes d'aquesta \u00e8poca; n'hi ha nombroses mostres trobades a les muralles de B\u00e0rcino. A partir del segle ii destaquen els sarc\u00f2fags decorats, com el d'Hip\u00f2lit trobat al mar davant la costa de Tarragona, possiblement d'origen grec, representant escenes del mite d'Hip\u00f2lit i Fedra.[22] Tamb\u00e9 destaca en la decoraci\u00f3 de cases i vil\u00b7les el mosaic, que t\u00e9 un gran desenvolupament en aquesta \u00e8poca, com els trobats a les ru\u00efnes d'Emp\u00faries, amb una escena amb Agam\u00e8mnon i Ifig\u00e8nia; el de la vil\u00b7la romana de Bell-lloc del segle iv, amb una cursa de quadrigues; el de la vil\u00b7la dels Munts (Altafulla), amb una representaci\u00f3 de les muses; o el de la vil\u00b7la dels Ametllers de Tossa de Mar (segles IV-V).[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "els sarc\u00f2fags decorats", "answer_start": 243}], "id": "P_596_C_3572_Q1", "question": "Qu\u00e8 destaca a partir del segle ii?"}, {"answers": [{"text": "al mar davant la costa de Tarragona", "answer_start": 291}], "id": "P_596_C_3572_Q2", "question": "On es va trobar el sarc\u00f2fag d'Hip\u00f2lit?"}, {"answers": [{"text": "del mite d'Hip\u00f2lit i Fedra", "answer_start": 377}], "id": "P_596_C_3572_Q3", "question": "Quines escenes es representen al sarc\u00f2fag d'Hip\u00f2lit?"}, {"answers": [{"text": "a les ru\u00efnes d'Emp\u00faries", "answer_start": 534}], "id": "P_596_C_3572_Q4", "question": "On es troba el mosaic amb una escena amb Agam\u00e8mnon i Ifig\u00e8nia?"}, {"answers": [{"text": "del segle iv", "answer_start": 636}], "id": "P_596_C_3572_Q5", "question": "De quan \u00e9s el mosaic de la vil\u00b7la romana de Bell-lloc?"}]}, {"context": "El rom\u00e0nic \u00e9s un moviment europeu, desenvolupat des d'Espanya, It\u00e0lia o Anglaterra fins a tot el centre d'Europa i Escandin\u00e0via. Tipol\u00f2gicament, \u00e9s hereu de les formes romanes, si b\u00e9 arriben noves influ\u00e8ncies com la romana d'Orient.[31] \u00c9s un art de car\u00e0cter religi\u00f3s, desenvolupat principalment en esgl\u00e9sies en l'arquitectura i de tem\u00e0tica cristiana en les arts pl\u00e0stiques. A Catalunya, les principals influ\u00e8ncies provenen de la Llombardia i de les escoles proven\u00e7al i tolosana, si b\u00e9 es creen noves tipologies en l'\u00fas de la pedra i en la coberta de grans superf\u00edcies amb volta que permeten parlar d'un rom\u00e0nic aut\u00e8nticament catal\u00e0.[32] L'arquitectura rom\u00e0nica destaca per l'\u00fas de voltes de can\u00f3 i arcs de mig punt.", "qas": [{"answers": [{"text": "religi\u00f3s", "answer_start": 259}], "id": "P_596_C_3573_Q1", "question": "Quin car\u00e0cter t\u00e9 el rom\u00e0nic?"}, {"answers": [{"text": "en esgl\u00e9sies en l'arquitectura i de tem\u00e0tica cristiana en les arts pl\u00e0stiques", "answer_start": 296}], "id": "P_596_C_3573_Q2", "question": "On es desenvolupa l'art rom\u00e0nic?"}, {"answers": [{"text": "de la Llombardia i de les escoles proven\u00e7al i tolosana", "answer_start": 424}], "id": "P_596_C_3573_Q3", "question": "D'on provenen les principals influ\u00e8ncies a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "per l'\u00fas de voltes de can\u00f3 i arcs de mig punt", "answer_start": 670}], "id": "P_596_C_3573_Q4", "question": "Per qu\u00e8 destaca l'arquitectura rom\u00e0nica?"}, {"answers": [{"text": "des d'Espanya, It\u00e0lia o Anglaterra fins a tot el centre d'Europa i Escandin\u00e0via. Tipol\u00f2gicament", "answer_start": 48}], "id": "P_596_C_3573_Q5", "question": "Des d'on es desenvolupa el rom\u00e0nic?"}]}, {"context": "En el primer rom\u00e0nic, d'influ\u00e8ncia llombarda, destaquen les esgl\u00e9sies de Sant Vicen\u00e7 de Cardona, Sant Pere de Casserres, Sant Pon\u00e7 de Corbera i Sant Jaume de Frontany\u00e0, aix\u00ed com els monestirs de Ripoll, Breda, Sant Miquel de Cuix\u00e0 i la catedral de Vic, obres promogudes per l'abat Oliba.[33] La t\u00e8cnica llombarda destaca per l'\u00fas de pedra desbastada de petites proporcions, grans espais coberts amb volta, amb lesenes i arcs cecs per ornamentaci\u00f3, i arcs torals i formers per refor\u00e7ar voltes i murs.[34] La influ\u00e8ncia llombarda arriba fins al segle xii a indrets com Ta\u00fcll o la Vall de Bo\u00ed. Tamb\u00e9 hi ha exemples allunyats de la influ\u00e8ncia llombarda, com Sant Pere de Rodes o Sant Serni de Tav\u00e8rnoles (Alt Urgell).", "qas": [{"answers": [{"text": "Sant Vicen\u00e7 de Cardona, Sant Pere de Casserres, Sant Pon\u00e7 de Corbera i Sant Jaume de Frontany\u00e0", "answer_start": 73}], "id": "P_596_C_3575_Q1", "question": "Quines s\u00f3n les esgl\u00e9sies que destaquen del primer rom\u00e0nic?"}, {"answers": [{"text": "desbastada de petites proporcions", "answer_start": 339}], "id": "P_596_C_3575_Q3", "question": "Com \u00e9s la pedra que s'utilitza en la t\u00e8cnica llombarda?"}, {"answers": [{"text": "amb volta", "answer_start": 395}], "id": "P_596_C_3575_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 es cobrien els grans espais?"}, {"answers": [{"text": "fins al segle xii", "answer_start": 535}], "id": "P_596_C_3575_Q5", "question": "Fins quan va arribar la influ\u00e8ncia llombarda?"}]}, {"context": "Al segle i de la nostra era la ciutat de T\u00e0rraco, esdevinguda capital de la nova prov\u00edncia de la Tarraconensis, t\u00e9 una \u00e8poca de gran desenvolupament, amb la remodelaci\u00f3 del f\u00f2rum i la construcci\u00f3 de la bas\u00edlica judicial i del teatre. Aquestes construccions destaquen tant per la seva monumental arquitectura com l'acurada decoraci\u00f3 escult\u00f2rica, amb nombroses est\u00e0tues en marbre representant membres de la fam\u00edlia imperial. La remodelaci\u00f3 de T\u00e0rraco culmina a la segona meitat del segle I amb la creaci\u00f3 del f\u00f2rum provincial, amb un gran temple dedicat al culte de l'emperador i un circ de curses de cavalls.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "marbre", "answer_start": 371}], "id": "P_596_C_3576_Q2", "question": "En quin material es feien les est\u00e0tues que formaven part de la decoraci\u00f3 escult\u00f2rica de les construccions?"}, {"answers": [{"text": "membres de la fam\u00edlia imperial", "answer_start": 391}], "id": "P_596_C_3576_Q3", "question": "Qu\u00e8 representaven les est\u00e0tues en marbre?"}, {"answers": [{"text": "a la segona meitat del segle I", "answer_start": 457}], "id": "P_596_C_3576_Q4", "question": "Quan va culminar la remodelaci\u00f3 de T\u00e0rraco?"}, {"answers": [{"text": "al culte de l'emperador", "answer_start": 552}], "id": "P_596_C_3576_Q5", "question": "A qui estava dedicat el temple?"}]}]}, {"title": "Star Wars Episode I: The Phantom Menace", "paragraphs": [{"context": "La hist\u00f2ria acaba amb cinc hist\u00f2ries que transcorren simult\u00e0niament. La principal \u00e9s que Palpatine es converteix en canceller, el qual condueix un atac de la Federaci\u00f3 de Comer\u00e7 a Naboo, els jedis s\u00f3n enviats all\u00e0 i Anakin comen\u00e7a el seu llarg cam\u00ed que l'acabar\u00e0 portant al costat fosc de la for\u00e7a. Igual que en la trilogia original, Lucas va desenvolupar a The Phantom Menace una s\u00e8rie de temes a trav\u00e9s de la narrativa. La dualitat \u00e9s freq\u00fcent, amb Amidala que una reina que es fa passar per criada, Palpatine que juga en els dos papers de la guerra i Obi-Wan que est\u00e0 en contra d'algunes ensenyances de Qui-Gon com, per exemple, entrenar Anakin; al final \u00e9s ell mateix qui l'acaba entrenant. L'equilibri tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent, Anakin \u00e9s suposadament escollit per portar l'equilibri a la for\u00e7a i els personatges que han d'influir-lo d'alguna manera o altre. Com va dir Lucas: \"Anakin necessita una mare, Obi-Wan un mestre, Darth Sidious un aprenent, sense tots aquests elements no hi hauria drama\".[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 22}], "id": "P_343_C_2053_Q1", "question": "Quantes hist\u00f2ries transcorren simult\u00e0niament a The Phantom Menace?"}, {"answers": [{"text": "en canceller", "answer_start": 113}], "id": "P_343_C_2053_Q2", "question": "En qu\u00e8 es converteix Palpatine a The Phantom Menace?"}, {"answers": [{"text": "al costat fosc de la for\u00e7a", "answer_start": 271}], "id": "P_343_C_2053_Q3", "question": "A on el portar\u00e0 el cam\u00ed ue comen\u00e7a Anakin a The Phantom Menace?"}, {"answers": [{"text": "per criada", "answer_start": 490}], "id": "P_343_C_2053_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es fa passar Amidala a The Phantom Menace?"}, {"answers": [{"text": "per portar l'equilibri a la for\u00e7a", "answer_start": 758}], "id": "P_343_C_2053_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 es suposa que han escollit a Anakin a The Phantom Menace?"}]}, {"context": "El coordinador d'especialistes Nick Gillard va ser contractat per crear un nou estil de lluita jedi que es diferenci\u00e9s de la trilogia original. Gillard va comparar les batalles amb espases de llum amb una partida d'escacs on \"cada moviment \u00e9s un escac\". Com usen armes de curt abast, Gillard va teoritzar que els jedis han hagut de desenvolupar un estil de lluita que combin\u00e9s tots els estils d'esgrima, com ara el kendo i altres estils de kenjutsu, amb altres t\u00e8cniques de balanceig, com en el tennis i l'\u00fas de la destral. Mentre entrenava a Liam Neeson i Ewan McGregor, Gillard escrivia una seq\u00fc\u00e8ncia de lluita d'uns 60 segons de durada, la qual seria cinc o sis seq\u00fc\u00e8ncies.[45] Lucas m\u00e9s tard es va referir als jedis com \"negociadors\", en comptes de soldats amb un gran nombre de v\u00edctimes. La prefer\u00e8ncia al combat cos a cos tenia la intenci\u00f3 de donar un paper m\u00e9s espiritual i intel\u00b7lectual als jedis.[45] Com Gillard pensava que els salts acrob\u00e0tics no semblaven realistes amb els actors i els especialistes penjats dels cables, es van usar impulsors d'aire en el seu lloc.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "Nick Gillard", "answer_start": 31}], "id": "P_343_C_2054_Q1", "question": "A qui van contractar per crear un nou estil de lluita?"}, {"answers": [{"text": "que es diferenci\u00e9s de la trilogia original", "answer_start": 100}], "id": "P_343_C_2054_Q2", "question": "Com volien que fos aquest nou estil de lluita?"}, {"answers": [{"text": "tots els estils d'esgrima", "answer_start": 377}], "id": "P_343_C_2054_Q3", "question": "Qu\u00e8 combina l'estil de lluita dels jedis?"}, {"answers": [{"text": "a Liam Neeson i Ewan McGregor", "answer_start": 541}], "id": "P_343_C_2054_Q4", "question": "A qui va entrenar Nick Gillard?"}, {"answers": [{"text": "impulsors d'aire", "answer_start": 1046}], "id": "P_343_C_2054_Q5", "question": "Qu\u00e8 va usar Gillard perqu\u00e8 els salts acrob\u00e0tics fossin mes reals?"}]}, {"context": "El disseny de les criatures va anar a mans de l'artista Terryl Whitlatch. Molts dels aliens van sorgir d'hibridar diferents animals reals. Tamb\u00e9 va dissenyar esquelets detallats dels personatges principals i els m\u00fasculs facials de Jar Jar Binks com a refer\u00e8ncia per als animadors de l'ILM. Cada criatura reflecteix el seu entorn, a Naboo s\u00f3n m\u00e9s boniques, el planeta \u00e9s \"exuberant i m\u00e9s respectuosa amb els animals\", a Tatooine hi ha criatures d'aspecte rude \"amb l'adob de pell adobada per protegir-los de les inclem\u00e8ncies dures del desert\" i a Coruscant apareixen alien\u00edgenes d'aspecte hum\u00e0 m\u00e9s b\u00edpedes.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "Terryl Whitlatch", "answer_start": 56}], "id": "P_343_C_2055_Q1", "question": "Qui va dissenyar les criatures?"}, {"answers": [{"text": "d'hibridar diferents animals reals", "answer_start": 103}], "id": "P_343_C_2055_Q2", "question": "D'on van sorgir molts dels aliens creats per Terryl Whitlatch?"}, {"answers": [{"text": "de Jar Jar Binks", "answer_start": 228}], "id": "P_343_C_2055_Q3", "question": "De qui va dissenyar els m\u00fasculs facials Terryl Whitlatch?"}, {"answers": [{"text": "el seu entorn", "answer_start": 315}], "id": "P_343_C_2055_Q4", "question": "Qu\u00e8 reflecteix cada criatura dissenyada per Terryl Whitlatch?"}, {"answers": [{"text": "hum\u00e0", "answer_start": 588}], "id": "P_343_C_2055_Q5", "question": "Quin aspecte tenen els alien\u00edgenes que va crear Terryl Whitlatch per Coruscant?"}]}, {"context": "L'edici\u00f3 va durar dos anys i va ser realitzada tant per Paul Martin Smith, qui va iniciar el proc\u00e9s a Anglaterra i es va centrar en els di\u00e0legs, com per Ben Burtt, responsable de les seq\u00fc\u00e8ncies d'acci\u00f3, sota la supervisi\u00f3 de Lucas. Els sistemes d'edici\u00f3 no lineals van jugar un paper important per a la traducci\u00f3 de la visi\u00f3 de Lucas, amb ell constantment ajustant, revisant i reelaborant plans i escenes. La barreja final de so va ser introdu\u00efda el mar\u00e7 de 1999 i el mes seg\u00fcent la pel\u00b7l\u00edcula es va completar amb el lliurament dels efectes visuals restants.[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos anys", "answer_start": 18}], "id": "P_343_C_2056_Q1", "question": "Quant va durar l'edici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Paul Martin Smith", "answer_start": 56}], "id": "P_343_C_2056_Q2", "question": "Qui va realitzar l'edici\u00f3 centrant-se en la part dels di\u00e0legs?"}, {"answers": [{"text": "Ben Burtt", "answer_start": 153}], "id": "P_343_C_2056_Q3", "question": "Qui va realitzar l'edici\u00f3 centrant-se en la part de les seq\u00fc\u00e8ncies d'acci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el mar\u00e7 de 1999", "answer_start": 447}], "id": "P_343_C_2056_Q4", "question": "Quan van introduir la barreja final de so?"}, {"answers": [{"text": "amb el lliurament dels efectes visuals restants", "answer_start": 510}], "id": "P_343_C_2056_Q5", "question": "Com es va completar la pel\u00b7l\u00edcula?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de l'estrena de la pel\u00b7l\u00edcula, hi va haver controv\u00e8rsia sobre si diversos personatges alien\u00edgenes reflecteixen estereotips racials, en particular: el maldestre Jar Jar Binks, t\u00e9 llargues orelles caigudes que recorden a la gent amb rastes i la seva forma de parlar que recorda al patu\u00e8s del Carib,[134] els neimoidians cobdiciosos i corruptes de la Federaci\u00f3 de Comer\u00e7 parlaven amb accents d'\u00c0sia oriental i els habitants del desert com Watto s'han interpretat com un estereotip jueu. Lucas ha negat categ\u00f2ricament totes aquestes implicacions,[116] per\u00f2, l'animador Rob Coleman va admetre que veia imatges d'Alec Guinness com Fagin a Oliver Twist per inspirar els seus animadors en la creaci\u00f3 de Watto.[135] Jar Jar Binks va ser descrit per un cr\u00edtic com: \"servil i covard... un estereotip negre Minstrel show similar a Stepin Fetchit\".[121] Michael Eric Dyson, professor d'estudis afroamericans de la Universitat de Georgetown, va observar que tot el poble gungan sembla estranyament suggestiu d'una tribu primitiva africana: \"El l\u00edder de la tribu de Jar Jar \u00e9s un gras i maldestre buf\u00f3 amb una veu retumbant, i sembla una caricatura estereotipada d'un cap tribal afric\u00e0.\"[136]", "qas": [{"answers": [{"text": "estereotips racials", "answer_start": 119}], "id": "P_343_C_2057_Q1", "question": "Qu\u00e8 es pensava que reflectien certs personatges alien\u00edgenes?"}, {"answers": [{"text": "al patu\u00e8s del Carib", "answer_start": 284}], "id": "P_343_C_2057_Q2", "question": "A qu\u00e8 recorda el parlar de Jar Jar Binks?"}, {"answers": [{"text": "amb accents d'\u00c0sia oriental", "answer_start": 385}], "id": "P_343_C_2057_Q3", "question": "Amb quin accent parlen els neimoidians?"}, {"answers": [{"text": "com un estereotip jueu", "answer_start": 468}], "id": "P_343_C_2057_Q4", "question": "Com s'han interpretat els habitants del desert com Watto?"}, {"answers": [{"text": "ha negat categ\u00f2ricament totes aquestes implicacions", "answer_start": 498}], "id": "P_343_C_2057_Q5", "question": "Com ha reaccionat Lucas a la controv\u00e8rsia dels estereotips racials?"}]}, {"context": "Lucas tamb\u00e9 va decidir fer vestits elaborats, ja que la societat era m\u00e9s sofisticada que la que sortia en la trilogia original. La dissenyadora Trisha Biggar i el seu equip van crear m\u00e9s de mil vestits, amb la inspiraci\u00f3 de diferents cultures de totes les gal\u00e0xies.[47] Biggar va treballar estretament amb el concepte del dissenyador Iain McCaig, va crear una paleta de colors pels habitants de cada m\u00f3n, mentre Tatooine seguia amb la idea d'Una nova esperan\u00e7a amb colors sorra blanquejats pel sol, Coruscant tenia grisos, marrons i negres, i Naboo tenia verd i or pels \u00e9ssers humans, mentre que els gungans portaven \"un aspecte corretj\u00f3s, com la seva pell\". Els vestits jedi seguien el patr\u00f3 original.[48] Lucas digu\u00e9 que ell i Biggar mirarien l'art conceptual per treballar en \"traduir tots aquests dissenys en el drap, la tela i els materials que realment funcionen, feina que no sembla f\u00e0cil\". Biggar tamb\u00e9 va consultar a Gillard alhora de buscar formes en qu\u00e8 els vestits s'adaptessin a les escenes d'acci\u00f3, i el departament de criatures per \"no fer servir en exc\u00e9s\" en les pells ex\u00f2tiques. Un departament de vestuari enorme es va fixar en Leavesden Film Studios per crear des de zero m\u00e9s de 250 vestits dels actors principals i 5.000 pels personatges de fons.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "elaborats", "answer_start": 35}], "id": "P_343_C_2058_Q1", "question": "Com va decidir que serien els vestits Lucas?"}, {"answers": [{"text": "Trisha Biggar", "answer_start": 144}], "id": "P_343_C_2058_Q2", "question": "Quin va ser la dissenyadora del vestuari?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de mil", "answer_start": 183}], "id": "P_343_C_2058_Q3", "question": "Quants vestits van crear Trisha Biggar i el seu equip?"}, {"answers": [{"text": "una paleta de colors", "answer_start": 356}], "id": "P_343_C_2058_Q4", "question": "Qu\u00e8 va crear Trisha Biggar per als habitants de cada m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "Els vestits jedi", "answer_start": 659}], "id": "P_343_C_2058_Q5", "question": "Qu\u00e8 seguia el patr\u00f3 original?"}]}]}, {"title": "Acr\u00f2poli d'Atenes", "paragraphs": [{"context": "L'Acr\u00f2poli fortificada va servir com ciutadella per Pis\u00edstrat. Aquest va ser derrocat el 510 aC per una revoluci\u00f3 popular que va tenir el suport dels espartans i se'n van demolir els murs. Al mateix lloc, cap al 480 aC s'hi van refugiar antics habitants d'Atenes durant les Guerres M\u00e8diques contra les tropes perses, els quals van construir defenses de fusta a les parts fetes malb\u00e9 de la muralla, que no van aturar les tropes invasores del rei Xerxes I de P\u00e8rsia en la seva conquesta de l'Acr\u00f2poli, amb el saqueig i la crema dels temples m\u00e9s grans. Molt sobrepassats en nombre, sota el comandament del rei espart\u00e0 Le\u00f2nides, els grecs van aguantar l'aven\u00e7 dels perses de Xerxes durant tres dies. La resist\u00e8ncia oferta a les Term\u00f2piles va donar temps a Atenes i altres ciutats estat de l'H\u00e8l\u00b7lade per preparar-se per la batalla i v\u00e8ncer definitivament els perses a la batalla de Salamina. En retornar a Atenes, Cim\u00f3 II i Tem\u00edstocles van ordenar la reconstrucci\u00f3 dels murs sud i nord.", "qas": [{"answers": [{"text": "com ciutadella per Pis\u00edstrat", "answer_start": 33}], "id": "P_574_C_3439_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 va servir l'Acr\u00f2poli fortificada?"}, {"answers": [{"text": "el 510 aC", "answer_start": 86}], "id": "P_574_C_3439_Q2", "question": "Quan va ser derrocat Pis\u00edstrat?"}, {"answers": [{"text": "espartans", "answer_start": 150}], "id": "P_574_C_3439_Q3", "question": "Qui va recolzar la revoluci\u00f3 popular el 510 aC?"}, {"answers": [{"text": "defenses de fusta a les parts fetes malb\u00e9 de la muralla", "answer_start": 341}], "id": "P_574_C_3439_Q4", "question": "Qu\u00e8 van construir els antics habitants d'Atenes que es van refugiar a l'Acr\u00f2poli durant les Guerres M\u00e8diques?"}]}, {"context": "Herodes \u00c0tic, c\u00f2nsol rom\u00e0, escrivia al seu amic Cicer\u00f3 parlant sobre Atenes amb gran entusiasme. Molts italians viatjaven a Atenes per visitar la ciutat, i els governants, junt amb els emperadors, van augmentar els monuments dins i fora de l'Acr\u00f2poli. Per exemple, l'any 161 es va construir gr\u00e0cies a Herodes \u00c0tic un od\u00e8on al costat del teatre de Dion\u00eds. Durant la invasi\u00f3 dels h\u00e8ruls de l'any 267, aquest teatre va ser destru\u00eft i m\u00e9s tard la seva estructura va passar a formar part de les muralles. En passar els segles, la seva part inferior va quedar amagada per les bardisses, cosa que va fer pensar al viatger Niccol\u00f2 de Martini que es tractava d'un pont. Al segle xix es van iniciar les excavacions i finalment va ser restaurat. Des de l'any 1957 s'hi realitzen normalment representacions i festivals.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "Cicer\u00f3", "answer_start": 48}], "id": "P_574_C_3440_Q1", "question": "Qui era amic d'Herodes \u00c0tic?"}, {"answers": [{"text": "per visitar la ciutat", "answer_start": 131}], "id": "P_574_C_3440_Q3", "question": "Per qu\u00e8 visitaven molts italians la ciutat d'Atenes?"}, {"answers": [{"text": "al costat del teatre de Dion\u00eds", "answer_start": 323}], "id": "P_574_C_3440_Q4", "question": "On es va construir un od\u00e8on l'any 161?"}, {"answers": [{"text": "267", "answer_start": 394}], "id": "P_574_C_3440_Q5", "question": "En quin any van envair els h\u00e8ruls l'Acr\u00f2poli?"}]}, {"context": "El temple del Parten\u00f3 es va transformar en esgl\u00e9sia cristiana durant l'edat mitjana. Es faria servir tamb\u00e9 com polvor\u00ed durant el setge d'Atenes pels venecians. L'any 1687, amb l'explosi\u00f3 d'una bomba, se'n van desplomar moltes columnes de les fa\u00e7anes laterals, que van ser les m\u00e9s afectades. A comen\u00e7aments del segle xix se'n van arrencar una gran quantitat d'escultures amb el consentiment del govern otom\u00e0, les quals van ser adquirides per l'ambaixador angl\u00e8s Lord Elgin i venudes el 1816 al Museu Brit\u00e0nic.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "en esgl\u00e9sia cristiana", "answer_start": 40}], "id": "P_574_C_3441_Q1", "question": "En qu\u00e8 es va transformar el temple del Parten\u00f3 durant l'edat mitjana?"}, {"answers": [{"text": "com polvor\u00ed", "answer_start": 107}], "id": "P_574_C_3441_Q2", "question": "Quin \u00fas va tenir el temple del Parten\u00f3 durant el setge d'Atenes pels venecians?"}, {"answers": [{"text": "l'explosi\u00f3 d'una bomba", "answer_start": 176}], "id": "P_574_C_3441_Q3", "question": "Qu\u00e8 va provocar l'any 1687 el desplom de moltes de les columnes de les fa\u00e7anes laterals?"}, {"answers": [{"text": "otom\u00e0", "answer_start": 401}], "id": "P_574_C_3441_Q4", "question": "Quin govern va permetre a comen\u00e7aments del segle xix que s'arrenquessin moltes de les escultures?"}, {"answers": [{"text": "Lord Elgin", "answer_start": 461}], "id": "P_574_C_3441_Q5", "question": "Qui va adquirir les escultures que es van arrencar a comen\u00e7aments del segle xix?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de l'edat fosca grega, l'Acr\u00f2poli va deixar de ser un lloc de resid\u00e8ncia i es va convertir en el centre de culte de la ciutat d'Atenes. Despr\u00e9s de la invasi\u00f3 d\u00f2rica del segle x aC, un nou edifici denominat Enne\u00e0pylon (\u00abnou portes\u00bb) va cobrir la font. Traces de cases mic\u00e8niques demostren que l'Acr\u00f2poli estigu\u00e9 permanentment habitada durant aquesta \u00e8poca i que va continuar aix\u00ed durant els per\u00edodes foscs que van precedir el naixement de la polis atenesa el segle viii aC. En aquella \u00e8poca hi havia tamb\u00e9 un petit temple dedicat a Atena esmentat per Homer i un m\u00e8garon o pati d'audi\u00e8ncies i reunions. No se sap amb certesa, per\u00f2, si es tractava de diversos edificis o b\u00e9 tots estaven agrupats en una \u00fanica construcci\u00f3.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Despr\u00e9s de l'edat fosca grega", "answer_start": 0}], "id": "P_574_C_3442_Q1", "question": "Quan es va convertir l'Acr\u00f2poli en el centre de culte de la ciutat d'Atenes?"}, {"answers": [{"text": "Enne\u00e0pylon", "answer_start": 214}], "id": "P_574_C_3442_Q2", "question": "Com s'anomena l'edifici que va cobrir la font despr\u00e9s de la invasi\u00f3 d\u00f2rica del segle x aC?"}, {"answers": [{"text": "\u00abnou portes\u00bb", "answer_start": 226}], "id": "P_574_C_3442_Q3", "question": "Qu\u00e8 significa Enne\u00e0pylon?"}, {"answers": [{"text": "Traces de cases mic\u00e8niques", "answer_start": 259}], "id": "P_574_C_3442_Q4", "question": "Qu\u00e8 demostra que l'Acr\u00f2poli va estar en una \u00e8poca permanentment habitada?"}, {"answers": [{"text": "el segle viii aC", "answer_start": 463}], "id": "P_574_C_3442_Q5", "question": "Quan es va produir el naixement de la polis atenesa?"}]}, {"context": "Es va aplanar el terreny i es van fer les bases per aixecar un altre temple a la part m\u00e9s alta del recinte; els seus fonaments s'han trobat sota els del Parten\u00f3. La seva planta era una mica m\u00e9s estreta i allargada, com era habitual als edificis d\u00f2rics arcaics. L'edifici, projecte de Tem\u00edstocles, havia de tenir 100 peus de llarg, per la qual cosa va rebre el nom d'Hekat\u00f3mpedon, per\u00f2 sembla que la construcci\u00f3 es va suspendre i, una vegada desterrat Cim\u00f3 II, va ser el gran P\u00e8ricles qui va assumir el projecte.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Es va aplanar el terreny i es van fer les bases", "answer_start": 0}], "id": "P_574_C_3443_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va fer per aixecar un altre temple?"}, {"answers": [{"text": "a la part m\u00e9s alta del recinte", "answer_start": 76}], "id": "P_574_C_3443_Q2", "question": "On s'ubicaria l'altre temple que s'havia d'aixecar?"}, {"answers": [{"text": "sota els del Parten\u00f3", "answer_start": 140}], "id": "P_574_C_3443_Q3", "question": "On s'han trobat els fonaments del nou temple?"}, {"answers": [{"text": "una mica m\u00e9s estreta i allargada", "answer_start": 181}], "id": "P_574_C_3443_Q4", "question": "Com era la planta del nou temple?"}, {"answers": [{"text": "100", "answer_start": 312}], "id": "P_574_C_3443_Q5", "question": "Quants peus de llarg havia de tenir el nou temple?"}]}, {"context": "Els Propileus eren la gran entrada a l'Acr\u00f2poli d'Atenes. Foren constru\u00efts a partir de l'any 437 aC per l'arquitecte Mn\u00e8sicles, en un terreny molt accidentat. Les sis columnes de l'entrada s\u00f3n d\u00f2riques, tant a la fa\u00e7ana davantera com les sis de la part posterior. Bastit amb marbre pent\u00e8lic, consta d'un vest\u00edbul de 24 x 18 metres. A l'interior, un mur amb cinc portes el divideix en dues parts; l'occidental, m\u00e9s gran, t\u00e9 dues fileres de tres columnes j\u00f2niques que formen tres naus.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "la gran entrada a l'Acr\u00f2poli d'Atenes", "answer_start": 19}], "id": "P_574_C_3444_Q1", "question": "Qu\u00e8 eren els Propileus?"}, {"answers": [{"text": "a partir de l'any 437 aC", "answer_start": 75}], "id": "P_574_C_3444_Q2", "question": "Quan van ser constru\u00efts els Propileus?"}, {"answers": [{"text": "Mn\u00e8sicles", "answer_start": 117}], "id": "P_574_C_3444_Q3", "question": "Per quin arquitecte van ser dissenyats els Propileus?"}, {"answers": [{"text": "molt accidentat", "answer_start": 142}], "id": "P_574_C_3444_Q4", "question": "Com era el terreny en el que es van construir els Propileus?"}]}]}, {"title": "Antoni Gaud\u00ed i Cornet", "paragraphs": [{"context": "El 1891, rep l'enc\u00e0rrec dels comerciants de teixits Mariano Andr\u00e9s i Sim\u00f3n Fern\u00e1ndez, prove\u00efdors d'Eusebi G\u00fcell, per a la realitzaci\u00f3 d'una casa a Lle\u00f3 l'anomenada casa de los Botines. El seu aspecte \u00e9s monumental, ja que est\u00e0 situada en ple cor de la ciutat i es tracta d'una casa a quatre vents, d'estil neog\u00f2tic; consta d'una planta baixa comercial i habitatges a les plantes superiors; es va realitzar amb pedra calc\u00e0ria i la coberta de pissarra. Va ser criticada per part d'alguns professionals en observar la poca estabilitat que podria tenir, ja que s'estava construint amb nom\u00e9s els murs de c\u00e0rrega exteriors i uns pilars de fosa a la planta baixa; en con\u00e8ixer aquests rumors, Gaud\u00ed va dir que volia els rumors per escrit, per emmarcar-los i situar-los al vest\u00edbul un cop acabada l'obra. Sobre la porta principal de la fa\u00e7ana, es va col\u00b7locar un sant Jordi amb el drac, realitzat per Lloren\u00e7 Matamala a Barcelona. Els pl\u00e0nols de l'edifici es van trobar dins d'un tub de plom col\u00b7locat sota de l'est\u00e0tua de sant Jordi, en una restauraci\u00f3 del 1951 en qu\u00e8 va haver de ser desmuntada l'escultura.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "1891", "answer_start": 3}], "id": "P_218_C_1303_Q1", "question": "Quin any li fan l'enc\u00e0rrec?"}, {"answers": [{"text": "los Botines", "answer_start": 172}], "id": "P_218_C_1303_Q2", "question": "Com es diu la casa que va realitzar a Lle\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "neog\u00f2tic", "answer_start": 306}], "id": "P_218_C_1303_Q3", "question": "De quin estil \u00e9s la casa?"}, {"answers": [{"text": "Lloren\u00e7 Matamala", "answer_start": 892}], "id": "P_218_C_1303_Q4", "question": "Qui va realitzar l'escultura de Sant Jordi de la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "dins d'un tub de plom col\u00b7locat sota de l'est\u00e0tua de sant Jordi", "answer_start": 961}], "id": "P_218_C_1303_Q5", "question": "On van trobar els pl\u00e0nols de l'edifici?"}]}, {"context": "El Parc G\u00fcell (1900-1914) havia de ser una urbanitzaci\u00f3 de gran categoria, amb aproximadament 60 habitatges disseminats en un immens jard\u00ed, als voltants de la ciutat i amb una vista panor\u00e0mica sobre tot Barcelona, per\u00f2 va resultar un frac\u00e0s comercial, i se'n vengueren nom\u00e9s dues parcel\u00b7les. En el disseny del parc, es posa clarament de manifest la m\u00e0 i l'estil peculiar de Gaud\u00ed, evident en qualsevol element, per petit que sigui. Hi existeixen formes ondades, semblants a rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de les superf\u00edcies estan cobertes amb trencad\u00eds, trossos de cer\u00e0mica o de vidre a manera de mosaics de colors. El punt central del parc est\u00e0 constitu\u00eft per una immensa pla\u00e7a buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc est\u00e0 recobert tamb\u00e9 de trencad\u00eds fet de petites peces de cer\u00e0mica i vidre, obra de Josep Maria Jujol. La pla\u00e7a est\u00e0 parcialment sostinguda per la sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-cinc columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes, s'hi troben unes decoracions circulars all\u00e0 on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser-ne cent). Fins a aquest lloc, hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats sim\u00e8tricament al voltant d'una escultura de sargantana, que ha esdevingut l'emblema del jard\u00ed. A l'entrada principal del parc, s'alcen dos edificis de pur estil gaudini\u00e0, amb sostres de corbes suaus, ap\u00e8ndixs estranys i motius geom\u00e8trics. El de la m\u00e0 dreta \u00e9s la casa del Guarda, ideada i dissenyada per Gaud\u00ed com a habitatge per al porter del Parc G\u00fcell. Acull l'exposici\u00f3 \u201cG\u00fcell, Gaud\u00ed i Barcelona. Expressi\u00f3 d'un ideal urb\u00e0\u201d, del Museu d'Hist\u00f2ria de Barcelona, MUHBA.[50]", "qas": [{"answers": [{"text": "una urbanitzaci\u00f3", "answer_start": 39}], "id": "P_218_C_1304_Q1", "question": "Qu\u00e8 havia de ser el Parc G\u00fcell?"}, {"answers": [{"text": "aproximadament 60", "answer_start": 79}], "id": "P_218_C_1304_Q2", "question": "Quants habitatges d'hi havien de construir?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 275}], "id": "P_218_C_1304_Q3", "question": "Quantes parce\u0140les es van vendre?"}, {"answers": [{"text": "de Josep Maria Jujol", "answer_start": 939}], "id": "P_218_C_1304_Q4", "question": "De qui \u00e9s obra el trencad\u00eds del banc de la pla\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "una escultura de sargantana", "answer_start": 1408}], "id": "P_218_C_1304_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha esdevingut l'emblema del jard\u00ed?"}]}, {"context": "Actualment, est\u00e0 en proc\u00e9s de beatificaci\u00f3 per l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. L'Associaci\u00f3 pro Beatificaci\u00f3 d'Antoni Gaud\u00ed va sol\u00b7licitar l'autoritzaci\u00f3 junt amb la petici\u00f3 de l'arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles de l'inici del proc\u00e9s per a la seva beatificaci\u00f3, que va ser autoritzat pel Vatic\u00e0 l'any 2000. L'any 2003 es varen presentar al cardenal Jos\u00e9 Saraiva Martins, al Vatic\u00e0, tots els documents del treball realitzat fins aquell any al proc\u00e9s dioces\u00e0 de Barcelona. El juny del 2003 el proc\u00e9s can\u00f2nic qued\u00e0 obert en la Congregaci\u00f3 per les Causes dels Sants a Roma.[78][79] Des de l'any 2003, la di\u00f2cesi de Barcelona el considera servent de D\u00e9u per les seves virtuts cristianes.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'any 2000", "answer_start": 295}], "id": "P_218_C_1305_Q1", "question": "Quan es va autoritzar el proc\u00e9s de beatificaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "L'Associaci\u00f3 pro Beatificaci\u00f3 d'Antoni Gaud\u00ed", "answer_start": 68}], "id": "P_218_C_1305_Q2", "question": "Quina associaci\u00f3 va sol\u00b7licitar l'autoritzaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "al cardenal Jos\u00e9 Saraiva Martins", "answer_start": 337}], "id": "P_218_C_1305_Q4", "question": "A qui es van presentar els documents?"}, {"answers": [{"text": "servent de D\u00e9u", "answer_start": 634}], "id": "P_218_C_1305_Q5", "question": "Com \u00e9s considerat per la di\u00f2cesi de Barcelona?"}]}, {"context": "Durant l'any 1882, va signar juntament amb altres arquitectes un manifest a favor del projecte per la nova catedral de Barcelona de Joan Martorell i Montells, projecte que havia realitzat a llapis i que Gaud\u00ed es va encarregar de delinear a tinta xinesa; finalment, es va construir la fa\u00e7ana de l'arquitecte Josep Oriol Mestres. Tamb\u00e9 per a Joan Martorell va dibuixar un projecte d'esgl\u00e9sia per a un monestir benedict\u00ed de Cuevas de Vera, actualment Cuevas del Almanzora, a la prov\u00edncia d'Almeria, dedicat a l'Esperit Sant i que no es va arribar a realitzar. Encara per aquestes mateixes dates va col\u00b7laborar amb Martorell a l'esgl\u00e9sia de les Saleses amb un estil neog\u00f2tic semblant al de Viollet-le-Duc, amb paviments cer\u00e0mics i l'altar al mig del creuer, i en un altre projecte per a l'esgl\u00e9sia del col\u00b7legi dels Jesu\u00eftes del carrer Casp, d'estil neobizant\u00ed. Gr\u00e0cies a aquestes col\u00b7laboracions, va sorgir la recomanaci\u00f3 de Joan Martorell perqu\u00e8 Gaud\u00ed pass\u00e9s a encarregar-se de la direcci\u00f3 d'obres del temple de la Sagrada Fam\u00edlia a Francesc de Paula Villar, el qual havia renunciat per desavinences amb la junta d'obres del temple.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "un manifest", "answer_start": 62}], "id": "P_218_C_1306_Q1", "question": "Qu\u00e8 va signar durant el 1882?"}, {"answers": [{"text": "per a un monestir benedict\u00ed", "answer_start": 390}], "id": "P_218_C_1306_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 va dibuixar un projecte d'esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "neog\u00f2tic", "answer_start": 662}], "id": "P_218_C_1306_Q3", "question": "De quin estil \u00e9s l'esgl\u00e9sia de les Saleses?"}, {"answers": [{"text": "l'esgl\u00e9sia del col\u00b7legi dels Jesu\u00eftes del carrer Casp", "answer_start": 783}], "id": "P_218_C_1306_Q4", "question": "De quin estil \u00e9s l'esgl\u00e9sia del col\u00b7legi dels Jesu\u00eftes del carrer Casp?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 Gaud\u00ed pass\u00e9s a encarregar-se de la direcci\u00f3 d'obres del temple de la Sagrada Fam\u00edlia", "answer_start": 937}], "id": "P_218_C_1306_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 el va recomanar Joan Martorell?"}]}, {"context": " El dia 7 de juny del 1926,[56] Antoni Gaud\u00ed caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Havia creuat el carrer de Bail\u00e8n prop de la pla\u00e7a de Tetuan. Era un cam\u00ed que feia molts vespres per anar de l'esgl\u00e9sia de Sant Felip Neri a la Sagrada Fam\u00edlia. Tanmateix, aquell dia, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el va atropellar i el va deixar sense sentit. El van dur a la casa de socors de la ronda de Sant Pere i d'aqu\u00ed a l'hospital de la Santa Creu, greument ferit; pel seu aspecte de captaire, van trigar a adonar-se que es tractava del genial arquitecte; aix\u00f2 no va ser fins que va ser reconegut per moss\u00e8n Gil Par\u00e9s i l'arquitecte Dom\u00e8nec Sugra\u00f1es i Gras, que el trobaren a la sala de Sant Tom\u00e0s. Quan els amics que li feren costat li proposaren anar a una cl\u00ednica, Gaud\u00ed contest\u00e0: \u00abEl meu lloc \u00e9s aqu\u00ed, entre els pobres\u00bb. Va morir el dia 10 de juny del 1926 a l'hospital de la Santa Creu, a les cinc i vuit minuts de la tarda. El seu f\u00e8retre va ser cobert amb la senyera de l'Associaci\u00f3 d'Arquitectes de Catalunya[57] i s'expos\u00e0 en capella ardent al mateix hospital fins al dia 12.[58] La tarda del 12 de juny es trasllad\u00e0 el f\u00e8retre en una nombrosa comitiva f\u00fanebre encap\u00e7alada per l'alcalde de Barcelona, Darius Rumeu, bar\u00f3 de Viver, fins a entrar a la catedral de Barcelona per la porta de Santa Ll\u00facia.[58] Es digu\u00e9 un respons a l'altar major de la catedral i, tot seguit, la comitiva f\u00fanebre prossegu\u00ed en mig d'una imponent manifestaci\u00f3 de dol pel gran nombre de persones que s'hi afegiren, fins a arribar a la cripta de la Sagrada Fam\u00edlia, on l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0 cant\u00e0 un respons[58] i on Gaud\u00ed fou enterrat a la capella de Nostra Senyora del Carme.[59] A la seva l\u00e0pida, hi ha la inscripci\u00f3:", "qas": [{"answers": [{"text": "de Sant Felip Neri a la Sagrada Fam\u00edlia", "answer_start": 226}], "id": "P_218_C_1308_Q1", "question": "Quin recorregut feia Antoni Gaud\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "un tramvia el va atropellar", "answer_start": 331}], "id": "P_218_C_1308_Q2", "question": "Qu\u00e8 li va passar quan anava a travessar el carrer?"}, {"answers": [{"text": "pel seu aspecte de captaire", "answer_start": 500}], "id": "P_218_C_1308_Q4", "question": "Per qu\u00e8 van trigar a recon\u00e8ixer-lo?"}, {"answers": [{"text": "10 de juny del 1926", "answer_start": 876}], "id": "P_218_C_1308_Q5", "question": "Quin dia va morir?"}]}]}, {"title": "Mont Fuji", "paragraphs": [{"context": "El mont Fuji est\u00e0 classificat com un volc\u00e0 actiu de baix risc. L'\u00faltima erupci\u00f3 registrada comen\u00e7\u00e0 16 de desembre del 1707 i acab\u00e0 al voltant del 24 de febrer del 1708, durant el per\u00edode Edo. De vegades s'anomena \"gran erupci\u00f3 Hoei\". Durant aquest esdeveniment, aparegu\u00e9 un cr\u00e0ter volc\u00e0nic, i un segon pic, anomenat Hoei-cen, format a la meitat del pendent,[2] al costat sud-est de la muntanya.[17] Els cient\u00edfics prediuen una menor activitat volc\u00e0nica en els propers anys.", "qas": [{"answers": [{"text": "baix", "answer_start": 52}], "id": "P_554_C_3319_Q1", "question": "Amb quin nivell de risc est\u00e0 classificat el mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "16 de desembre del 1707", "answer_start": 99}], "id": "P_554_C_3319_Q2", "question": "Quan va comen\u00e7ar l'\u00faltima erupci\u00f3 registrada del mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "Edo", "answer_start": 187}], "id": "P_554_C_3319_Q3", "question": "Durant quin per\u00edode va acabar l'\u00faltima erupci\u00f3 del mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "Hoei-cen", "answer_start": 316}], "id": "P_554_C_3319_Q4", "question": "Com s'anomena el segon pic que va apar\u00e8ixer durant l'\u00faltima erupci\u00f3 del volc\u00e0 del mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "sud-est", "answer_start": 371}], "id": "P_554_C_3319_Q5", "question": "A quin costat de la muntanya es va fer el Hoei-cen?"}]}, {"context": "El mont Fuji \u00e9s un volc\u00e0 que forma part del cintur\u00f3 de foc del Pac\u00edfic, les erupcions explosives sobretot el classifiquen com a volc\u00e0 gris.[17] El volc\u00e0 est\u00e0 localitzat a la base de la triple cru\u00eflla entre la placa filipina i les micro-plaques Amur i Ojotsk de la placa eurasi\u00e0tica.[24] Aquestes plaques s\u00f3n, respectivament, les parts occidental i oriental del Jap\u00f3 i la pen\u00ednsula d'Izu. El volc\u00e0 Fuji constitueix el m\u00e9s septentrional dels arcs volc\u00e0nics formats per les illes Izu. A m\u00e9s a m\u00e9s del cim principal dominat per un cr\u00e0ter sommital, els flancs i els peus del mont Fuji contenen una cinquantena de doms de lava i petites boques eruptives.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "del cintur\u00f3 de foc del Pac\u00edfic", "answer_start": 40}], "id": "P_554_C_3320_Q1", "question": "De quin cintur\u00f3 forma part el mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "les erupcions explosives sobretot", "answer_start": 72}], "id": "P_554_C_3320_Q2", "question": "Qu\u00e8 classifica al mont Fuji com a volc\u00e0 gris?"}, {"answers": [{"text": "a la base de la triple cru\u00eflla entre la placa filipina i les micro-plaques Amur i Ojotsk de la placa eurasi\u00e0tica", "answer_start": 169}], "id": "P_554_C_3320_Q3", "question": "On \u00e9s localitza el volc\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "una cinquantena", "answer_start": 589}], "id": "P_554_C_3320_Q4", "question": "Quants doms de lava i petites boques eruptives hi ha als flancs i als peus del mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "un cr\u00e0ter sommital", "answer_start": 524}], "id": "P_554_C_3320_Q5", "question": "Qu\u00e8 domina el cim principal del mont Fuji?"}]}, {"context": "Tot i que la majoria dels excursionistes no passen per les rutes Subashiri i Gotenba durant l'ascens, molts s\u00ed que ho fan a la baixada per gaudir dels seus camins coberts de cendra volc\u00e0nica. Aix\u00ed, \u00e9s possible cobrir la dist\u00e0ncia que separa la setena de la cinquena estaci\u00f3 en nom\u00e9s trenta minuts. Tamb\u00e9 \u00e9s possible pujar amb una bicicleta de muntanya per gaudir de la baixada, encara que l'exercici \u00e9s particularment arriscat, a causa de les multituds i la dificultat en el control de la velocitat.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "Subashiri i Gotenba", "answer_start": 65}], "id": "P_554_C_3321_Q1", "question": "Per quines rutes no passen molts excursionistes durant l'ascens?"}, {"answers": [{"text": "cendra volc\u00e0nica", "answer_start": 174}], "id": "P_554_C_3321_Q2", "question": "Qu\u00e8 cobreix els cims de Subashiri i Gotenba?"}, {"answers": [{"text": "trenta minuts", "answer_start": 283}], "id": "P_554_C_3321_Q3", "question": "En quant de temps es pot cobrir la dist\u00e0ncia entre la setena i la cinquena estaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a causa de les multituds i la dificultat en el control de la velocitat", "answer_start": 428}], "id": "P_554_C_3321_Q4", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s molt arriscat baixar amb bicicleta de muntanya el mont Fuji?"}]}, {"context": "L'ascens pot durar d'entre tres a vuit hores i el descens entre dues a cinc. El cam\u00ed est\u00e0 dividit en deu estacions i la carretera acaba a la cinquena, a uns 2.300 metres sobre el nivell del mar. Els hostatges no solen estar oberts durant la nit per als caminants.[27] Hi ha quatre camins principals per arribar al cim des de la cinquena estaci\u00f3: Kawaguchiko, Subashiri, Gotemba i Fujinomiya (en el sentit de les agulles del rellotge) amb quatre itineraris secundaris des del peu de la muntanya: Shojiko, Yoshida, Suyama i Murayama. Les estacions estan distribu\u00efdes al llarg de les diferents vies que es troben a diferents altures: la m\u00e9s alta, la cinquena estaci\u00f3 situada a Fujinomiya, seguida per la Kawaguchiko, i finalment per la Gotenba Subashiri. Kawaguchiko, tot i ser la segona m\u00e9s alta, \u00e9s la m\u00e9s popular a causa de la seva gran \u00e0rea d'aparcament.[27][28]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'entre tres a vuit hores", "answer_start": 19}], "id": "P_554_C_3322_Q1", "question": "Quant de temps pot durar l'ascens?"}, {"answers": [{"text": "deu", "answer_start": 101}], "id": "P_554_C_3322_Q2", "question": "En quantes estacions est\u00e0 dividit el cam\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "Els hostatges", "answer_start": 195}], "id": "P_554_C_3322_Q3", "question": "Qu\u00e8 no sol estar obert a les nits per als caminants?"}, {"answers": [{"text": "Kawaguchiko, Subashiri, Gotemba i Fujinomiya", "answer_start": 346}], "id": "P_554_C_3322_Q4", "question": "Com s'anomenen els camins principals per arribar al cim des de la cinquena estaci\u00f3?"}]}, {"context": "La topografia del mont Fuji est\u00e0 dictada per l'activitat volc\u00e0nica de la qual ha nascut: la forma de con gaireb\u00e9 sim\u00e8tric de trenta kil\u00f2metres a la seva base, els seus vessants costeruts i bona quantitat dels 3.776 metre d'altitud, donant un volum de 870 km3 d'aquest estratovolc\u00e0.[18] Est\u00e0 coronat per un cr\u00e0ter de 500[19] a 700 metres,[18][20] de di\u00e0metre i una profunditat d'entre 100[18] i 250 metres.[19] L'\u00fanic defecte real dels pendents est\u00e0 formada pel cr\u00e0ter H\u014dei-zan que es troba a uns 2.300 metres sobre el nivell del mar.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "3.776", "answer_start": 209}], "id": "P_554_C_3323_Q1", "question": "Quina altitud t\u00e9 el mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "un cr\u00e0ter", "answer_start": 303}], "id": "P_554_C_3323_Q2", "question": "Qu\u00e8 corona el mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "2.300", "answer_start": 496}], "id": "P_554_C_3323_Q3", "question": "A quants metres sobre el nivell del mar es troba el cr\u00e0ter H\u014dei-zan?"}, {"answers": [{"text": "de con gaireb\u00e9 sim\u00e8tric", "answer_start": 98}], "id": "P_554_C_3323_Q4", "question": "Quina forma t\u00e9 el mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "costeruts", "answer_start": 177}], "id": "P_554_C_3323_Q5", "question": "Com s\u00f3n els vessants del mont Fuji?"}]}, {"context": "Ha estat objecte d'un accessori especial dels pintors japonesos, com el mestre del gravat japon\u00e8s Katsushika Hokusai (1760-1849) amb les seves Trenta-sis vistes del Mont Fuji (Fugaku Sanjurokkei, 1831). Tenen una forta influ\u00e8ncia dels impressionistes europeus. El 1835, Hokusai public\u00e0 Cent Vistes del Mont Fuji (Fugaku Hyakkei) en forma de tres llibres en negre i gris.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "1835", "answer_start": 264}], "id": "P_554_C_3324_Q2", "question": "Quan va publicar Hokusai Cent Vistes del Mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "en forma de tres llibres", "answer_start": 329}], "id": "P_554_C_3324_Q3", "question": "De quina forma va publicar Hokusai Cent Vistes del Mont Fuji?"}, {"answers": [{"text": "negre i gris", "answer_start": 357}], "id": "P_554_C_3324_Q4", "question": "De quins colors s\u00f3n els tres llibres que va publicar Hokusai?"}, {"answers": [{"text": "Katsushika Hokusai", "answer_start": 98}], "id": "P_554_C_3324_Q5", "question": "Qui \u00e9s l'autor de Trenta-sis vistes del Mont Fuji?"}]}]}, {"title": "Badalona", "paragraphs": [{"context": "La ciutat compta amb una xarxa de centres c\u00edvics, distribu\u00efts pels diferents barris. Els primers van ser els de la Colina (Puigfred) i el de Morera. Actualment existeixen tamb\u00e9 els centres c\u00edvics de Can Cabanyes, Torre Mena, Dalt de la Vila, Sant Roc, La Salut, Can Canyad\u00f3 i Can Pepus.[99] Tots ells duen a terme tot una s\u00e8rie d'activitats per als ve\u00efns. S\u00f3n d'especial esment la Festa Medieval de Can Canyad\u00f3,[100] o la Festa Indiana de Can Cabanyes.[101]", "qas": [{"answers": [{"text": "pels diferents barris", "answer_start": 62}], "id": "P_41_C_241_Q1", "question": "On trobem els centres c\u00edvics?"}, {"answers": [{"text": "per als ve\u00efns", "answer_start": 341}], "id": "P_41_C_241_Q2", "question": "Per a qui s\u00f3n les activitats?"}, {"answers": [{"text": "Festa Indiana", "answer_start": 422}], "id": "P_41_C_241_Q4", "question": "Quina festa es celebra a Can Cabanyes?"}]}, {"context": "Pel que fa a la poblaci\u00f3 estrangera, a Badalona l'any 2001 aquesta suposava el 2,4% del total, metre que l'any 2010 \u00e9s del 14,8%. D'aquesta poblaci\u00f3 immigrant, un 34,7% prov\u00e9 de pa\u00efsos asi\u00e0tics, un 27,3% d'estats d'Am\u00e8rica del Sud, i un 17,5% de pa\u00efsos del Magrib. Els ciutadans de la Uni\u00f3 Europea suposen el 12,8% del total de persones estrangeres residents a Badalona. Pel que fa als pa\u00efsos, Marroc, el Pakistan, la Xina i l'Equador s\u00f3n els primers, i entre els quatre suposen el 55% de tots els residents estrangers a Badalona de l'any 2010.", "qas": [{"answers": [{"text": "2,4%", "answer_start": 79}], "id": "P_41_C_242_Q1", "question": "Quin tant per cent de poblaci\u00f3 estrangera hi havia el 2001?"}, {"answers": [{"text": "14,8%.", "answer_start": 123}], "id": "P_41_C_242_Q2", "question": "Quin tant per cent de poblaci\u00f3 estrangera hi havia el 2010?"}, {"answers": [{"text": "de pa\u00efsos asi\u00e0tics", "answer_start": 175}], "id": "P_41_C_242_Q3", "question": "D'on prov\u00e9 el 34,7% del immigrants?"}, {"answers": [{"text": "Am\u00e8rica del Sud", "answer_start": 215}], "id": "P_41_C_242_Q4", "question": "De quina part del continent Americ\u00e0 prov\u00e9 un 27,3% del immigrants?"}]}, {"context": " \u00c9s una masia situada a cavall dels barris de Montigal\u00e0 i el Sant Crist, que segons la llegenda s'hi va aturar a descansar Crist\u00f2for Colom en el seu cam\u00ed a Sant Jeroni, on l'esperaven els Reis Cat\u00f2lics. Va ser edificada originalment als segles XV-XIV. Com can Canyad\u00f3, can Bof\u00ed Vell va ser una de les masies de Badalona que es va fortificar per protegir-se dels atacs dels pirates que va patir la vila durant l'edat moderna. La masia i la seva finca van estar actives a c\u00e0rrec de masovers fins a la d\u00e8cada de 1970 del segle xx, moment a partir del qual comen\u00e7a a patir un proc\u00e9s de degradaci\u00f3 i ru\u00efna progressiva, de la qual pr\u00e0cticament nom\u00e9s en va sobreviure la seva monumental torre. L'edifici de la casa ha estat objecte de reconstrucci\u00f3 i la masia, en general, de restauraci\u00f3. Actualment \u00e9s propietat de l'Ajuntament de Badalona, per\u00f2 encara resta sense \u00fas.", "qas": [{"answers": [{"text": "Montigal\u00e0 i el Sant Crist", "answer_start": 46}], "id": "P_41_C_243_Q1", "question": "Entre quins barris trobem la masia?"}, {"answers": [{"text": "Crist\u00f2for Colom", "answer_start": 123}], "id": "P_41_C_243_Q2", "question": "Qui s'hi va aturar a descansar?"}, {"answers": [{"text": "als segles XV-XIV", "answer_start": 233}], "id": "P_41_C_243_Q3", "question": "Quan va ser edificada?"}, {"answers": [{"text": "per protegir-se dels atacs dels pirates", "answer_start": 341}], "id": "P_41_C_243_Q4", "question": "Per qu\u00e8 la van fortificar?"}, {"answers": [{"text": "l'Ajuntament de Badalona", "answer_start": 809}], "id": "P_41_C_243_Q5", "question": "Qui \u00e9s el propietari actualment?"}]}, {"context": "El nucli medieval \u00e9s l'\u00e0rea avui coneguda com a Dalt de la Vila, que ocupa el mateix lloc que l'antiga Baetulo. Tanmateix tamb\u00e9 exist\u00ed un cert poblament de car\u00e0cter dispers a les zones de Llefi\u00e0, Canyet i Pomar. Demogr\u00e0ficament parlant no destaca; el 1380 tenia nom\u00e9s 130 focs, els quals s'havien redu\u00eft a menys de 100 el 1553 a causa d'esdeveniments b\u00e8l\u00b7lics, epid\u00e8mies i atacs de pirates.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Dalt de la Vila", "answer_start": 48}], "id": "P_41_C_244_Q1", "question": "Com es coneix el nucli medieval?"}, {"answers": [{"text": "Baetulo", "answer_start": 103}], "id": "P_41_C_244_Q2", "question": "Qu\u00e8 ocupava el mateix lloc que el nucli medieval?"}, {"answers": [{"text": "130", "answer_start": 268}], "id": "P_41_C_244_Q3", "question": "Quants foc tenia el 1380?"}, {"answers": [{"text": "1553", "answer_start": 322}], "id": "P_41_C_244_Q4", "question": "Quin any s'havien redu\u00eft a menys de 100?"}]}, {"context": "Finalment, quant a turisme, Badalona compta amb hotels i hostals de diversa gamma. L'oferta cultural \u00e9s diversa, amb la que pot oferir amb el Museu de Badalona i les seves restes romanes, a m\u00e9s d'altres esdeveniments que se celebren al llarg de l'any; en especial les Festes de Maig i particularment la Cremada del Dimoni, declarada festa d'inter\u00e8s tur\u00edstic per la Generalitat l'any 1991.[48] Tanmateix, un dels grans atractius s\u00f3n les seves platges, les quals han sofert un gran proc\u00e9s de regeneraci\u00f3 en els \u00faltims anys que ha perm\u00e8s aconseguir tres banderes blaves.[49] Tamb\u00e9 hi podem trobar una platja nudista a La Mora.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "de diversa gamma", "answer_start": 65}], "id": "P_41_C_245_Q1", "question": "Com s\u00f3n els hotels i hostals de Badalona?"}, {"answers": [{"text": "romanes", "answer_start": 179}], "id": "P_41_C_245_Q2", "question": "Quin tipus de restes hi ha?"}, {"answers": [{"text": "d'inter\u00e8s tur\u00edstic", "answer_start": 339}], "id": "P_41_C_245_Q3", "question": "Com va ser declarada la Cremada del Dimoni?"}, {"answers": [{"text": "les seves platges", "answer_start": 432}], "id": "P_41_C_245_Q4", "question": "Qui \u00e9s un dels gran atractius?"}, {"answers": [{"text": "nudista", "answer_start": 605}], "id": "P_41_C_245_Q5", "question": "Com \u00e9s la platja de La Mora?"}]}, {"context": "El b\u00e0squet \u00e9s l'esport m\u00e9s arrelat a la ciutat. La integraci\u00f3 d'aquest esport a la ciutat \u00e9s for\u00e7a elevat en el que es coneix com a b\u00e0squet base, on es poden una gran multitud d'equips de barri, d'associacions i sobretot d'instituts que el practiquen. El m\u00e0xim exponent d'aquest esport a la ciutat \u00e9s el Club Joventut Badalona, amb m\u00e9s de 80 anys d'antiguitat.[128] La Penya, que \u00e9s com es coneix el club, va assolir la seva etapa d'or a inicis de l'\u00faltima d\u00e8cada del segle xx. Badalona, doncs, va dissenyar el Pavell\u00f3 Ol\u00edmpic, aprofitant l'avinentesa, per engrandir l'espai del club situat a l'antic Pavell\u00f3 dels Pa\u00efsos Catalans i acollir tamb\u00e9 la subseu ol\u00edmpica de b\u00e0squet pels Jocs de Barcelona 92. Barcelona va projectar la final del torneig al Palau Sant Jordi de Barcelona, per\u00f2 l'argumentaci\u00f3 badalonina va acabar prevalent i, aix\u00ed, s'hi disput\u00e0 la totalitat del torneig.[129]", "qas": [{"answers": [{"text": "El b\u00e0squet", "answer_start": 0}], "id": "P_41_C_246_Q1", "question": "Quin \u00e9s l'esport m\u00e9s arrelat a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "Club Joventut Badalona", "answer_start": 304}], "id": "P_41_C_246_Q2", "question": "Qui \u00e9s el m\u00e0xim exponent del basquet?"}, {"answers": [{"text": "La Penya", "answer_start": 366}], "id": "P_41_C_246_Q3", "question": "Com es coneix el club?"}, {"answers": [{"text": "la subseu ol\u00edmpica de b\u00e0squet", "answer_start": 646}], "id": "P_41_C_246_Q4", "question": "Qu\u00e8 va acollir el 1992?"}, {"answers": [{"text": "la seva etapa d'or", "answer_start": 417}], "id": "P_41_C_246_Q5", "question": "Qu\u00e8 va assolir el club  l'\u00faltima d\u00e8cada del segle xx?"}]}]}, {"title": "Cent famoses vistes d'Edo", "paragraphs": [{"context": "En general, totes les xilografies contenen tres cartel\u00b7les: a la cantonada superior dreta, en vermell, el t\u00edtol de la s\u00e8rie (Meisho Edo hyakkei), en format d'un full de poesia tanzaku; al costat, el t\u00edtol de cada estampa, en format de full de poesia shikishi; i a la cantonada inferior esquerra, tamb\u00e9 en vermell, el nom de l'autor, Hiroshige. Fora del marc de l'estampa, al marge inferior esquerre, apareix freq\u00fcentment el segell de l'editor, Sakanaya Eikichi, de vegades amb la seva direcci\u00f3 (Shitaya Shinkuromonch\u014d), i de vegades abreujat com \u00abShitaya Uoei\u00bb (on Uoei correspon a Uoya Eikichi, un nom alternatiu pel qual era tamb\u00e9 conegut l'editor). Tamb\u00e9 fora del marc, per\u00f2 a dalt a la dreta, se sol situar el segell del censor, aratame (\u00abexaminat\u00bb), generalment amb la data, representada pel signe de l'any: 1856 fou l'any del drac (tatsu), 1857 de la serp (hebi) i 1858 del cavall (uma).[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres cartel\u00b7les", "answer_start": 43}], "id": "P_242_C_1447_Q1", "question": "Quantes cartel\u00b7les contenen gaireb\u00e9 totes les xilografies?"}, {"answers": [{"text": "el nom de l'autor", "answer_start": 314}], "id": "P_242_C_1447_Q2", "question": "Qu\u00e8 cont\u00e9 la cartel\u00b7la de la cantonada inferior esquerra en les xilografies?"}, {"answers": [{"text": "a dalt a la dreta", "answer_start": 678}], "id": "P_242_C_1447_Q3", "question": "En quina part del marc es situa el segell del censor en les xilografies?"}, {"answers": [{"text": "Sakanaya Eikichi", "answer_start": 444}], "id": "P_242_C_1447_Q4", "question": "Qui era l'editor de les xilografies?"}, {"answers": [{"text": "pel signe de l'any", "answer_start": 793}], "id": "P_242_C_1447_Q5", "question": "Com es representa l'any en el segell del censor en les xilografies?"}]}, {"context": "La s\u00e8rie la realitz\u00e0 en format \u014dban (format gran, aproximadament 39,5 x 26,8 cm),[nota 4] i empr\u00e0 la t\u00e8cnica nishiki-e, un tipus de cromoxilografia introdu\u00eft en el segle xviii (cap al 1765) que permet\u00e9 el gravat en color. La s\u00e8rie pass\u00e0 la censura \u2013segons un edicte de 1790, totes les obres devien complir la pol\u00edtica de limitaci\u00f3 del luxe, aix\u00ed com no contenir material pol\u00edticament sensible\u2013 en diverses fases: el primer any (1856) present\u00e0 37 estampes; el 1857, 71; i, el 1858, l'any de la seva mort, 7. Segons sembla, la idea de l'autor i l'editor era finalitzar la s\u00e8rie en juliol de 1858, i dues estampes d'aquest mes porten el t\u00edtol de Complements entretinguts de les cent vistes d'Edo (Edo hyakkei yoky\u014d); per\u00f2 al mes seg\u00fcent van presentar altres tres estampes sota el t\u00edtol habitual. Aquestes 115 xilografies es van completar l'octubre del 1858 amb altres tres estampes, aprobades pels censors despr\u00e9s de la mort de l'artista, probablement obres de Hiroshige II a petici\u00f3 de l'editor. S'encarreg\u00e0 llavors l'\u00edndex a Baisotei Gengyo (1817-1880), fam\u00f3s dissenyador de portades. En darrer lloc, el 1859 Hiroshige II realitz\u00e0 una \u00faltima l\u00e0mina per a celebrar el seu ascens a la categoria de mestre, segellat davant el censor l'abril del 1859.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "en format \u014dban", "answer_start": 21}], "id": "P_242_C_1448_Q1", "question": "En quin format realitz\u00e0 la s\u00e8rie de xilografies?"}, {"answers": [{"text": "el gravat en color", "answer_start": 202}], "id": "P_242_C_1448_Q2", "question": "Qu\u00e8 permetia la t\u00e8cnica nishiki-e?"}, {"answers": [{"text": "Complements entretinguts de les cent vistes d'Edo", "answer_start": 643}], "id": "P_242_C_1448_Q4", "question": "Quin t\u00edtol porten dues estampes del mes de juliol?"}, {"answers": [{"text": "Baisotei Gengyo", "answer_start": 1024}], "id": "P_242_C_1448_Q5", "question": "A qui es va encarregar l'index?"}]}, {"context": "En el moment de realitzar aquesta obra, Hiroshige es trobava en el cim de la seva carrera: el 1856, al complir seixanta anys, realitz\u00e0 el ritual budista d'afaitar-se el cap, iniciant la vida de monjo. Reb\u00e9 l'enc\u00e0rrec de Sakanaya Eikichi, un editor que volgu\u00e9 reflectir els canvis esdevinguts a Edo despr\u00e9s del terratr\u00e8mol. Hiroshige plasm\u00e0 aquesta idea en m\u00e9s de cent vistes sobre els llocs m\u00e9s coneguts i pintorescs de la ciutat. Cerc\u00e0 sobretot imatges ins\u00f2lites, enfocaments innovadors, amb perspectives poc usuals, com imatges trencades per un marc vertical, o b\u00e9 mig tapades per un objecte quotidi\u00e0 que se situa entre el fons i la vista de l'espectador. Aquestes vistes van tenir una exitosa acollida \u2013de cada gravat es van realitzar de 10.000 a 15.000 exemplars\u2013, encara que malauradament la s\u00e8rie qued\u00e0 interrompuda per la mort de l'autor en una epid\u00e8mia de c\u00f2lera, el 1858. Alguns gravats foren terminats pel seu deixeble Utagawa Hiroshige II.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el cim de la seva carrera", "answer_start": 61}], "id": "P_242_C_1450_Q1", "question": "On es trobava Hiroshige en el moment de realitzar aquest obra?"}, {"answers": [{"text": "al complir seixanta anys", "answer_start": 100}], "id": "P_242_C_1450_Q2", "question": "Quan va iniciar la vida de monjo Hiroshige?"}, {"answers": [{"text": "de Sakanaya Eikichi", "answer_start": 217}], "id": "P_242_C_1450_Q3", "question": "De qui va rebre l'enc\u00e0rrec Hiroshige per fer aquesta obra?"}, {"answers": [{"text": "els canvis esdevinguts a Edo despr\u00e9s del terratr\u00e8mol", "answer_start": 269}], "id": "P_242_C_1450_Q4", "question": "Qu\u00e8 volia que es reflect\u00eds en aquesta obra Sakanaya Eikichi?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de cent", "answer_start": 356}], "id": "P_242_C_1450_Q5", "question": "En quantes vistes va plasmar Hiroshige l'enc\u00e0rrec de Sakanaya Eikichi?"}]}, {"context": "El seu estil es caracteritz\u00e0 per un gran realisme i el reflex de la vida quotidiana i les gents populars, aix\u00ed com una gran sensibilitat en el tractament atmosf\u00e8ric de les seves obres i la plasmaci\u00f3 en imatges d'estats d'\u00e0nim. Va saber captar de forma magistral la llum de diferents hores del dia, aix\u00ed com els canvis succe\u00efts a la natura en el transcurs de les estacions. Reflect\u00ed la natura d'una forma l\u00edrica i evocadora, amb un cert romanticisme i una gran sensibilitat per a la bellesa ef\u00edmera de la natura. Sovint introdu\u00ed poemes a les seves imatges \u2013amb una delicada cal\u00b7ligrafia\u2013, reflex de la seva excel\u00b7lent formaci\u00f3 tant liter\u00e0ria com art\u00edstica.", "qas": [{"answers": [{"text": "El seu estil", "answer_start": 0}], "id": "P_242_C_1451_Q1", "question": "Qu\u00e8 es caracteritza per un gran realisme?"}, {"answers": [{"text": "imatges d'estats d'\u00e0nim", "answer_start": 202}], "id": "P_242_C_1451_Q2", "question": "Qu\u00e8 plasma el seu estil?"}, {"answers": [{"text": "la llum de diferents hores del dia", "answer_start": 262}], "id": "P_242_C_1451_Q3", "question": "Qu\u00e8 va saber captar magistralment?"}, {"answers": [{"text": "l\u00edrica i evocadora", "answer_start": 404}], "id": "P_242_C_1451_Q4", "question": "En quina forma va reflectir la natura?"}, {"answers": [{"text": "poemes", "answer_start": 528}], "id": "P_242_C_1451_Q5", "question": "Qu\u00e8 va incloure a les seves imatges?"}]}, {"context": "Hiroshige fou un gran paisatgista, un dels millors del seu temps, plasmant en imatges de forma l\u00edrica i emotiva els llocs m\u00e9s bells i amb m\u00e9s renom del Jap\u00f3, especialment de la seva capital, Edo (actual T\u00f2quio). En aquesta s\u00e8rie present\u00e0 els llocs m\u00e9s emblem\u00e0tics de la ciutat, recentment reconstru\u00efda despr\u00e9s d'un devastador terratr\u00e8mol esdevingut el 1855. Malgrat aix\u00f2, Hiroshige no enseny\u00e0 els efectes de la destrucci\u00f3, sin\u00f3 que mostr\u00e0 l'urbs de forma idealitzada i optimista, pretenent infondre a la poblaci\u00f3 un estat d'\u00e0nim vitalista i jovial. Al mateix temps, la s\u00e8rie oferia al p\u00fablic un aspecte d'actualitat, de gaseta on albirar les novetats en la reconstrucci\u00f3 de la ciutat. Les estampes presenten tamb\u00e9 escenes socials, ritus i costums de la poblaci\u00f3 local, lligant el paisatge amb la descripci\u00f3 detallada de gent i ambients locals d'una gran diversitat.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "un gran paisatgista", "answer_start": 14}], "id": "P_242_C_1452_Q1", "question": "Qu\u00e8 va ser Hiroshige?"}, {"answers": [{"text": "els llocs m\u00e9s bells i amb m\u00e9s renom del Jap\u00f3", "answer_start": 112}], "id": "P_242_C_1452_Q2", "question": "Quins llocs va plasmar en imatges Hiroshige?"}, {"answers": [{"text": "Edo", "answer_start": 191}], "id": "P_242_C_1452_Q3", "question": "Com es deia abans T\u00f2quio?"}, {"answers": [{"text": "1855", "answer_start": 352}], "id": "P_242_C_1452_Q4", "question": "Quin any hi va haver el terratr\u00e8mol a Edo?"}, {"answers": [{"text": "els llocs m\u00e9s emblem\u00e0tics de la ciutat", "answer_start": 238}], "id": "P_242_C_1452_Q5", "question": "Qu\u00e8 presenta Hiroshige en aquesta s\u00e8rie?"}]}]}, {"title": "Nept\u00fa (planeta)", "paragraphs": [{"context": "Nept\u00fa t\u00e9 14 sat\u00e8l\u00b7lits naturals coneguts.[36] El m\u00e9s gran, de bon tros, el que compr\u00e8n m\u00e9s del 99,5% de la massa orbitant Nept\u00fa[83] i \u00e9s prou massiu per ser esfero\u00efdal \u00e9s Trit\u00f3, descobert per William Lassell nom\u00e9s 17 dies despr\u00e9s del descobriment del mateix Nept\u00fa. Contr\u00e0riament a la resta de sat\u00e8l\u00b7lits naturals principals del sistema solar, Trit\u00f3 t\u00e9 una \u00f2rbita retr\u00f2grada, cosa que indica que va ser capturat i no format al mateix lloc. Probablement abans era un planeta nan del cintur\u00f3 de Kuiper.[84] Est\u00e0 prou a prop de Nept\u00fa per a tenir rotaci\u00f3 s\u00edncrona, i, d'aqu\u00ed a uns 3.600 milions d'anys ser\u00e0 desintegrat, ja que passar\u00e0 el l\u00edmit de Roche.[85] El 1989, Trit\u00f3 va esdevenir l'objecte m\u00e9s fred mai observat al sistema solar,[86] amb temperatures estimades de -235 \u00b0C.[87]", "qas": [{"answers": [{"text": "14", "answer_start": 9}], "id": "P_372_C_2227_Q1", "question": "Quants sat\u00e8l\u00b7lits naturals coneguts t\u00e9 Nept\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "William Lassell", "answer_start": 192}], "id": "P_372_C_2227_Q3", "question": "Qui va descobrir Trit\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s 17 dies despr\u00e9s del descobriment del mateix Nept\u00fa", "answer_start": 208}], "id": "P_372_C_2227_Q4", "question": "Quant va descobrir William Lassell Trit\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "retr\u00f2grada", "answer_start": 363}], "id": "P_372_C_2227_Q5", "question": "Com \u00e9s l'obra de Trit\u00f3?"}]}, {"context": "L'\u00f2rbita de Nept\u00fa t\u00e9 un impacte profund a la regi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0, coneguda com a cintur\u00f3 de Kuiper. El cintur\u00f3 de Kuiper \u00e9s un anell de petits mons gelats, similar al cintur\u00f3 d'asteroides per\u00f2 molt m\u00e9s gran, que s'estenen des de l'\u00f2rbita de Nept\u00fa a 30 UA a unes 55 UA del Sol.[75] De la mateixa manera que la gravetat de J\u00fapiter domina el cintur\u00f3 d'asteroides, donant-ne la forma, la gravetat de Nept\u00fa domina el cintur\u00f3 de Kuiper. Al llarg de la hist\u00f2ria del sistema solar, certes regions del cintur\u00f3 de Kuiper van esdevenir desestabilitzades per la gravetat de Nept\u00fa, creant forats a l'estructura del cintur\u00f3. La regi\u00f3 entre 40 i 42 UA n'\u00e9s un exemple.[76]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00e9s un anell de petits mons gelats", "answer_start": 117}], "id": "P_372_C_2228_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el cintur\u00f3 de Kuiper?"}, {"answers": [{"text": "forats", "answer_start": 572}], "id": "P_372_C_2228_Q3", "question": "Qu\u00e8 es van crear a l'estructura del cintur\u00f3 de Kuiper?"}, {"answers": [{"text": "a la regi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0, coneguda com a cintur\u00f3 de Kuiper", "answer_start": 40}], "id": "P_372_C_2228_Q4", "question": "On t\u00e9 un impacte profund l'\u00f2rbita de Nept\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "al cintur\u00f3 d'asteroides", "answer_start": 160}], "id": "P_372_C_2228_Q5", "question": "A quin cintur\u00f3 \u00e9s similar el cintur\u00f3 de Kuiper?"}]}, {"context": "El primer dels anells va ser descobert el 1968 per un grup liderat per Edward Guinan,[12][50] per\u00f2 m\u00e9s tard es va dubtar de la completesa d'aquest anell.[51] Les proves que els anells podien tenir discontinu\u00eftats van apar\u00e8ixer durant una ocultaci\u00f3 estel\u00b7lar el 1984, quan els anells van ocultar un estel en la immersi\u00f3 per\u00f2 no en l'emersi\u00f3.[52] Les imatges de la sonda Voyager 2 del 1989 van tancar la discussi\u00f3 i a m\u00e9s van mostrar l'exist\u00e8ncia de diversos anells t\u00e8nues, que tenen una estructura granular.[53] Tot i que actualment no se'n sap la ra\u00f3 d'aquesta disposici\u00f3 se suposa que podria ser deguda a les interaccions gravitacionals dels anells amb els sat\u00e8l\u00b7lits menors que orbiten prop seu.[54]", "qas": [{"answers": [{"text": "1968", "answer_start": 42}], "id": "P_372_C_2229_Q1", "question": "Quan va ser descobert el primer dels anells?"}, {"answers": [{"text": "un grup liderat per Edward Guinan", "answer_start": 51}], "id": "P_372_C_2229_Q2", "question": "Qui va descobrir el primer dels anells?"}, {"answers": [{"text": "un estel", "answer_start": 295}], "id": "P_372_C_2229_Q3", "question": "Qu\u00e8 van ocultar els anells en la immersi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "granular", "answer_start": 497}], "id": "P_372_C_2229_Q4", "question": "Com era l'estructura dels anells que va mostrar la sonda Voyager 2?"}, {"answers": [{"text": "1984", "answer_start": 261}], "id": "P_372_C_2229_Q5", "question": "Quan van apar\u00e8ixer les proves que els anells podien tenir discontinu\u00eftats?"}]}, {"context": "Poc despr\u00e9s del seu descobriment, Nept\u00fa era simplement referit com a \"el planeta exterior a Ur\u00e0\" o com al \"Planeta de Verrier. El primer suggeriment d'un nom va provenir de Galle, que va proposar Janus. A Anglaterra, Challis va fer servir el nom Oceanus.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "\"el planeta exterior a Ur\u00e0\" o com al \"Planeta de Verrier", "answer_start": 69}], "id": "P_372_C_2230_Q1", "question": "Com era referit Nept\u00fa poc despr\u00e9s del seu descobriment?"}, {"answers": [{"text": "Galle", "answer_start": 173}], "id": "P_372_C_2230_Q2", "question": "De qui va provindre el primer suggeriment d'un nom?"}, {"answers": [{"text": "Janus", "answer_start": 196}], "id": "P_372_C_2230_Q3", "question": "Quin nom va proposar Galle?"}, {"answers": [{"text": "Challis", "answer_start": 217}], "id": "P_372_C_2230_Q4", "question": "Qui va fer servir el nom Oceanus?"}, {"answers": [{"text": "A Anglaterra", "answer_start": 203}], "id": "P_372_C_2230_Q5", "question": "On va fer servir Challis el nom Oceanus?"}]}, {"context": "Mentrestant, Le Verrier, en una carta, va instar a l'astr\u00f2nom de l'observatori de Berl\u00edn Johann Gottfried Galle que el cerqu\u00e9s amb el refractor de l'observatori. Heinrich d'Arrest, un estudiant de l'observatori, va suggerir a Galle que podrien comparar una carta del cel recentment dibuixada de la localitzaci\u00f3 predita per Le Verrier amb el cel nocturn per veure el despla\u00e7ament caracter\u00edstic d'un planeta, contr\u00e0riament a les estrelles fixes. El mateix vespre, del 23 de setembre de 1846, es va descobrir Nept\u00fa a una dist\u00e0ncia d'un grau d'on Le Verrier havia previst, i a uns 12\u00b0 d'on Adams havia predit. Challis, m\u00e9s endavant, es va adonar que havia observat el planeta dues vegades a l'agost, sense ser capa\u00e7 d'identificar-lo.[17][21]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el refractor de l'observatori", "answer_start": 127}], "id": "P_372_C_2231_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 va instar Le Verrier a l'astr\u00f2nom de l'observatori de Berl\u00edn que el cerqu\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "un estudiant de l'observatori", "answer_start": 181}], "id": "P_372_C_2231_Q2", "question": "Qui era Heinrich d'Arrest?"}, {"answers": [{"text": "23 de setembre de 1846", "answer_start": 466}], "id": "P_372_C_2231_Q3", "question": "Quan es va descobrir Nept\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "d'un grau", "answer_start": 528}], "id": "P_372_C_2231_Q4", "question": "A quina dist\u00e0ncia d'on havia previst Le Verrier es va descobrir Nept\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 672}], "id": "P_372_C_2231_Q5", "question": "Quantes vegades havia observat Challis el planeta a l'agost?"}]}, {"context": "S'han observat n\u00favols d'alta altitud a Nept\u00fa creant ombra a la capa de n\u00favols opaca de baix. Tamb\u00e9 hi ha bandes de n\u00favols d'alta al\u00e7ada que envolten el planeta a una latitud constant. Aquestes bandes tenen amplades de 50-150 km, i es troben a uns 50-110 km a damunt de la coberta de n\u00favols.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "n\u00favols d'alta altitud", "answer_start": 15}], "id": "P_372_C_2232_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'ha observat a Nept\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "a la capa de n\u00favols opaca de baix", "answer_start": 58}], "id": "P_372_C_2232_Q2", "question": "On creen ombra els n\u00favols d'alta altitud?"}, {"answers": [{"text": "a una latitud constant", "answer_start": 160}], "id": "P_372_C_2232_Q3", "question": "Com envolten el planeta les bandes de n\u00favols d'alta al\u00e7ada?"}, {"answers": [{"text": "de 50-150 km", "answer_start": 215}], "id": "P_372_C_2232_Q4", "question": "Quina amplada tenen les bandes de n\u00favols d'alta al\u00e7ada?"}, {"answers": [{"text": "50-110 km", "answer_start": 247}], "id": "P_372_C_2232_Q5", "question": "A quina dist\u00e0ncia es troben les bandes damunt de la coberta de n\u00favols?"}]}]}, {"title": "Apol\u00b7lo (lepid\u00f2pter)", "paragraphs": [{"context": "Per pa\u00efsos, es pot trobar a Alb\u00e0nia, Alemanya, Andorra, Arm\u00e8nia, Bulg\u00e0ria, Eslov\u00e0quia, Espanya, Finl\u00e0ndia, Fran\u00e7a, Ge\u00f2rgia, Gr\u00e8cia, l'Iran, l'Iraq, It\u00e0lia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Liechtenstein, Mong\u00f2lia, Montenegro, Noruega, Pol\u00f2nia, Romania, la Rep\u00fablica Txeca, R\u00fassia, S\u00e8rbia, Su\u00e8cia, S\u00edria, Turquia, Ucra\u00efna i la Xina. S'ha extingit completament a Let\u00f2nia i Litu\u00e0nia, i es dubta sobre la seva pres\u00e8ncia a l'Azerbaidjan, Hongria i els Pa\u00efsos Baixos.[4] En total s'han descrit 275 subesp\u00e8cies.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Let\u00f2nia i Litu\u00e0nia", "answer_start": 358}], "id": "P_438_C_2623_Q1", "question": "On s'ha extingit completament?"}, {"answers": [{"text": "a l'Azerbaidjan, Hongria i els Pa\u00efsos Baixos", "answer_start": 415}], "id": "P_438_C_2623_Q2", "question": "On es dubta de la seva pres\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "275", "answer_start": 487}], "id": "P_438_C_2623_Q3", "question": "Quantes subesp\u00e8cies s'han descrit?"}]}, {"context": "Hi ha una sola generaci\u00f3, que va del maig a l'agost (alguns individus poden viure fins al setembre), depenent de l'altitud, la temperatura i la temporada. El marge de variaci\u00f3 en el per\u00edode de vol entre unes temporades i altres pot arribar a ser d'un mes. A Catalunya, el m\u00e0xim d'individus es d\u00f3na durant el juliol; els primers volen a mitjans de maig, i els \u00faltims, a mitjans de setembre.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "una", "answer_start": 6}], "id": "P_438_C_2624_Q1", "question": "Quantes generacions hi ha?"}, {"answers": [{"text": "del maig a l'agost", "answer_start": 33}], "id": "P_438_C_2624_Q2", "question": "Quins mesos viuen?"}, {"answers": [{"text": "fins al setembre", "answer_start": 82}], "id": "P_438_C_2624_Q3", "question": "Fins quan poden viure alguns individus?"}, {"answers": [{"text": "d'un mes", "answer_start": 246}], "id": "P_438_C_2624_Q4", "question": "Quin pot ser el marge de variaci\u00f3 del per\u00edode de vol entre les diferents temporades?"}, {"answers": [{"text": "el juliol", "answer_start": 305}], "id": "P_438_C_2624_Q5", "question": "Quan hi ha el m\u00e0xim d'individus a Catalunya?"}]}, {"context": "L'apol\u00b7lo (Parnassius apollo)[1] \u00e9s un lepid\u00f2pter ropal\u00f2cer de la fam\u00edlia Papilionidae. Es tracta d'una esp\u00e8cie tradicionalment associada a h\u00e0bitats de muntanya. Les seves poblacions s'estenen per una bona part d'Europa i d'\u00c0sia, i es distribueixen per la majoria de les grans regions muntanyoses del Vell Continent fins al Tian Shan (Xina) i l'oest de Sib\u00e8ria. A pesar de l'amplitud d'aquesta distribuci\u00f3, rara vegada \u00e9s comuna.", "qas": [{"answers": [{"text": "un lepid\u00f2pter ropal\u00f2cer", "answer_start": 36}], "id": "P_438_C_2626_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'apol\u00b7lo?"}, {"answers": [{"text": "Papilionidae", "answer_start": 74}], "id": "P_438_C_2626_Q2", "question": "De quina fam\u00edlia \u00e9s l'apol\u00b7lo?"}, {"answers": [{"text": "de muntanya", "answer_start": 149}], "id": "P_438_C_2626_Q3", "question": "A quins h\u00e0bitats s'associa l'apol\u00b7lo?"}, {"answers": [{"text": "per una bona part d'Europa i d'\u00c0sia", "answer_start": 193}], "id": "P_438_C_2626_Q4", "question": "Per on s'estenen les poblacions d'apol\u00b7lo?"}, {"answers": [{"text": "per la majoria de les grans regions muntanyoses del Vell Continent", "answer_start": 249}], "id": "P_438_C_2626_Q5", "question": "Per on es distribueix l'apol\u00b7lo?"}]}, {"context": "A la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica hi ha un total de 23 subesp\u00e8cies, dues de les quals tamb\u00e9 es poden trobar a Fran\u00e7a.[6][2] Podem dir que la Pen\u00ednsula actua com una mena d'arxip\u00e8lag per a l'esp\u00e8cie, ja que, a causa de la seva latitud i la seva geografia, les poblacions estan a\u00efllades entre els 800 i els 3.000 metres. A Espanya es pot trobar principalment a la Serralada Cant\u00e0brica, Pirineus, Sistema Ib\u00e8ric, Sistema Central, Sierra Nevada (amb les poblacions m\u00e9s diferenciades de la resta, at\u00e8s que presenten anells taronja en comptes de vermells), Serra de Baza, Serra de Guadarrama, Serra de Cebollera, Serra de Javalambre, etc. Est\u00e0 absent a la Serra de Tramuntana. Les poblacions, generalment, s\u00f3n poc nombroses.", "qas": [{"answers": [{"text": "23", "answer_start": 41}], "id": "P_438_C_2627_Q1", "question": "Quantes subesp\u00e8cies podem trobar ala pen\u00ednsula ib\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "com una mena d'arxip\u00e8lag", "answer_start": 146}], "id": "P_438_C_2627_Q2", "question": "Com podr\u00edem dir que actua la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica per a l'esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "entre els 800 i els 3.000 metres", "answer_start": 274}], "id": "P_438_C_2627_Q3", "question": "On estan a\u00efllades les seves poblacions?"}, {"answers": [{"text": "Sierra Nevada", "answer_start": 416}], "id": "P_438_C_2627_Q4", "question": "On podem trobar la poblaci\u00f3 que presenta anells taronges?"}, {"answers": [{"text": "Serra de Tramuntana", "answer_start": 639}], "id": "P_438_C_2627_Q5", "question": "A quina serra est\u00e0 absent?"}]}, {"context": "Fa fins a 50 mm. T\u00e9 el cos negre i vellutat, amb petites berrugues horitzontals d'on creixen petits p\u00e8ls. Per damunt dels espiracles s'est\u00e9n una franja de punts ataronjats (depenent de l'individu, de tons grocs a vermells). El cap \u00e9s negre. Com molts altres papili\u00f2nids, t\u00e9 un osmeteri (\u00f2rgan que s'allotja entre el cap i el t\u00f2rax, i que, en cas de sentir-se amena\u00e7ada, extreu de forma r\u00e0pida; \u00e9s semblant a la llengua b\u00edfida d'una serp i cont\u00e9 subst\u00e0ncies d'olor desagradable) groc o vermell\u00f3s per dissuadir els depredadors. \u00c9s heli\u00f2fila (necessita estar exposada a la llum solar), s'alimenta sota la llum del sol; de nit i en dies ennuvolats es mant\u00e9 a recer aixoplugada sota les pedres. Es pot trobar, normalment, a mitjans i finals de primavera.[8] Despr\u00e9s de la tercera muda adquireix un comportament errant i deambula per terra buscant aliment.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "fins a 50 mm", "answer_start": 3}], "id": "P_438_C_2628_Q1", "question": "Quant mesura?"}, {"answers": [{"text": "negre i vellutat", "answer_start": 27}], "id": "P_438_C_2628_Q2", "question": "Com \u00e9s el seu cos?"}, {"answers": [{"text": "Per damunt dels espiracles", "answer_start": 106}], "id": "P_438_C_2628_Q3", "question": "On trobem una franja de punts ataronjats?"}, {"answers": [{"text": "groc o vermell\u00f3s", "answer_start": 478}], "id": "P_438_C_2628_Q4", "question": "De quin color \u00e9s l'osmeteri d'aquest papili\u00f2nid?"}, {"answers": [{"text": "per dissuadir els depredadors", "answer_start": 495}], "id": "P_438_C_2628_Q5", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s d'aquest color l'osmeteri?"}]}]}, {"title": "Donatello", "paragraphs": [{"context": "El 1425 es va iniciar l'associaci\u00f3 entre els tallers de Donatello i Michelozzo, que es va mantenir gaireb\u00e9 fins al final de la d\u00e8cada del 1430; aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 art\u00edstica don\u00e0 com a resultat una s\u00e8rie d'obres importants. Michelozzo era uns deu anys m\u00e9s jove que Donatello, havia estat un antic deixeble de Brunelleschi i destacava com a bon escultor i arquitecte; mentre que Donatello era un indiscutible mestre de l'escultura. En les obres que sorgiren com a fruit d'aquesta associaci\u00f3, Michelozzo, per regla general, es dedicava a la resoluci\u00f3 de les q\u00fcestions relacionades amb els aspectes socials i arquitect\u00f2nics.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "1425", "answer_start": 3}], "id": "P_391_C_2341_Q1", "question": "Quan es va iniciar l'associaci\u00f3 entre els tallers de Donatello i Michelozzo?"}, {"answers": [{"text": "fins al final de la d\u00e8cada del 1430", "answer_start": 107}], "id": "P_391_C_2341_Q2", "question": "Fins quan es va mantenir l'associaci\u00f3 entre els tallers de Donatello i Michelozzo?"}, {"answers": [{"text": "una s\u00e8rie d'obres importants", "answer_start": 196}], "id": "P_391_C_2341_Q3", "question": "Quin resultat don\u00e0 la col\u00b7laboraci\u00f3 art\u00edstica entre els tallers de Donatello i Michelozzo?"}, {"answers": [{"text": "uns deu anys", "answer_start": 241}], "id": "P_391_C_2341_Q4", "question": "Quants anys era Michelozzo m\u00e9s jove que Donatello?"}, {"answers": [{"text": "Brunelleschi", "answer_start": 311}], "id": "P_391_C_2341_Q5", "question": "De qui havia estat un antic deixeble Michelozzo?"}]}, {"context": "Donatello es va inspirar en la Llegenda \u00e0uria de Iacopo da Varazze, on narra el retir de Maria Magdalena, per aconseguir la redempci\u00f3 dels seus pecats; Maria va pelegrinar i va fer vida d'ermitana, es creu a la part meridional de Fran\u00e7a. Aix\u00ed la va representar Donatello, una escultura realitzada en fusta policromada, a una edat ja madura, demacrada pel sofriment, vestida amb una atrotinada pe\u00e7a de roba de pell i amb una cabellera cobrint-li el cos. Es troba a peu dret, amb les mans ossudes unides en una actitud de preg\u00e0ria; l'expressi\u00f3 del seu rostre revela la fatiga i el dolor pels quals ha passat, amb els ulls enfonsats i una dentadura que es copsa esdentegada a trav\u00e9s de la boca entreoberta. T\u00e9 els p\u00f2muls molt pronunciats per l'extrema primesa, estat que tamb\u00e9 s'aprecia als bra\u00e7os i cames, on es marquen perfectament els m\u00fasculs i altres detalls anat\u00f2mics.[77]", "qas": [{"answers": [{"text": "Iacopo da Varazze", "answer_start": 49}], "id": "P_391_C_2342_Q1", "question": "De qui \u00e9s la Llegenda \u00e0uria en la que es va inspirar Donatello?"}, {"answers": [{"text": "el retir de Maria Magdalena", "answer_start": 77}], "id": "P_391_C_2342_Q2", "question": "Qu\u00e8 narra la Llegenda \u00e0uria?"}, {"answers": [{"text": "per aconseguir la redempci\u00f3 dels seus pecats", "answer_start": 106}], "id": "P_391_C_2342_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es va retirar Maria Magdalena?"}, {"answers": [{"text": "fusta", "answer_start": 300}], "id": "P_391_C_2342_Q4", "question": "En quin material va realitzar Donatello l'escultura de Maria?"}, {"answers": [{"text": "de preg\u00e0ria", "answer_start": 517}], "id": "P_391_C_2342_Q5", "question": "Quina actitud tenen les mans de Maria en l'escultura?"}]}, {"context": " Aquesta obra no s'ha de confondre amb una versi\u00f3 posterior (vegeu David) que va realitzar en bronze. Aquest primer David t\u00e9 un rostre poc expressiu, amb una corona d'amarant, un s\u00edmbol prof\u00e0, i els membres s\u00f3n allargats a la manera de l'estil del g\u00f2tic tard\u00e0. Mostra una col\u00b7locaci\u00f3 en contrast, amb el punt de suport en una cama, correspost amb una torsi\u00f3 del tronc oposada, formant el cl\u00e0ssic contrapposto. El detall de les mans indica un estudi acurat de l'anatomia humana. El 1416, l'obra va ser traslladada al Palazzo Vecchio i durant molt de temps va ser un emblema de la ciutat. S'hi va afegir una placa amb la inscripci\u00f3: ", "qas": [{"answers": [{"text": "bronze", "answer_start": 94}], "id": "P_391_C_2343_Q1", "question": "En quin material va realitzar la versi\u00f3 posterior?"}, {"answers": [{"text": "poc expressiu", "answer_start": 135}], "id": "P_391_C_2343_Q2", "question": "Com \u00e9s el rostre que t\u00e9 el primer David?"}, {"answers": [{"text": "una corona d'amarant", "answer_start": 154}], "id": "P_391_C_2343_Q3", "question": "Qu\u00e8 du el primer David al cap?"}, {"answers": [{"text": "en una cama", "answer_start": 319}], "id": "P_391_C_2343_Q4", "question": "On est\u00e0 el punt de suport de l'escultura?"}, {"answers": [{"text": "1416", "answer_start": 481}], "id": "P_391_C_2343_Q5", "question": "Quan va ser traslladada l'obra al Palazzo Vecchio?"}]}, {"context": "La dataci\u00f3 de l'obra se situa en el per\u00edode en qu\u00e8 Donatello havia tornat de Siena (1459-1460) i posterior al relleu del Martiri de Sant Lloren\u00e7, que pertany al p\u00falpit de la Resurrecci\u00f3, i que en el que es va descobrir la inscripci\u00f3 amb la data 15 de juny de 1465; tot i aix\u00ed, no se sap si aquesta \u00e9s la data de la fosa o la de l'acabat del p\u00falpit. A m\u00e9s, la mort de Donatello va succeir el 1466, i \u00e9s un altre aspecte que dificulta la dataci\u00f3 correcta de l'obra. En les biografies m\u00e9s antigues, comen\u00e7ant per la de Vasari, es comenta que el mestre passava la major part dels seus \u00faltims temps, malalt al llit. Malgrat totes aquestes q\u00fcestions, els dos p\u00falpits es consideren els darrers treballs de Donatello. Aquesta \u00faltima obra mestra conclou el seu estudi de l'\u00e0nima humana, la composici\u00f3 espacial i la llibertat que ha caracteritzat tota la seva carrera; aix\u00ed, assoleix l'extrem de la seva evoluci\u00f3.[84]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el per\u00edode en qu\u00e8 Donatello havia tornat de Siena", "answer_start": 30}], "id": "P_391_C_2344_Q1", "question": "Quan es situa la dataci\u00f3 de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "al p\u00falpit de la Resurrecci\u00f3", "answer_start": 158}], "id": "P_391_C_2344_Q2", "question": "A qui pertany el relleu del Martiri de Sant Lloren\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "1466", "answer_start": 391}], "id": "P_391_C_2344_Q3", "question": "Quan va morir Donatello?"}, {"answers": [{"text": "malalt al llit", "answer_start": 595}], "id": "P_391_C_2344_Q4", "question": "Com passava Donatello la major part dels seus \u00faltims temps segons Vasari?"}, {"answers": [{"text": "els dos p\u00falpits", "answer_start": 645}], "id": "P_391_C_2344_Q5", "question": "Quins es consideren els \u00faltims treballs de Donatello?"}]}, {"context": "Els Petis profetes, realitzats per a l'exterior de la porta de la Mandorla, a la catedral de Santa Maria del Fiore de Flor\u00e8ncia, s\u00f3n considerats com els primers treballs produ\u00efts per Donatello. Tanmateix hi ha controv\u00e8rsia sobre la seva atribuci\u00f3, al marge de les difer\u00e8ncies estil\u00edstiques entre les dues figures que poden ser degudes a la inexperi\u00e8ncia del jove artista i amb la seva semblan\u00e7a amb obres similars de Nanni di Banco. Actualment, el Petit profeta de l'esquerra s'atribueix en general a Donatello, sobre la base de comparacions amb altres obres de la mateixa \u00e8poca, com el David de marbre. El fet que l'altra est\u00e0tua \u00e9s probablement una obra de Nanni di Banco no \u00e9s incompatible amb els documents de pagament de la catedral, en els quals consta que el 1406 i el 1408, Donatello va rebre diners en recompensa pel seu treball en dues est\u00e0tues de profetes, que no s\u00f3n descrites amb detall. En aquest moment tots dos escultors estaven associats i participaven en la decoraci\u00f3 de l'esmentada porta de la Mandorla.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "la porta de la Mandorla", "answer_start": 51}], "id": "P_391_C_2345_Q1", "question": "Per a quina porta van ser realitzats els Petis profetes?"}, {"answers": [{"text": "a la catedral de Santa Maria del Fiore de Flor\u00e8ncia", "answer_start": 76}], "id": "P_391_C_2345_Q2", "question": "On est\u00e0 la porta de la Mandorla?"}, {"answers": [{"text": "a la inexperi\u00e8ncia del jove artista", "answer_start": 335}], "id": "P_391_C_2345_Q3", "question": "A qu\u00e8 poden ser degudes les difer\u00e8ncies estil\u00edstiques entre les dues figures?"}, {"answers": [{"text": "diners en recompensa pel seu treball en dues est\u00e0tues de profetes", "answer_start": 801}], "id": "P_391_C_2345_Q5", "question": "Qu\u00e8 consta en els documents de pagament de la catedral que va rebre Donatello?"}]}, {"context": "Vasari va escriure la biografia de Donatello i el corresponent cat\u00e0leg d'obres incloses, amb una s\u00e8rie d'errades. Que es produ\u00efssin aquestes incorreccions, en part, hi va contribuir el desmantellament o l'extracci\u00f3 de les obres dels seus llocs originals. Aix\u00f2 va fer m\u00e9s dif\u00edcil poder tenir una visi\u00f3 de conjunt de la seva obra. El 1886, per exemple, durant les celebracions impulsades a Flor\u00e8ncia amb motiu del cinqu\u00e8 centenari del seu naixement, algunes obres i documents van ser atribu\u00efts a altres autors. Des d'aleshores, la historiografia art\u00edstica ha comen\u00e7at a treballar en la selecci\u00f3 i revisi\u00f3 del cat\u00e0leg d'obres atribu\u00efdes, per esmenar antics errors. Fins i tot en l'actualitat, encara es pot afirmar que els estudis estan lluny d'\u00e9sser conclosos, especialment el que afecta amplis per\u00edodes de la seva vida on la documentaci\u00f3 \u00e9s escassa.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb una s\u00e8rie d'errades", "answer_start": 89}], "id": "P_391_C_2346_Q1", "question": "Com va escriure Vasari la biografia de Donatello i el cat\u00e0leg d'obres?"}, {"answers": [{"text": "del cinqu\u00e8 centenari del seu naixement", "answer_start": 408}], "id": "P_391_C_2346_Q2", "question": "Quin era el motiu de les celebracions a Flor\u00e8ncia el 1886?"}, {"answers": [{"text": "lluny d'\u00e9sser conclosos", "answer_start": 734}], "id": "P_391_C_2346_Q3", "question": "Com estan en l'actualitat els estudis?"}, {"answers": [{"text": "la biografia de Donatello i el corresponent cat\u00e0leg d'obres incloses", "answer_start": 19}], "id": "P_391_C_2346_Q4", "question": "Qu\u00e8 va escriure Vasari?"}, {"answers": [{"text": "el desmantellament o l'extracci\u00f3 de les obres dels seus llocs originals", "answer_start": 182}], "id": "P_391_C_2346_Q5", "question": "Qu\u00e8 va produir que Vasari tingu\u00e9s errades?"}]}]}, {"title": "Frida Kahlo", "paragraphs": [{"context": "L'any 1944, Frida Kahlo va comen\u00e7ar a escriure el seu diari personal. En una senzilla llibreta, les paraules s'hi alternaven amb dibuixos o s'alineaven per donar lloc a poemes que parlaven sobretot de Diego Rivera i del patiment.[44] Comentava tamb\u00e9 tota la seva inf\u00e0ncia i la seva joventut, la sexualitat, la fertilitat, i els seus dolors f\u00edsics, tota la seva forma de pensar i sentir. Va realitzar dibuixos a l'aquarel\u00b7la i amb tintes. Va escriure el que per a ella representaven els colors que emprava en les seves pintures:[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "1944", "answer_start": 6}], "id": "P_480_C_2875_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar Frida Kahlo a escriure el seu diari personal?"}, {"answers": [{"text": "En una senzilla llibreta", "answer_start": 70}], "id": "P_480_C_2875_Q2", "question": "On escrivia Frida Kahlo el seu diari personal?"}, {"answers": [{"text": "amb dibuixos", "answer_start": 125}], "id": "P_480_C_2875_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 s'alternaven les paraules al diari personal de Frida Kahlo?"}, {"answers": [{"text": "Diego Rivera", "answer_start": 201}], "id": "P_480_C_2875_Q4", "question": "De qui parlaven sobretot els poemes que escrivia Frida Kahlo al seu diari?"}, {"answers": [{"text": "aquarel\u00b7la i amb tintes", "answer_start": 413}], "id": "P_480_C_2875_Q5", "question": "En qu\u00e8 realitzava Frida Kahlo els dibuixos al seu diari?"}]}, {"context": "En el seu primer Autoretrat amb vestit de vellut, encara s'aprecia la influ\u00e8ncia de la pintura mexicana dels retrats del segle xix, mentre que per un altre costat recorden la pintura europea. Es representa de mig cos i de tres quarts el gir de la cara, amb un coll m\u00e9s llarg del normal. Frida exposa, com mai m\u00e9s en cap altre retrat, els seus sentiments, amb la seva pell de color clar que contrasta amb el fons fosc. El seu concepte la pintura s'assembla als autoretrats de D\u00fcrer del segle xvi, en qu\u00e8 es presentava el pintor per ser admirat. Frida, com ell, en aquest retrat es toca el nas i l'allarga per donar-se m\u00e9s eleg\u00e0ncia i suavitat. En aquesta pintura, sens dubte, Frida volia mantenir o recuperar l'amor que ja temia haver perdut de G\u00f3mez Arias.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "En el seu primer Autoretrat", "answer_start": 0}], "id": "P_480_C_2876_Q1", "question": "On s'aprecia la influ\u00e8ncia de la pintura mexicana dels retrats del segle xix?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s llarg del normal", "answer_start": 265}], "id": "P_480_C_2876_Q2", "question": "Com \u00e9s el coll en l'Autoretrat?"}, {"answers": [{"text": "els seus sentiments", "answer_start": 334}], "id": "P_480_C_2876_Q3", "question": "Qu\u00e8 exposa Frida com mai m\u00e9s en cap altre retrat?"}, {"answers": [{"text": "G\u00f3mez Arias", "answer_start": 744}], "id": "P_480_C_2876_Q4", "question": "De qui temia Frida haver perdut l'amor?"}, {"answers": [{"text": "l'amor que ja temia haver perdut de G\u00f3mez Arias", "answer_start": 708}], "id": "P_480_C_2876_Q5", "question": "Qu\u00e8 volia Frida mantenir o recuperar amb el seu Autoretrat?"}]}, {"context": "El desembre del 1933, quan van tornar a M\u00e8xic, van comprar una casa a San \u00c1ngel,[31] feta per un arquitecte amic de Rivera, Juan O'Gorman, que tenia dos apartats, un de m\u00e9s petit i de color blau per a Frida i un altre de m\u00e9s gran i de color rosa, on tenia el seu estudi Diego Rivera. Frida va tenir un nou avortament i problemes amb la seva salut, que la van obligar a estar durant algun temps a l'hospital. Malgrat les aventures de Diego amb altres dones, que van arribar a incloure la mateixa germana de la pintora, Cristina Kahlo, Diego va ajudar Frida en molts aspectes: ell va ser qui li va suggerir que port\u00e9s el vestit tradicional mexic\u00e0 consistent en llargs vestits de colors i joieria ex\u00f2tica. Aix\u00f2, al costat del seu aspecte unicellat, es va convertir en la seva marca. Ell estimava la seva pintura i va ser el seu m\u00e9s gran admirador. Frida, en canvi, va ser la major cr\u00edtica de Diego i l'amor de la seva vida. Frida solia dir que, en la vida, havia patit dos grans accidents: \u00abL'un va ser amb autob\u00fas, i l'altre \u00e9s en Diego\u00bb. Frida, ferida al seu interior per les infidelitats del seu marit, es va instal\u00b7lar a comen\u00e7aments del 1935 en un apartament al centre de Ciutat de M\u00e8xic i va fer un viatge amb dues amigues a Nova York. Quan es va assabentar a finals d'any que la relaci\u00f3 entre la seva germana i el seu marit havia acabat va tornar a San \u00c1ngel, per\u00f2 les infidelitats per tots dos b\u00e0ndols van esdevenir una cosa comuna en les seves vides.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "1933", "answer_start": 16}], "id": "P_480_C_2877_Q1", "question": "Quan va tornar Frida a M\u00e8xic?"}, {"answers": [{"text": "una casa", "answer_start": 59}], "id": "P_480_C_2877_Q2", "question": "Qu\u00e8 va comprar Frida quan va tornar a M\u00e8xic el 1933?"}, {"answers": [{"text": "per les infidelitats del seu marit", "answer_start": 1067}], "id": "P_480_C_2877_Q5", "question": "Per qu\u00e8 estava Frida ferida al seu interior?"}]}, {"context": "Frida va realitzar dos retrats sobre el seu arbre geneal\u00f2gic, l'un el 1936 titulat Els meus avis, els meus pares i jo, en qu\u00e8 es va representar com una nena d'uns tres anys al pati de la casa familiar que sostenia una cinta vermella que simbolitzava la sang de la seva fam\u00edlia. Aquesta cinta arribava fins als seus avis, els busts dels quals reposaven sobre n\u00favols i envoltava els seus pares, que els va representar com a la fotografia de noces del 1898. Va copiar fil per randa els vestits dels nuvis; sobre el vestit de la seva mare va pintar un fetus encara unit a ella amb el cord\u00f3 umbilical i, amb to burlesc, va col\u00b7locar sota aquest retrat de la seva mare un espermatozoide penetrant dintre d'un \u00f2vul. Continuant amb la simbologia, molt a prop es troba una flor en forma de U damunt un cactus rebent el pol\u00b7len de la fecundaci\u00f3. Al fons, s'hi pot veure dos paisatges diferents: al de sota, hi ha els avis materns amb muntanyes, mentre que els avis paterns estan simbolitzats per l'oce\u00e0.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "Els meus avis, els meus pares i jo", "answer_start": 83}], "id": "P_480_C_2878_Q1", "question": "Com es titula el retrat de Frida sobre el seu arbre geneal\u00f2gic del 1936?"}, {"answers": [{"text": "una cinta vermella", "answer_start": 214}], "id": "P_480_C_2878_Q2", "question": "Qu\u00e8 sostenia la nena que representava Frida en Els meus avis, el meu pare i jo?"}, {"answers": [{"text": "la sang de la seva fam\u00edlia", "answer_start": 250}], "id": "P_480_C_2878_Q3", "question": "Quin era el significat que tenia la cinta vermella que sostenia la nena que representava Frida en Els meus avis, el meu pare i jo?"}, {"answers": [{"text": "com a la fotografia de noces del 1898", "answer_start": 416}], "id": "P_480_C_2878_Q4", "question": "Com va representar Frida els seus pares en Els meus avis, el meu pare i jo?"}, {"answers": [{"text": "per l'oce\u00e0", "answer_start": 982}], "id": "P_480_C_2878_Q5", "question": "Per qu\u00e8 estan simbolitzats els avis paterns de Frida en Els meus avis, el meu pare i jo?"}]}, {"context": "L'estil pict\u00f2ric de Frida Kahlo va tenir diverses etapes molt lligades a la seva vida. Kahlo va gaudir de l'art des de molt petita, rebent instruccions de dibuix de l\u2019amic del seu pare, el gravador Fernando Fern\u00e1ndez [46] i omplint quaderns amb esbossos.[47] El 1925 va comen\u00e7ar a treballar fora de l'escola per ajudar la seva fam\u00edlia.[48] Despr\u00e9s de treballar breument com a esten\u00f2grafa, es va convertir en un aprenent de gravat pagat per a Fern\u00e1ndez. Va quedar impressionat pel seu talent,[49] encara que no considera l'art com a carrera en aquell moment. Les seves primeres pintures i correspond\u00e8ncies mostren que es va inspirar especialment en artistes europeus, en particular mestres del Renaixement com Sandro Botticelli i Bronzino[50] i en moviments avantguardistes com Neue Sachlichkeit i el cubisme.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la seva vida", "answer_start": 71}], "id": "P_480_C_2879_Q1", "question": "A qu\u00e8 van estar lligades les etapes de l'estil pict\u00f2ric de Frida?"}, {"answers": [{"text": "des de molt petita", "answer_start": 112}], "id": "P_480_C_2879_Q2", "question": "Des de quan va gaudir Frida Kahlo de l'art?"}, {"answers": [{"text": "Fernando Fern\u00e1ndez", "answer_start": 198}], "id": "P_480_C_2879_Q3", "question": "De qui rebia Frida instruccions de dibuix?"}, {"answers": [{"text": "per ajudar la seva fam\u00edlia", "answer_start": 308}], "id": "P_480_C_2879_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va comen\u00e7ar a treballar Frida fora de l'escola el 1925?"}]}]}, {"title": "Samantha Smith", "paragraphs": [{"context": "El 25 d'agost de 1985, Smith i el seu pare tornaven a casa a bord del Vol 1808 de les Bar Harbor Airlines despr\u00e9s de gravar un cap\u00edtol de Lime Street. Mentre intentava aterrar a l'Aeroport Regional Lewiston-Auburn a Auburn, l'avi\u00f3 de passatgers Beechcraft 99 va colpejar alguns arbres 1.221 m abans d'arribar a la pista i es va estavellar, matant els sis passatgers i els dos tripulants de bord.[30] En aquell moment va aixecar-se molta especulaci\u00f3 sobre la causa de l'accident. A la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica circularen moltes teories conspiradores.[31][32] Als Estats Units es va dur a terme una investigaci\u00f3 i es va fer p\u00fablic l'informe oficial que no mostrava evid\u00e8ncies de cap conspiraci\u00f3. Segons s'afirma en l'informe, l'accident va oc\u00f3rrer al voltant de les 22:05 GMT, en un punt del terreny situat a una milla (1,6 km) al sud-oest de l'aeroport, a la localitzaci\u00f3 44\u00b0 02\u2032 22\u2033 N, 70\u00b0 17\u2032 30\u2033 O\ufeff / \ufeff44.03944\u00b0N,70.29167\u00b0O\ufeff / 44.03944; -70.29167. L'informe afirma tamb\u00e9 que \"la relativament inclinada traject\u00f2ria de vol, l'orientaci\u00f3 de l'aeronau i la seva velocitat en el moment de l'impacte no van permetre als ocupants sobreviure a l'accident.\"[33] Els arguments principals de l'informe van ser que era una nit de pluja, que els pilots no tenien experi\u00e8ncia, i que es va produir un error en el funcionament del radar de terra, malgrat que aquest no acostuma a ser cr\u00edtic.", "qas": [{"answers": [{"text": "El 25 d'agost de 1985", "answer_start": 0}], "id": "P_512_C_3067_Q1", "question": "Quin dia tornaven Smith i el seu pare cap a casa?"}, {"answers": [{"text": "a bord del Vol 1808 de les Bar Harbor Airlines", "answer_start": 59}], "id": "P_512_C_3067_Q2", "question": "Com tornaven Smith i el seu pare cap a casa?"}, {"answers": [{"text": "de gravar un cap\u00edtol de Lime Street", "answer_start": 114}], "id": "P_512_C_3067_Q3", "question": "D'on venien Smith i el seu pare?"}, {"answers": [{"text": "alguns arbres", "answer_start": 271}], "id": "P_512_C_3067_Q4", "question": "Qu\u00e8 va colpejar l'avi\u00f3 de passatgers Beechcraft 99?"}, {"answers": [{"text": "els sis passatgers i els dos tripulants de bord", "answer_start": 347}], "id": "P_512_C_3067_Q5", "question": "Qui va morir en l'accident?"}]}, {"context": "L'opini\u00f3 p\u00fablica internacional veia amb molta preocupaci\u00f3 els esfor\u00e7os sovi\u00e8tics i nord-americans per desenvolupar armes capaces de ser llen\u00e7ades des de sat\u00e8l\u00b7lits en \u00f2rbita. Tots dos governs tenien programes d'investigaci\u00f3 i desenvolupament intensius per desenvolupar aquesta tecnologia. No obstant aix\u00f2, les dues nacions es veien sotmeses a una creixent pressi\u00f3 per desmantellar-los. Als Estats Units, el president Ronald Reagan es va veure pressionat per un lobby de cient\u00edfics nord-americans i experts en armament, mentre que a R\u00fassia el govern va emetre una declaraci\u00f3 que deia que \"evitar la militaritzaci\u00f3 de l'espai \u00e9s una de les tasques m\u00e9s urgents a les que s'enfronta la humanitat\".[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "armes capaces de ser llen\u00e7ades des de sat\u00e8l\u00b7lits en \u00f2rbita", "answer_start": 115}], "id": "P_512_C_3068_Q1", "question": "Qu\u00e8 volien desenvolupar els sovi\u00e8tics i nord-americans?"}, {"answers": [{"text": "programes d'investigaci\u00f3 i desenvolupament intensius", "answer_start": 199}], "id": "P_512_C_3068_Q2", "question": "Qu\u00e8 tenien els sovi\u00e8tics i nord-americans per desenvolupar aquestes armes?"}, {"answers": [{"text": "a una creixent pressi\u00f3 per desmantellar-los", "answer_start": 341}], "id": "P_512_C_3068_Q3", "question": "A qu\u00e8 es veien sotmesos sovi\u00e8tics i nord-americans respecte a aquests programes?"}, {"answers": [{"text": "un lobby de cient\u00edfics nord-americans", "answer_start": 458}], "id": "P_512_C_3068_Q4", "question": "Qui va pressionar a Ronald Reagan?"}, {"answers": [{"text": "una declaraci\u00f3", "answer_start": 559}], "id": "P_512_C_3068_Q5", "question": "Qu\u00e8 va emetre el govern de R\u00fassia?"}]}, {"context": "Als Estats Units i al nostre pa\u00eds hi ha armes, armes nuclears terribles que poden matar milions de persones en un instant. Per\u00f2 no volem que s'utilitzin mai. Aquesta \u00e9s precisament la ra\u00f3 per la qual la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica ha declarat solemnement arreu del m\u00f3n que mai -mai- utilitzar\u00e0 armes nuclears primer. En general proposem suspendre la producci\u00f3 addicional d'aquest armament i procedir a l'eliminaci\u00f3 de tots els arsenals de la Terra.", "qas": [{"answers": [{"text": "milions de persones en un instant", "answer_start": 88}], "id": "P_512_C_3069_Q1", "question": "Quanta gent poden matar les armes nuclears?"}, {"answers": [{"text": "que s'utilitzin mai", "answer_start": 137}], "id": "P_512_C_3069_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el que no volem de les armes nuclears?"}, {"answers": [{"text": "que mai -mai- utilitzar\u00e0 armes nuclears primer", "answer_start": 256}], "id": "P_512_C_3069_Q3", "question": "Qu\u00e8 ha declarat solemnement a Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica?"}, {"answers": [{"text": "la producci\u00f3 addicional d'aquest armament", "answer_start": 334}], "id": "P_512_C_3069_Q4", "question": "Qu\u00e8 proposa suspendre la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica?"}, {"answers": [{"text": "tots els arsenals de la Terra", "answer_start": 405}], "id": "P_512_C_3069_Q5", "question": "Qu\u00e8 proposa eliminar la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica?"}]}, {"context": "El retorn de Smith als Estats Units el 22 de juliol de 1983, va ser celebrat al poble de Maine amb roses, una catifa vermella i una limusina[17] i la seva popularitat va seguir creixent al seu pa\u00eds natal. Alguns cr\u00edtics de l'\u00e8poca es van mostrar esc\u00e8ptics, creient que Smith servia, sense saber-ho, d'instrument de propaganda sovi\u00e8tica.[17][18] El desembre de 1983, continuant en el seu paper de \"l'ambaixadora m\u00e9s jove d'Am\u00e8rica\", va ser convidada al Jap\u00f3,[19] on es va reunir amb el primer ministre Yasuhiro Nakasone i va assistir al Simposi Internacional de la Inf\u00e0ncia a Kobe. En el seu discurs en el simposi, va suggerir que els l\u00edders sovi\u00e8tics i nord-americans intercanviessin les seves n\u00e9tes durant dues setmanes cada any, amb l'argument que a un president \"no li agradaria enviar una bomba a un pa\u00eds que la seva n\u00e9ta estigu\u00e9s visitant\".[20] El seu viatge va inspirar altres intercanvis de nens ambaixadors de bona voluntat,[21] incloent K\u00e0tia Litxova, una noia d'onze anys que va visitar els Estats Units.[22] M\u00e9s tard, Smith va escriure un llibre titulat Journey to the Soviet Union[23] la portada del qual la mostra a Artek la seva part preferida del viatge.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb roses, una catifa vermella i una limusina", "answer_start": 95}], "id": "P_512_C_3070_Q2", "question": "Com va celebrar Maine el retorn de Smith?"}, {"answers": [{"text": "va seguir creixent", "answer_start": 167}], "id": "P_512_C_3070_Q3", "question": "Qu\u00e8 va passar amb la popularitat de Smith als Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "d'instrument de propaganda sovi\u00e8tica", "answer_start": 299}], "id": "P_512_C_3070_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 creien que servia Smith alguns cr\u00edtics?"}, {"answers": [{"text": "l'ambaixadora m\u00e9s jove d'Am\u00e8rica", "answer_start": 397}], "id": "P_512_C_3070_Q5", "question": "Quin paper tenia Smith?"}]}, {"context": "En aquest moment es va organitzar un circ medi\u00e0tic i Smith va ser entrevistada per Ted Koppel[10][11] i Johnny Carson, entre d'altres, i va ser not\u00edcia durant dies en les principals cadenes nord-americanes. El 7 de juliol de 1983 va volar a Moscou amb els seus pares, i va passar dues setmanes com a convidada d'Andr\u00f3pov. Durant el viatge va visitar Moscou i Leningrad i va passar uns dies a Artek, el principal campament de pioners sovi\u00e8tics, a la ciutat de Hurzuf a la pen\u00ednsula de Crimea. Smith va escriure que a Leningrad ella i els seus pares estaven sorpresos per l'amabilitat de la gent i pels regals que els van fer. Parlant en una confer\u00e8ncia de premsa de Moscou, va declarar que els russos eren \"com nosaltres\".[12] A Artek, Smith va decidir quedar-se amb els nens sovi\u00e8tics en lloc d'acceptar un allotjament m\u00e9s c\u00f2mode que li van oferir. Per facilitar-li la comunicaci\u00f3, alguns professors i nens que parlaven angl\u00e8s amb flu\u00efdesa van ser triats per romandre en el seu edifici. Smith va compartir un dormitori amb nou noies m\u00e9s, i va passar el temps all\u00e0 nedant, parlant i aprenent can\u00e7ons i danses russes. All\u00e0, va fer-hi molts amics, entre ells Nataixa Kaixirina de Leningrad, que parlava angl\u00e8s amb flu\u00efdesa.", "qas": [{"answers": [{"text": "en les principals cadenes nord-americanes", "answer_start": 164}], "id": "P_512_C_3071_Q1", "question": "On va ser noticia durant dies Smith?"}, {"answers": [{"text": "El 7 de juliol de 1983", "answer_start": 207}], "id": "P_512_C_3071_Q2", "question": "Quin dia va volar a Moscou Smtih?"}, {"answers": [{"text": "amb els seus pares", "answer_start": 248}], "id": "P_512_C_3071_Q3", "question": "Amb qui va anar Smith a Moscou?"}, {"answers": [{"text": "d'Andr\u00f3pov", "answer_start": 310}], "id": "P_512_C_3071_Q4", "question": "De qui va ser convidada Smith a Moscou?"}, {"answers": [{"text": "amb nou", "answer_start": 1019}], "id": "P_512_C_3071_Q5", "question": "Amb quantes noies va compartir dormitori Smith?"}]}]}, {"title": "Josep Maria Subirachs i Sitjar", "paragraphs": [{"context": "El 1956 comen\u00e7\u00e0 la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'ag\u00e8ncia publicit\u00e0ria Zen, fundada i dirigida per Francesca Granados i Alexandre Cirici, on va rebre nombrosos enc\u00e0rrecs per empreses i entitats de tota Catalunya. Gran part de l'obra de Subirachs est\u00e0 col\u00b7locada en espais p\u00fablics, accessibles a tothom, una prefer\u00e8ncia personal de l'artista, que sovint afirmava que \u00abl'art sense espectador no t\u00e9 ra\u00f3 de ser. L'art deu ser per a tots i, per tant, el millor \u00e9s que estigui empla\u00e7at en espais p\u00fablics\u00bb.[14] El 1957 va rebre el seu primer enc\u00e0rrec per una obra p\u00fablica, Forma 212, situada a les Llars Mundet de Barcelona, la qual va ser la primera obra abstracta col\u00b7locada a la via p\u00fablica de Barcelona.[15] A aquesta obra va seguir tres anys m\u00e9s tard Evocaci\u00f3 marinera, situada al barri de la Barceloneta, la qual va causar certa pol\u00e8mica per les seves formes abstractes \u2014que no va tenir l'obra anterior per trobar-se a la perif\u00e8ria de la ciutat\u2014. Posteriorment, entre 1959 i 1961, realitz\u00e0 la fa\u00e7ana del santuari de la Mare de D\u00e9u del Cam\u00ed a Lle\u00f3, i des de llavors va rebre nombrosos enc\u00e0rrecs per indrets p\u00fablics de tot el m\u00f3n.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "Zen", "answer_start": 65}], "id": "P_395_C_2365_Q1", "question": "Amb quina ag\u00e8ncia publicit\u00e0ria col\u00b7labor\u00e0 Subirachs?"}, {"answers": [{"text": "1956", "answer_start": 3}], "id": "P_395_C_2365_Q2", "question": "Quan comen\u00e7a Subirachs a col\u00b7laborar amb l'ag\u00e8ncia publicit\u00e0ria Zen?"}, {"answers": [{"text": "Francesca Granados i Alexandre Cirici", "answer_start": 93}], "id": "P_395_C_2365_Q3", "question": "Qui va fundar l'ag\u00e8ncia publicit\u00e0ria Zen?"}, {"answers": [{"text": "per a tots", "answer_start": 416}], "id": "P_395_C_2365_Q5", "question": "Per a qui ha de ser l'art segons Subirachs?"}]}, {"context": "El 1948 realitz\u00e0 la seva primera exposici\u00f3 individual a la Casa del Llibre de Barcelona, presentant deu escultures i sis dibuixos. A l'any seg\u00fcent particip\u00e0 en el II Sal\u00f3 d'Octubre de Barcelona, on expos\u00e0 durant diversos anys seguits, fins a 1957. El 1950, juntament amb els escultors Francesc Torres Mons\u00f3 i Josep Mart\u00ed Sab\u00e9, i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datsira, fund\u00e0 el grup Postectura, el qual fou presentat amb un manifest i una exposici\u00f3 a les Galeries Laietanes de Barcelona.[7] Aquest grup, d'ef\u00edmera duraci\u00f3, es manifestava hereu del cubisme i el purisme i, segons Subirachs, \u00absimbolitza la tend\u00e8ncia d'humanitzaci\u00f3 de l'art actual tenint com a mestre o precursor l'estil elemental constructiu que caracteritza un dels corrents art\u00edstics de la nostra \u00e8poca derivada de C\u00e9zanne\u00bb.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la Casa del Llibre de Barcelona", "answer_start": 54}], "id": "P_395_C_2366_Q1", "question": "On realitza Subirachs la seva primera exposici\u00f3 individual?"}, {"answers": [{"text": "1957", "answer_start": 242}], "id": "P_395_C_2366_Q2", "question": "Fins quin any exposa Subirachs en el II Sal\u00f3 d'Octubre de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "amb els escultors Francesc Torres Mons\u00f3 i Josep Mart\u00ed Sab\u00e9, i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datsira", "answer_start": 267}], "id": "P_395_C_2366_Q3", "question": "Qui fund\u00e0 junt a Subirachs el grup Postectura?"}, {"answers": [{"text": "ef\u00edmera", "answer_start": 523}], "id": "P_395_C_2366_Q4", "question": "Com va ser la duraci\u00f3 del grup Postectura?"}, {"answers": [{"text": "del cubisme i el purisme", "answer_start": 561}], "id": "P_395_C_2366_Q5", "question": "De qu\u00e8 es manifestava hereu el grup Postectura?"}]}, {"context": "Posteriorment, als primers anys 1960 desenvolup\u00e0 l'etapa anomenada \u00abde les penetracions i les tensions\u00bb \u2014segons denominaci\u00f3 de Josep Corredor Matheos\u2014,[40] caracteritzada per l'\u00fas de falques encaixades amb caragols i tirants de ferro, o de peces tensades amb cables o cordes, en encaixaments que jugaven amb la mat\u00e8ria i l'espai, amb elements oposats com mat\u00e8ria i forma, gravitaci\u00f3 i contrap\u00e8s, buit i ple, horitzontal i vertical. Exemples d'aquesta etapa s\u00f3n: Introversi\u00f3 (1960), Monument transportable (1961), Colmenar (1961), la Creu de Sant Miquel a Montserrat (1962), Gravitaci\u00f3 (1962), Pir\u00e0mide (1962), el Monument a les v\u00edctimes de les inundacions del Vall\u00e8s (1963), Polimat\u00e8ria (1964), Estabilitat (1964), Polifem (1964), el Monument a Pompeu Fabra a Planoles (1965) o l'Homenatge a Barcelona a la muntanya de Montju\u00efc (1968).[41] Una de les seves \u00faltimes obres en aquest sentit fou el Monument a les Olimpiades de M\u00e8xic (1968), situat a l'anomenada Ruta de l'Amistat realitzada per a les Olimpiades Culturals que es van desenvolupar en paral\u00b7lel a les esportives; es tracta de dues pir\u00e0mides en forma de falques enfrontades i unides per un travesser a la part central, obra de formig\u00f3 de 950 x 1070 x 410 cm i 160 t de pes, amb un simbolisme relatiu a la hist\u00f2ria de M\u00e8xic: la pir\u00e0mide inferior representa el M\u00e8xic precolomb\u00ed, mentre que la superior al\u00b7ludeix a la cultura hispano-americana i a la part central es conjuguen els anells ol\u00edmpics amb les lletres que formen la paraula M\u00e8xic.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "als primers anys 1960", "answer_start": 15}], "id": "P_395_C_2367_Q1", "question": "Quan desenvolup\u00e0 l'etapa anomenada \u00abde les penetracions i les tensions\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "amb cables o cordes", "answer_start": 255}], "id": "P_395_C_2367_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 tensava les peces?"}, {"answers": [{"text": "\u00abde les penetracions i les tensions\u00bb", "answer_start": 67}], "id": "P_395_C_2367_Q3", "question": "A quina etapa pertany Estabilitat?"}, {"answers": [{"text": "Ruta de l'Amistat", "answer_start": 959}], "id": "P_395_C_2367_Q4", "question": "On est\u00e0 situat el Monument a les Olimpiades de M\u00e8xic?"}, {"answers": [{"text": "per a les Olimpiades Culturals", "answer_start": 988}], "id": "P_395_C_2367_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 es va realitzar la Ruta de l'Amistat?"}]}, {"context": "Subirachs va ser iniciat en el noucentisme pels seus mestres Monjo i Casanovas, un estil classicista que propugnava el predomini en l'art de l'harmonia i l'equilibri, amb gust per la tem\u00e0tica mediterr\u00e0nia i una predilecci\u00f3 especial per la figura femenina, on predominava un gust est\u00e8tic per la t\u00edpica noia catalana procedent de La ben plantada d'Eugeni d'Ors.[25] Les seves primeres obres denoten aquesta influ\u00e8ncia tot i que amb un estil personal, m\u00e9s estilitzat i expressiu que el realisme dels seus mestres, fet que apuntava ja a l'expressionisme en el qual desembocaria posteriorment. Tot i aix\u00ed, el gust per l'equilibri i la senzillesa, per la feina conscienciosa, que adquireix en aquesta \u00e8poca li acompanyar\u00e0 al llarg de la seva traject\u00f2ria.[26] Aquesta primera fase sol anomenar-se com la seva \u00abetapa mediterr\u00e0nia\u00bb, representada per obres com Dona i nen (1947), Cadaqu\u00e9s (1947), Aurora (1947), Soledat (1948), Desig (1948), Di\u00e0leg (1949), Dona mediterr\u00e0nia (1949), Voluptuositat (1950) o Nu jacent (1950). En elles predomina l'equilibri, la proporci\u00f3, la serenitat, les formes corbes, i denoten la influ\u00e8ncia \u2014a m\u00e9s dels seus dos mestres\u2014 d'escultors afins a aquest sentiment mediterranista, com Josep Clar\u00e0 o Aristide Maillol.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "Monjo i Casanovas", "answer_start": 61}], "id": "P_395_C_2369_Q1", "question": "Qui va iniciar a Subirachs en el noucentisme?"}, {"answers": [{"text": "el predomini en l'art de l'harmonia i l'equilibri", "answer_start": 116}], "id": "P_395_C_2369_Q2", "question": "Qu\u00e8 propugnava el noucentisme?"}, {"answers": [{"text": "el gust per l'equilibri i la senzillesa, per la feina conscienciosa", "answer_start": 601}], "id": "P_395_C_2369_Q3", "question": "Qu\u00e8 acompany\u00e0 a Subirachs durant tota la seva traject\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "\u00abetapa mediterr\u00e0nia\u00bb", "answer_start": 802}], "id": "P_395_C_2369_Q4", "question": "Com sol anomenar-se la primera fase de Subirachs?"}, {"answers": [{"text": "mediterranista", "answer_start": 1184}], "id": "P_395_C_2369_Q5", "question": "A quin sentiment era af\u00ed Josep Clar\u00e0?"}]}, {"context": "Al Palau de la Generalitat de Catalunya Subirachs hi feu diverses obres: el 1976 disseny\u00e0 la porta per a la sagristia de la capella de Sant Jordi, aix\u00ed com el Relleu de Sant Jordi-Teseu a la galeria que uneix el Palau amb la Casa dels Canonges. La porta de la sagristia est\u00e0 confeccionada en bronze, amb unes mesures de 233 x 101 x 12 cm. Consta de la creu de Sant Jordi, juntament amb les quatre barres de l'escut de Catalunya, a m\u00e9s de la planta de la catedral de Barcelona i unes cadenes que simbolitzen l'esclavitud. El Relleu de Sant Jordi-Teseu consta de dos plafons de pedra travert\u00ed, amb una mida total de 380 x 480 x 30 cm. Aqu\u00ed l'artista desenvolup\u00e0 un programa iconogr\u00e0fic que equiparava la llegenda cristiana del sant capadoci amb el mite grec del laberint de Creta, on Sant Jordi s'equipara a Teseu, el drac al Minotaure, i la princesa a Ariadna. A m\u00e9s, situ\u00e0 diversos elements del seu repertori figuratiu, posats en oposici\u00f3 com \u00e9s habitual a la seva obra: el sol com a s\u00edmbol de la llibertat, oposat a la lluna \u2014amb forma de laberint\u2014, que representa la soledat; una balustrada, com a materialitzaci\u00f3 de l'art, contraposada a una calavera, clara al\u00b7lusi\u00f3 a la mort. En darrer lloc, al fons d'aquestes escenes s'albira el perfil de la muntanya de Montserrat. Per altra banda, a la porta que comunica amb la Casa dels Canonges cre\u00e0 un tirador de bronze de 21 x 22 x 4 cm amb l'empremta d'una m\u00e0 i la inscripci\u00f3 \u00abJaume I, 1276-1976\u00bb.[89]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al Palau de la Generalitat de Catalunya", "answer_start": 0}], "id": "P_395_C_2370_Q1", "question": "On feu Subirachs diverses obres?"}, {"answers": [{"text": "en bronze", "answer_start": 289}], "id": "P_395_C_2370_Q3", "question": "Com est\u00e0 confeccionada la porta de la sagristia?"}, {"answers": [{"text": "233 x 101 x 12 cm", "answer_start": 320}], "id": "P_395_C_2370_Q4", "question": "Quina mida t\u00e9 la porta de la sagristia?"}, {"answers": [{"text": "\u00abJaume I, 1276-1976\u00bb", "answer_start": 1424}], "id": "P_395_C_2370_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha escrit a la porta que comunica amb la Casa dels Canonges?"}]}]}, {"title": "Nevado del Ruiz", "paragraphs": [{"context": "En general, el Nevado del Ruiz est\u00e0 repoblat de manera pobra principalment a causa de la seva elevaci\u00f3, i la massa forestal disminueix a mesura que augmenta l'altitud. A menor al\u00e7ada hi ha boscos temperats ben desenvolupats (20-35 metres); per sobre d'aquests s'hi troben amb boscos nans (3-8 metres). Per sobre, a l'erm, la vegetaci\u00f3 est\u00e0 dominada per Espeletia. La vegetaci\u00f3 de la regi\u00f3 est\u00e0 formada per diferents fam\u00edlies de plantes llenyoses, incloent-hi Rubiaceae, Lleguminosa, Melastomataceae, Laur\u00e0cia i Mor\u00e0cia. Algunes d'herb\u00e0cies, de les fam\u00edlies Polypodiaceae, Ar\u00e0cia, Po\u00e0cia, Aster\u00e0cia, Piper\u00e0cia i Orqu\u00eddia tamb\u00e9 hi s\u00f3n presents.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "la massa forestal", "answer_start": 106}], "id": "P_457_C_2737_Q1", "question": "Qu\u00e8 disminueix a mesura que augmenta l'altitud?"}, {"answers": [{"text": "de manera pobra", "answer_start": 45}], "id": "P_457_C_2737_Q2", "question": "Com est\u00e0 repoblat el Nevado del Ruiz?"}, {"answers": [{"text": "A menor al\u00e7ada", "answer_start": 168}], "id": "P_457_C_2737_Q3", "question": "On s\u00f3n els boscos temperats ben desenvolupats?"}, {"answers": [{"text": "nans", "answer_start": 283}], "id": "P_457_C_2737_Q4", "question": "Quins boscos es troben per sobre dels boscos temperats?"}, {"answers": [{"text": "Espeletia", "answer_start": 353}], "id": "P_457_C_2737_Q5", "question": "Quina vegetaci\u00f3 domina a l'erm?"}]}, {"context": "Els lahars, fets d'aigua, gel, pumicita, i altres roques,[38] es van barrejar amb fang mentre davallaven pels flancs del volc\u00e0.[39] La velocitat mitjana dels lahars baixant pels vessants era de 60 km/h, erosionava la terra, arrossegava roques i destru\u00efa la vegetaci\u00f3. Despr\u00e9s de davallar milers de metres muntanya avall, els lahars van desembocar als sis rius que drenen el volc\u00e0. Un cop a les seves valls, els lahars arribaren a quadruplicar la seva mida original. Al riu Gual\u00ed, un lahar va assolir una amplada m\u00e0xima de 50 metres.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "fang", "answer_start": 82}], "id": "P_457_C_2738_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 es van barrejar els lahars, fets d'aigua, gel, pumicita, i altres roques?"}, {"answers": [{"text": "mentre davallaven pels flancs del volc\u00e0", "answer_start": 87}], "id": "P_457_C_2738_Q2", "question": "Quan es van barrejar amb fang els lahars, fets d'aigua, gel, pumicita, i altres roques?"}, {"answers": [{"text": "60 km/h", "answer_start": 194}], "id": "P_457_C_2738_Q3", "question": "Quina era la velocitat mitjana dels lahars baixant pels vessants?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 351}], "id": "P_457_C_2738_Q5", "question": "Quants rius drenen el volc\u00e0?"}]}, {"context": "A la hist\u00f2ria registrada del volc\u00e0, les erupcions han consistit principalment en una xemeneia central a la caldera, seguida d'una erupci\u00f3 explosiva, que provoca lahars. La m\u00e9s antiga de les erupcions identificades a l'Holoc\u00e8 va oc\u00f3rrer prop del 6660 aC, i es van produir noves erupcions el 1245 aC \u00b1150anys (usant la dataci\u00f3 basada en el carboni-14), prop del 850 aC, el 200 aC \u00b1100 anys, aix\u00ed com al 350 dC \u00b1300 anys, el 675 dC \u00b150 anys, el 1350, 1570, 1595, 1623, 1805, 1826, 1829, 1831, 1845, 1916, de desembre de 1984 a mar\u00e7 de 1985, de setembre de 1985 a juliol de 1991, i possiblement el 1541, 1828, 1833 i abril de 1994.[28] Diverses entrades sobre la hist\u00f2ria eruptiva del Nevado del Ruiz recollida en la base de dades del Smithsonian Institution estan marcades com a incertes. Si b\u00e9 \u00e9s possible que ocorregueren erupcions en aquestes dates, l'esmentada informaci\u00f3 no ha estat confirmada. D'acord amb la definici\u00f3 donada per l'institut, una erupci\u00f3 \u00e9s l'arribada de productes volc\u00e0nics (excloent gasos), a la superf\u00edcie de la Terra.[27][28] Moltes d'aquestes erupcions van incloure l'erupci\u00f3 d'una xemeneia central, xemeneies als costats, i una explosi\u00f3 fre\u00e0tica.[27] El Ruiz \u00e9s considerat com el segon volc\u00e0 m\u00e9s actiu de Col\u00f2mbia, despr\u00e9s del Galeras, a Nari\u00f1o.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una xemeneia central a la caldera, seguida d'una erupci\u00f3 explosiva", "answer_start": 78}], "id": "P_457_C_2739_Q1", "question": "En qu\u00e8 han consistit les erupcions del volc\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "prop del 6660 aC", "answer_start": 236}], "id": "P_457_C_2739_Q2", "question": "Quan va oc\u00f3rrer la m\u00e9s antiga de les erupcions identificades a l'Holoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "Smithsonian Institution", "answer_start": 731}], "id": "P_457_C_2739_Q3", "question": "A quina instituci\u00f3 pertany la base de dades on es recullen diverses entrades sobre la hist\u00f2ria eruptiva del Nevado del Ruiz?"}, {"answers": [{"text": "Col\u00f2mbia", "answer_start": 1230}], "id": "P_457_C_2739_Q4", "question": "On \u00e9s el Ruiz?"}, {"answers": [{"text": "com el segon volc\u00e0 m\u00e9s actiu de Col\u00f2mbia", "answer_start": 1198}], "id": "P_457_C_2739_Q5", "question": "Com est\u00e0 considerat el Ruiz?"}]}, {"context": "El Nevado del Ruiz va entrar en erupci\u00f3 a les 9:09 pm del 13 de novembre de 1985,[34] expulsant tefra dac\u00edtica a m\u00e9s de 30 quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia a l'atmosfera.[30] La massa total del material expulsat, incloent-hi magma, va ser de 35 milions de tones,[30] \u00fanicament el 3% de la quantitat que va expulsar el St. Helens el 1980.[35] L'erupci\u00f3 va assolir el nivell 3 a l'\u00cdndex d'explosibilitat volc\u00e0nica.[36] La massa d'anh\u00eddrid sulfur\u00f3s expulsada va ser d'aproximadament 700.000 tonelades (prop del 2% de la massa del material s\u00f2lid expulsat, fent que l'erupci\u00f3 fos at\u00edpicament rica en sofre.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "a les 9:09 pm del 13 de novembre de 1985", "answer_start": 40}], "id": "P_457_C_2740_Q1", "question": "Quan va entrar en erupci\u00f3 el Nevado del Ruiz?"}, {"answers": [{"text": "tefra dac\u00edtica", "answer_start": 96}], "id": "P_457_C_2740_Q2", "question": "Qu\u00e8 expulsava el Nevado del Ruiz quan va entrar en erupci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "35 milions de tones", "answer_start": 234}], "id": "P_457_C_2740_Q3", "question": "De quant va ser la massa total del material expulsat pel volc\u00e0 incloent-hi el magma?"}, {"answers": [{"text": "sofre", "answer_start": 587}], "id": "P_457_C_2740_Q5", "question": "En qu\u00e8 era at\u00edpicament rica la massa del material expulsat pel volc\u00e0?"}]}, {"context": "El mat\u00ed del 12 de mar\u00e7 de 1595, el volc\u00e0 va entrar en erupci\u00f3. Aquest episodi va consistir en tres erupcions plinianas que van arribar a sentir-se a m\u00e9s de 100 quil\u00f2metres del cim, i va ser expulsada una gran quantitat de cendra, fet que va enfosquir l'\u00e0rea circumdant. Durant les erupcions, el volc\u00e0 tamb\u00e9 va expulsar lapillus, una forma de tefra, i bombes volc\u00e0niques. En total, l'erupci\u00f3 va produir 0,16 km3 de tefra.[27] L'erupci\u00f3 va ser precedida per un gran terratr\u00e8mol, tres dies abans. L'erupci\u00f3 precursora va causar lahars, que van viatjar per les valls dels rius Gual\u00ed i Lagunillas, obstruint el flux d'aigua, matant els peixos i destruint la vegetaci\u00f3. El lahar va provocar la mort de 636 persones.[29] La de 1595 va ser l'\u00faltima gran erupci\u00f3 abans de 1985; i van ser similars en molts aspectes, incloent-hi la composici\u00f3 qu\u00edmica del material erupcionat.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "El mat\u00ed del 12 de mar\u00e7 de 1595", "answer_start": 0}], "id": "P_457_C_2741_Q1", "question": "Quan va entrar el volc\u00e0 en erupci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a m\u00e9s de 100 quil\u00f2metres", "answer_start": 147}], "id": "P_457_C_2741_Q3", "question": "A quina dist\u00e0ncia del cim van arribar a sentir-se les erupcions del volc\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "una gran quantitat de cendra", "answer_start": 200}], "id": "P_457_C_2741_Q4", "question": "Qu\u00e8 va ser expulsat pel volc\u00e0 que va enfosquir l'\u00e0rea circumdant?"}, {"answers": [{"text": "0,16 km3", "answer_start": 402}], "id": "P_457_C_2741_Q5", "question": "Quanta tefra en total va produir l'erupci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Catedral de Roda d'Is\u00e0vena", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 de la primitiva catedral per part de Abd-al-Malik l'agost de 1006, el 1017, els ribagor\u00e7ans decidiren construir una nova i encarregaren les obres a un equip de mestres llombards que comen\u00e7aren el temple en estil rom\u00e0nic llombard. Es desconeix el nom del mestre, si b\u00e9 est\u00e0 documentada la participaci\u00f3 del mestre local Bradila, qui dirig\u00ed les obres de reparaci\u00f3.[4] El rei de Navarra, San\u00e7 III (1000-1035), havia conquerit el comtat perdent-ne la independ\u00e8ncia del territori de la Ribagor\u00e7a. Llavors es produ\u00ed una substituci\u00f3 dels mestres llombards per un equip de mestres navarresos que varen continuar els treballs amb criteris diferents, relacionats amb el Cam\u00ed de Sant Jaume. El projecte original contemplava un edifici de tres naus amb cap\u00e7alera triple d'absis semicirculars precedits de tram recte, en l'actualitat el septentrional est\u00e0 reformat.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Abd-al-Malik", "answer_start": 62}], "id": "P_203_C_1213_Q1", "question": "Qui va destruir l'antiga catedral?"}, {"answers": [{"text": "a un equip de mestres llombards", "answer_start": 171}], "id": "P_203_C_1213_Q2", "question": "A qui van encarregar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "rom\u00e0nic llombard", "answer_start": 237}], "id": "P_203_C_1213_Q3", "question": "Amb quin estil van comen\u00e7ar el temples?"}, {"answers": [{"text": "mestres navarresos", "answer_start": 589}], "id": "P_203_C_1213_Q4", "question": "Qui va substituir els mestres llombards?"}, {"answers": [{"text": "amb el Cam\u00ed de Sant Jaume", "answer_start": 677}], "id": "P_203_C_1213_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 es relacionaven els criteris de continuaci\u00f3 de l'obra?"}]}, {"context": "A la banda nord del temple s'ubica el claustre, de planta trapezo\u00efdal, i la zona m\u00e9s antiga on s'ubic\u00e0 un castell d'antecedents romans del qual es conserven els fonaments circulars de la seva torre. Probablement l'esgl\u00e9sia del castell va ser l'actual capella de Sant Agust\u00ed ubicada al costat de l'absis nord. En alguns murs d'aquesta zona es troben restes d'opus spicatum que parlen de la seva antiguitat.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "A la banda nord", "answer_start": 0}], "id": "P_203_C_1214_Q1", "question": "On s'ubica el claustre?"}, {"answers": [{"text": "trapezo\u00efdal", "answer_start": 58}], "id": "P_203_C_1214_Q2", "question": "Com \u00e9s la planta del claustre?"}, {"answers": [{"text": "romans", "answer_start": 128}], "id": "P_203_C_1214_Q3", "question": "Com s\u00f3n els antecedents del castell?"}, {"answers": [{"text": "l'actual capella de Sant Agust\u00ed", "answer_start": 242}], "id": "P_203_C_1214_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s actualment l'esgl\u00e9sia del castell?"}, {"answers": [{"text": "restes d'opus spicatum", "answer_start": 349}], "id": "P_203_C_1214_Q5", "question": "Qu\u00e8 ens parla de l'antiguitat de la construcci\u00f3?"}]}, {"context": "D'en\u00e7\u00e0 del 1856, per ordre governativa, Roda perd\u00e9 bona part del seu ric fons arxiv\u00edstic i codicol\u00f2gic. L'arxiu civil pass\u00e0 a Osca. L'any 1863 consta el trasllat de les peces m\u00e9s notables a l'Arxiu Capitular de Lleida. En aquest arxiu es conserven m\u00e9s d'un miler de pergamins procedents de Roda i quaranta-quatre c\u00f2dexs. L'arxiu de Roda nom\u00e9s conserva avui, pr\u00e0cticament, manuscrits i lligalls de papers que daten del segle XV en endavant.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "part del seu ric fons arxiv\u00edstic i codicol\u00f2gic", "answer_start": 56}], "id": "P_203_C_1215_Q1", "question": "Qu\u00e8 va perdre Roda per ordre governativa?"}, {"answers": [{"text": "a Osca", "answer_start": 124}], "id": "P_203_C_1215_Q2", "question": "On va passar l'arxiu?"}, {"answers": [{"text": "1863", "answer_start": 138}], "id": "P_203_C_1215_Q3", "question": "Quan consta el trasllat de les peces m\u00e9s notables a l'Arxiu Capitular de Lleida?"}, {"answers": [{"text": "quaranta-quatre", "answer_start": 297}], "id": "P_203_C_1215_Q4", "question": "Quants c\u00f2dexs s'hi conserven procedents de Roda?"}, {"answers": [{"text": "del segle XV en endavant", "answer_start": 414}], "id": "P_203_C_1215_Q5", "question": "De quan s\u00f3n els documents que es conserven actualment a Roda?"}]}, {"context": "La cripta situada al costat nord (sota de la nau de l'evangeli) \u00e9s sota l'advocaci\u00f3 de sant Valeri. \u00c9s estreta i allargassada, est\u00e0 coberta amb volta de mig can\u00f3 que pr\u00e0cticament arrenca del terra i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Aquesta cripta rep els noms de \u00absala de l'Arxiu\u00bb o \u00absala del Tresor\u00bb, per haver at\u00e8s aquestes funcions antigament. La cripta constitueix una petita obra d'art de l'art rom\u00e0nic. Als seus murs artistes del segle xiii vinculats al cercle del mestre de Navasa (segons el professor Gudiol) varen plasmar amb les seves pintures murals tot un m\u00f3n rom\u00e0nic.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'advocaci\u00f3 de sant Valeri", "answer_start": 72}], "id": "P_203_C_1216_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha sobre la cripta?"}, {"answers": [{"text": "estreta i allargassada", "answer_start": 103}], "id": "P_203_C_1216_Q2", "question": "Com \u00e9s la cripta?"}, {"answers": [{"text": "de mig can\u00f3", "answer_start": 150}], "id": "P_203_C_1216_Q3", "question": "Quina volta la cobreix?"}, {"answers": [{"text": "semicircular", "answer_start": 205}], "id": "P_203_C_1216_Q4", "question": "Com \u00e9s l'absis?"}, {"answers": [{"text": "una petita obra d'art de l'art rom\u00e0nic", "answer_start": 391}], "id": "P_203_C_1216_Q5", "question": "Com \u00e9s considerada la cripta?"}]}, {"context": "Al fons de la cripta central es troba el magn\u00edfic sarc\u00f2fag que va contenir les restes de sant Ramon de Roda fins a la seva exhumaci\u00f3 i trasllat a una urna. \u00c9s una obra de 1170 que, inicialment, estava encastada a l'absis de la cripta, d'aqu\u00ed que nom\u00e9s estiguin decorades tres de les seves cares. M\u00e9s tard fou traslladat al claustre des d'on va passar a la seva situaci\u00f3 actual. Actualment est\u00e0 sobre una base d'obra moderna i fa funcions d'altar de la cripta, si b\u00e9 anteriorment era sustentat per quatre imatges del tetramorf que actualment s\u00f3n la base de l'altar major, just al nivell superior.", "qas": [{"answers": [{"text": "el magn\u00edfic sarc\u00f2fag", "answer_start": 38}], "id": "P_203_C_1217_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha al fons de la cripta central?"}, {"answers": [{"text": "de sant Ramon de Roda", "answer_start": 86}], "id": "P_203_C_1217_Q2", "question": "De qui havia contingut les restes?"}, {"answers": [{"text": "encastada a l'absis de la cripta", "answer_start": 201}], "id": "P_203_C_1217_Q3", "question": "On estava inicialment?"}, {"answers": [{"text": "d'altar de la cripta", "answer_start": 438}], "id": "P_203_C_1217_Q4", "question": "De qu\u00e8 fa funcions actualment?"}, {"answers": [{"text": "estava encastada a l'absis de la cripta", "answer_start": 194}], "id": "P_203_C_1217_Q5", "question": "Per qu\u00e8 nom\u00e9s estan decorades tres de les quatre cares?"}]}, {"context": "Al costat d'aquest segment de mur hi ha la sala capitular que \u00e9s una sala rectangular, coberta amb embigat, on hi destaca la fa\u00e7ana que d\u00f3na al claustre formada per una successi\u00f3 d'arcs suportada per una fila de columnes com les del claustre. Amb aquesta tipologia, la fa\u00e7ana de la sala capitular de la catedral de Roda s'aparta de la tipologia m\u00e9s usual de les fa\u00e7anes de les sales capitulars del segle xii. En canvi, el tipus de fa\u00e7ana com a porxo continu \u00e9s molt rar en el context de l'arquitectura catalana del seu temps.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "rectangular", "answer_start": 74}], "id": "P_203_C_1218_Q1", "question": "Com \u00e9s la sala capitular?"}, {"answers": [{"text": "la fa\u00e7ana que d\u00f3na al claustre", "answer_start": 122}], "id": "P_203_C_1218_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi destaca?"}, {"answers": [{"text": "com les del claustre", "answer_start": 221}], "id": "P_203_C_1218_Q3", "question": "Com s\u00f3n les columnes de la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "molt rar", "answer_start": 461}], "id": "P_203_C_1218_Q4", "question": "Com \u00e9s el tipus de fa\u00e7ana com a porxo continu?"}]}]}, {"title": "Rosetta@home", "paragraphs": [{"context": "El progr\u00e9s en la predicci\u00f3 de l'estructura de les prote\u00efnes s'avalua cada dos anys amb l'experiment Critical Assessment of Techniques for Protein Structure Prediction (CASP), en el qual investigadors d'arreu del m\u00f3n intenten derivar l'estructura d'una prote\u00efna a partir de la seva seq\u00fc\u00e8ncia aminoac\u00eddica. Els grups que aconsegueixen els millors resultats en aquest experiment, que a vegades es converteix en una competici\u00f3, s\u00f3n considerats com a exemples de les tecnologies m\u00e9s avan\u00e7ades en la predicci\u00f3 de l'estructura de les prote\u00efnes. Rosetta, el programa en el qual es basa Rosetta@home, hi ha participat des de l'experiment CASP5 (2002). A l'experiment CASP6 (2004), Rosetta assol\u00ed una fita hist\u00f2rica en esdevenir el primer m\u00e8tode a proporcionar una resoluci\u00f3 ab initio a nivell quasi-at\u00f2mic en la predicci\u00f3 de l'estructura de la prote\u00efna corresponent, la diana CASP T0281.[17] El modelatge ab initio \u00e9s considerat un tipus especialment dif\u00edcil de predicci\u00f3 de l'estructura de les prote\u00efnes, car no fa servir informaci\u00f3 d'homologia estructural i s'ha de basar en informaci\u00f3 d'homologia de seq\u00fc\u00e8ncies i el modelatge d'interaccions f\u00edsiques al si de la prote\u00efna. Rosetta@home ha participat en el CASP des del 2006, quan fou un dels millors predictors en totes les categories de predicci\u00f3 d'estructura al CASP7.[18][19][20] Aquestes prediccions d'alta qualitat foren fetes possibles per la capacitat de processament cedida pels voluntaris de Rosetta@home.[21] A mesura que va adquirint m\u00e9s capacitat de processament, Rosetta@home \u00e9s capa\u00e7 d'estudiar m\u00e9s regions de l'espai de conformaci\u00f3 (les diferents formes que pot assumir una prote\u00efna), que, segons la paradoxa de Levinthal, s'espera que augmenti de manera exponencial amb la llargada de les prote\u00efnes.", "qas": [{"answers": [{"text": "Critical Assessment of Techniques for Protein Structure Prediction (CASP),", "answer_start": 100}], "id": "P_62_C_367_Q1", "question": "Com s'anomena l'experiment pel que s'avalua el progr\u00e9s en la predicci\u00f3 de l'estructura de les prote\u00efnes?"}, {"answers": [{"text": "de la seva seq\u00fc\u00e8ncia aminoac\u00eddica", "answer_start": 270}], "id": "P_62_C_367_Q2", "question": "A partir de qu\u00e8 els investigadors intenten derivar l'estructura d'una prote\u00efna?"}, {"answers": [{"text": "un tipus especialment dif\u00edcil de predicci\u00f3 de l'estructura de les prote\u00efnes", "answer_start": 920}], "id": "P_62_C_367_Q4", "question": "Com es considerat el modelatge ab initio?"}, {"answers": [{"text": "2006", "answer_start": 1212}], "id": "P_62_C_367_Q5", "question": "Des de quin any ha participat en el CASP Rossetta@home?"}]}, {"context": "Folding@home \u00e9s l'\u00fanic dels grans projectes de computaci\u00f3 distribu\u00efda dedicats a la investigaci\u00f3 sobre les prote\u00efnes que no utilitza la plataforma BOINC.[69][70][71] Tant Rosetta@home com Folding@home estudien malalties provocades per un plegament proteic defectu\u00f3s, com ara la malaltia d'Alzheimer, per\u00f2 Folding@home ho fa de manera molt m\u00e9s exclusiva.[72][73] Folding@home gaireb\u00e9 nom\u00e9s utilitza models de din\u00e0mica molecular d'\u00e0tom complet per comprendre com i per qu\u00e8 es pleguen les prote\u00efnes (o com i per qu\u00e8 es poden plegar defectuosament i agregar-se per provocar malalties).[74][75] En altres paraules, el punt fort de Folding@home \u00e9s el modelatge del plegament proteic, mentre que el de Rosetta@home \u00e9s el disseny de prote\u00efnes basat en la computaci\u00f3 i la predicci\u00f3 de l'estructura i l'acoblament de les prote\u00efnes.", "qas": [{"answers": [{"text": "Tant Rosetta@home com Folding@home", "answer_start": 166}], "id": "P_62_C_368_Q2", "question": "Quins projectes estudien la malaltia d'Alzheimer?"}, {"answers": [{"text": "el modelatge del plegament proteic", "answer_start": 642}], "id": "P_62_C_368_Q3", "question": "Quin \u00e9s el punt fort de Folding@home?"}, {"answers": [{"text": "malalties provocades per un plegament proteic defectu\u00f3s", "answer_start": 210}], "id": "P_62_C_368_Q4", "question": "Qu\u00e8 estudien Rosseta@home i Folding@home?"}, {"answers": [{"text": "de din\u00e0mica molecular d'\u00e0tom complet", "answer_start": 405}], "id": "P_62_C_368_Q5", "question": "Quins s\u00f3n els models que utilitza Folding @home per comprendre com i per qu\u00e8 es pleguen les prote\u00efnes?"}]}, {"context": "Els usuaris de Rosetta@home que prediuen estructures de prote\u00efnes utilitzades per l'experiment CASP s\u00f3n mencionats a les publicacions cient\u00edfiques que tracten sobre els resultats corresponents.[21] Els usuaris que prediuen l'estructura energ\u00e8ticament m\u00e9s favorable d'una determinada unitat de treball apareixen a la p\u00e0gina d'inici de Rosetta@home com a \u00abpredictor del dia\u00bb, juntament amb tots els equips als quals pertanyin.[88] Cada dia s'escull un \u00abusuari del dia\u00bb a l'atzar d'entre tots els usuaris que s'han creat un perfil a Rosetta@home. L'\u00abusuari del dia\u00bb tamb\u00e9 apareix a la portada.[89]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la p\u00e0gina d'inici de Rosetta@home", "answer_start": 311}], "id": "P_62_C_369_Q1", "question": "On apareixen els usuaris que prediuen l'estructura energ\u00e8ticament m\u00e9s favorable d'una determinada unitat de treball?"}, {"answers": [{"text": "Cada dia", "answer_start": 429}], "id": "P_62_C_369_Q2", "question": "Quan s'escull un \u00abusuari del dia\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "entre tots els usuaris que s'han creat un perfil a Rosetta@home", "answer_start": 479}], "id": "P_62_C_369_Q3", "question": "Entre qui s'escull l'\u00abusuari del dia\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "a la portada", "answer_start": 577}], "id": "P_62_C_369_Q4", "question": "On apareix tamb\u00e9 l'\u00abusuari del dia\u00bb?"}]}, {"context": "El 2002, RosettaDock fou afegit al paquet Rosetta durant el primer experiment CAPRI com a algorisme de predicci\u00f3 d'acoblament prote\u00efna-prote\u00efna del Laboratori Baker.[55] En aquest experiment, RosettaDock f\u00e9u una predicci\u00f3 d'alta precisi\u00f3 de l'acoblament entre l'exotoxina piog\u00e8nica estreptoc\u00f2ccica A i la cadena \u03b2 dels receptors dels limf\u00f2cits T, a m\u00e9s d'una predicci\u00f3 de precisi\u00f3 mitjana d'un complex d'\u03b1-amilasa porcina i un antic\u00f2s de cam\u00e8lid. Tot i que RosettaDock nom\u00e9s f\u00e9u dues prediccions raonablement precises de set possibles, aquest rendiment fou suficient per quedar set\u00e8 entre els dinou m\u00e8todes de predicci\u00f3 que participaren en el primer experiment CAPRI.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "2002", "answer_start": 3}], "id": "P_62_C_370_Q1", "question": "En quin any s'afeg\u00ed Rosetta Dock al paquet Rosetta?"}, {"answers": [{"text": "com a algorisme de predicci\u00f3 d'acoblament prote\u00efna-prote\u00efna del Laboratori Baker", "answer_start": 84}], "id": "P_62_C_370_Q2", "question": "Com s'afeg\u00ed Rosetta Dock al paquet Rosetta durant el primer experiment CAPRI?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 479}], "id": "P_62_C_370_Q3", "question": "Quantes prediccions f\u00e9u RosettaDock raonablement precises?"}, {"answers": [{"text": "set\u00e8", "answer_start": 578}], "id": "P_62_C_370_Q4", "question": "En quina posici\u00f3 va quedar RosettaDock en el primer experiment CAPRI?"}, {"answers": [{"text": "dinou", "answer_start": 593}], "id": "P_62_C_370_Q5", "question": "Quants m\u00e8todes de predicci\u00f3 participaren en el primer experiment CAPRI?"}]}, {"context": "El 9 de maig del 2008, seguint el suggeriment d'usuaris de Rosetta@home de crear una versi\u00f3 interactiva del programa de computaci\u00f3 distribu\u00efda, el Laboratori Baker llan\u00e7\u00e0 Foldit, un joc de predicci\u00f3 de l'estructura de les prote\u00efnes en l\u00ednia basat en la plataforma Rosetta.[66] A 22 de gener del 2012, Foldit tenia m\u00e9s de 240.000 usuaris registrats.[67] El joc permet als usuaris dur a terme una s\u00e8rie d'accions (per exemple, \u00absacsejar\u00bb, \u00abbellugar\u00bb o \u00abreconstruir\u00bb) per guiar l'esquelet i les cadenes laterals d'amino\u00e0cids de la prote\u00efna objectiu cap a conformacions energ\u00e8ticament m\u00e9s favorables. Els usuaris poden buscar solucions individualment com a \u00absolistes\u00bb o col\u00b7lectivament com a \u00abevolucionadors\u00bb. Ambd\u00f3s sistemes donen punts als jugadors com a premi per millorar les seves prediccions.[68] Els jugadors tamb\u00e9 poden participar en \u00abduels\u00bb contra altres usuaris. El jugador amb l'estructura energ\u00e8ticament m\u00e9s favorable despr\u00e9s de 20 torns guanya.", "qas": [{"answers": [{"text": "Laboratori Baker", "answer_start": 147}], "id": "P_62_C_371_Q1", "question": "Qui llan\u00e7\u00e0 Foldit?"}, {"answers": [{"text": "un joc de predicci\u00f3 de l'estructura de les prote\u00efnes en l\u00ednia basat en la plataforma Rosetta", "answer_start": 179}], "id": "P_62_C_371_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Foldit?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 240.000", "answer_start": 314}], "id": "P_62_C_371_Q3", "question": "Quants usuaris tenia registrats Foldit el 22 de gener del 2012?"}, {"answers": [{"text": "solistes", "answer_start": 654}], "id": "P_62_C_371_Q4", "question": "Com s'anomenen els usuaris que busquen solucions individualment?"}, {"answers": [{"text": "El jugador amb l'estructura energ\u00e8ticament m\u00e9s favorable despr\u00e9s de 20 torns", "answer_start": 869}], "id": "P_62_C_371_Q5", "question": "Qui guanya el joc?"}]}]}, {"title": "Catedral de Toledo", "paragraphs": [{"context": "Les pintures m\u00e9s valorades s\u00f3n les quinze obres de El Greco, amb l'exist\u00e8ncia d'un apostolat complet.[46] Sobretot destaca L'espoli, obra realitzada entre 1577 i 1579, i que est\u00e0 col\u00b7locada com un retaule al fons de la sala; est\u00e0 emmarcada entre dues columnes marm\u00f2ries cor\u00ednties obra d'Ignacio Haan.[19] La composici\u00f3 del quadre no va satisfer al cap\u00edtol catedralici, ja que no acceptaven el fet que sobre el cap de Crist apareguessin d'altres personatges, van al\u00b7legar que eren \u00abimpropietats que enfosquien la hist\u00f2ria i devaluaven Crist\u00bb. Aquests difer\u00e8ncies, i la manca d'acord amb el que volia cobrar l'artista, els va portar a iniciar un plet contra el pintor.[47] El Greco s'havia inspirat en icones romanes d'Orient de temes com el Bes de Judes o Arrest de Jes\u00fas, on la multitud envolta Crist i se situa per damunt del seu cap. El contrast est\u00e8tic entre la quietud i la malenconia del rostre del Salvador i els rostres tristos que l'envolten \u00e9s sorprenent. Per a Josep Gudiol Ricart \u00e9s una de les millors obres del pintor i una obra capital de la hist\u00f2ria de la pintura europea.[48]", "qas": [{"answers": [{"text": "quinze", "answer_start": 35}], "id": "P_49_C_289_Q1", "question": "Quantes obres de El Greco hi ha a la catedral?"}, {"answers": [{"text": "al fons de la sala", "answer_start": 205}], "id": "P_49_C_289_Q2", "question": "On est\u00e0 col\u00b7locada L'Espoli?"}, {"answers": [{"text": "La composici\u00f3 del quadre", "answer_start": 305}], "id": "P_49_C_289_Q3", "question": "Qu\u00e8 no va satisfer al cap\u00edtol catedralici?"}, {"answers": [{"text": "altres personatges", "answer_start": 438}], "id": "P_49_C_289_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha sobre el cap de Crist?"}, {"answers": [{"text": "en icones romanes", "answer_start": 697}], "id": "P_49_C_289_Q5", "question": "En qu\u00e8 es va inspirar l'autor?"}]}, {"context": "La Capilla Major de la catedral acumula una gran riquesa en obres d'art, comen\u00e7ant per la pr\u00f2pia arquitectura del recinte.[9] Al seu origen tenia dues parts diferenciades amb dues voltes independents. La volta poligonal pertanyia a la capella de los Reyes Viejos que quedava una mica separada. Amb aquesta divisi\u00f3, el presbiteri era una mica estret i poc adequat per la catedral. El cardenal Cisneros va tenir molt clar que calia reconstruir aquesta part de l'edifici i despr\u00e9s d'alguns enfrontaments amb el Cap\u00edtol catedralici va poder demolir la de los Reyes Viejos, fer el presbiteri m\u00e9s ampli i donar espai suficient per col\u00b7locar al gran retaule g\u00f2tic que ell mateix havia encarregat.[5] Tot el presbiteri est\u00e0 treballat i cisellat amb figures de totes les mides i figures mitol\u00f2giques.", "qas": [{"answers": [{"text": "obres d'art", "answer_start": 60}], "id": "P_49_C_290_Q1", "question": "Qu\u00e8 acumula la Capella Major?"}, {"answers": [{"text": "a la capella de los Reyes Viejos", "answer_start": 230}], "id": "P_49_C_290_Q3", "question": "A quina capella pertanyia la volta poligonal?"}, {"answers": [{"text": "Cisneros", "answer_start": 392}], "id": "P_49_C_290_Q4", "question": "Qui va veure que calia una reconstrucci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb figures", "answer_start": 737}], "id": "P_49_C_290_Q5", "question": "Com est\u00e0 cisellat el presbiteri?"}]}, {"context": "El tresor est\u00e0 situat en el que va ser l'antiga Capilla de San Juan Bautista, anomenada del Quo Vadis, o de la Torre. Ocupa l'espai frontaler a la Capilla Moz\u00e1rabe, al costat nord, just sota la torre. De fet mai no va ser una veritable capella, sin\u00f3 que va servir de sagristia a la Capilla de los Reyes Nuevos abans del seu trasllat. T\u00e9 una portada molt singular, perqu\u00e8 al principi havia de ser la capella funer\u00e0ria del cardenal Juan Pardo de Tavera, pel que es pot veure en ella escultures i al\u00b7lusions tant a la mort com la persona del cardenal.", "qas": [{"answers": [{"text": "del Quo Vadis, o de la Torre", "answer_start": 88}], "id": "P_49_C_291_Q1", "question": "Com s'anomena la Capilla de San Juan Bautista?"}, {"answers": [{"text": "El tresor", "answer_start": 0}], "id": "P_49_C_291_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a l'antiga Capilla de San Juan Bautista?"}, {"answers": [{"text": "de sagristia", "answer_start": 264}], "id": "P_49_C_291_Q3", "question": "De qu\u00e8 havia servit?"}, {"answers": [{"text": "funer\u00e0ria", "answer_start": 407}], "id": "P_49_C_291_Q4", "question": "Quin tipus de capella havia de ser?"}, {"answers": [{"text": "a la mort", "answer_start": 510}], "id": "P_49_C_291_Q5", "question": "A qu\u00e8 trobem al\u00b7lusions?"}]}, {"context": "El 1493, a la fi del segle xv, el cardenal Mendoza va supervisar les obres de finalitzaci\u00f3 de les \u00faltimes voltes de la catedral i va expressar en el seu testament el desig d'\u00e9sser enterrat al presbiteri. A la primera d\u00e8cada del segle XVI es va construir el seu sepulcre, una obra d'estil renaixentista.[5] Despr\u00e9s va ocupar el c\u00e0rrec el cardenal Cisneros; sota la seva gesti\u00f3 es van fer importants obres \u2013potser la m\u00e9s important va ser la capella Moss\u00e0rab\u2013, realitzades per mestres de la talla de Juan Franc\u00e9s \u2013reixa de la capella moss\u00e0rab\u2013, Enrique Egas, Juan de Borgo\u00f1a \u2013pintures de la capella moss\u00e0rab\u2013 i el mestre major, Pedro de Gumiel. Cisneros tamb\u00e9 va fer construir el magn\u00edfic retaule major, obra de Diego Cop\u00edn de Holanda, el claustre per a la comunitat can\u00f2nica, i la llibreria o biblioteca.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00e9sser enterrat al presbiteri", "answer_start": 174}], "id": "P_49_C_292_Q1", "question": "Quin desig va expressar el cardenal Mendoza?"}, {"answers": [{"text": "renaixentista", "answer_start": 288}], "id": "P_49_C_292_Q2", "question": "De quin estil \u00e9s la tomba del Cardenal?"}, {"answers": [{"text": "el cardenal Cisneros", "answer_start": 334}], "id": "P_49_C_292_Q3", "question": "Qui va ocupar el c\u00e0rrec despr\u00e9s de Mendoza?"}, {"answers": [{"text": "la capella Moss\u00e0rab", "answer_start": 436}], "id": "P_49_C_292_Q4", "question": "Quina obra destacada va fer construir Cisneros?"}, {"answers": [{"text": "Diego Cop\u00edn", "answer_start": 709}], "id": "P_49_C_292_Q5", "question": "De qui \u00e9s obra el retaule?"}]}, {"context": "Es van pintar tretze episodis relacionats amb la ciutat de Toledo. Els realitzats per Bayeu s\u00f3n: El ni\u00f1o de la Guarda, Prendimiento de San Eulogio de C\u00f3rdoba, quatre pintures que narren la vida de sant Eugeni \u2013el primer bisbe de Toledo\u2013, d'altres tres sobre santa Casilda, i una sobre l'arquebisbe sant Eladi. D'altres dos frescs van ser realitzats per Maella i estan relacionats amb la hist\u00f2ria de Santa Leocadia, la patrona de Toledo.[88]", "qas": [{"answers": [{"text": "la vida de sant Eugeni", "answer_start": 186}], "id": "P_49_C_293_Q2", "question": "Qu\u00e8 narren els realitzats per Bayeu?"}, {"answers": [{"text": "el primer bisbe de Toledo", "answer_start": 210}], "id": "P_49_C_293_Q3", "question": "Qu\u00e8 va ser Sant Eugeni?"}, {"answers": [{"text": "Maella", "answer_start": 353}], "id": "P_49_C_293_Q4", "question": "Qui va fer dos frescs?"}, {"answers": [{"text": "Santa Leocadia", "answer_start": 399}], "id": "P_49_C_293_Q5", "question": "A qui estan dedicats?"}]}, {"context": "A l'interior de la Puerta del Reloj es poden observar diversos medallons; els millors s\u00f3n els de la Mare de D\u00e9u de l'Anunciaci\u00f3 de Nicol\u00e1s de Vergara el Mozo i el de L'arc\u00e0ngel sant Gabriel de Juan Bautista V\u00e1zquez. S'adorna tamb\u00e9 amb quadres i escuts. Els batents interiors de la porta s\u00f3n del segle XVIII, obra de Raimundo Chapuz, mentre que els batents exteriors, en bronze, s\u00f3n obra de dos escultors: Zure\u00f1o (el de l'esquerra) i Antonio Dom\u00ednguez (el de la dreta).[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "medallons", "answer_start": 63}], "id": "P_49_C_294_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi troben a la Puerta del Reloj?"}, {"answers": [{"text": "Nicol\u00e1s de Vergara el Mozo", "answer_start": 131}], "id": "P_49_C_294_Q2", "question": "Qui va fer el de la Mare de D\u00e9u de l'Anunciaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "quadres i escuts", "answer_start": 235}], "id": "P_49_C_294_Q3", "question": "Quins adorns m\u00e9s hi podem trobar?"}, {"answers": [{"text": "XVIII", "answer_start": 301}], "id": "P_49_C_294_Q4", "question": "De quin segle s\u00f3n els batents interiors?"}, {"answers": [{"text": "bronze", "answer_start": 370}], "id": "P_49_C_294_Q5", "question": "De quin material s\u00f3n els batents exteriors?"}]}]}, {"title": "Casa Batll\u00f3", "paragraphs": [{"context": "Des de 1998 es va restaurar totalment la primera planta, refor\u00e7ant l'estructura del seu terra, canviant els bigams de fusta deteriorats de l'edifici original de 1875 que havien estat reciclats per Gaud\u00ed,[74] una intervenci\u00f3 que, l\u00f2gicament, va comportar restaurar el sostre del pis noble. Es restaura l'ascensor el 1999 [75] i es fa una intervenci\u00f3 de consolidaci\u00f3 de la fa\u00e7ana que presentava zones amb risc de despreniments. A partir de l'any 2000, i en preparaci\u00f3 per a la celebraci\u00f3 de l'any Gaud\u00ed 2002, es va realitzar una restauraci\u00f3 intensa de la fa\u00e7ana amb la recuperaci\u00f3 de vidres i trencad\u00eds, es van regenerar juntes mancades de morter i es va fer un tractament fungicida. Els balcons, la fusteria i les peces cer\u00e0miques rodones trencades varen ser revisades i arreglades.", "qas": [{"answers": [{"text": "1875", "answer_start": 161}], "id": "P_571_C_3421_Q1", "question": "De quin any \u00e9s l'edifici original?"}, {"answers": [{"text": "Des de 1998", "answer_start": 0}], "id": "P_571_C_3421_Q2", "question": "Des de quan es va restaurar la primera planta?"}, {"answers": [{"text": "1999", "answer_start": 315}], "id": "P_571_C_3421_Q4", "question": "Quan es va restaurar l'ascensor?"}, {"answers": [{"text": "zones amb risc de despreniments", "answer_start": 393}], "id": "P_571_C_3421_Q5", "question": "Qu\u00e8 presentava la fa\u00e7ana?"}]}, {"context": "El terrat de la casa Batll\u00f3, una de les m\u00e9s espectaculars creacions de la pl\u00e0stica gaudiniana, constitueix la major pe\u00e7a d'escultura policroma. Constru\u00eft sobre els arcs parab\u00f2lics de les golfes, \u00e9s un espai rectangular dividit al seu centre per les lluernes dels patis interiors. A la part davantera hi ha una gran sala on estaven instal\u00b7lats els dip\u00f2sits d'aigua i que coincideix amb la part m\u00e9s elevada de la fa\u00e7ana. Amb aquest disseny Gaud\u00ed aconseguia donar un sentit est\u00e8tic -l'esquena ondulada i escatada del drac- a un requisit funcional de l'\u00e8poca en qu\u00e8 l'aigua corrent estava falta de pressi\u00f3 suficient per donar les condicions de confort exigides. Si la visi\u00f3 exterior del coronament simulava les escates d'un drac, el costat interior que fa de barana del terrat sembla la closca d'un cranc amb uns colors degradats del taronja fort fins al blanc. [83]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre els arcs parab\u00f2lics de les golfes", "answer_start": 154}], "id": "P_571_C_3422_Q1", "question": "On est\u00e0 constru\u00eft el terrat de la casa Batll\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "les lluernes dels patis interiors", "answer_start": 245}], "id": "P_571_C_3422_Q2", "question": "Qu\u00e8 divideix al centre el terrat de la casa Batll\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una gran sala", "answer_start": 306}], "id": "P_571_C_3422_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la part davantera de la casa Batll\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "les escates d'un drac", "answer_start": 703}], "id": "P_571_C_3422_Q4", "question": "Qu\u00e8 simulava la visi\u00f3 exterior del coronament?"}, {"answers": [{"text": "la closca d'un cranc", "answer_start": 780}], "id": "P_571_C_3422_Q5", "question": "Qu\u00e8 sembla el costat interior que fa de barana del terrat?"}]}, {"context": "El costat esquerre del seu darrer pis est\u00e0 reculat, creant una asimetria respecte del costat dret, molt m\u00e9s escairat. Gaud\u00ed va decidir bescanviar una habitaci\u00f3 del darrer pis per una terrassa per crear un espai especular amb l'esglaonat de la Casa Amatller. El constructor Josep Bay\u00f3 va narrar les paraules de Gaud\u00ed: \"No farem el que pensava per no desmillorar el que hi ha al costat, del que en gaudirem tamb\u00e9 nosaltres. Aqu\u00ed una torre, all\u00e0 una tribuna\u2026\".[37] Per la banda dreta va portar el perfil del coronament fins a trobar la teulada de l'edifici ve\u00ed (tamb\u00e9 de l'arquitecte Emili Sala i Cort\u00e9s), m\u00e9s alt que el de l'esquerra. Lamentablement, als anys 1960, a aquest edifici se li va fer una remunta molt poc respectuosa amb la casa Batll\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "per una terrassa", "answer_start": 175}], "id": "P_571_C_3423_Q1", "question": "Per quin element va canviar Gaud\u00ed una habitaci\u00f3 del darrer pis de la casa Batll\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Josep Bay\u00f3", "answer_start": 273}], "id": "P_571_C_3423_Q2", "question": "Qui va ser dirigir les obres de la casa Batll\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Per la banda dreta", "answer_start": 462}], "id": "P_571_C_3423_Q3", "question": "Per on va portar el perfil del coronament fins a trobar la teulada de l'edifici ve\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "Emili Sala i Cort\u00e9s", "answer_start": 581}], "id": "P_571_C_3423_Q4", "question": "Quin arquitecte va dissenyar l'edifici ve\u00ed de la casa Batll\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "1960", "answer_start": 658}], "id": "P_571_C_3423_Q5", "question": "Quan se li va fer una remunta a l'edifici ve\u00ed que va resultar molt poc respectuosa amb la casa Batll\u00f3?"}]}, {"context": "Les baranes dels balcons estan fetes en ferro colat i per al seu disseny Gaud\u00ed va fer un model de mida natural als tallers de la Sagrada Fam\u00edlia abans de passar-ho al fonedor. S\u00f3n vuit peces, set iguals i una de m\u00e9s gran que es troba a la petita terrassa a l'esquerra del darrer pis. Estan pintades en color marfil i tenen unes tires d'acer de passam\u00e0 tor\u00e7ades helico\u00efdalment per cobrir els forats. Els balcons del primer pis i els dos del segon pis que estan sobre les tribunes tenen balustrades helico\u00efdals i barana de marbre de Carrara encastades sobre l'estructura de pedra de Montju\u00efc lobulada i amb una s\u00f2bria decoraci\u00f3 floral.[85]", "qas": [{"answers": [{"text": "en ferro colat", "answer_start": 37}], "id": "P_571_C_3424_Q1", "question": "En qu\u00e8 estan fetes les baranes dels balcons?"}, {"answers": [{"text": "als tallers de la Sagrada Fam\u00edlia", "answer_start": 111}], "id": "P_571_C_3424_Q2", "question": "On va fer Gaud\u00ed un model de mida natural per al dissenys de les baranes dels balcons?"}, {"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 180}], "id": "P_571_C_3424_Q3", "question": "Quantes peces formen les baranes dels balcons?"}, {"answers": [{"text": "a la petita terrassa a l'esquerra del darrer pis", "answer_start": 234}], "id": "P_571_C_3424_Q4", "question": "On es troba la pe\u00e7a m\u00e9s gran?"}, {"answers": [{"text": "marfil", "answer_start": 308}], "id": "P_571_C_3424_Q5", "question": "De quin color estan pintades les vuit peces?"}]}, {"context": "Els mobles dissenyats per a la casa Batll\u00f3 estaven originalment destinats al menjador principal. La col\u00b7lecci\u00f3 constava d'una taula, dos bancs dobles, un altre de tres i un conjunt de cadires.[117] Les mides de la cadira s\u00f3n 74 cm. d'al\u00e7ada de respatller, 45 cm. d'al\u00e7ada de la banqueta, 52 cm. d'ample i 47 cm. de fons; \u00e9s una mica m\u00e9s baixa i amb menys fons que la cadira de la cadira Calvet. Les mides del banc s\u00f3n 103 cm. d'al\u00e7ada de respatller, 45 cm. d'al\u00e7ada de banqueta, 170 cm. d'ample i 81 de fons; era considerablement m\u00e9s gran que el dissenyat per a la casa Calvet.[118]", "qas": [{"answers": [{"text": "al menjador", "answer_start": 74}], "id": "P_571_C_3425_Q1", "question": "On estaven destinats en un principi els mobles dissenyats per a la casa Batll\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "d'una taula, dos bancs dobles, un altre de tres i un conjunt de cadires", "answer_start": 120}], "id": "P_571_C_3425_Q2", "question": "De qu\u00e8 constava la col\u00b7lecci\u00f3 de mobles?"}, {"answers": [{"text": "74 cm.", "answer_start": 225}], "id": "P_571_C_3425_Q3", "question": "Quina mida t\u00e9 el respatller de la cadira?"}, {"answers": [{"text": "considerablement m\u00e9s gran", "answer_start": 513}], "id": "P_571_C_3425_Q4", "question": "Com era el banc de la casa Batll\u00f3 en relaci\u00f3 al dissenyat per a la casa Calvet?"}]}, {"context": "L'edifici respon al model de \"casa de renda\" pensada per viure els amos al principal amb llogaters a la resta de plantes, una f\u00f3rmula que es va aplicar a bona part de l'arquitectura d'aquesta part de la \"nova ciutat\" a finals del segle xix. El perm\u00eds per a poder llogar els pisos va ser presentat a l'Ajuntament de Barcelona el 13 d'octubre de 1906, data que es donen per acabades les obres.[34] Quan va morir Am\u00e0lia God\u00f3, el 1940, l'edifici va quedar en her\u00e8ncia per a les seves filles Mercedes i Carmen. Aquestes varen vendre l'immoble el 1954 a la Sociedad Iberia de Seguros. Aquesta societat d'assegurances va fer-lo servir com a seu social i va fer algunes restauracions.", "qas": [{"answers": [{"text": "viure els amos al principal amb llogaters a la resta de plantes", "answer_start": 57}], "id": "P_571_C_3426_Q1", "question": "Qu\u00e8 implica el model de \"casa de renda\"?"}, {"answers": [{"text": "a finals del segle xix", "answer_start": 217}], "id": "P_571_C_3426_Q2", "question": "Quan s'aplicava la f\u00f3rmula de \"casa de renda\"?"}, {"answers": [{"text": "a l'Ajuntament de Barcelona", "answer_start": 297}], "id": "P_571_C_3426_Q3", "question": "A quin organisme va ser presentat el perm\u00eds per a poder llogar els pisos?"}, {"answers": [{"text": "13 d'octubre de 1906", "answer_start": 328}], "id": "P_571_C_3426_Q4", "question": "Quan es va presentar a l'Ajuntament de Barcelona el perm\u00eds per a poder llogar els pisos?"}, {"answers": [{"text": "les seves filles Mercedes i Carmen", "answer_start": 470}], "id": "P_571_C_3426_Q5", "question": "Qui va heretar l'edifici quan va morir Am\u00e0lia God\u00f3?"}]}]}, {"title": "Retaule Major de la catedral de Toledo", "paragraphs": [{"context": "La col\u00b7locaci\u00f3 del tabernacle o cust\u00f2dia al retaule com a eix principal va ser a causa de l'inter\u00e8s especial que va tenir el Cardenal Cisneros en real\u00e7ar el culte eucar\u00edstic. El contracte per a la seva realitzaci\u00f3 es va signar el 23 de juny de 1500 entre els escultors Petit Juan i Rodrigo Alem\u00e1n i el cap\u00edtol catedralici: es faria en fusta daurada, i es col\u00b7locaria al carrer central del retaule, just sobre la predel\u00b7la.[20][21] Despr\u00e9s de la defunci\u00f3 de Petit Juan, Cop\u00edn de Holanda es va fer c\u00e0rrec de la realitzaci\u00f3 dels dotze profetes que quedaven pendents per a la seva col\u00b7locaci\u00f3 en la part baixa (prop del primer pis del tabernacle). Es consta que el treball va ser cobrat l'any 1509.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "Cardenal Cisneros", "answer_start": 125}], "id": "P_369_C_2209_Q1", "question": "Qui va tenir especial inter\u00e8s en real\u00e7ar el culte eucar\u00edstic?"}, {"answers": [{"text": "23 de juny de 1500", "answer_start": 230}], "id": "P_369_C_2209_Q2", "question": "Quan es va signar el contracte per a la realitzaci\u00f3 del tabernacle?"}, {"answers": [{"text": "entre els escultors Petit Juan i Rodrigo Alem\u00e1n i el cap\u00edtol catedralici", "answer_start": 249}], "id": "P_369_C_2209_Q3", "question": "Entre qui es va signar el contracte per a la realitzaci\u00f3 del tabernacle?"}, {"answers": [{"text": "daurada", "answer_start": 341}], "id": "P_369_C_2209_Q4", "question": "Com seria la fusta del cap\u00edtol catedralici?"}, {"answers": [{"text": "al carrer central del retaule, just sobre la predel\u00b7la", "answer_start": 367}], "id": "P_369_C_2209_Q5", "question": "On es situaria el cap\u00edtol catedralici?"}]}, {"context": "El retaule consta d'una predel\u00b7la amb quatre relleus i una imatge central \u2013sobre la qual hi ha cinc carrers\u2013, m\u00e9s dos laterals m\u00e9s estrets (o guardapols) amb imatges de sants i profetes. Les divisions o entrecarrers tamb\u00e9 es troben decorades amb ornaments g\u00f2tics i petites imatges. Els carrers estan dividits en tres pisos amb un total de catorze escenes escult\u00f2riques del Nou Testament, a part del coronament central a l'\u00e0tic amb un gran Calvari. Algunes de les escultures s\u00f3n de mida natural i d'altres s\u00f3n m\u00e9s petites; van ser acabades amb policromia i estofat. Finalment, tots els dossers que es troben sobre les escenes escult\u00f2riques, aix\u00ed com les divisions d'entrecarrers, van ser daurats amb pa d'or.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 38}], "id": "P_369_C_2210_Q1", "question": "Quants relleus t\u00e9 la predel\u00b7la?"}, {"answers": [{"text": "d'una predel\u00b7la amb quatre relleus i una imatge central", "answer_start": 18}], "id": "P_369_C_2210_Q2", "question": "De qu\u00e8 consta el retaule?"}, {"answers": [{"text": "de sants i profetes", "answer_start": 166}], "id": "P_369_C_2210_Q3", "question": "Quines imatges hi ha als carres laterals?"}, {"answers": [{"text": "amb ornaments g\u00f2tics i petites imatges", "answer_start": 242}], "id": "P_369_C_2210_Q4", "question": "Com es troben decorades les divisions?"}, {"answers": [{"text": "amb pa d'or", "answer_start": 695}], "id": "P_369_C_2210_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 van ser daurats tots els dossers que es troben sobre les escenes escult\u00f2riques?"}]}, {"context": "Altres enc\u00e0rrecs van procedir directament del mestre Diego Cop\u00edn de Holanda, per a fusta de l\u00e0rix comprada a La Adrada. L'any seg\u00fcent (1501) es van tornar a comprar uns altres quaranta trossos de l\u00e0rix, aquesta vegada a Diego Mart\u00edn de Mombeltr\u00e1n, i aix\u00ed successivament a diversos subministradors de localitats diferents com Piedralaves, Torrijos o Alcaraz. A part de la fusta de noguera que es va dedicar de forma especial a les imatges tamb\u00e9 hi va haver noves adquisicions: algunes comandes van ser de fusta de pi per a les bastides i per a alguns sants del guardapols. Tot aix\u00f2 es troba detallat amb noms, quantitats, preus i forma de pagaments fins a l'any 1504 als Libros de Obra y F\u00e1brica de la catedral.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "Holanda", "answer_start": 68}], "id": "P_369_C_2211_Q1", "question": "D'on era el mestre Diego Cop\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "a La Adrada", "answer_start": 107}], "id": "P_369_C_2211_Q2", "question": "A qui es compr\u00e0 la fusta de l\u00e0rix?"}, {"answers": [{"text": "quaranta", "answer_start": 176}], "id": "P_369_C_2211_Q3", "question": "Quants trossos de l\u00e0rix es van comprar a Diego Mart\u00edn de Mombeltr\u00e1n?"}, {"answers": [{"text": "de noguera", "answer_start": 377}], "id": "P_369_C_2211_Q4", "question": "Quina fusta es va dedicar de forma especial a les imatges?"}, {"answers": [{"text": "Piedralaves, Torrijos o Alcaraz", "answer_start": 325}], "id": "P_369_C_2211_Q5", "question": "De quines altres localitats es va comprar l\u00e0rix?"}]}, {"context": "El retaule est\u00e0 situat al fons de la capella Major de la catedral de Toledo i \u00e9s de forma corbada, ja que calia que es pogu\u00e9s adossar perfectament al mur de la capella. El seu tema central mari\u00e0 \u00e9s de l'Assumpci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u, mentre que als carrers laterals s'hi relaten tamb\u00e9 escenes de la vida i Passi\u00f3 de Crist. El coronament superior del retaule es va realitzar amb la inclusi\u00f3 d'un gran calvari.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "corbada", "answer_start": 90}], "id": "P_369_C_2212_Q1", "question": "Quina forma t\u00e9 el retaule?"}, {"answers": [{"text": "al fons de la capella Major de la catedral de Toledo", "answer_start": 23}], "id": "P_369_C_2212_Q2", "question": "On est\u00e0 situat el retaule?"}, {"answers": [{"text": "l'Assumpci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u", "answer_start": 201}], "id": "P_369_C_2212_Q3", "question": "Quin \u00e9s el tema central mari\u00e0 del retaule?"}, {"answers": [{"text": "de la vida i Passi\u00f3 de Crist", "answer_start": 291}], "id": "P_369_C_2212_Q4", "question": "Quines escenes es relaten als carrers laterals?"}, {"answers": [{"text": "amb la inclusi\u00f3 d'un gran calvari", "answer_start": 372}], "id": "P_369_C_2212_Q5", "question": "Com es va fer el coronament superior del retaule?"}]}, {"context": "Els \u00e0ngels dessota el guardapols van ser tallats per Cop\u00edn de Holanda, i els escuts reials que sostenen per Juan de Brussel\u00b7les. La policromia va ser realitzada per Francisco de Amberes. La disposici\u00f3 d'aquests grans \u00e0ngels col\u00b7locats com a uni\u00f3 entre els sepulcres dels reis del murs laterals de la Capilla Mayor i la iconografia del retaule volien simbolitzar la relaci\u00f3 cristiana dels monarques.[32] Aquests estrets carrers laterals que formen els guardapols del retaule es troben ocupats per cinc est\u00e0tues de sants sota dosserets.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Cop\u00edn de Holanda", "answer_start": 53}], "id": "P_369_C_2214_Q1", "question": "Qui va tallar els \u00e0ngels dessota el guardapols?"}, {"answers": [{"text": "Juan de Brussel\u00b7les", "answer_start": 108}], "id": "P_369_C_2214_Q2", "question": "Per qui van ser tallats els escuts reials que sostenen els \u00e0ngels?"}, {"answers": [{"text": "La policromia", "answer_start": 129}], "id": "P_369_C_2214_Q3", "question": "Qu\u00e8 va realitzar Francisco de Amberes?"}, {"answers": [{"text": "estrets", "answer_start": 411}], "id": "P_369_C_2214_Q4", "question": "Com s\u00f3n els carrers laterals?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 496}], "id": "P_369_C_2214_Q5", "question": "Quantes est\u00e0tues ocupen els carrers laterals?"}]}]}, {"title": "Elisabetta, regina d'Inghilterra", "paragraphs": [{"context": "Quan Rossini, \"l'home del nord\", l'estranger de Pesaro arriba a N\u00e0pols el 1815, la ciutat s'estava recuperant d'una s\u00e8rie de vicissituds  pol\u00edtiques. La dominaci\u00f3 napole\u00f2nica (1806-1815) s'havia acabat, per\u00f2 Ferran IV encara no havia remuntat al seu tron, i societats secretes, com els Carbonaris, reclamaven la unificaci\u00f3 d'It\u00e0lia i eren en tots els focus d'agitaci\u00f3. A aquest ressentiment pol\u00edtic contra Ferran IV, va respondre el ressentiment dels cercles musicals contra el compositor de vint-i-tres anys arribat de Pesaro. Una campanya antirossiniana desencadenada pels fidels de Paisiello i Zingarelli. Paisiello va afirmar que Rossini era un m\u00fasic llicenci\u00f3s i Zingarelli (que dirigia el Conservatori de N\u00e0pols) va prohibir als seus alumnes d'estudiar les partitures del seu rival n\u00f2rdic.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una s\u00e8rie de vicissituds  pol\u00edtiques", "answer_start": 110}], "id": "P_228_C_1363_Q2", "question": "De qu\u00e8 s'estava recuperant la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "els Carbonaris", "answer_start": 282}], "id": "P_228_C_1363_Q3", "question": "Quina societat secreta reclamava la unificaci\u00f3 d'It\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-tres", "answer_start": 492}], "id": "P_228_C_1363_Q4", "question": "Quants anys tenia Rossini?"}, {"answers": [{"text": "era un m\u00fasic llicenci\u00f3s", "answer_start": 642}], "id": "P_228_C_1363_Q5", "question": "Qu\u00e8 va afirmar Paisiello de Rossini?"}]}, {"context": "Elisabetta, regina d'Inghilterra va ser representada per primera vegada el 4 d'octubre de 1815 al Teatro San Carlo de N\u00e0pols. L'estrena havia sigut molt esperada amb impaci\u00e8ncia tant pels seguidors com pels detractors de Rossini. L'ambient que regnava al San Carlo aquell dia era excepcional, que era a m\u00e9s a m\u00e9s el dia de l'obertura de la temporada de tardor i el dia de la festa del pr\u00edncep hereu del reialme de les Dues Sic\u00edlies, Francesc. El bi\u00f2graf fantasi\u00f3s de la vida de Rossini, Stendhal, va escriure sobre l'ocasi\u00f3:", "qas": [{"answers": [{"text": "el 4 d'octubre de 1815", "answer_start": 72}], "id": "P_228_C_1364_Q1", "question": "Quan es va estrenar l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Teatro San Carlo", "answer_start": 98}], "id": "P_228_C_1364_Q2", "question": "A quin teatre es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "amb impaci\u00e8ncia", "answer_start": 162}], "id": "P_228_C_1364_Q3", "question": "Com esperaven l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "excepcional", "answer_start": 280}], "id": "P_228_C_1364_Q4", "question": "Com era l'ambient al teatre?"}, {"answers": [{"text": "la temporada de tardor", "answer_start": 337}], "id": "P_228_C_1364_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'obria aquell dia?"}]}, {"context": "Dins el prefaci de la Vie de Rosssini, Stendhal el 1823 va escriure: \u00abdespr\u00e9s de la mort de Napole\u00f3, no s'ha trobat un altre home del qual se'n parli cada dia de Moscou a N\u00e0pols, de Londres a Viena, de Par\u00eds a Calcuta\u00bb. Stendhal hauria pogut dir pr\u00e0cticament el mateix de Rossini l'endem\u00e0 d'Elisabetta. N\u00e0pols era als peus del compositor, compr\u00e8s el rei Ferran IV, qui va donar immediatament a Zingarelli l'ordre d'aixecar la prohibici\u00f3 de les partitures de Rossini.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "als peus del compositor", "answer_start": 314}], "id": "P_228_C_1365_Q2", "question": "Com estava N\u00e0pols?"}, {"answers": [{"text": "aixecar la prohibici\u00f3 de les partitures de Rossini", "answer_start": 415}], "id": "P_228_C_1365_Q3", "question": "Quina ordre va donar Ferran IV?"}]}, {"context": "Les obertures s\u00f3n similars, amb alguns canvis en la instrumentaci\u00f3 i refor\u00e7ada en l'orquestraci\u00f3.[5] La m\u00fasica que acompanya el final de la introducci\u00f3 d'Aureliano \u00e9s similar a la del cor situat entre la cavatina i la cabaletta de Norfolk al comen\u00e7ament del primer acte. Els finals de l'acte I \u00e9s similar. La cabaletta d'Aureliano en la seva gran escena de l'acte II \u00e9s similar a la cabaletta d'entrada d'Elisabetta (Questo cor ben lo comprende).", "qas": [{"answers": [{"text": "similars", "answer_start": 18}], "id": "P_228_C_1366_Q1", "question": "Com s\u00f3n les obertures?"}, {"answers": [{"text": "entre la cavatina i la cabaletta de Norfolk", "answer_start": 195}], "id": "P_228_C_1366_Q2", "question": "On est\u00e0 situat el cor?"}, {"answers": [{"text": "Els finals de l'acte I", "answer_start": 271}], "id": "P_228_C_1366_Q3", "question": "Quins finals son similars?"}, {"answers": [{"text": "la cabaletta d'entrada d'Elisabetta", "answer_start": 380}], "id": "P_228_C_1366_Q4", "question": "A qu\u00e8 \u00e9s similar la cabaletta d'Aureliano?"}]}, {"context": "Rossini va aprofitar per a aquesta \u00f2pera, orquestrada de forma lleugerament diferent, la mateixa obertura d'Aureliano in Palmira, que no havia arribat a N\u00e0pols. Tamb\u00e9 a l'interior hi ha peces d'altres \u00f2peres, per\u00f2 la coincid\u00e8ncia m\u00e9s curiosa \u00e9s la pres\u00e8ncia, cantada per Elisabetta, d'una \u00e0ria gaireb\u00e9 id\u00e8ntica a la que despr\u00e9s seria Una voce poco fa. Per\u00f2 Elisabetta cont\u00e9 notables aportacions que la converteixen en un estimable exemple de drama l\u00edric del primer Romanticisme, culminant en l'emotiva \u00e0ria final d'Elisabetta Bell'alme generose, de suau i ondulant melodia completament sentimental i orientada cap al nou estil que el mateix Rossini estava ajudant a n\u00e9ixer.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Aureliano in Palmira", "answer_start": 108}], "id": "P_228_C_1367_Q1", "question": "Quina obertura va aprofitar Rossini?"}, {"answers": [{"text": "peces d'altres \u00f2peres", "answer_start": 186}], "id": "P_228_C_1367_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a l'interior?"}, {"answers": [{"text": "de drama l\u00edric del primer Romanticisme", "answer_start": 439}], "id": "P_228_C_1367_Q3", "question": "De qu\u00e8 es exemple Elisabetta?"}, {"answers": [{"text": "Bell'alme generose", "answer_start": 526}], "id": "P_228_C_1367_Q4", "question": "Com es titula l'\u00e0ria final d'Elisabetta?"}, {"answers": [{"text": "suau i ondulant", "answer_start": 549}], "id": "P_228_C_1367_Q5", "question": "Com \u00e9s la melodia?"}]}, {"context": "Els termes del contracte amb Barbaia foren els seg\u00fcents: Rossini assumia la direcci\u00f3 musical dels teatres San Carlo i Fondo, amb poders tamb\u00e9 administratius, i havia de compondre dues \u00f2peres a l'any. Es podia absentar de la ciutat per a complir els compromisos que volgu\u00e9s, pr\u00e8via resta de les retribucions proporcionals. L'import era de 8.000 francs a l'any, m\u00e9s un percentatge dels ingressos. Rossini podia allotjar-se a casa de  l'empresari. Per tant la retribuci\u00f3 era elevada per\u00f2 tamb\u00e9 el treball que havia de fer.[5] Aquesta \u00f2pera va ser la primera que va compondre Rossini per a l'influent empresari. A m\u00e9s va ser la que va servir per a donar a con\u00e8ixer Rossini a N\u00e0pols, ciutat musical important, que idolatrava als compositors Giovanni Paisiello i Nicola Zingarelli, i que tenia certa aversi\u00f3 cap als estrangers. Buscant l'\u00e8xit, Rossini va compondre una obra plena d'efectes vocals, la qual cosa va servir per a aconseguir un \u00e8xit notable.[6] A m\u00e9s, Barbaia va posavar a la seva disposici\u00f3 els millors cantants de la ciutat, incloent-hi a la soprano espanyola Isabel Colbran (Elisabetta), el tenor tamb\u00e9 espanyol, Manuel Garc\u00eda (Norfolk) i el tenor itali\u00e0 Andrea Nozzari (Leicester).", "qas": [{"answers": [{"text": "amb Barbaia", "answer_start": 25}], "id": "P_228_C_1368_Q1", "question": "Amb qui va fer un contracte?"}, {"answers": [{"text": "San Carlo i Fondo", "answer_start": 106}], "id": "P_228_C_1368_Q2", "question": "De quins teatres va assumir la direcci\u00f3 musical?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 179}], "id": "P_228_C_1368_Q3", "question": "Quantes \u00f2peres a l'any havia de compondre?"}, {"answers": [{"text": "8.000 francs a l'any", "answer_start": 338}], "id": "P_228_C_1368_Q4", "question": "Quin era l'import de les retribucions?"}, {"answers": [{"text": "per a donar a con\u00e8ixer Rossini a N\u00e0pols", "answer_start": 638}], "id": "P_228_C_1368_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 va servir l'\u00f2pera?"}]}]}, {"title": "Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner", "paragraphs": [{"context": "Es va realitzar al prat d'\u00c1ngel P\u00e9rez, amic de L\u00f3pez, que l'havia regalat al poble perqu\u00e8 acoll\u00eds al monument i fou sufragat pel municipi. Inicialment s'encarreg\u00e0 el monument a Cristobal Cascante per\u00f2 al final fou Dom\u00e8nech i Montaner qui l'execut\u00e0, respectant part del projecte original. El monument s'erigeix amb un original pedestal en forma de proa de vaixell i la columna sobre la qual s'aixeca l'est\u00e0tua del marqu\u00e8s. Hi abunden els temes mar\u00edtims i destacaven les est\u00e0tues de bronze, amb les al\u00b7legories de les Antilles i Filipines. Aquestes peces foren manllevades, juntament amb l'est\u00e0tua de marqu\u00e8s durant la guerra civil.", "qas": [{"answers": [{"text": "al prat d'\u00c1ngel P\u00e9rez", "answer_start": 16}], "id": "P_409_C_2449_Q1", "question": "On es va realitzar?"}, {"answers": [{"text": "al poble", "answer_start": 74}], "id": "P_409_C_2449_Q2", "question": "A qui va regalar el monument \u00c1ngel P\u00e9rez?"}, {"answers": [{"text": "a Cristobal Cascante", "answer_start": 175}], "id": "P_409_C_2449_Q3", "question": "A qui s'encarreg\u00e0 el monument inicialment?"}, {"answers": [{"text": "Dom\u00e8nech i Montaner", "answer_start": 214}], "id": "P_409_C_2449_Q4", "question": "Qui va fer el monument finalment?"}, {"answers": [{"text": "de proa de vaixell", "answer_start": 344}], "id": "P_409_C_2449_Q5", "question": "Quina forma t\u00e9 el pedestal del monument?"}]}, {"context": "La seva actuaci\u00f3 pol\u00edtica i la tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presid\u00e8ncia de l'Ateneu Barcelon\u00e8s (1898, 1911 i 1913). El 1881 fou mantenidor dels Jocs Florals, i el 1895 en fou president. Fou membre de l'ara denominada Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901) i ingress\u00e0 a l'Acad\u00e8mia de Bones Lletres (1921).[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "de l'Ateneu Barcelon\u00e8s", "answer_start": 94}], "id": "P_409_C_2450_Q1", "question": "De qu\u00e8 va ser president tres vegades?"}, {"answers": [{"text": "1898, 1911 i 1913", "answer_start": 118}], "id": "P_409_C_2450_Q2", "question": "Quins anys va ser escollit president de l'Ateneu Barcelon\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "El 1881", "answer_start": 138}], "id": "P_409_C_2450_Q3", "question": "Quan va ser mantenidor dels Jocs Florals?"}, {"answers": [{"text": "Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi", "answer_start": 239}], "id": "P_409_C_2450_Q4", "question": "De quina Reial Acad\u00e8mia fou membre?"}, {"answers": [{"text": "Acad\u00e8mia de Bones Lletres", "answer_start": 314}], "id": "P_409_C_2450_Q5", "question": "A quina acad\u00e8mia ingress\u00e0 el 1921?"}]}, {"context": "El projecte d'hospital neix influ\u00eft per la incipient preocupaci\u00f3 de les condicions sanit\u00e0ries de les grans ciutats. Dom\u00e8nech estudia diferents solucions que s'estaven aplicant a Europa (Hospital Lariboisi\u00e8re a Par\u00eds, St.Thomas a Londres, Brugmann a Laeken (B\u00e8lgica) i l'hospital militar de Toul), i finalment plantej\u00e0 un programa higienico-arquitect\u00f2nic basat en pavellons a\u00efllats enlla\u00e7ats entre si per una galeria subterr\u00e0nia, una soluci\u00f3 absolutament innovadora. La combinaci\u00f3 de la volta catalana i d'estructures en ferro com les que havia fet servir al restaurant i al Palau, aconsegueixen unes sales di\u00e0fanes de grans dimensions. L'\u00fas de la cer\u00e0mica, a m\u00e9s de la funci\u00f3 decorativa que tan b\u00e9 dominava Dom\u00e8nech, en aquest cas est\u00e0 plenament justificada per raons d'higiene. La sobrietat del ma\u00f3 t\u00edpic a la seva obra, es combina amb la calidesa de la pedra de Montju\u00efc, com va fer al Palau de la M\u00fasica, amb escultures de Pau Gargallo i Francesc Madurell i Torres.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "de les condicions sanit\u00e0ries", "answer_start": 65}], "id": "P_409_C_2451_Q1", "question": "Quina preocupaci\u00f3 hi comen\u00e7a a haver per les grans ciutats?"}, {"answers": [{"text": "diferents solucions que s'estaven aplicant a Europa", "answer_start": 133}], "id": "P_409_C_2451_Q2", "question": "Qu\u00e8 va estudiar Dom\u00e8nech?"}, {"answers": [{"text": "en pavellons a\u00efllats enlla\u00e7ats entre si per una galeria subterr\u00e0nia", "answer_start": 360}], "id": "P_409_C_2451_Q3", "question": "En qu\u00e8 es basava el programa de Dom\u00e8nech?"}, {"answers": [{"text": "per raons d'higiene", "answer_start": 758}], "id": "P_409_C_2451_Q4", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 justificat l'us que Dom\u00e8nech va fer de la cer\u00e0mica?"}, {"answers": [{"text": "pedra de Montju\u00efc", "answer_start": 855}], "id": "P_409_C_2451_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 es combina el ma\u00f3 t\u00edpic de l'obra de Dom\u00e8nech?"}]}, {"context": "Abans de finalitzar el segle xix, en plena maduresa del modernisme, Dom\u00e8nech va construir a Reus l'Institut Pere Mata (1897-1919). \u00c9s un exemple de l'arquitectura al servei de les persones, sense descuidar l'est\u00e8tica. Iniciat amb el suport de Pau Font de Rubinat, va significar la presentaci\u00f3 d'un model avan\u00e7at de prestaci\u00f3 m\u00e8dica, en un moment d'incipient sensibilitat per una visi\u00f3 social de la salut. Format per pavellons a\u00efllats, desenvolupats a partir d'una ordenaci\u00f3 urbana, on totes les possibilitats d'atenci\u00f3 al malalt estaven contemplades, Dom\u00e8nech disposa un llenguatge ornamental on la natura, endinsant-se per les estances mitjan\u00e7ant models de vitralls, cer\u00e0miques i mosaics, s'instrumenta com un element benefactor de l'\u00e0nima. Uns anys m\u00e9s tard, utilitzar\u00e0 el coneixement d'aquesta obra per al disseny, m\u00e8dicament innovador, de l'Hospital de Sant Pau.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Institut Pere Mata", "answer_start": 97}], "id": "P_409_C_2452_Q1", "question": "Quin institut va construir Dom\u00e8nech a Reus?"}, {"answers": [{"text": "al servei de les persones", "answer_start": 163}], "id": "P_409_C_2452_Q2", "question": "Com \u00e9s l'arquitectura de l'Institut Pere Mata?"}, {"answers": [{"text": "Pau Font de Rubinat", "answer_start": 243}], "id": "P_409_C_2452_Q3", "question": "Qui va donar suport per iniciar les obres de l'Institut Pere Mata?"}, {"answers": [{"text": "per pavellons a\u00efllats", "answer_start": 412}], "id": "P_409_C_2452_Q4", "question": "Com est\u00e0 format l'Institut Pere Mata?"}, {"answers": [{"text": "l'Hospital de Sant Pau", "answer_start": 843}], "id": "P_409_C_2452_Q5", "question": "En quina obra va utilitzar Dom\u00e8nech el coneixement que va adquirir fent l'Institut Pere Mata?"}]}, {"context": "Des de la doc\u00e8ncia, va formar deixebles com Gaud\u00ed, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Comprom\u00e8s pol\u00edticament amb el catalanisme va ser un impulsor  pol\u00edtic del catalanisme, ja que impuls\u00e0 la Lliga Regionalista que seria en pocs anys for\u00e7a hegem\u00f2nica a Catalunya. Alhora arrib\u00e0 a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme pol\u00edtic espanyol vora el 1898. Va combinar la seva professi\u00f3 amb els estudis d'her\u00e0ldica i art rom\u00e0nic, estudis que realitz\u00e0 en gran part als darrers anys de la seva vida al seu estudi de la Masia Rocosa, antic mas del segle xvii, propietat de la fam\u00edlia Montaner i situada al costat de la Casa Dom\u00e8nech, resid\u00e8ncia familiar dels Dom\u00e8nech i Montaner a la vila de Canet de Mar i actual seu de la Casa Museu Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner.", "qas": [{"answers": [{"text": "Gaud\u00ed, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol", "answer_start": 44}], "id": "P_409_C_2453_Q1", "question": "Qui va ser deixeble de Dom\u00e8nech?"}, {"answers": [{"text": "amb el catalanisme", "answer_start": 124}], "id": "P_409_C_2453_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 estava comprom\u00e8s pol\u00edticament Dom\u00e8nech?"}, {"answers": [{"text": "la Lliga Regionalista", "answer_start": 203}], "id": "P_409_C_2453_Q3", "question": "Quin partit impuls\u00e0 Dom\u00e8nech?"}, {"answers": [{"text": "d'her\u00e0ldica i art rom\u00e0nic", "answer_start": 499}], "id": "P_409_C_2453_Q4", "question": "Quins altres estudis realitz\u00e0 Dom\u00e8nech?"}, {"answers": [{"text": "la Masia Rocosa", "answer_start": 610}], "id": "P_409_C_2453_Q5", "question": "Quin era l'estudi de Dom\u00e8nech?"}]}]}, {"title": "Palau Nacional (Barcelona)", "paragraphs": [{"context": "El tambor de la c\u00fapula consta de vuit plafons de pintura representant antigues civilitzacions, realitzades per Josep de Togores i Manuel Humbert.[24] Les petxines les van pintar aquests mateixos artistes, en grisalla i representen les quatre al\u00b7legories corresponents als antics regnes de Lle\u00f3, Castella, Navarra i la Corona d'Arag\u00f3.[25] Sota aquestes petxines, es troben quatre escultures ubicades dins d'unes forn\u00edcules, que representen per una banda, La llei i La for\u00e7a, realitzades per l'escultor Josep Dunyach, i per l'altre, El Treball i La Religi\u00f3 de l'escultor Enric Casanovas.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 33}], "id": "P_568_C_3403_Q1", "question": "Quants plafons de pintura hi ha al tambor de la c\u00fapula?"}, {"answers": [{"text": "antigues civilitzacions", "answer_start": 70}], "id": "P_568_C_3403_Q2", "question": "Qu\u00e8 representen els vuit plafons de pintura del tambor de la c\u00fapula?"}, {"answers": [{"text": "Josep de Togores i Manuel Humbert", "answer_start": 111}], "id": "P_568_C_3403_Q3", "question": "Qui va pintar el tambor de la c\u00fapula?"}, {"answers": [{"text": "les quatre al\u00b7legories corresponents als antics regnes de Lle\u00f3, Castella, Navarra i la Corona d'Arag\u00f3", "answer_start": 231}], "id": "P_568_C_3403_Q4", "question": "Qu\u00e8 representen les petxines que van pintar Josep de togores i Manuel Humbert?"}]}, {"context": "A l'Exposici\u00f3 Universal de Barcelona (1888), ja s'havien instal\u00b7lat dos orgues el\u00e8ctrics al Sal\u00f3 de la Reina Regent del Palau de Belles Arts; aquesta iniciativa era fidel a una tradici\u00f3 que tamb\u00e9 s'havia portat a terme en altres exposicions, com la de Glasgow el 1901, la de Saint Louis el 1904 o la de San Diego el 1915. Aix\u00ed, es va creure adequat d'instal\u00b7lar-ne un tamb\u00e9 en la nova exposici\u00f3. L'orgue va ser fabricat per la casa alemanya Walcker i Cia. casa fundada per Eberhard Frederich Walcker el 1820; els mecanismes eren tots el\u00e8ctrics i constava de 154 registres repartits en cinc teclats i un pedaler de trenta-dues notes amb m\u00e9s de deu mil tubs flautats. El professor Alfred Sittard el va inaugurar el 6 de juliol de 1929. Va ser restaurat i ampliat el 1955, afegint als tubs originals dos mil cinc-cents tubs m\u00e9s. Amb aquesta ampliaci\u00f3 l'orgue, de 34 metres de longitud per 11 d'altura, va passar a tenir sis teclats.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Sal\u00f3 de la Reina Regent del Palau de Belles Arts", "answer_start": 89}], "id": "P_568_C_3404_Q1", "question": "On s'havien instal\u00b7lat els dos orgues el\u00e8ctrics a l'Exposici\u00f3 Universal de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "1901", "answer_start": 263}], "id": "P_568_C_3404_Q2", "question": "En quin any es va realitzar l'exposici\u00f3 de Glasgow?"}, {"answers": [{"text": "la casa alemanya Walcker i Cia.", "answer_start": 424}], "id": "P_568_C_3404_Q3", "question": "Qui va fabricar l'orgue que es va instal\u00b7lar al Sal\u00f3 de la Reina Regent del Palau de Belles Arts?"}, {"answers": [{"text": "1820", "answer_start": 503}], "id": "P_568_C_3404_Q4", "question": "Quan va fundar Eberhard Frederich Walcker la casa alemanya Walcker i Cia.?"}]}, {"context": "L'any 2000 es va iniciar l'\u00faltima fase de reconstrucci\u00f3, fase en la qual va col\u00b7laborar l'arquitecte Josep Benedito. El 2003 es va inaugurar una nova sala per a exposicions temporals i es van donar per concloses les obres el 2004, amb una superf\u00edcie total constru\u00efda de 51.600 metres quadrats i, per tant, la superf\u00edcie afegida a la construcci\u00f3 original \u00e9s de 15.300 metres quadrats. Simult\u00e0niament, es van restaurar les cascades d'aigua que hi ha davant del Palau. La inauguraci\u00f3 definitiva, a c\u00e0rrec dels reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia de Gr\u00e8cia, es va portar a terme el 16 de desembre de 2004.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "2000", "answer_start": 6}], "id": "P_568_C_3405_Q1", "question": "Quan es va iniciar l'\u00faltima fase de reconstrucci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Josep Benedito", "answer_start": 101}], "id": "P_568_C_3405_Q2", "question": "Quin arquitecte va col\u00b7laborar en l'\u00faltima fase de la reconstrucci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "2003", "answer_start": 120}], "id": "P_568_C_3405_Q3", "question": "Quin any es va inaugurar una nova sala per a exposicions temporals?"}, {"answers": [{"text": "15.300", "answer_start": 360}], "id": "P_568_C_3405_Q4", "question": "Quants metres quadrats es van afegir a la construcci\u00f3 original?"}, {"answers": [{"text": "davant del Palau", "answer_start": 448}], "id": "P_568_C_3405_Q5", "question": "On s\u00f3n les cascades d'aigua?"}]}, {"context": "Es troba cobert per una gran volta oval revestida per cassetons, i unes grans columnes dominen la decoraci\u00f3, columnes que tenen el fust adornat amb elements grotescs d'estil renaixentista. La pintura \u00e9s senzilla i consta de sanefes i uns adorns vegetals for\u00e7a lleugers col\u00b7locats a tots els arcs i perfils de les voltes que formen. Un altre element pict\u00f2ric del sal\u00f3 s\u00f3n els cinquanta-sis petits escuts que omplen els espais entre els arcs i que representen les cinquanta prov\u00edncies espanyoles existents el 1929; els sis escuts restants contenen instruments musicals i estan col\u00b7locats a la part on hi ha l'orgue.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "per cassetons", "answer_start": 50}], "id": "P_568_C_3406_Q1", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 revestida la volta oval?"}, {"answers": [{"text": "unes grans columnes", "answer_start": 67}], "id": "P_568_C_3406_Q2", "question": "Quins elements dominen la decoraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb elements grotescs d'estil renaixentista", "answer_start": 144}], "id": "P_568_C_3406_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 est\u00e0 adornat el fust de les columnes?"}, {"answers": [{"text": "senzilla", "answer_start": 203}], "id": "P_568_C_3406_Q4", "question": "Com \u00e9s la pintura?"}, {"answers": [{"text": "cinquanta-sis", "answer_start": 375}], "id": "P_568_C_3406_Q5", "question": "Quants escuts hi ha al sal\u00f3?"}]}, {"context": "Durant el 1925 els guanyadors del concurs van realitzar el projecte executiu de l'avantprojecte presentat. Un dels temes m\u00e9s importants va ser aconseguir pactar la garantia de l'elaboraci\u00f3 de l'obra en un temps determinat. Els mecanismes per portar-ho endavant es van basar en la racionalitzaci\u00f3 dels elements arquitect\u00f2nics cercant una repetici\u00f3 que fes guanyar temps. Tres materials van tenir un gran paper en la seva construcci\u00f3: el formig\u00f3, la pedra artificial i el ferro. Segons van explicar els mateixos arquitectes la pedra artificial que es va utilitzar es fabricava a peu d'obra i es va realitzar en forma de T per tenir una bona adher\u00e8ncia entre les peces als murs on s'aplicava.", "qas": [{"answers": [{"text": "el formig\u00f3, la pedra artificial i el ferro", "answer_start": 433}], "id": "P_568_C_3407_Q1", "question": "Quins materials van tenir un paper important en la construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a peu d'obra", "answer_start": 575}], "id": "P_568_C_3407_Q2", "question": "On es fabricava la pedra artificial que es va utilitzar en la construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "en forma de T", "answer_start": 606}], "id": "P_568_C_3407_Q3", "question": "En quina forma es va tallar la pedra artificial que s'utilitz\u00e0 en la construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "per tenir una bona adher\u00e8ncia entre les peces als murs on s'aplicava", "answer_start": 620}], "id": "P_568_C_3407_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es va tallar en forma de T la pedra artificial que s'utilitz\u00e0 en la construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el projecte executiu de l'avantprojecte presentat", "answer_start": 56}], "id": "P_568_C_3407_Q5", "question": "Qu\u00e8 van realitzar els guanyadors del concurs durant el 1925?"}]}]}, {"title": "Capella de San Blas de la catedral de Toledo", "paragraphs": [{"context": "La capella de San Blas \u00e9s una capella en honor a sant Blai de Sebaste que es troba a la planta baixa de la Catedral de Toledo amb acc\u00e9s des del mateix claustre. Fou una obra encarregada per l'arquebisbe Pedro Tenorio a finals del segle XIV amb la intenci\u00f3 que serv\u00eds de capella funer\u00e0ria per a la seva fam\u00edlia i ell mateix. La percepci\u00f3 que es t\u00e9 de la seva construcci\u00f3 fa que sembli dissociada del claustre, encara que els elements arquitect\u00f2nics i la seva estructura interna la converteixen parcialment en inseparable d'aquest, com ho demostra la manca d'un acc\u00e9s exterior directe. T\u00e9 unes magn\u00edfiques pintures murals de tipus florent\u00ed.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "en honor a sant Blai de Sebaste", "answer_start": 38}], "id": "P_332_C_1987_Q1", "question": "Per a qui es va fer la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"}, {"answers": [{"text": "des del mateix claustre", "answer_start": 136}], "id": "P_332_C_1987_Q2", "question": "Com s'accedeix a la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"}, {"answers": [{"text": "Pedro Tenorio", "answer_start": 203}], "id": "P_332_C_1987_Q3", "question": "Qui va encarregar la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"}, {"answers": [{"text": "amb la intenci\u00f3 que serv\u00eds de capella funer\u00e0ria per a la seva fam\u00edlia i ell mateix", "answer_start": 240}], "id": "P_332_C_1987_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 va encarregar Pedro Tenorio la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"}, {"answers": [{"text": "florent\u00ed", "answer_start": 629}], "id": "P_332_C_1987_Q5", "question": "De quin tipus s\u00f3n les pintures de la capella de San Blas de la Catedral de Toledo?"}]}, {"context": "La capella consta d'una planta quadrangular de deu metres de costat, amb una volta d'onze metres d'al\u00e7ada, els nervis de la qual la divideixen en vuit parts. Els seus murs estan constru\u00efts amb carreus de pedra i ma\u00f3, completament coberts per pintures murals d'estil florent\u00ed, a excepci\u00f3 d'un s\u00f2col de granit que envolta tot l'espai. T\u00e9 un petit espai rectangular sobre el mur oriental que serveix de sagristia. Va ser encarregada la direcci\u00f3 de la seva construcci\u00f3 a l'arquitecte de la catedral Rodrigo Alfonso, que estava realitzant en aquell moment tamb\u00e9 les obres del claustre juntament amb el mestre Alvar Mart\u00ednez i el seu taller.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una planta quadrangular", "answer_start": 18}], "id": "P_332_C_1989_Q1", "question": "De qu\u00e8 consta la capella?"}, {"answers": [{"text": "onze", "answer_start": 85}], "id": "P_332_C_1989_Q2", "question": "Quina al\u00e7ada t\u00e9 la volta de la capella?"}, {"answers": [{"text": "de pedra i ma\u00f3", "answer_start": 201}], "id": "P_332_C_1989_Q3", "question": "Com s\u00f3n els carreus amb que estan constru\u00efts els murs de la capella?"}, {"answers": [{"text": "florent\u00ed", "answer_start": 266}], "id": "P_332_C_1989_Q4", "question": "De quin estil s\u00f3n les pintures murals de la capella?"}, {"answers": [{"text": "Rodrigo Alfonso", "answer_start": 495}], "id": "P_332_C_1989_Q5", "question": "Qui va fer la direcci\u00f3 de la construcci\u00f3 de la capella?"}]}, {"context": "Enfront de l'entrada de la capella es troba la Crucifixi\u00f3, basada molt probablement a l'obra d'Antonio Veneciano que es conserva al Museu nacional de San Matteo de Pisa, a It\u00e0lia. Amb aquesta representaci\u00f3 comen\u00e7a un cicle sobre el Credo en catorze escenes que ocupen la part superior de les parets des de la cornisa, i que pot seguir-se en el sentit de les agulles del rellotge, comen\u00e7ant pel costat oest amb les imatges de sant Joan i sant Lluc llegint i escrivint els Evangelis. Aix\u00ed, es pot llegir en aquesta escena \u00abIn Principio Erat Verbum\u00bb. Continua L'Anunciaci\u00f3 que presideix la imatge de D\u00e9u omnipotent i pare, la Verge Maria a les seves cambres i l'arc\u00e0ngel sant Gabriel. L'escena destaca per la profunditat i l'atenci\u00f3 preciosista al detall. Continuant amb el recorregut visual, a ambd\u00f3s costats de l'esmentada Crucifixi\u00f3 a la cara nord es troba L'Adoraci\u00f3 i Jes\u00fas davant de Caif\u00e0s al costat esquerre, i escenes del Sant Enterrament i el Descens de la Creu al dret. A la cara est, nom\u00e9s \u00e9s parcialment apreciable L'Ascensi\u00f3, encara que l'escena completa inclo\u00efa els altres dos evangelistes, sant Marc i sant Mateu. Acaba el recorregut al mur sud amb Jes\u00fas assegut a la dreta de D\u00e9u Pare, escenes del Judici Final, la Pentecosta i la Resurrecci\u00f3 dels morts. Al final s'acaba on es va comen\u00e7ar, a la cara oest, amb la Transfiguraci\u00f3 al Mont Tabor.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Enfront de l'entrada de la capella", "answer_start": 0}], "id": "P_332_C_1990_Q1", "question": "On es troba la Crucifixi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "catorze", "answer_start": 241}], "id": "P_332_C_1990_Q2", "question": "Quantes escenes sobre el credo hi ha representades a la capella?"}, {"answers": [{"text": "en el sentit de les agulles del rellotge", "answer_start": 338}], "id": "P_332_C_1990_Q3", "question": "Com es poden seguir les escenes sobre el credo que hi ha representades a la capella?"}, {"answers": [{"text": "sant Joan i sant Lluc llegint i escrivint els Evangelis", "answer_start": 425}], "id": "P_332_C_1990_Q4", "question": "Quina escena hi ha al principi de les escenes del credo?"}, {"answers": [{"text": "\u00abIn Principio Erat Verbum\u00bb", "answer_start": 520}], "id": "P_332_C_1990_Q5", "question": "Qu\u00e8 es pot llegir a la primera escena de les escenes del credo?"}]}]}, {"title": "Maurice Ravel", "paragraphs": [{"context": "El seu pare, Joseph Ravel (1832 - 1908), era un enginyer d'anomenada, amb avantpassats su\u00efssos i savoians (Ravez). Sa mare, Marie Delouart-Ravel (1840 - 1917), era basca, descendent d'una antiga fam\u00edlia espanyola (Deluarte). Va tenir un germ\u00e0, \u00c9douard Ravel (1878 - 1960), amb qui va mantenir durant tota la vida un fort lligam afectiu.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Joseph Ravel", "answer_start": 13}], "id": "P_322_C_1927_Q1", "question": "Com es deia el seu pare?"}, {"answers": [{"text": "enginyer", "answer_start": 48}], "id": "P_322_C_1927_Q2", "question": "Qu\u00e8 era el seu pare?"}, {"answers": [{"text": "basca", "answer_start": 164}], "id": "P_322_C_1927_Q3", "question": "D'on era la seva mare?"}, {"answers": [{"text": "\u00c9douard Ravel", "answer_start": 244}], "id": "P_322_C_1927_Q4", "question": "Com es deia el seu germ\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "un fort lligam afectiu", "answer_start": 313}], "id": "P_322_C_1927_Q5", "question": "Qu\u00e8 va mantenir amb el seu germ\u00e0?"}]}, {"context": "Dues obres majors anaven a proporcionar-li un munt de dificultats: L'Heure espagnole en primer lloc, \u00f2pera sobre libretto de Franc-Nohain, conclosa el 1907 i estrenada el 1911, va ser mal acollida pel p\u00fablic i sobretot per la cr\u00edtica (que va acusar-la de pornogr\u00e0fica). Ni l'humor encisador del libretto ni les aud\u00e0cies orquestrals de Ravel van ser compresos. M\u00e9s endavant el ballet Daphnis et Chlo\u00e9. Amb el t\u00edtol de Simfonia Coreogr\u00e0fica, amb l'\u00fas de cors sense paraules, Daphnis et Chlo\u00e9 \u00e9s una visi\u00f3 sobre la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica que Ravel volia propera d'aquella que van retratar els pintors francesos del segle xviii. L'argument de l'obra va ser redactat conjuntament per Michel Fokine i el mateix Ravel. Es tracta de l'obra m\u00e9s llarga del compositor, i en qu\u00e8 va invertir m\u00e9s treball. L'acollida de l'obra en la seva estrena, el juny de 1912, tamb\u00e9 va ser desigual, cosa que va desil\u00b7lusionar el compositor.", "qas": [{"answers": [{"text": "Franc-Nohain", "answer_start": 125}], "id": "P_322_C_1928_Q2", "question": "Qui va fer el libreto de L'Heure espagnole?"}, {"answers": [{"text": "p\u00fablic i sobretot per la cr\u00edtica", "answer_start": 201}], "id": "P_322_C_1928_Q3", "question": "Per qui va ser mal acollida L'Heure espagnole?"}, {"answers": [{"text": "una visi\u00f3 sobre la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica", "answer_start": 493}], "id": "P_322_C_1928_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el ballet Daphnis et Chlo\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "Michel Fokine", "answer_start": 672}], "id": "P_322_C_1928_Q5", "question": "Amb qui va redactar Ravel l'argument de Daphnis et Chlo\u00e9?"}]}, {"context": "Passen els anys, i despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 de Claude Debussy en mar\u00e7 del 1918, Ravel \u00e9s considerat com el m\u00e9s gran compositor franc\u00e8s viu. Ell, que havia patit fracassos en la primera part de la seva carrera, gaudia ara tots els honors, i no va ser sense desimboltura que va reaccionar a l'anunci de la seva promoci\u00f3 al rang de cavaller de la legi\u00f3 d'Honor el 1920: es va permetre el luxe de refusar la distinci\u00f3.[18] Satie va ironitzar: \u00abRavel rebutja la legi\u00f3 d'Honor, per\u00f2 tota la seva m\u00fasica l'accepta\u00bb.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 de Claude Debussy", "answer_start": 19}], "id": "P_322_C_1929_Q1", "question": "Quan va ser considerat el m\u00e9s gran compositor franc\u00e8s viu Ravel?"}, {"answers": [{"text": "tots els honors", "answer_start": 222}], "id": "P_322_C_1929_Q2", "question": "De qu\u00e8 gaudia ara Ravel?"}, {"answers": [{"text": "al rang de cavaller de la legi\u00f3 d'Honor", "answer_start": 319}], "id": "P_322_C_1929_Q3", "question": "A qu\u00e8 van promocionar a Ravel el 1920?"}, {"answers": [{"text": "de refusar la distinci\u00f3", "answer_start": 391}], "id": "P_322_C_1929_Q4", "question": "Quin luxe es va permetre Ravel amb la legi\u00f3 d'Honor?"}]}, {"context": "El 1897 Ravel acced\u00ed a la classe de contrapunt d'Andr\u00e9 Gedalge. El mateix any, Gabriel Faur\u00e9 esdevingu\u00e9 el seu professor de composici\u00f3. Aquest \u00faltim va jutjar el compositor amb benevol\u00e8ncia i va saludar \u00abun molt bon alumne, treballador i puntual, amb una sinceritat corprenedora\u00bb.[5] A la fi dels seus estudis va veure la llum l'Obertura de Sh\u00e9h\u00e9razade (estrenada al maig de 1899 entre els xiulets del p\u00fablic; cal no confondre-la amb la versi\u00f3 per a veu de dona i orquestra) i la famosa Pavane pour une infante d\u00e9funte, que continua sent la seua obra per a piano m\u00e9s interpretada pels mel\u00f2mans aficionats, tot i que l'autor no se l'estimava gaire.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Andr\u00e9 Gedalge", "answer_start": 49}], "id": "P_322_C_1931_Q1", "question": "Qui va ser professor de contrapunt de Ravel el 1897?"}, {"answers": [{"text": "de composici\u00f3", "answer_start": 121}], "id": "P_322_C_1931_Q2", "question": "De qu\u00e8 li va fer de professor Gabriel Faur\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "l'Obertura de Sh\u00e9h\u00e9razade", "answer_start": 327}], "id": "P_322_C_1931_Q3", "question": "Quina obra de Ravel va veure la llum a la fi dels seus estudis?"}, {"answers": [{"text": "1899", "answer_start": 375}], "id": "P_322_C_1931_Q4", "question": "Quin any es va estrenar l'Obertura de Sh\u00e9h\u00e9razade?"}, {"answers": [{"text": "Pavane pour une infante d\u00e9funte", "answer_start": 487}], "id": "P_322_C_1931_Q5", "question": "Quina \u00e9s l'obra per a piano m\u00e9s interpretada de Ravel?"}]}, {"context": "El 1925, any del 50\u00e8 aniversari del compositor, va veure l'estrena de l'obra potser m\u00e9s original de Maurice Ravel: L'Enfant et les Sortil\u00e8ges. El projecte d'aquesta fantasia l\u00edrica es remuntava al 1919, quan a Colette li fou proposada per Jacques Rouch\u00e9 (aleshores director de l'\u00d2pera de Par\u00eds) la col\u00b7laboraci\u00f3 de Ravel per posar en m\u00fasica un poema seu, titulat en principi Divertissement pour ma fille. L'acollida del p\u00fablic en l'estrena a l'\u00d2pera de Montecarlo en mar\u00e7 de 1925 fou freda, per\u00f2 la posteritat va donar a aquesta joia el lloc que mereixia entre el repertori l\u00edric. Colette ha narrat amb humor la manera exclusivament professional i distant amb qu\u00e8 Ravel la va tractar al llarg de l'elaboraci\u00f3 d'aquest projecte.[22] El 1927, en concloure la Sonata per a viol\u00ed i piano, en qu\u00e8 se sent un ritme de blues, celebrada a tot arreu, Ravel va accedir al reconeixement del m\u00f3n musical.", "qas": [{"answers": [{"text": "L'Enfant et les Sortil\u00e8ges", "answer_start": 115}], "id": "P_322_C_1932_Q1", "question": "Quina \u00e9s l'obra m\u00e9s original de Ravel?"}, {"answers": [{"text": "50\u00e8 aniversari", "answer_start": 17}], "id": "P_322_C_1932_Q3", "question": "Quin aniversari va celebrar Ravel l'any que es va estrenar L'Enfant et les Sortil\u00e8ges?"}, {"answers": [{"text": "a l'\u00d2pera de Montecarlo", "answer_start": 440}], "id": "P_322_C_1932_Q5", "question": "On es va estrenar L'Enfant et les Sortil\u00e8ges?"}]}]}, {"title": "Manga", "paragraphs": [{"context": "Tradicionalment, el manga s'escriu de dalt a baix i de dreta a esquerra, ja que aquesta \u00e9s la lectura tradicional del japon\u00e8s. Algunes editorials de manga tradueixen els texts mantenint aquest format (Les paraules es llegeixen com sempre d'esquerra a dreta i de dalt abaix, per\u00f2 la hist\u00f2ria comen\u00e7a on seria l'\u00faltima p\u00e0gina d'un llibre occidental, \u00e9s a dir el llibre es llegeix de dreta a esquerra i dins d'una mateixa vinyeta es llegeix primer les bafarades de la dreta.) com fa l'editorial Gl\u00e9nat amb la publicaci\u00f3 dels tank\u014dbons. D'altres, en canvi, ho fan amb el format occidental, d'esquerra a dreta, per tal de no confondre els lectors estrangers. Aquesta pr\u00e0ctica es coneix com a \u00abVolta\u00bb.", "qas": [{"answers": [{"text": "de dalt a baix i de dreta a esquerra", "answer_start": 35}], "id": "P_500_C_2995_Q1", "question": "Com s'escriu el manga tradicionalment?"}, {"answers": [{"text": "Gl\u00e9nat", "answer_start": 492}], "id": "P_500_C_2995_Q2", "question": "Quina editorial ha fet la publicaci\u00f3 dels tank\u014dbons?"}, {"answers": [{"text": "per tal de no confondre els lectors estrangers", "answer_start": 606}], "id": "P_500_C_2995_Q4", "question": "Per qu\u00e8 algunes editorials tradueixen els texts amb el format occidental?"}, {"answers": [{"text": "\u00abVolta\u00bb", "answer_start": 687}], "id": "P_500_C_2995_Q5", "question": "Com es coneix la pr\u00e0ctica de traduir el text en format occidental?"}]}, {"context": "La influ\u00e8ncia del manga a la Uni\u00f3 Europea \u00e9s una mica diferent de l'experi\u00e8ncia dels Estats Units. El manga s'obr\u00ed al mercat europeu durant la d\u00e8cada de 1970, quan It\u00e0lia i Fran\u00e7a van comen\u00e7ar amb l'emissi\u00f3 d'anime,[88] especialment a Fran\u00e7a a causa del japonisme que ha patit des de comen\u00e7aments de segle xix,[89] i el desenvolupament del c\u00f2mic franco-belga.[22][90] Per exemple, volums 6 i 7 de Yu Aida de Gunslinger Cirl, un manga que tracta d'una noia cyborg ballarina que viatja a Par\u00eds per poder fer el vals Petruixka d'\u00cdgor Stravinski.[91] No obstant aix\u00f2, els lectors de parla francesa de manga no es limiten a una elit art\u00edstica, ja que, a mitjan d\u00e8cada de 1990,[92] el manga demostr\u00e0 ser molt popular per a un ampli nombre de lectors, que suposen al voltant d'un ter\u00e7 de les vendes dels c\u00f2mics a Fran\u00e7a des de 2004.[92][93][94] Segons l'Organitzaci\u00f3 de Comer\u00e7 Exterior del Jap\u00f3, les vendes de manga nom\u00e9s entre Fran\u00e7a i Alemanya el 2006 van arribar als 150,8 milions d'euros.[88] Els editors europeus de comercialitzaci\u00f3 de manga tradu\u00efts al franc\u00e8s inclouen Gl\u00e9nat, Asuka,[95] Casterman,[96] Kana,[97] i Pika,[98] entre d'altres.[92][99]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant la d\u00e8cada de 1970", "answer_start": 133}], "id": "P_500_C_2996_Q1", "question": "Quan s'obr\u00ed el manga al mercat europeu?"}, {"answers": [{"text": "d'una noia cyborg ballarina que viatja a Par\u00eds per poder fer el vals Petruixka d'\u00cdgor Stravinski", "answer_start": 445}], "id": "P_500_C_2996_Q2", "question": "De qu\u00e8 tracta el manga Yu Aida de Gunslinger Cirl?"}, {"answers": [{"text": "ser molt popular per a un ampli nombre de lectors", "answer_start": 694}], "id": "P_500_C_2996_Q3", "question": "Qu\u00e8 demostra el manga a mitjan d\u00e8cada de 1990 entre els lectors de parla francesa?"}, {"answers": [{"text": "als 150,8 milions", "answer_start": 959}], "id": "P_500_C_2996_Q4", "question": "A quants euros van arribar les vendes de manga entre Fran\u00e7a i Alemanya el 2006 segons l'Organitzaci\u00f3 de Comer\u00e7 Exterior del Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "des de comen\u00e7aments de segle xix", "answer_start": 277}], "id": "P_500_C_2996_Q5", "question": "Des de quan ha patit Fran\u00e7a el japonisme?"}]}, {"context": "Principalment el mercat del manga es classifica per l'edat i el sexe dels p\u00fablics destinataris.[8] En particular, els llibres i les revistes que es venen als nois (shonen) i les noies (shojo) porten un distintiu d'art en la coberta i es col\u00b7loquen en diferents plataformes en la majoria de les llibreries. A causa de la croada de lectors, la resposta dels consumidors no est\u00e0 limitada per la demografia. Per exemple, els lectors de la subscripci\u00f3 d'una s\u00e8rie destinada a les nenes i aix\u00ed successivament.", "qas": [{"answers": [{"text": "per l'edat i el sexe dels p\u00fablics destinataris", "answer_start": 48}], "id": "P_500_C_2997_Q1", "question": "Com \u00e9s classificat principalment el mercat del manga?"}, {"answers": [{"text": "un distintiu d'art", "answer_start": 199}], "id": "P_500_C_2997_Q2", "question": "Qu\u00e8 porten els llibres i les revistes que es venen als nois i les noies?"}, {"answers": [{"text": "en la coberta", "answer_start": 218}], "id": "P_500_C_2997_Q3", "question": "On duen el distintiu d'art els llibres i les revistes que es venen als nois i les noies?"}, {"answers": [{"text": "en diferents plataformes", "answer_start": 248}], "id": "P_500_C_2997_Q4", "question": "Com col\u00b7loquen els llibres i les revistes que es venen als nois i les noies la majoria de les llibreries?"}, {"answers": [{"text": "A causa de la croada de lectors", "answer_start": 306}], "id": "P_500_C_2997_Q5", "question": "Per qu\u00e8 la resposta dels consumidors no est\u00e0 limitada per la demografia?"}]}, {"context": "\"Manga\" com un terme que s'utilitza fora del Jap\u00f3 es refereix espec\u00edficament als c\u00f2mics publicats originalment al Jap\u00f3.[18] Tanmateix, hi ha el manga i els c\u00f2mics influenciats pel manga, entre els quals es destaquen especialment a Taiwan (\u00abmanhua\u00bb), Corea del Sud (\u00abmanhwa\u00bb),[19][20] i a la Rep\u00fablica Popular de la Xina; en particular de Hong Kong (\u00abmanhua\u00bb).[21] A Fran\u00e7a, \u00abla nouvelle manga\u00bb s'ha desenvolupat com una forma de bande dessin\u00e9e extretes en els estils influenciats pel manga japon\u00e8s.[22] Als Estats Units, la gent es refereix al manga produ\u00eft al seu pa\u00eds com a c\u00f2mics amerimanga.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "als c\u00f2mics publicats originalment al Jap\u00f3", "answer_start": 77}], "id": "P_500_C_2998_Q1", "question": "A qu\u00e8 es refereix el terme \u201cManga\u201d utilitzat fora del Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "com una forma de bande dessin\u00e9e", "answer_start": 412}], "id": "P_500_C_2998_Q3", "question": "Com s'ha desenvolupat a Fran\u00e7a \u00abla nouvelle manga\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "com a c\u00f2mics amerimanga", "answer_start": 570}], "id": "P_500_C_2998_Q4", "question": "Com es refereix la gent dels Estats Units al manga produ\u00eft al seu pa\u00eds?"}]}, {"context": "En la d\u00e8cada de 1980 i mitjan d\u00e8cada de 1990 l'animaci\u00f3 japonesa va tenir molta m\u00e9s sortida que el manga.[65][72][73] Algunes de les s\u00e8ries m\u00e9s populars van ser Bola de Drac, Neon Genesis Evangelion, i Pok\u00e9mon. Aix\u00f2 va canviar quan el traductor-empresari Toren Smith fund\u00e0 el 1986 l'Studio Proteus. Smith i l'Studio Proteus actuen com a agent i traductor de mangues, inclosos els de Masamune Shirow Apples i Kosuke Fujishima, per Dark Horse i Eros comix, eliminant la necessitat d'aquests editors de cercar els seus propis contactes al Jap\u00f3.[74][75] Al mateix temps, l'editorial japonesa Shogakukan va obrir mercat als Estats Units amb la seva filial Viz.", "qas": [{"answers": [{"text": "En la d\u00e8cada de 1980 i mitjan d\u00e8cada de 1990", "answer_start": 0}], "id": "P_500_C_2999_Q1", "question": "Quan va tenir molta m\u00e9s sortida l'animaci\u00f3 japonesa que el manga?"}, {"answers": [{"text": "Bola de Drac, Neon Genesis Evangelion, i Pok\u00e9mon", "answer_start": 161}], "id": "P_500_C_2999_Q2", "question": "Quines van ser algunes de les s\u00e8ries m\u00e9s populars en la d\u00e8cada dels 80 i mitjan d\u00e8cada dels 90?"}, {"answers": [{"text": "com a agent i traductor de mangues", "answer_start": 331}], "id": "P_500_C_2999_Q4", "question": "Com actuen  Smith i l'Studio Proteus?"}, {"answers": [{"text": "Viz", "answer_start": 651}], "id": "P_500_C_2999_Q5", "question": "Amb quina filial va obrir mercat als Estats Units l'editorial japonesa Shogakukan?"}]}, {"context": "El 1988, gr\u00e0cies a l'\u00e8xit de la versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica d'Akira, basada en el manga hom\u00f2nim del dibuixant Katsuhiro Otomo, publicat el 1982 a la revista Young Magazine de l'editorial Kodansha, el manga va comen\u00e7ar a difondre's internacionalment a escales mai somiades anteriorment. Certament, el gran \u00e8xit d'aquesta pel\u00b7l\u00edcula a occident no va ser una cosa que es forj\u00e0 de la nit al dia. Ja en la d\u00e8cada de 1960, Osamu Tezuka havia venut els drets d'emissi\u00f3 del seu primer AstroBoy a la cadena nord-americana NBC que aconsegu\u00ed un \u00e8xit bastant notable entre l'audi\u00e8ncia infantil. Posteriorment, la succe\u00efren les s\u00e8ries d'animaci\u00f3 Mazinger Z, Great Mazinger i Grendizer, sent aquesta \u00faltima un esclat medi\u00e0tic a Fran\u00e7a, on se la coneixeria com a Goldorak. Totes elles es basaven en els c\u00f2mics del mangaka G\u014d Nagai, actual magnat d'un imperi de distribuci\u00f3 editorial. En la d\u00e8cada de 1980, comen\u00e7aren a destacar s\u00e8ries d'altra \u00edndole, com The Super Dimension Fortress Macross, coneguda a occident per Robotech i la remasteritzaci\u00f3 d'Astroboy, filmada en color i amb aires m\u00e9s moderns. A aquesta se li sum\u00e0 la saga \u00e8pica Gundam, nom\u00e9s superada en temporades i episodis per la s\u00e8rie d'animaci\u00f3 nord-americana Els Simpson de Matt Groening.", "qas": [{"answers": [{"text": "en el manga hom\u00f2nim del dibuixant Katsuhiro Otomo", "answer_start": 71}], "id": "P_500_C_3000_Q1", "question": "En qu\u00e8 estava basada la versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica d'Akira?"}, {"answers": [{"text": "a la revista Young Magazine", "answer_start": 139}], "id": "P_500_C_3000_Q2", "question": "On es va publicar el 1982 el manga del dibuixant Katsuhiro Otomo?"}, {"answers": [{"text": "Goldorak", "answer_start": 743}], "id": "P_500_C_3000_Q3", "question": "Com es coneixia a Fran\u00e7a la s\u00e8rie Grendizer?"}, {"answers": [{"text": "Matt Groening", "answer_start": 1218}], "id": "P_500_C_3000_Q4", "question": "De qui \u00e9s la s\u00e8rie d'animaci\u00f3 nord-americana dels Simpson?"}, {"answers": [{"text": "Kodansha", "answer_start": 182}], "id": "P_500_C_3000_Q5", "question": "A quina editorial pertany la revista Young Magazine?"}]}]}, {"title": "Cinq-Mars (Gounod)", "paragraphs": [{"context": "La nit comen\u00e7a amb la lectura de l'\u00faltima novel\u00b7la de Madeleine de Scuderi, Cl\u00e9lie, seguit d'un entreteniment pastoral amb ballet incloent un sonet cantat per un pastor (sonet: De vos traits mon \u00e2me est navr\u00e9e). Les coses m\u00e9s greus estan encara per venir (la conspiraci\u00f3: Viendra-t-il?). Fontrailles assegura a tots que Cinq-Mars s'unir\u00e0 a la conspiraci\u00f3, com ell va predir. Cinq-Mars arriba de seguida i afirma que el rei ja no controla completament el pa\u00eds i que el desallotjament del cardenal \u00e9s una missi\u00f3 justa; la guerra civil \u00e9s imminent i assegura als seus c\u00f2mplices que ha aconseguit un tractat amb Espanya, que compromet als seus ex\u00e8rcits per intervenir al seu costat. De Thou l'interromp i adverteix que no s'obri el territori franc\u00e8s a una pot\u00e8ncia estrangera, per\u00f2 el marqu\u00e8s segueix amb el seu comprom\u00eds.", "qas": [{"answers": [{"text": "Cl\u00e9lie", "answer_start": 76}], "id": "P_173_C_1033_Q1", "question": "Com es diu l'\u00faltima novel\u00b7la de Madeleine de Scuderi?"}, {"answers": [{"text": "De vos traits mon \u00e2me est navr\u00e9e", "answer_start": 177}], "id": "P_173_C_1033_Q2", "question": "Quin sonet canta el pastor?"}, {"answers": [{"text": "que Cinq-Mars s'unir\u00e0 a la conspiraci\u00f3", "answer_start": 316}], "id": "P_173_C_1033_Q3", "question": "Qu\u00e8 assegura a tots Fontrailles?"}, {"answers": [{"text": "Espanya", "answer_start": 608}], "id": "P_173_C_1033_Q5", "question": "Amb quin pa\u00eds assegura que ha aconseguit un tractat?"}]}, {"context": "La novel\u00b7la d'Alfred de Vigny ja havia inspirat un llibret d'\u00f2pera a Henri Saint-Georges, que el va sotmetre a Meyerbeer el 1837, sense \u00e8xit. Principalment del cap\u00edtol XXII de la novel\u00b7la de Vigny, en la nova adaptaci\u00f3 de Paul Poirson versificada per Louis Gallet va inspirar a Gounod una de les seves obres m\u00e9s dram\u00e0tiques.[9] Aquest cap\u00edtol se centra en les dades psicol\u00f2giques: passa a casa de Marion Delorme i se centra en la conspiraci\u00f3. En l'escriptura, tal com Massenet ho fa a Manon, Gounod mira cap al barroc franc\u00e8s (Lully, Campra, \u2026) amb una finor neocl\u00e0ssica que el fan particularment reeixit.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "Henri Saint-Georges", "answer_start": 69}], "id": "P_173_C_1034_Q1", "question": "A qui va inspirar un llibret d'\u00f2pera la novel\u00b7la d'Alfred de Vigny?"}, {"answers": [{"text": "1837", "answer_start": 124}], "id": "P_173_C_1034_Q2", "question": "Quan va sotmetre el llibret d'\u00f2pera a Meyerbeer?"}, {"answers": [{"text": "psicol\u00f2giques", "answer_start": 366}], "id": "P_173_C_1034_Q3", "question": "En quin tipus de dades es centra el cap\u00edtol XXII?"}, {"answers": [{"text": "cap al barroc franc\u00e8s", "answer_start": 504}], "id": "P_173_C_1034_Q4", "question": "On mira Gounod en l'escriptura?"}, {"answers": [{"text": "una finor neocl\u00e0ssica", "answer_start": 549}], "id": "P_173_C_1034_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa a Gounod particularment reeixit?"}]}, {"context": "Gounod va revisar l'estructura de l'obra en un temps molt curt. Aquesta nova versi\u00f3 aspirava a transformar aquesta op\u00e9ra comique historique en una veritable grand op\u00e9ra a l'estil de Meyerbeer. Va reempla\u00e7ar totes les parts parlades per recitatius cantats, va ampliar el preludi, va adjuntar un cantabile per De Thou (Sur le flot qui vous entra\u00eene) i va compondre un nou final per a l'acte III, i tamb\u00e9 fou m\u00e9s gener\u00f3s en l'orquestraci\u00f3 de l'himne final.[6] Aquesta nova versi\u00f3 es va representar el 14 de novembre de 1877 a l'Op\u00e9ra-Comique.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Gounod", "answer_start": 0}], "id": "P_173_C_1035_Q1", "question": "Qui va revisar l'estructura de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "transformar aquesta op\u00e9ra comique historique en una veritable grand op\u00e9ra a l'estil de Meyerbeer", "answer_start": 95}], "id": "P_173_C_1035_Q2", "question": "Qu\u00e8 pretenia la nova versi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "acte III", "answer_start": 384}], "id": "P_173_C_1035_Q3", "question": "En quin acte es va composar un nou final?"}, {"answers": [{"text": "en l'orquestraci\u00f3 de l'himne final", "answer_start": 418}], "id": "P_173_C_1035_Q4", "question": "On fou m\u00e9s gener\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "14 de novembre de 1877", "answer_start": 498}], "id": "P_173_C_1035_Q5", "question": "Quan es va representar la nova versi\u00f3?"}]}, {"context": "A l'espera de la seva execuci\u00f3, Cinq-Mars es lamenta que Marie l'hagi abandonat; no obstant aix\u00f2, la seva \u00faltima hora ha arribat, i evoca la seva imatge com a consol (cavatina: O ch\u00e8re et vivante image). Marie entra, explica l'ast\u00facia del pare Joseph i admet que encara estima a Cinq-Mars (duo: Ah! Qu'ai-je dit). De Thou tra\u00e7a les l\u00ednies del pla que s'ha preparat per permetre que Cinq-Mars s'escapi l'endem\u00e0. Quan el canceller i el pare Joseph anuncien que el Marqu\u00e8s morir\u00e0 abans de l'alba, \u00e9s clar que el projecte per salvar-lo no es podr\u00e0 dur a terme (final: Messieurs, appelez \u00e0 vous votre courage). Abans que Cinq-Mars sigui dut a la forca, entona amb de Thou l'oraci\u00f3 final.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "que Marie l'hagi abandonat", "answer_start": 53}], "id": "P_173_C_1037_Q1", "question": "Qu\u00e8 lamenta Cinq-Mars?"}, {"answers": [{"text": "A l'espera de la seva execuci\u00f3", "answer_start": 0}], "id": "P_173_C_1037_Q2", "question": "Quan lamenta Cinq-Mars que Marie l'hagi abandonat?"}, {"answers": [{"text": "que encara estima a Cinq-Mars", "answer_start": 259}], "id": "P_173_C_1037_Q4", "question": "Qu\u00e8 admet Marie?"}, {"answers": [{"text": "l'endem\u00e0", "answer_start": 401}], "id": "P_173_C_1037_Q5", "question": "Quan ha d'escapar Cinq-Mars?"}]}, {"context": "Un cor de nobles celebra la import\u00e0ncia imminent que tindr\u00e0 Cinq-Mars (cor i escena: A la cour vous allez para\u00eetre); alguns suggereixen que el seu nomenament es deu al Cardinal Richelieu, altres al rei. Per la seva banda, Cinq-Mars \u00e9s indiferent a les q\u00fcestions pol\u00edtiques: tot sol amb el seu amic m\u00e9s proper, de Thou, li confessa que estima la princesa Marie de Gonzague (duo: Henri ! Vous nous parliez). Tots dos reconeixen intu\u00eftivament que aquesta connexi\u00f3 acabar\u00e0 malament. Els convidats tornen a apar\u00e8ixer: entre ells hi figura en aquesta ocasi\u00f3 el pare Joseph, portaveu del Cardinal Richelieu, i la princesa Marie. El primer anuncia que Cinq-Mars est\u00e0 cridat a la cort reial i un matrimoni est\u00e0 disposat entre la princesa Marie i el rei de Pol\u00f2nia. Cinq-Mars i Marie acorden reunir-se m\u00e9s tard a la nit. Despr\u00e9s de la sortida dels convidats, Marie proclama que el seu cor est\u00e0 banyat per la pau i la dol\u00e7or de la nit (hist\u00f2ria i la melodia: Nuit resplendissante). Cinq-Mars entra i declara el seu amor; abans de la seva partida, ella torna a la seva declaraci\u00f3 (duo: Ah! Vous m'avez pardonn\u00e9 ma folie).", "qas": [{"answers": [{"text": "Un cor de nobles", "answer_start": 0}], "id": "P_173_C_1038_Q1", "question": "Qui celebra la import\u00e0ncia que tindr\u00e0 Cinq-Mars?"}, {"answers": [{"text": "les q\u00fcestions pol\u00edtiques", "answer_start": 248}], "id": "P_173_C_1038_Q2", "question": "Qu\u00e8 li es indiferent a Cinq-Mars?"}, {"answers": [{"text": "a la princesa Marie de Gonzague", "answer_start": 340}], "id": "P_173_C_1038_Q3", "question": "A qui estima Cinq-Mars?"}, {"answers": [{"text": "a la nit", "answer_start": 801}], "id": "P_173_C_1038_Q4", "question": "Quan acorden reunir-se Cinq-Mars i Marie?"}, {"answers": [{"text": "el seu amor", "answer_start": 997}], "id": "P_173_C_1038_Q5", "question": "Qu\u00e8 declara Cinq-Mars?"}]}]}, {"title": "Kr\u00f3l Roger", "paragraphs": [{"context": "Al segle xxi, Kr\u00f3l Roger va ser lliurat per l'\u00d2pera Nacional Polonesa l'any 2000 i el mateix any tamb\u00e9 a Amsterdam per l'\u00d2pera dels Pa\u00efsos Baixos, dirigit per Hartmut Haenchen. El 2002, Charles Dutoit va dirigir l'estrena japonesa de l'obra en una versi\u00f3 de concert amb la NHK Symphony Orchestra a T\u00f2quio, a m\u00e9s de a Praga amb la Czeck Philharmonic el 2007. La Companyia de l'\u00d2pera Mariinsky va presentar l'\u00f2pera al Festival d'Edimburg el 2008 amb la batuta de Valeri Gu\u00e9rguiev i dirigida per Mariusz Trelinski.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00d2pera dels Pa\u00efsos Baixos", "answer_start": 121}], "id": "P_159_C_949_Q1", "question": "Quina \u00f2pera va lliurar Kr\u00f3l Roger a Amsterdam l'any 2000?"}, {"answers": [{"text": "Hartmut Haenchen", "answer_start": 159}], "id": "P_159_C_949_Q2", "question": "Qui va dirigir l'\u00d2pera dels Pa\u00efsos Baixos?"}, {"answers": [{"text": "2002", "answer_start": 180}], "id": "P_159_C_949_Q3", "question": "En quin any es va fer de l'obra a T\u00f2quio?"}, {"answers": [{"text": "Festival d'Edimburg", "answer_start": 416}], "id": "P_159_C_949_Q4", "question": "On va presentar l'\u00f2pera la Companyia de l'\u00d2pera Mariinsky?"}, {"answers": [{"text": "Kr\u00f3l Roger", "answer_start": 14}], "id": "P_159_C_949_Q5", "question": "Qu\u00e8 va ser lliurat per l'\u00d2pera Nacional Polonesa?"}]}, {"context": "Karol Szymanowski, nascut en l'actual Ucra\u00efna dins d'una fam\u00edlia d'amplis interessos art\u00edstics.[4] Fill d'un terratinent polon\u00e8s i d'una baronessa sueca, va ser un compositor que des de jove va viure imbu\u00eft en el procliu ambient art\u00edstic d'una fam\u00edlia envoltada intermitentment, i per diverses circumst\u00e0ncies, per poetes, pintors i m\u00fasics. Despr\u00e9s d'una educaci\u00f3 infantil molt protectora i casolana, el 1901 es trasllad\u00e0 a estudiar a Vars\u00f2via, sota la direcci\u00f3 de Zygmunt Noskowski. All\u00e0 va beure de les fonts del nacionalisme polon\u00e8s, inspirat per Fr\u00e9d\u00e9ric Chopin, reafirmat per Stanislaw Moniuszko i atiat per les mesures repressives russes. Tot i que la capital polonesa romania en un provincialisme vuitcentista que a\u00efllava la seva activitat cultural de la resta d'Europa, el canvi de segle va atreure la mirada de joves m\u00fasics com ara el pianista Arthur Rubinstein o el compositor Grzegorz Fitelberg, que va establir, al costat de Szymanowski i altres mestres, el moviment musical modernista Pol\u00f2nia Jove. Szymanowski va passar posteriorment dos anys a Berl\u00edn i Leipzig, assumint influ\u00e8ncies de Richard Wagner, Max Reger o Richard Strauss, dels que despr\u00e9s va renegar activament per\u00f2 que van inspirar les seves primeres simfonies.[4] En un dels seus viatges a Fran\u00e7a va poder con\u00e8ixer a Claude Debussy i la m\u00fasica de l'impressionisme. L'avantguarda i els ballets russos de Serguei Di\u00e0guilev el van sorprendre a Viena, per\u00f2 durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar a l'estudi de la civilitzaci\u00f3 grega i la seva literatura, dels primers cristians i l'Islamisme a trav\u00e9s de nombroses lectures i fructificants viatges. Szymanowski va esbossar les primeres obres seguint la tradici\u00f3 dels compositors rom\u00e0ntics germ\u00e0nics, per\u00f2 les seves creacions posteriors van anar adquirint un to m\u00e9s colorit, expressiu i contrapunt\u00edstic. La gran guerra, per\u00f2, va produir en Szymanowski un canvi d'orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica i est\u00e8tica que el va conduir novament a un art nacionalista que treia el cap t\u00edmidament a la m\u00fasica folkl\u00f2rica del seu poble.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "en l'actual Ucra\u00efna", "answer_start": 26}], "id": "P_159_C_950_Q1", "question": "On va n\u00e9ixer Karol Szymanowski?"}, {"answers": [{"text": "art\u00edstics", "answer_start": 85}], "id": "P_159_C_950_Q2", "question": "Quins eren els interessos de la fam\u00edlia de Karol Szymanowski?"}, {"answers": [{"text": "d'un terratinent polon\u00e8s i d'una baronessa sueca", "answer_start": 104}], "id": "P_159_C_950_Q3", "question": "De qui era fill Karol Szymanowski?"}, {"answers": [{"text": "1901", "answer_start": 403}], "id": "P_159_C_950_Q4", "question": "Quan es va traslladar Karol Szymanowski a estudiar a Vars\u00f2via?"}, {"answers": [{"text": "L'avantguarda i els ballets russos de Serguei Di\u00e0guilev", "answer_start": 1340}], "id": "P_159_C_950_Q5", "question": "Qu\u00e8 va sorprendre a Karol Szymanowski a Viena?"}]}, {"context": "Composta entre 1920 i 1924, Kr\u00f3l Roger fou la segona \u00f2pera de Szymanowski i va n\u00e9ixer d'un viatge del compositor a Sic\u00edlia i al nord d'\u00c0frica. Szymanowski va quedar impressionat sobretot de Sic\u00edlia i la forma en que en aquest lloc es barrejaven elements procedents de cultures tan dispars i properes com la grega, l'\u00e0rab, la romana d'Orient, la romana, la normanda i la cristiana. El fet m\u00e9s atraient per al m\u00fasic polon\u00e8s va ser que al segle xii en la cort de Roger II de Sic\u00edlia (1095-1154), que ha passat a la hist\u00f2ria com un dels cercles m\u00e9s tolerants de l'Europa de l'\u00e8poca, poguessin conviure individus en una mateixa societat amb tan diferents creences religioses. Aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 que va donar lloc a la g\u00e8nesi del llibret de Kr\u00f3l Roger: el conflicte interior de l'home entre els ideals pagans i cristians, o entre l'apol\u00b7lini i el dionis\u00edac, la ra\u00f3 i la sensualitat.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 1920 i 1924", "answer_start": 9}], "id": "P_159_C_951_Q1", "question": "Entre quins anys es va compondre Kr\u00f3l Roger?"}, {"answers": [{"text": "la grega, l'\u00e0rab, la romana d'Orient, la romana, la normanda i la cristiana", "answer_start": 304}], "id": "P_159_C_951_Q3", "question": "Quines cultures es barrejaven a Sic\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "compositor", "answer_start": 102}], "id": "P_159_C_951_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Szymanowski?"}, {"answers": [{"text": "en la cort de Roger II de Sic\u00edlia", "answer_start": 446}], "id": "P_159_C_951_Q5", "question": "On convivien individus amb diferents creences religioses?"}]}, {"context": "Roger d\u00f3na ordre que condueixin davant seu el pastor, jove bell\u00edssim i misteri\u00f3s, que en el di\u00e0leg amb el rei mostra un orgull inquietant. Roger fa callar la gent que l'insulta i el pastor descriu amb gran dol\u00e7or el seu d\u00e9u, que busca els ramats perduts amb el cap coronat d'heura i ra\u00efms a les mans, capa\u00e7 de sadollar els desigs dels seus fidels. Edrisi demana pietat per al jove, igual com Roksana, i Roger, despr\u00e9s d'un moment de c\u00f2lera en qu\u00e8 ordena que el pastor sigui mort, decideix alliberar-lo. El pastor mira els ulls del rei amb un somriure llumin\u00f3s i, abans que surti, Roger, sobtadament, li ordena que aquella nit comparegui al seu palau, on ser\u00e0 jutjat.", "qas": [{"answers": [{"text": "un orgull inquietant", "answer_start": 117}], "id": "P_159_C_952_Q1", "question": "Qu\u00e8 mostra el pastor en el di\u00e0leg amb el rei?"}, {"answers": [{"text": "la gent que l'insulta", "answer_start": 155}], "id": "P_159_C_952_Q2", "question": "A qui fa callar Roger?"}, {"answers": [{"text": "Edrisi", "answer_start": 348}], "id": "P_159_C_952_Q3", "question": "Qui demana pietat per al jove?"}, {"answers": [{"text": "jove bell\u00edssim i misteri\u00f3s", "answer_start": 54}], "id": "P_159_C_952_Q4", "question": "Com era el pastor?"}, {"answers": [{"text": "al seu palau", "answer_start": 637}], "id": "P_159_C_952_Q5", "question": "On ser\u00e0 jutjat el pastor?"}]}, {"context": "Tots dos parents llunyans, Szymanowski i Iwaszkiewicz, van comen\u00e7ar a pensar l'\u00f2pera al juny de 1918 a la seva resid\u00e8ncia a Elizavetgrad. Aqu\u00ed va ser on Szymanowski, un aut\u00e8ntic home de lletres i ocasional pintor, va escriure la novel\u00b7la homoer\u00f2tica Efebos, llibre que va romandre sense publicar i que es va perdre en l'arrencada de la Segona Guerra Mundial el 1939. L'agost de 1918, Szymanowski estava a Odessa quan va rebre d'Iwaszkiewicz, que estava a Vars\u00f2via, un esb\u00f3s del llibret per a la nova \u00f2pera. L'escriptor, que estava allistat en les activitats del grup de poetes Skamander, va perdre el seu inter\u00e8s en el projecte, el que va provocar que Szymanowski hagu\u00e9s de reescriure tant el segon com el tercer acte i no escriv\u00eds ni una sola nota fins al 1920, any en qu\u00e8 va aconseguir esbossar els dos primers actes, deixant el tercer i l'\u00faltim pel 1921. All\u00f2 va alentir necess\u00e0riament la creaci\u00f3 de l'obra, que es va dilatar durant set anys. Per tant, Szymanowski va treballar en El pastor, t\u00edtol que inicialment anava a portar l'obra, des de 1918 fins al 1924.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Szymanowski i Iwaszkiewicz", "answer_start": 27}], "id": "P_159_C_953_Q1", "question": "Qui eren parents llunyans?"}, {"answers": [{"text": "a la seva resid\u00e8ncia a Elizavetgrad", "answer_start": 101}], "id": "P_159_C_953_Q2", "question": "On van comen\u00e7ar a pensar l'\u00f2pera Szymanowski i Iwaszkiewicz?"}, {"answers": [{"text": "a Elizavetgrad", "answer_start": 122}], "id": "P_159_C_953_Q4", "question": "On va escriure Szymanowski Efebos?"}, {"answers": [{"text": "tant el segon com el tercer acte", "answer_start": 685}], "id": "P_159_C_953_Q5", "question": "Qu\u00e8 va reescriure Szymanowski?"}]}]}, {"title": "Hist\u00f2ria de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "En el marc del proc\u00e9s independentista, l'1 d'octubre de 2017 la Generalitat va organitzar un refer\u00e8ndum considerat il\u00b7legal pel Tribunal Constitucional. La consulta va ser promulgada pel govern catal\u00e0 mitjan\u00e7ant la Llei del Refer\u00e8ndum aprovada el 6 de setembre pel Parlament de Catalunya amb els vots de Junts pel S\u00ed i la CUP, llei que no obstant aix\u00f2 va ser suspesa l'endem\u00e0 pel Tribunal Constitucional.[803] Malgrat tot, l'executiu de Carles Puigdemont va continuar endavant, i va establir com a pregunta per a la ciutadania \u00abVoleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de rep\u00fablica? S\u00ed o No\u00bb.[804] Per la seva banda, el govern de Mariano Rajoy va intentar impedir la celebraci\u00f3 del refer\u00e8ndum mitjan\u00e7ant un gran desplegament policial, l'operaci\u00f3 Anubis, que va arribar a concentrar a Catalunya uns 10 000 agents entre efectius dels Mossos d'Esquadra, la Gu\u00e0rdia Civil i el Cos Nacional de Policia.[805] Quant a l'Ajuntament de Barcelona, l'alcaldessa Colau va demanar en una carta dirigida a alcaldes de les principals capitals europees la mediaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea en la q\u00fcesti\u00f3 catalana.[806] El dia de la votaci\u00f3 es van produir c\u00e0rregues policials que van deixar 844 ferits, segons la generalitat, tot i que el nombre d'ingressats hospitalaris va ser de quatre, dos greus i dos lleus.[807][808] Els resultats donats a con\u00e8ixer per la Generalitat van ser de 2 262 424 vots emesos (un 42,58 % de l'electorat), dels que un 90 % (2 020 144) serien a favor del s\u00ed, un 7,8 % (176 000) partidaris del no, un 2 % (45 585) vots en blanc i un 0,8 % (20 129) nuls.[809]", "qas": [{"answers": [{"text": "6 de setembre", "answer_start": 247}], "id": "P_4_C_19_Q2", "question": "Quin dia es va aprovar la Llei del Refer\u00e8ndum?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant un gran desplegament policial", "answer_start": 708}], "id": "P_4_C_19_Q3", "question": "Com van intentar impedir el refer\u00e8ndum?"}, {"answers": [{"text": "la mediaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea", "answer_start": 1052}], "id": "P_4_C_19_Q4", "question": "Qu\u00e8 va demanar Ada Colau en una carta?"}, {"answers": [{"text": "844", "answer_start": 1183}], "id": "P_4_C_19_Q5", "question": "Quants ferits van deixar les c\u00e0rregues policials?"}]}, {"context": "Hi ha poques restes del per\u00edode visigot, en qu\u00e8 la ciutat es va mantenir intramurs. La major part del conservat \u00e9s visible al subs\u00f2l arqueol\u00f2gic del Museu d'Hist\u00f2ria de Barcelona. Es coneixen restes d'un palau edificat el segle v sobre l'antic f\u00f2rum rom\u00e0, posteriorment Palau Episcopal. Un altre palau, potser on fos assassinat Ata\u00fclf, es va descobrir sota l'actual Sal\u00f3 del Tinell, a la pla\u00e7a del Rei, on tamb\u00e9 es va descobrir una necr\u00f2poli de l'\u00e8poca (segles vi-vii).[90] A m\u00e9s de la catedral, que va evolucionar de la bas\u00edlica paleocristiana, i de l'esmentada esgl\u00e9sia de Sant Just, hi ha const\u00e0ncia de qu\u00e8 existien altres esgl\u00e9sies, com Sant Pau del Camp i Santa Maria de les Arenes \u2014posteriorment del Mar\u2014.[91]", "qas": [{"answers": [{"text": "Santa Maria de les Arenes", "answer_start": 661}], "id": "P_4_C_20_Q1", "question": "Com es deia abans Santa Maria del Mar?"}, {"answers": [{"text": "visigot", "answer_start": 32}], "id": "P_4_C_20_Q2", "question": "En quin per\u00edode la ciutat es va mantenir intramurs?"}, {"answers": [{"text": "poques", "answer_start": 6}], "id": "P_4_C_20_Q3", "question": "Hi ha restes del per\u00edode visigot?"}, {"answers": [{"text": "Museu d'Hist\u00f2ria de Barcelona", "answer_start": 149}], "id": "P_4_C_20_Q4", "question": "On podem trobar, b\u00e0sicament, les restes del per\u00edode?"}]}, {"context": "La moda va avan\u00e7ar notablement en aquest segle, amb una cada cop m\u00e9s r\u00e0pida successi\u00f3 d'estils en voga. A partir dels anys 1910 es va introduir la moda parisenca, revolucionada en aquella \u00e8poca per Coco Chanel. El 1919 Pedro Rodr\u00edguez va obrir a la ciutat la primera casa d'alta costura d'Espanya, amb un sistema d'inspiraci\u00f3 francesa de confeccionar un cat\u00e0leg per temporada anual, i de desfilades de models davant la clientela. En els anys 1920-1930 van dominar els estils art d\u00e9co, noucentista i racionalista. El 1940 es va crear la Cooperativa d'Alta Costura; van destacar en aquesta \u00e8poca Carmen Mir, Asunci\u00f3n Bastida i Manuel Pertegaz. Des dels anys 1970 es van introduir les col\u00b7leccions pr\u00eat-\u00e0-porter, i el m\u00f3n de la moda es va industrialitzar, al mateix temps que es rebia la influ\u00e8ncia de corrents internacionals com la hippy, la folk o la punk. Entre els \u00faltims creadors cal destacar a Margarita Nuez, Kima Guitart, Antonio Mir\u00f3, Custo Barcelona i Lydia Delgado. En els anys 1980 va n\u00e9ixer la Passarel\u00b7la Gaud\u00ed, anomenada des del 2006 Barcelona Fashion Week.[648] Pel que fa a perruqueria, entre els anys 1910-1930 va sorgir un estil propi a la ciutat que va portar a parlar d'una \u00abescola barcelonina\u00bb de perruqueria, representada per Cecilio Tarruella, Raffel Pag\u00e8s i uns altres; m\u00e9s endavant cal destacar el nom de Llu\u00eds Llongueras, perruquer de fama internacional.[479]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Cooperativa d'Alta Costura", "answer_start": 533}], "id": "P_4_C_21_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va crear el 1940?"}, {"answers": [{"text": "Passarel\u00b7la Gaud\u00ed", "answer_start": 1004}], "id": "P_4_C_21_Q3", "question": "Com s'anomenava abans la Barcelona Fashion Week?"}, {"answers": [{"text": "pr\u00eat-\u00e0-porter", "answer_start": 695}], "id": "P_4_C_21_Q4", "question": "Quines col\u00b7leccions s'introdueix a partir dels anys 70?"}, {"answers": [{"text": "Coco Chanel", "answer_start": 198}], "id": "P_4_C_21_Q5", "question": "Qui va revolucionar la moda parisenca el 1910?"}]}, {"context": "Les primeres comunitats cristianes van comen\u00e7ar a establir-se aviat a la regi\u00f3: el 259 es va crear la di\u00f2cesi de T\u00e0rraco. A B\u00e0rcino, hi ha const\u00e0ncia d'una primitiva comunitat i bisbe propi entre 260 i principis del segle iv, per\u00edode en el qual van sorgir les primeres veneracions a cristians martiritzats durant la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0. \u00c9s el cas de sant Cugat, que va ser martiritzat a Castrum Octavium (actual Sant cCugat del Vall\u00e8s);[71] o de santa Eul\u00e0lia, martiritzada a Barcelona l'any 303, als 13 anys. Va ser canonitzada el 633 i, m\u00e9s o menys en aquesta data, va ser declarada patrona de Barcelona; la catedral de la ciutat est\u00e0 consagrada a ella, a m\u00e9s de a la Santa Creu, la seva primera advocaci\u00f3 com a bas\u00edlica paleocristiana.[72]", "qas": [{"answers": [{"text": "259", "answer_start": 83}], "id": "P_4_C_22_Q1", "question": "Quin any es va crear la di\u00f2cesi de T\u00e0rraco?"}, {"answers": [{"text": "sant Cugat", "answer_start": 354}], "id": "P_4_C_22_Q2", "question": "Qui va ser martiritzar a Castrum Octavium?"}, {"answers": [{"text": "santa Eul\u00e0lia", "answer_start": 450}], "id": "P_4_C_22_Q3", "question": "Qui va ser martiritzat a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "633", "answer_start": 536}], "id": "P_4_C_22_Q4", "question": "Quin any va ser canonitzada Santa Eul\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "13", "answer_start": 505}], "id": "P_4_C_22_Q5", "question": "A quina edat van martiritzar a Santa Eul\u00e0lia?"}]}, {"context": "Les condicions de la classe obrera en aquesta \u00e8poca eren de mis\u00e8ria, amb jornades de 16 hores di\u00e0ries de dilluns a dissabte, sense vacances, jubilaci\u00f3 ni segur m\u00e8dic, sense cap estabilitat contractual, i en p\u00e8ssimes condicions de salubritat. La majoria d'obrers residia als barris d'El Raval i Sant Pere, prop de les f\u00e0briques, de les quals els arribava la contaminaci\u00f3 fins a la llar. La dieta aliment\u00e0ria de les classes populars se centrava en f\u00e8cules (pa, llegums i patates), bacall\u00e0 i sardines. Per aix\u00f2 la desnutrici\u00f3, al costat del tifus i la tuberculosi, eren els principals problemes de salut que solien tenir els treballadors.[474] En aquesta \u00e8poca l'esperan\u00e7a de vida era baixa: en la seva Monografia estad\u00edstica de la classe obrera (1867), Ildefons Cerd\u00e0 assenyalava que l'esperan\u00e7a de vida era de 38,3 anys per als rics i 19,7 per als pobres.[475] Cal assenyalar que a mitjans de segle hi havia un \u00edndex d'analfabetisme del 46,5 %, major en el segment femen\u00ed que en el mascul\u00ed.[476]", "qas": [{"answers": [{"text": "16 hores di\u00e0ries de dilluns a dissabte", "answer_start": 85}], "id": "P_4_C_23_Q1", "question": "Quina era la jornada laboral que feia la classe obrera?"}, {"answers": [{"text": "prop de les f\u00e0briques", "answer_start": 305}], "id": "P_4_C_23_Q2", "question": "On vivien els obrers?"}, {"answers": [{"text": "la desnutrici\u00f3, al costat del tifus i la tuberculosi", "answer_start": 508}], "id": "P_4_C_23_Q3", "question": "Quins problemes de salut tenien els treballadors?"}, {"answers": [{"text": "38,3 anys per als rics i 19,7 per als pobres", "answer_start": 809}], "id": "P_4_C_23_Q4", "question": "Quina era l'esperan\u00e7a de vida a l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "f\u00e8cules (pa, llegums i patates), bacall\u00e0 i sardines", "answer_start": 446}], "id": "P_4_C_23_Q5", "question": "En qu\u00e8 es basava la dieta de les classes populars?"}]}, {"context": "Pel que fa a immigraci\u00f3, si b\u00e9 des de la fi del segle xix la majoria havia vingut d'altres regions espanyoles, durant el per\u00edode de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia va passar a provenir d'altres pa\u00efsos, principalment d'Hispanoam\u00e8rica i el nord d'\u00c0frica. Un dels majors becs d'arribada d'immigrants es va produir entre els anys 1960 i 1970, quan van arribar a la ciutat uns 100 000, la majoria procedents d'Andalusia, Extremadura, M\u00farcia i Gal\u00edcia. Posteriorment, es va produir un fort increment al pas del segle xx al xxi quan la majoria va ser origin\u00e0ria d'Equador, Per\u00fa, Marroc, Col\u00f2mbia, Argentina i Pakistan. Si el 1995 hi havia a la ciutat gaireb\u00e9 30 000 estrangers (un 1,9 % de la poblaci\u00f3), el 2005 hi havia 230 000 (14,6 %).[645]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'altres regions espanyoles", "answer_start": 82}], "id": "P_4_C_24_Q1", "question": "D'on venia la immigraci\u00f3, majorit\u00e0riament?"}, {"answers": [{"text": "Un dels majors becs d'arribada d'immigrants", "answer_start": 250}], "id": "P_4_C_24_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va produir entre 1960 i 1970?"}, {"answers": [{"text": "14,6 %", "answer_start": 720}], "id": "P_4_C_24_Q4", "question": "Quin percentatge de la poblaci\u00f3 era immigrant el 2005?"}, {"answers": [{"text": "al pas del segle xx al xxi", "answer_start": 491}], "id": "P_4_C_24_Q5", "question": "Quan es va produir un fort increment de la immigraci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Papa Sixt I", "paragraphs": [{"context": "Hi ha diverses teories sobre la proced\u00e8ncia del nom Sixt. Sembla que deriva de Xystus, la versi\u00f3 original del nom dels tres primers papes anomenats aix\u00ed, i la que apareix en la documentaci\u00f3 m\u00e9s antiga.[5] Com la majoria dels papes dels segles I i II, Xystus \u00e9s tamb\u00e9 un nom d'origen grec. Philip Schaff apunta que Sixtus va ser una deformaci\u00f3 del nom original, tal com el pronunciaren els romans en llat\u00ed.[7] Anura Gurug\u00e9, en canvi, indica que el nom grec deriva de xustos, que significa \u00abllis\u00bb o \u00abpolit\u00bb. Maxwell-Stuart afegeix que tamb\u00e9 significa \u00abafaitat\u00bb, quelcom que podria haver indicat una peculiaritat personal. Aquesta paraula tamb\u00e9 s'utilitza en el context de l'arquitectura per referir-se a un porxo cobert a l'aire lliure.[8][9] Encara que es creu que va n\u00e9ixer a Roma, el seu nom, d'origen grec, impedeix afirmar-ho amb rotunditat.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "una deformaci\u00f3 del nom original", "answer_start": 328}], "id": "P_419_C_2509_Q3", "question": "Qu\u00e8 va ser Sixtus segons Philip Schaff?"}, {"answers": [{"text": "afaitat", "answer_start": 550}], "id": "P_419_C_2509_Q4", "question": "Qu\u00e8 diu que significa Xystus Maxwell-Stuart?"}, {"answers": [{"text": "a Roma", "answer_start": 774}], "id": "P_419_C_2509_Q5", "question": "On es creu que va n\u00e9ixer Sixt?"}]}, {"context": "Els historiadors coincideixen que el pontificat de Sixt I va durar deu anys.[5] Segons el Cat\u00e0leg Liberi\u00e0 de la Cronografia del 354,[14] Sixt va exercir el c\u00e0rrec de bisbe durant 10 anys, 3 mesos i 21 dies durant el regnat d'Adri\u00e0, concretament des del consulat de Niger i d'Aproni\u00e0, que correspon a l'any 117, al de Verus i d'Ambibulus, el 126. La data de finalitzaci\u00f3 \u00e9s compartida amb el Liber Pontificalis per\u00f2 n'omet la d'inici.[4] Eusebi de Cesarea difereix en dates en dues obres seves: en el seu Cronic\u00f3 diu que va ser bisbe des del 114 al 124, mentre que en la seva Hist\u00f2ria de l'Esgl\u00e9sia diu que ho fou del 114 al 128.[5] El cat\u00e0leg de papes de la Santa Seu, l'Annuario Pontificio indica que Sixt va exercir el seu pontificat entre els anys 115 i 125.[1] Malgrat aquesta disparitat d'opinions, el context hist\u00f2ric en qu\u00e8 se situa Sixt I \u00e9s el que s'ha anomenat en la hist\u00f2ria eclesi\u00e0stica com l'era post-apost\u00f2lica (100-140),[15] que va des de la mort de l'ap\u00f2stol Joan al regnat de Constant\u00ed el Gran. Tampoc hi ha unanimitat sobre aquesta divisi\u00f3, ja que Schaff considera que l'era apost\u00f2lica i l'era post-apost\u00f2lica no presenten grans difer\u00e8ncies.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "deu anys", "answer_start": 67}], "id": "P_419_C_2510_Q1", "question": "Quant va durar el pontificat de Sixt I?"}, {"answers": [{"text": "des del 114 al 124", "answer_start": 533}], "id": "P_419_C_2510_Q2", "question": "Quan diu que va ser bisbe Sixt I en el Cronic\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "del 114 al 128", "answer_start": 613}], "id": "P_419_C_2510_Q3", "question": "Quan diu que va ser bisbe Sixt I en la Hist\u00f2ria de l'Esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "des de la mort de l'ap\u00f2stol Joan al regnat de Constant\u00ed el Gran", "answer_start": 947}], "id": "P_419_C_2510_Q5", "question": "Quin per\u00edode compr\u00e8n l'era post-apost\u00f2lica?"}]}, {"context": "Es creu que el nom tamb\u00e9 pogu\u00e9 ser adoptat per ell mateix, indicant que era el \u00absis\u00e8\u00bb successor en el bisbat de Roma des de sant Pere, sense comptar l'ap\u00f2stol. De fet, l'autor de refer\u00e8ncia de la llista de papes, Ireneu de Li\u00f3, va comen\u00e7ar a escriure la primera relaci\u00f3 episcopal a partir d'una carta de Sixt dirigida al papa V\u00edctor I sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la Pasqua, mentre que la informaci\u00f3 per als papes anteriors l'hagu\u00e9 de buscar en altres llistes.[11][12] El fet que Ireneu no faci esment del nom Xystus permet a Gurug\u00e9 afirmar que va ser un canvi que van fer els primers historiadors de l'Esgl\u00e9sia, que van convertir la successi\u00f3 d'aquest papa en un joc de paraules.[9] Per a Gurug\u00e9 el nom, que pot significar \u00abafaitat\u00bb, t\u00e9 una relaci\u00f3 directa amb la tonsura, car es creu que sant Pere va popularitzar aquest tall de cabell que semblava una corona de llorer i que podria haver distingit els homes de l'Esgl\u00e9sia primitiva. Per aix\u00f2 que aquest nom podria haver estat adoptat pels sacerdots ordenats un cop tonsurats, el que podria explicar per qu\u00e8 fou el nom papal m\u00e9s emprat durant els primers 500 anys d'hist\u00f2ria de l'Esgl\u00e9sia.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "que era el \u00absis\u00e8\u00bb", "answer_start": 68}], "id": "P_419_C_2511_Q1", "question": "Qu\u00e8 es creu que podia indicar el nom?"}, {"answers": [{"text": "ell mateix", "answer_start": 47}], "id": "P_419_C_2511_Q2", "question": "Qui hauria adoptat el nom?"}, {"answers": [{"text": "Ireneu de Li\u00f3", "answer_start": 213}], "id": "P_419_C_2511_Q3", "question": "Qui \u00e9s l'autor de refer\u00e8ncia de la llista de papes?"}, {"answers": [{"text": "amb la tonsura", "answer_start": 749}], "id": "P_419_C_2511_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 t\u00e9 a veure el nom segons Gurug\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "pels sacerdots ordenats un cop tonsurats", "answer_start": 978}], "id": "P_419_C_2511_Q5", "question": "Per qui podria haver estat adoptat aquest nom?"}]}, {"context": "Sixt I (Roma?, ? - \u00eddem, c.124/128) va ser el set\u00e8 bisbe de Roma i el sis\u00e8 successor de sant Pere. La seva biografia i el seu pontificat s\u00f3n pr\u00e0cticament desconeguts, llevat de suposats decrets atribu\u00efts de dubtosa veracitat. La cronologia del seu pontificat tamb\u00e9 \u00e9s dubtosa, tot i que s\u00ed que se sap que la seva duraci\u00f3 va ser aproximadament d'uns deu anys. S'acostuma a datar entre els anys 114/119 i el 124/128.", "qas": [{"answers": [{"text": "el set\u00e8", "answer_start": 43}], "id": "P_419_C_2512_Q1", "question": "Quin bisbe de Roma va ser Sixt I?"}, {"answers": [{"text": "el sis\u00e8", "answer_start": 67}], "id": "P_419_C_2512_Q2", "question": "Quin successor de Sant Pere va ser Sixt I?"}, {"answers": [{"text": "pr\u00e0cticament desconeguts", "answer_start": 141}], "id": "P_419_C_2512_Q3", "question": "Com s\u00f3n la biografia i el pontificat de Sixt I?"}, {"answers": [{"text": "d'uns deu anys", "answer_start": 343}], "id": "P_419_C_2512_Q5", "question": "Quina va ser la durada del pontificat de Sixt I?"}]}, {"context": "Sobre les seves suposades rel\u00edquies, hom creu que van ser traslladades a la ciutat d'Alatri l'11 de gener 1132 per Rainolfo, comte d'Alife, per concessi\u00f3 de l'antipapa Anaclet II. Aquest trasllat de les suposades restes del sant est\u00e0 documentat gr\u00e0cies a una inspecci\u00f3 a la catedral d'Alatri el 1584 que demostrava que a l'altar dedicat hi havia unes restes all\u00e0 des de l'11 de maig de 1156. El culte a aquest sant s'ha mantingut en aquesta ciutat i se celebra el trasllat de les restes el primer dimecres despr\u00e9s de Pasqua.[12] Altres veus consideren que les restes encara continuen a sota de la bas\u00edlica de Sant Pere del Vatic\u00e0. D'altra banda, s'apunta que Climent X (1670-76) va donar algunes d'aquestes rel\u00edquies al cardenal de Retz, que les va guardar a l'abadia de Saint-Mihiel, a la Lorena,[5] un fet que ja des del segle xix ha estat posat en dubte.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la ciutat d'Alatri", "answer_start": 71}], "id": "P_419_C_2513_Q1", "question": "On es creu que van ser traslladades les seves rel\u00edquies?"}, {"answers": [{"text": "Rainolfo, comte d'Alife", "answer_start": 115}], "id": "P_419_C_2513_Q2", "question": "Qui va traslladar les rel\u00edquies?"}, {"answers": [{"text": "sota de la bas\u00edlica de Sant Pere del Vatic\u00e0", "answer_start": 586}], "id": "P_419_C_2513_Q3", "question": "On consideren altres veus que continuen les rel\u00edquies?"}, {"answers": [{"text": "Climent X", "answer_start": 659}], "id": "P_419_C_2513_Q4", "question": "Qui va donar algunes rel\u00edquies al cardenal de Retz?"}, {"answers": [{"text": "a l'abadia de Saint-Mihiel", "answer_start": 757}], "id": "P_419_C_2513_Q5", "question": "On va guardar les rel\u00edquies el cardenal de Retz?"}]}, {"context": "En aquest per\u00edode la instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica encara viu a l'ombra de l'Imperi Rom\u00e0, despr\u00e9s d'un primer segle d'hist\u00f2ria marcat per les persecucions de Ner\u00f3 (64)[17] i la de Domici\u00e0 (81-96), malgrat que es creu que aquesta darrera no va ser una persecuci\u00f3 contra el cristianisme pr\u00f2piament dita.[18] L'Esgl\u00e9sia, que encara \u00e9s de marcada tradici\u00f3 grega,[2] comen\u00e7a a estendre la seva influ\u00e8ncia i creix r\u00e0pidament en nombre de fidels. Entre aquests hi ha els anomenats \u00abgentils\u00bb, que s\u00f3n conversos que no s\u00f3n de religi\u00f3 jueva, una tend\u00e8ncia que anir\u00e0 a l'al\u00e7a i que provocar\u00e0 la disminuci\u00f3 progressiva de l'element judaic en l'esgl\u00e9sia cristiana primitiva. Es comen\u00e7\u00e0 a gestar una nova organitzaci\u00f3 mentre augmentaren les expectatives mil\u00b7lenaristes i cada vegada hi havia m\u00e9s cristians que morien m\u00e0rtirs.[15] Els canvis experimentats per l'Esgl\u00e9sia romana foren similars, per\u00f2 menys intensos, dels viscuts en ciutats m\u00e9s destacades en intel\u00b7lectualitat cristiana com Antioquia o Esmirna.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'ombra de l'Imperi Rom\u00e0", "answer_start": 56}], "id": "P_419_C_2514_Q1", "question": "Com viu la instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica en aquest per\u00edode?"}, {"answers": [{"text": "64", "answer_start": 158}], "id": "P_419_C_2514_Q2", "question": "Quin any van ser les persecucions de Ner\u00f3 als cristians?"}, {"answers": [{"text": "grega", "answer_start": 346}], "id": "P_419_C_2514_Q3", "question": "De quina tradici\u00f3 \u00e9s l'esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "conversos que no s\u00f3n de religi\u00f3 jueva", "answer_start": 487}], "id": "P_419_C_2514_Q4", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els gentils?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e0rtirs", "answer_start": 797}], "id": "P_419_C_2514_Q5", "question": "Com morien cada vegada m\u00e9s cristians?"}]}]}, {"title": "Absis central de Sant Climent de Ta\u00fcll", "paragraphs": [{"context": "Un cop arrencades les teles, s'enrotllaven i s'embalaven en capses de fusta. Les pintures murals de Ta\u00fcll van ser transportades amb mules fins a la Pobla de Segur, des d'on es traslladaren en tren i camions fins a Barcelona,[1] on foren custodiades a l'aleshores Museu d'Art de Catalunya, amb seu a la Ciutadella. Posteriorment, el 1934 van ser traslladades al Palau Nacional, actual seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "en capses de fusta", "answer_start": 57}], "id": "P_473_C_2833_Q1", "question": "On s'enrotllaven i s'embalaven les teles?"}, {"answers": [{"text": "amb mules", "answer_start": 128}], "id": "P_473_C_2833_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 van ser transportades les pintures murals de Ta\u00fcll?"}, {"answers": [{"text": "Pobla de Segur", "answer_start": 148}], "id": "P_473_C_2833_Q3", "question": "Fins on van ser transportades les pintures murals de Ta\u00fcll?"}, {"answers": [{"text": "en tren i camions", "answer_start": 189}], "id": "P_473_C_2833_Q4", "question": "Com es traslladaren les pintures murals de Ta\u00fcll cap a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "1934", "answer_start": 332}], "id": "P_473_C_2833_Q5", "question": "Quan van ser traslladades al Palau Nacional les pintures murals de Ta\u00fcll?"}]}, {"context": "Al costat del mur esquerre del primer arc triomfal, on hi ha l'Agnus Dei, es representen les figures de dos personatges desconeguts, i a sota es desenvolupa una escena en qu\u00e8 un gos llepa les ferides de Ll\u00e0tzer el lepr\u00f3s davant la porta del ric Epul\u00f3. Aquesta par\u00e0bola apareix en l'evangeli de sant Lluc i \u00e9s present en la decoraci\u00f3 d'altres esgl\u00e9sies rom\u00e0niques com la de Sant Joan de Bo\u00ed.[25] Al segon arc, m\u00e9s proper a l'absis, hi ha representada La m\u00e0 dreta de D\u00e9u (Dextera Domini).[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al costat del mur esquerre del primer arc triomfal", "answer_start": 0}], "id": "P_473_C_2834_Q1", "question": "On es representen les figures de dos personatges desconeguts?"}, {"answers": [{"text": "les ferides de Ll\u00e0tzer el lepr\u00f3s", "answer_start": 188}], "id": "P_473_C_2834_Q2", "question": "Qu\u00e8 llepa el gos de l'escena?"}, {"answers": [{"text": "davant la porta del ric Epul\u00f3", "answer_start": 221}], "id": "P_473_C_2834_Q3", "question": "On llepa el gos de l'escena les ferides de Ll\u00e0tzer el lepr\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "ric", "answer_start": 241}], "id": "P_473_C_2834_Q4", "question": "Com era Epul\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Al segon arc, m\u00e9s proper a l'absis", "answer_start": 395}], "id": "P_473_C_2834_Q5", "question": "On est\u00e0 representada La m\u00e0 dreta de D\u00e9u?"}]}, {"context": "L'obra representa diverses narracions b\u00edbliques (l'Apocalipsi, el Llibre d'Isa\u00efes i el Llibre d'Ezequiel) i culmina amb el Judici Final. Es mostra D\u00e9u des de la perspectiva m\u00e9s sobrenatural de la visi\u00f3 apocal\u00edptica, at\u00e8s que apareix amb tot el seu poder i tota la seva gl\u00f2ria per jutjar la humanitat. Per aquesta ra\u00f3, D\u00e9u \u00e9s presentat amb totes les caracter\u00edstiques que l'identifiquen com l'\u00e9sser suprem i que assenyalen la seva magnific\u00e8ncia; la m\u00e9s important d'aquestes s\u00f3n les dimensions sobrenaturals del mateix Pantocr\u00e0tor.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "diverses narracions b\u00edbliques", "answer_start": 18}], "id": "P_473_C_2835_Q1", "question": "Qu\u00e8 representa l'obra?"}, {"answers": [{"text": "amb el Judici Final", "answer_start": 116}], "id": "P_473_C_2835_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 culmina l'obra?"}, {"answers": [{"text": "des de la perspectiva m\u00e9s sobrenatural de la visi\u00f3 apocal\u00edptica", "answer_start": 151}], "id": "P_473_C_2835_Q3", "question": "Com es mostra D\u00e9u en l'obra?"}, {"answers": [{"text": "sobrenaturals", "answer_start": 491}], "id": "P_473_C_2835_Q5", "question": "Com s\u00f3n les dimensions del Pantocr\u00e0tor?"}]}, {"context": "A la part frontal de separaci\u00f3 entre l'absis major i el del costat nord hi ha la imatge de sant Climent. Dintre d'aquesta mateixa absidiola es troben restes de pintures decoratives a la part inferior, aix\u00ed com un animal de quatre potes a la part superior dreta del fons, sobre una franja de decoraci\u00f3 geom\u00e8trica. A la part frontal de separaci\u00f3 de l'absis major amb l'absis sud \u2013fent parella amb el sant Climent de la part nord\u2013 es troba la representanci\u00f3 de sant Corneli. A l'interior del primer arc de triomf del costat dret es pot veure una escena on probablement es representa el moment de la mort d'Abel per part del seu germ\u00e0 Ca\u00edn. S'han trobat a l'absis central (o major) unes pintures de sanefes decoratives que no van ser extretes el 1920 i que es mantenen a la mateixa esgl\u00e9sia.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "A la part frontal de separaci\u00f3 entre l'absis major i el del costat nord", "answer_start": 0}], "id": "P_473_C_2836_Q1", "question": "On \u00e9s la imatge de sant Climent?"}, {"answers": [{"text": "restes de pintures decoratives", "answer_start": 150}], "id": "P_473_C_2836_Q2", "question": "Qu\u00e8 es troba dintre de l'absidiola?"}, {"answers": [{"text": "inferior", "answer_start": 191}], "id": "P_473_C_2836_Q3", "question": "En quina part de l'absidiola es troben restes de pintures decoratives?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 223}], "id": "P_473_C_2836_Q4", "question": "Quantes potes t\u00e9 l'animal que es troba a la part superior dreta del fons de l'absidiola?"}, {"answers": [{"text": "el moment de la mort d'Abel per part del seu germ\u00e0 Ca\u00edn", "answer_start": 580}], "id": "P_473_C_2836_Q5", "question": "Quin moment representa probablement l'escena que es troba a l'interior del primer arc de triomf del costat dret?"}]}, {"context": "El novembre de 2013 es va presentar el nou sistema de representaci\u00f3. El projecte consisteix en la reconfiguraci\u00f3 de l'espai original de l'absis per tal de fer palesa tota la seva complexitat pict\u00f2rica i en l'establiment d'un nou paviment de l'absis per tal de millorar la funcionalitat de l'esgl\u00e9sia. Tamb\u00e9 s'ha instal\u00b7lat una reproducci\u00f3 virtual que recrea les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri. La recreaci\u00f3 es fa mitjan\u00e7ant projecci\u00f3 audiovisual (mapping). Pr\u00e8viament, s'han retirat les imatges de l'absis que s'han exposat fins ara, reproducci\u00f3 de les originals, i s'han restaurat tots els fragments de pintura original que restaven al seu darrere, als murs de l'absis. Tamb\u00e9 s'ha habilitat una nova il\u00b7luminaci\u00f3 que permet destacar les pintures originals existents a l'esgl\u00e9sia. El pressupost d'aquesta actuaci\u00f3 a l'esgl\u00e9sia de Sant Climent de Ta\u00fcll fou de 400.000 euros, aportats \u00edntegrament per una entitat financera.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "El novembre de 2013", "answer_start": 0}], "id": "P_473_C_2837_Q1", "question": "Quan es va presentar el nou sistema de representaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "per tal de millorar la funcionalitat de l'esgl\u00e9sia", "answer_start": 249}], "id": "P_473_C_2837_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 s'ha d'establir un nou paviment a l'absis?"}, {"answers": [{"text": "les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri", "answer_start": 358}], "id": "P_473_C_2837_Q3", "question": "Qu\u00e8 recrea la reproducci\u00f3 virtual que s'ha instal\u00b7lat?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant projecci\u00f3 audiovisual", "answer_start": 435}], "id": "P_473_C_2837_Q4", "question": "Com es fa la recreaci\u00f3 de les pintures originals de l'absis i del presbiteri?"}, {"answers": [{"text": "les pintures originals existents a l'esgl\u00e9sia", "answer_start": 756}], "id": "P_473_C_2837_Q5", "question": "Qu\u00e8 permet destacar la nova il\u00b7luminaci\u00f3?"}]}, {"context": "La representaci\u00f3 de la Verge Maria a l'\u00e8poca rom\u00e0nica suposava la consideraci\u00f3 de Maria com a cam\u00ed per a la redempci\u00f3 de la humanitat. Se l'acostumava a col\u00b7locar, igual que en el cas de Sant Climent de Ta\u00fcll, entre el col\u00b7legi apost\u00f2lic com a testimoni ocular de la divinitat de Crist.[46] Maria sost\u00e9 a la seva m\u00e0 una esp\u00e8cie de copa, s\u00edmbol iconogr\u00e0fic que correspon al salm 116: \u00abaixecar\u00e9 el calze de la salvaci\u00f3 i invocar\u00e9 el nom de Iahv\u00e8\u00bb. Aix\u00ed mateix s'invoca tamb\u00e9 com el \u00abvas d'elecci\u00f3\u00bb i \u00abcalze del m\u00f3n\u00bb,[39] o com la patena que irradia llum.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "la consideraci\u00f3 de Maria com a cam\u00ed per a la redempci\u00f3 de la humanitat", "answer_start": 63}], "id": "P_473_C_2838_Q1", "question": "Qu\u00e8 suposava a l'\u00e8poca rom\u00e0nica la representaci\u00f3 de la Verge Maria?"}, {"answers": [{"text": "una esp\u00e8cie de copa", "answer_start": 316}], "id": "P_473_C_2838_Q2", "question": "Qu\u00e8 sost\u00e9 Maria a la seva m\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "entre el col\u00b7legi apost\u00f2lic com a testimoni ocular de la divinitat de Crist", "answer_start": 210}], "id": "P_473_C_2838_Q3", "question": "On s'acostumava a col\u00b7locar a Maria?"}, {"answers": [{"text": "Sant Climent de Ta\u00fcll", "answer_start": 187}], "id": "P_473_C_2838_Q4", "question": "A qui a m\u00e9s de Maria s'acostumava a col\u00b7locar entre el col\u00b7legi apost\u00f2lic com a testimoni ocular de la divinitat de Crist?"}, {"answers": [{"text": "116", "answer_start": 378}], "id": "P_473_C_2838_Q5", "question": "A quin salm correspon el s\u00edmbol iconogr\u00e0fic de Maria sostenint la copa a la seva m\u00e0?"}]}]}, {"title": "Simfonia coral", "paragraphs": [{"context": "La intenci\u00f3 de Mahler en compondre la seva Vuitena Simfonia per a un elenc excepcionalment gran era aconseguir un equilibri similar entre els efectius vocals i els instrumentals. No es tractava simplement d'un intent d'efecte grandi\u00f3s,[26] encara que per l'\u00fas que fa el compositor d'aquests efectius es va guanyar el subt\u00edtol de \u00abSimfonia dels mil\u00bb del seu agent de premsa (\u00e0lies que ha conservat).[36] Igual que Stravinski, Mahler fa un \u00fas intensiu i perllongat del contrapunt, sobretot en la primera part, \u00abVeni Creator Spiritus\u00bb. Al llarg d'aquesta secci\u00f3, segons l'escriptor musical Michael Kennedy, Mahler mostra un domini considerable en la manipulaci\u00f3 de m\u00faltiples veus mel\u00f2diques independents.[37] El music\u00f2leg Deryck Cooke afegeix que Mahler s'ocupa del seu enorme elenc \u00abamb una claredat extraordin\u00e0ria\u00bb.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "Simfonia dels mil", "answer_start": 330}], "id": "P_24_C_139_Q1", "question": "Quin subt\u00edtol es va guanyar la simfonia?"}, {"answers": [{"text": "excepcionalment gran", "answer_start": 75}], "id": "P_24_C_139_Q2", "question": "Com \u00e9s l'elenc que interpreta la simfonia?"}, {"answers": [{"text": "la manipulaci\u00f3 de m\u00faltiples veus mel\u00f2diques independents", "answer_start": 644}], "id": "P_24_C_139_Q4", "question": "Qu\u00e8 domina Mahler?"}, {"answers": [{"text": "escriptor musical", "answer_start": 569}], "id": "P_24_C_139_Q5", "question": "Qui era Michael Kennedy?"}]}, {"context": "Mahler va ampliar el model de Beethoven tant en el pl\u00e0nol program\u00e0tic per raons simf\u00f2niques en la seva Segona Simfonia , \u00abResurrecci\u00f3\u00bb, en el quart moviment vocal, \u00abUrlicht\u00bb, reduint la fe innocent del tercer moviment amb la tensi\u00f3 ideol\u00f2gica que Mahler tractava de resoldre en el moviment final.[29] Llavors, va abandonar aquest model per la seva Tercera Simfonia, amb dos moviments per a orquestra i veus seguits de tres purament instrumentals, abans de tornar a instruments sols en el moviment final.[45] Com Mahler, Havergal Brian va ampliar el model beethoveni\u00e0, per\u00f2 a major escala i amb elencs orquestrals i corals molt m\u00e9s grans, en la seva Primera Simfonia. Subtitulada \u00abLa g\u00f2tica\u00bb i composta entre el 1919 i el 1927, la simfonia estava inspirada en el Faust de Goethe i en l'arquitectura g\u00f2tica de les catedrals europees.[16] La Primera de Brian t\u00e9 dues parts. La primera consisteix en tres moviments instrumentals i la segona, tamb\u00e9 en tres moviments i m\u00e9s d'una hora de durada, \u00e9s un arranjament en llat\u00ed del Te Deum.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "Resurrecci\u00f3", "answer_start": 122}], "id": "P_24_C_140_Q1", "question": "Com es titula la Segona Simfonia de Mahler?"}, {"answers": [{"text": "va abandonar aquest model", "answer_start": 310}], "id": "P_24_C_140_Q2", "question": "Qu\u00e8 va fer a la seva Tercera Simfonia?"}, {"answers": [{"text": "Havergal Brian", "answer_start": 520}], "id": "P_24_C_140_Q3", "question": "Qui m\u00e9s va ampliar el model beethoveni\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "1919 i el 1927", "answer_start": 711}], "id": "P_24_C_140_Q4", "question": "Entre quins anys es va composar La g\u00f2tica?"}, {"answers": [{"text": "en el Faust de Goethe", "answer_start": 756}], "id": "P_24_C_140_Q5", "question": "En qu\u00e8 estava inspirada La G\u00f2tica?"}]}, {"context": "Alguns compositors van emular i van ampliar el model de Beethoven. Hector Berlioz va mostrar en la seva simfonia coral Rom\u00e9o et Juliette un nou enfocament de la naturalesa \u00e8pica de la simfonia, usant veus per barrejar m\u00fasica i narrativa, excepte els moments fonamentals de la narrativa reservats a l'orquestra \u00fanicament.[4] En fer-ho, escriu Bonds, Berlioz il\u00b7lustra per als compositors posteriors \u00abnous enfocaments per abordar la metaf\u00edsica en l'\u00e0mbit de la simfonia\u00bb.[4] Felix Mendelssohn va compondre la seva Segona Simfonia com una obra per a cor, solistes i orquestra. Havent etiquetat l'obra com a \u00absimfonia-cantata\u00bb, va ampliar el final coral a nou moviments mitjan\u00e7ant la inclusi\u00f3 de seccions vocals per a solistes, recitatius i seccions per a cor, la qual cosa va fer a la part vocal m\u00e9s llarga que les tres seccions purament orquestrals que la precedien.[8] Franz Liszt va escriure dues simfonies corals, seguint aquestes formes de m\u00faltiples moviments amb les mateixes pr\u00e0ctiques de composici\u00f3 i mateixos objectius program\u00e0tics que havia establert en els seus Poemes simf\u00f2nics.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Hector Berlioz", "answer_start": 67}], "id": "P_24_C_141_Q1", "question": "Qui va composar Rom\u00e9o et Juliette?"}, {"answers": [{"text": "un nou enfocament de la naturalesa \u00e8pica de la simfonia", "answer_start": 137}], "id": "P_24_C_141_Q2", "question": "Qu\u00e8 va mostrar Hector Berlioz en Rom\u00e9o et Juliette?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 892}], "id": "P_24_C_141_Q4", "question": "Quantes nou va escriure Franz Liszt?"}, {"answers": [{"text": "la part vocal", "answer_start": 779}], "id": "P_24_C_141_Q5", "question": "Quina era la part m\u00e9s llarga la Segona Simfonia de Felix Mendelssohn?"}]}, {"context": "Com un manifest, aquest par\u00e0graf va ser important per a la fusi\u00f3 d'elements simf\u00f2nics i dram\u00e0tics en la mateixa composici\u00f3 musical.[62] El music\u00f2leg Hugh MacDonald escriu que, com Berlioz va mantenir la idea de la construcci\u00f3 simf\u00f2nica molt present, va permetre a l'orquestra expressar la major part del drama en la m\u00fasica instrumental i posar les seccions expositives i narratives en paraules.[16] El tamb\u00e9 music\u00f2leg Nicholes Temperley suggereix que, a Rom\u00e9o, Berlioz va crear un model de com un text dram\u00e0tic podria orientar l'estructura d'una simfonia coral, sense eludir que l'obra fos recognoscible com una simfonia.[63] En aquest sentit, el music\u00f2leg Mark Evans Bonds escriu que les simfonies de Liszt i Mahler deuen la seva influ\u00e8ncia a Berlioz.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "en paraules", "answer_start": 382}], "id": "P_24_C_142_Q3", "question": "Com va posar Berlioz les seccions expositives i narratives?"}, {"answers": [{"text": "per a la fusi\u00f3 d'elements simf\u00f2nics i dram\u00e0tics en la mateixa composici\u00f3 musical", "answer_start": 50}], "id": "P_24_C_142_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 va se important el par\u00e0graf?"}, {"answers": [{"text": "Mark Evans Bonds", "answer_start": 657}], "id": "P_24_C_142_Q5", "question": "Qui escriu que en les simfonies de Liszt i Mahler es nota la influ\u00e8ncia de Berlioz?"}]}, {"context": "Per contra, un text tamb\u00e9 pot provocar el naixement d'una simfonia coral, nom\u00e9s perqu\u00e8 l'obra es converteixi en una purament instrumental quan es canvia l'enfocament program\u00e0tic d'aquesta. Xostak\u00f3vitx havia planificat inicialment la seva Setena Simfonia com una simfonia d'un sol moviment coral igual que les seves simfonies Segona i Tercera. Segons est\u00e0 documentat, tenia la intenci\u00f3 d'establir un text per al Salm nov\u00e8 de la Setena, en el tema de la venjan\u00e7a pel vessament de sang innocent.[58] En aix\u00f2 va estar influenciat per Stravinski, ja que havia quedat profundament impressionat amb el final de la Simfonia dels salms, que volia emular en aquesta obra.[59] Si b\u00e9 el tema del Salm nov\u00e8 transmet la indignaci\u00f3 de Xostak\u00f3vitx per l'opressi\u00f3 de Stalin[59], una interpretaci\u00f3 o representaci\u00f3 p\u00fablica de l'obra amb text hauria estat impossible abans de la invasi\u00f3 alemanya de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. L'agressi\u00f3 d'Adolf Hitler va fer que la representaci\u00f3 d'aquesta obra fos factible, almenys en teoria, ja que la refer\u00e8ncia a la \u00absang\u00bb s'aplicaria, almenys oficialment, a Hitler.[59] Amb Stalin apel\u00b7lant als sentiments patri\u00f2tics i religiosos dels sovi\u00e8tics, les autoritats ja no suprimien les imatges o temes ortodoxos.[60] No obstant aix\u00f2, Xostak\u00f3vitx finalment es va adonar que la seva obra abastava molt m\u00e9s que aquesta simbologia.[61] Va ampliar la simfonia a la forma tradicional de quatre moviments i la va fer purament instrumental.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "com una simfonia d'un sol moviment", "answer_start": 254}], "id": "P_24_C_143_Q2", "question": "Com havia planificat inicialment Xostak\u00f3vitx la seva Setena Simfonia?"}, {"answers": [{"text": "Segona i Tercera", "answer_start": 325}], "id": "P_24_C_143_Q3", "question": "Quines simfonies de Xostak\u00f3vitx tenen un sol moviment?"}, {"answers": [{"text": "la Simfonia dels salms", "answer_start": 604}], "id": "P_24_C_143_Q4", "question": "Quina simfonia va impressionar a Xostak\u00f3vitx?"}, {"answers": [{"text": "L'agressi\u00f3 d'Adolf Hitler", "answer_start": 898}], "id": "P_24_C_143_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer factible que l'obra es represent\u00e9s?"}]}, {"context": "Alguns esfor\u00e7os recents han prestat menys atenci\u00f3 a la forma simf\u00f2nica i m\u00e9s a la intenci\u00f3 program\u00e0tica. Hans Werner Henze va compondre el 1997 la seva Novena Simfonia en set moviments, basant-se en l'estructura de la novel\u00b7la La setena creu d'Anna Seghers. La novel\u00b7la relata la fugida de set fugitius d'una pres\u00f3 nazi, condemnats a mort per crucifixi\u00f3. L'experi\u00e8ncia traum\u00e0tica del pres per aconseguir la llibertat es converteix en la part fonamental del text.[52] La Setena Simfonia de Penderecki, subtitulada \u00abSet portes de Jerusalem\u00bb i que es va concebre originalment com un oratori, no nom\u00e9s est\u00e0 escrita en set moviments, sin\u00f3 que, segons afirma el music\u00f2leg Richard Whitehouse est\u00e0 \u00abenva\u00efda pel n\u00famero \"set\" a diferents nivells\u00bb.[53] L'obra est\u00e0 unida per un ampli sistema de frases de set notes, aix\u00ed com l'\u00fas freq\u00fcent de les set notes repetides en un \u00fanic to.[12] Els set acords tocats fortissimo porten el final de l'obra.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "1997", "answer_start": 139}], "id": "P_24_C_144_Q1", "question": "Quin any Hans Werner Henze va compondre la seva Novena Simfonia?"}, {"answers": [{"text": "La setena creu", "answer_start": 227}], "id": "P_24_C_144_Q3", "question": "En quina novel\u00b7la es basa la Novena Simfonia de Hans Werner Henze?"}, {"answers": [{"text": "Set portes de Jerusalem", "answer_start": 514}], "id": "P_24_C_144_Q4", "question": "Com es subtitula la Setena Simfonia de Penderecki?"}, {"answers": [{"text": "com un oratori", "answer_start": 573}], "id": "P_24_C_144_Q5", "question": "Com es va concebre originalment la Setena Simfonia de Penderecki?"}]}]}, {"title": "Cor de la catedral de Toledo", "paragraphs": [{"context": "Les miseric\u00f2rdies estan il\u00b7lustrades amb els mateixos temes que els dels respatllers; a m\u00e9s, hi ha representades s\u00e8ries grotesques, grius, i escenes sat\u00edriques. Tenen una gran influ\u00e8ncia dels Pa\u00efsos Baixos, terra de proced\u00e8ncia de l'autor, probablement de Brabant. Molts dels motius emprats per decorar les miseric\u00f2rdies tenen una gran similitud amb els gravats d'artistes, entre els quals destaquen els d'Israhel van Meckenem a la seva s\u00e8rie dedicada a \u00abescenes de la vida quotidiana\u00bb, el qual tamb\u00e9 havia copiat o transformat alguna cosa d'altres gravats corresponents a Martin Schongauer. Rodrigo Alem\u00e1n no va copiar estrictament el dibuix que presentaven els gravats sin\u00f3 que, tal com era habitual, solament els feia servir com a model d'inspiraci\u00f3.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb els mateixos temes que els dels respatllers", "answer_start": 37}], "id": "P_399_C_2389_Q1", "question": "Amb quins motius estan il\u00b7lustrades les miseric\u00f2rdies?"}, {"answers": [{"text": "s\u00e8ries grotesques, grius, i escenes sat\u00edriques", "answer_start": 113}], "id": "P_399_C_2389_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha representades?"}, {"answers": [{"text": "Brabant", "answer_start": 256}], "id": "P_399_C_2389_Q3", "question": "D'on \u00e9s probable que provingui l'autor?"}, {"answers": [{"text": "d'Israhel van Meckenem", "answer_start": 404}], "id": "P_399_C_2389_Q4", "question": "De qui \u00e9s la s\u00e8rie dedicada a \u00abescenes de la vida quotidiana\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "com a model d'inspiraci\u00f3", "answer_start": 728}], "id": "P_399_C_2389_Q5", "question": "Com feia servir Rodrigo Alem\u00e1n el dibuix que presentaven els gravats?"}]}, {"context": "El cor baix, que conserva la seva f\u00e0brica original, \u00e9s una obra corresponent a l'\u00faltim g\u00f2tic entre 1495 i 1498 \u2014sota el mandat del cardenal Pedro Gonz\u00e1lez de Mendoza\u2014 feta per Rodrigo Alem\u00e1n, gran autor d'altres cors, com els de Ciudad Rodrigo a Salamanca i el de Plas\u00e8ncia. En aquest cadirat l'autor va plasmar amb gran qualitat escenes de la presa de Granada pels Reis Cat\u00f2lics. Per indicaci\u00f3 del cardenal Mendoza es va esculpir a cada tauler dels respatllers \u2014comen\u00e7ant pel costat de l'Ep\u00edstola\u2014 la presa d'una ciutat per part de les tropes dels Reis Cat\u00f2lics, col\u00b7locant en el centre del cadirat, al costat de la cadira episcopal, les rendicions de M\u00e0laga i de Granada. Aquests relleus estan col\u00b7locats a la part alta dels respatllers, dins un marc arquitect\u00f2nic simulat a base d'arcs; la part baixa presenta una talla que imita brocats venecians. S'hi pot veure, a m\u00e9s, tota classe de gent de guerra, castells, armes i cavalls, fet que constitueix un document prec\u00eds de l'\u00e8poca.[1] Sens dubte aquesta obra va ser sempre molt valorada pels successius arquebisbes, per la qual cosa mai no hi ha hagut una proposta de canvi, com va succeir amb el cor alt.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "la seva f\u00e0brica original", "answer_start": 26}], "id": "P_399_C_2390_Q1", "question": "Qu\u00e8 conserva El cor baix?"}, {"answers": [{"text": "Rodrigo Alem\u00e1n", "answer_start": 176}], "id": "P_399_C_2390_Q2", "question": "Qui va fer El cor baix?"}, {"answers": [{"text": "escenes de la presa de Granada pels Reis Cat\u00f2lics", "answer_start": 330}], "id": "P_399_C_2390_Q3", "question": "Qu\u00e8 va plasmar Rodrigo Alem\u00e1n en el cadirat?"}, {"answers": [{"text": "gran qualitat", "answer_start": 316}], "id": "P_399_C_2390_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenien les escenes de la presa de Granada pels Reis Cat\u00f2lics?"}, {"answers": [{"text": "pels successius arquebisbes", "answer_start": 1039}], "id": "P_399_C_2390_Q5", "question": "Per qui va ser molt valorada l'obra?"}]}, {"context": "En acabar el seu treball del cadirat, Bigarny va emmalaltir i va morir el 10 de novembre de 1542. Segurament per aquesta causa, Berruguete va rebre l'enc\u00e0rrec de realitzar la cadira episcopal, que en el primer contracte s'havia concedit a Bigarny. L'acord va tenir lloc el febrer de 1543, tot i que el medall\u00f3 d'alabastre que decora el respatller es fix\u00e0 que la realitz\u00e9s el fill de Bigarny, Gregorio Pardo.[19] Pardo va tallar en aquest medall\u00f3, amb petites variants, l'escena de la Imposici\u00f3 de la casulla a sant Ildefons, relleu que havia realitzat el seu pare al retaule de El davallament per a la mateixa catedral de Toledo.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "En acabar el seu treball del cadirat", "answer_start": 0}], "id": "P_399_C_2391_Q1", "question": "Quan va emmalaltir Bigarny?"}, {"answers": [{"text": "1542", "answer_start": 92}], "id": "P_399_C_2391_Q2", "question": "Quin any va morir Bigarny?"}, {"answers": [{"text": "Berruguete", "answer_start": 128}], "id": "P_399_C_2391_Q3", "question": "Qui va rebre l'enc\u00e0rrec de realitzar la cadira episcopal?"}, {"answers": [{"text": "el medall\u00f3 d'alabastre", "answer_start": 299}], "id": "P_399_C_2391_Q4", "question": "Qu\u00e8 decora el respatller?"}]}, {"context": "Al costat de Crist apareixen Mois\u00e8s i Elies, representats com dos ancians barbuts i amb unes grans vestimentes que donen moviment a les figures; als seus peus hi ha una franja horitzontal de n\u00favols. A sota, hi ha les figures dels tres ap\u00f2stols \u2013Joan, Pere i Jaume\u2013, que ens fan recordar el bon fer dels escultors hel\u00b7len\u00edstics, especialment pel que fa a la figura de l'ap\u00f2stol Joan. Cal tenir present que a It\u00e0lia, Berruguete havia copiat l'escultura de Laocoont i els seus fills. Als extrems, hi ha diversos angelets que serveixen com l'acabament de la part inferior d'una arquitectura de balustres de fusta daurada, que emmarquen tot el grup escult\u00f2ric. Sobre aquesta arquitectura, a tots dos costats, apareixen els escuts del cardenal Sil\u00edceo i, a l'arc central, el Pare Etern.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "Mois\u00e8s i Elies", "answer_start": 29}], "id": "P_399_C_2392_Q1", "question": "Qui apareix al costat de Crist?"}, {"answers": [{"text": "moviment", "answer_start": 121}], "id": "P_399_C_2392_Q2", "question": "Qu\u00e8 donen les vestimentes amb les que estan representats Mois\u00e8s i Elies?"}, {"answers": [{"text": "als seus peus", "answer_start": 145}], "id": "P_399_C_2392_Q3", "question": "On \u00e9s la franja horitzontal de n\u00favols?"}, {"answers": [{"text": "Joan, Pere i Jaume", "answer_start": 245}], "id": "P_399_C_2392_Q4", "question": "De quins ap\u00f2stols hi ha les figures?"}, {"answers": [{"text": "el Pare Etern", "answer_start": 766}], "id": "P_399_C_2392_Q5", "question": "Qui apareix a l'arc central?"}]}, {"context": "El grup escult\u00f2ric amb l'escena de la Transfiguraci\u00f3 de Crist va ser realitzat en alabastre i acabat el 1548. Est\u00e0 concebut amb una gran profunditat, un fet innovador a l'\u00e8poca i amb una disposici\u00f3 escenogr\u00e0fica pr\u00f2pia del barroc que havia d'arribar.[22] Les figures principals s\u00f3n escultures exemptes de manera que la llum pot relliscar entre elles, donant aix\u00ed un resultat efectista poc conegut en aquell temps, i en una disposici\u00f3 piramidal; la figura de Crist es troba al punt m\u00e9s elevat en el que representa el mont Tabor, mostrant una bellesa serena i suau, molt diferent del tractament dels rostres dels personatges del cadirat del cor, i el cos amb la forma \u00abserpentinata\u00bb tan utilitzada per Miquel \u00c0ngel.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "alabastre", "answer_start": 82}], "id": "P_399_C_2393_Q1", "question": "De quin material \u00e9s el grup escult\u00f2ric amb l'escena de la Transfiguraci\u00f3 de Crist?"}, {"answers": [{"text": "1548", "answer_start": 104}], "id": "P_399_C_2393_Q2", "question": "Quan va ser realitzat el grup escult\u00f2ric amb l'escena de la Transfiguraci\u00f3 de Crist?"}, {"answers": [{"text": "barroc", "answer_start": 223}], "id": "P_399_C_2393_Q3", "question": "De quin per\u00edode \u00e9s la disposici\u00f3 escenogr\u00e0fica de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "la llum", "answer_start": 316}], "id": "P_399_C_2393_Q4", "question": "Qu\u00e8 pot relliscar entre les figures principals?"}, {"answers": [{"text": "al punt m\u00e9s elevat en el que representa el mont Tabor", "answer_start": 473}], "id": "P_399_C_2393_Q5", "question": "On es troba la figura de Crist?"}]}, {"context": "Entrant des de la reixa, ens trobem un primer plaf\u00f3 amb el patriarca Lev\u00ed que est\u00e0 representat entre dos moltons; queda ubicat a la part superior que est\u00e0 dedicada als profetes i \u00e9s d'alabastre. Encara que no hi ha dubte que el dibuix \u00e9s de Berruguete, la talla, d'uns trets suaus i mesurats, no sembla feta pel mestre. Als rostres dels personatges s'observa la m\u00e0 del mestre: hi ha l'expressi\u00f3 dels sentiments de cada figura amb un car\u00e0cter simb\u00f2lic \u00e9s molt caracter\u00edstic en Berruguete. La figura d'Isaac sembla treta d'una de les portes de baptisteri de Flor\u00e8ncia realitzades per Lorenzo Ghiberti; i Mataties queda representat de manera turmentada tot deixant entreveure la perfecta anatomia humana sota els vestits.[17] Les representacions de Matusalem i Henoc s\u00f3n clarament diferents. Matusalem, s\u00edmbol de l'ancianitat b\u00edblica, apareix com un jove imberbe, rebel davant una joventut eterna; i situat a la forn\u00edcula del costat, l'anci\u00e0 Henoc contrasta, ja que \u00e9s un personatge calb, arrugat, amb els ulls dins dels s\u00e9cs de les parpelles i que sost\u00e9 un b\u00e0cul.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "un primer plaf\u00f3 amb el patriarca Lev\u00ed", "answer_start": 36}], "id": "P_399_C_2394_Q1", "question": "Qu\u00e8 ens trobem entrant des de la reixa?"}, {"answers": [{"text": "als profetes", "answer_start": 164}], "id": "P_399_C_2394_Q2", "question": "A qui est\u00e0 dedicada la part superior?"}, {"answers": [{"text": "que el dibuix \u00e9s de Berruguete", "answer_start": 221}], "id": "P_399_C_2394_Q3", "question": "De qu\u00e8 no hi ha dubte?"}, {"answers": [{"text": "Als rostres dels personatges", "answer_start": 320}], "id": "P_399_C_2394_Q4", "question": "On s'observa la m\u00e0 del mestre?"}, {"answers": [{"text": "clarament diferents", "answer_start": 768}], "id": "P_399_C_2394_Q5", "question": "Com s\u00f3n les representacions de Matusalem i Henoc?"}]}]}, {"title": "Museu Dioces\u00e0 de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "El Museu Dioces\u00e0 de Barcelona \u00e9s al pla de la Seu, a l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona. Es va inaugurar com a Museu Arqueol\u00f2gic Dioces\u00e0 de Barcelona el 1916, instal\u00b7lant-se a l'espai de la planta baixa del Seminari Conciliar, essent el seu primer director Manuel Trens. Es va traslladar i va obrir al p\u00fablic al nou espai l'any 1991. El museu recull una extensa col\u00b7lecci\u00f3 d'obres d'art d'esgl\u00e9sies del Bisbat de Barcelona des del seu inici fins als nostres dies.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "al pla de la Seu", "answer_start": 33}], "id": "P_143_C_853_Q1", "question": "On \u00e9s el Museu Dioces\u00e0 de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "l'edifici de la Pia Almoina de Barcelona", "answer_start": 53}], "id": "P_143_C_853_Q2", "question": "Quin edifici l'acull?"}, {"answers": [{"text": "la planta baixa del Seminari Conciliar", "answer_start": 193}], "id": "P_143_C_853_Q3", "question": "On es situava al principi?"}, {"answers": [{"text": "Manuel Trens", "answer_start": 263}], "id": "P_143_C_853_Q4", "question": "Qui va ser el seu primer director?"}, {"answers": [{"text": "1991", "answer_start": 334}], "id": "P_143_C_853_Q5", "question": "Quin any es va traslladar?"}]}, {"context": "La pintura barroca religiosa del Museu Dioces\u00e0 t\u00e9 una gran representaci\u00f3 en artistes an\u00f2nims dels segles XVII i XVIII des de les obres del tenebrisme fins al barroc aut\u00f2cton. De la primera \u00e8poca destaquen la Coronaci\u00f3 de la Verge del Carme de l'esgl\u00e9sia de Piera; Sant Antol\u00ed de Monistrol de Montserrat; Calvari de l'esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere de Riudebitlles; del pintor Josep de Ribera una pintura a l'oli sobre tela de Sant Jeroni. De l'artista barcelon\u00ed Antoni Viladomat i Manalt s'hi exposen les obres de Transfiguraci\u00f3 de Jes\u00fas; de l'esgl\u00e9sia Santa Maria del Pi el quadre de sant Josep Oriol realitzant un miracle i procedents del convent de Sant Agust\u00ed de Barcelona les pintures de sant Antoni de P\u00e0dua i el Sant Sopar. De Manuel Tramulles i Roig es conserva de l'any 1776 una obra titulada Sant Francesc de Borja.", "qas": [{"answers": [{"text": "an\u00f2nims", "answer_start": 85}], "id": "P_143_C_854_Q1", "question": "Quins artistes del barroc hi tenen gran representaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Sant Jeroni", "answer_start": 428}], "id": "P_143_C_854_Q2", "question": "Quina obra hi trobem de Josep de Ribera?"}, {"answers": [{"text": "Transfiguraci\u00f3 de Jes\u00fas", "answer_start": 516}], "id": "P_143_C_854_Q3", "question": "Quines obres d'Antoni Viladomat i Manalt s'hi exposen?"}, {"answers": [{"text": "Manuel Tramulles i Roig", "answer_start": 736}], "id": "P_143_C_854_Q4", "question": "Qui va fer el quadre titulat Sant Francesc de Borja?"}]}, {"context": "La celebraci\u00f3 a Barcelona, l'any 1913, del Primer Congr\u00e9s d'Art Cristi\u00e0 a Catalunya, junt amb la ja constituci\u00f3 del Museu Episcopal de Vic el 1891 i el Museu Dioces\u00e0 i Comarcal de Solsona el 1896, van fer que jerarquies de l'esgl\u00e9sia de Barcelona, com els bisbes Enric Reig i Casanovas i Joan Josep Laguarda, juntament amb l'historiador Manuel Trens, entre d'altres, decidissin d'organitzar la formaci\u00f3 d'un museu Dioces\u00e0 a Barcelona. En menys d'un any es van rebre de totes les esgl\u00e9sies del bisbat m\u00e9s de 600 obres que eren fora de culte. Amb elles es va inaugurar el 22 d'octubre de 1916 el Museu Arqueol\u00f2gic Dioces\u00e0 de Barcelona, al Seminari Conciliar del carrer Diputaci\u00f3 de Barcelona (edifici constru\u00eft per Elies Rogent entre els anys 1878 i 1888).[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "1913", "answer_start": 33}], "id": "P_143_C_855_Q1", "question": "Quin any va ser el Primer Congr\u00e9s d'Art Cristi\u00e0 a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "Museu Episcopal de Vic", "answer_start": 116}], "id": "P_143_C_855_Q3", "question": "Quin museu es va constituir el 1891?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 600", "answer_start": 500}], "id": "P_143_C_855_Q4", "question": "Quantes obres van rebre per a la formaci\u00f3 d'un museu Dioces\u00e0 a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "22 d'octubre de 1916", "answer_start": 570}], "id": "P_143_C_855_Q5", "question": "Quin dia es va inaugurar el Museu Arqueol\u00f2gic Dioces\u00e0 de Barcelona?"}]}, {"context": "Durant la guerra civil espanyola (1936-39), va ser saquejat i incendiat, perdent-se part de les seves obres. Despr\u00e9s d'alguns anys de reformes, es va poder tornar a inaugurar en el mateix lloc el 30 de maig de 1960, amb algunes obres que van ser tornades des dels museus Cleveland Museum of Art i l'Institut d'Art de Chicago.[3] A poc a poc, i a causa de l'augment progressiu dels fons, el local es va anar quedant petit, i l'any 1982 es va decidir el seu trasllat, despr\u00e9s de l'adequaci\u00f3, a l'edifici de la Pia Almoina. Les \u00faltimes reformes van ser realitzades del 1989 al 2003, sota projecte de Josep Maria Botey i Associats, SL El 23 de setembre de 1991 va ser inaugurada la primera fase per l'arquebisbe Ricard Maria Carles.", "qas": [{"answers": [{"text": "va ser saquejat i incendiat", "answer_start": 44}], "id": "P_143_C_856_Q1", "question": "Qu\u00e8 va passar al museu durant la guerra civil?"}, {"answers": [{"text": "part de les seves obres", "answer_start": 84}], "id": "P_143_C_856_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va perdre?"}, {"answers": [{"text": "30 de maig de 1960", "answer_start": 196}], "id": "P_143_C_856_Q3", "question": "Quan es va tornar a inaugurar?"}, {"answers": [{"text": "el local es va anar quedant petit", "answer_start": 387}], "id": "P_143_C_856_Q4", "question": "Qu\u00e8 va passar a causa de l'augment dels fons?"}, {"answers": [{"text": "23 de setembre de 1991", "answer_start": 634}], "id": "P_143_C_856_Q5", "question": "Quan es va inaugurar la primera fase del Museu??"}]}, {"context": "L'escultura renaixentista va arribar a Catalunya mitjan\u00e7ant els artistes italians, entre ells el pis\u00e0, Lupo di Francesco, que va realitzar el sarc\u00f2fag de santa Eul\u00e0lia a la catedral de Barcelona. De Bartolom\u00e9 Ord\u00f3\u00f1ez guarda el museu el relleu en alabastre Sacra conversa procedent del palau episcopal de Barcelona, unes talles en fusta policromada i daurada d'imatges de la Verge, de les esgl\u00e9sies de Sant Celoni i Argentona. Escultures de Dami\u00e0 Forment realitzades per al retaule de Sant Server. De l'esgl\u00e9sia de Sant Miquel de Barcelona, quan va ser derrocada el 1869, van passar a la cust\u00f2dia del museu: el sepulcre napolit\u00e0 de Jeroni Descoll, imatges de Sant Crist\u00f3fol de Gil de Medina, una talla de Sant Miquel Arc\u00e0ngel de dos metres d'al\u00e7ada i una altra representant Sant Jeroni.", "qas": [{"answers": [{"text": "els artistes italians", "answer_start": 60}], "id": "P_143_C_857_Q1", "question": "Qui va portar a Catalunya l'escultura renaixentista?"}, {"answers": [{"text": "Lupo di Francesco", "answer_start": 103}], "id": "P_143_C_857_Q2", "question": "Qui va realitzar el sarc\u00f2fag de Santa Eul\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "Dami\u00e0 Forment", "answer_start": 440}], "id": "P_143_C_857_Q3", "question": "Qui va fer les escultures per al retaule de Sant Server?"}, {"answers": [{"text": "1869", "answer_start": 565}], "id": "P_143_C_857_Q4", "question": "Quin any van derrocar l'esgl\u00e9sia de Sant Miquel de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "dos metres", "answer_start": 728}], "id": "P_143_C_857_Q5", "question": "Quant mesura la talla de Sant Miquel Arc\u00e0ngel?"}]}]}, {"title": "Llibre de Kells", "paragraphs": [{"context": " Els n\u00fameros dels cap\u00edtols mai no es van consignar als marges del text, fent-se aix\u00ed impossible trobar les seccions a les quals les taules es refereixen. Els motius d'aquest oblit romanen foscs: pot ser que els monjos haguessin decidit no inserir els n\u00fameros fins que les il\u00b7lustracions estiguessin acabades, amb la qual cosa la no finalitzaci\u00f3 del manuscrit en va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia ajornar sine die aquesta operaci\u00f3. L'omissi\u00f3 b\u00e9 podria haver estat deliberada, a fi de no alterar la bellesa de l'obra.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "Els n\u00fameros dels cap\u00edtols mai no es van consignar als marges del text", "answer_start": 1}], "id": "P_460_C_2755_Q1", "question": "Per qu\u00e8 va ser impossible trobar les seccions a les quals es refereixen les taules?"}, {"answers": [{"text": "deliberada", "answer_start": 457}], "id": "P_460_C_2755_Q2", "question": "Com podria haver estat l'omissi\u00f3 dels n\u00fameros dels cap\u00edtols?"}, {"answers": [{"text": "a fi de no alterar la bellesa de l'obra", "answer_start": 469}], "id": "P_460_C_2755_Q3", "question": "Per qu\u00e8 podria haver estat deliberada l'omissi\u00f3 dels n\u00fameros dels cap\u00edtols?"}, {"answers": [{"text": "foscs", "answer_start": 188}], "id": "P_460_C_2755_Q4", "question": "Com romanen els motius de l'oblit de consignar els n\u00fameros dels cap\u00edtols?"}, {"answers": [{"text": "no inserir els n\u00fameros fins que les il\u00b7lustracions estiguessin acabades", "answer_start": 236}], "id": "P_460_C_2755_Q5", "question": "Qu\u00e8 podrien haver decidit els monjos?"}]}, {"context": "La miniatura de la Mare de D\u00e9u i l'Infant  \u00e9s a la primera p\u00e0gina de text, i \u00e9s un preliminar apropiat per a l'inici de les Breves causae de Mateu, que comen\u00e7a per un Nativitas Christi in Bethlem (\u00abel naixement de Crist a Betlem\u00bb). La primera p\u00e0gina de les Breves causae (foli 8\u00e8) est\u00e0 decorada i envoltada d'un elegant marc. La combinaci\u00f3 entre la miniatura a l'esquerra i el text a la dreta constitueix tamb\u00e9 una introducci\u00f3 molt viva i colorista als textos preliminars. Les primeres l\u00ednies de les altres seccions dels textos preliminars van ser igualment objecte d'atencions particulars, per\u00f2 sense assolir el mateix nivell que l'inici de les Breves causae de Mateu.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la Mare de D\u00e9u i l'Infant", "answer_start": 13}], "id": "P_460_C_2756_Q1", "question": "De qui \u00e9s la miniatura?"}, {"answers": [{"text": "a la primera p\u00e0gina de text", "answer_start": 46}], "id": "P_460_C_2756_Q2", "question": "On \u00e9s la miniatura de la Mare de D\u00e9u i l'Infant?"}, {"answers": [{"text": "per un Nativitas Christi in Bethlem", "answer_start": 160}], "id": "P_460_C_2756_Q3", "question": "Com comen\u00e7a les Breves causae de Mateu?"}, {"answers": [{"text": "un elegant marc", "answer_start": 309}], "id": "P_460_C_2756_Q4", "question": "Qu\u00e8 envolta la primera p\u00e0gina de les Breves causae?"}, {"answers": [{"text": "Les primeres l\u00ednies de les altres seccions dels textos preliminars", "answer_start": 473}], "id": "P_460_C_2756_Q5", "question": "Qu\u00e8 van ser igualment objecte d'atencions particulars?"}]}, {"context": "L'any 2000, el volum que cont\u00e9 l'Evangeli segons Marc, va ser enviat a Canberra, per a una exposici\u00f3 dedicada als manuscrits il\u00b7luminats. Era la quarta vegada que el Llibre de Kells viatjava a l'estranger per ser exposat. Desgraciadament, durant el viatge, el volum va patir \u00abdesperfectes menors\u00bb en la seva pigmentaci\u00f3. Se suposa que les vibracions produ\u00efdes pels motors de l'avi\u00f3 en podrien haver estat la causa.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "2000", "answer_start": 6}], "id": "P_460_C_2757_Q1", "question": "Quan va ser enviat el volum que cont\u00e9 l'Evangeli segons Marc a Canberra?"}, {"answers": [{"text": "per a una exposici\u00f3 dedicada als manuscrits il\u00b7luminats", "answer_start": 81}], "id": "P_460_C_2757_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 va ser enviat a Canberra el volum que cont\u00e9 l'Evangeli segons Marc?"}, {"answers": [{"text": "\u00abdesperfectes menors\u00bb", "answer_start": 275}], "id": "P_460_C_2757_Q3", "question": "Qu\u00e8 va patir el Llibre de Kells durant el viatge?"}, {"answers": [{"text": "en la seva pigmentaci\u00f3", "answer_start": 297}], "id": "P_460_C_2757_Q4", "question": "On va patir \u00abdesperfectes menors\u00bb el Llibre durant el viatge?"}, {"answers": [{"text": "les vibracions produ\u00efdes pels motors de l'avi\u00f3", "answer_start": 335}], "id": "P_460_C_2757_Q5", "question": "Quina podria haver estat la causa dels desperfectes en la pigmentaci\u00f3 del llibre?"}]}, {"context": "El manuscrit cont\u00e9 p\u00e0gines completament plenes de motius ornamentals d'una complexitat extraordin\u00e0ria, aix\u00ed com petites il\u00b7lustracions que acompanyen les p\u00e0gines de text. Utilitza una rica paleta de colors, amb malva, vermell, rosa, verd o groc, entre els m\u00e9s usats. A t\u00edtol comparatiu, les il\u00b7lustracions del Llibre de Durrow estan nom\u00e9s realitzades amb quatre colors. De forma completament sorprenent, i malgrat el prestigi amb el qual els monjos han volgut envoltar l'obra, no van utilitzar pa d'or o plata per adornar el manuscrit. Els pigments necessaris per a les il\u00b7lustracions van ser importats de tots els racons d'Europa, i van ser objecte de profunds estudis: el negre es va obtenir de les espelmes, el vermell brillant del realgar, el groc de l'orpiment i el verd maragda de la malaquita polvoritzada. El cost\u00f3s lapisl\u00e0tzuli, de coloraci\u00f3 blava, procedeix de la regi\u00f3 de l'Afganistan.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una complexitat extraordin\u00e0ria", "answer_start": 69}], "id": "P_460_C_2758_Q1", "question": "Com s\u00f3n els motius ornamentals que omplen algunes de les p\u00e0gines del manuscrit?"}, {"answers": [{"text": "petites il\u00b7lustracions", "answer_start": 112}], "id": "P_460_C_2758_Q2", "question": "Qu\u00e8 acompanyen les p\u00e0gines de text?"}, {"answers": [{"text": "malva, vermell, rosa, verd o groc", "answer_start": 211}], "id": "P_460_C_2758_Q3", "question": "Quins s\u00f3n els colors m\u00e9s utilitzats a les il\u00b7lustracions?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 355}], "id": "P_460_C_2758_Q4", "question": "Amb quants colors estan fetes les il\u00b7lustracions del Llibre de Durrow?"}, {"answers": [{"text": "pa d'or o plata", "answer_start": 494}], "id": "P_460_C_2758_Q5", "question": "Qu\u00e8 no van utilitzar els monjos per adornar el manuscrit?"}]}, {"context": "L'escrit a m\u00e0, en el seu estat actual, comen\u00e7a amb un fragment de la llista de noms hebreus, que ocupa la primera columna de l'anvers del foli 1. L'altra columna d'aquest foli est\u00e0 ocupada per una miniatura dels quatre s\u00edmbols dels evangelistes, avui lleugerament esborrada. La miniatura est\u00e0 orientada de tal manera que el llibre ha de girar-se 90 graus per examinar-la.[28] El tema dels quatre s\u00edmbols dels evangelistes est\u00e0 present de l'inici a la fi de l'obra: gaireb\u00e9 sempre sels representa junts, amb l'objectiu de subratllar i afirmar la unitat del missatge dels quatre evangelis.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb un fragment de la llista de noms hebreus", "answer_start": 47}], "id": "P_460_C_2759_Q1", "question": "Com comen\u00e7a l'escrit a m\u00e0 en el seu estat actual?"}, {"answers": [{"text": "la primera columna de l'anvers del foli 1", "answer_start": 103}], "id": "P_460_C_2759_Q2", "question": "Quant ocupa la llista de noms hebreus?"}, {"answers": [{"text": "per una miniatura dels quatre s\u00edmbols dels evangelistes", "answer_start": 189}], "id": "P_460_C_2759_Q3", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 ocupada l'altra columna del foli 1?"}, {"answers": [{"text": "lleugerament esborrada", "answer_start": 251}], "id": "P_460_C_2759_Q4", "question": "Com est\u00e0 avui la miniatura dels quatre s\u00edmbols dels evangelistes?"}, {"answers": [{"text": "90 graus", "answer_start": 346}], "id": "P_460_C_2759_Q5", "question": "Quants graus ha de girar-se el llibre per examinar la miniatura?"}]}]}, {"title": "Peter Paul Rubens", "paragraphs": [{"context": "Tres anys va trigar a finalitzar aquest gran enc\u00e0rrec; com que Rubens treballava en altres obres, probablement es devia envoltar de nombrosos col\u00b7laboradors. Totes aquestes pintures s'utilitzaren com a propaganda pol\u00edtica per part del cardenal Richelieu i de Maria de M\u00e8dici; tots dos van indicar modificacions i retocs a l'artista, ja que la vida de Maria havia de mostrar una felicitat completa, de manera que el reflex de la gl\u00f2ria de la dama li va ser imposada. Comen\u00e7a la narraci\u00f3 amb el naixement, l'educaci\u00f3 i la personalitat de la reina; despr\u00e9s queda representat el seu matrimoni amb Enric IV de Fran\u00e7a, i el naixement de Llu\u00eds XIII. Hi ha Enric IV confia la reg\u00e8ncia a la reina, La coronaci\u00f3 de la reina a Saint Denis i l'Apoteosi d'Enric IV. Sobre La partida de la reina de Blois, cal comentar que en la partida de la reina, aquesta fugia del castell per una escala, per\u00f2 a causa de la corpul\u00e8ncia de la dama, no podia baixar-hi, i van haver d'embolicar-la en un llen\u00e7ol i lligar-la amb cordes per baixar-la com si fos un paquet; evidentment, en la pintura no apareix res d'aquesta hist\u00f2ria; van haver de canviar una mica la realitat, i la reina surt per la porta representada com una feble v\u00edctima. Rubens es va sotmetre a tots els capritxos dels governants. El conjunt de les vint-i-una narracions es troba instal\u00b7lat des del 1953 a la sala dels Estats del Museu del Louvre.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "Tres", "answer_start": 0}], "id": "P_269_C_1609_Q1", "question": "Quants anys va trigar Rubens a finalitzar l'enc\u00e0rrec?"}, {"answers": [{"text": "cardenal Richelieu i de Maria de M\u00e8dici", "answer_start": 235}], "id": "P_269_C_1609_Q2", "question": "Qui va utilitzar les pintures de Rubens com a propaganda pol\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "una felicitat completa", "answer_start": 374}], "id": "P_269_C_1609_Q3", "question": "Qu\u00e8 havia de mostrar la vida de Maria?"}, {"answers": [{"text": "Saint Denis", "answer_start": 716}], "id": "P_269_C_1609_Q4", "question": "On \u00e9s la coronaci\u00f3 de la reina?"}, {"answers": [{"text": "1953", "answer_start": 1339}], "id": "P_269_C_1609_Q5", "question": "Quan es van instal\u00b7lar el conjunt de les narracions a la sala dels Estats del Museu del Louvre?"}]}, {"context": "El 1589, dos anys despr\u00e9s de la mort del marit, la seva mare va retornar a Anvers, es van convertir al catolicisme i ell va prosseguir amb la seva formaci\u00f3. Va estudiar llat\u00ed, alemany, castell\u00e0 i franc\u00e8s amb Rombaut Verdonck, per\u00f2 les pen\u00faries econ\u00f2miques de la fam\u00edlia el van obligar a abandonar els estudis i va entrar com a patge al servei de la comtessa de Lalaing. No se sap exactament en quines dates, per\u00f2 es creu que va tenir dos mestres de pintura, Adam van Noorth i Otho van Veen (Otto Venius), encara que no sembla que deixessin una empremta art\u00edstica rellevant en el seu alumne.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "1589", "answer_start": 3}], "id": "P_269_C_1610_Q1", "question": "Quan va retornar la seva mare a Anvers?"}, {"answers": [{"text": "Rombaut Verdonck", "answer_start": 208}], "id": "P_269_C_1610_Q2", "question": "Amb qui va estudiar llat\u00ed, alemany, castell\u00e0 i franc\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "de la comtessa de Lalaing", "answer_start": 343}], "id": "P_269_C_1610_Q3", "question": "De qui va entrar com a patge?"}, {"answers": [{"text": "les pen\u00faries econ\u00f2miques de la fam\u00edlia", "answer_start": 231}], "id": "P_269_C_1610_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer que abandones els estudis de llat\u00ed, alemany, castell\u00e0 i franc\u00e8s?"}]}, {"context": "Per ordre del seu mecenes, Rubens es trasllad\u00e0 a Roma per adquirir objectes antics i fer c\u00f2pies d'altres pintors, amb una carta de recomanaci\u00f3 amb data del 18 de juliol del 1601 que anava dirigida al cardenal Alexandre Montaldo, amb aquestes paraules: \u00aba Peter Paul, flamenc, pintor de la meva cort, que envio al vostre costat per copiar i executar algunes obres de pintura...\u00bb. A Roma se sap que va realitzar tres quadres, encarregats per l'arxiduc Albert VII d'\u00c0ustria, regent dels Pa\u00efsos Baixos, que havien de ser donats a la bas\u00edlica de la Santa Creu de Jerusalem a Roma. Aquests quadres formaven part d'un tr\u00edptic que representava La invenci\u00f3 de la Santa Creu per santa Helena, la Coronaci\u00f3 d'espines i l'Elevaci\u00f3 de la creu. All\u00e0, estudi\u00e0 l'art de l'antiga Roma i copi\u00e0 obres dels mestres italians; s'aprecia que el seu estil m\u00e9s madur est\u00e0 profundament influ\u00eft per Tici\u00e0.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "del seu mecenes", "answer_start": 10}], "id": "P_269_C_1611_Q2", "question": "Per ordre de qui es trasllad\u00e0 Rubens a Roma?"}, {"answers": [{"text": "per adquirir objectes antics i fer c\u00f2pies d'altres pintors", "answer_start": 54}], "id": "P_269_C_1611_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es trasllad\u00e0 Rubens a Roma?"}, {"answers": [{"text": "al cardenal Alexandre Montaldo", "answer_start": 197}], "id": "P_269_C_1611_Q4", "question": "A qui anava dirigida la carta de recomanaci\u00f3 de Rubens?"}, {"answers": [{"text": "l'arxiduc Albert VII d'\u00c0ustria", "answer_start": 440}], "id": "P_269_C_1611_Q5", "question": "Qui era el regent dels Pa\u00efsos Baixos?"}]}, {"context": "De retorn a M\u00e0ntua, el duc Vicen\u00e7 Gonzaga li va encarregar un gran tr\u00edptic per a l'esgl\u00e9sia dels jesu\u00eftes d'aquesta ciutat, que va superar en grandesa l'anterior tr\u00edptic de l'esgl\u00e9sia romana de la Santa Creu de Jerusalem; malauradament, aquesta obra va patir greus danys durant les incursions franceses de l'any 1797. En aquest per\u00edode, va realitzar uns plafons per a l'altar de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria in Vallicella, a Roma. I a G\u00e8nova va realitzar retrats per a les fam\u00edlies m\u00e9s poderoses: els Doria, els Sp\u00ednola i els Imperiale. Per\u00f2 l'obra m\u00e9s important d'aquest per\u00edode va ser Adoraci\u00f3 dels pastors, per a l'esgl\u00e9sia de Fermo, en qu\u00e8 es copsa la influ\u00e8ncia del realisme de Caravaggio, i la lluminositat de Correggio.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "el duc Vicen\u00e7 Gonzaga", "answer_start": 20}], "id": "P_269_C_1614_Q1", "question": "Qui li va encarregar un tr\u00edptic per a l'esgl\u00e9sia dels jesu\u00eftes de M\u00e0ntua?"}, {"answers": [{"text": "uns plafons", "answer_start": 350}], "id": "P_269_C_1614_Q2", "question": "Qu\u00e8 va realitzar per a l'altar de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria in Vallicella?"}, {"answers": [{"text": "Roma", "answer_start": 422}], "id": "P_269_C_1614_Q3", "question": "On \u00e9s l'esgl\u00e9sia de Santa Maria in Vallicella?"}, {"answers": [{"text": "els Doria, els Sp\u00ednola i els Imperiale", "answer_start": 494}], "id": "P_269_C_1614_Q4", "question": "Quines fam\u00edlies eren poderoses a G\u00e8nova?"}, {"answers": [{"text": "esgl\u00e9sia de Fermo", "answer_start": 615}], "id": "P_269_C_1614_Q5", "question": "Per a quina esgl\u00e9sia va ser Adoraci\u00f3 dels pastors?"}]}]}, {"title": "Mauna Kea", "paragraphs": [{"context": "La Reserva Forestal del Mauna Kea protegeix 212,2 km2 de bosc de m\u0101mane-naio sota la jurisdicci\u00f3 del Departament de Terres i Recursos Naturals de Hawaii. La ca\u00e7a per ungulat est\u00e0 permesa durant tot l'any.[24] Una petita part del bosc de m\u0101mane-naio est\u00e0 englobada per la zona recreativa de l'estat del Mauna Kea.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "Reserva Forestal", "answer_start": 3}], "id": "P_535_C_3205_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Mauna Kea?"}, {"answers": [{"text": "212,2 km2", "answer_start": 44}], "id": "P_535_C_3205_Q2", "question": "Quants quil\u00f2metres de bosc protegeix Mauna Kea?"}, {"answers": [{"text": "La ca\u00e7a per ungulat", "answer_start": 154}], "id": "P_535_C_3205_Q4", "question": "Quina ca\u00e7a est\u00e0 permesa a Mauna Kea?"}, {"answers": [{"text": "per la zona recreativa de l'estat del Mauna Kea", "answer_start": 264}], "id": "P_535_C_3205_Q5", "question": "En qu\u00e8 s'engloba una petita part de m\u0101mane-naio?"}]}, {"context": "En temps previs al contacte, els nadius que viatjaven pel Mauna Kea probablement es van guiar m\u00e9s pel paisatge que pels senders existents, ja que no s'ha trobat cap evid\u00e8ncia de rastres. \u00c9s possible que s\u2019hi seguissin carenes naturals i fonts d\u2019aigua. Les persones probablement van fer excursions pels vessants del Mauna Kea per visitar els santuaris de fam\u00edlies properes al cim, i hi ha tradicions relacionades amb l'ascens a la muntanya fins avui. Tot i aix\u00f2, molt pocs nadius van arribar al cim, a causa de l'estricte kapu col\u00b7locat en ell.[34] Al comen\u00e7ament del segle xix, els primers ascensos notables del  Mauna Kea van incloure els seg\u00fcents:", "qas": [{"answers": [{"text": "pel paisatge", "answer_start": 98}], "id": "P_535_C_3206_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es guiaven probablement els nadius que viatjaven pel Mauna Kea?"}, {"answers": [{"text": "carenes naturals i fonts d\u2019aigua", "answer_start": 218}], "id": "P_535_C_3206_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s possible que seguissin els nadius que viatjaven pel Mauna Kea?"}, {"answers": [{"text": "pels senders existents", "answer_start": 115}], "id": "P_535_C_3206_Q3", "question": "Per on no sembla que circulaven els nadius que viatjaven pel Mauna Kea?"}, {"answers": [{"text": "amb l'ascens a la muntanya", "answer_start": 412}], "id": "P_535_C_3206_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 estan relacionades algunes tradicions?"}, {"answers": [{"text": "a causa de l'estricte kapu col\u00b7locat en ell", "answer_start": 499}], "id": "P_535_C_3206_Q5", "question": "Per qu\u00e8 pocs nadius van arribar al cim?"}]}, {"context": "El 1970, dos telescopis de 24 m (0,6 m) havien estat constru\u00efts per l'Observatori de la For\u00e7a A\u00e8ria dels Estats Units i Lowell. El 1973, Canad\u00e0 i Fran\u00e7a van acordar la construcci\u00f3 de 3,6 m CFHT al Mauna Kea.[68] Tot i aix\u00f2, les organitzacions locals van comen\u00e7ar a plantejar-se la preocupaci\u00f3 per l'impacte ambiental de l'observatori. Aix\u00f2 va portar al Departament de Terres i Recursos Naturals a preparar un pla de gesti\u00f3 inicial, redactat el 1977 i complementat el 1980. El gener de 1982, la Junta de Regents de la UH va aprovar un pla per donar suport al desenvolupament continu d\u2019instal\u00b7lacions cient\u00edfiques del lloc.[24] El 1998 es van transferir 823 hect\u00e0rees del contracte d\u2019arrendament de l\u2019observatori per complementar la Reserva de l\u2019Edat de Gel del Mauna Kea. El pla de 1982 va ser substitu\u00eft el 2000 per una extensi\u00f3 dissenyada per servir fins al 2020: va instituir una Oficina de Gesti\u00f3 del Mauna Kea,[69] va designar 212 hect\u00e0rees per a astronomia, i va canviar les 4.356 hect\u00e0rees restants a \"preservaci\u00f3 natural i cultural\". Aquest pla es va revisar m\u00e9s per respondre a la preocupaci\u00f3 expressada a la comunitat hawaiana que es mostrava una falta de respecte cap als valors culturals de la muntanya.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 1970", "answer_start": 0}], "id": "P_535_C_3207_Q1", "question": "Quin any van ser constru\u00efts el dos telescopis?"}, {"answers": [{"text": "3,6 m CFHT", "answer_start": 183}], "id": "P_535_C_3207_Q2", "question": "Qu\u00e8 van acordar de construir Canada i Fran\u00e7a al Mauna Kea?"}, {"answers": [{"text": "per l'impacte ambiental de l'observatori", "answer_start": 293}], "id": "P_535_C_3207_Q3", "question": "Per qu\u00e8 estaven preocupades les organitzacions locals?"}, {"answers": [{"text": "un pla de gesti\u00f3 inicial", "answer_start": 406}], "id": "P_535_C_3207_Q4", "question": "Qu\u00e8 va preparar el Departament de Terres i Recursos Naturals?"}, {"answers": [{"text": "823", "answer_start": 652}], "id": "P_535_C_3207_Q5", "question": "Quantes hect\u00e0rees es van transferir el 1998 per complementar la Reserva de l'Edat de Gel del Mauna Kea?"}]}, {"context": "El 1793, George Vancouver va portar el bestiar com a homenatge al rei Kamehameha I. Al comen\u00e7ament del segle xix, havien escapat del confinament i van rec\u00f3rrer l'illa lliurement, perjudicant enormement el seu ecosistema. El 1809 va arribar John Palmer Parker i es va fer amistat amb Kamehameha I, que el va encarregar de la gesti\u00f3 de bestiar a l'illa. Amb una subvenci\u00f3 addicional de terres el 1845, Parker va establir el Ranxo Parker a la vessant nord de Mauna Kea, una gran ramaderia que encara avui funciona.[34] Els pobladors de l'illa van cremar i van tallar gran part del bosc natiu per plantacions i cases de canya de sucre.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "George Vancouver", "answer_start": 9}], "id": "P_535_C_3208_Q1", "question": "Qui va portar el bestiar?"}, {"answers": [{"text": "al rei Kamehameha I", "answer_start": 63}], "id": "P_535_C_3208_Q2", "question": "Qui volia homenatjar George Vancouver amb el bestiar?"}, {"answers": [{"text": "el seu ecosistema", "answer_start": 202}], "id": "P_535_C_3208_Q3", "question": "Qu\u00e8 va perjudicar de l'illa el bestiar movent-se lliurement?"}, {"answers": [{"text": "John Palmer Parker", "answer_start": 240}], "id": "P_535_C_3208_Q4", "question": "Qui es va fer c\u00e0rrec de la gesti\u00f3 del bestiar el 1809?"}, {"answers": [{"text": "a la vessant nord de Mauna Kea", "answer_start": 435}], "id": "P_535_C_3208_Q5", "question": "On \u00e9s el Ranxo Parker?"}]}, {"context": "Els insectes W\u0113kiu s\u2019alimenten de carcasses d\u2019insectes morts que deriven del Mauna Kea al vent i s\u2019instal\u00b7len a la vora de neu. Es tracta d\u2019una font d\u2019aliments molt inusual per a una esp\u00e8cie del g\u00e8nere Nysius, que consisteix principalment en insectes que mengen llavors. Poden sobreviure a elevacions extremes de fins a 4.200 metres (13.780 peus)[52] a causa de l\u2019antigel natural a la sang. Tamb\u00e9 es mantenen sota superf\u00edcies escalfades la major part del temps. El seu estat de conservaci\u00f3 no \u00e9s clar, per\u00f2 l\u2019esp\u00e8cie ja no \u00e9s candidata a la llista d\u2019esp\u00e8cies en perill d\u2019extinci\u00f3; els estudis sobre el benestar de l\u2019esp\u00e8cie es van iniciar el 1980. El Nysius aa estretament relacionat viu al Mauna Loa. Les aranyes de llop (Lycosidae) i les arnes d\u2019eruga de la tenda forestal (Malacosoma disstria) tamb\u00e9 s\u2019han observat al mateix ecosistema del Mauna Kea; els primers sobreviuen amagant-se sota roques que absorbeixen la calor, i les segones a trav\u00e9s de productes qu\u00edmics resistents al fred al seu cos.[53]", "qas": [{"answers": [{"text": "de carcasses d\u2019insectes morts", "answer_start": 31}], "id": "P_535_C_3209_Q1", "question": "De qu\u00e8 s'alimenten els insectes W\u0113kiu?"}, {"answers": [{"text": "fins a 4.200 metres", "answer_start": 313}], "id": "P_535_C_3209_Q2", "question": "Fins a quina al\u00e7ada poden sobreviure els W\u0113kiu?"}, {"answers": [{"text": "antigel natural", "answer_start": 364}], "id": "P_535_C_3209_Q3", "question": "Qu\u00e8 tenen els W\u0113kiu a la sang?"}, {"answers": [{"text": "sota superf\u00edcies escalfades", "answer_start": 409}], "id": "P_535_C_3209_Q4", "question": "On es mantenen els W\u0113kiu la majoria del temps?"}, {"answers": [{"text": "a la llista d\u2019esp\u00e8cies en perill d\u2019extinci\u00f3", "answer_start": 536}], "id": "P_535_C_3209_Q5", "question": "A quina llista no \u00e9s candidata l'esp\u00e8cie?"}]}, {"context": "Es pot esquiar al Mauna Kea els mesos de gener i febrer. No hi ha instal\u00b7lacions[87] i els vents poden arribar de 80 a 110 km/h[90] per\u00f2 l\u2019esport continua sent popular entre els hawa\u00efans. La seva terra preferida \u00e9s Poi Bowl, a l'est del Caltech Submillimeter Observatory[87] on es fan competicions una o dues vegades a l\u2019any, segons les condicions meteorol\u00f2giques.[86]", "qas": [{"answers": [{"text": "gener i febrer", "answer_start": 41}], "id": "P_535_C_3210_Q1", "question": "Quins mesos es pot esquiar al Mauna Kea?"}, {"answers": [{"text": "instal\u00b7lacions", "answer_start": 66}], "id": "P_535_C_3210_Q2", "question": "Qu\u00e8 no hi ha al Mauna Kea per esquiar?"}, {"answers": [{"text": "de 80 a 110 km/h", "answer_start": 111}], "id": "P_535_C_3210_Q3", "question": "A quina velocitat poden arribar els vent al Mauna Kea?"}, {"answers": [{"text": "Poi Bowl", "answer_start": 215}], "id": "P_535_C_3210_Q4", "question": "Quina \u00e9s la terra preferida per als hawa\u00efans?"}, {"answers": [{"text": "una o dues vegades a l\u2019any", "answer_start": 298}], "id": "P_535_C_3210_Q5", "question": "quan es fan competicions al Poi Bowl?"}]}]}, {"title": "Abraham Lincoln", "paragraphs": [{"context": "Lincoln tamb\u00e9 va presidir l'expansi\u00f3 de la influ\u00e8ncia econ\u00f2mica del govern federal sobre d'altres \u00e0rees. La creaci\u00f3 del sistema de bancs nacionals per les lleis de 1863, 1864, i 1865 va permetre la creaci\u00f3 d'un sistema financer nacional fort. El 1862, el Congr\u00e9s va crear, amb l'aprovaci\u00f3 de Lincoln, el Departament d'Agricultura. La llei de Moneda Legal de 1862 va establir el primer paper moneda de la hist\u00f2ria dels Estats Units des dels \"continentals\" que s'havien em\u00e8s durant la Revoluci\u00f3. Aix\u00f2 es va fer per augmentar la circulaci\u00f3 de diners per pagar la guerra.", "qas": [{"answers": [{"text": "1863, 1864, i 1865", "answer_start": 164}], "id": "P_478_C_2863_Q1", "question": "De quins anys eren les lleis que van crear el sistema de bancs nacionals?"}, {"answers": [{"text": "la creaci\u00f3 d'un sistema financer nacional fort", "answer_start": 195}], "id": "P_478_C_2863_Q2", "question": "Qu\u00e8 va permetre la creaci\u00f3 del sistema de bancs nacionals?"}, {"answers": [{"text": "el Congr\u00e9s", "answer_start": 252}], "id": "P_478_C_2863_Q4", "question": "Qui va crear el Departament d'Agricultura?"}]}, {"context": "En saber que el president i la primera dama assistirien a una funci\u00f3 al Teatre Ford, va preparar el seu pla, assignant col\u00b7laboradors per assassinar tamb\u00e9 el vicepresident Andrew Johnson i el secretari d'Estat William H. Seward. Sense el seu guardaespatlles principal, Ward Hill Lamon, a qui havia explicat el seu fam\u00f3s somni premonitori del seu assassinat, Lincoln va anara veure l'obra El nostre cos\u00ed americ\u00e0 el 14 d'abril de 1865. Mentre un \u00fanic guardaespatlles voltava pel teatre, i Lincoln seia a la seva llotja (n\u00famero 7) de l'amfiteatre, Booth es va amagar darrere el president i va esperar el que creia que seria el moment m\u00e9s divertit de l'obra, perqu\u00e8 les rialles tapessin el soroll del tret. Quan van comen\u00e7ar les rialles, Booth va entrar a la llotja i li va disparar un sol tret al cap, a boca de can\u00f3. L'alcalde Henry Rathbone va lluitar uns moments amb Booth per\u00f2 va rebre un tall de ganivet. Despr\u00e9s, Booth va saltar des del balc\u00f3 i va caure a l'escenari \"Sic semper tyrannis!\" (llat\u00ed: Sempre aix\u00ed als tirans) i es va escapar, malgrat que s'havia trencat la cama en saltar.[164]", "qas": [{"answers": [{"text": "Teatre Ford", "answer_start": 72}], "id": "P_478_C_2864_Q1", "question": "A quin teatre van assistir el president i la primera dama?"}, {"answers": [{"text": "El nostre cos\u00ed americ\u00e0", "answer_start": 388}], "id": "P_478_C_2864_Q2", "question": "Quina obra va anar a veure Lincoln al Teatre Ford?"}, {"answers": [{"text": "14 d'abril de 1865", "answer_start": 414}], "id": "P_478_C_2864_Q3", "question": "Quin dia va anar Lincoln a veure El nostre cos\u00ed americ\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "un \u00fanic", "answer_start": 441}], "id": "P_478_C_2864_Q4", "question": "Quants guardaespatlles voltaven pel teatre?"}, {"answers": [{"text": "darrere el president", "answer_start": 564}], "id": "P_478_C_2864_Q5", "question": "On es va amagar Booth?"}]}, {"context": "El 1857\u201358, Douglas va trencar amb el president Buchanan, cosa que va portar a una lluita pel control del Partit Dem\u00f2crata. Fins i tot alguns republicans de l'est van afavorir la reelecci\u00f3 de Douglas com a senador el 1858, perqu\u00e8 havia dirigit l'oposici\u00f3 a la Constituci\u00f3 de Lecompton, que hauria adm\u00e8s Kansas com a \"estat esclavista\".[59] En acceptar la nominaci\u00f3 republicana al Senat el 1858, Lincoln va fer el seu fam\u00f3s discurs: \"Una fam\u00edlia dividida contra si mateixa no podr\u00e0 subsistir\", citant l'Evangeli segons Mateu (Mateu:12,25). Crec que aquest govern no pot durar de forma permanent mig esclau i mig lliure. No espero que la Uni\u00f3 es dissolgui \u2014 No espero que caigui la fam\u00edlia \u2014 per\u00f2 espero que deixi d'estar dividida. S'esdevindr\u00e0 una cosa, o b\u00e9 l'altra\".[60] El discurs va crear una imatge molt viva del perill de desuni\u00f3 causat pel debat de l'esclavitud, i va reunir els republicans per tot el nord.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "Buchanan", "answer_start": 48}], "id": "P_478_C_2865_Q1", "question": "Amb qui va trencar Douglas el 1857\u201358?"}, {"answers": [{"text": "la reelecci\u00f3 de Douglas com a senador", "answer_start": 176}], "id": "P_478_C_2865_Q2", "question": "Qu\u00e8 van afavorir alguns republicans de l'est el 1858?"}, {"answers": [{"text": "Lincoln", "answer_start": 395}], "id": "P_478_C_2865_Q3", "question": "Qui va fer el discurs \"Una fam\u00edlia dividida contra si mateixa no podr\u00e0 subsistir\"?"}, {"answers": [{"text": "l'oposici\u00f3 a la Constituci\u00f3 de Lecompton", "answer_start": 244}], "id": "P_478_C_2865_Q4", "question": "Qu\u00e8 havia dirigit Douglas?"}, {"answers": [{"text": "com a \"estat esclavista\"", "answer_start": 310}], "id": "P_478_C_2865_Q5", "question": "Com hauria adm\u00e8s la Constituci\u00f3 de Lecompton Kansas?"}]}, {"context": "Lincoln va autoritzar Grant a atacar les infraestructures confederades \u2013 plantacions, ferrocarrils, i ponts \u2013 per minar la moral del Sud i debilitar-lo econ\u00f2micament. Aquesta estrat\u00e8gia va permetre els generals Sherman i Sheridan destruir plantacions i ciutats a la vall del Shenandoah, Ge\u00f2rgia i Carolina del Sud. Sherman mateix va calcular que les destrosses causades per la seva \"marxa cap al mar\" per Ge\u00f2rgia havien estat de m\u00e9s de 100 milions de d\u00f2lars.[125]", "qas": [{"answers": [{"text": "Grant", "answer_start": 22}], "id": "P_478_C_2866_Q1", "question": "A qui va autoritzar Lincoln a atacar les infraestructures confederades?"}, {"answers": [{"text": "per minar la moral del Sud i debilitar-lo econ\u00f2micament", "answer_start": 110}], "id": "P_478_C_2866_Q2", "question": "Per qu\u00e8 Lincoln va autoritzar a Grant a atacar les infraestructures confederades?"}, {"answers": [{"text": "plantacions, ferrocarrils, i ponts", "answer_start": 73}], "id": "P_478_C_2866_Q3", "question": "Quines infraestructures confederades va autoritzar atacar Lincoln?"}, {"answers": [{"text": "els generals Sherman i Sheridan", "answer_start": 198}], "id": "P_478_C_2866_Q4", "question": "Qui va destruir plantacions i ciutats?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 100 milions", "answer_start": 429}], "id": "P_478_C_2866_Q5", "question": "Quants d\u00f2lars van suposar les destrosses causades per la seva \"marxa cap al mar\" per Ge\u00f2rgia segons Sherman?"}]}, {"context": "Abraham Lincoln (Comtat de Hardin, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington DC, 15 d'abril de 1865) fou el 16\u00e8 president dels Estats Units d'Am\u00e8rica, el primer dels quals del Partit Republic\u00e0, servint des del mar\u00e7 de 1861 fins que fou assassinat l'abril de 1865.[1][2] Lincoln fou qui comen\u00e7\u00e0 la Guerra Civil, la guerra m\u00e9s violenta i la major crisi moral, constitucional i pol\u00edtica de la hist\u00f2ria del pa\u00eds.[3][4] A trav\u00e9s d'aquesta guerra s'annexion\u00e0 el Sud, preserv\u00e0 la Uni\u00f3, abol\u00ed l'esclavitud nom\u00e9s als estat confederats, enfort\u00ed el govern federal i centralitz\u00e0 l'economia. Era del partit republic\u00e0 i representava els interessos de la potent ind\u00fastria del Nord, per\u00f2 que depenia de les mat\u00e8ries primeres del pobre Sud agr\u00edcola. Els estats del Sud per l'acta fundacional tenien molt de drets, com l'acta de lliure comer\u00e7 de poder vendre el cot\u00f3 a altres pa\u00efsos com Anglaterra, Holanda, etc\u00e8tera. El poder\u00f3s grup industrial no va voler tolerar que els estats del Sud venguessin lliurement ses mat\u00e8ries primeres a millor preu a altres pa\u00efsos. Lincoln va aprofitar que al Sud era on hi havia m\u00e9s esclaus per amena\u00e7ar-los que si es feien independents els acusaria per tal cosa i aboliria l'esclavatge a aquells estats.", "qas": [{"answers": [{"text": "16\u00e8", "answer_start": 110}], "id": "P_478_C_2867_Q1", "question": "Quina posici\u00f3 com a president dels Estats Units ocup\u00e0 Lincoln?"}, {"answers": [{"text": "l'abril de 1865", "answer_start": 249}], "id": "P_478_C_2867_Q2", "question": "Quan va ser assassinat Lincoln?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s als estat confederats", "answer_start": 500}], "id": "P_478_C_2867_Q4", "question": "On abol\u00ed Lincoln la esclavitud a trav\u00e9s de la Guerra Civil?"}, {"answers": [{"text": "de les mat\u00e8ries primeres del pobre Sud agr\u00edcola", "answer_start": 686}], "id": "P_478_C_2867_Q5", "question": "De qui depenia la potent ind\u00fastria del Nord d'Estats Units?"}]}, {"context": "L'\u00fas de tropes negres i d'antics esclaus va ser oficial despr\u00e9s de la Proclamaci\u00f3 d'Emancipaci\u00f3. Al principi, Lincoln era reticent a tirar endavant aquest programa, per\u00f2 durant la primavera de 1863 ja va iniciar un reclutament massiu de soldats negres. En una carta a Andrew Johnson, llavors governador militar de Tennessee l'animava a liderar aquesta pol\u00edtica. Lincoln va escriure: \"la simple visi\u00f3 de cinquanta mil soldats negres armats i instru\u00efts a la riba del Mississip\u00ed faria acabar la rebel\u00b7li\u00f3 de seguida\".[118] Cap al final de 1863, seguint aquestes directrius, el general Lorenzo Thomas havia reclutat vint regiments d'afroamericans de la vall del Mississip\u00ed.[119]", "qas": [{"answers": [{"text": "despr\u00e9s de la Proclamaci\u00f3 d'Emancipaci\u00f3", "answer_start": 56}], "id": "P_478_C_2868_Q1", "question": "Quan va ser oficial l'\u00fas de tropes negres i d'antics esclaus?"}, {"answers": [{"text": "un reclutament massiu de soldats negres", "answer_start": 212}], "id": "P_478_C_2868_Q2", "question": "Qu\u00e8 va iniciar Lincoln la primavera de 1863?"}, {"answers": [{"text": "Tennessee", "answer_start": 314}], "id": "P_478_C_2868_Q3", "question": "D'on era Andrew Johnson governador militar?"}, {"answers": [{"text": "vint", "answer_start": 612}], "id": "P_478_C_2868_Q4", "question": "Quants regiments d'afroamericans havia reclutat el general Lorenzo Thomas?"}, {"answers": [{"text": "Andrew Johnson", "answer_start": 268}], "id": "P_478_C_2868_Q5", "question": "A qui va escriure Lincoln una carta?"}]}]}, {"title": "Zebra", "paragraphs": [{"context": "Quan el clima canvi\u00e0 i s'obriren els boscs a principis de l'Oligoc\u00e8, comen\u00e7aren a apar\u00e8ixer planes d'herba i praderies.[17] En resposta al canvi de l'ambient, els \u00e8quids tamb\u00e9 canviaren i desenvoluparen dents m\u00e9s robustes, augmentaren la mida del cos i les potes, convertint-se en animals m\u00e9s r\u00e0pids. El g\u00e8nere nord-americ\u00e0 Mesohippus caminava sobre tres dits a cada pota; encara conservava el primer i el cinqu\u00e8 dit, per\u00f2 no els usava per caminar. El tercer dit era m\u00e9s fort i pesant que els altres. Les seves potes llargues i esveltes permeten deduir que era un animal \u00e0gil i r\u00e0pid. Una de les innovacions de Mesohippus \u00e9s que tenia sis dents posteriors, una caracter\u00edstica que conservarien tots els \u00e8quids posteriors.", "qas": [{"answers": [{"text": "a principis de l'Oligoc\u00e8", "answer_start": 43}], "id": "P_307_C_1837_Q1", "question": "Quan s'obriren els boscos despr\u00e9s del canvi de clima?"}, {"answers": [{"text": "planes d'herba i praderies", "answer_start": 92}], "id": "P_307_C_1837_Q2", "question": "Qu\u00e8 va apar\u00e8ixer a l'obrir-se els boscs a principis de l'Oligoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "en animals m\u00e9s r\u00e0pids", "answer_start": 278}], "id": "P_307_C_1837_Q3", "question": "En qu\u00e8 es van convertir els \u00e8quids com a resposta al canvi de l'ambient despr\u00e9s de l'Oligoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "sobre tres dits a cada pota", "answer_start": 344}], "id": "P_307_C_1837_Q4", "question": "Com caminava el g\u00e8nere nord-americ\u00e0 Mesohippus?"}, {"answers": [{"text": "llargues i esveltes", "answer_start": 517}], "id": "P_307_C_1837_Q5", "question": "Com eren les potes del g\u00e8nere nord-americ\u00e0 Mesohippus?"}]}, {"context": "Quan un mascle rival intenta derrocar el mascle dominant, aquest el desafia tocant el nas del rival amb el seu o fregant-ne les espatlles contra les seves. Aix\u00f2 \u00e9s una mena de demostraci\u00f3 de for\u00e7a destinada a espantar el rival. Si aquest no cedeix, comencen a barallar-se, mossegant-se el coll i les potes o, en casos extrems, donant-se guitzes; aquests combats s\u00f3n m\u00e9s perillosos que la majoria de combats d'aquest tipus en el m\u00f3n animal, i una zebra pot acabar malferida.[4] La jerarquia del grup es reflecteix en l'ordre en qu\u00e8 caminen els seus membres; al davant de tot, camina l'egua m\u00e9s vella amb els seus poltres, despr\u00e9s v\u00e9nen les altres femelles en ordre d'edat, tamb\u00e9 amb els seus poltres, i el mascle \u00e9s el que tanca el grup.", "qas": [{"answers": [{"text": "tocant el nas del rival amb el seu o fregant-ne les espatlles contra les seves.", "answer_start": 76}], "id": "P_307_C_1838_Q1", "question": "Com es desafia el mascle zebra rival al mascle dominant per derrocar-lo?"}, {"answers": [{"text": "una mena de demostraci\u00f3 de for\u00e7a destinada a espantar el rival", "answer_start": 164}], "id": "P_307_C_1838_Q2", "question": "Qu\u00e8 vol aconseguir el mascles zebra rival amb aquest desafiament?"}, {"answers": [{"text": "comencen a barallar-se", "answer_start": 249}], "id": "P_307_C_1838_Q3", "question": "Qu\u00e8 passa si el mascle zebra dominant no cedeix al mascle que el desafia?"}, {"answers": [{"text": "malferida", "answer_start": 463}], "id": "P_307_C_1838_Q4", "question": "Com pot acabar una zebra en aquests desafiaments?"}, {"answers": [{"text": "en l'ordre en qu\u00e8 caminen els seus membres", "answer_start": 513}], "id": "P_307_C_1838_Q5", "question": "Com es reflecteix la jerarquia del grup en les zebres?"}]}, {"context": "La gent del poble la trob\u00e0, i vei\u00e9 el que havia fet. Com que pensaven que ja no era bonica amb totes aquelles ratlles negres per sobre el pelatge, la deixaren anar. Aviat, totes les zebres comen\u00e7aren a fer el mateix perqu\u00e8 la gent no les molest\u00e9s. Amb el pas del temps, ja no els calgu\u00e9 fer-ho, car comen\u00e7aren a n\u00e9ixer d'aquesta manera, per\u00f2 ara les ratlles les feien belles.", "qas": [{"answers": [{"text": "la trob\u00e0", "answer_start": 18}], "id": "P_307_C_1839_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fer la gent del poble?"}, {"answers": [{"text": "la deixaren anar", "answer_start": 147}], "id": "P_307_C_1839_Q2", "question": "Qu\u00e8 van fer quan van veure aquelles ratlles que no la feien bonica?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 la gent no les molest\u00e9s", "answer_start": 216}], "id": "P_307_C_1839_Q3", "question": "Per qu\u00e8 van comen\u00e7ar a fer el mateix totes les zebres al veure la reacci\u00f3 de la gent?"}, {"answers": [{"text": "ja no els calgu\u00e9 fer-ho", "answer_start": 270}], "id": "P_307_C_1839_Q4", "question": "Qu\u00e8 va passar a les zebres amb el pas del temps?"}, {"answers": [{"text": "comen\u00e7aren a n\u00e9ixer d'aquesta manera", "answer_start": 299}], "id": "P_307_C_1839_Q5", "question": "Per qu\u00e8 no els calgu\u00e9 a les zebres fer-ho?"}]}, {"context": "En el cas de les zebres de muntanya i les zebres comunes, els poltres s\u00f3n protegits per la seva mare, aix\u00ed com pel mascle i les altres eg\u00fces del grup. En canvi, els poltres de zebra de Gr\u00e9vy nom\u00e9s tenen la seva mare com a protectora habitual car, com s'ha dit m\u00e9s amunt, els grups d'aquesta esp\u00e8cie se solen dispersar despr\u00e9s d'uns quants mesos. La protecci\u00f3 dels poltres \u00e9s especialment rellevant per aquests animals, car les cries s\u00f3n una presa f\u00e0cil per als depredadors i la meitat d'aquestes no sobreviuen al primer any de vida malgrat els esfor\u00e7os de la seva mare i del mascle del grup. Un altre dels perills que corren els poltres \u00e9s que s'han observat infanticidis i feticidis entre les zebres, tot i que \u00fanicament s'ha observat aquest comportament en exemplars en captivitat.[13] ", "qas": [{"answers": [{"text": "les zebres de muntanya i les zebres comunes", "answer_start": 13}], "id": "P_307_C_1840_Q1", "question": "Quines poltres de zebra s\u00f3n protegides per la seva mare pel mascle i les altres eg\u00fces del grup?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s tenen la seva mare", "answer_start": 191}], "id": "P_307_C_1840_Q2", "question": "Qui tenen de protecci\u00f3 els poltres de zebra de Gr\u00e9vy?"}, {"answers": [{"text": "els grups d'aquesta esp\u00e8cie se solen dispersar despr\u00e9s d'uns quants mesos", "answer_start": 271}], "id": "P_307_C_1840_Q3", "question": "Com \u00e9s que els poltres de zebra de Gr\u00e9vy nom\u00e9s tenen la seva mare com a protectora habitual?"}, {"answers": [{"text": "les cries s\u00f3n una presa f\u00e0cil per als depredadors", "answer_start": 423}], "id": "P_307_C_1840_Q4", "question": "Com \u00e9s que la protecci\u00f3 dels poltres \u00e9s important per aquests animals?"}, {"answers": [{"text": "la meitat", "answer_start": 475}], "id": "P_307_C_1840_Q5", "question": "Quants poltres de zebra no sobreviuen al primer any de vida?"}]}, {"context": "Durant el dia, les zebres dormen dempeus, com els cavalls, i nom\u00e9s dormen quan tenen altres animals al voltant que les avisin de la pres\u00e8ncia de depredadors. De nit, en canvi, sovint jeuen a terra. Quan reposen, igual que quan s'empolainen les unes a les altres, les zebres es posen l'una al costat de l'altra, per\u00f2 a l'inrev\u00e9s, \u00e9s a dir, cada zebra t\u00e9 el seu cap al costat del darrere de l'altra zebra. Aix\u00f2 t\u00e9 diversos avantatges: d'una banda, permet que la cua d'una zebra pugui espantar les mosques de la cara de l'altra; d'altra banda, ofereix als animals un angle de visi\u00f3 de 360\u00b0.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "dempeus", "answer_start": 33}], "id": "P_307_C_1841_Q1", "question": "Com dormen les zebres durant el dia?"}, {"answers": [{"text": "jeuen a terra", "answer_start": 183}], "id": "P_307_C_1841_Q2", "question": "Com dormen les zebres de nit?"}, {"answers": [{"text": "es posen l'una al costat de l'altra", "answer_start": 274}], "id": "P_307_C_1841_Q3", "question": "Com es col\u00b7loquen les zebres quan s'empolainen?"}, {"answers": [{"text": "les mosques de la cara de l'altra", "answer_start": 491}], "id": "P_307_C_1841_Q5", "question": "Qu\u00e8 espanten amb la cua les zebres quan reposen?"}]}, {"context": "El quart emperador mogol Jahangir (r. 1605-1627) encarreg\u00e0 una pintura sobre zebres. En aquesta pintura, realitzada per Ustad Mansur, la zebra \u00e9s representada amb estreps. A Anglaterra, el col\u00b7leccionista d'animals Lord Rothschild utilitzava sovint zebres per moure el seu carruatge. El 1907, Rosendo Ribeiro, el primer metge de Nairobi (Kenya), utilitzava una zebra de muntura per les visites a domicili. A mitjans de la d\u00e8cada del 1800, el governador George Grey import\u00e0 zebres a Nova Zelanda de la seva antiga jurisdicci\u00f3 de Sud-\u00e0frica, i les utilitz\u00e0 per moure el seu carruatge a la seva illa privada, l'Illa de Kawau.", "qas": [{"answers": [{"text": "Jahangir", "answer_start": 25}], "id": "P_307_C_1842_Q1", "question": "Qui va ser el quart emperador mogol?"}, {"answers": [{"text": "una pintura sobre zebres", "answer_start": 59}], "id": "P_307_C_1842_Q2", "question": "Qu\u00e8 va encarregar Jahangir?"}, {"answers": [{"text": "Ustad Mansur", "answer_start": 120}], "id": "P_307_C_1842_Q3", "question": "Qui va realitzar la pintura sobre zebres qu\u00e8 va encarregar Jahangir?"}, {"answers": [{"text": "Lord Rothschild", "answer_start": 215}], "id": "P_307_C_1842_Q4", "question": "Qui utilitzava zebres per moure el seu carruatge?"}, {"answers": [{"text": "per les visites a domicili", "answer_start": 378}], "id": "P_307_C_1842_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 utilitzava Rosendo Ribeiro una zebra de muntura?"}]}]}, {"title": "The Dark Side of the Moon", "paragraphs": [{"context": "L'\u00e0lbum es va desenvolupar com a part d'una futura gira de la banda, s'estren\u00e0 en directe diversos mesos abans que ni tan sols haguessin comen\u00e7at els enregistraments a l'estudi.[10] La m\u00fasica i la lletra de totes les peces es van escriure durant un per\u00edode de 7 setmanes, i el nou material es va anar refinant a mesura que avan\u00e7ava la gira, i va ser enregistrat en dues sessions el 1972 i 1973 als Abbey Road Studios de Londres.[11] Pink Floyd va usar algunes de les t\u00e8cniques d'enregistrament m\u00e9s avan\u00e7ades de l'\u00e8poca, incloent-hi enregistraments multipista i loops.[12] En algunes de les pistes es van usar sintetitzadors anal\u00f2gics, mentre que una s\u00e8rie d'entrevistes amb la banda i l'equip t\u00e8cnic apareixen al llarg de l'\u00e0lbum en forma de cites filos\u00f2fiques. Alan Parsons va ser el responsable d'alguns dels aspectes s\u00f2nics m\u00e9s innovadors de l'\u00e0lbum, incloent-hi la interpretaci\u00f3 no l\u00e8xica de Clare Torry. S'hi troben tamb\u00e9 diferents sorolls com el d'una persona corrent al voltant d'un micro, rellotges, etc.", "qas": [{"answers": [{"text": "en directe", "answer_start": 79}], "id": "P_42_C_247_Q1", "question": "Com es va estrenar l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 365}], "id": "P_42_C_247_Q2", "question": "Quantes sessions van necessitar per enregistrar l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "als Abbey Road Studios", "answer_start": 394}], "id": "P_42_C_247_Q3", "question": "On el van enregistrar?"}, {"answers": [{"text": "multipista", "answer_start": 548}], "id": "P_42_C_247_Q4", "question": "Quin tipus d'enregistrament hi van incloure?"}, {"answers": [{"text": "sintetitzadors anal\u00f2gics", "answer_start": 609}], "id": "P_42_C_247_Q5", "question": "Quin instrument van utilitzar en algunes de les pistes?"}]}, {"context": "Dark Side of the Moon: A Piece for Assorted Lunatics, com es coneixia llavors, es va tocar en pres\u00e8ncia d'un grup de periodistes (i gent disposada a gravar un bootleg) el 17 de febrer de 1972 (m\u00e9s d'un any abans del seu llan\u00e7ament oficial al teatre Rainbow) amb una molt bona acollida cr\u00edtica.[27] Michael Wale de The Times va descriure la pe\u00e7a dient que \u00ab\u2026 porta les ll\u00e0grimes als ulls. Est\u00e0 tan plena de comprensi\u00f3 i alhora d'interrogants musicals!\u00bb,[28] mentre que Derek Jewell de The Sunday Times va escriure \u00abL'ambici\u00f3 de la intenci\u00f3 art\u00edstica de [Pink] Floyd \u00e9s enorme\u00bb.[25] Melody Maker va ser menys entusiasta: \u00abMusicalment, hi havia grans idees, per\u00f2 els efectes de so sovint em deixaven pensant que era dins d'una g\u00e0bia d'ocells al Zoo de Londres\u00bb.[29] La posterior gira va rebre una gran acollida per part del p\u00fablic. Es va tocar el nou material en directe, en el mateix ordre que despr\u00e9s apareixeria a l'\u00e0lbum, encara que amb \u00f2bvies difer\u00e8ncies com la falta de sintetitzadors en pistes com \u00abOn the Run\u00bb, i la lectura de peces de la B\u00edblia en comptes de la veu de Clare Torry en \u00abThe Great Gig in the Sky\u00bb.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "al teatre Rainbow", "answer_start": 239}], "id": "P_42_C_248_Q1", "question": "On es va fer el llan\u00e7ament oficial?"}, {"answers": [{"text": "The Times", "answer_start": 314}], "id": "P_42_C_248_Q2", "question": "En quin diari escrivia Michael Wale?"}, {"answers": [{"text": "enorme", "answer_start": 568}], "id": "P_42_C_248_Q3", "question": "Com va descriure Derek Jewell l'ambici\u00f3 de la intenci\u00f3 art\u00edstica de Pink Floyd?"}, {"answers": [{"text": "Melody Maker", "answer_start": 581}], "id": "P_42_C_248_Q4", "question": "Quin mitj\u00e0 va ser menys entusiasta?"}, {"answers": [{"text": "una gran acollida", "answer_start": 790}], "id": "P_42_C_248_Q5", "question": "Qu\u00e8 va rebre la gira?"}]}, {"context": "Des de la partida del membre fundador Barrett de la banda el 1968, la c\u00e0rrega de la composici\u00f3 de les lletres va recaure, majorit\u00e0riament, en Waters.[22] Per tant se l'acredita com al compositor de les lletres de l'\u00e0lbum, fent The Dark Side of the Moon el primer de cinc \u00e0lbums consecutius de Pink Floyd en acreditar-lo exclusivament com a lletrista.[76][c] La banda es trobava tan confiada amb la qualitat de les lletres que, per primera vegada, van decidir afegir-les dins del Lp en forma de text.[22] Quan se li va preguntar el 2003 si el seu paper a l'\u00e0lbum va ser \u00aborganitzar [les] idees i estructures\u00bb i el de David Gilmour \u00abla m\u00fasica\u00bb, Waters va respondre:", "qas": [{"answers": [{"text": "exclusivament com a lletrista", "answer_start": 320}], "id": "P_42_C_249_Q2", "question": "Com acreditaven a Waters?"}, {"answers": [{"text": "afegir-les dins del Lp en forma de text", "answer_start": 459}], "id": "P_42_C_249_Q3", "question": "Qu\u00e8 van decidir de fer amb les lletres?"}, {"answers": [{"text": "amb la qualitat de les lletres", "answer_start": 391}], "id": "P_42_C_249_Q4", "question": "En qu\u00e8 confiava la banda?"}, {"answers": [{"text": "Barrett", "answer_start": 38}], "id": "P_42_C_249_Q5", "question": "Quin membre va deixar la banda el 1968?"}]}, {"context": "Gr\u00e0cies a la producci\u00f3, Alan Parsons va guanyar un Premi Grammy al \u00ab\u00e0lbum amb millor enginyeria de so\u00bb el 1973, i va passar a tenir la seva pr\u00f2pia carrera com artista.[121] Waters i Gilmour sovint han menyspreat la seva contribuci\u00f3 en l'\u00e8xit de l'\u00e0lbum, encara que Mason ha lloat el seu paper en el mateix.[122] El 2003 Parsons va reflexionar dient: \u00abCrec que tots ells creuen que vaig aconseguir mantenir-me la resta de la meva carrera gr\u00e0cies a Dark Side of the Moon, cosa que t\u00e9 certa part de veritat. Per\u00f2 de tant en tant em desperto, frustrat pel fet que han guanyat incomptables milions i molta de la gent involucrada en l'\u00e0lbum no\u00bb.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "Grammy", "answer_start": 57}], "id": "P_42_C_250_Q1", "question": "Quin premi va guanyar Alan Parsons?"}, {"answers": [{"text": "Alan Parsons", "answer_start": 24}], "id": "P_42_C_250_Q2", "question": "Qui va passar a tenir la seva pr\u00f2pia carrera com artista?"}, {"answers": [{"text": "incomptables milions", "answer_start": 572}], "id": "P_42_C_250_Q3", "question": "Qu\u00e8 van guanyar segons Parsons?"}, {"answers": [{"text": "Waters i Gilmour", "answer_start": 173}], "id": "P_42_C_250_Q4", "question": "Qui menyspreava la contribuci\u00f3 a l'\u00e0lbum d'Alan Parsons?"}]}, {"context": "El 1979 es va llan\u00e7ar The Dark Side of the Moon com a LP remasteritzat per Mobile Fidelity Sound Lab,[109] i l'abril de 1988 en un CD d'or format \u00abUltradisc\u00bb.[110] EMI va ser l'encarregada del primer llan\u00e7ament en disc compacte el 1984. El 1992, l'\u00e0lbum es va reeditar en forma de CD remasteritzat com a part d'una caixa recopilat\u00f2ria anomenada Shine On.[111] Aquesta versi\u00f3 es va tornar a editar en una caixa per celebrar el seu vint\u00e8 aniversari al costat d'una s\u00e8rie de postals el 1993. Igual com a la portada original de 1973, el disseny va anar a c\u00e0rrec de Storm Thorgerson.[112] Alguns suggereixen que en les \u00faltimes edicions del CD se sent feblement una versi\u00f3 orquestral de la can\u00e7\u00f3 de The Beatles Tiquet To Ride al final de \u00abTime\u00bb, per sobre dels batecs que clausuren l'\u00e0lbum. Possiblement es tracti d'un error de la remasteritzaci\u00f3,[87] ja que no \u00e9s audible al disc de vinil original.", "qas": [{"answers": [{"text": "1979", "answer_start": 3}], "id": "P_42_C_251_Q1", "question": "Quin any es v llan\u00e7ar The Dark Side of the Moon?"}, {"answers": [{"text": "LP", "answer_start": 54}], "id": "P_42_C_251_Q2", "question": "En quin format es va llan\u00e7ar?"}, {"answers": [{"text": "EMI", "answer_start": 164}], "id": "P_42_C_251_Q3", "question": "Quina discogr\u00e0fica va llan\u00e7ar l'\u00e0lbum en disc compacte?"}, {"answers": [{"text": "Storm Thorgerson", "answer_start": 561}], "id": "P_42_C_251_Q4", "question": "Qui va dissenyar la portada original?"}]}, {"context": "En els cr\u00e8dits de l'\u00e0lbum apareix Clare Torry, una cantant de sessi\u00f3 i compositora, habitual als estudis Abbey Road. Pr\u00e8viament havia treballat en material de m\u00fasica pop i en diversos \u00e0lbums de versions, i despr\u00e9s de sentir un d'aquests \u00e0lbums, Parsons la va convidar a l'estudi per a cantar a \u00abThe Great Gig in the Sky\u00bb. Torry va rebutjar la invitaci\u00f3 perqu\u00e8 volia veure Chuck Berry, que tocava a l'Hammersmith Odeon, per\u00f2 va apanyar-se-les per ser-hi el diumenge seg\u00fcent. Els membres de la banda li van explicar el concepte que hi havia darrere de l'\u00e0lbum, per\u00f2 van ser incapa\u00e7os d'explicar-li el que havia de fer exactament. Gilmour estava a c\u00e0rrec de la sessi\u00f3, i en unes quantes preses breus, un diumenge a la nit, va improvisar una melodia sense lletra per a acompanyar l'emotiu solo de piano de Richard Wright. Inicialment, Torry se sentia avergonyida per la seva exuber\u00e0ncia dins de la cabina d'enregistrament, i va voler disculpar-se davant de la banda, per\u00f2 es trob\u00e0 despr\u00e9s que estaven encantats del resultat.[53][54] Posteriorment, es van editar les seves preses per a produir la versi\u00f3 que es va usar en la pista.[19] Li van pagar \u00a330 per a la seva col\u00b7laboraci\u00f3.[53] El 2004, Torry va demandar EMI i Pink Floyd per regalies de composici\u00f3, reclamant que va coescriure \u00abThe Great Gig in the Sky\u00bb al costat del teclista Richard Wright. Els tribunals de just\u00edcia del Regne Unit van arribar a la conclusi\u00f3 que Torry tenia ra\u00f3, encara que l'acord econ\u00f2mic al qual van arribar mai va arribar a sortir a la llum p\u00fablica.[55][56] Totes les edicions posteriors a 2005 de \u00abThe Great Gig in the Sky\u00bb acrediten la can\u00e7\u00f3 a Wright i Torry.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "Clare Torry", "answer_start": 34}], "id": "P_42_C_252_Q1", "question": "Quina cantant apareix als cr\u00e8dits de l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "\u00a330", "answer_start": 1144}], "id": "P_42_C_252_Q3", "question": "Quant va cobrar per la col\u00b7laboraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "un diumenge a la nit", "answer_start": 698}], "id": "P_42_C_252_Q5", "question": "Quan van fer la gravaci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Carl von Linn\u00e9", "paragraphs": [{"context": "Els reconeixements a la seva tasca no trigarien a arribar. El 1747 reb\u00e9 el t\u00edtol d'arquiatre, o metge principal del rei suec Adolf Frederic, un c\u00e0rrec molt destacat.[69] El mateix any, fou elegit membre de l'Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de Berl\u00edn.[70]", "qas": [{"answers": [{"text": "Els reconeixements a la seva tasca", "answer_start": 0}], "id": "P_373_C_2233_Q1", "question": "Qu\u00e8 no va trigar en arribar?"}, {"answers": [{"text": "d'arquiatre, o metge principal del rei suec Adolf Frederic", "answer_start": 81}], "id": "P_373_C_2233_Q2", "question": "Quin t\u00edtol va rebre el 1747?"}, {"answers": [{"text": "Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de Berl\u00edn", "answer_start": 208}], "id": "P_373_C_2233_Q3", "question": "De quina Acad\u00e8mia va ser elegit membre el 1747?"}]}, {"context": "Christopher T\u00e4rnstr\u00f6m, el primer ap\u00f2stol, era un pastor de 43 anys amb esposa i fills que realitz\u00e0 el seu viatge l'any 1746. Embarc\u00e0 en un vaixell de la Companyia Sueca de les \u00cdndies Orientals en direcci\u00f3 a la Xina. T\u00e4rnstr\u00f6m mai no arrib\u00e0 a la seva destinaci\u00f3, car mor\u00ed d'una febre tropical a l'illa de C\u00f4n Son el mateix any. La v\u00eddua de T\u00e4rnstr\u00f6m culp\u00e0 Linn\u00e9 d'haver deixat orfes els seus fills. La tr\u00e0gica experi\u00e8ncia de T\u00e4rnstr\u00f6m feu que, a partir d'aleshores, Linn\u00e9 prefer\u00eds enviar estudiants m\u00e9s joves i solters.[98] Sis altres ap\u00f2stols acabarien morint en expedicions, entre els quals cal destacar Pehr Forssk\u00e5l i Pehr L\u00f6fling.[97]", "qas": [{"answers": [{"text": "Christopher T\u00e4rnstr\u00f6m", "answer_start": 0}], "id": "P_373_C_2234_Q1", "question": "Qui era el primer ap\u00f2stol?"}, {"answers": [{"text": "43", "answer_start": 59}], "id": "P_373_C_2234_Q2", "question": "Quants anys tenia Christopher T\u00e4rnstr\u00f6m?"}, {"answers": [{"text": "1746", "answer_start": 119}], "id": "P_373_C_2234_Q3", "question": "Quan va realitzar Christopher T\u00e4rnstr\u00f6m el seu viatge?"}, {"answers": [{"text": "direcci\u00f3 a la Xina", "answer_start": 196}], "id": "P_373_C_2234_Q4", "question": "On anava en el vaixell Christopher T\u00e4rnstr\u00f6m?"}, {"answers": [{"text": "d'una febre tropical", "answer_start": 271}], "id": "P_373_C_2234_Q5", "question": "De qu\u00e8 mor\u00ed Christopher T\u00e4rnstr\u00f6m?"}]}, {"context": "Deu dies despr\u00e9s de ser nomenat professor, inici\u00e0 una expedici\u00f3 amb sis estudiants de la universitat per buscar plantes medicinals a les prov\u00edncies insulars d'\u00d6land i Gotland. Primer viatjaren a \u00d6land, on romangueren fins al 21 de juny, i despr\u00e9s navegaren fins a Visby, a Gotland. Es quedaren a Gotland aproximadament un mes i despr\u00e9s retornaren a Uppsala. Durant l'expedici\u00f3, trobaren unes 100 plantes encara no documentades. Les observacions de l'expedici\u00f3 foren posteriorment publicades en suec en \u00d6l\u00e4ndska och Gothl\u00e4ndska Resa. Com en el cas de Flora Lapponica, el llibre contenia observacions tant zool\u00f2giques com bot\u00e0niques, aix\u00ed com observacions de la cultura d'\u00d6land i Gotland.[64][65] Durant l'estiu del 1745, Linn\u00e9 public\u00e0 dos llibres m\u00e9s: Flora Suecica i Faunes Suecica. Flora Suecica era un llibre estrictament bot\u00e0nic mentre que Fauna Suecica era zool\u00f2gic.[57][66] El 1742, Anders Celsius havia creat l'escala de temperatura que porta el seu nom. Aquesta escala funcionava al rev\u00e9s d'avui en dia: el punt d'ebullici\u00f3 se situava a 0 \u00b0C i el punt de congelaci\u00f3 a 100 \u00b0C. El 1745, Linn\u00e9 invert\u00ed l'escala i li don\u00e0 el seu format actual.[67]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb sis estudiants de la universitat", "answer_start": 64}], "id": "P_373_C_2235_Q1", "question": "Amb qui va iniciar una expedici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "aproximadament un mes", "answer_start": 304}], "id": "P_373_C_2235_Q2", "question": "Quan de temps es va quedar l'expedici\u00f3 a Gotland?"}, {"answers": [{"text": "Uppsala", "answer_start": 349}], "id": "P_373_C_2235_Q3", "question": "On retornaren els membres de l'expedici\u00f3 despr\u00e9s d'haver estat a Gotland?"}, {"answers": [{"text": "unes 100", "answer_start": 387}], "id": "P_373_C_2235_Q4", "question": "Quantes plantes no documentades trobaren durant l'expedici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Flora Suecica i Faunes Suecica", "answer_start": 751}], "id": "P_373_C_2235_Q5", "question": "Quins llibre public\u00e0 Linn\u00e9 durant l'estiu del 1745?"}]}, {"context": "Linn\u00e9 public\u00e0 Philosophia Botanica el 1751. El llibre contenia un estudi complet del sistema de taxonomia que havia utilitzat en treballs anteriors. Tamb\u00e9 contenia informaci\u00f3 sobre com redactar un diari de viatges i com mantenir un jard\u00ed bot\u00e0nic.[75]", "qas": [{"answers": [{"text": "1751", "answer_start": 38}], "id": "P_373_C_2236_Q1", "question": "Quan va publicar Linn\u00e9 Philosophia Botanica?"}, {"answers": [{"text": "un estudi complet del sistema de taxonomia", "answer_start": 63}], "id": "P_373_C_2236_Q2", "question": "Qu\u00e8 contenia el llibre que ja havia utilitzat en treballs anteriors?"}, {"answers": [{"text": "sobre com redactar un diari de viatges i com mantenir un jard\u00ed bot\u00e0nic", "answer_start": 175}], "id": "P_373_C_2236_Q3", "question": "Quina informaci\u00f3 contenia el llibre?"}]}, {"context": "L'ap\u00f2stol m\u00e9s fam\u00f3s i reeixit fou possiblement Carl Peter Thunberg, que el 1770 embarc\u00e0 en una expedici\u00f3 que duraria nou anys. Es qued\u00e0 tres anys a Sud-\u00e0frica i despr\u00e9s viatj\u00e0 al Jap\u00f3. Tots els estrangers al Jap\u00f3 estaven obligats a romandre a l'illa de Dejima, a prop de Nagasaki, i Thunberg ho trob\u00e0 dif\u00edcil per estudiar la flora. Tanmateix, aconsegu\u00ed conv\u00e8ncer alguns traductors perqu\u00e8 li portessin diferents plantes, i tamb\u00e9 estudi\u00e0 esp\u00e8cimens trobats als jardins de Dejima. Malauradament per a Linn\u00e9, no torn\u00e0 a Su\u00e8cia fins al 1779, un any despr\u00e9s de la seva mort.[103]", "qas": [{"answers": [{"text": "Carl Peter Thunberg", "answer_start": 47}], "id": "P_373_C_2237_Q1", "question": "Qui fou possiblement l'ap\u00f2stol m\u00e9s fam\u00f3s i reeixit?"}, {"answers": [{"text": "nou", "answer_start": 117}], "id": "P_373_C_2237_Q2", "question": "Quants anys dur\u00e0 l'expedici\u00f3 en la que embarc\u00e0 Carl Peter Thunberg?"}, {"answers": [{"text": "1770", "answer_start": 75}], "id": "P_373_C_2237_Q3", "question": "Quan embarc\u00e0 Carl Peter Thunberg en l'expedici\u00f3 que duraria nou anys?"}]}, {"context": "El seu pare comen\u00e7\u00e0 a ensenyar-li ja de ben petit llat\u00ed, religi\u00f3 i geografia, per\u00f2 quan Linn\u00e9 tenia set anys consider\u00e0 que era millor que tingu\u00e9s un educador. Sos pares escolliren Johan Telander, fill d'un granger local. Telander no era apreciat per Linn\u00e9, que m\u00e9s tard escriuria en la seva autobiografia que \u00abera m\u00e9s apte per a extingir el talent d'un nen que per a desenvolupar-lo\u00bb.[11] Dos anys despr\u00e9s de comen\u00e7ar els estudis, fou enviat a l'Institut d'Ensenyament Secundari de V\u00e4xj\u00f6.[12] Linn\u00e9 rarament estudiava, per\u00f2 sovint sortia al camp per buscar plantes. No obstant aix\u00f2, aconsegu\u00ed arribar al darrer any de l'escola elemental el 1717, a l'edat de quinze anys. Aquest curs era impartit pel director de l'escola prim\u00e0ria, Daniel Lannerus, interessat en la bot\u00e0nica. Lannerus s'adon\u00e0 de l'inter\u00e8s de Linn\u00e9 per la bot\u00e0nica i li don\u00e0 classes al seu jard\u00ed. Tamb\u00e9 li present\u00e0 Johan Rothman, el metge estatal de Sm\u00e5land i professor de l'Institut de V\u00e4xj\u00f6. Rothman, que per ser metge en aquella \u00e8poca tamb\u00e9 sabia de bot\u00e0nica, ampli\u00e0 l'inter\u00e8s de Linn\u00e9 per la bot\u00e0nica i contribu\u00ed a despertar-li inter\u00e8s per la medicina.[11][12]", "qas": [{"answers": [{"text": "llat\u00ed, religi\u00f3 i geografia", "answer_start": 50}], "id": "P_373_C_2238_Q1", "question": "Qu\u00e8 comen\u00e7a a ensenyar-li a Linn\u00e9 son pare des de ben petit?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 100}], "id": "P_373_C_2238_Q2", "question": "Quants anys tenia Linn\u00e9 quan son pare va considerar que era millor que tingu\u00e9s un educador?"}, {"answers": [{"text": "d'un granger local", "answer_start": 201}], "id": "P_373_C_2238_Q3", "question": "De qui era fill Johan Telander?"}, {"answers": [{"text": "al seu jard\u00ed", "answer_start": 848}], "id": "P_373_C_2238_Q5", "question": "On li dona classes Lannerus a Linn\u00e9?"}]}]}, {"title": "Adriana Lecouvreur", "paragraphs": [{"context": "Adriana pertany en l\u00ednies generals a l'anomenada Giovane Scuola, la m\u00e9s coneguda com a escola verista d'\u00f2pera italiana, aix\u00ed anomenada pel realisme amb qu\u00e8 es procuraven presentar en escena les obres l\u00edriques. Aquesta escola, nascuda arran de l'impacte causat pels drames rurals teatrals italians dels anys 1880 i 1890, es va iniciar de fet amb l'estrena de Cavalleria rusticana de Mascagni (1890) i de Pagliacci de Leoncavallo (1892).[1] Adriana Lecouvreur ha resistit el pas del temps i ha quedat inclosa en el repertori m\u00e9s representat encara a tot el m\u00f3n.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Giovane Scuola", "answer_start": 49}], "id": "P_562_C_3367_Q1", "question": "A quina escola pertany Adriana?"}, {"answers": [{"text": "pel realisme amb qu\u00e8 es procuraven presentar en escena les obres l\u00edriques", "answer_start": 135}], "id": "P_562_C_3367_Q2", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s anomenada la Giovane Scuola com a escola verista d'\u00f2pera italiana?"}, {"answers": [{"text": "arran de l'impacte causat pels drames rurals teatrals italians dels anys 1880 i 1890", "answer_start": 234}], "id": "P_562_C_3367_Q3", "question": "Per qu\u00e8 neix la Giovane Scuola?"}, {"answers": [{"text": "Cavalleria rusticana de Mascagni (1890) i de Pagliacci de Leoncavallo (1892)", "answer_start": 358}], "id": "P_562_C_3367_Q4", "question": "Amb quines obres es va iniciar la Giovane Scuola?"}, {"answers": [{"text": "en el repertori m\u00e9s representat encara a tot el m\u00f3n", "answer_start": 507}], "id": "P_562_C_3367_Q5", "question": "On ha quedat inclosa Adriana Lecouvreur?"}]}, {"context": "Des de la seva estrena, Adriana Lecouvreur ha estat una de les preferides dels teatres d'\u00f2pera gr\u00e0cies, en gran manera, a la seva hero\u00efna. El paper d'Adriana t\u00e9 un enorme poder dram\u00e0tic, per\u00f2 \u00e9s relativament f\u00e0cil t\u00e8cnicament. A m\u00e9s a m\u00e9s, el paper exigeix quatre vestits sensacionals per a la soprano. Amb la seva trama fascinant i la seva m\u00fasica bell\u00edssima, Adriana Lecouvreur \u00e9s un tribut apropiat per a una actriu que fou en vida el que fou en la llegenda.", "qas": [{"answers": [{"text": "gr\u00e0cies, en gran manera, a la seva hero\u00efna", "answer_start": 95}], "id": "P_562_C_3368_Q1", "question": "Per qu\u00e8 ha estat Adriana Lecouvreur una de les \u00f2peres preferides des de la seva estrena?"}, {"answers": [{"text": "relativament f\u00e0cil", "answer_start": 195}], "id": "P_562_C_3368_Q2", "question": "Com \u00e9s el paper d'Adriana t\u00e8cnicament?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 257}], "id": "P_562_C_3368_Q3", "question": "Quants vestits exigeix el paper d'Adriana?"}, {"answers": [{"text": "un tribut apropiat per a una actriu que fou en vida el que fou en la llegenda", "answer_start": 382}], "id": "P_562_C_3368_Q4", "question": "Qu\u00e8 fou Adriana Lecouvreur ?"}, {"answers": [{"text": "sensacionals", "answer_start": 272}], "id": "P_562_C_3368_Q5", "question": "Com s\u00f3n els vestits de la soprano?"}]}, {"context": "Adriana Lecouvreur \u00e9s una obra molt exigent, molt dif\u00edcil i, pel mateix, summament perillosa. Els personatges d'aquesta obra s\u00f3n complexos i tenen una profunda subst\u00e0ncia interpretativa, que representa un repte per l'actor que els encarna. En l'argument d'aquesta obra hi ha un complex entramat de conflictes, per a la comprensi\u00f3 cal recordar com, en l'\u00e8poca real del relat, la noblesa i el clergat col\u00b7locaven als artistes en un pla social baix\u00edssim i \u00e9s a partir d'aquesta dada que sorgeix el conflicte entre l'actriu Adriana Lecouvreur i les intrigues del comte de Sax\u00f2nia i la princesa de Bouillon.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt exigent, molt dif\u00edcil i, pel mateix, summament perillosa", "answer_start": 31}], "id": "P_562_C_3369_Q1", "question": "Com \u00e9s l'obra Adriana Lecouvreur?"}, {"answers": [{"text": "complexos i tenen una profunda subst\u00e0ncia interpretativa", "answer_start": 129}], "id": "P_562_C_3369_Q2", "question": "Com s\u00f3n els personatges d'Adriana Lecouvreur?"}, {"answers": [{"text": "un complex entramat de conflictes", "answer_start": 275}], "id": "P_562_C_3369_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha en l'argument d'aquesta obra?"}, {"answers": [{"text": "en un pla social baix\u00edssim", "answer_start": 424}], "id": "P_562_C_3369_Q4", "question": "On col\u00b7locaven la noblesa i el clergat als artistes en l'\u00e8poca de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "entre l'actriu Adriana Lecouvreur i les intrigues del comte de Sax\u00f2nia i la princesa de Bouillon", "answer_start": 505}], "id": "P_562_C_3369_Q5", "question": "Entre qui es dona un conflicte?"}]}, {"context": "Consta de quatre actes que inclouen moments especialment valorats: al primer acte \u2013situat al foyer de la Com\u00e9die Fran\u00e7aise mentre t\u00e9 lloc una representaci\u00f3 a l'escenari\u2013, l'\u00e0ria d'entrada d'Adriana, Io son l'umile ancella, en qu\u00e8 es presenta com una humil servidora del geni dels escriptors, i l'\u00e0ria d'entrada de Maurizio, La dolc\u00edssima effigie, en qu\u00e8 declara el seu amor per Adriana. Al segon acte, l'\u00e0ria de la princesa de Bouillon Accerba volutt\u00e0, en qu\u00e8 manifesta la seva passi\u00f3 pel militar. Al tercer acte, el ballet Il giudizio di P\u00e0ride, caracter\u00edstic del neoclassicisme de l'\u00e8poca, i l'\u00e0ria de Maurizio Il ruso M\u00e8ncikoff, que evoca les seves proeses militars. I al quart acte, l'\u00e0ria final d'Adriana, Poveri fiori, al\u00b7lusiva a les violetes que la duran a la mort.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 10}], "id": "P_562_C_3370_Q1", "question": "De quants actes consta l'obra?"}, {"answers": [{"text": "La dolc\u00edssima effigie", "answer_start": 324}], "id": "P_562_C_3370_Q2", "question": "Quina \u00e9s l'\u00e0ria d'entrada de Maurizio?"}, {"answers": [{"text": "el seu amor per Adriana", "answer_start": 362}], "id": "P_562_C_3370_Q3", "question": "Qu\u00e8 declara Maurizio en l'\u00e0ria La dolc\u00edssima effigie?"}, {"answers": [{"text": "la seva passi\u00f3 pel militar", "answer_start": 470}], "id": "P_562_C_3370_Q4", "question": "Qu\u00e8 es manifesta en l'\u00e0ria de la princesa de Bouillon Accerba volutt\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a les violetes que la duran a la mort", "answer_start": 735}], "id": "P_562_C_3370_Q5", "question": "A qu\u00e8 fa al\u00b7lusi\u00f3 l'\u00e0ria final d'Adriana?"}]}, {"context": "Cilea hi va utilitzar el recurs del leitmotiv. Aix\u00ed, es pot destacar el tema de la princesa, sinistre i misteri\u00f3s, i que se cita en diverses formes en tots els actes. Es presenta en forma clara i destacada a l'inici del segon acte, quan la princesa apareix en escena per primera vegada. Tamb\u00e9 cal destacar el tema d'Adriana, que apareix per primera vegada en el primer acte amb l'\u00e0ria d'entrada de la protagonista, Io son l'umile ancella, i el tema dels comediants, lleuger i amable, que apareix en el primer acte i en l'\u00faltim.", "qas": [{"answers": [{"text": "leitmotiv", "answer_start": 36}], "id": "P_562_C_3371_Q1", "question": "Quin recurs va fer servir Cilea?"}, {"answers": [{"text": "el tema de la princesa", "answer_start": 69}], "id": "P_562_C_3371_Q2", "question": "Quin tema es cita en tots els actes?"}, {"answers": [{"text": "a l'inici del segon acte", "answer_start": 206}], "id": "P_562_C_3371_Q3", "question": "Quan apareix la princesa en escena per primera vegada?"}, {"answers": [{"text": "Io son l'umile ancella", "answer_start": 415}], "id": "P_562_C_3371_Q5", "question": "Amb quina \u00e0ria apareix Adriana en el primer acte?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la seva mort, la hist\u00f2ria d'Adrianne va inspirar obres teatrals, \u00f2peres i pel\u00b7l\u00edcules. Una de les m\u00e9s famoses va ser Adrienne Lecouvreur, un drama d'Ernest Legouv\u00e9 i Eug\u00e8ne Scribe, l'inventor del \"drama ben-fet\". La pe\u00e7a no \u00e9s completament fidel a la hist\u00f2ria, ja que mostra que la mort prematura d'Adrienne va ser causada per enverinament. Aquesta pe\u00e7a va ser estrenada a Par\u00eds, el 1849.", "qas": [{"answers": [{"text": "obres teatrals, \u00f2peres i pel\u00b7l\u00edcules", "answer_start": 60}], "id": "P_562_C_3372_Q1", "question": "Qu\u00e8 va inspirar la hist\u00f2ria d'Adrianne despr\u00e9s de la seva mort?"}, {"answers": [{"text": "d'Ernest Legouv\u00e9 i Eug\u00e8ne Scribe", "answer_start": 158}], "id": "P_562_C_3372_Q2", "question": "De qui \u00e9s el drama Adrienne Lecouvreur?"}, {"answers": [{"text": "enverinament", "answer_start": 338}], "id": "P_562_C_3372_Q3", "question": "Qu\u00e8 causa la mort d'Adrienne en el drama d'Ernest Legouv\u00e9 i Eug\u00e8ne Scribe?"}, {"answers": [{"text": "Par\u00eds", "answer_start": 384}], "id": "P_562_C_3372_Q4", "question": "On es va estrenar el drama d'Ernest Legouv\u00e9 i Eug\u00e8ne Scribe?"}, {"answers": [{"text": "1849", "answer_start": 394}], "id": "P_562_C_3372_Q5", "question": "Quan es va estrenar el drama d'Ernest Legouv\u00e9 i Eug\u00e8ne Scribe?"}]}]}, {"title": "Necr\u00f2polis de Gizeh", "paragraphs": [{"context": "La pir\u00e0mide de Khefren est\u00e0 alineada amb la del seu pare Kheops en direcci\u00f3 al sud-oest. \u00c9s m\u00e9s petita tot i que pot semblar el contrari, ja que est\u00e0 situada en un terreny m\u00e9s elevat.[28] Amb els seus 143,5 metres \u00e9s la segona pir\u00e0mide m\u00e9s gran d'Egipte. A l'exterior, a la part superior del seu v\u00e8rtex, encara s'hi conserva el revestiment de pedra calc\u00e0ria de Tura, i tamb\u00e9 s'observen restes de granit a la base piramidal.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb la del seu pare Kheops", "answer_start": 37}], "id": "P_336_C_2011_Q1", "question": "Amb quina pir\u00e0mide est\u00e0 alineada la de Khefren?"}, {"answers": [{"text": "Kheops", "answer_start": 57}], "id": "P_336_C_2011_Q2", "question": "Qui \u00e9s el pare de Khefren?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s petita", "answer_start": 92}], "id": "P_336_C_2011_Q3", "question": "Com \u00e9s la pir\u00e0mide de Khefren comparada amb la de Kheops?"}, {"answers": [{"text": "en un terreny m\u00e9s elevat", "answer_start": 158}], "id": "P_336_C_2011_Q4", "question": "On est\u00e0 situada la pir\u00e0mide de Khefren comparada amb la de Kheops?"}, {"answers": [{"text": "143,5 metres", "answer_start": 201}], "id": "P_336_C_2011_Q5", "question": "Quan mesura la pir\u00e0mide de Khefren?"}]}, {"context": "La part exterior es va construir amb pedra calc\u00e0ria, material procedent de la mateixa zona, i les parets interiors foren revestides amb granit rosa; la cal\u00e7ada, provinent del Temple de la Vall, t\u00e9 la seva entrada prop de l'angle sud de la cara frontal. A l'esquerra hi ha dues sales i, al fons del passad\u00eds, quatre sales folrades amb peces d'alabastre, material que tamb\u00e9 es va utilitzar en el paviment.[34] El vest\u00edbul t\u00e9 dues sales: una sala de planta escalonada \u2013dels seus extrems en surten uns passadissos llargs i estrets on sembla que hi havia est\u00e0tues del fara\u00f3\u2013, i una altra sala de forma rectangular. Els sostres d'ambdues sales estaven sostinguts per columnes realitzades amb un bloc, un mon\u00f2lit de granit.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb pedra calc\u00e0ria", "answer_start": 33}], "id": "P_336_C_2012_Q1", "question": "Com \u00e9s la pedra amb la que es va construir la part exterior?"}, {"answers": [{"text": "amb granit rosa", "answer_start": 132}], "id": "P_336_C_2012_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 estan revestides les parets interiors?"}, {"answers": [{"text": "prop de l'angle sud de la cara frontal", "answer_start": 213}], "id": "P_336_C_2012_Q3", "question": "On t\u00e9 la seva entrada la cal\u00e7ada?"}, {"answers": [{"text": "alabastre", "answer_start": 342}], "id": "P_336_C_2012_Q4", "question": "Quin material es va utilitzar en el paviment?"}]}, {"context": "Pel que fa a la Gran Pir\u00e0mide de Kheops, la major part de la pedra de l'interior sembla que va ser extreta de pedreres properes situades al sud de l'obra. La part exterior de la pir\u00e0mide, m\u00e9s llisa, era de pedra calc\u00e0ria blanca que va ser transportada a trav\u00e9s del Nil. Aquests blocs exteriors van haver de ser curosament tallats, transportats en barcasses fluvials fins a Gizeh, i arrossegades fins a les rampes d'acc\u00e9s a l'obra. Nom\u00e9s uns pocs blocs exteriors van romandre en el seu lloc, a la part inferior de la Gran Pir\u00e0mide. Durant l'edat mitjana, entre els segles v i xv, la gent que hi vivia a prop va prendre molt material per a projectes de construcci\u00f3 a la ciutat del Caire.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "de pedreres properes", "answer_start": 107}], "id": "P_336_C_2013_Q1", "question": "D'on va ser extreta la pedra de l'interior de la Gran Pir\u00e0mide de Kheops?"}, {"answers": [{"text": "calc\u00e0ria blanca", "answer_start": 212}], "id": "P_336_C_2013_Q2", "question": "Quina pedra hi havia a la part exterior de la Gran Pir\u00e0mide de Kheops?"}, {"answers": [{"text": "del Nil", "answer_start": 261}], "id": "P_336_C_2013_Q3", "question": "A trav\u00e9s de qu\u00e8 va ser transportada la pedra calcaria de la Gran Pir\u00e0mide de Kheops?"}, {"answers": [{"text": "uns pocs", "answer_start": 437}], "id": "P_336_C_2013_Q4", "question": "Quants blocs exteriors van romandre al seu lloc de la Gran Pir\u00e0mide de Kheops?"}, {"answers": [{"text": "per a projectes de construcci\u00f3 a la ciutat del Caire", "answer_start": 632}], "id": "P_336_C_2013_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 van prendre material de la Gran Pir\u00e0mide de Kheops?"}]}, {"context": "A la zona de les pir\u00e0mides, de Dahshur a Gizeh, el Nil flu\u00efa m\u00e9s a prop de la riba occidental, i en la zona fronterera amb el desert existien llacs que conservaven l'aigua molt despr\u00e9s que el nivell del riu baix\u00e9s. Es creu que existien aquests llacs als empla\u00e7aments de pir\u00e0mides com les de Saqqara, Dashur i segurament tamb\u00e9 a Gizeh. Tanmateix, on no existien aquests llacs naturals \u00e9s molt possible que els arquitectes de les pir\u00e0mides els creessin aprofundint les conques naturals.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s a prop de la riba occidental", "answer_start": 61}], "id": "P_336_C_2014_Q1", "question": "On flu\u00efa el Nila la zona de les pir\u00e0mides?"}, {"answers": [{"text": "que els arquitectes de les pir\u00e0mides els creessin", "answer_start": 401}], "id": "P_336_C_2014_Q3", "question": "Qu\u00e8 sembla que van fer a les zones on no existien aquests llacs?"}, {"answers": [{"text": "aprofundint les conques naturals", "answer_start": 451}], "id": "P_336_C_2014_Q4", "question": "Com podien crear els llacs els arquitectes?"}]}, {"context": "Kheops va ser qui va escollir la zona de Gizeh per comen\u00e7ar a construir el seu propi complex funerari, a uns 40 quil\u00f2metres de la pir\u00e0mide constru\u00efda pel seu pare Sneferu. Per tal d'evitar una inclinaci\u00f3 com la que va patir la pir\u00e0mide de Dashur es va construir una plataforma anivellada damunt la roca, deixant una massa de roca natural dins la pir\u00e0mide, constru\u00efda amb pedres col\u00b7locades en filades horitzontals i amb blocs de farciment al mig; tamb\u00e9 es va usar una gran quantitat de morter que s'anava abocant entre les pedres del nucli central. A les cantonades i al cim es va utilitzar pedra calc\u00e0ria per obtenir una qualitat m\u00e9s gran i m\u00e9s precisi\u00f3. Finalment, l'obra es va revestir amb pedra blanca de Tura, que actualment gaireb\u00e9 ha desaparegut del tot; nom\u00e9s en queden algunes a la base de la pir\u00e0mide.[15] Un cop acabada la pir\u00e0mide, al seu costat es va construir un paviment d'uns 10 metres d'amplada que arribava fins a un mur que limitava tota la pir\u00e0mide. Aquesta estructura tamb\u00e9 ha desaparegut i tan sols en queda una part del costat nord que ha servit per fer l'estudi.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "Kheops", "answer_start": 0}], "id": "P_336_C_2016_Q1", "question": "Qui va escollir la zona de Gizeh?"}, {"answers": [{"text": "a uns 40", "answer_start": 103}], "id": "P_336_C_2016_Q2", "question": "A quants quilometres est\u00e0 la zona de Gizeh de la pir\u00e0mide de Sneferu?"}, {"answers": [{"text": "Sneferu", "answer_start": 163}], "id": "P_336_C_2016_Q3", "question": "Qui era el pare de Kheops?"}, {"answers": [{"text": "A les cantonades i al cim", "answer_start": 549}], "id": "P_336_C_2016_Q4", "question": "On es va utilitzar pedra calc\u00e0ria en la pir\u00e0mide de Kheops?"}, {"answers": [{"text": "de Tura", "answer_start": 706}], "id": "P_336_C_2016_Q5", "question": "D'on era la pedra blanc que va revestir la pir\u00e0mide de Kheops?"}]}]}, {"title": "Jen\u016ffa", "paragraphs": [{"context": "Jan\u00e1cek adopta la prosa ja per sempre i s'allunya del model de l'\u00f2pera per n\u00fameros i trava un continu vocal i instrumental que, lluny de ser un ramell de temes populars, utilitza l'ambient modal i r\u00edtmic d'aquests per compondre una m\u00fasica molt personal. De la novetat de l'intent d\u00f3na idea que va estar set anys dedicat a la seva composici\u00f3 (1894 a 1903) i que, despr\u00e9s de l'estrena del 1904, la va revisar el 1908. Jen\u016ffa \u00e9s m\u00e9s aviat una \u00f2pera col\u00b7lectiva, encara que no en el sentit de les de M\u00fassorgski, m\u00e9s que la lluentor d'un personatge \u00e9s que \u00e9s important \u00e9s el conjunt.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "del model de l'\u00f2pera per n\u00fameros", "answer_start": 50}], "id": "P_453_C_2713_Q1", "question": "De qu\u00e8 s'allunya Jan\u00e1cek?"}, {"answers": [{"text": "la prosa", "answer_start": 15}], "id": "P_453_C_2713_Q2", "question": "Qu\u00e8 adopta per sempre Jan\u00e1cek?"}, {"answers": [{"text": "1904", "answer_start": 387}], "id": "P_453_C_2713_Q3", "question": "Quan es va estrenar Jen\u016ffa?"}, {"answers": [{"text": "1908", "answer_start": 410}], "id": "P_453_C_2713_Q4", "question": "Quin any Jan\u00e1cek va revisar Jen\u016ffa?"}, {"answers": [{"text": "una \u00f2pera col\u00b7lectiva", "answer_start": 436}], "id": "P_453_C_2713_Q5", "question": "Quin tipus d'\u00f2pera \u00e9s m\u00e9s aviat Jen\u016ffa?"}]}, {"context": "Van haver de passar m\u00e9s de 60 anys perqu\u00e8 a mitjans dels anys 80, el director australi\u00e0 Charles Mackerras, que va ser alumne del llegendari director txec V\u00e1clav Talich,[17] es submerg\u00eds en els or\u00edgens de la partitura, la grav\u00e9s amb la resta de les cinc \u00f2peres principals del m\u00fasic moravi\u00e0 amb Eva Randov\u00e1 i amb la Filharm\u00f2nica de Viena per a la Decca, i la retorn\u00e9s al m\u00f3n tal com Jan\u00e1\u010dek l'havia compost per l'estrena a Brno.[18] Va ser l'origen de la \u00abJanacek renaissance\u00bb i aquesta versi\u00f3 va comen\u00e7ar a funcionar per molts teatres arribant el 1990 a Catalunya. El Liceu la va programar de la m\u00e0 de V\u00e1clav Neumann.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "V\u00e1clav Talich", "answer_start": 154}], "id": "P_453_C_2714_Q1", "question": "De qui va ser alumne Mackerras?"}, {"answers": [{"text": "a mitjans dels anys 80", "answer_start": 42}], "id": "P_453_C_2714_Q3", "question": "En quina \u00e8poca Mackerras es va submergir en els or\u00edgens de la partitura de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "1990", "answer_start": 546}], "id": "P_453_C_2714_Q4", "question": "Quan va arribar la versi\u00f3 de Mackerras a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "El Liceu", "answer_start": 564}], "id": "P_453_C_2714_Q5", "question": "Qui va programar l'\u00f2pera en Catalunya de la m\u00e0 de V\u00e1clav Neumann?"}]}, {"context": "Aquest estudi de la parla quotidiana va ser una necessitat del compositor en tractar d'encarar els dos \u00faltims actes de l'\u00f2pera, que es desenvolupen en un ambient \u00edntim, la casa de la Sagristana (Kostelni\u010dka). L'interessant de Jen\u016ffa \u00e9s l'empremta teatral que aconsegueix Leo\u0161 Jan\u00e1\u010dek en combinar la pros\u00f2dia de la seva llengua materna amb un tractament simf\u00f2nic -un dels aspectes distintius del seu estil- que li d\u00f3na una fluida continu\u00eftat a les seq\u00fc\u00e8ncies dram\u00e0tiques fent servir breus motius repetits, i una justa caracteritzaci\u00f3 dram\u00e0tica de cada situaci\u00f3 i personatge. El llenguatge d'aquest compositor, que va con\u00e8ixer la fama en l'oc\u00e0s de la seva vida, va un pas m\u00e9s enll\u00e0 de ser una expressi\u00f3 pr\u00f2pia del nacionalisme de la seva terra: troba una s\u00edntesi perfecta d'aquests elements caracter\u00edstics amb una veritable empremta modernista.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la parla quotidiana", "answer_start": 14}], "id": "P_453_C_2715_Q1", "question": "Quin estudi va ser una necessitat per al compositor?"}, {"answers": [{"text": "en tractar d'encarar els dos \u00faltims actes de l'\u00f2pera", "answer_start": 74}], "id": "P_453_C_2715_Q2", "question": "Quan va sorgir per al compositor la necessitat de l'estudi de la parla quotidiana?"}, {"answers": [{"text": "\u00edntim", "answer_start": 162}], "id": "P_453_C_2715_Q3", "question": "Com \u00e9s l'ambient on es desenvolupen els dos \u00faltims actes de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "la casa de la Sagristana", "answer_start": 169}], "id": "P_453_C_2715_Q4", "question": "On es desenvolupen els dos \u00faltims actes de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "en l'oc\u00e0s de la seva vida", "answer_start": 633}], "id": "P_453_C_2715_Q5", "question": "Quan va con\u00e8ixer la fama el compositor?"}]}, {"context": "Jen\u016ffa vol estar amb Steva, a qui estima i l'ha deixat embarassada. Sagristana, que vol a Jen\u016ffa com a una filla carnal, decideix matar el fill de Jen\u016ffa, perqu\u00e8 sap que Steva no el reconeixer\u00e0. Al mateix temps tempteja Laca perqu\u00e8 es casi amb Jen\u016ffa. Aquest accepta. Per\u00f2 en el moment de celebrar la cerim\u00f2nia del casament es descobreix el cad\u00e0ver del nen. La Sagristana confessa el seu crim, Jen\u016ffa accepta la seva circumst\u00e0ncia amb resignaci\u00f3 i Laca es mostra content per haver aconseguit a Jen\u016ffa.", "qas": [{"answers": [{"text": "embarassada", "answer_start": 55}], "id": "P_453_C_2716_Q2", "question": "Com ha deixat Jen\u016ffa a Steva?"}, {"answers": [{"text": "matar el fill de Jen\u016ffa", "answer_start": 130}], "id": "P_453_C_2716_Q3", "question": "Qu\u00e8 decideix Sagristana?"}, {"answers": [{"text": "en el moment de celebrar la cerim\u00f2nia del casament", "answer_start": 273}], "id": "P_453_C_2716_Q5", "question": "Quan es descobreix el cad\u00e0ver del nen?"}]}, {"context": "L'estrena, amb el nom Jej\u00ed pastorky\u0148a (La seva filla adoptiva), tal com es coneix encara a la Rep\u00fablica Txeca,[13] va ser el 21 de gener de 1904 al Teatre Nacional de Veve\u0159\u00ed de Brno, i va passar desapercebuda.[12] Va haver d'esperar dotze anys per veure-la muntada, el 26 de maig de 1916, al Teatre Nacional de Praga, per\u00f2 la guerra va impedir la seva difusi\u00f3. L'arribada de la seva \u00f2pera al centre oper\u00edstic que tot m\u00fasic de la regi\u00f3 havia de conquerir, va ser despr\u00e9s de molt insistir i fins i tot cedint a la manipulaci\u00f3 de la seva partitura en mans del director musical del teatre, Karel Kova\u0159ovic.[11] La Sagristana original de Praga, Gabriela Horv\u00e1tov\u00e1, nom\u00e9s tenia 39 anys, per\u00f2 ja havia cantat una \u00e0mplia gamma de papers. A difer\u00e8ncia de Sagristanes m\u00e9s recents, que solen vestir de negre intens, Horv\u00e1tov\u00e1 portava un vestit regional colorit, amb una armilla brodada i una faldilla d'encaix. Jan\u00e1\u010dek li va atribuir l'\u00e8xit de la producci\u00f3 de Praga i va comen\u00e7ar una relaci\u00f3 amb ella.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jej\u00ed pastorky\u0148a", "answer_start": 22}], "id": "P_453_C_2717_Q1", "question": "Amb quin nom es coneix l'\u00f2pera encara a la Rep\u00fablica Txeca?"}, {"answers": [{"text": "21 de gener de 1904", "answer_start": 125}], "id": "P_453_C_2717_Q2", "question": "Quan es va estrenar Jej\u00ed pastorky\u0148a al Teatre Nacional de Veve\u0159\u00ed de Brno?"}, {"answers": [{"text": "desapercebuda", "answer_start": 195}], "id": "P_453_C_2717_Q3", "question": "Com va passar l'estrena de Jej\u00ed pastorky\u0148a?"}, {"answers": [{"text": "al Teatre Nacional de Praga", "answer_start": 289}], "id": "P_453_C_2717_Q4", "question": "On es va muntar Jej\u00ed pastorky\u0148a el 26 de maig de 1916?"}, {"answers": [{"text": "39", "answer_start": 672}], "id": "P_453_C_2717_Q5", "question": "Quants anys tenia la Sagristana original de Praga?"}]}, {"context": "Jen\u016ffa va marcar el comen\u00e7ament d'una de les segones floracions m\u00e9s extraordin\u00e0ries de la hist\u00f2ria de la m\u00fasica, i el llan\u00e7ament de la reputaci\u00f3 internacional de Jan\u00e1\u010dek:[19] deu \u00f2peres, dotze peces simf\u00f2niques, gaireb\u00e9 totes de car\u00e0cter popular, m\u00fasica de cambra i abundants poemes corals i can\u00e7ons. Poc o res d'aix\u00f2 va passar les fronteres del seu pa\u00eds, fins que havent arribat a la vellesa, sobtadament la seva personalitat va ser descoberta internacionalment, gr\u00e0cies particularment a l'activitat de la Societat Internacional de M\u00fasica Contempor\u00e0nia, que va incloure les seves creacions en els programes dels Festivals de Salzburg, Ven\u00e8cia, Londres i Frankfurt. Davant la intensitat emotiva, el vigor din\u00e0mic i l'originalitat inventiva de la partitura de Jen\u016ffa, escrita a m\u00e9s amb un domini dels recursos orquestrals i un coneixement del teatre singular\u00edssims, que situen el compositor almenys a la mateixa al\u00e7ada de Dvo\u0159\u00e1k i Smetana.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "gr\u00e0cies particularment a l'activitat de la Societat Internacional de M\u00fasica Contempor\u00e0nia", "answer_start": 464}], "id": "P_453_C_2718_Q2", "question": "Per qu\u00e8 va ser descobert internacionalment Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "en els programes dels Festivals de Salzburg, Ven\u00e8cia, Londres i Frankfurt", "answer_start": 591}], "id": "P_453_C_2718_Q3", "question": "On va incloure la Societat Internacional de m\u00fasica Contempor\u00e0nia les creacions de Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "amb un domini dels recursos orquestrals i un coneixement del teatre singular\u00edssims", "answer_start": 781}], "id": "P_453_C_2718_Q4", "question": "Com est\u00e0 escrita la partitura de Jen\u016ffa?"}, {"answers": [{"text": "a la mateixa al\u00e7ada", "answer_start": 898}], "id": "P_453_C_2718_Q5", "question": "On es situa el compositor en relaci\u00f3 a Dvo\u0159\u00e1k i Smetana?"}]}]}, {"title": "Llagostera", "paragraphs": [{"context": "Des de mitjan segle xiv fins a mitjan segle xvi la poblaci\u00f3 de Llagostera es mantingu\u00e9 estable en menys de cinc cents habitants que vivien dins les muralles medievals perqu\u00e8 hi havia una alta natalitat i una alta mortalitat, sobretot per les calamitats c\u00edcliques com la pesta del 1652. Del segle xviii al segle xix, amb el creixement propiciat pel desenvolupament de la ind\u00fastria del suro la poblaci\u00f3 es multiplic\u00e0 per quatre en un segle i mig, passant de 985 a 3.500 habitants entre el segle xviii i el xx.[58] Des de la fi del segle xix fins a la d\u00e8cada de 1930 la crisi surera, relacionada amb la Primera Guerra Mundial i la gran depressi\u00f3 econ\u00f2mica, comen\u00e7\u00e0 a decr\u00e9ixer la poblaci\u00f3. La Guerra Civil provoc\u00e0 un descens significatiu, ja que Llagostera pass\u00e0 dels 4.237 habitants del 1895 als 3.657 de la d\u00e8cada del 1940. Acabada la guerra la poblaci\u00f3 es recuper\u00e0 per l'inici del boom tur\u00edstic i per l'arribada d'immigrants. Els \u00faltims anys el creixement de la poblaci\u00f3 \u00e9s lent per\u00f2 sostingut.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "estable", "answer_start": 87}], "id": "P_479_C_2869_Q1", "question": "Com es mantingu\u00e9 la poblaci\u00f3 de la Llagostera des de mitjan segle xiv fins a mitjan segle xvi?"}, {"answers": [{"text": "dins les muralles medievals", "answer_start": 139}], "id": "P_479_C_2869_Q2", "question": "On vivia la poblaci\u00f3 de la Llagostera des de mitjan segle xiv fins a mitjan segle xvi?"}, {"answers": [{"text": "per les calamitats c\u00edcliques com la pesta del 1652", "answer_start": 234}], "id": "P_479_C_2869_Q3", "question": "Per qu\u00e8 la poblaci\u00f3 de Llagostera presentava una alta natalitat i mortalitat des de mitjan segle xiv fins a mitjan segle xvi?"}, {"answers": [{"text": "de 985 a 3.500", "answer_start": 453}], "id": "P_479_C_2869_Q4", "question": "De quants habitants va passar la poblaci\u00f3 Llagostera entre el segle xviii i el xx?"}, {"answers": [{"text": "lent per\u00f2 sostingut", "answer_start": 974}], "id": "P_479_C_2869_Q5", "question": "Com \u00e9s el creixement de la poblaci\u00f3 Llagostera els \u00faltims anys?"}]}, {"context": "Les primeres eleccions democr\u00e0tiques es van celebrar el 3 d'abril del 1979 amb les candidatures encap\u00e7alades per Maria Gifre i Rodr\u00edguez (CiU), Salvador Par\u00e9s i Vila (PSC) i Maria Asunci\u00f3n Serra Bou (PSUC). El 70% dels ciutadans amb dret a vot van acudir a votar a unes eleccions que guanyaria CiU pel 56% dels vots, seguit pel PSC (31%) i el PSUC (12%).[62] La primera etapa es caracteritz\u00e0 per les dimissions dels socialistes Montserrat Bosch, Salvador Par\u00e9s i Llu\u00eds Nuell, el convergent Joan Soler, la membre del PSUC Maria Serra, i finalment l'alcaldessa, que va deixar l'alcaldia en mans de Josep Codina.[62] Durant aquests primers anys s'elabor\u00e0 el planejament urban\u00edstic, es canviaren els noms dels carrers, es comen\u00e7\u00e0 la zona esportiva, es decid\u00ed fer la biblioteca a la Casa de les V\u00eddues i s'impulsaren activitats per a fomentar el catal\u00e0.[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "3 d'abril del 1979", "answer_start": 56}], "id": "P_479_C_2870_Q1", "question": "Quan es van celebrar les primeres eleccions democr\u00e0tiques?"}, {"answers": [{"text": "Maria Gifre i Rodr\u00edguez", "answer_start": 113}], "id": "P_479_C_2870_Q2", "question": "Qui encap\u00e7alava la candidatura de CIU?"}, {"answers": [{"text": "70%", "answer_start": 210}], "id": "P_479_C_2870_Q3", "question": "Quants ciutadans amb dret a votar van acudir a les urnes?"}, {"answers": [{"text": "Montserrat Bosch, Salvador Par\u00e9s i Llu\u00eds Nuell", "answer_start": 428}], "id": "P_479_C_2870_Q5", "question": "Quins socialistes van dimitir en la primera etapa?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 ho corroboren els meg\u00e0lits trobats en una \u00e8poca en qu\u00e8 el megalitisme s'estengu\u00e9 del Rossell\u00f3 al Llobregat i que va fer de les Gavarres i Cadiretes una de les zones megal\u00edtiques m\u00e9s destacades. Trobem conjunts de meg\u00e0lits a prop de Can Cabanyes, a l'extrem sud-est del terme, i en plena serra de Cadiretes. Destaca especialment la Pedra dels Sacrificis, que \u00e9s un gran bloc de granit sobre la superf\u00edcie plana del qual hi ha una inscultura ramiforme amb dues branques, al costat d'un paradolmen i un corredor fet amb pedres. La Roca d'Ivet i la Cova de Can Rissech s\u00f3n elements destacats en aquest sentit.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "Gavarres i Cadiretes", "answer_start": 133}], "id": "P_479_C_2871_Q1", "question": "Quina zona \u00e9s una de les zones megal\u00edtiques m\u00e9s destacada?"}, {"answers": [{"text": "un gran bloc de granit sobre la superf\u00edcie plana", "answer_start": 367}], "id": "P_479_C_2871_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la Pedra dels Sacrificis?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 460}], "id": "P_479_C_2871_Q4", "question": "Quantes branques t\u00e9 la inscultura ramiforme de la Pedra dels Sacrificis?"}]}, {"context": "Al tombant del segle xix al segle xx es van fundar diversos diaris al poble. El 1895 una colla de joves del poble van fer el diari humor\u00edstic quinzenal La Trompeta.[37] Despr\u00e9s aparegueren els tamb\u00e9 humor\u00edstics Chantecler i La sembra el 1910. El 1911 aparegu\u00e9 el primer diari no humor\u00edstic, el cr\u00edtic La Selva; i el 1917 el del Centre Regionalista, Renovaci\u00f3, i a la d\u00e8cada del 1920 el mensual Joventut. Aquests diaris evidencien el dinamisme cultural al voltant del canvi de segle, per\u00f2 cap d'aquestes cap\u00e7aleres arrib\u00e0 a la guerra civil.[41] Abans d'entrar al segle xx, Llagostera comptava amb els elements culturals que marcarien el car\u00e0cter del municipi de les d\u00e8cades seg\u00fcents.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "diversos", "answer_start": 51}], "id": "P_479_C_2872_Q1", "question": "Quants diaris es van fundar al poble al tombant del segle xix al segle xx?"}, {"answers": [{"text": "una colla de joves del poble", "answer_start": 85}], "id": "P_479_C_2872_Q2", "question": "Qui va fer el diari humor\u00edstic La Trompeta?"}, {"answers": [{"text": "1895", "answer_start": 80}], "id": "P_479_C_2872_Q3", "question": "Quan van fer el diari La Trompeta la colla de joves del poble?"}, {"answers": [{"text": "mensual", "answer_start": 386}], "id": "P_479_C_2872_Q4", "question": "Quina periodicitat tenia el diari Joventut?"}, {"answers": [{"text": "amb els elements culturals que marcarien el car\u00e0cter del municipi de les d\u00e8cades seg\u00fcents", "answer_start": 592}], "id": "P_479_C_2872_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 comptava Llagostera abans d'entrar al segle xx?"}]}, {"context": "Al Mass\u00eds de Cadiretes la fauna \u00e9s similar. Pel que fa als mam\u00edfers, hi abunda tamb\u00e9 el gat mesquer, la fagina i la mostela Hi ha ocells rapinyaires boscans com l'astor i el gamar\u00fas, aix\u00ed com el falc\u00f3 pelegr\u00ed, present als penya-segats litorals. Entre els ocells que fan niu a la zona hi ha el picot verd, el cargolet, el pit-roig, el tallarol capnegre, el rossinyol, el bruel, el papamosques gris, la mallerenga cuallarga, la mallerenga emplomallada, la blava i la carbonera, entre d'altres. M\u00e9s a prop del mar \u00e9s un dels pocs indrets on es reprodueix l'oreneta cua-rogenca i a la costa hi ha la merla blava i el corb mar\u00ed emplomallat. Els indrets humits fa que hi hagi amfibis com la salamandra, el trit\u00f3 palmat i el trit\u00f3 verd, el t\u00f2til, el gripau d'esperons, el t\u00f2til granoter i la reineta. I de r\u00e8ptils hi ha el drag\u00f3 -amb poblacions salvatges-, el sargantaner gros i el vidriol, entre d'altres.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al Mass\u00eds de Cadiretes", "answer_start": 0}], "id": "P_479_C_2873_Q1", "question": "On \u00e9s similar la fauna?"}, {"answers": [{"text": "el gat mesquer, la fagina i la mostela", "answer_start": 85}], "id": "P_479_C_2873_Q2", "question": "Quins mam\u00edfers abunden?"}, {"answers": [{"text": "ocells rapinyaires boscans", "answer_start": 130}], "id": "P_479_C_2873_Q3", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n l'astor i el gamar\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "litorals", "answer_start": 235}], "id": "P_479_C_2873_Q4", "question": "En quins penya-segats est\u00e0 present el falc\u00f3 pelegr\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "salvatges", "answer_start": 838}], "id": "P_479_C_2873_Q5", "question": "Com s\u00f3n les poblacions del drag\u00f3?"}]}, {"context": "A Can Crispins, una zona rica en aigua, es van trobar una gran quantitat de petits estris de s\u00edlex com raspadors, puntes de fletxa i ganivets, que es poden datar des de la primitiva cultura aurinyaciana fins a l'edat del Bronze Antic. La pres\u00e8ncia d'objectes de s\u00edlex pot ser un indicador de les relacions comercials amb altres indrets com Caldes de Malavella i Torroella de Montgr\u00ed.[16] Al costat hi van apar\u00e8ixer objectes de pedra m\u00e9s tardans, com puntes de fletxa, destrals polimentades, molins de m\u00e0 barquiformes i alguns fragments de cer\u00e0mica, el que evidencia que Can Crispins va ser habitat tamb\u00e9 almenys entre el neol\u00edtic mitj\u00e0 i el bronze antic, fa entre 4.700 i 3.800 anys. Aix\u00f2 demostra la pres\u00e8ncia humana continuada.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "aigua", "answer_start": 33}], "id": "P_479_C_2874_Q1", "question": "En qu\u00e8 \u00e9s rica la zona de Can Crispins?"}, {"answers": [{"text": "de les relacions comercials amb altres indrets com Caldes de Malavella i Torroella de Montgr\u00ed", "answer_start": 289}], "id": "P_479_C_2874_Q3", "question": "De qu\u00e8 pot ser un indicador la pres\u00e8ncia d'objectes de s\u00edlex?"}, {"answers": [{"text": "continuada", "answer_start": 718}], "id": "P_479_C_2874_Q4", "question": "Com ha estat la pres\u00e8ncia humana a Can Crispins?"}, {"answers": [{"text": "van apar\u00e8ixer objectes de pedra m\u00e9s tardans, com puntes de fletxa, destrals polimentades, molins de m\u00e0 barquiformes i alguns fragments de cer\u00e0mica", "answer_start": 401}], "id": "P_479_C_2874_Q5", "question": "Qu\u00e8 evidencia que Can Crispins va ser habitat entre el neol\u00edtic mitj\u00e0 i el bronze antic?"}]}]}, {"title": "L'amore dei tre re", "paragraphs": [{"context": "Sovint \u00e9s vist com una \u00faltima florida de Verisme,[2] per\u00f2 L'amore dei tre re \u00e9s la primera \u00f2pera que es classifica dins del que se sol anomenar Postverisme, per\u00edode de l'\u00f2pera italiana que segueix al Verisme i que en recull tot el que aquest havia introdu\u00eft com a forma musical: els recitatius amb \u00e0ries breus intercalades, enmig de l'orquestra cont\u00ednua a la manera wagneriana i la utilitzaci\u00f3, de forma menys densa, del leitmotiv com a refer\u00e8ncia musical d'escenes pr\u00e8viament escoltades. En aquesta \u00f2pera s\u00f3n especialment notables aquests leitmotiv, com els acords r\u00edtmics de la corda, que representa els passos del terrible cec Archibaldo, el motiu de la flauta, que fa refer\u00e8ncia als amors entre Fiora i Avito, o el tema militar, que anuncia les arribades de Manfredo. La difer\u00e8ncia amb el verisme \u00e9s en el tema i en la ideologia, seguint la tend\u00e8ncia teatral de D'Annunzio i dels escriptors del seu temps. El tema se solia basar en el passat glori\u00f3s d'una It\u00e0lia antiga i en les relacions amoroses entre els personatges, que s'expliciten violentament, encara que condueixin a la mort. Altres autors d'aquest moviment serien Zandonai i Puccini, amb Turandot.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "com una \u00faltima florida de Verisme", "answer_start": 15}], "id": "P_360_C_2155_Q1", "question": "Com es vist sovint L'amore dei tre re?"}, {"answers": [{"text": "Postverisme", "answer_start": 144}], "id": "P_360_C_2155_Q2", "question": "En quin per\u00edode es classifica L'amore dei tre re?"}, {"answers": [{"text": "els passos del terrible cec Archibaldo", "answer_start": 602}], "id": "P_360_C_2155_Q4", "question": "Qu\u00e8 representen els acords r\u00edtmics de la corda?"}, {"answers": [{"text": "en el tema i en la ideologia", "answer_start": 804}], "id": "P_360_C_2155_Q5", "question": "On es troba la diferencia entre el Postverisme i el Verisme?"}]}, {"context": "Estem en l'edat mitjana, en un castell remot a It\u00e0lia quaranta anys despr\u00e9s de la invasi\u00f3 dels b\u00e0rbars. Entre ells hi havia Archivaldo, que es va instal\u00b7lar al regne d'Altura i va educar al seu fill Manfredo en la religi\u00f3 cristiana. El jove pr\u00edncep era una persona m\u00e9s sensible i educada que el seu pare. Els it\u00e0lics, per congraciar-se amb els germ\u00e0nics, els hi van donar la seva princesa, Fiora, per casar-se amb Manfredo. Aquest, que estava enamorat de la jove princesa, es va sentir feli\u00e7, per\u00f2 Archivaldo va insistir a voler v\u00e8ncer per la for\u00e7a a la ciutat it\u00e0lica. El pr\u00edncep Avito, enamorat tamb\u00e9 de Fiora, despr\u00e9s d'haver hagut de renunciar al seu amor, el recupera d'amagat travessant les l\u00ednies enemigues. Archivaldo, ara vell i cec, tamb\u00e9 est\u00e0 secretament enamorat de Fiora i intueix que els hi \u00e9s infidel, per\u00f2 no ho pot demostrar.", "qas": [{"answers": [{"text": "It\u00e0lia", "answer_start": 47}], "id": "P_360_C_2156_Q1", "question": "On \u00e9s el castell?"}, {"answers": [{"text": "cristiana", "answer_start": 222}], "id": "P_360_C_2156_Q4", "question": "En quina religi\u00f3 va educar Manfredo al seu fill?"}]}, {"context": "L'amore dei tre re va ser estrenada el 20 d'abril de 1913 a La Scala de Mil\u00e0 amb Luisa Villani com a Fiora, Edoardo Ferrari-Fontana com a Avito, Nazzareno De Angelis com a Archibaldo i Carlo Galeffi com a Manfredo, i amb Tullio Serafin en la direcci\u00f3. L'\u00e8xit espectacular del dia de l'estrena es va repetir en les actuacions posteriors. Montemezzi va saltar a la fama internacional, i la seva creaci\u00f3 va gaudir d'actuacions regulars a tot el m\u00f3n fins a la seva mort el 1952.[6] En les tres d\u00e8cades seg\u00fcents es van poder veure fins a trenta-dues produccions noves a It\u00e0lia, sis d'elles a la mateixa Scala.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "20 d'abril de 1913", "answer_start": 39}], "id": "P_360_C_2157_Q1", "question": "Quan va ser estrenada L'amore dei tre re?"}, {"answers": [{"text": "a La Scala de Mil\u00e0", "answer_start": 58}], "id": "P_360_C_2157_Q2", "question": "On es va estrenar L'amore dei tre re?"}, {"answers": [{"text": "Luisa Villani", "answer_start": 81}], "id": "P_360_C_2157_Q3", "question": "Qui interpret\u00e0 a Fiora?"}, {"answers": [{"text": "espectacular", "answer_start": 259}], "id": "P_360_C_2157_Q4", "question": "Com va ser l'\u00e8xit el dia de l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "Montemezzi", "answer_start": 337}], "id": "P_360_C_2157_Q5", "question": "Qui va saltar a la fama internacional?"}]}, {"context": "De matinada, el terrible Archivaldo, acompanyant del seu criat it\u00e0lic Flaminio, recorda els vells temps en qu\u00e8 va conquerir una part d'It\u00e0lia. Archivaldo li demana a Flaminio si l'odia, i aquest contesta que \u00e9s el seu rei. El vell li demana si veu Manfredo, el fill d'Archivaldo, arriba per\u00f2 Flaminio li assegura que no es veu res i apaga la l\u00e0mpada adduint que ja clareja. Finalment el vell es retira  a les seves estances.", "qas": [{"answers": [{"text": "els vells temps en qu\u00e8 va conquerir una part d'It\u00e0lia", "answer_start": 88}], "id": "P_360_C_2159_Q2", "question": "Qu\u00e8 recorda Archivaldo de matinada?"}, {"answers": [{"text": "a les seves estances", "answer_start": 403}], "id": "P_360_C_2159_Q4", "question": "On es retira el vell?"}, {"answers": [{"text": "que no es veu res", "answer_start": 313}], "id": "P_360_C_2159_Q5", "question": "Qu\u00e8 assegura Flaminio a Archivaldo?"}]}, {"context": "Ambientada a la It\u00e0lia medieval conquerida per invasors estrangers, la hist\u00f2ria se centra en la princesa italiana Fiora que est\u00e0 casada amb Manfredo, fill del monarca invasor. Per\u00f2 Fiora est\u00e0 enamorada del pr\u00edncep local, Avito, amb el qual es troba en secret. El pare dominant de Manfredo, Archibaldo que, tot i ser cec, \u00e9s extraordin\u00e0riament perspica\u00e7 i tamb\u00e9 desitja Fiora.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la It\u00e0lia medieval", "answer_start": 11}], "id": "P_360_C_2160_Q1", "question": "On est\u00e0 ambientada?"}, {"answers": [{"text": "del monarca invasor", "answer_start": 155}], "id": "P_360_C_2160_Q3", "question": "De qui \u00e9s fill Manfredo?"}, {"answers": [{"text": "en secret", "answer_start": 249}], "id": "P_360_C_2160_Q4", "question": "Com es troben Fiora i Avito?"}, {"answers": [{"text": "Archibaldo", "answer_start": 290}], "id": "P_360_C_2160_Q5", "question": "Qui \u00e9s el pare de Manfredo?"}]}]}, {"title": "Obscured by Clouds", "paragraphs": [{"context": "Va ser editat en LP el 2 de juny de 1972 al Regne Unit, a trav\u00e9s de la discogr\u00e0fica Harvest/EMI; i el 17 de juny als Estats Units a trav\u00e9s de Harvest/Capitol Records. Va assolir la sisena posici\u00f3 de les llistes del Regre Unit,[11] i la 46a a la llista Billboard 200 dels Estats Units.[12][13] L'any 1997 va aconseguir el disc d'or.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "2 de juny de 1972", "answer_start": 23}], "id": "P_76_C_451_Q1", "question": "Quan va ser editat en LP?"}, {"answers": [{"text": "Regne Unit", "answer_start": 44}], "id": "P_76_C_451_Q2", "question": "On va ser editat en LP?"}, {"answers": [{"text": "Harvest/EMI", "answer_start": 84}], "id": "P_76_C_451_Q3", "question": "Quina discogr\u00e0fica el va editar al Regne Unit en LP?"}, {"answers": [{"text": "el disc d'or", "answer_start": 318}], "id": "P_76_C_451_Q5", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir l'any 1977?"}]}, {"context": "El proc\u00e9s d'organitzaci\u00f3 va ser el mateix que en el seu anterior projecte de banda sonora More; Schroeder els va donar una edici\u00f3 final de la pel\u00b7l\u00edcula, els va explicar la tem\u00e0tica i els va indicar en quins punts aniria la m\u00fasica. L'estudi de gravaci\u00f3 comptava amb 16 pistes, fet que Pink Floyd va aprofitar per a experimentar amb idees musicals i t\u00e8cniques de gravaci\u00f3. Aquesta experimentaci\u00f3, que ja havien iniciat a Meddle i que va continuar en aquesta banda sonora, va acabar desembocant i consolidant-se en el The Dark Side of the Moon, \u00e0lbum que va consolidar per sempre m\u00e9s el seu cat\u00e0leg.[6] El disc va ser compost i gravat en tan sols dues setmanes a Fran\u00e7a.", "qas": [{"answers": [{"text": "el mateix que en el seu anterior projecte de banda sonora More", "answer_start": 32}], "id": "P_76_C_452_Q1", "question": "Com va ser el proc\u00e9s d'organitzaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "16", "answer_start": 266}], "id": "P_76_C_452_Q2", "question": "Quantes pistes tenia l'estudi de gravaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Pink Floyd", "answer_start": 285}], "id": "P_76_C_452_Q3", "question": "Qui va experimentar amb idees musicals i t\u00e8cniques de gravaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "dues setmanes", "answer_start": 645}], "id": "P_76_C_452_Q4", "question": "En quant de temps va ser compost i gravat The Dark Side of the Moon?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7a", "answer_start": 661}], "id": "P_76_C_452_Q5", "question": "On va ser compost i gravat The Dark Side of the Moon?"}]}, {"context": "Segons Andy Mabbet, en la guia que va editar sobre el grup brit\u00e0nic,[5] aquest disc \u00e9s un punt d'inflexi\u00f3 en la carrera del grup, ja que en el tema \u00abWot's... Uh The Deal\u00bb (Qu\u00e8 \u00e9s...? ah, el Negoci) es tracta el tema que la banda estava creixent, canviant les seves actituds vers el negoci de la m\u00fasica, i que ells ja eren homes de fam\u00edlia. A trav\u00e9s d'aquests aspectes del disc es poden intuir les arrels del que seria el seu seg\u00fcent disc, The Dark Side of the Moon.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Andy Mabbet", "answer_start": 7}], "id": "P_76_C_453_Q1", "question": "Qui va editar una guia sobre el grup brit\u00e0nic?"}, {"answers": [{"text": "un punt d'inflexi\u00f3 en la carrera del grup", "answer_start": 87}], "id": "P_76_C_453_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s per a Andy Mabbet aquest disc?"}, {"answers": [{"text": "\u00abWot's... Uh The Deal\u00bb", "answer_start": 148}], "id": "P_76_C_453_Q3", "question": "En quin tema es tracta que la banda estava creixent?"}]}, {"context": "La coberta de l'\u00e0lbum va ser dissenyada, com altres dels \u00e0lbums de Pink Floyd, per Hipgnosis. \u00c9s una fotografia d'un home assegut en un arbre que s'ha pres fora de focus al punt de distorsi\u00f3 completa. L'\u00e0lbum va ser llan\u00e7at al Regne Unit el 2 de juny de 1972, i despr\u00e9s als Estats Units el 15 de juny de 1972, ambd\u00f3s de la m\u00e0 de Harvest Records. L'\u00e0lbum va aconseguir la primera posici\u00f3 de les llistes a Fran\u00e7a,[18] la sisena posici\u00f3 a la llista brit\u00e0nica d'\u00e0lbums,[11] i la 46a[8] a la llista americana (on va aconseguir la certificaci\u00f3 d'Or per part de la RIAA el 1997).[19] El 1986, l'\u00e0lbum va ser editat en CD. Una versi\u00f3 digital remasteritzada va ser editada tamb\u00e9 en CD el mar\u00e7 de 1996 al Regne Unit i a l'agost del mateix any als Estats Units.", "qas": [{"answers": [{"text": "Hipgnosis", "answer_start": 83}], "id": "P_76_C_454_Q1", "question": "Qui va dissenyar la coberta de l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "assegut en un arbre", "answer_start": 122}], "id": "P_76_C_454_Q2", "question": "Com est\u00e0 l'home de la fotografia de la coberta de l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "2 de juny de 1972", "answer_start": 241}], "id": "P_76_C_454_Q3", "question": "En quina data va ser llan\u00e7at l'\u00e0lbum?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7a", "answer_start": 404}], "id": "P_76_C_454_Q5", "question": "En quin pa\u00eds va aconseguir l'\u00e0lbum la primera posici\u00f3 de les llistes?"}]}]}, {"title": "La donna del lago", "paragraphs": [{"context": "El 1860 La donna del lago va ser oblidada fins al seu renaixement a Flor\u00e8ncia el 1958.[22] Va ser escoltat al Festival de Camden, de Londres, amb la soprano Kiri Te Kanawa en el paper principal el 1969 i a Houston el 1983, en una producci\u00f3 que tamb\u00e9 va ser vista al Covent Garden. L'aparici\u00f3 a finals de 1970 de les veus que podien fer front als papers de tenor escrits per al duo de N\u00e0pols va estimular el renaixement de Rossini pel Festival de Pesaro, que la va presentar el 1981 i 1983.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "1860", "answer_start": 3}], "id": "P_553_C_3313_Q1", "question": "Quan es va oblidar La donna del lago?"}, {"answers": [{"text": "Flor\u00e8ncia", "answer_start": 68}], "id": "P_553_C_3313_Q2", "question": "On va ren\u00e9ixer La donna del lago el 1958?"}, {"answers": [{"text": "Kiri Te Kanawa", "answer_start": 157}], "id": "P_553_C_3313_Q3", "question": "Quina soprano va fer el paper principal de La donna del lago al Festival de Camden?"}, {"answers": [{"text": "Londres", "answer_start": 133}], "id": "P_553_C_3313_Q4", "question": "En quina ciutat es celebra el Festival de Camden?"}, {"answers": [{"text": "el 1981 i 1983", "answer_start": 474}], "id": "P_553_C_3313_Q5", "question": "Quan va presentar Rossini La donna del lago al Festival de Pesaro?"}]}, {"context": "La donna del lago (La dama del llac) \u00e9s una \u00f2pera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret itali\u00e0 d'Andrea Leone Tottola, basat en la traducci\u00f3 francesa[1] del poema The Lady of the Lake (1810) de Walter Scott. S'estren\u00e0 al Teatro San Carlo de N\u00e0pols el 24 d'octubre de 1819. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1823.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 53}], "id": "P_553_C_3314_Q1", "question": "Quants actes t\u00e9 La donna del lago?"}, {"answers": [{"text": "Gioachino Rossini", "answer_start": 66}], "id": "P_553_C_3314_Q2", "question": "De qui \u00e9s l'obra La donna del lago?"}, {"answers": [{"text": "Andrea Leone Tottola", "answer_start": 106}], "id": "P_553_C_3314_Q3", "question": "A qui pertany el llibret de l'obra La donna del lago?"}, {"answers": [{"text": "The Lady of the Lake", "answer_start": 172}], "id": "P_553_C_3314_Q4", "question": "Quin poema va escriure Walter Scott l'any 1810?"}, {"answers": [{"text": "Teatro San Carlo de N\u00e0pols", "answer_start": 230}], "id": "P_553_C_3314_Q5", "question": "A quin teatre de N\u00e0pols s'estren\u00e0 l'obra el 24 d'octubre de 1819?"}]}, {"context": "Els pastors estan vigilant els ramats a l'alba a la vora del Loch Katrine, i els homes en els boscos propers estan ca\u00e7ant (Cor: Del di la messaggiera). Elena travessa el llac i canta l'enyoran\u00e7a pel seu veritable amor, Malcom (Cavatina: Oh mattutini albori). A la vora del llac, Elena es troba el rei Jacobo que s'ha disfressat com a Uberto en l'esperan\u00e7a de trobar-se amb la bella Elena. Elena creu que \u00e9s un ca\u00e7ador perdut i li ofereix ajuda. Giacomo es mostra conforme i els dos se'n van a la casa d'Elena (Duettino: Scendi nel piccol legno). Mentrestant els homes en el seu seguici busquen el rei disfressat (Cor: 0Uberto! Ah! Dove t'ascondi?).", "qas": [{"answers": [{"text": "els ramats", "answer_start": 27}], "id": "P_553_C_3315_Q1", "question": "Qu\u00e8 vigilen els pastors?"}, {"answers": [{"text": "el rei Jacobo", "answer_start": 294}], "id": "P_553_C_3315_Q4", "question": "Qui es troba Elena a la vora del llac?"}]}, {"context": "Els membres de la cort del rei s'han unit a ell en la sala del tron (Cor: Impogna il Re). Quan Elena intenta acostar-se al rei, el misteri se li revela: Uberto i el rei Giacomo s\u00f3n la mateixa persona. Giacomo, endolcint la seva postura pel seu afecte cap a Elena, decideix perdonar tant a Duglas com a Malcom. Elena s'alegra d'haver salvat tant al seu pare com al seu veritable amor, Malcom, mentre tothom s'alegra que la pau s'hagi restaurat (Rondo: Tanti affetti in tal momento!)[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la sala del tron", "answer_start": 48}], "id": "P_553_C_3316_Q1", "question": "On s'han unit els membres de la cort del rei amb ell?"}, {"answers": [{"text": "el misteri", "answer_start": 128}], "id": "P_553_C_3316_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va rebel\u00b7lar quan Elena intenta apropar-se al rei?"}, {"answers": [{"text": "el rei Giacomo", "answer_start": 162}], "id": "P_553_C_3316_Q3", "question": "Qui era la mateixa persona que Uberto?"}, {"answers": [{"text": "tant a Duglas com a Malcom", "answer_start": 282}], "id": "P_553_C_3316_Q4", "question": "A qui va perdonar Giacomo?"}]}, {"context": "La cr\u00edtica local del Giornalle delle Due Sicilie havia anticipat un clima hostil, preguntant-se si Rossini es mantindria en els l\u00edmits de Ricciardo e Zoraide, tant car als \u00abveritables amants de la m\u00fasica\u00bb, o si pel contrari donaria curs a la seva imaginaci\u00f3. Pel diari, imaginaci\u00f3 equivalia a influ\u00e8ncia de la m\u00fasica alemanya \u00abdegenerada\u00bb, fent-lo aix\u00ed responsable de la decad\u00e8ncia de la m\u00fasica italiana. Amb aquesta preparaci\u00f3 del p\u00fablic, \u00e9s l\u00f2gic que aquest adopt\u00e9s una actitud com a m\u00ednim recelosa i que escolt\u00e9s en desgrat la riquesa orquestral i coral de l'\u00f2pera. Especial rebombori devia causar la pres\u00e8ncia, per exemple, de trompes a l'escenari.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "La cr\u00edtica local del Giornalle delle Due Sicilie", "answer_start": 0}], "id": "P_553_C_3318_Q1", "question": "Qui havia anticipat un clima hostil?"}, {"answers": [{"text": "a influ\u00e8ncia de la m\u00fasica alemanya \u00abdegenerada\u00bb", "answer_start": 291}], "id": "P_553_C_3318_Q2", "question": "A qu\u00e8 equivalia imaginaci\u00f3 per al Giornalle delle Due Sicilie?"}, {"answers": [{"text": "com a m\u00ednim recelosa", "answer_start": 480}], "id": "P_553_C_3318_Q3", "question": "Quina va ser l'actitud del p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "en desgrat", "answer_start": 516}], "id": "P_553_C_3318_Q4", "question": "Com va escoltar el p\u00fablic la riquesa orquestral i coral de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Especial rebombori", "answer_start": 569}], "id": "P_553_C_3318_Q5", "question": "Qu\u00e8 devia causar la pres\u00e8ncia de trompes a l'escenari?"}]}]}, {"title": "Crist\u00f2for Colom", "paragraphs": [{"context": "Va navegar junt amb Crist\u00f2for Colom en el seu primer viatge al nou m\u00f3n, el 1492, com a capit\u00e0 de La Pinta. Amb fama d'home acabalat i destre en l'art de navegar, gaudia de gran prestigi a la comarca. Els franciscans de La R\u00e1bida el varen posar en contacte amb Crist\u00f2for Colom i aquest es decid\u00ed a donar suport a l'empresa colombina, fet que result\u00e0 cabdal en l'organitzaci\u00f3 del viatge. Mart\u00edn Alonso mor\u00ed pocs dies despr\u00e9s del retorn del viatge i fou enterrat a l'esgl\u00e9sia del monestir de La R\u00e1bida, segons la seva voluntat[173]", "qas": [{"answers": [{"text": "1492", "answer_start": 75}], "id": "P_38_C_223_Q1", "question": "Quina any va ser el seu primer viatge al nou m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "La Pinta", "answer_start": 97}], "id": "P_38_C_223_Q2", "question": "Quin vaixell capitanejava?"}, {"answers": [{"text": "de gran prestigi", "answer_start": 169}], "id": "P_38_C_223_Q3", "question": "De qu\u00e8 gaudia?"}, {"answers": [{"text": "Els franciscans", "answer_start": 200}], "id": "P_38_C_223_Q4", "question": "Qui el va posar en contacte amb Crist\u00f2for Colom?"}, {"answers": [{"text": "pocs dies despr\u00e9s del retorn del viatge", "answer_start": 405}], "id": "P_38_C_223_Q5", "question": "Quan va morir?"}]}, {"context": "Els historiadors acad\u00e8mics creuen que l'origen de Crist\u00f2for Colom \u00e9s genov\u00e8s, i aix\u00ed queda reflectit en moltes obres i enciclop\u00e8dies. Amb tot, l'origen de Colom \u00e9s prou lluny de resoldre's per a poder asseverar inequ\u00edvocament ni el lloc de naixen\u00e7a ni la seva edat. Actualment, es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris sobre la seva biografia, algunes de les quals s\u00f3n provocades pel mateix Colom: Hernando Col\u00f3n (fill de l'almirall), en la seva Historia del almirante Don Crist\u00f3bal Col\u00f3n, afirma que el seu progenitor no volia que fossin coneguts el seu origen i la seva p\u00e0tria.[13][14] La confusi\u00f3 inicial, unida a la p\u00e8rdua de documentaci\u00f3 posterior o fins i tot a la falsificaci\u00f3 de documentaci\u00f3,[15] ja iniciada pels descendents de Colom en els Plets colombins,[16] s\u00f3n fets que han propiciat, junt amb altres motius m\u00e9s pol\u00edtics que no pas historiogr\u00e0fics, l'aparici\u00f3 de m\u00faltiples hip\u00f2tesis sobre el bressol de Colom.", "qas": [{"answers": [{"text": "genov\u00e8s", "answer_start": 69}], "id": "P_38_C_224_Q1", "question": "Quin creuen que \u00e9s l'origen de Crist\u00f2for Colom?"}, {"answers": [{"text": "Hernando", "answer_start": 413}], "id": "P_38_C_224_Q2", "question": "Com es deia el fill de l'almirall?"}, {"answers": [{"text": "que fossin coneguts el seu origen i la seva p\u00e0tria", "answer_start": 543}], "id": "P_38_C_224_Q3", "question": "Qu\u00e8 no volia Cristofor Colom?"}, {"answers": [{"text": "Historia del almirante Don Crist\u00f3bal Col\u00f3n", "answer_start": 461}], "id": "P_38_C_224_Q5", "question": "Quin llibre va escriure Hernando Col\u00f3n?"}]}, {"context": "El 1479, o el 1480, va contraure matrimoni amb Felipa Mo\u00f1iz,[107] probablement a Lisboa, filla del colonitzador de les illes Madeira, Bartolom\u00e9 de Perestrello,[108][109] i germana del governador de Porto Santo. Un cop casat, va viure a Porto Santo i a Madeira,[110] la qual cosa fa suposar que viatg\u00e9s tamb\u00e9 a les A\u00e7ores. La seva relaci\u00f3 amb Felipa, de la classe alta portuguesa, li obriria portes per a la preparaci\u00f3 del seu projecte.[105] El 1480 van tenir el seu \u00fanic fill, Diego Col\u00f3n.[111]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb Felipa Mo\u00f1iz", "answer_start": 43}], "id": "P_38_C_225_Q1", "question": "Com es deia la seva dona??"}, {"answers": [{"text": "Bartolom\u00e9 de Perestrello", "answer_start": 134}], "id": "P_38_C_225_Q2", "question": "De qui era filla Felipa?"}, {"answers": [{"text": "Porto Santo i a Madeira", "answer_start": 236}], "id": "P_38_C_225_Q3", "question": "On va viure de casat?"}, {"answers": [{"text": "alta", "answer_start": 363}], "id": "P_38_C_225_Q4", "question": "De quina classe era Felipa?"}]}, {"context": "El 1904, Ugo Assereto descobr\u00ed, a l'Arxiu Notarial de l'estat de G\u00e8nova, entre les actes del notari Girolamo Ventimiglia (secci\u00f3 2a., anys 1474\u20131504, n\u00fam. 266), un document atorgat a G\u00e8nova el 25 d'agost de 1479. En aquest document, es menciona un tal Cristoforo Colombo, ciutad\u00e0 de G\u00e8nova, que per mandat de Paolo Di Negro fou enviat a l'illa de Madeira a comprar una certa quantitat de sucre. En aquest document, el tal Colombo assegura tenir vint-i-set anys (havia nascut, per tant, el 1451) i que marxa l'endem\u00e0 en direcci\u00f3 a Portugal.[19][20]", "qas": [{"answers": [{"text": "Girolamo Ventimiglia", "answer_start": 100}], "id": "P_38_C_226_Q1", "question": "Com es deia el notari?"}, {"answers": [{"text": "Madeira", "answer_start": 347}], "id": "P_38_C_226_Q4", "question": "On va ser enviat Cristoforo Colombo?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-set anys", "answer_start": 445}], "id": "P_38_C_226_Q5", "question": "Quants anys tenia segons el document?"}]}, {"context": "El 25 de setembre de 1493, Colom torn\u00e0 a salpar amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel\u00b7les) i mil cinc-cents marins, en direcci\u00f3 a les \u00cdndies des del port de Cadis acompanyat per fra Bernat Bo\u00efl, a qui el papa Alexandre VI havia donat amb les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esgl\u00e9sies, predicar i aplicar les penit\u00e8ncies que trob\u00e9s convenients.[232] Un altre destacat acompanyant de Colom fou el catal\u00e0 Pere Margarit,[233] cap militar de l'expedici\u00f3. Tamb\u00e9 anaren amb Colom el navegant Miquel Ballester, Diego Colom, germ\u00e0 de Crist\u00f2for, Miguel de Cuneo, Diego Alvar Chanca, Juan Ponce de Le\u00f3n, Antonio de Torres, Pere Casaus (pare de Bartomeu Casaus), Juan de la Cosa, Alonso de Hojeda i fra Ramon Paner, primer etn\u00f2graf d'Am\u00e8rica.[234][235]", "qas": [{"answers": [{"text": "disset vaixells", "answer_start": 52}], "id": "P_38_C_227_Q1", "question": "Quants vaixells van salpar?"}, {"answers": [{"text": "mil cinc-cents", "answer_start": 96}], "id": "P_38_C_227_Q2", "question": "Quants mariners hi anaven?"}, {"answers": [{"text": "Cadis", "answer_start": 160}], "id": "P_38_C_227_Q3", "question": "Des de quin port van salpar?"}, {"answers": [{"text": "Pere Margarit", "answer_start": 425}], "id": "P_38_C_227_Q4", "question": "Qui era el cap militar de l'expedici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "fra Ramon Paner", "answer_start": 710}], "id": "P_38_C_227_Q5", "question": "Qui va ser el primer etn\u00f2graf d'Am\u00e8rica?"}]}, {"context": "El 12 de maig de 1492 Colom deixa la cort, ubicada a Granada, i es dirigeix cap a la vila de Palos de la Frontera. Quan arriba a la vila[n. 25] es va trobar amb l'oposici\u00f3 dels ve\u00efns, que desconfiaven d'un estrany. Una reial provisi\u00f3[n. 26] dirigida a Diego Rodr\u00edguez Prieto i altres ve\u00efns de la vila, en la qual se'ls sancionava a servir a la corona amb dues caravel\u00b7les durant dos mesos,[n. 27][174][175][176] va ser llegida, el dia 23 de maig, a la porta de l'esgl\u00e9sia de San Jorge,[177] on estava situada la pla\u00e7a p\u00fablica. No obstant aix\u00f2, els sancionats \"acataren per\u00f2 no obe\u00efren\" l'ordre reial.[178]", "qas": [{"answers": [{"text": "Granada", "answer_start": 53}], "id": "P_38_C_228_Q1", "question": "On estava ubicada la cort?"}, {"answers": [{"text": "23 de maig", "answer_start": 435}], "id": "P_38_C_228_Q2", "question": "Quin dia van llegir la reial provisi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Palos de la Frontera", "answer_start": 93}], "id": "P_38_C_228_Q3", "question": "A quina ciutat va anar Colom?"}, {"answers": [{"text": "a la porta de l'esgl\u00e9sia", "answer_start": 447}], "id": "P_38_C_228_Q4", "question": "On van llegir la reial provisi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "acataren per\u00f2 no obe\u00efren", "answer_start": 560}], "id": "P_38_C_228_Q5", "question": "Qu\u00e8 van fer els sancionats?"}]}]}, {"title": "Nucli cel\u00b7lular", "paragraphs": [{"context": "Altres estructures subnuclears apareixen com a part de processos patol\u00f2gics anormals. Per exemple, s'ha observat la pres\u00e8ncia de petites barres intranuclears en alguns casos de miopatia nemal\u00ednica. Aquest trastorn sol ser el resultat de mutacions en l'actina, i les barres en si es componen d'actina mutant, a m\u00e9s d'altres prote\u00efnes citoesquel\u00e8tiques.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "estructures subnuclears", "answer_start": 7}], "id": "P_210_C_1255_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot ser part de processos patol\u00f2gics anormals?"}, {"answers": [{"text": "intranuclears", "answer_start": 144}], "id": "P_210_C_1255_Q2", "question": "Com s\u00f3n les barres que han trobat presents?"}, {"answers": [{"text": "miopatia nemal\u00ednica", "answer_start": 177}], "id": "P_210_C_1255_Q3", "question": "En quina malaltia han trobat questes barres?"}, {"answers": [{"text": "mutacions en l'actina", "answer_start": 237}], "id": "P_210_C_1255_Q4", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s resultat aquest trastorn?"}, {"answers": [{"text": "citoesquel\u00e8tiques", "answer_start": 333}], "id": "P_210_C_1255_Q5", "question": "Quines prote\u00efnes podem trobar a les barres?"}]}, {"context": "El nucli fou el primer org\u00e0nul a ser descobert. La il\u00b7lustraci\u00f3 probablement m\u00e9s antiga conservada es remunta a Antonie van Leeuwenhoek, un dels primers microscopistes (1632\u20131723). Observ\u00e0 un \"lumen\" al nucli, als gl\u00f2buls vermells del salm\u00f3.[1] A difer\u00e8ncia dels gl\u00f2buls vermells dels mam\u00edfers, els dels altres vertebrats conserven el nucli. El nucli tamb\u00e9 fou descrit per Franz Bauer el 1804[2] i amb m\u00e9s detall el 1831, pel bot\u00e0nic escoc\u00e8s Robert Brown en una xerrada a la Societat Linneana de Londres. Brown estava estudiant orqu\u00eddies amb el microscopi quan observ\u00e0 una \u00e0rea opaca, que anomen\u00e0 ar\u00e8ola o nucli, a les c\u00e8l\u00b7lules de la capa exterior de la flor.[3] No sugger\u00ed cap funci\u00f3 potencial per aquesta estructura. El 1838, Matthias Schleiden sugger\u00ed que el nucli t\u00e9 un paper en la generaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules, i encuny\u00e0 el nom \"citoblast\" (\"formador de c\u00e8l\u00b7lules\"). Creia haver observat noves c\u00e8l\u00b7lules formant-se al voltant dels \"citoblasts\". Franz Meyen fou un ferm oponent d'aquest punt de vista; descrigu\u00e9 la multiplicaci\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules per divisi\u00f3 i creia que moltes c\u00e8l\u00b7lules mancaven de nucli. La idea que les c\u00e8l\u00b7lules es poden generar de novo, sigui pel \"citoblast\" o d'una altra manera, contradeia el treball de Robert Remak (1852) i Rudolf Virchow (1855), que propagaren de manera decisiva el nou paradigma que les c\u00e8l\u00b7lules nom\u00e9s s\u00f3n generades per c\u00e8l\u00b7lules (omnis cellula e cellula). La funci\u00f3 del nucli romania incerta.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Antonie van Leeuwenhoek", "answer_start": 112}], "id": "P_210_C_1256_Q2", "question": "Qui va fer la il\u00b7lustraci\u00f3 probablement m\u00e9s antiga?"}, {"answers": [{"text": "als gl\u00f2buls vermells del salm\u00f3", "answer_start": 210}], "id": "P_210_C_1256_Q3", "question": "On va observar un \"lumen\" Antonie van Leeuwenhoek?"}, {"answers": [{"text": "en la generaci\u00f3 de c\u00e8l\u00b7lules", "answer_start": 781}], "id": "P_210_C_1256_Q5", "question": "En qu\u00e8 t\u00e9 un paper segons sugger\u00ed Matthias Schleiden?"}]}, {"context": "Com que la membrana nuclear \u00e9s impermeable a la majoria de mol\u00e8cules, calen porus nuclears per permetre el moviment de mol\u00e8cules a trav\u00e9s de l'embolcall. Aquests porus travessen ambdues membranes, oferint un canal que permet el lliure moviment de mol\u00e8cules petites i ions. El moviment de mol\u00e8cules m\u00e9s grans, com ara prote\u00efnes, est\u00e0 ben controlat, i requereix transport actiu regulat per prote\u00efnes portadores. El transport nuclear \u00e9s essencial pel funcionament cel\u00b7lular, car el moviment a trav\u00e9s dels porus \u00e9s necessari tant per l'expressi\u00f3 g\u00e8nica com pel manteniment dels cromosomes.", "qas": [{"answers": [{"text": "impermeable", "answer_start": 31}], "id": "P_210_C_1257_Q1", "question": "Com \u00e9s la membrana nuclear?"}, {"answers": [{"text": "porus nuclears", "answer_start": 76}], "id": "P_210_C_1257_Q2", "question": "Qu\u00e8 cal per permetre el moviment de les mol\u00e8cules?"}, {"answers": [{"text": "transport actiu", "answer_start": 360}], "id": "P_210_C_1257_Q3", "question": "Qu\u00e8 requereix el moviment de mol\u00e8cules m\u00e9s grans?"}, {"answers": [{"text": "pel funcionament cel\u00b7lular", "answer_start": 444}], "id": "P_210_C_1257_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 \u00e9s essencial el transport nuclear?"}]}, {"context": "Les mol\u00e8cules d'ARN acabades de sintetitzar s\u00f3n conegudes com a transcrits primaris o pre-ARNm. Han d'experimentar modificaci\u00f3 posttranscripcional al nucli abans de ser exportats al citoplasma; l'ARNm que apareix al nucli sense aquestes modificacions \u00e9s degradat en lloc de ser utilitzat per la traducci\u00f3. Les tres modificacions principals s\u00f3n el c\u00e0ping 5', la poliadenilaci\u00f3 3', i l'empalmament d'ARN. Dins el nucli, el pre-ARNm est\u00e0 associat a una s\u00e8rie de prote\u00efnes en complexos coneguts com a part\u00edcules de ribonucleoprote\u00efnes heterog\u00e8nies (RNPhn). L'afegit del 5' cap \u00e9s cotranscripcional i \u00e9s el primer pas de la modificaci\u00f3 postranscripcional. La cua de poliadenina 3' nom\u00e9s \u00e9s afegida quan ja s'ha acabat la transcripci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "transcrits primaris", "answer_start": 64}], "id": "P_210_C_1258_Q1", "question": "Com es coneixen les mol\u00e8cules d'ARN acabades de sintetitzar?"}, {"answers": [{"text": "posttranscripcional", "answer_start": 127}], "id": "P_210_C_1258_Q2", "question": "Quina modificaci\u00f3 del nucli han d'experimentar les mol\u00e8cules d'ARN abans de ser exportats al citoplasma?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 310}], "id": "P_210_C_1258_Q3", "question": "Quantes modificacions principals hi ha?"}, {"answers": [{"text": "a una s\u00e8rie de prote\u00efnes", "answer_start": 444}], "id": "P_210_C_1258_Q4", "question": "A qu\u00e8 s'associa el pre-ARNm dins el nucli?"}, {"answers": [{"text": "quan ja s'ha acabat la transcripci\u00f3", "answer_start": 693}], "id": "P_210_C_1258_Q5", "question": "Quan s'afegeix la cua de poliadenina 3'?"}]}, {"context": "L'expressi\u00f3 g\u00e8nica implica en primer lloc la transcripci\u00f3, en qu\u00e8 es fa servir l'ADN com plantilla per produir ARN. En el cas dels gens que codifiquen prote\u00efnes, l'ARN produ\u00eft a partir d'aquest proc\u00e9s \u00e9s ARN missatger (ARNm), que despr\u00e9s ha de ser tradu\u00eft pels ribosomes per formar una prote\u00efna. Com que els ribosomes es troben a l'exterior del nucli, cal exportar l'ARNm.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "la transcripci\u00f3", "answer_start": 42}], "id": "P_210_C_1260_Q1", "question": "Qu\u00e8 implica en primer lloc l'expressi\u00f3 g\u00e8nica?"}, {"answers": [{"text": "l'ADN", "answer_start": 79}], "id": "P_210_C_1260_Q2", "question": "Qu\u00e8 es fa servir de plantilla?"}, {"answers": [{"text": "pels ribosomes", "answer_start": 256}], "id": "P_210_C_1260_Q3", "question": "Per qui \u00e9s tradu\u00eft l'ARN missatger per formar una prote\u00efna?"}, {"answers": [{"text": "a l'exterior del nucli", "answer_start": 328}], "id": "P_210_C_1260_Q4", "question": "On es troben els ribosomes?"}, {"answers": [{"text": "exportar l'ARNm", "answer_start": 356}], "id": "P_210_C_1260_Q5", "question": "Qu\u00e8 cal fer per arriba als ribosomes?"}]}]}, {"title": "Triceratop", "paragraphs": [{"context": "El primer esp\u00e8cimen anomenat que avui en dia s'atribueix al triceratop \u00e9s un parell de banyes del front unides al sostre del crani, trobades a prop de Denver (Colorado) l'estiu de l'any 1887.[23] Aquest esp\u00e8cimen fou enviat a Othniel Charles Marsh, que creia que la formaci\u00f3 geol\u00f2gica de la qual provenia datava del Plioc\u00e8, i que els ossos pertanyien a un inusual bis\u00f3 particularment gran que va anomenar Bison alticornis.[23][24] L'any seg\u00fcent Marsh s'adon\u00e0 que hi havia dinosaures banyuts, i aquell any public\u00e0 el g\u00e8nere Ceratops a partir de restes fragment\u00e0ries,[25] per\u00f2 encara creia que B. alticornis era un mam\u00edfer del Plioc\u00e8. Li va caldre un tercer crani de cerat\u00f2psid molt m\u00e9s complet per canviar el seu punt de vista. L'esp\u00e8cimen, recol\u00b7lectat l'any 1888 per John Bell Hatcher de la formaci\u00f3 de Lance de Wyoming, fou descrit inicialment com una altra esp\u00e8cie de Ceratops.[26] Despr\u00e9s de reflexionar, Marsh canvi\u00e0 les seves idees i li don\u00e0 el nom gen\u00e8ric de Triceratops, acceptant que Bison alticornis era una altra esp\u00e8cie de Ceratops[27] (que m\u00e9s tard seria afegit a Triceratops[11]). La naturalesa robusta del crani de l'animal va permetre que molts exemplars fossin preservats com a f\u00f2ssils, permetent estudiar les variacions entre esp\u00e8cies i individus. Per conseg\u00fcent, les restes del triceratop han estat trobades a la formaci\u00f3 Hell Creek dels estats estatunidencs de Montana, Dakota del Nord i Dakota del Sud, a la formaci\u00f3 de Lance i a la formaci\u00f3 Evanston de Wyoming, i a la formaci\u00f3 de Laramie de Colorado. Tamb\u00e9 se n'han trobat a la formaci\u00f3 de Scollard de la prov\u00edncia canadenca d'Alberta i a la formaci\u00f3 del Frenchman de Saskatchewan, Canad\u00e0.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "prop de Denver", "answer_start": 143}], "id": "P_508_C_3043_Q1", "question": "On es va trobar el primer esp\u00e8cimen de triceratop?"}, {"answers": [{"text": "a un inusual bis\u00f3 particularment gran", "answer_start": 351}], "id": "P_508_C_3043_Q2", "question": "A qu\u00e8 es creia que pertanyien els ossos Othniel Charles Marsh?"}, {"answers": [{"text": "a Othniel Charles Marsh", "answer_start": 224}], "id": "P_508_C_3043_Q3", "question": "A qui van enviar l'esp\u00e8cimen trobat?"}, {"answers": [{"text": "La naturalesa robusta del crani de l'animal", "answer_start": 1095}], "id": "P_508_C_3043_Q5", "question": "Per qu\u00e8 molts exemplars de triceratops van ser preservats com a f\u00f2ssils?"}]}, {"context": "En un article presentat a Bristol (Regne Unit), a la confer\u00e8ncia de la Societat de Paleontologia dels Vertebrats, John Scannella reclassific\u00e0 els torosaures com exemplars de triceratop especialment madurs, possiblement d'un \u00fanic sexe. Jack Horner, el mentor de Scannella a la Universitat de Montana, remarc\u00e0 que els cranis dels ceratops es componien d'os metapl\u00e0stic. Una caracter\u00edstica de l'os metapl\u00e0stic \u00e9s que s'allarga i escur\u00e7a amb el temps, estenent-se i resorbint-se per crear noves formes. Segons Horner, s'ha observat una gran variaci\u00f3 fins i tot en els cranis identificats com pertanyents a triceratops, \"en qu\u00e8 els juvenils tenen les banyes orientades cap enrere i els adults cap endavant\". Aproximadament el 50% dels cranis de triceratops subadults tenen dues \u00e0rees primes al collar que corresponen a la ubicaci\u00f3 dels forats dels cranis de torosaure, cosa que suggereix que els forats es desenvolupaven per compensar el pes que hauria afegit el creixement d'un collar m\u00e9s gran en els exemplars madurs de triceratop.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "John Scannella", "answer_start": 114}], "id": "P_508_C_3044_Q1", "question": "Qui va reclassificar els torosaures com exemplars de triceratop?"}, {"answers": [{"text": "d'os metapl\u00e0stic", "answer_start": 350}], "id": "P_508_C_3044_Q2", "question": "De qu\u00e8 va dir que era el crani del ceratops Jack Horner?"}, {"answers": [{"text": "s'allarga i escur\u00e7a amb el temps", "answer_start": 414}], "id": "P_508_C_3044_Q3", "question": "Quina caracter\u00edstica t\u00e9 l'os metapl\u00e0stic?"}, {"answers": [{"text": "una gran variaci\u00f3", "answer_start": 528}], "id": "P_508_C_3044_Q4", "question": "Qu\u00e8 s'observa en els cranis de triceratops?"}]}, {"context": "S'ha especulat molt sobre les funcions dels guarniments del cap del triceratop. Les dues teories principals han girat al voltant de l'\u00fas en combat i l'exhibici\u00f3 durant el festeig. Avui en dia es pensa que aquesta segona funci\u00f3 era en realitat la funci\u00f3 prim\u00e0ria.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre les funcions dels guarniments del cap del triceratop", "answer_start": 20}], "id": "P_508_C_3045_Q1", "question": "Sobre qu\u00e8 s'ha especulat molt?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 84}], "id": "P_508_C_3045_Q2", "question": "Quantes teories principals hi ha de la funci\u00f3 dels guarniments?"}, {"answers": [{"text": "de l'\u00fas en combat i l'exhibici\u00f3 durant el festeig", "answer_start": 129}], "id": "P_508_C_3045_Q3", "question": "Al voltant de qu\u00e8 giren les dues teories?"}, {"answers": [{"text": "l'exhibici\u00f3 durant el festeig", "answer_start": 149}], "id": "P_508_C_3045_Q4", "question": "Quina es pensa que era la funci\u00f3 prim\u00e0ria avui en dia?"}]}, {"context": "El torosaure \u00e9s un g\u00e8nere de cerat\u00f2psid descrit per primera vegada el 1891 a partir d'un parell de cranis, dos anys despr\u00e9s de la identificaci\u00f3 del triceratop. El g\u00e8nere Torosaurus s'assembla a Triceratops quant a l'edat geol\u00f2gica, la distribuci\u00f3, l'anatomia i la mida, i ha estat reconegut com un parent proper seu.[32] Els seus car\u00e0cters distintius s\u00f3n un crani allargat i la pres\u00e8ncia de dues fosses al collar. Recentment, els paleont\u00f2legs que investiguen l'ontog\u00e8nesi dels dinosaures (el creixement i desenvolupament dels individus al llarg de la seva vida) de la formaci\u00f3 de Hell Creek de Montana han presentat proves que ambd\u00f3s animals formen un \u00fanic g\u00e8nere.", "qas": [{"answers": [{"text": "el 1891", "answer_start": 67}], "id": "P_508_C_3046_Q1", "question": "Quin any es va descriure el torosaure?"}, {"answers": [{"text": "d'un parell de cranis", "answer_start": 84}], "id": "P_508_C_3046_Q2", "question": "A partir de qu\u00e8 van descriure el torosaure?"}, {"answers": [{"text": "a Triceratops", "answer_start": 192}], "id": "P_508_C_3046_Q3", "question": "A quin g\u00e8nere s'assembla el g\u00e8nere Torosaurus?"}, {"answers": [{"text": "com un parent proper seu", "answer_start": 291}], "id": "P_508_C_3046_Q4", "question": "Com ha estat reconegut el g\u00e8nere Torosaurus respecte al g\u00e8nere Triceratops?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 391}], "id": "P_508_C_3046_Q5", "question": "Quantes fosses t\u00e9 al collar el Torosaurus?"}]}, {"context": "S'estima que un exemplar del triceratop podia arribar a mesurar entre 7,9 i 9 metres de longitud, entre 2,9 i 3 d'al\u00e7ada,[5][6] i entre 6,1 i 12 tones de pes.[7] El tret m\u00e9s distintiu era el seu llarg crani, dels m\u00e9s llargs de tots els animals terrestres. Podia cr\u00e9ixer fins a superar els dos metres de longitud[4] i podia arribar a representar quasi la tercera part de la longitud total de l'animal.[3] Tenia una \u00fanica banya al musell, situada sobre els narius i un parell de banyes d'aproximadament un metre de llarg, una a sobre de cada ull. A la part posterior del crani tenia un collar ossi relativament curt. La major part dels altres dinosaures amb collar hi tenien fosses grans, mentre que el collar del triceratop era perceptiblement mass\u00eds, sense fosses.", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 7,9 i 9 metres", "answer_start": 64}], "id": "P_508_C_3047_Q1", "question": "Quina longitud podia mesurar un triceratop?"}, {"answers": [{"text": "el seu llarg crani", "answer_start": 188}], "id": "P_508_C_3047_Q2", "question": "Qui tret era distintiu del triceratop?"}, {"answers": [{"text": "fins a superar els dos metres de longitud", "answer_start": 270}], "id": "P_508_C_3047_Q3", "question": "Quan podia cr\u00e9ixer el crani del triceratop?"}, {"answers": [{"text": "al musell", "answer_start": 426}], "id": "P_508_C_3047_Q4", "question": "On tenia una \u00fanica banya el triceratop?"}, {"answers": [{"text": "un metre de llarg", "answer_start": 501}], "id": "P_508_C_3047_Q5", "question": "Quina longitud tenien les banyes de sobre els ulls?"}]}, {"context": "La teoria sobre el seu \u00fas en l'exhibici\u00f3 sexual fou proposada per primera vegada per Davitaixvili l'any 1961 i an\u00e0 guanyant acceptaci\u00f3 des d'aleshores.[17][47][56] Es poden apreciar proves que l'exhibici\u00f3 sexual era important, tant en el festeig com en altres comportaments socials, en el fet que els dinosaures banyuts difereixen marcadament en els seus guarniments, fent cada esp\u00e8cie molt distintiva. Altres criatures modernes que tamb\u00e9 presenten banyes i guarniments els utilitzen en comportaments similars.[57] Un estudi recent del crani m\u00e9s petit del triceratop, un juvenil constatat, mostra que tenia el collar i les banyes desenvolupades a una edat molt primerenca, precedint el desenvolupament sexual i per tant probablement importants per la comunicaci\u00f3 visual i el reconeixement espec\u00edfic en general.[58] Els grans ulls i trets els escur\u00e7ats, unes caracter\u00edstiques t\u00edpiques dels \"mam\u00edfers nounats bufons\", tamb\u00e9 suggereixen que hi havia cura paternal en els triceratops.", "qas": [{"answers": [{"text": "Davitaixvili", "answer_start": 85}], "id": "P_508_C_3048_Q1", "question": "Qui va proposar la teoria del seu \u00fas en l'exhibici\u00f3 sexual?"}, {"answers": [{"text": "a una edat molt primerenca", "answer_start": 645}], "id": "P_508_C_3048_Q3", "question": "A quina edat tenia desenvolupat el collar i les banyes un triceratop juvenil?"}, {"answers": [{"text": "per la comunicaci\u00f3 visual i el reconeixement espec\u00edfic en general", "answer_start": 744}], "id": "P_508_C_3048_Q4", "question": "Per qu\u00e8 sembla que eren importants el collar i les banyes al veure que l'exemplar jove ja les tenia?"}]}]}, {"title": "Experiment de Davisson-Germer", "paragraphs": [{"context": "Al cap de pocs anys del descobriment de la difracci\u00f3 d'electrons, la dualitat ona-part\u00edcula tamb\u00e9 fou demostrada per a \u00e0toms i mol\u00e8cules. \u00c0toms d'heli i mol\u00e8cules d'hidrogen foren difractats en les superf\u00edcies dels plans cristal\u00b7logr\u00e0fics (100) de cristalls de fluorur de liti, LIF, fluorur de sodi, NaF, i clorur de sodi, NaCl, mentre que \u00e0toms d'hidrogen foren difractats en superf\u00edcies de LiF. La difracci\u00f3 de neutrons tamb\u00e9 fou observada uns anys despr\u00e9s.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a \u00e0toms i mol\u00e8cules", "answer_start": 113}], "id": "P_414_C_2479_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 va ser demostrada la dualitat ona-part\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "uns anys despr\u00e9s", "answer_start": 442}], "id": "P_414_C_2479_Q2", "question": "Quan fou observada la difracci\u00f3 de neutrons?"}, {"answers": [{"text": "de LiF", "answer_start": 389}], "id": "P_414_C_2479_Q3", "question": "En quines superf\u00edcies van difractar \u00e0toms d'hidrogen?"}]}, {"context": "Per una altra banda l'experiment de Davisson-Germer deriv\u00e0 en la t\u00e8cnica anal\u00edtica anomenada difracci\u00f3 d'electrons de baixa energia, la qual s'empra per a l'estudi de les superf\u00edcies dels cristalls i dels processos que tenen lloc en elles. Els electrons emprats tenen energies entre els 10 eV i 200 eV, que corresponen a longituds d'ona entre 100 pm i 400 pm. D'aquesta manera \u00e9s possible estudiar nom\u00e9s les superf\u00edcies, ja que aquests electrons nom\u00e9s s\u00f3n difractats pels \u00e0toms de la superf\u00edcie, o pels m\u00e9s propers a ella.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "difracci\u00f3 d'electrons de baixa energia", "answer_start": 93}], "id": "P_414_C_2480_Q1", "question": "En quina t\u00e8cnica deriv\u00e0 l'experiment de Davisson-Germer?"}, {"answers": [{"text": "per a l'estudi de les superf\u00edcies dels cristalls i dels processos que tenen lloc en elles.", "answer_start": 149}], "id": "P_414_C_2480_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 es fa servir la difracci\u00f3 d'electrons de baixa energia?"}, {"answers": [{"text": "entre els 10 eV i 200 eV", "answer_start": 277}], "id": "P_414_C_2480_Q3", "question": "Quina energia tenen el electrons emprats?"}, {"answers": [{"text": "entre 100 pm i 400 pm", "answer_start": 337}], "id": "P_414_C_2480_Q4", "question": "A quines longituds d'ona corresponen?"}, {"answers": [{"text": "pels \u00e0toms de la superf\u00edcie", "answer_start": 467}], "id": "P_414_C_2480_Q5", "question": "Per qu\u00e8 s\u00f3n difractats aquests electrons?"}]}, {"context": "El suggeriment d'Els\u00e4sser fou comunicat per Max Born als f\u00edsics reunits a Oxford en un congr\u00e9s de la British Association for the Advancement of Science l'estiu del 1926, al qual assist\u00ed Clinton J. Davisson.[11][12] Gr\u00e0cies a aquest congr\u00e9s, Davisson descobr\u00ed la import\u00e0ncia i el significat del seu descobriment i el coment\u00e0 amb Owen W. Richardson, Max Born i James Franck, els quals tamb\u00e9 li parlaren de la nova mec\u00e0nica ondulat\u00f2ria que havia acabat de publicar el f\u00edsic Erwin Schr\u00f6dinger.[13][14] Amb aquesta nova informaci\u00f3 part\u00ed cap a Nova York amb l'objectiu de demostrar la naturalesa corpuscular dels electrons.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la British Association for the Advancement of Science", "answer_start": 95}], "id": "P_414_C_2481_Q2", "question": "En quin congr\u00e9s estaven reunits els f\u00edsics?"}, {"answers": [{"text": "la import\u00e0ncia i el significat del seu descobriment", "answer_start": 259}], "id": "P_414_C_2481_Q3", "question": "Qu\u00e8 va descobrir Davisson en el congr\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "Erwin Schr\u00f6dinger", "answer_start": 471}], "id": "P_414_C_2481_Q4", "question": "Quin havia publicat una nova mec\u00e0nica ondulat\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "la naturalesa corpuscular dels electrons", "answer_start": 576}], "id": "P_414_C_2481_Q5", "question": "Qu\u00e8 volia demostrar a Nova York?"}]}, {"context": "La difracci\u00f3 de raigs X es produeix perqu\u00e8 aquesta radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica t\u00e9 longituds d'ona molt curta, entre 10 nm i 100 pm, comparables a les dist\u00e0ncies interat\u00f2miques als cristalls (en el n\u00edquel aquesta \u00e9s     D = 215  p m   {\\displaystyle D=215\\;pm}  ). En aquest cas es produeix una dispersi\u00f3 d'una manera especular, per reflexi\u00f3, pels \u00e0toms del cristall, i els diferents raigs difractats interfereixen amb interfer\u00e8ncies constructives i destructives. Les primeres reforcen la intensitat del feix i les segones l'anul\u00b7len.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt curta", "answer_start": 96}], "id": "P_414_C_2482_Q1", "question": "Com s\u00f3n les longituds d'ona de la radiaci\u00f3 electromagn\u00e8tica?"}, {"answers": [{"text": "a les dist\u00e0ncies interat\u00f2miques als cristalls", "answer_start": 142}], "id": "P_414_C_2482_Q2", "question": "A qu\u00e8 s\u00f3n comparables aquestes longitud d'ona?"}, {"answers": [{"text": "d'una manera especular", "answer_start": 302}], "id": "P_414_C_2482_Q3", "question": "Com es produeix la dispersi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "constructives i destructives", "answer_start": 431}], "id": "P_414_C_2482_Q4", "question": "Amb quines interfer\u00e8ncies interfereixen els diferents raigs difractats?"}, {"answers": [{"text": "reforcen la intensitat del feix", "answer_start": 474}], "id": "P_414_C_2482_Q5", "question": "Qu\u00e8 fan les interfer\u00e8ncies constructives?"}]}]}, {"title": "Catedral de Sig\u00fcenza", "paragraphs": [{"context": "La nau central \u00e9s del segle xiv i ja \u00e9s d'estil g\u00f2tic, i la rosassa de la fa\u00e7ana principal, del xv, est\u00e0 envoltada per diverses motllures en degradaci\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, t\u00e9 una sanefa a la part m\u00e9s exterior amb una ornamentaci\u00f3 de \u00abpuntes de diamant\u00bb. Ja al segle XV va ser el bisbe i futur cardenal Mendoza el que es va fer c\u00e0rrec de les obres cobrint les voltes del creuer i reformant les del presbiteri. Al segle xvi l'obra m\u00e9s important va ser la girola que per a la seva realitzaci\u00f3 va caldra demolir una part de la cap\u00e7alera rom\u00e0nica, i varen desapar\u00e8ixer les absidioles.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "xiv", "answer_start": 28}], "id": "P_326_C_1951_Q1", "question": "De quin segle \u00e9s la nau central?"}, {"answers": [{"text": "g\u00f2tic", "answer_start": 48}], "id": "P_326_C_1951_Q2", "question": "De quin estil \u00e9s la nau central?"}, {"answers": [{"text": "per diverses motllures en degradaci\u00f3", "answer_start": 115}], "id": "P_326_C_1951_Q3", "question": "Per qu\u00e8 esta envoltada la rosassa de la fa\u00e7ana principal?"}, {"answers": [{"text": "Mendoza", "answer_start": 296}], "id": "P_326_C_1951_Q4", "question": "Qui es va fer c\u00e0rrec de les obres al segle XV?"}, {"answers": [{"text": "la girola", "answer_start": 444}], "id": "P_326_C_1951_Q5", "question": "Quina va ser l'obra m\u00e9s important del segle xvi?"}]}, {"context": "Al centre d'aquest cadirat es troba la cadira episcopal que t\u00e9 el respatller tallat amb dues imatges i l'escut del cardenal Mendoza. La cadira est\u00e0 coberta amb un gran dosser amb un pinacle que est\u00e0 realitzat en el mateix estil. Els escultors tallistes que van treballar en el cadirat del cor estaven sota la direcci\u00f3 de Mart\u00edn S\u00e1nchez; tamb\u00e9 va participar un ve\u00ed de Sig\u00fcenza anomenat Alfonso Gonz\u00e1lez. El 1503 estaven treballant Petit Juan, Francisco Coca i Mart\u00edn Vandoma. La cadira del bisbe es creu que va ser realitzada pel mestre Rodrigo Alem\u00e1n que tamb\u00e9 va treballar al cadirat del cor baix.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "la cadira episcopal", "answer_start": 36}], "id": "P_326_C_1952_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha al centre del cadirat?"}, {"answers": [{"text": "tallat amb dues imatges i l'escut del cardenal Mendoza", "answer_start": 77}], "id": "P_326_C_1952_Q2", "question": "Com t\u00e9 el respatller la cadira episcopal?"}, {"answers": [{"text": "un gran dosser", "answer_start": 160}], "id": "P_326_C_1952_Q3", "question": "Qu\u00e8 cobreix la cadira episcopal?"}, {"answers": [{"text": "Alfonso Gonz\u00e1lez", "answer_start": 385}], "id": "P_326_C_1952_Q4", "question": "Quin ve\u00ed de Sig\u00fcenza va participar en la realitzaci\u00f3 del cadirat del cor?"}, {"answers": [{"text": "Rodrigo Alem\u00e1n", "answer_start": 536}], "id": "P_326_C_1952_Q5", "question": "Qui es creu que va realitzar la cadira episcopal?"}]}, {"context": "El nou claustre d'estil g\u00f2tic tard\u00e0 amb decoracions renaixentistes va substituir l'anterior rom\u00e0nic que, en tenir la sostrada de fusta, estava en un estat ru\u00efn\u00f3s. Va ser un enc\u00e0rrec pel bisbe Bernardino L\u00f3pez de Carvajal (1495-1511) quan ja era cardenal i residia a Roma; va rebre el suport del cardenal Cisneros, antic capell\u00e0 major de la catedral. Les voltes de les galeries s\u00f3n de creueria sexpartita, amb les claus en policromia que representen els escuts del cap\u00edtol catedralici i el del bisbe L\u00f3pez de Carvajal. A la part est se situa la sala capitular d'estiu, l'antiga capella de Nuestra Se\u00f1ora de la Paz i museu dioces\u00e0, que est\u00e0 decorada amb una magn\u00edfica col\u00b7lecci\u00f3 de tapissos flamencs. Tamb\u00e9 hi ha la capella de Santiago Zabedeo i la llibreria, del segle xvi, amb una portada decorada a l'estil plateresc.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "g\u00f2tic tard\u00e0", "answer_start": 24}], "id": "P_326_C_1953_Q1", "question": "De quin estil era el nou claustre?"}, {"answers": [{"text": "en un estat ru\u00efn\u00f3s", "answer_start": 143}], "id": "P_326_C_1953_Q2", "question": "Com estava l'antic claustre rom\u00e0nic?"}, {"answers": [{"text": "Bernardino L\u00f3pez de Carvajal", "answer_start": 192}], "id": "P_326_C_1953_Q3", "question": "Qui va encarregar el nou claustre?"}, {"answers": [{"text": "de creueria sexpartita", "answer_start": 381}], "id": "P_326_C_1953_Q4", "question": "Com s\u00f3n les voltes de les galeries del nou claustre?"}]}, {"context": "Davant la fa\u00e7ana hi ha un atri constru\u00eft al segle xvi, que era un antic cementiri dels canonges i els seus familiars. Est\u00e0 tancat per una reixa que t\u00e9 dues portes de forja; a la reixa apareix inserit l'escut del bisbe Francisco Delgado y Venegas amb la inscripci\u00f3 de \u00abM. Sanchez em fecit an.1783\u00bb i una creu de coronament.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "un atri", "answer_start": 23}], "id": "P_326_C_1954_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha davant la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "al segle xvi", "answer_start": 41}], "id": "P_326_C_1954_Q2", "question": "Quan va ser constru\u00eft l'atri?"}, {"answers": [{"text": "un antic cementiri dels canonges i els seus familiars", "answer_start": 63}], "id": "P_326_C_1954_Q3", "question": "Qu\u00e8 era l'atri?"}, {"answers": [{"text": "dues portes de forja", "answer_start": 151}], "id": "P_326_C_1954_Q4", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 la reixa que tanca l'atri?"}, {"answers": [{"text": "del bisbe Francisco Delgado", "answer_start": 208}], "id": "P_326_C_1954_Q5", "question": "De qui \u00e9s l'escut hi ha inserit a la reixa?"}]}, {"context": "Les portes laterals estan formades amb arcs de mig punt i arquivoltes. La m\u00e9s ben conservada \u00e9s la del costat de l'evangeli. En aquesta porta es poden veure ornamentacions que fonamentalment s\u00f3n motius vegetals de grans fulles i entrella\u00e7ats ovoides. Tamb\u00e9 s'observen bandes escacades que estan sostingudes sobre unes columnes amb capitells tamb\u00e9 tallats. Sobre ambdues portes es troba un finestral amb un arc de mig punt i unes columnes ben fines que sostenen unes petites arquivoltes llises.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb arcs de mig punt i arquivoltes", "answer_start": 35}], "id": "P_326_C_1955_Q1", "question": "Com estan formades les portes laterals?"}, {"answers": [{"text": "la del costat de l'evangeli", "answer_start": 96}], "id": "P_326_C_1955_Q2", "question": "Quina \u00e9s la porta lateral m\u00e9s ben conservada?"}, {"answers": [{"text": "grans fulles", "answer_start": 214}], "id": "P_326_C_1955_Q3", "question": "Quins motius vegetals hi ha a la porta de l'evangeli?"}, {"answers": [{"text": "tallats", "answer_start": 347}], "id": "P_326_C_1955_Q4", "question": "Com s\u00f3n els capitells de la porta de l'evangeli?"}, {"answers": [{"text": "un finestral", "answer_start": 386}], "id": "P_326_C_1955_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha sobre ambdues portes?"}]}, {"context": "L'escultura de santa Maria \u00e9s rom\u00e0nica, del segle xii. Es considera que va ser una ofrena del bisbe Bernardo de Ag\u00e9n, i era la imatge que l'acompanyava en les seves reconquestes dels territoris del bisbat. \u00c9s de fusta de xiprer policromada, i la Mare de D\u00e9u porta sobre el genoll esquerre l'infant Jes\u00fas i amb la m\u00e0 dreta sost\u00e9 una flor de lis. Com al segle xiv la imatge ja estava molt deteriorada va ser reformada i va adquirir un \u00abaire g\u00f2tic\u00bb i fou xapada en argent. Va ser venerada al primitiu retaule de l'altar major de la catedral, d'on li prov\u00e9 el nom popular de la catedral: Santa Mar\u00eda de la Mayor. Quan es va construir el nou retaule per a la capella major, la imatge de la Mare de D\u00e9u es va traslladar a l'esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda de los Huertos i l'any 1617 torn\u00e0 a la catedral per ocupar un lloc al retaule de la capella de l'Anunciaci\u00f3. El 1673, es realitz\u00e0 el trasllat definitiu a l'altar del rerecor. Durant la Guerra Civil espanyola, la imatge va patir diversos danys que van obligar a iniciar una nova restauraci\u00f3 el 1974; es van retirar les xapes de plata que cobria la fusta policromada, deixant-la amb la que sembla que deuria ser la seva aparen\u00e7a original.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "rom\u00e0nica", "answer_start": 30}], "id": "P_326_C_1956_Q1", "question": "De quin estil \u00e9s l'escultura de santa Maria?"}, {"answers": [{"text": "del bisbe Bernardo de Ag\u00e9n", "answer_start": 90}], "id": "P_326_C_1956_Q2", "question": "De qui va ser ofrena l'escultura de santa Maria?"}, {"answers": [{"text": "l'infant Jes\u00fas", "answer_start": 289}], "id": "P_326_C_1956_Q3", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 l'escultura de santa Maria sobre el genoll esquerre?"}, {"answers": [{"text": "argent", "answer_start": 462}], "id": "P_326_C_1956_Q4", "question": "De quin material van xapar l'escultura de santa Maria en reformar-la?"}, {"answers": [{"text": "a l'esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda de los Huertos", "answer_start": 714}], "id": "P_326_C_1956_Q5", "question": "On van traslladar la imatge de la Mare de D\u00e9u?"}]}]}, {"title": "Catedral de Mallorca", "paragraphs": [{"context": "El tercer cos el formen els pinacles, tots de la mateixa altura, situats damunt els contraforts menors o embotits als contraforts majors. El tercer cos el constitueix la part superior dels contraforts majors i comen\u00e7a amb una imposta que corre, a l'al\u00e7ada del cimal dels pinacles menors, pels costats exteriors dels contraforts. Nom\u00e9s hi ha pinacles a les capelles de migjorn mentre que a tramuntana hi ha el pilar dels pinacles nom\u00e9s a la primera capella de llevant. A les cares laterals dels contraforts majors hi ha una imposta que surt del peu de l'agulla del pinacle embotit. A partir d'aquesta imposta, tres impostes m\u00e9s divideixen el contrafort en quatre trams, iguals els tres inferiors i m\u00e9s petit el superior. Aquest darrer \u00e9s limitat per una motllura com les de les altres impostes que, en el primer contrafort de la banda de llevant, separa els dos pinacles que els coronen i que s\u00f3n units per una claraboia de quatre roses. Els altres contraforts de migjorn acaben amb el pilar del pinacle sense agulla, que arriba fins a la rima de la nau central. A la banda de tramuntana \u00e9s complet el pinacle de l'interior i de l'altre nom\u00e9s hi ha el pilar, per\u00f2, llevat del primer contrafort, cap no t\u00e9 cresteria.", "qas": [{"answers": [{"text": "la part superior dels contraforts", "answer_start": 167}], "id": "P_311_C_1861_Q2", "question": "Qu\u00e8 constitueix el tercer cos?"}, {"answers": [{"text": "a la primera capella de llevant", "answer_start": 435}], "id": "P_311_C_1861_Q3", "question": "On \u00e9s el pilar dels pinacles?"}, {"answers": [{"text": "del peu de l'agulla del pinacle embotit", "answer_start": 540}], "id": "P_311_C_1861_Q4", "question": "D'on surt la imposta de les cares laterals dels contraforts majors?"}, {"answers": [{"text": "sense agulla", "answer_start": 1003}], "id": "P_311_C_1861_Q5", "question": "Com \u00e9s el pilar del pinacle dels altres contraforts de migjorn?"}]}, {"context": "El primer cor que va tenir el temple va ser una obra del segle XIV de l'artista Arnau Campredon que va quedar pr\u00e0cticament destrossat en esfondrar-se un arc de la nau central el 1490. El pr\u00f2xim cor es va finalitzar el 1536 en estil renaixement i on van treballar els mestres francesos Antoine Dubois, Philippe Fillau d'Orleans i l'aragon\u00e8s Juan de Salas.[22] El cadirat del cor est\u00e0 realitzat en fusta de roure amb els respatllers gravats i consta de cent deu cadires. El 1904 Antoni Gaud\u00ed va traslladar i va reorganitzar el cor a tots dos costats del presbiteri en dos nivells i en dues fileres, col\u00b7locant al centre la c\u00e0tedra episcopal i realitzant unes tribunes en alt per als cantors.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "Arnau Campredon", "answer_start": 80}], "id": "P_311_C_1862_Q1", "question": "De qui va ser obra el primer cor que va tenir el temple?"}, {"answers": [{"text": "el 1490", "answer_start": 175}], "id": "P_311_C_1862_Q2", "question": "Quan es va enfonsar el cor creat per Arnau Campredon al temple?"}, {"answers": [{"text": "1536", "answer_start": 218}], "id": "P_311_C_1862_Q3", "question": "Quin any es va finalitzar el pr\u00f2xim cor del temple?"}, {"answers": [{"text": "renaixement", "answer_start": 232}], "id": "P_311_C_1862_Q4", "question": "De quin estil \u00e9s el pr\u00f2xim cor del temple?"}, {"answers": [{"text": "Antoni Gaud\u00ed", "answer_start": 477}], "id": "P_311_C_1862_Q5", "question": "Qui va traslladar i va reorganitzar el cor el 1904?"}]}, {"context": "Les impostes del segon cos continuen pels contraforts dels absis laterals. Aquestes impostes i les del cos seg\u00fcent, format per la continuaci\u00f3 dels contraforts majors, continuen pels contraforts de l'absis de la nau central o capella Reial. L'\u00fanic cos sense impostes \u00e9s la capella de la Trinitat. Les impostes dels absis menors nom\u00e9s continuen als quatre contraforts m\u00e9s propers i als seg\u00fcents desapareix la imposta de sota les g\u00e0rgoles. Just damunt la darrera imposta dels contraforts de la capella Reial hi ha una g\u00e0rgola.", "qas": [{"answers": [{"text": "Les impostes del segon cos", "answer_start": 0}], "id": "P_311_C_1863_Q1", "question": "Qu\u00e8 continua pels contraforts dels absis laterals?"}, {"answers": [{"text": "pels contraforts de l'absis de la nau central", "answer_start": 177}], "id": "P_311_C_1863_Q2", "question": "Per on continuen aquestes impostes i les seg\u00fcents?"}, {"answers": [{"text": "la capella de la Trinitat", "answer_start": 269}], "id": "P_311_C_1863_Q4", "question": "Quin \u00e9s l'\u00fanic cos sense impostes?"}, {"answers": [{"text": "una g\u00e0rgola", "answer_start": 511}], "id": "P_311_C_1863_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha damunt la darrera imposta dels contraforts de la capella Reial?"}]}, {"context": "Aquest portal antigament anomenat dels Ap\u00f2stols, est\u00e0 situat a migjorn mirant al mar i ha estat constru\u00eft en estil g\u00f2tic per diferents escultors. La porta est\u00e0 partida per un mainell amb una imatge de la Mare de D\u00e9u amb l'Infant, d'obra Pere Morey l'original es conserva al museu dioces\u00e0 i i substitu\u00efda al portal el 1917 per una c\u00f2pia de Guillem Galm\u00e9s.[11] El timp\u00e0 es troba dedicat a l'Eucaristia representada per \u00abl'\u00faltim sopar\u00bb realitzat per Jean de Valenciennes. La tradici\u00f3 conta que el tema va ser seleccionat pel gran nombre de jueus conversos que habitaven Palma. La idea era, sense exposar cap tema de l'Antic Testament, mostrar un tema cristi\u00e0 com la transformaci\u00f3 del pa i el vi. Els ap\u00f2stols sant Pere i sant Pau que s\u00f3n a tots dos costats del portal s\u00f3n obra de Guillem Sagrera. T\u00e9 una gran ornamentaci\u00f3 amb motius vegetals, geom\u00e8trics i animals fant\u00e0stics.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "dels Ap\u00f2stols", "answer_start": 34}], "id": "P_311_C_1864_Q1", "question": "Com s'anomenava antigament aquest portal?"}, {"answers": [{"text": "g\u00f2tic", "answer_start": 115}], "id": "P_311_C_1864_Q2", "question": "En quin estil van construir aquest portal diferents escultors?"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u amb l'Infant", "answer_start": 201}], "id": "P_311_C_1864_Q3", "question": "Quina imatge hi ha al mainell de la porta?"}, {"answers": [{"text": "Guillem Galm\u00e9s", "answer_start": 339}], "id": "P_311_C_1864_Q4", "question": "Qui va fer la imatge que hi ha al mainell de la porta?"}, {"answers": [{"text": "Jean de Valenciennes", "answer_start": 447}], "id": "P_311_C_1864_Q5", "question": "Qui va realitzar l'\u00faltim sopar que hi ha a el timp\u00e0?"}]}, {"context": "Sobre l'origen de la construcci\u00f3 de les naus laterals, amb els seus absis, i de la central, hi ha tres teories. Segons una, que ja ning\u00fa no defensa, la catedral aix\u00ed com la coneixem actualment obeeix a un pla inicial. Una altra teoria, que es basa en indicis constructius, afirma que la seu originalment havia de tenir sols una nau de l'amplada de la capella Reial i que aquesta, doncs, havia de continuar fins al campanar amb la mateixa al\u00e7ada i estructura que aquesta, segurament amb capelles laterals no sabem de quina forma, i que a mitjan segle xiv es va decidir passar a un pla de tres naus,[9] en un cas contrari al de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpiny\u00e0 i al de la seu de Girona. La darrera teoria, tamb\u00e9 per indicis constructius, parteix del canvi a un pla de tres naus de devers 1330, per\u00f2 totes molt m\u00e9s baixes que les actuals, a l'estil de la seu de Barcelona i amb poca difer\u00e8ncia entre la major i les laterals, com a la seu esmentada i a Santa Maria del Mar, i que a mitjan segle XIV es decid\u00ed elevar totes les naus i fer la central encara m\u00e9s alta (Marcel Durliat). Es tractava d'un canvi de pla relacionat amb la reincorporaci\u00f3 del Regne de Mallorca a la Corona d'Arag\u00f3 (1343), com tamb\u00e9 l'aturada de les obres de Sant Joan el Nou de Perpiny\u00e0 que tingu\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia el canvi de pla.", "qas": [{"answers": [{"text": "la reincorporaci\u00f3 del Regne de Mallorca a la Corona d'Arag\u00f3", "answer_start": 1136}], "id": "P_311_C_1865_Q4", "question": "Qu\u00e8 va canviar el pla de construcci\u00f3 de la catedral segons la tercera teoria?"}, {"answers": [{"text": "molt m\u00e9s baixes", "answer_start": 816}], "id": "P_311_C_1865_Q5", "question": "Com havien de ser les naus de la catedral segons la tercera teoria comparades amb les actuals?"}]}, {"context": "La fa\u00e7ana primitiva tamb\u00e9 tenia quatre torres, per\u00f2 eren octogonals (com les columnes de l'interior, les torres de Llotja i les de la fa\u00e7ana de Sant Nicolau), no tenien agulles, i les centrals seguien l'alineament de les columnes de les naus. Aix\u00ed mateix, acabava horitzontalment, com la de Barcelona fins a 1886, de manera que formava un gran rectangle, dividit per dues impostes paral\u00b7leles a terra i a la banda superior de la fa\u00e7ana, mentre que ara a l'altura de les naus laterals nom\u00e9s t\u00e9 llur al\u00e7\u00e0ria. Com a acabament final central d'aquesta fa\u00e7ana a l'\u00faltima reforma de finals del segle xix, es troba un front\u00f3 amb un gran relleu circular realitzat per Marc Llin\u00e0s que representa l'Assumpci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u amb el sepulcre buit i un \u00e0ngel sostenint la seva tapa, envoltada tota l'escena per un grup d'ap\u00f2stols. Sobre aquest relleu va ser encarregada a l'escultor Llu\u00eds Font i Martorell, per al coronament de la fa\u00e7ana, la figura exempta de Maria a la seva ascensi\u00f3 als cels, que per la seva altura i a causa de les cornises de la fa\u00e7ana \u00e9s poc visible.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 32}], "id": "P_311_C_1866_Q1", "question": "Quantes torres tenia la fa\u00e7ana primitiva?"}, {"answers": [{"text": "octogonals", "answer_start": 57}], "id": "P_311_C_1866_Q2", "question": "Com eren les torres de la fa\u00e7ana primitiva?"}, {"answers": [{"text": "un front\u00f3", "answer_start": 607}], "id": "P_311_C_1866_Q3", "question": "Qu\u00e8 trobaren com a acabament final central de la fa\u00e7ana durant l'\u00faltima reforma de finals del segle xix?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds Font i Martorell", "answer_start": 872}], "id": "P_311_C_1866_Q4", "question": "De qui \u00e9s obra la figura exempta de Maria del coronament de la fa\u00e7ana?"}]}]}, {"title": "Simfonia n\u00fam. 1 (Martin\u016f)", "paragraphs": [{"context": "El final \u00e9s de dif\u00edcil maneig, sobretot r\u00edtmicament, amb una energia cin\u00e8tica pura amb poc descans. El final \u00e9s un dels m\u00e9s bulliciosos i emocionants dels que es poden trobar en una obra simf\u00f2nica del segle xx.[1] Nom\u00e9s en el moviment final, allegro non troppo, s'entreveu certa esperan\u00e7a, que d'alguna manera prefigura el que ser\u00e0 l'esperit de la Simfonia n\u00fam. 4.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "xx", "answer_start": 207}], "id": "P_252_C_1507_Q2", "question": "A quin segle pertany l'obra?"}, {"answers": [{"text": "en el moviment final", "answer_start": 220}], "id": "P_252_C_1507_Q3", "question": "On s'entreveu certa esperan\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "allegro non troppo", "answer_start": 242}], "id": "P_252_C_1507_Q4", "question": "Com \u00e9s el moviment final?"}]}, {"context": "El 12 de gener de 1942, Martin\u016f va deixar Fran\u00e7a per anar a Lisboa i, finalment, a Nova York el 31 de mar\u00e7.[2] Encara no feia un any que era als Estats Units quan, el 19 de desembre de 1941, va escriure una carta al director rus emigrat Serge Koussevitzky en la qual expressava el seu desig de compondre una simfonia per a l'Orquestra Simf\u00f2nica de Boston per a la seg\u00fcent temporada. En resposta, a principis de 1942 Koussevitzky va encarregar una obra per a gran orquestra en mem\u00f2ria de la mort de la seva muller Natalie.[3] De fet, el director la va voler honorar encarregant un seguit d'obres als m\u00fasics m\u00e9s rellevants del moment mitjan\u00e7ant la Fundaci\u00f3 Koussevitzky. Arran d'aquesta petici\u00f3, Bart\u00f3k escriuria el Concert per a orquestra, Stravinski una Oda, Milhaud la segona simfonia i Marc Blitzstein l'\u00f2pera Regina.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Lisboa", "answer_start": 60}], "id": "P_252_C_1510_Q1", "question": "On va anar Martin\u016f el 12 de gener de 1942?"}, {"answers": [{"text": "31 de mar\u00e7", "answer_start": 96}], "id": "P_252_C_1510_Q2", "question": "Quin dia Martin\u016f va anar a Nova York?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7a", "answer_start": 42}], "id": "P_252_C_1510_Q3", "question": "Quin pa\u00eds va deixar Martin\u016f per anar a Lisboa?"}, {"answers": [{"text": "Serge Koussevitzky", "answer_start": 237}], "id": "P_252_C_1510_Q4", "question": "A qui va escriure Martin\u016f una carta el 19 de desembre de 1941?"}, {"answers": [{"text": "el seu desig de compondre una simfonia per a l'Orquestra Simf\u00f2nica de Boston", "answer_start": 278}], "id": "P_252_C_1510_Q5", "question": "Qu\u00e8 expressava Martin\u016f en la carta que va escriure a Serge Koussevitzky?"}]}, {"context": "El tercer moviment comen\u00e7a amb una melodia melanc\u00f2lica amb els violoncels i contrabaixos; amb la introducci\u00f3 del vent i el batec incessant de notes greus repetides al piano, la tensi\u00f3 augmenta. Igual que amb el segon moviment, un solo queix\u00f3s (aquest cop del corn angl\u00e8s) constitueix la base per a una secci\u00f3 mitjana de contrast.[1] En aquest tercer moviment, de car\u00e0cter f\u00fanebre, la corda executa una mena d'extens himne que podria ser una dolorosa elegia per l'aniquilaci\u00f3 absoluta del poble txecoslovac de Lidice en repres\u00e0lia per la mort de Reinhard Heydrich, Protector de Boh\u00e8mia i Mor\u00e0via, assassinat per patriotes txecoslovacs.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "melanc\u00f2lica", "answer_start": 43}], "id": "P_252_C_1511_Q1", "question": "Com \u00e9s la melodia amb la que comen\u00e7a el tercer moviment?"}, {"answers": [{"text": "un solo queix\u00f3s", "answer_start": 227}], "id": "P_252_C_1511_Q2", "question": "Qu\u00e8 constitueix en el segon moviment la base per a una secci\u00f3 mitjana de contrast?"}, {"answers": [{"text": "f\u00fanebre", "answer_start": 372}], "id": "P_252_C_1511_Q3", "question": "Quin car\u00e0cter t\u00e9 el tercer moviment?"}, {"answers": [{"text": "patriotes txecoslovacs", "answer_start": 611}], "id": "P_252_C_1511_Q4", "question": "Qui va assassinar a Reinhard Heydrich?"}, {"answers": [{"text": "extens", "answer_start": 409}], "id": "P_252_C_1511_Q5", "question": "Com \u00e9s l'himne que executa la corda en el tercer moviment?"}]}]}, {"title": "Tap\u00eds de la Creaci\u00f3", "paragraphs": [{"context": "12. Vent de l'oest, amb la inscripci\u00f3 \"Cephirus\" \u2014'Vent de l'oest'. 13. Vent del sud, amb la inscripci\u00f3 Auster \u2014'Vent del sud'.", "qas": [{"answers": [{"text": "\"Cephirus\"", "answer_start": 38}], "id": "P_299_C_1789_Q1", "question": "Quina inscripci\u00f3 t\u00e9 Vent de l'oest?"}, {"answers": [{"text": "Vent del sud,", "answer_start": 72}], "id": "P_299_C_1789_Q2", "question": "On \u00e9s la inscripci\u00f3 Auster \u2014'Vent del sud'?"}]}, {"context": "En aquesta \u00e8poca, les representacions dels dies de la setmana s\u00f3n for\u00e7a escasses, per\u00f2 al Tap\u00eds de Girona se'n poden veure dues. A la part inferior esquerra hi ha un cercle amb la llegenda dies soli ('dia del Sol'), en refer\u00e8ncia al diumenge, simbolitzat com un home \u2014segurament H\u00e8lios\u2014 amb corona flamejant i sobre una quadriga amb cavalls de quatre colors, en correspond\u00e8ncia amb la tradici\u00f3 romana; el fet de posar-li un globus terraq\u00fci \u00e9s la manera de cristianitzar la representaci\u00f3 d'H\u00e8lios. A l'altre costat del brodat hi ha el text dies lunae ('dia de la Lluna', dilluns), i es veu un carro tirat per dos bous, tamb\u00e9 com se simbolitzava a l'\u00e8poca romana; tanmateix, aquest quadre \u00e9s fragmentari i n'ha arribat la representaci\u00f3 completa.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "for\u00e7a escasses", "answer_start": 66}], "id": "P_299_C_1791_Q1", "question": "Com s\u00f3n en aquesta \u00e8poca les representacions dels dies de la setmana?"}, {"answers": [{"text": "al Tap\u00eds de Girona", "answer_start": 87}], "id": "P_299_C_1791_Q2", "question": "On es poden veure dues representacions dels dies de la setmana?"}, {"answers": [{"text": "un cercle amb la llegenda dies soli", "answer_start": 163}], "id": "P_299_C_1791_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la part inferior del Tap\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "al diumenge", "answer_start": 230}], "id": "P_299_C_1791_Q4", "question": "A qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia la llegenda dies soli?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 344}], "id": "P_299_C_1791_Q5", "question": "Quants colors tenen els cavalls de la quadriga?"}]}, {"context": "El cicle de la franja inferior procedeix probablement d'un Codex purpureus. Es creu que devia constar de tres tires, per\u00f2 nom\u00e9s se'n conserva una part de la primera: Helena parla amb els jueus a Jerusalem, un d'ells cerca la creu i en troba tres. Aquestes escenes les presideix un personatge reial, possiblement Constant\u00ed,[22] que porta sobre el cap una corona del tipus kamelaukion d'estil rom\u00e0 d'Orient del segle xi, i, sobre les espatlles, la creu. Un manuscrit de l'\u00e8poca conservat a Vercelli (un antic manuscrit angl\u00e8s del segle x) explica la hist\u00f2ria de la creu amb les mateixes escenes.[23] Tamb\u00e9 Iacopo da Varazze, en la seva famosa Llegenda \u00e0uria, escrita entre 1263 i 1272, en transmet una versi\u00f3 \u00e0mplia que va tenir una enorme difusi\u00f3 en el m\u00f3n medieval.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'un Codex purpureus", "answer_start": 54}], "id": "P_299_C_1792_Q1", "question": "D'on procedeix probablement el cicle de la franja inferior?"}, {"answers": [{"text": "amb els jueus", "answer_start": 179}], "id": "P_299_C_1792_Q2", "question": "Amb qui parla Helena?"}, {"answers": [{"text": "Jerusalem", "answer_start": 195}], "id": "P_299_C_1792_Q3", "question": "On parla Helena amb els jueus?"}, {"answers": [{"text": "kamelaukion", "answer_start": 371}], "id": "P_299_C_1792_Q4", "question": "De quin tipus \u00e9s la corona que porta el personatge reial?"}, {"answers": [{"text": "Un manuscrit de l'\u00e8poca", "answer_start": 452}], "id": "P_299_C_1792_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s conserva a Vercelli?"}]}, {"context": "10. Vent del nord, amb la inscripci\u00f3 \"Septentrio\"  \u2014'Vent del nord'. 11. Vent de l'est, amb la inscripci\u00f3 \"Subsolanus\" \u2014'Vent de l'est'.", "qas": [{"answers": [{"text": "\"Septentrio\"  \u2014'Vent del nord'", "answer_start": 37}], "id": "P_299_C_1793_Q1", "question": "Quina inscripci\u00f3 t\u00e9 Vent del nord?"}]}, {"context": "El Tap\u00eds de la Creaci\u00f3 ja devia ser a Girona entre finals del segle xi i comen\u00e7aments del xii. L'any 1097 es creu que va tenir lloc la col\u00b7locaci\u00f3 del tap\u00eds a la catedral; la tela podria haver servit de catifa de luxe amb motiu del concili presidit a Girona, aquest mateix any, pel legat papal i arquebisbe de Toledo Bernardo de Sedirac. Tot i aix\u00f2, la primera refer\u00e8ncia documental del tap\u00eds \u00e9s del segle xvi i prov\u00e9 de la visita de l'emperador Carles V a Girona.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "1097", "answer_start": 101}], "id": "P_299_C_1794_Q2", "question": "Quan es creu que es va col\u00b7locar el tap\u00eds a la catedral?"}, {"answers": [{"text": "la tela", "answer_start": 172}], "id": "P_299_C_1794_Q3", "question": "Qu\u00e8 podria haver servit de catifa de luxe?"}, {"answers": [{"text": "pel legat papal i arquebisbe de Toledo Bernardo de Sedirac", "answer_start": 278}], "id": "P_299_C_1794_Q4", "question": "Per qui va ser presidit el concili a Girona?"}, {"answers": [{"text": "segle xvi", "answer_start": 400}], "id": "P_299_C_1794_Q5", "question": "De quant \u00e9s la primera refer\u00e8ncia documental del tap\u00eds?"}]}]}, {"title": "Solim\u00e0 I el Magn\u00edfic", "paragraphs": [{"context": "A Hurrem se la sol considerar, almenys en part, com a responsable de les intrigues en el nomenament del successor. Encara que era dona de Solim\u00e0, no va exercir cap paper p\u00fablic oficial com moltes de les seves contempor\u00e0nies europees.[55] Aix\u00f2, per\u00f2, no va impedir a Hurrem exercir una poderosa influ\u00e8ncia pol\u00edtica. At\u00e8s que l'Imperi mancava de mitjans formals per a la designaci\u00f3 d'un successor, la successi\u00f3 solia involucrar la mort de pr\u00ednceps rivals per evitar disturbis civils i revoltes. Per intentar evitar l'execuci\u00f3 dels seus fills, Hurrem va utilitzar la seva influ\u00e8ncia per eliminar aquells que donaven suport l'acc\u00e9s de Mustaf\u00e0 al tron.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "dona de Solim\u00e0", "answer_start": 130}], "id": "P_151_C_901_Q1", "question": "Qui era Hurrem?"}, {"answers": [{"text": "poderosa influ\u00e8ncia pol\u00edtica", "answer_start": 285}], "id": "P_151_C_901_Q2", "question": "Qu\u00e8 va exercir Hurrem?"}, {"answers": [{"text": "per evitar disturbis civils i revoltes", "answer_start": 453}], "id": "P_151_C_901_Q3", "question": "Per qu\u00e8 la successi\u00f3 podia implicar la mort d'altres pr\u00ednceps rivals?"}, {"answers": [{"text": "aquells que donaven suport l'acc\u00e9s de Mustaf\u00e0 al tron", "answer_start": 593}], "id": "P_151_C_901_Q4", "question": "A qui va eliminar Hurrem?"}, {"answers": [{"text": "dels seus fills", "answer_start": 524}], "id": "P_151_C_901_Q5", "question": "De qui volia evitar Hurrem l'execuci\u00f3?"}]}, {"context": "Solim\u00e0 va iniciar diverses campanyes navals contra els portuguesos a l'Oce\u00e0 \u00cdndic, en un intent d'eliminar-los i restablir el comer\u00e7 amb l'\u00cdndia. Els otomans van aconseguir conquerir Aden (a l'actual Iemen) el 1538, amb la finalitat de proporcionar una base per a les incursions otomanes contra les possessions portugueses a la costa occidental de les actuals Pakistan i l'\u00cdndia.[26] Els otomans van patir una important derrota el setembre de 1538 durant el setge de Diu, fet que els va portar a retirar-se de nou a Aden, ciutat que van fortificar, amb 100 peces d'artilleria.[26][27] Des d'aquesta fortificaci\u00f3, S\u00fcleyman Paix\u00e0 va aconseguir prendre el control de tot el territori del Iemen, conquerint tamb\u00e9 la ciutat de San\u00e0.[26] No obstant aix\u00f2 una revolta d'Aden en conniv\u00e8ncia amb els portuguesos, va permetre a aquests prendre de nou el control de la ciutat fins a la seva reconquesta el 1548 per part de Piri Reis. Finalment el mateix Piri Reis va comandar una flota que es va dirigir cap a l'Oce\u00e0 \u00cdndic, aconseguint la captura de la ciutat de Muscat el 1552. Solim\u00e0 va aconseguir disputar el control de les rutes comercials de l'\u00cdndia i mantenir un important nivell de comer\u00e7 amb l'Imperi Mogol al llarg del segle xvi.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "100", "answer_start": 553}], "id": "P_151_C_902_Q5", "question": "Amb quantes peces d'artilleria van fortificar Aden?"}]}, {"context": "Aix\u00ed, en les lluites del poder aparentment instigades per Hurrem,[51] Solim\u00e0 havia fet assassinar Ibrahim i el va reempla\u00e7ar per un gendre que comptava amb la seva simpatia, Rustem Paix\u00e0. El 1552, quan va iniciar-se la campanya a P\u00e8rsia i Rustem va ser nomenat comandant en cap de l'expedici\u00f3, s'iniciaren les intrigues contra Mustaf\u00e0. Rustem va enviar un dels homes de m\u00e9s confian\u00e7a de Solim\u00e0 a enviar-li el missatge que, at\u00e8s que no estava al capdavant de l'ex\u00e8rcit, els soldats pensaven que havia arribat el moment de posar un jove pr\u00edncep al tron. Al mateix temps, va difondre el rumor que Mustaf\u00e0 s'havia demostrat receptiu a la idea.", "qas": [{"answers": [{"text": "Ibrahim", "answer_start": 98}], "id": "P_151_C_903_Q1", "question": "A qui va fer assassinar Solim\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "1552", "answer_start": 191}], "id": "P_151_C_903_Q2", "question": "Quan \u00e9s va iniciar la campanya a P\u00e8rsia?"}, {"answers": [{"text": "lluites del poder", "answer_start": 13}], "id": "P_151_C_903_Q3", "question": "Qu\u00e8 instigava suposadament Hurrem?"}, {"answers": [{"text": "Rustem Paix\u00e0", "answer_start": 174}], "id": "P_151_C_903_Q4", "question": "Com es deia el gendre que comptava amb l'aprovaci\u00f3 de Solim\u00e0?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de l'enfonsament del Regne d'Hongria va aflorar una lluita de poder. Alguns nobles hongaresos van proposar que Ferran I d'Habsburg (1503-64), governador de la ve\u00efna \u00c0ustria i unit a la fam\u00edlia de Llu\u00eds II per lla\u00e7os de sang, fos el rei d'Hongria, citant acords previs que determinaven que els Habsburg ocuparien el tron hongar\u00e8s si Llu\u00eds moria sense hereus.[13] Tanmateix, altres nobles preferien al noble Joan Szapolya, que comptava amb el suport de Solim\u00e0, i que no va ser reconegut per les pot\u00e8ncies europees cristianes. Es va desencadenar un conflicte a tres bandes quan Ferran I va tractar d'imposar el seu domini sobre tot el territori d'Hongria que va poder ocupar, i els fets condu\u00efren en la divisi\u00f3 del regne el 1541. Solim\u00e0 reclam\u00e0 la major part de la moderna Hongria[14], coneguda com la gran plana Hongaresa i despr\u00e9s d'eliminar l'amena\u00e7a de Stephen Maylad, col\u00b7loc\u00e0 la fam\u00edlia Szapolya en el govern de Transsilv\u00e0nia, que convert\u00ed en vassalla del seu imperi. Ferran va reclamar l'Hongria Reial, que inclo\u00efa les actuals Eslov\u00e0quia, Cro\u00e0cia Occidental i els territoris adjacents, fixant temporalment la frontera entre els Habsburg i els otomans.", "qas": [{"answers": [{"text": "Ferran I d'Habsburg", "answer_start": 119}], "id": "P_151_C_904_Q1", "question": "Qui era el governador d'\u00c0ustria?"}, {"answers": [{"text": "sense hereus", "answer_start": 352}], "id": "P_151_C_904_Q3", "question": "Com havia de morir Llu\u00eds perqu\u00e8 els Habsburg ocuparen el tro hongar\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "1541", "answer_start": 729}], "id": "P_151_C_904_Q4", "question": "Quan es va dividir el regne?"}, {"answers": [{"text": "les actuals Eslov\u00e0quia, Cro\u00e0cia Occidental i els territoris adjacents", "answer_start": 1027}], "id": "P_151_C_904_Q5", "question": "Qu\u00e8 inclo\u00efa l'Hongria Reial?"}]}, {"context": "Solim\u00e0 tamb\u00e9 va ser conegut per sustentar una s\u00e8rie de desenvolupaments arquitect\u00f2nics monumentals en el seu imperi. Va intentar transformar Istanbul en el centre de la civilitzaci\u00f3 isl\u00e0mica amb una s\u00e8rie de projectes que inclo\u00efen ponts, mesquites, palaus i diferents edificis amb finalitats socials i de caritat. La major part van ser constru\u00efts pel principal arquitecte del sult\u00e0, Mimar Sinan, amb el qual l'arquitectura otomana va assolir el seu zenit. Sinan va ser el responsable de m\u00e9s de tres-cents monuments repartits per tot l'imperi, que inclouen les seves dues obres mestres, la mesquita de Solim\u00e0 i la mesquita de Selim, aquesta darrera constru\u00efda a Edirne durant el regnat del fill de Solim\u00e0, Selim II. Solim\u00e0 tamb\u00e9 va restaurar la C\u00fapula de la Roca a Jerusalem i els murs de la ciutat de Jerusalem, que actualment encara limiten la Ciutat Vella. Tamb\u00e9 va renovar la Kaaba de la Meca i va construir un gran complex arquitect\u00f2nic a Damasc.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "Istanbul", "answer_start": 141}], "id": "P_151_C_905_Q1", "question": "Quina ciutat pretenia Solim\u00e0 que fos el centre de la civilitzaci\u00f3 isl\u00e0mica?"}, {"answers": [{"text": "socials i de caritat", "answer_start": 292}], "id": "P_151_C_905_Q2", "question": "Quina finalitat tenien els projectes que Solim\u00e0 volia desenvolupar a Istanbul?"}, {"answers": [{"text": "principal arquitecte del sult\u00e0", "answer_start": 351}], "id": "P_151_C_905_Q3", "question": "Qui era Mimar Sinan?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de tres-cents", "answer_start": 487}], "id": "P_151_C_905_Q4", "question": "Quants monuments va fer Sinan a l'imperi?"}, {"answers": [{"text": "la Ciutat Vella", "answer_start": 842}], "id": "P_151_C_905_Q5", "question": "Qu\u00e8 limiten els murs de la ciutat de Jerusalem?"}]}, {"context": "La seva tasca administrativa \u00e9s equiparable a les seves vict\u00f2ries militars. Com a estadista, reorganitz\u00e0 l'administraci\u00f3 promulgant un nou codi legislatiu amb un sistema impositiu m\u00e9s just i modern, reduint les penes d'alguns delictes menors i castigant alguns oficials corruptes. Va tenir tamb\u00e9 una especial atenci\u00f3 a les minories cristianes i jueves que vivien a l'Imperi i va incrementar notablement el nombre de centres educatius. Va ser reconegut per envoltar-se d'excel\u00b7lents col\u00b7laboradors, els quals solia elegir pels seus m\u00e8rits, sense tenir en compte el seu estatus o rang social. Entre aquests destaquen els pol\u00edtics Pargali Ibrahim Paix\u00e0 i Damat R\u00fcstem Paix\u00e0, l'arquitecte i urbanista Sinan i o el poeta Baki.", "qas": [{"answers": [{"text": "oficials corruptes", "answer_start": 261}], "id": "P_151_C_906_Q1", "question": "A qui castigava el nou codi legislatiu?"}, {"answers": [{"text": "les penes d'alguns delictes menors", "answer_start": 207}], "id": "P_151_C_906_Q2", "question": "Qu\u00e8 va reduir el nou codi legislatiu?"}, {"answers": [{"text": "cristianes i jueves", "answer_start": 332}], "id": "P_151_C_906_Q3", "question": "Quines minories vivien a l'Imperi?"}, {"answers": [{"text": "pels seus m\u00e8rits", "answer_start": 521}], "id": "P_151_C_906_Q4", "question": "Com elegia els seus col\u00b7laboradors?"}, {"answers": [{"text": "a l'Imperi", "answer_start": 363}], "id": "P_151_C_906_Q5", "question": "On vivien les minories cristianes i jueves?"}]}]}, {"title": "Anaclet", "paragraphs": [{"context": "Les teories sobre quin dels dos noms va utilitzar o el perqu\u00e8 del seu \u00fas i significat s\u00f3n diverses, per\u00f2 Gurug\u00e9 creu que l'\u00fas de Clet per fer desapar\u00e8ixer la connotaci\u00f3 d'antic esclau no \u00e9s plausible, car en aquella \u00e8poca no era un gran estigma social. Un segon cas seria que Clet fos el seu nom original i en esdevenir bisbe de Roma l'allargu\u00e9s a Anaclet per donar-li el sentit d'irreprensible; aix\u00f2 ocorreria durant el seu episcopat, per\u00f2 tamb\u00e9 podria haver estat atribu\u00eft despr\u00e9s pels historiadors de l'Esgl\u00e9sia antics, almenys abans de c.175, quan Ireneu de Li\u00f3 li d\u00f3na aquest nom a la seva obra.[8] Alguns han relacionat el significat d'aquest nom amb l'afirmaci\u00f3 de sant Pau l'Ep\u00edstola a Titus, a la B\u00edblia, dient \u00ab[...] que cada un sigui irreprensible, marit d'una sola muller, que tingui els fills creients, no titllats de llibertinatge ni insubmisos. Perqu\u00e8 cal que el bisbe sigui irreprensible, com a administrador de D\u00e9u; que no sigui arrogant, ni iracund, ni donat al vi, ni violent, ni donat a negocis bruts [...].\u00bb[10][11]", "qas": [{"answers": [{"text": "per fer desapar\u00e8ixer la connotaci\u00f3 d'antic esclau", "answer_start": 134}], "id": "P_407_C_2437_Q1", "question": "Per qu\u00e8 deien que havia fet servir el nom de Clet?"}, {"answers": [{"text": "en esdevenir bisbe de Roma", "answer_start": 307}], "id": "P_407_C_2437_Q2", "question": "Quan hauria canviat el nom de Clet per Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "historiadors de l'Esgl\u00e9sia antics", "answer_start": 488}], "id": "P_407_C_2437_Q3", "question": "Qui li podia haver atribu\u00eft el nom d'Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "Ireneu de Li\u00f3", "answer_start": 552}], "id": "P_407_C_2437_Q4", "question": "Qui li don\u00e0 el nom d'Anaclet a la seva obra?"}]}, {"context": "\u00c9s dif\u00edcil construir una biografia amb les escasses i dubtoses dades i la duplicitat entre Anaclet/Clet. El seu origen \u00e9s dif\u00edcil de discernir. Segons Francesco Scorza, la falta de m\u00e9s not\u00edcies hist\u00f2riques sobre ambd\u00f3s demostra que es remunten a un \u00fanic personatge. Si se segueix el Liber Pontificalis, aquest diu que Clet era el tercer bisbe i era d'origen rom\u00e0, del districte vicus Patricius, fill d'Emili\u00e0, mentre que Anaclet era el cinqu\u00e8 i era d'origen grec, fill d\u2019un aten\u00e8s anomenat Ant\u00edoc.[2][3]  L'Annuario Pontificio segueix la primera versi\u00f3 i el fa rom\u00e0.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb les escasses i dubtoses dades", "answer_start": 35}], "id": "P_407_C_2438_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 no es pot construir una bibliografia d'Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "entre Anaclet/Clet", "answer_start": 85}], "id": "P_407_C_2438_Q2", "question": "Quina duplicitat no ajuda a l'hora de construir una bibliografia d'Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "El seu origen", "answer_start": 105}], "id": "P_407_C_2438_Q3", "question": "Qu\u00e8 es dif\u00edcil de discernir d'Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "la falta de m\u00e9s not\u00edcies hist\u00f2riques sobre ambd\u00f3s", "answer_start": 169}], "id": "P_407_C_2438_Q4", "question": "Per qu\u00e8 Francesco Scorza dedueix que es tracta d'un \u00fanic personatge?"}]}, {"context": "La tradici\u00f3 cristiana el fa m\u00e0rtir. Es discuteix si realment va patir persecuci\u00f3, durant el regnat de Domici\u00e0 o el de Traj\u00e0, o b\u00e9 que hagu\u00e9s mort en pau.[4] La data de la seva mort no \u00e9s exacta, i s\u2019acostuma a citar entre els anys 90 i 91.[6] Tanmateix, malgrat la duplicitat en el Liber Pontificalis, aquesta obra esmenta en ambd\u00f3s casos que Anaclet/Clet va ser enterrat al tur\u00f3 Vatic\u00e0, al costat de sant Pere, un el dia 26 d'abril i l'altre el 13 de juliol.[2][3] No obstant aix\u00f2, a causa de la duplicitat, al llarg del temps van apar\u00e8ixer dos sants m\u00e0rtirs en els diferents martirologis. El Martirologium Hieronymianum introdueix ambd\u00f3s bisbes en diferents dates, el 23 i el 31 de desembre. El de Beda, de finals del segle viii, fa una correcci\u00f3 de l'anterior i estableix a Clet el 26 d'abril. El Martyrologium Floro estableix la festivitat d'Anaclet, seguit del Martyrologium Adonis, per\u00f2 que tamb\u00e9 introdueix la de Clet el 13 de juliol. Caesar Baronius tamb\u00e9 inclou ambdues dates.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "La tradici\u00f3 cristiana", "answer_start": 0}], "id": "P_407_C_2439_Q1", "question": "Qui va fer m\u00e0rtir a Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "de Domici\u00e0 o el de Traj\u00e0", "answer_start": 99}], "id": "P_407_C_2439_Q2", "question": "En quin regnat hauria patit persecuci\u00f3 Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "90 i 91", "answer_start": 231}], "id": "P_407_C_2439_Q3", "question": "Entre quins anys es cita la mort d'Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "al tur\u00f3 Vatic\u00e0", "answer_start": 372}], "id": "P_407_C_2439_Q4", "question": "On va ser enterrat Anaclet segons el Liber Pontificalis?"}, {"answers": [{"text": "de sant Pere", "answer_start": 398}], "id": "P_407_C_2439_Q5", "question": "Al costat de qui va ser enterrat Anaclet segons el Liber Pontificalis?"}]}, {"context": "En termes m\u00e9s generals, segons A. Hauck, Anaclet hauria sigut un prevere rom\u00e0 de finals del segle I, probablement consagrat per sant Pere, com en el cas del seu predecessor, Lli.[4] Philip Schaff opina que Anaclet, i tamb\u00e9 Lli i Climent I, va ser present en l'administraci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia per part de Pere i Pau, b\u00e9 com assistent o en el govern d'algun sector o congregaci\u00f3, car l'Esgl\u00e9sia no era encara una estructura centralitzada. Segons l'opini\u00f3 de Richard Lipsius Anaclet era un prevere.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "un prevere rom\u00e0", "answer_start": 62}], "id": "P_407_C_2440_Q1", "question": "Qui hauria sigut Anaclet segons A. Hauck?"}, {"answers": [{"text": "sant Pere", "answer_start": 128}], "id": "P_407_C_2440_Q2", "question": "Qui hauria consagrat Anaclet segons A. Hauck?"}, {"answers": [{"text": "assistent o en el govern d'algun sector o congregaci\u00f3", "answer_start": 319}], "id": "P_407_C_2440_Q4", "question": "Qu\u00e8 podria haver fet Anaclet en l'administraci\u00f3 de l'Esgl\u00e9sia per part de Pere i Pa?"}, {"answers": [{"text": "una estructura centralitzada", "answer_start": 403}], "id": "P_407_C_2440_Q5", "question": "Qu\u00e8 no era l'esgl\u00e9sia en l'\u00e8poca d'Anaclet?"}]}, {"context": "Les seves disposicions apareixen explicades generalment en el Liber Pontificalis. No obstant aix\u00f2, s'han considerat falses, i probablement s\u00f3n fruit de la intenci\u00f3 de l'autor del cat\u00e0leg de mostrar que aquest bisbe va estar seguint les disposicions de sant Pere, associat al govern de l'esgl\u00e9sia encara en vida de l'ap\u00f2stol. Per exemple, s'esmenta l'establiment de les parr\u00f2quies i el nomenament de 25 sacerdots es relaciona amb el mateix nombre de t\u00edtols existents a Roma a finals del segle v, resultant una forma de justificar la seva exist\u00e8ncia. D'altra banda, a qui el Liber anomena Anaclet li atribueix la construcci\u00f3 i adornament d'un lloc d'oraci\u00f3 i mem\u00f2ria a Pere i un lloc d'enterrament per als bisbes romans al costat d'on estava enterrat l'ap\u00f2stol.[5][2][3][12]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el Liber Pontificalis", "answer_start": 56}], "id": "P_407_C_2441_Q1", "question": "On apareixen explicades les disposicions d'Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "falses", "answer_start": 116}], "id": "P_407_C_2441_Q2", "question": "Com ha estat considerades les disposicions d'Anaclet?"}, {"answers": [{"text": "25", "answer_start": 399}], "id": "P_407_C_2441_Q3", "question": "Quants sacerdots va nomenar Anaclet segons el Liber Pontificalis?"}, {"answers": [{"text": "25", "answer_start": 399}], "id": "P_407_C_2441_Q4", "question": "Quants sacerdots hi havia a Roma a finals del segle v?"}, {"answers": [{"text": "un lloc d'enterrament", "answer_start": 674}], "id": "P_407_C_2441_Q5", "question": "Quina construcci\u00f3 li atribueixen a Anaclet per als bisbes romans?"}]}]}, {"title": "Retrat d'una noia jove", "paragraphs": [{"context": "Christus va marcar la noia d'una forma gaireb\u00e9 arquitect\u00f2nica, r\u00edgida i a la vegada equilibrada. La model s'emmarca en un estret espai triangular horitzontal. La paret de darrere \u00e9s majorit\u00e0riament plana, encara que la imatge est\u00e0 dividida per un angle recte que uneix el triangle invertit format pel seu vestit i la descripci\u00f3 lineal horitzontal del seu coll, cara i pentinat. El fons marca una innovaci\u00f3 essencial en els retrats: la noia est\u00e0 col\u00b7locada contra una paret paral\u00b7lela que es defineix tant pel seu material (la meitat baixa \u00e9s un arrambador de fusta) com per l'ombra de la noia que marca la dist\u00e0ncia que la separa. La model posa en un interior recognoscible que podria ser el de la seva pr\u00f2pia casa.[2] Est\u00e0 il\u00b7luminada des de l'esquerra i projecta una ombra curvil\u00ednia contra la paret de la dreta que actua com a contrapunt al contorn del seu p\u00f2mul i cabell.[1] La corba de la barballera del seu barret est\u00e0 replicada i continuada per la corba del seu coll i espatlla. Aquest estil de barret sembla una evoluci\u00f3 de l'hennin truncat, tamb\u00e9 de moda a Borgonya. La cinta negra que va sota la barbeta molt rarament es troba en altres imatges del per\u00edode, i ha estat interpretat com un estil copiat dels masculins barrets chaperon, que tenien forma de cornette.", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una forma gaireb\u00e9 arquitect\u00f2nica", "answer_start": 27}], "id": "P_520_C_3116_Q1", "question": "De quina forma Christus va marcar la noia?"}, {"answers": [{"text": "triangular horitzontal", "answer_start": 135}], "id": "P_520_C_3116_Q2", "question": "Com es l'espai que emmarca la noia?"}, {"answers": [{"text": "l'ombra de la noia", "answer_start": 574}], "id": "P_520_C_3116_Q3", "question": "Qu\u00e8 marca la distancia que separa la noia de la paret?"}, {"answers": [{"text": "la seva pr\u00f2pia casa", "answer_start": 695}], "id": "P_520_C_3116_Q4", "question": "Qu\u00e8 podria ser l'interior on es va fer el retrat de la noia?"}, {"answers": [{"text": "des de l'esquerra", "answer_start": 736}], "id": "P_520_C_3116_Q5", "question": "Des d'on est\u00e0 il\u00b7luminada la noia?"}]}, {"context": "El Retrat d'una noia jove \u00e9s una pintura a l'oli. Vasari va atribuir el descobriment d'aquesta t\u00e8cnica a Jan van Eyck, tot i que posteriorment va quedar demostrat que no va ser aix\u00ed, ja que l'\u00fas de l'oli com a vehicle dels pigments ja s'utilitzava en obres pict\u00f2riques del segle xiii. El que s\u00ed que \u00e9s destacable \u00e9s el fet que Van Eyck transform\u00e9s aquesta t\u00e8cnica en un procediment d'una gran perfecci\u00f3, emprant l'oli de llinosa amb altres dissolvents i vernissos que, aplicat en veladures, aconseguia l'assecament de les capes i facilitava les correccions.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Jan van Eyck", "answer_start": 103}], "id": "P_520_C_3118_Q1", "question": "A qui va atribuir Vasari el descobriment de la t\u00e8cnica de pintura a l'oli?"}, {"answers": [{"text": "a l'ol", "answer_start": 41}], "id": "P_520_C_3118_Q2", "question": "Amb quina t\u00e8cnica est\u00e0 pintat el Retrat d'una noia jove?"}, {"answers": [{"text": "segle xiii", "answer_start": 273}], "id": "P_520_C_3118_Q3", "question": "En quin segle ja s'utilitzava la pintura a l'oli?"}, {"answers": [{"text": "en un procediment d'una gran perfecci\u00f3", "answer_start": 364}], "id": "P_520_C_3118_Q4", "question": "En qu\u00e8 va transformar Van Eyck la t\u00e8cnica de la pintura a l'oli?"}]}, {"context": "Christus presenta la noia vestida amb exquisides robes i joies amb una eleg\u00e0ncia personal inusual. Amb el seu focus centrat en el cap i el detall de la seva expressi\u00f3 visual, el treball examina la relaci\u00f3 entre artista, model, patr\u00f3 i espectador. Christus la descriu mirant fora de la tela de manera obliqua, per\u00f2 conscient de si mateixa amb una conducta que alguns cr\u00edtics i historiadors troben desconcertant.[1] El cr\u00edtic Joel Upton la descrivia com \"una perla polida, gaireb\u00e9 opalescent, sobre un coix\u00ed de vellut negre.\"", "qas": [{"answers": [{"text": "vestida amb exquisides robes i joies", "answer_start": 26}], "id": "P_520_C_3119_Q1", "question": "Com ens presenta la noia Christus?"}, {"answers": [{"text": "una eleg\u00e0ncia personal", "answer_start": 67}], "id": "P_520_C_3119_Q2", "question": "Qu\u00e8 trobem inusual en la noia?"}, {"answers": [{"text": "en el cap", "answer_start": 124}], "id": "P_520_C_3119_Q3", "question": "On est\u00e0 centra el focus en la noia?"}, {"answers": [{"text": "fora de la tela", "answer_start": 274}], "id": "P_520_C_3119_Q4", "question": "Cap on mira la noia?"}, {"answers": [{"text": "desconcertant", "answer_start": 396}], "id": "P_520_C_3119_Q5", "question": "Com troben alguns cr\u00edtics l'actitud de la noia?"}]}, {"context": "L'obra va ser pintada a Flandes durant el segle XV. En aquesta \u00e8poca existeix una societat avan\u00e7ada, amb una economia basada en els productes t\u00e8xtils de luxe i en el comer\u00e7, aquest afavorit per l'excel\u00b7lent situaci\u00f3 estrat\u00e8gica de la regi\u00f3: per Flandes hi passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'It\u00e0lia i Fran\u00e7a cap a l'Atl\u00e0ntic nord \u2014Anglaterra i pa\u00efsos n\u00f2rdics\u2014 i les rutes mar\u00edtimes que anaven del mar del Nord al Cant\u00e0bric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econ\u00f2mics i intel\u00b7lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi, \u00e9s a dir, eren per tenir-les i lluir-les a casa o b\u00e9 a les seves capelles privades (\u00e9s el que s'anomena la \u00abpintura de devoci\u00f3\u00bb). Per aquest motiu es considerava que la pintura era una t\u00e8cnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Flandes", "answer_start": 22}], "id": "P_520_C_3120_Q1", "question": "On va ser pintada l'obra?"}, {"answers": [{"text": "durant el segle XV", "answer_start": 32}], "id": "P_520_C_3120_Q2", "question": "Quan va ser pintada l'obra?"}, {"answers": [{"text": "de luxe", "answer_start": 150}], "id": "P_520_C_3120_Q3", "question": "En quins productes t\u00e8xtils esta basada l'economia d'aquesta \u00e8poca a Flandes?"}, {"answers": [{"text": "l'excel\u00b7lent situaci\u00f3 estrat\u00e8gica de la regi\u00f3", "answer_start": 194}], "id": "P_520_C_3120_Q4", "question": "Qu\u00e8 afavoreix el comer\u00e7 a Flandes?"}, {"answers": [{"text": "el luxe i l'art", "answer_start": 487}], "id": "P_520_C_3120_Q5", "question": "Qu\u00e8 li agradava a la burgesia flamenca?"}]}]}, {"title": "Urbanisme de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "A mitjans de segle es va produir un fet transcendental que va canviar per complet la fisonomia de la ciutat, l'enderrocament de les muralles. Durant els segles xviii i xix la poblaci\u00f3 va anar creixent constantment (de 34 000 habitants a comen\u00e7aments del segle xviii a 160 000 a mitjans del xix), fet que va comportar un augment de la densitat poblacional alarmant (850 habitants per hect\u00e0rea), posant en risc la salubritat de la ciutadania. No obstant aix\u00f2, a causa de la seva condici\u00f3 de pla\u00e7a forta, el govern central s'oposava a l'enderrocament de les muralles. Va comen\u00e7ar llavors un fort clam popular, liderat per Pere Felip Monlau, qui el 1841 va publicar la mem\u00f2ria Abajo las murallas, en la qual defensava la seva destrucci\u00f3 per evitar malalties i epid\u00e8mies. Per fi, el 1854 es va donar el perm\u00eds per al seu enderrocament, amb el qual es va donar la via de sortida per a l'expansi\u00f3 territorial de la ciutat.[99]", "qas": [{"answers": [{"text": "un augment de la densitat poblacional alarmant", "answer_start": 317}], "id": "P_310_C_1855_Q2", "question": "Qu\u00e8 va comportar el creixement constant de la poblaci\u00f3 a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "la salubritat de la ciutadania", "answer_start": 409}], "id": "P_310_C_1855_Q3", "question": "Qu\u00e8 posava en risc l'augment de la densitat poblacional a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la seva condici\u00f3 de pla\u00e7a forta", "answer_start": 458}], "id": "P_310_C_1855_Q4", "question": "Per qu\u00e8 el govern central s'oposava a l'enderrocament de les muralles de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "Pere Felip Monlau", "answer_start": 619}], "id": "P_310_C_1855_Q5", "question": "Qui va liderar el clam popular a favor de l'enderrocament de les muralles a la ciutat?"}]}, {"context": "Els \u00faltims anys del segle van estar marcats per la cerca d'un urbanisme m\u00e9s sostenible i basat en criteris ecol\u00f2gics. Aquesta nova conscienciaci\u00f3 es va plasmar en la cerca d'uns espais p\u00fablics adaptats a l'entorn i projectats per als ve\u00efns, amb especial \u00e8mfasi en els equipaments i serveis comunitaris. Aquests criteris es van definir especialment en el F\u00f2rum C\u00edvic Barcelona Sostenible, celebrat el 1998.[235] Una de les principals realitzacions durant aquests anys en ares de la sostenibilitat ha estat l'aposta per la bicicleta com a mitj\u00e0 de transport m\u00e9s ecol\u00f2gic: el 1993 es va instal\u00b7lar el primer carril bici a l'avinguda Diagonal, en un tram de 3 km;[236] des de llavors no ha parat d'augmentar l'espai destinat a bicicletes, l'\u00fas de les quals ha estat afavorit igualment per la creaci\u00f3 el 2007 d'una empresa municipal de lloguer de bicicletes (Bicing), amb diversos punts de parada per tota la ciutat.[237]", "qas": [{"answers": [{"text": "en criteris ecol\u00f2gics", "answer_start": 95}], "id": "P_310_C_1856_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basa la cerca d'un urbanisme m\u00e9s sostenible a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "adaptats a l'entorn", "answer_start": 193}], "id": "P_310_C_1856_Q2", "question": "Com s\u00f3n els espais p\u00fablics d'aquest urbanisme sostenible a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "en el F\u00f2rum C\u00edvic Barcelona Sostenible", "answer_start": 348}], "id": "P_310_C_1856_Q3", "question": "On es van definir els criteris d'urbanisme sostenible per a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "per la bicicleta", "answer_start": 514}], "id": "P_310_C_1856_Q4", "question": "Per quin mitja de transport s'ha apostat per fer la ciutat m\u00e9s sostenible?"}, {"answers": [{"text": "a l'avinguda Diagonal", "answer_start": 617}], "id": "P_310_C_1856_Q5", "question": "On es va instal\u00b7lar el primer carril bici a la ciutat?"}]}, {"context": "El projecte de Cerd\u00e0 era bastant innovador per a l'\u00e8poca, sobretot pel que fa a la delimitaci\u00f3 d'espais verds i zones de serveis, atenent tant als aspectes funcionals com als l\u00fadics i assistencials. Els edificis havien de tenir una altura de 16 metres (planta baixa i quatre pisos), i una profunditat de 10 a 20 metres. La distribuci\u00f3 de l'Eixample seria de sectors de 20 x 20 illes, dividits en districtes de 10 x 10 i barris de 5 x 5. Cada barri tindria una esgl\u00e9sia, un centre c\u00edvic, una escola, una guarderia, un asil i altres centres assistencials, mentre que cada districte tindria un mercat i, cada sector, un parc. Tamb\u00e9 comptava amb instal\u00b7lacions industrials i administratives, i en l'extraradi situava un escorxador, un cementiri i tres hospitals. No obstant aix\u00f2, la majoria d'aquestes disposicions no van arribar a realitzar-se, a causa de l'oposici\u00f3 de l'Ajuntament, molest per la imposici\u00f3 del pla de Cerd\u00e0 enfront del de Rovira que havia aprovat en el concurs, i degut tamb\u00e9 a l'especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria, que va portar a construir les illes per tots els seus costats i no solament pels dos previstos per Cerd\u00e0.[103]", "qas": [{"answers": [{"text": "bastant innovador per a l'\u00e8poca", "answer_start": 25}], "id": "P_310_C_1857_Q1", "question": "Com era el projecte de Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "16 metres", "answer_start": 242}], "id": "P_310_C_1857_Q2", "question": "Quina altura havien de tenir els edificis en el projecte de Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "de 5 x 5", "answer_start": 427}], "id": "P_310_C_1857_Q3", "question": "De quantes illes eren els barris en el projecte de Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "un mercat", "answer_start": 588}], "id": "P_310_C_1857_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenia cada districte en el projecte de Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "l'especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria", "answer_start": 993}], "id": "P_310_C_1857_Q5", "question": "Qu\u00e8 va portar a variar el projecte de Cerd\u00e0 i construir les illes per tots els costats?"}]}, {"context": "El 1842 es va donar inici a un dels m\u00e9s clars factors de modernitat derivats dels nous aven\u00e7os cient\u00edfics, la il\u00b7luminaci\u00f3 de gas. Els primers carrers il\u00b7luminats van ser la Rambla, el carrer de Ferran i la pla\u00e7a de Sant Jaume, concretament amb gas produ\u00eft per destil\u00b7laci\u00f3 seca de l'hulla (gas ciutat). Aquest any es va crear la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas, rebatejada el 1912 com Catalana de Gas i Electricitat. El 1856 es va aconseguir aplicar el gas a cuines i escalfadors dom\u00e8stics.[89]", "qas": [{"answers": [{"text": "1842", "answer_start": 3}], "id": "P_310_C_1858_Q1", "question": "Quin any es va iniciar la il\u00b7luminaci\u00f3 de gas?"}, {"answers": [{"text": "un dels m\u00e9s clars factors de modernitat", "answer_start": 28}], "id": "P_310_C_1858_Q2", "question": "Com va ser considerada la il\u00b7luminaci\u00f3 de gas?"}, {"answers": [{"text": "Sant Jaume", "answer_start": 216}], "id": "P_310_C_1858_Q3", "question": "Quina va ser la primera pla\u00e7a il\u00b7luminada amb gas?"}, {"answers": [{"text": "per destil\u00b7laci\u00f3 seca de l'hulla", "answer_start": 257}], "id": "P_310_C_1858_Q4", "question": "Com s'obtenia el gas per il\u00b7luminada els carrers?"}, {"answers": [{"text": "1842", "answer_start": 3}], "id": "P_310_C_1858_Q5", "question": "Quin any es va crear la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas?"}]}, {"context": "Durant aquest per\u00edode es van millorar nombrosos trams viaris de la ciutat, amb avingudes amples i freq\u00fcentment enjardinades pensades principalment per al tr\u00e0nsit per als vianants. Alguns exemples serien: l'avinguda de Gaud\u00ed, l'avinguda de Josep Tarradellas, el carrer Tarragona, l'enlla\u00e7 de les Rambles antigues amb la rambla de Catalunya, el passeig de Llu\u00eds Companys, l'avinguda de la Reina Maria Cristina, la Via J\u00falia i la rambla de Prim. Tamb\u00e9 es van obrir i es van reformar nombroses places, en molts casos tamb\u00e9 enjardinades, com les de Salvador Allende, Baixa de Sant Pere, Sant Agust\u00ed Vell, la Merc\u00e8, S\u00f3ller i Robacols.[216]", "qas": [{"answers": [{"text": "avingudes amples i freq\u00fcentment enjardinades", "answer_start": 79}], "id": "P_310_C_1859_Q1", "question": "Com es van millorar molts trams viaris de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "per als vianants", "answer_start": 162}], "id": "P_310_C_1859_Q2", "question": "Per a qui estaven pensades les avingudes enjardinades de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "places", "answer_start": 490}], "id": "P_310_C_1859_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va reformar i obrir tamb\u00e9 a la ciutat?"}]}, {"context": "En aquest per\u00edode Barcelona va passar a formar part de la Monarquia Hisp\u00e0nica, sorgida de la uni\u00f3 de les corones de Castella i Arag\u00f3. Va ser una \u00e8poca d'alternan\u00e7a entre per\u00edodes de prosperitat i de crisis econ\u00f2miques, especialment per les epid\u00e8mies de pesta al segle xvi i per conflictes socials i b\u00e8l\u00b7lics com la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successi\u00f3 entre els segles xvii i xviii, encara que en aquest \u00faltim segle repunt\u00e0 l'economia gr\u00e0cies a l'obertura del comer\u00e7 amb Am\u00e8rica i a l'inici de la ind\u00fastria t\u00e8xtil. La ciutat seguia encotillada en les seves muralles \u2014l'\u00fanica ampliaci\u00f3 va ser a la platja, el barri de la Barceloneta\u2014, malgrat que al final del per\u00edode tenia gaireb\u00e9 100 000 habitants.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la Monarquia Hisp\u00e0nica", "answer_start": 52}], "id": "P_310_C_1860_Q1", "question": "De qu\u00e8 va passar a formar part en aquest per\u00edode Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "de la uni\u00f3 de les corones de Castella i Arag\u00f3", "answer_start": 87}], "id": "P_310_C_1860_Q2", "question": "Com va sorgir la Monarquia Hisp\u00e0nica?"}, {"answers": [{"text": "per\u00edodes de prosperitat i de crisis econ\u00f2miques", "answer_start": 170}], "id": "P_310_C_1860_Q3", "question": "Qu\u00e8 va alternar en aquesta \u00e8poca a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "al segle xvi", "answer_start": 259}], "id": "P_310_C_1860_Q4", "question": "Quan va ser l'epid\u00e8mia de la pesta a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "l'obertura del comer\u00e7 amb Am\u00e8rica", "answer_start": 454}], "id": "P_310_C_1860_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer repuntar l'economia a Barcelona en aquesta \u00e8poca?"}]}]}, {"title": "Casa Mil\u00e0", "paragraphs": [{"context": "L'any 1975 Michelangelo Antonioni va fer servir La Pedrera com a escenari de la pel\u00b7l\u00edcula El reporter amb Jack Nicholson i Maria Schneider. Posteriorment s'hi han rodat Les \u00faltimes tardes amb Teresa, de Gonzalo Herralde (1983), Gaud\u00ed, de Manuel Huerga (1988), Els mars del sud, de Manuel Esteban (1992).[8] El 2001 tamb\u00e9 es van filmar algunes escenes de la pel\u00b7l\u00edcula Gaudi Afternoon, una com\u00e8dia de Susan Seidelman.[22] Darrerament s'ha incorporat a la llista una desconeguda pel\u00b7l\u00edcula \"de culte\" su\u00efssa L'Inconnu de Shandigor dirigida Jean-Louis Roy el 1967.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "1975", "answer_start": 6}], "id": "P_190_C_1135_Q1", "question": "Quin any es va fer servir La pedrera com a escenari d'una pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "El reporter", "answer_start": 91}], "id": "P_190_C_1135_Q2", "question": "De quina pel\u00b7l\u00edcula va servir d'escenari La Pedrera?"}, {"answers": [{"text": "Michelangelo Antonioni", "answer_start": 11}], "id": "P_190_C_1135_Q3", "question": "Qui va utilitzar La Pedrera com a escenari d'El reporter?"}, {"answers": [{"text": "com\u00e8dia", "answer_start": 390}], "id": "P_190_C_1135_Q4", "question": "A quin g\u00e8nere pertany la pel\u00b7l\u00edcula Gaudi Afternoon?"}, {"answers": [{"text": "2001", "answer_start": 311}], "id": "P_190_C_1135_Q5", "question": "Quan es van filmar algunes escenes de Gaudi Afternoon?"}]}, {"context": "Els patis, estructuralment, s\u00f3n una pe\u00e7a clau, ja que sostenen les c\u00e0rregues de les fa\u00e7anes interiors. El s\u00f2l dels patis se sost\u00e9 sobre uns pilars de ferro colat. Al pati el\u00b7l\u00edptic les bigues i j\u00e0sseres adopten una soluci\u00f3 constructiva tradicional, per\u00f2 al cil\u00edndric, Gaud\u00ed va aplicar una soluci\u00f3 enginyosa en fer servir dues j\u00e0sseres cil\u00edndriques i conc\u00e8ntriques tensades per bigues radials que, com si fossin els radis d'una bicicleta, van des d'un punt de la j\u00e0ssera exterior contra dos punts -superior i inferior- de la j\u00e0ssera central que fa funcions de clau de volta i treballa en tensi\u00f3 i compressi\u00f3 simult\u00e0niament. D'aquesta forma se suporta una estructura de dotze metres de di\u00e0metre amb una pe\u00e7a de m\u00e0xima bellesa i considerada \u00abl'\u00e0nima de l'edifici\u00bb amb una clara semblan\u00e7a amb les criptes g\u00f2tiques.[26] La pe\u00e7a central va ser constru\u00efda en unes drassanes i Josep Maria Carandell l'assimila a la roda del tim\u00f3, interpretant la intenci\u00f3 de Gaud\u00ed de representar el tim\u00f3 del vaixell de la vida.", "qas": [{"answers": [{"text": "les c\u00e0rregues de les fa\u00e7anes interiors", "answer_start": 63}], "id": "P_190_C_1136_Q1", "question": "Qu\u00e8 sostenen els patis?"}, {"answers": [{"text": "sobre uns pilars de ferro colat", "answer_start": 130}], "id": "P_190_C_1136_Q2", "question": "Com es sost\u00e9 el s\u00f2l dels patis?"}, {"answers": [{"text": "de clau de volta", "answer_start": 556}], "id": "P_190_C_1136_Q3", "question": "Quina funci\u00f3 fa la j\u00e0ssera central?"}, {"answers": [{"text": "dotze", "answer_start": 668}], "id": "P_190_C_1136_Q4", "question": "Quants metres de di\u00e0metre t\u00e9 l'estructura?"}, {"answers": [{"text": "en unes drassanes", "answer_start": 849}], "id": "P_190_C_1136_Q5", "question": "On va ser constru\u00efda la pe\u00e7a central?"}]}, {"context": "Hi ha qui assegura que la disposici\u00f3 interior de la Pedrera procedeix dels estudis que Gaud\u00ed va fer de les fortaleses medievals. Una imatge que es refor\u00e7a al terrat per la similitud de les xemeneies i els \u00absentinelles\u00bb amb gran elm a les sortides de les escales.[33] L'estructura de forja de les portes d'acc\u00e9s al vest\u00edbul fuig de seguir qualsevol simetria, l\u00ednia recta o esquema repetitiu. Ben al contrari, la seva visi\u00f3 evoca les bombolles de sab\u00f3 que es formen entre les mans o les estructures cel\u00b7lulars vegetals.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "de forja", "answer_start": 280}], "id": "P_190_C_1137_Q1", "question": "Com \u00e9s l'estructura de les portes d'acc\u00e9s al vest\u00edbul?"}, {"answers": [{"text": "de seguir qualsevol simetria, l\u00ednia recta o esquema repetitiu", "answer_start": 328}], "id": "P_190_C_1137_Q2", "question": "De qu\u00e8 fuig l'estructura de forja de les portes d'acc\u00e9s al vest\u00edbul?"}, {"answers": [{"text": "les bombolles de sab\u00f3", "answer_start": 428}], "id": "P_190_C_1137_Q3", "question": "Qu\u00e8 evoca la visi\u00f3 de l'estructura de forja?"}, {"answers": [{"text": "entre les mans o les estructures cel\u00b7lulars vegetals", "answer_start": 464}], "id": "P_190_C_1137_Q4", "question": "On es formen les bombolles de sab\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "les fortaleses medievals", "answer_start": 103}], "id": "P_190_C_1137_Q5", "question": "Qu\u00e8 va estudiar Gaud\u00ed?"}]}, {"context": "Al pis dels Mil\u00e0, el principal, va instal\u00b7lar el seu habitatge particular en Joan Comorera, secretari general del partit i conseller d'Economia de la Generalitat durant bona part de la guerra. L'any 1937, Comorera va patir un atemptat sense conseq\u00fc\u00e8ncies a la porta de la Pedrera i es va construir un refugi al soterrani per a protegir-se dels bombardeigs. Quan varen entrar les tropes franquistes a la ciutat, els Comorera varen haver de fugir i els Mil\u00e0 varen retornar a casa seva.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "secretari general del partit i conseller d'Economia de la Generalitat", "answer_start": 92}], "id": "P_190_C_1138_Q1", "question": "Qui era Joan Comorera?"}, {"answers": [{"text": "1937", "answer_start": 199}], "id": "P_190_C_1138_Q2", "question": "Quan va patir Joan Comorera un atemptat?"}, {"answers": [{"text": "a la porta de la Pedrera", "answer_start": 255}], "id": "P_190_C_1138_Q3", "question": "On va patir Joan Comorera l'atempat?"}, {"answers": [{"text": "un refugi al soterrani", "answer_start": 298}], "id": "P_190_C_1138_Q4", "question": "Qu\u00e8 es va construir per a protegir-se dels bombardeigs?"}]}, {"context": "De la fa\u00e7ana original de Gaud\u00ed han desaparegut algunes reixes dels locals de la planta baixa. El 1928, la sastreria Mosella que va ser la primera botiga de la Pedrera, va fer unes obres i va eliminar les reixes. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 no va preocupar ning\u00fa, ja que, al mig del noucentisme, uns ferros recargolats no tenien gaire import\u00e0ncia. Se'n va perdre la pista fins que uns anys m\u00e9s tard uns nord-americans varen fer donaci\u00f3 d'una d'elles al MoMa, on est\u00e0 exposada.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "algunes reixes dels locals de la planta baixa", "answer_start": 47}], "id": "P_190_C_1139_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha desaparegut de la fa\u00e7ana principal?"}, {"answers": [{"text": "la sastreria Mosella", "answer_start": 103}], "id": "P_190_C_1139_Q2", "question": "Quina va ser la primera botiga de la Pedrera?"}, {"answers": [{"text": "1928", "answer_start": 97}], "id": "P_190_C_1139_Q3", "question": "Quin any es van eliminar les reixes?"}, {"answers": [{"text": "uns nord-americans", "answer_start": 386}], "id": "P_190_C_1139_Q4", "question": "Qui va fer la donaci\u00f3 al MoMa?"}, {"answers": [{"text": "al MoMa", "answer_start": 437}], "id": "P_190_C_1139_Q5", "question": "On est\u00e0 exposada una de les reixes?"}]}, {"context": "A les golfes s'ubicaven els safareigs en una estan\u00e7a di\u00e0fana sota una coberta en volta catalana subjecta per 270 arcs parab\u00f2lics de diferents al\u00e7\u00e0ries i separats uns 80 cm. entre ells que tan aviat semblen el costellam d'un animal enorme com la forma d'una palmera i que configuren un terrat gens convencional, similar a un paisatge de valls i turons. La forma i ubicaci\u00f3 dels patis interiors fa que els arcs s'elevin m\u00e9s quan l'espai s'estreny i baixin quan l'espai s'eixampla.[30][16]", "qas": [{"answers": [{"text": "A les golfes", "answer_start": 0}], "id": "P_190_C_1140_Q1", "question": "On s'ubicaven els safareigs?"}, {"answers": [{"text": "di\u00e0fana", "answer_start": 53}], "id": "P_190_C_1140_Q2", "question": "Com era l'estan\u00e7a en la que s'ubicaven els safareigs?"}, {"answers": [{"text": "uns 80 cm.", "answer_start": 162}], "id": "P_190_C_1140_Q3", "question": "Quina separaci\u00f3 tenen els arcs parab\u00f2lics?"}, {"answers": [{"text": "270", "answer_start": 109}], "id": "P_190_C_1140_Q4", "question": "Quants arcs parab\u00f2lics subjecten la volta?"}, {"answers": [{"text": "La forma i ubicaci\u00f3 dels patis interiors", "answer_start": 352}], "id": "P_190_C_1140_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa que els arcs s'elevin m\u00e9s quan l'espai s'estreny?"}]}]}, {"title": "L'Espoli (Catedral de Toledo)", "paragraphs": [{"context": "Domenikos Theotokopoulos havia nascut el 1541 a C\u00e0ndia. Conegut com El Greco, va ser un pintor de finals de l'alt renaixement i principis del manierisme que desenvolup\u00e0 un estil molt personal en les seves obres de maduresa. Fins als 26 anys va viure a Creta, on va ser un reconegut mestre d'icones dins l'estil rom\u00e0 d'Orient vigent a l'illa.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "1541", "answer_start": 41}], "id": "P_444_C_2659_Q1", "question": "Quin any va n\u00e9ixer Domenikos Theotokopoulos?"}, {"answers": [{"text": "a C\u00e0ndia", "answer_start": 46}], "id": "P_444_C_2659_Q2", "question": "On va n\u00e9ixer Domenikos Theotokopoulos?"}, {"answers": [{"text": "com El Greco", "answer_start": 64}], "id": "P_444_C_2659_Q3", "question": "Com \u00e9s conegut Domenikos Theotokopoulos?"}, {"answers": [{"text": "un pintor", "answer_start": 85}], "id": "P_444_C_2659_Q4", "question": "Qui va ser El Greco?"}, {"answers": [{"text": "un estil molt personal en les seves obres de maduresa", "answer_start": 169}], "id": "P_444_C_2659_Q5", "question": "Qu\u00e8 va desenvolupar El Greco?"}]}, {"context": "L'espoli o El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari \u00e9s un quadre pintat pel Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) per a la sagristia de la catedral de Toledo. \u00c9s una pintura a l'oli sobre llen\u00e7 i mesura 285 cent\u00edmetres d'al\u00e7ada i 173 cent\u00edmetres d'amplada. Va ser realitzada entre els anys 1577 i 1579 i encara es conserva a la sagristia de la catedral; est\u00e0 col\u00b7locada com un retaule al fons de la sala i est\u00e0 emmarcada per dues columnes cor\u00ednties de marbre.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel Greco", "answer_start": 88}], "id": "P_444_C_2660_Q1", "question": "Per qui va ser pintat L'espoli?"}, {"answers": [{"text": "per a la sagristia de la catedral de Toledo", "answer_start": 136}], "id": "P_444_C_2660_Q2", "question": "Per on va ser pintat L'espoli?"}, {"answers": [{"text": "El despullament de les vestidures de Crist en el Calvari", "answer_start": 11}], "id": "P_444_C_2660_Q3", "question": "Com \u00e9s conegut tamb\u00e9 L'espoli?"}, {"answers": [{"text": "entre els anys 1577 i 1579", "answer_start": 297}], "id": "P_444_C_2660_Q4", "question": "Quan va ser realitzat L'espoli?"}, {"answers": [{"text": "com un retaule", "answer_start": 392}], "id": "P_444_C_2660_Q5", "question": "Com est\u00e0 col\u00b7locat L'espoli?"}]}, {"context": "La seva obra la componen grans llen\u00e7os per a retaules d'esgl\u00e9sies, nombrosos quadres de devoci\u00f3 per a institucions religioses \u2014en els que sovint va participar el seu taller\u2014 i un grup de retrats considerats del m\u00e0xim nivell. En les seves primeres obres mestres s'aprecia la influ\u00e8ncia dels mestres italians. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per unes figures manieristes extraordin\u00e0riament allargades, amb una il\u00b7luminaci\u00f3 pr\u00f2pia, primes, fantasmals, molt expressives, ubicades en ambients indefinits i amb una gamma de colors amb els quals cercava contrasts, amb els blaus freds i clars i els grocs estridents. Aquest estil es va identificar amb l'esperit de la Contrareforma i es va anar adquirint un car\u00e0cter m\u00e9s extremat en els seus \u00faltims anys.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "la influ\u00e8ncia dels mestres italians", "answer_start": 271}], "id": "P_444_C_2662_Q1", "question": "Quina influ\u00e8ncia s'aprecia en les seves primeres obres mestres?"}, {"answers": [{"text": "cap a un estil personal", "answer_start": 340}], "id": "P_444_C_2662_Q2", "question": "Cap on va evolucionar?"}, {"answers": [{"text": "manieristes extraordin\u00e0riament allargades", "answer_start": 395}], "id": "P_444_C_2662_Q3", "question": "Com s\u00f3n les figures que caracteritzen el seu estil personal?"}, {"answers": [{"text": "pr\u00f2pia", "answer_start": 459}], "id": "P_444_C_2662_Q4", "question": "Quina il\u00b7luminaci\u00f3 tenen les figures?"}, {"answers": [{"text": "indefinits", "answer_start": 526}], "id": "P_444_C_2662_Q5", "question": "En quins ambients trobem aquestes figures?"}]}, {"context": "La composici\u00f3 \u00e9s plenament manierista per la seva verticalitat; el color t\u00e9 una gran pot\u00e8ncia i sobre el joc de reflexos predomina la taca vermella de la t\u00fanica de Jesucrist.[11] A la part inferior esquerra va col\u00b7locar Maria, mare de Jes\u00fas, Maria Magdalena i Maria Cleof\u00e0s, mentre que a la part superior, per damunt del cap de Crist, va ubicar una gran part del grup que l'escortava. En els evangelis can\u00f2nics no consta que les tres Maries fossin presents en aquest moment ni tampoc a l'evangeli ap\u00f2crif de Nicodem, l'\u00fanic que relata L'espoli. Pel que fa al real\u00e7 jer\u00e0rquic dels acompanyants per damunt de Crist, El Greco es va inspirar en iconografies antigues romanes d'Orient com \u00abl'arrest de Crist\u00bb o \u00abel bes de Judes\u00bb, on \u00e9s habitual en aquestes icones que la multitud envolti Jes\u00fas per la part superior. El cap\u00edtol no va acceptar aquesta composici\u00f3, va considerar que eren desencertades, que enfosquien la hist\u00f2ria i devaluaven a Crist.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "plenament manierista", "answer_start": 17}], "id": "P_444_C_2663_Q1", "question": "Com \u00e9s la composici\u00f3 del quadre?"}, {"answers": [{"text": "la seva verticalitat", "answer_start": 42}], "id": "P_444_C_2663_Q2", "question": "Qu\u00e8 fa que la composici\u00f3 del quadre sigui manierista?"}, {"answers": [{"text": "una gran pot\u00e8ncia", "answer_start": 76}], "id": "P_444_C_2663_Q3", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 el color del quadre?"}, {"answers": [{"text": "una gran part del grup que l'escortava", "answer_start": 345}], "id": "P_444_C_2663_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha damunt del cap de Crist en el quadre?"}, {"answers": [{"text": "l'evangeli ap\u00f2crif de Nicodem", "answer_start": 486}], "id": "P_444_C_2663_Q5", "question": "Quin \u00e9s l'\u00fanic evangeli que relata L'espoli?"}]}]}, {"title": "Funci\u00f3 trigonom\u00e8trica", "paragraphs": [{"context": "La noci\u00f3 que hi ha d'haver alguna correspond\u00e8ncia b\u00e0sica entre la longitud de les cares d'un triangle i els angles apareix tan aviat com en reconeix que els triangles semblants mantenen constants les relacions entre les seves cares. \u00c9s a dir, per a qualsevol triangle rectangle semblant a un de donat, la relaci\u00f3 (el quocient entre les longituds) entre la hipotenusa (per exemple) i una altra de les seves cares es mant\u00e9 constant. Si la hipotenusa \u00e9s el doble de llarga, tamb\u00e9 ho s\u00f3n les altres dues cares. S\u00f3n precisament aquestes relacions les que es fan servir per a expressar les funcions trigonom\u00e8triques.", "qas": [{"answers": [{"text": "les relacions entre les seves cares", "answer_start": 196}], "id": "P_382_C_2287_Q1", "question": "Qu\u00e8 mantenen constants els triangles semblants?"}, {"answers": [{"text": "tamb\u00e9 ho s\u00f3n les altres dues cares", "answer_start": 471}], "id": "P_382_C_2287_Q3", "question": "Qu\u00e8 passa si la hipotenusa \u00e9s el doble de llarga?"}, {"answers": [{"text": "per a expressar les funcions trigonom\u00e8triques", "answer_start": 564}], "id": "P_382_C_2287_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 serveixen aquestes relacions entre la hipotenusa i les altres cares?"}]}, {"context": "Les diferents definicions de les funcions trigonom\u00e8triques que es presenten a continuaci\u00f3 s\u00f3n equivalents en el sentit que, per als angles en qu\u00e8 es poden aplicar, el resultat coincideix. Per\u00f2 es diferencien en el sentit que es poden aplicar a angles en un sentit cada cop m\u00e9s ampli de la paraula. La definici\u00f3 basant-se en el triangle rectangle, estrictament parlant, nom\u00e9s es pot aplicar a angles aguts. La definici\u00f3 basant-se en la circumfer\u00e8ncia goniom\u00e8trica permet atribuir valor a les funcions trigonom\u00e8triques d'angles que tinguin qualsevol valor dins del conjunt dels nombres reals. La definici\u00f3 basada en s\u00e8ries es pot fer servir per calcular les funcions trigonom\u00e8triques d'arguments complexos.", "qas": [{"answers": [{"text": "per calcular les funcions trigonom\u00e8triques d'arguments complexos", "answer_start": 639}], "id": "P_382_C_2288_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 es pot fer servir la definici\u00f3 basada en s\u00e8ries?"}, {"answers": [{"text": "en el sentit que es poden aplicar a angles en un sentit cada cop m\u00e9s ampli de la paraula", "answer_start": 208}], "id": "P_382_C_2288_Q2", "question": "En qu\u00e8 es diferencien les funcions trigonom\u00e8triques que es presenten?"}, {"answers": [{"text": "a angles aguts", "answer_start": 390}], "id": "P_382_C_2288_Q3", "question": "A qu\u00e8 es pot aplicar la definici\u00f3 basant-se en el triangle rectangle estrictament parlant?"}, {"answers": [{"text": "atribuir valor a les funcions trigonom\u00e8triques d'angles que tinguin qualsevol valor dins del conjunt dels nombres reals", "answer_start": 470}], "id": "P_382_C_2288_Q4", "question": "Qu\u00e8 permet atribuir la definici\u00f3 basant-se en la circumfer\u00e8ncia goniom\u00e8trica?"}]}, {"context": "\u00c9s a dir, cada una \u00e9s el negatiu de la seva pr\u00f2pia derivada segona. En l'espai funcional de dues dimensions V consistent en totes les solucions d'aquesta equaci\u00f3, la funci\u00f3 sinus \u00e9s l'\u00fanica soluci\u00f3 que satisf\u00e0 les condicions inicials y(0) = 0 i y\u2032(0) = 1, i la funci\u00f3 cosinus \u00e9s l'\u00fanica soluci\u00f3 que satisf\u00e0 les condicions inicials y(0) = 1 i y\u2032(0) = 0. At\u00e8s que les funcions sinus i cosinus s\u00f3n linealment independents, juntes formen una base de V. Aquest m\u00e8tode de definir les funcions sinus i cosinus, \u00e9s essencialment equivalent a fer servir la f\u00f3rmula d'Euler. (Vegeu: Equaci\u00f3 diferencial lineal.) Resulta que aquesta equaci\u00f3 diferencial no nom\u00e9s es pot fer servir per a definir les funcions sinus i cosinus, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es pot fer servir per a demostrar les identitats trigonom\u00e8triques de les funcions sinus i cosinus. A m\u00e9s, l'observaci\u00f3 que les funcions sinus i cosinus satisfan      y \u2033  = \u2212 y   {\\displaystyle y''=-y}   significa que s\u00f3n les funcions pr\u00f2pies de l'operador derivada segona.", "qas": [{"answers": [{"text": "el negatiu de la seva pr\u00f2pia derivada segona", "answer_start": 22}], "id": "P_382_C_2289_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s cada una?"}, {"answers": [{"text": "les condicions inicials y(0) = 1 i y\u2032(0) = 0", "answer_start": 307}], "id": "P_382_C_2289_Q3", "question": "Qu\u00e8 satisf\u00e0 la soluci\u00f3 cosinus?"}, {"answers": [{"text": "linealment independents", "answer_start": 395}], "id": "P_382_C_2289_Q4", "question": "Com s\u00f3n les funcions sinus i cosinus?"}, {"answers": [{"text": "a fer servir la f\u00f3rmula d'Euler", "answer_start": 532}], "id": "P_382_C_2289_Q5", "question": "A qu\u00e8 \u00e9s equivalent el m\u00e8tode de definir les funcions sinus i cosinus?"}]}, {"context": "Altres relacions importants s\u00f3n les f\u00f3rmules de les funcions trigonom\u00e8triques de la suma i la difer\u00e8ncia d'angles, que donen el sinus i el cosinus de la suma o la difer\u00e8ncia de dos angles en funci\u00f3 del sinus i del cosinus dels propis angles. Es poden obtenir per raonaments geom\u00e8trics, emprant arguments que es retrotreuen a l'\u00e8poca de Claudi Ptolemeu. Aquestes f\u00f3rmules s\u00f3n especialment importants perqu\u00e8 a partir d'elles es troba la derivada de les funcions trigonom\u00e8triques que \u00e9s necess\u00e0ria per demostrar la f\u00f3rmula d'Euler. Un cop coneguda la f\u00f3rmula d'Euler es pot emprar per memoritzar aquestes identitats a base de deduir-les r\u00e0pidament:", "qas": [{"answers": [{"text": "les f\u00f3rmules de les funcions trigonom\u00e8triques de la suma i la difer\u00e8ncia d'angles", "answer_start": 32}], "id": "P_382_C_2291_Q1", "question": "Quines s\u00f3n altres relacions importants?"}, {"answers": [{"text": "el sinus i el cosinus de la suma o la difer\u00e8ncia de dos angles en funci\u00f3 del sinus i del cosinus dels propis angles", "answer_start": 125}], "id": "P_382_C_2291_Q2", "question": "Qu\u00e8 donen les f\u00f3rmules de les funcions trigonom\u00e8triques de la suma i la difer\u00e8ncia d'angles?"}, {"answers": [{"text": "Claudi Ptolemeu", "answer_start": 336}], "id": "P_382_C_2291_Q3", "question": "A quina \u00e8poca es retrotreuen les arguments per obtenir raonaments geom\u00e8trics?"}, {"answers": [{"text": "per memoritzar aquestes identitats a base de deduir-les r\u00e0pidament", "answer_start": 578}], "id": "P_382_C_2291_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 es pot emprar la f\u00f3rmula d'Euler?"}]}, {"context": "Els ordinadors moderns fan servir una gran varietat de t\u00e8cniques.[17] Un m\u00e8tode habitual, especialment en processadors amb unitats de coma flotant, \u00e9s combinar una aproximaci\u00f3 per un polinomi o una funci\u00f3 racional (com ara l'aproximaci\u00f3 de Chebyshev, l'aproximaci\u00f3 uniforme \u00f2ptima, i l'aproximaci\u00f3 de Pad\u00e9, i per a precisions m\u00e9s altes o precisions variables, la s\u00e8rie de Taylor i la s\u00e8rie de Laurent) amb una reducci\u00f3 del recorregut i una cerca en taula \u2014 primer busquen en una petita taula l'angle m\u00e9s proper, i llavors utilitzen el polinomi per a calcular la correcci\u00f3.[18] En dispositius m\u00e9s senzills als que els manquen unitats de maquinari per a fer multiplicacions, hi ha un algorisme anomenat CORDIC (amb les seves t\u00e8cniques relacionades) que \u00e9s m\u00e9s eficient perqu\u00e8 nom\u00e9s fa servir sumes i l'operaci\u00f3 despla\u00e7ament. Tots aquest m\u00e8todes es poden implementar en circuits especialitzats per motius d'efici\u00e8ncia.", "qas": [{"answers": [{"text": "una gran varietat de t\u00e8cniques", "answer_start": 34}], "id": "P_382_C_2292_Q1", "question": "Qu\u00e8 fan servir els ordinadors moderns?"}, {"answers": [{"text": "en processadors amb unitats de coma flotant", "answer_start": 103}], "id": "P_382_C_2292_Q2", "question": "On \u00e9s habitual combinar una aproximaci\u00f3 per un polinomi o una funci\u00f3 racional amb una reducci\u00f3 del recorregut i una cerca en taula?"}, {"answers": [{"text": "en una petita taula", "answer_start": 472}], "id": "P_382_C_2292_Q3", "question": "On es busca l'angle m\u00e9s proper?"}, {"answers": [{"text": "per a calcular la correcci\u00f3", "answer_start": 544}], "id": "P_382_C_2292_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitza el polinomi despr\u00e9s de buscar en una petita taula l'angle m\u00e9s proper?"}, {"answers": [{"text": "CORDIC", "answer_start": 701}], "id": "P_382_C_2292_Q5", "question": "Quin dispositiu nom\u00e9s fa servir sumes i l'operaci\u00f3 despla\u00e7ament?"}]}]}, {"title": "Tortell\u00e0", "paragraphs": [{"context": "A les onze del mat\u00ed, hi ha una concentraci\u00f3 de socis al local social per anar, mitja hora m\u00e9s tard, a l'esgl\u00e9sia parroquial on se celebra un ofici solemne amb acompanyament d'orquestra en mem\u00f2ria als socis difunts. Tot seguit es va en direcci\u00f3 al cementiri on es realitza un petit homenatge als socis traspassats de l'any anterior. A la una del migdia es fan sardanes a la placeta del Casino i un vermut popular. A la tarda es fa un concert extraordinari de m\u00fasica cl\u00e0ssica i catalana, i al vespre un gran ball de fi de festa.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "A les onze del mat\u00ed", "answer_start": 0}], "id": "P_172_C_1027_Q1", "question": "A quina hora hi ha concentraci\u00f3 de socis al local social?"}, {"answers": [{"text": "a l'esgl\u00e9sia parroquial", "answer_start": 100}], "id": "P_172_C_1027_Q2", "question": "On van els socis?"}, {"answers": [{"text": "un ofici solemne amb acompanyament d'orquestra", "answer_start": 138}], "id": "P_172_C_1027_Q3", "question": "Qu\u00e8 es celebra a l'esgl\u00e9sia parroquial?"}, {"answers": [{"text": "als socis traspassats de l'any anterior", "answer_start": 291}], "id": "P_172_C_1027_Q4", "question": "A qui es realitza un homenatge al cementeri?"}, {"answers": [{"text": "al vespre", "answer_start": 488}], "id": "P_172_C_1027_Q5", "question": "Quan es fa el ball de fi de festa?"}]}, {"context": "Tortell\u00e0 s'ha caracteritzat, des de l'arribada de Joan Illamola al poble el 1762, per la fabricaci\u00f3 de culleres i altres estris de cuina, amb fusta de boix i faig. Ell fou el mestre d'una nissaga de culleraires que encara avui dia existeix al poble. Durant el segle xix i especialment l'anterior, la fabricaci\u00f3 d'aquests estris artesans varen ser la principal font d'ingressos de la vila i tamb\u00e9 d'ocupaci\u00f3. El 1890 hi havia 220 treballadors a les empreses artesanals.", "qas": [{"answers": [{"text": "1762", "answer_start": 76}], "id": "P_172_C_1028_Q1", "question": "Quan arrib\u00e0 Joan Illamola al poble?"}, {"answers": [{"text": "per la fabricaci\u00f3 de culleres i altres estris de cuina", "answer_start": 82}], "id": "P_172_C_1028_Q2", "question": "Per qu\u00e8 s'ha caracteritzat Tortell\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "fusta de boix i faig", "answer_start": 142}], "id": "P_172_C_1028_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 es fabriquen les culleres i els estris de cuina?"}, {"answers": [{"text": "la fabricaci\u00f3 d'aquests estris artesans", "answer_start": 297}], "id": "P_172_C_1028_Q4", "question": "Quina va ser la principal font d'ingressos de la vila durant el segle xix?"}, {"answers": [{"text": "220", "answer_start": 425}], "id": "P_172_C_1028_Q5", "question": "Quants treballadors hi havia a les empreses artesanals?"}]}, {"context": "La situaci\u00f3 geogr\u00e0fica del municipi i la no superaci\u00f3 dels 1.000 habitants, fa que Tortell\u00e0 tingui pocs serveis per a la poblaci\u00f3 resident. En l'actualitat, el poble disposa d'una escola d'educaci\u00f3 infantil i prim\u00e0ria, d'un consultori m\u00e8dic i una \u00e0mplia zona esportiva amb dues piscines, dues pistes de tennis i un camp de futbol de gespa natural. A m\u00e9s, des de l'estiu del 2010, existeix un centre social que aglutina un centre de dia per a la gent gran, una sala d'exposicions i una biblioteca.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "pocs", "answer_start": 99}], "id": "P_172_C_1029_Q1", "question": "Quants serveis t\u00e9 Torrell\u00e0 per als residents?"}, {"answers": [{"text": "de gespa natural", "answer_start": 330}], "id": "P_172_C_1029_Q2", "question": "Com \u00e9s el camp de futbol?"}, {"answers": [{"text": "per a la gent gran", "answer_start": 436}], "id": "P_172_C_1029_Q3", "question": "Per a qui \u00e9s el centre de dia?"}, {"answers": [{"text": "2010", "answer_start": 374}], "id": "P_172_C_1029_Q4", "question": "Des de quin any existeix la biblioteca?"}, {"answers": [{"text": "un centre de dia per a la gent gran, una sala d'exposicions i una biblioteca", "answer_start": 419}], "id": "P_172_C_1029_Q5", "question": "Qu\u00e8 aglutina el centre social?"}]}, {"context": "Edifici constru\u00eft al segle xix i que \u00e9s la seu de la principal entitat del poble, la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortell\u00e0. Consta d'una gran sala de ball i d'un edifici annex, on als baixos hi ha el bar de la Societat. A m\u00e9s, disposa d'una gran placeta al seu vessant sud.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Societat Cultural i Recreativa Casino", "answer_start": 82}], "id": "P_172_C_1031_Q1", "question": "Quina \u00e9s la principal entitat del poble?"}, {"answers": [{"text": "segle xix", "answer_start": 21}], "id": "P_172_C_1031_Q2", "question": "Quan es va construir la Societat Cultural i Recreativa Casino?"}, {"answers": [{"text": "el bar de la Societat", "answer_start": 209}], "id": "P_172_C_1031_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha als baixos?"}, {"answers": [{"text": "al seu vessant sud", "answer_start": 266}], "id": "P_172_C_1031_Q5", "question": "On est\u00e0 la gran placeta?"}]}, {"context": "La meteorologia del municipi \u00e9s controlada i anotada des de l'1 de gener del 2002, pel Servei de Meteorologia de Tortell\u00e0 (SMT). S'anoten totes les variables di\u00e0ries de temperatura i precipitaci\u00f3, i des de l'any 2006, les variables de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica, humitat i vent. El 15 de desembre de 2009, se sign\u00e0 un acord de col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Xarxa d'Observadors Meteorol\u00f2gics del Servei Meteorol\u00f2gic de Catalunya, en el qual les variables de temperatura i precipitaci\u00f3, entre d'altres, es poden visualitzar a la seva p\u00e0gina web.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "1 de gener del 2002", "answer_start": 62}], "id": "P_172_C_1032_Q1", "question": "Quan es va comen\u00e7ar a anotar la meteorologia del municipi?"}, {"answers": [{"text": "Servei de Meteorologia de Tortell\u00e0 (SMT)", "answer_start": 87}], "id": "P_172_C_1032_Q2", "question": "Qui controla la meteorologia del municipi?"}, {"answers": [{"text": "a la seva p\u00e0gina web", "answer_start": 506}], "id": "P_172_C_1032_Q3", "question": "On es poden visualitzar les variables?"}, {"answers": [{"text": "temperatura i precipitaci\u00f3, i des de l'any 2006, les variables de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica, humitat i vent", "answer_start": 169}], "id": "P_172_C_1032_Q4", "question": "Quines variables s'anoten di\u00e0riament?"}, {"answers": [{"text": "2006", "answer_start": 212}], "id": "P_172_C_1032_Q5", "question": "Des de quin any s'anoten les variables de pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica, humitat i vent?"}]}]}, {"title": "Ildefons Cerd\u00e0 i Sunyer", "paragraphs": [{"context": "Segons les seves xifres podem comptabilitzar el nombre d'obrers que existien a Barcelona en aquell temps: dels 54.000 obrers, uns 6.500 podien considerar-se \"distingits\", aix\u00f2 \u00e9s, que podien vestir-se i educar-se b\u00e9. Els altres eren jornalers de torn. Cerd\u00e0 va establir que els dies de jornal a Barcelona eren, anualment, de 269, i que el sou mitj\u00e0 diari de l'obrer era de 8,55 rals. Nom\u00e9s els m\u00e9s destres, generalment casats, superaven aquestes xifres salarials. Comparant els ingressos i les despeses, resulta que nom\u00e9s un obrer col\u00b7locat en una f\u00e0brica t\u00e8xtil, com a teixidor de primera o segona categoria, podia atendre les despeses del seu matrimoni. Per\u00f2 immediatament que sobrevenia la quitxalla amena\u00e7ava el d\u00e8ficit, i amb ell els neguits i les preocupacions. Tot aix\u00f2 sense comptar amb les malalties o l'accident imprevist. L'atur for\u00e7\u00f3s per malaltia o accident imprevist significava la paralitzaci\u00f3 dels afers i la desatenci\u00f3 de les despeses del matrimoni.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "6.500", "answer_start": 130}], "id": "P_430_C_2575_Q1", "question": "Quants obrers es podien considerar distingits segons Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "que podien vestir-se i educar-se b\u00e9", "answer_start": 180}], "id": "P_430_C_2575_Q2", "question": "Qu\u00e8 volia dir que els obrers eren distingits?"}, {"answers": [{"text": "269", "answer_start": 325}], "id": "P_430_C_2575_Q3", "question": "Quants dies de jornal va establir Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "8,55 rals", "answer_start": 373}], "id": "P_430_C_2575_Q4", "question": "Quin sou mitj\u00e0 diari va establir Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "els m\u00e9s destres", "answer_start": 390}], "id": "P_430_C_2575_Q5", "question": "Quins obrers superaven la xifra salarial?"}]}, {"context": "Destinat pel seu pare a la carrera eclesi\u00e0stica, va cursar estudis de llat\u00ed i filosofia al seminari de Vic, ciutat on la seva fam\u00edlia, de tradici\u00f3 liberal, s'hi va refugiar durant la Guerra dels Malcontents el 1827. Despr\u00e9s d'enfrontar-se amb el pare per canviar la seva orientaci\u00f3 professional, el 1832 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar els estudis d'arquitectura, matem\u00e0tiques, n\u00e0utica i dibuix a l'escola de Llotja. No va obtenir el t\u00edtol d'arquitecte i el setembre de 1835 es va traslladar a Madrid per estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, on va obtenir el t\u00edtol d'enginyer l'any 1841, despr\u00e9s de moltes pen\u00faries econ\u00f2miques degudes a la manca de suport familiar.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "eclesi\u00e0stica", "answer_start": 35}], "id": "P_430_C_2576_Q1", "question": "A quina carrera el va destinar el seu pare?"}, {"answers": [{"text": "al seminari de Vic", "answer_start": 88}], "id": "P_430_C_2576_Q2", "question": "On va cursar llat\u00ed i filosofia?"}, {"answers": [{"text": "liberal", "answer_start": 147}], "id": "P_430_C_2576_Q3", "question": "Quina era la tradici\u00f3 pol\u00edtica de la seva fam\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "durant la Guerra dels Malcontents", "answer_start": 173}], "id": "P_430_C_2576_Q4", "question": "Quan es va refugiar la seva fam\u00edlia a Vic?"}, {"answers": [{"text": "1827", "answer_start": 210}], "id": "P_430_C_2576_Q5", "question": "Quin any va ser la Guerra dels Malcontents?"}]}, {"context": "El 20 de juny de 1848 es va casar amb la pintora Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell, filla del banquer Josep Bosch i Mustich,[7] amb qui va tenir quatre filles: Pepita (1849), Rosita (1850), Sol (1851) i Clotilde (1861),[3] que va ser una coneguda instrumentista d'arpa.[8] La relaci\u00f3 matrimonial no va funcionar b\u00e9 i Clotilde, la filla menor, podria haver estat fruit de les relacions ad\u00falteres de la seva esposa i Cerd\u00e0 va excloure-la del testament. El 1862 el matrimoni es va separar a conseq\u00fc\u00e8ncia del naixement de Clotilde i el 1864 la seva esposa va marxar a Madrid.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell", "answer_start": 49}], "id": "P_430_C_2577_Q1", "question": "Amb qui es va casar?"}, {"answers": [{"text": "El 20 de juny de 1848", "answer_start": 0}], "id": "P_430_C_2577_Q2", "question": "Quin dia es va casar?"}, {"answers": [{"text": "Josep Bosch i Mustich", "answer_start": 105}], "id": "P_430_C_2577_Q3", "question": "Com es deia el pare de Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 148}], "id": "P_430_C_2577_Q4", "question": "Quantes filles va tenir amb Magdalena Clotilde Bosch i Carbonell?"}]}, {"context": "La figura de Cerd\u00e0 tamb\u00e9 va generar antipaties entre els arquitectes, ja que no podien perdonar l'afront que havia significat adjudicar una responsabilitat urban\u00edstica a un enginyer. Cerd\u00e0 va patir una campanya de desprestigi personal farcida de llegendes i mentides. No va servir de res que fos d'una nissaga catalana origin\u00e0ria del segle xv, ni que hagu\u00e9s proclamat la rep\u00fablica federal catalana des del balc\u00f3 de la Generalitat, perqu\u00e8 s'acab\u00e9s difonent que \u00abno era catal\u00e0\u00bb.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre els arquitectes", "answer_start": 47}], "id": "P_430_C_2578_Q1", "question": "Entre qui va generar antipaties la figura de Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "adjudicar una responsabilitat urban\u00edstica a un enginyer", "answer_start": 126}], "id": "P_430_C_2578_Q2", "question": "Quin afront no podien perdonar els arquitectes?"}, {"answers": [{"text": "una campanya de desprestigi personal", "answer_start": 198}], "id": "P_430_C_2578_Q3", "question": "Qu\u00e8 va patir Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "farcida de llegendes i mentides", "answer_start": 235}], "id": "P_430_C_2578_Q4", "question": "Com va ser campanya de desprestigi personal que va patir Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "que \u00abno era catal\u00e0\u00bb", "answer_start": 456}], "id": "P_430_C_2578_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va acabar difonent de Cerd\u00e0?"}]}]}, {"title": "Pobles de la mar", "paragraphs": [{"context": "Posteriorment, Gaston Maspero va encunyar el terme, per a la qual cosa va prendre com a base la teoria exposada per Roug\u00e9, per\u00f2 invertint l'origen de l'onada migrat\u00f2ria.[5] Segons ell, aquests pobles van marxar de Gr\u00e8cia i d'Anat\u00f2lia i van envair el pa\u00eds del Canaan abans d'atacar Egipte.[4][6] Aquesta tesi fou ben acollida pels historiadors, i diversos descobriments arqueol\u00f2gics posteriors semblaren confirmar-la, tot i que no est\u00e0 exempta de problemes.[4][7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Gaston Maspero", "answer_start": 15}], "id": "P_308_C_1843_Q1", "question": "Qui va encunyar el terme?"}, {"answers": [{"text": "la teoria exposada per Roug\u00e9", "answer_start": 93}], "id": "P_308_C_1843_Q2", "question": "Quina teoria va prendre com a base Gaston Maspero?"}, {"answers": [{"text": "Gr\u00e8cia i d'Anat\u00f2lia", "answer_start": 214}], "id": "P_308_C_1843_Q3", "question": "D'on van marxar aquests pobles segons Gaston Maspero?"}, {"answers": [{"text": "pa\u00eds del Canaan", "answer_start": 250}], "id": "P_308_C_1843_Q4", "question": "Qu\u00e8 van envair els pobles que havien marxat de  Gr\u00e8cia i d'Anat\u00f2lia?"}, {"answers": [{"text": "Egipte", "answer_start": 281}], "id": "P_308_C_1843_Q5", "question": "Qu\u00e8 van atacar els pobles que havien marxat de  Gr\u00e8cia i d'Anat\u00f2lia?"}]}, {"context": "El 1227 aC van atacar Egipte, el 1192 aC, Alashiya (probablement l'actual Xipre), el 1187, 1186 i 1185 aC el Pa\u00eds de Hatti (Imperi Hittita) incloses S\u00edria i Palestina. L'imperi hittita va ser destru\u00eft. El 1184 aC van tornar a Egipte, d'on en van ser expulsats el 1175 aC. Despr\u00e9s d'aix\u00f2, una part s'establ\u00ed a la Toscana, Sic\u00edlia, Sardenya, C\u00f2rsega i potser el sud-est de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, i uns altres van fundar estats a tota la costa de la Mediterr\u00e0nia Oriental. Es creu que emigrants que venien de Sardenya van arribar cap al 1250 aC a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, probablement expulsats de l'illa per un dels grups dels pobles de la mar, els sherden, que van donar nom a l'illa de Sardenya i s'hi van establir despr\u00e9s de ser derrotats pels egipcis.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "1227 aC", "answer_start": 3}], "id": "P_308_C_1844_Q1", "question": "Quin any van atacar Egipte els pobles de la mar?"}, {"answers": [{"text": "L'imperi hittita", "answer_start": 168}], "id": "P_308_C_1844_Q2", "question": "Quin imperi va ser destru\u00eft pels pobles de la mar?"}, {"answers": [{"text": "a tota la costa de la Mediterr\u00e0nia Oriental", "answer_start": 424}], "id": "P_308_C_1844_Q4", "question": "On van fundar estats els pobles de la mar?"}, {"answers": [{"text": "els sherden", "answer_start": 639}], "id": "P_308_C_1844_Q5", "question": "Qui va donar nom a l'illa de Sardenya?"}]}, {"context": "Encara no s'ha descobert cap prova que resolgui les connexions enigm\u00e0tiques d'aquests pobles de la mar. El mateix nom dels etruscs, rasna, no es presta a la derivaci\u00f3 tirrena, encara que s'ha suggerit que es deriva d'una forma anterior, T'Rasna. La civilitzaci\u00f3 etrusca s'ha estudiat, i el llenguatge s'ha desxifrat parcialment. T\u00e9 variants i representants en les inscripcions egees, per\u00f2 poden tamb\u00e9 ser dels viatgers o colons etruscos durant la seva navegaci\u00f3 abans que Roma destru\u00eds el seu poder.", "qas": [{"answers": [{"text": "enigm\u00e0tiques", "answer_start": 63}], "id": "P_308_C_1845_Q1", "question": "Com s\u00f3n les connexions d'aquests pobles de la mar?"}, {"answers": [{"text": "etrusca", "answer_start": 262}], "id": "P_308_C_1845_Q2", "question": "Quina civilitzaci\u00f3 s'ha estudiat?"}, {"answers": [{"text": "s'ha desxifrat parcialment", "answer_start": 301}], "id": "P_308_C_1845_Q3", "question": "Qu\u00e8 han fet amb el llenguatge etrusc?"}, {"answers": [{"text": "es inscripcions egees", "answer_start": 361}], "id": "P_308_C_1845_Q4", "question": "On trobem variants del llenguatge etrusc?"}, {"answers": [{"text": "Roma", "answer_start": 472}], "id": "P_308_C_1845_Q5", "question": "Qui va destruir el poder dels etruscos?"}]}, {"context": "Els pobles de la mar s\u00f3n un conjunt de pobles que van fer un moviment migratori entre el 1450 i el 1150 aC. El moviment dels pobles de la mar va comen\u00e7ar despr\u00e9s de l'any 1500 aC amb la conquesta de Creta pels aqueus, i l'emigraci\u00f3 cretenca o minoica - despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 de Cnossos - cap a l'any segle xiv aC vers 1425 aC. Va continuar despr\u00e9s amb l'arribada dels indoeuropeus doris a Gr\u00e8cia al segle xiv aC, un fet que va provocar l'emigraci\u00f3 dels jonis, pelasgs i part dels aqueus. Aquesta emigraci\u00f3 s'accentuaria el segle xiii aC, quan van anar cap a la Mediterr\u00e0nia oriental, van provocar un moviment general de poblacions, i van vagar durant anys a la recerca d'un lloc on establir-se.", "qas": [{"answers": [{"text": "un conjunt de pobles", "answer_start": 25}], "id": "P_308_C_1847_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els pobles de la mar?"}, {"answers": [{"text": "entre el 1450 i el 1150 aC", "answer_start": 80}], "id": "P_308_C_1847_Q2", "question": "Quan van fer un moviment migratori els pobles de la mar?"}, {"answers": [{"text": "pels aqueus", "answer_start": 205}], "id": "P_308_C_1847_Q3", "question": "Per qui va ser conquerida Creta despr\u00e9s del 1500 aC?"}, {"answers": [{"text": "el segle xiii aC", "answer_start": 523}], "id": "P_308_C_1847_Q4", "question": "Quan es va accentuar l'emigraci\u00f3 dels pobles de la mar?"}, {"answers": [{"text": "cap a la Mediterr\u00e0nia oriental", "answer_start": 555}], "id": "P_308_C_1847_Q5", "question": "Cap on van anar els pobles de la mar el segle xiii aC?"}]}, {"context": "Els sherdens presos van ser posteriorment incorporats a l'ex\u00e8rcit egipci, o destinats a la frontera amb els hittites. Una altra estela, l'Estela d'Assuan, esmenta les operacions del fara\u00f3 en qu\u00e8 va derrotar un cert nombre de pobles, inclosos els del Gran Verd. Si aquest \u00faltim terme significa 'mar', sembla que ja en aquesta primerenca \u00e8poca es va anomenar aix\u00ed. En general se suposa que les esteles de Tanis i d'Assuan es refereixen al mateix succ\u00e9s, i per tant es reforcen m\u00fatuament.", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'ex\u00e8rcit egipci", "answer_start": 54}], "id": "P_308_C_1848_Q1", "question": "On van incorporar els sherdens presos?"}, {"answers": [{"text": "amb els hittites", "answer_start": 100}], "id": "P_308_C_1848_Q2", "question": "Amb qui van ser destinats a la frontera els sherdens presos?"}, {"answers": [{"text": "el fara\u00f3", "answer_start": 179}], "id": "P_308_C_1848_Q3", "question": "Qui va derrotar els pobles del Gran Verd?"}]}]}, {"title": "Contrapunt", "paragraphs": [{"context": "La fuga, la forma contrapunt\u00edstica m\u00e9s desenvolupada, consisteix en la repetici\u00f3 d'un tema inicial (subjecte) per part de les veus al llarg de la pe\u00e7a. Aquest subjecte sol estar complementat per altres temes (contrasubjectes) que solen sonar simult\u00e0niament amb el subjecte. En funci\u00f3 de quants contrasubjectes poden sonar alhora amb el subjecte es diu que una fuga cont\u00e9 contrapunt doble (si n'hi ha un), triple (si n'hi ha dos) o qu\u00e0druple (si n'hi ha tres). \u00c9s per aquest motiu que la fuga sol estar relacionada amb el contrapunt m\u00faltiple.[4] Si b\u00e9 el contrapunt doble i triple s\u00f3n m\u00e9s comuns, el contrapunt qu\u00e0druple requereix un virtuosisme contrapunt\u00edstic amb qu\u00e8 \u00e9s dif\u00edcil atorgar bellesa a una composici\u00f3:", "qas": [{"answers": [{"text": "La fuga", "answer_start": 0}], "id": "P_466_C_2791_Q1", "question": "Quina \u00e9s la forma contrapunt\u00edstica m\u00e9s desenvolupada?"}, {"answers": [{"text": "en la repetici\u00f3 d'un tema inicial", "answer_start": 65}], "id": "P_466_C_2791_Q2", "question": "En qu\u00e8 consisteix la fuga?"}, {"answers": [{"text": "amb el contrapunt m\u00faltiple", "answer_start": 514}], "id": "P_466_C_2791_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 sol estar relacionada la fuga?"}, {"answers": [{"text": "doble i triple", "answer_start": 565}], "id": "P_466_C_2791_Q5", "question": "Quins contrapunts s\u00f3n m\u00e9s comuns?"}]}, {"context": "Mentre creixia, amb l'escola veneciana, una concepci\u00f3 m\u00e9s harm\u00f2nica i homor\u00edtmica de la m\u00fasica (ja no tan contrapunt\u00edstica), va apar\u00e8ixer un moviment musical retrospectiu i conservador per\u00f2 no per aix\u00f2 menys destacable. Giovanni Pierluigi da Palestrina (c. 1525 - 1594), que va formar part de l'escola romana, en va ser el compositor m\u00e9s destacat. La seva import\u00e0ncia es deu al gran equilibri i perfecci\u00f3 que va trobar entre el contrapunt francoflamenc i l'harmonia italiana en les seves obres a cappella, de gran puresa i complexitat. \u00c9s per tot aix\u00f2 que Hugo Riemann descriu aquest per\u00edode de finals del segle xvi com l'edat d'or de la polifonia.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "romana", "answer_start": 302}], "id": "P_466_C_2792_Q1", "question": "De quina escola va formar part Giovanni Pierluigi da Palestrina?"}, {"answers": [{"text": "compositor", "answer_start": 323}], "id": "P_466_C_2792_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Giovanni Pierluigi da Palestrina?"}, {"answers": [{"text": "entre el contrapunt francoflamenc i l'harmonia italiana", "answer_start": 419}], "id": "P_466_C_2792_Q3", "question": "Entre que va trobar equilibri i perfecci\u00f3 Giovanni Pierluigi da Palestrina?"}, {"answers": [{"text": "de gran puresa i complexitat", "answer_start": 506}], "id": "P_466_C_2792_Q4", "question": "Com eren les obres a cappella de Giovanni?"}, {"answers": [{"text": "Hugo Riemann", "answer_start": 556}], "id": "P_466_C_2792_Q5", "question": "Qui descriu el per\u00edode de finals del segle xvi com l'edat d'or de la polifonia?"}]}, {"context": "L'augment d'inter\u00e8s per la q\u00fcesti\u00f3 harm\u00f2nica va ser la causa de l'increment de la import\u00e0ncia del baix com a base de l'estructura harm\u00f2nica i veu fonamental. A partir del segle xvii hi va haver un desenvolupament del baix continu i tamb\u00e9 el baix obstinat. Aquest segon tipus de baix, va permetre augmentar la solidesa en la improvisaci\u00f3 (predominant durant el barroc) i va donar lloc a formes contrapunt\u00edstiques de variacions com la passacaglia i la xacona, que van arribar al moment de m\u00e0xima esplendor a mitjans del s. XVIII amb J. S. Bach.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "un desenvolupament del baix continu i tamb\u00e9 el baix obstinat", "answer_start": 194}], "id": "P_466_C_2793_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi va haver a partir del segle xvii?"}, {"answers": [{"text": "augmentar la solidesa en la improvisaci\u00f3", "answer_start": 296}], "id": "P_466_C_2793_Q2", "question": "Qu\u00e8 permetia el baix obstinat?"}, {"answers": [{"text": "barroc", "answer_start": 360}], "id": "P_466_C_2793_Q3", "question": "En quin per\u00edode predominava la solidesa en la improvisaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "formes contrapunt\u00edstiques de variacions", "answer_start": 386}], "id": "P_466_C_2793_Q4", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n la passacaglia i la xacona?"}, {"answers": [{"text": "J. S. Bach", "answer_start": 531}], "id": "P_466_C_2793_Q5", "question": "Amb qui van arribar la passacaglia i la xacona al moment de m\u00e0xima esplendor?"}]}, {"context": " La imitaci\u00f3 \u00e9s la reproducci\u00f3 d'un tram mel\u00f2dic (exposat inicialment per una veu) per part d'altres veus.[nota 1] El motiu mel\u00f2dic inicial s'anomena antecedent;[nota 24] mentre que els que el segueixen, conseg\u00fcents.[nota 25] La imitaci\u00f3 \u00e9s un recurs que, encara que aprofiti el material tem\u00e0tic, no esdev\u00e9 mon\u00f2tona donat que els conseg\u00fcents varien de veus. A m\u00e9s, d\u00f3na coher\u00e8ncia al discurs musical, ja que el fet de repetir un mateix tema cohesiona el global de la composici\u00f3.[19] A part de ser utilitzada en les composicions contrapunt\u00edstiques m\u00e9s desenvolupades, com el ricercare, el c\u00e0non o la fuga, la imitaci\u00f3 \u00e9s, tamb\u00e9, un dels mitjans m\u00e9s adequats per la composici\u00f3 d'estil polif\u00f2nic. Encara que pot semblar contradictori (ja que la polifonia restringeix aparentment la independ\u00e8ncia de veus), s'ha de tenir en compte que, nom\u00e9s quan el moviment r\u00edtmic de les parts \u00e9s igual, \u00e9s dif\u00edcil d'adquirir una independ\u00e8ncia mel\u00f2dica. En paraules de Knud Jeppesen (1892-1974): ", "qas": [{"answers": [{"text": "antecedent", "answer_start": 150}], "id": "P_466_C_2795_Q1", "question": "Com s'anomena el motiu mel\u00f2dic inicial?"}, {"answers": [{"text": "cohesiona el global de la composici\u00f3", "answer_start": 441}], "id": "P_466_C_2795_Q3", "question": "Quin efecte t\u00e9 el fet de repetir un mateix tema?"}, {"answers": [{"text": "la imitaci\u00f3", "answer_start": 605}], "id": "P_466_C_2795_Q4", "question": "Quin \u00e9s un dels mitjans m\u00e9s adequats per a la composici\u00f3 d'estil polif\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "un recurs que, encara que aprofiti el material tem\u00e0tic, no esdev\u00e9 mon\u00f2tona donat que els conseg\u00fcents varien de veus", "answer_start": 241}], "id": "P_466_C_2795_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la imitaci\u00f3?"}]}, {"context": "Un segle m\u00e9s tard es va incorporar el moviment contrari a l'organum (organum no paral\u00b7lel). Aix\u00f2 va causar l'aparici\u00f3 de l'encreuament ocasional de les veus en certs organums, fet que condu\u00efa a la imitaci\u00f3 encara que no es conceb\u00e9s com a tal. A la segona meitat del segle xii, gr\u00e0cies a un nou tipus d'organum, el florit (o melism\u00e0tic), es va assolir la polir\u00edtmia.[a][4][2]", "qas": [{"answers": [{"text": "es va incorporar el moviment contrari a l'organum", "answer_start": 18}], "id": "P_466_C_2796_Q1", "question": "Qu\u00e8 va causar l'aparici\u00f3 de l'encreuament ocasional de les veus en certs organums?"}, {"answers": [{"text": "A la segona meitat del segle xii", "answer_start": 243}], "id": "P_466_C_2796_Q2", "question": "Quan es va assolir la polir\u00edtmia?"}, {"answers": [{"text": "gr\u00e0cies a un nou tipus d'organum, el florit", "answer_start": 277}], "id": "P_466_C_2796_Q3", "question": "Com es va poder assolir la polir\u00edtmia?"}]}]}, {"title": "Papa Lli", "paragraphs": [{"context": "No se sap gaireb\u00e9 res de la seva vida i els historiadors no coincideixen en la dataci\u00f3 del seu papat, per\u00f2 pr\u00e0cticament tots els autors coincideixen en esmentar Lli com el successor de Pere.[8] L'autor m\u00e9s antic que es refereix a Lli com a bisbe de Roma \u00e9s Ireneu de Li\u00f3, a la seva obra Adversus haereses,[9] escrita als voltants de l'any 180. Eusebi de Cesarea[10] l'esmenta a la seva Hist\u00f2ria de l'Esgl\u00e9sia, escrita abans de 326. Ambd\u00f3s situen Lli immediatament despr\u00e9s de Pere en el c\u00e0rrec episcopal rom\u00e0; en el cas d'Ireneu, probablement seguint una llista de bisbes romans que va existir en \u00e8poca del papa Eleuteri, entre els anys 174 i 189.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a bisbe de Roma", "answer_start": 234}], "id": "P_494_C_2959_Q2", "question": "Com es refereix a Lli Ireneu de Li\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a la seva obra Adversus haereses", "answer_start": 272}], "id": "P_494_C_2959_Q3", "question": "On es refereix Ireneu de Li\u00f3 a Lli com a bisbe de Roma?"}, {"answers": [{"text": "als voltants de l'any 180", "answer_start": 317}], "id": "P_494_C_2959_Q4", "question": "Quan va escriure Ireneu de Li\u00f3 Adversus haereses?"}, {"answers": [{"text": "Eusebi de Cesarea", "answer_start": 344}], "id": "P_494_C_2959_Q5", "question": "Qui va escriure Hist\u00f2ria de l'Esgl\u00e9sia?"}]}, {"context": "Possiblement per aquesta confusi\u00f3, autors del segle iv com Ruf\u00ed d'Aquileia situaven a Lli com a cap de la comunitat romana en vida de l'ap\u00f2stol, i consideraven a Climent el successor de sant Pere en el bisbat de Roma.[11] Per aix\u00f2 a les Constitucions Apost\u00f2liques s'apunta que \u00e9s ordenat espec\u00edficament com a bisbe, en vida dels ap\u00f2stols, per Pau, i es considera que Climent I fou el segon papa, comptant a Lli com el primer.[19] Tanmateix, aquestes hip\u00f2tesis no se sostenen perqu\u00e8, com esmenta Ireneu,[9] que \u00e9s una font considerada m\u00e9s cre\u00efble, Lli va ser l'escollit per comandar l'Esgl\u00e9sia a la mort de Pere i Pau, martiritzats durant la persecuci\u00f3 de Ner\u00f3, i va ser al final d'aquesta persecuci\u00f3 que Lli va iniciar el pontificat. Per aix\u00f2 les dataci\u00f3 del mandat des de la mort dels ap\u00f2stols \u00e9s inexacta.[4][11]", "qas": [{"answers": [{"text": "autors del segle iv com Ruf\u00ed d'Aquileia", "answer_start": 35}], "id": "P_494_C_2960_Q1", "question": "Qui situava a Lli com a cap de la comunitat romana?"}, {"answers": [{"text": "que Climent I fou el segon papa, comptant a Lli com el primer", "answer_start": 363}], "id": "P_494_C_2960_Q3", "question": "Qu\u00e8 es considera a les Constitucions Apost\u00f2liques?"}, {"answers": [{"text": "Ireneu", "answer_start": 495}], "id": "P_494_C_2960_Q4", "question": "Qui \u00e9s considerat com una font m\u00e9s cre\u00efble?"}, {"answers": [{"text": "durant la persecuci\u00f3 de Ner\u00f3", "answer_start": 631}], "id": "P_494_C_2960_Q5", "question": "Quan van ser martiritzats Pere i Pau?"}]}, {"context": "De la tradici\u00f3 cristiana sobre el sant, al segle x se li va dedicar una capella a Mil\u00e0 per part del bisbe Arderico, en relaci\u00f3 amb les tradicions hagiogr\u00e0fiques locals. Segons Raffaele Maffei, la not\u00edcia sobre l'origen tosc\u00e0 va fer que una tradici\u00f3 local de Volterra, d'origen medieval, situ\u00e9s el seu naixement en aquesta localitat, en el si de la fam\u00edlia dels Mauri. El 1513 es va edificar una esgl\u00e9sia dedicada a sant Lli amb un convent annex, i tamb\u00e9 es van crear nombrosos textos sobre l'origen volterr\u00e0 del sant.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "al segle x", "answer_start": 40}], "id": "P_494_C_2961_Q1", "question": "Quan se li va dedicar al sant una capella a Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "medieval", "answer_start": 277}], "id": "P_494_C_2961_Q2", "question": "Quin origen tenia la tradici\u00f3 local de Volterra?"}, {"answers": [{"text": "a sant Lli", "answer_start": 413}], "id": "P_494_C_2961_Q3", "question": "A qui estava dedicada l'esgl\u00e9sia que es va edificar el 1513?"}, {"answers": [{"text": "un convent", "answer_start": 428}], "id": "P_494_C_2961_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenia annex l'esgl\u00e9sia dedicada a sant Lli?"}, {"answers": [{"text": "nombrosos", "answer_start": 467}], "id": "P_494_C_2961_Q5", "question": "Quants textos es van crear sobre l'origen volterr\u00e0 del sant?"}]}, {"context": "Les seves dues disposicions, de dif\u00edcil verificaci\u00f3, apareixen esmentades en el Liber Pontificalis. Una \u00e9s una ordre donada \u00abde conformitat amb l'ordenan\u00e7a de sant Pere\u00bb segons la qual s'obligava a les dones a entrar a l'esgl\u00e9sia amb un vel tapant-se el cap.[17] No obstant aix\u00f2, aquesta atribuci\u00f3 \u00e9s una mera invenci\u00f3 de l'autor del Liber en copiar la \u00abPrimera carta als corintis\u00bb, que va acabar atribuint-ho arbitr\u00e0riament a Lli.[11][26] Tanmateix, aquesta expressi\u00f3 representa un intent de conciliar la tradici\u00f3 segons la qual va ser Climent el successor de Pere, afirmant que Lli i Anaclet eren una esp\u00e8cie de companys de l'ap\u00f2stol, segons l'argument de Ruf\u00ed d'Aquileia en la traducci\u00f3 de les Recognitiones pseudoclementine, que en comparaci\u00f3 a Ireneu, no mereix la mateixa credibilitat.[18] La segona disposici\u00f3 que li atribueix el Liber Pontificalis \u00e9s la creaci\u00f3 dels primers quinze bisbes i divuit preveres.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el Liber Pontificalis", "answer_start": 74}], "id": "P_494_C_2962_Q1", "question": "On apareixen esmentades les dues disposicions?"}, {"answers": [{"text": "a entrar a l'esgl\u00e9sia amb un vel tapant-se el cap", "answer_start": 208}], "id": "P_494_C_2962_Q2", "question": "A qu\u00e8 obligava a les dones l'ordre donada \u00abde conformitat amb l'ordenan\u00e7a de sant Pere\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "de dif\u00edcil verificaci\u00f3", "answer_start": 29}], "id": "P_494_C_2962_Q3", "question": "Com s\u00f3n les dues disposicions?"}, {"answers": [{"text": "una esp\u00e8cie de companys de l'ap\u00f2stol", "answer_start": 599}], "id": "P_494_C_2962_Q4", "question": "Qu\u00e8 eren Lli i Anaclet segons Ruf\u00ed d'Aquileia?"}, {"answers": [{"text": "\u00e9s la creaci\u00f3 dels primers quinze bisbes i divuit preveres", "answer_start": 856}], "id": "P_494_C_2962_Q5", "question": "Quina \u00e9s la segona disposici\u00f3 que li atribueix el Liber Pontificalis?"}]}]}, {"title": "Setge de Barcelona (1713-1714)", "paragraphs": [{"context": "L'obertura de la primera paral\u00b7lela signific\u00e0 el comen\u00e7ament del vertader setge contra la ciutat, que veia amb desesperaci\u00f3 com el dia 13 es llevava amb una trinxera de m\u00e9s d'un quil\u00f2metre de longitud a poca dist\u00e0ncia de la muralla. Amb tot, la desesperada situaci\u00f3 no arrons\u00e0 la resist\u00e8ncia barcelonina, que a primera hora del mat\u00ed organitz\u00e0 un atac contra la trinxera amb la intenci\u00f3 de destruir-la. Sanpere i Miquel apunta la possibilitat que Villaroel es deix\u00e9s conv\u00e8ncer per la pressi\u00f3 dels barcelonins. Fos com fos, l'atac a la primera paral\u00b7lela result\u00e0 un frac\u00e0s i ben aviat les tropes s'hagueren de reagrupar i retirar-se de nou dins la ciutat.", "qas": [{"answers": [{"text": "el comen\u00e7ament del vertader setge contra la ciutat", "answer_start": 46}], "id": "P_471_C_2821_Q1", "question": "Qu\u00e8 significa l'obertura de la primera paral\u00b7lela?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s d'un quil\u00f2metre", "answer_start": 169}], "id": "P_471_C_2821_Q2", "question": "Quina longitud tenia la trinxera que estava a poca dist\u00e0ncia de la muralla?"}, {"answers": [{"text": "a primera hora del mat\u00ed", "answer_start": 309}], "id": "P_471_C_2821_Q3", "question": "Quan organitz\u00e0 la resist\u00e8ncia barcelonina un atac contra la trinxera?"}, {"answers": [{"text": "destruir-la", "answer_start": 389}], "id": "P_471_C_2821_Q4", "question": "Quina intenci\u00f3 tenia la resist\u00e8ncia barcelonina en atacar la trinxera?"}, {"answers": [{"text": "per la pressi\u00f3 dels barcelonins", "answer_start": 476}], "id": "P_471_C_2821_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es podria haver deixat conv\u00e8ncer Villaroel segons Sanpere i Miquel?"}]}, {"context": "El General Moragues fugia el 1715 amb altres patriotes catalans cap a Mallorca on encara seguia la lluita. En un segon intent per deixar Barcelona, i despr\u00e9s de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de mar\u00e7. Moragues, juntament amb els capitans Jaume Roca i Pau Macip, fou jutjat, torturat, mort a garrot vil i el seu cad\u00e0ver esquarterat. El seu cap, com a escarni, fou posat en una g\u00e0bia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, on restaria dotze anys, a desgrat de la seva v\u00eddua.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "1715", "answer_start": 29}], "id": "P_471_C_2822_Q1", "question": "Quan va fugir el General Moragues?"}, {"answers": [{"text": "amb altres patriotes catalans", "answer_start": 34}], "id": "P_471_C_2822_Q2", "question": "Amb qui va fugir el General Moragues?"}, {"answers": [{"text": "cap a Mallorca", "answer_start": 64}], "id": "P_471_C_2822_Q3", "question": "Cap on van fugir el General Moragues i altres patriotes catalans?"}, {"answers": [{"text": "el 22 de mar\u00e7", "answer_start": 201}], "id": "P_471_C_2822_Q4", "question": "Quan van ser empresonats els fugitius?"}, {"answers": [{"text": "a garrot vil", "answer_start": 304}], "id": "P_471_C_2822_Q5", "question": "Com va matar a Moragues?"}]}, {"context": "El setge de Barcelona va ser una operaci\u00f3 militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hisp\u00e0nic de la Guerra de Successi\u00f3 Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans \u2013Setge de Barcelona (1706)\u2013 implicant a tropes de les grans pot\u00e8ncies; durant la Guerra dels Catalans els ex\u00e8rcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'ex\u00e8rcit regular catal\u00e0, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Arag\u00f3, i soldats d'altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de P\u00f2poli inicialment m\u00e9s com un bloqueig a ultran\u00e7a enlloc d'un setge convencional. L'entrada en joc d'un ex\u00e8rcit provinent del Regne de Fran\u00e7a, el juliol del 13, per donar suport a l'ex\u00e8rcit espanyol amb el canvi de direcci\u00f3 militar cap al duc de Berwick, m\u00e9s interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decant\u00e0 severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borb\u00f2nics, els caps de la guarnici\u00f3 i els l\u00edders catalans van triar la resist\u00e8ncia fins a la mort.", "qas": [{"answers": [{"text": "durant la Guerra dels Catalans", "answer_start": 359}], "id": "P_471_C_2823_Q1", "question": "Quan foren evacuats els ex\u00e8rcits estrangers?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s com un bloqueig a ultran\u00e7a", "answer_start": 692}], "id": "P_471_C_2823_Q2", "question": "Com fou plantejat el setge inicialment pel duc de P\u00f2poli?"}, {"answers": [{"text": "del Regne de Fran\u00e7a", "answer_start": 795}], "id": "P_471_C_2823_Q3", "question": "D'on provenia l'ex\u00e8rcit que va entrar en joc el juliol del 13?"}, {"answers": [{"text": "la resist\u00e8ncia fins a la mort", "answer_start": 1217}], "id": "P_471_C_2823_Q4", "question": "Qu\u00e8 van triar els l\u00edders catalans?"}, {"answers": [{"text": "els caps de la guarnici\u00f3 i els l\u00edders catalans", "answer_start": 1160}], "id": "P_471_C_2823_Q5", "question": "Qui estaven sobrepassats en nombre i envoltats de soldats borb\u00f2nics?"}]}, {"context": "Aviat se succe\u00ed l'excavaci\u00f3 de la segona paral\u00b7lela, que estigu\u00e9 enllestida el 16 de juliol de 1714. La precisi\u00f3 de l'artilleria catalana en mans del general Basset torn\u00e0 a destacar a causa de la mortaldat que caus\u00e0 entre els filipistes. Les feines d'excavaci\u00f3 i el moviment de tropes causaren importants baixes entre els borb\u00f2nics. L'enginyer Verboom escrigu\u00e9:", "qas": [{"answers": [{"text": "16 de juliol de 1714", "answer_start": 79}], "id": "P_471_C_2824_Q1", "question": "Quan estigu\u00e9 enllestida la segona paral\u00b7lela?"}, {"answers": [{"text": "Basset", "answer_start": 158}], "id": "P_471_C_2824_Q2", "question": "De qui estava a c\u00e0rrec l'artilleria catalana?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la mortaldat que caus\u00e0 entre els filipistes", "answer_start": 182}], "id": "P_471_C_2824_Q3", "question": "Per qu\u00e8 destaca l'artilleria catalana?"}, {"answers": [{"text": "Les feines d'excavaci\u00f3 i el moviment de tropes", "answer_start": 238}], "id": "P_471_C_2824_Q4", "question": "Qu\u00e8 van causar important baixes entre els borb\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "enginyer", "answer_start": 335}], "id": "P_471_C_2824_Q5", "question": "Qu\u00e8 era Verboom?"}]}, {"context": "El 25 de juliol de 1713 l'ex\u00e8rcit borb\u00f2nic \u2014uns 25.000 homes comandats pel duc de P\u00f2poli[18]\u2014, inici\u00e0 el setge a la ciutat, dins la qual s'hi havien aplegat molts combatents dels altres territoris de la Corona d'Arag\u00f3, sobre tot aragonesos, que formaren un regiment de cavalleria, un altre de fusellers, dos companyies de voluntaris a peu i una de voluntaris a cavall, i valencians i de les illes que organitzaren diverses companyies de voluntaris,[19] i es van realitzar alguns atacs infructuosos a causa de l'escassa capacitat artillera dels atacants. S'escoll\u00ed el general Villaroel, militar borb\u00f2nic fins a l'ofensiva de 1710, comandant de l'ex\u00e8rcit catal\u00e0 ajudat, entre d'altres, pel valenci\u00e0 Joan Baptista Basset. Durant els primers mesos de setge les tropes borb\u00f2niques foren comandades pel duc de P\u00f2poli, que tot i la seva experi\u00e8ncia, es vei\u00e9 incompetent a l'hora de mantenir un setge efica\u00e7 a la ciutat. La situaci\u00f3 del Principat esdevingu\u00e9 progressivament m\u00e9s inestable pels borb\u00f2nics a causa de les revoltes i l'aixecament de milers de persones arreu del pa\u00eds que lluitaren contra la invasi\u00f3. L'ex\u00e8rcit franco-espanyol fou incapa\u00e7 d'aturar les guerrilles de la Plana de Vic i el Llu\u00e7an\u00e8s i oblig\u00e0 P\u00f2poli a mobilitzar tropes destinades al setge de la ciutat comtal, fet que afluix\u00e0 el bloqueig i permet\u00e9 importants connexions entre la ciutat i la resist\u00e8ncia de l'interior del pa\u00eds. En l'\u00e0mbit mar\u00edtim el setge fou inefica\u00e7 i permet\u00e9 l'arribada de queviures, p\u00f3lvora i municions provinents de Mallorca a la ciutat de Barcelona.", "qas": [{"answers": [{"text": "uns 25.000", "answer_start": 44}], "id": "P_471_C_2826_Q1", "question": "Quants homes formaven l'ex\u00e8rcit borb\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "incompetent", "answer_start": 851}], "id": "P_471_C_2826_Q3", "question": "Com es vei\u00e9 el duc de P\u00f2poli a l'hora de mantenir un setge efica\u00e7 a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "franco-espanyol", "answer_start": 1114}], "id": "P_471_C_2826_Q4", "question": "Quin ex\u00e8rcit fou incapa\u00e7 d'aturar les guerrilles de la Plana de Vic i el Llu\u00e7an\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "l'arribada de queviures, p\u00f3lvora i municions", "answer_start": 1444}], "id": "P_471_C_2826_Q5", "question": "Qu\u00e8 va permetre la inefic\u00e0cia del setge en l'\u00e0mbit mar\u00edtim?"}]}]}, {"title": "Pintures murals de la conquesta de Mallorca", "paragraphs": [{"context": "Aquestes pintures pertanyen al g\u00e8nere hist\u00f2ric militar o pintura profana de commemoraci\u00f3 de gestes i fets heroics. Un exemple semblant de la mateixa \u00e8poca \u00e9s una pintura en un arcosoli conservada al MNAC i procedent de Sant Vicen\u00e7 de Cardona on est\u00e0 representada la Defensa de Girona el 1285 i que aquest fet tamb\u00e9 est\u00e0 descrit a la mateixa obra de Bernat Desclot.[20] \u00c9s una de les obres pict\u00f2riques que podria ser atribu\u00efda al mestre de la conquesta de Mallorca. Una mica m\u00e9s tardanes cap a comen\u00e7ament del segle XIV s\u00f3n altres obres d'estil semblant en g\u00f2tic lineal, que es troben a la torre del castell d'Alcany\u00eds i que representen la Conquesta de Val\u00e8ncia per Jaume I.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "al g\u00e8nere hist\u00f2ric militar o pintura profana de commemoraci\u00f3 de gestes i fets heroics", "answer_start": 28}], "id": "P_69_C_409_Q1", "question": "A quin g\u00e8nere pertanyen les pintures?"}, {"answers": [{"text": "MNAC", "answer_start": 199}], "id": "P_69_C_409_Q2", "question": "En quin museu est\u00e0 conservada una pintura semblant de la mateixa \u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "Sant Vicen\u00e7 de Cardona", "answer_start": 219}], "id": "P_69_C_409_Q3", "question": "D'on procedeix la pintura on est\u00e0 representada la Defensa de Girona?"}, {"answers": [{"text": "XIV", "answer_start": 515}], "id": "P_69_C_409_Q4", "question": "De quin segle s\u00f3n les obres que es troben a la torre del castell d'Alcany\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "la Conquesta de Val\u00e8ncia per Jaume I", "answer_start": 636}], "id": "P_69_C_409_Q5", "question": "Qu\u00e8 representen les obres que es troben a la torre del castell d'Alcany\u00eds?"}]}, {"context": "Per a la seva dataci\u00f3 s'ha tingut en compte un escut de Jaume el Just, que s'observa als murals i que \u00e9s anterior a la Pau d'Anagni \u201424 de juny de 1295\u2014. Una altra dada \u00e9s la inscripci\u00f3 de 1292, que t\u00e9 l'Urna de Sant C\u00e0ndid, procedent del monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s, la qual presenta un disseny semblant al de les pintures de la conquesta de Mallorca, en la forma d'estructurar els grups de personatges aix\u00ed com els arbres arrodonits que destaquen sobre el fons. Per tot aix\u00f2, es daten a les pintures, realitzades en el moment del regnat d'Alfons el Franc, rei que tamb\u00e9 va ocupar temporalment Mallorca entre 1285 i 1291, a m\u00e9s a m\u00e9s de ser tamb\u00e9 sota el seu mandat quan es va escriure la Cr\u00f2nica de Bernat Desclot.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "un escut de Jaume el Just", "answer_start": 44}], "id": "P_69_C_410_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'ha tingut en compte per a la seva dataci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "als murals", "answer_start": 85}], "id": "P_69_C_410_Q2", "question": "On s'observa l'escut de Jaume el Just?"}, {"answers": [{"text": "monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s", "answer_start": 239}], "id": "P_69_C_410_Q3", "question": "De quin monestir procedeix l'Urna de Sant C\u00e0ndid?"}, {"answers": [{"text": "arrodonits", "answer_start": 430}], "id": "P_69_C_410_Q4", "question": "Com s\u00f3n els arbres que destaquen sobre els fons?"}, {"answers": [{"text": "Alfons el Franc", "answer_start": 547}], "id": "P_69_C_410_Q5", "question": "Quin rei va ocupar temporalment Mallorca entre el 1285 i 1291?"}]}, {"context": "El segon plaf\u00f3 correspon a la descripci\u00f3 de la \u00abBatalla de Porto Pi\u00bb. L'11 de setembre de 1229 Jaume I va desplegar les seves tropes a la badia de Santa Pon\u00e7a. El mateix dia tengu\u00e9 lloc la batalla de Portop\u00ed decisiva amb el musulmans, que el plaf\u00f3 mostra sobre un fons decorat amb muntanyes i arbres de copa rodona, en una d'aquestes muntanyes s'observa un grup de musulmans amb penons i escuts, la part principal \u00e9s la que es mostra la lluita \u2014on va trobar la mort\u2014 de Guillem II de Montcada i de Bearn, el qual cavalca sobre el seu cavall brandant l'espasa i l'escut on apareixen les armes del seu llinatge, els bessants dels Montcada i els bous de Bearn, que tamb\u00e9 es troben representats a les gualdrapes del cavall; Guillem \u00e9s seguit per un cavaller no identificat mentre s'encara a la tropa sarra\u00efna, seguint aquesta escena els textos dels relats de la Cr\u00f2nica de Bernat Desclot.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "El segon", "answer_start": 0}], "id": "P_69_C_411_Q1", "question": "Quin plaf\u00f3 correspon a la descripci\u00f3 de la \u00abBatalla de Porto Pi\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "11 de setembre de 1229", "answer_start": 72}], "id": "P_69_C_411_Q2", "question": "En quina data Jaume I va desplegar les seves tropes a la badia de Santa Pon\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "11 de setembre de 1229", "answer_start": 72}], "id": "P_69_C_411_Q3", "question": "Quin dia tingu\u00e9 lloc la batalla de Portop\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "penons i escuts", "answer_start": 379}], "id": "P_69_C_411_Q4", "question": "Qu\u00e8 duen els musulmans que s'observen en una muntanya?"}, {"answers": [{"text": "per un cavaller no identificat", "answer_start": 738}], "id": "P_69_C_411_Q5", "question": "Per qui es seguit Guillem?"}]}, {"context": "Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor. Amb aquestes pintures es va decorar una sala del Palau Aguilar \u2013anteriorment Palau Caldes i actualment seu del Museu Picasso\u2013, situat en la ciutat de Barcelona. Estan datats d'entre 1285 i 1290 i van ser realitzats per un pintor an\u00f2nim anomenat mestre de la conquesta de Mallorca. Aquests frescs van ser descoberts el 1961 al Palau Aguilar i traslladats l'any seg\u00fcent, per a la seva conservaci\u00f3, al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, on actualment es troben exposats.", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 81}], "id": "P_69_C_412_Q1", "question": "Quants plafons de fresc formen les Pintures murals de la conquesta de Mallorca?"}, {"answers": [{"text": "Jaume el Conqueridor", "answer_start": 179}], "id": "P_69_C_412_Q2", "question": "Quin rei va conquistar Mallorca?"}, {"answers": [{"text": "Palau Caldes", "answer_start": 278}], "id": "P_69_C_412_Q3", "question": "Com es deia anteriorment el Palau Aguilar?"}, {"answers": [{"text": "el 1961", "answer_start": 516}], "id": "P_69_C_412_Q5", "question": "Quan van ser descoberts el frescs?"}]}, {"context": "L'edifici del palau a on es van descobrir les pintures, va ser constru\u00eft en la segona meitat del segle XIII pel mercader Bernat de Caldes, del que va prendre el nom de \u00abPalau de Caldes\u00bb, est\u00e0 situat en el n\u00famero 15 del carrer Montcada de Barcelona, en un dels principals punts de l'antiga ciutat medieval a l'anomenat barri de les Arenas o de Santa Maria del Mar, aquest carrer s'havia urbanitzat feia m\u00e9s o menys un segle enrere. Al teginat de la sala on s'havia decorat amb les Pintures murals de la conquesta de Mallorca, va apar\u00e8ixer l'escut de la fam\u00edlia amb un calder. Posteriorment quan va canviar de propietari, i com era costum, sobre aquest calder es va col\u00b7locar el nou escut del que va adquirir l'edifici, aix\u00ed es va pintar un lliri i una rosa i damunt un arbre emblema dels Lled\u00f3 que van ser els propietaris des de 1317 a 1335.[11] Va pert\u00e0nyer a diversos nobles de la Cort d'Arag\u00f3, fins que l'any 1386 la fam\u00edlia burgesa Coromines-Despl\u00e0 va adquirir-ho, per vendre'l m\u00e9s tard a Joan Berenguer d'Aguilar, de qui va prendre el nom pel que \u00e9s conegut actualment el \u00abPalau de Aguilar\u00bb o \u00abPalau de Berenguer d'Aguilar\u00bb.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la segona meitat del segle XIII", "answer_start": 73}], "id": "P_69_C_413_Q1", "question": "Quan va ser constru\u00eft l'edifici del palau on es van descobrir les pintures?"}, {"answers": [{"text": "Bernat de Caldes", "answer_start": 121}], "id": "P_69_C_413_Q2", "question": "Qui va construir l'edifici del palau on van ser descobertes les pintures?"}, {"answers": [{"text": "Palau de Caldes", "answer_start": 169}], "id": "P_69_C_413_Q3", "question": "Quin Palau est\u00e0 situat al n\u00famero 15 del carrer Montcada de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "Al teginat de la sala on s'havia decorat amb les Pintures murals de la conquesta de Mallorca", "answer_start": 431}], "id": "P_69_C_413_Q4", "question": "On va apar\u00e8ixer l'escut de la fam\u00edlia amb un calder?"}, {"answers": [{"text": "a Joan Berenguer d'Aguilar", "answer_start": 990}], "id": "P_69_C_413_Q5", "question": "A qui va vendre la fam\u00edlia Coromines-Despl\u00e0 l'edifici?"}]}]}, {"title": "Vulcani\u00e0", "paragraphs": [{"context": "Aconseguida la pau social, els vulcanians assoliren un important grau de coneixements tecnol\u00f2gics, sent una de les primeres cultures a viatjar pels quadrants Alfa i Beta a velocitat de curvatura. Alguns d'aquests viatges els van portar fins al sistema solar, on, el 1953, una nau cient\u00edfica vulcaniana es va estavellar contra la Terra produint el primer contacte,[45] no obstant passaren per desapercebuts i la humanitat no s'assabent\u00e0. Temps despr\u00e9s, el 5 d'abril de 2063, una nau vulcaniana detecta un senyal warp causada pels descobriments de cient\u00edfic terr\u00edcola Zefram Cochrane, davant d'aix\u00f2, les autoritats vulcanianes aproven el primer contacte oficial amb l'esp\u00e8cie humana.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "a velocitat de curvatura", "answer_start": 170}], "id": "P_44_C_259_Q1", "question": "A quina velocitat viatjaven?"}, {"answers": [{"text": "Alfa i Beta", "answer_start": 158}], "id": "P_44_C_259_Q2", "question": "Per quins quadrants van viatjar?"}, {"answers": [{"text": "1953", "answer_start": 266}], "id": "P_44_C_259_Q3", "question": "Quin any es va estavellar contra la terra?"}, {"answers": [{"text": "warp", "answer_start": 511}], "id": "P_44_C_259_Q4", "question": "Quin senyal van detectar el 2063?"}, {"answers": [{"text": "les autoritats vulcanianes", "answer_start": 598}], "id": "P_44_C_259_Q5", "question": "Qui va aprovar el contacte amb l'esp\u00e8cie humana?"}]}, {"context": "Si b\u00e9 s\u00f3n omn\u00edvors els vulcanians s\u00f3n vegetarians,[2] tanmateix si la circumst\u00e0ncia ho requereix mengen carn.[28] Tampoc no toquen el menjar amb les mans, ni tan sols aliments com pot ser el pa.[2] Per a un vulcani\u00e0 menjar amb les mans \u00e9s un gest d'incivilitzaci\u00f3, talment com menjar carn. De totes maneres, si la circumst\u00e0ncia ho requereix, mengen amb les mans. \u00c9s costum entre els vulcanians que, quan una persona \u00e9s convidada a casa d'una altra, el convidat ha de preparar el menjar.[29] S\u00f3n bastant reticents a tastar nous plats i els seus s\u00f3n coneguts per ser poc saborosos.[10] Hi ha un grup minoritari de vulcanians anomenats som botos katur (vulcanians carrens de l\u00f2gica) els quals no segueixen al peu de la lletra les ensenyances de Surak i cerquen un equilibri entre la l\u00f2gica i les emocions. Entre aquest sector el consum de carn \u00e9s acceptat.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00e9s un gest d'incivilitzaci\u00f3", "answer_start": 236}], "id": "P_44_C_260_Q2", "question": "Qu\u00e8 vol dir menjar amb les mans?"}, {"answers": [{"text": "el convidat", "answer_start": 449}], "id": "P_44_C_260_Q3", "question": "Qui prepara el menjar?"}, {"answers": [{"text": "poc saborosos", "answer_start": 565}], "id": "P_44_C_260_Q4", "question": "Com s\u00f3n els seus plats?"}, {"answers": [{"text": "a tastar nous plats", "answer_start": 513}], "id": "P_44_C_260_Q5", "question": "A qu\u00e8 s\u00f3n reticents?"}]}, {"context": "En un primer moment, els vulcanians van ser una esp\u00e8cie dominada per les passions i el desig de viol\u00e8ncia. En funci\u00f3 a aquestes emocions, crearen la Pedra de Gol (aproximadament 1800 anys abans de la creaci\u00f3 de la federaci\u00f3), una arma letal capa\u00e7 d'amplificar els sentiments hostils i el poder mental. La possessi\u00f3 d'aquesta arma va estar a punt d'extingir l'esp\u00e8cie vulcaniana. Llavors, liderada per Surak, la societat vulcaniana inici\u00e0 una nova era, anomenada  El Temps del despertar, abra\u00e7ant una filosofia que plantejava la repressi\u00f3 de les emocions per arribar a un estat d'autocontrol capa\u00e7 d'allunyar tot desig de conducta violenta.[5] Assumida la nova ideologia, la pedra de Gol (que en realitat es tractava d'un ressonador psi\u00f2nic) va ser desmantellada per sempre.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "viol\u00e8ncia", "answer_start": 96}], "id": "P_44_C_261_Q1", "question": "Quin desig dominava els vulcanians?"}, {"answers": [{"text": "la Pedra de Gol", "answer_start": 146}], "id": "P_44_C_261_Q2", "question": "Qu\u00e8 van crear?"}, {"answers": [{"text": "El Temps del despertar", "answer_start": 463}], "id": "P_44_C_261_Q3", "question": "Com es deia la nova era?"}, {"answers": [{"text": "Surak", "answer_start": 401}], "id": "P_44_C_261_Q4", "question": "Qui va liderar la nova era?"}, {"answers": [{"text": "a un estat d'autocontrol capa\u00e7 d'allunyar tot desig de conducta violenta", "answer_start": 566}], "id": "P_44_C_261_Q5", "question": "A on volien arribar amb la nova filosofia?"}]}, {"context": "Tot i que la filosofia vulcaniana \u00e9s pacifista i diu que els problemes, sempre que es pugui, s'han de solucionar de forma raonada, els vulcanians han desenvolupat unes t\u00e8cniques d'arts marcials molt efectives. Igual que les arts marcials terrestres, les vulcanianes tenen un codi molt estricte de respecte al rival. La Koon-ut-kal-si-Fee (lluita a mort) \u00e9s un dels exemples m\u00e9s clars de les arts marcials vulcanianes. Molt vulcanians, a m\u00e9s, aprenen arts marcials de moltes cultures i estan capacitats per matar de moltes maneres diferents, tot i que no ho fan mai.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "pacifista", "answer_start": 37}], "id": "P_44_C_262_Q1", "question": "Com \u00e9s la filosofia vulcaniana?"}, {"answers": [{"text": "de forma raonada", "answer_start": 113}], "id": "P_44_C_262_Q2", "question": "Com s'haurien de solucionar el problemes?"}, {"answers": [{"text": "lluita a mort", "answer_start": 339}], "id": "P_44_C_262_Q3", "question": "Qu\u00e8 vol dir Koon-ut-kal-si-Fee?"}, {"answers": [{"text": "molt estricte", "answer_start": 280}], "id": "P_44_C_262_Q4", "question": "Com \u00e9s el codi de respecte al rival?"}, {"answers": [{"text": "per matar", "answer_start": 502}], "id": "P_44_C_262_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 estan capacitats?"}]}, {"context": "Els vulcanians tingueren serioses disputes amb els seus ve\u00efns, els andorians, amb qui havien arribat a un acord de no-agressi\u00f3 el 2152,[47] per\u00f2 que no evitava les sospites i certs incidents. Aquesta disputa va ser la causa del refredament de les relacions entre vulcanians i humans, quan un grup d'andorians destru\u00efren P'Jem, un antic monestir vulcani\u00e0 de gran valor religi\u00f3s i cultural, emprat tamb\u00e9 com a estaci\u00f3 de seguiment per vigilar And\u00f2ria (planeta dels andorians).[48] La intervenci\u00f3 humana va ser crucial per al descobriment del lloc de vigil\u00e0ncia per part dels andorians i la seva posterior destrucci\u00f3 pocs mesos despr\u00e9s. Aquests fets originaren la retirada temporal de Soval, ambaixador cap vulcani\u00e0 a la Terra, i l'ordre, per part de l'alt comandament vulcani\u00e0, de retirar el seu enlla\u00e7 amb la Flota Estel\u00b7lar a bord de la nau Enterprise (NX-01), la subcomandant T'Pol.", "qas": [{"answers": [{"text": "de no-agressi\u00f3", "answer_start": 112}], "id": "P_44_C_264_Q2", "question": "Quin acord tenien?"}, {"answers": [{"text": "P'Jem", "answer_start": 320}], "id": "P_44_C_264_Q3", "question": "Qu\u00e8 van destruir ela andorians?"}, {"answers": [{"text": "And\u00f2ria", "answer_start": 441}], "id": "P_44_C_264_Q4", "question": "Com es diu el planeta del andorians?"}, {"answers": [{"text": "ambaixador cap vulcani\u00e0 a la Terra", "answer_start": 689}], "id": "P_44_C_264_Q5", "question": "Qui era Soval?"}]}]}, {"title": "Rinoceront de Java", "paragraphs": [{"context": "Els mascles marquen el seu territori amb piles de fems i orina. Tamb\u00e9 sembla que utilitzen rascades fetes a terra amb les potes i arbres joves torts per comunicar-se. Els membres d'altres esp\u00e8cies de rinoceronts tenen el peculiar costum de defecar en enormes piles de fems i despr\u00e9s fregar les potes posteriors als excrements. Els rinoceronts de Sumatra i de Java tamb\u00e9 defequen en piles, per\u00f2 no hi freguen les potes. Es creu que aquesta adaptaci\u00f3 en el comportament t\u00e9 un motiu ecol\u00f2gic; als boscos humits de Java i Sumatra, aquest m\u00e8tode podria no ser \u00fatil per escampar olors.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb piles de fems i orina", "answer_start": 37}], "id": "P_21_C_121_Q1", "question": "Com marquen el seu territori els mascles?"}, {"answers": [{"text": "fregar les potes posteriors als excrements", "answer_start": 283}], "id": "P_21_C_121_Q2", "question": "Quin costum tenen els membres d'altres esp\u00e8cies de rinoceronts?"}, {"answers": [{"text": "ecol\u00f2gic", "answer_start": 480}], "id": "P_21_C_121_Q3", "question": "Per quin motiu els rinoceronts de Sumatra i de Java no hi freguen les potes?"}, {"answers": [{"text": "rascades fetes a terra amb les potes i arbres joves torts", "answer_start": 91}], "id": "P_21_C_121_Q4", "question": "Qu\u00e8 sembla que utilitzen per comunicar-se?"}, {"answers": [{"text": "als boscos humits de Java i Sumatra", "answer_start": 490}], "id": "P_21_C_121_Q5", "question": "On no podria ser \u00fatil el m\u00e8tode per escampar olors?"}]}, {"context": "Antigament, era el m\u00e9s est\u00e8s dels rinoceronts asi\u00e0tics; el rinoceront de Java s'estenia des de les illes d'Indon\u00e8sia fins a l'\u00cdndia i la Xina, passant pel sud-est d'\u00c0sia. Actualment, l'esp\u00e8cie es troba en perill cr\u00edtic; nom\u00e9s se'n coneixen dues poblacions salvatges i cap en captivitat. \u00c9s, possiblement, el gran mam\u00edfer m\u00e9s rar del planeta.[3] Una poblaci\u00f3 de no m\u00e9s de 40 exemplars viu al Parc Nacional d'Ujung Kulon, a l'illa de Java (Indon\u00e8sia) i una petita poblaci\u00f3, que el 2007 fou estimada a un m\u00e0xim de vuit exemplars, sobreviu al Parc Nacional de Cat Tien, al Vietnam. El declivi del rinoceront de Java s'atribueix principalment a la ca\u00e7a furtiva, principalment per les seves banyes, que tenen un gran valor en la medicina tradicional xinesa i al mercat negre s'arriben a vendre fins a 30.000\u202f$ per quilogram.[3] La p\u00e8rdua d'h\u00e0bitat al sud-est asi\u00e0tic, especialment com a resultat de guerres com ara la guerra del Vietnam, tamb\u00e9 ha contribu\u00eft al declivi de l'esp\u00e8cie i n'ha obstaculitzat la recuperaci\u00f3.[4] L'\u00e0mbit de distribuci\u00f3 actual es troba dins de dues \u00e0rees protegides, per\u00f2 els rinoceronts encara estan amena\u00e7ats pels ca\u00e7adors furtius, les malalties i una p\u00e8rdua de diversitat gen\u00e8tica que provoca una depressi\u00f3 endog\u00e0mica. No se'n conserva cap exemplar en captivitat.", "qas": [{"answers": [{"text": "en perill cr\u00edtic", "answer_start": 202}], "id": "P_21_C_122_Q1", "question": "Com est\u00e0 l'esp\u00e8cie actualment?"}, {"answers": [{"text": "no m\u00e9s de 40", "answer_start": 361}], "id": "P_21_C_122_Q2", "question": "Quants exemplars viuen al Parc Nacional d'Ujung Kulon?"}, {"answers": [{"text": "a la ca\u00e7a furtiva", "answer_start": 638}], "id": "P_21_C_122_Q3", "question": "A qu\u00e8 s'atribueix el declivi del rinoceront de Java?"}, {"answers": [{"text": "les seves banyes", "answer_start": 675}], "id": "P_21_C_122_Q4", "question": "Qu\u00e8 n'obtenen?"}, {"answers": [{"text": "fins a 30.000\u202f$", "answer_start": 788}], "id": "P_21_C_122_Q5", "question": "Quan pot arribar a costar un quilogram de banya de rinoceront?"}]}, {"context": "La causa principal del declivi constant del rinoceront de Java ha sigut la ca\u00e7a furtiva per les seves banyes, un problema que afecta totes les esp\u00e8cies de rinoceronts. Els rinoceronts han estat un b\u00e9 comercial a la Xina des de fa m\u00e9s de dos mil\u00b7lennis, on es creu que tenen propietats curatives en la medicina tradicional xinesa. Hist\u00f2ricament, s'utilitzava la seva pell per fer armadures pels soldats xinesos i algunes tribus del Vietnam creien que la pell podia fer-se servir per produir un ant\u00eddot pel ver\u00ed de les serps.[27] Com que la distribuci\u00f3 del rinoceront cobreix moltes zones pobres, ha sigut dif\u00edcil conv\u00e8ncer els habitants perqu\u00e8 no matin aquest animal aparentment in\u00fatil que podrien vendre per una gran quantitat de diners.[23] Quan la Convenci\u00f3 sobre el Comer\u00e7 Internacional d'Esp\u00e8cies Amena\u00e7ades de Fauna i Flora Salvatges entr\u00e0 en vigor el 1975, el rinoceront de Java fou posat sota la protecci\u00f3 total de l'Ap\u00e8ndix I: tot comer\u00e7 internacional de rinoceronts de Java o productes derivats d'ells \u00e9s il\u00b7legal.[28] Estudis del mercat negre de banyes de rinoceronts han determinat que les banyes de rinoceronts asi\u00e0tics es venen a un preu de fins a $30.000 per quilogram, el triple del valor de les banyes dels rinoceronts africans.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "la ca\u00e7a furtiva", "answer_start": 72}], "id": "P_21_C_123_Q1", "question": "Quina \u00e9s la causa principal del declivi constant del rinoceront de Java?"}, {"answers": [{"text": "es creu que tenen propietats curatives", "answer_start": 256}], "id": "P_21_C_123_Q2", "question": "Per qu\u00e8 son valorats a Xina?"}, {"answers": [{"text": "armadures", "answer_start": 379}], "id": "P_21_C_123_Q3", "question": "Qu\u00e8 en feien de la seva pell els xinesos?"}, {"answers": [{"text": "1975", "answer_start": 857}], "id": "P_21_C_123_Q4", "question": "Quin any va entrar en vigor la Convenci\u00f3 sobre el Comer\u00e7 Internacional d'Esp\u00e8cies Amena\u00e7ades de Fauna i Flora Salvatges?"}, {"answers": [{"text": "produir un ant\u00eddot pel ver\u00ed de les serps", "answer_start": 482}], "id": "P_21_C_123_Q5", "question": "Qu\u00e8 creien que podien fer amb la seva pell els vietnamites?"}]}, {"context": "El rinoceront de Java \u00e9s molt m\u00e9s silenci\u00f3s que el de Sumatra; se n'han registrat molt poques vocalitzacions. Els rinoceronts adults no tenen cap predador conegut a part dels humans. S\u00f3n t\u00edmids, particularment al Vietnam i es retiren als boscos espessos quan senten humans a prop. Tot i que \u00e9s una caracter\u00edstica valuosa des del punt de vista de la superviv\u00e8ncia, fa que els rinoceronts siguin dif\u00edcils d'estudiar.[4] Tanmateix, si els humans s'hi acosten massa, el rinoceront de Java esdev\u00e9 agressiu i ataca, clavant les incisives del maxil\u00b7lar inferior mentre fa for\u00e7a cap amunt amb el cap.[26] El seu comportament relativament antisocial podria ser una adaptaci\u00f3 recent a les pressions sobre les poblacions; les proves hist\u00f2riques suggereixen que, com els altres rinoceronts, antigament aquesta esp\u00e8cie era m\u00e9s greg\u00e0ria.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "El rinoceront de Java", "answer_start": 0}], "id": "P_21_C_125_Q1", "question": "Quin rinoceront \u00e9s m\u00e9s silenci\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "ataca", "answer_start": 503}], "id": "P_21_C_125_Q3", "question": "Qu\u00e8 fa el rinoceront de Java si els humans s'hi acosten massa?"}, {"answers": [{"text": "es retiren als boscos espessos", "answer_start": 223}], "id": "P_21_C_125_Q4", "question": "Qu\u00e8 fan quan senten humans a prop?"}, {"answers": [{"text": "greg\u00e0ria", "answer_start": 814}], "id": "P_21_C_125_Q5", "question": "Com era antigament aquesta esp\u00e8cie?"}]}, {"context": "La p\u00e8rdua d'h\u00e0bitat a causa de l'agricultura tamb\u00e9 ha contribu\u00eft al seu declivi, tot i que aquest ja no \u00e9s un factor tan significatiu, car el rinoceront nom\u00e9s viu en dos parcs sota protecci\u00f3 nacional. La deterioraci\u00f3 dels h\u00e0bitats ha obstaculitzat la recuperaci\u00f3 de les poblacions de rinoceronts que havien estat v\u00edctimes de la ca\u00e7a furtiva. Fins i tot amb tots els esfor\u00e7os que es fan per protegir-lo, les previsions de superviv\u00e8ncia del rinoceront s\u00f3n dolentes. Com que les poblacions estan limitades a dues \u00e0rees petites, s\u00f3n molt vulnerables a les malalties i als problemes de consanguinitat. Els geneticistes de la conservaci\u00f3 estimen que caldria una poblaci\u00f3 de cent rinoceronts per preservar la diversitat gen\u00e8tica de l'esp\u00e8cie.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "La p\u00e8rdua d'h\u00e0bitat", "answer_start": 0}], "id": "P_21_C_126_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha contribu\u00eft al seu declivi?"}, {"answers": [{"text": "en dos parcs sota protecci\u00f3 nacional", "answer_start": 163}], "id": "P_21_C_126_Q2", "question": "On viu el rinoceront?"}, {"answers": [{"text": "a les malalties i als problemes de consanguinitat", "answer_start": 546}], "id": "P_21_C_126_Q3", "question": "A qu\u00e8 son vulnerables?"}, {"answers": [{"text": "cent rinoceronts", "answer_start": 668}], "id": "P_21_C_126_Q4", "question": "Quants rinoceronts caldria per preservar la diversitat gen\u00e8tica de l'esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "la recuperaci\u00f3 de les poblacions de rinoceronts", "answer_start": 248}], "id": "P_21_C_126_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha obstaculitzat la deterioraci\u00f3 dels h\u00e0bitats?"}]}]}, {"title": "Alan Rickman", "paragraphs": [{"context": "Molts mitjans han defensat que les actuacions de Rickman b\u00e9 valien una nominaci\u00f3 a l'Oscar al millor actor secundari.[32][33][34] La primera nominaci\u00f3 pel paper d'Snape arrib\u00e0 als premis de l'Alian\u00e7a de Dones Periodistes de Cinema, els premis Saturn, els premis Scream i els premis de l'Associaci\u00f3 de Cr\u00edtics de Cinema St. Louis Gateway en la categoria de millor actor secundari.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "una nominaci\u00f3 a l'Oscar al millor actor secundari", "answer_start": 67}], "id": "P_34_C_199_Q2", "question": "Qu\u00e8 defensaven molts mitjans que havia d'obtenir Rickman amb les seves actuacions?"}, {"answers": [{"text": "Snape", "answer_start": 163}], "id": "P_34_C_199_Q3", "question": "Per quin paper va estar nominat als premis Saturn?"}, {"answers": [{"text": "l'Associaci\u00f3 de Cr\u00edtics de Cinema St. Louis Gateway", "answer_start": 285}], "id": "P_34_C_199_Q4", "question": "Quina associaci\u00f3 el va nominar?"}]}, {"context": "L'agost del 2015 Rickman va patir un ictus, moment en qu\u00e8 se li va diagnosticar un c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees. En aquell moment va explicar que tenia una malaltia terminal nom\u00e9s al seu cercle m\u00e9s \u00edntim.[54] El 14 de gener de 2016 Rickman va morir en un hospital de Londres, envoltat dels seus amics i familiars.[55] Poc m\u00e9s tard, els seus seguidors van crear un memorial en honor seu al costat del cartell de la Plataforma 9\u00be de l'Estaci\u00f3 de London King's Cross.[56]", "qas": [{"answers": [{"text": "un ictus", "answer_start": 34}], "id": "P_34_C_200_Q1", "question": "Qu\u00e8 va patir l'agost del 2015?"}, {"answers": [{"text": "un c\u00e0ncer de p\u00e0ncrees", "answer_start": 80}], "id": "P_34_C_200_Q2", "question": "Qu\u00e8 li van diagnosticar?"}, {"answers": [{"text": "al seu cercle m\u00e9s \u00edntim", "answer_start": 170}], "id": "P_34_C_200_Q3", "question": "A qui va explicar que tenia una malaltia terminal?"}, {"answers": [{"text": "El 14 de gener de 2016", "answer_start": 199}], "id": "P_34_C_200_Q4", "question": "Quin dia va morir?"}, {"answers": [{"text": "l costat del cartell de la Plataforma 9\u00be", "answer_start": 377}], "id": "P_34_C_200_Q5", "question": "On van crear un memorial?"}]}, {"context": "Rickman va ser escollit per la revista Empire, en el n\u00famero 34, l'any 1995, i en el n\u00famero 59 de la llista de les 100 millors estrelles del cinema de tots els temps, l'octubre de 1997. El 2009 i el 2010 Rickman va tornar a apar\u00e8ixer a la llista de les 100 estrelles m\u00e9s atractives d'aquesta revista, en totes dues ocasions en el n\u00famero 8, d'entre els 50 acotrs escollits. El 1993 Rickman va ser elegit per formar part del Consell de la Royal Academy of Dramatic Art (RADA); all\u00ed hi va ser vicepresident, aix\u00ed com membre dels comit\u00e8s d'assessorament art\u00edstic i entrenament, i de la Junta de Desenvolupament.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "1997", "answer_start": 179}], "id": "P_34_C_201_Q1", "question": "Quin any va ser escollit com una de les 100 estrelles m\u00e9s atractives de la hist\u00f2ria del cinema?"}, {"answers": [{"text": "El 2009 i el 2010", "answer_start": 185}], "id": "P_34_C_201_Q2", "question": "Quins anys va tornar a apar\u00e8ixer a la llista?"}, {"answers": [{"text": "Empire", "answer_start": 39}], "id": "P_34_C_201_Q3", "question": "En quina revista es fa aquesta llista?"}, {"answers": [{"text": "el n\u00famero 8", "answer_start": 326}], "id": "P_34_C_201_Q4", "question": "En quin lloc hi apareixia?"}, {"answers": [{"text": "Consell de la Royal Academy of Dramatic Art", "answer_start": 422}], "id": "P_34_C_201_Q5", "question": "Per a quin consell el van elegir?"}]}, {"context": "Rickman tamb\u00e9 va dirigir The Winter Guest a l\u2019Almeida Theatre de la capital brit\u00e0nica el 1995, aix\u00ed com la versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica de la mateixa obra, estrenada el 1997 i protagonitzada per Emma Thompson i la seva mare aut\u00e8ntica, Phyllida Law.[24] Amb Katharine Viner van recuperar l\u2019obra My Name Is Rachel Corrie, a m\u00e9s de dirigir l\u2019estrena al Royal Court Theatre, que es va produir l\u2019abril de 2005. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 va aconseguir el premi del p\u00fablic del Theatre Goers al millor director. Rickman era amic de la fam\u00edlia Corrie, guanyant-se la seva confian\u00e7a, i l\u2019espectacle fou molt ben rebut pel p\u00fablic londinenc aquell any. Per\u00f2 el 2006, la producci\u00f3 de l\u2019obra a Nova York fou posposada davant de la possibilitat que fos boicotejada i denunciada per part de grups que la poguessin veure com \u201cpropaganda d\u2019agitaci\u00f3 antiisraeliana\u201d. Rickman va denunciar-ho com una \u201ccensura nascuda de la por\u201d. Tony Kushner, Harold Pinter i Vanessa Redgrave, entre d\u2019altres, van criticar la decisi\u00f3 de postergar definitivament l\u2019espectacle. Finalment, l\u2019obra de teatre es va realitzar en un altre indret de la ciutat, rebent cr\u00edtiques diverses, i des d\u2019aleshores s\u2019ha interpretat en molts indrets del m\u00f3n.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l\u2019Almeida Theatre", "answer_start": 42}], "id": "P_34_C_204_Q1", "question": "On va dirigir va dirigir The Winter Guest?"}, {"answers": [{"text": "Emma Thompson", "answer_start": 189}], "id": "P_34_C_204_Q2", "question": "Qui protagonitzava la versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica de The Winter Guest?"}, {"answers": [{"text": "2005", "answer_start": 394}], "id": "P_34_C_204_Q3", "question": "Quin any va estrenar My Name Is Rachel Corrie?"}, {"answers": [{"text": "el premi del p\u00fablic del Theatre Goers al millor director", "answer_start": 429}], "id": "P_34_C_204_Q4", "question": "Quin premi li van donar per la direcci\u00f3 de My Name Is Rachel Corrie?"}, {"answers": [{"text": "davant de la possibilitat que fos boicotejada", "answer_start": 687}], "id": "P_34_C_204_Q5", "question": "Per qu\u00e8 va ser posposada la producci\u00f3 de Nova York?"}]}]}, {"title": "Arquitectura de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "En aquesta \u00e8poca es va crear la Casa de la Ciutat \u2014seu de l'Ajuntament\u2014, la qual consistia al comen\u00e7ament en un sal\u00f3 constru\u00eft al pati interior de la casa de l'escriv\u00e0 del Consell de Cent, el grup de prohoms que dirigia la ciutat, les reunions del qual se celebraven fins aleshores al convent de Santa Caterina.[79] Es va construir llavors el Sal\u00f3 de Cent, obra de Pere Llobet inaugurada el 1373. Entre 1400 i 1402 es va edificar una nova fa\u00e7ana, a c\u00e0rrec d'Arnau Bargu\u00e9s, on destaquen la porta de mig punt i una arcada cega sobre les obertures, aix\u00ed com la decoraci\u00f3 escult\u00f2rica, de la qual sobresurt un Sant Rafael elaborat per Pere Sanglada; es tracta de la fa\u00e7ana que d\u00f3na al carrer de la Ciutat, ja que la fa\u00e7ana principal actual, que d\u00f3na a la pla\u00e7a de Sant Jaume, \u00e9s del segle xix, en estil neocl\u00e0ssic.[80]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Casa de la Ciutat", "answer_start": 29}], "id": "P_593_C_3553_Q1", "question": "Quina \u00e9s la seu de l'Ajuntament?"}, {"answers": [{"text": "al pati interior de la casa de l'escriv\u00e0 del Consell de Cent", "answer_start": 127}], "id": "P_593_C_3553_Q2", "question": "On estava constru\u00eft el sal\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Pere Llobet", "answer_start": 365}], "id": "P_593_C_3553_Q3", "question": "De qui \u00e9s obra el Sal\u00f3 de Cent?"}, {"answers": [{"text": "1373", "answer_start": 391}], "id": "P_593_C_3553_Q4", "question": "Quan va ser inaugurat el Sal\u00f3 de Cent?"}, {"answers": [{"text": "Pere Sanglada", "answer_start": 630}], "id": "P_593_C_3553_Q5", "question": "Qui va elaborar el Sant Rafael de la decoraci\u00f3 escult\u00f2rica de la nova fa\u00e7ana?"}]}, {"context": "En els anys 1950 va haver-hi una renovaci\u00f3 del panorama arquitect\u00f2nic gr\u00e0cies al Grup R (1951-1961),[333] un conjunt d'arquitectes que van connectar l'experi\u00e8ncia del racionalisme i el GATCPAC amb els nous corrents internacionals, com el Neoliberty, el contextualisme i l'organicisme, amb influ\u00e8ncia d'arquitectes com Alvar Aalto, Oscar Niemeyer, Bruno Zevi i Gio Ponti.[334] Es consideraven a si mateixos postfuncionalistes, partint del funcionalisme racionalista per\u00f2 superat basant-se en criteris humanistes.[335] L'arquitectura del Grup R es va anar desmarcant cada cop m\u00e9s de l'estil propi del r\u00e8gim, adquirint un mat\u00eds reivindicatiu, en qu\u00e8 l'aposta per la modernitat es considerava una oposici\u00f3 al r\u00e8gim.[336]", "qas": [{"answers": [{"text": "En els anys 1950", "answer_start": 0}], "id": "P_593_C_3554_Q1", "question": "Quan es va produir una renovaci\u00f3 del panorama arquitect\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "el Neoliberty, el contextualisme i l'organicisme", "answer_start": 235}], "id": "P_593_C_3554_Q2", "question": "Quins eren alguns dels nous corrents internacionals?"}, {"answers": [{"text": "reivindicatiu", "answer_start": 625}], "id": "P_593_C_3554_Q4", "question": "Quin mat\u00eds va adquirir l'arquitectura del Grup R?"}, {"answers": [{"text": "una oposici\u00f3 al r\u00e8gim", "answer_start": 689}], "id": "P_593_C_3554_Q5", "question": "Com \u00e9s considerava l'aposta de la modernitat?"}]}, {"context": "La prosperitat guanyada amb l'expansi\u00f3 territorial va propiciar els primers assentaments extramurs de la ciutat, un cop allunyat el perill de les incursions musulmanes. Es van crear diversos nuclis de poblaci\u00f3 (vila nova), generalment al voltant d'esgl\u00e9sies i monestirs: aix\u00ed va oc\u00f3rrer al voltant de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria del Mar, on es va crear un barri de car\u00e0cter portuari; igualment a l'esgl\u00e9sia de Sant Cugat del Rec, de car\u00e0cter agrari; el barri de Sant Pere al voltant de Sant Pere de les Puel\u00b7les; el barri del Pi va sorgir al voltant de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria del Pi; i el Mercadal, entorn del mercat del Portal Major. La creaci\u00f3 d'aquests nous barris va obligar a ampliar el per\u00edmetre emmurallat, pel que el 1260 es va construir una nova muralla des de Sant Pere de les Puel\u00b7les fins a les Drassanes, de cara al mar. El nou tram era de 5 100 m, i englobava una \u00e0rea d'1,5 km\u00b2. El recinte comptava amb vuitanta torres i vuit noves portes, entre les quals es trobaven diversos enclavaments de rellev\u00e0ncia en l'actualitat, com el Portal de l'\u00c0ngel, la Portaferrissa o la Boqueria.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "generalment al voltant d'esgl\u00e9sies i monestirs", "answer_start": 223}], "id": "P_593_C_3555_Q1", "question": "On es van crear diversos nuclis de poblaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "un barri de car\u00e0cter portuari", "answer_start": 351}], "id": "P_593_C_3555_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va crear al voltant de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria del Mar?"}, {"answers": [{"text": "el barri del Pi", "answer_start": 511}], "id": "P_593_C_3555_Q3", "question": "Quin barri va sortir al voltant de l'esgl\u00e9sia de Santa Maria del Pi?"}, {"answers": [{"text": "a ampliar el per\u00edmetre emmurallat", "answer_start": 680}], "id": "P_593_C_3555_Q4", "question": "A qu\u00e8 va obligar la creaci\u00f3 dels nous barris?"}, {"answers": [{"text": "1260", "answer_start": 726}], "id": "P_593_C_3555_Q5", "question": "Quan es va construir una muralla des de Sant Pere de les Puel\u00b7les fins a les Drassanes?"}]}, {"context": "Poc se sap de la catedral d'\u00e8poca rom\u00e0nica, excepte que va ser consagrada el 1058, el que permet suposar que havia de ser un edifici diferent del paleocristi\u00e0 o prerom\u00e0nic. Probablement ocupava l'espai central de l'actual catedral g\u00f2tica i, si seguia el model d'altres esgl\u00e9sies de l'\u00e8poca, havia de tenir tres naus amb tres absis esglaonats i p\u00f2rtic d'entrada. Tenia un campanar que limitava amb el Palau Comtal.[46] Del segle xi \u00e9s tamb\u00e9 l'esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u del Coll, situada al peu del tur\u00f3 del Carmel, de la qual es conserva el cos central i el campanar, mentre que els altres elements actuals de l'esgl\u00e9sia s\u00f3n del segle xx.[47]", "qas": [{"answers": [{"text": "1058", "answer_start": 77}], "id": "P_593_C_3556_Q1", "question": "Quan va ser consagrada la catedral d'\u00e8poca rom\u00e0nica?"}, {"answers": [{"text": "p\u00f2rtic d'entrada", "answer_start": 344}], "id": "P_593_C_3556_Q3", "question": "Qu\u00e8 tenia a l'entrada la catedral d'\u00e8poca rom\u00e0nica?"}, {"answers": [{"text": "el Palau Comtal", "answer_start": 397}], "id": "P_593_C_3556_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 limitava el campanar de la catedral?"}, {"answers": [{"text": "segle xi", "answer_start": 422}], "id": "P_593_C_3556_Q5", "question": "De quin segle \u00e9s l'esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u del Coll?"}]}, {"context": "Ricardo Bofill va fundar el seu Taller d'Arquitectura el 1963, una experi\u00e8ncia multidisciplin\u00e0ria que conjuntava l'arquitectura amb les matem\u00e0tiques, la poesia, la filosofia, l'economia, la publicitat i la fotografia.[375] Va seguir les directrius de l'Escola, per\u00f2 distanciant-se pel tractament de la planta i el volum, als quals va aplicar un cert component d'experimentaci\u00f3 formal, alhora que va introduir trets tecnologicistes. Aix\u00f2 es va accentuar a la fi dels anys 1960, en qu\u00e8 va denotar una forta influ\u00e8ncia del grup brit\u00e0nic Archigram.[376] En aquests anys va ser autor dels edificis del carrer de Johann Sebastian Bach 28 (1962-1963), Johann Sebastian Bach 2-4 (1962-1963) i Nicaragua 97-99 (1962-1965).", "qas": [{"answers": [{"text": "tecnologicistes", "answer_start": 415}], "id": "P_593_C_3557_Q2", "question": "Quins trets va introduir Ricardo Bofill?"}, {"answers": [{"text": "amb les matem\u00e0tiques, la poesia, la filosofia, l'economia, la publicitat i la fotografia", "answer_start": 128}], "id": "P_593_C_3557_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 conjugava Ricardo Bofill l'arquitectura?"}, {"answers": [{"text": "va aplicar un cert component d'experimentaci\u00f3 formal, alhora que va introduir trets tecnologicistes", "answer_start": 331}], "id": "P_593_C_3557_Q4", "question": "Com va tractar Ricardo Bofill el tractament de la planta i el volum?"}, {"answers": [{"text": "Ricardo Bofill", "answer_start": 0}], "id": "P_593_C_3557_Q5", "question": "Qui va ser autor dels edificis del carrer de Johann Sebastian Bach 28?"}]}]}, {"title": "Grand Palais", "paragraphs": [{"context": "L'obra, per a la qual es van arribar a mobilitzar fins a 1.500 obrers, va aplicar noves t\u00e8cniques de construcci\u00f3 com l'\u00fas del formig\u00f3 armat segons un sistema patentat el 1892 per Fran\u00e7ois Hennebique,[4] al costat d'un desplegament de mitjans considerables per a l'\u00e8poca: vies f\u00e8rries per al transport del material, m\u00e0quines de vapor per a les dinamos d'accionament de serres de tall, un pont grua per al manejament dels grans blocs, rails interiors, bastides m\u00f2bils o una rampa des de la ribera del Sena per a l'aproximaci\u00f3 de les barcasses de pedrissa.[9] Destacaren les habilitats t\u00e8cniques de la societat Moisant-Laurent-Savey, que van construir la part met\u00e0l\u00b7lica desplegada als costats dels Camps Elisis i de l'avinguda d'Antin. La mateixa empresa Moisant va ser aix\u00ed mateix l'encarregada de la fusteria en ferro i acer de la gran escala d'honor dissenyada per Louvet.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "1.500", "answer_start": 57}], "id": "P_580_C_3475_Q1", "question": "Quants obrers es van mobilitzar per a realitzar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00fas del formig\u00f3 armat segons un sistema patentat el 1892", "answer_start": 117}], "id": "P_580_C_3475_Q2", "question": "Quina nova t\u00e8cnica es va aplicar en la construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "vies f\u00e8rries", "answer_start": 271}], "id": "P_580_C_3475_Q3", "question": "Qu\u00e8 es feia servir per al transport del material?"}, {"answers": [{"text": "Moisant-Laurent-Savey", "answer_start": 608}], "id": "P_580_C_3475_Q4", "question": "Quina societat va construir la part met\u00e0l\u00b7lica desplegada als costats dels Camps Elisis?"}]}, {"context": "Renaud Donnedieu de Vabres va expressar la idea de la transformaci\u00f3 de l'empla\u00e7ament a \u00abEstabliment p\u00fablic del Grand Palais\u00bb, en lloc de confiar la seva gesti\u00f3 i programaci\u00f3 a organismes privats. El Grand Palais gaudeix aix\u00ed de l'estatut d'establiment p\u00fablic industrial i comercial (EPIC) des de l'1 de gener de 2007. El gener de 2011 es fusiona amb la R\u00e9union des Mus\u00e9es Nationaux, sota la direcci\u00f3 de Jean-Paul Cluzel.[48]", "qas": [{"answers": [{"text": "Renaud Donnedieu de Vabres", "answer_start": 0}], "id": "P_580_C_3476_Q1", "question": "Qui va expressar la idea de la transformaci\u00f3 de l'empla\u00e7ament a \u00abEstabliment p\u00fablic del Grand Palais\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "d'establiment p\u00fablic industrial i comercial", "answer_start": 238}], "id": "P_580_C_3476_Q2", "question": "Quin estatut gaudeix el Grand Palais?"}, {"answers": [{"text": "des de l'1 de gener de 2007", "answer_start": 289}], "id": "P_580_C_3476_Q3", "question": "Des de quan gaudeix el Grand Palais l'estatut d'establiment p\u00fablic industrial i comercial?"}, {"answers": [{"text": "amb la R\u00e9union des Mus\u00e9es Nationaux", "answer_start": 346}], "id": "P_580_C_3476_Q4", "question": "Amb qui es va fusionar el gener de 2011 el Gran Palais?"}, {"answers": [{"text": "Jean-Paul Cluzel", "answer_start": 403}], "id": "P_580_C_3476_Q5", "question": "Qui dirigia el nou organisme fusionat?"}]}, {"context": "Fou edificat sobre un terreny inestable que amb el temps va afectar la seva estructura; per aquest motiu, es realitz\u00e0 una llarga i costosa restauraci\u00f3 iniciada en la d\u00e8cada de 1990. La seva nau central va ser reoberta el 2005 per a la celebraci\u00f3 de salons i exposicions temporals variades. El 12 de juny de 1975 aquesta nau central va ser catalogada com a monument hist\u00f2ric, classificaci\u00f3 que es va estendre el 6 de novembre del 2000 a la totalitat dels 40.000 m\u00b2 del Grand Palais.[2] El 13 de juliol de 2008 va allotjar la cimera de caps d'estat i el govern fundacional de la Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "inestable", "answer_start": 30}], "id": "P_580_C_3479_Q1", "question": "Com era el terreny sobre el que fou edificat el Grand Palais?"}, {"answers": [{"text": "la seva estructura", "answer_start": 68}], "id": "P_580_C_3479_Q2", "question": "Qu\u00e8 va quedar afectat del Grand Palais per haver estat constru\u00eft sobre un terreny inestable?"}, {"answers": [{"text": "en la d\u00e8cada de 1990", "answer_start": 160}], "id": "P_580_C_3479_Q3", "question": "Quan es va iniciar la restauraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "per a la celebraci\u00f3 de salons i exposicions temporals variades", "answer_start": 226}], "id": "P_580_C_3479_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 va ser reoberta la seva nau central?"}, {"answers": [{"text": "13 de juliol de 2008", "answer_start": 488}], "id": "P_580_C_3479_Q5", "question": "Quan va allotjar el Grand Palais la cimera de caps d'estat i el govern fundacional de la Uni\u00f3 per la Mediterr\u00e0nia?"}]}, {"context": "La restauraci\u00f3 de l'armadura tamb\u00e9 va portar a la rehabilitaci\u00f3 de la vidriera i de la seva trama poc est\u00e8tica. Durant el transcurs de l'estudi previ, l'arquitecte Alain-Charles Perrot va suggerir que fos restitu\u00efda la trama inicial i l'amplada dels vidres, desnaturalitzats en el curs d'una campanya de revisi\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, la constituci\u00f3 dels vidres no corresponia a les regles de seguretat exigides avui dia. El vidre armat d'aleshores va ser reempla\u00e7at per un modern vidre laminat, que posseeix dues qualitats primordials:[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "la rehabilitaci\u00f3 de la vidriera i de la seva trama", "answer_start": 47}], "id": "P_580_C_3480_Q1", "question": "Qu\u00e8 va portar la restauraci\u00f3 de l'armadura?"}, {"answers": [{"text": "poc est\u00e8tica", "answer_start": 98}], "id": "P_580_C_3480_Q2", "question": "Com era la trama de la vidriera?"}, {"answers": [{"text": "que fos restitu\u00efda la trama inicial i l'amplada dels vidres", "answer_start": 197}], "id": "P_580_C_3480_Q3", "question": "Qu\u00e8 va suggerir l'arquitecte Alain-Charles Perrot sobre la reforma?"}, {"answers": [{"text": "per un modern vidre laminat", "answer_start": 458}], "id": "P_580_C_3480_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va ser reempla\u00e7at el vidre armat?"}]}]}, {"title": "Henri VIII", "paragraphs": [{"context": "El 1880, Auguste Vaucorbeil, director de l'\u00d2pera de Par\u00eds, va lliurar un llibret a Saint-Sa\u00ebns originalment destinat a Gounod: La cisma de Inglaterra basat en l'obra de Calder\u00f3n de la Barca.[6] Mentre treballava en l'obra va ser elegit, el 1881, membre de l'Acad\u00e8mia de Belles Arts. Les proves per a l'obra van comen\u00e7ar a la tardor de 1882. Saint-Sa\u00ebns va posar un notable esfor\u00e7 en la creaci\u00f3 d'Henri VIII, per exemple va realitzar un notable treball de recerca a la biblioteca de manuscrits antics de la Corona anglesa per poder utilitzar antigues can\u00e7ons en la partitura.[7] Aix\u00ed, va incloure una can\u00e7\u00f3 antiga trobada entre els papers, encara que va recon\u00e8ixer que la melodia original quedava totalment coberta per les ornamentacions vocals de la protagonista.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Auguste Vaucorbeil", "answer_start": 9}], "id": "P_559_C_3349_Q1", "question": "Qui era el director de l'\u00d2pera de Par\u00eds l'any 1880?"}, {"answers": [{"text": "a Saint-Sa\u00ebns", "answer_start": 81}], "id": "P_559_C_3349_Q2", "question": "A qui va lliurar Auguste Vaucorbeil un llibret el 1880?"}, {"answers": [{"text": "en l'obra de Calder\u00f3n de la Barca", "answer_start": 156}], "id": "P_559_C_3349_Q3", "question": "En qu\u00e8 es basava La cisma de Inglaterra?"}, {"answers": [{"text": "a la biblioteca de manuscrits antics de la Corona anglesa", "answer_start": 463}], "id": "P_559_C_3349_Q4", "question": "On va realitzar Saint-Sa\u00ebns una recerca important sobre Henri VIII?"}, {"answers": [{"text": "una can\u00e7\u00f3 antiga", "answer_start": 596}], "id": "P_559_C_3349_Q5", "question": "Qu\u00e8 va trobar Saint-Sa\u00efens entre els manuscrits de la biblioteca que va incloure en l'obra?"}]}, {"context": "L'argument tracta del divorci entre Enric VIII i la seva esposa Caterina, i els seus amors amb Anna Bolena. L'apassionada intriga ofereix l'oportunitat de mil matisos psicol\u00f2gics.[5] Basada en dues obres de teatre de Pedro Calder\u00f3n de la Barca i de William Shakespeare, La cisma de Inglaterra (1627) i The life of Henry VIII (1613), l'\u00f2pera s'aproxima a la hist\u00f2ria del rei de les sis dones, fundador de l'Esgl\u00e9sia d'Anglaterra, d'una manera ben diferent de com ho van fer els rom\u00e0ntics Rossini i Donizetti: amb afany historicista, intentant recrear amb justesa l'ambient i fins i tot els estils musicals del Renaixement angl\u00e8s en un marc formal hereu de la grand op\u00e9ra meyerbeeriana.[9] L'\u00f2pera \u00e9s, per tant, resultat d'una \u00e8poca en qu\u00e8 s'havien de presentar grans muntatges esc\u00e8nics amb impressionants decorats, gran desplegament de masses i un cos de ball de primer ordre.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "Caterina", "answer_start": 64}], "id": "P_559_C_3350_Q1", "question": "Qui era l'esposa d'Enric VIII?"}, {"answers": [{"text": "La cisma de Inglaterra (1627) i The life of Henry VIII (1613)", "answer_start": 270}], "id": "P_559_C_3350_Q2", "question": "En quines obres esta basada l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Pedro Calder\u00f3n de la Barca", "answer_start": 217}], "id": "P_559_C_3350_Q3", "question": "Qui \u00e9s l'autor de l'obra La cisma de Inglaterra?"}, {"answers": [{"text": "impressionants", "answer_start": 789}], "id": "P_559_C_3350_Q4", "question": "Com eren els decorats que es presentaven en els escenaris de l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "tracta del divorci entre Enric VIII i la seva esposa Caterina, i els seus amors amb Anna Bolena", "answer_start": 11}], "id": "P_559_C_3350_Q5", "question": "Quin \u00e9s l'argument de l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "El llibret se centra en el repudi de la reina Caterina d'Arag\u00f3 pel rei Enric VIII d'Anglaterra, enamorat de la seva dama d'honor, Anna Bolena. La negativa del Vatic\u00e0 a anul\u00b7lar el matrimoni entre Caterina i Enric VIII perqu\u00e8 aquest pogu\u00e9s contraure matrimoni de nou amb Bolena va causar el Cisma de l'Esgl\u00e9sia d'Anglaterra.[2] Henri VIII idealitza la figura de Caterina, lleial i resignada a la seva sort, i presenta un Enric ja amb els trets d'hedonisme i crueltat amb qu\u00e8 ha passat a la hist\u00f2ria.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el repudi de la reina Caterina d'Arag\u00f3 pel rei Enric VIII d'Anglaterra", "answer_start": 21}], "id": "P_559_C_3351_Q1", "question": "En qu\u00e8 es centra el llibret?"}, {"answers": [{"text": "Anna Bolena", "answer_start": 130}], "id": "P_559_C_3351_Q2", "question": "De qui estava enamorat Enric VIII?"}, {"answers": [{"text": "a anul\u00b7lar el matrimoni entre Caterina i Enric VIII", "answer_start": 166}], "id": "P_559_C_3351_Q3", "question": "A qu\u00e8 es va negar el Vatic\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "La negativa del Vatic\u00e0 a anul\u00b7lar el matrimoni entre Caterina i Enric VIII", "answer_start": 143}], "id": "P_559_C_3351_Q4", "question": "Qu\u00e8 va causar el Cisma de l'Esgl\u00e9sia d'Anglaterra?"}, {"answers": [{"text": "hedonisme i crueltat", "answer_start": 445}], "id": "P_559_C_3351_Q5", "question": "Amb quins trets ha passat a la hist\u00f2ria Enric VIII?"}]}, {"context": "En una reposici\u00f3 de l'obra a l'Op\u00e9ra el maig de 1903, Debussy va escriure a la seva cr\u00f2nica setmanal del Gil Blas una cr\u00edtica en qu\u00e8 es concentra amb gran agudesa tot el que un gran m\u00fasic de la nova escola podia dir sobre Saint-Sa\u00ebns en general i sobre aquesta \u00f2pera en particular: \u00ab\u00c9s bo celebrar respectuosament la reposici\u00f3 d'Henri VIII, \u00e9s potser la darrera \u00f2pera hist\u00f2rica que s'hi representa! Aix\u00f2 esperem, almenys, i, d'altra banda, sembla dif\u00edcil fer-ho millor que Meyerbeer. Aquestes paraules no volen insinuar que el senyor Saint-Sa\u00ebns s'hagi equivocat escrivint Henri VIII. \u00c9s m\u00e9s m\u00fasic que home de teatre, no utilitza els efectes f\u00e0cils que s\u00f3n l\u00edcits en aquesta forma dram\u00e0tica. Aporta, per la resta, una sinceritat que mai va tenir Meyerbeer. I si Enric VIII canta unes cavatines empallegoses \u00e9s, creguin-me, perqu\u00e8 Saint-Sa\u00ebns ho ha volgut. Tothom sap, d'altra banda, que fins i tot el tigre amb la sang m\u00e9s alterada pot proferir uns udols capa\u00e7os d'entendrir un nen\u00bb.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Debussy", "answer_start": 54}], "id": "P_559_C_3352_Q1", "question": "Qui va escriure una cr\u00edtica al Gil Blas el 1903?"}, {"answers": [{"text": "sinceritat", "answer_start": 718}], "id": "P_559_C_3352_Q2", "question": "Qu\u00e8 aporta a l'obra Saint-Sa\u00ebns que segons Gil Blas mai havia tingut Meyerbeer?"}, {"answers": [{"text": "maig de 1903", "answer_start": 40}], "id": "P_559_C_3352_Q3", "question": "Quan es va fer la reposici\u00f3 de l'obra a l'Op\u00e9ra?"}, {"answers": [{"text": "una cr\u00edtica", "answer_start": 114}], "id": "P_559_C_3352_Q4", "question": "Qu\u00e8 va escriure Debussy al Gil Blas?"}, {"answers": [{"text": "sobre Saint-Sa\u00ebns en general i sobre aquesta \u00f2pera en particular", "answer_start": 216}], "id": "P_559_C_3352_Q5", "question": "Sobre qu\u00e8 versa la cr\u00edtica que va escriure Debussy al Gil Blas?"}]}]}, {"title": "Tiranosauro\u00efdeus", "paragraphs": [{"context": "Els trets caracter\u00edstics de la pelvis dels tiranosauro\u00efdeus inclouen una osca c\u00f2ncava a l'extrem frontal superior de l'ili, una cresta vertical definida i afilada a la superf\u00edcie exterior de l'ili que s'est\u00e9n per sobre de l'acet\u00e0bul (conca de la pelvis), i una \"bota\" enorme al final del pubis, m\u00e9s de la meitat de llarga que l'eix del pubis.[1] Aquestes caracter\u00edstiques es troben en tots els tiranosauro\u00efdeus coneguts, incloent-hi els membres basals Guanlong[3] i Dilong.[2] No es coneix el pubis d\u2019Aviatyrannis ni l'stokesosaure per\u00f2 l'ili presenta els trets t\u00edpics dels tiranosauro\u00efdeus.[10] Les extremitats posteriors de tots els tiranosauro\u00efdeus, com en la majoria de ter\u00f2podes, tenien quatre dits, tot i que el primer dit (l'h\u00e0l\u00b7lux) no tocava a terra. Les extremitats posteriors dels tiranosauro\u00efdeus eren m\u00e9s llargues en relaci\u00f3 amb la mida del cos que les de gaireb\u00e9 qualsevol altre ter\u00f2pode i presenten proporcions caracter\u00edstiques d'animals corredors, incloent-hi una t\u00edbia i metatarsos allargats.[1] Aquestes proporcions es mantenen fins i tot en l'adult m\u00e9s gran de tiranosaure[11] malgrat que probablement era incapa\u00e7 de c\u00f3rrer.[12] El tercer metatars dels tiranos\u00e0urids quedava subjectat per la part superior pel segon i el quart, formant una estructura coneguda com a arctometatars.[1] L'arcometatars tamb\u00e9 estava present en l'apalatxosaure,[8] per\u00f2 la seva pres\u00e8ncia no est\u00e0 clara en Eotyrannus[5] o driptosaure.[13] Aquesta era una estructura compartida amb els ornitom\u00edmids, trood\u00f2ntids i quenagn\u00e0tids derivats,[14] per\u00f2 no es trobava en tiranosauro\u00efdeus basals com Dilong, cosa que n'indica una evoluci\u00f3 convergent.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "c\u00f2ncava", "answer_start": 78}], "id": "P_275_C_1645_Q1", "question": "Com \u00e9s l'osca de la pelvis dels tiranosauro\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 692}], "id": "P_275_C_1645_Q2", "question": "Quants dits tenien les extremitats posteriors dels tiranosauro\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "a l'extrem frontal superior de l'ili", "answer_start": 86}], "id": "P_275_C_1645_Q3", "question": "On \u00e9s l'osca c\u00f2ncava de la pelvis dels tiranosauro\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "una cresta vertical definida i afilada", "answer_start": 124}], "id": "P_275_C_1645_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la superf\u00edcie exterior de l'ili que s'est\u00e9n per sobre de l'acet\u00e0bul?"}, {"answers": [{"text": "el primer", "answer_start": 715}], "id": "P_275_C_1645_Q5", "question": "Quin dit dels tiranosauro\u00efdeus no tocava terra?"}]}, {"context": "La pres\u00e8ncia de \"protoplomes\" en tiranosauro\u00efdeus basals no \u00e9s sorprenent, car se sap que s\u00f3n caracter\u00edstiques dels celurosaures i es troben en altres g\u00e8neres basals com Sinosauropteryx,[45] aix\u00ed com tots els grups m\u00e9s derivats.[44] Les poques impressions fossilitzades de la pell de grans tiranos\u00e0urids manquen de plomes; en canvi, presenten una pell coberta d'escates.[48] \u00c9s possible que les \"protoplomes\" estiguessin presents en parts del cos no preservades a les impressions de la pell. Una altra possibilitat \u00e9s que la p\u00e8rdua secund\u00e0ria de \"protoplomes\" en grans tiranos\u00e0urids fos an\u00e0loga amb la p\u00e8rdua similar de p\u00e8l en els mam\u00edfers moderns m\u00e9s grans, com els elefants, en qu\u00e8 una relaci\u00f3 superf\u00edcie/volum baixa redueix la transfer\u00e8ncia de calor, fent innecessari l'a\u00efllament per abric de p\u00e8l.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sinosauropteryx,[45] aix\u00ed com tots els grups m\u00e9s derivats", "answer_start": 170}], "id": "P_275_C_1646_Q1", "question": "En quins altres g\u00e8neres basals es troba la pres\u00e8ncia de \"protoplomes\"?"}, {"answers": [{"text": "de plomes", "answer_start": 312}], "id": "P_275_C_1646_Q2", "question": "De qu\u00e8 manquen les impressions fossilitzades de la pell de grans tiranos\u00e0urids?"}, {"answers": [{"text": "baixa", "answer_start": 713}], "id": "P_275_C_1646_Q3", "question": "Com ha de ser la relaci\u00f3 superf\u00edcie/volum dels elefants per reduir la transfer\u00e8ncia de calor?"}, {"answers": [{"text": "La pres\u00e8ncia de \"protoplomes\"", "answer_start": 0}], "id": "P_275_C_1646_Q4", "question": "Qu\u00e8 no \u00e9s sorprenent en els tiranosauro\u00efdeus basals?"}, {"answers": [{"text": "dels celurosaures", "answer_start": 111}], "id": "P_275_C_1646_Q5", "question": "De qui \u00e9s caracter\u00edstica la presencia de \"protoplomes\"?"}]}, {"context": "L'any 1994, Holtz agrup\u00e0 els tiranosauro\u00efdeus amb els elmis\u00e0urids, ornitomimosaures i trood\u00f2ntids en un clade de celurosaures anomenat Arctometatarsalia, basat en una estructura comuna del turmell en qu\u00e8 el segon i el quart metatarsos es troben a prop dels ossos del tars, cobrint el tercer metatars quan s'observa des de davant.[14] Tanmateix, s'han descobert tiranosauro\u00efdeus basals com Dilong que manquen de turmells arctometatarsians, cosa que indica que aquesta caracter\u00edstica evolucion\u00e0 de manera convergent.[2] El clade Arctometatarsalia ha estat desmantellat i ja no \u00e9s utilitzat per la majoria dels paleont\u00f2legs; El clade Arctometatarsalia s\u00f3n normalment considerats celurosaures basals situats fora del grup dels maniraptoriformes.[1][33][35] Una an\u00e0lisi recent conclogu\u00e9 que la fam\u00edlia dels cel\u00farids, incloent-hi els g\u00e8neres nord-americans del Jur\u00e0ssic superior Coelurus i Tanycolagreus, \u00e9s el grup germ\u00e0 dels tiranosauro\u00efdeus.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "a prop dels ossos del tars", "answer_start": 245}], "id": "P_275_C_1647_Q1", "question": "On es troben el segon i el quart metatarsos?"}, {"answers": [{"text": "celurosaures basals situats fora del grup dels maniraptoriformes", "answer_start": 676}], "id": "P_275_C_1647_Q3", "question": "Com \u00e9s considerat normalment el clade Arctometatarsalia?"}, {"answers": [{"text": "1994", "answer_start": 6}], "id": "P_275_C_1647_Q4", "question": "A quin per\u00edode pertanyen els Coelurus i els Tanycolagreus?"}, {"answers": [{"text": "Jur\u00e0ssic superior", "answer_start": 855}], "id": "P_275_C_1647_Q5", "question": "Quin any Holtz agrup\u00e0 els tiranosauro\u00efdeus amb els elmis\u00e0urids, ornitomimosaures i trood\u00f2ntids?"}]}, {"context": "Els tiranosauro\u00efdeus eren carn\u00edvors b\u00edpedes, com la majoria de ter\u00f2podes, i es caracteritzaven per nombrosos car\u00e0cters ossis, especialment del crani i la pelvis. Al principi, els tiranosauro\u00efdeus eren uns depredadors petits dotats d'uns bra\u00e7os llargs amb tres dits. Els g\u00e8neres del Cretaci superior assoliren una mida molt m\u00e9s gran, incloent-hi alguns dels depredadors terrestres m\u00e9s grans que mai han existit, per\u00f2 la majoria de g\u00e8neres tardans tenien bra\u00e7os relativament petits amb nom\u00e9s dos dits. S'han trobat plomes primitives a Dilong, un tiranosauro\u00efdeu primitiu de la Xina, que podrien haver estat presents en altres tiranosauro\u00efdeus. Les crestes \u00f2ssies cranials de molts tiranosauro\u00efdeus, de forma i mida variades, podrien haver tingut funcions d'exhibici\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "carn\u00edvors b\u00edpedes", "answer_start": 26}], "id": "P_275_C_1648_Q1", "question": "Qu\u00e8 eren els tiranosauro\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "depredadors petits dotats d'uns bra\u00e7os llargs amb tres dits", "answer_start": 205}], "id": "P_275_C_1648_Q2", "question": "Com eren al principi els tiranosauro\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 490}], "id": "P_275_C_1648_Q3", "question": "Quants dits tenien els tiranosauro\u00efdes?"}, {"answers": [{"text": "Dilong", "answer_start": 533}], "id": "P_275_C_1648_Q4", "question": "En quin exemplar de tiranosauro\u00efdeus s'han trobat plomes primitives?"}, {"answers": [{"text": "d'exhibici\u00f3", "answer_start": 753}], "id": "P_275_C_1648_Q5", "question": "Quines funcions podrien haver tingut les crestes \u00f2ssies cranials dels tiranosauro\u00efdeus?"}]}, {"context": "Tant el tiranosaure com la fam\u00edlia dels tiranos\u00e0urids foren descrits per Henry Fairfield Osborn l'any 1905.[15] El seu nom deriva dels \u00e8tims grecs \u03c4\u03c5\u03c1\u03b1\u03bd\u03bd\u03bf\u03c2/tyrannos ('tir\u00e0') i \u03c3\u03b1\u03c5\u03c1\u03bf\u03c2/sauros ('llangardaix'). El nom de la superfam\u00edlia dels tiranosauro\u00efdeus fou publicat per primera vegada en un article de l'any 1964 pel paleont\u00f2leg brit\u00e0nic Alick Walker.[16] El sufix -oidea (-o\u00efdeu), utilitzat habitualment en el nom de superfam\u00edlies d'animals, deriva del grec \u03b5\u03b9\u03b4\u03bf\u03c2/eidos ('forma').[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "1905", "answer_start": 102}], "id": "P_275_C_1649_Q1", "question": "Quan van ser descrits el tiranosaure i la fam\u00edlia dels tiranos\u00e0urids?"}, {"answers": [{"text": "Henry Fairfield Osborn", "answer_start": 73}], "id": "P_275_C_1649_Q2", "question": "Qui va descriure el tiranosaure i la fam\u00edlia dels tiranos\u00e0urids?"}, {"answers": [{"text": "El nom de la superfam\u00edlia dels tiranosauro\u00efdeus", "answer_start": 207}], "id": "P_275_C_1649_Q3", "question": "Qu\u00e8 va publicar en un article Alick Walker?"}, {"answers": [{"text": "del grec \u03b5\u03b9\u03b4\u03bf\u03c2/eidos ('forma')", "answer_start": 452}], "id": "P_275_C_1649_Q4", "question": "D'on deriva el sufix -oidea (-o\u00efdeu)?"}]}, {"context": "El tiranosauro\u00efdeu m\u00e9s basal conegut a partir de les restes d'un esquelet complet \u00e9s Guanlong.[3] Altres t\u00e0xons primitius inclouen l'stokesosaure i lAviatyrannis, coneguts a partir de material molt menys complet.[10] Dilong, m\u00e9s ben conegut, \u00e9s considerat una mica m\u00e9s derivat que Guanlong i l'stokesosaure.[2][3] El driptosaure, un g\u00e8nere dif\u00edcil de classificar, ha estat classificat en diverses an\u00e0lisis recents com a tiranosauro\u00efdeu basal, amb un parentesc una mica m\u00e9s lluny\u00e0 amb els tiranos\u00e0urids que Eotyrannus i l'apalatxosaure.[1][8][36] L'alectrosaure, un g\u00e8nere poc conegut de Mong\u00f2lia, \u00e9s clarament un tiranosauro\u00efdeu per\u00f2 les seves relacions exactes s\u00f3n incertes.[1] Altres t\u00e0xons han estat considerats com a possibles tiranosauro\u00efdeus per diversos autors, incloent Bagaraatan, Labocania i una esp\u00e8cie atribu\u00efda err\u00f2niament a Chilantaisaurus, \"C.\" maortuensis.[1] Siamotyrannus, del Cretaci inferior de Tail\u00e0ndia, fou descrit originalment com un tiranos\u00e0urid primitiu,[37] per\u00f2 actualment se'l sol considerar un carnosaure.[33][38] Iliosuchus tenia una cresta vertical a l'ili que recorda a la dels tiranosauro\u00efdeus, i de fet podria ser el membre m\u00e9s antic conegut de la superfam\u00edlia, per\u00f2 no es disposa de prou material per saber-ho amb certesa.[10][38]", "qas": [{"answers": [{"text": "dif\u00edcil", "answer_start": 340}], "id": "P_275_C_1650_Q2", "question": "Com resulta classificar el driptosaure?"}, {"answers": [{"text": "Mong\u00f2lia", "answer_start": 587}], "id": "P_275_C_1650_Q3", "question": "D'on \u00e9s l'alectrosaure?"}, {"answers": [{"text": "carnosaure", "answer_start": 1024}], "id": "P_275_C_1650_Q4", "question": "Com \u00e9s considera actualment al Siamotyrannus?"}, {"answers": [{"text": "una cresta vertical", "answer_start": 1061}], "id": "P_275_C_1650_Q5", "question": "Qu\u00e8 tenia Iliosuchus a l'ili?"}]}]}, {"title": "We Can Do It!", "paragraphs": [{"context": "We Can Do It! (Nosaltres podem fer-ho! o simplement Podem fer-ho!) \u00e9s un cartell estatunidenc de propaganda b\u00e8l\u00b7lica, creat el 1943 per J. Howard Miller per a l'empresa Westinghouse Electric com una imatge inspiradora per aixecar la moral dels treballadors durant la Segona Guerra Mundial. En un principi es va creure que l'autor s'havia inspirat en una imatge en blanc i negre de Geraldine Hoff, una treballadora d'una f\u00e0brica de Michigan que havia aparegut en una not\u00edcia d'ag\u00e8ncies, tanmateix el 2011 el professor James J. Kimble,[1]de la Universitat de Seton Hall, va identificar i va demostrar despr\u00e9s d'una llarga recerca, que la veritable model del c\u00e8lebre cartell era Naomi Parker, treballadora de la base aeronaval d'Albereda.", "qas": [{"answers": [{"text": "un cartell estatunidenc de propaganda b\u00e8l\u00b7lica", "answer_start": 70}], "id": "P_425_C_2545_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s We Can Do It!?"}, {"answers": [{"text": "1943", "answer_start": 127}], "id": "P_425_C_2545_Q2", "question": "Quin any van crear We Can Do It!?"}, {"answers": [{"text": "J. Howard Miller", "answer_start": 136}], "id": "P_425_C_2545_Q3", "question": "Qui va crear We Can Do It!?"}, {"answers": [{"text": "Westinghouse Electric", "answer_start": 169}], "id": "P_425_C_2545_Q4", "question": "Quina empresa va encarregar We Can Do It!?"}, {"answers": [{"text": "aixecar la moral dels treballadors", "answer_start": 222}], "id": "P_425_C_2545_Q5", "question": "Qu\u00e8 volien aconseguir amb We Can Do It!?"}]}, {"context": "La revista Smithsonian va posar la imatge en la seva portada el mar\u00e7 de 1994 per il\u00b7lustrar un article sobre els cartells del temps de guerra. El Servei Postal dels Estats Units va crear un segell de 33 \u00a2 el febrer de 1999 sobre la base de la imatge, amb les paraules afegides \u00abWomen Support War Effort\u00bb (Les dones donen suport a l'esfor\u00e7 b\u00e8l\u00b7lic).[29][30][31] Tamb\u00e9 es va exposar un dels cartells de la Westinghouse al Museu Nacional d'Hist\u00f2ria Americana, com a part d'una exposici\u00f3 que mostrava elements de la d\u00e8cada de 1930 i 1940.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "Smithsonian", "answer_start": 11}], "id": "P_425_C_2546_Q1", "question": "Quina revista va posar la imatge a la seva portada?"}, {"answers": [{"text": "el mar\u00e7 de 1994", "answer_start": 61}], "id": "P_425_C_2546_Q2", "question": "Quan va sortir la imatge a la portada de la revista Smithsonian?"}, {"answers": [{"text": "un article sobre els cartells del temps de guerra", "answer_start": 92}], "id": "P_425_C_2546_Q3", "question": "Qu\u00e8 il\u00b7lustrava la imatge de la portada d'Smithsonian?"}, {"answers": [{"text": "un segell", "answer_start": 187}], "id": "P_425_C_2546_Q4", "question": "Qu\u00e8 va crear el Servei Postal dels Estats Units amb la imatge?"}, {"answers": [{"text": "al Museu Nacional d'Hist\u00f2ria Americana", "answer_start": 417}], "id": "P_425_C_2546_Q5", "question": "On es va exposar un dels cartells de la Westinghouse?"}]}, {"context": "L'any 2011, a partir d'un arxiu de les fotografies, el professor James J. Kimble va identificar la dona de la imatge com Naomi Parker. La foto \u00e9s una de les s\u00e8ries de fotografies preses a l'Estaci\u00f3 aeronaval de l'Alameda de Calif\u00f2rnia, on Naomi i la seva germana estan treballant en el muntatge d'aeronaus durant el mar\u00e7 de 1942. Aquestes imatges es van publicar a diversos diaris i revistes a l'abril de 1942,[24] en un moment en qu\u00e8 Doyle encara assistia a l'escola secund\u00e0ria a Michigan.[25] El febrer de 2015, Kimble va entrevistar a les germanes Naomi i Ada Parker, de 93 i 91 anys, que van afirmar que feia cinc anys que coneixien la identificaci\u00f3 incorrecta de la foto per\u00f2 que el registre hist\u00f2ric va rebutjar la seva petici\u00f3 de rectificaci\u00f3. Naomi Parker Fraley va morir el 20 de gener de 2018 a l'edat de 96 anys.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "James J. Kimble", "answer_start": 65}], "id": "P_425_C_2547_Q2", "question": "Qui va identificar la dona de la imatge?"}, {"answers": [{"text": "a l'Estaci\u00f3 aeronaval de l'Alameda de Calif\u00f2rnia", "answer_start": 186}], "id": "P_425_C_2547_Q3", "question": "On van prendre la fotografia de la imatge?"}, {"answers": [{"text": "en el muntatge d'aeronaus", "answer_start": 280}], "id": "P_425_C_2547_Q4", "question": "En qu\u00e8 treballen Naomi i la seva germana?"}, {"answers": [{"text": "El febrer de 2015", "answer_start": 495}], "id": "P_425_C_2547_Q5", "question": "Quan van entrevistar a les germanes Naomi i Ada Parker?"}]}, {"context": "L'any 2012 es va crear una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil per celebrar el 70\u00e8 aniversari del cartell que permetia canviar-li la cara. Diverses personalitats van utilitzar-la, incloent-hi Peggy Conlon, la presidenta de l'Add Council, que ho va aprofitar per escriure un article de la hist\u00f2ria de l'entitat,[35] aix\u00ed com els presentadors Matt Lauer i Ann Curry[42] i la cantant Beyonc\u00e9 Knowles.[43] El 25 de novembre de 2014 l'actriu Anna Bertran va penjar la seva pr\u00f2pia versi\u00f3 del cartell al seu compte de Twitter per commemorar el Dia internacional per a l'eliminaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "canviar-li la cara", "answer_start": 99}], "id": "P_425_C_2548_Q1", "question": "Qu\u00e8 permetia de fer l'aplicaci\u00f3 m\u00f2bil amb el cartell?"}, {"answers": [{"text": "2012", "answer_start": 6}], "id": "P_425_C_2548_Q2", "question": "Quin any es va crear l'aplicaci\u00f3 m\u00f2bil?"}, {"answers": [{"text": "el 70\u00e8", "answer_start": 56}], "id": "P_425_C_2548_Q3", "question": "Quin aniversari del cartell es celebrava al 2012?"}, {"answers": [{"text": "Peggy Conlon", "answer_start": 172}], "id": "P_425_C_2548_Q4", "question": "Qui era la presidenta de l'Add Council?"}, {"answers": [{"text": "Beyonc\u00e9 Knowles", "answer_start": 361}], "id": "P_425_C_2548_Q5", "question": "Quina cantant va utilitzar l'aplicaci\u00f3?"}]}, {"context": "Molts creuen que el cartell \u00abWe Can Do It!\u00bb es va basar en una imatge monocroma de Geraldine Hoff feta per l'ag\u00e8ncia United Press a Ann Arbor (Michigan) als Estats Units a principis de 1942, quan ella tenia 17 anys.[16][19][20] En la fotografia, Hoff porta lligat al cap un mocador tipus bandana amb punts, i s'inclina sobre una m\u00e0quina estampadora de metall mentre manipula els controls a l'al\u00e7ada de les seves cames.[20] Hoff va deixar la feina a la f\u00e0brica poc despr\u00e9s que es fes la fotografia quan es va assabentar que la m\u00e0quina estampadora havia lesionat la m\u00e0 de l'anterior operari, ja que temia posar en perill la seva afici\u00f3 a tocar el violoncel.[16] Va trobar una altra feina com a mesuradora de temps en una altra f\u00e0brica.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Geraldine Hoff", "answer_start": 80}], "id": "P_425_C_2549_Q1", "question": "De qui creuen que era la imatge del cartell \u00abWe Can Do It!\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "a Ann Arbor", "answer_start": 130}], "id": "P_425_C_2549_Q2", "question": "On van fer la fotografia de la imatge del cartell \u00abWe Can Do It!\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "17", "answer_start": 207}], "id": "P_425_C_2549_Q3", "question": "Quants anys tenia Geraldine Hoff quan li van fer la foto?"}, {"answers": [{"text": "un mocador tipus bandana", "answer_start": 271}], "id": "P_425_C_2549_Q4", "question": "Qu\u00e8 porta Geraldine Hoff al cap a la imatge?"}, {"answers": [{"text": "els controls", "answer_start": 375}], "id": "P_425_C_2549_Q5", "question": "Qu\u00e8 manipula Geraldine Hoff a la imatge?"}]}, {"context": "Durant la Segona Guerra Mundial, el cartell \u00abWe Can Do It!\u00bb no tenia cap relaci\u00f3 amb la can\u00e7\u00f3 de 1942 \u00abRosie the Riveter\u00bb (Rosie la rebladora)[3], ni amb el quadre del mateix nom de Norman Rockwell que va apar\u00e8ixer a la portada de l'edici\u00f3 del Memorial Day del Saturday Evening Post, el 29 de maig de 1943. El cartell de la Westinghouse no estava doncs associat amb cap de les dones anomenades Rosie que es van presentar com a promoci\u00f3 de les dones treballadores en la producci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica. Certament, despr\u00e9s d'haver estat exhibit durant nom\u00e9s dues setmanes, el febrer de 1943 \u00fanicament a la vista dels treballadors de la f\u00e0brica de la Westinghouse, va desapar\u00e8ixer durant gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades.[16][17] Es van distribuir altres imatges de la \u00abRosie\u00bb, sovint fotografies de treballadores reals, i l'Oficina d'Informaci\u00f3 de la Guerra va preparar una campanya massiva de publicitat d'\u00e0mbit nacional, per\u00f2 el \u00abWe Can Do It!\u00bb no en va formar part.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "Rosie the Riveter", "answer_start": 103}], "id": "P_425_C_2550_Q1", "question": "Amb quina can\u00e7\u00f3 no tenia cap relaci\u00f3 el cartell \u00abWe Can Do It!\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "Norman Rockwell", "answer_start": 182}], "id": "P_425_C_2550_Q2", "question": "Qui va fer un quadre amb el nom de Rosie?"}, {"answers": [{"text": "del Saturday Evening Post", "answer_start": 257}], "id": "P_425_C_2550_Q3", "question": "On va apar\u00e8ixer el quadre de Norman Rockwell?"}, {"answers": [{"text": "amb cap de les dones anomenades Rosie", "answer_start": 362}], "id": "P_425_C_2550_Q4", "question": "Amb qui no estava associat el cartell de la Westinghouse?"}, {"answers": [{"text": "a la vista dels treballadors de la f\u00e0brica", "answer_start": 586}], "id": "P_425_C_2550_Q5", "question": "On va estar exhibit el cartell?"}]}]}, {"title": "Amfibis", "paragraphs": [{"context": "Els capgrossos s\u00f3n molt vulnerables a la depredaci\u00f3 per part de peixos, tritons, escarabats d'aigua depredadors i ocells com ara alced\u00ednids. La fase de capgr\u00f2s pot durar nom\u00e9s una setmana, o en algunes esp\u00e8cies els capgrossos poden hibernar i fer la metamorfosi l'any seg\u00fcent. En els p\u00edpids (excepte Hymenochirus), els capgrossos tenen un parell de bigotis anteriors que fan que semblin petits peixos gat.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "nom\u00e9s una setmana", "answer_start": 170}], "id": "P_502_C_3007_Q1", "question": "Quan dur\u00e0 la fase de capgr\u00f2s?"}, {"answers": [{"text": "hibernar i fer la metamorfosi l'any seg\u00fcent", "answer_start": 232}], "id": "P_502_C_3007_Q2", "question": "Qu\u00e8 poden fer els capgrossos d'algunes esp\u00e8cies?"}, {"answers": [{"text": "un parell de bigotis anteriors", "answer_start": 336}], "id": "P_502_C_3007_Q3", "question": "Qu\u00e8 tenen els capgrossos de la majoria dels p\u00edpids?"}, {"answers": [{"text": "petits peixos gat", "answer_start": 387}], "id": "P_502_C_3007_Q4", "question": "Qu\u00e8 semblen els capgrossos amb bigoti?"}]}, {"context": "El primer gimnofi\u00f3 conegut \u00e9s Eocaecilia micropodia, del Jur\u00e0ssic inferior d'Arizona (Estats Units). Compartia caracter\u00edstiques amb les salamandres i els microsaures. A difer\u00e8ncia dels gimnofions moderns, Eocaecilia tenia potes, i posse\u00efa ulls ben desenvolupats que demostren que no tenia un estil de vida subterrani.[78]", "qas": [{"answers": [{"text": "Eocaecilia micropodia", "answer_start": 30}], "id": "P_502_C_3008_Q1", "question": "Quin \u00e9s el primer gimnofi\u00f3 conegut?"}, {"answers": [{"text": "Jur\u00e0ssic inferior", "answer_start": 57}], "id": "P_502_C_3008_Q2", "question": "A quina \u00e8poca vivia l'Eocaecilia micropodia?"}, {"answers": [{"text": "Arizona", "answer_start": 77}], "id": "P_502_C_3008_Q3", "question": "On vivia l'Eocaecilia micropodia?"}, {"answers": [{"text": "amb les salamandres i els microsaures", "answer_start": 128}], "id": "P_502_C_3008_Q4", "question": "Amb qui compartia caracter\u00edstiques l'Eocaecilia micropodia?"}, {"answers": [{"text": "ben desenvolupats", "answer_start": 244}], "id": "P_502_C_3008_Q5", "question": "Com eren els ulls de l'Eocaecilia micropodia?"}]}, {"context": "A difer\u00e8ncia d'altres tetr\u00e0podes, el cap dels amfibis queda unit directament al tronc, de manera que manquen de coll. Tenen una boca, ulls amb una parpella superior i una altra d'inferior, narius, orelles (en forma d'orificis) i gl\u00e0ndules paratiro\u00efdals. El tronc pot acabar en una cua o no. Tant els caudats com els gimnofions la conserven al llarg de tota la vida, mentre que els anurs actuals no tenen cua en fase adulta. A la part posterior del tronc hi ha un orifici (cloaca), on desemboquen l'aparell digestiu, l'excretor i el reproductor.", "qas": [{"answers": [{"text": "directament", "answer_start": 65}], "id": "P_502_C_3009_Q1", "question": "Com s'uneix el cap dels amfibis al seu tronc?"}, {"answers": [{"text": "coll", "answer_start": 112}], "id": "P_502_C_3009_Q2", "question": "Qu\u00e8 no tenen els amfibis?"}, {"answers": [{"text": "forma d'orificis", "answer_start": 209}], "id": "P_502_C_3009_Q3", "question": "Quina forma tenen les orelles dels amfibis?"}, {"answers": [{"text": "Tant els caudats com els gimnofions", "answer_start": 291}], "id": "P_502_C_3009_Q4", "question": "Quins amfibis tenen cua durant tota la vida?"}, {"answers": [{"text": "cloaca", "answer_start": 472}], "id": "P_502_C_3009_Q5", "question": "Com es diu l'orifici de la part inferior del tronc dels amfibis?"}]}, {"context": "Els urodels s\u00f3n capa\u00e7os de regenerar membres perduts per predaci\u00f3 o per accident. Despr\u00e9s de l'amputaci\u00f3, l'epidermis migra per cobrir el mony\u00f3 en menys de mig dia, formant una estructura que afavoreix la regeneraci\u00f3. Al llarg dels dies seg\u00fcents es forma una massa de c\u00e8l\u00b7lules desdiferenciades en proliferaci\u00f3, i s'activen gens de formaci\u00f3 de patrons que ja havien estat activats durant la formaci\u00f3 embrion\u00e0ria del membre.[10][11] L'extrem distal de la pota (on es trobaria la m\u00e0 o peu) \u00e9s el primer que es forma, i despr\u00e9s es van afegint les porcions interm\u00e8dies del patr\u00f3 mitjan\u00e7ant intercalaci\u00f3.[10] Les neurones motrius, els m\u00fasculs i els vasos sanguinis creixen amb la pota regenerada, i restableixen les connexions presents abans de l'amputaci\u00f3. El temps que triga aquest proc\u00e9s varia segons l'edat de l'animal. En els adults, el membre sol tornar a ser funcional despr\u00e9s d'1-3 mesos.", "qas": [{"answers": [{"text": "membres perduts", "answer_start": 37}], "id": "P_502_C_3010_Q1", "question": "Qu\u00e8 poden regenerar els urodels?"}, {"answers": [{"text": "l'epidermis", "answer_start": 106}], "id": "P_502_C_3010_Q2", "question": "Qu\u00e8 cobreix el mony\u00f3 del membre perdut en els urodels?"}, {"answers": [{"text": "L'extrem distal de la pota", "answer_start": 432}], "id": "P_502_C_3010_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el primer que es forma en la regeneraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s d'1-3 mesos", "answer_start": 871}], "id": "P_502_C_3010_Q4", "question": "Quan torna a ser funcional el membre amputat en els urodels adults?"}, {"answers": [{"text": "amb la pota regenerada", "answer_start": 668}], "id": "P_502_C_3010_Q5", "question": "Com creixen les neurones motrius, els m\u00fasculs i els vasos sanguinis?"}]}, {"context": "Molts amfibis tenen un paper rellevant en la hist\u00f2ria cultural. Alguns, als quals s'han assignat qualitats fant\u00e0stiques (com les salamandres i el seu suposat domini sobre el foc) s\u00f3n animals her\u00e0ldics o s\u00edmbols i emblemes. Molts amfibis, especialment els anurs, han aparegut en faules i contes de fades, sovint com amics de les bruixes o com v\u00edctimes dels seus encanteris. En almenys una ocasi\u00f3, la granota ha representat la vanidesa.[67] Tamb\u00e9 existeixen cultures que han relacionat els amfibis amb la fertilitat, la fortuna, la protecci\u00f3 i altres aspectes beneficiosos.[68][69][70] Els xamans de les religions primitives els utilitzaven com s\u00edmbols religiosos i per elaborar drogues al\u00b7lucin\u00f2genes. A l'antic Egipte, la deessa del naixement Hequet era representada amb cap de granota, i es posaven objectes amb forma d'amfibis a les tombes per repel\u00b7lir els dimonis de l'infram\u00f3n. D'altra banda, el poble mochica de l'antic Per\u00fa venerava els animals, i sovint presentava granotes al seu art.[71]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la hist\u00f2ria cultural", "answer_start": 39}], "id": "P_502_C_3011_Q1", "question": "En qu\u00e8 tenen un paper important molts amfibis?"}, {"answers": [{"text": "fant\u00e0stiques", "answer_start": 107}], "id": "P_502_C_3011_Q2", "question": "Quines qualitats s'han assignat a alguns amfibis?"}, {"answers": [{"text": "de les bruixes", "answer_start": 321}], "id": "P_502_C_3011_Q3", "question": "De qui s\u00f3n amics els anurs en les faules?"}, {"answers": [{"text": "vanidesa", "answer_start": 425}], "id": "P_502_C_3011_Q4", "question": "Qu\u00e8 ha representat sovint la granota en les faules?"}, {"answers": [{"text": "drogues al\u00b7lucin\u00f2genes", "answer_start": 677}], "id": "P_502_C_3011_Q5", "question": "Qu\u00e8 elaboraven els xamans primitius amb els amfibis?"}]}, {"context": "A la fi de la fase larv\u00e0ria, els amfibis sofreixen una metamorfosi, per la qual passen a la fase adulta. La metamorfosi significa una transfomaci\u00f3 dram\u00e0tica de la morfologia i de la fisiologia, a mesura que els capgrossos desenvolupen potes posteriors, despr\u00e9s potes anteriors, perden les br\u00e0nquies i desenvolupen pulmons. Els seus intestins s'escurcen a mesura que passen d'una dieta herb\u00edvora a una de carn\u00edvora. Els ulls migren rostralment i dorsal, permeten la visi\u00f3 binocular dels adults. Aquest canvi en la posici\u00f3 dels ulls representa el pas de ser presa a ser depredador, a mesura que el capgr\u00f2s es desenvolupa i dep\u00e8n menys d'un camp de visi\u00f3 ample, i m\u00e9s de la percepci\u00f3 de la profunditat. La fase final del desenvolupament implica apoptosi (mort cel\u00b7lular programada) i reabsorci\u00f3 de la cua. Despr\u00e9s de la metamorfosi, els adults joves poden deixar l'aigua i dispersar-se en h\u00e0bitats terrestres, o continuar vivint a l'h\u00e0bitat aqu\u00e0tic com adults.", "qas": [{"answers": [{"text": "una metamorfosi", "answer_start": 51}], "id": "P_502_C_3012_Q1", "question": "Qu\u00e8 sofreixen els amfibis a la fi de la fase larv\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "adulta", "answer_start": 97}], "id": "P_502_C_3012_Q2", "question": "A quina fase passen despr\u00e9s de la transformaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "les br\u00e0nquies", "answer_start": 285}], "id": "P_502_C_3012_Q3", "question": "Qu\u00e8 perden els capgrossos en la metamorfosi?"}, {"answers": [{"text": "la cua", "answer_start": 795}], "id": "P_502_C_3012_Q4", "question": "Qu\u00e8 es reabsorbeix en la fase final del desenvolupament dels amfibis?"}, {"answers": [{"text": "pulmons", "answer_start": 314}], "id": "P_502_C_3012_Q5", "question": "Qu\u00e8 desenvolupen els capgrossos en la metamorfosi?"}]}]}, {"title": "Presa de les Tres Gorges", "paragraphs": [{"context": "La generaci\u00f3 d'energia \u00e9s dirigida per la China Yangtze Power, una filial cotitzada de China Three Gorges Corporation (CTGC) \u2014 una empresa centralitzada p\u00fablica administrada per la SASAC. La presa de les Tres Gorges \u00e9s la central hidroel\u00e8ctrica m\u00e9s gran en capacitat del m\u00f3n amb 34 generadors: 32 generadors principals, cadascun amb una capacitat de 700 MW, i dos generadors d'energia de la planta, cada un amb la capacitat de 50 MW, arribant una capacitat total de 22.500 MW.[6] Entre els 32 generadors principals, 14 estan instal\u00b7lats al costat nord de la presa, 12 al costat sud, i els sis restants de la planta d'energia subterr\u00e0nia a la serra sud de la presa. La generaci\u00f3 d'electricitat esperada anual ser\u00e0 de m\u00e9s de 100 TWh.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "la China Yangtze Power", "answer_start": 39}], "id": "P_547_C_3277_Q1", "question": "Qui dirigeix la generaci\u00f3 d'energia?"}, {"answers": [{"text": "de China Three Gorges Corporation", "answer_start": 84}], "id": "P_547_C_3277_Q2", "question": "De qui \u00e9s filial la China Yangtze Power?"}, {"answers": [{"text": "centralitzada p\u00fablica", "answer_start": 139}], "id": "P_547_C_3277_Q3", "question": "Quin tipus d'empresa \u00e9s la China Three Gorges Corporation?"}, {"answers": [{"text": "La presa de les Tres Gorges", "answer_start": 188}], "id": "P_547_C_3277_Q4", "question": "Quina \u00e9s la central hidroel\u00e8ctrica m\u00e9s gran en capacitat del m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "700 MW", "answer_start": 350}], "id": "P_547_C_3277_Q5", "question": "Quina capacitat t\u00e9 cada generador principal del la presa de les Tres Gorges?"}]}, {"context": "Hi ha plans per a la construcci\u00f3 d'una via de tren curta propera a la zona de la presa. Es construirien dues l\u00ednies f\u00e8rries curtes, una a cada costat del riu. La l\u00ednia de ferrocarril de 88 km del nord (\u5317\u5cb8\u7ffb\u575d\u94c1\u8def) passaria per les instal\u00b7lacions portu\u00e0ries de Taipingxi (\u592a\u5e73\u6eaa\u6e2f) al costat nord del Iang-Ts\u00e9,  aig\u00fces amunt de la presa i a trav\u00e9s de l'Estaci\u00f3 de ferrocarril de l'est de Yichang fins a les instal\u00b7lacions portu\u00e0ries de Baiyang Tianjiahe en la ciutat de Baiyang (\u767d\u6d0b\u9547), per sota de Yichang.[120] La l\u00ednia de tren del costat sud, (\u5357\u5cb8\u7ffb\u575d\u94c1\u8def) de 95 km de longitud, sortiria de Maoping (aig\u00fces amunt de la presa) i a trav\u00e9s de l'Estaci\u00f3 de ferrocarril del sud de Yichang arribaria a Zhicheng (en la l\u00ednia de Jiaozuo\u2013Liuzhou).[120]", "qas": [{"answers": [{"text": "una via de tren curta", "answer_start": 35}], "id": "P_547_C_3278_Q1", "question": "Qu\u00e8 volen construir prop de la presa?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 104}], "id": "P_547_C_3278_Q2", "question": "Quantes l\u00ednies f\u00e8rries es volen construir?"}, {"answers": [{"text": "una a cada costat del riu", "answer_start": 132}], "id": "P_547_C_3278_Q3", "question": "On es volen construir les dues l\u00ednies f\u00e8rries?"}, {"answers": [{"text": "95 km", "answer_start": 547}], "id": "P_547_C_3278_Q5", "question": "Quants quilometres tindria la l\u00ednia f\u00e8ria del sud?"}]}, {"context": "Les rescloses serveixen per augmentar la navegaci\u00f3 fluvial des de deu a 100 milions de tones anualment, i reduir els costos de transport entre un 30 i un 37%. La navegaci\u00f3 fluvial \u00e9s m\u00e9s segura per les rescloses, ja que les gorges s\u00f3n molt perilloses per navegar.[78] Els vaixells de construcci\u00f3 molt m\u00e9s profunda podran navegar 2.400 km aig\u00fces amunt des de Xangai fins a Txungking. Es preveu que el transport mar\u00edtim de Txungking s'incrementi en cinc vegades.[109][110]", "qas": [{"answers": [{"text": "augmentar la navegaci\u00f3 fluvial", "answer_start": 28}], "id": "P_547_C_3279_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 serveixen les rescloses?"}, {"answers": [{"text": "des de deu a 100 milions de tones", "answer_start": 59}], "id": "P_547_C_3279_Q2", "question": "Com augmenten la navegaci\u00f3 fluvial les rescloses?"}, {"answers": [{"text": "costos de transport", "answer_start": 117}], "id": "P_547_C_3279_Q3", "question": "Qu\u00e8 redueixen les rescloses?"}, {"answers": [{"text": "per les rescloses", "answer_start": 194}], "id": "P_547_C_3279_Q4", "question": "Com \u00e9s m\u00e9s segura la navegaci\u00f3 fluvial?"}, {"answers": [{"text": "en cinc vegades", "answer_start": 444}], "id": "P_547_C_3279_Q5", "question": "Quant es preveu que augmenti el transport mar\u00edtim de Txungking?"}]}, {"context": "La presa va augmentar per sis la capacitat de les barcasses del Iang-Ts\u00e9, reduint les emissions de di\u00f2xid de carboni en 630.000 tones. Del 2004 al 2007 un total de 198 milions de tones de b\u00e9ns passen a trav\u00e9s de les rescloses dels vaixells. En comparaci\u00f3 amb l'\u00fas de camions, les barcasses redueixen les emissions de di\u00f2xid de carboni en deu milions de tones i els costos en un 25%.[78]", "qas": [{"answers": [{"text": "la capacitat de les barcasses del Iang-Ts\u00e9", "answer_start": 30}], "id": "P_547_C_3280_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fer augmentar la presa?"}, {"answers": [{"text": "630.000 tones", "answer_start": 120}], "id": "P_547_C_3280_Q3", "question": "Quant es van reduir les emissions de di\u00f2xid de carboni?"}, {"answers": [{"text": "198 milions", "answer_start": 164}], "id": "P_547_C_3280_Q4", "question": "Quantes tones de b\u00e9ns van passar per les rescloses del 2004 al 2007?"}, {"answers": [{"text": "en un 25%", "answer_start": 372}], "id": "P_547_C_3280_Q5", "question": "Quant redueixen els costos les barcasses en comparaci\u00f3 amb els camions?"}]}, {"context": "Es va preveure que la presa proporcionaria el 10% de l'energia de la Xina. Aix\u00f2 no obstant, la demanda d'electricitat s'ha incrementat amb m\u00e9s rapidesa del que es va projectar. Fins i tot plenament operatiu, de mitjana, va donar suport nom\u00e9s prop de l'1,7% de la demanda d'electricitat a la Xina l'any de 2011, quan la demanda d'electricitat del pa\u00eds va arribar a 4692,8 TWh.[73][74]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 10% de l'energia de la Xina", "answer_start": 43}], "id": "P_547_C_3281_Q1", "question": "Qu\u00e8 es preveia que proporcionaria la presa?"}, {"answers": [{"text": "prop de l'1,7%", "answer_start": 242}], "id": "P_547_C_3281_Q3", "question": "Quina electricitat va proporcionar la presa de la demanda de Xina el 2011?"}, {"answers": [{"text": "a 4692,8 TWh", "answer_start": 362}], "id": "P_547_C_3281_Q4", "question": "A quant va arribar la demanda l'electrosc\u00f2pia de Xina el 2011?"}]}, {"context": "A banda de les rescloses de canals, est\u00e0 en construcci\u00f3 un elevador de vaixells, una mena d'ascensor per a embarcacions. L'elevador de vaixells est\u00e0 dissenyat per a ser capa\u00e7 d'aixecar vaixells de fins a 3.000 tones.[114] Segons els plans originals hi havia d'haver un elevador amb capacitat per aixecar 11.500 tones en embarcacions. La dist\u00e0ncia vertical recorreguda havia de ser de 113 metres,[115] i la mida de la conca de la nau de l'ascensor seria de 120x18x3,5 metres. Quan estigui enllestit, l'elevador de vaixells necessitar\u00e0 de 30 a 40 minuts per al tr\u00e0nsit. Abans d'aquestes obres tarda entre tres i quatre hores a passar a trav\u00e9s de les rescloses.[116] Un factor que complica la situaci\u00f3 \u00e9s que el nivell de l'aigua pot variar considerablement. L'elevador de vaixells treballar\u00e0 sempre que els nivells d'aigua varien de 12 metres a la part inferior, i 30 metres en la superior.", "qas": [{"answers": [{"text": "un elevador de vaixells", "answer_start": 56}], "id": "P_547_C_3282_Q1", "question": "Qu\u00e8 est\u00e0 en construcci\u00f3 a part de les rescloses?"}, {"answers": [{"text": "una mena d'ascensor per a embarcacions", "answer_start": 81}], "id": "P_547_C_3282_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s un elevador de vaixells?"}, {"answers": [{"text": "de fins a 3.000 tones", "answer_start": 194}], "id": "P_547_C_3282_Q3", "question": "Quins vaixells pot aixecar l'elevador de vaixells?"}, {"answers": [{"text": "113 metres", "answer_start": 384}], "id": "P_547_C_3282_Q4", "question": "Quina dist\u00e0ncia vertical hauria de rec\u00f3rrer l'elevador de vaixells?"}, {"answers": [{"text": "de 30 a 40 minuts", "answer_start": 534}], "id": "P_547_C_3282_Q5", "question": "Quant temps necessitar\u00e0 l'elevador de vaixells per al tr\u00e0nsit?"}]}]}, {"title": "Ornitorrinc", "paragraphs": [{"context": "L'ornitorrinc \u00e9s semiaqu\u00e0tic i viu en petits rierols i rius dins el seu extens \u00e0mbit de distribuci\u00f3, que va des de les fredes zones muntanyoses de Tasm\u00e0nia i els Alps Australians fins a les jungles tropicals de les costes de Queensland, tan al nord com la base de la pen\u00ednsula del Cap York.[27] A l'interior, la seva distribuci\u00f3 no \u00e9s ben coneguda; est\u00e0 extingit a l'Austr\u00e0lia Meridional (tret d'una poblaci\u00f3 introdu\u00efda a Kangaroo Island)[28] i ja no habita gran part de la conca Murray-Darling, possiblement a causa del declivi de la qualitat de l'aigua provocat per projectes de tala d'arbres i d'irrigaci\u00f3 a gran escala.[29] Al llarg dels sistemes fluvials costaners, la seva distribuci\u00f3 \u00e9s impredictible; sembla estar absent d'alguns rius relativament sans, per\u00f2 continua vivint en altres que estan bastant degradats (el curs baix del riu Maribyrnong, per exemple).[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "en petits rierols i rius", "answer_start": 35}], "id": "P_50_C_295_Q1", "question": "On viu l'ornitorrinc?"}, {"answers": [{"text": "semiaqu\u00e0tic", "answer_start": 17}], "id": "P_50_C_295_Q2", "question": "Quin tipus d'animal \u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "a l'Austr\u00e0lia Meridional", "answer_start": 363}], "id": "P_50_C_295_Q3", "question": "On est\u00e0 extingit?"}, {"answers": [{"text": "qualitat de l'aigua", "answer_start": 535}], "id": "P_50_C_295_Q4", "question": "Qu\u00e8 fa que no habiti a la conca Murray-Darling?"}, {"answers": [{"text": "Maribyrnong", "answer_start": 843}], "id": "P_50_C_295_Q5", "question": "En quin riu continua vivint?"}]}, {"context": "Els ornitorrincs pateixen, generalment, poques malalties en estat salvatge; tanmateix, a Tasm\u00e0nia hi ha una preocupaci\u00f3 p\u00fablica estesa sobre l'impacte potencial d'una malaltia causada pel fong Mucor amphibiorum. La malaltia (denominada \u00abmucormicosi\u00bb) nom\u00e9s afecta els ornitorrincs de Tasm\u00e0nia i no ha estat observada en ornitorrincs del continents. Els animals afectats poden desenvolupar lesions cut\u00e0nies lletges o \u00falceres a diverses parts del cos com a l'esquena, la cua i les potes. La mucormicosi pot matar els ornitorrincs; la mort ve provocada per infeccions secund\u00e0ries i perqu\u00e8 queden afectades la capacitat de l'animal de mantenir la seva temperatura corporal i la seva efic\u00e0cia a l'hora de buscar aliment. La Secci\u00f3 de Conservaci\u00f3 de la Biodiversitat del Departament d'Ind\u00fastries Prim\u00e0ries i Aigua estan col\u00b7laborant amb NRM North i investigadors de la Universitat de Tasm\u00e0nia per determinar l'impacte de la malaltia sobre els ornitorrincs de Tasm\u00e0nia, aix\u00ed com el mecanisme de transmissi\u00f3 i la difusi\u00f3 actual de la malaltia.[54] Fins fa poc, la guineu, una esp\u00e8cie introdu\u00efda, estava restringida al continent australi\u00e0, per\u00f2 cada cop m\u00e9s proves indiquen que est\u00e0 present en nombres redu\u00efts a Tasm\u00e0nia.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "poques", "answer_start": 40}], "id": "P_50_C_296_Q1", "question": "Quantes malalties pateixen generalment?"}, {"answers": [{"text": "Mucor amphibiorum", "answer_start": 193}], "id": "P_50_C_296_Q2", "question": "Quin fong causa una de les malalties?"}, {"answers": [{"text": "el mecanisme de transmissi\u00f3", "answer_start": 972}], "id": "P_50_C_296_Q4", "question": "Quin mecanisme volen determinar?"}, {"answers": [{"text": "la guineu", "answer_start": 1053}], "id": "P_50_C_296_Q5", "question": "Quina esp\u00e8cie podem trobar en nombres redu\u00efts?"}]}, {"context": "L'ornitorrinc s'alimenta excavant amb el bec al fons de rierols. Els electroreceptors podrien servir per distingir els objectes animats dels inanimats en aquesta situaci\u00f3 (en qu\u00e8 els mecanoreceptors estarien constantment estimulats).[23] Les preses pertorbades generarien min\u00fasculs corrents el\u00e8ctrics amb les seves contraccions musculars que podrien ser detectats pels electroreceptors sensibles de l'ornitorrinc. Experiments han demostrat que l'ornitorrinc reacciona davant una \u00abgamba artificial\u00bb si s'hi fa passar un corrent el\u00e8ctric feble.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el bec", "answer_start": 34}], "id": "P_50_C_297_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 excava?"}, {"answers": [{"text": "Els electroreceptors", "answer_start": 65}], "id": "P_50_C_297_Q2", "question": "Qu\u00e8 podrien fen servir per poder distingir els objectes animats dels inanimats?"}, {"answers": [{"text": "min\u00fasculs corrents el\u00e8ctrics", "answer_start": 272}], "id": "P_50_C_297_Q3", "question": "Qu\u00e8 generen les preses?"}, {"answers": [{"text": "amb les seves contraccions musculars", "answer_start": 301}], "id": "P_50_C_297_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 generen els corrent el\u00e8ctrics les preses?"}]}, {"context": "L'ornitorrinc tamb\u00e9 ha aparegut en can\u00e7ons, com ara l'obra de Green Day Platypus (I Hate You) o la can\u00e7\u00f3 Platypus de Mr. Bungle. \u00c9s el protagonista d'un poema infantil de Banjo Paterson,[61] i tamb\u00e9 apareix sovint com a personatge en programes de televisi\u00f3 per nens, com ara la Fam\u00edlia Ornitorrinc de Mister Rogers' Neighborhood, Perry the Platypus al programa Phineas and Ferb i Ovide, l'estrella del dibuix animat Ovide and the Gang.[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "Platypus (I Hate You)", "answer_start": 72}], "id": "P_50_C_298_Q1", "question": "A quina can\u00e7\u00f3 de Green Day apareix?"}, {"answers": [{"text": "Banjo Paterson", "answer_start": 171}], "id": "P_50_C_298_Q2", "question": "Qui li va escriure un poema infantil?"}, {"answers": [{"text": "Perry", "answer_start": 330}], "id": "P_50_C_298_Q3", "question": "Quin ornitorrinc apareix a Phineas and Ferb?"}]}, {"context": "Els electroreceptors estan situats en fileres rostrocaudals a la pell del bec, mentre que els mecanoreceptors (que detecten el tacte) estan distribu\u00efts uniformement pel bec. L'\u00e0rea electrosensible de l'escor\u00e7a cerebral es troba a l'\u00e0rea somatosensorial t\u00e0ctil i algunes c\u00e8l\u00b7lules corticals reben est\u00edmuls tant dels electroreceptors com dels mecanoreceptors, cosa que suggereix una associaci\u00f3 estreta entre els sentits d'electrorecepci\u00f3 i del tacte. Tant els electroreceptors com els mecanoreceptors del bec dominen el mapa somatot\u00f2pic del cervell de l'ornitorrinc, de la mateixa manera que les mans humanes dominen l'homuncle de Penfield.[24][25]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la pell del bec", "answer_start": 60}], "id": "P_50_C_300_Q1", "question": "On son els electroreceptors?"}, {"answers": [{"text": "a l'\u00e0rea somatosensorial t\u00e0ctil", "answer_start": 228}], "id": "P_50_C_300_Q3", "question": "On trobem l'\u00e0rea electrosensible de l'escor\u00e7a cerebral?"}, {"answers": [{"text": "entre els sentits d'electrorecepci\u00f3 i del tacte", "answer_start": 400}], "id": "P_50_C_300_Q4", "question": "Entre qu\u00e8 sembla que hi ha una relaci\u00f3 estreta?"}]}]}, {"title": "Retaule de Vallmoll", "paragraphs": [{"context": "La taula central va formar part de la col\u00b7lecci\u00f3 Muntadas fins al 1956 en qu\u00e8 va passar a formar part dels fons del MNAC. La taula de l'Anunciaci\u00f3 va ingressar al Museu Dioces\u00e0 de Tarragona el 1915. Totes dues han estat cont\u00ednuament relacionades amb l'estil de Jaume Huguet, fins a arribar a considerar-les com el punt de partida m\u00e9s clar de la producci\u00f3 huguetiana i l'obra culminant del per\u00edode juvenil, tarragon\u00ed, d'aquest artista, sota la influ\u00e8ncia de Llu\u00eds Dalmau.[3] Pel que fa al Plany sobre el Cos de Crist del Louvre, la seva proced\u00e8ncia est\u00e0 documentada des de 1837 quan el bar\u00f3 de Taylor, un dels viatgers hispan\u00f2fils del romanticisme, la compr\u00e0 a Espanya per a la seva col\u00b7lecci\u00f3, d'on va passar a la col\u00b7lecci\u00f3 de Llu\u00eds Felip I de Fran\u00e7a,[4] fins que va ser traspassat al Louvre el 1850.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "del MNAC", "answer_start": 112}], "id": "P_138_C_823_Q1", "question": "De quins fons forma part?"}, {"answers": [{"text": "de l'Anunciaci\u00f3", "answer_start": 131}], "id": "P_138_C_823_Q2", "question": "Quina taula trobem al Museu Dioces\u00e0 de Tarragona?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds Dalmau", "answer_start": 457}], "id": "P_138_C_823_Q3", "question": "Qui va influir a Jaume Huguet en aquest obra?"}, {"answers": [{"text": "Espanya", "answer_start": 660}], "id": "P_138_C_823_Q4", "question": "On van comprar Plany sobre el cos de Crist?"}]}, {"context": "Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor g\u00f2tic catal\u00e0 amb un estil que va evolucionar del g\u00f2tic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formaci\u00f3 es va realitzar entre Val\u00e8ncia, Tarragona i Barcelona, si b\u00e9 no es descarta que pogu\u00e9s haver visitat Sardenya o N\u00e0pols, que formaven part de la Corona d'Arag\u00f3. Va desenvolupar la seva m\u00e0xima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pr\u00e0cticament va monopolitzar la realitzaci\u00f3 de retaules a Catalunya durant la segona meitat del segle xv, un cop morts Bernat Martorell i Llu\u00eds Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i tamb\u00e9 membres de la fam\u00edlia Verg\u00f3s amb qui va mantenir una estreta relaci\u00f3 personal i que s\u00f3n considerats coautors d'aquest retaule. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destru\u00eft les esgl\u00e9sies que les contenien i la majoria d'obres conservades s\u00f3n panells de retaules que han estat desmuntats.", "qas": [{"answers": [{"text": "un pintor g\u00f2tic catal\u00e0", "answer_start": 47}], "id": "P_138_C_824_Q1", "question": "Qui era Jaume Huguet?"}, {"answers": [{"text": "els seus deixebles i tamb\u00e9 membres de la fam\u00edlia Verg\u00f3s", "answer_start": 643}], "id": "P_138_C_824_Q3", "question": "A qui va incorporar Jaume Huguet al seu taller?"}, {"answers": [{"text": "Verg\u00f3s", "answer_start": 692}], "id": "P_138_C_824_Q4", "question": "Amb quina fam\u00edlia el pintor tenia una estreta relaci\u00f3 personal?"}, {"answers": [{"text": "en revoltes que han destru\u00eft les esgl\u00e9sies que les contenien", "answer_start": 844}], "id": "P_138_C_824_Q5", "question": "Com s'ha perdut una part important de l'obra de Jaume Huguet?"}]}, {"context": "Al fons, una finestra g\u00f2tica amb festejador mostra un paisatge que aparentment \u00e9s la ciutat de Barcelona que es configura davant el tur\u00f3 del Carmel, tal com apareix a la vista el segle xvi, conservada a l'Arxiu Hist\u00f2ric de la Ciutat, i a altres posteriors. Aquesta vista, presa del vessant de Montju\u00efc, ofereix en primer terme el cam\u00ed zigzaguejant que baixava de la muntanya.[10][11] A la paret de la banda esquerra de l'observador hi ha un \u00f2cul a la part alta que forma part del simbolisme de l'escena. El paviment, amb unes rajoles que ajuden a construir la perspectiva, mostra temes habituals en la cer\u00e0mica valenciana del moment.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "festejador", "answer_start": 33}], "id": "P_138_C_825_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 la finestra g\u00f2tica?"}, {"answers": [{"text": "Barcelona", "answer_start": 95}], "id": "P_138_C_825_Q2", "question": "Quina ciutat mostra aparentment?"}, {"answers": [{"text": "del vessant de Montju\u00efc", "answer_start": 278}], "id": "P_138_C_825_Q3", "question": "Des d'on esta presa aquesta vista?"}, {"answers": [{"text": "un \u00f2cul", "answer_start": 438}], "id": "P_138_C_825_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a la part alta de la paret esquerra?"}, {"answers": [{"text": "la perspectiva", "answer_start": 557}], "id": "P_138_C_825_Q5", "question": "Qu\u00e8 ajuden a construir les rajoles?"}]}, {"context": "Presenta una composici\u00f3 cl\u00e0ssica de l'escena del plany sobre el Cos de Crist abans que es comenc\u00e9s a representar com la piet\u00e0 amb el cos jacent de Crist sobre els genolls de Maria sedent. Amb alguna variaci\u00f3 en la disposici\u00f3 dels personatges, segueix els c\u00e0nons de la predel\u00b7la del Retaule del Sant Esperit de Llu\u00eds Borrass\u00e0 de 1411, un patr\u00f3 que tamb\u00e9 s'ha fet servir per a versionar representacions de la Dormici\u00f3 de Maria com la de l'escultor Llu\u00eds Bonifa\u00e7 i Mass\u00f3 amb la seva Mort de la Verge de l'oratori del castell de Valls, avui desapareguda. Tamb\u00e9 el pintor Antoni Viladomat, contemporani de Bonifa\u00e7, es va inspirar per la seva Dormici\u00f3 de la Verge de 1730-1745, que va estar a la capella del Roser de l'esgl\u00e9sia de Betlem de Barcelona i actualment est\u00e0 a la biblioteca del Centre Borja de Sant Cugat del Vall\u00e8s.[17] El mateix Huguet va repetir una composici\u00f3 similar, tot i que d'inferior mida, a la predel\u00b7la del Retaule de Sant Bernard\u00ed i l'\u00c0ngel Custodi i, segons consta al contracte, al Retaule de Ripoll, actualment desaparegut i del qual nom\u00e9s es conserven les dues grisalles del revers de la predel\u00b7la amb les imatges de Mois\u00e8s i Melquisedec.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "cl\u00e0ssica", "answer_start": 24}], "id": "P_138_C_828_Q1", "question": "Com \u00e9s la composici\u00f3 de l'escena?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds Borrass\u00e0", "answer_start": 310}], "id": "P_138_C_828_Q2", "question": "Qui va fer el Retaule del Sant Esperit?"}, {"answers": [{"text": "del Roser", "answer_start": 698}], "id": "P_138_C_828_Q3", "question": "A quina capella va estar Dormici\u00f3 de la Verge?"}, {"answers": [{"text": "Retaule de Sant Bernard\u00ed i l'\u00c0ngel Custodi", "answer_start": 924}], "id": "P_138_C_828_Q4", "question": "On va repetir una composici\u00f3 semblant?"}, {"answers": [{"text": "dues grisalles", "answer_start": 1077}], "id": "P_138_C_828_Q5", "question": "Qu\u00e8 es conserva del Retaule de Ripoll?"}]}]}, {"title": "James Naismith", "paragraphs": [{"context": "En el mateix any, Naismith va entrar a la Universitat McGill de Mont-real. Tot i que fou descrit com un home prim, amb 179 cm. d'altura i 76 kg. de pes,[4] era un atleta talent\u00f3s i vers\u00e0til, i va representar la seva universitat en les disciplines de futbol canadenc, futbol i gimn\u00e0stica. Jugava de central en l'equip de futbol canadenc, va introduir el primer casc de futbol americ\u00e0 al joc[5] i va guanyar diverses medalles Wicksteed per actuacions destacades en gimn\u00e0stica.[6] Naismith va guanyar un Bachelor of Arts en Educaci\u00f3 F\u00edsica (1888) i un diploma al Presbyterian College de Mont-real (1890).[3] A partir del 1891, Naismith va ensenyar educaci\u00f3 f\u00edsica i va esdevenir el primer director d'atletisme de McGill, tot i que posteriorment va abandonar Mont-real per esdevenir mestre d'educaci\u00f3 f\u00edsica a la Universitat de Springfield de Springfield, Massachusetts.[6] Tamb\u00e9 fou un membre de la fraternitat Sigma Pi \u00c8psilon.", "qas": [{"answers": [{"text": "central", "answer_start": 298}], "id": "P_110_C_655_Q2", "question": "De qu\u00e8 jugava a l'equip de futbol canadenc?"}, {"answers": [{"text": "el primer casc", "answer_start": 350}], "id": "P_110_C_655_Q3", "question": "Qu\u00e8 va introduir?"}, {"answers": [{"text": "Wicksteed", "answer_start": 424}], "id": "P_110_C_655_Q4", "question": "Quines medalles va guanyar?"}]}, {"context": "El 1935, l'Associaci\u00f3 Nacional d'Entrenadors de B\u00e0squet (creada per l'antic alumne de Naismith Phog Allen) va recol\u00b7lectar diners per tal que Naismith, ja amb 74 anys, pogu\u00e9s ser testimoni de la introducci\u00f3 del b\u00e0squet com a esport ol\u00edmpic oficial als Jocs Ol\u00edmpics d'estiu de 1936.[14] All\u00e0, Naismith va donar les medalles a tres equips d'Am\u00e8rica del Nord: l'or pels Estats Units, la plata per Canad\u00e0 i el bronze per M\u00e8xic.[15] Durant els Jocs, fou nomenat President Honor\u00edfic de la Federaci\u00f3 Internacional de B\u00e0squet.[3] Quan Naismith va retornar a casa va comentar que veure el seu esport ser jugat per tantes nacions va ser la millor compensaci\u00f3 que mai hauria pogut rebre per la seva invenci\u00f3.[12] El 1937, Naismith va ser una pe\u00e7a important en la formaci\u00f3 de la National Association of Intercollegiate Basketball, que m\u00e9s tard esdevindria la NAIA (National Association of Intercollegiate Athletics).[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "la introducci\u00f3 del b\u00e0squet com a esport ol\u00edmpic oficial", "answer_start": 192}], "id": "P_110_C_656_Q1", "question": "De qu\u00e8 va ser testimoni?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 326}], "id": "P_110_C_656_Q2", "question": "A quants equips va donar medalles?"}, {"answers": [{"text": "President Honor\u00edfic", "answer_start": 458}], "id": "P_110_C_656_Q3", "question": "Qu\u00e8 va ser nomenat?"}, {"answers": [{"text": "Durant els Jocs", "answer_start": 429}], "id": "P_110_C_656_Q4", "question": "Quan va ser nomenat President Honor\u00edfic?"}, {"answers": [{"text": "National Association of Intercollegiate Athletics", "answer_start": 854}], "id": "P_110_C_656_Q5", "question": "Qu\u00e8 va esdevenir m\u00e9s tard la National Association of Intercollegiate Basketball?"}]}, {"context": "El programa de b\u00e0squet mascul\u00ed de la Universitat de Kansas va comen\u00e7ar oficialment el 1898, seguint l'arribada de Naismith, justament sis anys despr\u00e9s que Naismith escriv\u00eds les primeres regles oficials d'aquest esport. Naismith no fou contractat com a entrenador de bon inici, sin\u00f3 com a director de la capella i instructor d'educaci\u00f3 f\u00edsica.[10] En aquests primers dies, la majoria de partits de b\u00e0squet eren jugats contra equips propers de YMCA. Altres oponents compuns eren la Universitat Haskell Indian Nations o el William Jewell College. Sota les ordres de Naismith, l'equip nom\u00e9s va jugar contra tres universitats actualment considerades del Big 12: Nebraska (sis vegades), Missouri (dues vegades) i Kansas State (una vegada). Ir\u00f2nicament, Naismith va ser l'\u00fanic entrenador d'aquesta universitat que va tenir uns resultats negatius, amb un balan\u00e7 de 55-60.[11] De totes maneres, Naismith va entrenar a Forrest \"Phog\" Allen, que seria el seu successor a Kansas,[12] i que tamb\u00e9 entraria al Sal\u00f3 de la Fama del b\u00e0squet.[13] Quan Allen va esdevenir entrenador i va dir a Naismith que aniria a entrenar a la Universitat de Baker el 1904, Naismith el va desencoratjar: \"No pots entrenar b\u00e0squet; tan sols pots jugar-lo\".[6] Fent-li cas om\u00eds, Allen es va embarcar en una carrera d'entrenador que el portaria finalment a ser conegut com el pare de l'entrenament del b\u00e0squet (the Father of Basketball Coaching). Durant el seu temps a Kansas, Allen va entrenar Dean Smith (equip guanyador del campionat nacional el 1952) i Adolph Rupp (equip guanyador del campionat nacional Helms Foundation del 1922). Quan Dean Smith es va retirar com a entrenador en cap a North Carolina era l'entrenador amb m\u00e9s vict\u00f2ries de la hist\u00f2ria del b\u00e0squet universitari, el segon era Adolph Rupp i el tercer era Allen. Els tres entrenadors s'afegiren a Naismith com a membres del Sal\u00f3 de la Fama del b\u00e0squet.Dean Smith", "qas": [{"answers": [{"text": "les primeres regles oficials", "answer_start": 173}], "id": "P_110_C_658_Q1", "question": "Qu\u00e8 va escriure Naismith?"}, {"answers": [{"text": "negatius", "answer_start": 830}], "id": "P_110_C_658_Q3", "question": "Quins resultats va obtenir Naismith?"}, {"answers": [{"text": "el pare de l'entrenament del b\u00e0squet", "answer_start": 1337}], "id": "P_110_C_658_Q4", "question": "Com era conegut Allen?"}]}, {"context": "Naismith \u00e9s l'inventor del basquetbol i va escriure les 13 regles originals d'aquest esport.[14] El Naismith Memorial Basketball Hall of Fame a Springfield, Massachusetts \u00e9s anomenat aix\u00ed en honor seu, i hi fou adm\u00e8s com a membre en la seva inauguraci\u00f3 el 1959.[14] La National Collegiate Athletic Association premia anualment els seus millors jugadors i entrenadors amb els Premis Naismith, entre ells el Naismith College Player of the Year, el Naismith College Coach of the Year i el Naismith Prep Player of the Year. Despr\u00e9s de la introducci\u00f3 del b\u00e0squet com esport ol\u00edmpic mascul\u00ed el 1936, el b\u00e0squet femen\u00ed esdevingu\u00e9 esport ol\u00edmpic als Jocs Ol\u00edmpics d'estiu de 1976 celebrats a Mont-real.[18] Naismith tamb\u00e9 ha estat adm\u00e8s al Sal\u00f3 de la Fama del b\u00e0squet canadenc, al Sal\u00f3 de la Fama ol\u00edmpic canadenc, al Sal\u00f3 de la Fama d'esports canadenc, al Sal\u00f3 de la Fama de llegendes de l'esport d'Ont\u00e0rio, al Sal\u00f3 de la Fama d'esports d'Ottawa, al Sal\u00f3 de la Fama d'esports de la Universitat McGill, al Sal\u00f3 de la Fama d'esports de Kansas State i al Sal\u00f3 de la Fama de la FIBA.", "qas": [{"answers": [{"text": "13", "answer_start": 56}], "id": "P_110_C_659_Q1", "question": "Quantes regles va escriure Naismith?"}, {"answers": [{"text": "l'inventor del basquetbol", "answer_start": 12}], "id": "P_110_C_659_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Naismith?"}, {"answers": [{"text": "1936", "answer_start": 588}], "id": "P_110_C_659_Q3", "question": "Quin any el basquet va ser esport ol\u00edmpic mascul\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "Mont-real", "answer_start": 684}], "id": "P_110_C_659_Q4", "question": "En quins jocs va ser ol\u00edmpic el basquet femen\u00ed?"}]}, {"context": "En el seu intent de pensar el nou joc, Naismith es va guiar per tres idees principals.[3] Primer de tot, va analitzar els jocs m\u00e9s populars en aquell moment: el rugbi, el lacrosse, el futbol, el futbol americ\u00e0, l'hoquei sobre gel i el beisbol; es va adonar dels problemes que comportava fer servir una pilota petita i velo\u00e7 i va concloure que una pilota de la mida i pes com la del futbol era m\u00e9s segura. En segon lloc, va veure que la majoria de contacte f\u00edsic tenia lloc mentre es corria amb la pilota, botant-la o colpejant-la, i per tant va decidir que les passades serien l'\u00fanica opci\u00f3 legal. Finalment, Naismith va reduir encara m\u00e9s el contacte entre jugadors fent que l'objectiu no fos protegit per ning\u00fa; simplement el va posar per sobre els caps dels jugadors. Per marcar gols, per tant, es for\u00e7ava als jugadors a tirar un tir suau i bombejat que havia vist que era efectiu en el seu vell joc preferit duck on a rock. Naismith va batejar aquest nou joc com a \"Basket Ball\"[3] (literalment en catal\u00e0 Pilota Cistella) i va posar tots els seus pensaments per escrit a les 13 regles b\u00e0siques.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 64}], "id": "P_110_C_660_Q1", "question": "Per quantes idees es va guiar?"}, {"answers": [{"text": "els jocs m\u00e9s populars", "answer_start": 118}], "id": "P_110_C_660_Q2", "question": "Qu\u00e8 va analitzar?"}, {"answers": [{"text": "com la del futbol", "answer_start": 371}], "id": "P_110_C_660_Q3", "question": "Com va decidir que seria la pilota?"}, {"answers": [{"text": "les passades", "answer_start": 557}], "id": "P_110_C_660_Q4", "question": "Quina era l'\u00fanica opci\u00f3 legal?"}, {"answers": [{"text": "sobre els caps dels jugadors", "answer_start": 740}], "id": "P_110_C_660_Q5", "question": "On va posar l'objectiu?"}]}]}, {"title": "Mitocondri", "paragraphs": [{"context": "La matriu \u00e9s l'espai tancat per la membrana interna. Cont\u00e9 aproximadament dos ter\u00e7os del total de les prote\u00efnes d'un mitocondri.[5] La matriu \u00e9s important en la producci\u00f3 d'ATP, amb l'ajuda de l'ATP sintasa situada a l'interior de la membrana. La matriu cont\u00e9 una alta concentraci\u00f3 d'una mescla de centenars d'enzims, de ribosomes mitocondrials especials, ARNt i diverses c\u00f2pies d'ADN del genoma mitocondrial. Les principals funcions dels enzims inclouen l'oxidaci\u00f3 del piruvat, d'\u00e0cids grassos i el cicle de Krebs.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'espai tancat per la membrana interna", "answer_start": 13}], "id": "P_221_C_1321_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la matriu?"}, {"answers": [{"text": "dos ter\u00e7os del total", "answer_start": 74}], "id": "P_221_C_1321_Q2", "question": "Quantes prote\u00efnes del mitocondri cont\u00e9 la matriu?"}, {"answers": [{"text": "en la producci\u00f3 d'ATP", "answer_start": 155}], "id": "P_221_C_1321_Q3", "question": "En qu\u00e8 \u00e9s important la matriu?"}, {"answers": [{"text": "d'ADN del genoma mitocondrial", "answer_start": 379}], "id": "P_221_C_1321_Q4", "question": "De qu\u00e8 cont\u00e9 c\u00f2pies la matriu?"}, {"answers": [{"text": "el cicle de Krebs", "answer_start": 497}], "id": "P_221_C_1321_Q5", "question": "Quin cicle es produeix gracies als enzims?"}]}, {"context": "Amb el lloc central que ocupen en el metabolisme cel\u00b7lular, els danys \u2013 i posterior disfunci\u00f3 \u2013 dels mitocondris s\u00f3n factors importants en una ampla gamma de malalties humanes. Els trastorns mitocondrials se solen presentar com a trastorns neurol\u00f2gics, per\u00f2 poden manifestar-se com a miopatia, diabetis, endocrinopatia m\u00faltiple o una varietat d'altres manifestacions sist\u00e8miques.[80] Les malalties causades per mutacions en l'ADN mitocondrial s\u00f3n: la s\u00edndrome de Kearns-Sayre, la s\u00edndrome MELAS i la neuropatia \u00f2ptica heredit\u00e0ria de Leber.[81] En la immensa majoria dels casos, aquestes malalties es trameten heredit\u00e0riament per part de la mare, ja que el zigot deriva els seus mitocondris i, per tant, l'ADN mitocondrial, de l'\u00f2vul. Es creu que malalties com la s\u00edndrome de Kearns-Sayre, la s\u00edndrome de Pearson i l'oftalmoplegia externa progressiva tenen l'origen en rearranjaments a gran escala d'ADN mitocondrial, mentre que altres malalties com la s\u00edndrome MELAS, la neuropatia \u00f2ptica heredit\u00e0ria de Leber, l'epil\u00e8psia miocl\u00f2nica de fibres vermelles estripades, i altres, es deuen a mutacions puntuals de l'ADN mitocondrial.[80]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el metabolisme cel\u00b7lular", "answer_start": 31}], "id": "P_221_C_1322_Q1", "question": "En qu\u00e8 ocupen un lloc central?"}, {"answers": [{"text": "com a trastorns neurol\u00f2gics", "answer_start": 224}], "id": "P_221_C_1322_Q2", "question": "Com es solen presentar els trastorns mitocondrials?"}, {"answers": [{"text": "de l'\u00f2vul", "answer_start": 723}], "id": "P_221_C_1322_Q3", "question": "D'on deriva l'ADN mitocondrial?"}, {"answers": [{"text": "heredit\u00e0riament", "answer_start": 609}], "id": "P_221_C_1322_Q4", "question": "Com es transmeten majorit\u00e0riament aquestes malalties?"}, {"answers": [{"text": "puntuals", "answer_start": 1097}], "id": "P_221_C_1322_Q5", "question": "A quin tipus de mutacions es deu la s\u00edndrome MELAS?"}]}, {"context": "Els gens mitocondrials no s\u00f3n heretables de la mateixa manera que els gens que es troben en el nucli. En la fertilitzaci\u00f3 d'un \u00f2vul per un espermatozoide, tant l'\u00f2vul com l'espermatozoide contribu\u00efxen a portar cadascun la meitat de la informaci\u00f3 gen\u00e8tica del que ser\u00e0 el zigot. En canvi, els mitocondris, i per tant, l'ADN mitocondrial, provenen habitualment de l'\u00f2vul. La informaci\u00f3 gen\u00e8tica mitocondrial de l'espermatozoide entra dins de l'\u00f2vul per\u00f2 no contribueix a la informaci\u00f3 gen\u00e8tica de l'embri\u00f3.[66] En canvi, els mitocondris paternals s\u00f3n marcats amnh ubiquitina per seleccionar-los per la seva posterior destrucci\u00f3 a l'interior de l'embri\u00f3.[67] L'\u00f2vul cont\u00e9 un nombre relativament redu\u00eft de mitocondris que posteriorment s'aniran dividint fins a tenir prou mitocondris a les diferents c\u00e8l\u00b7lules de l'organisme ja adult. Per tant, en la majoria de casos els mitocondris s\u00f3n heretats per la l\u00ednia femenina, coneguda com l'her\u00e8ncia materna. Aquest mecanisme es d\u00f3na en la majoria dels organismes, incloent-hi tots els animals, tot i que en certs casos es d\u00f3na per her\u00e8ncia paterna. Aquest tipus d'her\u00e8ncia es d\u00f3na en certs pin\u00f2psids, per\u00f2 no en pins i en arbres de taulat.[68] Tamb\u00e9 s'ha suggerit que es produeix a un nivell molt baix en els \u00e9ssers humans.[69]", "qas": [{"answers": [{"text": "s'aniran dividint", "answer_start": 732}], "id": "P_221_C_1323_Q2", "question": "Qu\u00e8 faran els mitoc\u00f2ndris?"}, {"answers": [{"text": "l'her\u00e8ncia materna", "answer_start": 929}], "id": "P_221_C_1323_Q3", "question": "Com es coneix la l\u00ednia femenina?"}, {"answers": [{"text": "per her\u00e8ncia paterna", "answer_start": 1068}], "id": "P_221_C_1323_Q4", "question": "Com es pot donar en certs casos?"}, {"answers": [{"text": "per seleccionar-los per la seva posterior destrucci\u00f3", "answer_start": 573}], "id": "P_221_C_1323_Q5", "question": "Per qu\u00e8 s\u00f3n marcats els mitocondris paternals?"}]}, {"context": "El genoma mitocondrial hum\u00e0 \u00e9s una mol\u00e8cula d'ADN circular d'aproximadament setze quilobases.[50] Est\u00e0 codificat per 37 gens: 13 subunitats dels complexos respiratoris I, III, IV,V, 22 ARNt mitocondrials i 2 ARNr.[50] Un mitocondri pot contenir entre dues i deu c\u00f2pies d'ADN.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00e9s una mol\u00e8cula d'ADN", "answer_start": 28}], "id": "P_221_C_1324_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el genoma mitocondrial hum\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "setze", "answer_start": 76}], "id": "P_221_C_1324_Q2", "question": "Quantes quilobases t\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "37", "answer_start": 117}], "id": "P_221_C_1324_Q3", "question": "Quants gens el codifiquen?"}, {"answers": [{"text": "entre dues i deu", "answer_start": 245}], "id": "P_221_C_1324_Q4", "question": "Quantes c\u00f2pies d'ADN pot contenir un mitocondri?"}]}, {"context": "Alguns grups d'organismes eucariotes unicel\u00b7lulars manquen de mitocondris: els microsporidis, els metam\u00f2nads i les arcamebes.[48] Aquests tres grups apareixen com els eucariotes m\u00e9s primitius en l'arbre filogen\u00e8tic constru\u00efts per ARNr; aix\u00f2 d\u00f3na a entendre que van apar\u00e8ixer abans que els mitocondris. Tanmateix, actualment se sap que aix\u00f2 \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 creada per atracci\u00f3 entre branques llargues \u2013 es tracta de grups derivats que conserven gens o org\u00e0nuls derivats dels mitocondris (per exemple, els mitosomes i hidrogenosomes).[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "eucariotes unicel\u00b7lulars", "answer_start": 26}], "id": "P_221_C_1325_Q1", "question": "Quins organismes poden no tenir mitocondris?"}, {"answers": [{"text": "els microsporidis, els metam\u00f2nads i les arcamebes", "answer_start": 75}], "id": "P_221_C_1325_Q2", "question": "Quins eucariotes unicel\u00b7lulars no tenen mitocondris?"}, {"answers": [{"text": "abans que els mitocondris", "answer_start": 275}], "id": "P_221_C_1325_Q3", "question": "Quan van apar\u00e8ixer aquests organismes?"}]}, {"context": "A mesura que la concentraci\u00f3 de protons augmenta en l'espai intermembran\u00f3s, s'estableix un fort gradient electroqu\u00edmic a trav\u00e9s de la membrana interna. Els protons poden tornar a la matriu a trav\u00e9s del complex d'ATP sintasa i el seu potencial d'energia s'utilitza per sintetitzar l'ATP a partir d'ADP i fosfat inorg\u00e0nic(Pi).[6] Aquest proc\u00e9s rep el nom de quimiosmosi, i fou descrit per primera vegada per Peter Mitchell[24][25] que fou guardonat amb el Premi Nobel del 1978 en qu\u00edmica pel seu treball. M\u00e9s tard, part del Premi Nobel en qu\u00edmica del 1997 fou atorgat a Paul D. Boyer i John E. Walker per la seva clarificaci\u00f3 del funcionament de l'ATP sintetasa.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "en l'espai intermembran\u00f3s", "answer_start": 49}], "id": "P_221_C_1326_Q1", "question": "On ha d'augmentar la concentraci\u00f3 de protons perqu\u00e8 s'estableixi un fort gradient electroqu\u00edmic?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s del complex d'ATP sintasa", "answer_start": 189}], "id": "P_221_C_1326_Q2", "question": "A trav\u00e9s de qu\u00e8 tornen els protons a la matriu?"}, {"answers": [{"text": "Peter Mitchell", "answer_start": 406}], "id": "P_221_C_1326_Q4", "question": "Qui va descriure aquest proc\u00e9s de quimiosmosi?"}]}]}, {"title": "Terra baixa", "paragraphs": [{"context": "En Sebasti\u00e0 t\u00e9 aproximadament quaranta anys i \u00e9s el gran terratinent de la Terra baixa. Es caracteritza per ser una persona burleta, superba i sense escr\u00fapols. Ell \u00e9s l'amo de tot, fins i tot de les persones que hi viuen, com \u00e9s el cas de la Marta, amb la qual mant\u00e9 una relaci\u00f3 amorosa en secret des que ella tenia quinze anys.[4] Programa el casament de la Marta i en Manelic per no aixecar sospites de la seva relaci\u00f3 secreta.", "qas": [{"answers": [{"text": "aproximadament quaranta", "answer_start": 15}], "id": "P_175_C_1045_Q1", "question": "Quants anys t\u00e9 en Sebasti\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "el gran terratinent de la Terra baixa", "answer_start": 49}], "id": "P_175_C_1045_Q2", "question": "Qui \u00e9s en Sebasti\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "una persona burleta, superba i sense escr\u00fapols", "answer_start": 112}], "id": "P_175_C_1045_Q3", "question": "Com \u00e9s en Sebasti\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "el casament de la Marta i en Manelic", "answer_start": 341}], "id": "P_175_C_1045_Q5", "question": "Qu\u00e8 programa en Sebasti\u00e0?"}]}, {"context": "El desenlla\u00e7 de l'obra arriba amb el tercer acte. En Sebasti\u00e0 vol que vigilin en Manelic perqu\u00e8 l'havia amena\u00e7at de mort. Els Perdigons s'adonen que no han fet b\u00e9 d'obeir el seu amo, per\u00f2 quan torna a apar\u00e8ixer en Sebasti\u00e0, que reclama veure la Marta, ning\u00fa no li planta cara. En aquell moment, arriba el moss\u00e8n i fa marxar en Sebasti\u00e0 cap a casa perqu\u00e8 all\u00ed l'espera el pare de la seva promesa. Quan en Sebasti\u00e0 ha marxat, apareix la Nuri, que reclama parlar amb la Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al mol\u00ed. La Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudar\u00e0 a escapar a la terra alta amb en Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla, que \u00e9s el senyal que esperava, i decideix fugir, per\u00f2 \u00e9s interceptada per en Sebasti\u00e0, que la renya. Seguidament, apareix en Manelic al mol\u00ed i s'enfronta amb en Sebasti\u00e0 en una baralla a mort que guanya en Manelic. \u00c9s en aquell punt que en Manelic diu: \u00abHe mort el llop\u00bb.[19] Per acabar, els pagesos veuen el cad\u00e0ver d'en Sebasti\u00e0 a terra, i la Marta i en Manelic fugen a la tranquil\u00b7la i pura terra alta.[17][18]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el tercer acte", "answer_start": 30}], "id": "P_175_C_1046_Q1", "question": "Quan arriba el desenlla\u00e7 de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "cap a casa", "answer_start": 336}], "id": "P_175_C_1046_Q3", "question": "On fa marxar el moss\u00e8n a Sebasti\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "el seu senyal", "answer_start": 545}], "id": "P_175_C_1046_Q4", "question": "Qu\u00e8 ha d'esperar la Marta de la Nuri?"}, {"answers": [{"text": "la rialla", "answer_start": 646}], "id": "P_175_C_1046_Q5", "question": "Quin era el senyal de la Nuri?"}]}, {"context": "A final del segle xix, Espanya visqu\u00e9 la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica, que comen\u00e7\u00e0 en acabar-se la Primera Rep\u00fablica Espanyola, l'any 1874, i acab\u00e0 amb el pronunciament del general Mart\u00ednez-Campos. Aquest per\u00edode es caracteritz\u00e0 per una certa estabilitat institucional que impuls\u00e0 un model liberal de l'Estat. La revoluci\u00f3 industrial vei\u00e9 el naixement de la classe obrera, que cre\u00e0 tot un seguit de moviments pol\u00edtics i socials coneguts amb el nom de moviment obrer.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "A final del segle xix", "answer_start": 0}], "id": "P_175_C_1047_Q1", "question": "Quan va viure Espanya la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica?"}, {"answers": [{"text": "1874", "answer_start": 127}], "id": "P_175_C_1047_Q2", "question": "Quin any s'acaba la Primera Rep\u00fablica Espayola?"}, {"answers": [{"text": "general", "answer_start": 166}], "id": "P_175_C_1047_Q3", "question": "Quin rang militar tenia Mart\u00ednez-Campos?"}, {"answers": [{"text": "moviment obrer", "answer_start": 444}], "id": "P_175_C_1047_Q4", "question": "Com es coneixen els moviments pol\u00edtics i socials que va crear la classe obrera?"}, {"answers": [{"text": "obrera", "answer_start": 358}], "id": "P_175_C_1047_Q5", "question": "Quina classe va n\u00e9ixer arrel de la revoluci\u00f3 industrial?"}]}, {"context": "En Manelic \u00e9s el personatge principal de l'obra. \u00c9s un pastor originari de la Terra alta que vivia a les muntanyes amb les seves ovelles. \u00c9s la figura que conjumina amb la puresa de la Terra alta, i es caracteritza per la seva innoc\u00e8ncia i ignor\u00e0ncia. En Manelic es trasllada a la Terra baixa enganyat per en Sebasti\u00e0, que li ofereix la m\u00e0 de la Marta amb la finalitat de no aixecar sospites de la relaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita que mant\u00e9 amb ella. A la Terra baixa tothom es riu d'en Manelic, sense que en s\u00e0piga la ra\u00f3. All\u00ed, a la Terra baixa, \u00e9s corromput per la hipocresia i el pecat d'aquesta terra. En aquesta terra perd la seva innoc\u00e8ncia i, embogit per tot el que ha viscut, acaba matant en Sebasti\u00e0, i diu feli\u00e7 i rabi\u00f3s: \u00abHe mort el llop\u00bb. A partir d'aqu\u00ed, veu que l'\u00fanica opci\u00f3 per sobreviure \u00e9s escapar amb la seva dona a la Terra alta, on podran viure lluny del pecat del m\u00f3n urb\u00e0, i aix\u00ed, poder fugir de la tortura que representa la Terra baixa.", "qas": [{"answers": [{"text": "a les muntanyes", "answer_start": 99}], "id": "P_175_C_1048_Q3", "question": "On vivia Manelic?"}, {"answers": [{"text": "amb les seves ovelles", "answer_start": 115}], "id": "P_175_C_1048_Q4", "question": "Amb qui vivia Manelic?"}, {"answers": [{"text": "He mort el llop", "answer_start": 719}], "id": "P_175_C_1048_Q5", "question": "Qu\u00e8 diu en Manelic feli\u00e7 i rabi\u00f3s?"}]}, {"context": "La Terra alta representa el Pirineu, descrit com un lloc sense pecat i on la corrupci\u00f3 de la m\u00e0 de l'home no ha arribat, ja que \u00e9s un lloc verge, un lloc bo per naturalesa on viu en Manelic i, per aquesta ra\u00f3, ell tindr\u00e0 les caracter\u00edstiques que tamb\u00e9 pertanyen a la Terra alta. \u00c9s l'espai ut\u00f2pic, solitari, irreal i idoni que permet el compliment dels desitjos m\u00e9s pregons.[21] L'altre espai antag\u00f2nic, la Terra baixa, \u00e9s l'espai on transcorre la major part de l'obra, i el representa com el lloc on es concentra el mal del m\u00f3n, en el qual la corrupci\u00f3, el pecat i la mal\u00edcia de l'home conviuen en un mateix espai, per\u00f2 \u00e9s especialment marcat en els seus habitants.[5] El lloc que representa la Terra baixa \u00e9s la vila o la ciutat on succeeix tota la trama dram\u00e0tica de l'obra.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "un lloc verge, un lloc bo per naturalesa", "answer_start": 131}], "id": "P_175_C_1049_Q2", "question": "Com \u00e9s la Terra alta?"}, {"answers": [{"text": "Manelic", "answer_start": 182}], "id": "P_175_C_1049_Q3", "question": "Qui viu en la Terra alta?"}, {"answers": [{"text": "el lloc on es concentra el mal del m\u00f3n", "answer_start": 490}], "id": "P_175_C_1049_Q5", "question": "Qu\u00e8 es la Terra baixa?"}]}, {"context": "Les paraules \"fera\", \"llop\" i \"b\u00e8stia\" s\u00f3n elements simb\u00f2lics que prenen diferents connotacions. Al llarg de l'obra, el terme \"fera\" \u00e9s utilitzat com un element amb una connotaci\u00f3 positiva marcada i, antag\u00f2nicament, s'utilitza el terme \"llop\" amb connotacions negatives. Finalment, el terme \"b\u00e8stia\", quan \u00e9s aplicat a la descripci\u00f3 d'una persona, pren un valor de menyspreu.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "com un element amb una connotaci\u00f3 positiva", "answer_start": 146}], "id": "P_175_C_1050_Q1", "question": "Com \u00e9s utilitzat el terme \u201cfera\u201d?"}, {"answers": [{"text": "menyspreu", "answer_start": 365}], "id": "P_175_C_1050_Q3", "question": "Qu\u00e8 vol dir el terme \"b\u00e8stia\" quan \u00e9s aplicat a la descripci\u00f3 d'una persona?"}, {"answers": [{"text": "elements simb\u00f2lics que prenen diferents connotacions", "answer_start": 43}], "id": "P_175_C_1050_Q4", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n les paraules \"fera\", \"llop\" i \"b\u00e8stia\"?"}]}]}, {"title": "Maometto secondo", "paragraphs": [{"context": "L'\u00f2pera se situa en el context hist\u00f2ric de la caiguda de la col\u00f2nia veneciana de Negroponte en mans dels turcs el 1476. El governador veneci\u00e0 Paolo Erisso intenta que la seva filla Anna es casi amb Calbo, per\u00f2 ella estima a Uberto, a qui havia conegut a Corint. Uberto resulta ser en realitat el sult\u00e0 Mehmed II. Anna pateix un conflicte entre el deure i l'amor, elegint primer en matrimoni a Calbo que finalment mort per la seva pr\u00f2pia m\u00e0 mentre les forces turques ataquen Negroponte. Per la posterior representaci\u00f3 a Ven\u00e8cia, Rossini va substituir aquest final per un de feli\u00e7, amb una vict\u00f2ria per als soldats venecians.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "1476", "answer_start": 114}], "id": "P_70_C_415_Q1", "question": "En quin any va caure la col\u00f2nia veneciana de Negroponte?"}, {"answers": [{"text": "dels turcs", "answer_start": 100}], "id": "P_70_C_415_Q2", "question": "A mans de qui va caure la col\u00f2nia veneciana de Negroponte?"}, {"answers": [{"text": "la caiguda de la col\u00f2nia veneciana de Negroponte en mans dels turcs el 1476", "answer_start": 43}], "id": "P_70_C_415_Q3", "question": "Quin \u00e9s el context hist\u00f2ric en el que es situa l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "amb Calbo", "answer_start": 194}], "id": "P_70_C_415_Q4", "question": "Amb qui vol Paolo Erisso que es casi Anna?"}, {"answers": [{"text": "a Corint", "answer_start": 252}], "id": "P_70_C_415_Q5", "question": "On va con\u00e8ixer Anna a Uberto?"}]}, {"context": "Maometto va ser escrita quan la cursa de composici\u00f3 de Rossini estava comen\u00e7ant a reduir la velocitat fins a una \u00f2pera l'any, i va apar\u00e8ixer gaireb\u00e9 un any despr\u00e9s de Bianca e Falliero, tot i que va ser succe\u00efda molt r\u00e0pidament per Matilde di Shabran.[9] Va acceptar la comissi\u00f3 del San Carlo el maig de 1820, fet que es va fer evident quan Rossini va comen\u00e7ar a compondre l'\u00f2pera, que \"seria el m\u00e9s ambici\u00f3s de tots els seus treballs per a l'etapa italiana\".[10] Al final va resultar que \"el seu proc\u00e9s de composici\u00f3 va ser llarg i labori\u00f3s, i les circumst\u00e0ncies de la seva feina inesperadament pesades\".[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "despr\u00e9s de Bianca e Falliero", "answer_start": 156}], "id": "P_70_C_416_Q1", "question": "Despr\u00e9s de quina obra va apar\u00e8ixer Maometto?"}, {"answers": [{"text": "Matilde di Shabran", "answer_start": 232}], "id": "P_70_C_416_Q2", "question": "Quina obra va succeir a Maometto?"}, {"answers": [{"text": "maig de 1820", "answer_start": 296}], "id": "P_70_C_416_Q3", "question": "Quan va acceptar la comissi\u00f3 del San Carlo?"}, {"answers": [{"text": "llarg i labori\u00f3s", "answer_start": 525}], "id": "P_70_C_416_Q4", "question": "Com va resultar el seu proc\u00e9s de composici\u00f3?"}]}, {"context": "En la seva forma original Maometto II va desapar\u00e8ixer durant gaireb\u00e9 150 anys. El 1976 el Metropolitan Opera va representar L'assedio di Corinto, una traducci\u00f3 a l'itali\u00e0 de la revisi\u00f3 francesa de Rossini.[16] Una altra versi\u00f3 es va presentar al Festival Rossini de Pesaro el 1985.[9] La San Francisco Opera en va fer una altra el 17 de setembre de 1988, considerada la m\u00e9s propera de la versi\u00f3 original de l'\u00f2pera de Rossini.[7][16][17]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Metropolitan Opera", "answer_start": 87}], "id": "P_70_C_417_Q1", "question": "Qui va representar L'assedio di Corinto?"}, {"answers": [{"text": "una traducci\u00f3 a l'itali\u00e0 de la revisi\u00f3 francesa de Rossini", "answer_start": 146}], "id": "P_70_C_417_Q2", "question": "Qu\u00e8 era L'assedio di Corinto?"}, {"answers": [{"text": "el 1985", "answer_start": 273}], "id": "P_70_C_417_Q3", "question": "En quin any es va celebrar el Festival Rossini de Pesaro?"}, {"answers": [{"text": "San Francisco Opera", "answer_start": 288}], "id": "P_70_C_417_Q4", "question": "On es va presentar l'\u00f2pera que \u00e9s considerada la versi\u00f3 m\u00e9s propera a l'original de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "150", "answer_start": 69}], "id": "P_70_C_417_Q5", "question": "Durant gaireb\u00e9 quants anys va desapar\u00e8ixer Maometto II en la seva forma original?"}]}, {"context": "El retorn de les prov\u00edncies italianes de Llombardia i el V\u00e8neto a la sobirania d'\u00c0ustria la primavera de 1814 va proporcionar una oportunitat favorable a Mil\u00e0 per als compositors d'origen austro-alemany. Von Winter, Meyerbeer i altres ho van capitalitzar. Maometto de Winter es va estrenar a La Scala el 28 de gener 1817 i va ser un \u00e8xit que va funcionar durant 45 actuacions amb alguns dels millors cantants de l'\u00e8poca. Entre ells el mateix Filippo Galli, per\u00f2 tamb\u00e9 amb Carolina Bassi i Domenico Donzelli. Hi ha evid\u00e8ncia que Rossini va veure Maometto de Von Winter a La Scala i va admirar molt la gravetat i complexitat de la m\u00fasica amb els seus or\u00edgens germ\u00e0nics, la s\u00edntesi de diversos g\u00e8neres, i el seu maneig dels cors.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "Llombardia i el V\u00e8neto", "answer_start": 41}], "id": "P_70_C_420_Q1", "question": "Quines prov\u00edncies italianes es van retornar a la sobirania d'\u00c0ustria el 1814?"}, {"answers": [{"text": "28 de gener 1817", "answer_start": 304}], "id": "P_70_C_420_Q3", "question": "Quin dia es va estrenar Maometto de Winter?"}, {"answers": [{"text": "45", "answer_start": 362}], "id": "P_70_C_420_Q4", "question": "Durant quantes actuacions va funcionar Maometto de Winter?"}, {"answers": [{"text": "la gravetat i complexitat de la m\u00fasica", "answer_start": 597}], "id": "P_70_C_420_Q5", "question": "Qu\u00e8 va admirar Rossini quan va veure Maometto de Von Winter a La Scala?"}]}]}, {"title": "Martinus van Marum", "paragraphs": [{"context": "La m\u00e0quina est\u00e0 constitu\u00efda per dos discos de vidre d'1,65 cm. de di\u00e0metre cada un, situats un davant de l'altre en el mateix eix horitzontal i separats una dist\u00e0ncia de 19 cm. Vuit coixins de 39,4 cm cada una s'encarreguen d'excitar la seva part superior i inferior dels discos, a ambd\u00f3s costats. El gran conductor principal, compost per diverses peces, est\u00e0 suportat per tres potes de vidre d'1,44 m. d'alt cadascuna.[20] Per posar en funcionament la m\u00e0quina dues persones havien de girar una manovella, la qual feia girar els discos, encara que per a experiments m\u00e9s llargs s'havia habilitat una segona manovella, que s'havien d'encarregar de fer-la funcionar quatre persones.[21][22]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 32}], "id": "P_290_C_1735_Q1", "question": "Quants discos de vidre constitueixen la m\u00e0quina?"}, {"answers": [{"text": "1,65 cm. de di\u00e0metre cada un", "answer_start": 54}], "id": "P_290_C_1735_Q2", "question": "Quina mida tenen els discos de vidre que constitueixen la m\u00e0quina?"}, {"answers": [{"text": "un davant de l'altre en el mateix eix horitzontal", "answer_start": 92}], "id": "P_290_C_1735_Q3", "question": "On estan situats els discos de vidre que constitueixen la m\u00e0quina?"}, {"answers": [{"text": "tres potes de vidre", "answer_start": 373}], "id": "P_290_C_1735_Q4", "question": "Qu\u00e8 suporta el gran conductor principal?"}, {"answers": [{"text": "per a experiments m\u00e9s llargs", "answer_start": 548}], "id": "P_290_C_1735_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 s'havia habilitat una segona manovella?"}]}, {"context": "El 1785 va sotmetre alguns gasos a intenses desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques generades amb la m\u00e0quina electroest\u00e0tica. Entre ells va experimentar amb oxigen pur, el volum del qual es va reduir un 5% despr\u00e9s de 15 minuts d'exposici\u00f3, i amb aire atmosf\u00e8ric, que es va reduir un 1,5% despr\u00e9s de 30 minuts. Com que el volum dels gasos sempre es redu\u00efa, va deduir que durant les desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques tenien lloc reaccions qu\u00edmiques. Despr\u00e9s d'aquells experiments va percebre una olor caracter\u00edstica, \u00fanica i punxant, al voltant del generador; Van Marum se'n va referir com \u00abl'olor de la mat\u00e8ria el\u00e8ctrica\u00bb. Aquesta olor era producte de la formaci\u00f3 d'oz\u00f3, sent el primer a descriure-ho cient\u00edficament[43][44][45][46]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e0quina electroest\u00e0tica", "answer_start": 86}], "id": "P_290_C_1736_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 es van generar les desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques que van sotmetre alguns gasos?"}, {"answers": [{"text": "que durant les desc\u00e0rregues el\u00e8ctriques tenien lloc reaccions qu\u00edmiques", "answer_start": 351}], "id": "P_290_C_1736_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va deduir pel fet que el volum dels gasos sempre es redu\u00efa?"}, {"answers": [{"text": "al voltant del generador", "answer_start": 508}], "id": "P_290_C_1736_Q3", "question": "On va percebre Van Marum una olor caracter\u00edstica?"}, {"answers": [{"text": "\u00fanica i punxant", "answer_start": 491}], "id": "P_290_C_1736_Q4", "question": "Com era l'olor que va percebre Van Marum?"}, {"answers": [{"text": "de la formaci\u00f3 d'oz\u00f3", "answer_start": 624}], "id": "P_290_C_1736_Q5", "question": "De qu\u00e8 era producte l'olor que va percebre Van Marum?"}]}, {"context": "Tot just construir-se la m\u00e0quina, Van Marum va realitzar alguns experiments senzills amb l'objectiu de determinar la seva pot\u00e8ncia. Per dur -los a terme nom\u00e9s va utilitzar el conductor del generador, ja que encara no havia rebut la gran bateria d'Ampolles de Leiden, sense les quals no es podia aprofitar tot el potencial de la m\u00e0quina. No obstant aix\u00f2, els resultats van ser satisfactoris i el 1785 va publicar un article on resumeix aquests primers experiments.[23][19]", "qas": [{"answers": [{"text": "senzills", "answer_start": 76}], "id": "P_290_C_1738_Q1", "question": "Com eren els experiments que va realitzar Van Marum tot just construir la m\u00e0quina?"}, {"answers": [{"text": "determinar la seva pot\u00e8ncia.", "answer_start": 103}], "id": "P_290_C_1738_Q2", "question": "Quin objectiu tenien els experiments que va realitzar Van Marum tot just construir la m\u00e0quina?"}, {"answers": [{"text": "el conductor del generador", "answer_start": 172}], "id": "P_290_C_1738_Q3", "question": "Qu\u00e8 va utilitzar Van Marum per dur a terme els experiments?"}, {"answers": [{"text": "d'Ampolles de Leiden", "answer_start": 245}], "id": "P_290_C_1738_Q4", "question": "De qu\u00e8 era la gran bateria que Van Marum no havia rebut encara?"}, {"answers": [{"text": "1785", "answer_start": 395}], "id": "P_290_C_1738_Q5", "question": "Quan va publicar Van Marum un article resumint els primers experiments?"}]}, {"context": "Va realitzar nombrosos viatges arreu d'Europa amb objectius cient\u00edfics diversos.[16] A causa de problemes pol\u00edtics a partir de 1802 no va poder continuar viatjant, per\u00f2 va continuar despla\u00e7ant-se pels Pa\u00efsos Baixos i B\u00e8lgica gaireb\u00e9 anualment, fins i tot poc abans de la seva mort, el 26 de desembre de 1837, despr\u00e9s de quatre dies de malaltia.[13][17] Va rebre els honors de les autoritats franceses i neerlandeses. A causa de la prohibici\u00f3 dels enterraments a les esgl\u00e9sies que va entrar en vigor a partir de 1825, no va poder ser enterrat al costat de la seva esposa, que havia mort el 1821. En canvi, va ser enterrat el 2 de gener de 1838 al cementiri d'Overveen, molt a prop de Haarlem. Despr\u00e9s que el cementiri tanqu\u00e9s les seves portes el 1917, la seva l\u00e0pida va ser adquirida per la Societat Holandesa de les Ci\u00e8ncies, la qual roman actualment al seu jard\u00ed.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "arreu d'Europa", "answer_start": 31}], "id": "P_290_C_1739_Q1", "question": "On va realitzar nombrosos viatges?"}, {"answers": [{"text": "cient\u00edfics", "answer_start": 60}], "id": "P_290_C_1739_Q2", "question": "Quins objectius pretenia en realitzar nombrosos viatges?"}, {"answers": [{"text": "A causa de problemes pol\u00edtics", "answer_start": 85}], "id": "P_290_C_1739_Q3", "question": "Per qu\u00e8 no va poder continuar viatjant a partir de 1802?"}, {"answers": [{"text": "1825", "answer_start": 511}], "id": "P_290_C_1739_Q4", "question": "Quan va entrar en vigor la prohibici\u00f3 dels enterraments en les esgl\u00e9sies?"}, {"answers": [{"text": "la Societat Holandesa de les Ci\u00e8ncies", "answer_start": 787}], "id": "P_290_C_1739_Q5", "question": "Qui va adquirir la seva l\u00e0pida?"}]}, {"context": "Durant bona part de la d\u00e8cada del 1790, les dificultats econ\u00f2miques van impedir a Van Marum poder aconseguir finan\u00e7ament pels seus experiments amb la m\u00e0quina electroest\u00e0tica i va decidit centrar-se durant diversos anys en la geologia. Entre 1796 i 1798 va donar algunes confer\u00e8ncies sobre aquesta tem\u00e0tica en general, i en particular sobre vulcanologia, f\u00f2ssils i paleontologia.[48] El 1798 va visitar a Weissenstein una exposici\u00f3 de lignit i basalt. All\u00e0 va observar el lignit cobert per una capa d'argila i pumicita, revestit al seu torn per basalt bretxat, el qual Van Marum va demoninar \u00ablava sorrenca\u00bb. D'all\u00e0 va marxar a Mei\u00dfen, on va visitar les mines de carb\u00f3, conegudes en aquell moment pels seus incendis, els or\u00edgens dels quals romanien sense una explicaci\u00f3 cient\u00edfica satisfact\u00f2ria.[4] Entre 1799 i 1801 va dirigir diverses investigacions sobre l'escor\u00e7a terrestre primitiva i el tipus de roques que componen l'escor\u00e7a actual.[48] El 1802 va realitzar un viatge a Par\u00eds[51] amb l'objectiu d'adquirir un exemplar de la col\u00b7lecci\u00f3 de 500 models de vidres de Ren\u00e9 Just Ha\u00fcy.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "les dificultats econ\u00f2miques", "answer_start": 40}], "id": "P_290_C_1740_Q1", "question": "Qu\u00e8 va impedir a Van Marum aconseguir finan\u00e7ament pels seus experiments en la d\u00e8cada del 1790?"}, {"answers": [{"text": "Entre 1796 i 1798 va donar algunes confer\u00e8ncies sobre aquesta tem\u00e0tica en general, i en particular sobre vulcanologia, f\u00f2", "answer_start": 235}], "id": "P_290_C_1740_Q2", "question": "Quan va donar Van Marum confer\u00e8ncies sobre vulcanologia, f\u00f2ssils i paleontologia?"}, {"answers": [{"text": "Mei\u00dfen", "answer_start": 627}], "id": "P_290_C_1740_Q3", "question": "On va marxar Van Marum despr\u00e9s d'haver estat a Weissenstein?"}, {"answers": [{"text": "pels seus incendis", "answer_start": 696}], "id": "P_290_C_1740_Q4", "question": "Per qu\u00e8 eren conegudes les mines de carb\u00f3 de Mei\u00dfen?"}, {"answers": [{"text": "500", "answer_start": 1044}], "id": "P_290_C_1740_Q5", "question": "Quants models de vidres tenia la col\u00b7lecci\u00f3 de Ren\u00e9 Just Ha\u00fcy?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 10 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "Al juliol van comen\u00e7ar les obres a la Zona Franca i a l'agost a l'al\u00e7ada de l'Hospital de Sant Pau. Al mes de setembre la tuneladora de Santa Coloma arribava al pou de bifuraci\u00f3 del Bes\u00f2s des d'on seria desmuntada i extreta. A Sant Andreu el mes de novembre hi va haver un nou ensurt i les obres es van aturar pel perill de topar amb els fonaments d'uns habitatges del barri i que van obligar a iniciar estudis per determinar la millor soluci\u00f3. A la vegada que es feien les perforacions es comen\u00e7aven les obres a les estacions. A la fi del 2005 hi havia una quinzena d'estacions en obres.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al juliol", "answer_start": 0}], "id": "P_529_C_3169_Q1", "question": "Quan van comen\u00e7ar les obres a la Zona Franca?"}, {"answers": [{"text": "a l'al\u00e7ada de l'Hospital de Sant Pau", "answer_start": 62}], "id": "P_529_C_3169_Q2", "question": "On van comen\u00e7ar les obres a l'agost?"}, {"answers": [{"text": "al pou de bifuraci\u00f3 del Bes\u00f2s", "answer_start": 158}], "id": "P_529_C_3169_Q3", "question": "On va arribar al setembre la tuneladora de Santa Coloma?"}, {"answers": [{"text": "seria desmuntada i extreta", "answer_start": 197}], "id": "P_529_C_3169_Q4", "question": "Qu\u00e8 farien amb la tuneladora al pou de bifuraci\u00f3 del Bes\u00f2s?"}, {"answers": [{"text": "A Sant Andreu", "answer_start": 225}], "id": "P_529_C_3169_Q5", "question": "On hi va haver un nou ensurt al novembre?"}]}, {"context": "Amb la posada en servei del tram sud de la L9 fins l'Aeroport es finalitz\u00e0 la perforaci\u00f3 i s'enllest\u00ed la infraestructura ferrovi\u00e0ria al ramal de la Zona Franca per permetre l'acc\u00e9s a cotxeres. El 2016 es repreneren les obres d'accesos i arquitectura a les estacions per anar obrint la l\u00ednia. Despr\u00e9s de 2 anys finalitzaren a Foc i Foneria cosa que permet\u00e9 obrir el ramal sud de la L10 entre Collblanc i Foc el 8 de setembre de 2018. El 2019 es van inaugurar les estacions de Proven\u00e7ana (2 de mar\u00e7) i Ciutat de la Just\u00edcia (23 de novembre) i el 2020 va entrar en servei l'estaci\u00f3 Zona Franca (1 de febrer).[12][13]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 2016", "answer_start": 193}], "id": "P_529_C_3170_Q1", "question": "Quan van reprendre les obres d'accessos de la L9 ?"}, {"answers": [{"text": "anar obrint la l\u00ednia", "answer_start": 270}], "id": "P_529_C_3170_Q2", "question": "Qu\u00e8 permetia les obres d'accessos i arquitectura a la L9?"}, {"answers": [{"text": "el ramal sud de la L10", "answer_start": 362}], "id": "P_529_C_3170_Q3", "question": "Quin ramal es va obrir entre Collblanc i Foc?"}, {"answers": [{"text": "el 8 de setembre de 2018", "answer_start": 407}], "id": "P_529_C_3170_Q4", "question": "Quan es va obrir el ramal sud de la L10?"}]}, {"context": "A l'abril del 2005 un total de 254 de den\u00fancies havien arribat al DPTOP per part de ve\u00efns de Santa Coloma, Badalona i Barcelona per les afectacions de les obres. Un portaveu del DPTOP assegurava que totes les den\u00fancies s'havien analitzat i nom\u00e9s 18 es van recon\u00e8ixer com a relacionades amb les obres. A la fi del 2005 el consell municipal del districte de Sarri\u00e0 - Sant Gervasi es va comprometre a constituir una comissi\u00f3 de seguiment de les obres al districte per la tranquil\u00b7litat dels ve\u00efns.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "254", "answer_start": 31}], "id": "P_529_C_3171_Q1", "question": "Quantes den\u00fancies havien arribat al DPTOP a l'abril del 2005?"}, {"answers": [{"text": "ve\u00efns de Santa Coloma, Badalona i Barcelona", "answer_start": 84}], "id": "P_529_C_3171_Q2", "question": "Qui havia fet les den\u00fancies al DPTOP?"}, {"answers": [{"text": "per les afectacions de les obres", "answer_start": 128}], "id": "P_529_C_3171_Q3", "question": "Per qu\u00e8 eren les den\u00fancies al DPTOP?"}, {"answers": [{"text": "18", "answer_start": 246}], "id": "P_529_C_3171_Q4", "question": "Quantes denuncies va recon\u00e8ixer el DPTOP com a relacionades amb les obres?"}, {"answers": [{"text": "una comissi\u00f3 de seguiment de les obres", "answer_start": 409}], "id": "P_529_C_3171_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va comprometre constituir el consell municipal del districte de Sarri\u00e0 - Sant Gervasi?"}]}, {"context": "Al mar\u00e7 es va publicar l'estudi informatiu modificat del t\u00fanel entre la Sagrera i Mandri, un dels trams m\u00e9s endarrerits. L'estudi variava lleugerament el t\u00fanel, augmentant la profunditat, i per tant la seguretat, per\u00f2 sense canviar la ubicaci\u00f3 de les set estacions previstes. Tamb\u00e9 es passava per zones m\u00e9s estables i amb menys edificis, les previsions eren d'iniciar les obres el 2009 i acabar-les amb tres anys, amb un pressupost de 698 MEUR, un 11% superior al previst. Al juny es va acabar la revisi\u00f3 del tram entre Mandri i Zona Universit\u00e0ria, amb unes variacions similars al del tram anterior.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "del t\u00fanel entre la Sagrera i Mandri", "answer_start": 53}], "id": "P_529_C_3174_Q1", "question": "Quin estudi informatiu es va publicar al mar\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "lleugerament el t\u00fanel", "answer_start": 138}], "id": "P_529_C_3174_Q2", "question": "Qu\u00e8 variava l'estudi?"}, {"answers": [{"text": "augmentant la profunditat", "answer_start": 161}], "id": "P_529_C_3174_Q3", "question": "Com variava el t\u00fanel l'estudi?"}, {"answers": [{"text": "la seguretat", "answer_start": 199}], "id": "P_529_C_3174_Q4", "question": "Qu\u00e8 s'aconseguia augmentar a l'augmentar la profunditat del t\u00fanel?"}, {"answers": [{"text": "de les set estacions previstes", "answer_start": 244}], "id": "P_529_C_3174_Q5", "question": "De qu\u00e8 no va canviar l'ubicaci\u00f3 en l'estudi?"}]}]}, {"title": "Jakob\u00edn", "paragraphs": [{"context": "Nom\u00e9s en molt pocs casos hi ha un llarg per\u00edode transcorregut entre la decisi\u00f3 inicial de Dvo\u0159\u00e1k d'escriure una obra determinada, i la data en qu\u00e8 realment es va embarcar en la partitura. En el cas d'El jacob\u00ed, aquest interval fou de sis anys. La g\u00e8nesi del llibret va ser llarg i complicat. Hi va haver poc temps per a les discussions relatives a la nova \u00f2pera a causa dels preparatius i l'esfor\u00e7 conjunt de Dvo\u0159\u00e1k i \u010cervinkov\u00e1 en l'\u00f2pera anterior Dimitrij. A m\u00e9s a m\u00e9s, Dvo\u0159\u00e1k tenia una s\u00e8rie de compromisos que li consumeixen molt de temps a l'estranger. Un altre motiu del retard \u00e9s que el compositor estava indec\u00eds sobre l'\u00fas d'un llibret amb un tema txec.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "sis anys", "answer_start": 234}], "id": "P_335_C_2005_Q1", "question": "Quants anys va trigar Dvo\u0159\u00e1k entre que va decidir escriure El jacob\u00ed i la data que es va posar a escriure-la?"}, {"answers": [{"text": "llarg i complicat", "answer_start": 273}], "id": "P_335_C_2005_Q2", "question": "Com va ser la g\u00e8nesi del llibret d'El jacob\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "Dimitrij", "answer_start": 449}], "id": "P_335_C_2005_Q3", "question": "En quina \u00f2pera anterior a El jacob\u00ed van participar Dvo\u0159\u00e1k i \u010cervinkov\u00e1?"}, {"answers": [{"text": "molt de temps a l'estranger", "answer_start": 529}], "id": "P_335_C_2005_Q4", "question": "Qu\u00e8 li consumien els compromisos a Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "sobre l'\u00fas d'un llibret amb un tema txec", "answer_start": 620}], "id": "P_335_C_2005_Q5", "question": "Sobre qu\u00e8 estava indec\u00eds Dvo\u0159\u00e1k?"}]}, {"context": "El vell comte. en una conversa amb Benda,\u00b7li confia que, malgrat tot l'esdevingut, en el fons del seu cor serva un gran afecte envers el fill que ha repudiat. I mentre esplaia els seus sentiments \u00edntims, tol d'una es commou fortament en sentir la tonada d'una can\u00e7\u00f3 de bressol, la mateixa que la seva esposa cantava, ja fa tants d'anys, per a fer dormir el seu fillet Bohu\u0161. La seva emoci\u00f3 augmenta encara quan se li presenta la desconeguda cantaire, la qual es descobreix com a nora seva, i li relata les intrigues de qu\u00e8 ha estat v\u00edctima el sou esp\u00f2s empresonat.", "qas": [{"answers": [{"text": "envers el fill que ha repudiat", "answer_start": 127}], "id": "P_335_C_2006_Q1", "question": "Sobre qui t\u00e9 un gran afecte el vell comte?"}, {"answers": [{"text": "en sentir la tonada d'una can\u00e7\u00f3 de bressol", "answer_start": 234}], "id": "P_335_C_2006_Q2", "question": "Quan es commou el vell comte?"}, {"answers": [{"text": "la seva esposa", "answer_start": 293}], "id": "P_335_C_2006_Q3", "question": "Qui cantava la can\u00e7\u00f3 de bressol que commou al vell comte?"}, {"answers": [{"text": "Bohu\u0161", "answer_start": 368}], "id": "P_335_C_2006_Q4", "question": "Com es diu el fill del vell comte?"}, {"answers": [{"text": "com a nora seva", "answer_start": 473}], "id": "P_335_C_2006_Q5", "question": "Com es descobreix la cantaire de la can\u00e7\u00f3 de bressol?"}]}, {"context": "\u010cervinkov\u00e1-Riegrov\u00e1 va revisar el llibret, seguint els desitjos de Dvo\u0159\u00e1k, especialment l'\u00faltim acte. No obstant aix\u00f2, a causa d'altres compromisos, no va ser fins tres anys despr\u00e9s que el compositor es va embarcar en un nou arranjament musical. Hi va treballar de febrer a desembre de 1897, amb una revisi\u00f3 total de l'obra. L'estrena revisada va ser el 19 de juny de 1898, tamb\u00e9 dirigint Adolf \u010cech, i es va convertir en la versi\u00f3 habitual.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u010cervinkov\u00e1-Riegrov\u00e1", "answer_start": 0}], "id": "P_335_C_2007_Q1", "question": "Qui va revisar el llibret seguint els desitjos de Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00faltim acte", "answer_start": 88}], "id": "P_335_C_2007_Q2", "question": "Qu\u00e8 va revisar especialment del llibret \u010cervinkov\u00e1-Riegrov\u00e1?"}, {"answers": [{"text": "tres anys despr\u00e9s", "answer_start": 164}], "id": "P_335_C_2007_Q3", "question": "Quan es va embarcar Dvo\u0159\u00e1k en un nou arranjament musical?"}, {"answers": [{"text": "de febrer a desembre de 1897", "answer_start": 262}], "id": "P_335_C_2007_Q4", "question": "Quan va treballar Dvo\u0159\u00e1k en el nou arranjament musical?"}, {"answers": [{"text": "el 19 de juny de 1898", "answer_start": 351}], "id": "P_335_C_2007_Q5", "question": "Quin dia va ser l'estrena revisada?"}]}, {"context": "Davant tota la reuni\u00f3 dels convidats a la festa i del poble que condu\u00eft per Benda ve a cantar-li la serenata, mana el comte que Bohu\u0161 sigui tret de la pres\u00f3 i condu\u00eft a la seva pres\u00e8ncia de seguida. Ensems, rebutja el tra\u00efdor Adolf i el foragita del seu lloc. En arribar Bohu\u0161 a corre-cuita, el comte se sent feli\u00e7 d'obrir al fill amat els bra\u00e7os paternals. Tamb\u00e9 Ji\u0159\u00ed i Terenka, per mediaci\u00f3 del comte s\u00f3n autoritzats a casar-se i als alegres sons de la dansa tota la concurr\u00e8ncia festeja el restabliment de la pau i la conc\u00f2rdia en la noble fam\u00edlia reunida feli\u00e7ment despr\u00e9s de tan llarga separaci\u00f3.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "que Bohu\u0161 sigui tret de la pres\u00f3", "answer_start": 124}], "id": "P_335_C_2008_Q1", "question": "Qu\u00e8 mana el comte davant dels convidats?"}, {"answers": [{"text": "Adolf", "answer_start": 226}], "id": "P_335_C_2008_Q2", "question": "A qui rebutja el comte?"}, {"answers": [{"text": "Ji\u0159\u00ed i Terenka", "answer_start": 364}], "id": "P_335_C_2008_Q4", "question": "Qui es pot casar per mediaci\u00f3 del comte?"}, {"answers": [{"text": "el restabliment de la pau i la conc\u00f2rdia en la noble fam\u00edlia", "answer_start": 490}], "id": "P_335_C_2008_Q5", "question": "Qu\u00e8 festeja tota la concurr\u00e8ncia?"}]}, {"context": "Acabada la missa major, la gent surt de l'esgl\u00e9sia i es va omplint la pla\u00e7a d'alegres joves que contrasten amb els reposats burgesos. Entre aquests, arriba l'intendent del castell, un tipus presumit, que ve perseguint amb les seves pretensions amoroses a la bella donzella Terinka, filla de Benda, el mestre d'escola del poble, i al mateix temps inspirat m\u00fasic. Per\u00f2 Terinka t\u00e9 un altre pretendent que li plau molt m\u00e9s, Ji\u0159\u00ed, un jove ben plantat, a les galanteries del qual es mostra sensible. Aquest es burla despietadament de la rid\u00edcula can\u00e7\u00f3 d'amor que l'intendent dedica a la seva estimada i l'escarneix fins a aconseguir indignar-lo vivament. I quan Ji\u0159\u00ed s'afanya a fer noves propostes d'amor a Terinka, l'intendent s'interposa reprenent-lo durament per la seva conducta, arribant fins i tot a amena\u00e7ar-lo de la seva incorporaci\u00f3 immediata a l'ex\u00e8rcit, per aix\u00ed allunyar-lo de la seva estimada.", "qas": [{"answers": [{"text": "surt de l'esgl\u00e9sia", "answer_start": 32}], "id": "P_335_C_2010_Q1", "question": "Qu\u00e8 fa la gent acabada la missa major?"}, {"answers": [{"text": "amb els reposats burgesos", "answer_start": 107}], "id": "P_335_C_2010_Q2", "question": "Amb qui contrasten els joves que omplen la pla\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "a la bella donzella Terinka", "answer_start": 253}], "id": "P_335_C_2010_Q3", "question": "A qui persegueix l'intendent del castell?"}, {"answers": [{"text": "de Benda", "answer_start": 288}], "id": "P_335_C_2010_Q4", "question": "De qui \u00e9s filla Terinka?"}]}]}, {"title": "Julietta", "paragraphs": [{"context": "A Par\u00eds, Martin\u016f coneix l'escriptor surrealista Robert Desnos, el qual presenta el compositor al seu cercle, on fa amistat amb Georges Ribemont-Dessaignes i amb Georges Neveux. Aquesta trobada \u00e9s important, ja que tres de les quatre primeres \u00f2peres de Martin\u016f parteixen de llibrets dels dos escriptors. Julietta sorgeix d'una obra teatral de Neveux, el mateix que li proporcionaria el llibret d'una altra \u00f2pera, m\u00e9s tard, despr\u00e9s de la segona guerra, per\u00f2 el projecte no va prosperar; es tracta de Plainte contra inconnu (Den\u00fancia contra desconegut). I la pen\u00faltima \u00f2pera de Martin\u016f, Ariane, composta tot just un any abans de la seva mort, t\u00e9 de nou a Neveux com a llibretista.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Par\u00eds", "answer_start": 2}], "id": "P_81_C_481_Q1", "question": "En quina ciutat Martin\u016f coneix a Robert Desnos?"}, {"answers": [{"text": "escriptor surrealista", "answer_start": 26}], "id": "P_81_C_481_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Robert Desnos?"}, {"answers": [{"text": "d'una obra teatral de Neveux", "answer_start": 320}], "id": "P_81_C_481_Q3", "question": "D'on sorgeix Julietta?"}, {"answers": [{"text": "Ariane", "answer_start": 584}], "id": "P_81_C_481_Q4", "question": "Com es diu la pen\u00faltima \u00f2pera de Martin\u016f?"}, {"answers": [{"text": "un any abans de la seva mort", "answer_start": 610}], "id": "P_81_C_481_Q5", "question": "Quan es va composar la pen\u00faltima \u00f2pera de Martin\u016f?"}]}, {"context": "Martin\u016f va veure l'obra a Par\u00eds el 1932, un any despr\u00e9s que s'hagu\u00e9s casat amb Charlotte Quenehen. El compositor va quedar veritablement enganxat per aquesta estranya hist\u00f2ria amb el seu tractament del somni. Seguint el mateix patr\u00f3 que va tenir amb Els miracles de Maria i m\u00e9s tard amb La passi\u00f3 grega i Ariane, Martin\u016f va escriure el seu propi llibret, amb el perm\u00eds de Neveux.[7] At\u00e8s els seus subt\u00edtols (tant de l'\u00f2pera com de la seva font), es podria buscar la influ\u00e8ncia directa de la transcendental obra La interpretaci\u00f3 dels somnis de Sigmund Freud en ambdues; per\u00f2 la veritat \u00e9s que la fascinaci\u00f3 de Neveux (i de Martin\u016f) pel m\u00f3n dels somnis ve de m\u00e9s lluny.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Par\u00eds", "answer_start": 26}], "id": "P_81_C_482_Q1", "question": "On va veure Martin\u016f l'obra?"}, {"answers": [{"text": "1932", "answer_start": 35}], "id": "P_81_C_482_Q2", "question": "En quin any va veure Martin\u016f l'obra a Par\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "Charlotte Quenehen", "answer_start": 79}], "id": "P_81_C_482_Q3", "question": "Amb qui es va casar Martin\u016f?"}, {"answers": [{"text": "pel m\u00f3n dels somnis", "answer_start": 631}], "id": "P_81_C_482_Q4", "question": "Per qu\u00e8 estaven fascinats Neveux i Martin\u016f?"}]}, {"context": "Martin\u016f atrau l'oient en un somni amb una xarxa de so. El piano i l'acordi\u00f3 evoquen sons distants, per\u00f2 per a la major part de la seva rica orquestraci\u00f3 reflecteix l'ambient parisenc en qu\u00e8 va ser composta. Tamb\u00e9 hi ha una rigorositat txeca, sobretot en les evocacions al bosc del segon acte, que suggereixen el paisatge de la inf\u00e0ncia de Martin\u016f, i de fet la feina se sent com una mena d'encreuament entre Pell\u00e9as et M\u00e9lisande i El cas Makropoulos per la seva abra\u00e7ada entre el m\u00f3n dels sons francesos i txecs. De la mateixa manera que la trama roman sense resoldre, el terreny musical est\u00e0 sempre canviant tamb\u00e9, encara que la partitura est\u00e0 ancorada per l'\u00fas repetit dels dos \u00abacords Julietta\u00bb que descriuen la visi\u00f3 de Michel. El seu bi\u00f2graf Brian Large va descriure l'obra com encertadament enlluernadora \u00abplena de calor hum\u00e0 i que expressa la for\u00e7a de l'anhel hum\u00e0\u00bb. \u00c9s la m\u00e9s profunda de les obres que va compondre a Par\u00eds en la d\u00e8cada de 1930.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb una xarxa de so", "answer_start": 34}], "id": "P_81_C_483_Q1", "question": "Com atrau Martin\u016f l'oient en un somni?"}, {"answers": [{"text": "sons distants", "answer_start": 84}], "id": "P_81_C_483_Q2", "question": "Qu\u00e8 evoquen el piano i l'acordi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Brian Large", "answer_start": 746}], "id": "P_81_C_483_Q3", "question": "Qui va ser el bi\u00f2graf del compositor?"}, {"answers": [{"text": "1930", "answer_start": 946}], "id": "P_81_C_483_Q4", "question": "En quina d\u00e8cada va compondre Martin\u016f l'obra?"}, {"answers": [{"text": "sobretot en les evocacions al bosc del segon acte", "answer_start": 242}], "id": "P_81_C_483_Q5", "question": "On es troba la rigorositat txeca?"}]}, {"context": "El car\u00e0cter prol\u00edfic de Martin\u016f va fer que, despr\u00e9s de l'arribada del compositor a la capital francesa el 1923, aquest experiment\u00e9s i visqu\u00e9s un extraordinari per\u00edode de creativitat tant en el ballet com en l'\u00f2pera.[5] Encara que les seves \u00f2peres avui gaireb\u00e9 no s'interpretin, Martin\u016f va ser una de les grans figures del teatre musical del per\u00edode d'entreguerres i possiblement un dels autors que m\u00e9s facetes va abordar dins el teatre musical neocl\u00e0ssic, des de les escenes pintoresques al drama medieval, la commedia dell'arte o creacions pensades per a la r\u00e0dio, el cinema o la televisi\u00f3. En total, Martin\u016f va compondre catorze \u00f2peres en quatre idiomes (angl\u00e8s, txec, franc\u00e8s i itali\u00e0), les nou primeres escrites a Par\u00eds entre 1928 i 1938, i les cinc \u00faltimes a l'exili nord-americ\u00e0 i su\u00eds entre 1953 i la seva mort.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "1923", "answer_start": 106}], "id": "P_81_C_484_Q1", "question": "En quin any va arribar el compositor a la capital francesa?"}, {"answers": [{"text": "catorze", "answer_start": 623}], "id": "P_81_C_484_Q3", "question": "Quantes \u00f2peres va compondre Martin\u016f?"}, {"answers": [{"text": "angl\u00e8s, txec, franc\u00e8s i itali\u00e0", "answer_start": 657}], "id": "P_81_C_484_Q4", "question": "Quins s\u00f3n els idiomes en que estan escrites les \u00f2peres de Martin\u016f?"}, {"answers": [{"text": "entre 1928 i 1938", "answer_start": 724}], "id": "P_81_C_484_Q5", "question": "Quan va escriure les nou primeres \u00f2peres a Par\u00eds?"}]}, {"context": "Com a constructor de l'\u00f2pera, Martin\u016f no pertany ni al segment de Wagner ni al de Verdi, tot i que est\u00e0 m\u00e9s a prop del segon. Mozart sembla el model aqu\u00ed, amb la preocupaci\u00f3 de Martin\u016f per construir simf\u00f2nicament la totalitat d'un acte amb escenes amb n\u00fameros separats. No obstant aix\u00f2, ell no recorre al segle XVIII, com ho fa Stravinski en la seva posterior obra mestra The Rake's Progress. En el seu lloc, la m\u00fasica espera amb inter\u00e8s les simfonies de Martin\u016f, que van comen\u00e7ar en els anys quaranta.[10] El Martin\u016f madur de les simfonies s'hi pot escoltar, la m\u00fasica en general t\u00e9 la lluminositat i la flotabilitat que s\u2019associa amb les tres \u00faltimes simfonies. Tanmateix, Stravinski \u00e9s una clara influ\u00e8ncia -especialment Petruixka-, sobretot en l'inici dels dos primers actes.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Verdi", "answer_start": 82}], "id": "P_81_C_486_Q1", "question": "De qui est\u00e0 m\u00e9s a prop Martin\u016f com a constructor de l'\u00f2pera, de Wagner o de Verdi?"}, {"answers": [{"text": "construir simf\u00f2nicament la totalitat d'un acte amb escenes amb n\u00fameros separats", "answer_start": 189}], "id": "P_81_C_486_Q2", "question": "Quina era la preocupaci\u00f3 de Martin\u016f?"}, {"answers": [{"text": "la lluminositat i la flotabilitat", "answer_start": 584}], "id": "P_81_C_486_Q4", "question": "Qu\u00e8 s'associa amb les tres \u00faltimes simfonies?"}]}]}, {"title": "Xuetes", "paragraphs": [{"context": "Finalment a la primavera de 1679, se celebraren cinc actes de fe, el primer dels quals an\u00e0 precedit per la destrucci\u00f3, i sembra de sal, de l'hort on es reunien els conversos. En ells es pronunci\u00e0 sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria contra 221 conversos, davant una multitud expectant. Despr\u00e9s, els que tenien condemna de pres\u00f3, foren portats a complir la pena a les noves presons que havia edificat la Inquisici\u00f3 amb els b\u00e9ns confiscats.[47]", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 48}], "id": "P_589_C_3529_Q1", "question": "Quants actes de fe es van realitzar?"}, {"answers": [{"text": "a la primavera de 1679", "answer_start": 10}], "id": "P_589_C_3529_Q2", "question": "Quan es van realitzar cinc actes de fe?"}, {"answers": [{"text": "per la destrucci\u00f3, i sembra de sal, de l'hort on es reunien els conversos", "answer_start": 100}], "id": "P_589_C_3529_Q3", "question": "Per qu\u00e8 va ser precedit el primer acte de fe?"}, {"answers": [{"text": "221", "answer_start": 227}], "id": "P_589_C_3529_Q4", "question": "Contra quants conversos es va pronunciar sent\u00e8ncia condemnat\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "a les noves presons", "answer_start": 348}], "id": "P_589_C_3529_Q5", "question": "On van ser portats a complir la pena els presoners condemnats?"}]}, {"context": "Per mor del seu deteriorament, la Suprema Inquisici\u00f3 orden\u00e0 diverses vegades, des del segle xvii, la seva renovaci\u00f3. La q\u00fcesti\u00f3 resultava conflictiva per la pres\u00e8ncia d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa. Finalment el 1755 es compl\u00ed l'ordre, per\u00f2 nom\u00e9s s'impos\u00e0 la renovaci\u00f3 de les posteriors al 1645[59] i, per tant, els llinatges implicats en pr\u00e0ctiques judaiques es limitava als estrictament xuetes, deixant de reproduir les de m\u00e9s d\u2019un milenar de penitenciats i dos centenars de cognoms de condemnats per criptojudaisme. Aquesta reducci\u00f3 de la representaci\u00f3 p\u00fablica dels penitenciats va facilitar en gran manera l'adhesi\u00f3 del conjunt de la societat mallorquina a la ideologia discriminat\u00f2ria, en la mesura que el grup de descendents de conversos quedava perfectament, i falsament, definit i a\u00efllat.", "qas": [{"answers": [{"text": "per la pres\u00e8ncia d'un gran nombre de llinatges, alguns dels quals coincidien amb alguns de la noblesa", "answer_start": 150}], "id": "P_589_C_3530_Q1", "question": "Per qu\u00e8 resultava conflictiva la renovaci\u00f3 a causa del deteriorament que patia?"}, {"answers": [{"text": "1755", "answer_start": 266}], "id": "P_589_C_3530_Q2", "question": "Quan es va complir l'ordre?"}, {"answers": [{"text": "la Suprema Inquisici\u00f3", "answer_start": 31}], "id": "P_589_C_3530_Q3", "question": "Qui orden\u00e0 en diverses ocasions la renovaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Aquesta reducci\u00f3 de la representaci\u00f3 p\u00fablica dels penitenciats", "answer_start": 573}], "id": "P_589_C_3530_Q4", "question": "Qu\u00e8 va facilitar l'adhesi\u00f3 del conjunt de la societat mallorquina a la ideologia discriminat\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "la renovaci\u00f3 de les posteriors al 1645", "answer_start": 310}], "id": "P_589_C_3530_Q5", "question": "Qu\u00e8 impos\u00e0 amb l'ordre de 1755?"}]}, {"context": "El 1773 els xuetes designaren un grup de sis diputats, coneguts popularment amb el nom de perruques pel lux\u00f3s guarniment que portaven en les seves gestions, perqu\u00e8 s'adre\u00e7assin al Rei Carles III reclamant la plena igualtat social i jur\u00eddica amb la resta de mallorquins.[73] Des de la Cort s'acord\u00e0 realitzar consultes a les institucions mallorquines, les quals s'oposaren de manera frontal i decidida a les pretensions dels descendents dels conversos. Tot plegat va portar a un proc\u00e9s llarg i cost\u00f3s, en el qual les parts posaren sobre la taula els seus arguments de manera apassionada. Els documents que en donen fe s\u00f3n una prova de fins a quin punt la discriminaci\u00f3 era un fet amb profundes arrels ideol\u00f2giques i de la perseveran\u00e7a dels xuetes en les seves exig\u00e8ncies d'igualtat.", "qas": [{"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 41}], "id": "P_589_C_3531_Q1", "question": "Quants diputats designaren els xuetes?"}, {"answers": [{"text": "1773", "answer_start": 3}], "id": "P_589_C_3531_Q2", "question": "Quan van designar els xuetes un grup de sis diputats?"}, {"answers": [{"text": "realitzar consultes a les institucions mallorquines", "answer_start": 298}], "id": "P_589_C_3531_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'acord\u00e0 des de la Cort?"}, {"answers": [{"text": "les institucions mallorquines", "answer_start": 320}], "id": "P_589_C_3531_Q4", "question": "Qui es va oposar a les aspiracions dels descendents conversos?"}, {"answers": [{"text": "els seus arguments", "answer_start": 545}], "id": "P_589_C_3531_Q5", "question": "Qu\u00e8 van posar les parts sobre la taula?"}]}, {"context": "El 1677, amb quatre anys de retard, la Suprema Inquisici\u00f3 orden\u00e0 a la mallorquina actuar sobre el cas de la confessi\u00f3 de les criades. En les mateixes dates els observants, com s'autodenominaven en refer\u00e8ncia a l'observ\u00e0ncia de la Llei de Mois\u00e8s, es reunien en un hort de Ciutat on celebraven el dia del perd\u00f3 (Yom Kippur). Es proced\u00ed a la detenci\u00f3 d'un dels l\u00edders de la comunitat criptojueva de Mallorca, Pere Onofre Cort\u00e8s, \u00e0lies Moixina, amo d'una de les criades i propietari de l'hort, juntament amb cinc persones m\u00e9s. A partir d'aqu\u00ed es procedeix a detenir, en el lapse d'un any, 237 persones.", "qas": [{"answers": [{"text": "1677", "answer_start": 3}], "id": "P_589_C_3532_Q1", "question": "Quan orden\u00e0 la Suprema Inquisici\u00f3 a la mallorquina actuar sobre el cas de la confessi\u00f3 de les criades?"}, {"answers": [{"text": "en refer\u00e8ncia a l'observ\u00e0ncia de la Llei de Mois\u00e8s", "answer_start": 194}], "id": "P_589_C_3532_Q2", "question": "Per qu\u00e8 s'autodenominaven \u201cels observants\u201d?"}, {"answers": [{"text": "el dia del perd\u00f3", "answer_start": 292}], "id": "P_589_C_3532_Q3", "question": "Qu\u00e8 celebraven els observants en l'hort de Ciutat?"}, {"answers": [{"text": "un dels l\u00edders de la comunitat criptojueva de Mallorca", "answer_start": 350}], "id": "P_589_C_3532_Q4", "question": "Qui era Pere Onofre Cort\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "Moixina", "answer_start": 432}], "id": "P_589_C_3532_Q5", "question": "Com era conegut Onofre Cort\u00e9s?"}]}, {"context": "El mateix any dels actes de fe de 1691, Francesc Garau,[55] jesu\u00efta, te\u00f2leg i actiu participant en els processos inquisitorials, public\u00e0 la Fee Triunfante en quatro autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisici\u00f3n en qu\u00e8 an salido ochenta i ocho reos, i de treinta, i siete relaiados solo uvo tres pertinaces,[56] deixant de banda la seva import\u00e0ncia com a font documental i hist\u00f2rica, la intenci\u00f3 del llibre era perpetuar el record i la inf\u00e0mia dels conversos i contribu\u00ed notablement a donar bases ideol\u00f2giques a la segregaci\u00f3 dels xuetes i a perpetuar-la.[57] Fou reeditat el 1755, va ser usat en l'argumentari per limitar els drets civils dels xuetes i serv\u00ed de base al libel de 1857 La Sinagoga Balear o historia de los jud\u00edos mallorquines. Al segle xx se n'han fet abundants reedicions tot i que amb intenci\u00f3 contr\u00e0ria a la del seu autor, at\u00e8s que alguns fragments escandalitzen per la seva cruesa i manca de la m\u00e9s elemental sensibilitat.[Nota 17]", "qas": [{"answers": [{"text": "en els processos inquisitorials", "answer_start": 96}], "id": "P_589_C_3533_Q1", "question": "En qu\u00e8 participava Francesc Garau?"}, {"answers": [{"text": "Francesc Garau", "answer_start": 40}], "id": "P_589_C_3533_Q2", "question": "Qui va publicar la Fee Triunfante en quatre autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisici\u00f3n en qu\u00e8 an salido ochenta i ocho reos, i de treinta, i siete relaiados solo uvo tres pertinaces?"}, {"answers": [{"text": "perpetuar el record i la inf\u00e0mia dels conversos", "answer_start": 431}], "id": "P_589_C_3533_Q3", "question": "Quina era la finalitat del llibre escrit per Francesc Garau?"}, {"answers": [{"text": "per limitar els drets civils dels xuetes", "answer_start": 631}], "id": "P_589_C_3533_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 va ser utilitzada la reedici\u00f3 del llibre del 1755?"}, {"answers": [{"text": "per la seva cruesa i manca de la m\u00e9s elemental sensibilitat", "answer_start": 902}], "id": "P_589_C_3533_Q5", "question": "Per qu\u00e8 escandalitzen alguns fragments?"}]}, {"context": "Per\u00f2 encara l'any 1966, la publicaci\u00f3 de l'assaig hist\u00f2ric Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca. Quatre mots de la veritat, de Miquel Forteza i Pinya, germ\u00e0 del batle Guillem, en el qual es difongueren les troballes de Baruch Braunstein a l'Archivo Hist\u00f3rico Nacional de Madrid, publicades als USA l'any 1936,[Nota 25] que demostraven que a Mallorca les condemnes per juda\u00eftzant havien afectat m\u00e9s de 200 cognoms mallorquins, va provocar la darrera gran pol\u00e8mica popular sobre la q\u00fcesti\u00f3 xueta.[93] En aquest moment es pot situar simb\u00f2licament l'arraconament en l'\u00e0mbit privat de les actituds discriminat\u00f2ries, desapareixent, pr\u00e0cticament, les seves expressions p\u00fabliques. Per contra, la publicaci\u00f3 de Forteza encet\u00e0 una reeixida l\u00ednia editorial a la mateixa illa, continuada actualment, que ha generat dotzenes de llibres que tracten el tema des de distintes perspectives, cosa que fa de la q\u00fcesti\u00f3 xueta un dels temes m\u00e9s estudiats per la historiografia mallorquina.[94]", "qas": [{"answers": [{"text": "1966", "answer_start": 18}], "id": "P_589_C_3534_Q1", "question": "Quan es va publicar Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca?"}, {"answers": [{"text": "assaig hist\u00f2ric", "answer_start": 43}], "id": "P_589_C_3534_Q2", "question": "A quin g\u00e8nere literari pertany Els descendents dels Jueus Conversos de Mallorca?"}, {"answers": [{"text": "del batle Guillem", "answer_start": 169}], "id": "P_589_C_3534_Q3", "question": "De qui era germ\u00e0 Miquel Forteza i Pinya?"}, {"answers": [{"text": "als USA", "answer_start": 302}], "id": "P_589_C_3534_Q4", "question": "On van ser publicades les troballes de Baruch Braunstein a l'Archivo Hist\u00f3rico Nacional de Madrid?"}, {"answers": [{"text": "1936", "answer_start": 316}], "id": "P_589_C_3534_Q5", "question": "Quin any van ser publicades als USA les troballes de Baruch Braunstein a l'Archivo Hist\u00f3rico Nacional de Madrid?"}]}]}, {"title": "Star Wars episodi III: La venjan\u00e7a dels Sith", "paragraphs": [{"context": "Tot i ser valorada com la millor pel\u00b7l\u00edcula de la trilogia preq\u00fcela, La venjan\u00e7a dels Sith va ser la que va rebre menys premis i nominacions. \u00c9s l'\u00fanica pel\u00b7l\u00edcula de la franqu\u00edcia que no va ser nominada a l'Oscar als millors efectes visuals; tot i ser-ho al millor maquillatge, el qual va perdre davant de Les Cr\u00f2niques de N\u00e0rnia: el lle\u00f3, la bruixa i l'armari. No obstant aix\u00f2, va guanyar a la millor pel\u00b7l\u00edcula i la millor pel\u00b7l\u00edcula dram\u00e0tica en els People's Choice Awards, la millor pel\u00b7l\u00edcula de Hollywood de l'any de la Hollywood Film Festival,[58] els Premis Empire i els Teen Choice Awards. Tamb\u00e9 va ser nominada a la millor banda sonora en els Premis Grammy.", "qas": [{"answers": [{"text": "la millor pel\u00b7l\u00edcula de la trilogia preq\u00fcela", "answer_start": 23}], "id": "P_146_C_871_Q1", "question": "Com \u00e9s valorada?"}, {"answers": [{"text": "a l'Oscar als millors efectes visuals", "answer_start": 204}], "id": "P_146_C_871_Q2", "question": "A quin premi no va ser nominada?"}, {"answers": [{"text": "People's Choice Awards", "answer_start": 454}], "id": "P_146_C_871_Q3", "question": "En quins premis va guanyar el premi a la millor pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "a la millor banda sonora", "answer_start": 622}], "id": "P_146_C_871_Q4", "question": "A qu\u00e8 va ser nominada als premis Grammy?"}, {"answers": [{"text": "Les Cr\u00f2niques de N\u00e0rnia: el lle\u00f3, la bruixa i l'armari", "answer_start": 307}], "id": "P_146_C_871_Q5", "question": "Quina pel\u00b7l\u00edcula la va guanyar a l'Oscar al millor maquillatge?"}]}, {"context": "A bord de la nau espacial Tantive IV, Padm\u00e9 rep assist\u00e8ncia m\u00e8dica per una complicaci\u00f3 sorgida en el seu embar\u00e0s. Malgrat els intents m\u00e8dics per rescatar-la, ella perd la voluntat de viure despr\u00e9s de con\u00e8ixer la conversi\u00f3 d'Anakin. Abans de morir, d\u00f3na a llum un nen i una nena, anomenats Luke i Leia respectivament. Obi-Wan, Yoda i Bail Organa decideixen mantenir ocults i separats els fills de Padm\u00e9 i Anakin; Leia \u00e9s adoptada pel senador Organa i la seva dona i va a viure a Alderaan, Luke \u00e9s portat a Tatooine per viure amb Owen Lars, el germanastre d'Anakin i amb la seva dona Beru. Obi-Wan vigilar\u00e0 Luke i Yoda viur\u00e0 exiliat al planeta Dagobah, esperant que creixin els fills de Padm\u00e9 i Anakin, les \u00faniques esperances de rescatar la gal\u00e0xia del nou Imperi Gal\u00e0ctic, encap\u00e7alat per l'emperador sith Darth Sidious. Al final es pot apreciar Darth Vader i l'emperador mirant la construcci\u00f3 de l'Estrella de la mort.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Tantive IV", "answer_start": 26}], "id": "P_146_C_872_Q1", "question": "En quina nau va Padm\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "la conversi\u00f3 d'Anakin", "answer_start": 209}], "id": "P_146_C_872_Q2", "question": "Qu\u00e8 li fa perdre la voluntat de viure?"}, {"answers": [{"text": "Luke i Leia", "answer_start": 289}], "id": "P_146_C_872_Q3", "question": "A qui dona a llum?"}, {"answers": [{"text": "ocults i separats", "answer_start": 365}], "id": "P_146_C_872_Q4", "question": "Com decideixen mantenir els fills de Padm\u00e9 i Anakin?"}]}, {"context": "Per una altra banda, Obi-Wan es troba a Utapau per capturar el general Grievous. L'Orde jedi confia que, amb la detenci\u00f3 de l'\u00faltim l\u00edder separatista, la guerra acabar\u00e0 amb la vict\u00f2ria de la Rep\u00fablica Gal\u00e0ctica. Mentrestant, a Coruscant, Anakin s'adona que Palpatine coneix massa detalls sobre el costat fosc de la for\u00e7a, pel que comen\u00e7a a desconfiar d'ell fins al punt de recon\u00e8ixer que \u00e9s el mateix Darth Sidious. El mestre jedi Mace Windu, quan se n'assabenta, acudeix a l'oficina de Palpatine, al costat d'altres tres mestres de l'ordre, per empresonar Palpatine pel delicte de tra\u00efci\u00f3 a la Rep\u00fablica i comen\u00e7a un duel de sabres de llum entre ells. Quan Anakin arriba es troba Palpatine (descobert f\u00edsicament, en la seva veritable identitat, com a Darth Sidious) ferit i desarmat per Windu, que pret\u00e9n assassinar-lo. En la seva caiguda al costat fosc, Anakin desarma Windu tallant-li la m\u00e0 amb la qual sostenia el sabre de llum. Desprotegit davant Sidious, Windu \u00e9s assassinat pels atacs morichr produ\u00efts pel lord sith. Despr\u00e9s d'assassinar Windu, Sidious tria Anakin com el seu nou aprenent i li d\u00f3na el nom de Darth Vader.", "qas": [{"answers": [{"text": "el general Grievous", "answer_start": 60}], "id": "P_146_C_874_Q1", "question": "Qui vol capturar Obi-Wan?"}, {"answers": [{"text": "empresonar Palpatine", "answer_start": 546}], "id": "P_146_C_874_Q3", "question": "Qu\u00e8 vol fer Mace Windu?"}, {"answers": [{"text": "Darth Vader", "answer_start": 1116}], "id": "P_146_C_874_Q5", "question": "Quin nom li d\u00f3na Palpatine a Anakin?"}]}, {"context": "Les guerres clon continuen i el canceller Palpatine ha estat segrestat pel l\u00edder separatista de la Confederaci\u00f3 de Sistemes Independents, el general Grievous. Els jedis Obi-Wan Kenobi i Anakin Skywalker encap\u00e7alen una missi\u00f3 per rescatar el canceller i detenir Grievous. No obstant aix\u00f2, el general aconsegueix escapar de l'atac sorpresa. Obi-Wan i Skywalker aconsegueixen detenir el lord sith Comte Dooku, qui \u00e9s assassinat per Skywalker, i rescatar Palpatine. Despr\u00e9s del seu rescat i haver-lo deixat fora de perill al planeta Coruscant, Palpatine nomena Anakin el seu representant directe davant l'Alt consell jedi, una decisi\u00f3 que causa malestars i desacords amb l'Orde jedi en considerar-la com a intromissi\u00f3 de Palpatine i la pol\u00edtica en les decisions de l'Alt consell.", "qas": [{"answers": [{"text": "el general Grievous", "answer_start": 138}], "id": "P_146_C_875_Q1", "question": "Qui segresta a Palpantine?"}, {"answers": [{"text": "Obi-Wan Kenobi i Anakin Skywalker", "answer_start": 169}], "id": "P_146_C_875_Q2", "question": "Qui vol detenir el general Grievous?"}, {"answers": [{"text": "Comte Dooku", "answer_start": 394}], "id": "P_146_C_875_Q3", "question": "Qui aconsegueixen detenir?"}]}, {"context": "Al llarg de La venjan\u00e7a dels Sith, Lucas fa refer\u00e8ncia a una \u00e0mplia gamma de pel\u00b7l\u00edcules i altres fons, com pol\u00edtics, militars i personatges mitol\u00f2gics per millorar l'impacte de la seva hist\u00f2ria. Potser, a la que se li va donar una major cobertura va ser a la frase d'Anakin a Obi-Wan: \"Si no est\u00e0s amb mi, llavors ets el meu enemic\". Malgrat la insist\u00e8ncia de Lucas en negar-ho, The Seattle Times va concloure: \"Sense nomenar [el president George W.] Bush o la Llei Patriota, \u00e9s del tot inconfusible, no importa quines siguin les seves pr\u00f2pies pol\u00edtiques\".[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "a una \u00e0mplia gamma de pel\u00b7l\u00edcules i altres fons", "answer_start": 55}], "id": "P_146_C_876_Q1", "question": "A qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia Lucas al llarg de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "l'impacte de la seva hist\u00f2ria", "answer_start": 165}], "id": "P_146_C_876_Q2", "question": "Qu\u00e8 vol millorar amb les refer\u00e8ncies?"}, {"answers": [{"text": "Si no est\u00e0s amb mi, llavors ets el meu enemic", "answer_start": 287}], "id": "P_146_C_876_Q3", "question": "Quina frase va tenir major cobertura?"}]}]}, {"title": "Pompeia", "paragraphs": [{"context": "Agafant a m\u00e0 dreta la via Consular s'arriba a la porta d'Hercul\u00e0, des d'on se surt a l'anomenada via dels Sepulcres, una de les necr\u00f2polis de Pompeia, amb les seves suggestives tombes disposades a banda i banda del cam\u00ed, vora del qual s'aixeca la gran Vil\u00b7la de Diomedes, despullada de moltes de les seves belles pintures (ara al Museu Arqueol\u00f2gic Nacional de N\u00e0pols). Des de l'entrada, com \u00e9s costum a les vil\u00b7les, s'accedeix directament a un peristil. A l'espai triangular compr\u00e8s entre el peristil i el carrer, es va arranjar un bany senyorial. \u00c9s notable el jard\u00ed, el m\u00e9s gran de Pompeia, voltat per un p\u00f2rtic majestu\u00f3s.", "qas": [{"answers": [{"text": "via dels Sepulcres", "answer_start": 97}], "id": "P_207_C_1237_Q1", "question": "Quina via surt des de la porta d'Hercul\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "una de les necr\u00f2polis de Pompeia", "answer_start": 117}], "id": "P_207_C_1237_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la via dels Sepulcres?"}, {"answers": [{"text": "a banda i banda del cam\u00ed", "answer_start": 195}], "id": "P_207_C_1237_Q3", "question": "On estan situades les tombes?"}, {"answers": [{"text": "al Museu Arqueol\u00f2gic Nacional de N\u00e0pols", "answer_start": 327}], "id": "P_207_C_1237_Q4", "question": "On s\u00f3n les pintures que hi havia la Vil\u00b7la de Diomedes?"}, {"answers": [{"text": "el jard\u00ed", "answer_start": 559}], "id": "P_207_C_1237_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s notable a la Vil\u00b7la de Diomedes?"}]}, {"context": "Una prova de la distensi\u00f3 entre els dos grups rau en la participaci\u00f3 conjunta en l'organitzaci\u00f3 de la magistratura. La cambra municipal dels quattuoviri va ser substitu\u00efda per dos duumviri o duoviri, \u00e9s a dir, va passar a estar formada de quatre a nom\u00e9s dos magistrats. El m\u00e9s important, l'anomenat duumvir iuri dicundo, era responsable de l'administraci\u00f3 de just\u00edcia. A aquests duumvirs, els incumbia convocar i presidir les assemblees \u2013que triaven els magistrats\u2013 i el consell ciutad\u00e0 (ordo decurionum), compost per cent dels magistrats anteriors. L'altre duumvir (anomenat duumvir viis aedibus sacris publicis procurandis) tenia confiada la cura dels carrers, dels edificis p\u00fablics i religiosos, els mercats i l'ordre p\u00fablic. A partir del 45 al 40 aC, els duumvirs van ser anomenats \u00abedils\u00bb (aediles). De les inscripcions, sembla possible deduir que treballaven amb una jurisdicci\u00f3 limitada, probablement en termes de comer\u00e7 i mercats, similar a la que a Roma varen ser els edils curuls.", "qas": [{"answers": [{"text": "la magistratura", "answer_start": 99}], "id": "P_207_C_1238_Q1", "question": "Qu\u00e8 van organitzar tots dos grups?"}, {"answers": [{"text": "va passar a estar formada de quatre a nom\u00e9s dos magistrats", "answer_start": 210}], "id": "P_207_C_1238_Q2", "question": "Quin canvi va patir la cambra municipal?"}, {"answers": [{"text": "duumvir iuri dicundo", "answer_start": 299}], "id": "P_207_C_1238_Q3", "question": "Com es deia el magistrat m\u00e9s important?"}, {"answers": [{"text": "de l'administraci\u00f3 de just\u00edcia", "answer_start": 337}], "id": "P_207_C_1238_Q4", "question": "De qu\u00e8 era responsable el magistrat m\u00e9s important?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la Casa de Venus, batejada aix\u00ed per una pintura a la paret del fons del peristil, ve la Vil\u00b7la de J\u00falia F\u00e8lix, ja explorada entre el 1755 i el 1757, despullada de les seves obres d'art i tornada a enterrar, i novament excavada els anys 1952-53. Tal com es dedueix clarament d'una inscripci\u00f3 trobada aqu\u00ed (actualment al Museu Arqueol\u00f2gic Nacional de N\u00e0pols), l'emprenedora J\u00falia F\u00e8lix, en el per\u00edode de crisi d'allotjament conseg\u00fcent al terratr\u00e8mol del 62, havia decidit de llogar una part de la seva propietat, i exactament un elegant bany privat, botigues i apartaments. La part residencial de la vil\u00b7la t\u00e9 un gran jard\u00ed porxat, travessat per un viver de peixos. Al centre del costat oest del p\u00f2rtic, hi ha un triclini d'estiu amb la volta que imita una gruta.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "per una pintura", "answer_start": 43}], "id": "P_207_C_1239_Q1", "question": "Per qu\u00e8 la Casa de Venus es coneix per aquest nom?"}, {"answers": [{"text": "la Vil\u00b7la de J\u00falia F\u00e8lix", "answer_start": 96}], "id": "P_207_C_1239_Q2", "question": "Quina vil\u00b7la hi ha despr\u00e9s de la Casa de Venus?"}, {"answers": [{"text": "llogar una part de la seva propietat", "answer_start": 484}], "id": "P_207_C_1239_Q3", "question": "Qu\u00e8 havia fet J\u00falia F\u00e8lix?"}, {"answers": [{"text": "un elegant bany privat, botigues i apartaments", "answer_start": 535}], "id": "P_207_C_1239_Q4", "question": "Qu\u00e8 va llogar exactament?"}, {"answers": [{"text": "un viver de peixos", "answer_start": 655}], "id": "P_207_C_1239_Q5", "question": "Qu\u00e8 travessa el jard\u00ed de la Vil\u00b7la de J\u00falia F\u00e8lix?"}]}, {"context": "A m\u00e0 esquerra de les termes, seguint la via de Nola, trobem la Casa del Centenari, anomenada aix\u00ed perqu\u00e8 es va excavar l'any 1879, divuit segles despr\u00e9s de l'erupci\u00f3 del Vesuvi. \u00c9s una de les cases m\u00e9s grans de la ciutat, fruit de la uni\u00f3 de tres habitatges primerencs. Hi destaquen l'atri tosc\u00e0, amb terra de mosaic i pintures de tema teatral, i el tablinum, que dona acc\u00e9s al peristil porticat; al mig del jard\u00ed hi ha la piscina o bassa per als peixos, amb un petit nimfeu al fons. La casa t\u00e9 una segona secci\u00f3 m\u00e9s petita, amb atri central voltat de diverses habitacions.", "qas": [{"answers": [{"text": "la Casa del Centenari", "answer_start": 60}], "id": "P_207_C_1240_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi trobem seguint la via de Nola?"}, {"answers": [{"text": "1879", "answer_start": 125}], "id": "P_207_C_1240_Q2", "question": "Quin any es va excavar?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 242}], "id": "P_207_C_1240_Q3", "question": "Quants habitatges uneix aquesta casa?"}, {"answers": [{"text": "de mosaic", "answer_start": 307}], "id": "P_207_C_1240_Q4", "question": "Com \u00e9s el terra de l'atri?"}, {"answers": [{"text": "la piscina", "answer_start": 420}], "id": "P_207_C_1240_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha la mig del jard\u00ed?"}]}, {"context": "En l'\u00e8poca de les guerres samnites (lliurades entre el 343 i el 290 aC), Pompeia formava part de la lliga de les ciutats de la Camp\u00e0nia pertanyents a Nuc\u00e8ria. La lliga va lluitar contra Ann\u00edbal com a aliada dels romans. Del govern de la ciutat, se sap que ,en el per\u00edode samnita, era governada per un magistrat, anomenat Medix Tuticus, que sembla que tenia tamb\u00e9 una administraci\u00f3 de just\u00edcia.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre el 343 i el 290 aC", "answer_start": 46}], "id": "P_207_C_1241_Q1", "question": "Quan van ser lliurades les guerres samnites?"}, {"answers": [{"text": "de les ciutats de la Camp\u00e0nia pertanyents a Nuc\u00e8ria", "answer_start": 106}], "id": "P_207_C_1241_Q2", "question": "De quina lliga formava part Pompeia?"}, {"answers": [{"text": "contra Ann\u00edbal", "answer_start": 179}], "id": "P_207_C_1241_Q3", "question": "Contra qui va lluitar la lliga?"}, {"answers": [{"text": "dels romans", "answer_start": 207}], "id": "P_207_C_1241_Q4", "question": "De qui era aliada?"}, {"answers": [{"text": "Medix Tuticus", "answer_start": 321}], "id": "P_207_C_1241_Q5", "question": "Qui governava la ciutat?"}]}, {"context": "Finalment, per tal de procedir al cens dels ciutadans i actualitzar les corresponents llistes cada cinc anys, els c\u00e0rrecs de duumvir iuri dicundo eren elegits com a quinquennales. Aquests magistrats, les funcions dels quals eren comparables a les dels censors de Roma, eren responsables de l'actualitzaci\u00f3 del registre dels colons i tenien el poder d'exercir un cert control sobre la moral p\u00fablica; aix\u00ed, multaven amb una \u00abnota\u00bb els infractors que consideraven que tenien una conducta impr\u00f2pia. Les reunions del consell del decurioni eren a la C\u00faria, que ocupava la part central del costat sud del F\u00f2rum. A l'est de la C\u00faria, se situava la seu del duoviri i, a la seva esquerra, hi havia l'edifici dels edils.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a quinquennales", "answer_start": 159}], "id": "P_207_C_1242_Q1", "question": "Com eren elegits els c\u00e0rrecs de duumvir iuri dicundo?"}, {"answers": [{"text": "censors", "answer_start": 252}], "id": "P_207_C_1242_Q2", "question": "Qui tenia unes funcions semblants a les dels duumvir iuri dicundo a Roma?"}, {"answers": [{"text": "de l'actualitzaci\u00f3 del registre dels colons", "answer_start": 287}], "id": "P_207_C_1242_Q3", "question": "De qu\u00e8 eren responsables els magistrats?"}, {"answers": [{"text": "els infractors", "answer_start": 429}], "id": "P_207_C_1242_Q4", "question": "A qui multaven amb una nota?"}, {"answers": [{"text": "a la C\u00faria", "answer_start": 539}], "id": "P_207_C_1242_Q5", "question": "On es feien les reunions del consell del decurioni?"}]}]}, {"title": "Imperi Sass\u00e0nida", "paragraphs": [{"context": "La caracter\u00edstica exclusiva de l'arquitectura sass\u00e0nida \u00e9s l'\u00fas distintiu de l'espai. Els arquitectes sass\u00e0nides conceberen els seus edificis en termes de masses i superf\u00edcies. Aix\u00f2 don\u00e0 lloc a l'abundant utilitzaci\u00f3 de murs de ma\u00f3 decorats amb estuc modelat o tallat. Les decoracions sobre murs d'estuc apareixen a Bishapur, per\u00f2 es troben millors exemples a Chal Tarkhan, prop de Rayy (del sass\u00e0nida tard\u00e0 o inicis de l'\u00e8poca isl\u00e0mica), i a Ctesifont i Kish, a Mesopot\u00e0mia. Els panells mostren figures d'animals en rotllana, busts humans i motius geom\u00e8trics o florals.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'\u00fas distintiu de l'espai", "answer_start": 59}], "id": "P_591_C_3541_Q1", "question": "Quina \u00e9s la caracter\u00edstica exclusiva de l'arquitectura sass\u00e0nida?"}, {"answers": [{"text": "en termes de masses i superf\u00edcies", "answer_start": 142}], "id": "P_591_C_3541_Q2", "question": "Com conceberen els arquitectes sass\u00e0nides els edificis?"}, {"answers": [{"text": "amb estuc modelat o tallat", "answer_start": 241}], "id": "P_591_C_3541_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 es decoraven els murs de ma\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "prop de Rayy", "answer_start": 374}], "id": "P_591_C_3541_Q4", "question": "On \u00e9s Cal Tarkhan?"}, {"answers": [{"text": "figures d'animals en rotllana, busts humans i motius geom\u00e8trics o florals", "answer_start": 496}], "id": "P_591_C_3541_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostren els panells?"}]}, {"context": "Els sass\u00e0nides, com els parts, mantingueren una hostilitat constant amb l'Imperi Rom\u00e0. Despr\u00e9s de la divisi\u00f3 de Roma el 395, l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, amb capital a Constantinoble, ocup\u00e0 el lloc de l'imperi rom\u00e0 com a principal enemic de P\u00e8rsia. Les hostilitats entre ambd\u00f3s imperis es feren encara m\u00e9s freq\u00fcents. Els sass\u00e0nides, com els romans, estaven en constant conflicte amb els regnes ve\u00efns i amb els pobles n\u00f2mades. Tot i que el perill que suposaven les incursions n\u00f2mades no fou mai completament resolt, els sass\u00e0nides tingueren m\u00e9s \u00e8xit que els romans en aquest camp, ja que la seva pol\u00edtica militar estigu\u00e9 m\u00e9s centrada en la coordinaci\u00f3 de les campanyes contra el perill n\u00f2mada.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb l'Imperi Rom\u00e0", "answer_start": 68}], "id": "P_591_C_3542_Q1", "question": "Amb qui mantenien hostilitat els sass\u00e0nides?"}, {"answers": [{"text": "395", "answer_start": 120}], "id": "P_591_C_3542_Q2", "question": "Quan es va produir la divisi\u00f3 de Roma?"}, {"answers": [{"text": "Constantinoble", "answer_start": 163}], "id": "P_591_C_3542_Q3", "question": "Quina era la capital de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient?"}, {"answers": [{"text": "l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient", "answer_start": 125}], "id": "P_591_C_3542_Q4", "question": "Quin imperi era el principal enemic de P\u00e8rsia?"}, {"answers": [{"text": "amb els regnes ve\u00efns i amb els pobles n\u00f2mades", "answer_start": 374}], "id": "P_591_C_3542_Q5", "question": "Amb qui es trobaven en conflicte els sass\u00e0nides?"}]}, {"context": "Tot i que Cosroes II en sort\u00ed victori\u00f3s, la seva campanya es realitz\u00e0 a costa d'una enorme pressi\u00f3 fiscal. L'emperador rom\u00e0 d'Orient Heracli (610 - 641) contraatac\u00e0 amb un moviment t\u00e0ctic, abandonant la seva capital assetjada i navegant fins al Mar Negre per atacar a P\u00e8rsia des de la rereguarda. Mentrestant, la m\u00fatua desconfian\u00e7a entre Cosroes II i el seu general Shahrbaraz, agreujades per les cartes falses que els agents romans d'Orient feren arribar al general persa, i on suposadament deia que Cosroes II planejava la seva execuci\u00f3, f\u00e9u que Shahbaraz romangu\u00e9s neutral durant aquest per\u00edode cr\u00edtic. Aix\u00ed P\u00e8rsia perd\u00e9 un dels seus ex\u00e8rcits m\u00e9s grans i un dels seus millors generals. Per acabar-ho de rematar, Shanin, l'altre gran puntal de l'ex\u00e8rcit sass\u00e0nida, que havia conquerit el Caucas i Anat\u00f2lia, mor\u00ed de forma sobtada, cosa que acab\u00e0 de desequilibrar la balan\u00e7a a favor dels romans d'Orient.", "qas": [{"answers": [{"text": "Heracli", "answer_start": 133}], "id": "P_591_C_3543_Q2", "question": "Qui era l'emperador rom\u00e0 d'Orient?"}, {"answers": [{"text": "per atacar a P\u00e8rsia des de la rereguarda", "answer_start": 255}], "id": "P_591_C_3543_Q3", "question": "Per qu\u00e8 naveg\u00e0 Heracli fins al Mar Negre?"}, {"answers": [{"text": "al general persa", "answer_start": 456}], "id": "P_591_C_3543_Q4", "question": "A qui van fer arribar cartes falses els agents romans d'Orient?"}, {"answers": [{"text": "el Caucas i Anat\u00f2lia", "answer_start": 787}], "id": "P_591_C_3543_Q5", "question": "Quins territoris va conquerir Shanin?"}]}, {"context": "Comandat pel califa Omar ibn al-Khattab, un ex\u00e8rcit musulm\u00e0 derrot\u00e0 l'ex\u00e8rcit persa m\u00e9s gran liderat pel general Rostam Farrokhzad a les planes d'al-Qadisiyyah el 637, assetjant despr\u00e9s Ctesifont, que caigu\u00e9 despr\u00e9s d'un llarg setge. Yezdegerd fug\u00ed llavors cap a l'est, deixant darrere seu la major part de l'enorme tresor de l'Imperi. Els \u00e0rabs, que prengueren Ctesifont poc despr\u00e9s de la fugida del monarca persa, deixaren el govern sass\u00e0nida pr\u00e0cticament arru\u00efnat, a la vegada que obtingueren uns importants ingressos pels seus interessos. \u00c9s molt probable que si l'Imperi Sass\u00e0nida no s'hagu\u00e9s trobat exhaust, dividit i amb un govern incompetent, la cavalleria persa (asawara) hauria pogut derrotar els musulmans sense massa problemes. Tanmateix, les forces perses no s'hi arribaren a unir. El resultat fou la conquesta isl\u00e0mica. Alguns governants sass\u00e0nides intentaren combinar les seves forces per fer retrocedir els invasors, per\u00f2 aquests esfor\u00e7os resultaren in\u00fatils a causa de la poca centralitzaci\u00f3, i els governants foren derrotats a la Batalla de Nihawand. A partir d'aquell moment, l'Imperi, amb les seves estructures de comandament militar inexistents, les seves tropes derrotades, amb els seus recursos econ\u00f2mics destru\u00efts i la casta dels asawara desapareguda, es mostrava indefens davant l'invasor.", "qas": [{"answers": [{"text": "a les planes d'al-Qadisiyyah", "answer_start": 131}], "id": "P_591_C_3544_Q1", "question": "On derrot\u00e0 l'ex\u00e8rcit musulm\u00e0 a l'ex\u00e8rcit persa?"}, {"answers": [{"text": "637", "answer_start": 163}], "id": "P_591_C_3544_Q2", "question": "Quan derrot\u00e0 l'ex\u00e8rcit musulm\u00e0 a l'ex\u00e8rcit persa?"}, {"answers": [{"text": "cap a l'est", "answer_start": 257}], "id": "P_591_C_3544_Q4", "question": "Cap on va fugir Yezdegerd?"}, {"answers": [{"text": "a la Batalla de Nihawand", "answer_start": 1042}], "id": "P_591_C_3544_Q5", "question": "A quina batalla foren derrotats els governants?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de Cosroes I, Ormazd IV (579 - 590) prengu\u00e9 el tron. Ormazd IV fou un governant en\u00e8rgic que mantingu\u00e9 la prosperitat instaurada pels seus predecessors. Durant el regnat del seu successor, Cosroes II (590 - 628), el general Bahram Txobin es revolt\u00e0 i derrot\u00e0 Cosroes a la batalla de Blarathon el 591,[20] sent proclamat com a Bahram VI i provocant una breu crisi en el regne, ja que Cosroes II aconsegu\u00ed restablir el seu control sobre l'Imperi. A m\u00e9s a m\u00e9s, aprofitant la guerra civil que sacsejava l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, llen\u00e7\u00e0 una ofensiva a gran escala sobre aquest. El somni sass\u00e0nida d'aconseguir el domini persa sobre Arm\u00e8nia estigu\u00e9 a punt de complir-se quan caigueren Damasc i Jerusalem. Egipte caigu\u00e9 una mica m\u00e9s tard. El 626, Cosroes II assetj\u00e0 Constantinoble amb l'ajut de forces eslaves i \u00e0vares, nom\u00e9s per veure la inexpugnabilitat de la capital romana d'Orient.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la batalla de Blarathon", "answer_start": 274}], "id": "P_591_C_3545_Q3", "question": "A quina batalla el general Bahram Txobin derrot\u00e0 Cosroes?"}, {"answers": [{"text": "591", "answer_start": 303}], "id": "P_591_C_3545_Q4", "question": "Quin any es va fer la batalla de Blarathon?"}, {"answers": [{"text": "626", "answer_start": 740}], "id": "P_591_C_3545_Q5", "question": "Quan assetj\u00e0 Cosroes II Constantinoble?"}]}]}, {"title": "I due Foscari", "paragraphs": [{"context": "I due Foscari va ser estrenada el 3 de novembre de 1844 al Teatro Argentina amb els esmentats Achille de Bassini, Giacomo Roppa, acompanyats de la soprano Marianna Barbieri-Nini i el baix Baldassarre Mirri en els papers principals. Va obtenir una acollida t\u00e8bia, encara que Verdi, com a compositor, va rebre impressionants ovacions. Segons Emanuele Muzio, compositor i amic de Verdi, el problema va estar en el preu elevat de les localitats aix\u00ed com del fet que els cantants no van estar a l'altura de la partitura.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "3 de novembre de 1844", "answer_start": 34}], "id": "P_168_C_1003_Q1", "question": "Quan es va estrenar I due Foscari?"}, {"answers": [{"text": "al Teatro Argentina", "answer_start": 56}], "id": "P_168_C_1003_Q2", "question": "On es va estrenar I due Foscari?"}, {"answers": [{"text": "Marianna Barbieri-Nini", "answer_start": 155}], "id": "P_168_C_1003_Q3", "question": "Qui era la soprano d'I due Foscari?"}, {"answers": [{"text": "impressionants ovacions", "answer_start": 308}], "id": "P_168_C_1003_Q4", "question": "Qu\u00e8 va rebre Verdi?"}, {"answers": [{"text": "elevat", "answer_start": 416}], "id": "P_168_C_1003_Q5", "question": "Com era el preu de les localitats de l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "En aquell moment, la It\u00e0lia musical estava molt lluny de trobar-se unida: cada ciutat tenia exig\u00e8ncies particulars i tradicions diverses, que un compositor havia de respectar, experimentar i satisfer abans de poder-se considerar consolidat. El mateix els hi havia passat a Rossini i Donizetti, els dos principals predecessors de Verdi. A m\u00e9s, per ser considerat una celebritat, no nom\u00e9s es jutjava per la qualitat de les obres sin\u00f3 que s'havia de ser un compositor molt prol\u00edfic amb una febril acci\u00f3 per a conquerir com m\u00e9s teatre d'\u00f2pera millor.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "exig\u00e8ncies particulars i tradicions diverses", "answer_start": 92}], "id": "P_168_C_1004_Q1", "question": "Qu\u00e8 tenia cada ciutat italiana?"}, {"answers": [{"text": "Rossini i Donizetti", "answer_start": 273}], "id": "P_168_C_1004_Q2", "question": "Qui van ser els principals predecessors de Verdi?"}, {"answers": [{"text": "de trobar-se unida", "answer_start": 54}], "id": "P_168_C_1004_Q3", "question": "De qu\u00e8 estava molt lluny la It\u00e0lia musical?"}, {"answers": [{"text": "molt prol\u00edfic amb una febril acci\u00f3 per a conquerir com m\u00e9s teatre d'\u00f2pera millor", "answer_start": 465}], "id": "P_168_C_1004_Q4", "question": "Com havia de ser un compositor per a considerar-se una celebritat?"}]}, {"context": "A l'arrencada del segon acte, Verdi planteja una bell\u00edssima m\u00fasica de car\u00e0cter cambr\u00edstic, amb les intervencions del viol\u00ed i el violoncel alternant i dialogant, als quals s'uneix la veu de Jacopo Foscari en l'inici de la seva gran escena Notte! Perpetua notte che qui regni!.... Els cors tenen brillants intervencions al comen\u00e7ament de l'\u00f2pera, en la tercera escena del primer acte; en el pre\u00e0mbul de la segona escena del segon acte (reuni\u00f3 del Consell dels Deu); i en tota l'escena final. Totes elles s\u00f3n d'un car\u00e0cter marcadament dram\u00e0tic que contrasta amb el cor alegre i festiu, que interpreta la barcarola en el transcurs de la regata veneciana amb qu\u00e8 comen\u00e7a el tercer acte. Fins i tot el cor, en les intervencions del Consell dels Deu, t\u00e9 un motiu musical tem\u00e0tic: un andante con moto que, d'alguna manera, reflecteix crueltat i intransig\u00e8ncia.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "A l'arrencada del segon acte", "answer_start": 0}], "id": "P_168_C_1005_Q1", "question": "On planteja Verdi m\u00fasica de car\u00e0cter cambr\u00edstic?"}, {"answers": [{"text": "viol\u00ed i el violoncel", "answer_start": 117}], "id": "P_168_C_1005_Q2", "question": "Quins instruments intervenen a l'arrencada del segon acte?"}, {"answers": [{"text": "en l'inici de la seva gran escena Notte! Perpetua notte che qui regni!", "answer_start": 204}], "id": "P_168_C_1005_Q3", "question": "Quan s'uneix Jacopo Foscari?"}, {"answers": [{"text": "en el pre\u00e0mbul de la segona escena del segon acte", "answer_start": 383}], "id": "P_168_C_1005_Q4", "question": "En quin moment de l'obra es fa la reuni\u00f3 del Consell dels Deu?"}, {"answers": [{"text": "crueltat i intransig\u00e8ncia", "answer_start": 826}], "id": "P_168_C_1005_Q5", "question": "Qu\u00e8 reflecteix l'andante con moto?"}]}, {"context": "Sempre s'ha comentat la possible influ\u00e8ncia de Wagner a Verdi, amb la sistem\u00e0tica utilitzaci\u00f3 dels temes recurrents en les seves \u00f2peres. Per\u00f2 estem el 1844; l'any anterior, Wagner havia estrenat la seva segona \u00f2pera important: Der fliegende Holl\u00e4nder, que Verdi, amb tota seguretat, no havia tingut ocasi\u00f3 d'escoltar. Per tant, el mestre de Busseto intueix i experimenta en I due Foscari noves formes d'expressi\u00f3 musical, principalment, aquests temes recurrents mitjan\u00e7ant els quals cada personatge queda definit per un motiu musical que l'identifica en escena.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Der fliegende Holl\u00e4nder", "answer_start": 227}], "id": "P_168_C_1007_Q1", "question": "Quina \u00e9s la segona \u00f2pera important de Wagner?"}, {"answers": [{"text": "la possible influ\u00e8ncia de Wagner a Verdi", "answer_start": 21}], "id": "P_168_C_1007_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'ha comentat sempre?"}, {"answers": [{"text": "per un motiu musical que l'identifica en escena", "answer_start": 513}], "id": "P_168_C_1007_Q3", "question": "Com queda definit cada personatge?"}, {"answers": [{"text": "noves formes d'expressi\u00f3 musical", "answer_start": 388}], "id": "P_168_C_1007_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'experimenta en I due Foscari?"}]}, {"context": "Tot seguit entren els membres del Senat i del Consell dels Deu, demanant al dux la seua abdicaci\u00f3 de la Corna, a causa de la seua edat i del recent dol. Foscari acaba cedint i es treu els ornaments ducals. Quan est\u00e0 a punt de deixar el palau acompanyat de Lucr\u00e9zia, sent el can\u00f3 de Sant Marc que anuncia l'elecci\u00f3 del seu successor, Pasquale Malipiero. Immediatament mor a causa de la pena, mentre Loredano gaudeix de la seua venjan\u00e7a.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "els membres del Senat i del Consell dels Deu", "answer_start": 18}], "id": "P_168_C_1008_Q1", "question": "Qui va entrar?"}, {"answers": [{"text": "la seua abdicaci\u00f3 de la Corna", "answer_start": 80}], "id": "P_168_C_1008_Q2", "question": "Qu\u00e8 demanaven els membres del Senat i del Consell dels Deu?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la seua edat i del recent dol", "answer_start": 111}], "id": "P_168_C_1008_Q3", "question": "Per quina causa demanaven al dux l'abdicaci\u00f3 de la Corna?"}, {"answers": [{"text": "Lucr\u00e9zia", "answer_start": 256}], "id": "P_168_C_1008_Q4", "question": "Qui acompanya Foscari quan est\u00e0 a punt de deixar el palau?"}, {"answers": [{"text": "de la seua venjan\u00e7a", "answer_start": 415}], "id": "P_168_C_1008_Q5", "question": "De qu\u00e8 gaudeix Loredano?"}]}]}, {"title": "Francesca da Rimini (Zandonai)", "paragraphs": [{"context": "Malgrat el fet de ser deixeble i protegit de Mascagni i membre del grup postverdi\u00e0 de compositors italians, Ricardo Zandonai no va pert\u00e0nyer a l'escola verista. La seva m\u00fasica va aconseguir grans vols per al teatre i un brillant do per l'orquestraci\u00f3, per\u00f2 no va ser \u00abrealista\u00bb. Tenia un enorme inter\u00e8s per la relaci\u00f3 entre les paraules i la m\u00fasica, com Jan\u00e1\u010dek. No obstant aix\u00f2, va posseir aquest especial do itali\u00e0 per a la melodia, va ser essencialment un creador de l'atmosfera, de les situacions dram\u00e0tiques. Po\u00e8tica, emocional, intensa, amb opul\u00e8ncia de color i alta t\u00e8cnica, s\u00f3n les qualitats m\u00e9s aparents en Francesca da Rimini, considerada amb ra\u00f3 la seva obra mestra.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Mascagni", "answer_start": 45}], "id": "P_583_C_3493_Q1", "question": "De qui era deixeble Ricardo Zandonai?"}, {"answers": [{"text": "la relaci\u00f3 entre les paraules i la m\u00fasica", "answer_start": 307}], "id": "P_583_C_3493_Q2", "question": "Qu\u00e8 tenia un enorme inter\u00e8s per a Ricardo Zandonai?"}, {"answers": [{"text": "per a la melodia", "answer_start": 417}], "id": "P_583_C_3493_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 posse\u00efa Ricardo Zandonai un do itali\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "dram\u00e0tiques", "answer_start": 501}], "id": "P_583_C_3493_Q4", "question": "Com eren les situacions que creava Ricardo Zandonai?"}, {"answers": [{"text": "Francesca da Rimini", "answer_start": 616}], "id": "P_583_C_3493_Q5", "question": "Quina \u00e9s considerada l'obra mestra de Ricardo Zandonai?"}]}, {"context": "En la batalla es produeix la primera trobada entre Paolo i Francesca, des de la passada primavera a Ravenna. L'amor entre tots dos \u00e9s obvi. Paolo busca la mort en la batalla, mentre Francesca roman en la plataforma alta de la torre. En un breu moment de calma, li retreu l'engany del qual en va ser v\u00edctima en ser promesa com a esposa del seu germ\u00e0. Creient que est\u00e0 ferit, Francesca pren el cap de Paolo a les mans, mentre l'enemic es bat en retirada. Els Malatesta han guanyat la batalla.", "qas": [{"answers": [{"text": "En la batalla", "answer_start": 0}], "id": "P_583_C_3494_Q1", "question": "Quan es produeix la primera trobada entre Paolo i Francesca des de la passada primavera?"}, {"answers": [{"text": "Ravenna", "answer_start": 100}], "id": "P_583_C_3494_Q2", "question": "On es van veure Paolo i Francesca la passada primavera?"}, {"answers": [{"text": "L'amor entre tots dos", "answer_start": 109}], "id": "P_583_C_3494_Q3", "question": "Qu\u00e8 resulta obvi entre Paolo i Francesca?"}, {"answers": [{"text": "en la plataforma alta de la torre", "answer_start": 198}], "id": "P_583_C_3494_Q4", "question": "On roman Francesca?"}, {"answers": [{"text": "el cap de Paolo", "answer_start": 389}], "id": "P_583_C_3494_Q5", "question": "Qu\u00e8 pren Francesca a les mans?"}]}, {"context": "En un recinte fortificat dins de la torre cil\u00edndrica del palau dels Malatesta. Rimini est\u00e0 en guerra contra els gibel\u00b7lins, actius partidaris del Papa, i des de dalt de la torre es produeixen intercanvis de foc i de fletxes llan\u00e7ades per destres ballesters. La fracci\u00f3 g\u00fcelfa dels Malatesta, que d\u00f3na suport al Sant Imperi Rom\u00e0, lluita m\u00e9s amb catapultes, javelines, pesades maces de combat i altres instruments guerrers medievals. Lluny, s'observa la torre de les fortificacions gibel\u00b7lines amb vista al mar Adri\u00e0tic.", "qas": [{"answers": [{"text": "contra els gibel\u00b7lins", "answer_start": 101}], "id": "P_583_C_3496_Q1", "question": "Contra qui est\u00e0 en guerra Rimini?"}, {"answers": [{"text": "del Papa", "answer_start": 142}], "id": "P_583_C_3496_Q2", "question": "De qui s\u00f3n partidaris els gibel\u00b7lins?"}, {"answers": [{"text": "intercanvis de foc i de fletxes", "answer_start": 192}], "id": "P_583_C_3496_Q3", "question": "Qu\u00e8 es produeix des de dalt de la torre?"}, {"answers": [{"text": "al Sant Imperi Rom\u00e0", "answer_start": 308}], "id": "P_583_C_3496_Q4", "question": "A qui dona suport la fracci\u00f3 g\u00fcelfa dels Malatesta?"}, {"answers": [{"text": "amb catapultes, javelines, pesades maces de combat i altres instruments guerrers medievals", "answer_start": 340}], "id": "P_583_C_3496_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 lluita la fracci\u00f3 g\u00fcelfa dels Malatesta?"}]}, {"context": "Com a venjan\u00e7a per haver rebutjat la seva passi\u00f3, el macabre jove excita la gelosia de Gianciotto mitjan\u00e7ant insinuacions d'un roman\u00e7 entre Paolo i Francesca, especialment assenyalant que aquest ha tornat de Flor\u00e8ncia molt abans del que ho hauria d'haver fet. Enfurismat i demostrant tota la seva barb\u00e0rie, Gianciotto demanda proves, al\u00b7legant que si Malatestino menteix, no vacil\u00b7lar\u00e0 a assassinar-lo sense pietat. Amb gran mal\u00edcia, el seu germ\u00e0 li diu que nom\u00e9s ha d'esperar al vespre, conc\u00f3rrer a la seva habitaci\u00f3 matrimonial, i obtindr\u00e0 l'evid\u00e8ncia. Malatestino pregunta al seu germ\u00e0: Vols fer-ho aquesta mateixa nit?, a la qual cosa Gianciotto respon amb una prolongada frase, exclamant tan sols: Voglio! (Vull!). Les seves paraules es transformen en la sent\u00e8ncia de mort dels amants.", "qas": [{"answers": [{"text": "un roman\u00e7 entre Paolo i Francesca", "answer_start": 124}], "id": "P_583_C_3497_Q1", "question": "Qu\u00e8 insinua el macabre jove?"}, {"answers": [{"text": "Paolo", "answer_start": 140}], "id": "P_583_C_3497_Q2", "question": "Qui havia tornat de Flor\u00e8ncia segons el macabre jove?"}, {"answers": [{"text": "proves", "answer_start": 326}], "id": "P_583_C_3497_Q3", "question": "Qu\u00e8 demana Gianciotto a Malatestino?"}, {"answers": [{"text": "assassinar-lo", "answer_start": 388}], "id": "P_583_C_3497_Q4", "question": "Quin seria el c\u00e0stig que li imposaria Gianciotto a Malatestino si mentia?"}, {"answers": [{"text": "a la seva habitaci\u00f3 matrimonial", "answer_start": 498}], "id": "P_583_C_3497_Q5", "question": "On havia de conc\u00f3rrer Gianciotto al vespre?"}]}, {"context": "Es presenta Gianciotto, felicitant al seu germ\u00e0 amb la seva f\u00e8rria brutalitat, i exclama victori\u00f3s la not\u00edcia que Paolo ha estat elegit capit\u00e0 del Poble i de la comuna de Flor\u00e8ncia, ciutat a la qual ha de partir immediatament. Abans de retirar-se, Paolo, el seu germ\u00e0 i Francesca beuen un brindis, mentre els amants intercanvien apassionades mirades. Malatestino, el seu germ\u00e0 menor, \u00e9s portat ferit en escena. Ha perdut un ull en la lluita, per\u00f2 desplegant gran coratge vol continuar lluitant. Els Malatesta festegen novament la seva vict\u00f2ria.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb la seva f\u00e8rria brutalitat", "answer_start": 48}], "id": "P_583_C_3498_Q1", "question": "Com felicita Gianciotto al seu germ\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Flor\u00e8ncia", "answer_start": 171}], "id": "P_583_C_3498_Q3", "question": "A quina ciutat ha de partir Paolo immediatament?"}, {"answers": [{"text": "apassionades mirades", "answer_start": 329}], "id": "P_583_C_3498_Q4", "question": "Qu\u00e8 intercanvien els amants?"}, {"answers": [{"text": "en la lluita", "answer_start": 428}], "id": "P_583_C_3498_Q5", "question": "On ha perdut Malatestino un ull?"}]}]}, {"title": "Nebulosa del Cranc", "paragraphs": [{"context": "Els tr\u00e0nsits lunars s'han usat per tra\u00e7ar un mapa de les emissions de raigs X de la nebulosa. Abans del llan\u00e7ament de sat\u00e8l\u00b7lits dedicats a l'observaci\u00f3 de raigs X, com el XMM-Newton o el Chandra, els telescopis d'observaci\u00f3 de raigs X generalment tenien molt poca resoluci\u00f3 \u00f2ptica. En canvi, la posici\u00f3 de la Lluna \u00e9s coneguda amb molta precisi\u00f3; aix\u00ed, quan aquesta passa pel davant de la nebulosa, les variacions en la claror de la nebulosa poden usar-se per elaborar mapes d'emissions de raigs X.[27] Quan els raigs X van ser observats per primera vegada des de la nebulosa, es va aprofitar una ocultaci\u00f3 lunar per determinar la posici\u00f3 exacta del seu origen.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "per tra\u00e7ar un mapa de les emissions de raigs X de la nebulosa", "answer_start": 31}], "id": "P_257_C_1537_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 s'han usat els tr\u00e0nsits lunars?"}, {"answers": [{"text": "a l'observaci\u00f3 de raigs X", "answer_start": 138}], "id": "P_257_C_1537_Q2", "question": "A qu\u00e8 es dedicaven els sat\u00e8l\u00b7lits que es llan\u00e7aven?"}, {"answers": [{"text": "la posici\u00f3 de la Lluna", "answer_start": 293}], "id": "P_257_C_1537_Q3", "question": "Qu\u00e8 es coneix amb molta precisi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "molt poca", "answer_start": 255}], "id": "P_257_C_1537_Q4", "question": "Quina resoluci\u00f3 \u00f2ptica tenien els telescopis d'observaci\u00f3 de raigs X?"}, {"answers": [{"text": "la Lluna", "answer_start": 307}], "id": "P_257_C_1537_Q5", "question": "Qu\u00e8 passa pel davant de la nebulosa?"}]}, {"context": "An\u00e0lisis recents d'aquests documents hist\u00f2rics han revelat que la supernova que va crear la nebulosa del Cranc probablement va apar\u00e8ixer a l'abril o principis de maig del 1054, arribant al seu m\u00e0xim esclat a una magnitud aparent d'entre \u22127 i \u22124,5 al juliol, sent m\u00e9s brillant que qualsevol altre objecte celeste a la nit excepte la Lluna. La supernova va ser visible a ull nu durant aproximadament dos anys despr\u00e9s de la seva primera observaci\u00f3.[8] Gr\u00e0cies a les observacions escrites dels astr\u00f2noms orientals el 1054, la nebulosa del Cranc es va convertir en el primer objecte astron\u00f2mic del qual es va poder determinar una relaci\u00f3 amb una explosi\u00f3 de supernova.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant aproximadament dos anys", "answer_start": 376}], "id": "P_257_C_1538_Q1", "question": "Quant de temps va ser visible a ull nu la supernova que va crear la nebulosa del Cranc des de la seva primera observaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a l'abril o principis de maig del 1054", "answer_start": 137}], "id": "P_257_C_1538_Q4", "question": "Quan va apar\u00e8ixer la supernova que va crear la nebulosa del Cranc?"}, {"answers": [{"text": "d'entre \u22127 i \u22124,5", "answer_start": 229}], "id": "P_257_C_1538_Q5", "question": "A quina magnitud aparent va arribar la supernova que va crear la nebulosa del Cranc quan va arribar al seu m\u00e0xim esclat?"}]}, {"context": "Els p\u00falsars s\u00f3n la font de potents radiacions electromagn\u00e8tiques emeses en polsos breus i constants, amb una freq\u00fc\u00e8ncia de moltes vegades per segon. Van ser un gran misteri quan es van descobrir el 1967, i l'equip que va identificar el primer p\u00falsar va considerar la possibilitat que podia ser un senyal d'una civilitzaci\u00f3 avan\u00e7ada.[20] Tot i aix\u00f2, el descobriment d'una font de r\u00e0dio polsant al centre de la nebulosa del Cranc va representar una clara evid\u00e8ncia que els p\u00falsars no eren senyals d'\u00e9ssers extraterrestres sin\u00f3 que es formaven a partir d'explosions de supernoves. Actualment, se sap que s\u00f3n estrelles de neutrons de r\u00e0pida rotaci\u00f3, els potents camps magn\u00e8tics de les quals concentren les seves emissions de radiaci\u00f3 en raigs estrets. L'eix del camp magn\u00e8tic no est\u00e0 alineat amb el de la seva rotaci\u00f3 i la direcci\u00f3 del feix escombra el cel seguint un cercle. Quan, per atzar, la direcci\u00f3 d'un feix creua la Terra, el pols pot ser observat. Aix\u00ed, la freq\u00fc\u00e8ncia dels polsos \u00e9s una mesura de la velocitat de rotaci\u00f3 de l'estrella de neutrons.", "qas": [{"answers": [{"text": "Els p\u00falsars", "answer_start": 0}], "id": "P_257_C_1539_Q1", "question": "Quina \u00e9s la font de potents radiacions electromagn\u00e8tiques?"}, {"answers": [{"text": "1967", "answer_start": 198}], "id": "P_257_C_1539_Q2", "question": "Quan es van descobrir els p\u00falsars?"}, {"answers": [{"text": "la possibilitat que podia ser un senyal d'una civilitzaci\u00f3 avan\u00e7ada", "answer_start": 264}], "id": "P_257_C_1539_Q3", "question": "Qu\u00e8 va considerar l'equip que va descobrir els p\u00falsars?"}, {"answers": [{"text": "el descobriment d'una font de r\u00e0dio polsant al centre de la nebulosa del Cranc", "answer_start": 349}], "id": "P_257_C_1539_Q4", "question": "Quina evid\u00e8ncia es va trobar que va determinar que els p\u00falsars no eren senyals d'\u00e9ssers extraterrestres?"}, {"answers": [{"text": "seguint un cercle", "answer_start": 853}], "id": "P_257_C_1539_Q5", "question": "Com escombra el cel la direcci\u00f3 del feix dels p\u00falsars?"}]}, {"context": "Rastrejant l'origen de l'expansi\u00f3 consistentment, i utilitzant la seva velocitat com s'observa avui dia, \u00e9s possible determinar la data de la formaci\u00f3 de la nebulosa, \u00e9s a dir, la data de l'explosi\u00f3 de la supernova. Fent aquest c\u00e0lcul s'obt\u00e9 una data que correspon a diverses d\u00e8cades despr\u00e9s de l'any 1054. Una explicaci\u00f3 plausible d'aquest desfasament seria que la velocitat d'expansi\u00f3 no ha estat sempre uniforme, sin\u00f3 que s'ha accelerat despr\u00e9s de l'explosi\u00f3 de la supernova.[13] Aquesta acceleraci\u00f3 seria deguda a l'energia del p\u00falsar que alimentaria el camp magn\u00e8tic de la nebulosa, que s'expandeix i empeny els filaments de la nebulosa cap a l'exterior.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "diverses d\u00e8cades despr\u00e9s de l'any 1054", "answer_start": 267}], "id": "P_257_C_1540_Q1", "question": "Amb quina data es correspon la formaci\u00f3 de la nebulosa?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s de l'explosi\u00f3 de la supernova", "answer_start": 440}], "id": "P_257_C_1540_Q2", "question": "Quan s'ha accelerat la velocitat d'expansi\u00f3 de la nebulosa?"}, {"answers": [{"text": "l'energia del p\u00falsar", "answer_start": 518}], "id": "P_257_C_1540_Q3", "question": "Qu\u00e8 alimentaria el camp magn\u00e8tic de la nebulosa?"}, {"answers": [{"text": "cap a l'exterior", "answer_start": 642}], "id": "P_257_C_1540_Q4", "question": "Cap on empeny els filaments de la nebulosa el camp magn\u00e8tic?"}]}, {"context": "Els models te\u00f2rics d'explosions de supernoves suggereixen que l'estrella progenitora que cre\u00e0 la nebulosa del Cranc podria tenir una massa d'entre vuit i dotze masses solars. Les estrelles amb una massa inferior a vuit masses solars s\u00f3n considerades massa lleugeres com per produir explosions de supernova, i finalitzen la seva vida produint una nebulosa planet\u00e0ria, mentre que les que tenen m\u00e9s de dotze masses solars produ\u00efxen una nebulosa amb una composici\u00f3 qu\u00edmica diferent a l'observada en el cas de la nebulosa del Cranc.[25] Per estimar la massa de la nebulosa es mesura la quantitat total de llum emesa, donada la temperatura i la densitat de la nebulosa, i es dedu\u00efx la massa requerida per emetre la llum observada. Les estimacions oscil\u00b7len entre una i cinc masses solars, sent el valor generalment acceptat de dues o tres masses solars.[25] S'estima que la massa de l'estrella de neutrons estaria compresa entre 1,4 i 2 masses solars.", "qas": [{"answers": [{"text": "d'entre vuit i dotze masses solars", "answer_start": 139}], "id": "P_257_C_1541_Q1", "question": "Quina massa podria tenir l'estrella progenitora que cre\u00e0 la nebulosa del Cranc?"}, {"answers": [{"text": "massa lleugeres", "answer_start": 250}], "id": "P_257_C_1541_Q2", "question": "Com s\u00f3n considerades les estrelles amb una massa inferior a vuit masses solars per produir explosions de supernova?"}, {"answers": [{"text": "entre 1,4 i 2 masses solars.", "answer_start": 917}], "id": "P_257_C_1541_Q3", "question": "En quant s'estima que estaria compresa la massa de l'estrella de neutrons?"}, {"answers": [{"text": "Els models te\u00f2rics d'explosions de supernoves", "answer_start": 0}], "id": "P_257_C_1541_Q4", "question": "Qu\u00e8 suggereix que l'estrella progenitora que cre\u00e0 la nebulosa del Cranc podria tenir una massa d'entre vuit i dotze masses solars?"}, {"answers": [{"text": "produint una nebulosa planet\u00e0ria", "answer_start": 333}], "id": "P_257_C_1541_Q5", "question": "Com finalitzen la seva vida les estrelles amb una massa inferior a vuit masses solars?"}]}]}, {"title": "L'Amour de loin", "paragraphs": [{"context": "Aquesta \u00f2pera va marcar l'inici d'una fruct\u00edfera relaci\u00f3 amb l'escriptor liban\u00e8s Amin Maalouf, continuada el 2006 amb l'estrena de la seva segona \u00f2pera, Adriana Mater, a l'\u00d2pera de Par\u00eds. L'Amour de loin \u00e9s una bella hist\u00f2ria de Maalouf que recupera el to i el temari de la l\u00edrica proven\u00e7al. Del segle xii al XXI, del lla\u00fct del trobador a l'orquestra moderna, de l'Aquit\u00e0nia al L\u00edban, del gaudi corporal a l'ideal: s\u00f3n dist\u00e0ncies enormes que Maalouf i Saariaho no salven, sin\u00f3 que aprofiten, i el resultat \u00e9s una \u00f2pera de ressons variats sorprenentment propera.[9] La m\u00fasica de Kaija Saariaho a L'Amour de loin \u00e9s una \u00e0mplia escena sonora que barreja melodies medievals a un estil espectral. El seu ritme gaireb\u00e9 susp\u00e8s amaga una transformaci\u00f3 lenta i gaireb\u00e9 cont\u00ednua.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'\u00d2pera de Par\u00eds", "answer_start": 168}], "id": "P_474_C_2839_Q1", "question": "On es va estrenar Adriana Mater?"}, {"answers": [{"text": "de la l\u00edrica proven\u00e7al", "answer_start": 268}], "id": "P_474_C_2839_Q3", "question": "D'on recupera Maalouf el to i el temari en L'Amour de loin?"}, {"answers": [{"text": "Del segle xii al XXI, del lla\u00fct del trobador a l'orquestra moderna, de l'Aquit\u00e0nia al L\u00edban, del gaudi corporal a l'ideal", "answer_start": 292}], "id": "P_474_C_2839_Q4", "question": "Quines s\u00f3n les dist\u00e0ncies enormes que aprofiten Maalouf i Saariaho?"}, {"answers": [{"text": "una \u00e0mplia escena sonora que barreja melodies medievals a un estil espectral", "answer_start": 614}], "id": "P_474_C_2839_Q5", "question": "Com \u00e9s la m\u00fasica de Kaija Saariaho a L'Amour de loin?"}]}, {"context": "La trama tracta sobre Jaufr\u00e9 Rudel, que cansat de la seva vida a la cort, s'assabenta per un pelegr\u00ed de l'exist\u00e8ncia, a l'altra banda del mar, d'un amor perfecte en la persona de la comtessa de Cl\u00e9mence. Sedu\u00eft per les paraules d'aquest pelegr\u00ed i capturat pel desig d'un amor pur i distant, Jaufr\u00e9 decideix creuar el mar fins a aconseguir el seu somni. Mentrestant, el pelegr\u00ed ha revelat a Cl\u00e9mence de la pres\u00e8ncia d'un home que parla d'ella en les seves can\u00e7ons i l'envaeix una passi\u00f3 i una nova esperan\u00e7a. El viatge estar\u00e0 ple d'ansietat i malaltia, conduint Jaufr\u00e9 no envers l'amor sin\u00f3 envers la mort. Nom\u00e9s l'\u00abamor de lluny\u00bb \u00e9s possible.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la seva vida a la cort", "answer_start": 47}], "id": "P_474_C_2840_Q1", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 cansat Jaufr\u00e9 Rudel?"}, {"answers": [{"text": "per un pelegr\u00ed", "answer_start": 86}], "id": "P_474_C_2840_Q2", "question": "Com s'assabenta Jaufr\u00e9 Rudel de l'exist\u00e8ncia d'un amor perfecte?"}, {"answers": [{"text": "creuar el mar", "answer_start": 307}], "id": "P_474_C_2840_Q4", "question": "Qu\u00e8 decideix Jaufr\u00e9 Rudel per a aconseguir el seu somni?"}, {"answers": [{"text": "d'ansietat i malaltia", "answer_start": 529}], "id": "P_474_C_2840_Q5", "question": "De qu\u00e8 estar\u00e0 ple el viatge de Jaufr\u00e9 Rudel?"}]}, {"context": "Jaufr\u00e9 Rudel, pr\u00edncep de Blaia, est\u00e0 cansat dels plaers de la vida i desitja un amor diferent, lluny\u00e0, per\u00f2 compr\u00e8n que \u00e9s inversemblant que pugui arribar a trobar-lo. El cor, conformat pels seus antics companys, riu dels seus somnis i li diu que la dona per la qual ell canta no existeix. No obstant aix\u00f2, un pelegr\u00ed, arribat recentment de l'estranger, li diu a Jaufr\u00e9 que existeix aquesta dona, de fet, perqu\u00e8 ell l'ha trobat. Jaufr\u00e9 llavors es dedica nom\u00e9s a pensar en ella.", "qas": [{"answers": [{"text": "pr\u00edncep de Blaia", "answer_start": 14}], "id": "P_474_C_2841_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Jaufr\u00e9 Rudel?"}, {"answers": [{"text": "dels plaers de la vida", "answer_start": 44}], "id": "P_474_C_2841_Q2", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 cansat Jaufr\u00e9 Rudel?"}, {"answers": [{"text": "un amor diferent, lluny\u00e0", "answer_start": 77}], "id": "P_474_C_2841_Q3", "question": "Qu\u00e8 desitja Jaufr\u00e9 Rudel?"}, {"answers": [{"text": "El cor", "answer_start": 168}], "id": "P_474_C_2841_Q4", "question": "Qui riu dels somnis de Jaufr\u00e9 Rudel?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s a pensar en ella", "answer_start": 454}], "id": "P_474_C_2841_Q5", "question": "A qu\u00e8 es dedica Jaufr\u00e9 des que un pelegr\u00ed arribat de l'estranger li va dir que la dona amb la que somniava existia?"}]}, {"context": "L'Amour de loin tracta de grans emocions, i el que li falta de teatralitat exterior es veu compensat en la intensitat i la profunditat amb qu\u00e8 se sondeja la psicologia dels seus personatges. L'orquestra i el cor s\u00f3n vehicles per fer audibles els estats dels amants de la ment, que sovint s'enterboleixen amb el conflicte i l'ansietat, i la m\u00fasica \u00e9s, en conseq\u00fc\u00e8ncia turbulenta, de gran abast, i sovint molt alta. En aquest sentit est\u00e0 m\u00e9s a prop en el to de Tristany i Isolda que de Pell\u00e9as et M\u00e9lisande, dues trag\u00e8dies d'amor frustrat que s'assemblen en certa manera. L'obra compta amb una paleta orquestral enlluernadora, una h\u00e0bil barreja de les tradicions musicals medievals i contempor\u00e0nies, i una preciosa escriptura vocal.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "de grans emocions", "answer_start": 23}], "id": "P_474_C_2842_Q1", "question": "De qu\u00e8 tracta L'Amour de loin?"}, {"answers": [{"text": "la intensitat i la profunditat amb qu\u00e8 se sondeja la psicologia dels seus personatges", "answer_start": 104}], "id": "P_474_C_2842_Q2", "question": "Qu\u00e8 compens\u00e0 la falta de teatralitat exterior de L'Amour de loin?"}, {"answers": [{"text": "de Tristany i Isolda que de Pell\u00e9as et M\u00e9lisande", "answer_start": 456}], "id": "P_474_C_2842_Q3", "question": "De quin to est\u00e0 a prop L'Amour de loin?"}, {"answers": [{"text": "dues trag\u00e8dies d'amor frustrat", "answer_start": 506}], "id": "P_474_C_2842_Q4", "question": "Qu\u00e8 eren Tristany i Isolda i Pell\u00e9as et M\u00e9lisande?"}, {"answers": [{"text": "preciosa", "answer_start": 704}], "id": "P_474_C_2842_Q5", "question": "Com \u00e9s l'escriptura vocal de L'Amour de loin?"}]}, {"context": "A la versi\u00f3 parisenca del Ch\u00e2telet de novembre 2001, la soprano repeteix (tamb\u00e9 havia estrenat el Saint Fran\u00e7ois d'Assise de Messiaen interpretant l'\u00e0ngel), per\u00f2 el bar\u00edton va ser Gerald Finley, mentre que el pelegr\u00ed va anar a c\u00e0rrec de la mezzosoprano finlandesa Lilli Paasikivi. La de Santa Fe fou l'estiu de 2002. Presentacions posteriors es van portar a terme al Stadttheater de Berna, Su\u00efssa (desembre de 2001) i m\u00e9s tard a Darmstadt, Alemanya el 2003, i a l'\u00d2pera Nacional de Finl\u00e0ndia a H\u00e8lsinki el 2004.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "la soprano", "answer_start": 53}], "id": "P_474_C_2843_Q1", "question": "Qui repeteix a la versi\u00f3 parisenca del Ch\u00e2telet de novembre 2001?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00e0ngel", "answer_start": 147}], "id": "P_474_C_2843_Q2", "question": "Qu\u00e8 havia interpretat la soprano en Saint Fran\u00e7ois d'Assise de Messiaen?"}, {"answers": [{"text": "Gerald Finley", "answer_start": 180}], "id": "P_474_C_2843_Q3", "question": "Qui va ser el bar\u00edton en la versi\u00f3 parisenca?"}, {"answers": [{"text": "el pelegr\u00ed", "answer_start": 206}], "id": "P_474_C_2843_Q4", "question": "A qui va interpretar la mezzonsoprano finlandesa Lilli Paasikivi?"}, {"answers": [{"text": "2004", "answer_start": 506}], "id": "P_474_C_2843_Q5", "question": "Quan es va fer la representaci\u00f3 de l'obra a l'\u00d2pera Nacional de Finl\u00e0ndia a H\u00e8lsinki?"}]}, {"context": "Per la temporada 2016-2017 est\u00e0 prevista la seva representaci\u00f3 al Metropolitan Opera de Nova York. Es tracta de la segona vegada que el Metropolitan programa una \u00f2pera escrita per una dona. Anteriorment, el 1903, es va representar Der Wald, de la compositora anglesa i defensora dels drets de la dona Ethel Smyth.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Metropolitan Opera de Nova York", "answer_start": 66}], "id": "P_474_C_2844_Q1", "question": "On est\u00e0 prevista la representaci\u00f3 per la temporada 2016-2017?"}, {"answers": [{"text": "per una dona", "answer_start": 176}], "id": "P_474_C_2844_Q2", "question": "Per qui ha estat escrita l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "1903", "answer_start": 207}], "id": "P_474_C_2844_Q3", "question": "Quan es va representar Der Wald?"}, {"answers": [{"text": "compositora anglesa i defensora dels drets de la dona", "answer_start": 247}], "id": "P_474_C_2844_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Ethel Smyth?"}, {"answers": [{"text": "Ethel Smyth", "answer_start": 301}], "id": "P_474_C_2844_Q5", "question": "Qui va compondre Der Wald?"}]}]}, {"title": "Schwertmannita", "paragraphs": [{"context": "Aquest procediment es duu a terme a partir de la construcci\u00f3 d'un sistema reactiu a escala de laboratori que optimitza tant l'oxidaci\u00f3 i precipitaci\u00f3 del ferro com la producci\u00f3 de schwertmannita neta (sense impureses), fins i tot quan l'aigua de la mina cont\u00e9 metalls dissolts. Aquest sistema utilitza Ferrovum myxofaciens, un betaproteobacteri acid\u00f2fil.[48] El sistema compr\u00e8n tres m\u00f2duls (reactors) connectats entre si en mode de flux continu. El ferro ferr\u00f3s s'oxida microbiol\u00f2gicament al primer reactor; la schwertmannita precipita al segon reactor; i finalment les traces de ferro soluble que encara queden a l'aigua s\u00f3n eliminades al tercer reactor.[47]", "qas": [{"answers": [{"text": "tant l'oxidaci\u00f3 i precipitaci\u00f3 del ferro com la producci\u00f3 de schwertmannita neta", "answer_start": 119}], "id": "P_153_C_913_Q1", "question": "Qu\u00e8 optimitza el sistema reactiu a escala de laboratori?"}, {"answers": [{"text": "Ferrovum myxofaciens", "answer_start": 302}], "id": "P_153_C_913_Q2", "question": "Quin betaproteobacteri acid\u00f2fil utilitza el sistema?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 378}], "id": "P_153_C_913_Q3", "question": "Quants reactors compr\u00e8n el sistema?"}, {"answers": [{"text": "entre si en mode de flux continu", "answer_start": 412}], "id": "P_153_C_913_Q4", "question": "Com estan connectats els reactors del sistema?"}, {"answers": [{"text": "al primer reactor", "answer_start": 489}], "id": "P_153_C_913_Q5", "question": "On s'oxida microbiol\u00f2gicament el ferro ferr\u00f3s?"}]}, {"context": "La schwertmannita \u00e9s un mineral de baixa cristal\u00b7linitat amb una alta \u00e0rea espec\u00edfica que oscil\u00b7la entre els 100 i 200 m2/g. La majoria d'esp\u00e8cimens estan formats per petites part\u00edcules esf\u00e8riques o el\u00b7l\u00edptiques d'entre 200 i 500 nm de di\u00e0metre que formen agregats. Les estructures que se solen observar estan formades per agulletes d'amplades entre 2 i 4 nm i llargades entre 60 i 90 nm. La schwermannita presenta un color groc marr\u00f3, marr\u00f3 groguenc o marr\u00f3 ataronjat depenent de les impureses o el contingut de ferro. Per la mida extremadament petita dels grans minerals, molts par\u00e0metres \u00f2ptics no han estat calculats per la impossibilitat de dur a terme les an\u00e0lisis; per exemple, no s'ha pogut mesurar la densitat del mineral, tot i que els c\u00e0lculs aproximats mitjan\u00e7ant els valors de la cel\u00b7la unitat donen valors entre 3,77 i 3,99 g/cm3. El seu pes molecular \u00e9s de 1.545,76 g/mol.[2][1]", "qas": [{"answers": [{"text": "un mineral de baixa cristal\u00b7linitat", "answer_start": 21}], "id": "P_153_C_914_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la schwertmannita?"}, {"answers": [{"text": "per agulletes d'amplades entre 2 i 4 nm i llargades entre 60 i 90 nm", "answer_start": 319}], "id": "P_153_C_914_Q2", "question": "Com estan formades les estructures?"}, {"answers": [{"text": "groc marr\u00f3, marr\u00f3 groguenc o marr\u00f3 ataronjat", "answer_start": 424}], "id": "P_153_C_914_Q3", "question": "Quins colors pot presentar la schwermannita?"}, {"answers": [{"text": "depenent de les impureses o el contingut de ferro", "answer_start": 469}], "id": "P_153_C_914_Q4", "question": "Per qu\u00e8 pot presentar diferents colors?"}, {"answers": [{"text": "1.545,76 g/mol", "answer_start": 872}], "id": "P_153_C_914_Q5", "question": "Quin pes molecular t\u00e9 la schwermannita?"}]}, {"context": "La schwertmannita presenta un color marr\u00f3 groguenc o ataronjat, una duresa d'1 a 2 a l'escala de Mohs i una llu\u00efssor terrosa. La ratlla que presenta la schwertmannita \u00e9s de color groc; i es troba tot formant h\u00e0bits en crosta o agregats; tamb\u00e9 es pot trobar en morfologies en forma d'eri\u00e7\u00f3 (de l'angl\u00e8s hedgehog habit), que consisteixen en cristalls microm\u00e8trics disposats radialment com si fossin les espines d'un eri\u00e7\u00f3. La schwertmannita es troba entre els minerals que constitueixen les limonites (un conjunt de minerals de ferro, principalment \u00f2xids i hidr\u00f2xids, que presenten un aspecte molt semblant entre ells).[10] Entre aquests minerals s'hi troben la magnetita, l'hematites, la lepidocrocita i/o la jarosita, en proporcions variables. Aix\u00f2 afegeix un problema a l'hora d'identificar de visu la schwertmannita, ja que molts d'aquests minerals presenten caracter\u00edstiques semblants, quan no es troben ben cristal\u00b7litzats, com \u00e9s el cas de l'ambient en el qual se solen trobar associats amb aquesta. Tamb\u00e9 pot ser complicat diferenciar-la de minerals relacionats amb la seva estructura i composici\u00f3 qu\u00edmica com ara l'hidrobasaluminita. A continuaci\u00f3 es comparen les caracter\u00edstiques de la schwertmannita amb els diferents minerals susceptibles de ser confosos amb aquesta:", "qas": [{"answers": [{"text": "d'1 a 2", "answer_start": 75}], "id": "P_153_C_915_Q1", "question": "Quina duresa en la escala de Mohs presenta la schwertmannita?"}, {"answers": [{"text": "groc", "answer_start": 179}], "id": "P_153_C_915_Q2", "question": "De quin color es la ratlla que presenta?"}, {"answers": [{"text": "un conjunt de minerals de ferro, principalment \u00f2xids i hidr\u00f2xids", "answer_start": 500}], "id": "P_153_C_915_Q3", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n les limonites?"}, {"answers": [{"text": "en cristalls microm\u00e8trics disposats radialment com si fossin les espines d'un eri\u00e7\u00f3", "answer_start": 336}], "id": "P_153_C_915_Q4", "question": "En qu\u00e8 consisteixen les morfologies en forma d'eri\u00e7\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "limonites", "answer_start": 489}], "id": "P_153_C_915_Q5", "question": "Quin tipus de mineral \u00e9s la jarosita?"}]}, {"context": "La precipitaci\u00f3 i creixement de la schwertmannita en condicions naturals presenta una velocitat elevada. Els 5 primers dies les part\u00edcules poden arribar a cr\u00e9ixer 120 \u00b5m.[30] En els casos pr\u00e0ctics on s'ha pogut fer m\u00e9s lent el creixement de la schwertmannita s'han pogut observar morfologies estrellades, on les agulles de schwertmannita que les formen presenten la superf\u00edcie de goetita a causa de la transformaci\u00f3 de la schwertmannita a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva metaestabilitat.[31] La transformaci\u00f3 de la schwertmannita a goetita ha estat comprovada a partir d'estudis en minerals sint\u00e8tics.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "elevada", "answer_start": 96}], "id": "P_153_C_916_Q1", "question": "Com \u00e9s la velocitat de precipitaci\u00f3 i creixement en condicions naturals?"}, {"answers": [{"text": "120 \u00b5m", "answer_start": 163}], "id": "P_153_C_916_Q2", "question": "Quant poden arribar a cr\u00e9ixer les part\u00edcules en 5 dies?"}, {"answers": [{"text": "En els casos pr\u00e0ctics on s'ha pogut fer m\u00e9s lent el creixement", "answer_start": 175}], "id": "P_153_C_916_Q3", "question": "On s'han pogut observar morfologies estrellades?"}, {"answers": [{"text": "La transformaci\u00f3 de la schwertmannita a goetita", "answer_start": 484}], "id": "P_153_C_916_Q4", "question": "Qu\u00e8 ha estat comprovat a partir d'estudis en minerals sint\u00e8tics?"}]}, {"context": "Tal com es pot observar a les imatges, els minerals relacionats presenten caracter\u00edstiques molt diferents de la schwertmannita a primer cop d'ull. Aix\u00f2 es deu a la difer\u00e8ncia de composicions. Tot i que aquests minerals presenten estructures, f\u00f3rmules i ambients de formaci\u00f3 semblants a la schwertmannita, molts presenten elements crom\u00f2fors com el coure que donen les t\u00edpiques coloracions blaves o verdoses.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "caracter\u00edstiques molt diferents de la schwertmannita", "answer_start": 74}], "id": "P_153_C_918_Q1", "question": "Qu\u00e8 presenten a primer cop d'ull els minerals relacionats?"}, {"answers": [{"text": "es deu a la difer\u00e8ncia de composicions", "answer_start": 152}], "id": "P_153_C_918_Q2", "question": "Per qu\u00e8 els materials relacionats presenten caracter\u00edstiques molt diferents de la schwertmannita?"}, {"answers": [{"text": "blaves o verdoses", "answer_start": 388}], "id": "P_153_C_918_Q3", "question": "Quines coloracions presenten molts dels minerals relacionats?"}, {"answers": [{"text": "coure", "answer_start": 347}], "id": "P_153_C_918_Q4", "question": "Quin element crom\u00f2for presenten molts dels minerals relacionats?"}]}]}, {"title": "Arrel c\u00fabica", "paragraphs": [{"context": "Per exemple: cal construir un dip\u00f2sit en forma de cub per contenir 200 litres (0,2      m  3     {\\displaystyle m^{3}}  ). Quants metres quadrats de xapa caldran? Com que la superf\u00edcie de cada cara \u00e9s la longitud de l'aresta al quadrat i hi ha sis cares, la superf\u00edcie de xapa ser\u00e0:     s = 6  a  2     {\\displaystyle s=6a^{2}}  . Cal trobar la longitud de l'aresta que \u00e9s l'arrel c\u00fabica del volum:", "qas": [{"answers": [{"text": "200", "answer_start": 67}], "id": "P_201_C_1201_Q1", "question": "Quants litres ha de contenir el dip\u00f2sit?"}, {"answers": [{"text": "cub", "answer_start": 50}], "id": "P_201_C_1201_Q2", "question": "Quina forma ha de tenir?"}, {"answers": [{"text": "l'arrel c\u00fabica del volum", "answer_start": 373}], "id": "P_201_C_1201_Q4", "question": "Com es calcula la longitud de l'aresta?"}]}, {"context": "Hi ha un m\u00e8tode simple per calcular arrels c\u00fabiques amb calculadores que nom\u00e9s tenen la funci\u00f3 arrel quadrada. Aquest m\u00e8tode nom\u00e9s requereix els botons de multiplicar i arrel quadrada. No cal mem\u00f2ria. El m\u00e8tode \u00e9s el seg\u00fcent:", "qas": [{"answers": [{"text": "simple", "answer_start": 16}], "id": "P_201_C_1203_Q1", "question": "Com \u00e9s el m\u00e8tode per calcular arrels c\u00fabiques?"}, {"answers": [{"text": "calculadores que nom\u00e9s tenen la funci\u00f3 arrel quadrada", "answer_start": 56}], "id": "P_201_C_1203_Q2", "question": "Amb quines calculadores s'usa?"}, {"answers": [{"text": "multiplicar i arrel quadrada", "answer_start": 155}], "id": "P_201_C_1203_Q3", "question": "Quin botons requereix aquest m\u00e8tode?"}, {"answers": [{"text": "mem\u00f2ria", "answer_start": 192}], "id": "P_201_C_1203_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el que no cal?"}]}, {"context": "Per tant, si s'agrupen les xifres de tres en tres comen\u00e7ant per la dreta, el cub del nombre format per les m xifres m\u00e9s significatives de l'arrel c\u00fabica \u00e9s m\u00e9s petit o igual que el nombre format pels m grups de xifres de m\u00e9s a l'esquerra. La idea \u00e9s anar trobant les xifres del resultat una per una comen\u00e7ant per la m\u00e9s significativa. La xifra m\u00e9s significativa es troba buscant un nombre de 1 a 9 que elevat al cub sigui m\u00e9s petit o igual que el primer grup de xifres. Per aix\u00f2 es fa servir o es memoritza la taula dels cubs d'aquests nombres:", "qas": [{"answers": [{"text": "comen\u00e7ant per la dreta", "answer_start": 50}], "id": "P_201_C_1204_Q1", "question": "Com s'han d'agrupar les xifres de tres en tres?"}, {"answers": [{"text": "anar trobant les xifres del resultat una per una", "answer_start": 250}], "id": "P_201_C_1204_Q2", "question": "Quina \u00e9s la idea?"}, {"answers": [{"text": "per la m\u00e9s significativa", "answer_start": 309}], "id": "P_201_C_1204_Q3", "question": "Per quina xifra comencem?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s petit o igual que el primer grup de xifres", "answer_start": 422}], "id": "P_201_C_1204_Q4", "question": "Com ha de ser el cub del nombre per trobar la xifra m\u00e9s significativa?"}]}, {"context": "En multiplicar nombres complexos amb notaci\u00f3 polar es multipliquen el m\u00f2duls i se sumen els angles. Per tant, per trobar un nombre complex que multiplicat per si mateix tres cops produeixi un nombre donat, n'hi haur\u00e0 prou amb trobar l'arrel c\u00fabica real del m\u00f2dul i dividir per tres l'angle. Com que en afegir     2 \u03c0   {\\displaystyle 2\\pi }   o     4 \u03c0   {\\displaystyle 4\\pi }   a un angle es torna a obtenir el mateix angle, el resultat de dividir per tres l'angle del complex inicial m\u00e9s aquests angles tamb\u00e9 donar\u00e0 un valor que correspondr\u00e0 a una arrel c\u00fabica (perqu\u00e8 despr\u00e9s en multiplicar-lo per tres s'obtindr\u00e0 l'angle inicial). No serveix de res seguir afegint altres m\u00faltiples d'una volta sencera perqu\u00e8 no s'obtenen m\u00e9s resultats.", "qas": [{"answers": [{"text": "En multiplicar nombres complexos amb notaci\u00f3 polar", "answer_start": 0}], "id": "P_201_C_1205_Q1", "question": "Quan es multipliquen els m\u00f2duls i es sumen els angles?"}, {"answers": [{"text": "trobar l'arrel c\u00fabica real del m\u00f2dul i dividir per tres l'angle", "answer_start": 226}], "id": "P_201_C_1205_Q2", "question": "Qu\u00e8 hem de fer per trobar un nombre complex que multiplicat per si mateix tres cops produeixi un nombre donat?"}, {"answers": [{"text": "a una arrel c\u00fabica", "answer_start": 544}], "id": "P_201_C_1205_Q3", "question": "A qu\u00e8 correspon el valor que donar\u00e0?"}]}]}, {"title": "\u0160\u00e1rka", "paragraphs": [{"context": "El 1887, amb trenta-quatre anys, Jan\u00e1\u010dek \u00e9s sobretot conegut a Brno, lloc de resid\u00e8ncia, per la seva activitat professional a l'Escola d'orgue, a l'escola secund\u00e0ria de l'Antic Brno, per la seva activitat en el cor de la societat coral Beseda, per la seva l'activitat com a director, aix\u00ed com per la seva ploma. Certament, algunes de les seves composicions van ser executades, sobretot sota la seva direcci\u00f3, a partir de 1875, incloent-hi dos cors recents del 1886. Jan\u00e1\u010dek havia compost principalment per a veu (majorit\u00e0riament cors), peces per a orgue, algunes peces per a piano i dues obres per a orquestra, limitades nom\u00e9s a les cordes (Suite i Idylle). Res feia suposar que abordaria un g\u00e8nere important, l'\u00f2pera.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "trenta-quatre", "answer_start": 13}], "id": "P_54_C_319_Q1", "question": "Quants anys tenia Jan\u00e1\u010dek l'any 1887?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00f2pera", "answer_start": 710}], "id": "P_54_C_319_Q2", "question": "Quin g\u00e8nere va abandonar Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "Beseda", "answer_start": 236}], "id": "P_54_C_319_Q4", "question": "En quina societat coral desenvolupava Jan\u00e1\u010dek la seva activitat?"}, {"answers": [{"text": "sota la seva direcci\u00f3", "answer_start": 386}], "id": "P_54_C_319_Q5", "question": "A partir de 1875, sota la direcci\u00f3 de qui principalment es van executar les composicions de Jan\u00e1\u010dek?"}]}, {"context": "El principal problema d'aquest t\u00edtol rau en la trama, m\u00e9s densa que el que li permet una \u00f2pera d'una hora de durada. Per\u00f2 musicalment, \u0160\u00e1rka \u00e9s imprescindible per entendre millor l'obra posterior del compositor. Encara que beu directament de la trag\u00e8dia fant\u00e0stica i cerimoniosa de Wagner, cont\u00e9 ja alguns elements molt caracter\u00edstics de l'autor, almenys la versi\u00f3 definitiva del compositor quan ja havia estrenat K\u00e0tia Kab\u00e0nova i La guineueta astuta i amb prou feines li quedava un any perqu\u00e8 ho fes El cas Makropoulos.[11] El text de Zeyer \u00e9s curull de Romanticisme, fins i tot de simbolisme wagneri\u00e0; l'heroi, Ctirad, recorda a Siegfried, i \u0160\u00e1rka a Isolde. Com a ferm antiwagneri\u00e0, Jan\u00e1\u010dek va haver de tallar certs fragments per desromantitzar tant com fos possible. Encara que l'estil de \u0160\u00e1rka neix en un drama tipus wagneri\u00e0, la m\u00fasica hi t\u00e9 molt poc a veure.[12] L'\u00f2pera t\u00e9 un tractament crispat i obstinat de la corda, amb disson\u00e0ncies, m\u00e9s en el vocal que en la seva rom\u00e0ntica instrumentaci\u00f3, com tindria posteriorment la Salom\u00e9 de Strauss, i una tensi\u00f3 creixent en el tractament dram\u00e0tico-musical dels personatges i la trag\u00e8dia a la qual es veuen abocats.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s densa que el que li permet una \u00f2pera d'una hora de durada", "answer_start": 54}], "id": "P_54_C_320_Q1", "question": "Com \u00e9s la trama?"}, {"answers": [{"text": "per entendre millor l'obra posterior del compositor", "answer_start": 159}], "id": "P_54_C_320_Q2", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s imprescindible \u0160\u00e1rka?"}, {"answers": [{"text": "Wagner", "answer_start": 282}], "id": "P_54_C_320_Q3", "question": "De quin compositor rep influ\u00e8ncia l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Siegfried", "answer_start": 631}], "id": "P_54_C_320_Q4", "question": "A qui recorda l'heroi Ctirad?"}, {"answers": [{"text": "Jan\u00e1\u010dek", "answer_start": 685}], "id": "P_54_C_320_Q5", "question": "Qui era antiwagneri\u00e0?"}]}, {"context": "El llibret de Julius Zeyer suavitza la brutalitat de la llegenda original txeca.[8] Zeyer va escriure el llibret amb l'esperan\u00e7a que Dvo\u0159\u00e1k el convertiria en una \u00f2pera, per\u00f2 aquest va preferir posar m\u00fasica a Armida.[9] Tot el que l'allunyava de la pesada influ\u00e8ncia austr\u00edaca interessava a Jan\u00e1\u010dek. Aquest drama el va captivar immediatament.[4] Jan\u00e1\u010dek va compondre l'\u00f2pera sense comptar amb el perm\u00eds de Zeyer, conven\u00e7ut que no hi hauria cap problema perqu\u00e8 aquest l'accept\u00e9s, per\u00f2 es va equivocar i el llibretista es va negar en vida a concedir l'autoritzaci\u00f3 pertinent, de manera que l'\u00f2pera va quedar arxivada i oblidada.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Tot el que l'allunyava de la pesada influ\u00e8ncia austr\u00edaca", "answer_start": 219}], "id": "P_54_C_321_Q1", "question": "Qu\u00e8 era el que interessava a Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "Julius Zeyer", "answer_start": 14}], "id": "P_54_C_321_Q2", "question": "Qui va escriure el llibret de l\u2019\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "que Dvo\u0159\u00e1k el convertiria en una \u00f2pera", "answer_start": 129}], "id": "P_54_C_321_Q3", "question": "Quina era l'esperan\u00e7a que tenia Zeyer en escriure el llibret?"}, {"answers": [{"text": "va quedar arxivada i oblidada", "answer_start": 595}], "id": "P_54_C_321_Q4", "question": "Qu\u00e8 li va passar a l'opera a causa de la negativa de Zeyer per concedir-li l'autoritzaci\u00f3 pertinent?"}]}, {"context": "Des de \u0160\u00e1rka fins al final de la seva vida, Jan\u00e1\u010dek va tenir especial inter\u00e8s per la m\u00fasica coral, com es pot observar en la intervenci\u00f3 dels cors en aquesta primera \u00f2pera, tot arribant a formular la seva pr\u00f2pia teoria sobre la melodia del llenguatge.[2] Tot i que la partitura mostra clarament les seves arrels del per\u00edode tardorom\u00e0ntic (en particular, recordant la m\u00fasica de Bed\u0159ich Smetana), les petjades del Jan\u00e1\u010dek madur ja es poden sentir en la m\u00fasica nerviosa i en\u00e8rgica, les frases asim\u00e8triques, i els ritmes no sincopats amb el seu enfocament original de l'harmonia.[8] \u0160\u00e1rka \u00e9s una \u00f2pera primerenca revisada per un compositor amb experi\u00e8ncia que s'havia convertit en un dels m\u00e9s grans compositors d'\u00f2pera del m\u00f3n, amb una interessant barreja d'estils.[5] Tot i aix\u00ed, \u0160\u00e1rka no deixa endevinar res del realisme que ser\u00e0 la gran conquesta del compositor a partir de Jen\u016ffa.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00fasica coral", "answer_start": 85}], "id": "P_54_C_322_Q1", "question": "Qu\u00e8 tenia especial inter\u00e8s per a Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "tardorom\u00e0ntic", "answer_start": 324}], "id": "P_54_C_322_Q2", "question": "A quin per\u00edode corresponen les arrels de la partitura?"}, {"answers": [{"text": "Bed\u0159ich Smetana", "answer_start": 377}], "id": "P_54_C_322_Q3", "question": "De quin compositor Jan\u00e1\u010dek recordava la m\u00fasica?"}, {"answers": [{"text": "Jen\u016ffa", "answer_start": 873}], "id": "P_54_C_322_Q4", "question": "A partir de quina obra de Jan\u00e1\u010dek es mostra realisme?"}, {"answers": [{"text": "una \u00f2pera", "answer_start": 588}], "id": "P_54_C_322_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s \u0160\u00e1rka?"}]}, {"context": "Composta el 1887, Jan\u00e1\u010dek va completar la partitura per a piano el 1888[8] i la va orquestrar parcialment abans que el compositor l'hagu\u00e9s de deixar a un costat, no podent obtenir el perm\u00eds per utilitzar el llibret. El 1918 finalment va tenir el vistiplau per fer-lo servir, i amb l'ajuda del seu estudiant Osvald Chlubna,[8] es va embarcar en una revisi\u00f3 i conclusi\u00f3 de l'obra, que es va estrenar a Brno l'11 de novembre de 1925 sota la direcci\u00f3 de Franti\u0161ek Neumann, amic del compositor, en honor del setant\u00e8 aniversari de Jan\u00e1\u010dek. Ning\u00fa en aquell moment va pensar que aquesta \u00f2pera podia fer ombra per a la grandiosa \u00f2pera de Fibich, ja ben establerta, que utilitza una font diferent per explicar la hist\u00f2ria \u0160\u00e1rka.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "1888", "answer_start": 67}], "id": "P_54_C_323_Q1", "question": "En quin any Jan\u00e1\u010dek va completar la partitura per a piano?"}, {"answers": [{"text": "1918", "answer_start": 219}], "id": "P_54_C_323_Q2", "question": "Quan se li va donar a Jan\u00e1\u010dek el vistiplau per utilitzar el llibret?"}, {"answers": [{"text": "Osvald Chlubna", "answer_start": 307}], "id": "P_54_C_323_Q3", "question": "Quin estudiant va ajudar en la revisi\u00f3 i conclusi\u00f3 de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Brno", "answer_start": 400}], "id": "P_54_C_323_Q4", "question": "On es va estrenar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Franti\u0161ek Neumann", "answer_start": 450}], "id": "P_54_C_323_Q5", "question": "Sota la direcci\u00f3 de qui es va estrenar l'obra?"}]}]}, {"title": "Uapit\u00ed", "paragraphs": [{"context": "A la tardor, els uapit\u00eds desenvolupen un pelatge m\u00e9s esp\u00e8s que contribueix a a\u00efllar-los durant l'hivern. Els mascles, femelles i cries de uapit\u00eds de Sib\u00e8ria i Nord-am\u00e8rica desenvolupen espesses crineres al coll; en canvi, les femelles i les cries de uapit\u00eds de Manx\u00faria i Alaska no ho fan.[11] A principis de l'estiu ja els ha caigut l'esp\u00e8s pelatge hivernal, i se sap que els uapit\u00eds es freguen contra arbres i altres objectes per treure's p\u00e8l de sobre. Tots els uapit\u00eds tenen taques petites a la gropa ben definides amb una cua curta. La coloraci\u00f3 canvia segons l'estaci\u00f3 i el tipus d'h\u00e0bitat: a l'hivern predomina una coloraci\u00f3 grisa o m\u00e9s clara, i a l'estiu un pelatge m\u00e9s vermell\u00f3s i fosc. Les subesp\u00e8cies que viuen en climes \u00e0rids tendeixen a tenir un pelatge m\u00e9s clar que les que viuen en boscos.[18] La majoria tenen un pelatge clar groc-marr\u00f3 a taronja-marr\u00f3 que contrasta amb el p\u00e8l marr\u00f3 fosc que apareix al cap, coll i les potes durant l'estiu. Els uapit\u00eds de Manx\u00faria i Alaska adaptats als boscos tenen un pelatge m\u00e9s fosc de color marr\u00f3 vermell\u00f3s, amb menys contrast entre el pelatge del cos i la resta del cos durant els mesos estivals.[6] Les cries neixen amb clapes, com \u00e9s el cas de moltes esp\u00e8cies de c\u00e8rvids, i les perden a final d'estiu. Els uapit\u00eds de Manx\u00faria adults poden conservar algunes clapes taronges a la part posterior del pelatge d'estiu fins que s\u00f3n m\u00e9s grans. Aquest car\u00e0cter tamb\u00e9 s'ha observat en els c\u00e9rvols comuns europeus adaptats als boscos.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "A la tardor", "answer_start": 0}], "id": "P_254_C_1519_Q1", "question": "Quan desenvolupen els uapit\u00eds un pelatge m\u00e9s esp\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "al coll", "answer_start": 203}], "id": "P_254_C_1519_Q2", "question": "On desenvolupen espesses crineres els uapit\u00eds de Sib\u00e8ria i Nord-am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "l'estaci\u00f3 i el tipus d'h\u00e0bitat", "answer_start": 564}], "id": "P_254_C_1519_Q4", "question": "Qu\u00e8 influeix en el canvi de coloraci\u00f3 dels uapit\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "taronges", "answer_start": 1321}], "id": "P_254_C_1519_Q5", "question": "De quin color s\u00f3n les clapes que poden conservar els uapit\u00eds adults de Manx\u00faria?"}]}, {"context": "Els mascles tenen vocalitzacions fortes conegudes com a sons de corneta, que es poden sentir a quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia. Els sons de corneta sovint estan associats a una adaptaci\u00f3 a medis oberts com ara parcs, prats i sabanes, on els sons poden cobrir grans dist\u00e0ncies. Les femelles se senten atretes pels mascles que emeten aquests sons m\u00e9s sovint i m\u00e9s fort.[33] Els mascles solen emetre aquests sons al principi i al final del dia, i es tracta d'un dels sons m\u00e9s distintius que es troben a la natura, igual que l'udol del llop gris.", "qas": [{"answers": [{"text": "fortes", "answer_start": 33}], "id": "P_254_C_1520_Q2", "question": "Com s\u00f3n les vocalitzacions dels mascles?"}, {"answers": [{"text": "al principi i al final del dia", "answer_start": 403}], "id": "P_254_C_1520_Q3", "question": "Quan solen emetre els mascles els sons de corneta?"}, {"answers": [{"text": "udol", "answer_start": 516}], "id": "P_254_C_1520_Q4", "question": "Com es diu el so que emet el llop gris?"}, {"answers": [{"text": "a quil\u00f2metres", "answer_start": 93}], "id": "P_254_C_1520_Q5", "question": "A quina dist\u00e0ncia es poden sentir els sons de corneta?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 es fan servir banyes per obres d'art, mobles i altres objectes similars. Igual que altres c\u00e8rvids, les subesp\u00e8cies asi\u00e0tiques han estat criades per les seves banyes a l'\u00c0sia Oriental pels xinesos Han, els turquesos, els tungusos, els mongols i els coreans. Les granges de uapit\u00eds s\u00f3n relativament comunes a Nord-am\u00e8rica i Nova Zelanda.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "per obres d'art, mobles i altres objectes similars", "answer_start": 27}], "id": "P_254_C_1521_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 es fan servir les banyes dels uapit\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "\u00c0sia Oriental", "answer_start": 175}], "id": "P_254_C_1521_Q2", "question": "On han estat criades les subesp\u00e8cies asi\u00e0tiques dels uapit\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "xinesos Han, els turquesos, els tungusos, els mongols i els coreans", "answer_start": 194}], "id": "P_254_C_1521_Q3", "question": "Qui ha criat a l'\u00c0sia Oriental les subesp\u00e8cies asi\u00e0tiques de l'uapit\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "Nord-am\u00e8rica i Nova Zelanda", "answer_start": 313}], "id": "P_254_C_1521_Q4", "question": "On s\u00f3n comunes les granges de uapit\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "c\u00e8rvids", "answer_start": 96}], "id": "P_254_C_1521_Q5", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n les subesp\u00e8cies asi\u00e0tiques de uapit\u00eds que han estat criades a l'\u00c0sia Oriental?"}]}, {"context": "La subesp\u00e8cie de uapit\u00ed de les Muntanyes Rocalloses ha estat reintrodu\u00efda per organitzacions de ca\u00e7a i conservaci\u00f3 a la regi\u00f3 d'Apal\u00e0txia, a l'est dels Estats Units, on antigament vivia l'actualment extint uapit\u00ed oriental.[21] Despr\u00e9s de la reintroducci\u00f3 de uapit\u00eds als estats de Kentucky, Carolina del Nord i Tennessee, migraren als estats ve\u00efns de Virg\u00ednia i Virg\u00ednia de l'Oest, on han establert poblacions permanents.[22] Els uapit\u00eds tamb\u00e9 han estat introdu\u00efts a altres estats, com Pennsilv\u00e0nia, Michigan i Wisconsin. El 1989, les poblacions de uapit\u00ed de les Muntanyes Rocalloses arribaven a 782.500 exemplars, mentre que la xifra total de uapit\u00eds nord-americans s'estimava a m\u00e9s d'un mili\u00f3.[23] S'estima que hi havia uns deu milions de uapit\u00eds en aquest continent abans de la colonitzaci\u00f3 europea.[14] Comptant els individus tant en captivitat com en llibertat, la poblaci\u00f3 mundial de uapit\u00eds \u00e9s d'aproximadament dos milions.", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'est dels Estats Units", "answer_start": 139}], "id": "P_254_C_1522_Q1", "question": "On \u00e9s la regi\u00f3 d'Apal\u00e0txia?"}, {"answers": [{"text": "uapit\u00ed oriental", "answer_start": 206}], "id": "P_254_C_1522_Q2", "question": "Qui vivia la regi\u00f3 d'Apal\u00e0txia?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s d'un mili\u00f3", "answer_start": 679}], "id": "P_254_C_1522_Q3", "question": "Quants exemplars de uapit\u00eds nord-americans s'estimava que hi havien?"}, {"answers": [{"text": "d'aproximadament dos milions", "answer_start": 900}], "id": "P_254_C_1522_Q4", "question": "Quina \u00e9s la xifra de poblaci\u00f3 mundial de uapit\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "per organitzacions de ca\u00e7a i conservaci\u00f3", "answer_start": 74}], "id": "P_254_C_1522_Q5", "question": "Per qui ha estat reintrodu\u00efda la subesp\u00e8cie de uapit\u00ed en la regi\u00f3 d'Apal\u00e0txia?"}]}, {"context": "Estudis d'ADN recents suggereixen que no hi ha m\u00e9s de tres o quatre subesp\u00e8cies de uapit\u00ed. Totes les formes americanes semblen pert\u00e0nyer a una mateixa subesp\u00e8cie (Cervus canadensis canadensis). Fins i tot el uapit\u00ed de Sib\u00e8ria (Cervus canadensis sibiricus) \u00e9s m\u00e9s o menys id\u00e8ntic a les formes americanes i, per tant, \u00e9s possible que tamb\u00e9 pertanyi a aquesta subesp\u00e8cie. En canvi, el uapit\u00ed de Manx\u00faria (Cervus canadensis xanthopygus) \u00e9s clarament distint de les formes siberianes, per\u00f2 no \u00e9s distingible del uapit\u00ed d'Alasha. Les formes xineses, el c\u00e9rvol de MacNeill, el c\u00e9rvol com\u00fa de Kansu i el c\u00e9rvol com\u00fa del Tibet tamb\u00e9 pertanyen als uapit\u00eds, i s\u00f3n indistingibles l'una de l'altra per mitj\u00e0 d'estudis d'ADN mitocondrial.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "que no hi ha m\u00e9s de tres o quatre subesp\u00e8cies de uapit\u00ed", "answer_start": 34}], "id": "P_254_C_1524_Q1", "question": "Qu\u00e8 suggereixen els estudis d'ADN recents dels uapit\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "Cervus canadensis canadensis", "answer_start": 163}], "id": "P_254_C_1524_Q2", "question": "A quina subesp\u00e8cie semblen pert\u00e0nyer totes les formes americanes d'uapit\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "Cervus canadensis sibiricus", "answer_start": 227}], "id": "P_254_C_1524_Q3", "question": "Amb quin nom es coneix el uapit\u00ed de Sib\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "el uapit\u00ed de Manx\u00faria", "answer_start": 379}], "id": "P_254_C_1524_Q4", "question": "Quin uapit\u00ed no \u00e9s distingible de l'uapit\u00ed d'Alasha?"}, {"answers": [{"text": "indistingibles l'una de l'altra per mitj\u00e0 d'estudis d'ADN mitocondrial", "answer_start": 653}], "id": "P_254_C_1524_Q5", "question": "Com s\u00f3n les formes xineses del c\u00e9rvol de MacNeill, el c\u00e9rvol com\u00fa de Kansu i el c\u00e9rvol com\u00fa del Tibet?"}]}]}, {"title": "Luis Eugenio Mel\u00e9ndez", "paragraphs": [{"context": "A difer\u00e8ncia del seu pare, la situaci\u00f3 professional de Luis era prec\u00e0ria. Jove, arrogant, sense el suport de l'Acad\u00e8mia i amb la seva reputaci\u00f3 en dubte, va decidir anar-se'n a It\u00e0lia per aconseguir noves oportunitats, on va romandre des de 1748 fins a 1752. Hi va realitzar algunes obres de pintura \u2014actualment perdudes\u2014 per a Carles IV d'Espanya, que aleshores era rei de N\u00e0pols.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "prec\u00e0ria", "answer_start": 64}], "id": "P_100_C_595_Q1", "question": "Com era la situaci\u00f3 professional de Luis?"}, {"answers": [{"text": "a It\u00e0lia", "answer_start": 175}], "id": "P_100_C_595_Q2", "question": "On va decidir anar-se'n?"}, {"answers": [{"text": "noves oportunitats", "answer_start": 199}], "id": "P_100_C_595_Q3", "question": "Qu\u00e8 volia aconseguir Luis a It\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "des de 1748 fins a 1752", "answer_start": 234}], "id": "P_100_C_595_Q4", "question": "Quant de temps va romandre Luis a It\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "Carles IV d'Espanya, que aleshores era rei de N\u00e0pols", "answer_start": 328}], "id": "P_100_C_595_Q5", "question": "Per a qui va realitzar Luis algunes obres de pintura?"}]}, {"context": "Les natures mortes pintades per Mel\u00e9ndez s\u00f3n normalment de mida petita i presenten l'austera tradici\u00f3 de la pintura de natura morta espanyola del segle XVII, iniciada pels mestres del Segle d'or Juan S\u00e1nchez Cot\u00e1n i Francisco de Zurbar\u00e1n. Igual que ells, Mel\u00e9ndez va estudiar els efectes de llum, la textura i el color de fruites i verdures, aix\u00ed com dels atuells de cer\u00e0mica, vidre i coure. A difer\u00e8ncia dels mestres del segle xvii, el seu tema \u00e9s presentat f\u00edsicament m\u00e9s a la vora de l'espectador, en un punt de vista baix per a objectes col\u00b7locats damunt una taula, la qual cosa d\u00f3na a les seves formes una monumentalitat en aquest g\u00e8nere que pret\u00e9n animar l'espectador a estudiar els objectes per si mateix. Els fons els matisava amb un color neutre, i deixava la il\u00b7luminaci\u00f3 forta per ressaltar els contorns del volum dels objectes representats; aconseguia aix\u00ed els velluts de les fruites, la transpar\u00e8ncia als carrassos de ra\u00efm i els interiors brillants de la s\u00edndria. Tot s'unia amb tons terres o ocres.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "petita", "answer_start": 64}], "id": "P_100_C_596_Q1", "question": "De quina mida s\u00f3n normalment les natures mortes pintades per Mel\u00e9ndez?"}, {"answers": [{"text": "mestres del Segle d'or Juan S\u00e1nchez Cot\u00e1n i Francisco de Zurbar\u00e1n", "answer_start": 172}], "id": "P_100_C_596_Q2", "question": "Qui va iniciar la pintura de natura morta espanyola del segle XVII?"}, {"answers": [{"text": "de fruites i verdures", "answer_start": 319}], "id": "P_100_C_596_Q3", "question": "De qu\u00e8 va estudiar Mel\u00e9ndez la textura i el color?"}, {"answers": [{"text": "amb un color neutre", "answer_start": 735}], "id": "P_100_C_596_Q4", "question": "Amb quin color matisava Mel\u00e9ndez el fons?"}, {"answers": [{"text": "per ressaltar els contorns del volum dels objectes representats", "answer_start": 788}], "id": "P_100_C_596_Q5", "question": "Per qu\u00e8 deixava Mel\u00e9ndez la il\u00b7luminaci\u00f3 forta?"}]}, {"context": "Les pintures de Mel\u00e9ndez, juntament amb d'altres, van ser traslladades i mogudes de sales en diferents anys per q\u00fcesti\u00f3 d'exposici\u00f3 muse\u00edstica, encara que sovint van ser col\u00b7locades \u00absegons els interessos decoratius\u00bb.[26] Als viatgers i especialistes en art que descrivien el Museu del Prado no els acostumaven a cridar gaire l'atenci\u00f3 les natures mortes de Mel\u00e9ndez, i els feien poques o cap al\u00b7lusi\u00f3; Clement de Ris, a la seva obra Le Muse\u00e9 Royal de Madrid de 1859, descriu que hi ha \u00abun gran nombre de quadres de fruites de Men\u00e9ndez (1682-1744), que recorden el colorit vigor\u00f3s de Michel-Ange Cerquozzi\u00bb. Andr\u00e9 Lavice, el 1864, anomena alguns autors de natures mortes del Prado, i de Mel\u00e9ndez opina i critica \u00abla il\u00b7luminaci\u00f3 que realitza el pintor\u00bb.[27] El cat\u00e0leg de 1872 de Pedro de Madrazo valora les natures mortes exposades, i a la part de la biografia dedicada a Mel\u00e9ndez afirma que \u00abrivalitza amb els holandesos i flamencs del millor temps\u00bb. L'historiador Manuel Bartolom\u00e9 Coss\u00edo, a la seva obra Aproximaci\u00f3n a la pintura espa\u00f1ola de 1884, no esmenta Mel\u00e9ndez.[28] A comen\u00e7aments del segle XX hi va haver una gran redistribuci\u00f3 d'obres dintre del museu: es van crear sales especials per a diversos pintors, entre elles una sala per a les natures mortes de Mel\u00e9ndez. Com que la sala era molt petita semblava que les parets estiguessin entapissades de pintures.[29] L'escriptor Azor\u00edn, davant els nombrosos canvis que es feien gaireb\u00e9 constantment al Museu, va escriure un article en to sat\u00edric sobre el seu director, en el qual comentava:", "qas": [{"answers": [{"text": "per q\u00fcesti\u00f3 d'exposici\u00f3 muse\u00edstica", "answer_start": 108}], "id": "P_100_C_597_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es van canviar de sales en diferents anys les pintures de Mel\u00e9ndez?"}, {"answers": [{"text": "segons els interessos decoratius", "answer_start": 183}], "id": "P_100_C_597_Q2", "question": "Com van ser col\u00b7locades sovint les pintures de Mel\u00e9ndez?"}, {"answers": [{"text": "poques o cap al\u00b7lusi\u00f3", "answer_start": 380}], "id": "P_100_C_597_Q3", "question": "Qu\u00e8 feien els especialistes en art en refer\u00e8ncia a l'obra de Mel\u00e9ndez al Museu del Prado?"}, {"answers": [{"text": "Clement de Ris", "answer_start": 403}], "id": "P_100_C_597_Q4", "question": "Qui va escriure l'obra Le Muse\u00e9 Royal de Madrid de 1859?"}, {"answers": [{"text": "rivalitza amb els holandesos i flamencs del millor temps", "answer_start": 894}], "id": "P_100_C_597_Q5", "question": "Quina afirmaci\u00f3 sobre l'obra de Mel\u00e9ndez va fer Pedro de Madrazo?"}]}, {"context": "A partir de 1759 i fins a 1774, Mel\u00e9ndez va crear quaranta-quatre natures mortes per al Museu d'Hist\u00f2ria Natural, que pertanyia al Pr\u00edncep d'Ast\u00faries, posterior rei Carles IV d'Espanya. D'aquestes pintures, trenta-nou es troben en l'actualitat al Museu del Prado. En aquestes pintures hi va representar tota una s\u00e8rie de fruites i verdures produ\u00efdes a Espanya.[3][12]", "qas": [{"answers": [{"text": "quaranta-quatre", "answer_start": 50}], "id": "P_100_C_598_Q1", "question": "Quantes natures mortes va crear Mel\u00e9ndez per al Museu d'Hist\u00f2ria Natural?"}, {"answers": [{"text": "al Pr\u00edncep d'Ast\u00faries", "answer_start": 128}], "id": "P_100_C_598_Q2", "question": "A qui pertanyia el Museu d'Hist\u00f2ria Natural?"}, {"answers": [{"text": "Museu del Prado", "answer_start": 247}], "id": "P_100_C_598_Q3", "question": "En quin museu es troben trenta-nou pintures de natures mortes de Mel\u00e9ndez?"}]}, {"context": "Luis Eugenio Mel\u00e9ndez va rebre ensenyament art\u00edstic per part del seu pare i tamb\u00e9 al taller de Louis Michel van Loo, un franc\u00e8s que va arribar a ser pintor de cambra de Felip V d'Espanya. Entre 1737 i 1748, Mel\u00e9ndez va treballar com assistent de van Loo, dedicant-se a copiar els prototips d'aquest pintor dels retrats reials per al mercat intern i estranger.[7] Quan la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando va ser inaugurada provisionalment com una \u00abJunta Preparatoria de la Academia\u00bb el 1744, el seu pare, Francisco, va ser nomenat director honorari de pintura juntament amb Louis Michel van Loo, i Mel\u00e9ndez va ser un dels primers estudiants a ser adm\u00e8s.[3][8] La Junta es va mostrar molt progressista, ja que no nom\u00e9s va tolerar sin\u00f3 que tamb\u00e9 va promocionar els g\u00e8neres de car\u00e0cter \u00abmenor\u00bb, entre ells la natura morta. En aquest moment, Men\u00e9ndez ja era un pintor consumat, tal com es demostra en el seu Autoretrat del Museu del Louvre, signat amb data de 1746 i en el qual, segons l'historiador S\u00e1nchez Cant\u00f3n, es nota la influ\u00e8ncia del seu mestre Louis Michel van Loo.[9] Tanmateix, el seu pare Francisco Antonio Mel\u00e9ndez va tenir una disputa amb l'Acad\u00e8mia, ja que reclamava per a si mateix l'honor de ser fundador; va ser rellevat del seu c\u00e0rrec de professor. Luis Eugenio, a causa dels incidents relacionats amb l'expulsi\u00f3 del seu pare de la Junta de Preparaci\u00f3 de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts i un possible conflicte amb el seu mestre Van Loo pel mateix motiu, va allunyar-se de la instituci\u00f3 acad\u00e8mica el 1748, d'on va ser expulsat.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "del seu pare i tamb\u00e9 al taller de Louis Michel van Loo", "answer_start": 61}], "id": "P_100_C_600_Q1", "question": "De qui va rebre ensenyament art\u00edstic Mel\u00e9ndez?"}, {"answers": [{"text": "un franc\u00e8s que va arribar a ser pintor de cambra de Felip V d'Espanya", "answer_start": 117}], "id": "P_100_C_600_Q2", "question": "Qui era Louis Michel van Loo?"}, {"answers": [{"text": "Museu del Louvre", "answer_start": 931}], "id": "P_100_C_600_Q3", "question": "On es troba l'Autorretrat de Mel\u00e9ndez?"}, {"answers": [{"text": "Junta Preparatoria de la Academia", "answer_start": 460}], "id": "P_100_C_600_Q5", "question": "Com va ser inaugurada provisionalment la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts?"}]}]}, {"title": "Tuberculosi", "paragraphs": [{"context": "No fou fins al 1946, amb el desenvolupament d'un nou antibi\u00f2tic, l'estreptomicina, que esdevingueren possibles un tractament efectiu i la curaci\u00f3 de la tuberculosi. Abans de la introducci\u00f3 d'aquest medicament, l'\u00fanic tractament a part dels sanatoris eren intervencions quir\u00fargiques, incloent-hi la t\u00e8cnica del pneumot\u00f2rax (fer col\u00b7lapsar un pulm\u00f3 infectat per tal que \"reposi\" i les lesions es curin), una t\u00e8cnica que oferia pocs beneficis i que pr\u00e0cticament deix\u00e0 de ser utilitzada a partir de la d\u00e8cada del 1950.[112] L'emerg\u00e8ncia de TB resistent a m\u00faltiples medicaments ha tornat a introduir la cirurgia com a part del tractament. Es retiren cir\u00fargicament cavitats tor\u00e0ciques per tal de reduir el nombre de bacteris als pulmons, a m\u00e9s d'incrementar l'exposici\u00f3 dels bacteris restants als medicaments del flux sanguini. Per aix\u00f2, es creu que millora l'efici\u00e8ncia de la quimioter\u00e0pia.[113]", "qas": [{"answers": [{"text": "1946", "answer_start": 15}], "id": "P_344_C_2059_Q1", "question": "Quan es va desenvolupar un nou antibi\u00f2tic per curar la tuberculosi?"}, {"answers": [{"text": "l'estreptomicina", "answer_start": 65}], "id": "P_344_C_2059_Q2", "question": "Quin era l'antibi\u00f2tic que es va desenvolupar el 1946 per curar la tuberculosi?"}, {"answers": [{"text": "del pneumot\u00f2rax", "answer_start": 306}], "id": "P_344_C_2059_Q3", "question": "Quina t\u00e8cnica quir\u00fargica es feia servir per curar la tuberculosi?"}, {"answers": [{"text": "a partir de la d\u00e8cada del 1950", "answer_start": 483}], "id": "P_344_C_2059_Q4", "question": "Quan va deixar d'utilitzar-se la t\u00e8cnica del pneumot\u00f2rax per cura la tuberculosi?"}, {"answers": [{"text": "L'emerg\u00e8ncia de TB", "answer_start": 520}], "id": "P_344_C_2059_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha fet que es torn\u00e9s a introduir la cirurgia com a part del tractament de la tuberculosi?"}]}, {"context": "La infecci\u00f3 per TB comen\u00e7a quan els micobacteris arriben als alv\u00e8ols pulmonars, on envaeixen els endosomes dels macr\u00f2fags alveolars i s'hi repliquen a l'interior.[1][29] El lloc principal d'infecci\u00f3 als pulmons rep el nom de focus de Ghon, i generalment est\u00e0 situat a la part superior del l\u00f2bul inferior, o la part inferior del l\u00f2bul superior.[1] Els bacteris s\u00f3n recollits per les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques, que no en permeten la replicaci\u00f3, tot i que aquestes c\u00e8l\u00b7lules poden transportar els bacils als ganglis limf\u00e0tics locals (mediast\u00ednics). El patogen tamb\u00e9 s'est\u00e9n per la sang a altres teixits i \u00f2rgans, on es poden desenvolupar lesions tuberculoses secund\u00e0ries en altres parts del pulm\u00f3 (particularment l'\u00e0pex dels l\u00f2buls superiors), els ganglis limf\u00e0tics perif\u00e8rics, els ronyons, el cervell i els ossos.[1][30] Totes les parts del cos poden ser afectades per la malaltia, tot i que rarament afecta el cor, els m\u00fasculs esquel\u00e8tics, el p\u00e0ncrees i la tiroide.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "quan els micobacteris arriben als alv\u00e8ols pulmonars", "answer_start": 27}], "id": "P_344_C_2060_Q1", "question": "Quan comen\u00e7a la infecci\u00f3 per TB?"}, {"answers": [{"text": "focus de Ghon", "answer_start": 225}], "id": "P_344_C_2060_Q2", "question": "Com es diu el lloc principal d'infecci\u00f3 als pulmons per TB?"}, {"answers": [{"text": "a la part superior del l\u00f2bul inferior, o la part inferior del l\u00f2bul superior", "answer_start": 266}], "id": "P_344_C_2060_Q3", "question": "On est\u00e0 situat generalment el focus de Ghon?"}, {"answers": [{"text": "per la sang", "answer_start": 568}], "id": "P_344_C_2060_Q4", "question": "Com s'est\u00e9n el patogen a altres teixits i \u00f2rgans?"}, {"answers": [{"text": "lesions tuberculoses secund\u00e0ries", "answer_start": 632}], "id": "P_344_C_2060_Q5", "question": "Qu\u00e8 poden desenvolupar els pat\u00f2gens en teixits i \u00f2rgans?"}]}, {"context": "La TB pulmonar es pot transmetre amb la tos, esternuts, en parlar o escopir, expulsant gotetes d'aerosol d'entre 0.5 i 5 \u00b5m de di\u00e0metre. Un sol esternut pot alliberar fins a 40.000 gotetes.[24] Cadascuna d'aquestes gotetes pot transmetre la malaltia, car la dosi infecciosa de la tuberculosi \u00e9s molt baixa i la inhalaci\u00f3 d'un sol bacteri ja pot causar una nova infecci\u00f3.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb la tos, esternuts, en parlar o escopir", "answer_start": 33}], "id": "P_344_C_2061_Q1", "question": "Com es pot transmetre la TB pulmonar?"}, {"answers": [{"text": "d'entre 0.5 i 5 \u00b5m de di\u00e0metre", "answer_start": 105}], "id": "P_344_C_2061_Q2", "question": "Quina mida tenen les gotetes d'aerosol?"}, {"answers": [{"text": "fins a 40.000", "answer_start": 167}], "id": "P_344_C_2061_Q3", "question": "Quantes gotetes pot alliberar un sol esternut?"}, {"answers": [{"text": "Cadascuna d'aquestes gotetes", "answer_start": 194}], "id": "P_344_C_2061_Q4", "question": "Qu\u00e8 pot transmetre la TB?"}, {"answers": [{"text": "un sol bacteri", "answer_start": 323}], "id": "P_344_C_2061_Q5", "question": "Quans bacteris calem per transmetre la infecci\u00f3?"}]}, {"context": "En el 25% restant de casos actius, la infecci\u00f3 es mou dels pulmons, causant altres tipus de TB, denominats col\u00b7lectivament tuberculosi extrapulmonar.[11] Aix\u00f2 es d\u00f3na m\u00e9s sovint en persones immunosuprimides i infants joves. Els llocs d'infecci\u00f3 extrapulmonar inclouen la pleura en la pleuritis tuberculosa, el sistema nervi\u00f3s central en la meningitis, i el sistema limf\u00e0tic en l'escr\u00f2fula del coll, el sistema genitourinari en la tuberculosi urogenital, i els ossos i les articulacions en la malaltia de Pott de la columna vertebral. Una forma especialment greu \u00e9s la TB disseminada, coneguda tamb\u00e9 com a \u00abtuberculosi miliar\u00bb. Tot i que la TB extrapulmonar no \u00e9s contagiosa, pot coexistir amb la TB pulmonar, que s\u00ed que ho \u00e9s.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "En el 25% restant de casos actius", "answer_start": 0}], "id": "P_344_C_2062_Q1", "question": "En quants casos la infecci\u00f3 es mou dels pulmons?"}, {"answers": [{"text": "tuberculosi extrapulmonar", "answer_start": 123}], "id": "P_344_C_2062_Q2", "question": "Com s'anomena el tipus de TB que es crea fora del pulm\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "n persones immunosuprimides i infants joves", "answer_start": 179}], "id": "P_344_C_2062_Q3", "question": "En qui es d\u00f3na m\u00e9s sovint la tuberculosi extrapulmonar?"}, {"answers": [{"text": "la TB disseminada", "answer_start": 565}], "id": "P_344_C_2062_Q4", "question": "Quina forma de TB \u00e9s especialment greu?"}, {"answers": [{"text": "tuberculosi miliar", "answer_start": 606}], "id": "P_344_C_2062_Q5", "question": "Com es coneix tamb\u00e9 la la TB disseminada?"}]}, {"context": "A la Rep\u00fablica d'Irlanda i el Regne Unit, els toixons han estat identificats com una de les esp\u00e8cies vectores per la transmissi\u00f3 de la tuberculosi bovina. Per aix\u00f2, alguns sectors, principalment els ramaders lleters, han pressionat els governs perqu\u00e8 emprenguin una campanya activa d'erradicaci\u00f3 de toixons en certes \u00e0rees amb l'objectiu de reduir la incid\u00e8ncia de TB bovina. L'efecte de sacrificar toixons sobre la incid\u00e8ncia de TB en els bovins \u00e9s un tema pol\u00e8mic, i tant els defensors com els oponents citen els seus propis estudis per donar suport a la seva posici\u00f3.[118][119][120] Per exemple, un estudi fet per un grup de recerca independent sobre el sacrifici de toixons inform\u00e0 el 18 de juny del 2007 que era inversemblant que result\u00e9s efectiu, i que nom\u00e9s faria una \"modesta difer\u00e8ncia\" a l'expansi\u00f3 de la TB, i que \"el sacrifici de toixons no pot contribuir significativament al control futur de la TB bovina\"; en canvi, un altre informe arrib\u00e0 a la conclusi\u00f3 que aquesta mesura tindria un impacte important.[121] El 4 de juliol del 2008, el govern del Regne Unit decid\u00ed oposar-se a una pol\u00edtica proposada de sacrificis a l'atzar.[122]", "qas": [{"answers": [{"text": "els toixons", "answer_start": 42}], "id": "P_344_C_2063_Q1", "question": "Quin animal ha estat identifica com a transmissor de la tuberculosi bovina a la Rep\u00fablica d'Irlanda i el Regne Unit?"}, {"answers": [{"text": "una campanya activa d'erradicaci\u00f3 de toixons", "answer_start": 262}], "id": "P_344_C_2063_Q2", "question": "Qu\u00e8 demanen al govern els ramaders per reduir la incid\u00e8ncia de la TB bovina?"}, {"answers": [{"text": "modesta", "answer_start": 776}], "id": "P_344_C_2063_Q3", "question": "Com seria la difer\u00e8ncia en l'expansi\u00f3 de la TB bovina segons un estudi del 2007?"}, {"answers": [{"text": "important", "answer_start": 1008}], "id": "P_344_C_2063_Q4", "question": "Com seria l'impacte segons un altre informe?"}]}, {"context": "S'estan desenvolupant diverses vacunes noves per prevenir infeccions amb TB. La primera vacuna recombinant de la tuberculosi rBCG30 entr\u00e0 en assajos cl\u00ednics als Estats Units el 2004, patrocinada pel National Institute of Allergy and Infectious Diseases (NIAID).[58] Un estudi del 2005 demostr\u00e0 que una vacuna d'ADN contra la TB, administrada amb quimioter\u00e0pia convencional, pot accelerar la desaparici\u00f3 dels bacteris, aix\u00ed com protegir contra una reinfecci\u00f3 en els ratolins; poden passar quatre o cinc anys abans que es pugui utilitzar en humans.[59] Un vacuna contra la tuberculosi molt prometedora, MVA85A, est\u00e0 actualment en assajos cl\u00ednics de fase II a Sud-\u00e0frica per un grup encap\u00e7alat per la Universitat d'Oxford,[60] i est\u00e0 basada en un virus Vaccinia modificat. Tamb\u00e9 s'estan utilitzant moltes altres estrat\u00e8gies per desenvolupar vacunes noves. Per tal d'encoratjar m\u00e9s descobriments, els investigadors i pol\u00edtics estan promovent nous models econ\u00f2mics de desenvolupament de vacunes que inclouen guardons, incentius fiscals i compromisos de mercat per avan\u00e7at.[61][62]", "qas": [{"answers": [{"text": "National Institute of Allergy and Infectious Diseases", "answer_start": 199}], "id": "P_344_C_2064_Q1", "question": "Qui patrocina la vacuna als Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "MVA85A", "answer_start": 601}], "id": "P_344_C_2064_Q2", "question": "Quina vacuna contra la tuberculosi \u00e9s molt prometedora?"}, {"answers": [{"text": "en assajos cl\u00ednics de fase II", "answer_start": 625}], "id": "P_344_C_2064_Q3", "question": "Com est\u00e0 actualment la MVA85A?"}, {"answers": [{"text": "a Sud-\u00e0frica", "answer_start": 655}], "id": "P_344_C_2064_Q4", "question": "On estan fent els assajos cl\u00ednics de la MVA85A?"}, {"answers": [{"text": "en un virus Vaccinia modificat", "answer_start": 738}], "id": "P_344_C_2064_Q5", "question": "En qu\u00e8 es basa la MVA85A?"}]}]}, {"title": "Estat Lliure del Congo", "paragraphs": [{"context": "La Force Publique actuava al mateix temps com a ex\u00e8rcit d'ocupaci\u00f3 i com a policia al servei de les empreses comercials. Va haver de fer front a diverses sublevacions de pobles ind\u00edgenes, que van ser reprimides amb inusitat salvatgisme.[30] Els mateixos soldats de la Force Publique, majorit\u00e0riament reclutats per for\u00e7a, es van amotinar en diverses ocasions. El 1895 un mot\u00ed a la base militar de Luluabourg va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia l'aparici\u00f3 d'una guerrilla rebel que va estar activa fins a 1908, i que es va cobrar les vides de diversos centenars de soldats de la Force Publique, incloent-hi quinze oficials blancs. Una altra rebel\u00b7li\u00f3, iniciada el 1897 al nord-est del territori, continuava activa el 1900.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a ex\u00e8rcit d'ocupaci\u00f3 i com a policia al servei de les empreses comercials", "answer_start": 42}], "id": "P_393_C_2353_Q1", "question": "Com actuava la Force Publique?"}, {"answers": [{"text": "ind\u00edgenes", "answer_start": 177}], "id": "P_393_C_2353_Q2", "question": "Quins pobles es van sublevar?"}, {"answers": [{"text": "amb inusitat salvatgisme", "answer_start": 211}], "id": "P_393_C_2353_Q3", "question": "Com van ser reprimits els pobles ind\u00edgenes que es van sublevar?"}, {"answers": [{"text": "Els mateixos soldats de la Force Publique", "answer_start": 241}], "id": "P_393_C_2353_Q4", "question": "Qui es va amotinar en diverses ocasions?"}, {"answers": [{"text": "Luluabourg", "answer_start": 396}], "id": "P_393_C_2353_Q5", "question": "A quina base militar va haver un mot\u00ed l'any 1895?"}]}, {"context": "Entre L\u00e9opoldville i el port de Matadi, les mercaderies havien de ser transportades per portadors africans, a causa de la infranquejable barrera per al tr\u00e0nsit fluvial que suposaven les cascades Livingstone. Els portadors morien en gran nombre, i el transport era lent (trigava unes tres setmanes)[28] i inefica\u00e7, i per aix\u00f2 es va decidir dur a terme la construcci\u00f3 d'una l\u00ednia de ferrocarril. El 31 de juliol de 1887 es van fundar la Compagnie du Congo pour le Commerce et l'Industrie (CCCI) i la Compagnie du Chemin de Fer du Congo (CCFC). Els treballs, dirigits per Albert Thys, van comen\u00e7ar el 1890 i van culminar el 1898. Es calcula que les obres van causar la mort de 1.932 \u00e9ssers humans (1.800 negres i 132 blancs), per\u00f2 la xifra de v\u00edctimes africanes est\u00e0 amb tota probabilitat molt per sota de la realitat.", "qas": [{"answers": [{"text": "per portadors africans", "answer_start": 84}], "id": "P_393_C_2354_Q1", "question": "Com havien de ser transportades les mercaderies entre L\u00e9opoldville i el port de Matadi?"}, {"answers": [{"text": "Livingstone", "answer_start": 195}], "id": "P_393_C_2354_Q2", "question": "Quines cascades suposaven una infranquejable barrera per al tr\u00e0nsit fluvial?"}, {"answers": [{"text": "unes tres setmanes", "answer_start": 278}], "id": "P_393_C_2354_Q3", "question": "Quantes setmanes trigaven els portadors?"}, {"answers": [{"text": "una l\u00ednia de ferrocarril", "answer_start": 368}], "id": "P_393_C_2354_Q4", "question": "Qu\u00e8 es va decidir construir?"}, {"answers": [{"text": "1890", "answer_start": 598}], "id": "P_393_C_2354_Q5", "question": "Quan van comen\u00e7ar els treballs dirigits per Albert Thys?"}]}, {"context": "L'estat es va dividir en catorze districtes, que al seu torn es dividien en zones. Les zones es dividien en sectors, i cada sector constava de diversos campaments.[21] De l'autoritat del governador general depenien els comissionats, nomenats directament pel rei, i encarregats de l'administraci\u00f3 dels diferents districtes. Aquests funcionaris actuaven com a una barreja d'administradors colonials i agents comercials: la seva \u00fanica missi\u00f3 era aconseguir tot el vori i el cautx\u00fa que els fos possible amb la menor despesa.", "qas": [{"answers": [{"text": "catorze", "answer_start": 25}], "id": "P_393_C_2355_Q1", "question": "En quants districtes es va dividir l'estat?"}, {"answers": [{"text": "en zones", "answer_start": 73}], "id": "P_393_C_2355_Q2", "question": "En qu\u00e8 es dividien els districtes?"}, {"answers": [{"text": "diversos", "answer_start": 143}], "id": "P_393_C_2355_Q3", "question": "De quants campaments constava cada sector?"}, {"answers": [{"text": "pel rei", "answer_start": 254}], "id": "P_393_C_2355_Q4", "question": "Per qui eren nomenats els comissionats?"}, {"answers": [{"text": "aconseguir tot el vori i el cautx\u00fa que els fos possible amb la menor despesa", "answer_start": 443}], "id": "P_393_C_2355_Q5", "question": "Quina era la missi\u00f3 dels comissionats?"}]}, {"context": "L'AIA es va constituir el 14 de setembre de 1876, amb seu a Brussel\u00b7les i sota la presid\u00e8ncia de Leopold II. L'associaci\u00f3 era, en aparen\u00e7a, merament filantr\u00f2pica. El comit\u00e8 executiu de l'associaci\u00f3 el formaven, a m\u00e9s del mateix Leopold, un alemany (Gustav Nachtigal), un angl\u00e8s (Sir Barthe Frere) i un franc\u00e8s (Quatregages). Els comit\u00e8s nacionals, tanmateix, no van tenir massa \u00e8xit, excepte a Fran\u00e7a, on el seu president era Ferdinand de Lesseps, el constructor del canal de Suez.", "qas": [{"answers": [{"text": "14 de setembre de 1876", "answer_start": 26}], "id": "P_393_C_2356_Q1", "question": "Quan es va construir l'AIA?"}, {"answers": [{"text": "Brussel\u00b7les", "answer_start": 60}], "id": "P_393_C_2356_Q2", "question": "On era la seu de l'AIA?"}, {"answers": [{"text": "merament filantr\u00f2pica", "answer_start": 140}], "id": "P_393_C_2356_Q3", "question": "Com era en aparen\u00e7a l'associaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Leopold, un alemany (Gustav Nachtigal), un angl\u00e8s (Sir Barthe Frere) i un franc\u00e8s (Quatregages)", "answer_start": 228}], "id": "P_393_C_2356_Q4", "question": "Qui formava el comit\u00e8 executiu de l'associaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7a", "answer_start": 394}], "id": "P_393_C_2356_Q5", "question": "D'on era president Ferdinand de Lesseps?"}]}, {"context": "Per aconseguir el reconeixement de Fran\u00e7a, Leopold va establir, l'abril de 1884, un dret de prefer\u00e8ncia (Droit de pr\u00e9ference) sobre el Congo en benefici del pa\u00eds gal. Aix\u00f2 volia dir que, en cas que l'Associaci\u00f3 Internacional del Congo hagu\u00e9s de renunciar a les seves possessions, aquestes passarien a ser administrades per Fran\u00e7a. Com a resultat, Leopold va obtenir el suport tant de Fran\u00e7a, que esperava sortir beneficiada a llarg termini, com de Portugal, a qui no interessava el frac\u00e0s de l'AIC, ja que beneficiaria Fran\u00e7a, el seu principal rival a la zona.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "abril de 1884", "answer_start": 66}], "id": "P_393_C_2357_Q1", "question": "Quan va establir Leopold un dret de prefer\u00e8ncia sobre el Congo?"}, {"answers": [{"text": "del pa\u00eds gal", "answer_start": 153}], "id": "P_393_C_2357_Q2", "question": "En benefici de qui anava el dret de prefer\u00e8ncia sobre el Congo?"}, {"answers": [{"text": "sortir beneficiada a llarg termini", "answer_start": 405}], "id": "P_393_C_2357_Q3", "question": "Qu\u00e8 esperava Fran\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "Portugal", "answer_start": 448}], "id": "P_393_C_2357_Q4", "question": "A qui no interessava el frac\u00e0s de l'AIC?"}]}]}, {"title": "Merc\u00e8 Rodoreda i Gurgu\u00ed", "paragraphs": [{"context": "Durant els mesos posteriors, la relaci\u00f3 entre Merc\u00e8 Rodoreda i Armand Obiols fou sobretot a dist\u00e0ncia, i nom\u00e9s espor\u00e0dicament es pogueren veure en persona. No fou fins a final d'agost de 1943, que Rodoreda es trasllad\u00e0 al n\u00famero 43 del carrer Chauffour de Bordeus on es retrob\u00e0 amb l'amant. A Bordeus hi visqu\u00e9 moments molts durs i cosia, segons paraules seves, \u00abfins a l'embrutiment\u00bb en un magatzem durant gran part del dia, una feina que no li deixava temps per a escriure.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "a dist\u00e0ncia", "answer_start": 90}], "id": "P_295_C_1765_Q1", "question": "Com va ser durant els mesos posteriors la relaci\u00f3 entre Merc\u00e8 Rodoreda i Armand Obiols?"}, {"answers": [{"text": "espor\u00e0dicament", "answer_start": 111}], "id": "P_295_C_1765_Q2", "question": "Quan es van poder veure Merc\u00e8 Rodoreda i Armand Obiols en persona?"}, {"answers": [{"text": "al n\u00famero 43 del carrer Chauffour", "answer_start": 219}], "id": "P_295_C_1765_Q3", "question": "On es va traslladar Rodoreda?"}, {"answers": [{"text": "l'amant", "answer_start": 282}], "id": "P_295_C_1765_Q4", "question": "Amb qui es retroba Rodoreda quan es va traslladar al carrer Chauffour?"}, {"answers": [{"text": "temps per a escriure", "answer_start": 454}], "id": "P_295_C_1765_Q5", "question": "Qu\u00e8 no li deixava a Rodoreda la feina de cosir?"}]}, {"context": "L'any 2008, se celebr\u00e0 l'any Rodoreda per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora, organitzat per la Fundaci\u00f3 Merc\u00e8 Rodoreda, l'Institut Ramon Llull, la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes i l'Institut d'Estudis Catalans per tal de donar a con\u00e8ixer a Merc\u00e8 Rodoreda i divulgar la seva obra. Els actes es distribu\u00efren per les comarques de les prov\u00edncies de Girona i Barcelona. Entre aquests actes hi hagu\u00e9 adaptacions teatrals de les novel\u00b7les rodoredianes, taules rodones, confer\u00e8ncies, exposicions i audiovisuals sobre la vida de l'autora, noves traduccions i edicions d'obres de rodoredianes, entre altres.[112] Dins dels actes de l'any Rodoreda destac\u00e0 el Congr\u00e9s Internacional Merc\u00e8 Rodoreda que se celebr\u00e0 de l'1 al 4 d'octubre a la ciutat de Barcelona on es reuniren un total de 150 especialistes de l'obra l'autora d'arreu del m\u00f3n.[113]", "qas": [{"answers": [{"text": "2008", "answer_start": 6}], "id": "P_295_C_1766_Q1", "question": "Quan es celebr\u00e0 l'any Rodoreda?"}, {"answers": [{"text": "per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora", "answer_start": 38}], "id": "P_295_C_1766_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es celebr\u00e0 l'any Rodoreda?"}, {"answers": [{"text": "Girona i Barcelona", "answer_start": 370}], "id": "P_295_C_1766_Q3", "question": "Per quines prov\u00edncies es van distribuir els actes de l'any Rodoreda?"}, {"answers": [{"text": "el Congr\u00e9s Internacional Merc\u00e8 Rodoreda", "answer_start": 670}], "id": "P_295_C_1766_Q4", "question": "Quin acte destaca de l'any Rodoreda?"}]}, {"context": "L'any 1947, als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Londres, guany\u00e0 la seva primera Flor Natural amb sis sonets: Rosa, Amor novell, Adam a Eva, Ocell i dos sonets m\u00e9s sense t\u00edtol.[39] Amb el poema M\u00f3n d'Ulisses, Rodoreda s'al\u00e7\u00e0 per segon cop amb la Flor Natural dels Jocs Florals de 1948 a Par\u00eds, poema que fou publicat a la revista La Nostra Revista aquell mateix any.[40] Albes i nits li don\u00e0 la tercera vict\u00f2ria en el certamen dels Jocs Florals i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, fou nomenada \u00abMestre en Gai Saber\u00bb a Montevideo el 1949.[41] Aquell mateix any visit\u00e0 Barcelona per primer cop despr\u00e9s de l'exili.", "qas": [{"answers": [{"text": "Londres", "answer_start": 64}], "id": "P_295_C_1767_Q1", "question": "On es van celebrar els Jocs Florals de la Llengua Catalana l'any 1947?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 113}], "id": "P_295_C_1767_Q2", "question": "Amb quants sonets guany\u00e0 la seva primera Flor Natural?"}, {"answers": [{"text": "M\u00f3n d'Ulisses", "answer_start": 209}], "id": "P_295_C_1767_Q3", "question": "Amb quin poema s'al\u00e7a Rodoreda per segon cop amb la Flor Natural?"}, {"answers": [{"text": "1948", "answer_start": 295}], "id": "P_295_C_1767_Q4", "question": "Quan es van celebrar els Jocs Florals a Par\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "La Nostra Revista", "answer_start": 345}], "id": "P_295_C_1767_Q5", "question": "Quina revista va publicar el poema M\u00f3n d'Ulisses?"}]}, {"context": "Mohino organitz\u00e0 l'obra po\u00e8tica de Rodoreda en cinc parts: M\u00f3n d'Ulisses, Albes i nits, D'amor i de mort, Illa dels lliris vermells i Bestioles. El M\u00f3n d'Ulisses cont\u00e9 un total de trenta-dos poemes com a resposta a un enc\u00e0rrec de Carner de fer una recreaci\u00f3 de l'Odissea en vers. Es caracteritzen per un sentiment clar d'exili. Albes i nits, format per set poemes, i D'amor i de mort, per vint-i-set, desprenen un sentiment d'angoixa, de p\u00e8rdua i d'impossibilitat amorosa. L'Illa dels lliris vermells de dinou poemes i Bestioles de quinze s\u00f3n versos m\u00e9s madurs, breus i d'un caire menys dram\u00e0tic que la resta.[85][86]", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 47}], "id": "P_295_C_1768_Q1", "question": "En quantes parts organitza Mohino l'obra po\u00e8tica de Rodoreda?"}, {"answers": [{"text": "trenta-dos", "answer_start": 180}], "id": "P_295_C_1768_Q2", "question": "Quants poemes cont\u00e9 el M\u00f3n d'Ulisses?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s madurs, breus i d'un caire menys dram\u00e0tic", "answer_start": 550}], "id": "P_295_C_1768_Q3", "question": "Com s\u00f3n els versos de l'Illa dels lliris i Bestioles?"}, {"answers": [{"text": "M\u00f3n d'Ulisses, Albes i nits, D'amor i de mort, Illa dels lliris vermells i Bestioles", "answer_start": 59}], "id": "P_295_C_1768_Q4", "question": "En quines parts organitza Mohino l'obra po\u00e8tica de Rodoreda?"}, {"answers": [{"text": "una recreaci\u00f3 de l'Odissea en vers", "answer_start": 244}], "id": "P_295_C_1768_Q5", "question": "Qu\u00e8 volia fer Carner?"}]}, {"context": "L'any 1932, es public\u00e0 la primera novel\u00b7la de Merc\u00e8 Rodoreda a l'editorial Catal\u00f2nia titulada S\u00f3c una dona honrada? i tamb\u00e9, alguns contes per a diversos diaris. L'obra pass\u00e0 quasi desapercebuda fins que opt\u00e0 al Premi Crexells de l'any 1933, encara que el guanyador d'aquell any fou Carles Soldevila.[19] Tamb\u00e9 en aquest any de 1932, el 20 d'octubre, public\u00e0 una entrevista a l'actriu Maria Vila a la revista Mirador.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'editorial Catal\u00f2nia", "answer_start": 61}], "id": "P_295_C_1769_Q1", "question": "On es public\u00e0 la primera novel\u00b7la de Rodoreda?"}, {"answers": [{"text": "S\u00f3c una dona honrada?", "answer_start": 94}], "id": "P_295_C_1769_Q2", "question": "Com es titulava la primera novel\u00b7la de Rodoreda que es va publicar?"}, {"answers": [{"text": "Premi Crexells", "answer_start": 212}], "id": "P_295_C_1769_Q3", "question": "A quin premi opta S\u00f3c una dona honrada?"}, {"answers": [{"text": "1933", "answer_start": 236}], "id": "P_295_C_1769_Q4", "question": "En quin any opta S\u00f3c una dona honrada al Premi Crexells?"}, {"answers": [{"text": "Carles Soldevila", "answer_start": 283}], "id": "P_295_C_1769_Q5", "question": "Qui va ser el guanyador del Premi Crexells?"}]}, {"context": "L'any 1951, s'acost\u00e0 tamb\u00e9 a la pintura, interessada sobretot per pintors com ara Pablo Picasso, Paul Klee i Joan Mir\u00f3, i f\u00e9u algunes creacions pr\u00f2pies. En una carta a Armand Oriols de l'any 1954 explica que ja t\u00e9 un \u00abestil i un m\u00f3n\u00bb en la pintura, tanmateix, reconeix que el seu lloc es troba en l'escriptura.[38] D'altra banda, Armand Obiols, comen\u00e7\u00e0 a treballar com a traductor per a la UNESCO gr\u00e0cies a Quiroga Pl\u00e1, i dos anys m\u00e9s tard, l'any 1953, es trasllad\u00e0 definitivament a Ginebra.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "1951", "answer_start": 6}], "id": "P_295_C_1770_Q1", "question": "Quan s'acost\u00e0 a la pintura?"}, {"answers": [{"text": "Pablo Picasso, Paul Klee i Joan Mir\u00f3", "answer_start": 82}], "id": "P_295_C_1770_Q2", "question": "Quins pintors l'interessaven?"}, {"answers": [{"text": "que ja t\u00e9 un \u00abestil i un m\u00f3n\u00bb en la pintura", "answer_start": 204}], "id": "P_295_C_1770_Q3", "question": "Qu\u00e8 li explica a Oriols en una carta de l'any 1954?"}, {"answers": [{"text": "que el seu lloc es troba en l'escriptura", "answer_start": 269}], "id": "P_295_C_1770_Q4", "question": "Qu\u00e8 reconeix Rodoreda en la carta que escriu a Oriols?"}, {"answers": [{"text": "per a la UNESCO", "answer_start": 381}], "id": "P_295_C_1770_Q5", "question": "Per a qui comen\u00e7a a treballar Armand Obiols?"}]}]}, {"title": "La gazza ladra", "paragraphs": [{"context": "L'abril de 1816, Gherardini es va presentar a un altre concurs organitzat per l'empresari Angelo Petracchi, que havia obtingut un contracte per quatre anys a La Scala, on els poetes italians eren convidats a enviar les seves obres a l'empresa, comprometent-se a usar-los per a obres que es compondrien en les seg\u00fcents temporades. El llibret titulat Avviso ai giudici, enviat per Gherardini a Petracchi, era una versi\u00f3 primerenca de La gazza ladra. El drama va atreure el poeta Vincenzo Monti, membre de la Comissi\u00f3, que hi va apreciar el desenvolupament de l'acci\u00f3, els personatges ben esbossats i les situacions d'efecte.[5] Suposadament el llibret va ser ofert a Ferdinando Pa\u00ebr, que el rebutj\u00e0. Rossini, d'altra banda, va quedar encantat immediatament per la hist\u00f2ria. Es basa en l'obra de teatre franc\u00e8s La pie voleuse (La garsa lladre), un \"m\u00e9lo-historique\" (un melodrama basat en un incident hist\u00f2ricament documentat) de T. Badouin d'Aubigny i Louis-Charles Caigniez, que es va realitzar per primera vegada el 25 d'abril de 1815 al Th\u00e9\u00e2tre de la Porte Saint-Martin de Par\u00eds[6] amb un \u00e8xit rotund.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'abril de 1816", "answer_start": 0}], "id": "P_483_C_2893_Q1", "question": "Quan es va presentar Gherardini a un altre dels concursos organitzats per Angelo Petracchi?"}, {"answers": [{"text": "empresari", "answer_start": 80}], "id": "P_483_C_2893_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Angelo Petracchi?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 144}], "id": "P_483_C_2893_Q3", "question": "Per quants anys havia obtingut Angelo Petracchi un contracte a La Scala?"}, {"answers": [{"text": "\"m\u00e9lo-historique\"", "answer_start": 845}], "id": "P_483_C_2893_Q5", "question": "A quin g\u00e8nere pertany La pie voleuse?"}]}, {"context": "La gazza ladra \u00e9s la culminaci\u00f3 del proc\u00e9s de la converg\u00e8ncia d'elements seriosos i c\u00f2mics i marca l'abandonament de la producci\u00f3 d'\u00f2peres c\u00f2miques des d'aquest moment en endavant. Els primers \u00e8xits de Rossini amb les farses a Ven\u00e8cia el van persuadir amb L'italiana in Algeri a incursionar en el domini de la \"absolu comique\". Des d'un principi ja demostra, amb un gran \u00e8xit, una lluita implacable pel que fa a l'escala i l'estructura, en la cura minuciosa de la composici\u00f3 i la instrumentaci\u00f3, en l'elecci\u00f3 dels diferents tipus de veu i en la import\u00e0ncia i la dificultat dels papers principals, els quals requereixen solistes de primer nivell. Tot aix\u00f2 eleva les \u00f2peres c\u00f2miques de Rossini en una esfera m\u00e9s enll\u00e0 de la dels seus precursors italians. L'estudi de les \u00f2peres de Mozart, a qui venerava, segurament ha d'haver ajudat a Rossini per conrear i desenvolupar aquestes ambicions.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'abandonament de la producci\u00f3 d'\u00f2peres c\u00f2miques des d'aquest moment en endavant", "answer_start": 99}], "id": "P_483_C_2894_Q1", "question": "Qu\u00e8 marca La gazza ladra?"}, {"answers": [{"text": "seriosos i c\u00f2mics", "answer_start": 73}], "id": "P_483_C_2894_Q2", "question": "Quins elements convergeixen en La gazza ladra?"}, {"answers": [{"text": "solistes de primer nivell", "answer_start": 619}], "id": "P_483_C_2894_Q3", "question": "Qu\u00e8 requerien els principals papers de les obres?"}, {"answers": [{"text": "Mozart", "answer_start": 779}], "id": "P_483_C_2894_Q4", "question": "A qui venerava Rossini?"}, {"answers": [{"text": "Ven\u00e8cia", "answer_start": 227}], "id": "P_483_C_2894_Q5", "question": "On van tenir \u00e8xit les primeres farses de Rossini?"}]}, {"context": "El mateix any La gazza ladra va ser de nou posada en escena a Verona, Ven\u00e8cia i Flor\u00e8ncia; l'any seg\u00fcent a Pesaro, per a la inauguraci\u00f3 del nou teatre, l'exposici\u00f3 ha estat comissariada pel mateix Rossini, que va intervenir amb talls i canvis en la partitura.[5] Tamb\u00e9 va introduir modificacions per a produccions subseg\u00fcents a N\u00e0pols (1819 i 1820). Arran de l'estrena a Par\u00eds, l'any 1866, va tornar a modificar la partitura.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Verona, Ven\u00e8cia i Flor\u00e8ncia", "answer_start": 62}], "id": "P_483_C_2895_Q1", "question": "On va ser posada en escena La gazza ladra el mateix any?"}, {"answers": [{"text": "per a la inauguraci\u00f3 del nou teatre", "answer_start": 115}], "id": "P_483_C_2895_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 va ser posada en escena La gazza ladra a Pesaro?"}, {"answers": [{"text": "Rossini", "answer_start": 197}], "id": "P_483_C_2895_Q3", "question": "Per qui ha estat comissariada l'exposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb talls i canvis", "answer_start": 224}], "id": "P_483_C_2895_Q4", "question": "Com va intervenir Rossini en la partitura?"}, {"answers": [{"text": "1866", "answer_start": 384}], "id": "P_483_C_2895_Q5", "question": "Quan es va estrenar La gazza ladra a Par\u00eds?"}]}, {"context": "Mentre estava Fernando amb Nineta, arriba l'alcalde del poble i comen\u00e7a a tirar-li floretes. Poc despr\u00e9s ve un ordenan\u00e7a i lliura a l'alcalde un plec que contenia l'ordre per prendre a Fernando, expressant les seves senyes. L'alcalde no pot llegir-lo perqu\u00e8 no t\u00e9 les ulleres, li d\u00f3na a Nineta perqu\u00e8 li llegeixi. Aquesta per no perdre al seu pare en comptes de les senyes veritables llegeix unes altres que fingeix de cop i volta, amb la qual cosa se salva Fernando i se'n va despr\u00e9s d'haver vituperat a l'alcalde per la seva falta de mirament amb el pudor i la innoc\u00e8ncia. Al final d'aquesta escena, baixa la garsa sobre la taula, agafa una cullera i vola amb ella. Nineta ven despr\u00e9s el cobert que li va donar el seu pare a un revenedor anomenat Isacco que passa per all\u00e0, i quan anava a portar els diners al castanyer la det\u00e9 la seva mestressa Lucia, que despr\u00e9s de comptar els coberts troba a faltar la cullera que s'havia emportat la garsa, i recordant-se que pocs dies abans s'havia perdut tamb\u00e9 una forquilla, s'enfada molt. L'alcalde al moment vol formar sum\u00e0ria i totes les circumst\u00e0ncies es reuneixen contra la innocent Nineta. La garsa ha pronunciat el seu nom: ella mateixa traient el mocador del davantal tira per terra els diners que va produir el cobert del seu pare, i sabent-se que Isacco li havia donat aquests diners, l'envien a cercar, ve i declara haver comprat el cobert a Nineta.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'alcalde del poble", "answer_start": 42}], "id": "P_483_C_2896_Q2", "question": "Qui arriba mentre Fernando estava amb Nineta?"}, {"answers": [{"text": "l'ordre per prendre a Fernando", "answer_start": 163}], "id": "P_483_C_2896_Q3", "question": "Qu\u00e8 contenia el plec que l'ordenan\u00e7a lliur\u00e0 a l'alcalde?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 no t\u00e9 les ulleres", "answer_start": 251}], "id": "P_483_C_2896_Q4", "question": "Per qu\u00e8 l'alcalde no pot llegir l'ordre que li lliur\u00e0 l'ordenan\u00e7a?"}]}, {"context": "Tot i lamentar la falta d'experi\u00e8ncia del poeta assignat, Rossini certament va recon\u00e8ixer l'excel\u00b7l\u00e8ncia de la mat\u00e8ria dram\u00e0tica, que l'entusiasm\u00e0. La trama de La gazza ladra, de fet, est\u00e0 dissenyada de manera incre\u00efblement precisa; la hist\u00f2ria es mou, les entrades i sortides dels personatges se succeeixen tot el temps, per\u00f2 el mecanisme funciona perfectament sense embussos. Molt m\u00e9s a fons, per tant, va haver d'aplicar-se al compositor. Era la primera vegada que tenia temps per compondre. Tres mesos, per als que treballen amb la velocitat de Rossini, s\u00f3n molts i, aqu\u00ed, no va haver de rec\u00f3rrer a l'autopr\u00e9stec: tota la m\u00fasica deLa gazza ladra \u00e9s original. El compositor va advertir la import\u00e0ncia del teatre milan\u00e8s: el 1817, Rossini va fer retorn en un teatre on el seu prestigi, despr\u00e9s de la dist\u00e0ncia de l'\u00e8xit de La pietra del paragone (1812), s'havia entelat amb Aureliano in Palmira (La Scala, 1813) i Il turco in Italia (1814), que havien tingut un resultat incert.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "la falta d'experi\u00e8ncia", "answer_start": 15}], "id": "P_483_C_2897_Q1", "question": "Qu\u00e8 lamentava Rossini del poeta assignat?"}, {"answers": [{"text": "de manera incre\u00efblement precisa", "answer_start": 200}], "id": "P_483_C_2897_Q2", "question": "Com est\u00e0 dissenyada la trama de La gazza ladra?"}, {"answers": [{"text": "tot el temps", "answer_start": 308}], "id": "P_483_C_2897_Q3", "question": "Quan es succeeixen les entrades i sortides dels personatges?"}, {"answers": [{"text": "a l'autopr\u00e9stec", "answer_start": 601}], "id": "P_483_C_2897_Q4", "question": "A qu\u00e8 no va tenir que rec\u00f3rrer Rossini en La gazza ladra?"}, {"answers": [{"text": "milan\u00e8s", "answer_start": 715}], "id": "P_483_C_2897_Q5", "question": "Quin teatre era important per Rossini?"}]}]}, {"title": "Evoluci\u00f3 dels mam\u00edfers", "paragraphs": [{"context": "A partir del 3000 aC, l'hinduisme, una de les religions m\u00e9s antigues que encara es practiquen avui, comen\u00e7\u00e0 a prendre forma.[116] Aviat n'aparegueren altres. La invenci\u00f3 de l'escriptura permet\u00e9 l'aparici\u00f3 de societats complexes: els registres i les biblioteques servien com a magatzem de coneixements i s'increment\u00e0 la transmissi\u00f3 cultural d'informaci\u00f3. Els humans ja no havien de passar tot el temps treballant per sobreviure: la curiositat i l'educaci\u00f3 foren el motor de la recerca de coneixements i saviesa.", "qas": [{"answers": [{"text": "A partir del 3000 aC", "answer_start": 0}], "id": "P_51_C_301_Q1", "question": "Quan comen\u00e7a a prendre forma l'hinduisme?"}, {"answers": [{"text": "La invenci\u00f3 de l'escriptura", "answer_start": 158}], "id": "P_51_C_301_Q2", "question": "Quin fet va propiciar l'aparici\u00f3 de societats complexes?"}, {"answers": [{"text": "els registres i les biblioteques", "answer_start": 229}], "id": "P_51_C_301_Q3", "question": "Qu\u00e8 va servir com a magatzem dels coneixements?"}, {"answers": [{"text": "la curiositat i l'educaci\u00f3", "answer_start": 428}], "id": "P_51_C_301_Q4", "question": "Quins van ser els motors de la recerca de coneixements i saviesa?"}]}, {"context": "El Mioc\u00e8 \u00e9s la primera \u00e8poca del Neogen, i el m\u00f3n ja comen\u00e7ava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la fauna marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mam\u00edfers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-am\u00e8rica i Austr\u00e0lia, que es trobaven a\u00efllades de la resta dels continents. A principis del Mioc\u00e8 encara hi havia diversos grups de l'Oligoc\u00e8 amb una gran diversitat, com ara els nimr\u00e0vids, els entelodonts i els cavalls de tres pe\u00fclles. Com a l'Oligoc\u00e8, els mericoidodonto\u00efdeus encara eren diversos, per\u00f2 acabarien desapareguent al Plioc\u00e8 molt primerenc. A finals del Mioc\u00e8, els mam\u00edfers esdevingueren encara m\u00e9s moderns, amb l'aparici\u00f3 de c\u00e0nids, \u00f3ssos rentadors, cavalls, castors, c\u00e9rvols, camells i balenes recognoscibles, aix\u00ed com grups extints com ara els borofagins, els gomfoteris, els cavalls de tres pe\u00fclles, o rinoceronts semiaqu\u00e0tics i amb banyes petites com ara Teleoceras o Aphelops. Amb la formaci\u00f3 de les primeres illes entre Sud- i Nord-am\u00e8rica a finals del Mioc\u00e8, peresosos gegants com ara Thinobadistes pogueren saltar d'illa en illa cap a Nord-am\u00e8rica.", "qas": [{"answers": [{"text": "marins", "answer_start": 192}], "id": "P_51_C_302_Q2", "question": "Quin tipus de mam\u00edfers eren menys nombrosos?"}, {"answers": [{"text": "Sud-am\u00e8rica i Austr\u00e0lia", "answer_start": 274}], "id": "P_51_C_302_Q3", "question": "Quins territoris es trobaven a\u00efllats de la resta de continents?"}, {"answers": [{"text": "Plioc\u00e8 molt primerenc", "answer_start": 609}], "id": "P_51_C_302_Q4", "question": "En quin per\u00edode van desapar\u00e8ixer els mericoidodonto\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "Thinobadistes", "answer_start": 1084}], "id": "P_51_C_302_Q5", "question": "Quins peresosos gegants pogueren saltar cap a Nord-am\u00e8rica?"}]}, {"context": "A Nord-am\u00e8rica, els rosegadors, mastodonts i gomfoteris grans, aix\u00ed com els op\u00f2ssums, continuaren prosperant, mentre que els animals ungulats entraren en declivi, amb un descens de les poblacions de camells, c\u00e9rvols i cavalls. Alguns rinoceronts, els cavalls de tres pe\u00fclles (Nannipus), mericoidodonto\u00efdeus, proterocer\u00e0tids i calicoteris s'extingiren. Els borofagins tamb\u00e9 s'extingiren, per\u00f2 altres carn\u00edvors, incloent-hi la fam\u00edlia dels must\u00e8lids, es diversificaren, aix\u00ed com els c\u00e0nids i \u00f3ssos cursorials. Els peresosos gegants, els enormes gliptodonts i els armadillos s'estengueren al nord amb la formaci\u00f3 de l'istme de Panam\u00e0.", "qas": [{"answers": [{"text": "ungulats", "answer_start": 133}], "id": "P_51_C_303_Q1", "question": "Quins animals entraren en declivi en Nord-am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "camells, c\u00e9rvols i cavalls", "answer_start": 199}], "id": "P_51_C_303_Q2", "question": "Quines poblacions d'ungulats van descendir?"}, {"answers": [{"text": "es diversificaren", "answer_start": 449}], "id": "P_51_C_303_Q3", "question": "Qu\u00e8 va passar amb la fam\u00edlia dels must\u00e8lids?"}, {"answers": [{"text": "al nord", "answer_start": 586}], "id": "P_51_C_303_Q4", "question": "On es van estendre els peresosos gegants?"}]}, {"context": "Els docodonts s\u00f3n un ordre de mamaliaformes que visqueren a mitjans i a finals del Mesozoic. El seu tret f\u00edsic m\u00e9s caracter\u00edstic era un conjunt relativament sofisticat de molars, que d\u00f3na nom a l'ordre. Al registre f\u00f2ssil, els docodonts estan representants principalment per dents a\u00efllades i fragments de maxil\u00b7lars. Tot i que la majoria d'exemplars han estat trobats arreu de l'antiga Laur\u00e0sia (les actuals Nord-am\u00e8rica, Europa i \u00c0sia), alguns tamb\u00e9 han estat descoberts a l'antiga Gondwana (\u00cdndia i hemisferi sud actuals[53]).", "qas": [{"answers": [{"text": "Mesozoic", "answer_start": 83}], "id": "P_51_C_304_Q1", "question": "En quin per\u00edode visqueren els docodonts?"}, {"answers": [{"text": "un conjunt relativament sofisticat de molars", "answer_start": 133}], "id": "P_51_C_304_Q2", "question": "Quin era el tret f\u00edsic m\u00e9s caracter\u00edstic dels docodonts?"}, {"answers": [{"text": "arreu de l'antiga Laur\u00e0sia", "answer_start": 368}], "id": "P_51_C_304_Q3", "question": "On han estat trobats la majoria d'exemplars de docodonts?"}, {"answers": [{"text": "\u00cdndia i hemisferi sud actuals", "answer_start": 493}], "id": "P_51_C_304_Q4", "question": "Quins territoris ocupava l'antiga Gondwana?"}]}, {"context": "Els ter\u00e0psids, un grup m\u00e9s avan\u00e7at de sin\u00e0psids, aparegueren durant la primera meitat del Permi\u00e0 i esdevingueren els animals terrestres grans dominants durant la segona meitat. Eren de llarg els vertebrats m\u00e9s diversos i abundants del Permi\u00e0 mitj\u00e0 i inferior, inclosos herb\u00edvors i carn\u00edvors, variant des de petits animals de la mida d'una rata (Robertia) fins a grans herb\u00edvors voluminosos que pesaven una tona o m\u00e9s (Moschops). Els gorgon\u00f2psids foren un subordre de ter\u00e0psids que inclo\u00efen alguns dels depredadors m\u00e9s grans del Permi\u00e0. Despr\u00e9s de prosperar durant molts milions d'anys, aquests animals foren pr\u00e0cticament exterminats per l'extinci\u00f3 permiana (251 Ma), la m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria de la Terra, que podria estar relacionada amb l'activitat volc\u00e0nica que form\u00e0 els trapps de Sib\u00e8ria i amb l'alliberament de clatrats de met\u00e0 acumulats al fons mar\u00ed, que en conjunt haurien pogut augmentar la temperatura del planeta en 10 \u00b0C.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant la primera meitat del Permi\u00e0", "answer_start": 61}], "id": "P_51_C_305_Q2", "question": "Quan van apar\u00e8ixer els ter\u00e0psids?"}, {"answers": [{"text": "un subordre de ter\u00e0psids", "answer_start": 452}], "id": "P_51_C_305_Q3", "question": "Qu\u00e8 eren els gorgon\u00f2psids?"}, {"answers": [{"text": "permiana", "answer_start": 648}], "id": "P_51_C_305_Q4", "question": "Quina va ser l'extinci\u00f3 m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria de la Terra?"}, {"answers": [{"text": "al fons mar\u00ed", "answer_start": 845}], "id": "P_51_C_305_Q5", "question": "On s'acumulaven els clatrats de met\u00e0?"}]}]}, {"title": "Otello (Verdi)", "paragraphs": [{"context": "La composici\u00f3 d'Otello fou el resultat d'una complexa trama ordida per l'editor Giulio Ricordi, fill de Tito, el qual anava assumint un paper cada vegada m\u00e9s important a l'editorial i que acabaria aconsellant i estimulant no nom\u00e9s Verdi sin\u00f3 tamb\u00e9 Puccini. L'objectiu de Ricordi en aquell moment era aconseguir de fer col\u00b7laborar Verdi i Arrigo Boito. No era gens f\u00e0cil perqu\u00e8 la relaci\u00f3 entre ambd\u00f3s m\u00fasics era distant, i \u00e9s que Verdi no havia oblidat encara els atacs cap a la seva figura per part del poeta. Boito s'havia adherit al moviment art\u00edstic Scapigliatura (l'escabellament), del qual \u00e9s considerat un\u00e0nimement un dels principals exponents. Aquest moviment es va desenvolupar despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 del Regne d'It\u00e0lia (1861) sobretot en el nord, i en particular a Mil\u00e0, capital del m\u00f3n editorial i del periodisme. Els scapigliati van adoptar posicions bastant cr\u00edtiques enfront de les velles gl\u00f2ries de l'\u00f2pera i Verdi se'n va sentir atacat directament.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Tito", "answer_start": 104}], "id": "P_468_C_2803_Q1", "question": "De qui era fill Giulio Ricordi?"}, {"answers": [{"text": "Giulio Ricordi", "answer_start": 80}], "id": "P_468_C_2803_Q2", "question": "Qui va ordir la trama d'Otello?"}, {"answers": [{"text": "complexa", "answer_start": 45}], "id": "P_468_C_2803_Q3", "question": "Com era la trama ordida per Giulio Ricordi?"}, {"answers": [{"text": "Verdi i Arrigo Boito", "answer_start": 330}], "id": "P_468_C_2803_Q4", "question": "Quins m\u00fasics tenien una relaci\u00f3 distant?"}, {"answers": [{"text": "Scapigliatura", "answer_start": 554}], "id": "P_468_C_2803_Q5", "question": "A quin moviment art\u00edstic s'havia adherit Boito?"}]}, {"context": "Iago conven\u00e7 Cassio que nom\u00e9s Desdemona pot aconseguir que Otello el perdoni. Insisteix perqu\u00e8 parli amb ella i li demani la seva mediaci\u00f3 per recuperar el favor d'Otello. Iago comen\u00e7a a posar en pr\u00e0ctica el seu pla per destruir Otello. Es troba amb ell i li deixa entreveure dubtes sobre la fidelitat de la seva esposa, tot inventant un antic idil\u00b7li de Desdemona amb Cassio. Otello sap que la seva ra\u00e7a \u00e9s menyspreada per la societat en qu\u00e8 viu. Les insinuacions de Iago desperten la seva gelosia i ara el fan desconfiar dels motius pels quals una noia bella i refinada com Desdemona s'ha casat amb ell. Per uns moments, per\u00f2, oblida els seus recels, i es deixa portar per l'ambient d'alegria en el que Desdemona \u00e9s obsequiada per dones, infants i mariners xipriotes. Quan tothom marxa, resten Desdemona i Otello, acompanyats de Iago i la seva esposa Emilia, donzella de Desdemona. Desdemona demana al seu esp\u00f2s que perdoni Cassio. Aquesta demanda li confirma les sospites sobre la infidelitat de la seva dona, i provoca la irada reacci\u00f3 d'Otello. Desdemona no ent\u00e9n els motius d'aquesta reacci\u00f3 violenta. Intenta eixugar el front d'Otello amb un mocador que ell llen\u00e7a a terra amb f\u00faria. Emilia el recull i Iago s'afanya a prendre-li, per convertir-lo en una prova de la tra\u00efci\u00f3 de Desdemona. Els dos homes queden sols, i Iago explica a Otello un fals somni, en el que Cassio invoca el nom de Desdemona. Tamb\u00e9 menteix assegurant-li haver vist a les mans d'ell el mocador. Otello exigeix una prova de la infidelitat de Desdemona i jura una venjan\u00e7a terrible si es confirma. Iago se sent satisfet de veure que el seu pla va endavant.", "qas": [{"answers": [{"text": "destruir Otello", "answer_start": 220}], "id": "P_468_C_2804_Q2", "question": "Quin era el pla de Iago?"}, {"answers": [{"text": "dubtes sobre la fidelitat de la seva esposa", "answer_start": 276}], "id": "P_468_C_2804_Q3", "question": "Qu\u00e8 li deixa entreveure Iago a Otello?"}, {"answers": [{"text": "Les insinuacions de Iago", "answer_start": 448}], "id": "P_468_C_2804_Q4", "question": "Qu\u00e8 desperta la gelosia d'Otello?"}, {"answers": [{"text": "amb un mocador", "answer_start": 1142}], "id": "P_468_C_2804_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 intenta Desdemona eixugar el front d'Otello?"}]}, {"context": "El mar\u00e7 de 1879, Mefistofele de Boito es va representar a G\u00e8nova, resid\u00e8ncia d'hivern de Verdi. Verdi hi va ser, va veure l'\u00f2pera i no en va treure una impressi\u00f3 positiva per\u00f2, no obstant aquest fet, va rebre cordialment Boito quan aquest el va anar a saludar.[4] Tres mesos despr\u00e9s, Ricordi va concretar un altre pla per apropar els dos personatges quan Verdi va visitar Mil\u00e0 el 30 de juny de 1879 per dirigir-hi la seva Missa de R\u00e8quiem en una funci\u00f3 a benefici de La Scala. Hi va rebre una gran aclamaci\u00f3 del p\u00fablic i l'orquestra de la Scala va anar a tocar davant de l'hotel on s'allotjava. Tant Ricordi com Faccio van fer el possible per aconseguir que el compositor se sent\u00eds ben acollit i respectat a Mil\u00e0.[9].", "qas": [{"answers": [{"text": "El mar\u00e7 de 1879", "answer_start": 0}], "id": "P_468_C_2805_Q1", "question": "Quan es va representar Mefistofele de Boito a G\u00e8nova?"}, {"answers": [{"text": "G\u00e8nova", "answer_start": 58}], "id": "P_468_C_2805_Q2", "question": "On era la resid\u00e8ncia d'hivern de Verdi?"}, {"answers": [{"text": "cordialment", "answer_start": 209}], "id": "P_468_C_2805_Q3", "question": "Com va rebre Verdi a Boita quan aquest el va anar a saludar?"}, {"answers": [{"text": "Tant Ricordi com Faccio", "answer_start": 595}], "id": "P_468_C_2805_Q4", "question": "Qui va fer el possible perqu\u00e8 Verdi es sent\u00eds acollit i respectat a Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "per dirigir-hi la seva Missa de R\u00e8quiem en una funci\u00f3 a benefici de La Scala", "answer_start": 399}], "id": "P_468_C_2805_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 va visitar Verdi Mil\u00e0 el 30 de juny de 1879?"}]}, {"context": "La primera producci\u00f3 es va muntar r\u00e0pidament a La Scala de Mil\u00e0 per al 5 de febrer de 1887, sota la batuta del director principal de l'\u00e8poca, Franco Faccio. L'estrena va ser un \u00e8xit rotund, soroll\u00f3s, inenarrable.[13] L'entusiasme del p\u00fablic per Verdi es va demostrar en haver d'aixecar-se el tel\u00f3 vint vegades per saludar al final de l'\u00f2pera, amb tot el p\u00fablic dempeus, agitant els barrets i mocadors en mostra d'entusiasme.[10] Quan va sortir del teatre, la seva tartana va ser arrossegada pels admiradors que l'adoraven i l'homenatge va durar fins a les cinc de la matinada. L'estat d'\u00e0nim general va ser resumit per una caricatura contempor\u00e0nia en una revista humor\u00edstica de Mil\u00e0, en la qual Otello va ser dibuixat: \"Un bacio, un bacio, ancora un bacio / a Verdi, al Boito e al Facio\" (parafrassejant la frase final d'Otello: \"Un bes, un bes, encara un bes, a Verdi, a Boito i a Faccio\").[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "5 de febrer de 1887", "answer_start": 71}], "id": "P_468_C_2806_Q1", "question": "Per quan es va muntar la primera producci\u00f3 a La Scala de Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Franco Faccio", "answer_start": 142}], "id": "P_468_C_2806_Q2", "question": "Qui va ser el director de la primera producci\u00f3 que es va muntar a La Scala de Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "un \u00e8xit rotund, soroll\u00f3s, inenarrable", "answer_start": 174}], "id": "P_468_C_2806_Q3", "question": "Com va ser l'estrena de la producci\u00f3 que es va muntar a La Scala de Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "vint", "answer_start": 297}], "id": "P_468_C_2806_Q4", "question": "Quantes vegades es va aixecar el tel\u00f3 al final de l'obra per a qu\u00e8 Verdi saludes?"}, {"answers": [{"text": "en una revista humor\u00edstica de Mil\u00e0", "answer_start": 648}], "id": "P_468_C_2806_Q5", "question": "On va ser dibuixat Otello?"}]}, {"context": "L'\u00f2pera gaudeix d'excel\u00b7lents enregistraments discogr\u00e0fics i s'interpreta sovint, ja que es troba en el repertori dels teatres d'\u00f2pera m\u00e9s importants del m\u00f3n. Representa un repte per al rol principal, que ha de ser interpretat per un tenor dram\u00e0tic amb un gran control de la veu mitjana i capacitat expressiva. En el segle xx, en aquest paper han excel\u00b7lit Aureliano Pertile, Ram\u00f3n Vinay, Jon Vickers, Mario del Monaco i Pl\u00e1cido Domingo. Igualment important \u00e9s el paper de Iago, un bar\u00edton dram\u00e0tic que ha de dominar l'escena: n'han estat excel\u00b7lents Titta Ruffo, Lawrence Tibbett, Leonard Warren, Tito Gobbi o Piero Cappuccilli.", "qas": [{"answers": [{"text": "d'excel\u00b7lents enregistraments discogr\u00e0fics", "answer_start": 16}], "id": "P_468_C_2808_Q1", "question": "De qu\u00e8 gaudeix l'obra?"}, {"answers": [{"text": "en el repertori dels teatres d'\u00f2pera m\u00e9s importants del m\u00f3n", "answer_start": 98}], "id": "P_468_C_2808_Q2", "question": "On es troba l'obra?"}, {"answers": [{"text": "per un tenor dram\u00e0tic amb un gran control de la veu mitjana i capacitat expressiva", "answer_start": 227}], "id": "P_468_C_2808_Q3", "question": "Per qui ha de ser interpretat el rol principal?"}, {"answers": [{"text": "Aureliano Pertile, Ram\u00f3n Vinay, Jon Vickers, Mario del Monaco i Pl\u00e1cido Domingo", "answer_start": 357}], "id": "P_468_C_2808_Q4", "question": "Qui ha excel\u00b7lit al segle xx en el rol principal de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "dominar l'escena", "answer_start": 509}], "id": "P_468_C_2808_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha de fer Iago?"}]}]}, {"title": "Montargull (Artesa de Segre)", "paragraphs": [{"context": "El front de la guerra arriba al Montsec l'abril de 1938, i per uns mesos es desenvolupen operacions a tota la comarca. Algunes tropes feien nit a la poblaci\u00f3 quan anaven cap a Ponts o altres indrets de la comarca, i hi ha cr\u00f2niques que diuen que el poble estava for\u00e7a despoblat en aquell moment.[50] Dues de les brigades de la 32 Divisi\u00f3, la 141 i la 137, i una brigada de la 26 Divisi\u00f3 coneguda com la Durruti, desenvolupen operacions a tot el districte d'Anya, en aquell moment un terme independent. El comandament d'aquestes tropes estableix un centre d'operacions a Cal Tonet de Montargull.[47]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'abril de 1938", "answer_start": 40}], "id": "P_475_C_2845_Q1", "question": "Quan arriba al Montsec el front de la guerra?"}, {"answers": [{"text": "a tota la comarca", "answer_start": 100}], "id": "P_475_C_2845_Q2", "question": "On es desenvolupen operacions per uns mesos?"}, {"answers": [{"text": "cap a Ponts o altres indrets de la comarca", "answer_start": 170}], "id": "P_475_C_2845_Q3", "question": "Cap on anaven les tropes que feien nit a la poblaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "for\u00e7a despoblat", "answer_start": 262}], "id": "P_475_C_2845_Q4", "question": "Com estava el poble en aquella \u00e8poca segons diuen les cr\u00f2niques?"}, {"answers": [{"text": "Dues", "answer_start": 300}], "id": "P_475_C_2845_Q5", "question": "Quantes brigades de la 32 Divisi\u00f3 desenvoluparen operacions a tot el districte d'Anya?"}]}, {"context": "La nova carretera va substituir la carretera que anava de Ponts a Isona, i que discorria per una antiga cal\u00e7ada romana, com a principal via de connexi\u00f3 entre la Noguera amb el Pallars Juss\u00e0. El transport es feia amb dilig\u00e8ncies, que a vegades s'aturaven a Montargull. La principal companyia era La Catalana, les l\u00ednies de la qual van ser adquirides posteriorment per l'empresa Alsina Graells.[34] A principis del segle XX anar de Barcelona a Montargull implicava unes quatre hores de tren fins a T\u00e0rrega, i a partir d'aqu\u00ed amb dilig\u00e8ncia unes 11 hores m\u00e9s per arribar a Montargull.[35] Abans de ser reformada, la carretera feia molt\u00edssimes giragonses i corbes, i s'havia de fer molt a poc a poc. Com a refer\u00e8ncia, en dilig\u00e8ncia es trigaven 45 minuts a fer els sis kil\u00f2metres del tram de Folquer fins a Montargull.[36] La carretera continuaria sent de dif\u00edcil tr\u00e0nsit, produint diversos accidents, com per exemple el que es reporta al setembre de 1924 quan un ve\u00ed de la poblaci\u00f3 mor en bolcar el seu carro al km. 24 de la carretera d'Artesa de Segre a Tremp.[37][38]", "qas": [{"answers": [{"text": "la carretera que anava de Ponts a Isona", "answer_start": 32}], "id": "P_475_C_2846_Q1", "question": "Qu\u00e8 va substituir la nova carretera?"}, {"answers": [{"text": "per una antiga cal\u00e7ada romana", "answer_start": 89}], "id": "P_475_C_2846_Q2", "question": "Per on discorria la carretera que anava de Ponts a Isona?"}, {"answers": [{"text": "amb dilig\u00e8ncies", "answer_start": 212}], "id": "P_475_C_2846_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 es feia el transport?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 468}], "id": "P_475_C_2846_Q5", "question": "Quantes hores de tren implicava anar de Barcelona a T\u00e0rrega a principis del segle XX?"}]}, {"context": "La seva hist\u00f2ria est\u00e0 associada a la de la baronia de Montmagastre. A l'edat mitjana aquesta baronia passa a formar part del municipi d'Anya i, al segle xx, s'integra al municipi d'Artesa de Segre. Segons el cens de 2019 comptava \u00fanicament amb 35 habitants, incloent-hi les masies del terme.[1] Al mateix poble hi ha molts habitatges de segona resid\u00e8ncia. Al terme de Montargull es poden trobar diverses construccions d'inter\u00e8s, com ara l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Montargull \u2013avui en ru\u00efnes\u2013, meg\u00e0lits prehist\u00f2rics i tombes medievals. Tamb\u00e9 es conserva l'edifici de l'antiga escola, tancada durant els anys 1960 arran de la pol\u00edtica de concentraci\u00f3 escolar promoguda en aquell moment. Des de la part alta del poble es gaudeix d'una vista completa del pla de Montargull.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la de la baronia de Montmagastre", "answer_start": 32}], "id": "P_475_C_2847_Q1", "question": "A qui est\u00e0 associada la seva hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "A l'edat mitjana", "answer_start": 68}], "id": "P_475_C_2847_Q2", "question": "Quan passa la baronia de Montmagastre a formar part del municipi d'Anya?"}, {"answers": [{"text": "Artesa de Segre", "answer_start": 181}], "id": "P_475_C_2847_Q3", "question": "En quin municipi s'integr\u00e0 la baronia de Montmagastre en el segle xx?"}, {"answers": [{"text": "en ru\u00efnes", "answer_start": 483}], "id": "P_475_C_2847_Q4", "question": "Com est\u00e0 l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Montargull avui en dia?"}, {"answers": [{"text": "arran de la pol\u00edtica de concentraci\u00f3 escolar promoguda en aquell moment.", "answer_start": 614}], "id": "P_475_C_2847_Q5", "question": "Per qu\u00e8 va estar tancada l'antiga escola els anys 1960?"}]}, {"context": "Montargull \u00e9s una poblaci\u00f3 disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. Est\u00e0 localitzada a la carretera que va d'Artesa de Segre cap al Pallars Juss\u00e0. El nom li ve per estar constru\u00efda sobre un tur\u00f3 que marca el final de la serra de Comiols i l'inici d'un pla que es coneix amb el mateix nom que la poblaci\u00f3. A aquest pla predominen els conreus de blat i ordi, afavorits per un clima mediterrani amb tend\u00e8ncia \u00e0rida suavitzat per la proximitat de les muntanyes, propi de la zona del Segre mitj\u00e0, amb caracter\u00edstiques orogr\u00e0fiques semblants a la Depressi\u00f3 Central.", "qas": [{"answers": [{"text": "la Noguera", "answer_start": 102}], "id": "P_475_C_2848_Q2", "question": "En quina comarca es troba Artesa de Segre?"}, {"answers": [{"text": "per estar constru\u00efda sobre un tur\u00f3 que marca el final de la serra de Comiols i l'inici d'un pla que es coneix amb el mateix nom que la poblaci\u00f3", "answer_start": 206}], "id": "P_475_C_2848_Q3", "question": "Per qu\u00e8 Montargull rep aquest nom?"}, {"answers": [{"text": "blat i ordi", "answer_start": 390}], "id": "P_475_C_2848_Q4", "question": "Quins conreus predominen al pla de Montargull?"}, {"answers": [{"text": "mediterrani amb tend\u00e8ncia \u00e0rida suavitzat per la proximitat de les muntanyes", "answer_start": 426}], "id": "P_475_C_2848_Q5", "question": "Com \u00e9s el clima del pla de Montargull?"}]}, {"context": "Montargull i la seva contrada tenen un clima semblant al del Segri\u00e0, un clima mediterrani amb tend\u00e8ncia \u00e0rida, parcialment suavitzat per la proximitat de les muntanyes. Les temperatures mitjanes al desembre i al gener s\u00f3n entre 2 i 7 graus, mentre que al juliol i l'agost la mitjana \u00e9s superior als 20 graus. Les precipitacions s\u00f3n d'uns 580 mm anuals i 130 mm estivals.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "al del Segri\u00e0", "answer_start": 54}], "id": "P_475_C_2849_Q1", "question": "A quin clima \u00e9s semblant el de Montargull i la seva contrada?"}, {"answers": [{"text": "mediterrani amb tend\u00e8ncia \u00e0rida, parcialment suavitzat per la proximitat de les muntanyes", "answer_start": 78}], "id": "P_475_C_2849_Q2", "question": "Com \u00e9s el clima de Montargull?"}, {"answers": [{"text": "entre 2 i 7 graus", "answer_start": 222}], "id": "P_475_C_2849_Q3", "question": "Quines s\u00f3n les temperatures mitjanes de Montargull al desembre i al gener?"}, {"answers": [{"text": "al juliol i l'agost", "answer_start": 252}], "id": "P_475_C_2849_Q4", "question": "En quins mesos les temperatures de Montargull s\u00f3n superiors als 20 graus?"}, {"answers": [{"text": "580 mm", "answer_start": 338}], "id": "P_475_C_2849_Q5", "question": "De quant s\u00f3n les precipitacions que rep anualment Montargull?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 hi ha als voltants troballes de l'Edat del Bronze (2500 - 1100 aC), com ara destrals recollides a prop de Colldelrat i Tudela, a m\u00e9s de molins del tipus barquiforme, recollits a la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu d'Artesa de Segre. Pel que fa a la cultura ib\u00e8rica cl\u00e0ssica (s. VI a II aC), hi ha el jaciment arqueol\u00f2gic d'Antona a prop d'Artesa de Segre aix\u00ed com tombes en diverses localitzacions properes.[9] Al mateix terme es troben dues construccions megal\u00edtiques, per\u00f2 no est\u00e0 clar a quina cultura pertanyen aquestes construccions, tot i que tot apunta que pertany a un per\u00edode prehist\u00f2ric tard\u00e0.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "troballes de l'Edat del Bronze", "answer_start": 25}], "id": "P_475_C_2850_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha als voltants?"}, {"answers": [{"text": "a prop de Colldelrat i Tudela", "answer_start": 102}], "id": "P_475_C_2850_Q2", "question": "On han estat recollides les destrals?"}, {"answers": [{"text": "del tipus barquiforme", "answer_start": 149}], "id": "P_475_C_2850_Q3", "question": "Com s\u00f3n els molins?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 431}], "id": "P_475_C_2850_Q4", "question": "Quantes construccions megal\u00edtiques es troben al terme d'Artesa de Segre?"}, {"answers": [{"text": "no est\u00e0 clar a quina cultura pertanyen", "answer_start": 469}], "id": "P_475_C_2850_Q5", "question": "A quina cultura pertanyen les construccions megal\u00edtiques que es troben al terme d'Artesa de Segre?"}]}]}, {"title": "Benito Arias Montano", "paragraphs": [{"context": "Estant malalt Arias Montano al convent de Santiago de la Espada, i agreujant-se la seva malaltia, el seu amic i parent,[58] el veinticuatro Diego N\u00fa\u00f1ez P\u00e9rez el trasllada a casa d'Ana N\u00fa\u00f1ez, fam\u00edlia del cavaller, per poder-lo cuidar millor. All\u00ed mor el 6 de juliol de 1598. El seu cad\u00e0ver fou traslladat al convent de Santiago de la Espada, i fou soterrat sense molts ornaments. L'any 1605, el prior del convent mana traslladar el ta\u00fct a un n\u00ednxol de la capella major de l'esgl\u00e9sia, i col\u00b7loca una llosa de marbre esculpida amb la figura d'Arias Montano i un epitafi.[59]", "qas": [{"answers": [{"text": "amic i parent", "answer_start": 105}], "id": "P_195_C_1165_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Diego N\u00fa\u00f1ez P\u00e9rez de Arias Montano?"}, {"answers": [{"text": "6 de juliol de 1598", "answer_start": 253}], "id": "P_195_C_1165_Q4", "question": "Quan mor Arias Montano?"}, {"answers": [{"text": "el prior del convent", "answer_start": 391}], "id": "P_195_C_1165_Q5", "question": "Qui va manar traslladar el ta\u00fct d'Arias Moreno?"}]}, {"context": "Des del moment en qu\u00e8 es coneixen les caracter\u00edstiques de la B\u00edblia Poliglota d'Anvers, amb les novetats respecte a la B\u00edblia Poliglota Complutense, sorgeix el conflicte entre els defensors d'utilitzar la versi\u00f3 hebrea com a font primig\u00e8nia per resoldre els sentits ambigus de les Sagrades Escriptures, tal com han actuat Arias Montano i tots els altres estudiosos que han col\u00b7laborat en la realitzaci\u00f3 d'aquesta edici\u00f3; i els que mantenen el valor absolut de la Vulgata i la Septuaginta, i consideren que el text hebreu ha estat alterat pels jueus per destruir el cristianisme, els quals es troben m\u00e9s recolzats des de la publicaci\u00f3 del Decretum de edicione et uso sacrorum librorum aprovat en el Concili de Trento el 8 d'abril de 1546. En aquesta lluita religiosa, amb components filol\u00f2gics i ideol\u00f2gics, Le\u00f3n de Castro, catedr\u00e0tic de la universitat de Salamanca, utilitza el decret per denunciar formalment algunes parts de la B\u00edblia Poliglota, i acusa a Sante Pagnini, Fran\u00e7ois Vatable i a tots els que vulguen esbrinar la veritat hebraica, de judaitzar. No havent aconseguit res en l'acusaci\u00f3 anterior, en 1575 presenta la den\u00fancia en Roma, on crea un fort enrenou, que obliga a Arias Montano a partir cap alli per a defensar-se i conseguir que l'acusaci\u00f3 no vaja m\u00e9s enll\u00e0. Finalment, el 9 de novembre de 1576, Castro acusa a Arias Montano d'hebra\u00eftzant davant el Consell General de la Inquisici\u00f3 espanyola, per haver incl\u00f2s en l'apparatus, tractats rab\u00ednics, i menysprear la Vulgata, ratificada en el Concili de Trento, donant m\u00e9s autoritat a la versi\u00f3 de Sante Pagnini. I \u00e9s en 1577 quan es promou la proposici\u00f3 de censura, que dur\u00e0 a terme el jesuita Juan de Mariana, que es posa al costat d'Arias Montano, malgrat algunes q\u00fcestions menors en qu\u00e8 es mostra en desacord.[42][43][44] Wilhelmus Damasi Lindanus, te\u00f2leg i bisbe de Roermond, amb els mateixos plantejaments religiosos i ideol\u00f2gics, tamb\u00e9 denuncia els greus defectes que t\u00e9, segons creu, la B\u00edblia Poliglota d'Anvers.", "qas": [{"answers": [{"text": "el jesuita Juan de Mariana", "answer_start": 1649}], "id": "P_195_C_1166_Q1", "question": "Qui dur\u00e0 a terme la proposici\u00f3 de censura el 1577?"}, {"answers": [{"text": "te\u00f2leg i bisbe de Roermond", "answer_start": 1818}], "id": "P_195_C_1166_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Wilhelmus Damasi Lindanus?"}, {"answers": [{"text": "pels jueus", "answer_start": 538}], "id": "P_195_C_1166_Q3", "question": "Per qui consideren que ha estat alterat el text hebreu?"}, {"answers": [{"text": "per destruir el cristianisme", "answer_start": 549}], "id": "P_195_C_1166_Q4", "question": "Per qu\u00e8 volien els jueus alterar el text hebreu?"}, {"answers": [{"text": "Roma", "answer_start": 1140}], "id": "P_195_C_1166_Q5", "question": "On va presentar la den\u00fancia l'any 1575?"}]}, {"context": "Christophe Plantin, important impressor d'Anvers, desitj\u00f3s per reeditar i ampliar l'exhaurida edici\u00f3 de la B\u00edblia Poliglota Complutense, demana perm\u00eds i ajuda a Felip II. El rei demana l'opini\u00f3 del Consell General de la Inquisici\u00f3 i de la Universitat d'Alcal\u00e1 de Henares, i decideix aprovar el projecte amb la supervisi\u00f3 cient\u00edfica d'Arias Montano. El 18 de maig de 1568 Arias Montano arriba a Anvers despr\u00e9s d'un accidentat viatge per mar, passant per Irlanda i Anglaterra.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "Felip II", "answer_start": 161}], "id": "P_195_C_1168_Q1", "question": "A qui demana Christophe Plantin perm\u00eds i ajuda?"}, {"answers": [{"text": "18 de maig de 1568", "answer_start": 352}], "id": "P_195_C_1168_Q2", "question": "Quan va arribar Arias Montano a Anvers?"}, {"answers": [{"text": "reeditar i ampliar l'exhaurida edici\u00f3 de la B\u00edblia Poliglota Complutense", "answer_start": 63}], "id": "P_195_C_1168_Q3", "question": "Qu\u00e8 volia Christophe Plantin?"}, {"answers": [{"text": "Universitat d'Alcal\u00e1 de Henares", "answer_start": 239}], "id": "P_195_C_1168_Q5", "question": "A quina universitat demana el rei opini\u00f3?"}]}, {"context": "A Sevilla viu a casa d'\u00c1lvaro de Alcocer, antic secretari reial, i Isabel V\u00e9lez de Guevara, matrimoni que amb els fills, especialment Gaspar, considerar\u00e0 com a una segona fam\u00edlia. Tamb\u00e9 compta amb la protecci\u00f3 de Crist\u00f3bal Fern\u00e1ndez de Valtodano i Juan Fern\u00e1ndez Temi\u00f1o.[2] Als divuit anys inicia els seus estudis a la universitat de Sevilla, al col\u00b7legi de Santa Maria de Jes\u00fas, on estudia Arts i Filosofia durant tres anys, fins a 1547,[4] tot i que en el darrer curs, sense acabar-lo, decideix traslladar-se a Alcal\u00e1 de Henares.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "a casa d'\u00c1lvaro de Alcocer", "answer_start": 14}], "id": "P_195_C_1169_Q1", "question": "On viu a Sevilla?"}, {"answers": [{"text": "antic secretari reial", "answer_start": 42}], "id": "P_195_C_1169_Q2", "question": "Qui era \u00c1lvaro de Alcocer?"}, {"answers": [{"text": "Isabel V\u00e9lez de Guevara", "answer_start": 67}], "id": "P_195_C_1169_Q3", "question": "Amb qui estava casat \u00c1lvaro de Alcocer?"}, {"answers": [{"text": "Als divuit anys", "answer_start": 274}], "id": "P_195_C_1169_Q4", "question": "Quan inicia els estudis a la universitat de Sevilla?"}, {"answers": [{"text": "Arts i Filosofia", "answer_start": 391}], "id": "P_195_C_1169_Q5", "question": "Qu\u00e8 estudia?"}]}, {"context": "El rei tamb\u00e9 l'havia comissionat per cercar i adquirir tots els llibres que foren profitosos per a la biblioteca de l'Escorial, amb un pressupost de 6.000 ducats, que Arias Montano va sobrepassar amb escreix, i quan est\u00e0 per tornar a Espanya, demana que es paguen els deutes contrets.[29] En aquests anys cerca llibres per totes parts \u2014Flandes, Par\u00eds, Ven\u00e8cia i Roma, entre altres llocs\u2014, per a l'Escorial i per a ell, especialment manuscrits. I aprofitant els seus coneixements de bibliologia i bibliografia, i els seus contactes amb Plantin, desenvolupa una important activitat com a mediador i promotor editorial.[30][31]", "qas": [{"answers": [{"text": "6.000 ducats", "answer_start": 149}], "id": "P_195_C_1170_Q1", "question": "Quin era el pressupost per adquirir llibres per a la biblioteca?"}, {"answers": [{"text": "Flandes, Par\u00eds, Ven\u00e8cia i Roma, entre altres llocs", "answer_start": 336}], "id": "P_195_C_1170_Q2", "question": "En quins llocs va cercar Arias Montano llibres per a l'Escorial?"}, {"answers": [{"text": "mediador i promotor editorial", "answer_start": 586}], "id": "P_195_C_1170_Q3", "question": "Quina activitat va desenvopuar Arias Montano?"}, {"answers": [{"text": "a la biblioteca de l'Escorial", "answer_start": 97}], "id": "P_195_C_1170_Q4", "question": "On volia el rei que estigueren els llibres que recopilava Arias Montano?"}, {"answers": [{"text": "bibliologia i bibliografia", "answer_start": 482}], "id": "P_195_C_1170_Q5", "question": "Quins coneixements tenia Arias Montano?"}]}]}, {"title": "Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica cartaginesa", "paragraphs": [{"context": "A difer\u00e8ncia del seu pare, Publi mai deixar\u00e0 la iniciativa en mans de Cartago. El 209 aC, despr\u00e9s d'haver instru\u00eft les seves unitats, llan\u00e7\u00e0 un atac sorpresa sobre Cartagena que, amb una guarnici\u00f3 de 1.000 homes, es va veure incapa\u00e7 de fer front a l'atac rom\u00e0. La p\u00e8rdua de la capital hispana fou un cop molt dur pels cartaginesos. Aquest moviment, a m\u00e9s del bot\u00ed, tamb\u00e9 va permetre a Roma pactar amb diversos pobles ind\u00edgenes, que es passaren al b\u00e0ndol rom\u00e0. L'alliberament dels ostatges que es trobaven a Cartagena, per exemple, li atorg\u00e0 l'amistat d'Aluci, un cabdill celtiber, que recuperava aix\u00ed a la seva promesa. Poc despr\u00e9s Escipi\u00f3 tamb\u00e9 ocupar\u00e0 la zona minera de Villaricos.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Publi", "answer_start": 27}], "id": "P_345_C_2065_Q1", "question": "Qui va llan\u00e7ar un atac sorpresa sobre Cartagena el 209 aC?"}, {"answers": [{"text": "1.000", "answer_start": 200}], "id": "P_345_C_2065_Q2", "question": "Quants soldats hi havia a la guarnici\u00f3 de Cartagena?"}, {"answers": [{"text": "La p\u00e8rdua de la capital hispana", "answer_start": 261}], "id": "P_345_C_2065_Q3", "question": "Qu\u00e8 va ser un cop molt dur per als cartaginesos?"}, {"answers": [{"text": "diversos pobles ind\u00edgenes", "answer_start": 401}], "id": "P_345_C_2065_Q4", "question": "Qui es pass\u00e0 al b\u00e0ndol rom\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Escipi\u00f3", "answer_start": 632}], "id": "P_345_C_2065_Q5", "question": "Qui va ocupar Villaricos poc despr\u00e9s?"}]}, {"context": "Aix\u00ed doncs, a les planes de l'interior es van dur a terme m\u00e8todes de cultiu extensiu, aix\u00ed com la pres\u00e8ncia de grans ramats d'ovicaprins. Pel que fa a les valls del Guadalquivir i del Genil, es va dur a terme una explotaci\u00f3 intens\u00edssima del s\u00f2l, semblant a la que practicava Cartago al nord d'\u00c0frica. Els productes m\u00e9s rellevants i m\u00e9s conreats eren l'oli, la vinya i els cereals.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "de cultiu extensiu", "answer_start": 66}], "id": "P_345_C_2066_Q1", "question": "Quins m\u00e8todes de cultiu es van dur a terme a les planes de l'interior?"}, {"answers": [{"text": "d'ovicaprins", "answer_start": 124}], "id": "P_345_C_2066_Q2", "question": "Quins ramats hi havia a les planes de l'interior?"}, {"answers": [{"text": "a les valls del Guadalquivir i del Genil", "answer_start": 149}], "id": "P_345_C_2066_Q3", "question": "On es va explotar intensament el s\u00f2l?"}, {"answers": [{"text": "semblant a la que practicava Cartago al nord d'\u00c0frica", "answer_start": 246}], "id": "P_345_C_2066_Q4", "question": "Com era aquesta explotaci\u00f3 intensa del s\u00f2l?"}, {"answers": [{"text": "l'oli, la vinya i els cereals", "answer_start": 350}], "id": "P_345_C_2066_Q5", "question": "Quins eren els productes conreats m\u00e9s rellevants?"}]}, {"context": "Per\u00f2 l'inter\u00e8s principal dels p\u00fanics era la gesti\u00f3 dels recursos; aix\u00ed, la pol\u00edtica que van seguir \u00e9s la de nacionalitzar els recursos naturals, encarregant-se els conqueridors de l'administraci\u00f3 d'aquests. Cartago tenia una llarga tradici\u00f3 de contractar mercenaris per a les seves guerres i, generalment, nom\u00e9s els oficials m\u00e9s elevats eren d'origen p\u00fanic. Acostumats a aquest tipus de direcci\u00f3, els era m\u00e9s f\u00e0cil implantar el mateix sistema a la vida civil.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "la gesti\u00f3 dels recursos", "answer_start": 41}], "id": "P_345_C_2067_Q1", "question": "Quin era l'inter\u00e8s principal dels p\u00fanics?"}, {"answers": [{"text": "nacionalitzar els recursos naturals", "answer_start": 108}], "id": "P_345_C_2067_Q2", "question": "Quina pol\u00edtica van seguir els p\u00fanics?"}, {"answers": [{"text": "mercenaris", "answer_start": 255}], "id": "P_345_C_2067_Q3", "question": "A qui contractava Cartago per les seves guerres?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s els oficials m\u00e9s elevats", "answer_start": 306}], "id": "P_345_C_2067_Q4", "question": "Qui era d'origen p\u00fanic a les guerres?"}, {"answers": [{"text": "a la vida civil", "answer_start": 443}], "id": "P_345_C_2067_Q5", "question": "On van implantar el mateix sistema?"}]}, {"context": "Aix\u00ed doncs, despr\u00e9s de la Primera Guerra P\u00fanica (264 \u2013 241 aC), Cartago havia perdut la seva principal col\u00f2nia, Sic\u00edlia, fet que li va suposar un gran daltabaix econ\u00f2mic. Aquest fet, sumat a l'obligaci\u00f3 imposada per Roma de pagar una reparaci\u00f3 de guerra, va provocar que la metr\u00f2poli del nord d\u2019\u00c0frica no pogu\u00e9s pagar el sou de les tropes mercen\u00e0ries que formaven bona part del seu ex\u00e8rcit. Aix\u00f2 va provocar la coneguda com a Guerra dels mercenaris (240 \u2013 238 aC), que va enfrontar Cartago amb les tropes mercen\u00e0ries, que es van revoltar perqu\u00e8 no van veure satisfetes les seves expectatives salarials. Aprofitant aquesta situaci\u00f3, Roma va annexionar-se l'illa de Sardenya, que fins llavors tamb\u00e9 havia estat sota control p\u00fanic.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sic\u00edlia", "answer_start": 112}], "id": "P_345_C_2068_Q1", "question": "Quina col\u00f2nia va perdre Cartago despr\u00e9s de la Primera Guerra P\u00fanica?"}, {"answers": [{"text": "264 \u2013 241 aC", "answer_start": 49}], "id": "P_345_C_2068_Q2", "question": "Quan va ser la Primera Guerra P\u00fanica?"}, {"answers": [{"text": "un gran daltabaix econ\u00f2mic", "answer_start": 143}], "id": "P_345_C_2068_Q3", "question": "Qu\u00e8 va suposar per a Cartago la p\u00e8rdua de Sic\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "pagar una reparaci\u00f3 de guerra", "answer_start": 224}], "id": "P_345_C_2068_Q4", "question": "Qu\u00e8 va imposar Roma a Cartago?"}, {"answers": [{"text": "240 \u2013 238 aC", "answer_start": 450}], "id": "P_345_C_2068_Q5", "question": "Quan va ser la guerra dels mercenaris?"}]}, {"context": "Les monedes cartagineses, sobretot les d'\u00e8poca b\u00e0rquida, s\u00f3n considerades de gran bellesa. A m\u00e9s de la seva funci\u00f3 comercial, tamb\u00e9 tenien un sentit propagand\u00edstic i de prestigi. Aix\u00ed, en el primer per\u00edode de domini p\u00fanic, en \u00e8poca d'Am\u00edlcar i d'Asdr\u00fabal, aquestes monedes tenien, en una cara, un bust del governant cartagin\u00e8s, marcant l'aven\u00e7 de les seves tropes pel territori. En aquest moment, la moneda p\u00fanica tenia una gran acceptaci\u00f3 a la pen\u00ednsula, b\u00e0sicament per l'alt valor del trishekel i per la contund\u00e8ncia de la seva propaganda (sobretot amb la pres\u00e8ncia d'elefants). A l'altra cara de la moneda, principalment hi apareixia aquesta figura de l'elefant, que \u00e9s considerada una al\u00b7legoria del poder militar terrestre. Sovint tamb\u00e9 hi apareixeran embarcacions de guerra, que representaven, al seu torn, el poder mar\u00edtim de qu\u00e8 feien gala els dirigents cartaginesos.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "de gran bellesa", "answer_start": 74}], "id": "P_345_C_2069_Q1", "question": "Com es consideren les monedes cartagineses?"}, {"answers": [{"text": "propagand\u00edstic i de prestigi", "answer_start": 149}], "id": "P_345_C_2069_Q2", "question": "Quin altre sentit tenien les monedes cartagineses a par del valor comercial?"}, {"answers": [{"text": "un bust del governant cartagin\u00e8s, marcant l'aven\u00e7 de les seves tropes pel territori", "answer_start": 294}], "id": "P_345_C_2069_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi havia en una cara en les monedes cartagineses a l'\u00e8poca d'Am\u00edlcar i d'Asdr\u00fabal?"}, {"answers": [{"text": "l'elefant", "answer_start": 655}], "id": "P_345_C_2069_Q4", "question": "Quin afigura a pareixia a l'altra cars de les monedes cartagineses?"}, {"answers": [{"text": "una al\u00b7legoria del poder militar terrestre", "answer_start": 685}], "id": "P_345_C_2069_Q5", "question": "Com es considera la figura de l'elefant a les monedes cartagineses?"}]}, {"context": "\u00c9s en l'aspecte religi\u00f3s on es veu m\u00e9s clarament el contacte i la influ\u00e8ncia que els fenicis i els p\u00fanics van generar sobre els habitants de la pen\u00ednsula; aix\u00ed, D\u00e9us, temples i rituals es van propagar molt r\u00e0pidament, i han arribat fins avui dia. Tot i aix\u00f2, les creences de les persones, tot i que poden canviar, exigeixen un sentiment que \u00e9s dif\u00edcil de modificar. \u00c9s cert que durant l\u2019ocupaci\u00f3 cartaginesa es pot apreciar com bona part dels ind\u00edgenes creia en d\u00e9us orientals o en mites fenicis, per\u00f2 podria ser m\u00e9s aviat una conseq\u00fc\u00e8ncia del manteniment constant de relacions amb les col\u00f2nies anteriors, que no pas pel control efectiu del territori durant el per\u00edode que va del 237 al 206 aC.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "en l'aspecte religi\u00f3s", "answer_start": 3}], "id": "P_345_C_2070_Q1", "question": "On es veu m\u00e9s l'influencia dels fenicis i p\u00fanics en els habitants de la pen\u00ednsula?"}, {"answers": [{"text": "D\u00e9us, temples i rituals", "answer_start": 161}], "id": "P_345_C_2070_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va propagar molt r\u00e0pidament?"}, {"answers": [{"text": "orientals", "answer_start": 467}], "id": "P_345_C_2070_Q3", "question": "En quins d\u00e9us creien els ind\u00edgenes durant l'ocupaci\u00f3 cartaginesa?"}]}]}, {"title": "Tortuga carei", "paragraphs": [{"context": "Les carei s'aparellen dos cops l'any en llacunes recloses davant de les platges on crien, sovint en illes remotes. La temporada d'aparellament per la subesp\u00e8cie atl\u00e0ntica normalment \u00e9s des d'abril fins a novembre. La temporada d'aparellament de la subpoblaci\u00f3 indo-pac\u00edfica \u00e9s des de setembre fins a febrer.[11] Despr\u00e9s d'aparellar-se, les femelles caminen pesadament fins a la part m\u00e9s alta d'una platja durant la nit. Netegen una \u00e0rea i hi fan un forat per nidificar utilitzant les seves aletes posteriors. Despr\u00e9s, la femella deixa una niuada d'ous i els cobreix amb sorra. Els nius d'E. imbricata al Carib i a Florida contenen al voltant de 140 ous. Despr\u00e9s del llarg proc\u00e9s, que pot durar hores, la femella retorna al mar.[6][7]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos cops l'any", "answer_start": 22}], "id": "P_262_C_1567_Q1", "question": "Quan s'aparellen les carei?"}, {"answers": [{"text": "en llacunes recloses davant de les platges on crien, sovint en illes remotes", "answer_start": 37}], "id": "P_262_C_1567_Q2", "question": "On s'aparellen les carei?"}, {"answers": [{"text": "pesadament", "answer_start": 357}], "id": "P_262_C_1567_Q3", "question": "Com caminen les femelles de carei despr\u00e9s d'aparellar-se?"}, {"answers": [{"text": "al voltant de 140", "answer_start": 631}], "id": "P_262_C_1567_Q4", "question": "Quants ous contenen els nius d'E. imbricata al Carib i a Florida?"}, {"answers": [{"text": "les seves aletes posteriors", "answer_start": 480}], "id": "P_262_C_1567_Q5", "question": "Qu\u00e8 utilitzen les femelles de carei per fer el forat on nidificar?"}]}, {"context": "S\u00f3n grans nedadores. Poden arribar a aconseguir velocitats de fins a 24 km/h i hi ha registres de tortugues que han recorregut nedant 4.828 km.[6] Al Carib s'han observat immersions de tortugues carei a m\u00e9s de 70 metres de profunditat durant un per\u00edode de m\u00e9s de 80 minuts.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "fins a 24 km/h", "answer_start": 62}], "id": "P_262_C_1568_Q1", "question": "Quina velocitat poden arribar a aconseguir nedant les tortugues carei?"}, {"answers": [{"text": "Al Carib", "answer_start": 147}], "id": "P_262_C_1568_Q2", "question": "On s'han observat immersions de tortugues carei a m\u00e9s de 70 metres de profunditat?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 80 minuts", "answer_start": 256}], "id": "P_262_C_1568_Q3", "question": "Quant de temps han durat les immersions de tortugues carei que s'han observat al Carib?"}, {"answers": [{"text": "4.828", "answer_start": 134}], "id": "P_262_C_1568_Q4", "question": "Quants km s'han registrat que han recorregut tortugues nedant?"}]}, {"context": "Els adults es troben principalment a esculls de corall tropicals. Generalment se'ls veu al llarg de tot el dia, descansant en coves i sortints a les proximitats dels esculls. En ser una esp\u00e8cie de marcat car\u00e0cter migratori, se les pot trobar en una gran varietat d'h\u00e0bitats, des del mar obert fins a llacunes d'aigua salada i manglars en estuaris.[6][29] Encara que no se sap gaire sobre les seves prefer\u00e8ncies d'h\u00e0bitat durant els seus primers anys de vida, s'assumeix que E. imbricata, igual que altres cadells de tortuga marina, s\u00f3n completament pel\u00e0gics, i per tant viuen a mar obert fins a la maduresa.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "a esculls de corall tropicals", "answer_start": 35}], "id": "P_262_C_1569_Q1", "question": "On es troben els adults principalment?"}, {"answers": [{"text": "al llarg de tot el dia", "answer_start": 88}], "id": "P_262_C_1569_Q2", "question": "Quan es veu als adults?"}, {"answers": [{"text": "no se sap gaire", "answer_start": 366}], "id": "P_262_C_1569_Q3", "question": "Quines s\u00f3n les seves prefer\u00e8ncies d'h\u00e0bitat durant els primers anys de vida?"}, {"answers": [{"text": "E. imbricata, igual que altres cadells de tortuga marina", "answer_start": 474}], "id": "P_262_C_1569_Q4", "question": "Qui s'assumeix que s\u00f3n completament pel\u00e0gics?"}, {"answers": [{"text": "migratori", "answer_start": 213}], "id": "P_262_C_1569_Q5", "question": "Quin car\u00e0cter t\u00e9 l'esp\u00e8cie?"}]}, {"context": "La tortuga carei (Eretmochelys imbricata) \u00e9s una tortuga marina en perill cr\u00edtic d'extinci\u00f3 que pertany a la fam\u00edlia dels quel\u00f2nids. \u00c9s l'\u00fanica esp\u00e8cie del seu g\u00e8nere. L'esp\u00e8cie est\u00e0 distribu\u00efda per tot el m\u00f3n, amb subesp\u00e8cies a l'Oce\u00e0 Atl\u00e0ntic i a l'Oce\u00e0 Pac\u00edfic. E. imbricata \u00e9s la subesp\u00e8cie atl\u00e0ntica, i E. imbricata bissa es troba a la regi\u00f3 Indo-Pac\u00edfica.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "carei", "answer_start": 11}], "id": "P_262_C_1570_Q1", "question": "Quina tortuga est\u00e0 en perill d'extinci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "quel\u00f2nids", "answer_start": 122}], "id": "P_262_C_1570_Q2", "question": "A quina fam\u00edlia pertany la tortuga carei?"}, {"answers": [{"text": "per tot el m\u00f3n", "answer_start": 195}], "id": "P_262_C_1570_Q3", "question": "Per on est\u00e0 distribu\u00efda l'esp\u00e8cie de tortuga carei?"}, {"answers": [{"text": "a l'Oce\u00e0 Atl\u00e0ntic i a l'Oce\u00e0 Pac\u00edfic", "answer_start": 227}], "id": "P_262_C_1570_Q4", "question": "On hi ha subesp\u00e8cies de la tortuga carei?"}, {"answers": [{"text": "E. imbricata bissa", "answer_start": 308}], "id": "P_262_C_1570_Q5", "question": "Quina subesp\u00e8cie de la tortuga carei es troba a la regi\u00f3 Indo-Pac\u00edfica?"}]}, {"context": "El 1996 E. imbricata fou inclosa a la Llista Vermella de la UICN d'esp\u00e8cies amena\u00e7ades, classificada com a esp\u00e8cie en perill cr\u00edtic d'extinci\u00f3.[4] El seu estat com a esp\u00e8cie amena\u00e7ada d'extinci\u00f3 havia estat q\u00fcestionat amb anterioritat per dues propostes que al\u00b7legaven que aquesta tortuga (juntament amb tres altres esp\u00e8cies) tenia diferents poblacions estables significatives per tot el m\u00f3n. Aquestes peticions van ser rebutjades per la UICN basant-se en la seva an\u00e0lisi de les dades presentades pel Marine Turtle Specialist Group (MTSG) que mostraven que la poblaci\u00f3 mundial de tortugues carei s'havia redu\u00eft en un 80% en les tres \u00faltimes generacions de l'esp\u00e8cie, i que no s'observava cap augment significatiu de les poblacions el 1996. Vistes aquestes dades, la UICN assign\u00e0 la consideraci\u00f3 d'en perill cr\u00edtic (CR A1) a l'estat de l'esp\u00e8cie. Tanmateix no se li aplic\u00e0 el grau A2, perqu\u00e8 la UICN consider\u00e0 que no hi havia prou dades que demostressin que la poblaci\u00f3 hagu\u00e9s de continuar disminuint en el futur.[54]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a esp\u00e8cie en perill cr\u00edtic d'extinci\u00f3", "answer_start": 101}], "id": "P_262_C_1571_Q2", "question": "Com est\u00e0 classificada E. imbricata?"}, {"answers": [{"text": "Marine Turtle Specialist Group (MTSG)", "answer_start": 501}], "id": "P_262_C_1571_Q3", "question": "Qui va mostrar que la poblaci\u00f3 de tortugues carei s'havia redu\u00eft un 80%?"}, {"answers": [{"text": "el grau A2", "answer_start": 872}], "id": "P_262_C_1571_Q4", "question": "Qu\u00e8 no li aplic\u00e0 la UICN a la tortuga carei?"}, {"answers": [{"text": "perill cr\u00edtic (CR A1)", "answer_start": 800}], "id": "P_262_C_1571_Q5", "question": "Quina consideraci\u00f3 li assigna a l'esp\u00e8cie la UICN?"}]}]}, {"title": "Ermessenda de Carcassona", "paragraphs": [{"context": "L'any 2010, el canal de televisi\u00f3 TV3 va realitzar una s\u00e8rie de ficci\u00f3 hist\u00f2rica en dos cap\u00edtols basada en la seva biografia.[68] El rodatge va durar nou setmanes i l'estrena es f\u00e9u en dues parts el 21 i el 22 de mar\u00e7 de 2011.[69] El gui\u00f3 va ser obra de Merc\u00e8 S\u00e0rrias i N\u00faria Furi\u00f3, guionistes de Porca mis\u00e8ria.[70] La va dirigir Llu\u00eds Maria G\u00fcell, que ja havia dirigit la minis\u00e8rie Arnau, i va tenir Laia Marull com a protagonista.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "TV3", "answer_start": 34}], "id": "P_320_C_1915_Q1", "question": "Quin canal de televisi\u00f3 va realitzar la s\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "en la seva biografia", "answer_start": 104}], "id": "P_320_C_1915_Q2", "question": "En qu\u00e8 es basava la s\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "Merc\u00e8 S\u00e0rrias i N\u00faria Furi\u00f3", "answer_start": 254}], "id": "P_320_C_1915_Q3", "question": "Qui va fer el gui\u00f3 de la s\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds Maria G\u00fcell", "answer_start": 330}], "id": "P_320_C_1915_Q4", "question": "Qui va dirigir la s\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "protagonista", "answer_start": 419}], "id": "P_320_C_1915_Q5", "question": "Quin paper feia Laia Marull?"}]}, {"context": "La guerra civil al califat de C\u00f2rdova comen\u00e7\u00e0 el novembre del 1008 quan el fill del temible Almansor, amb el suport dels berbers, va obligar el califa \u00e0rab Hixam al-Mu\u00e0yyad bi-L\u00b7lah a nomenar-lo hereu de la corona. Despr\u00e9s de ser nomenat hereu, sort\u00ed en una expedici\u00f3 contra el Regne de Lle\u00f3, per\u00f2, en la seva abs\u00e8ncia, Muh\u00e0mmad al-Mahd\u00ed bi-L\u00b7lah -\"el guiat per D\u00e9u\"- va organitzar un cop d'estat i va autoproclamar-se nou califa. En tenir-ne not\u00edcies, el fill d'Almansor retorn\u00e0 cap a la capital, per\u00f2 de cam\u00ed fou mort el 3 de mar\u00e7 del 1009. Aix\u00f2 provoc\u00e0 la indignaci\u00f3 dels berbers, que liderats per Sulayman al-Musta\u00edn van oposar-se al nou califa i cercaren auxili en el comte San\u00e7 I Garcia de Castella, que f\u00e9u costat al pretendent berber a canvi de cessions territorials a la frontera del Duero. Les forces bereberocastellanes van dirigir-se cap a Qurtuba i finalment venceren en la Batalla de Qantish el 5 de novembre del 1009. Els berbers proclamaren califa Sulayman al-Musta\u00edn, mentre que els castellans esperaven rebre unes 200 fortaleses a les terres del Duero, per\u00f2 aquestes fortaleses restaven en mans de tropes lleials al califa derrocat i, per tant, les promeses dels berbers no es feren efectives. Despr\u00e9s d'un breu saqueig, els castellans van retornar al seu comtat. Tot i l'aparent triomf berber, el califa derrocat, Muh\u00e0mmad al-Mahd\u00ed bi-L\u00b7lah -\"el guiat per D\u00e9u\"-, va aconseguir fugir de la capital i va refugiar-se a Tulaytula, en terres d'Ath-Thaghr al-\u00c0wsat, territori governat per l'andalus\u00ed d'origen eslau Muh\u00e0mmad ibn Hixam, conegut pel sobrenom de W\u00e0dih. Aquest va cercar refor\u00e7os i, el 1010, va anar a terres dels francs -els musulmans anomenaven Ifranja els comtats de l'antiga G\u00f2tia franca-, on va negociar el suport del comte Ramon Borrell I de Barcelona.", "qas": [{"answers": [{"text": "el novembre del 1008", "answer_start": 46}], "id": "P_320_C_1916_Q1", "question": "Quan comen\u00e7\u00e0 la guerra civil al califat de C\u00f2rdova?"}, {"answers": [{"text": "a nomenar-lo hereu de la corona", "answer_start": 182}], "id": "P_320_C_1916_Q2", "question": "A qu\u00e8 va obligar Almansor al califa Hixam al-Mu\u00e0yyad bi-L\u00b7lah?"}, {"answers": [{"text": "Hixam al-Mu\u00e0yyad bi-L\u00b7lah", "answer_start": 156}], "id": "P_320_C_1916_Q3", "question": "Qui es va proclamar nou califa durant l'abs\u00e8ncia d'Almansor?"}, {"answers": [{"text": "va organitzar un cop d'estat", "answer_start": 368}], "id": "P_320_C_1916_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer per poder proclamar-se califa Hixam al-Mu\u00e0yyad bi-L\u00b7lah?"}]}, {"context": "Durant aquest per\u00edode d'enfrontament amb el seu fill, tamb\u00e9 hagu\u00e9 de fer front a les hostilitats dels pirates sarra\u00efns d'Abu-l-Jayx al-Muw\u00e0ffaq, anomenat \u00abMuj\u00e0hid\u00bb. Aquest era un esclau llibert que, arran de les lluites internes al califat de C\u00f2rdova iniciades el 1008, fug\u00ed de Q\u00fartuba i s'instal\u00b7l\u00e0 primerament a Turtuixa, d'on fou expulsat, i despr\u00e9s a Bal\u00e0nsiyya, d'on tamb\u00e9 fou expulsat. Radicat finalment a D\u00e0niyya, aconsegu\u00ed prendre el poder i autoproclamar-se emir, i constitu\u00ed el 1010 l'emirat de D\u00e0niyya. Muj\u00e0hid aconsegu\u00ed el 1015 conquerir les Illes Balears i a partir d'aleshores bast\u00ed una potent flota que es dedic\u00e0 fonamentalment a la pirateria de la costa mediterr\u00e0nia. Constru\u00ed unes drassanes a al-Summ\u0101n, el port de D\u00e0niyya, que esdevingueren la principal base de les seves operacions. Per a fer front als atacs que els sarra\u00efns llan\u00e7aven contra les costes dels seus dominis, Ermessenda de Carcassona contract\u00e0 els serveis de Roger de Tosny, un noble normand castigat amb l'exili per enfrontar-se al seu senyor Ricard II de Normandia. En les cr\u00f2niques del monjo Ademar de Chabannes (c. 989-1034), es descriuen les gestes del normand Roger de Torsy lluitant i aterrint els pirates sarra\u00efns de l'emir de D\u00e0niyya Abu-l-Jayx al-Muw\u00e0ffaq, i com aquest finalment hauria segellat la pau amb Ermessenda. Aix\u00ed mateix, es relata que el 1020 la filla de la comtessa de Barcelona, Estefania Ramon, s'hauria cassat amb Roger de Tosny, per\u00f2 que el 1024, en obtenir el perm\u00eds del duc Ricard II de Normandia per finalitzar el seu exili, aquest hauria retornat a Normandia.", "qas": [{"answers": [{"text": "a les hostilitats dels pirates sarra\u00efns", "answer_start": 79}], "id": "P_320_C_1917_Q1", "question": "A qu\u00e8 va haver de fer front en aquest per\u00edode d'enfrontament amb el seu fill?"}, {"answers": [{"text": "l'emirat de D\u00e0niyya", "answer_start": 493}], "id": "P_320_C_1917_Q3", "question": "Quin emirat va constituir el 1010 Abu-l-Jayx al-Muw\u00e0ffa?"}, {"answers": [{"text": "a la pirateria de la costa mediterr\u00e0nia", "answer_start": 643}], "id": "P_320_C_1917_Q5", "question": "A qu\u00e8 es va dedicar la flota de Muj\u00e0hid?"}]}, {"context": "El cos d'Ermessenda fou traslladat del seu castell de Sant Quirze de Besora a la catedral de Girona per ser sebollit en un sarc\u00f2fag fet d'un sol bloc de pedra mar\u00e8s rosa, buidat en forma antropom\u00f2rfica. El sarc\u00f2fag fou situat origin\u00e0riament, i tal com era costum aleshores, a la galilea que hi havia situada a la part frontal de la catedral. La galilea o n\u00e0rtex d'un temple era un vest\u00edbul cobert que hi havia en algunes esgl\u00e9sies rom\u00e0niques i era situat a la part frontal, abans de la porta d'acc\u00e9s al temple; la seva principal funci\u00f3 era allotjar les persones no admissibles per al culte i, fins al segle xiv, tamb\u00e9 serv\u00ed per a col\u00b7locar-hi els sepulcres de personalitats importants. El seu besn\u00e9t Ramon Berenguer II \u00abel Cap d'Estopes\u00bb mor\u00ed vint-i-quatre anys despr\u00e9s, el 1082, i fou sebollit en un sarc\u00f2fag rom\u00e0nic de tipologia similar al d'Ermessenda i situat tamb\u00e9 a la galilea. A partir del 1312, es van iniciar les obres per aixecar una nova catedral g\u00f2tica sobre l'antiga rom\u00e0nica. L'altar major es va consagrar el 1347 i es va procedir a l'enderrocament de la cap\u00e7alera rom\u00e0nica. El 1385, el rei Pere el Cerimoni\u00f3s ordenava la reorganitzaci\u00f3 dels panteons reials del monestir de Santa Maria de Poblet, i alhora ordenava que els sepulcres de Ramon Berenguer II i d'Ermessenda de Carcassona fossin traslladats des de l'exterior de la galilea frontal a l'interior de la nova catedral g\u00f2tica. El sarc\u00f2fag del comte fou situat sobre la porta de la sagristia, i el de la comtessa damunt la porta que d\u00f3na acc\u00e9s a l'escala del trifori. Aix\u00ed mateix, ordenava la construcci\u00f3 de dos nous sepulcres d'estil g\u00f2tic, que es limitaren a revestir amb plafons laterals d'alabastre decorats amb el senyal reial els sarc\u00f2fags rom\u00e0nics originals, deixant-los completament coberts. Tamb\u00e9 ordenava a l'escultor mallorqu\u00ed Guillem Morell esculpir sengles est\u00e0tues jacents dels sobirans que foren col\u00b7locades al vessant davanter anterior de la tapa. El 1982, amb motiu dels 9 segles de la mort del comte Ramon Berenguer II, els sepulcres g\u00f2tics foren oberts i aleshores es descobr\u00ed que els sarc\u00f2fags rom\u00e0nics originals presentaven com a \u00fanica decoraci\u00f3 externa disset franges verticals amb els colors roig i daurat pintats en data indeterminada. Aquestes pintures han estat argumentades com a possibles emblemes preher\u00e0ldics anteriors a l'evid\u00e8ncia hist\u00f2rica m\u00e9s antiga que existeix sobre del senyal her\u00e0ldic dels quatre pals, que apareixen per primera vegada un segle despr\u00e9s en l'escut d'armes que porta Ramon Berenguer IV en un segell que valida un document del 2 de setembre de 1150.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la catedral de Girona", "answer_start": 76}], "id": "P_320_C_1918_Q1", "question": "On va ser traslladat el cos d'Ermessenda?"}, {"answers": [{"text": "el Cap d'Estopes", "answer_start": 720}], "id": "P_320_C_1918_Q4", "question": "Com anomenaven a Ramon Berenguer II?"}, {"answers": [{"text": "1312", "answer_start": 897}], "id": "P_320_C_1918_Q5", "question": "Quin any van comen\u00e7ar les obres per aixecar una nova catedral g\u00f2tica sobre l'antiga rom\u00e0nica?"}]}, {"context": "Ermessenda va realitzar importants donacions a les esgl\u00e9sies de les di\u00f2cesis cat\u00f2liques, amb la finalitat de promoure la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica d'aquestes institucions que en aquella \u00e8poca es trobaven en decad\u00e8ncia. En aquest temps, tamb\u00e9 era compet\u00e8ncia d'ella i del seu marit el nomenament dels principals c\u00e0rrecs eclesi\u00e0stics com els abats i els bisbes. A la mort del bisbe de Girona, Od\u00f3, abat del monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s l'any 1010, van fer \u00fas de la seva compet\u00e8ncia per a nomenar els principals c\u00e0rrecs eclesi\u00e0stics i aconseguir el nomenament de Pere Roger, germ\u00e0 petit d'Ermessenda, com a nou bisbe de la ciutat.[59]", "qas": [{"answers": [{"text": "a les esgl\u00e9sies de les di\u00f2cesis cat\u00f2liques", "answer_start": 45}], "id": "P_320_C_1920_Q1", "question": "A qui fa fer donacions Ermessenda?"}, {"answers": [{"text": "la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica d'aquestes institucions", "answer_start": 118}], "id": "P_320_C_1920_Q2", "question": "Qu\u00e8 volia promoure Ermessenda amb les donacions?"}, {"answers": [{"text": "el nomenament dels principals c\u00e0rrecs eclesi\u00e0stics", "answer_start": 279}], "id": "P_320_C_1920_Q3", "question": "Quina compet\u00e8ncia tenien Ermessenda i el seu marit?"}, {"answers": [{"text": "Pere Roger", "answer_start": 563}], "id": "P_320_C_1920_Q4", "question": "Qui era el germ\u00e0 petit d'Ermessenda?"}, {"answers": [{"text": "bisbe de la ciutat", "answer_start": 611}], "id": "P_320_C_1920_Q5", "question": "A quin c\u00e0rrec van nomenar a Pere Roger?"}]}]}, {"title": "Garri Kasp\u00e0rov", "paragraphs": [{"context": "Essent adolescent, Kasp\u00e0rov va empatar dues vegades a la primera pla\u00e7a en el Campionat d'escacs de l'URSS, el 1980-81 i 1981-82. La seva primera vict\u00f2ria en un torneig internacional d'elit va ser a Bugojno 1982. Va aconseguir una pla\u00e7a pel torneig Interzonal de Moscou de 1982, el qual va guanyar, classificant-se per al Torneig de Candidats.[34] Als 19 anys, va ser el Candidat m\u00e9s jove des de Bobby Fischer, que tenia 15 anys quan es va classificar el 1958. A la llista d'Elo de gener de 1983, ja era el segon jugador en la classificaci\u00f3 mundial, nom\u00e9s per darrere del campi\u00f3 mundial Anatoli K\u00e0rpov.", "qas": [{"answers": [{"text": "Campionat d'escacs de l'URSS", "answer_start": 77}], "id": "P_88_C_523_Q1", "question": "En quin campionat Kasp\u00e0rov va empatar dues vegades a la primera pla\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "Bugojno", "answer_start": 198}], "id": "P_88_C_523_Q2", "question": "On va ser la seva primera vict\u00f2ria en un torneig internacional?"}, {"answers": [{"text": "15", "answer_start": 420}], "id": "P_88_C_523_Q4", "question": "Quants anys tenia Bobby Fischer quan es va classificar pel torneig Interzonal de Moscou?"}, {"answers": [{"text": "Anatoli K\u00e0rpov", "answer_start": 586}], "id": "P_88_C_523_Q5", "question": "Qui era el campi\u00f3 mundial a la llista d'Elo en gener de 1983?"}]}, {"context": "La finalitzaci\u00f3 va ser molt pol\u00e8mica, ja que ambd\u00f3s jugadors van declarar que preferien que el matx continu\u00e9s. Quan va anunciar la seva decisi\u00f3 en una confer\u00e8ncia de premsa, Campomanes va citar la salut dels jugadors, dient que havien patit molta tensi\u00f3 per la durada de l'enfrontament. En K\u00e0rpov havia perdut 10 quilos i va haver de ser hospitalitzat diversos cops, per\u00f2 Kasp\u00e0rov en canvi, estava en un excel\u00b7lent estat de salut, i extremadament of\u00e8s per la decisi\u00f3 de Campomanes, preguntant per qu\u00e8 estava clausurant el matx si ambd\u00f3s jugadors deien que volien continuar. Semblava que Kasp\u00e0rov, que havia guanyat les \u00faltimes dues partides abans de la suspensi\u00f3, sentia que guanyaria, tot i el seu desavantatge de 5-3. Semblava estar f\u00edsicament m\u00e9s fort que el seu contrari i en les partides posteriors havia jugat millor als escacs.", "qas": [{"answers": [{"text": "10", "answer_start": 310}], "id": "P_88_C_524_Q1", "question": "Quants quilos havia perdut K\u00e0rpov durant la partida?"}, {"answers": [{"text": "en un excel\u00b7lent estat", "answer_start": 398}], "id": "P_88_C_524_Q2", "question": "Com es trobava la salut de Kasp\u00e0rov despr\u00e9s de la partida?"}, {"answers": [{"text": "la decisi\u00f3 de Campomanes", "answer_start": 456}], "id": "P_88_C_524_Q3", "question": "Qu\u00e8 va ofendre Kasp\u00e0rov?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 627}], "id": "P_88_C_524_Q4", "question": "Quantes partides havia guanyat Kasp\u00e0rov abans de la suspensi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "5-3", "answer_start": 715}], "id": "P_88_C_524_Q5", "question": "Quin era de desanvantatge de Kasp\u00e0rov abans de la suspensi\u00f3?"}]}, {"context": "El 10 d'abril de 2005, Kasp\u00e0rov era a Moscou en un acte promocional, quan va ser colpejat al cap amb un tauler d'escacs que acabava de signar. Es va afirmar que l'assaltant li havia dit immediatament abans de l'atac: \"Et vaig admirar com a escaquista, per\u00f2 vaig renunciar per pol\u00edtica\".[99] Des de llavors, Kasp\u00e0rov ha estat objecte d'altres episodis similars.[100][101]", "qas": [{"answers": [{"text": "Moscou", "answer_start": 38}], "id": "P_88_C_525_Q1", "question": "On era Kasp\u00e0rov el 10 d'abril de 2005?"}, {"answers": [{"text": "un tauler d'escacs que acabava de signar", "answer_start": 101}], "id": "P_88_C_525_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 va ser colpejat al cap a Kasp\u00e0rov?"}, {"answers": [{"text": "Et vaig admirar com a escaquista, per\u00f2 vaig renunciar per pol\u00edtica", "answer_start": 218}], "id": "P_88_C_525_Q3", "question": "Qu\u00e8 li va dir d'assaltant de Kasp\u00e0rov?"}]}, {"context": "Kasp\u00e0rov i Short foren expulsats de la FIDE, i jugaren el seu ben esponsoritzat matx a Londres. Kasp\u00e0rov va guanyar convincentment per 12\u00bd\u20137\u00bd. El matx va incrementar considerablement el seguiment dels escacs a la Gran Bretanya, amb una cobertura sense precedents feta pel Channel 4. La FIDE va organitzar tamb\u00e9 un Campionat del m\u00f3n entre Jan Timman (el derrotat Candidat finalista) i l'excampi\u00f3 del m\u00f3n K\u00e0rpov (derrotat en semifinals del cicle de la FIDE), el qual va guanyar K\u00e0rpov.", "qas": [{"answers": [{"text": "Kasp\u00e0rov i Short", "answer_start": 0}], "id": "P_88_C_527_Q1", "question": "Qui van ser expulsats de la FIDE?"}, {"answers": [{"text": "Londres", "answer_start": 87}], "id": "P_88_C_527_Q2", "question": "On van jugar el matx Kasp\u00e0rov i Short?"}, {"answers": [{"text": "El matx", "answer_start": 143}], "id": "P_88_C_527_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer que a la Gran Bretanya s'increment\u00e9s el seguiment dels escacs?"}, {"answers": [{"text": "en semifinals del cicle de la FIDE", "answer_start": 420}], "id": "P_88_C_527_Q4", "question": "Quan va ser derrotat K\u00e0rpov?"}, {"answers": [{"text": "Channel 4", "answer_start": 272}], "id": "P_88_C_527_Q5", "question": "Qui va fer la cobertura del matx?"}]}, {"context": "Kasp\u00e0rov va anunciar la seva retirada de la competici\u00f3 professional el 10 de mar\u00e7 de 2005, tot just despr\u00e9s de proclamar-se guanyador del Torneig de Linares,[12] per a dedicar-se a la pol\u00edtica i l'escriptura. Va formar el Front Civil Unit i es va afiliar a L'Altra R\u00fassia, una coalici\u00f3 d'oposici\u00f3 al govern electe de Vlad\u00edmir Putin.[3] Entr\u00e0 a la carrera presidencial per les eleccions legislatives russes de 2008, tot i que finalment la coalici\u00f3 L'Altra R\u00fassia es retir\u00e0 del proc\u00e9s electoral i no va conc\u00f3rrer a les eleccions de mar\u00e7 de 2008.[13] A despit del fet que \u00e9s considerat al m\u00f3n occidental com a un s\u00edmbol de l'oposici\u00f3 a Putin, en realitat el suport a Kasp\u00e0rov a R\u00fassia no \u00e9s massa gran.[14][15]", "qas": [{"answers": [{"text": "10 de mar\u00e7 de 2005", "answer_start": 71}], "id": "P_88_C_528_Q1", "question": "Quin dia Kasp\u00e0rov va anunciar la retirada de la competici\u00f3 professional?"}, {"answers": [{"text": "a la pol\u00edtica i l'escriptura", "answer_start": 179}], "id": "P_88_C_528_Q2", "question": "A qu\u00e8 es va dedicar Kasp\u00e0rov despr\u00e9s de retirar-se de la competici\u00f3 professional?"}, {"answers": [{"text": "a L'Altra R\u00fassia", "answer_start": 255}], "id": "P_88_C_528_Q3", "question": "On es va afiliar Kasp\u00e0rov?"}, {"answers": [{"text": "al govern electe de Vlad\u00edmir Putin", "answer_start": 297}], "id": "P_88_C_528_Q4", "question": "A qui s'oposava l'Altra R\u00fassia?"}, {"answers": [{"text": "mar\u00e7 de 2008", "answer_start": 530}], "id": "P_88_C_528_Q5", "question": "Quan es van fer les eleccions russes?"}]}]}, {"title": "Sat\u00e8l\u00b7lits de J\u00fapiter", "paragraphs": [{"context": "Les primeres sondes espacials que visitaren J\u00fapiter foren la Pioneer 10 el 1973 i la Pioneer 11 un any despr\u00e9s; prengueren imatge de baixa resoluci\u00f3 de les quatre llunes galileanes. Les sondes Voyager 1 i Voyager 2 visitaren el planeta el 1979 i descobriren activitat volc\u00e0nica a Io i la pres\u00e8ncia de gel aqu\u00e0tic a la superf\u00edcie d'Europa. La sonda Cassini, de viatge cap a Saturn, vol\u00e0 prop de J\u00fapiter el 2000 i recopil\u00e0 dades sobre les interaccions de les llunes galileanes amb l'atmosfera joviana. La sonda New Horizons vol\u00e0 tamb\u00e9 prop del planeta el 2007 i f\u00e9u millores sobre els par\u00e0metres orbitals dels sat\u00e8l\u00b7lits jovians.", "qas": [{"answers": [{"text": "Pioneer 10", "answer_start": 61}], "id": "P_506_C_3031_Q1", "question": "Quina sonda espacial va visitar J\u00fapiter el 1973?"}, {"answers": [{"text": "de les quatre llunes galileanes", "answer_start": 149}], "id": "P_506_C_3031_Q2", "question": "De qu\u00e8 van prendre imatges les sondes espacials?"}, {"answers": [{"text": "activitat volc\u00e0nica", "answer_start": 258}], "id": "P_506_C_3031_Q3", "question": "Qu\u00e8 van descobrir Voyager 1 i Voyager 2 a Io?"}, {"answers": [{"text": "el 2000", "answer_start": 402}], "id": "P_506_C_3031_Q4", "question": "Quin any la sonda Cassini va volar prop de J\u00fapiter?"}, {"answers": [{"text": "el 1979", "answer_start": 236}], "id": "P_506_C_3031_Q5", "question": "Quan van visitar J\u00fapiter les sondes Voyager 1 i Voyager 2?"}]}, {"context": "Les caracter\u00edstiques f\u00edsiques i orbitals dels sat\u00e8l\u00b7lits s\u00f3n molt variades. Els quatre galileans s\u00f3n tots de m\u00e9s de 3.100 km de di\u00e0metre; el m\u00e9s gran, Ganimedes, \u00e9s el nov\u00e8 objecte m\u00e9s gran del sistema solar despr\u00e9s del Sol i de set dels planetes (\u00e9s m\u00e9s gran que Mercuri). Totes les altres llunes jovianes fan menys de 250 km de di\u00e0metre, i la majoria no excedeixen els 5 km. Les seves formes orbitals van des de les gaireb\u00e9 perfectament circulars fins a les altament exc\u00e8ntriques i inclinades, i moltes de les llunes orbiten en direcci\u00f3 oposada a la rotaci\u00f3 de J\u00fapiter (moviment retr\u00f2grad). Els per\u00edodes orbitals van des de les 7 hores (menys del que tarda J\u00fapiter a rotar sobre el seu eix) fins a unes 3.000 vegades m\u00e9s (gaireb\u00e9 tres anys terrestres).", "qas": [{"answers": [{"text": "molt variades", "answer_start": 61}], "id": "P_506_C_3032_Q1", "question": "Com s\u00f3n les caracter\u00edstiques f\u00edsiques i orbitals dels sat\u00e8l\u00b7lits?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 80}], "id": "P_506_C_3032_Q2", "question": "Quants sat\u00e8\u0140lits galileans hi ha?"}, {"answers": [{"text": "Ganimedes", "answer_start": 151}], "id": "P_506_C_3032_Q3", "question": "Quin \u00e9s el sat\u00e8\u0140lit galile\u00e0 m\u00e9s gran?"}, {"answers": [{"text": "de m\u00e9s de 3.100 km", "answer_start": 106}], "id": "P_506_C_3032_Q4", "question": "Quin di\u00e0metre tenen els sat\u00e8\u0140lits galileans?"}, {"answers": [{"text": "no excedeixen els 5 km", "answer_start": 353}], "id": "P_506_C_3032_Q5", "question": "Quin di\u00e0metre tenen la majoria de llunes jovianes?"}]}, {"context": "Els sat\u00e8l\u00b7lits irregulars s\u00f3n objectes substancialment menors amb \u00f2rbites exc\u00e8ntriques i m\u00e9s distants del planeta. Formen fam\u00edlies amb similituds compartides pel que fa a l'\u00f2rbita (semieix major, inclinaci\u00f3 i excentricitat) i a la composici\u00f3; es creu que es tracta \u2013almenys parcialment\u2013 de fam\u00edlies de col\u00b7lisi\u00f3 que es crearen quan els cossos progenitors m\u00e9s grans (tot i que petits) es fragmentaren per l'impacte d'asteroides capturats pel camp gravitatori de J\u00fapiter. Normalment aquestes fam\u00edlies duen el nom dels seus membres m\u00e9s grans. Es llisten a continuaci\u00f3:[40][41][42]", "qas": [{"answers": [{"text": "substancialment menors", "answer_start": 39}], "id": "P_506_C_3034_Q1", "question": "Com s\u00f3n els sat\u00e8l\u00b7lits irregulars?"}, {"answers": [{"text": "exc\u00e8ntriques i m\u00e9s distants del planeta", "answer_start": 74}], "id": "P_506_C_3034_Q2", "question": "Com s\u00f3n les orbites dels sat\u00e8l\u00b7lits irregulars?"}, {"answers": [{"text": "per l'impacte d'asteroides", "answer_start": 400}], "id": "P_506_C_3034_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es van fragmentar els cossos progenitors grans?"}, {"answers": [{"text": "dels seus membres m\u00e9s grans", "answer_start": 511}], "id": "P_506_C_3034_Q4", "question": "Quins noms tenen les fam\u00edlies de sat\u00e8l\u00b7lits irregulars?"}]}, {"context": "La suposada primera observaci\u00f3 d'un sat\u00e8l\u00b7lit de J\u00fapiter \u00e9s la de l'astr\u00f2nom xin\u00e8s Gan De al voltant de l'any 364 aC.[9] Tanmateix, les primeres observacions conegudes amb certesa de les llunes del planeta foren les de Galileo Galilei (Galileu) el 1609.[10] A data de gener de 1610, Galileu ja havia observat les quatre llunes galileanes amb el seu telescopi de 30 augments; public\u00e0 els seus resultats el mar\u00e7 del mateix any.[11] Simon Marius descobr\u00ed de manera independent els sat\u00e8l\u00b7lits un dia despr\u00e9s que Galileu, encara que no public\u00e0 el seu llibre sobre el tema fins al 1614. Tot i aix\u00f2, els noms que Marius assign\u00e0 es fan servir avui en dia: Io, Europa, Ganimedes i Cal\u00b7listo.[12] No es descobriren m\u00e9s sat\u00e8l\u00b7lits fins que E. E. Barnard observ\u00e0 Amaltea el 1892.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Gan De", "answer_start": 83}], "id": "P_506_C_3035_Q1", "question": "Qui se suposa que va observar primer un sat\u00e8\u0140lit de J\u00fapiter?"}, {"answers": [{"text": "astr\u00f2nom", "answer_start": 68}], "id": "P_506_C_3035_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Gan De?"}, {"answers": [{"text": "Galileo Galilei", "answer_start": 219}], "id": "P_506_C_3035_Q3", "question": "Qui va observar per primera vegada les llunes de J\u00fapiter?"}, {"answers": [{"text": "30", "answer_start": 362}], "id": "P_506_C_3035_Q4", "question": "Quants augments tenia el telescopi de Galileo Galilei?"}, {"answers": [{"text": "els noms que Marius assign\u00e0", "answer_start": 593}], "id": "P_506_C_3035_Q5", "question": "Quins noms de sat\u00e8\u0140lits de J\u00fapiter es fan servir avui en dia?"}]}, {"context": "Dels sat\u00e8l\u00b7lits de J\u00fapiter, vuit s\u00f3n sat\u00e8l\u00b7lits regulars amb \u00f2rbites pr\u00f2grades i gaireb\u00e9 circulars que no estan gaire inclinades respecte el pla equatorial jovi\u00e0. Quatre d'aquests vuit s\u00f3n els sat\u00e8l\u00b7lits galileans, que s\u00f3n gaireb\u00e9 esf\u00e8rics a causa de la seva massa planet\u00e0ria, i serien considerats com a m\u00ednim planetes nans si estiguessin en \u00f2rbita directa al voltant del Sol. Els altres quatre (Metis, Adrastea, Amaltea i Tebe) s\u00f3n molt m\u00e9s petits i propers a J\u00fapiter, i s\u00f3n font de la pols que constitueix els seus anells. La resta de llunes s\u00f3n sat\u00e8l\u00b7lits irregulars, les \u00f2rbites pr\u00f2grades i retr\u00f2grades dels quals estan molt m\u00e9s allunyades del planeta i tenen elevades inclinacions i excentricitats; aquestes llunes foren probablement capturades per J\u00fapiter de l'\u00f2rbita solar. Vint-i-dos dels sat\u00e8l\u00b7lits irregulars encara no han estat anomenats oficialment.", "qas": [{"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 esf\u00e8rics", "answer_start": 223}], "id": "P_506_C_3036_Q2", "question": "Com s\u00f3n els sat\u00e8l\u00b7lits galileans?"}, {"answers": [{"text": "com a m\u00ednim planetes", "answer_start": 298}], "id": "P_506_C_3036_Q3", "question": "Com serien considerats els sat\u00e8l\u00b7lits galileans si estiguessin en l'\u00f2rbita solar?"}, {"answers": [{"text": "propers a J\u00fapiter", "answer_start": 451}], "id": "P_506_C_3036_Q4", "question": "On estan situats els sat\u00e8l\u00b7lits m\u00e9s petits?"}]}]}, {"title": "Dinosaures", "paragraphs": [{"context": "L'arque\u00f2pterix, el primer bon exemple de \"dinosaure amb plomes\", fou descobert el 1860. L'exemplar original fou trobat als llims de Solnhofen al sud d'Alemanya, un jaciment rar i amb f\u00f2ssils en un estat de conservaci\u00f3 gaireb\u00e9 perfecte. L'arque\u00f2pterix \u00e9s un f\u00f2ssil de transici\u00f3, amb caracter\u00edstiques clarament interm\u00e8dies entre les dels r\u00e8ptils moderns i els ocells. Descobert nom\u00e9s dos anys despr\u00e9s de la influent obra de Darwin L'origen de les esp\u00e8cies, aquesta troballa intensific\u00e0 el debat naixent entre els proponents de la biologia evolutiva i el creacionisme. Aquest ocell primitiu s'assembla tant als dinosaures que, sense una impressi\u00f3 clara de plomes a les roques que l'envoltaven, com a m\u00ednim un exemplar fou conf\u00f3s amb Compsognathus.[97]", "qas": [{"answers": [{"text": "1860", "answer_start": 82}], "id": "P_477_C_2857_Q2", "question": "Quan fou descobert l'arque\u00f2pterix?"}, {"answers": [{"text": "als llims de Solnhofen al sud d'Alemanya", "answer_start": 119}], "id": "P_477_C_2857_Q3", "question": "On fou trobat l'exemplar original de l'arque\u00f2pterix?"}, {"answers": [{"text": "en un estat de conservaci\u00f3 gaireb\u00e9 perfecte", "answer_start": 191}], "id": "P_477_C_2857_Q4", "question": "Com estaven els f\u00f2ssils del jaciment de Solnhofen?"}, {"answers": [{"text": "entre els proponents de la biologia evolutiva i el creacionisme", "answer_start": 501}], "id": "P_477_C_2857_Q5", "question": "Entre qui es va intensificar el debat per la trobada de l'arque\u00f2pterix?"}]}, {"context": "La teoria de la col\u00b7lisi\u00f3 amb un asteroide, que fou popularitzada el 1980 per Walter Alvarez i els seus col\u00b7legues, relaciona l'extinci\u00f3 de finals del per\u00edode Cretaci amb un impacte amb un b\u00f2lid fa aproximadament 65,5 milions d'anys. Alvarez i altres suggeriren que un augment sobtat dels nivells d'iridi, registrat arreu del m\u00f3n en els estrats rocosos d'aquest per\u00edode, era una prova directa de l'impacte.[113] La majoria dels indicis suggereixen actualment que un b\u00f2lid d'entre cinc i quinze quil\u00f2metres de di\u00e0metre impact\u00e0 amb la Terra a prop de la pen\u00ednsula de Yucat\u00e1n, creant el cr\u00e0ter de Chicxulub, de 170 km de di\u00e0metre, i desencadenant l'extinci\u00f3 massiva.[114] Els cient\u00edfics no saben amb certesa si els dinosaures estaven prosperant o en declivi abans de l'impacte. Alguns cient\u00edfics suggereixen que el meteorit caus\u00e0 una baixada de la temperatura atmosf\u00e8rica llarga i no natural, mentre que d'altres, en canvi, afirmen que hauria provocat una ona de calor fora de l'habitual.", "qas": [{"answers": [{"text": "1980", "answer_start": 69}], "id": "P_477_C_2858_Q1", "question": "Quan va ser popularitzada la teoria de la col\u00b7lisi\u00f3 amb un asteroide?"}, {"answers": [{"text": "Walter Alvarez i els seus col\u00b7legues", "answer_start": 78}], "id": "P_477_C_2858_Q2", "question": "Qui va popularitzar la teoria de la col\u00b7lisi\u00f3 amb un asteroide?"}, {"answers": [{"text": "65,5 milions", "answer_start": 213}], "id": "P_477_C_2858_Q3", "question": "Quants anys fa que va impactar el b\u00f2lid segons Walter Alvarez i els seus col\u00b7legues?"}, {"answers": [{"text": "entre cinc i quinze", "answer_start": 474}], "id": "P_477_C_2858_Q4", "question": "Quants quil\u00f2metres de di\u00e0metre tenia el b\u00f2lid que actualment es suposa que impact\u00e0 a prop de la pen\u00ednsula de Yucat\u00e1n?"}, {"answers": [{"text": "Alguns cient\u00edfics", "answer_start": 775}], "id": "P_477_C_2858_Q5", "question": "Qui suggereix que el meteorit caus\u00e0 una baixada de la temperatura atmosf\u00e8rica llarga i no natural?"}]}, {"context": "Els dinosaures eren un grup d'animals extremament variat; segons un estudi del 2006, fins al present s'han identificat amb certesa m\u00e9s de 500 g\u00e8neres de dinosaures, i el nombre total de g\u00e8neres preservats en el registre f\u00f2ssil ha estat estimat en, aproximadament, 1.850, gaireb\u00e9 tres quarts dels quals encara han de ser descoberts.[8] Un estudi anterior estim\u00e0 que existiren aproximadament 3.400 g\u00e8neres de dinosaures, incloent-n'hi molts que no haurien quedat preservats al registre f\u00f2ssil.[9] Alguns eren herb\u00edvors i altres eren carn\u00edvors. Alguns dinosaures eren b\u00edpedes, altres quadr\u00fapedes, i altres, com l'ammosaure o Iguanodon, podien caminar indistintament a dues o a quatre potes. Molts tenien una armadura \u00f2ssia, o modificacions cranials com ara banyes i crestes. Tot i que se'ls coneix per la gran mida, en realitat la majoria de dinosaures eren de mida humana o m\u00e9s petits. Se n'han trobat restes a tots els continents de la Terra, incloent-hi l'Ant\u00e0rtida.[10] No es coneixen dinosaures mesozoics que hagin viscut en h\u00e0bitats marins o aeris, tot i que \u00e9s possible que alguns ter\u00f2podes amb plomes poguessin volar.", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s de 500", "answer_start": 131}], "id": "P_477_C_2859_Q1", "question": "Quants g\u00e8neres de dinosaures s'han identificat amb certesa segons l'estudi que s'ha fet des del 2006 fins al present?"}, {"answers": [{"text": "Alguns eren herb\u00edvors i altres eren carn\u00edvors", "answer_start": 495}], "id": "P_477_C_2859_Q2", "question": "Qu\u00e8 menjaven els dinosaures?"}, {"answers": [{"text": "indistintament a dues o a quatre potes", "answer_start": 648}], "id": "P_477_C_2859_Q3", "question": "Com podia caminar l'ammosaure o Iguanodon?"}, {"answers": [{"text": "banyes i crestes", "answer_start": 754}], "id": "P_477_C_2859_Q4", "question": "Quines modificacions cranials tenien alguns dinosaures?"}, {"answers": [{"text": "humana o m\u00e9s petits", "answer_start": 863}], "id": "P_477_C_2859_Q5", "question": "Quina mida tenien la majoria dels dinosaures?"}]}, {"context": "Hi ha un consens gaireb\u00e9 universal entre els paleont\u00f2legs que els ocells s\u00f3n descendents de dinosaures ter\u00f2podes. Utilitzant l'estricta definici\u00f3 clad\u00edstica que exigeix que tots els descendents d'un mateix avantpassat com\u00fa siguin inclosos en un grup per tal que aquest sigui natural, els ocells s\u00f3n dinosaures, i, per tant, els dinosaures no estan extints. Els ocells s\u00f3n classificats per la majoria de paleont\u00f2legs com a membres del subgrup dels maniraptors, que s\u00f3n celurosaures, que s\u00f3n ter\u00f2podes, que s\u00f3n saurisquis, que s\u00f3n dinosaures.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "dinosaures ter\u00f2podes", "answer_start": 92}], "id": "P_477_C_2860_Q1", "question": "De qui s\u00f3n descendents els ocells segons els paleont\u00f2legs?"}, {"answers": [{"text": "que tots els descendents d'un mateix avantpassat com\u00fa siguin inclosos en un grup", "answer_start": 169}], "id": "P_477_C_2860_Q2", "question": "Qu\u00e8 exigeix la definici\u00f3 clad\u00edstica?"}, {"answers": [{"text": "com a membres del subgrup dels maniraptors", "answer_start": 416}], "id": "P_477_C_2860_Q3", "question": "Com classifiquen la majoria dels paleont\u00f2legs els ocells?"}, {"answers": [{"text": "per tal que aquest sigui natural", "answer_start": 250}], "id": "P_477_C_2860_Q4", "question": "Per qu\u00e8 exigeix la definici\u00f3 clad\u00edstica que tots els descendents d'un mateix avantpassat com\u00fa siguin inclosos en un grup?"}]}, {"context": "An\u00e0lisis estad\u00edstiques basades en dades brutes suggereixen que els dinosaures es diversificaren al Cretaci superior; \u00e9s a dir, que n'augment\u00e0 el nombre d'esp\u00e8cies. Tanmateix, al juliol de 2008, Graeme T. Lloyd et al. argumentaren que aquesta diversificaci\u00f3 aparent era una il\u00b7lusi\u00f3 causada per un biaix de mostres, car les roques del Cretaci superior han estat estudiades molt intensament. En canvi, segons ells, els dinosaures nom\u00e9s experimentaren dues diversificacions significatives al Cretaci superior, les radiacions inicials dels euhadrosaures i els ceratops. Al Cretaci mitj\u00e0, les plantes angiospermes amb flor esdevingueren un element clau dels ecosistemes terrestres, que anteriorment havien estat dominats per gimnospermes, com ara con\u00edferes. Els copr\u00f2lits o excrements fossilitzats dels dinosaures indiquen que, mentre que alguns d'ells menjaven angiospermes, la majoria de dinosaures herb\u00edvors s'alimentaven principalment de gimnospermes. Mentrestant, els insectes i mam\u00edfers herb\u00edvors es diversificaren r\u00e0pidament per aprofitar el nou tipus d'aliment vegetal, alhora que els llangardaixos, serps, crocodilis i ocells tamb\u00e9 es diversificaven. Lloyd et al. suggereixen que el frac\u00e0s dels dinosaures a l'hora de diversificar-se mentre els ecosistemes canviaven els condemn\u00e0 a l'extinci\u00f3.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "les roques", "answer_start": 319}], "id": "P_477_C_2862_Q2", "question": "Qu\u00e8 ha estat estudiat al Cretaci superior molt intensament?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 449}], "id": "P_477_C_2862_Q3", "question": "Quantes diversificacions significatives experimentaren els dinosaures segons Graeme T. Lloyd?"}, {"answers": [{"text": "angiospermes amb flor", "answer_start": 596}], "id": "P_477_C_2862_Q4", "question": "Quines plantes esdevingueren un element clau al Cretaci mitj\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "que, mentre que alguns d'ells menjaven angiospermes, la majoria de dinosaures herb\u00edvors s'alimentaven principalment de gimnospermes", "answer_start": 818}], "id": "P_477_C_2862_Q5", "question": "Qu\u00e8 indiquen els copr\u00f2lits o excrements fossilitzats dels dinosaures?"}]}]}, {"title": "Papa Evarist", "paragraphs": [{"context": "La majoria de cat\u00e0legs antics esmenten Evarist com a cap de l'esgl\u00e9sia romana, com a successor o b\u00e9 d'Anaclet o de Climent I, segons l'ordre que es consider\u00e9s correcte, per\u00f2 no informen de les seves accions al capdavant de la comunitat.[14] En tot cas, com en el cas dels seus predecessors, donar el t\u00edtol de papa a Evarist \u00e9s incorrecte, perqu\u00e8 aquest terme no comen\u00e7aria a utilitzar-se per designar la m\u00e0xima figura de la jerarquia cat\u00f2lica fins a molts segles m\u00e9s tard. Richard Lipsius va concloure en els seus estudis donar als primers bisbes de Roma la denominaci\u00f3 de prevere, o prevere-bisbe per fer-ho m\u00e9s entenedor.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "donar el t\u00edtol de papa a Evarist", "answer_start": 291}], "id": "P_112_C_667_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s incorrecte?"}, {"answers": [{"text": "molts segles m\u00e9s tard", "answer_start": 450}], "id": "P_112_C_667_Q3", "question": "Quan es va comen\u00e7ar a usar el t\u00edtol de papa?"}, {"answers": [{"text": "prevere, o prevere-bisbe", "answer_start": 573}], "id": "P_112_C_667_Q4", "question": "Com va anomenar Richard Lipsius als primers bisbes de Roma?"}]}, {"context": "La seva mort s'acostuma a situar al 106 o 107. Segons el Liber Pontificalis, va ser enterrat al tur\u00f3 Vatic\u00e0, pr\u00f2xim a la tomba de sant Pere.[18]  \u00c9s l'\u00fanica dada m\u00ednimament fiable que d\u00f3na el Liber,[5] perqu\u00e8 els primers bisbes es van enterrar sempre a prop de la tomba de sant Pere. Aquesta obra tamb\u00e9 diu que Evarist va morir m\u00e0rtir. No obstant aix\u00f2, el martiri d'Evarist no est\u00e0 hist\u00f2ricament comprovat i, de fet, ni tan sols est\u00e0 basat en cap mena de tradici\u00f3 hagiogr\u00e0fica. El seu nom apareix a la llista de bisbes romans del Martirologi Jeronimi\u00e0, el dia 23 de desembre. Aquesta commemoraci\u00f3 es va canviar al 27 d'octubre en el Martirologi d'Adonis, i m\u00e9s tard va ser col\u00b7locada al 26 d'octubre en el Martirologi Rom\u00e0. Tanmateix, la festivitat no va ser inclosa en el santoral el 1969, perqu\u00e8 la tradici\u00f3 de la seva mort i el seu caire de m\u00e0rtir no tenia fonaments.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "106 o 107", "answer_start": 36}], "id": "P_112_C_668_Q1", "question": "Quan va ser la seva mort?"}, {"answers": [{"text": "al tur\u00f3 Vatic\u00e0", "answer_start": 93}], "id": "P_112_C_668_Q2", "question": "On el van enterrar?"}, {"answers": [{"text": "fonaments", "answer_start": 860}], "id": "P_112_C_668_Q5", "question": "Qu\u00e8 no tenia el seu caire de m\u00e0rtir?"}]}, {"context": "Evarist (Antioquia, ? \u2013 Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinqu\u00e8 bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107. S\u00f3n poques les dades biogr\u00e0fiques sobre aquest bisbe, a difer\u00e8ncia d'altres de la mateixa \u00e8poca. La poca informaci\u00f3 que hi ha \u00e9s la del Liber Pontificalis i, tanmateix, les dades i disposicions que esmenta es consideren falses. Altrament, se li han atribu\u00eft obres escrites que han resultat ser ap\u00f2crifes.", "qas": [{"answers": [{"text": "Antioquia", "answer_start": 9}], "id": "P_112_C_669_Q1", "question": "On va n\u00e9ixer Evarist?"}, {"answers": [{"text": "Arist", "answer_start": 65}], "id": "P_112_C_669_Q2", "question": "Com l'anomenaven a vegades?"}, {"answers": [{"text": "el cinqu\u00e8", "answer_start": 79}], "id": "P_112_C_669_Q3", "question": "Quin bisbe de Roma va ser?"}, {"answers": [{"text": "Liber Pontificalis", "answer_start": 313}], "id": "P_112_C_669_Q4", "question": "On trobem la poca informaci\u00f3 que hi ha?"}, {"answers": [{"text": "ap\u00f2crifes", "answer_start": 471}], "id": "P_112_C_669_Q5", "question": "Com han s\u00f3n les obres que se li han atribu\u00eft?"}]}, {"context": "El seu nom \u00e9s d'origen grec, E\u03c5\u03ac\u03c1\u03b9\u03c3\u03c4\u03bf\u03c2, seguint la tradici\u00f3 de portar un nom grec, un fet que es repeteix en molts altres casos en els primers bisbes de Roma. El nom t\u00e9 diversos significats, com \u00abapropiat per complaure\u00bb, \u00abservicial\u00bb i \u00abbo entre els millors\u00bb. D'altra banda, malgrat que \u00e9s m\u00e9s conegut com a Evarist, hi ha una altra forma citada en el Cat\u00e0leg Liberi\u00e0, que l'anomena Aristus o Aristos (\u1f0c\u03c1\u03b9\u03c3\u03c4\u03bf\u03c2). El significat de la qual \u00e9s \u00abselecte\u00bb.[3][4]", "qas": [{"answers": [{"text": "tradici\u00f3", "answer_start": 51}], "id": "P_112_C_670_Q2", "question": "Qu\u00e8 era portar un nom grec?"}, {"answers": [{"text": "Aristus o Aristos", "answer_start": 382}], "id": "P_112_C_670_Q3", "question": "Com l'anomena tamb\u00e9 el Cat\u00e0leg Liberi\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "diversos", "answer_start": 169}], "id": "P_112_C_670_Q4", "question": "Quants significats t\u00e9 Evarist?"}]}, {"context": "El pontificat se situa aproximadament entre els anys 97/99 i 105/107. L'Annuario Pontificio atorga al seu mandat el per\u00edode del 97\u2013105 per convenci\u00f3. Com a bisbe de Roma, l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica el considera papa, per\u00f2 aquest t\u00edtol no va ser adoptat fins a m\u00e9s tard i Evarist probablement no fou m\u00e9s que un prevere o un l\u00edder destacat de l'esgl\u00e9sia. En el seu per\u00edode, la jerarquia eclesi\u00e0stica no estava marcada i el bisbe de Roma no n'era la m\u00e0xima autoritat. Tot i aix\u00ed, va regnar en una nova \u00e8poca, durant la qual progressivament van augmentar els fidels cristians provinents del paganisme, m\u00e9s que no pas des del judaisme.", "qas": [{"answers": [{"text": "97/99 i 105/107", "answer_start": 53}], "id": "P_112_C_671_Q1", "question": "Entre quins ans podem situar el pontificat?"}, {"answers": [{"text": "papa", "answer_start": 204}], "id": "P_112_C_671_Q2", "question": "Qu\u00e8 el considera l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s tard", "answer_start": 253}], "id": "P_112_C_671_Q3", "question": "Quan va ser adoptat aquest t\u00edtol?"}, {"answers": [{"text": "no estava marcada", "answer_start": 391}], "id": "P_112_C_671_Q4", "question": "Com era la jerarquia eclesi\u00e0stica en aquella \u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "del paganisme", "answer_start": 576}], "id": "P_112_C_671_Q5", "question": "D'on provenien majorit\u00e0riament els nous fidels cristians?"}]}, {"context": "Evarist \u00e9s el primer bisbe de Roma, te\u00f2ricament, a partir del qual no hi ha confusions d'ordre a la llista de successi\u00f3 episcopal, ni tampoc hi ha duplicacions, com succeeix en el cas d'Anaclet. Per tant, a partir d'ell, les llistes dels autors antics segueixen el mateix ordre successori. En els cat\u00e0legs papals del segle ii, emprats per Ireneu de Li\u00f3 i Hip\u00f2lit de Roma, apareix com el quart successor de l'ap\u00f2stol sant Pere. En termes generals, s'acostuma a seguir la llista que va escriure Ireneu, que \u00e9s de fet un dels autors m\u00e9s antics i fiables, que el fa successor immediat de Climent I, el qual, aix\u00ed mateix, havia succe\u00eft Anaclet, identificat per Ireneu com una sola persona.[5][6][7]", "qas": [{"answers": [{"text": "confusions", "answer_start": 76}], "id": "P_112_C_672_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha en l'ordre a la llista de successi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el mateix ordre successori", "answer_start": 262}], "id": "P_112_C_672_Q2", "question": "Qu\u00e8 segueixen les llistes a partir d'Evarist?"}, {"answers": [{"text": "Ireneu de Li\u00f3 i Hip\u00f2lit de Roma", "answer_start": 339}], "id": "P_112_C_672_Q3", "question": "Qui va emprar els cat\u00e0legs papals?"}, {"answers": [{"text": "de Climent I", "answer_start": 581}], "id": "P_112_C_672_Q5", "question": "De qui fa successor Ireneu a Evarist?"}]}]}, {"title": "Augment ebulliosc\u00f2pic", "paragraphs": [{"context": "L'augment o ascens ebulliosc\u00f2pic \u00e9s una de les propietats col\u00b7ligatives i, com la resta d'aquestes propietats, la magnitud de l'ascens nom\u00e9s dep\u00e8n de la naturalesa del dissolvent i de la quantitat dissolta de solut, \u00e9s a dir, \u00e9s independent de la naturalesa del solut. Dit en altres paraules, qualsevol solut, en la mateixa quantitat, produeix el mateix efecte.[1][2][3] A la figura adjunta es representa el diagrama de fases de l'aigua. Una dissoluci\u00f3 aquosa experimenta un descens de la pressi\u00f3 de vapor del l\u00edquid, la qual cosa es tradueix en un ascens de la temperatura d'ebullici\u00f3, ja que es necessita m\u00e9s temperatura perqu\u00e8 la pressi\u00f3 de vapor del dissolvent a la dissoluci\u00f3 iguali a la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "una de les propietats col\u00b7ligatives", "answer_start": 36}], "id": "P_304_C_1819_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'augment o ascens ebulliosc\u00f2pic?"}, {"answers": [{"text": "de la naturalesa del dissolvent i de la quantitat dissolta de solut", "answer_start": 147}], "id": "P_304_C_1819_Q2", "question": "De qu\u00e8 dep\u00e8n la magnitud de l'ascens ebulliosc\u00f2pic?"}, {"answers": [{"text": "de la naturalesa del solut", "answer_start": 241}], "id": "P_304_C_1819_Q3", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s independent la magnitud de l'ascens ebulliosc\u00f2pic?"}, {"answers": [{"text": "el mateix efecte", "answer_start": 344}], "id": "P_304_C_1819_Q4", "question": "Quin efecte produeix qualsevol solut en la mateixa quantitat en l'ascens ebulliosc\u00f2pic?"}, {"answers": [{"text": "un descens de la pressi\u00f3 de vapor del l\u00edquid", "answer_start": 472}], "id": "P_304_C_1819_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa que hi hagi un ascens de la temperatura d'ebullici\u00f3?"}]}, {"context": "Una de les situacions pr\u00e0ctiques en la qual \u00e9s necessari con\u00e8ixer la relaci\u00f3 que existeix entre la concentraci\u00f3 de soluts i la temperatura d'ebullici\u00f3 del dissolvent \u00e9s alhora de realitzar dissenys o modelitzacions del funcionament d'un evaporador. La velocitat de transmissi\u00f3 de la calor en un evaporador dep\u00e8n, entre altres factors, de la difer\u00e8ncia entre la temperatura de condensaci\u00f3 del vapor i la temperatura d'ebullici\u00f3 de la dissoluci\u00f3 que s'ha de concentrar. Segons l'ascens ebulliosc\u00f2pic, com m\u00e9s concentrada \u00e9s una dissoluci\u00f3, major \u00e9s la seva temperatura d'ebullici\u00f3. A mesura que la concentraci\u00f3 augmenta dins l'evaporador, disminueix la velocitat de transmissi\u00f3 de la calor. Aquesta disminuci\u00f3 s'ha de tenir en compte alhora de dissenyar l'evaporador, per la qual cosa s'empren gr\u00e0fics de D\u00fchring que permeten con\u00e8ixer les temperatures d'ebullici\u00f3 de les dissolucions concentrades en un ampli ventall de pressions.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "la relaci\u00f3 que existeix entre la concentraci\u00f3 de soluts i la temperatura d'ebullici\u00f3 del dissolvent", "answer_start": 66}], "id": "P_304_C_1820_Q1", "question": "Quina relaci\u00f3 necessitem con\u00e8ixer a l'hora de realitzar dissenys o modelitzacions del funcionament d'un evaporador?"}, {"answers": [{"text": "La velocitat de transmissi\u00f3 de la calor en un evaporador", "answer_start": 249}], "id": "P_304_C_1820_Q2", "question": "Qu\u00e8 dep\u00e8n de la difer\u00e8ncia entre la temperatura de condensaci\u00f3 del vapor i la temperatura d'ebullici\u00f3 de la dissoluci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "com m\u00e9s concentrada \u00e9s", "answer_start": 499}], "id": "P_304_C_1820_Q3", "question": "Quan es m\u00e9s gran la temperatura d'ebullici\u00f3 d'una dissoluci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "A mesura que la concentraci\u00f3 augmenta dins l'evaporador", "answer_start": 580}], "id": "P_304_C_1820_Q4", "question": "Quan disminueix la a velocitat de transmissi\u00f3 de la calor.?"}, {"answers": [{"text": "de D\u00fchring", "answer_start": 800}], "id": "P_304_C_1820_Q5", "question": "Quins gr\u00e0fics s'usen a alhora de dissenyar l'evaporador?"}]}, {"context": "Per una banda, l'entropia \u00e9s una mesura del desordre d'un sistema. Aix\u00ed, un l\u00edquid pur est\u00e0 m\u00e9s ordenat que un vapor pur, i aquest t\u00e9 m\u00e9s entropia, m\u00e9s desordre. El desordre \u00e9s degut al fet que les part\u00edcules (mol\u00e8cules, \u00e0toms o ions) d'un l\u00edquid estan molt juntes i es desplacen lentament. Per contra, en un vapor les part\u00edcules estan en moviment r\u00e0pid i no estan en contacte amb les altres. Una dissoluci\u00f3 l\u00edquida t\u00e9 m\u00e9s desordre que un l\u00edquid pur, ja que a la dissoluci\u00f3, a m\u00e9s de les part\u00edcules del dissolvent en moviment, tamb\u00e9 hi ha les part\u00edcules del solut en moviment, la qual cosa fa que el sistema sigui m\u00e9s desordenat. \u00c9s evident que si hom va a comprar fruita i es troba amb una caixa nom\u00e9s amb peres i una altra amb peres i dues taronges, aquesta darrera est\u00e0 m\u00e9s desordenada que la que cont\u00e9 exclusivament peres. Doncs a les dissolucions passa el mateix. Aix\u00ed es poden ordenar els sistemes de m\u00e9s a menys entropia:", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00e9s una mesura del desordre d'un sistema", "answer_start": 26}], "id": "P_304_C_1821_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'entropia?"}, {"answers": [{"text": "estan molt juntes i es desplacen lentament", "answer_start": 247}], "id": "P_304_C_1821_Q2", "question": "Com identifiquem el desordre en un l\u00edquid per les seves part\u00edcules?"}, {"answers": [{"text": "en moviment r\u00e0pid i no estan en contacte amb les altres", "answer_start": 336}], "id": "P_304_C_1821_Q3", "question": "Com estan les part\u00edcules en un vapor?"}, {"answers": [{"text": "Una dissoluci\u00f3", "answer_start": 393}], "id": "P_304_C_1821_Q4", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 m\u00e9s desordre una dissoluci\u00f3 o un l\u00edquid pur?"}, {"answers": [{"text": "del solut", "answer_start": 554}], "id": "P_304_C_1821_Q5", "question": "Quines part\u00edcules trobem en una soluci\u00f3 a part de les del dissolvent?"}]}, {"context": "Les primeres investigacions sobre l'ascens ebulliosc\u00f2pic estan relacionades amb els estudis sobre el descens de la pressi\u00f3 de vapor de les dissolucions i les altres propietats col\u00b7ligatives i es deuen a cient\u00edfics com Michael Faraday (1822), Griffiths i Legrand. Despr\u00e9s, el 1847, l'alemany Lambert Heinrich von Babo descobr\u00ed que el descens de la pressi\u00f3 de vapor \u00e9s independent de la temperatura i \u00e9s proporcional a la quantitat de solut. Tamb\u00e9 l'alemany Friedrich W\u00fcllner, entre 1858 i 1860, relacion\u00e0 la disminuci\u00f3 de la pressi\u00f3 de vapor amb la concentraci\u00f3 molar de les sals dissoltes dins aigua.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb els estudis sobre el descens de la pressi\u00f3 de vapor de les dissolucions", "answer_start": 76}], "id": "P_304_C_1822_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 estan relacionades les primeres investigacions sobre l'ascens ebulliosc\u00f2pic?"}, {"answers": [{"text": "Michael Faraday (1822), Griffiths i Legrand", "answer_start": 218}], "id": "P_304_C_1822_Q2", "question": "A quins cient\u00edfics es deuen les primeres investigacions sobre l'ascens ebulliosc\u00f2pic?"}, {"answers": [{"text": "de la temperatura", "answer_start": 379}], "id": "P_304_C_1822_Q3", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s independent el descens de la pressi\u00f3 de vapor segons Heinrich?"}, {"answers": [{"text": "a la quantitat de solut", "answer_start": 415}], "id": "P_304_C_1822_Q4", "question": "A qu\u00e8 \u00e9s proporcional el descens de la pressi\u00f3 de vapor segons Heinrich??"}]}, {"context": "Cada mol de CaCl2 es dissocia donant un mol de Ca2+ i 2 mols de Cl-. En total, si la dissociaci\u00f3 \u00e9s completa, per a cada mol dissolt se'n formen 3 en dissoluci\u00f3 i la propietat col\u00b7ligativa augmentaria en tres vegades. En dissoluci\u00f3, per tant, hi ha m\u00e9s part\u00edcules que les dissoltes inicialment perqu\u00e8 part d'aquestes s'han dissociat en ions.[2] Tanmateix els electr\u00f2lits no es dissocien completament, nom\u00e9s parcialment, i cal determinar quin \u00e9s el grau de dissociaci\u00f3 per a poder calcular el factor de Van' t Hoff.", "qas": [{"answers": [{"text": "un mol de Ca2+ i 2 mols de Cl-", "answer_start": 37}], "id": "P_304_C_1824_Q1", "question": "Com es dissocia cada mol de CaCl2?"}, {"answers": [{"text": "3", "answer_start": 145}], "id": "P_304_C_1824_Q2", "question": "Quants mols en dissoluci\u00f3 es formen per cada mol de CaCl2?"}, {"answers": [{"text": "tres vegades", "answer_start": 204}], "id": "P_304_C_1824_Q3", "question": "Quant augmentaria la propietat col\u00b7ligativa al formar-se tres mols en dissoluci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s part\u00edcules que les dissoltes inicialment", "answer_start": 249}], "id": "P_304_C_1824_Q4", "question": "Quantes part\u00edcules hi ha en dissoluci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 part d'aquestes s'han dissociat en ions", "answer_start": 294}], "id": "P_304_C_1824_Q5", "question": "Per qu\u00e8 en una dissoluci\u00f3 hi ha m\u00e9s part\u00edcules que les dissoltes inicialment?"}]}]}, {"title": "Machine Gun Kelly", "paragraphs": [{"context": "L'exrecl\u00fas Willie Radkay, que va compartir una cel\u00b7la al costat de Kelly en el segon nivell del bloc B, va declarar que varen compartir molt bons records i que va arribar a con\u00e8ixer \u00edntimament Kelly. Treballaven junts en les ind\u00fastries de la pres\u00f3 juntament amb Basilio \"el Mussol\" (en angl\u00e8s, The Owl) Banghart. Cada dia anaven a treballar junts i, per tant, havia de suportar \u00abtots els seus contes enrevessats que sempre explicava\u00bb. Warden Johnson digu\u00e9 que Kelly va escriure diverses cartes de remordiment a Urschel demanant que l'ajud\u00e9s a defensar el seu cas. Urschel, aparentment, mai va respondre cap de les cartes de Kelly.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Willie Radkay", "answer_start": 11}], "id": "P_20_C_115_Q1", "question": "Qui va compartir una cel\u00b7la al costat de Kelly?"}, {"answers": [{"text": "en les ind\u00fastries de la pres\u00f3", "answer_start": 218}], "id": "P_20_C_115_Q2", "question": "On treballaven?"}, {"answers": [{"text": "el Mussol", "answer_start": 271}], "id": "P_20_C_115_Q3", "question": "Com era conegut Basilio?"}, {"answers": [{"text": "cartes de remordiment", "answer_start": 487}], "id": "P_20_C_115_Q4", "question": "Qu\u00e8 li va escriure Kelly a Urschel?"}, {"answers": [{"text": "que l'ajud\u00e9s a defensar el seu cas", "answer_start": 528}], "id": "P_20_C_115_Q5", "question": "Qu\u00e8 li demanava a les cartes?"}]}, {"context": "El seu primer fam\u00f3s sobrenom fou Kelly. La versi\u00f3 m\u00e9s comuna de l'origen de l'\u00e0lies \u00e9s la que explic\u00e0 la seva esposa. En aquesta versi\u00f3, es diu que Kathryn va anomenar-lo d'aquesta manera per aconseguir que Kelly obtingu\u00e9s una reputaci\u00f3 \u00abinfame\u00bb en els cercles del m\u00f3n criminal. Ella era, suposadament, tan influent que va reunir George Kelly amb tots els altres delinq\u00fcents que actuaven aleshores. En els mitjans de comunicaci\u00f3, el sobrenom que es va estendre va ser el de Machine Gun pel descobriment d'un subfusell Thompson propietat de Kelly. Els investigadors van aconseguir identificar m\u00e9s tard Kathryn Kelly com la compradora de l'arma. El nom Machine Gun va ser utilitzat per la premsa en el per\u00edode seg\u00fcent i juntament amb l'anterior sobrenom Kelly, crearen el fam\u00f3s Machine Gun Kelly.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "que Kelly obtingu\u00e9s una reputaci\u00f3 \u00abinfame\u00bb", "answer_start": 203}], "id": "P_20_C_116_Q2", "question": "Qu\u00e8 volia aconseguir la seva dona amb l'\u00e0lies?"}, {"answers": [{"text": "descobriment d'un subfusell Thompson propietat de Kelly", "answer_start": 490}], "id": "P_20_C_116_Q4", "question": "Per qu\u00e8 l'anomenaven Machine Gun?"}, {"answers": [{"text": "Kathryn Kelly", "answer_start": 601}], "id": "P_20_C_116_Q5", "question": "Qui havia comprat l'arma?"}]}, {"context": "Kelly va passar els 21 anys que li quedaven de vida a la pres\u00f3. Durant la seva estada a Alcatraz, es va posar el sobrenom de Pop Gun Kelly. Segons un expresoner, el nom feia refer\u00e8ncia al fet que Kelly era un presoner model i estava molt lluny de la vida de g\u00e0ngster que la seva esposa li havia fet portar. Va passar 17 anys a Alcatraz com a intern n\u00famero 117, treballant en les ind\u00fastries de la pres\u00f3 i presumint de les seves \u00faltimes escapades amb els altres interns. Finalment va ser traslladat discretament, de nou, a Leavenworth l'any 1951. Va morir d'un atac de cor a Leavenworth el 18 de juliol de 1954, el dia del seu 59\u00e8 aniversari. Est\u00e0 enterrat al cementiri de Cottondale, Texas, sota una petita l\u00e0pida on posa: \"George B. Kelley, 1954\".[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "21", "answer_start": 20}], "id": "P_20_C_117_Q1", "question": "Quants anys va passar a la pres\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Pop Gun Kelly.", "answer_start": 125}], "id": "P_20_C_117_Q3", "question": "Quin sobrenom es va posar a Alcatraz?"}, {"answers": [{"text": "d'un atac de cor", "answer_start": 554}], "id": "P_20_C_117_Q4", "question": "De qu\u00e8 va morir?"}, {"answers": [{"text": "el dia del seu 59\u00e8 aniversari", "answer_start": 610}], "id": "P_20_C_117_Q5", "question": "Quin dia va morir?"}]}, {"context": "Normalment el protagonista \u00e9s, o es converteix, en un membre d'una gran organitzaci\u00f3 criminal, en la qual va ascendint, a poc a poc, fins a arribar a ser el cap de la banda. Poc abans d'acabar la pel\u00b7l\u00edcula troba l'inevitable final tr\u00e0gic, o b\u00e9 en mans de la llei o b\u00e9 dels seus propis sequa\u00e7os. Aquestes pel\u00b7l\u00edcules es basen en personatges i situacions reals, per\u00f2 poques vegades fan servir els aut\u00e8ntics noms. La glorificaci\u00f3 aparent dels g\u00e0ngsters va acabar l'any 1935, amb l'estrena de Contra l'imperi del crim. Tot i que les grans figures del m\u00f3n del gangsterisme dels anys 20 havien desaparegut ja, les empreses creades per ells seguien funcionant. La delinq\u00fc\u00e8ncia organitzada havia adoptat els m\u00e8todes del m\u00f3n dels negocis, i sembla ja un fet provat que, des de mitjans dels anys 30 fins a comen\u00e7aments dels 50, els estudis de Hollywood i les cadenes de cinema que exhibien les seves pel\u00b7l\u00edcules pagaven imposts a les diferents organitzacions criminals. Individus com ara Bugsy Siegel es van ocupar d'extorsionar les grans estrelles de cinema i els seus agents. No ha de sorprendre, doncs, que les grans pel\u00b7l\u00edcules modernes de g\u00e0ngsters fossin realitzades fonamentalment per estudis pobres, com Nongran o PRC. Per\u00f2 fins i tot aquests no van abordar el m\u00f3n del crim organitzat, sin\u00f3 les figures dels caps de petites bandes independents, Machine Gun mama, Roger Touhy, G\u00e0ngster (totes de 1944) i Dillinger (1945), van ser totes pel\u00b7l\u00edcules que van abordar fets hist\u00f2rics d'acci\u00f3 i viol\u00e8ncia. Els petits estudis cinematogr\u00e0fics van decidir no seguir produint pel\u00b7l\u00edcules barates de s\u00e8rie B, que imitessin les versions de la s\u00e8rie A dels grans estudis, sin\u00f3 crear el seu propi mercat, amb productes igualment barats, per\u00f2 m\u00e9s originals.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un membre d'una gran organitzaci\u00f3 criminal", "answer_start": 48}], "id": "P_20_C_118_Q1", "question": "En qu\u00e8 es converteix normalment el protagonista?"}, {"answers": [{"text": "el cap de la banda", "answer_start": 154}], "id": "P_20_C_118_Q2", "question": "Qu\u00e8 arriba a ser?"}, {"answers": [{"text": "en personatges i situacions reals", "answer_start": 326}], "id": "P_20_C_118_Q3", "question": "En qu\u00e8 es basen aquestes pel\u00b7l\u00edcules?"}, {"answers": [{"text": "Contra l'imperi del crim", "answer_start": 490}], "id": "P_20_C_118_Q4", "question": "Amb quina pel\u00b7l\u00edcula va acabar la glorificaci\u00f3 aparent dels g\u00e0ngsters?"}, {"answers": [{"text": "pagaven imposts a les diferents organitzacions criminals", "answer_start": 903}], "id": "P_20_C_118_Q5", "question": "Qu\u00e8 feien els estudis de Hollywood i les cadenes de cinema que exhibien les seves pel\u00b7l\u00edcules?"}]}, {"context": "George \u00abMachine Gun\u00bb Kelly \u00e9s considerat, probablement, un dels m\u00e9s famosos g\u00e0ngsters de l'\u00e8poca de la llei seca. George va n\u00e9ixer el 18 de juliol de 1895, en una fam\u00edlia rica que vivia a Memphis, Tennessee. Fill d'un agent d'assegurances,[6] va assistir al Central High School de Memphis.[3][6][7] Els primers anys de Kelly com a nen varen succeir sense complicacions i la seva fam\u00edlia el va criar en una llar tradicional. La seva vida primerenca no semblava indicar que es convertiria en un dels criminals m\u00e9s buscats dels Estats Units. Va viure en el 2080 de Linden, al districte de Cowden-Rembert.[8] Els primers indicis de problemes sorgiren quan es va matricular a la Universitat Estatal de Mississipp\u00ed per estudiar agricultura, l'any 1917: des del principi, Kelly va ser considerat un estudiant mediocre, i obtingu\u00e9 el seu grau m\u00e9s alt (una C+) per tenir una bona higiene f\u00edsica. Tenia constantment problemes amb la facultat i va passar gran part de la seva carrera acad\u00e8mica intentant treballar al marge dels seus dem\u00e8rits.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "un dels m\u00e9s famosos g\u00e0ngsters de l'\u00e8poca de la llei seca", "answer_start": 56}], "id": "P_20_C_119_Q1", "question": "Com \u00e9s considerat George \u00abMachine Gun\u00bb Kelly?"}, {"answers": [{"text": "18 de juliol de 1895", "answer_start": 134}], "id": "P_20_C_119_Q2", "question": "Quin dia va n\u00e9ixer?"}, {"answers": [{"text": "agent d'assegurances", "answer_start": 218}], "id": "P_20_C_119_Q3", "question": "Qu\u00e8 era el seu pare?"}, {"answers": [{"text": "per tenir una bona higiene f\u00edsica", "answer_start": 852}], "id": "P_20_C_119_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va aconseguir el seu grau m\u00e9s alt?"}, {"answers": [{"text": "agricultura", "answer_start": 722}], "id": "P_20_C_119_Q5", "question": "Qu\u00e8 volia estudiar a la Universitat?"}]}, {"context": "El novel\u00b7lista de crim Ace Atkins en el llibre de 2010 Infamous es basa en el segrest d'Urschel i les successives desventures, en diversos estats, de George i Kathryn Kelly mentre intentaven fugir tant de l'FBI com d'altres g\u00e0ngsters ansiosos per reclamar els diners del rescat d'Urschel.[23] Ace Atkins va escriure sobre aquest personatge emblem\u00e0tic, per\u00f2, tamb\u00e9 introdu\u00ed el paper de la dona de Kelly. La hist\u00f2ria gira al voltant del segrest de Charles F. Urschel, el magnat del petroli de Texas, que \u00e9s alhora v\u00edctima de Kathryn i George Kelly. George Kelly es mostra amb talent nom\u00e9s en el consum d'alcohol mentre Kathryn sembla una dona intrigant i intel\u00b7ligent. Al capdavant de la persecuci\u00f3 de l'FBI hi ha Gus T. Jones, un representant de la llei.[24] Kelly tamb\u00e9 entra a formar part del m\u00f3n literari (juntament amb Pretty Boy Floyd i Baby Face Nelson) com un dels personatges principals de la s\u00e8rie de c\u00f2mics Pretty, Baby, Machine escrita per Clark Westerman,[25] en qu\u00e8 Pretty Boy Floyd, Baby Face Nelson i Machine Gun Kelly visiten el seu mentor, John Dillinger, a la pres\u00f3. Dillinger, desesperat, necessita consell sobre com posar fi a la vida d'Al Capone.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "del segrest de Charles F. Urschel", "answer_start": 431}], "id": "P_20_C_120_Q3", "question": "De qu\u00e8 parla la hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "magnat del petroli de Texas", "answer_start": 469}], "id": "P_20_C_120_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Charles F. Urschel?"}, {"answers": [{"text": "Gus T. Jones", "answer_start": 712}], "id": "P_20_C_120_Q5", "question": "Qui \u00e9s el representant de la llei que el persegueix?"}]}]}, {"title": "Hans Memling", "paragraphs": [{"context": "Un dels primers i m\u00e9s populars \u00e9s El Judici Final que va ser encarregat l'any 1467 per Angelo Tani, representant a Bruges de la banca M\u00e8dici, per a la seva capella a la badia Fiesolana. \u00c9s una obra on l'autor manifesta tota la seva mestria pict\u00f2rica i el seu talent inventor. Els cossos que es mostren, tant a l'ala de la salvaci\u00f3, a l'esquerra, com a la dels castigats a la dreta, s\u00f3n un compendi de les emocions humanes. Tot i les inevitables influ\u00e8ncies de El Judici Final de Van der Weyden identificables en les reproduccions de certs personatges i, sobretot, el seu dibuix subjacent, Memling aporta elements innovadors, com les escales de vidre que porten cap a la salvaci\u00f3 o la brillantor de l'armadura de sant Miquel, que recorda la que l'arc\u00e0ngel porta a La Mare de D\u00e9u del canonge Van der Paele de Van Eyck. A la part posterior de les ales es mostren les figures agenollades dels comitents, Angelo Tani i la seva esposa Caterina.[9] Tamb\u00e9 es poden identificar certes similituds amb l'obra hom\u00f2nima de Stephan Lochner, un pintor originari de Col\u00f2nia i amb qui s'ha relacionat l'etapa de joventut de Memling.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "1467", "answer_start": 78}], "id": "P_484_C_2899_Q2", "question": "Quan va ser encarregat El Judici Final?"}, {"answers": [{"text": "tota la seva mestria pict\u00f2rica i el seu talent inventor", "answer_start": 219}], "id": "P_484_C_2899_Q3", "question": "Qu\u00e8 manifesta l'autor en la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "a la dreta", "answer_start": 370}], "id": "P_484_C_2899_Q4", "question": "On es mostren els cossos dels castigats en l'obra?"}, {"answers": [{"text": "de El Judici Final de Van der Weyden", "answer_start": 457}], "id": "P_484_C_2899_Q5", "question": "D'on rep influ\u00e8ncies El Judici Final?"}]}, {"context": "No hi ha dubtes, per\u00f2, quan se'l suposa deixeble de Roger de la Pasture, Rogier van der Weyden al seu taller de Brussel\u00b7les.[9] Algunes de les seves obres tenen una gran afinitat entre L'adoraci\u00f3 dels Reis de l'hospital de Sant Joan i la que un\u00e0nimement s'atribueix a Van der Weyden que posseeix la Pinacoteca Antiga de Munic. El seu estil est\u00e0 clarament inspirat en Van der Weyden a la seva Nativitat de Col\u00f2nia o a El Judici Final. Segons Max Friedl\u00e4nder podria ser l'autor del Tr\u00edptic Sforza, atribu\u00eft al taller de Van der Weyden i datat cap al 1450, coincidint amb el seu per\u00edode formatiu.[3] Giorgio Vasari (1550) tamb\u00e9 va descriure Memling com alumne de Van der Weyden i l'anomenava creato di Rugieri.[3] Una altra informaci\u00f3 relativa al contacte entre ambd\u00f3s artistes esmenta un tr\u00edptic amb una Pietat de la col\u00b7lecci\u00f3 de Margarida d'\u00c0ustria, inventariat el 1516, que tenia el panell central obra de Rogier van der Weyden i els panells laterals del \u00abMestre Hans\u00bb.[1][10]", "qas": [{"answers": [{"text": "cap al 1450", "answer_start": 541}], "id": "P_484_C_2900_Q1", "question": "De quan data el Tr\u00edptic Sforza?"}, {"answers": [{"text": "com alumne de Van der Weyden", "answer_start": 646}], "id": "P_484_C_2900_Q2", "question": "Com va descriure Giorgio Vasari a Memling?"}, {"answers": [{"text": "creato di Rugieri", "answer_start": 689}], "id": "P_484_C_2900_Q3", "question": "Com anomenava Giorgio Vasari a Van der Weyden?"}, {"answers": [{"text": "Margarida d'\u00c0ustria", "answer_start": 829}], "id": "P_484_C_2900_Q4", "question": "De qui es la col\u00b7lecci\u00f3 que conte la Pietat?"}]}, {"context": "S\u00f3n diversos els retaules que contenen la data de realitzaci\u00f3, si b\u00e9 nom\u00e9s el Tr\u00edptic del matrimoni m\u00edstic de Santa Caterina i el Tr\u00edptic de Jan Floreins, dues obres de 1479 fetes per a l'Hospital de Sant Joan de Bruges i actual museu Memling, s\u00f3n les \u00faniques pintures que a m\u00e9s estant signades i que han perm\u00e8s fer la reconstrucci\u00f3 de la seva obra. Aquest darrer va ser encarregat per Johan Floreins, germ\u00e0 de l'hospital i conegut com a Van der Rijst. \u00c9s una pe\u00e7a que s'inspira en el Tr\u00edptic del Prado amb l'Adoraci\u00f3 dels Mags com a tema central,[41] on Floreins \u00e9s el comitent.[42] Tamb\u00e9 es pot identificar una semblan\u00e7a amb el Retaule de Santa Columba, pintat pel seu mestre Van der Weyden i que es conserva a l'Alte Pinakothek de Munic.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "1479", "answer_start": 169}], "id": "P_484_C_2901_Q1", "question": "De quan s\u00f3n les obres el Tr\u00edptic del matrimoni m\u00edstic de Santa Caterina i el Tr\u00edptic de Jan Floreins?"}, {"answers": [{"text": "per a l'Hospital de Sant Joan de Bruges", "answer_start": 180}], "id": "P_484_C_2901_Q2", "question": "Per a qui van ser fetes les obres el Tr\u00edptic del matrimoni m\u00edstic de Santa Caterina i el Tr\u00edptic de Jan Floreins?"}, {"answers": [{"text": "Memling", "answer_start": 235}], "id": "P_484_C_2901_Q3", "question": "Com \u00e9s diu el museu que ocupa actualment l'Hospital de Sant Joan de Bruges?"}, {"answers": [{"text": "Van der Rijst", "answer_start": 438}], "id": "P_484_C_2901_Q4", "question": "Amb quin nom es coneixia a Johan Floreins?"}, {"answers": [{"text": "Van der Weyden", "answer_start": 678}], "id": "P_484_C_2901_Q5", "question": "Qui va pintar el Retaule de Santa Columba?"}]}, {"context": "El lla\u00fct \u00e9s un instrument que apareix representat a set obres: Retaule de N\u00e1jera, El Judici Final, Tr\u00edptic de Santa Caterina, Reliquiari de Santa \u00darsula i les Mare de D\u00e9u amb Nen de Kansas, Munic i Londres. A la imatge de N\u00e1jera s'observa que el tocaven amb una pua i el m\u00fasic t\u00e9 els dits de la m\u00e0 dreta en la mateixa posici\u00f3 que el del saltiri. L'instrument compta amb sis cordes i set trasts distribu\u00efts irregularment a la canya; s'acaben en arribar a la caixa. El claviller sembla m\u00e9s curt que els que apareixen a les obres de Kansas i Londres, i porta les clavilles repartides a totes dues bandes, potser per tractar-se d'un model antic, ja que d'altres models tenien totes les clavilles en un costat.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "un instrument", "answer_start": 12}], "id": "P_484_C_2902_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el lla\u00fct?"}, {"answers": [{"text": "amb una pua", "answer_start": 254}], "id": "P_484_C_2902_Q3", "question": "Com tocaven el lla\u00fct a la imatge de N\u00e1jera?"}, {"answers": [{"text": "en la mateixa posici\u00f3 que el del saltiri", "answer_start": 304}], "id": "P_484_C_2902_Q4", "question": "En quina posici\u00f3 t\u00e9 el m\u00fasic els dits de la m\u00e0 dreta en la imatge de N\u00e1jera?"}, {"answers": [{"text": "irregularment", "answer_start": 406}], "id": "P_484_C_2902_Q5", "question": "Com estan distribu\u00efdes les cordes i els trasts a la canya?"}]}, {"context": "Va aconseguir una vida econ\u00f2micament acomodada, tant pel patrimoni de la seva dona com per l'\u00e8xit professional que, a partir de la mort de Petrus Christus (1473), el va situar en una posici\u00f3 amb poca compet\u00e8ncia dins de l'opulenta ciutat de Bruges,[3] i amb una clientela selecta, entre els quals es trobaven eminents magnats, molts d'ells estrangers, com el florent\u00ed Benedetto Portinari, el brit\u00e0nic sir John Donne de Kidwelly o la fam\u00edlia espanyola dels N\u00e1jera. Aquests, representants dels importadors de llana espanyols, tenien la seva seu a Spanjaardstraat prop del seu taller, i li varen encarregar una obra de grans proporcions per al Monestir de Santa Mar\u00eda la Real a N\u00e1jera i tamb\u00e9 li facilitaren enc\u00e0rrecs de la cort de Castella. Per\u00f2 tamb\u00e9 a comptar amb la protecci\u00f3 d'importants membres religiosos, com el canonge Jolis van der Paele i l'abat cistercenc de l'abadia de Ter Duinen de Koksijde, en Jan Crabbe, qui va ser conseller de Maria de Borgonya i Maximili\u00e0 I d'Habsburg.[4] Memling es comptava entre els ciutadans que m\u00e9s diners aportaven a les arques de la ciutat, a m\u00e9s de contribuir amb un tribut a l'esgl\u00e9sia de Saint Gilles. L'any 1480, el pintor, junt amb altres 245 ciutadans, va fer un pr\u00e9stec per a sufragar la guerra de Maximili\u00e0 I d'Habsburg contra Fran\u00e7a.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "acomodada", "answer_start": 37}], "id": "P_484_C_2903_Q1", "question": "Com era la vida que va aconseguir Memling?"}, {"answers": [{"text": "a Spanjaardstraat", "answer_start": 543}], "id": "P_484_C_2903_Q2", "question": "On tenien la seu els N\u00e1jera?"}, {"answers": [{"text": "per al Monestir de Santa Mar\u00eda la Real a N\u00e1jera", "answer_start": 634}], "id": "P_484_C_2903_Q3", "question": "Per a qui li van encarregar els N\u00e1jera a Memling una obra de grans proporcions?"}, {"answers": [{"text": "Jan Crabbe", "answer_start": 907}], "id": "P_484_C_2903_Q4", "question": "Qui era l'abat cistercenc de l'abadia de Ter Duinen de Koksijde?"}, {"answers": [{"text": "conseller de Maria de Borgonya i Maximili\u00e0 I d'Habsburg", "answer_start": 930}], "id": "P_484_C_2903_Q5", "question": "Qu\u00e8 va ser Jan Crabbe?"}]}, {"context": "La gran caracter\u00edstica de Memling va ser la seva gr\u00e0cia i poesia de la delimitaci\u00f3. Els seus quadres eren l\u00edrics i no \u00e8pics com els de Van Eyck, per\u00f2 Memling va tenir un mestre que buscava la gr\u00e0cia, no com Jan Van Eyck, un mestre de les tend\u00e8ncies asc\u00e8tiques. Sota el mestratge de Rogier van der Weyden, Memling va reeixir a perfeccionar i descobrir molt del que li aportava el seu mestre. Les formes altes i r\u00edgides de Rogier mantenen la seva altura, per\u00f2 guanyen en eleg\u00e0ncia; els cortinatges de l\u00ednies dures de Van der Weyden esdevenen senzills i fluids a les mans del deixeble que perfeccionava el mestre all\u00e0 on la millora era possible. Memling atenuava les tensions del seu mestre, amorosia les seves disson\u00e0ncies. Les imatges asc\u00e8tiques de Van der Weyden adquirien formes rodones, recuperaven la for\u00e7a de la gravetat i prenien un aspecte m\u00e9s volum\u00e8tric alhora que ocupaven millor l'espai.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "l\u00edrics", "answer_start": 106}], "id": "P_484_C_2904_Q1", "question": "Com eren els quadres de Memling?"}, {"answers": [{"text": "Jan Van Eyck", "answer_start": 207}], "id": "P_484_C_2904_Q2", "question": "Qui era mestre de les tend\u00e8ncies asc\u00e8tiques?"}, {"answers": [{"text": "la gr\u00e0cia", "answer_start": 189}], "id": "P_484_C_2904_Q3", "question": "Qu\u00e8 buscava el mestre que va tenir Memling?"}, {"answers": [{"text": "Rogier van der Weyden", "answer_start": 282}], "id": "P_484_C_2904_Q4", "question": "Qui va ser el mestre de Memling?"}, {"answers": [{"text": "en eleg\u00e0ncia", "answer_start": 466}], "id": "P_484_C_2904_Q5", "question": "En qu\u00e8 guanyen les formes altes i r\u00edgides de Rogier en mans de Memling?"}]}]}, {"title": "Michelangelo Buonarroti", "paragraphs": [{"context": "El car\u00e0cter profundament religi\u00f3s de Miquel \u00c0ngel i el seu geni van fer que se'l consider\u00e9s un mite, cosa que li va ocasionar, com abans s'ha apuntat, algunes cr\u00edtiques, ja que el seu domini de les t\u00e8cniques cl\u00e0ssiques va portar-lo, en certa manera, a jugar-hi i ultrapassar-les. El seu mode de ser impulsiu el va fer dedicar-se en la seva joventut a manifestacions art\u00edstiques principalment escult\u00f2riques, en les quals l'artista t\u00e9 una major proximitat amb la seva obra, la du a terme ell mateix, cosa que no ocorre amb l'arquitectura, art a qu\u00e8 es va dedicar principalment en la segona part de la seva vida i per enc\u00e0rrec papal. La seva concepci\u00f3 anuncia ja pr\u00f2xima l'arquitectura barroca.[132]", "qas": [{"answers": [{"text": "un mite", "answer_start": 92}], "id": "P_5_C_25_Q1", "question": "Qu\u00e8 es considerava que era Miquel \u00c0ngel?"}, {"answers": [{"text": "l'arquitectura barroca", "answer_start": 668}], "id": "P_5_C_25_Q2", "question": "Qu\u00e8 anuncia la seva concepci\u00f3 arquitect\u00f2nica?"}, {"answers": [{"text": "en la segona part de la seva vida", "answer_start": 575}], "id": "P_5_C_25_Q3", "question": "Quan es dedica a l'arquitectura?"}, {"answers": [{"text": "per enc\u00e0rrec papal", "answer_start": 611}], "id": "P_5_C_25_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es comen\u00e7a a dedicar a projectes arquitect\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "El seu mode de ser impulsiu", "answer_start": 280}], "id": "P_5_C_25_Q5", "question": "Qu\u00e8 feia que de jove es dediqu\u00e9s principalment a l'escultura?"}]}, {"context": "El Bust de Brutus va ser realitzat cap al 1539 a Roma i avui es troba tamb\u00e9 al Museu Nacional del Bargello. Fou un enc\u00e0rrec del cardenal Niccol\u00f2 Ridolfi, executat en estil antic, semblant als bustos romans dels segles I i II de la nostra era; el va acabar el seu deixeble Tiberio Calcagni, principalment pel que fa a la part de la vestimenta. T\u00e9 una altura de 74 cm sense comptar la base. Vasari \u00e9s el primer que relaciona la seva iconografia amb l'antiguitat i Tolnay hi veu reminisc\u00e8ncies d'un bust rom\u00e0 de Caracal\u00b7la que hi ha al Museu Arqueol\u00f2gic Nacional de N\u00e0pols.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "1539", "answer_start": 42}], "id": "P_5_C_26_Q1", "question": "Quin any aproximadament es va fer el Bust de Brutus?"}, {"answers": [{"text": "al Museu Nacional del Bargello", "answer_start": 76}], "id": "P_5_C_26_Q2", "question": "On podem trobar el Bust de Brutus?"}, {"answers": [{"text": "Tiberio Calcagni", "answer_start": 272}], "id": "P_5_C_26_Q3", "question": "Qui va acabar el Bust de Brutus?"}, {"answers": [{"text": "Niccol\u00f2 Ridolfi", "answer_start": 137}], "id": "P_5_C_26_Q4", "question": "Qui va encarregar aquest bust?"}, {"answers": [{"text": "74 cm", "answer_start": 360}], "id": "P_5_C_26_Q5", "question": "Quina altura t\u00e9 l'obra?"}]}, {"context": "Malgrat tot, va morir l'any 1564 a Roma abans de veure acabada la seva obra, a l'edat de vuitanta-vuit anys, acompanyat pel seu secretari Daniele da Volterra i pel seu fidel amic Tommaso Cavalieri, havent deixat escrit que desitjava ser enterrat a Flor\u00e8ncia. Va fer testament en pres\u00e8ncia del seu metge Federigo Donati, \u00abdeixant la seva \u00e0nima a les mans de D\u00e9u, el seu cos a la terra i els seus b\u00e9ns als familiars m\u00e9s pr\u00f2xims\u00bb. El seu nebot Leonardo va ser l'encarregat de complir aquesta darrera voluntat del gran artista, i el 10 de mar\u00e7 del 1564 va rebre sepultura a la sagristia de l'esgl\u00e9sia de la Santa Croce; el monument va ser dissenyat per Giorgio Vasari l'any 1570. El 14 de juliol, es va celebrar un funeral solemne; \u00e9s Vasari qui descriu aquests funerals, en qu\u00e8 van participar, a m\u00e9s a m\u00e9s d'ell mateix, Benvenuto Cellini, Bartolomeo Ammannati i el Bronzino.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "Roma", "answer_start": 35}], "id": "P_5_C_27_Q1", "question": "On va morir Miquel \u00c0ngel?"}, {"answers": [{"text": "vuitanta-vuit anys", "answer_start": 89}], "id": "P_5_C_27_Q2", "question": "A quina edat va morir?"}, {"answers": [{"text": "testament", "answer_start": 266}], "id": "P_5_C_27_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer davant del seu metge?"}, {"answers": [{"text": "Leonardo", "answer_start": 441}], "id": "P_5_C_27_Q4", "question": "Com es deia el seu nebot?"}, {"answers": [{"text": "a la sagristia de l'esgl\u00e9sia de la Santa Croce", "answer_start": 568}], "id": "P_5_C_27_Q5", "question": "On va ser enterrat?"}]}, {"context": "Cal tenir present que l'Acad\u00e8mia Plat\u00f2nica de Flor\u00e8ncia va voler imitar la ciutat grega de P\u00e8ricles. Aquesta associaci\u00f3 cultural tenia un cercle social nom\u00e9s mascul\u00ed en el qual la relaci\u00f3 entre un home i un adolescent era considerada un sentiment noble i honorable. \u00c9s en aquest context on es pot entendre la psicologia, el gust i l'art de Miquel \u00c0ngel. L'artista creia que la bellesa de l'home \u00e9s superior a la de la dona i, per tant, l'amor que sent per Tommaso \u00e9s una forma que ha de rendir-se davant la \u00abbellesa plat\u00f2nica\u00bb.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "cultural", "answer_start": 120}], "id": "P_5_C_28_Q1", "question": "Quina tipus d'associaci\u00f3 era l'Acad\u00e8mia Plat\u00f2nica de Flor\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "la ciutat grega de P\u00e8ricles", "answer_start": 72}], "id": "P_5_C_28_Q2", "question": "Qu\u00e8 volia imitar aquesta Acad\u00e8mia?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s mascul\u00ed", "answer_start": 152}], "id": "P_5_C_28_Q3", "question": "Quin cercle social tenia?"}, {"answers": [{"text": "que la bellesa de l'home \u00e9s superior a la de la dona", "answer_start": 370}], "id": "P_5_C_28_Q4", "question": "Qu\u00e8 creia Miquel \u00c0ngel?"}, {"answers": [{"text": "Tommaso", "answer_start": 456}], "id": "P_5_C_28_Q5", "question": "De qui estava enamorat l'artista?"}]}, {"context": "Les obres van comen\u00e7ar immediatament, per\u00f2 l'any 1563, per falta de fons econ\u00f2mics, van haver d'aturar-se. Quan el 1565 es converteix en esgl\u00e9sia titular (parroquial) amb el nom de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, s'encarrega la realitzaci\u00f3 d'un baldaqu\u00ed de bronze per a l'altar major, segons disseny de Miquel \u00c0ngel, que es troba, actualment, al museu de N\u00e0pols. Durant els segles posteriors, s'ha anat transformant fins a fer-ne gaireb\u00e9 imperceptible el disseny original.[105]", "qas": [{"answers": [{"text": "1563", "answer_start": 49}], "id": "P_5_C_29_Q1", "question": "Quan es van haver d'aturar les obres?"}, {"answers": [{"text": "falta de fons econ\u00f2mics", "answer_start": 59}], "id": "P_5_C_29_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es van aturar?"}, {"answers": [{"text": "la realitzaci\u00f3 d'un baldaqu\u00ed de bronze per a l'altar major", "answer_start": 233}], "id": "P_5_C_29_Q3", "question": "Qu\u00e8 encarreguen el 1565?"}, {"answers": [{"text": "Miquel \u00c0ngel", "answer_start": 311}], "id": "P_5_C_29_Q4", "question": "Qui va dissenyar el baldaqu\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "al museu de N\u00e0pols", "answer_start": 351}], "id": "P_5_C_29_Q5", "question": "On podem veure actualment l'obra?"}]}, {"context": " Entre 1490 i 1492, va fer els seus primers dibuixos, estudis sobre els frescos g\u00f2tics de Masaccio i Giotto; entre les primeres escultures, es creu que va fer una c\u00f2pia d'un Cap de faune, avui desaparegut. Els primers relleus van ser la Mare de D\u00e9u de l'escala i La batalla dels centaures, conservats a la casa Buonarroti de Flor\u00e8ncia, en els quals ja hi ha una clara definici\u00f3 del seu estil. S'hi mostra com el clar hereu de l'art florent\u00ed dels segles xiv i xv, alhora que estableix una vinculaci\u00f3 m\u00e9s directa amb l'art cl\u00e0ssic. El relleu de marbre de La batalla dels centaures s'inspira en el llibre XII de Les Metamorfosis d'Ovidi i s'hi mostren els cossos nus en ple furor del combat, entrella\u00e7ats en plena tensi\u00f3, amb una anticipaci\u00f3 dels ritmes serpentejants tan emprats per Miguel \u00c0ngel en els seus grups escult\u00f2rics.[35] Ascanio Condivi, en la seva biografia sobre l'artista, refereix haver sentit dir:", "qas": [{"answers": [{"text": "Entre 1490 i 1492", "answer_start": 1}], "id": "P_5_C_30_Q1", "question": "Quan va fer els seus primers dibuixos?"}, {"answers": [{"text": "a la casa Buonarroti", "answer_start": 301}], "id": "P_5_C_30_Q2", "question": "On es conserven els primers relleus?"}, {"answers": [{"text": "Les Metamorfosis d'Ovidi", "answer_start": 609}], "id": "P_5_C_30_Q3", "question": "En qu\u00e8 s'inspira La Batalla dels centaures?"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u de l'escala i La batalla dels centaures", "answer_start": 234}], "id": "P_5_C_30_Q4", "question": "Quins van ser els seus primers relleus?"}, {"answers": [{"text": "desaparegut", "answer_start": 193}], "id": "P_5_C_30_Q5", "question": "On \u00e9s el Cap de faune que suposadament va esculpir?"}]}]}, {"title": "Bianca e Falliero", "paragraphs": [{"context": "Rossini va compondre quatre \u00f2peres el 1819. Bianca e Falliero \u00e9s la m\u00e9s conservadora de totes elles, les altres tres eren dram\u00e0ticament i formal m\u00e9s atrevides. Aqu\u00ed utilitza el recitatiu secco durant la major part dels di\u00e0legs, i afegeix acompanyament orquestral nom\u00e9s per l'\u00e8mfasi dram\u00e0tic. Les orquestracions, per\u00f2, s\u00f3n sensibles, amb especial atenci\u00f3 als efectes de diversos timbres i motius de l'orquestra en l'acompanyament. El seu \u00fas del cor \u00e9s extens, est\u00e0 molt involucrat en l'acci\u00f3 del drama i forma una part integral de tots els grans n\u00fameros musicals. Aquest \u00e8mfasi en el cor afegeix sumptuositat al llenguatge vocal en general, que est\u00e0 molt adornada i plena de matisos i delicadesa. El seu llenguatge vocal tamb\u00e9 mostra virtuosisme vocal i sonoritats riques. \u00c9s aquest estil ricament adornat que va atreure el foc dels cr\u00edtics, t\u00e8cnica que va arribar al seu ple floriment a Semiramide, i al triomf etern del compositor.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 21}], "id": "P_487_C_2917_Q1", "question": "Quantes \u00f2peres va compondre Rossini el 1819?"}, {"answers": [{"text": "Bianca e Falliero", "answer_start": 44}], "id": "P_487_C_2917_Q2", "question": "Quina \u00f2pera de les quatre que va compondre Rossini al 1819 \u00e9s la m\u00e9s conservadora?"}, {"answers": [{"text": "el recitatiu secco", "answer_start": 174}], "id": "P_487_C_2917_Q3", "question": "Qu\u00e8 utilitza Rossini en Bianca e Falliero durant la major part dels di\u00e0legs?"}, {"answers": [{"text": "nom\u00e9s per l'\u00e8mfasi dram\u00e0tic", "answer_start": 263}], "id": "P_487_C_2917_Q4", "question": "On afegeix Rossini acompanyament orquestral a Bianca e Falliero?"}, {"answers": [{"text": "sumptuositat", "answer_start": 595}], "id": "P_487_C_2917_Q5", "question": "Qu\u00e8 afegix al llenguatge vocal l'\u00e8mfasi posat en el cor?"}]}, {"context": "Amb Bianca e Falliero es torna a les obres fragmentades i disperses. El tema estava tret de Il conte Carmagnola, de Manzoni, i malgrat que el llibret va ser proporcionat per Felice Romani, el llibretista l\u00edder a La Scala, no va resultar ser un millor llibret.[2] La hist\u00f2ria est\u00e0 ambientada al segle xvii a Ven\u00e8cia en un per\u00edode de conflicte amb Espanya. A difer\u00e8ncia del melodrama franc\u00e8s Blanche et Montcassin d'Arnault, conscient dels censors de Mil\u00e0, Romani va plantejar un final feli\u00e7.[3] No \u00e9s clar si el canvi de final tr\u00e0gic per feli\u00e7 fou per raons de la censura del govern d'\u00c0ustria o per requisits purament de virtuosisme art\u00edstic, com ara el desig de concedir a la primadonna de brillar al bell final (Teco io resto: in te rispetto). Era de fet la inserci\u00f3 del mateix fantasi\u00f3s i pirot\u00e8cnic rond\u00f3 final d'Elena, bastant usual del moment, que va permetre Isabella Colbran d'\u00abincendiar\u00bb el San Carlo al final de La donna del lago.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Felice Romani", "answer_start": 174}], "id": "P_487_C_2918_Q1", "question": "Qui va proporcionar el llibret de Bianca e Falliero?"}, {"answers": [{"text": "al segle xvii a Ven\u00e8cia en un per\u00edode de conflicte amb Espanya", "answer_start": 291}], "id": "P_487_C_2918_Q2", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 ambientada la hist\u00f2ria de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "la inserci\u00f3 del mateix fantasi\u00f3s i pirot\u00e8cnic rond\u00f3 final d'Elena", "answer_start": 756}], "id": "P_487_C_2918_Q4", "question": "Qu\u00e8 va permetre Isabella Colbran d'\u00abincendiar\u00bb el San Carlo al final de La donna del lago?"}, {"answers": [{"text": "per raons de la censura del govern d'\u00c0ustria o per requisits purament de virtuosisme art\u00edstic", "answer_start": 547}], "id": "P_487_C_2918_Q5", "question": "Per quin motiu es va canviar el final tr\u00e0gic per final feli\u00e7 a Bianca e Falliero?"}]}, {"context": "S'estren\u00e0 al Teatro alla Scala de Mil\u00e0 el 26 de desembre de 1819, amb una rebuda del p\u00fablic que no va destacar especialment, com en tantes altres \u00f2peres de Rossini. Per\u00f2 es va anar consolidant i va arribar a ser representada en trenta-nou funcions consecutives, tot i que els cr\u00edtics van acusar al compositor d'excessius ornaments en l'escriptura vocal i de manca de m\u00fasica original. Tampoc va agradar la presumpta barreja entre g\u00e8neres bufo i seri\u00f3s. Per\u00f2 aquestes objeccions recurrents no impedien que el p\u00fablic se sent\u00eds fascinat amb la m\u00fasica de Rossini.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "26 de desembre de 1819", "answer_start": 42}], "id": "P_487_C_2920_Q1", "question": "Quan s'estren\u00e0 l'\u00f2pera al Teatro alla Sacala de Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "no va destacar especialment", "answer_start": 96}], "id": "P_487_C_2920_Q2", "question": "Com va ser la rebuda del p\u00fablic en l'estrena de l'\u00f2pera a Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "trenta-nou", "answer_start": 228}], "id": "P_487_C_2920_Q3", "question": "Quantes funcions consecutives va arribar a ser representada l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "d'excessius ornaments en l'escriptura vocal i de manca de m\u00fasica original", "answer_start": 309}], "id": "P_487_C_2920_Q4", "question": "De qu\u00e8 van acusar els cr\u00edtics al compositor?"}, {"answers": [{"text": "bufo i seri\u00f3s", "answer_start": 437}], "id": "P_487_C_2920_Q5", "question": "Quins g\u00e8neres es barregen en l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "Contanero ofereix la seva filla Bianca en matrimoni a Capellio, membre d'un clan rival, per segellar la reconciliaci\u00f3 entre les dues fam\u00edlies enemistades des de fa temps. Bianca, tanmateix, est\u00e0 enamorada de Falliero, del qual corre el rumor que ha mort en la defensa de Ven\u00e8cia en contra d'una amena\u00e7a militar. Ella canta el seu amor per aquest jove general (cavatina: Della rosa il bel vermiglio). Quan Falliero torna de la guerra, Bianca es rebel\u00b7la contra els plans del seu pare per a ella, Contanero llavors amena\u00e7a d'arru\u00efnar Falliero. La cerim\u00f2nia del casament comen\u00e7a, per\u00f2 Bianca es nega a casar-se amb Capellio i a signar el contracte, llavors Falliero arriba en plena cerim\u00f2nia.", "qas": [{"answers": [{"text": "per segellar la reconciliaci\u00f3 entre les dues fam\u00edlies enemistades des de fa temps", "answer_start": 88}], "id": "P_487_C_2921_Q3", "question": "Per qu\u00e8 ofereix Contanero la seva filla en matrimoni a Capellio?"}]}]}, {"title": "L'occasione fa il ladro", "paragraphs": [{"context": "Aquesta \u00e9s una de les creacions juvenils de Rossini, recorda a les millors de Cimarosa i s'aproxima sensiblement al nivell de les obres de Mozart, amb els seus jocs instrumentals i vocals d'una bellesa colpidora.[1] Presenta en la figura de Don Parmeniano una interessant figura de baix buffo amb intervencions de considerable enginy. El quintet Di tanto equivoco representa un dels moments t\u00edpics del gust rossini\u00e0 pel concertant, heretat de Cimarosa, per\u00f2 dinamitzat amb un gran sentit del ritme i amb jocs vocals totalment nous.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una bellesa colpidora", "answer_start": 188}], "id": "P_398_C_2383_Q1", "question": "Com s\u00f3n els jocs instrumentals i vocals?"}, {"answers": [{"text": "la figura de Don Parmeniano", "answer_start": 228}], "id": "P_398_C_2383_Q2", "question": "Qu\u00e8 presenta una interessant figura de baix buffo?"}, {"answers": [{"text": "Don Parmeniano", "answer_start": 241}], "id": "P_398_C_2383_Q3", "question": "Qui t\u00e9 intervencions de considerable enginy?"}, {"answers": [{"text": "El quintet Di tanto equivoco", "answer_start": 335}], "id": "P_398_C_2383_Q4", "question": "Qui representa un dels moments t\u00edpics del gust rossini\u00e0 pel concertant?"}]}, {"context": "L'occasione fa il ladro t\u00e9 com a t\u00edtol secundari Il cambio della valigia, \u00e9s a dir L'intercanvi de maletes. \u00c9s aix\u00ed com comen\u00e7a aquesta farsa c\u00f2mica plena de falses identitats i situacions hilarants. Una caracter\u00edstica tempesta rossiniana introdueix l'espectador en una posada prop de N\u00e0pols, en la qual s'han refugiat Don Parmenione, un aventurer jactanci\u00f3s i atrevit, el seu criat Martino i el Conte Alberto, noble refinat i sensible. En la confusi\u00f3, el Conte Alberto intercanvia la seva maleta amb Don Parmenione. Aquest \u00faltim no dubtar\u00e0 d'aprofitar-se de l'error per suplantar la seva identitat i dirigir-se a N\u00e0pols a casar-se amb Berenice, la promesa del comte.", "qas": [{"answers": [{"text": "Il cambio della valigia", "answer_start": 49}], "id": "P_398_C_2384_Q1", "question": "Quin t\u00edtol secundari t\u00e9 L'occasione fa il ladro?"}, {"answers": [{"text": "L'intercanvi de maletes", "answer_start": 83}], "id": "P_398_C_2384_Q2", "question": "Qu\u00e8 significa Il cambio della valigia?"}, {"answers": [{"text": "de falses identitats i situacions hilarants", "answer_start": 155}], "id": "P_398_C_2384_Q3", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 plena l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Don Parmenione, un aventurer jactanci\u00f3s i atrevit, el seu criat Martino i el Conte Alberto", "answer_start": 319}], "id": "P_398_C_2384_Q4", "question": "Qui s'ha refugiat en una posada prop de N\u00e0pols?"}, {"answers": [{"text": "refinat i sensible", "answer_start": 417}], "id": "P_398_C_2384_Q5", "question": "Com \u00e9s el Conte Alberto?"}]}, {"context": "Finalment els homes segellen un pacte i estableixen que tots dos descobreixin els seus veritables sentiments. Don Parmenione vol casar-se amb Ernestina i el Conte Alberto, amb la jove marquesa Berenice. Gaireb\u00e9 al final, Don Parmenione revela la seva veritable identitat al Capit\u00e0 Don Eusebio, i Ernestina confessa ser la dona fugitiva que Don Parmenione estava buscant. Don Parmenione li ofereix matrimoni, mentre que el Conte Alberto i Berenice tamb\u00e9 es declaren amor etern. El final feli\u00e7 est\u00e0 assegurat, i aix\u00ed transcorre amb l'anunci de dos casaments.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "un pacte", "answer_start": 29}], "id": "P_398_C_2385_Q1", "question": "Qu\u00e8 segellen finalment els homes?"}, {"answers": [{"text": "que tots dos descobreixin els seus veritables sentiments", "answer_start": 52}], "id": "P_398_C_2385_Q2", "question": "Qu\u00e8 estableixen els dos homes?"}, {"answers": [{"text": "al Capit\u00e0 Don Eusebio", "answer_start": 271}], "id": "P_398_C_2385_Q5", "question": "A qui revela Don Parmenione la seva veritable identitat?"}]}, {"context": "Composta per Rossini en nom\u00e9s 11 dies quan tenia 20 anys, \u00e9s la quarta de les cinc farses compostes per Rossini per al Teatro San Mois\u00e8 de Ven\u00e8cia entre 1810 i 1813 -la resta foren La cambiale di matrimonio (1810), L'inganno felice (1812), La scala di seta (1812) i Il signor Bruschino (1813)-, i que van constituir un pas clau en la definici\u00f3 del seu estil c\u00f2mic.[3] \u00c9s la cinquena \u00f2pera estrenada l'any 1812 i es tracta d'una de les seves partitures m\u00e9s fresques i inspirades. Sembla que la inspiraci\u00f3 flu\u00efa de la seva ploma a una inusual alta velocitat durant aquest any.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "11", "answer_start": 30}], "id": "P_398_C_2386_Q1", "question": "Quants dies va trigar Rossini en compondre l'obra?"}, {"answers": [{"text": "per al Teatro San Mois\u00e8 de Ven\u00e8cia", "answer_start": 112}], "id": "P_398_C_2386_Q2", "question": "Per a qui va compondre Rossini la farsa?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 78}], "id": "P_398_C_2386_Q3", "question": "Quantes farses va compondre Rossini per al Teatro San Mois\u00e8 de Ven\u00e8cia?"}, {"answers": [{"text": "entre 1810 i 1813", "answer_start": 147}], "id": "P_398_C_2386_Q4", "question": "En quins anys va compondre Rossini les farses?"}, {"answers": [{"text": "a una inusual alta velocitat", "answer_start": 527}], "id": "P_398_C_2386_Q5", "question": "Com sembl\u00e0 que flu\u00efa de la seva ploma l'inspiraci\u00f3 de Rossini l'any 1812?"}]}, {"context": "L'aventurer Parmenione aprofita in canvi d'equipatge amb el Comte Alberto per usurpar la seva identitat, presentant-se a la promesa d'aquest, que no el coneix, Berenice, i que, per a poder jutjar millor al seu futur marit, ha canviat el seu paper amb la seva serventa Ernestina. Tot acaba amb un doble matrimoni. Aquesta divertida com\u00e8dia recorda El joc de l'amor i de l'atzar (1730) de Pierre de Marivaux.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Parmenione", "answer_start": 12}], "id": "P_398_C_2387_Q1", "question": "Qui es serveix d'un canvi d'equipatge per usurpar la seva identitat?"}, {"answers": [{"text": "aventurer", "answer_start": 2}], "id": "P_398_C_2387_Q2", "question": "Com \u00e9s Parmenione?"}, {"answers": [{"text": "Parmenione", "answer_start": 12}], "id": "P_398_C_2387_Q3", "question": "Qui es presenta a la promesa del Comte Alberto?"}, {"answers": [{"text": "Ernestina", "answer_start": 268}], "id": "P_398_C_2387_Q4", "question": "Amb qui ha canviat Berenice el seu paper?"}, {"answers": [{"text": "per a poder jutjar millor al seu futur marit", "answer_start": 177}], "id": "P_398_C_2387_Q5", "question": "Per qu\u00e8 ha canviat Berenice el seu paper amb la seva serventa Ernestina?"}]}, {"context": "Don Parmenione fent-se passar pel Conte Alberto i Ernestina, fent-se passar per Berenice, es troben i s'enamoren encara que la semblan\u00e7a d'ella amb el retrat sigui escassa. Al mateix temps, per\u00f2, d'altra banda, el Conte Alberto es topa amb una Berenice emmascarada d'Ernestina, enamorant-se tamb\u00e9 immediatament. En un moment determinat, es troben els dos \"Albertos\" argumentant que cadasc\u00fa \u00e9s \"el nuvi\" prom\u00e8s. Despr\u00e9s de la confusi\u00f3, el Capit\u00e0 i Ernestina interroguen Martino que escapa miraculosament de l'assetjament, perseguit per part de la tripulaci\u00f3 del vaixell.", "qas": [{"answers": [{"text": "Don Parmenione", "answer_start": 0}], "id": "P_398_C_2388_Q2", "question": "Qui es fa passar pel Conte Alberto?"}, {"answers": [{"text": "escassa", "answer_start": 164}], "id": "P_398_C_2388_Q3", "question": "Com \u00e9s la semblan\u00e7a d'Ernestina amb el retrat?"}, {"answers": [{"text": "amb una Berenice emmascarada d'Ernestina", "answer_start": 236}], "id": "P_398_C_2388_Q4", "question": "Amb qui es topa el Conte Alberto?"}, {"answers": [{"text": "Martino", "answer_start": 469}], "id": "P_398_C_2388_Q5", "question": "A qui interroguen el Capit\u00e0 i Ernestina despr\u00e9s de la confusi\u00f3?"}]}]}, {"title": "Monopoli", "paragraphs": [{"context": "Aquesta \u00e9s la discriminaci\u00f3 m\u00e9s comuna. El monopolista sap que hi ha diferents disposicions a pagar i les pot identificar encara que no individualment. El monopolista cobra preus diferents pel mateix b\u00e9 en diferents mercats o grups de gent (nois/noies, joves/adults, etc.), per\u00f2 cada consumidor paga el mateix preu per totes les unitats. (Un exemple clar, seria que el monopolista sap que a la gent li agrada anar al cine, per\u00f2 a la gent jove i vella els hi costa decidir-se pel cine, ja sigui perqu\u00e8 prefereixen sortir de festa (joves) o prefereixen quedar-se a casa perqu\u00e8 s\u00f3n m\u00e9s sedentaris. El monopolista discriminar\u00e0 de tal manera que cobrar\u00e0 un preu alt als a adults, mentre que als joves i a la gent gran els hi posar\u00e0 un preu m\u00e9s baix). El monopolista divideix els consumidors en un nombre petit de grups amb diferent elasticitat. El benefici augmenta perqu\u00e8 es carrega un preu diferent segons l'elasticitat de la demanda. Un dels inconvenients d'aquesta discriminaci\u00f3 \u00e9s que es necessita un criteri que permeti al monopolista separar per elasticitat.", "qas": [{"answers": [{"text": "el mateix preu", "answer_start": 300}], "id": "P_291_C_1741_Q2", "question": "Qu\u00e8 paga el consumidor per totes les unitats?"}, {"answers": [{"text": "en un nombre petit de grups", "answer_start": 786}], "id": "P_291_C_1741_Q3", "question": "Com divideix el monopolista els consumidors?"}, {"answers": [{"text": "que es necessita un criteri que permeti al monopolista separar per elasticitat", "answer_start": 981}], "id": "P_291_C_1741_Q4", "question": "Quin inconvenient presenta la discriminaci\u00f3 del preu segons l'elasticitat de la demanda?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 es carrega un preu diferent segons l'elasticitat de la demanda", "answer_start": 861}], "id": "P_291_C_1741_Q5", "question": "Per qu\u00e8 augmenta el benefici?"}]}, {"context": "Els c\u00e0rtels van sorgir a Alemanya a la d\u00e8cada de 1870, coincidint amb el creixement de l'economia en aquest pa\u00eds. Es considera que l'\u00e8xit que van obtenir va ser fins a cert punt responsable de la pol\u00edtica exterior alemanya que conduiria a les dues guerres mundials. Durant la Primera Guerra Mundial, el govern alemany va utilitzar els c\u00e0rtels per exportar armes i altres materials sint\u00e8tics. Al llarg de les seg\u00fcents dues d\u00e8cades les empreses alemanyes van seguir controlant d'una manera global la producci\u00f3. Un dels c\u00e0rtels m\u00e9s importants va ser l'IG Farbenindustrie, dins de l'activitat relacionada amb productes qu\u00edmics, destacant en la producci\u00f3 de tints, verins i medicaments, i \u00fanica companyia alemanya amb el seu propi camp de concentraci\u00f3[4] i predecessora directa de Bayer, BASF i Hoechst. En iniciar-se la II Guerra Mundial, gaireb\u00e9 tota la ind\u00fastria alemanya estava organitzada al voltant de c\u00e0rtels, promoguts i controlats pel govern, que van permetre un gran creixement en l'economia nacional gr\u00e0cies a una balan\u00e7a de pagaments notablement positiva.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la d\u00e8cada de 1870", "answer_start": 34}], "id": "P_291_C_1742_Q1", "question": "Quan van sorgir els c\u00e0rtels?"}, {"answers": [{"text": "Alemanya", "answer_start": 25}], "id": "P_291_C_1742_Q2", "question": "On van sorgir els c\u00e0rtels?"}, {"answers": [{"text": "a les dues guerres mundials", "answer_start": 237}], "id": "P_291_C_1742_Q3", "question": "A qu\u00e8 va conduir la pol\u00edtica exterior alemanya?"}, {"answers": [{"text": "per exportar armes i altres materials sint\u00e8tics", "answer_start": 343}], "id": "P_291_C_1742_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 va utilitzar els c\u00e0rtels el govern alemany durant la Primera Guerra Mundial?"}, {"answers": [{"text": "IG Farbenindustrie", "answer_start": 549}], "id": "P_291_C_1742_Q5", "question": "Quin va ser un dels c\u00e0rtels alemanys m\u00e9s importants?"}]}, {"context": "Un venedor de preus discrimina quan cobra diferents preus a diferents compradors. La forma ideal de la discriminaci\u00f3 de preus, des del punt de vista del venedor, \u00e9s cobrar de cada comprador el m\u00e0xim que el comprador est\u00e0 disposat a pagar. Aix\u00ed la corba d'ingr\u00e9s marginal es converteix en id\u00e8ntica a la corba de la demanda. El venedor va a vendre la quantitat els beneficis, capturant la totalitat de l'excedent del consumidor, augmentant substancialment els beneficis.", "qas": [{"answers": [{"text": "quan cobra diferents preus a diferents compradors", "answer_start": 31}], "id": "P_291_C_1743_Q1", "question": "Quan discrimina un venedor de preus?"}, {"answers": [{"text": "cobrar de cada comprador el m\u00e0xim que el comprador est\u00e0 disposat a pagar", "answer_start": 165}], "id": "P_291_C_1743_Q2", "question": "Quina \u00e9s la forma ideal de la discriminaci\u00f3 de preus per al venedor?"}, {"answers": [{"text": "en id\u00e8ntica a la corba de la demanda", "answer_start": 285}], "id": "P_291_C_1743_Q3", "question": "Com es converteix la corba d'ingr\u00e9s marginal?"}, {"answers": [{"text": "la totalitat de l'excedent del consumidor", "answer_start": 384}], "id": "P_291_C_1743_Q4", "question": "Qu\u00e8 captura el venedor?"}]}, {"context": "La teoria dels mercats disputats (en angl\u00e8s \"contestable markets\") fou esmentada per primera vegada per William Baumol, Jhon Panza i Robert Willing el 1982 amb el nom de \"Constestable Market and the Theory of Industry Structure\" (Els Mercats disputats i la Teoria de l'Estructura Industrial).[6] Aquesta teoria tracta de demostrar que un mercat monopolista o oligopol\u00edstica es pot arribar a assemblar bastant a una estructura de mercat competitiu. Es basa en la idea que una empresa en situaci\u00f3 de monopoli \u00e9s amena\u00e7ada per competidors potencials, candidats a entrar al mercat, podent en qualsevol moment acabar amb la seva posici\u00f3 dominant en el mercat. Perqu\u00e8 aix\u00f2 no passi, i considerant que realitza pr\u00e0ctiques leg\u00edtimes, l'empresa monopolista no t\u00e9 m\u00e9s opci\u00f3 que prendre mesures properes a la compet\u00e8ncia perfecta, per exemple disminuint el seu preu de venda fins que sigui igual al cost marginal, millorant i innovant el producte o servei, etc. El que provoca que el seu poder de mercat es vegi notablement minvat.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "William Baumol, Jhon Panza i Robert Willing", "answer_start": 104}], "id": "P_291_C_1744_Q1", "question": "Qui va esmentar per primera vegada la teoria dels mercats disputats?"}, {"answers": [{"text": "1982", "answer_start": 151}], "id": "P_291_C_1744_Q2", "question": "Quan es va esmentar per primera vegada la teoria dels mercats disputats?"}, {"answers": [{"text": "\"Constestable Market and the Theory of Industry Structure\"", "answer_start": 170}], "id": "P_291_C_1744_Q3", "question": "Amb quin nom es va esmentar per primera vegada la teoria dels mercats disputats?"}, {"answers": [{"text": "que un mercat monopolista o oligopol\u00edstica es pot arribar a assemblar bastant a una estructura de mercat competitiu", "answer_start": 331}], "id": "P_291_C_1744_Q4", "question": "Qu\u00e8 tracta de demostrar la teoria \"Constestable Market and the Theory of Industry Structure\"?"}, {"answers": [{"text": "notablement minvat", "answer_start": 1001}], "id": "P_291_C_1744_Q5", "question": "Com es veu el poder de mercat del monopolista quan pren mesures properes a la compet\u00e8ncia perfecta?"}]}, {"context": "La sal comuna (clorur de sodi) hist\u00f2ricament causava monopolis naturals. Fins fa poc, calia una combinaci\u00f3 de radiaci\u00f3 solar forta amb humitat baixa o una extensi\u00f3 de pantans de torba per a extreure sal del mar, que n'\u00e9s la font m\u00e9s abundant. Els canvis peri\u00f2dics en els nivells del mar provocaven mancances de sal i les comunitats es veien for\u00e7ades a dependre dels que controlaven les escasses mines interiors i els afloraments de sal, que sovint eren en \u00e0rees hostils (el Mar Mort, el desert del S\u00e0hara) i aix\u00f2 exigia una seguretat ben organitzada per al transport, emmagatzematge, i distribuci\u00f3. La gabella un impost not\u00f2riament alt sobre la sal imposat pels francesos el 1661, fou origen de la revolta dels angelets de la terra, pagesos nord-catalans els anys 1667 a 1675 i va tenir un paper significatiu en el comen\u00e7ament de la Revoluci\u00f3 Francesa.", "qas": [{"answers": [{"text": "naturals", "answer_start": 63}], "id": "P_291_C_1745_Q1", "question": "Quin tipus de monopolis causava hist\u00f2ricament la sal comuna?"}, {"answers": [{"text": "Els canvis peri\u00f2dics en els nivells del mar", "answer_start": 243}], "id": "P_291_C_1745_Q3", "question": "Qu\u00e8 provocava mancances de sal?"}, {"answers": [{"text": "francesos", "answer_start": 662}], "id": "P_291_C_1745_Q4", "question": "Qui va imposar la gabella?"}, {"answers": [{"text": "1661", "answer_start": 675}], "id": "P_291_C_1745_Q5", "question": "Quan van imposar els francesos la gabella?"}]}, {"context": "En economia es denomina c\u00e0rtel a un acord formal o informal entre empreses del mateix sector, el fi del qual \u00e9s reduir o eliminar la compet\u00e8ncia en un determinat mercat. Els c\u00e0rtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producci\u00f3 i la distribuci\u00f3 de tal manera que mitjan\u00e7ant la col\u00b7lusi\u00f3 de les empreses que el componen, formen una estructura de mercat monopol\u00edstica obtenint un poder sobre el mercat en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors per la qual cosa les conseq\u00fc\u00e8ncies per a aquests s\u00f3n les mateixes que amb un monopolista. La difer\u00e8ncia rau en el fet que els beneficis totals (els m\u00e0xims possibles d'aconseguir en el mercat) s\u00f3n repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la compet\u00e8ncia en el comer\u00e7 internacional. Un exemple clar \u00e9s l'Organitzaci\u00f3 de Pa\u00efsos Exportadors de Petroli OPEP.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "del mateix sector", "answer_start": 75}], "id": "P_291_C_1746_Q1", "question": "Entre quines empreses es realitza l'acord per a formar un c\u00e0rtel?"}, {"answers": [{"text": "formal o informal", "answer_start": 42}], "id": "P_291_C_1746_Q2", "question": "Com pot ser l'acord entre les empreses que formen un c\u00e0rtel?"}, {"answers": [{"text": "la producci\u00f3 i la distribuci\u00f3", "answer_start": 237}], "id": "P_291_C_1746_Q3", "question": "Qu\u00e8 volen controlar els c\u00e0rtels?"}, {"answers": [{"text": "monopol\u00edstica", "answer_start": 374}], "id": "P_291_C_1746_Q4", "question": "Quina estructura de mercat formen els c\u00e0rtels?"}, {"answers": [{"text": "els productors", "answer_start": 714}], "id": "P_291_C_1746_Q5", "question": "Entre qui s\u00f3n repartits els beneficis totals?"}]}]}, {"title": "Metro de Londres", "paragraphs": [{"context": "La nacionalitzaci\u00f3 es va produir tant per necessitat com per ideologia. Les l\u00ednies de ferrocarril es van veure ofegades per una economia de guerra durant la Primera Guerra Mundial. A la fi de la Segona Guerra Mundial quatre companyies estaven a prop de la fallida. Per aix\u00f2 la nacionalitzaci\u00f3 va ser la forma m\u00e9s senzilla de salvar els ferrocarrils a curt termini i proporcionar diners per arreglar els danys ocasionats per la guerra. La prioritat de BTC fou la reconstrucci\u00f3 de les principals l\u00ednies de ferrocarrils per davant del manteniment de la xarxa de metro. L'inacabat pla de reforma, anomenat New Works Programme, fou ajornat.", "qas": [{"answers": [{"text": "tant per necessitat com per ideologia", "answer_start": 33}], "id": "P_215_C_1285_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es va produir la nacionalitzaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 217}], "id": "P_215_C_1285_Q2", "question": "Quantes companyies estaven a prop de la fallida despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial?"}, {"answers": [{"text": "els ferrocarrils", "answer_start": 332}], "id": "P_215_C_1285_Q3", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir salvar la nacionalitzaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "els danys ocasionats per la guerra", "answer_start": 399}], "id": "P_215_C_1285_Q4", "question": "Qu\u00e8 van arreglar?"}, {"answers": [{"text": "L'inacabat pla de reforma", "answer_start": 566}], "id": "P_215_C_1285_Q5", "question": "Quin pla fou ajornat?"}]}, {"context": "Les l\u00ednies del metro de Londres es classifiquen en dos tipus: subsurface i deep-level. Les l\u00ednies \"subsurface\" s\u00f3n l\u00ednies que es van construir a poca profunditat, a uns 5 metres, ja que es va utilitzar el m\u00e8tode de construcci\u00f3 \"cut-and-cover\", \u00e9s a dir que van ser excavades a l'aire lliure i despr\u00e9s soterrades construint un fals t\u00fanel. Les l\u00ednies deep-level, tamb\u00e9 anomenades \"Tube lines\" (en catal\u00e0 l\u00ednies tub), s\u00f3n l\u00ednies que es troben a una profunditat d'uns 20 metres o m\u00e9s i que foren constru\u00efdes mitjan\u00e7ant el m\u00e8tode de t\u00fanel escut i on cada via t\u00e9 el seu propi t\u00fanel. Les l\u00ednies deep-level tenen un di\u00e0metre molt petit, uns 3,56 metres, i per tant un g\u00e0lib menor que la resta de l\u00ednies. Ambd\u00f3s tipus de l\u00ednies normalment surten a la superf\u00edcie a mesura que s'allunyen de l'\u00e0rea central.", "qas": [{"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 51}], "id": "P_215_C_1286_Q1", "question": "Quants tipus de l\u00ednies hi ha a Londres?"}, {"answers": [{"text": "a uns 5 metres", "answer_start": 163}], "id": "P_215_C_1286_Q2", "question": "A quina profunditat estan les subsurface?"}, {"answers": [{"text": "a mesura que s'allunyen de l'\u00e0rea central", "answer_start": 753}], "id": "P_215_C_1286_Q4", "question": "Quan surten a la superf\u00edcie?"}, {"answers": [{"text": "uns 3,56 metres", "answer_start": 629}], "id": "P_215_C_1286_Q5", "question": "Quin di\u00e0metre tenen les deep-level?"}]}, {"context": "L'arribada de la Segona Guerra Mundial va retardar tots els plans d'expansi\u00f3. Des de mitjans de la d\u00e8cada de 1940 els bombardejos del Blitz van conduir a la utilitzaci\u00f3 de les estacions del metro com a refugis aeris. Les autoritats inicialment van intentar evitar que les estacions s'utilitzessin com a refugis, per\u00f2 m\u00e9s tard van subministrar lliteres, latrines i serveis d'alimentaci\u00f3. M\u00e9s tard es van arribar a construir vuit regufis a gran profunditat sota algunes estacions per a ser utilitzats com a refugis (cada nivell podia soportar fins a 8.000 persones) i ser reconvertits en noves l\u00ednies paral\u00b7leles despr\u00e9s de la guerra. Algunes d'aquestes estacions es van convertir en les oficines del govern. Alguns exemples s\u00f3n Down Street, que es va utilitzar com a seu del Railway Executive Committee (comit\u00e8 executiu de ferrocarril) i per a reunions del Gabinet de Guerra abans que es finalitzessin les obres del Cabinet War Rooms;[16] Brompton Road, utilitzada com a centre de control d'anti-bombardejos i que actualment l'utilitza la universitat naval, London's University Royal Naval Unit (URNU), i a\u00e8ria, University London Air Squadron (ULAS).", "qas": [{"answers": [{"text": "la Segona Guerra Mundial", "answer_start": 14}], "id": "P_215_C_1288_Q1", "question": "Qu\u00e8 va retardar els plans d'expansi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "com a refugis aeris", "answer_start": 196}], "id": "P_215_C_1288_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitzaven les l\u00ednies de metro despr\u00e9s dels bombardejos del Blitz?"}, {"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 423}], "id": "P_215_C_1288_Q3", "question": "Quants refugis es van construir?"}, {"answers": [{"text": "en noves l\u00ednies paral\u00b7leles", "answer_start": 583}], "id": "P_215_C_1288_Q4", "question": "En qu\u00e8 podien ser reconvertits el refugis?"}, {"answers": [{"text": "oficines del govern", "answer_start": 686}], "id": "P_215_C_1288_Q5", "question": "En qu\u00e8 es van convertir algunes estacions?"}]}, {"context": "Els accidents a la xarxa del metro de Londres, que transporta mil milions de passatgers l'any, s\u00f3n poc habituals. Les estad\u00edstiques diuen que hi ha un accident mortal per cada 300 milions de viatges.[46] Al metro s'hi poden veure alguns consells de seguretat per als passatgers com \"mind the gap\" (aneu amb compte amb l'espai entre el tren i l'andana), i que no passin la l\u00ednia groga pintada al terra de les andanes. Hi ha pocs accidents per saturaci\u00f3 a les andanes i en aquests casos el personal vigila les entrades de viatgers quan el metro es veu excessivament saturat.", "qas": [{"answers": [{"text": "mil milions", "answer_start": 62}], "id": "P_215_C_1289_Q1", "question": "Quants passatgers transporta a l'any?"}, {"answers": [{"text": "mind the gap", "answer_start": 283}], "id": "P_215_C_1289_Q2", "question": "Quin consell hi podem veure?"}, {"answers": [{"text": "pocs", "answer_start": 423}], "id": "P_215_C_1289_Q3", "question": "Quants accidents hi ha per saturaci\u00f3 d'andanes?"}, {"answers": [{"text": "vigila les entrades de viatgers", "answer_start": 497}], "id": "P_215_C_1289_Q4", "question": "Qu\u00e8 fa el personal quan el metro est\u00e0 saturat?"}]}, {"context": "El metro t\u00e9 270 estacions i aproximadament 400 km de vies (250 milles).[5] \u00c9s la major xarxa de metro del m\u00f3n pel que fa a quil\u00f2metres de vies[6] i nombre d'estacions. El 2007 es van registrar mil milions de passatgers.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "270", "answer_start": 12}], "id": "P_215_C_1290_Q1", "question": "Quantes estacions hi ha?"}, {"answers": [{"text": "400", "answer_start": 43}], "id": "P_215_C_1290_Q2", "question": "Quants quil\u00f2metres de via t\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "\u00c9s la major xarxa de metro del m\u00f3n", "answer_start": 75}], "id": "P_215_C_1290_Q3", "question": "On es situa aquesta xarxa a nivell mundial?"}, {"answers": [{"text": "mil milions", "answer_start": 193}], "id": "P_215_C_1290_Q4", "question": "Quants passatgers es van registrar el 2007?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 5 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "La l\u00ednia V inicia el perllongament metropolit\u00e0 cap el Llobregat. El 1973 arrib\u00e0 a l'Hospitalet amb la nova estaci\u00f3 de Pubilla Cases. Nova extensi\u00f3 tres anys m\u00e9s tard, el 1976 s'inauguren tres noves estacions: dues m\u00e9s a l'Hospitalet (Can Vidalet i Can Boixeres) i una m\u00e9s arribant a Cornell\u00e0 (Sant Ildefons). Finalment el 1983 s'hi afegeixen Gavarra i Cornell\u00e0 Centre suposant el perllongament fins l'estaci\u00f3 de ferrocarril de Cornell\u00e0.", "qas": [{"answers": [{"text": "1973", "answer_start": 68}], "id": "P_421_C_2521_Q1", "question": "Quin any arrib\u00e0 a l'Hospitalet la l\u00ednia V?"}, {"answers": [{"text": "Pubilla Cases", "answer_start": 118}], "id": "P_421_C_2521_Q2", "question": "Com es diu la nova de la l\u00ednia V feta el 1976?"}, {"answers": [{"text": "Gavarra i Cornell\u00e0 Centre", "answer_start": 342}], "id": "P_421_C_2521_Q4", "question": "Quines estacions es van afegir a la l\u00ednia V el 1983?"}, {"answers": [{"text": "Sant Ildefons", "answer_start": 293}], "id": "P_421_C_2521_Q5", "question": "Quina estaci\u00f3 de la l\u00ednia V es va fer a Cornell\u00e0 el 1976?"}]}, {"context": "En aquest tram a partir del 28 de gener de 1961 van comen\u00e7ar a circular trens amb un sistema de conducci\u00f3 autom\u00e0tica, que ja s'havia provat el mes de gener de l'any 1960.[18] Els trens funcionaven autom\u00e0ticament mitjan\u00e7ant contactes per c\u00e8l\u00b7lules fotoel\u00e8ctriques. Aquest sistema fou desenvolupat pels mateixos serveis t\u00e8cnics del Metro de Barcelona i va constituir la primera aplicaci\u00f3 mundial d'un sistema autom\u00e0tic de conducci\u00f3 de trens en una l\u00ednia de ferrocarril metropolit\u00e0. El 1972, per\u00f2, es va comen\u00e7ar a utilitzar un altre sistema.[19][20]", "qas": [{"answers": [{"text": "28 de gener de 1961", "answer_start": 28}], "id": "P_421_C_2522_Q1", "question": "Quin dia van comen\u00e7ar a circular trens amb conducci\u00f3 autom\u00e0tica?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant contactes per c\u00e8l\u00b7lules fotoel\u00e8ctriques", "answer_start": 212}], "id": "P_421_C_2522_Q2", "question": "Com funcionaven els trens?"}, {"answers": [{"text": "serveis t\u00e8cnics del Metro de Barcelona", "answer_start": 310}], "id": "P_421_C_2522_Q3", "question": "Qui va desenvolupar aquest sistema de conducci\u00f3 autom\u00e0tica?"}, {"answers": [{"text": "El 1972", "answer_start": 480}], "id": "P_421_C_2522_Q4", "question": "Quan es va comen\u00e7ar a utilitzar un altre sistema?"}]}, {"context": "Com a conseq\u00fc\u00e8ncia va esclatar una greu crisi pol\u00edtica i social. A m\u00e9s, l'esfondrament va provocar l'endarreriment general de totes les obres ferrovi\u00e0ries que s'estaven executant a la ciutat de Barcelona. Es va constituir la plataforma de l'AVE pel litoral per evitar la construcci\u00f3 del t\u00fanel de Proven\u00e7a, per exemple. L'esfondrament va provocar la paral\u00b7litzaci\u00f3 total de les obres de la l\u00ednia 5. Els projectes van haver de ser revisats i de retruc se'n van veure afectades les obres d'ampliaci\u00f3 de la L3 i sobretot de la L9.[35][34]", "qas": [{"answers": [{"text": "una greu crisi pol\u00edtica i social", "answer_start": 31}], "id": "P_421_C_2524_Q1", "question": "Qu\u00e8 va esclatar com a conseq\u00fc\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "les obres ferrovi\u00e0ries", "answer_start": 132}], "id": "P_421_C_2524_Q2", "question": "Quines obres es van endarrerir degut a l'esfondrament?"}, {"answers": [{"text": "de l'AVE pel litoral", "answer_start": 236}], "id": "P_421_C_2524_Q3", "question": "Quina plataforma es va constituir?"}, {"answers": [{"text": "la construcci\u00f3 del t\u00fanel de Proven\u00e7a", "answer_start": 268}], "id": "P_421_C_2524_Q4", "question": "Qu\u00e8 volia evitar la plataforma de l'AVE pel litoral?"}, {"answers": [{"text": "la paral\u00b7litzaci\u00f3 total de les obres", "answer_start": 346}], "id": "P_421_C_2524_Q5", "question": "Qu\u00e8 va provocar l'esfondrament a la l\u00ednia 5?"}]}]}, {"title": "Edward Sheriff Curtis", "paragraphs": [{"context": "The North American Indian consta de vint volums il\u00b7lustrats amb fotografies, acompanyat cadascun d'un portfolio amb fotogravats addicionals. Els volums estan organitzats per tribus i \u00e0rees culturals,  i abasten el territori dels Estats Units des de les Grans Planes al Pac\u00edfic, la costa oest del Canad\u00e0 i Alaska. El conjunt cont\u00e9 4.000 p\u00e0gines de text il\u00b7lustrades amb 1.500 fotografies i 700 fotografies m\u00e9s de gran format en els portfolios.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "vint", "answer_start": 36}], "id": "P_411_C_2461_Q1", "question": "Quants volums t\u00e9 The North American Indian?"}, {"answers": [{"text": "un portfolio", "answer_start": 99}], "id": "P_411_C_2461_Q2", "question": "Qu\u00e8 acompanya cada volum de The North American Indian?"}, {"answers": [{"text": "per tribus i \u00e0rees culturals", "answer_start": 170}], "id": "P_411_C_2461_Q3", "question": "Com estan organitzats els volums de The North American Indian?"}, {"answers": [{"text": "4.000", "answer_start": 330}], "id": "P_411_C_2461_Q4", "question": "Quantes p\u00e0gines de text hi ha a The North American Indian?"}, {"answers": [{"text": "1.500", "answer_start": 369}], "id": "P_411_C_2461_Q5", "question": "Quantes fotografies hi ha a The North American Indian?"}]}, {"context": "La magnitud del seu projecte, la seva activitat p\u00fablica cercant finan\u00e7ament i subscripcions, i l'apadrinament de personalitats com el president Roosevelt li van aportar notorietat i reconeixement com a autoritat de m\u00e0xim nivell sobre els indis,[4] malgrat que la seva manca de formaci\u00f3 acad\u00e8mica li va valdre tamb\u00e9 cr\u00edtiques i escepticisme per part d'etn\u00f2legs professionals.[12] A partir dels anys 1930 la seva obra caigu\u00e9 en l'oblit. Per\u00f2 a la d\u00e8cada dels 1970, tanmateix, les fotografies van ser redescobertes i van adquirir una  nova popularitat,[12] especialment per motius est\u00e8tics. I posteriorment l'obra en el seu conjunt ha estat revaloritzada pels antrop\u00f2legs i altres experts. Si d'una banda hi ha aspectes q\u00fcestionables a nivell metodol\u00f2gic, per una altra constitueix un recull vast\u00edssim de dades obtingudes directament de les darreres generacions de nadius americans que recordaven temps amb poca influ\u00e8ncia de l'home blanc.[a][b]", "qas": [{"answers": [{"text": "Roosevelt", "answer_start": 144}], "id": "P_411_C_2462_Q1", "question": "Quina personalitat el va apadrinar?"}, {"answers": [{"text": "Roosevelt", "answer_start": 144}], "id": "P_411_C_2462_Q2", "question": "Qu\u00e8 li va aportar l'apadrinament de grans personalitats?"}, {"answers": [{"text": "formaci\u00f3 acad\u00e8mica", "answer_start": 277}], "id": "P_411_C_2462_Q3", "question": "Qu\u00e8 no tenia?"}, {"answers": [{"text": "A partir dels anys 1930", "answer_start": 379}], "id": "P_411_C_2462_Q4", "question": "Quan caigu\u00e9 en l'oblit la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "antrop\u00f2legs i altres experts", "answer_start": 657}], "id": "P_411_C_2462_Q5", "question": "Qui ha revaloritzat posteriorment la seva obra?"}]}, {"context": "Ja als 12 anys, i sense que l'hi empeny\u00e9s l'entorn rural i pobre en qu\u00e8 es va criar, Edward Curtis va mostrar una gran passi\u00f3 per la fotografia. Va aprendre la t\u00e8cnica per compte propi amb una c\u00e0mera constru\u00efda per ell mateix i, un cop instal\u00b7lat a Seattle, va aprofitar el fet que per primera vegada en la vida gaudia d'una certa seguretat econ\u00f2mica per llan\u00e7ar-se de ple a aquesta activitat, en la qual va destacar aviat. La seva carrera com a fot\u00f2graf es pot dividir en tres etapes.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "per la fotografia", "answer_start": 126}], "id": "P_411_C_2463_Q1", "question": "Per qu\u00e8 mostrava passi\u00f3 Edward Curtis?"}, {"answers": [{"text": "als 12 anys", "answer_start": 3}], "id": "P_411_C_2463_Q2", "question": "Quan va comen\u00e7ar a mostrar passi\u00f3 per la fotografia Edward Curtis?"}, {"answers": [{"text": "amb una c\u00e0mera constru\u00efda per ell mateix", "answer_start": 185}], "id": "P_411_C_2463_Q3", "question": "Com va aprendre la t\u00e8cnica de la fotografia Edward Curtis?"}, {"answers": [{"text": "a Seattle", "answer_start": 247}], "id": "P_411_C_2463_Q4", "question": "On es va instal\u00b7lar Edward Curtis?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 473}], "id": "P_411_C_2463_Q5", "question": "Quantes etapes t\u00e9 la carrera de fot\u00f2graf d'Edward Curtis?"}]}, {"context": "El 1926 viatj\u00e0 a Oklahoma, on havia estat concentrada for\u00e7osament una quarta part de la poblaci\u00f3 amer\u00edndia dels Estats Units. Curtis hi va poder comprovar l'accelerat proc\u00e9s d'aculturaci\u00f3 que havien patit.[4] L'any seg\u00fcent, va organitzar una darrera expedici\u00f3 en un petit vaixell que el va dur, acompanyat per Beth, a Alaska i fins a l'Estret de Bering, per estudiar els esquimals. El resultat no podia presentar m\u00e9s contrast: hi trob\u00e0 els \u00fanics nadius que encara vivien amb plenitud la seva cultura tradicional.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "1926", "answer_start": 3}], "id": "P_411_C_2464_Q1", "question": "Quin any va viatjar a Oklahoma Curtis?"}, {"answers": [{"text": "una quarta part de la poblaci\u00f3 amer\u00edndia dels Estats Units", "answer_start": 66}], "id": "P_411_C_2464_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi havia concentrat a Oklahoma el 1926?"}, {"answers": [{"text": "d'aculturaci\u00f3", "answer_start": 174}], "id": "P_411_C_2464_Q3", "question": "Quin proc\u00e9s va comprovar Curtis que havien patit els amerindis?"}, {"answers": [{"text": "a Alaska", "answer_start": 316}], "id": "P_411_C_2464_Q4", "question": "On va anar Curtis en la seva darrera expedici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "els esquimals", "answer_start": 367}], "id": "P_411_C_2464_Q5", "question": "Qu\u00e8 volia estudiar Curtis en aquesta darrera expedici\u00f3?"}]}, {"context": "Establert a Seattle com a fot\u00f2graf d'\u00e8xit, un encontre fortu\u00eft amb l'antrop\u00f2leg George Bird Grinnell el pos\u00e0 en contacte amb les cultures natives nord-americanes. Aquesta descoberta, als 32 anys, li canvi\u00e0 la vida. A partir d'aleshores es dedic\u00e0 durant m\u00e9s de 30 anys, de manera gaireb\u00e9 exclusiva, a documentar gr\u00e0ficament i recopilar per escrit la cultura dels natius nord-americans, amb l'objectiu de conservar la mem\u00f2ria d'unes formes de viure amena\u00e7ades per una desaparici\u00f3 imminent. Malgrat la manca de formaci\u00f3 acad\u00e8mica, va deixar l'obra monumental The North American Indian, un recull exhaustiu de la cultura de les tribus dels Estats Units i part del Canad\u00e0 en 20 volums, i la pel\u00b7l\u00edcula In the Land of the Head Hunters, precursora del cinema documental.", "qas": [{"answers": [{"text": "a Seattle", "answer_start": 10}], "id": "P_411_C_2465_Q1", "question": "On es va establir com a fot\u00f2graf?"}, {"answers": [{"text": "l'antrop\u00f2leg George Bird Grinnell", "answer_start": 67}], "id": "P_411_C_2465_Q2", "question": "Amb qui va tenir un encontre fortu\u00eft?"}, {"answers": [{"text": "amb les cultures natives nord-americanes", "answer_start": 121}], "id": "P_411_C_2465_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 el va posar en contacte l'antrop\u00f2leg George Bird Grinnell?"}, {"answers": [{"text": "la cultura dels natius nord-americans", "answer_start": 346}], "id": "P_411_C_2465_Q4", "question": "Qu\u00e8 va documentar gr\u00e0ficament?"}, {"answers": [{"text": "In the Land of the Head Hunters", "answer_start": 697}], "id": "P_411_C_2465_Q5", "question": "Quina pel\u00b7l\u00edcula va fer?"}]}, {"context": "El 1908, quan treballava en el volum sobre els Sioux, Curtis va recollir testimonis sobre el desenvolupament de la batalla de Little Bighorn, on van morir el general Custer i les seves tropes. Tant la versi\u00f3 dels Sioux com la dels exploradors Crow que havien treballat per a l'ex\u00e8rcit, i les observacions del mateix Curtis al terreny de la batalla, desmentien la llegenda oficial en qu\u00e8 Custer apareixia com un heroi. Tanmateix, en fer p\u00fablics els seus descobriments es va trobar amb el rebuig no nom\u00e9s de la v\u00eddua del general, sin\u00f3 tamb\u00e9 de l'ex\u00e8rcit, de l'opini\u00f3 p\u00fablica i fins i tot del president Theodore Roosvelt, que havia apadrinat la seva obra.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "el volum sobre els Sioux", "answer_start": 28}], "id": "P_411_C_2466_Q1", "question": "En quin volum treballava Curtis el 1908?"}, {"answers": [{"text": "la batalla de Little Bighorn", "answer_start": 112}], "id": "P_411_C_2466_Q2", "question": "Sobre qu\u00e8 va recollir testimonis Curtis?"}, {"answers": [{"text": "el general Custer i les seves tropes", "answer_start": 155}], "id": "P_411_C_2466_Q3", "question": "Qui va morir a la batalla de Little Bighorn?"}, {"answers": [{"text": "com un heroi", "answer_start": 404}], "id": "P_411_C_2466_Q4", "question": "Com apareixia Custer a la versi\u00f3 oficial de la batalla de Little Bighorn?"}]}]}, {"title": "Pere Calders i Rossinyol", "paragraphs": [{"context": "El 4 de novembre de 1935 es va casar amb Merc\u00e8 Casals i el 31 de juliol de 1936 va n\u00e9ixer el primer i \u00fanic fill d'aquest matrimoni, Joan Cald\u00e9s i Casals.[36] Al juny d'aquell mateix any, Josep Jan\u00e9s va publicar a Calders el seu primer llibre, El primer arlequ\u00ed, un recull format per vuit contes, dins de la col\u00b7lecci\u00f3 Quaderns Literaris.[37] El desembre del 1936, Josep Jan\u00e9s va publicar, tamb\u00e9 dins de Quaderns Literaris, la primera novel\u00b7la de Calders, La Gl\u00f2ria del doctor Lar\u00e9n.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "Merc\u00e8 Casals", "answer_start": 41}], "id": "P_160_C_955_Q1", "question": "Amb qui \u00e9s va casar Calders?"}, {"answers": [{"text": "4 de novembre de 1935", "answer_start": 3}], "id": "P_160_C_955_Q2", "question": "Quin dia es va casar Calders?"}, {"answers": [{"text": "Joan Cald\u00e9s i Casals", "answer_start": 132}], "id": "P_160_C_955_Q3", "question": "Com es deia el fill de Calders?"}, {"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 283}], "id": "P_160_C_955_Q5", "question": "Quants contes formava El primer arlequ\u00ed?"}]}, {"context": "Amb la fam\u00edlia ja establerta a Catalunya i sent econ\u00f2micament estables, es van traslladar a viure a Barcelona al n\u00famero 91-93 del carrer de Borrell.[90] A partir de 1964 van comen\u00e7ar a estiuejar a Llan\u00e7\u00e0.[91] Aquell mateix any va publicar una biografia de Josep Carner a l'Editorial Alcides.[90] Durant aquella \u00e8poca col\u00b7laborava en diferents publicacions com Cavall Fort i Tele-Estel.[92] El 1966 va publicar, finalment, la novel\u00b7la Ronda naval sota la boira per l'Editorial Selecta.[93] El 1967 Alfaguara va editar la novel\u00b7la curta Aqu\u00ed descansa Nevares, que havia quedat fora del recull Gent de l'alta vall en la seva primera edici\u00f3.[94] El 1968, un antic conegut de Calders, Felipe Cid, que acabava d'engegar una editorial, va decidir publicar un llibre amb tots els contes de Calders. Aix\u00ed va ser com el 1968 es va publicar Tots els contes, que inclou 68 contes de calders, 15 dels quals in\u00e8dits fins al moment.[95] Amb aquest llibre va rebre l'any 1969 el Premi Cr\u00edtica Serra d'Or.[96] Aquell mateix any va morir el seu pare suposant un gran trasbals per Calders.[97]", "qas": [{"answers": [{"text": "Barcelona", "answer_start": 100}], "id": "P_160_C_956_Q1", "question": "On es va traslladar a viure la fam\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "Borrell", "answer_start": 140}], "id": "P_160_C_956_Q2", "question": "En quin carrer vivia la fam\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "Editorial Alcides", "answer_start": 273}], "id": "P_160_C_956_Q3", "question": "En quina editorial es va publicar la biografia de Josep Carner?"}, {"answers": [{"text": "Felipe Cid", "answer_start": 680}], "id": "P_160_C_956_Q4", "question": "Qui va publicar un llibre amb tots els contes de Calders?"}, {"answers": [{"text": "15", "answer_start": 880}], "id": "P_160_C_956_Q5", "question": "Quants contes de calders eren in\u00e8dits fins al 1968?"}]}, {"context": "Una de les persones que m\u00e9s ha estudiat l'obra de Pere Calders \u00e9s Joan Melcion, qui ha identificat una s\u00e8rie d'elements que s\u00f3n t\u00edpics en l'obra de Calders. En el seu univers literari, la casa \u00e9s un s\u00edmbol de seguretat i d'ordre que sovint apareix a l'inici de les seves narracions. El fa servir com a punt d'arrancada d'un proc\u00e9s que, finalment, s'acaba inclinant cap al trasbals.[146] Un altre d'aquests elements \u00e9s el jard\u00ed, que representa un escenari on pot passar qualsevol cosa.[147] Aquest fet \u00e9s observable al conte El principi de la saviesa, on el narrador troba una m\u00e0 al jard\u00ed de casa seva i, mentre en busca l'amo, se'ns expliquen moltes de les coses inversemblants que succeeixen en aquell jard\u00ed. Un objecte que apareix sovint en la literatura de Calders \u00e9s el rellotge, que simbolitza la inutilitat de l'esfor\u00e7 hum\u00e0 per representar-se all\u00f2 que \u00e9s pura idea, un intent impossible de posar l\u00edmits a all\u00f2 que no en t\u00e9: el temps.[148] Tamb\u00e9 hi apareixen sovint cient\u00edfics, investigadors o inventors immersos en empreses impossibles, que representen la ingenu\u00eftat humana i l'esfor\u00e7 in\u00fatil per dominar la naturalesa.[149] Finalment, un altre element molt present en la literatura de Calders s\u00f3n els crims. Els seus textos s\u00f3n plens de crims i assassinats que, a m\u00e9s a m\u00e9s, se solen cometre amb tota la naturalitat del m\u00f3n. Calders ho fa servir per subvertir les convencions morals i socials i, amb ajut de la ironia, per girar com un mitj\u00f3 els t\u00f2pics morals sobre culpabilitat i innoc\u00e8ncia.[150]", "qas": [{"answers": [{"text": "Joan Melcion", "answer_start": 66}], "id": "P_160_C_957_Q1", "question": "Qui ha estudiat l'obra de Pere Calders?"}, {"answers": [{"text": "\u00e9s un s\u00edmbol de seguretat i d'ordre", "answer_start": 193}], "id": "P_160_C_957_Q2", "question": "Quin significat t\u00e9 la casa en l'obra de Pere Calders?"}, {"answers": [{"text": "a l'inici de les seves narracions", "answer_start": 248}], "id": "P_160_C_957_Q3", "question": "On apareix sovint la casa?"}, {"answers": [{"text": "una m\u00e0", "answer_start": 572}], "id": "P_160_C_957_Q4", "question": "Qu\u00e8 troba el narrador en El principi de la saviesa al jard\u00ed de casa seva?"}, {"answers": [{"text": "amb tota la naturalitat del m\u00f3n", "answer_start": 1298}], "id": "P_160_C_957_Q5", "question": "Com s\u00f3n comesos els crims i els assassinats?"}]}, {"context": "El 16 de setembre de 1978 va tenir lloc la preestrena d'Antaviana, una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom, basada en texts de Pere Calders i amb m\u00fasica i can\u00e7ons de Jaume Sisa.[100] La preestrena es realitz\u00e0 a la Sala Villarroel, plena de socis i simpatitzants del Cercle Cat\u00f2lic, i va ser tot un \u00e8xit, amb grans ovacions pel p\u00fablic assistent.[101] L'estrena oficial de l'espectacle va ser el 27 de setembre i va estar en cartell tres setmanes, despr\u00e9s va iniciar una gira per Catalunya i Val\u00e8ncia.[102] L'espectacle va ser tot un \u00e8xit de cr\u00edtica i p\u00fablic i va disparar la popularitat de les obres de Calders.[103][104] El 1979 l'obra va arribar al Teatre Romea i, a l'abril d'aquell mateix any, es va estrenar una versi\u00f3 en castell\u00e0 al Teatro Morat\u00edn de Madrid, tamb\u00e9 amb molt d'\u00e8xit.[105] El 1980 Dagoll Dagom va sortir de gira per Espanya i tamb\u00e9 va anar a Fran\u00e7a, It\u00e0lia i Su\u00efssa.[106] Es calcula que un total de 200.000 persones van arribar a veure l'obra.[107]", "qas": [{"answers": [{"text": "16 de setembre de 1978", "answer_start": 3}], "id": "P_160_C_958_Q1", "question": "Quan es va preestrenar Antaviana?"}, {"answers": [{"text": "una obra de teatre musical", "answer_start": 67}], "id": "P_160_C_958_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Antaviana?"}, {"answers": [{"text": "a la Sala Villarroel", "answer_start": 225}], "id": "P_160_C_958_Q3", "question": "On es va realitzar la preestrena d'Antaviana?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 447}], "id": "P_160_C_958_Q4", "question": "Quantes setmanes va estar l'obra en cartell?"}, {"answers": [{"text": "al Teatro Morat\u00edn de Madrid", "answer_start": 751}], "id": "P_160_C_958_Q5", "question": "On es va estrenar una versi\u00f3 de l'obra en castell\u00e0?"}]}, {"context": "Pere Calders va decidir lliurar tots els seus papers, escrits i documents a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.[158] Poc abans de morir, Calders ja havia decidit cedir a la universitat un bagul on creien que hi trobarien la novel\u00b7la perduda La c\u00e8l\u00b7lula, per\u00f2 nom\u00e9s hi van trobar papers relacionats amb el seu pare Vicen\u00e7 Cald\u00e9s i Ar\u00fas.[159] Despr\u00e9s de morir, el seu fill Joan tamb\u00e9 va entregar material de Calders a la UAB amb m\u00e9s papers seus i la seva filla Tessa els en va donar m\u00e9s.[159] A m\u00e9s, tamb\u00e9 els va lliurar diversos rodets amb fotografies que havia fet al llarg de la seva vida. La UAB en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'Institut d'Estudis Catalans es va encarregar de completar el seu llegat amb escrits i dibuixos publicats en premsa i revistes.[159] Actualment el llegat s\u2019ha completat i ja \u00e9s a la Biblioteca d\u2019Humanitats de la Universitat Aut\u00f2noma, inventariat i catalogat definitivament.[159] El fons es consultable a la Biblioteca d'Humanitats UAB.[160]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona", "answer_start": 74}], "id": "P_160_C_959_Q1", "question": "On va lliurar els seus papers escrits i documents?"}, {"answers": [{"text": "Vicen\u00e7 Cald\u00e9s i Ar\u00fas", "answer_start": 316}], "id": "P_160_C_959_Q2", "question": "Com es deia el pare de Calders?"}, {"answers": [{"text": "la seva filla", "answer_start": 447}], "id": "P_160_C_959_Q3", "question": "Qui era Tessa?"}, {"answers": [{"text": "a la Biblioteca d\u2019Humanitats de la Universitat Aut\u00f2noma", "answer_start": 799}], "id": "P_160_C_959_Q4", "question": "En quina Biblioteca es troba actualment el llegat de Calders?"}, {"answers": [{"text": "La c\u00e8l\u00b7lula", "answer_start": 243}], "id": "P_160_C_959_Q5", "question": "Quina era la novel\u00b7la perduda?"}]}, {"context": "Entre tot el material entregat a la UAB hi havia quatre llibres inacabats que posteriorment van ser publicats. La primera novel\u00b7la inacabada que es va publicar va ser La ciutat cansada. Calders la va escriure entre els anys 40 i 50 de forma intermitent i es creu que nom\u00e9s en falten un o dos cap\u00edtols per estar acabada.[161][162] La novel\u00b7la la va publicar Edicions 62 al setembre de 2008. Aquell mateix any es va publicar dins de la revista Els Marges la novel\u00b7la inacabada L'amor de Joan,[163] un text que Calders va escriure amb 18 anys.[161] El 2009 la UAB en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'IEC va publicar les altres dues novel\u00b7les titulades Sense anar tan lluny i La marxa cap al mar.[164] La primera es creu que la va escriure entorn de 1966 i se'n conservaven 300 p\u00e0gines manuscrites,[159] mentre que de la segona se'n conservaven 64 p\u00e0gines tamb\u00e9 manuscrites i es creu que va ser escrita a principis dels anys seixanta.[159]", "qas": [{"answers": [{"text": "La ciutat cansada", "answer_start": 167}], "id": "P_160_C_960_Q1", "question": "Quina va ser la primera novel\u00b7la inacabada que es va publicar?"}, {"answers": [{"text": "40 i 50", "answer_start": 224}], "id": "P_160_C_960_Q2", "question": "Entre quins anys va escriure Calders La ciutat cansada?"}, {"answers": [{"text": "un o dos", "answer_start": 283}], "id": "P_160_C_960_Q3", "question": "Quants cap\u00edtols es pensa que falten per estar acabada La ciutat cansada?"}, {"answers": [{"text": "Sense anar tan lluny i La marxa cap al mar", "answer_start": 636}], "id": "P_160_C_960_Q4", "question": "Quines novel\u00b7les va publicar el 2009 la UAB en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l'IEC?"}, {"answers": [{"text": "300", "answer_start": 757}], "id": "P_160_C_960_Q5", "question": "Quantes p\u00e0gines manuscrites s'en conserven de la novel\u00b7la Sense anar tan lluny?"}]}]}, {"title": "Ronc (zoologia)", "paragraphs": [{"context": "Els gats ronquen generalment per expressar depend\u00e8ncia;[6] els gatons depenen de la mare i la seva llet, o de l'hum\u00e0 quan li demana ajut o car\u00edcies. El ronc t\u00e9 un paper important en les relacions socials dels f\u00e8lids, car comunica l'estat del gat al seu entorn hum\u00e0 o fel\u00ed; aix\u00ed doncs, un gat\u00f3 que ronca informa la seva mare del fet que es troba b\u00e9 i els gats adults expressen felicitat quan se'ls acaricia. Aquesta vocalitzaci\u00f3 tamb\u00e9 podria refor\u00e7ar els vincles socials i desactivar conflictes (els gats ronquen quan troben un gat dominant). Segons Turner i Bateson, el paper del ronc es pot comparar al del somriure en els humans.[12] El 1985, Jo\u00ebl Dehasse hipotetitz\u00e0 que el gat ronca per si mateix, per exemple, per calmar-se. Aix\u00f2 explicaria per qu\u00e8 els gats poden roncar quan pateixen.[21] Gustav Peters tamb\u00e9 sugger\u00ed que a vegades el ronc pot representar un exemple d'autocomunicaci\u00f3.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "per expressar depend\u00e8ncia", "answer_start": 29}], "id": "P_40_C_235_Q1", "question": "Per qu\u00e8 ronquen els gats?"}, {"answers": [{"text": "en les relacions socials dels f\u00e8lids", "answer_start": 179}], "id": "P_40_C_235_Q2", "question": "En qu\u00e8 \u00e9s important el ronc?"}, {"answers": [{"text": "felicitat", "answer_start": 376}], "id": "P_40_C_235_Q3", "question": "Qu\u00e8 expressen els adults amb els roncs?"}, {"answers": [{"text": "al del somriure en els humans", "answer_start": 601}], "id": "P_40_C_235_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 es pot comparar el paper del ronc?"}, {"answers": [{"text": "autocomunicaci\u00f3", "answer_start": 874}], "id": "P_40_C_235_Q5", "question": "Qu\u00e8 sugger\u00ed Gustav Peters que pot representar el ronc?"}]}, {"context": "El ronc \u00e9s un so continu de baixa freq\u00fc\u00e8ncia, em\u00e8s durant totes les fases de la respiraci\u00f3 tret d'una curta pausa d'entre unes desenes i una centena de mil\u00b7lisegons[1] entre la inspiraci\u00f3 i l'expiraci\u00f3.[2] El ronc \u00e9s considerat m\u00e9s fort i rauc a la inspiraci\u00f3,[3] per\u00f2 segons un estudi publicat l'any 2010, el ronc del gat t\u00e9 la mateixa amplitud durant ambdues fases de la respiraci\u00f3, mentre que el del guepard \u00e9s m\u00e9s fort a l'expiraci\u00f3.[1] El so \u00e9s produ\u00eft amb la boca tancada i sol durar m\u00e9s de dos segons, em\u00e8s a una freq\u00fc\u00e8ncia d'entre 20 i 30 Hz[2] (la freq\u00fc\u00e8ncia fonamental \u00e9s de 20 Hz).[1] El ronc del gat dom\u00e8stic es pot sentir a una dist\u00e0ncia de tres metres[3] i el d'un guepard fins a 40 metres de dist\u00e0ncia. El so \u00e9s m\u00e9s fort al nivell del musell.[1] En la majoria de casos, el ronc dels gats no es pot sentir des de m\u00e9s de 50 cm de dist\u00e0ncia, per\u00f2 esmorteeix tots els altres sons corporals i, per tant, un veterinari no pot auscultar en bones condicions un gat que estigui roncant.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "continu de baixa freq\u00fc\u00e8ncia", "answer_start": 17}], "id": "P_40_C_236_Q1", "question": "Quin tipus de so \u00e9s el ronc?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s fort i rauc", "answer_start": 228}], "id": "P_40_C_236_Q2", "question": "Com \u00e9s el ronc a la inspiraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a l'expiraci\u00f3", "answer_start": 423}], "id": "P_40_C_236_Q3", "question": "Quan \u00e9s m\u00e9s fort el ronc del guepard?"}, {"answers": [{"text": "amb la boca tancada", "answer_start": 458}], "id": "P_40_C_236_Q4", "question": "Com es produeix el so?"}, {"answers": [{"text": "20 Hz", "answer_start": 585}], "id": "P_40_C_236_Q5", "question": "Quina \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia fonamental?"}]}, {"context": "En zoologia, el ronc \u00e9s una vocalitzaci\u00f3 emesa per alguns f\u00e8lids i viv\u00e8rrids. Aquest so de baixa freq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s produ\u00eft tant a l'expiraci\u00f3 com a la inspiraci\u00f3 i apareix des dels dos dies de vida. El mecanisme que produeix el ronc encara no est\u00e0 ben explicat, per\u00f2 la teoria dominant \u00e9s que el so \u00e9s generat per contraccions dels m\u00fasculs de la laringe provocades per una oscil\u00b7laci\u00f3 neural i que fan vibrar les cordes vocals. La possibilitat que un f\u00e8lid ronqui o no tamb\u00e9 \u00e9s objecte de debat, especialment pels grans f\u00e8lids de la subfam\u00edlia dels panterins.", "qas": [{"answers": [{"text": "alguns f\u00e8lids i viv\u00e8rrids", "answer_start": 51}], "id": "P_40_C_237_Q1", "question": "Qui emet roncs?"}, {"answers": [{"text": "una vocalitzaci\u00f3", "answer_start": 24}], "id": "P_40_C_237_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s un ronc?"}, {"answers": [{"text": "des dels dos dies de vida", "answer_start": 168}], "id": "P_40_C_237_Q3", "question": "Des de quan apareix?"}, {"answers": [{"text": "les cordes vocals", "answer_start": 405}], "id": "P_40_C_237_Q4", "question": "Qu\u00e8 vibra en el ronc?"}, {"answers": [{"text": "de la laringe", "answer_start": 336}], "id": "P_40_C_237_Q5", "question": "Quins m\u00fasculs es contrauen?"}]}, {"context": "Aquesta teoria es basa en dues observacions: d'una banda, el ronc no est\u00e0 associat a una emoci\u00f3 o un estat particular (un gat pot roncar quan est\u00e0 feli\u00e7 o moribund); de l'altra banda, el ronc s'ha perpetuat en nombroses esp\u00e8cies de f\u00e8lids, cosa que indica que podria representar un avantatge des del punt de vista de la selecci\u00f3 natural. A m\u00e9s, nombrosos estudis mostren que els sons de baixa freq\u00fc\u00e8ncia (entre 20 i 140 Hz) tenen un efecte benefici\u00f3s sobre els ossos, els m\u00fasculs i els tendons i permeten calmar el dolor. Aquests sons tamb\u00e9 tenen efectes mentals positius, car provoquen emocions.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "en dues observacions", "answer_start": 23}], "id": "P_40_C_240_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basa la teoria?"}, {"answers": [{"text": "emocions", "answer_start": 587}], "id": "P_40_C_240_Q2", "question": "Qu\u00e8 provoquen els sons de baixa freq\u00fc\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "el dolor", "answer_start": 512}], "id": "P_40_C_240_Q3", "question": "Qu\u00e8 podem calmar amb aquest tipus de sons?"}, {"answers": [{"text": "f\u00e8lids", "answer_start": 232}], "id": "P_40_C_240_Q4", "question": "En quines esp\u00e8cies s'ha perpetuat el ronc?"}, {"answers": [{"text": "quan est\u00e0 feli\u00e7 o moribund", "answer_start": 137}], "id": "P_40_C_240_Q5", "question": "Quan pot roncar un gat?"}]}]}, {"title": "Alcoi", "paragraphs": [{"context": "Dintre la ciutat destaquen la torre de Na Valora,[68] del (segle xiii), o el portal de Riquer, conformat per l'arc de Sant Roc, del segle xviii, i les torres de N'Ai\u00e7a i la torre portal de Riquer, del segle xiv.[69] A m\u00e9s, t\u00e9 un baluard defensiu de la guerra de Successi\u00f3. La torre de l'Andana va ser integrada a la rehabilitaci\u00f3 de la placeta de les Xiques. Tant les restes del portal del Castell i del portal de Pen\u00e0guila, del segle xiii, com la casa del Delme (segles XIV-XV), estan per restaurar.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'arc de Sant Roc", "answer_start": 109}], "id": "P_439_C_2629_Q2", "question": "Quin arc trobem al portal de Riquer?"}, {"answers": [{"text": "de la guerra de Successi\u00f3", "answer_start": 246}], "id": "P_439_C_2629_Q3", "question": "De quan \u00e9s el baluard defensiu?"}, {"answers": [{"text": "de la placeta de les Xiques", "answer_start": 330}], "id": "P_439_C_2629_Q4", "question": "A quina rehabilitaci\u00f3 va ser integrada la torre de l'Andana?"}, {"answers": [{"text": "per restaurar", "answer_start": 486}], "id": "P_439_C_2629_Q5", "question": "Com estan les restes del portal del Castell?"}]}, {"context": "La xarxa vi\u00e0ria es complementa amb el ferrocarril Alcoi-X\u00e0tiva-Val\u00e8ncia. Antigament tamb\u00e9 tenia enlla\u00e7os de ferrocarril amb Gandia i amb Villena.[17] En l'actualitat s'est\u00e0 construint la circumval\u00b7laci\u00f3 de la ciutat a la A-7.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "Alcoi-X\u00e0tiva-Val\u00e8ncia", "answer_start": 50}], "id": "P_439_C_2630_Q1", "question": "Quin ferrocarril complementa la xarxa vi\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "amb Gandia i amb Villena", "answer_start": 120}], "id": "P_439_C_2630_Q2", "question": "Amb quines poblacions tenia enlla\u00e7 ferroviari antigament?"}, {"answers": [{"text": "la circumval\u00b7laci\u00f3 de la ciutat", "answer_start": 184}], "id": "P_439_C_2630_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'est\u00e0 construint a la A-7?"}]}, {"context": "La ciutat fou afectada per l'expulsi\u00f3 dels moriscos el 1609, que s'hi varen resistir radicalment. Tamb\u00e9 foren greus les repercussions de la segona Germania al segle xvii. Durant la guerra de Successi\u00f3 espanyola Alcoi es pos\u00e0 al costat dels \u00c0ustries i fou ocupada el 1708 despr\u00e9s d'un llarg setge: el cabdill populista Pereira hi fou executat. En la guerra del Franc\u00e9s, el general angl\u00e9s aliat Wittingham hi derrot\u00e0 les tropes napole\u00f2niques.", "qas": [{"answers": [{"text": "per l'expulsi\u00f3 dels moriscos", "answer_start": 23}], "id": "P_439_C_2631_Q1", "question": "Per qu\u00e8 va ser afectada Alcoi?"}, {"answers": [{"text": "1609", "answer_start": 55}], "id": "P_439_C_2631_Q2", "question": "Quin any van expulsar els moriscos d'Alcoi?"}, {"answers": [{"text": "de la segona Germania", "answer_start": 134}], "id": "P_439_C_2631_Q3", "question": "Quines repercussions tamb\u00e9 van ser greus a Alcoi?"}, {"answers": [{"text": "dels \u00c0ustries", "answer_start": 235}], "id": "P_439_C_2631_Q4", "question": "A quin costat es va posar Alcoi durant la guerra de Successi\u00f3 espanyola?"}, {"answers": [{"text": "un llarg setge", "answer_start": 281}], "id": "P_439_C_2631_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi va haver a Alcoi abans de ser ocupada en durant guerra de Successi\u00f3 espanyola?"}]}, {"context": "La ind\u00fastria del paper i cart\u00f3 va comen\u00e7ar la seua producci\u00f3 almenys al segle xiv,[33] utilitzant canyes, lli, draps o cordes per la fabricaci\u00f3 de naips; m\u00e9s tard s'hi elaboraren tota mena de derivats del cart\u00f3 o del paper. Per la seua import\u00e0ncia, Alcoi competia amb ciutats com Basilea o Nuremberg.[33] Al segle xix es va convertir en el centre paperer m\u00e9s important d'Espanya quant a nombre de factories; aqu\u00ed es van inventar els llibrets de paper de fumar.[33] Ja al segle xx els molins es fusionen o s\u00f3n absorbits per grans empreses del sector, cosa que fa que desapareguin quasi completament de la ciutat.", "qas": [{"answers": [{"text": "al segle xiv", "answer_start": 69}], "id": "P_439_C_2632_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar la industria del paper a Alcoi?"}, {"answers": [{"text": "naips", "answer_start": 147}], "id": "P_439_C_2632_Q2", "question": "Qu\u00e8 fabricaven amb canyes o lli a Alcoi?"}, {"answers": [{"text": "Basilea o Nuremberg", "answer_start": 280}], "id": "P_439_C_2632_Q3", "question": "Amb quines ciutats competia Alcoi per la seva import\u00e0ncia?"}, {"answers": [{"text": "Al segle xix", "answer_start": 305}], "id": "P_439_C_2632_Q4", "question": "Quan va ser el centre paperer m\u00e9s important d'Espanya?"}, {"answers": [{"text": "els llibrets de paper de fumar", "answer_start": 429}], "id": "P_439_C_2632_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'hi va inventar a Alcoi?"}]}, {"context": "La Font Roja ja estava protegida per les lleis en el segle xvi. La zona presenta una forta resist\u00e8ncia a la desertificaci\u00f3 i a l'erosi\u00f3 malgrat la seua proximitat a zones completament desertificades de la prov\u00edncia d'Alacant i de les pluges torrencials t\u00edpiques de la zona. El perill m\u00e9s gran s\u00f3n els incendis forestals, per la qual cosa tot el terme municipal disposa de mitjans de prevenci\u00f3 de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. L'especulaci\u00f3 urban\u00edstica \u00e9s una amena\u00e7a recurrent.[11][12]", "qas": [{"answers": [{"text": "les lleis en el segle xvi", "answer_start": 37}], "id": "P_439_C_2633_Q1", "question": "Quines lleis protegien la Font Roja?"}, {"answers": [{"text": "a la desertificaci\u00f3 i a l'erosi\u00f3", "answer_start": 103}], "id": "P_439_C_2633_Q2", "question": "A qu\u00e8 present\u00e0 resist\u00e8ncia la zona de la Font Roja?"}, {"answers": [{"text": "de la prov\u00edncia d'Alacant", "answer_start": 199}], "id": "P_439_C_2633_Q3", "question": "A quines zones desertificades est\u00e0 pr\u00f2xima la Font Roja?"}, {"answers": [{"text": "els incendis forestals", "answer_start": 297}], "id": "P_439_C_2633_Q4", "question": "Quin \u00e9s el perill m\u00e9s gran per a la Font Roja?"}, {"answers": [{"text": "L'especulaci\u00f3 urban\u00edstica", "answer_start": 458}], "id": "P_439_C_2633_Q5", "question": "Qu\u00e8 suposa una amena\u00e7a recurrent per a la zona de la Font Roja?"}]}, {"context": "L'any 1978, l'enginyer Fernando Reig va ser el primer guardonat des de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia. L'any 1980 van rebre la distinci\u00f3 el Regiment d'Infanteria Biscaia 21, l'Institut Geol\u00f2gic i Miner d'Alcoi i el poeta i assagista Juan Gil-Albert. Van haver de passar catorze anys perqu\u00e8 Ovidi Montllor la rebera, el 1994. Moss\u00e9n Cirilo Tormo, Don Cirilo, ja havia rebut el t\u00edtol de fill adoptiu de la ciutat, cosa que no va impedir que f\u00f3ra guardonat. L'any 1997 la rebia la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia al mateix temps que el seu rector, Justo Nieto Nieto, rebia simult\u00e0niament els honors de fill adoptiu d'Alcoi. L'Assemblea Local de la Creu Roja (1998), el compositor Amando Blanquer Ponsoda[55] i Ram\u00f3n Casta\u00f1er Segura, pintor, membre de l'Institut Alcoi\u00e0 de Cultura Andreu Sempere, catedr\u00e0tic de Dibuix, soci d'honor del Centre Espanyol de Bielefeld (Alemanya), majoral d'honor de l'Associaci\u00f3 de Sant Jordi d'Alcoi, ins\u00edgnia d'or del Cercle Industrial d'Alcoi, fill adoptiu d'Agres i abencerratge d'honor,[56] s\u00f3n els \u00faltims tres guardonats.", "qas": [{"answers": [{"text": "Fernando Reig", "answer_start": 23}], "id": "P_439_C_2634_Q1", "question": "Qui van guardonar el 1978?"}, {"answers": [{"text": "catorze", "answer_start": 271}], "id": "P_439_C_2634_Q2", "question": "Quants anys van haver de passar perqu\u00e8 reb\u00e9s el guard\u00f3 Ovidi Montllor?"}, {"answers": [{"text": "1994", "answer_start": 320}], "id": "P_439_C_2634_Q3", "question": "Quin any van rebre el guard\u00f3 Ovidi Montllor?"}, {"answers": [{"text": "Moss\u00e9n Cirilo Tormo", "answer_start": 326}], "id": "P_439_C_2634_Q4", "question": "Qui havia rebut el t\u00edtol de fill adoptiu de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "Amando Blanquer Ponsoda", "answer_start": 682}], "id": "P_439_C_2634_Q5", "question": "Quin compositor va rebre el guard\u00f3?"}]}]}, {"title": "C\u00e8l\u00b7lula dendr\u00edtica", "paragraphs": [{"context": "Quan es produeix una infecci\u00f3 de la pell, les c\u00e8l\u00b7lules de Langerhans properes capten i processen els ant\u00edgens. Les c\u00e8l\u00b7lules Langerhans deriven de la diferenciaci\u00f3 cel\u00b7lular de mon\u00f2cits amb el marcador Gr-1 (tamb\u00e9 conegut com a Ly-6G/Ly-6C). La diferenciaci\u00f3 requereix estimulaci\u00f3 pel factor estimulador de col\u00f2nies (CSF)-1.[41] Tenen una morfologia i funci\u00f3 similars a les dels macr\u00f2fags.[42] La prote\u00efna langerina, tamb\u00e9 present en altres c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques,[43] es troba a les c\u00e8l\u00b7lules de Langerhans.[44] Investigacions recents apunten que aquesta prote\u00efna podria tenir un paper especial en aquest tipus de c\u00e8l\u00b7lules, fent de barrera natural per la transmissi\u00f3 del VIH-1 per c\u00e8l\u00b7lules de Langerhans.[45] Un dels investigadors apunt\u00e0 que \u00abla langerina \u00e9s capa\u00e7 de capturar virus del medi i aix\u00ed prevenir la infecci\u00f3\u00bb, i que \u00abcom que en general tots els teixits exteriors del cos tenen c\u00e8l\u00b7lules de Langerhans, creiem que el cos hum\u00e0 est\u00e0 dotat d'un mecanisme de defensa antiv\u00edrica que destrueix els virus invasors\u00bb.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la diferenciaci\u00f3 cel\u00b7lular de mon\u00f2cits amb el marcador Gr-1", "answer_start": 145}], "id": "P_158_C_943_Q2", "question": "D'on deriven les c\u00e8l\u00b7lules Langerhans?"}, {"answers": [{"text": "Ly-6G/Ly-6C", "answer_start": 229}], "id": "P_158_C_943_Q3", "question": "Com \u00e9s conegut el marcador Gr-1?"}, {"answers": [{"text": "d'un mecanisme de defensa antiv\u00edrica", "answer_start": 952}], "id": "P_158_C_943_Q5", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 dotat el cos hum\u00e0?"}]}, {"context": "Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques immadures es caracteritzen per la seva gran activitat endoc\u00edtica i el seu baix potencial d'activaci\u00f3 de limf\u00f2cits T. Es dediquen a escorcollar constantment el medi que les envolta a la recerca de pat\u00f2gens com ara virus o bacteris. Ho fan mitjan\u00e7ant receptors de reconeixement de patrons (PRR) i receptors de tipus Toll (TLR). Els TLR reconeixen signatures qu\u00edmiques espec\u00edfiques que es troben en subconjunts de pat\u00f2gens. Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques tamb\u00e9 poden fagocitar petites quantitats de membrana de c\u00e8l\u00b7lules pr\u00f2pies vives, en un proc\u00e9s anomenat nibbling. Una vegada han entrat en contacte amb un antigen presentable, s'activen en c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques madures i comencen a migrar als ganglis limf\u00e0tics. Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques immadures fagociten els pat\u00f2gens i en degraden les prote\u00efnes en petits fragments, i quan maduren presenten aquests fragments a la superf\u00edcie cel\u00b7lular utilitzant mol\u00e8cules del Complex d'histocompatibilitat principal. Al mateix temps, sobreregulen receptors de la superf\u00edcie cel\u00b7lular que fan de coreceptors en l'activaci\u00f3 dels limf\u00f2cits T, com ara CD8 (B7.1), CD86 (B7.2) i CD40, millorant dr\u00e0sticament la seva capacitat d'activar limf\u00f2cits T. Tamb\u00e9 sobreregulen el CCR7, un receptor quimiot\u00e0ctic que fa que una c\u00e8l\u00b7lula dendr\u00edtica viatgi pel flux sanguini fins a la melsa o pel sistema limf\u00e0tic fins a un gangli limf\u00e0tic. Aqu\u00ed, actua com a c\u00e8l\u00b7lula presentadora d'antigen, activant limf\u00f2cits T col\u00b7laboradors i limf\u00f2cits T citot\u00f2xics, aix\u00ed com limf\u00f2cits B, presentant-los ant\u00edgens derivats del patogen, juntament amb senyals coestimuladors no antigen espec\u00edfics.", "qas": [{"answers": [{"text": "pat\u00f2gens com ara virus o bacteris", "answer_start": 223}], "id": "P_158_C_944_Q1", "question": "Qu\u00e8 busquen les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques?"}, {"answers": [{"text": "als ganglis limf\u00e0tics", "answer_start": 714}], "id": "P_158_C_944_Q2", "question": "On migren les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques madures?"}, {"answers": [{"text": "un receptor quimiot\u00e0ctic", "answer_start": 1236}], "id": "P_158_C_944_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el CCR7?"}, {"answers": [{"text": "PRR", "answer_start": 315}], "id": "P_158_C_944_Q4", "question": "Com s'anomenen els receptors de reconeixement de patrons?"}, {"answers": [{"text": "per la seva gran activitat endoc\u00edtica i el seu baix potencial d'activaci\u00f3 de limf\u00f2cits T", "answer_start": 54}], "id": "P_158_C_944_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es caracteritzen les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques immadures?"}]}, {"context": "Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques interdigitades deriven de la medul\u00b7la \u00f2ssia. Se les troba arreu del cos, per\u00f2 sobretot a les regions de limf\u00f2cits T dels ganglis limf\u00e0tics, a la capa limfoc\u00edtica periarteriolar de la melsa, el tim, les am\u00edgdales i les plaques de Peyer. La membrana plasm\u00e0tica \u00e9s ATPasa-positiva. S\u00f3n les c\u00e8l\u00b7lules presentadores d'antigen m\u00e9s eficaces pels limf\u00f2cits T na\u00effs i s\u00f3n especialment importants per la presentaci\u00f3 d'ant\u00edgens v\u00edrics. Des d'un punt de vista histol\u00f2gic, presenten unes arruges t\u00edpiques a la membrana plasm\u00e0tica i un nucli cel\u00b7lular estrany. Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques interdigitades no presenten gr\u00e0nuls de Birbeck al microscopi electr\u00f2nic. Els ant\u00edgens processats s\u00f3n presentats als limf\u00f2cits T CD4 per mitj\u00e0 de mol\u00e8cules MHC II. L'alliberament de citocines per part de les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques condueix a l'estimulaci\u00f3 i proliferaci\u00f3 dels limf\u00f2cits T. Aquest tipus de c\u00e8l\u00b7lules presenten les mol\u00e8cules coestimuladores B7-1 i B7-2 a la membrana plasm\u00e0tica.", "qas": [{"answers": [{"text": "de la medul\u00b7la \u00f2ssia", "answer_start": 50}], "id": "P_158_C_945_Q1", "question": "D'on deriven les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques interdigitades?"}, {"answers": [{"text": "ATPasa-positiva", "answer_start": 289}], "id": "P_158_C_945_Q2", "question": "Com \u00e9s la membrana plasm\u00e0tica?"}, {"answers": [{"text": "gr\u00e0nuls de Birbeck", "answer_start": 629}], "id": "P_158_C_945_Q3", "question": "Qu\u00e8 no presenten les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques interdigitades al microscopi electr\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "MHC II", "answer_start": 756}], "id": "P_158_C_945_Q4", "question": "Per mitj\u00e0 de quines mol\u00e8cules s\u00f3n presentats els ant\u00edgens als limf\u00f2cits T CD4?"}, {"answers": [{"text": "B7-1 i B7-2", "answer_start": 955}], "id": "P_158_C_945_Q5", "question": "Quines mol\u00e8cules coestimuladores es presenten a la membrana plasm\u00e0tica?"}]}, {"context": "Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques promouen la toler\u00e0ncia immunit\u00e0ria,[55] que impedeix que el cos s'ataqui a si mateix. El primer tipus de toler\u00e0ncia \u00e9s la toler\u00e0ncia central: quan els limf\u00f2cits T abandonen el tim per primera vegada, les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques destrueixen els limf\u00f2cits T portadors d'ant\u00edgens que podrien fer que el sistema immunitari s'ataqui a si mateix. El segon tipus de toler\u00e0ncia immunit\u00e0ria \u00e9s la toler\u00e0ncia perif\u00e8rica. Alguns limf\u00f2cits T portadors d'ant\u00edgens que fan que ataquin mol\u00e8cules pr\u00f2pies esquiven el primer proc\u00e9s de toler\u00e0ncia, alguns limf\u00f2cits T desenvolupen ant\u00edgens que ataquen el propi m\u00e9s endavant, i alguns ant\u00edgens que ataquen el propi no es troben al tim; per aquest motiu, les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques treballen per limitar l'activitat dels limf\u00f2cits T que ataquen el propi a l'exterior del tim. Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques fan aix\u00f2 o b\u00e9 destruint-los o b\u00e9 cercant l'ajut de limf\u00f2cits T reguladors per desactivar les activitats dels limf\u00f2cits T perjudicials.[56] Quan falla la toler\u00e0ncia immunit\u00e0ria, poden apar\u00e8ixer malalties autoimmunit\u00e0ries.[57] D'altra banda, una toler\u00e0ncia excessiva permet que certes infeccions, com el VIH, passin desaparcebudes.[56]", "qas": [{"answers": [{"text": "central", "answer_start": 160}], "id": "P_158_C_946_Q2", "question": "Quin \u00e9s el primer tipus de toler\u00e0ncia?"}, {"answers": [{"text": "perif\u00e8rica", "answer_start": 425}], "id": "P_158_C_946_Q3", "question": "Com es diu el segon tipus de toler\u00e0ncia immunit\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "Quan falla la toler\u00e0ncia immunit\u00e0ria", "answer_start": 997}], "id": "P_158_C_946_Q4", "question": "Quan poden apar\u00e8ixer malalties autoimmunit\u00e0ries?"}, {"answers": [{"text": "VIH", "answer_start": 1160}], "id": "P_158_C_946_Q5", "question": "Quina infecci\u00f3 podria passar desapercebuda per una toler\u00e0ncia excessiva?"}]}, {"context": "Investigacions recents apunten que les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques maduren en trobar senyals de perill al punt d'inflamaci\u00f3. Aquests senyals inclouen les citocines inflamat\u00f2ries IL-1 o TNF-\u03b1, alliberades pels teixits danyats; o parts dels microbis invasors, incloent-hi endotoxines, ADN dels bacteris o ARN bicatenari v\u00edric. Aix\u00f2 estimula els receptors de tipus Toll de les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques, iniciant la resposta immunit\u00e0ria corresponent.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "en trobar senyals de perill al punt d'inflamaci\u00f3", "answer_start": 70}], "id": "P_158_C_947_Q1", "question": "Quan maduren les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques?"}, {"answers": [{"text": "citocines inflamat\u00f2ries", "answer_start": 149}], "id": "P_158_C_947_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n IL-1 o TNF-\u03b1?"}, {"answers": [{"text": "els teixits danyats", "answer_start": 200}], "id": "P_158_C_947_Q3", "question": "Qui allibera les citocines inflamat\u00f2ries?"}, {"answers": [{"text": "Investigacions recents", "answer_start": 0}], "id": "P_158_C_947_Q4", "question": "Qu\u00e8 apunta a que les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques madurin?"}]}, {"context": "Les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques immadures s'encarreguen de captar i processar els ant\u00edgens per mitj\u00e0 de l'expressi\u00f3 de receptors d'adsorpci\u00f3, que s\u00f3n caracter\u00edstics de les DC i pertanyen principalment a la fam\u00edlia de les lectines. A part dels dos receptors m\u00e9s importants (MMR i DEC205), que s\u00f3n prote\u00efnes membran\u00e0ries grans de tipus I,[34] tamb\u00e9 expressen prote\u00efnes transmembran\u00e0ries de tipus II amb un \u00fanic domini de lectina extern de tipus C. Despr\u00e9s d'agafar ant\u00edgens microbials, ambientals i propis, les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques abandonen les regions perif\u00e8riques en direcci\u00f3 als \u00f2rgans limf\u00e0tics secundaris. Els pat\u00f2gens que ataquen zones perif\u00e8riques s\u00f3n transportats per les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques al gangli limf\u00e0tic m\u00e9s proper situat corrent amunt; en canvi, els ant\u00edgens que s\u00f3n agafats al corrent sanguini s\u00f3n portats a la melsa, i els que han infectat mucoses s\u00f3n transportats a les am\u00edgdales o les plaques de Peyer. Aquest proc\u00e9s de migraci\u00f3 cel\u00b7lular \u00e9s dirigit per prote\u00efnes reguladores anomenades quimiocines[35][18] i pot ser potenciat mitjan\u00e7ant vacunaci\u00f3. Als \u00f2rgans limf\u00e0tics, els llocs on s'inicien la immunitat i l'autotoler\u00e0ncia, les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques formen un sistema revirat semblant a un laberint per mitj\u00e0 de processos continus de formaci\u00f3 i desassemblatge. All\u00ed, concretament al parac\u00f2rtex dels ganglis limf\u00e0tics (la regi\u00f3 de limf\u00f2cits T), les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques presenten el seu antigen a les c\u00e8l\u00b7lules del sistema immunitari i secreten factors d'estimulaci\u00f3. Ambdues coses s\u00f3n necess\u00e0ries per engegar una resposta immunit\u00e0ria per part dels limf\u00f2cits T adequats, \u00e9s a dir, els espec\u00edfics a l'antigen.[36][37][38]", "qas": [{"answers": [{"text": "DC", "answer_start": 167}], "id": "P_158_C_948_Q1", "question": "De qui s\u00f3n caracter\u00edstics els receptors d'adsorpci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "MMR i DEC205", "answer_start": 268}], "id": "P_158_C_948_Q2", "question": "Quins s\u00f3n els receptors m\u00e9s importants?"}, {"answers": [{"text": "al gangli limf\u00e0tic m\u00e9s proper situat corrent amunt", "answer_start": 699}], "id": "P_158_C_948_Q3", "question": "On s\u00f3n transportats els pat\u00f2gens que ataquen zones perif\u00e8riques?"}, {"answers": [{"text": "un sistema revirat semblant a un laberint", "answer_start": 1180}], "id": "P_158_C_948_Q4", "question": "Qu\u00e8 formen als \u00f2rgans limf\u00e0tics les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques?"}, {"answers": [{"text": "al parac\u00f2rtex dels ganglis limf\u00e0tics", "answer_start": 1303}], "id": "P_158_C_948_Q5", "question": "On secreten factors d'estimulaci\u00f3 les c\u00e8l\u00b7lules dendr\u00edtiques?"}]}]}, {"title": "Palos de la Frontera", "paragraphs": [{"context": "L'atracci\u00f3 de les \u00cdndies va ser tan important que va absorbir la redu\u00efda poblaci\u00f3 de Palos. Els armadors i mariners m\u00e9s capa\u00e7os i intr\u00e8pids van emigrar a Am\u00e8rica o a Sevilla, que monopolitzava el comer\u00e7 d'\u00cdndies. Aix\u00ed, a mitjan segle xvi la marinera vila de Palos es va trobar gaireb\u00e9 sense naus. Els pescadors, per seguir exercint el seu ofici, van haver d'emigrar i llogar-se als vaixells de les viles ve\u00efnes. La poblaci\u00f3 havia descendit de manera important, per\u00f2 no obstant aix\u00f2 la pressi\u00f3 fiscal es va mantenir, de manera que cada ve\u00ed havia de pagar m\u00e9s; aix\u00f2 va originar un cercle vici\u00f3s d'emigraci\u00f3 i pressi\u00f3 fiscal que va acabar despoblant la vila gaireb\u00e9 completament.", "qas": [{"answers": [{"text": "Am\u00e8rica o a Sevilla", "answer_start": 154}], "id": "P_25_C_145_Q1", "question": "On van emigrar els armadors i mariners?"}, {"answers": [{"text": "a mitjan segle xvi", "answer_start": 219}], "id": "P_25_C_145_Q2", "question": "Quan es va trobar sense naus?"}, {"answers": [{"text": "va acabar despoblant la vila", "answer_start": 626}], "id": "P_25_C_145_Q3", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir l'emigraci\u00f3 i la pressi\u00f3 fiscal?"}, {"answers": [{"text": "de les viles ve\u00efnes", "answer_start": 391}], "id": "P_25_C_145_Q4", "question": "D'on llogaven els vaixells els pescadors?"}, {"answers": [{"text": "Sevilla", "answer_start": 166}], "id": "P_25_C_145_Q5", "question": "Quina ciutat monopolitzava el comer\u00e7 d'\u00cdndies?"}]}, {"context": "Tanmateix, la guerra naval es va acabar amb la derrota dels Reis Cat\u00f2lics, segellada pel tractat d'Alca\u00e7ovas (1479) amb Portugal. La princesa Isabel, filla dels Reis Cat\u00f2lics, es va casar amb el futur rei portugu\u00e8s. Confiats en aquesta alian\u00e7a, i potser esperant la unitat peninsular que suposaria un hereu com\u00fa, els reis van cedir en aquest tractat tots els drets sobre mars i terres atl\u00e0ntiques africanes, llevat de les Can\u00e0ries, a Portugal. Els mariners de Palos es veien aix\u00ed desposse\u00efts d'unes zones pesqueres i comercials essencials per la seva subsist\u00e8ncia. En aquestes circumst\u00e0ncies, els mariners de Palos de la Frontera van desobeir el pacte dels seus reis amb Portugal en moltes ocasions.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb la derrota dels Reis Cat\u00f2lics", "answer_start": 40}], "id": "P_25_C_146_Q1", "question": "Com va acabar la guerra naval?"}, {"answers": [{"text": "1479", "answer_start": 110}], "id": "P_25_C_146_Q2", "question": "De quin any \u00e9s el tractat d'Alca\u00e7ovas?"}, {"answers": [{"text": "amb el futur rei portugu\u00e8s", "answer_start": 188}], "id": "P_25_C_146_Q3", "question": "Amb qui es va casar Isabel?"}, {"answers": [{"text": "les Can\u00e0ries", "answer_start": 418}], "id": "P_25_C_146_Q4", "question": "Qu\u00e8 no van cedir els reis a Portugal?"}, {"answers": [{"text": "desobeir", "answer_start": 634}], "id": "P_25_C_146_Q5", "question": "Qu\u00e8 van fer els mariners de Palos?"}]}, {"context": "Les incursions dels habitants de la vila a Guinea, anteriorment ben vistes pels monarques cat\u00f2lics a causa de les seves lluites contra la corona de Portugal, es van tornar delictives i objecte de c\u00e0stig arran del tractat d'Alca\u00e7ovas. Una d'aquestes incursions va acabar amb la condemna d'una colla de mariners de Palos a servir la corona durant dos mesos amb dues caravel\u00b7les aparellades a la seva costa. El 30 d'abril de 1492, els reis van ordenar que aquestes naus es posessin al servei de Colom.[12] La Corona redu\u00efa aix\u00ed les despeses de l'expedici\u00f3 i hi vinculava els experts mariners de Palos, molt aptes per una empresa de tal envergadura.", "qas": [{"answers": [{"text": "que aquestes naus es posessin al servei de Colom", "answer_start": 449}], "id": "P_25_C_147_Q1", "question": "Qu\u00e8 van ordenar els reis el 30 d'abril de 1492?"}, {"answers": [{"text": "experts", "answer_start": 572}], "id": "P_25_C_147_Q2", "question": "Com eren els mariners de Palos?"}, {"answers": [{"text": "a Guinea", "answer_start": 41}], "id": "P_25_C_147_Q3", "question": "On feien incursions els habitants de la vila?"}, {"answers": [{"text": "delictives", "answer_start": 172}], "id": "P_25_C_147_Q4", "question": "Com es van tornar les incursions?"}, {"answers": [{"text": "dos mesos", "answer_start": 345}], "id": "P_25_C_147_Q5", "question": "Quant temps van haver de servir la corona una colla de mariners de Palos?"}]}, {"context": "Les maresmes i llacunes ocupen una extensa franja de terreny als l\u00edmits meridionals del terme municipal i a la riba del riu Tinto; entre aquestes trobem la laguna primera de Palos i la de las madres o l'estero Domingo Rubio. Una de les principals caracter\u00edstiques de les maresmes \u00e9s la biodiversitat que s'hi troba, que va des d'\u00e0necs, corbs marins o polles blaves fins a martinets i bernats pescaires o agr\u00f3s blaus. Aquestes maresmes s\u00f3n les que semblen confirmar la hip\u00f2tesi de diversos autors que el top\u00f2nim Palos procedeix del llat\u00ed palus, que significa \"llacuna\" o \"pant\u00e0\".[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Tinto", "answer_start": 124}], "id": "P_25_C_149_Q1", "question": "Com es diu el riu que hi passa?"}, {"answers": [{"text": "del llat\u00ed palus", "answer_start": 527}], "id": "P_25_C_149_Q2", "question": "D'on procedeix el top\u00f2nim Palos?"}, {"answers": [{"text": "\"llacuna\" o \"pant\u00e0\"", "answer_start": 558}], "id": "P_25_C_149_Q3", "question": "Qu\u00e8 significa del llat\u00ed palus?"}, {"answers": [{"text": "la biodiversitat", "answer_start": 283}], "id": "P_25_C_149_Q4", "question": "Qu\u00e8 caracteritza les llacunes?"}]}, {"context": "\u00c9s de ressenyar el fet hist\u00f2ric de la visita del Papa Joan Pau II a Palos de la Frontera, el 14 de juny de 1993, dins del seu recorregut pels Lugares Colombinos i El Roc\u00edo amb motiu del V Centenari del Descobriment i Evangelitzaci\u00f3 d'Am\u00e8rica. En aquesta primera i fins ara \u00fanica visita d'un summe pont\u00edfex a Palos va ser coronada can\u00f2nicament la  Virgen de los Milagros, patrona de la ciutat; els padrins de la coronaci\u00f3 van ser els reis d'Espanya Joan Carles I i Sofia, representats en la seva filla la infanta Cristina. Es d\u00f3na la circumst\u00e0ncia que aquesta \u00e9s l'\u00fanica imatge de la Mare de D\u00e9u coronada per Joan Pau II a Espanya.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "V Centenari del Descobriment i Evangelitzaci\u00f3 d'Am\u00e8rica", "answer_start": 186}], "id": "P_25_C_150_Q2", "question": "Quin era el motiu de la visita?"}, {"answers": [{"text": "Virgen de los Milagros", "answer_start": 347}], "id": "P_25_C_150_Q3", "question": "Quina verge van coronar can\u00f2nicament?"}, {"answers": [{"text": "Joan Carles I i Sofia", "answer_start": 448}], "id": "P_25_C_150_Q4", "question": "Qui van ser els padrins de la coronaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "patrona de la ciutat", "answer_start": 371}], "id": "P_25_C_150_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la Virgen de los Milagros?"}]}]}, {"title": "Jap\u00f3", "paragraphs": [{"context": "Durant el segle XVI, els mercaders i els missioners jesu\u00eftes de Portugal arribaren al Jap\u00f3 per primera vegada, iniciant un intercanvi comercial i cultural actiu entre el Jap\u00f3 i l'Oest. En el mateix segle, Oda Nobunaga conquer\u00ed d'altres daimyo en fer \u00fas de la tecnologia europea de les armes de foc, tot i que no assol\u00ed la unificaci\u00f3 de la naci\u00f3, ja que va ser assassinat el 1582. Toyotomi Hideyoshi succe\u00ed Nobunaga i unific\u00e0 la naci\u00f3 el 1590. Hideyoshi enva\u00ed Corea dues vegades, per\u00f2 despr\u00e9s de diverses derrotes japoneses en mans dels coreans i de les forces xineses, les tropes japoneses se'n retiraren el 1598.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Jap\u00f3", "answer_start": 83}], "id": "P_109_C_649_Q1", "question": "On arribaren els mercaders?"}, {"answers": [{"text": "un intercanvi comercial i cultural", "answer_start": 120}], "id": "P_109_C_649_Q2", "question": "Qu\u00e8 va iniciar?"}, {"answers": [{"text": "Oda Nobunaga", "answer_start": 205}], "id": "P_109_C_649_Q3", "question": "Qui va conquerir altres daimyo?"}, {"answers": [{"text": "armes de foc", "answer_start": 285}], "id": "P_109_C_649_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer servir per conquerir-los?"}, {"answers": [{"text": "Corea", "answer_start": 459}], "id": "P_109_C_649_Q5", "question": "Qu\u00e8 va envair Hideyoshi?"}]}, {"context": "Ja que nom\u00e9s el 15% de la terra del Jap\u00f3 \u00e9s prop\u00edcia a l'agricultura,[70] s'hi desenvolup\u00e0 un sistema d'agricultura de bancal o feixa, que t\u00e9 com a resultat, un dels nivells m\u00e9s elevats de producci\u00f3 agr\u00edcola per unitat de superf\u00edcie. El sector rep subsidis considerables i \u00e9s protegit pel govern. Tanmateix, el Jap\u00f3 ha d'importar al voltant del 50%[71] dels seus requeriments de cereals i carn, tot i que \u00e9s el segon pa\u00eds tones de pesca, despr\u00e9s de la Xina; el Jap\u00f3 t\u00e9 una de les flotes de pesca m\u00e9s grans del m\u00f3n, i la captura de peixos \u00e9s el 15% del total mundial.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "de bancal o feixa", "answer_start": 116}], "id": "P_109_C_650_Q2", "question": "Quin sistema d'agricultura tenen?"}, {"answers": [{"text": "considerables", "answer_start": 257}], "id": "P_109_C_650_Q3", "question": "Com s\u00f3n els subsidis que rep el sector?"}, {"answers": [{"text": "50%", "answer_start": 345}], "id": "P_109_C_650_Q4", "question": "Quin tant per cent de cereals i carn necessita importar?"}]}, {"context": "El Jap\u00f3 compr\u00e8n unes 3.400 illes,[1][2] de les quals les m\u00e9s grans s\u00f3n Honshu, Hokkaido, Kyushu i Shikoku, les quals representen el 97% de la superf\u00edcie total del pa\u00eds, sense comptar les masses d'aigua. La majoria de les illes s\u00f3n muntanyoses o volc\u00e0niques; el punt m\u00e9s alt del Jap\u00f3, el Mont Fuji \u00e9s un volc\u00e0. El Jap\u00f3 \u00e9s el des\u00e8 pa\u00eds m\u00e9s poblat del m\u00f3n, amb 128 milions d'habitants estimats el 2007. L'\u00e0rea metropolitana de T\u00f2quio, que inclou la ciutat capital de T\u00f2quio i moltes altres prefectures, \u00e9s la m\u00e9s gran del m\u00f3n, amb m\u00e9s de 30 milions de residents.", "qas": [{"answers": [{"text": "unes 3.400", "answer_start": 16}], "id": "P_109_C_651_Q1", "question": "Quantes illes hi ha al Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "muntanyoses o volc\u00e0niques", "answer_start": 231}], "id": "P_109_C_651_Q2", "question": "Com son les illes majorit\u00e0riament?"}, {"answers": [{"text": "Mont Fuji", "answer_start": 287}], "id": "P_109_C_651_Q3", "question": "Quin \u00e9s el punt m\u00e9s alt del Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "un volc\u00e0", "answer_start": 300}], "id": "P_109_C_651_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Mont Fuji?"}]}, {"context": "\u00c9s un pa\u00eds pluj\u00f3s i amb una alta humitat,[32] posseeix un clima temperat amb 4 estacions diferents ben definides, gr\u00e0cies a la dist\u00e0ncia a la qual es troba respecte de l'equador. De tota manera el clima del nord \u00e9s lleugerament fred temperat (Hokkaido) amb forts estius i grans nevades a l'hivern, el centre del pa\u00eds \u00e9s c\u00e0lid, estius humits i hiverns curts i al sud lleugerament subtropical (Kyushu) amb estius llargs, calents i humits i hiverns curts i suaus.[39] El clima de vegades \u00e9s afectat pels vents estacionals produ\u00efts pels centenars ciclons i anticiclons que es formen en el continent i al Pac\u00edfic (anticicl\u00f3 o cicl\u00f3 hawai\u00e0), generant vents des del continent cap al Pac\u00edfic a l'hivern i del Pac\u00edfic al continent a l'estiu.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "pluj\u00f3s", "answer_start": 11}], "id": "P_109_C_652_Q1", "question": "Com \u00e9s el pa\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "fred temperat", "answer_start": 228}], "id": "P_109_C_652_Q3", "question": "Com \u00e9s el clima del nord?"}, {"answers": [{"text": "subtropical", "answer_start": 379}], "id": "P_109_C_652_Q4", "question": "Com \u00e9s el clima al sud?"}]}, {"context": "Tradicionalment, el sumo \u00e9s l'esport nacional del Jap\u00f3, i un dels m\u00e9s populars.[107] Les arts marcials japoneses, com ara el judo, el karate i el kendo s\u00f3n molt populars i es practiquen a tot arreu del pa\u00eds. Despr\u00e9s de la Restauraci\u00f3 de Meiji, molts esports occidentals foren introdu\u00efts al Jap\u00f3 i s'estengueren per mitj\u00e0 del sistema educatiu.[108] La Lliga japonesa de beisbol s'establ\u00ed el 1936,[109] i avui dia \u00e9s l'esport m\u00e9s popular del pa\u00eds. Un dels jugadors japonesos m\u00e9s coneguts \u00e9s Ichiro Suzuki, que, despr\u00e9s d'haver guanyat la distinci\u00f3 de Jugador M\u00e9s Valu\u00f3s el 1995 i 1996, ara \u00e9s part de la Lliga Estatunidenca de Beisbol.", "qas": [{"answers": [{"text": "sumo", "answer_start": 20}], "id": "P_109_C_653_Q1", "question": "Quin \u00e9s l'esport nacional?"}, {"answers": [{"text": "esports occidentals", "answer_start": 250}], "id": "P_109_C_653_Q2", "question": "Qu\u00e8 van introduir despr\u00e9s de la Restauraci\u00f3 de Meiji?"}, {"answers": [{"text": "1936", "answer_start": 390}], "id": "P_109_C_653_Q3", "question": "Quin any va comen\u00e7ar la lliga de beisbol?"}, {"answers": [{"text": "beisbol", "answer_start": 369}], "id": "P_109_C_653_Q4", "question": "Quin \u00e9s l'esport mes popular?"}, {"answers": [{"text": "Ichiro Suzuki", "answer_start": 489}], "id": "P_109_C_653_Q5", "question": "Com es diu el jugador de beisbol m\u00e9s conegut?"}]}, {"context": "El pa\u00eds s'ha gastat una gran quantitat de diners en una gran xarxa de carreters,[74] els 1,18 milions de quil\u00f2metres de carretera asfaltada \u00e9s el principal mitj\u00e0 de transport.[75] Tan sols hi ha una sola xarxa de trens d'alta velocitat, dividida i d'acc\u00e9s limitat que connectat les principals ciutats i controlada per una s\u00e8rie de peatges. Els autom\u00f2bils japonesos acostumen a ser barats i de baix consum, aix\u00f2 no obstant, nom\u00e9s el 50% de les dist\u00e0ncies recorregudes en transports el vehicle usat \u00e9s el cotxe, el seu \u00fas \u00e9s el m\u00e9s baix dels pa\u00efsos que formen el G8.[76]", "qas": [{"answers": [{"text": "carretera", "answer_start": 120}], "id": "P_109_C_654_Q1", "question": "Quin \u00e9s el principal mitj\u00e0 de transport?"}, {"answers": [{"text": "barats i de baix consum", "answer_start": 381}], "id": "P_109_C_654_Q3", "question": "Com s\u00f3n els autom\u00f2bils?"}, {"answers": [{"text": "50%", "answer_start": 432}], "id": "P_109_C_654_Q4", "question": "Quin tant per cent de viatges es fan en cotxe?"}]}]}, {"title": "Paul\u00ed de York", "paragraphs": [{"context": "La derrota i mort d'Edwin van causar la fragmentaci\u00f3 del seu regne en almenys dues parts.[2] Tamb\u00e9 va conduir a un fort declivi del cristianisme a North\u00fambria,[23] ja que els successors immediats d'Edwin van tornar al paganisme.[2] Encara que el diaca de Paul\u00ed, Jacob, es va quedar al nord i va lluitar per reconstruir la missi\u00f3 romana,[23] la v\u00eddua d'Edwin va decidir tornar a Kent. Paul\u00ed va anar-se'n amb ella, enduent-se el fill i la filla d'Edwin i Ethelburga i tamb\u00e9 un dels n\u00e9ts d'Edwin. Els dos nois se'n van anar al continent per seguretat \u2013a la cort del rei Dagobert I\u2013 i Ethelburga, Eanfleda i Paul\u00ed es van quedar a Kent: all\u00ed s'ofer\u00ed a Paul\u00ed el bisbat de Rochester, el qual va mantenir fins a la seva mort. Com que el pal\u00b7li no va arribar al seu poder fins despr\u00e9s d'abandonar York mai va poder vestir-lo com a bisbe.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "La derrota i mort d'Edwin", "answer_start": 0}], "id": "P_595_C_3565_Q1", "question": "Qu\u00e8 va causar la fragmentaci\u00f3 del regne d'Edwin?"}, {"answers": [{"text": "en almenys dues parts", "answer_start": 67}], "id": "P_595_C_3565_Q2", "question": "En quantes parts va quedar dividit el regne despr\u00e9s de la mort d'Edwin?"}, {"answers": [{"text": "els successors immediats d'Edwin van tornar al paganisme", "answer_start": 171}], "id": "P_595_C_3565_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es va produir un fort declivi del cristianisme?"}, {"answers": [{"text": "Jacob", "answer_start": 262}], "id": "P_595_C_3565_Q4", "question": "Qui era el diaca de Paul\u00ed?"}]}, {"context": "Els esfor\u00e7os missioners de Paul\u00ed s\u00f3n dif\u00edcils d'avaluar. Beda suggereix que la missi\u00f3 a North\u00fambria va ser un \u00e8xit, per\u00f2 hi ha poques proves que sustentin aquesta creen\u00e7a; de fet \u00e9s probable que els esfor\u00e7os missioners de Paul\u00ed fossin relativament poc efectius. Encara que Osric de Deira, un dels successors d'Edwin, va ser convertit al cristianisme per Paul\u00ed, va tornar al paganisme despr\u00e9s de la mort del rei. Tanmateix, Hilda va continuar sent cristiana i, amb el temps, va esdevenir abadessa de la influent abadia de Whitby.[2] La conversi\u00f3 de North\u00fambria al cristianisme va ser realitzada principalment pels missioners irlandesos que van portar a la regi\u00f3 el que seria el successor d'Edwin, Osvald.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "Els esfor\u00e7os missioners de Paul\u00ed", "answer_start": 0}], "id": "P_595_C_3566_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n dif\u00edcils d'avaluar?"}, {"answers": [{"text": "Osric de Deira", "answer_start": 273}], "id": "P_595_C_3566_Q3", "question": "Qui va ser convertit al cristianisme per Paul\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s de la mort del rei", "answer_start": 384}], "id": "P_595_C_3566_Q4", "question": "Quan va tornar al paganisme Osric de Deira?"}, {"answers": [{"text": "abadia de Whitby", "answer_start": 511}], "id": "P_595_C_3566_Q5", "question": "De quina abadia va ser Hilda abadessa?"}]}, {"context": "Edwin va ser derrotat per les tropes gal\u00b7leses paganes liderades per Penda de M\u00e8rcia i Cadwallon ap Cadfan de Gwynedd, i va morir en la batalla de Hatfield Chase al costat del seu fill i hereu Osfrid[19] el 12 d'octubre de 633,[20] segons es recull tradicionalment.[2] Un problema amb la data de la batalla \u00e9s que el Papa Honori I va escriure el juny de 634 a Paul\u00ed i a l'arquebisbe Honori dient-los que els enviava un pal\u00b7li, s\u00edmbol de la jurisdicci\u00f3 connectada al papat, a cada un d'ells.[21][22] La carta del papa no presenta cap senyal que la not\u00edcia de la mort d'Edwin hagu\u00e9s arribat a Roma, gaireb\u00e9 nou mesos despr\u00e9s de la presumpta data de la batalla. L'historiador D. P. Kirby creu que aquest desconeixement comporta que sigui m\u00e9s probable que la batalla ocorregu\u00e9s el 634.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "Penda de M\u00e8rcia i Cadwallon ap Cadfan de Gwynedd", "answer_start": 69}], "id": "P_595_C_3568_Q1", "question": "Qui liderava les tropes gal\u00b7leses paganes?"}, {"answers": [{"text": "en la batalla de Hatfield Chase", "answer_start": 130}], "id": "P_595_C_3568_Q2", "question": "En quina batalla va morir Edwin?"}, {"answers": [{"text": "Osfrid", "answer_start": 193}], "id": "P_595_C_3568_Q3", "question": "Com es deia el fill d'Edwin?"}, {"answers": [{"text": "12 d'octubre de 633", "answer_start": 207}], "id": "P_595_C_3568_Q4", "question": "Quan es suposa que va morir Edwin?"}]}, {"context": "No \u00e9s probable, per\u00f2, que tan sols els temes sobrenaturals i la mera persuasi\u00f3 de Paul\u00ed causessin la conversi\u00f3 d'Edwin.[12] Sembla que els nobles de North\u00fambria van mostrar una bona disposici\u00f3 cap al cristianisme i el rei tamb\u00e9 va rebre cartes del papa Bonifaci I encoratjant-lo que es convert\u00eds.[2] Amb el temps el rei es convenc\u00e9, i juntament amb alguns dels seus seguidors va ser batejat a York l'any 627.[13] Una hist\u00f2ria relata que, durant una visita a Edwin i Ethelburga al seu palau de Yeavering, Paul\u00ed va passar-se 36 dies batejant nous conversos.[13] Tamb\u00e9 fou un missioner actiu en el Regne de Lindsey;[14] gr\u00e0cies a les seves activitats missioneres es poden veure els l\u00edmits de l'autoritat reial d'Edwin.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "els nobles de North\u00fambria", "answer_start": 135}], "id": "P_595_C_3570_Q1", "question": "Qui va mostrar una bona disposici\u00f3 cap al cristianisme?"}, {"answers": [{"text": "del papa Bonifaci I", "answer_start": 244}], "id": "P_595_C_3570_Q2", "question": "De qui eren les cartes que va rebre el rei encoratjant-lo per que es convert\u00eds al cristianisme?"}, {"answers": [{"text": "627", "answer_start": 404}], "id": "P_595_C_3570_Q3", "question": "Quan va ser batejat el rei?"}, {"answers": [{"text": "York", "answer_start": 393}], "id": "P_595_C_3570_Q4", "question": "On va ser batejat el rei?"}, {"answers": [{"text": "36", "answer_start": 523}], "id": "P_595_C_3570_Q5", "question": "Quants dies es va passar Paul\u00ed batejant nous conversos segons la hist\u00f2ria?"}]}]}, {"title": "Pol\u00ededre", "paragraphs": [{"context": "on      C  n     {\\displaystyle C_{n}}   \u00e9s el grup c\u00edclic d'ordre     n   {\\displaystyle n}  ,      D  n     {\\displaystyle D_{n}}   \u00e9s el grup d\u00ededre d'ordre     2 n   {\\displaystyle 2n}  ,      S  n     {\\displaystyle S_{n}}   \u00e9s el grup sim\u00e8tric d'ordre     n !   {\\displaystyle n!}   i      A  n     {\\displaystyle A_{n}}   \u00e9s el grup alternat d'ordre     n !  /  2   {\\displaystyle n!/2}  . Els grups      C  n     {\\displaystyle C_{n}}   i      D  n     {\\displaystyle D_{n}}   s'obtenen tamb\u00e9 com a grups de rotacions i de simetria d'un pol\u00edgon regular amb     n   {\\displaystyle n}   cares: s\u00f3n grups que s'obtenen fins i tot en el pla i per tant la seva pres\u00e8ncia no resulta sorprenent.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "el grup c\u00edclic d'ordre     n", "answer_start": 44}], "id": "P_154_C_919_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s C  n?"}, {"answers": [{"text": "S  n", "answer_start": 197}], "id": "P_154_C_919_Q3", "question": "Com es diu el grup sim\u00e8tric d'ordre     n !?"}]}, {"context": "Els s\u00f2lids plat\u00f2nics tenen un paper central en la geometria s\u00f2lida: s\u00f3n els s\u00f2lids que presenten la regularitat m\u00e9s gran possible i el nombre m\u00e9s gran de simetries. Els seus grups de simetria tenen vincles amb les seccions m\u00e9s dispars de les matem\u00e0tiques. Tamb\u00e9 tenen un lloc rellevant en la hist\u00f2ria del pensament grec, \u00e0rab i del Renaixement. Plat\u00f3 en el Timeu, associa a cadascun d'ells un element: el foc al tetraedre, el cub a la terra, l'aire a l'octaedre, l'aigua a l'icosaedre, mentre pensa que el dodec\u00e0edre \u00e9s la forma de l'univers.", "qas": [{"answers": [{"text": "plat\u00f2nics", "answer_start": 11}], "id": "P_154_C_920_Q1", "question": "Quins s\u00f2lids tenen un paper important en la geometria s\u00f2lida?"}, {"answers": [{"text": "la regularitat m\u00e9s gran possible i el nombre m\u00e9s gran de simetries.", "answer_start": 97}], "id": "P_154_C_920_Q2", "question": "Qu\u00e8 presenten els s\u00f2lids plat\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "amb les seccions m\u00e9s dispars de les matem\u00e0tiques", "answer_start": 206}], "id": "P_154_C_920_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 estan vinculats els grups de simetria?"}, {"answers": [{"text": "en la hist\u00f2ria del pensament grec, \u00e0rab i del Renaixement", "answer_start": 286}], "id": "P_154_C_920_Q4", "question": "On tenen un lloc rellevant els grups de simetria?"}, {"answers": [{"text": "el foc", "answer_start": 402}], "id": "P_154_C_920_Q5", "question": "Quin element Plat\u00f3 en el Timeu associa al tetraedre?"}]}, {"context": "La superf\u00edcie d'un pol\u00ededre \u00e9s la uni\u00f3 dels seus costats. En alguns casos, com en el gran icos\u00e0edre que es mostra a la imatge, aquestes cares poden entrecreuar-se i formar una figura complicada. Quan aix\u00f2 succeeix, pot ser que no sigui clar quina \u00e9s la porci\u00f3 s\u00f2lida de l'espai a considerar realment \"compresa\" dins de les cares. Aquest fenomen \u00e9s similar al que succeeix en dimensi\u00f3 2 en els pol\u00edgons estelats.", "qas": [{"answers": [{"text": "la uni\u00f3 dels seus costats", "answer_start": 31}], "id": "P_154_C_921_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la superf\u00edcie d'un pol\u00ededre?"}, {"answers": [{"text": "complicada", "answer_start": 183}], "id": "P_154_C_921_Q2", "question": "Com \u00e9s la figura que forma el gran icos\u00e0edre?"}, {"answers": [{"text": "poden entrecreuar-se", "answer_start": 142}], "id": "P_154_C_921_Q3", "question": "Qu\u00e8 passa amb les cares del gran icos\u00e0edre?"}, {"answers": [{"text": "estelats", "answer_start": 402}], "id": "P_154_C_921_Q4", "question": "En quins pol\u00edgons en dimensi\u00f3 2 succeeix un fenomen similar?"}]}, {"context": "Molts organismes miscroscopics tenen formes o simetries poli\u00e8driques. Entre ells, el radiolari pot adoptar la forma d'un icos\u00e0edre regular o d'una geoda. En forma de geoda, es pot comprovar una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la relaci\u00f3 d'Euler descrita m\u00e9s amunt: no es pot construir un s\u00f2lid en el qual les arestes incidents a cada v\u00e8rtex siguin tres i en el que les cares siguin totes hexagonals. A la figura, de fet hi ha presents alguns pent\u00e0gons.[13] La geometria regular dels esquelets d'aquests microorganismes han fascinat fins a finals del segle xix molts naturalistes, entre ells Ernst Haeckel[14] i D'Arcy Thompson,[15] que tamb\u00e9 han cercat una interpretaci\u00f3 integrada entre la biologia i la geometria sobre la import\u00e0ncia d'aquestes estructures:", "qas": [{"answers": [{"text": "poli\u00e8driques", "answer_start": 56}], "id": "P_154_C_922_Q1", "question": "Com s\u00f3n les formes que presenten molts organismes microsc\u00f2pics?"}, {"answers": [{"text": "el radiolari", "answer_start": 82}], "id": "P_154_C_922_Q2", "question": "Quin organisme pot adoptar la forma d'un icos\u00e0edre regular o d'una geoda?"}, {"answers": [{"text": "En forma de geoda", "answer_start": 154}], "id": "P_154_C_922_Q3", "question": "Com es pot comprovar una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la relaci\u00f3 d'Euler?"}, {"answers": [{"text": "alguns pent\u00e0gons", "answer_start": 427}], "id": "P_154_C_922_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha present a la figura?"}, {"answers": [{"text": "naturalistes", "answer_start": 558}], "id": "P_154_C_922_Q5", "question": "Qu\u00e8 eren Ernst Haeckel i D'Arcy Thompson?"}]}, {"context": "La taula indica per cadascun dels s\u00f2lids plat\u00f2nics la terna (C, A, V) i un parell     ( N , M )   {\\displaystyle (N,M)}  , amb     N   {\\displaystyle N}   igual al nombre de costats de cada cara i     M   {\\displaystyle M}   igual al nombre d'arestes de cada v\u00e8rtex. Cub i octaedre s\u00f3n duals, i dodecaedre i icos\u00e0edre s\u00f3n duals. El tetraedre \u00e9s dual de si mateix (la dualitat inverteix la terna i el parell de nombres de la taula). El centre de cada s\u00f2lid plat\u00f2nic \u00e9s tamb\u00e9 el centre d'una esfera inscrita (interna i tangent a totes les cares) i una esfera circumscrita (externa i que cont\u00e9 tots els v\u00e8rtexs).", "qas": [{"answers": [{"text": "El tetraedre", "answer_start": 329}], "id": "P_154_C_923_Q1", "question": "Quin poliedre \u00e9s dual de si mateix?"}, {"answers": [{"text": "interna i tangent a totes les cares", "answer_start": 507}], "id": "P_154_C_923_Q2", "question": "Com \u00e9s una esfera inscrita?"}, {"answers": [{"text": "la terna i el parell de nombres de la taula", "answer_start": 386}], "id": "P_154_C_923_Q4", "question": "Qu\u00e8 inverteix la dualitat?"}]}, {"context": "Alguns pol\u00ededres es poden fer servir com maons per omplir l'espai sense deixar forats, de manera similar al que passa als ruscs: aquesta operaci\u00f3 s'anomena enrajolat de l'espai (o tessel\u00b7laci\u00f3 o pavimentaci\u00f3 de l'espai). Els pol\u00ededres en un enrajolat s\u00f3n adjacents al llarg de les seves cares. Entre els s\u00f2lids plat\u00f2nics, l'\u00fanic capa\u00e7 d'enrajolar l'espai \u00e9s el cub; entre els s\u00f2lids arquimedians, hi ha el dodec\u00e0edre r\u00f2mbic i l'oct\u00e0edre truncat. Oct\u00e0edres i tetr\u00e0edres regulars es poden fer servir en parelles per a enrajolar l'espai.", "qas": [{"answers": [{"text": "per omplir l'espai sense deixar forats", "answer_start": 47}], "id": "P_154_C_924_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es poden utilitzar alguns pol\u00ededres?"}, {"answers": [{"text": "enrajolat de l'espai", "answer_start": 156}], "id": "P_154_C_924_Q2", "question": "Com s'anomena tamb\u00e9 la tessel\u00b7laci\u00f3 o pavimentaci\u00f3 de l'espai?"}, {"answers": [{"text": "en un enrajolat", "answer_start": 235}], "id": "P_154_C_924_Q3", "question": "On s\u00f3n els pol\u00ededres adjacents al llarg de les seves cares?"}, {"answers": [{"text": "el cub", "answer_start": 358}], "id": "P_154_C_924_Q4", "question": "Qui \u00e9s l'\u00fanic capa\u00e7 d'enrajolar l'espai entre els s\u00f2lids plat\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "Oct\u00e0edres i tetr\u00e0edres", "answer_start": 446}], "id": "P_154_C_924_Q5", "question": "Quins pol\u00ededres es poden fer servir en parelles per enrajolar l'espai?"}]}]}, {"title": "Catedral de Girona", "paragraphs": [{"context": "A l'esquerra del retaule hi ha el sepulcre del bisbe promotor Arnau de Mont-rodon, mort el 1345, amb la imatge jacent amb els atributs de la mitra i el b\u00e0cul i emmarcat per dos arcs ogivals, a la part frontal del sarc\u00f2fag es desenvolupa el seguici funerari en diverses escenes dividides per arquets g\u00f2tics. Est\u00e0 realitzat en pedra i es troba adossat al mur sota un arcosoli format per una columna i dos arcs apuntant trilobulats. Tant aquestes arquitectures com les de la part frontal de la caixa presenten una abundant decoraci\u00f3 vegetal i zoom\u00f2rfica.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Arnau de Mont-rodon", "answer_start": 62}], "id": "P_525_C_3145_Q1", "question": "Quin hi ha enterrat al sepulcre de l'esquerra del retaule?"}, {"answers": [{"text": "bisbe promotor", "answer_start": 47}], "id": "P_525_C_3145_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Arnau de Mont-rodon?"}, {"answers": [{"text": "1345", "answer_start": 91}], "id": "P_525_C_3145_Q3", "question": "Quin any va morir Arnau de Mont-rodon?"}, {"answers": [{"text": "el seguici funerari", "answer_start": 237}], "id": "P_525_C_3145_Q4", "question": "Qu\u00e8 es desenvolupa a la part frontal del sarc\u00f2fag d'Arnau de Mont-rodon?"}, {"answers": [{"text": "per arquets g\u00f2tics", "answer_start": 287}], "id": "P_525_C_3145_Q5", "question": "Com estan dividides les diferents escenes de la part frontal del sarc\u00f2fag d'Arnau de Mont-rodon?"}]}, {"context": "\u00c9s un espai empla\u00e7at al bell mig del nucli hist\u00f2ric sobre un gran terrapl\u00e8 a una al\u00e7ada molt superior dels edificis del costat Oest. Una escalinata estableix el lligam amb la Pujada de la Catedral. Disposa d'un disseny gaireb\u00e9 rectangular, amb dos nivells connectats per dos graons, el m\u00e9s elevat t\u00e9 un seient de pedra i una cisterna, \u00fanica emerg\u00e8ncia del conjunt.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "al bell mig del nucli hist\u00f2ric", "answer_start": 21}], "id": "P_525_C_3146_Q1", "question": "On est\u00e0 empla\u00e7at aquest espai?"}, {"answers": [{"text": "sobre un gran terrapl\u00e8", "answer_start": 52}], "id": "P_525_C_3146_Q2", "question": "On est\u00e0 situat aquest espai al mig del nucli hist\u00f2ric?"}, {"answers": [{"text": "Una escalinata", "answer_start": 133}], "id": "P_525_C_3146_Q3", "question": "Qu\u00e8 estableix el lligam amb la Pujada de la Catedral?"}, {"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 rectangular", "answer_start": 219}], "id": "P_525_C_3146_Q4", "question": "Com \u00e9s el disseny?"}, {"answers": [{"text": "un seient de pedra i una cisterna", "answer_start": 300}], "id": "P_525_C_3146_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha en el nivell de graons m\u00e9s elevat?"}]}, {"context": "Situada al deambulatori, va ser fundada pel bisbe Arnau de Mont-rodon i consagrada el 1338. T\u00e9 un retaule barroc de l'any 1679, amb la representaci\u00f3 en pintura dels Quatre Sants M\u00e0rtirs de Girona: Just, Paul\u00ed, Germ\u00e0 i Sici, que segons la llegenda van ser martiritzats en temps de la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0 (284 - 305 dC), aquestes teles es troben emmarcades entre columnes. Sota elles es presenten en talla de fusta escenes dels seus martiris. Sobre l'altar hi ha una arqueta del segle xiv, dels Sants, feta en pedra de Girona i amb esmalts i relleus a la part frontal de la Verge de la Llet i els quatre m\u00e0rtirs. Damunt d'aquest sarc\u00f2fag l'any 1659 es van col\u00b7locar quatre bustos de talla dels sants descrits. Possiblement tamb\u00e9 hi ha les rel\u00edquies d'altres m\u00e0rtirs esmentats a les actes de la troballa d'aquestes, com ara Am\u00e8lia de Girona.", "qas": [{"answers": [{"text": "pel bisbe Arnau de Mont-rodon", "answer_start": 40}], "id": "P_525_C_3147_Q1", "question": "Qui va ser el fundador?"}, {"answers": [{"text": "el 1338", "answer_start": 83}], "id": "P_525_C_3147_Q2", "question": "Quan la van consagrar?"}, {"answers": [{"text": "barroc", "answer_start": 106}], "id": "P_525_C_3147_Q3", "question": "De quin estil \u00e9s el retaule que t\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "dels Quatre Sants M\u00e0rtirs de Girona", "answer_start": 160}], "id": "P_525_C_3147_Q4", "question": "De qui hi ha una representaci\u00f3 al retaule?"}, {"answers": [{"text": "en temps de la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0", "answer_start": 268}], "id": "P_525_C_3147_Q5", "question": "Quan van ser martiritzats els Quatre Sants M\u00e0rtirs de Girona?"}]}, {"context": "\u00c9s una pe\u00e7a d'estil g\u00f2tic amb \u00e0nima de fusta totalment recoberta amb planxes d'argent repussat i sobredaurat. Consta de tres cossos: central, coronament i bancal. El primer, dividit en dos pisos amb vuit escenes cadascun, desenvolupa un cicle cristol\u00f2gic des de l'anunciaci\u00f3 fins a la Resurrecci\u00f3. En el tabernacle central, que ocupa l'espai de dos relleus, es representa la Crucifixi\u00f3 i el Pantocr\u00e0tor. Les imatges de la Verge amb el Nen, Sant Feliu i Sant Narc\u00eds, sota rics dossers, dormen el coronament. Al bancal hi ha una altra imatge de la Verge amb el Nen, acompanyada d'\u00e0ngels, Sant Pere i Sant Pau, santes i m\u00e0rtirs, i els bisbes Cru\u00eflles als extrems.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "g\u00f2tic", "answer_start": 20}], "id": "P_525_C_3148_Q1", "question": "De quin estil \u00e9s la pe\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "planxes d'argent repussat i sobredaurat.", "answer_start": 69}], "id": "P_525_C_3148_Q2", "question": "Qu\u00e8 recobreix l'anima de fusta de la pe\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 120}], "id": "P_525_C_3148_Q3", "question": "Quants cossos t\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 199}], "id": "P_525_C_3148_Q4", "question": "Quantes escenes hi ha a cada pis del primer cos?"}, {"answers": [{"text": "la Crucifixi\u00f3 i el Pantocr\u00e0tor", "answer_start": 372}], "id": "P_525_C_3148_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha representat al tabernacle central?"}]}, {"context": "El que crida m\u00e9s l'atenci\u00f3 d'aquesta capella \u00e9s el sepulcre g\u00f2tic del bisbe Berenguer d'Anglesola, mort el 23 d'agost de 1408 en Perpiny\u00e0. *El Sepulcre del cardenal Anglesola (capella del sepulcre d'Anglesola) \u00e9s exempt, realitzat en alabastre, i descansa damunt d'una solera llisa. Als frontals de la caixa funer\u00e0ria hi ha personatges encaputxats, separats per pilars i pinacles exornats amb filloles, i coberts per dossers amb gran profusi\u00f3 d'ornaments; els requadres dels extrems s\u00f3n ocupats pels escuts del cardenal. Dels fronts transversals, nom\u00e9s es conversa una talla que representa la lluita de Sant Miquel. L'art de l'escultor excel\u00b7leix en la imatge del jacent, tallada amb un detallisme gaireb\u00e9 propi d'un argenter. L'est\u00e0tua recolza el cap sobre un coix\u00ed on, entre decoraci\u00f3 fitom\u00f2rfica, apareix la iconografia del pelic\u00e0, referent a la resurrecci\u00f3. La mateixa decoraci\u00f3 vegetal recorre la capa, on tamb\u00e9 hi ha figuracions d'animals. Oberta pel davant deixa veure l'alba, l'estola i el maniple; la pitrera \u00e9s adornada amb quatre pinyes. El rostre pot considerar-se una de les peces mestres de la retrat\u00edstica catalana medieval. El conjunt s'inclou dins la producci\u00f3 g\u00f2tica amb clars referents al g\u00f2tic internacional flamenco-borgony\u00f3. El sepulcre reflecteix tot el domini t\u00e8cnic, el gust per la sumptuositat i la minuciositat decorativa propis d'aquest corrent.[4] Va ser encarregada la realitzaci\u00f3 del sepulcre a l'escultor Pere Oller l'any 1409 i acabat el 1411, que va ser quan es va procedir al trasllat del cos del bisbe. Fou treballat en alabastre, amb l'escultura jacent del bisbe amb vestidures i mitra episcopal, envolten el sepulcre unes figures de plorants separades per fines columnes i amb pinacles a sobre d'elles.", "qas": [{"answers": [{"text": "del bisbe Berenguer d'Anglesola", "answer_start": 66}], "id": "P_525_C_3149_Q2", "question": "De qui \u00e9s el sepulcre que hi ha a la capella?"}, {"answers": [{"text": "encaputxats", "answer_start": 336}], "id": "P_525_C_3149_Q4", "question": "Com van els personatges del frontal de la caixa?"}, {"answers": [{"text": "la lluita de Sant Miquel", "answer_start": 590}], "id": "P_525_C_3149_Q5", "question": "Qu\u00e8 representa la talla ques es conserva dels fronts transversals?"}]}, {"context": "La part exterior del setial est\u00e0 ornada amb formes arquitect\u00f2niques i vegetals, que combinen amb els s\u00edmbols dels quatre evangelistes -l'\u00e0ngel, el lle\u00f3, l'\u00e0guila i el brau- a la part davantera dels bra\u00e7os. El 1347, quan va ser col\u00b7locat a l'indret del presbiteri g\u00f2tic que avui ocupa, va esculpir-se la part posterior del respatller, amb un conjunt de figures que representen un bisbe amb gremial -pe\u00e7a de tela origin\u00e0riament destinada a les cerim\u00f2nies d'ordenaci\u00f3 sacerdotal-, acompanyat d'un clergue amb capa pluvial i un diaca que li sost\u00e9 el b\u00e0cul, i dos ac\u00f2lits amb cirials (M. Sureda, op. cit.).", "qas": [{"answers": [{"text": "arquitect\u00f2niques i vegetals", "answer_start": 51}], "id": "P_525_C_3150_Q1", "question": "Com s\u00f3n les formes que adornen la part exterior del setial?"}, {"answers": [{"text": "dels quatre evangelistes", "answer_start": 109}], "id": "P_525_C_3150_Q2", "question": "Quins s\u00edmbols hi ha a la part davantera dels bra\u00e7os del setial?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00e0ngel, el lle\u00f3, l'\u00e0guila i el brau", "answer_start": 135}], "id": "P_525_C_3150_Q3", "question": "Quins s\u00f3n els s\u00edmbols dels quatre evangelistes?"}, {"answers": [{"text": "gremial", "answer_start": 389}], "id": "P_525_C_3150_Q4", "question": "Qu\u00e8 porta el bisbe esculpit a la part posterior del respatller?"}, {"answers": [{"text": "el b\u00e0cul", "answer_start": 543}], "id": "P_525_C_3150_Q5", "question": "Qu\u00e8 sost\u00e9 el diaca esculpit a la part posterior del respatller?"}]}]}, {"title": "Star Wars episodi II: L'atac dels clons", "paragraphs": [{"context": "El rodatge va comen\u00e7ar el 26 de juny de 2000 als 20th Century Fox Studios d'Austr\u00e0lia. Despr\u00e9s de dos mesos i mig, es va iniciar el rodatge en exteriors, primer al Palau Reial de Caserta, a It\u00e0lia, on ja s'havien rodat les escenes del palau de Naboo de The Phantom Menace. Els jardins del llac de Como, tamb\u00e9 a It\u00e0lia, van ser un altre dels paisatges usats per a la representaci\u00f3 de Naboo. Tot seguit, l'equip es va traslladar al desert de Tun\u00edsia, on es van rodar les escenes del planeta Tatooine, com van fer en les anteriors pel\u00b7l\u00edcules de la saga. L'escena de la granja de la fam\u00edlia Lars que apareix a La venjan\u00e7a dels Sith, quan Obi-Wan lliura el nad\u00f3 Luke a Owen i Beru Lars, va ser gravada en aquest mateix lloc, aix\u00ed com les escenes de L'atac dels clons. Finalment, la ciutat de Sevilla, i m\u00e9s concretament la pla\u00e7a d'Espanya, va servir com a paisatge per a la ciutat de Theed, capital de Naboo.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "26 de juny de 2000", "answer_start": 26}], "id": "P_380_C_2275_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar el rodatge?"}, {"answers": [{"text": "als 20th Century Fox Studios d'Austr\u00e0lia", "answer_start": 45}], "id": "P_380_C_2275_Q2", "question": "On es va fer el rodatge d'interiors?"}, {"answers": [{"text": "del palau de Naboo de The Phantom Menace", "answer_start": 231}], "id": "P_380_C_2275_Q3", "question": "Quines escenes ja s'havien rodat al Palau Reial de Caserta?"}, {"answers": [{"text": "al desert de Tun\u00edsia", "answer_start": 427}], "id": "P_380_C_2275_Q4", "question": "En quin desert es van rodar les escenes del planeta Tatooine?"}, {"answers": [{"text": "Owen i Beru Lars", "answer_start": 665}], "id": "P_380_C_2275_Q5", "question": "A qui lliura Obi-Wan el nad\u00f3 Luke?"}]}, {"context": "Es van publicar dues novel\u00b7les basades en la pel\u00b7l\u00edcula: una de juvenil editada per Scholastic,[39] i una altra escrita per R.A. Salvatore, que inclou algunes escenes in\u00e8dites.[40] Una adaptaci\u00f3 del llibre dividida en quatre c\u00f2mics va ser escrita per Henry Gilroy i publicada per Dark Horse Comics.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 16}], "id": "P_380_C_2276_Q1", "question": "Quantes novel\u00b7les basades en la pel\u00b7l\u00edcula es van publicar?"}, {"answers": [{"text": "Scholastic", "answer_start": 84}], "id": "P_380_C_2276_Q2", "question": "Qui va editar la novel\u00b7la juvenil?"}, {"answers": [{"text": "algunes escenes in\u00e8dites", "answer_start": 151}], "id": "P_380_C_2276_Q3", "question": "Qu\u00e8 inclou la novel\u00b7la escrita per R.A. Salvatore?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 218}], "id": "P_380_C_2276_Q4", "question": "En quants c\u00f2mics es va dividir una adaptaci\u00f3 del llibre?"}, {"answers": [{"text": "Henry Gilroy", "answer_start": 251}], "id": "P_380_C_2276_Q5", "question": "Qui va escriure l'adaptaci\u00f3 del llibre dividit en quatre c\u00f2mics?"}]}, {"context": "En el DVD de continguts extres s'hi inclouen nombrosos documentals sobre la pel\u00b7l\u00edcula, alguns ja emesos per televisi\u00f3 i internet i d'altres exclusius. Entre els exclusius n'hi ha un sobre els efectes sonors, un altre sobre la creaci\u00f3 dels personatges digitals com Yoda i Dexter, dos sobre els efectes visuals i un v\u00eddeo promocional del reportatge c\u00f2mic titulat R2-D2: Beneath the Dome, em\u00e8s a la televisi\u00f3 nord-americana i en el qual es relata la vida de l'astrodroide R2-D2 com si es tract\u00e9s d'un actor real. L'actriu Carrie Fisher, que va interpretar la princesa Leia en la trilogia original, va participar en la promoci\u00f3. Entre els ja publicats hi ha els dotze documentals curts que van ser penjats a la web oficial de Star Wars durant el rodatge de la pel\u00b7l\u00edcula i que cobreixen la producci\u00f3 global de L'atac dels clons, i els tres emesos per televisi\u00f3 que tracten sobre les escenes d'acci\u00f3, la hist\u00f2ria general i la hist\u00f2ria d'amor entre Padm\u00e9 i Anakin, respectivament.[35][36]", "qas": [{"answers": [{"text": "nombrosos documentals sobre la pel\u00b7l\u00edcula", "answer_start": 45}], "id": "P_380_C_2277_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'inclou en el DVD de continguts extres?"}, {"answers": [{"text": "Yoda i Dexter", "answer_start": 265}], "id": "P_380_C_2277_Q2", "question": "Quins personatges s\u00f3n digitals?"}, {"answers": [{"text": "R2-D2: Beneath the Dome", "answer_start": 362}], "id": "P_380_C_2277_Q3", "question": "Com es va titular el v\u00eddeo promocional del reportatge c\u00f2mic?"}, {"answers": [{"text": "nord-americana", "answer_start": 407}], "id": "P_380_C_2277_Q4", "question": "Quina televisi\u00f3 va emetre R2-D2: Beneath the Dome?"}, {"answers": [{"text": "Carrie Fisher", "answer_start": 520}], "id": "P_380_C_2277_Q5", "question": "Qui va interpretar la princesa Leia en la trilogia original?"}]}, {"context": "Comen\u00e7a llavors la batalla de Geonosis, la primera lliurada entre la Rep\u00fablica i els separatistes i la qual d\u00f3na lloc a les guerres clon. En el fragor de la batalla, el comte Dooku fuig, perseguit per Anakin i Obi-Wan, acaba enfrontant-se amb ells i vencent-los. Instants abans el comte Dooku no doni el cop final a un Obi-Wan mal ferit i un Anakin amb el bra\u00e7 amputat, apareix el mestre Yoda. Dooku fuig, en veure la superioritat de qui havia sigut el seu mestre. Poc despr\u00e9s, Anakin, ara amb un bra\u00e7 mec\u00e0nic, es casa en secret amb Padm\u00e9 en els llacs de Naboo.", "qas": [{"answers": [{"text": "entre la Rep\u00fablica i els separatistes", "answer_start": 60}], "id": "P_380_C_2278_Q1", "question": "Entre qui es va lliurar la batalla de Geonosis?"}, {"answers": [{"text": "a les guerres clon", "answer_start": 118}], "id": "P_380_C_2278_Q2", "question": "A qu\u00e8 dona lloc la batalla de Geonosis?"}]}]}, {"title": "Steven Spielberg", "paragraphs": [{"context": "La cr\u00edtica no ha estat sempre suau amb Spielberg, titllat d'utilitzar la pesada m\u00e0quina de Hollywood per fins mercantils. De vegades es lamenta la seva manca de profunditat i el seu simplisme, per\u00f2 tamb\u00e9 els seus excessos de \u00ab entertainer \u00bb i de \u00ab money maker \u00bb (en altres paraules, Spielberg seria un \u00ab home d'espectacle\u00bb i un \u00ab home de negocis \u00bb abans de ser un artista). Spielberg \u00e9s a m\u00e9s a m\u00e9s considerat per alguns com un director massa comercial, emparentant-se m\u00e9s a un t\u00e8cnic virtu\u00f3s que a un verdader creador. L'opini\u00f3 p\u00fablica el culpa generalment de nom\u00e9s haver canviat \u2013i no gaire - el costat rendible del cinema, continuant considerant-ho com una ind\u00fastria i no com un art. Ha realitzat en efecte molts blockbusters i alguns dels m\u00e9s grans \u00e8xits de la hist\u00f2ria del cinema com Taur\u00f3 que ha donat lloc a nombroses continuacions. Les seves pel\u00b7l\u00edcules s\u00f3n de vegades considerades com violentes i el cinema comercial \u00e9s justament \u00e0vid de viol\u00e8ncia per atreure un molt ampli p\u00fablic.", "qas": [{"answers": [{"text": "d'utilitzar la pesada m\u00e0quina de Hollywood per fins mercantils", "answer_start": 58}], "id": "P_325_C_1945_Q1", "question": "De qu\u00e8 ha titllat la cr\u00edtica a Steven Spielberg?"}, {"answers": [{"text": "la seva manca de profunditat i el seu simplisme", "answer_start": 144}], "id": "P_325_C_1945_Q2", "question": "Qu\u00e8 lamenta la cr\u00edtica de vegades d'Spielberg?"}, {"answers": [{"text": "massa comercial", "answer_start": 437}], "id": "P_325_C_1945_Q3", "question": "Com qualifiquen a Spielberg com a director a vegades?"}, {"answers": [{"text": "com una ind\u00fastria i no com un art", "answer_start": 652}], "id": "P_325_C_1945_Q4", "question": "Com considera el cinema Spielberg segons el p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "Taur\u00f3", "answer_start": 789}], "id": "P_325_C_1945_Q5", "question": "Quin gran \u00e8xit de la hist\u00f2ria del cinema va realitzar Spielberg?"}]}, {"context": "El 1998, treu una nova pel\u00b7l\u00edcula hist\u00f2rica: Saving Private Ryan, rodat per 70 milions de d\u00f2lars, que explica la hist\u00f2ria d'una unitat americana, encarregada de salvar un paracaigudista, els tres germans m\u00e9s grans del qual havien mort en les \u00faltimes vint-i-quatre hores d'acci\u00f3 a Fran\u00e7a, durant l'Operaci\u00f3 Overlord. Tom Hanks, Matt Damon i Barry Pepper contribueixen a l'\u00e8xit comercial (va recaptar 481 milions de d\u00f2lars a tot el m\u00f3n) i de cr\u00edtica de la pel\u00b7l\u00edcula, que guanya alguns premis, entre els quals cinc Oscars, incloent-hi el del millor director per Spielberg. La descripci\u00f3 gr\u00e0fica, realista de la viol\u00e8ncia de combat va influir pel\u00b7l\u00edcules de guerra posteriors com Black Hawk abatut o Enemy at the Gates. La pel\u00b7l\u00edcula va ser tamb\u00e9 el primer \u00e8xit per DreamWorks, que coprodu\u00efa la pel\u00b7l\u00edcula amb la Paramount Pictures. M\u00e9s tard, Spielberg i Tom Hanks produ\u00efen una minis\u00e8rie per la TV basada en el llibre de Stephen Ambrose Band of Brothers. La minis\u00e8rie de HBO en part seguia la Easy Company del 506\u00e8 Regiment d'Infanteria de Paracaigudistes de la 101a Divisi\u00f3 Aerotransportada. La s\u00e8rie va guanyar alguns premis als Globus d\u2019Or i als Emmys.", "qas": [{"answers": [{"text": "1998", "answer_start": 3}], "id": "P_325_C_1946_Q1", "question": "Quin any Spielberg va fer Saving Private Ryan?"}, {"answers": [{"text": "70 milions de d\u00f2lars", "answer_start": 76}], "id": "P_325_C_1946_Q2", "question": "Quant va costar el rodatge de Saving Private Ryan?"}, {"answers": [{"text": "481 milions de d\u00f2lars", "answer_start": 399}], "id": "P_325_C_1946_Q3", "question": "Quant va recaptar a tot el m\u00f3n Saving Private Ryan?"}, {"answers": [{"text": "Tom Hanks, Matt Damon i Barry Pepper", "answer_start": 316}], "id": "P_325_C_1946_Q4", "question": "Qui va contribuir a l'\u00e8xit de Saving Private Ryan?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 508}], "id": "P_325_C_1946_Q5", "question": "Quants Oscars va guanyar Saving Private Ryan?"}]}, {"context": "Les llargues abs\u00e8ncies del seu pare eren tamb\u00e9 una font de profund dolor i amargor en el jove Spielberg;[12] l\u2019abs\u00e8ncia del pare i les dificultats en les relacions entre adults i nens i entre pares i fills van ser presents m\u00e9s tard en els seus films. Sempre va estar fascinat per la ind\u00fastria del cinema, des que va veure L'espectacle m\u00e9s gran del m\u00f3n el 1952. Als 7 anys va comen\u00e7ar a fer pel\u00b7l\u00edcules d'aventures en 8 mm, amb els seus amics i companys de classe fent d\u2019actors (algunes escenes d'aquestes pel\u00b7l\u00edcules s'han incl\u00f2s en una edici\u00f3 extra del DVD de Saving Private Ryan).[13] De petit cobrava entrades per les seves pel\u00b7l\u00edcules casolanes (les quals inclo\u00efen accidents de trens que ell representava amb el seu joc de trens Lionel) mentre la seva germana venia crispetes de blat de moro.[8] Als 11 anys roda el seu primer curt, The Last Train Wreck (1957), on dos trens de joguina xoquen, i als 12 anys ja tenia acabada la seva primera producci\u00f3 amb gui\u00f3 i actors inclosos: The Last Gun (1959), un western de 4 minuts de duraci\u00f3, amb la c\u00e0mera de 8 mm del seu pare. Un any despr\u00e9s, als 13 anys, Spielberg va guanyar un premi per una pel\u00b7l\u00edcula de guerra de 40 minuts de durada que portava el t\u00edtol de Escape to Nowhere, basada en una batalla a l\u2019est d\u2019\u00c0frica. El 1963, als 16 anys, la seva producci\u00f3 de 140 minuts anomenada Firelight,[14] basada en la hist\u00f2ria d'un atac d\u2019OVNIs, escrit per la seva germana Nancy, que posteriorment l'inspiraria per a realitzar Encontres a la tercera fase, i que tenia un pressupost de 500 d\u00f2lars. La pel\u00b7l\u00edcula va ser projectada en un teatre especialment llogat pel seu pare, generant 1 d\u00f2lar de beneficis.[15][16] Tamb\u00e9 va fer diverses pel\u00b7l\u00edcules de la Segona Guerra Mundial inspirades en les hist\u00f2ries que son pare li contava.", "qas": [{"answers": [{"text": "Les llargues abs\u00e8ncies del seu pare", "answer_start": 0}], "id": "P_325_C_1947_Q1", "question": "Qu\u00e8 produ\u00efa dolor en el jove Spielberg?"}, {"answers": [{"text": "Als 7 anys", "answer_start": 361}], "id": "P_325_C_1947_Q2", "question": "Quan va comen\u00e7ar a fer pel\u00b7l\u00edcules d'aventures en 8 mm Spielberg?"}, {"answers": [{"text": "Als 11 anys", "answer_start": 800}], "id": "P_325_C_1947_Q4", "question": "Quan va rodar Spielberg el seu primer curt?"}, {"answers": [{"text": "The Last Train Wreck", "answer_start": 837}], "id": "P_325_C_1947_Q5", "question": "Com es titulava el primer curt que va rodar Spielberg Als 11 anys?"}]}, {"context": "El 1974, a Spielberg li van confiar la realitzaci\u00f3 del seu primer llargmetratge per al cinema, el telefilm pilot d'un programa anomenat Savage, dirigit i protagonitzat per Martin Landau. La pel\u00b7l\u00edcula de Spielberg es va estrenar com The Sugarland Express, i tracta d\u2019un matrimoni (interpretats per Goldie Hawn i William Atherton) que \u00e9s perseguit per la policia quan la parella intenta recuperar la cust\u00f2dia del seu nad\u00f3. La fotografia de Spielberg de la persecuci\u00f3 policial va ser elogiada pels cr\u00edtics, i The Hollywood Reporter va afirmar que \"un nou gran director \u00e9s a l'horitz\u00f3\".[29] No obstant aix\u00f2, la pel\u00b7l\u00edcula va tenir mala resposta a la taquilla.[30] Segons altres informacions,[31] Universal hauria sabotejat la seva sortida per privilegiar la sortida de El cop, amb Paul Newman, Robert Redford i Robert Shaw.[32] Aquesta pel\u00b7l\u00edcula marca tamb\u00e9 el comen\u00e7ament d'una col\u00b7laboraci\u00f3 \u00fanica en els annals del cinema: John Williams signa la primera de les seves 22 composicions per a una pel\u00b7l\u00edcula de Steven Spielberg. The Sugarland Express \u00e9s un road movie, que li va valer elogis de la cr\u00edtica i va ser guardonat com el millor gui\u00f3 al Festival de Cannes[33] La pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s un atac als media de l'\u00e8poca, en l\u00ednia amb el pessimisme general i el drama del cinema del New Hollywood. El frac\u00e0s de Sugarland Express va portar el director a crear pel\u00b7l\u00edcules escapistes que atraurien un p\u00fablic m\u00e9s ampli.", "qas": [{"answers": [{"text": "1974", "answer_start": 3}], "id": "P_325_C_1948_Q1", "question": "Quin any li van confiar a Spielberg la realitzaci\u00f3 del seu primer llargmetratge?"}, {"answers": [{"text": "de la persecuci\u00f3 policial", "answer_start": 449}], "id": "P_325_C_1948_Q3", "question": "Quina part de la fotografia d'Spielberg van elogiar els cr\u00edtics de la seva primera pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "John Williams", "answer_start": 923}], "id": "P_325_C_1948_Q4", "question": "Qui signa la banda sonora de The Sugarland Express?"}, {"answers": [{"text": "el millor gui\u00f3", "answer_start": 1125}], "id": "P_325_C_1948_Q5", "question": "Quin premi va guanyar The Sugarland Express al Festival de Cannes?"}]}, {"context": "El mateix any 1993, realitza un projecte molt m\u00e9s personal: La llista de Schindler. Sobre el fons de l\u2019holocaust, la pel\u00b7l\u00edcula explica com un industrial alemany, membre del partit nazi (Oskar Schindler) va salvar una mica m\u00e9s d'un miler d'\u00e9ssers humans dels camps de la mort. Una obra que l\u2019American Film Institute classifica com la novena principal pel\u00b7l\u00edcula americana de la hist\u00f2ria en el seu Top 100 de l'American Film Institute. Al contrari, Jean-Luc Godard en les seves Histoire(s) du cin\u00e9ma diu que amb aquesta pel\u00b7l\u00edcula el radical \u00abaix\u00f2 mai m\u00e9s\u00bb de la postguerra (sobretot amb les pel\u00b7l\u00edcules de Roberto Rossellini) s'ha transformat en un \u00ab \u00e9s el que hi ha\u00bb molt convenient. Jugant amb la sobrietat del blanc i negre i de les seq\u00fc\u00e8ncies d'emoci\u00f3 La Llista de Schindler guanya una multitud de premis: set oscars, entre els quals els de l\u2019Oscar a la millor pel\u00b7l\u00edcula i Oscar al millor director.", "qas": [{"answers": [{"text": "La llista de Schindler", "answer_start": 60}], "id": "P_325_C_1949_Q1", "question": "Quin projecte va realitzar el 1993?"}, {"answers": [{"text": "molt m\u00e9s personal", "answer_start": 41}], "id": "P_325_C_1949_Q2", "question": "Com era aquest projecte?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 810}], "id": "P_325_C_1949_Q3", "question": "Quants Oscars va guanyar La llista de Schindler?"}, {"answers": [{"text": "novena", "answer_start": 334}], "id": "P_325_C_1949_Q4", "question": "En quina posici\u00f3 est\u00e0 La llista de Schindler en el Top 100 de l'American Film Institute?"}, {"answers": [{"text": "amb la sobrietat del blanc i negre i de les seq\u00fc\u00e8ncies d'emoci\u00f3", "answer_start": 692}], "id": "P_325_C_1949_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 juga La llista de Schindler?"}]}]}, {"title": "Il viaggio a Reims", "paragraphs": [{"context": "Il viaggio a Reims sorgeix arran d'un enc\u00e0rrec realitzat a Rossini el 1825 \u2014llavors recentment nomenat director musical i esc\u00e8nic del Teatre Itali\u00e0 de Par\u00eds\u2014 amb motiu de la coronaci\u00f3 com a rei de Fran\u00e7a, a la catedral de Reims, de Carles X, l'\u00faltim Borb\u00f3 franc\u00e8s.[4] At\u00e8s que l'\u00f2pera va ser escrita per a aquesta ocasi\u00f3 espec\u00edfica, amb una trama sobre arist\u00f2crates europeus, oficials \u2014i una poetessa\u2014 de cam\u00ed per a unir-se a les festivitats, Rossini mai va pretendre que tingu\u00e9s una vida m\u00e9s enll\u00e0 d'unes poques representacions a Par\u00eds. El compositor m\u00e9s tard va reutilitzar una bona part de la m\u00fasica per a Le Comte Ory.[5] Es considerava que no tenia la consist\u00e8ncia dram\u00e0tica d'una \u00f2pera, ja que amb catorze cantants solistes la va concebre m\u00e9s aviat per al llu\u00efment dels principals int\u00e8rprets de l'\u00e8poca davant el nou monarca.[4] Alguns l'han considerat una gran pe\u00e7a concertant per a catorze solistes.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Teatre Itali\u00e0 de Par\u00eds", "answer_start": 134}], "id": "P_526_C_3151_Q1", "question": "De quin teatre van nomenar director musical i esc\u00e8nic a Rossini el 1825?"}, {"answers": [{"text": "la coronaci\u00f3 com a rei de Fran\u00e7a, a la catedral de Reims, de Carles X", "answer_start": 171}], "id": "P_526_C_3151_Q2", "question": "Per quin motiu li van encarregar a Rossini Il viaggio a Reims?"}, {"answers": [{"text": "a la catedral de Reims", "answer_start": 205}], "id": "P_526_C_3151_Q3", "question": "On van coronar Carles X rei de Fran\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "reutilitzar una bona part de la m\u00fasica per a Le Comte Ory", "answer_start": 564}], "id": "P_526_C_3151_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer Rossini amb Il viaggio a Reims?"}, {"answers": [{"text": "la consist\u00e8ncia dram\u00e0tica d'una \u00f2pera", "answer_start": 654}], "id": "P_526_C_3151_Q5", "question": "Qu\u00e8 no tenia Il viaggio a Reims?"}]}, {"context": "Al balneari Al Giglio d'Oro (al\u00b7lusiu a la flor de lis, s\u00edmbol reial dels Borbons)[12] coincideixen viatgers de diferents nacionalitats que es dirigeixen a Reims per assistir a la solemne coronaci\u00f3 del rei Carles X de Fran\u00e7a. La propiet\u00e0ria de l'establiment, Madama Cortese, s'ocupa que tots els clients siguin atesos amb la m\u00e0xima atenci\u00f3. Un accident ha destrossat l'equipatge de la Comtessa de Folleville, segons li comunica el seu cos\u00ed el jove Luigino. La coqueta dama es nega a anar a Reims si no pot lluir les seves \u00faltimes gales... per\u00f2, afortunadament, el seu barret s'ha salvat.", "qas": [{"answers": [{"text": "Al Giglio d'Oro", "answer_start": 12}], "id": "P_526_C_3153_Q1", "question": "Com es diu el Balneari?"}, {"answers": [{"text": "a la flor de lis", "answer_start": 38}], "id": "P_526_C_3153_Q2", "question": "A qu\u00e8 al\u00b7ludeix el nom del balneari?"}, {"answers": [{"text": "dels Borbons", "answer_start": 69}], "id": "P_526_C_3153_Q3", "question": "De qui era s\u00edmbol a la flor de lis?"}, {"answers": [{"text": "assistir a la solemne coronaci\u00f3 del rei Carles X de Fran\u00e7a", "answer_start": 166}], "id": "P_526_C_3153_Q5", "question": "Qu\u00e8 van a fer a Reims els viatgers?"}]}, {"context": "Com a obra de circumst\u00e0ncies, el tema que tracta proporciona una perspectiva hist\u00f2rica i pol\u00edtica interessant alhora que divertida. L'obra \u00e9s la hist\u00f2ria d'un grup de convidats de diferents pa\u00efsos d'Europa que assistiran a la catedral de Reims per la coronaci\u00f3 de Carles X com a rei de Fran\u00e7a, i coincideixen en un balneari en el seu cam\u00ed a Reims. Per diversos motius, no poden emprendre la marxa, per\u00f2 organitzen una festa en homenatge a la fam\u00edlia reial, cada un amb l'estil caracter\u00edstic de la seva naci\u00f3 d'origen.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "de circumst\u00e0ncies", "answer_start": 11}], "id": "P_526_C_3154_Q1", "question": "Quin tipus d'obra \u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "per la coronaci\u00f3 de Carles X", "answer_start": 244}], "id": "P_526_C_3154_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 han estat convidats els protagonistes?"}, {"answers": [{"text": "en un balneari", "answer_start": 309}], "id": "P_526_C_3154_Q3", "question": "On coincideixen els convidats?"}, {"answers": [{"text": "emprendre la marxa", "answer_start": 378}], "id": "P_526_C_3154_Q4", "question": "Qu\u00e8 no poden fer els convidats?"}, {"answers": [{"text": "organitzen una festa", "answer_start": 403}], "id": "P_526_C_3154_Q5", "question": "Qu\u00e8 organitzen al balneari en veure que no poden emprendre la marxa?"}]}, {"context": "D'altra banda, la poetessa ha conquistat el cor del cavaller Belfiore, que la importuna amb les seves propostes amoroses. Mentrestant, el criat Gelsomino fa gestions per aconseguir uns cavalls que no aconseguir\u00e0 reunir, pel que finalment caldr\u00e0 cancel\u00b7lar el viatge. Per\u00f2 no tot s'ha perdut, perqu\u00e8 Madama Cortese consola els viatgers oferint una celebraci\u00f3 al seu hostal. El gran banquet es costeja amb els fons per al viatge. El comte Libenskof fa les paus amb la marquesa Melibea, en al\u00b7lusi\u00f3 al fet que R\u00fassia i Pol\u00f2nia signen un tractat de pau. I com en tota celebraci\u00f3 o banquet que es pre\u00ef, fan la seva aparici\u00f3 uns ballarins contractats en l'\u00faltim moment per Trombonok per iniciar la festa. Un brindis de cadascun dels convidats a la manera del seu pa\u00eds i l'elogi de Carles X, rei de Fran\u00e7a, posen fi a aquesta divertida \u00f2pera.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "la poetessa", "answer_start": 15}], "id": "P_526_C_3156_Q1", "question": "Qui ha conquistat el cor de Belfiore?"}, {"answers": [{"text": "amb les seves propostes amoroses", "answer_start": 88}], "id": "P_526_C_3156_Q2", "question": "Com importuna Belfiore a la poetessa?"}, {"answers": [{"text": "criat", "answer_start": 138}], "id": "P_526_C_3156_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Gelsomino?"}, {"answers": [{"text": "uns cavalls", "answer_start": 181}], "id": "P_526_C_3156_Q4", "question": "Qu\u00e8 vol aconseguir Gelsomino?"}, {"answers": [{"text": "Madama Cortese", "answer_start": 299}], "id": "P_526_C_3156_Q5", "question": "Qui \u00e9s la propiet\u00e0ria de l'hostal?"}]}]}, {"title": "Atemptat d'Enpetrol", "paragraphs": [{"context": "A partir del moment de la detonaci\u00f3, es van alliberar m\u00e9s 10.000 metres c\u00fabics de l\u00edquids i gasos inflamables,[9] entre els quals 1.800 tones de cru, 1.100 tones de fueloil i 50 de naftalina. A m\u00e9s a m\u00e9s, es va donar l'escapament de subst\u00e0ncies com etil\u00e8, propil\u00e8, gas liquat i gasolines.[1] Aquests components van provocar un incendi amb flames de fins a 50 metres d'al\u00e7ada \u2014l'equivalent a un bloc de m\u00e9s de 15 pisos\u2014,[1] que van poder ser albirades a una dist\u00e0ncia de 20 quil\u00f2metres i van provocar el p\u00e0nic de la poblaci\u00f3 dels municipis m\u00e9s propers.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s 10.000", "answer_start": 54}], "id": "P_573_C_3433_Q1", "question": "Quants metres c\u00fabics de l\u00edquids i gasos inflamables es van alliberar a partir del moment de la detonaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "etil\u00e8, propil\u00e8, gas liquat i gasolines", "answer_start": 249}], "id": "P_573_C_3433_Q2", "question": "Quines subst\u00e0ncies es van escapar en la detonaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "fins a 50 metres", "answer_start": 349}], "id": "P_573_C_3433_Q3", "question": "A quina al\u00e7ada arribaven les flames generades per la detonaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "20 quil\u00f2metres", "answer_start": 470}], "id": "P_573_C_3433_Q4", "question": "Des de quina dist\u00e0ncia es podien albirar les flames?"}, {"answers": [{"text": "1.800", "answer_start": 130}], "id": "P_573_C_3433_Q5", "question": "Quantes tones de cru es van alliberar a partir del moment de la detonaci\u00f3?"}]}, {"context": "Els primers serveis de socors que van acudir al lloc dels fets van ser els bombers de Tarragona i els bombers privats d'Enpetrol, que van intentar succionar el flux de productes vessats a trav\u00e9s dels tubs danyats. Tamb\u00e9 van protegir de les radiacions de calor els edificis i instal\u00b7lacions m\u00e9s propers.[15] Durant les hores immediates a la deflagraci\u00f3, els esfor\u00e7os es van centrar a impedir que el foc es propagu\u00e9s als magatzems perif\u00e8rics al rack, concretament a uns dip\u00f2sits de 20.000 tones de propil\u00e8 cadascun que la multinacional qu\u00edmica BASF tenia ubicats a escassos metres de la zona cr\u00edtica de l'atac.[19] Afortunadament, gr\u00e0cies al fet que el vent no bufava amb intensitat i que l'ona expansiva de l'explosi\u00f3 havia estat arran de terra, es va evitar una cat\u00e0strofe de dimensions molt m\u00e9s greus.[1][2]", "qas": [{"answers": [{"text": "els bombers de Tarragona i els bombers privats d'Enpetrol", "answer_start": 71}], "id": "P_573_C_3434_Q1", "question": "Quins van ser els primers efectius que van acudir al lloc dels fets?"}, {"answers": [{"text": "el flux de productes vessats a trav\u00e9s dels tubs danyats", "answer_start": 157}], "id": "P_573_C_3434_Q2", "question": "Qu\u00e8 van intentar succionar els bombers de Tarragona i els bombers privats d'Enpetrol?"}, {"answers": [{"text": "de les radiacions de calor", "answer_start": 233}], "id": "P_573_C_3434_Q3", "question": "De qu\u00e8 van protegir els bombers els edificis i instal\u00b7lacions m\u00e9s propers?"}, {"answers": [{"text": "propil\u00e8", "answer_start": 496}], "id": "P_573_C_3434_Q4", "question": "Qu\u00e8 contenien els dip\u00f2sits que tenia BASF a pocs metres de la zona cr\u00edtica de l'atac?"}, {"answers": [{"text": "20.000", "answer_start": 480}], "id": "P_573_C_3434_Q5", "question": "Quantes tones de propil\u00e8 contenien cadascun dels dip\u00f2sits de la multinacional BASF?"}]}, {"context": "La mateixa matinada de l'atemptat es va activar tamb\u00e9 el Pacte d'Ajuda M\u00fatua (PAM), constitu\u00eft el 1978 i que tenia com a finalitat sumar esfor\u00e7os de tots els cossos de seguretat de les empreses del Complex Petroqu\u00edmic en cas de risc per possibles accidents.[18] Tamb\u00e9 es van posar a disposici\u00f3 de l'empresa efectius dels parcs p\u00fablics de bombers de Cambrils, Reus, Valls, el Vendrell, M\u00f3ra d'Ebre, Sant Feliu de Llobregat, Tortosa, Amposta, Vilanova i la Geltr\u00fa, Martorell, Vilafranca del Pened\u00e8s, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Cerdanyola del Vall\u00e8s, Balaguer, Lleida, T\u00e0rrega, Bellaterra i Cervera,[2] repartits en 27 dotacions m\u00f2bils.[19] Segons el Govern Civil, es van mobilitzar un total de 400 agents.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "1978", "answer_start": 98}], "id": "P_573_C_3435_Q1", "question": "Quan es va constituir el Pacte d'Ajuda M\u00fatua?"}, {"answers": [{"text": "sumar esfor\u00e7os de tots els cossos de seguretat de les empreses del Complex Petroqu\u00edmic en cas de risc per possibles accidents", "answer_start": 131}], "id": "P_573_C_3435_Q2", "question": "Quina finalitat tenia el Pacte d'Ajuda M\u00fatua?"}, {"answers": [{"text": "27", "answer_start": 623}], "id": "P_573_C_3435_Q3", "question": "Quantes dotacions m\u00f2bils dels parcs p\u00fablics de bombers es van posar a disposici\u00f3 de l'empesa?"}, {"answers": [{"text": "La mateixa matinada de l'atemptat", "answer_start": 0}], "id": "P_573_C_3435_Q4", "question": "Quan es a activar el Pacte d'Ajuda M\u00fatua?"}]}, {"context": "L'ajuntament de la ciutat va convocar el dia 17 una gran manifestaci\u00f3 pel dilluns 19 de juny, una setmana despr\u00e9s de l'atemptat i amb motiu de condemna pel mateix. Recasens va convidar a tots els partits pol\u00edtics excepte els que havien donat suport a Herri Batasuna les passades eleccions,[33]  cosa que va suposar la pres\u00e8ncia d'AP, CiU, CDS, ENE, ERC, PCC, PSC i PSUC. Institucionalment tamb\u00e9 van fer acte de pres\u00e8ncia el Sindicat de Qu\u00edmiques de Comissions Obreres, UGT i Uni\u00f3 Sindical Obrera, aix\u00ed com m\u00e9s de 100 entitats c\u00edviques i representants de comit\u00e8s d'empresa d'Enpetrol d'arreu d'Espanya. En total, la protesta, que va comen\u00e7ar a les 20.00 hores a la pla\u00e7a de la Font i va rec\u00f3rrer els principals carrers de la ciutat fins a prendre com a dest\u00ed la Pla\u00e7a Imperial, va concentrar unes 10.000 persones davant el Govern Civil a primera hora de la nit. All\u00e0 es van llegir manifests en contra del terrorisme.[34][35][36]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel dilluns 19 de juny", "answer_start": 70}], "id": "P_573_C_3436_Q1", "question": "Per quan va convocar l'ajuntament de la ciutat una manifestaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a tots els partits pol\u00edtics excepte els que havien donat suport a Herri Batasuna les passades eleccions", "answer_start": 185}], "id": "P_573_C_3436_Q2", "question": "A qui va convidar Recasens a la manifestaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "AP, CiU, CDS, ENE, ERC, PCC, PSC i PSUC", "answer_start": 330}], "id": "P_573_C_3436_Q3", "question": "Quines forces pol\u00edtiques van tenir pres\u00e8ncia a la manifestaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a la pla\u00e7a de la Font", "answer_start": 659}], "id": "P_573_C_3436_Q4", "question": "On va comen\u00e7ar la protesta contra l'atemptat?"}, {"answers": [{"text": "unes 10.000", "answer_start": 791}], "id": "P_573_C_3436_Q5", "question": "Quantes persones es van concentrar davant el Govern Civil a primera hora de la nit?"}]}, {"context": "Pel que fa a la primera presa de contacte amb la zona afectada, segons la versi\u00f3 d'Enpetrol els t\u00e8cnics de l'empresa van presentar-se al lloc dels fets transcorreguts 15 minuts de les explosions, i es va posar en marxa el protocol d'emerg\u00e8ncia al cap de 20 minuts despr\u00e9s de l'atemptat.[9] A trav\u00e9s del comunicat que va fer p\u00fablic el grup petrolier, s'assegurava que els serveis de seguretat privada d'Enpetrol es van mobilitzar r\u00e0pidament per a comen\u00e7ar a sufocar el foc de la refineria i que van intentar, sense \u00e8xit, contactar amb Protecci\u00f3 Civil del Morell, terme municipal en qu\u00e8 es trobava la f\u00e0brica de l'empresa.[19] Per contra, diverses institucions com l'ajuntament de Tarragona, les forces de seguretat estatals i les associacions ve\u00efnals van rebatre aquestes declaracions, i van criticar durament l'actuaci\u00f3 de la directiva d'Enpetrol, a la que van acusar de tardar m\u00e9s d'una hora a personar-se a les instal\u00b7lacions i de no facilitar cap informaci\u00f3 sobre la naturalesa dels gasos escapats.[23] En aquell moment, el director del complex, Llu\u00eds Armet Obach (i que una d\u00e8cada abans havia estat responsable de la construcci\u00f3 del mateix) es trobava viatjant en tren cap a Madrid i va haver de precipitar la seva tornada a Tarragona.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "al cap de 20 minuts despr\u00e9s de l'atemptat", "answer_start": 244}], "id": "P_573_C_3437_Q1", "question": "Quan es va posar en marxa el protocol d'emerg\u00e8ncia segons Enpetrol?"}, {"answers": [{"text": "Morell", "answer_start": 554}], "id": "P_573_C_3437_Q2", "question": "En quin terme municipal es troba la f\u00e0brica de l'empresa?"}, {"answers": [{"text": "diverses institucions com l'ajuntament de Tarragona, les forces de seguretat estatals i les associacions ve\u00efnals", "answer_start": 637}], "id": "P_573_C_3437_Q3", "question": "Qui va criticar durament l'actuaci\u00f3 de la directiva d'Enpetrol?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds Armet Obach", "answer_start": 1049}], "id": "P_573_C_3437_Q4", "question": "Qui era en aquell moment el director del complex?"}, {"answers": [{"text": "viatjant en tren cap a Madrid", "answer_start": 1156}], "id": "P_573_C_3437_Q5", "question": "On es trobava en el moment dels fets Llu\u00eds Armet?"}]}, {"context": "La situaci\u00f3 anterior, unida a complicacions meteorol\u00f2giques, va dur al fet que el dia 16 es publiqu\u00e9s un comunicat d'alerta en qu\u00e8 s'afirmava que l'extinci\u00f3 total no es donaria per acabada en els terminis previstos i s'allargaria for\u00e7a jornades m\u00e9s.[21] Aquest av\u00eds, em\u00e8s per un comit\u00e8 format per l'alcalde de Tarragona, el delegat del govern de la Generalitat, el director d'Enpetrol i un representant del Govern Civil informava de la situaci\u00f3 del rack, que seguia cremant de manera redu\u00efda i controlada.[22] La metodologia que es va seguir \u2014i va perdurar fins al final de l'incendi\u2014 va ser deixar cremar els gasos escapats i mantenir les flames, mentre que, paral\u00b7lelament, es va procedir a refrigerar totes les conduccions amb espuma a pressi\u00f3.[9][15] Nogensmenys, en certs moments es va haver de sufocar la intensitat de les flames per la for\u00e7a del vent, el que va provocar un retard en el consum dels combustibles i la corresponent extinci\u00f3 definitiva, que va finalitzar al cap de 22 dies del sinistre.[22][13]", "qas": [{"answers": [{"text": "deixar cremar els gasos escapats i mantenir les flames, mentre que, paral\u00b7lelament, es va procedir a refrigerar totes les conduccions amb espuma a pressi\u00f3", "answer_start": 592}], "id": "P_573_C_3438_Q1", "question": "Quina metodologia es va seguir per controlar l'incendi?"}, {"answers": [{"text": "al cap de 22 dies del sinistre", "answer_start": 976}], "id": "P_573_C_3438_Q2", "question": "Quan es va extingir definitivament l'incendi?"}, {"answers": [{"text": "16", "answer_start": 86}], "id": "P_573_C_3438_Q3", "question": "Quin dia es va publicar un comunicat d'alerta?"}, {"answers": [{"text": "que l'extinci\u00f3 total no es donaria per acabada en els terminis previstos i s'allargaria for\u00e7a jornades m\u00e9s", "answer_start": 142}], "id": "P_573_C_3438_Q4", "question": "Qu\u00e8 informava el comunicat d'alerta?"}, {"answers": [{"text": "l'alcalde de Tarragona, el delegat del govern de la Generalitat, el director d'Enpetrol i un representant del Govern Civil", "answer_start": 297}], "id": "P_573_C_3438_Q5", "question": "Qui va participar en l'av\u00eds que es donava en el comunicat d'alerta?"}]}]}, {"title": "Programa San Marco", "paragraphs": [{"context": "El document que per primera vegada estableix els \u00e0mbits de compet\u00e8ncia de les dues nacions d'una manera oficial va ser signat el 31 de maig de 1962 a Ginebra per representants de la Commissione Spaziale Italiana del CNR, el professor Broglio i el cap de la NASA H. L. Dryden. El memor\u00e0ndum d'entesa articulava el programa de cooperaci\u00f3 en tres etapes: la primera consistia en la prova dels instruments cient\u00edfics del sat\u00e8l\u00b7lit, la segona fase en la posada en \u00f2rbita d'un prototip final del complex de Wallops Island, mentre que la tercera fase pretenia llan\u00e7ar un sat\u00e8l\u00b7lit cient\u00edfic amb l'equip necessari per realitzar experiments en l'alta atmosfera i la ionosfera. L'avan\u00e7 del projecte depenia de l'acord mutu entre les parts que es van comprometre a difondre lliurement la informaci\u00f3 obtinguda i de no intercanviar qualsevol quantitat de diners. Aquest memor\u00e0ndum, per\u00f2, no va ser oficialment aprovat pels governs d'It\u00e0lia i els Estats Units, ja que havia de tenir l'aprovaci\u00f3 final del Ministre d'Afers Exteriors i del Departament d'Estat dels EUA.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 339}], "id": "P_296_C_1771_Q1", "question": "En quantes etapes s'articulava el programa de cooperaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "en la prova dels instruments cient\u00edfics del sat\u00e8l\u00b7lit", "answer_start": 373}], "id": "P_296_C_1771_Q2", "question": "?En qu\u00e8 consistia la primera etapa del programa de cooperaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "segona", "answer_start": 431}], "id": "P_296_C_1771_Q3", "question": "A quina fase del programa de cooperaci\u00f3 corresponia la posada en \u00f2rbita d'un prototip final?"}, {"answers": [{"text": "d'It\u00e0lia i els Estats Units", "answer_start": 918}], "id": "P_296_C_1771_Q4", "question": "Quins pa\u00efsos no van aprovar oficialment el memor\u00e0ndum?"}, {"answers": [{"text": "en l'alta atmosfera i la ionosfera", "answer_start": 632}], "id": "P_296_C_1771_Q5", "question": "On es volien realitzar experiments en la tercera fase?"}]}, {"context": "El naixement oficial del projecte es va dur a terme el 7 de setembre de 1962 a Roma, quan el llavors canceller itali\u00e0 Attilio Piccioni i el vicepresident dels EUA Lyndon B. Johnson van signar l'acord.[13] Quan va ser obtinguda la identificaci\u00f3 oficial en l'inici del projecte, el govern itali\u00e0 va aprovar la llei especial n\u00fam. 123 amb un finan\u00e7ament de 4.500 milions de lires, a subdividir en tres anys.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "7 de setembre de 1962", "answer_start": 55}], "id": "P_296_C_1772_Q1", "question": "Quan va n\u00e9ixer oficialment el projecte?"}, {"answers": [{"text": "Roma", "answer_start": 79}], "id": "P_296_C_1772_Q2", "question": "On va n\u00e9ixer oficialment el projecte?"}, {"answers": [{"text": "el llavors canceller itali\u00e0 Attilio Piccioni i el vicepresident dels EUA Lyndon B. Johnson", "answer_start": 90}], "id": "P_296_C_1772_Q3", "question": "Qui va signar l'acord?"}, {"answers": [{"text": "va aprovar la llei especial n\u00fam. 123", "answer_start": 294}], "id": "P_296_C_1772_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer el govern Itali\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 393}], "id": "P_296_C_1772_Q5", "question": "En quants anys s'havia que subdividir els 4.500 milions de lires?"}]}, {"context": "Amb la signatura de l'acord entre els governs d'It\u00e0lia i dels Estats Units va comen\u00e7ar la formaci\u00f3 d'enginyers aeroespacials italians. Entre 1962 i 1964 es van enviar 70 t\u00e8cnics als EUA, que es van repartir entre el Goddard Space Flight Center (GSFC), el Langley Research Center (LRC), el conglomerat Ling-Temco-Vought (LTV) i el complex de la NASA a Wallops Island, amb el prop\u00f2sit que s'especialitzessin en el disseny dels sat\u00e8l\u00b7lits, en el seu muntatge i en l'equilibri dels coets transportadors i les t\u00e8cniques de llan\u00e7ament.[14] A principis de 1963, el CRA es va establir a l'Aeroport d'Urbe amb instal\u00b7lacions per a les simulacions aerodin\u00e0miques i t\u00e8rmiques de les fases de llan\u00e7ament i reentrada. Els laboratoris de Via Salaria estaven equipats per a aquests tipus d'instal\u00b7lacions, que inclo\u00efen un simulador format per una c\u00e0mera de 3 metres de di\u00e0metre, una font solar i un sistema de buit capa\u00e7 d'assolir 10 \u22127 mmHg, un agitador electrodin\u00e0mic capa\u00e7 de generar forces de fins a 50.000 N (a freq\u00fc\u00e8ncies entre 10 i 1.500 Hz) i m\u00e0quines que operaven en horitzontal i en vertical per a l'equilibrat est\u00e0tic i din\u00e0mic dels sat\u00e8l\u00b7lits i les seves c\u00e0rregues.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "70", "answer_start": 167}], "id": "P_296_C_1773_Q1", "question": "Quants t\u00e8cnics italians es van enviar als EUA?"}, {"answers": [{"text": "Wallops Island", "answer_start": 351}], "id": "P_296_C_1773_Q2", "question": "On \u00e9s el complex de la NASA?"}, {"answers": [{"text": "3 metres", "answer_start": 842}], "id": "P_296_C_1773_Q3", "question": "Quin di\u00e0metre t\u00e9 la c\u00e0mera del simulador?"}, {"answers": [{"text": "de fins a 50.000 N", "answer_start": 979}], "id": "P_296_C_1773_Q4", "question": "Quines forces \u00e9s capa\u00e7 de generar l'agitador electrodin\u00e0mic a freq\u00fc\u00e8ncies entre 10 i 1.500 Hz?"}, {"answers": [{"text": "en horitzontal i en vertical", "answer_start": 1058}], "id": "P_296_C_1773_Q5", "question": "Com operaven les m\u00e0quines per a l'equilibrat dels sat\u00e8l\u00b7lits i les seves c\u00e0rregues?"}]}, {"context": "En qualsevol cas, el Projecte San Marco va procedir al llan\u00e7ament del sat\u00e8l\u00b7lit San Marco 3 el 28 d'abril de 1971 a les 7:32 UTC.[30] Els experiments italians sobre densitat atmosf\u00e8rica es van integrar, per primera vegada, a dos m\u00e9s dels experiments dels Estats Units: el primer tenia la intenci\u00f3 d'estudiar la composici\u00f3 qu\u00edmica de l'atmosfera superior, i es va muntar al Goddard Space Flight Center (GSFC). El segon experiment, realitzat a trav\u00e9s de la cooperaci\u00f3 del GSFC i la Universitat de Michigan, va ser dissenyat per mesurar la temperatura de les mol\u00e8cules i la distribuci\u00f3 del nitrogen. Mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 de les dades obtingudes va ser possible mesurar amb precisi\u00f3 la temperatura cin\u00e8tica de l'atmosfera entre 200 i 400 km d'altura.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "28 d'abril de 1971 a les 7:32", "answer_start": 95}], "id": "P_296_C_1774_Q1", "question": "Quan es va procedir al llan\u00e7ament del sat\u00e8l\u00b7lit San Marco 3?"}, {"answers": [{"text": "densitat atmosf\u00e8rica", "answer_start": 165}], "id": "P_296_C_1774_Q2", "question": "Sobre qu\u00e8 tractaven els experiments italians?"}, {"answers": [{"text": "a dos m\u00e9s dels experiments dels Estats Units", "answer_start": 223}], "id": "P_296_C_1774_Q3", "question": "On es van integrar els experiments italians sobre densitat atmosf\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "per mesurar la temperatura de les mol\u00e8cules i la distribuci\u00f3 del nitrogen", "answer_start": 522}], "id": "P_296_C_1774_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 va ser dissenyat el segon experiment dels Estats Units?"}, {"answers": [{"text": "Mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 de les dades obtingudes", "answer_start": 597}], "id": "P_296_C_1774_Q5", "question": "Com va ser possible mesurar la temperatura cin\u00e8tica de l'atmosfera entre 200 i 400 km d'altura?"}]}, {"context": "El 1974 va resultar ser un any de grans canvis per a les activitats espacials italianes. La llei n\u00fam. 388 del 2 d'agost i la llei n\u00fam. 390 del 6 d'agost de 1974 va transferir al Ministre pel Coordinament de la Recerca Cient\u00edfica i Tecnol\u00f2gica la tasca de presentar al Parlament els informes sobre el Piano Spaziale Nazionale. En aquest per\u00edode es va fer evident el pas a segon pla del projecte San Marco davant dels programes espacials m\u00e9s recents, amb la distribuci\u00f3 dels fons assignats per a la investigaci\u00f3 espacial (a trav\u00e9s de l'esmentada llei n\u00fam. 388). La Universitat La Sapienza va rebre finan\u00e7ament per valor de 6.650 milions de lires destinat a la continuaci\u00f3 del Projecte i dividit en tres exercicis financers.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "els informes sobre el Piano Spaziale Nazionale", "answer_start": 278}], "id": "P_296_C_1775_Q1", "question": "Quins informes havia de transmetre el Ministre pel Coordinament de la Recerca Cient\u00edfica i Tecnol\u00f2gica?"}, {"answers": [{"text": "al Parlament", "answer_start": 265}], "id": "P_296_C_1775_Q2", "question": "A qui havia de presentar el Ministre pel Coordinament de la Recerca Cient\u00edfica i Tecnol\u00f2gica els informes sobre el Piano Spaziale Nazionale?"}, {"answers": [{"text": "San Marco", "answer_start": 394}], "id": "P_296_C_1775_Q3", "question": "Quin projecte va passar a segon pla?"}, {"answers": [{"text": "Universitat La Sapienza", "answer_start": 563}], "id": "P_296_C_1775_Q4", "question": "Quina Universitat va rebre finan\u00e7ament per valor de 6.650 milions de lires?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 696}], "id": "P_296_C_1775_Q5", "question": "En quants exercicis financers estava dividit el finan\u00e7ament que va rebre la Universitat La Sapienza?"}]}, {"context": "A data de 2017, tot i que el Centro di Ricerca no havia participat en el llan\u00e7ament de sat\u00e8l\u00b7lits des de 1988, tenia dos macroprojectes en curs. El primer tenia l'objectiu de desenvolupar programari per al processament i la informaci\u00f3 de les imatges obtingudes per sat\u00e8l\u00b7lit.[43] El segon se centrava en la creaci\u00f3 d'un sistema d'avi\u00f2nica adequat per a un microsat\u00e8l\u00b7lit de baix cost i realitzable en instal\u00b7lacions com un laboratori de la universitat.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "des de 1988", "answer_start": 98}], "id": "P_296_C_1776_Q1", "question": "Des de quan no havia participat el Centro di Ricerca en el llan\u00e7ament de sat\u00e8l\u00b7lits?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 117}], "id": "P_296_C_1776_Q2", "question": "Quants macroprojectes tenia en curs el Centro di Ricerca l'any 2017?"}, {"answers": [{"text": "en instal\u00b7lacions com un laboratori de la universitat", "answer_start": 398}], "id": "P_296_C_1776_Q3", "question": "On es podia realitzar el segon macroprojecte?"}, {"answers": [{"text": "de baix cost", "answer_start": 371}], "id": "P_296_C_1776_Q4", "question": "Com havia de ser el sistema d'avi\u00f2nica del segon macroprojecte?"}, {"answers": [{"text": "per a un microsat\u00e8l\u00b7lit", "answer_start": 347}], "id": "P_296_C_1776_Q5", "question": "Per a qui era adequat el sistema d'avi\u00f2nica del segon macroprojecte?"}]}]}, {"title": "David (Donatello)", "paragraphs": [{"context": "Aix\u00ed doncs, David es va dirigir cap on era Goliat. Inicialment anava vestit amb una armadura per\u00f2, com que li era massa pesant i perdia capacitat de moviment, se la va treure. Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc palets[13] i va arribar al camp de batalla amb la seva fona a la m\u00e0 com a \u00fanica arma. Goliat se'n va riure de David perqu\u00e8 era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor va col\u00b7locar un palet a la fona, va comen\u00e7ar a fer-la girar i va llan\u00e7ar el projectil contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra; llavors, David va anar r\u00e0pidament cap a Goliat, va desembeinar-li l'espasa i li va tallar el cap.", "qas": [{"answers": [{"text": "cap on era Goliat", "answer_start": 32}], "id": "P_347_C_2077_Q1", "question": "Cap on va anar David?"}, {"answers": [{"text": "amb una armadura", "answer_start": 76}], "id": "P_347_C_2077_Q2", "question": "Com anava vestit David inicialment?"}, {"answers": [{"text": "cinc palets", "answer_start": 220}], "id": "P_347_C_2077_Q3", "question": "Qu\u00e8 va agafar David d'un torrent proper?"}, {"answers": [{"text": "la seva fona", "answer_start": 272}], "id": "P_347_C_2077_Q4", "question": "Quina era l'\u00fanica arma de David?"}, {"answers": [{"text": "a la m\u00e0", "answer_start": 285}], "id": "P_347_C_2077_Q5", "question": "On duia la fona David?"}]}, {"context": "Al llarg del segle XV va apar\u00e8ixer a It\u00e0lia el per\u00edode anomenat el quattrocento o el rinascimento dell'antichit\u00e0, moviment art\u00edstic que evolucion\u00e0 les t\u00e8cniques de la pintura, especialment el dibuix. En el quattrocento s'utilitz\u00e0 la perspectiva com a mitj\u00e0 per aconseguir una major exactitud en l'expressi\u00f3 de la realitat des d'un determinat punt de vista,[5] i es perfeccion\u00e0 la t\u00e8cnica a l'oli. L'arquitectura va inspirar-se en les maneres de l'art grec, amb unes l\u00ednies m\u00e9s pures i amb c\u00e0nons d'una gran harmonia; igualment, a l'escultura, es pot observar un retorn a la imitaci\u00f3 de la figura cl\u00e0ssica, amb l'anatomia com a centre d'atenci\u00f3, i cercant la perfecci\u00f3 del cos hum\u00e0. Grans artistes, com els arquitectes Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti, els pintors Masaccio, Sandro Botticelli, Filippo Lippi, Piero della Francesca i els escultors Ghiberti o Donatello, van contribuir a l'esplendor de l'art d'aquesta \u00e8poca.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al llarg del segle XV", "answer_start": 0}], "id": "P_347_C_2079_Q1", "question": "Quan va apar\u00e8ixer a It\u00e0lia el quattrocento?"}, {"answers": [{"text": "el rinascimento dell'antichit\u00e0", "answer_start": 82}], "id": "P_347_C_2079_Q2", "question": "Com es coneix tamb\u00e9 al quattrocento?"}, {"answers": [{"text": "evolucion\u00e0 les t\u00e8cniques de la pintura", "answer_start": 136}], "id": "P_347_C_2079_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer el quattrocento?"}, {"answers": [{"text": "en les maneres de l'art grec", "answer_start": 427}], "id": "P_347_C_2079_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 va inspirar-se l'arquitectura del quattrocento?"}, {"answers": [{"text": "un retorn a la imitaci\u00f3 de la figura cl\u00e0ssica", "answer_start": 559}], "id": "P_347_C_2079_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'observa en l'escultura del quattrocento?"}]}]}, {"title": "Proc\u00e9s de Reorganitzaci\u00f3 Nacional", "paragraphs": [{"context": "Durant la guerra, el govern va excitar el xovinisme nacionalista de la poblaci\u00f3[101] amb una campanya medi\u00e0tica[106] destinada a alimentar el triomfalisme de la poblaci\u00f3 i a difondre informacions falses en relaci\u00f3 al desenvolupament de la guerra. Les portades de les publicacions m\u00e9s importants publicaven frases com ESTAMOS GANANDO, \u00a1SEGUIMOS GANANDO! o ESTAMOS DESTRUYENDO LA FLOTA BRIT\u00c1NICA (Revista Gente) o EUFORIA POPULAR POR LA RECUPERACI\u00d3N DE LAS MALVINAS (Diari Clar\u00edn) o BASTA, PIRATAS: SI NOS ATACAN: \u00a1VAN A LA LONA! (Cr\u00f3nica). Els canals de televisi\u00f3, monopoli de l'Estat, tamb\u00e9 van participar en la campanya medi\u00e0tica. Personalitats de tots els camps van donar suport a la invasi\u00f3 en diverses entrevistes televisives.[107] El canal 7 de l'Argentina va transmetre tant les not\u00edcies de la guerra, mitjan\u00e7ant l'informatiu 60 minutos (a c\u00e0rrec de Carlos G\u00f3mez Fuentes) com un programa especial, 24 horas por Malvinas,[108] destinat a recaptar fons de tot tipus (joies, abrics de pell, diners, etc.) per l'anomenat Fondo Patri\u00f3tico (Decret 753/82)[109] un fons especial que suposadament estaria destinat a finan\u00e7ar les operacions, per\u00f2 que al cap i a la fi mai no es va saber sense dubtes on va anar a parar.[110]", "qas": [{"answers": [{"text": "el xovinisme nacionalista", "answer_start": 39}], "id": "P_204_C_1219_Q1", "question": "Qu\u00e8 va excitar el govern?"}, {"answers": [{"text": "amb una campanya medi\u00e0tica", "answer_start": 85}], "id": "P_204_C_1219_Q2", "question": "Com ho va fer?"}, {"answers": [{"text": "falses", "answer_start": 196}], "id": "P_204_C_1219_Q3", "question": "Quines informacions volien difondre?"}, {"answers": [{"text": "Els canals de televisi\u00f3", "answer_start": 539}], "id": "P_204_C_1219_Q4", "question": "Qui va participar tamb\u00e9 en la campanya medi\u00e0tica?"}, {"answers": [{"text": "a la invasi\u00f3", "answer_start": 681}], "id": "P_204_C_1219_Q5", "question": "A qu\u00e8 van donar suport les personalitats?"}]}, {"context": "Finalment, i despr\u00e9s d'una execuci\u00f3 plena d'errors de tota classe,[16] l'Argentina va signar la rendici\u00f3 el 14 de juny del mateix any. Del costat argent\u00ed, van morir aproximadament uns 700 combatents i 1.300 van resultar ferits.[101] L'ex\u00e8rcit brit\u00e0nic va sofrir p\u00e8rdues molt menors, encara que m\u00e9s de 200 combatents van perdre la vida,[111] i quasi 800 ferits.[107]", "qas": [{"answers": [{"text": "plena d'errors", "answer_start": 36}], "id": "P_204_C_1220_Q1", "question": "Com va ser l'execuci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "l'Argentina", "answer_start": 71}], "id": "P_204_C_1220_Q2", "question": "Qui va signar la rendici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "14 de juny", "answer_start": 108}], "id": "P_204_C_1220_Q3", "question": "Quan la va signar?"}, {"answers": [{"text": "700", "answer_start": 184}], "id": "P_204_C_1220_Q4", "question": "Quants combatents argentins van morir?"}, {"answers": [{"text": "800", "answer_start": 349}], "id": "P_204_C_1220_Q5", "question": "Quants soldats brit\u00e0nics van ser ferits?"}]}, {"context": "Es coneix per conflicte del Beagle les difer\u00e8ncies entre l'Argentina i Xile sobre la sobirania d'aig\u00fces oce\u00e0niques, illes i terres al canal de Beagle i Terra del Foc. Aquest conflicte, que t\u00e9 les seves arrels en el segle xix, va arribar el 1978 (governs de Videla i de Pinochet) al seu m\u00e0xim nivell de tensi\u00f3,[93] quan l'Argentina no accept\u00e0 la decisi\u00f3 de l'arbitratge de la reina d'Anglaterra, Elisabet II, amb implicacions molt greus per als interessos argentins a la zona. Aquesta situaci\u00f3 va generar una s\u00e8rie de mobilitzacions a la frontera i fins i tot un intent d'invasi\u00f3 per part de l'Argentina[94] (l\u2019Operaci\u00f3n Soberan\u00eda,[95] \"Operaci\u00f3 Sobirania\" en catal\u00e0) que preveia envair les ciutats m\u00e9s importants de Xile, inclosa la seva capital, Santiago de Xile.[96]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Argentina i Xile", "answer_start": 57}], "id": "P_204_C_1221_Q1", "question": "Qui t\u00e9 difer\u00e8ncies sobre la sobirania d'aig\u00fces?"}, {"answers": [{"text": "segle xix", "answer_start": 215}], "id": "P_204_C_1221_Q2", "question": "Quan t\u00e9 les arrels aquest conflicte?"}, {"answers": [{"text": "1978", "answer_start": 240}], "id": "P_204_C_1221_Q3", "question": "Quan va arribar al m\u00e0xim nivell de tensi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "del Beagle", "answer_start": 24}], "id": "P_204_C_1221_Q4", "question": "Com es coneix el conflicte?"}, {"answers": [{"text": "l'arbitratge de la reina d'Anglaterra", "answer_start": 356}], "id": "P_204_C_1221_Q5", "question": "Qu\u00e8 no va acceptar l'Argentina?"}]}, {"context": "En l'\u00e0mbit econ\u00f2mic, van nomenar com a ministre a Jos\u00e9 Alfredo Mart\u00ednez de Hoz, descendent d'una adinerada fam\u00edlia ramadera i n\u00e9t del fundador de la Sociedad Rural Argentina.[57] Va romandre al c\u00e0rrec des de 1976 fins al 1981 (la quasi totalitat del Proceso, que acab\u00e0 dos anys despr\u00e9s, el 1983). Durant la seva gesti\u00f3, i fruit d'una pol\u00edtica de lliure importaci\u00f3 de productes, les petites i mitjanes empreses argentines van acabar redu\u00efdes a una tercera part de les que hi eren.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jos\u00e9 Alfredo Mart\u00ednez de Hoz", "answer_start": 50}], "id": "P_204_C_1223_Q1", "question": "Qui va ser anomenat ministre d'economia?"}, {"answers": [{"text": "d'una adinerada fam\u00edlia ramadera", "answer_start": 91}], "id": "P_204_C_1223_Q2", "question": "De qui era descendent?"}, {"answers": [{"text": "la Sociedad Rural Argentina", "answer_start": 146}], "id": "P_204_C_1223_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fundar el seu avi?"}, {"answers": [{"text": "des de 1976 fins al 1981", "answer_start": 201}], "id": "P_204_C_1223_Q4", "question": "Quan va romandre al c\u00e0rrec?"}, {"answers": [{"text": "a una tercera part", "answer_start": 441}], "id": "P_204_C_1223_Q5", "question": "Com es van reduir les empreses argentines?"}]}, {"context": "Les diferents juntes militars van estar en el poder des del 1976 fins al 1980. La primera Junta Militar va ser conformada, com totes les seg\u00fcents, per un representant de cada for\u00e7a (ex\u00e8rcit de terra, for\u00e7a a\u00e8ria, armada) estant el representant de l'ex\u00e8rcit, Jorge Rafael Videla, el cap de govern. Els altres integrants del triumvirat van ser Emilio Eduardo Massera (armada) i Orlando Ram\u00f3n Agosti (for\u00e7a a\u00e8ria).[56]", "qas": [{"answers": [{"text": "des del 1976 fins al 1980", "answer_start": 52}], "id": "P_204_C_1224_Q1", "question": "Quan van estar al poder les diferents juntes militars?"}, {"answers": [{"text": "per un representant de cada for\u00e7a", "answer_start": 147}], "id": "P_204_C_1224_Q2", "question": "Com estaven conformades?"}, {"answers": [{"text": "ex\u00e8rcit de terra, for\u00e7a a\u00e8ria, armada", "answer_start": 182}], "id": "P_204_C_1224_Q3", "question": "Quines s\u00f3n les tres forces?"}, {"answers": [{"text": "Jorge Rafael Videla", "answer_start": 258}], "id": "P_204_C_1224_Q4", "question": "Qui va ser el representant de l'exercit en la primera Junta Militar?"}]}]}, {"title": "Tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3", "paragraphs": [{"context": "Tornant a l'educaci\u00f3, aquesta ha de replantejar els seus objectius, metes, pedagogies i did\u00e0ctiques. Les mateixes forces tecnol\u00f2giques que faran tan necessari l'aprenentatge, el faran agradable i pr\u00e0ctic. Actualment les escoles, com altres institucions, estan reinventant-se al voltant de les oportunitats obertes per la tecnologia de la informaci\u00f3. Les xarxes educatives virtuals s'estan transformant en les noves unitats b\u00e0siques del sistema educatiu, que inclouen el disseny i la construcci\u00f3 de nous escenaris educatius, l'elaboraci\u00f3 d'instruments educatius electr\u00f2nics i la formaci\u00f3 d'educadors especialitzats en l'ensenyan\u00e7a en un nou espai social.", "qas": [{"answers": [{"text": "replantejar els seus objectius, metes, pedagogies i did\u00e0ctiques", "answer_start": 36}], "id": "P_16_C_91_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha de fer l'educaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "reinventant-se", "answer_start": 260}], "id": "P_16_C_91_Q2", "question": "Qu\u00e8 estan fent escoles i altres institucions?"}, {"answers": [{"text": "oportunitats", "answer_start": 293}], "id": "P_16_C_91_Q3", "question": "Qu\u00e8 ens obre la tecnologia de la informaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Les xarxes educatives virtuals", "answer_start": 350}], "id": "P_16_C_91_Q4", "question": "Quines s\u00f3n les noves unitats del sistema educatiu?"}]}, {"context": "La invenci\u00f3 de la televisi\u00f3 \u00e9s bastant recent comparat amb la humanitat, ja que es va crear al segle xx, el qual va ser creada per l'inventor John Logie Baird. Per\u00f2 si mirem des d'un punt de vista m\u00e9s general, la televisi\u00f3 no podria haver estat inventada si no hi hagu\u00e9s diversos invents abans que aquest. L'invent que va donar el primer pas a la invenci\u00f3 de la televisi\u00f3 es remunta fins a Galileo Galilei, ja que el telescopi fou essencial per la invenci\u00f3 de la televisi\u00f3. Un altre invent important per a la invenci\u00f3 de la televisi\u00f3 fou disc Nipkow. I l'invent clau fou l'iconoscopi. Dit aix\u00ed potser el funcionament de la televisi\u00f3 sembla molt m\u00e9s simple del que sembla, per\u00f2 en realitat des de la gravaci\u00f3 fins a arribar a la pantalla del televisor, \u00e9s un dif\u00edcil i llarg progr\u00e9s. El televisor fou un dels aparells imprescindibles per a la llar dom\u00e8stica i encara ho segueix sent. I \u00e9s des de nom\u00e9s l'any 1930 que va entrar al mercat. Actualment quasi totes les llars tenen una. Des de la seva creaci\u00f3, el m\u00f3n de la informaci\u00f3 ha evolucionant incre\u00efblement, fins a arribar a un punt en la qual pots arribar a saber qualsevol cosa rellevant que passi a l'altre punt del planeta. Encara l'evoluci\u00f3 de les TIC, hi ha moltes llars que segueixen preferint la TV a utilitzar Internet o altre m\u00e8tode d'obtenci\u00f3 d'informaci\u00f3. La televisi\u00f3 t\u00e8cnicament no ha evolucionat res en el seu funcionament com a aparell electr\u00f2nic, ja que el seu m\u00e8tode de transmissi\u00f3 d'imatges en moviment, per\u00f2 en canvi els seus components han anant evolucionant sense parar, des d'un televisor amb pantalla petita i sense color, fins a un televisor de plasma gegant amb color i imatges en HD.", "qas": [{"answers": [{"text": "al segle xx", "answer_start": 92}], "id": "P_16_C_92_Q1", "question": "Quan es va crear la televisi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "John Logie Baird", "answer_start": 142}], "id": "P_16_C_92_Q2", "question": "Qui la va inventar?"}, {"answers": [{"text": "telescopi", "answer_start": 417}], "id": "P_16_C_92_Q3", "question": "Quin altre invent va ser essencial per la invenci\u00f3 de la televisi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "l'iconoscopi", "answer_start": 571}], "id": "P_16_C_92_Q4", "question": "Quin fou l'invent clau que va permetre la invenci\u00f3 de la televisi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "1930", "answer_start": 907}], "id": "P_16_C_92_Q5", "question": "Quin any va entrar al mercat la televisi\u00f3?"}]}, {"context": "En gaireb\u00e9 tots els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea, el grau de disponibilitat de llars amb l\u00ednia telef\u00f2nica \u00e9s molt alt, excepte a \u00c0ustria, Finl\u00e0ndia i Portugal. En aquests pa\u00efsos \u00e9s molt fort l'efecte de substituci\u00f3 de la l\u00ednia fixa per una de m\u00f2bil.[20] De tota manera, a Espanya, l'acc\u00e9s a Internet per la xarxa telef\u00f2nica b\u00e0sica (banda estreta) pr\u00e0cticament ha desaparegut. El 2003 la meitat de les connexions a Internet eren de banda estreta. En l'actualitat, el 97% dels accessos a Internet s\u00f3n ja per Banda Ampla. Gaireb\u00e9 el 95% \u00e9s superior o igual a 1 Mbps.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "pr\u00e0cticament ha desaparegut", "answer_start": 344}], "id": "P_16_C_93_Q2", "question": "Actualment hi ha connexions de banda estreta?"}, {"answers": [{"text": "m\u00f2bil", "answer_start": 240}], "id": "P_16_C_93_Q3", "question": "Per quina l\u00ednia substitueixen, en gran mesura, a \u00c0ustria, Finl\u00e0ndia i Portugal la l\u00ednia fixa?"}, {"answers": [{"text": "Ampla", "answer_start": 509}], "id": "P_16_C_93_Q4", "question": "En l'actualitat quina banda predomina?"}, {"answers": [{"text": "superior o igual a 1 Mbps", "answer_start": 534}], "id": "P_16_C_93_Q5", "question": "Quina velocitat \u00e9s majorit\u00e0ria?"}]}, {"context": "Durant l'any 2008 s'ha assistit al naixement del concepte del netPC, netbook o subnotebook que t\u00e9 el seu origen en la iniciativa OLPC (One Laptop per Child, Un ordinador per a cada nen) propulsada pel guru Nicholas Negroponte a fi de fer accessible la Societat de la Informaci\u00f3 als nens del Tercer M\u00f3n mitjan\u00e7ant la fabricaci\u00f3 d'un ordinador de baix cost. El seu desenvolupament ha perm\u00e8s dues coses: tecnologies d'equips a un cost molt inferior al tradicional i incentivaci\u00f3 els fabricants per intentar capturar un mercat incipient i d'enorme abast potencial. Seguint aquest concepte, els fabricants porten desenvolupant en els \u00faltims anys diversos models en aquesta l\u00ednia. Aquesta nova categoria d'equips, petits ordinadors port\u00e0tils que incorporen tots els elements b\u00e0sics d'un ordinador cl\u00e0ssic per\u00f2 amb mides notablement m\u00e9s petites i el que \u00e9s m\u00e9s important, un preu bastant inferior. El precursor ha estat l'Eee PC d'Asus,[48] que ha estat l'\u00fanic d'aquests dispositius disponible en el mercat, tot i que durant la segona meitat de 2008 s'ha produ\u00eft una aut\u00e8ntica allau d'ordinadors en aquest segment de m\u00faltiples fabricants.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "fer accessible la Societat de la Informaci\u00f3 als nens del Tercer M\u00f3n", "answer_start": 234}], "id": "P_16_C_95_Q1", "question": "Qu\u00e8 busca la iniciativa OLPC ( Un ordinador per a cada nen)?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant la fabricaci\u00f3 d'un ordinador de baix cost", "answer_start": 302}], "id": "P_16_C_95_Q2", "question": "Com volen aconseguir l'objectiu?"}, {"answers": [{"text": "Nicholas Negroponte", "answer_start": 206}], "id": "P_16_C_95_Q3", "question": "Qui propulsa la iniciativa?"}, {"answers": [{"text": "tots els elements b\u00e0sics d'un ordinador cl\u00e0ssic", "answer_start": 751}], "id": "P_16_C_95_Q4", "question": "Qu\u00e8 incorporen aquests petits ordinadors port\u00e0tils?"}, {"answers": [{"text": "l'Eee PC d'Asus", "answer_start": 913}], "id": "P_16_C_95_Q5", "question": "Quin \u00e9s el precursor d'aquest tipus d'ordinadors?"}]}, {"context": "La ind\u00fastria de l'entreteniment ha canviat. L'escenari tradicional on m\u00fasica i cinema encap\u00e7alaven ha canviat i ara dominen els videojocs. Sobretot la consola, utilitzant principalment jocs fora de l\u00ednia. Hi ha una tend\u00e8ncia a fer servir cada cop menys l'ordinador personal com a plataforma de jocs. Malgrat la crisi econ\u00f2mica, hi ha un augment en el volum de vendes de jocs i consoles.[81]", "qas": [{"answers": [{"text": "videojocs", "answer_start": 128}], "id": "P_16_C_96_Q1", "question": "Qu\u00e8 domina la ind\u00fastria de l'entreteniment?"}, {"answers": [{"text": "m\u00fasica i cinema", "answer_start": 70}], "id": "P_16_C_96_Q2", "question": "Qu\u00e8 encap\u00e7alava l'escenari tradicional de l'entreteniment?"}, {"answers": [{"text": "fora de l\u00ednia", "answer_start": 190}], "id": "P_16_C_96_Q3", "question": "Quins jocs s'utilitzen principalment?"}, {"answers": [{"text": "l'ordinador personal", "answer_start": 253}], "id": "P_16_C_96_Q4", "question": "Quina plataforma de jocs cada cop es fa servir menys?"}, {"answers": [{"text": "jocs i consoles", "answer_start": 370}], "id": "P_16_C_96_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha augmentat el volum de vendes?"}]}]}, {"title": "Drag\u00f3 lleopard", "paragraphs": [{"context": "Posseeix l'\u00f2rgan de Jacobson, un \u00f2rgan auxiliar del sentit de l'olfacte. Es localitza al v\u00f2mer, entre el nas i la boca. Les neurones sensorials dins d'aquest l'\u00f2rgan detecten diferents compostos qu\u00edmics, habitualment grans mol\u00e8cules. Aix\u00f2 li permet a trav\u00e9s del seu llenguatge, captar les part\u00edcules oloroses i analitzar el seu entorn. Per tant, \u00e9s capa\u00e7 de recon\u00e8ixer la presa o el sexe dels seus cong\u00e8neres.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'\u00f2rgan de Jacobson", "answer_start": 9}], "id": "P_334_C_1999_Q1", "question": "Quin \u00f2rgan posseeix?"}, {"answers": [{"text": "del sentit de l'olfacte", "answer_start": 48}], "id": "P_334_C_1999_Q2", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s l'\u00f2rgan de Jacobson?"}, {"answers": [{"text": "al v\u00f2mer, entre el nas i la boca", "answer_start": 86}], "id": "P_334_C_1999_Q3", "question": "On es localitza l'\u00f2rgan de Jacobson?"}, {"answers": [{"text": "diferents compostos qu\u00edmics", "answer_start": 175}], "id": "P_334_C_1999_Q4", "question": "Qu\u00e8 detecten les neurones de l'\u00f2rgan de Jacobson?"}, {"answers": [{"text": "captar les part\u00edcules oloroses i analitzar el seu entorn", "answer_start": 278}], "id": "P_334_C_1999_Q5", "question": "Qu\u00e8 li permet fer l'\u00f2rgan de Jacobson?"}]}, {"context": "El sexe dels dragons lleopard \u00e9s determinat per la temperatura. Certes investigacions mostren que amb temperatures baixes (entre 26 i 30 \u00b0C) neixen femelles, mentre que amb temperatures m\u00e9s altes (entre 34 i 35 \u00b0C) neixen mascles. Amb temperatures mitjanes (entre 31 i 33 \u00b0C) en poden n\u00e9ixer d'ambd\u00f3s sexes, per\u00f2 les femelles nascudes dins d'aquest barem t\u00e8rmic poden tenir les hormones i la conducta alterades; amb temperatures m\u00e9s altes, tanmateix, tamb\u00e9 poden n\u00e9ixer femelles, per\u00f2 s\u00f3n m\u00e9s agressives i est\u00e8rils, \u00e9s a dir, que no seran capaces de reproduir-se. Hom anomena aquests individus \"femelles calentes\".[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "per la temperatura", "answer_start": 44}], "id": "P_334_C_2000_Q1", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s determinat el sexe dels dragons lleopard?"}, {"answers": [{"text": "mascles", "answer_start": 222}], "id": "P_334_C_2000_Q3", "question": "Quin sexe tenen al n\u00e9ixer els dragons lleopard amb temperatures altes?"}, {"answers": [{"text": "en poden n\u00e9ixer d'ambd\u00f3s sexes", "answer_start": 276}], "id": "P_334_C_2000_Q4", "question": "Quin sexe tenen al n\u00e9ixer els dragons lleopard amb temperatures mitjanes?"}, {"answers": [{"text": "femelles calentes", "answer_start": 595}], "id": "P_334_C_2000_Q5", "question": "Com es diuen les femelles de dragons lleopard nascudes amb temperatures m\u00e9s altes?"}]}, {"context": "El drag\u00f3 lleopard (Eublepharis macularius) \u00e9s una esp\u00e8cie de saur\u00f2psid (r\u00e8ptil) escat\u00f3s de la fam\u00edlia dels eublef\u00e0rids, nocturn i terrestre, propi dels deserts del sud de l'Afganistan, del Pakistan i de les zones nord-occidentals de l'\u00cdndia.[1] \u00c9s una esp\u00e8cie pr\u00e0cticament insect\u00edvora i generalment d'un color groc amb taques negres, d'aqu\u00ed el seu nom, per l'esquena i el cap, l'abdomen \u00e9s de color blanc,  fa entre 20 i 25 cm, sent el mascle una mica m\u00e9s gran. A difer\u00e8ncia de la majoria de dragons, el drag\u00f3 lleopard posse\u00efx parpelles.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "una esp\u00e8cie de saur\u00f2psid", "answer_start": 46}], "id": "P_334_C_2001_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el drag\u00f3 lleopard?"}, {"answers": [{"text": "dels eublef\u00e0rids", "answer_start": 102}], "id": "P_334_C_2001_Q2", "question": "De quina fam\u00edlia s\u00f3n els dragons lleopard?"}, {"answers": [{"text": "generalment d'un color groc amb taques negres", "answer_start": 287}], "id": "P_334_C_2001_Q3", "question": "Com \u00e9s l'esp\u00e8cie de dragons lleopard?"}, {"answers": [{"text": "blanc", "answer_start": 399}], "id": "P_334_C_2001_Q4", "question": "De quin color \u00e9s l'abdomen dels dragons lleopard?"}, {"answers": [{"text": "entre 20 i 25 cm", "answer_start": 410}], "id": "P_334_C_2001_Q5", "question": "Quant mesuren els dragons lleopard?"}]}, {"context": "Com que els dragons lleopard no s\u00f3n capa\u00e7os per enfilar-se per les parets, l'al\u00e7ada del terrari no \u00e9s molt important, no obstant no ha de fer menys de 30cm, en part pel muntatge i el sistema d'il\u00b7luminaci\u00f3. Quant a la base per un sol drag\u00f3 la mida est\u00e0ndard \u00e9s aproximadament de 40x60cm i per un petit grup (3-4) de 60x80cm. La parella ha d'estar formada per dues femelles o per un mascle i una femella, ja que s\u00f3n animals territorials i tenir dos mascles en un espai tan petit pot comportar problemes.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "capa\u00e7os per enfilar-se per les parets", "answer_start": 36}], "id": "P_334_C_2003_Q1", "question": "Qu\u00e8 no s\u00f3n capa\u00e7os de fer els dragons lleopard?"}, {"answers": [{"text": "no ha de fer menys de 30cm", "answer_start": 129}], "id": "P_334_C_2003_Q2", "question": "Quina al\u00e7ada ha de tenir un terrari per a dragons lleopard?"}, {"answers": [{"text": "aproximadament de 40x60cm", "answer_start": 261}], "id": "P_334_C_2003_Q3", "question": "Quina mida ha de tenir la base del terrari per un drag\u00f3 lleopard?"}, {"answers": [{"text": "per dues femelles o per un mascle i una femella", "answer_start": 355}], "id": "P_334_C_2003_Q4", "question": "Per qui ha d'estar formada la parella que convisqui en un terrari?"}, {"answers": [{"text": "problemes", "answer_start": 492}], "id": "P_334_C_2003_Q5", "question": "Qu\u00e8 pot comportar tenir dos macles de drag\u00f3 lleopard en un espai petit?"}]}, {"context": "El drag\u00f3 lleopard es pot confondre f\u00e0cilment amb altres esp\u00e8cies del g\u00e8nere Eublepharis: Eublepharis angramainyu, Eublepharis fuscus, Eublepharis hardwickii i Eublepharis turcmenicus. De fet, aquests taxons s\u00f3n morfol\u00f2gicament tan propers que les barreres entre aquestes esp\u00e8cies s\u00f3n encara objecte de debat en la comunitat cient\u00edfica. Per tant, la millor manera de diferenciar aquestes esp\u00e8cies \u00e9s con\u00e8ixer el seu lloc d'observaci\u00f3.[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "propers", "answer_start": 231}], "id": "P_334_C_2004_Q2", "question": "Com s\u00f3n els taxons entre aquestes esp\u00e8cies d'Eublepharis?"}, {"answers": [{"text": "les barreres entre aquestes esp\u00e8cies", "answer_start": 243}], "id": "P_334_C_2004_Q3", "question": "Qu\u00e8 es objecte de debat en la comunitat cient\u00edfica sobre aquestes esp\u00e8cies?"}, {"answers": [{"text": "con\u00e8ixer el seu lloc d'observaci\u00f3", "answer_start": 399}], "id": "P_334_C_2004_Q4", "question": "Quina \u00e9s la millor manera de diferenciar aquestes esp\u00e8cies?"}]}]}, {"title": "Retaule de Sant Vicen\u00e7 de Sarri\u00e0", "paragraphs": [{"context": "Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor g\u00f2tic catal\u00e0 amb un estil que va evolucionar del g\u00f2tic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formaci\u00f3 es va realitzar entre Val\u00e8ncia, Tarragona i Barcelona, si b\u00e9 no es descarta que pogu\u00e9s haver visitat Sardenya o N\u00e0pols, que formaven part de la Corona d'Arag\u00f3. Va desenvolupar la seva m\u00e0xima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pr\u00e0cticament va monopolitzar la realitzaci\u00f3 de retaules a Catalunya durant la segona meitat del segle xv, un cop morts Bernat Martorell i Llu\u00eds Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i tamb\u00e9 membres de la fam\u00edlia Verg\u00f3s amb qui va mantenir una estreta relaci\u00f3 personal i que s\u00f3n considerats coautors d'aquest retaule. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destru\u00eft les esgl\u00e9sies que les contenien i la majoria d'obres conservades s\u00f3n panells de retaules que han estat desmuntats.", "qas": [{"answers": [{"text": "un pintor g\u00f2tic catal\u00e0", "answer_start": 47}], "id": "P_270_C_1615_Q1", "question": "Qui fou Jaume Huguet?"}, {"answers": [{"text": "del g\u00f2tic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca", "answer_start": 102}], "id": "P_270_C_1615_Q2", "question": "Com va evolucionar l'estil de Jaume Huguet?"}, {"answers": [{"text": "a Barcelona", "answer_start": 407}], "id": "P_270_C_1615_Q3", "question": "On va desenvolupar la seva m\u00e0xima activitat a partir de 1448?"}, {"answers": [{"text": "els seus deixebles i tamb\u00e9 membres de la fam\u00edlia Verg\u00f3s", "answer_start": 643}], "id": "P_270_C_1615_Q4", "question": "A qui va incorporar Jaume Huguet al seu taller?"}, {"answers": [{"text": "s'ha perdut en revoltes que han destru\u00eft les esgl\u00e9sies que les contenien", "answer_start": 832}], "id": "P_270_C_1615_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha passat amb una gran part de la seva obra?"}]}, {"context": "De fet, la part del treball que Jaume Huguet havia fet no la va arribar a cobrar completament i despr\u00e9s de la mort de l'artista, la seva v\u00eddua Joana Baruta, reclamava el que segons ella se li devia per la feina feta. El 4 de maig de 1493 la v\u00eddua i els feligresos de Sarri\u00e0 varen designar un arbitratge. Les difer\u00e8ncies varen continuar i la reclamaci\u00f3 la va continuar Eul\u00e0lia Huguet, filla del pintor, sense arribar a cap acord. Aix\u00f2 explica que, a difer\u00e8ncia d'altres obres inacabades d'Huguet, com el Retaule de Granollers, aquest no va ser continuat pel taller dels Verg\u00f3s.", "qas": [{"answers": [{"text": "Joana Baruta", "answer_start": 143}], "id": "P_270_C_1616_Q1", "question": "Com es deia la v\u00eddua de Jaume Huguet?"}, {"answers": [{"text": "4 de maig de 1493", "answer_start": 220}], "id": "P_270_C_1616_Q2", "question": "Quan van designar un arbitratge la v\u00eddua i els feligresos de Sarri\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Eul\u00e0lia Huguet", "answer_start": 368}], "id": "P_270_C_1616_Q3", "question": "Qui va continuar la reclamaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "filla", "answer_start": 384}], "id": "P_270_C_1616_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Eul\u00e0lia Huguet de Jaume Huguet?"}]}, {"context": "L'obra va ser finalitzada a inicis del segle XVI pel mestre de Castelsardo, un pintor que va treballar sobretot a Sardenya en un moment de fort domini feudal de la noblesa catalana a l'illa, amb un habitual intercanvi d'artistes actius a Barcelona cap a l'illa, i a l'inrev\u00e9s.[2] A finals del segle XVIII es renov\u00e0 l'esgl\u00e9sia i s'instal\u00b7l\u00e0 un retaule barroc de l'escultor Nicolau Trav\u00e9, i el d'Huguet va ser traslladat a un altar lateral. L'any 1902, la Junta de Museus de Barcelona va realitzar una exposici\u00f3 d'art sacre on s'exposaven algunes de les taules del Retaule de Sant Vicen\u00e7 i, un cop finalitzada l'exposici\u00f3, les taules es varen dipositar als museus municipals de Barcelona, per acord de la Junta de Museus i el bisbe de Barcelona, Enric Reig. El rector de la parr\u00f2quia de Sarri\u00e0, Joan Basany, es va mostrar en desacord amb la decisi\u00f3 i reclamava la seva venda al museu, una disputa que va durar fins al 1921 amb diverses reunions i la creaci\u00f3 d'una comissi\u00f3 d'experts entre els quals figurava Carles Pirozzini i Jeroni Martorell. La negociaci\u00f3, en la que el bisbat estava al costat del museu, va acabar amb una compensaci\u00f3 a la parr\u00f2quia amb objectes religiosos propietat del museu entre les quals destaca una pica beneitera.[3] S'han mantingut al Museu Nacional d'Art de Catalunya des d'aquell moment i, el febrer de 2010, el museu en va fer unes reproduccions de les taules per instal\u00b7lar-les en una de les capelles laterals de la parr\u00f2quia de Sant Vicen\u00e7 de Sarri\u00e0.[4][5]", "qas": [{"answers": [{"text": "a inicis del segle XVI", "answer_start": 26}], "id": "P_270_C_1617_Q1", "question": "Quan va ser finalitzada l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Castelsardo", "answer_start": 63}], "id": "P_270_C_1617_Q2", "question": "Qui va finalitzar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "l'esgl\u00e9sia", "answer_start": 315}], "id": "P_270_C_1617_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va renovar a finals del segle XVIII?"}, {"answers": [{"text": "al costat del museu", "answer_start": 1085}], "id": "P_270_C_1617_Q4", "question": "En quina posici\u00f3 es trobava el bisbat en la negociaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb una compensaci\u00f3 a la parr\u00f2quia amb objectes religiosos propietat del museu", "answer_start": 1116}], "id": "P_270_C_1617_Q5", "question": "Com va acabar la negociaci\u00f3?"}]}, {"context": "Es conserven cinc taules d'Huguet, tres peces del mestre de Castelsardo i una novena taula pintada per un artista an\u00f2nim d'inferior categoria. Encara faltarien tres taules, avui desaparegudes, fins a completar les dotze que s'estima tenia el retaule original. Hagiogr\u00e0ficament, les taules que es conserven d'Huguet estarien intercalades amb les que es conserven dels altres dos autors, com per exemple la taula huguetiana de la Peregrinaci\u00f3 al sepulcre de Sant Vicen\u00e7 \u00e9s cronol\u00f2gicament posterior a les taules dels martiris del mestre de Castelsardo. D'altra banda, es troben a faltar escenes de la seva joventut i la coneixen\u00e7a de sant Valeri. La primera taula ja correspon a l'ordenaci\u00f3 del sant com a diaca. Tampoc hi ha taules amb escenes relatives a les aventures sofertes pel seu cos despr\u00e9s de la seva mort. Per contra hi ha, proporcionalment, moltes escenes sobre el seu martiri, fins i tot es pot pensar en una certa duplicitat en el martiri del foc que, a la taula d'Huguet no incorpora les graelles, potser per estar molt associades amb sant Lloren\u00e7, mentre que la taula del mestre de Castelsardo li d\u00f3na un protagonisme important. Es pot observar una repetici\u00f3 entre Huguet i el mestre de Castelardo del recurs dels \u00e0ngels salvadors; a la taula d'Huguet apagant el foc, i a l'altra recollint l'\u00e0nima del sant expirant.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 13}], "id": "P_270_C_1619_Q1", "question": "Quantes taules d'Huguet es conserven?"}, {"answers": [{"text": "un artista an\u00f2nim d'inferior categoria", "answer_start": 103}], "id": "P_270_C_1619_Q2", "question": "Qui va pintar la novena taula?"}, {"answers": [{"text": "desaparegudes", "answer_start": 178}], "id": "P_270_C_1619_Q3", "question": "On estan les tres taules que falten avui en dia?"}, {"answers": [{"text": "sobre el seu martiri", "answer_start": 866}], "id": "P_270_C_1619_Q4", "question": "De qu\u00e8 hi ha moltes escenes en les taules de sant Valeri?"}, {"answers": [{"text": "entre Huguet i el mestre de Castelardo", "answer_start": 1173}], "id": "P_270_C_1619_Q5", "question": "Entre qui es pot observar una repetici\u00f3 del recurs dels \u00e0ngels salvadors?"}]}]}, {"title": "Papa Eusebi", "paragraphs": [{"context": "D'altra banda, hi ha alguns elements dispersos del pontificat esmentats al Liber Pontificalis. L'obra diu que Eusebi va descobrir alguns heretges a Roma, per\u00f2 que els va reconciliar amb l'Esgl\u00e9sia pel ritu de la imposici\u00f3 de mans, quelcom que resulta versemblant en tant que \u00e9s una f\u00f3rmula ritual ja emprada en aquella \u00e8poca.[10] A m\u00e9s, se li atribueixen cinc decretals, incloses en les col\u00b7leccions can\u00f2niques, i tres cartes, que s\u00f3n falses per\u00f2 interessants per a la disciplina eclesi\u00e0stica i el dret can\u00f2nic. En una de les cartes es dirigeix als bisbes de la G\u00e0l\u00b7lia, i diu que els heretges o ap\u00f2states que tornen a l'Esgl\u00e9sia nom\u00e9s han de rebre la imposici\u00f3 de les mans per part del bisbe, el que significa que atribuir aquest ritu a Eusebi era quelcom recurrent. A la mateixa carta tamb\u00e9 s'esmenta la prohibici\u00f3 als laics d'acusar els sacerdots. La mateixa tesi es repeteix en la tercera carta.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel ritu de la imposici\u00f3 de mans", "answer_start": 197}], "id": "P_115_C_685_Q2", "question": "Com va reconciliar Eusebi els heretges amb l'esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 355}], "id": "P_115_C_685_Q3", "question": "Quants decretals se li atribueixen a Eusebi?"}, {"answers": [{"text": "de la G\u00e0l\u00b7lia", "answer_start": 556}], "id": "P_115_C_685_Q4", "question": "A quins bisbes es dirigeix Eusebi en una carta?"}, {"answers": [{"text": "acusar els sacerdots", "answer_start": 829}], "id": "P_115_C_685_Q5", "question": "Qu\u00e8 es prohibia als laics?"}]}, {"context": "Finalment, el 28 d'octubre del 306 a Roma es produeix l'autoproclamaci\u00f3 de Maxenci com a emperador. Poc despr\u00e9s aquest usurpador va declarar la fi de la persecuci\u00f3 i una primerenca toler\u00e0ncia envers els cristians de l'imperi, per\u00f2 no els va tornar les propietats confiscades durant la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0. Amb aquest nou clima, m\u00e9s procliu al cristianisme, Maxenci va permetre la celebraci\u00f3 de la nova elecci\u00f3 del bisbe de la ciutat el 18 d'abril del 308. Timothy Barnes afirma que el pontificat es produeix el 308, per\u00f2 contempla tamb\u00e9 les opcions proposades per altres autors.[8] Independentment de la diverg\u00e8ncia en les dates proposades de pontificat, hi ha consens en considerar que Eusebi va ser escollit bisbe de Roma despr\u00e9s d'una vacant de tres mesos.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "declarar la fi de la persecuci\u00f3", "answer_start": 132}], "id": "P_115_C_686_Q2", "question": "Qu\u00e8 va fer Maxenci?"}, {"answers": [{"text": "durant la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0", "answer_start": 275}], "id": "P_115_C_686_Q3", "question": "Quan van confiscar els bens als cristians?"}, {"answers": [{"text": "18 d'abril del 308", "answer_start": 440}], "id": "P_115_C_686_Q4", "question": "Quan es va elegir el nou bisbe?"}, {"answers": [{"text": "Eusebi", "answer_start": 691}], "id": "P_115_C_686_Q5", "question": "Qui va ser escollit bisbe?"}]}, {"context": "S'ha afirmat tradicionalment que durant el seu pontificat l'emperadriu Helena de Constantinoble, mare de Constant\u00ed el Gran, durant un viatge de pelegrinatge a Terra Santa va trobar la Vera Creu al mateix lloc on s'havia produ\u00eft la crucifixi\u00f3 de Jes\u00fas a Jerusalem.[10][11] No obstant aix\u00f2, les dates que s'esmenten de la suposada troballa, que es produeixen durant el regnat de Constant\u00ed, no coincideixen amb el pontificat d'Eusebi, que mor abans de regnar aquest emperador, i, probablement, el seu nom va substituir el d'Eusebi de Nicom\u00e8dia, bisbe de Nicom\u00e8dia i Constantinoble.[12] Tanmateix, el relat de troballa ha estat posat en dubte,[3] i tampoc \u00e9s esmentat per Eusebi de Cesarea en la seva obra, malgrat que era una persona propera a l'emperador Constant\u00ed i la seva mare. De fet, els primers a esmentar aquesta troballa s\u00f3n sant Ambrosi i sant Joan Cris\u00f2stom, a final de segle iv i inici del segle v.[13] Quan es descobr\u00ed que el per\u00edode de pontificat d'Eusebi no coincidia amb la troballa de la creu per l'emperadriu i ni tan sols amb el regnat de Constant\u00ed, va ser canviat pel papa Silvestre I.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "Helena de Constantinoble", "answer_start": 71}], "id": "P_115_C_687_Q1", "question": "Qui va trobar la Vera Creu?"}, {"answers": [{"text": "el relat de troballa", "answer_start": 594}], "id": "P_115_C_687_Q3", "question": "Qu\u00e8 ha estat posat en dubte?"}, {"answers": [{"text": "sant Ambrosi i sant Joan Cris\u00f2stom", "answer_start": 831}], "id": "P_115_C_687_Q4", "question": "Qui van ser els primers a esmentar la troballa?"}, {"answers": [{"text": "amb el pontificat d'Eusebi", "answer_start": 404}], "id": "P_115_C_687_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 no coincideix el regnat de Constant\u00ed?"}]}, {"context": "La seva tomba, de fet, est\u00e0 gaireb\u00e9 connectada directament a l'exterior, i per la seva situaci\u00f3, est\u00e0 oposada a la del papa Gai. Erigit com a monument de peregrinaci\u00f3 pel papa Damas en la segona meitat del segle iv, el conjunt consta de diverses sales, la m\u00e9s gran probablement per acollir els peregrins. D'altra banda, la tomba estava ricament decorada, vorejada amb marbre i formada per tres arcosolis, amb un n\u00ednxol decorat amb mosaic en estuc cadascun, un element decoratiu que no acostuma a apar\u00e8ixer en aquesta catacumba. En un dels n\u00ednxols devia haver-hi la inscripci\u00f3 de Damas anteriorment esmentada que explica el pontificat d'Eusebi. A la mateixa sala s'hi enterrar\u00e0 posteriorment un bisbe afric\u00e0, Optat de Vesceter, ciutat de la Maurit\u00e0nia Sitifiense, durant la persecuci\u00f3 de Genseric el 439. La tomba va ser probablement v\u00edctima de les destruccions dels pobles germ\u00e0nics al segle vi.[5][15] Autors antics diuen que en l'esgl\u00e9sia de Sant Sebasti\u00e0 de Roma, connectada amb la catacumba de Calixt, s'hi veneren a Eusebi i a Eutiqui\u00e0. Fonts espanyoles del segle xvii afirmen que el cos d'Eusebi fou dut a Espanya, mentre que les romanes afirmen que van mantenir-se a l'esgl\u00e9sia de Sant Sebasti\u00e0 i en la San Lorenzo Panisperna.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'exterior", "answer_start": 59}], "id": "P_115_C_688_Q1", "question": "On connecta la seva tomba?"}, {"answers": [{"text": "com a monument de peregrinaci\u00f3", "answer_start": 136}], "id": "P_115_C_688_Q2", "question": "Com la va erigir el papa Damas?"}, {"answers": [{"text": "per acollir els peregrins", "answer_start": 278}], "id": "P_115_C_688_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 servia la sala m\u00e9s gran?"}, {"answers": [{"text": "amb mosaic", "answer_start": 427}], "id": "P_115_C_688_Q4", "question": "Com estan decorats els n\u00ednxols?"}, {"answers": [{"text": "Optat de Vesceter", "answer_start": 708}], "id": "P_115_C_688_Q5", "question": "Quin bisbe hi ha enterrat a la mateixa sala?"}]}, {"context": "Com s'ha esmentat, fruit de la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0 el nombre d'ap\u00f2states del cristianisme van augmentar. Hi ha poques dades sobre aquest fenomen. Una de les fonts hist\u00f2riques \u00e9s l'epitafi de la tomba del mateix Eusebi, que fou col\u00b7locada pel papa Damas I. De la inscripci\u00f3 se'n destil\u00b7la que amb la fi de la persecuci\u00f3 i l'arribada la pau, hi hagu\u00e9 una gran dissensi\u00f3 interna dins l'Esgl\u00e9sia romana per la controv\u00e8rsia de readmissi\u00f3 dels ap\u00f2states. Cal esmentar que aquest epitafi ha arribat a \u00e8poca contempor\u00e0nia gr\u00e0cies a transcripcions antigues perqu\u00e8 nom\u00e9s s'han conservat 46 fragments de l'original, juntament amb una c\u00f2pia de marbre del segle vi, realitzada per reempla\u00e7ar l'original. Aquestes troballes a la cripta d'Eusebi, dins la catacumba de Sant Calixt, foren obra de l'arque\u00f2leg itali\u00e0 Giovanni Batista de Rossi entre 1852 i 1856.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "el nombre d'ap\u00f2states", "answer_start": 55}], "id": "P_115_C_690_Q1", "question": "Qu\u00e8 va augmentar amb la persecuci\u00f3 de Diocleci\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "una gran dissensi\u00f3", "answer_start": 353}], "id": "P_115_C_690_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va produir dins l'esgl\u00e9sia romana amb la fi de la persecuci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "gr\u00e0cies a transcripcions", "answer_start": 518}], "id": "P_115_C_690_Q3", "question": "Com ha arribat aquest epitafi als nostres dies?"}, {"answers": [{"text": "46", "answer_start": 581}], "id": "P_115_C_690_Q4", "question": "Quants fragments es conserven de l'original?"}, {"answers": [{"text": "Giovanni Batista de Rossi", "answer_start": 803}], "id": "P_115_C_690_Q5", "question": "Qui va fer aquestes troballes?"}]}]}, {"title": "Eugeni Xammar i Puigvent\u00f3s", "paragraphs": [{"context": "Els seus darrers anys es caracteritzen per la lluita contra el dolor que li produ\u00efa l'herpes i les seves limitacions de mobilitat. Tal com ho descriu a les seves mem\u00f2ries: \u00abJo cada dia amb menys ganes de moure'm, sobretot a l'hivern, vaig i vinc d'un llit molt c\u00f2mode a un seient que tamb\u00e9 ho \u00e9s for\u00e7a i d'una cambra de dormir espaiosa a una cambra de bany suficient\u00bb.[18] Econ\u00f2micament sempre havia patit escassetat, per\u00f2 els seus darrers anys va tenir seriosos problemes econ\u00f2mics. Un cop m\u00e9s va ser Josep Badia qui el va ajudar aconseguint que un prohom local, en Maties Barres, li fes una pensi\u00f3 vital\u00edcia per la seva casa de Can Feliu i, amb aix\u00f2, va poder viure els \u00faltims temps.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "dolor", "answer_start": 63}], "id": "P_232_C_1387_Q1", "question": "Qu\u00e8 li produ\u00efa l'herpes?"}, {"answers": [{"text": "escassetat", "answer_start": 406}], "id": "P_232_C_1387_Q2", "question": "Qu\u00e8 havia patit sempre econ\u00f2micament?"}, {"answers": [{"text": "Josep Badia", "answer_start": 502}], "id": "P_232_C_1387_Q3", "question": "Qui el va ajudar?"}, {"answers": [{"text": "Maties Barres", "answer_start": 567}], "id": "P_232_C_1387_Q4", "question": "Qui li va fer una pensi\u00f3 vital\u00edcia?"}, {"answers": [{"text": "per la seva casa de Can Feliu", "answer_start": 610}], "id": "P_232_C_1387_Q5", "question": "Per qu\u00e8 li van fer la pensi\u00f3 vital\u00edcia?"}]}, {"context": "Quan es va instal\u00b7lar al seu retir de Can Feliu a l'Ametlla del Vall\u00e8s, Xammar vivia el present sense que el preocup\u00e9s la posteritat, sense tenir inter\u00e8s a perpetuar els seus coneixements en forma de llegat. No guardava res del seu passat, ni documents ni manuscrits. Tot el que era i havia estat, ho tenia al seu cap. En paraules seves: \u00abvaig prendre la decisi\u00f3 de retirar-me a l'Ametlla dedicat a l'autof\u00e0gia\u00bb.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'Ametlla del Vall\u00e8s", "answer_start": 48}], "id": "P_232_C_1388_Q1", "question": "On era Can Feliu?"}, {"answers": [{"text": "la posteritat", "answer_start": 119}], "id": "P_232_C_1388_Q2", "question": "Qu\u00e8 no li preocupava a Xammar?"}, {"answers": [{"text": "res del seu passat", "answer_start": 220}], "id": "P_232_C_1388_Q3", "question": "Qu\u00e8 no guardava Xammar?"}, {"answers": [{"text": "al seu cap", "answer_start": 307}], "id": "P_232_C_1388_Q4", "question": "On tenia tot el que havia estat Xammar?"}, {"answers": [{"text": "a l'autof\u00e0gia", "answer_start": 397}], "id": "P_232_C_1388_Q5", "question": "A qu\u00e8 es dedicava Xammar a l'Ametlla?"}]}, {"context": "A l'inici de la guerra civil es trobava a Berl\u00edn i l'octubre de 1940, un jutge de Barcelona va ordenar la confiscaci\u00f3n de todos los bienes y el extra\u00f1amiento perpetuo del territorio nacional del se\u00f1or Eugenio Xamnar por rojo y catalanista. Aquest fet el condemn\u00e0 a un llarg exili fins a 1950 i a la p\u00e8rdua de la seva desitjada finca a Catalunya. Anys m\u00e9s tard, F\u00e8lix Millet i Maristany, nou propietari de Can Xammar de Dalt, el va ajudar a recuperar-la. A partir de 1960 la vida de Xammar va transc\u00f3rrer b\u00e0sicament a l'Ametlla en una mena d'exili interior, renunciant a escriure com a mostra de fidelitat a una Catalunya sense llibertat.[15] \u00c9s un per\u00edode que alterna amb algunes estades a dispesa a la Fonda Europa de Granollers, de la fam\u00edlia Parellada, amb la qual mantenia una gran amistat. Per casa seva van passar alguns dels seus companys de generaci\u00f3 com Jaume Miravitlles o Avel\u00b7l\u00ed Art\u00eds-Gener, que el visitaven per a recon\u00e8ixer el seu mestratge professional i l'exemple de la seva independ\u00e8ncia ideol\u00f2gica.[16] Explica Ramon Parellada, actual propietari de l'Europa, que era un nen quan el va con\u00e8ixer, l'alt nivell intel\u00b7lectual dels dinars de Nadal quan s'ajuntaven Xammar i la seva primera esposa Amanda, Pla, Fernando Cottet i la seva fam\u00edlia i els Vinyamata, comtes d'Alba de Liste. Pla i Xammar s'instal\u00b7laven a mitjan desembre fins ben passat Reis i els temes de conversa anaven de la hist\u00f2ria a l'economia mundial. L'estreta relaci\u00f3 que va mantenir amb la fam\u00edlia Parellada la va recon\u00e8ixer nomenant-los marmessors seus al testament.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Berl\u00edn", "answer_start": 40}], "id": "P_232_C_1389_Q1", "question": "On era Xammar a l'inici de la guerra civil?"}, {"answers": [{"text": "por rojo y catalanista", "answer_start": 216}], "id": "P_232_C_1389_Q2", "question": "Per qu\u00e8 li van confiscar tots els bens a Xammar?"}, {"answers": [{"text": "fins a 1950", "answer_start": 280}], "id": "P_232_C_1389_Q3", "question": "Fins quin any va estar exiliat Xammar?"}, {"answers": [{"text": "de la fam\u00edlia Parellada", "answer_start": 731}], "id": "P_232_C_1389_Q4", "question": "De qui \u00e9s la Fonda Europa de Granollers?"}, {"answers": [{"text": "marmessors seus al testament", "answer_start": 1522}], "id": "P_232_C_1389_Q5", "question": "Qu\u00e8 va anomenar Xammar a la fam\u00edlia Parellada?"}]}, {"context": "A la fi del 1971, el seu amic i cronista municipal, el mestre de l'Ametlla Josep Badia i Moret, el va conv\u00e8ncer per a recollir la seva vida en un llibre.[58] Badia va contractar unes col\u00b7laboradores que mecanografiaven directament el que Xammar explicava. Aquest m\u00e8tode va permetre recollir bona part de les seves mem\u00f2ries, per\u00f2 la dispersi\u00f3 i poca formalitat del personatge, va aconsellar Badia a enregistrar les seves converses en cinta magnetof\u00f2nica a fi de capturar el m\u00e0xim de coneixement d'en Xammar abans les forces no l'abandonessin definitivament.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "Josep Badia i Moret", "answer_start": 75}], "id": "P_232_C_1391_Q1", "question": "Qui era cronista municipal de l'Ametlla?"}, {"answers": [{"text": "per a recollir la seva vida en un llibre", "answer_start": 112}], "id": "P_232_C_1391_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 el va conv\u00e8ncer Josep Badia a Xammar?"}, {"answers": [{"text": "unes col\u00b7laboradores", "answer_start": 178}], "id": "P_232_C_1391_Q3", "question": "Qui mecanografiava el que Xammar explicava?"}, {"answers": [{"text": "en cinta magnetof\u00f2nica", "answer_start": 430}], "id": "P_232_C_1391_Q4", "question": "Com va enregistrar les converses Badia?"}, {"answers": [{"text": "capturar el m\u00e0xim de coneixement d'en Xammar", "answer_start": 461}], "id": "P_232_C_1391_Q5", "question": "Qu\u00e8 volien aconseguir Badia enregistrant les converses de Xammar?"}]}, {"context": "A partir dels anys 1960, Xammar i Pla van reprendre el contacte i refan la seva amistat. L'obra feta per Pla en tots aquests anys era molt positiva per la defensa de la llengua i la cultura catalana i Xammar ho va recon\u00e8ixer. Van sovintejar les visites a Llofriu i a Granollers, fent parada a l'Hostal de la Gavina i la Fonda Europa, respectivament.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "A partir dels anys 1960", "answer_start": 0}], "id": "P_232_C_1392_Q1", "question": "Quin any van refer la seva amistat Xammar i Pla?"}, {"answers": [{"text": "la llengua i la cultura catalana", "answer_start": 166}], "id": "P_232_C_1392_Q2", "question": "Qu\u00e8 defensava l'obra feta per Pla en tots aquests anys?"}, {"answers": [{"text": "a Llofriu i a Granollers", "answer_start": 253}], "id": "P_232_C_1392_Q3", "question": "On van sovintejar les visites Xammar i Pla?"}, {"answers": [{"text": "a l'Hostal de la Gavina", "answer_start": 291}], "id": "P_232_C_1392_Q4", "question": "A quin hostal feien parada Xammar i Pla?"}, {"answers": [{"text": "Fonda Europa", "answer_start": 320}], "id": "P_232_C_1392_Q5", "question": "A quina fonda feien parada Xammar i Pla?"}]}]}, {"title": "Casa Trinxet", "paragraphs": [{"context": "El projecte de la casa \u00e9s del 25 de mar\u00e7 de 1902[2] i es va acabar el 1904. L'any seg\u00fcent, va mer\u00e8ixer un acc\u00e8ssit al concurs anual d'edificis art\u00edstics de l'Ajuntament de Barcelona.[3] Puig va comptar amb els col\u00b7laboradors habituals. Gaspar Homar va dissenyar la decoraci\u00f3 interior amb dissenys florals i de fulls d'olivera; Manuel Ballar\u00edn i Lancuentra es va encarregar de la forja; les escultures de fusta i de fosa art\u00edstica va ser realitzada per Alfons Juyol i les escultures principals en pedra podrien haver estat obra d'Eusebi Arnau, si b\u00e9 no hi consta documentat. L'escultura que hi ha documentada era una mareded\u00e9u en fusta obra de Josep Llimona que decorava el comen\u00e7ament de la barana de l'escala principal, tot i que pot tractar-se d'un afegit posterior.[3] Els vitralls emplomats que decoraven totes les portes interiors aix\u00ed com la lluerna del pati central, eren de la casa Rigalt i Granell. Les columnes de pedra amb capitells florals que hi havia a l'interior eren obra de Josep M. Barnadas.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "1904", "answer_start": 70}], "id": "P_266_C_1591_Q1", "question": "Quan es va acabar el projecte de la casa?"}, {"answers": [{"text": "Gaspar Homar", "answer_start": 236}], "id": "P_266_C_1591_Q2", "question": "Qui va dissenyar la decoraci\u00f3 interior?"}, {"answers": [{"text": "de la forja", "answer_start": 373}], "id": "P_266_C_1591_Q3", "question": "De qu\u00e8 es va encarregar Manuel Ballar\u00edn i Lancuentra?"}, {"answers": [{"text": "el comen\u00e7ament de la barana de l'escala principal", "answer_start": 670}], "id": "P_266_C_1591_Q4", "question": "Qu\u00e8 decorava la mareded\u00e9u en fusta?"}, {"answers": [{"text": "Josep M. Barnadas", "answer_start": 991}], "id": "P_266_C_1591_Q5", "question": "De qui eren obra les columnes de pedra de l'interior?"}]}, {"context": "Una bona part va anar a parar a les germanes Josefina i M. Dolors Saula, propiet\u00e0ries de la finca \"Gall d'Or\" a Calella i varen aprofitar per a fer obres reincorporant els materials comprats. B\u00e0sicament es tractava dels vitralls de les portes, les escultures de la xemeneia i de l'escala, obra de Llimona, aix\u00ed com algunes columnes.[19] L'any 2002, les propiet\u00e0ries varen decidir enderrocar la finca per a fer un edifici d'habitatges i, despr\u00e9s d'un enfrontament amb l'ajuntament, l'edifici es va enderrocar i als materials de la Trinxet varen seguir un dest\u00ed no documentat.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "germanes", "answer_start": 36}], "id": "P_266_C_1592_Q1", "question": "Qu\u00e8 eren Josefina i M. Dolors Saula?"}, {"answers": [{"text": "\"Gall d'Or\"", "answer_start": 98}], "id": "P_266_C_1592_Q2", "question": "De quina finca eren propiet\u00e0ries les germanes Josefina i M. Dolors Saula?"}, {"answers": [{"text": "Calella", "answer_start": 112}], "id": "P_266_C_1592_Q3", "question": "On \u00e9s la finca  \"Gall d'Or\"?"}, {"answers": [{"text": "2002", "answer_start": 343}], "id": "P_266_C_1592_Q4", "question": "Quan van decidir les propiet\u00e0ries enderrocar la finca?"}, {"answers": [{"text": "per a fer un edifici d'habitatges", "answer_start": 400}], "id": "P_266_C_1592_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 les propiet\u00e0ries van decidir enderrocar la finca?"}]}, {"context": "Era un moment de poca sensibilitat envers el patrimoni arquitect\u00f2nic nom\u00e9s defensat per uns pocs i amb una legislaci\u00f3 gens favorable. La consideraci\u00f3 art\u00edstica es fonamentava en una llei de 1953 sobre la protecci\u00f3 del tesoro art\u00edstico del estado, compet\u00e8ncia del ministerio de Educaci\u00f3n Nacional i que exigia una antiguitat m\u00ednima de cent anys per a catalogar una obra, una mesura v\u00e0lida per obres arqueol\u00f2giques, per\u00f2 excessiu per a obres arquitect\u00f2niques. D'altra banda, la configuraci\u00f3 original com a casa a\u00efllada l'havia perduda en quedar bloquejada entre una casa de pisos i un garatge-estaci\u00f3 de servei, que feia que perd\u00e9s part de l'atractiu original i no fos tan mal vista la seva substituci\u00f3 per una obra m\u00e9s pr\u00f2pia de l'Eixample.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una llei de 1953 sobre la protecci\u00f3 del tesoro art\u00edstico del estado", "answer_start": 175}], "id": "P_266_C_1593_Q1", "question": "En qu\u00e8 es fonamentava la consideraci\u00f3 art\u00edstica?"}, {"answers": [{"text": "de poca sensibilitat", "answer_start": 14}], "id": "P_266_C_1593_Q2", "question": "Com era el moment envers el patrimoni arquitect\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "uns pocs", "answer_start": 88}], "id": "P_266_C_1593_Q3", "question": "Qui defensava el patrimoni arquitect\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "gens favorable", "answer_start": 118}], "id": "P_266_C_1593_Q4", "question": "Quina consideraci\u00f3 tenia la legislaci\u00f3 amb el patrimoni arquitect\u00f2nic?"}, {"answers": [{"text": "la configuraci\u00f3 original com a casa a\u00efllada", "answer_start": 473}], "id": "P_266_C_1593_Q5", "question": "Qu\u00e8 havia perdut la casa en quedar bloquejada entre una casa de pisos i un garatge-estaci\u00f3 de servei?"}]}, {"context": "La relaci\u00f3 va acabar trencada despr\u00e9s de fortes tensions. Mir va comptar amb la mediaci\u00f3 dels seus amics Pere Coromines i Miguel Utrillo, que varen aconseguir, el 1919, signar un acord amb Francesc Trinxet, el fill d'Avel\u00b7l\u00ed que ja havia mort el 1917. La mala relaci\u00f3 ja havia estat comentada per Josep Pla a la seva biografia del pintor.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "despr\u00e9s de fortes tensions", "answer_start": 30}], "id": "P_266_C_1594_Q1", "question": "Quan va acabar la relaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Pere Coromines i Miguel Utrillo", "answer_start": 105}], "id": "P_266_C_1594_Q2", "question": "Qui eren els amics de Mir?"}, {"answers": [{"text": "1919", "answer_start": 163}], "id": "P_266_C_1594_Q3", "question": "Quant es va signar l'acord amb Francesc Trinxet?"}, {"answers": [{"text": "d'Avel\u00b7l\u00ed", "answer_start": 215}], "id": "P_266_C_1594_Q4", "question": "De qui era fill Francesc Trinxet?"}, {"answers": [{"text": "La mala relaci\u00f3", "answer_start": 252}], "id": "P_266_C_1594_Q5", "question": "Qu\u00e8 havia estat comentat per Josep Pla?"}]}]}, {"title": "Katsushika Hokusai", "paragraphs": [{"context": "Va ser autor d'una obra molt vasta, immensa i variada. Per exemple, en l'Hokusai Manga (\u5317\u658e\u307e\u3093\u304c, Hokusai Manga) (1814-1849),[n. 1] mostra la vida di\u00e0ria de la seva vila amb una gran exactitud i sentit de l'humor.[4] Cal fer esment dels seus gravats de paisatges, les Trenta-sis vistes del mont Fuji (\u5bcc\u5dbd\u4e09\u5341\u516d\u666f, Fugaku Sanj\u016broku-kei) (ca. 1830-1833)[5] i les Cent vistes del mont Fuji (1834),[4] que reflectien en part una fixaci\u00f3 personal amb el mont Fuji.[6] Van ser unes obres d'aquesta s\u00e8rie, La gran ona de Kanagawa (\u795e\u5948\u5ddd\u6c96\u6d6a\u88cf, Kanagawa Oki Nami Ura) i Fuji en dies clars (\u51f1\u98a8\u5feb\u6674, gai kaze kaisei), les que van assegurar la fama d'Hokusai, tant dins del Jap\u00f3 com a l'estranger.", "qas": [{"answers": [{"text": "la vida di\u00e0ria de la seva vila", "answer_start": 136}], "id": "P_357_C_2137_Q1", "question": "Qu\u00e8 mostra l'autor en l'Hokusai Manga?"}, {"answers": [{"text": "amb una gran exactitud i sentit de l'humor", "answer_start": 167}], "id": "P_357_C_2137_Q2", "question": "Com mostra l'autor de Hokusai Manga la vida di\u00e0ria de la seva vila?"}, {"answers": [{"text": "amb el mont Fuji", "answer_start": 434}], "id": "P_357_C_2137_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 tenia una fixaci\u00f3 personal l'autor?"}, {"answers": [{"text": "tant dins del Jap\u00f3 com a l'estranger", "answer_start": 634}], "id": "P_357_C_2137_Q4", "question": "On va tenir fama Hokusai?"}]}, {"context": " L'any 1839, mentre el seu treball comen\u00e7ava a ser eclipsat pel d'Hiroshige, el seu estudi es va incendiar, destruint la majoria de les seves obres.[13] Malgrat els seus precs per continuar vivint una d\u00e8cada m\u00e9s, el dia 18 del quart mes (del calendari japon\u00e8s) del 1849,[14] \u00abel vell enutjat amb la pintura\u00bb, com ell mateix es definia, va morir als 89 anys.[13] No havia arribat a completar la seva recerca de l'\u00faltima veritat sobre la pintura.[3] Molts anys abans de morir, en el prefaci de la publicaci\u00f3 de Cent vistes del mont Fuji, va deixar escrit el seg\u00fcent:", "qas": [{"answers": [{"text": "Hiroshige", "answer_start": 66}], "id": "P_357_C_2138_Q1", "question": "Qui va eclipsar el treball de l'autor?"}, {"answers": [{"text": "el seu estudi", "answer_start": 77}], "id": "P_357_C_2138_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va incendiar?"}, {"answers": [{"text": "\u00abel vell enutjat amb la pintura\u00bb", "answer_start": 275}], "id": "P_357_C_2138_Q3", "question": "Com es definia ell mateix?"}, {"answers": [{"text": "als 89 anys", "answer_start": 345}], "id": "P_357_C_2138_Q4", "question": "Quan va morir?"}, {"answers": [{"text": "la majoria de les seves obres", "answer_start": 118}], "id": "P_357_C_2138_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va destruir en l'incendi de l'estudi?"}]}, {"context": "De jove, Hokusai va decidir treballar com a venedor en una prestigiosa llibreria i, a partir dels 15 anys, i fins als 18, va entrar com a aprenent de gravador en un taller. Aquest entrenament primerenc en el m\u00f3n del llibre, del comer\u00e7 i de les t\u00e8cniques d'impressi\u00f3 van contribuir al desenvolupament d'Hokusai com a impressor.[1] L'any 1778, amb 18 anys, es va convertir en deixeble del mestre de l'escola ukiyo-e, Katsukawa Shunsho, amb el qual va aprendre la t\u00e8cnica del gravat sobre planxes de fusta (xilografia), especialitzant-se en el retrat d'actors kabuki.[7] L'any seg\u00fcent, el 1779, el jove Hokusai va publicar els seus primers treballs amb el nom de Shunro (\u52dd\u5ddd \u6625\u6717),[8] que consistien en unes invitacions impreses per al teatre kabuki. En aquestes obres, demostra que ja dominava perfectament el g\u00e8nere de l'escola Katsukawa.[7][1]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una prestigiosa llibreria", "answer_start": 52}], "id": "P_357_C_2139_Q1", "question": "On va treballar de jove Hokusai?"}, {"answers": [{"text": "entrenament primerenc en el m\u00f3n del llibre, del comer\u00e7 i de les t\u00e8cniques d'impressi\u00f3", "answer_start": 180}], "id": "P_357_C_2139_Q2", "question": "Qu\u00e8 va contribuir al desenvolupament d'Hokusai com a impressor?"}, {"answers": [{"text": "1778", "answer_start": 336}], "id": "P_357_C_2139_Q4", "question": "Quan es va convertir Hokusai en deixeble del mestre de l'escola ukiyo-e, Katsukawa Shunsho?"}, {"answers": [{"text": "Shunro", "answer_start": 660}], "id": "P_357_C_2139_Q5", "question": "Amb quin nom es van publicar els primers treball d'Hokusai el 1779?"}]}, {"context": "En aquest per\u00edode, l'obra d'Hokusai cobr\u00ed tota la gamma de l'art ukiyo-e: targetes, surimono, llibres il\u00b7lustrats, il\u00b7lustracions d'antologies de versos, llibres er\u00f2tics, pintures a m\u00e0 i llibres d'esbossos. Dins dels temes tractats, en escasses ocasions va competir amb Utamaro, el millor gravador d'imatges femenines voluptuoses. Malgrat aquesta limitaci\u00f3 conscient, Hokusai va mirar d'inspirar-se en una gran diversitat tem\u00e0tica. De manera especial, va posar \u00e8mfasi en la representaci\u00f3 de paisatges i escenes hist\u00f2riques, en les quals la figura humana exercia un paper secundari. Cap a finals de segle, va introduir en el seu estil la t\u00e8cnica de la perspectiva i el tractament dels colors occidental. Va publicar una s\u00e8rie de retrats femenins titulats Can\u00e7ons d'Itako.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Utamaro", "answer_start": 270}], "id": "P_357_C_2141_Q1", "question": "Amb qui va competir Hokusai en escasses ocasions?"}, {"answers": [{"text": "el millor gravador d'imatges femenines voluptuoses", "answer_start": 279}], "id": "P_357_C_2141_Q2", "question": "Com era considerat Utamaro?"}, {"answers": [{"text": "en una gran diversitat tem\u00e0tica", "answer_start": 399}], "id": "P_357_C_2141_Q3", "question": "En qu\u00e8 va mirar Hokusai d'inspirar-se?"}, {"answers": [{"text": "secundari", "answer_start": 571}], "id": "P_357_C_2141_Q4", "question": "Quin paper exercia la figura humana en les representacions de paisatges i escenes hist\u00f2riques d'Hokusai?"}, {"answers": [{"text": "Cap a finals de segle", "answer_start": 582}], "id": "P_357_C_2141_Q5", "question": "Quan va introduir Hokusai la t\u00e8cnica de la perspectiva?"}]}, {"context": "La muntanya ha servit d'inspiraci\u00f3 a molts poetes i ha aparegut en una infinitat de representacions pict\u00f2riques. L'obra m\u00e9s antiga que es coneix \u00e9s un dibuix en paper que hi ha en una porta corredissa del segle XI.[19] Ha estat objecte d'un tractament especial pels pintors japonesos del segle XIX i, a m\u00e9s de l'obra d'Hokusai,[20] tamb\u00e9 fou la inspiraci\u00f3 d'un altre gran artista, Hiroshige (1797-1858), que present\u00e0 les Cinquanta-tres estacions del Tokaido (1833-1834), publicades en diverses edicions originals fins al 1857; tamb\u00e9 va pintar dues s\u00e8ries personals amb el nom de Trenta-sis vistes del mont Fuji.[21] En el mateix per\u00edode, Utagawa Kuniyoshi (1798-1861) va realitzar algunes representacions del Fuji. M\u00e9s recentment, entre d'altres, destaquen dues obres: Fuji, de Kokei Kobayashi (1883-1957), i Aka-Fuji (Fuji vermell), de Yokoyama Misao (1920-1973).[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "La muntanya", "answer_start": 0}], "id": "P_357_C_2142_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha servit d'inspiraci\u00f3 a molts poetes?"}, {"answers": [{"text": "en una infinitat de representacions pict\u00f2riques", "answer_start": 64}], "id": "P_357_C_2142_Q2", "question": "On ha aparegut la muntanya?"}, {"answers": [{"text": "un dibuix en paper que hi ha en una porta corredissa del segle XI", "answer_start": 148}], "id": "P_357_C_2142_Q3", "question": "Quina \u00e9s l'obra m\u00e9s antiga que es coneix?"}, {"answers": [{"text": "Hiroshige", "answer_start": 381}], "id": "P_357_C_2142_Q4", "question": "Qui presenta les Cinquanta-tres estacions del Tokaido?"}, {"answers": [{"text": "Yokoyama Misao", "answer_start": 837}], "id": "P_357_C_2142_Q5", "question": "De qui \u00e9s l'obra Aka-Fuji?"}]}]}, {"title": "Jade\u00efta", "paragraphs": [{"context": "La jade\u00efta cristal\u00b7litza en el sistema cristal\u00b7l\u00ed monocl\u00ednic. El seu grup espacial \u00e9s C2/ c, amb unes dimensions de cel\u00b7la: a = 9,418\u00c5, b = 8,562\u00c5 i c = 5,219\u00c5;[10][8][9] aquestes dimensions de cel\u00b7la poden variar segons les condicions de formaci\u00f3 del mineral; per a esp\u00e8cimens formats a 1500 \u00b0C i 50 Kb, els par\u00e0metres de cel\u00b7la s\u00f3n: a = 9,692\u00c5, b = 8,874\u00c5, c = 5,301\u00c5, \u03b2 = 106,85\u00b0 i V = 436,37\u00c53;[15] amb un grup espacial C2/c. La seva estructura \u00e9s semblant a la que tenen altres piroxens com ara el di\u00f2psid,[16] que estan formats per capes paral\u00b7leles d'alumini coordinat octa\u00e8dricament i poliedres de sodi connectats amb cadenes de s\u00edlice paral\u00b7leles a l'eix c. Les dist\u00e0ncies cati\u00f3-oxigen s\u00f3n per als diferents elements: Si-O = 1,623\u00c5, Al-O = 1,928\u00c5, i Na-O = 2,469\u00c5.[16] Quan se sotmet un cristall de jade\u00efta a difracci\u00f3 de raigs X, s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia: ", "qas": [{"answers": [{"text": "en el sistema cristal\u00b7l\u00ed monocl\u00ednic", "answer_start": 25}], "id": "P_324_C_1939_Q1", "question": "Com cristal\u00b7litza la jade\u00efta?"}, {"answers": [{"text": "segons les condicions de formaci\u00f3 del mineral", "answer_start": 214}], "id": "P_324_C_1939_Q2", "question": "Per qu\u00e8 poden variar les dimensions de cel\u00b7la de la jade\u00efta?"}, {"answers": [{"text": "el di\u00f2psid", "answer_start": 500}], "id": "P_324_C_1939_Q3", "question": "A quin altre pirox\u00e8 es semblant l'estructura de la jade\u00efta?"}, {"answers": [{"text": "s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia", "answer_start": 840}], "id": "P_324_C_1939_Q5", "question": "Qu\u00e8 passa quan se sotmet un cristall de jade\u00efta a difracci\u00f3 de raigs X?"}]}, {"context": "El jade (i per tant la jade\u00efta) va ser identificat per primer cop al Canad\u00e0 per pobladors xinesos l'any 1886 a la Columbia Brit\u00e0nica. Durant aquesta \u00e8poca el jade va ser considerat poc rendible, ja que el que es buscava era l'or. El jade no va ser comercialitzat al Canad\u00e0 fins a la d\u00e8cada de 1970.[61] Actualment el jade s'explota en mines i es transporta en blocs de 10 tones per a un millor emmagatzemament.[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "pobladors xinesos", "answer_start": 80}], "id": "P_324_C_1940_Q2", "question": "Qui va identificar per primer cop el jade?"}, {"answers": [{"text": "poc rendible", "answer_start": 181}], "id": "P_324_C_1940_Q3", "question": "Com van considerar el jade en aquella \u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "a la d\u00e8cada de 1970", "answer_start": 278}], "id": "P_324_C_1940_Q4", "question": "Quan es va comen\u00e7ar a comercialitzar el jade al Canad\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "de 10 tones", "answer_start": 366}], "id": "P_324_C_1940_Q5", "question": "Quant pesen els blocs en que es transporta el jade?"}]}, {"context": "Entre l'any 500 i el 700 dC, els ind\u00edgenes que habitaven el territori de l'actual Costa Rica, varen produir objectes de jade\u00efta, quars, calced\u00f2nia, \u00f2pal, \u00e0gata, omfacita i serpentina, coneguts gen\u00e8ricament com a jade.[59] Els objectes eren fabricats fent servir t\u00e8cniques i motius aut\u00f2ctons. Aquests artefactes sovint eren utilitzats com a ofrenes funer\u00e0ries, associats a individus amb cert rang social i amb pres\u00e8ncia de mites mitico-religiosos. S'han trobat documents que deien que aquests objectes tamb\u00e9 s'empraven per a rites curatius, com ara per a curar pedres de rony\u00f3.[60] Tamb\u00e9 s'han trobat objectes de jade a altres pa\u00efsos com Guatemala, Belize o M\u00e8xic.", "qas": [{"answers": [{"text": "Entre l'any 500 i el 700 dC", "answer_start": 0}], "id": "P_324_C_1941_Q1", "question": "Quan van produir objectes de jade els ind\u00edgenes de Costa Rica?"}, {"answers": [{"text": "jade\u00efta, quars, calced\u00f2nia, \u00f2pal, \u00e0gata, omfacita i serpentina", "answer_start": 120}], "id": "P_324_C_1941_Q2", "question": "Quins materials es coneixen gen\u00e8ricament com a jade?"}, {"answers": [{"text": "fent servir t\u00e8cniques i motius aut\u00f2ctons", "answer_start": 250}], "id": "P_324_C_1941_Q3", "question": "Com eren fabricats els objectes pels ind\u00edgenes de Costa Rica?"}, {"answers": [{"text": "com a ofrenes funer\u00e0ries", "answer_start": 334}], "id": "P_324_C_1941_Q4", "question": "Com eren utilitzats els objectes de jade que produ\u00efen els ind\u00edgenes de Costa Rica?"}, {"answers": [{"text": "per a rites curatius", "answer_start": 518}], "id": "P_324_C_1941_Q5", "question": "Per qu\u00e8 s'empraven els objectes de jade que produ\u00efen els ind\u00edgenes de Costa Rica?"}]}, {"context": "La jade\u00efta \u00e9s un mineral que pertany a la classe dels silicats i al subgrup dels inosilicats de cadena simple, tamb\u00e9 coneguts com a piroxens; en aquest subgrup es troba classificat com a clinopirox\u00e8.[10][8][9] Les classificacions de Nickel-Strunz i Dana coincideixen en classificar el mineral dins el grup dels silicats.[10][8][9] La jade\u00efta se sol formar a elevades pressions i temperatures moderades; t\u00edpicament en ambients de subducci\u00f3 cortical com ara la costa Pac\u00edfica de Sud-am\u00e8rica o l'est del Jap\u00f3. Sovint es forma per la transformaci\u00f3 de l'albita en quars i jade\u00efta a conseq\u00fc\u00e8ncia de les elevades pressions. Se sol trobar en ambients altament metamorfitzats de roques serpentin\u00edtiques riques en sodi. La jade\u00efta ha estat i \u00e9s un mineral important i rellevant, tant culturalment com econ\u00f2micament, ja que \u00e9s un dels principals minerals formadors del fam\u00f3s jade, molt emprat tant actualment com en el passat. La seva f\u00f3rmula \u00e9s NaAlSi2O6 o Na(Al,Fe3+)Si2O6.[10][8][9]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la classe dels silicats", "answer_start": 37}], "id": "P_324_C_1942_Q2", "question": "A quina classe pertany la jade\u00efta?"}, {"answers": [{"text": "a elevades pressions i temperatures moderades", "answer_start": 356}], "id": "P_324_C_1942_Q3", "question": "Com es sol formar la jade\u00efta?"}, {"answers": [{"text": "en quars i jade\u00efta", "answer_start": 556}], "id": "P_324_C_1942_Q4", "question": "En qu\u00e8 es transforma l'albita jade\u00efta a conseq\u00fc\u00e8ncia de les elevades pressions?"}]}, {"context": "L'\u00fas del jade, la jade\u00efta i altres minerals i roques de coloraci\u00f3 verda \u00e9s una tradici\u00f3 ancestral a Pen\u00ednsula de Corea. Sovint se sol delimitar la fabricaci\u00f3 rellevant d'objectes de jade entre els anys 850 aC i 668 dC. A Corea, el jade se sol trobar en antigues cerim\u00f2nies funer\u00e0ries, sobretot en objectes tubulars en forma de coma. Aquests objectes sovint presentaven quantitats rellevants de microclina i jaspi entre d'altres; i s\u00f3n t\u00edpics de mitjans del per\u00edode de la cer\u00e0mica Mumun (850\u2013550 aC).[70] Les formes tubulars abans esmentades es poden observar en algunes corones d'or com ara les del regne de Silla (300/400\u2013668 dC) o en els enterraments de l'elit dels Tres regnes de Corea. Despr\u00e9s que el regne de Silla s'unifiqu\u00e9s amb els altres regnes de la Pen\u00ednsula de Corea l'any 668, la popularitat dels rituals relacionats amb el budisme va disminuir, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia va disminuir l'\u00fas del jade en els rituals funeraris.[70]", "qas": [{"answers": [{"text": "en antigues cerim\u00f2nies funer\u00e0ries", "answer_start": 250}], "id": "P_324_C_1943_Q2", "question": "On es troba el jade a Corea?"}, {"answers": [{"text": "les del regne de Silla", "answer_start": 591}], "id": "P_324_C_1943_Q3", "question": "En quines corones d'or podem trobar jade en forma tubular?"}, {"answers": [{"text": "la popularitat dels rituals relacionats amb el budisme va disminuir", "answer_start": 790}], "id": "P_324_C_1943_Q4", "question": "A conseq\u00fc\u00e8ncia de qu\u00e8 va disminuir l'\u00fas del jade en els rituals funeraris a la Pen\u00ednsula de Corea?"}]}, {"context": "Els arque\u00f2legs han descobert dos tipus d'objectes de jade, concretament dos tipus d'arracades: unes amb decoraci\u00f3 abstracta i les altres amb motius animals. Aquestes arracades es troben al cintur\u00f3 format per Taiwan, Filipines, l'est de Mal\u00e0isia i el centre i el sud del Vietnam. Les an\u00e0lisis isot\u00f2piques de carboni daten aquests materials entre el 500 aC i el 500 dC.[71] Les an\u00e0lisis de microsonda dutes a terme indiquen que el jade emprat prov\u00e9 de Taiwan.[71]", "qas": [{"answers": [{"text": "unes amb decoraci\u00f3 abstracta i les altres amb motius animals", "answer_start": 95}], "id": "P_324_C_1944_Q2", "question": "Com s\u00f3n els dos tipus d'arracades?"}, {"answers": [{"text": "entre el 500 aC i el 500 dC", "answer_start": 339}], "id": "P_324_C_1944_Q3", "question": "Entre quins anys estan datats aquests materials?"}, {"answers": [{"text": "de Taiwan", "answer_start": 447}], "id": "P_324_C_1944_Q4", "question": "D'on prov\u00e0 el jade d'aquestes arracades?"}]}]}, {"title": "Andrea Ch\u00e9nier", "paragraphs": [{"context": "Sonzogno era la compet\u00e8ncia de Ricordi, i, com aquest, tenia els seus ac\u00f2lits. De poc li van servir en aquesta ocasi\u00f3, ja que els de Ricordi li van guanyar el pols el dia de l'estrena d'Andrea Chenier, dos anys despr\u00e9s: la funci\u00f3, a La Scala milanesa, va ser sonorament escridassada. Per cert, l'obra no s'hauria estrenat si un altre amic de Giordano, Pietro Mascagni, no hagu\u00e9s intercedit davant Sonzogno, que s'havia tornat a fer enrere poc abans de la primera data programada. Andrea Chenier acaba sent, doncs, un producte dels amics de Giordano; la seva \u00f2pera m\u00e9s famosa no hauria vist la llum sense ells.", "qas": [{"answers": [{"text": "ac\u00f2lits", "answer_start": 70}], "id": "P_113_C_673_Q2", "question": "Qu\u00e8 tenia Sonzogno?"}, {"answers": [{"text": "escridassada", "answer_start": 270}], "id": "P_113_C_673_Q3", "question": "Com va ser la funci\u00f3 a l'Scala?"}, {"answers": [{"text": "Pietro Mascagni", "answer_start": 352}], "id": "P_113_C_673_Q4", "question": "Qui va intercedir davant Sonzogno?"}, {"answers": [{"text": "poc abans de la primera data programada", "answer_start": 439}], "id": "P_113_C_673_Q5", "question": "Quan s'havia fet enrere Sonzogno?"}]}, {"context": "A Illica li va interessar el tema per a una \u00f2pera, i es va oferir a Alberto Franchetti per escriure el llibret. Franchetti estava en aquell moment al cim de la seva breu i afortunada carrera, acabava d'estrenar amb molt \u00e8xit Asrael i Cristoforo Colombo a La Scala. En canvi, Giordano acabava de sortir d'un rotund frac\u00e0s de la seva segona \u00f2pera Regina Diaz, que li havia ocasionat la p\u00e8rdua del suport econ\u00f2mic del seu mentor, l'editor Sonzogno.[7] El seu futur com a m\u00fasic era incert. L'abril de 1984, Franchetti, que estava a N\u00e0pols per representar Fior d'Alpe, va coincidir amb Giordano i Illica. El mateix Giordano explicar\u00e0 m\u00e9s tard que \u00abFranchetti sembla interessar-se per la meva situaci\u00f3, i en un moment d'altruisme, m'ofereix i cedeix el llibret de Ch\u00e9nier que Ilica s'havia comprom\u00e8s a escriure per ell\u00bb. Giordano al principi dubta, per\u00f2 despr\u00e9s accepta.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Asrael i Cristoforo Colombo", "answer_start": 225}], "id": "P_113_C_674_Q3", "question": "Qu\u00e8 acabava d'estrenar Franchetti?"}, {"answers": [{"text": "Regina Diaz", "answer_start": 345}], "id": "P_113_C_674_Q4", "question": "Quina \u00f2pera va obtenir un rotund frac\u00e0s?"}, {"answers": [{"text": "Sonzogno", "answer_start": 436}], "id": "P_113_C_674_Q5", "question": "Qui era mentor de Giordano?"}]}, {"context": "S'obre la sala del tribunal per a realitzar el judici als acusats i s'observa una aglomeraci\u00f3 de gent que s'apropa a veure'ls. Amb el silenzio! de Mathieu comen\u00e7a el judici mitjan\u00e7ant la crida dels acusats, d'un a un; quan arriba a Ch\u00e9nier, Fouquier-Tinville expressa els c\u00e0rrecs contra el poeta que va expressar G\u00e9rard al principi del seu nemico de la patria? al que Ch\u00e9nier, indignat, interromp al jutge i es defensa valentament (Si, fui soldato) arribant a moments d'exaltaci\u00f3. Quan el jutge demana testimonis, apareix G\u00e9rard confessant la falsa acusaci\u00f3, per\u00f2 el jutge segueix acceptant l'acusaci\u00f3 com a v\u00e0lida, provocant la r\u00e0bia contra el magistrat per part de l'antic servent (Qui la giustizia ha nome Tirannia) mentre que el poble assistent al judici observa at\u00f2nit la situaci\u00f3. L'escena \u00e9s inquietant amb un G\u00e9rard, fora de si, reclamant just\u00edcia a favor de Ch\u00e9nier per\u00f2 posant-se en contra al jutge i al poble (Odila, o popolo, l\u00e0 \u00e8 la patria). No obstant aix\u00f2, la sent\u00e8ncia \u00e9s l'esperada: pena mort pel poeta amb la desesperaci\u00f3 de Maddalena, que assistia al judici oculta (Andrea, Andrea, rivederlo!).", "qas": [{"answers": [{"text": "una aglomeraci\u00f3 de gent", "answer_start": 78}], "id": "P_113_C_676_Q1", "question": "Qu\u00e8 veiem a l'obrir-se la sala?"}, {"answers": [{"text": "Mathieu", "answer_start": 147}], "id": "P_113_C_676_Q2", "question": "Qui diu silenzio!?"}, {"answers": [{"text": "valentament", "answer_start": 419}], "id": "P_113_C_676_Q3", "question": "Com es defensa Ch\u00e9nier?"}, {"answers": [{"text": "la falsa acusaci\u00f3", "answer_start": 540}], "id": "P_113_C_676_Q4", "question": "Qu\u00e8 confessa G\u00e9rard?"}, {"answers": [{"text": "at\u00f2nit", "answer_start": 767}], "id": "P_113_C_676_Q5", "question": "Com observa la situaci\u00f3 el poble?"}]}, {"context": "Un brillant ritme ternari de l'orquestra anuncia l'arribada dels convidats i Maddalena se'n va a preparar-se; el novel\u00b7lista Fl\u00e9ville presenta dos amics a la Comtessa: el m\u00fasic itali\u00e0 Flando Florinelli i el poeta Andrea Ch\u00e9nier. En veure l'Abat, la Comtessa es mostra impacient per con\u00e8ixer les \u00faltimes not\u00edcies de Par\u00eds; l'Abat informa amb aires de marxa f\u00fanebre de la debilitat del rei, del domini del tercer estat i de la destrucci\u00f3 de l'est\u00e0tua d'Enric IV. Fl\u00e9ville mira d'animar la vetllada aprofitant la inspiraci\u00f3 del z\u00e8fir, que l'orquestra representa amb trinats de violins, i proposa cantar el buc\u00f2lic madrigal per a cor femen\u00ed O Pastorelle, addio. La Comtessa convida Ch\u00e9nier a recitar un poema, per\u00f2 ell ho refusa. Torna la m\u00fasica de la introducci\u00f3 i Maddalena insisteix perqu\u00e8 accepti la invitaci\u00f3 i en fa befa. Ch\u00e9nier, of\u00e8s, canta el fam\u00f3s improvviso Un d\u00ec all'azzurro spazio; un bell i extens mon\u00f2leg acompanyat del tr\u00e8molo de la corda en qu\u00e8 el poeta denuncia la impietat de les classes benestants. Maddalena, fascinada, li demana disculpes i Ch\u00e9nier surt commogut.", "qas": [{"answers": [{"text": "brillant", "answer_start": 3}], "id": "P_113_C_677_Q1", "question": "Com \u00e9s el ritme ternari?"}, {"answers": [{"text": "a preparar-se", "answer_start": 95}], "id": "P_113_C_677_Q2", "question": "On se'n va Maddalena?"}, {"answers": [{"text": "les \u00faltimes not\u00edcies de Par\u00eds", "answer_start": 291}], "id": "P_113_C_677_Q3", "question": "Qu\u00e8 vol con\u00e8ixer la Comtessa?"}, {"answers": [{"text": "O Pastorelle, addio", "answer_start": 637}], "id": "P_113_C_677_Q4", "question": "Quina pe\u00e7a proposa cantar Fl\u00e9ville?"}, {"answers": [{"text": "a recitar un poema", "answer_start": 686}], "id": "P_113_C_677_Q5", "question": "A qu\u00e8 convida la Comtessa a Ch\u00e9nier?"}]}, {"context": "Andrea Ch\u00e9nier \u00e9s una \u00f2pera conceptuada com a verista entre altres raons perqu\u00e8 la seva creaci\u00f3 i estrena (1896) s'escau en el moment m\u00e9s viu d'aquest corrent. Recordem Cavalleria rusticana (1890), Pagliacci (1892), La Boh\u00e8me (1896), Tosca (1900) o Madama Butterfly (1904). I ho \u00e9s pel seu context, perqu\u00e8 es basa en fets reals i perqu\u00e8 d'antuvi se situa en imatges versemblants. I sense haver de fer c\u00f3rrer gaire la imaginaci\u00f3, en la primera escena es mostra un \u00e0mbit tancat exultant de benestar amb el contrap\u00e8s d'una altra realitat \u2013el m\u00f3n dels desfavorits socials\u2013 colpidora. Per\u00f2 a part de tenir totes les caracter\u00edstiques veristes, l'obra s'assembla molt a una \u00f2pera rom\u00e0ntica. Luigi Illica presenta un llibret en qu\u00e8 el model de la Revoluci\u00f3 Francesa que es mostra resulta f\u00e0cilment identificable amb el verisme, molt plausible, molt convincent. Tanmateix, la inclusi\u00f3 motriu de la trama amorosa, amb el seu protagonisme central, mena el discurs cap a un tot convencional, amb un argument decididament rom\u00e0ntic, en el qual l'amor justifica la immolaci\u00f3 com a zenit de la hist\u00f2ria. Un final que Walter Scott, gran inspirador dels rom\u00e0ntics, l'hauria signat.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "verista", "answer_start": 46}], "id": "P_113_C_678_Q1", "question": "Com \u00e9s conceptuada Andrea Ch\u00e9nier?"}, {"answers": [{"text": "en fets reals", "answer_start": 314}], "id": "P_113_C_678_Q3", "question": "En qu\u00e8 es basa Andrea Ch\u00e9nier?"}, {"answers": [{"text": "a una \u00f2pera rom\u00e0ntica", "answer_start": 661}], "id": "P_113_C_678_Q4", "question": "A qu\u00e8 s'assembla Andrea Ch\u00e9nier?"}, {"answers": [{"text": "la immolaci\u00f3", "answer_start": 1047}], "id": "P_113_C_678_Q5", "question": "Qu\u00e8 justifica l'amor a Andrea Ch\u00e9nier?"}]}]}, {"title": "La gran onada de Kanagawa", "paragraphs": [{"context": "El 1804 va adquirir gran popularitat quan, durant un festival a T\u00f2quio, va fer un dibuix de 240 metres quadrats[12] d'un monjo budista que es deia Daruma. La seva fama el va portar a presentar-se poc despr\u00e9s al sh\u014dgun Tokugawa Ienari en un concurs de talent, en qu\u00e8 va competir contra un artista d'estil tradicional xin\u00e8s, que ell va guanyar. Tres anys m\u00e9s tard va comen\u00e7ar a il\u00b7lustrar tres llibres del novel\u00b7lista Takizawa Bakin, amb qui va tenir grans difer\u00e8ncies. El 1812, a causa de la prec\u00e0ria situaci\u00f3 econ\u00f2mica per la qual passava, va publicar Lli\u00e7ons r\u00e0pides de dibuix simplificat i va comen\u00e7ar a viatjar a Nagoya i Kioto per tractar d'aconseguir m\u00e9s alumnes. El 1814 va publicar el primer de quinze toms de sketches, anomenats manga, en els quals dibuixava coses que l'interessaven com persones, animals i Buda, entre altres coses. Durant els darrers anys de la d\u00e8cada de 1820 va publicar la seva famosa s\u00e8rie Trenta-sis vistes del Mont Fuji i va ser tan popular que seguidament va haver d'afegir-hi deu estampes m\u00e9s.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'un monjo budista", "answer_start": 116}], "id": "P_280_C_1675_Q1", "question": "De qu\u00e8 era el dibuix que va fer en un festival a T\u00f2quio?"}, {"answers": [{"text": "Daruma", "answer_start": 147}], "id": "P_280_C_1675_Q2", "question": "Com es deia el monjo budista?"}, {"answers": [{"text": "240 metres quadrats", "answer_start": 92}], "id": "P_280_C_1675_Q3", "question": "Quina mida tenia el dibuix que va fer el 1804 en el festival a T\u00f2quio?"}, {"answers": [{"text": "Takizawa Bakin", "answer_start": 416}], "id": "P_280_C_1675_Q4", "question": "Per a quin novel\u00b7lista va il\u00b7lustrar tres llibres?"}, {"answers": [{"text": "Nagoya i Kioto", "answer_start": 616}], "id": "P_280_C_1675_Q5", "question": "On va tractar de viatjar per aconseguir m\u00e9s alumnes?"}]}, {"context": "\u00c9s possible determinar el grau de dany que tenien les planxes al moment d'impressi\u00f3 d'una c\u00f2pia determinada gr\u00e0cies a l'an\u00e0lisi de dos punts caracter\u00edstics. El primer d'ells es troba just al darrere del vaixell de la dreta que apareix en la imatge. En casos d'impressions amb planxes gastades, la l\u00ednia no apareix de forma cont\u00ednua. El segon punt est\u00e0 en el costat esquerre del requadre de la signatura, on les l\u00ednies que el formen haurien d'apar\u00e8ixer cont\u00ednues.[50]", "qas": [{"answers": [{"text": "gr\u00e0cies a l'an\u00e0lisi de dos punts caracter\u00edstics", "answer_start": 108}], "id": "P_280_C_1676_Q1", "question": "Com es pot determinar el grau de dany que tenien les planxes al moment d'impressi\u00f3 d'una c\u00f2pia?"}, {"answers": [{"text": "just al darrere del vaixell de la dreta que apareix en la imatge", "answer_start": 183}], "id": "P_280_C_1676_Q2", "question": "On apareix el primer punt caracter\u00edstic?"}, {"answers": [{"text": "En casos d'impressions amb planxes gastades", "answer_start": 249}], "id": "P_280_C_1676_Q3", "question": "En quins casos la l\u00ednia no apareix de forma cont\u00ednua?"}, {"answers": [{"text": "en el costat esquerre del requadre de la signatura", "answer_start": 352}], "id": "P_280_C_1676_Q4", "question": "En quin costat est\u00e0 el segon punt?"}]}, {"context": "Hi ha vuit remers per embarcaci\u00f3, que s'aferren als seus rems. Hi ha dos passatgers m\u00e9s al davant del vaixell, cosa que fa que a la imatge hi hagi un total de trenta homes. Utilitzant com a refer\u00e8ncia els vaixells es pot fer una aproximaci\u00f3 de la mida de l'onada: els oshiokuri-bune feien generalment entre 12 i 15 metres de llargada, i si es t\u00e9 en compte que Hokusai va reduir l'escala vertical un 30%, s'arriba a la conclusi\u00f3 que l'ona t\u00e9 entre 10 i 12 metres d'altura.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 6}], "id": "P_280_C_1677_Q1", "question": "Quants remers hi ha per embarcaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "als seus rems", "answer_start": 48}], "id": "P_280_C_1677_Q2", "question": "On s'aferren els remers?"}, {"answers": [{"text": "dos passatgers m\u00e9s", "answer_start": 69}], "id": "P_280_C_1677_Q3", "question": "Qui hi ha al davant del vaixell?"}, {"answers": [{"text": "entre 12 i 15 metres", "answer_start": 301}], "id": "P_280_C_1677_Q4", "question": "Quina llargada feien generalment els oshiokuri-bune?"}, {"answers": [{"text": "entre 10 i 12", "answer_start": 441}], "id": "P_280_C_1677_Q5", "question": "Quants metres d'altura t\u00e9 l'ona?"}]}, {"context": "Gr\u00e0cies a l'obra de Toyoharu, l'estampa japonesa de paisatges es va veure summament influenciada, evolucionant amb els treballs de Hiroshige \u2014estudiant indirecte de Toyoharu a trav\u00e9s de Toyohiro\u2014 i de Hokusai. Hokusai es va familiaritzar amb la perspectiva occidental des de la d\u00e8cada de 1790 mitjan\u00e7ant les investigacions de Shiba K\u014dkan, dels ensenyaments del qual en va sortir beneficiat. Entre el 1805 i el 1810 va publicar una s\u00e8rie titulada Mirall d'imatges holandeses - Vuit vistes d'Edo.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'estampa japonesa de paisatges", "answer_start": 30}], "id": "P_280_C_1678_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va veure summament influenciada gr\u00e0cies a Toyoharu?"}, {"answers": [{"text": "Toyohiro", "answer_start": 186}], "id": "P_280_C_1678_Q2", "question": "A trav\u00e9s de qui Hiroshige va ser estudiant indirecte de Toyoharu?"}, {"answers": [{"text": "des de la d\u00e8cada de 1790", "answer_start": 268}], "id": "P_280_C_1678_Q4", "question": "Des de quan Hokuasi es va familiaritzar amb la perspectiva occidental?"}, {"answers": [{"text": "Mirall d'imatges holandeses - Vuit vistes d'Edo", "answer_start": 446}], "id": "P_280_C_1678_Q5", "question": "Com es titulava la s\u00e8rie que va publicar Hokuasi?"}]}, {"context": "Gr\u00e0cies a moviments com la literatura ukiyo i els gravats, els ciutadans van comen\u00e7ar a tenir m\u00e9s contacte amb els moviments art\u00edstics. Devers la meitat del segle XVIII, els artistes van comen\u00e7ar a reflectir el que passava en els districtes de plaer, el kabuki, festivals i viatges. Aquests \u00faltims van donar naixement a guies tur\u00edstiques que descrivien el m\u00e9s destacat tant de ciutats com del camp.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Gr\u00e0cies a moviments com la literatura ukiyo i els gravats", "answer_start": 0}], "id": "P_280_C_1679_Q1", "question": "Per qu\u00e8 van comen\u00e7ar els ciutadans a tenir m\u00e9s contacte amb els moviments art\u00edstics?"}, {"answers": [{"text": "el que passava en els districtes de plaer, el kabuki, festivals i viatges", "answer_start": 208}], "id": "P_280_C_1679_Q2", "question": "Qu\u00e8 van comen\u00e7ar a reflectir els artistes?"}, {"answers": [{"text": "el m\u00e9s destacat tant de ciutats com del camp", "answer_start": 353}], "id": "P_280_C_1679_Q3", "question": "Qu\u00e8 descrivien les guies tur\u00edstiques?"}]}, {"context": "Els dibuixos d'ukiyo-e, dits en japon\u00e8s nikuhitsu ukiyo-e, eren obres \u00faniques que feia el pintor amb pinzells directament sobre paper o seda. Aquests dibuixos permetien de veure l'obra final de forma total, tret de les l\u00ednies i l'arranjament de color, que es perdien durant el proc\u00e9s.[8] Posteriorment l'artista, anomenat eshi, portava l'obra a un horishi, o gravador, el qual enganxava el dibuix sobre un panell de fusta, generalment de cirerer,[7] i ho eliminava tot en anar tallant amb cura el panell per formar un relleu amb les l\u00ednies del dibuix.[9] Finalment, ja amb les planxes necess\u00e0ries (normalment se n'utilitzava una per cada color necessari),[7] un surishi, o impressor,[8] duia a terme la feina d'impressi\u00f3 col\u00b7locant el paper d'estampaci\u00f3 sobre les planxes consecutives. La impressi\u00f3 es realitzava fregant una eina anomenada baren sobre el dors de les fulles a imprimir.[10] Aquest sistema podia produir variacions de tonalitat en les estampes.[4] D'una s\u00e8rie de planxes se'n podien fer una gran quantitat de c\u00f2pies, de vegades milers, fins que les planxes es desgastaven.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "nikuhitsu ukiyo-e", "answer_start": 40}], "id": "P_280_C_1680_Q1", "question": "Com es diuen en japon\u00e8s els dibuixos d'ukiyo-e?"}, {"answers": [{"text": "amb pinzells directament sobre paper o seda", "answer_start": 97}], "id": "P_280_C_1680_Q2", "question": "Com feia el pintor els dibuixos d'ukiyo-e?"}, {"answers": [{"text": "enganxava el dibuix sobre un panell de fusta", "answer_start": 377}], "id": "P_280_C_1680_Q3", "question": "Qu\u00e8 feia l'horishi o gravador?"}, {"answers": [{"text": "cirerer", "answer_start": 438}], "id": "P_280_C_1680_Q4", "question": "De quina fusta era generalment el panell en el que el gravador enganxava el dibuix?"}, {"answers": [{"text": "sobre les planxes consecutives", "answer_start": 754}], "id": "P_280_C_1680_Q5", "question": "On col\u00b7locava l'impressor el paper d'estampaci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Selecci\u00f3 sexual", "paragraphs": [{"context": "La compet\u00e8ncia esperm\u00e0tica \u00e9s aquella en la qual la mateixa c\u00f2pula d'un mascle actua impedint que els g\u00e0metes d'altres mascles fecundin a la femella.[31] La compet\u00e8ncia esperm\u00e0tica sembla la responsable de les difer\u00e8ncies marcades entre els genitals d'esp\u00e8cies molt properes filogen\u00e8ticament, especialment en insectes, i potser per aix\u00f2 posseeixen un fort mecanisme d'especiaci\u00f3.[32] Existeixen nombrosos exemples d'aquest tipus de compet\u00e8ncia dins del m\u00f3n dels insectes. La lib\u00e8l\u00b7lula Orthetrum cancellatum, per exemple, t\u00e9 una particular forma de reproducci\u00f3 on la femella s'aparella amb diversos mascles no sent immediatament fecundada per cap d'ells i guardant una espermateca al seu interior. Els mascles d'aquesta esp\u00e8cie han desenvolupat en el seu aparell reproductor una estructura preparada per extreure del cos de la femella l'espermateca dels mascles que l'han fecundat amb anterioritat. Una altra esp\u00e8cie similar, Crocethemus erythracea, injecta la seva espermateca amb gran for\u00e7a dins el cos de la femella gr\u00e0cies a un ap\u00e8ndix especial del seu penis per situar-la per davant de la dels seus competidors.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "la mateixa c\u00f2pula d'un mascle actua impedint que els g\u00e0metes d'altres mascles fecundin a la femella", "answer_start": 49}], "id": "P_491_C_2941_Q1", "question": "Quan hi ha compet\u00e8ncia esperm\u00e0tica?"}, {"answers": [{"text": "amb diversos mascles", "answer_start": 586}], "id": "P_491_C_2941_Q2", "question": "Amb qui s'aparella la lib\u00e8l\u00b7lula Orthetrum cancellatum?"}, {"answers": [{"text": "una espermateca", "answer_start": 665}], "id": "P_491_C_2941_Q3", "question": "Qu\u00e8 guarda al seu interior la femella de la lib\u00e8l\u00b7lula Orghetrum cancellatum?"}, {"answers": [{"text": "extreure del cos de la femella l'espermateca dels mascles que l'han fecundat amb anterioritat", "answer_start": 804}], "id": "P_491_C_2941_Q4", "question": "Quina funci\u00f3 t\u00e9 l'aparell reproductor dels mascles de la lib\u00e8l\u00b7lula Orghetrum cancellatum?"}, {"answers": [{"text": "gr\u00e0cies a un ap\u00e8ndix especial del seu penis per situar-la per davant de la dels seus competidors", "answer_start": 1019}], "id": "P_491_C_2941_Q5", "question": "Com pot injectar Crocethemus erythracea la seva espermateca dins el cos de la femella?"}]}, {"context": "D'aquesta manera sol acceptar que l'esfor\u00e7 parental, \u00e9s a dir la contribuci\u00f3 conjunta de tots dos sexes per al desenvolupament d'un descendent, recau en major mesura en un dels sexes, usualment, la femella. Alhora l'altre sexe, generalment el mascle, contribueix principalment en l'etapa anterior invertint en l'esfor\u00e7 d'aparellament, esfor\u00e7 per tenir la possibilitat d'apariar amb les escasses femelles.[18] En conseq\u00fc\u00e8ncia sol admetre que el parental que inverteix m\u00e9s en la reproducci\u00f3 ser\u00e0 el responsable de l'elecci\u00f3 de la seva parella per assegurar la seva pr\u00f2pia inversi\u00f3 mentre que el que inverteix menys ha de competir per l'acc\u00e9s a la c\u00f2pula.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "la femella", "answer_start": 195}], "id": "P_491_C_2942_Q1", "question": "En quin sexe recau usualment l'esfor\u00e7 parental?"}, {"answers": [{"text": "en l'esfor\u00e7 d'aparellament", "answer_start": 307}], "id": "P_491_C_2942_Q2", "question": "En qu\u00e8 inverteix l'esfor\u00e7 generalment el mascle?"}, {"answers": [{"text": "escasses", "answer_start": 386}], "id": "P_491_C_2942_Q3", "question": "Quantes femelles hi ha?"}, {"answers": [{"text": "el que inverteix menys", "answer_start": 590}], "id": "P_491_C_2942_Q4", "question": "Quin parental ha de competir per l'acc\u00e9s a la c\u00f2pula?"}, {"answers": [{"text": "assegurar la seva pr\u00f2pia inversi\u00f3", "answer_start": 545}], "id": "P_491_C_2942_Q5", "question": "Per qu\u00e8 el parental que inverteix m\u00e9s en la reproducci\u00f3 ser\u00e0 el responsable de l'elecci\u00f3 de la seva parella?"}]}, {"context": "\u00c9s raonable pensar que, igual que en la resta d'esp\u00e8cies animals, la selecci\u00f3 sexual hagi actuat en l'evoluci\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0 en major o menor mesura. Darwin ja va assenyalar un probable origen de la varietat racial humana en la selecci\u00f3 sexual encara que avui dia es considera que aquest proc\u00e9s va ocupar un paper molt secundari a causa que els grups humans rarament s'han trobat a\u00efllats gen\u00e8ticament, ja que ha existit un alt mestissatge al llarg de la seva evoluci\u00f3.[10] Tamb\u00e9 va apuntar a la selecci\u00f3 sexual com a responsable de la p\u00e8rdua de vell corporal de manera similar al que ha passat en altres primats.[11] Diverses investigacions actuals relacionen les pautes humanes d'elecci\u00f3 de parella, conductes i prefer\u00e8ncies f\u00edsiques amb la selecci\u00f3 de car\u00e0cters que confereixin avantatges gen\u00e8tics a la descend\u00e8ncia o amb trets identificables amb estats de salut de la parella.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "un alt mestissatge", "answer_start": 422}], "id": "P_491_C_2943_Q1", "question": "Qu\u00e8 existeix als grups humans al llarg de la seva evoluci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb la selecci\u00f3 de car\u00e0cters que confereixin avantatges gen\u00e8tics a la descend\u00e8ncia o amb trets identificables amb estats de salut de la parella", "answer_start": 737}], "id": "P_491_C_2943_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 relacionen diverses investigacions actuals les pautes humanes d'elecci\u00f3 de parella?"}, {"answers": [{"text": "en major o menor mesura", "answer_start": 127}], "id": "P_491_C_2943_Q3", "question": "Com podria haver actuat en l'evoluci\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0 la selecci\u00f3 sexual?"}, {"answers": [{"text": "un probable origen de la varietat racial humana en la selecci\u00f3 sexual", "answer_start": 176}], "id": "P_491_C_2943_Q4", "question": "Qu\u00e8 va assenyalar Darwin?"}, {"answers": [{"text": "molt secundari", "answer_start": 316}], "id": "P_491_C_2943_Q5", "question": "Quin paper es considera actualment que va ocupar la varietat racial humana en la selecci\u00f3 sexual?"}]}, {"context": "Existeixen tamb\u00e9 experiments que intenten demostrar la teoria que algunes femelles d'algunes esp\u00e8cies s\u00f3n capaces de triar al mascle amb millor gen\u00e8tica sense cap mena de demostraci\u00f3 per part d'aquest, considerant que la millor gen\u00e8tica \u00e9s aquella que augmenta la capacitat de superviv\u00e8ncia dels descendents. En un d'aquests experiments van prendre diverses femelles de la mosca del vinagre i se les va dividir en dos grups. Un d'ells era for\u00e7at a aparellar-se amb un \u00fanic mascle pres pels investigadors a l'atzar mentre que a l'altre es mostraven a les femelles diversos mascles perqu\u00e8 pogu\u00e9s aparellar-se amb el que consideressin oport\u00fa. Posteriorment les cries d'ambd\u00f3s grups van ser sotmeses a la pressi\u00f3 de depredadors mostrant les d'aquelles femelles que van tenir llibertat per aparellar millor capacitat de superviv\u00e8ncia. Te\u00f2ricament, i suposant que no hagu\u00e9s existit algun tipus de compet\u00e8ncia intraespec\u00edfica entre els mascles, les femelles que van poder triar van prendre als mascles m\u00e9s ben preparats i per aix\u00f2 els seus descendents eren capa\u00e7os de sobreviure a la depredaci\u00f3.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 414}], "id": "P_491_C_2944_Q1", "question": "En quants grups es van dividir les femelles de la mosca del vinagre per realitzar l'experiment?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 pogu\u00e9s aparellar-se amb el que consideressin oport\u00fa", "answer_start": 580}], "id": "P_491_C_2944_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es mostraven diversos mascles a les femelles d'un dels grups de l'experiment?"}, {"answers": [{"text": "les d'aquelles femelles que van tenir llibertat per aparellar", "answer_start": 733}], "id": "P_491_C_2944_Q3", "question": "Quines cries van tenir millor capacitat de superviv\u00e8ncia quan van ser sotmeses a la pressi\u00f3 de depredadors?"}, {"answers": [{"text": "als mascles m\u00e9s ben preparats", "answer_start": 983}], "id": "P_491_C_2944_Q4", "question": "A quins mascles van elegir les femelles del grup que podien triar?"}, {"answers": [{"text": "que algunes femelles d'algunes esp\u00e8cies s\u00f3n capaces de triar al mascle amb millor gen\u00e8tica", "answer_start": 62}], "id": "P_491_C_2944_Q5", "question": "Quina teoria pretenien demostrar els experiments?"}]}, {"context": "Finalment at\u00e8s que hi va haver una selecci\u00f3 en les femelles per aparellar-se amb mascles de cua llarga el tret m\u00e9s important a transmetre deixar\u00e0 de ser l'inicial, la capacitat de vol, per transmetre el tret de ser m\u00e9s atractiu davant les femelles. Aix\u00ed, encara que la grand\u00e0ria de la cua arribi a tal punt que comenci a ser un tret desfavorable per a l'esp\u00e8cie, aix\u00f2 ja no tindr\u00e0 import\u00e0ncia. Les femelles de la v\u00eddua de cua llarga, predisposades ja a aparellar-se amb mascles atractius, han d'elegir aquests perqu\u00e8 els seus descendents siguin m\u00e9s atractius tamb\u00e9 davant d'altres femelles independentment de la seva capacitat de vol.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb mascles atractius", "answer_start": 466}], "id": "P_491_C_2945_Q1", "question": "Amb qui estan predisposades a aparellar-se les femelles de la v\u00eddua de cua llarga?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 els seus descendents siguin m\u00e9s atractius tamb\u00e9 davant d'altres femelles", "answer_start": 510}], "id": "P_491_C_2945_Q2", "question": "Per qu\u00e8 les femelles de la v\u00eddua de cua llarga han d'elegir als mascles atractius?"}, {"answers": [{"text": "la capacitat de vol", "answer_start": 164}], "id": "P_491_C_2945_Q3", "question": "Quin era el tret inicial m\u00e9s important a transmetre?"}, {"answers": [{"text": "per aparellar-se amb mascles de cua llarga", "answer_start": 60}], "id": "P_491_C_2945_Q4", "question": "Per qu\u00e8 hi va haver una selecci\u00f3 en les femelles?"}]}, {"context": "Aquest mecanisme evolutiu es relaciona directament amb el dimorfisme sexual i la pres\u00e8ncia de trets morfol\u00f2gics exagerats. Molts d'aquests trets morfol\u00f2gics arriben a suposar una minva en les capacitats adaptatives i de superviv\u00e8ncia dels animals que els posseeixen. Per explicar el seu desenvolupament, dins de la selecci\u00f3 sexual, es postulen dues hip\u00f2tesis denominades \u00abde Fisher\u00bb i \u00abdel handicap\u00bb, concebudes per Ronald Fisher i Amotz Zahavi respectivament. La primera explica aquest desenvolupament exagerat de les estructures fisiol\u00f2giques en un sexe per la identificaci\u00f3 directa d'aquestes amb genomes superiors per part de les seves parelles sexuals. La segona de les hip\u00f2tesis indica que la pres\u00e8ncia de trets morfol\u00f2gics exagerats llasten la superviv\u00e8ncia dels organismes que els manifesten; les seves parelles sexuals sentirien prefer\u00e8ncia per ells per ser capa\u00e7os de sobreviure tot i el handicap que els suposen aquestes caracter\u00edstiques.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el dimorfisme sexual i la pres\u00e8ncia de trets morfol\u00f2gics exagerats", "answer_start": 51}], "id": "P_491_C_2946_Q1", "question": "Amb que es relaciona directament aquest mecanisme evolutiu?"}, {"answers": [{"text": "una minva en les capacitats adaptatives i de superviv\u00e8ncia dels animals que els posseeixen", "answer_start": 175}], "id": "P_491_C_2946_Q2", "question": "Qu\u00e8 arriben a suposar molts dels trets morfol\u00f2gics?"}, {"answers": [{"text": "\u00abde Fisher\u00bb i \u00abdel handicap\u00bb", "answer_start": 371}], "id": "P_491_C_2946_Q3", "question": "Com s'anomenen les hip\u00f2tesis que expliquen el desenvolupament dins de la selecci\u00f3 sexual?"}, {"answers": [{"text": "Ronald Fisher", "answer_start": 416}], "id": "P_491_C_2946_Q4", "question": "Qui va concebre la hip\u00f2tesi de \u00abde Fisher\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "per la identificaci\u00f3 directa d'aquestes amb genomes superiors per part de les seves parelles sexuals", "answer_start": 556}], "id": "P_491_C_2946_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es dona un desenvolupament exagerat de les estructures fisiol\u00f2giques en un sexe segons la hip\u00f2tesi de \u00abde Fisher\u00bb?"}]}]}, {"title": "I Rantzau", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s de l'estrena local de L'amico Fritz a Liorna, amb el compositor gaudint de trenta-sis aixecades de tel\u00f3, Mascagni es va agafar uns dies de vacances amb la fam\u00edlia i uns amics. Despr\u00e9s va partir sol a Cerignola per aconseguir la tranquil\u00b7litat per reprendre el treball de Rantzau, que havia abandonat des de feia m\u00e9s d'un any. Sobretot a partir del febrer va comen\u00e7ar a compondre febrilment. Les seves ambicions comen\u00e7aven a estar clares, despr\u00e9s de compondre el duel del Kyrie, va escriure \u00abser\u00e0 un fresc desafiament per als escriptors d'\u00f2peres convencionals, i certs cr\u00edtics amb ments closes al modernisme onejaran una bandera vermella\u00bb. Mascagni estava determinat a escriure alguna cosa diferent, tal com escriure a Lina, \u00abd'acord amb les formes modernes m\u00e9s audaces\u00bb[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Liorna", "answer_start": 44}], "id": "P_349_C_2089_Q1", "question": "On es va fer una estrena local de L'amico Fritz?"}, {"answers": [{"text": "trenta-sis", "answer_start": 83}], "id": "P_349_C_2089_Q2", "question": "Quantes aixecades de tel\u00f3 hi va haver a l'estrena de Liorna?"}, {"answers": [{"text": "a Cerignola", "answer_start": 206}], "id": "P_349_C_2089_Q3", "question": "On va buscar tranqui\u0140litat Mascagni?"}, {"answers": [{"text": "de Rantzau", "answer_start": 276}], "id": "P_349_C_2089_Q4", "question": "Quin treball volia reprendre Mascagni a Cerignola?"}, {"answers": [{"text": "a partir del febrer", "answer_start": 343}], "id": "P_349_C_2089_Q5", "question": "Quan va comen\u00e7ar a compondre febrilment Mascagni?"}]}, {"context": "Curiosament es va rec\u00f3rrer a un mestre d'escola, d'altra banda bastant irrellevant per a la hist\u00f2ria, sovint utilitzat per als altres personatges per explicar-li coses que podrien perfectament contar els uns als altres.[5] Els millors moments s\u00f3n les escenes corals, que descriuen l'entorn camperol de la millor manera. En el segon acte el compositor utilitza dos cors oposats -un dins de la casa de Gianni i l'altre el dels pagesos que es troben fora, a la granja de Giacomo-. En aquest escenari dels cors, ressalta un efecte m\u00e9s aviat humor\u00edstic, quan un dels dos germans enfrontats pel control d'una parcel\u00b7la li demana al mestre que celebri el seu \u00e8xit amb una can\u00e7\u00f3. Per\u00f2 qu\u00e8 pot cantar un pobre organista de poble?, pregunta ell. El que ning\u00fa s'espera \u00e9s que el cor de l'interior canti un Kyrie eleison d'excitaci\u00f3 extrema, contrapuntat tot seguit per una can\u00e7\u00f3 popular pel cor de l'exterior, el que resulta un efecte de contrast curi\u00f3s i una batalla de veu.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "les escenes corals", "answer_start": 247}], "id": "P_349_C_2091_Q1", "question": "Quins s\u00f3n els millors moments?"}, {"answers": [{"text": "l'entorn camperol", "answer_start": 281}], "id": "P_349_C_2091_Q2", "question": "Qu\u00e8 descriuen les escenes corals?"}, {"answers": [{"text": "dos cors oposats", "answer_start": 360}], "id": "P_349_C_2091_Q3", "question": "Qu\u00e8 utilitza el compositor en el segon acte?"}, {"answers": [{"text": "a la granja de Giacomo", "answer_start": 453}], "id": "P_349_C_2091_Q4", "question": "On \u00e9s el cor dels pagesos?"}, {"answers": [{"text": "un Kyrie eleison", "answer_start": 792}], "id": "P_349_C_2091_Q5", "question": "Qu\u00e8 canta el cor de l'interior?"}]}, {"context": "Durant els anys 1893 i 1894, va fer la ronda per als millors teatres d'It\u00e0lia, Alemanya i \u00c0ustria. El seu \u00e8xit inicial, atribu\u00eft a la novetat de l'obra i per la fascinaci\u00f3 del p\u00fablic amb el compositor, no es va sostenir per gaire temps.[10] En general es va realitzar fins ben entrat el segle XX, i va ser especialment elogiada a Viena per la seva subtil orquestraci\u00f3.[5] Per\u00f2 va caure en l'oblit total i des de llavors nom\u00e9s s'ha representat una \u00fanica vegada a Liorna per celebrar el seu centenari el 1992.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "per als millors teatres d'It\u00e0lia, Alemanya i \u00c0ustria", "answer_start": 45}], "id": "P_349_C_2092_Q1", "question": "Per on va fer la ronda els anys 1893 i 1894?"}, {"answers": [{"text": "a la novetat de l'obra", "answer_start": 129}], "id": "P_349_C_2092_Q2", "question": "A qu\u00e8 van atribuir el seu \u00e8xit inicial?"}, {"answers": [{"text": "fascinaci\u00f3", "answer_start": 161}], "id": "P_349_C_2092_Q3", "question": "Qu\u00e8 sentia el p\u00fablic per el compositor?"}, {"answers": [{"text": "a Viena", "answer_start": 328}], "id": "P_349_C_2092_Q4", "question": "On va ser especialment elogiada?"}, {"answers": [{"text": "a Liorna", "answer_start": 460}], "id": "P_349_C_2092_Q5", "question": "On es va representar el 1992?"}]}, {"context": "La trama, una esp\u00e8cie de Romeu i Julieta amb un final feli\u00e7 que passa en una petita ciutat situada a l'Als\u00e0cia de principis del segle xix, va ser triada per ser el m\u00e9s diferent possible de la de Cavalleria. El fet que l'obra d'Erckmann i Chatrian havia estat ben rebuda va ser sens dubte un atractiu addicional. La conversi\u00f3 de l'obra en un llibret es va trobar amb diversos problemes, el primer \u00e9s la seva trama: els seus quatre actes van resultar massa pesats per a una hist\u00f2ria tan fr\u00e0gil: si b\u00e9 Mascagni est\u00e0 a gust en aquest clima id\u00edl\u00b7lic, els personatges es dibuixen, les passions s\u00f3n latents i hi ha una certa caiguda en el realisme.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "una esp\u00e8cie de Romeu i Julieta amb un final feli\u00e7", "answer_start": 10}], "id": "P_349_C_2093_Q1", "question": "Com \u00e9s la trama?"}, {"answers": [{"text": "a l'Als\u00e0cia", "answer_start": 99}], "id": "P_349_C_2093_Q2", "question": "On \u00e9s la ciutat on passa l'acci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "per ser el m\u00e9s diferent possible de la de Cavalleria", "answer_start": 153}], "id": "P_349_C_2093_Q3", "question": "Per qu\u00e8 van triar aquesta trama?"}, {"answers": [{"text": "ben rebuda", "answer_start": 259}], "id": "P_349_C_2093_Q4", "question": "Com havia estat l'obra d'Erckmann i Chatrian?"}, {"answers": [{"text": "amb diversos problemes", "answer_start": 362}], "id": "P_349_C_2093_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 es van trobar al convertir l'obra en llibret?"}]}]}, {"title": "Josep Maria Jujol i Gibert", "paragraphs": [{"context": "La seva forma de col\u00b7laborar amb Galliss\u00e0 primer, i amb Gaud\u00ed m\u00e9s tard, formalitza una activitat complement\u00e0ria a l'obra de l'arquitecte, una labor de \u00abcompletador\u00bb de les obres que ve a afegir-li alguna cosa. De forma similar actua quan reforma can Negre a Sant Joan Desp\u00ed i la casa Bofarull en els Pallaresos, projectes de remodelaci\u00f3 i reforma que aborda de forma particular, fent-los servir com a laboratoris on experimentar solucions i aplicacions diverses. \u00c9s per aix\u00f2 que hi dedica for\u00e7a anys, a aquestes edificacions, i que hi aplica amb una generosa llibertat creativa.[10] A cadascuna de les obres de Jujol es troba l'esperit renovador de la seva arquitectura que transforma l'espai i la mat\u00e8ria per a crear un m\u00f3n m\u00e0gic, on barreja un tra\u00e7 innovador amb elements inhabituals, creant una met\u00e0fora visual. D'alguna forma, va avan\u00e7ar-se a moviments avantguardistes que li donen vig\u00e8ncia i modernitat.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Sant Joan Desp\u00ed", "answer_start": 256}], "id": "P_261_C_1561_Q1", "question": "On \u00e9s can Negre?"}, {"answers": [{"text": "l'esperit renovador de la seva arquitectura", "answer_start": 626}], "id": "P_261_C_1561_Q2", "question": "Qu\u00e8 es troba a les obres de Jujol?"}, {"answers": [{"text": "a moviments avantguardistes", "answer_start": 845}], "id": "P_261_C_1561_Q3", "question": "A qu\u00e8 es va avan\u00e7ar Jujol?"}, {"answers": [{"text": "amb Galliss\u00e0 primer, i amb Gaud\u00ed m\u00e9s tard", "answer_start": 29}], "id": "P_261_C_1561_Q4", "question": "Amb qui va col\u00b7laborar Jujol?"}, {"answers": [{"text": "casa Bofarull", "answer_start": 279}], "id": "P_261_C_1561_Q5", "question": "Quina casa va reformar Jujol en els Pallaresos?"}]}, {"context": "El 1927 es va casar amb la seva cosina Teresa Gibert Mosella, i s'instal\u00b7l\u00e0 a la rambla de Catalunya de Barcelona.[5] Del matrimoni varen n\u00e9ixer tres fills: Teresa, Thecla i Josep Maria, que va fer de bi\u00f2graf del seu pare. El seu viatge de noces va ser l'\u00fanica sortida de Jujol a l'estranger, concretament a It\u00e0lia durant tres mesos. Per\u00f2 s\u00ed que havia viatjat per la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica recollint innumerables apunts en dibuix.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "1927", "answer_start": 3}], "id": "P_261_C_1564_Q1", "question": "Quan es va casar Jujol?"}, {"answers": [{"text": "amb la seva cosina Teresa Gibert Mosella", "answer_start": 20}], "id": "P_261_C_1564_Q2", "question": "Amb qui es va casar Jujol?"}, {"answers": [{"text": "rambla de Catalunya de Barcelona", "answer_start": 81}], "id": "P_261_C_1564_Q3", "question": "On es va instal\u00b7lar Jujol?"}, {"answers": [{"text": "Josep Maria", "answer_start": 174}], "id": "P_261_C_1564_Q5", "question": "Qui va fer de bi\u00f2graf del pare de Jujol?"}]}, {"context": "Va ser un excel\u00b7lent aquarel\u00b7lista i dibuixant que captava i creava tot tipus d'objectes i elements complementaris, com mobles, llums o ascensors. Aquest vessant, junt amb el seu domini de l'\u00fas dels colors, fan singular la seva obra, que sovint es troba complementant la d'altres arquitectes. Les col\u00b7laboracions m\u00e9s conegudes les va realitzar amb les obres de Gaud\u00ed, les quals permetien recollir la llibertat en l'\u00fas de les formes i els colors que Jujol imprimia a la seva creaci\u00f3.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "excel\u00b7lent", "answer_start": 10}], "id": "P_261_C_1566_Q1", "question": "Com era Jujol com aquarel\u00b7lista i dibuixant?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00fas dels colors", "answer_start": 189}], "id": "P_261_C_1566_Q2", "question": "Qu\u00e8 dominava Jujol?"}, {"answers": [{"text": "amb les obres de Gaud\u00ed", "answer_start": 344}], "id": "P_261_C_1566_Q3", "question": "Quines van ser les col\u00b7laboracions de Jujol m\u00e9s conegudes?"}, {"answers": [{"text": "mobles, llums o ascensors", "answer_start": 120}], "id": "P_261_C_1566_Q4", "question": "Quin tipus d'objectes complementaris creava Jujol?"}]}]}, {"title": "Armida (Rossini)", "paragraphs": [{"context": "Les opinions sobre Armida s\u00f3n divergents. Els bi\u00f2grafs de Rossini generalment la consideren una obra d'\u00e8xit, tot i no pert\u00e0nyer als \u00e8xits m\u00e9s grans del compositor. Rossini la va fer a corre-cuita i no a tot arreu va tenir una bona inventiva. Tamb\u00e9 torna a carregar les gestes virtuoses de cant dissenyades per a Isabella Colbran i tres grans tenors: Nozzariego, Bonoldiego i Ciccimary. Els cors canten convencionalment, i la m\u00fasica de ballet no \u00e9s molt interessant. No obstant aix\u00f2, hi ha excel\u00b7lents passatges en l'\u00f2pera, com duos d'amor. Es pot veure un major progr\u00e9s en la factura t\u00e8cnica: particularment interessant \u00e9s la sorprenent originalitat d'harmonia d'Armida. Un nou llenguatge musical \u00fanic caracteritza un fragment del tercer acte, en el qual Armida davant la not\u00edcia de la fugida de Rinaldo es desmaia. L'impacte turbulent d'una vegada i una altra de la mateixa nota durant 19 cops semblen reflectir batecs del seu cor, i el compositor utilitza fins a cinc acords diferents per harmonitzar el so.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "divergents", "answer_start": 30}], "id": "P_362_C_2167_Q1", "question": "Com s\u00f3n les opinions sobre Armida?"}, {"answers": [{"text": "Els bi\u00f2grafs de Rossini", "answer_start": 42}], "id": "P_362_C_2167_Q2", "question": "Qui considera generalment Armida com una obra d'\u00e8xit?"}, {"answers": [{"text": "grans tenors", "answer_start": 336}], "id": "P_362_C_2167_Q3", "question": "Qu\u00e8 eren Nozzariego, Bonoldiego i Ciccimary?"}, {"answers": [{"text": "tercer", "answer_start": 731}], "id": "P_362_C_2167_Q4", "question": "En quin acte apareix el nou llenguatge musical?"}, {"answers": [{"text": "fins a cinc", "answer_start": 958}], "id": "P_362_C_2167_Q5", "question": "Quants acords diferents utilitza el compositor per harmonitzar el so?"}]}, {"context": "Armida tamb\u00e9 aporta una gran quantitat d'innovaci\u00f3 en termes de forma. L'obertura ja est\u00e0 adequada al tipus modern de preludi de l'\u00f2pera, en la qual el compositor abandona la sonata per una introducci\u00f3 lenta, donant al conjunt una forma de fantasia lliure. Desafiant les convencions existents, Rossini dimiteix finalment de la \u00abprescrita\u00bb aria di bravura del personatge principal, i l'\u00f2pera acaba amb un cor de dimonis estimulats per la recerca de la venjan\u00e7a d'Armida amb Rinaldo.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "en termes de forma", "answer_start": 51}], "id": "P_362_C_2168_Q1", "question": "En qu\u00e8 aporta Armida una gran quantitat d'innovaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "al tipus modern de preludi de l'\u00f2pera", "answer_start": 99}], "id": "P_362_C_2168_Q2", "question": "A qu\u00e8 est\u00e0 adequada l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "per una introducci\u00f3 lenta", "answer_start": 182}], "id": "P_362_C_2168_Q3", "question": "Per qu\u00e8 abandona el compositor la sonata?"}, {"answers": [{"text": "una forma de fantasia lliure", "answer_start": 227}], "id": "P_362_C_2168_Q4", "question": "Qu\u00e8 li dona el compositor al conjunt abandonant la sonata per una introducci\u00f3 lenta?"}, {"answers": [{"text": "amb un cor de dimonis", "answer_start": 397}], "id": "P_362_C_2168_Q5", "question": "Com acaba l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "El llibret fou escrit per una escenificaci\u00f3 luxosa, incloent-hi el palau d'Armida i el jard\u00ed encantat. Calien moltes aparicions i desaparicions, aix\u00ed com balls de nimfes, querubins i dracs. Els amants d'Armida i Rinaldo descendeixen en un n\u00favol que es converteix en el seu carro i, mentre agita la seva vareta, es converteix en el seu castell.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "per una escenificaci\u00f3 luxosa", "answer_start": 22}], "id": "P_362_C_2169_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 fou escrit el llibret?"}, {"answers": [{"text": "el palau d'Armida i el jard\u00ed encantat", "answer_start": 64}], "id": "P_362_C_2169_Q2", "question": "Quina escenificaci\u00f3 inclo\u00efa el llibret?"}, {"answers": [{"text": "en un n\u00favol", "answer_start": 233}], "id": "P_362_C_2169_Q3", "question": "Com descendeixen els amants d'Armida i Rinaldo?"}, {"answers": [{"text": "en el seu carro", "answer_start": 263}], "id": "P_362_C_2169_Q4", "question": "En qu\u00e8 es converteix el n\u00favol?"}, {"answers": [{"text": "la seva vareta", "answer_start": 295}], "id": "P_362_C_2169_Q5", "question": "Qu\u00e8 agita?"}]}, {"context": "Astarotte, una de les princeses de l'infern, ha portat al bosc a un grup de dimonis per ajudar a Armida. Ella arriba amb Rinaldo, que est\u00e0 completament encantat per ella (Duo: Dove son io!). Fins i tot quan ella li explica el pla que ha concebut amb Idraote, ell no es rebel\u00b7la en contra. Meravellat, Rinaldo veu com Armida converteix el bosc en un palau de plaers. Armida medita sobre el poder de l'amor (D'Amore al dolce impero) i li ofereix diversi\u00f3 a Rinaldo amb una pantomima sobre un guerrer sedu\u00eft per un grup de nimfes. Rinaldo, que ha perdut tot el sentit de l'honor militar, es lliura als encants d'Armida.", "qas": [{"answers": [{"text": "Astarotte", "answer_start": 0}], "id": "P_362_C_2171_Q1", "question": "Qui \u00e9s una de les princeses de l'infern?"}, {"answers": [{"text": "un grup de dimonis", "answer_start": 65}], "id": "P_362_C_2171_Q2", "question": "Qu\u00e8 ha portat Astarotte al bosc?"}, {"answers": [{"text": "per ajudar a Armida", "answer_start": 84}], "id": "P_362_C_2171_Q3", "question": "Per qu\u00e8 ha portat Astarotte un grup de dimonis al bosc?"}, {"answers": [{"text": "sobre el poder de l'amor", "answer_start": 380}], "id": "P_362_C_2171_Q5", "question": "Sobre qu\u00e8 medita Armida?"}]}, {"context": "Composta especialment per la que havia de ser la seva dona, Isabella Colbran, \u00e9s una obra mestra vocal, fins i tot per sobre i m\u00e9s enll\u00e0 de les exig\u00e8ncies habituals del compositor. Colbran aparentment tenia una veu de contralt natural que va anar guanyant notes m\u00e9s altes a mesura que anava madurant i en aquesta \u00f2pera es requereixen m\u00e9s de dues vuitenes, de pianissimo a fortissimo, aix\u00ed com una agilitat fenomenal i una gran facilitat amb la coloratura.[1] L'\u00f2pera t\u00e9 un altre problema que dificulta el repartiment: t\u00e9 sis papers escrits per a tenor i almenys tres d'ells han de ser de primer ordre, amb les mateixes qualitats que la soprano. Dos baixos s'afegeixen a la barreja que fa que la textura d'aquesta \u00f2pera sigui tan especial.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Isabella Colbran", "answer_start": 60}], "id": "P_362_C_2172_Q1", "question": "Qui havia de ser la seva dona?"}, {"answers": [{"text": "notes m\u00e9s altes", "answer_start": 256}], "id": "P_362_C_2172_Q2", "question": "Qu\u00e8 va anar guanyant la veu de Colbran a mesura que anava madurant?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 521}], "id": "P_362_C_2172_Q3", "question": "Quants papers per a tenor t\u00e9 escrits l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "una obra mestra vocal", "answer_start": 81}], "id": "P_362_C_2172_Q4", "question": "Com es considera l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "de contralt natural", "answer_start": 215}], "id": "P_362_C_2172_Q5", "question": "Quina veu tenia aparentment Colbran?"}]}]}, {"title": "Josep Puig i Cadafalch", "paragraphs": [{"context": "La primera experi\u00e8ncia docent la va haver de la m\u00e0 de Pompeu Fabra, amb qui es va associar el 1891 per muntar una acad\u00e8mia preparat\u00f2ria per a l'ingr\u00e9s a les escoles d'arquitectura i enginyers. A l'acad\u00e8mia, Fabra impartia les classes de matem\u00e0tiques i Puig les de dibuix.[6] La iniciativa va durar un any fins que el 1892 Puig va comen\u00e7ar a exercir com a arquitecte municipal de Matar\u00f3, en substituci\u00f3 d'Emili Cabanyes. Va continuar en el c\u00e0rrec fins al 1896.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pompeu Fabra", "answer_start": 54}], "id": "P_230_C_1375_Q1", "question": "Qui li va donar la seva primera experi\u00e8ncia docent?"}, {"answers": [{"text": "1891", "answer_start": 94}], "id": "P_230_C_1375_Q2", "question": "Quan es va associar amb Pompeu Fabra?"}, {"answers": [{"text": "per a l'ingr\u00e9s a les escoles d'arquitectura i enginyers", "answer_start": 136}], "id": "P_230_C_1375_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 van muntar una acad\u00e8mia preparat\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "de matem\u00e0tiques", "answer_start": 234}], "id": "P_230_C_1375_Q4", "question": "Quines classes impartia Fabra a l'acad\u00e8mia?"}, {"answers": [{"text": "Matar\u00f3", "answer_start": 379}], "id": "P_230_C_1375_Q5", "question": "De quin municipi va ser arquitecte municipal Puig el 1892?"}]}, {"context": "Era fill de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Boguny\u00e0,[1] dedicats a la fabricaci\u00f3 de teles a Matar\u00f3, ciutat on va viure i cursar els estudis secundaris al col\u00b7legi de Santa Anna, dels escolapis de Matar\u00f3.[2] Amb setze anys comen\u00e7\u00e0 a fer col\u00b7laboracions liter\u00e0ries d'un regust neorom\u00e0ntic i patri\u00f2tic. Puig es mostrava interessat pels moviments nacionals emergents de l'\u00e8poca i va identificar r\u00e0pidament la hist\u00f2ria com a element b\u00e0sic per a la creaci\u00f3 d'una consci\u00e8ncia nacional i per refermar la identitat de pa\u00eds enfront d'un parlamentarisme centralista. Als seus primers treballs es reflecteix aquest esperit:", "qas": [{"answers": [{"text": "de Joan Puig i Bruguera i Teresa Cadafalch i Boguny\u00e0", "answer_start": 9}], "id": "P_230_C_1376_Q1", "question": "De qui era fill Puig?"}, {"answers": [{"text": "a la fabricaci\u00f3 de teles", "answer_start": 75}], "id": "P_230_C_1376_Q2", "question": "A qu\u00e8 es dedicaven els pares de Puig?"}, {"answers": [{"text": "setze anys", "answer_start": 221}], "id": "P_230_C_1376_Q3", "question": "A quina edat va comen\u00e7ar a fer col\u00b7laboracions liter\u00e0ries Puig?"}, {"answers": [{"text": "la hist\u00f2ria", "answer_start": 412}], "id": "P_230_C_1376_Q4", "question": "Qu\u00e8 era b\u00e0sic per la creaci\u00f3 d'una consci\u00e8ncia nacional segons Puig?"}, {"answers": [{"text": "pels moviments nacionals emergents", "answer_start": 338}], "id": "P_230_C_1376_Q5", "question": "Per qu\u00e8 estava interessat Puig?"}]}, {"context": "La segona etapa de la seva arquitectura es coneix com l'\u00e8poca blanca (Racionalisme), que correspon als gustos de la nova elit burgesa, pr\u00e0ctica i ordenada. Puig troba el seu punt m\u00e9s equilibrat coincidint amb el moment de la institucionalitzaci\u00f3. Les obres no s\u00f3n ara monumentals, com la majoria de les del per\u00edode anterior, sin\u00f3 residencials. Es caracteritzen per un acurat estucat als exteriors i patis. S\u00f3n edificacions amb un cert toc de Sezession: una ordenaci\u00f3 simple i un estalvi decoratiu nous fins llavors en la seva obra. Mostren formes suaus, capcers arrodonits, pinacles en forma esf\u00e8rica i merlets trilobulats sense angles. Alguns elements s\u00f3n propis de l'empirisme brit\u00e0nic, amb finestres de petits vidres quadrats, i fins i tot de construccions residencials com la Hill House de Mackintosh.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'\u00e8poca blanca", "answer_start": 54}], "id": "P_230_C_1377_Q1", "question": "Com es coneix la segona etapa de l'arquitectura de Puig?"}, {"answers": [{"text": "als gustos de la nova elit burgesa", "answer_start": 99}], "id": "P_230_C_1377_Q2", "question": "A qu\u00e8 respon l'\u00e8poca blanca de Puig?"}, {"answers": [{"text": "de Sezession", "answer_start": 439}], "id": "P_230_C_1377_Q4", "question": "Quin toc tenen les obres de l'\u00e8poca blanca de Puig?"}, {"answers": [{"text": "suaus", "answer_start": 547}], "id": "P_230_C_1377_Q5", "question": "Com s\u00f3n les formes de l'\u00e8poca blanca de Puig?"}]}, {"context": "La restauraci\u00f3 del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que ja havia tingut una primera intervenci\u00f3 en aquest sentit el 1891, per\u00f2 sense el ress\u00f2 de Ripoll, i que va durar uns cinc anys, amb intervencions en la zona del claustre i substituci\u00f3 de cobertes, fou un enc\u00e0rrec de l'Esgl\u00e9sia, del llavors bisbe de Vic Josep Torras i Bages. Tanmateix es va poder comptar, com la vegada anterior, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Centre Excursionista de Catalunya, des del qual es van recollir diners per iniciar-ne la restauraci\u00f3. Per a aquesta segona etapa del projecte de restauraci\u00f3, Puig i Cadafalch va fer una s\u00e8rie d'estudis en planta i al\u00e7at de com havia estat l'edifici del segle xii, el qual s'havia ampliat al segle xv, despr\u00e9s d'un terratr\u00e8mol que va causar-ne l'enderroc de certes parts. Tot i que Puig parlava de la necessitat de conservar les flors arrapades a la pedra, es van modificar cobertes i es van eliminar alguns afegits de l'absis que desvirtuaven la planta de creu llatina del monument, es van arrencar els retaules que tapaven els arcs rom\u00e0nics i es van obrir les finestres de l'absis. A la part exterior es van respectar el campanar i les torres tal com estaven. Aquestes \u00faltimes van fer pensar que possiblement hi havia hagut una galeria superior.[48] Es van eliminar decoracions barroques a l'interior de l'edifici.[49] A partir dels dibuixos fets per l'arquitecte es va justificar una actuaci\u00f3 posterior feta en la postguerra i dirigida per Raimon Duran i Reynals, que seria el responsable de l'estat actual del monument, molt malm\u00e8s d'altra banda durant la Guerra Civil, amb la remodelaci\u00f3 de la cap\u00e7alera i l'eliminaci\u00f3 del cambril.[50] Cal esmentar que les investigacions en aquest monument van ajudar-lo a confirmar els lligams entre l'arquitectura catalana i francesa a l'edat mitjana.", "qas": [{"answers": [{"text": "Josep Torras i Bages", "answer_start": 315}], "id": "P_230_C_1378_Q1", "question": "Qui va encarregar la restauraci\u00f3 del monestir de Sant Joan de les Abadesses?"}, {"answers": [{"text": "Centre Excursionista de Catalunya", "answer_start": 417}], "id": "P_230_C_1378_Q2", "question": "Qui va col\u00b7laborar en la restauraci\u00f3 monestir de Sant Joan de les Abadesses?"}, {"answers": [{"text": "de la necessitat de conservar les flors arrapades a la pedra", "answer_start": 811}], "id": "P_230_C_1378_Q3", "question": "De qu\u00e8 parlava Puig?"}, {"answers": [{"text": "de creu llatina", "answer_start": 970}], "id": "P_230_C_1378_Q4", "question": "Com era la planta del monestir de Sant Joan de les Abadesses?"}, {"answers": [{"text": "el campanar i les torres", "answer_start": 1136}], "id": "P_230_C_1378_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va respectar a l'exterior del monestir de Sant Joan de les Abadesses?"}]}, {"context": "En aquest sentit no podem deixar d'esmentar la figura d'Elies Rogent (1821\u20131897), fidel seguidor de les teories de Viollet-le-Duc. La seva influ\u00e8ncia en els restauradors de l'\u00e8poca va ser molt gran, tamb\u00e9 en Puig, el qual, format entre Catalunya i Fran\u00e7a, es va veure molt influenciat per les idees d'aquest arquitecte i tal com ja hem vist professor seu, que cercava, en ple moment de la Renaixen\u00e7a, les arrels catalanes en el seu passat medieval. L'obra culminant de Rogent on podem veure aplicats tots aquests criteris \u00e9s la restauraci\u00f3 del Monestir de Ripoll, per a la qual va elaborar un primer projecte el 1865 i un altre de definitiu el 1886, aprovat per l'Acad\u00e8mia de Belles Arts de Barcelona.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Viollet-le-Duc", "answer_start": 112}], "id": "P_230_C_1379_Q1", "question": "De quines teories era seguidor Elies Rogent?"}, {"answers": [{"text": "en Puig", "answer_start": 205}], "id": "P_230_C_1379_Q2", "question": "En qui va influir Elies Rogent?"}, {"answers": [{"text": "la restauraci\u00f3 del Monestir de Ripoll", "answer_start": 525}], "id": "P_230_C_1379_Q3", "question": "Quina \u00e9s l'obra culminant de Rogent?"}, {"answers": [{"text": "entre Catalunya i Fran\u00e7a", "answer_start": 230}], "id": "P_230_C_1379_Q4", "question": "On es va formar Puig?"}, {"answers": [{"text": "les arrels catalanes en el seu passat medieval", "answer_start": 401}], "id": "P_230_C_1379_Q5", "question": "Qu\u00e8 cercava Elies Rogent?"}]}, {"context": "Puig va col\u00b7laborar amb Prat de la Riba, que ocupava el c\u00e0rrec de president de la Diputaci\u00f3 de Barcelona des del 1907, en fer d'aquesta instituci\u00f3 una organitzaci\u00f3 din\u00e0mica, llavor de la futura Mancomunitat. Va impulsar l'inici de les excavacions d'Emp\u00faries, a c\u00e0rrec de la Junta de Museus i dirigides per l'arque\u00f2leg valenci\u00e0 Emili Gandia, i va participar en la fundaci\u00f3 de l'Institut d'Estudis Catalans. En aquest per\u00edode va continuar amb els seus viatges a Alemanya, Brussel\u00b7les i el migdia franc\u00e8s.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb Prat de la Riba", "answer_start": 20}], "id": "P_230_C_1380_Q1", "question": "Amb qui va col\u00b7laborar Puig?"}, {"answers": [{"text": "president de la Diputaci\u00f3 de Barcelona", "answer_start": 66}], "id": "P_230_C_1380_Q2", "question": "Quin c\u00e0rrec tenia Prat de la Riba?"}, {"answers": [{"text": "una organitzaci\u00f3 din\u00e0mica", "answer_start": 147}], "id": "P_230_C_1380_Q3", "question": "Qu\u00e8 volien fer amb aquesta instituci\u00f3 Puig i de la Riba?"}, {"answers": [{"text": "les excavacions d'Emp\u00faries", "answer_start": 231}], "id": "P_230_C_1380_Q4", "question": "Quines excavacions van impulsar Puig i de la Riba?"}, {"answers": [{"text": "Emili Gandia", "answer_start": 327}], "id": "P_230_C_1380_Q5", "question": "Qui va dirigir les excavacions d'Emp\u00faries?"}]}]}, {"title": "Peter Grimes", "paragraphs": [{"context": "Peter Grimes va ser la primera \u00f2pera estrenada pel compositor Benjamin Britten a Londres i va provocar una aut\u00e8ntica commoci\u00f3 en el m\u00f3n de la l\u00edrica europea. Primer, perqu\u00e8 Britten tenia llavors poc m\u00e9s de trenta anys. I, segon, perqu\u00e8 est\u00e0 basada en un llibret escrit per Montagu Slater, la tend\u00e8ncia ideol\u00f2gica marxista del qual va arribar a ser temperada per Britten, que va aconseguir impregnar al protagonista de les seves pr\u00f2pies obsessions, entre les quals no \u00e9s possible obviar l'opressi\u00f3 viscuda des de la seva condici\u00f3 homosexual.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "Londres", "answer_start": 81}], "id": "P_83_C_493_Q1", "question": "On es va estrenar Peter Grimes?"}, {"answers": [{"text": "Peter Grimes", "answer_start": 0}], "id": "P_83_C_493_Q2", "question": "Quina va ser la primera \u00f2pera estrenada per Benjamin Britten a Londres?"}, {"answers": [{"text": "una aut\u00e8ntica commoci\u00f3 en el m\u00f3n de la l\u00edrica europea", "answer_start": 103}], "id": "P_83_C_493_Q3", "question": "Qu\u00e8 va provocar Peter Grimes?"}, {"answers": [{"text": "poc m\u00e9s de trenta anys", "answer_start": 195}], "id": "P_83_C_493_Q4", "question": "Quants anys tenia Britten quan es va estrenar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Montagu Slater", "answer_start": 273}], "id": "P_83_C_493_Q5", "question": "Qui va escriure el llibret en el que est\u00e0 basada Peter Grimes?"}]}, {"context": "Peter Grimes, l'obra que va fer reviure la tradici\u00f3 oper\u00edstica brit\u00e0nica, va n\u00e9ixer als Estats Units. Una s\u00e8rie de factors van provocar que Benjamin Britten fug\u00eds del seu pa\u00eds d'origen. Com a socialista, perqu\u00e8 temia que l'ascens del feixisme a Europa. Com a pacifista, no estava c\u00f2mode en un pa\u00eds a punt de declarar la guerra a l'Alemanya nazi i tampoc era c\u00f2mode viure la seva homosexualitat en una Anglaterra que s'havia apartat molt poc dels estrictes codis morals victorians. Al comen\u00e7ament de 1939, el col\u00b7laborador de Britten, W.H. Auden, es va traslladar a Am\u00e8rica amb el seu company, l'escriptor Christopher Isherwood. Tots dos van animar Britten a seguir-los. Britten pot haver anhelat l'anonimat i la llibertat d'una terra estranya i, mesos despr\u00e9s, amb el seu company Peter Pears van travessar l'Atl\u00e0ntic.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Estats Units", "answer_start": 88}], "id": "P_83_C_494_Q1", "question": "On va n\u00e9ixer l'obra?"}, {"answers": [{"text": "W.H. Auden", "answer_start": 534}], "id": "P_83_C_494_Q2", "question": "Qui era el col\u00b7laborador de Britten?"}, {"answers": [{"text": "escriptor", "answer_start": 595}], "id": "P_83_C_494_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Christopher Isherwood?"}, {"answers": [{"text": "del seu pa\u00eds d'origen", "answer_start": 163}], "id": "P_83_C_494_Q4", "question": "D'on va fugir Benjamin Britten?"}, {"answers": [{"text": "Alemanya", "answer_start": 331}], "id": "P_83_C_494_Q5", "question": "A quin pa\u00eds estaven a punt de declarar la guerra?"}]}, {"context": "Britten va n\u00e9ixer a la ciutat de Lowestoft, 25 milles al nord d'Aldeburgh, i va passar la major part de la seva vida vivint a Suffolk. Va sentir una forta connexi\u00f3 amb el paisatge mar\u00ed i l'atmosfera de poble pesquer. Els seus interludis marins i la m\u00fasica de tempesta de Peter Grimes s\u00f3n representacions sonores brillants de la naturalesa i de la vida que coneixia tan b\u00e9 des de les costes d'Anglaterra. En l'actualitat hi ha un monument a Benjamin Britten a la platja d'Aldeburgh amb una cita de Peter Grimes tallada a la part superior.", "qas": [{"answers": [{"text": "Lowestoft", "answer_start": 33}], "id": "P_83_C_495_Q1", "question": "En quina ciutat va n\u00e9ixer Britten?"}, {"answers": [{"text": "25 milles", "answer_start": 44}], "id": "P_83_C_495_Q2", "question": "Quina distancia hi ha entre Lowestoft i Aldeburgh?"}, {"answers": [{"text": "Suffolk", "answer_start": 126}], "id": "P_83_C_495_Q3", "question": "On va viure la major part de la seva vida?"}, {"answers": [{"text": "el paisatge mar\u00ed i l'atmosfera de poble pesquer", "answer_start": 168}], "id": "P_83_C_495_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer que Britten sent\u00eds una forta connexi\u00f3 a Suffolk?"}]}, {"context": "Britten i Pears van llegir el poema de Crabbe i van quedar colpits. Ambd\u00f3s van tenir un paper rellevant en l'esb\u00f3s inicial de la hist\u00f2ria, i en aquest proc\u00e9s el personatge de Grimes va esdevenir cada vegada m\u00e9s complex. En lloc de l'evident malvat que \u00e9s a l'obra de Crabbe, va anar adquirint el seu car\u00e0cter de v\u00edctima del dest\u00ed i dels convencionalismes socials, tot i conservar els m\u00e9s foscos aspectes de la seva personalitat.[6] \u00c9s el p\u00fablic qui ha de decidir quina de les dues versions s'aproxima m\u00e9s a la realitat, i avaluar l'ambig\u00fcitat o la netedat de car\u00e0cter de cada personatge.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "el poema de Crabbe", "answer_start": 27}], "id": "P_83_C_496_Q1", "question": "Qu\u00e8 van llegir Britten i Pears?"}, {"answers": [{"text": "colpits", "answer_start": 59}], "id": "P_83_C_496_Q2", "question": "Com van quedar Britten i Pears quan van llegir Grabbe?"}, {"answers": [{"text": "Ambd\u00f3s", "answer_start": 68}], "id": "P_83_C_496_Q3", "question": "Qui va tenir un paper rellevant en l'esb\u00f3s inicial de la hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "complex", "answer_start": 211}], "id": "P_83_C_496_Q4", "question": "Com va esdevenir cada vegada m\u00e9s el personatge de Grimes?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 476}], "id": "P_83_C_496_Q5", "question": "Quantes versions hi ha sobre el personatge de Grimes?"}]}, {"context": "En l'\u00f2pera de Britten, Grimes segueix sent un personatge marginal, per\u00f2 al mateix temps, \u00e9s botx\u00ed i v\u00edctima en una societat hostil i inculta. L'altre gran protagonista de l'\u00f2pera de Britten \u00e9s el mar. No obstant aix\u00f2, la mar de Peter Grimes \u00e9s completament diferent de l'enlluernador prodigi mar\u00ed de Debussy. El mar de la costa anglesa \u00e9s boir\u00f3s i amena\u00e7ant. Amb aquest element funest els ciutadans no volen tenir res a veure. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, rebutgen, tant en la naturalesa com en la societat humana, tot el inclassificable, el inc\u00f2mode, el an\u00f2mal, trets que Peter Grimes posseeix en gran manera. L'\u00faltima opci\u00f3 per a Peter Grimes \u00e9s el mar. El m\u00f3n dels homes empeny al marginat cap a la natura, que el pren, indiferent, per a si.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'altre gran protagonista", "answer_start": 142}], "id": "P_83_C_497_Q2", "question": "Qu\u00e8 es el mar?"}, {"answers": [{"text": "boir\u00f3s i amena\u00e7ant", "answer_start": 339}], "id": "P_83_C_497_Q3", "question": "Com \u00e9s el mar de la costa anglesa?"}, {"answers": [{"text": "cap a la natura", "answer_start": 684}], "id": "P_83_C_497_Q5", "question": "Cap on empeny el m\u00f3n dels homes al marginat?"}]}, {"context": "Encara que al principi el llibret va decebre a Montagu Slater, Britten va aconseguir adaptar-lo finalment a les seves intencions, i la veritat \u00e9s que el text final de Peter Grimes \u00e9s, com assenyalava Anthony Burgess, dels pocs que poden llegir-se amb gust per si mateix. Britten va treballar en l'obra entre 1943 i el 1945. El llibret \u00e9s un treball extraordin\u00e0riament s\u00f2lid i dens pel que fa a l'ambient; \u00e9s una brillant descripci\u00f3 de l'atmosfera opressiva del poble, envoltada sempre pel fragor de la mar; un poble en el qual els homes no poden acostar-se uns als altres, per m\u00e9s que ho desitgin en el m\u00e9s profund del seu cor. Britten, que havia projectat l'escenografia, va treballar tamb\u00e9 en la configuraci\u00f3 del text, i va obtenir aix\u00ed el llibret que corresponia enterament a la seva concepci\u00f3 dram\u00e0tica i a la seva m\u00fasica.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Montagu Slater", "answer_start": 47}], "id": "P_83_C_498_Q1", "question": "A qui va decebre al principi el llibret?"}, {"answers": [{"text": "entre 1943 i el 1945", "answer_start": 302}], "id": "P_83_C_498_Q2", "question": "Quan va treballar Britten en l'obra?"}, {"answers": [{"text": "un treball extraordin\u00e0riament s\u00f2lid i dens", "answer_start": 338}], "id": "P_83_C_498_Q3", "question": "Com \u00e9s el treball del llibret?"}, {"answers": [{"text": "pel fragor de la mar", "answer_start": 485}], "id": "P_83_C_498_Q4", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 envoltada l'atmosfera del poble?"}, {"answers": [{"text": "en el m\u00e9s profund del seu cor", "answer_start": 597}], "id": "P_83_C_498_Q5", "question": "On desitgin el homes no poder acostar-se uns als altres?"}]}]}, {"title": "Samson et Dalila", "paragraphs": [{"context": "Va ser Liszt, el gran amic de Saint-Sa\u00ebns, qui va salvar l'obra. En un dels viatges a Alemanya, convidat per Liszt, Saint-Sa\u00ebns quan estaven a punt d'acomiadar-se li va pregar que el permet\u00e9s tocar-li alguns fragments de Samson. Liszt li va respondre: \u00abNo necessito escoltar el que vost\u00e8 ha escrit, acabi la seva \u00f2pera i jo la far\u00e9 representar\u00bb. I aix\u00ed va passar.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "gran amic", "answer_start": 17}], "id": "P_370_C_2215_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Saint-Sa\u00ebns de Liszt?"}, {"answers": [{"text": "que el permet\u00e9s tocar-li alguns fragments de Samson", "answer_start": 176}], "id": "P_370_C_2215_Q3", "question": "Qu\u00e8 li va pregar Saint-Sa\u00ebns a Liszt?"}, {"answers": [{"text": "quan estaven a punt d'acomiadar-se", "answer_start": 128}], "id": "P_370_C_2215_Q4", "question": "Quan va pregar Saint-Sa\u00ebns a Liszt que el permet\u00e9s tocar-li alguns fragments de Samson?"}, {"answers": [{"text": "\u00abNo necessito escoltar el que vost\u00e8 ha escrit, acabi la seva \u00f2pera i jo la far\u00e9 representar\u00bb", "answer_start": 252}], "id": "P_370_C_2215_Q5", "question": "Qu\u00e8 va respondre Liszt a Saint-Sa\u00ebns quan li va pregar que el permet\u00e9s tocar-li alguns fragments de Samson?"}]}, {"context": "Dalila \u00e9s un dels grans papers per a mezzosoprano. Saint-Sa\u00ebns el va crear pensant en la m\u00edtica cantant Pauline Viardot. De fet va ser ella la que va organitzar la presentaci\u00f3 privada, per\u00f2 Viardot ja era massa gran per cantar Dalila a l'estrena, de manera que van confiar el paper a Auguste von M\u00fcller, una int\u00e8rpret resident al teatre d'\u00f2pera de Weimar. Encara que va ser un \u00e8xit ressonant entre el p\u00fablic i la cr\u00edtica de Weimar, l'\u00f2pera no va ser reposada immediatament en cap altre teatre d'\u00f2pera.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "un dels grans papers per a mezzosoprano", "answer_start": 10}], "id": "P_370_C_2216_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Dalila?"}, {"answers": [{"text": "en la m\u00edtica cantant Pauline Viardot", "answer_start": 83}], "id": "P_370_C_2216_Q2", "question": "En qui estava pensant Saint-Sa\u00ebns quan va crear el paper de Dalila?"}, {"answers": [{"text": "al teatre d'\u00f2pera de Weimar", "answer_start": 327}], "id": "P_370_C_2216_Q4", "question": "On residia l'int\u00e8rpret Auguste von M\u00fcller?"}, {"answers": [{"text": "un \u00e8xit ressonant entre el p\u00fablic", "answer_start": 374}], "id": "P_370_C_2216_Q5", "question": "Com va resultar l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "L'\u00f2pera de Saint-Sa\u00ebns t\u00e9 un marcat format musical d'oratori, especialment en el primer dels seus tres actes, on es destaca la vibrant arenga de Sams\u00f3 (tenor dram\u00e0tic) al seu poble per a sublevar-se contra l'opressi\u00f3 filistea. El primer i \u00faltim acte s\u00f3n una mica r\u00edgids, i la barcarola del tercer acte sembla estranya a o\u00efdes contempor\u00e0nies. Per\u00f2 al segon acte, l'escena de la seducci\u00f3 de Sams\u00f3 per part de Dalila, posseeix una gran inspiraci\u00f3. Dues \u00e0ries de Dalila s\u00f3n particularment conegudes: Mon coeur s'ouvre \u00e0 ta voix i Printemps qui commence. La primera se sol interpretar en recitals de concert i \u00e9s la p\u00e0gina m\u00e9s apassionada que va escriure Saint-Sa\u00ebns i en la qual la duplicitat amorosa de Dalila est\u00e0 magn\u00edficament descrita pel quatuor en qu\u00e8 es recolzen s\u00f2lidament els recitats.[1] Un dels fragments m\u00e9s coneguts de l'\u00f2pera \u00e9s la Bacanal del tercer acte, universalment coneguda com a pe\u00e7a de concert.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'oratori", "answer_start": 51}], "id": "P_370_C_2217_Q1", "question": "Quin format musical t\u00e9 l'\u00f2pera de Saint-Sa\u00ebns?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 98}], "id": "P_370_C_2217_Q2", "question": "Quants actes t\u00e9 l'\u00f2pera de Saint-Sa\u00ebns?"}, {"answers": [{"text": "la vibrant arenga de Sams\u00f3 (tenor dram\u00e0tic) al seu poble per a sublevar-se contra l'opressi\u00f3 filistea", "answer_start": 124}], "id": "P_370_C_2217_Q3", "question": "Qu\u00e8 es destaca en el primer dels seus tres actes?"}, {"answers": [{"text": "una mica r\u00edgids", "answer_start": 254}], "id": "P_370_C_2217_Q4", "question": "Com s\u00f3n el primer i \u00faltim acte?"}]}, {"context": "En tornar a Fran\u00e7a el 1875, Saint-Sa\u00ebns va presentar, el 26 de mar\u00e7, el primer acte al Th\u00e9\u00e2tre du Ch\u00e2telet de Par\u00eds, sota la direcci\u00f3 d'\u00c9douard Colonne,[4] en un format similar a la representaci\u00f3 del segon acte el 1870. L'obra va ser rebuda durament pels cr\u00edtics musicals i no va aconseguir suscitar l'inter\u00e8s del p\u00fablic. Aquell mateix any l'aclamada mezzosoprano Pauline Viardot, per a qui Saint-Sa\u00ebns havia escrit el paper de Dalila, va organitzar i va interpretar en una representaci\u00f3 privada l'acte segon a casa d'un amic a Croissy, amb el compositor al piano. Viardot era una gran admiradora de l'obra i confiava que aquesta interpretaci\u00f3 privada animaria a Halanzier, el director de l'\u00d2pera de Par\u00eds, que havia acudit a muntar tota la producci\u00f3. Encara que Saint-Sa\u00ebns va acabar la partitura el 1876, cap teatre d'\u00f2pera de Fran\u00e7a va mostrar cap desig de representar-la.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "1875", "answer_start": 22}], "id": "P_370_C_2218_Q1", "question": "Quan va tornar Saint-Sa\u00ebns a Fran\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "el primer acte", "answer_start": 69}], "id": "P_370_C_2218_Q2", "question": "Qu\u00e8 va presentar Saint-Sa\u00ebns en tornar a Fran\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "al Th\u00e9\u00e2tre du Ch\u00e2telet de Par\u00eds", "answer_start": 84}], "id": "P_370_C_2218_Q3", "question": "En quin teatre va presentar el primer acte Saint-Sa\u00ebns?"}, {"answers": [{"text": "Pauline Viardot", "answer_start": 364}], "id": "P_370_C_2218_Q4", "question": "Quina mezzosoprano era aclamada?"}, {"answers": [{"text": "el director de l'\u00d2pera de Par\u00eds", "answer_start": 674}], "id": "P_370_C_2218_Q5", "question": "Qui era Halanzier?"}]}, {"context": "La primera reposici\u00f3 no va ser fins al 1882, que es va representar a Hamburg sota la direcci\u00f3 de Hans von B\u00fclow, que va assegurar que era \u00abel drama musical m\u00e9s important que havia vist la llum en els darrers anys\u00bb.[4] A Fran\u00e7a l'\u00f2pera hauria de v\u00e8ncer moltes resist\u00e8ncies per utilitzar un tema b\u00edblic. Despr\u00e9s de nombrosos rebutjos en els seus primers anys, finalment va comen\u00e7ar a atreure l'atenci\u00f3 dels grans teatres d'\u00f2pera en la d\u00e8cada de 1890. El primer lloc fou el 3 de mar\u00e7 de 1890 (tretze anys despr\u00e9s de l'estrena de Weimar) al Th\u00e9\u00e2tre des Arts de Rouen amb Carlotta Bossi com a Dalila i Jean-Alexandre Talazac com a Sams\u00f3. L'\u00f2pera va rebre l'estrena a Par\u00eds en un teatre secundari com era l'\u00c9den-Th\u00e9\u00e2tre el 31 d'octubre de 1890 amb Rosine Bloch com a Dalila i Talazac cantant de nou a Sams\u00f3, aquesta vegada amb una recepci\u00f3 molt m\u00e9s c\u00e0lida pel p\u00fablic parisenc. En els dos anys seg\u00fcents, es va representar a Bordeus, Ginebra, Tolosa, Nantes, Dijon, i Montpeller. L'\u00d2pera de Par\u00eds finalment va representar l'\u00f2pera el 23 de novembre de 1892 en una representaci\u00f3 sota la supervisi\u00f3 de Saint-Sa\u00ebns dirigida per \u00c9douard Colonne amb Blanche Deschamps-J\u00e9hin com a Dalila i Edmond Vergnet com a Sams\u00f3, una representaci\u00f3 que va ser lloada pels cr\u00edtics i el p\u00fablic.[7] Cinc anys m\u00e9s tard s'arribava a la representaci\u00f3 n\u00famero cent.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Hamburg", "answer_start": 69}], "id": "P_370_C_2219_Q1", "question": "On es va presentar la primera reposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "1882", "answer_start": 39}], "id": "P_370_C_2219_Q2", "question": "Quan es va presentar la primera reposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "moltes resist\u00e8ncies", "answer_start": 252}], "id": "P_370_C_2219_Q3", "question": "Qu\u00e8 hauria de v\u00e8ncer l'\u00f2pera a Fran\u00e7a per utilitzar un tema b\u00edblic?"}, {"answers": [{"text": "Carlotta Bossi", "answer_start": 567}], "id": "P_370_C_2219_Q4", "question": "Qui va representar a Dalila en el Th\u00e9\u00e2tre des Arts de Rouen?"}, {"answers": [{"text": "Cinc anys m\u00e9s tard", "answer_start": 1268}], "id": "P_370_C_2219_Q5", "question": "Quant s'arribava a la representaci\u00f3 n\u00famero cent?"}]}, {"context": "Aquest concepte antit\u00e8tic del virtuosisme vocal agut es va manifestar amb la concessi\u00f3 a la mezzosoprano d'una import\u00e0ncia que la va elevar des dels tradicionals papers secundaris (amiga, confident, dona, rival de menor quantia), als personatges principals, exercits antigament per la soprano. Des de Carmen de Bizet ja no \u00e9s ins\u00f2lit que la mezzo o contralt assumeixi el paper protagonista -les mezzo rossinianes s\u00f3n de diferent naturalesa humana i vocal- i l'hero\u00efna de l'\u00f2pera ja no ha de ser necess\u00e0riament angelical. Dalila, amb el seu car\u00e0cter mal\u00e8fic, confirma aquesta teoria i obrir\u00e0 el cam\u00ed a altres personatges importants amb veu greu. Seran, b\u00e9 \u00e9s cert, figures de diversa \u00edndole, per\u00f2 aquesta diversitat es produeix a conseq\u00fc\u00e8ncia de l'\u00e0mplia capacitat expressiva que l'\u00f2pera francesa de finals del XIX atribueix a la mezzo, destinat\u00e0ria de tessitures que poden no diferenciar-se massa de les de soprano.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "amiga, confident, dona, rival de menor quantia", "answer_start": 181}], "id": "P_370_C_2220_Q1", "question": "Quins eren els papers secundaris?"}, {"answers": [{"text": "Des de Carmen de Bizet", "answer_start": 294}], "id": "P_370_C_2220_Q2", "question": "Des de quina \u00f2pera ja no \u00e9s ins\u00f2lit que la mezzo o contralt assumeixi el paper protagonista?"}, {"answers": [{"text": "angelical", "answer_start": 510}], "id": "P_370_C_2220_Q3", "question": "Com no era necessari que fos l'hero\u00efna de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "mal\u00e8fic", "answer_start": 549}], "id": "P_370_C_2220_Q4", "question": "Com \u00e9s el car\u00e0cter de Dalila?"}, {"answers": [{"text": "a altres personatges importants amb veu greu", "answer_start": 599}], "id": "P_370_C_2220_Q5", "question": "A qui obrir\u00e0 Dalila el cam\u00ed?"}]}]}, {"title": "L'adoraci\u00f3 de l'Anyell M\u00edstic", "paragraphs": [{"context": "L'obra gaudeix d'un gran realisme en les formes i els detalls, una caracter\u00edstica de l'autor que es pot atribuir al canvi de les tend\u00e8ncies teol\u00f2giques del moment. A l'edat mitjana, la doctrina oficial havia restat valor a les realitats terrenals situant-les en l'escala m\u00e9s baixa de la creaci\u00f3 per\u00f2 durant el segle xv, sota la influ\u00e8ncia dels m\u00edstics, es produeix un canvi en el pensament religi\u00f3s i es comen\u00e7\u00e0 a interpretar el m\u00f3n sencer com l'obra de D\u00e9u, un D\u00e9u font de tota creaci\u00f3 i present en cada element per insignificant que fos. Si abans l'art s'havia focalitzat en el m\u00f3n no visible, en all\u00f2 que est\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 del m\u00f3n tangible, l'art de Van Eyck potencia l'observaci\u00f3 per sobre de la imaginaci\u00f3, cercant en cada persona, en cada detall, un signe per a interpretar la veritat espiritual i una forma de revelar la dimensi\u00f3 metaf\u00edsica mitjan\u00e7ant la glorificaci\u00f3 dels elements de la creaci\u00f3.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "al canvi de les tend\u00e8ncies teol\u00f2giques del moment", "answer_start": 113}], "id": "P_19_C_109_Q1", "question": "A qu\u00e8 atribu\u00efm el realisme de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "com l'obra de D\u00e9u", "answer_start": 440}], "id": "P_19_C_109_Q2", "question": "Com es comen\u00e7a a interpretar el m\u00f3n al segle XV?"}, {"answers": [{"text": "en cada element", "answer_start": 497}], "id": "P_19_C_109_Q3", "question": "On trobem D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "en el m\u00f3n no visible", "answer_start": 574}], "id": "P_19_C_109_Q4", "question": "En qu\u00e8 es focalitzava l'art abans?"}, {"answers": [{"text": "l'observaci\u00f3 per sobre de la imaginaci\u00f3", "answer_start": 668}], "id": "P_19_C_109_Q5", "question": "Qu\u00e8 potencia l'art de Van Eyck?"}]}, {"context": "El Crist porta un fermall amb la paraula \u00abSabaoth\u00bb que vol dir \u00abSenyor dels ex\u00e8rcits\u00bb; a la t\u00fanica, escrit en alfabet grec i llat\u00ed barrejat, apareixen les paraules \u00abRex Regum Dominus Dominatium\u00bb.[34] Als seus peus hi ha dipositada una corona amb una inscripci\u00f3 a cada banda: \u00abVida sense mort al seu cap\u00bb i \u00abJoventut sense vellesa al seu front\u00bb.[35] Est\u00e0 representat en Maiestas Domini, una forma molt popular dins l'art rom\u00e0 d'Orient. L'expressi\u00f3 Rex Mundi, que apareix brodada als seus vestits, recorda lleugerament a la cultura dels c\u00e0tars, que la feien servir per designar al governador del diable. La imatge est\u00e0 ricament vestida de vermell, portant una triple tiara papal i un ceptre, l'emblema de la seva sobirania; la seva m\u00e0 s'aixeca en el gest de la Segona Vinguda. El medall\u00f3 rod\u00f3 que porta al pit est\u00e0 decorat amb quatre gemmes, que formen una creu, i una gemma en forma de punta de diamant al centre.[36] Els motius de la tela amb brocat d'or que hi ha darrere seu simbolitzen el sacrifici de Crist: ra\u00efm, i un pelic\u00e0 que alimenta les cries amb la sang que brolla del seu propi pit.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "un fermall", "answer_start": 15}], "id": "P_19_C_110_Q1", "question": "Qu\u00e8 porta el Crist?"}, {"answers": [{"text": "Senyor dels ex\u00e8rcits", "answer_start": 64}], "id": "P_19_C_110_Q2", "question": "Qu\u00e8 vol dir Sabaoth?"}, {"answers": [{"text": "grec i llat\u00ed", "answer_start": 118}], "id": "P_19_C_110_Q3", "question": "En quins alfabets estan escrites les paraules de la t\u00fanica?"}, {"answers": [{"text": "per designar al governador del diable", "answer_start": 563}], "id": "P_19_C_110_Q4", "question": "Per qu\u00e8 feien servir l'expressi\u00f3 Rex Mundi els c\u00e0tars??"}, {"answers": [{"text": "vermell", "answer_start": 637}], "id": "P_19_C_110_Q5", "question": "De quin color est\u00e0 vestida la imatge?"}]}, {"context": "Amb el retaule tancat, a la caixa alta presenta l'escena de l'Anunciaci\u00f3 a Maria. A la caixa baixa, es pot veure als panells exteriors el retrat dels donants i als dos panells interiors, les imatges en grisalla de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. Al capcer hi ha una mena de llunetes amb les imatges dels profetes Zacaries i Miquees, i les sibil\u00b7les Cumes i Eritrea. El format del retaule fa refer\u00e8ncia al domus (casa), que en la interpretaci\u00f3 medieval de la B\u00edblia es relaciona amb l'esgl\u00e9sia. La distribuci\u00f3 del retaule en la posici\u00f3 tancada podria estar inspirada en manuscrits il\u00b7luminats medievals com el Liber Avium de l'any 1200.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Anunciaci\u00f3 a Maria", "answer_start": 60}], "id": "P_19_C_111_Q1", "question": "Qu\u00e8 ens presenta la caixa alta?"}, {"answers": [{"text": "el retrat dels donants", "answer_start": 135}], "id": "P_19_C_111_Q2", "question": "Qu\u00e8 veiem als panells exteriors de la caixa baixa?"}, {"answers": [{"text": "al domus (casa)", "answer_start": 414}], "id": "P_19_C_111_Q3", "question": "A qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia el format del retaule?"}, {"answers": [{"text": "Zacaries i Miquees", "answer_start": 325}], "id": "P_19_C_111_Q4", "question": "Quins profetes trobem al capcer?"}, {"answers": [{"text": "1200", "answer_start": 642}], "id": "P_19_C_111_Q5", "question": "De quin any \u00e9s el Liber Avium?"}]}, {"context": "Els dos grups del fons surten dels boscos caminant cap al centre de la composici\u00f3. El grup de la dreta el formen les sagrades verges, algunes de les quals es poden recon\u00e8ixer pels atributs que porten. Es pot identificar a Agn\u00e8s (xai), B\u00e0rbara (torre), Caterina (espasa i roda), Dorotea (pom de flors) i \u00darsula; la majoria porten corones de flors i la palma del martiri. Finalment, el grup de l'esquerre est\u00e0 compost pels confessors de la fe, un grup compacte en el que gaireb\u00e9 tots vesteixen molt luxosament i de color blau.", "qas": [{"answers": [{"text": "dels boscos", "answer_start": 30}], "id": "P_19_C_112_Q1", "question": "D'on surten els dos grups del fons?"}, {"answers": [{"text": "cap al centre de la composici\u00f3", "answer_start": 51}], "id": "P_19_C_112_Q2", "question": "Cap a on caminen els dos grups del fons?"}, {"answers": [{"text": "les sagrades verges", "answer_start": 113}], "id": "P_19_C_112_Q3", "question": "Qui forma el grup de la dreta?"}, {"answers": [{"text": "molt luxosament i de color blau", "answer_start": 492}], "id": "P_19_C_112_Q4", "question": "Com vesteixen els confessors de la fe?"}, {"answers": [{"text": "pels atributs que porten", "answer_start": 175}], "id": "P_19_C_112_Q5", "question": "Com podem recon\u00e8ixer les sagrades verges?"}]}, {"context": "Al fons de tot de l'escenari, darrere dels boscos, hi ha una ciutat que representa la Jerusalem Celestial esmentada a l'Apocalipsi de Sant Joan (cap. 21). T\u00e9 una est\u00e8tica clarament contempor\u00e0nia, si b\u00e9 a l'angle superior esquerra es pot observar la torre de sant Anastasi de Jerusalem, que figurava com a principal edifici en les guies de viatge medievals.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jerusalem Celestial", "answer_start": 86}], "id": "P_19_C_113_Q1", "question": "Quina ciutat hi ha representada darrera els boscos?"}, {"answers": [{"text": "a l'Apocalipsi de Sant Joan", "answer_start": 116}], "id": "P_19_C_113_Q2", "question": "On s'esmenta la ciutat de Jerusalem Celestial?"}, {"answers": [{"text": "contempor\u00e0nia", "answer_start": 181}], "id": "P_19_C_113_Q3", "question": "Com \u00e9s l'est\u00e8tica de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "la torre de sant Anastasi de Jerusalem", "answer_start": 246}], "id": "P_19_C_113_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a la part superior esquerra?"}, {"answers": [{"text": "com a principal edifici", "answer_start": 299}], "id": "P_19_C_113_Q5", "question": "Com figurava la torre de sant Anastasi de Jerusalem en les guies de viatge medievals?"}]}, {"context": "Per sobre d'ells, unes grisalles representen Ca\u00edn i Abel. En una, Abel est\u00e0 sacrificant el primer anyell en ofrena a D\u00e9u mentre que Ca\u00edn ofereix una part de les seves collites al Senyor. En l'altra, es representa l'assassinat d'Abel que \u00e9s atacat per Ca\u00edn amb una maixella de ruc; segons la B\u00edblia, Ca\u00edn estava gel\u00f3s despr\u00e9s que el Senyor valor\u00e9s m\u00e9s l'ofrena d'Abel. Van Eyck va fer les pintures simulant est\u00e0tues per aix\u00ed donar m\u00e9s profunditat a la imatge.", "qas": [{"answers": [{"text": "Ca\u00edn i Abel", "answer_start": 45}], "id": "P_19_C_114_Q1", "question": "Qui representen les grisalles?"}, {"answers": [{"text": "en ofrena a D\u00e9u", "answer_start": 105}], "id": "P_19_C_114_Q2", "question": "Per qu\u00e8 sacrifica l'anyell?"}, {"answers": [{"text": "amb una maixella de ruc", "answer_start": 256}], "id": "P_19_C_114_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 \u00e9s atacat Abel?"}, {"answers": [{"text": "simulant est\u00e0tues", "answer_start": 397}], "id": "P_19_C_114_Q5", "question": "Com va fer les pintures Van Eyck?"}]}]}, {"title": "Ian Thorpe", "paragraphs": [{"context": "L'ascens d'Ian continu\u00e0 en viatjar a Kuala Lumpur al setembre per disputar els Jocs de la Commonwealth. La primera prova que disput\u00e0 fou la dels 200 m lliures, on aconsegu\u00ed l'or amb un temps d'1'46\"70 min, una cent\u00e8sima per sota del r\u00e8cord mundial de l'itali\u00e0 Giorgio Lamberti. Particip\u00e0 amb Klim, Kowalski i Matt Dunn en els relleus 4x200 estil lliure trencant el record mundial establert per l'Equip Unificat en els Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona per 9 cent\u00e8simes de segon.[34] La ratxa d'Ian acab\u00e0 en establir un nou r\u00e8cord personal de 50\"21 segons en els 100 m estil lliure, on nom\u00e9s va poder ser quart. Posteriorment s'adjudic\u00e0 la quarta medalla d'or en els 400 metres estil lliure amb un altre r\u00e8cord personal de 3'44\"35 min, 0.55 s m\u00e9s lent que la marca de Kieren Perkins de 1994[7][8][35][36]", "qas": [{"answers": [{"text": "setembre", "answer_start": 53}], "id": "P_75_C_445_Q1", "question": "Quan va viatjar Ian a Kuala Lumpur?"}, {"answers": [{"text": "Jocs de la Commonwealth", "answer_start": 79}], "id": "P_75_C_445_Q2", "question": "Com es deien els Jocs va disputar Ian a Kuala Lumpur?"}, {"answers": [{"text": "200 m lliures", "answer_start": 145}], "id": "P_75_C_445_Q3", "question": "Quina fou la primera prova que disputa Ian?"}, {"answers": [{"text": "Klim, Kowalski i Matt Dunn", "answer_start": 292}], "id": "P_75_C_445_Q4", "question": "Amb qui va participar Ian en els relleus 4x200 estil lliure?"}]}, {"context": "Quan Thorpe super\u00e0 el r\u00e8cord ol\u00edmpic dels 200 m a les eliminat\u00f2ries el mat\u00ed seg\u00fcent,[65] el seu principal rival l'holand\u00e8s Pieter van den Hoogenband declar\u00e0 \"No estic pensant realment en l'or. Nom\u00e9s vull una medalla i estar present al podi\". Malgrat les declaracions l'holand\u00e8s rebaix\u00e0 en poc m\u00e9s d'un segon la seva marca personal en la seva semifinal, superant el r\u00e8cord de Thorpe per nom\u00e9s 16 cent\u00e8simes (1'45\"35 min). Thorpe qualific\u00e0 nom\u00e9s 2 cent\u00e8simes m\u00e9s lent i es trob\u00e0 sota gran pressi\u00f3 per guanyar l'or l'endem\u00e0 despr\u00e9s dels dos ors aconseguits la primera nit.[66]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pieter van den Hoogenband", "answer_start": 123}], "id": "P_75_C_446_Q1", "question": "Qui era el principal rival de Thorpe?"}, {"answers": [{"text": "al podi", "answer_start": 232}], "id": "P_75_C_446_Q2", "question": "On volia estar present Pieter van den Hoogenband?"}, {"answers": [{"text": "la seva marca personal", "answer_start": 308}], "id": "P_75_C_446_Q3", "question": "Qu\u00e8 va rebaixar Pieter van den Hoogenband en la seva semifinal?"}, {"answers": [{"text": "sota gran pressi\u00f3", "answer_start": 477}], "id": "P_75_C_446_Q5", "question": "Com es trobava Thorpe per guanyar l'or l'endem\u00e0?"}]}, {"context": "Thorpe \u00e9s especialment popular a \u00c0sia, sobretot al Jap\u00f3. Fou identificat l'any 2000 per TV Asahi com el nedador que s'adjudicaria m\u00e9s triomfs en el proper Campionat Mundial de Nataci\u00f3 del 2001, que s'havia de disputar a Fukuoka, destacant-se la seva capacitat d'atracci\u00f3 medi\u00e0tica i publicit\u00e0ria. L'australi\u00e0 visit\u00e0 el Jap\u00f3 abans dels Campionats promocionant una s\u00e8rie de televisi\u00f3 sobre el mateix Campionat.[2][144][152][153] L'any 2002, durant una cerim\u00f2nia en record a les v\u00edctimes dels atacs terroristes de l'11 de setembre, fou nomenat per la Comissi\u00f3 de Turisme Australiana com ambaixador tur\u00edstic al Jap\u00f3. Aquesta campanya inclo\u00efa una trobada amb Junichiro Koizumi, Primer ministre del Jap\u00f3, a fi de promocionar el turisme japon\u00e8s a Austr\u00e0lia.[154][155][156] L'any 2005 la companyia japonesa Yakult tragu\u00e9 una beguda energ\u00e8tica al mercat batejada com a 'Thorpedo' prestant Thorpe la imatge a la botella.[157]", "qas": [{"answers": [{"text": "Fukuoka", "answer_start": 220}], "id": "P_75_C_447_Q2", "question": "On s'havia de disputar el Campionat Mundial de Nataci\u00f3 del 2001?"}, {"answers": [{"text": "ambaixador tur\u00edstic al Jap\u00f3", "answer_start": 584}], "id": "P_75_C_447_Q3", "question": "Com va ser nomenat Thorpe per la Comissi\u00f3 de Turisme Australiana?"}, {"answers": [{"text": "Junichiro Koizumi", "answer_start": 654}], "id": "P_75_C_447_Q4", "question": "Qui era el Primer ministre del Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una beguda energ\u00e8tica", "answer_start": 813}], "id": "P_75_C_447_Q5", "question": "Qu\u00e8 era Thorpedo?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 del Campionat Pan Pacific Ian Thorpe anunci\u00e0 la ruptura amb Frost per passar a entrenar amb un dels seus assistents, Tracey Menzies, sense experi\u00e8ncia internacional. Thorpe admet\u00e9 que hi havia tensi\u00f3 entre tots dos, per\u00f2 assegur\u00e0 que la separaci\u00f3 mantenia un caire amist\u00f3s: \"He decidit que, o feia aquest canvi, o anunciava la retirada\".[95] Amb el canvi d'entrenador, Thorpe buscava millorar la seva habilitat en els sprints. Abandon\u00e0 els 800 metres lliures sent el campi\u00f3 regnant i posse\u00efdor del r\u00e8cord, encara que els seus temps en 200 i 400 metres empitjoraren durant la primera etapa d'entrenaments amb Menzies.[96]", "qas": [{"answers": [{"text": "Despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 del Campionat Pan Pacific", "answer_start": 0}], "id": "P_75_C_448_Q1", "question": "Quan va anunciar Ian Thorpe la ruptura amb Frost?"}, {"answers": [{"text": "Tracey Menzies", "answer_start": 142}], "id": "P_75_C_448_Q2", "question": "Amb qui va passar Thorpe a entrenar?"}, {"answers": [{"text": "els sprints", "answer_start": 439}], "id": "P_75_C_448_Q3", "question": "Qu\u00e8 buscava millorar Thorpe amb el canvi d'entrenador?"}, {"answers": [{"text": "200 i 400 metres", "answer_start": 560}], "id": "P_75_C_448_Q4", "question": "Quins temps Thorpe va empitjorar durant la primera etapa amb Menzies?"}, {"answers": [{"text": "800 metres lliures", "answer_start": 465}], "id": "P_75_C_448_Q5", "question": "En quin estil posse\u00efa Thorpe el r\u00e8cord?"}]}, {"context": "El Campionat Pan Pacific comen\u00e7\u00e0 menys d'un mes despr\u00e9s a Yokohama, amb l'especulaci\u00f3 de la premsa sobre la situaci\u00f3 personal entre Thorpe i Frost. Thorpe inici\u00e0 la seva participaci\u00f3 amb una vict\u00f2ria sobre Hackett en els 400 m lliures amb un temps relativament mediocre, a 5 segons de la marca mundial. Poc despr\u00e9s, els dos nedadors declararen que havien decidit conservar energia per participar en millors condicions en els 4x100 lliures que es disputava la mateixa nit. Austr\u00e0lia s'endugu\u00e9 la vict\u00f2ria, amb Thorpe superant Jason Lezak en els darrers 50 metres.[90]", "qas": [{"answers": [{"text": "Yokohama", "answer_start": 58}], "id": "P_75_C_449_Q1", "question": "On comen\u00e7\u00e0 el Campionat Pan Pacific?"}, {"answers": [{"text": "la situaci\u00f3 personal entre Thorpe i Frost", "answer_start": 105}], "id": "P_75_C_449_Q2", "question": "Qu\u00e8 especulava la premsa?"}, {"answers": [{"text": "la mateixa nit", "answer_start": 456}], "id": "P_75_C_449_Q3", "question": "Quan es disputaven els 4x100 lliures?"}, {"answers": [{"text": "Hackett", "answer_start": 206}], "id": "P_75_C_449_Q4", "question": "A qui va guanyar Thorpe en els 400 m lliures?"}, {"answers": [{"text": "relativament mediocre", "answer_start": 248}], "id": "P_75_C_449_Q5", "question": "Com va ser el temps que va aconseguir Thorpe en els 400 m lliures?"}]}, {"context": "La primera gran competici\u00f3 on Thorpe particip\u00e0 sent entrenat per Menzies fou el Campionat Australi\u00e0 disputat a Sydney el mes de mar\u00e7. El nedador no bat\u00e9 cap r\u00e8cord mundial, acabant els relleus 4x200 metres estil lliure a m\u00e9s de dos segons del seu millor temps. Malgrat haver superat Hackett en ambdues carreres per revalidar els seus t\u00edtols,[97] admet\u00e9 estar \"molt decebut\" amb les seves actuacions. Thorpe trob\u00e0 consol imposant un nou r\u00e8cord de la Commonwealth en els 200 metres combinats, fixant la marca en 2'00\"11 min, la cinquena m\u00e9s r\u00e0pida de l'any.[98] Les cr\u00edtiques cap a Thorpe s'incrementaren quan es retir\u00e0 del Duel a la Piscina, repte entre nedadors nord-americans i australians, per un problema m\u00e8dic, malgrat haver creuat l'oce\u00e0 amb causes comercials i de caritat.[99][100]", "qas": [{"answers": [{"text": "Campionat Australi\u00e0", "answer_start": 80}], "id": "P_75_C_450_Q1", "question": "Qu\u00e8 es disput\u00e0 a Sydney el mes de mar\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "Hackett", "answer_start": 283}], "id": "P_75_C_450_Q2", "question": "A qui va superar Thorpe en ambdues carreres?"}, {"answers": [{"text": "imposant un nou r\u00e8cord de la Commonwealth en els 200 metres combinats", "answer_start": 420}], "id": "P_75_C_450_Q3", "question": "Com trob\u00e0 consol Thorpe?"}, {"answers": [{"text": "per un problema m\u00e8dic", "answer_start": 692}], "id": "P_75_C_450_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es va retirar Thorpe del Duel a la Piscina?"}, {"answers": [{"text": "Sydney", "answer_start": 111}], "id": "P_75_C_450_Q5", "question": "On es va disputar el Campionat Australi\u00e0?"}]}]}, {"title": "The Piper at the Gates of Dawn", "paragraphs": [{"context": "La gravaci\u00f3 va comen\u00e7ar el 21 de febrer[48] amb sis preses[49] de \u00abMatilda Mother\u00bb, llavors anomenada \u00abMatilda's Mother\u00bb.[39][50] La setmana seg\u00fcent, el dia 27,[51] la banda va enregistrar cinc preses de \u00abInterstellar Overdrive\u00bb,[nota 2][nota 3][53] i \u00abChapter 24\u00bb.[51][54] El 16 de mar\u00e7, la banda va tornar altre cop a l'enregistrament de \u00abInterstellar Overdrive\u00bb, en un intent de crear una versi\u00f3 m\u00e9s curta,[55] i a \u00abFlaming\u00bb (originalment anomenat \u00abSnowing\u00bb), que es va registrar en una sola presa[56] amb una expressi\u00f3 vocal.[38] El 19 de mar\u00e7 es van registrar sis preses de \u00abThe Gnome\u00bb.[38][57] Un dia despr\u00e9s, la banda va gravar \u00abTake Up Thy Stethoscope and Walk\u00bb de Waters.[57][58] El 21 de mar\u00e7, el grup va ser convidat a veure com els Beatles gravaven \u00abLovely Rita\u00bb.[59][60] L'endem\u00e0 van gravar \u00abThe Scarecrow\u00bb en una sola presa.[61][62] Les tres pistes seg\u00fcents \u2014\u00abAstronomy Domine\u00bb,[nota 4] \u00abInterstellar Overdrive\u00bb i \u00abPow R. Toc H.\u00bb\u2014 es van treballar extensivament entre el 21 de mar\u00e7 i el 12 d'abril,[65] havent estat inicialment llargues can\u00e7ons instrumentals.[63] Entre el 12 i el 18 d'abril,[66] la banda va gravar \u00abPercy the Rat Catcher\u00bb[nota 5] i una can\u00e7\u00f3 que actualment encara no s'ha publicat anomenada \u00abShe Was a Millionaire\u00bb.[69][70][71]", "qas": [{"answers": [{"text": "21 de febrer", "answer_start": 27}], "id": "P_205_C_1225_Q1", "question": "Quin dia va comen\u00e7ar la gravaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Flaming", "answer_start": 419}], "id": "P_205_C_1225_Q3", "question": "Quin tema es va enregistrar amb una sola presa el 16 de mar\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "Lovely Rita", "answer_start": 762}], "id": "P_205_C_1225_Q4", "question": "Quina gravaci\u00f3 van anar a veure?"}, {"answers": [{"text": "de Waters", "answer_start": 670}], "id": "P_205_C_1225_Q5", "question": "De qui \u00e9s el tema Take Up Thy Stethoscope and Walk?"}]}, {"context": "Aproximadament tres setmanes despr\u00e9s, la banda es va presentar als principals mitjans de comunicaci\u00f3.[nota 1] El comunicat de premsa d'EMI afirmava que la banda era \u00abportaveus musicals per a un nou moviment que implica l'experimentaci\u00f3 en totes les arts\u00bb, per\u00f2 EMI va intentar distanciar-se entre ells i l'escena underground on es va originar la banda afirmant que \u00abPink Floyd no sap qu\u00e8 ent\u00e9n la gent per pop psicod\u00e8lic i no estan intentant crear efectes al\u00b7lucinatoris al seu p\u00fablic.\u00bb[23][24] La banda va tornar a l'estudi Sound Techniques per gravar el seu seg\u00fcent senzill, \u00abSee Emily Play\u00bb, el 18 de maig.[25][26] El senzill va ser editat gaireb\u00e9 un mes m\u00e9s tard, el 16 de juny, i va aconseguir el n\u00famero sis en les llistes brit\u00e0niques.[27][28]", "qas": [{"answers": [{"text": "als principals mitjans de comunicaci\u00f3", "answer_start": 63}], "id": "P_205_C_1226_Q1", "question": "Quan es van presentar tres setmanes despr\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "distanciar-se entre ells i l'escena underground", "answer_start": 277}], "id": "P_205_C_1226_Q2", "question": "Qu\u00e8 va intentar EMI?"}, {"answers": [{"text": "efectes al\u00b7lucinatoris", "answer_start": 448}], "id": "P_205_C_1226_Q3", "question": "Qu\u00e8 no vol crear Pink Floyd al seu p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "See Emily Play", "answer_start": 578}], "id": "P_205_C_1226_Q4", "question": "Quin senzill van gravar?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 709}], "id": "P_205_C_1226_Q5", "question": "Quin n\u00famero va aconseguir en les llistes brit\u00e0niques?"}]}, {"context": "L'emergent fot\u00f2graf de societat Vic Singh va ser contractat per fotografiar la banda per a la portada de l'\u00e0lbum. Singh va compartir un estudi amb el fot\u00f2graf David Bailey, i era amic amb el guitarrista dels Beatles George Harrison. Singh va demanar a Jenner i King que vestissin la banda amb la roba m\u00e9s brillant que poguessin trobar. A continuaci\u00f3, Vic Singh els va disparar amb una lent de prisma que li havia donat Harrison.[93] La portada era destinada a semblar un viatge d'LSD, un estil que es va afavorir en aquell moment.[94] El 2017, la lent va ser exhibida al Victoria and Albert Museum, com a part de l'exposici\u00f3 Pink Floyd: Their Mortal Remains.", "qas": [{"answers": [{"text": "fot\u00f2graf de societat", "answer_start": 11}], "id": "P_205_C_1228_Q2", "question": "Quin tipus de fot\u00f2graf era Vic Singh?"}, {"answers": [{"text": "George Harrison", "answer_start": 216}], "id": "P_205_C_1228_Q3", "question": "De quin membre dels Beatles era amic?"}, {"answers": [{"text": "amb la roba m\u00e9s brillant que poguessin trobar", "answer_start": 289}], "id": "P_205_C_1228_Q4", "question": "Com va demanar que vestissin la banda?"}, {"answers": [{"text": "una lent de prisma", "answer_start": 381}], "id": "P_205_C_1228_Q5", "question": "Amb quin tipus de lent va disparar?"}]}]}, {"title": "Parcs i jardins de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "La vegetaci\u00f3 \u00e9s de tipus mediterrani, amb predomini d'esp\u00e8cies perennes. El bosc t\u00edpic \u00e9s l'alzinar (Quercus ilex), i tamb\u00e9 es donen algunes esp\u00e8cies subtropicals, que necessiten un rec constant per viure a l'aire lliure, com el taronger (Citrus \u00d7 sinensis), el llimoner (Citrus \u00d7 limon), la mimosa (Acacia dealbata), l'arauc\u00e0ria (Araucaria heterophylla), l'eucaliptus (Eucalyptus globulus) i la palmera (Phoenix dactylifera). S'han aclimatat algunes esp\u00e8cies origin\u00e0ries del Jap\u00f3, que t\u00e9 un clima semblant al mediterrani per\u00f2 amb m\u00e9s pluges a l'estiu, com el pit\u00f2spor (Pittosporum tobira) i l'ev\u00f2nim (Euonymus japonicus). De con\u00edferes, la que m\u00e9s s'adapta \u00e9s el cedre de l'Atles (Cedrus atlantica), aix\u00ed com el xiprer (Cupressus sempervirens) i la tuia (Thuja standishii). Tamb\u00e9 s'han adaptat esp\u00e8cies d'altres regions del m\u00f3n amb clima mediterrani, com Calif\u00f2rnia, Sud-\u00e0frica, Austr\u00e0lia i Xile.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'alzinar", "answer_start": 90}], "id": "P_572_C_3427_Q2", "question": "Quin \u00e9s el bosc t\u00edpic?"}, {"answers": [{"text": "un rec constant per viure a l'aire lliure", "answer_start": 179}], "id": "P_572_C_3427_Q3", "question": "Qu\u00e8 necessiten les esp\u00e8cies subtropicals?"}, {"answers": [{"text": "semblant al mediterrani per\u00f2 amb m\u00e9s pluges a l'estiu", "answer_start": 498}], "id": "P_572_C_3427_Q4", "question": "Com \u00e9s el clima del Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Calif\u00f2rnia, Sud-\u00e0frica, Austr\u00e0lia i Xile", "answer_start": 855}], "id": "P_572_C_3427_Q5", "question": "De quines altres regions amb clima mediterrani s'han adaptat esp\u00e8cies?"}]}, {"context": "Amb l'arribada del segle XX l'Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs per a un pla d'enlla\u00e7os entre l'Eixample i els municipis recentment agregats a la ciutat, guanyat el 1905 per L\u00e9on Jaussely, el qual va dissenyar un pla que preveia grans infraestructures vi\u00e0ries (passejos de ronda, diagonals, passejos mar\u00edtims), parcs, enlla\u00e7os ferroviaris i \u00e0rees de serveis. Tot i que tan sols es va realitzar parcialment, va inspirar l'urbanisme barcelon\u00e8s durant gran part del segle. En les primeres d\u00e8cades del segle xx, gr\u00e0cies a l'impuls d'una nova exposici\u00f3, l'Exposici\u00f3 Internacional del 1929, es va condicionar la muntanya de Montju\u00efc, amb un projecte del paisatgista franc\u00e8s Jean-Claude Nicolas Forestier, autor del Parc de Maria Llu\u00efsa a Sevilla, on va posar de moda l'anomenat \u00abestil neosevill\u00e0\u00bb, caracteritzat per l'\u00fas del ma\u00f3 i la rajola, i on s\u00f3n essencials l'aigua i elements com p\u00e8rgoles i emparrats, aix\u00ed com escales i terrasses per a dinamitzar els terrenys. Forestier fou un pregoner del jard\u00ed com a obra d'art, i entre les seves premisses es trobava la del m\u00e0xim aprofitament dels recursos locals, pel que en les seves obres a Espanya va treballar essencialment amb vegetaci\u00f3 de tipus mediterrani, tot i que tamb\u00e9 va introduir algunes esp\u00e8cies d'Am\u00e8rica del Sud \u2014on havia treballat\u2014, com la tipuana, la jacaranda i la bellaombra.[34] A Montju\u00efc va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Nicolau Maria Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed, arquitecte i paisatgista, amb el qual va realitzar un conjunt de marcat car\u00e0cter mediterrani i de gust classicista, centrat en la constituci\u00f3 dels Jardins de Laribal (1917-1924) i de Miramar (1919-1923). L'equip format per Forestier i Rubi\u00f3 va deixar diverses realitzacions m\u00e9s a la ciutat, com l'enjardinament de la Pla\u00e7a d'Armes del Parc de la Ciutadella (1915) i el Parc del Guinard\u00f3 (1918). Per altra banda, al fil de l'exposici\u00f3 es va constituir el 1930 el Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Barcelona, instal\u00b7lat al fons d'una pedrera situada darrere del Palau Nacional de Montju\u00efc, amb una magn\u00edfica col\u00b7lecci\u00f3 de plantes ex\u00f2tiques recopilada pel bot\u00e0nic Pius Font i Quer.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a un pla d'enlla\u00e7os entre l'Eixample i els municipis recentment agregats a la ciutat", "answer_start": 79}], "id": "P_572_C_3428_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 va organitzar un concurs l'Ajuntament de Barcelona a l'arribada del segle XX?"}, {"answers": [{"text": "L\u00e9on Jaussely", "answer_start": 189}], "id": "P_572_C_3428_Q2", "question": "Qui va guanyar el concurs que va organitzar l'Ajuntament de Barcelona el 1905?"}, {"answers": [{"text": "grans infraestructures vi\u00e0ries (passejos de ronda, diagonals, passejos mar\u00edtims), parcs, enlla\u00e7os ferroviaris i \u00e0rees de serveis", "answer_start": 244}], "id": "P_572_C_3428_Q3", "question": "Qu\u00e8 preveia el pla que va dissenyar L\u00e9on Jaussely?"}, {"answers": [{"text": "Jean-Claude Nicolas Forestier", "answer_start": 683}], "id": "P_572_C_3428_Q4", "question": "Qui va ser el paisatgista autor del Parc de Maria Llu\u00efsa a Sevilla?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00fas del ma\u00f3 i la rajola", "answer_start": 825}], "id": "P_572_C_3428_Q5", "question": "Qu\u00e8 caracteritza l'anomenat \u00abestil neosevill\u00e0\u00bb?"}]}, {"context": "El primer jard\u00ed p\u00fablic de Barcelona es va crear el 1816: el Jard\u00ed del General, una iniciativa del capit\u00e0 general de Catalunya, Francisco Javier Casta\u00f1os. Estava situat entre l'actual avinguda del Marqu\u00e8s de l'Argentera i la Ciutadella, davant d'on avui es troba l'Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a, i tenia una extensi\u00f3 de 0,4 hect\u00e0rees. Lamentablement, aquest espai va desapar\u00e8ixer el 1877.[24] Durant el segle XIX continu\u00e0 l'obertura de passejos i avingudes, com el Passeig de Gr\u00e0cia, les obres del qual s'iniciaren el 1821 amb la plantaci\u00f3 d'ac\u00e0cies, pl\u00e0tans, pollancres, moreres, baladres i alzines.[25] En aquest passeig es van situar el 1848 els Jardins de T\u00edvoli, entre els carrers Val\u00e8ncia i Consell de Cent, que comptava amb un viver de flors i plantes arom\u00e0tiques;[26] el 1853 es va instal\u00b7lar tamb\u00e9 entre els carrers Arag\u00f3 i Rossell\u00f3 els anomenats Camps Elisis, que comptaven amb un jard\u00ed, un llac amb barques, un teatre i un parc d'atraccions amb muntanya russa;[27] altres jardins van ser els del \"Criadero\", de la Nimfa, d'Euterpe i del \"Prado Catal\u00e1n\". Aquests jardins van desapar\u00e8ixer pocs anys despr\u00e9s en anar urbanitzant-se el Passeig de Gr\u00e0cia.", "qas": [{"answers": [{"text": "1816", "answer_start": 51}], "id": "P_572_C_3429_Q1", "question": "Quan es va crear el primer jard\u00ed p\u00fablic de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "el Jard\u00ed del General", "answer_start": 57}], "id": "P_572_C_3429_Q2", "question": "Quin va ser el primer jard\u00ed p\u00fablic que es va crear en Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "Francisco Javier Casta\u00f1os", "answer_start": 127}], "id": "P_572_C_3429_Q3", "question": "De qui va ser iniciativa la creaci\u00f3 del Jard\u00ed del General?"}, {"answers": [{"text": "0,4 hect\u00e0rees", "answer_start": 307}], "id": "P_572_C_3429_Q4", "question": "Quina extensi\u00f3 tenia el Jard\u00ed del General?"}]}, {"context": "Durant l'alcaldia d'Ada Colau es va impulsar un programa de naturalitzaci\u00f3 i gesti\u00f3 ecol\u00f2gica dels espais verds de la ciutat, amb l'objectiu d'incrementar la superf\u00edcie verda i fomentar la biodiversitat. Entre altres actuacions, es va procedir a incrementar la vegetaci\u00f3, protegir les esp\u00e8cies aut\u00f2ctones, podar amb menys freq\u00fc\u00e8ncia els arbres i deixar cr\u00e9ixer les plantes dels escocells. L'objectiu era incrementar els espais verds en 160 hect\u00e0rees fins al 2030, amb la meta d'aconseguir 1 m\u00b2 per persona. A m\u00e9s d'augmentar els espais verds es van instal\u00b7lar 80 instal\u00b7lacions per a insectes i m\u00e9s de 260 nius d'ocells. Tamb\u00e9 es va eliminar l'\u00fas d'herbicides qu\u00edmics i es van reduir els tractaments fitosanitaris.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "de naturalitzaci\u00f3 i gesti\u00f3 ecol\u00f2gica dels espais verds de la ciutat", "answer_start": 57}], "id": "P_572_C_3430_Q1", "question": "Quin programa es va impulsar durant l'alcaldia d'Ada Colau?"}, {"answers": [{"text": "incrementar la superf\u00edcie verda i fomentar la biodiversitat", "answer_start": 143}], "id": "P_572_C_3430_Q2", "question": "Amb quin objectiu Ada Colau va impulsar el programa de naturalitzaci\u00f3 i gesti\u00f3 ecol\u00f2gica dels espais verds?"}, {"answers": [{"text": "en 160 hect\u00e0rees fins al 2030", "answer_start": 433}], "id": "P_572_C_3430_Q3", "question": "En quantes hect\u00e0rees es volia incrementar els espais verds segons el projecte d'Ada Colau?"}, {"answers": [{"text": "260", "answer_start": 602}], "id": "P_572_C_3430_Q4", "question": "Quants nius d'ocells es van instal\u00b7lar?"}, {"answers": [{"text": "qu\u00edmics", "answer_start": 660}], "id": "P_572_C_3430_Q5", "question": "Quin tipus d'herbicides es van deixar d'utilitzar?"}]}]}, {"title": "L'amico Fritz", "paragraphs": [{"context": "Els autors de L'ami Fritz eren tots dos nascuts a Als\u00e0cia \u2013\u00c9mile Erckmann el 1822 a Phalsbourg, Alexandre Chatrian el 1826 a Grand-Soldat (avui Abrenschviller)\u2013, els dos escriptors es van con\u00e8ixer el 1847 com a companys de treball del diari Le R\u00e9publicain alsacien. Les mateixes creences republicanes van consolidar la seva amistat i l'any seg\u00fcent els dos van comen\u00e7ar a publicar les primeres hist\u00f2ries de la seva fluida producci\u00f3 amb la signatura Erckmann-Chatrian. El 1889, quan la seva col\u00b7laboraci\u00f3 de quaranta anys es dissoldria despr\u00e9s d'una acalorada disputa sobre \u00abqui fa qu\u00e8\u00bb i els drets d'autor, ja havien publicat una seixantena de novel\u00b7les, contes, i obres de teatre. L'ami Fritz va ser publicat per Hachette el 1864 a Par\u00eds amb gran \u00e8xit, que dotze anys m\u00e9s tard va ser reviscut quan Chatrian, en solitari, en va fer una adaptaci\u00f3 teatral que va representar la il\u00b7lustre Com\u00e9die-Fran\u00e7aise el 1876.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Als\u00e0cia", "answer_start": 50}], "id": "P_116_C_691_Q1", "question": "On van n\u00e9ixer els autors?"}, {"answers": [{"text": "1847", "answer_start": 200}], "id": "P_116_C_691_Q2", "question": "Quin any es van con\u00e8ixer?"}, {"answers": [{"text": "Le R\u00e9publicain alsacien", "answer_start": 241}], "id": "P_116_C_691_Q3", "question": "A quin diari treballaven?"}, {"answers": [{"text": "Erckmann-Chatrian", "answer_start": 448}], "id": "P_116_C_691_Q4", "question": "Quina signatura utilitzaven?"}, {"answers": [{"text": "1864", "answer_start": 725}], "id": "P_116_C_691_Q5", "question": "Quin any van publicar L'ami Fritz?"}]}, {"context": "L'amico Fritz va ser, despr\u00e9s de Cavalleria, l'\u00e8xit m\u00e9s gran de la seva carrera malgrat traslladar-nos una feble hist\u00f2ria. El mateix Gustav Mahler la va presentar el 16 de gener de 1892 amb gran \u00e8xit a Hamburg; a Londres el 23 de maig 1892 a la Royal Opera House, Covent Garden.[8] La consagraci\u00f3 definitiva de l'\u00f2pera va arribar el setembre 1892, quan va ser representada a Viena i el cr\u00edtic Eduard Hanslick, \u00e0rbitre de les opinions musicals a la capital austrohongaresa, va escriure sobre Mascagni: \u00abNo hi ha hagut cap altre dels grans que hagi rebut aquests honors, demostracions i ovacions com les que s'han fet a aquest il\u00b7lustre hereu de la m\u00fasica italiana\u00bb.[7] A Austr\u00e0lia la van poder veure el 19 d'octubre 1893 al Teatre de la Princesa a Melbourne.[8] Va ser representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 8 de desembre de 1894.", "qas": [{"answers": [{"text": "Cavalleria", "answer_start": 33}], "id": "P_116_C_692_Q1", "question": "Quin va ser el seu \u00e8xit m\u00e9s gran?"}, {"answers": [{"text": "feble", "answer_start": 107}], "id": "P_116_C_692_Q2", "question": "Com era la hist\u00f2ria de L'amico Fritz?"}, {"answers": [{"text": "Gustav Mahler", "answer_start": 133}], "id": "P_116_C_692_Q3", "question": "Quin la va presentar a Hamburg?"}, {"answers": [{"text": "Royal Opera House", "answer_start": 245}], "id": "P_116_C_692_Q4", "question": "On es va representar a Londres?"}, {"answers": [{"text": "8 de desembre de 1894", "answer_start": 841}], "id": "P_116_C_692_Q5", "question": "Quan va ser represntada per primer com al Liceu?"}]}, {"context": "El nom de Mascagni va rebre un impuls mete\u00f2ric el 17 de maig de 1890 amb la seva primera \u00f2pera, Cavalleria rusticana; de fet, gaireb\u00e9 es podria dir que a partir de llavors el cam\u00ed va ser costa avall. De les disset obres que va escriure per a l'escenari nom\u00e9s L'amico Fritz i Iris han sobreviscut en el repertori habitual i principalment en els teatres italians. No va ajudar el fet que Mascagni canvi\u00e9s constantment les seves f\u00f3rmules oper\u00edstiques. Immediatament es va allunyar d'utilitzar els ingredients de Cavalleria rusticana en una altra \u00f2pera.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "17 de maig de 1890", "answer_start": 50}], "id": "P_116_C_695_Q1", "question": "Quan va rebre un impuls mete\u00f2ric?"}, {"answers": [{"text": "disset", "answer_start": 207}], "id": "P_116_C_695_Q3", "question": "Quantes \u00f2peres va escriure?"}, {"answers": [{"text": "italians", "answer_start": 352}], "id": "P_116_C_695_Q4", "question": "En quins teatres han sobreviscut L'amico Fritz i Iris?"}, {"answers": [{"text": "les seves f\u00f3rmules oper\u00edstiques", "answer_start": 416}], "id": "P_116_C_695_Q5", "question": "Qu\u00e8 canviava constantment Mascagni?"}]}, {"context": "El sensacional \u00e8xit de Cavalleria havia augmentat les esperances d'una reactivaci\u00f3 de l'\u00f2pera italiana despr\u00e9s de m\u00e9s de deu anys de crisi. L'any seg\u00fcent, Mascagni hi va contribuir amb aquest segon t\u00edtol, amb un resultat triomfal per al p\u00fablic en el moment en qu\u00e8 es veia com el compositor m\u00e9s prometedor de la jove generaci\u00f3. La seva primera pe\u00e7a havia estat \u00e0mpliament admirada, per\u00f2 Mascagni volia descartar que la reputaci\u00f3 de Cavalleria se centr\u00e9s massa en el llibret i la hist\u00f2ria i que finalment aigual\u00eds la seva entrada com a compositor.[5] Per evitar la comparaci\u00f3 amb el treball previ, Mascagni va canviar decisivament la poesia realista i va preferir la tradici\u00f3 de la commedia lirica, o sentimental. L'ambient ser\u00e8 i l'ambientaci\u00f3 campestre suggereixen un exemple tard\u00e0 del g\u00e8nere semiserio, entre l'\u00f2pera seriosa i l'\u00f2pera bufa.[2] Mentre que l'\u00f2pera anterior est\u00e0 pintada en tons foscos, Fritz tendeix a ser banyada en colors m\u00e9s clars, en colors pastel. L'\u00f2pera, amb el seu entorn rural i la hist\u00f2ria de la recerca de l'amor veritable, t\u00e9 un final feli\u00e7, i fins i tot un bon tipus (David) que resulta ser jueu.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s de deu", "answer_start": 114}], "id": "P_116_C_696_Q1", "question": "Quants anys portava en crisi l'\u00f2pera italiana?"}, {"answers": [{"text": "triomfal", "answer_start": 221}], "id": "P_116_C_696_Q2", "question": "Com va ser el resultat per al public?"}, {"answers": [{"text": "la commedia lirica", "answer_start": 677}], "id": "P_116_C_696_Q3", "question": "Quina tradici\u00f3 va preferir?"}, {"answers": [{"text": "pastel", "answer_start": 961}], "id": "P_116_C_696_Q4", "question": "En quins colors \u00e9s banyada Fritz?"}, {"answers": [{"text": "l'amor veritable", "answer_start": 1033}], "id": "P_116_C_696_Q5", "question": "Quina recerca hi trobem en la hist\u00f2ria de Fritz?"}]}]}, {"title": "Baixa Cerdanya", "paragraphs": [{"context": "La Baixa Cerdanya \u00e9s una zona que presenta una gran varietat natural, podent-se trobar a la plana de la vall del Segre des d'esp\u00e8cies t\u00edpiques de la fauna \u00e0rtica fins a les pr\u00f2pies de zones \u00e0rides. A mesura que es penetra a les valls laterals (la Llosa, l'Ingla, Meranges,\u2026), els prats comencen a deixar pas a boscos de pins vermells i roures que s\u00f3n substitu\u00efts per pins i avets a mesura que s'eleva el terreny, convivint amb fauna adaptada al fred i la neu. Passats els 2.000 metres d'altitud, la pres\u00e8ncia dels arbres \u00e9s escassa, estant presents plantes pr\u00f2piament alpines.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "des d'esp\u00e8cies t\u00edpiques de la fauna \u00e0rtica fins a les pr\u00f2pies de zones \u00e0rides", "answer_start": 119}], "id": "P_11_C_61_Q1", "question": "Quines esp\u00e8cies podem trobar a la Baixa Cerdanya?"}, {"answers": [{"text": "una gran varietat natural", "answer_start": 43}], "id": "P_11_C_61_Q2", "question": "Qu\u00e8 ens trobem a la Baixa Cerdanya?"}, {"answers": [{"text": "Passats els 2.000 metres", "answer_start": 460}], "id": "P_11_C_61_Q3", "question": "A quina altitud comen\u00e7a ser escassa la pres\u00e8ncia d'arbres?"}, {"answers": [{"text": "plantes pr\u00f2piament alpines", "answer_start": 549}], "id": "P_11_C_61_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a partir dels 2000 metres?"}, {"answers": [{"text": "pins i avets", "answer_start": 367}], "id": "P_11_C_61_Q5", "question": "Quins arbres trobem a mesura que s'eleva el terreny?"}]}, {"context": "A la mort de Jaume I el Conqueridor el 1276 i en aplicaci\u00f3 del seu testament de 1262 es deixaven a l'infant Jaume les possessions que formaven la Corona de Mallorca com una entitat separada de la Corona d'Arag\u00f3. El regne esdev\u00e9 un estat independent fins al Tractat de Perpiny\u00e0 (1279) en qu\u00e8 el primer es declara vassall del segon. Pere el Cerimoni\u00f3s reincorpor\u00e0 les terres de la Corona de Mallorca a la d'Arag\u00f3 el 1343, expropiant els b\u00e9ns a Jaume III mitjan\u00e7ant una sent\u00e8ncia en el proc\u00e9s per incompliment de deures vassall\u00e0tics, i despr\u00e9s vindrien les accions b\u00e8l\u00b7liques i la mort de Jaume III a la batalla de Llucmajor (1349). La reincorporaci\u00f3 es f\u00e9u definitiva mitjan\u00e7ant el Jurament per les Illes.", "qas": [{"answers": [{"text": "1276", "answer_start": 39}], "id": "P_11_C_62_Q1", "question": "Quin any va morir Jaume I el Conqueridor?"}, {"answers": [{"text": "les possessions que formaven la Corona de Mallorca", "answer_start": 114}], "id": "P_11_C_62_Q2", "question": "Qu\u00e8 li van deixar a l'infant Jaume?"}, {"answers": [{"text": "fins al Tractat de Perpiny\u00e0", "answer_start": 249}], "id": "P_11_C_62_Q3", "question": "Fins quan el regne esdev\u00e9 independent?"}, {"answers": [{"text": "reincorpor\u00e0 les terres de la Corona de Mallorca a la d'Arag\u00f3", "answer_start": 350}], "id": "P_11_C_62_Q4", "question": "Qu\u00e8 va fer Pere el Cerimoni\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "Llucmajor", "answer_start": 612}], "id": "P_11_C_62_Q5", "question": "A quina batalla va morir Jaume III?"}]}, {"context": "Per la seguretat que donava la regi\u00f3 muntanyosa a l'alta edat mitjana va \u00e9sser una comarca molt poblada, des del segle xiii es va iniciar un retroc\u00e9s demogr\u00e1fic degut principalment als conflictes amb els albigesos. Al segle xiv Puigcerd\u00e0 \u00e9s el principal mercat del Pirineu i es troba entre les set poblacions catalanes amb m\u00e9s poblaci\u00f3, a la comarca continua el retroc\u00e9s per les guerres del segle xvii i la divisi\u00f3 del territori pel tractat dels Pirineus (1659). Cap a finals del segle xviii va tenir un increment fins a mitjan segle xix. Des dels anys seixanta del segle xx ha anat creixent la demografia de la comarca.", "qas": [{"answers": [{"text": "Per la seguretat que donava la regi\u00f3 muntanyosa", "answer_start": 0}], "id": "P_11_C_63_Q1", "question": "Per qu\u00e8 va ser una comarca molt poblada?"}, {"answers": [{"text": "segle xiii", "answer_start": 113}], "id": "P_11_C_63_Q2", "question": "A partir de quin segle es va iniciar un retroc\u00e9s demogr\u00e0fic?"}, {"answers": [{"text": "conflictes amb els albigesos", "answer_start": 185}], "id": "P_11_C_63_Q3", "question": "Qu\u00e8 va produir el retroc\u00e9s demogr\u00e0fic?"}, {"answers": [{"text": "el principal mercat del Pirineu", "answer_start": 241}], "id": "P_11_C_63_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Puigcerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "tractat dels Pirineus", "answer_start": 433}], "id": "P_11_C_63_Q5", "question": "Quin tractat va produir la divisi\u00f3 del territori?"}]}, {"context": "Al segle i aC Iulia Lybica, l'actual Ll\u00edvia, fou un centre rom\u00e0 molt important amb funci\u00f3 militar i capital del territori. L'ocupaci\u00f3 romana port\u00e0 una gran prosperitat amb la construcci\u00f3 de vies de comunicaci\u00f3, com la Strata Ceretana, datada de l'any 250 aC, i la reorganitzaci\u00f3 del m\u00f3n rural. Hi hagu\u00e9 nombrosos assentaments rurals, necr\u00f2polis i altres elements romans a Tall\u00f3, Prats, Alp, Bolvir i Urtx. Documents escrits als segles VII i viii recorden l'exist\u00e8ncia del castell de Ll\u00edvia, que fou reconstru\u00eft al segle xi i a la fi de la guerra civil catalana contra Joan II, el rei franc\u00e8s, Llu\u00eds XI, f\u00e9u destruir el castell l'any 1479.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "Iulia Lybica", "answer_start": 14}], "id": "P_11_C_65_Q1", "question": "Com es deia Ll\u00edvia al segle i aC?"}, {"answers": [{"text": "militar", "answer_start": 90}], "id": "P_11_C_65_Q2", "question": "Quina funci\u00f3 tenia Ll\u00edvia?"}, {"answers": [{"text": "prosperitat", "answer_start": 156}], "id": "P_11_C_65_Q3", "question": "Qu\u00e8 porta l'ocupaci\u00f3 romana?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds XI", "answer_start": 593}], "id": "P_11_C_65_Q4", "question": "Qui va fer destruir el castell de Ll\u00edvia?"}, {"answers": [{"text": "vies de comunicaci\u00f3", "answer_start": 190}], "id": "P_11_C_65_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi van construir els romans?"}]}, {"context": "Vers el 1500 aC augment\u00e0 el nombre de poblats a l'aire lliure i continuaren d'altres d'existents, aterrassats a la plana a l'entitat de poblaci\u00f3 de Sanavastre. Les coves s'empraven per enterrar i com lloc d'emmagatzematge o h\u00e0bitat temporal. A les coves d'Olopte, a la muntanya del Montcurto, hi ha indicis d'ocupaci\u00f3 humana durant la fi del Paleol\u00edtic inferior o el Paleol\u00edtic mitj\u00e0. A una de les coves es pot fer un recorregut de 232 metres, on es varen trobar una fulla de s\u00edlex, un punx\u00f3 i cer\u00e0mica.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "1500 aC", "answer_start": 8}], "id": "P_11_C_66_Q1", "question": "Quan augment\u00e0 el nombre de poblats?"}, {"answers": [{"text": "Montcurto", "answer_start": 282}], "id": "P_11_C_66_Q2", "question": "A quina muntanya trobem les coves d'Olopte?"}, {"answers": [{"text": "Paleol\u00edtic inferior o el Paleol\u00edtic mitj\u00e0", "answer_start": 342}], "id": "P_11_C_66_Q3", "question": "En quina \u00e8poca van estar ocupades les coves?"}, {"answers": [{"text": "una fulla de s\u00edlex, un punx\u00f3 i cer\u00e0mica", "answer_start": 463}], "id": "P_11_C_66_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi van trobar en una de les coves?"}, {"answers": [{"text": "temporal", "answer_start": 232}], "id": "P_11_C_66_Q5", "question": "Quin tipus d'habitat eren les coves?"}]}]}, {"title": "Consulta sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya a Arenys de Munt", "paragraphs": [{"context": "La consulta reb\u00e9 un ampli suport dels sectors catalanista i sobiranista. A m\u00e9s a m\u00e9s, 86 personalitats del m\u00f3n pol\u00edtic, cultural, econ\u00f2mic i empresarial, com per exemple, Pasqual Maragall, Joan Carretero, Josep Huguet, Gl\u00f2ria Bordons, Jordi Bilbeny, Isabel-Clara Sim\u00f3, Mathew Tree, Ernest Benach[28] donaren suport expr\u00e9s a la consulta a trav\u00e9s de la seva adhesi\u00f3 a un manifest de suport.[29] Les formacions pol\u00edtiques que donaren suport a la celebraci\u00f3 de la consulta van ser Arenys de Munt 2000, Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3, Esquerra, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acci\u00f3; i alguns militants del Partit dels Socialistes de Catalunya.[30][31]", "qas": [{"answers": [{"text": "catalanista i sobiranista", "answer_start": 46}], "id": "P_570_C_3415_Q1", "question": "Quins sectors van recolzar la consulta?"}, {"answers": [{"text": "86", "answer_start": 86}], "id": "P_570_C_3415_Q2", "question": "Quantes personalitats del m\u00f3n pol\u00edtic, cultural, econ\u00f2mic i empresarial van donar suport expr\u00e9s a la consulta?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s de la seva adhesi\u00f3 a un manifest de suport", "answer_start": 336}], "id": "P_570_C_3415_Q3", "question": "Com van manifestar el seu suport les personalitats del m\u00f3n pol\u00edtic, cultural, econ\u00f2mic i empresarial?"}, {"answers": [{"text": "Arenys de Munt 2000, Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3, Esquerra, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acci\u00f3; i alguns militants del Partit dels Socialistes de Catalunya", "answer_start": 477}], "id": "P_570_C_3415_Q4", "question": "Quines formacions pol\u00edtiques van donar suport a la celebraci\u00f3 de la consulta?"}]}, {"context": "La manifestaci\u00f3 de la Falange va ser molt minorit\u00e0ria i no va tenir cap efecte intimidatori. Nom\u00e9s es van presentar dos autocars (58 persones),[15] que van quedar rodejats per un cord\u00f3 de Mossos d'Esquadra i una colla de manifestants que van corejar consignes tant independentistes com a favor de l'organitzaci\u00f3 desapareguda Terra Lliure.[59] L'\u00fanic fet de viol\u00e8ncia constatat contra Falange va ser el trencament del vidre d'un dels autobusos amb un cop de roc.[56] Acabat l'acte, van tornar a marxar sense incidents remarcables.[56][57][60]", "qas": [{"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 116}], "id": "P_570_C_3416_Q1", "question": "Quants autocars es van presentar a la manifestaci\u00f3 de la Falange?"}, {"answers": [{"text": "per un cord\u00f3 de Mossos d'Esquadra i una colla de manifestants", "answer_start": 172}], "id": "P_570_C_3416_Q2", "question": "Per qu\u00e8 van quedar rodejats els participants de la manifestaci\u00f3 de la Falange?"}, {"answers": [{"text": "consignes tant independentistes com a favor de l'organitzaci\u00f3 desapareguda Terra Lliure", "answer_start": 250}], "id": "P_570_C_3416_Q3", "question": "Qu\u00e8 van corejar els manifestants que rodejaven els manifestants de la Falange?"}, {"answers": [{"text": "amb un cop de roc", "answer_start": 443}], "id": "P_570_C_3416_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 van trencar el vidre d'un dels autobusos?"}, {"answers": [{"text": "Acabat l'acte", "answer_start": 466}], "id": "P_570_C_3416_Q5", "question": "Quan van marxar els manifestants?"}]}, {"context": "El PSC va denunciar p\u00fablicament tant que van rebre amenaces telef\u00f2niques[36] com tamb\u00e9 la inscripci\u00f3 de diverses pintades a la fa\u00e7ana del seu local, la qual va apar\u00e8ixer embrutada diverses vegades al llarg de diversos dies. En aquestes pintades se'ls titllava de \"feixistes\",[37] apareixia la paraula \"falange\" amb una fletxa apuntant cap a l'escut de la seva organitzaci\u00f3,[36] i tamb\u00e9 l'expressi\u00f3 Gora ETA.[38] Motivat per aquesta s\u00e8rie d'amenaces i actes vand\u00e0lics, el PSC va emetre un comunicat de condemna el 5 de setembre.[39] En declaracions a EFE, l'alcalde del municipi, Carles M\u00f3ra, va condemnar les pintades.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "El PSC", "answer_start": 0}], "id": "P_570_C_3417_Q1", "question": "Qui va denunciar que havia rebut amenaces telef\u00f2niques?"}, {"answers": [{"text": "embrutada", "answer_start": 170}], "id": "P_570_C_3417_Q2", "question": "Com va apar\u00e8ixer la fa\u00e7ana de la seu local del PSC diversos dies?"}, {"answers": [{"text": "\"feixistes\"", "answer_start": 263}], "id": "P_570_C_3417_Q3", "question": "Com es titllava al PSC en les pintades de la fa\u00e7ana de la seva seu local?"}, {"answers": [{"text": "cap a l'escut de la seva organitzaci\u00f3", "answer_start": 335}], "id": "P_570_C_3417_Q4", "question": "Cap on apuntava la fletxa que apareixia junt a la paraula \"falange\" en la fa\u00e7ana de la seu local del PSC?"}, {"answers": [{"text": "5 de setembre", "answer_start": 513}], "id": "P_570_C_3417_Q5", "question": "Quan va emetre el PSC un comunicat de condemna front a les amenaces i actes vand\u00e0lics que rebia?"}]}, {"context": "El departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, presidit per Joan Saura, autoritz\u00e0 la marxa falangista canviant-ne la ubicaci\u00f3, allunyant-la 500 metres del consistori. Tanmateix, fruit de les queixes d'inseguretat dels ve\u00efns i de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, interior rectific\u00e0 la seva decisi\u00f3, ajornant una setmana la concentraci\u00f3 per tal d'evitar possibles problemes d'ordre p\u00fablic, en tenir const\u00e0ncia d'una contramanifestaci\u00f3 independentista.[22][23] Malgrat aix\u00f2, la Falange va advertir que es manifestaria pels carrers d'Arenys tot i la prohibici\u00f3.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "Joan Saura", "answer_start": 71}], "id": "P_570_C_3418_Q1", "question": "Qui presidia el departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "la marxa falangista", "answer_start": 93}], "id": "P_570_C_3418_Q2", "question": "Qu\u00e8 va autoritzar Joan Saura?"}, {"answers": [{"text": "una setmana", "answer_start": 316}], "id": "P_570_C_3418_Q3", "question": "Quant de temps va ajornar interior la marxa falangista?"}, {"answers": [{"text": "per tal d'evitar possibles problemes d'ordre p\u00fablic", "answer_start": 344}], "id": "P_570_C_3418_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va ajornar interior la concentraci\u00f3 falangista?"}, {"answers": [{"text": "d'una contramanifestaci\u00f3 independentista", "answer_start": 417}], "id": "P_570_C_3418_Q5", "question": "De qu\u00e8 va tenir const\u00e0ncia interior que va fer que ajorn\u00e9s la concentraci\u00f3 falangista?"}]}, {"context": "El 10 de setembre, el president Jos\u00e9 Montilla va dir que \"la consulta d\u00f3na arguments a la caverna de la dreta espanyola\", i defens\u00e0 el dret de la Falange de manifestar-se el diumenge mentre esquiv\u00e0 donar suport a l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Els organitzadors replicaren que el PSC tamb\u00e9 \u00e9s la caverna.[46] El mateix dia de la votaci\u00f3, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, intenta tirar aigua al vi. El socialista considera \"exagerada\" l'atenci\u00f3 a la consulta d'Arenys, ja que \"no porta enlloc\".[47]", "qas": [{"answers": [{"text": "10 de setembre", "answer_start": 3}], "id": "P_570_C_3419_Q1", "question": "Quan va dir Jos\u00e9 Montilla que \"la consulta d\u00f3na arguments a la caverna de la dreta espanyola\"?"}, {"answers": [{"text": "el dret de la Falange de manifestar-se el diumenge", "answer_start": 132}], "id": "P_570_C_3419_Q2", "question": "Qu\u00e8 defensava Jos\u00e9 Montilla?"}, {"answers": [{"text": "a l'Ajuntament d'Arenys de Munt", "answer_start": 211}], "id": "P_570_C_3419_Q3", "question": "A qui va esquivar el seu suport Jos\u00e9 Montilla?"}, {"answers": [{"text": "Jordi Hereu", "answer_start": 338}], "id": "P_570_C_3419_Q4", "question": "Qui era l'alcalde de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "\"exagerada\"", "answer_start": 424}], "id": "P_570_C_3419_Q5", "question": "Com consider\u00e0 Jordi Hereu la consulta d'Arenys?"}]}]}, {"title": "L\u00e8mur mostela de dents petites", "paragraphs": [{"context": "El l\u00e8mur mostela de dents petites \u00e9s un membre del g\u00e8nere dels l\u00e8murs mostela (Lepilemur).[2][3] Fou descrit per primer cop el 1894 per Charles Immanuel Forsyth Major, basant-se en un esp\u00e8cimen trobat al bosc d'Ankafana, als districtes orientals de l'antiga prov\u00edncia de Betsileo, al centre de Madagascar. Tot i que Forsyth Major no defin\u00ed expl\u00edcitament ni l'origen del nom cient\u00edfic ni el del vulgar, not\u00e0 que l'animal tenia els queixals m\u00e9s petits que els altres lepilem\u00farids.[4] El nom espec\u00edfic microdon deriva del grec antic micro-, \u00abpetit\u00bb,[5] i -odon, \u00abdent\u00bb.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "dels l\u00e8murs mostela", "answer_start": 58}], "id": "P_546_C_3271_Q1", "question": "De quin g\u00e8nere \u00e9s el l\u00e8mur mostela de dents petites?"}, {"answers": [{"text": "Charles Immanuel Forsyth Major", "answer_start": 136}], "id": "P_546_C_3271_Q2", "question": "Qui va descriure per primer cop el l\u00e8mur mostela de dents petites?"}, {"answers": [{"text": "el 1894", "answer_start": 124}], "id": "P_546_C_3271_Q3", "question": "Quan van descriure per primer cop el l\u00e8mur mostela de dents petites?"}, {"answers": [{"text": "els queixals m\u00e9s petits", "answer_start": 426}], "id": "P_546_C_3271_Q4", "question": "Qu\u00e8 va veure que tenia Forsyth Major el l\u00e8mur mostela de dents petites?"}, {"answers": [{"text": "del grec antic", "answer_start": 515}], "id": "P_546_C_3271_Q5", "question": "De quin idioma deriva el nom especific microdon?"}]}, {"context": "Entre el 2006 i el 2009 es publicaren tres estudis per determinar les relacions filogen\u00e8tiques entre els l\u00e8murs mostela. Els estudis citogen\u00e8tics i moleculars del 2006 i el 2008 conclogueren que el parent m\u00e9s proper del l\u00e8mur mostela de dents petites \u00e9s el l\u00e8mur mostela de Milne-Edwards (L. edwardsi).[18][19] El 2009, un estudi examin\u00e0 totes les esp\u00e8cies conegudes (incloent-hi les esp\u00e8cies recentment descrites) fent servir dues parts de l'ADNmt: el bucle de despla\u00e7ament i un conjunt de gens conegut com a fragment PAST. Les dades resultants situaren els l\u00e8murs mostela en quatre grups: la Secci\u00f3 A, del nord i nord-oest de Madagascar; la Secci\u00f3 B, del nord-oest de Madagascar; la Secci\u00f3 C, del centre-oest i sud de Madagascar; i la Secci\u00f3 D, de l'est de Madagascar. Tan sols el l\u00e8mur mostela de dents petites gener\u00e0 resultats conflictius quan es compararen els resultats de les dades de l'ADNmt i les del bucle de despla\u00e7ament.[20] Les dades del PAST l'ubicaven a la Secci\u00f3 B, mentre que les dades del bucle de despla\u00e7ament el col\u00b7locaven a la Secci\u00f3 C.[21] La relaci\u00f3 entre el l\u00e8mur mostela de dents petites (una esp\u00e8cie de l'est de Madagascar) i un grup d'esp\u00e8cies de la costa occidental del pa\u00eds indica que la poblaci\u00f3 ancestral de l\u00e8murs mostela de dents petites es dispers\u00e0 al seu \u00e0mbit de distribuci\u00f3 actual des de l'oest seguint cursos fluvials. Tanmateix, les dades conflictives sobre les relacions dels l\u00e8murs mostela de dents petites tant amb la secci\u00f3 B com amb la C fan que no es pugui determinar amb certesa el cam\u00ed de dispersi\u00f3 exacte.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 38}], "id": "P_546_C_3272_Q1", "question": "Quants estudies es van publicar entre el 2006 i el 2009?"}, {"answers": [{"text": "les relacions filogen\u00e8tiques entre els l\u00e8murs mostela", "answer_start": 66}], "id": "P_546_C_3272_Q2", "question": "Qu\u00e8 volien determinar aquests estudis?"}, {"answers": [{"text": "fent servir dues parts de l'ADNmt", "answer_start": 415}], "id": "P_546_C_3272_Q3", "question": "Com van comparar totes les esp\u00e8cies conegudes el 2009?"}, {"answers": [{"text": "seguint cursos fluvials", "answer_start": 1333}], "id": "P_546_C_3272_Q4", "question": "Com es va dispersar el l\u00e8mur mostela de dents petites per Madagascar?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 577}], "id": "P_546_C_3272_Q5", "question": "Quants grups de l\u00e8murs mostela van quedar despr\u00e9s de l'estudi comparatiu?"}]}, {"context": "El l\u00e8mur mostela de dents petites est\u00e0 incl\u00f2s a l'Ap\u00e8ndix I del CITES, la qual cosa en prohibeix el comer\u00e7 internacional.[25][28] Al principi, la UICN classific\u00e0 l'esp\u00e8cie com a en \u00abrisc baix\u00bb, en primer lloc el 1996 a la subclassificaci\u00f3 de \u00abRisc m\u00ednim\u00bb i m\u00e9s tard, el 2000, a la subclassificaci\u00f3 \u00abGaireb\u00e9 amena\u00e7ada\u00bb. Abans que es produ\u00efssin els canvis taxon\u00f2mics que resultaren en l'aparici\u00f3 de moltes esp\u00e8cies noves de l\u00e8mur mostela, es considerava que el l\u00e8mur mostela de dents petites tenia una \u00e0mplia distribuci\u00f3, per\u00f2 actualment es creu que el seu \u00e0mbit \u00e9s molt m\u00e9s petit.[25] Quan se'n f\u00e9u la revisi\u00f3 m\u00e9s recent (2008), no es coneixien amb certesa ni la mida de la poblaci\u00f3, ni l'\u00e0mbit de distribuci\u00f3, ni altres factors, de manera que se'l classific\u00e0 com a esp\u00e8cie amb \u00abDades insuficients\u00bb.[25][29] A causa de les amenaces conegudes per a la superviv\u00e8ncia de l'esp\u00e8cie i el fet que el seu \u00e0mbit de distribuci\u00f3 es coneix cada cop millor, la UICN ha manifestat que en un futur pot mer\u00e8ixer l'estatus d'\u00abAmena\u00e7ada\u00bb.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'Ap\u00e8ndix I del CITES", "answer_start": 46}], "id": "P_546_C_3273_Q1", "question": "On est\u00e0 incl\u00f2s el l\u00e8mur mostela de dents petites?"}, {"answers": [{"text": "el comer\u00e7 internacional", "answer_start": 97}], "id": "P_546_C_3273_Q2", "question": "Qu\u00e8 prohibeix la inclusi\u00f3 d'una esp\u00e8cie a l'Ap\u00e8ndix I del CITES?"}, {"answers": [{"text": "Gaireb\u00e9 amena\u00e7ada", "answer_start": 299}], "id": "P_546_C_3273_Q3", "question": "En quin risc est\u00e0 el l\u00e8mur mostela de dents petites des del 2000?"}, {"answers": [{"text": "com a esp\u00e8cie amb \u00abDades insuficients\u00bb", "answer_start": 759}], "id": "P_546_C_3273_Q4", "question": "Com classificaren el l\u00e8mur mostela de dents p\u00e8tites el 2008?"}, {"answers": [{"text": "l'estatus d'\u00abAmena\u00e7ada\u00bb", "answer_start": 996}], "id": "P_546_C_3273_Q5", "question": "Qu\u00e8 pot mer\u00e8ixer l'esp\u00e8cie del l\u00e8mur mostela de dents petites en un futur?"}]}, {"context": "El l\u00e8mur mostela de dents petites viu a l'interior del sud-est de Madagascar. El seu \u00e0mbit de distribuci\u00f3 limita al sud-oest amb el Parc Nacional d'Andringitra[22], al nord amb el riu Namorona i al sud amb el riu Manampatrana, a partir del qual aparentment \u00e9s reempla\u00e7at pel l\u00e8mur mostela dels James.[25] Calen m\u00e9s estudis per determinar-ne amb certesa la distribuci\u00f3 i les relacions amb altres l\u00e8murs mostela del sud de Madagascar. L'esp\u00e8cie viu en selves pluvials denses.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'interior del sud-est de Madagascar", "answer_start": 38}], "id": "P_546_C_3274_Q1", "question": "On viu el l\u00e8mur mostela de dents petites?"}, {"answers": [{"text": "en selves pluvials denses", "answer_start": 447}], "id": "P_546_C_3274_Q2", "question": "En quin h\u00e0bitat viu el l\u00e8mur mostela de dents petites?"}, {"answers": [{"text": "l\u00e8mur mostela dels James", "answer_start": 275}], "id": "P_546_C_3274_Q3", "question": "Qui reempla\u00e7a el l\u00e8mur mostela de dents petites a partir del riu Manampatrana?"}, {"answers": [{"text": "amb el Parc Nacional d'Andringitra", "answer_start": 125}], "id": "P_546_C_3274_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 limita al sud-oest l'\u00e0mbit de distribuci\u00f3 del l\u00e8mur mostela de dents petites?"}, {"answers": [{"text": "amb el riu Namorona", "answer_start": 173}], "id": "P_546_C_3274_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 limita al nord l'\u00e0mbit de distribuci\u00f3 del l\u00e8mur mostela de dents petites?"}]}, {"context": "Com moltes esp\u00e8cies de l\u00e8murs, est\u00e0 amena\u00e7at per la p\u00e8rdua d'h\u00e0bitat causada per l'artigatge i l'increment del nombre de ca\u00e7adors. Se'l ca\u00e7a amb arpons i tamb\u00e9 se'l captura quan es tallen els arbres en els quals dorm en forats.[25] Se sap que el l\u00e8mur mostela de dents petites viu als parcs nacionals de Ranomafana i d'Andringitra, tot i que pot ser que tamb\u00e9 habiti el Parc Nacional de Midongy du sud. Tanmateix, aquest \u00faltim es troba a l'extrem meridional del seu \u00e0mbit de distribuci\u00f3, per la qual cosa els l\u00e8murs mostela que hi viuen podrien ser en realitat l\u00e8murs mostela de Fleurete.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "la p\u00e8rdua d'h\u00e0bitat", "answer_start": 49}], "id": "P_546_C_3275_Q1", "question": "Quina p\u00e8rdua amena\u00e7a aquesta esp\u00e8cie de l\u00e8murs?"}, {"answers": [{"text": "l'artigatge", "answer_start": 81}], "id": "P_546_C_3275_Q2", "question": "Qu\u00e8 causa la p\u00e8rdua d'habitat d'aquesta esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "amb arpons", "answer_start": 141}], "id": "P_546_C_3275_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 es ca\u00e7a a aquesta esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "Ranomafana i d'Andringitra", "answer_start": 304}], "id": "P_546_C_3275_Q4", "question": "A quins parcs nacionals viu el l\u00e8mur mostela de dents petites?"}, {"answers": [{"text": "quan es tallen els arbres en els quals dorm", "answer_start": 173}], "id": "P_546_C_3275_Q5", "question": "Quan es captura tamb\u00e9 als l\u00e8murs?"}]}]}, {"title": "Reixes de la catedral de Toledo", "paragraphs": [{"context": "El ferrer Domingo no era altre que Domingo de C\u00e9spedes, ve\u00ed de Toledo, conegut en l'\u00e0mbit com \"El mestre\" o mestre Domingo, nom amb el qual signava tots els seus treballs. El cognom C\u00e9spedes se li va aplicar posteriorment en la historiologia d'art. Als tres arquitectes se'ls va demanar, entre altres coses, la seva opini\u00f3 sobre la mat\u00e8ria primera de les reixes: Andino preferia el bronze, mentre que Villalpando i C\u00e9spedes s'inclinaven pel ferro. La reixa del cor va ser contractada a C\u00e9spedes.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Domingo de C\u00e9spedes", "answer_start": 35}], "id": "P_108_C_643_Q1", "question": "Qui era el ferrer Domingo?"}, {"answers": [{"text": "de Toledo", "answer_start": 60}], "id": "P_108_C_643_Q2", "question": "D'on era Domingo de C\u00e9spedes?"}, {"answers": [{"text": "El mestre", "answer_start": 95}], "id": "P_108_C_643_Q3", "question": "Com se'l coneixia en l'\u00e0mbit?"}, {"answers": [{"text": "el bronze", "answer_start": 379}], "id": "P_108_C_643_Q4", "question": "Qu\u00e8 preferia Andino?"}]}, {"context": "La reixa del cor de la catedral \u00e9s una obra mestra del ferrer C\u00e9spedes (o del mestre Domingo, com li agradava signar) acabada l'any 1548. Va tenir com a ajudant al seu gendre Fernando Bravo. Sense estar entre les m\u00e9s espectaculars, \u00e9s considerada com una de les m\u00e9s harmonioses del renaixement espanyol. Els balustres s'eleven estilitzats, amb un perfil molt fi i una silueta elegant. No est\u00e0 dividida en pisos. A dalt, abans de la cresteria, hi ha una petita divisi\u00f3 a manera d'imposta i, en aquest espai, s'hi troben tota una s\u00e8rie de medallons que van alternant-se amb el petit balustre que els separa. En el centre de la cresteria hi ha l'escut del cardenal Sil\u00edceo, enquadrat dins d'un oval. A ambd\u00f3s costats es mantenen drets els candelers, perfectament treballats i d'harmonioses proporcions. La reixa del cor mostra una nova originalitat: en el centre hi ha col\u00b7locada una columna balustrada que d\u00f3na lloc a una doble entrada. En els seus or\u00edgens, la reixa estava platejada.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "1548", "answer_start": 132}], "id": "P_108_C_645_Q1", "question": "Quin any van acabar la reixa del cor?"}, {"answers": [{"text": "Fernando Bravo", "answer_start": 175}], "id": "P_108_C_645_Q2", "question": "Qui va ser el seu ajudant?"}, {"answers": [{"text": "elegant", "answer_start": 376}], "id": "P_108_C_645_Q3", "question": "Com \u00e9s la silueta?"}, {"answers": [{"text": "l'escut del cardenal Sil\u00edceo", "answer_start": 641}], "id": "P_108_C_645_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha al centre de la cresteria?"}, {"answers": [{"text": "una columna", "answer_start": 877}], "id": "P_108_C_645_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha al centre?"}]}, {"context": "A ambd\u00f3s costats de la reixa s'hi troben els dos p\u00falpits de bronze que van ser encarregats el 1542 a Villalpando; estan situats sobre uns grius que es recolzen en dues gruixudes columnes de p\u00f2rfir. S\u00f3n de forma octogonal, amb uns relleus molt bons, llaurats, que estan separats per atlants. Estan units a la reixa formant un tot. Existeix l'escriptura de concert, on es diu que es conservaran les columnes de jaspi que ja existien als p\u00falpits anteriors.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "bronze", "answer_start": 60}], "id": "P_108_C_646_Q2", "question": "De quin metall s\u00f3n els p\u00falpits?"}, {"answers": [{"text": "Villalpando", "answer_start": 101}], "id": "P_108_C_646_Q3", "question": "A qui van encarregar els p\u00falpits?"}, {"answers": [{"text": "octogonal", "answer_start": 211}], "id": "P_108_C_646_Q4", "question": "Quina forma tenen?"}, {"answers": [{"text": "de p\u00f2rfir", "answer_start": 187}], "id": "P_108_C_646_Q5", "question": "De qu\u00e8 s\u00f3n les columnes?"}]}, {"context": "L'obra es va comen\u00e7ar l'any 1540 i es va acabar el 1548, segons consta a la mateixa reixa. \u00c9s una obra magn\u00edfica, on els balustres s'eleven harmoniosament en forma lineal, jugant amb l'alternan\u00e7a dels nusos de manera molt equilibrada. A m\u00e9s de la perfecci\u00f3 dels mencionats balustres, cal tenir en compte la riquesa de les formes estatu\u00e0ries: telamons \u2014anomenats tamb\u00e9 atlants\u2014, cari\u00e0tides i figures cl\u00e0ssiques que duen cl\u00e0mides. La reixa est\u00e0 realitzada en ferro i bronze daurat, i est\u00e0 col\u00b7locada sobre un s\u00f2col de jaspi i marbre. Forma uns relleus que representen hist\u00f2ries sagrades que recorden els relleus florentins. Sobre els caps dels atlants hi ha un fris ornamentat de grotescs; tot seguit, un altre pis menys alt que el primer des del qual arrenquen els seg\u00fcents balustres que segueixen el mateix joc d'alternan\u00e7a dels nusos. A manera de divisi\u00f3 de carrers hi van intercalats uns balustres especials que s\u00f3n veritables canelobres; sobre aquests balustres s'est\u00e9n un altre fris calat i enriquit amb busts, angelets i formes florals. Per sobre hi ha la cresteria, que forma una filigrana d'escuts, genis alats, medallons, canelobres i d'altres adorns platerescs. Al centre s'hi troba l'escut de Carles V amb l'\u00e0guila bic\u00e8fala i, per sobre, el canelobre llaurat que serveix de peanya al gran crucifix, demanat expressament com a terminaci\u00f3 pel cap\u00edtol catedralici.[1] Va ser signada per Villalpando en un rac\u00f3 amb les paraules Labor ubicumque (treball a totes parts).[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "1548", "answer_start": 51}], "id": "P_108_C_647_Q1", "question": "Quin any van acaba l'obra?"}, {"answers": [{"text": "la riquesa", "answer_start": 304}], "id": "P_108_C_647_Q2", "question": "Qu\u00e8 destaca de les formes estatut\u00e0ries?"}, {"answers": [{"text": "hist\u00f2ries sagrades", "answer_start": 566}], "id": "P_108_C_647_Q3", "question": "Qu\u00e8 representen els relleus?"}, {"answers": [{"text": "Carles V", "answer_start": 1203}], "id": "P_108_C_647_Q4", "question": "De qui \u00e9s l'escut que hi ha al centre?"}]}, {"context": "L'autor de la reixa d'entrada a la Capilla de los Reyes Viejos \u00e9s Domingo de C\u00e9spedes. Va construir aquesta reixa el 1529. Consta de tres pisos separats per dos frisos elaborats minuciosament: el superior, amb grius retallats que representen personatges mitol\u00f2gics alats i amb cua de peix; l'inferior, tanmateix, no \u00e9s retallat, per\u00f2 els seus grotescs estan fets amb una gran precisi\u00f3. El coronament final est\u00e0 realitzat amb una calavera a baix al centre (motiu molt renaixentista), on es recolza la punta de l'escut del cardenal Fonseca; el subjecten dos grans grius i, sobre seu, dos putti en actitud de preg\u00e0ria. A ambd\u00f3s costats s'aixequen els canelobres, tamb\u00e9 molt treballats.", "qas": [{"answers": [{"text": "Domingo de C\u00e9spedes", "answer_start": 66}], "id": "P_108_C_648_Q1", "question": "Qui va fer la reixa d'entrada a la Capilla de los Reyes Viejos?"}, {"answers": [{"text": "1529", "answer_start": 117}], "id": "P_108_C_648_Q2", "question": "Quin any la va construir?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 133}], "id": "P_108_C_648_Q3", "question": "Quants pisos t\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "mitol\u00f2gics alats i amb cua de peix", "answer_start": 254}], "id": "P_108_C_648_Q4", "question": "Quins personatges hi ha al fris superior?"}, {"answers": [{"text": "molt treballats", "answer_start": 666}], "id": "P_108_C_648_Q5", "question": "Com s\u00f3n els canelobres dels costats?"}]}]}, {"title": "Parc de la Ciutadella", "paragraphs": [{"context": "Des del 1908 es van celebrar en el palau de Belles Arts els Jocs Florals i va sorgir la idea de col\u00b7locar com a colof\u00f3 cada any un bust dedicat a un personatge il\u00b7lustre catal\u00e0, reprenent l'antic projecte d'un pante\u00f3 de catalans il\u00b7lustres, encara que en aquest cas a l'aire lliure. Es va seguir aquest costum fins al 1913, ja que a l'any seg\u00fcent es va interrompre per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. En aquests anys es van col\u00b7locar els busts de Manuel Mil\u00e0 i Fontanals (1908), Emili Vilanova (1908), Mari\u00e0 Aguil\u00f3 i Fuster (1909), V\u00edctor Balaguer (1910), Lle\u00f3 Fontova (1910), Teodor Llorente (1912) i Joan Maragall (1913). La majoria es troba en l'anomenat \u00abjard\u00ed rom\u00e0ntic\u00bb, en el sector occidental del parc.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el palau de Belles Arts", "answer_start": 29}], "id": "P_594_C_3559_Q1", "question": "On es van celebrar els Jocs Florals des del 1908?"}, {"answers": [{"text": "a un personatge il\u00b7lustre catal\u00e0", "answer_start": 144}], "id": "P_594_C_3559_Q2", "question": "A qui est\u00e0 dedicat el bust que es col\u00b7loca cada any en el palau de Belles Arts?"}, {"answers": [{"text": "en el sector occidental del parc", "answer_start": 683}], "id": "P_594_C_3559_Q4", "question": "On est\u00e0 el \u00abjard\u00ed rom\u00e0ntic\u00bb?"}]}, {"context": "Finalment, amb l'esclat de la Revoluci\u00f3 de 1868 es va obrir el cam\u00ed per a la demolici\u00f3 de la Ciutadella: el 12 de desembre de 1869 el govern del general Prim va aprovar el decret que cedia la fortalesa a la ciutat, amb la condici\u00f3 que el terreny an\u00e9s destinat a un jard\u00ed p\u00fablic i l'Ajuntament es fes c\u00e0rrec del cost de la demolici\u00f3.[11] Es va comen\u00e7ar amb l'enderrocament de la torre de Sant Joan, la pres\u00f3 militar situada a la pla\u00e7a d'armes de la Ciutadella. De la fortalesa original van quedar solament la capella (actual Parr\u00f2quia Castrense), el palau del governador (actualment un institut d'educaci\u00f3 secund\u00e0ria, l'IES Verdaguer) i l'arsenal, actual seu del Parlament de Catalunya. Les obres d'enderrocament van ser a c\u00e0rrec de l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "el govern del general Prim", "answer_start": 131}], "id": "P_594_C_3560_Q1", "question": "Qui va aprovar el decret que cedia la Ciutadella a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "amb l'esclat de la Revoluci\u00f3 de 1868", "answer_start": 11}], "id": "P_594_C_3560_Q2", "question": "Quan es va obrir el cam\u00ed per a l'enderrocament de la Ciutadella?"}, {"answers": [{"text": "el 12 de desembre de 1869", "answer_start": 105}], "id": "P_594_C_3560_Q3", "question": "Quan es va aprovar el decret que cedia la Ciutadella a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "l'Ajuntament", "answer_start": 280}], "id": "P_594_C_3560_Q4", "question": "Qui s'havia de fer c\u00e0rrec del cost de la demolici\u00f3 de la fortalesa?"}, {"answers": [{"text": "torre de Sant Joan", "answer_start": 378}], "id": "P_594_C_3560_Q5", "question": "On estava la pres\u00f3 militar situada a la pla\u00e7a d'armes de la Ciutadella?"}]}, {"context": "Felip V va intentar recuperar la capital catalana el 1706, amb un ex\u00e8rcit que va assetjar Barcelona per terra i mar, per\u00f2 va ser obligat a retirar-se.[8] Malgrat tot, l'\u00e8xit de l'ofensiva francesa en les batalles d'Almansa (1707), Brihuega i Villaviciosa (1710) i la retirada del pretendent austr\u00edac despr\u00e9s de la seva entronitzaci\u00f3 com a emperador el 1711 (tractat d'Utrecht, 1713), van deixar sola a Catalunya.[9] Barcelona va sofrir un setge perllongat (14 mesos), fins que la ciutat va ser presa l'11 de setembre de 1714.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "Felip V", "answer_start": 0}], "id": "P_594_C_3561_Q1", "question": "Qui va intentar recuperar la capital catalana?"}, {"answers": [{"text": "1706", "answer_start": 53}], "id": "P_594_C_3561_Q2", "question": "Quan va intentar Felip V recuperar la capital catalana?"}, {"answers": [{"text": "per terra i mar", "answer_start": 100}], "id": "P_594_C_3561_Q3", "question": "Per on va assetjar Felip V Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "14 mesos", "answer_start": 457}], "id": "P_594_C_3561_Q4", "question": "Quant de temps va ser assetjada Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "11 de setembre de 1714", "answer_start": 502}], "id": "P_594_C_3561_Q5", "question": "Quan va ser presa la ciutat de Barcelona?"}]}, {"context": "El 1927 el director de Parcs i jardins, Nicolau Maria Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed, deixeble de Forestier, va ampliar el tra\u00e7at dissenyat pel paisatgista franc\u00e8s en els seus dos extrems, cap al llac i cap al passeig Militar. En cadascun d'aquests costats va situar tamb\u00e9 obres d'art: la Deessa de Josep Dunyach i el Monument als voluntaris catalans en la guerra de 1914, de Josep Clar\u00e0, ambdues d'estil noucentista. El costat oriental va ser posteriorment aglutinat al Zoo i l'escultura de Dunyach va ser traslladada al passeig dels \u00c0lbers.[84]", "qas": [{"answers": [{"text": "Nicolau Maria Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed", "answer_start": 40}], "id": "P_594_C_3562_Q1", "question": "Qui va ser el director de Parcs i jardins?"}, {"answers": [{"text": "de Forestier", "answer_start": 79}], "id": "P_594_C_3562_Q2", "question": "De qui era deixeble Nicolau Maria Rubi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "cap al llac i cap al passeig Militar", "answer_start": 173}], "id": "P_594_C_3562_Q3", "question": "Cap on va ampliar en els seus dos extrems Nicolau Maria el tra\u00e7at dissenyat pel paisatgista?"}, {"answers": [{"text": "obres d'art", "answer_start": 257}], "id": "P_594_C_3562_Q4", "question": "Qu\u00e8 va col\u00b7locar Nicolau Maria en cadascun dels costats?"}, {"answers": [{"text": "noucentista", "answer_start": 389}], "id": "P_594_C_3562_Q5", "question": "De quin estil \u00e9s l'obra la Deessa de Josep Dunyach?"}]}, {"context": "Per a la seva construcci\u00f3 va ser necessari demolir part del barri de la Ribera: es van enderrocar 1200 cases, es va desviar el Rec Comtal i es van derruir diversos edificis d'inter\u00e8s art\u00edstic, com els convents de Sant Agust\u00ed, Santa Clara i Mare de D\u00e9u de la Pietat, l'esgl\u00e9sia de Santa Marta i l'hospici de Montserrat.[12] En total es va desallotjar a unes 4500 persones, que no van rebre indemnitzaci\u00f3 alguna i van ser abandonades a la seva sort. Algunes van ser recol\u00b7locades tres d\u00e8cades m\u00e9s tard al nou barri de la Barceloneta, en uns terrens guanyats al mar.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "part del barri de la Ribera", "answer_start": 51}], "id": "P_594_C_3563_Q1", "question": "Qu\u00e8 va ser necessari demolir per a la seva construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "1200", "answer_start": 98}], "id": "P_594_C_3563_Q2", "question": "Quantes cases es van enderrocar al barri de la Ribera?"}, {"answers": [{"text": "els convents de Sant Agust\u00ed, Santa Clara i Mare de D\u00e9u de la Pietat, l'esgl\u00e9sia de Santa Marta i l'hospici de Montserrat", "answer_start": 197}], "id": "P_594_C_3563_Q3", "question": "Quins edificis d'inter\u00e8s art\u00edstic es van derruir?"}, {"answers": [{"text": "4500", "answer_start": 357}], "id": "P_594_C_3563_Q4", "question": "Quantes persones es van desallotjar?"}, {"answers": [{"text": "al nou barri de la Barceloneta", "answer_start": 500}], "id": "P_594_C_3563_Q5", "question": "En quin barri van ser recol\u00b7locades tres d\u00e8cades m\u00e9s tard algunes de les persones desallotjades?"}]}, {"context": "El 1916 es va construir un casino entre el llac i la cascada, obra de l'arquitecte Josep Plantada en estil renaixentista franc\u00e8s. Tenia dos pisos, l'inferior destinat a caf\u00e8-restaurant i el superior on se situava el casino. Va ser enderrocat el 1964.[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "un casino", "answer_start": 24}], "id": "P_594_C_3564_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va construir el 1916?"}, {"answers": [{"text": "entre el llac i la cascada", "answer_start": 34}], "id": "P_594_C_3564_Q2", "question": "On es va construir el casino?"}, {"answers": [{"text": "de l'arquitecte Josep Plantada", "answer_start": 67}], "id": "P_594_C_3564_Q3", "question": "De qui era obra el casino?"}, {"answers": [{"text": "renaixentista franc\u00e8s", "answer_start": 107}], "id": "P_594_C_3564_Q4", "question": "En quin estil es va construir el casino?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 136}], "id": "P_594_C_3564_Q5", "question": "Quants pisos tenia el casino?"}]}]}, {"title": "Mare de D\u00e9u del Roser (Murillo)", "paragraphs": [{"context": "A partir del Concili de Trento, la Contrareforma cat\u00f2lica va impulsar una gran ona de misticisme, meditaci\u00f3 i d'oraci\u00f3 personal, en particular del rosari. Amb aix\u00f2 va augmentar la devoci\u00f3 i el culte a la Mare de D\u00e9u del Roser i per tant la demanda de representacions en imatges escult\u00f2riques i pict\u00f2riques. Tot i que Espanya, junt amb It\u00e0lia, fou un dels pa\u00efsos on hi va haver m\u00e9s demanda, se sap que el mateix fenomen es va estendre per altres pa\u00efsos europeus; un exemple, \u00e9s el que per combatre la plaga de la pesta es va demanar a van Dyck que \u00abrealitz\u00e9s una pintura de la Mare de D\u00e9u del Roser\u00bb.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "una gran ona de misticisme, meditaci\u00f3 i d'oraci\u00f3 personal, en particular del rosari", "answer_start": 70}], "id": "P_499_C_2989_Q1", "question": "Qu\u00e8 va impulsar la Contrareforma cat\u00f2lica a partir del Concili de Trento?"}, {"answers": [{"text": "Espanya, junt amb It\u00e0lia", "answer_start": 317}], "id": "P_499_C_2989_Q3", "question": "Quins pa\u00efsos foren els que van tenir m\u00e9s demanda de representacions de la Mare de D\u00e9u del Roser?"}, {"answers": [{"text": "per combatre la plaga de la pesta", "answer_start": 484}], "id": "P_499_C_2989_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es va demanar a Dyck que \u00abrealitz\u00e9s una pintura de la Mare de D\u00e9u del Roser\u00bb?"}]}, {"context": "Una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s importants de la pintura de Murillo \u00e9s que va saber imprimir una capacitat d'inventiva en les seves composicions i va utilitzar amb encert les diferents fonts d'inspiraci\u00f3 i coneixement. Dintre d'aquesta renovaci\u00f3 va saber plasmar el sentit propi de l'art barroc donant moviment i dinamisme a la seva pintura. Va aconseguir tot aix\u00f2 gr\u00e0cies al fet que tamb\u00e9 era un dibuixant excel\u00b7lent i un bon observador de la realitat, a m\u00e9s de saber transmetre tota mena de gestos i actituds amb una gran naturalitat. El seu tractament de la llum evolucion\u00e0 i pass\u00e0 d'una il\u00b7luminaci\u00f3 uniforme en els seus inicis art\u00edstics a aconseguir uns efectes de contrast de clarobscur; a la vegada, mirava d'obtenir unes transicions suaus entre la penombra i la claror i d'aquesta manera obtenia unes gradacions que transmeten una sensaci\u00f3 de profunditat. Les seves pinzellades, a m\u00e9s de ser aplicades de manera lliure, estan fetes amb una pintura espessa que permet que s'apreci\u00efn les empremtes deixades pel pinzell.[14] La qualitat de la mat\u00e8ria tractada per Murillo en aquesta obra queda especialment demostrada en el virtuosisme amb qu\u00e8 pinta el vel que cobreix lleugerament el cap de Maria i la voluminosa caiguda dels plecs de les seves vestidures.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "el sentit propi de l'art barroc donant moviment i dinamisme a la seva pintura", "answer_start": 263}], "id": "P_499_C_2991_Q1", "question": "Qu\u00e8 va saber plasmar Murillo?"}, {"answers": [{"text": "excel\u00b7lent", "answer_start": 407}], "id": "P_499_C_2991_Q2", "question": "Com era Murillo com a dibuixant?"}, {"answers": [{"text": "amb una pintura espessa", "answer_start": 940}], "id": "P_499_C_2991_Q3", "question": "Amb quina pintura estan fetes les pinzellades de les obres de Murillo?"}, {"answers": [{"text": "que s'apreci\u00efn les empremtes deixades pel pinzell", "answer_start": 975}], "id": "P_499_C_2991_Q4", "question": "Qu\u00e8 permet la pintura que utilitza Murillo?"}, {"answers": [{"text": "voluminosa", "answer_start": 1208}], "id": "P_499_C_2991_Q5", "question": "Com \u00e9s la caiguda dels plecs de les vestidures de Maria?"}]}, {"context": "Murillo fou un pintor eminentment religi\u00f3s, com ho demostra en les seves obres i en la seva ideologia personal. Aix\u00ed ho va recollir Vicente Carducho en els seus Di\u00e0legs de la Pintura de 1633, on diu que \u00abMurillo va representar els temes religiosos amb propietat i conveni\u00e8ncia\u00bb. Comprom\u00e8s amb la Contrareforma cat\u00f2lica i treballant al seu servei, realitz\u00e0 la major part de les seves obres per a ser posteriorment exposades en llocs p\u00fablics, especialment en esgl\u00e9sies i monestirs. Els seus personatges mostren tendresa i afecte amb un estil senzill i sense dramatismes; per aquest motiu, el poble reb\u00e9 el missatge present en la seva pintura d'una manera propera; ja en la seva \u00e8poca l'artista era compr\u00e8s i la gent cercava en els seus personatges religiosos confian\u00e7a i protecci\u00f3. Els seus principals clients foren nombroses institucions eclesi\u00e0stiques i van posar les seves obres com a exemple del moviment contrareformista; tamb\u00e9 els rics comerciants les feien servir per a la seva devoci\u00f3 particular.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "en les seves obres i en la seva ideologia personal", "answer_start": 60}], "id": "P_499_C_2992_Q1", "question": "On es demostra que Murillo fou un pintor eminentment religi\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "Vicente Carducho", "answer_start": 132}], "id": "P_499_C_2992_Q2", "question": "De qui s\u00f3n els Di\u00e0legs de la Pintura de 1633?"}, {"answers": [{"text": "amb la Contrareforma cat\u00f2lica", "answer_start": 289}], "id": "P_499_C_2992_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 estava comprom\u00e8s Murillo?"}, {"answers": [{"text": "tendresa i afecte", "answer_start": 509}], "id": "P_499_C_2992_Q4", "question": "Qu\u00e8 mostren els personatges de l'obra de Murillo?"}, {"answers": [{"text": "nombroses institucions eclesi\u00e0stiques", "answer_start": 814}], "id": "P_499_C_2992_Q5", "question": "Qui van ser els principals clients de Murillo?"}]}, {"context": "L'obra presenta com a \u00fanics protagonistes a Maria i el seu fill Jes\u00fas, formant tots dos una composici\u00f3 piramidal d'un aspecte s\u00f2lid, monumental. Maria apareix representada molt jove, quasi com una adolescent; es troba en una posici\u00f3 est\u00e0tica, asseguda sobre un banc de pedra amb l'Infant en els seus bra\u00e7os, dempeus i recolzat sobre el genoll esquerre de la seva mare; tots dos sostenen un rosari amb les respectives mans dretes. La col\u00b7locaci\u00f3 dels personatges en aquesta forma propicia la trobada de les dues cares \u2013mare i fill\u2013, a la mateixa al\u00e7ada, amb les galtes fregant-se suaument. Aquesta imatge est\u00e0 plena d'una gran dol\u00e7or i tendresa. A difer\u00e8ncia d'altres iconografies del mateix tipus pintades per Diego Vel\u00e1zquez o Alonso Cano, on els personatges tenen els ulls baixos o es creuen les mirades, Murillo presenta tant la mare com el fill amb la mirada cap al davant, dirigida en direcci\u00f3 a l'espectador. El nen est\u00e0 nu, cobert lleument amb un drap blanc que subjecta la seva mare. Maria porta unes robes de color vermell i blau, amb abundants plecs, i un vel lleuger cobreix els seus cabells i envolta el seu escot fins a caure sobre el seu maluc. Els vestits presenten molts plecs que estan realitzats amb unes pinzellades soltes, amb determinats tocs de llums col\u00b7locats en tota la roba que suggereixen un tipus de qualitat amb la influ\u00e8ncia de la pintura flamenca i genovesa de l'\u00e8poca. Tot el conjunt es troba sobre un fons neutre i obscur que ressalta el gran efecte de volum de l'obra.[12][13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Maria i el seu fill Jes\u00fas", "answer_start": 44}], "id": "P_499_C_2993_Q1", "question": "Qui s\u00f3n els protagonistes de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "l'Infant", "answer_start": 279}], "id": "P_499_C_2993_Q2", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 Maria en els seus bra\u00e7os?"}, {"answers": [{"text": "amb les respectives mans dretes", "answer_start": 397}], "id": "P_499_C_2993_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 sostenen el rosari Maria i Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "cap al davant, dirigida en direcci\u00f3 a l'espectador", "answer_start": 863}], "id": "P_499_C_2993_Q4", "question": "Cap on dirigeix Murillo les mirades de Maria i de Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "vermell i blau", "answer_start": 1024}], "id": "P_499_C_2993_Q5", "question": "De quin color s\u00f3n les robes que porta Maria?"}]}]}, {"title": "Literatura fen\u00edcio-p\u00fanica", "paragraphs": [{"context": "Molts autors cl\u00e0ssics i, fins i tot, alguns de contemporanis han defensat la idea que en l'antiguitat nom\u00e9s els romans havien desenvolupat la seua cultura suficientment com per a comprendre i traduir les obres gregues.[13] Paradoxalment, \u00e9s precisament en l'obra Poenulus del comedi\u00f2graf Plaute un dels pocs llocs on queda const\u00e0ncia de traduccions d'obres gregues al p\u00fanic.[13] Amb l'apogeu de Cartago en el segle V aC, el fenici va esdevenir una llengua de prestigi en la Mediterr\u00e0nia, competint amb el llat\u00ed i el grec, cosa que va propiciar aquesta labor traductora. A continuaci\u00f3, se citen dos fragments del Poenulus ('El cartagin\u00e8s'), traducci\u00f3 de l'obra grega \u1f41 \u039a\u03b1\u03c1\u03c7\u03b7\u03b4\u03cc\u03bd\u03b9\u03bf\u03c2 (ho Karkh\u0113d\u00f3nios, 'El cartagin\u00e8s'), possiblement del poeta Alexis de Thuris (ca. 375-275 aC) i en les quals Plaute va incloure fragments de la traducci\u00f3 d'aquesta mateixa obra al p\u00fanic, aix\u00ed com d'altres traduccions de qu\u00e8 va tindre coneixement, per tal tant de divertir l'audi\u00e8ncia amb el so estrany de la llengua com tamb\u00e9 perqu\u00e8 servira de base per a jocs de paraules i errors de traducci\u00f3:[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "els romans", "answer_start": 108}], "id": "P_131_C_781_Q1", "question": "Quin podia comprendre i traduir obres gregues?"}, {"answers": [{"text": "de prestigi", "answer_start": 456}], "id": "P_131_C_781_Q3", "question": "Com era considerada la llengua fen\u00edcia?"}, {"answers": [{"text": "el so estrany", "answer_start": 967}], "id": "P_131_C_781_Q5", "question": "Qu\u00e8 divertia d'aquesta llengua a l'audi\u00e8ncia?"}]}, {"context": "Agust\u00ed d'Hipona, que va viure entre els segles III i IV dC, considerava el p\u00fanic com una de les principals lleng\u00fces \u00absapiencials\u00bb, juntament amb l'hebreu, el cananeu, el llat\u00ed i el grec. Sobre la literatura en p\u00fanic va comentar en una de les seues cartes: quae lingua si improbatur abs te, nega Punicis Libris, ut a viris doctissimus proditur, multa sapienter esse mandata memoriae (\u00absi rebutges esta llengua, est\u00e0s negant all\u00f2 que han adm\u00e9s molts erudits: s\u00f3n moltes les coses que han sigut s\u00e0viament preservades de l'oblit gr\u00e0cies als llibres escrits en p\u00fanic\u00bb).[2] Per a Agust\u00ed, esta literatura no era nom\u00e9s antiga, sin\u00f3 tamb\u00e9 coet\u00e0nia. Parla d'abeced\u00e0ria i salms compostos en p\u00fanic i que, de fet, tant donatistes com cat\u00f2lics neop\u00fanics escrivien llibrets en p\u00fanic que reunien testimonis de les sagrades escriptures. S'ha arribat a pensar que una part important de la B\u00edblia arrib\u00e0 a traduir-se al neop\u00fanic.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "una de les principals lleng\u00fces \u00absapiencials\u00bb", "answer_start": 85}], "id": "P_131_C_782_Q1", "question": "Com considerava Agust\u00ed d'Hipona el p\u00fanic?"}, {"answers": [{"text": "preservades de l'oblit", "answer_start": 502}], "id": "P_131_C_782_Q2", "question": "Com han sigut motes coses gracies als llibres en p\u00fanic?"}, {"answers": [{"text": "tant donatistes com cat\u00f2lics", "answer_start": 701}], "id": "P_131_C_782_Q3", "question": "Qui escrivia llibrets en p\u00fanic?"}, {"answers": [{"text": "testimonis de les sagrades escriptures", "answer_start": 780}], "id": "P_131_C_782_Q4", "question": "Qu\u00e8 reunien aquests llibrets?"}, {"answers": [{"text": "una part important de la B\u00edblia", "answer_start": 846}], "id": "P_131_C_782_Q5", "question": "Qu\u00e8 se suposa que es va traduir al neop\u00fanic?"}]}, {"context": "\u00c9s un dels camps sobre el que es tenen m\u00e9s dades, ja que se sap que, una vegada acabada la Tercera Guerra p\u00fanica, el Senat de Roma va decidir traduir al llat\u00ed un tractat d'agronomia de car\u00e0cter enciclop\u00e8dic escrit per Mag\u00f3, que va ser considerat per Columela com el pare de l'agronomia. Aquest tractat estava compost per 28 llibres, dels quals se n'han conservat 66 fragments.[1] El seu contingut compr\u00e8n aspectes de viticultura, topografia, medicina, veterin\u00e0ria, apicultura i arbres fruiters, a m\u00e9s d'indicacions en qu\u00e8 defensa que les propietats no haurien de ser massa extenses i que el propietari no hauria d'absentar-se del lloc. De tota manera, Mag\u00f3 no degu\u00e9 ser l'\u00fanic tractadista cartagin\u00e9s que incid\u00ed en aquest tema, ja que Columela indica expressament que existien diversos escriptors que se centraren en aquesta q\u00fcesti\u00f3, per molt que, a excepci\u00f3 d'un tal Am\u00edlcar, no fa cap matisaci\u00f3 sobre quins podien ser ni sobre la profunditat dels seus treballs.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "un tractat d'agronomia", "answer_start": 159}], "id": "P_131_C_783_Q1", "question": "Qu\u00e8 van traduir?"}, {"answers": [{"text": "28", "answer_start": 321}], "id": "P_131_C_783_Q3", "question": "Quant llibres componien el tractat?"}, {"answers": [{"text": "massa extenses", "answer_start": 567}], "id": "P_131_C_783_Q4", "question": "Com no haurien de ser les propietats?"}, {"answers": [{"text": "el Senat de Roma", "answer_start": 114}], "id": "P_131_C_783_Q5", "question": "Qui va decidir fer la traducci\u00f3?"}]}, {"context": "Encara que amb prou feines se'n t\u00e9 const\u00e0ncia, sembla probable que s'escrigueren textos de tema filos\u00f2fic, ja que se sap que tant a Cartago com a Gadir hi hagu\u00e9 escoles plat\u00f2niques i pitag\u00f2riques, corrents que semblen haver gaudit d'una ampla acceptaci\u00f3 en l'\u00e0mbit colonial fenici. Nom\u00e9s es coneixen els escrits de Moderat, de l'escola gaditana, que escrivia en grec.[6] A Sancuniat\u00f3, se li atribueix un tractat sobre filosofia del qual no en queda m\u00e9s const\u00e0ncia que la simple menci\u00f3.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "de tema filos\u00f2fic", "answer_start": 88}], "id": "P_131_C_784_Q1", "question": "Quina mena de textos es van escriure probablement?"}, {"answers": [{"text": "plat\u00f2niques i pitag\u00f2riques", "answer_start": 169}], "id": "P_131_C_784_Q2", "question": "Quines escoles hi havia?"}, {"answers": [{"text": "d'una ampla acceptaci\u00f3", "answer_start": 231}], "id": "P_131_C_784_Q3", "question": "De qu\u00e8 gaudien aquests corrents?"}, {"answers": [{"text": "de Moderat", "answer_start": 312}], "id": "P_131_C_784_Q4", "question": "De qui coneixem escrits?"}, {"answers": [{"text": "gaditana", "answer_start": 336}], "id": "P_131_C_784_Q5", "question": "De quina escola era Moderat?"}]}, {"context": "L'historiador jueu Flavi Josep fa refer\u00e8ncia als anuaris fenicis o tiris que suposadament va consultar per redactar les seues obres hist\u00f2riques. Tamb\u00e9 Her\u00f2dot parla sobre l'exist\u00e8ncia d'uns llibres de Biblos i d'una Hist\u00f2ria de Tir conservada al temple d'H\u00e8racles-Melqart de Tir.[6] A m\u00e9s, \u00e9s possible trobar restes de la influ\u00e8ncia exercida per alguns escrits d'Ugarit sobre un cert nombre de llibres b\u00edblics, tals com el G\u00e8nesi o el Llibre de Rut, en qu\u00e8 es troben vestigis de composicions po\u00e8tiques de tem\u00e0tica religiosa, aix\u00ed com d'altres d'\u00edndole pol\u00edtica amb un marcat perfil propagand\u00edstic o de natura filos\u00f2fica. Ruf Fest Avi\u00e8 al\u00b7ludeix, aix\u00ed mateix, a uns vells anuaris p\u00fanics dels quals hauria extret els seus informes sobre el periple d'Himilc\u00f3.[6] De fet, les fonts grecoromanes parlen d'uns llibres p\u00fanics salvats in extremis del saqueig i incendi al qual fou sotmesa Cartago per les legions d'Escipi\u00f3 l'Afric\u00e0 la primavera de l'any 146 aC. Plini indica en la seva Hist\u00f2ria natural que, despr\u00e9s de la caiguda de Cartago, moltes d'aquestes passaren als governants n\u00famides i que el Senat rom\u00e0 en va ordenar la traducci\u00f3 al llat\u00ed d'alguna, en concret l'obra agr\u00edcola de Mag\u00f3, i cre\u00e0 una comissi\u00f3 dirigida per D\u00e8cim Juni Pis\u00f3.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Flavi Josep", "answer_start": 19}], "id": "P_131_C_785_Q1", "question": "Qui consultava els anuaris fenicis?"}, {"answers": [{"text": "al temple d'H\u00e8racles-Melqart", "answer_start": 243}], "id": "P_131_C_785_Q2", "question": "On es conservava una Hist\u00f2ria de Tir?"}, {"answers": [{"text": "escrits d'Ugarit", "answer_start": 353}], "id": "P_131_C_785_Q3", "question": "Quins escrits sembla que van influir en el G\u00e8nesi?"}, {"answers": [{"text": "el periple d'Himilc\u00f3", "answer_start": 735}], "id": "P_131_C_785_Q4", "question": "Sobre qu\u00e8 van treure informes en anuaris p\u00fanics?"}, {"answers": [{"text": "les legions d'Escipi\u00f3 l'Afric\u00e0", "answer_start": 893}], "id": "P_131_C_785_Q5", "question": "Qui va sotmetre Cartago al saqueig i incendi?"}]}, {"context": "Polibi, en les seues Hist\u00f2ries, parla clarament d'historiadors cartaginesos, i Salusti afirma haver-se documentat amb els llibres p\u00fanics del rei n\u00famida Hiempsal.[6] L'obra hist\u00f2rica de Sancuniat\u00f3, considerada la m\u00e9s extensa produ\u00efda en fenici, es va traduir al grec durant el segle II aC, encara que nom\u00e9s se n'ha conservat un llarg fragment que tracta principalment de temes religiosos.[8][9] De tota manera, s'ha dubtat moltes vegades de l'autenticitat dels textos atribu\u00efts a Sancuniat\u00f3, sense que s'haja arribat a un consens clar.[1] En la literatura grega, es troben fins despr\u00e9s del segle iii aC abundants refer\u00e8ncies a una Cosmogonia escrita per Moc de Sid\u00f3 en el segle XIV aC.[1] S'ha assenyalat tamb\u00e9 la probable exist\u00e8ncia de biografies sobre Ann\u00edbal; segons Polibi i Tit Livi, aquest va fer gravar en fenici i grec les seues gestes l'any 205 aC al temple d'Hera de Lacini, i \u00e9s molt probable que es limitara a continuar una antiga tradici\u00f3 en funci\u00f3 de la qual els generals cartaginesos solien escriure les seues gestes, fent donaci\u00f3 d'aquestes a un santuari per tal que les preservara.[6] Un altre exemple d'aquest tipus de literatura \u00e9s una inscripci\u00f3 sobre la presa d'Agrigent l'any 406 aC, de la qual es conserva un menut fragment d'un text que degu\u00e9 ser major:[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'historiadors cartaginesos", "answer_start": 48}], "id": "P_131_C_786_Q1", "question": "De qu\u00e8 parla Polibi a les seves Hist\u00f2ries?"}, {"answers": [{"text": "L'obra hist\u00f2rica de Sancuniat\u00f3", "answer_start": 165}], "id": "P_131_C_786_Q2", "question": "Quina \u00e9s l'obra m\u00e9s extensa produ\u00efda en fenici?"}, {"answers": [{"text": "temes religiosos", "answer_start": 370}], "id": "P_131_C_786_Q3", "question": "De qu\u00e8 tracten els fragments que s'han conservat del Sancuniat\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Moc de Sid\u00f3", "answer_start": 653}], "id": "P_131_C_786_Q4", "question": "Qui va escriure Cosmogonia?"}, {"answers": [{"text": "al temple d'Hera", "answer_start": 856}], "id": "P_131_C_786_Q5", "question": "On van gravar les gestes d'Ann\u00edbal?"}]}]}, {"title": "Taur\u00f3 de mans llargues", "paragraphs": [{"context": "La temporada d'aparellament es produeix a principis de l'estiu al nord-oest de l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic i el sud-oest de l'oce\u00e0 \u00cdndic, tot i que s'han trobat femelles capturades a l'oce\u00e0 Pac\u00edfic amb embrions durant tot l'any, cosa que suggereix una temporada d'aparellament m\u00e9s llarga en aquesta regi\u00f3.[7] \u00c9s un taur\u00f3 viv\u00edpar, \u00e9s a dir, els embrions es desenvolupen in utero i s\u00f3n alimentats per un sac placentari. T\u00e9 un per\u00edode de gestaci\u00f3 d'un any. La mida de la ventrada varia entre 1 i 15 individus, i quan les cries neixen mesuren uns 60 cm.[4] Quan assoleixen la maduresa sexual, els mascles fan uns 175 cm i les femelles uns 190.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "principis de l'estiu", "answer_start": 42}], "id": "P_56_C_331_Q1", "question": "Quina \u00e9s la temporada d'aparellament del taur\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "oce\u00e0 Pac\u00edfic", "answer_start": 173}], "id": "P_56_C_331_Q2", "question": "En quina regi\u00f3 es suggereix una temporada d'aparellament m\u00e9s llarga?"}, {"answers": [{"text": "un any", "answer_start": 434}], "id": "P_56_C_331_Q3", "question": "Quin per\u00edode de gestaci\u00f3 tenen els taurons de mans llargues?"}, {"answers": [{"text": "per un sac placentari", "answer_start": 383}], "id": "P_56_C_331_Q4", "question": "Com son alimentats els embrions?"}, {"answers": [{"text": "uns 60 cm", "answer_start": 527}], "id": "P_56_C_331_Q5", "question": "Quant mesuren les cries de taur\u00f3 quan neixen?"}]}, {"context": "El taur\u00f3 de mans llargues fou descrit originalment pel naturalista Ren\u00e9-Primev\u00e8re Lesson en el seu relat de les observacions realitzades durant la circumnavegaci\u00f3 del m\u00f3n de Louis Duperrey entre el 1822 i el 1825 a bord de la corbeta Coquille. Lesson descrigu\u00e9 dos exemplars trobats a l'arxip\u00e8lag de les Tuamotu, a la Polin\u00e8sia Francesa, i anomen\u00e0 el taur\u00f3 Squalus maou, utilitzant un mot polinesi per dir \"taur\u00f3\". Tanmateix, la descripci\u00f3 i el nom de Lesson foren oblidats.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ren\u00e9-Primev\u00e8re Lesson", "answer_start": 67}], "id": "P_56_C_332_Q1", "question": "Qui va descriure originalment el taur\u00f3 de mans llargues?"}, {"answers": [{"text": "Coquille", "answer_start": 234}], "id": "P_56_C_332_Q2", "question": "A bord de quina corbeta navegava Ren\u00e9-Primev\u00e8re Lesson?"}, {"answers": [{"text": "a l'arxip\u00e8lag de les Tuamotu", "answer_start": 283}], "id": "P_56_C_332_Q3", "question": "On va trobar Lesson dos exemplars?"}, {"answers": [{"text": "Squalus maou", "answer_start": 357}], "id": "P_56_C_332_Q4", "question": "Com anomen\u00e0 Lesson el taur\u00f2?"}]}, {"context": "El taur\u00f3 de mans llargues sol ser solitari i de moviments lents, i tendeix a nedar a prop del cim de la columna d'aigua, travessant grans extensions d'aigua a la recerca de possibles fonts d'aliment.[6] Fins al segle XVI,[12] els mariners coneixien els taurons com a \"gossos de mar\",[13] i el taur\u00f3 de mans llargues, el taur\u00f3 seguidor de vaixells m\u00e9s com\u00fa,[7] presenta un comportament semblant al dels gossos quan es desperta el seu inter\u00e8s; quan \u00e9s atret per quelcom que sembla menjar, els seus moviments esdevenen m\u00e9s \u00e0vids i s'hi acostar\u00e0 amb precauci\u00f3 per\u00f2 tena\u00e7ment, reculant i mantenint una dist\u00e0ncia m\u00ednima de seguretat si se'l repel\u00b7leix, per\u00f2 preparat per a un atac de coratge si es presenta l'oportunitat. No es tracta d'un taur\u00f3 r\u00e0pid, per\u00f2 \u00e9s capa\u00e7 d'efectuar esprints sorprenents. Se'l sol trobar competint per aliment amb taurons sedosos, compensant la seva nataci\u00f3 lenta amb una actitud m\u00e9s agressiva.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "lents", "answer_start": 58}], "id": "P_56_C_333_Q1", "question": "Com solen ser els moviments del taur\u00f3 de mans llargues?"}, {"answers": [{"text": "gossos de mar", "answer_start": 268}], "id": "P_56_C_333_Q2", "question": "Com eren coneguts els taurons pels mariners fins al segle XVI?"}, {"answers": [{"text": "el taur\u00f3 de mans llargues", "answer_start": 290}], "id": "P_56_C_333_Q3", "question": "Quin es el taur\u00f3 seguidor de vaixell m\u00e9s com\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s \u00e0vids", "answer_start": 516}], "id": "P_56_C_333_Q4", "question": "Com son els moviments del taur\u00f3 de mans llargues quan \u00e9s atret per quelcom que sembla menjar?"}, {"answers": [{"text": "esprints sorprenents", "answer_start": 772}], "id": "P_56_C_333_Q5", "question": "Qu\u00e8 es capa\u00e7 d'efectuar el taur\u00f3 de mans llargues?"}]}, {"context": "No sembla haver-hi segregaci\u00f3 per sexe o mida com \u00e9s el cas en altres esp\u00e8cies. Els taurons de mans llargues segueixen bancs de tonyina o de s\u00e8pies, i rastregen grups de cetacis com ara dofins i caps d'olla com a carronyaires de les seves preses. El seu instint rastrejador \u00e9s tan marcat, com a resultat de mil\u00b7lennis de migracions de peixos esquer, que acompanyen vaixells transoce\u00e0nics. Quan es feia ca\u00e7a de balenes en aig\u00fces c\u00e0lides, els taurons de mans llargues eren sovint responsables de gran part dels danys que es produ\u00efen als cad\u00e0vers flotants.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "bancs de tonyina o de s\u00e8pies", "answer_start": 119}], "id": "P_56_C_336_Q1", "question": "Qu\u00e8 segueixen els taurons de mans llargues?"}, {"answers": [{"text": "El seu instint rastrejador", "answer_start": 247}], "id": "P_56_C_336_Q2", "question": "Qu\u00e8 tenen molt marcat els taurons de mans llargues?"}, {"answers": [{"text": "els taurons de mans llargues", "answer_start": 437}], "id": "P_56_C_336_Q3", "question": "Qui produ\u00efa danys a les balenes que havien estat ca\u00e7ades?"}]}]}, {"title": "Hospital de la Santa Creu i Sant Pau", "paragraphs": [{"context": "L'extrem on s'ubica la taula presidencial est\u00e0 decorat amb una estructura neog\u00f2tica en pedra amb una base \u2014que fa de fons de la taula d'honor\u2014 en mosaic amb motius florals i una policromia de colors molt vius que simulen un cortinatge. A sobre hi ha una petita balconada en forma de galeria columnada i acabada, a l'al\u00e7ada del primer pis, amb un timp\u00e0 en forma semicircular, en el qual s'ubica un gran escut de Gargallo amb l'her\u00e0ldica dels hospitals reunits, que est\u00e0 flanquejat per dos \u00e0ngels i rematat per un elm i un rat penat. Les dovelles del timp\u00e0 alternen el ma\u00f3 i la pedra obtenint un efecte decoratiu multicolor que recorda la porta de Sant Esteve de la Mesquita de C\u00f2rdova.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "una estructura neog\u00f2tica", "answer_start": 59}], "id": "P_134_C_799_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha a l'extrem de la taula presidencial?"}, {"answers": [{"text": "florals", "answer_start": 164}], "id": "P_134_C_799_Q2", "question": "Quins motius t\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "un cortinatge", "answer_start": 221}], "id": "P_134_C_799_Q3", "question": "Qu\u00e8 simulen?"}, {"answers": [{"text": "de Gargallo", "answer_start": 408}], "id": "P_134_C_799_Q4", "question": "De qui \u00e9s l'escut?"}, {"answers": [{"text": "dels hospitals reunits", "answer_start": 436}], "id": "P_134_C_799_Q5", "question": "Quina her\u00e0ldica hi ha a l'escut?"}]}, {"context": "L'escala d'honor en forma helico\u00efdal i les columnes s\u00f3n obra de Joaquim Sol\u00e9.[18] Els graons s\u00f3n en marbre de Macael i la contrapetja s\u00f3n peces de cer\u00e0mica vidriada groga amb relleu. La barana de pedra i treball gotitzant basat en florons perforats que alternen la \u00abG\u00bb de Gil i la creu de l'hospital. Les parets s\u00f3n bicolors, alternant el vermell del ma\u00f3 amb el blanc d'unes tires de marbre com el dels graons ornamentades amb la simbologia habitual: la \u00abP\u00bb, la creu, la \u00abG\u00bb i les barres barceloneses.", "qas": [{"answers": [{"text": "helico\u00efdal", "answer_start": 26}], "id": "P_134_C_800_Q1", "question": "Quina forma t\u00e9 l'escala?"}, {"answers": [{"text": "Joaquim Sol\u00e9", "answer_start": 64}], "id": "P_134_C_800_Q2", "question": "De qui \u00e9s obra l'escala?"}, {"answers": [{"text": "Macael", "answer_start": 110}], "id": "P_134_C_800_Q3", "question": "De quin tipus de marbre estan fets els graons?"}, {"answers": [{"text": "bicolors", "answer_start": 316}], "id": "P_134_C_800_Q4", "question": "Com s\u00f3n les parets?"}, {"answers": [{"text": "la \u00abP\u00bb, la creu, la \u00abG\u00bb i les barres barceloneses", "answer_start": 451}], "id": "P_134_C_800_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a les tires de marbre?"}]}, {"context": "Es varen presentar tres projectes, sotmesos a la deliberaci\u00f3 d'un tribunal format pels arquitectes Emili Sala i Cort\u00e9s, Pere Falqu\u00e9s i Urp\u00ed i Josep Amarg\u00f3s i Samaranch. Aquests van emetre, l'abril de 1900, un informe a favor del projecte de Josep Dom\u00e8nech i Estap\u00e0 i el varen lliurar als marmessors el 22 de maig. Aquests varen voler complementar la decisi\u00f3 amb un dictamen m\u00e8dic i t\u00e8cnic, demanant a l'Ajuntament, la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i l'Hospital de la Santa Creu que assignessin un metge per fer un informe sobre les condicions higi\u00e8niques. La Reial Acad\u00e8mia de Medicina va nomenar a Emerenci\u00e0 Roig i Bonfill, l'Ajuntament a Bartomeu Robert i l'Hospital de la Santa Creu a Joaquim Duran i Trinxeria, que van fer un informe negatiu dels tres projectes, el 16 de desembre de 1900.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'abril de 1900", "answer_start": 189}], "id": "P_134_C_801_Q2", "question": "Quan van emetre l'informe?"}, {"answers": [{"text": "amb un dictamen m\u00e8dic i t\u00e8cnic", "answer_start": 358}], "id": "P_134_C_801_Q3", "question": "Com van voler complementar la decisi\u00f3 els marmessors?"}, {"answers": [{"text": "sobre les condicions higi\u00e8niques", "answer_start": 519}], "id": "P_134_C_801_Q4", "question": "Quin informe volien?"}, {"answers": [{"text": "negatiu", "answer_start": 735}], "id": "P_134_C_801_Q5", "question": "Com va ser l'informe que van fer?"}]}, {"context": "Al segon nivell hi ha uns grans finestrals amb uns arcs similars als de les portes d'acc\u00e9s, per\u00f2 amb una decoraci\u00f3 en pedra treballada al seu voltant. S\u00f3n finestres lobulades amb un disseny neog\u00f2tic, tripartida la central i bipartida les dues laterals amb uns fins pilars per separaci\u00f3 i amb vitralls d'un modernisme moderat. Davant dels finestrals hi ha un balc\u00f3 cerimonial corregut d'extrem a extrem.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "uns grans finestrals", "answer_start": 22}], "id": "P_134_C_802_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha al segon nivell?"}, {"answers": [{"text": "similars als de les portes d'acc\u00e9s", "answer_start": 56}], "id": "P_134_C_802_Q2", "question": "Com s\u00f3n els arcs dels finestrals?"}, {"answers": [{"text": "pedra treballada", "answer_start": 118}], "id": "P_134_C_802_Q3", "question": "Quina decoraci\u00f3 tenen al voltant?"}, {"answers": [{"text": "lobulades", "answer_start": 165}], "id": "P_134_C_802_Q4", "question": "Com s\u00f3n les finestres?"}, {"answers": [{"text": "modernisme moderat", "answer_start": 306}], "id": "P_134_C_802_Q5", "question": "De quin estil s\u00f3n els vitralls?"}]}, {"context": "L'any 1913, l'Ajuntament de Barcelona li va concedir el premi especial al millor edifici al concurs anual d'edificis art\u00edstics. Es tractava d'un premi especial per l'extraordin\u00e0ria obra, ja que el jurat considerava que cadascun dels edificis era per si sol mereixedor d'un premi. Per aquest motiu, en comptes de lliurar la tradicional placa de reconeixement que es col\u00b7locava a la fa\u00e7ana, va crear-ne una de m\u00e9s gran i distingida, dissenyada per Manel Fux\u00e0 i Leal i que es va col\u00b7locar al vest\u00edbul, al comen\u00e7ament de l'escala d'honor. Coincidia amb el tercer guard\u00f3 que rebia Dom\u00e8nech i Montaner, despr\u00e9s d'obtenir-lo per la casa Lle\u00f3 Morera i pel Palau de la M\u00fasica Catalana, i per aquest motiu l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la medalla d'or de la instituci\u00f3.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "premi especial al millor edifici", "answer_start": 56}], "id": "P_134_C_803_Q1", "question": "Quin premi li van concedir el 1913?"}, {"answers": [{"text": "per l'extraordin\u00e0ria obra", "answer_start": 160}], "id": "P_134_C_803_Q2", "question": "Per qu\u00e8 era un premi especial?"}, {"answers": [{"text": "que cadascun dels edificis era per si sol mereixedor d'un premi", "answer_start": 215}], "id": "P_134_C_803_Q3", "question": "Qu\u00e8 considerava el jurat?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s gran i distingida", "answer_start": 408}], "id": "P_134_C_803_Q4", "question": "Com era la placa que van col\u00b7locar?"}, {"answers": [{"text": "al comen\u00e7ament de l'escala d'honor", "answer_start": 499}], "id": "P_134_C_803_Q5", "question": "On es va col\u00b7locar la placa?"}]}, {"context": "Els vitralls de tots els pavellons, inclosos els de l'esgl\u00e9sia i la casa de convalesc\u00e8ncia, varen ser produ\u00efts per la Casa Rigalt i Granell. Denoten un disseny menys sofisticat, propi d'un modernisme tard\u00e0. El disseny dels de la primera \u00e8poca correspon a Labarta i els del per\u00edode de Dom\u00e8nech i Roura varen ser dissenyats pel pintor Miquel Farr\u00e9 i Albag\u00e9s.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Casa Rigalt i Granell", "answer_start": 115}], "id": "P_134_C_804_Q1", "question": "Qui va produir els vitralls de tots els pavellons?"}, {"answers": [{"text": "menys sofisticat", "answer_start": 160}], "id": "P_134_C_804_Q2", "question": "Com \u00e9s el disseny?"}, {"answers": [{"text": "modernisme tard\u00e0", "answer_start": 189}], "id": "P_134_C_804_Q3", "question": "De quin estil s\u00f3n propis?"}, {"answers": [{"text": "Labarta", "answer_start": 255}], "id": "P_134_C_804_Q4", "question": "Qui va dissenyar els de la primera \u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "Miquel Farr\u00e9 i Albag\u00e9s", "answer_start": 333}], "id": "P_134_C_804_Q5", "question": "Qui va dissenyar els del per\u00edode de Dom\u00e8nech i Roura?"}]}]}, {"title": "Bartolom\u00e9 Esteban Murillo", "paragraphs": [{"context": "La s\u00e8rie \u2013origin\u00e0riament deuria estar formada per cinc quadres dels quals solament se'n coneixen quatre\u2013, al segle XVIII, es trobava a Madrid en poder del marqu\u00e8s de Santiago, i a comen\u00e7aments del segle xix ja havia quedat dispersada. Ara com ara es localitzen dues de les hist\u00f2ries en el Museu de l'Hermitage, les que representen Jacob bene\u00eft per Isaac i L'escala de Jacob. Les altres dues, s\u00f3n als Estats Units: Jacob cerca els \u00eddols dom\u00e8stics a la botiga de Raquel, conservada en el Cleveland Museum of Art, i Jacob posa les vares al ramat de Laban, propietat del Meadows Museum de Dallas. Aquest tipus de paisatges amplis \u2013especialment aquests dos darrers que estan ordenats al voltant d'un motiu central i oberts a un lluny\u00e0 fons llumin\u00f3s sobre el qual es retallen els perfils difusos de les muntanyes\u2013, suggereixen el coneixement de paisatgistes flamencs com Joos de Momper o Jan Wildens;[44] potser tamb\u00e9 coneixia els paisatges italians de Gaspard Dughet, un pintor contemporani. Pel que fa a l'atenci\u00f3 que d\u00f3na al bestiar, que \u00e9s nombr\u00f3s en tots dos quadres, sembla remetre a Pedro de Orrente per\u00f2 adaptat a l'estil de Murillo.[33] Al Jacob posa les vares al ramat de Lab\u00e1n, amb un gran naturalisme, hi ha representat fins i tot l'apariament de les ovelles, acte al qual fa al\u00b7lusi\u00f3 el text b\u00edblic (G\u00e8nesi, 30, 31), i que per q\u00fcestions de pudor fou ocultat en posteriors pintures, fins a tornar a ser incorporat ja al segle xx.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 50}], "id": "P_587_C_3517_Q1", "question": "Quants quadres deurien formar la s\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "en el Museu de l'Hermitage", "answer_start": 283}], "id": "P_587_C_3517_Q2", "question": "On es troben actualment les hist\u00f2ries que representen Jacob bene\u00eft per Isaac i L'escala de Jacob?"}, {"answers": [{"text": "Cleveland Museum of Art", "answer_start": 486}], "id": "P_587_C_3517_Q3", "question": "En quin museu est\u00e0 conservada la pintura Jacob cerca els \u00eddols dom\u00e8stics a la botiga de Raquel?"}, {"answers": [{"text": "Meadows Museum de Dallas", "answer_start": 567}], "id": "P_587_C_3517_Q4", "question": "Qui \u00e9s el propietari de la pintura Jacob posa les vares al ramat de Laban?"}, {"answers": [{"text": "Jacob posa les vares al ramat de Laban", "answer_start": 513}], "id": "P_587_C_3517_Q5", "question": "En quin quadre est\u00e0 representada una escena de l'apariament de les ovelles?"}]}, {"context": "Segons Palomino, en deixar el taller de Juan del Castillo, Murillo estava prou qualificat per a \u00abmantenir-se pintant de fira (aix\u00f2 aleshores prevalia molt), i va fer una partida de pintures per carregar cap a les \u00cdndies. Havent-hi adquirit per aquest mitj\u00e0 un \u00abtros de cabal\u00bb, va passar a Madrid, on amb la protecci\u00f3 de Diego Vel\u00e1zquez, el seu pais\u00e0 (...), va veure moltes vegades les eminents pintures de Palau\u00bb.[11] Encara que no \u00e9s improbable que en els seus comen\u00e7aments, com d'altres pintors sevillans, pint\u00e9s quadres de devoci\u00f3 per al lucratiu comer\u00e7 americ\u00e0,[nota 2] res no indica que viatg\u00e9s a Madrid en aquestes dates, com tampoc \u00e9s probable que realitz\u00e9s el viatge a It\u00e0lia que li va atribuir Sandrart. El mateix Palomino va desmentir ja aquest viatge, despr\u00e9s d'investigar la q\u00fcesti\u00f3, segons deia, amb \u00abexacta dilig\u00e8ncia\u00bb. Fora d'aix\u00f2, la infundada suposici\u00f3 d'un viatge a It\u00e0lia, segons pensava el cordov\u00e8s, naixia del fet \u00abque els estrangers no volen concedir en aquest art el \u00abllorer de la Fama\u00bb a cap espanyol, si no ha passat per les duanes d'It\u00e0lia: sense advertir, que It\u00e0lia s'ha transferit a Espanya en les est\u00e0tues, pintures eminents, estampes, i llibres; i que l'estudi del natural \u2013amb aquests antecedents\u2013 a totes parts abunda\u00bb.[6] El mateix Palomino, que havia arribat a con\u00e8ixer-lo encara que no el tract\u00e9s, deia haver escoltat altres pintors que en els seus primers anys \u00abs'havia estat tancat tot aquell temps a casa seva estudiant pel natural, i que d'aquesta sort havia adquirit l'habilitat\u00bb. Aquesta habilitat art\u00edstica \u00e9s la que, en exposar les seves primeres obres p\u00fabliques, pintades per al convent dels franciscans, va fer possible que es guany\u00e9s el respecte i l'admiraci\u00f3 dels seus paisans, els quals fins aquest moment res no sabien de la seva exist\u00e8ncia i progressos en l'art.[12] En qualsevol cas, l'estil que es manifesta a les seves primeres obres importants, com s\u00f3n les citades pintures del claustre petit del convent de sant Francesc, va poder aprendre-ho sense sortir de Sevilla estudiant els artistes de la generaci\u00f3 anterior, com Zurbar\u00e1n i Francisco Herrera el Vell.", "qas": [{"answers": [{"text": "Vel\u00e1zquez", "answer_start": 326}], "id": "P_587_C_3518_Q1", "question": "Qui era pais\u00e0 de Murillo?"}, {"answers": [{"text": "per al convent dels franciscans", "answer_start": 1617}], "id": "P_587_C_3518_Q2", "question": "Per a qui va pintar Murillo les seves primeres obres d'exposici\u00f3 p\u00fablica?"}, {"answers": [{"text": "els artistes de la generaci\u00f3 anterior, com Zurbar\u00e1n i Francisco Herrera el Vell.", "answer_start": 2033}], "id": "P_587_C_3518_Q3", "question": "Quins artistes estudi\u00e0 Murillo a Sevilla?"}, {"answers": [{"text": "Sevilla", "answer_start": 2015}], "id": "P_587_C_3518_Q4", "question": "On va aprendre Murillo l'estil que es manifesta a les seves primeres obres importants?"}, {"answers": [{"text": "Juan del Castillo", "answer_start": 40}], "id": "P_587_C_3518_Q5", "question": "De qui era el taller on pintava Murillo?"}]}, {"context": "Sevilla era a comen\u00e7aments del segle xvii el \u00abparadigma de ciutat\u00bb. Ostentava el monopoli del comer\u00e7 amb les \u00cdndies i comptava amb la Reial Audi\u00e8ncia de Sevilla, diversos tribunals de just\u00edcia \u2014entre ells el de la Inquisici\u00f3\u2014, l'arquebisbat, la Casa de la Contractaci\u00f3 d'\u00cdndies, la Casa de Moneda, consolats i duanes.[13] Encara que els 130.000 habitants amb els quals comptava a la fi del segle XVI havien disminu\u00eft a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pesta de 1599 i l'expulsi\u00f3 dels moriscs, quan va n\u00e9ixer Murillo continuava sent una ciutat cosmopolita, la m\u00e9s poblada a Espanya i una de les m\u00e9s grans del continent europeu. A partir de 1627 van apar\u00e8ixer alguns s\u00edmptomes de crisi a causa de la disminuci\u00f3 del comer\u00e7 amb les \u00cdndies, que lentament es despla\u00e7ava cap a Cadis, de l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys i de la separaci\u00f3 de Portugal. Per\u00f2 el problema m\u00e9s greu va arribar amb la pesta de 1649, d'efectes devastadors, en la que el pintor podria haver perdut algun fill. La poblaci\u00f3 es va reduir a la meitat, comptabilitzant-se uns 60.000 morts, i ja no es va recuperar: \u00e0mplies zones urbanes, sobretot al voltant de les parr\u00f2quies populars de la zona nord, van quedar semidesertes i les seves cases convertides en solars.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "130.000", "answer_start": 337}], "id": "P_587_C_3520_Q1", "question": "Quants habitants tenia Sevilla a finals del segle XVI?"}, {"answers": [{"text": "el monopoli del comer\u00e7 amb les \u00cdndies", "answer_start": 78}], "id": "P_587_C_3520_Q2", "question": "Qu\u00e8 ostentava Sevilla a comen\u00e7aments del segle xvii?"}, {"answers": [{"text": "a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pesta de 1599 i l'expulsi\u00f3 dels moriscs", "answer_start": 417}], "id": "P_587_C_3520_Q3", "question": "Per qu\u00e8 va disminuir la poblaci\u00f3 sevillana en el segle XVII?"}, {"answers": [{"text": "devastadors", "answer_start": 905}], "id": "P_587_C_3520_Q5", "question": "Quins efectes va tenir la pesta de 1649?"}]}, {"context": "Encara que la crisi va afectar de manera desigual els diversos segments de la poblaci\u00f3, el nivell de vida general va disminuir. Les classes populars, les m\u00e9s afectades, van protagonitzar el 1652 un mot\u00ed de curt abast causat per la fam; per\u00f2, a grans trets, la caritat va funcionar com a pal\u00b7liatiu de la injust\u00edcia i la mis\u00e8ria, que afectava uniformement tant als captaires que s'amuntegaven a la vora del palau episcopal per rebre el pa rod\u00f3 que repartia l'arquebisbe, com als centenars de pobres \u00abvergonyants\u00bb comptabilitzats en cada parr\u00f2quia o en institucions espec\u00edficament dedicades a la seva atenci\u00f3. Entre aquestes institucions va destacar la Germandat de la Caritat, revitalitzada despr\u00e9s de 1663 per Miguel Ma\u00f1ara, qui el 1650 i 1651 havia actuat com a padr\u00ed de baptisme de dos dels fills de Murillo. El pintor era un home devot com ho demostra el seu ingr\u00e9s a la Confraria del Roser el 1644; a m\u00e9s, va rebre l'h\u00e0bit de l'orde de Sant Francesc el 1662 i es dedicava freq\u00fcentment al repartiment de pa organitzat per les parr\u00f2quies a les quals successivament va estar adscrit.", "qas": [{"answers": [{"text": "de manera desigual", "answer_start": 31}], "id": "P_587_C_3521_Q1", "question": "Com va afectar la crisi als diversos segments de la poblaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Les classes populars", "answer_start": 128}], "id": "P_587_C_3521_Q2", "question": "Quines van ser les classes m\u00e9s afectades per la crisi?"}, {"answers": [{"text": "la fam", "answer_start": 228}], "id": "P_587_C_3521_Q3", "question": "Qu\u00e8 va originar el mot\u00ed de les classes populars el 1652?"}, {"answers": [{"text": "pa rod\u00f3", "answer_start": 435}], "id": "P_587_C_3521_Q4", "question": "Qu\u00e8 repartia l'arquebisbe al palau episcopal?"}, {"answers": [{"text": "Miguel Ma\u00f1ara", "answer_start": 710}], "id": "P_587_C_3521_Q5", "question": "Qui va revitalitzar la Germandat de la Caritat despr\u00e9s del 1663?"}]}, {"context": "Dins l'\u00e0mplia producci\u00f3 de Murillo es recullen tamb\u00e9 al voltant de 25 pintures de g\u00e8nere, principalment amb motius infantils tot i que no exclusivament. Les primeres not\u00edcies que es tenen de quasi tots ells procedeixen de fora d'Espanya, el que fa pensar que foren realitzats per enc\u00e0rrec de comerciants flamencs establerts a Sevilla, clients tamb\u00e9 de pintures religioses; entre ells, podria tractar-se de Nicol\u00e1s de Omazur, un important col\u00b7leccionista d'obres del pintor, i que tingu\u00e9s inter\u00e8s en aquest tipus de pintures laiques per al mercat n\u00f2rdic com a contrast amb les dedicades a la inf\u00e0ncia de Jes\u00fas.[69] Algunes d'elles, com Nens jugant als daus (Alte Pinakothek de Munic), ja van apar\u00e8ixer citades a nom de Murillo en un inventari efectuat a Anvers el 1698. A comen\u00e7aments del segle XVIII foren adquirides per Maximili\u00e0 de Baviera per a la col\u00b7lecci\u00f3 reial bavaresa.", "qas": [{"answers": [{"text": "Nicol\u00e1s de Omazur", "answer_start": 406}], "id": "P_587_C_3522_Q1", "question": "Qui era un dels col\u00b7leccionistes de les obres del Murillo?"}, {"answers": [{"text": "en un inventari efectuat a Anvers", "answer_start": 726}], "id": "P_587_C_3522_Q2", "question": "On van apar\u00e8ixer pintures citades a nom de Murillo?"}, {"answers": [{"text": "1698", "answer_start": 763}], "id": "P_587_C_3522_Q3", "question": "Quan es va realitzar l'inventari efectuat a Anvers?"}, {"answers": [{"text": "A comen\u00e7aments del segle XVIII", "answer_start": 769}], "id": "P_587_C_3522_Q4", "question": "Quan va adquirir Maximili\u00e0 de Baviera les pintures per a la col\u00b7lecci\u00f3 reial bavaresa?"}, {"answers": [{"text": "al voltant de 25", "answer_start": 53}], "id": "P_587_C_3522_Q5", "question": "Quantes pintures de g\u00e8nere es recullen en la producci\u00f3 de Murillo?"}]}]}, {"title": "Aureliano in Palmira", "paragraphs": [{"context": "La reina Zenobia, el seu amant Arsace i els sacerdots ofereixen sacrificis al temple d'Isis i preguen per l'alliberament del perill que representa l'ex\u00e8rcit rom\u00e0 que s'acosta. El general Oraspe entra al so de la m\u00fasica marcial i anuncia que l'ex\u00e8rcit d'Aureliano est\u00e0 als afores de Palmira. Arsace ofereix les seves tropes perses per defensar la ciutat, per\u00f2 despr\u00e9s d'una escena de batalla fora de la ciutat, els perses s\u00f3n derrotats. Mentre els soldats romans celebren la seva vict\u00f2ria, Aureliano arriba i interroga a Arsace, ara pres, i aquest li respon amb dignitat que li agrada Zenobia i est\u00e0 disposat a morir per ella.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'ex\u00e8rcit rom\u00e0", "answer_start": 147}], "id": "P_217_C_1297_Q2", "question": "Quin exercit s'acosta?"}, {"answers": [{"text": "als afores de Palmira", "answer_start": 268}], "id": "P_217_C_1297_Q3", "question": "On \u00e9s l'exercit d'Aureliano?"}, {"answers": [{"text": "s\u00f3n derrotats", "answer_start": 421}], "id": "P_217_C_1297_Q4", "question": "Qu\u00e8 els passa als perses a la batalla fora de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "a morir", "answer_start": 608}], "id": "P_217_C_1297_Q5", "question": "Qu\u00e8 est\u00e0 disposat a fer Arsace per Zenobia?"}]}, {"context": "Zenobia ha amagat els tresors del regne a les criptes sota el palau. Decideix oferir amb les seves tropes una \u00faltima resist\u00e8ncia a l'invasor. Ella sol\u00b7licita una entrevista a Aureliano per tal d'alliberar els presoners. Quan Aureliano es nega, ella demana veure a Arsace per \u00faltima vegada, cosa que accepta. Aureliano interromp la conversa entre Zenobia i Arsace i anuncia que Arsace ser\u00e0 alliberat si renuncia a Zenobia, per\u00f2 ho refusa; Arsace llavors \u00e9s condemnat a mort. Els dos ex\u00e8rcits es preparen per a una \u00faltima batalla.", "qas": [{"answers": [{"text": "els tresors", "answer_start": 18}], "id": "P_217_C_1298_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha amagat Zenobia?"}, {"answers": [{"text": "a les criptes sota el palau", "answer_start": 40}], "id": "P_217_C_1298_Q2", "question": "On els ha amagat?"}, {"answers": [{"text": "alliberar els presoners", "answer_start": 195}], "id": "P_217_C_1298_Q3", "question": "Qu\u00e8 vol aconseguir Zenobia amb l'entrevista amb Aureliano?"}, {"answers": [{"text": "si renuncia a Zenobia", "answer_start": 399}], "id": "P_217_C_1298_Q4", "question": "Quan ser\u00e0 alliberat Aureliano?"}, {"answers": [{"text": "ho refusa", "answer_start": 427}], "id": "P_217_C_1298_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa Arsace amb l'oferiment d'Aureliano?"}]}, {"context": "El llibret en el qual el llibretista va ser acreditat nom\u00e9s portava les inicials \"G. F. R.\". El llibret ha estat generalment atribu\u00eft al prol\u00edfic Giuseppe Felice Romani,[3] per\u00f2 de vegades al desconegut Gian Francesco Romanelli,[4][5] poeta principal del teatre la Scala abans del nomenament de Romani. En tot cas, Felice Romani va proporcionar els llibrets per a les tres comissions de Rossini per a La Scala, les altres dues serien Il turco in Italia (1814), i Bianca e Falliero (1819). Romani fou molt conegut i apreciat pels seus molts llibrets per a Donizetti i Bellini. La majoria dels llibrets de Roman\u00ed van ser establerts per diversos compositors, encara que els tres llibrets que va escriure per Rossini nom\u00e9s van ser per ell.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Giuseppe Felice Romani", "answer_start": 146}], "id": "P_217_C_1299_Q1", "question": "A qui s'atribueix el llibret generalment?"}, {"answers": [{"text": "Donizetti i Bellini", "answer_start": 555}], "id": "P_217_C_1299_Q3", "question": "Per a qui m\u00e9s va fer llibrets Romani?"}, {"answers": [{"text": "les inicials", "answer_start": 68}], "id": "P_217_C_1299_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi havia per acreditaci\u00f3 del llibretista?"}, {"answers": [{"text": "Gian Francesco Romanelli", "answer_start": 203}], "id": "P_217_C_1299_Q5", "question": "Qui era poeta principal de la Scala abans de Romani?"}]}, {"context": "L'escena final t\u00e9 lloc en una gran sala del palau. Els l\u00edders i els sacerdots de l'imperi derrotat es reuneixen per implorar a Aureliano. Oraspe, Arsace i Zenobia s\u00f3n portats a l'habitaci\u00f3 encadenats. Mentrestant, la postura d'Aureliano ha canviat, allibera els captius i d\u00f3na a Arsace i Zenobia la possibilitat que regnin en tot l'Imperi de Palmira com a fidels aliats de l'Imperi Rom\u00e0. El cor final canta les bondats d'Aureliano i d\u00f3na curs a la seva alegria.", "qas": [{"answers": [{"text": "en una gran sala del palau", "answer_start": 23}], "id": "P_217_C_1300_Q1", "question": "On passa l'escena final?"}, {"answers": [{"text": "encadenats", "answer_start": 189}], "id": "P_217_C_1300_Q3", "question": "Com s\u00f3n portats a l'habitaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "allibera els captius", "answer_start": 249}], "id": "P_217_C_1300_Q4", "question": "Qu\u00e8 fa finalment Aureliano?"}, {"answers": [{"text": "la possibilitat que regnin en tot l'Imperi de Palmira", "answer_start": 296}], "id": "P_217_C_1300_Q5", "question": "Qu\u00e8 dona a Arsace i Zenobia?"}]}, {"context": "Amb vint-i-un anys, Rossini va compondre aquesta hist\u00f2ria d'amor i guerra ambientada a la Roma imperial el 1813, un any que tamb\u00e9 va veure l'estrena de Il signor Bruschino, L'italiana in Algeri i Tancredi. Els cr\u00edtics van veure en Aureliano una \u00f2pera menor -especialment en comparaci\u00f3 amb el Tancredi rebut amb entusiasme- i va caure en l'oblit a partir de 1830, fins al renaixement del 1980, a G\u00e8nova. El declivi d'aquesta \u00f2pera tamb\u00e9 es va veure accelerat per l'\u00e8xit d'Il Barbiere di Siviglia, en la qual Rossini recicla parts significatives d'Aureliano, m\u00e9s notablement l'obertura, que sembla que s'ajusti molt millor a una com\u00e8dia estrident que a un dramma serio ambientada a l'antiga Roma.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "vint-i-un", "answer_start": 4}], "id": "P_217_C_1301_Q1", "question": "Quants anys tenia quan va compondre aquesta obra?"}, {"answers": [{"text": "una \u00f2pera menor", "answer_start": 241}], "id": "P_217_C_1301_Q2", "question": "Qu\u00e8 van veure en Aureliano els cr\u00edtics?"}, {"answers": [{"text": "1813", "answer_start": 107}], "id": "P_217_C_1301_Q3", "question": "Quin any es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "Il Barbiere di Siviglia", "answer_start": 471}], "id": "P_217_C_1301_Q4", "question": "En quina oper\u00e0 recicla parts d'Aureliano?"}, {"answers": [{"text": "a una com\u00e8dia estrident", "answer_start": 621}], "id": "P_217_C_1301_Q5", "question": "A qu\u00e8 s'ajusta m\u00e9s l'obertura?"}]}]}, {"title": "El Senyor dels Anells: Les dues torres", "paragraphs": [{"context": "L'estrena mundial de la pel\u00b7l\u00edcula en cinemes va tenir lloc el 18 de desembre de 2002, rebent la qualificaci\u00f3 PG-13 (contingut no apropiat per a menors de 13 anys) per la Motion Picture Association of America, l'associaci\u00f3 nord-americana encarregada de la classificaci\u00f3 per edat de les pel\u00b7l\u00edcules.[38] El repartiment, la direcci\u00f3 i part de l'equip de producci\u00f3 va acudir aquell dia a l'estrena de Wellington, per a la que Weta Workshop havia elaborat una figura gegant de G\u00f2l\u00b7lum intentant assolir l'Anell i l'havia col\u00b7locat sobre l'Embassy Theatre, lloc on s'anava a emetre Les dues torres. Uns dies abans, el 5 de desembre, l'equip de la pel\u00b7l\u00edcula havia assistit tamb\u00e9 a la premiere mundial, celebrada a Nova York, Estats Units.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "18 de desembre de 2002", "answer_start": 63}], "id": "P_177_C_1057_Q1", "question": "Quan es va estrenar la pel\u00b7l\u00edcula en cinemes?"}, {"answers": [{"text": "PG-13", "answer_start": 110}], "id": "P_177_C_1057_Q2", "question": "Quina qualificaci\u00f3 va rebre la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "l'associaci\u00f3 nord-americana encarregada de la classificaci\u00f3 per edat de les pel\u00b7l\u00edcules", "answer_start": 210}], "id": "P_177_C_1057_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la Motion Picture Association of America?"}, {"answers": [{"text": "gegant", "answer_start": 463}], "id": "P_177_C_1057_Q4", "question": "Com era la figura de G\u00f2l\u00b7lum que havia elaborat Weta Workshop?"}, {"answers": [{"text": "sobre l'Embassy Theatre", "answer_start": 527}], "id": "P_177_C_1057_Q5", "question": "On estava col\u00b7locada la figura de G\u00f2l\u00b7lum?"}]}, {"context": "Per a facilitar la materialitzaci\u00f3 per pantalla de les grans hosts militars que apareixen a la pel\u00b7l\u00edcula, Steven Regelous, un dels treballadors de Weta, va dissenyar el programari Massive. Aquest programa \u00e9s capa\u00e7 de crear milers de criatures per ordinador a les quals a m\u00e9s n'atorga una intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial per afegir conductes individuals i dotar de moviment els individus. D'altra banda, John Allitt va desenvolupar un programari conegut com a Creador d'Orcs, que era capa\u00e7 de crear orcs de diferents caracter\u00edstiques f\u00edsiques perqu\u00e8 fossin generats per Massive, i aquest darrer establia uns par\u00e0metres aleatoris perqu\u00e8 cap urc no fos igual.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "Steven Regelous", "answer_start": 107}], "id": "P_177_C_1058_Q1", "question": "Qui va dissenyar el programari Massive?"}, {"answers": [{"text": "Weta", "answer_start": 148}], "id": "P_177_C_1058_Q2", "question": "On treballava Steven Regelous?"}, {"answers": [{"text": "criatures per ordinador a les quals a m\u00e9s n'atorga una intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial", "answer_start": 234}], "id": "P_177_C_1058_Q3", "question": "Qu\u00e8 crea el programari Massive?"}, {"answers": [{"text": "Per a facilitar la materialitzaci\u00f3 per pantalla de les grans hosts militars que apareixen a la pel\u00b7l\u00edcula", "answer_start": 0}], "id": "P_177_C_1058_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 es va dissenyar el programari Massive?"}, {"answers": [{"text": "de diferents caracter\u00edstiques f\u00edsiques", "answer_start": 498}], "id": "P_177_C_1058_Q5", "question": "Com eren els orcs que creava el programari Creador d'Orcs?"}]}, {"context": "El gui\u00f3 de la segona pel\u00b7l\u00edcula de la trilogia, escrit per Phyllipa Boyens, Peter Jackson i la seva esposa, Fran Walsh, va ser considerat per ells mateixos com el m\u00e9s dif\u00edcil d'elaborar. En comparaci\u00f3 amb La Germandat de l'Anell que \u00e9s m\u00e9s lineal, 'Les dues torres' segueix tres l\u00ednies argumentals diferents, dues d'elles enlla\u00e7ades a la novel\u00b7la (llibre III del Senyor dels Anells) per\u00f2 la tercera completament a part (llibre IV). Els guionistes van haver de buscar una forma d'enlla\u00e7ar les tres l\u00ednies de manera que en la hist\u00f2ria general no es perd\u00e9s la intriga. Stephen Sinclair tamb\u00e9 apareix en els cr\u00e8dits com a guionista, encara que no va participar en el gui\u00f3 de New Line, sin\u00f3 en el de l'empresa Miramax. No obstant aix\u00f2, es van conservar algunes de les seves frases i van decidir incloure'l.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Phyllipa Boyens, Peter Jackson i la seva esposa, Fran Walsh", "answer_start": 59}], "id": "P_177_C_1059_Q1", "question": "Qui va escriure el gui\u00f3 de la segona pel\u00b7l\u00edcula de la trilogia?"}, {"answers": [{"text": "com el m\u00e9s dif\u00edcil d'elaborar", "answer_start": 156}], "id": "P_177_C_1059_Q2", "question": "Com van considerar el gui\u00f3 els seus escriptors?"}, {"answers": [{"text": "en el de l'empresa Miramax", "answer_start": 686}], "id": "P_177_C_1059_Q4", "question": "En quin gui\u00f3 va participar Stephen Sinclair?"}, {"answers": [{"text": "algunes de les seves frases", "answer_start": 748}], "id": "P_177_C_1059_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va conservar de Stephen Sinclair en el gui\u00f3 de New Line?"}]}, {"context": "La pel\u00b7l\u00edcula comen\u00e7a amb un conjunt de flash-backs de la primera pel\u00b7l\u00edcula, en l'escena on G\u00e0ndalf lluita amb Balrog al Pont de Khazad-d\u00fbm. Aquesta vegada per\u00f2, les imatges es prenen des de la perspectiva de G\u00e0ndalf, amb una c\u00e0mera que segueix als dos contrincants mentre cauen en picat des d'una torre molt alta. La caiguda final desperta en Frodo del somni i continua el viatge amb el seu lleial amic Sam. Llavors, s\u00f3n atacats per G\u00f2l\u00b7lum que desitja recuperar el seu anell d'aquells que, creu, li han robat. Els h\u00f2bbits el sotmeten i el lliguen amb la corda \u00e8lfica que Sam havia rebut de l'anciana Gal\u00e0driel a L\u00f3rien. Sam desconfia de G\u00f2l\u00b7lum i desitja abandonar-lo, per\u00f2 Frodo ent\u00e9n la dissort de la criatura i li sap greu. Adonant-se que estan perduts a l'Emyn Muil i que necessiten un guia, Frodo persuadeix G\u00f2l\u00b7lum de portar-los a la Porta Negra de M\u00f3rdor.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb un conjunt de flash-backs de la primera pel\u00b7l\u00edcula", "answer_start": 22}], "id": "P_177_C_1060_Q1", "question": "Com comen\u00e7a la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "al Pont de Khazad-d\u00fbm", "answer_start": 119}], "id": "P_177_C_1060_Q2", "question": "On lluita G\u00e0ndalf amb Balrog?"}, {"answers": [{"text": "recuperar el seu anell", "answer_start": 455}], "id": "P_177_C_1060_Q5", "question": "Qu\u00e8 desitja el G\u00f2l\u00b7lum?"}]}, {"context": "New Line volia un nou pr\u00f2leg per a aquesta part en el qual es record\u00e9s el que havia passat a La Germandat de l'Anell, per\u00f2 els guionistes es van negar per evitar un exc\u00e9s d'informaci\u00f3. L'escena inicial de la lluita entre G\u00e0ndalf i el balrog estava pensada des dels guions inicials que es van oferir a Miramax i havia de ser m\u00e9s llarga, mostrant un balrog fet de fang a causa de la seva caiguda a l'aigua de les Muntanyes Ennuvolades. No obstant aix\u00f2, a causa de l'alt pressupost que suposaven els efectes especials d'aquesta escena (uns 50.000 d\u00f2lars, segons Jackson) es va decidir eliminar-la.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "New Line", "answer_start": 0}], "id": "P_177_C_1061_Q1", "question": "Qui volia un nou pr\u00f2leg que record\u00e9s el que havia passat a La Germandat de l'Anell?"}, {"answers": [{"text": "per evitar un exc\u00e9s d'informaci\u00f3", "answer_start": 151}], "id": "P_177_C_1061_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es van negar els guionistes al nou pr\u00f2leg?"}, {"answers": [{"text": "Miramax", "answer_start": 301}], "id": "P_177_C_1061_Q3", "question": "A qui es van oferir els guions inicials?"}, {"answers": [{"text": "un balrog fet de fang", "answer_start": 345}], "id": "P_177_C_1061_Q4", "question": "Qu\u00e8 havia de mostrar l'escena inicial de la lluita entre G\u00e0ndalf i el balrog?"}, {"answers": [{"text": "uns 50.000", "answer_start": 533}], "id": "P_177_C_1061_Q5", "question": "Quants d\u00f2lars segons Jackson suposava el pressupost dels efectes especials de l'escena?"}]}, {"context": "D'altra banda, i a causa de la dificultat que suposava articular el rostre de la marioneta de Barbarbrat, l'equip de Weta va usar fons d'acci\u00f3 per canviar la cara per una altra de digital. Per aix\u00f2, van fer un esc\u00e0ner del cap de la marioneta i van crear un mecanisme d'animaci\u00f3 facial similar al que van usar amb G\u00f2l\u00b7lum. La resta d'ents va ser creat a partir de nou dissenys d'Alan Lee, als quals Weta va fer algunes modificacions per formar nombrosos ents diferents.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "fons d'acci\u00f3", "answer_start": 130}], "id": "P_177_C_1062_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va utilitzar per canviar la cara per una altra de digital?"}, {"answers": [{"text": "a causa de la dificultat que suposava articular el rostre de la marioneta de Barbarbrat", "answer_start": 17}], "id": "P_177_C_1062_Q2", "question": "Per qu\u00e8 l'equip de Weta va usar fons d'acci\u00f3 per canviar la cara per una digital?"}, {"answers": [{"text": "amb G\u00f2l\u00b7lum", "answer_start": 309}], "id": "P_177_C_1062_Q4", "question": "On van utilitzar un mecanisme d'animaci\u00f3 facial?"}, {"answers": [{"text": "Alan Lee", "answer_start": 378}], "id": "P_177_C_1062_Q5", "question": "Qui va fer els nous dissenys de la resta d'ents?"}]}]}, {"title": "Lle\u00f3", "paragraphs": [{"context": "Les preses s\u00f3n principalment mam\u00edfers grans, amb una prefer\u00e8ncia pels nyus, impales, zebres, b\u00fafals i facoquers a \u00c0frica i nilgaus, senglars i diverses esp\u00e8cies de c\u00e9rvols a l'\u00cdndia. Els lleons tamb\u00e9 cacen moltes altres esp\u00e8cies, segons la disponibilitat. Aix\u00f2 concerneix principalment ungulats amb un pes d'entre 50 i 300 quilograms, com ara el cud\u00fa, el b\u00fabal, l'\u00f2rix del Cap i l'eland.[44] A vegades, cacen esp\u00e8cies relativament petites com la gasela de Thomson o la gasela saltadora. Els lleons que viuen a prop de la costa nam\u00edbia s'alimenten en gran manera de foques.[45] Els lleons que cacen en grup s\u00f3n capa\u00e7os d'abatre la majoria d'animals, fins i tot adults sans, per\u00f2 rarament ataquen preses molt grans com ara mascles de b\u00fafal o girafes adultes a causa del risc de prendre mal.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "mam\u00edfers grans", "answer_start": 29}], "id": "P_199_C_1189_Q1", "question": "Com s\u00f3n les preses?"}, {"answers": [{"text": "ungulats", "answer_start": 286}], "id": "P_199_C_1189_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n el cud\u00fa, el b\u00fabal, l'\u00f2rix del Cap i l'eland?"}, {"answers": [{"text": "entre 50 i 300 quilograms", "answer_start": 308}], "id": "P_199_C_1189_Q3", "question": "Quin pes tenen els ungulats que cacen els lleons?"}, {"answers": [{"text": "en gran manera de foques", "answer_start": 547}], "id": "P_199_C_1189_Q4", "question": "Com s'alimenten els lleons que viuen a prop de la costa de Nam\u00edbia?"}, {"answers": [{"text": "a causa del risc de prendre mal", "answer_start": 756}], "id": "P_199_C_1189_Q5", "question": "Per qu\u00e8 els lleons rarament ataquen girafes adultes?"}]}, {"context": "Quan s'integren a la resta de l'esbart, al principi els cadells manquen de confian\u00e7a quan es troben davant de lleons adults que no s\u00f3n la seva mare. Tanmateix, aviat comencen a participar en la vida de grup, jugant entre ells o intentant comen\u00e7ar a jugar amb els adults. Les lleones que tenen cries tenen m\u00e9s probabilitats de ser tolerants envers les d'altres lleones que les que no en tenen. La toler\u00e0ncia dels mascles vers els cadells varia; a vegades, un mascle pot deixar pacientment que les cries juguin amb la seva cua o crinera, mentre que un altre pot grunyir i fer fora els cadells.[69]", "qas": [{"answers": [{"text": "manquen de confian\u00e7a", "answer_start": 64}], "id": "P_199_C_1190_Q1", "question": "Com estan els cadells quan s'integren a la resta de l'esbart?"}, {"answers": [{"text": "aviat", "answer_start": 160}], "id": "P_199_C_1190_Q2", "question": "Quan comencen els cadells a participar en la vida de grup?"}, {"answers": [{"text": "jugant entre ells o intentant comen\u00e7ar a jugar amb els adults", "answer_start": 208}], "id": "P_199_C_1190_Q3", "question": "Com participen els cadells en la vida de grup?"}, {"answers": [{"text": "Les lleones que tenen cries", "answer_start": 271}], "id": "P_199_C_1190_Q4", "question": "Qui s\u00f3n m\u00e9s tolerants en vers les cries?"}, {"answers": [{"text": "amb la seva cua o crinera", "answer_start": 509}], "id": "P_199_C_1190_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 deixen alguns lleons jugar a les cries?"}]}, {"context": "Quan estan en rep\u00f2s, els lleons realitzen actes socials per mitj\u00e0 d'una s\u00e8rie de comportaments i mostren moviments expressius molt desenvolupats. Tenen un conjunt d'expressions facials i postures corporals que s\u00f3n gestos visuals.[81] Els gestos pac\u00edfics m\u00e9s comuns s\u00f3n el de fregar-se el cap i les llepades socials,[82] que han estat comparades a l'empolainament dels primats.[83] Fregar-se el cap, tot utilitzant el musell per acariciar el front, la cara i el coll d'un altre lle\u00f3, sembla una mena de salutaci\u00f3,[84] car s'observa sovint quan un animal ha estat separat dels altres, o despr\u00e9s d'un combat o conflicte. Els mascles tendeixen a fregar altres mascles, mentre que els cadells i les femelles freguen altres femelles.[85] Les llepades socials solen produir-se en combinaci\u00f3 amb els fregaments de cap; generalment s\u00f3n m\u00fatues i el receptor sembla mostrar plaer. El cap i el coll s\u00f3n les parts del cos que es llepen m\u00e9s habitualment, cosa que podria ser per motius pr\u00e0ctics, car un lle\u00f3, ell mateix, no es pot llepar aquestes zones.[86]", "qas": [{"answers": [{"text": "moviments expressius molt desenvolupats", "answer_start": 105}], "id": "P_199_C_1191_Q1", "question": "Qu\u00e8 mostren els lleons quan realitzen actes socials?"}, {"answers": [{"text": "fregar-se el cap i les llepades socials", "answer_start": 275}], "id": "P_199_C_1191_Q2", "question": "Quins s\u00f3n els gestos pac\u00edfics m\u00e9s comuns?"}, {"answers": [{"text": "a l'empolainament dels primats", "answer_start": 345}], "id": "P_199_C_1191_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 han estat comparades les llepades socials?"}, {"answers": [{"text": "tendeixen a fregar altres mascles", "answer_start": 630}], "id": "P_199_C_1191_Q4", "question": "A qui freguen els mascles?"}, {"answers": [{"text": "plaer", "answer_start": 863}], "id": "P_199_C_1191_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostra el receptor dels fregaments de cap?"}]}, {"context": "Els lleons continuen apareixent a la literatura moderna, des del messi\u00e0nic Aslan d'El lle\u00f3, la bruixa i l'armari i els llibres posteriors de la s\u00e8rie de N\u00e0rnia, escrita per Clive Staples Lewis,[192] fins al c\u00f2mic lle\u00f3 covard d'El m\u00e0gic d'Oz.[193] L'advent de les pel\u00b7l\u00edcules vei\u00e9 la continuaci\u00f3 del simbolisme dels lleons; un dels lleons m\u00e9s ic\u00f2nics i reconeguts \u00e9s Leo the Lion, la mascota dels estudis Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), que ha estat utilitzada des de la d\u00e8cada del 1920.[194] La d\u00e8cada del 1960 fou testimoni de l'aparici\u00f3 de la que \u00e9s probablement la lleona m\u00e9s c\u00e8lebre, l'animal de Kenya Elsa a la pel\u00b7l\u00edcula Nascuda lliure,[195] basada en la hist\u00f2ria real del best-seller internacional hom\u00f2nim.[196] El paper del lle\u00f3 com a rei dels animals ha estat utilitzat en dibuixos animats, des del manga de la d\u00e8cada del 1950 que don\u00e0 origen als primers dibuixos animats en color japonesos, Kimba the White Lion, Leonardo Lion de King Leonardo and his Short Subjects, ambd\u00f3s de la d\u00e8cada del 1960, fins a la pel\u00b7l\u00edcula de Disney The Lion King,[197][198] que inclo\u00efa la popular can\u00e7\u00f3 The Lion Sleeps Tonight a la banda sonora. Un lle\u00f3 apareix als bitllets de 50 rands de Sud-\u00e0frica.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la literatura moderna", "answer_start": 32}], "id": "P_199_C_1192_Q1", "question": "On apareixen els lleons?"}, {"answers": [{"text": "Clive Staples Lewis", "answer_start": 173}], "id": "P_199_C_1192_Q2", "question": "Qui va escriure la s\u00e8rie de N\u00e0rnia?"}, {"answers": [{"text": "dels estudis Metro-Goldwyn-Mayer (MGM)", "answer_start": 391}], "id": "P_199_C_1192_Q3", "question": "De qui \u00e9s la mascota Leo the Lion?"}, {"answers": [{"text": "Nascuda lliure", "answer_start": 622}], "id": "P_199_C_1192_Q4", "question": "En quina pel\u00b7l\u00edcula apareix Elsa?"}, {"answers": [{"text": "Un lle\u00f3", "answer_start": 1131}], "id": "P_199_C_1192_Q5", "question": "Qu\u00e8 apareix als bitllets de 50 rands?"}]}, {"context": "Tant els mascles com les femelles defensen l'esbart dels intrusos. Alguns lleons sovint encap\u00e7alen la defensa contra els intrusos, mentre que d'altres es queden enrere.[33] Aquests \u00abcovards\u00bb no s\u00f3n castigats pels l\u00edders; possiblement tenen altres funcions al grup i els l\u00edders els perdonen.[34] Una hip\u00f2tesi alternativa \u00e9s que existeix alguna mena de recompensa associada al fet de ser un l\u00edder que foragita els intrusos.[35] El mascle o els mascles sovint defensen l'esbart de mascles aliens que intenten apropiar-se de l'esbart. Les femelles formen una unitat social estable i no toleren femelles alienes;[36] la composici\u00f3 femenina d'un grup nom\u00e9s canvia amb el naixement i la mort de les lleones,[37] tot i que algunes femelles deixen l'esbart i esdevenen n\u00f2mades.[38] En canvi, els mascles subadults abandonen l'esbart quan assoleixen la maduresa, a l'edat d'uns 2-3 anys.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'esbart dels intrusos", "answer_start": 43}], "id": "P_199_C_1193_Q1", "question": "Qu\u00e8 defensen els mascles i les femelles?"}, {"answers": [{"text": "estable", "answer_start": 569}], "id": "P_199_C_1193_Q2", "question": "Com \u00e9s la unitat social que formen les femelles?"}, {"answers": [{"text": "amb el naixement i la mort de les lleones", "answer_start": 658}], "id": "P_199_C_1193_Q3", "question": "Quan canvia la composici\u00f3 femenina d'un grup?"}, {"answers": [{"text": "n\u00f2mades", "answer_start": 760}], "id": "P_199_C_1193_Q4", "question": "Com poden esdevenir algunes lleones?"}, {"answers": [{"text": "a l'edat d'uns 2-3 anys", "answer_start": 853}], "id": "P_199_C_1193_Q5", "question": "Quan assoleixen la maduresa els mascles subadults?"}]}, {"context": "A l'edat mitjana, l'esp\u00e8cie ja havia estat erradicada de Palestina i despr\u00e9s de gaireb\u00e9 tota la resta d'\u00c0sia amb l'arribada d'armes de foc f\u00e0cils d'aconseguir al segle xviii. Al pas del segle xix al xx s'exting\u00ed a l'\u00c0frica del Nord i el Pr\u00f2 xim Orient. A final del segle xx ja havia desaparegut de Turquia i gran part del nord de l'\u00cdndia,[25][119] mentre que l'\u00faltima observaci\u00f3 d'un lle\u00f3 asi\u00e0tic viu a l'Iran fou el 1941 (entre Shiraz i Jahrom, prov\u00edncia de Fars), tot i que el 1944 es trob\u00e0 el cad\u00e0ver d'una lleona a la riba del riu Karun (Khuzestan). Des d'aleshores, no hi ha hagut informes fiables d'Iran.[55] Actualment, la subesp\u00e8cie ja nom\u00e9s sobreviu a dins i als voltants del Bosc de Gir, al nord-oest de l'\u00cdndia.[104] Aproximadament uns 300 lleons viuen en un santuari de 1.412 km\u00b2 a l'estat de Gujarat, que cobreix gran part del bosc. Les poblacions estan augmentant a poc a poc.[120]", "qas": [{"answers": [{"text": "armes de foc", "answer_start": 126}], "id": "P_199_C_1194_Q1", "question": "Qu\u00e8 eren f\u00e0cils d'aconseguir al segle xviii?"}, {"answers": [{"text": "A final del segle xx", "answer_start": 253}], "id": "P_199_C_1194_Q2", "question": "Quan va desapar\u00e8ixer de Turquia?"}, {"answers": [{"text": "entre Shiraz i Jahrom, prov\u00edncia de Fars", "answer_start": 423}], "id": "P_199_C_1194_Q3", "question": "On es va veure l'\u00faltima observaci\u00f3 d'un lle\u00f3 asi\u00e0tic a l'Iran?"}, {"answers": [{"text": "Aproximadament uns 300", "answer_start": 728}], "id": "P_199_C_1194_Q4", "question": "Quants lleons viuen en el santuari situat a l'estat de Gujarat?"}, {"answers": [{"text": "poc a poc", "answer_start": 880}], "id": "P_199_C_1194_Q5", "question": "Com estan augmentant les poblacions?"}]}]}, {"title": "Ferrer Bassa", "paragraphs": [{"context": "Va comen\u00e7ar la nova petici\u00f3 reial per realitzar el 1344 un retaule per l'altar major de la capella de Santa \u00c0gata dedicat a la Mare de D\u00e9u i Jes\u00fas, una obra avui desapareguda.[51] La nota est\u00e0 signada a les calendes d'octubre de 1344 per Ferrer Bassa, pietor civis Barchinone, en Bernardo de Olzinellas. \u00c9s una carta de pagament, pel preu del retaule enc\u00e0rrec del rei Pere, i que va dirigida a Olzinellas, de la reial c\u00faria, mana pagar \u00abper l'enc\u00e0rrec de la cort reial d'un retaule per a la capella del nostre palau amb subtils imatges de Jesucrist i la seva mare la Mare de D\u00e9u\u00bb.[nota 4][52][53]", "qas": [{"answers": [{"text": "Mare de D\u00e9u i Jes\u00fas", "answer_start": 127}], "id": "P_161_C_961_Q3", "question": "A qui est\u00e0 dedicat l'altar major de la capella de Santa \u00c0gata?"}, {"answers": [{"text": "desapareguda", "answer_start": 162}], "id": "P_161_C_961_Q4", "question": "Com est\u00e0 l'obra avui en dia?"}, {"answers": [{"text": "rei Pere", "answer_start": 364}], "id": "P_161_C_961_Q5", "question": "Qui va encarregar el retaule?"}]}, {"context": "La seva vida personal ha estat relacionada amb un estil llibert\u00ed i amant de la bona vida, considerat per alguns historiadors un \u00abFilippo Lippi a la catalana\u00bb. El rei Jaume II, el 1315 i a inst\u00e0ncies de la seva esposa, Maria de Xipre, el va perdonar per l'assalt a tres donzelles.[2] Tamb\u00e9 se l'associa amb un ciutad\u00e0 amb el seu mateix nom de Les Gunyoles (Pened\u00e8s), que apareix esmentat en un document de 1320 acusat d'ofenses, un delicte que va suposar que Bernat de Fonollar orden\u00e9s la confiscaci\u00f3 dels seus b\u00e9ns i un exili temporal.[3] En cas de tractar-se d'ell, la seva vinculaci\u00f3 amb Les Gunyoles podria ser d'origen familiar, ja que consta que el 1160 els comanadors de la preceptoria del Temple de les Gunyoles van atorgar unes terres per artigar i construir unes cases al terme del castell del municipi d'Ol\u00e8rdola; a comen\u00e7aments del segle xiii, un tal Pere de Bassa era el veguer de Vilafranca,[4] i tamb\u00e9 es coneix un dret de propietat a favor d'un tal Ferrer Bassa el 1243, \u00e9s a dir, s'identifiquen antecedents des de quasi dos segles abans.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "llibert\u00ed i amant de la bona vida", "answer_start": 56}], "id": "P_161_C_962_Q1", "question": "Amb quin estil ha estat relacionada la seva vida personal?"}, {"answers": [{"text": "Filippo Lippi a la catalana", "answer_start": 129}], "id": "P_161_C_962_Q2", "question": "Com el consideraven alguns historiadors?"}, {"answers": [{"text": "Maria de Xipre", "answer_start": 218}], "id": "P_161_C_962_Q3", "question": "Qui era l'esposa del rei Jaume II?"}, {"answers": [{"text": "1243", "answer_start": 980}], "id": "P_161_C_962_Q4", "question": "De quin any es el dret de propietat a favor de Ferrer Bassa?"}, {"answers": [{"text": "per l'assalt a tres donzelles", "answer_start": 249}], "id": "P_161_C_962_Q5", "question": "Per qu\u00e8 el va perdonar el rei Jaume II?"}]}, {"context": "La relaci\u00f3 del monestir amb Ferrer Bassa no es va limitar a aquest enc\u00e0rrec, ja que el 1348, Francesca Saportella, la mateixa abadessa de l'enc\u00e0rrec de la cel\u00b7la de Sant Miquel, va demanar a Ferrer i al seu fill Arnau Bassa la construcci\u00f3 de diversos retaules. Un d'ells dedicat a Sant Anton\u00ed de P\u00e0mies per a ubicar a la cel\u00b7la de Santa Isabel i Sant Antoni.[58] Probablement no era un retaule de grans dimensions, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una taula, tal com rectifica el contracte unes l\u00ednies m\u00e9s avall quan esmenta una tabula.[59] Tamb\u00e9 els va encarregar pintar la paret dels peus de l'esgl\u00e9sia amb l'arbre de la vida, els dotze ap\u00f2stols i els goigs de Nostra Senyora. Aquesta obra, encarregada l'11 d'abril de 1348 i amb un cost de 1.000 sous, la va assumir Arnau Bassa, probablement perqu\u00e8 el seu pare havia mort.[60] Aquestes obres o b\u00e9 no es van arribar a fer per la prematura mort dels pintors el mateix 1348 o b\u00e9 s'han perdut.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "Francesca Saportella", "answer_start": 93}], "id": "P_161_C_963_Q1", "question": "Qui va demanar a Ferrer i al seu fill la construcci\u00f3 de retaules?"}, {"answers": [{"text": "a la cel\u00b7la de Santa Isabel i Sant Antoni", "answer_start": 316}], "id": "P_161_C_963_Q3", "question": "On s'havia d'ubicar el retaule dedicat a Sant Anton\u00ed de P\u00e0mies?"}, {"answers": [{"text": "1.000 sous", "answer_start": 725}], "id": "P_161_C_963_Q4", "question": "Quin cost tenien les pintures de la paret dels peus de l'esgl\u00e9sia?"}, {"answers": [{"text": "11 d'abril de 1348", "answer_start": 689}], "id": "P_161_C_963_Q5", "question": "Quan es van encarregar les pintures de la paret dels peus de l'esgl\u00e9sia?"}]}, {"context": "Al taller dels Bassa tamb\u00e9 van treballar-hi figures destacades com el seu fill Arnau Bassa o el seu continuador Ramon Destorrents, aix\u00ed com els encara no identificats Mestre de l'Escriv\u00e0 i Mestre de Baltimore.[21] Sovint es fa dif\u00edcil discernir les diferents mans que van intervenir en una obra. En altres casos, s'acaba trobant l'autoria d'alguns treballs atribu\u00efts inicialment al seu taller, com el cas del Retaule de Sant Marc de la Seu de Manresa atribu\u00eft a Arnau Bassa. Aix\u00ed mateix es creu que la tra\u00e7a del Mestre de l'Escriv\u00e0 i la del Mestre de Baltimore es manifesta en bona part de les miniatures dels dos volums del Decretum Gratiani de la biblioteca Brit\u00e0nica[22][23] i tamb\u00e9 en alguns motius decoratius del Llibre Verd,[24] dues obres que no consten documentalment encarregades al seu taller.", "qas": [{"answers": [{"text": "Ramon Destorrents", "answer_start": 112}], "id": "P_161_C_964_Q1", "question": "Qui va ser el continuador de Bassa?"}, {"answers": [{"text": "Mestre de l'Escriv\u00e0 i Mestre de Baltimore", "answer_start": 167}], "id": "P_161_C_964_Q3", "question": "A qui no s'ha identificat encara?"}, {"answers": [{"text": "les diferents mans que van intervenir", "answer_start": 245}], "id": "P_161_C_964_Q4", "question": "Qu\u00e8 es fa dif\u00edcil distingir de vegades en una obra?"}, {"answers": [{"text": "Seu de Manresa", "answer_start": 436}], "id": "P_161_C_964_Q5", "question": "On est\u00e0 el Retaule de Sant Marc?"}]}, {"context": "El relat iconogr\u00e0fic s'estructura en tres parts: el cicle de la Passi\u00f3 de Crist, els Set Goigs de Maria i una col\u00b7lecci\u00f3 de retrats de sants. Les vint-i-cinc escenes, que cobreixen els setanta-cinc metres quadrats dels murs de la petita capella d'oraci\u00f3, estan realitzades seguint l'estil de l'escola senesa i presenten algunes innovacions com la combinaci\u00f3 de t\u00e8cniques pict\u00f2riques i la incorporaci\u00f3 de detalls met\u00e0l\u00b7lics per ressaltar punts espec\u00edfics de les escenes. Les pintures s\u00f3n un conjunt extraordinari i un testimoni excepcional dins el panorama de la pintura g\u00f2tica catalana.[66]", "qas": [{"answers": [{"text": "el cicle de la Passi\u00f3 de Crist, els Set Goigs de Maria i una col\u00b7lecci\u00f3 de retrats de sants", "answer_start": 49}], "id": "P_161_C_965_Q2", "question": "Quines s\u00f3n les parts en les que s'estructura el relat iconogr\u00e0fic?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-cinc", "answer_start": 146}], "id": "P_161_C_965_Q3", "question": "Quantes escenes cobreixen els murs de la capella d'oraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "g\u00f2tica catalana", "answer_start": 570}], "id": "P_161_C_965_Q4", "question": "Dins de quin panorama s'enquadren les pintures?"}, {"answers": [{"text": "setanta-cinc metres quadrats", "answer_start": 185}], "id": "P_161_C_965_Q5", "question": "Quina superf\u00edcie tenen els murs de la capella d'oraci\u00f3?"}]}, {"context": "El 1343 \u00e9s un any amb molts enc\u00e0rrecs que li ocuparan els anys vinents. D'una banda, signa el 18 d'agost de 1343 el primer contracte amb l'abadessa del monestir de Pedralbes, Francesca Saportella, neboda de la reina Elisenda de Montcada fundadora del monestir, per a pintar la cel\u00b7la de Sant Miquel; de l'altra banda, el rei Pere li encarrega sengles retaules per a les capelles dels seus palaus: el castell de Lleida, la Capella de Santa \u00c0gata a Barcelona, el castell de Perpiny\u00e0 i pel de Mallorca, regne que acabava de conquerir aquell any. L'enc\u00e0rrec del monestir va quedar ajornat per les pressions reials.[50]", "qas": [{"answers": [{"text": "Francesca Saportella", "answer_start": 175}], "id": "P_161_C_966_Q1", "question": "Amb qui va signar un contracte el 18 d'agost de 1343?"}, {"answers": [{"text": "neboda", "answer_start": 197}], "id": "P_161_C_966_Q2", "question": "Quin parentesc tenia Francesca Saportella amb la reina Elisenda de Montcada?"}, {"answers": [{"text": "Francesca Saportella", "answer_start": 175}], "id": "P_161_C_966_Q3", "question": "Qui era l'abadessa del monestir de Pedralbes?"}, {"answers": [{"text": "sengles retaules per a les capelles dels seus palaus", "answer_start": 343}], "id": "P_161_C_966_Q4", "question": "Qu\u00e8 li encarreg\u00e0 el rei Pere?"}, {"answers": [{"text": "Barcelona", "answer_start": 447}], "id": "P_161_C_966_Q5", "question": "On est\u00e0 la capella de Santa \u00c0gata?"}]}]}, {"title": "Palau de la M\u00fasica Catalana", "paragraphs": [{"context": "A l'\u00e8poca modernista es va comptar amb l'art del vitrall per part dels arquitectes com una activitat decorativa per les seves construccions. Dom\u00e8nech i Montaner ho foment\u00e0 en tots els seus edificis, per\u00f2 al Palau de la M\u00fasica, a m\u00e9s a m\u00e9s d'aquesta decorativitat t\u00e9 una funci\u00f3 material arquitect\u00f2nica. \u00c9s en aquesta obra on s'expressa la gran realitat del vitrall catal\u00e0, en aconseguir una perfecta uni\u00f3 entre l'arquitecte i el vitraller Antoni Rigalt i Blanch.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'art del vitrall", "answer_start": 39}], "id": "P_518_C_3103_Q1", "question": "Amb quin art comptaven els arquitectes a l'\u00e8poca modernista?"}, {"answers": [{"text": "com una activitat decorativa per les seves construccions", "answer_start": 83}], "id": "P_518_C_3103_Q2", "question": "Per qu\u00e8 usaven els arquitectes modernistes l'art del vitrall?"}, {"answers": [{"text": "Dom\u00e8nech i Montaner", "answer_start": 141}], "id": "P_518_C_3103_Q3", "question": "Qui va fomentar l'art del vitrall en tots els seus edificis?"}, {"answers": [{"text": "material arquitect\u00f2nica", "answer_start": 277}], "id": "P_518_C_3103_Q4", "question": "Quina funci\u00f3 t\u00e9 el vitrall en el Palau de la M\u00fasica a part de la decorativa?"}, {"answers": [{"text": "Antoni Rigalt i Blanch", "answer_start": 438}], "id": "P_518_C_3103_Q5", "question": "Qui va ser el vitraller del Plau de la M\u00fasica?"}]}, {"context": "A l'exterior es barregen elements escult\u00f2rics, que fan al\u00b7lusi\u00f3 al m\u00f3n de la m\u00fasica, amb elements arquitect\u00f2nics de car\u00e0cter modernista barroc. A l'interior, l'arquitecte va combinar magistralment els diversos materials de construcci\u00f3 amb cer\u00e0mica i vidre. La sala i l'escenari formen un conjunt harm\u00f2nic, en el qual un s'integra en l'altre. L'escenari est\u00e0 dominat a la seva part superior pels tubs de l'orgue, que es converteixen al seu torn en un element decoratiu. L'embocadura de l'escenari est\u00e0 emmarcada per il\u00b7lustracions escult\u00f2riques espectaculars, ambdues al\u00b7legories de la m\u00fasica culta i de la m\u00fasica popular: a la dreta, un bust de Ludwig van Beethoven entre columnes d\u00f2riques que sostenen uns n\u00favols dels quals emergeix la cavalcada de les valqu\u00edries (clara refer\u00e8ncia al wagnerisme imperant llavors entre el p\u00fablic catal\u00e0); a l'esquerra, unes noies vora una font i al peu d'un salze, entre les branques del qual apareix el bust de Josep Anselm Clav\u00e9, constitueixen una al\u00b7legoria al text de la can\u00e7\u00f3 Les flors de maig d'aquest autor.", "qas": [{"answers": [{"text": "al m\u00f3n de la m\u00fasica", "answer_start": 64}], "id": "P_518_C_3104_Q1", "question": "A qu\u00e8 fan al\u00b7lusi\u00f3 els elements escult\u00f2rics de l'exterior?"}, {"answers": [{"text": "de car\u00e0cter modernista barroc", "answer_start": 113}], "id": "P_518_C_3104_Q2", "question": "Com s\u00f3n els elements arquitect\u00f2nics de l'exterior?"}, {"answers": [{"text": "amb cer\u00e0mica i vidre", "answer_start": 235}], "id": "P_518_C_3104_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 va combinar l'arquitecte diversos materials de construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "un conjunt harm\u00f2nic", "answer_start": 285}], "id": "P_518_C_3104_Q4", "question": "Qu\u00e8 formen la sala i l'escenari?"}, {"answers": [{"text": "un bust de Ludwig van Beethoven", "answer_start": 634}], "id": "P_518_C_3104_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la dreta de la boca de l'escenari?"}]}, {"context": "Comen\u00e7a a l'octubre de 1904 amb l'enc\u00e0rrec d'un projecte de l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0 a l'arquitecte Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner per construir un edifici destinat a ubicar la seva seu social.[3] Aquest projecte, encarregat per l'aleshores president de l'entitat en Joaquim Cabot, i el seu pressupost corresponent, havia estat aprovat per l'assemblea el 31 de maig de 1904. Abans d'acabar l'any es realitz\u00e0 la compra del claustre del convent de Sant Francesc, amb una superf\u00edcie de 1.350,75 m\u00b2 i a un preu final de 240 322,60 pessetes, amb la intenci\u00f3 de destinar aquest espai a la construcci\u00f3 de l'edifici.[4] L'any seg\u00fcent, concretament el 23 d'abril de 1905, es realitz\u00e0 l'acte de col\u00b7locaci\u00f3 de la primera pedra de les obres, finan\u00e7ades amb un empr\u00e8stit de 600 000 pessetes en obligacions amortitzables, al portador, en dues s\u00e8ries de 500 i 1000 pessetes, a l'inter\u00e8s anual del 4%.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'arquitecte Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner", "answer_start": 75}], "id": "P_518_C_3105_Q1", "question": "A qui va encarregar el projecte l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a ubicar la seva seu social", "answer_start": 150}], "id": "P_518_C_3105_Q2", "question": "A qu\u00e8 volia destinar l'edifici l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Joaquim Cabot", "answer_start": 252}], "id": "P_518_C_3105_Q3", "question": "Qui era el president de l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0 en aquell moment?"}, {"answers": [{"text": "240 322,60 pessetes", "answer_start": 501}], "id": "P_518_C_3105_Q4", "question": "Quant va costar comprar el claustre del Convent de Sant Francesc?"}, {"answers": [{"text": "el 23 d'abril de 1905", "answer_start": 625}], "id": "P_518_C_3105_Q5", "question": "Quin dia es va col\u00b7locar la primera pedra de l'edifici?"}]}, {"context": "Al llarg de la seva hist\u00f2ria, el Palau tamb\u00e9 ha acollit actes no relacionats amb la m\u00fasica. La vida pol\u00edtica catalana hi ha trobat una evident manifestaci\u00f3 simb\u00f2lica que arriba fins avui i passant per les assemblees de Solidaritat Catalana, per la clausura de quatre mesos ordenada per la dictadura de Primo de Rivera entre el 24 de juny i el 13 d'octubre de 1925, i per la dura postguerra, moment en qu\u00e8 el seu nom \u00e9s castellanitzat i pel gentilici.[6] Aix\u00ed, el 2 d'abril de 1940, la Falange organitza un festival amb la intervenci\u00f3 del \u00abOrfe\u00f3n que dirige el maestro Millet\u00bb -segons deia el programa i per evitar escriure el nom real- que va haver de comen\u00e7ar amb l'himne feixista Cara al sol, que Millet va dirigir amb els bra\u00e7os imm\u00f2bils contra el cos.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "una evident manifestaci\u00f3 simb\u00f2lica", "answer_start": 131}], "id": "P_518_C_3106_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha trobat la vida pol\u00edtica catalana en el Palau?"}, {"answers": [{"text": "Solidaritat Catalana", "answer_start": 219}], "id": "P_518_C_3106_Q2", "question": "Qui havia organitzat assemblees al Palau?"}, {"answers": [{"text": "la dictadura de Primo de Rivera", "answer_start": 286}], "id": "P_518_C_3106_Q3", "question": "Qui va ordenar que es clausures el Palau quatre mesos?"}, {"answers": [{"text": "2 d'abril de 1940", "answer_start": 463}], "id": "P_518_C_3106_Q4", "question": "Quin dia la Falange va organitzar un festival al Palau?"}, {"answers": [{"text": "Orfe\u00f3n que dirige el maestro Millet", "answer_start": 539}], "id": "P_518_C_3106_Q5", "question": "Qu\u00e8 van posar els de la Falange al programa per evitar posar el nom de l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0?"}]}]}, {"title": "Dmitri Mendel\u00e9iev", "paragraphs": [{"context": "Identific\u00e0 el lantani (La) amb l'element desconegut de massa at\u00f2mica 180 (actualment el hafni, Hf), per la qual cosa el situ\u00e0 err\u00f2niament. Al seu lloc hi pos\u00e0 l'element Di (didimi), que posteriorment es descobr\u00ed que era una mescla de praseodimi (Pr), neodimi (Nd) i samari (Sm). Tanmateix, s\u00ed que deix\u00e0 lloc per a situar-hi els lant\u00e0nids o terres rares, que encara no s'havien descobert (Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Tm, Yb, Lu), per\u00f2 mal ubicats. Tamb\u00e9 deix\u00e0 cinc llocs per als elements transur\u00e0nids no descoberts (Np, Pu, Am, Cm i Bk), amb massa at\u00f2mica superior a la de l'urani (U), i per a altres elements que es descobririen amb posterioritat: Tc, Re, Po, At, Fr, Ra, Ac i Pa, a m\u00e9s dels ja indicats a la taula peri\u00f2dica del 1869: escandi (Sc), gal\u00b7li (Ga) i germani (Ge). En total deix\u00e0 31 llocs buits per a elements encara no descoberts el 1871.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb l'element desconegut de massa at\u00f2mica 180", "answer_start": 27}], "id": "P_59_C_349_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 identific\u00e0 el lantani (La)?"}, {"answers": [{"text": "hafni, Hf", "answer_start": 88}], "id": "P_59_C_349_Q2", "question": "Com es coneix actualment l'element de massa at\u00f2mica 180?"}, {"answers": [{"text": "Di (didimi)", "answer_start": 169}], "id": "P_59_C_349_Q3", "question": "Quin element era una mescla de praseodimi (Pr), neodimi (Nd) i samari (Sm)?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 467}], "id": "P_59_C_349_Q4", "question": "Quants llocs deix\u00e0 per als elements transur\u00e0nids no descoberts amb massa at\u00f2mica superior a l'urani (U)?"}, {"answers": [{"text": "31", "answer_start": 800}], "id": "P_59_C_349_Q5", "question": "Quants llocs deix\u00e0 buits l'any 1871 per als elements encara no descoberts?"}]}, {"context": "El mateix any del naixement de Mendel\u00e9iev, el seu pare, que tenia 51 anys, qued\u00e0 cec per cataractes i hagu\u00e9 de retirar-se. Com que la pensi\u00f3 era insuficient, la seva esposa an\u00e0 a dirigir la f\u00e0brica de vidre de la seva fam\u00edlia a Aremzi\u00e0nskoie, a 32 quil\u00f2metres de Tobolsk. Maria descendia d'una fam\u00edlia acomodada que s'havia instal\u00b7lat a Tobolsk a principis del segle XVIII i havia introdu\u00eft a Sib\u00e8ria les primeres manufactures de paper i vidre. L'avi de Mendel\u00e9iev fund\u00e0 el 1787 el primer diari de Sib\u00e8ria, Irtix. Mendel\u00e9iev comen\u00e7\u00e0 a estudiar als 7 anys, era bon estudiant i destac\u00e0 en matem\u00e0tiques, f\u00edsica, hist\u00f2ria i geografia, per\u00f2 tenia dificultats amb el llat\u00ed, el grec i la teologia. Durant aquests anys pass\u00e0 moltes hores a la f\u00e0brica de vidre amb el qu\u00edmic Timofei, que li enseny\u00e0 els secrets de la manufactura del vidre i li inculc\u00e0 la idea que \u00abtot en el m\u00f3n \u00e9s art\u00bb. Reb\u00e9 tamb\u00e9 la influ\u00e8ncia de Nikolai Vass\u00edlievitx Bassargu\u00edn[3] (1799-1861), esp\u00f2s des del 1847 de la seva germana gran Olga (1815-1866),[4] que amb els seus amics acudia ass\u00edduament a visitar els Mendel\u00e9iev car tenien una casa confortable amb una rica biblioteca.[3] Bassargu\u00edn el 1826 havia sigut condemnat a 20 anys de treballs for\u00e7ats i desterrament a Sib\u00e8ria per pert\u00e0nyer al grup de militars de la revolta decabrista o desembrista. Havien descobert les idees il\u00b7lustrades d'Europa Occidental en la guerra contra Napole\u00f3, i el 26 de desembre de 1825 protagonitzaren una insurrecci\u00f3 contra el tsar Nicolau I, amb la intenci\u00f3 de for\u00e7ar tot un seguit de reformes per abolir la servitud que patien els mugics i aconseguir una constituci\u00f3 que garant\u00eds la llibertat d'expressi\u00f3 i d'opini\u00f3, que fou durament reprimida. El 1830 la seva condemna a treballs for\u00e7ats fou redu\u00efda a 10 anys, fins al 1836, per\u00f2 no la d'exili.[5] De Bassargu\u00edn i els seus companys decabristes descobr\u00ed les idees liberals, aprengu\u00e9 ci\u00e8ncies naturals i li qued\u00e0 la idea que \u00abtot en el m\u00f3n \u00e9s ci\u00e8ncia\u00bb.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "51", "answer_start": 66}], "id": "P_59_C_350_Q1", "question": "Quants anys tenia el pare de Mendel\u00e9iev quan va n\u00e9ixer ell?"}, {"answers": [{"text": "cataractes", "answer_start": 89}], "id": "P_59_C_350_Q2", "question": "Quina infermetat va tenir el pare de Mendel\u00e9iev que el va deixar cec?"}, {"answers": [{"text": "Aremzi\u00e0nskoie", "answer_start": 228}], "id": "P_59_C_350_Q3", "question": "On estava situada la f\u00e0brica de vidre?"}, {"answers": [{"text": "L'avi de Mendel\u00e9iev", "answer_start": 445}], "id": "P_59_C_350_Q4", "question": "Qui va fundar el primer diari de Sib\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "matem\u00e0tiques, f\u00edsica, hist\u00f2ria i geografia", "answer_start": 587}], "id": "P_59_C_350_Q5", "question": "En quines mat\u00e8ries destacava Mendel\u00e9iev quan era estudiant?"}]}, {"context": "Present\u00e0 la tesi el 9 de setembre de 1856 i aconsegu\u00ed un excel\u00b7lent informe del tribunal de la Universitat Imperial de Sant Petersburg. L'octubre present\u00e0 una nova tesi, Sobre l'estructura de les combinacions sil\u00edcies, que li permet\u00e9 ser nomenat encarregat de curs de la c\u00e0tedra de qu\u00edmica de la Universitat de Sant Petersburg. El gener de 1857 impartia classes de qu\u00edmica org\u00e0nica per\u00f2, com que els seus ingressos li eren insuficients, accept\u00e0 un lloc de professor de qu\u00edmica a l'Institut Pedag\u00f2gic i impart\u00ed, tamb\u00e9, classes particulars.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "1856", "answer_start": 37}], "id": "P_59_C_351_Q1", "question": "Quin any present\u00e0 la tesi?"}, {"answers": [{"text": "Universitat Imperial de Sant Petersburg", "answer_start": 95}], "id": "P_59_C_351_Q2", "question": "De quina Universitat era el tribunal del qual va aconseguir un informe excel\u00b7lent?"}, {"answers": [{"text": "Sobre l'estructura de les combinacions sil\u00edcies", "answer_start": 170}], "id": "P_59_C_351_Q3", "question": "Quina era la nova tesi que present\u00e0 a l'octubre?"}, {"answers": [{"text": "qu\u00edmica org\u00e0nica", "answer_start": 365}], "id": "P_59_C_351_Q4", "question": "De qu\u00e8 impartia classes en la Universitat de Sant Petersburg?"}, {"answers": [{"text": "a l'Institut Pedag\u00f2gic", "answer_start": 477}], "id": "P_59_C_351_Q5", "question": "En quin institut va ser professor de qu\u00edmica?"}]}, {"context": "En les investigacions que realitz\u00e0 al seu laboratori a Heidelberg descobr\u00ed la temperatura absoluta d'ebullici\u00f3, que m\u00e9s tard rebria el nom de temperatura cr\u00edtica, i que no depenia de la pressi\u00f3. Amb aix\u00f2 explic\u00e0 el problema que hi havia amb certs gasos (hidrogen, nitrogen, oxigen, met\u00e0, mon\u00f2xid de carboni, etc.) que no podien liquar-se malgrat que se'ls sotmet\u00e9s a pressions molt elevades. Mendel\u00e9iev indic\u00e0 que aquests experiments es realitzaven per sobre de les temperatures absolutes d'ebullici\u00f3 i que per liquar el gas calia, a m\u00e9s d'augmentar la pressi\u00f3, disminuir tamb\u00e9 la temperatura. El 1861 public\u00e0 un article relacionat amb tot plegat en alemany[16] i en franc\u00e8s, titulat Sobre la cohesi\u00f3 d'alguns l\u00edquids i sobre el paper de la cohesi\u00f3 molecular en les reaccions qu\u00edmiques dels cossos.[3] La temperatura absoluta d'ebullici\u00f3 s'anomena actualment temperatura cr\u00edtica, que fou el nom que li pos\u00e0 Thomas Andrews, que en feu un estudi m\u00e9s complet publicat el 1869[17] i que el mateix Mendel\u00e9iev observ\u00e0 que ell ja ho havia descobert.[18][1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Heidelberg", "answer_start": 55}], "id": "P_59_C_353_Q1", "question": "On era el laboratori de Mendel\u00e9iev?"}, {"answers": [{"text": "Sobre la cohesi\u00f3 d'alguns l\u00edquids i sobre el paper de la cohesi\u00f3 molecular en les reaccions qu\u00edmiques dels cossos", "answer_start": 684}], "id": "P_59_C_353_Q3", "question": "Com es deia l'article que va publicar Mendel\u00e9iev l'any 1861?"}, {"answers": [{"text": "Thomas Andrews", "answer_start": 907}], "id": "P_59_C_353_Q4", "question": "Qui va posar el nom de temperatura cr\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "1869", "answer_start": 968}], "id": "P_59_C_353_Q5", "question": "En quin any es va publicar l'estudi que va fer Thomas Andrews?"}]}]}, {"title": "Nombre \u03c0", "paragraphs": [{"context": "Per a qualsevol circumfer\u00e8ncia amb radi r i di\u00e0metre d = 2r, el per\u00edmetre \u00e9s \u03c0d i l'\u00e0rea \u00e9s \u03c0r2. A m\u00e9s, \u03c0 apareix en f\u00f3rmules d'\u00e0rees i volums de moltes altres formes geom\u00e8triques basades en circumfer\u00e8ncies, com el\u00b7lipses, esferes Cons, i torus.[44] En conseq\u00fc\u00e8ncia, \u03c0 apareix en les integrals definides que calculen el per\u00edmetre, l'\u00e0rea o el volum de formes generades per circumfer\u00e8ncies. En el cas m\u00e9s elemental, la meitat de l'\u00e0rea del cercle de radi unitat ve donat per:[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u03c0d", "answer_start": 77}], "id": "P_244_C_1459_Q1", "question": "Quin \u00e9s el per\u00edmetre d'una circumfer\u00e8ncia amb di\u00e0metre d?"}, {"answers": [{"text": "\u03c0r2", "answer_start": 92}], "id": "P_244_C_1459_Q2", "question": "Quin \u00e9s l'\u00e0rea d'una circumfer\u00e8ncia amb radi r?"}, {"answers": [{"text": "en circumfer\u00e8ncies", "answer_start": 188}], "id": "P_244_C_1459_Q3", "question": "En qu\u00e8 s'ha de basar la forma geom\u00e8trica perqu\u00e8 al c\u00e0lcul de l'\u00e0rea hi aparegui \u03c0?"}, {"answers": [{"text": "en les integrals", "answer_start": 277}], "id": "P_244_C_1459_Q4", "question": "On apareix \u03c0 per calcular el per\u00edmetre de formes generades per circumfer\u00e8ncies?"}]}, {"context": "El fet que aquesta proporci\u00f3 sigui constant, independentment de la mida de la circumfer\u00e8ncia, \u00e9s el que permet que \u03c0 es pugui definir. Per exemple, si una circumfer\u00e8ncia t\u00e9 un di\u00e0metre doble que un altre tamb\u00e9 t\u00e9 doble per\u00edmetre, per tant el quocient entre les dues magnituds \u00e9s el mateix. Aix\u00f2 \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de les propietats de les figures semblants. Euclides estableix que en les figures semblants totes les dist\u00e0ncies entre els punts hom\u00f2legs guarden la mateixa proporci\u00f3.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "constant", "answer_start": 35}], "id": "P_244_C_1460_Q1", "question": "Com \u00e9s la proporci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "que aquesta proporci\u00f3 sigui constant", "answer_start": 7}], "id": "P_244_C_1460_Q2", "question": "Qu\u00e8 permet que \u03c0 es pugui definir?"}, {"answers": [{"text": "la mateixa proporci\u00f3", "answer_start": 461}], "id": "P_244_C_1460_Q4", "question": "Qu\u00e8 guarden totes les dist\u00e0ncies entre els punts hom\u00f2legs en les figures semblants segons Euclides?"}]}, {"context": "Hi ha diverses formes emp\u00edriques de trobar el valor de \u03c0: dibuixeu un quadrat de costat 1 a la paret. Tireu un dard dins el quadrat tantes vegades com pugueu sense apuntar enlloc m\u00e9s que a dins del quadrat. Dibuixeu un cercle de di\u00e0metre 'l' inscrit en el quadrat. Compteu 'nc' el nombre de vegades que el dard ha anat dins la circumfer\u00e8ncia, i 'nq' nombre de vegades que el dard ha anat dins del quadrat per\u00f2 fora de la circumfer\u00e8ncia. Per probabilitat i relacionant l'\u00e0rea dels dos pol\u00edgons es pot deduir que \u03c0 \u2245 4*nc/(nc+nq), i que \u00e9s m\u00e9s exacte \u2013o sigui, apareixen m\u00e9s decimals\u2013, com m\u00e9s vegades h\u00e0gim tirat el dard. Aquesta prova tamb\u00e9 es pot fer sobre paper quadriculat comptant les interseccions com a punts on ha anat el dard.", "qas": [{"answers": [{"text": "diverses", "answer_start": 6}], "id": "P_244_C_1461_Q1", "question": "Quantes formes emp\u00edriques hi ha per trobar el valor de \u03c0?"}, {"answers": [{"text": "a la paret", "answer_start": 90}], "id": "P_244_C_1461_Q2", "question": "On s'ha de dibuixar el quadrat de costat 1?"}, {"answers": [{"text": "un dard", "answer_start": 108}], "id": "P_244_C_1461_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'ha de tirar dins del quadrat?"}, {"answers": [{"text": "'l'", "answer_start": 238}], "id": "P_244_C_1461_Q4", "question": "Quin di\u00e0metre ha de tenir el cercle que dibuixeu inscrit en el quadrat?"}, {"answers": [{"text": "sobre paper quadriculat comptant les interseccions com a punts on ha anat el dard", "answer_start": 652}], "id": "P_244_C_1461_Q5", "question": "Com es pot fer tamb\u00e9 aquesta prova?"}]}, {"context": "A m\u00e9s, \u03c0 tamb\u00e9 \u00e9s un nombre transcendent, tal com ho va demostrar Ferdinand von Lindemann el 1882 i a conseq\u00fc\u00e8ncia del teorema de Lindemann-Weierstrass. Aix\u00f2 vol dir que no hi ha cap polinomi amb coeficients racionals tal que \u03c0 sigui una de les seves arrels.[37] Una conseq\u00fc\u00e8ncia important del fet que \u03c0 sigui transcendent \u00e9s que no \u00e9s constru\u00efble. Com que les coordenades de tots els punts que es poden construir amb regle i comp\u00e0s s\u00f3n nombres constructibles, \u00e9s impossible de quadrar el cercle: \u00e9s a dir, \u00e9s impossible, fent servir nom\u00e9s comp\u00e0s i regle, construir un quadrat tal que la seva \u00e0rea sigui igual que l'\u00e0rea d'un cercle donat.[38] Hist\u00f2ricament, aix\u00f2 \u00e9s significatiu, at\u00e8s que la quadratura del cercle \u00e9s un dels problemes f\u00e0cils d'entendre de geometria elemental que van quedar pendents de resoldre de l'antiguitat.", "qas": [{"answers": [{"text": "un nombre transcendent", "answer_start": 18}], "id": "P_244_C_1462_Q1", "question": "Qu\u00e8 va demostrar Ferdinand von Lindemann el 1882 que \u00e9s \u03c0?"}, {"answers": [{"text": "que no hi ha cap polinomi amb coeficients racionals tal que \u03c0 sigui una de les seves arrels", "answer_start": 166}], "id": "P_244_C_1462_Q2", "question": "Qu\u00e8 vol dir que \u03c0 \u00e9s un nombre transcendent?"}, {"answers": [{"text": "que no \u00e9s constru\u00efble", "answer_start": 326}], "id": "P_244_C_1462_Q3", "question": "Quina conseq\u00fc\u00e8ncia important t\u00e9 que \u03c0 sigui un nombre transcendent?"}, {"answers": [{"text": "la quadratura del cercle", "answer_start": 690}], "id": "P_244_C_1462_Q4", "question": "Quin problema de geometria elemental va quedar pendent de resoldre de l'antiguitat?"}, {"answers": [{"text": "un quadrat tal que la seva \u00e0rea sigui igual que l'\u00e0rea d'un cercle donat", "answer_start": 566}], "id": "P_244_C_1462_Q5", "question": "Qu\u00e8 no es pot construir?"}]}, {"context": "El 1761 Johann Heinrich Lambert va demostrar que \u03c0 \u00e9s irracional.[3] Aix\u00f2 vol dir que \u00e9s un nombre real que no es pot expressar com a quocient de dos nombres enters. Al segle xx es van trobar demostracions que no necessiten coneixements que vagin m\u00e8s enll\u00e0 del c\u00e0lcul integral. Una d'aquestes demostracions, la deguda a Ivan Niven, \u00e9s amplament coneguda.[34][35] Una demostraci\u00f3 similar lleugerament anterior la va obtenir Mary Cartwright.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "Johann Heinrich Lambert", "answer_start": 8}], "id": "P_244_C_1463_Q1", "question": "Qui va demostrar que \u03c0 \u00e9s irracional?"}, {"answers": [{"text": "que \u00e9s un nombre real que no es pot expressar com a quocient de dos nombres enters", "answer_start": 82}], "id": "P_244_C_1463_Q2", "question": "Qu\u00e8 significa que un nombre sigui irracional?"}, {"answers": [{"text": "Al segle xx", "answer_start": 166}], "id": "P_244_C_1463_Q3", "question": "Quan es van trobar demostracions que no necessiten anar m\u00e9s enll\u00e0 del calcul integral?"}, {"answers": [{"text": "amplament coneguda", "answer_start": 335}], "id": "P_244_C_1463_Q4", "question": "Com \u00e9s la demostraci\u00f3 que va obtenir Ivan Niven?"}]}, {"context": "Els ge\u00f2metres de l'antiguitat, d'Egipte, Babil\u00f2nia, \u00cdndia i Gr\u00e8cia, ja coneixien el fet que la proporci\u00f3 entre el per\u00edmetre i el di\u00e0metre \u00e9s una constant per a totes les circumfer\u00e8ncies i que \u00e9s lleugerament m\u00e9s gran que 3. Les aproximacions m\u00e9s antigues conegudes es remunten al 1900 aC; s\u00f3n 25/8 (Babil\u00f2nia) i 256/81 (Antic Egipte), les dues amb un error de menys de l'1% del valor real.[3] El text indi Shatapatha Brahmana assigna a \u03c0 el valor 339/108 \u2248 3.139. La B\u00edblia sembla que suggereixi, en el Primer Llibre dels Reis, que \u03c0 = 3, d'altra banda una estimaci\u00f3 clarament m\u00e9s dolenta que d'altres disponibles a l'\u00e8poca en qu\u00e8 es va escriure, cap als 600 aC. La interpretaci\u00f3 d'aquest passatge \u00e9s controvertida.[4][5]", "qas": [{"answers": [{"text": "constant per a totes les circumfer\u00e8ncies", "answer_start": 145}], "id": "P_244_C_1464_Q1", "question": "Com \u00e9s la proporci\u00f3 entre per\u00edmetre i di\u00e0metre?"}, {"answers": [{"text": "Els ge\u00f2metres de l'antiguitat", "answer_start": 0}], "id": "P_244_C_1464_Q2", "question": "Qui coneixia el fet de que la proporci\u00f3 entre per\u00edmetre i di\u00e0metre \u00e9s una constant?"}, {"answers": [{"text": "al 1900 aC", "answer_start": 277}], "id": "P_244_C_1464_Q3", "question": "A quan es remunten les aproximacions m\u00e9s conegudes de \u03c0?"}, {"answers": [{"text": "Shatapatha Brahmana", "answer_start": 406}], "id": "P_244_C_1464_Q4", "question": "En quin text indi hi trobem un valor de \u03c0?"}, {"answers": [{"text": "en el Primer Llibre dels Reis", "answer_start": 497}], "id": "P_244_C_1464_Q5", "question": "On trobem una assignaci\u00f3 de \u03c0 a la B\u00edblia?"}]}]}, {"title": "Ninja", "paragraphs": [{"context": "Els moviments preliminars van consistir en una s\u00e8rie d'atacs i setges a diversos castells com ara el de Fushimi que estava custodiat pel clan Torii, liderat per Torii Mototada. Les Forces de l'\u00abEx\u00e8rcit de l'Oest\u00bb, comandades per Ishida Mitsunari van comen\u00e7ar l'atac el 27 d'agost de 1600, el qual \u00e9s conegut com a Setge de Fushimi.[33] Les forces de Mototada eren sobrepassades en gran nombre de manera que els esfor\u00e7os es van reduir a retardar el m\u00e9s possible l'ex\u00e8rcit de Mitsunari amb l'objecte que Tokugawa Ieyasu tingu\u00e9s temps suficient de fugir i rearmar un ex\u00e8rcit de grans proporcions. Per realitzar aquesta tasca, Mototada va comptar amb el suport de centenars de guerrers de Koga,[32] alguns dins del castell mentre que d'altres feien \u00abguerra de guerrilles\u00bb als voltants.[32] Prop de cent d'aquests ninges van morir en els enfrontaments i una vegada que hi va haver acabat la batalla de Sekigahara, Ieyasu va oferir un servei per als seus esperits.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel clan Torii", "answer_start": 133}], "id": "P_256_C_1531_Q1", "question": "Per qui estava custodiat el castell Fushimi?"}, {"answers": [{"text": "Torii Mototada", "answer_start": 161}], "id": "P_256_C_1531_Q2", "question": "Qui liderava el clan Torii?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00abEx\u00e8rcit de l'Oest\u00bb", "answer_start": 191}], "id": "P_256_C_1531_Q3", "question": "Quines forces comandava Ishida Mitsunari?"}, {"answers": [{"text": "27 d'agost de 1600", "answer_start": 269}], "id": "P_256_C_1531_Q4", "question": "Quan van comen\u00e7ar l'atac les forces de l'\u00abEx\u00e8rcit de l'Oest\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "Prop de cent", "answer_start": 786}], "id": "P_256_C_1531_Q5", "question": "Quants ninges van morir en els enfrontaments?"}]}, {"context": "La majoria dels acad\u00e8mics concorden en qu\u00e8 va ser durant la rebel\u00b7li\u00f3 Shimabara del 1637, un aixecament armat de conversos cat\u00f2lics, que els ninges van tenir la seva \u00faltima gran participaci\u00f3.[27][39][40] Durant el conflicte, prop de 40.000 rebels van ocupar el castell Shimabara,[39] situat a l'illa de Ky\u016bsh\u016b, pel que un grup de ninges es va introduir al castell per lliurar informes detallats de la seva construcci\u00f3,[38] ubicaci\u00f3 de la fossa,[38] robar contrasenyes[41] i queviures.[41] Van ser els ninges a m\u00e9s, que van confirmar que la situaci\u00f3 dins del castell era cr\u00edtica a causa de la manca d'aliments i provisions, per la qual cosa es va decidir realitzar l'atac final, on els rebels van ser ven\u00e7uts.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "1637", "answer_start": 84}], "id": "P_256_C_1532_Q1", "question": "Quan va succeir la rebel\u00b7li\u00f3 Shimabara?"}, {"answers": [{"text": "un aixecament armat de conversos cat\u00f2lics", "answer_start": 90}], "id": "P_256_C_1532_Q2", "question": "Qu\u00e8 va ser la rebel\u00b7li\u00f3 Shimabara?"}, {"answers": [{"text": "40.000", "answer_start": 233}], "id": "P_256_C_1532_Q3", "question": "Quants rebels van ocupar el castell Shimabara?"}, {"answers": [{"text": "a l'illa de Ky\u016bsh\u016b", "answer_start": 291}], "id": "P_256_C_1532_Q4", "question": "On estava situat el castell Shimabara?"}, {"answers": [{"text": "cr\u00edtica", "answer_start": 570}], "id": "P_256_C_1532_Q5", "question": "Com era la situaci\u00f3 dins del castell Shimaraba?"}]}, {"context": "La refer\u00e8ncia m\u00e9s antiga que es compta al dia d'avui de ninges vestits tot de negre es troba a la il\u00b7lustraci\u00f3 d'un llibre del 1801 on s'observa un ninja escalant un castell.[51] Un aspecte que cal remarcar, \u00e9s que probablement d'aquesta representaci\u00f3 prov\u00e9 la imatge actual de la vestimenta ninja, que molt segurament va derivar d'una convenci\u00f3 art\u00edstica molt recurrent al Jap\u00f3, sobretot en el bunraku, on vestir un titella de negre donava la idea a l'espectador que no la podia veure.[51] Els mateixos titellaires utilitzen vestimentes com les descrites amb la mateixa finalitat.[52] De totes maneres, no \u00e9s d'estranyar que durant incursions nocturnes, la vestimenta ideal fora de colors foscos,[51] preferiblement blau mar\u00ed.[53] De la mateixa manera, durant les nevades en els hiverns del Jap\u00f3 el color preferible seria tot de blanc, a causa de la naturalesa ninja de camuflar-se amb l'entorn.[54]", "qas": [{"answers": [{"text": "1801", "answer_start": 127}], "id": "P_256_C_1533_Q1", "question": "De quin any \u00e9s la refer\u00e8ncia m\u00e9s antiga de ninges vestits tots de negre?"}, {"answers": [{"text": "a la il\u00b7lustraci\u00f3 d'un llibre", "answer_start": 93}], "id": "P_256_C_1533_Q2", "question": "On es troba la refer\u00e8ncia m\u00e9s antiga de ninges vestits tots de negre?"}, {"answers": [{"text": "un castell", "answer_start": 163}], "id": "P_256_C_1533_Q3", "question": "Qu\u00e8 est\u00e0 escalant el ninja a la il\u00b7lustraci\u00f3 del llibre?"}, {"answers": [{"text": "que no la podia veure", "answer_start": 464}], "id": "P_256_C_1533_Q4", "question": "Quina idea donava a l'espectador en el bunraku vestir un titella de negre?"}, {"answers": [{"text": "blanc", "answer_start": 830}], "id": "P_256_C_1533_Q5", "question": "Quin seria el color preferit dels ninges durant les nevades en els hiverns del Jap\u00f3?"}]}, {"context": "La batalla de Sekigahara va comen\u00e7ar a primeres hores d'un ennuvolat 21 d'octubre (15 de setembre segons l'antic calendari xin\u00e8s) de 1600. La batalla es va allargar tot el dia i les \u00faniques accions dels ninges en el camp de combat curiosament no van ser les de l'ex\u00e8rcit d'Ieyasu, sin\u00f3 l'actuaci\u00f3 de shinobi al servei del clan Shimazu del domini de Satsuma, que lluitaven en contra de l'\u00abEx\u00e8rcit de l'Est\u00bb de Tokugawa. Al final del combat, els samurais de Satsuma es van veure obligats a retirar-se abans que fossin atacats pels \u00abdimonis vermells\u00bb de Li Naomasa per evitar la derrota. L'ex\u00e8rcit de Satsuma va idear un pla, en el qual semblava que alguns elements s'endarrerien quan emprenien la retirada, per\u00f2 en realitat era un parany, ja que aquests eren tiradors experimentats. Quan Ii Naomasa es va acostar a un d'ells, aquest li va disparar tret al seu cavall i al moment de la caiguda se li va destrossar el colze esquerre. En aquest moment va apar\u00e8ixer un altre ninja: Miura Yo'emon, vassall principal de Naomasa, que li va brindar ajuda m\u00e8dica i li va donar algun remei de color negr\u00f3s per aturar el sagnat.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "1600", "answer_start": 133}], "id": "P_256_C_1534_Q1", "question": "En quin any va comen\u00e7ar la batalla de Sekigahara?"}, {"answers": [{"text": "tot el dia", "answer_start": 165}], "id": "P_256_C_1534_Q2", "question": "Quant va durar la batalla de Sekigahara?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00abEx\u00e8rcit de l'Est\u00bb de Tokugawa", "answer_start": 385}], "id": "P_256_C_1534_Q3", "question": "Contra qui lluitava el clan Shimazu?"}, {"answers": [{"text": "els samurais de Satsuma", "answer_start": 440}], "id": "P_256_C_1534_Q4", "question": "Qui es van veure obligats a retirar-se del combat?"}, {"answers": [{"text": "un pla", "answer_start": 615}], "id": "P_256_C_1534_Q5", "question": "Qu\u00e8 va idear l'exercit de Satsuma?"}]}, {"context": "Es diu que mentre que Kenshin es trobava a la latrina, un ninja enviat per Nobunaga es trobava dins de la fossa esperant el moment oport\u00fa per atacar-lo. Segons la llegenda, just en el moment crucial el ninja li va clavar una espasa o una llan\u00e7a a l'anus.[76] Aquest mite es despr\u00e8n d'un recull de la hist\u00f2ria del clan anomenada Kenshin Gunki, en la qual assegurava: \"al nov\u00e8 dia del tercer mes (Uesugi Kenshin) va tenir un fort mal de panxa al bany. Malauradament, va persistir fins al tretz\u00e8 dia quan va morir \".[76] M\u00e9s enll\u00e0 del mite, una entrada al diari de Kenshin, escrita aproximadament un mes abans de l'incident, d\u00f3na una clara pista del que li va passar en la realitat. Kenshin va fer una anotaci\u00f3 en la qual va relatar que estava molt prim i que sentia un dolor al pit com una \u00abbola d'acer\u00bb, de manera que molts historiadors han dedu\u00eft que en realitat Kenshin va morir a causa d'un c\u00e0ncer d'est\u00f3mac, un patiment molt com\u00fa al Jap\u00f3.[76]", "qas": [{"answers": [{"text": "dins de la fossa", "answer_start": 95}], "id": "P_256_C_1535_Q1", "question": "On era el ninja mentre Kenshin es trobava a la latrina segons la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "Nobunaga", "answer_start": 75}], "id": "P_256_C_1535_Q2", "question": "Qui va enviar el ninja per a que atacara a Kenshin segons la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "una espasa o una llan\u00e7a", "answer_start": 221}], "id": "P_256_C_1535_Q3", "question": "Qu\u00e8 li va clavar el ninja a Kenshin segons la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "a causa d'un c\u00e0ncer d'est\u00f3mac", "answer_start": 880}], "id": "P_256_C_1535_Q4", "question": "De qu\u00e8 creuen els historiadors que va morir Kenshin?"}, {"answers": [{"text": "que estava molt prim i que sentia un dolor al pit com una \u00abbola d'acer\u00bb", "answer_start": 730}], "id": "P_256_C_1535_Q5", "question": "Qu\u00e8 va relatar Kenshin en l'anotaci\u00f3 que va escriure?"}]}, {"context": "L'arma m\u00e9s important per a un ninja era la t\u00edpica espasa japonesa coneguda comunament com a katana,[55] tamb\u00e9 anaven amb una versi\u00f3 m\u00e9s curta i recta de l'usual,[55] anomenada ninjat\u014d o shinobigatana. Com que aquesta espasa podia ser usada tant ofensivament com defensivament, no hi havia necessitat d'utilitzar cap tipus d'escut i aix\u00f2 facilitava que aquests guerrers viatgessin m\u00e9s lleugerament.[55] A difer\u00e8ncia dels samurais que solien portar-la al cintur\u00f3, a causa a la mobilitat que requerien els shinobi, l'espasa era portada a l'esquena, amb la Tsuka (m\u00e0nec) propera a l'orella esquerra i el fil cap a fora.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "la t\u00edpica espasa japonesa", "answer_start": 40}], "id": "P_256_C_1536_Q1", "question": "Quina era l'arma m\u00e9s important per a un ninja?"}, {"answers": [{"text": "katana", "answer_start": 92}], "id": "P_256_C_1536_Q2", "question": "Quin nom rep la t\u00edpica espasa japonesa?"}, {"answers": [{"text": "ninjat\u014d o shinobigatana", "answer_start": 176}], "id": "P_256_C_1536_Q3", "question": "Com s'\u00e0nomena la versi\u00f3 m\u00e9s curta i recta de la katana?"}, {"answers": [{"text": "cap tipus d'escut", "answer_start": 312}], "id": "P_256_C_1536_Q4", "question": "Qu\u00e8 no utilitzaven els ninges que els feia viatjar m\u00e9s lleugerament?"}, {"answers": [{"text": "a l'esquena", "answer_start": 533}], "id": "P_256_C_1536_Q5", "question": "On portaven l'espasa els shinobi?"}]}]}, {"title": "Jaume Vicens i Vives", "paragraphs": [{"context": "Publicada el 1952 pel centre d'Estudis Hist\u00f2rics Internacionals, Vicens va seguir els criteris dels Annales. L'autor va pretendre disposar d'un llibre de refer\u00e8ncia per als seus alumnes i deixebles, de forma que fos una mena de \"presentaci\u00f3 de la problem\u00e0tica general per a abordar la hist\u00f2ria d'Espanya evitant f\u00e0cils estructures ideol\u00f2giques\".[48] Aquesta obra junt amb Not\u00edcia de Catalunya publicada dos anys m\u00e9s tard, constitueixen els dos assaigs que aporten una interpretaci\u00f3 global de la realitat espanyola i catalana i del perqu\u00e8 de la guerra civil.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "dels Annales", "answer_start": 95}], "id": "P_166_C_991_Q1", "question": "Quins criteris va seguir Vicens?"}, {"answers": [{"text": "dos anys m\u00e9s tard", "answer_start": 403}], "id": "P_166_C_991_Q2", "question": "Quan es va publicar Not\u00edcia de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "una interpretaci\u00f3 global de la realitat espanyola i catalana i del perqu\u00e8 de la guerra civil", "answer_start": 464}], "id": "P_166_C_991_Q3", "question": "Qu\u00e8 aporten els dos assaigs?"}, {"answers": [{"text": "centre d'Estudis Hist\u00f2rics Internacionals", "answer_start": 22}], "id": "P_166_C_991_Q4", "question": "Qui va publicar l'assaig el 1952?"}, {"answers": [{"text": "disposar d'un llibre de refer\u00e8ncia per als seus alumnes i deixebles", "answer_start": 130}], "id": "P_166_C_991_Q5", "question": "Qu\u00e8 pretenia l'autor del llibre?"}]}, {"context": "Vicens va encap\u00e7alar un projecte encarregat pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Carles Pi i Sunyer, el 1938 per a presentar la hist\u00f2ria de Catalunya seguint els criteris de la geopol\u00edtica. El projecte es va avortar amb el final de la guerra. Per\u00f2 bona part del material cartogr\u00e0fic va ser reutilitzat per Vicens en la confecci\u00f3 de la seva obra Espa\u00f1a: geopol\u00edtica del estado y del imperio, amb una primera part dedicada als \"fonaments de la geopol\u00edtica peninsular\" que era tota una novetat.[47] [2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Carles Pi i Sunyer", "answer_start": 101}], "id": "P_166_C_992_Q1", "question": "Qui va encarregar el projecte que va encap\u00e7alar Vicens?"}, {"answers": [{"text": "1938", "answer_start": 124}], "id": "P_166_C_992_Q2", "question": "Quin any Carles Pi i Sunyer va encarregar el projecte?"}, {"answers": [{"text": "conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya", "answer_start": 48}], "id": "P_166_C_992_Q3", "question": "Quin c\u00e0rrec ocupava Carles Pi i Sunyer?"}, {"answers": [{"text": "Espa\u00f1a: geopol\u00edtica del estado y del imperio", "answer_start": 365}], "id": "P_166_C_992_Q4", "question": "En quina obra Vicens va reutilitzar bona part del material cartogr\u00e0fic?"}, {"answers": [{"text": "als \"fonaments de la geopol\u00edtica peninsular\"", "answer_start": 441}], "id": "P_166_C_992_Q5", "question": "A qu\u00e8 estava dedicada la primera part de Espa\u00f1a: geopol\u00edtica del estado y del imperio?"}]}, {"context": "El Tribunal de Responsabilidades Pol\u00edticas n\u00fam. 3 de Barcelona proposava una \"separaci\u00f3 definitiva\" de la professi\u00f3, per\u00f2 Vicens Vives va aconseguir reduir sensiblement la proposta gr\u00e0cies als nombrosos avals presentats. El 14 d'agost de 1941 li varen decretar la inhabilitaci\u00f3 per a c\u00e0rrecs directius i el seu trasllat fora de Catalunya, sanci\u00f3 no prevista en cap dels diferents decrets que regulaven la depuraci\u00f3, ja que el trasllat es limitava a l'\u00e0mbit provincial. [26]", "qas": [{"answers": [{"text": "una \"separaci\u00f3 definitiva\" de la professi\u00f3", "answer_start": 73}], "id": "P_166_C_993_Q1", "question": "Qu\u00e8 proposa el Tribunal de Responsabilidades Pol\u00edticas n\u00fam. 3 de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "gr\u00e0cies als nombrosos avals presentats", "answer_start": 181}], "id": "P_166_C_993_Q2", "question": "Com va aconseguir Vicens Vives la proposta?"}, {"answers": [{"text": "14 d'agost de 1941", "answer_start": 224}], "id": "P_166_C_993_Q3", "question": "Quan li van decretar a Vicens Vives la inhabilitaci\u00f3 per a c\u00e0rrecs directius?"}, {"answers": [{"text": "fora de Catalunya", "answer_start": 320}], "id": "P_166_C_993_Q4", "question": "On van traslladar a Vicens Vives?"}, {"answers": [{"text": "a l'\u00e0mbit provincial", "answer_start": 447}], "id": "P_166_C_993_Q5", "question": "Fins on es limitava el trasllat en els decrets que regulaven la depuraci\u00f3?"}]}, {"context": "Comen\u00e7a una etapa de plenitud del seu magisteri i de la tasca investigadora. Va simultaniejar aquestes activitats amb la direcci\u00f3 de la secci\u00f3 barcelonesa de l'institut \u00abJer\u00f3nimo Zurita\u00bb del Consejo Superior de Investigaciones Cient\u00edficas. El curs 1949 va crear, dins la universitat, el Centre d'Estudis Hist\u00f2rics Internacionals i va comen\u00e7ar a editar la revista Estudios de Historia Moderna, que va ser una de les publicacions m\u00e9s prestigioses de l'especialitat i l'\u00cdndice Hist\u00f3rico Espa\u00f1ol (1953), instrument imprescindible per a la normalitzaci\u00f3 del treball historiogr\u00e0fic i que el centre continua publicant peri\u00f2dicament.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "1949", "answer_start": 248}], "id": "P_166_C_994_Q1", "question": "Quan va crear el Centre d'Estudis Hist\u00f2rics Internacionals?"}, {"answers": [{"text": "dins la universitat", "answer_start": 263}], "id": "P_166_C_994_Q2", "question": "On va crear el Centre d'Estudis Hist\u00f2rics Internacionals?"}, {"answers": [{"text": "Estudios de Historia Moderna", "answer_start": 363}], "id": "P_166_C_994_Q3", "question": "Quina revista va comen\u00e7ar a editar?"}, {"answers": [{"text": "instrument imprescindible per a la normalitzaci\u00f3 del treball historiogr\u00e0fic", "answer_start": 500}], "id": "P_166_C_994_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'\u00cdndice Hist\u00f3rico Espa\u00f1ol?"}, {"answers": [{"text": "peri\u00f2dicament", "answer_start": 611}], "id": "P_166_C_994_Q5", "question": "Quant publica el centre l'\u00cdndice Hist\u00f3rico Espa\u00f1ol?"}]}, {"context": "El 1933 va formar part del \"creuer universitari pel Mediterrani\" organitzat per la Universitat de Madrid, on tamb\u00e9 viatjava Roser Rahola, una estudiant seva de primer curs de Filosofia i Lletres.[22] Roser Rahola d'Espona (Barcelona, 21 de setembre de 1914), de fam\u00edlia burgesa d'origen empordan\u00e8s i vigat\u00e0,[23] s'havia incorporat a la universitat el 1933 i no va poder acabar la carrera per culpa de la guerra, llicenciant-se finalment el 1951.[22] Era filla de Baldiri Rahola i Llorens i neboda del membre de la Lliga Regionalista, Pere Rahola i Molinas.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Universitat de Madrid", "answer_start": 80}], "id": "P_166_C_995_Q1", "question": "Qui va organitzar el creuer universitari pel Mediterrani?"}, {"answers": [{"text": "Filosofia i Lletres", "answer_start": 175}], "id": "P_166_C_995_Q3", "question": "Qu\u00e8 estudiava Roser Rahola?"}, {"answers": [{"text": "empordan\u00e8s i vigat\u00e0", "answer_start": 287}], "id": "P_166_C_995_Q4", "question": "Quin era l'origen tenia la fam\u00edlia de Roser Rahola?"}, {"answers": [{"text": "1951", "answer_start": 440}], "id": "P_166_C_995_Q5", "question": "Quant es va llicenciar Roser Rahola?"}]}, {"context": "A Catalunya durant el franquisme, es conservaven nuclis de burgesia empresarial amb un grau de marginalitat de les direccions de pol\u00edtiques estatals. En conseq\u00fc\u00e8ncia es produ\u00efen intents a\u00efllats de l'empresariat dirigides a preparar el postfranquisme.[36] Vicens va exercir una influ\u00e8ncia destacable sobre un grup de joves empresaris amb inquietuds pol\u00edtiques que s'agrupaven entorn del \"Club Comod\u00edn de Ajedrez\" liderat per Carles Ferrer Salat.[4] El 16 d'octubre de 1958 Vicens Vives va pronunciar una confer\u00e8ncia al Club titulada El capit\u00e1n de industria espa\u00f1ol en los \u00faltimos cien a\u00f1os. En ella invitava a aquest grup de joves a portar a terme una transformaci\u00f3. Els manifestava \"Sou vosaltres, la nova generaci\u00f3, els que completareu la Revoluci\u00f3 Industrial, ja iniciada, tal com han fet els italians entre el 1945 i el 1955, un cas proper a nosaltres\". Aquesta confer\u00e8ncia i l'impuls de Vicens Vives es consideren el fet fundacional del Cercle d'Economia a partir del Club Comod\u00edn.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "Carles Ferrer Salat", "answer_start": 424}], "id": "P_166_C_996_Q1", "question": "Qui liderava el Club Comod\u00edn de Ajedrez?"}, {"answers": [{"text": "un grup de joves empresaris amb inquietuds pol\u00edtiques", "answer_start": 305}], "id": "P_166_C_996_Q2", "question": "Qu\u00e8 era el Club Comod\u00edn de Ajedrez?"}, {"answers": [{"text": "El capit\u00e1n de industria espa\u00f1ol en los \u00faltimos cien a\u00f1os", "answer_start": 532}], "id": "P_166_C_996_Q3", "question": "Com es deia la confer\u00e8ncia que Vicens Vives va pronunciar al Club?"}, {"answers": [{"text": "el fet fundacional del Cercle d'Economia", "answer_start": 918}], "id": "P_166_C_996_Q4", "question": "Qu\u00e8 es considerada la confer\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "1958", "answer_start": 467}], "id": "P_166_C_996_Q5", "question": "Quin any va pronunciar Vicens Vives la confer\u00e8ncia al Club?"}]}]}, {"title": "Tr\u00edptic de M\u00e9rode", "paragraphs": [{"context": "El tractament acurat dels detalls que fa Campin fa dif\u00edcil poder diferenciar on acaba la simple realitat i on comen\u00e7a la simbologia. Un exemple s\u00f3n els petits lleons tallats al banc on es recolza Maria. Es pot suposar que formen part de la decoraci\u00f3 d'un moble d'una estan\u00e7a benestant o com una iconografia del poder de D\u00e9u que situaria el banc com a Sedes sapientiae o tron de Salom\u00f3. Aquesta interpretaci\u00f3 seria v\u00e0lida segons els m\u00edstics que desitjaven veure a Maria com la \u00abReina del Cel\u00bb, un \u00e9sser que estava al pensament de D\u00e9u des que Eva va cometre el pecat original. Per\u00f2, de forma contr\u00e0ria, Maria ha estat presentada per les Escriptures com una donzella humil i senzilla, elegida per a ser la Mare de D\u00e9u precisament per aquesta discreci\u00f3. Un perfil que s'assembla m\u00e9s al personatge que ens presenta el pintor, amb una Maria asseguda a terra, fora del banc, amb una vestimenta sense brodats ni pedreries \u2013nom\u00e9s un petit fist\u00f3\u2013; i tota l'escena esdev\u00e9 dins del sal\u00f3 d'una llar, no dins d'un temple com molts altres exemples d'aquest tema, fins i tot del mateix Campin.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "El tractament acurat dels detalls", "answer_start": 0}], "id": "P_361_C_2161_Q1", "question": "Qu\u00e8 fa dif\u00edcil diferenciar on acaba la realitat i on comen\u00e7a la simbologia en l'obra de Campin?"}, {"answers": [{"text": "al banc", "answer_start": 174}], "id": "P_361_C_2161_Q2", "question": "On es recolza Maria?"}, {"answers": [{"text": "petits", "answer_start": 152}], "id": "P_361_C_2161_Q3", "question": "Com s\u00f3n els lleons que estan tallats en el banc on es recolza Maria?"}, {"answers": [{"text": "dins del sal\u00f3 d'una llar", "answer_start": 961}], "id": "P_361_C_2161_Q5", "question": "On esdev\u00e9 tota l'escena?"}]}, {"context": "Des de la finestra rodona situada a la part superior esquerra penetren uns rajos de sol que fan al\u00b7lusi\u00f3 a la perp\u00e8tua virginitat de Maria, utilitzant l'al\u00b7legoria popular de sant Bernat \u00abAix\u00ed com la llum penetra a trav\u00e9s de la finestra de vidre sense alterar-lo i travessa la seva forma s\u00f2lida amb subtilesa imperceptible, ni danyant-lo quan entra ni destruint-lo quan emergeix, aix\u00ed tamb\u00e9 la paraula de D\u00e9u, l'esplendor del Pare, es consigna a la cambra de la Mare de D\u00e9u per despr\u00e9s sortir del seu interior\u00bb. En moltes escenes de l'Anunciaci\u00f3, D\u00e9u es mostra en l'enviament del colom, s\u00edmbol de l'Esperit Sant irradiant feixos de llum en pres\u00e8ncia de Maria. En aquest cas, els set rajos de sol que es veuen representen els set dons de l'Esperit Sant, per\u00f2 s'han substitu\u00eft les tradicionals representacions de l'Esperit Sant per la pres\u00e8ncia del Fill de D\u00e9u que descendeix per la llum i porta una petita creu que anuncia la seva missi\u00f3 salvadora.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la part superior esquerra", "answer_start": 34}], "id": "P_361_C_2163_Q1", "question": "On est\u00e0 situada la finestra rodona?"}, {"answers": [{"text": "a la perp\u00e8tua virginitat de Maria", "answer_start": 105}], "id": "P_361_C_2163_Q3", "question": "A qu\u00e8 fan al\u00b7lusi\u00f3 els rajos de sol que penetren per la finestra rodona?"}, {"answers": [{"text": "irradiant feixos de llum en pres\u00e8ncia de Maria", "answer_start": 612}], "id": "P_361_C_2163_Q4", "question": "Com es mostra D\u00e9u en moltes escenes de l'Anunciaci\u00f3?"}]}, {"context": "Al panell de l'esquerra es mostren els comitents de l'obra, identificables com a membres de la burgesia de Mechelen per la documentaci\u00f3 del 1427 existent a Tournai, i per l'escut d'armes que s'observa al vitrall de la finestra del plaf\u00f3 central.[20] Es tracta de Pieter Ingelbrechts i la seva esposa Gretgin Schrinmechers.[16] Estan agenollats al seu jard\u00ed emmurallat, per\u00f2 amb la porta entreoberta per poder observar la vida quotidiana. A trav\u00e9s de la finestra mig oberta estan contemplant el misteri que s'est\u00e0 produint a l'interior d'una estan\u00e7a que podria tractar-se de la seva pr\u00f2pia. La comitent, per\u00f2, no mira directament l'escena sin\u00f3 que t\u00e9 els ulls abaixats en un gest de pietat, tot i que si mir\u00e9s directament tampoc no veuria l'escena de l'Anunciaci\u00f3 en tenir el seu marit al davant, un gest que ha estat relacionat amb l'exclusivitat masculina per a participar dels esdeveniments sagrats.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "els comitents de l'obra", "answer_start": 35}], "id": "P_361_C_2165_Q1", "question": "Qu\u00e8 es mostra al panell de l'esquerra?"}, {"answers": [{"text": "al vitrall de la finestra del plaf\u00f3 central", "answer_start": 201}], "id": "P_361_C_2165_Q2", "question": "On s'observa l'escut d'armes?"}, {"answers": [{"text": "Gretgin Schrinmechers", "answer_start": 300}], "id": "P_361_C_2165_Q3", "question": "Qui \u00e9s l'esposa de Pieter Ingelbrechts?"}, {"answers": [{"text": "emmurallat", "answer_start": 357}], "id": "P_361_C_2165_Q4", "question": "Com est\u00e0 el jard\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "de pietat", "answer_start": 679}], "id": "P_361_C_2165_Q5", "question": "Quin tipus de gest fa la comitent?"}]}, {"context": "Al panell dret es mostra la imatge de sant Josep treballant al seu taller de fusteria; hi ha uns grans finestrals darrere per on es veu un espai urb\u00e0, identificat amb la pla\u00e7a de la ciutat d'Arr\u00e0s. La pres\u00e8ncia de sant Josep dins una Anunciaci\u00f3 \u00e9s molt estranya, ja que es considera que Josep estava al c\u00e0rrec de la fam\u00edlia del seu germ\u00e0 Alfeu o Clopas[n. 2] i que la conviv\u00e8ncia de Josep amb Maria \u00e9s posterior a l'Anunciaci\u00f3.[21] Aquesta excepcional composici\u00f3 es podria vincular a un desig dels comitents, ja que el cognom de l'esposa, Schrinmechers, vol dir \u00abconstructor d'altars\u00bb en neerland\u00e8s.[16][17]", "qas": [{"answers": [{"text": "la imatge de sant Josep", "answer_start": 25}], "id": "P_361_C_2166_Q1", "question": "Qu\u00e8 es mostra al panell dret?"}, {"answers": [{"text": "al seu taller de fusteria", "answer_start": 60}], "id": "P_361_C_2166_Q2", "question": "On est\u00e0 treballant sant Josep?"}, {"answers": [{"text": "grans", "answer_start": 97}], "id": "P_361_C_2166_Q3", "question": "Com s\u00f3n els finestrals per on es veu l'espai urb\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "de la fam\u00edlia del seu germ\u00e0 Alfeu o Clopas", "answer_start": 310}], "id": "P_361_C_2166_Q4", "question": "De qui estava a c\u00e0rrec sant Josep?"}, {"answers": [{"text": "\u00abconstructor d'altars\u00bb", "answer_start": 562}], "id": "P_361_C_2166_Q5", "question": "Qu\u00e8 vol dir el cognom Schrinmechers?"}]}]}, {"title": "Antoni T\u00e0pies i Puig", "paragraphs": [{"context": "El 1994 T\u00e0pies reb\u00e9 l'enc\u00e0rrec per la Universitat Pompeu Fabra d'adequar un espai com a capella laica, \u00e9s a dir, com a espai de recolliment per la reflexi\u00f3 i la meditaci\u00f3. L'espai formava part de l'\u00c0gora Rubi\u00f3 i Balaguer de la universitat, dissenyada per l'arquitecte Jordi Garc\u00e9s, que uneix subterr\u00e0niament els antics edificis dels quarters de Roger de Ll\u00faria i Jaume I, i que a m\u00e9s de la capella cont\u00e9 un auditori i una sala d'exposicions. T\u00e0pies va concebre l'espai com a refugi del m\u00f3n exterior, deixant l'estructura arquitect\u00f2nica tal com estava, amb parets de formig\u00f3, instal\u00b7lant una s\u00e8rie d'intervencions art\u00edstiques per complementar l'aire de recolliment de la capella: el mural D\u00edptic de la campana i l'escultura Serp i plat, aix\u00ed com unes cadires de boga penjades d'una paret i una catifa d'arpillera, tot per produir un ambient de meditaci\u00f3 i rep\u00f2s. L'escultura se situa sobre un altar, amb un gran plat de porcellana sobre el que se situa la serp; podem albirar l'antecedent del projecte del mitj\u00f3 per al Palau Nacional, que tamb\u00e9 s'hauria situat sobre un altar.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Universitat Pompeu Fabra", "answer_start": 35}], "id": "P_517_C_3097_Q1", "question": "Qui li va fer un enc\u00e0rrec a T\u00e0pies el 1994?"}, {"answers": [{"text": "Jordi Garc\u00e9s", "answer_start": 268}], "id": "P_517_C_3097_Q2", "question": "Qui va dissenyar l'\u00c0gora Rubi\u00f3 i Balaguer?"}, {"answers": [{"text": "com a refugi del m\u00f3n exterior", "answer_start": 469}], "id": "P_517_C_3097_Q3", "question": "Com va concebre T\u00e0pies l'espai de la capella?"}, {"answers": [{"text": "art\u00edstiques", "answer_start": 613}], "id": "P_517_C_3097_Q4", "question": "Quin tipus d'intervencions va fer T\u00e0pies per complementar l'aire de recolliment de la capella?"}, {"answers": [{"text": "l'estructura arquitect\u00f2nica", "answer_start": 508}], "id": "P_517_C_3097_Q5", "question": "Qu\u00e8 va deixar tal com estava T\u00e0pies?"}]}, {"context": "Entre els seus \u00faltims actes p\u00fablics cal destacar, l'any 2005, la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb Jos\u00e9 Saramago en defensa del grup pacifista basc Elkarri, o la donaci\u00f3 el mateix any de la seva obra 7 de novembre al Parlament de Catalunya amb motiu del 25 aniversari de la restauraci\u00f3 d'aquest.[21] L'octubre de 2007, ced\u00ed una obra original[22] seva a la campanya contra el tancament de les emissions de TV3 a Val\u00e8ncia perqu\u00e8 es venguessin les seves reproduccions a deu euros i aix\u00ed, sufragar la multa imposta a ACPV per la Generalitat Valenciana. El mateix any deix\u00e0 un missatge a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes que no s'obrir\u00e0 fins al 2022.[23][24] El 9 d'abril de 2010 fou nomenat marqu\u00e8s de T\u00e0pies pel rei Joan Carles I.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb Jos\u00e9 Saramago", "answer_start": 84}], "id": "P_517_C_3098_Q1", "question": "Amb qui va col\u00b7laborar T\u00e0pias el 2005?"}, {"answers": [{"text": "7 de novembre", "answer_start": 189}], "id": "P_517_C_3098_Q2", "question": "Quin dia va donar T\u00e0pies una obra al Parlament de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes", "answer_start": 570}], "id": "P_517_C_3098_Q3", "question": "On va deixar un missatge el 2007 T\u00e0pies?"}, {"answers": [{"text": "2022", "answer_start": 644}], "id": "P_517_C_3098_Q4", "question": "Quin any s'obrir\u00e0 el missatge que va deixar T\u00e0pies a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes?"}, {"answers": [{"text": "Joan Carles I", "answer_start": 717}], "id": "P_517_C_3098_Q5", "question": "Qui el va nomenar marqu\u00e8s de T\u00e0pies?"}]}, {"context": "Als anys 1990 reb\u00e9 una s\u00e8rie d'enc\u00e0rrecs institucionals: el 1991 realitz\u00e0 Les quatre cr\u00f2niques, a la Sala Tarradellas del Palau de la Generalitat de Catalunya.[41] El 1992 s'encarreg\u00e0 de la decoraci\u00f3 mural dels pavellons de Catalunya i del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Internacional per l'Exposici\u00f3 Universal de Sevilla.[8] Aquell mateix any se suscit\u00e0 una forta pol\u00e8mica pel projecte encarregat per l'Ajuntament de Barcelona per decorar la Sala Oval del Palau Nacional de Montju\u00efc, seu del MNAC. T\u00e0pies project\u00e0 una escultura en forma de mitj\u00f3, de 18 metres d'altura; segons ell, la seva significaci\u00f3 era la d'\"un humil mitj\u00f3 a l'interior del qual es proposa la meditaci\u00f3 i amb el qual vull representar la import\u00e0ncia en l'ordre c\u00f2smic de les coses petites\". Malgrat tot, a causa del rebuig popular al projecte i a l'oposici\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, l'obra finalment no es dugu\u00e9 a terme. Tot i aix\u00ed, anys m\u00e9s tard l'artista reprengu\u00e9 el projecte i constru\u00ed la seva obra a la terrassa de la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies, com a principal obra representativa de la Fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la seva reobertura el 2010, despr\u00e9s de dos anys de reforma del museu. Malgrat tot, no es constru\u00ed el projecte original de 18 metres, sin\u00f3 una versi\u00f3 redu\u00efda de 2,75 metres.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "Les quatre cr\u00f2niques", "answer_start": 74}], "id": "P_517_C_3099_Q1", "question": "Qu\u00e8 realitza T\u00e0pies el 1991 per a la Sala Tarradellas?"}, {"answers": [{"text": "de mitj\u00f3", "answer_start": 522}], "id": "P_517_C_3099_Q2", "question": "Quina forma tenia l'escultura de T\u00e0pies per decorar la Sala Oval del Palau Nacional de Montju\u00efc?"}, {"answers": [{"text": "no es dugu\u00e9 a terme", "answer_start": 862}], "id": "P_517_C_3099_Q3", "question": "Qu\u00e8 va passar finalment amb el projecte del mitj\u00f3 de T\u00e0pies per la Sala Oval del MNAC?"}, {"answers": [{"text": "el 2010", "answer_start": 1090}], "id": "P_517_C_3099_Q4", "question": "Quan es va reobrir la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies?"}]}, {"context": "T\u00e0pies fou fill de l'advocat Josep T\u00e0pies i Mestres i de Maria Puig i Guerra, filla d'una fam\u00edlia de pol\u00edtics catalanistes, i n\u00e9t del llibreter Francesc Puig i Alfonso. Fou alumne del Col\u00b7legi Alemany de Barcelona,[3] i de 1939 a 1943 acab\u00e0 el batxillerat a l'Escola Pia de Balmes.[4] Durant la inf\u00e0ncia de l'artista, la professi\u00f3 del seu pare i les relacions de la seva fam\u00edlia materna amb membres de la vida pol\u00edtica catalana propiciaren un ambient liberal. T\u00e0pies sempre remarc\u00e0 que la confrontaci\u00f3 entre l'anticlericalisme del seu pare i el catolicisme ortodox de la seva mare el condu\u00efren a la recerca personal d'una nova espiritualitat, que trob\u00e0 en les filosofies i religions orientals, principalment el budisme zen.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Josep T\u00e0pies i Mestres", "answer_start": 29}], "id": "P_517_C_3100_Q1", "question": "Com es deia el pare de T\u00e0pies?"}, {"answers": [{"text": "d'una fam\u00edlia de pol\u00edtics catalanistes", "answer_start": 84}], "id": "P_517_C_3100_Q2", "question": "De qui era filla la mare de T\u00e0pies?"}, {"answers": [{"text": "del Col\u00b7legi Alemany de Barcelona", "answer_start": 180}], "id": "P_517_C_3100_Q3", "question": "De quin col\u00b7legi fou alumne T\u00e0pies?"}, {"answers": [{"text": "a l'Escola Pia de Balmes", "answer_start": 256}], "id": "P_517_C_3100_Q4", "question": "On va acabar el batxillerat T\u00e0pies?"}, {"answers": [{"text": "en les filosofies i religions orientals", "answer_start": 653}], "id": "P_517_C_3100_Q5", "question": "On trob\u00e0 T\u00e0pies una nova espiritualitat?"}]}, {"context": "El 1948 fou un dels fundadors de la revista i del moviment coneguts com a Dau al Set, relacionat amb el surrealisme i el dadaisme. El l\u00edder d'aquest moviment fou el poeta catal\u00e0 Joan Brossa i, amb T\u00e0pies, tamb\u00e9 van figurar Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Joan Pon\u00e7, Arnau Puig i posteriorment Juan-Eduardo Cirlot. La revista perdur\u00e0 fins a l'any 1956,[2] per\u00f2 T\u00e0pies, que ja havia marxat a Par\u00eds, ja nom\u00e9s hi col\u00b7labor\u00e0 de forma escadussera i el grup com a tal es pot considerar dissolt el 1951.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "Dau al Set", "answer_start": 74}], "id": "P_517_C_3101_Q1", "question": "Quin moviment va fundar E\u00e0pies el 1948?"}, {"answers": [{"text": "amb el surrealisme i el dadaisme", "answer_start": 97}], "id": "P_517_C_3101_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 estava relacionat el moviment Dau al Set?"}, {"answers": [{"text": "Joan Brossa", "answer_start": 178}], "id": "P_517_C_3101_Q3", "question": "Qui va ser el l\u00edder de Dau al Set?"}, {"answers": [{"text": "poeta", "answer_start": 165}], "id": "P_517_C_3101_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Joan Brossa?"}, {"answers": [{"text": "1956", "answer_start": 351}], "id": "P_517_C_3101_Q5", "question": "Fins quin any va perdurar la revista?"}]}]}, {"title": "Spilocuscus", "paragraphs": [{"context": "Les esp\u00e8cies de Spilocuscus tenen una mida relativament gran en comparaci\u00f3 amb els altres cuscussos. La seva llargada corporal \u00e9s de 338-640 mm, la cua fa 315-590 mm i el pes dels animals varia entre dos i set quilograms. Sembla que S. wilsoni \u00e9s l'esp\u00e8cie m\u00e9s petita, per\u00f2 no es pot determinar amb certesa perqu\u00e8 els \u00fanics esp\u00e8cimens ben conservats d'aquesta esp\u00e8cie s\u00f3n d'individus immadurs. D'altra banda, el cusc\u00fas roig-i-negre \u00e9s l'esp\u00e8cie m\u00e9s grossa, no nom\u00e9s de Spilocuscus, sin\u00f3 de tots els falang\u00e8rids. A difer\u00e8ncia d'altres esp\u00e8cies properes, els Spilocuscus presenten dimorfisme sexual tant en les dimensions (les femelles solen ser m\u00e9s grosses que els mascles) com en la coloraci\u00f3 (cada sexe t\u00e9 un color diferent, sent S. papuensis el que presenta menys difer\u00e8ncies i S. rufoniger i S. kraemeri els que en presenten m\u00e9s). Mentre van creixent, les cries van patint una s\u00e8rie de canvis de coloraci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "315-590 mm", "answer_start": 155}], "id": "P_152_C_907_Q1", "question": "Quina mida fa la cua de les esp\u00e8cies d'Spilocuscus?"}, {"answers": [{"text": "l'esp\u00e8cie m\u00e9s grossa", "answer_start": 435}], "id": "P_152_C_907_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el cusc\u00fas roig-i-negre?"}, {"answers": [{"text": "diferent", "answer_start": 716}], "id": "P_152_C_907_Q3", "question": "Com \u00e9s la coloraci\u00f3 de cada sexe?"}, {"answers": [{"text": "les cries", "answer_start": 855}], "id": "P_152_C_907_Q4", "question": "Qui pateix canvis de coloraci\u00f3 mentre creix?"}, {"answers": [{"text": "entre dos i set quilograms", "answer_start": 194}], "id": "P_152_C_907_Q5", "question": "Quant pesa un exemplar d'Spilocuscus?"}]}, {"context": "Spilocuscus ('cusc\u00fas tacat'[1]) \u00e9s un g\u00e8nere de p\u00f2ssums nocturns de mida mitjana-gran de la fam\u00edlia dels falang\u00e8rids, que es caracteritzen per la seva viva coloraci\u00f3. \u00c9s un dels quatre g\u00e8neres els membres dels quals s'anomenen vulgarment cuscussos. N'hi ha cinc esp\u00e8cies repartides per Indon\u00e8sia, Papua Nova Guinea i el nord d'Austr\u00e0lia. Quatre d'aquestes esp\u00e8cies estan amena\u00e7ades en major o menor mesura i dues d'elles (S. wilsoni i el cusc\u00fas roig-i-negre) es troben en perill cr\u00edtic d'extinci\u00f3.[2][3]", "qas": [{"answers": [{"text": "falang\u00e8rids", "answer_start": 105}], "id": "P_152_C_908_Q1", "question": "A quina fam\u00edlia pertanyen els Spilocuscus?"}, {"answers": [{"text": "viva", "answer_start": 151}], "id": "P_152_C_908_Q2", "question": "Com \u00e9s la coloraci\u00f3 dels falang\u00e8rids?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 257}], "id": "P_152_C_908_Q3", "question": "Quantes esp\u00e8cies hi ha a Indon\u00e8sia, Papua Nova Guinea i el nord d'Austr\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "S. wilsoni i el cusc\u00fas roig-i-negre", "answer_start": 422}], "id": "P_152_C_908_Q4", "question": "Quines esp\u00e8cies es troben en perill cr\u00edtic d'extinci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "un g\u00e8nere de p\u00f2ssums nocturns", "answer_start": 35}], "id": "P_152_C_908_Q5", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els Spilocuscus?"}]}, {"context": "El primer i el segon dit de cada m\u00e0 s\u00f3n oposables (es poden plegar envers els altres dits, com els polzes dels humans), cosa que ajuda els Spilocuscus a agafar-se a les branques dels arbres als quals s'enfilen. Les urpes de les potes anteriors s\u00f3n corbades i estan ben afilades per ajudar a escalar. En canvi, les potes posteriors manquen d'urpa, el primer dit est\u00e0 oposat als altres i els dits II i III s\u00f3n petits i estan fusionats. La cua tamb\u00e9 resulta \u00fatil per agafar-se, car \u00e9s pr\u00e8nsil i est\u00e0 dotada de calls que en milloren l'adher\u00e8ncia.", "qas": [{"answers": [{"text": "El primer i el segon", "answer_start": 0}], "id": "P_152_C_909_Q1", "question": "Quins dits de la m\u00e0 del Spilocuscus s\u00f3n oposables?"}, {"answers": [{"text": "a les branques dels arbres als quals s'enfilen", "answer_start": 163}], "id": "P_152_C_909_Q2", "question": "On s'agafen els Spilocuscus?"}, {"answers": [{"text": "corbades i estan ben afilades", "answer_start": 248}], "id": "P_152_C_909_Q3", "question": "Com s\u00f3n les urpes de les potes anteriors dels Spilocuscus?"}, {"answers": [{"text": "per ajudar a escalar", "answer_start": 278}], "id": "P_152_C_909_Q4", "question": "Per qu\u00e8 tenen els Spilocuscus les urpes anteriors corbades i afilades?"}, {"answers": [{"text": "urpa", "answer_start": 341}], "id": "P_152_C_909_Q5", "question": "Qu\u00e8 no tenen les potes posteriors dels Spilocuscus?"}]}, {"context": "Pel que fa a S. wilsoni, la seva illa nadiua de Biak \u00e9s la m\u00e9s densament poblada de totes les illes de Papua Occidental i la tala de boscos intensiva ha destru\u00eft grans superf\u00edcies de bosc a les d\u00e8cades recents,[20] mentre que els boscos muntanyosos de Supiori estan menys pertorbats. El 1992, una expedici\u00f3 de recerca sobre mam\u00edfers de dues setmanes no aconsegu\u00ed observar S. wilsoni. La seva raresa aparent \u00e9s destacable, car S. maculatus i S. kraemeri s\u00f3n relativament comuns arreu del seu \u00e0mbit de distribuci\u00f3, fins i tot en \u00e0rees pertorbades o amb una pressi\u00f3 de ca\u00e7a extremament elevada.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Biak", "answer_start": 48}], "id": "P_152_C_911_Q1", "question": "Quina \u00e9s la illa m\u00e9s densament poblada de Papua Occidental?"}, {"answers": [{"text": "la tala de boscos intensiva", "answer_start": 122}], "id": "P_152_C_911_Q2", "question": "Qu\u00e8 ha destru\u00eft grans superf\u00edcies de bosc?"}, {"answers": [{"text": "els boscos muntanyosos de Supiori", "answer_start": 226}], "id": "P_152_C_911_Q3", "question": "Quins boscos estan menys afectats per la tala intensiva?"}, {"answers": [{"text": "1992", "answer_start": 287}], "id": "P_152_C_911_Q4", "question": "Quan es va fer una expedici\u00f3 de recerca sobre mam\u00edfers?"}, {"answers": [{"text": "La seva raresa", "answer_start": 384}], "id": "P_152_C_911_Q5", "question": "Per qu\u00e8 destaca S. wilsoni?"}]}, {"context": "Els Spilocuscus s\u00f3n animals arbor\u00edcoles nocturns i t\u00edmids, coneguts pels seus moviments lents. Es passen les hores del dia reposant en una branca de cobricel. La seva dieta es compon de fruites, flors, fulles i a vegades tamb\u00e9 ous, tot i que les seves llargues dents canines han estat interpretades com a prova d'un cert grau de carnivorisme i els exemplars en captivitat es mengen pollastre i menjar de gos en llauna.[13] Exceptuant les mares que viuen amb les seves cries, s\u00f3n animals solitaris. Els mascles s\u00f3n especialment agressius i no se'ls pot mantenir junts en captivitat, per evitar que es barallin entre ells. Solen marcar el seu territori per mantenir a ratlla els altres mascles, emetent una penetrant olor de mesc tant del seu cos com de les excrecions de les seves gl\u00e0ndules odor\u00edferes. Deixen saliva a les branques i branquillons dels arbres per informar els altres del seu territori i mitjan\u00e7ar les interaccions socials. Si troben un altre mascle a la seva \u00e0rea, fan lladrucs, refilets i xiscles i es posen dempeus per defensar el seu territori. Tamb\u00e9 s\u00f3n agressius envers els seus depredadors, com ara pitons i aus de presa i se'n defensen amb esgarrapades, mossegades i puntades de peu.", "qas": [{"answers": [{"text": "arbor\u00edcoles nocturns", "answer_start": 28}], "id": "P_152_C_912_Q1", "question": "Quin tipus d'animals s\u00f3n els Spilocuscus?"}, {"answers": [{"text": "lents", "answer_start": 88}], "id": "P_152_C_912_Q2", "question": "Com s\u00f3n els moviments dels Spilocuscus?"}, {"answers": [{"text": "pollastre i menjar de gos en llauna", "answer_start": 382}], "id": "P_152_C_912_Q3", "question": "Qu\u00e8 poden menjar els exemplars de Spilocuscus en captivitat?"}, {"answers": [{"text": "per mantenir a ratlla els altres mascles", "answer_start": 651}], "id": "P_152_C_912_Q4", "question": "Per qu\u00e8 marquen els Spilocuscus el seu territori?"}, {"answers": [{"text": "Si troben un altre mascle a la seva \u00e0rea", "answer_start": 938}], "id": "P_152_C_912_Q5", "question": "Quan fan lladrucs, refilets i xiscles els Spilocuscus?"}]}]}, {"title": "Il matrimonio segreto", "paragraphs": [{"context": "Cimarosa va escriure dues \u00f2peres m\u00e9s per Viena, per\u00f2 les partitures s'han perdut. Se sap que no van ser tan aplaudides com Il matrimonio segreto, fet que va influir en la seva decisi\u00f3 de tornar a N\u00e0pols. La primera d'aquestes \u00f2peres es va dir La calamita dei Cuori, amb un llibret de Carlo Goldoni que el 1753 Baldassare Galuppi havia musicat per al Teatro San Samuele de Ven\u00e8cia i que De Gamerra havia reelaborat per Salieri el 1744. La versi\u00f3 cimarosiana es va estrenar a la Hofoper a la tardor de 1792. La segona \u00f2pera, Amor rende sagace, amb llibret de Bertati, va ser estrenada tamb\u00e9 en la Hofoper el 4 d'abril de 1793 i reposada un dia despr\u00e9s al Teatro di Porta Carinzia.", "qas": [{"answers": [{"text": "Cimarosa", "answer_start": 0}], "id": "P_366_C_2191_Q1", "question": "Qui va escriure dues \u00f2peres m\u00e9s per Viena?"}, {"answers": [{"text": "les partitures", "answer_start": 53}], "id": "P_366_C_2191_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'ha perdut?"}, {"answers": [{"text": "La calamita dei Cuori", "answer_start": 243}], "id": "P_366_C_2191_Q3", "question": "Com es va dir la primera de les \u00f2peres que va escriure Cimarosa?"}, {"answers": [{"text": "Carlo Goldoni", "answer_start": 284}], "id": "P_366_C_2191_Q4", "question": "De qui era el llibre de La calamita dei Cuori?"}]}, {"context": "Tant en els moviments m\u00e9s lents i malenconiosos com en els m\u00e9s \u00e0gils i r\u00e0pids, l'orquestra \u00e9s sin\u00f2nim d'instrumentaci\u00f3 refinada. El disseny instrumental se superposa al de les veus. Aix\u00ed, sedueix el motiu confiat als violins i obo\u00e8s al fons de la veu de Geronimo en els seus primers versos de l'\u00e0ria en un matrimonio nobile / concluso \u00e8 per lei gi\u00e0, i produeix uns efectes gaireb\u00e9 estranys en la inesperada floritura mel\u00f2dica que subjau al brunzit del Comte i Geronimo en el duet del segon acte.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'instrumentaci\u00f3 refinad", "answer_start": 102}], "id": "P_366_C_2192_Q1", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s sin\u00f2nim l'orquestra?"}, {"answers": [{"text": "instrumental", "answer_start": 140}], "id": "P_366_C_2192_Q2", "question": "Com \u00e9s el disseny que es superposa al de les veus?"}, {"answers": [{"text": "estranys", "answer_start": 381}], "id": "P_366_C_2192_Q3", "question": "Quins efectes produeix en la inesperada floritura mel\u00f2dica?"}, {"answers": [{"text": "al brunzit del Comte i Geronimo", "answer_start": 437}], "id": "P_366_C_2192_Q4", "question": "On subjau la inesperada floritura mel\u00f2dica?"}, {"answers": [{"text": "segon", "answer_start": 484}], "id": "P_366_C_2192_Q5", "question": "En quin acte es troba el brunzit del Comte i Geronimo?"}]}, {"context": "En plena nit, Carolina i Paolino es disposen a partir, per\u00f2 senten un soroll i tornen a la seva habitaci\u00f3. Elisetta en la seva tasca de vigil\u00e0ncia, tamb\u00e9 ha sentit un soroll, per\u00f2 creu que es tracta del comte que ha entrat a l'habitaci\u00f3 de Carolina. Convoca el pare i la tia i els explica la malifeta del comte, el qual surt dignament de la seva pr\u00f2pia habitaci\u00f3 deixant-los a tots sense arguments i avergonyits. Elisetta insisteix i truca a la porta de l'habitaci\u00f3 de Carolina. De dins surten els esposos secrets, que s'agenollen davant el pare. Don Geronimo vol fer-los fora de casa, per\u00f2 Elisetta, veient que no t\u00e9 rival en realitat, li demana que els perdoni. La tia Fidalma, que ja veu que el seu somni d'amor se n'ha anat en orris, tamb\u00e9 decideix demanar indulg\u00e8ncia per als joves. El comte, que encara que no oblida el dot, admira Elisetta, es declara disposat a casar-se, amb la qual cosa tothom est\u00e0 content i amb aquesta celebraci\u00f3 joiosa es posa punt final a l'\u00f2pera.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "Carolina i Paolino", "answer_start": 14}], "id": "P_366_C_2193_Q1", "question": "Qui es disposa a partir en plena nit?"}, {"answers": [{"text": "a la seva habitaci\u00f3", "answer_start": 86}], "id": "P_366_C_2193_Q2", "question": "On tornen Carolina i Paolino quan senten un soroll?"}, {"answers": [{"text": "vigil\u00e0ncia", "answer_start": 136}], "id": "P_366_C_2193_Q3", "question": "Quina tasca t\u00e9 Elisetta?"}, {"answers": [{"text": "fer-los fora de casa", "answer_start": 564}], "id": "P_366_C_2193_Q5", "question": "Qu\u00e8 vol fer Don Geronimo a Carolina i Paolino?"}]}, {"context": "El comte, per la seva banda, est\u00e0 esfor\u00e7ant-se per fer creure a Elisetta que \u00e9s un home d'un car\u00e0cter horrible, i que per a ella \u00e9s molt millor no casar-se amb ell, per\u00f2 exagera de tal manera que la noia no ho creu i encara s'entesta m\u00e9s en les noces amb el comte. El primer que ha de fer \u00e9s fer desapar\u00e8ixer a Carolina, i d'acord amb la tia Fidalma, pensa demanar-li al seu pare que la posi en un convent. Primer el pare es resisteix, per\u00f2 quan aquesta va al comte per demanar-li ajuda i ell li besa la m\u00e0, el pare veu clar que ha d'enviar Carolina al convent amb urg\u00e8ncia. Aix\u00ed doncs, don Geronimo li diu a Paolino que tingui tot disposat per portar Carolina al convent l'endem\u00e0. Es retiren tots a descansar, per\u00f2 Elisetta no cessa de vigilar, const\u00e0ncia que deixa admirat al comte.", "qas": [{"answers": [{"text": "El comte", "answer_start": 0}], "id": "P_366_C_2194_Q1", "question": "Qui s'esfor\u00e7a per fer creure a Elisetta que per a ella \u00e9s millor no casar-se?"}, {"answers": [{"text": "fer desapar\u00e8ixer a Carolina", "answer_start": 292}], "id": "P_366_C_2194_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el primer que ha de fer Elisetta?"}, {"answers": [{"text": "en un convent", "answer_start": 392}], "id": "P_366_C_2194_Q3", "question": "On pensa demanar al seu pare Elisetta que posi a Carolina?"}, {"answers": [{"text": "tia Fidalma", "answer_start": 338}], "id": "P_366_C_2194_Q4", "question": "Qui est\u00e0 d'acord en posar a Carolina en un convent?"}, {"answers": [{"text": "amb urg\u00e8ncia", "answer_start": 561}], "id": "P_366_C_2194_Q5", "question": "Com veu clar el pare que ha d'enviar a Carolina al convent?"}]}, {"context": "Il matrimonio segreto va tenir una gran influ\u00e8ncia en les \u00f2peres posteriors per tots els assoliments aconseguits pel compositor. Cimarosa consagra els n\u00fameros de conjunt (trios, quartets, quintets, etc.) en qualsevol lloc de la partitura, en lloc de reservar-los nom\u00e9s pel final dels actes. Amb Don Geronimo, crea la figura del baix bufo, personatge que Rossini va explotar per excel\u00b7l\u00e8ncia en les seves \u00f2peres bufes. Forma definitiva del t\u00edpic i tumultu\u00f3s final del primer acte, amb repeticions i acceleracions, que trobem tamb\u00e9, i augmentades, en les \u00f2peres de Rossini. Introducci\u00f3 del clarinet com a instrument predilecte per les escenes amoroses. Utilitzaci\u00f3 dels instruments decoratius (de fusta i metall) amb una soltesa fins llavors in\u00e8dita. I, sobretot, va embolcallar cada personatge d'una personalitat pr\u00f2pia, segurament assolit pel seu recent contacte amb l'obra de Mozart.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "els n\u00fameros de conjunt", "answer_start": 147}], "id": "P_366_C_2195_Q1", "question": "Qu\u00e8 consagra Cimarosa?"}, {"answers": [{"text": "en qualsevol lloc de la partitura", "answer_start": 204}], "id": "P_366_C_2195_Q2", "question": "On consagra Cimarosa els n\u00fameros de conjunt?"}, {"answers": [{"text": "la figura del baix bufo", "answer_start": 314}], "id": "P_366_C_2195_Q3", "question": "Quina figura crea amb Don Geronimo?"}, {"answers": [{"text": "clarinet", "answer_start": 588}], "id": "P_366_C_2195_Q4", "question": "Quin \u00e9s l'instrument predilecte de Rossini per les escenes amoroses?"}, {"answers": [{"text": "d'una personalitat pr\u00f2pia", "answer_start": 793}], "id": "P_366_C_2195_Q5", "question": "De qu\u00e8 va embolcallar Rossini cada personatge?"}]}, {"context": "Des de llavors i fins al final del segle, l'obra va ser representada m\u00e9s de setanta vegades nom\u00e9s a Viena i immediatament va aconseguir fama internacional: els dos primers anys despr\u00e9s de l'estrena es va fer a Leipzig, Dresden, Par\u00eds, Berl\u00edn, Mil\u00e0, Flor\u00e8ncia, N\u00e0pols, Tor\u00ed, i Lisboa. A Catalunya s'estren\u00e0 el 22 de maig de 1793,[13] al teatre de la Santa Creu de Barcelona. Tamb\u00e9 va arribar a Calcuta el 1870 i va ser representada a la Biblioteca del Congr\u00e9s a Washington el 1933.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s de setanta", "answer_start": 69}], "id": "P_366_C_2196_Q1", "question": "Quantes vegades va ser representada l'obra a Viena fins a finals de segle?"}, {"answers": [{"text": "fama internacional", "answer_start": 136}], "id": "P_366_C_2196_Q2", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir l'obra?"}, {"answers": [{"text": "a Leipzig, Dresden, Par\u00eds, Berl\u00edn, Mil\u00e0, Flor\u00e8ncia, N\u00e0pols, Tor\u00ed, i Lisboa", "answer_start": 208}], "id": "P_366_C_2196_Q3", "question": "On es va fer l'obra els dos primers anys despr\u00e9s de l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "22 de maig de 1793", "answer_start": 309}], "id": "P_366_C_2196_Q4", "question": "Quan s'estrena l'obra a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "de la Santa Creu de Barcelona", "answer_start": 343}], "id": "P_366_C_2196_Q5", "question": "En quin teatre es va estrenar l'obra a Catalunya?"}]}]}, {"title": "Hist\u00f2ria de l'escultura", "paragraphs": [{"context": "Del per\u00edode J\u014dmon (segle VII aC) s'han trobat, junt amb la cer\u00e0mica, petites est\u00e0tues religioses o funer\u00e0ries amb decoraci\u00f3 geom\u00e8trica, i del per\u00edode Yayoi (segle III) uns \u00eddols de terracota de forma animal anomenats haniwa. Va ser al per\u00edode Asuka, amb l'arribada del budisme, que l'escultura va aconseguir una gran import\u00e0ncia, quan l'escultor Kuratsukuri Tori \u2013d'ascend\u00e8ncia xinesa\u2013 va entrar al servei de l'emperador. Altres escultors van aportar influ\u00e8ncies coreanes, i tots ells van treballar amb bronze, fusta i terracota en imatges de Buda, que al Jap\u00f3 adquireix noms propis com el de Maitreya. Durant el per\u00edode Nara va canviar poc l'escultura: la fusta es va tractar amb laca i guix policromat. Al segle xi, durant el per\u00edode Kamakura, l'escultor J\u014dcho va aconseguir un gran renom i va tenir nombrosos deixebles que van formar tallers en els quals realitzaven divinitats amb aspecte terrible per tal d'espantar les forces mal\u00e8fiques. L'escultura va tenir una aplicaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s petita a causa de l'apogeu que va adquirir la pintura en aquella \u00e8poca. Al per\u00edode Azuchi-Momoyama es van realitzar algunes escultures de monjos zen i m\u00e0scares per a actors del teatre Noh.[76]", "qas": [{"answers": [{"text": "petites est\u00e0tues religioses o funer\u00e0ries", "answer_start": 69}], "id": "P_333_C_1993_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va trobar del per\u00edode J\u014dmon?"}, {"answers": [{"text": "animal", "answer_start": 200}], "id": "P_333_C_1993_Q2", "question": "Quina forma tenen els \u00eddols de terracota del per\u00edode Yayoi?"}, {"answers": [{"text": "al per\u00edode Asuka", "answer_start": 232}], "id": "P_333_C_1993_Q3", "question": "En quin per\u00edode l'escultura va aconseguir una gran import\u00e0ncia?"}, {"answers": [{"text": "J\u014dcho", "answer_start": 757}], "id": "P_333_C_1993_Q4", "question": "Quin escultor va adquirir renom al per\u00edode Kamakura?"}, {"answers": [{"text": "l'apogeu que va adquirir la pintura en aquella \u00e8poca", "answer_start": 1013}], "id": "P_333_C_1993_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer que cada cop l'escultura tingu\u00e9s una aplicaci\u00f3 m\u00e9s petita?"}]}, {"context": "A les Noves H\u00e8brides l'escultura est\u00e0 relacionada amb les cerim\u00f2nies religioses: les est\u00e0tues representen figures dels seus morts i les m\u00e0scares s\u00f3n utilitzades per a cerim\u00f2nies funer\u00e0ries. A Nova Irlanda la majoria d'objectes estan relacionats amb actes rituals, i s\u00f3n de fusta tallada closques, escorces d'altres arbres i pedres inserides. A les illes Salom\u00f3, encara que realitzen m\u00e0scares, el m\u00e9s destacat s\u00f3n les figures humanes o d'animals. A les illes Marqueses es va arribar a un gran virtuosisme a la construcci\u00f3 de canoes en les quals la proa i la popa estaven completament adornades amb talles; en aquestes illes antigament es tallaven imatges amb pedra volc\u00e0nica, i a les illes Cook les imatges venerades mostraven uns rostres amb grans ulls i boca i la resta del cos amb una proporci\u00f3 molt petita.[78]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb les cerim\u00f2nies religioses", "answer_start": 50}], "id": "P_333_C_1994_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 es relaciona l'escultura a les Noves H\u00e8brides?"}, {"answers": [{"text": "figures dels seus morts", "answer_start": 106}], "id": "P_333_C_1994_Q2", "question": "Qu\u00e8 representen les est\u00e0tues a les Noves H\u00e8brides?"}, {"answers": [{"text": "per a cerim\u00f2nies funer\u00e0ries", "answer_start": 161}], "id": "P_333_C_1994_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitzen les m\u00e0scares les Noves H\u00e8brides?"}, {"answers": [{"text": "amb actes rituals", "answer_start": 245}], "id": "P_333_C_1994_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 es relacionen la majoria d'objectes a Irlanda?"}, {"answers": [{"text": "amb talles", "answer_start": 593}], "id": "P_333_C_1994_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 adornaven la proa i la popa de les canoes a les illes Marqueses?"}]}, {"context": "Entre els dos conflictes b\u00e8l\u00b7lics mundials del segle XX es va produir a It\u00e0lia un moviment escult\u00f2ric amb un sentit de la tradici\u00f3 de la figuraci\u00f3 italiana. Arturo Martini en va ser el m\u00e9s destacat i tamb\u00e9 va ser qui va influir en altres dos excel\u00b7lents escultors, Marino Marini i Giacomo Manz\u00f9. En aquest per\u00edode d'entreguerres tamb\u00e9 va destacar l'alemany Ernst Barlach. Tant el barcelon\u00ed Juli Gonz\u00e1lez com Pau Gargallo van mostrar en les seves primeres obres un car\u00e0cter modernista; a partir de 1927 van realitzar els seus treballs en ferro, i Juli Gonz\u00e1lez, amb la innovaci\u00f3 de la soldadura aut\u00f2gena, va passar a un estil experimental i abstracte.[63]", "qas": [{"answers": [{"text": "a It\u00e0lia", "answer_start": 70}], "id": "P_333_C_1995_Q1", "question": "On es va produir un moviment escult\u00f2ric els dos conflictes b\u00e8l\u00b7lics mundials del segle XX?"}, {"answers": [{"text": "Arturo Martini", "answer_start": 157}], "id": "P_333_C_1995_Q2", "question": "Qui va ser l'escultor mes destacat d'aquest moviment escult\u00f2ric?"}, {"answers": [{"text": "Ernst Barlach", "answer_start": 357}], "id": "P_333_C_1995_Q3", "question": "Quin escultor alemany va destacar en aquest per\u00edode d'entreguerres?"}, {"answers": [{"text": "modernista", "answer_start": 473}], "id": "P_333_C_1995_Q4", "question": "Quin caracter hi havia a les primeres obres de Juli Gonz\u00e1lez?"}, {"answers": [{"text": "la soldadura aut\u00f2gena", "answer_start": 581}], "id": "P_333_C_1995_Q5", "question": "Quina innovaci\u00f3 va fer servir l'escultor Juli Gonz\u00e1lez?"}]}, {"context": "A l'antic Egipte s'empraren materials duradors com la pedra. A aquesta civilitzaci\u00f3 la caracteritza la jerarquia social establerta i una forta creen\u00e7a religiosa en l'altra vida. Com a resultat, van organitzar d'una manera molt professional l'explotaci\u00f3 de pedreres i van arribar a realitzar unes escultures altament perfeccionades que van romandre inalterades durant molts segles. L'escultura tallada depenia molt del bloc c\u00fabic del qual podien disposar.[22] En les seves obres, en general, representaren les divinitats mitol\u00f2giques, els faraons i d'altres personatges importants; tamb\u00e9 realitzaren, per\u00f2, petites peces de figures en les quals quedaven reflectits els treballs dom\u00e8stics. Moltes d'aquestes obres es col\u00b7locaven a les cambres sepulcrals.", "qas": [{"answers": [{"text": "materials duradors", "answer_start": 28}], "id": "P_333_C_1996_Q1", "question": "Quins material s'empraren en l'antic Egipte?"}, {"answers": [{"text": "en l'altra vida", "answer_start": 161}], "id": "P_333_C_1996_Q2", "question": "Quina forta creen\u00e7a religiosa caracteritza la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia?"}, {"answers": [{"text": "d'una manera molt professional", "answer_start": 209}], "id": "P_333_C_1996_Q3", "question": "Com va organitzar la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia l'explotaci\u00f3 de pedreres?"}, {"answers": [{"text": "del bloc c\u00fabic del qual podien disposar", "answer_start": 414}], "id": "P_333_C_1996_Q4", "question": "De qu\u00e8 depenia l'escultura tallada en la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia?"}, {"answers": [{"text": "les divinitats mitol\u00f2giques", "answer_start": 505}], "id": "P_333_C_1996_Q5", "question": "Qu\u00e8 representaven en general les escultures tallades en la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia?"}]}, {"context": "Les est\u00e0tues que representaven als faraons es realitzaven sempre dempeus, amb els bra\u00e7os enganxats al cos o recolzats als genolls si estaven asseguts. Quan la representaci\u00f3 era amb la fam\u00edlia, els dos esposos solien estar agafats de les mans. Uns altres personatges molt representats eren els \u00abescribes\u00bb els quals, en la majoria dels casos, apareixien asseguts a terra amb les cames creuades i amb els bra\u00e7os una mica separats del cos, mostrant en la seva composici\u00f3 una perfecta simetria.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "sempre dempeus", "answer_start": 58}], "id": "P_333_C_1997_Q1", "question": "Com es realitzaven les est\u00e0tues que representaven als faraons?"}, {"answers": [{"text": "solien estar agafats de les mans", "answer_start": 209}], "id": "P_333_C_1997_Q2", "question": "Com estaven els esposos si la representaci\u00f3 era en fam\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "els \u00abescribes\u00bb", "answer_start": 289}], "id": "P_333_C_1997_Q3", "question": "Quina altres personatges eren molt representats?"}, {"answers": [{"text": "asseguts a terra amb les cames creuades i amb els bra\u00e7os una mica separats del cos", "answer_start": 352}], "id": "P_333_C_1997_Q4", "question": "Com apareixien els escribes en les escultures?"}, {"answers": [{"text": "una perfecta simetria", "answer_start": 467}], "id": "P_333_C_1997_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostraven les representacions del escribes?"}]}, {"context": "Un dels primers escultors del dadaisme, junt amb el seu fundador Hans Arp, va ser Marcel Duchamp, que l'any 1913 va realitzar escultures amb objectes ja existents i vulgars: se l'anomen\u00e0 art trobat o ready-made. La primera obra va ser una roda de bicicleta damunt un tamboret. Duchamp va aconseguir que en treure l'objecte del seu \u00fas quotidi\u00e0 perd\u00e9s el seu valor funcional i adquir\u00eds un valor art\u00edstic.[59]", "qas": [{"answers": [{"text": "Marcel Duchamp", "answer_start": 82}], "id": "P_333_C_1998_Q1", "question": "Qui va ser un dels primers escultors del dadaisme junt amb el seu fundador?"}, {"answers": [{"text": "escultures amb objectes ja existents i vulgars", "answer_start": 126}], "id": "P_333_C_1998_Q2", "question": "Quines escultures va realitzar Duchamp el 1913?"}, {"answers": [{"text": "art trobat o ready-made", "answer_start": 187}], "id": "P_333_C_1998_Q3", "question": "Com s'anomenaven les escultures amb objectes ja existents?"}, {"answers": [{"text": "una roda de bicicleta damunt un tamboret", "answer_start": 235}], "id": "P_333_C_1998_Q4", "question": "Quina va ser la primera escultura de l'art trobat?"}, {"answers": [{"text": "un valor art\u00edstic", "answer_start": 384}], "id": "P_333_C_1998_Q5", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir Duchamp que adquir\u00eds l'objecte al perdre el seu valor funcional?"}]}]}, {"title": "Batalla de Muret", "paragraphs": [{"context": "Montfort va anar ocupant progressivament les viles al voltant de Tolosa, fins que aquesta va caure. Entre les vil\u00b7les ocupades a tal fi hi havia Muret, que havia conquerit sense resist\u00e8ncia el 1212.[6] La seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica entre la conflu\u00e8ncia de la Garona i la Loja determin\u00e0 que fos escollida per Sim\u00f3 de Montfort com base d'operacions, deixant-hi una guarnici\u00f3 d'entre 30 i 60 cavallers[7] i mil dos-cents peons d'infanteria.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Muret", "answer_start": 145}], "id": "P_141_C_841_Q2", "question": "Quina vila havia estat ocupada?"}, {"answers": [{"text": "entre la conflu\u00e8ncia de la Garona i la Loja", "answer_start": 231}], "id": "P_141_C_841_Q3", "question": "On est\u00e0 situat ?"}, {"answers": [{"text": "base d'operacions", "answer_start": 328}], "id": "P_141_C_841_Q4", "question": "Quina funci\u00f3 feia?"}, {"answers": [{"text": "mil dos-cents", "answer_start": 403}], "id": "P_141_C_841_Q5", "question": "Quants peons hi havia?"}]}, {"context": "A Occit\u00e0nia, durant tot el segle xiii i l'inici del segle xiv, els c\u00e0tars van patir una dura persecuci\u00f3, duta a terme per la Inquisici\u00f3 i dirigida pels monjos Orde dels Predicadors. Els darrers nuclis de c\u00e0tars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerd\u00e0, Prades o Morella es van convertir en centres de c\u00e0tars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers c\u00e0tars coneguts, Guilhem Belibasta. L'heretgia c\u00e0tara va ser finalment aniquilada despr\u00e9s d'anys de croada.", "qas": [{"answers": [{"text": "els c\u00e0tars", "answer_start": 63}], "id": "P_141_C_842_Q1", "question": "Qui va patir una dura persecuci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la Inquisici\u00f3", "answer_start": 122}], "id": "P_141_C_842_Q2", "question": "Qui va dur a terme la persecuci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Catalunya", "answer_start": 286}], "id": "P_141_C_842_Q3", "question": "Cap on es van escapar els C\u00e0tars?"}, {"answers": [{"text": "Guilhem Belibasta", "answer_start": 436}], "id": "P_141_C_842_Q4", "question": "Qui va ser un dels darrers c\u00e0tars coneguts?"}]}, {"context": "El mateix 10 de setembre els tolosans van iniciar el setge amb manganells i altres peces d'artilleria de setge. D'aquesta manera prengueren una de les dues portes de la ciutat, una de les torres i la vila nova, for\u00e7ant d'aquesta manera als cavallers francesos a retirar-se cap a la vila vella i el castell. Quan el rei Pere va tenir not\u00edcia que Montfort s'aproximava a Muret va ordenar la retirada de la infanteria assetjant per evitar que fos presa per la rereguarda. En arribar l'endem\u00e0 per l'oest amb nou-cents cavallers,[4] els croats van poder entrar a la fortalesa de Muret per una de les portes que no estaven controlades pels tolosans.[7] Al vespre encara va arribar el petit contingent de Payen de Corbeil.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "10 de setembre", "answer_start": 10}], "id": "P_141_C_845_Q1", "question": "Quin dia es va iniciar el setge?"}, {"answers": [{"text": "a retirar-se", "answer_start": 260}], "id": "P_141_C_845_Q3", "question": "A qu\u00e8 van for\u00e7ar als cavallers francesos?"}, {"answers": [{"text": "Montfort", "answer_start": 345}], "id": "P_141_C_845_Q4", "question": "Qui s'aproximava a Muret?"}, {"answers": [{"text": "per l'oest", "answer_start": 489}], "id": "P_141_C_845_Q5", "question": "Per on van arribar?"}]}]}, {"title": "Mew (Pok\u00e9mon)", "paragraphs": [{"context": "Molts jugadors aprofitaren que els videojocs de la primera generaci\u00f3 de Pok\u00e9mon tenien molts errors transitoris al codi per capturar Mew de manera il\u00b7leg\u00edtima. El m\u00e9s fam\u00f3s d'aquests m\u00e8todes permet atrapar qualsevol Pok\u00e9mon, per\u00f2 es coneix amb el nom popular d'\u00aberror de Mew\u00bb perqu\u00e8 sovint es fa servir per capturar aquest Pok\u00e9mon. Les generacions posteriors de videojocs tenen molts menys errors transitoris, per\u00f2 alguns jugadors han continuat utilitzant sistemes de trucs com ara GameShark i Action Replay per obtenir Mew.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "de manera il\u00b7leg\u00edtima", "answer_start": 137}], "id": "P_338_C_2023_Q1", "question": "Com es podia capturar Mew en els videojocs de la primera generaci\u00f3 de Pok\u00e9mon?"}, {"answers": [{"text": "molts errors transitoris al codi", "answer_start": 87}], "id": "P_338_C_2023_Q2", "question": "Qu\u00e8 tenien els videojocs de la primera generaci\u00f3 de Pok\u00e9mon que permetien capturar Mew de manera il\u00b7leg\u00edtima?"}, {"answers": [{"text": "atrapar qualsevol Pok\u00e9mon", "answer_start": 198}], "id": "P_338_C_2023_Q3", "question": "Qu\u00e8 permet el m\u00e9s fam\u00f3s dels m\u00e8todes per capturar Mew de manera il\u00b7leg\u00edtima?"}, {"answers": [{"text": "molts menys errors transitoris", "answer_start": 378}], "id": "P_338_C_2023_Q4", "question": "Quants errors transitoris tenen les posteriors generacions del videojoc Pokemon?"}, {"answers": [{"text": "GameShark i Action Replay", "answer_start": 482}], "id": "P_338_C_2023_Q5", "question": "Quin sistemes de trucs es fan servir per obtenir Mew en generacions posteriors del videojoc Pokemon?"}]}, {"context": "A difer\u00e8ncia dels primers personatges de la franqu\u00edcia Pok\u00e9mon, el desenvolupament de Mew no fou supervisat per Ken Sugimori, sin\u00f3 per Shigeki Morimoto, programador de Game Freak. Morimoto programar\u00e0 Mew al joc sense dir-ho a ning\u00fa per tal de fer una broma al personal de l'empresa just abans que es llanc\u00e9s el joc al Jap\u00f3, amb la intenci\u00f3 que fos un Pok\u00e9mon que nom\u00e9s pogu\u00e9s ser conegut i obtingut pels treballadors de Game Freak.[2] Afeg\u00ed Mew a l'\u00faltim moment del desenvolupament de Pok\u00e9mon Red i Blue, quan el sistema de depuraci\u00f3 ja havia estat eliminat, cosa que deixava prou espai lliure per afegir el personatge, tot i que li havien dit que no fes cap m\u00e9s canvi al joc. Tot i que els desenvolupadors no volien que els jugadors poguessin obtenir Mew, una fallada t\u00e8cnica f\u00e9u que s\u00ed que poguessin fer-ho.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Shigeki Morimoto", "answer_start": 135}], "id": "P_338_C_2024_Q1", "question": "Qui va supervisar el desenvolupament de Mew?"}, {"answers": [{"text": "sense dir-ho a ning\u00fa", "answer_start": 211}], "id": "P_338_C_2024_Q3", "question": "Com va programar Mew Shigeki Morimoto?"}, {"answers": [{"text": "fer una broma al personal de l'empresa", "answer_start": 243}], "id": "P_338_C_2024_Q4", "question": "Qu\u00e8 volia fer Shigeki Morimoto programant Mew sense dir-ho a ning\u00fa?"}, {"answers": [{"text": "a l'\u00faltim moment del desenvolupament de Pok\u00e9mon Red i Blue", "answer_start": 445}], "id": "P_338_C_2024_Q5", "question": "Quan va afegir Mew al joc Shigeki Morimoto?"}]}, {"context": "S'ha citat la revelaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de Mew a esdeveniments organitzats com a un dels principals factors en l'\u00e8xit de la s\u00e8rie al Jap\u00f3.[4][7] L'\u00abOferta de Pok\u00e9mon Llegendari\u00bb llan\u00e7ada al Jap\u00f3 atragu\u00e9 m\u00e9s de 78.000 participants, molt per sobre de la previsi\u00f3 inicial de 3.000.[5][41] El conseller delegat de Nintendo, Satoru Iwata, atribueix l'\u00e8xit dels videojocs a l'\u00abOferta de Pok\u00e9mon Llegendari\u00bb. A partir d'aquesta promoci\u00f3, les vendes setmanals de Red i Green igualaren les vendes mensuals d'abans de l'oferta i, m\u00e9s endavant, les superaren per un factor de tres o quatre.[3] Tanmateix, la revista Computer and Video Games critic\u00e0 durament que Nintendo nom\u00e9s volgu\u00e9s distribuir Mew als seus esdeveniments, alhora que assenyalava que ja no tenia sentit perqu\u00e8 de totes maneres Mew es podia aconseguir mitjan\u00e7ant l'\u00fas de mecanismes per fer trampes, com ara el Pro Action Replay.[42] Molts jugadors compraren mecanismes per fer trampes amb l'\u00fanic objectiu de capturar Mew.[8] UGO.com inclogueren Mew a la seva llista d'\u00abEls 25 Personatges Amagats M\u00e9s Guais\u00bb en sisena posici\u00f3.[43] Els autors Tracey West i Katherine Noll consideraren que Mew era el millor Pok\u00e9mon llegendari i el cinqu\u00e8 millor Pok\u00e9mon en general.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "a esdeveniments organitzats", "answer_start": 45}], "id": "P_338_C_2025_Q1", "question": "Com es distribu\u00efa Mew?"}, {"answers": [{"text": "a l'\u00abOferta de Pok\u00e9mon Llegendari\u00bb", "answer_start": 364}], "id": "P_338_C_2025_Q2", "question": "A qu\u00e8 atribueix l'\u00e8xit dels videojocs Satoru Iwata?"}, {"answers": [{"text": "conseller delegat de Nintendo", "answer_start": 287}], "id": "P_338_C_2025_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Satoru Iwata?"}, {"answers": [{"text": "capturar Mew", "answer_start": 961}], "id": "P_338_C_2025_Q5", "question": "Quin era l'objectiu dels jugadors al comprar mecanismes per fer trampes?"}]}, {"context": "Encara que Mew a Pok\u00e9mon Red i Pok\u00e9mon Blue hi ha un diari a la Cinnabar Mansion que diu que Mew es troba a la Guyana, al principi, l'\u00fanica manera l\u00edcita d'aconseguir Mew als videojocs Pok\u00e9mon era participar en esdeveniments promocionals en els quals Nintendo el distribu\u00efa.[19] Mew fou revelat i posat a disposici\u00f3 dels jugadors per primera vegada al n\u00famero d'abril del 1996 de CoroCoro Comics. La revista contenia una promoci\u00f3 anomenada \u00abOferta de Pok\u00e9mon Llegendari\u00bb, gr\u00e0cies a la qual 20 participants elegits a l'atzar pogueren enviar el seu cartutx a Nintendo perqu\u00e8 l'empresa afeg\u00eds Mew al seu joc. Altres jugadors se'l pogueren descarregar en esdeveniments promocionals organitzats per Nintendo poc despr\u00e9s del llan\u00e7ament de Pok\u00e9mon Red i Pok\u00e9mon Blue.[29] Aquest per\u00edode s'acab\u00e0 quan sort\u00ed My Pok\u00e9mon Ranch, un joc en el qual es pot obtenir Mew de manera leg\u00edtima i sense necessitat d'assistir a un esdeveniment.[19] Es pot transferir un Mew d'una versi\u00f3 anterior a les edicions Pok\u00e9mon Diamond, Pok\u00e9mon Pearl, Pok\u00e9mon Platinum, Pok\u00e9mon HeartGold i Pok\u00e9mon SoulSilver mitjan\u00e7ant el Pal Park.[30] Es poden fer servir sistemes similars a Pok\u00e9mon Black, Pok\u00e9mon White, Pok\u00e9mon Black 2, Pok\u00e9mon White 2, Pok\u00e9mon X, Pok\u00e9mon Y, Pok\u00e9mon Omega Ruby i Pok\u00e9mon Alpha Sapphire per passar un Mew a aquestes versions.", "qas": [{"answers": [{"text": "abril del 1996", "answer_start": 361}], "id": "P_338_C_2026_Q2", "question": "Quan va ser posat Mew a disposici\u00f3 dels jugadors?"}, {"answers": [{"text": "My Pok\u00e9mon Ranch", "answer_start": 798}], "id": "P_338_C_2026_Q3", "question": "Quin va ser el primer joc de Pokemon on es pot obtenir Mew de manera legitima?"}, {"answers": [{"text": "d'una versi\u00f3 anterior", "answer_start": 950}], "id": "P_338_C_2026_Q4", "question": "D'on es pot transferir Mew al Pokemon Diamond?"}, {"answers": [{"text": "Pal Park", "answer_start": 1090}], "id": "P_338_C_2026_Q5", "question": "Qu\u00e8 cal tenir per transferir Mew d'una versi\u00f3 anterior a Pok\u00e9mon Pearl?"}]}, {"context": "La primera aparici\u00f3 important de Mew a l'anime Pok\u00e9mon fou com a un dels protagonistes Pok\u00e9mon: The First Movie. A la pel\u00b7l\u00edcula es considerava que estava extint des de feia molt de temps i que havia sigut \u00abun Pok\u00e9mon rar i llegendari, el m\u00e9s fort que mai ha existit\u00bb.[12] Despr\u00e9s d'anys de recerca, un equip de cient\u00edfics aconsegueixen recombinar l'ADN de Mew per crear Mewtwo,[17] un clon de Mew millorat mitjan\u00e7ant enginyeria gen\u00e8tica que es converteix en l'antagonista principal de la pel\u00b7l\u00edcula.[12] La trama secund\u00e0ria de Pok\u00e9mon: Lucario and the Mystery of Mew gira al voltant de la misteriosa hist\u00f2ria de Mew i com arrib\u00e0 a ser tan poder\u00f3s.[34] A la pel\u00b7l\u00edcula es pot veure un \u00abarbre geneal\u00f2gic\u00bb dels Pok\u00e9mon:[35] el primer que hi apareix \u00e9s Mew i l'\u00faltim \u00e9s Ho-Oh.[34] Mew tamb\u00e9 ha sortit a la s\u00e8rie de televisi\u00f3 de Pok\u00e9mon, primer a l'especial The Mastermind of Mirage Pok\u00e9mon (com a Pok\u00e9mon miratge) i seguidament a l'episodi A Lean Mean Team Rocket Machine! (com a fantasia del Meowth del Team Rocket). Aquesta \u00faltima aparici\u00f3 significa que tots els Pok\u00e9mon de la primera generaci\u00f3 ja han sortit almenys una vegada a la s\u00e8rie.", "qas": [{"answers": [{"text": "com a un dels protagonistes", "answer_start": 59}], "id": "P_338_C_2027_Q1", "question": "Com a pareixia Mew a Pok\u00e9mon: The First Movie?"}, {"answers": [{"text": "un Pok\u00e9mon rar i llegendari, el m\u00e9s fort que mai ha existit", "answer_start": 207}], "id": "P_338_C_2027_Q2", "question": "Com es considerava que havia sigut Mew a Pok\u00e9mon: The First Movie?"}, {"answers": [{"text": "recombinar l'ADN de Mew", "answer_start": 337}], "id": "P_338_C_2027_Q3", "question": "Qu\u00e8 fan per aconseguir crear Mewtwo a Pok\u00e9mon: The First Movie?"}, {"answers": [{"text": "un clon de Mew millorat", "answer_start": 383}], "id": "P_338_C_2027_Q4", "question": "Qu\u00e8 est Mewtwo?"}, {"answers": [{"text": "en l'antagonista principal de la pel\u00b7l\u00edcula", "answer_start": 456}], "id": "P_338_C_2027_Q5", "question": "En qu\u00e8 es converteix Mewtwo a Pok\u00e9mon: The First Movie?"}]}, {"context": "Mew \u00e9s un dels personatges de la s\u00e8rie de manga de Pok\u00e9mon Pok\u00e9mon Adventures. Mew, que al manga tamb\u00e9 \u00e9s conegut com a 'Pok\u00e9mon fantasma', apareix al primer cap\u00edtol, quan una organitzaci\u00f3 criminal, el Team Rocket, intenta capturar-lo. L'entrenador de Pok\u00e9mon Red tamb\u00e9 prova d'atrapar-lo, per\u00f2 Mew el derrota amb facilitat.[36] Els cap\u00edtols seg\u00fcents revelen que el Team Rocket vol aconseguir l'ADN de Mew per acabar de crear Mewtwo, de manera que Red i un altre entrenador, Green, uneixen forces per evitar que els criminals puguin capturar-lo.[37][38]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Pok\u00e9mon Pok\u00e9mon Adventures", "answer_start": 48}], "id": "P_338_C_2028_Q1", "question": "De quina s\u00e8rie de maga \u00e9s un dels personatges Mew?"}, {"answers": [{"text": "'Pok\u00e9mon fantasma'", "answer_start": 120}], "id": "P_338_C_2028_Q2", "question": "Com es coneix tamb\u00e9 Mew al manga?"}, {"answers": [{"text": "L'entrenador de Pok\u00e9mon Red", "answer_start": 236}], "id": "P_338_C_2028_Q4", "question": "Qui vol atrapar a Mew al primer cap\u00edtol de Pok\u00e9mon Pok\u00e9mon Adventures?"}, {"answers": [{"text": "vol aconseguir l'ADN de Mew", "answer_start": 378}], "id": "P_338_C_2028_Q5", "question": "Qu\u00e8 veiem que vol fer el Team Rocket en cap\u00edtols posteriors?"}]}]}, {"title": "Missa glagol\u00edtica", "paragraphs": [{"context": "Concretament, en aquesta tert\u00falia, Jan\u00e1\u010dek es va reunir amb l'arquebisbe d'Olomouc, Leopold Pre\u010dan i el pol\u00edtic cat\u00f2lic Jan Sr\u00e1mek.[10] No obstant aix\u00f2, immers com estava en els preparatius de l'estrena de l'\u00f2pera K\u00e0tia Kab\u00e0nova i en nous t\u00edtols oper\u00edstics com La guineueta astuta, El cas Makropoulos, encara van passar uns anys fins que Jan\u00e1\u010dek comenc\u00e9s la composici\u00f3 de la Missa. Entremig tamb\u00e9 compongu\u00e9 la Sinfonietta.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "pol\u00edtic cat\u00f2lic", "answer_start": 104}], "id": "P_87_C_517_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Jan Sr\u00e1mek?"}, {"answers": [{"text": "K\u00e0tia Kab\u00e0nova", "answer_start": 214}], "id": "P_87_C_517_Q3", "question": "Quina obra de Jan\u00e1\u010dek anava a estrenar-se?"}, {"answers": [{"text": "uns anys", "answer_start": 320}], "id": "P_87_C_517_Q4", "question": "Quant de temps va passar fins que Jan\u00e1\u010dek comenc\u00e9s la composici\u00f3 de la Missa?"}]}, {"context": "La Introducci\u00f3 (\u00davod) \u00e9s instrumental i recorda l'esperit c\u00edvic de la Sinfonietta amb les fanf\u00e0rries que estableixen des del principi l'ambient festiu de la composici\u00f3. El Kyrie (Gospodi pomiluj) \u00e9s veritable m\u00fasica de teatre en la qual alternen els cors i els solos amb un sentiment hum\u00e0 m\u00e9s que transcendental fins que entra la soprano proclamant el Gl\u00f2ria (Slava), la succeeix el tenor, despr\u00e9s els solistes i els cors es van alternant en proclamacions declamat\u00f2ries fins a l'exaltat am\u00e9n. El Credo (Veruju) \u00e9s la part m\u00e9s extensa de l'obra, fins al punt que de vegades ha estat descrit com una cantata aut\u00f2noma dins de la mateixa obra. T\u00e9 una estructura c\u00edclica derivada de la repetici\u00f3 de les paraules Jo crec. Enmig del Credo trobem un ampli intermedi instrumental tripartit en qu\u00e8 alguns analistes han volgut veure una evocaci\u00f3 primera (flauta i violoncel) de la vida de Crist en el desert, seguida d'una exaltada entrada de Crist a Jerusalem al so de les fanf\u00e0rries, i un solo d'orgue que expressa l'agonia de Crist. Despr\u00e9s d'aquest intermedi, torna el Credo amb la recurr\u00e8ncia del Jo crec i despr\u00e9s un triomfal sobre els metalls.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "El Credo", "answer_start": 493}], "id": "P_87_C_518_Q1", "question": "Quina \u00e9s la part m\u00e9s extensa de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "la repetici\u00f3 de les paraules Jo crec", "answer_start": 678}], "id": "P_87_C_518_Q2", "question": "Qu\u00e8 fa que El Credo tingui una estructura c\u00edclica?"}, {"answers": [{"text": "un solo d'orgue", "answer_start": 977}], "id": "P_87_C_518_Q3", "question": "Quin so expressa l'agonia de Crist?"}, {"answers": [{"text": "des del principi", "answer_start": 117}], "id": "P_87_C_518_Q5", "question": "Quan estableixen les fanf\u00e0rries a la Sinfonietta l'ambient festiu de la composici\u00f3?"}]}, {"context": "Jan\u00e1\u010dek no pretenia fer tant una obra pretesament lit\u00fargica com subratllar l'expressi\u00f3 de fe de tot un poble amb una alegria primitiva i poderosa que podria molt b\u00e9 titllar-se de pagana.[5] Com tants altres compositors ateus, al final de la seva vida Jan\u00e1\u010dek va compondre una Missa. Per\u00f2 cal remarcar que, si b\u00e9 el text \u00e9s religi\u00f3s, el car\u00e0cter de l'obra no ho \u00e9s pas, com ja es despr\u00e8n les paraules del mateix compositor citades pr\u00e8viament. Sembla que Jan\u00e1\u010dek hauria dit en una ocasi\u00f3: ", "qas": [{"answers": [{"text": "una Missa", "answer_start": 272}], "id": "P_87_C_519_Q1", "question": "Qu\u00e8 va compondre Jan\u00e1\u010dek al final de la seva vida?"}, {"answers": [{"text": "religi\u00f3s", "answer_start": 323}], "id": "P_87_C_519_Q2", "question": "Quin tipus de text cont\u00e9 la Missa que va compondre Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "pagana", "answer_start": 179}], "id": "P_87_C_519_Q3", "question": "Com podria titllar-se l'alegria primitiva i poderosa?"}]}, {"context": "L'estrena va tenir lloc el 5 de desembre de 1927 a Brno, dirigida per Jaroslav Kvapil, i va ser tot un \u00e8xit.[10] Va ser interpretada pel Cor Beseda de Brno i l'Orquestra Nacional del Teatre de Brno. Els solistes van ser: Alexandra \u010cvanov\u00e1 (soprano), Casa Hlou\u0161kov\u00e1 (mezzosoprano), Stanislav Tauber (tenor), Ladislav Nemecek (bar\u00edton) i Bohumil Holub (orgue).[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "5 de desembre de 1927", "answer_start": 27}], "id": "P_87_C_520_Q1", "question": "Quin dia va tenir lloc l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "Alexandra \u010cvanov\u00e1", "answer_start": 221}], "id": "P_87_C_520_Q2", "question": "Qui va ser la soprano de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "tot un \u00e8xit", "answer_start": 96}], "id": "P_87_C_520_Q4", "question": "Com va resultar l'estrena de l\u2019obra?"}, {"answers": [{"text": "pel Cor Beseda de Brno i l'Orquestra Nacional del Teatre de Brno", "answer_start": 133}], "id": "P_87_C_520_Q5", "question": "Per qui va ser interpretada?"}]}, {"context": "Els mateixos solistes, director, cor i orquestra la van executar el 8 d'abril de 1928 a Praga. El 28 de febrer de 1929 es va escoltar a Berl\u00edn, interpretada per l'Acad\u00e8mia de la M\u00fasica dirigida per Alexander von Zemlinsky. Al cap d'un mes, el 8 d'abril, Jaroslav Kvapil la va tornar a dirigir a Ginebra, al Festival de la SIMC, amb el cor de la Filharm\u00f2nica de Brno i l'Orquestra de la Suisse Romande. En aquest darrer cas, l'Intrada es va tocar nom\u00e9s al comen\u00e7ament i la Missa va acabar amb l'ep\u00edleg del solo d'orgue.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "Praga", "answer_start": 88}], "id": "P_87_C_521_Q1", "question": "On es va executar l'obra el 1928?"}, {"answers": [{"text": "l'Acad\u00e8mia de la M\u00fasica", "answer_start": 161}], "id": "P_87_C_521_Q2", "question": "Qui va interpretar l'obra a Berl\u00edn?"}, {"answers": [{"text": "amb l'ep\u00edleg del solo d'orgue", "answer_start": 488}], "id": "P_87_C_521_Q4", "question": "Com va acabar la Missa a Ginebra?"}, {"answers": [{"text": "Festival de la SIMC", "answer_start": 307}], "id": "P_87_C_521_Q5", "question": "En quin festival es va executar l'obra en Ginebra?"}]}, {"context": "El Sanctus (Svet) comen\u00e7a amb lirisme i la triple aclamaci\u00f3 ser\u00e0 exposada primer per la soprano en agut i despr\u00e9s pel tenor i el baix desembocant tot en una mena de marxa que es va fent m\u00e9s fren\u00e8tica i que acaba per semblar m\u00e9s una dansa popular que un passatge realment religi\u00f3s. L'obra acaba amb dues peces instrumentals. Primer, una pe\u00e7a d'orgue com solia ser el comiat habitual en la lit\u00fargia (Varhany solo) que adquireix forma de passacaglia sobre un breu motiu repetitiu que d\u00f3na origen a una pe\u00e7a impetuosa i din\u00e0mica. Paradoxalment, al final de la Missa, Jan\u00e1cek l'anomena Intrada. \u00c9s una brillant pe\u00e7a instrumental en la qual retrobem l'esperit de la introducci\u00f3 i el de la Sinfonietta com si l'autor ens volgu\u00e9s recordar que no ens trobem davant d'una m\u00fasica d'esgl\u00e9sia sin\u00f3 davant d'una pe\u00e7a d'exaltaci\u00f3 c\u00edvica que hauria de tocar-se en una pla\u00e7a on ressaltessin les fanf\u00e0rries i els carillons. Tant per aquest esperit com per la seva forma, pel seu tractament i alguns detalls m\u00e9s, ens trobem davant d'una obra molt particular que s'assembla a poques i que \u00e9s, fora del teatre, la m\u00e9s perfecta expressi\u00f3 de simfonisme del seu autor i del pensament patri\u00f2tic i paneslau que el va animar.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "en agut", "answer_start": 96}], "id": "P_87_C_522_Q1", "question": "Com exposar\u00e0 la soprano la triple aclamaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una pe\u00e7a d'orgue", "answer_start": 332}], "id": "P_87_C_522_Q2", "question": "Quin solia ser el comiat habitual en la lit\u00fargia?"}, {"answers": [{"text": "a poques", "answer_start": 1054}], "id": "P_87_C_522_Q3", "question": "A quantes s'assembla aquesta obra?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s una dansa popular que un passatge realment religi\u00f3s", "answer_start": 224}], "id": "P_87_C_522_Q4", "question": "Qu\u00e8 acaba semblant la marxa?"}, {"answers": [{"text": "amb dues peces instrumentals", "answer_start": 294}], "id": "P_87_C_522_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 acaba l'obra?"}]}]}, {"title": "Escultura del Renaixement a la Corona d'Arag\u00f3", "paragraphs": [{"context": "La porta de la capella de Santa Maria l'Antiga, a La Seu Vella de Lleida, \u00e9s d'estil plateresc realitzada per Jeroni Xanxo cap a 1562, i est\u00e0 formada per un arc de mig punt entre parells de columnes de fusts estriats. Les columnes s'aixequen sobre plataformes ornamentades, i sustenten un entablament amb un fris decorat i cornisa. Sobre aquesta portada s'obren unes forn\u00edcules buides.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "a La Seu Vella de Lleida", "answer_start": 48}], "id": "P_272_C_1627_Q1", "question": "On \u00e9s la capella de Santa Maria l'Antiga?"}, {"answers": [{"text": "plateresc", "answer_start": 85}], "id": "P_272_C_1627_Q2", "question": "De quin estil \u00e9s la porta de la capella de Santa Maria l'Antiga?"}, {"answers": [{"text": "Jeroni Xanxo", "answer_start": 110}], "id": "P_272_C_1627_Q3", "question": "Qui va realitzar la porta de la capella de Santa Maria l'Antiga?"}, {"answers": [{"text": "cap a 1562", "answer_start": 123}], "id": "P_272_C_1627_Q4", "question": "Quan va realitar Jeroni Xanxo la porta?"}, {"answers": [{"text": "unes forn\u00edcules buides", "answer_start": 362}], "id": "P_272_C_1627_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'obre sobre la portada de la capella de Santa Maria l'Antiga?"}]}, {"context": "Per la seva gran quantitat d'enc\u00e0rrecs, va haver d'associar-se amb altres imatginers, com el contracte que va signar amb Joan Masiques i el franc\u00e8s Joan de Tours, amb els quals va treballar als retaules per a les poblacions de Mollet del Vall\u00e8s i Dosrius. Es va dedicar tamb\u00e9 a revisions i taxacions. L'any 1531 el mestre valenci\u00e0 Forment es va associar amb ell, per realitzar el retaule dels Sants Just i Pastor, de Barcelona, seguint el model \u00abrom\u00e0\u00bb,[Notes 10] presentat per Forment, aquest va trencar la societat, per\u00f2 el retaule ho van executar Mart\u00edn D\u00edez i Joan de Tours, continuant el tra\u00e7at del valenci\u00e0.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb altres imatginers", "answer_start": 63}], "id": "P_272_C_1628_Q1", "question": "Amb qui es va associar?"}, {"answers": [{"text": "Per la seva gran quantitat d'enc\u00e0rrecs", "answer_start": 0}], "id": "P_272_C_1628_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es va associar amb altres imatginers?"}, {"answers": [{"text": "Mollet del Vall\u00e8s i Dosrius", "answer_start": 227}], "id": "P_272_C_1628_Q3", "question": "En quines poblacions va treballar amb Joan Masiques i el franc\u00e8s Joan de Tours?"}, {"answers": [{"text": "el retaule dels Sants Just i Pastor", "answer_start": 377}], "id": "P_272_C_1628_Q4", "question": "Quin retaule va presentar Forment en Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "Mart\u00edn D\u00edez i Joan de Tours", "answer_start": 549}], "id": "P_272_C_1628_Q5", "question": "Qui va executar el retaule continuant el tra\u00e7at del valenci\u00e0?"}]}, {"context": "El retaule per a la Bas\u00edlica del Pilar es considera com una de les peces escult\u00f2riques m\u00e9s rellevants del renaixement de tota la Pen\u00ednsula. L'execuci\u00f3 material va suposar comptar amb un gran equip de bons professionals dirigit per Dami\u00e0 Forment i treballant tots al seu taller. Aquest equip estava format per gent que va arribar de diferents punts peninsulars, a m\u00e9s dels propis de la terra i altres de proced\u00e8ncia francesa. Forment va aplicar a m\u00e9s en el treball el sistema de sotsarrendament en la persona de Miguel Arabe (o \u00c0rabe) que era un entallador en pedra. A aquest escultor li va encarregar el 1515 els dos tabernacles dels carrers laterals. Arabe va morir sense acabar l'obra i Forment va contractar Juan de Segura. El sistema del disseny va ser molt important per al treball col\u00b7lectiu al taller. En una paret d'aquest gran taller hi havia una mostra del retaule tra\u00e7ada en carb\u00f3. Tamb\u00e9 hi havia una altra mostra en llen\u00e7 penjada en una paret de l'esgl\u00e9sia del Pilar. Aquesta era el dibuix aprovat.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "El retaule per a la Bas\u00edlica del Pilar", "answer_start": 0}], "id": "P_272_C_1629_Q1", "question": "Quina pe\u00e7a es considerada en la Pen\u00ednsula com a de les m\u00e9s rellevants del renaixement?"}, {"answers": [{"text": "Dami\u00e0 Forment", "answer_start": 231}], "id": "P_272_C_1629_Q2", "question": "Qui va dirigir l'equip que va executar la pe\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "de diferents punts peninsulars", "answer_start": 329}], "id": "P_272_C_1629_Q3", "question": "D'on van arribar els membres de l'equip de Dami\u00e0 Forment?"}, {"answers": [{"text": "Miguel Arabe", "answer_start": 511}], "id": "P_272_C_1629_Q4", "question": "A quin escultor va encarregar Forment els dos tabernacles dels carrers laterals?"}, {"answers": [{"text": "1515", "answer_start": 604}], "id": "P_272_C_1629_Q5", "question": "Quan va encarregar Forment a Miguel Arabe els dos tabernacles?"}]}, {"context": "A les seves obres s'aprecia la gran influ\u00e8ncia de Miquel \u00c0ngel, com a la Dormici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u per a l'esgl\u00e9sia de Sant Miquel de Barcelona (1555), avui conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya i en una de les seves obres mestres el Sant Enterrament  (1539-1544) a la Catedral de Terrassa.[41] Un dels seus \u00faltims retaules va ser el de la Mare de D\u00e9u del Roser per a l'esgl\u00e9sia de Sant Juli\u00e0 de Lli\u00e7\u00e0 d'Amunt (1576), que va fer seguint l'exig\u00e8ncia per part del client de fer la imatge de la Mare de D\u00e9u \u00abamb la mateixa perfecci\u00f3 a una realitzada pel mateix autor pel retaule de Castellar del Vall\u00e8s\u00bb. Una altra obra que es conserva d'aquest autor \u00e9s la Verge de la Vict\u00f2ria en alabastre, que va realitzar per a l'antic retaule major de l'esgl\u00e9sia del Palau Menor de Barcelona.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "Miquel \u00c0ngel", "answer_start": 50}], "id": "P_272_C_1630_Q1", "question": "De qui s'aprecia una gran influ\u00e8ncia en les seves obres?"}, {"answers": [{"text": "al Museu Nacional d'Art de Catalunya", "answer_start": 169}], "id": "P_272_C_1630_Q2", "question": "On es conserva la Dormici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "esgl\u00e9sia de Sant Juli\u00e0 de Lli\u00e7\u00e0 d'Amunt", "answer_start": 381}], "id": "P_272_C_1630_Q3", "question": "Per a quina esgl\u00e9sia era el retaule de la Mare de D\u00e9u del Roser?"}]}, {"context": "Al retaule de l'any 1550 per a la capella de la Pietat de la Catedral de Santa Maria d'Urgell, de l'escultor Jeroni Xanxo -que es conserva al Museu Dioces\u00e0 d'Urgell- es nota un canvi en el sentit narratiu i did\u00e0ctic de les obres realitzades amb l'esperit de la contrareforma, i hi presenta els misteris de Goig, Dolor i Gl\u00f2ria. Al carrer central es troba el grup de la Pietat, on demostra el coneixement del model de La Pietat de Miquel \u00c0ngel, dins d'una gran forn\u00edcula adornada amb sis caps d'angelets. En relleu es representen els restants dolors de Maria: Circumcisi\u00f3, Fugida a Egipte, Jes\u00fas entre els doctors de la Llei, Cam\u00ed del Calvari, Crucifixi\u00f3 i el Descendiment de la Creu. Tots es troben emmarcats entre columnes de fust estriat amb capitells corintis.", "qas": [{"answers": [{"text": "Catedral de Santa Maria d'Urgell", "answer_start": 61}], "id": "P_272_C_1632_Q1", "question": "En quina Catedral \u00e9s la capella de la Pietat?"}, {"answers": [{"text": "Jeroni Xanxo", "answer_start": 109}], "id": "P_272_C_1632_Q2", "question": "De quin escultor \u00e9s el retaule de la capella de la Pietat?"}, {"answers": [{"text": "al Museu Dioces\u00e0 d'Urgell", "answer_start": 139}], "id": "P_272_C_1632_Q3", "question": "On es conserva el retaule de la capella de la Pietat?"}, {"answers": [{"text": "misteris de Goig, Dolor i Gl\u00f2ria", "answer_start": 294}], "id": "P_272_C_1632_Q4", "question": "Quins misteris presenta el retaule de la capella de la Pietat?"}, {"answers": [{"text": "el grup de la Pietat", "answer_start": 355}], "id": "P_272_C_1632_Q5", "question": "Qu\u00e8 es troba al carrer central?"}]}]}, {"title": "Velociraptor", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s que als equips nord-americans no se'ls permet\u00e9s entrar a la Mong\u00f2lia comunista durant la Guerra Freda, expedicions sovi\u00e8tiques i poloneses, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb cient\u00edfics mongols, recuperaren m\u00e9s exemplars de Velociraptor. El m\u00e9s c\u00e8lebre \u00e9s part del llegendari exemplar de \u00abdinosaures combatents\u00bb (GIN 100/25), descobert per un equip polon\u00e8s-mongol el 1971. Aquest f\u00f2ssil preserva un \u00fanic Velociraptor en mig d'un combat contra un \u00fanic Protoceratops.[9][13][14] Aquest exemplar \u00e9s considerat un tresor nacional de Mong\u00f2lia, per\u00f2 el 2000 fou cedit al Museu Americ\u00e0 d'Hist\u00f2ria Natural de Nova York per incloure'l en una exposici\u00f3 temporal.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la Mong\u00f2lia comunista", "answer_start": 63}], "id": "P_443_C_2653_Q1", "question": "On no es permetia entrar als equips nord-americans?"}, {"answers": [{"text": "durant la Guerra Freda", "answer_start": 87}], "id": "P_443_C_2653_Q2", "question": "Quan no es permetia entrar als equips nord-americans?"}, {"answers": [{"text": "exemplars de Velociraptor", "answer_start": 205}], "id": "P_443_C_2653_Q3", "question": "Qu\u00e8 van recuperar les expedicions sovi\u00e8tiques i poloneses?"}, {"answers": [{"text": "un tresor nacional de Mong\u00f2lia", "answer_start": 501}], "id": "P_443_C_2653_Q4", "question": "Com es considera el f\u00f2ssil trobat el 1971?"}, {"answers": [{"text": "en mig d'un combat", "answer_start": 411}], "id": "P_443_C_2653_Q5", "question": "Com estan el Velociraptor i el Protoceratops en el f\u00f2ssil trobat el 1971?"}]}, {"context": "Quan fou descrit originalment el 1924, Velociraptor fou classificat dins la fam\u00edlia dels megalos\u00e0urids, com era el cas de la majoria de dinosaures carn\u00edvors en aquell temps (els megalos\u00e0urids, com Megalosaurus, eren una mena de t\u00e0xon \u00abcalaix de sastre\u00bb, on s'agrupaven moltes esp\u00e8cies sense relaci\u00f3 entre elles).[6] A mesura que es multiplicaren els descobriments de dinosaures, Velociraptor fou posteriorment reconegut com a dromeos\u00e0urid. Tots els dromeos\u00e0urids han estat assignats a la fam\u00edlia dels arqueopter\u00edgids per almenys una autoritat (cosa que, en efecte, convertiria Velociraptor en un ocell no volador).[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "1924", "answer_start": 33}], "id": "P_443_C_2654_Q1", "question": "Quin any es va descriure originalment el Velociraptor?"}, {"answers": [{"text": "la majoria de dinosaures carn\u00edvors", "answer_start": 122}], "id": "P_443_C_2654_Q3", "question": "Quins dinosaures s'hi inclo\u00efen en els megalos\u00e0urids?"}, {"answers": [{"text": "en un ocell no volador", "answer_start": 590}], "id": "P_443_C_2654_Q5", "question": "En qu\u00e8 convertiria al Velociraptor la inclusi\u00f3 a la fam\u00edlia dels arqueopter\u00edgids?"}]}, {"context": "Steven Spielberg tamb\u00e9 podria haver augmentat la mida dels Velociraptor de la pel\u00b7l\u00edcula com a llic\u00e8ncia dram\u00e0tica.[38] A m\u00e9s, les potes anteriors dels dinosaures de la pel\u00b7l\u00edcula diferien en estructura i postura de les dels dromeos\u00e0urids reals, i les seves cues eren massa curtes i flexibles, errors anat\u00f2mics que contradiuen directament els indicis f\u00f2ssils. La versi\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula de Velociraptor tamb\u00e9 estava coberta d'escates. En la vida real, el Velociraptor, com molts altres ter\u00f2podes maniraptors, estava cobert de plomes. A Parc Jur\u00e0ssic III, els Velociraptor s\u00f3n representats amb estructures semblants a plomes a la part posterior del cap i del coll, que emper\u00f2 no s'assemblen a les plomes semblants a plomissol que tenien els dromeos\u00e0urids reals, i els ancoratges de ploma trobats en alguns exemplars de Velociraptor demostren que tenien plomes ben desenvolupades semblants a la dels ocells moderns.[11] Tamb\u00e9 a Parc Jur\u00e0ssic III, el Doctor Alan Grant, interpretat per Sam Neill, afirma que Velociraptor eren m\u00e9s intel\u00b7ligents que els dofins, balenes i alguns primats. Basant-se en els indicis f\u00f2ssils, aix\u00f2 \u00e9s altament improbable. \u00c9s m\u00e9s versemblant que, en despit de ser intel\u00b7ligents per ser dinosaures, fossin menys intel\u00b7ligents que els f\u00e8lids actuals.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "podria haver augmentat la mida", "answer_start": 23}], "id": "P_443_C_2655_Q1", "question": "Qu\u00e8 podria haver fet Steven Spielberg amb els Velociraptor de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "d'escates", "answer_start": 424}], "id": "P_443_C_2655_Q2", "question": "De qu\u00e8 estava coberta la versi\u00f3 de Velociraptor de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "de plomes", "answer_start": 523}], "id": "P_443_C_2655_Q3", "question": "De qu\u00e8 estava cobert el Velociraptor a la vida real?"}, {"answers": [{"text": "a la part posterior del cap i del coll", "answer_start": 624}], "id": "P_443_C_2655_Q4", "question": "On tenen estructures semblants a plomes els Velociraptors de Parc Jur\u00e0ssic III?"}, {"answers": [{"text": "Sam Neill", "answer_start": 983}], "id": "P_443_C_2655_Q5", "question": "Qui interpreta al Doctor Alan Grant a Parc Jur\u00e0ssic III?"}]}, {"context": "L'exemplar de \u00abdinosaures combatents\u00bb, descobert el 1971 a Mong\u00f2lia, preserva un V. mongoliensis i un Protoceratops andrewsi en combat, i ofereix una prova directa del comportament predador. Quan se'l descrigu\u00e9 per primer cop, es teoritz\u00e0 que els dos animals s'havien ofegat.[14] Tanmateix, com que els animals estaven conservats en dip\u00f2sits de dunes de sorra molt antics, actualment es creu que els animals quedaren enterrats en sorra, o b\u00e9 a causa del col\u00b7lapse d'una duna o a causa d'una tempesta de sorra. L'enterrament devia haver estat extremament r\u00e0pid, a jutjar de les posicions naturals en qu\u00e8 quedaren preservats els animals. Manquen les dues potes anteriors i una pota posterior del Protoceratops, cosa que ha estat interpretada com a prova que animals carronyers trobaren els cad\u00e0vers despr\u00e9s de morts.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Mong\u00f2lia", "answer_start": 57}], "id": "P_443_C_2656_Q1", "question": "On es va descobrir l'exemplar de \u00abdinosaures combatents\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "del comportament predador", "answer_start": 164}], "id": "P_443_C_2656_Q2", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s una prova l'exemplar de \u00abdinosaures combatents\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "s'havien ofegat", "answer_start": 259}], "id": "P_443_C_2656_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va pensar que havia passat amb els dos animals al principi?"}, {"answers": [{"text": "en dip\u00f2sits de dunes de sorra", "answer_start": 330}], "id": "P_443_C_2656_Q4", "question": "On estaven conservats els dos animals?"}, {"answers": [{"text": "en dip\u00f2sits de dunes de sorra", "answer_start": 330}], "id": "P_443_C_2656_Q5", "question": "Com devia ser l'enterrament dels dos animals?"}]}, {"context": "En el passat s'han assignat altres esp\u00e8cies de dromeos\u00e0urid al g\u00e8nere Velociraptor, incloent-hi Deinonychus antirrhopus i Saurornitholestes langstoni. Com que Velociraptor fou el primer a ser descrit, aquestes esp\u00e8cies foren anomenades Velociraptor antirrhopus i Velociraptor langstoni.[5] Tanmateix, les \u00faniques esp\u00e8cies de Velociraptor actualment reconegudes s\u00f3n V. mongoliensis[7][8][27] i V. osmolskae.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "dromeos\u00e0urid", "answer_start": 47}], "id": "P_443_C_2657_Q1", "question": "Quines esp\u00e8cies van ser assignades al g\u00e8nere Velociraptor en el passat?"}, {"answers": [{"text": "V. mongoliensis[7][8][27] i V. osmolskae.[20]", "answer_start": 365}], "id": "P_443_C_2657_Q2", "question": "Quines s\u00f3n les \u00faniques esp\u00e8cies de Velociraptor actualment?"}]}, {"context": "Tots els exemplars coneguts de Velociraptor mongoliensis foren descoberts a la formaci\u00f3 de Djadokhta de la prov\u00edncia mongola d'\u00d6mn\u00f6govi i la regi\u00f3 xinesa de la Mong\u00f2lia Interior. Una esp\u00e8cie de Velociraptor, possiblement V. mongoliensis, tamb\u00e9 est\u00e0 preservada a la formaci\u00f3 de Barun Goyot de Mong\u00f2lia, que \u00e9s lleugerament m\u00e9s recent.[21] S'estima que aquests jaciments paleontol\u00f2gics daten de l'estatge faunal Campani\u00e0 (aproximadament fa 83-70 milions d'anys)[22] de l'\u00e8poca del Cretaci superior.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la formaci\u00f3 de Djadokhta", "answer_start": 74}], "id": "P_443_C_2658_Q1", "question": "On es van descobrir tots el exemplars de Velociraptor mongoliensis?"}, {"answers": [{"text": "a la formaci\u00f3 de Barun Goyot", "answer_start": 260}], "id": "P_443_C_2658_Q2", "question": "On han trobat tamb\u00e9 una esp\u00e8cie de Velociraptor?"}, {"answers": [{"text": "de l'estatge faunal Campani\u00e0", "answer_start": 390}], "id": "P_443_C_2658_Q3", "question": "De quan daten aquests jaciments paleontol\u00f2gics?"}]}]}, {"title": "Lluna", "paragraphs": [{"context": "El camp gravitatori de la Lluna ha estat mesurat mitjan\u00e7ant el rastreig del despla\u00e7ament Doppler de senyals de r\u00e0dio emesos per naus en \u00f2rbita. Les caracter\u00edstiques principals de la gravetat lunar s\u00f3n les concentracions de massa, grans anomalies gravitat\u00f2ries que s'associen amb algunes de les grans conques d'impacte, parcialment causades pels densos fluxos de lava bas\u00e0ltica que les omplen.[60][61] Aquestes anomalies influencien en gran manera l'\u00f2rbita de naus espacials al voltant de la Lluna.[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant el rastreig del despla\u00e7ament Doppler de senyals de r\u00e0dio emesos per naus en \u00f2rbita", "answer_start": 49}], "id": "P_82_C_487_Q1", "question": "Com ha estat mesurat el camp gravitatori de la Lluna?"}, {"answers": [{"text": "les concentracions de massa", "answer_start": 201}], "id": "P_82_C_487_Q2", "question": "Quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques principals de la gravetat lunar?"}, {"answers": [{"text": "grans anomalies gravitat\u00f2ries", "answer_start": 230}], "id": "P_82_C_487_Q3", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n les concentracions de massa?"}, {"answers": [{"text": "pels densos fluxos de lava bas\u00e0ltica", "answer_start": 340}], "id": "P_82_C_487_Q4", "question": "Per qu\u00e8 son causades parcialment algunes de les grans conques d'impacte?"}, {"answers": [{"text": "en gran manera l'\u00f2rbita de naus espacials al voltant de la Lluna", "answer_start": 432}], "id": "P_82_C_487_Q5", "question": "En qu\u00e8 influeixen les anomalies?"}]}, {"context": "La Lluna es troba en rotaci\u00f3 s\u00edncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volc\u00e0nics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escor\u00e7a i els prominents cr\u00e0ters d'impacte. \u00c9s l'objecte m\u00e9s llumin\u00f3s del cel despr\u00e9s del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superf\u00edcie \u00e9s fosca i d'una reflect\u00e0ncia tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva promin\u00e8ncia en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertida, des de l'antiguitat, en una important influ\u00e8ncia cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i la mitologia. La influ\u00e8ncia gravitat\u00f2ria de la Lluna produeix les marees oce\u00e0niques i el petit allargament del dia. La dist\u00e0ncia orbital actual del sat\u00e8l\u00b7lit \u00e9s, actualment, d'unes trenta vegades el di\u00e0metre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gaireb\u00e9 completament de manera precisa durant un eclipsi solar. La dist\u00e0ncia lineal de la Terra a la Lluna augmenta actualment a un ritme de 3,82\u00b10,07 cm per any.", "qas": [{"answers": [{"text": "en rotaci\u00f3 s\u00edncrona", "answer_start": 18}], "id": "P_82_C_488_Q1", "question": "Com es troba la Lluna en relaci\u00f3 a la Terra?"}, {"answers": [{"text": "La Lluna", "answer_start": 0}], "id": "P_82_C_488_Q2", "question": "Quin \u00e9s l'objecte m\u00e9s llumin\u00f3s despr\u00e9s del Sol?"}, {"answers": [{"text": "La seva promin\u00e8ncia en el cel i el seu cicle regular de fases", "answer_start": 448}], "id": "P_82_C_488_Q3", "question": "Qu\u00e8 ha convertit la Lluna en una important influ\u00e8ncia cultural?"}, {"answers": [{"text": "les marees oce\u00e0niques i el petit allargament del dia", "answer_start": 691}], "id": "P_82_C_488_Q4", "question": "Quins efectes produeix la influ\u00e8ncia gravitat\u00f2ria de la Lluna?"}, {"answers": [{"text": "3,82\u00b10,07 cm per any", "answer_start": 1111}], "id": "P_82_C_488_Q5", "question": "A quin ritme augmenta actualment la dist\u00e0ncia lineal de la Terra a la Lluna?"}]}, {"context": "La Lluna est\u00e0 molt present en moltes mitologies i creences populars, i sovint s'ha associat a de\u00eftats femenines. Per tant, J. R. R. Tolkien l'ha inclosa a la seva mitologia de la Terra Mitjana, amb Tilion, el d\u00e9u de la Lluna i d\u2019Arien, la deessa del sol. Aix\u00ed, la Lluna t\u00e9 un paper important en les obres escrites, per\u00f2 tamb\u00e9 en les sonores, com la can\u00e7\u00f3 popular francesa anomenada Au clair de la Lune ('Llum de la lluna'), com tamb\u00e9 dins del m\u00f3n audiovisual, amb exemples en el cinema de terror, com Frankenstein i Freddy Krueger. Per\u00f2 el m\u00e9s antic de tots \u00e9s Hist\u00f2ria vertadera de Lluci\u00e0 de Samosata.", "qas": [{"answers": [{"text": "en moltes mitologies i creences populars", "answer_start": 27}], "id": "P_82_C_489_Q1", "question": "On est\u00e0 molt present la Lluna?"}, {"answers": [{"text": "el d\u00e9u de la Lluna", "answer_start": 206}], "id": "P_82_C_489_Q2", "question": "Qui \u00e9s Tilion?"}, {"answers": [{"text": "Au clair de la Lune", "answer_start": 382}], "id": "P_82_C_489_Q3", "question": "Com es diu la can\u00e7\u00f3 popular francesa?"}, {"answers": [{"text": "Lluci\u00e0 de Samosata", "answer_start": 583}], "id": "P_82_C_489_Q4", "question": "De qui \u00e9s Hist\u00f2ria vertadera?"}, {"answers": [{"text": "cinema de terror", "answer_start": 479}], "id": "P_82_C_489_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Frankenstein?"}]}, {"context": "En l'islamisme, la Lluna est\u00e0 personificada com alg\u00fa que durant la nit cus peces lluminoses, i al mat\u00ed en cus unes altres de plata i d'or. En les religions cristianes, s'associa la Lluna amb la Mare de D\u00e9u. Altres llegendes, per\u00f2, diuen que la cara de la Lluna no sempre t\u00e9 un aspecte amable i \u00e9s degut a la creen\u00e7a que els d\u00e9us s'han enfadat amb els humans. En algunes religions antigues, el fet d'assenyalar les estrelles amb el dit, o fer-hi algun gest, podrien ser considerats com una indignitat i una falta de respecte tant al Sol com a la Lluna. Els antics hebreus semblen haver estat igualment supersticiosos sobre aquest punt,[112] i els perses creien que contreure lepra era un c\u00e0stig dels que havien com\u00e8s alguna ofensa contra el Sol. En una d'aquestes llegendes, es diu que antigament sota la llum de la lluna plena, i en el mateix moment en qu\u00e8 un lladre era condemnat pels jutges, queia una clau roent del cel a la galta del lladre i li deixava a la cara una marca que portaria per sempre. D'aqu\u00ed, va sorgir el costum en l'antiguitat de marcar amb un ferro roent els lladres. Una altra creen\u00e7a sobre la Lluna \u00e9s que est\u00e0 relacionada amb la superstici\u00f3 i la bruixeria. L'endevinaci\u00f3, els fets sobrenaturals i els encanteris eren ja temes populars entre els antics hebreus, i tamb\u00e9 entre els grecs i els romans. [s] L'efecte que donava la imatge de la bruixeria va cr\u00e9ixer molt r\u00e0pidament per tots els pobles de l'antiguitat i en \u00e8poques posteriors.[113]", "qas": [{"answers": [{"text": "que contreure lepra era un c\u00e0stig dels que havien com\u00e8s alguna ofensa contra el Sol", "answer_start": 660}], "id": "P_82_C_490_Q1", "question": "Qu\u00e8 creien els perses?"}, {"answers": [{"text": "amb la Mare de D\u00e9u", "answer_start": 187}], "id": "P_82_C_490_Q2", "question": "Amb qui s'associa la Lluna en les religions cristianes?"}, {"answers": [{"text": "amb un ferro roent", "answer_start": 1057}], "id": "P_82_C_490_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 marcaven en l'antiguitat als lladres?"}, {"answers": [{"text": "entre els antics hebreus, i tamb\u00e9 entre els grecs i els romans", "answer_start": 1259}], "id": "P_82_C_490_Q4", "question": "Entre qui eren populars l'endevinaci\u00f3, els fets sobrenaturals i els encanteris?"}, {"answers": [{"text": "els d\u00e9us", "answer_start": 320}], "id": "P_82_C_490_Q5", "question": "Qui es creu que s'han enfadat amb la Lluna?"}]}, {"context": "L'escor\u00e7a de la Lluna \u00e9s coberta per una superf\u00edcie ben esmicolada i sotmesa a jardineria per impactes, que es coneix amb el nom de regolita, formada a partir de processos d'impacte. La regolita m\u00e9s fina \u2013el s\u00f2l lunar de vidre de di\u00f2xid de silici\u2013 t\u00e9 una textura com la de la neu i fa una olor semblant a la de p\u00f3lvora gastada.[web 21] La regolita de superf\u00edcies m\u00e9s antigues \u00e9s, en general, m\u00e9s espessa que la de superf\u00edcies m\u00e9s joves: varia en gruix des de 10\u201320 m als altiplans fins a 3\u20135 m als mars.[48] Sota la capa de regolita finament comminutada, hi ha la capa de megaregolita, una capa d'un llit roc\u00f3s altament fracturat de quil\u00f2metres de gruix.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "una superf\u00edcie ben esmicolada i sotmesa a jardineria per impactes", "answer_start": 37}], "id": "P_82_C_491_Q1", "question": "Qu\u00e8 cobreix l'escor\u00e7a de la LLuna?"}, {"answers": [{"text": "el s\u00f2l lunar de vidre de di\u00f2xid de silici", "answer_start": 205}], "id": "P_82_C_491_Q3", "question": "Quina \u00e9s la regolita m\u00e9s fina?"}, {"answers": [{"text": "semblant a la de p\u00f3lvora gastada", "answer_start": 294}], "id": "P_82_C_491_Q4", "question": "Quin olor fa la regolita m\u00e9s fina?"}, {"answers": [{"text": "quil\u00f2metres", "answer_start": 633}], "id": "P_82_C_491_Q5", "question": "Quina mida t\u00e9 la megaregolita?"}]}, {"context": "Les marees terrestres s\u00f3n generades en gran manera pel gradient de la intensitat de l'atracci\u00f3 gravitat\u00f2ria lunar d'un costat de la Terra a l'altre (for\u00e7a de marea), el qual causa dues \u00abprotuber\u00e0ncies\u00bb de marea; aquestes es poden notar clarament en el nivell de l'aigua dels oceans.[77] Com que la Terra gira unes 27 vegades m\u00e9s r\u00e0pid que la Lluna es mou al seu voltant, les \u00abprotuber\u00e0ncies\u00bb es desplacen juntament amb la superf\u00edcie terrestre m\u00e9s r\u00e0pidament que la Lluna es mou al seu voltant; giren al voltant de la Terra un cop per dia.[77] Les marees oce\u00e0niques resulten magnificades per altres factors: l'acoblament friccional de l'aigua amb la rotaci\u00f3 terrestre mitjan\u00e7ant el s\u00f2l oce\u00e0nic, la in\u00e8rcia del moviment de l'aigua, les conques oce\u00e0niques que esdevenen menys profundes prop de la terra i les oscil\u00b7lacions entre les diferents conques oce\u00e0niques.[78] L'atracci\u00f3 gravitat\u00f2ria del Sol sobre els oceans terrestres \u00e9s gaireb\u00e9 la meitat de la lunar, i l'acci\u00f3 conjunta de les dues \u00e9s responsable de les marees vives i mortes.[77]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el nivell de l'aigua dels oceans", "answer_start": 246}], "id": "P_82_C_492_Q1", "question": "On es poden notar les protuber\u00e0ncies de marea?"}, {"answers": [{"text": "27", "answer_start": 314}], "id": "P_82_C_492_Q2", "question": "Quantes vegades gira m\u00e9s r\u00e0pid la Terra que la Lluna es mou al seu voltant?"}, {"answers": [{"text": "prop de la terra", "answer_start": 783}], "id": "P_82_C_492_Q3", "question": "On esdevenen menys profundes les conques oce\u00e0niques?"}, {"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 la meitat de la lunar", "answer_start": 927}], "id": "P_82_C_492_Q4", "question": "Com \u00e9s l'atracci\u00f3 gravitat\u00f2ria del Sol sobre els oceans terrestres?"}, {"answers": [{"text": "vives i mortes", "answer_start": 1018}], "id": "P_82_C_492_Q5", "question": "Quins tipus de marees hi ha?"}]}]}, {"title": "Llibre d'hores de la reina Maria de Navarra", "paragraphs": [{"context": "L'obra compta amb una il\u00b7lustraci\u00f3 abundant que complementa la riquesa del contingut lit\u00fargic, de caracter\u00edstiques gaireb\u00e9 exclusives, com les hores en honor del seu ascendent directe, Sant Llu\u00eds. A les imatges s'emfasitza el tractament de l'espai i l'\u00fas de colors vius i delicats. La caracter\u00edstica que defineix l'estil de l'artista \u00e9s la forma de retratar els rostres dels personatges, amb nassos punxeguts i mirada penetrant.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "una il\u00b7lustraci\u00f3 abundant", "answer_start": 18}], "id": "P_86_C_511_Q1", "question": "Qu\u00e8 complementa la riquesa del contingut lit\u00fargic?"}, {"answers": [{"text": "vius i delicats", "answer_start": 265}], "id": "P_86_C_511_Q2", "question": "Com s\u00f3n els colors que s'utilitzen en les imatges?"}, {"answers": [{"text": "Sant Llu\u00eds", "answer_start": 185}], "id": "P_86_C_511_Q3", "question": "Qui \u00e9s el seu ascendent directe?"}, {"answers": [{"text": "els rostres dels personatges", "answer_start": 358}], "id": "P_86_C_511_Q4", "question": "Qu\u00e8 retrata l'artista?"}, {"answers": [{"text": "punxeguts", "answer_start": 399}], "id": "P_86_C_511_Q5", "question": "Quina forma tenen els nassos dels personatges?"}]}, {"context": "Septem Psalmi poenitentiales, Litaniae et Orationes, Canticum gradum. Comen\u00e7a al foli 259  amb Incipiunt septem psalmi penitentiales. Al foli 271 descriu: ..De peccatis nostris. Hic incipiunt letanie, al foli 288, Incipit canticum gradum i acaba al foli 301v amb un Dominum nostrum. Amen.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "De peccatis nostris", "answer_start": 157}], "id": "P_86_C_513_Q1", "question": "Qu\u00e8 descriu al foli 271?"}, {"answers": [{"text": "amb Incipiunt septem psalmi penitentiales", "answer_start": 91}], "id": "P_86_C_513_Q2", "question": "Com comen\u00e7a al foli 259?"}, {"answers": [{"text": "288", "answer_start": 209}], "id": "P_86_C_513_Q3", "question": "En quin foli es descriu Hic incipiunt letanie?"}, {"answers": [{"text": "al foli 301v", "answer_start": 246}], "id": "P_86_C_513_Q4", "question": "On es pot trobar un Dominum nostrum. Amen?"}]}, {"context": "La representaci\u00f3 de rostres o caps isolats \u00e9s un recurs iconogr\u00e0fic antic que refereix a la g\u00f2rgona Medusa.[30] Al Llibre d'hores les representacions de rostres i m\u00e0scares denota la influ\u00e8ncia de la traject\u00f2ria italianitzant. S\u00f3n imatges que, a m\u00e9s de la marginalia, tamb\u00e9 ocupen els espais d'algunes inicials de p\u00e0gina que no arriben a la categoria de caplletra. A vegades simulen tenir un cos suposadament amagat darrere l'espai blanc del foli, emulant un efecte tridimensional i alhora misteri\u00f3s d'un personatge del qual tan sols s'observa la fa\u00e7. Altres s\u00f3n d'infants que treuen la llengua al lector.[30] Els rostres sovint mostren signes de joia o tristor, segons correspongui a l'estat d'\u00e0nim que l'escena principal evoca.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "la influ\u00e8ncia de la traject\u00f2ria italianitzant", "answer_start": 179}], "id": "P_86_C_514_Q1", "question": "Qu\u00e8 denota al Llibre d'hores les representacions de rostres i m\u00e0scares?"}, {"answers": [{"text": "caplletra", "answer_start": 353}], "id": "P_86_C_514_Q2", "question": "Com es diuen les inicials de p\u00e0gina?"}, {"answers": [{"text": "darrere l'espai blanc del foli", "answer_start": 415}], "id": "P_86_C_514_Q3", "question": "On simulen de vegades tenir un cos amagat?"}, {"answers": [{"text": "infants", "answer_start": 564}], "id": "P_86_C_514_Q4", "question": "Qui treuen la llengua al lector?"}, {"answers": [{"text": "joia o tristor", "answer_start": 646}], "id": "P_86_C_514_Q5", "question": "Quins signes mostren sovint els rostres?"}]}, {"context": "Aquesta t\u00e8cnica d'aplicaci\u00f3 r\u00e0pida de la pintura de comen\u00e7ament a final, amb una juxtaposici\u00f3 crom\u00e0tica, es pot percebre a les miniatures de Ferrer Bassa, diferenciant-se clarament de les realitzades per les altres mans, i m\u00e9s concretament si es comparen amb les atribu\u00efdes al Mestre de Baltimore. Aquest autor presenta una qualitat escult\u00f2rica en la seva pintura clarament diferent, tot i pert\u00e0nyer a la cultura pl\u00e0stica pr\u00f2pia del taller dels Bassa. Es pot observar, per exemple, la precisi\u00f3 dels detalls en els personatges de la Visitaci\u00f3 de Maria a Isabel (foli 44v), on les formes semblen tenir volum, basant-se a crear una base on s'ubiquen els personatges que \u00e9s part del fons arquitect\u00f2nic de l'escena. Aquest efecte d'incipient tridimensionalitat representa una novetat en un manuscrit. Altres folis on es poden observar escenes de gran qualitat d'aquest autor s\u00f3n la Presentaci\u00f3 de Maria al Temple (foli 287v) o, dins del cicle de Sant Llu\u00eds, la imatge de la reina orant amb el sant (foli 198v).[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "taller dels Bassa", "answer_start": 433}], "id": "P_86_C_516_Q1", "question": "A quina cultura pl\u00e0stica pertany el Mestre de Baltimore?"}, {"answers": [{"text": "d'aplicaci\u00f3 r\u00e0pida de la pintura de comen\u00e7ament a final, amb una juxtaposici\u00f3 crom\u00e0tica", "answer_start": 16}], "id": "P_86_C_516_Q2", "question": "Quina t\u00e8cnica es pot veure a les miniatures de Ferrer Brassa?"}, {"answers": [{"text": "en els personatges de la Visitaci\u00f3 de Maria a Isabel", "answer_start": 507}], "id": "P_86_C_516_Q3", "question": "En quins personatges es poden apreciar la precisi\u00f3 dels detalls?"}, {"answers": [{"text": "tridimensionalitat", "answer_start": 737}], "id": "P_86_C_516_Q4", "question": "Quin efecte representa una novetat en un manuscrit?"}, {"answers": [{"text": "gran qualitat", "answer_start": 841}], "id": "P_86_C_516_Q5", "question": "Qu\u00e8 es pot observar en el foli de la Presentaci\u00f3 de Maria al Temple?"}]}]}, {"title": "Bifenil policlorat", "paragraphs": [{"context": "Quant a estats consumidors, la llista estaria encap\u00e7alada pels EUA, amb un 46% del consum global hist\u00f2ric. Aquests estarien seguits pel Jap\u00f3, el Canad\u00e0 i diversos estats europeus. Tanmateix, aquestes dates s\u00f3n imprecises perqu\u00e8 es basen completament en c\u00e0lculs te\u00f2rics que prenen el PIB com a refer\u00e8ncia.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "EUA", "answer_start": 63}], "id": "P_541_C_3241_Q1", "question": "Qui encap\u00e7ala la llista d'estats consumidors?"}, {"answers": [{"text": "un 46% del consum global hist\u00f2ric", "answer_start": 72}], "id": "P_541_C_3241_Q2", "question": "Quin consum t\u00e9 els EUA?"}, {"answers": [{"text": "Jap\u00f3, el Canad\u00e0", "answer_start": 136}], "id": "P_541_C_3241_Q3", "question": "Qui segueix EUA a la llista d'estats consumidors?"}, {"answers": [{"text": "el PIB", "answer_start": 280}], "id": "P_541_C_3241_Q4", "question": "Qu\u00e8 prenen com a refer\u00e8ncia?"}]}, {"context": "Els PCB s\u00f3n considerats contaminants org\u00e0nics persistents des que Soren Jensen els va detectar en peixos de Su\u00e8cia el 1966.[14][1][3] Es troben tamb\u00e9 a la llet i derivats, teixit adip\u00f3s i cervell i fetge de persones i animals. Per aquests motius, els PCB formen part de la dotzena bruta definida el 2001 per l'acord d'Estocolm sobre contaminants org\u00e0nics persistents.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "Soren Jensen", "answer_start": 66}], "id": "P_541_C_3242_Q2", "question": "Qui va detectar PCB als peixos de Su\u00e8cia?"}, {"answers": [{"text": "el 1966", "answer_start": 115}], "id": "P_541_C_3242_Q3", "question": "Quan va detectar Soren Jensen PCB als peixos de Su\u00e8cia?"}, {"answers": [{"text": "de la dotzena bruta", "answer_start": 267}], "id": "P_541_C_3242_Q4", "question": "De qu\u00e8 formen part els PCB?"}, {"answers": [{"text": "per l'acord d'Estocolm", "answer_start": 304}], "id": "P_541_C_3242_Q5", "question": "Per qui va ser definida de la dotzena bruta?"}]}, {"context": "Per a mostres atmosf\u00e8riques se solen fer servir filtres de fibra de vidre i trampes absorbents. Les mostres d'aigua potable se solen extreure amb solvents org\u00e0nics i determinades per cromatografia de gasos. En aquest cas, sovint \u00e9s necessari fer un cleanup.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "de fibra de vidre", "answer_start": 56}], "id": "P_541_C_3243_Q1", "question": "Quins filtres es fan servir per a mostres atmosf\u00e8riques?"}, {"answers": [{"text": "trampes absorbents", "answer_start": 76}], "id": "P_541_C_3243_Q2", "question": "Amb quines trampes es recullen les mostres atmosf\u00e8riques?"}, {"answers": [{"text": "amb solvents org\u00e0nics", "answer_start": 142}], "id": "P_541_C_3243_Q3", "question": "Com s'extreuen les mostres d'aigua potable?"}, {"answers": [{"text": "per cromatografia de gasos", "answer_start": 179}], "id": "P_541_C_3243_Q4", "question": "Com es determinen les mostres d'aigua potable?"}]}, {"context": "Els bifenils policlorats o PCB (en angl\u00e8s, polychlorinated biphenyls) s\u00f3n compostos arom\u00e0tics organoclorats sint\u00e8tics (\u00e9s a dir, compostos qu\u00edmics de forma plana que compleixen la regla de H\u00fcckel formats per clor, carboni i hidrogen obtinguts artificialment pels humans) que constitueixen una s\u00e8rie de 209 cong\u00e8neres, els quals es formen mitjan\u00e7ant la cloraci\u00f3 del bifenil. La seva f\u00f3rmula emp\u00edrica \u00e9s C12H10-nCln, on n (el nombre d'hom\u00f2legs)[1] pot variar entre 1 i 10.[2] Ideals per a moltes aplicacions industrials com ara fluids diel\u00e8ctrics, ben aviat es convertiren en un problema ambiental mundial, sobretot quan alguns treballadors de les plantes qu\u00edmiques sintetitzadores comen\u00e7aren a tenir problemes de salut.[3][4] Estan molt relacionats amb els pesticides organoclorats.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "bifenils policlorats", "answer_start": 4}], "id": "P_541_C_3244_Q1", "question": "Com s'anomenen tamb\u00e9 els PCB?"}, {"answers": [{"text": "compostos arom\u00e0tics organoclorats sint\u00e8tics", "answer_start": 74}], "id": "P_541_C_3244_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els PCB?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant la cloraci\u00f3 del bifenil", "answer_start": 338}], "id": "P_541_C_3244_Q3", "question": "Com es formen els PCB?"}, {"answers": [{"text": "C12H10-nCln", "answer_start": 402}], "id": "P_541_C_3244_Q4", "question": "Quina \u00e9s la f\u00f3rmula emp\u00edrica dels PCB?"}, {"answers": [{"text": "per a moltes aplicacions industrials", "answer_start": 481}], "id": "P_541_C_3244_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 s\u00f3n ideals els PCB?"}]}, {"context": "Durant aquest proc\u00e9s, com que aquestes mol\u00e8cules no solen ser reactives, els metab\u00f2lits produ\u00efts s\u00f3n principalment productes hidroxilats. Tamb\u00e9 se n'han identificat de sulfonats i \u00e8ters.[2][30][116] La posici\u00f3 dels clorurs influeix enorement en la constituci\u00f3 dels metab\u00f2lits finals.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "reactives", "answer_start": 62}], "id": "P_541_C_3245_Q1", "question": "Com no solen ser aquestes mol\u00e8cules?"}, {"answers": [{"text": "productes hidroxilats", "answer_start": 115}], "id": "P_541_C_3245_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n principalment els metab\u00f2lits produ\u00efts?"}, {"answers": [{"text": "de sulfonats i \u00e8ters", "answer_start": 165}], "id": "P_541_C_3245_Q3", "question": "Quins altres meta\u00f2lits s'han identificat?"}, {"answers": [{"text": "La posici\u00f3 dels clorurs", "answer_start": 199}], "id": "P_541_C_3245_Q4", "question": "Qu\u00e8 influeix en la constituci\u00f3 dels metab\u00f2lits finals?"}]}, {"context": "Quant als hom\u00f2legs i cong\u00e8neres produ\u00efts en cada producte comercial, aquests varien substacialment segons les determinacions anal\u00edtiques.[14][48] Tanmateix, la majoria (un 70% del total) eren tri, tetra i pentaclorobifenils. En el cas de la producci\u00f3 catalana, no disposam de dades fiables.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "tri, tetra i pentaclorobifenils", "answer_start": 192}], "id": "P_541_C_3246_Q1", "question": "Qu\u00e8 eren la majoria?"}, {"answers": [{"text": "de dades fiables", "answer_start": 273}], "id": "P_541_C_3246_Q2", "question": "De qu\u00e8 no disposem en el cas de la producci\u00f3 catalana?"}]}]}, {"title": "S\u00edrius", "paragraphs": [{"context": "El 1909, Ejnar Hertzsprung va ser el primer a suggerir que S\u00edrius formava part de l'associaci\u00f3 estel\u00b7lar de l'\u00d3ssa Major, basant-se en les seves observacions dels moviments del sistema al llarg del cel. L'associaci\u00f3 estel\u00b7lar de l'\u00d3ssa Major \u00e9s un conjunt de 220 estrelles que comparteixen un moviment com\u00fa a l'espai i es van formar inicialment com a membres d'un c\u00famul obert, que ha esdevingut deslligat gravitat\u00f2riament.[153] Tanmateix, unes an\u00e0lisis entre el 2003 i el 2005 van descobrir que la pres\u00e8ncia de S\u00edrius al grup era q\u00fcestionable; l'associaci\u00f3 estel\u00b7lar de l'\u00d3ssa Major t\u00e9 una edat aproximada de 500\u00b1100 milions d'anys, mentre que S\u00edrius, amb una metal\u00b7licitat semblant a la del Sol, nom\u00e9s t\u00e9 la meitat d'aquesta edat, i \u00e9s massa jove per a pert\u00e0nyer al grup.[11][154][155] S\u00edrius podria ser membre del proposat superc\u00famul de S\u00edrius, juntament amb altres estrelles escampades com Beta Aurigae, Alpha Coronae Borealis, Beta Crateris, Beta Eridani i Beta Serpentis.[156] Aquest \u00e9s un dels tres grans c\u00famuls localitzats a menys de 500 anys-llum del Sol. Els altres dos s\u00f3n H\u00edades i les Pl\u00e8iades. Cada un d'aquests c\u00famuls cont\u00e9 centenars d'estrelles.[157]", "qas": [{"answers": [{"text": "220", "answer_start": 259}], "id": "P_150_C_895_Q2", "question": "Quantes estrelles hi ha en aquest conjunt?"}, {"answers": [{"text": "un moviment com\u00fa", "answer_start": 290}], "id": "P_150_C_895_Q3", "question": "Qu\u00e8 comparteixen aquestes estrelles?"}, {"answers": [{"text": "semblant a la del Sol", "answer_start": 674}], "id": "P_150_C_895_Q4", "question": "Com \u00e9s la metal\u00b7licitat de S\u00edrius?"}]}, {"context": "La ineludible relaci\u00f3 entre S\u00edrius i el calendari egipci ha ocasionat que, amb el temps, S\u00edrius i el conegut cicle sot\u00edac (tamb\u00e9 sotiac, sothiac o s\u00f2tic) s'hagin convertit tamb\u00e9 en un important element que ajudi a determinar amb major exactitud la cronologia de l'antic Egipte,[38][39] ja que els antics egipcis no van utilitzar un \u00fanic sistema per datar. D'altra banda, aquest m\u00e8tode no est\u00e0 exempt d'inconvenients i aix\u00f2 ha comportat l'aparici\u00f3 d'alguns detractors que prefereixin rec\u00f3rrer a altres sistemes.[40] El cicle sot\u00edac \u00e9s el per\u00edode de 1.461 anys de 365 dies exactes (del calendari egipci, en el juli\u00e0 s\u00f3n 1.460 anys de 365,25 dies) que triga la sortida hel\u00edaca de S\u00edrius a coincidir de nou amb el comen\u00e7ament de l'any nou, el primer dia del mes Thoth,[39] descoordinaci\u00f3 que ve implicada perqu\u00e8 l'any egipci no coincidia amb el sideri. Gr\u00e0cies a la conservaci\u00f3 d'algunes restes arqueol\u00f2giques que fan refer\u00e8ncia a l'ortus hel\u00edac de S\u00edrius i dels quals es coneix a quina dinastia pertanyen, com una taula d'ivori del fara\u00f3 Djer, es pot fixar una refer\u00e8ncia a partir de la qual datar els esdeveniments succe\u00efts en l'antic Egipte.[41][42]", "qas": [{"answers": [{"text": "el per\u00edode de 1.461 anys de 365 dies exactes", "answer_start": 534}], "id": "P_150_C_896_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el cicle sot\u00edac?"}, {"answers": [{"text": "amb el sideri", "answer_start": 834}], "id": "P_150_C_896_Q3", "question": "Amb quin any no coincidia l'any egipci?"}, {"answers": [{"text": "no van utilitzar un \u00fanic sistema", "answer_start": 312}], "id": "P_150_C_896_Q4", "question": "Quin sistema utilitzaven els egipcis per datar?"}]}, {"context": "S\u00edrius A t\u00e9 una massa d'unes 2,1 vegades la del Sol,[66][67] que \u00e9s de 1,9891\u00b71030 kg.[68] El radi d'aquesta estrella s'ha mesurat amb un interfer\u00f2metre, que ha donat un di\u00e0metre angular d'unes 5,936\u00b10,016 msa. La velocitat de rotaci\u00f3 calculada t\u00e9 un valor relativament baix de 16 km/s, que no produeix cap aplatament significatiu del seu disc,[69] al contrari del que li succeeix a una estrella de grand\u00e0ria semblant, Vega, que a causa de la seva alta velocitat de rotaci\u00f3 de 274 km/s presenta un di\u00e0metre equatorial molt m\u00e9s prominent que el polar.[70] Mentre que la magnitud aparent de S\u00edrius \u00e9s la major del cel nocturn en estrelles, amb -1,46,[71] la seva magnitud absoluta \u00e9s 1,42, molt per sota de les seves ve\u00efnes Iota Canis Maioris, Bellatrix o VY Canis Maioris. La seva edat ronda els 200 o 300 milions d'anys.[72] Aix\u00f2 varia molt respecte a l'estrella de mida similar Vega, que gira a uns 274 km/s molt m\u00e9s r\u00e0pid i s'eixampla prominentment a voltant del seu equador.[73]", "qas": [{"answers": [{"text": "1,9891\u00b71030 kg", "answer_start": 71}], "id": "P_150_C_897_Q1", "question": "Quina \u00e9s la massa de S\u00edrius?"}, {"answers": [{"text": "16 km/s", "answer_start": 278}], "id": "P_150_C_897_Q2", "question": "Quina velocitat de rotaci\u00f3 t\u00e9 S\u00edrius?"}, {"answers": [{"text": "200 o 300 milions d'anys", "answer_start": 795}], "id": "P_150_C_897_Q3", "question": "Quina edat t\u00e9 S\u00edrius?"}]}, {"context": "En un altre lloc del m\u00f3n, Polin\u00e8sia, les estrelles m\u00e9s brillants eren importants per a la navegaci\u00f3 entre els milers d'illes i atols de l'oce\u00e0 Pac\u00edfic. Baixes, al costat de l'horitz\u00f3, servien de br\u00faixoles estel\u00b7lars que ajudaven els mariners a tra\u00e7ar el rumb cap a la seva destinaci\u00f3 final. Addicionalment, funcionaven com a marcadors de latitud; en el cas de S\u00edrius, coincideix amb la latitud de l'arxip\u00e8lag de Fiji, en 17\u00b0 S, de manera que sobrepassava les illes cada nit.[51] Per als polinesis, el mapa dels cels nocturns no era el mateix que el de romans i grecs. En el seu firmament, S\u00edrius pertanyia a una constel\u00b7laci\u00f3 anomenada Manu, en la qual feia de cos d'un gran ocell les puntes de les ales del qual no eren altres que Canopus al sud i Proci\u00f3 al nord, altres dues estrelles notables, les quals dividien la nit polin\u00e8sia en dos hemisferis.[51] De la mateixa forma en qu\u00e8 l'aparici\u00f3 de S\u00edrius abans de l'aurora anunciava l'estiu per als grecs, per al poble maori assenyalava el comen\u00e7ament de l'hivern, en la seva llengua anomenada Takurua, nom que designava tant l'estaci\u00f3 com S\u00edrius. El seu punt culminant en el solstici hivernal era dia de festa a Hawaii \u2014arxip\u00e8lag que, no obstant aix\u00f2, es troba en l'hemisferi nord terrestre, per\u00f2 a baixa latitud\u2014, on era conegut com a Ca'ulua, 'Reina del cel', encara que no \u00e9s aquest el seu \u00fanic nom al llarg del Pac\u00edfic, car en rebia d'altres com Tau-ua a les illes Marqueses, Rehua a Nova Zelanda i Aa i Hoku-Kauopae en la mateixa Hawaii.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a la navegaci\u00f3 entre els milers d'illes", "answer_start": 81}], "id": "P_150_C_898_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 eren importants les estrelles brillants a la Polin\u00e8sia?"}, {"answers": [{"text": "de br\u00faixoles estel\u00b7lars", "answer_start": 192}], "id": "P_150_C_898_Q2", "question": "De qu\u00e8 servien?"}, {"answers": [{"text": "Manu", "answer_start": 636}], "id": "P_150_C_898_Q3", "question": "A quina constel\u00b7laci\u00f3 pertanyia S\u00edrius??"}, {"answers": [{"text": "el comen\u00e7ament de l'hivern", "answer_start": 986}], "id": "P_150_C_898_Q4", "question": "Qu\u00e8 anunciava als polinesis l'aparici\u00f3 de S\u00edrius a l'horitz\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Takurua", "answer_start": 1043}], "id": "P_150_C_898_Q5", "question": "Com anomenaven S\u00edrius els polinesis?"}]}, {"context": "S\u00edrius brilla tant perqu\u00e8 t\u00e9 brillantor intr\u00ednseca elevada i perqu\u00e8 est\u00e0 a prop de la Terra. A una dist\u00e0ncia de 2,6 parsecs (8,6 anys llum), el sistema de S\u00edrius \u00e9s una de les estrelles m\u00e9s properes a la Terra. S\u00edrius A \u00e9s unes dues vegades m\u00e9s massiva que el Sol i t\u00e9 una magnitud absoluta visual d'1,42. \u00c9s 25 vegades m\u00e9s lluminosa que el Sol,[11] per\u00f2 t\u00e9 una brillantor significativament menor que altres estrelles brillants com Canopus o Rigel. El sistema t\u00e9 una edat d'entre 200 i 300 milions d'anys.[11] Origin\u00e0riament estava composta de dues estrelles brillants blavoses. La m\u00e9s massiva de les dues, S\u00edrius B, va consumir els seus recursos i va esdevenir una gegant vermella abans de desprendre les capes exteriors i quedar-se com una nana blanca fa 120 milions d'anys.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la Terra", "answer_start": 80}], "id": "P_150_C_899_Q1", "question": "D'on est\u00e0 a prop S\u00edrius?"}, {"answers": [{"text": "25", "answer_start": 309}], "id": "P_150_C_899_Q2", "question": "Quantes vegades \u00e9s S\u00edrius m\u00e9s lluminosa que el sol?"}, {"answers": [{"text": "entre 200 i 300 milions d'anys", "answer_start": 474}], "id": "P_150_C_899_Q3", "question": "Quina edat t\u00e9 el sistema?"}, {"answers": [{"text": "de dues estrelles brillants blavoses", "answer_start": 541}], "id": "P_150_C_899_Q4", "question": "De qu\u00e8 estava compost origin\u00e0riament?"}, {"answers": [{"text": "S\u00edrius B", "answer_start": 607}], "id": "P_150_C_899_Q5", "question": "Quina era la m\u00e9s massiva de les dues?"}]}, {"context": "En l'\u00e0mbit naval militar, S\u00edrius est\u00e0 bastant present. Set vaixells de la Marina Reial Brit\u00e0nica han estat batejats HMS Sirius des del segle xviii. El primer, noliejat origin\u00e0riament el 1786, era el vaixell almirall de la Primera Flota que va navegar cap a Austr\u00e0lia el 1788.[193] La Marina Reial Australiana va nomenar despr\u00e9s un navili seu HMAS Sirius (O226) en honor de l'antic vaixell almirall brit\u00e0nic.[194] Entre els vaixells nord-americans existeix un USNS Sirius (T-AFS-8). En navegaci\u00f3 civil, el transatl\u00e0ntic itali\u00e0 Sirius, dedicat al transport d'emigrants europeus cap a Am\u00e8rica del Sud, va naufragar davant de les costes del cap de Palos a Cartagena (Espanya) en el 1906, greu incident en el qual van morir m\u00e9s de dues-centes persones.[195] En aeron\u00e0utica, als Estats Units es va construir un avi\u00f3 relacionat amb S\u00edrius, el Lockheed Model 8 Sirius, el primer dels quals va ser pilotat per Charles Lindbergh,[196] fam\u00f3s aviador que va ser el primer a creuar l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic sense escales en solitari. Continuant en el m\u00f3n dels transports, la companyia Mitsubishi Motors va dissenyar el motor Mitsubishi Sirius en el 1980.[197]", "qas": [{"answers": [{"text": "Set", "answer_start": 55}], "id": "P_150_C_900_Q1", "question": "Quants vaixells de la Marina Reial Brit\u00e0nica han portat el nom de S\u00edrius?"}, {"answers": [{"text": "cap a Austr\u00e0lia", "answer_start": 251}], "id": "P_150_C_900_Q2", "question": "Cap a on va viatjar el primer?"}, {"answers": [{"text": "va naufragar", "answer_start": 599}], "id": "P_150_C_900_Q3", "question": "Qu\u00e8 li va passar a el transatl\u00e0ntic itali\u00e0 Sirius?"}, {"answers": [{"text": "Charles Lindbergh", "answer_start": 901}], "id": "P_150_C_900_Q4", "question": "Qui va pilotar el Lockheed Model 8 Sirius?"}, {"answers": [{"text": "va ser el primer a creuar l'oce\u00e0 Atl\u00e0ntic sense escales en solitari", "answer_start": 943}], "id": "P_150_C_900_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer fam\u00f3s a Charles Lindbergh?"}]}]}, {"title": "La fi del m\u00f3n (Doctor Who, 2x13)", "paragraphs": [{"context": "El Doctor fuig a la cambra on es troba la bretxa principal, i explica que creuar el Buit fa que el viatger quedi saturat de radiaci\u00f3 de fons. Planeja obrir la bretxa per crear un efecte de buit, per\u00f2 remarca que Rose i Mickey tamb\u00e9 han creuat el Buit. Mickey, Jackie, i Pete passen a l'univers paral\u00b7lel, per\u00f2 Rose es nega a abandonar el Doctor i l'ajuda a obrir la bretxa. S'agafen a un parell de grapes magn\u00e8tiques mentre s'acosten els ciberhumans i els d\u00e0leks. La palanca de Rose queda malmesa, i ella intenta arreglar-la, per\u00f2 li llisca de les mans. Abans que la bretxa se li tanqui a sobre, Pete l'agafa i se l'emporta a trav\u00e9s d'un portal al seu m\u00f3n.", "qas": [{"answers": [{"text": "la bretxa principal", "answer_start": 39}], "id": "P_511_C_3061_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la cambra on fuig el Doctor?"}, {"answers": [{"text": "que el viatger quedi saturat de radiaci\u00f3 de fons", "answer_start": 92}], "id": "P_511_C_3061_Q2", "question": "Qu\u00e8 passa al creuar el Buit?"}, {"answers": [{"text": "per crear un efecte de buit", "answer_start": 166}], "id": "P_511_C_3061_Q3", "question": "Per qu\u00e8 vol obrir la bretxa?"}, {"answers": [{"text": "Mickey, Jackie, i Pete", "answer_start": 252}], "id": "P_511_C_3061_Q4", "question": "Qui passa a l'univers paral\u00b7lel?"}]}, {"context": "L'audi\u00e8ncia de l'episodi va ser de 8,22 milions d'espectadors i va ser, exceptuant els partits de la Copa del M\u00f3n, el segon programa de televisi\u00f3 m\u00e9s vist de la setmana, darrere un episodi de Coronation Street, i el vuit\u00e8 m\u00e9s vist en general. L'episodi corresponent de Doctor Who Confidential va obtenir una mica m\u00e9s d'un mili\u00f3 d'espectadors, sent el segon programa m\u00e9s vist en un canal no terrestre aquella setmana.[16] L'audi\u00e8ncia de l'episodi va ser m\u00e9s alta que el seg\u00fcent partit de la Copa del M\u00f3n entre Alemanya i Portugal, vist per un mili\u00f3 menys d'espectadors.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "8,22 milions d'espectadors", "answer_start": 35}], "id": "P_511_C_3062_Q1", "question": "Quina audi\u00e8ncia va tenir l'episodi?"}, {"answers": [{"text": "el segon programa de televisi\u00f3 m\u00e9s vist", "answer_start": 115}], "id": "P_511_C_3062_Q2", "question": "Com va quedar el programa en el r\u00e0nquing de la setmana?"}, {"answers": [{"text": "un episodi de Coronation Street", "answer_start": 178}], "id": "P_511_C_3062_Q3", "question": "Quin va ser el programa mes vist de la setmana?"}, {"answers": [{"text": "una mica m\u00e9s d'un mili\u00f3 d'espectadors", "answer_start": 304}], "id": "P_511_C_3062_Q4", "question": "Quina audi\u00e8ncia va tenir l'episodi corresponent de Doctor Who Confidential?"}, {"answers": [{"text": "entre Alemanya i Portugal", "answer_start": 503}], "id": "P_511_C_3062_Q5", "question": "A quin partit de la Copa del M\u00f3n va superar en audi\u00e8ncia l'episodi?"}]}, {"context": "Un temps despr\u00e9s, Rose t\u00e9 un somni en qu\u00e8 sent la veu del Doctor que la crida. La fam\u00edlia Tyler segueix la veu a una remota badia de Noruega anomenada \u00abBadia del Llop Ferotge\u00bb, on apareix una imatge del Doctor, que est\u00e0 aprofitant l'energia d'una supernova per comunicar-se a trav\u00e9s d'una de les \u00faltimes bretxes. Com que la bretxa es tancar\u00e0 definitivament en dos minuts, ambd\u00f3s comparteixen una \u00faltima conversa. Rose esclata en ll\u00e0grimes i li diu que l'estima, per\u00f2 quan el Doctor comen\u00e7a a respondre, la bretxa es tanca. Al TARDIS, el Doctor, plor\u00f3s, recupera la compostura i fixa un nou rumb. Al\u00e7a la vista i veu una dona amb un vestit de n\u00favia (interpretada per Catherine Tate), que exigeix saber on es troba.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "la veu del Doctor que la crida", "answer_start": 47}], "id": "P_511_C_3063_Q2", "question": "Qu\u00e8 sent Rose en el somni?"}, {"answers": [{"text": "Badia del Llop Ferotge", "answer_start": 152}], "id": "P_511_C_3063_Q3", "question": "Fins a quina badia segueix la veu la fam\u00edlia Tyler?"}, {"answers": [{"text": "una imatge del Doctor", "answer_start": 188}], "id": "P_511_C_3063_Q4", "question": "Qu\u00e8 a pareix a la Badia del Llop Ferotge?"}, {"answers": [{"text": "d'una supernova", "answer_start": 241}], "id": "P_511_C_3063_Q5", "question": "De qu\u00e8 aprofita l'energia el Doctor per comunicar-se a trav\u00e9s d'una bretxa?"}]}, {"context": "La fi del m\u00f3n \u00e9s un dels episodis m\u00e9s populars de la s\u00e8rie reviscuda de Doctor Who. Va tenir un Appreciation Index de 89, que va ser la xifra m\u00e9s alta durant gaireb\u00e9 dos anys; va ser superat per La Terra robada, que va tenir-ne un de 91;[1][18][19] i \u00e9s l'\u00fanic episodi de Doctor Who que ha rebut una valoraci\u00f3 perfecta de 10 a IGN,[20] que va felicitar Davies per haver fet un episodi amb tanta acci\u00f3 i tan emotiu.[21] Television Without Pity va donar una valoraci\u00f3 d'A+ a l'episodi.[22] The Stage va comentar que el conflicte entre d\u00e0leks i ciberhumans va ser \u00abl'\u00fanica cosa digna de mirar\u00bb aquell cap de setmana, fent ombra fins i tot a la final de la Copa del M\u00f3n, i que l'escena del comiat va ser \u00abescrita bellament i representada emotivament\u00bb, sense deixar \u00abni un ull sec a l'univers\u00bb.[23] Dek Hogan de Digital Spy va afirmar que l'episodi era \u00abperfectament equilibrat amb moments de molta excitaci\u00f3 i patetisme emotiu\u00bb, i que la ll\u00e0grima d'oli vessada per la versi\u00f3 ciberhumana de Hartman era un \u00abtoc bonic\u00bb, per\u00f2 va criticar l'aparici\u00f3 de Catherine Tate, afirmant que era innecess\u00e0ria per acabar l'episodi i per \u00abtrencar l'ambient\u00bb.[24] Stephen Brook de The Guardian va dir que l'episodi era \u00abun dels punts \u00e0lgids de la s\u00e8rie moderna, molt emocional, espant\u00f3s i genu\u00efnament excitant\u00bb, que la marxa de Rose va ser \u00abduta a terme de manera brillant\u00bb, i va comparar de manera positiva la trama de l'episodi d'una guerra entre \u00abels monstres m\u00e9s grans del programa de la hist\u00f2ria\u00bb a la pel\u00b7l\u00edcula Alien vs. Predator.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "La fi del m\u00f3n", "answer_start": 0}], "id": "P_511_C_3064_Q1", "question": "Quin \u00e9s un dels episodis m\u00e9s populars de Doctor Who?"}, {"answers": [{"text": "89", "answer_start": 118}], "id": "P_511_C_3064_Q2", "question": "Quin Appreciation Index va tenir La fi del m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "10", "answer_start": 322}], "id": "P_511_C_3064_Q3", "question": "Quina valoraci\u00f3 ha rebut La fi del m\u00f3n a IGN?"}, {"answers": [{"text": "escrita bellament i representada emotivament", "answer_start": 701}], "id": "P_511_C_3064_Q4", "question": "Com va ser l'escena del comiat de La fi del m\u00f3n segons The Stage?"}, {"answers": [{"text": "ni un ull sec a l'univers", "answer_start": 762}], "id": "P_511_C_3064_Q5", "question": "Qu\u00e8 no va deixar l'escena del comiat de La fi del m\u00f3n segons The Stage?"}]}, {"context": "L'obertura de l'episodi continua a partir de l'escena final d'Ex\u00e8rcit de fantasmes; el Dr. Singh (Raji James), Mickey Smith (Noel Clarke) i Rose Tyler (Billie Piper) estan atrapats en una cambra segellada a la Torre Torchwood. Quatre d\u00e0leks, portadors d'un aparell anomenat \u00abArca de la g\u00e8nesi\u00bb, han emergit de la nau del buit.[2] Un D\u00e0lek Suprem anomenat D\u00e0lek Sec extreu informaci\u00f3 sobre la Terra de Singh. Descobreix que s'est\u00e0 produint una invasi\u00f3 distinta, i envia D\u00e0lek Thay a investigar. Els ciberhumans, que havien pres el control de Torchwood, detecten la tecnologia d\u00e0lek i ofereix una alian\u00e7a. Els d\u00e0leks refusen, i les dues esp\u00e8cies es declaren la guerra l'una a l'altra.", "qas": [{"answers": [{"text": "Raji James", "answer_start": 98}], "id": "P_511_C_3065_Q1", "question": "Qui interpreta al Dr. Singh?"}, {"answers": [{"text": "en una cambra segellada", "answer_start": 181}], "id": "P_511_C_3065_Q2", "question": "On estan atrapats el Dr. Singh, Mickey i Rose?"}, {"answers": [{"text": "Quatre d\u00e0leks", "answer_start": 227}], "id": "P_511_C_3065_Q3", "question": "Qui porta l'\u00abArca de la g\u00e8nesi\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "D\u00e0lek Sec", "answer_start": 355}], "id": "P_511_C_3065_Q4", "question": "Com s'anomena el D\u00e0lek Suprem?"}, {"answers": [{"text": "Els ciberhumans", "answer_start": 494}], "id": "P_511_C_3065_Q5", "question": "Qui havia pres el control de Torchwood?"}]}]}, {"title": "Nebulosa planet\u00e0ria", "paragraphs": [{"context": "Les reaccions de fusi\u00f3 de l'heli s\u00f3n extraordin\u00e0riament sensibles a la temperatura, amb velocitats de reacci\u00f3 proporcionals a T40 (sota temperatures relativament baixes).[26] Aix\u00f2 significa que nom\u00e9s un creixement del 2% de la temperatura augmenta m\u00e9s del doble la velocitat de reacci\u00f3. Aquestes condicions fan que l'estrella sigui molt inestable; un petit augment de temperatura provoca un r\u00e0pid augment de les velocitats de reacci\u00f3, que allibera una gran quantitat d'energia, fent augmentar m\u00e9s la temperatura. La capa de combusti\u00f3 d'heli s'expandeix r\u00e0pidament i per tant es refreda, el que redueix la velocitat de reacci\u00f3 de nou. Es creen unes grans pulsacions que poden ser prou grans per projectar a l'espai l'atmosfera estel\u00b7lar sencera.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "Les reaccions de fusi\u00f3 de l'heli", "answer_start": 0}], "id": "P_95_C_565_Q1", "question": "Quines reaccions s\u00f3n extraordin\u00e0riament sensibles a la temperatura?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s del doble la velocitat de reacci\u00f3", "answer_start": 248}], "id": "P_95_C_565_Q2", "question": "En quant augmenta la velocitat de reacci\u00f3 amb un creixement del 2% de la temperatura?"}, {"answers": [{"text": "una gran quantitat d'energia", "answer_start": 448}], "id": "P_95_C_565_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'allibera quan es produeix un r\u00e0pid augment de les velocitats de reacci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "augmentar m\u00e9s la temperatura", "answer_start": 483}], "id": "P_95_C_565_Q4", "question": "Quina \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia que comporta l'alliberament d'una gran quantitat d'energia?"}, {"answers": [{"text": "es refreda", "answer_start": 575}], "id": "P_95_C_565_Q5", "question": "Qu\u00e8 li passa a la capa de combusti\u00f3 d'heli quan s'expandeix r\u00e0pidament?"}]}, {"context": "Els gasos expulsats formen un n\u00favol de material al voltant del nucli \"ara a la vista\" de l'estrella. A mesura que l'atmosfera s'allunya m\u00e9s i m\u00e9s de l'estrella, les capes m\u00e9s profundes queden exposades a temperatures m\u00e9s i m\u00e9s elevades. Quan la superf\u00edcie exposada assoleix una temperatura d'uns 30.000 K, hi ha prou fotons ultraviolats emesos per ionitzar l'atmosfera expulsada, fent que aquesta brilli. El n\u00favol es converteix llavors en una nebulosa planet\u00e0ria.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "un n\u00favol de material al voltant del nucli", "answer_start": 27}], "id": "P_95_C_566_Q1", "question": "Qu\u00e8 formen els gasos expulsats?"}, {"answers": [{"text": "Quan la superf\u00edcie exposada assoleix una temperatura d'uns 30.000 K", "answer_start": 237}], "id": "P_95_C_566_Q2", "question": "Quan hi ha prou fotons ultraviolats per ionitzar l'atmosfera expulsada?"}, {"answers": [{"text": "en una nebulosa planet\u00e0ria", "answer_start": 436}], "id": "P_95_C_566_Q3", "question": "En qu\u00e8 es converteix el n\u00favol?"}]}, {"context": "L'enorme varietat de les formes \u00e9s en part efecte de la projecci\u00f3; la mateixa nebulosa quan s'observa sota diferents angles es veur\u00e0 de manera diferent. No obstant aix\u00f2, la ra\u00f3 de l'enorme varietat de formes f\u00edsiques no s'ent\u00e9n completament,[42] tot i que podria ser causada per les interaccions gravitacionals amb estrelles companyes si les estrelles centrals s\u00f3n estrelles dobles. Una altra possibilitat \u00e9s que els planetes interrompen el flux de material de l'estrella quan es forma la nebulosa. S'ha determinat que les estrelles m\u00e9s massives produeixen nebuloses de formes m\u00e9s irregulars.[44] El gener de 2005, els astr\u00f2noms van anunciar la primera detecci\u00f3 de camps magn\u00e8tics al voltant de les estrelles centrals de dues nebuloses planet\u00e0ries, i van anunciar la hip\u00f2tesi que els camps podien ser parcialment o totalment responsables de la seva forma poc corrent.[45][46]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'enorme varietat de les formes", "answer_start": 0}], "id": "P_95_C_567_Q1", "question": "Quin \u00e9s l'efecte causat en part per la projecci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "les estrelles m\u00e9s massives", "answer_start": 519}], "id": "P_95_C_567_Q3", "question": "Quines estrelles produeixen nebuloses de formes irregulars?"}, {"answers": [{"text": "que els camps podien ser parcialment o totalment responsables de la seva forma poc corrent", "answer_start": 776}], "id": "P_95_C_567_Q4", "question": "Quina hip\u00f2tesi van anunciar els astr\u00f2noms el gener de 2005?"}, {"answers": [{"text": "El gener de 2005", "answer_start": 597}], "id": "P_95_C_567_Q5", "question": "Quant es van detectar camps magn\u00e8tics al voltant de les estrelles de dues nebuloses?"}]}, {"context": "Hi ha dos m\u00e8todes per determinar l'abund\u00e0ncia de metalls en les nebuloses. Es basen en diferents tipus de l\u00ednies espectrals\u2014l\u00ednies de recombinaci\u00f3 i les l\u00ednies excitades per col\u00b7lisi\u00f3. S'observen grans discrep\u00e0ncies a vegades entre els resultats derivats dels dos m\u00e8todes. Alguns astr\u00f2noms expliquen aix\u00f2 per la pres\u00e8ncia de fluctuacions a baixa temperatura dins de les nebuloses planet\u00e0ries, mentre que altres afirmen que les difer\u00e8ncies s\u00f3n massa grans per a ser explicades pels efectes de temperatura, i postulen la hip\u00f2tesi de l'exist\u00e8ncia de nuclis freds que contenen molt poc hidrogen per explicar les observacions. No obstant aix\u00f2, cap d'aquests nuclis no ha estat observat.[52]", "qas": [{"answers": [{"text": "en diferents tipus de l\u00ednies espectrals", "answer_start": 84}], "id": "P_95_C_568_Q2", "question": "En qu\u00e8 es basen els m\u00e8todes per determinar els metalls en les nebuloses?"}, {"answers": [{"text": "l\u00ednies de recombinaci\u00f3 i les l\u00ednies excitades per col\u00b7lisi\u00f3", "answer_start": 124}], "id": "P_95_C_568_Q3", "question": "Quines s\u00f3n les l\u00ednies espectrals?"}, {"answers": [{"text": "molt poc hidrogen", "answer_start": 573}], "id": "P_95_C_568_Q4", "question": "Qu\u00e8 contenen els nuclis freds?"}, {"answers": [{"text": "Alguns astr\u00f2noms", "answer_start": 273}], "id": "P_95_C_568_Q5", "question": "Qui postula la hip\u00f2tesi de l'exist\u00e8ncia de nuclis freds?"}]}, {"context": "Al final de la vida de l'estrella, durant la fase de gegant vermella, les capes externes s\u00f3n expulsades a trav\u00e9s de pulsacions i vents estel\u00b7lars forts. Sense aquestes capes opaques, les calentes, el nucli llumin\u00f3s emet radiaci\u00f3 ultraviolada que ionitza[1] les capes externes expulsades de l'estrella. Aquesta escor\u00e7a energitzada irradia com una nebulosa planet\u00e0ria.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "a trav\u00e9s de pulsacions i vents estel\u00b7lars forts", "answer_start": 104}], "id": "P_95_C_569_Q1", "question": "Com s\u00f3n expulsades les capes externes?"}, {"answers": [{"text": "radiaci\u00f3 ultraviolada que ionitza[1] les capes externes expulsades de l'estrella", "answer_start": 220}], "id": "P_95_C_569_Q2", "question": "Qu\u00e8 emet el nucli llumin\u00f3s sense les capes externes?"}, {"answers": [{"text": "com una nebulosa planet\u00e0ria", "answer_start": 338}], "id": "P_95_C_569_Q3", "question": "Com irradia l'escor\u00e7a energitzada?"}, {"answers": [{"text": "Al final de la vida", "answer_start": 0}], "id": "P_95_C_569_Q4", "question": "A quina etapa de vida de l'estrella es correspon la fase de gegant vermella?"}]}, {"context": "En la segona fase, la seva energia es va perdent per radiaci\u00f3 i les reaccions de fusi\u00f3 acaben, perqu\u00e8 l'estrella central no \u00e9s prou pesant per a generar les temperatures necess\u00e0ries per provocar la fusi\u00f3 del carboni i oxigen.[2][9] Durant la primera fase de l'estrella central mant\u00e9 la lluminositat constant[2] mentre que, al mateix temps, es fa cada vegada m\u00e9s calenta, arribant a temperatures al voltant de 100.000 K. En la segona fase, amb el temps es refreda tant que no emet prou radiaci\u00f3 ultraviolada per ionitzar el n\u00favol de gas, que cada vegada \u00e9s m\u00e9s distant. L'estrella es converteix en una nana blanca, i el n\u00favol de gas es recombina, fent-se invisible, posant fi a la fase de nebulosa planet\u00e0ria. Per a una nebulosa planet\u00e0ria t\u00edpica, passen al voltant de 10.000 anys[2] entre la seva formaci\u00f3 i la recombinaci\u00f3 de l'estrella.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "per radiaci\u00f3", "answer_start": 49}], "id": "P_95_C_570_Q1", "question": "Com es perd la seva energia en la segona fase?"}, {"answers": [{"text": "les reaccions de fusi\u00f3", "answer_start": 64}], "id": "P_95_C_570_Q2", "question": "Qu\u00e8 acaba en la segona fase?"}, {"answers": [{"text": "primera", "answer_start": 242}], "id": "P_95_C_570_Q3", "question": "En quina fase l'estrella central mant\u00e9 la lluminositat constant?"}, {"answers": [{"text": "100.000 K", "answer_start": 409}], "id": "P_95_C_570_Q4", "question": "A quines temperatures pot arribar l'estrella central durant la primera fase?"}, {"answers": [{"text": "10.000 anys", "answer_start": 768}], "id": "P_95_C_570_Q5", "question": "Quants anys passen en una nebulosa planet\u00e0ria t\u00edpica entre la formaci\u00f3 i la recombinaci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Arqueta de Sant Cugat", "paragraphs": [{"context": "L'enc\u00e0rrec es va encomanar a Joan de G\u00e8nova (Johannes de Genoa) orfebre amb gran prestigi que, com es dedueix pel seu nom, era de proced\u00e8ncia italiana i establert a Perpiny\u00e0, en aquells dies capital continental del Regne de Mallorca.[2] Al document del contracte apareix anomenat junt amb el seu col\u00b7laborador l'escultor Arnau Campredon. Tamb\u00e9 al mateix document s'estableix que els despla\u00e7aments a Barcelona dels dos artistes serien a c\u00e0rrec dels comitents, el monestir de Sant Cugat.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Joan de G\u00e8nova", "answer_start": 27}], "id": "P_464_C_2779_Q1", "question": "A qui es va encomanar l'enc\u00e0rrec?"}, {"answers": [{"text": "orfebre", "answer_start": 64}], "id": "P_464_C_2779_Q2", "question": "Quin era l'ofici de Joan de G\u00e8nova?"}, {"answers": [{"text": "Perpiny\u00e0", "answer_start": 165}], "id": "P_464_C_2779_Q3", "question": "On estava establert Joan de G\u00e8nova?"}, {"answers": [{"text": "italiana", "answer_start": 142}], "id": "P_464_C_2779_Q4", "question": "Quina era la proced\u00e8ncia de Joan de G\u00e8nova?"}, {"answers": [{"text": "Arnau Campredon", "answer_start": 321}], "id": "P_464_C_2779_Q5", "question": "Quin escultor va col\u00b7laborar amb Joan de G\u00e8nova?"}]}, {"context": "L'argent blanc i el que se sobredaurava, va ser utilitzat a l'orfebreria g\u00f2tica per substituir l'or, que predominava en \u00e8poques anteriors, encara que es va continuar utilitzant per a la realitzaci\u00f3 de peces especials, normalment encarregades pels reis i per al culte religi\u00f3s de grans catedrals. L'\u00fas majoritari de l'argent s'explica per la barator del material en comparaci\u00f3 amb l'or i tamb\u00e9 per les seves propietats f\u00edsiques i qu\u00edmiques, ja que faciliten el seu aliatge amb el coure, i perqu\u00e8 facilitava la seva elaboraci\u00f3, atorgant al material un grau de duresa superior.[12] Hi havia obres elaborades d'una \u00fanica pe\u00e7a, per mitj\u00e0 de la fosa, i altres formades per diferents plaques soldades, clavetejades damunt de la fusta o b\u00e9 unides mitjan\u00e7ant pestanyes. A la planxa d'argent se li donava forma amb la t\u00e8cnica de l'embotit, a base de cops amb el martell fins a aconseguir el que es tenia projectat; les planxes es refor\u00e7aven als caires amb motllures que a la vegada servien d'ornamentaci\u00f3. El cisellat i el repussat feien l'acabat de la pe\u00e7a copejant la l\u00e0mina per l'anvers o pel revers.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'argent blanc i el que se sobredaurava", "answer_start": 0}], "id": "P_464_C_2780_Q1", "question": "Qu\u00e8 va ser utilitzat a l'orfebreria g\u00f2tica per substituir l'or?"}, {"answers": [{"text": "el seu aliatge amb el coure", "answer_start": 457}], "id": "P_464_C_2780_Q2", "question": "Qu\u00e8 faciliten les propietats f\u00edsiques i qu\u00edmiques de l'argent?"}, {"answers": [{"text": "amb la t\u00e8cnica de l'embotit", "answer_start": 801}], "id": "P_464_C_2780_Q3", "question": "Amb quina t\u00e8cnica se li donava forma a les planxes d'argent?"}, {"answers": [{"text": "a base de cops amb el martell fins a aconseguir el que es tenia projectat", "answer_start": 830}], "id": "P_464_C_2780_Q4", "question": "En qu\u00e8 consistia la t\u00e8cnica de l'embotit?"}, {"answers": [{"text": "d'ornamentaci\u00f3", "answer_start": 980}], "id": "P_464_C_2780_Q5", "question": "De qu\u00e8 servien a la vegada les motllures que refor\u00e7aven les planxes?"}]}, {"context": "Es diu que sant Cugat va desembarcar a Barcelona procedent de la ciutat de Scil\u00b7li (actual Tun\u00edsia), al nord d'\u00c0frica a la vora de Cartago. En companyia de sant Feliu va arribar a Barcelona a la fi del segle iii, on es va dedicar a predicar l'evangeli. El 303, l'emperador Diocleci\u00e0 havia donat l'ordre d'extermini dels cristians en la qual seria l'\u00faltima de les grans persecucions contra el cristianisme a l'Imperi Rom\u00e0. Va ser fet presoner per manament de Maximi\u00e0 i, despr\u00e9s de patir diverses tortures, va ser decapitat l'any 304 en el lloc anomenat Castrum Octavianum. Una vegada mort, Cugat va ser enterrat cristianament, al mateix lloc on va ser executat, per Juliana i Semproniana \u2013llegend\u00e0ries mataronines que anteriorment havien estat batejades pel sant\u2013; a continuaci\u00f3, tamb\u00e9 es dict\u00e0 el martiri i l'execuci\u00f3 de les santes, pel fet d'haver assistit amb la cerim\u00f2nia cristiana de l'enterrament les despulles de Sant Cugat.[6] En el lloc on el sant top\u00e0 amb la voluntat divina, anys despr\u00e9s es va construir el monestir de Sant Cugat, del qual hi ha testimoni d'\u00e8poca visig\u00f2tica.", "qas": [{"answers": [{"text": "Tun\u00edsia", "answer_start": 91}], "id": "P_464_C_2781_Q1", "question": "Quina ciutat \u00e9s actualment Scil\u00b7li?"}, {"answers": [{"text": "303", "answer_start": 256}], "id": "P_464_C_2781_Q2", "question": "Quan va donar l'ordre d'extermini dels cristians l'emperador Diocleci\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Maximi\u00e0", "answer_start": 458}], "id": "P_464_C_2781_Q3", "question": "Qui va fer presoner sant Cugat?"}, {"answers": [{"text": "Castrum Octavianum", "answer_start": 552}], "id": "P_464_C_2781_Q4", "question": "On van decapitar sant Cugat?"}, {"answers": [{"text": "Juliana i Semproniana", "answer_start": 665}], "id": "P_464_C_2781_Q5", "question": "Qui va enterrar sant Cugat?"}]}, {"context": "Durant el g\u00f2tic, es van realitzar multitud de reliquiaris, per custodiar i venerar despulles de sants i m\u00e0rtirs. La forma m\u00e9s normal era d'arquetes en forma de sepulcre, la majoria rectangulars i amb cobertes a dos o quatre vessants, realitzades en fusta i xapades amb planxes d'argent. D'aquesta mateixa tipologia s\u00f3n les arquetes de Sant Patllari de Camprodon (c.1315), la de Sant Martiri\u00e0 de Banyoles (1413-1453), la de Sant Lloren\u00e7 del Museu Episcopal de Vic (1240-1350) i l'arqueta de Sant Cugat.[14] Una t\u00e8cnica tamb\u00e9 for\u00e7a corrent per cobrir el cos de l'arqueta va ser la col\u00b7locaci\u00f3 de relleus de guix daurats amb pa d'or, com els que presenta l'Urna de Sant C\u00e0ndid (1292) conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya i tamb\u00e9 procedent del monestir de Sant Cugat. La majoria dels reliquiaris en forma d'arca mostren com a elements d'uni\u00f3 formes arquitect\u00f2niques, amb arcs ogivals, finestrals, cresteries o pinacles.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "Durant el g\u00f2tic", "answer_start": 0}], "id": "P_464_C_2782_Q1", "question": "Quan es van realitzar multitud de reliquiaris?"}, {"answers": [{"text": "per custodiar i venerar despulles de sants i m\u00e0rtirs", "answer_start": 59}], "id": "P_464_C_2782_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es van realitzar multitud de reliquiaris durant el g\u00f2tic?"}, {"answers": [{"text": "formes arquitect\u00f2niques, amb arcs ogivals, finestrals, cresteries o pinacles", "answer_start": 849}], "id": "P_464_C_2782_Q3", "question": "Qu\u00e8 mostren com a elements d'uni\u00f3 la majoria dels reliquiaris en forma d'arca?"}, {"answers": [{"text": "la col\u00b7locaci\u00f3 de relleus de guix daurats amb pa d'or", "answer_start": 576}], "id": "P_464_C_2782_Q4", "question": "Quina t\u00e8cnica era for\u00e7a corrent per cobrir el cos de l'arqueta?"}, {"answers": [{"text": "Museu Nacional d'Art de Catalunya", "answer_start": 695}], "id": "P_464_C_2782_Q5", "question": "On es conserva l'Urna de Sant C\u00e0ndid?"}]}]}, {"title": "Llet", "paragraphs": [{"context": "Les c\u00e8l\u00b7lules epitelials secretores de llet separen activament els materials procedents dels vasos sanguinis circumdants, en el que s'ha anomenat \u00abbarrera mam\u00e0ria\u00bb (per analogia amb la barrera hematoencef\u00e0lica). Un cop travessada la barrera, les c\u00e8l\u00b7lules obtenen els precursors que necessiten per a la fabricaci\u00f3 de llet a trav\u00e9s de les seves membranes basal i basolateral. Els ingredients s\u00f3n ions, glucosa, \u00e0cids grassos i amino\u00e0cids. En els remugants tamb\u00e9 s'utilitza l'acetat i el \u03b2-hidroxibutirat com a precursors. Algunes prote\u00efnes, en especial les immunoglobulines, tamb\u00e9 poden travessar aquesta barrera.[12] La llet \u00e9s expulsada per la membrana apical. Els l\u00edpids de la llet se sintetitzen al reticle endoplasm\u00e0tic llis, mentre que la case\u00efna madura a l'aparell de Golgi, que tamb\u00e9 \u00e9s on es biosintetitza la lactosa.", "qas": [{"answers": [{"text": "els precursors que necessiten per a la fabricaci\u00f3 de llet", "answer_start": 264}], "id": "P_446_C_2671_Q1", "question": "Qu\u00e8 obtenen les c\u00e8l\u00b7lules un cop travessada la barrera?"}, {"answers": [{"text": "basal i basolateral", "answer_start": 354}], "id": "P_446_C_2671_Q2", "question": "A trav\u00e9s de quines membranes les c\u00e8l\u00b7lules obtenen els precursors?"}, {"answers": [{"text": "l'acetat i el \u03b2-hidroxibutirat", "answer_start": 472}], "id": "P_446_C_2671_Q3", "question": "Quins percussors usen tamb\u00e9 els remugants?"}, {"answers": [{"text": "en especial les immunoglobulines", "answer_start": 540}], "id": "P_446_C_2671_Q4", "question": "Quines prote\u00efnes poden travessar la barrera mam\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "per la membrana apical", "answer_start": 638}], "id": "P_446_C_2671_Q5", "question": "Per on s'expulsa la llet?"}]}, {"context": "La llet no ha estat valorada \u00fanicament com a aliment, sin\u00f3 que \u00e9s la base d'una gran quantitat d'idees tant art\u00edstiques com religioses i fins i tot cient\u00edfiques. N'\u00e9s un exemple la gran quantitat de comparacions que s'han fet amb la llet, com ara el nom de la Via L\u00e0ctia,[86] (gal\u00e0xia en qu\u00e8 es troba el sistema solar). Els grans cinturons d'estrelles que es poden veure entre les constel\u00b7lacions de Perseu, Cassiopea i Cefeu foren batejats com a Via L\u00e0ctia per commemorar la hist\u00f2ria en qu\u00e8 Hera volia alletar H\u00e8racles (H\u00e8rcules, a la mitologia romana), i aquest la mosseg\u00e0 tan fort que un raig de llet sort\u00ed disparat al cosmos.[86]", "qas": [{"answers": [{"text": "tant art\u00edstiques com religioses i fins i tot cient\u00edfiques", "answer_start": 103}], "id": "P_446_C_2672_Q1", "question": "De quines idees ha estat base la llet?"}, {"answers": [{"text": "comparacions", "answer_start": 199}], "id": "P_446_C_2672_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'ha fet amb la llet?"}, {"answers": [{"text": "gal\u00e0xia en qu\u00e8 es troba el sistema solar", "answer_start": 277}], "id": "P_446_C_2672_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la Via L\u00e0ctia?"}, {"answers": [{"text": "en qu\u00e8 Hera volia alletar H\u00e8racles", "answer_start": 485}], "id": "P_446_C_2672_Q4", "question": "Quina hist\u00f2ria commemora el nom de Via l\u00e0ctia?"}, {"answers": [{"text": "la mosseg\u00e0 tan fort que un raig de llet sort\u00ed disparat al cosmos", "answer_start": 564}], "id": "P_446_C_2672_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer Her\u00e0cles quan Hera el volia alletar?"}]}, {"context": "Durant l'edat antiga i l'edat mitjana, la llet era molt dif\u00edcil de conservar i, per tant, es consumia fresca o en forma de formatge. Amb el temps s'afegiren nous productes lactis com ara la mantega. La revoluci\u00f3 industrial a Europa, als voltants del 1830, dugu\u00e9 la possibilitat de transportat la llet fresca de les zones rurals a les grans ciutats gr\u00e0cies a les millores en els transports. Amb el temps, han anat apareixent nous instruments en la ind\u00fastria del processament de la llet. Un dels m\u00e9s coneguts \u00e9s la pasteuritzaci\u00f3, suggerida per la llet per primer cop el 1886 pel qu\u00edmic agr\u00edcola alemany Franz von Soxhlet. Aquestes innovacions feren que la llet tingui actualment un aspecte m\u00e9s saludable, un temps de conservaci\u00f3 m\u00e9s previsible i un processament m\u00e9s higi\u00e8nic.", "qas": [{"answers": [{"text": "fresca o en forma de formatge", "answer_start": 102}], "id": "P_446_C_2673_Q1", "question": "Com es consumia la llet durant l'edat antiga i l'edat mitjana?"}, {"answers": [{"text": "era molt dif\u00edcil de conservar", "answer_start": 47}], "id": "P_446_C_2673_Q2", "question": "Per qu\u00e8 la llet es consumia fresca durant l'edat antiga i l'edat mitjana?"}, {"answers": [{"text": "La revoluci\u00f3 industrial", "answer_start": 199}], "id": "P_446_C_2673_Q3", "question": "Qu\u00e8 va portar la possibilitat de transportar la llet des de les zones rurals?"}, {"answers": [{"text": "la pasteuritzaci\u00f3", "answer_start": 510}], "id": "P_446_C_2673_Q4", "question": "Quin instrument \u00e9s el m\u00e9s conegut en el processament de la llet?"}, {"answers": [{"text": "Franz von Soxhlet", "answer_start": 602}], "id": "P_446_C_2673_Q5", "question": "Qui va suggerir la pasteuritzaci\u00f3 per a la llet?"}]}, {"context": "Les prote\u00efnes del s\u00e8rum s\u00f3n compactes, globulars, amb un pes molecular que varia entre 14.000 i 1.000.000 de daltons, i s\u00f3n solubles en un ample interval de pH (es mantenen intactes quan la llet es tria: quan es desf\u00e0, es descompon, perd la seva cohesi\u00f3 l\u00edquida i es resol en grums. cast. cortarse) de manera natural, car no hi ha hagut pres\u00e8ncia de calor que desnaturalitzi les prote\u00efnes). En estat natural no s'associen amb les case\u00efnes, per\u00f2 en les llets tractades t\u00e8rmicament i homogene\u00eftzades, una part de les prote\u00efnes s\u00ed que ho fa.[43] Les prote\u00efnes del s\u00e8rum consten d'almenys vuit fraccions diferents, totes sensibles a temperatures altes (processos t\u00e8rmics), i per aquest motiu s\u00f3n les primeres a degradar-se en processos com ara la pasteuritzaci\u00f3 o l'UHT. La ra\u00f3 per la qual la llet no es descompon quan no est\u00e0 refrigerada un cop se l'ha tractat t\u00e8rmicament \u00e9s perqu\u00e8 les prote\u00efnes del s\u00e8rum, en desnaturalitzar-se, alliberen un grup sulfhidril que redueix parcialment l'activitat oxidativa.[44] Les prote\u00efnes del s\u00e8rum m\u00e9s abundants en la llet s\u00f3n:", "qas": [{"answers": [{"text": "compactes, globulars", "answer_start": 28}], "id": "P_446_C_2674_Q1", "question": "Com s\u00f3n les prote\u00efnes del s\u00e8rum?"}, {"answers": [{"text": "entre 14.000 i 1.000.000 de daltons", "answer_start": 81}], "id": "P_446_C_2674_Q2", "question": "Quin pes molecular tenen les prote\u00efnes del s\u00e8rum?"}, {"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 585}], "id": "P_446_C_2674_Q3", "question": "Quantes fraccions tenen les prote\u00efnes del s\u00e8rum?"}, {"answers": [{"text": "a temperatures altes", "answer_start": 627}], "id": "P_446_C_2674_Q4", "question": "A qu\u00e8 s\u00f3n sensibles les prote\u00efnes del s\u00e8rum?"}, {"answers": [{"text": "un grup sulfhidril", "answer_start": 938}], "id": "P_446_C_2674_Q5", "question": "Qu\u00e8 redueix parcialment l'activitat oxidativa de la llet?"}]}, {"context": "La llet d'origen hum\u00e0 no \u00e9s produ\u00efda ni distribu\u00efda a escala industrial. Tanmateix, se'n pot obtenir mitjan\u00e7ant donacions. Existeixen bancs de llet que s'encarreguen de recollir-la per oferir-ne a infants prematurs o al\u00b7l\u00e8rgics que no poden rebre'n d'una altra manera. Mundialment, hi ha diverses esp\u00e8cies d'animals de les quals es pot obtenir llet: l'ovella, la cabra, l'egua, la burra, el camell (i altres cam\u00e8lids, com ara la llama o l'alpaca), el iac, el b\u00fafal, el ren i l'ant.", "qas": [{"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant donacions", "answer_start": 101}], "id": "P_446_C_2675_Q1", "question": "Com es pot obtenir llet d'origen hum\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "bancs de llet", "answer_start": 134}], "id": "P_446_C_2675_Q2", "question": "Qui recull la llet d'origen hum\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a infants prematurs o al\u00b7l\u00e8rgics", "answer_start": 195}], "id": "P_446_C_2675_Q3", "question": "A qui ofereixen llet humana els bancs de llet?"}]}, {"context": "Els lactats i els fosfats (sals molt comunes al s\u00e8rum) ajuden a mantenir l'equilibri \u00e0cid-base i influeixen molt en les propietats del s\u00e8rum (estabilitat i precipitaci\u00f3 t\u00e8rmica).[40] El s\u00e8rum t\u00e9 una proporci\u00f3 baixa de prote\u00efnes, per\u00f2 aquestes tenen m\u00e9s qualitat nutritiva que les case\u00efnes del formatge. La producci\u00f3 excessiva de s\u00e8rum en elaborar formatge ha estat sempre una preocupaci\u00f3 i s'han inventat moltes maneres d'aprofitar-lo. Una de les m\u00e9s senzilles, de tipus casol\u00e0, \u00e9s escalfar-lo per precipitar-ne les prote\u00efnes, i llavors premsar-lo o filtrar-lo. A moltes poblacions de M\u00e8xic sol ser menjat immediatament despr\u00e9s de salar-lo (i rep el nom de mat\u00f3). Les seves aplicacions industrials solen venir un cop \u00e9s deshidratat, quan \u00e9s poc soluble. Durant l'evaporaci\u00f3 (per a eliminar l'aigua) i l'aspersi\u00f3 (per a assecar-lo), pot perdre les seves propietats nutritives, de manera que el pH i la temperatura d'aquests dos processos han de ser vigilats amb cura durant l'assecament de l'extracte.[41][42]", "qas": [{"answers": [{"text": "Els lactats i els fosfats", "answer_start": 0}], "id": "P_446_C_2676_Q1", "question": "Quines sals s\u00f3n comunes al s\u00e8rum?"}, {"answers": [{"text": "\u00e0cid-base", "answer_start": 85}], "id": "P_446_C_2676_Q2", "question": "Quin equilibri ajuden a mantenir els lactats i els fosfats?"}, {"answers": [{"text": "baixa", "answer_start": 209}], "id": "P_446_C_2676_Q3", "question": "Com \u00e9s la proporci\u00f3 de prote\u00efnes del s\u00e8rum?"}, {"answers": [{"text": "per precipitar-ne les prote\u00efnes", "answer_start": 494}], "id": "P_446_C_2676_Q5", "question": "Per qu\u00e8 s'escalfa el s\u00e8rum?"}]}]}, {"title": "Llu\u00eds Llach i Grande", "paragraphs": [{"context": "L'esperat recital al Palau Municipal dels Esports es va desenvolupar amb un \u00e8xit explosiu. Molt abans de comen\u00e7ar, l'ampli local estava ja ple de p\u00fablic expectant, s'hi trobaven molts dels personatges m\u00e9s rellevants del m\u00f3n de les lletres, les arts, del teatre, del cinema, de l'esport, de la pol\u00edtica i, en general, amb un predomini massiu de la joventut. En un ambient caldejat i bullici\u00f3s, amb flamejar de banderes, de pancartes, de llumins, crits, cants, visques i aplaudiments, l'aparici\u00f3 del cantant despr\u00e9s de vuit mesos de no poder actuar a Barcelona. Aquest silenci for\u00e7\u00f3s va ser saludat amb una estrepitosa ovaci\u00f3, tot el p\u00fablic posat dempeus, en una demostraci\u00f3 efervescent d'adhesi\u00f3 emotiva.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Palau Municipal dels Esports", "answer_start": 18}], "id": "P_57_C_337_Q1", "question": "On es va celebrar el recital?"}, {"answers": [{"text": "joventut", "answer_start": 347}], "id": "P_57_C_337_Q2", "question": "Quin p\u00fablic predomin\u00e0 en el recital?"}, {"answers": [{"text": "caldejat i bullici\u00f3s", "answer_start": 371}], "id": "P_57_C_337_Q3", "question": "Com era l'ambient del recital?"}, {"answers": [{"text": "vuit mesos", "answer_start": 517}], "id": "P_57_C_337_Q4", "question": "Durant quant de temps el cantant no va poder actuar a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "dempeus", "answer_start": 645}], "id": "P_57_C_337_Q5", "question": "Com es va posar el p\u00fablic per saludar el cantant?"}]}, {"context": "Llu\u00eds Llach es va presentar a l'escenari vestint texans i camisa blanca i envoltat dels seus m\u00fasics que vestien en conson\u00e0ncia llevat de Laura Almerich, que llu\u00efa un elegant i auster vestit groc. La resta del conjunt era el mateix que havia actuat al Romea. El mateix Llu\u00eds Llach es va acompanyar al piano en gran part de les peces del repertori.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "texans i camisa blanca", "answer_start": 49}], "id": "P_57_C_339_Q1", "question": "Com vestia LLu\u00eds Llach a l'escenari?"}, {"answers": [{"text": "Laura Almerich", "answer_start": 137}], "id": "P_57_C_339_Q2", "question": "Qui vestia un elegant i auster vestit groc?"}, {"answers": [{"text": "dels seus m\u00fasics", "answer_start": 83}], "id": "P_57_C_339_Q3", "question": "Per qui estava envoltat Llu\u00eds Llach en l'escenari?"}]}, {"context": "Llu\u00eds Llach, emocionat per\u00f2 molt ser\u00e8 alhora, va fer un recital perfecte, corejat sovint pel p\u00fablic, que ratificava successivament diverses frases de les seves can\u00e7ons amb aplaudiments. En la primera part s'escoltaren les can\u00e7ons que durant molt de temps havien sofert restriccions en un passat no lluny\u00e0, i que, malgrat aquesta limitada difusi\u00f3, el p\u00fablic les coneixia b\u00e9, ja que va seguir el seu desenvolupament fidelment. Al final del concert, els aplaudiments no van cessar, el p\u00fablic posat dempeus, fins que Llu\u00eds Llach, triomfant, va haver de repetir i bisar una vegada i una altra. Llavors, els visques, els crits i totes les manifestacions es van canviar en un homenatge al destacat cantautor catal\u00e0, revestit d'una patent aur\u00e8ola d'heroi popular.", "qas": [{"answers": [{"text": "perfecte", "answer_start": 64}], "id": "P_57_C_340_Q1", "question": "Com va resultar el recital que va fer Llu\u00eds LLach?"}, {"answers": [{"text": "pel p\u00fablic", "answer_start": 89}], "id": "P_57_C_340_Q2", "question": "Per qui va ser corejat sovint el recital?"}, {"answers": [{"text": "les can\u00e7ons que durant molt de temps havien sofert restriccions", "answer_start": 218}], "id": "P_57_C_340_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'escolta en la primera part del recital?"}, {"answers": [{"text": "els aplaudiments", "answer_start": 447}], "id": "P_57_C_340_Q4", "question": "Qu\u00e8 no van cessar al final del concert?"}, {"answers": [{"text": "cantautor", "answer_start": 691}], "id": "P_57_C_340_Q5", "question": "Quina \u00e9s la professi\u00f3 de LLu\u00eds Llach?"}]}, {"context": "El 1972 es publica el seu tercer disc de llarga durada Com un arbre nu, i els anys 1973 i 1974 veuen la consagraci\u00f3 de Llu\u00eds Llach fora de Catalunya amb les seves actuacions a l'Olympia de Par\u00eds. El disc contenia nou can\u00e7ons de contextura diferent, per\u00f2 unides pel mateix esperit i enfilades en una sola unitat homog\u00e8nia. \u00c9s, sense cap dubte, el volum m\u00e9s interessant per la seva concepci\u00f3 i el m\u00e9s reeixit dels que s'havien creat al pa\u00eds \u00faltimament. \u00c9s, a m\u00e9s, un tot harm\u00f2nic, ja que no es pot en rigor destacar una can\u00e7\u00f3 per sobre de les altres en una estimaci\u00f3 qualitativa, ni es troba en el treball global de Llu\u00eds Llach el menor desequilibri tant en la construcci\u00f3 dels texts com en les seves partitures.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "1972", "answer_start": 3}], "id": "P_57_C_341_Q1", "question": "En quin any es va publicar el tercer disc de llarga durada de Llu\u00eds Llach?"}, {"answers": [{"text": "a l'Olympia de Par\u00eds", "answer_start": 174}], "id": "P_57_C_341_Q2", "question": "On va actuar Llu\u00eds Llach els anys 1973 i 1974?"}, {"answers": [{"text": "nou", "answer_start": 213}], "id": "P_57_C_341_Q3", "question": "Quantes can\u00e7ons contenia el disc de Llu\u00eds Llach?"}, {"answers": [{"text": "Com un arbre nu", "answer_start": 55}], "id": "P_57_C_341_Q4", "question": "Com es diu el tercer disc de Llu\u00eds Llach de llarga durada?"}]}, {"context": "El 1968, any del maig franc\u00e8s, del qual es considera fill, \u00e9s per Llach el de l'arribada de l'\u00e8xit popular amb L'estaca (Conc\u00e8ntric). Els censors aprovaren aquesta can\u00e7\u00f3 a la vuitena volta que Llach la va presentar, aix\u00f2 s\u00ed, va ser aprovada amb un altre nom, \u00abAhir\u00bb. Aquest himne de reivindicaci\u00f3 dels Pa\u00efsos Catalans va ser prohibit l'any seg\u00fcent, per\u00f2 ja era un cant popular. Joan Molas i N\u00faria Batalla es converteixen en els seus representants, acord que perdurar\u00e0 fins al desembre de 1990.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "1968", "answer_start": 3}], "id": "P_57_C_342_Q1", "question": "Quin va ser l'any del maig franc\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "a la vuitena volta que Llach la va presentar", "answer_start": 170}], "id": "P_57_C_342_Q2", "question": "Quan van aprovar els censors L'estaca?"}, {"answers": [{"text": "Ahir", "answer_start": 260}], "id": "P_57_C_342_Q3", "question": "Amb quin altre nom va ser aprovada L'estaca?"}, {"answers": [{"text": "Joan Molas i N\u00faria Batalla", "answer_start": 378}], "id": "P_57_C_342_Q4", "question": "Qui es van convertir en els representants de l'himne?"}]}]}, {"title": "Petrus Christus", "paragraphs": [{"context": "Un dels \u00faltims treballs, el Retrat d'una noia jove \u00e9s considerada una de les obres mestres de la pintura flamenca i marca un nou desenvolupament dels retrats de l'\u00e8poca. No mostra la model davant d'un fons neutre, sin\u00f3 en un espai concret definit per plafons de paret. Christus ja havia perfeccionat aquest format als seus dos retrats de 1446. La dona desconeguda \u2014 vestida amb roba exquisida, cosa que suggereix que podria venir de Fran\u00e7a \u2014 emet una aura de discreci\u00f3 i de noblesa, mentre sembla quasi irreal en l\u2032elegant estilitzaci\u00f3 de la seva forma.", "qas": [{"answers": [{"text": "una de les obres mestres de la pintura flamenca", "answer_start": 66}], "id": "P_504_C_3019_Q1", "question": "Com \u00e9s considerat el Retrat d'una noia jove?"}, {"answers": [{"text": "un nou desenvolupament dels retrats de l'\u00e8poca", "answer_start": 122}], "id": "P_504_C_3019_Q2", "question": "Qu\u00e8 marca el Retrat d'una noia jove?"}, {"answers": [{"text": "en un espai concret", "answer_start": 219}], "id": "P_504_C_3019_Q3", "question": "On \u00e9s la model en el Retrat d'una noia jove?"}, {"answers": [{"text": "Christus", "answer_start": 269}], "id": "P_504_C_3019_Q4", "question": "Qui va pintar el Retrat d'una noia jove?"}, {"answers": [{"text": "amb roba exquisida", "answer_start": 374}], "id": "P_504_C_3019_Q5", "question": "Com va vestida La dona desconeguda?"}]}, {"context": "L'obra de Christus, i fins i tot la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, no van ser documentalment confirmades fins al segle xix. El pintor Karel van Mander va escriure, el 1604, l'obra Het schilder-boeck, on va recollir la majoria de biografies dels pintors flamencs del segle xv.[11] En aquesta obra cabdal pel coneixement de la pintura flamenca no s'esmentava Petrus Christus. Amb anterioritat, per\u00f2, apareixia esmentat en una carta de Pietro Summonte, on descrivia una pintura propietat del poeta napolit\u00e0 Sannazaro com \"una bona obra de la m\u00e0 del fam\u00f3s pintor flamenc Petrus Cristi, m\u00e9s antic que Johannes (Jan van Eyck) i Rogerio (Rogier van der Weyden)\".[12] Christus no era m\u00e9s gran que els mestres esmentats, per la qual cosa cal interpretar l'expressi\u00f3 en refer\u00e8ncia al seu estil m\u00e9s arcaic. Tamb\u00e9 figura el seu nom a l'obra Vite de Vasari (1550) i a Descrittione di tutti i paesi bassi, altrimenti detti Germania de Ludovico Guicciardini (1568), tot i que no s'esmenta la seva import\u00e0ncia. Tamb\u00e9 Johann Domenico Fiorillo, a comen\u00e7aments del segle XIX va defensar l'exist\u00e8ncia de Petrus Christus a partir de la informaci\u00f3 de Vasari. M\u00e9s tard, varen ser Gustav Waagen i Johann David Passavant entre 1825 i 1842 els que varen relacionar diverses obres amb el pintor que s'havia anomenat Crista o Christophori a l'obra de Vasari i que semblava ser un deixeble de Van Eyck, una informaci\u00f3 que va ser confirmada per Max Friedl\u00e4nder el 1924. Finalment, els estudis d'Otto P\u00e4cht sobre l'obra del Mestre de Fl\u00e9malle i de Van der Weyden, varen demostrar que la seva influ\u00e8ncia sobre Christus va ser clarament superior a la de Van Eyck.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "al segle xix", "answer_start": 103}], "id": "P_504_C_3020_Q1", "question": "Quan es va confirmar l'exist\u00e8ncia i l'obra de Christus?"}, {"answers": [{"text": "Het schilder-boeck", "answer_start": 173}], "id": "P_504_C_3020_Q2", "question": "Quina obra va escriure Karel van Mander el 1604?"}, {"answers": [{"text": "la majoria de biografies dels pintors flamencs del segle xv", "answer_start": 208}], "id": "P_504_C_3020_Q3", "question": "Qu\u00e8 recull Het schilder-boeck?"}, {"answers": [{"text": "Pietro Summonte", "answer_start": 426}], "id": "P_504_C_3020_Q5", "question": "Qui va escriure la carta on s'esmentava a Petrus Christus?"}]}, {"context": "Christus fa una interpretaci\u00f3 de la Mort de la Mare de D\u00e9u amb assist\u00e8ncia dels ap\u00f2stols de tot el m\u00f3n; la inusual composici\u00f3 mostra en un quadre els tres episodis de la hist\u00f2ria. La Mare de D\u00e9u es troba al seu llit de mort amb una espelma encesa, s\u00edmbol de la seva fe. Per sobre, la seva \u00e0nima puja a D\u00e9u Pare. A l'extrem dret, un \u00e0ngel descendeix el seu cintur\u00f3 a Sant Tom\u00e0s com a prova de l'Assumpci\u00f3.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "de tot el m\u00f3n", "answer_start": 89}], "id": "P_504_C_3021_Q1", "question": "Quins ap\u00f2stols hi ha a la Mort de la Mare de D\u00e9u de Christus?"}, {"answers": [{"text": "tres episodis de la hist\u00f2ria", "answer_start": 150}], "id": "P_504_C_3021_Q2", "question": "Qu\u00e8 mostra en un sol quadre la Mort de la Mare de D\u00e9u de Christus?"}, {"answers": [{"text": "al seu llit de mort", "answer_start": 204}], "id": "P_504_C_3021_Q3", "question": "On \u00e9s la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "una espelma encesa", "answer_start": 228}], "id": "P_504_C_3021_Q4", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "la seva fe", "answer_start": 258}], "id": "P_504_C_3021_Q5", "question": "Qu\u00e8 simbolitza l'espelma encesa?"}]}, {"context": "Quan l'obra de Christus va ser redescoberta al segle xix, va ser considerada ecl\u00e8ctica i derivada de Jan van Eyck considerant-lo un continuador del seu taller, confonent sovint les seves pintures amb les del mestre. Tot i la influ\u00e8ncia de Van Eyck, Christus no va ser el seu alumne, ja que va arribar a Bruges el 6 de juliol de 1444 per a adquirir la ciutadania, tres anys despr\u00e9s de la mort de Van Eyck.[8] Si hagu\u00e9s estat un alumne actiu del taller Van Eyck a Bruges el 1441, hauria rebut la seva ciutadania autom\u00e0ticament despr\u00e9s del per\u00edode normal d'un any i un dia.[14] De fet, es creu que va aprendre del seu pare Pierre.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "al segle xix", "answer_start": 44}], "id": "P_504_C_3022_Q1", "question": "Quan es va redescobrir l'obra de Christus?"}, {"answers": [{"text": "ecl\u00e8ctica", "answer_start": 77}], "id": "P_504_C_3022_Q2", "question": "Com va ser considerada l'obra de Christus?"}, {"answers": [{"text": "de Jan van Eyck", "answer_start": 98}], "id": "P_504_C_3022_Q3", "question": "De qui es creien que derivava l'obra de Christus?"}, {"answers": [{"text": "el 6 de juliol de 1444", "answer_start": 310}], "id": "P_504_C_3022_Q5", "question": "Quan va arribar a Bruges Christus?"}]}, {"context": "En la primera de les obres, la identificaci\u00f3 del personatge amb un sant cartoix\u00e0 s'havia posat en dubte durant molt de temps, ja que no es coneixia cap germ\u00e0 cartoix\u00e0 que hagu\u00e9s estat elevat a la santedat en el sud dels Pa\u00efsos Baixos quan el quadre va ser pintat, al voltant de 1446. Actualment es pensa que es tracta de Bruno (ca. 1030-1101), el fundador de l'orde dels cartoixans, que va ser canonitzat el 1623, i que explicaria que un propietari posterior de la pintura va voler recollir aquest fet afegint-li l'halo.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "un sant cartoix\u00e0", "answer_start": 64}], "id": "P_504_C_3023_Q1", "question": "Qu\u00e8 es posava en dubte que fos el personatge?"}, {"answers": [{"text": "en el sud dels Pa\u00efsos Baixos", "answer_start": 205}], "id": "P_504_C_3023_Q2", "question": "On no hi havia cap cartoix\u00e0 que hagu\u00e9 esdevingut sant?"}, {"answers": [{"text": "al voltant de 1446", "answer_start": 264}], "id": "P_504_C_3023_Q3", "question": "Quin any va ser pintat el quadre?"}, {"answers": [{"text": "Bruno", "answer_start": 321}], "id": "P_504_C_3023_Q4", "question": "Qui es pensa que \u00e9s el protagonista del quadre actualment?"}, {"answers": [{"text": "el fundador de l'orde dels cartoixans", "answer_start": 344}], "id": "P_504_C_3023_Q5", "question": "Qui era Bruno?"}]}]}, {"title": "Pintura", "paragraphs": [{"context": "Els llen\u00e7os m\u00e9s usats s\u00f3n els provinents de fibres vegetals, com ara el c\u00e0nem, el lli, el jute o el cot\u00f3. Tots es presenten amb gra fi o gruixut, segons el resultat que pretengui obtenir l'artista; actualment, tamb\u00e9 hi ha suports fets de teixit de poli\u00e8ster. Aquests llen\u00e7os es poden adquirir a metres i el mateix pintor els munta sobre un marc o en fa servir els que hi ha al mercat amb una oferta de tipus i formats diferents. Existeix una numeraci\u00f3 internacional en qu\u00e8 s'indiquen les mides de llargada i ampl\u00e0ria de cada bastidor. A m\u00e9s a m\u00e9s, es donen tres formats diferents que correspon al de \u00abfigura\u00bb, \u00abpaisatge\u00bb i \u00abmarina\u00bb. La mida d'un costat \u00e9s sempre la mateixa i l'altra va disminuint; per exemple, el \u00ab40 figura\u00bb mesura 100 x 81 cm, el \u00ab40 paisatge\u00bb mesura 100 x 73 cm, i el \u00ab40 marina\u00bb mesura 100 x 64 cm. Naturalment, no cal seguir aquesta regla i cada autor pot realitzar la seva obra amb la mida que m\u00e9s desitgi.[34] La majoria de llen\u00e7os del mercat estan preparats amb oli de llinosa i tapaporus i tamb\u00e9 existeixen preparacions a base d'emulsions aptes per a l'oli o l'acr\u00edlic; d'aquesta manera, se simplifica la preparaci\u00f3 d'emprimacions per a diferents tipus de pintura i s'obt\u00e9 sempre el mateix resultat.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "de fibres vegetals", "answer_start": 41}], "id": "P_129_C_769_Q1", "question": "D'on provenen els llen\u00e7os m\u00e9s usats?"}, {"answers": [{"text": "poli\u00e8ster", "answer_start": 248}], "id": "P_129_C_769_Q2", "question": "De qu\u00e8 poden ser fets els llen\u00e7os actualment?"}, {"answers": [{"text": "sobre un marc", "answer_start": 331}], "id": "P_129_C_769_Q3", "question": "Sobre qu\u00e8 es munta el llen\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "preparats", "answer_start": 974}], "id": "P_129_C_769_Q5", "question": "Com estan els llen\u00e7os que trobem al mercat?"}]}, {"context": "Les t\u00e8cniques de pintura es classifiquen segons com es dilueixen i fixen els pigments en el suport en el qual es pinta. En general, i com es detalla en les t\u00e8cniques que es comenten a continuaci\u00f3, si els pigments no s\u00f3n solubles a l'aglutinant, llavors romanen dispersos en aquest.[16] \u00c9s convenient distingir entre \u00abprocediment pict\u00f2ric\u00bb i \u00abt\u00e8cnica pict\u00f2rica\u00bb. S'ent\u00e9n per procediment pict\u00f2ric la uni\u00f3 dels elements que constitueixen l'aglutinant o adhesiu, i els pigments. La forma d'aplicar aquest procediment pict\u00f2ric s'anomena \u00abt\u00e8cnica pict\u00f2rica\u00bb.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "segons com es dilueixen i fixen els pigments", "answer_start": 41}], "id": "P_129_C_770_Q1", "question": "Com es classifiquen les t\u00e8cniques de pintura?"}, {"answers": [{"text": "dispersos", "answer_start": 261}], "id": "P_129_C_770_Q2", "question": "Com romanen els pigments si no s\u00f3n solubles a l'aglutinat?"}]}, {"context": "La taula de fusta ha estat un dels suports m\u00e9s utilitzats al llarg de la hist\u00f2ria. Els artistes egipcis ja pintaven sobre la fusta dels sarc\u00f2fags i, especialment, durant l'edat mitjana, en trobem molts exemples en els retaules o frontals dels altars. L'emprimaci\u00f3 tan sols requeria una capa de cola o, en cas d'haver de daurar-lo amb pa d'or, calia fer una altra preparaci\u00f3 pr\u00e8via amb coles, guix i argila. Aquest tamb\u00e9 fou el principal suport per a la pintura de cavallet europea fins al segle xv.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "La taula de fusta", "answer_start": 0}], "id": "P_129_C_771_Q1", "question": "Quin suport s'ha utilitzat m\u00e9s hist\u00f2ricament?"}, {"answers": [{"text": "Els artistes egipcis", "answer_start": 83}], "id": "P_129_C_771_Q2", "question": "Quin pintava sobre la fusta dels sarc\u00f2fags?"}, {"answers": [{"text": "retaules", "answer_start": 218}], "id": "P_129_C_771_Q3", "question": "Quin exemple hi ha durant l'edat mitjana?"}, {"answers": [{"text": "una capa de cola", "answer_start": 282}], "id": "P_129_C_771_Q4", "question": "Qu\u00e8 requeria la imprimaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb pa d'or", "answer_start": 330}], "id": "P_129_C_771_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 el dauraven?"}]}, {"context": "El suport compleix la funci\u00f3 de ser el portador del fons i de les capes de pintura. Els suports s\u00f3n molt variats; els m\u00e9s tradicionals s\u00f3n el paper, el cart\u00f3, la fusta, el llen\u00e7 i els murs, als quals s'hi poden afegir, entre d'altres, el metall, el vidre, el pl\u00e0stic o el cuir. Tots necessiten una emprimaci\u00f3 especial, que dep\u00e8n del procediment pict\u00f2ric que es vulgui seguir.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "el portador del fons", "answer_start": 36}], "id": "P_129_C_772_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el suport?"}, {"answers": [{"text": "molt variats", "answer_start": 100}], "id": "P_129_C_772_Q2", "question": "Com s\u00f3n els suports?"}, {"answers": [{"text": "una emprimaci\u00f3", "answer_start": 294}], "id": "P_129_C_772_Q3", "question": "Qu\u00e8 necessiten tots els suports?"}, {"answers": [{"text": "del procediment pict\u00f2ric", "answer_start": 329}], "id": "P_129_C_772_Q4", "question": "De qu\u00e8 dep\u00e8n la imprimaci\u00f3?"}]}, {"context": "Les pintures s\u00f3n obres d'art i atenent al seu sentit est\u00e8tic Ernst Gombrich comenta:[1] No hi ha res de dolent en el fet que ens delectem en el quadre d'un paisatge perqu\u00e8 ens recorda la nostra casa o en un retrat perqu\u00e8 ens recorda un amic, ja que com a persones que som, quan mirem una obra d'art ho fem sotmesos al record d'una muni\u00f3 de coses que, per b\u00e9 o per mal, influeixen sobre els nostres gustos. I parafrasejant a Arnold Hauser: Les interpretem (les pintures) d'acord amb les nostres pr\u00f2pies finalitats i aspiracions, els hi traslladem un sentit, l'origen del qual est\u00e0 en les nostres formes de vida i h\u00e0bits mentals. Ernst Bloch, en L'esperit de la utopia (1918), defensa l'art no figuratiu, relacionant-lo amb una concepci\u00f3 ut\u00f2pica de l'individu com un dest\u00ed no revelat, per\u00f2 present de manera inconscient en el m\u00e9s profund de l'\u00e9sser hum\u00e0.[2] Si la tasca de la pintura fos posar-nos davant dels ulls l'aire i la preciosa vastitud de l'espai i de tota la resta, valdria m\u00e9s anar a gaudir directa i gratu\u00eftament de tot all\u00f2. Erwin Panofsky i altres historiadors de l'art analitzen el contingut de les pintures mitjan\u00e7ant la iconografia (forma) i la iconologia (el seu contingut).", "qas": [{"answers": [{"text": "obres d'art", "answer_start": 17}], "id": "P_129_C_773_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n les pintures?"}, {"answers": [{"text": "un sentit", "answer_start": 546}], "id": "P_129_C_773_Q3", "question": "Qu\u00e8 traslladem a les pintures?"}, {"answers": [{"text": "amb una concepci\u00f3 ut\u00f2pica de l'individu", "answer_start": 718}], "id": "P_129_C_773_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 relaciona Ernst Bloch l'art no figuratiu?"}]}, {"context": "L'esgl\u00e9sia de la Contrareforma impuls\u00e0 un tipus d'art religi\u00f3s molt aut\u00e8ntic amb el qual s'intent\u00e0 contrarestar l'amena\u00e7a del protestantisme. D'aquesta manera, les convencions artificials dels manieristes que havien dominat l'art durant gaireb\u00e9 un segle, ja no eren les m\u00e9s adequades. Les dues caracter\u00edstiques m\u00e9s importants del manierisme foren el rebuig de les normes i l'aposta per la llibertat en la composici\u00f3, en els colors i en les formes. La novetat dels caravaggistes era un naturalisme radical que combinava l'observaci\u00f3 f\u00edsica detallada i el clarobscur, l'\u00fas de la llum i les ombres, un recurs fins i tot teatral i dram\u00e0tic. Caravaggio i Annibale Carracci s\u00f3n dos pintors coetanis, considerats decisius en la conformaci\u00f3 pict\u00f2rica de la pintura barroca, una pintura caracteritzada pel dinamisme i el tipus de composici\u00f3. Entre els artistes m\u00e9s rellevants, cal destacar Rembrandt, Vel\u00e1zquez i Rubens. Durant la primera meitat del segle XVIII, es va imposar el rococ\u00f3, un estil m\u00e9s alegre i festiu que el barroc. Fou a Fran\u00e7a i Alemanya on va tenir un impuls m\u00e9s gran.", "qas": [{"answers": [{"text": "molt aut\u00e8ntic", "answer_start": 63}], "id": "P_129_C_774_Q1", "question": "Com era l'art religi\u00f3s que impuls\u00e0 la Contrareforma?"}, {"answers": [{"text": "l'amena\u00e7a del protestantisme", "answer_start": 112}], "id": "P_129_C_774_Q2", "question": "Qu\u00e8 intenten contrarestar amb aquest art?"}, {"answers": [{"text": "les normes", "answer_start": 360}], "id": "P_129_C_774_Q3", "question": "Qu\u00e8 rebutjaven els manieristes?"}, {"answers": [{"text": "Caravaggio i Annibale Carracci", "answer_start": 637}], "id": "P_129_C_774_Q4", "question": "Quins pintors van ser decisius en l'estil pict\u00f2ric del barroc?"}, {"answers": [{"text": "el rococ\u00f3", "answer_start": 968}], "id": "P_129_C_774_Q5", "question": "Quin moviment es va imposar la primera meitat del segle XVIII?"}]}]}, {"title": "Retrat d'una dama (Van der Weyden)", "paragraphs": [{"context": "Els seus ulls miren fixament cap avall, amb humilitat, en contrast amb la seva roba relativament extravagant. La pietat de la seva expressi\u00f3 s'aconsegueix a trav\u00e9s de motius comuns en el treball de Van der Weyden. Els seus ulls i nas s'allarguen, i el seu llavi inferior sembla m\u00e9s ple amb l'\u00fas del color i amb un acabat m\u00e9s pronunciat. Algunes l\u00ednies verticals al voltant d'aquests trets s'emfatitzen, amb les pupil\u00b7les grans i les seves celles una mica al\u00e7ades. A m\u00e9s a m\u00e9s, els contorns de la seva cara se subratllen d'una manera que \u00e9s un xic antinatural i abstracta,[14] i fora de les restriccions espacials habituals de les representacions humanes del segle xv.[15] Aquesta metodologia va ser descrita per l'historiador d'art Erwin Panofsky: \"Rogier es concentrava en certs aspectes principals \u2013principals tant des d'un punt de vista fisiol\u00f2gic com psicol\u00f2gic\u2013 que expressava principalment mitjan\u00e7ant les l\u00ednies\".[16] El seu front alt i la boca es considera que suggereixen una naturalesa intel\u00b7lectual, asceta i vehement alhora, que simbolitza \"un conflicte pendent en la seva personalitat\".[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "extravagant", "answer_start": 97}], "id": "P_145_C_865_Q1", "question": "Com \u00e9s la seva roba?"}, {"answers": [{"text": "pietat", "answer_start": 113}], "id": "P_145_C_865_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'hi veu en la seva expressi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "antinatural i abstracta", "answer_start": 547}], "id": "P_145_C_865_Q3", "question": "De quina manera es subratlla el contorn de la cara?"}, {"answers": [{"text": "tant des d'un punt de vista fisiol\u00f2gic com psicol\u00f2gic", "answer_start": 812}], "id": "P_145_C_865_Q4", "question": "Quins eren els aspectes principals en que es centrava?"}, {"answers": [{"text": "un conflicte pendent en la seva personalitat", "answer_start": 1052}], "id": "P_145_C_865_Q5", "question": "Qu\u00e8 simbolitza el front alt i la boca?"}]}, {"context": "L'orella esquerra de la dona est\u00e0, segons l'historiador d'art Norbert Schneider, antinaturalment alta i enrere, m\u00e9s paral\u00b7lela als seus ulls que al seu nas; aquesta posici\u00f3 \u00e9s probablement un mecanisme art\u00edstic que f\u00e9u servir l'artista per donar continu\u00eftat al flux de la l\u00ednia diagonal de l'ala interior dreta del vel. Al segle xv, els vels es portaven normalment per mod\u00e8stia, per amagar la sensualitat de la carn. En aquest treball, el vel t\u00e9 l'efecte oposat; la cara de la dona est\u00e0 emmarcada pel pentinat i aix\u00ed cridar l'atenci\u00f3 sobre la seva bellesa.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "antinaturalment alta i enrere", "answer_start": 81}], "id": "P_145_C_866_Q1", "question": "Com est\u00e0 l'orella esquerra?"}, {"answers": [{"text": "\u00e9s probablement un mecanisme art\u00edstic", "answer_start": 173}], "id": "P_145_C_866_Q2", "question": "Per qu\u00e8 t\u00e9 aquesta posici\u00f3 l'orella?"}, {"answers": [{"text": "per mod\u00e8stia", "answer_start": 365}], "id": "P_145_C_866_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es portaven els vels al segle xv?"}, {"answers": [{"text": "l'efecte oposat", "answer_start": 446}], "id": "P_145_C_866_Q4", "question": "Quin efecte t\u00e9 el vel en aquesta composici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "pel pentinat", "answer_start": 497}], "id": "P_145_C_866_Q5", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 emmarcada la cara de la dona?"}]}, {"context": "Encara que Van der Weyden no va posar t\u00edtol al treball, i el nom de la model no consta en cap dels inventaris,[27] l'estil del seu vestit s'ha fet servir per situar el quadre en una \u00e8poca tardana dins la carrera de Van der Weyden. La dataci\u00f3 aproximada de 1460 es basa en el vestit d'\u00faltima moda i en la posici\u00f3 cronol\u00f2gica del treball dins l'evoluci\u00f3 de l'estil de Van der Weyden.[28] Tanmateix, \u00e9s possible que s'execut\u00e9s fins i tot m\u00e9s tard, tenint present que Van der Weyden va morir el 1464.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "no va posar t\u00edtol", "answer_start": 26}], "id": "P_145_C_867_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fer Van der Weyden amb el treball?"}, {"answers": [{"text": "l'estil del seu vestit", "answer_start": 115}], "id": "P_145_C_867_Q2", "question": "Qu\u00e8 ens ajuda a situar el quadre?"}, {"answers": [{"text": "en una \u00e8poca tardana", "answer_start": 175}], "id": "P_145_C_867_Q3", "question": "On el podr\u00edem situar dins la carrera del pintor?"}, {"answers": [{"text": "1460", "answer_start": 256}], "id": "P_145_C_867_Q4", "question": "Quina \u00e9s la dataci\u00f3 aproximada?"}, {"answers": [{"text": "1464", "answer_start": 491}], "id": "P_145_C_867_Q5", "question": "Quin any va morir Van der Weyden?"}]}, {"context": "Malgrat aquesta nova llibertat expressiva, els retrats femenins de Van der Weyden s\u00f3n sorprenentment similars en el concepte i estructura,[4] als de Campin.[note 5] Molts s\u00f3n rostres de tres quarts de cos i de mig cos. T\u00edpicament posen els seus models davant d'un fons fosc, que \u00e9s uniforme i no descriptiu. Mentre els retrats destaquen pel seu patetisme expressiu,[23] els trets facials de les dones s'assemblen fortament l'un a l'altre. Aix\u00f2 indica que encara que Van der Weyden no s'adheria a la tradici\u00f3 de la representaci\u00f3 idealitzada, procurava complaure als seus models en una manera que reflectia els ideals contemporanis de la bellesa. La majoria dels retrats de Van der Weyden varen ser pintats per enc\u00e0rrec de la noblesa; nom\u00e9s va pintar-ne cinc (incloent-hi Retrat d'una dama) que no eren retrats de donants.[note 6][24] Se sap que en el seu Retrat de Felip de Croy (c. 1460), Van der Weyden millorava les faccions del noble jove flamenc amagant el seu gran nas i el seu prognatisme mandibular.[14] Quan descrivia aquesta tend\u00e8ncia, l'historiador d'art Norbert Schneider escrivia: \"Mentre Van Eyck mostra la natura 'crua', com era, Rogier millora la realitat f\u00edsica, civilitzant i refinant la natura i la forma humana amb l'ajuda d'un pinzell.\".[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "als de Campin", "answer_start": 142}], "id": "P_145_C_869_Q1", "question": "A quins retrats s'assemblen els de Van der Weyden?"}, {"answers": [{"text": "uniforme i no descriptiu", "answer_start": 282}], "id": "P_145_C_869_Q2", "question": "Com \u00e9s el fons darrere el model?"}, {"answers": [{"text": "pel seu patetisme expressiu", "answer_start": 337}], "id": "P_145_C_869_Q3", "question": "Per qu\u00e8 destaquen els retrats?"}, {"answers": [{"text": "els ideals contemporanis de la bellesa", "answer_start": 605}], "id": "P_145_C_869_Q4", "question": "Qu\u00e8 reflectien els retrats del seus models?"}, {"answers": [{"text": "la noblesa", "answer_start": 721}], "id": "P_145_C_869_Q5", "question": "Qui va encarregar-li la majoria de retrats?"}]}]}, {"title": "Metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "El 4 d'abril es tanca temporalment el tram Urquinaona i Jaume I de la l\u00ednia 3, l'antic Gran Metro.[37] El 1973 es reobriria el tram tancat, ja condicionat i habilitat per esdevenir la l\u00ednia 4, amb un perllongament des d'Urquinaona a Gran V\u00eda a Joanic.[38] Un any m\u00e9s tard s'obriria el tram Joanic-Guinard\u00f3 amb una estaci\u00f3 interm\u00e8dia, Alfons X.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "el tram Urquinaona i Jaume I de la l\u00ednia 3", "answer_start": 35}], "id": "P_549_C_3289_Q1", "question": "Quin tram es tanc\u00e0 temporalment el 4 d'abril?"}, {"answers": [{"text": "Gran Metro", "answer_start": 87}], "id": "P_549_C_3289_Q2", "question": "Com s'havia anomenat el tram Urquinaona i Jaume I de la l\u00ednia 3?"}, {"answers": [{"text": "El 1973", "answer_start": 103}], "id": "P_549_C_3289_Q3", "question": "Quan es va obrir el tram tancat de la l\u00ednia 3?"}, {"answers": [{"text": "ja condicionat i habilitat per esdevenir la l\u00ednia 4", "answer_start": 140}], "id": "P_549_C_3289_Q4", "question": "Com es va obrir el tram tancat de la l\u00ednia 3?"}, {"answers": [{"text": "el tram Joanic-Guinard\u00f3", "answer_start": 282}], "id": "P_549_C_3289_Q5", "question": "Quin tram es va obrir un any m\u00e9s tard?"}]}, {"context": "T\u00e9 un total de 159 estacions, 150 trens circulant en hora punta i una xarxa de 119,0 quil\u00f2metres de longitud. 22 estacions tenen correspond\u00e8ncia amb altres l\u00ednies. La plantilla de treballador \u00e9s de 3.567 persones i el 2019 es van realitzar en aquesta xarxa 411 milions de viatges.[79]", "qas": [{"answers": [{"text": "159", "answer_start": 15}], "id": "P_549_C_3290_Q1", "question": "Quantes estacions t\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "150", "answer_start": 30}], "id": "P_549_C_3290_Q2", "question": "Quants trens circulen en hora punta?"}, {"answers": [{"text": "119,0 quil\u00f2metres", "answer_start": 79}], "id": "P_549_C_3290_Q3", "question": "Quina longitud t\u00e9 la xarxa?"}, {"answers": [{"text": "3.567", "answer_start": 198}], "id": "P_549_C_3290_Q4", "question": "Quants treballadors t\u00e9 la plantilla?"}, {"answers": [{"text": "22", "answer_start": 110}], "id": "P_549_C_3290_Q5", "question": "Quantes estacions tenen correspond\u00e8ncia amb altres l\u00ednies?"}]}, {"context": "Des de l'any 2010 els mitjans de comunicaci\u00f3 locals i internacionals s'han fet ress\u00f2 del gran nombre de robatoris que tenen lloc al suburb\u00e0 barcelon\u00ed de FMB.[122] L'any 2010 els Mossos d'Esquadra van rebre 60 den\u00fancies di\u00e0ries per robatoris al metro, sobretot a la L3 i a l'estiu L4,[123] i l'any 2011 uns 150 robatoris al dia amb un total de 3.700 furts el primer trimestre.[124] Segons la cancelleria nipona un de cada tres japonesos que visiten Barcelona han estat v\u00edctimes de robatori al metro.[125]", "qas": [{"answers": [{"text": "del gran nombre de robatoris", "answer_start": 85}], "id": "P_549_C_3292_Q1", "question": "De qu\u00e8 s'han fet ress\u00f2 mitjans locals i internacionals del suburb\u00e0 de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "60 den\u00fancies di\u00e0ries", "answer_start": 206}], "id": "P_549_C_3292_Q2", "question": "Quantes den\u00fancies van rebre els Mossos el 2010?"}, {"answers": [{"text": "per robatoris al metro", "answer_start": 227}], "id": "P_549_C_3292_Q3", "question": "Per qu\u00e8 eren les den\u00fancies que van rebre els Mossos?"}, {"answers": [{"text": "a la L3 i a l'estiu L4", "answer_start": 260}], "id": "P_549_C_3292_Q4", "question": "Quan es produeixen sobretot els robatoris?"}, {"answers": [{"text": "un de cada tres", "answer_start": 410}], "id": "P_549_C_3292_Q5", "question": "Quants japonesos que visiten Barcelona han estat v\u00edctimes de robatori?"}]}, {"context": "El 1976 la l\u00ednia 5 va arribar a Sant Ildefons des de Pubilla Cases, i es va perllongar amb una estaci\u00f3 la l\u00ednia 4 a Barceloneta.[40] El 1977 la L4 es perllonga fins Selva de Mar.[41] Posteriorment el 1982 es va inaugurar el tram Maragall - Via J\u00falia (llavors Roquetes).[42] Tamb\u00e9 es va perllongar fins a la Pau, des de Selva de Mar, amb tres estacions.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sant Ildefons", "answer_start": 32}], "id": "P_549_C_3293_Q1", "question": "Fins a on va arribar la l\u00ednia 5 el 1976?"}, {"answers": [{"text": "Barceloneta", "answer_start": 116}], "id": "P_549_C_3293_Q2", "question": "Amb quina estaci\u00f3 es va perllongar la l\u00ednia 4 el 1976?"}, {"answers": [{"text": "la L4", "answer_start": 141}], "id": "P_549_C_3293_Q3", "question": "Quina l\u00ednia es perllong\u00e0 fins a Selva de Mar?"}, {"answers": [{"text": "el 1982", "answer_start": 197}], "id": "P_549_C_3293_Q4", "question": "Quin any es va inaugurar el tram Maragall - Via J\u00falia?"}, {"answers": [{"text": "amb tres", "answer_start": 333}], "id": "P_549_C_3293_Q5", "question": "Amb quantes estacions es va perllongar des de Selva de Mar fins a la Pau?"}]}, {"context": "Des del 2001 el metro es troba integrat en el sistema tarifari[61] de l'Autoritat del Transport Metropolit\u00e0 (ATM), des del 2009 tamb\u00e9 conegut com a ATM \u00c0rea de Barcelona. Aquests ens \u00e9s un consorci encarregat de la planificaci\u00f3 d'infraestructures i serveis, relacions amb operadors i ordenaci\u00f3 de les tarifes, entre d'altres.[93] L'exist\u00e8ncia d'aquest organisme permet viatjar amb un mateix bitllet i fer transbord entre l\u00ednies del metro de diferents operadors, enlla\u00e7ar amb altres mitjans de transport com rodalies Barcelona, altres FGC, tramvia i autobusos urbans i interurbans.[94]", "qas": [{"answers": [{"text": "de l'Autoritat del Transport Metropolit\u00e0", "answer_start": 67}], "id": "P_549_C_3294_Q1", "question": "En quin sistema tarifari et\u00e0 integrat el metro des del 2001?"}, {"answers": [{"text": "a ATM \u00c0rea de Barcelona", "answer_start": 146}], "id": "P_549_C_3294_Q2", "question": "Com es coneix tamb\u00e9 l'ATM des del 2009?"}, {"answers": [{"text": "infraestructures i serveis", "answer_start": 230}], "id": "P_549_C_3294_Q3", "question": "Qu\u00e8 planifica l'ATM?"}, {"answers": [{"text": "un consorci", "answer_start": 186}], "id": "P_549_C_3294_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'ATM?"}, {"answers": [{"text": "les tarifes", "answer_start": 297}], "id": "P_549_C_3294_Q5", "question": "Qu\u00e8 ordena l'ATM?"}]}]}, {"title": "Rosegadors", "paragraphs": [{"context": "Un grup de rosegadors, que actualment s\u00f3n classificats com a caviomorfs, arribaren a Sud-am\u00e8rica al Rupeli\u00e0 (fa uns trenta-un milions d'anys) \u2013 probablement des d'\u00c0frica en troncs flotants a trav\u00e9s de l'Atl\u00e0ntic, aleshores molt m\u00e9s estret.[30] En aquella \u00e8poca, Sud-am\u00e8rica estava \u2013 com durant gran part del Cenozoic \u2013 a\u00efllada de la resta de continents, de manera que presentava una fauna particular, en una situaci\u00f3 similar a la del continent australi\u00e0. Hi havia pocs grups de mam\u00edfers (els marsupials, els meridiungulats actualment extints i els xenartres), de manera que els caviomorfs pogueren ocupar un n\u00ednxol ecol\u00f2gic gens t\u00edpic dels rosegadors. Algunes esp\u00e8cies herb\u00edvores esdevingueren l'equivalent ecol\u00f2gic dels artiod\u00e0ctils i es desenvoluparen formes gegants. Encara avui en dia, el rosegador m\u00e9s gran pertany a aquest grup; es tracta del capibara. Formes extintes com Phoberomys assoliren la mida d'un hipop\u00f2tam.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a caviomorfs", "answer_start": 55}], "id": "P_388_C_2323_Q1", "question": "Com s\u00f3n classificats el grup de rosegadors que arribaren a Sud-am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "Rupeli\u00e0", "answer_start": 100}], "id": "P_388_C_2323_Q2", "question": "En quin per\u00edode arribaren els caviomorfs a Sud-am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "des d'\u00c0frica", "answer_start": 157}], "id": "P_388_C_2323_Q3", "question": "Des d'on van arribar probablement els caviomorfs a Sud-am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "en troncs flotants", "answer_start": 170}], "id": "P_388_C_2323_Q4", "question": "Com van arribar els caviomorfs a Sud-am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "els meridiungulats", "answer_start": 504}], "id": "P_388_C_2323_Q5", "question": "Quins mam\u00edfers estan actualment extints?"}]}, {"context": "Moltes esp\u00e8cies han desenvolupat independentment l'una de l'altra un cos esvelt, un pelatge impermeable i unes membranes natat\u00f2ries entre els dits de les potes i la cua, totes adaptacions per un estil de vida aqu\u00e0tica. En s\u00f3n exemples els castors, les rates mesqueres, els coip\u00fas, els ictiominis o les rates d'aigua australianes. Per protegir-se dels predadors, alguns grups com els porcs espins, els porc espins del Nou M\u00f3n o les rates espinoses, han desenvolupat un pelatge amb punxes. Tanmateix, gran part de les esp\u00e8cies de rosegadors s'assemblen a les rates o els ratolins en el seu f\u00edsic xuclat, potes curtes i coll curt. Alguns exemples s\u00f3n la majoria de muro\u00efdeus, els gl\u00edrids i altres grups.", "qas": [{"answers": [{"text": "entre els dits de les potes i la cua", "answer_start": 132}], "id": "P_388_C_2324_Q1", "question": "On han desenvolupat moltes esp\u00e8cies membranes natat\u00f2ries?"}, {"answers": [{"text": "adaptacions per un estil de vida aqu\u00e0tica", "answer_start": 176}], "id": "P_388_C_2324_Q2", "question": "Per qu\u00e8 han desenvolupat moltes esp\u00e8cies membranes natat\u00f2ries?"}, {"answers": [{"text": "pelatge amb punxes", "answer_start": 468}], "id": "P_388_C_2324_Q3", "question": "Qu\u00e8 han desenvolupat els porcs espins per protegir-se dels predadors?"}, {"answers": [{"text": "en el seu f\u00edsic xuclat, potes curtes i coll curt", "answer_start": 578}], "id": "P_388_C_2324_Q4", "question": "En qu\u00e8 s'assemblen gran part de les esp\u00e8cies de rosegadors a les rates?"}]}, {"context": "L'\u00f2rbita ocular sempre queda oberta per la part posterior i mai no est\u00e0 envoltada d'os.[13] L'extrem de l'os zigom\u00e0tic de darrere l'\u00f2rbita ocular est\u00e0 poc desenvolupat o absent. Una excepci\u00f3 d'aix\u00f2 s\u00f3n els esquirols, en qu\u00e8 aquesta estructura est\u00e0 sempre present. L'os zigom\u00e0tic forma rarament una continuaci\u00f3 de l'os frontal, de manera que l'\u00f2rbita ocular queda m\u00e9s o menys unida amb la fossa temporal. El forat llagrimer es troba sempre a la vora de l'\u00f2rbita.", "qas": [{"answers": [{"text": "per la part posterior", "answer_start": 36}], "id": "P_388_C_2325_Q1", "question": "Per on queda oberta l'orbita ocular?"}, {"answers": [{"text": "poc desenvolupat o absent", "answer_start": 151}], "id": "P_388_C_2325_Q2", "question": "Com est\u00e0 l'extrem de l'os zigom\u00e0tic de darrere l'\u00f2rbita ocular?"}, {"answers": [{"text": "esquirols", "answer_start": 206}], "id": "P_388_C_2325_Q3", "question": "En quina esp\u00e8cie l'os zigom\u00e0tic de darrere l'\u00f2rbita ocular est\u00e0 sempre present?"}, {"answers": [{"text": "amb la fossa temporal", "answer_start": 381}], "id": "P_388_C_2325_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 queda unida m\u00e9s o menys l'\u00f2rbita ocular?"}, {"answers": [{"text": "a la vora de l'\u00f2rbita", "answer_start": 439}], "id": "P_388_C_2325_Q5", "question": "On \u00e9s el forat llagrimer?"}]}, {"context": "Ja l'any 1735, Carl von Linn\u00e9 agrup\u00e0 en el seu Systema Naturae tots els rosegadors dins l'ordre Glires, juntament amb els lagomorfs. Aquest grup tamb\u00e9 contenia les almesqueres, els op\u00f2ssums, els rinoceronts, les rates-pinyades, els ai-ais i a vegades altres grups de mam\u00edfers no relacionats. A partir del 1821 s'aplic\u00e0 el terme Rodentia per l'ordre que agrupava els rosegadors i els lagomorfs. Basant-se en la configuraci\u00f3 diferent de la seva musculatura masticat\u00f2ria, el grup fou subdividit el 1855 en esciuromorfs, miomorfs, histricomorfs i lagomorfs. Els tres primers grups, que actualment s\u00f3n classificats com a rosegadors, foren reunits el 1876 com a Simplicidentata en contrast amb els lagomorfs. Basant-se en l'estructura del maxil\u00b7lar inferior, els rosegadors en el sentit actual foren subdividits de nou el 1899 en esci\u00fcr\u00f2gnats i histric\u00f2gnats. Juntament amb la subdivisi\u00f3 en esciuromorfs, miomorfs i histricomorfs, aquesta classificaci\u00f3 encara est\u00e0 molt estesa avui en dia. El 1912 se sugger\u00ed per primer cop que els rosegadors i els lagomorfs no estaven estretament relacionats i els dos grups foren separats en ordres separats.", "qas": [{"answers": [{"text": "Rodentia", "answer_start": 328}], "id": "P_388_C_2326_Q1", "question": "Quin terme s'aplica a partir del 1821 per denominar l'ordre que agrupava els rosegadors i els lagomorfs?"}, {"answers": [{"text": "1855", "answer_start": 495}], "id": "P_388_C_2326_Q2", "question": "Quan va ser subdividit el grup basant-se en la diferent configuraci\u00f3 de la musculatura masticat\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "en esciuromorfs, miomorfs, histricomorfs i lagomorfs", "answer_start": 500}], "id": "P_388_C_2326_Q3", "question": "Com es va dividir el 1855 el grup?"}, {"answers": [{"text": "en esci\u00fcr\u00f2gnats i histric\u00f2gnats", "answer_start": 821}], "id": "P_388_C_2326_Q4", "question": "Com van ser subdividits de nou els rosegadors l'any 1899?"}, {"answers": [{"text": "en l'estructura del maxil\u00b7lar inferior", "answer_start": 713}], "id": "P_388_C_2326_Q5", "question": "En qu\u00e8 es van basar per subdividir els rosegadors l'any 1899?"}]}, {"context": "La longevitat \u00e9s molt variable. Fins i tot quan defugen l'amena\u00e7a de tots els depredadors que tenen, molts grups, com ara els muro\u00efdeus, tenen una longevitat m\u00e0xima de nom\u00e9s entre un i dos anys. Tanmateix, tamb\u00e9 existeixen m\u00e9s rosegadors amb una major esperan\u00e7a de vida. En el porc esp\u00ed s'ha documentat una longevitat de vint-i-set anys, per\u00f2 el r\u00e8cord pertany (en els casos coneguts) a un farumfer l'edat del qual fou estimada a vint-i-vuit anys.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt variable", "answer_start": 17}], "id": "P_388_C_2327_Q1", "question": "Com \u00e9s la longevitat?"}, {"answers": [{"text": "de nom\u00e9s entre un i dos anys", "answer_start": 165}], "id": "P_388_C_2327_Q2", "question": "Quina longevitat m\u00e0xima tenen els muro\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "un farumfer", "answer_start": 387}], "id": "P_388_C_2327_Q3", "question": "Qui t\u00e9 el r\u00e8cord en longevitat?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-vuit anys", "answer_start": 430}], "id": "P_388_C_2327_Q4", "question": "Quina edat s'estim\u00e0 que tenia el farumfer?"}, {"answers": [{"text": "porc esp\u00ed", "answer_start": 277}], "id": "P_388_C_2327_Q5", "question": "A qui se li ha documentat una longevitat de vint-i-set anys?"}]}]}, {"title": "Escola del Bullenhuser Damm", "paragraphs": [{"context": "El periodista G\u00fcnter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara H\u00fcsing, comen\u00e7aren a indagar la hist\u00f2ria del lloc vers la fi dels anys 1970. Gr\u00e0cies a la seva insistent recerca i la publicaci\u00f3 d'una s\u00e8rie d'articles a la revista Stern, a poc a poc es pogueren identificar familiars de 16 de les 20 v\u00edctimes, els quals ignoraven completament on i com havien mort els seus fills, germans o n\u00e9ts. El 20 d'abril del 1979 s'aplegaren 2000 persones davant de l'escola i es fund\u00e0 l'Associaci\u00f3 dels nens de Bullenhuser Damm. Es posaren panels informatius al soterrani sobre els crims que s'hi havien perpetrat 34 anys enrere. El 1980, el Senat de la ciutat d'Hamburg qualific\u00e0 el lloc de monument i dedic\u00e0 l'escola a Janusz Korczak, un metge polon\u00e8s que fou assassinat el 1942 a Treblinka, juntament amb els nens de l'orfenat del qual n'era el director.[16] El 21 d'abril del mateix any, uns neonazis feren esclatar una bomba davant l'escola.[17] El 1985 s'inaugur\u00e0 un roserar darrere l'escola, on qualsevol persona pot plantar un roser en mem\u00f2ria de les v\u00edctimes; s'hi troben tamb\u00e9 pedres commemoratives dedicades als nens i, per primera vegada, tamb\u00e9 als sovi\u00e8tics assassinats.", "qas": [{"answers": [{"text": "G\u00fcnter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara H\u00fcsing", "answer_start": 14}], "id": "P_8_C_43_Q1", "question": "Qui va comen\u00e7ar a indagar la hist\u00f2ria de l'escola?"}, {"answers": [{"text": "el Senat de la ciutat d'Hamburg", "answer_start": 632}], "id": "P_8_C_43_Q3", "question": "Qui la va qualificar com a monument?"}, {"answers": [{"text": "Janusz Korczak", "answer_start": 714}], "id": "P_8_C_43_Q4", "question": "A qui dedicaren l'escola?"}, {"answers": [{"text": "1942", "answer_start": 769}], "id": "P_8_C_43_Q5", "question": "Quin any hi van fer esclatar una bomba davant l'escola?"}]}, {"context": "El 1986, un tribunal internacional acus\u00e0 la just\u00edcia federal alemanya de t\u00e0ctiques dilat\u00f2ries en l'elucidaci\u00f3 dels crims nazis. En general, la just\u00edcia alemanya de la postguerra no s'afanya massa a esbrinar i perseguir els crims dels nazis.[18] El cas de l'SS Arnold Strippel n'\u00e9s un exemple. Fins i tot el 1996, un fiscal formul\u00e0 una acusaci\u00f3 contra un panel informatiu del soterrani de l'escola en el qual s'explicava la neglig\u00e8ncia del poder judicial i en el qual s'havien publicat citacions de l'argumentaci\u00f3 per rebatre algunes acusacions.[19] El fiscal Helmut M\u00fcnzberg qualific\u00e0 els crims de Strippel d'\u00abassassinat per raons f\u00fatils\u00bb, per\u00f2 argument\u00e0 contra l'acceptaci\u00f3 de la condici\u00f3 agreujant d'\u00abassassinat cruel\u00bb. Despr\u00e9s de la seva instrucci\u00f3 sumarial en preparaci\u00f3 del judici del 1967, M\u00fcnzberg digu\u00e9 textualment en el seu informe:", "qas": [{"answers": [{"text": "la neglig\u00e8ncia del poder judicial", "answer_start": 420}], "id": "P_8_C_44_Q1", "question": "Qu\u00e8 explicava un dels panells de l'escola?"}, {"answers": [{"text": "assassinat per raons f\u00fatils", "answer_start": 610}], "id": "P_8_C_44_Q2", "question": "Com qualific\u00e0 els crims M\u00fcnzberg?"}, {"answers": [{"text": "de t\u00e0ctiques dilat\u00f2ries", "answer_start": 70}], "id": "P_8_C_44_Q3", "question": "De qu\u00e8 va ser acusada la just\u00edcia alemanya?"}, {"answers": [{"text": "un tribunal internacional", "answer_start": 9}], "id": "P_8_C_44_Q4", "question": "Qui va acusar la just\u00edcia alemanya de t\u00e0ctiques dilat\u00f2ries?"}, {"answers": [{"text": "1986", "answer_start": 3}], "id": "P_8_C_44_Q5", "question": "Quant va ser acusada la just\u00edcia alemanya de t\u00e0ctiques dilat\u00f2ries?"}]}, {"context": "El lloc commemoratiu es pot visitar tots els diumenges. El servei dels museus d'Hamburg organitza fora de les hores d'obertura visites comentades per a grups o escoles. En una primera sala s'expliquen el funcionament de l'extensi\u00f3 del camp de Neuengamme i els experiments m\u00e8dics amb humans, les v\u00edctimes, els seus cuidadors i els perpetradors. La segona sala mostra documents, records personals de testimonis i la persecuci\u00f3 penal dels perpetradors. Pel que fa als 24 (o m\u00e9s) presoners sovi\u00e8tics assassinats, no se'n saben ni els noms.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "diumenges", "answer_start": 45}], "id": "P_8_C_45_Q1", "question": "Quin dia es permet visitar el lloc commemoratiu?"}, {"answers": [{"text": "visites comentades", "answer_start": 127}], "id": "P_8_C_45_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi organitza el servei de museus d'Hamburg?"}, {"answers": [{"text": "24 (o m\u00e9s)", "answer_start": 465}], "id": "P_8_C_45_Q3", "question": "Quants presoners sovi\u00e8tics hi van ser assassinats?"}, {"answers": [{"text": "experiments m\u00e8dics", "answer_start": 260}], "id": "P_8_C_45_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi feien amb humans?"}, {"answers": [{"text": "no se'n saben", "answer_start": 509}], "id": "P_8_C_45_Q5", "question": "Quins eren els noms dels presoners sovi\u00e8tics assassinats?"}]}, {"context": "El 1956, Monika, la filla de Fritz Bringmann (1918-2011), presoner de Neuengamme i testimoni dels judicis de la Casa Curio, public\u00e0 un article a la p\u00e0gina per a nens del diari Norddeutsches Echo sobre la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm. Bringmann fou interrogat per la policia secreta alemanya (Verfassungsschutz), que considerava l'article com a propaganda comunista, considerant que el crim descrit era massa exagerat per poder \u00e9sser veritable. Bringmann els enseny\u00e0 les actes dels judicis de la Casa Curio, els quals la policia secreta desconeixia completament.[14] De 1970 a 1995, Bringmann, \u00abcombatent incansable contra l'oblit\u00bb, fou el president de l'associaci\u00f3 Amicale Internationale de Neuengamme.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "public\u00e0 un article", "answer_start": 124}], "id": "P_8_C_46_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fer m\u00f2nica?"}, {"answers": [{"text": "la policia secreta alemanya", "answer_start": 276}], "id": "P_8_C_46_Q2", "question": "Qui va interrogar Bringmann?"}, {"answers": [{"text": "la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm", "answer_start": 201}], "id": "P_8_C_46_Q3", "question": "De qu\u00e8 parlava l'article?"}, {"answers": [{"text": "propaganda comunista", "answer_start": 357}], "id": "P_8_C_46_Q4", "question": "Com van considerar l'article?"}, {"answers": [{"text": "Amicale Internationale de Neuengamme", "answer_start": 678}], "id": "P_8_C_46_Q5", "question": "De quina associaci\u00f3 va ser president Fritz Bringmann?"}]}]}, {"title": "P\u0159\u00edhody li\u0161ky Bystrou\u0161ky", "paragraphs": [{"context": "En aquesta \u00f2pera, Jan\u00e1\u010dek va donar m\u00e9s import\u00e0ncia a l'orquestra que a la veu. Juntament amb el domini de l'orquestra, La guineueta \u00e9s amb De la casa dels morts, l'\u00f2pera en qu\u00e8 el compositor d\u00f3na m\u00e9s import\u00e0ncia al cor, exactament al contrari de l'\u00f2pera que els separa: El cas Makropoulos. Els dos fets s'expliquen per la naturalesa del tema tractat. L'orquestra \u00e9s el bosc, el lloc on es desenvolupa la trama. El cor el constitueixen els animals, tant les gallines esclaves i v\u00edctimes del moment en qu\u00e8 Bystrou\u0161ka es converteix en adulta com les nombroses esp\u00e8cies del bosc, especialment els insectes i alguns mam\u00edfers i amfibis que tan aviat donen suport com critiquen a la guineu. S'ent\u00e9n tamb\u00e9 com a cor, les veus concretes, fugaces, que sorgeixen del conjunt vocal.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'orquestra que a la veu", "answer_start": 51}], "id": "P_233_C_1393_Q1", "question": "A qu\u00e8 va donar m\u00e9s import\u00e0ncia Jan\u00e1\u010dek en aquesta \u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "nombroses", "answer_start": 547}], "id": "P_233_C_1393_Q4", "question": "Quantes esp\u00e8cies hi ha al bosc?"}, {"answers": [{"text": "els insectes i alguns mam\u00edfers i amfibis", "answer_start": 589}], "id": "P_233_C_1393_Q5", "question": "Quines esp\u00e8cies tan aviat donen suport com critiquen a la guineu?"}]}, {"context": "Jan\u00e1\u010dek va comen\u00e7ar a treballar en Bystrou\u0161ka a comen\u00e7aments del 1922. Des del principi sap que ser\u00e0 una \u00f2pera amb molta pantomima i molta dansa, \u00e9s a dir, hi haur\u00e0 molta m\u00fasica orquestral en detriment del cant. Per aquest motiu se li va demanar que en fes una suite orquestral, per\u00f2 s'hi va negar. Tanmateix, V\u00e1clav Talich no va tardar gaire a fer la primera suite simf\u00f2nica, sempre amb respecte a les magn\u00edfiques p\u00e0gines musicals de l'\u00f2pera.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "a comen\u00e7aments del 1922", "answer_start": 46}], "id": "P_233_C_1394_Q1", "question": "Quin any va comen\u00e7ar a treballar en Bystrou\u0161ka Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "molta pantomima i molta dansa", "answer_start": 115}], "id": "P_233_C_1394_Q2", "question": "Qu\u00e8 sap que tindr\u00e0 l'\u00f2pera Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "molta m\u00fasica orquestral", "answer_start": 165}], "id": "P_233_C_1394_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi haur\u00e0 en Bystrou\u0161ka en detriment del cant?"}, {"answers": [{"text": "una suite orquestral", "answer_start": 257}], "id": "P_233_C_1394_Q4", "question": "Qu\u00e8 se li va demanar a Jan\u00e1\u010dek que en fes amb l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "V\u00e1clav Talich", "answer_start": 310}], "id": "P_233_C_1394_Q5", "question": "Qui va fer la primera suite simf\u00f2nica respectant les p\u00e0gines de l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "El llibret i la m\u00fasica estan encastats de forma indissoluble per mostrar-nos aquesta faula sonora sobre la naturalesa, plena de sentiment panteista i tot un cant a la vida per\u00f2 tamb\u00e9 a la renovaci\u00f3 de la mateixa a trav\u00e9s de la successi\u00f3 de les generacions. Certament Bystrou\u0161ka, l'astuta guineu, \u00e9s un personatge central i rellevant per\u00f2 s'integra en un perfecte engranatge de car\u00e0cters teatrals i musicals que traspuen grandesa, musicalitat i, sobretot, una impressionant vitalitat en un autor que camina ja pels setanta anys d'una exist\u00e8ncia no precisament f\u00e0cil. Jan\u00e1\u010dek no es fa il\u00b7lusions ni sobre els homes ni sobre els animals, ja que en aquesta faula aquests s'acosten perillosament als humans com passa a Isop, La Fontaine o Samaniego. Per\u00f2 creu en la vida com una cosa global i aquesta vida floreix en la seva m\u00fasica. \u00c9s potser l'obra m\u00e9s optimista de Jan\u00e1\u010dek i encara que Bystrou\u0161ka mor, ho fa sense pathos i sense autocompassi\u00f3, en plena roda de la natura. L'\u00fas de veus blanques, de mim i de ballet que Jan\u00e1\u010dek especifica a la partitura porten a aquest t\u00edtol cap a un espectacle teatral total.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "la naturalesa", "answer_start": 104}], "id": "P_233_C_1395_Q1", "question": "De qu\u00e8 tracta aquesta faula sonora?"}, {"answers": [{"text": "l'astuta guineu", "answer_start": 279}], "id": "P_233_C_1395_Q2", "question": "Quin animal \u00e9s Bystrou\u0161ka?"}, {"answers": [{"text": "perfecte", "answer_start": 354}], "id": "P_233_C_1395_Q3", "question": "Com \u00e9s l'engranatge de Bystrou\u0161ka?"}, {"answers": [{"text": "una impressionant vitalitat", "answer_start": 455}], "id": "P_233_C_1395_Q4", "question": "Qu\u00e8 ens traspua de Jan\u00e1\u010dek a Bystrou\u0161ka?"}]}, {"context": "Es va estrenar al Teatre Mahen de Brno el 6 de novembre de 1924 dirigida per Franti\u0161ek Neumann i amb Hana Hrdli\u010dkov\u00e1-Zav\u0159elov\u00e1 i Arnold Fl\u00f6gl. Jan\u00e1\u010dek va morir el 12 d'agost de 1928. En el seu funeral (com ho havia sol\u00b7licitat el compositor despr\u00e9s de l'assaig general de l'\u00f2pera) l'orquestra del Teatre Nacional de Brno va torcar el punyent final de l'\u00f2pera.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "6 de novembre de 1924", "answer_start": 42}], "id": "P_233_C_1396_Q1", "question": "Quin dia es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "Teatre Mahen", "answer_start": 18}], "id": "P_233_C_1396_Q2", "question": "En quin teatre es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "Franti\u0161ek Neumann", "answer_start": 77}], "id": "P_233_C_1396_Q3", "question": "Qui la va dirigir?"}, {"answers": [{"text": "12 d'agost de 1928", "answer_start": 163}], "id": "P_233_C_1396_Q4", "question": "Quin dia va morir Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "el punyent final de l'\u00f2pera", "answer_start": 331}], "id": "P_233_C_1396_Q5", "question": "Que va sol\u00b7licitar que toquessin Jan\u00e1\u010dek al seu funeral?"}]}, {"context": "Al bosc l'agitaci\u00f3 d\u00f3na pas a la calma quan un guardabosc fatigat decideix dormir un poc, que somia en la desitjada Terynka, una bella gitana. Un saltamart\u00ed i un grill es posen a cantar; un mosquit vola prop del guardabosc, perca\u00e7at per una granota, a la qual se li acosta una guineu. Aterrida, la granota fa un salt i va a parar sobre el nas del guardabosc, el qual es desperta proferint blasmes. La mirada de la guineu recorda al guardabosc la de la bella Terynka: l'atrapa i decideix endur-se-la a casa seva. Poc temps despr\u00e9s arriba la tardor.", "qas": [{"answers": [{"text": "en la desitjada Terynka", "answer_start": 100}], "id": "P_233_C_1397_Q1", "question": "Amb ui somia el guardabosc?"}, {"answers": [{"text": "Un saltamart\u00ed i un grill", "answer_start": 143}], "id": "P_233_C_1397_Q2", "question": "Qui es posa a cantar?"}, {"answers": [{"text": "sobre el nas del guardabosc", "answer_start": 330}], "id": "P_233_C_1397_Q3", "question": "On va a parar la granota quan salta?"}, {"answers": [{"text": "la de la bella Terynka", "answer_start": 443}], "id": "P_233_C_1397_Q4", "question": "Quina mirada li recorda la de la guineu al guardabosc?"}, {"answers": [{"text": "l'atrapa i decideix endur-se-la a casa seva", "answer_start": 467}], "id": "P_233_C_1397_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa el guardabosc amb la guineu?"}]}, {"context": "T\u011bsnohl\u00eddek va ser un narrador txec que va aconseguir amb aquest text una cosa semblant a una versi\u00f3 eslava d'El somni d'una nit d'estiu. El llibret el va redactar el mateix Jan\u00e1\u010dek basant-se en el conte de T\u011bsnohl\u00eddek. El to \u00e9s ingenu, els animals no es comporten \u00abhumanament\u00bb com en el conte, sin\u00f3 sempre de forma animal, \u00e9s a dir, de forma senzilla, astuta, racional, sense segones intencions. I els homes no sempre obren com a \u00e9ssers humans en sentit positiu, el que sovint produeix graciosos contrastos, i en l'espectador sovint un somriure melanc\u00f2lic.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "un narrador txec", "answer_start": 19}], "id": "P_233_C_1398_Q1", "question": "Qui va ser T\u011bsnohl\u00eddek?"}, {"answers": [{"text": "una versi\u00f3 eslava d'El somni d'una nit d'estiu", "answer_start": 90}], "id": "P_233_C_1398_Q2", "question": "Qu\u00e8 va aconseguir T\u011bsnohl\u00eddek amb aquest text?"}, {"answers": [{"text": "Jan\u00e1\u010dek", "answer_start": 174}], "id": "P_233_C_1398_Q3", "question": "Qui va redactar el llibret?"}, {"answers": [{"text": "de forma animal", "answer_start": 307}], "id": "P_233_C_1398_Q4", "question": "Com es comporten els animals en el llibret?"}, {"answers": [{"text": "segones intencions", "answer_start": 377}], "id": "P_233_C_1398_Q5", "question": "Qu\u00e8 no tenen els animals en el seu comportament?"}]}]}, {"title": "Juan S\u00e1nchez Cot\u00e1n", "paragraphs": [{"context": "Al Museu de Santa Cruz de la mateixa ciutat es poden trobar dues versions de Sant Joan Evangelista a Patmos, essent aquest retratat amb aspecte juvenil en contradicci\u00f3 amb l'edat que devia tenir quan va rebre les revelacions. Un d'ells, signat, va ser adquirit al comer\u00e7 i se n'ignora la proced\u00e8ncia; el segon ha de ser el que es descriu el testament de 1603 com pintura de La Magdalena transformada en Sant Joan Evangelista a petici\u00f3 de la seva propiet\u00e0ria, la comtessa de Montalb\u00e1n, que encara li devia 33 reals pel seu treball.[27] A l'esgl\u00e9sia de Sant Ildefons de la mateixa ciutat es conserva un Nen Jes\u00fas amb la creu, del qual n'existeixen algunes r\u00e8pliques, que podria ser un altre dels esmentats al testament, en el qual declarava haver pintat un quadre d'aquest motiu per a Juan S\u00e1nchez Coello, capell\u00e0 a San Juan de los Reyes i familiar del pintor Alonso S\u00e1nchez Coello.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "un Nen Jes\u00fas", "answer_start": 598}], "id": "P_9_C_49_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a l'esgl\u00e9sia de Sant Ildefons?"}, {"answers": [{"text": "1603", "answer_start": 354}], "id": "P_9_C_49_Q2", "question": "De quin any \u00e9s el testament?"}, {"answers": [{"text": "la comtessa de Montalb\u00e1n", "answer_start": 459}], "id": "P_9_C_49_Q3", "question": "Qui era la propiet\u00e0ria de la pintura?"}, {"answers": [{"text": "33 reals", "answer_start": 505}], "id": "P_9_C_49_Q4", "question": "Qu\u00e8 li devia la comptessa?"}, {"answers": [{"text": "Al Museu de Santa Cruz", "answer_start": 0}], "id": "P_9_C_49_Q5", "question": "On es troben les dues versions de Sant Joan Evangelista a Patmos?"}]}, {"context": "La major part de la seva obra la constitueixen pintures de tema religi\u00f3s, destacant les nombroses que va realitzar per a la cartoixa de Granada. Va realitzar tamb\u00e9 retrats i paisatges, per\u00f2 \u00e9s c\u00e8lebre per les seves natures mortes, especialment des de la celebraci\u00f3 a Madrid, el 1935, de l'exposici\u00f3 Floreros y bodegones en la pintura espa\u00f1ola, la qual va resultar clau per a la revaloraci\u00f3 cr\u00edtica de la pintura de la natura morta espanyola.[2] Entre les obres exposades en aquella ocasi\u00f3 n'hi figuraven dos de S\u00e1nchez Cot\u00e1n que van cridar l'atenci\u00f3: la Natura morta de ca\u00e7a, hortalisses i fruites (actualment al Museu del Prado) i la Natura morta del card (al Museu de Belles Arts de Granada), que es convertiria en una de les peces m\u00e9s importants de la de la hist\u00f2ria de la natura morta a Espanya.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "religi\u00f3s", "answer_start": 64}], "id": "P_9_C_50_Q1", "question": "De quin tema \u00e9s majorit\u00e0riament la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "natures mortes", "answer_start": 215}], "id": "P_9_C_50_Q2", "question": "Per quines pintures \u00e9s c\u00e8lebre?"}, {"answers": [{"text": "Natura morta de ca\u00e7a, hortalisses i fruites", "answer_start": 554}], "id": "P_9_C_50_Q3", "question": "Quina obra podem trobar al Museu del Prado?"}, {"answers": [{"text": "Natura morta del card", "answer_start": 635}], "id": "P_9_C_50_Q4", "question": "Quina pintura \u00e9s de les m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria de la natura morta a Espanya?"}, {"answers": [{"text": "Museu de Belles Arts de Granada", "answer_start": 661}], "id": "P_9_C_50_Q5", "question": "On podem trobar Natura morta del card?"}]}, {"context": "El testament que va redactar S\u00e1nchez Cot\u00e1n el 1603 quan es disposava a prendre l'h\u00e0bit cartoix\u00e0, juntament amb l'inventari dels seus b\u00e9ns dut a terme pels seus marmessors, s\u00f3n la millor font d'informaci\u00f3 disponible per al coneixement de la seva traject\u00f2ria humana i professional fins aquest any.[12] D'aquests documents es dedueix que el pintor havia portat una vida benestant, amb una clientela \u00e0mplia formada per alguns membres de la noblesa local i molts eclesi\u00e0stics, sense menysprear la realitzaci\u00f3 de feines poc qualificades per a clients d'un rang m\u00e9s baix, com l'escut d'armes de l'arquebisbe de Toledo que va pintar per a un sabater. La relaci\u00f3 dels seus deutors era tamb\u00e9 nombrosa, i entre ells hi figuraven els hereus del seu antic mestre. A casa seva, que a la vegada servia de taller, disposava d'alguns objectes de valor i instruments musicals per\u00f2 de pocs llibres: entre aquests comptava amb un de pintura de Blas de Prado i un \u00abllibret de dibuixos\u00bb del mateix autor, junt amb un llibre de perspectiva de Jacopo Vignola; un altre era el Flos sanctorum d'Alonso de Villegas, que servia tant de llibre de devoci\u00f3 com d'eina \u00fatil per a un pintor la dedicaci\u00f3 principal del qual era, precisament, la pintura de sants. De la seva religiositat, abans d'ingressar cartoix\u00e0, \u00fanicament en donen testimoni un h\u00e0bit francisc\u00e0, un rosari i algunes rel\u00edquies que va fer enviar a la cartoixa de Granada junt amb unes ulleres i alguns pinzells. A l'inventari s'hi recollien tamb\u00e9 prop de seixanta pintures: la meitat eren de tema religi\u00f3s i tamb\u00e9 es comptaven tretze retrats \u2013entre ells un autoretrat esbossat\u2013 i nou natures mortes; no totes, per\u00f2, eren de la seva m\u00e0. S\u00e1nchez Cot\u00e1n posse\u00efa dues obres d'El Greco, una Ver\u00f3nica i un Crucifix viu.[13] L'art singular del pintor cretenc \u2013que, a m\u00e9s, figurava entre els seus deutors\u2013 no va deixar, tanmateix, empremta perceptible en el pintor d'Orgaz. La seva inclinaci\u00f3 es dirigia preferentment cap a la pintura del monestir de Sant Lloren\u00e7 de l'Escorial, i posse\u00efa tamb\u00e9 amb un Crist de Juan Fern\u00e1ndez de Navarrete i una Oraci\u00f3 de l'hort \u00abno acabada\u00bb (i potser c\u00f2pia) de Luca Cambiaso. Despr\u00e9s de Blas de Prado, el pintor amb qui apareix m\u00e9s estretament relacionat \u00e9s Juan de Salazar, a qui va nomenar marmessor testamentari. Salazar era propietari de la Natura morta de ca\u00e7a, hortalisses i fruites, havia treballat a L'Escorial com a il\u00b7luminador dels llibres de cor i continuava amb aquest mateix treball al servei de l'arquebisbat de Toledo.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "benestant", "answer_start": 367}], "id": "P_9_C_51_Q1", "question": "Quin tipus de vida portava?"}, {"answers": [{"text": "membres de la noblesa local i molts eclesi\u00e0stics", "answer_start": 422}], "id": "P_9_C_51_Q2", "question": "Qui eren els seus clients?"}, {"answers": [{"text": "prendre l'h\u00e0bit cartoix\u00e0", "answer_start": 71}], "id": "P_9_C_51_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer el 1603?"}, {"answers": [{"text": "d'El Greco", "answer_start": 1702}], "id": "P_9_C_51_Q4", "question": "De quin altre pintor tenia obres?"}, {"answers": [{"text": "Juan de Salazar", "answer_start": 2216}], "id": "P_9_C_51_Q5", "question": "Qui va ser el seu marmessor testamentari?"}]}, {"context": "A la natura morta conservada al Museu del Prado (que probablement correspon a la que a l'inventari de 1603 es diu que \u00e9s de Juan de Salazar i \u00aboriginal dels altres\u00bb) el protagonisme correspon al card recolzat sobre un dels costats del carner, el moviment corb del qual continuen les pastanagues sobre la cartel\u00b7la. Aix\u00f2 es redueix a la natura morta del Museu de Belles Arts de Granada, pintat segurament despr\u00e9s de l'ingr\u00e9s de l'artista a la cartoixa, on va prescindir dels elements restants \u2013grup de llimones amb les seves fulles de maragda, cinc pomes, perdius i d'altres ocells que pengen de la part superior al costat d'una canya on s'enforquen alguns ocellets\u2013 que feien de la natura morta del Museu del Prado el retrat d'un rebost ben assortit d'una casa de la burgesia toledana. Bona prova del seu \u00e8xit \u00e9s la c\u00f2pia literal del card al quadre Natura morta amb cardo i francol\u00ed de la col\u00b7lecci\u00f3 Barbara Piasecka Johnson a Princeton, aix\u00ed com en el m\u00e9s tard\u00e0 Natura morta del desconegut Felipe Ram\u00edrez, datat el 1628 i conservat tamb\u00e9 al Museu del Prado.[32] D'altra banda, la inclusi\u00f3 d'un card semblant en un quadre de la Mare de D\u00e9u amb l'Infant que es conservava a la parr\u00f2quia de Santiago a Guadix (destru\u00eft el 1936) podria fer pensar en algun tipus de simbolisme religi\u00f3s.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre un dels costats del carner", "answer_start": 209}], "id": "P_9_C_52_Q1", "question": "On est\u00e0 recolzat el card?"}, {"answers": [{"text": "rebost ben assortit d'una casa de la burgesia toledana", "answer_start": 730}], "id": "P_9_C_52_Q2", "question": "Qu\u00e8 retratava la natura morta del Museu del Prado?"}, {"answers": [{"text": "1628", "answer_start": 1016}], "id": "P_9_C_52_Q3", "question": "De quin any \u00e9s Natura Morta?"}, {"answers": [{"text": "algun tipus de simbolisme religi\u00f3s", "answer_start": 1247}], "id": "P_9_C_52_Q4", "question": "Qu\u00e8 en fa pensar la recurrent aparici\u00f3 del card en les pintures?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s de l'ingr\u00e9s de l'artista a la cartoixa", "answer_start": 404}], "id": "P_9_C_52_Q5", "question": "Quan va pintar la natura morta del Museu de Belles Arts de Granada?"}]}, {"context": "Algunes de les pintures aut\u00f2grafes de S\u00e1nchez Cot\u00e1n citades en els documents com l'inventari tenen trets de detalls naturalistes influ\u00efts per Jacopo Bassano. Entre aquestes es poden destacar dos paisatges dedicats a les estacions de l'any, i d'altres que es descriuen directament com a c\u00f2pies (\u00abun gran llen\u00e7 de Bassano comen\u00e7at a esbossar\u00bb i \u00aba on estan esbossats uns caps de vells i d'altres coses del Vasan\u00bb). Tamb\u00e9 s'esmenten c\u00f2pies de Tici\u00e0 que podrien respondre als gusts de la clientela m\u00e9s que a l'inter\u00e8s del mateix artista per l'escola veneciana de pintura, la influ\u00e8ncia de la qual queda molt dilu\u00efda rn no incorporar a la seva pintura la t\u00e8cnica ni el sentit del color dels mestres venecians.[15] Una d'aquestes c\u00f2pies de Tici\u00e0 era la del Rapte d'Europa, que actualment es troba a Boston. No es tractava, a m\u00e9s, de l'\u00fanica pintura de tema mitol\u00f2gic amb ressons er\u00f2tics desada a l'obrador, ja que s'hi trobava un Judici de Par\u00eds, segurament tamb\u00e9 de la seva autoria.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jacopo Bassano", "answer_start": 142}], "id": "P_9_C_53_Q1", "question": "Qui el va influir en els detalls naturalistes?"}, {"answers": [{"text": "a les estacions de l'any", "answer_start": 214}], "id": "P_9_C_53_Q2", "question": "A qu\u00e8 estaven dedicats els paisatges?"}, {"answers": [{"text": "Boston", "answer_start": 793}], "id": "P_9_C_53_Q4", "question": "On podem trobar la c\u00f2pia del Rapte d'Europa?"}, {"answers": [{"text": "als gusts de la clientela", "answer_start": 468}], "id": "P_9_C_53_Q5", "question": "A qu\u00e8 responia qu\u00e8 S\u00e1nchez Cot\u00e1n copi\u00e9s a Tici\u00e0?"}]}, {"context": "S\u00e1nchez Cot\u00e1n va signar el seu testament el 10 d'agost de 1603 amb la intenci\u00f3 d'ingressar cartoix\u00e0 a Granada, on es despla\u00e7aria una mica m\u00e9s tard. \u00c9s possible que no es dirig\u00eds immediatament a la cartoixa i que pass\u00e9s abans uns mesos al convent dels agustinians cal\u00e7ats d'aquella ciutat fins que, superat l'examen de neteja de sang, profess\u00e9s a la cartoixa granadina el 8 de setembre de 1604. M\u00e9s tard, potser en complir-se els dos primers anys de noviciat, es va traslladar al monestir de Santa Maria d'El Paular, on consta que es trobava el 1610, quan va concertar amb el seu nebot la pintura d'un retaule per a l'esgl\u00e9sia de San Pablo de los Montes (Toledo). A la mateixa cartoixa d'El Paular va deixar algunes pintures descrites per Antonio Palomino, totes perdudes, encara que podrien ser d'aquesta proced\u00e8ncia la Mort de sant Bru \u2013actualment a l'esgl\u00e9sia de la pla\u00e7a Carnot a Montinhac (Fran\u00e7a)\u2013[19] i el monumental Sant Josep amb l'Infant de Barnard Castle \u2013al Museu Bowes.[20][21]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 10 d'agost de 1603", "answer_start": 41}], "id": "P_9_C_54_Q1", "question": "Quan va signar el testament?"}, {"answers": [{"text": "Granada", "answer_start": 102}], "id": "P_9_C_54_Q2", "question": "A quina ciutat era la cartoixa a la que va ingressar despr\u00e9s de signar testament?"}, {"answers": [{"text": "al monestir de Santa Maria d'El Paular", "answer_start": 476}], "id": "P_9_C_54_Q3", "question": "On es va traslladar despr\u00e9s de dos anys?"}, {"answers": [{"text": "Antonio Palomino", "answer_start": 738}], "id": "P_9_C_54_Q4", "question": "Qui va descriure les pintures d'El Paular?"}, {"answers": [{"text": "1604", "answer_start": 388}], "id": "P_9_C_54_Q5", "question": "Quin any va entrar a la cartoixa de Granada?"}]}]}, {"title": "Retaule g\u00f2tic del Monestir de Santes Creus", "paragraphs": [{"context": "Constava de sis taules, de les quals se'n coneixen cinc, quatre d'elles a la catedral de Tarragona i una cinquena identificada en un antiquari de Madrid. En el marc entre taules hi ha els escuts de Catalunya i Santes Creus. Les taules contenen imatges de sants; d'esquerra a dreta es mostren: profetes i personatges de l'Antic Testament amb els caracter\u00edstics nimbes poligonals, entre els que s'observa a Mois\u00e8s amb les Taules de la Llei; diaques m\u00e0rtirs, entre els que es pot veure a sant Lloren\u00e7 amb les graelles, sant Esteve amb les pedres de la seva lapidaci\u00f3 o sant Vicen\u00e7 amb la roda de mol\u00ed; verges m\u00e0rtirs, amb la pres\u00e8ncia de santa B\u00e0rbara amb les torres, una santa reina que podria ser santa \u00darsula i tres m\u00e0rtirs m\u00e9s, una d'elles santa Ll\u00facia; sants fundadors d'ordes religiosos com sant Benet amb h\u00e0bit negre i Bernat de Claravall amb h\u00e0bit blanc, sant Francesc, sant Jeroni i sant Agust\u00ed; i una darrera taula amb els ap\u00f2stols, sant Pere, sant Pau, sant Felip, sant Bartomeu, sant Mateu.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 12}], "id": "P_43_C_253_Q1", "question": "Quantes taules tenia el retaule?"}, {"answers": [{"text": "a la catedral de Tarragona", "answer_start": 72}], "id": "P_43_C_253_Q2", "question": "On podem trobar quatre taules?"}, {"answers": [{"text": "els escuts de Catalunya i Santes Creus", "answer_start": 184}], "id": "P_43_C_253_Q3", "question": "Quins escuts hi ha al marc?"}, {"answers": [{"text": "Mois\u00e8s", "answer_start": 405}], "id": "P_43_C_253_Q4", "question": "Qui porta les taules de la llei?"}, {"answers": [{"text": "santa \u00darsula", "answer_start": 696}], "id": "P_43_C_253_Q5", "question": "Qui podria ser la santa reina?"}]}, {"context": "El passatge de l'Anunciaci\u00f3 s'esmenta per primer cop a l'evangeli de Sant Lluc \uff3bLluc 1:26-38\uff3d. L'escena est\u00e0 emmarcada sota unes estructures arquitect\u00f2niques que formen un porxo amb columnes rematat per un sostre amb merlets decoratius. Sota el porxo est\u00e0 situada la Mare de D\u00e9u mentre l'\u00e0ngel es troba a l'exterior, una composici\u00f3 que es troba a L'Anunciaci\u00f3 de Melchior Broederlam on l'\u00e0ngel \u00e9s a l'exterior d'una esgl\u00e9sia i la Mare de D\u00e9u sota una mena de porxo eclesi\u00e0stic, asseguda i llegint.[17] Tot i tractar-se majorit\u00e0riament d'una arquitectura g\u00f2tica, com a altres espais eclesi\u00e0stics de l'\u00e8poca, en aquest cas s'hi inclou una columna salom\u00f2nica emmarcant la figura de Maria. Aquesta forma en espiral, que no s'utilitzaria en l'art fins al segle xvi, fa refer\u00e8ncia a les columnes del temple de Salom\u00f3 a Jerusalem descrites a 1 Reis 7:21 a les quals se'ls ha atribu\u00eft tradicionalment aquesta forma.[18] La pres\u00e8ncia dels dos estils, cronol\u00f2gicament distants, seria utilitzada posteriorment per Petrus Christus a la seva L'Anunciaci\u00f3 Friedsam (1450) i \u00e9s una refer\u00e8ncia a l'ant\u00edtesi entre judaisme i cristianisme, entre Antic i Nou testament, un canvi que comen\u00e7a amb l'episodi de l'Anunciaci\u00f3. Al costat dret de la Mare de D\u00e9u, el destre, hi ha l'arquitectura g\u00f2tica i al costat esquerre, el sinistre, es mostra la part antiga.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'evangeli de Sant Lluc", "answer_start": 53}], "id": "P_43_C_254_Q1", "question": "On s'esmenta per primer cop del passatge de l'Anunciaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "merlets decoratius", "answer_start": 217}], "id": "P_43_C_254_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi trobem al sostre?"}, {"answers": [{"text": "salom\u00f2nica", "answer_start": 645}], "id": "P_43_C_254_Q4", "question": "Quin tipus de columna hi trobem?"}]}, {"context": "El retaule g\u00f2tic del Monestir de Santes Creus va ser realitzat entre 1403 i el 1414 per a ocupar l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Aiguam\u00farcia, Alt Camp). \u00c9s una obra d'estil g\u00f2tic internacional valenci\u00e0 realitzada en tremp sobre taula per Guerau Gener i Llu\u00eds Borrass\u00e0, qui el va acabar a la mort del primer. L'obra va ser desmuntada en ser substitu\u00efda per un retaule barroc el 1647. Posteriorment les seves taules es varen separar en dos grups que actualment es troben a la catedral de Tarragona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, respectivament.", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 1403 i el 1414", "answer_start": 63}], "id": "P_43_C_255_Q1", "question": "Quan va ser realitzat el retaule g\u00f2tic?"}, {"answers": [{"text": "l'altar major", "answer_start": 97}], "id": "P_43_C_255_Q2", "question": "Qu\u00e8 ocupava?"}, {"answers": [{"text": "Guerau Gener i Llu\u00eds Borrass\u00e0", "answer_start": 271}], "id": "P_43_C_255_Q3", "question": "Qui el va fer?"}, {"answers": [{"text": "per un retaule barroc", "answer_start": 385}], "id": "P_43_C_255_Q4", "question": "Per quina obra va ser substitu\u00eft el retaule g\u00f2tic?"}, {"answers": [{"text": "1647", "answer_start": 410}], "id": "P_43_C_255_Q5", "question": "Quin any el van substituir?"}]}, {"context": "L'escena \u00e9s l'episodi final de la vida de Maria, i segueix la seva Assumpci\u00f3 o Dormici\u00f3 de Maria, que no era encara dogma a l'edat mitjana. La base b\u00edblica es troba al C\u00e0ntic dels C\u00e0ntics (4.8), als Salms (44.11-12) i al Llibre de la Revelaci\u00f3 (12.1-7). Un serm\u00f3 del qual equivocadament es considerava que era de Sant Jeroni i fet servir per treballs medievals est\u00e0ndards com ara la Llegenda \u00e0uria d'altres escriptors. El t\u00edtol \"Reina de Cel\", o Regina Coeli, per nomenar Maria es remunta com a m\u00ednim al segle XII.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'episodi final de la vida de Maria", "answer_start": 12}], "id": "P_43_C_256_Q1", "question": "Quin episodi representa l'escena?"}, {"answers": [{"text": "Reina de Cel", "answer_start": 429}], "id": "P_43_C_256_Q2", "question": "Amb quin t\u00edtol anomenaven Maria?"}, {"answers": [{"text": "Dormici\u00f3 de Maria", "answer_start": 79}], "id": "P_43_C_256_Q3", "question": "Com es coneix tamb\u00e9 l'Assumpci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Sant Jeroni", "answer_start": 313}], "id": "P_43_C_256_Q4", "question": "Qui pensaven que era l'autor del serm\u00f3?"}]}, {"context": "A finals del segle xix, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la desamortitzaci\u00f3, les taules de l'ermita varen ser venudes a un antiquari, i d'aquest varen passar a mans de particulars. Les taules de la Nativitat i de Sant Joan Evangelista varen ser propietat de Jos\u00e9 Dominguez, comte de l'Asalto,[7] qui les tenia exposades a la seva resid\u00e8ncia a Madrid. A partir de 1935 passen a ser propietat de Jos\u00e9 Fontana Almeda.[8] La seva esposa, Pilar Rabal Rabal, en va fer donaci\u00f3 al MNAC en mem\u00f2ria del seu esp\u00f2s el 13 d'octubre de 1976.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "un antiquari", "answer_start": 105}], "id": "P_43_C_257_Q1", "question": "Qui va comprar les taules de l'ermita?"}, {"answers": [{"text": "Jos\u00e9 Dominguez", "answer_start": 243}], "id": "P_43_C_257_Q2", "question": "Qui va ser propietari de les taules de la Nativitat i de Sant Joan Evangelista?"}, {"answers": [{"text": "a la seva resid\u00e8ncia", "answer_start": 305}], "id": "P_43_C_257_Q3", "question": "On les tenia exposades?"}, {"answers": [{"text": "Pilar Rabal Rabal", "answer_start": 419}], "id": "P_43_C_257_Q4", "question": "Qui les va donar al MNAC?"}, {"answers": [{"text": "13 d'octubre de 1976", "answer_start": 492}], "id": "P_43_C_257_Q5", "question": "Quin dia es va fer la donaci\u00f3?"}]}, {"context": "Es poden observar composicions i \u00fas d'iconografia nord-europea en la mateixa l\u00ednia que va fer servir al seu Retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona (1401). Tamb\u00e9 es detecta un valencianisme amb elements expressionistes relacionables amb l'estil derivat de Mar\u00e7al de Sas. Algunes composicions i tipus humans evoquen figures del Retaule del Centenar de la Ploma o la Taula del Dubte de Sant Tom\u00e0s d'aquest pintor d'origen germ\u00e0nic resident a Valenci\u00e0,[2] que Guerau Gener va con\u00e8ixer quan va residir a Val\u00e8ncia entre 1405-1407 i amb qui va col\u00b7laborar juntament amb Gon\u00e7al Peris en la realitzaci\u00f3 d'un retaule dedicat a la Nativitat del Senyor que va ser contractat el 24 d'abril de 1405.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "nord-europea", "answer_start": 50}], "id": "P_43_C_258_Q1", "question": "D'on \u00e9s l'iconografia que hi trobem?"}, {"answers": [{"text": "expressionistes", "answer_start": 231}], "id": "P_43_C_258_Q2", "question": "Com s\u00f3n els elements que trobem en el valencianisme?"}, {"answers": [{"text": "Retaule del Centenar de la Ploma", "answer_start": 355}], "id": "P_43_C_258_Q3", "question": "Quin retaule ens evoquen les composicions?"}, {"answers": [{"text": "entre 1405-1407", "answer_start": 537}], "id": "P_43_C_258_Q4", "question": "Quan va residir a Val\u00e8ncia Guerau Gener?"}, {"answers": [{"text": "a la Nativitat del Senyor", "answer_start": 644}], "id": "P_43_C_258_Q5", "question": "A qu\u00e8 estava dedicat el retaule contractat el 1405?"}]}]}, {"title": "El jurament dels Horacis", "paragraphs": [{"context": "Comen\u00e7a amb una situaci\u00f3 de pau i felicitat: la fam\u00edlia romana dels Horacis es troba unida a la fam\u00edlia de la ciutat ve\u00efna d'Alba Longa dels Curiacis. El jove Horaci est\u00e0 casat amb Sabina, jove albanesa, que t\u00e9 un germ\u00e0 Curiaci que \u00e9s el prom\u00e8s de Camil\u00b7la, germana d'Horaci. Tanmateix, es declara la guerra entre ambdues ciutats. Per acabar-la, cada una de les dues ciutats designa tres campions, que lluitaran per decidir la sort de les dues ciutats. El dest\u00ed fa que els tres designats per Roma siguin els germans Horacis i els d'Alba Longa siguin els tres germans Curiacis.", "qas": [{"answers": [{"text": "de pau i felicitat", "answer_start": 25}], "id": "P_37_C_217_Q1", "question": "Com \u00e9s la situaci\u00f3 del comen\u00e7ament?"}, {"answers": [{"text": "dels Curiacis", "answer_start": 136}], "id": "P_37_C_217_Q2", "question": "Quina fam\u00edlia est\u00e0 unida a la dels Horacis?"}, {"answers": [{"text": "Sabina", "answer_start": 181}], "id": "P_37_C_217_Q4", "question": "Com es diu la dona d'Horaci?"}, {"answers": [{"text": "la guerra", "answer_start": 298}], "id": "P_37_C_217_Q5", "question": "Qu\u00e8 es declara entre les ciutats?"}]}, {"context": "Dels tres germans el que est\u00e0 col\u00b7locat en primer pla, \u00e9s, sens dubte, qui atreu la mirada de l'espectador, la llegenda conta que solament un dels tres Horacis va sortir victori\u00f3s, mentre que els altres estenen les mans en direcci\u00f3 cap al seu pare i les espases, formant la l\u00ednia d'horitz\u00f3, el seu bra\u00e7 \u00e9s dret i ferm, la for\u00e7a representada pel seu bra\u00e7 \u00e9s la del seu ferm comprom\u00eds amb la p\u00e0tria. El detall m\u00e9s revelador resideix en l'alineaci\u00f3 de la seva mirada amb el punt de fuga junt amb la tamb\u00e9 mirada del seu pare que a la vegada forma part de la l\u00ednia de l'horitz\u00f3. En aquesta l\u00ednia el punt central es troba a la uni\u00f3 de les mans del pare sostenint el s\u00edmbol de les espases.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "el punt de fuga", "answer_start": 468}], "id": "P_37_C_218_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'alinea amb la seva mirada?"}, {"answers": [{"text": "la del seu ferm comprom\u00eds amb la p\u00e0tria", "answer_start": 357}], "id": "P_37_C_218_Q4", "question": "Quina for\u00e7a representa la for\u00e7a del seu bra\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "a la uni\u00f3 de les mans del pare", "answer_start": 617}], "id": "P_37_C_218_Q5", "question": "On es troba el punt central?"}]}, {"context": " \u00e9s la particularitat que el pintor mostra amb m\u00e9s for\u00e7a en aquesta obra. L'espai es torna teatral gr\u00e0cies a l'\u00fas de la llum, fet que recorda a Caravaggio, i que procedeix de la part esquerra del quadre. Al ritual del jurament de les espases es pot observar una gran tensi\u00f3,[9] i tamb\u00e9 l'energia de les figures masculines, que contrasten amb el desconsol m\u00e9s passiu del grup de figures femenines que dintre de la composici\u00f3, amb els seus caps junts, formen una pir\u00e0mide. \u00c9s de ressaltar les l\u00ednies compositives rectes i fermes pels homes i corbades per la representaci\u00f3 de les dones. La figura fosca del fons que est\u00e0 amb els nens, \u00e9s el punt que reflecteix un tipus de sentiment propi de l'\u00e8poca.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "teatral", "answer_start": 91}], "id": "P_37_C_219_Q1", "question": "Com es torna l'espai?"}, {"answers": [{"text": "de la part esquerra", "answer_start": 172}], "id": "P_37_C_219_Q2", "question": "D'on procedeix la llum?"}, {"answers": [{"text": "una pir\u00e0mide", "answer_start": 457}], "id": "P_37_C_219_Q3", "question": "Qu\u00e8 formen els caps junts de les figures femenines?"}, {"answers": [{"text": "rectes i fermes", "answer_start": 511}], "id": "P_37_C_219_Q4", "question": "Com s\u00f3n les l\u00ednies compositives dels homes?"}, {"answers": [{"text": "nens", "answer_start": 626}], "id": "P_37_C_219_Q5", "question": "Qui est\u00e0 amb la figura fosca del fons?"}]}, {"context": "El neoclassicisme \u00e9s un per\u00edode art\u00edstic que es va desenvolupar als segles XVIII i xix, i va tenir especial import\u00e0ncia a Fran\u00e7a i al nord d'Europa. Havia nascut com a producte de la insatisfacci\u00f3 per les tradicions art\u00edstiques que sentien els artistes i escriptors; aquest moviment va fer ren\u00e9ixer els ideals i el gust per les obres dels antics. En la seva realitzaci\u00f3 s'usaven formes i colors senzills i es rebutjaven els colors brillants habituals en les \u00e8poques precedents del barroc i rococ\u00f3 i, com a models, es van utilitzar les antiguitats gregues i romanes.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "El neoclassicisme", "answer_start": 0}], "id": "P_37_C_220_Q1", "question": "Quin per\u00edode art\u00edstic es va desenvolupar als segles XVIII i xix?"}, {"answers": [{"text": "Fran\u00e7a", "answer_start": 122}], "id": "P_37_C_220_Q2", "question": "A quin pa\u00eds va tenir especial import\u00e0ncia el neoclassicisme?"}, {"answers": [{"text": "els ideals i el gust per les obres dels antics", "answer_start": 299}], "id": "P_37_C_220_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer ren\u00e9ixer el neoclassicisme?"}, {"answers": [{"text": "senzills", "answer_start": 395}], "id": "P_37_C_220_Q4", "question": "Com eren les formes i els colors del neoclassicisme?"}, {"answers": [{"text": "les antiguitats gregues i romanes", "answer_start": 531}], "id": "P_37_C_220_Q5", "question": "Qu\u00e8 van utilitzar com a models en el neoclassicisme?"}]}, {"context": "L'any 1789 va pintar Els lictors porten a Brut els cossos dels seus fills, un quadre que tamb\u00e9 era un enc\u00e0rrec reial. Ir\u00f2nicament, poc despr\u00e9s, el rei pujaria al pat\u00edbul acusat tamb\u00e9 de tra\u00efci\u00f3 a la p\u00e0tria, com els fills de Brut, i amb el vot de l'artista a l'Assemblea Nacional, que recolz\u00e0 l'execuci\u00f3 de Llu\u00eds XVI. No se sap ben b\u00e9 perqu\u00e8 ho va fer, ja que sembla que havia de tenir m\u00e9s oportunitats estant al servei d'un rei que en el context social del nou ordre; alguns autors suggereixen que l'amor de David pel classicisme li va fer abra\u00e7ar tot el que formava part d'aquell per\u00edode, incl\u00f2s l'arribada d'un govern republic\u00e0.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "reial", "answer_start": 111}], "id": "P_37_C_221_Q1", "question": "Com era l'enc\u00e0rrec?"}, {"answers": [{"text": "de tra\u00efci\u00f3 a la p\u00e0tria", "answer_start": 183}], "id": "P_37_C_221_Q2", "question": "De qu\u00e8 van acusar al rei?"}, {"answers": [{"text": "l'execuci\u00f3 de Llu\u00eds XVI", "answer_start": 292}], "id": "P_37_C_221_Q3", "question": "Qu\u00e8 va recolzar l'artista?"}, {"answers": [{"text": "estant al servei d'un rei", "answer_start": 402}], "id": "P_37_C_221_Q4", "question": "Com semblava que havia de tenir m\u00e9s oportunitats?"}, {"answers": [{"text": "pel classicisme", "answer_start": 514}], "id": "P_37_C_221_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 sentia amor David?"}]}]}, {"title": "Dorudon", "paragraphs": [{"context": "Dorudon no \u00e9s una esp\u00e8cie de transici\u00f3, per\u00f2 t\u00e9 una combinaci\u00f3 de caracter\u00edstiques f\u00edsiques t\u00edpiques dels seus avantpassats terrestres i d'elements caracter\u00edstics de les balenes modernes. Per exemple, a difer\u00e8ncia de les balenes actuals, el basilosaure tenia una mand\u00edbula ben desenvolupada amb quaranta-dues dents afilades. Les del davant tenien forma de con i estaven especialitzades a atrapar les preses, mentre que les del darrere tenien forma triangular i estaven adaptades per estripar carn, de manera semblant als meson\u00edquids. Per aquest motiu, durant molt de temps aquests foren considerats avantpassats dels basilos\u00e0urids.[5] Actualment es creu que els cetacis comparteixen un avantpassat com\u00fa amb els artiod\u00e0ctils.", "qas": [{"answers": [{"text": "una esp\u00e8cie de transici\u00f3", "answer_start": 14}], "id": "P_346_C_2071_Q1", "question": "Qu\u00e8 no \u00e9s Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "ben desenvolupada", "answer_start": 273}], "id": "P_346_C_2071_Q2", "question": "Com era la mand\u00edbula del basilosaure?"}, {"answers": [{"text": "quaranta-dues", "answer_start": 295}], "id": "P_346_C_2071_Q3", "question": "Quantes dents tenia la mand\u00edbula del basilosaure?"}, {"answers": [{"text": "de con", "answer_start": 353}], "id": "P_346_C_2071_Q4", "question": "Quina forma tenien les dents del davant del basilosaure?"}, {"answers": [{"text": "triangular", "answer_start": 448}], "id": "P_346_C_2071_Q5", "question": "Quina forma tenien les dents del darrere del basilosaure?"}]}, {"context": "Com tots els cetacis, tenia una dieta carn\u00edvora. S'alimentava principalment de mol\u00b7luscs i petits peixos.[8] D'altra banda, els f\u00f2ssils trobats a Wadi al-Hitan indiquen que Dorudon era un animal gregari que vivia en grups.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "carn\u00edvora", "answer_start": 38}], "id": "P_346_C_2072_Q1", "question": "Quina dieta tenia el Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "de mol\u00b7luscs i petits peixos", "answer_start": 76}], "id": "P_346_C_2072_Q2", "question": "De qu\u00e8 s'alimentava el Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "a Wadi al-Hitan", "answer_start": 144}], "id": "P_346_C_2072_Q3", "question": "On es van trobar f\u00f2ssils de Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "que Dorudon era un animal gregari", "answer_start": 169}], "id": "P_346_C_2072_Q4", "question": "Qu\u00e8 ens diuen els f\u00f2ssils de Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "que vivia en grups", "answer_start": 203}], "id": "P_346_C_2072_Q5", "question": "Qu\u00e8 vol dir que el Dorudon fos gregari?"}]}, {"context": "Tot i que a primera vista s'assemblava molt a un dof\u00ed, presentava una s\u00e8rie de difer\u00e8ncies importants. Encara posse\u00efa unes petites potes posteriors, que probablement utilitzava per agafar-se millor a la parella a l'hora de copular. Aquest \u00e9s un dels motius pels quals es pensa que Dorudon est\u00e0 relacionat estretament amb els cetacis actuals, per\u00f2 que no n'\u00e9s l'avantpassat directe. A difer\u00e8ncia dels protoc\u00e8tids, els seus precursors, els ossos pelvians de Dorudon que estaven associats a aquestes potes ja no estaven units a la columna vertebral, de manera que les v\u00e8rtebres sacres eren molt similars a la resta de v\u00e8rtebres.", "qas": [{"answers": [{"text": "a un dof\u00ed", "answer_start": 44}], "id": "P_346_C_2073_Q1", "question": "A qu\u00e8 s'assemblava el Dorudon a primera vista?"}, {"answers": [{"text": "unes petites potes posteriors", "answer_start": 118}], "id": "P_346_C_2073_Q2", "question": "Qu\u00e8 posse\u00efa el Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "per agafar-se millor a la parella a l'hora de copular", "answer_start": 177}], "id": "P_346_C_2073_Q3", "question": "Per qu\u00e8 utilitzava les potes posteriors el Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "amb els cetacis actuals", "answer_start": 317}], "id": "P_346_C_2073_Q4", "question": "Amb qui es pensa que el Dorudon est\u00e0 relacionat estretament?"}, {"answers": [{"text": "protoc\u00e8tids", "answer_start": 400}], "id": "P_346_C_2073_Q5", "question": "Qui s\u00f3n precursors del Dorudon?"}]}, {"context": "Dorudon ('dent de llan\u00e7a') \u00e9s un g\u00e8nere de cetacis extints que compart\u00ed els mars de l'Eoc\u00e8 amb altres basilos\u00e0urids com ara els basilosaures o Zygorhiza. Era un descendent proper dels primers artiod\u00e0ctils de vida amf\u00edbia, com Ambulocetus, per\u00f2 a difer\u00e8ncia d'ells, el seu estil de vida era totalment aqu\u00e0tic. Aparegu\u00e9 a l'Eoc\u00e8 superior,[2] fa aproximadament 40 milions d'anys. Se n'han trobat f\u00f2ssils a llocs molt distants, com ara Egipte,[3] Tun\u00edsia[1] i Carolina del Sud (Estats Units),[4] i habitava les aig\u00fces c\u00e0lides i poc profundes dels oceans de l'Eoc\u00e8. S'exting\u00ed fa aproximadament 36 milions d'anys, poc abans de l'inici de l'Oligoc\u00e8,[5] a causa d'un gran episodi de canvi clim\u00e0tic conegut com a Grande Coupure. L'esp\u00e8cie D. atrox \u00e9s l'arqueocet m\u00e9s ben conegut.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "dent de llan\u00e7a", "answer_start": 10}], "id": "P_346_C_2075_Q1", "question": "Qu\u00e8 vol dir Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "un g\u00e8nere de cetacis", "answer_start": 30}], "id": "P_346_C_2075_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "dels primers artiod\u00e0ctils de vida amf\u00edbia", "answer_start": 179}], "id": "P_346_C_2075_Q3", "question": "De qui era descendent proper el Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "totalment aqu\u00e0tic", "answer_start": 290}], "id": "P_346_C_2075_Q4", "question": "Com era l'estil de vida del Dorudon?"}, {"answers": [{"text": "a l'Eoc\u00e8 superior", "answer_start": 318}], "id": "P_346_C_2075_Q5", "question": "Quan aparegu\u00e9 el Dorudon?"}]}]}, {"title": "Retaule de la Transfiguraci\u00f3 (Huguet)", "paragraphs": [{"context": "La transfiguraci\u00f3 de Jes\u00fas \u00e9s un esdeveniment narrat als tres evangelis sin\u00f2ptics: Mateu 17:1-9,  Marc 9:2-10 i Lluc 9:28-36. Per a la fe cristiana \u00e9s un episodi de la vida del Crist en qu\u00e8 aquest hauria experimentat un canvi d'aparen\u00e7a corp\u00f2ria durant la seva vida sobre la Terra, una metamorfosi (en grec, 'transfiguraci\u00f3') que revelaria la seva naturalesa divina. Als evangelis no hi consta el lloc exacte de l'esdeveniment, si b\u00e9 una tradici\u00f3 de l'\u00e8poca de Ciril de Jerusalem situa l'episodi al mont Tabor, prop del llac de Tiber\u00edades. Certs exegetes situen l'esdeveniment al mont Hermon, ja que els episodis evang\u00e8lics que l'emmarquen se situen en aquesta regi\u00f3. El Mont Tabor hauria estat escollit en \u00e8poca romana d'Orient per a la seva proximitat amb Natzaret i el llac de Tiber\u00edades.", "qas": [{"answers": [{"text": "als tres evangelis sin\u00f2ptics", "answer_start": 53}], "id": "P_432_C_2587_Q1", "question": "On es narra la transfiguraci\u00f3 de Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "un canvi d'aparen\u00e7a corp\u00f2ria", "answer_start": 217}], "id": "P_432_C_2587_Q2", "question": "Qu\u00e8 va experimentar Crist en la transfiguraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la seva naturalesa divina", "answer_start": 340}], "id": "P_432_C_2587_Q3", "question": "Qu\u00e8 revelaria la metamorfosi de Crist?"}, {"answers": [{"text": "al mont Tabor", "answer_start": 496}], "id": "P_432_C_2587_Q4", "question": "On situa l'episodi de la transfiguraci\u00f3 una tradici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "al mont Hermon", "answer_start": 577}], "id": "P_432_C_2587_Q5", "question": "On situen l'esdeveniment certs exegetes?"}]}, {"context": "Les sis taules dels carrers laterals estan dedicades a passatges de la vida dels personatges centrals: Jes\u00fas i els profetes Mois\u00e8s i Elies. Les dues taules superiors del carrer esquerre representen el lliurament de les Taules de la Llei i l'esbarzer ardent, episodis teof\u00e0nics de la vida de Mois\u00e8s. Les dues taules superiors del carrer dret mostren l'Ascensi\u00f3 d'Elies en el carro de foc i l'extermini dels missatgers del rei Ahazi\u00e0 d'Israel, dues escenes sense l'aparici\u00f3 visual de D\u00e9u per\u00f2 amb la pres\u00e8ncia del seu poder. Les dues taules inferiors dels carrers laterals estan referides a la vida de Jes\u00fas: a l'esquerra es representa l'Ascensi\u00f3 i al carrer dret la resurrecci\u00f3 dels morts o Judici Final, dedicada al mateix Jesucrist.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 4}], "id": "P_432_C_2588_Q1", "question": "Quantes taules hi ha als carrers laterals?"}, {"answers": [{"text": "Jes\u00fas i els profetes Mois\u00e8s i Elies.", "answer_start": 103}], "id": "P_432_C_2588_Q2", "question": "Qui s\u00f3n els personatges centrals?"}, {"answers": [{"text": "episodis teof\u00e0nics de la vida de Mois\u00e8s", "answer_start": 258}], "id": "P_432_C_2588_Q3", "question": "Quins episodis trobem a les dues taules superiors del carrer esquerre?"}, {"answers": [{"text": "d'Elies", "answer_start": 360}], "id": "P_432_C_2588_Q4", "question": "Quina ascensi\u00f3 mostra una taula superior del carrer dret?"}, {"answers": [{"text": "en el carro de foc", "answer_start": 368}], "id": "P_432_C_2588_Q5", "question": "Com va ascendir Elies?"}]}, {"context": "El Retaule de la Transfiguraci\u00f3 \u00e9s una obra atribu\u00efda a  Jaume Huguet que aquest va realitzar per enc\u00e0rrec de Pere Ferrer, rector d'Asc\u00f3, per a la capella del mateix nom de la catedral de Tortosa. \u00c9s sens dubte una de les peces m\u00e9s significatives i vistoses del tresor catedralici de Tortosa. Una de les escenes que inclou \u00e9s la del Judici Final amb els morts sortint de les tombes, on un dels morts que apareix \u00e9s, precisament, el comitent Pere Ferrer.[1] Les imatges representades recullen passatges de la vida de Jes\u00fas, de Mois\u00e8s i del profeta Elies que tenen en com\u00fa que es produeixen dalt d'una muntanya. El foc que representa \"la Gl\u00f2ria del Senyor\", signe de purificaci\u00f3 i de destrucci\u00f3, \u00e9s present a bona part de les escenes convertint el relat iconogr\u00e0fic en una manifestaci\u00f3 de misteri, una expressi\u00f3 de gl\u00f2ria i de santedat i un vehicle pel qual el comitent deixava palesa la seva soteriologia.", "qas": [{"answers": [{"text": "a  Jaume Huguet", "answer_start": 54}], "id": "P_432_C_2589_Q1", "question": "A qui \u00e9s atribu\u00eft el Retaule de la Transfiguraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la del Judici Final", "answer_start": 326}], "id": "P_432_C_2589_Q4", "question": "Quin escena inclou el Retaule de la Transfiguraci\u00f3?"}]}, {"context": "Tots quatre sants estan representats en un enquadrament de tres quarts del seu cos, de forma que mantenen una harmonia visual amb la imatge central que nom\u00e9s mostra la part superior del cos de Crist, ja que est\u00e0 dins la sepultura i no s\u2019hi veuen les cames. Darrere d'ells hi ha un mur baix que sembla un continu entre les quatre taules, com si estiguessin en un \u00fanic escenari. La imatge de sant Miquel presenta la seva vestimenta militar habitual i est\u00e0 a punt de clavar la seva llan\u00e7a sobre el cap del maligne, un monstre antropomorf. La llan\u00e7a est\u00e0 sobre la diagonal de la taula conferint una guia visual. Santa B\u00e0rbara mostra l\u2019atribut de la torre i la palma del martiri. Caterina de Siena es mostra amb els seus atributs tradicionals: la roda dentada de la seva tortura i la corona reial.", "qas": [{"answers": [{"text": "la part superior del cos de Crist", "answer_start": 165}], "id": "P_432_C_2590_Q1", "question": "Qu\u00e8 mostra la imatge central?"}, {"answers": [{"text": "est\u00e0 dins la sepultura", "answer_start": 207}], "id": "P_432_C_2590_Q2", "question": "Per qu\u00e8 no se li veuen les cames a Crist?"}, {"answers": [{"text": "militar", "answer_start": 430}], "id": "P_432_C_2590_Q3", "question": "Quina vestimenta presenta Sant Miquel?"}, {"answers": [{"text": "sobre el cap del maligne", "answer_start": 486}], "id": "P_432_C_2590_Q4", "question": "On est\u00e0 apunt de clavar la seva llan\u00e7a Sant Miquel?"}, {"answers": [{"text": "una guia visual", "answer_start": 591}], "id": "P_432_C_2590_Q5", "question": "Qu\u00e8 confereix la llan\u00e7a de Sant Miquel?"}]}, {"context": "Actualment \u00e9s considerada obra de Jaume Huguet, una tesi defensada per Gudiol i Ainaud de Lasarte. Anteriorment havia estat atribu\u00efda a la fam\u00edlia Verg\u00f3s per Folch i Torres coincidint amb la tesi que va fer Crist\u00f3bal Gr\u00e0cia de 1923. Gr\u00e0cia, autor de la primera descripci\u00f3 documentada, estava influ\u00eft en part per la similitud amb el retaule del Conestable que l'historiador Salvador Sanpere atribu\u00efa a Pau Verg\u00f3s. Posteriorment els estudiosos americans Post i Rowland ho van atribuir al pintor barcelon\u00ed Gabriel Gu\u00e0rdia.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Jaume Huguet", "answer_start": 31}], "id": "P_432_C_2591_Q1", "question": "De qui \u00e9s considera que \u00e9s obra actualment?"}, {"answers": [{"text": "Gudiol i Ainaud de Lasarte", "answer_start": 71}], "id": "P_432_C_2591_Q2", "question": "Qui defensa la tesi de que l'obra \u00e9s de Jaume Huguet?"}, {"answers": [{"text": "a la fam\u00edlia Verg\u00f3s", "answer_start": 134}], "id": "P_432_C_2591_Q3", "question": "A qui havia estat atribu\u00efda l'obra anteriorment?"}, {"answers": [{"text": "Crist\u00f3bal Gr\u00e0cia", "answer_start": 207}], "id": "P_432_C_2591_Q4", "question": "Qui va ser l'autor de la primera descripci\u00f3 documentada de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "amb el retaule del Conestable", "answer_start": 325}], "id": "P_432_C_2591_Q5", "question": "Amb quin retaule tenia similitud?"}]}, {"context": "La primera escena, tot i que cronol\u00f2gicament posterior, \u00e9s el lliurament de les Taules de la Llei al cim del mont Sina\u00ed. \u00c9s un passatge molt popular en el qual Mois\u00e8s, quan est\u00e0 conduint al seu poble a trav\u00e9s del desert, puja al mont Sina\u00ed a parlar amb D\u00e9u sobre el futur del poble jueu i li lliura les Taules de la Llei amb els deu manaments.\uff3b\u00c8xode 24:15-18\uff3d Jehov\u00e0 est\u00e0 representat al mig d'un n\u00favol, rodejat d'una legi\u00f3 d'\u00e0ngels de color rogenc simulant el foc que representa \"la Gl\u00f2ria del Senyor\" esmentada a \u00c8xode 24:17. Com tamb\u00e9 succeeix a la taula de l'esbarzer, el n\u00favol acompanyat de la veu de D\u00e9u -se suposa que greu, emulant el tro- s\u00f3n instruments tradicionals de la revelaci\u00f3 divina i de la pres\u00e8ncia misteriosa de D\u00e9u.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "el lliurament de les Taules de la Llei", "answer_start": 59}], "id": "P_432_C_2592_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi veiem a la primera escena?"}, {"answers": [{"text": "al mont Sina\u00ed", "answer_start": 226}], "id": "P_432_C_2592_Q2", "question": "On puja Mois\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "a parlar amb D\u00e9u", "answer_start": 240}], "id": "P_432_C_2592_Q3", "question": "Per qu\u00e8 puja Mois\u00e8s al mont Sina\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "els deu manaments", "answer_start": 325}], "id": "P_432_C_2592_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha a les Taules de la Llei?"}, {"answers": [{"text": "la Gl\u00f2ria del Senyor", "answer_start": 480}], "id": "P_432_C_2592_Q5", "question": "Qu\u00e8 representa el foc?"}]}]}, {"title": "Xatrac \u00e0rtic", "paragraphs": [{"context": "El xatrac \u00e0rtic t\u00e9 una distribuci\u00f3 d'aparellament circumpolar i cont\u00ednua; no se'n reconeixen subesp\u00e8cies. Se'l pot trobar en regions costaneres de les parts temperades fredes de Nord-am\u00e8rica i Eur\u00e0sia durant l'estiu septentrional. Mentre passa la hivernada a l'estiu meridional, se'l pot trobar al mar, arribant a la vora sud del gla\u00e7 ant\u00e0rtic.[2] La distribuci\u00f3 de l'esp\u00e8cie cobreix una superf\u00edcie d'aproximadament deu milions de km\u00b2.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "en regions costaneres de les parts temperades fredes de Nord-am\u00e8rica i Eur\u00e0sia", "answer_start": 122}], "id": "P_17_C_97_Q1", "question": "On podem trobar el Xatrac \u00c0rtic?"}, {"answers": [{"text": "durant l'estiu septentrional", "answer_start": 201}], "id": "P_17_C_97_Q2", "question": "En quina \u00e8poca el podem trobar?"}, {"answers": [{"text": "al mar", "answer_start": 295}], "id": "P_17_C_97_Q3", "question": "On se'l pot trobar a l'estiu meridional?"}, {"answers": [{"text": "deu milions de km\u00b2", "answer_start": 416}], "id": "P_17_C_97_Q4", "question": "Quina superf\u00edcie cobreix la distribuci\u00f3 de l'esp\u00e8cie?"}, {"answers": [{"text": "circumpolar i cont\u00ednua", "answer_start": 50}], "id": "P_17_C_97_Q5", "question": "Com \u00e9s la distribuci\u00f3 d'aparellament?"}]}, {"context": "Quan surten de l'ou, els pollets tenen plomissol. No s\u00f3n ni altricials ni precoces. Els pollets comencen a moure's i explorar el seu voltant entre un i tres dies despr\u00e9s de n\u00e9ixer.[16] No se solen allunyar gaire del niu. Els pollets s\u00f3n covats pels adults durant els primers deu dies de vida,[17] i ambd\u00f3s pares cuiden dels pollets.[8] La dieta dels menuts sempre inclou peix, i els pares aporten preses m\u00e9s grans a les seves cries que les que es mengen ells.[15] Tamb\u00e9 s'ha observat que els mascles porten m\u00e9s aliment que les femelles. Aquesta fase en la que els pares alimenten els pollets durant un mes i llavors comencen a encoratjar-los que de manera gradual s'alimentin sols.[8] Despr\u00e9s de plomar-se, els exemplars joves aprenen a alimentar-se, amb accions entre les quals s'inclou la dif\u00edcil t\u00e8cnica de les capbussades.[18] Quan arriba l'hivern, volen cap al sud amb l'ajut dels seus pares.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "plomissol", "answer_start": 39}], "id": "P_17_C_98_Q1", "question": "Qu\u00e8 tenen els pollets quan surten de l'ou?"}, {"answers": [{"text": "deu dies", "answer_start": 275}], "id": "P_17_C_98_Q2", "question": "Quant temps son covats pels adults?"}, {"answers": [{"text": "peix", "answer_start": 371}], "id": "P_17_C_98_Q3", "question": "Qu\u00e8 inclou la dieta dels pollets?"}, {"answers": [{"text": "Despr\u00e9s de plomar-se", "answer_start": 685}], "id": "P_17_C_98_Q4", "question": "Quan aprenen a alimentar-se?"}, {"answers": [{"text": "al sud", "answer_start": 863}], "id": "P_17_C_98_Q5", "question": "Cap a on volen quan arriba l'hivern?"}]}]}, {"title": "Casa Lle\u00f3 Morera", "paragraphs": [{"context": "L'arquitecte decid\u00ed dissimular l'asimetria entre les dues parts de la fa\u00e7ana i situ\u00e0 una tribuna en el pis principal, en l'angle. A la terrassa, en el mateix eix, hi ha una torre molt ben decorada amb pedra i mosaic, sustentada sobre vuit pilars fins. D'aquesta forma s'aconsegueix atreure la vista cap a l'eix de l'edifici i mira d'aparentar una simetria inexistent. A m\u00e9s, els buits tenen unes proporcions diferents en funci\u00f3 del costat que ocupen, fet que refor\u00e7a aquest efecte.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'asimetria", "answer_start": 31}], "id": "P_132_C_787_Q1", "question": "Qu\u00e8 va voler dissimular?"}, {"answers": [{"text": "en l'angle", "answer_start": 118}], "id": "P_132_C_787_Q2", "question": "On va situar una tribuna?"}, {"answers": [{"text": ". A la terrassa", "answer_start": 128}], "id": "P_132_C_787_Q3", "question": "On hi ha una torre?"}, {"answers": [{"text": "amb pedra i mosaic", "answer_start": 197}], "id": "P_132_C_787_Q4", "question": "Com est\u00e0 decorada la torre?"}]}, {"context": "Al rebedor del pis principal, de planta irregular, apareixen uns relleus esculpits en pedra per Eusebi Arnau en sis p\u00f2rtics i en cinc cares de tres arcs m\u00e9s que hi ha en el corredor. Es tracta d'un conjunt que desenvolupa el relat del roman\u00e7, recollit en la can\u00e7\u00f3 de bressol anomenada La dida de l'infant rei, en qu\u00e8 la Mare de D\u00e9u fa un miracle i retorna a la vida el fill d'un rei que la seva dida havia perdut quan es va quedar adormida. La dida ofereix a la Verge una corona d'or i una de plata. \u00c9s una can\u00e7\u00f3 popular de transmissi\u00f3 oral amb diverses versions, de les quals Arnau va triar la versi\u00f3 recollida per Joan Guasch el 1888.", "qas": [{"answers": [{"text": "de planta irregular", "answer_start": 30}], "id": "P_132_C_788_Q1", "question": "Com \u00e9s el rebedor?"}, {"answers": [{"text": "Eusebi Arnau", "answer_start": 96}], "id": "P_132_C_788_Q2", "question": "Qui va esculpir els relleus?"}, {"answers": [{"text": "La dida de l'infant rei", "answer_start": 285}], "id": "P_132_C_788_Q3", "question": "Quin roman\u00e7 recullen les escultures?"}, {"answers": [{"text": "un miracle", "answer_start": 335}], "id": "P_132_C_788_Q4", "question": "Qu\u00e8 fa la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "la versi\u00f3 recollida per Joan Guasch", "answer_start": 592}], "id": "P_132_C_788_Q5", "question": "Quina versi\u00f3 del roman\u00e7 van triar?"}]}, {"context": "En la seva vessant docent, va formar deixebles com Gaud\u00ed, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Comprom\u00e8s pol\u00edticament amb el catalanisme fou un referent important, ja que impuls\u00e0 la Lliga Regionalista que seria en pocs anys una for\u00e7a hegem\u00f2nica a Catalunya. Alhora arrib\u00e0 a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme pol\u00edtic espanyol al voltant de la crisi del 1898. Va combinar la seva professi\u00f3 amb els estudis d'her\u00e0ldica i art rom\u00e0nic, estudis que realitz\u00e0 en gran part en els darrers anys de la seva vida; destaca el seu estudi de la Masia Rocosa, un antic mas del segle xvii de la vila de Canet de Mar, propietat de la fam\u00edlia Montaner, on es conserven una bona part de les maquetes en guix de les escultures i mostres de vitralls de la casa Lle\u00f3 Morera.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el catalanisme", "answer_start": 131}], "id": "P_132_C_789_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 estava comprom\u00e8s pol\u00edticament?"}, {"answers": [{"text": "la Lliga Regionalista", "answer_start": 192}], "id": "P_132_C_789_Q2", "question": "Qu\u00e8 va impulsar?"}, {"answers": [{"text": "a les corts espanyoles", "answer_start": 299}], "id": "P_132_C_789_Q3", "question": "On va ser diputat?"}, {"answers": [{"text": "her\u00e0ldica i art rom\u00e0nic", "answer_start": 513}], "id": "P_132_C_789_Q4", "question": "Qu\u00e8 m\u00e9s va estudiar?"}, {"answers": [{"text": "Canet de Mar", "answer_start": 693}], "id": "P_132_C_789_Q5", "question": "On era el seu estudi?"}]}, {"context": "El vest\u00edbul est\u00e0 dividit en dues parts: la primera \u2013nom\u00e9s traspassar la porta\u2013, allotja un tram d'escala que porta a la segona part, formada per un petit repl\u00e0 situat al nivell de l'entres\u00f2l. Des d'aquest repl\u00e0 arranca l'escala que, envoltant l'ascensor situat en el centre, porta als pisos superiors. La primera part del vest\u00edbul est\u00e0 ricament decorada, com si es volgu\u00e9s impressionar al visitant amb tanta exuber\u00e0ncia. L'escala, a tot l'ample de l'espai, t\u00e9 uns esglaons de marbre i un s\u00f2col frontal de mosaic; aquest mosaic presenta un dibuix seriat amb petites flors en blanc i groc, sobre un fons de colors suaus, en rosa i verd. Totes les parets i el sostre combinen en una pintura decorativa en tons salm\u00f3, i el mosaic presenta formes que imiten el fruit de les moreres. Aquest primer espai acaba en un arc triomfal de pedra que t\u00e9 esculpida una decoraci\u00f3 floral. L'arc est\u00e0 parcialment cegat amb un timp\u00e0, decorat amb temes florals policroms tamb\u00e9 de mosaic.", "qas": [{"answers": [{"text": "dues parts", "answer_start": 28}], "id": "P_132_C_790_Q1", "question": "En quantes parts est\u00e0 dividit el vetibul?"}, {"answers": [{"text": "un tram d'escala", "answer_start": 88}], "id": "P_132_C_790_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la primera part?"}, {"answers": [{"text": "l'ascensor", "answer_start": 243}], "id": "P_132_C_790_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha al centre de l'escala?"}, {"answers": [{"text": "ricament decorada", "answer_start": 336}], "id": "P_132_C_790_Q4", "question": "Com est\u00e0 la primera part del vest\u00edbul?"}, {"answers": [{"text": "l fruit de les moreres", "answer_start": 754}], "id": "P_132_C_790_Q5", "question": "Qu\u00e8 imiten les formes del mosaic?"}]}, {"context": "El repl\u00e0 de l'entres\u00f2l, al final d'aquesta primera escala, est\u00e0 fet totalment de mosaic rom\u00e0 amb motius geom\u00e8trics. Les parets de la caixa d'escala s\u00f3n del mateix to salm\u00f3 amb unes sanefes esgrafiades. L'arrambador de l'escala est\u00e0 decorat amb peces cer\u00e0miques amb volum que simulen les flors dels s\u00f2cols. Tots els mosaics de l'escala s\u00f3n obra de Llu\u00eds Br\u00fa i Salelles.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "al final d'aquesta primera escala", "answer_start": 24}], "id": "P_132_C_791_Q1", "question": "On \u00e9s el repl\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "geom\u00e8trics", "answer_start": 104}], "id": "P_132_C_791_Q2", "question": "Quins motius hi trobem al mosaic?"}, {"answers": [{"text": "salm\u00f3", "answer_start": 166}], "id": "P_132_C_791_Q3", "question": "De quin to s\u00f3n les parets?"}, {"answers": [{"text": "esgrafiades", "answer_start": 189}], "id": "P_132_C_791_Q4", "question": "Com s\u00f3n les sanefes que hi trobem?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds Br\u00fa i Salelles", "answer_start": 347}], "id": "P_132_C_791_Q5", "question": "De qui s\u00f3n obra els mosaics?"}]}, {"context": "Entre 1905 i 1906 la via es va transformar quan finalment es posaren llambordes al passeig, els tramvies foren traslladats a les cal\u00e7ades laterals i es van instal\u00b7lar els coneguts bancs-fanals de Pere Falqu\u00e9s. Josep Puig i Cadafalch ja havia constru\u00eft la casa Amatller (1900) i, en el mateix tram, l'arquitecte Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner havia finalitzat la transformaci\u00f3 de la casa Lle\u00f3 Morera a la cantonada amb el carrer del Consell de Cent. Amb aquesta remodelaci\u00f3 la casa Lle\u00f3 i Morera guany\u00e0 el concurs anual d'edificis art\u00edstics de 1906. I mentre aquests arquitectes i les seves obres produ\u00efen una atracci\u00f3 i un signe de distinci\u00f3 entre els seus clients, l'illa era criticada per la premsa sat\u00edrica. L'apel\u00b7latiu popular de \u00abla mansana de la disc\u00f2rdia\u00bb definia precisament la rivalitat entre els arquitectes i, molt especialment, les seves fa\u00e7anes.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "al passeig", "answer_start": 80}], "id": "P_132_C_792_Q1", "question": "On van posar llambordes?"}, {"answers": [{"text": "Pere Falqu\u00e9s", "answer_start": 196}], "id": "P_132_C_792_Q2", "question": "Qui va fer els bancs-fanals?"}, {"answers": [{"text": "Josep Puig i Cadafalch", "answer_start": 210}], "id": "P_132_C_792_Q3", "question": "Qui havia constru\u00eft la casa Amatller?"}, {"answers": [{"text": "el concurs anual d'edificis art\u00edstics de 1906", "answer_start": 497}], "id": "P_132_C_792_Q4", "question": "Quin concurs va guanyar la casa Lle\u00f3 i Morera?"}, {"answers": [{"text": "la mansana de la disc\u00f2rdia", "answer_start": 731}], "id": "P_132_C_792_Q5", "question": "Quin apel\u00b7latiu es va guanyar l'illa?"}]}]}, {"title": "Aston Martin DBS V12", "paragraphs": [{"context": "El 30 de gener de 2009, els models DBS i DB9 van ser premiats novament per la revista Auto Motor und Sport amb el premi Best Cars 2009. Els lectors van quedar meravellats i no van dubtar en escollir-los com els millors autom\u00f2bils de la categoria super-cotxes. Aston Martin ja havia estat guardonat amb aquest prestigi\u00f3s premi diverses vegades, cosa que confirma que la firma brit\u00e0nica segueix encap\u00e7alant les posicions m\u00e9s altes dels r\u00e0nquings.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "DBS i DB9", "answer_start": 35}], "id": "P_420_C_2515_Q1", "question": "Quins models van ser premiats per la revista Auto Motor und Sport?"}, {"answers": [{"text": "Best Cars 2009", "answer_start": 120}], "id": "P_420_C_2515_Q2", "question": "Quin premi els va donar la revista Auto Motor und Sport als DBS i DB9?"}, {"answers": [{"text": "super-cotxes", "answer_start": 246}], "id": "P_420_C_2515_Q3", "question": "En quina categoria van ser els millors cotxes els DBS i DB9?"}, {"answers": [{"text": "diverses", "answer_start": 326}], "id": "P_420_C_2515_Q4", "question": "Quantes vegades havia estat guardonat amb aquest premi Aston Martin?"}, {"answers": [{"text": "les posicions m\u00e9s altes dels r\u00e0nquings", "answer_start": 405}], "id": "P_420_C_2515_Q5", "question": "Qu\u00e8 encap\u00e7ala Aston Martin?"}]}, {"context": "Est\u00e0 equipat amb un motor V12 de 6 litres, fabricat en alumini i situat a la part central davantera del cotxe. Duu el mateix motor que l'Aston Martin V8 Vantage '05 i \u00e9s molt similar al de les versions de competici\u00f3 DBR9 i DBRS9. La versi\u00f3 cup\u00e8 \u00e9s una alternativa a altres models de la compet\u00e8ncia, com el Corvette Z06, el BMW M6, el Lamborghini Gallardo LP560-4, l'Audi R8, el Porsche 911 GT2 o el Ferrari 612 Scaglietti. El DBS \u00e9s molt semblant al DB9, ja que comparteixen carrosseria i alguns elements mec\u00e0nics. El motor \u00e9s molt m\u00e9s potent i les places s'han vist redu\u00efdes a la meitat.", "qas": [{"answers": [{"text": "V12 de 6 litres", "answer_start": 26}], "id": "P_420_C_2517_Q1", "question": "Amb quin motor est\u00e0 equipat?"}, {"answers": [{"text": "alumini", "answer_start": 55}], "id": "P_420_C_2517_Q2", "question": "De quin material \u00e9s el motor?"}, {"answers": [{"text": "l'Aston Martin V8 Vantage '05", "answer_start": 135}], "id": "P_420_C_2517_Q3", "question": "Quin altre cotxe duu el mateix motor?"}, {"answers": [{"text": "a la part central davantera", "answer_start": 72}], "id": "P_420_C_2517_Q4", "question": "On es situa el motor?"}, {"answers": [{"text": "al DB9,", "answer_start": 447}], "id": "P_420_C_2517_Q5", "question": "A quin cotxe s'assembla el DBS?"}]}, {"context": "L'Aston Martin DBS V12 \u00e9s un superesportiu d'altes prestacions dissenyat i fabricat per Aston Martin. Des del moment en qu\u00e8 aquest model es va presentar, va passar a ser la icona de la marca brit\u00e0nica i molts entesos del m\u00f3n del motor afirmen que encara segueix essent la imatge d'Aston Martin. Tot i ser oficialment presentat al Pebble Beach Concours d'Elegance de 2007, aquest model Aston ja s'havia donat a con\u00e8ixer l'any 2006 a la pel\u00b7l\u00edcula Casino Royale.[2] Quan va sortir a la venda el 2008, la versi\u00f3 cup\u00e8 de canvi manual tenia un preu de 276.837 \u20ac, mentre que el model amb canvi autom\u00e0tic costava 282.124 \u20ac. El cotxe es constru\u00efa a la f\u00e0brica de Gaydon (Anglaterra) i el motor a la planta de Col\u00f2nia (Alemanya). A m\u00e9s de la versi\u00f3 cup\u00e8, tamb\u00e9 es va crear la versi\u00f3 Volante (descapotable) que rondava els 295.000 \u20ac.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "la icona de la marca", "answer_start": 170}], "id": "P_420_C_2518_Q2", "question": "Qu\u00e8 va passar a ser l'Aston Martin DBS V12 quan es va presentar?"}, {"answers": [{"text": "al Pebble Beach Concours d'Elegance de 2007", "answer_start": 327}], "id": "P_420_C_2518_Q3", "question": "Quan es va presentar oficialment l'Aston Martin DBS V12?"}, {"answers": [{"text": "Casino Royale", "answer_start": 446}], "id": "P_420_C_2518_Q4", "question": "A quina pel\u00b7l\u00edcula es va donar a con\u00e8ixer l'Aston Martin DBS V12?"}, {"answers": [{"text": "2008", "answer_start": 493}], "id": "P_420_C_2518_Q5", "question": "Quin any va sortir a la venta l'Aston Martin DBS V12?"}]}, {"context": "T\u00e9 una velocitat m\u00e0xima de 307 km/h i \u00e9s capa\u00e7 d'accelerar de 0 a 100 km/h en tan sols 4,3 segons.[4] El model amb canvi manual consumeix 16,4 litres cada 100 km i el de transmissi\u00f3 autom\u00e0tica en consumeix uns 15,5. Alguns llocs web han elaborat llistes comparatives que situen l'Aston Martin DBS com un dels millors autom\u00f2bils en la seva categoria, un cotxe molt potent per\u00f2 amb un consum moderat en comparaci\u00f3 amb el dels seus rivals m\u00e9s directes.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "307 km/h", "answer_start": 27}], "id": "P_420_C_2519_Q1", "question": "Quin \u00e9s la seva velocitat m\u00e0xima?"}, {"answers": [{"text": "4,3 segons", "answer_start": 87}], "id": "P_420_C_2519_Q2", "question": "Quant necessita per accelerar de 0 a 100 km/h?"}, {"answers": [{"text": "16,4 litres cada 100 km", "answer_start": 138}], "id": "P_420_C_2519_Q3", "question": "Quant consumeix el model amb canvi manual?"}, {"answers": [{"text": "com un dels millors autom\u00f2bils en la seva categoria", "answer_start": 297}], "id": "P_420_C_2519_Q4", "question": "On situen l'Aston Martin DBS algunes llistes?"}, {"answers": [{"text": "moderat", "answer_start": 390}], "id": "P_420_C_2519_Q5", "question": "Com \u00e9s el consum de l'Aston Martin DBS?"}]}]}, {"title": "Porc formiguer", "paragraphs": [{"context": "Com els \u00f3ssos formiguers i els pangolins, el porc formiguer ha desenvolupat adaptacions notables al seu estil d'alimentaci\u00f3. Ataca directament nius de formigues i t\u00e8rmits, amb una llengua molt llarga i unes dents especialment modificades. L'aspecte del porc formiguer sembla combinar orelles de conill, un musell de porc i una cua de cangur. Utilitza les seves grans urpes en forma de pala per excavar caus on refugiar-se, que despr\u00e9s s\u00f3n utilitzats per una multitud d'animals una vegada el porc formiguer els ha abandonat.", "qas": [{"answers": [{"text": "adaptacions notables", "answer_start": 76}], "id": "P_437_C_2617_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha desenvolupat el porc formiguer pel seu estil d'alimentaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "nius de formigues i t\u00e8rmits", "answer_start": 143}], "id": "P_437_C_2617_Q2", "question": "Qu\u00e8 ataca directament el porc formiguer?"}, {"answers": [{"text": "molt llarga", "answer_start": 188}], "id": "P_437_C_2617_Q3", "question": "Com \u00e9s la llengua del porc formiguer?"}, {"answers": [{"text": "de conill", "answer_start": 292}], "id": "P_437_C_2617_Q4", "question": "De quin animal semblen les orelles del porc formiguer?"}, {"answers": [{"text": "de pala", "answer_start": 382}], "id": "P_437_C_2617_Q5", "question": "Quina forma tenen les urpes del porc formiguer?"}]}, {"context": "Malgrat el seu nom, la relaci\u00f3 del porc formiguer amb els porcs aut\u00e8ntics \u00e9s molt distant. Quan els primers colonitzadors holandesos arribaren a Sud-\u00e0frica a finals del segle xvii i veieren l'animal per primera vegada, trobaren que s'assemblava a un porc domesticat i li donaren el nom d'aardvark, que significa \u00abporc de terra\u00bb. El nom ha anat evolucionant tant en neerland\u00e8s com en afrikaans, en qu\u00e8 actualment \u00e9s aardvarken i erdvark, respectivament. Aquesta relaci\u00f3 sem\u00e0ntica amb els porcs s'ha transm\u00e8s a altres lleng\u00fces com ara el catal\u00e0, el franc\u00e8s o el castell\u00e0.", "qas": [{"answers": [{"text": "molt distant", "answer_start": 77}], "id": "P_437_C_2618_Q1", "question": "Com \u00e9s la relaci\u00f3 del porc formiguer amb els porcs aut\u00e8ntics malgrat el seu nom?"}, {"answers": [{"text": "els primers colonitzadors holandesos", "answer_start": 96}], "id": "P_437_C_2618_Q2", "question": "Qui va pensar que l'animal s'assemblava a un porc?"}, {"answers": [{"text": "porc de terra", "answer_start": 313}], "id": "P_437_C_2618_Q4", "question": "Qu\u00e8 significa aardvark?"}]}, {"context": "L'oricterop s'assembla vagament a un porc, amb el cos robust i l'esquena arquejada. Aquest animal digit\u00edgrad t\u00e9 potes anteriors curtes per\u00f2 fortes. Les posteriors tenen cinc dits cadascuna, per\u00f2 les anteriors manquen de p\u00f2l\u00b7lex. Els dits presenten ungles grans amb forma de pala aplanada, a mig cam\u00ed entre urpes i pe\u00fclles. En total, un porc formiguer pesa entre 40 i 65 kg, amb una llargada mitjana d'entre 1 i 1,3 metres, tot i que pot assolir una llargada de 2,2 metres[5] si es compta la cua, que pot mesurar fins a 70 cent\u00edmetres. Les femelles s\u00f3n una mica m\u00e9s petites que els mascles.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "a un porc", "answer_start": 32}], "id": "P_437_C_2619_Q1", "question": "A qui s'assembla vagament l'oricterop?"}, {"answers": [{"text": "robust", "answer_start": 54}], "id": "P_437_C_2619_Q2", "question": "Com \u00e9s el cos de l'oricterop?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 169}], "id": "P_437_C_2619_Q3", "question": "Quants dits tenen les potes posteriors de l'oricterop?"}, {"answers": [{"text": "de pala aplanada", "answer_start": 271}], "id": "P_437_C_2619_Q4", "question": "Quina forma tenen les ungles de l'oricterop?"}, {"answers": [{"text": "entre 40 i 65 kg", "answer_start": 356}], "id": "P_437_C_2619_Q5", "question": "Quant pesa un porc formiguer?"}]}, {"context": "Els porcs formiguers s\u00f3n animals principalment nocturns[15] que a vegades surten del niu durant el dia per despla\u00e7ar-se o prendre el sol a l'entrada del seu cau.[11] Excaven el cau flexionant i estenent les potes anteriors repetidament i utilitzant els quatre dits per treure terra. Creen una xarxa de llars provisionals al seu territori i un cau principal que utilitzen per reproduir-se. El cau principal pot ser profund i extens, amb diverses entrades estretes i una llargada de fins a 13 metres,[16] mentre que els caus menys importants poden ser tan petits que amb prou feines hi entra el cap de l'animal.[6] De totes maneres, els caus solen ser austers i l'\u00fanica \u00abcomoditat\u00bb \u00e9s un llit de terra solta.[17] L'oricterop canvia peri\u00f2dicament la configuraci\u00f3 del cau principal i de tant en tant es muda per crear-ne un altre. Aix\u00f2 resulta \u00fatil per animals m\u00e9s petits com el gos salvatge afric\u00e0, que aprofiten els caus abandonats per refugiar-se, com s'explica m\u00e9s avall.[5] Els porcs formiguers s\u00f3n solitaris i nom\u00e9s comparteixen el mateix cau entre una mare i les seves cries, tot i que a les zones amb una alta densitat de poblaci\u00f3 hi poden viure diferents oricterops sense compartir el mateix cau.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "nocturns", "answer_start": 47}], "id": "P_437_C_2621_Q1", "question": "Com s\u00f3n principalment els porc formiguers?"}, {"answers": [{"text": "despla\u00e7ar-se o prendre el sol", "answer_start": 107}], "id": "P_437_C_2621_Q2", "question": "Qu\u00e8 fan els porcs formiguers quan surten de dia?"}, {"answers": [{"text": "per reproduir-se", "answer_start": 371}], "id": "P_437_C_2621_Q3", "question": "Per qu\u00e8 utilitzen el cau principal els porc formiguers?"}, {"answers": [{"text": "fins a 13 metres", "answer_start": 481}], "id": "P_437_C_2621_Q4", "question": "Quin allargada pot tenir el cau principal?"}, {"answers": [{"text": "que amb prou feines hi entra el cap", "answer_start": 561}], "id": "P_437_C_2621_Q5", "question": "Com poden ser de petits els caus dels porc formiguers?"}]}, {"context": "L'oricterop \u00e9s un animal mirmec\u00f2fag, \u00e9s a dir, s'alimenta gaireb\u00e9 exclusivament de formigues i t\u00e8rmits[16] (majorit\u00e0riament del g\u00e8nere Macrotermes).[20] Com que els t\u00e8rmits s\u00f3n menys actius a l'estaci\u00f3 calorosa, el porc formiguer menja m\u00e9s formigues en aquesta estaci\u00f3 i m\u00e9s t\u00e8rmits a l'estaci\u00f3 humida.[20] Com que no troba prou aliment atacant \u00fanicament els termiters, busca col\u00f2nies de t\u00e8rmits despla\u00e7ant-se en massa per sota terra mitjan\u00e7ant l'o\u00efda i l'olfacte.[17][11] Aquest consum d'insectes per part del porc formiguer t\u00e9 efectes beneficiosos per l'agricultura: s'ha observat que els t\u00e8rmits han destru\u00eft fins al 60% dels conreus a les regions en qu\u00e8 s'han exterminat els porcs formiguers i altres animals insect\u00edvors.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "de formigues i t\u00e8rmits", "answer_start": 80}], "id": "P_437_C_2622_Q1", "question": "De qu\u00e8 s'alimenta l'oricterop?"}, {"answers": [{"text": "a l'estaci\u00f3 calorosa", "answer_start": 190}], "id": "P_437_C_2622_Q2", "question": "Quan menja m\u00e9s formigues l'oricterop?"}, {"answers": [{"text": "per sota terra", "answer_start": 419}], "id": "P_437_C_2622_Q4", "question": "Per on es despla\u00e7a l'oricterop per trobar col\u00f2nies de t\u00e8rmits?"}, {"answers": [{"text": "per l'agricultura", "answer_start": 550}], "id": "P_437_C_2622_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 t\u00e9 efectes beneficiosos el consum d'insectes de l'oricterop?"}]}]}, {"title": "Experiment de Michelson-Morley", "paragraphs": [{"context": "A cada cantonada de la pedra quadrada foren col\u00b7locats quatre miralls,      d  1     {\\displaystyle d_{1}}   i     d   {\\displaystyle d}  , de metall ben polit, plans, amb superf\u00edcies de 5 cm de di\u00e0metre. Des d'un cant\u00f3 un focus de llum     a   {\\displaystyle a}   emetia un feix de llum que era col\u00b7limat en passar per una lent i es formava un feix de raigs paral\u00b7lels. A prop del centre de la pedra hi havia un mirall semiargentat     b   {\\displaystyle b}   (mirall semitransparent fabricat amb una l\u00e0mina de vidre amb una fina capa d'argent que permet que la llum passi a trav\u00e9s d'ella parcialment i l'altra part es reflecteixi) formant un angle de 45\u00b0 amb la direcci\u00f3 del feix de raigs incidents. Aquest mirall dividia el feix incident en dos raigs: Un reflectit cap als miralls      d  1     {\\displaystyle d_{1}}   i un altre refractat cap els miralls     d   {\\displaystyle d}  .", "qas": [{"answers": [{"text": "A cada cantonada de la pedra quadrada", "answer_start": 0}], "id": "P_448_C_2683_Q1", "question": "On van col\u00b7locar quatre miralls?"}, {"answers": [{"text": "5 cm", "answer_start": 187}], "id": "P_448_C_2683_Q2", "question": "Quin di\u00e0metre tenen els miralls?"}, {"answers": [{"text": "un feix de llum", "answer_start": 272}], "id": "P_448_C_2683_Q3", "question": "Qu\u00e8 emetia un focus de llum?"}, {"answers": [{"text": "un feix de raigs paral\u00b7lels", "answer_start": 342}], "id": "P_448_C_2683_Q4", "question": "Qu\u00e8 es formava en passar el feix e llum per una lent?"}, {"answers": [{"text": "en dos raigs", "answer_start": 741}], "id": "P_448_C_2683_Q5", "question": "Com dividia el feix el mirall del centre de la pedra?"}]}, {"context": "Tanmateix Michelson i Morley no observaren els despla\u00e7ament de les franges d'interfer\u00e8ncia esperat. Les seves observacions indicaven que si hi havia despla\u00e7ament era menor que una vintena part,     n  /  20   {\\displaystyle n/20}  , i probablement encara menor que     n  /  40   {\\displaystyle n/40}  . Per\u00f2 com que el despla\u00e7ament     n   {\\displaystyle n}   \u00e9s proporcional al quadrat de la velocitat, la velocitat relativa de la Terra i l'\u00e8ter \u00e9s probablement menor que una sisena part de la velocitat orbital de la Terra, aix\u00f2 \u00e9s 30/6 km/s o 5 km/s; i, en seguretat, menor que una quarta part, \u00e9s a dir 30/4 km/s o 7,5 km/s.[1] Per tant, molt probablement resulta que      t  \u2016   =  t  \u22a5     {\\displaystyle t_{\\|}=t_{\\perp }}  .", "qas": [{"answers": [{"text": "menor que una vintena part", "answer_start": 166}], "id": "P_448_C_2685_Q1", "question": "Com era el despla\u00e7ament segons les observacions de Michelson i Morley?"}, {"answers": [{"text": "el despla\u00e7ament     n", "answer_start": 317}], "id": "P_448_C_2685_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s proporcional al quadrat de la velocitat?"}]}, {"context": " El franc\u00e8s Ren\u00e9 Descartes, el 1638, l'assenyal\u00e0 l'\u00e8ter com el transportador de la llum, i el 1690 l'holand\u00e8s Christian Huygens, en la seva teoria ondulat\u00f2ria de la llum, indic\u00e0 que la llum es pot propagar mitjan\u00e7ant ones gr\u00e0cies a l'\u00e8ter i, com que la llum pot viatjar a trav\u00e9s del buit, fins i tot el buit havia de ser omplert amb \u00e8ter.[8] El 1865 l'escoc\u00e8s James Clerk Maxwell descobr\u00ed te\u00f2ricament les ones electromagn\u00e8tiques i les explic\u00e0 com oscil\u00b7lacions d'un camp el\u00e8ctric i d'un camp magn\u00e8tic perpendiculars. A m\u00e9s demostr\u00e0 que la llum \u00e9s un tipus d'ona electromagn\u00e8tica. Aix\u00ed com les ones de la mar han de tenir una subst\u00e0ncia de suport, que \u00e9s l'aigua, per moure's; o que el so requereix un mitj\u00e0 (aire, aigua, metalls,...) per transmetre els seus moviments ondulatoris, tamb\u00e9 les ones electromagn\u00e8tiques, inclosa la llum, han de requerir un mitj\u00e0, anomenat \u00e8ter lum\u00ednic, per transmetre els seus moviments ondulatoris.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ren\u00e9 Descartes", "answer_start": 12}], "id": "P_448_C_2687_Q1", "question": "Qui assenyal\u00e0 l'\u00e8ter com a el transportador de la llum?"}, {"answers": [{"text": "1638", "answer_start": 31}], "id": "P_448_C_2687_Q2", "question": "Quin any Ren\u00e9 Descartes assenyal\u00e0 l'\u00e8ter com a el transportador de la llum?"}, {"answers": [{"text": "electromagn\u00e8tica", "answer_start": 562}], "id": "P_448_C_2687_Q5", "question": "Quin tipus d'ona va descobrir James Clerk que era la llum?"}]}, {"context": "La sensibilitat de l'interfer\u00f2metre era tan alta que qualsevol petita vibraci\u00f3 impedia la lectura. Per aquesta ra\u00f3 l'aparell fou muntat en una habitaci\u00f3 tancada en un soterrani amb parets de pedra pesada, eliminant aix\u00ed la major part d'efectes t\u00e8rmics i vibratoris. Les vibracions es redu\u00efren encara m\u00e9s instal\u00b7lant l'aparell damunt d'un gran bloc de pedra quadrat d'1,5 m de costat i 30 cm de gruix. Aquest bloc es recolz\u00e0 en un anell fusta d'1,5 m de di\u00e0metre exterior, 0,7 m de di\u00e0metre interior, i 0,25 m de gruix. Aquest anell surava damunt el mercuri contingut en una canal de ferro colat, d'1,6 cm de gruix, i de tals dimensions com per deixar un espai lliure d'1 cm al voltant del flotador. A la part inferior hi havia un mecanisme per fer girar el flotador i mantenir-lo conc\u00e8ntric amb la canal plena de mercuri. La canal de ferro anul\u00b7lar descansava en un llit de ciment amb un moll de ma\u00f3 a sota constru\u00eft en forma d'un oct\u00e0gon buit. La totalitat de la part \u00f2ptica de l'aparell, situada damunt la pedra, es mantingu\u00e9 protegida amb una coberta de fusta per a prevenir els corrents d'aire i els canvis r\u00e0pids de temperatura. Els autors estimaren que els efectes d'un 1/100 d'una franja serien detectables.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "alta", "answer_start": 44}], "id": "P_448_C_2688_Q1", "question": "Com era la sensibilitat de l'interfer\u00f2metre?"}, {"answers": [{"text": "en un soterrani amb parets de pedra pesada", "answer_start": 161}], "id": "P_448_C_2688_Q2", "question": "On era l'habitaci\u00f3 tancada on van muntar l'interfer\u00f2metre?"}, {"answers": [{"text": "efectes t\u00e8rmics i vibratoris", "answer_start": 236}], "id": "P_448_C_2688_Q3", "question": "Qu\u00e8 volien eliminar instal\u00b7lant l'interfer\u00f2metre en aquesta habitaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "d'un gran bloc de pedra quadrat", "answer_start": 333}], "id": "P_448_C_2688_Q4", "question": "A sobre de qu\u00e8 van instal\u00b7lar l'aparell?"}, {"answers": [{"text": "en un anell fusta", "answer_start": 424}], "id": "P_448_C_2688_Q5", "question": "On recolzaren el bloc de pedra quadrat?"}]}]}, {"title": "Tint\u00edn al Congo", "paragraphs": [{"context": "Malgrat que els editors d'arreu del m\u00f3n l'havien posat a disposici\u00f3 del gran p\u00fablic durat molts anys, els editors brit\u00e0nics sempre es van negar a publicar Tint\u00edn al Congo a causa del seu contingut racista. A finals de 1980, Nick Rodwell, llavors agent de Studios Herg\u00e9 al Regne Unit, va comunicar a la premsa la seva intenci\u00f3 de publicar finalment el c\u00f2mic en angl\u00e8s i va manifestar la seva convicci\u00f3 que la publicaci\u00f3 de l'edici\u00f3 original de 1931 en blanc i negre causaria menys controv\u00e8rsia que la reedici\u00f3 de 1946 en color.[32] Despr\u00e9s d'una s\u00e8rie de retards, el 1991, seixanta anys despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3 original de 1931, va ser la darrera de les aventures de Tint\u00edn a sortir publicada en angl\u00e8s.[14] La versi\u00f3 en color de 1946 va apar\u00e8ixer en angl\u00e8s el 2005, publicada per Egmont Publishing.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "els editors brit\u00e0nics", "answer_start": 102}], "id": "P_284_C_1699_Q1", "question": "Qui es va negar a publicar Tint\u00edn al Congo?"}, {"answers": [{"text": "a causa del seu contingut racista", "answer_start": 171}], "id": "P_284_C_1699_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es van negar els editors brit\u00e0nics a publicar Tint\u00edn al Congo?"}, {"answers": [{"text": "agent de Studios Herg\u00e9", "answer_start": 246}], "id": "P_284_C_1699_Q3", "question": "Quina era la professi\u00f3 de Nick Rodwell?"}, {"answers": [{"text": "A finals de 1980", "answer_start": 206}], "id": "P_284_C_1699_Q4", "question": "Quan va ser Nick Rodwell agent de Studios Herg\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "Egmont Publishing", "answer_start": 786}], "id": "P_284_C_1699_Q5", "question": "Qui va publicar en angl\u00e8s l'any 2005 la versi\u00f3 en color de 1946?"}]}, {"context": "Per altra banda, el bi\u00f2graf Pierre Assouline declara que a la B\u00e8lgica dels anys 30, Herg\u00e9 hauria tingut acc\u00e9s a les obres d'Andr\u00e9 Gide i Albert Londres, cr\u00edtiques amb el r\u00e8gim colonial. Assouline afirma que Herg\u00e9 va optar deliberadament per no llegir aquests relats, ja que entraven en conflicte amb les opinions del seu entorn conservador.[48] Laurence Grove, President de Societat Internacional Bande Dessin\u00e9e i un acad\u00e8mic de la Universitat de Glasgow hi est\u00e0 d'acord, assenyalant que Herg\u00e9 es va adherir a les tend\u00e8ncies socials vigents en el seu entorn de treball, i que \"quan estava de moda ser un racista i colonialista, aix\u00f2 \u00e9s el que era\".[47] L'historiador del c\u00f2mic Mark McKinney assenyala que altres artistes de c\u00f2mic franco-belgues de la mateixa \u00e8poca havien escollit representar els nadius africans d'una manera m\u00e9s favorable, citant els exemples del treball de Jij\u00e9 de 1939 Blondin et Cirage, en el qual els protagonistes uns germans adoptius, un de blanc i l'altre negre, i de \"Tif et Tondu\", que va ser serialitzada a la revista Spirou entre 1939 i 1940 i en la que els congolesos ajuden els belgues contra els seus antagonistes nord-americans.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "conservador", "answer_start": 328}], "id": "P_284_C_1700_Q1", "question": "Com era l'entorn d'Herg\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "President de Societat Internacional Bande Dessin\u00e9e", "answer_start": 361}], "id": "P_284_C_1700_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Laurence Grove?"}, {"answers": [{"text": "uns germans adoptius", "answer_start": 937}], "id": "P_284_C_1700_Q3", "question": "Qui s\u00f3n els protagonistes de Blondin et Cirage?"}, {"answers": [{"text": "Spirou", "answer_start": 1046}], "id": "P_284_C_1700_Q4", "question": "En quina revista va ser serialitzada \"Tif et Tondu\"?"}, {"answers": [{"text": "els belgues", "answer_start": 1105}], "id": "P_284_C_1700_Q5", "question": "A qui ajuden els congolesos?"}]}, {"context": "Tint\u00edn al Congo va ser publicat sota el t\u00edtol franc\u00e8s de Tintin au Congo a Le Petit Vingti\u00e8me entre el 5 de maig de 1930 i l'11 de juny de 1931, amb redifusi\u00f3 al diari cat\u00f2lic franc\u00e8s Coeurs Vaillants.[23][16] Dibuixat en blanc i negre, seguint la mateixa f\u00f3rmula emprada al Pa\u00eds dels soviets, que el deixava \"essencialment sense argument\", segons el tintin\u00f2leg Michael Farr, amb una s\u00e8rie d'esdeveniments poc relacionats que Herg\u00e9 improvisava cada setmana.[24] Herg\u00e9 admetia que la feina pecava d'una certa urg\u00e8ncia, dient: \"Le Petit Vingti\u00e8me sortia dimecres a la nit, i sovint aquell mateix dia no tenia ni idea de com aconseguiria fer sortir en Tint\u00edn de la dif\u00edcil situaci\u00f3 en la qual l'havia ficat la setmana anterior\".[20] L'estil visual de les vinyetes era similar al del Pa\u00eds dels Soviets.[25] En el primer lliurament de Tint\u00edn al Congo, Herg\u00e9 va presentar Quick i Flupke, dos joves de Brussel\u00b7les que ja havia introdu\u00eft en una altra tira c\u00f2mica de Le Petit Vingti\u00e8me, entre la multitud de gent que acomiadava Tint\u00edn a l'estaci\u00f3.[21][26]", "qas": [{"answers": [{"text": "Tintin au Congo", "answer_start": 57}], "id": "P_284_C_1702_Q1", "question": "Amb quin t\u00edtol franc\u00e8s es va publicar Tint\u00edn al Congo?"}, {"answers": [{"text": "a Le Petit Vingti\u00e8me", "answer_start": 73}], "id": "P_284_C_1702_Q2", "question": "On es va publicar Tintin au Congo?"}, {"answers": [{"text": "entre el 5 de maig de 1930 i l'11 de juny de 1931", "answer_start": 94}], "id": "P_284_C_1702_Q3", "question": "Quan es va publicar Tintin au Congo?"}, {"answers": [{"text": "en blanc i negre", "answer_start": 219}], "id": "P_284_C_1702_Q4", "question": "Com eren els dibuixos de Tintin au Congo?"}, {"answers": [{"text": "Brussel\u00b7les", "answer_start": 895}], "id": "P_284_C_1702_Q5", "question": "D'on eren Quick i Flupke?"}]}, {"context": "L'agost de 2007, un estudiant congol\u00e8s Bienvenu Mbutu Mondondo va presentar una den\u00fancia a Brussel\u00b7les, al\u00b7legant que el llibre era un insult per al poble congol\u00e8s i en va demanar la prohibici\u00f3. La fiscalia va investigar i iniciar una causa penal. L'assumpte va ser finalment traslladat a un tribunal civil l'abril de 2010.[59][3] Els advocats de Mondondo argumentaren que Tint\u00edn al Congo \u00e9s \"una justificaci\u00f3 de la colonitzaci\u00f3 i de la supremacia blanca\" i Mondondo qualific\u00e0 l'obra de \"racista i xen\u00f2foba\".[59][3] Alain Berenboom, advocat de Moulinsart, l'empresa que controla l'her\u00e8ncia d'Herg\u00e9, i de Casterman, l'editorial de l'obra, argument\u00e0 que la representaci\u00f3 del dibuixant dels congolesos \"no era racista, sin\u00f3 una mica paternalista\". Va dir que la prohibici\u00f3 crearia un precedent perill\u00f3s per a la disponibilitat de les obres d'altres autors hist\u00f2rics, com Charles Dickens o Jules Verne, que contenen estereotips similars d'\u00e8tnies no blanques.[59][3] El tribunal va dictaminar el febrer de 2012 que el llibre no seria prohibit, argumentant que era \"evident que ni la hist\u00f2ria ni el fet que s'hagu\u00e9s posat a la venda tenia l'objectiu de ... crear un entorn intimidatori, hostil, degradant o humiliant\", i que per tant no anava en contra de la llei belga.[2][59][3] El Centre belga per a la Igualtat d'Oportunitats va advertir sobre la \"sobrereacci\u00f3 i la hipercorrecci\u00f3 pol\u00edtica\".[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "Bienvenu Mbutu Mondondo", "answer_start": 39}], "id": "P_284_C_1704_Q1", "question": "Qui va presentar una den\u00fancia a Brusel\u00b7les?"}, {"answers": [{"text": "que el llibre era un insult per al poble congol\u00e8s", "answer_start": 114}], "id": "P_284_C_1704_Q2", "question": "Qu\u00e8 va al\u00b7legar Bienvenu Mbutu Mondondo?"}, {"answers": [{"text": "Moulinsart", "answer_start": 544}], "id": "P_284_C_1704_Q3", "question": "De quina empresa era advocat Alain Berenboom?"}, {"answers": [{"text": "el febrer de 2012", "answer_start": 988}], "id": "P_284_C_1704_Q4", "question": "Quan va dictaminar el tribunal que el llibre no seria prohibit?"}, {"answers": [{"text": "sobre la \"sobrereacci\u00f3 i la hipercorrecci\u00f3 pol\u00edtica\"", "answer_start": 1336}], "id": "P_284_C_1704_Q5", "question": "Sobre qu\u00e8 va advertir el Centre belga per a la Igualtat d'Oportunitats?"}]}]}, {"title": "L\u00e8mur de cua anellada", "paragraphs": [{"context": "El tret caracter\u00edstic del l\u00e8mur de cua anellada, una llarga cua peluda, t\u00e9 un patr\u00f3 de ratlles transversals de color alternativament blanc i negre, amb entre tretze i quinze ratlles de cada color, i que sempre s'acaba amb una punta negra.[11][14][17] La cua \u00e9s m\u00e9s llarga que el cos, arribant a mesurar fins a 64 cent\u00edmetres de llarg.[17] La cua no \u00e9s pr\u00e8nsil, i nom\u00e9s s'utilitza per mantenir l'equilibri, comunicar-se i fonamentar la cohesi\u00f3 del grup.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "una llarga cua peluda", "answer_start": 49}], "id": "P_410_C_2455_Q1", "question": "Quin \u00e9s el tret caracter\u00edstic del l\u00e8mur de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "del l\u00e8mur de cua anellada", "answer_start": 22}], "id": "P_410_C_2455_Q2", "question": "Com \u00e9s la cua peluda del l\u00e8mur de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "negra", "answer_start": 232}], "id": "P_410_C_2455_Q3", "question": "De quin color \u00e9s la punta de la cua peluda del l\u00e8mur de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "fins a 64 cent\u00edmetres", "answer_start": 303}], "id": "P_410_C_2455_Q4", "question": "Quan pot arribar a mesurar la cua del l\u00e8mur de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "la cohesi\u00f3 del grup", "answer_start": 432}], "id": "P_410_C_2455_Q5", "question": "Qu\u00e8 fonamenta el l\u00e8mur de cua anellada amb la seva cua?"}]}, {"context": "La mida, l'\u00e0mbit de distribuci\u00f3 i la densitat de poblaci\u00f3 dels grups varien segons la regi\u00f3 i l'abund\u00e0ncia d'aliments. Els grups solen compondre's d'entre sis i vint-i-cinc animals, tot i que s'han observat grups amb m\u00e9s de trenta exemplars.[14] En mitjana, contenen entre tretze i quinze exemplars.[14] El territori de cada grup varia entre sis i trenta-cinc hect\u00e0rees.[20] Els grups de l\u00e8murs de cua anellada defensen el seu territori, per\u00f2 sovint els territoris s'encavalquen. Quan es troben dos grups, les trobades solen ser agon\u00edstiques o hostils. Un grup sol ocupar la mateixa part del seu \u00e0mbit de distribuci\u00f3 durant tres o quatre dies abans de moure's. Quan es despla\u00e7a, la dist\u00e0ncia mitjana recorreguda \u00e9s d'un quil\u00f2metre.[9] La densitat de poblaci\u00f3 va des de 100 exemplars per km\u00b2 en boscos secs fins a 250-600 exemplars per m\u00b2 en boscos de galeria i boscos secundaris.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "la regi\u00f3 i l'abund\u00e0ncia d'aliments", "answer_start": 83}], "id": "P_410_C_2456_Q1", "question": "Qu\u00e8 fa variar la densitat de poblaci\u00f3 dels grups de l\u00e8murs de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "entre tretze i quinze exemplars", "answer_start": 267}], "id": "P_410_C_2456_Q2", "question": "Quants exemplars tenen de mitjana els grups de l\u00e8murs de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "un quil\u00f2metre", "answer_start": 717}], "id": "P_410_C_2456_Q3", "question": "Quant recorren els l\u00e8murs de cua anellada quan es desplacen?"}, {"answers": [{"text": "entre sis i trenta-cinc hect\u00e0rees", "answer_start": 336}], "id": "P_410_C_2456_Q4", "question": "Quina superf\u00edcie t\u00e9 el territori d'un grup de l\u00e8murs de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "s'encavalquen", "answer_start": 465}], "id": "P_410_C_2456_Q5", "question": "Qu\u00e8 passa sovint amb els territoris de grups de l\u00e8murs de cua anellada?"}]}, {"context": "El l\u00e8mur de cua anellada \u00e9s poligin, tot i que el mascle dominant del grup sol aparellar-se amb m\u00e9s femelles que els altres mascles. Les baralles s\u00f3n m\u00e9s habituals durant la temporada d'aparellament.[26] Una femella receptiva pot comen\u00e7ar l'aparellament presentant el seu darrere, al\u00e7ant la cua i mirant el mascle desitjat per sobre l'espatlla. Els mascles poden inspeccionar els genitals de la femella per determinar-ne la receptivitat. Les femelles solen aparellar-se amb mascles del seu grup, per\u00f2 poden buscar mascles d'altres grups.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "poligin", "answer_start": 28}], "id": "P_410_C_2457_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el l\u00e8mur de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "durant la temporada d'aparellament", "answer_start": 164}], "id": "P_410_C_2457_Q2", "question": "Quan s\u00f3n m\u00e9s habituals les baralles entre l\u00e8murs de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "inspeccionar els genitals de la femella", "answer_start": 363}], "id": "P_410_C_2457_Q3", "question": "Qu\u00e8 fan els mascles per determinar la receptivitat de la femella?"}, {"answers": [{"text": "amb mascles del seu grup", "answer_start": 470}], "id": "P_410_C_2457_Q4", "question": "Amb qui es solen aparellar les femelles?"}, {"answers": [{"text": "per sobre l'espatlla", "answer_start": 323}], "id": "P_410_C_2457_Q5", "question": "Com miren el mascle les femelles per mostrar la seva receptivitat?"}]}, {"context": "La temporada d'aparellament dura entre mitjans d'abril i mitjans de maig. L'estre dura entre quatre i sis hores,[14] i les femelles s'aparellen amb diversos mascles durant aquest per\u00edode.[21] Dins d'un grup, les femelles escalonen la seva receptivitat de manera que cada femella entra en zel en un dia diferent de la temporada d'aparellament, reduint la competici\u00f3 per l'atenci\u00f3 dels mascles.[27] La gestaci\u00f3 dura uns 135 dies, i el part es produeix al setembre o a vegades a l'octubre.[14] En estat salvatge, sol n\u00e9ixer una sola cria, tot i que tamb\u00e9 poden n\u00e9ixer bessons.[14] Els l\u00e8murs de cua anellada nounats tenen un pes de 70 grams, i les mares els porten al pit durant les primeres 1-2 setmanes, i despr\u00e9s a l'esquena.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre mitjans d'abril i mitjans de maig", "answer_start": 33}], "id": "P_410_C_2459_Q1", "question": "Quan \u00e9s la temporada d'aparellament?"}, {"answers": [{"text": "escalonen la seva receptivitat", "answer_start": 221}], "id": "P_410_C_2459_Q2", "question": "Qu\u00e8 fan les femelles dins el grup?"}, {"answers": [{"text": "cada femella entra en zel en un dia diferent", "answer_start": 266}], "id": "P_410_C_2459_Q3", "question": "Com escalonen la seva receptivitat les femelles?"}, {"answers": [{"text": "uns 135 dies", "answer_start": 414}], "id": "P_410_C_2459_Q4", "question": "Quant dura la gesta?"}, {"answers": [{"text": "una sola", "answer_start": 521}], "id": "P_410_C_2459_Q5", "question": "Quantes cries neixen normalment?"}]}, {"context": "El l\u00e8mur de cua anellada, end\u00e8mic del sud i el sud-oest de Madagascar, s'aventura m\u00e9s a les zones altes que els altres l\u00e8murs. Viu en boscos caducifolis, matollars secs, montanes, boscos humits i boscos de galeria (boscos situats a les ribes de rius). Prefereix notablement els boscos de galeria, per\u00f2 gran part d'ells han estat eliminats de Madagascar per crear pastures pel bestiar.[17] Depenent de l'indret, les temperatures del seu \u00e0mbit de distribuci\u00f3 poden variar entre 7 \u00b0C i 48 \u00b0C.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "a les zones altes", "answer_start": 86}], "id": "P_410_C_2460_Q1", "question": "A quines zones s'aventura el l\u00e8mur de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "sud i el sud-oest de Madagascar", "answer_start": 38}], "id": "P_410_C_2460_Q3", "question": "On trobem el l\u00e8mur de cua anellada?"}]}]}, {"title": "Mark Twain", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s de la seva mort, la seva fam\u00edlia va suprimir part de la seva obra, que era especialment irreverent envers la religi\u00f3 convencional, en especial Cartes des de la Terra, que no es va publicar fins que la seva filla Clara va canviar d'opini\u00f3 el 1962 en resposta a la propaganda sovi\u00e8tica sobre el fet d'amagar-la.[85] L'estrany misteri\u00f3s, de contingut antireligi\u00f3s, es va publicar el 1916. Little Bessie, una hist\u00f2ria que ridiculitzava el cristianisme, es va publicar per primera vegada al recull de 1972 Mark Twain's Fables of Man.[86]", "qas": [{"answers": [{"text": "envers la religi\u00f3", "answer_start": 107}], "id": "P_47_C_277_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 era irreverent la seva obra, segons la seva fam\u00edlia?"}, {"answers": [{"text": "Cartes des de la Terra", "answer_start": 151}], "id": "P_47_C_277_Q2", "question": "Quina obra era especialment irreverent?"}, {"answers": [{"text": "1962", "answer_start": 249}], "id": "P_47_C_277_Q3", "question": "Quin any es va publicar Cartes des de la Terra?"}, {"answers": [{"text": "L'estrany misteri\u00f3s", "answer_start": 322}], "id": "P_47_C_277_Q4", "question": "Quina obra era de contingut antireligi\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "Little Bessie", "answer_start": 394}], "id": "P_47_C_277_Q5", "question": "En quin recull es va publicar Mark Twain's Fables of Man?"}]}, {"context": "El seu pare era advocat i jutge local.[9] A la seva oficina es va organitzar el ferrocarril d'Hannibal and St. Joseph l'any 1846. Aquest ferrocarril connectava la segona ciutat m\u00e9s gran de l'estat amb la tercera.", "qas": [{"answers": [{"text": "advocat i jutge local", "answer_start": 16}], "id": "P_47_C_278_Q1", "question": "Qu\u00e8 era el seu pare?"}, {"answers": [{"text": "el ferrocarril d'Hannibal and St. Joseph", "answer_start": 77}], "id": "P_47_C_278_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va fer a la seva oficina?"}, {"answers": [{"text": "1846", "answer_start": 124}], "id": "P_47_C_278_Q3", "question": "Quin any es va organitzar?"}, {"answers": [{"text": "la segona ciutat m\u00e9s gran de l'estat amb la tercera", "answer_start": 160}], "id": "P_47_C_278_Q4", "question": "Qu\u00e8 connectava aquest ferrocarril?"}]}, {"context": "Twain era ma\u00e7\u00f3.[93][94] Pertanyia a la L\u00f2gia de l'Estrella Polar No. 79 A.F.&A.M., de St. Louis. El van iniciar com a aprenent el 22 de maig de 1861, va passar a company el 12 de juny, i va arribar al grau de mestre el 10 de juliol.", "qas": [{"answers": [{"text": "ma\u00e7\u00f3", "answer_start": 10}], "id": "P_47_C_279_Q1", "question": "Qu\u00e8 era Twain?"}, {"answers": [{"text": "de l'Estrella Polar", "answer_start": 45}], "id": "P_47_C_279_Q2", "question": "A quina l\u00f2gia pertanyia?"}, {"answers": [{"text": "el 22 de maig de 1861", "answer_start": 131}], "id": "P_47_C_279_Q3", "question": "Quan el van iniciar com a aprenent?"}, {"answers": [{"text": "10 de juliol", "answer_start": 223}], "id": "P_47_C_279_Q4", "question": "Quan va arribar a mestre?"}]}, {"context": "El 1906, va organitzar un club de noies que considerava com a succedanis de n\u00e9tes, l'\"Angel Fish and Aquarium Club\". Tenia al voltant d'una dotzena de membres entre 10 i 16 anys. Es cartejava amb les noies \"Angel Fish\" i les convidava a concerts i al teatre, i a jugar. El 1908, va escriure que el club era la \"joia principal de la seva vida\".[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "un club de noies", "answer_start": 23}], "id": "P_47_C_280_Q1", "question": "Qu\u00e8 va organitzar el 1906?"}, {"answers": [{"text": "Angel Fish and Aquarium Club", "answer_start": 86}], "id": "P_47_C_280_Q2", "question": "Com es deia el club?"}, {"answers": [{"text": "una dotzena", "answer_start": 136}], "id": "P_47_C_280_Q3", "question": "Quants membres tenia?"}, {"answers": [{"text": "concerts i al teatre, i a jugar", "answer_start": 237}], "id": "P_47_C_280_Q4", "question": "A qu\u00e8 les convidava?"}, {"answers": [{"text": "la \"joia principal de la seva vida\"", "answer_start": 307}], "id": "P_47_C_280_Q5", "question": "Com considerava aquest club?"}]}, {"context": "Clemens va utilitzar diferents pseud\u00f2nims abans de decidir-se per Mark Twain. Va signar peces humor\u00edstiques i imaginatives com a Josh fins al 1863. A m\u00e9s, va fer servir el pseud\u00f2nim Thomas Jefferson Snodgrass per una s\u00e8rie de cartes humor\u00edstiques.[96]", "qas": [{"answers": [{"text": "Clemens", "answer_start": 0}], "id": "P_47_C_281_Q1", "question": "Com es deia realment Mark Twain?"}, {"answers": [{"text": "Josh", "answer_start": 129}], "id": "P_47_C_281_Q2", "question": "Amb quin nom va signar fins al 1863?"}, {"answers": [{"text": "cartes humor\u00edstiques", "answer_start": 226}], "id": "P_47_C_281_Q3", "question": "Qu\u00e8 va escriure amb el pseud\u00f2nim Thomas Jefferson Snodgrass?"}]}, {"context": "D'altres autors que van rebre els seus atacs durant aquesta \u00e8poca (que va comen\u00e7ar al voltant de 1890 fins a la seva mort) foren George Eliot, Jane Austen, i Robert Louis Stevenson.[52] A m\u00e9s de ser una font per l'estil \"sang i fetge\" de cr\u00edtica liter\u00e0ria, Twain explica en diverses cartes i assajos el que ell considera que \u00e9s \"escriptura de qualitat\". Emfatitza la concisi\u00f3, l'elecci\u00f3 de la paraula justa, i el realisme (es queixa que Deerslayer de Cooper pret\u00e9n ser realista per\u00f2 no hi arriba). Ir\u00f2nicament, algunes de les seves pr\u00f2pies obres es van criticar m\u00e9s endavant per manca de continu\u00eftat (Les aventures de Huckleberry Finn) i d'organitzaci\u00f3 (Cap de Suro Wilson).", "qas": [{"answers": [{"text": "atacs", "answer_start": 39}], "id": "P_47_C_282_Q1", "question": "Qu\u00e8 va rebre George Eliot per part de Mark Twain?"}, {"answers": [{"text": "al voltant de 1890", "answer_start": 83}], "id": "P_47_C_282_Q2", "question": "Quan va comen\u00e7ar a atacar a l'altres escriptors?"}, {"answers": [{"text": "\"sang i fetge\"", "answer_start": 220}], "id": "P_47_C_282_Q3", "question": "Quin estil de cr\u00edtica liter\u00e0ria practicava?"}, {"answers": [{"text": "escriptura de qualitat", "answer_start": 329}], "id": "P_47_C_282_Q4", "question": "Sobre qu\u00e8 parla en cartes i assajos?"}]}]}, {"title": "Catedral de la Seu d'Urgell", "paragraphs": [{"context": "Les dues torres van ser projectades com a campanar, per\u00f2 no se'n va finalitzar la seva construcci\u00f3. A la torre de Sant Just s'hi va instal\u00b7lar el campanar durant la restauraci\u00f3 de la d\u00e8cada de 1960. L'actual t\u00e9 unes pantalles hidr\u00e0uliques que s'obren perqu\u00e8 les campanades ressonin m\u00e9s i s'escampin per la ciutat.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a campanar", "answer_start": 36}], "id": "P_442_C_2647_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 van ser projectades les dues torres?"}, {"answers": [{"text": "la seva construcci\u00f3", "answer_start": 79}], "id": "P_442_C_2647_Q2", "question": "Qu\u00e8 no es va finalitzar de les torres?"}, {"answers": [{"text": "A la torre de Sant Just", "answer_start": 100}], "id": "P_442_C_2647_Q3", "question": "On es va instal\u00b7lar el campanar?"}, {"answers": [{"text": "durant la restauraci\u00f3 de la d\u00e8cada de 1960", "answer_start": 155}], "id": "P_442_C_2647_Q4", "question": "quan es va instal\u00b7lar el campanar a la torre de Sant Just?"}, {"answers": [{"text": "unes pantalles hidr\u00e0uliques", "answer_start": 211}], "id": "P_442_C_2647_Q5", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 l'actual campanar?"}]}, {"context": "Ambdues torres s\u00f3n quadrades, de pedra color daurat, massisses i poderoses que donen sensaci\u00f3 de fortalesa. Tenen profundes arcuacions llombardes a la part alta i amb m\u00e8nsules esculpides. L'acabament en l\u00ednia rasa fa pensar que l'obra pot ser inacabada.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "quadrades", "answer_start": 19}], "id": "P_442_C_2648_Q1", "question": "Com son les dues torres?"}, {"answers": [{"text": "daurat", "answer_start": 45}], "id": "P_442_C_2648_Q2", "question": "De quin color \u00e9s la pedra de les torres?"}, {"answers": [{"text": "de fortalesa", "answer_start": 94}], "id": "P_442_C_2648_Q3", "question": "Quina sensaci\u00f3 donen les dues torres?"}, {"answers": [{"text": "profundes arcuacions llombardes", "answer_start": 114}], "id": "P_442_C_2648_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenen a la part alta les dues torres?"}, {"answers": [{"text": "L'acabament en l\u00ednia rasa", "answer_start": 188}], "id": "P_442_C_2648_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa pensar que l'obra de les torres va ser inacabada?"}]}, {"context": "Altres mestres de capella posteriors a Brudieu foren, a principis del segle xvii, Marci\u00e0 Albareda, natural de Vic, que va ser mestre de capella des del 8 de gener del 1622 al 24 de juliol del 1626, i que despr\u00e9s es va traslladar a la Seu de Barcelona. El va substituir Joan Ara\u00f1\u00e9s, que va ser mestre des del 1627 al 1635. Un altre mestre important fou Pau Marqu\u00e8s, que va ocupar la pla\u00e7a del 1655 al 1676. Nom\u00e9s es coneix[47] d'en Marqu\u00e8s que fou un destacat polifonista. El va substituir Josep Pujolar, mestre del 1677 al 1691. S'han perdut les actes del 1691 al 1697 i es desconeix qui en va ser mestre.[48]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Vic", "answer_start": 107}], "id": "P_442_C_2649_Q1", "question": "D'on era Marci\u00e0 Albareda?"}, {"answers": [{"text": "mestre de capella", "answer_start": 126}], "id": "P_442_C_2649_Q2", "question": "Qu\u00e8 va ser Marci\u00e0 Albareda?"}, {"answers": [{"text": "Joan Ara\u00f1\u00e9s", "answer_start": 269}], "id": "P_442_C_2649_Q3", "question": "Qui va substituir Marci\u00e0 Albareda com a mestre de capella?"}, {"answers": [{"text": "un destacat polifonista", "answer_start": 447}], "id": "P_442_C_2649_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Pau Marqu\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "del 1677 al 1691", "answer_start": 511}], "id": "P_442_C_2649_Q5", "question": "Quan va ser mestre Josep Pujolar?"}]}, {"context": "A difer\u00e8ncia de la catedral de Sant Just, la segona catedral consagrada l'any 819, segons la falsa acta de consagraci\u00f3, datada cap a finals del segle x o a principis del segle xi,[8] va ser constru\u00efda a la plana de la poblaci\u00f3,[6] al qui dicitur Vicus d'Urgell. \u00c9s a dir a l'empla\u00e7ament de l'actual catedral, substituint aix\u00ed l'antiga catedral visig\u00f2tica del tur\u00f3 \u00abconstru\u00efda pels fidels i destru\u00efda pels infidels\u00bb.[9] Aquesta, coneguda com a Santa Maria del Vicus, era de car\u00e0cter modest donada la pobresa dels temps.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "la catedral de Sant Just", "answer_start": 16}], "id": "P_442_C_2650_Q1", "question": "Quina va ser la segona catedral consagrada l'any 819?"}, {"answers": [{"text": "a la plana de la poblaci\u00f3", "answer_start": 201}], "id": "P_442_C_2650_Q2", "question": "On va ser constru\u00efda la catedral a difer\u00e8ncia de la de Sant Just?"}, {"answers": [{"text": "a l'empla\u00e7ament de l'actual catedral", "answer_start": 271}], "id": "P_442_C_2650_Q3", "question": "En quin empla\u00e7ament va ser constru\u00efda la catedral?"}, {"answers": [{"text": "visig\u00f2tica", "answer_start": 344}], "id": "P_442_C_2650_Q4", "question": "Com era l'antiga catedral del turo?"}, {"answers": [{"text": "modest", "answer_start": 482}], "id": "P_442_C_2650_Q5", "question": "Quin car\u00e0cter tenia la catedral de Santa Maria del Vicus?"}]}, {"context": "Els anys 1707 i 1708, la pla\u00e7a va quedar vacant. Gabriel Argany en va ser el mestre llavors fins al 1712. Argany venia de la Seu de Lleida, on tamb\u00e9 hi havia estat mestre de capella. El succe\u00ed Josep Forto fins al 1718. A continuaci\u00f3 en va ser mestre Francesc Andreu fins al 1748. A mitjan segle XVIII ho va ser Maurici Espona, natural de Manresa i tamb\u00e9 provinent de la seu de Lleida. L'any 1780 hi havia en Jaume Balius i el 1791 en Bru Pagueras.", "qas": [{"answers": [{"text": "Gabriel Argany", "answer_start": 49}], "id": "P_442_C_2651_Q1", "question": "Qui va ser mestre fina al 1712?"}, {"answers": [{"text": "de la Seu de Lleida", "answer_start": 119}], "id": "P_442_C_2651_Q2", "question": "D'on venia Argany?"}, {"answers": [{"text": "mestre de capella", "answer_start": 164}], "id": "P_442_C_2651_Q3", "question": "Qu\u00e8 havia estat Argany a la Seu de Lleida?"}, {"answers": [{"text": "Josep Forto", "answer_start": 193}], "id": "P_442_C_2651_Q4", "question": "Qui va succeir a Argany com a mestre de capella?"}, {"answers": [{"text": "de Manresa", "answer_start": 335}], "id": "P_442_C_2651_Q5", "question": "D'on era natural Maurici Espona?"}]}, {"context": "A la plana, al vicus Urgelli, s'hi edific\u00e0 una nova esgl\u00e9sia, per b\u00e9 que no fou fins a la seg\u00fcent generaci\u00f3 quan es bast\u00ed una obra m\u00e9s adequada per a acollir la dignitat de seu episcopal.[5] Tal com recull el document l'Acta de consagraci\u00f3 i dataci\u00f3 de la catedral de la Seu d'Urgell que encara es conserva a l'arxiu episcopal, que data de l'any 839, la catedral de Santa Maria del Vicus fou consagrada pel bisbe Sisebut en pres\u00e8ncia de Sunifred I (? - 848), comte d'Urgell i Cerdanya i pare de Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s.[2] El Bisbat d'Urgell endeg\u00e0 una \u00e8poca de prosperitat gr\u00e0cies a les permutes de b\u00e9ns amb Borrell II (927 - 992), comte de Barcelona i d'Urgell. Aquest poder es va manifestar en les construccions del bisbe Sant Ermengol (1010-1035): una nova catedral a l'indret on es troba l'actual, l'Esgl\u00e9sia de Sant Pere i Sant Andreu, l'Esgl\u00e9sia de Sant Miquel i els ponts de pedra sobre el Segre i la Valira (al Pont de Bar Vell i al Congost de Tresponts). Obres que foren finan\u00e7ades amb l'or musulm\u00e0 de la conquesta del Baix Urgell. La vila de la plana va cr\u00e9ixer i es va veure afavorida per l'exist\u00e8ncia d'un mercat setmanal, esmentat el 1029, i una fira coneguda el 1048, manifestant aix\u00ed la import\u00e0ncia del nucli tant a la comarca com en les rutes internacionals del comer\u00e7. D'aquesta prosperitat econ\u00f2mica en result\u00e0 la construcci\u00f3 d'una quarta catedral, l'actual, iniciada pel bisbe Sant Ot d'Urgell (1095-1122) tot i que rest\u00e0 inacabada degut a les lluites entre el bisbat i el Vescomte de Castellb\u00f2 i el Comte de Foix, que eren protectors de l'heretgia albigesa. En aquest context, el 1195 la Seu d'Urgell va arribar a patir un setge i posterior saqueig, en el transcurs del qual l'actual catedral va tenir un important paper, ja que actu\u00e0 com a veritable fortalesa i va ser la gran defensa del poble i els clergues.[4] Tot i que li manca un bon recinte emmurallat, l'arc de Santa Maria demostra que les portes deurien estar ben fortificades.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "una nova esgl\u00e9sia", "answer_start": 43}], "id": "P_442_C_2652_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'edific\u00e0 a la plana?"}, {"answers": [{"text": "Sisebut", "answer_start": 413}], "id": "P_442_C_2652_Q2", "question": "Qui va consagrar Santa Maria del Vicus?"}, {"answers": [{"text": "comte d'Urgell i Cerdanya", "answer_start": 459}], "id": "P_442_C_2652_Q3", "question": "Qui era Sunifred I?"}, {"answers": [{"text": "amb l'or musulm\u00e0 de la conquesta del Baix Urgell", "answer_start": 984}], "id": "P_442_C_2652_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 foren finan\u00e7ades les obres que va fer el bisbe Sant Ermengol?"}, {"answers": [{"text": "Sant Ot d'Urgell", "answer_start": 1389}], "id": "P_442_C_2652_Q5", "question": "Qui va iniciar la construcci\u00f3 de la nova catedral?"}]}]}, {"title": "Pedro de Mena", "paragraphs": [{"context": "L'Ecce Homo \u00e9s la representaci\u00f3 del moment en qu\u00e8 Pon\u00e7 Pilat mostre Jes\u00fas al poble de Jerusalem, despr\u00e9s d'haver estat assotat i d'haver-li col\u00b7locat una corona d'espines, un mantell i una soga al coll. Segons l'evangeli de Joan (Jn 19,5),[24] Pilat diu: \u00abEcce Homo, (aquest \u00e9s l'home)\u00bb, que \u00e9s el que d\u00f3na nom a aquesta iconografia. Encara que hi ha exemples anteriors amb aquesta tem\u00e0tica tant en pintures com en escultures, \u00e9s durant el Barroc quan \u00e9s m\u00e9s habitual la seva realitzaci\u00f3, com per exemple Alonso Berruguete, Tici\u00e0, Juan de Juni o Diego de Silo\u00e9.[25] Mena va ser un gran productor de busts d'Ecce Homo i de doloroses. Aquestes escultures, molt nombroses i de mida petita, responen a la necessitat de determinades devocions familiars o conventuals.", "qas": [{"answers": [{"text": "una corona d'espines, un mantell i una soga al coll", "answer_start": 150}], "id": "P_93_C_553_Q1", "question": "Qu\u00e8 li havien col\u00b7locat a Jes\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "Pon\u00e7 Pilat", "answer_start": 50}], "id": "P_93_C_553_Q2", "question": "Qui mostra a Jes\u00fas al poble de Jerusalem?"}, {"answers": [{"text": "Alonso Berruguete, Tici\u00e0, Juan de Juni o Diego de Silo\u00e9", "answer_start": 505}], "id": "P_93_C_553_Q3", "question": "Quins artistes pertanyen a l'etapa del Barroc?"}, {"answers": [{"text": "busts d'Ecce Homo i de doloroses", "answer_start": 599}], "id": "P_93_C_553_Q4", "question": "Quines escultures produ\u00efa Mena?"}, {"answers": [{"text": "petita", "answer_start": 679}], "id": "P_93_C_553_Q5", "question": "Quina mida tenien les escultures de Mena?"}]}, {"context": "A les seves primeres obres s'aprecia perfectament l'estil del seu pare, estil que va anar transformant com han comentat diversos autors, com Antonio Palomino[9] o Ce\u00e1n Berm\u00fadez. Tamb\u00e9 s'observa la gran influ\u00e8ncia que va tenir Alonso Cano sobre la seva obra art\u00edstica, influ\u00e8ncia que \u00e9s evident en els rostres femenins, que s\u00f3n m\u00e9s ovalats, amb colls m\u00e9s llargs, el nas es perfila amb una major estretor i redueix la boca.[10] Des de la seva estada a M\u00e0laga va anar decantant-se cap a un estil molt m\u00e9s realista i naturalista, i va adquirir un gran domini t\u00e8cnic de la talla i la policromia. D'altra banda, el coneixement de les obres i artistes castellans que pogu\u00e9 adquirir en la seva estada Madrid, el condu\u00ed a una simplificaci\u00f3 en les formes i els volums de les seves figures, sobrecarregant en canvi el seu contingut espiritual; en aquesta etapa \u00e9s quan realitza les millors obres. Nom\u00e9s a la seva darrera etapa, en la que els models es tornen m\u00e9s simples, \u00e9s quan millor s'aprecia el seu mestratge i la gran habilitat t\u00e8cnica, ja que, sense esfor\u00e7ar-se, aconsegueix grans resultats art\u00edstics.", "qas": [{"answers": [{"text": "Alonso Cano", "answer_start": 226}], "id": "P_93_C_554_Q1", "question": "Qui va influenciar sobre la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "en els rostres femenins", "answer_start": 294}], "id": "P_93_C_554_Q2", "question": "En quina part dels personatges \u00e9s evident l'influ\u00e8ncia d'Alonso Cano?"}, {"answers": [{"text": "Des de la seva estada a M\u00e0laga", "answer_start": 426}], "id": "P_93_C_554_Q3", "question": "Quan es va anar decantant cap a un estil m\u00e9s realista i naturalista?"}, {"answers": [{"text": "M\u00e0laga", "answer_start": 450}], "id": "P_93_C_554_Q4", "question": "On va adquirir un domini t\u00e8cnic de la talla i la policromia?"}, {"answers": [{"text": "el seu contingut espiritual", "answer_start": 804}], "id": "P_93_C_554_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el que sobrecarregava en les seves obres?"}]}, {"context": "El que s'ha dit sobre els busts d'Ecce Homo es pot aplicar amb les doloroses, que estan realitzades amb els mateixos tipus i les mateixes mides. El m\u00e9s habitual \u00e9s el de mig cos amb els bra\u00e7os complets, com l'escultura guardada a la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, la del Museu de Belles Arts de Granada, o la de Las Descalzas Reales tamb\u00e9 de Madrid. Apareix amb una t\u00fanica vermella, un mantell blau, amb una m\u00e0 sobre el pit i l'altra estesa, al rostre amb els ulls mig tancats i la boca entreoberta; t\u00e9 ll\u00e0grimes sobre les galtes, amb una expressi\u00f3 d'un dolor contingut; el modelatge \u00e9s sobri amb la talla dels panys molt fina.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "una m\u00e0", "answer_start": 430}], "id": "P_93_C_555_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 l'escultura sobre el pit?"}, {"answers": [{"text": "vermella", "answer_start": 399}], "id": "P_93_C_555_Q2", "question": "De quin color \u00e9s la t\u00fanica que du l'escultura?"}, {"answers": [{"text": "mig tancats", "answer_start": 491}], "id": "P_93_C_555_Q3", "question": "Com estan els ulls de l'escultura?"}, {"answers": [{"text": "dolor contingut", "answer_start": 580}], "id": "P_93_C_555_Q4", "question": "Quina expressi\u00f3 mostra el rostre?"}, {"answers": [{"text": "de mig cos amb els bra\u00e7os complets", "answer_start": 167}], "id": "P_93_C_555_Q5", "question": "Quin \u00e9s el format m\u00e9s habitual de les escultures?"}]}, {"context": "Les anatomies del Sant Sebasti\u00e0 i el Sant Jeroni tenen una gran qualitat i a m\u00e9s tenint en compte que tota l'obra est\u00e0 sense policromar, fet que podria ressaltar encara m\u00e9s les imperfeccions. \u00c9s evident que aquesta \u00e9s una de les seves obres m\u00e9s importants i m\u00e9s reeixides.[19] Palomino, pintor i escriptor, va considerar aquest cor de la catedral de M\u00e0laga com \u00abla vuitena meravella del m\u00f3n\u00bb.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "una gran qualitat", "answer_start": 55}], "id": "P_93_C_557_Q1", "question": "Qu\u00e8 tenen les anatomies del Sant Sebasti\u00e0 i el Sant Jeroni?"}, {"answers": [{"text": "sense policromar", "answer_start": 119}], "id": "P_93_C_557_Q2", "question": "Com est\u00e0 tota l'obra?"}, {"answers": [{"text": "pintor i escriptor", "answer_start": 287}], "id": "P_93_C_557_Q3", "question": "Quines eren les professions que exercia Palomino?"}, {"answers": [{"text": "cor de la catedral de M\u00e0laga", "answer_start": 328}], "id": "P_93_C_557_Q4", "question": "Qu\u00e8 va considerar Palomino com la vuitena meravella del m\u00f3n?"}]}, {"context": "Va ser batejat el 29 d'agost de 1628 a Granada, a la desapareguda parr\u00f2quia de Sant Andreu. Els seus pares eren Alonso de Mena, un fam\u00f3s escultor, i la seva segona esposa Juana de Medrano. Els seus primers anys d'aprenentatge els va realitzar amb el seu pare, al costat d'altres aprenents de taller entre els quals es trobava Pedro Rold\u00e1n. El 1646, a la mort del seu pare, Pedro tenia 18 anys, i es va fer c\u00e0rrec del taller. A partir de 1652 va compartir el taller amb Alonso Cano; Cano havia deixat Madrid i havia tornat a Granada per treballar com a racioner a la catedral.[1] Gr\u00e0cies a aquesta col\u00b7laboraci\u00f3, Mena va poder assimilar uns procediments de treball m\u00e9s elaborats i un nou concepte est\u00e8tic que va desenvolupar per la via de la perfecci\u00f3 t\u00e8cnica i el realisme.", "qas": [{"answers": [{"text": "29 d'agost de 1628", "answer_start": 18}], "id": "P_93_C_558_Q1", "question": "Quan va ser batejat Pedro?"}, {"answers": [{"text": "Granada, a la desapareguda parr\u00f2quia de Sant Andreu", "answer_start": 39}], "id": "P_93_C_558_Q2", "question": "On va ser batejat Pedro?"}, {"answers": [{"text": "Alonso de Mena", "answer_start": 112}], "id": "P_93_C_558_Q3", "question": "Com es deia el pare de Pedro?"}, {"answers": [{"text": "1646", "answer_start": 343}], "id": "P_93_C_558_Q4", "question": "En quin any va morir el pare de Pedro?"}, {"answers": [{"text": "18", "answer_start": 385}], "id": "P_93_C_558_Q5", "question": "Quants anys tenia Pedro a la mort del seu pare?"}]}]}, {"title": "Teorema de la suma de dos quadrats", "paragraphs": [{"context": "Lagrange fa servir un cam\u00ed menys afectat d'aquesta feblesa. Considera l'expressi\u00f3 x2 + y2 com la forma quadr\u00e0tica associada al producte escalar can\u00f2nic. Aquest enfocament amplia considerablement la llista de les eines disponibles, les de l'\u00e0lgebra lineal resten ara disponibles. La situaci\u00f3 no \u00e9s, no obstant aix\u00f2, la que es troba amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia. El producte escalar no est\u00e0 definit sobre un espai vectorial sin\u00f3 sobre el m\u00f2dul \u21242. Un m\u00f2dul \u00e9s una estructura comparable a la d'espai vectorial, amb la difer\u00e8ncia que el conjunt dels escalars ja no \u00e9s un cos. Per als m\u00f2duls d'aquesta naturalesa, certs resultats continuen sent vertaders, com per exemple l'exist\u00e8ncia d'una base el que ofereix una expressi\u00f3 algebraica senzilla.", "qas": [{"answers": [{"text": "com la forma quadr\u00e0tica associada al producte escalar can\u00f2nic", "answer_start": 90}], "id": "P_301_C_1801_Q1", "question": "Com considera Lagrange l'expressi\u00f3 x2 + y2?"}, {"answers": [{"text": "la llista de les eines disponibles", "answer_start": 195}], "id": "P_301_C_1801_Q2", "question": "Qu\u00e8 amplia l'enfocament de Lagrange?"}, {"answers": [{"text": "El producte escalar no est\u00e0 definit sobre un espai vectorial", "answer_start": 351}], "id": "P_301_C_1801_Q3", "question": "Per qu\u00e8 la situaci\u00f3 que ens descriu l'enfocament de Lagrange no \u00e9s la que es troba amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "sobre el m\u00f2dul \u21242", "answer_start": 417}], "id": "P_301_C_1801_Q4", "question": "Sobre qu\u00e8 est\u00e0 definit el producte escalar?"}, {"answers": [{"text": "que el conjunt dels escalars ja no \u00e9s un cos", "answer_start": 516}], "id": "P_301_C_1801_Q5", "question": "En qu\u00e8 es diferencien un m\u00f2dul i un espai vectorial?"}]}, {"context": "L'equaci\u00f3 (2) admet sempre una soluci\u00f3 si p \u00e9s suma de dos quadrats. Correspon a una simplificaci\u00f3 de l'equaci\u00f3 general, ara coneguda sota el nom del problema del residu quadr\u00e0tic. Significa determinar en quin cas un m\u00faltiple d'un nombre primer s'escriu com la suma d'un quadrat perfecte m\u00e9s 1. Si p \u00e9s un nombre primer diferent de 2, la soluci\u00f3 ve donada per la proposici\u00f3 seg\u00fcent:", "qas": [{"answers": [{"text": "si p \u00e9s suma de dos quadrats", "answer_start": 39}], "id": "P_301_C_1802_Q1", "question": "Quan admet sempre una soluci\u00f3 l'equaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a una simplificaci\u00f3 de l'equaci\u00f3 general", "answer_start": 79}], "id": "P_301_C_1802_Q2", "question": "A qu\u00e8 correspon l'equaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "problema del residu quadr\u00e0tic", "answer_start": 150}], "id": "P_301_C_1802_Q3", "question": "Com es coneix ara l'equaci\u00f3 general?"}, {"answers": [{"text": "en quin cas un m\u00faltiple d'un nombre primer s'escriu com la suma d'un quadrat perfecte m\u00e9s 1", "answer_start": 202}], "id": "P_301_C_1802_Q4", "question": "Qu\u00e8 determina el problema del residu quadr\u00e0tic?"}]}, {"context": "El que mostra que ac + bd \u00e9s tamb\u00e9 un m\u00faltiple de p i existeix un enter k2 tal que ac + bd = k2p. La igualtat precedent s'escriu p2 = k12p2 + k22p2, i per tant k12 + k22 \u00e9s igual a 1. Com que k1 i k2 s\u00f3n dos enters, un \u00e9s nul i l'altre \u00e9s en valor absolut igual a 1. N'hi ha prou amb fixar-se que ac + bd \u00e9s estrictament positiu, ja que \u00e9s suma de productes de termes estrictament positius, per concloure que k1 \u00e9s nul, i ad \u2212 bc \u00e9s tamb\u00e9 nul. Els dos vectors (a, b) i (c, d) s\u00f3n proporcionals, el que mostra l'exist\u00e8ncia d'un enter \u03bb estrictament positiu tal que c = \u03bba i d = \u03bbb. Se'n dedueix que la suma c2 + d2 \u00e9s igual a \u03bb2p i per tant que \u00e9s igual a 1.", "qas": [{"answers": [{"text": "dos enters", "answer_start": 204}], "id": "P_301_C_1803_Q3", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n k1 i k2 en k12 + k22?"}, {"answers": [{"text": "\u00e9s suma de productes de termes estrictament positius", "answer_start": 337}], "id": "P_301_C_1803_Q5", "question": "Per qu\u00e8 que ac + bd \u00e9s estrictament positiu?"}]}, {"context": "En el transcurs del segle xix, l'estudi dels problemes sobre els nombres enters canvia d'estatus. D'una part, d\u00f3na lloc a vastes s\u00edntesis te\u00f2riques, unificant nombroses q\u00fcestions fins aleshores disperses. D'altra banda, deixen de ser una part marginal en el conjunt de les matem\u00e0tiques, esdevenen objecte de nombroses interaccions amb altres branques, com la geometria o l'an\u00e0lisi real o complexa.[34] El teorema dels dos quadrats es beneficia d'aquest doble canvi: s'integra dins de nous marcs, es fa servir de vegades com una il\u00b7lustraci\u00f3 de propietats m\u00e9s o menys profundes posades al dia, i es demostra m\u00e9s directament, o es refina, gr\u00e0cies a l'\u00fas de m\u00e8todes geom\u00e8trics o anal\u00edtics.", "qas": [{"answers": [{"text": "En el transcurs del segle xix", "answer_start": 0}], "id": "P_301_C_1804_Q1", "question": "Quan canvia d'estatus l'estudi dels problemes sobre els nombres enters?"}, {"answers": [{"text": "nombroses q\u00fcestions fins aleshores disperses", "answer_start": 159}], "id": "P_301_C_1804_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'unifica en l'estudi dels problemes sobre els nombres enters en el transcurs del segle xix?"}, {"answers": [{"text": "objecte de nombroses interaccions amb altres branques", "answer_start": 297}], "id": "P_301_C_1804_Q3", "question": "Qu\u00e8 esdevenen els problemes sobre els nombres enters en el transcurs del segle xix?"}, {"answers": [{"text": "El teorema dels dos quadrats", "answer_start": 402}], "id": "P_301_C_1804_Q4", "question": "Qui es beneficia dels canvis en l'estudi dels problemes sobre els nombres enters en el transcurs del segle xix?"}, {"answers": [{"text": "gr\u00e0cies a l'\u00fas de m\u00e8todes geom\u00e8trics o anal\u00edtics", "answer_start": 637}], "id": "P_301_C_1804_Q5", "question": "Com es refina el teorema dels dos quadrats en el transcurs del segle xix?"}]}, {"context": "Per\u00f2 \u00e9s en la tradici\u00f3 diof\u00e0ntica que es troben rastres m\u00e9s precisos sobre els nombres suma de quadrats. les Arithmetica,[3][4] escrits en una data incerta, contenen problemes les solucions dels quals s\u00f3n racionals o enters. Un gran nombre d'ells es refereix als nombres quadrats o c\u00fabics (en aquest cas dels quadrats o dels cubs de nombres racionals). A t\u00edtol d'exemples, el problema 11 del llibre II \u00e9s el seg\u00fcent: \u00abAfegir un mateix nombre a dos nombres donats de manera que cadascun d'ells forma un quadrat\u00bb, o encara el problema 22 del llibre IV: \u00abTrobar tres nombres tals que el nombre s\u00f2lid procedent d'aquests nombres [en altres paraules, el producte d'aquests tres nombres], augmentat de cadascun d'ells, formi un quadrat\u00bb.[5] Per resoldre totes aquestes q\u00fcestions, Diofant introdueix una \u00abquantitat indeterminada d'unitats\u00bb que anomena \u00abarithme\u00bb i expressa en funci\u00f3 d'ella totes les dades del problema (\u00e9s doncs un avantpassat de la noci\u00f3 d'inc\u00f2gnita en \u00e0lgebra). Aconsegueix aix\u00ed trobar una soluci\u00f3 num\u00e8rica particular, per exemple per al problema II.11 la soluci\u00f3 97/64 si els nombres donats s\u00f3n 2 i 3, i per al problema IV.22, la soluci\u00f3 1, 34/6 i (2.1/2)/6.", "qas": [{"answers": [{"text": "diof\u00e0ntica", "answer_start": 23}], "id": "P_301_C_1805_Q1", "question": "En quina tradici\u00f3 trobem rastres m\u00e9s precisos sobre els nombres suma de quadrats?"}, {"answers": [{"text": "una data incerta", "answer_start": 139}], "id": "P_301_C_1805_Q2", "question": "Quan van ser escrits les Arithmetica?"}, {"answers": [{"text": "problemes les solucions dels quals s\u00f3n racionals o enters", "answer_start": 166}], "id": "P_301_C_1805_Q3", "question": "Quins problemes contenen les Arithmetica?"}, {"answers": [{"text": "als nombres quadrats o c\u00fabics", "answer_start": 259}], "id": "P_301_C_1805_Q4", "question": "A qu\u00e8 es refereix un gran nombre dels problemes que contenen les Arithmetica?"}, {"answers": [{"text": "arithme", "answer_start": 846}], "id": "P_301_C_1805_Q5", "question": "Com s'anomenen la quantitat indeterminada d'unitats que introdueix Diofant per resoldre q\u00fcestions en les Arithmetica?"}]}, {"context": "La demostraci\u00f3 \u00e9s d'igual naturalesa que la precedent, es basa en c\u00e0lculs algebraics astuts fent servir la mateixa identitat. Aquest resultat es pot fer servir per establir una demostraci\u00f3 del teorema. Permet avan\u00e7ar tamb\u00e9 l'an\u00e0lisi del cas general. Permet per exemple demostrar la proposici\u00f3 seg\u00fcent, present en una de les demostracions del teorema:", "qas": [{"answers": [{"text": "en c\u00e0lculs algebraics astuts", "answer_start": 63}], "id": "P_301_C_1806_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basa la demostraci\u00f3 del teorema?"}, {"answers": [{"text": "la mateixa identitat", "answer_start": 104}], "id": "P_301_C_1806_Q2", "question": "Qu\u00e8 fan servir els c\u00e0lculs per solucionar la demostraci\u00f3 del teorema?"}, {"answers": [{"text": "per establir una demostraci\u00f3 del teorema", "answer_start": 160}], "id": "P_301_C_1806_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es pot fer servir el resultat de la demostraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "l'an\u00e0lisi del cas general.", "answer_start": 223}], "id": "P_301_C_1806_Q4", "question": "En qu\u00e8 ens permet avan\u00e7ar el resultat de la demostraci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Emblema nacional de Bielor\u00fassia", "paragraphs": [{"context": "La llei tamb\u00e9 restringeix l'\u00fas de l'emblema en altres contexts; per exemple, les ciutats, pobles o \u00f3blasts no poden adoptar cap escut d'armes ni emblema que continguin l'emblema nacional, ja sigui completament o nom\u00e9s en part. A m\u00e9s, les organitzacions que no estan contingudes en la Llei de s\u00edmbols nacionals nom\u00e9s poden fer servir l'emblema amb el corresponent perm\u00eds. El s\u00edmbol pot ser utilitzat tant per ciutadans bielorussos com estrangers, nom\u00e9s sota la condici\u00f3 que sigui mostrat amb respecte; els ciutadans, per\u00f2, no el poden fer servir en cap\u00e7aleres de cartes ni targetes de visita si no s\u00f3n agents del govern.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "cap escut d'armes ni emblema que continguin l'emblema nacional", "answer_start": 124}], "id": "P_283_C_1693_Q1", "question": "Qu\u00e8 no poden adoptar les ciutats, pobles o \u00f3blasts?"}, {"answers": [{"text": "tant per ciutadans bielorussos com estrangers", "answer_start": 399}], "id": "P_283_C_1693_Q2", "question": "Per qui pot ser utilitzat el s\u00edmbol?"}, {"answers": [{"text": "que sigui mostrat amb respecte", "answer_start": 469}], "id": "P_283_C_1693_Q3", "question": "Quina condici\u00f3 hi ha per a que els ciutadans utilitzen el s\u00edmbol?"}, {"answers": [{"text": "en cap\u00e7aleres de cartes ni targetes de visita", "answer_start": 545}], "id": "P_283_C_1693_Q4", "question": "On no poden els ciutadans utilitzar el s\u00edmbol a no ser que siguin agents del govern?"}]}, {"context": "El 1937 aquest emblema fou reempla\u00e7at per un de nou; es tragu\u00e9 l'escut i s'inclogu\u00e9 m\u00e9s text. La part dreta de l'emblema mostra fulles de roure, i la part esquerra mostra una corona d'espigues de blat amb tr\u00e8vols a dalt de tot. Al centre hi ha un sol ixent darrere un perfil terrestre; sobre el sol hi ha el martell, la fal\u00e7 i l'estrella roja. al voltant de les espigues de blat i les fulles de roure, una cinta vermella t\u00e9 inscrita la frase \"treballadors del m\u00f3n, uniu-vos!\" escrita (d'esquerra a dreta) en bielor\u00fas, jiddisch, polon\u00e8s i rus. Les inicials \u0411.\u0421.\u0421.\u0420 \u2013del nom de la rep\u00fablica\u2013 tamb\u00e9 estan escrites a la seva base. Deu anys abans, el 1927, l'escut era el mateix, excepte les escriptures de la cinta inferior: en comptes de les sigles \u0411.\u0421.\u0421.\u0420 hi havia \u0421.\u0421.\u0420.\u0411, \u00e9s a dir, les inicials de la Rep\u00fablica Socialista Sovi\u00e8tica de Bielor\u00fassia.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "1937", "answer_start": 3}], "id": "P_283_C_1694_Q1", "question": "Quan va ser reempla\u00e7at l'emblema per un de nou?"}, {"answers": [{"text": "es tragu\u00e9 l'escut i s'inclogu\u00e9 m\u00e9s text", "answer_start": 53}], "id": "P_283_C_1694_Q2", "question": "Qu\u00e8 canvia en l'emblema nou respecte a l'anterior?"}, {"answers": [{"text": "La part dreta", "answer_start": 94}], "id": "P_283_C_1694_Q3", "question": "En quina part de l'emblema estan les fulles de roure?"}, {"answers": [{"text": "sobre el sol", "answer_start": 286}], "id": "P_283_C_1694_Q4", "question": "On est\u00e0 el martell?"}, {"answers": [{"text": "(d'esquerra a dreta) en bielor\u00fas, jiddisch, polon\u00e8s i rus", "answer_start": 484}], "id": "P_283_C_1694_Q5", "question": "Com est\u00e0 escrita la frase \"treballadors del m\u00f3n, uniu-vos!\"?"}]}, {"context": "En el centre de l'emblema es troba una silueta en verd de Bielor\u00fassia, sobreimposada sobre els raigs d'un sol daurat. Aquest sol est\u00e0 parcialment cobert per un globus terraq\u00fci amb la massa continental (una part d'Eur\u00e0sia) en lila i l'oce\u00e0 en color blau. Els dos costats de l'emblema estan guarnits per espigues de blat amb flors superposades; uns tr\u00e8vols adornen les de la part esquerra, mentre que el lli adorna les de la part dreta. Envoltant les espigues es troba una cinta de color verd i vermell \u2013els colors de la bandera de Bielor\u00fassia\u2013; a la part inferior de l'emblema un doblec t\u00e9 escrit en or el nom en bielor\u00fas del pa\u00eds, \u0420\u044d\u0441\u043f\u0443\u0431\u043bi\u043a\u0430 \u0411\u0435\u043b\u0430\u0440\u0443\u0441\u044c (Rep\u00fablica de Bielor\u00fassia). A la part superior de l'emblema, finalment, hi ha una estrella roja de cinc puntes.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "una silueta en verd de Bielor\u00fassia", "answer_start": 35}], "id": "P_283_C_1696_Q1", "question": "Qu\u00e8 es troba en el centre de l'emblema?"}, {"answers": [{"text": "sobre els raigs d'un sol daurat", "answer_start": 85}], "id": "P_283_C_1696_Q2", "question": "On est\u00e0 sobreimposada la silueta en verd de Bielor\u00fassia?"}, {"answers": [{"text": "blau", "answer_start": 248}], "id": "P_283_C_1696_Q3", "question": "De quin color \u00e9s l'oce\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "el lli", "answer_start": 399}], "id": "P_283_C_1696_Q4", "question": "Quina flor adorna les espigues de blat de la part dreta?"}, {"answers": [{"text": "verd i vermell", "answer_start": 486}], "id": "P_283_C_1696_Q5", "question": "Quins s\u00f3n els colors de la bandera de Bielor\u00fassia?"}]}, {"context": "La llei actual que regula el disseny i \u00fas de l'emblema bielor\u00fas fou aprovada el 5 de juliol de 2004. L'article 9 del cap\u00edtol 3 de la llei 301-3 comen\u00e7a descrivint el dibuix oficial de les armes bielorusses i regula el seu propi disseny. Oficialment, l'escut es pot mostrar a tot color, monocrom o bicolor. L'article 10 diu que l'emblema nacional ha de ser mostrat en certes ubicacions de manera continuada, tals com les resid\u00e8ncies del president del pa\u00eds, la cambra de l'Assemblea nacional i a les oficines governamentals de nivell nacional i regional. Tamb\u00e9 pot ser utilitzat en documents expedits pel govern, entre els quals la moneda, el passaport i les cartes oficials.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "5 de juliol de 2004", "answer_start": 80}], "id": "P_283_C_1697_Q1", "question": "Quan va ser aprovada la llei actual que regula el disseny i \u00fas de l'emblema bielor\u00fas?"}, {"answers": [{"text": "a tot color, monocrom o bicolor", "answer_start": 273}], "id": "P_283_C_1697_Q2", "question": "Com es pot mostrar oficialment l'escut?"}, {"answers": [{"text": "10", "answer_start": 316}], "id": "P_283_C_1697_Q3", "question": "Quin article diu que l'emblema nacional ha de ser mostrat en certes ubicacions de manera continuada?"}, {"answers": [{"text": "en documents expedits pel govern", "answer_start": 577}], "id": "P_283_C_1697_Q4", "question": "On es pot utilitzar tamb\u00e9 l'emblema nacional?"}, {"answers": [{"text": "documents expedits pel govern", "answer_start": 580}], "id": "P_283_C_1697_Q5", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n les cartes oficials?"}]}, {"context": "El Pah\u00f3nia fou usat com l'escut d'armes oficial en moltes ocasions. Ja eren les armes personals d'Algirdas, gran duc de Litu\u00e0nia l'any 1366; es van continuar utilitzant fins que el Gran Ducat de Litu\u00e0nia fou annexat per l'Imperi Rus el 1795, encara que les armes foren incorporades a l'escut d'armes imperial.[3] La idea de retornar al s\u00edmbol hist\u00f2ric nacional fou del poeta bielor\u00fas Maksim Bahdanovi\u010d, que escrigu\u00e9 un poema titulat Pah\u00f3nia. Les armes foren usades de nou el 1918 quan la breu Rep\u00fablica Popular de Bielor\u00fassia va usar el Pah\u00f3nia com a part del seu emblema. M\u00e9s recentment, el Pah\u00f3nia fou l'escut d'armes oficial del pa\u00eds a partir del 1991, quan Bielor\u00fassia es va autodeclarar independent de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Des que fou eliminat de l'emblema oficial del pa\u00eds \u2013despr\u00e9s del refer\u00e8ndum de 1995\u2013, alguns grups de l'oposici\u00f3 com el Front Popular Bielor\u00fas han fet servir el Pah\u00f3nia com a part dels seus propis s\u00edmbols de partit pol\u00edtic, o b\u00e9 l'han utilitzat com a forma de protesta contra el l\u00edder bielor\u00fas Aleksandr Lukaixenko.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "El Pah\u00f3nia", "answer_start": 0}], "id": "P_283_C_1698_Q1", "question": "Qu\u00e8 fou usat en nombroses ocasions com l'escut d'armes oficial?"}, {"answers": [{"text": "1795", "answer_start": 236}], "id": "P_283_C_1698_Q2", "question": "Quan va ser annexat el Gran Ducat de Litu\u00e0nia per l'Imperi Rus?"}, {"answers": [{"text": "Maksim Bahdanovi\u010d", "answer_start": 384}], "id": "P_283_C_1698_Q3", "question": "?Qui va tenir la idea de retornar al s\u00edmbol hist\u00f2ric nacional?"}, {"answers": [{"text": "Aleksandr Lukaixenko", "answer_start": 1019}], "id": "P_283_C_1698_Q5", "question": "Qui \u00e9s el lider bielor\u00fas?"}]}]}, {"title": "Calcita", "paragraphs": [{"context": "Quan qualsevol de les roques citades anteriorment \u00e9s afectada per metamorfisme, es transforma en una roca metam\u00f2rfica. Si la roca original presenta quantitats rellevants de calcita o carbonat, \u00e9s habitual que la roca metam\u00f2rfica que en derivi tamb\u00e9 en presenti. La roca metam\u00f2rfica m\u00e9s coneguda que presenta calcita \u00e9s el marbre.[32] El marbre es forma a partir d'un metamorfisme que causa una recristal\u00b7litzaci\u00f3 dels carbonats preexistents. El marbre resultant presenta una esp\u00e8cie de mosaic tipus blocky de cristalls de carbonat. Les estructures sediment\u00e0ries de la roca original s\u00f3n freq\u00fcentment destru\u00efdes, tot i que en alguns casos es conserven, i fins i tot s'han trobat f\u00f2ssils en marbres. Com m\u00e9s pura sigui la roca calc\u00e0ria original, m\u00e9s pur ser\u00e0 el marbre resultant. La calcita tamb\u00e9 es troba en altres roques metam\u00f2rfiques com ara esquists[33] o fil\u00b7lites[34] carbonatades o skarns.", "qas": [{"answers": [{"text": "es transforma en una roca metam\u00f2rfica", "answer_start": 80}], "id": "P_91_C_541_Q1", "question": "Qu\u00e8 li passa a la roca quan \u00e9s afectada per metamorfisme?"}, {"answers": [{"text": "en marbres", "answer_start": 685}], "id": "P_91_C_541_Q3", "question": "On s'han trobat f\u00f2ssils?"}, {"answers": [{"text": "a partir d'un metamorfisme que causa una recristal\u00b7litzaci\u00f3 dels carbonats preexistents", "answer_start": 353}], "id": "P_91_C_541_Q4", "question": "Com es forma el marbre?"}, {"answers": [{"text": "de cristalls de carbonat", "answer_start": 506}], "id": "P_91_C_541_Q5", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s el mosaic tipus blocky que es presenta al marbre?"}]}, {"context": "Pel que fa a les seves propietats, la varietat m\u00e9s coneguda \u00e9s l'anomenat espat d'Isl\u00e0ndia, que s\u00f3n fragments de calcita totalment incolors i transparents. Va ser trobat per primer cop a cavitats bas\u00e0ltiques d'Isl\u00e0ndia i mostra amb molta claredat el fenomen de la birefring\u00e8ncia o refracci\u00f3 doble, que fa que els objectes es vegin a trav\u00e9s d'aquest apareguin doblats. A una longitud d'ona de ~590 nm la calcita t\u00e9 un \u00edndex de refracci\u00f3 ordinari i extraordinari d'1,658 i 1,486, respectivament.[85]", "qas": [{"answers": [{"text": "espat d'Isl\u00e0ndia", "answer_start": 74}], "id": "P_91_C_542_Q1", "question": "Quina \u00e9s la varietat m\u00e9s coneguda?"}, {"answers": [{"text": "fragments de calcita totalment incolors i transparents", "answer_start": 100}], "id": "P_91_C_542_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'espat d'Isl\u00e0ndia?"}, {"answers": [{"text": "a cavitats bas\u00e0ltiques d'Isl\u00e0ndia", "answer_start": 185}], "id": "P_91_C_542_Q3", "question": "On va ser trobat per primer cop?"}, {"answers": [{"text": "la birefring\u00e8ncia o refracci\u00f3 doble", "answer_start": 261}], "id": "P_91_C_542_Q4", "question": "Quin fenomen mostra amb molta claredat?"}, {"answers": [{"text": "1,658", "answer_start": 463}], "id": "P_91_C_542_Q5", "question": "Quin \u00e9s l'index de refracci\u00f3 ordinari de la calcita?"}]}, {"context": "L'estructura de la calcita no \u00e9s gaire complexa i, per tant, es pot entendre f\u00e0cilment observant un esquema o dibuix. Sovint es descriu com a una estructura de tipus NaCl (halita) modificada. Mentre que en l'halita s'alternen els ions de sodi i de clor, en la calcita s'alternen els de calci i els carbonats (CO2\u22123). A difer\u00e8ncia de l'halita, la calcita no \u00e9s un mineral c\u00fabic com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels ions carbonat, que trenquen la simetria c\u00fabica en diversos sentits; un dels quals \u00e9s l'orientaci\u00f3 de les diferents mol\u00e8cules de carbonat, que trenquen la simetria c\u00fabica i transformen el cub en un romboedre (un cub amb un dels eixos variats).[11] La calcita presenta una estructura similar a tots els integrants del grup de la calcita de minerals; aquests integrants estan formats per carbonat i metalls divalents de radi inferior a 1; en aquest cas, els \u00e0toms de carboni es troben de manera trigonal planar en el CO2\u22123, mentre que els metalls divalents es troben en coordinaci\u00f3 octa\u00e8drica. El grup puntual de la calcita \u00e9s 3m, mentre que el grup espacial \u00e9s R-3c. L'estructura de la calcita pot presentar diverses variacions a elevades pressions: a 1,5 GPa es converteix en calcita-II, una varietat monocl\u00ednica P21/c amb una cel\u00b7la a = 6,334; b = =4,948; c = 8,033 i \u03b2 = 107,9\u00ba. A 22 kbar, la calcita-II es converteix en calcita-III, una altra varietat monocl\u00ednica C2 amb una cel\u00b7la a = 8,746; b = 4,685; c = 8,275; \u03b2 = 94,4; i Z = 6. La calcita-II i la calcita-III s\u00f3n relativament metaestables amb l'aragonita, la qual \u00e9s estable fins a 8 GPa.[12] La calcita \u00e9s un polimorf de l'aragonita i la vaterita, sent el polimorf m\u00e9s estable del carbonat de calci. Tant l'aragonita com la vaterita tenen la mateixa f\u00f3rmula qu\u00edmica per\u00f2 una estructura cristal\u00b7lina diferent, i s\u00f3n m\u00e9s solubles: l'aragonita es transforma en calcita a 400 \u00b0C, i la vaterita (mineral molt rar), o \u03bc-CaCO3, \u00e9s encara menys estable.[13][14] \u00c9s isostructural amb la nitratina i l'otavita, i forma una s\u00e8rie de soluci\u00f3 s\u00f2lida amb la rodocrosita.[15] Quan se sotmet un cristall o massa de calcita a difracci\u00f3 de raigs X, s'obtenen diferents pics d'intensitats d'energia: ", "qas": [{"answers": [{"text": "observant un esquema o dibuix", "answer_start": 87}], "id": "P_91_C_543_Q1", "question": "Com es pot entendre f\u00e0cilment la calcita?"}, {"answers": [{"text": "de calci i els carbonats", "answer_start": 283}], "id": "P_91_C_543_Q2", "question": "Quins ions s'alternen en la calcita?"}, {"answers": [{"text": "un mineral c\u00fabic", "answer_start": 360}], "id": "P_91_C_543_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'halita?"}, {"answers": [{"text": "similar a tots els integrants del grup de la calcita de minerals", "answer_start": 683}], "id": "P_91_C_543_Q4", "question": "Quina estructura presenta la calcita?"}, {"answers": [{"text": "400 \u00b0C", "answer_start": 1828}], "id": "P_91_C_543_Q5", "question": "A quina temperatura es transforma l'aragonita en calcita?"}]}, {"context": "Els mars de calcita apareixen en la hist\u00f2ria de la Terra quan els precipitats inorg\u00e0nics marins de carbonat de calci eren baixos en magnesi (LMC; de l'angl\u00e8s Low Magnesium Calcite), oposat als actuals rics en magnesi de l'aragonita (HMC; de l'angl\u00e8s High Magnesium Calcite). Els mars de calcita alternaven amb els d'aragonita essent m\u00e9s prominents en els per\u00edodes Ordovici\u00e0 i Jur\u00e0ssic. La mineralitzaci\u00f3 obtinguda en aquelles \u00e8poques encara s'aprecia.[48]", "qas": [{"answers": [{"text": "quan els precipitats inorg\u00e0nics marins de carbonat de calci eren baixos en magnesi", "answer_start": 57}], "id": "P_91_C_545_Q1", "question": "Quan apareixen a la Terra els mars de calcita?"}, {"answers": [{"text": "Ordovici\u00e0 i Jur\u00e0ssic", "answer_start": 364}], "id": "P_91_C_545_Q2", "question": "Quins va ser els per\u00edodes en el que els mars de calcita eren m\u00e9s prominents?"}, {"answers": [{"text": "La mineralitzaci\u00f3 obtinguda en aquelles \u00e8poques", "answer_start": 386}], "id": "P_91_C_545_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'aprecia encara dels per\u00edodes Ordovici\u00e0 i Jur\u00e0ssic?"}]}, {"context": "A Isl\u00e0ndia s'han documentat esp\u00e8cimens de calcita a la mina Helgustadan\u00b4ama, a Reydarfjord. D'Anglaterra cal destacar els esp\u00e8cimens descrits a Egremont, Cumbria, Durham i Cornualla. A Alemanya destaquen els exemplars de St. Andreasberg, Harz i Freiberg, Sax\u00f2nia. De Romania cal destacar la calcita de Herja i Baia Mare, i dels Estats Units la d'algunes localitats de Nova York, Michigan, Missouri, Kansas, Oklahoma, Tennessee i Arizona. De M\u00e8xic cal fer menci\u00f3 a la calcita extreta d'algunes mines de Chihuahua, Guanajuato i San Luis Potos\u00ed. De R\u00fassia cal destacar la calcita d'Al\u2019negorsk (Territori de Prim\u00f3rie). De l'\u00c0frica se'n poden destacar exemplars de Tsumeb (Nam\u00edbia) i Katanga (Congo).[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "Helgustadan\u00b4ama", "answer_start": 60}], "id": "P_91_C_546_Q1", "question": "En quina mina d'Isl\u00e0ndia s'han documentat esp\u00e8cimens de calcita?"}, {"answers": [{"text": "Egremont, Cumbria, Durham i Cornualla", "answer_start": 144}], "id": "P_91_C_546_Q2", "question": "On s'han trobat esp\u00e8cimens de calcita a Anglaterra?"}, {"answers": [{"text": "St. Andreasberg, Harz i Freiberg, Sax\u00f2nia", "answer_start": 221}], "id": "P_91_C_546_Q3", "question": "Quins exemplars destaquen a Alemanya?"}, {"answers": [{"text": "M\u00e8xic", "answer_start": 441}], "id": "P_91_C_546_Q4", "question": "En quin pa\u00eds es troben les mines de Chihuahua?"}]}]}, {"title": "Kitsune", "paragraphs": [{"context": "En algunes hist\u00f2ries, els kitsune tenen dificultats per amagar les seves cues quan es transformen en \u00e9ssers humans, els apareix quan la guineu s'emborratxa o es descuida; \u00e9s una forma habitual de descobrir la veritable identitat de la criatura.[20] Altres formes de descobrir la identitat dels kitsune eren els trets semblants a la guineu que tenien els \u00e9ssers humans, tamb\u00e9 els cobreix un pelatge fi, tenen una ombra en forma de guineu, o el seu propi reflex revelava la seva identitat.[21] El terme kitsune -gao (literalment \"cara de guineu\".) es refereix a les dones humanes que tenen una cara estreta amb ulls molt junts, celles primes i p\u00f2muls sortints. Tradicionalment, aquesta estructura facial \u00e9s considerada atractiva, i en algunes hist\u00f2ries s'atribueixen a les guineus amb forma humana.[22] Els kitsune tenen f\u00f2bia i menyspreu als gossos, fins i tot en la seva forma humana. Alguns es pertorben davant la seva pres\u00e8ncia fins al punt de convertir-se en guineus i fugir. Tamb\u00e9 una persona devota pot ser capa\u00e7 de veure la identitat de la guineu immediatament.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "amagar les seves cues", "answer_start": 56}], "id": "P_577_C_3457_Q1", "question": "Quina dificultat tenen els kitsune quan es transformen en humans?"}, {"answers": [{"text": "quan la guineu s'emborratxa o es descuida", "answer_start": 128}], "id": "P_577_C_3457_Q2", "question": "Quan els apareixen les cues als kitsune?"}, {"answers": [{"text": "\"cara de guineu\"", "answer_start": 527}], "id": "P_577_C_3457_Q3", "question": "Qu\u00e8 significa el terme kitsune -gao?"}, {"answers": [{"text": "a les dones humanes que tenen una cara estreta amb ulls molt junts, celles primes i p\u00f2muls sortints", "answer_start": 558}], "id": "P_577_C_3457_Q4", "question": "A qui es refereix el terme kitsune -gao?"}, {"answers": [{"text": "als gossos", "answer_start": 837}], "id": "P_577_C_3457_Q5", "question": "A qui tenen f\u00f2bia i menyspreu els kitsune?"}]}, {"context": "Se solen descriure els kitsune o de les seves v\u00edctimes posse\u00efdes amb esferes blanques rodones o de forma similar a la ceba, anomenades hoshi no tama (esferes d'estrella). Les llegendes descriuen que resplendeixen amb els kitsune-bi o guineus de foc.[38] Algunes hist\u00f2ries els identifiquen com a joies o perles m\u00e0giques.[39] Quan no est\u00e0 en la seva forma humana o en una possessi\u00f3 amb un hum\u00e0, un kitsune mant\u00e9 el hoshi no tama a la seva boca o el porta en la seva cua.[14] Les joies s\u00f3n un s\u00edmbol que identifica el d\u00e9u Inari, i les representacions de les guineus sagrades d'Inari sense el seu hoshi no tama s\u00f3n rares.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb esferes blanques rodones o de forma similar a la ceba", "answer_start": 65}], "id": "P_577_C_3458_Q1", "question": "Com es solen descriure els kitsune?"}, {"answers": [{"text": "que resplendeixen amb els kitsune-bi o guineus de foc", "answer_start": 195}], "id": "P_577_C_3458_Q3", "question": "Qu\u00e8 diuen les llegendes de les esferes blanques rodones?"}, {"answers": [{"text": "com a joies o perles m\u00e0giques", "answer_start": 289}], "id": "P_577_C_3458_Q4", "question": "Com identifiquen algunes llegendes les esferes blanques rodones?"}, {"answers": [{"text": "a la seva boca o el porta en la seva cua", "answer_start": 427}], "id": "P_577_C_3458_Q5", "question": "On mant\u00e9 el kitsune el hoshi no tama quan no est\u00e0 en la seva forma humana?"}]}, {"context": "Els kitsune s\u00f3n coneguts per posseir una intel\u00b7lig\u00e8ncia superior, una llarga vida i poders m\u00e0gics. S\u00f3n un tipus de y\u014dkai, o entitat espiritual, i la paraula kitsune \u00e9s de vegades tradu\u00efda com a \"esperit de guineu\". Tanmateix, aix\u00f2 no vol dir que els kitsune siguin fantasmes, ni tampoc que siguin fonamentalment diferents a les guineus comunes. La paraula \"esperit\" \u00e9s usada per reflectir un estat de coneixement o il\u00b7luminaci\u00f3, ja que totes les guineus amb llarga vida adquireixen poders sobrenaturals.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "per posseir una intel\u00b7lig\u00e8ncia superior, una llarga vida i poders m\u00e0gics", "answer_start": 25}], "id": "P_577_C_3460_Q1", "question": "Per qu\u00e8 s\u00f3n coneguts els Kitsune?"}, {"answers": [{"text": "un tipus de y\u014dkai, o entitat espiritual", "answer_start": 103}], "id": "P_577_C_3460_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els kitsune?"}, {"answers": [{"text": "com a \"esperit de guineu\"", "answer_start": 188}], "id": "P_577_C_3460_Q3", "question": "Com es pot traduir la paraula kitsune?"}, {"answers": [{"text": "per reflectir un estat de coneixement o il\u00b7luminaci\u00f3", "answer_start": 375}], "id": "P_577_C_3460_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 es usada la paraula \"esperit\"?"}, {"answers": [{"text": "poders sobrenaturals", "answer_start": 482}], "id": "P_577_C_3460_Q5", "question": "Qu\u00e8 adquireixen totes les guineus amb llarga vida?"}]}, {"context": "Hi ha la creen\u00e7a que quan un kitsune canvia de forma, el seu hoshi no tama pren una porci\u00f3 del seu poder m\u00e0gic. Una altra llegenda \u00e9s que la perla representa l'\u00e0nima del kitsune. El kitsune moriria si se separ\u00e9s d'ell per molt de temps. Els que obtenen l'esfera poden ser capa\u00e7os d'obtenir una promesa del kitsune a canvi de tornar-li a la guineu.[41] Per exemple, una hist\u00f2ria del segle XII descriu un home usant un hoshi no tama d'una guineu per demanar un favor:", "qas": [{"answers": [{"text": "quan un kitsune canvia de forma", "answer_start": 21}], "id": "P_577_C_3462_Q1", "question": "Quan el hoshi no tama pren una porci\u00f3 del poder m\u00e0gic d'un kitsunes segons la creen\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00e0nima del kitsune", "answer_start": 158}], "id": "P_577_C_3462_Q2", "question": "Qu\u00e8 representa la perla segons un altra llegenda?"}, {"answers": [{"text": "moriria", "answer_start": 190}], "id": "P_577_C_3462_Q3", "question": "Qu\u00e8 li passaria al kitsune si es separ\u00e9s de la perla molt de temps segons la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "a canvi de tornar-li a la guineu", "answer_start": 314}], "id": "P_577_C_3462_Q4", "question": "Com poden obtenir una promesa del kitsune els que obtenen l'esfera?"}, {"answers": [{"text": "XII", "answer_start": 388}], "id": "P_577_C_3462_Q5", "question": "De quin segle \u00e9s la llegenda que descriu un home usant un hoshi no tama d'una guineu per demanar un favor?"}]}]}, {"title": "Retaule de Perteg\u00e0s", "paragraphs": [{"context": "Jaume Huguet (Valls 1412 - Barcelona 1492) fou un pintor g\u00f2tic catal\u00e0 amb un estil que va evolucionar del g\u00f2tic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formaci\u00f3 es va realitzar entre Val\u00e8ncia, Tarragona i Barcelona, si b\u00e9 no es descarta que pogu\u00e9s haver visitat Sardenya o N\u00e0pols, que formaven part de la Corona d'Arag\u00f3. Va desenvolupar la seva m\u00e0xima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pr\u00e0cticament va monopolitzar la realitzaci\u00f3 de retaules a Catalunya durant la segona meitat del segle xv, un cop morts Bernat Martorell i Llu\u00eds Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i tamb\u00e9 membres de la fam\u00edlia Verg\u00f3s amb qui va mantenir una estreta relaci\u00f3 personal i que s\u00f3n considerats coautors d'aquest retaule. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destru\u00eft les esgl\u00e9sies que les contenien i la majoria d'obres conservades s\u00f3n panells de retaules que han estat desmuntats.", "qas": [{"answers": [{"text": "Valls", "answer_start": 14}], "id": "P_118_C_703_Q1", "question": "On va n\u00e9ixer Jaume Huguet?"}, {"answers": [{"text": "cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca", "answer_start": 126}], "id": "P_118_C_703_Q2", "question": "Cap on va evolucionar el seu estil g\u00f2tic?"}, {"answers": [{"text": "Sardenya o N\u00e0pols", "answer_start": 307}], "id": "P_118_C_703_Q3", "question": "Qu\u00e8 podria haver visitat?"}, {"answers": [{"text": "la realitzaci\u00f3 de retaules", "answer_start": 492}], "id": "P_118_C_703_Q5", "question": "Qu\u00e8 va monopolitzar el seu taller?"}]}, {"context": "A l'esquerra, un episodi dedicat a sant Bartomeu reflectint el martiri a mans dels escorxadors que li arranquen la pell en pres\u00e8ncia d'Ast\u00edages. L'escena est\u00e0 emmarcada a l'interior d'un palau amb uns observadors ubicats sobre el mur del fons i, en primer pla, uns soldats i uns dignataris acompanyant Ast\u00edages. Al costat de la figura central de sant Bartomeu hi ha dos botxins que procedeixen a escorxar-lo amb una parsim\u00f2nia pr\u00f2pia d'un professional, sense acarnissament ideol\u00f2gic, una actitud que Huguet destaca amb el gest quotidi\u00e0 de sostenir el ganivet amb la boca mentre un d'ells estira la pell amb les dues mans. Aquesta imatge d'un botx\u00ed amb el ganivet a la boca es pot interpretar tamb\u00e9 com un recurs iconogr\u00e0fic detectable a la primera meitat del segle xv tant en obres d'arrel germ\u00e0nica com s'observa al Martiri dels Ap\u00f2stols de Stephan Lochner, o a la pintura italiana en un tr\u00edptic de sant Bartomeu signat i datat el 1401 per Lorenzo di Niccol\u00f2. La composici\u00f3 amb les postures del sant i dels seus botxins, aix\u00ed com la pres\u00e8ncia de p\u00fablic al fons, coincideix amb la de les pintures murals de l'esgl\u00e9sia de Santa Trinita de Flor\u00e8ncia, obra de Giovanni da Ponte de 1434.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "escorxar-lo", "answer_start": 396}], "id": "P_118_C_704_Q4", "question": "Qu\u00e8 fan els botxins?"}, {"answers": [{"text": "a la boca", "answer_start": 663}], "id": "P_118_C_704_Q5", "question": "On t\u00e9 el ganivet un botx\u00ed?"}]}, {"context": "Als carrers laterals se situaven les taules pintades de sant Bartomeu i de santa Magdalena, coincidint amb la ubicaci\u00f3 del coronament conservat. Segons el contracte, el retaule tenia una predel\u00b7la amb cinc escenes. L'enc\u00e0rrec havia d'estar ubicat a la capella de Santa Anna de l'esmentada esgl\u00e9sia de Perteg\u00e0s.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Als carrers laterals", "answer_start": 0}], "id": "P_118_C_707_Q1", "question": "On eren les taules de Sant Bartomeu i de santa Magdalena?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 201}], "id": "P_118_C_707_Q2", "question": "Quantes escenes tenia el retaule?"}, {"answers": [{"text": "a la capella de Santa Anna", "answer_start": 247}], "id": "P_118_C_707_Q3", "question": "A quina capella l'havien d'ubicar?"}, {"answers": [{"text": "Perteg\u00e0s", "answer_start": 301}], "id": "P_118_C_707_Q4", "question": "A quina esgl\u00e9sia hi ha la capella de Santa Anna?"}]}, {"context": "De les tres taules que es conserven al MNAC, la central representa un Calvari o crucifixi\u00f3, un tema que ocupava habitualment aquesta ubicaci\u00f3 als retaules d'Huguet. A banda dels personatges propis de la crucifixi\u00f3, sant Joan sostenint la Mare de D\u00e9u, les tres maries, Jes\u00fas i els lladres; a la dreta s'observa un bisbe a cavall que representa un dels pr\u00ednceps dels sacerdots que es descriuen a tres dels evangelis can\u00f2nics increpant Jes\u00fas crucificat. Una imatge que es troba a altres pintures de Llu\u00eds Borrass\u00e0, Joan Mates i Bernat Martorell. El mateix Huguet va fer servir la figura del bisbe a l'escena de la crucifixi\u00f3 del Retaule de Sant Miquel del gremi dels Tenedors del MNAC i al Retaule dels sants Abd\u00f3 i Sen\u00e9n. Aquesta figura nom\u00e9s es troba a la pintura g\u00f2tica catalana.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "al MNAC", "answer_start": 36}], "id": "P_118_C_708_Q1", "question": "On es conserven tres taules?"}, {"answers": [{"text": "un Calvari o crucifixi\u00f3", "answer_start": 67}], "id": "P_118_C_708_Q2", "question": "Qu\u00e8 representa la taula central?"}, {"answers": [{"text": "un bisbe a cavall", "answer_start": 310}], "id": "P_118_C_708_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha a la dreta?"}, {"answers": [{"text": "a la pintura g\u00f2tica catalana", "answer_start": 750}], "id": "P_118_C_708_Q4", "question": "On es troba nom\u00e9s la figura del bisbe?"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u", "answer_start": 235}], "id": "P_118_C_708_Q5", "question": "Qu\u00e8 sost\u00e9 Sant Joan?"}]}]}, {"title": "Ramon Llull", "paragraphs": [{"context": "El Llibre de contemplaci\u00f3 en D\u00e9u (1271-1274) ocupa set volums de les obres originals de Ramon Llull. Hi ha versi\u00f3 catalana i llatina i, segons afirma Ramon Llull, s\u00f3n versions de la primitiva redacci\u00f3 \u00e0rab que no s'ha conservat. Est\u00e0 redactat en primera persona -per\u00f2 an\u00f2nim- i aix\u00ed l'autor intercala nombroses refer\u00e8ncies autobiogr\u00e0fiques referides a l'agra\u00efment dels b\u00e9ns rebuts de D\u00e9u o b\u00e9 a la penit\u00e8ncia i penediment dels pecats de joventut. El to tendeix a l'automarginaci\u00f3 i a l'exultaci\u00f3 en una fe vigorosa de recent adquisici\u00f3, amb frases de lloan\u00e7a de la divinitat, molt en la l\u00ednia de la prosa agustiniana de les Confessions, amb una funci\u00f3 did\u00e0ctica basada en una crida constant a la pietat.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "catalana i llatina", "answer_start": 114}], "id": "P_413_C_2473_Q2", "question": "Quines versions hi ha d'El Llibre de contemplaci\u00f3 en D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "\u00e0rab", "answer_start": 201}], "id": "P_413_C_2473_Q3", "question": "En quin idioma era la primitiva redacci\u00f3 d'El Llibre de contemplaci\u00f3 en D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "refer\u00e8ncies autobiogr\u00e0fiques", "answer_start": 311}], "id": "P_413_C_2473_Q4", "question": "Qu\u00e8 intercala l'autor a El Llibre de contemplaci\u00f3 en D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "en primera persona", "answer_start": 243}], "id": "P_413_C_2473_Q5", "question": "En quina persona est\u00e0 redactat El Llibre de contemplaci\u00f3 en D\u00e9u?"}]}, {"context": "La relaci\u00f3 de Llull amb l'alqu\u00edmia i les sectes c\u00e0tares i albigeses \u00e9s motiu d'especulacions. En la seva \u00e8poca la Corona d'Arag\u00f3 feia de pont entre It\u00e0lia, el nord d'Europa i l'Espanya musulmana, cosa que va ser fer que reb\u00e9s tota classe d'influ\u00e8ncies. Va ser important la influ\u00e8ncia del Periphyseon d'Escot Eri\u00fagena, la Clavis Physicae d'Honori d'Autun i la doctrina de l'Anima Mundi potser derivada del Timeu de Plat\u00f3.[60] \u00c9s f\u00e0cil imaginar doncs que Llull va con\u00e8ixer un gran nombre de tradicions cient\u00edfiques i filos\u00f2fiques al llarg de la seva vida, que l'ajudaren a postular algunes idees innovadores.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb l'alqu\u00edmia", "answer_start": 20}], "id": "P_413_C_2474_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 va tenir relaci\u00f3 Llull?"}, {"answers": [{"text": "c\u00e0tares i albigeses", "answer_start": 48}], "id": "P_413_C_2474_Q2", "question": "Amb quines sectes es va relacionar Llull?"}, {"answers": [{"text": "tota classe d'influ\u00e8ncies", "answer_start": 226}], "id": "P_413_C_2474_Q3", "question": "Qu\u00e8 va rebre Llull?"}, {"answers": [{"text": "cient\u00edfiques i filos\u00f2fiques", "answer_start": 500}], "id": "P_413_C_2474_Q4", "question": "Quines tradicions va con\u00e8ixer Llull?"}, {"answers": [{"text": "algunes idees innovadores", "answer_start": 580}], "id": "P_413_C_2474_Q5", "question": "Qu\u00e8 l'ajudaren a postular les tradicions que va con\u00e8ixer?"}]}, {"context": "Encara malalt s'embarc\u00e0 cap a Tunis i, en llevar l'\u00e0ncora, se sent\u00ed sobtadament curat. A la ciutat musulmana disput\u00e0 amb \u00e8xit amb els te\u00f2legs musulmans m\u00e9s afamats, per\u00f2 precisament aquest \u00e8xit el port\u00e0 a la pres\u00f3 per ordre del rei i a ser condemnat a mort. La pena li fou commutada per l'expulsi\u00f3, gr\u00e0cies a la intercessi\u00f3 d'un tunisi\u00e0 notable. Durant la sortida de la ciutat fou objecte d'insults i maltractes fins que s'embarc\u00e0 en una nau que el port\u00e0 a N\u00e0pols, on hauria arribat a final de 1293. All\u00ed va finalitzar la Taula General, comen\u00e7ada a Tunis, El sis\u00e8 seny o Afatus i Flors d'amor e flors d'intel\u00b7lig\u00e8ncia. Al regne de N\u00e0pols va ser autoritzat a predicar a grups musulmans establerts all\u00e0 i va ensenyar p\u00fablicament la seva Art.[5][1]", "qas": [{"answers": [{"text": "cap a Tunis", "answer_start": 24}], "id": "P_413_C_2475_Q1", "question": "Cap a on s'embarc\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "malalt", "answer_start": 7}], "id": "P_413_C_2475_Q2", "question": "Com estava quan es va embarcar cap a Tunis?"}, {"answers": [{"text": "a mort", "answer_start": 250}], "id": "P_413_C_2475_Q3", "question": "A qu\u00e8 el van condemnar a Tunis?"}, {"answers": [{"text": "per l'expulsi\u00f3", "answer_start": 283}], "id": "P_413_C_2475_Q4", "question": "Per qu\u00e8 li van commutar la pena de mort?"}, {"answers": [{"text": "a N\u00e0pols", "answer_start": 455}], "id": "P_413_C_2475_Q5", "question": "On va arribar el 1293?"}]}, {"context": "Durant el segle xvii, dins el proc\u00e9s de canonitzaci\u00f3, es va situar la seva mort com a m\u00e0rtir a Beja\u00efa el 1315. La documentaci\u00f3 en qu\u00e8 es basava era una suposada carta de Llull als Jurats de Mallorca enviada des de Beja\u00efa aquell any. Tanmateix, en realitat es tractava d'una falsificaci\u00f3 feta amb la intenci\u00f3 d'afegir elements probatoris a l'examen de les restes mortals de Llull feta el 1611. Sense tenir coneixement de les obres escrites per Llull el 1315 a Tunis, els falsificadors varen utilitzar els incidents de 1307 situant-los uns anys m\u00e9s enrere.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a m\u00e0rtir a Beja\u00efa", "answer_start": 80}], "id": "P_413_C_2476_Q1", "question": "On van situar la mort de Llull?"}, {"answers": [{"text": "als Jurats de Mallorca", "answer_start": 176}], "id": "P_413_C_2476_Q2", "question": "On va enviar una carta Llull?"}, {"answers": [{"text": "d'una falsificaci\u00f3", "answer_start": 268}], "id": "P_413_C_2476_Q3", "question": "De qu\u00e8 es tractava en realitat?"}, {"answers": [{"text": "el 1611", "answer_start": 384}], "id": "P_413_C_2476_Q4", "question": "Quan van examinar les restes mortals de Llull?"}]}, {"context": "L'any seg\u00fcent an\u00e0 a Par\u00eds on lleg\u00ed p\u00fablicament la seva Art a la Sorbona. Tamb\u00e9 s'adre\u00e7\u00e0 al rei Felip el Bell i a la universitat, per instar a la fundaci\u00f3 de monestirs per a l'ensenyament de les lleng\u00fces dels no cristians. Aquesta vegada, per\u00f2, fix\u00e0 la seva atenci\u00f3 en els t\u00e0tars, proposant que, en les primeres missions, alguns d'ells viatgessin a Par\u00eds per tal de formar-los en la doctrina cristiana i que, retornats al seu origen, difonguessin l'evangeli.[Nota 4] Aix\u00ed mateix sol\u00b7licit\u00e0 la traducci\u00f3 de les seves obres a les lleng\u00fces dels pagans. Durant aquesta estada francesa obtingu\u00e9 el t\u00edtol de Mestre en arts a la Sorbona, una titulaci\u00f3 que li permetria situar-se en una posici\u00f3 d'igualtat amb altres acad\u00e8mics i li obriria les portes a les inst\u00e0ncies eclesi\u00e0stiques a l'hora d'exposar les seves posicions teol\u00f2giques i doctrinals.[5][14]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a l'ensenyament de les lleng\u00fces dels no cristians", "answer_start": 167}], "id": "P_413_C_2477_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 volia que es fundessin monestirs?"}, {"answers": [{"text": "al rei Felip el Bell i a la universitat", "answer_start": 88}], "id": "P_413_C_2477_Q3", "question": "A qui va instar a la fundaci\u00f3 de monestirs?"}, {"answers": [{"text": "els t\u00e0tars", "answer_start": 268}], "id": "P_413_C_2477_Q4", "question": "A qui volia formar en la doctrina cristiana?"}, {"answers": [{"text": "difonguessin l'evangeli", "answer_start": 433}], "id": "P_413_C_2477_Q5", "question": "Qu\u00e8 volia que fessin els t\u00e0tars un cop tornats al seu origen?"}]}]}, {"title": "Museus Vaticans", "paragraphs": [{"context": "En aquesta estan\u00e7a s'havia de confirmar l'autoritat del papat i els interessos de Juli II, que en aquest moment afrontava el Concili cism\u00e0tic de Pisa. Rafael en va comen\u00e7ar els frescos el 1511 i els va finalitzar el 1514. A les parets hi ha narrats quatre episodis diversos i a la volta quatre m\u00e9s de b\u00edblics, sobre la protecci\u00f3 de D\u00e9u al poble escollit. Recorre tota la sala un fris decorat amb dotze cari\u00e0tides en color monocrom.", "qas": [{"answers": [{"text": "1511", "answer_start": 188}], "id": "P_15_C_85_Q1", "question": "Quin any va comen\u00e7ar els frescos Rafael?"}, {"answers": [{"text": "b\u00edblics", "answer_start": 301}], "id": "P_15_C_85_Q2", "question": "Quin tipus d'episodi s\u00f3n els de les voltes?"}, {"answers": [{"text": "la protecci\u00f3 de D\u00e9u al poble escollit", "answer_start": 316}], "id": "P_15_C_85_Q3", "question": "De qu\u00e8 tracten els episodis b\u00edblics?"}, {"answers": [{"text": "el Concili cism\u00e0tic de Pisa", "answer_start": 122}], "id": "P_15_C_85_Q5", "question": "Qu\u00e8 afrontava Juli II?"}]}, {"context": "Durant uns anys va romandre tancat al p\u00fablic per obres de reforma i conservaci\u00f3. Ha estat reestructurat en quatre seccions i amb subdivisions dedicades a les pr\u00e0ctiques religioses de cada estat d'\u00c0sia, Oceania, \u00c0frica i Am\u00e8rica. Es xifra en unes 80.000 peces la col\u00b7lecci\u00f3 d'aquest museu.[23] Moltes d'aquestes obres van ser cedides al papa en ocasi\u00f3 de l'Exposici\u00f3 Universal Missionera de l'Any Sant de 1925, i cont\u00e9 tamb\u00e9 importants llegats com el de la col\u00b7lecci\u00f3 de l'antic Museu Borgi\u00e0 de Propaganda Fide o els retrats en guix d'amerindis realitzats per l'escultor alemany Ferdinand Pettrich (1798-1872).[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "per obres de reforma i conservaci\u00f3", "answer_start": 45}], "id": "P_15_C_86_Q1", "question": "Per qu\u00e8 va romandre tancat al p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "80.000", "answer_start": 246}], "id": "P_15_C_86_Q2", "question": "En quantes peces est\u00e0 xifrada la col\u00b7lecci\u00f3 del museu?"}, {"answers": [{"text": "al papa", "answer_start": 333}], "id": "P_15_C_86_Q3", "question": "A qui van ser cedides aquestes obres?"}, {"answers": [{"text": "Ferdinand Pettrich", "answer_start": 578}], "id": "P_15_C_86_Q4", "question": "Qui \u00e9s l'autor dels retrats en guix que hi podem trobar?"}, {"answers": [{"text": "1925", "answer_start": 404}], "id": "P_15_C_86_Q5", "question": "Quin any sant es va fer l'Exposici\u00f3 Universal Missionera?"}]}, {"context": "Fou batejada aix\u00ed pels quaranta mapes pintats al fresc sobre els murs, que representen les regions italianes i les possessions de l'Esgl\u00e9sia a l'\u00e8poca del papa Gregori XIII (1572-1585). Van ser realitzats entre els anys 1580 i 1585 segons els cartrons d'Ignazio Danti, fam\u00f3s ge\u00f2graf d'aquell temps. Considerant els Apenins l'element divisori, sobre una paret hi ha pintades les regions banyades pels mars L\u00edgur i Tirr\u00e8, i sobre l'altra les regions banyades per l'Adri\u00e0tic. Cada mapa regional representa el pl\u00e0nol de la seva ciutat principal. Cal destacar-ne els frescs d'Ignazio i Antonio Danti, que mostren les belles possessions del papa a Ven\u00e8cia. Van ser restaurats per ordre d'Urb\u00e0 VIII (1623-1644).", "qas": [{"answers": [{"text": "les regions italianes", "answer_start": 87}], "id": "P_15_C_87_Q1", "question": "Qu\u00e8 representen el mapes?"}, {"answers": [{"text": "1580 i 1585", "answer_start": 220}], "id": "P_15_C_87_Q2", "question": "Entre quins anys van ser realitzats?"}, {"answers": [{"text": "ge\u00f2graf", "answer_start": 275}], "id": "P_15_C_87_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Ignazio Danti?"}, {"answers": [{"text": "els Apenins", "answer_start": 311}], "id": "P_15_C_87_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s considerat l'element divisori?"}, {"answers": [{"text": "Urb\u00e0 VIII", "answer_start": 682}], "id": "P_15_C_87_Q5", "question": "Qui va fer restaurar els frescs?"}]}, {"context": "Al centre de la volta es representen nou escenes rectangulars sobre la creaci\u00f3 i la caiguda de l'home, flanquejades per profetes i sibil\u00b7les, els avantpassats de Jes\u00fas i arquitectures i escultures fingides. La paret sobre l'altar major, amb una superf\u00edcie de 13,7 x 12,2 m, l'ocupa el Judici Final, encarregat pel papa Pau III el 1535. La composici\u00f3 se centra entorn de la figura del Crist jutge, el qual es mostra despullat dels atributs de la iconografia tradicional, nu, amb una anatomia atl\u00e8tica i un gest de poderosa autoritat.[50]", "qas": [{"answers": [{"text": "la creaci\u00f3 i la caiguda de l'home", "answer_start": 68}], "id": "P_15_C_89_Q1", "question": "Qu\u00e8 representen les escenes del centre de volta?"}, {"answers": [{"text": "el Judici Final", "answer_start": 282}], "id": "P_15_C_89_Q2", "question": "Qu\u00e8 ocupa la paret de l'altar major?"}, {"answers": [{"text": "Pau III", "answer_start": 319}], "id": "P_15_C_89_Q3", "question": "Qui va encarregar el Judici Final?"}, {"answers": [{"text": "13,7 x 12,2 m", "answer_start": 259}], "id": "P_15_C_89_Q4", "question": "Quina superf\u00edcie ocupa l'obra?"}, {"answers": [{"text": "atl\u00e8tica", "answer_start": 491}], "id": "P_15_C_89_Q5", "question": "Amb quina tipus d'anatomia ens presenta la figura de Crist?"}]}, {"context": "Fundat pels papes Climent XIV (1769-1774) i Pius VI (1775-1799), va ser realitzat pels arquitectes Michelangelo Simonetti i, m\u00e9s tard, Camporesi. Pius VI es va encarregar de fer-hi construir una entrada, l'atri dels Quatre Cancells, des del qual s'accedia pujant per l'escala Simonetti fins a la sala en forma de creu grega, per on s'arribava a la Sala Rodona, despr\u00e9s la Sala de les Muses, la Sala dels Animals i, finalment, l'antic Pati de les Est\u00e0tues del Belvedere, ara anomenat Pati Octagonal. El recorregut actualment \u00abobligat\u00bb \u00e9s en sentit contrari, des del Vest\u00edbul Quadrat fins a la Sala I (la sala en forma de creu grega).[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pati de les Est\u00e0tues del Belvedere", "answer_start": 434}], "id": "P_15_C_90_Q1", "question": "Com s'anomenava el Pati Octogonal?"}, {"answers": [{"text": "l'atri dels Quatre Cancells", "answer_start": 204}], "id": "P_15_C_90_Q2", "question": "Com es diu l'entrada que va encarregar Pius VI?"}, {"answers": [{"text": "Michelangelo Simonetti i, m\u00e9s tard, Camporesi", "answer_start": 99}], "id": "P_15_C_90_Q5", "question": "Quins arquitectes el van realitzar?"}]}]}, {"title": "Stuart Milner-Barry", "paragraphs": [{"context": "Va ser allotjat amb Alexander, qui estava treballant al Hut 8, la secci\u00f3 germana del Hut 6 en la feina amb la M\u00e0quina Enigma. La seva gran amistat els va permetre de resoldre f\u00e0cilment les necessitats competitives de les seves seccions respectives, en relaci\u00f3 al temps limitat disponible per les \u00abbombes\u00bb.[15] A l'octubre de 1941, va ser ascendit a ajudant del cap del Hut 6, tot just per sota de Welchman.[16] En aquell moment, Bletchley Park experimentava una escassetat de personal administratiu que estava retardant la tasca amb l'Enigma i la gesti\u00f3 de l'escola semblava incapa\u00e7 d'obtenir els recursos que necessitava. Aix\u00f2 va afectar tant el Hut 6 com el Hut 8, que havia estat creat pel matem\u00e0tic Alan Turing, amb Hugh Alexander com al seu segon. Junts, Welchman, Milner-Barry, Turing i Alexander van saltar-se la cadena de comandament i van escriure un memor\u00e0ndum directament al Primer Ministre, Winston Churchill, resumint les seves dificultats.[16] La tasca de lliurar el missatge al n\u00famero 10 de Downing Street va recaure en Milner-Barry en persona, el 21 d'octubre de 1941. L'endem\u00e0, Churchill va respondre, \"Acci\u00f3 del dia: Assegurar-se que tinguin tot el que volen amb extrema prioritat i informar-me que s'ha fet\".[17] En un mes, les seves necessitats van ser satisfetes.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb Alexander", "answer_start": 16}], "id": "P_309_C_1849_Q1", "question": "Amb qui va ser allotjat Milner-Barry?"}, {"answers": [{"text": "amb la M\u00e0quina Enigma", "answer_start": 103}], "id": "P_309_C_1849_Q2", "question": "En quina feina estava treballant Alexander?"}, {"answers": [{"text": "A l'octubre de 1941", "answer_start": 310}], "id": "P_309_C_1849_Q3", "question": "Quan va ser ascendit a ajudant del cap del Hut 6 Milner-Barry?"}, {"answers": [{"text": "escassetat de personal administratiu", "answer_start": 462}], "id": "P_309_C_1849_Q4", "question": "Qu\u00e8 retardava la tasca amb Enigma a Bletchley Park?"}, {"answers": [{"text": "al Primer Ministre", "answer_start": 883}], "id": "P_309_C_1849_Q5", "question": "A qui van escriure Welchman, Milner-Barry, Turing i Alexander saltant-se la cadena de comandament?"}]}, {"context": "Milner-Barry va entrar al Tresor de sa Majestat el 1945 amb el grau de Principal. El 1947, es va casar amb Thelma Tennant Wells, amb qui va tenir un fill i dues filles.[3] El mateix any, va ser promocionat a Ajudant de secretari, i a Subsecretari el 1954.[5] A banda d'una temporada al Ministeri de Salut en el per\u00edode 1958 - 1960,[5] es va mantenir al Tresor fins a 1966, quan, a l'edat de 60 anys, havia arribat a l'edat de jubilaci\u00f3 normal per als funcionaris.[4] Va ser persuadit de seguir com a funcionari cerimonial administrant el Sistema d'Honors Brit\u00e0nic. En aquest paper, va concedir el t\u00edtol de cavaller a P. G. Wodehouse i Noel Coward.[20] Milner-Barry finalment es retir\u00e0 el 1977.[5] Se li va concedir l'Orde de l'Imperi Brit\u00e0nic el 1946 per la seva tasca durant la Segona Guerra Mundial, l'Orde del Bany el 1962 i el Reial Orde Victori\u00e0 el el 1977.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el grau de Principal", "answer_start": 56}], "id": "P_309_C_1850_Q1", "question": "Amb quin grau va entrar Milner-Barry al Tresor de sa Majestat?"}, {"answers": [{"text": "amb Thelma Tennant Wells", "answer_start": 103}], "id": "P_309_C_1850_Q2", "question": "Amb qui es va casar Milner-Barry el 1947?"}, {"answers": [{"text": "el Sistema d'Honors Brit\u00e0nic", "answer_start": 535}], "id": "P_309_C_1850_Q3", "question": "Qu\u00e8 va administrar despres dels 60 anys Milner-Barry?"}, {"answers": [{"text": "el Reial Orde Victori\u00e0", "answer_start": 828}], "id": "P_309_C_1850_Q5", "question": "Qu\u00e8 li van concedir a Milner-Barry el 1977?"}]}, {"context": "Sir (Philip) Stuart Milner-Barry KCVO, CB, OBE (20 de setembre de 1906 - 25 de mar\u00e7 de 1995)[1] va ser un jugador i escriptor d'escacs i funcionari p\u00fablic brit\u00e0nic, que tamb\u00e9 va fer de criptoanalista durant la Segona Guerra Mundial.[2] Va treballar a Bletchley Park i va ser director del \u00abHut 6\u00bb, una secci\u00f3 responsable de desencriptar missatges que havien estat xifrats amb la m\u00e0quina Enigma alemanya.[2] Fou un dels quatre principals descodificadors de Bletchley que signaren una influent carta mitjan\u00e7ant la qual feren una reeixida petici\u00f3 directa de m\u00e9s recursos a l'aleshores Primer Ministre brit\u00e0nic Winston Churchill. Despr\u00e9s de la guerra va treballar al Tresor de Sa Majestat i posteriorment com a administrador del sistema d'honors brit\u00e0nic. En escacs, va representar Anglaterra en torneigs internacionals i va donar nom a diverses variants d'obertura.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'escacs", "answer_start": 126}], "id": "P_309_C_1852_Q1", "question": "De qu\u00e8 va ser jugador Milner-Barry?"}, {"answers": [{"text": "de criptoanalista", "answer_start": 182}], "id": "P_309_C_1852_Q2", "question": "De qu\u00e8 feia Milner-Barry durant la Segona Guerra Mundial?"}, {"answers": [{"text": "Enigma", "answer_start": 386}], "id": "P_309_C_1852_Q3", "question": "Amb quina m\u00e0quina xifraven els missatges els alemanys durant la Segona Guerra Mundial?"}, {"answers": [{"text": "a l'aleshores Primer Ministre brit\u00e0nic Winston Churchill", "answer_start": 567}], "id": "P_309_C_1852_Q4", "question": "A qui va demanar recursos Milner-Barry en una carta signada amb altres descodificadors?"}, {"answers": [{"text": "Anglaterra", "answer_start": 777}], "id": "P_309_C_1852_Q5", "question": "A quin pa\u00eds representar en torneigs internacionals d'escacs Milner-Barry?"}]}, {"context": "Nascut a Hendon (Londres), Philip Stuart va ser el segon de sis fills d'un mestre, Edward Leopold Milner-Barry, que va morir el 1917, i la seva muller Edith Mary.[3][4] Ja de petit era un escaquista de talent, que va guanyar el primer campionat brit\u00e0nic infantil el 1923.[5] Va ser alumne del Cheltenham College i va aconseguir una beca per anar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on va obtenir un primer grau en ci\u00e8ncies cl\u00e0ssiques i morals.[3] A Cambridge, va fer amistat amb un altre jugador d'escacs, C. H. O'D. (Hugh) Alexander i va compondre diversos puzles d'escacs.[6] Entre 1929 i 1938 va fer de corredor de borsa, malgrat que la feina no el satisfeia.[4][7] Des de 1938, va ser corresponsal d'escacs per The Times, un c\u00e0rrec en qu\u00e8 fou succe\u00eft el 1945 per Harry Golombek.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Hendon", "answer_start": 9}], "id": "P_309_C_1854_Q1", "question": "On va n\u00e9ixer Philip Stuart?"}, {"answers": [{"text": "mestre", "answer_start": 75}], "id": "P_309_C_1854_Q2", "question": "Quin era l'ofici del pare de Philip Stuart?"}, {"answers": [{"text": "el 1923", "answer_start": 263}], "id": "P_309_C_1854_Q3", "question": "Quan va guanyar el primer campionat brit\u00e0nic infantil d'escacs Philip Stuart?"}, {"answers": [{"text": "Trinity College", "answer_start": 349}], "id": "P_309_C_1854_Q4", "question": "Per quin college va aconseguir una beca Philip Stuart?"}]}]}, {"title": "Albrecht D\u00fcrer", "paragraphs": [{"context": "El 1497 va pintar un Autoretrat, el del Museu del Prado (Madrid), i el 1500 el de la Pinacoteca de Munic, en el qual es representa amb les caracter\u00edstiques que habitualment s'atribueixen a Crist: l'actitud \u00e9s r\u00edgida i en una posici\u00f3 frontal, i la disposici\u00f3 de la m\u00e0 \u00e9s la mateixa que la m\u00e0 dreta amb la qual Jes\u00fas de Natzaret fa el gest de beneir. No hi ha dubte que D\u00fcrer es va representar a semblan\u00e7a de Crist, no solament en la seva composici\u00f3, sin\u00f3 que va suavitzar els contorns del seu rostre i va modificar la forma del nas i els p\u00f2muls, aix\u00ed com es va engrandir els ulls, que ell tenia m\u00e9s petits i una mica esquin\u00e7ats.[8] Aquesta intenci\u00f3 no representava cap blasf\u00e8mia religiosa, car a la seva \u00e8poca la Imitatio Christi (imitaci\u00f3 de Crist) s'interpretava literalment; per tant, aquesta imitaci\u00f3 es podia il\u00b7lustrar, com deutor de la bellesa de D\u00e9u com \u00fanica for\u00e7a de la creaci\u00f3.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "1497", "answer_start": 3}], "id": "P_579_C_3469_Q1", "question": "Quan va pintar D\u00fcrer l'Autoretrat que es troba al Museu del Prado?"}, {"answers": [{"text": "r\u00edgida", "answer_start": 209}], "id": "P_579_C_3469_Q2", "question": "Amb quina actitud es representa D\u00fcrer?"}, {"answers": [{"text": "va suavitzar els contorns del seu rostre i va modificar la forma del nas i els p\u00f2muls, aix\u00ed com es va engrandir els ulls", "answer_start": 458}], "id": "P_579_C_3469_Q3", "question": "Qu\u00e8 va modificar D\u00fcrer en el seu autoretrat?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s petits i una mica esquin\u00e7ats", "answer_start": 594}], "id": "P_579_C_3469_Q4", "question": "Com eren realment els ulls de D\u00fcrer?"}, {"answers": [{"text": "literalment", "answer_start": 764}], "id": "P_579_C_3469_Q5", "question": "Com s'interpretava la Imitatio Christi en l'\u00e8poca de D\u00fcrer?"}]}, {"context": "El 1494, despr\u00e9s de casar-se amb Agnes Frey a Nuremberg, D\u00fcrer va viatjar a It\u00e0lia. All\u00ed va realitzar aquarel\u00b7les de paisatges amb una gran minuciositat en el detall com es pot observar, per exemple, en una vista del castell de Trento (National Gallery de Londres); probablement, les va pintar durant el seu viatge de retorn. Tamb\u00e9, com Leonardo da Vinci, l'atreia molt la natura, i va realitzar uns magn\u00edfics estudis d'animals i plantes que va plasmar en dibuixos i aquarel\u00b7les; entre les m\u00e9s divulgades cal citar La llebre, quadre pintat l'any 1502.[4] A Ven\u00e8cia i de l'any 1494 estan datats els gravats: Bacanal, La batalla dels centaures marins i la Mort d'Orfeu, tots c\u00f2pia del pintor itali\u00e0 Andrea Mantegna, que segurament va fer que descobr\u00eds el Renaixement itali\u00e0.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Agnes Frey", "answer_start": 33}], "id": "P_579_C_3471_Q1", "question": "Amb qui es va casar D\u00fcrer?"}, {"answers": [{"text": "Nuremberg", "answer_start": 46}], "id": "P_579_C_3471_Q2", "question": "On es va casar D\u00fcrer?"}, {"answers": [{"text": "It\u00e0lia", "answer_start": 76}], "id": "P_579_C_3471_Q4", "question": "On va viatjar D\u00fcrer despr\u00e9s del seu casament?"}, {"answers": [{"text": "la natura", "answer_start": 370}], "id": "P_579_C_3471_Q5", "question": "Qu\u00e8 atreia molt a D\u00fcrer a l'igual que a Leonardo da Vinci?"}]}, {"context": "La seva audi\u00e8ncia amb Carles V va resultar satisfact\u00f2ria. Va retornar a Nuremberg, on hauria de romandre fins a la seva mort, el 6 d'abril de 1528. Les seves \u00faltimes obres s\u00f3n dues grans taules en les quals estan representats Els quatre ap\u00f2stols o Quatre temperaments (c. 1526, Alte Pinakothek, Munic), representant sant Joan, sant Pere, sant Pau i sant Marc, obres que va oferir com a regal a la ciutat de Nuremberg, on van romandre fins que, un segle m\u00e9s tard, van passar a formar part de la col\u00b7lecci\u00f3 de Maximili\u00e0 de Baviera.[18] La qualitat de l'obra de D\u00fcrer, la quantitat prodigiosa de la seva producci\u00f3 art\u00edstica i la influ\u00e8ncia que va exercir sobre els seus contemporanis van esdevenir d'una import\u00e0ncia enorme per a la hist\u00f2ria de l'art.", "qas": [{"answers": [{"text": "satisfact\u00f2ria", "answer_start": 43}], "id": "P_579_C_3472_Q1", "question": "Com va resultar l'audi\u00e8ncia amb Carles V?"}, {"answers": [{"text": "6 d'abril de 1528", "answer_start": 129}], "id": "P_579_C_3472_Q2", "question": "Quan va morir?"}, {"answers": [{"text": "Els quatre ap\u00f2stols o Quatre temperaments", "answer_start": 226}], "id": "P_579_C_3472_Q3", "question": "Qui est\u00e0 representat en les seves \u00faltimes obres?"}, {"answers": [{"text": "a la ciutat de Nuremberg", "answer_start": 392}], "id": "P_579_C_3472_Q4", "question": "A qui va oferir com a regal les taules en les que estan representats Els quatre ap\u00f2stols?"}, {"answers": [{"text": "la col\u00b7lecci\u00f3 de Maximili\u00e0 de Baviera", "answer_start": 491}], "id": "P_579_C_3472_Q5", "question": "A quina col\u00b7lecci\u00f3 van anar les taules que representaven els quatre ap\u00f2stols un segle despr\u00e9s que foren regalades a la ciutat de D\u00fcrer?"}]}, {"context": "Les xilografies sobre la Vida de Maria presenten junt amb les pintures de l'altar Paumgartner i l'Adoraci\u00f3 dels Mags, una geometria que domina l'espai mitjan\u00e7ant l'arquitectura dels seus paisatges. En obres posteriors, com l'Adoraci\u00f3 de la Trinitat de l'any 1511, \u00e9s la composici\u00f3 dels personatges la que crea l'espai. A la part inferior d'aquesta pintura s'observa un paisatge en el qual nom\u00e9s apareix una petita figura, la del mateix pintor representant la civitas terrenal, i sobre aquest paisatge la civitas Dei, amb tots els sants i m\u00e0rtirs, profetes, reis, bisbes i papes, que es troben adorant la Trinitat, col\u00b7locada a la part superior amb la imatge de Crist crucificat, el Pare Etern i l'Esperit Sant.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant l'arquitectura dels seus paisatges", "answer_start": 151}], "id": "P_579_C_3473_Q1", "question": "Com domina l'espai la geometria de les xilografies sobre la Vida de Maria?"}, {"answers": [{"text": "1511", "answer_start": 258}], "id": "P_579_C_3473_Q2", "question": "De quin any \u00e9s l'obra l'Adoraci\u00f3 de la Trinitat?"}, {"answers": [{"text": "la composici\u00f3 dels personatges", "answer_start": 267}], "id": "P_579_C_3473_Q3", "question": "Qu\u00e8 crea l'espai en l'obra l'Adoraci\u00f3 de la Trinitat?"}, {"answers": [{"text": "la del mateix pintor", "answer_start": 422}], "id": "P_579_C_3473_Q4", "question": "Quina figura apareix a la part inferior de l'Adoraci\u00f3 de la Trinitat?"}, {"answers": [{"text": "adorant la Trinitat", "answer_start": 593}], "id": "P_579_C_3473_Q5", "question": "Com es troben els sants i m\u00e0rtirs, profetes, reis, bisbes i papes en la pintura?"}]}, {"context": "El 1504 realitz\u00e0 un gravat sobre coure, i tres anys m\u00e9s tard va pintar novament la parella b\u00edblica en un oli sobre taula, de mida natural i realitzada de manera independent en dos panells. Aquesta obra va pert\u00e0nyer a la reina Cristina de Su\u00e8cia i en l'actualitat es troba al Museu del Prado de Madrid. D'aquestes pintures hi ha unes c\u00f2pies a la Galeria Pitti de Flor\u00e8ncia i al Museu de Mag\u00fancia.[14] Les figures del gravat, les va construir d'acord amb el c\u00e0non est\u00e8tic de Vitruvi de vuit caps, amb la presentaci\u00f3 d'un contrapposto i mostrant una clara preocupaci\u00f3 per ressaltar l'anatomia de les figures. El paisatge on estan ubicats els personatges t\u00e9 s\u00edmbols medievals: el freixe, la figuera, la serp i diversos animals.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "1504", "answer_start": 3}], "id": "P_579_C_3474_Q1", "question": "Quan va realitzar un gravat sobre coure?"}, {"answers": [{"text": "en un oli sobre taula", "answer_start": 99}], "id": "P_579_C_3474_Q2", "question": "On va pintar novament la parella b\u00edblica?"}, {"answers": [{"text": "Museu del Prado de Madrid", "answer_start": 275}], "id": "P_579_C_3474_Q3", "question": "En quin museu es troba actualment l'obra?"}, {"answers": [{"text": "a la Galeria Pitti de Flor\u00e8ncia i al Museu de Mag\u00fancia", "answer_start": 340}], "id": "P_579_C_3474_Q4", "question": "On hi ha c\u00f2pies d'aquestes pintures?"}, {"answers": [{"text": "el freixe, la figuera, la serp i diversos animals", "answer_start": 673}], "id": "P_579_C_3474_Q5", "question": "Quins s\u00edmbols medievals t\u00e9 el paisatge on estan ubicats els personatges?"}]}]}, {"title": "Retrat d'un cartoix\u00e0", "paragraphs": [{"context": "Finalment, el 1994, durant la preparaci\u00f3 per l'exposici\u00f3 del MET Petrus Christus: Mestre del Renaixement de Bruges, l'autenticitat de l'halo va ser p\u00fablicament examinada per un grup d'especialistes holandesos, arribant a la conclusi\u00f3 que es tractava d'un afegit. L'equip va acceptar majorit\u00e0riament que l'halo probablement s'havia afegit a Espanya durant el segle xvii -imitant una tend\u00e8ncia italiana- quan formava part de la col\u00b7lecci\u00f3 de Don Ramon d'Oms, virrei de Mallorca, que va vendre el treball a l'industrial americ\u00e0 Jules Bache el 1911. L'equip recomanava que l'halo fos tret per fer m\u00e9s aut\u00e8ntica est\u00e8ticament la pintura. Christus va ser un dels primers pintors flamencs a jugar realment amb la il\u00b7lusi\u00f3 d'espai i llum, i l'addici\u00f3 de l'halo for\u00e7ava l'espectador a mirar el primer pla i per aix\u00f2 emmarcava l'espai d'una manera inapropiada a l'estil de Christus. Des de la supressi\u00f3 de l'halo, el Metropolitan ha seguit suprimint altres casos dubtosos en treballs de Christus, essent el cas m\u00e9s notable el quadre Sant Eloi al seu taller.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "1994", "answer_start": 14}], "id": "P_171_C_1021_Q1", "question": "Quin any es va preparar l'exposici\u00f3 del MET Petrus Christus?"}, {"answers": [{"text": "un grup d'especialistes holandesos", "answer_start": 174}], "id": "P_171_C_1021_Q2", "question": "Qui va examinar l'autenticitat de l'halo?"}, {"answers": [{"text": "que es tractava d'un afegit", "answer_start": 234}], "id": "P_171_C_1021_Q3", "question": "A quina conclusi\u00f3 van arribar els especialistes holandesos?"}, {"answers": [{"text": "Espanya", "answer_start": 340}], "id": "P_171_C_1021_Q4", "question": "On es va afegir probablement l'halo?"}, {"answers": [{"text": "1911", "answer_start": 540}], "id": "P_171_C_1021_Q5", "question": "Quan va vendre Ramon d'Oms el treballa a Jules Bache?"}]}, {"context": "El Retrat d'un cartoix\u00e0 incorpora un trompe-l'oeil d'una mosca a la seva cantonada inferior dreta. L'addici\u00f3 de trompe-l'oeil de mosques a les obres d'art es considera que va comen\u00e7ar al segle xv, just quan Christus va comen\u00e7ar. Els historiadors d'art estan generalment dividits entre dues interpretacions diferents del seu \u00fas; molts consideren que la mosca t\u00e9 un simbolisme religi\u00f3s, amb connotacions de pecat, corrupci\u00f3, mort, etc.[9] Els historiadors d'art creuen que una mosca es fa servir per a evocar tals imatges en connexi\u00f3 amb Belzeb\u00fa, una de les representacions de Satan\u00e0s (El Senyor de les Mosques). M\u00e9s recentment, els historiadors d'art estan comen\u00e7ant a veure aquestes imatges com a un distintiu professional; l'historiador d'art Felix Th\u00fcrlemann que el descriu com la \"representaci\u00f3 autoconscient de la destresa pict\u00f2rica superior\". Es creu que \u00e9s per aix\u00f2 que generalment la mosca apareix prop de la signatura de l'artista[9] (la mosca apareix prop de Petrus Xdi Me Fecit, insinuant que la mosca podria ser el referent del 'me', \u00e9s a dir, del creador del treball).", "qas": [{"answers": [{"text": "segle xv", "answer_start": 187}], "id": "P_171_C_1023_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar l'addicci\u00f3 de trompe-l'oleil de mosques a les obres d'art?"}, {"answers": [{"text": "com la \"representaci\u00f3 autoconscient de la destresa pict\u00f2rica superior\"", "answer_start": 776}], "id": "P_171_C_1023_Q2", "question": "Com el descriu  l'historiador d'art Felix Th\u00fcrlemann?"}, {"answers": [{"text": "prop de la signatura de l'artista", "answer_start": 905}], "id": "P_171_C_1023_Q3", "question": "On apareix la mosca?"}, {"answers": [{"text": "un trompe-l'oeil d'una mosca", "answer_start": 34}], "id": "P_171_C_1023_Q4", "question": "Qu\u00e8 incorpora el Retrat d'un cartoix\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Petrus Xdi Me Fecit", "answer_start": 968}], "id": "P_171_C_1023_Q5", "question": "Qui era l'artista de l'obra?"}]}, {"context": "L'obra est\u00e0 realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les m\u00e9s importants del m\u00f3n, des dels seus inicis al segle XV fins al segle xviii. Per distingir aquest per\u00edode primerenc del segle XV es fa servir la denominaci\u00f3 d'\u00abEscola dels Primitius Flamencs\u00bb. Aquesta escola acostumava a pintar quadres de tem\u00e0tica religiosa, que tractaven com a escenes costumistes, encara que tamb\u00e9 van desenvolupar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la t\u00e8cnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducci\u00f3 d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes m\u00e9s importants d'aquesta escola destaquen Robert Campin \u2014autor d'aquesta obra\u2014, Jan van Eyck, Roger van der Weyden \u2014deixeble de Campin\u2014 i Petrus Christus. A Catalunya cal citar la influ\u00e8ncia d'aquest estil en Llu\u00eds Dalmau, autor de la Mare de D\u00e9u dels Consellers despr\u00e9s d'haver treballat al taller de Jan van Eyck.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'escola flamenca", "answer_start": 61}], "id": "P_171_C_1024_Q1", "question": "Quina escola de pintura va ser una de les m\u00e9s importants del m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "religiosa", "answer_start": 357}], "id": "P_171_C_1024_Q3", "question": "De quina tem\u00e0tica eren els quadres que es pintaven a l'Escola dels Primitius Flamencs?"}, {"answers": [{"text": "Roger van der Weyden", "answer_start": 743}], "id": "P_171_C_1024_Q4", "question": "Qui era deixeble de Campin?"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u dels Consellers", "answer_start": 881}], "id": "P_171_C_1024_Q5", "question": "Com es diu el quadre que va pintar Llu\u00eds Dalmau?"}]}]}, {"title": "Pla Cerd\u00e0", "paragraphs": [{"context": "El pl\u00e0nol proposat per Cerd\u00e0 per a la ciutat destaca l'optimisme i la il\u00b7limitada previsi\u00f3 de creixement, l'abs\u00e8ncia programada d'un centre privilegiat, el seu car\u00e0cter matem\u00e0tic, geom\u00e8tric i amb visi\u00f3 cient\u00edfica.[16] Obsessionat pels aspectes higienistes que havia estudiat en profunditat i disposant d'una \u00e0mplia llibertat per configurar la ciutat, ja que el \u00abpla de Barcelona\u00bb no tenia quasi cap construcci\u00f3, la seva estructura aprofita al m\u00e0xim la direcci\u00f3 dels vents per facilitar l'oxigenaci\u00f3 i neteja de l'atmosfera.[27] En la mateixa l\u00ednia, va assignar un paper clau als parcs i als jardins interiors de les mansanes, tot i que la posterior especulaci\u00f3 va alterar molt el seu pla. Va fixar la ubicaci\u00f3 dels arbres als carrers (1 cada 8 metres) i va triar el pl\u00e0tan per a poblar la ciutat despr\u00e9s d'analitzar quina esp\u00e8cie seria la m\u00e9s id\u00f2nia per viure a la ciutat.", "qas": [{"answers": [{"text": "d'un centre privilegiat", "answer_start": 128}], "id": "P_315_C_1885_Q1", "question": "De qu\u00e8 hi ha una abs\u00e8ncia programada en el pl\u00e0nol proposat per Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "pels aspectes higienistes", "answer_start": 230}], "id": "P_315_C_1885_Q2", "question": "Per qu\u00e8 estava obsessionat Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "la direcci\u00f3 dels vents", "answer_start": 449}], "id": "P_315_C_1885_Q3", "question": "Qu\u00e8 aprofita l'estructura del pl\u00e0nol proposat per Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "facilitar l'oxigenaci\u00f3 i neteja de l'atmosfera", "answer_start": 476}], "id": "P_315_C_1885_Q4", "question": "Qu\u00e8 volia aconseguir Cerd\u00e0 aprofitant al m\u00e0xim la direcci\u00f3 dels vents?"}, {"answers": [{"text": "1 cada 8 metres", "answer_start": 735}], "id": "P_315_C_1885_Q5", "question": "Cada quant hi havia un arbre segons el pl\u00e0nol proposat per Cerd\u00e0?"}]}, {"context": "El 1855, el Ministeri de Foment va encarregar a Cerd\u00e0 l'aixecament del pl\u00e0nol topogr\u00e0fic del Pla de Barcelona, que era l'extensa zona sense urbanitzar per raons militars que hi havia entre Barcelona i Gr\u00e0cia i des de Sants a Sant Andreu de Palomar. Persona molt sensibilitzada amb els corrents higienistes, va aplicar els seus coneixements a desenvolupar, pel seu compte, una Monograf\u00eda de la clase obrera (1856), completa i profunda an\u00e0lisi estad\u00edstica sobre les condicions de vida intramurs a partir dels aspectes socials, econ\u00f2mics i alimentaris. El diagn\u00f2stic fou clar: la ciutat no era apta per a \u00abla nova civilitzaci\u00f3, caracteritzada per l'aplicaci\u00f3 de l'energia del vapor a la ind\u00fastria i la millorar de la mobilitat[14] i la comunicativitat\u00bb (el tel\u00e8graf \u00f2ptic era l'altre invent rellevant).[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Ministeri de Foment", "answer_start": 9}], "id": "P_315_C_1886_Q1", "question": "Qui va encarregar a Cerd\u00e0 l'aixecament del pl\u00e0nol topogr\u00e0fic del Pla de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "per raons militars", "answer_start": 151}], "id": "P_315_C_1886_Q2", "question": "Per qu\u00e8 estava sense urbanitzar el Pla de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "entre Barcelona i Gr\u00e0cia i des de Sants a Sant Andreu de Palomar", "answer_start": 183}], "id": "P_315_C_1886_Q3", "question": "On estava situat el Pla de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "una Monograf\u00eda de la clase obrera", "answer_start": 372}], "id": "P_315_C_1886_Q4", "question": "Qu\u00e8 va desenvolupar Cerd\u00e0 aplicant els seus coneixements?"}, {"answers": [{"text": "1856", "answer_start": 407}], "id": "P_315_C_1886_Q5", "question": "De quin any \u00e9s la Monograf\u00eda de la clase obrera que va fer Cerd\u00e0?"}]}, {"context": "Dit d'una altra manera, el seu prop\u00f2sit era donar prioritat al \u00abcontingut\u00bb (les persones) per sobre del \u00abcontinent\u00bb (les pedres o els jardins). La forma, tema tan obsessiu en la majoria de plans, no \u00e9s m\u00e9s que un instrument, si b\u00e9 de m\u00e0xima import\u00e0ncia, per\u00f2 sovint massa decisiu i a voltes prepotent. La m\u00e0gia de Cerd\u00e0 consisteix a engendrar la ciutat a partir de l'habitatge. La intimitat del domicili es considera una prioritat absoluta i, en un temps de fam\u00edlies nombroses (tres generacions), fer possible la llibertat de tots els membres es podria considerar ut\u00f2pic.", "qas": [{"answers": [{"text": "al \u00abcontingut\u00bb", "answer_start": 60}], "id": "P_315_C_1887_Q1", "question": "A qui donava prioritat Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "de l'habitatge", "answer_start": 362}], "id": "P_315_C_1887_Q2", "question": "A partir de qu\u00e8 vol engendrar la ciutat Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "La intimitat del domicili", "answer_start": 378}], "id": "P_315_C_1887_Q3", "question": "Qu\u00e8 considera Cerd\u00e0 que \u00e9s una prioritat absoluta?"}, {"answers": [{"text": "nombroses", "answer_start": 467}], "id": "P_315_C_1887_Q4", "question": "Com eren les fam\u00edlies en el temps de Cerd\u00e0?"}]}, {"context": "Conscient d'aquesta mancan\u00e7a, Ildefons Cerd\u00e0 va comen\u00e7ar sense cap enc\u00e0rrec a estructurar el seu pensament, exposat sistem\u00e0ticament molts anys despr\u00e9s (1867) en la seva gran obra: Teor\u00eda General de la Urbanizaci\u00f3n. Un dels trets m\u00e9s importants de la proposta de Cerd\u00e0, all\u00f2 que el fa sobresortir en la hist\u00f2ria de l'urbanisme, \u00e9s la recerca de coher\u00e8ncia per comptabilitzar els requeriments contradictoris d'una aglomeraci\u00f3 complexa. Supera les visions parcials (ciutat ut\u00f2pica, cultural, monumental, racionalista\u2026) i es lliura a la recerca d'una ciutat integral.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "estructurar el seu pensament", "answer_start": 78}], "id": "P_315_C_1888_Q1", "question": "Qu\u00e8 va comen\u00e7ar a fer Cerd\u00e0 conscient d'aquesta mancan\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "Teor\u00eda General de la Urbanizaci\u00f3n", "answer_start": 180}], "id": "P_315_C_1888_Q2", "question": "Com es diu la gran obra de Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "1867", "answer_start": 152}], "id": "P_315_C_1888_Q3", "question": "Quin any va fer Cerd\u00e0 la Teor\u00eda General de la Urbanizaci\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "a la recerca d'una ciutat integral", "answer_start": 528}], "id": "P_315_C_1888_Q4", "question": "A quina recerca es lliura Cerd\u00e0 en la Teor\u00eda General de la Urbanizaci\u00f3n?"}]}, {"context": "Els carrers tenen en general una amplada de 20 metres dels quals en l'actualitat els 10 metres centrals estan destinats a cal\u00e7ada i 5 metres a cada costat destinats a voreres. L'amplitud dels carrers, com en el model parisenc d'Haussmann, s'associa a una visi\u00f3 militar per poder reprimir amb m\u00e9s facilitat les sublevacions internes. Recordem que Cerd\u00e0 havia viscut en primera persona les revoltes obreres de 1855. Els elogis que va rebre el pla per part dels seus contemporanis, fou en considerar el format rectilini com avantatj\u00f3s per al foc d'artilleria.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "20 metres", "answer_start": 44}], "id": "P_315_C_1889_Q1", "question": "Quina amplada tenen els carrers projectats per Cerd\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "per poder reprimir amb m\u00e9s facilitat les sublevacions internes", "answer_start": 269}], "id": "P_315_C_1889_Q2", "question": "Per qu\u00e8 s\u00f3n tant amples els carrers que va fer Cerd\u00e0 segons la visi\u00f3 militar?"}, {"answers": [{"text": "les revoltes obreres de 1855", "answer_start": 384}], "id": "P_315_C_1889_Q3", "question": "Quines revoltes va viure Cerd\u00e0 en primera persona?"}, {"answers": [{"text": "per al foc d'artilleria", "answer_start": 532}], "id": "P_315_C_1889_Q4", "question": "Per qu\u00e8 era avantatj\u00f3s el format rectilini dels carrers projectats per Cerd\u00e0 segons els seus contemporanis?"}]}]}, {"title": "Escultura rom\u00e0nica", "paragraphs": [{"context": "A la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica des del segle XI hi va haver un gran taller de talla en ivori i orfebreria al monestir de Sant Isidor de Lle\u00f3, estant una gran mostra d'aix\u00f2 el Crucifix de don Fernando y do\u00f1a Sancha datat prop de l'any 1063.[65] Es creu que va ser el primer a l'Edat mitjana Hisp\u00e0nica amb la representaci\u00f3 de la imatge de Crist, ja que era costum que les creu] ja fossin de materials nobles, com d'or o ivori o simplement de fusta, estiguessin realitzades sense imatges. La imatge del Crist est\u00e0 tallada en ivori i \u00e9s de ple volum i representat viu, amb el cap lleugerament inclinat cap a la dreta de cara ovalada, on ressalten els grans ulls oberts amb les pupil\u00b7les incrustades amb pedra d'atzabeja.[n. 8] Presenta una barba i bigoti amb els cabells ondulats i amb els peus traspassats per un clau individual cadascun. A la part posterior del cos, com era com\u00fa, t\u00e9 un buit per usar-lo com a reliquiari.[66]", "qas": [{"answers": [{"text": "al monestir de Sant Isidor de Lle\u00f3", "answer_start": 98}], "id": "P_528_C_3163_Q1", "question": "On hi va haver un gran taller d'orfebreria a al pen\u00ednsula Ib\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "el Crucifix de don Fernando y do\u00f1a Sancha", "answer_start": 164}], "id": "P_528_C_3163_Q2", "question": "Quina mostra tenim del taller del monestir de Sant Isidor de Lle\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "1063", "answer_start": 226}], "id": "P_528_C_3163_Q3", "question": "De quin any \u00e9s el Crucifix de don Fernando y do\u00f1a Sancha?"}, {"answers": [{"text": "la imatge de Crist", "answer_start": 316}], "id": "P_528_C_3163_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenia el Crucifix de don Fernando y do\u00f1a Sancha que no tenien els altres a l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "sense imatges", "answer_start": 463}], "id": "P_528_C_3163_Q5", "question": "Com es realitzaven fins al segle XI els crucifixos?"}]}, {"context": "Les portes de bronze formen part d'una de les principals obres d'art de l'Edat mitjana rom\u00e0nica. Eren obres ambicionades per tots els grans centres religiosos, es troben des de Ven\u00e8cia a Sic\u00edlia, i als pa\u00efsos del nord d'Europa. Les portes romanes d'Orient de Ven\u00e8cia, Salern i la Bas\u00edlica de Sant Pau Extramurs a Roma estan realitzades amb incrustacions d'argent. El treball de  Barisano signat a les catedrals de Trani (portal central, c.1185), i Monreale (portal nord, c. 1190) i l'atribu\u00efda de Ravello (1179), que es caracteritza per la pres\u00e8ncia de relleus obtinguts mitjan\u00e7ant l'acabat fred i aplicats sobre la base de fusta, mostren les influ\u00e8ncies \u00e0rabs i romanes d'Orient. Al nord d'It\u00e0lia, els batents de la porta de Sant Zen\u00f3 de Verona consten de plafons sobre fusta i van ser realitzades per diferents mestres en un estil clar rom\u00e0nic; presenten una iconografia centrada principalment en l'Antic i Nou Testament, per\u00f2 tamb\u00e9 s'inclouen temes apocal\u00edptics i la hist\u00f2ria de sant Zen\u00f3.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "de bronze", "answer_start": 11}], "id": "P_528_C_3164_Q1", "question": "De quin material s\u00f3n les portes?"}, {"answers": [{"text": "d'una de les principals obres d'art de l'Edat mitjana rom\u00e0nica", "answer_start": 33}], "id": "P_528_C_3164_Q2", "question": "De qu\u00e8 formen part les portes de bronze?"}, {"answers": [{"text": "tots els grans centres religiosos", "answer_start": 125}], "id": "P_528_C_3164_Q3", "question": "Qui ambicionava les portes de bronze?"}, {"answers": [{"text": "Barisano", "answer_start": 379}], "id": "P_528_C_3164_Q4", "question": "Qui va fer les portes des bronze de la catedral de Trani?"}, {"answers": [{"text": "Verona", "answer_start": 739}], "id": "P_528_C_3164_Q5", "question": "On \u00e9s l'esgl\u00e9sia de Sant Zeno?"}]}, {"context": "L\u2019escultura rom\u00e0nica s'insereix, en general, dins de les metes art\u00edstiques de l'art rom\u00e0nic, inclosa la comunicaci\u00f3 entre l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i els fidels, el que \u00e9s el regne de D\u00e9u a la terra, el temple. Aix\u00ed, l'escultura va tenir una estreta relaci\u00f3 amb l'arquitectura, inserint-se en el seu lloc com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes b\u00edbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va desenvolupar entre el segle xi i,en correspond\u00e8ncia amb les diferents parts d'Europa, el segle xii o la primera meitat del xiii.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "el temple", "answer_start": 194}], "id": "P_528_C_3165_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el regne de D\u00e9u a la terra?"}, {"answers": [{"text": "dins de les metes art\u00edstiques de l'art rom\u00e0nic", "answer_start": 45}], "id": "P_528_C_3165_Q2", "question": "On s'insereix l'escultura rom\u00e0nica?"}, {"answers": [{"text": "amb l'arquitectura", "answer_start": 252}], "id": "P_528_C_3165_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 va tenir una estreta relaci\u00f3 l'escultura?"}, {"answers": [{"text": "com un element complementari", "answer_start": 299}], "id": "P_528_C_3165_Q4", "question": "Com s'insereix l'escultura en l'arquitectura?"}, {"answers": [{"text": "les escenes b\u00edbliques", "answer_start": 378}], "id": "P_528_C_3165_Q5", "question": "Qu\u00e8 ensenyava b\u00e0sicament l'escultura?"}]}, {"context": "Pel que fa al mode de representaci\u00f3, l'objectiu no era mostrar la realitat visible, per\u00f2 s\u00ed l'invisible i intocable, aprofitant gran part de la m\u00edmica de les figures com un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3. L'objectiu principal no era el tractament volum\u00e8tric, sin\u00f3 el valor simb\u00f2lic de les figures i el contingut del seu missatge. La proporci\u00f3 entre les figures era un altre factor secundari, es feien les dimensions depenent m\u00e9s de la seva import\u00e0ncia jer\u00e0rquica o de l'espai disponible per a la realitzaci\u00f3 del relleu, m\u00e9s que guardant la relaci\u00f3 que les figures posse\u00efen entre si. Els cossos eren prims, els gestos expressius, i els diferents elements del relleu s'adaptaven a l'espai arquitect\u00f2nic, i fins i tot quasi s'amuntegaven per tal d'encaixar en petits espais.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'invisible i intocable", "answer_start": 92}], "id": "P_528_C_3166_Q1", "question": "Qu\u00e8 volia representar?"}, {"answers": [{"text": "la m\u00edmica de les figures", "answer_start": 141}], "id": "P_528_C_3166_Q2", "question": "Qu\u00e8 aprofitava com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "simb\u00f2lic", "answer_start": 263}], "id": "P_528_C_3166_Q3", "question": "Quin valor tenien les figures?"}, {"answers": [{"text": "prims", "answer_start": 589}], "id": "P_528_C_3166_Q4", "question": "Com eren els cossos de les figures?"}, {"answers": [{"text": "a l'espai arquitect\u00f2nic", "answer_start": 667}], "id": "P_528_C_3166_Q5", "question": "On s'adaptaven els elements de relleu de les figures?"}]}, {"context": "L'\u00e0mbit art\u00edstic de l'orfebreria rom\u00e0nica va tenir un paper molt notable, no solament al naixement i desenvolupament de l'escultura monumental, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la formaci\u00f3 d'artistes. La reputaci\u00f3 dels orfebres va traspassar fronteres i les seves obres van ser utilitzades  sovint com a models. Es deia de Godefroid de Huy que:\"... no tenia igual en el camp de l'orfebreria, que en diverses regions, havia fet molts reliquiaris i objectes per a reis.\"[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "va traspassar fronteres", "answer_start": 208}], "id": "P_528_C_3167_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fer la reputaci\u00f3 dels orfebres?"}, {"answers": [{"text": "com a models", "answer_start": 278}], "id": "P_528_C_3167_Q2", "question": "Com eren usades les obres dels orfebres?"}, {"answers": [{"text": "al naixement i desenvolupament", "answer_start": 86}], "id": "P_528_C_3167_Q3", "question": "En qu\u00e8 va tenir un paper notable l'\u00e0mbit art\u00edstic de l'orfebreria rom\u00e0nica en l'escultura monumental?"}, {"answers": [{"text": "artistes", "answer_start": 171}], "id": "P_528_C_3167_Q4", "question": "Qu\u00e8 va ajudar a formar l'orfebreria rom\u00e0nica per a l'escultura monumental?"}]}, {"context": "Al nord d'It\u00e0lia, els primers capitells amb poca ornamentaci\u00f3 es troben a criptes i deambulatoris com a l'abadia de Sant'Antimo a Montalcino (Siena) i la Bas\u00edlica de Santo Stefano de Verona. Durant la segona meitat del segle XI (prop de 1038 a la Catedral de Caorle) un grup de capitells es caracteritza per la imitaci\u00f3 fidel i directa dels models antics corintis que s'observen a les bas\u00edliques de l'Adri\u00e0tic, entre Ven\u00e8cia (Sant Nicol\u00f2 al Lido) i Trieste (Catedral de San Giusto). Aquesta tend\u00e8ncia continua al deambulatori de Tournus i Issoudun, abans de finals de segle X, aix\u00ed com a la catedral de Clarmont d'Alv\u00e8rnia.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "a criptes i deambulatoris", "answer_start": 72}], "id": "P_528_C_3168_Q1", "question": "On es troben els primers capitells amb poca ornamentaci\u00f3 al nord d'It\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "a Montalcino", "answer_start": 128}], "id": "P_528_C_3168_Q2", "question": "On \u00e9s l'abadia de Sant'Antimo?"}, {"answers": [{"text": "models antics corintis", "answer_start": 341}], "id": "P_528_C_3168_Q3", "question": "Quins models imiten els capitells de Catedral de Caorle?"}, {"answers": [{"text": "a les bas\u00edliques de l'Adri\u00e0tic", "answer_start": 379}], "id": "P_528_C_3168_Q4", "question": "On es troben els models antics corintis?"}]}]}, {"title": "Litoria aurea", "paragraphs": [{"context": "L. aurea sobreviu en algunes zones de Sydney, com ara el descampat del Sydney Olympic Park, l'indret on es volien construir les pistes de tennis pels Jocs Ol\u00edmpics de Sydney). Quan s'hi descobr\u00ed L. aurea, es decid\u00ed construir les pistes a un altre lloc, i aquesta poblaci\u00f3 ha estat supervisada des d'aleshores. Aix\u00ed doncs, L. aurea ha esdevingut una mascota no oficial de l'\u00e0rea de Homebush Bay.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "en algunes zones de Sydney", "answer_start": 18}], "id": "P_321_C_1921_Q1", "question": "On sobreviu L. aurea?"}, {"answers": [{"text": "les pistes de tennis pels Jocs Ol\u00edmpics de Sydney", "answer_start": 124}], "id": "P_321_C_1921_Q2", "question": "Qu\u00e8 volien construir al descampat del Sydney Olympic Park?"}, {"answers": [{"text": "construir les pistes a un altre lloc", "answer_start": 215}], "id": "P_321_C_1921_Q3", "question": "Qu\u00e8 van decidir quan van descobrir L. aurea al descampat?"}, {"answers": [{"text": "ha estat supervisada", "answer_start": 272}], "id": "P_321_C_1921_Q4", "question": "Qu\u00e8 han fet de d'aleshores amb la poblaci\u00f3 de L. aurea que van trobar al descampat?"}, {"answers": [{"text": "una mascota no oficial", "answer_start": 345}], "id": "P_321_C_1921_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha estat esdevingut L. aurea a l'\u00e0rea de Homebush Bay?"}]}, {"context": "Els capgrossos s\u00f3n grans, i assoleixen mides de fins a 80 mm,[8] tot i que la mida varia molt; s\u00f3n comuns els capgrossos m\u00e9s petits. El cos sol ser tan ample com llarg. La cua t\u00e9 un tint groc i est\u00e0 considerablement arquejada. La musculatura de la cua \u00e9s moderada, i esdev\u00e9 estreta fins que es converteix en una punta, igual que la cua. Les parets corporals s\u00f3n d'un groc transl\u00facid, amb zones m\u00e9s fosques a l'abdomen. Just abans que se'n formin els membres, el capgr\u00f2s comen\u00e7a a desenvolupar la coloraci\u00f3 verda dels adults. Els metamorfs s'assemblen als adults i mesuren una mitjana de 2,6 cm de llargada.", "qas": [{"answers": [{"text": "fins a 80 mm", "answer_start": 48}], "id": "P_321_C_1922_Q1", "question": "Quina mida poden assolir els capgrossos?"}, {"answers": [{"text": "tan ample com llarg", "answer_start": 148}], "id": "P_321_C_1922_Q2", "question": "Com \u00e9s el cos dels capgrossos?"}, {"answers": [{"text": "moderada", "answer_start": 255}], "id": "P_321_C_1922_Q4", "question": "Com \u00e9s la musculatura de la cua dels capgrossos?"}, {"answers": [{"text": "Just abans que se'n formin els membres", "answer_start": 419}], "id": "P_321_C_1922_Q5", "question": "Quan comencen els capgrossos a desenvolupar la coloraci\u00f3 verda dels adults?"}]}, {"context": "Moltes poblacions, especialment a la regi\u00f3 de Sydney, viuen en zones que sovint s\u00f3n pertorbades per l'acci\u00f3 humana, com ara camps de golf, terrenys industrials en des\u00fas, descampats i abocadors. Tot i que antigament fou una de les granotes m\u00e9s comunes del sud-est d'Austr\u00e0lia, L. aurea ha sofert un important declivi de la poblaci\u00f3, que \u00e9s la causa per la qual actualment ha estat classificada com a globalment vulnerable. La xifra d'individus ha continuat davallant i aquesta granota est\u00e0 amena\u00e7ada per la p\u00e8rdua i degradaci\u00f3 del seu h\u00e0bitat, la contaminaci\u00f3, la pressi\u00f3 d'altres esp\u00e8cies introdu\u00efdes, i l'acci\u00f3 de par\u00e0sits i pat\u00f2gens, entre els quals cal incloure el quitridiomicet Batrachochytrium dendrobatidis.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'acci\u00f3 humana", "answer_start": 100}], "id": "P_321_C_1923_Q1", "question": "Qu\u00e8 pertorba moltes poblacions de L. aurea?"}, {"answers": [{"text": "sud-est d'Austr\u00e0lia", "answer_start": 255}], "id": "P_321_C_1923_Q2", "question": "On era una granota comuna la L. aurea ?"}, {"answers": [{"text": "com a globalment vulnerable", "answer_start": 393}], "id": "P_321_C_1923_Q3", "question": "Com ha estat classificada actualment la L. aurea?"}, {"answers": [{"text": "ha continuat davallant", "answer_start": 443}], "id": "P_321_C_1923_Q4", "question": "Qu\u00e8 ha passat amb la xifra d'individus de L. aurea?"}, {"answers": [{"text": "amena\u00e7ada", "answer_start": 489}], "id": "P_321_C_1923_Q5", "question": "Com esta la L. aurea per la pressi\u00f3 d'altres esp\u00e8cies introdu\u00efdes?"}]}, {"context": "Inicialment, el 1827, fou classificada com a Rana aurea per Lesson. La seva denominaci\u00f3 ha estat revisada vint vegades; G\u00fcnter fou el primer a donar-li el nom de Litoria aurea el 1844, i canvi\u00e0 de nom nou vegades m\u00e9s abans de ser reanomenada Litoria aurea.[2] El nom espec\u00edfic aurea deriva del mot llat\u00ed aureus, \"daurat\".[3] Actualment, l'esp\u00e8cie queda classificada dins el complex Litoria aurea, un grup de granotes estretament relacionades del g\u00e8nere Litoria. Aquest complex s'est\u00e9n arreu d'Austr\u00e0lia: n'hi ha tres esp\u00e8cies al sud-est del pa\u00eds, una al nord, i dues al sud-oest. El complex es compon de L. aurea, la reineta de cuixes blaves (L. raniformis), L. castanea, L. dahlii, L. cyclorhyncha i L. moorei. Les regions en qu\u00e8 habiten L. raniformis i L. castanea s'encavalquen amb les de L. aurea; aix\u00f2, juntament amb les semblances f\u00edsiques que presenten, pot fer dif\u00edcil distingir les esp\u00e8cies. L. castanea no ha estat observada des del 1980 i podria estar extinta en l'actualitat, tot i que les grans taques grogues de les seves cuixes ajuden a distingir-la de L. aurea. La reineta de cuixes blaves, que s'assembla molt a L. aurea, nom\u00e9s pot \u00e9sser distingida per uns bonys que t\u00e9 a la superf\u00edcie dorsal.", "qas": [{"answers": [{"text": "vint", "answer_start": 106}], "id": "P_321_C_1924_Q1", "question": "Quantes vegades ha estat revisada la denominaci\u00f3 de la Litoria aurea?"}, {"answers": [{"text": "G\u00fcnter", "answer_start": 120}], "id": "P_321_C_1924_Q2", "question": "Qui va ser el primer a donar-li el nom de Litoria aurea?"}, {"answers": [{"text": "aureus", "answer_start": 304}], "id": "P_321_C_1924_Q3", "question": "De quin mot llat\u00ed deriva aurea?"}, {"answers": [{"text": "daurat", "answer_start": 313}], "id": "P_321_C_1924_Q4", "question": "Qu\u00e8 vol dir aureus?"}, {"answers": [{"text": "un grup de granotes estretament relacionades", "answer_start": 397}], "id": "P_321_C_1924_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el complex Litoria aurea?"}]}, {"context": "L. aurea es reprodueix als mesos m\u00e9s c\u00e0lids, d'octubre a mar\u00e7. Durant l'\u00e8poca d'aparellament, els mascles floten a l'aigua i criden les femelles, amb un grunyit greu que ha estat descrit com un so de quatre parts \"cro-oc, croooc, croc crock\" \u2013 semblant al so d'una motocicleta canviant de marxes.[8] Produeixen una massa gelatinosa que cont\u00e9 una mitjana de cinc mil ous, en qu\u00e8 dipositen entre la vegetaci\u00f3 aqu\u00e0tica; com a dada rellevant, s'ha observat un conglomerat format d'11.682 ous.[12] Al principi, la massa flota, per\u00f2 s'enfonsa unes dotze hores despr\u00e9s de la posta, o si \u00e9s pertorbada. Dos o tres dies m\u00e9s tard, neixen els capgrossos, que acaben la metamorfosi entre dos i onze mesos despr\u00e9s, durada que dep\u00e8n de la temperatura de l'aigua i la disponibilitat d'aliment.[13] La reproducci\u00f3 t\u00e9 lloc en una proporci\u00f3 significativament m\u00e9s alta en indrets on no hi ha peixos predadors, i on les masses d'aigua s\u00f3n ef\u00edmeres i no permanents. A Vict\u00f2ria, tanmateix, s'ha observat que les granotes es reprodueixen igual en basses permanents que en basses ef\u00edmeres.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "als mesos m\u00e9s c\u00e0lids", "answer_start": 23}], "id": "P_321_C_1925_Q1", "question": "Quan es reprodueix L. aurea?"}, {"answers": [{"text": "floten", "answer_start": 106}], "id": "P_321_C_1925_Q2", "question": "Qu\u00e8 fan a l'aigua els mascles de L. aurea durant l'\u00e8poca d'aparellament?"}, {"answers": [{"text": "al so d'una motocicleta canviant de marxes", "answer_start": 253}], "id": "P_321_C_1925_Q3", "question": "A qu\u00e8 s'assembla el so que fan els mascles de L. aurea per cridar les femelles?"}, {"answers": [{"text": "una mitjana de cinc mil ous", "answer_start": 342}], "id": "P_321_C_1925_Q4", "question": "Quants ous produeixen dins una massa gelatinosa la L. aurea?"}, {"answers": [{"text": "Dos o tres dies m\u00e9s tard", "answer_start": 595}], "id": "P_321_C_1925_Q5", "question": "Quan dies despr\u00e9s de la posta neixen els capgrossos de la L. aurea?"}]}, {"context": "Hi ha una ratlla d'un blanc crema o groc p\u00e0l\u00b7lid, amb una vora superior daurada i una vora superior negra, que s'est\u00e9n des de darrere l'ull, travessant el timp\u00e0, fins a l'engonal. Aquesta ratlla puja per formar un plec dorsolateral vers l'engonal. Hi ha una altra ratlla del mateix color que comen\u00e7a sota l'ull i continua fins a l'espatlla. L'abdomen \u00e9s de color crema o blanc, i t\u00e9 una textura granular tosca. Les potes s\u00f3n verdes, daurades, o una combinaci\u00f3 dels dos colors, i la part interior de la cuixa i l'engonal \u00e9s blava-verda.[8] Els mascles adults presenten una coloraci\u00f3 groga al sac vocal de la gola. La pupil\u00b7la es limita a una escletxa horitzontal, mentre que l'iris \u00e9s d'un marr\u00f3 daurat amb una ratlla negra que va des dels cantons de la pupil\u00b7la fins als l\u00edmits horitzontals de l'ull. El timp\u00e0 \u00e9s distint i de forma ovalada, i l'esp\u00e8cie t\u00e9 uns discs digitals especialment grans que l'ajuden a grimpar. Com que aquesta esp\u00e8cie viu sovint dins l'aigua, els dits de les potes anteriors no s\u00f3n palmats, mentre que els peus s\u00f3n gaireb\u00e9 completament palmats.[8] Durant l'\u00e8poca d'aparellament, els mascles desenvolupen \"coixinets nupcials\" als dits, que fan servir per agafar-se a la femella durant la copulaci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "crema o blanc", "answer_start": 363}], "id": "P_321_C_1926_Q1", "question": "De quin color \u00e9s l'abdomen?"}, {"answers": [{"text": "verdes, daurades, o una combinaci\u00f3 dels dos colors", "answer_start": 425}], "id": "P_321_C_1926_Q2", "question": "De quin color s\u00f3n les potes?"}, {"answers": [{"text": "al sac vocal de la gola", "answer_start": 588}], "id": "P_321_C_1926_Q3", "question": "On tenen una coloraci\u00f3 groga els mascles adults?"}, {"answers": [{"text": "una escletxa horitzontal", "answer_start": 637}], "id": "P_321_C_1926_Q4", "question": "Com \u00e9s la pupi\u0140la?"}, {"answers": [{"text": "grimpar", "answer_start": 909}], "id": "P_321_C_1926_Q5", "question": "Qu\u00e8 pot fer gracies als seus discs digitals?"}]}]}, {"title": "Art de l'antiga Gr\u00e8cia", "paragraphs": [{"context": "En la t\u00e8cnica de les \u00abfigures negres\u00bb, la decoraci\u00f3 \u00e9s en color negre sobre fons vermell i les siluetes es perfilaven amb una punta de metall o d'os, amb la qual es descobria el color natural de l'argila. Aquest sistema de decoraci\u00f3 es va introduir a Corint cap a l'any 700 aC. Els artistes \u00e0tics van obtenir una gran originalitat en aquesta t\u00e8cnica amb els vasos anomenats proto\u00e0tics entre els anys 630-620 aC fins al segle v aC, en qu\u00e8 es van introduir les figures negres i vermelles. Un dels pintors que va treballar a Atenes amb la t\u00e8cnica de les figures negres va ser Exequias, i deix\u00e0 la seva signatura en algun dels seus treballs circa 550 aC; aquesta era una pr\u00e0ctica comuna per part de molts terrissaires com S\u00f2filos, Nic\u00f2stenes, Cl\u00edties i Erg\u00f2tim, entre d'altres.[54] Un dels vasos m\u00e9s importants \u00e9s el Vas Fran\u00e7ois de circa 570 aC, que \u00e9s un crater amb volutes i signat per Erg\u00f2tim com a terrissaire i Cleitas com a pintor; la seva decoraci\u00f3 est\u00e0 realitzada amb sis bandes o frisos de temes mitol\u00f2gics centrats en la hist\u00f2ria d'Aquil\u00b7les, es conserva al Museu Arqueol\u00f2gic Nacional de Flor\u00e8ncia.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "en color negre sobre fons vermell", "answer_start": 55}], "id": "P_278_C_1663_Q1", "question": "Com \u00e9s la decoraci\u00f3 en la t\u00e8cnica de les \u00abfigures negres\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "amb una punta de metall o d'os", "answer_start": 118}], "id": "P_278_C_1663_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 es perfilaven les siluetes?"}, {"answers": [{"text": "cap a l'any 700 aC", "answer_start": 258}], "id": "P_278_C_1663_Q3", "question": "Quan \u00e9s va introduir a Corint la t\u00e8cnica de les \u00abfigures negres\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "Atenes", "answer_start": 522}], "id": "P_278_C_1663_Q4", "question": "On va treballar Exequias amb la t\u00e8cnica de les figures negres?"}, {"answers": [{"text": "per Erg\u00f2tim com a terrissaire i Cleitas com a pintor", "answer_start": 881}], "id": "P_278_C_1663_Q5", "question": "Per qui est\u00e0 signat el Vas Fran\u00e7ois de circa?"}]}, {"context": "Els pintors grecs van treballar en general amb plafons de fusta, que s'espatllaven r\u00e0pidament (despr\u00e9s del segle iv aC), quan no eren ben protegits. Avui no queda quasi cap pe\u00e7a de pintura grega, excepte algunes restes de pintures en terracota i d'algunes pintures a les parets de tombes, sobretot a Maced\u00f2nia i It\u00e0lia. De les obres mestres de la pintura grega, nom\u00e9s tenim algunes c\u00f2pies realitzades en \u00e8poques romanes, la majoria en s\u00f3n d'una qualitat inferior. Les pintures en cer\u00e0mica, de la qual han sobreviscut moltes peces, sobretot del per\u00edode arcaic, donen un cert sentit de l'est\u00e8tica a la pintura grega.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb plafons de fusta", "answer_start": 43}], "id": "P_278_C_1664_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 van treballar els pintors grecs?"}, {"answers": [{"text": "s'espatllaven r\u00e0pidament", "answer_start": 69}], "id": "P_278_C_1664_Q2", "question": "Qu\u00e8 passava amb els plafons de fusta quan no eren ben protegits?"}, {"answers": [{"text": "a Maced\u00f2nia i It\u00e0lia", "answer_start": 298}], "id": "P_278_C_1664_Q3", "question": "On es poden trobar avui en dia algunes restes de peces de pintura negra?"}, {"answers": [{"text": "\u00e8poques romanes", "answer_start": 404}], "id": "P_278_C_1664_Q4", "question": "Quan es van fer algunes c\u00f2pies de les obres dels mestres de la pintura grega?"}, {"answers": [{"text": "moltes", "answer_start": 517}], "id": "P_278_C_1664_Q5", "question": "Quantes peces han sobreviscut de les pintures en cer\u00e0mica?"}]}, {"context": "El mosaic s'emprava en tot el m\u00f3n antic per a la decoraci\u00f3 d'interiors. Dos tipus de mosaics es van realitzar i van marcar la seva t\u00e8cnica de desenvolupament: el dels c\u00f2dols, que utilitzava pedres naturals (normalment de riu) de pocs cent\u00edmetres i que conservaven la forma i el color natural, amb mostres trobades a Olint, a Pel\u00b7la, a la ciutat-palau d'Aegae a Maced\u00f2nia, datats de la primera meitat del segle iv aC. El m\u00e8tode amb tessel\u00b7les de marbre i vidre de colors diversos i tallats a mida va anar substituint a poc a poc l'anterior, les tessel\u00b7les de m\u00e9s gran mida s'usaven per als dibuixos geom\u00e8trics, mentre les m\u00e9s petites servien per representar escenes figurades. De la fi del segle ii aC i principis del segle i aC s\u00f3n els mosaics de Delos, on en van apar\u00e8ixer un gran nombre, amb variacions de dibuixos de m\u00e0scares, dofins i quadrigues i amb representacions mitol\u00f2giques.[64][65]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a la decoraci\u00f3 d'interiors", "answer_start": 40}], "id": "P_278_C_1665_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 s'emprava el mosaic en el m\u00f3n antic ?"}, {"answers": [{"text": "naturals (normalment de riu)", "answer_start": 197}], "id": "P_278_C_1665_Q2", "question": "Quin tipus de pedres utilitzaven els mosaics dels c\u00f2dols?"}, {"answers": [{"text": "pocs cent\u00edmetres", "answer_start": 229}], "id": "P_278_C_1665_Q3", "question": "Quina mida tenien les pedres que s'utilitzaven en els mosaics dels c\u00f2dols?"}, {"answers": [{"text": "escenes figurades", "answer_start": 657}], "id": "P_278_C_1665_Q4", "question": "Qu\u00e8 representaven les tessel\u00b7les m\u00e9s petites?"}, {"answers": [{"text": "De la fi del segle ii aC i principis del segle i aC", "answer_start": 676}], "id": "P_278_C_1665_Q5", "question": "De quan s\u00f3n els mosaics de Delos?"}]}, {"context": "L'arquitectura, com la pintura i l'escultura, no es considerava un art, en el sentit modern, pels grecs antics. L'arquitecte era un artes\u00e0, contractat per l'estat o un ric client privat. No hi havia distinci\u00f3 entre l'arquitecte i l'empresari. L'arquitecte feia els pl\u00e0nols de l'edifici, contractava els treballadors i els artesans per construir-lo i era responsable tant del pressupost com dels terminis de lliurament. No tenia l'elevat nivell social que tenen els arquitectes avui en dia. Els noms dels arquitectes ni tan sols es coneixen abans del segle V aC. Un arquitecte com Ictinos, que va dissenyar el Parten\u00f3, i que es consideraria avui un geni, va ser considerat tota la seva vida com un bon artes\u00e0, res m\u00e9s.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "un artes\u00e0", "answer_start": 129}], "id": "P_278_C_1666_Q1", "question": "Qu\u00e8 era per als grecs l'arquitecte?"}, {"answers": [{"text": "l'estat o un ric client privat", "answer_start": 155}], "id": "P_278_C_1666_Q2", "question": "Qui contractava l'arquitecte?"}, {"answers": [{"text": "tant del pressupost com dels terminis de lliurament", "answer_start": 366}], "id": "P_278_C_1666_Q3", "question": "De qu\u00e8 era el responsable l'arquitecte?"}, {"answers": [{"text": "un geni", "answer_start": 645}], "id": "P_278_C_1666_Q4", "question": "Com es considera avui en dia Ictinos?"}, {"answers": [{"text": "Ictinos", "answer_start": 580}], "id": "P_278_C_1666_Q5", "question": "Qui va dissenyar el Parten\u00f3?"}]}, {"context": "En el per\u00edode cl\u00e0ssic, hi va haver canvis tant en l'estil com en la funci\u00f3 de l'escultura. Els posats es van tornar m\u00e9s naturals i la t\u00e8cnica va evolucionar molt per a descriure el moviment del cos. Des del segle v aC, les est\u00e0tues van comen\u00e7ar a representar persones reals. D'aquesta \u00e8poca, queden originals en bronze dignes d'esment com:[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "tant en l'estil com en la funci\u00f3 de l'escultura", "answer_start": 42}], "id": "P_278_C_1667_Q1", "question": "Quins canvis hi va haver en el per\u00edode cl\u00e0ssic?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s naturals", "answer_start": 116}], "id": "P_278_C_1667_Q2", "question": "Com \u00e9s van tornar els posats?"}, {"answers": [{"text": "la t\u00e8cnica", "answer_start": 131}], "id": "P_278_C_1667_Q3", "question": "Qu\u00e8 va evolucionar molt per a descriure el moviment del cos?"}, {"answers": [{"text": "Des del segle v aC", "answer_start": 199}], "id": "P_278_C_1667_Q4", "question": "Quan van comen\u00e7ar les est\u00e0tues a representar persones reals?"}]}, {"context": "Cada ciutat grega, fos quina en fos la mida, tenia una palestra o un gimn\u00e0s. Es tractava d'espais tancats, per\u00f2 a cel obert, envoltats amb columnes, utilitzats per a l'entrenament i les competicions atl\u00e8tiques; era el lloc de reuni\u00f3 dels ciutadans homes. Les ciutats gregues necessitaven tamb\u00e9 almenys un buleuteri o habitaci\u00f3 del consell, un gran edifici quadrat que servia a la vegada de lloc de reuni\u00f3 per al consell del bul\u00e9 i de tribunal de just\u00edcia. Com que els grecs no constru\u00efen arcs o c\u00fapules, no podien crear grans sales que suportessin els sostres, i per aix\u00f2 el Bouleteri\u00f3 tenia fileres de columnes a l'interior, per sostenir el sostre. No queden m\u00e9s que petits vestigis d'aquests edificis.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "tancats, per\u00f2 a cel obert, envoltats amb columnes", "answer_start": 98}], "id": "P_278_C_1668_Q1", "question": "Com eren els espais de la palestra o el gimn\u00e0s?"}, {"answers": [{"text": "una palestra o un gimn\u00e0s", "answer_start": 51}], "id": "P_278_C_1668_Q2", "question": "Qu\u00e8 tenia cada ciutat grega fos quina en fos la mida?"}, {"answers": [{"text": "per a l'entrenament i les competicions atl\u00e8tiques; era el lloc de reuni\u00f3 dels ciutadans homes", "answer_start": 160}], "id": "P_278_C_1668_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitzava la palestra i el gimn\u00e0s?"}, {"answers": [{"text": "de lloc de reuni\u00f3 per al consell del bul\u00e9 i de tribunal de just\u00edcia", "answer_start": 387}], "id": "P_278_C_1668_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 servia el gran edifici quadrat?"}, {"answers": [{"text": "arcs o c\u00fapules", "answer_start": 488}], "id": "P_278_C_1668_Q5", "question": "Qu\u00e8 no constru\u00efen els grecs per a sostenir el sostre?"}]}]}, {"title": "Alfred Hitchcock", "paragraphs": [{"context": "Tot i que est\u00e0 centrat en un homicidi, Vertigen, d'entre els morts no \u00e9s pr\u00f2piament una pel\u00b7l\u00edcula polic\u00edaca, sin\u00f3, segons les mateixes paraules del realitzador, \u00abuna hist\u00f2ria d'amor de clima estrany\u00bb. Stewart \u00e9s \u00abScottie\u00bb, un antic investigador de la policia que pateix acrof\u00f2bia, que progressivament s'obsessiona amb una misteriosa jove (Novak). El vertigen invencible i l'obsessi\u00f3 de Scottie desemboquen en una trag\u00e8dia. Llavors, troba una altra jove que s'assembla sorprenentment a la desapareguda. La pel\u00b7l\u00edcula es decideix sense happy end. L'estrena t\u00e9 lloc a l'estat espanyol, en el Festival de Sant Sebasti\u00e0,[114][115] on Hitchcock guanya la Conquilla de Plata. Encara que actualment sigui considerat un cl\u00e0ssic, Vertigen, d'entre els morts s'enfronta tanmateix, en la seva estrena, a cr\u00edtiques negatives i a una acollida reservada per part del p\u00fablic; marca l'\u00faltima col\u00b7laboraci\u00f3 entre James Stewart i el director.[116] La pel\u00b7l\u00edcula, tanmateix, avui \u00e9s considerada per molts com una de les millors pel\u00b7l\u00edcules del realitzador, i es troba sobretot en el grup que encap\u00e7ala la classificaci\u00f3 Sight & Sound de les millors pel\u00b7l\u00edcules del decenni; constituir\u00e0, d'altra banda, amb Psicosi, un dels punts de refer\u00e8ncia privilegiats per Brian De Palma per a la seva relectura cinematogr\u00e0fica de l'obra hitchcockiana, en els anys 1970-1980.", "qas": [{"answers": [{"text": "en un homicidi", "answer_start": 23}], "id": "P_277_C_1657_Q1", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 centrat Vertigen?"}, {"answers": [{"text": "un antic investigador de la policia", "answer_start": 224}], "id": "P_277_C_1657_Q2", "question": "Qui \u00e9s \u00abScottie\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "acrof\u00f2bia", "answer_start": 271}], "id": "P_277_C_1657_Q3", "question": "Qu\u00e8 pateix \u00abScottie\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "amb una misteriosa jove (Novak)", "answer_start": 315}], "id": "P_277_C_1657_Q4", "question": "Amb qui s'obsessiona \u00abScottie\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "en el Festival de Sant Sebasti\u00e0", "answer_start": 584}], "id": "P_277_C_1657_Q5", "question": "On guanya Hitchcock la Conquilla de Plata?"}]}, {"context": "La pel\u00b7l\u00edcula estudia qu\u00e8 fan els homes quan no tenen res m\u00e9s. Es pot tractar d'una pel\u00b7l\u00edcula de propaganda, una nova contribuci\u00f3 a l'esfor\u00e7 de la guerra. Les escenes d'acci\u00f3 s\u00f3n rodades a bord del bot i l'estretesa del lloc crea una lleugera preocupaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb el tradicional cameo del director. El problema ser\u00e0 resolt per l'aparici\u00f3 de Hitchcock a la foto d'un diari que el personatge interpretat per William Bendix llegeix al vaixell, una publicitat \u00ababans i despr\u00e9s\u00bb per a un producte aprimador: \u00abReduco-Obesity Slayer\u00bb.[78] Lifeboat rebr\u00e0 una acollida cr\u00edtica molt favorable al principi, per\u00f2 la critica bruscament s'hi repensar\u00e0, gangrenada pel dubte, ja que el tractament d'aquestes nou individualitats, i sobretot la del nazi, es pren algunes llibertats intolerables en el context de l'\u00e8poca. La pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s, malgrat tot, nominada tres vegades als Oscars[79] en les categories millor director, millor gui\u00f3 original (Steinbeck) i millor fotografia (Glen MacWilliams), i l'actriu Tallulah Bankhead rep el premi del New York Film Critics Circle a la millor actriu.[79]", "qas": [{"answers": [{"text": "qu\u00e8 fan els homes quan no tenen res m\u00e9s", "answer_start": 22}], "id": "P_277_C_1658_Q1", "question": "Qu\u00e8 estudia la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "a bord del bot", "answer_start": 188}], "id": "P_277_C_1658_Q2", "question": "On s\u00f3n rodades les escenes d'acci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "el personatge interpretat per William Bendix", "answer_start": 383}], "id": "P_277_C_1658_Q3", "question": "Qui llegeix un diari al vaixell?"}, {"answers": [{"text": "\u00abReduco-Obesity Slayer\u00bb", "answer_start": 510}], "id": "P_277_C_1658_Q4", "question": "Quin \u00e9s el nom del producte aprimador que apareix a la publicitat del diari?"}, {"answers": [{"text": "molt favorable", "answer_start": 575}], "id": "P_277_C_1658_Q5", "question": "Com \u00e9s la cr\u00edtica que rep Lifeboat al principi?"}]}, {"context": "Per escriure el que ser\u00e0 Vertigen, d'entre els morts (1958),[113] recorre, abans de mostrar-se satisfet del gui\u00f3, a no menys de tres autors. L'\u00faltim, Samuel Taylor, reconeixer\u00e0 m\u00e9s tard que havia treballat sense llegir ni el primer gui\u00f3, ni fins i tot la novel\u00b7la original, per\u00f2 limitant-se a seguir les indicacions del director, per tal de concentrar-se en el personatge principal. El realitzador contracta com a estrella masculina James Stewart. Per interpretar l'obsessiva dona jove, Hitchcock desitja en principi contractar Vera Miles -havia resultat excel\u00b7lent la interpretaci\u00f3 en la seva pel\u00b7l\u00edcula precedent-, per\u00f2 est\u00e0 embarassada i es veu for\u00e7ada a renunciar-hi. Aleshores, l'estudi li troba una substituta en Kim Novak, que far\u00e0 aqu\u00ed un dels seus millors papers.", "qas": [{"answers": [{"text": "a no menys de tres", "answer_start": 114}], "id": "P_277_C_1659_Q1", "question": "A quants autors recorre abans de mostrar-se satisfet amb el gui\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "James Stewart", "answer_start": 433}], "id": "P_277_C_1659_Q2", "question": "A qui contracta el realitzador com a estrella masculina?"}, {"answers": [{"text": "est\u00e0 embarassada", "answer_start": 622}], "id": "P_277_C_1659_Q3", "question": "Per qu\u00e8 ren\u00fancia Vera Miles a interpretar a l'obsessiva dona jove?"}, {"answers": [{"text": "Kim Novak", "answer_start": 719}], "id": "P_277_C_1659_Q4", "question": "Qui va fer un dels seus millors papers?"}, {"answers": [{"text": "Samuel Taylor", "answer_start": 150}], "id": "P_277_C_1659_Q5", "question": "Qui va ser l'\u00faltim autor al que va rec\u00f3rrer per escriure Vertigen, d'entre els morts?"}]}, {"context": "Psycho (1998) de Gus Van Sant repr\u00e8n en alguns detalls els mateixos plans que l'original, per\u00f2 rodada en color. Van Sant explicar\u00e0: \u00abEs tracta m\u00e9s d'una r\u00e8plica que d'un remake [...]; \u00e9s gaireb\u00e9 com si realitz\u00e9ssim en fals. Com si f\u00e9ssim una c\u00f2pia de La Gioconda o de David\u00bb.[157] La pel\u00b7l\u00edcula, no obstant aix\u00f2, ser\u00e0 un frac\u00e0s.", "qas": [{"answers": [{"text": "Gus Van Sant", "answer_start": 17}], "id": "P_277_C_1660_Q1", "question": "De qui es Psycho?"}, {"answers": [{"text": "en color", "answer_start": 102}], "id": "P_277_C_1660_Q2", "question": "Com rodava Gus Van Sant?"}, {"answers": [{"text": "un frac\u00e0s", "answer_start": 318}], "id": "P_277_C_1660_Q3", "question": "Com resultar\u00e0 la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "els mateixos plans que l'original", "answer_start": 55}], "id": "P_277_C_1660_Q4", "question": "Qu\u00e8 repr\u00e8n en alguns detalls Psycho?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s d'una r\u00e8plica que d'un remake", "answer_start": 143}], "id": "P_277_C_1660_Q5", "question": "De qu\u00e8 es tracta per a Gus Van Sant?"}]}, {"context": "Si Hitchcock \u00e9s avui considerat de molt com un dels principals realitzadors de cinema, no era el cas en el moment de l'estrena de les seves pel\u00b7l\u00edcules. La cr\u00edtica l'ha acusat de vegades d'explotar sempre la mateixa hist\u00f2ria, o fins i tot li ha retret que faci les seves pel\u00b7l\u00edcules en funci\u00f3 del p\u00fablic. Pel que fa a aquest \u00faltim punt, Hitchcock responia que no comprenia l'actitud nominalista de certs realitzadors que fan films per a ells mateixos. Avui en dia, nombrosos directors s'inspiren directament en el treball de Hitchcock. \u00c9s el primer a haver aplicat en les seves pel\u00b7l\u00edcules totes les \u00abreceptes\u00bb del suspens i escenes d'antologia sempre apreciades, com la dutxa en Psicosi, mostra fins a quin punt continua sent popular. No obstant aix\u00f2, Hitchcock sempre ha estat sotm\u00e8s al plebiscit pel p\u00fablic. A m\u00e9s, s'han fet nombroses pel\u00b7l\u00edcules, picades d'ull a Hitchcock.", "qas": [{"answers": [{"text": "com un dels principals realitzadors de cinema", "answer_start": 40}], "id": "P_277_C_1661_Q1", "question": "Com \u00e9s considerat avui Hitchcock?"}, {"answers": [{"text": "en el treball de Hitchcock", "answer_start": 508}], "id": "P_277_C_1661_Q2", "question": "En qu\u00e8 s'inspiren nombrosos directors avui en dia?"}, {"answers": [{"text": "Psicosi", "answer_start": 680}], "id": "P_277_C_1661_Q3", "question": "En quina pel\u00b7l\u00edcula apareix l'escena de la dutxa?"}, {"answers": [{"text": "d'explotar sempre la mateixa hist\u00f2ria, o fins i tot li ha retret que faci les seves pel\u00b7l\u00edcules en funci\u00f3 del p\u00fablic", "answer_start": 187}], "id": "P_277_C_1661_Q4", "question": "De qu\u00e8 ha acusat a Hitchcock la cr\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "l'actitud nominalista de certs realitzadors", "answer_start": 373}], "id": "P_277_C_1661_Q5", "question": "Qu\u00e8 no comprenia Hitchcock?"}]}, {"context": "El 1958, Hitchcock descobreix que la seva dona, Alma, \u00e9s afectada d'un c\u00e0ncer de mama. Aix\u00ed, apareix l'any seg\u00fcent en Tactic, una emissi\u00f3 de televisi\u00f3 consagrada a la prevenci\u00f3 d'aquest tipus de c\u00e0ncer. Alma es curar\u00e0 gr\u00e0cies a un tractament experimental.[117] Tamb\u00e9 el 1958 rep diversos premis: el Globus d'Or a la millor s\u00e8rie de televisi\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "un c\u00e0ncer de mama", "answer_start": 68}], "id": "P_277_C_1662_Q2", "question": "Quina afecci\u00f3 t\u00e9 Alma?"}, {"answers": [{"text": "en Tactic", "answer_start": 115}], "id": "P_277_C_1662_Q4", "question": "On apareix l'emissi\u00f3 de televisi\u00f3 consagrada a la prevenci\u00f3 del c\u00e0ncer de mama?"}, {"answers": [{"text": "gr\u00e0cies a un tractament experimental", "answer_start": 218}], "id": "P_277_C_1662_Q5", "question": "Com es curar\u00e0 Alma?"}]}]}, {"title": "Tristan und Isolde", "paragraphs": [{"context": "Wagner va intentar que Tristany es represent\u00e9s en un altre lloc, en ciutats com Estrasburg, Par\u00eds, Praga i fins i tot a Rio de Janeiro, on s'hauria cantat en itali\u00e0. Cap comprom\u00eds va arribar a bon terme, i l'\u00f2pera no es va presentar davant del p\u00fablic fins que el rei Llu\u00eds II de Baviera, apassionat promotor de Wagner, no va prestar finalment un decisiu suport. Un dels m\u00e9s transcendents directors d'orquestra d'aquella \u00e8poca va ser l'escollit per a dirigir-la a l'\u00d2pera de Munic, Hans von B\u00fclow, un altre fervent defensor de Wagner malgrat el fet que aquest estava tenint un afer amor\u00f3s amb la seva muller Cosima von B\u00fclow. Fins i tot llavors, la planejada estrena del 15 de maig de 1865 va haver de ser cancel\u00b7lada perqu\u00e8 la Isolda, Malvina Schnorr s'havia quedat af\u00f2nica. Finalment, l'\u00f2pera va ser representada el 10 de juny de 1865. Ludwig Schnorr von Carolsfeld va cantar el paper de Tristany, i la seva muller Malvina, va fer-se c\u00e0rrec del d'Isolda. Com a curiositat, el pare de Richard Strauss, Franz, solista de trompa, va ser un dels m\u00fasics que van tocar a l'estrena.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "Estrasburg, Par\u00eds, Praga i fins i tot a Rio de Janeiro", "answer_start": 80}], "id": "P_1_C_1_Q1", "question": "A quines ciutats Wagner va intentar que es represent\u00e9s Tristany?"}, {"answers": [{"text": "itali\u00e0", "answer_start": 158}], "id": "P_1_C_1_Q2", "question": "En quin idioma s'hauria cantat Tristany a Rio de Janeiro?"}, {"answers": [{"text": "Cosima von B\u00fclow", "answer_start": 607}], "id": "P_1_C_1_Q3", "question": "Amb qui tenia un afer Wagner?"}, {"answers": [{"text": "Richard Strauss", "answer_start": 985}], "id": "P_1_C_1_Q4", "question": "De qui era pare el solista de trompa que va tocar a l'estrena de Tristany?"}, {"answers": [{"text": "Ludwig Schnorr von Carolsfeld", "answer_start": 837}], "id": "P_1_C_1_Q5", "question": "Qui va cantar el paper de Tristany a l'estrena?"}]}, {"context": "Hi ha un abans i un despr\u00e9s en la hist\u00f2ria de la m\u00fasica universal despr\u00e9s de la sacsejada ansiosa i exuberant de Tristany i Isolda. Molts cr\u00edtics wagnerians de l'\u00e8poca consideraven que aquesta \u00f2pera representava el zenit de la m\u00fasica occidental; d'altra banda, un altre grup influent de cr\u00edtics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'\u00f2pera, anomenat \u00abacord de Tristany\u00bb, es considera de gran import\u00e0ncia en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el comen\u00e7ament del precipici atonal pel qual tot lliscar\u00e0, sobretot al segle xx. Aix\u00ed, va tenir una influ\u00e8ncia molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Sch\u00f6nberg, entre d'altres.", "qas": [{"answers": [{"text": "acord de Tristany", "answer_start": 393}], "id": "P_1_C_2_Q1", "question": "Com es coneix el primer acord de Tristany i Isolda?"}, {"answers": [{"text": "en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional", "answer_start": 446}], "id": "P_1_C_2_Q2", "question": "En qu\u00e8 es considera important l'acord de Tristany?"}, {"answers": [{"text": "d'incomprensible", "answer_start": 337}], "id": "P_1_C_2_Q3", "question": "Com titllaven l'\u00f2pera el grup de cr\u00edtics centrats en Eduard Hanslick?"}, {"answers": [{"text": "Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Sch\u00f6nberg", "answer_start": 657}], "id": "P_1_C_2_Q4", "question": "A quins compositors va influenciar l'acord de Tristany?"}]}, {"context": "El 1886, l'\u00f2pera es representa per primera vegada al teatre dissenyat pel compositor a Bayreuth, Wagner ha mort fa tres anys. Mathilde, l'amor perdut de Wagner no va voler assistir mai a cap representaci\u00f3 de Tristany, per\u00f2 amb Bayreuth va fer una excepci\u00f3. Ella i el seu marit van assistir a una de les funcions. Despr\u00e9s del darrer acord Mathilde va dir: \u00abIsolda s\u00f3c jo\u00bb.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "1886", "answer_start": 3}], "id": "P_1_C_3_Q1", "question": "Quin any es va representar l'\u00f2pera per primera vegada?"}, {"answers": [{"text": "Isolda s\u00f3c jo", "answer_start": 356}], "id": "P_1_C_3_Q2", "question": "Qu\u00e8 va dir Mathilde despr\u00e9s del darrer acord?"}, {"answers": [{"text": "tres anys", "answer_start": 115}], "id": "P_1_C_3_Q3", "question": "Quant fa que ha mort Wagner?"}]}, {"context": "Brangania torna amb Isolda per a contar-li all\u00f2 que ha ocorregut, i Isolda li conta com, despr\u00e9s de la mort de Morold, van portar davant ella a un estranger anomenat Tantris (\"Tristan\" amb les s\u00edl\u00b7labes a l'inrev\u00e9s) que van trobar mortalment ferit a bord d'un bot i que ella el va guarir usant els seus poders curatius. Llavors va descobrir que Tantris era en realitat Tristany, l'assass\u00ed de Morold, i va intentar assassinar-lo amb una espasa quan jeia indefens davant ella. En aquell moment Tristany no va mirar l'espasa que posaria fi a la seua vida, sin\u00f3 directament als ulls d'Isolda, la qual cosa va deixar a aquesta sense capacitat per a matar el cavaller. Una vegada restablert, va ajudar a fugir a Tristany. Ara aquest ha tornat per a emportar-se a Isolda i casar-la amb el seu oncle, el Rei Marke. Isolda, furiosa per la tra\u00efci\u00f3 de Tristany, insisteix en el fet que t\u00e9 una beguda que la redimir\u00e0 de les seues malifetes, Brangania mira sorpresa que es refereix a un ver\u00ed letal.", "qas": [{"answers": [{"text": "poders curatius", "answer_start": 303}], "id": "P_1_C_4_Q2", "question": "Qu\u00e8 tenia Isolda?"}, {"answers": [{"text": "ver\u00ed", "answer_start": 974}], "id": "P_1_C_4_Q4", "question": "Quina beguda t\u00e9 Isolda?"}, {"answers": [{"text": "als ulls d'Isolda", "answer_start": 570}], "id": "P_1_C_4_Q5", "question": "On mira Tristany directament?"}]}, {"context": "Hi ha diversos aspectes que fan de Tristany i Isolda una obra \u00fanica, per\u00f2 el m\u00e9s comentat, el que constitueix el seu principal ress\u00f2 posterior en termes purament musicals, \u00e9s que Wagner va expandir en la seva partitura les possibilitats de l'harmonia, incrementant l'\u00fas d'elements crom\u00e0tics i de suspensi\u00f3 harm\u00f2nica, el que va donar pas a una nova forma de concebre l'harmonia tonal. Primer va influir a compositors com Gustav Mahler i Richard Strauss, i posteriorment a Arnold Sch\u00f6nberg, Alban Berg i Anton Webern, van acabar d'assentar nous precedents per a la m\u00fasica que vindria en les d\u00e8cades posteriors. I tot va comen\u00e7ar amb un acord, el fam\u00f3s \u00abacord de Tristany\u00bb que s'escolta en els primers compassos del Preludi de l'\u00f2pera, i que representa l'ambig\u00fcitat tonal pel qual transita l'obra en les seves m\u00e9s de tres hores de durada.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "Preludi de l'\u00f2pera", "answer_start": 713}], "id": "P_1_C_6_Q1", "question": "A quina part de l'\u00f2pera podem sentir l'\u00abacord de Tristany\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "tres hores", "answer_start": 814}], "id": "P_1_C_6_Q2", "question": "Quina durada t\u00e9 l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "incrementant l'\u00fas d'elements crom\u00e0tics i de suspensi\u00f3 harm\u00f2nica", "answer_start": 252}], "id": "P_1_C_6_Q3", "question": "Com expandeix Wagner les possibilitats de l'harmonia?"}, {"answers": [{"text": "Gustav Mahler i Richard Strauss, i posteriorment a Arnold Sch\u00f6nberg", "answer_start": 420}], "id": "P_1_C_6_Q4", "question": "A quins compositors va influir?"}, {"answers": [{"text": "l'harmonia tonal", "answer_start": 366}], "id": "P_1_C_6_Q5", "question": "Qu\u00e8 va canviar Tristany i Isolda?"}]}]}, {"title": "Las Meninas", "paragraphs": [{"context": "Las Meninas es van salvar, per\u00f2 a la galta de la infanta es va fer un petit forat que, en la mateixa \u00e8poca, va ser restaurat pel pintor reial Juan Garc\u00eda de Miranda.[13] Juntament amb altres quadres, va ser traslladat al nou Palau Reial de Madrid, constru\u00eft sobre les runes de l'anterior palau que, posteriorment, pass\u00e0 a formar part del Museu Reial de Pintures, el que m\u00e9s tard seria el Museu del Prado. Al segle xix, Jos\u00e9 de Madrazo, director del museu, va organitzar un nou cat\u00e0leg realitzat pel seu fill Pedro de Madrazo, de les col\u00b7leccions de pintura i, per primera vegada, va emprar el nom de Las Meninas per referir-se a la pintura de Vel\u00e1zquez.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la galta de la infanta", "answer_start": 32}], "id": "P_536_C_3211_Q1", "question": "On es va fer un petit forat al quadre de Las Meninas?"}, {"answers": [{"text": "Juan Garc\u00eda de Miranda", "answer_start": 142}], "id": "P_536_C_3211_Q2", "question": "Qui va restaurar el forat de Las Meninas?"}, {"answers": [{"text": "pintor reial", "answer_start": 129}], "id": "P_536_C_3211_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Juan Garc\u00eda de Miranda?"}, {"answers": [{"text": "al nou Palau Reial de Madrid", "answer_start": 218}], "id": "P_536_C_3211_Q4", "question": "On va ser traslladat Las Meninas?"}, {"answers": [{"text": "Jos\u00e9 de Madrazo", "answer_start": 419}], "id": "P_536_C_3211_Q5", "question": "Qui era director del museu?"}]}, {"context": "Vel\u00e1zquez utilitza els blancs de plom sense quasi mescles en diversos punts del quadre, com a les camises, els punys de Mari B\u00e1rbola o a la m\u00e0niga dreta d'Agustina Sarmiento; ho fa amb un toc r\u00e0pid i decidit que aconsegueix el reflex de les vestidures i adorns, com en el cas de la infanta Margarida o a la camisa del mateix Vel\u00e1zquez. En els cabells de la infanta i en els seus adorns, tamb\u00e9 s'aprecia l'art de la pinzellada del mestre. En les quatre figures femenines del primer terme es copsa un tractament similar, i els vestits denoten la categoria i la classe de tela de cada un d'ells; en el cas de Nicol\u00e1s Pertusato, la definici\u00f3 queda m\u00e9s desdibuixada. Vel\u00e1zquez va emprar tocs de lapisl\u00e0tzuli sobretot al vestit de Mari B\u00e1rbola, i ho va fer amb l'objectiu d'aconseguir reflexos en el color profund del seu vestit.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "de plom", "answer_start": 30}], "id": "P_536_C_3212_Q1", "question": "Quins blancs utilitz\u00e0 Vel\u00e0zquez?"}, {"answers": [{"text": "en diversos punts del quadre", "answer_start": 58}], "id": "P_536_C_3212_Q2", "question": "On utilitz\u00e0 els blancs de plom Vel\u00e0zquez?"}, {"answers": [{"text": "amb un toc r\u00e0pid i decidit", "answer_start": 181}], "id": "P_536_C_3212_Q3", "question": "Com utilitza els blancs de plom Vel\u00e0zquez?"}, {"answers": [{"text": "En els cabells de la infanta i en els seus adorns", "answer_start": 336}], "id": "P_536_C_3212_Q4", "question": "On podem apreciar tamb\u00e9 l'art de la pinzellada de Vel\u00e0zquez?"}]}, {"context": "La dataci\u00f3 m\u00e9s antiga correspon a l'inventari de l'Alc\u00e1zar, el 1666, on apareix amb l'encap\u00e7alament de Su Alteza la Emperatriz con sus amas y un enano; l'altra font del t\u00edtol del quadre, que es pot trobar als inventaris de l'antic Reial Alc\u00e0sser de Madrid \u00e9s La fam\u00edlia de Felip IV.[9] Va ser l'any 1843 quan, al cat\u00e0leg del Museu del Prado, se l'anomena Las Meninas, que prov\u00e9 de la descripci\u00f3 del quadre que va realitzar Antonio Palomino (1655-1726) en el seu llibre El museo pict\u00f3rico y escala \u00f3ptica, on relatava:[10] \u00abdues petites dames acompanyen a la nena infanta; s\u00f3n dues meninas.\u00bb Rebien aquest nom, d'origen portugu\u00e8s, les acompanyants com a donzelles d'honor de les infantes, filles de nobles de la cort, i que nom\u00e9s rebien aquesta nominaci\u00f3 de meninas fins a la seva majoria d'edat. Del deixeble de Vel\u00e1zquez, Juan de Alfaro, Palomino va obtenir moltes dades de la vida del pintor, la qual cosa li va permetre escriure una biografia molt extensa on, en el tercer volum de la seva obra subtitulat El parnaso espa\u00f1ol pintoresco laureadoes, tamb\u00e9 narra algunes circumst\u00e0ncies del quadre. Aquesta obra \u00e9s un important i valu\u00f3s material amb informaci\u00f3 biogr\u00e0fica de pintors espanyols; per aquest motiu, Palomino ha tingut l'honor d'\u00e9sser anomenat \u00abel Vasari espanyol\u00bb.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "Su Alteza la Emperatriz con sus amas y un enano", "answer_start": 103}], "id": "P_536_C_3213_Q1", "question": "Com apareix a l'inventari de l'Alc\u00e1zar?"}, {"answers": [{"text": "La fam\u00edlia de Felip IV", "answer_start": 259}], "id": "P_536_C_3213_Q2", "question": "Quin altre t\u00edtol del quadre es troba als inventaris de l'antic Reial Alc\u00e0sser?"}, {"answers": [{"text": "1843", "answer_start": 299}], "id": "P_536_C_3213_Q3", "question": "Quin any es va comen\u00e7ar a anomenar Las Meninas?"}, {"answers": [{"text": "Juan de Alfaro", "answer_start": 823}], "id": "P_536_C_3213_Q4", "question": "Qui era deixeble de Vel\u00e0zquez?"}, {"answers": [{"text": "moltes dades de la vida del pintor", "answer_start": 859}], "id": "P_536_C_3213_Q5", "question": "Qu\u00e8 va obtenir Palomino de Juan de Alfaro?"}]}, {"context": "Una versi\u00f3 redu\u00efda del quadre (142 \u00d7 122 cm) es conserva al palau de Kingston Lacy, a Dorset, Anglaterra. Diversos experts com Mat\u00edas D\u00edaz Padr\u00f3n insisteixen en el fet que podria ser un esb\u00f3s pintat per Vel\u00e1zquez abans que l'original del Museu del Prado, potser perqu\u00e8 fos aprovat pel rei. Tanmateix, alguns experts creuen que \u00e9s una c\u00f2pia, potser del segle XVIII, per\u00f2 en qualsevol cas cont\u00e9 gran inter\u00e8s perqu\u00e8 no es coneix cap altra c\u00f2pia de Las Meninas anterior al segle xix.[51] Aquest esb\u00f3s el guardava Gaspar Melchor de Jovellanos en temps de Ce\u00e1n Berm\u00fadez. La seva composici\u00f3 \u00e9s quasi id\u00e8ntica a l'original, i sota el color s'aprecien l\u00ednies de llapis que dibuixen l'oval de la cara de la infanta, aix\u00ed com els ulls i els cabells. Est\u00e0 realitzat amb uns colors de tons m\u00e9s clars i la llum tamb\u00e9 \u00e9s menys forta que en l'original.[52]", "qas": [{"answers": [{"text": "al palau de Kingston Lacy", "answer_start": 57}], "id": "P_536_C_3214_Q1", "question": "On es conserva una versi\u00f3 redu\u00efda del quadre?"}, {"answers": [{"text": "un esb\u00f3s pintat per Vel\u00e1zquez", "answer_start": 183}], "id": "P_536_C_3214_Q2", "question": "Qu\u00e8 suposen que pot ser aquesta versi\u00f3 redu\u00efda?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 fos aprovat pel rei", "answer_start": 262}], "id": "P_536_C_3214_Q3", "question": "Per qu\u00e8 hauria fet aquest esb\u00f3s Vel\u00e0zquez?"}, {"answers": [{"text": "Gaspar Melchor de Jovellanos", "answer_start": 509}], "id": "P_536_C_3214_Q4", "question": "Qui guardava aquest esb\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "quasi id\u00e8ntica a l'original", "answer_start": 587}], "id": "P_536_C_3214_Q5", "question": "Com \u00e9s la composici\u00f3 de l'esb\u00f3s?"}]}, {"context": "El 2004, l'artista de v\u00eddeo Eve Sussman va filmar 89 Segons al Alc\u00e1zar, un quadre viu d'alta definici\u00f3 de v\u00eddeo inspirat en Las Meninas. El treball \u00e9s una reconstrucci\u00f3 en 89 segons del moment quan la fam\u00edlia reial i els seus cortesans haurien vingut plegats fins a la configuraci\u00f3 exacta de la pintura de Vel\u00e1zquez. Sussman va comptar amb un equip de 35 persones, incloent-hi un arquitecte, un dissenyador, un core\u00f2graf, un dissenyador de vestits, actors, actrius, i un equip de rodatge.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "Eve Sussman", "answer_start": 28}], "id": "P_536_C_3215_Q1", "question": "Qui va filmar 89 Segons al Alc\u00e1zar?"}, {"answers": [{"text": "El 2004", "answer_start": 0}], "id": "P_536_C_3215_Q2", "question": "Quan va filmar 89 Segons al Alc\u00e1zar?"}, {"answers": [{"text": "en Las Meninas", "answer_start": 121}], "id": "P_536_C_3215_Q3", "question": "En qu\u00e8 s'inspira 89 Segons al Alc\u00e1zar?"}, {"answers": [{"text": "35 persones", "answer_start": 352}], "id": "P_536_C_3215_Q4", "question": "Quanta gent va participar en el rodatge de 89 Segons al Alc\u00e1zar?"}, {"answers": [{"text": "un quadre viu d'alta definici\u00f3 de v\u00eddeo", "answer_start": 72}], "id": "P_536_C_3215_Q5", "question": "Com es pot definir 89 Segons al Alc\u00e1zar?"}]}]}, {"title": "Mont Tambora", "paragraphs": [{"context": "El 1816 va ser el segon any m\u00e9s fred a l'hemisferi nord des del 1400, despr\u00e9s del 1601 que fou l'any seg\u00fcent de l'erupci\u00f3 del volc\u00e0 Huaynaputina (1600) al Per\u00fa.[21] La d\u00e8cada del 1810 ha estat la m\u00e9s freda mai registrada, com a resultat de l'erupci\u00f3 del Tambora i d'altres suposades erupcions entre 1809 i 1810 (vegeu les concentracions de sofre de les dades extretes dels testimonis de gel). Les anomalies en les temperatures superficials durant els estius de 1816, 1817 i 1818 van ser de \u22120,51, \u22120,44 i \u22120,29 \u00b0C, respectivament.[21] A m\u00e9s d'un estiu m\u00e9s fresc, diverses parts d'Europa van experimentar hiverns tempestuosos.", "qas": [{"answers": [{"text": "Huaynaputina", "answer_start": 132}], "id": "P_214_C_1279_Q2", "question": "Quin volc\u00e0 va entrar en erupci\u00f3 un any abans?"}, {"answers": [{"text": "fresc", "answer_start": 556}], "id": "P_214_C_1279_Q3", "question": "Com va ser l'estiu del 1816?"}, {"answers": [{"text": "tempestuosos", "answer_start": 612}], "id": "P_214_C_1279_Q4", "question": "Quins hiverns van experimentar diverses parts d'Europa?"}]}, {"context": "El 1812 el Mont Tambora va entrar en una fase de gran activitat, assolint el cl\u00edmax eruptiu en l'explosiu i catastr\u00f2fic esdeveniment d'abril de 1815.[14] La magnitud va ser de 7 a l'\u00cdndex d'explosibilitat volc\u00e0nica (IEV), amb un volum total de tefra expulsat de 160 quil\u00f2metres c\u00fabics.[14] Va ser una erupci\u00f3 explosiva central amb fluxos pirocl\u00e0stics i un col\u00b7lapse de la caldera, que va provocar tsunamis i danys en grans extensions de terra. Va crear un efecte a llarg termini en el clima mundial. L'activitat volc\u00e0nica va cessar el 15 de juliol de 1815.[14] Posteriorment, a l'agost de 1819 es va enregistrar una activitat de seguiment consistent en una petita erupci\u00f3 (IEV 2) amb flames i r\u00e8pliques sorolloses, activitats que s'han considerat com una part de l'erupci\u00f3 de 1815.[15] Al voltant de 1880 (\u00b1 30 anys), el Tambora va entrar en erupci\u00f3 de nou, per\u00f2 nom\u00e9s dins la caldera.[14] Es crearen petits cabals i extrusions del dom de lava. Aquesta erupci\u00f3 (IEV 2) va crear dins la caldera els cons sat\u00e8l\u00b7lit o par\u00e0sits del Doro Api i el Toi.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "abril de 1815", "answer_start": 135}], "id": "P_214_C_1283_Q1", "question": "Quan va assolir el cl\u00edmax eruptiu?"}, {"answers": [{"text": "7 a l'\u00cdndex d'explosibilitat volc\u00e0nica", "answer_start": 176}], "id": "P_214_C_1283_Q2", "question": "Quina magnitud va tenir l'erupci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "160 quil\u00f2metres c\u00fabics", "answer_start": 262}], "id": "P_214_C_1283_Q3", "question": "Quant tefra va ser expulsat?"}, {"answers": [{"text": "tsunamis i danys en grans extensions de terra", "answer_start": 397}], "id": "P_214_C_1283_Q4", "question": "Qu\u00e8 va provocar l'erupci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "en el clima mundial", "answer_start": 479}], "id": "P_214_C_1283_Q5", "question": "En qu\u00e8 va crear un efecte a llarg termini?"}]}, {"context": "El Mont Tambora est\u00e0 situat a l'illa de Sumbawa, que forma part de les Illes Petites de la Sonda. Es tracta d'un segment de l'arc de la Sonda, una renglera d'illes volc\u00e0niques que formen la cadena meridional de l'arxip\u00e8lag d'Indon\u00e8sia.[8] Tambora forma part d'una pen\u00ednsula pr\u00f2pia a Sumbawa, coneguda com la pen\u00ednsula de Sanggar. Al nord de la pen\u00ednsula hi ha el mar de Flores, i al sud la badia de Saleh, de 86 quil\u00f2metres de llarg i 36 quil\u00f2metres d'ample. A la desembocadura de la Badia de Saleh hi ha un illot anomenat Moyo (en indonesi: Pulau Moyo)", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'illa de Sumbawa", "answer_start": 28}], "id": "P_214_C_1284_Q1", "question": "On \u00e9s el Mont Tambora?"}, {"answers": [{"text": "Sanggar", "answer_start": 321}], "id": "P_214_C_1284_Q2", "question": "De quina pen\u00ednsula forma part?"}, {"answers": [{"text": "Flores", "answer_start": 370}], "id": "P_214_C_1284_Q3", "question": "Quin mar trobem al nord de la pen\u00ednsula?"}, {"answers": [{"text": "la badia de Saleh", "answer_start": 387}], "id": "P_214_C_1284_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi trobem al sud?"}, {"answers": [{"text": "Pulau Moyo", "answer_start": 542}], "id": "P_214_C_1284_Q5", "question": "Com s'anomena l'illot Moyo en indonesi?"}]}]}, {"title": "Eduardo e Cristina", "paragraphs": [{"context": "L'obra, de la mateixa manera que Adelaide i la posterior Bianca e Falliero, \u00e9s generalment vista com un retroc\u00e9s en comparaci\u00f3 amb la s\u00e8rie d'\u00f2peres del per\u00edode napolit\u00e0. De fet, per a compondre per als teatres de Ven\u00e8cia, Roma i Mil\u00e0, amb ra\u00f3 o sense considerats menys \u00abavan\u00e7ats\u00bb que l'escena napolitana, Rossini va adoptar clarament una forma m\u00e9s cl\u00e0ssica. D'aquesta manera es pot explicar la reintroducci\u00f3 de la simfonia obertura can\u00f2nica (introducci\u00f3 lenta, seguit per un Allegro en forma sonata sense desenvolupament), m\u00e9s que el preludi m\u00e9s lliure adoptat a N\u00e0pols i l'\u00fas de recitativo secco en lloc dels d'orquestra completa.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Adelaide", "answer_start": 33}], "id": "P_184_C_1099_Q1", "question": "Quina obra va ser anterior a Bianca e Falliero?"}, {"answers": [{"text": "com un retroc\u00e9s", "answer_start": 97}], "id": "P_184_C_1099_Q2", "question": "Com es considerada l'obra en comparaci\u00f3 amb la s\u00e8rie d'\u00f2peres del per\u00edode napolit\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "una forma m\u00e9s cl\u00e0ssica", "answer_start": 335}], "id": "P_184_C_1099_Q3", "question": "Quina forma va adoptar Rossini en les composicions dels teatres de Ven\u00e8cia, Roma i Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "la simfonia obertura can\u00f2nica", "answer_start": 412}], "id": "P_184_C_1099_Q4", "question": "Qu\u00e8 va reintroduir Rossini?"}, {"answers": [{"text": "N\u00e0pols", "answer_start": 564}], "id": "P_184_C_1099_Q5", "question": "On va adoptar el preludi m\u00e9s lliure?"}]}, {"context": "L'\u00f2pera \u00e9s principalment un pastitx, utilitzant material d'altres obres, complementats amb alguns n\u00fameros nous. Tracta del roman\u00e7 de Cristina i un soldat suec, Eduardo, el seu matrimoni secret i el triomf final d'Eduardo, despr\u00e9s d'haver patit pres\u00f3 pel rei suec. L'obertura \u00e9s ocasionalment interpretada en concerts. Comen\u00e7a amb una introducci\u00f3 m\u00e9s lenta, el que condueix a un brillant Allegro, els dos principals temes caracter\u00edstics del compositor.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'altres obres", "answer_start": 57}], "id": "P_184_C_1100_Q1", "question": "D'on utilitza material l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Cristina", "answer_start": 133}], "id": "P_184_C_1100_Q3", "question": "Qui es va casar amb Eduardo?"}, {"answers": [{"text": "del roman\u00e7 de Cristina i un soldat suec, Eduardo", "answer_start": 119}], "id": "P_184_C_1100_Q4", "question": "De qu\u00e8 tracta l'obra?"}, {"answers": [{"text": "pres\u00f3", "answer_start": 244}], "id": "P_184_C_1100_Q5", "question": "Qu\u00e8 va patir Eduardo?"}]}, {"context": "Tot i el triomf de benvinguda del treball, mai va entrar en el repertori i va tenir una circulaci\u00f3 molt limitada. Rosa Morandi, la primera int\u00e8rpret de Cristina, va cantar l'\u00f2pera diverses vegades a Tor\u00ed, Ven\u00e8cia, Ravenna i Reggio Emilia, fins al 1820. Entre els artistes m\u00e9s recordats hi ha Elisabetta Manfredini, que va cantar els dos papers: Eduardo el 1820 a Bolonya, i Cristina el 1822 a M\u00f2dena i Perugia. Maria Marcolini va ser Eduardo en 1821 a B\u00e8rgam; Giuditta Pasta (Eduardo) al Teatro Regio a Tor\u00ed, com a Edoardo e Cristina, el desembre de 1821 (Stendhal ho recorda a la Vie de Rossini), mentre que Rosa Mariani (la primera Arsace) va cantar Eduardo a Trieste el 1822. El 13 de desembre de 1822 es represent\u00e0 al Teatre Nacional de S\u00e3o Carlos de Lisboa. Entre els tenors, que van interpretar el paper de Carlo, es recorda a Nicola Tacchinardi, Claudio Bonoldi el 1820 a Lucca amb Morandi. Domenico Donzelli el 1820 a Reggio Emilia, Ravenna, Vicenza i Cremona. El 8 d'abril de 1824 es va veure al Teatro Canobbiana de Mil\u00e0. A part d'aquestes poques actuacions darrere de l'estrena a la Scala el 1828, l'\u00f2pera aviat va desapar\u00e8ixer dels teatres, amb l'excepci\u00f3 del 7 de febrer de 1831 al Teatro Comunale de Bolonya.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Rosa Morandi", "answer_start": 114}], "id": "P_184_C_1101_Q1", "question": "Qui va ser la primera int\u00e8rpret de Cristina?"}, {"answers": [{"text": "diverses vegades", "answer_start": 180}], "id": "P_184_C_1101_Q2", "question": "Quantes vegades va cantar Rosa Morandi l'\u00f2pera a Tor\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "13 de desembre de 1822", "answer_start": 682}], "id": "P_184_C_1101_Q3", "question": "Quan es va representar l'obra al Teatre Nacional de S\u00e3o Carlos de Lisboa?"}, {"answers": [{"text": "Teatro Canobbiana de Mil\u00e0", "answer_start": 1005}], "id": "P_184_C_1101_Q4", "question": "On es va veure el 8 d'abril de 1824?"}]}, {"context": "Cristina, filla del rei Carlo de Su\u00e8cia, i Eduardo, l\u00edder de l'ex\u00e8rcit suec, estan secretament casats i tenen un fill, Gustavo. La relaci\u00f3 i l'exist\u00e8ncia del nen es descobreixen despr\u00e9s que el rei, sense saber-ho, ha prom\u00e8s Cristina amb el pr\u00edncep Giacomo. Cristina es nega al casament a la for\u00e7a, fet pel qual ella i Eduardo s\u00f3n empresonats. Eduardo t\u00e9 una oportunitat de rehabilitar-se quan el seu amic Atlei l'allibera despr\u00e9s d'un sobtat atac dels russos. Derrotat l'enemic, Eduardo posa la seva vida en mans del rei, exigint la llibertat de Cristina i Gustavo. Carlo el perdona i accepta la uni\u00f3 amb la filla.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "del rei Carlo de Su\u00e8cia", "answer_start": 16}], "id": "P_184_C_1102_Q1", "question": "De qui era filla Cristina?"}, {"answers": [{"text": "la llibertat de Cristina i Gustavo", "answer_start": 530}], "id": "P_184_C_1102_Q4", "question": "Qu\u00e8 exigeix Eduardo al rei?"}, {"answers": [{"text": "al casament a la for\u00e7a", "answer_start": 274}], "id": "P_184_C_1102_Q5", "question": "A qu\u00e8 es nega Cristina?"}]}, {"context": "Les presses varen tenir unes conseq\u00fc\u00e8ncies p\u00e8ssimes quan Rossini es va veure obligat a compondre Eduardo e Cristina per a Ven\u00e8cia, ciutat a la qual feia temps que no estrenava. Va aprofitar aquest fet per entrella\u00e7ar un veritable garbuix de n\u00fameros extrets d'altres obres, principalment de Ricciardo e Zoraide, a les que va afegir idees agafades d'Ermione i ni m\u00e9s ni menys que nou n\u00fameros de la ja per si fluixa Adelaide di Borgogna. Nom\u00e9s l'immens prestigi que havia aconseguit entre el p\u00fablic podia resistir el descr\u00e8dit que li comportava sobre els coneixedors de la seva obra, que van observar que aquesta \u00f2pera tenia nom\u00e9s set n\u00fameros i alguns fragments realment originals.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "set", "answer_start": 628}], "id": "P_184_C_1104_Q1", "question": "Quants n\u00fameros tenia l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "a compondre Eduardo e Cristina per a Ven\u00e8cia", "answer_start": 85}], "id": "P_184_C_1104_Q2", "question": "A qu\u00e8 es va veure obligat Rossini?"}, {"answers": [{"text": "Ven\u00e8cia", "answer_start": 122}], "id": "P_184_C_1104_Q3", "question": "En quina ciutat feia temps que Rossini no estrenava?"}, {"answers": [{"text": "Ricciardo e Zoraide", "answer_start": 290}], "id": "P_184_C_1104_Q4", "question": "A quina obra va afegir idees agafades d'Ermione?"}, {"answers": [{"text": "fluixa", "answer_start": 406}], "id": "P_184_C_1104_Q5", "question": "Com era Adelaide di Borgogna?"}]}]}, {"title": "Teoria d'equacions", "paragraphs": [{"context": "A principis del segle xvi, a trav\u00e9s dels textos de Fibonacci i, encara m\u00e9s, la Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni et Proportionalit\u00e0 (Ven\u00e8cia, 1494) de Luca Pacioli, la ci\u00e8ncia i la cultura d'influ\u00e8ncia italiana tenen acc\u00e9s a l'ess\u00e8ncia del saber \u00e0rab. Els matem\u00e0tics de llavors s'apassionen per l'\u00e0lgebra i, sobretot, per un problema que havia quedat obert: trobar un m\u00e8tode general i exacte de resoluci\u00f3 de l'equaci\u00f3 c\u00fabica. Per l'expressi\u00f3 \"exacta\", s'ent\u00e9n una forma diferent d'una successi\u00f3 que convergeix cap a l'arrel. Aquests matem\u00e0tics cercaren una expressi\u00f3 an\u00e0loga a la de Muh\u00e0mmad ibn Mussa al-Khwarazm\u00ed o a la de Savasorda per la de segon grau que, amb l'ajuda d'arrels quadrades o c\u00fabiques, arrib\u00e9s a donar la soluci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'ess\u00e8ncia del saber \u00e0rab", "answer_start": 234}], "id": "P_418_C_2503_Q1", "question": "A qu\u00e8 va poder accedir la cultura d'influ\u00e8ncia italiana a principis del segle xvi?"}, {"answers": [{"text": "Luca Pacioli", "answer_start": 162}], "id": "P_418_C_2503_Q2", "question": "Qui \u00e9s l'autor de Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni et Proportionalit\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "per l'\u00e0lgebra", "answer_start": 302}], "id": "P_418_C_2503_Q3", "question": "Per qu\u00e8 s'apassionen els matem\u00e0tics de l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "de resoluci\u00f3 de l'equaci\u00f3 c\u00fabica", "answer_start": 403}], "id": "P_418_C_2503_Q4", "question": "Quin m\u00e8tode volen trobar els matem\u00e0tics de l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "d'arrels quadrades o c\u00fabiques", "answer_start": 684}], "id": "P_418_C_2503_Q5", "question": "Amb ajuda de qu\u00e8 volen arribar ala soluci\u00f3 de l'equaci\u00f3 c\u00fabica?"}]}, {"context": "El m\u00e8tode de Vandermonde consistia a calcular sumes parcials d'arrels, que es podien expressar com a imatges de funcions racionals en polinomis sim\u00e8trics. Aix\u00f2 va permetre calcular les seves sumes parcials, despr\u00e9s aplicar-hi una nova descomposici\u00f3 de cada suma en subsumes i calcular-ne aquestes subsumes. Amb reiteracions, existeix l'esperan\u00e7a d'obtenir les subsumes, compostes cadascuna d'una \u00fanica arrel, i de concloure. Aquest m\u00e8tode el port\u00e0 a resoldre el cas on n \u00e9s igual a 11; per\u00f2 un m\u00e8tode gen\u00e8ric qued\u00e8 fora de l'abast. Tanmateix, havia resolt una equaci\u00f3 de 11\u00e8 grau que no tenia cap factoritzaci\u00f3 evident diferent que aquella associada al terme (X - 1).[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "sumes parcials d'arrels", "answer_start": 46}], "id": "P_418_C_2504_Q1", "question": "Qu\u00e8 calculava el m\u00e8tode de Vandermonde?"}, {"answers": [{"text": "en subsumes", "answer_start": 262}], "id": "P_418_C_2504_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 es descomponien les sumes?"}, {"answers": [{"text": "d'una \u00fanica arrel", "answer_start": 390}], "id": "P_418_C_2504_Q3", "question": "De qu\u00e8 estan compostes les subsumes?"}, {"answers": [{"text": "on n \u00e9s igual a 11", "answer_start": 466}], "id": "P_418_C_2504_Q4", "question": "Quin cas resol Vandermonde?"}, {"answers": [{"text": "un m\u00e8tode gen\u00e8ric", "answer_start": 491}], "id": "P_418_C_2504_Q5", "question": "Qu\u00e8 qued\u00e0 fora de l'abast de Vandermonde?"}]}, {"context": "Un punt de vista del segle xix consisteix a estudiar el conjunt de nombres m\u00e9s petit, tancat respecte de les quatre operacions i que contingui alhora els coeficients i les arrels d'una equaci\u00f3 donada. Aquest enfocament queda recollit en la teoria de Galois. Ofereix una condici\u00f3 necess\u00e0ria i suficient per saber si una equaci\u00f3 polin\u00f2mica es resol per les t\u00e8cniques descrites pel primer enfocament o, en cas contrari, s'ha de limitar a aproximacions procedents de l'an\u00e0lisi. Fins al segle xix, la teoria d'equacions es confon amb l'\u00e0lgebra. Fonamentalment despr\u00e9s de les aportacions de la teoria de Galois, l'\u00e0lgebra s'eixampla per tenir en compte noves q\u00fcestions. Aquesta teoria \u00e9s a l'origen de diversos \u00e0mbits matem\u00e0tics, com la teoria dels grups, la d'anells o, fins i tot, la geometria algebraica.", "qas": [{"answers": [{"text": "en la teoria de Galois", "answer_start": 234}], "id": "P_418_C_2505_Q1", "question": "On queda recollit aquest enfocament?"}, {"answers": [{"text": "amb l'\u00e0lgebra", "answer_start": 525}], "id": "P_418_C_2505_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 es confon la teoria d'equacions fins al segle xix?"}, {"answers": [{"text": "noves q\u00fcestions", "answer_start": 647}], "id": "P_418_C_2505_Q3", "question": "Qu\u00e8 tindr\u00e0 en compte l'\u00e0lgebra despr\u00e9s de Galois?"}]}, {"context": "El 1771, Alexandre-Th\u00e9ophile Vandermonde aport\u00e0 novetats sobre aquest delicat punt negre.[40] La seva ambici\u00f3 era m\u00e9s modesta que la dels seus predecessors; ja no buscava resoldre l'equaci\u00f3 algebraica en la seva integritat, sin\u00f3 resoldre de manera \u00fanica la que les temptatives precedents pretenien com a punt d'arribada, \u00e9s a dir, Xn - c = 0. Com el pas del coeficient 1 al coeficient c \u00e9s trivial, es limit\u00e0 a l'equaci\u00f3 Xn - 1 = 0, anomenada ciclot\u00f2mica.[Nota 19] El valor n es podia reduir als nombres primers, i la resoluci\u00f3 del cas particular de n nombre primer permetia deduir-ne les solucions en el cas general.", "qas": [{"answers": [{"text": "Alexandre-Th\u00e9ophile Vandermonde", "answer_start": 9}], "id": "P_418_C_2506_Q1", "question": "Qui va aportar novetats sobre aquest punt negra?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s modesta que la dels seus predecessors", "answer_start": 114}], "id": "P_418_C_2506_Q2", "question": "Com era l'ambici\u00f3 de Vandermonde?"}]}, {"context": "Amb aquestes aportacions, es franquej\u00e0 una nova etapa. Si b\u00e9 el significat prec\u00eds de l'expressi\u00f3 \u221a-1 rest\u00e0 misteriosa, es descobr\u00ed la idea de fer refer\u00e8ncia a un conjunt de nombres m\u00e9s gran per resoldre una q\u00fcesti\u00f3 de la teoria d'equacions. El 1540, un alumne de Cardano, Lodovico Ferrari, resolgu\u00e9 l'equaci\u00f3 de quart grau.[17] Bombelli propos\u00e0 un formalisme que admetia l'exist\u00e8ncia de nombres negatius i imaginaris. La seva influ\u00e8ncia, comprovable pels comentaris de St\u00e9vin o la correspond\u00e8ncia entre Leibnitz i Huygens, fou duradora.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "Cardano", "answer_start": 263}], "id": "P_418_C_2507_Q1", "question": "De qui era alumne Lodovico Ferrari?"}, {"answers": [{"text": "l'equaci\u00f3 de quart grau", "answer_start": 299}], "id": "P_418_C_2507_Q2", "question": "Qu\u00e8 va resoldre Lodovico Ferrari?"}, {"answers": [{"text": "l'exist\u00e8ncia de nombres negatius i imaginaris", "answer_start": 371}], "id": "P_418_C_2507_Q3", "question": "Qu\u00e8 admetia el formalisme que va proposar Bombelli?"}]}, {"context": "La f\u00f3rmula deuria suscitar la sorpresa de l'\u00e8poca.[Nota 12] Un c\u00e0lcul algebraic en aquella \u00e8poca encara havia de quedar justificat per un suport geom\u00e8tric. Un nombre agafa la seva justificaci\u00f3 d'una longitud, d'una \u00e0rea o d'un volum. El signe     \u2212   {\\displaystyle -}   no t\u00e9 sentit m\u00e9s que si una longitud se sostreu d'una de m\u00e9s gran. En la soluci\u00f3 que proposa del Ferro, es retalla una \"longitud\" d'una altra longitud m\u00e9s petita.[Nota 13] En aquesta \u00e8poca, l'objectiu \u00e9s superar desafiaments, \u00e9s a dir, resoldre equacions particulars;[14] el rigor del m\u00e8tode importa poc, en tant que finalment sigui possible verificar el resultat reempla\u00e7ant en l'equaci\u00f3 x per la presumpta soluci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "sorpresa", "answer_start": 30}], "id": "P_418_C_2508_Q1", "question": "Qu\u00e8 devia suscitar la formula a l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "un suport geom\u00e8tric", "answer_start": 135}], "id": "P_418_C_2508_Q2", "question": "Qu\u00e8 havia de justificar el c\u00e0lcul algebraic a l'\u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "superar desafiaments", "answer_start": 475}], "id": "P_418_C_2508_Q3", "question": "Quin \u00e9s l'objectiu en aquesta \u00e8poca?"}]}]}, {"title": "La Cenerentola", "paragraphs": [{"context": "La Cenerentola \u00e9s una com\u00e8dia que no nom\u00e9s tracta de ser divertida, sin\u00f3 que t\u00e9 un aspecte humanista. \u00c9s interessant notar que Rossini va evitar deliberadament apegar-se a la hist\u00f2ria de la Ventafocs convencional, i va introduir un noble empobrit com apadrastre en lloc de la malvada madrastra. Aix\u00f2 fa que l'\u00f2pera vagi en una direcci\u00f3 diferent. Com diu el subt\u00edtol, \"ossia La bont\u00e0 in trionfo\", \u00e9s a dir, el b\u00e9 triomfar\u00e0. Disfressat com una com\u00e8dia, l'\u00f2pera tracta en realitat de la vida. I aix\u00f2 s'escolta, per descomptat, en la m\u00fasica: Rossini va escriure La Cenerentola immediatament despr\u00e9s d'Otello i abans d'Armida, \u00e9s a dir, entre dues trag\u00e8dies. Rossini va prendre el re menor amb qu\u00e8 marca la mort d'Otello, per comen\u00e7ar la primera \u00e0ria de Cenerentola. Aix\u00ed que aquesta \u00f2pera no \u00e9s una com\u00e8dia buffo senzilla com El barber de Sevilla, sin\u00f3 que t\u00e9 m\u00e9s profunditat.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "humanista", "answer_start": 91}], "id": "P_539_C_3229_Q1", "question": "Quin aspecte t\u00e9 La Cenerentola de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "ossia La bont\u00e0 in trionfo", "answer_start": 368}], "id": "P_539_C_3229_Q2", "question": "Quin \u00e9s el subtitol de La Cenerentola de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "a la hist\u00f2ria de la Ventafocs convencional", "answer_start": 170}], "id": "P_539_C_3229_Q3", "question": "A quina hist\u00f2ria no es va apegar Rossini a l'hora d'escriure La Cenerentola?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s d'Otello", "answer_start": 587}], "id": "P_539_C_3229_Q5", "question": "La Cenerentola de Rossini?"}]}, {"context": "La Cenerentola \u00e9s una \u00f2pera del tipus bel canto, \u00e9s a dir, adornat, amb demostraci\u00f3 de virtuosisme. El paper de Cenerentola demana una veu de contralt de coloratura. Tot i que va ser escrita en molt poc temps, \u00e9s la m\u00e9s po\u00e8tica de totes les \u00f2peres c\u00f2miques de Rossini. De fet, almenys en la representaci\u00f3 musical extremadament subtil dels personatges, aquesta \u00f2pera t\u00e9 un lloc singular entre l'obra buffo del \"Cigne de Pesaro\". Ofereix un balan\u00e7 reeixit de la ironia, la com\u00e8dia, el lirisme, matisos de conte de fades i melanc\u00f2lics i atrau per igual a adults i joves visitants a l'\u00f2pera. Donat el paper extremadament exigent que ofereix als artistes amb una \u00e0mplia gamma d'opcions d'interpretaci\u00f3, molts grans cantants han incl\u00f2s el paper en el seu repertori personal.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "del tipus bel canto", "answer_start": 28}], "id": "P_539_C_3230_Q1", "question": "Quin tipus d'\u00f2pera \u00e9s La Cenerentola?"}, {"answers": [{"text": "de contralt de coloratura", "answer_start": 139}], "id": "P_539_C_3230_Q2", "question": "Quina veu demana el paper de Cenerentola?"}, {"answers": [{"text": "en molt poc temps", "answer_start": 191}], "id": "P_539_C_3230_Q3", "question": "En quant temps es va escriure?"}, {"answers": [{"text": "la m\u00e9s po\u00e8tica de totes les \u00f2peres c\u00f2miques", "answer_start": 213}], "id": "P_539_C_3230_Q4", "question": "Com es considera La Cenerentola dins les \u00f2peres de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "extremadament exigent", "answer_start": 603}], "id": "P_539_C_3230_Q5", "question": "Com \u00e9s el paper que ofereix La Cenerentola al artistes?"}]}, {"context": "L'obertura \u00e9s memorable, com la majoria de les altres obertures de Rossini. La darrera \u00e0ria, Nacqui all'affanno - Non pi\u00f9 mesta, \u00e9s possiblement la m\u00e9s c\u00e8lebre d'aquesta \u00f2pera. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs ensenya llavors les seves diverses capacitats vocals. Aquesta \u00e0ria demana molta agilitat i talent i \u00e9s molt t\u00edpica en les obres de Rossini.", "qas": [{"answers": [{"text": "memorable", "answer_start": 14}], "id": "P_539_C_3231_Q1", "question": "Com \u00e9s l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "Nacqui all'affanno - Non pi\u00f9 mesta", "answer_start": 93}], "id": "P_539_C_3231_Q2", "question": "Quina \u00e9s l'\u00e0ria m\u00e9s celebre d'aquesta \u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "les seves diverses capacitats vocals", "answer_start": 244}], "id": "P_539_C_3231_Q3", "question": "Qu\u00e8 ensenya la cantant que fa el paper de ventafocs en la darrera \u00e0ria de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "molta agilitat i talent", "answer_start": 302}], "id": "P_539_C_3231_Q4", "question": "Qu\u00e8 demana a l'interpret Nacqui all'affanno - Non pi\u00f9 mesta?"}]}, {"context": "Al sal\u00f3 del tron del palau de Ramiro, Magnifico intenta obtenir el favor de la seva fillastra, la nova princesa, per\u00f2 ella nom\u00e9s vol que la reconeguin com la seva filla. Ventafocs li demana al pr\u00edncep que perdoni a Magnifico i les dues germanastres. El seu pare i les germanastres l'abracen i ella declara que els seus dies d'atendre el foc han acabat (Rond\u00f2 Nacqui all'affanno).[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Ramiro", "answer_start": 27}], "id": "P_539_C_3234_Q1", "question": "De qui \u00e9s el palau?"}, {"answers": [{"text": "el favor de la seva fillastra", "answer_start": 64}], "id": "P_539_C_3234_Q2", "question": "Qu\u00e8 vol obtenir Magnifico?"}, {"answers": [{"text": "que la reconeguin com la seva filla", "answer_start": 133}], "id": "P_539_C_3234_Q3", "question": "Qu\u00e8 vol la Ventafocs de Magnifico?"}, {"answers": [{"text": "a Magnifico i les dues germanastres", "answer_start": 213}], "id": "P_539_C_3234_Q4", "question": "A qui vol que perdoni el pr\u00edncep la Ventafocs?"}, {"answers": [{"text": "El seu pare i les germanastres", "answer_start": 250}], "id": "P_539_C_3234_Q5", "question": "Qui abra\u00e7a a la Ventafocs?"}]}]}, {"title": "Castellar del Vall\u00e8s", "paragraphs": [{"context": "Es considera que formen part del prerom\u00e0nic la banda de ponent de la nau, aix\u00ed com la cap\u00e7alera trapezo\u00efdal d'un edifici anterior. La volta de can\u00f3 sobre arcs torals data del segle xi, mentre que la nau de llevant amb creuer, cap\u00e7alera i la base del campanar daten dels segles xii i xiii. Finalment, el cos del campanar data del segle XVI.[127] Anualment s'hi celebra un aplec el tercer diumenge del mes de maig.[1] ", "qas": [{"answers": [{"text": "del prerom\u00e0nic", "answer_start": 29}], "id": "P_213_C_1273_Q1", "question": "De quin estil forma part la banda de ponent de la nau?"}, {"answers": [{"text": "trapezo\u00efdal", "answer_start": 96}], "id": "P_213_C_1273_Q2", "question": "Com \u00e9s la cap\u00e7alera?"}, {"answers": [{"text": "el cos del campanar", "answer_start": 300}], "id": "P_213_C_1273_Q4", "question": "Qu\u00e8 data del segle XV?"}, {"answers": [{"text": "un aplec", "answer_start": 368}], "id": "P_213_C_1273_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'hi celebra?"}]}, {"context": "Algunes hip\u00f2tesis apunten que l'orde benedict\u00ed que manava al monestir de Sant Lloren\u00e7 del Munt va fer bastir l'ermita entre els segles XI i XII. Existeixen documents que asseguren que l'any 1121 ja estava constru\u00efda. La Mare de D\u00e9u de les Arenes \u00e9s coneguda popularment com la Mare de D\u00e9u de la Galledeta a causa de la galleda de plata que la imatge rom\u00e0nica duia. Sembla que era una pr\u00e0ctica habitual per part dels fidels demanar pluja a la verge en \u00e8poques de sequera. La seva imatge amb una fruita a la m\u00e0 dreta i l'Infant a la falda, datada al segle xi, va ser destru\u00efda poc despr\u00e9s de l'inici de la Guerra Civil espanyola.[139][140]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'orde benedict\u00ed que manava al monestir de Sant Lloren\u00e7 del Munt", "answer_start": 30}], "id": "P_213_C_1274_Q1", "question": "Qui sembla que va fer vestir l'ermita?"}, {"answers": [{"text": "1121", "answer_start": 190}], "id": "P_213_C_1274_Q2", "question": "Quan asseguren els documents que estava constru\u00efda?"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u de la Galledeta", "answer_start": 274}], "id": "P_213_C_1274_Q3", "question": "Com es coneix popularment la Mare de D\u00e9u de les Arenes?"}, {"answers": [{"text": "la galleda de plata", "answer_start": 316}], "id": "P_213_C_1274_Q4", "question": "Qu\u00e8 duia la imatge rom\u00e0nica?"}, {"answers": [{"text": "demanar pluja a la verge en \u00e8poques de sequera", "answer_start": 423}], "id": "P_213_C_1274_Q5", "question": "Qu\u00e8 feien els fidels?"}]}, {"context": "Com a la gran majoria de pobles i ciutats catalanes, molts castellarencs lluiten a la guerra civil espanyola, i altres segueixen lluitant despr\u00e9s a la Segona Guerra Mundial. Els arxius d'hist\u00f2ria deixen informaci\u00f3 de casos com el de Francesc Valls i Llinares, que lluita al b\u00e0ndol republic\u00e0 i amb l'ex\u00e8rcit franc\u00e8s i sobreviu al camp de concentraci\u00f3 de Gusen; Ramon Puigdelloses Sastre mort al camp de Gusen; Francesc Comellas i Llinares, tamb\u00e9 empresonat a Mauthausen.[37] i Isidro Planas Riera que lluita al b\u00e0ndol republic\u00e0 i amb l'ex\u00e8rcit franc\u00e8s i sobreviu al camp de concentraci\u00f3 de Konigsberg.[45][46]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la guerra civil espanyola", "answer_start": 81}], "id": "P_213_C_1275_Q1", "question": "On van lluitar molts castellarencs?"}, {"answers": [{"text": "al camp de Gusen", "answer_start": 391}], "id": "P_213_C_1275_Q3", "question": "On va morir Ramon Puigdelloses Sastre?"}, {"answers": [{"text": "Francesc Comellas i Llinares", "answer_start": 409}], "id": "P_213_C_1275_Q4", "question": "Qui van empresonar a Mauthausen?"}, {"answers": [{"text": "Konigsberg", "answer_start": 589}], "id": "P_213_C_1275_Q5", "question": "A quin camp va sobreviure Isidro Planas Riera?"}]}, {"context": "L'ermita de Sant Pere d'Ullastre \u00e9s una capella rural d'estil rom\u00e0nic datada del segle xii, que est\u00e0 lligada a la masia de can Santpere. Situada a la riba esquerra del torrent de Colobrers, es tracta d'una capella sense ornaments, tot i que destaca una sola nau coberta amb una volta de can\u00f3, amb un absis central i la pres\u00e8ncia de dues absidioles laterals que formen el creuer. Cal destacar l'exist\u00e8ncia d'un campanar d'espadanya. A l'absis es pot observar una finestra de doble esqueixada i a les absidioles, i igualment l'absis, una cobertura feta amb volta de quart d'esfera. L'absis t\u00e9 pintures murals al tremp dels segles XVII i XVIII que han sigut restaurades i que estan dedicades a la Mare de D\u00e9u del Roser. L'any 2004 el consistori decid\u00ed incloure'l dins del patrimoni arquitect\u00f2nic municipal.[136]", "qas": [{"answers": [{"text": "rom\u00e0nic", "answer_start": 62}], "id": "P_213_C_1276_Q1", "question": "De quin estil \u00e9s l'ermita de Sant Pere d'Ullastre?"}, {"answers": [{"text": "can Santpere", "answer_start": 123}], "id": "P_213_C_1276_Q2", "question": "A quina masia est\u00e0 lligada?"}, {"answers": [{"text": "a la riba esquerra del torrent de Colobrers", "answer_start": 145}], "id": "P_213_C_1276_Q3", "question": "On est\u00e0 situada?"}, {"answers": [{"text": "amb una volta de can\u00f3", "answer_start": 270}], "id": "P_213_C_1276_Q4", "question": "Com est\u00e0 coberta la nau?"}, {"answers": [{"text": "d'espadanya", "answer_start": 419}], "id": "P_213_C_1276_Q5", "question": "Com \u00e9s el campanar?"}]}, {"context": "Les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 suposaren un gir pol\u00edtic: per primera vegada des de la reinstauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia, Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 perdia les eleccions i la llista del PSC encap\u00e7alada per Ignasi Gim\u00e9nez Renom es convertia en la primera for\u00e7a pol\u00edtica a la vila amb el 41,25% dels vots i un total de 10 regidors, formant govern en solitari. Un altre aspecte innovador d'aquestes eleccions fou la irrupci\u00f3 de l'agrupaci\u00f3 d'electors L'Altraveu per Castellar, la qual despr\u00e9s de recollir les signatures necess\u00e0ries per a poder conc\u00f3rrer a les eleccions obtingu\u00e9 dos regidors.[105] Aquesta tend\u00e8ncia es mantingu\u00e9 a les eleccions 22 de maig de 2011, quan el PSC, encap\u00e7alat de nou per Ignasi Gim\u00e9nez, guany\u00e0 les eleccions municipals amb el suport de m\u00e9s del 50% dels votants i obtingu\u00e9 13 regidors i la majoria absoluta. El principal canvi es produ\u00ed amb la desaparici\u00f3 del grup municipal d'ERC despr\u00e9s de 20 anys consecutius al consistori. L'altre fet remarcable fou la tornada del PP amb dos regidors, despr\u00e9s d'haver sortit del consistori l'any 2007.[106] L'any 2015, el PSC, aquest cop sota les sigles Som de Castellar-PSC-CP  obtindria de nou majoria absoluta amb 11 regidors, ERC que havia quedat fora del consistori l'any 2011 tornaria al sal\u00f3 de plens i esdevindria segona for\u00e7a amb 4 regidors, Decidim Castellar,[107] una coalici\u00f3 formada per L'Altraveu, Podem, EUiA i Proc\u00e9s Constituent, obtindria 4 regidors i finalment CiU passaria de 4 a 2 regidors, mentre que el PP tornaria a quedar fora del consistori.[108] A les eleccions municipals de 2019 el PSC, tornar\u00e0 a repetir la f\u00f3rmula Som de Castellar-PSC-CP amb Gim\u00e9nez al capdavant i tornaria a guanyar les eleccions amb el 48,76% dels vots i 12 regidors,[109][110] mentre ERC tornaria a ser segona for\u00e7a al consistori amb un regidor m\u00e9s. Per primera vegada desde la reinstauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia, no hi hauria una candidatura de CiU i el seu espai electoral l'ocuparia la candidatura liderada per Pau Castellv\u00ed de  Junts x Castellar, que obtindria els mateixos regidors que CiU quatre anys endarrera per\u00f2 amb un lleuger augment de vots. A destacar, l'espai que des de 2007 havia creat L'Altraveu per Castellar i que posteriorment ocuparia la candidatura Decidim Castellar, no es presentaria aquesta vegada.[111] Aquesta desaparici\u00f3 provocaria que algunes de les persones que havien estat vinculades a L\u2019Altraveu i Decidim s'incorporessin a la llista que presentava per primera vegada la CUP i que obtindria un regidor, mentre que tamb\u00e9 hi hauria una coalici\u00f3 anomenada En Com\u00fa Podem Castellar que integrava mebres d\u2019ICV i Podemos que no obtindria cap representant al consistori.[110][112] Val la pena destacar que C's, que presentava un nou candidat despr\u00e9s de superar una disputa interna pel liderat de la llista obtindria representaci\u00f3 per primera vegada al consistori [112] mentre que el PP tornaria a quedar-se fora del consistori com ja havia succe\u00eft el 2015.[110]", "qas": [{"answers": [{"text": "Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3", "answer_start": 135}], "id": "P_213_C_1277_Q3", "question": "Qui havia governat abans del 2007?"}, {"answers": [{"text": "CUP", "answer_start": 2469}], "id": "P_213_C_1277_Q4", "question": "A quina llista es van incorporar alguns persones que havien estat vinculades a L'Altraveu i Decidim?"}]}, {"context": "En aquest sentit, tamb\u00e9 destaca la Malesa, un jaciment arqueol\u00f2gic al tur\u00f3 del mateix nom,[21]  que se situa en una talaia de pedra sobre el riu Ripoll, all\u00e0 on aquest descriu una sobtada corba vers el nord, davant de l'indret de Fontsacalents i el Gorg d'en Fit\u00f3. El descobriment del jaciment es remunta als anys 70, quan en uns treballs de remoci\u00f3 de terres, amb la finalitat d'obrir unes rases de conreu, es trobaren diferents restes de cer\u00e0miques ib\u00e8riques (\u00e0mfora ib\u00e8rica, C\u00e0lat bic\u00f2nic de pasta grisa, dolium i \u00e0mfora Ma\u00f1\u00e1 C-2) i d'importaci\u00f3 it\u00e0lica (\u00e0mfora dressel 1A). Als anys 90, una altra prospecci\u00f3 aport\u00e0 alguns fragments de cer\u00e0mica feta a m\u00e0 que es definiren de l'edat del Bronze en una petita balma situada al nord del tur\u00f3.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "un jaciment arqueol\u00f2gic", "answer_start": 43}], "id": "P_213_C_1278_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la Malesa?"}, {"answers": [{"text": "en una talaia de pedra", "answer_start": 109}], "id": "P_213_C_1278_Q2", "question": "On es situa?"}, {"answers": [{"text": "als anys 70", "answer_start": 305}], "id": "P_213_C_1278_Q3", "question": "Quan es va descobrir el jaciment?"}, {"answers": [{"text": "restes de cer\u00e0miques ib\u00e8riques", "answer_start": 430}], "id": "P_213_C_1278_Q4", "question": "Qu\u00e8 van trobar al remoure les terres?"}, {"answers": [{"text": "de l'edat del Bronze", "answer_start": 675}], "id": "P_213_C_1278_Q5", "question": "De quan son les restes trobades als anys 90?"}]}]}, {"title": "Berenguer de Cru\u00eflles", "paragraphs": [{"context": "Arnau tamb\u00e9 destac\u00e0 per reprendre la tradici\u00f3 de fer resolucions sinodals i per incrementar les visites pastorals personals. Les funcions d'un bisbat al segle xiv sobrepassaven les purament religioses, per exemple les visites pastorals implicaven una correcci\u00f3, una acci\u00f3 legislativa, una inspecci\u00f3 i un seguiment. Els \u00faltims dos anys de la seva vida una llarga malaltia l'imped\u00ed de treballar amb plenes condicions i s'hagu\u00e9 de servir de bisbes auxiliars.[10] El 1357, Berenguer de Cru\u00eflles va fer una donaci\u00f3 econ\u00f2mica per tal de finalitzar un retaule d'or i argent per a la catedral de Girona, comen\u00e7at pel seu predecessor, fet que pot indicar el seu respecte i estima per Arnau,[1] a qui havia ajudat com a vicari general des del primer moment.[11] En aquesta obra apareix el bisbe Berenguer de Cru\u00eflles representat com a donant, al costat d'un \u00e0ngel, en l'\u00fanica imatge conservada coneguda.[12][13][14]", "qas": [{"answers": [{"text": "fer resolucions sinodals", "answer_start": 49}], "id": "P_260_C_1555_Q1", "question": "Quina tradici\u00f3 va reprendre Arnau?"}, {"answers": [{"text": "una correcci\u00f3, una acci\u00f3 legislativa, una inspecci\u00f3 i un seguiment", "answer_start": 247}], "id": "P_260_C_1555_Q2", "question": "Qu\u00e8 implicaven les visites pastorals?"}, {"answers": [{"text": "una llarga malaltia", "answer_start": 351}], "id": "P_260_C_1555_Q3", "question": "Qu\u00e8 imped\u00ed a Arnau els \u00faltims dos anys de la seva vida treballar amb plenes condicions?"}, {"answers": [{"text": "al costat d'un \u00e0ngel", "answer_start": 833}], "id": "P_260_C_1555_Q5", "question": "On apareix en el retaule Berenguer de Cru\u00eflles?"}]}, {"context": "Es mostr\u00e0 preocupat davant la p\u00e8rdua de llibertats eclesi\u00e0stiques per la pressi\u00f3 fiscal i b\u00e8l\u00b7lica del rei. Per a solucionar-ho demana un nou impost als homes d'esgl\u00e9sia, a qui exigeix 8 sous de contribuci\u00f3 per la guerra demandats per la reina Elionor de Sic\u00edlia. Aquest impost se suma als 20 sous de les Corts de Barcelona del 1358 i a les 1.000 lliures a repartir entre els qui no havien lluitat. La indignaci\u00f3 que provoc\u00e0 fou gran, tal com denunci\u00e0 l'abat de Ripoll que, malgrat haver-se beneficiat de la guarda de les collites, considerava que pagar les 1.000 lliures havia estat innecess\u00e0ria, gratu\u00efta i significava perdre la immunitat eclesi\u00e0stica. El bisbe de Girona sort\u00ed air\u00f3s de l'acusaci\u00f3, pagant el menys possible i amb contrapartides, per\u00f2 aquest episodi demostr\u00e0 la capacitat del bisbe de prendre la iniciativa, el que molestava els bra\u00e7os eclesi\u00e0stics, per la c\u00e0rrega fiscal, i militar, ja que el bisbe cobrava els impostos directament privant als nobles de recaptar impostos en benefici propi.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "davant la p\u00e8rdua de llibertats eclesi\u00e0stiques", "answer_start": 20}], "id": "P_260_C_1556_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es mostra preocupat?"}, {"answers": [{"text": "als homes d'esgl\u00e9sia", "answer_start": 149}], "id": "P_260_C_1556_Q2", "question": "A qui demana un nou impost?"}, {"answers": [{"text": "El bisbe de Girona", "answer_start": 655}], "id": "P_260_C_1556_Q3", "question": "Qui va sortir air\u00f3s de l'acusaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "pagant el menys possible i amb contrapartides", "answer_start": 701}], "id": "P_260_C_1556_Q4", "question": "Com sort\u00ed air\u00f3s el bisbe de Girona?"}, {"answers": [{"text": "de recaptar impostos en benefici propi", "answer_start": 970}], "id": "P_260_C_1556_Q5", "question": "De qu\u00e8 privava als nobles el bisbe al cobrar els impostos directament?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de les Corts de Perpiny\u00e0, que s'allargaren del 30 de juny a l'11 de setembre del 1356, el rei pass\u00e0 per Girona i es trob\u00e0 amb Berenguer de Cru\u00eflles. Si b\u00e9 el conflicte amb Castella encara no havia esclatat, el rei necessitava recursos per afrontar amb garanties la guerra amb G\u00e8nova i la insurrecci\u00f3 sarda. Les negociacions amb Berenguer prosperaren i el rei acab\u00e0 acceptant que els ciutadans del seu bisbat no haguessin d'anar a la guerra, eximint-los de l'anomenat dret d'host i cavalcada, a canvi de rebre un total de 60.000 sous distribu\u00efts entre els homes que decidissin no anar al conflicte. El bisbe vetll\u00e0 pel compliment de l'acord i l'acci\u00f3 dels procuradors reials. Fins aquell moment el rei no havia trobat ning\u00fa de paraula que li aconsegu\u00eds els diners que demanava. Les 70.000 lliures que el bra\u00e7 reial de les Corts de Lleida havia acceptat de pagar al rei mai foren recaptades, per una treva. I a les Corts de Barcelona el bra\u00e7 militar nom\u00e9s es compromet\u00e9 a atorgar 13.000 lliures al rei.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "Berenguer de Cru\u00eflles", "answer_start": 134}], "id": "P_260_C_1557_Q1", "question": "Amb qui es va trobar el rei quan pass\u00e0 per Girona el setembre de 1356?"}, {"answers": [{"text": "recursos per afrontar amb garanties la guerra amb G\u00e8nova i la insurrecci\u00f3 sarda", "answer_start": 234}], "id": "P_260_C_1557_Q2", "question": "Qu\u00e8 necessitava el rei?"}, {"answers": [{"text": "70.000", "answer_start": 789}], "id": "P_260_C_1557_Q3", "question": "Quantes lliures havia acceptat pagar al rei el bra\u00e7 reial de les Corts de Lleida?"}, {"answers": [{"text": "del 30 de juny a l'11 de setembre del 1356", "answer_start": 51}], "id": "P_260_C_1557_Q4", "question": "Quant de temps s'allargaren les Corts de Perpiny\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "El bisbe", "answer_start": 606}], "id": "P_260_C_1557_Q5", "question": "Qui vetll\u00e0 pel compliment de l'acord i l'acci\u00f3 dels procuradors reials?"}]}, {"context": "Berenguer de Cru\u00eflles establ\u00ed la recollida dels subsidis a trav\u00e9s d'un s\u00edndic local que, amb perm\u00eds del bisbe, alguna vegada havia d'acudir a l'ajut del bra\u00e7 secular del veguer per a fer pagar als morosos. Habitualment els s\u00edndics eren elegits en una votaci\u00f3 que corresponia a tots o gaireb\u00e9 tots els ve\u00efns i el subsidi es repartia d'acord amb el poder adquisitiu de cadasc\u00fa. Aquest fet, juntament amb el coneixement a trav\u00e9s d'algun m\u00e8tode que es desconeix, de la solv\u00e8ncia de cadasc\u00fa, facilitava la recaptaci\u00f3. El bisbe volgu\u00e9 que des del primer moment els homes d'esgl\u00e9sia paguessin el fogatge a part. Consten documents que testimonien el restabliment d'impostos cobrats irregularment.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "a trav\u00e9s d'un s\u00edndic local", "answer_start": 57}], "id": "P_260_C_1558_Q1", "question": "Com establ\u00ed Berenguer de Cru\u00eflles la recollida dels subsidis?"}, {"answers": [{"text": "a tots o gaireb\u00e9 tots els ve\u00efns", "answer_start": 275}], "id": "P_260_C_1558_Q2", "question": "A qui corresponia la votaci\u00f3 per a elegir els s\u00edndics?"}, {"answers": [{"text": "d'acord amb el poder adquisitiu de cadasc\u00fa", "answer_start": 332}], "id": "P_260_C_1558_Q3", "question": "Com es repartia el subsidi?"}, {"answers": [{"text": "El bisbe", "answer_start": 513}], "id": "P_260_C_1558_Q4", "question": "Qui volgu\u00e9 que des del primer moment els homes d'esgl\u00e9sia paguessin el fogatge a part?"}, {"answers": [{"text": "el restabliment d'impostos cobrats irregularment", "answer_start": 639}], "id": "P_260_C_1558_Q5", "question": "Qu\u00e8 testimonien els documents?"}]}, {"context": "Els bra\u00e7os reial, militar i eclesi\u00e0stic lliuraren els donatius al rei el 18 de desembre. El 19 de desembre Pere III anul\u00b7l\u00e0 els abusos dels oficials contra els qui no havien anat a lluitar en l'enfrontament amb castellans de Pere el Cruel, i suprim\u00ed l'impost de 8 sous, una iniciativa que Bernat de Cru\u00eflles ja havia proposat als abats en la seva carta del 26 de setembre. L'endem\u00e0, 20 de desembre, el rei retir\u00e0 la prohibici\u00f3 d'acudir a la just\u00edcia eclesi\u00e0stica. D'aquesta manera un impost legal i estable pactat a les Corts amb les garanties necess\u00e0ries substitu\u00efa els tres impostos improvisats anteriors, el que donava estabilitat a la situaci\u00f3 i havia de contribuir a parar els peus a Castella en un moment que es percebia com a molt complicat.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "18 de desembre", "answer_start": 73}], "id": "P_260_C_1559_Q1", "question": "Quan van lliurar els bra\u00e7os reial, militar i eclesi\u00e0stic els donatius al rei?"}, {"answers": [{"text": "de 8 sous", "answer_start": 259}], "id": "P_260_C_1559_Q2", "question": "De quants sous era l'impost que suprim\u00ed Pere III?"}, {"answers": [{"text": "prohibici\u00f3 d'acudir a la just\u00edcia eclesi\u00e0stica", "answer_start": 416}], "id": "P_260_C_1559_Q3", "question": "Qu\u00e8 retir\u00e0 el rei Pere III el 20 de desembre?"}, {"answers": [{"text": "Pere III", "answer_start": 107}], "id": "P_260_C_1559_Q4", "question": "Qui anul\u00b7l\u00e0 els abusos dels oficials el 19 de desembre?"}, {"answers": [{"text": "els qui no havien anat a lluitar en l'enfrontament amb castellans de Pere el Cruel", "answer_start": 156}], "id": "P_260_C_1559_Q5", "question": "Qui suportava els abusos dels oficials?"}]}, {"context": "A les Corts de Cervera s'assol\u00ed el comprom\u00eds de donar 144.000 lliures al rei durant dos anys, el que es convert\u00ed en l'enc\u00e0rrec primordial dels diputats. El bra\u00e7 reial n'aportaria la meitat i entre l'eclesi\u00e0stic i el militar l'altra meitat. Per primera vegada cada bra\u00e7 administraria el donatiu de forma aut\u00f2noma, el recolliria i liquidaria. Dels documents es deriva que l'eficient gesti\u00f3 en la recollida del donatiu acordat el 1356 amb el rei fou tinguda en compte en l'elecci\u00f3.[26] Aquest fet oblig\u00e0 al monarca a cedir poder a la Cort i signific\u00e0 un increment de la confian\u00e7a m\u00fatua.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "A les Corts de Cervera", "answer_start": 0}], "id": "P_260_C_1560_Q1", "question": "On s'assol\u00ed el comprom\u00eds de donar 144.000 lliures al rei?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 84}], "id": "P_260_C_1560_Q2", "question": "En quants anys s'havien de donar les 144.000 lliures al rei?"}, {"answers": [{"text": "la meitat", "answer_start": 179}], "id": "P_260_C_1560_Q3", "question": "Quantes lliures aportaria el bra\u00e7 reial?"}, {"answers": [{"text": "1356", "answer_start": 427}], "id": "P_260_C_1560_Q4", "question": "En quin anys es va acordar la recollida del donatiu amb el rei?"}, {"answers": [{"text": "poder", "answer_start": 520}], "id": "P_260_C_1560_Q5", "question": "Qu\u00e8 va cedir el monarca a la Cort?"}]}]}, {"title": "Voltaire", "paragraphs": [{"context": "Aquesta frase que li \u00e9s sovint atribu\u00efda, \u00e9s ap\u00f2crifa. No apareix en cap part de la seva obra publicada, tot i que certs comentaristes (Norbert Guterman, A Book of French Quotations, 1963) afirmen que aquesta cita est\u00e0 extreta d'una carta del 6 de febrer del 1770 a un abat, Le Riche, en qu\u00e8 Voltaire escriuria: \u00abSenyor abat, detesto all\u00f2 que escriu, per\u00f2 donar\u00e9 la meva vida perqu\u00e8 pugui continuar escrivint\u00bb. De fet, aquesta carta existeix, per\u00f2 la frase no hi figura, ni tan sols la idea. Realment apareix per primera vegada el 1906 en The Friends of Voltaire (Els amics de Voltaire), llibre angl\u00e8s d'Evelyn Beatrice Hall, escriptora amb el pseud\u00f2nim de S. G. Tallentyre.", "qas": [{"answers": [{"text": "ap\u00f2crifa", "answer_start": 45}], "id": "P_555_C_3325_Q1", "question": "Com \u00e9s la frase que li \u00e9s freq\u00fcentment atribu\u00efda a Voltaire?"}, {"answers": [{"text": "d'una carta del 6 de febrer del 1770 a un abat", "answer_start": 227}], "id": "P_555_C_3325_Q2", "question": "D'on afirma Norbert Guterman que est\u00e0 extreta la frase que se li atribueix sovint a Voltaire?"}, {"answers": [{"text": "Le Riche", "answer_start": 275}], "id": "P_555_C_3325_Q3", "question": "Com es deia l'abat a qui Voltaire va escriure la carta?"}, {"answers": [{"text": "all\u00f2 que escriu", "answer_start": 334}], "id": "P_555_C_3325_Q4", "question": "Qu\u00e8 detesta Voltaire de l'abat?"}, {"answers": [{"text": "S. G. Tallentyre.", "answer_start": 657}], "id": "P_555_C_3325_Q5", "question": "Amb quin pseud\u00f2nim escrivia Evelyn Beatrice Hall?"}]}, {"context": "D'altres apunten que l'exist\u00e8ncia de passatges contradictoris[22] en l'obra de Voltaire no permet determinar perempt\u00f2riament el racisme o l'antisemitisme del fil\u00f2sof. \u00abL'antisemitisme mai no ha buscat la seva doctrina en Voltaire\u00bb, afirma Roland Desn\u00e9, que escriu: \u00abNo \u00e9s menys cert que, en principi, no \u00e9s en Voltaire on es troben raons per a combatre l'antisemitisme. Per a aquest combat, hi ha en principi l'experi\u00e8ncia i les raons del nostre temps. Aix\u00f2 no significa que Voltaire, en companyia d'alguns altres, no tingui la seva pla\u00e7a en la llunyana g\u00e8nesi de la hist\u00f2ria d'aquestes raons\u00bb.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "Roland Desn\u00e9", "answer_start": 239}], "id": "P_555_C_3326_Q1", "question": "Qui afirmava que l'antisemitisme mai havia buscat la seva doctrina en Voltaire?"}, {"answers": [{"text": "l'experi\u00e8ncia i les raons del nostre temps", "answer_start": 409}], "id": "P_555_C_3326_Q2", "question": "Quines raons hi havia per a combatre l'antisemitisme segons Roland Desn\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "contradictoris", "answer_start": 47}], "id": "P_555_C_3326_Q3", "question": "Com s\u00f3n alguns dels passatges que es troben a l'obra de Voltaire?"}, {"answers": [{"text": "el racisme o l'antisemitisme del fil\u00f2sof", "answer_start": 125}], "id": "P_555_C_3326_Q4", "question": "Qu\u00e8 no es pot afirmar per l'exist\u00e8ncia de passatges contradictoris en l'obra de Voltaire?"}]}, {"context": "Comen\u00e7\u00e0 a escriure la seva trag\u00e8dia \u00c8dip, basada en l'obra de S\u00f2focles, a m\u00e9s de comen\u00e7ar un poema \u00e8pic sobre Enric IV de Fran\u00e7a. El 18 de novembre del 1718, \u00c8dip es va estrenar al Th\u00e9\u00e2tre Fran\u00e7ais, amb molt bona acollida (quaranta-cinc representacions, m\u00e9s altres quatre al Palais-Royal, amb una estimaci\u00f3 d'uns 25.000 espectadors). El poema \u00e8pic sobre Enric IV va ser impr\u00e8s an\u00f2nimament a Ginebra el 1723, amb el t\u00edtol de Po\u00e8me de la ligue. El p\u00fablic, que veia en ell un nou Jean Racine, estimaven els seus versos en forma de m\u00e0ximes i les seves al\u00b7lusions impertinents al rei difunt i a la religi\u00f3 (\u00abEls nostres sacerdots no s\u00f3n el que el poble pensa / la nostra credulitat construeix tota la seva ci\u00e8ncia\u00bb, acte IV, escena 1). El seu talent de poeta mund\u00e0 triomfava als salons i als castells. Es va fer \u00edntim dels Villars, que el rebrien al seu castell de Vaux i l'amant de la senyora de Berni\u00e8res, esposa del president morter del parlament de Rouen.", "qas": [{"answers": [{"text": "en l'obra de S\u00f2focles", "answer_start": 49}], "id": "P_555_C_3327_Q1", "question": "En qu\u00e8 es basa la trag\u00e8dia \u00c8dip?"}, {"answers": [{"text": "18 de novembre del 1718", "answer_start": 133}], "id": "P_555_C_3327_Q2", "question": "Quan es va estrenar \u00c8dip al Th\u00e9\u00e2tre Fran\u00e7ais?"}, {"answers": [{"text": "molt bona", "answer_start": 203}], "id": "P_555_C_3327_Q3", "question": "Quina acollida va tindre l'estrena d'\u00c8dip al Th\u00e9\u00e2tre Fran\u00e7ais?"}, {"answers": [{"text": "Ginebra", "answer_start": 391}], "id": "P_555_C_3327_Q4", "question": "On va ser impr\u00e8s el poema \u00e8pic sobre Enric IV?"}, {"answers": [{"text": "Po\u00e8me de la ligue", "answer_start": 424}], "id": "P_555_C_3327_Q5", "question": "Amb quin t\u00edtol va ser impr\u00e8s el poema \u00e8pic escrit sobre Enric IV?"}]}, {"context": "Pouant tamb\u00e9 informacions complement\u00e0ries en la Biblioteca oriental d'Herbelot, Voltaire, segons Ren\u00e9 Pomeau, port\u00e0 un \u00abjudici bastant favorable sobre l'Alcor\u00e0\u00bb, en qu\u00e8 troba, malgrat \u00ables contradiccions, els absurds i els anacronismes\u00bb, una \u00abbona moral\u00bb i \u00abuna idea justa de la pot\u00e8ncia divina\u00bb i hi \u00abadmira sobretot la definici\u00f3 de D\u00e9u\u00bb.[33] Aix\u00ed, \u00abconcedeix d'ara endavant\u00bb,[30] nom\u00e9s \u00absi el seu llibre \u00e9s dolent per al nostre temps i per a nosaltres, era molt bo per als seus contemporanis, i la seva religi\u00f3 encara millor. Cal recon\u00e8ixer que va retirar gaireb\u00e9 tota \u00c0sia de la idolatria\u00bb i que \u00abera ben dif\u00edcil que una religi\u00f3 tan senzilla i tan sensata, ensenyada per un home sempre victori\u00f3s, no subjugu\u00e9s una part de la terra\u00bb. Considera que \u00ables seves lleis civils s\u00f3n bones; el seu dogma \u00e9s admirable en el que t\u00e9 de conforme amb el nostre, per\u00f2 que \u00abels mitjans s\u00f3n horrorosos; \u00e9s l'engany i l'homicidi\u00bb.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ren\u00e9 Pomeau", "answer_start": 97}], "id": "P_555_C_3329_Q1", "question": "Qui afirma que Voltaire port\u00e0 un \u00abjudici bastant favorable sobre l'Alcor\u00e0\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "bones", "answer_start": 778}], "id": "P_555_C_3329_Q2", "question": "Com considera Ren\u00e9 Pomeau que s\u00f3n les lleis civils de Voltaire?"}, {"answers": [{"text": "l'engany i l'homicidi", "answer_start": 892}], "id": "P_555_C_3329_Q3", "question": "Quins mitjans utilitza Voltaire segons Ren\u00e9 Pomeau?"}, {"answers": [{"text": "Biblioteca oriental d'Herbelot", "answer_start": 48}], "id": "P_555_C_3329_Q4", "question": "On es poden trobar informacions complementaries sobre Voltaire?"}, {"answers": [{"text": "sobre l'Alcor\u00e0", "answer_start": 145}], "id": "P_555_C_3329_Q5", "question": "Sobre qu\u00e8 portava Voltaire un judici bastant favorable segons Ren\u00e9 Pomeau?"}]}, {"context": "En tot cas, va lluitar contra el fanatisme, tant el de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica com el del protestantisme, s\u00edmbols, als seus ulls, d'intoler\u00e0ncia i d'injust\u00edcia. Fulls volants, pamflets, tot va ser bo per mobilitzar l'opini\u00f3 p\u00fablica europea. Tamb\u00e9 va apostar pel riure, per suscitar la indignaci\u00f3: l'humor, la ironia \u00e9s una arma contra la bogeria mort\u00edfera que fa els humans desgraciats. Els enemics de Voltaire tenien, d'altra banda, tot a t\u00e9mer del seu escarni, per\u00f2 les noves idees, tamb\u00e9. Quan el 1755, rep el Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes de Jean-Jacques Rousseau, Voltaire, que desaprova l'obra, respon en una carta tan h\u00e0bil com ir\u00f2nica:", "qas": [{"answers": [{"text": "contra el fanatisme", "answer_start": 23}], "id": "P_555_C_3330_Q1", "question": "Contra qu\u00e8 va lluitar Voltaire?"}, {"answers": [{"text": "tant el de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica com el del protestantisme", "answer_start": 44}], "id": "P_555_C_3330_Q2", "question": "Contra quins fanatismes lluitava Voltaire?"}, {"answers": [{"text": "Jean-Jacques Rousseau", "answer_start": 585}], "id": "P_555_C_3330_Q3", "question": "Qui va escriure el Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes?"}, {"answers": [{"text": "en una carta", "answer_start": 647}], "id": "P_555_C_3330_Q4", "question": "Per quin mitj\u00e0 respon Voltaire al Discurs de Jean-Jacques Rousseau?"}, {"answers": [{"text": "tan h\u00e0bil com ir\u00f2nica", "answer_start": 660}], "id": "P_555_C_3330_Q5", "question": "Com era la carta en la que Voltaire contest\u00e0 a Jean-Jacques Rousseau sobre el seu Discurs?"}]}]}, {"title": "Tannh\u00e4user (Wagner)", "paragraphs": [{"context": "L'estrena de la versi\u00f3 de Par\u00eds va ser de nou una representaci\u00f3 desastrosa, amb protestes i crits, dels quals van participar, tamb\u00e9, els pocs simpatitzants de l'\u00f2pera alemanya, cosa que va propiciar la retirada de l'\u00f2pera despr\u00e9s de la tercera representaci\u00f3. I \u00e9s que el p\u00fablic de la capital francesa no estava en absolut preparat per rebre l'impacte que representava l'obra. Detalls com que els socis del Jockey Club arribessin, segons el seu costum, al segon acte, on se solia inserir el ballet de l'habitual grand-op\u00e9ra, i que manifestessin sorollosament el seu descontentament pel fet que el ballet ja s'hagu\u00e9s fet, no deixen de ser circumst\u00e0ncies que revelen la desconnexi\u00f3 absoluta entre el geni de Wagner i el p\u00fablic que havia de contactar amb ell en aquella ocasi\u00f3. L'\u00fanic cert \u00e9s que es va produir un xoc de formes d'entendre l'\u00f2pera, la m\u00fasica i l'art en general, que va persistir durant anys i que t\u00e9 segurament arrels profundes, potser pr\u00f2pies d'un antagonisme nacional i d'una manera diferent de veure la vida.", "qas": [{"answers": [{"text": "despr\u00e9s de la tercera representaci\u00f3", "answer_start": 222}], "id": "P_285_C_1705_Q1", "question": "Quan es va retirar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "al segon acte", "answer_start": 452}], "id": "P_285_C_1705_Q2", "question": "On se solia inserir el ballet de l'habitual grand-op\u00e9ra?"}, {"answers": [{"text": "els socis del Jockey Club", "answer_start": 392}], "id": "P_285_C_1705_Q3", "question": "Qui va arribar al segon acte?"}, {"answers": [{"text": "de formes d'entendre l'\u00f2pera, la m\u00fasica i l'art en general", "answer_start": 814}], "id": "P_285_C_1705_Q4", "question": "En qu\u00e8 es va produir un xoc entre Wagner i el p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "durant anys", "answer_start": 891}], "id": "P_285_C_1705_Q5", "question": "Quant de temps va durar el xoc entre Wagner i el p\u00fablic?"}]}, {"context": "L'obertura compta amb l'ess\u00e8ncia de la trama de l'\u00f2pera: la lluita entre l'amor carnal i l'espiritual que esquin\u00e7a el protagonista, i igual que aquella, \u00e9s un magn\u00edfic poema simf\u00f2nic de f\u00e0cil comprensi\u00f3 un cop es coneixen els seus leitmotiv. \u00c9s una de les p\u00e0gines m\u00e9s difoses de l'autor, i s'executa freq\u00fcentment en concert. Presenta dues seccions contrastants que resumeixen els dos elements en tensi\u00f3 de l'obra: el tema dels pelegrins, associat al perd\u00f3, la pietat, l'amor pur, Elisabeth, i el del Venusberg, l'amor sensual i luxuri\u00f3s. Aquests temes apareixeran en diferents moments al llarg de l'obra.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb l'ess\u00e8ncia de la trama de l'\u00f2pera", "answer_start": 18}], "id": "P_285_C_1706_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 compta l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "la lluita entre l'amor carnal i l'espiritual que esquin\u00e7a el protagonista", "answer_start": 57}], "id": "P_285_C_1706_Q2", "question": "Quina \u00e9s l'ess\u00e8ncia de la trama?"}, {"answers": [{"text": "el protagonista", "answer_start": 115}], "id": "P_285_C_1706_Q3", "question": "Qui lluita entre l'amor carnal i l'espiritual?"}, {"answers": [{"text": "\u00e9s un magn\u00edfic poema simf\u00f2nic de f\u00e0cil comprensi\u00f3", "answer_start": 153}], "id": "P_285_C_1706_Q4", "question": "Com es el poema un cop es coneixen els seus leitmotiv?"}, {"answers": [{"text": "al perd\u00f3, la pietat, l'amor pur, Elisabeth", "answer_start": 447}], "id": "P_285_C_1706_Q5", "question": "A qu\u00e8 s'associa el tema dels pelegrins?"}]}, {"context": "Paisatge id\u00edl\u00b7lic de primavera, vall florida entre la Muntanya H\u00f6rsel i el castell de Wartburg. Un jove pastor toca la flauta saludant l'arribada del mes de maig i els pelegrins que s'encaminen a Roma. Tannh\u00e4user, ple de remordiments per la seva vida passada, cau agenollat als peus d'una imatge de la Mare de D\u00e9u suplicant perd\u00f3 pels seus pecats. El so d'uns corns de ca\u00e7a anuncia l'arribada del landgrave de Tur\u00edngia, acompanyat pels cavallers trobadors Wolfram von Eschenbach, Walter von der Vogelweide i Biterolf. Els seus antics amics saluden el trobador i li pregunten d'on ve; Tannh\u00e4user no els hi respon. Despr\u00e9s de rebutjar tornar a prendre el seu lloc entre els seus antics companys, Tannh\u00e4user ho accepta quan Wolfram fa saber al jove que Elisabeth, neboda del Landgrave, encara est\u00e0 enamorada d'ell i segueix esperant la seva tornada. El nom del seu antic amor desperta els sentiments amorosos de Tannh\u00e4user. Abra\u00e7a emocionat el seu amic Wolfram i comunica a tots que els acompanyar\u00e0 al castell.", "qas": [{"answers": [{"text": "id\u00edl\u00b7lic", "answer_start": 9}], "id": "P_285_C_1707_Q1", "question": "Com \u00e9s el paisatge de primavera?"}, {"answers": [{"text": "entre la Muntanya H\u00f6rsel i el castell de Wartburg", "answer_start": 45}], "id": "P_285_C_1707_Q2", "question": "On \u00e9s la vall florida?"}, {"answers": [{"text": "Un jove pastor", "answer_start": 96}], "id": "P_285_C_1707_Q3", "question": "Qui toca la flauta?"}, {"answers": [{"text": "per la seva vida passada", "answer_start": 234}], "id": "P_285_C_1707_Q4", "question": "Per qu\u00e8 t\u00e9 remordiments Tannh\u00e4user?"}, {"answers": [{"text": "El so d'uns corns de ca\u00e7a", "answer_start": 348}], "id": "P_285_C_1707_Q5", "question": "Qu\u00e8 anuncia l'arribada del landgrave de Tur\u00edngia?"}]}, {"context": "Mentrestant, Wagner havia estat nomenat segon director de l'\u00d2pera de Dresden i s'havien estrenat Rienzi i Der fliegende Holl\u00e4nder. Per aix\u00f2 estava en \u00f2ptimes condicions per preparar b\u00e9 l'estrena de la seva nova \u00f2pera. La composici\u00f3 va comen\u00e7ar el juliol de 1843 i va acabar, amb l'\u00faltima p\u00e0gina orquestrada, el 13 d'abril de 1845, precisions que podem fer gr\u00e0cies a l'h\u00e0bit de Wagner d'apuntar di\u00e0riament i meticulosament el que feia, fins i tot en nimis detalls que freguen de vegades el rid\u00edcul. Per\u00f2 tot i cuidar-se el mateix Wagner de tot, malgrat la reputaci\u00f3 de qu\u00e8 gaudia en aquella \u00e8poca el K\u00f6niglich S\u00e4chsisches Hoftheater de Dresden, tant pels cossos estables com pels cantants de la companyia, l'estrena de Tannh\u00e4user, el 19 d'octubre de 1845, no va ser reeixida.", "qas": [{"answers": [{"text": "segon director de l'\u00d2pera de Dresden", "answer_start": 40}], "id": "P_285_C_1708_Q1", "question": "Qu\u00e8 havia estat nomenat Wagner?"}, {"answers": [{"text": "Rienzi i Der fliegende Holl\u00e4nder", "answer_start": 97}], "id": "P_285_C_1708_Q2", "question": "Quines \u00f2peres s'havien estrenat?"}, {"answers": [{"text": "el juliol de 1843", "answer_start": 244}], "id": "P_285_C_1708_Q3", "question": "Quan va comen\u00e7ar la composici\u00f3 de la seva nova \u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "apuntar di\u00e0riament i meticulosament el que feia", "answer_start": 386}], "id": "P_285_C_1708_Q5", "question": "Quin h\u00e0bit tenia Wagner?"}]}, {"context": "Quan Tannh\u00e4user va arribar a Barcelona el 1887, les aig\u00fces antiwagnerianes s'havien apaivagat a tot Europa, i l'obra va ser relativament ben rebuda per l'esc\u00e0s p\u00fablic que es va atrevir a desafiar la nevada. Va agradar especialment la Marxa (que ja havia estrenat Josep Anselm Clav\u00e9 un quart de segle abans en els seus concerts populars dels Jardins d'Euterpe) i l'\u00e0ria de l'estrella, l\u00f2gicament els n\u00fameros m\u00e9s atractius per al p\u00fablic de llavors, que va aconseguir que es repetissin. Tamb\u00e9 va agradar l'obertura, per\u00f2 la resta de l'obra va ser acollida amb fredor. En les representacions de 1887 van cantar Gemma Bellincioni i Adela Borghi, en els papers d'Elisabeth i Venus, respectivament, el tenor Giovanni Battisia De Negri, el bar\u00edton Paul Lh\u00e9rie i el baix Luis Visconti, respectivament, com Tannhauser, Wolfram i Hermann. Dirigia l'orquestra el mestre Joan Goula. La versi\u00f3 utilitzada va ser l'original, no la de Par\u00eds, que no arribaria al Liceu fins al 1907.", "qas": [{"answers": [{"text": "en els seus concerts populars dels Jardins d'Euterpe", "answer_start": 306}], "id": "P_285_C_1709_Q2", "question": "On havia estrenat Josep Anselm Clav\u00e9 la Marxa?"}, {"answers": [{"text": "Gemma Bellincioni", "answer_start": 607}], "id": "P_285_C_1709_Q3", "question": "Qui va cantar en el paper d'Elisabeth?"}, {"answers": [{"text": "Venus", "answer_start": 669}], "id": "P_285_C_1709_Q4", "question": "A qui va interpretar Adela Borghi?"}, {"answers": [{"text": "l'original", "answer_start": 898}], "id": "P_285_C_1709_Q5", "question": "Quina versi\u00f3 de l'obra es va utilitzar?"}]}, {"context": "El personatge hist\u00f2ric \u00e9s un minnes\u00e4nger del segle xiii, l'equivalent alemany d'un trobador o joglar, que escrivia poesia sobre l'amor er\u00f2tic i tamb\u00e9 un poema notable sobre la penit\u00e8ncia. La llegenda que va cr\u00e9ixer al seu voltant proporciona el marc de la hist\u00f2ria de l'\u00f2pera. Wagner canvia poc l'argument, per\u00f2 permet que l'heroi no mori i sigui redimit al final.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "un minnes\u00e4nger", "answer_start": 26}], "id": "P_285_C_1710_Q1", "question": "Qui \u00e9s el personatge hist\u00f2ric?"}, {"answers": [{"text": "xiii", "answer_start": 51}], "id": "P_285_C_1710_Q2", "question": "De quin segle \u00e9s el minnes\u00e4nger?"}, {"answers": [{"text": "d'un trobador o joglar", "answer_start": 78}], "id": "P_285_C_1710_Q3", "question": "Quin \u00e9s l'equivalent alemany del minnes\u00e4nger?"}, {"answers": [{"text": "sobre la penit\u00e8ncia", "answer_start": 167}], "id": "P_285_C_1710_Q4", "question": "Sobre que va escriure el minnes\u00e4nger un poema notable?"}, {"answers": [{"text": "redimit", "answer_start": 347}], "id": "P_285_C_1710_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'heroi al final?"}]}]}, {"title": "L'equivoco stravagante", "paragraphs": [{"context": "Rossini va utilitzar m\u00e9s tard algunes de les que va considerar millors peces d'aquesta \u00f2pera per a construir altres partitures, seguint un costum que era molt general fins al Romanticisme.[12] El comen\u00e7ament del duo de Buralicchio i Ernestina de l'acte II \u00e9s molt semblant al comen\u00e7ament de l'\u00e0ria de Batone a L'inganno felice. En certs moments de l'\u00e0ria de Gamberotto de l'acte I la m\u00fasica s'assembla al duo de Germano i Giulia de La scala di seta. El quintet d'Ernestina, Ermanno, Rosalia, Gamberotto i Buralicchio de l'acte II \u00e9s similar al de Clarice, Giocondo, Aspasia, Macrobi i el Conde d'aquest mateix acte a La pietra del paragone. Cal notar a m\u00e9s que la distribuci\u00f3 vocal \u00e9s la mateixa (dos mezzos, un tenor i dos bar\u00edtons). Tamb\u00e9 guarden certa similitud els finals de l'acte I de tots dos t\u00edtols. Els rond\u00f3s d'Ernestina i Clarice en l'acte II de tots dos t\u00edtols s\u00f3n semblants. De la mateixa manera, la melodia del tercet entre Ernestina, Buralicchio i Gamberotto al final de l'acte I de L'equivoco \u00e9s similar al final de l'acte II de La pietra, guardant tamb\u00e9 for\u00e7a similitud amb el final de Torvaldo e Dorliska. El comen\u00e7ament del cor amb qu\u00e8 comen\u00e7a l'acte II \u00e9s similar al cor amb el qual comen\u00e7a l'escena del banquet de Ciro in Babilonia i al cor amb el qual comen\u00e7a el final I de Tancredi.", "qas": [{"answers": [{"text": "al comen\u00e7ament de l'\u00e0ria de Batone a L'inganno felice", "answer_start": 273}], "id": "P_293_C_1753_Q1", "question": "A qu\u00e8 \u00e9s molt semblant el comen\u00e7ament del duo de Buralicchio i Ernestina de l'acte II?"}, {"answers": [{"text": "dos mezzos, un tenor i dos bar\u00edtons", "answer_start": 697}], "id": "P_293_C_1753_Q2", "question": "Quina \u00e9s la distribuci\u00f3 vocal?"}, {"answers": [{"text": "algunes de les que va considerar millors", "answer_start": 30}], "id": "P_293_C_1753_Q4", "question": "Qu\u00e8 va utilitzar despr\u00e9s Rossini d'aquesta \u00f2pera per a construir altres partitures?"}, {"answers": [{"text": "al duo de Germano i Giulia de La scala di seta", "answer_start": 402}], "id": "P_293_C_1753_Q5", "question": "A quina m\u00fasica s'assembla l'\u00e0ria de Gamberotto de l'acte I?"}]}, {"context": "Rossini fou contractat pel Teatro del Corso de Bolonya per a la temporada de tardor de 1811 com a professor de clavicordi.[4] Quan Rossini va estrenar L'equivoco stravagante, constru\u00eft sobre un llibret mediocre,[4] tenia dinou anys i nom\u00e9s comptava amb l'experi\u00e8ncia d'haver triomfat a Ven\u00e8cia amb la seva primera \u00f2pera, la farsa en un acte La cambiale di matrimonio. No obstant aix\u00f2, l'atenci\u00f3 que va mer\u00e8ixer aquell dramma giocoso a la ciutat adoptiva del compositor de Pesaro, no es va deure a la qualitat de la seva m\u00fasica sin\u00f3 a l'estranyesa del text redactat per Gaetano Gasbarri, que va indignar cert p\u00fablic benpensant de l'\u00e8poca davant les situacions plasmades a l'escenari, una d'elles massa cridanera.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Teatro del Corso", "answer_start": 27}], "id": "P_293_C_1754_Q1", "question": "Per quin teatre fou contractat Rossini?"}, {"answers": [{"text": "Bolonya", "answer_start": 47}], "id": "P_293_C_1754_Q2", "question": "On \u00e9s el Teatro del Corso?"}, {"answers": [{"text": "tardor de 1811", "answer_start": 77}], "id": "P_293_C_1754_Q3", "question": "Per a quina temporada va ser contractat Rossini al Teatre del Corso?"}, {"answers": [{"text": "dinou", "answer_start": 221}], "id": "P_293_C_1754_Q4", "question": "Quants anys tenia Rossini quan va estrenar L'equivoco stravagante?"}, {"answers": [{"text": "Ven\u00e8cia", "answer_start": 286}], "id": "P_293_C_1754_Q5", "question": "Quina era la ciutat adoptiva del compositor de Pesaro?"}]}, {"context": "L'equivoco stravagante es va estrenar el 26 d'octubre de 1811 al teatre de la ciutat natal de Rossini. Malgrat l'\u00e8xit de l'estrena, es van demanar bisos de diverses \u00e0ries i Rossini va haver de sortir a saludar,[8] tan sols es van realitzar tres representacions, ja que els divertits i escabrosos equ\u00edvocs provocats per la falsa convicci\u00f3 de tots que la protagonista femenina era un castrat, varen acabar la paci\u00e8ncia, mai excessiva, dels censors, que la van prohibir.[9] Per aprofitar-les i salvar-les de l'oblit, i tal com seria habitual en el compositor, Rossini va incloure diverses idees, o seccions senceres, en algunes de les seves \u00f2peres posteriors com La pietra del paragone el 1812.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "al teatre de la ciutat natal de Rossini", "answer_start": 62}], "id": "P_293_C_1755_Q1", "question": "On es va estrenar L'equivoco stravagante?"}, {"answers": [{"text": "26 d'octubre de 1811", "answer_start": 41}], "id": "P_293_C_1755_Q2", "question": "Quan es va estrenar L'equivoco stravagante?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 240}], "id": "P_293_C_1755_Q4", "question": "Quantes representacions es van realitzar?"}, {"answers": [{"text": "1812", "answer_start": 686}], "id": "P_293_C_1755_Q5", "question": "De quin any \u00e9s l'\u00f2pera La pietra del paragone?"}]}, {"context": "L'equivoco stravagante \u00e9s una \u00f2pera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret en itali\u00e0 de Gaetano Gasbarri. S'estren\u00e0 al Teatro del Corso de Bolonya el 26 d'octubre de 1811. Combina elements de la com\u00e8dia buffa, els colors d'una pastoral i la intriga rom\u00e0ntica,[1] va ser la segona \u00f2pera estrenada de Rossini i la primera amb dos actes.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Gioachino Rossini", "answer_start": 62}], "id": "P_293_C_1757_Q2", "question": "Qui va composar L'equivoco stravagante?"}, {"answers": [{"text": "Gaetano Gasbarri", "answer_start": 110}], "id": "P_293_C_1757_Q3", "question": "De qui era el llibret en itali\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "de la com\u00e8dia buffa, els colors d'una pastoral i la intriga rom\u00e0ntica", "answer_start": 211}], "id": "P_293_C_1757_Q4", "question": "Quins elements combina l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "al Teatro del Corso", "answer_start": 138}], "id": "P_293_C_1757_Q5", "question": "On s'estren\u00e0 L'equivoco stravagante?"}]}, {"context": "La m\u00fasica de Rossini fou composta en un parell de setmanes. Si b\u00e9 el llibret de Gaetano Gasbarri no \u00e9s el m\u00e9s brillant als quals el compositor s'enfrontar\u00e0, aquest est\u00e0 trufat de cites i inspiracions. Les m\u00e9s evidents, de Moli\u00e8re, Gamberotto fa pensar inevitablement amb Le bourgeois gentilhomme, alhora que Ernestina seria una il\u00b7lustraci\u00f3 perfecta de Les Pr\u00e9cieuses ridicules.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un parell", "answer_start": 34}], "id": "P_293_C_1758_Q1", "question": "En quantes setmanes va ser composta la m\u00fasica de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "Gaetano Gasbarri", "answer_start": 80}], "id": "P_293_C_1758_Q2", "question": "De qui \u00e9s el llibret que est\u00e0 trufat de cites?"}, {"answers": [{"text": "amb Le bourgeois gentilhomme", "answer_start": 267}], "id": "P_293_C_1758_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 fan pensar les cites de Moli\u00e8re i Gamberotto?"}, {"answers": [{"text": "una il\u00b7lustraci\u00f3 perfecta de Les Pr\u00e9cieuses ridicules", "answer_start": 324}], "id": "P_293_C_1758_Q4", "question": "Qu\u00e8 seria Ernestina?"}]}]}, {"title": "Hist\u00f2ria del Jap\u00f3", "paragraphs": [{"context": "Els anys seg\u00fcents van tenir lloc petits enfrontaments, per\u00f2 el 1937, despr\u00e9s de l'\u00abIncident del Pont Marco Polo\u00bb on tropes japoneses van ser atacades als afores de Pekin, va comen\u00e7ar obertament la guerra amb la Xina. R\u00e0pidament Jap\u00f3 va atacar les principals ciutats costaneres i per al desembre d'aquell mateix any ja es trobaven als afores de la capital nacionalista, Nanqu\u00edn. Quan la ciutat es va rendir davant els invasors, l'Ex\u00e8rcit Imperial va dur a terme actes de gran crueltat contra la poblaci\u00f3 civil, esdeveniments coneguts com a \u00abMassacre de Nanqu\u00edn\u00bb, on prop de 300.000 soldats i civils xinesos van ser executats.[119]", "qas": [{"answers": [{"text": "als afores de Pekin", "answer_start": 150}], "id": "P_188_C_1123_Q1", "question": "On van ser atacades le tropes japoneses?"}, {"answers": [{"text": "1937", "answer_start": 63}], "id": "P_188_C_1123_Q2", "question": "Quan va comen\u00e7ar la guerra amb la Xina?"}, {"answers": [{"text": "les principals ciutats costaneres", "answer_start": 243}], "id": "P_188_C_1123_Q3", "question": "Qu\u00e8 va atacar Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "prop de 300.000", "answer_start": 565}], "id": "P_188_C_1123_Q5", "question": "Quants soldats i civils xinesos van ser executats en la Massacre de Nanqu\u00edn?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la mort de l'emperador Sh\u014dmu el 649, el clergat budista va poder amb el suport de l'emperadriu K\u014dken, que tot i que va abdicar el 658 va seguir exercint poder sobre la cort, afavorint a un important monjo budista anomenat D\u014dky\u014d. Aix\u00f2 va provocar que el clan Fujiwara i l'emperador Junnin intentessin donar un cop d'estat el 664, provocant la deposici\u00f3 de l'emperador i l'execuci\u00f3 de Fujiwara no Nakamaro, l\u00edder de la conspiraci\u00f3. L'emperadriu reassum\u00ed el tron amb el nom d'emperadriu Sh\u014dtoku continuant amb la cessi\u00f3 de poder a D\u014dky\u014d, arribant fins i tot a ser nomenat per un oracle com a successor a ser emperador.[34] Tanmateix, l'emperadriu mor per la verola el 770, D\u014dky\u014d \u00e9s exiliat i s'inicia un nou rumb en la pol\u00edtica expulsant als monjos budistes del govern i suspenent el patrocini governamental a aquesta religi\u00f3. Les mesures propulsades per l'emperador K\u014dnin (770-781) i pel Kammu (781-806) fan que finalment la cort imperial deixi Nara, per considerar-mals\u00e0 i amb l'objectiu de desconnectar amb els temples budistes que hi havia a la ciutat es traslladen primer de manera temporal a Nagaoka-ky\u014d a 784 i finalment a la nova capital Heian-ky\u014d (\u00abCapital de la Pau i de la Tranquil\u00b7litat\u00bb) en 794.[31][32]", "qas": [{"answers": [{"text": "649", "answer_start": 43}], "id": "P_188_C_1124_Q1", "question": "Quan va morir l'emperador Sh\u014dmu?"}, {"answers": [{"text": "K\u014dken", "answer_start": 106}], "id": "P_188_C_1124_Q2", "question": "Quina emperadriu va abdicar el 658?"}, {"answers": [{"text": "el clan Fujiwara i l'emperador Junnin", "answer_start": 261}], "id": "P_188_C_1124_Q3", "question": "Qui van intentar donar un cop d'estat el 664?"}, {"answers": [{"text": "Sh\u014dtoku", "answer_start": 495}], "id": "P_188_C_1124_Q4", "question": "Amb quin nom l'emperadriu va reassumir el tron?"}, {"answers": [{"text": "Nagaoka-ky\u014d", "answer_start": 1106}], "id": "P_188_C_1124_Q5", "question": "On es trasllada primerament de manera temporal la cort imperial?"}]}, {"context": "El segon intent d'invasi\u00f3 va tenir lloc el 1281.[59] Els samurais van efectuar incursions als vaixells enemics des de petites basses, que nom\u00e9s tenien capacitat per transportar a dotze guerrers,[60] amb l'afany d'evitar el desembarcament de tropes a les costes. Despr\u00e9s d'una setmana d'enfrontaments, un emissari imperial va ser enviat per demanar a Amaterasu, la deessa del sol, que interced\u00eds per ells.[59] Un tif\u00f3 va arrasar la flota mongola que es va enfonsar gaireb\u00e9 en la seva totalitat. Aquest fet va donar origen al mite del Kamikaze (\u795e \u98ce, lit. \u00abVent Div\u00ed\u00bb),[56] considerat com un senyal que el Jap\u00f3 era l'escollit pels d\u00e9us i, per tant, aquests s'encarregarien de la seva seguretat[61] i superviv\u00e8ncia.[62] Els pocs supervivents van decidir retirar-se i d'aquesta manera el pa\u00eds no tornaria a enfrontar-se a una invasi\u00f3 de grans proporcions fins a diversos segles despr\u00e9s.[59]", "qas": [{"answers": [{"text": "1281", "answer_start": 43}], "id": "P_188_C_1125_Q1", "question": "Quan va tenir lloc el segon intent d'invasi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Els samurais", "answer_start": 53}], "id": "P_188_C_1125_Q2", "question": "Qui van efectuar incursions als vaixells enemics?"}, {"answers": [{"text": "des de petites basses", "answer_start": 111}], "id": "P_188_C_1125_Q3", "question": "Com arribaven els samurais als vaixells enemics?"}, {"answers": [{"text": "dotze", "answer_start": 179}], "id": "P_188_C_1125_Q4", "question": "Quants guerrers podien transportar les basses?"}, {"answers": [{"text": "Un tif\u00f3", "answer_start": 409}], "id": "P_188_C_1125_Q5", "question": "Qu\u00e8 va arrasar la flota mongola?"}]}, {"context": "El fet d'haver venjat la mort del seu antic mestre li va donar l'oportunitat esperada de convertir-se en la m\u00e0xima autoritat militar del pa\u00eds i durant els seg\u00fcents dos anys va enfrontar i va v\u00e8ncer als rivals que se li van oposar. El 1585, i despr\u00e9s d'haver consolidat el control del centre del pa\u00eds, va comen\u00e7ar amb l'avan\u00e7 cap a l'oest, m\u00e9s enll\u00e0 de l'abast que havia aconseguit Nobunaga.[77] Pel 1591 Hideyoshi havia aconseguit unificar el pa\u00eds, per la qual cosa va decidir conquerir Xina.[78] Hideyoshi va demanar l'assist\u00e8ncia de la dinastia Joseon de Corea per atacar la dinastia Ming i que se li garant\u00eds un passatge segur, al que el govern core\u00e0 es va negar. Corea va ser llavors l'escenari d'una de dues invasions massives per part de tropes japoneses entre 1592 i 1598, la qual va concloure amb la mort de Hideyoshi, que durant tot aquest temps va romandre al Jap\u00f3.[78]", "qas": [{"answers": [{"text": "1591", "answer_start": 399}], "id": "P_188_C_1126_Q1", "question": "Quan va aconseguir Hideyoshi unificar el pa\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "Xina", "answer_start": 487}], "id": "P_188_C_1126_Q2", "question": "Qu\u00e8 volia conquerir Hideyoshi?"}, {"answers": [{"text": "Ming", "answer_start": 586}], "id": "P_188_C_1126_Q3", "question": "Quina dinastia volia atacar Hideyoshi?"}, {"answers": [{"text": "dinastia Joseon de Corea", "answer_start": 538}], "id": "P_188_C_1126_Q4", "question": "De qui va demanar Hideyoshi l'assist\u00e8ncia per atacar la dinastia Ming?"}, {"answers": [{"text": "Jap\u00f3", "answer_start": 870}], "id": "P_188_C_1126_Q5", "question": "On va romandre Hideyoshi?"}]}, {"context": "El 1159 es va produir un nou enfrontament conegut com a rebel\u00b7li\u00f3 Heiji, on Yoshitomo es va enfrontar amb Kiyomori. La vict\u00f2ria del clan Taira va ser tan decisiva que els membres del clan Minamoto van fugir per tractar de salvar-se. Els Taira els van perseguir i Yoshimoto va ser capturat i executat. Dels membres de la branca original de la fam\u00edlia Minamoto, nom\u00e9s van quedar alguns pocs, sent aniquilats gaireb\u00e9 per complet.[48] El 1167 Taira no Kiyomori va rebre de l'emperador el t\u00edtol de Daij\u014d Daijin (Gran Ministre), el qual constitu\u00efa el rang m\u00e9s alt que podia concedir l'emperador, per la qual cosa va esdevenir el governant de facto del pa\u00eds, sent el primer governant militar a la hist\u00f2ria japonesa.[48] Tanmateix, l'acaparament de poder de part de Kiyomori, va entrar en conflicte amb el retirat emperador Go-Shirakawa qui estava tractant d'exercir poder a trav\u00e9s de l'insei des de 1158 i fins al 1177 l'emperador va planejar un cop d'estat que va fracassar i va ser exiliat, suprimint el seu poder pol\u00edtic, mentre que Kiyomori va nomenar el 1178 com a hereu al tron el seu n\u00e9t infant, que el 1180 assumeix el tron amb el nom d'emperador Antoku, causant la ira dels opositors al clan Taira, donant inici a les guerres Genpei.", "qas": [{"answers": [{"text": "un nou enfrontament conegut com a rebel\u00b7li\u00f3 Heiji", "answer_start": 22}], "id": "P_188_C_1127_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va produir el 1159?"}, {"answers": [{"text": "els membres del clan Minamoto", "answer_start": 167}], "id": "P_188_C_1127_Q3", "question": "Qui va fugir per tractar de salvar-se?"}, {"answers": [{"text": "des de 1158 i fins al 1177", "answer_start": 885}], "id": "P_188_C_1127_Q4", "question": "Quant temps va estar l'emperador Go-Shirakawa intentat exercir poder?"}, {"answers": [{"text": "1180", "answer_start": 1103}], "id": "P_188_C_1127_Q5", "question": "Quan assumeix el tron el n\u00e9t de Kiyomori?"}]}, {"context": "Un altre cruent front de batalla va tenir lloc a Okinawa, en la qual la invasi\u00f3 va comen\u00e7ar l'1 d'abril durant l'\u00abOperaci\u00f3 Iceberg\u00bb. Mentrestant, el 5 d'abril el primer ministre Koiso Kuniaki va dimitir del seu c\u00e0rrec mentre la guerra s'aproximava a les illes principals del Jap\u00f3.[145] Durant aquesta invasi\u00f3 van morir m\u00e9s de 12.000 nord-americans, mentre que en el b\u00e0ndol japon\u00e8s s'estimen 110.000 baixes. Estats Units va perdre m\u00e9s 36 vaixells i 368 van resultar danyats,[146] la majoria per atacs kamikazes.[147] Okinawa va caure finalment el 21 de juny, brindant als aliats una important base d'operacions.[146]", "qas": [{"answers": [{"text": "1 d'abril", "answer_start": 94}], "id": "P_188_C_1128_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar la invasi\u00f3 a Okinawa?"}, {"answers": [{"text": "el primer ministre Koiso Kuniaki", "answer_start": 159}], "id": "P_188_C_1128_Q2", "question": "Qui va dimitir el 5 d'abril?"}, {"answers": [{"text": "a les illes principals del Jap\u00f3", "answer_start": 248}], "id": "P_188_C_1128_Q3", "question": "On s'aproximava la guerra?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 12.000", "answer_start": 319}], "id": "P_188_C_1128_Q4", "question": "Quants americans van morir durant la invasi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la majoria per atacs kamikazes", "answer_start": 479}], "id": "P_188_C_1128_Q5", "question": "Com van resultar danyats els vaixells d'Estats Units?"}]}]}, {"title": "Thelma i Louise", "paragraphs": [{"context": "Tement ser localitzades pels policies, Louise declara: \"per primera vegada, lamento que el meu cotxe sigui verd\". Quan travessen un ramat de vaques, crida: \"No em ratlleu el cotxe!\".[32] El di\u00e0leg seg\u00fcent encara il\u00b7lustra millor aquest afecte. En la seq\u00fc\u00e8ncia en qu\u00e8 arriben al motel just despr\u00e9s de l'homicidi, Thelma demana les claus a la seva amiga:[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "policies", "answer_start": 29}], "id": "P_447_C_2677_Q1", "question": "Qui temen que les localitzi?"}, {"answers": [{"text": "verd", "answer_start": 107}], "id": "P_447_C_2677_Q2", "question": "De quin color \u00e9s el cotxe de Louise?"}, {"answers": [{"text": "No em ratlleu el cotxe!", "answer_start": 157}], "id": "P_447_C_2677_Q3", "question": "Qu\u00e8 crida Louise quan travessen un ramat de vaques?"}, {"answers": [{"text": "just despr\u00e9s de l'homicidi", "answer_start": 284}], "id": "P_447_C_2677_Q4", "question": "Quan arriben Thelma i Louise al motel?"}, {"answers": [{"text": "les claus", "answer_start": 326}], "id": "P_447_C_2677_Q5", "question": "Qu\u00e8 li demana Thelma a la seva amiga?"}]}, {"context": "Al comen\u00e7ament de la pel\u00b7l\u00edcula se'ns presenten les dues hero\u00efnes de manera separada, cadascuna en el seu ambient quotidi\u00e0, tot exposant aquesta difer\u00e8ncia de car\u00e0cter. En concret, la seq\u00fc\u00e8ncia de la preparaci\u00f3 de les bosses de viatge mostra, per exemple, que Louise \u00e9s organitzada, met\u00f2dica i pr\u00e0ctica, mentre que Thelma \u00e9s infantil, impulsiva i inexperta. Apareixen juntes m\u00e9s endavant, en el moment de la parten\u00e7a de viatge; Louise s'encarrega del cotxe, i Thelma del rev\u00f2lver.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "les dues hero\u00efnes", "answer_start": 48}], "id": "P_447_C_2678_Q1", "question": "Qu\u00e8 ens presenten al comen\u00e7ament de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "en el seu ambient quotidi\u00e0", "answer_start": 96}], "id": "P_447_C_2678_Q2", "question": "Com ens presenten cadascuna de les hero\u00efnes?"}, {"answers": [{"text": "aquesta difer\u00e8ncia de car\u00e0cter", "answer_start": 137}], "id": "P_447_C_2678_Q3", "question": "Qu\u00e8 exposa la presentaci\u00f3 per separat?"}, {"answers": [{"text": "organitzada, met\u00f2dica i pr\u00e0ctica", "answer_start": 270}], "id": "P_447_C_2678_Q4", "question": "Com \u00e9s Louise?"}, {"answers": [{"text": "infantil, impulsiva i inexperta", "answer_start": 325}], "id": "P_447_C_2678_Q5", "question": "Com \u00e9s Thelma?"}]}, {"context": "Als Estats Units, encara s'hi troben avui dia ins\u00edgnies i adhesius proclamant \u00abThelma & Louise live\u00bb (Thelma i Louise viuen).[81] El seu missatge est\u00e0 carregat de significacions simb\u00f2liques: n'hi ha que hi veuen el s\u00edmbol de dues dones fugitives adre\u00e7ant un \u00faltim \u00abfota't!\u00bb al patriarcat, del triomf de la vida sobre la mort, de l'oprimit sobre l'opressi\u00f3, de la reivindicaci\u00f3 d'una just\u00edcia no sexista o d'una immortalitat d'amazones.[82] Altres comparen la ins\u00edgnia amb aquella que proclamava \u00abJesus lives \u00bb (Jes\u00fas viu) i li atribueixen una significaci\u00f3 m\u00edstica que vol que la mort f\u00edsica es vegi succe\u00efda per una vida eterna.[40] En tot cas, aquesta acci\u00f3 demostra que, al cap dels anys de l'estrena de Thelma i Louise, els personatges viuen en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva i que la pel\u00b7l\u00edcula continua sent din\u00e0mica, generant significats nous a mesura que d'altres espectadors la descobreixen en un nou context.[83]", "qas": [{"answers": [{"text": "Thelma & Louise live", "answer_start": 79}], "id": "P_447_C_2679_Q1", "question": "Qu\u00e8 proclamen adhesius i ins\u00edgnies?"}, {"answers": [{"text": "de significacions simb\u00f2liques", "answer_start": 164}], "id": "P_447_C_2679_Q2", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 carregat el missatge Thelma & Louise live?"}, {"answers": [{"text": "Jesus lives", "answer_start": 500}], "id": "P_447_C_2679_Q3", "question": "Amb quina ins\u00edgnia comparen el Thelma & Louise live?"}, {"answers": [{"text": "en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva", "answer_start": 749}], "id": "P_447_C_2679_Q4", "question": "On ens demostra que s\u00f3n els personatges la insignia Thelma & Louise live?"}, {"answers": [{"text": "significats nous", "answer_start": 828}], "id": "P_447_C_2679_Q5", "question": "Qu\u00e8 genera la pel\u00b7l\u00edcula a mesura que altres espectadors la veuen?"}]}, {"context": "Ridley Scott ha reutilitzat les t\u00e8cniques cinematogr\u00e0fiques dels westerns dels anys 50 del segle XX. Ha tornat als llocs de rodatge de nombrosos westerns a Utah, als voltants de Moab, que no s'havien fet servir per a llargmetratges des de l'\u00e8poca de John Wayne.[9] Ha substitu\u00eft els cowboys per autom\u00f2bils i les dilig\u00e8ncies per camions,[7] tot conservant-hi les mateixes t\u00e8cniques fotogr\u00e0fiques: col\u00b7loca els personatges dins del paisatge utilitzant plans generals o en plans parcials per donar idea de la immensitat del lloc. El paisatge esdev\u00e9 un personatge m\u00e9s, espl\u00e8ndid o amena\u00e7ador.[9] S\u00f3n les mateixes l\u00ednies, volutes o n\u00favols de pols (evocant la velocitat i les persecucions) aixecats pels unglots dels cavalls, les rodes de les dilig\u00e8ncies, i els pneum\u00e0tics de la Thunderbird i dels cotxes de policia.", "qas": [{"answers": [{"text": "dels westerns dels anys 50", "answer_start": 60}], "id": "P_447_C_2680_Q1", "question": "Quines t\u00e8cniques reutilitza Ridley Scott?"}, {"answers": [{"text": "als llocs de rodatge de nombrosos westerns", "answer_start": 111}], "id": "P_447_C_2680_Q2", "question": "On ha tornat Ridley Scott?"}, {"answers": [{"text": "per autom\u00f2bils", "answer_start": 291}], "id": "P_447_C_2680_Q3", "question": "Per qu\u00e8 ha substitu\u00eft els cowboys Ridley Scott?"}, {"answers": [{"text": "un personatge m\u00e9s", "answer_start": 546}], "id": "P_447_C_2680_Q4", "question": "Qu\u00e8 esdev\u00e9 el paisatge?"}, {"answers": [{"text": "per camions", "answer_start": 324}], "id": "P_447_C_2680_Q5", "question": "Per qu\u00e8 ha substitu\u00eft les diligencies Ridley Scott?"}]}, {"context": "Thelma i Louise[1] (t\u00edtol original en angl\u00e8s: Thelma & Louise) \u00e9s una road movie de 1991 dirigida per Ridley Scott. Obtingu\u00e9 l'Oscar al millor gui\u00f3 original i el Globus d'Or al millor gui\u00f3 (que \u00e9s de Callie Khouri). Protagonitzada pel duet Geena Davis (Thelma) i Susan Sarandon (Louise) en els papers principals, la pel\u00b7l\u00edcula explica com una excursi\u00f3 de cap de setmana de dues dones es transforma en una fugida a trav\u00e9s dels Estats Units. Cal destacar, a m\u00e9s, la participaci\u00f3 de Harvey Keitel, que interpreta per primera vegada el paper d'un heroi, i de Brad Pitt, per qui aquest llargmetratge signific\u00e0 un gran impuls a la seva carrera.", "qas": [{"answers": [{"text": "una road movie", "answer_start": 70}], "id": "P_447_C_2681_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Thelma i Louise?"}, {"answers": [{"text": "Thelma & Louise", "answer_start": 46}], "id": "P_447_C_2681_Q2", "question": "Quin \u00e9s el t\u00edtol original de Thelma i Louise?"}, {"answers": [{"text": "Ridley Scott", "answer_start": 106}], "id": "P_447_C_2681_Q3", "question": "Qui va dirigir Thelma i Louise?"}, {"answers": [{"text": "al millor gui\u00f3 original", "answer_start": 137}], "id": "P_447_C_2681_Q4", "question": "Quin Oscar va obtenir Thelma i Louise?"}, {"answers": [{"text": "de Callie Khouri", "answer_start": 201}], "id": "P_447_C_2681_Q5", "question": "De qui \u00e9s el gui\u00f3 de Thelma i Louise?"}]}, {"context": "Es tracta de la hist\u00f2ria de dues dones que es veuen empeses pels esdeveniments a cometre delictes, cosa que les situa fora de la llei.[5] Les seq\u00fc\u00e8ncies de fugides, persecucions i actes comesos a m\u00e0 armada per les hero\u00efnes en acci\u00f3 s'alternen amb les de la policia que les empaita, Thelma i Louise reuneix tots els ingredients cl\u00e0ssics d'una pel\u00b7l\u00edcula polic\u00edaca. Sovint se l'ha comparada amb Bonnie i Clyde i amb Butch Cassidy and the Sundance Kid.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "a cometre delictes", "answer_start": 79}], "id": "P_447_C_2682_Q1", "question": "A qu\u00e8 es veuen empeses les dues dones?"}, {"answers": [{"text": "fora de la llei", "answer_start": 118}], "id": "P_447_C_2682_Q2", "question": "On situa les dones el fet de cometre delictes?"}, {"answers": [{"text": "pels esdeveniments", "answer_start": 60}], "id": "P_447_C_2682_Q3", "question": "Per qu\u00e8 s\u00f3n empeses les dues dones a cometre delictes?"}, {"answers": [{"text": "a m\u00e0 armada", "answer_start": 194}], "id": "P_447_C_2682_Q4", "question": "Com cometen actes les hero\u00efnes?"}, {"answers": [{"text": "d'una pel\u00b7l\u00edcula polic\u00edaca", "answer_start": 336}], "id": "P_447_C_2682_Q5", "question": "Quins ingredients reuneix Thelma i Louise?"}]}]}, {"title": "Formigues", "paragraphs": [{"context": "Moltes formigues basteixen nius complexos, per\u00f2 altres esp\u00e8cies s\u00f3n n\u00f2mades i no construeixen estructures permanents. Les formigues poden bastir nius subterranis o construir-los en arbres. Aquests nius poden trobar-se sota terra, sota pedres o troncs, dins de troncs, dins de tiges buides o fins i tot aglans. Els materials que utilitzen per construir el formiguer inclouen el s\u00f2l i mat\u00e8ria vegetal,[48] i les formigues trien el lloc on bastir el formiguer amb cura; Temnothorax albipennis evita els indrets amb formigues mortes, car aix\u00f2 pot indicar la pres\u00e8ncia de plagues o malalties. Abandonen els formiguers r\u00e0pidament al primer senyal d'amena\u00e7a.[74]", "qas": [{"answers": [{"text": "complexos", "answer_start": 32}], "id": "P_248_C_1483_Q1", "question": "Com s\u00f3n els nius que basteixen moltes formigues?"}, {"answers": [{"text": "no construeixen estructures permanents", "answer_start": 78}], "id": "P_248_C_1483_Q2", "question": "Qu\u00e8 fan les esp\u00e8cies de formigues n\u00f2mades?"}, {"answers": [{"text": "en arbres", "answer_start": 178}], "id": "P_248_C_1483_Q3", "question": "On poden construir nius les formigues?"}, {"answers": [{"text": "el s\u00f2l i mat\u00e8ria vegetal", "answer_start": 374}], "id": "P_248_C_1483_Q4", "question": "Quin material utilitzen les formigues per construir el formiguer?"}, {"answers": [{"text": "la pres\u00e8ncia de plagues o malalties", "answer_start": 551}], "id": "P_248_C_1483_Q5", "question": "Qu\u00e8 pot indicar per les formigues Temnothorax albipennis els indrets amb formigues mortes?"}]}, {"context": "Les sis potes estan ancorades al mesosoma (\"t\u00f2rax\"). Una urpa ganxuda situada a l'extrem de cada pota ajuda l'animal a escalar i a enganxar-se a diverses superf\u00edcies. La majoria de reines i de mascles tenen ales; les reines les perden despr\u00e9s del vol nupcial, deixant marques visibles que s\u00f3n un tret distintiu de les reines. Tanmateix, en algunes esp\u00e8cies les reines i els mascles tampoc no tenen ales.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "al mesosoma", "answer_start": 30}], "id": "P_248_C_1484_Q1", "question": "On estan ancorades les sis potes?"}, {"answers": [{"text": "Una urpa ganxuda", "answer_start": 53}], "id": "P_248_C_1484_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a l'extrem de cada pota?"}, {"answers": [{"text": "La majoria de reines i de mascles", "answer_start": 167}], "id": "P_248_C_1484_Q3", "question": "Quines tenen ales?"}, {"answers": [{"text": "marques visibles", "answer_start": 268}], "id": "P_248_C_1484_Q4", "question": "Qu\u00e8 deixen les ales al caure a les reines?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s del vol nupcial", "answer_start": 235}], "id": "P_248_C_1484_Q5", "question": "Quan perden les ales les reines?"}]}, {"context": "Els mirmec\u00f2legs estudien les formigues al laboratori i en el seu entorn natural. Les seves estructures socials complexes i altament variables fan d'aquests insectes uns organismes model ideals. L'estudi de les formigues ha posat a prova hip\u00f2tesis en ecologia, sociobiologia, i ha estat especialment important a l'hora d'examinar les prediccions de teories de selecci\u00f3 de parentesc i estrat\u00e8gies evolutivament estables.[131] Es poden estudiar col\u00f2nies de formigues criant-les o mantenint-les temporalment en formicaris, unes estructures de vidre especialment fabricades per aquest \u00fas.[132] Es poden marcar exemplars amb diferents colors per fer-ne un seguiment.[133]", "qas": [{"answers": [{"text": "complexes i altament variables", "answer_start": 111}], "id": "P_248_C_1485_Q1", "question": "Com s\u00f3n les estructures socials de les formigues?"}, {"answers": [{"text": "hip\u00f2tesis en ecologia, sociobiologia", "answer_start": 237}], "id": "P_248_C_1485_Q2", "question": "Qu\u00e8 ha posat a prova l'estudi de les formigues?"}, {"answers": [{"text": "al laboratori i en el seu entorn natural", "answer_start": 39}], "id": "P_248_C_1485_Q3", "question": "On estudien les formigues els mirmec\u00f2legs?"}, {"answers": [{"text": "formicaris", "answer_start": 507}], "id": "P_248_C_1485_Q4", "question": "Quines estructures de vidre serveixen per estudiar les formigues?"}, {"answers": [{"text": "marcar exemplars amb diferents colors", "answer_start": 598}], "id": "P_248_C_1485_Q5", "question": "Qu\u00e8 fan per fer un seguiment d'alguns exemplars?"}]}, {"context": "Les formigues obreres no tenen ales i les femelles f\u00e8rtils les perden despr\u00e9s del vol nupcial per a fundar la seva pr\u00f2pia col\u00f2nia. Per tant, a difer\u00e8ncia dels seus avantpassats vespiformes, la majoria de formigues es desplacen caminant. Algunes formigues s\u00f3n capaces de saltar. Per exemple, Harpegnathos saltator \u00e9s capa\u00e7 de saltar sincronitzant l'acci\u00f3 dels seus parells de potes mitj\u00e0 i posterior.[84] Hi ha diverses esp\u00e8cies de formigues planadores, incloent-hi Cephalotes atratus; aquest pot ser un tret com\u00fa en la majoria de formigues arbor\u00edcoles. Les formigues amb aquesta habilitat s\u00f3n capaces de controlar la direcci\u00f3 del seu descens quan cauen.[85]", "qas": [{"answers": [{"text": "no", "answer_start": 22}], "id": "P_248_C_1486_Q1", "question": "Tenen ales les formigues obreres?"}, {"answers": [{"text": "la seva pr\u00f2pia col\u00f2nia", "answer_start": 107}], "id": "P_248_C_1486_Q2", "question": "Qu\u00e8 funden les formigues femelles despr\u00e9s de perdre les ales?"}, {"answers": [{"text": "caminant", "answer_start": 227}], "id": "P_248_C_1486_Q3", "question": "Com es desplacen la majoria de formigues?"}, {"answers": [{"text": "planadores", "answer_start": 441}], "id": "P_248_C_1486_Q5", "question": "Com s\u00f3n la majoria de formigues arbor\u00edcoles?"}]}, {"context": "Les formigues habiten a tots els continents tret de l'Ant\u00e0rtida, i nom\u00e9s algunes grans illes com ara Groenl\u00e0ndia, Isl\u00e0ndia, parts de Polin\u00e8sia i les illes Hawaii manquen d'esp\u00e8cies nadiues.[22][23] Les formigues ocupen una gran diversitat de n\u00ednxols ecol\u00f2gics, i s\u00f3n capaces d'explotar una gran varietat de recursos alimentaris com a herb\u00edvors directes o indirectes, com a depredadors i com a carronyers. La majoria d'esp\u00e8cies s\u00f3n generalistes omn\u00edvores, per\u00f2 unes quantes s\u00f3n especialistes. El seu domini ecol\u00f2gic es pot mesurar per la seva biomassa, i les estimacions en diferents ambients suggereixen que representen un 15-20% (de mitjana, i gaireb\u00e9 un 25% als tr\u00f2pics) del total de biomassa animal terrestre, superant la dels vertebrats.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'Ant\u00e0rtida", "answer_start": 52}], "id": "P_248_C_1487_Q1", "question": "Quin continent \u00e9s l'\u00fanic que no habiten les formigues?"}, {"answers": [{"text": "una gran varietat de recursos alimentaris", "answer_start": 286}], "id": "P_248_C_1487_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n capaces d'explotar les formigues?"}, {"answers": [{"text": "generalistes omn\u00edvores", "answer_start": 431}], "id": "P_248_C_1487_Q3", "question": "Com s\u00f3n la majoria d'esp\u00e8cies de formigues?"}, {"answers": [{"text": "un 15-20%", "answer_start": 620}], "id": "P_248_C_1487_Q4", "question": "Quin tant per cent de biomassa animal terrestre representen les formigues?"}, {"answers": [{"text": "dels vertebrats", "answer_start": 725}], "id": "P_248_C_1487_Q5", "question": "De qui superen les formigues el percentatge de biomassa animal terrestre?"}]}, {"context": "Les formigues sobreviuen a l'hivern en un estat de torpor o inactivitat. Les formes d'inactivitat s\u00f3n variades, i en algunes esp\u00e8cies les larves entren en un estat d'inactivitat o diapausa, mentre que en altres nom\u00e9s s\u00f3n els adults els que hi entren. Als tr\u00f2pics, les formigues romanen actives tot l'any.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un estat de torpor o inactivitat", "answer_start": 36}], "id": "P_248_C_1488_Q1", "question": "Com sobreviuen les formigues a l'hivern?"}, {"answers": [{"text": "s\u00f3n variades", "answer_start": 98}], "id": "P_248_C_1488_Q2", "question": "Com s\u00f3n les formes d'inactivitat de les formigues?"}, {"answers": [{"text": "diapausa", "answer_start": 180}], "id": "P_248_C_1488_Q3", "question": "Com es diu l'estat d'inactivitat en que entren les larves de les formigues?"}, {"answers": [{"text": "actives tot l'any", "answer_start": 286}], "id": "P_248_C_1488_Q4", "question": "Com estan les formigues als tr\u00f2pics?"}]}]}, {"title": "Pangolins", "paragraphs": [{"context": "Les cries de pangol\u00ed neixen amb una longitud aproximada de 15 cm i un pes aproximat de 330 grams, per\u00f2 aquestes mesures difereixen entre les diverses esp\u00e8cies. Quan neixen, les cries ja tenen els ulls oberts, per\u00f2 les seves escates encara s\u00f3n toves.[10] Tanmateix, el proc\u00e9s d'enduriment comen\u00e7a molt aviat, normalment dos dies despr\u00e9s del naixement. Les mares protegeixen les seves cries mantenint-les arrapades al seu cos caragolat i, com tots els mam\u00edfers, s'encarreguen d'alimentar-les amb llet que produeixen amb el seu \u00fanic parell de mamelles.", "qas": [{"answers": [{"text": "15 cm", "answer_start": 59}], "id": "P_29_C_169_Q1", "question": "Quina longitud aproximada tenen les cries de pangol\u00ed al n\u00e9ixer?"}, {"answers": [{"text": "toves", "answer_start": 243}], "id": "P_29_C_169_Q2", "question": "Com s\u00f3n les escates de les cries al n\u00e9ixer?"}, {"answers": [{"text": "dos dies despr\u00e9s del naixement", "answer_start": 319}], "id": "P_29_C_169_Q3", "question": "Quan comen\u00e7a el proc\u00e9s d'enduriment de les escates?"}, {"answers": [{"text": "amb llet", "answer_start": 490}], "id": "P_29_C_169_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 les alimenten?"}, {"answers": [{"text": "330 grams", "answer_start": 87}], "id": "P_29_C_169_Q5", "question": "Quin pes aproximat tenen al n\u00e9ixer?"}]}, {"context": "Tot i que han estat relacionats amb animals que visqueren durant el Paleoc\u00e8,[27] els pangolins m\u00e9s primitius coneguts daten de fa aproximadament 50 milions d'anys. Es tracta d'Eomanis i Eurotamandua, tots dos coneguts a partir de f\u00f2ssils trobats al jaciment de Messel, de l'Eoc\u00e8 inferior. Mentre que l'afiliaci\u00f3 del g\u00e8nere Eurotamandua encara no \u00e9s del tot certa i podria tractar-se d'un xenartre, ha quedat demostrat que Eomanis \u00e9s definitivament un pangol\u00ed. Aquests animals es diferenciaven dels pangolins actuals: Eurotamandua no tenia les t\u00edpiques escates, mentre que Eomanis en tenia al cos per\u00f2 no a la cua ni a les potes. Els continguts trobats dins l'est\u00f3mac excel\u00b7lentment conservat d'Eomanis a Messel mostren que contenia insectes i plantes; Richter i Storch suggeriren la possibilitat que els pangolins s'alimentessin originalment de vegetals i que robessin fulles a les formigues talladores de fulles, ingerint uns quants insectes accidentalment. Segons Richter i Storch, aquest seria el proc\u00e9s pel qual els pangolins haurien comen\u00e7at a esdevenir mirmec\u00f2fags.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "de l'Eoc\u00e8 inferior", "answer_start": 269}], "id": "P_29_C_170_Q2", "question": "De quan s\u00f3n els f\u00f2ssils?"}, {"answers": [{"text": "insectes i plantes", "answer_start": 732}], "id": "P_29_C_170_Q3", "question": "Qu\u00e8 van trobar dins l'estomac d'Eomanis?"}, {"answers": [{"text": "de vegetals", "answer_start": 842}], "id": "P_29_C_170_Q4", "question": "De qu\u00e8 s'alimentaven origin\u00e0riament?"}, {"answers": [{"text": "accidentalment", "answer_start": 943}], "id": "P_29_C_170_Q5", "question": "Com van comen\u00e7ar a ingerir insectes?"}]}, {"context": "El pangol\u00ed de cua llarga (Phataginus tetradactyla) viu als boscos d'una vasta zona de l'\u00c0frica subsahariana; des de la costa atl\u00e0ntica entre Guinea i Angola, a trav\u00e9s de la Rep\u00fablica Centreafricana i la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, fins a Sudan i Uganda. Malgrat la seva llarga cua, que li d\u00f3na el nom i que mesura una mitjana de seixanta cent\u00edmetres, aquesta \u00e9s l'esp\u00e8cie m\u00e9s petita de pangol\u00ed, amb entre trenta i quaranta cent\u00edmetres de longitud corporal.[4] Com altres pangolins, \u00e9s un insect\u00edvor nocturn. Les seves escates tenen un color marr\u00f3 fosc. No t\u00e9 escates a la punta de la cua, cosa que li permet utilitzar-se per agafar-se a les branques. La part calba de la cua tamb\u00e9 podria ser una zona sensorial. Gr\u00e0cies a la seva mida i la cua pr\u00e8nsil, t\u00e9 un estil de vida gaireb\u00e9 completament arbor\u00edcola. Viu al cobricel dels arbres de la jungla.[4] El seu abdomen no est\u00e0 cobert d'escates, sin\u00f3 d'un pelatge fosc. T\u00e9 46\u201347 v\u00e8rtebres a la cua, m\u00e9s que qualsevol altre mam\u00edfer conegut,[4] superant les 42\u201343 v\u00e8rtebres caudals de Leptictidium auderiense.", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00c0frica", "answer_start": 88}], "id": "P_29_C_171_Q1", "question": "A quin continent viu el Pangol\u00ed de cua llarga?"}, {"answers": [{"text": "seixanta cent\u00edmetres", "answer_start": 334}], "id": "P_29_C_171_Q2", "question": "Quant mesura la seva cua?"}, {"answers": [{"text": "entre trenta i quaranta cent\u00edmetres", "answer_start": 404}], "id": "P_29_C_171_Q3", "question": "Quant mesura el seu cos?"}, {"answers": [{"text": "marr\u00f3 fosc", "answer_start": 546}], "id": "P_29_C_171_Q4", "question": "De quin color t\u00e9 les escates?"}, {"answers": [{"text": "arbor\u00edcola", "answer_start": 799}], "id": "P_29_C_171_Q5", "question": "com \u00e9s el seu estil de vida?"}]}, {"context": "Tanmateix, l'amena\u00e7a principal pels pangolins \u00e9s la ca\u00e7a per part dels humans. Els pangolins s\u00f3n ca\u00e7ats com a aliment a molts llocs d'\u00c0frica i \u00e9s un dels tipus de carn de bosc m\u00e9s popular. Els pangolins tamb\u00e9 tenen molta demanda a la Xina perqu\u00e8 la seva carn es considera una delicadesa i alguns xinesos (igual que alguns africans) creuen que les escates de pangolins fan baixar les inflamacions, milloren la circulaci\u00f3 de la sang i ajuden les dones en lact\u00e0ncia a produir llet. Aix\u00f2, juntament amb la desforestaci\u00f3, ha provocat una gran minva del nombre de pangolins gegants.", "qas": [{"answers": [{"text": "la ca\u00e7a per part dels humans", "answer_start": 49}], "id": "P_29_C_172_Q1", "question": "Quina \u00e9s l'amena\u00e7a principal dels pangolins?"}, {"answers": [{"text": "a la Xina", "answer_start": 229}], "id": "P_29_C_172_Q2", "question": "On consideren que la carn dels pangolins \u00e9s una delicadesa?"}, {"answers": [{"text": "com a aliment", "answer_start": 104}], "id": "P_29_C_172_Q3", "question": "Per qu\u00e8 son ca\u00e7ats els pangolins a \u00c0frica?"}, {"answers": [{"text": "una gran minva del nombre de pangolins", "answer_start": 529}], "id": "P_29_C_172_Q4", "question": "Qu\u00e8 han provocat la cacera i la deforestaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la circulaci\u00f3", "answer_start": 406}], "id": "P_29_C_172_Q5", "question": "Qu\u00e8 creuen que poden millorar les escates de pangolins?"}]}, {"context": "El pangol\u00ed de les Filipines (Manis culionensis) nom\u00e9s es troba a l'illa de Palawan, a les Filipines. Habita boscos primaris i secundaris de plana. \u00c9s bastant com\u00fa, per\u00f2 es veu amena\u00e7at per la ca\u00e7a intensiva.[22] Els pangolins de les Filipines podrien haver estat originalment una poblaci\u00f3 de pangolins malais que arrib\u00e0 a Palawan des de Borneo durant el Plistoc\u00e8 inferior, a trav\u00e9s de ponts de terra que quedaren al descobert quan el nivell del mar baix\u00e0 durant l'\u00e8poca glacial. Quan la Terra es comen\u00e7\u00e0 a desgla\u00e7ar i el nivell del mar puj\u00e0 de nou, la poblaci\u00f3 de Palawan qued\u00e0 a\u00efllada i comen\u00e7\u00e0 el proc\u00e9s d'especiaci\u00f3 que portaria a l'aparici\u00f3 de M. culionensis.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'illa de Palawan", "answer_start": 63}], "id": "P_29_C_173_Q1", "question": "On es troba el pangol\u00ed de les Filipines?"}, {"answers": [{"text": "boscos", "answer_start": 108}], "id": "P_29_C_173_Q2", "question": "On habita el pangol\u00ed de les Filipines?"}, {"answers": [{"text": "per la ca\u00e7a intensiva", "answer_start": 185}], "id": "P_29_C_173_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es veu amena\u00e7at el pangol\u00ed de les Filipines?"}, {"answers": [{"text": "de Borneo", "answer_start": 334}], "id": "P_29_C_173_Q4", "question": "D'on es creu que prov\u00e9 el pangol\u00ed de les Filipines?"}, {"answers": [{"text": "durant el Plistoc\u00e8 inferior", "answer_start": 344}], "id": "P_29_C_173_Q5", "question": "A quina \u00e8poca es va despla\u00e7ar el pangol\u00ed a les Filipines?"}]}, {"context": "Els pangolins d'\u00c0frica habiten el sud i el centre del continent afric\u00e0, des del Sudan del Sud i el Senegal al nord fins a Sud-\u00e0frica al sud. Els pangolins d'\u00c0sia, d'altra banda, s'estenen pel sud-est del continent, des del Pakistan a l'oest fins a Borneo a l'est. A totes les regions on habiten, els pangolins estan patint una constant p\u00e8rdua del seu h\u00e0bitat, en gran part per l'expansi\u00f3 de l'agricultura i d'altres activitats humanes. S'han trobat exemplars de pangolins de cua llarga i pangolins malais en zones cultivades, indicant que els pangolins s'estan veient obligats a aventurar-se a prop dels humans.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "el sud i el centre", "answer_start": 31}], "id": "P_29_C_174_Q1", "question": "Quina part d'\u00c0frica habiten els pangolins?"}, {"answers": [{"text": "pel sud-est", "answer_start": 188}], "id": "P_29_C_174_Q2", "question": "On els podem trobar a \u00c0sia?"}, {"answers": [{"text": "en zones cultivades", "answer_start": 505}], "id": "P_29_C_174_Q3", "question": "On s'han trobat pangolins de cua llarga i pangolins malais?"}, {"answers": [{"text": "una constant p\u00e8rdua del seu h\u00e0bitat", "answer_start": 323}], "id": "P_29_C_174_Q4", "question": "Qu\u00e8 pateixen els pangolins?"}]}]}, {"title": "John R.R. Tolkien", "paragraphs": [{"context": "En el camp de la taxonomia, al voltant de 80 taxa (g\u00e8nere i esp\u00e8cies) han rebut noms cient\u00edfics que honoren o deriven de personatges i altres elements ficticis provinents d'El H\u00f2bbit i d'El Senyor dels Anells, a m\u00e9s d'altres obres ambientades a la Terra Mitjana.[197] Diverses taxa han rebut el seu nom de part del personatge G\u00f2l\u00b7lum (tamb\u00e9 conegut com a Sm\u00e9agol), aix\u00ed com de diversos h\u00f2bbits, les petites criatures semblants als humans com en Bilbo i en Frodo. Diversos elfs, nans i d'altres criatures que apareixen a les obres de Tolkien, aix\u00ed com l'escriptor mateix, tamb\u00e9 han estat honorats en els noms de diverses esp\u00e8cies, com ara l'amf\u00edpode Leucothoe tolkieni, o la vespa Shireplitis tolkieni. El 2004, l'hom\u00ednid extint Homo floresiensis va ser descrit, i aviat es va guanyar el sobrenom, de \"h\u00f2bbit\", principalment a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva petita envergadura.[198] El 1978, el paleont\u00f2leg Leigh Van Valen va batejar unes 20 taxa de mam\u00edfers extingits a partir de l'obra de Tolkien mitjan\u00e7ant una \u00fanica publicaci\u00f3.[199p][200] El 1999, l'entom\u00f2leg Lauri Kaila va descriure 48 noves esp\u00e8cies d'arnes elachistidae i en va batejar 37 a partir de la mitologia de Tolkien.[197][201] S'ha destacat que a Tolkien se l'ha commemorat en el m\u00f3n de la taxonomia com no s'ha fet amb cap altre autor.[202]", "qas": [{"answers": [{"text": "G\u00f2l\u00b7lum", "answer_start": 326}], "id": "P_220_C_1315_Q1", "question": "De quin personatge han rebut el nom algunes taxa?"}, {"answers": [{"text": "Homo floresiensis", "answer_start": 728}], "id": "P_220_C_1315_Q2", "question": "Quin hom\u00ednid es va guanyar el sobrenom, de \"h\u00f2bbit\"?"}, {"answers": [{"text": "Leigh Van Valen", "answer_start": 899}], "id": "P_220_C_1315_Q3", "question": "Quin paleont\u00f2leg va batejar mam\u00edfers extingits a partir de l'obra de Tolkien?"}, {"answers": [{"text": "en els noms de diverses esp\u00e8cies", "answer_start": 596}], "id": "P_220_C_1315_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 han estat honorats criatures de Tolkien i el mateix escriptor?"}, {"answers": [{"text": "Shireplitis tolkieni", "answer_start": 680}], "id": "P_220_C_1315_Q5", "question": "Quina vespa porta el nom de Tolkien?"}]}, {"context": "El 13 de novembre de 2017 es va anunciar que l'empresa Amazon havia adquirit els drets globals per televisi\u00f3 d'El Senyor dels Anells per realitzar una s\u00e8rie de televisi\u00f3. Aquesta s\u00e8rie no seria una adaptaci\u00f3 directa dels llibres, sin\u00f3 que introduiria noves hist\u00f2ries ambientades abans de la trama principal de La Comunitat del Anell.[184] La roda de premsa on es va anunciar parlava d'\"hist\u00f2ries pr\u00e8vies no explorades basades en textos originals de J.R.R. Tolkien\". Amazon en ser\u00e0 la productora, juntament amb Tolkien Estate, The Tolkien Trust, HarperCollins i New Line Cinema.[185]", "qas": [{"answers": [{"text": "13 de novembre de 2017", "answer_start": 3}], "id": "P_220_C_1316_Q2", "question": "Quin dia es va anunciar que els havia adquirit?"}, {"answers": [{"text": "noves hist\u00f2ries", "answer_start": 251}], "id": "P_220_C_1316_Q3", "question": "Qu\u00e8 introduiria la s\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "en textos originals de J.R.R. Tolkien", "answer_start": 426}], "id": "P_220_C_1316_Q4", "question": "En qu\u00e8 es basen les noves hist\u00f2ries?"}, {"answers": [{"text": "abans de la trama principal de La Comunitat del Anell", "answer_start": 279}], "id": "P_220_C_1316_Q5", "question": "Quan estan ambientades?"}]}, {"context": "El 2 de juny de 1916 Tolkien va rebre un telegrama citant-lo a Folkestone, des d'on havia de ser traslladat a Fran\u00e7a. El matrimoni Tolkien va passar la darrera nit, abans de la seva partida, en una habitaci\u00f3 de l'hotel Plough & Harrow de Birmingham. M\u00e9s tard escriuria que \"dotzenes d'oficials morien cada minut. Marxar lluny de la meva esposa aleshores... era gaireb\u00e9 com la mort.\"[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "un telegrama", "answer_start": 38}], "id": "P_220_C_1317_Q1", "question": "Qu\u00e8 va rebre el 2 de juny?"}, {"answers": [{"text": "a Folkestone", "answer_start": 61}], "id": "P_220_C_1317_Q2", "question": "On el van citar?"}, {"answers": [{"text": "en una habitaci\u00f3 de l'hotel Plough & Harrow", "answer_start": 191}], "id": "P_220_C_1317_Q3", "question": "On va passar la darrera nit el matrimoni?"}, {"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 com la mort", "answer_start": 365}], "id": "P_220_C_1317_Q4", "question": "Qu\u00e8 era per ell marxar lluny de la seva esposa?"}, {"answers": [{"text": "dotzenes", "answer_start": 278}], "id": "P_220_C_1317_Q5", "question": "Quants oficials morien cada dia segons Tolkien?"}]}, {"context": "Mabel Tolkien va escolaritzar els seus dos fills a casa. Ronald, com era conegut per la fam\u00edlia, era un bon alumne.[23] La mare li va ensenyar bot\u00e0nica, creant en el seu fill l'inter\u00e8s per la visi\u00f3 de les plantes. Al petit Tolkien li agradava dibuixar paisatges i arbres, per\u00f2 les seves lli\u00e7ons preferides eren aquelles que tenien relaci\u00f3 amb les lleng\u00fces, ensenyant-li la seva mare les bases del llat\u00ed de molt jove.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "a casa", "answer_start": 49}], "id": "P_220_C_1318_Q1", "question": "On va escolaritzar els fills?"}, {"answers": [{"text": "Ronald", "answer_start": 57}], "id": "P_220_C_1318_Q2", "question": "Com es deia el seu fill?"}, {"answers": [{"text": "bot\u00e0nica", "answer_start": 143}], "id": "P_220_C_1318_Q3", "question": "Qu\u00e8 li van ensenyar la mare?"}, {"answers": [{"text": "paisatges i arbres", "answer_start": 252}], "id": "P_220_C_1318_Q4", "question": "Qu\u00e8 li agradava dibuixar a Ronald?"}, {"answers": [{"text": "les lleng\u00fces", "answer_start": 343}], "id": "P_220_C_1318_Q5", "question": "Quines eren les lli\u00e7ons preferides de Ronald?"}]}, {"context": "Durant la seva vida de jubilat, entre el 1959 i la seva mort, el 1973, Tolkien va anar rebent cada vegada m\u00e9s atenci\u00f3 p\u00fablica i fama liter\u00e0ria. Les vendes dels seus llibres eren tant importants que es lamentava de no haver-se jubilat abans.[24] Al principi, Tolkien escrivia respostes entusiastes a les preguntes dels lectors, per\u00f2 amb el temps va comen\u00e7ar a mostrar-se molest per la popularitat sobtada de les seves obres entre el moviment contracultural de la d\u00e8cada de 1960.[84] En una carta de 1972 Tolkien va deplorar haver-se convertit en una figura de culte, per\u00f2 va admetre que \"fins i tot el nas d'un \u00eddol molt modest... no pot romandre completament ali\u00e8 a la dol\u00e7a olor de l'encens!\"[85]", "qas": [{"answers": [{"text": "1959", "answer_start": 41}], "id": "P_220_C_1319_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar la seva jubilaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s atenci\u00f3 p\u00fablica i fama liter\u00e0ria", "answer_start": 106}], "id": "P_220_C_1319_Q2", "question": "Qu\u00e8 va rebre durant la jubilaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "no haver-se jubilat abans", "answer_start": 214}], "id": "P_220_C_1319_Q3", "question": "Qu\u00e8 va lamentar?"}, {"answers": [{"text": "haver-se convertit en una figura de culte", "answer_start": 523}], "id": "P_220_C_1319_Q4", "question": "Qu\u00e8 va deplorar?"}]}, {"context": "Tolkien sabia llegir a l'edat de quatre anys, i va comen\u00e7ar a escriure de manera flu\u00efda poc despr\u00e9s. La seva mare li deixava llegir molts llibres. No li agradaven ni L'illa del tresor ni El flautista d'Hamel\u00edn, i pensava que Al\u00edcia en terra de meravelles de Lewis Carroll era \"divertida per\u00f2 inquietant\". Li agradaven les hist\u00f2ries sobre \"pellroges\" (amerindis), aix\u00ed com les obres de fantasia de George MacDonald.[25] A m\u00e9s, els \"Contes de fades\" d'Andrew Lang van ser particularment importants per ell, i la seva influ\u00e8ncia es fa aparent en algunes de les seves obres posteriors.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "quatre anys", "answer_start": 33}], "id": "P_220_C_1320_Q1", "question": "A quina edat ja sabia llegir?"}, {"answers": [{"text": "ni L'illa del tresor ni El flautista d'Hamel\u00edn", "answer_start": 163}], "id": "P_220_C_1320_Q2", "question": "Quins llibres no li agradaven?"}, {"answers": [{"text": "divertida per\u00f2 inquietant", "answer_start": 277}], "id": "P_220_C_1320_Q3", "question": "Com pensava que era Al\u00edcia en terra de meravelles?"}, {"answers": [{"text": "sobre \"pellroges\"", "answer_start": 332}], "id": "P_220_C_1320_Q4", "question": "Quines hist\u00f2ries li agradaven?"}, {"answers": [{"text": "\"Contes de fades\" d'Andrew Lang", "answer_start": 430}], "id": "P_220_C_1320_Q5", "question": "Quins contes de fades van ser molt importants per ell?"}]}]}, {"title": "Hugo Claus", "paragraphs": [{"context": "El 1948 va ser molt influ\u00eft pel surrealisme i la poesia moderna dels Estats Units d'Am\u00e8rica. Se n'an\u00e0 cap a Oostende on la seva fam\u00edlia havia establert una nova impremta. Escrigu\u00e9 el seu segon poemari i la novel\u00b7la De Eendenjacht. El gener 1949 va con\u00e8ixer la seva esposa Elly Overzier. Comen\u00e7\u00e0 el servei militar a Lieja i despr\u00e9s a Brussel\u00b7les, on es va encarregar de tasques de periodisme per la revista dels soldats. S'impregn\u00e0 de la literatura francesa i s'adher\u00ed al moviment art\u00edstic Cobra. Cre\u00e0 la revista avantguardista Tijd en mens de la qual era redactor.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel surrealisme i la poesia moderna dels Estats Units d'Am\u00e8rica", "answer_start": 28}], "id": "P_106_C_631_Q1", "question": "Per qu\u00e8 va ser influ\u00eft el 1948?"}, {"answers": [{"text": "Oostende", "answer_start": 108}], "id": "P_106_C_631_Q2", "question": "A on va anar?"}, {"answers": [{"text": "una nova impremta", "answer_start": 152}], "id": "P_106_C_631_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi tenia la seva fam\u00edlia a Oostende?"}, {"answers": [{"text": "gener 1949", "answer_start": 234}], "id": "P_106_C_631_Q4", "question": "Quan va con\u00e8ixer la seva esposa?"}, {"answers": [{"text": "Tijd en mens", "answer_start": 527}], "id": "P_106_C_631_Q5", "question": "Quina revista cre\u00e0?"}]}, {"context": "El jove Claus va passar la seva primera joventut en un pensionat cat\u00f2lic, des de l'edat de divuit mesos fins als onze anys.[6] Aquest fet va esdevenir una de les seves tem\u00e0tiques recurrents i va alimentar un conflicte intel\u00b7lectual amb l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica fins despr\u00e9s de la seva mort. M\u00e9s tard va titllar les monges del Pensionat Saint-Joseph d'Aalbeke de \u00abWaffen-SS amb uniforme religi\u00f3s\u00bb.[7] Les seves humanitats grecollatines va seguir als col\u00b7legis Sint-Amand a Kortrijk i Sint-Hendrik a Deinze. Vers la fi de la Segona Guerra Mundial va ser membre de la Joventut Nacionalsocialista de Flandes (NSJV).[8] Amb altres membres, el 1944 va rebre una menci\u00f3 honor\u00edfica de l'ocupant alemany pel seu zel durant una operaci\u00f3 de rescat despr\u00e9s de \u00abl'acci\u00f3 terrorista dels aliats.\u00bb[9] Ell mateix mai no va amagar aquest episodi de la seva vida, en va parlar en intervius explicant com la propaganda alemanya va ser molt encisadora per a un jove adolescent a una Flandes a la qual a l'escola s'inculcava una veritat feta d'hist\u00f2ries d'anglesos protestants que perseguien els pobres cat\u00f2lics a Irlanda i de comunistes que violaven monges i mataven sacerdots a Espanya.[10] Despr\u00e9s de la guerra, son pare va ser condemnat i empresonat per col\u00b7laboracionisme, la impremta va ser destru\u00efda en un acte de venjan\u00e7a i la mare va fugir a ca l'\u00e0via a Astene.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "en un pensionat cat\u00f2lic", "answer_start": 49}], "id": "P_106_C_632_Q1", "question": "On va passar la seva primera joventut?"}, {"answers": [{"text": "de la Joventut Nacionalsocialista de Flandes", "answer_start": 554}], "id": "P_106_C_632_Q3", "question": "De qu\u00e8 va ser membre?"}, {"answers": [{"text": "molt encisadora", "answer_start": 910}], "id": "P_106_C_632_Q4", "question": "Com era la propaganda alemanya?"}, {"answers": [{"text": "Astene", "answer_start": 1336}], "id": "P_106_C_632_Q5", "question": "A quina ciutat va fugir la mare?"}]}, {"context": "Entre l'execuci\u00f3 de diverses obres, es destaca el 1985 l'\u00f2pera Dr. Faustus (M\u00fasica Konrad Boehmer, llibret Hugo Claus) en una col\u00b7laboraci\u00f3 entre la Nederlandse Opera i el Th\u00e9\u00e2tre National Op\u00e9ra de Paris. La visita del papa Karol J\u00f3zef Wojty\u0142a (Joan Pau II) a B\u00e8lgica li inspira l'abril 1985 la redacci\u00f3 d'un petit recull de deu texts amb imatges del caricaturista Gerard Alsteens sota el t\u00edtol Una Visita Repugnant.[n 4] El 1986 rep el Premi de les Lletres neerlandeses per a la totalitat de la seva obra i tota una mena d'activitats commemoratives tenen lloc a B\u00e8lgica i els Pa\u00efsos Baixos. El 1987 se'n va a viure en Proven\u00e7a, tot i continuar la direcci\u00f3 teatral. La novel\u00b7la Een zachte vernieling, tradu\u00efda al catal\u00e0 el 2003 com Una dol\u00e7a destrucci\u00f3 pareix. Tracta de manera parcialment autobiogr\u00e0fica els seus anys experimentals a Par\u00eds i la seva relaci\u00f3 amb el poeta Hans Andreus i la seva dona dins la col\u00f2nia existencialista d'artistes flamencs i neerlandesos. Tracta amb ironia el zel ampull\u00f3s de l'avantguarda per\u00f2 tamb\u00e9 la malenconia de la passi\u00f3 subjacent, les emocions, les il\u00b7lusions i amors perduts.[26][27]", "qas": [{"answers": [{"text": "La visita del papa Karol J\u00f3zef Wojty\u0142a (Joan Pau II) a B\u00e8lgica", "answer_start": 205}], "id": "P_106_C_634_Q1", "question": "Qu\u00e8 li inspira la redacci\u00f3 d'Una Visita Repugnant?"}, {"answers": [{"text": "1986", "answer_start": 425}], "id": "P_106_C_634_Q2", "question": "Quin any va rebre el Premi de les Lletres neerlandeses?"}, {"answers": [{"text": "Proven\u00e7a", "answer_start": 619}], "id": "P_106_C_634_Q3", "question": "On va anar a viure el 1987?"}, {"answers": [{"text": "parcialment autobiogr\u00e0fica", "answer_start": 778}], "id": "P_106_C_634_Q4", "question": "Com \u00e9s la seva novel\u00b7la Una dol\u00e7a destrucci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Hans Andreus", "answer_start": 872}], "id": "P_106_C_634_Q5", "question": "Amb quin poeta va estar relacionat?"}]}, {"context": "El 1967 va muntar la pe\u00e7a Masscheroen[n 1] al festival de teatre experimental de Knokke que va encendre una pol\u00e8mica emblem\u00e0tica del seu conflicte perpetu amb el catolicisme i el puritanisme petitburg\u00e8s de l'\u00e8poca. En l'obra van apar\u00e8ixer tres amics seus a p\u00e8l, Hugues C. Pernath, Freddy de Vree i Bob Cobbing, que simbolitzen la Sant\u00edssima Trinitat. La pe\u00e7a va ser prohibida. Seguir\u00e0 un proc\u00e9s davant el tribunal penal per atemptat contra la moral i els bons costums. Al tribunal de primera inst\u00e0ncia de Bruges Claus va ser condemnat a quatre mesos i un penyorament de 10.000 francs, ambd\u00f3s efectius, va apel\u00b7lar i l'empresonament va ser transformat en pena condicional en segona inst\u00e0ncia a Gant. Aquest esdeveniment va desencadenar una pol\u00e8mica a la premsa, accions de protesta i peticions, l'organitzaci\u00f3 d'un Consell Anti-Censura, la publicaci\u00f3 del text amb fotos tot just abans del proc\u00e9s. Anys despr\u00e9s, De Vree, un dels membres de la trinitat va dir: \u00abA la fi dels anys seixanta era important mostrar-se a p\u00e8l, tenia un significat. [\u2026] S'ha de veure tot a l'esperit del temps.[\u2026]. Hi havia els progressistes puritans que manifestaven contra la guerra del Vietnam. Al costat hi havia un grup que donava la cara per a una sexualitat lliure. Aleshores s'organitzava tamb\u00e9 un debat sobre la nuesa\u00bb.[14] Aquest proc\u00e9s va ser el cim de l'iceberg d'una ona de repressi\u00f3 i de perquisicions prop de tota una s\u00e8rie d'escriptors en aquest per\u00edode.[2] Claus mateix va cridar a la joventut:", "qas": [{"answers": [{"text": "Masscheroen", "answer_start": 26}], "id": "P_106_C_635_Q1", "question": "Quina pe\u00e7a va muntar el 1967?"}, {"answers": [{"text": "la Sant\u00edssima Trinitat", "answer_start": 327}], "id": "P_106_C_635_Q3", "question": "Qu\u00e8 simbolitzaven els tres amics despullats?"}, {"answers": [{"text": "va ser prohibida", "answer_start": 359}], "id": "P_106_C_635_Q4", "question": "Qu\u00e8 va passar amb la pe\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "a quatre mesos i un penyorament de 10.000 francs", "answer_start": 535}], "id": "P_106_C_635_Q5", "question": "A qu\u00e8 va ser condemnat a Bruges?"}]}]}, {"title": "Guerra Civil espanyola", "paragraphs": [{"context": "A l'inici de la Guerra Civil, els pa\u00efsos democr\u00e0tics europeus van fer costat formalment a la Rep\u00fablica, per\u00f2 van posar en pr\u00e0ctica la no interfer\u00e8ncia en un afer intern.[n. 13] El conflicte va ser denunciat pel President de la Rep\u00fablica, el Doctor Negr\u00edn el 21 de setembre de 1938 a la Societat de Nacions. Aquesta va condemnar el cop militar, per\u00f2 no va atendre les peticions d'ajut. A la primera Confer\u00e8ncia Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situaci\u00f3 del pa\u00eds.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la Rep\u00fablica", "answer_start": 88}], "id": "P_289_C_1729_Q1", "question": "A qui van fer costat formalment els pa\u00efsos democr\u00e0tics europeus a l'inici de la Guerra Civil?"}, {"answers": [{"text": "la no interfer\u00e8ncia en un afer intern", "answer_start": 131}], "id": "P_289_C_1729_Q2", "question": "Qu\u00e8 van posar en pr\u00e0ctica els pa\u00efsos democr\u00e0tics europeus a l'inici de la Guerra Civil?"}, {"answers": [{"text": "Doctor Negr\u00edn", "answer_start": 241}], "id": "P_289_C_1729_Q3", "question": "Qui era el President de la Rep\u00fablica?"}, {"answers": [{"text": "21 de setembre de 1938", "answer_start": 258}], "id": "P_289_C_1729_Q4", "question": "Quan va denunciar el conflicte el President de la Rep\u00fablica?"}, {"answers": [{"text": "el cop militar", "answer_start": 328}], "id": "P_289_C_1729_Q5", "question": "Qu\u00e8 va condemnar la Societat de Nacions?"}]}, {"context": "S'ha calculat que mig mili\u00f3 de catalans van travessar la frontera, i si b\u00e9 molts van tornar, altres s'hi van quedar o es van exiliar a M\u00e8xic, van trobar la mort en camps de concentraci\u00f3 o en la nova guerra mundial que estava a punt d'esclatar. Mentre els gendarmes francesos condu\u00efen els soldats i civils cap als camps improvisats a les platges de Sant Cebri\u00e0 i Argelers, i m\u00e9s tard al Barcar\u00e8s[73] i Gurs, el govern franc\u00e8s no estava preparat per a rebre una allau de gent, i tampoc no volia complicar les seves bones relacions amb els vencedors. Els refugiats van haver d'enfrontar-se a la fredor; l'hostilitat, el desconcert, la pietat o el rebuig gaireb\u00e9 col\u00b7lectiu d'un poble que el 1936 havia estriat un Front Popular.[74] Sota la pluja, el vent, el fred, la neu, per la manca de queviures i de medecines, amb l'escampall d'epid\u00e8mies morien els refugiats. Sobretot els m\u00e9s febles, les criatures.[75]", "qas": [{"answers": [{"text": "mig mili\u00f3", "answer_start": 18}], "id": "P_289_C_1730_Q1", "question": "Quants catalans van travessar la frontera?"}, {"answers": [{"text": "M\u00e8xic", "answer_start": 135}], "id": "P_289_C_1730_Q2", "question": "On es van exiliar alguns catalans?"}, {"answers": [{"text": "franc\u00e8s", "answer_start": 417}], "id": "P_289_C_1730_Q3", "question": "Quin govern no estava preparat per a rebre un allau de gent?"}, {"answers": [{"text": "les criatures", "answer_start": 887}], "id": "P_289_C_1730_Q4", "question": "Qui eren els refugiats m\u00e9s febles?"}, {"answers": [{"text": "a la fredor; l'hostilitat, el desconcert, la pietat o el rebuig gaireb\u00e9 col\u00b7lectiu d'un poble", "answer_start": 587}], "id": "P_289_C_1730_Q5", "question": "A qu\u00e8 van haver d'enfrontar-se els refugiats?"}]}, {"context": "Els intel\u00b7lectuals espanyols de la generaci\u00f3 del 98 es van sentir inc\u00f2modes amb els dos b\u00e0ndols. Per exemple Unamuno, partidari inicial de la insurrecci\u00f3 militar, va acabar tenint un dur enfrontament amb el general Jos\u00e9 Mill\u00e1n-Astray. En canvi els m\u00e9s joves de l'avantguarda liter\u00e0ria i art\u00edstica es van posar al servei de la Rep\u00fablica. Va ser el cas del pintor Pablo Picasso, l'escriptor Max Aub Mohrenwitz o els poetes Miguel Hern\u00e1ndez i Rafael Alberti. Tanmateix, una part considerable de la intel\u00b7lectualitat relacionada amb la generaci\u00f3 del 27 es va identificar amb el b\u00e0ndol de Franco, en especial amb la Falange Espa\u00f1ola juvenil i revolucion\u00e0ria, que va ser l'\u00fanica que va proporcionar a aquest b\u00e0ndol una imatge aparent de modernitat.", "qas": [{"answers": [{"text": "Els intel\u00b7lectuals espanyols de la generaci\u00f3 del 98", "answer_start": 0}], "id": "P_289_C_1731_Q1", "question": "Qui es va sentir inc\u00f2mode amb els dos b\u00e0ndols?"}, {"answers": [{"text": "Jos\u00e9 Mill\u00e1n-Astray", "answer_start": 215}], "id": "P_289_C_1731_Q2", "question": "Amb qui es va enfrontar Unamuno?"}, {"answers": [{"text": "al servei de la Rep\u00fablica", "answer_start": 310}], "id": "P_289_C_1731_Q3", "question": "En quin b\u00e0ndol es va posar Pablo Picasso?"}, {"answers": [{"text": "la Falange Espa\u00f1ola", "answer_start": 608}], "id": "P_289_C_1731_Q4", "question": "Qui va proporcionar al b\u00e0ndol de Franco una imatge aparent de modernitat?"}, {"answers": [{"text": "27", "answer_start": 546}], "id": "P_289_C_1731_Q5", "question": "A quina generaci\u00f3 pertanyien els intel\u00b7lectuals que es van identificar amb el b\u00e0ndol de Franco?"}]}, {"context": "Al voltant de 50.000 brigadistes, no m\u00e9s de 20.000 al mateix temps, van lluitar a la Guerra Civil. Aproximadament un ter\u00e7 va trobar la mort i un altre va resultar mal ferit. De la cinquantena de nacionalitats la majoria eren francesos, polonesos, italians, alemanys, nord-americans i brit\u00e0nics. A partir de la primavera de 1937 nombrosos espanyols van comen\u00e7ar a formar part de les Brigades per les nombroses baixes car eren emprats com a punta de llan\u00e7a en les ofensives i la disminuci\u00f3 de nous voluntaris. La darrera intervenci\u00f3 en combat va ser a la batalla de l'Ebre on van ser els primers de travessar el riu pel cap de pont de Vinebre i en la maniobra de distracci\u00f3 realitzada entre Tortosa i Amposta.", "qas": [{"answers": [{"text": "Al voltant de 50.000", "answer_start": 0}], "id": "P_289_C_1732_Q1", "question": "Quants brigadistes van lluitar a la Guerra Civil?"}, {"answers": [{"text": "A partir de la primavera de 1937", "answer_start": 295}], "id": "P_289_C_1732_Q2", "question": "Quan van comen\u00e7ar nombrosos espanyols a formar part de les Brigades?"}, {"answers": [{"text": "a la batalla de l'Ebre", "answer_start": 548}], "id": "P_289_C_1732_Q3", "question": "On va ser la darrera intervenci\u00f3 en combat dels brigadistes?"}, {"answers": [{"text": "pel cap de pont de Vinebre", "answer_start": 614}], "id": "P_289_C_1732_Q4", "question": "Per on van travessar el riu els brigadistes?"}, {"answers": [{"text": "eren emprats com a punta de llan\u00e7a en les ofensives", "answer_start": 420}], "id": "P_289_C_1732_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es produ\u00efen nombroses baixes entre els brigadistes?"}]}, {"context": "En el b\u00e0ndol franquista la constituci\u00f3 de l'Ex\u00e8rcit Nacional va trobar poques dificultats perqu\u00e8 els generals exercien el comandament pol\u00edtic suprem. Sempre es va disposar d'una capacitat de maniobra professional i la militaritzaci\u00f3 de mil\u00edcies \u2013falangistes o carlistes- va tenir un paper menys important. Pel que fa als comandaments, van crear els alferes i sergents provisionals, en nombre d'uns vint-i-tres mil i vint mil respectivament que ensinistrats per instructors alemanys, van enquadrar les noves unitats. Franco va comptar amb unitats d'elit amb capacitat per actuar en els moments decisius en punts determinats. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el general Franco no va guanyar per emprar una estrat\u00e8gia innovadora, sin\u00f3 per organitzar de forma m\u00e9s tena\u00e7 i ordenada els seus recursos. I aquest fet va ser suficient car la guerra, en realitat, no va suposar grans innovacions t\u00e8cniques sin\u00f3 que va ser disputada amb mitjans escassos i obsolets.[65]", "qas": [{"answers": [{"text": "els generals", "answer_start": 97}], "id": "P_289_C_1733_Q1", "question": "Qui exercia el comandament pol\u00edtic suprem en el b\u00e0ndol franquista?"}, {"answers": [{"text": "vint mil", "answer_start": 416}], "id": "P_289_C_1733_Q2", "question": "Quants sergents provisionals van crear als comandaments?"}, {"answers": [{"text": "alemanys", "answer_start": 473}], "id": "P_289_C_1733_Q3", "question": "D'on eren els instructors dels alferes i sergents provisionals?"}, {"answers": [{"text": "unitats d'elit", "answer_start": 538}], "id": "P_289_C_1733_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 comptava Franco per actuar en els moments decisius?"}, {"answers": [{"text": "per organitzar de forma m\u00e9s tena\u00e7 i ordenada els seus recursos", "answer_start": 716}], "id": "P_289_C_1733_Q5", "question": "Per qu\u00e8 va guanyar Franco la Guerra Civil?"}]}, {"context": "Ni de bon tros tota l'oficialitat de l'ex\u00e8rcit destacat a Barcelona estava amb els colpistes. A moltes casernes els oficials lleials a la Rep\u00fablica foren detinguts pels sediciosos o es mantingueren al marge del cop. A m\u00e9s a m\u00e9s, com que era el mes de juliol bona part de la tropa es trobava amb perm\u00eds d'estiu o ja llicenciada, aix\u00ed que en bona part les casernes estaven buides.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "sediciosos", "answer_start": 169}], "id": "P_289_C_1734_Q1", "question": "Qui va detindre els oficials lleials a la Rep\u00fablica?"}, {"answers": [{"text": "A moltes casernes", "answer_start": 94}], "id": "P_289_C_1734_Q2", "question": "On van ser detinguts els oficials lleials a la Rep\u00fablica?"}, {"answers": [{"text": "era el mes de juliol", "answer_start": 237}], "id": "P_289_C_1734_Q3", "question": "Per qu\u00e8 bona part de la tropa es trobava amb perm\u00eds d'estiu?"}, {"answers": [{"text": "buides", "answer_start": 371}], "id": "P_289_C_1734_Q4", "question": "Com estaven en bona part les casernes?"}]}]}, {"title": "IK Pegasi", "paragraphs": [{"context": "Si la massa de la nana blanca aconsegu\u00eds el l\u00edmit de Chandrasekhar d'1,44 masses solars, la pressi\u00f3 de degeneraci\u00f3 dels electrons deixar\u00e0 de recolzar-la i comen\u00e7ar\u00e0 a col\u00b7lapsar-se. Amb un nucli compost principalment d'oxigen, ne\u00f3 i magnesi, la nana blanca que es col\u00b7lapsa segurament formar\u00e0 una estrella de neutrons. En aquest cas, nom\u00e9s una fracci\u00f3 de la massa de l'estrella ser\u00e0 expulsada com a resultat del proc\u00e9s.[49] No obstant aix\u00f2, si el nucli est\u00e0 compost de carboni-oxigen, el col\u00b7lapse far\u00e0 que una porci\u00f3 substancial de l'estrella sofreixi una fusi\u00f3 nuclear en un curt per\u00edode. Aix\u00f2 seria suficient perqu\u00e8 l'estrella es desf\u00e9s i es form\u00e9s una catacl\u00edsmica explosi\u00f3 de supernova tipus Ia.[50]", "qas": [{"answers": [{"text": "comen\u00e7ar\u00e0 a col\u00b7lapsar-se", "answer_start": 155}], "id": "P_400_C_2395_Q1", "question": "Qu\u00e8 passar\u00e0 si la massa de la nana blanca aconsegueix el l\u00edmit de Chandrasekhar d'1,44 masses solars?"}, {"answers": [{"text": "d'oxigen, ne\u00f3 i magnesi", "answer_start": 217}], "id": "P_400_C_2395_Q2", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 format principalment el nucli de la nana blanca?"}, {"answers": [{"text": "una estrella de neutrons", "answer_start": 293}], "id": "P_400_C_2395_Q3", "question": "Qu\u00e8 formar\u00e0 la nana blanca amb un nucli compost d'oxigen, ne\u00f3 i magnesi que es col\u00b7lapsa?"}, {"answers": [{"text": "que una porci\u00f3 substancial de l'estrella sofreixi una fusi\u00f3 nuclear", "answer_start": 503}], "id": "P_400_C_2395_Q4", "question": "Qu\u00e8 far\u00e0 el col\u00b7lapse si el nucli de la nana blanca est\u00e0 compost de carboni-oxigen?"}, {"answers": [{"text": "en un curt per\u00edode", "answer_start": 571}], "id": "P_400_C_2395_Q5", "question": "En quant de temps sofrir\u00e0 una porci\u00f3 de l'estrella una fusi\u00f3 nuclear?"}]}, {"context": "Els astr\u00f2noms defineixen la metal\u00b7licitat d'una estrella com l'abund\u00e0ncia d'elements qu\u00edmics que tenen un nombre at\u00f2mic superior a l'heli. Aix\u00f2 es calcula per mitj\u00e0 d'una an\u00e0lisi espectrosc\u00f2pica de l'atmosfera, seguit d'una comparaci\u00f3 amb els resultats esperats de models estel\u00b7lars computeritzats. En el cas d'IK Pegasi A, l'abund\u00e0ncia de metall estimat \u00e9s de [M/H] = +0,07 \u00b1 0,20. Aquesta notaci\u00f3 permet obtenir el logaritme de la proporci\u00f3 d'elements met\u00e0l\u00b7lics (M) davant de la proporci\u00f3 d'hidrogen (H), menys el logaritme de la proporci\u00f3 de metall del Sol (aix\u00ed, si l'estrella iguala l'abund\u00e0ncia de metall del Sol, aquest valor ser\u00e0 zero). Un valor logar\u00edtmic de 0,07 \u00e9s equivalent a una proporci\u00f3 de metal\u00b7licitat d'1,17, per la qual cosa l'estrella seria un 17% m\u00e9s rica en elements met\u00e0l\u00b7lics que el Sol.[7] No obstant aix\u00f2, el marge d'error d'aquest resultat \u00e9s bastant gran.", "qas": [{"answers": [{"text": "com l'abund\u00e0ncia d'elements qu\u00edmics que tenen un nombre at\u00f2mic superior a l'heli", "answer_start": 57}], "id": "P_400_C_2396_Q1", "question": "Com defineixen els astr\u00f2noms la metal\u00b7licitat d'una estrella?"}, {"answers": [{"text": "la metal\u00b7licitat d'una estrella", "answer_start": 25}], "id": "P_400_C_2396_Q2", "question": "Qu\u00e8 calcula l'an\u00e0lisi espectrosc\u00f2pica de l'atmosfera?"}, {"answers": [{"text": "de [M/H] = +0,07 \u00b1 0,20", "answer_start": 358}], "id": "P_400_C_2396_Q3", "question": "Quina \u00e9s l'abund\u00e0ncia de metall estimat en el cas d'IK Pegasi A?"}, {"answers": [{"text": "a una proporci\u00f3 de metal\u00b7licitat d'1,17", "answer_start": 688}], "id": "P_400_C_2396_Q4", "question": "A qu\u00e8 \u00e9s equivalent un valor logar\u00edtmic de 0,07?"}, {"answers": [{"text": "bastant gran", "answer_start": 872}], "id": "P_400_C_2396_Q5", "question": "Com \u00e9s el marge d'error del resultat?"}]}, {"context": "En algun moment en el futur, IK Pegasi A consumir\u00e0 l'hidrogen del seu nucli i comen\u00e7ar\u00e0 a evolucionar lluny de la seq\u00fc\u00e8ncia principal, fins a formar un gegant vermell. La grand\u00e0ria d'un gegant vermell pot ascendir a dimensions importants, estenent fins a unes cent vegades el seu radi previ (o m\u00e9s). Una vegada IK Pegasi A s'hagi expandit el seu di\u00e0metre sobrepassar\u00e0 el L\u00f2bul de Roche de la seva companya, formant-se un disc d'acreci\u00f3 gas\u00f3s al voltant de la nana blanca. Aquest gas, compost principalment d'hidrogen i heli, anir\u00e0 a parar a la superf\u00edcie de la seva companya. Aquest trasllat massiu de mat\u00e8ria entre les estrelles ocasionar\u00e0 tamb\u00e9 la reducci\u00f3 de la seva \u00f2rbita m\u00fatua.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "En algun moment en el futur", "answer_start": 0}], "id": "P_400_C_2397_Q1", "question": "Quan consumir\u00e0 IK Pegasi A l'hidrogen del seu nucli?"}, {"answers": [{"text": "fins a formar un gegant vermell", "answer_start": 135}], "id": "P_400_C_2397_Q2", "question": "Fins on evolucionar\u00e0 IK Pegasi A quan consumeixi l'hidrogen del seu nucli?"}, {"answers": [{"text": "a dimensions importants", "answer_start": 214}], "id": "P_400_C_2397_Q3", "question": "A quant pot ascendir la grand\u00e0ria d'un gegant vermell?"}, {"answers": [{"text": "principalment d'hidrogen i heli", "answer_start": 492}], "id": "P_400_C_2397_Q4", "question": "De qu\u00e8 estan composats els gas que hi ha al voltant de la nana blanca?"}, {"answers": [{"text": "la reducci\u00f3 de la seva \u00f2rbita m\u00fatua", "answer_start": 647}], "id": "P_400_C_2397_Q5", "question": "Qu\u00e8 ocasionar\u00e0 el trasllat massiu de mat\u00e8ria entre les estrelles?"}]}, {"context": "\u00c9s possible que IK Pegasi B segueixi un patr\u00f3 similar.[43] No obstant aix\u00f2, per poder acumular massa, nom\u00e9s pot ser expulsada una porci\u00f3 del gas acrescut, amb el que amb cada cicle la nana blanca augmentaria la seva massa de manera gradual. Aix\u00ed, fins i tot encara que es comport\u00e9s com una nova recurrent, IK Pegasi B podria continuar acumulant una capa creixent.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "una porci\u00f3 del gas acrescut", "answer_start": 126}], "id": "P_400_C_2398_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot ser expulsat per poder acumular massa?"}, {"answers": [{"text": "de manera gradual", "answer_start": 222}], "id": "P_400_C_2398_Q2", "question": "Com augmentaria la massa de la nana blanca en cada cicle?"}, {"answers": [{"text": "una capa creixent", "answer_start": 345}], "id": "P_400_C_2398_Q3", "question": "Qu\u00e8 podria continuar acumulant IK Pegasi B tot i que es comport\u00e9s com una nova recurrent?"}]}, {"context": "L'interior d'IK Pegasi B podria estar compost per complet de carboni i oxigen per\u00f2, alternativament, si el seu progenitor va passar pel proc\u00e9s de combusti\u00f3 del carboni, podria tenir un nucli d'oxigen i ne\u00f3 envoltat d'una coberta enriquida amb carboni i oxigen.[34][35] En qualsevol cas, l'exterior d'IK Pegasi B est\u00e0 cobert per una atmosfera d'hidrogen gaireb\u00e9 pur, per la qual cosa aquesta estrella es classifica com a DA. A causa de l'elevada massa at\u00f2mica, l'heli existent en la coberta s'enfonsar\u00e0 per sota de la capa d'hidrogen.[36] La totalitat de la massa de l'estrella es recolza en la pressi\u00f3 de degeneraci\u00f3 dels electrons (una for\u00e7a causada pel principi d'exclusi\u00f3 de Pauli, que prohibeix que els constituents d'una estrella estiguin en un mateix estat qu\u00e0ntic i, per tant, limita la quantitat de mat\u00e8ria que pot trobar-se en un determinat volum).", "qas": [{"answers": [{"text": "de carboni i oxigen", "answer_start": 58}], "id": "P_400_C_2399_Q1", "question": "De qu\u00e8 podria estar compost per complet l'interior d'IK Pegasi B?"}, {"answers": [{"text": "per una atmosfera d'hidrogen gaireb\u00e9 pur", "answer_start": 324}], "id": "P_400_C_2399_Q2", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 cobert l'exterior d'IK Pegasi B?"}, {"answers": [{"text": "com a DA", "answer_start": 414}], "id": "P_400_C_2399_Q3", "question": "Com es classifica IK Pegasi B?"}, {"answers": [{"text": "per sota de la capa d'hidrogen", "answer_start": 502}], "id": "P_400_C_2399_Q4", "question": "On s'enfonsar\u00e0 l'heli existent en la coberta?"}, {"answers": [{"text": "en la pressi\u00f3 de degeneraci\u00f3 dels electrons", "answer_start": 588}], "id": "P_400_C_2399_Q5", "question": "En qu\u00e8 es recolza la totalitat de la massa de l'estrella?"}]}, {"context": "En consumir-se l'hidrogen del nucli del progenitor d'IK Pegasi B, aquest va anar evolucionant a una gegant vermella. El nucli intern es va contreure fins que l'hidrogen va comen\u00e7ar a cremar-se en la capa que envoltava el nucli d'heli. Per compensar aquest augment de la temperatura, la capa exterior es va expandir diverses vegades el seu radi com a nucli d'estrella de la seq\u00fc\u00e8ncia principal. Quan el nucli va adquirir una temperatura i densitat en les quals l'heli podia comen\u00e7ar la seva fusi\u00f3, aquesta estrella es va contreure i es va convertir en el que es coneix com una estrella de branca horitzontal, \u00e9s a dir, pertanyent a un grup d'estrelles que a grans trets formen una l\u00ednia horitzontal en el diagrama H-R. La fusi\u00f3 de l'heli va formar un nucli inert de carboni i oxigen. Quan en el nucli l'heli es va consumir per complet, es va formar una capa de combusti\u00f3 d'heli (a m\u00e9s de la de carboni formada pr\u00e8viament), i l'estrella es va despla\u00e7ar al que els astr\u00f2noms denominen la branca asimpt\u00f2tica de les gegants, o RAG. Si tingu\u00e9s la suficient massa, amb el temps el proc\u00e9s de combusti\u00f3 del carboni podria recomen\u00e7ar en el nucli, i produir oxigen, ne\u00f3 i magnesi.[28][29][30]", "qas": [{"answers": [{"text": "En consumir-se l'hidrogen del nucli del progenitor", "answer_start": 0}], "id": "P_400_C_2400_Q1", "question": "Quan va anar evolucionant IK Pegasi B a una gegant vermella?"}, {"answers": [{"text": "fins que l'hidrogen va comen\u00e7ar a cremar-se en la capa que envoltava el nucli d'heli", "answer_start": 149}], "id": "P_400_C_2400_Q2", "question": "Fins quan es va contreure el nucli intern?"}, {"answers": [{"text": "diverses", "answer_start": 315}], "id": "P_400_C_2400_Q3", "question": "Quantes vegades va expandir la capa exterior el seu radi?"}, {"answers": [{"text": "un nucli inert de carboni i oxigen", "answer_start": 747}], "id": "P_400_C_2400_Q4", "question": "Qu\u00e8 va formar la fusi\u00f3 d'heli?"}, {"answers": [{"text": "es va formar una capa de combusti\u00f3 d'heli", "answer_start": 835}], "id": "P_400_C_2400_Q5", "question": "Qu\u00e8 va passar quan en el nucli l'heli es va consumir per complet?"}]}]}, {"title": "Capella de Reyes Nuevos de la catedral de Toledo", "paragraphs": [{"context": "A la dreta o costat de l'Ep\u00edstola i sobre el cadirat del cor de la capella, es troba el sepulcre del rei Enric II de Castella mort el 1379; est\u00e0 dins d'un arcosoli d'estil plateresc. Sobre el sarc\u00f2fag es troba l'escultura jacent del rei realitzada en alabastre policromat de dos metres de longitud. A la m\u00e0 dreta sost\u00e9 el ceptre reial i, a l'esquerra, l'espasa; porta vestidures de cerim\u00f2nia amb una t\u00fanica i el mantell decorats i una corona daurada al cap, que reposa sobre tres coixins, realitzats amb tot el detall d'adornaments i cordons; els peus descansen sobre la figura d'un lle\u00f3. A la part de la cap\u00e7alera del sarc\u00f2fag es troba una inscripci\u00f3 que es creu que pertany a l'autor: \u00abmaestro Luys, entallador\u00bb.[19] Entre els ornaments figuren escuts de Castella i Lle\u00f3 i sobre el sarc\u00f2fag, al fons de l'arc, es troben dos putti que sostenen una cartel\u00b7la amb la inscripci\u00f3:[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "1379", "answer_start": 134}], "id": "P_267_C_1597_Q1", "question": "Quan va morir Enric II de Castella?"}, {"answers": [{"text": "en alabastre policromat", "answer_start": 248}], "id": "P_267_C_1597_Q2", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 realitzada l'escultura jacent del rei?"}, {"answers": [{"text": "l'espasa", "answer_start": 352}], "id": "P_267_C_1597_Q3", "question": "Qu\u00e8 sost\u00e9 a la m\u00e0 esquerra l'escultura jacent del rei?"}, {"answers": [{"text": "decorats", "answer_start": 420}], "id": "P_267_C_1597_Q4", "question": "Com estan la t\u00fanica i el mantell que vesteix el rei en l'escultura?"}, {"answers": [{"text": "sobre la figura d'un lle\u00f3", "answer_start": 562}], "id": "P_267_C_1597_Q5", "question": "On descansen els peus del rei en l'escultura?"}]}, {"context": "Una vegada aconseguida l'autoritzaci\u00f3 per part de Carles I, es va encarregar la direcci\u00f3 de la nova construcci\u00f3 de la capella a l'arquitecte Alonso de Covarrubias, comen\u00e7ant les obres el 1531. Quedava situada entre el costat nord de la capella de Santiago i la de santa Leoc\u00e0dia, a la cap\u00e7alera de l'edifici. L'entrada es va fer per l'antiga Capella de Santa B\u00e0rbara a trav\u00e9s d'un arc decorat amb escultures. Consta d'una nau dividida per dos arcs ogivals amb un vest\u00edbul d'entrada, dos trams, i un absis poligonal. La nau t\u00e9 una volta de creueria g\u00f2tica, per\u00f2 l'ornamentaci\u00f3 i els sepulcres s\u00f3n d'estil renaixentista i plateresc.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "Carles I", "answer_start": 50}], "id": "P_267_C_1598_Q1", "question": "Qui va concedir l'autoritzaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Alonso de Covarrubias", "answer_start": 141}], "id": "P_267_C_1598_Q2", "question": "A qui es va encarregar la nova construcci\u00f3 de la capella?"}, {"answers": [{"text": "1531", "answer_start": 187}], "id": "P_267_C_1598_Q3", "question": "Quan van comen\u00e7ar les obres?"}, {"answers": [{"text": "de creueria g\u00f2tic", "answer_start": 536}], "id": "P_267_C_1598_Q5", "question": "Com \u00e9s la volta que t\u00e9 la nau?"}]}, {"context": "Davant d'aquest sepulcre, a l'esquerra o costat de l'Evangeli, es troba el sepulcre del seu fill, el rei Joan I de Castella, mort a Alcal\u00e1 de Henares el 1390. L'arquitectura de l'arcosoli \u00e9s tamb\u00e9 d'estil plateresc i policromada com les anteriors, per\u00f2 el monarca est\u00e0 representat de genolls, en actitud orant, amb vestimentes, corona reial i va armat. Sobre el reclinatori en qu\u00e8 es recolza, cobert amb un mantell amb l'escut de Castella i Lle\u00f3, hi ha un llibre d'oracions obert. Dins de l'arc tamb\u00e9 hi ha una inscripci\u00f3:[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "Alcal\u00e1 de Henares", "answer_start": 132}], "id": "P_267_C_1600_Q1", "question": "On va morir el rei Joan I de Castella?"}, {"answers": [{"text": "1390", "answer_start": 153}], "id": "P_267_C_1600_Q2", "question": "Quant va morir el rei Joan I de Castella?"}, {"answers": [{"text": "plateresc i policromada", "answer_start": 205}], "id": "P_267_C_1600_Q3", "question": "De quin estil \u00e9s l'arquitectura de l'arcosoli?"}, {"answers": [{"text": "orant", "answer_start": 304}], "id": "P_267_C_1600_Q4", "question": "En quina actitud est\u00e0 representat el monarca?"}, {"answers": [{"text": "un mantell amb l'escut de Castella i Lle\u00f3", "answer_start": 404}], "id": "P_267_C_1600_Q5", "question": "Qu\u00e8 cobreix el reclinatori en qu\u00e8 es recolza el rei?"}]}, {"context": "El rei Enric II va disposar la creaci\u00f3 de dotze capellanies perp\u00e8tues, dedicades a la celebraci\u00f3 de misses i oracions di\u00e0ries per la seva \u00e0nima; cada capell\u00e0 rebria 4.500 morabatins anuals. El 1382, Joan I va ampliar aquest privilegi amb un total de vint-i-cinc capellanies i amb m\u00e9s dotaci\u00f3 econ\u00f2mica per als capellans, sagristans i guardes; tamb\u00e9 fix\u00e0 directrius per a l'elecci\u00f3 del capell\u00e0 major de Reyes Nuevos. Enric III, seguint la norma establerta pels seus antecessors, tamb\u00e9 fund\u00e0 set capellanies noves, encara que pel gran nombre de capellans amb obligaci\u00f3 de dir missa di\u00e0ria no era possible de satisfer; solament se'n van afegir dues de noves, ja que amb les set noves la instituci\u00f3 hagu\u00e9s augmentat en prop d'un ter\u00e7 m\u00e9s. La resta de les capellanies que es van fundar foren: dues al monestir de San Francisco de Toledo i les altres tres distribu\u00efdes entre els monestirs de San Pablo, San Agust\u00edn i Santa Mar\u00eda del Carmen.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "la creaci\u00f3 de dotze capellanies perp\u00e8tues", "answer_start": 28}], "id": "P_267_C_1601_Q1", "question": "Qu\u00e8 va disposar el rei Enric II?"}, {"answers": [{"text": "a la celebraci\u00f3 de misses i oracions di\u00e0ries per la seva \u00e0nima", "answer_start": 81}], "id": "P_267_C_1601_Q2", "question": "A qu\u00e8 es dedicaven les capellanies perp\u00e8tues?"}, {"answers": [{"text": "4.500", "answer_start": 165}], "id": "P_267_C_1601_Q3", "question": "Quants morabatins anuals rebia cada capella?"}, {"answers": [{"text": "Joan I", "answer_start": 199}], "id": "P_267_C_1601_Q4", "question": "Qui va ampliar les capellanies a vint-i-cinc?"}]}, {"context": "Es troben en aquesta capella els sepulcres d'una gran part de la dinastia Trast\u00e0mara. Les figures jacents s\u00f3n les que hi havia a l'antiga capella; el daurat dels sepulcres va ser incorporat per desig de Carles I i realitzat per Pedro L\u00f3pez de Texeda el 1534, pel qual va cobrar la quantitat de 12.000 morabatins.[4] En aquest trasllat, tamb\u00e9 van ser esculpides les escultures orants de Joan I de Castella i la seva esposa Elionor d'Arag\u00f3 i de Sic\u00edlia, a causa del trencament que es produ\u00ed durant el trasllat de les anteriors figures jacents. A cada monument es van transcriure les c\u00f2pies de les inscripcions dels epitafis i es va decidir posar tamb\u00e9 una figura representant el rei Joan II, pel fet d'haver concedit aquest monarca privilegis reials a la capella, tot i que el seu cos descansa al monestir de Miraflores.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "Trast\u00e0mara", "answer_start": 74}], "id": "P_267_C_1602_Q1", "question": "De quina dinastia s\u00f3n els sepulcres de la capella?"}, {"answers": [{"text": "el daurat dels sepulcres", "answer_start": 147}], "id": "P_267_C_1602_Q2", "question": "Qu\u00e8 va ser incorporat per Carles I?"}, {"answers": [{"text": "Pedro L\u00f3pez de Texeda", "answer_start": 228}], "id": "P_267_C_1602_Q3", "question": "Qui va realitzar el daurat dels sepulcres?"}, {"answers": [{"text": "1534", "answer_start": 253}], "id": "P_267_C_1602_Q4", "question": "Quan es va realitzar el daurat dels sepulcres?"}, {"answers": [{"text": "12.000", "answer_start": 294}], "id": "P_267_C_1602_Q5", "question": "Quants morabatins va cobrar Pedro L\u00f3pez de Texeda?"}]}]}, {"title": "K\u00e0tia Kab\u00e0nova", "paragraphs": [{"context": "K\u00e0tia \u00e9s una dona que viu ofegada en un m\u00f3n que no la deixa trobar el seu propi cam\u00ed, pressionada per tothom. Un matrimoni infeli\u00e7, amb sogra tir\u00e0nica inclosa (Kabanikha, una dona frustrada i ressentida), fa que busqui l'amor ad\u00falter de Bor\u00eds. Per\u00f2 per a ella, que sempre est\u00e0 pregant a D\u00e9u, aix\u00f2 \u00e9s un pecat. Per aix\u00f2 al final l'\u00fanica sortida que li queda \u00e9s la mort, creu que aix\u00ed s'acabar\u00e0 el patiment. Tot i la duresa de la hist\u00f2ria, la m\u00fasica de Jan\u00e1\u010dek es caracteritza pel gran lirisme assignat a la figura de la protagonista. \u00c9s una m\u00fasica molt emocional i molt pr\u00f2xima al text.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "per tothom", "answer_start": 98}], "id": "P_67_C_397_Q1", "question": "Per qui est\u00e0 pressionada K\u00e0tia?"}, {"answers": [{"text": "una dona que viu ofegada en un m\u00f3n que no la deixa trobar el seu propi cam\u00ed", "answer_start": 9}], "id": "P_67_C_397_Q2", "question": "Qui \u00e9s K\u00e0tia?"}, {"answers": [{"text": "Kabanikha", "answer_start": 160}], "id": "P_67_C_397_Q3", "question": "Com es diu la sogra de K\u00e0tia?"}, {"answers": [{"text": "de Bor\u00eds", "answer_start": 234}], "id": "P_67_C_397_Q4", "question": "De qui busca l'amor ad\u00falter K\u00e0tia?"}, {"answers": [{"text": "a D\u00e9u", "answer_start": 285}], "id": "P_67_C_397_Q5", "question": "A qui sempre est\u00e0 pregant K\u00e0tia?"}]}, {"context": "En aquests moments de sentiments contradictoris era necess\u00e0ria una creaci\u00f3 a la capital txeca per\u00f2 no confiava en la comunitat musical de la capital perqu\u00e8 no podia dictar plenament la seva elecci\u00f3 dram\u00e0tica i musical. D'altra banda, sabia que podia comptar amb els seus a Brno, no nom\u00e9s amb la dedicaci\u00f3 de Franti\u0161ek Neumann, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la seva lleialtat. Tamb\u00e9 sabia que, ara, amb la fama aconseguida, una creaci\u00f3 a Brno no quedaria en un simple esdeveniment provincial i els cr\u00edtics de la m\u00fasica txeca, situats principalment a la capital, es veurien obligats a considerar-la.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "perqu\u00e8 no podia dictar plenament la seva elecci\u00f3 dram\u00e0tica i musical", "answer_start": 149}], "id": "P_67_C_398_Q1", "question": "Per qu\u00e8 no confiava en la comunitat musical de la capital txeca?"}, {"answers": [{"text": "amb els seus", "answer_start": 258}], "id": "P_67_C_398_Q2", "question": "Amb qui podia comptar a Brno?"}, {"answers": [{"text": "amb la seva lleialtat", "answer_start": 338}], "id": "P_67_C_398_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 m\u00e9s podia comptar de Franti\u0161ek Neumann a part de la dedicaci\u00f3 d'aquest?"}, {"answers": [{"text": "els cr\u00edtics de la m\u00fasica txeca", "answer_start": 478}], "id": "P_67_C_398_Q5", "question": "Qui es veurien obligats a considerar-la?"}]}, {"context": "K\u00e0tia Kab\u00e0nova \u00e9s una de les obres mestres de Leo\u0161 Jan\u00e1\u010dek, i d'entre totes les \u00f2peres de tots els temps, sens dubte una de les m\u00e9s originals. Va prendre l'exemple de la realitat social i ling\u00fc\u00edstica de Mor\u00e0via, en la qual va n\u00e9ixer i es va criar. Sempre va tenir cura per entrar, en tota la seva m\u00fasica, els trets de l'adher\u00e8ncia a la realitat que havien estat una de les caracter\u00edstiques clau dels escriptors russos del segle XIX: Dostoievski en la seva \u00faltima obra (De la casa dels morts), i Ostrovski, estimat dramaturg tamb\u00e9 de Txaikovski, a K\u00e0tia Kab\u00e0nova. La realitat significava per a ell, en primer lloc, la transfiguraci\u00f3 de les inflexions mel\u00f2diques de la parla que, per ser tan escrupoloses, cap traducci\u00f3 pot donar sentit a una expressi\u00f3 musical com en l'idioma original txec.[20] Sembla convincent la tesi que els dos tipus vocals de K\u00e0tia i Varvara -combinaci\u00f3 de soprano greu i mezzo lleugera, fr\u00edvola- seria modelada almenys en part, de la de Tatiana i Olga de l'admirada Eugene Oneguin de Txaikovski.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Leo\u0161 Jan\u00e1\u010dek", "answer_start": 46}], "id": "P_67_C_399_Q1", "question": "Qui va compondre l'opera K\u00e0tia Kab\u00e0nova?"}, {"answers": [{"text": "de la realitat social i ling\u00fc\u00edstica de Mor\u00e0via", "answer_start": 164}], "id": "P_67_C_399_Q2", "question": "D'on va prendre Jan\u00e1\u010dek l'exemple?"}, {"answers": [{"text": "De la casa dels morts", "answer_start": 469}], "id": "P_67_C_399_Q3", "question": "Quina va ser l'\u00faltima obra de Dostoievski?"}, {"answers": [{"text": "soprano greu", "answer_start": 879}], "id": "P_67_C_399_Q4", "question": "Quin era el tipus vocal de K\u00e0tia?"}]}, {"context": "No nom\u00e9s Ostrovski sin\u00f3 tamb\u00e9 Tolstoi, Gogol, Dostoievski, Turgu\u00e9nev i Tx\u00e9khov van influir sobre ell, cosa que s'aprecia en les seves \u00f2peres d'ambient rus i tamb\u00e9 en un gran nombre de composicions instrumentals. El m\u00fasic va viatjar a R\u00fassia i Pol\u00f2nia l'any 1900 i es va amarar de la cultura i literatura de tots dos pa\u00efsos. Jan\u00e1\u010dek se sentia el capdavanter d'una esp\u00e8cie de nacionalisme paneslavista, potser com a resposta a l'orientaci\u00f3 alemanya de la burgesia de Brno. Parlava un rus perfecte, als seus fills els va posar noms russos, va viatjar en diverses ocasions a la R\u00fassia tsarista i va fundar a Brno un Cercle rus que va estar actiu fins a la primera Guerra Mundial. K\u00e0tia Kab\u00e0nova \u00e9s la primera \u00f2pera de Jan\u00e1\u010dek de tema rus. L'obra \u00e9s un acte d'adhesi\u00f3 a la cultura i l'\u00e0nima russes en forma de balada amorosa.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Tolstoi, Gogol, Dostoievski, Turgu\u00e9nev i Tx\u00e9khov", "answer_start": 30}], "id": "P_67_C_400_Q1", "question": "A m\u00e9s d'Ostrovski qui va influir tamb\u00e9 en Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "a R\u00fassia i Pol\u00f2nia", "answer_start": 232}], "id": "P_67_C_400_Q2", "question": "On va viatjar el m\u00fasic l'any 1900?"}, {"answers": [{"text": "el capdavanter d'una esp\u00e8cie de nacionalisme paneslavista", "answer_start": 342}], "id": "P_67_C_400_Q3", "question": "Com es sentia Jan\u00e1\u010dek?"}, {"answers": [{"text": "russos", "answer_start": 529}], "id": "P_67_C_400_Q4", "question": "Quins noms va posar Jan\u00e1\u010dek als seus fills?"}, {"answers": [{"text": "K\u00e0tia Kab\u00e0nova", "answer_start": 676}], "id": "P_67_C_400_Q5", "question": "Quina \u00e9s la primera \u00f2pera de Jan\u00e1\u010dek de tema rus?"}]}, {"context": "El 21 de gener de 1928 va tenir lloc l'estrena de la segona versi\u00f3 al Teatre Alemany de Praga dirigida per William Steinberg, amb els interludis del primer acte i el segon acte tocats per primera vegada. El 10 d'abril de 1951 es va representar al Sadler's Wells Opera de Londres, dirigida per Charles Mackerras, i va ser un esc\u00e0ndol. Gaireb\u00e9 tota la vella gu\u00e0rdia semblava molesta pel seu poc al\u00e8 i aparent falta de l\u00edrica. El gran Ernest Newman va coincidir amb molts dels seus col\u00b7legues que va escriure que \u00abJan\u00e1\u010dek \u00e9s un compositor inconstant que no sembla pensar en intervals de m\u00e9s dos o tres minuts, per\u00f2 hi ha suficients bons moments musicals en la seva K\u00e0tia Kab\u00e0nova, que el Sadler's Wells va estrenar a Anglaterra el dimarts, per mantenir all p\u00fablic interessat fins al final\u00bb. Tanmateix, els cr\u00edtics joves van veure inspiraci\u00f3 en aquelles frases tan curtes i Desmond Shawe-Taylor va escriure al New Statesman: \u00abEls sorprenentment prol\u00edfics g\u00e8rmens mel\u00f2dics apareixen amb freq\u00fc\u00e8ncia en frases \u00e0mplies i fluides i alguns dels temes principals de l'\u00f2pera s\u00f3n instrumentals en origen. Com a la resta de les seves obres recents, Jan\u00e1\u010dek desplega el seu peculiar poder instrumental per permetre que aquests g\u00e8rmens creixin i es multipliquin com un pensament al cap, amb tota mena de noves, expressives subtileses harm\u00f2niques per\u00f2 sense elaboraci\u00f3 contrapunt\u00edstica o textures denses. El resultat \u00e9s una esp\u00e8cie d'eloq\u00fc\u00e8ncia \u00edntima que \u00e9s contr\u00e0ria a la ret\u00f2rica: Jan\u00e1\u010dek \u00e9s una d'aquestes rares figures amb una la humil manca d'afectaci\u00f3 que ens fa sentir vergonya de l'exageraci\u00f3 i l'artifici. El que m\u00e9s sorpr\u00e8n de K\u00e0tia Kab\u00e0nova no \u00e9s la t\u00e8cnica inusual, sin\u00f3 la for\u00e7a sense diluir i la puresa del seu humanisme\u00bb.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "21 de gener de 1928", "answer_start": 3}], "id": "P_67_C_401_Q1", "question": "Quin dia va tenir lloc l'estrena de la segona versi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Charles Mackerras", "answer_start": 293}], "id": "P_67_C_401_Q2", "question": "Qui va dirigir l'opera al Sadler's Wells Opera de Londres?"}, {"answers": [{"text": "pel seu poc al\u00e8 i aparent falta de l\u00edrica", "answer_start": 381}], "id": "P_67_C_401_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es va semblar molesta la vella gu\u00e0rdia?"}, {"answers": [{"text": "al New Statesman", "answer_start": 903}], "id": "P_67_C_401_Q4", "question": "On va escriure Desmond Shawe-Taylor?"}, {"answers": [{"text": "la for\u00e7a sense diluir i la puresa del seu humanisme", "answer_start": 1667}], "id": "P_67_C_401_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s sorpr\u00e8n a Desmond Shawe-Taylor de K\u00e0tia Kab\u00e0nova?"}]}, {"context": "A l'interior de la casa, K\u00e0tia li parla a Varvara de la seua feli\u00e7 infantesa, i del somni de tenir un home que vertaderament l'estime. Tichon entra per a acomiadar-se, perqu\u00e8 est\u00e0 a punt de sortir de viatge de negocis vers Kazan, enviat per Kabanicha. K\u00e0tia li demana poder acompanyar-lo, o b\u00e9 que ell no se'n vaja, perqu\u00e8 no vol quedar sola amb la sogra, per\u00f2 ell hi insisteix. Aleshores K\u00e0tia li demana que la fa\u00e7a jurar que no tindr\u00e0 tractes amb estranys durant la seua abs\u00e8ncia, cosa que desconcerta Tichon. Kabanicha anuncia que Tichon ha d'anar-se'n, per\u00f2 no sense abans instruir K\u00e0tia com ha de ser el seu capteniment durant la seua abs\u00e8ncia. Tichon, acovardit davant la f\u00e8rria autoritat de sa mare, diu a K\u00e0tia que ha de tractar Kabanicha com la seua pr\u00f2pia mare i actuar sempre de manera correcta. Tichon fa una rever\u00e8ncia a sa mare i besa aquesta i K\u00e1tia abans d'anar-se'n.", "qas": [{"answers": [{"text": "de la seua feli\u00e7 infantesa, i del somni de tenir un home que vertaderament l'estime", "answer_start": 50}], "id": "P_67_C_402_Q1", "question": "De qu\u00e8 li parla K\u00e0tia a Varvara?"}, {"answers": [{"text": "A l'interior de la casa", "answer_start": 0}], "id": "P_67_C_402_Q2", "question": "On li parla K\u00e0tia a Varvara?"}, {"answers": [{"text": "amb la sogra", "answer_start": 342}], "id": "P_67_C_402_Q4", "question": "Amb qui no vol quedar-se sola K\u00e0tia?"}, {"answers": [{"text": "que ha de tractar Kabanicha com la seua pr\u00f2pia mare i actuar sempre de manera correcta.", "answer_start": 719}], "id": "P_67_C_402_Q5", "question": "Qu\u00e8 li diu Tichon a K\u00e0tia?"}]}]}, {"title": "Blas de Prado", "paragraphs": [{"context": "Antonio Palomino assegura que Juan S\u00e1nchez Cot\u00e1n va ser deixeble de Blas de Prado a Toledo, amb qui \u00abes va avantatjar en pintar fruites\u00bb.[8] Encara que no s'hagi pogut confirmar documentalment, aquesta relaci\u00f3 d'aprenentatge \u00e9s versemblant. Prado, que va realitzar freq\u00fcents viatges al monestir de l'Escorial, va assimilar les tend\u00e8ncies manieristes que all\u00e0 es practicaven i hauria estat, segons les fonts liter\u00e0ries, el creador de la natura morta espanyola, encara que cap procedent de la seva m\u00e0 s'hagi conservat.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "Juan S\u00e1nchez Cot\u00e1n", "answer_start": 30}], "id": "P_544_C_3259_Q1", "question": "Qui va ser deixeble de Blas de Pradon segons Antonio Palomino?"}, {"answers": [{"text": "a Toledo", "answer_start": 82}], "id": "P_544_C_3259_Q2", "question": "On va ser deixeble de Prado Cotan?"}, {"answers": [{"text": "al monestir de l'Escorial", "answer_start": 283}], "id": "P_544_C_3259_Q3", "question": "On va viatjar freq\u00fcentment Prado?"}, {"answers": [{"text": "tend\u00e8ncies manieristes", "answer_start": 327}], "id": "P_544_C_3259_Q4", "question": "Qu\u00e8 va assimilar Prado a l'Escorial?"}, {"answers": [{"text": "la natura morta espanyola", "answer_start": 433}], "id": "P_544_C_3259_Q5", "question": "Qu\u00e8 hauria creat Prado?"}]}, {"context": "De Prado degu\u00e9 romandre al Marroc fins a finals de 1598 o comen\u00e7aments de 1599. Palomino diu que \u00abquan va tornar, va venir vestit d'afric\u00e0, i per algun temps el van veure menjar a terra sobre coixins, o coixins de sala, a la usan\u00e7a morisca. Vingu\u00e9 molt ric, i amb grans i excel\u00b7lents joies\u00bb.[12] De l'ins\u00f2lit viatge i de la f\u00e0cil adaptaci\u00f3 del pintor al pa\u00eds se'n va fer ress\u00f2 tamb\u00e9 l'aragon\u00e8s Jusepe Mart\u00ednez, que creia que Blas de Prado va retornar a Marroc en no sentir-se tan estimat a Espanya com en la seva nova p\u00e0tria, morint all\u00e0:", "qas": [{"answers": [{"text": "fins a finals de 1598 o comen\u00e7aments de 1599", "answer_start": 34}], "id": "P_544_C_3260_Q1", "question": "Fins quan va estar Prado al Marroc?"}, {"answers": [{"text": "d'afric\u00e0", "answer_start": 130}], "id": "P_544_C_3260_Q2", "question": "Com va tornar vestit Prado segons Palomino?"}, {"answers": [{"text": "a terra", "answer_start": 178}], "id": "P_544_C_3260_Q3", "question": "Com van veure menjar Prado al tornar del Marroc?"}, {"answers": [{"text": "molt ric", "answer_start": 248}], "id": "P_544_C_3260_Q4", "question": "Com va tornar Prado del Marroc?"}]}, {"context": "Les obres conservades de Blas de Prado s\u00f3n en gran part de tema religi\u00f3s, tot i que autors de la seva pr\u00f2pia \u00e8poca com Francisco Pacheco o Jusepe Mart\u00ednez el cataloguen com un bon retratista i pintor de natures mortes. Al seu pas per Sevilla cam\u00ed del Marroc el va con\u00e8ixer el primer dels dos, qui explica al seu llibre Arte de la pintura que \u00abquan va passar a Marroc per ordre del Rei, portava uns llen\u00e7os de fruites, que jo vaig veure, molt ben pintats\u00bb.[17] L'afirmaci\u00f3 de Pacheco, per la data en qu\u00e8 va haver de succeir i la seva condici\u00f3 de mestre de Juan S\u00e1nchez Cot\u00e1n, situen a Blas de Prado als or\u00edgens de la natura morta espanyola, encara que cap obra de la seva m\u00e0 s'hagi conservat fins a l'actualitat. Igualment s\u00f3n lloades les seves obres pels experts Antonio Palomino, Antonio Ponz i C\u00e9an Berm\u00fadez.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "religi\u00f3s", "answer_start": 64}], "id": "P_544_C_3263_Q1", "question": "Quin tema tracten les obres que es conserven de Blas de Prado?"}, {"answers": [{"text": "un bon retratista i pintor de natures mortes", "answer_start": 173}], "id": "P_544_C_3263_Q2", "question": "Com \u00e9s catalogat Prado per Francisco Pacheco?"}, {"answers": [{"text": "Sevilla", "answer_start": 234}], "id": "P_544_C_3263_Q3", "question": "On va con\u00e8ixer Francisco Pacheco a Prado?"}, {"answers": [{"text": "uns llen\u00e7os de fruites", "answer_start": 394}], "id": "P_544_C_3263_Q4", "question": "Qu\u00e8 portava Prado quan va con\u00e8ixer a Pachco?"}, {"answers": [{"text": "als or\u00edgens de la natura morta espanyola", "answer_start": 598}], "id": "P_544_C_3263_Q5", "question": "On situen a Blas de Prado?"}]}]}, {"title": "Retaule de Sant Esteve Protom\u00e0rtir (Granollers)", "paragraphs": [{"context": "El retaule va ser propietat del municipi de Granollers fins que el 1917 el MNAC, despr\u00e9s d'una llarga negociaci\u00f3, va comprar les tretze taules que custodia actualment.[7] El proc\u00e9s d'adquisici\u00f3 va ser molt complicat, ja que la venda dels retaules tenia com a finalitat obtenir fons per construir l'hospital de Granollers: aix\u00f2 va fer que el preu fixat pels seus propietaris fos el m\u00e9s alt que mai havia hagut d'afrontar la Junta de Museus. Haver de pagar un preu tan alt va comportar nombrosos problemes i entrebancs per encaixar-ho en un pressupost extraordinari municipal. La negociaci\u00f3 va comen\u00e7ar el 1914, quan despr\u00e9s d'assabentar-se de la intenci\u00f3 de vendre les taules de l'antic retaule g\u00f2tic, la Junta va comissariar Josep Rogent per realitzar les gestions preliminars. El 1915, la junta de construcci\u00f3 de l'hospital deman\u00e0 autoritzaci\u00f3 al bisbe per vendre els retaules, i la comissi\u00f3 d'adquisicions de retaules es trasllad\u00e0 a Granollers per examinar in situ les taules. La Junta de Museus era conscient que la col\u00b7lecci\u00f3 g\u00f2tica estava faltada de peces substancials i que aquest conjunt de tretze taules podia ser de gran import\u00e0ncia. El vocal Manuel Rodr\u00edguez Codol\u00e0 va elaborar un dictamen favorable. on remarc\u00e0 \"la import\u00e0ncia de recuperar una de les grans obres dels Huguet\" despr\u00e9s que s'hagu\u00e9s perdut el Retaule de Sant Antoni Abat, cremat durant la Setmana Tr\u00e0gica, i considerant l'inter\u00e8s pel g\u00f2tic[n. 1] \u2013un estil que havia estat oblidat\u2013 i que un canvi d'idees en el m\u00f3n de l'art i les descobertes cient\u00edfiques comen\u00e7aven a treure'l del desconeixement. S'acord\u00e0 consignar al pressupost una quantitat m\u00e0xima de 125.000 pessetes per a la seva adquisici\u00f3, encara que la primera oferta que es f\u00e9u als propietaris fou de cent mil pessetes. Juntament amb les taules de Granollers hi anava incl\u00f2s un retaule g\u00f2tic de sis compartiments amb la vida i martiri de sant Sebasti\u00e0 amb una predel\u00b7la de cinc divisions que contenia una representaci\u00f3 de Jes\u00fas i els instruments de la Passi\u00f3, un bisbe i sant Roc i un a escena de martiri.", "qas": [{"answers": [{"text": "les tretze taules", "answer_start": 125}], "id": "P_264_C_1579_Q1", "question": "Qu\u00e8 va comprar el MNAC?"}, {"answers": [{"text": "del municipi de Granollers", "answer_start": 28}], "id": "P_264_C_1579_Q2", "question": "De qui eren propietat les tretze taules abans del 1917?"}, {"answers": [{"text": "molt complicat", "answer_start": 201}], "id": "P_264_C_1579_Q3", "question": "Com va ser el proc\u00e9s de compra de les tretze taules pel MNAC?"}, {"answers": [{"text": "cent mil pessetes", "answer_start": 1734}], "id": "P_264_C_1579_Q4", "question": "De quant va ser la primera oferta que es va fer als propietaris?"}, {"answers": [{"text": "obtenir fons per construir l'hospital de Granollers", "answer_start": 269}], "id": "P_264_C_1579_Q5", "question": "Quina era la finalitat de la venda de les tretze taules al MNAC?"}, {"answers": [{"text": "durant la Setmana Tr\u00e0gica", "answer_start": 1354}], "id": "P_264_C_1579_Q6", "question": "Quan es va cremar el Retaule de Sant Antoni Abat?"}]}, {"context": "L'estructura compositiva del Calvari \u00e9s quasi id\u00e8ntica entre aquest retaule i el de sant Antoni Abat, si b\u00e9 alguns detalls marquen les difer\u00e8ncies entre ambdues obres. El nombre de personatges al costat dret, darrere dels soldats jugadors, \u00e9s superior al retaule d'Huguet. Una altra difer\u00e8ncia en les vestimentes dels dos retaules, ja que mentre Huguet vesteix els seus personatges amb robes orientals i senzilles, al retaule de Granollers els personatges masculins vesteixen amb indument\u00e0ries m\u00e9s riques i d'un estil clarament militar. Tamb\u00e9 canvia la vestimenta del pr\u00edncep dels sacerdots que Huguet representa vestit de bisbe, un rang eclesi\u00e0stic encara no inventat en l'\u00e8poca representada i que, en realitat, es tracta d'un simbolisme utilitzat per l'autor per a mostrar que el personatge tenia un alt rang dins la comunitat.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb robes orientals i senzilles", "answer_start": 382}], "id": "P_264_C_1580_Q1", "question": "Com vesteix Huguet els seus personatges al retaule?"}, {"answers": [{"text": "militar", "answer_start": 528}], "id": "P_264_C_1580_Q2", "question": "Quin estil tenen els personatges masculins del retaule de Granollers?"}, {"answers": [{"text": "pr\u00edncep dels sacerdots", "answer_start": 568}], "id": "P_264_C_1580_Q3", "question": "Qui est\u00e0 vestit de bisbe al retaule d'Huguet?"}, {"answers": [{"text": "mostrar que el personatge tenia un alt rang dins la comunitat", "answer_start": 767}], "id": "P_264_C_1580_Q4", "question": "Qu\u00e8 pretenia Huguet amb la vestimenta de bisbe?"}, {"answers": [{"text": "soldats jugadors", "answer_start": 222}], "id": "P_264_C_1580_Q5", "question": "Qu\u00e8 hi ha darrere dels personatges del costat dret als retaules?"}]}, {"context": "Aix\u00ed les representacions retaul\u00edstiques de la vida, exaltaci\u00f3 i miracles de sant Esteve produ\u00efdes durant la baixa edat mitjana remetin indistintament als Fets dels Ap\u00f2stols (en concret, AC 6:5-8-2), i a altres materials literaris de proced\u00e8ncia i significaci\u00f3 variades. Una d'aquestes fonts era la biografia medieval Vita fabulosa sancti Stephani protomartyris que era coneguda per dues versions escrites diferents: la m\u00e9s antiga i fantasiosa del manuscrit de la Biblioteca de Montecassino, del segle xi, i la m\u00e9s continguda i culta del manuscrit de la Biblioteca de Sant Marc de Ven\u00e8cia, del segle xv. Una altra font en la qual s'inspiren les escenes d'aquest retaule poden derivar de la Llegenda \u00e0uria, de gran difusi\u00f3 a l'\u00e8poca, escrita per Iacopo da Varazze el segle xiii i que inclou dos cap\u00edtols sobre el protom\u00e0rtir. Una de les m\u00faltiples versions tradu\u00efdes al catal\u00e0 d'aquesta obra va ser la Vides de sants rosselloneses del segle xiv de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, de l'Arxiu de la Corona d'Arag\u00f3, de la Biblioteca de l'Escorial, i de la Biblioteca Episcopal de Vic, entre d'altres.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant la baixa edat mitjana", "answer_start": 98}], "id": "P_264_C_1581_Q1", "question": "Quan es van produir les representacions retaul\u00edstiques de sant Esteve?"}, {"answers": [{"text": "per dues versions escrites diferents", "answer_start": 378}], "id": "P_264_C_1581_Q2", "question": "Per qu\u00e8 era coneguda la biografia medieval Vita fabulosa sancti Stephani protomartyris?"}, {"answers": [{"text": "Iacopo da Varazze", "answer_start": 744}], "id": "P_264_C_1581_Q4", "question": "Qui va escriure la Llegenda \u00e0uria?"}, {"answers": [{"text": "dos cap\u00edtols sobre el protom\u00e0rtir", "answer_start": 789}], "id": "P_264_C_1581_Q5", "question": "Qu\u00e8 inclou la Llegenda \u00e0uria?"}]}, {"context": "Aquesta taula, que hauria estat situada al pis superior i al segon carrer per la dreta, representa sant Esteve dalt d'un pedestal, revestit amb la dalm\u00e0tica diaconal, amb un man\u00edpul al bra\u00e7 esquerre i portant els atributs del llibre dels Evangelis i de la palma del martiri. Est\u00e0 rodejat per deu ap\u00f2stols, dels qui rep homenatge, un fet infreq\u00fcent en els cicles dedicats al sant, llevat del Retaule de la Doma de la Garriga, on aquesta escena ocupa el compartiment central. La pintura del cicle de Granollers no il\u00b7lustra cap episodi narratiu prec\u00eds sin\u00f3 nom\u00e9s una situaci\u00f3 \"simb\u00f2lica\" relacionada amb la preemin\u00e8ncia d'Esteve, \"home ple de fe i de l'Esperit Sant\"\uff3bFets dels Ap\u00f2stols 6:5-8\uff3d, entre els set membres de la comunitat elegits per a ser els primers diaques. L'autor vol indicar sense equ\u00edvocs la connexi\u00f3 fonamental del sant amb el col\u00b7legi apost\u00f2lic.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "dalt d'un pedestal", "answer_start": 111}], "id": "P_264_C_1582_Q1", "question": "On est\u00e0 situat en la taula sant Esteve?"}, {"answers": [{"text": "esquerre", "answer_start": 190}], "id": "P_264_C_1582_Q2", "question": "En quin bra\u00e7 du sant Esteve un man\u00edpul?"}, {"answers": [{"text": "deu", "answer_start": 292}], "id": "P_264_C_1582_Q3", "question": "Quants ap\u00f2stols rodegen sant Esteve?"}, {"answers": [{"text": "sense equ\u00edvocs la connexi\u00f3 fonamental del sant amb el col\u00b7legi apost\u00f2lic", "answer_start": 789}], "id": "P_264_C_1582_Q4", "question": "Qu\u00e8 vol indicar l'autor de la taula?"}, {"answers": [{"text": "amb la dalm\u00e0tica diaconal", "answer_start": 140}], "id": "P_264_C_1582_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 est\u00e0 revestit sant Esteve?"}]}, {"context": "La tem\u00e0tica narrativa del cos principal es centra en l'hagiografia del sant, amb escenes de la seva vida i altres relatives a narracions posteriors a la seva mort relacionades amb els seus miracles. La iconografia de les taules de la predel\u00b7la est\u00e0 dedicada al cicle de la Passi\u00f3 de Jes\u00fas. Estil\u00edsticament, el retaule mostra una continu\u00eftat de l'escola de Jaume Huguet, de qui els Verg\u00f3s varen ser deixebles i col\u00b7laboradors. De fet, alguns historiadors han defensat la intervenci\u00f3 del mateix Huguet en algunes taules.", "qas": [{"answers": [{"text": "en l'hagiografia del sant", "answer_start": 50}], "id": "P_264_C_1583_Q1", "question": "En qu\u00e8 es centra la tem\u00e0tica narrativa del cos principal?"}, {"answers": [{"text": "al cicle de la Passi\u00f3 de Jes\u00fas", "answer_start": 258}], "id": "P_264_C_1583_Q2", "question": "A qu\u00e8 est\u00e0 dedicada la iconografia de les taules de la predel\u00b7la?"}, {"answers": [{"text": "Jaume Huguet", "answer_start": 356}], "id": "P_264_C_1583_Q3", "question": "De qui van ser els Verg\u00f3s deixebles i col\u00b7laboradors?"}, {"answers": [{"text": "la intervenci\u00f3 del mateix Huguet en algunes taules", "answer_start": 467}], "id": "P_264_C_1583_Q4", "question": "Qu\u00e8 han defensat alguns historiadors?"}, {"answers": [{"text": "amb els seus miracles", "answer_start": 176}], "id": "P_264_C_1583_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 estan relacionades les narracions posteriors a la seva mort?"}]}]}, {"title": "Quars", "paragraphs": [{"context": "Alguns dels meteorits trobats a la Terra on el quars ha estat identificat s\u00f3n el meteorit Grant i el St. Mark's.[66][67] A la zona d'allunatge de l'Apollo 15, l'any 1971, es va descobrir el meteorit Hadley Rille (el segon meteorit en ser descobert en un cos del sistema solar diferent a la Terra) el qual tamb\u00e9 contenia quars.[68]", "qas": [{"answers": [{"text": "Grant i el St. Mark's", "answer_start": 90}], "id": "P_527_C_3157_Q1", "question": "En quins meteorits s'ha identificat el quars?"}, {"answers": [{"text": "l'any 1971", "answer_start": 159}], "id": "P_527_C_3157_Q2", "question": "Quan va allunar l'Apollo 15?"}, {"answers": [{"text": "el meteorit Hadley Rille", "answer_start": 187}], "id": "P_527_C_3157_Q3", "question": "Qu\u00e8 van trobar a la zona d'allunatge de l'Apollo 15?"}, {"answers": [{"text": "Hadley Rille", "answer_start": 199}], "id": "P_527_C_3157_Q5", "question": "Quin \u00e9s el segon meteorit en ser descobert en un cos del sistema solar diferent a la Terra?"}]}, {"context": "Les macles que segueixen la llei del Jap\u00f3, tamb\u00e9 anomenada llei de Weiss i llei de La Gardette, s\u00f3n les \u00faniques macles comunes del quars amb els eixos c inclinats. La llei va ser descrita per Weiss[28] en cristalls procedents de La Gardette (Fran\u00e7a); m\u00e9s tard es va popularitzar el nom de llei del Jap\u00f3 per la gran quantitat d\u2019esp\u00e8cimens que s\u2019hi van trobar. Els eixos c de dos cristalls coincideixen en un angle de 84\u00ba33\u2019, amb dues de les cares m d\u2019ambd\u00f3s cristalls sent paral\u00b7leles entre si. Les unions de macles a vegades es veuen irregulars a la superf\u00edcie del cristall malgrat ser perfectament rectes en el seu interior i formen un pla prim que va des de la base del cristall fins a la indentaci\u00f3 en forma d'Y entre les branques. La causa del maclat encara no \u00e9s coneguda. La majoria de macles del Jap\u00f3 es presenten aixafades i sovint s\u00f3n m\u00e9s grosses que els cristalls sense torsi\u00f3 que les acompanyen.", "qas": [{"answers": [{"text": "la llei del Jap\u00f3", "answer_start": 25}], "id": "P_527_C_3158_Q1", "question": "Quina llei segueixen les macles?"}, {"answers": [{"text": "llei de Weiss i llei de La Gardette", "answer_start": 59}], "id": "P_527_C_3158_Q2", "question": "Com s'anomena tamb\u00e9 la llei del Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "en cristalls procedents de La Gardette", "answer_start": 202}], "id": "P_527_C_3158_Q4", "question": "En quins cristalls va descriure la llei Weiss?"}, {"answers": [{"text": "per la gran quantitat d\u2019esp\u00e8cimens que s\u2019hi van trobar", "answer_start": 303}], "id": "P_527_C_3158_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es va popularitzar el nom de llei del Jap\u00f3?"}]}, {"context": "El quars en estat pur i sense impureses es denomina cristall de roca o \"quars hial\u00ed\".[69] \u00c9s totalment incolor, ja que no t\u00e9 impureses o inclusions que afectin la seva transpar\u00e8ncia, i \u00e9s transparent o transl\u00facid. El seu \u00edndex de refracci\u00f3 dicroica \u00e9s extremadament baix amb una doble refring\u00e8ncia orientada per un eix \u00fanic, el que ho fa un excel\u00b7lent conductor i canalitzador d'ones lum\u00edniques. Es troba en regions muntanyoses i zones al\u00b7luvials de tot el m\u00f3n. S'aprofita la seva estabilitat molecular per controlar l'exactitud de circuits electr\u00f2nics a causa del seu comportament ressonant.[70] Els c\u00f2dols brasilers s\u00f3n una subvarietat del cristall de roca. El nom es refereix al quars del Brasil en forma de c\u00f2dol que s'utilitza per a fer esferes ornamentals.[71]", "qas": [{"answers": [{"text": "cristall de roca o \"quars hial\u00ed\"", "answer_start": 52}], "id": "P_527_C_3159_Q1", "question": "Com s'anomena el quars en estat pur i sense impureses?"}, {"answers": [{"text": "incolor", "answer_start": 103}], "id": "P_527_C_3159_Q2", "question": "Quina qualitat de color t\u00e9 el quars hial\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "extremadament baix", "answer_start": 252}], "id": "P_527_C_3159_Q3", "question": "Com \u00e9s l'\u00edndex de refracci\u00f3 dicroica del quars hial\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "un excel\u00b7lent conductor i canalitzador", "answer_start": 338}], "id": "P_527_C_3159_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el quars hial\u00ed pel que fa a les ones lum\u00edniques?"}, {"answers": [{"text": "estabilitat", "answer_start": 481}], "id": "P_527_C_3159_Q5", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 molecularment parlant el quars hial\u00ed?"}]}, {"context": "L'ametista \u00e9s una forma de quars que va des d'un color porpra fosc a violeta claret. S'utilitza sovint en joieria. El nom prov\u00e9 del grec \u1f00 a-(\"no\") i methustos \u03bc\u03ad\u03b8\u03c5\u03c3\u03c4\u03bf\u03c2 (\"intoxicat\"), una refer\u00e8ncia a la creen\u00e7a que la pedra protegia al seu amo d'embriaguesa. Els antics grecs i romans usaven recipients d'ametista per a beure creient que aix\u00f2 evitaria la intoxicaci\u00f3 alcoh\u00f2lica. L'ametista cremada i el cabell d'ametista s\u00f3n dues varietats de quars ametista. La primera (de l'angl\u00e8s: Burnt Amethist) \u00e9s una varietat d'ametista que degut a un escalfament presenta una coloraci\u00f3 taronja, groga o fins i tot marr\u00f3, que molts cops \u00e9s confosa err\u00f2niament amb el quars citr\u00ed.[58] La segona \u00e9s una varietat caracteritzada per la formaci\u00f3 de cristalls aciculars.[72]", "qas": [{"answers": [{"text": "una forma de quars", "answer_start": 14}], "id": "P_527_C_3160_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'ametista?"}, {"answers": [{"text": "des d'un color porpra fosc a violeta claret", "answer_start": 40}], "id": "P_527_C_3160_Q2", "question": "Quin color t\u00e9 l'ametista?"}, {"answers": [{"text": "en joieria", "answer_start": 103}], "id": "P_527_C_3160_Q3", "question": "On s'utilitza sovint l'ametista?"}, {"answers": [{"text": "d'embriaguesa", "answer_start": 245}], "id": "P_527_C_3160_Q4", "question": "De qu\u00e8 es creia que protegia al seu amo l'ametista?"}, {"answers": [{"text": "la formaci\u00f3 de cristalls aciculars", "answer_start": 720}], "id": "P_527_C_3160_Q5", "question": "Qu\u00e8 caracteritza el cabell d'ametista?"}]}, {"context": "Els cristalls de quars acostumen a desenvolupar-se una mica m\u00e9s r\u00e0pid en les cares z que en les cares r. Amb aquesta afirmaci\u00f3 caldria pensar que les cares z s\u00f3n m\u00e9s extenses que les r, per\u00f2 \u00e9s totalment a la inversa. El creixement esdev\u00e9 perpendicular a les cares, motiu pel qual si una de les cares creix m\u00e9s r\u00e0pidament la seva superf\u00edcie es redueix. Les cares r solen ser m\u00e9s grosses i fins i tot, a vegades, les cares z s\u00f3n absents. La intersecci\u00f3 entre les formes r i z no \u00e9s sempre una bipir\u00e0mide hexagonal per\u00f2 si que sempre presenta simetria trigonal.", "qas": [{"answers": [{"text": "les r", "answer_start": 179}], "id": "P_527_C_3161_Q2", "question": "Quines cares s\u00f3n m\u00e9s extenses dels cristalls de quars?"}, {"answers": [{"text": "perpendicular a les cares", "answer_start": 239}], "id": "P_527_C_3161_Q3", "question": "Com esdev\u00e9 el creixement en els cristalls de quars?"}, {"answers": [{"text": "la seva superf\u00edcie es redueix", "answer_start": 322}], "id": "P_527_C_3161_Q4", "question": "Qu\u00e8 passa si una cara del cristall de quars creix m\u00e9s r\u00e0pidament?"}, {"answers": [{"text": "absents", "answer_start": 428}], "id": "P_527_C_3161_Q5", "question": "Com poden arribar a ser les cares z?"}]}, {"context": "Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 cal destacar els cristalls idiom\u00f2rfics de quars fumat que es troben a les proximitats de N\u00e0quera. Tamb\u00e9 s\u00f3n rellevants els jacints de Compostel\u00b7la que es troben en diverses formacions geol\u00f2giques del Tri\u00e0sic valenci\u00e0 junt amb altres tipologies de quars com ara el quars fumat o el cristall de roca.[55] Bons exemples de localitats on apareixen jacints de Compostel\u00b7la s\u00f3n: El Pin\u00f3s i Orxeta (Alacant); el Mont Preubas (Castell\u00f3) i Montroi, Requena, l'Olleria, Tor\u00eds i Xestalgar (Val\u00e8ncia). A Altura (Castell\u00f3) s'hi troba quars blau. A continuaci\u00f3 s'enumeren les mines i pedreres m\u00e9s rellevants on s'ha descrit la pres\u00e8ncia de quars al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Aquest llistat \u00e9s nom\u00e9s orientatiu, i en cap cas descriu la totalitat de mines on s'ha descrit el quars, sin\u00f3 les m\u00e9s rellevants.", "qas": [{"answers": [{"text": "els cristalls idiom\u00f2rfics de quars fumat", "answer_start": 30}], "id": "P_527_C_3162_Q1", "question": "Quins cristalls podem destacar al Pa\u00eds Valenci\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "a les proximitats de N\u00e0quera", "answer_start": 85}], "id": "P_527_C_3162_Q2", "question": "On podem trobar s cristalls idiom\u00f2rfics de quars fumat?"}, {"answers": [{"text": "quars blau", "answer_start": 538}], "id": "P_527_C_3162_Q4", "question": "Quin quars hi trobem a Altura?"}, {"answers": [{"text": "del Tri\u00e0sic valenci\u00e0", "answer_start": 213}], "id": "P_527_C_3162_Q5", "question": "En quines formacions geol\u00f2giques hi trobem jacints de Compostel\u00b7la?"}]}]}, {"title": "Rusalka", "paragraphs": [{"context": "Rusalka assumeix un lloc especial en el conjunt del llegat del compositor. No nom\u00e9s \u00e9s universalment reconeguda com la creaci\u00f3 de m\u00e9s \u00e8xit de Dvo\u0159\u00e1k per a l'escena, sin\u00f3 tamb\u00e9, segons l'opini\u00f3 de molts, \u00e9s la seva obra magna. Tot i que es podrien donar raons semblants a una s\u00e8rie d'altres obres de Dvo\u0159\u00e1k, Rusalka \u00e9s sense cap dubte el producte del mestratge suprem que idealment combina de manera infal\u00b7lible una t\u00e8cnica de composici\u00f3 i una excepcional invenci\u00f3.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "especial", "answer_start": 25}], "id": "P_524_C_3139_Q1", "question": "Com \u00e9s el lloc que ocupa Rusalka en el llegat del compositor?"}, {"answers": [{"text": "la creaci\u00f3 de m\u00e9s \u00e8xit de Dvo\u0159\u00e1k per a l'escena", "answer_start": 116}], "id": "P_524_C_3139_Q2", "question": "Com es reconeguda Rusalka universalment?"}, {"answers": [{"text": "la seva obra magna", "answer_start": 206}], "id": "P_524_C_3139_Q3", "question": "Qu\u00e8 opinen molts que \u00e9s Rusalka en l'obra de Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "del mestratge suprem", "answer_start": 346}], "id": "P_524_C_3139_Q4", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s producte Rusalka?"}, {"answers": [{"text": "una t\u00e8cnica de composici\u00f3 i una excepcional invenci\u00f3", "answer_start": 411}], "id": "P_524_C_3139_Q5", "question": "Qu\u00e8 combina idealment del mestratge suprem?"}]}, {"context": "El desig m\u00e9s gran de Dvo\u0159\u00e1k era assolir un \u00e8xit rotund amb una \u00f2pera; potser arribar a escriure aut\u00e8ntiques \u00f2peres populars, com Verdi. De maig a novembre de 1900 va treballar en aquesta, que hauria de ser la seva millor obra dram\u00e0tica i que mereix un lloc entre les millors \u00f2peres de tots els temps. L'ambient del primer i \u00faltim acte \u00e9s d'elevada qualitat, amb diverses reminisc\u00e8ncies de Wagner, per\u00f2 \u00e9s abans que res txec, amb una profunda i fina sensibilitat per a un veritable art popular. L'\u00f2pera compta amb melodies d'una bellesa pura i commovedora. Se sap que, per compondre aquesta \u00f2pera, es retirava cada dia durant diverses hores a la vora d'un solitari llac del bosc.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "un \u00e8xit rotund", "answer_start": 40}], "id": "P_524_C_3140_Q1", "question": "Qu\u00e8 volia obtenir Dvo\u0159\u00e1k amb una \u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "populars", "answer_start": 115}], "id": "P_524_C_3140_Q2", "question": "Quin tipus d'operes volia escriure Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "De maig a novembre de 1900", "answer_start": 136}], "id": "P_524_C_3140_Q3", "question": "Quan va treballar Dvo\u0159\u00e1k en aquesta \u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "entre les millors \u00f2peres de tots els temps", "answer_start": 257}], "id": "P_524_C_3140_Q4", "question": "On mereix un lloc aquesta \u00f2pera de Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "d'elevada qualitat", "answer_start": 338}], "id": "P_524_C_3140_Q5", "question": "Com s\u00f3n l'ambient del primer i \u00faltim acte?"}]}, {"context": "En un llac a la llum de la lluna. Tres nimfes aqu\u00e0tiques ballen felices fins a l'arribada del seu pare, un esperit de les aig\u00fces que es posa a jugar amb elles. En aquest moment, Rusalka, la quarta germana, es desperta i confessa al seu pare que s'ha enamorat d'un jove que sol anar al llac a banyar-se. Rusalka explica que vol tenir una \u00e0nima i aix\u00ed ser humana per poder estar amb l'home que estima. El pare, despr\u00e9s d'advertir-li que si fa aix\u00f2, perdr\u00e0 la immortalitat i veient que est\u00e0 decidida, li diu que vagi a parlar amb la bruixa Jezibaba que l'ajudar\u00e0 per\u00f2 amb condicions. Si vol ser humana, ser\u00e0 a canvi de la seva veu. Una altra condici\u00f3 que li posa \u00e9s que si el seu estimat la rebutja, no ser\u00e0 nimfa ni humana i haur\u00e0 de vagar pel llac en solitud. Rusalka, que nom\u00e9s pensa en l'amor, accepta i Jezibaba li d\u00f3na un beuratge. Arriba l'home, que resulta ser un pr\u00edncep i li pregunta si \u00e9s nimfa o humana. Rusalka l'abra\u00e7a i se l'emporta al palau.", "qas": [{"answers": [{"text": "ballen", "answer_start": 57}], "id": "P_524_C_3141_Q1", "question": "Qu\u00e8 fan les nimfes aqu\u00e0tiques?"}, {"answers": [{"text": "un esperit de les aig\u00fces", "answer_start": 104}], "id": "P_524_C_3141_Q2", "question": "Qui \u00e9s el pare de les nimfes?"}, {"answers": [{"text": "la quarta germana", "answer_start": 187}], "id": "P_524_C_3141_Q3", "question": "Qui \u00e9s Rusalka?"}, {"answers": [{"text": "que s'ha enamorat d'un jove", "answer_start": 241}], "id": "P_524_C_3141_Q4", "question": "Qu\u00e8 confessa Rusalka al seu pare?"}, {"answers": [{"text": "tenir una \u00e0nima", "answer_start": 327}], "id": "P_524_C_3141_Q5", "question": "Qu\u00e8 vol Rusalka?"}]}, {"context": "Un aspecte important de la creaci\u00f3 musical de Rusalka \u00e9s el seu \u00e8mfasi en el paper de la natura. L'amor de Dvo\u0159\u00e1k per la natura est\u00e0 prou documentada en la correspond\u00e8ncia del compositor i en les mem\u00f2ries dels seus contemporanis. Si b\u00e9 la seva admiraci\u00f3 per la bellesa de la naturalesa havia sortit en treballs anteriors, mai s'expressa de manera tan eloq\u00fcent com en aquesta \u00f2pera. Aqu\u00ed el concepte de la \u00abnaturalesa\u00bb \u00e9s vist d'una manera molt complexa: Dvo\u0159\u00e1k no es limita a presentar una imatge d'un paisatge magn\u00edfic com un mer tel\u00f3 de fons de la hist\u00f2ria; el converteix en un participant actiu en el dest\u00ed dels seus personatges. Aquesta idea adquireix una forma concreta en els llargs intervals d'orquestra que sovint il\u00b7lustren la natura en determinats moments del dia o de la nit (l'intermezzo orquestral abans de l'arribada del Pr\u00edncep a l'acte I, l'intermezzo abans de l'inici de la Polonesa en el segon acte, etc.).[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el paper de la natura", "answer_start": 71}], "id": "P_524_C_3142_Q1", "question": "On hi ha un \u00e8mfasi en Rusalka?"}, {"answers": [{"text": "per la bellesa de la naturalesa", "answer_start": 254}], "id": "P_524_C_3142_Q2", "question": "Per qu\u00e8 sentia admiraci\u00f3 Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "eloq\u00fcent", "answer_start": 351}], "id": "P_524_C_3142_Q3", "question": "De quina manera s'expressa en Rusalka l'admiraci\u00f3 de Dvo\u0159\u00e1k per la bellesa de la naturalesa?"}, {"answers": [{"text": "un participant actiu", "answer_start": 577}], "id": "P_524_C_3142_Q4", "question": "Com \u00e9s el paisatge de Rusalka en el dest\u00ed dels seus personatges?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 4 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "El 30 d'octubre de 1952 el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalitzaci\u00f3 de totes les empreses de transport p\u00fablic de la ciutat. El 31 de desembre de 1954 va adquirir el paquet d'accions de control i la majoria del capital social de la societat GMB. Una de les millores m\u00e9s importants va ser la construcci\u00f3 d'una galeria de connexi\u00f3 de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal.[26] Despr\u00e9s de la fusi\u00f3, les l\u00ednies I i II del GMB (tota la Y) van passar a denominar-se l\u00ednia III.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "un acord on es preveia la municipalitzaci\u00f3 de totes les empreses de transport p\u00fablic de la ciutat", "answer_start": 71}], "id": "P_455_C_2725_Q1", "question": "Qu\u00e8 va aprovar el Ple de l'Ajuntament de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "30 d'octubre de 1952", "answer_start": 3}], "id": "P_455_C_2725_Q2", "question": "Quan va aprovar el Ple de l'Ajuntament de Barcelona l'acord on es preveia la municipalitzaci\u00f3 de totes les empreses de transport p\u00fablic de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "el paquet d'accions de control i la majoria del capital social de la societat GMB.", "answer_start": 208}], "id": "P_455_C_2725_Q3", "question": "Qu\u00e8 va adquirir l'Ajuntament de Barcelona el 31 de desembre de 1954?"}, {"answers": [{"text": "la construcci\u00f3 d'una galeria de connexi\u00f3 de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal", "answer_start": 333}], "id": "P_455_C_2725_Q4", "question": "Quina va ser una de les millores m\u00e9s importants?"}, {"answers": [{"text": "l\u00ednia III", "answer_start": 547}], "id": "P_455_C_2725_Q5", "question": "Com van passar a denominar-se les l\u00ednies I i II del GMB despr\u00e9s de la fusi\u00f3?"}]}, {"context": "La l\u00ednia 11 es va projectar a la pr\u00e0ctica com una extensi\u00f3 de dos quil\u00f2metres de la L4 a l'extrem de Trinitat Nova en direcci\u00f3 nord-est.[56] A l'estaci\u00f3 de Trinitat Nova la l\u00ednia 4 i la l\u00ednia 11 comparteixen andana central, estacionant els trens d'una l\u00ednia a una de les vies laterals i els trens de l'altra l\u00ednia a l'altra. La l\u00ednia 11 es van iniciar les obres l'any 2001 i es va posar en funcionament l'any 2003 sent un metro lleuger, a l'hora de la construcci\u00f3 alguns aspectes es van tenir en compte segons els est\u00e0ndards del metro per si es decid\u00eds perllongar la L4, com la reserva de 400 metres per allargar les andanes i no passar el m\u00e0xim pendent perm\u00e8s al metro convencional de 4%.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "com una extensi\u00f3 de dos quil\u00f2metres de la L4 a l'extrem de Trinitat Nova en direcci\u00f3 nord-est", "answer_start": 42}], "id": "P_455_C_2726_Q1", "question": "Com es va projectar a la pr\u00e0ctica la l\u00ednia 11?"}, {"answers": [{"text": "andana central", "answer_start": 208}], "id": "P_455_C_2726_Q2", "question": "Qu\u00e8 comparteixen a l'estaci\u00f3 de Trinitat Nova la l\u00ednia 4 i la l\u00ednia 11?"}, {"answers": [{"text": "2001", "answer_start": 368}], "id": "P_455_C_2726_Q3", "question": "Quan es van iniciar les obres de la l\u00ednia 11?"}, {"answers": [{"text": "2003", "answer_start": 409}], "id": "P_455_C_2726_Q4", "question": "En quin any es va posar en funcionament la l\u00ednia 11?"}, {"answers": [{"text": "lleuger", "answer_start": 428}], "id": "P_455_C_2726_Q5", "question": "Quants metres es van reservar per allargar les andanes si es decidia perllongar la L4?"}]}, {"context": "El 1999 es va ampliar la l\u00ednia amb una estaci\u00f3, arribant a l'actual estaci\u00f3 terminal de Trinitat Nova. L'estaci\u00f3 va ser inaugurada el 28 d'octubre per l'alcalde Clos i el conseller de la Generalitat Pere Mac\u00edas, havia de ser inaugurada pels Reis d'Espanya que no havien visitat mai el metro de Barcelona, per\u00f2 les obres es van acabar abans de temps i es va obrir al p\u00fablic durant la campanya electoral. A m\u00e9s es va fer efectiu el canvi de nom de l'estaci\u00f3 de Roquetes a Via J\u00falia i es va anunciar la creaci\u00f3 d'algun tipus de transport entre aquesta estaci\u00f3 i Can Cui\u00e0s (posteriorment es definiria com L11).[48][49]", "qas": [{"answers": [{"text": "1999", "answer_start": 3}], "id": "P_455_C_2727_Q1", "question": "Quan van ampliar la l\u00ednia amb una estaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Trinitat Nova", "answer_start": 88}], "id": "P_455_C_2727_Q2", "question": "A quina estaci\u00f3 va arribar la l\u00ednia quan es va ampliar el 1999?"}, {"answers": [{"text": "l'alcalde Clos i el conseller de la Generalitat Pere Mac\u00edas", "answer_start": 151}], "id": "P_455_C_2727_Q3", "question": "Qui va inaugurar l'estaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "pels Reis d'Espanya", "answer_start": 236}], "id": "P_455_C_2727_Q4", "question": "Per qui havia d'haver estat inaugurada l'estaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Via J\u00falia", "answer_start": 470}], "id": "P_455_C_2727_Q5", "question": "Per quin nom es va canviar l'estaci\u00f3 de Roquetes?"}]}, {"context": "L'any 1982 es va perllongar fins a la Pau amb tres estacions.[41] El nou tram tenia 2.558 metres, arribant als barris del Bes\u00f2s, la Verneda i la Pau. L'estaci\u00f3 de Bes\u00f2s Mar es va inaugurar amb el nom de la Mina, per\u00f2 ja es va anunciar durant l'acte oficial que es canviara el nom de l'estaci\u00f3.[42] L'estaci\u00f3 el Maresme | F\u00f2rum, entre Selva de Mar i Bes\u00f2s Mar, es va construir posteriorment i va entrar en servei l'any 2003 per donar cobertura als ve\u00efns del barri del Maresme de Barcelona i al F\u00f2rum Universal de les Cultures que va tenir lloc l'any seg\u00fcent.[43][44]", "qas": [{"answers": [{"text": "1982", "answer_start": 6}], "id": "P_455_C_2729_Q1", "question": "Quan es va perllongar fins a la Pau?"}, {"answers": [{"text": "2.558", "answer_start": 84}], "id": "P_455_C_2729_Q3", "question": "Quants metres tenia el nou tram?"}, {"answers": [{"text": "Mina", "answer_start": 206}], "id": "P_455_C_2729_Q4", "question": "Amb quin nom es va inaugurar l'estaci\u00f3 de Bes\u00f2s Mar?"}, {"answers": [{"text": "per donar cobertura als ve\u00efns del barri del Maresme de Barcelona i al F\u00f2rum Universal de les Cultures", "answer_start": 423}], "id": "P_455_C_2729_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 es va construir l'estaci\u00f3 el Maresme | F\u00f2rum, entre Selva de Mar i Bes\u00f2s Mar?"}]}, {"context": "El 5 de febrer de 1973, acabades ja les obres, el Ministre d'Obres P\u00fabliques del Govern d'Espanya va inaugurar la l\u00ednia IV,[32] que comprenia el tram tancat entre Urquinaona i Jaume I i quatre estacions m\u00e9s entre Urquinaona i Joanic (Granv\u00eda; Girona; General Mola; i Joanic). S'obria amb dos enlla\u00e7os un a la LI a Urquinaona i amb la LV a General Mola (actual Verdaguer).[33] El tram posat en funcionament tenia tres quil\u00f2metres de longitud.[34] L'estaci\u00f3 de Granvia, actualment anomenada Passeig de Gr\u00e0cia (L2, L3 i L4), va obrir l'enlla\u00e7 amb la L3 posteriorment a finals d'any.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Ministre d'Obres P\u00fabliques del Govern d'Espanya", "answer_start": 47}], "id": "P_455_C_2730_Q1", "question": "Qui va inaugurar la l\u00ednia 4?"}, {"answers": [{"text": "5 de febrer de 1973", "answer_start": 3}], "id": "P_455_C_2730_Q2", "question": "Quan va inaugurar la l\u00ednia 4 el Ministre d'Obres P\u00fabliques del Govern d'Espanya?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 288}], "id": "P_455_C_2730_Q3", "question": "Amb quans enlla\u00e7os s'obria la l\u00ednia 4?"}, {"answers": [{"text": "Passeig de Gr\u00e0cia", "answer_start": 489}], "id": "P_455_C_2730_Q5", "question": "Com s'anomena actualment l'estaci\u00f3 de Granvia?"}]}]}, {"title": "Llop marsupial", "paragraphs": [{"context": "El suplici del llop marsupial fou el tema d'una campanya de The Wilderness Society titulada We used to hunt Thylacines (\u00abSol\u00edem ca\u00e7ar llops marsupials\u00bb). Apareix en productes de la cervesera Cascade Brewery i en els seus anuncis de televisi\u00f3. En videojocs, Ty the Tasmanian Tiger \u00e9s l'estrella de la seva pr\u00f2pia trilogia. Al programa de dibuixos animats de principis dels anys noranta Taz-Mania, el personatge Wendell T. Wolf era suposadament The Wilderness Society . Tiger Tale \u00e9s un llibre per nens basat en un mite aborigen sobre com aconsegu\u00ed les seves ratlles el llop marsupial. \u00c9s la mascota de l'equip de criquet Tasmanian Tigers i ha aparegut en segells d'Austr\u00e0lia, Guinea Equatorial i Micron\u00e8sia.[72]", "qas": [{"answers": [{"text": "We used to hunt Thylacines", "answer_start": 92}], "id": "P_490_C_2935_Q1", "question": "De quina campanya fou tema el suplici del llop marsupial?"}, {"answers": [{"text": "en un mite aborigen sobre com aconsegu\u00ed les seves ratlles el llop marsupial", "answer_start": 507}], "id": "P_490_C_2935_Q3", "question": "En qu\u00e8 est\u00e0 basat el llibre Tiger Tale?"}, {"answers": [{"text": "per nens", "answer_start": 492}], "id": "P_490_C_2935_Q4", "question": "Per a qui \u00e9s el llibre Tiger Tale?"}, {"answers": [{"text": "Tasmanian Tigers", "answer_start": 620}], "id": "P_490_C_2935_Q5", "question": "De quin equip de criquet \u00e9s mascota el llop marsupial?"}]}, {"context": "Tot i que no existeixen gravacions de les vocalitzacions del llop marsupial, els observadors que l'estudiaren en llibertat i en captivitat indicaren que solia grunyir i xiular quan estava nervi\u00f3s i sovint ho completava amb un badall d'amena\u00e7a. Quan ca\u00e7ava, emetia una s\u00e8rie de lladrucs guturals semblants a una tos, repetint-los r\u00e0pidament, probablement per comunicar-se amb altres membres del grup.[25] Tamb\u00e9 tenia un so llarg i llastim\u00f3s, utilitzat probablement per identificar-se des de lluny i un so baix i com d'olorar, utilitzat per comunicar-se amb els membres de la fam\u00edlia.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "quan estava nervi\u00f3s", "answer_start": 176}], "id": "P_490_C_2936_Q1", "question": "Quan sol grunyir i xiular el llop marsupial segons els observadors que l'estudiaren?"}, {"answers": [{"text": "una s\u00e8rie de lladrucs guturals semblants a una tos", "answer_start": 264}], "id": "P_490_C_2936_Q2", "question": "Qu\u00e8 emetia el llop marsupial quan ca\u00e7ava?"}, {"answers": [{"text": "probablement per comunicar-se amb altres membres del grup", "answer_start": 341}], "id": "P_490_C_2936_Q3", "question": "Per qu\u00e8 emetia el llop marsupial lladrucs guturals semblants a una tos?"}, {"answers": [{"text": "per comunicar-se amb els membres de la fam\u00edlia", "answer_start": 535}], "id": "P_490_C_2936_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 utilitzava el llop marsupial el so baix?"}, {"answers": [{"text": "un so llarg i llastim\u00f3s", "answer_start": 416}], "id": "P_490_C_2936_Q5", "question": "Qu\u00e8 utilitzava probablement el llop marsupial per identificar-se des de lluny?"}]}, {"context": "\u00c9s probable que el llop marsupial s'exting\u00eds al continent australi\u00e0 fa aproximadament dos mil anys (potser m\u00e9s aviat a Nova Guinea) per culpa de la competici\u00f3 per part dels humans abor\u00edgens i els dingos. Tanmateix, hi ha dubtes sobre l'impacte dels dingos, car les dues esp\u00e8cies no haurien competit directament. El dingo \u00e9s principalment un depredador di\u00fcrn, mentre que es creu que el llop marsupial ca\u00e7ava majorit\u00e0riament de nit. A m\u00e9s, el llop marsupial era m\u00e9s robust, cosa que li hauria donat un avantatge en combats entre esp\u00e8cies.[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "al continent australi\u00e0", "answer_start": 45}], "id": "P_490_C_2937_Q1", "question": "On \u00e9s probable que el llop marsupial s'exting\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "per culpa de la competici\u00f3 per part dels humans abor\u00edgens i els dingos", "answer_start": 132}], "id": "P_490_C_2937_Q2", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s probable que el llop marsupial s'exting\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "aproximadament dos mil anys", "answer_start": 71}], "id": "P_490_C_2937_Q3", "question": "Quant de temps es calcula que fa que es va extingir el llop marsupial?"}, {"answers": [{"text": "un depredador di\u00fcrn", "answer_start": 338}], "id": "P_490_C_2937_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el dingo principalment?"}, {"answers": [{"text": "de nit", "answer_start": 423}], "id": "P_490_C_2937_Q5", "question": "Quan es creu que ca\u00e7ava majorit\u00e0riament el llop marsupial?"}]}, {"context": "L'\u00faltim llop marsupial en captivitat, conegut m\u00e9s endavant com a Benjamin (tot i que no se n'ha confirmat mai el sexe), fou capturat el 1933 i enviat al zool\u00f2gic de Hobart, on visqu\u00e9 durant tres anys. Frank Darby, que afirmava haver estat un treballador al zoo, sugger\u00ed que Benjamin havia estat el nom afectiu donat a l'animal en un article de diari del maig del 1968. Tanmateix, no existeix cap document que indiqui que tenia un nom afectiu i Alison Reid (la cuidadora de facto del zoo en aquells temps) i Michael Sharland (publicista del zoo) negaren que Frank Darby hagu\u00e9s treballat al zoo o que l'animal hagu\u00e9s estat anomenat Benjamin. Darby tamb\u00e9 sembla l'origen de l'afirmaci\u00f3 que l'\u00faltim llop marsupial era un mascle: les proves fotogr\u00e0fiques suggereixen que era una femella.[45] Aquest exemplar mor\u00ed el 7 de setembre del 1936. Es creu que mor\u00ed per neglig\u00e8ncia. Tancat a fora del seu refugi, qued\u00e0 exposat a un fenomen meteorol\u00f2gic rar a Tasm\u00e0nia: una calor sufocant durant el dia i temperatures glacials a la nit.[46] Aquest llop marsupial apareix a l'\u00faltima gravaci\u00f3 coneguda d'un exemplar vivent: 62 segons en blanc i negre que el mostren movent-se amunt i avall pel seu recinte, filmats pel naturalista David Fleay el 1933.[47] A Austr\u00e0lia, cada 7 de setembre, des de l'any 1996, se celebra el National Threatened Species Day (Dia nacional de les esp\u00e8cies amena\u00e7ades) per tal de commemorar la mort de l'\u00faltim llop marsupial registrat oficialment.[48]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 190}], "id": "P_490_C_2938_Q3", "question": "Quants anys visqu\u00e9 Benjamin al zool\u00f2gic de Hobart?"}, {"answers": [{"text": "la cuidadora de facto del zoo en aquells temps", "answer_start": 457}], "id": "P_490_C_2938_Q4", "question": "Qui era Alison Reid?"}, {"answers": [{"text": "la mort de l'\u00faltim llop marsupial registrat oficialment", "answer_start": 1401}], "id": "P_490_C_2938_Q5", "question": "Qu\u00e8 commemora el National Threatened Species Day a Austr\u00e0lia?"}]}, {"context": "La mida dels adults variava entre 100 i 180 cm de longitud, incloent-hi una cua de 50\u201365 cm.[19] L'exemplar m\u00e9s gran mesurat feia 290 cm del nas a la cua.[18] Els adults tenien una al\u00e7ada de 60 cm a l'espatlla i pesaven entre vint i trenta quilograms.[19] Hi havia un lleuger dimorfisme sexual i, en general, els mascles eren m\u00e9s grans que les femelles.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 100 i 180 cm", "answer_start": 28}], "id": "P_490_C_2939_Q1", "question": "Quina mida tenien els adults?"}, {"answers": [{"text": "50\u201365 cm", "answer_start": 83}], "id": "P_490_C_2939_Q2", "question": "Quina mida t\u00e9 la cua?"}, {"answers": [{"text": "290 cm", "answer_start": 130}], "id": "P_490_C_2939_Q3", "question": "Quants cm del nas a la cua tenia l'exemplar m\u00e9s gran mesurat?"}, {"answers": [{"text": "un lleuger dimorfisme sexual", "answer_start": 265}], "id": "P_490_C_2939_Q4", "question": "Qu\u00e8 tenien els llops marsupials?"}]}, {"context": "Era un ca\u00e7ador nocturn i crepuscular i durant el dia romania en coves petites o troncs d'arbres buits, en un niu de branquetes, escor\u00e7a o falgueres. Solia retirar-se als turons i els boscos per refugiar-se durant el dia i ca\u00e7ava als brucs durant la nit. Els primers observadors veieren que l'animal era t\u00edmid, amb respecte envers la pres\u00e8ncia d'humans i que solia evitar el contacte, tot i que a vegades semblava mostrar m\u00e9s inter\u00e8s.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "en coves petites o troncs d'arbres buits, en un niu de branquetes, escor\u00e7a o falgueres", "answer_start": 61}], "id": "P_490_C_2940_Q1", "question": "On romania durant el dia?"}, {"answers": [{"text": "durant la nit", "answer_start": 239}], "id": "P_490_C_2940_Q2", "question": "Quan ca\u00e7ava als brucs?"}, {"answers": [{"text": "t\u00edmid", "answer_start": 303}], "id": "P_490_C_2940_Q3", "question": "Com era l'animal amb respecte la pres\u00e8ncia dels humans segons els primers observadors?"}, {"answers": [{"text": "semblava mostrar m\u00e9s inter\u00e8s", "answer_start": 404}], "id": "P_490_C_2940_Q4", "question": "Qu\u00e8 mostrava l'animal a vegades davant la pres\u00e8ncia dels humans?"}]}]}, {"title": "Juan Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s", "paragraphs": [{"context": "El retaule de l'esgl\u00e9sia parroquial de Sant Miquel a Jerez de la Frontera, va ser una obra accidentada que es va contractar en quatre ocasions. Les obres es van iniciar el 1601, concertades amb Juan de Oviedo el jove, Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s i Gaspar de \u00c1guila, per\u00f2 els treballs m\u00e9s importants no van comen\u00e7ar fins al 1617, any en qu\u00e8 Monta\u00f1\u00e9s va assumir plenament l'obra. Les obres es van allargar fins al 1643 a causa de la falta de recursos financers. L'any 1638 el projecte tamb\u00e9 va tenir una variaci\u00f3 significativa, quan es va decidir la substituci\u00f3 dels quatre llen\u00e7os pict\u00f2rics dels carrers laterals per relleus escult\u00f2rics, executats per Jos\u00e9 de Arce. D'aquest retaule destaca el relleu de la Batalla dels \u00e0ngels, executat el 1641, essent tamb\u00e9 de gran inter\u00e8s el relleu de l'Ascensi\u00f3 i les figures de Sant Jaume i una de Sant Joan Evangelista, realitzades entre 1630 i 1638, i les figures de Sant Pere i Sant Pau, executades el 1633, i La Transfiguraci\u00f3, acabada el 1643. El conjunt arquitect\u00f2nic del retaule, amb les seves dues ales laterals avan\u00e7ades i les escultures en posici\u00f3 molt sobresortint, suposa una obra atrevida i d'efecte espectacular, que constitueix una de les m\u00e9s barroques de Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "1601", "answer_start": 172}], "id": "P_422_C_2527_Q2", "question": "Quin any van comen\u00e7ar les obres del retaule de Sant Miquel a Jerez de la Frontera?"}, {"answers": [{"text": "per relleus escult\u00f2rics", "answer_start": 602}], "id": "P_422_C_2527_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es van substituir els llen\u00e7os dels carrers laterals?"}]}, {"context": "Les primeres dades documentades de la seva estada a Sevilla corresponen a juny de 1587, quan va contreure matrimoni amb Ana de Villegas, filla del fuster de retaules Juan Izquierdo, a l'esgl\u00e9sia parroquial de San Vicente. D'aquest matrimoni naixerien cinc fills: Mariana (monja dominicana), Bernardino (frare francisc\u00e0), Jos\u00e9 (prevere), Rodrigo i Catalina.[5] L'1 de desembre de 1588 va compar\u00e8ixer davant un tribunal examinador, compost per Gaspar de \u00c1guila i Miguel de Ad\u00e1n, per acreditar la seva sufici\u00e8ncia en escultura i en disseny de retaules. Sota la pres\u00e8ncia del tribunal va esculpir una figura vestida i una altra de nua, i va realitzar tamb\u00e9 l'al\u00e7at d'un retaule, sent declarat \u00abh\u00e0bil i suficient per exercir aquests oficis i obrir botiga p\u00fablica\u00bb.[6] Al mes d'agost de 1591 va ser empresonat sota sospita de la seva implicaci\u00f3 a l'assassinat d'un tal Luis S\u00e1nchez, i va romandre a la pres\u00f3 dos anys, fins que la v\u00eddua el va perdonar previ lliurament de cent ducats. El document del plet es guarda a l'Arxiu de Protocols Notarials de Sevilla.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb Ana de Villegas", "answer_start": 116}], "id": "P_422_C_2528_Q1", "question": "Amb qui es va casar?"}, {"answers": [{"text": "Juan Izquierdo", "answer_start": 166}], "id": "P_422_C_2528_Q2", "question": "Qui era el pare d'Ana de Villegas?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 251}], "id": "P_422_C_2528_Q3", "question": "Quants fills va tenir el matrimoni?"}, {"answers": [{"text": "Al mes d'agost de 1591", "answer_start": 763}], "id": "P_422_C_2528_Q4", "question": "Quan va ser empresonat?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 902}], "id": "P_422_C_2528_Q5", "question": "Quants anys va estar a la pres\u00f3?"}]}, {"context": "La formaci\u00f3 i vida cultural human\u00edstica acostumaven a anar unides en aquella \u00e8poca, de manera que els tallers d'aprenentatge eren llocs on el mestre disposava d'una bona llibreria especialitzada de la qual l'aprenent podia gaudir. D'altra banda, era convenient, i aix\u00ed es feia, que assist\u00eds a les reunions d'artistes que es produ\u00efen als propis tallers de treball.[13] A Sevilla s'organitzaven tert\u00falies a la Universitat, acad\u00e8mies i a la Casa de Pilatos que a m\u00e9s a m\u00e9s posse\u00efa una bona biblioteca, i a elles hi va haver d'acudir Monta\u00f1\u00e9s. A les de l'acad\u00e8mia del pintor Pacheco va haver de con\u00e8ixer Vel\u00e1zquez i Alonso Cano (aleshores deixebles de Pacheco); hi assistien a m\u00e9s a m\u00e9s Andr\u00e9s Garc\u00eda de C\u00e9spedes, Vicente Espinel, Francisco de Salinas i diversos te\u00f2legs, fil\u00f2sofs, escultors i pintors.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una bona llibreria especialitzada", "answer_start": 159}], "id": "P_422_C_2529_Q1", "question": "De qu\u00e8 disposaven els tallers d'aprenentatge?"}, {"answers": [{"text": "a les reunions d'artistes", "answer_start": 291}], "id": "P_422_C_2529_Q2", "question": "A qu\u00e8 assitien els aprenents?"}, {"answers": [{"text": "als propis tallers de treball", "answer_start": 333}], "id": "P_422_C_2529_Q3", "question": "On es feien les reunions d'artistes?"}, {"answers": [{"text": "a la Casa de Pilatos", "answer_start": 433}], "id": "P_422_C_2529_Q4", "question": "A quina casa s'organitzaven ter\u00falies a Sevilla?"}, {"answers": [{"text": "una bona biblioteca", "answer_start": 478}], "id": "P_422_C_2529_Q5", "question": "Qu\u00e8 posseir la Casa de Pilatos?"}]}, {"context": "Est\u00e0 pr\u00e0cticament acceptada la divisi\u00f3 de les seves obres en tres grups, segons Proske anomenades: Early Years des dels seus comen\u00e7aments fins a 1603, Years of achievement des d'aquesta data del 1603 a la realitzaci\u00f3 del Crist de la Clemencia el 1620 i Later Years la seva \u00faltima etapa fins a la defunci\u00f3.[21] L'erudit sobre Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s, el professor Hern\u00e1ndez D\u00edaz, les reparteix en quatre etapes: Per\u00edode formatiu de 1588 a 1605; Etapa magistral de 1605 a 1620; El decenni cr\u00edtic de 1620 a 1630 i El barroquisme a l'apoteosi final de 1630 a 1643.[22] Mar\u00eda Elena G\u00f3mez Moreno les va analitzar per est\u00e8tica, art i cronologia.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "en tres", "answer_start": 58}], "id": "P_422_C_2531_Q1", "question": "En quants grups es divideixen les obres de Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s segons Proske?"}, {"answers": [{"text": "el 1603 a la realitzaci\u00f3 del Crist de la Clemencia", "answer_start": 192}], "id": "P_422_C_2531_Q2", "question": "Quina \u00e8poca compr\u00e8n l'etapa de Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s Years of achievement segons Proske?"}, {"answers": [{"text": "Hern\u00e1ndez D\u00edaz,", "answer_start": 357}], "id": "P_422_C_2531_Q3", "question": "Quin professor \u00e9s erudit sobre Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "per est\u00e8tica, art i cronologia", "answer_start": 601}], "id": "P_422_C_2531_Q4", "question": "Com va analitzar les etapes de Mart\u00ednez Monta\u00f1\u00e9s Mar\u00eda Elena G\u00f3mez Moreno?"}, {"answers": [{"text": "de 1588 a 1605", "answer_start": 422}], "id": "P_422_C_2531_Q5", "question": "Quins anys va estar en per\u00edode formatiu Martinez Monta\u00f1\u00e9s segons Hern\u00e1ndez D\u00edaz?"}]}, {"context": "Entre els anys 1604 i 1607 va treballar en el retaule major del convent de Santa Clara a Cazalla de la Sierra per al qual va realitzar els models en argila de les imatges que va executar en fusta Francisco de Ocampo.[29] Va fer les escultures pel retaule de la capella de San Onofre a Sevilla; tot i que el retaule existeix actualment, les escultures no s'han pogut identificar. Va realitzar tretze sagraris destinats a l'orde francisc\u00e0 del Nou Regne de Granada i d'altres tres per a convents dels dominicans de Cuba i Puerto Rico, en l'actualitat desapareguts.[30] Va executar un altre retaule i les imatges per al convent de Santo Domingo de Portacoeli, el retaule va desapar\u00e8ixer el 1835 i algunes escultures van ser destru\u00efdes durant la guerra civil espanyola, es conserva la imatge de Sant Dom\u00e8nec de Guzm\u00e1n.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "en el retaule major del convent de Santa Clara", "answer_start": 40}], "id": "P_422_C_2532_Q1", "question": "En quin retaule va treballar entre 1604 i 1607?"}, {"answers": [{"text": "a Cazalla de la Sierra", "answer_start": 87}], "id": "P_422_C_2532_Q2", "question": "On \u00e9s el convent de Santa Clara?"}, {"answers": [{"text": "els models en argila de les imatges", "answer_start": 135}], "id": "P_422_C_2532_Q3", "question": "Qu\u00e8 va realitzar per al retaule del convent de Santa Clara?"}, {"answers": [{"text": "Francisco de Ocampo", "answer_start": 196}], "id": "P_422_C_2532_Q4", "question": "Qui va executar en fusta els models d'argila del retaule del convent de Santa Clara?"}, {"answers": [{"text": "de San Onofre", "answer_start": 269}], "id": "P_422_C_2532_Q5", "question": "Per al retaule de quina capella va fer les escultures?"}]}]}, {"title": "Llegenda de les quatre barres de sang", "paragraphs": [{"context": "La Llegenda de les quatre barres de sang fou un \u00e8xit immediat i fulminant.[1] A partir de 1551 la gran majoria d\u2019historiadors posteriors la reprodu\u00efren corregint-la i ampliant-la. El 1564 un altre historiador valenci\u00e0 Rafael Mart\u00ed de Viciana ja la donava totalment per certa a Cr\u00f3nica de la \u00ednclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno, assenyalant que \u00abquatro barras coloradas en campo de oro, dadas a don Jofre, primer conde de Barcelona\u00bb. L'emperador Llu\u00eds, que en l'original de Beuter no era concretat, fou identificat amb l'emperador Llu\u00eds I \u00abel Piet\u00f3s\u00bb mentre que d'altres versions l'identificaven amb el seu n\u00e9t Llu\u00eds II de Fran\u00e7a \u00abel Quec\u00bb; altres convertiren la ferida despr\u00e9s del combat en una ferida mortal, situant l'escena en el llit mortuori del comte poc abans de la seva mort; en altres versions, at\u00e8s que l'emperador Llu\u00eds I \u00abel Piet\u00f3s\u00bb havia mort el 840, abans del naixement de Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s, el rei de la llegenda fou canviat per Carles II de Fran\u00e7a \u00abel Calb\u00bb; aix\u00ed fou com la recoll\u00ed un altre historiador valenci\u00e0, Francisco Diago, autor de Historia de los victorios\u00edsimos antiguos condes de Barcelona,[6] (1585-1615) que public\u00e0 a Barcelona el 1603; la llegenda valenciana havia arribat a Catalunya.", "qas": [{"answers": [{"text": "immediat i fulminant", "answer_start": 53}], "id": "P_440_C_2635_Q1", "question": "Quin \u00e8xit va tenir la llegenda de les quatre barres de sang?"}, {"answers": [{"text": "la reprodu\u00efren corregint-la i ampliant-la", "answer_start": 137}], "id": "P_440_C_2635_Q2", "question": "Qu\u00e8 van fer els historiadors amb la llegenda des de 1551?"}, {"answers": [{"text": "Rafael Mart\u00ed de Viciana", "answer_start": 218}], "id": "P_440_C_2635_Q3", "question": "Quin historiador valenci\u00e0 va donar per certa la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "mortal", "answer_start": 718}], "id": "P_440_C_2635_Q4", "question": "Com era la ferida per alguns?"}, {"answers": [{"text": "en el llit mortuori del comte", "answer_start": 743}], "id": "P_440_C_2635_Q5", "question": "On situaven l'escena algunes versions?"}]}, {"context": "La llegenda valenciana de les quatre barres de sang fou un \u00e8xit immediat i fulminant, essent a partir d'aleshores copiada per tots els historiadors posteriors donant-la per ver\u00eddica. No fou fins al 1812 que l'historiador catal\u00e0 Joan de Sans i de Barutell desacredit\u00e0 qualsevol veracitat a la llegenda valenciana de les quatre barres, assenyalant les incoher\u00e8ncies hist\u00f2riques que es presenten respecte Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s (c. 840-897), mentre que l'heraldista Faustino Men\u00e9ndez Pidal de Navascu\u00e9s ha demostrat que l'her\u00e0ldica no aparegu\u00e9 a Europa fins al segon quart del segle xii (1125-1150). Tot i que el 1812 Joan de Sans i de Barutell desacredit\u00e0 totalment la historicitat de la llegenda, no per aix\u00f2 deix\u00e0 de ser una llegenda formosa, ra\u00f3 per la qual els artistes sentiren la necessitat de reproduir-la gr\u00e0ficament i de glossar-la amb poemes. La llegenda valenciana de les quatre barres de sang apareguda el segle xvi no s'ha de confondre amb la Llegenda medieval de Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s, compilada pels monjos de monestir de Santa Maria de Ripoll el segle xii.", "qas": [{"answers": [{"text": "ver\u00eddica", "answer_start": 173}], "id": "P_440_C_2636_Q1", "question": "Com consideraven que era la llegenda de les quatre barres els historiadors?"}, {"answers": [{"text": "incoher\u00e8ncies hist\u00f2riques", "answer_start": 350}], "id": "P_440_C_2636_Q3", "question": "Qu\u00e8 va trobar Joan de Sans a la llegenda de les quatre barres?"}, {"answers": [{"text": "al segon quart del segle xii", "answer_start": 548}], "id": "P_440_C_2636_Q4", "question": "Quan va apar\u00e8ixer l'her\u00e0ldica a Europa?"}, {"answers": [{"text": "formosa", "answer_start": 727}], "id": "P_440_C_2636_Q5", "question": "Com \u00e9s la llegenda?"}]}, {"context": "Les barres de sanch (1880) de Jacint Verdaguer i Santal\u00f3 (fragment)  tot mirant les seves armes sospirava de tristor.  \u2013No sospireu, el bon comte, mont metge arriba tantost.  \u2013De les nafres no me\u2019n sento, sols me\u2019n sento de l\u2019honor, puig en el camp de la guerra per mon escut no hi ha flors.  \u2013Si el teu escut n\u2019est\u00e0 sense, ton pit n\u2019est\u00e0 vermell\u00f3s.\u2014  Posa els dits en la ferida, les passa per l\u2019escut d\u2019or.  Si el comte Jofre plorava, encara plora m\u00e9s fort, mes ses ll\u00e0grimes de pena ja son ll\u00e0grimes de goig.  \u2013Grans merc\u00e8s, lo rei de Fran\u00e7a, grans merc\u00e8s, l\u2019emperador.", "qas": [{"answers": [{"text": "de tristor", "answer_start": 106}], "id": "P_440_C_2640_Q1", "question": "Com sospirava?"}, {"answers": [{"text": "de l\u2019honor", "answer_start": 221}], "id": "P_440_C_2640_Q2", "question": "De qu\u00e8 se'n sent el comte?"}, {"answers": [{"text": "flors", "answer_start": 285}], "id": "P_440_C_2640_Q3", "question": "Qu\u00e8 no hi ha en l'escut del comte?"}, {"answers": [{"text": "en la ferida", "answer_start": 366}], "id": "P_440_C_2640_Q4", "question": "On posa els dits?"}, {"answers": [{"text": "per l\u2019escut d\u2019or", "answer_start": 390}], "id": "P_440_C_2640_Q5", "question": "Per on passa els dits?"}]}]}, {"title": "Ciro in Babilonia", "paragraphs": [{"context": "Per\u00f2 en el seu conjunt, Ciro no va ser de cap manera reeixida.[9] El mateix Rossini sempre en va parlar malament, i m\u00e9s tard va dir que havia sigut un dels seus fiascos.[8] Per\u00f2 el compositor va salvar del naufragi dos fragments valuosos: un cor que despr\u00e9s utilitzaria a Aureliano in Palmira, que despr\u00e9s tamb\u00e9 va prestar a El barber de Sevilla per a un bonic solo d'Almaviva, Ecco ridente il cielo, i el concertant final que, l'any 1827, va utilitzar per a la versi\u00f3 francesa de Mos\u00e8 in Egitto.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "reeixida", "answer_start": 53}], "id": "P_403_C_2413_Q1", "question": "Qu\u00e8 no va ser Ciro?"}, {"answers": [{"text": "Rossini", "answer_start": 76}], "id": "P_403_C_2413_Q2", "question": "Qui va parlar sempre malament de Ciro?"}, {"answers": [{"text": "que havia sigut un dels seus fiascos", "answer_start": 132}], "id": "P_403_C_2413_Q3", "question": "Qu\u00e8 va dir Rossini de Ciro?"}, {"answers": [{"text": "dos fragments valuosos", "answer_start": 215}], "id": "P_403_C_2413_Q4", "question": "Qu\u00e8 va salvar Rossini de Ciro?"}, {"answers": [{"text": "Mos\u00e8 in Egitto", "answer_start": 481}], "id": "P_403_C_2413_Q5", "question": "En quina \u00f2pera va utilitzar Rossini l'any 1827 un fragment de Ciro?"}]}, {"context": "El seu argument es basa en l'episodi b\u00edblic del fest\u00ed del rei babiloni Baltasar. Cir \u00e9s presoner del Gran Rei que li vol prendre la seva dona. Resisteix i est\u00e0 a punt de pujar al cadafal, per\u00f2 per un sorprenent gir de la fortuna, ser\u00e0 alliberat i regnar\u00e0 en lloc de Baltasar.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "del fest\u00ed del rei babiloni Baltasar", "answer_start": 44}], "id": "P_403_C_2414_Q1", "question": "De quin episodi b\u00edblic en van basa l'argument?"}, {"answers": [{"text": "la seva dona", "answer_start": 129}], "id": "P_403_C_2414_Q2", "question": "Qu\u00e8 li vol prendre el Gran Rei?"}, {"answers": [{"text": "al cadafal", "answer_start": 176}], "id": "P_403_C_2414_Q3", "question": "On est\u00e0 apunt de pujar?"}, {"answers": [{"text": "ser\u00e0 alliberat i regnar\u00e0 en lloc de Baltasar", "answer_start": 230}], "id": "P_403_C_2414_Q4", "question": "Qu\u00e8 passar\u00e0 despr\u00e9s del gir de fortuna?"}]}, {"context": "Contra aquesta debilitat vocal, es pot establir la cura en qu\u00e8 Rossini, evidentment, es va fer c\u00e0rrec de les orquestracions. L'evocaci\u00f3 de la pres\u00f3 en el preludi del segon acte n'\u00e9s un bon exemple, aix\u00ed com l'acompanyament seductor per a cordes obbligato a l'\u00e0ria, ja citada, que els aficionats a Rossini varen somriure durant d\u00e8cades.[13] La m\u00fasica cont\u00e9 moments bell\u00edssims que demostren com Rossini estava madurant de pressa.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "debilitat", "answer_start": 15}], "id": "P_403_C_2415_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 l'obra vocalment?"}, {"answers": [{"text": "les orquestracions", "answer_start": 105}], "id": "P_403_C_2415_Q2", "question": "En qu\u00e8 va tenir cura Rossini?"}, {"answers": [{"text": "bell\u00edssims", "answer_start": 364}], "id": "P_403_C_2415_Q3", "question": "Com s\u00f3n alguns moments de la m\u00fasica?"}, {"answers": [{"text": "com Rossini estava madurant de pressa", "answer_start": 389}], "id": "P_403_C_2415_Q4", "question": "Qu\u00e8 demostra la bellesa d'aquests moments?"}]}, {"context": "Ciro va gaudir d'una certa estima fora de Ferrara, despr\u00e9s d'haver patit canvis considerables. L'\u00f2pera va tenir m\u00e9s de trenta produccions a It\u00e0lia abans del final de la d\u00e8cada de 1820, un resultat notable. Va tenir menys actuacions a l'estranger (n'hi va haver a Viena, Lisboa i Londres), per\u00f2 a Alemanya hi havia nom\u00e9s tres produccions: Munic (1816), Weimar (1819) i Dresden (1822).[3] Al final de la d\u00e8cada del 1820 va desapar\u00e8ixer dels escenaris fins al 1988.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "fora de Ferrara", "answer_start": 34}], "id": "P_403_C_2416_Q1", "question": "On va gaudir de certa estima Ciro?"}, {"answers": [{"text": "canvis considerables", "answer_start": 73}], "id": "P_403_C_2416_Q2", "question": "Qu\u00e8 va patir Ciro abans de Ferrara?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de trenta", "answer_start": 112}], "id": "P_403_C_2416_Q3", "question": "Quantes produccions va tenir Ciro a It\u00e0lia abans del final de la d\u00e8cada de 1820?"}, {"answers": [{"text": "a l'estranger", "answer_start": 232}], "id": "P_403_C_2416_Q4", "question": "On va tenir menys produccions Ciro?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 320}], "id": "P_403_C_2416_Q5", "question": "Quantes produccions de Ciro hi va haver a Alemanya?"}]}, {"context": "Rossini normalment tendia a passar per alt els seus \u00e8xits o fracassos a la seva mare, per\u00f2 en aquesta ocasi\u00f3, el 18 de febrer de 1812, va escriure des de Ferrara a la seva mare: \u00abel meu oratori est\u00e0 anant b\u00e9 i tot el que he escrit ha estat ben rebut pels cantants\u00bb. La seva intu\u00efci\u00f3 no el va enganyar i el 14 de mar\u00e7, deu dies despr\u00e9s de l'estrena, va escriure de nou a casa des de Ven\u00e8cia, on havia anat per al seu seg\u00fcent comprom\u00eds: \u00abhas de saber que el resultat del meu oratori va ser excel\u00b7lent\u00bb.[3] Perqu\u00e8 l'\u00f2pera pogu\u00e9s ser estrenada, havia de ser considerada un oratori. De fet, Rossini l'anomena dramma con cori per musica.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "des de Ferrara", "answer_start": 147}], "id": "P_403_C_2417_Q2", "question": "Des d'on va escriure Rossini a la seva mare?"}, {"answers": [{"text": "18 de febrer de 1812", "answer_start": 113}], "id": "P_403_C_2417_Q3", "question": "Quin dia va escriure Rossini a la seva mare des de Ferrara?"}, {"answers": [{"text": "has de saber que el resultat del meu oratori va ser excel\u00b7lent", "answer_start": 436}], "id": "P_403_C_2417_Q4", "question": "Qu\u00e8 va escriure Rossini a la seva mare des de Viena?"}, {"answers": [{"text": "un oratori", "answer_start": 566}], "id": "P_403_C_2417_Q5", "question": "Com s'havia de considerar una \u00f2pera per poder ser estrenada?"}]}]}, {"title": "Jan van Eyck", "paragraphs": [{"context": "Es conserven nou obres signades i datades entre 1432 i 1439, quatre d'elles s\u00f3n de tema religi\u00f3s, com La Mare de D\u00e9u del canonge Van der Paele (1436, Museu Groeninge, Bruges) o La Mare de D\u00e9u del canceller Rolin (Museu del Louvre, Par\u00eds) i les altres cinc s\u00f3n retrats, com El matrimoni Arnolfini (1434, National Gallery, Londres). Com en gaireb\u00e9 totes les obres de Van Eyck, aquesta excel\u00b7leix en al\u00b7legories i simbologies: figura un mirall circular convex en el qual apareix vagament reflectit el mateix autor, i sota aquest mirall la frase \u00abHe estat aqu\u00ed\u00bb. Encara que no \u00e9s exactament el sistema de joc especular que despr\u00e9s utilitzar\u00e0 Diego Vel\u00e1zquez a Las Meninas, hi ha en el quadre de Van Eyck un interessant precedent, que \u00e9s, entre altres coses, una recerca de la superaci\u00f3 que la bidimensionalitat del quadre imposa a la representaci\u00f3 dels espais. Van Eyck refor\u00e7a una \u00abintegraci\u00f3\u00bb de l'espectador dins de l'espai virtual representat en la seva obra.", "qas": [{"answers": [{"text": "nou", "answer_start": 13}], "id": "P_198_C_1183_Q1", "question": "Quantes obres es conserven signades entre 1432 i 1439?"}, {"answers": [{"text": "religi\u00f3s", "answer_start": 88}], "id": "P_198_C_1183_Q2", "question": "Quin tema tracten quatre de les obres signades entre 1432 i 1439?"}, {"answers": [{"text": "Museu del Louvre, Par\u00eds", "answer_start": 213}], "id": "P_198_C_1183_Q3", "question": "On \u00e9s La Mare de D\u00e9u del canceller Rolin?"}, {"answers": [{"text": "el mateix autor", "answer_start": 495}], "id": "P_198_C_1183_Q4", "question": "Qui apareix vagament reflectit en el mirall circular?"}, {"answers": [{"text": "Diego Vel\u00e1zquez", "answer_start": 638}], "id": "P_198_C_1183_Q5", "question": "Com es diu l'autor de Las Meninas?"}]}, {"context": "El seu primer treball documentat va ser com a pintor i 'gentilhome de cambre del pr\u00edncep-bisbe del principat de Lieja, Joan III de Baviera, que havia ocupat el comtat d'Holanda en morir el seu germ\u00e0 Guillem VI de Baviera; Jan en va decorar el seu castell de la Haia entre el 24 d'octubre de 1422 i l'11 de setembre de 1424. El comte Joan III mor\u00ed, i el 19 de maig de 1425 Jan es va traslladar a Bruges tamb\u00e9 en qualitat de pintor de la cort i gentilhome de cambra de Felip III el Bo, duc de Borgonya i comte de Flandes. Aquell mateix any va marxar a Lilla, on el comte tenia la seva resid\u00e8ncia preferida i on va continuar fins al 1429. El 1430 tot i seguir treballant per al duc, s'havia establert de forma permanent a Bruges i tota la seva producci\u00f3 pict\u00f2rica coneguda \u00e9s d'aquest per\u00edode.", "qas": [{"answers": [{"text": "Joan III de Baviera", "answer_start": 119}], "id": "P_198_C_1184_Q1", "question": "Com es deia el pr\u00edncep-bisbe del principat de Lieja?"}, {"answers": [{"text": "Guillem VI de Baviera", "answer_start": 199}], "id": "P_198_C_1184_Q2", "question": "Qui era el germ\u00e0 de Joan III de Baviera?"}, {"answers": [{"text": "entre el 24 d'octubre de 1422 i l'11 de setembre de 1424", "answer_start": 266}], "id": "P_198_C_1184_Q3", "question": "Quant va decorar Jan el castell de la Haia?"}, {"answers": [{"text": "Lilla", "answer_start": 550}], "id": "P_198_C_1184_Q4", "question": "On tenia el comte la seva resid\u00e8ncia preferida?"}, {"answers": [{"text": "el comtat d'Holanda", "answer_start": 157}], "id": "P_198_C_1184_Q5", "question": "Quin comtat va ocupar Joan III de Baviera a la mort del seu germ\u00e0?"}]}, {"context": "Pel que fa a la recerca dels efectes tridimensionals, Van Eyck no recorre nom\u00e9s a la perspectiva amb un punt de fuga, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va desplegar el seu refinat domini de la t\u00e8cnica de la pintura a l'oli. Al principi de la seva carrera art\u00edstica, Van Eyck va desenvolupar un concepte clar de la realitat i de com els seus quadres havien de representar-la. Per\u00f2 cap concepte no \u00e9s efica\u00e7 sense mitjans disponibles per a la seva exploraci\u00f3 i expressi\u00f3. L'\u00e8xit de l'artista utilitzant la seva t\u00e8cnica com a eina per augmentar la seva visi\u00f3 pict\u00f2rica, va ser crucial en la reeixida manifestaci\u00f3 del seu concepte art\u00edstic sobre tela. Van Eyck va utilitzar la seva t\u00e8cnica a l'oli com un dispositiu \u00f2ptic i com a eina conceptual. En pura pr\u00e0ctica, el \u00abc\u00e0lcul infinitesimal\u00bb de Van Eyck va ser possible perqu\u00e8 el nou mitj\u00e0 que va utilitzar li va permetre combinar una gran quantitat de pinzellades, fusionant-les literalment entre si. Com a resultat, va poder investigar la relaci\u00f3 entre les pinzellades petites i grans en obres com la Mare de D\u00e9u del canceller Rolin, la Mare de D\u00e9u Van der Paele i el retaule de Gant. \u00c9s notable que Van Eyck, utilitzant nom\u00e9s instruments rudimentaris en combinaci\u00f3 amb els coneixements que la seva t\u00e8cnica li permetia, va ser capa\u00e7 de crear obres d'art que reflecteixen la multiplicitat i la unitat de la natura. A la Mare de D\u00e9u de Rolin, Van Eyck va utilitzar la seva t\u00e8cnica al m\u00e0xim per presentar una diferenciaci\u00f3 microsc\u00f2pica del detall i, al mateix temps, veure a prop i lluny. En aquesta obra no es conforma a unificar elements discrets en un tot, sin\u00f3 que est\u00e9n el seu m\u00e8tode de \u00abvisi\u00f3 millorada\u00bb per incloure una perspectiva distant. \u00c9s com si aquest gran observador fes servir la seva \u00abtecno-artesania\u00bb molt desenvolupada per escombrar amb l'ull tot el territori recercant la llum reveladora.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "pintura a l'oli", "answer_start": 188}], "id": "P_198_C_1185_Q1", "question": "Quina t\u00e8cnica domina Van Eyck?"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u del canceller Rolin, la Mare de D\u00e9u Van der Paele i el retaule de Gant", "answer_start": 1026}], "id": "P_198_C_1185_Q2", "question": "En quines obres va investigar la relaci\u00f3 entre les pinzellades petites i grans?"}, {"answers": [{"text": "la Mare de D\u00e9u de Rolin", "answer_start": 1344}], "id": "P_198_C_1185_Q3", "question": "En quina obra va utilitzar el m\u00e8tode de \u00abvisi\u00f3 millorada\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "incloure una perspectiva distant", "answer_start": 1639}], "id": "P_198_C_1185_Q4", "question": "Qu\u00e8 li va permetre el m\u00e8tode de \u00abvisi\u00f3 millorada\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "la multiplicitat i la unitat de la natura", "answer_start": 1299}], "id": "P_198_C_1185_Q5", "question": "Qu\u00e8 reflecteixen les obres de Van Eyck?"}]}, {"context": "Per poder desenvolupar aquest simbolisme esdevingu\u00e9 un estudi\u00f3s, quasi un arque\u00f2leg segons Panofsky, recreant esgl\u00e9sies i palaus o recuperant inscripcions rom\u00e0niques. Va imaginar en una mena de transformaci\u00f3 lliure dels escenaris o empla\u00e7aments els detalls arquitect\u00f2nics, de forma que, resultant absolutament cre\u00efbles, resulta impossible identificar-los amb un lloc concret. Com afirmava Durer, Van Eyck havia recollit \u00abtots els detalls de les m\u00faltiples imatges que havia vist, sense necessitat de rec\u00f3rrer a models individuals\u00bb. Pintant des del \u00abtresor secret del seu cor\u00bb feia versemblant el que era imaginari, una imaginaci\u00f3 controlada en tots els detalls per un programa simb\u00f2lic preconcebut.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "esgl\u00e9sies i palaus", "answer_start": 110}], "id": "P_198_C_1186_Q1", "question": "Qu\u00e8 va recrear Van Eyck?"}, {"answers": [{"text": "absolutament cre\u00efbles", "answer_start": 297}], "id": "P_198_C_1186_Q2", "question": "Com resulten els detalls arquitect\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "des del \u00abtresor secret del seu cor\u00bb", "answer_start": 539}], "id": "P_198_C_1186_Q3", "question": "Des d'on pintava Van Eyck?"}, {"answers": [{"text": "el que era imaginari", "answer_start": 592}], "id": "P_198_C_1186_Q4", "question": "Qu\u00e8 feia versemblant Van Eyck?"}, {"answers": [{"text": "Panofsky", "answer_start": 91}], "id": "P_198_C_1186_Q5", "question": "Qui va catalogar a Van Eyck com quasi un arque\u00f2leg?"}]}, {"context": "En fracassar la proposta, el 19 d'octubre de 1428 va marxar cap a Portugal per a demanar la m\u00e0 d'Isabel de Portugal i de Lancaster al seu pare, el rei Joan I de Portugal. La delegaci\u00f3 va tornar un any m\u00e9s tard i la boda es va celebrar el 10 de gener de 1430.[8] En aquest viatge Van Eyck va pintar un retrat de la princesa Isabel de Portugal que havia de servir perqu\u00e8 el comte pogu\u00e9s con\u00e8ixer-la i donar la seva acceptaci\u00f3 final. A Portugal, Van Eyck va coincidir amb el pintor valenci\u00e0 Llu\u00eds Dalmau[9] que, curiosament, formava part de la comitiva de la boda entre Elisabet d'Urgell i Pere de Portugal. De resultes d'aquesta coneixen\u00e7a, Dalmau acabaria viatjant al Flandes entre 1431 i 1436 per aprendre la t\u00e8cnica del taller de Van Eyck i con\u00e8ixer les noves tend\u00e8ncies flamenques. Posteriorment, Llu\u00eds Dalmau va realitzar la Mare de D\u00e9u dels Consellers, obra amb una clara influ\u00e8ncia flamenca.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'Isabel de Portugal i de Lancaster", "answer_start": 95}], "id": "P_198_C_1187_Q2", "question": "De qui era pare el rei Joan I de Portugal?"}, {"answers": [{"text": "10 de gener de 1430", "answer_start": 238}], "id": "P_198_C_1187_Q3", "question": "Quan es va celebrar la boda de Van Eyck?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 el comte pogu\u00e9s con\u00e8ixer-la i donar la seva acceptaci\u00f3 final", "answer_start": 362}], "id": "P_198_C_1187_Q4", "question": "Per qu\u00e8 havia de servir el retrat d'Isabel de Portugal?"}]}]}, {"title": "Paleoc\u00e8", "paragraphs": [{"context": "El Paleoc\u00e8 \u00e9s l'\u00e8poca geol\u00f2gica que comen\u00e7\u00e0 fa 66,0 milions d'anys i s'acab\u00e0 fa 56,0 milions d'anys. Es tracta de la primera \u00e8poca del per\u00edode Paleogen i de l'era del Cenozoic, que encara dura. El seu nom deriva de la paraula grega antiga \u03c0\u03b1\u03bb\u03b1\u03b9\u03cc\u03c2 (pale\u00f3s), que significa 'antic', i el nom de l'Eoc\u00e8 (que segueix el Paleoc\u00e8), i en el seu conjunt vol dir 'antic Eoc\u00e8'.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "fa 66,0 milions d'anys", "answer_start": 44}], "id": "P_582_C_3487_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar el Paleoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "56,0", "answer_start": 80}], "id": "P_582_C_3487_Q2", "question": "Quants milions d'anys fa que es va acabar el Paleoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "Paleogen", "answer_start": 143}], "id": "P_582_C_3487_Q3", "question": "A quin per\u00edode pertany el Paleoc\u00e8?"}, {"answers": [{"text": "Cenozoic", "answer_start": 167}], "id": "P_582_C_3487_Q4", "question": "En quina era ens trobem actualment?"}, {"answers": [{"text": "de la paraula grega antiga \u03c0\u03b1\u03bb\u03b1\u03b9\u03cc\u03c2", "answer_start": 212}], "id": "P_582_C_3487_Q5", "question": "D'on deriva el nom Paleoc\u00e8?"}]}, {"context": "L'increment dels nivells de CO2 provoc\u00e0 una acidificaci\u00f3 de les aig\u00fces superficials que result\u00e0 extremament nociva pels coralls.[47] S'ha demostrat experimentalment que tamb\u00e9 resulta molt perjudicial per al pl\u00e0ncton calcari.[48] Tanmateix, els \u00e0cids utilitzats al laboratori per simular l'augment natural de l'acidesa resultant de l'augment de les concentracions de CO2 podrien haver donat resultats enganyosos. En s\u00f3n una prova els cocolit\u00f2fors (almenys Emiliania huxleyi), que esdevingueren m\u00e9s abundants a les aig\u00fces acidificades.[49] Al nanopl\u00e0ncton calcari no se li atribueix cap canvi en la distribuci\u00f3 per l'acidificaci\u00f3 durant l'MTPE, com fou el cas amb els cocolit\u00f2fors.[49] L'acidificaci\u00f3, en canvi, don\u00e0 lloc a un important augment d'algues calcificades,[50] i tamb\u00e9, per\u00f2 en menor mesura, de foramin\u00edfers calcaris.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "pels coralls", "answer_start": 115}], "id": "P_582_C_3488_Q2", "question": "Per a qui resulta extremadament nociva l'acidificaci\u00f3 de les aig\u00fces?"}, {"answers": [{"text": "algues calcificades", "answer_start": 745}], "id": "P_582_C_3488_Q3", "question": "Quin \u00e9ssers augmenten considerablement amb l'acidificaci\u00f3 de les aig\u00fces?"}, {"answers": [{"text": "experimentalment", "answer_start": 148}], "id": "P_582_C_3488_Q4", "question": "Com s'ha demostrat que resulta perjudicial per al pl\u00e0ncton calcari l'acidificaci\u00f3 de l'aigua?"}, {"answers": [{"text": "per simular l'augment natural de l'acidesa resultant de l'augment de les concentracions de CO2", "answer_start": 275}], "id": "P_582_C_3488_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitzen els \u00e0cids al laboratori?"}]}, {"context": "S'hi han trobat molts mam\u00edfers. Tots s\u00f3n petits en comparaci\u00f3 amb els mam\u00edfers moderns, i el m\u00e9s gran t\u00e9 la mida d'una ovella. Entre els mam\u00edfers trobats, hi ha: un primat primitiu semblant a un esquirol; Ptilodus, un multituberculat arbori; o Protictis, un viverr\u00e0vid de la mida d'una mostela que podria haver ca\u00e7at al sotabosc. El mam\u00edfer m\u00e9s gran del jaciment \u00e9s el condilartre Phenacodus.", "qas": [{"answers": [{"text": "molts", "answer_start": 16}], "id": "P_582_C_3489_Q1", "question": "Quants mam\u00edfers s'hi han trobat?"}, {"answers": [{"text": "petits", "answer_start": 41}], "id": "P_582_C_3489_Q2", "question": "Com s\u00f3n els mam\u00edfers que s'han trobat en comparaci\u00f3 amb els mam\u00edfers moderns?"}, {"answers": [{"text": "a un esquirol", "answer_start": 190}], "id": "P_582_C_3489_Q3", "question": "A qu\u00e8 s'assembla el primat primitiu que s'ha trobat?"}, {"answers": [{"text": "un multituberculat arbori", "answer_start": 215}], "id": "P_582_C_3489_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Ptilodus?"}, {"answers": [{"text": "el condilartre Phenacodus", "answer_start": 366}], "id": "P_582_C_3489_Q5", "question": "Quin \u00e9s el mam\u00edfer m\u00e9s gran del jaciment?"}]}, {"context": "L'MTPE caus\u00e0 l'extinci\u00f3 del 35-50% dels foramin\u00edfers bent\u00f2nics en nom\u00e9s uns 1.000 anys, un percentatge m\u00e9s elevat que a l'extinci\u00f3 del Cretaci-Paleogen que s'havia produ\u00eft uns deu milions d'anys abans. En canvi, els foramin\u00edfers planct\u00f2nics es diversificaren, i els dinoflagel\u00b7lats i mam\u00edfers prosperaren. Tamb\u00e9 cal destacar l'auge dels bacteris.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'extinci\u00f3 del 35-50% dels foramin\u00edfers bent\u00f2nics", "answer_start": 13}], "id": "P_582_C_3490_Q1", "question": "Qu\u00e8 causa l'MTPE?"}, {"answers": [{"text": "els dinoflagel\u00b7lats i mam\u00edfers", "answer_start": 262}], "id": "P_582_C_3490_Q2", "question": "Quins \u00e9ssers van prosperar?"}, {"answers": [{"text": "en nom\u00e9s uns 1.000 anys", "answer_start": 63}], "id": "P_582_C_3490_Q3", "question": "En quant de temps l?MTPE va causar l'extinci\u00f3 del 35-50% dels foramin\u00edfers bent\u00f2nics?"}, {"answers": [{"text": "es diversificaren", "answer_start": 241}], "id": "P_582_C_3490_Q4", "question": "Qu\u00e8 va passar amb els foramin\u00edfers planct\u00f2nics?"}]}, {"context": "L'extinci\u00f3 del Cretaci-Paleogen marc\u00e0 un punt d'inflexi\u00f3, a partir del qual ocells m\u00e9s primitius com ara Ichthyornis, Confuciusornis o Hesperornis, que havien estat les formes dominants durant el Cretaci, deixaren el seu lloc al grup d'ocells moderns (subclasse Neornithes). Una de les difer\u00e8ncies clau d'aquest canvi residia en el fet que, mentre que la majoria d'aus mesozoiques posse\u00efen dents, les aus modernes s\u00f3n desdentades. La radiaci\u00f3 evolutiva dels ne\u00f2gnats podria haver tingut lloc tamb\u00e9 durant el Paleoc\u00e8, com ho suggereix el registre f\u00f2ssil, per\u00f2 aix\u00f2 es contradiu amb les dades gen\u00e8ticomoleculars, que apunten a una radiaci\u00f3 anterior en el temps.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ichthyornis, Confuciusornis o Hesperornis", "answer_start": 105}], "id": "P_582_C_3491_Q1", "question": "Quins ocells havien estat les formes dominants durant el Cretaci?"}, {"answers": [{"text": "dents", "answer_start": 390}], "id": "P_582_C_3491_Q2", "question": "Qu\u00e8 posse\u00efen la majoria d'aus mesozoiques?"}, {"answers": [{"text": "desdentades", "answer_start": 418}], "id": "P_582_C_3491_Q3", "question": "Com s\u00f3n les aus modernes?"}, {"answers": [{"text": "durant el Paleoc\u00e8", "answer_start": 498}], "id": "P_582_C_3491_Q4", "question": "Quan podria haver tingut lloc la radiaci\u00f3 evolutiva dels ne\u00f2gnats segons el registre f\u00f2ssil?"}, {"answers": [{"text": "a una radiaci\u00f3 anterior en el temps", "answer_start": 623}], "id": "P_582_C_3491_Q5", "question": "A qu\u00e8 apunten les dades gen\u00e8ticomoleculars?"}]}, {"context": "Cap a l'acabament d'aquest per\u00edode, la temperatura del planeta augment\u00e0 en un dels escalfaments globals m\u00e9s r\u00e0pids (en termes geol\u00f2gics) i extrems registrats a la hist\u00f2ria geol\u00f2gica, anomenat m\u00e0xim t\u00e8rmic del Paleoc\u00e8-Eoc\u00e8. Fou un episodi d'escalfament r\u00e0pid i intens (de fins a 7 \u00b0C a latituds altes) que dur\u00e0 menys de cent mil anys.[6] El m\u00e0xim t\u00e8rmic provoc\u00e0 una gran extinci\u00f3 que serveix per distingir la fauna de l'Eoc\u00e8 de la del Paleoc\u00e8. \u00c9s possible que aquest intens escalfament es degu\u00e9s a l'alliberament de clatrats de met\u00e0 enterrats al fons mar\u00ed. Es creu que els sediments en qu\u00e8 es trobaven emmagatzemats aquests clatrats foren pertorbats a mesura que els oceans s'escalfaven, i el met\u00e0 que contenien provoc\u00e0 l'augment de les temperatures globals. S'estima que s'alliberaren unes dues mil gigatones de met\u00e0, un gas amb un efecte hivernacle m\u00e9s de deu vegades superior al del di\u00f2xid de carboni.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e0xim t\u00e8rmic del Paleoc\u00e8-Eoc\u00e8", "answer_start": 192}], "id": "P_582_C_3492_Q1", "question": "Com s'anomena a un dels escalfaments globals m\u00e9s r\u00e0pids i extrems de la hist\u00f2ria geol\u00f2gica?"}, {"answers": [{"text": "menys de cent mil anys", "answer_start": 310}], "id": "P_582_C_3492_Q2", "question": "Quant de temps dur\u00e0 l'episodi d'escalfament r\u00e0pid i intens?"}, {"answers": [{"text": "una gran extinci\u00f3", "answer_start": 361}], "id": "P_582_C_3492_Q3", "question": "Qu\u00e8 va provocar el m\u00e0xim t\u00e8rmic?"}, {"answers": [{"text": "per distingir la fauna de l'Eoc\u00e8 de la del Paleoc\u00e8", "answer_start": 391}], "id": "P_582_C_3492_Q4", "question": "Per qu\u00e8 serveix la gran extinci\u00f3 que va provocar el m\u00e0xim t\u00e8rmic?"}, {"answers": [{"text": "l'alliberament de clatrats de met\u00e0 enterrats al fons mar\u00ed", "answer_start": 497}], "id": "P_582_C_3492_Q5", "question": "Qu\u00e8 podria haver provocat l'intens escalfament global?"}]}]}, {"title": "Moviment antitabac al Tercer Reich", "paragraphs": [{"context": "A m\u00e9s de les seves preocupacions per la salut p\u00fablica, els nazis estaven fortament influenciats per la ideologia;[21] espec\u00edficament, el moviment estava influ\u00eft pels conceptes d'higiene racial i de puresa corporal.[32] Els l\u00edders nazis creien que no estava b\u00e9 que la ra\u00e7a superior fum\u00e9s[21] i que el consum de tabac suposava una \u00abdegeneraci\u00f3 racial\u00bb.[33] Els nazis veien el tabac com a \u00abver\u00ed gen\u00e8tic\u00bb.[32] Els higienistes racials s'oposaven a l'\u00fas del tabac, tement que \u00abcorromp\u00e9s\u00bb el \u00abgermoplasma alemany\u00bb.[34] Els activistes antitabac nazis sovint provaren de mostrar el tabac com un vici dels negres degenerats.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "per la ideologia", "answer_start": 96}], "id": "P_375_C_2245_Q1", "question": "Per qu\u00e8 estaven fortament influenciats els nazis?"}, {"answers": [{"text": "conceptes d'higiene racial i de puresa corporal", "answer_start": 166}], "id": "P_375_C_2245_Q2", "question": "Quina ideologia influ\u00efa espec\u00edficament el moviment nazi?"}, {"answers": [{"text": "suposava una \u00abdegeneraci\u00f3 racial\u00bb", "answer_start": 316}], "id": "P_375_C_2245_Q3", "question": "Qu\u00e8 creien els l\u00edders nazis en relaci\u00f3 al consum de tabac?"}, {"answers": [{"text": "com a \u00abver\u00ed gen\u00e8tic\u00bb", "answer_start": 380}], "id": "P_375_C_2245_Q4", "question": "Com veien els nazis el tabac?"}, {"answers": [{"text": "dels negres degenerats", "answer_start": 591}], "id": "P_375_C_2245_Q5", "question": "De qui era un vici el tabac segons els activistes antitabac nazis?"}]}, {"context": "A m\u00e9s, s'imposaren restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats,[44] promulgades el 7 de desembre de 1941 i signades per Heinrich Hunke, president del Consell de Publicitat. Es prohibiren completament els anuncis que mostraven el tabac com una cosa inofensiva o una expressi\u00f3 de la masculinitat. Tamb\u00e9 foren prohibits els activistes que ridiculitzaven el moviment antitabac,[45] aix\u00ed com els p\u00f2sters que l'anunciaven a les vies del tren, les regions rurals, els estadis i les pistes de carreres. Es prohib\u00ed tamb\u00e9 anunciar-lo a trav\u00e9s de meg\u00e0fons o per correu.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "als anuncis de tabac i de productes relacionats", "answer_start": 32}], "id": "P_375_C_2246_Q1", "question": "A qu\u00e8 es van posar restriccions?"}, {"answers": [{"text": "president del Consell de Publicitat", "answer_start": 153}], "id": "P_375_C_2246_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Heinrich Hunke?"}, {"answers": [{"text": "a les vies del tren, les regions rurals, els estadis i les pistes de carreres", "answer_start": 433}], "id": "P_375_C_2246_Q3", "question": "On eren els p\u00f2sters que anunciaven el tabac?"}, {"answers": [{"text": "7 de desembre de 1941", "answer_start": 100}], "id": "P_375_C_2246_Q4", "question": "Quan es van promulgar les restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats?"}, {"answers": [{"text": "Heinrich Hunke", "answer_start": 137}], "id": "P_375_C_2246_Q5", "question": "Qui va signar les restriccions als anuncis de tabac i de productes relacionats?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 es restring\u00ed el tabac a la Wehrmacht. Les racions de cigarrets als militars estaven limitades a sis unitats di\u00e0ries per soldat. De vegades se'ls venien cigarrets extres, sobretot quan no hi havia avan\u00e7 militar ni retirades al camp de batalla, per\u00f2 estaven restringits a 50 unitats mensuals per cap.[6] Els soldats adolescents que servien a la 12a Divisi\u00f3 SS Panzer Hitlerjugend rebien llepolies en lloc de tabac.[47] No es permetia tampoc l'\u00fas de tabac al personal auxiliar femen\u00ed de la Wehrmacht. Les lectures m\u00e8diques eren gestionades per persuadir els militars a deixar de fumar. El 3 de novembre de 1941 es promulg\u00e0 una ordenan\u00e7a que apujava les taxes sobre el tabac aproximadament entre un 80% i un 95% del preu de venda. Seria l'augment m\u00e9s car dels impostos sobre el tabac fins m\u00e9s de 25 anys despr\u00e9s de la caiguda del r\u00e8gim nazi.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la Wehrmacht", "answer_start": 28}], "id": "P_375_C_2247_Q1", "question": "On es va restringir tamb\u00e9 el tabac?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 102}], "id": "P_375_C_2247_Q2", "question": "Quantes unitats di\u00e0ries de cigarrets tenia cada soldat?"}, {"answers": [{"text": "llepolies", "answer_start": 391}], "id": "P_375_C_2247_Q3", "question": "Qu\u00e8 rebien en lloc de tabac els soldats adolescents que servien a la 12a Divisi\u00f3 SS Panzer Hitlerjugend?"}, {"answers": [{"text": "per persuadir els militars a deixar de fumar", "answer_start": 543}], "id": "P_375_C_2247_Q4", "question": "Per qu\u00e8 eren gestionades les lectures m\u00e8diques?"}, {"answers": [{"text": "3 de novembre de 1941", "answer_start": 592}], "id": "P_375_C_2247_Q5", "question": "Quan es va promulgar l'ordenan\u00e7a que apujava les taxes sobre el tabac?"}]}, {"context": "En un principi, la campanya antitabac es consider\u00e0 un frac\u00e0s. Entre els anys 1933 i 1937 hi hagu\u00e9 un increment r\u00e0pid en el consum de tabac a Alemanya.[13] El percentatge de fumadors a la naci\u00f3 creixia fins i tot m\u00e9s r\u00e0pidament que a la ve\u00efna Fran\u00e7a, on el moviment antitabac era insignificant i molt menys influent. Entre el 1932 i el 1939, el consum de cigarrets per capita a Alemanya cresqu\u00e9 de 570 a 900 unitats anuals, i a Fran\u00e7a, de 570 a 630.[6][48]", "qas": [{"answers": [{"text": "un frac\u00e0s", "answer_start": 51}], "id": "P_375_C_2248_Q1", "question": "Com es considera en un principi la campanya antitabac?"}, {"answers": [{"text": "Entre els anys 1933 i 1937", "answer_start": 62}], "id": "P_375_C_2248_Q2", "question": "Quan es va donar un r\u00e0pid increment en el consum de tabac a Alemanya?"}, {"answers": [{"text": "de 570 a 900 unitats anuals", "answer_start": 394}], "id": "P_375_C_2248_Q4", "question": "En quant cresqu\u00e9 el consum de cigarrets per capita a Alemanya?"}]}, {"context": "Els metges del Tercer Reich sabien que fumar pot causar malalties card\u00edaques, considerades les m\u00e9s serioses de totes les que poden originar del tabac. L'\u00fas de nicotina de vegades es consider\u00e0 el responsable de l'increment dels casos d'infarts miocard\u00edacs arreu del pa\u00eds. Els \u00faltims anys de la Segona Guerra Mundial, els investigadors consideraren la nicotina com un dels factors que hi havia darrere dels infarts coronaris que tenien una quantitat significativa del personal militar al Front Oriental. Un pat\u00f2leg del Heer examin\u00e0 vint-i-dos soldats joves que havien mort d'infart miocard\u00edac al front i document\u00e0 el 1944 que tots eren \u00abfumadors entusiastes\u00bb. Al report, hi citava l'opini\u00f3 del pat\u00f2leg Franz Buchner, que declarava els cigarrets com \u00abun ver\u00ed coronari de primera categoria\u00bb.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "que fumar pot causar malalties card\u00edaques", "answer_start": 35}], "id": "P_375_C_2249_Q1", "question": "Qu\u00e8 sabien els metges del Tercer Reich?"}, {"answers": [{"text": "personal militar al Front Oriental", "answer_start": 466}], "id": "P_375_C_2249_Q2", "question": "Quin personal patia una quantitat significativa d'infarts coronaris?"}, {"answers": [{"text": "vint-i-dos", "answer_start": 530}], "id": "P_375_C_2249_Q3", "question": "Quants soldats joves examina el pat\u00f2leg del Heer?"}, {"answers": [{"text": "d'infart miocard\u00edac", "answer_start": 571}], "id": "P_375_C_2249_Q4", "question": "De qu\u00e8 havien mort els vint-i-dos soldats joves?"}, {"answers": [{"text": "al front", "answer_start": 591}], "id": "P_375_C_2249_Q5", "question": "On havien morts els vint-i-dos soldats joves d'infart miocard\u00edac?"}]}, {"context": "Les pol\u00edtiques de reproducci\u00f3 dels nazis foren una ra\u00f3 significativa en la campanya antitabac.[11] Les dones que fumaven es consideraven vulnerables a l'envelliment prematur i a la p\u00e8rdua d'atractiu f\u00edsic; en conseq\u00fc\u00e8ncia, no estaven vistes com a bones mares i esposes d'una fam\u00edlia alemanya exemplar. Werner Huttig, de la Rassenpolitisches Amt (\u00abOficina de Pol\u00edtiques Racials\u00bb) del Partit Nazi va dir que la llet materna d'una mare fumadora contenia nicotina,[25] afirmaci\u00f3 que la investigaci\u00f3 moderna ha confirmat.[27][28][29][30] Martin Staemmler, un f\u00edsic prominent durant el Tercer Reich, opinava que en les dones prenyades que fumaven hi havia un major nombre de morts fetals i avortaments espontanis. La higienista racial Agnes Bluhm, una dona molt coneguda a l'\u00e8poca, expressava el mateix en el seu llibre del 1936. Els l\u00edders nazis estaven preocupats per aquest fet perqu\u00e8 volien que les dones alemanyes fossin tan reproductives com fos possible. Un article d'una publicaci\u00f3 de ginecologia del 1943 exposava que les dones que fumaven tres o m\u00e9s cigarrets diaris eren m\u00e9s propenses a no tenir descend\u00e8ncia que les dones no fumadores.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "de reproducci\u00f3", "answer_start": 15}], "id": "P_375_C_2250_Q1", "question": "Quines pol\u00edtiques foren una ra\u00f3 significativa en la campanya antitabac?"}, {"answers": [{"text": "a l'envelliment prematur i a la p\u00e8rdua d'atractiu f\u00edsic", "answer_start": 149}], "id": "P_375_C_2250_Q2", "question": "A qu\u00e8 es consideraven vulnerables les dones que fumaven?"}, {"answers": [{"text": "que la llet materna d'una mare fumadora contenia nicotina", "answer_start": 402}], "id": "P_375_C_2250_Q3", "question": "Qu\u00e8 va dir Werner Huttig?"}, {"answers": [{"text": "un f\u00edsic prominent durant el Tercer Reich", "answer_start": 551}], "id": "P_375_C_2250_Q4", "question": "Qui era Martin Staemmler?"}, {"answers": [{"text": "tan reproductives com fos possible", "answer_start": 920}], "id": "P_375_C_2250_Q5", "question": "Qu\u00e8 volien els l\u00edders nazis que fossin les dones alemanyes?"}]}]}, {"title": "Der fliegende Holl\u00e4nder", "paragraphs": [{"context": "Al capvespre, la tripulaci\u00f3 de Daland invita els homes de l'estranger a qu\u00e8 s'unisquen a la festa, per\u00f2 en va. Les noies es retiren alegres mentre que en el vaixell de l'estranger comencen a apar\u00e8ixer formes fantasmag\u00f2riques. Els homes de Daland se senten espantats. Arriba Senta seguida per Erik, qui li reprotxa el seu menyspreu, malgrat que ella sempre l'ha estimat de manera formal i constant. Quan l'estranger, que ha estat sentint la conversa, sent aquestes paraules s'enfonsa en la desesperaci\u00f3, perqu\u00e8 ara est\u00e0 definitivament condemnat. Convoca als seus homes i confessa a tots que ell \u00e9s l'holand\u00e8s errant. Immediatament despr\u00e9s que l'holand\u00e8s deixe terra ferma, Senta es llan\u00e7a a la mar, fidel fins a la mort. Aquesta \u00e9s la salvaci\u00f3 de l'holand\u00e8s. El vaixell fantasma desapareix, i Senta i l'holand\u00e8s ascendeixen al cel.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al capvespre", "answer_start": 0}], "id": "P_492_C_2947_Q1", "question": "Quan invita la tripulaci\u00f3 de Daland els homes de l'estranger a que s'uneixin a la festa?"}, {"answers": [{"text": "formes fantasmag\u00f2riques", "answer_start": 201}], "id": "P_492_C_2947_Q2", "question": "Qu\u00e8 comencen a apar\u00e8ixer en el vaixell de l'estranger?"}, {"answers": [{"text": "espantats", "answer_start": 256}], "id": "P_492_C_2947_Q3", "question": "Com es senten els homes de Daland quan comencen a apar\u00e8ixer formes fantasmag\u00f2riques al vaixell de l'estranger?"}, {"answers": [{"text": "que ell \u00e9s l'holand\u00e8s errant", "answer_start": 586}], "id": "P_492_C_2947_Q5", "question": "Qu\u00e8 confessa l'estranger a tots?"}]}, {"context": "Wagner respecta la tradici\u00f3 pel que fa a l'elecci\u00f3 de les veus solistes: a les veus greus els atribueix els papers dels personatges male\u00efts (l'Holand\u00e8s \u00e9s un baix-bar\u00edton); l'autoritat paternal, Daland, apareix encarnada per un baix, Senta, veu de la joventut i la puresa, \u00e9s una soprano. On mostra el geni \u00e9s en el domini de l'alternan\u00e7a i l'oposici\u00f3 de les masses corals.[13] Per\u00f2 va crear dues poderoses figures d'home i dona, que s'eleven molt per sobre dels rols oper\u00edstics segons l'\u00fas del moment. L'Holand\u00e8s estava escrit per un baix-bar\u00edton en una tessitura que va del fa1 sostingut al fa3, i aix\u00f2 per aquest tipus de veu i per l'any 1843 era una monstruositat. Per una banda, els bar\u00edtons no podien baixar fins al punt requerit i sobretot no podien oferir al personatge el color ombr\u00edvol que exigeix, per una altra, els baixos no tenien la m\u00e9s m\u00ednima possibilitat d'assolir els dram\u00e0tics aguts. El paper de Senta necessita una tessitura de soprano l\u00edrico-dram\u00e0tica, que va del Si\u266d2 al Si\u266d4, i no presenta massa problemes tot i que Wagner el va acomodar a la magn\u00edfica Schr\u00f6der-Drevient.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "la tradici\u00f3", "answer_start": 16}], "id": "P_492_C_2948_Q1", "question": "Qu\u00e8 respecta Wagner pel que fa a l'elecci\u00f3 de les veus solistes?"}, {"answers": [{"text": "greus", "answer_start": 84}], "id": "P_492_C_2948_Q2", "question": "A quines veus Wagner atribueix els papers dels personatges male\u00efts?"}, {"answers": [{"text": "en el domini de l'alternan\u00e7a i l'oposici\u00f3 de les masses corals", "answer_start": 310}], "id": "P_492_C_2948_Q3", "question": "On mostra el geni Wagner?"}, {"answers": [{"text": "de soprano l\u00edrico-dram\u00e0tica, que va del Si\u266d2 al Si\u266d4", "answer_start": 945}], "id": "P_492_C_2948_Q4", "question": "Quina tessitura necessita el paper de Senta?"}, {"answers": [{"text": "magn\u00edfica", "answer_start": 1066}], "id": "P_492_C_2948_Q5", "question": "Com era Schr\u00f6der-Drevient?"}]}, {"context": "Tamb\u00e9 \u00e9s una novetat la utilitzaci\u00f3 dels intervals que utilitza per a produir terror, angoixa, sentiment demon\u00edac: com ara la quarta augmentada o cinquena disminu\u00efda anomenada tr\u00edton o diabolus in musica, o tamb\u00e9 la cinquena de buit, origen d'acords inestables i ambigus, a prop\u00f2sit de la qual Wagner escriu: \u00abEl frec de les cinquenes de buit sobre el viol\u00ed em sonava com una salutaci\u00f3 provinent del m\u00f3n dels esperits...\u00bb Els acords de setena disminu\u00efda expressen el dolor i l'angoixa. \u00c9s un interval de segona menor quan despr\u00e9s del segon passatge de la balada del pilot de Daland, la tripulaci\u00f3 d'espectres arria les seves veles. El cromatisme, que s'utilitza des de l'antiguitat, Wagner l'explota per descriure la tempesta, la inestabilitat i el terror.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "per a produir terror, angoixa, sentiment demon\u00edac", "answer_start": 64}], "id": "P_492_C_2949_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 utilitza els intervals?"}, {"answers": [{"text": "tr\u00edton o diabolus in musica", "answer_start": 176}], "id": "P_492_C_2949_Q2", "question": "Com s'anomena la cinquena disminu\u00efda?"}, {"answers": [{"text": "d'acords inestables i ambigus", "answer_start": 241}], "id": "P_492_C_2949_Q3", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s origen la cinquena de buit?"}, {"answers": [{"text": "el dolor i l'angoixa", "answer_start": 464}], "id": "P_492_C_2949_Q4", "question": "Qu\u00e8 expressen els acords de setena disminu\u00efda?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s del segon passatge de la balada del pilot de Daland", "answer_start": 522}], "id": "P_492_C_2949_Q5", "question": "Quan arria les veles la tripulaci\u00f3 d'espectres?"}]}, {"context": "L'origen de la llegenda es remunta a l'edat mitjana i ha tingut diferents versions, totes elles de transmissi\u00f3 oral. Entre els textos literaris, m\u00e9s proper ja, trobem el magn\u00edfic poema de Samuel Taylor Coleridge, The Rime of the ancient Mariner, escrit el 1798 i publicat a Balades l\u00edriques. A continuaci\u00f3, el 1832, trobem la llegenda del Voltiguer Hollandais, relat que Auguste Jal posa en boca d'un segon contramestre. Nom\u00e9s a la versi\u00f3 de Heine, a la qual Wagner va tenir acc\u00e9s, l'errant navegant se salva gr\u00e0cies a la fidelitat d'una dona, que es convertir\u00e0 en la Senta de l'\u00f2pera de Wagner.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "es remunta a l'edat mitjana", "answer_start": 24}], "id": "P_492_C_2950_Q1", "question": "Quin \u00e9s l'origen de la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "diferents", "answer_start": 64}], "id": "P_492_C_2950_Q2", "question": "Quantes versions ha tingut la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "Samuel Taylor Coleridge", "answer_start": 188}], "id": "P_492_C_2950_Q3", "question": "Qui va escriure The Rime of the ancient Mariner?"}, {"answers": [{"text": "1798", "answer_start": 256}], "id": "P_492_C_2950_Q4", "question": "Quan va escriure Samuel Taylor el poema The Rime of the ancient Mariner?"}, {"answers": [{"text": "Balades l\u00edriques", "answer_start": 274}], "id": "P_492_C_2950_Q5", "question": "On va ser publicat el poema The Rime of the ancient Mariner?"}]}, {"context": "En haver blasfemat, est\u00e0 condemnat a navegar sense descans. Un \u00e0ngel li va dur els termes per a la seua redempci\u00f3: cada set anys les ones el portaran a terra ferma, si pot trobar una dona que li siga fidel, ser\u00e0 perdonat. Daland parla amb ell. Quan l'holand\u00e8s s'assabenta que Daland t\u00e9 una filla jove i soltera, li demana convertir-la en la seua muller a canvi de tresors. Temptat per l'or Daland hi accepta, i afavorits pel vent del sud calorosament celebrat pels homes de Daland, ambd\u00f3s vaixells salpen.", "qas": [{"answers": [{"text": "haver blasfemat", "answer_start": 3}], "id": "P_492_C_2951_Q1", "question": "Qu\u00e8 el va condemnar a navegar sense descans?"}, {"answers": [{"text": "Un \u00e0ngel", "answer_start": 60}], "id": "P_492_C_2951_Q2", "question": "Qui li va dur els termes per a la seva redempci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 120}], "id": "P_492_C_2951_Q3", "question": "Cada quants anys les ones el portaran a terra ferma?"}, {"answers": [{"text": "si pot trobar una dona que li siga fidel", "answer_start": 165}], "id": "P_492_C_2951_Q4", "question": "Quan ser\u00e0 perdonat?"}, {"answers": [{"text": "Temptat per l'or", "answer_start": 373}], "id": "P_492_C_2951_Q5", "question": "Per qu\u00e8 accepta Daland convertir la seva filla en la muller de l'holand\u00e8s?"}]}]}, {"title": "P\u00falpits de San Lorenzo", "paragraphs": [{"context": "L'escena de la Pentecosta es troba al costat curt, orientat cap a l'est. Dins d'un edifici pr\u00e0cticament id\u00e8ntic als de les escenes principals del costat llarg que est\u00e0 orientat cap al sud, Maria i els ap\u00f2stols estan disposats en un semicercle, i estan prop d'una s\u00e8rie d'objectes simb\u00f2lics. A dalt, el colom de l'Esperit Sant est\u00e0 alliberant les flames del cap dels ap\u00f2stols i la Mare de D\u00e9u. Les reaccions de diversos personatges s\u00f3n molt diverses: la concentrada oraci\u00f3 de Maria, el temor neguit\u00f3s d'aquells que aixequen la m\u00e0, alguns que amaguen el seu rostre amb les seves mans, o d'altres que estan prostrats a terra per la commoci\u00f3 davant la intensitat del fenomen.", "qas": [{"answers": [{"text": "al costat curt", "answer_start": 35}], "id": "P_313_C_1873_Q1", "question": "On \u00e9s l'escena de la Pentecosta?"}, {"answers": [{"text": "en un semicercle", "answer_start": 226}], "id": "P_313_C_1873_Q2", "question": "Com estan disposats Maria i els ap\u00f2stols dins de l'edifici?"}, {"answers": [{"text": "simb\u00f2lics", "answer_start": 280}], "id": "P_313_C_1873_Q3", "question": "Com s\u00f3n els objectes que tenen a prop Maria i els ap\u00f2stols dins de l'edifici?"}, {"answers": [{"text": "l'Esperit Sant", "answer_start": 311}], "id": "P_313_C_1873_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha a dalt?"}, {"answers": [{"text": "molt diverses", "answer_start": 435}], "id": "P_313_C_1873_Q5", "question": "Com s\u00f3n les reaccions dels personatges?"}]}, {"context": "La data se situa despr\u00e9s del retorn a Flor\u00e8ncia de Donatello, despr\u00e9s de l'estada a Siena (1459-1460). En el relleu del Martiri de Sant Lloren\u00e7 es va descobrir una inscripci\u00f3 amb la data del 15 de juny de 1465, tot i que no se sap exactament si fa refer\u00e8ncia a l'acabament del relleu, a tot el P\u00falpit de la Resurrecci\u00f3, o a la data de la seva fosa. El fet que Donatello mor\u00eds el 1466, no ajuda a tenir m\u00e9s informaci\u00f3 per a una possible determinaci\u00f3. En les seves antigues biografies, comen\u00e7ant per la de Vasari, quan parlen de l'escultor, expliquen que amb setanta anys passava la major part del temps al llit a conseq\u00fc\u00e8ncia de delicat estat de la seva salut. Malgrat totes aquestes q\u00fcestions, els dos p\u00falpits es consideren els \u00faltims treballs de Donatello, la darrera obra mestra que tanca la seva activitat, portant a l'extrem la seva evoluci\u00f3 art\u00edstica, l'estudi de l'\u00e0nima humana, la composici\u00f3 espacial i la llibertat que ha caracteritzat tota la seva carrera.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Flor\u00e8ncia", "answer_start": 36}], "id": "P_313_C_1874_Q1", "question": "On va tornar Donatello?"}, {"answers": [{"text": "una inscripci\u00f3", "answer_start": 160}], "id": "P_313_C_1874_Q2", "question": "Qu\u00e8 van descobrir en el relleu del Martiri de Sant Lloren\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "15 de juny de 1465", "answer_start": 191}], "id": "P_313_C_1874_Q3", "question": "Quina data hi havia a la inscripci\u00f3 que van descobrir en el relleu del Martiri de Sant Lloren\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "al llit", "answer_start": 602}], "id": "P_313_C_1874_Q4", "question": "On passava la major part del temps Donatello als setanta anys?"}, {"answers": [{"text": "delicat", "answer_start": 628}], "id": "P_313_C_1874_Q5", "question": "Com era l'estat de salut de Donatello als setanta anys?"}]}, {"context": "L'escena est\u00e0 realitzada en un dels laterals curts del p\u00falpit, amb una extrema llibertat de composici\u00f3. L'escenari \u00e9s una esp\u00e8cie de p\u00f2rtic, amb un accentuat aspecte tridimensional. Representa l'interior de l'edifici, amb dos laterals en perspectiva i una coberta que sobresurt; al centre, hi ha una esp\u00e8cie de pilastra per a la partici\u00f3, amb una reminisc\u00e8ncia del que serien cassetons. A ambd\u00f3s costats es troben les armes i la graella de sant Lloren\u00e7, mentre la part principal consta del p\u00f2rtic amb unes columnes de capitells composts, que estan rematats per caps de lleons. La part posterior del p\u00f2rtic mostra una gelosia, on es poden veure grups d'arbres que sobresurten per damunt del p\u00f2rtic.", "qas": [{"answers": [{"text": "en un dels laterals curts del p\u00falpit", "answer_start": 25}], "id": "P_313_C_1875_Q1", "question": "On est\u00e0 realitzada l'escena?"}, {"answers": [{"text": "una esp\u00e8cie de p\u00f2rtic", "answer_start": 118}], "id": "P_313_C_1875_Q2", "question": "Com \u00e9s l'escenari de l'escena?"}, {"answers": [{"text": "tridimensional", "answer_start": 166}], "id": "P_313_C_1875_Q3", "question": "Quin aspecte t\u00e9 l'escenari de l'escena?"}, {"answers": [{"text": "l'interior de l'edifici", "answer_start": 193}], "id": "P_313_C_1875_Q4", "question": "Qu\u00e8 representa l'escena?"}, {"answers": [{"text": "una gelosia", "answer_start": 613}], "id": "P_313_C_1875_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostra la part posterior del p\u00f2rtic?"}]}, {"context": "Els p\u00falpits de San Lorenzo o trones de San Lorenzo van ser les obres escult\u00f2riques que van concloure l'activitat art\u00edstica de Donatello. Estan fets en bronze i anaven destinats a la bas\u00edlica de San Lorenzo (Flor\u00e8ncia). Les obres es van iniciar el 1460 i Donatello se'n va fer c\u00e0rrec de la planificaci\u00f3 i el disseny, mentre que el treball el va realitzar amb l'ajut de nombrosos ajudants, entre els quals van destacar Bartolomeo Bellano i Bertoldo di Giovanni.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "trones de San Lorenzo", "answer_start": 29}], "id": "P_313_C_1877_Q1", "question": "Com s\u00f3n coneguts tamb\u00e9 els p\u00falpits de San Lorenzo?"}, {"answers": [{"text": "l'activitat art\u00edstica de Donatello", "answer_start": 101}], "id": "P_313_C_1877_Q2", "question": "Qu\u00e8 van concloure les trones de San Lorenzo?"}, {"answers": [{"text": "bronze", "answer_start": 151}], "id": "P_313_C_1877_Q3", "question": "De quin material estan fets els p\u00falpits de San Lorenzo?"}, {"answers": [{"text": "de la planificaci\u00f3 i el disseny", "answer_start": 283}], "id": "P_313_C_1877_Q5", "question": "De qu\u00e8 es va fer c\u00e0rrec Donatello en els p\u00falpits de San Lorenzo?"}]}, {"context": "Els dos p\u00falpits presenten dificultats als especialistes. A m\u00e9s de la dif\u00edcil avaluaci\u00f3 de l'autoria de l'obra, quina part va realitzar el mestre i quina els seus ajudants, s'ignora el client, encara que per regla general es creu que va ser Cosme el Vell qui va encarregar l'obra.[1] Alguns historiadors han suggerit que els p\u00falpits, en principi, estaven destinats com a sarc\u00f2fags, potser per al mateix Cosme i la seva esposa Contessina de Bardi, o per al seu fill Joan de Cosme de M\u00e8dici; el possible \u00fas com a cor de l'esgl\u00e9sia sembla poc probable per les seves dimensions, ja que \u00e9s massa petita. La presentaci\u00f3 actual, amb cada p\u00falpit sobre quatre columnes de marbre, va ser realitzada probablement anys despr\u00e9s de la mort de Donatello.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'autoria de l'obra", "answer_start": 90}], "id": "P_313_C_1878_Q1", "question": "Qu\u00e8 es dif\u00edcil d'avaluar dels p\u00falpits pels especialistes?"}, {"answers": [{"text": "Cosme el Vell", "answer_start": 240}], "id": "P_313_C_1878_Q2", "question": "Qui es creu que va encarregar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "com a sarc\u00f2fags", "answer_start": 364}], "id": "P_313_C_1878_Q3", "question": "A qu\u00e8 suggereixen que anaven destinats els p\u00falpits alguns historiadors?"}, {"answers": [{"text": "Joan de Cosme de M\u00e8dici", "answer_start": 464}], "id": "P_313_C_1878_Q4", "question": "Com es deia el fill de Cosme el Vell?"}, {"answers": [{"text": "per les seves dimensions", "answer_start": 548}], "id": "P_313_C_1878_Q5", "question": "Per qu\u00e8 sembla poc probable que els p\u00falpits fossin usats com a cor de l'esgl\u00e9sia?"}]}]}, {"title": "Retaule de Sant Miquel (Huguet)", "paragraphs": [{"context": "Dos segles m\u00e9s tard es va instal\u00b7lar un cor al centre de la nau que limitava l'espai i dificultava les activitats del gremi. A conseq\u00fc\u00e8ncia d'aix\u00f2, el 10 d'abril de 1630, es varen traslladar a la ve\u00efna capella de Sant Cosme i Sant Dami\u00e0. Un segle m\u00e9s tard, el 1798, el gremi va optar per encarregar un nou retaule barroc a Salvador Gurri que, a m\u00e9s de la imatge de l'arc\u00e0ngel, incorpor\u00e9s els sants protectors de la nova capella. El retaule d'Huguet va ser desmuntat i conservat a les instal\u00b7lacions del gremi.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "al centre de la nau", "answer_start": 44}], "id": "P_282_C_1687_Q1", "question": "On es va instal\u00b7lar el cor?"}, {"answers": [{"text": "les activitats del gremi", "answer_start": 99}], "id": "P_282_C_1687_Q2", "question": "Qu\u00e8 dificultava la instal\u00b7laci\u00f3 del cor al centre de la nau?"}, {"answers": [{"text": "el 10 d'abril de 1630", "answer_start": 148}], "id": "P_282_C_1687_Q3", "question": "Quan es van traslladar a la capella de Sant Cosme i Sant Dami\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Salvador Gurri", "answer_start": 323}], "id": "P_282_C_1687_Q4", "question": "A qui va encarregar el gremi un nou retaule barroc?"}]}, {"context": "El Retaule de Sant Miquel \u00e9s una obra d'estil g\u00f2tic catal\u00e0 realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet entre els anys 1455 i 1460. Se'n conserven sis taules de les nou que tenia quan va ser encarregat pel Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona el 1455 per a la seva capella dins l'esgl\u00e9sia de Santa Maria del Pi.[1] Al segle xv, la capella de Sant Miquel de l'esgl\u00e9sia del Pi estava ubicada on actualment hi ha la capella de la Immaculada. Posteriorment, l'advocaci\u00f3 al sant va ser traslladada a l'actual capella de Sant Miquel on es va instal\u00b7lar un retaule barroc. El 1923 la Junta de Museus de Catalunya va comen\u00e7ar una negociaci\u00f3 amb el gremi, que el 1940 va permetre l'ingr\u00e9s de sis compartiments del mateix conjunt en dip\u00f2sit, per acabar sent adquirits el 1970 pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, on actualment s'exposen.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "g\u00f2tic catal\u00e0", "answer_start": 46}], "id": "P_282_C_1688_Q1", "question": "De quin estil \u00e9s el Retaule de Sant Miquel?"}, {"answers": [{"text": "Jaume Huguet", "answer_start": 88}], "id": "P_282_C_1688_Q2", "question": "Qui va realitzar el Retaule de Sant Miquel?"}, {"answers": [{"text": "Museu Nacional d'Art de Catalunya", "answer_start": 771}], "id": "P_282_C_1688_Q5", "question": "On s'exposen actualment els sis compartiments?"}]}, {"context": "En aquesta obra, la t\u00e8cnica emprada es caracteritza per l'aplicaci\u00f3 de pinzellades llargues i un dibuix de gran precisi\u00f3. D'aquesta manera aconsegueix donar una notable corpore\u00eftat a les figures, unes figures de molta eleg\u00e0ncia. Aquesta corpore\u00eftat no aconsegueix, per\u00f2, la sensaci\u00f3 escult\u00f2rica que Robert Campin o Jan van Eyck donen a les seves figures, per\u00f2 s'hi aproxima. El distanciament en el tractament escult\u00f2ric tamb\u00e9 es pot apreciar a la roba. Amb tot, Huguet manifesta una preocupaci\u00f3 per la representaci\u00f3 tridimensional sobre dues dimensions aplicant rudimentaris instruments de perspectiva amb la converg\u00e8ncia dels terres enrajolats, aix\u00ed com un manifest inter\u00e8s per separar els diferents plans entre personatges mitjan\u00e7ant la mida d'aquests.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "llargues", "answer_start": 83}], "id": "P_282_C_1689_Q1", "question": "Com s\u00f3n les pinzellades de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "a la roba", "answer_start": 442}], "id": "P_282_C_1689_Q2", "question": "On es pot apreciar tamb\u00e9 el distanciament en el tractament escult\u00f2ric?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant la mida d'aquests", "answer_start": 725}], "id": "P_282_C_1689_Q3", "question": "Com Huguet separa els diferents plans entre personatges?"}, {"answers": [{"text": "per l'aplicaci\u00f3 de pinzellades llargues i un dibuix de gran precisi\u00f3", "answer_start": 52}], "id": "P_282_C_1689_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es caracteritza l'obra?"}, {"answers": [{"text": "donar una notable corpore\u00eftat a les figures", "answer_start": 151}], "id": "P_282_C_1689_Q5", "question": "Qu\u00e8 aconsegueix amb l'aplicaci\u00f3 de pinzellades llargues i un dibuix de gran precisi\u00f3?"}]}, {"context": "El tema entronca amb les creences escatol\u00f2giques molt arrelades a la societat catalana del segle xv, molt interessada en els esdeveniments dels darrers dies de la humanitat amb la figura de l'anticrist. La seva pres\u00e8ncia als retaules catalans del g\u00f2tic fa refer\u00e8ncia a la fi dels temps, a la perspectiva del Judici Final. La vict\u00f2ria de sant Miquel sobre l'anticrist sembla una interpretaci\u00f3 feta per Gregori I de 2 Tesalonic 2:8 on manifesta que \u00abser\u00e0 el mateix Crist qui destruir\u00e0 amb l'al\u00e8 de la seva boca\u00bb. Posteriorment, una de las versions llatines del segle XI de la Sibil\u00b7la Tiburtina de Jacopo da Varazze, qui la recull a la Llegenda \u00e0uria, on relata com l'anticrist despr\u00e9s de simular la seva mort i posterior resurrecci\u00f3, al tercer dia amb l'ajuda d'arts m\u00e0giques i dels dimonis, es va aixecar enlaire produint l'adoraci\u00f3 de les masses que l'observaven. A continuaci\u00f3, va plantar la seva tenda al mont de les Oliveres, per\u00f2 \u00abquan estigui dins assegut al seu tron, arribar\u00e0 Miquel i el matar\u00e0\u00bb.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "escatol\u00f2giques", "answer_start": 34}], "id": "P_282_C_1691_Q1", "question": "Quin tipus de creences estaven molt arrelades a la societat catalana del segle xv?"}, {"answers": [{"text": "l'adoraci\u00f3 de les masses que l'observaven", "answer_start": 822}], "id": "P_282_C_1691_Q2", "question": "Qu\u00e8 provoca la simulaci\u00f3 de la resurrecci\u00f3 de l'anticrist?"}, {"answers": [{"text": "al tercer dia", "answer_start": 733}], "id": "P_282_C_1691_Q3", "question": "Quan es va simular la resurrecci\u00f3 de l'anticrist?"}, {"answers": [{"text": "al mont de les Oliveres", "answer_start": 905}], "id": "P_282_C_1691_Q4", "question": "On va plantar la seva tenda?"}, {"answers": [{"text": "a la fi dels temps, a la perspectiva del Judici Final", "answer_start": 267}], "id": "P_282_C_1691_Q5", "question": "A qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia la figura de l'anticrist en els retaules catalans g\u00f2tics?"}]}, {"context": "En comen\u00e7ar la Guerra Civil Espanyola i per a protegir les obres d'art dels saquejos de qu\u00e8 eren v\u00edctimes els edificis religiosos, el President de la Generalitat de Catalunya va dictar el 22 de juliol de 1936 un decret de defensa del patrimoni amena\u00e7at. Grups de voluntaris es varen organitzar per a salvar les obres en perill. Les sis taules del retaule dels Revenedors varen ser traslladades el mateix dia 22 al Museu d'Art de Catalunya per Apel\u00b7les Fenosa, Francesc Camps Ribera, Santiago Soto Fern\u00e1ndez i Ramon Llisas Fern\u00e1ndez. Dos dies m\u00e9s tard, Companys va ordenar decomissar \u00abtots els materials i objectes d'inter\u00e8s pedag\u00f2gic, cient\u00edfic, art\u00edstic, hist\u00f2ric, arqueol\u00f2gic, bibliogr\u00e0fic i documental, que estiguin situats als edificis o locals d'institucions p\u00fabliques del territori de Catalunya afectats pels actuals esdeveniments\u00bb.[7] Posteriorment varen ser traslladades a Olot, quan les instal\u00b7lacions del museu varen ser buidades fugint dels bombardejos de Barcelona.", "qas": [{"answers": [{"text": "el 22 de juliol de 1936", "answer_start": 185}], "id": "P_282_C_1692_Q1", "question": "Quan es va dictar el decret en defensa del patrimoni amena\u00e7at?"}, {"answers": [{"text": "el President de la Generalitat de Catalunya", "answer_start": 131}], "id": "P_282_C_1692_Q2", "question": "Qui va dictar el decret en defensa del patrimoni amena\u00e7at?"}, {"answers": [{"text": "per a protegir les obres d'art dels saquejos de qu\u00e8 eren v\u00edctimes els edificis religiosos", "answer_start": 40}], "id": "P_282_C_1692_Q3", "question": "Per qu\u00e8 va dictar el President de la Generalitat de Catalunya el decret en defensa del patrimoni amena\u00e7at?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 332}], "id": "P_282_C_1692_Q4", "question": "Quantes taules tenia el retaule dels Revenedors?"}, {"answers": [{"text": "fugint dels bombardejos de Barcelona", "answer_start": 940}], "id": "P_282_C_1692_Q5", "question": "Per qu\u00e8 van ser buidades les instal\u00b7lacions del museu?"}]}]}, {"title": "Batalla de Montju\u00efc (1641)", "paragraphs": [{"context": "Barcelona tenia, el 1641, uns 40.000 habitants[4] i estava constitu\u00efda per l'actual Barri G\u00f2tic i pel Raval, amb un di\u00e0metre aproximat de tres milles i mitja. Els gremis dels artesans s'havien fet forts i van adquirir un pes m\u00e9s gran dintre de les institucions pol\u00edtiques, fins al punt que el 1641 havien aconseguit de tenir dos consellers al Consell de Cent. En un moment on la participaci\u00f3 popular a tot Europa s'afeblia davant el poder creixent de les monarquies, a Barcelona no succe\u00efa el mateix; la seva prosperitat era important, fins i tot en temps dif\u00edcils, impulsada per la gran diversitat d'oficis i manufactures de teixits, vidres, cuir i metall.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "uns 40.000", "answer_start": 26}], "id": "P_339_C_2029_Q1", "question": "Quants habitants tenia Barcelona el 1641?"}, {"answers": [{"text": "de tres milles i mitja", "answer_start": 135}], "id": "P_339_C_2029_Q2", "question": "Quin di\u00e0metre tenia Barcelona el 1641?"}, {"answers": [{"text": "un pes m\u00e9s gran dintre de les institucions pol\u00edtiques", "answer_start": 218}], "id": "P_339_C_2029_Q3", "question": "Qu\u00e8 van adquirir els gremis dels artesans a Barcelona el 1641?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 325}], "id": "P_339_C_2029_Q4", "question": "Quants consellers tenien els gremis dels artesans al Consell de Cent 1641?"}, {"answers": [{"text": "important", "answer_start": 525}], "id": "P_339_C_2029_Q5", "question": "Com era la prosperitat de Barcelona en aquells temps?"}]}, {"context": "Els espanyols amb m\u00e9s de 1.500 baixes i completament desmoralitzats, no tingueren \u00e0nims per emprendre cap m\u00e9s assalt i anaren a passar la nit a Sants junt la Torre de Benet Mas, formats en batalla i obrint trinxeres. L'endem\u00e0 es trobaren 204 cad\u00e0vers hisp\u00e0nics abandonats en els pendents de Montju\u00efc. Els catalans tingueren poqu\u00edssimes baixes, en total 32 morts i altres tants ferits. La companyia dels Estevens fou la que result\u00e0 m\u00e9s mal parada amb 10 o 12 morts i altres tants ferits, entre ells el seu capit\u00e0 Ambrosi Gallart. La cavalleria va tenir 10 morts i 12 ferits segons la Cr\u00f2nica Exempl\u00e0ria.", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s de 1.500", "answer_start": 18}], "id": "P_339_C_2030_Q1", "question": "Quantes baixes tenien els Espanyols?"}, {"answers": [{"text": "a Sants", "answer_start": 142}], "id": "P_339_C_2030_Q2", "question": "On van anar apassar la nit els espanyols?"}, {"answers": [{"text": "completament desmoralitzats", "answer_start": 40}], "id": "P_339_C_2030_Q3", "question": "Com estaven els espanyols?"}, {"answers": [{"text": "204", "answer_start": 238}], "id": "P_339_C_2030_Q4", "question": "Quants cad\u00e0vers hisp\u00e0nics es van trobar als pendents de Montju\u00efc?"}, {"answers": [{"text": "poqu\u00edssimes", "answer_start": 324}], "id": "P_339_C_2030_Q5", "question": "Quantes baixes tenien els catalans?"}]}, {"context": "El mateix setembre, l'ex\u00e8rcit de Felip IV provinent de l'Arag\u00f3 i comandat per Pedro Fajardo, Marqu\u00e8s de los V\u00e9lez, amb la flor i la nata de les tropes hisp\u00e0niques,[6] va ocupar Tortosa. El 8 de desembre, les tropes van sortir en direcci\u00f3 a Barcelona i es trobaren amb una gran resist\u00e8ncia al Perell\u00f3 i al Coll de Balaguer, a prop de l'Hospitalet de l'Infant. Despr\u00e9s de la batalla de Cambrils -que es clou amb una matan\u00e7a de cambrilencs que es rendien desarmats i l'ajusticiament a garrot vil dels tres caps militars, del batlle i dels jurats (regidors) de la vila-, Roger de Bossost, bar\u00f3 d'Espenan, va rendir la ciutat de Tarragona i fug\u00ed amb les seves tropes cap a Fran\u00e7a[7] mentre els espanyols continuaren avan\u00e7ant en direcci\u00f3 a Barcelona. Es va fer una crida a tota la poblaci\u00f3 d'edat compresa entre els 15 i els 65 anys, que no estigu\u00e9s ja mobilitzada, perqu\u00e8 s'incorpor\u00e9s a files, sota pena de confiscaci\u00f3 dels b\u00e9ns.[5] Els catalans van decidir plantar cara a Martorell, on foren derrotats i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, l'ex\u00e8rcit castell\u00e0 arrib\u00e0 a les portes de la ciutat de Barcelona.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "de l'Arag\u00f3", "answer_start": 52}], "id": "P_339_C_2031_Q1", "question": "D'on provenia l'ex\u00e8rcit de Felip IV?"}, {"answers": [{"text": "Pedro Fajardo", "answer_start": 78}], "id": "P_339_C_2031_Q2", "question": "Qui comandava l'ex\u00e8rcit de Felip IV?"}, {"answers": [{"text": "al Perell\u00f3 i al Coll de Balaguer", "answer_start": 289}], "id": "P_339_C_2031_Q3", "question": "On es va trobar una gran resist\u00e8ncia l'ex\u00e8rcit de Felip IV el 8 de desembre?"}, {"answers": [{"text": "Roger de Bossost", "answer_start": 567}], "id": "P_339_C_2031_Q4", "question": "Qui va rendir la ciutat de Tarragona?"}, {"answers": [{"text": "cap a Fran\u00e7a", "answer_start": 662}], "id": "P_339_C_2031_Q5", "question": "Cap on van fugir Roger de Bossost i les seves tropes?"}]}, {"context": "El dia de la vict\u00f2ria, festivitat de Sant Policarp d'Esmirna, va fer que s'atribu\u00eds a aquest sant, de poca devoci\u00f3 a la ciutat fins llavors, la intervenci\u00f3 per facilitar-la. Es va dir que s'havia aparegut sobre la Porta de Santa Madrona per encoratjar els soldats. Per commemorar aquest ajut div\u00ed, la ciutat li dedic\u00e0 una imatge a l'esgl\u00e9sia dels Sants Just i Pastor.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sant Policarp d'Esmirna", "answer_start": 37}], "id": "P_339_C_2033_Q1", "question": "Quina festivitat era el dia de la vict\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "Sant Policarp d'Esmirna", "answer_start": 37}], "id": "P_339_C_2033_Q2", "question": "A qui es va atribuir la intervenci\u00f3 per facilitar la vict\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "que s'havia aparegut sobre la Porta de Santa Madrona", "answer_start": 184}], "id": "P_339_C_2033_Q3", "question": "Qu\u00e8 diuen que va fer Sant Policarp d'Esmirna?"}, {"answers": [{"text": "per encoratjar els soldats", "answer_start": 237}], "id": "P_339_C_2033_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 que s'havia aparegut Sant Policarp d'Esmirna sobre la Porta de Santa Madrona?"}, {"answers": [{"text": "a l'esgl\u00e9sia dels Sants Just i Pastor", "answer_start": 329}], "id": "P_339_C_2033_Q5", "question": "On li van dedicar una imatge per agrair l'ajut a Sant Policarp d'Esmirna?"}]}]}, {"title": "La gazzetta", "paragraphs": [{"context": "La fonda L'Aquila est\u00e0 regentada per Filippo, un jove ben plantat i astut. Al mateix establiment s'hi han allotjat els viatgers italians Anselmo i Doralice, tamb\u00e9 pare i filla. Filippo ens fa saber que Lisetta i ell s'estimen i que els plans del pare de casar-la amb un gran senyor fracassaran. La bella i fr\u00edvola noia apareix molt ben vestida i es mostra preocupada per les conseq\u00fc\u00e8ncies de l'anunci que el seu pare ha posat a La Gazzetta.", "qas": [{"answers": [{"text": "per Filippo", "answer_start": 33}], "id": "P_597_C_3577_Q1", "question": "Per qui est\u00e0 regentada la fonda L'Aquila?"}, {"answers": [{"text": "ben plantat i astut", "answer_start": 54}], "id": "P_597_C_3577_Q2", "question": "Com \u00e9s el jove Filippo?"}, {"answers": [{"text": "Anselmo i Doralice", "answer_start": 137}], "id": "P_597_C_3577_Q3", "question": "Quins s\u00f3n els viatgers italians?"}, {"answers": [{"text": "Anselmo", "answer_start": 137}], "id": "P_597_C_3577_Q4", "question": "Qui \u00e9s el pare de Doralice?"}, {"answers": [{"text": "Lisetta", "answer_start": 202}], "id": "P_597_C_3577_Q5", "question": "A qui estima Filippo?"}]}, {"context": "Composta entre les dues famoses El barber de Sevilla i La Cenerentola, ambdues per a Roma, La gazzetta fou l'\u00fanica \u00f2pera c\u00f2mica de Rossini composta per a N\u00e0pols, encara que va escriure diverses \u00f2peres serioses pel Teatro San Carlo, teatre d'\u00f2pera d'aquesta ciutat. Tal com solia fer quan treballava per a noves audi\u00e8ncies, Rossini va reciclar molta m\u00fasica per aquesta segona \u00f2pera napolitana, tal com va fer en la primera, la seriosa Elisabetta, regina d'Inghilterra. Despr\u00e9s d'aquestes dues obres, hi ha molt poc d'auto-pr\u00e9stec en les vuit seg\u00fcents \u00f2peres napolitanes.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "La gazzetta", "answer_start": 91}], "id": "P_597_C_3578_Q1", "question": "Quina fou l'\u00fanica \u00f2pera c\u00f2mica de Rossini composta per a N\u00e0pols?"}, {"answers": [{"text": "entre les dues famoses El barber de Sevilla i La Cenerentola", "answer_start": 9}], "id": "P_597_C_3578_Q2", "question": "Quan va compondre Rossini La gazzetta?"}, {"answers": [{"text": "N\u00e0pols", "answer_start": 154}], "id": "P_597_C_3578_Q3", "question": "A quina ciutat estava el Teatro San Carlo?"}, {"answers": [{"text": "per a Roma", "answer_start": 79}], "id": "P_597_C_3578_Q4", "question": "Per a quina ciutat va compondre Rossini El barber de Sevilla i La Cenerentola?"}, {"answers": [{"text": "serioses", "answer_start": 201}], "id": "P_597_C_3578_Q5", "question": "Com eren les \u00f2peres que va escriure Rossini pel Teatro San Carlo a excepci\u00f3 de La gazzeta?"}]}, {"context": "Tan forta era l'opini\u00f3 de l'obra de Goldoni pels napolitans contemporanis que van persistir en anomenar a l'\u00f2pera de Rossini com a Il matromonio per Concorso. L'\u00f2pera va ser popular a N\u00e0pols, per\u00f2 els cr\u00edtics van trobar el llibret vulgar i la m\u00fasica feble. La complexitat de la hist\u00f2ria textual de la m\u00fasica no hi va ajudar. Fragments significatius del final de l'Acte I no es troben en el manuscrit; possiblement perqu\u00e8 Rossini va eliminar la m\u00fasica quan la va reutilitzar per a La Cenerentola. Philip Gossett, en la seva edici\u00f3 cr\u00edtica, va reconstituir una escena que faltava i aix\u00f2 inclou l'enregistrament de les escenes restants reconstru\u00efdes per Stefano Piana, utilitzant material de La Cenerentola. Els resultats s\u00f3n m\u00e9s dramat\u00fargicament consistents.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "Il matromonio per Concorso", "answer_start": 131}], "id": "P_597_C_3579_Q1", "question": "Com van anomenar els napolitans l'\u00f2pera de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "vulgar", "answer_start": 231}], "id": "P_597_C_3579_Q2", "question": "Com van trobar el llibret de l'\u00f2pera els cr\u00edtics?"}, {"answers": [{"text": "Fragments significatius del final de l'Acte I", "answer_start": 325}], "id": "P_597_C_3579_Q3", "question": "Qu\u00e8 no es troba en el manuscrit?"}, {"answers": [{"text": "Philip Gossett", "answer_start": 496}], "id": "P_597_C_3579_Q4", "question": "Qui va reconstruir una escena que faltava?"}, {"answers": [{"text": "per Stefano Piana", "answer_start": 647}], "id": "P_597_C_3579_Q5", "question": "Per qui van ser reconstru\u00efdes les escenes restants?"}]}, {"context": "Rossini va prendre fragments mel\u00f2dics d'algunes de les seves obres anteriors. Aquests inclouen un quintet de l'\u00f2pera que m\u00e9s va contribuir, Il turco in Italia (1814), aix\u00ed com altres peces, un trio del segon acte de La pietra del paragone (1812), a m\u00e9s d'un Largo de Torvaldo e Dorliska (1815). Tot hauria estat desconegut per al p\u00fablic a N\u00e0pols.[8][12]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'algunes de les seves obres anteriors", "answer_start": 38}], "id": "P_597_C_3580_Q1", "question": "D'on va prendre Rossini fragments mel\u00f2dics?"}, {"answers": [{"text": "un quintet de l'\u00f2pera que m\u00e9s va contribuir, Il turco in Italia (1814), aix\u00ed com altres peces, un trio del segon acte de La pietra del paragone (1812), a m\u00e9s d'un Largo de Torvaldo e Dorliska (1815)", "answer_start": 95}], "id": "P_597_C_3580_Q2", "question": "De quines obres va prendre Rossini fragments mel\u00f2dics?"}, {"answers": [{"text": "1812", "answer_start": 240}], "id": "P_597_C_3580_Q3", "question": "De quin any \u00e9s La pietra del pargone?"}]}, {"context": "L'obertura \u00e9s una obra mestra simf\u00f2nica, i tot i que manlleva un sol tema de Torvaldo e Dorliska segueix sent totalment independent. Destaquen les primeres notes pianissimo, sense grans acords, per establir el silenci a la sala del teatre. Cap tema est\u00e0 relacionat amb l'obra, cosa que no passa quan la simfonia introduir\u00e0 La Cenerentola, on en canvi el crescendo ser\u00e0 com\u00fa tant a la simfonia al final que tanca el primer acte.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "una obra mestra simf\u00f2nica", "answer_start": 14}], "id": "P_597_C_3582_Q1", "question": "Com \u00e9s l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "Torvaldo e Dorliska", "answer_start": 77}], "id": "P_597_C_3582_Q2", "question": "Quin tema manlleva l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "per establir el silenci a la sala del teatre", "answer_start": 194}], "id": "P_597_C_3582_Q3", "question": "Per qu\u00e8 les notes pianissimo no tenen grans acords?"}, {"answers": [{"text": "a la simfonia al final que tanca el primer acte", "answer_start": 379}], "id": "P_597_C_3582_Q4", "question": "Quan ser\u00e0 com\u00fa el crescendo?"}, {"answers": [{"text": "Cap", "answer_start": 240}], "id": "P_597_C_3582_Q5", "question": "Quin tema est\u00e0 relacionat amb l'obra?"}]}]}, {"title": "Fluorita", "paragraphs": [{"context": "Com s'ha dit anteriorment, la fluorita tamb\u00e9 es troba com a mineral accessori rar d'algunes roques plut\u00f2niques[40] (\u00e0cides tipus LIF o b\u00e0siques alcalines) i en les seves pegmatites i silexites o derivats hidrotermals, amb altres minerals rics en fluor i, a vegades, amb minerals de terres rares (REE); m\u00e9s rarament en els seus equivalents volc\u00e0nics (riolites amb topazi), amb beril, bertrandita, pseudobrookita, granat, hematites, topazi, cassiterita, bixby\u00efta i minerals de niobi.[10] A m\u00e9s a m\u00e9s de trobar-se associada a aquests minerals tamb\u00e9 pot trobar-se juntament amb  quars, dolomita, calcita, barita, celestina, wolframita, scheelita, apatita i alguns sulfurs.[41] Tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent trobar-lo com a mineral accessori en sienites, al voltant de fumaroles, en carbonatites i en cossos intrusius alcalins. Tamb\u00e9 es troba en vetes d'alguns dip\u00f2sits hidrotermals i en dip\u00f2sits estratolligats aix\u00ed com en forma de ciment en gresos.[41] En filons hidrotermals d\u2019alta temperatura es troba associada amb minerals d\u2019estany-wolframi, topazi, beril, etc. En filons de baixa temperatura, es troba associada a baritina, calcita, etc. Tamb\u00e9 es troba en dip\u00f2sits exhalatius, k\u00e0rstics o diagen\u00e8tics, reempla\u00e7ant carbonats (ritmites diag\u00e8niques) o com a ciment en roques detr\u00edtiques. Tamb\u00e9 s\u2019ha descrit en skarns, carbonatites, llacs alcalins i com a mineral rar en crostes de la part superior de dip\u00f2sits evapor\u00edtics, associada a carbonats.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "la fluorita", "answer_start": 27}], "id": "P_467_C_2797_Q1", "question": "Qu\u00e8 es troba com a mineral accessori rar d'algunes roques plut\u00f2niques?"}, {"answers": [{"text": "de terres rares", "answer_start": 279}], "id": "P_467_C_2797_Q2", "question": "Amb quins minerals es troba la fluorita a vegades?"}, {"answers": [{"text": "quars, dolomita, calcita, barita, celestina, wolframita, scheelita, apatita i alguns sulfurs", "answer_start": 575}], "id": "P_467_C_2797_Q3", "question": "Quins minerals poden trobar-se juntament amb la fluorita?"}, {"answers": [{"text": "en gresos", "answer_start": 923}], "id": "P_467_C_2797_Q4", "question": "On es pot trobar el mineral en forma de ciment?"}, {"answers": [{"text": "amb minerals d\u2019estany-wolframi, topazi, beril, etc.", "answer_start": 999}], "id": "P_467_C_2797_Q5", "question": "On es troba la fluorita associada en filons hidrotermals d'alta temperatura?"}]}, {"context": "La fluorita \u00e9s emprada per una gran varietat d'activitats malgrat que \u00e9s un mineral dif\u00edcil de treballar degut a la seva fragilitat.[5] Els usos principals s\u00f3n la metal\u00b7l\u00fargia, la cer\u00e0mica i la ind\u00fastria qu\u00edmica; tamb\u00e9 \u00e9s utilitzada en la ind\u00fastria \u00f2ptica i pels lapidaris. El fluoespar, el nom amb qu\u00e8 s'anomena la fluorita quan es ven processada o en grans quantitats, es divideix en tres graus diferents: \u00e0cid, cer\u00e0mic i metal\u00b7l\u00fargic. L'\u00fas principal de la fluorita ha estat la producci\u00f3 d'\u00e0cid fluorh\u00eddric, material essencial en la fabricaci\u00f3 de criolita sint\u00e8tica i de fluorur d'alumini per a la ind\u00fastria de l'alumini, i en moltes altres aix\u00ed com que aplicacions de la ind\u00fastria qu\u00edmica. La fluorita \u00e9s un flux com\u00fa en la fosa d'acer. Tamb\u00e9 \u00e9s usada en la ind\u00fastria del ciment per incorporar altres materials al cl\u00ednquer i en la fabricaci\u00f3 d'abrasius i articles de soldadura. Tamb\u00e9 \u00e9s usada, mitjan\u00e7ant complexos processos de tractaments, per a la fabricaci\u00f3 d'objectius d'aparells \u00f2ptics d'alta qualitat, com ara lents apocrom\u00e0tiques en microscopis i telescopis. La varietat clorofana s'utilitza com a gemma.[59][9]", "qas": [{"answers": [{"text": "per una gran varietat d'activitats", "answer_start": 23}], "id": "P_467_C_2798_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 \u00e9s emprada la fluorita?"}, {"answers": [{"text": "la seva fragilitat", "answer_start": 113}], "id": "P_467_C_2798_Q2", "question": "Qu\u00e8 fa que la fluorita sigui un mineral dif\u00edcil de treballar?"}, {"answers": [{"text": "la metal\u00b7l\u00fargia, la cer\u00e0mica i la ind\u00fastria qu\u00edmica; tamb\u00e9 \u00e9s utilitzada en la ind\u00fastria \u00f2ptica i pels lapidaris", "answer_start": 160}], "id": "P_467_C_2798_Q3", "question": "Quins s\u00f3n els usos principals de la fluorita?"}, {"answers": [{"text": "fluoespar", "answer_start": 277}], "id": "P_467_C_2798_Q4", "question": "Com s'anomena la fluorita quan es ven processada o en grans quantitats?"}]}, {"context": "En els dip\u00f2sits de reempla\u00e7ament \u00e9s possible que la fluorita s'hagi format a partir de metasomatisme tot alterant la roca carbon\u00e0tica encaixant. Les zones de reempla\u00e7ament solen estar controlades estructuralment, principalment per plecs o falles que es troben en complexos dolomititzats o en zones de contacte amb roques \u00edgnies intrusives. En aquests casos, els dip\u00f2sits de fluorita es troben associats a calcita, dolomita, quars, galena, esfalerita, pirita, marcassita, barita i celestina. Els dip\u00f2sits relacionats amb formacions carbonatades tenen representaci\u00f3 arreu del m\u00f3n com ara al districte de Cave-in-Rock (Illinois); Coahuila (M\u00e8xic); Transvaal (Sud-\u00e0frica). Exemples de dip\u00f2sits relacionats amb roques \u00edgnies s\u00f3n: Rio Verde, San Luis de Potos\u00ed i Aguachile (M\u00e8xic).[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "En els dip\u00f2sits de reempla\u00e7ament", "answer_start": 0}], "id": "P_467_C_2799_Q1", "question": "On es possible que s'hagi format a partir de metasomatisme?"}, {"answers": [{"text": "controlades estructuralment", "answer_start": 184}], "id": "P_467_C_2799_Q2", "question": "Com solen estar les zones de reempla\u00e7ament?"}, {"answers": [{"text": "en complexos dolomititzats o en zones de contacte amb roques \u00edgnies intrusives", "answer_start": 260}], "id": "P_467_C_2799_Q3", "question": "On s\u00f3n els plecs i falles que controlen estructuralment les zones de reempla\u00e7ament?"}, {"answers": [{"text": "Els dip\u00f2sits relacionats amb formacions carbonatades", "answer_start": 491}], "id": "P_467_C_2799_Q4", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 representaci\u00f3 arreu del m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "Rio Verde, San Luis de Potos\u00ed i Aguachile", "answer_start": 725}], "id": "P_467_C_2799_Q5", "question": "Quins dip\u00f2sits relacionats amb roques \u00edgnies s\u00f3n a M\u00e8xic?"}]}, {"context": "La fluorita pot presentar combinaci\u00f3 de les formes t\u00edpiques c\u00fabiques i octa\u00e8driques amb altres formes secund\u00e0ries, \u00e9s aleshores quan els cristalls poden presentar cares amb diferents morfologies.[12] S\u00f3n relativament freq\u00fcents les cares dels dodecaedres rombals {110}, els tetrahexaedres {210} (produeixen superf\u00edcies addicionals paral\u00b7leles a les vores c\u00fabiques, els icositetraedres  {211} o {311} i els hexaoctaedres {421}. L'h\u00e0bit cristal\u00b7l\u00ed de la fluorita es troba estretament lligat a la temperatura; per exemple, l'octaedre {111} es forma generalment a temperatures elevades mentre que el dodecaedre rombal {110} es forma a temperatures moderades i els cubs {100} a baixa temperatura com a formes dominants.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "c\u00fabiques i octa\u00e8driques", "answer_start": 60}], "id": "P_467_C_2801_Q1", "question": "Quines s\u00f3n les formes t\u00edpiques que pot presenta la fluorita?"}, {"answers": [{"text": "amb altres formes secund\u00e0ries", "answer_start": 84}], "id": "P_467_C_2801_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 es pot presentar la fluorita en combinaci\u00f3 amb les formes t\u00edpiques c\u00fabiques i octa\u00e8driques?"}, {"answers": [{"text": "L'h\u00e0bit cristal\u00b7l\u00ed de la fluorita", "answer_start": 426}], "id": "P_467_C_2801_Q3", "question": "Qu\u00e8 es troba estretament lligat a la temperatura?"}, {"answers": [{"text": "generalment a temperatures elevades", "answer_start": 545}], "id": "P_467_C_2801_Q4", "question": "Com es forma l'octaedre?"}, {"answers": [{"text": "moderades", "answer_start": 643}], "id": "P_467_C_2801_Q5", "question": "A quines temperatures es forma el dodecaedre rombal?"}]}, {"context": "La mineria del fluorspar o fluorita va comen\u00e7ar a Anglaterra cap al 1775; als EUA l'extracci\u00f3 econ\u00f2mica del mineral es va iniciar entre 1820 i 1840 en diversos indrets alhora.[58] La producci\u00f3 i extracci\u00f3 va augmentar i es va estimular amb l'auge de les ind\u00fastries cer\u00e0miques, de l'acer, de l'alumini i la ind\u00fastria qu\u00edmica, sobretot durant la primera i segona guerra mundial. Amb el temps, els usos del fluor i la fluorita anaren augmentant; en s\u00f3n exemples els fluorocarbonis (1931) i l'\u00fas com a catalitzador de l'\u00e0cid fluorh\u00eddric per als processos d'alquilaci\u00f3 de fuels octans (1942). Tamb\u00e9 \u00e9s rellevant l'\u00fas que tingu\u00e9 la fluorita en la separaci\u00f3, per flotaci\u00f3 diferencial, de la galena i l'esfalerita durant els anys 30, t\u00e8cnica que cap al 1940 s'aplicava a altres minerals, facilitant-ne i augmentant-ne la producci\u00f3.[58] La producci\u00f3 de fluorspar caigu\u00e9 en picat despr\u00e9s del Protocol de Montreal que limitava fortament l'\u00fas de fluorocarbonis, aix\u00ed com amb el Protocol de Kyoto que limitava el dels fluorocarbonis hidrogenats. Cap als anys 2000, alguns pa\u00efsos en vies de desenvolupament com ara la Xina o Mong\u00f2lia, comen\u00e7aren a produir fluorita altre cop per a satisfer les demandes internes de fluor. Durant la crisi econ\u00f2mica de 2008, la producci\u00f3 mundial caigu\u00e9 un 3%, sobretot per la caiguda de vendes del sector automobil\u00edstic que emprava l'acer per a la producci\u00f3 de vehicles.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "cap al 1775", "answer_start": 61}], "id": "P_467_C_2802_Q1", "question": "Quan va comen\u00e7ar la mineria del fluospar o fluorita?"}, {"answers": [{"text": "Anglaterra", "answer_start": 50}], "id": "P_467_C_2802_Q2", "question": "On va comen\u00e7ar la mineria del fluospar o fluorita?"}, {"answers": [{"text": "entre 1820 i 1840", "answer_start": 130}], "id": "P_467_C_2802_Q3", "question": "Quan va comen\u00e7ar als EUA l'extracci\u00f3 econ\u00f2mica del mineral?"}, {"answers": [{"text": "com a catalitzador", "answer_start": 492}], "id": "P_467_C_2802_Q4", "question": "Com s'utilitzava l'\u00e0cid fluorh\u00eddric?"}, {"answers": [{"text": "3%", "answer_start": 1274}], "id": "P_467_C_2802_Q5", "question": "Quant va caure la producci\u00f3 mundial durant la crisi econ\u00f2mica de 2008?"}]}]}, {"title": "Samurai", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s d'una derrota desastrosa contra la Xina de la Dinastia Tang i el regne de Silla a la batalla de Baekgang el 663 van continuar les reformes amb el Codi Taih\u014d, de 702 i el posterior Codi Y\u014dr\u014d.[8] La poblaci\u00f3 estava obligada a informar peri\u00f2dicament el cens, que s'utilitzava com a precursor per reclutar gent a l'ex\u00e8rcit. Donada la situaci\u00f3 del moment i la distribuci\u00f3 de la poblaci\u00f3, l'emperador Mommu va redactar una llei que deia que de cada tres o quatre homes, un s'havia de reclutar a l'ex\u00e8rcit nacional. Aquests soldats havien d'aportar les seves pr\u00f2pies armes,[3] i a canvi quedaven absolts dels imposts. Aquest va ser un dels primers intents del govern imperial de formar un ex\u00e8rcit organitzat seguint el model xin\u00e8s. S'anomenava gundan-sei (\u8ecd\u56e3\u5236) i els historiadors creuen que va ser de curta durada.", "qas": [{"answers": [{"text": "contra la Xina de la Dinastia Tang", "answer_start": 33}], "id": "P_237_C_1417_Q1", "question": "Contra qui van tenir una derrota desastrosa?"}, {"answers": [{"text": "la batalla de Baekgang", "answer_start": 90}], "id": "P_237_C_1417_Q2", "question": "A quina batalla van ser derrotats per la Xina?"}, {"answers": [{"text": "el cens", "answer_start": 255}], "id": "P_237_C_1417_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'utilitzava per reclutar gent a l'ex\u00e8rcit?"}, {"answers": [{"text": "l'emperador Mommu", "answer_start": 391}], "id": "P_237_C_1417_Q4", "question": "Quin emperador va redactar la llei?"}, {"answers": [{"text": "dels imposts", "answer_start": 605}], "id": "P_237_C_1417_Q5", "question": "De qu\u00e8 quedaven absolts els soldats reclutats?"}]}, {"context": "Fins al segle xiv, els samurais eren generalment analfabets, per\u00f2 tot i aix\u00ed aspiraven als m\u00e9s alts estaments de la noblesa. Un exemple seria Taira Tadanori (un samurai que apareix al Heike monogatari o \"Hist\u00f2ria dels Heike\"), que era c\u00e8lebre per saber llegir i escriure. A partir del segle xiv, s'esperava que els samurais tinguessin un m\u00ednim de cultura i alfabetitzaci\u00f3, tot i que el nombre real de samurais alfabetitzats era molt baix, ja que pocs guerrers havien tingut el temps o la voluntat de dedicar tantes hores a aquest aprenentatge. Durant segles, els arist\u00f2crates van desenvolupar la seva pr\u00f2pia cultura.", "qas": [{"answers": [{"text": "analfabets", "answer_start": 49}], "id": "P_237_C_1418_Q1", "question": "Com eren els samurais fins al segle xiv?"}, {"answers": [{"text": "per saber llegir i escriure", "answer_start": 243}], "id": "P_237_C_1418_Q2", "question": "Per qu\u00e8 era c\u00e8lebre Taira Tadanori?"}, {"answers": [{"text": "un m\u00ednim de cultura i alfabetitzaci\u00f3", "answer_start": 335}], "id": "P_237_C_1418_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'esperava dels samurais a partir del segle xiv?"}, {"answers": [{"text": "molt baix", "answer_start": 428}], "id": "P_237_C_1418_Q4", "question": "Com era el nombre de samurais alfabetitzats?"}, {"answers": [{"text": "el temps o la voluntat", "answer_start": 474}], "id": "P_237_C_1418_Q5", "question": "Qu\u00e8 no tenien els samurais per dedicar hores a l'aprenentatge?"}]}, {"context": "Durant la guerra Boshin (1868-1869), els soldats francesos van sumar forces amb el Shogunat Tokugawa contra els daimyos del sud favorables a la restauraci\u00f3 de l'emperador Meiji. Queda const\u00e0ncia que l'oficial de la marina francesa Eug\u00e8ne Collache[31] va lluitar amb vestimenta japonesa. Al prussi\u00e0 Edward Schnell tamb\u00e9 se li va concedir el nom de japon\u00e8s Hiramatsu Buhei (\u5e73\u677e\u6b66\u5175\u536b), que va governar la gent del daimyo en nom de Matsudaira Katamori (\u677e\u5e73). A Hiramatsu (Schnell) se li va donar el dret de portar espases, una resid\u00e8ncia en el castell de la ciutat de Wakamatsu i una esposa japonesa.", "qas": [{"answers": [{"text": "1868-1869", "answer_start": 25}], "id": "P_237_C_1419_Q1", "question": "Quan va ser la guerra Boshin?"}, {"answers": [{"text": "amb el Shogunat Tokugawa", "answer_start": 76}], "id": "P_237_C_1419_Q2", "question": "Amb qui van sumar forces els soldats francesos durant la guerra Boshin?"}, {"answers": [{"text": "a la restauraci\u00f3 de l'emperador Meiji", "answer_start": 139}], "id": "P_237_C_1419_Q3", "question": "A qu\u00e8 eren favorables els daimyos del sud durant la guerra Boshin?"}, {"answers": [{"text": "Eug\u00e8ne Collache", "answer_start": 231}], "id": "P_237_C_1419_Q4", "question": "Quin oficial de la marina francesa va lluitar amb vestimenta japonesa durant la guerra Boshin??"}, {"answers": [{"text": "Hiramatsu Buhei", "answer_start": 355}], "id": "P_237_C_1419_Q5", "question": "Quin nom de japon\u00e8s se li va concedir al prussi\u00e0 Edward Schnell?"}]}, {"context": "Un samurai podia tenir una amant i aix\u00f2 en molts casos era considerat com un matrimoni. Quan ella era una plebea, s'enviava un missatge per notificar al pare la not\u00edcia per si aquest donava consentiment o no. Normalment aquest missatge anava acompanyat de diners, i tamb\u00e9 era normal que el pare accept\u00e9s aquest comprom\u00eds. Si l'esposa d'un samurai donava a llum i tenia un fill, aquest podia esdevenir un samurai en tot dret.", "qas": [{"answers": [{"text": "una amant", "answer_start": 23}], "id": "P_237_C_1420_Q1", "question": "Qu\u00e8 podia tenir un samurai?"}, {"answers": [{"text": "era considerat com un matrimoni", "answer_start": 55}], "id": "P_237_C_1420_Q2", "question": "Com era considerat que un samurai tingu\u00e9s una amant?"}, {"answers": [{"text": "per si aquest donava consentiment o no", "answer_start": 169}], "id": "P_237_C_1420_Q3", "question": "Per qu\u00e8 s'enviava un missatge al pare per notificar-li la not\u00edcia?"}, {"answers": [{"text": "de diners", "answer_start": 253}], "id": "P_237_C_1420_Q4", "question": "De qu\u00e8 s'acompanyava el missatge enviat al pare?"}, {"answers": [{"text": "un samurai en tot dret", "answer_start": 401}], "id": "P_237_C_1420_Q5", "question": "Qu\u00e8 podia esdevenir el fill de l'esposa d'un samurai?"}]}, {"context": "Els samurais comptaven amb un ample arsenal. Sempre es deia que l'\u00e0nima d'un samurai es trobava a la seva katana que portaven. En certes ocasions, els samurais es revelaven com uns guerrers totalment dependents de la seva katana per lluitar. Tot i aix\u00ed, era m\u00e9s aviat un s\u00edmbol de l'estatus i no una arma tan important pel samurai. Els nens petits (menors de cinc anys) rebien la seva primera katana (molt m\u00e9s petita que una de normal) en una cerim\u00f2nia anomenada mamori-gatana i una petita bossa. En complir els tretze anys, en una cerim\u00f2nia coneguda com a Genpuku (\u5143\u670d), el nen rebia un nom d'adult i es convertia en samurai. Aix\u00f2 li donava dret a portar una katana i una armadura, tot i que aquesta normalment estava lligada amb una corda per evitar que es pogu\u00e9s caure en desembeinar. Katana i wakisashi junts eren coneguts com a daisho, que significa, literalment, gran i petit.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la seva katana", "answer_start": 96}], "id": "P_237_C_1421_Q1", "question": "On es deia que es trobava l'\u00e0nima d'un samurai?"}, {"answers": [{"text": "de la seva katana", "answer_start": 211}], "id": "P_237_C_1421_Q2", "question": "De qu\u00e8 eren totalment dependents el samurais per lluitar?"}, {"answers": [{"text": "un s\u00edmbol de l'estatus", "answer_start": 268}], "id": "P_237_C_1421_Q3", "question": "Qu\u00e8 representava la katana d'un samurai?"}, {"answers": [{"text": "menors de cinc anys", "answer_start": 349}], "id": "P_237_C_1421_Q4", "question": "De quina edat eren els nens que rebien la seva primera katana?"}, {"answers": [{"text": "En complir els tretze anys", "answer_start": 497}], "id": "P_237_C_1421_Q5", "question": "A quina edat el nen es convertia en samurai?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 9 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "El 18 d'abril del 2010 es va realitzar la segona inauguraci\u00f3. En aquest cas del ramal de la L10 des de l'estaci\u00f3 de Gorg (Badalona) a Bon Pastor (Barcelona), perllongant tamb\u00e9 la L9 des de Can Peixauet a Bon Pastor on enllacen els dos serveis, L9 i L10. A l'acte inaugural hi van assistir el President de la Generalitat, Jos\u00e9 Montilla, el conseller de Pol\u00edtica Territorial i Obres P\u00fabliques, Joaquim Nadal, i l'alcalde de Badalona, Jordi Serra, com tamb\u00e9 el president del Consorci de l'\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (CAMB) i alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.[6] El mateix 2010 es va ampliar amb dues estacions entre Bon Pastor i la Sagrera.[50] El 19 de setembre de 2011 s'inaugura l'estaci\u00f3 de Santa Rosa, entre Can Peixauet i Fondo.[51] Les obres d'aquesta estaci\u00f3 no van seguir el mateix curs que la resta de les de Santa Coloma perqu\u00e8 va estar prec\u00eds reallotjar les fam\u00edlies afectades per a l'alliberament de s\u00f2l i la creaci\u00f3 del pou que comunica el vest\u00edbul d'acc\u00e9s amb les andanes.[52]", "qas": [{"answers": [{"text": "18 d'abril del 2010", "answer_start": 3}], "id": "P_182_C_1087_Q1", "question": "Quan es va realitzar la segona inauguraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Jos\u00e9 Montilla", "answer_start": 321}], "id": "P_182_C_1087_Q3", "question": "Qui era el President de la Generalitat?"}, {"answers": [{"text": "l'alcalde de Badalona", "answer_start": 409}], "id": "P_182_C_1087_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Jordi Serra?"}, {"answers": [{"text": "entre Can Peixauet i Fondo", "answer_start": 710}], "id": "P_182_C_1087_Q5", "question": "On es troba l'estaci\u00f3 de Santa Rosa?"}]}, {"context": "Al mar\u00e7 del 2008 es va publicar l'estudi informatiu modificat del t\u00fanel entre la Sagrera i Mandri, un dels trams m\u00e9s endarrerits. L'estudi variava lleugerament el t\u00fanel, i n'augmentava la profunditat, i per tant la seguretat, per\u00f2 sense canviar la ubicaci\u00f3 de les set estacions previstes. Tamb\u00e9 es passava per zones m\u00e9s estables i amb menys edificis, les previsions eren d'iniciar les obres el 2009 i acabar-les amb tres anys, amb un pressupost de 698 milions d'euros, un 11% superior al previst. Al juny es va acabar la revisi\u00f3 del tram entre Mandri i Zona Universit\u00e0ria, amb unes variacions similars al del tram anterior.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "set", "answer_start": 264}], "id": "P_182_C_1088_Q1", "question": "Quantes estacions hi havia previstes?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s estables i amb menys edificis", "answer_start": 316}], "id": "P_182_C_1088_Q2", "question": "Com eren les zones per on es passava?"}, {"answers": [{"text": "2009", "answer_start": 394}], "id": "P_182_C_1088_Q3", "question": "Quan s'havien d'iniciar les obres segons les previsions?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 416}], "id": "P_182_C_1088_Q4", "question": "En quants anys s'havien d'acabar les obres?"}, {"answers": [{"text": "698 milions d'euros", "answer_start": 448}], "id": "P_182_C_1088_Q5", "question": "Quin era el pressupost per a realitzar les obres?"}]}, {"context": "Al tram central les dues tuneladores estan aturades i no s'hi fan treballs a l'espera de revisar el model del finan\u00e7ament de peatge a l'ombra.[57] Al juny del 2011, el departament de Territori i Sostenibilitat, anunciava que els ramals de l'aeroport i la Zona Franca no entrarien en servei fins al 2014, anteriorment previstos pel 2012 (inicialment per al 2007).[58] Als pressupostos del 2012 de la Generalitat de Catalunya es van reservar 54 milions d'euros per acabar els ramals de l'aeroport i la Zona Franca entre Aeroport i Collblanc, tram prioritari pel govern segons el director general del departament.[59]", "qas": [{"answers": [{"text": "aturades", "answer_start": 43}], "id": "P_182_C_1089_Q1", "question": "Com estan les tuneladores al tram central?"}, {"answers": [{"text": "a l'espera de revisar el model del finan\u00e7ament de peatge a l'ombra", "answer_start": 75}], "id": "P_182_C_1089_Q3", "question": "Per qu\u00e8 estan aturades les tuneladores?"}, {"answers": [{"text": "el departament de Territori i Sostenibilitat", "answer_start": 165}], "id": "P_182_C_1089_Q4", "question": "Qui va anunciar que es retardava l'entrada en servei dels ramals de l'aeroport i la Zona Franca?"}, {"answers": [{"text": "els ramals de l'aeroport i la Zona Franca entre Aeroport i Collblanc", "answer_start": 470}], "id": "P_182_C_1089_Q5", "question": "Quin tram era prioritari per al govern segons el director general del departament?"}]}, {"context": "Al Prat de Llobregat, a l'abril, les obres havien provocat un moviment de terres al carrer Llobregat, que tamb\u00e9 va obligar a tallar el tr\u00e0nsit, per\u00f2 en aquest cas unes poques hores, i la tuneladora va poder seguir treballant.[41] Al febrer del 2008 una fuita d'aigua a les obres a la Zona Franca va causar dos esvorancs al carrer K. Els esvorancs, un fins a tres metres de di\u00e0metre i un de profunditat, van obligar a tallar el tr\u00e0nsit. Es va haver d'injectar formig\u00f3 a les juntes mal segellades, que havien perm\u00e8s la filtraci\u00f3 de l'aigua. Pocs dies m\u00e9s tard es va seguir amb les obres.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "un moviment de terres", "answer_start": 59}], "id": "P_182_C_1090_Q1", "question": "Qu\u00e8 havien provocat les obres al carrer Llobregat?"}, {"answers": [{"text": "Al febrer del 2008", "answer_start": 230}], "id": "P_182_C_1090_Q2", "question": "Quan va haver una fuita d'aigua a la Zona Franca?"}, {"answers": [{"text": "fins a tres", "answer_start": 351}], "id": "P_182_C_1090_Q3", "question": "Quants metres de di\u00e0metre tenia un dels esvorancs?"}, {"answers": [{"text": "mal segellades", "answer_start": 480}], "id": "P_182_C_1090_Q4", "question": "Com estaven les juntes?"}, {"answers": [{"text": "les juntes mal segellades", "answer_start": 469}], "id": "P_182_C_1090_Q5", "question": "Qu\u00e8 va permetre la filtraci\u00f3 de l'aigua?"}]}, {"context": "L'any 2004 s'havia iniciat les obres a la majoria d'estacions dels ramals de Santa Coloma i Badalona i a les estacions de Bon Pastor i Onze de Setembre, mentre que a la resta s'iniciaven treballs previs. Es va adjudicar al mar\u00e7 el tram de l'aeroport i les obres a l'estaci\u00f3 de la Sagrera (Sagrera-Meridiana al projecte constructiu).[36] Mentrestant els ramals de l'aeroport i la Zona Franca no estaven del tot concretats, a l'espera de si trens d'alta velocitat farien parada al Prat de Llobregat.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "mar\u00e7", "answer_start": 223}], "id": "P_182_C_1091_Q1", "question": "Quan es va adjudicar el tram de l'aeroport?"}, {"answers": [{"text": "l'aeroport i la Zona Franca", "answer_start": 363}], "id": "P_182_C_1091_Q2", "question": "Quins ramals no estaven del tot concretats?"}, {"answers": [{"text": "al Prat de Llobregat", "answer_start": 476}], "id": "P_182_C_1091_Q3", "question": "On podrien fer una parada els trens d'alta velocitat?"}, {"answers": [{"text": "2004", "answer_start": 6}], "id": "P_182_C_1091_Q4", "question": "Quin any s'havien iniciat les obres en moltes de les estacions?"}]}]}, {"title": "Juan de Juni", "paragraphs": [{"context": " El 1570 va fer un retaule amb un altre Enterrament de Crist que es troba a la capella de la Pietat de la catedral de Seg\u00f2via. \u00c9s una obra que mostra un classicisme en el tra\u00e7 i un concepte escult\u00f2ric molt m\u00e9s reposat, d'un Juni ja en plena maduresa. Al retaule li manca un banc i el tabernacle. El grup de l'Enterrament est\u00e0 fet en un gran relleu elevat que est\u00e0 col\u00b7locat dins d'un quadrat central, als costats del qual hi ha dos intercolumnis corintis on apareixen dos personatges amb vestimenta militar i esculpits amb molt d'embalum. Sobre el front\u00f3 de l'Enterrament hi ha una parella d'angelots nus que recorden els de Miquel \u00c0ngel. A la part central de l'\u00e0tic, dintre d'un bastiment rod\u00f3, es troba un relleu del Pare Etern, sobre el qual es llegeix la data de 1571. Palomino ho descriu de la seg\u00fcent manera: ", "qas": [{"answers": [{"text": "a la capella de la Pietat de la catedral de Seg\u00f2via", "answer_start": 74}], "id": "P_297_C_1777_Q1", "question": "On es troba el retaule de l'Enterrament de Crist?"}, {"answers": [{"text": "classicisme", "answer_start": 153}], "id": "P_297_C_1777_Q2", "question": "Qu\u00e8 mostra l'obra en el tra\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "un banc i el tabernacle", "answer_start": 271}], "id": "P_297_C_1777_Q3", "question": "Qu\u00e8 li manca al retaule?"}, {"answers": [{"text": "militar", "answer_start": 499}], "id": "P_297_C_1777_Q4", "question": "Quina vestimenta porten els dos personatges dels intercolumnis?"}, {"answers": [{"text": "Sobre el front\u00f3 de l'Enterrament", "answer_start": 539}], "id": "P_297_C_1777_Q5", "question": "On s\u00f3n la parella d'angelots nus ?"}]}, {"context": "L'any 1535 Juni es troba a la ciutat de Lle\u00f3, que en aquell temps acollia una gran activitat arquitect\u00f2nica. Juan de Juni participa en la construcci\u00f3 de Sant Marc i en altres obres importants a la catedral, on necessiten c\u00e0rrecs d'escultors; all\u00e0 hi ha uns quants escultors francesos, entre ells Juni. L'historiador G\u00f3mez Moreno va ser el primer que reconegu\u00e9 la participaci\u00f3 de Juni en la realitzaci\u00f3 dels medallons i alguns relleus de la fa\u00e7ana de Sant Marc. La major part dels relleus dels medallons tenen un estil similar, amb el caracter\u00edstic rostre aixecat i una mica inclinat, la boca entreoberta i una espatlla al\u00e7ada; aquesta unitat estil\u00edstica fa pensar que, si no els va fer ell, el treball estava sota la seva direcci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "Lle\u00f3", "answer_start": 40}], "id": "P_297_C_1778_Q1", "question": "On es troba Juni l'any 1535?"}, {"answers": [{"text": "en la construcci\u00f3 de Sant Marc i en altres obres importants a la catedral", "answer_start": 132}], "id": "P_297_C_1778_Q2", "question": "En quines obres participa Juan de Juni?"}, {"answers": [{"text": "G\u00f3mez Moreno", "answer_start": 316}], "id": "P_297_C_1778_Q3", "question": "Qui va ser el primer historiador que va recon\u00e8ixer la participaci\u00f3 de Juni en la realitzaci\u00f3 dels medallons?"}, {"answers": [{"text": "al\u00e7ada", "answer_start": 619}], "id": "P_297_C_1778_Q4", "question": "Com est\u00e0 l'espatlla dels medallons?"}, {"answers": [{"text": "que, si no els va fer ell, el treball estava sota la seva direcci\u00f3", "answer_start": 664}], "id": "P_297_C_1778_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa pensar la unitat estil\u00edstica de tots els medallons?"}]}, {"context": "El Compianto sul Cristo morto (1463), de Niccol\u00f2 dell'Arca, que es troba a l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de la Vita de Bolonya, \u00e9s l'obra amb m\u00e9s similituds amb L'enterrament de Crist de Juni, que \u00e9s a Valladolid. Consta tamb\u00e9 de set figures de mida natural. El sentit del dramatisme del moment \u00e9s el que devia impressionar Juni, i m\u00e9s tard ell tamb\u00e9 el va reflectir a la seva obra. Tamb\u00e9 \u00e9s molt possible que reb\u00e9s la influ\u00e8ncia del Compianto sul Cristo morto de Guido Mazzoni, que \u00e9s a l'esgl\u00e9sia de Sant Joan, a M\u00f2dena; presenta els mateixos personatges i en posicions id\u00e8ntiques.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "Niccol\u00f2 dell'Arca", "answer_start": 41}], "id": "P_297_C_1780_Q1", "question": "De qui \u00e9s El Compianto sul Cristo morto?"}, {"answers": [{"text": "a l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de la Vita de Bolonya", "answer_start": 73}], "id": "P_297_C_1780_Q2", "question": "On \u00e9s El Compianto sul Cristo morto?"}, {"answers": [{"text": "L'enterrament de Crist", "answer_start": 157}], "id": "P_297_C_1780_Q3", "question": "Quina obra de Juni \u00e9s a Valladolid?"}, {"answers": [{"text": "natural", "answer_start": 246}], "id": "P_297_C_1780_Q4", "question": "Com \u00e9s la mida de les set figures de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Guido Mazzoni", "answer_start": 460}], "id": "P_297_C_1780_Q5", "question": "Qui va fer el Compianto sul Cristo morto?"}]}, {"context": "Juan de Juni[n 1] (Joigny, 1506 - Valladolid, 1577) fou un escultor francoespanyol. Juntament amb Alonso Berruguete va formar la gran escola d'escultura castellana. Autor d'una extensa obra, feta principalment durant els m\u00e9s de trenta anys que va viure a Valladolid, les seves peces reflecteixen un gran domini dels diversos materials escult\u00f2rics com la terra cuita, la pedra i la fusta, i un extraordinari coneixement de l'anatomia humana.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "escultor", "answer_start": 59}], "id": "P_297_C_1781_Q1", "question": "Qu\u00e8 fou Juan de Juni?"}, {"answers": [{"text": "Alonso Berruguete", "answer_start": 98}], "id": "P_297_C_1781_Q2", "question": "Amb qui va formar la gran escola d'escultura castellana?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de trenta anys", "answer_start": 221}], "id": "P_297_C_1781_Q3", "question": "Quants anys va viure Juan de Juni a Valladolid?"}, {"answers": [{"text": "de l'anatomia humana", "answer_start": 419}], "id": "P_297_C_1781_Q4", "question": "Quin extraordinari coneixement reflecteixen les peces de Juni?"}, {"answers": [{"text": "materials escult\u00f2rics", "answer_start": 325}], "id": "P_297_C_1781_Q5", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n la terra cuita, la pedra i la fusta?"}]}, {"context": "A l'esgl\u00e9sia de Santa Marina, de Lle\u00f3, hi ha la imatge de la Virgen de las Candelas, esculpida per la capella funer\u00e0ria de Catalina Pimentel i que estava ubicada al convent de Santo Domingo. Consta de les imatges de la Mare de D\u00e9u amb el Nen i el Sant Joan Baptista; d'un clar gust itali\u00e0, es relaciona amb pintures de Raffaello Sanzio com la Mare de D\u00e9u de la Cadira o La bella jardinera. Aquesta escultura mostra unes formes dolces i sense gens de dramatisme. La pe\u00e7a \u00e9s de vora el 1549, quan Juni ja vivia a Valladolid.", "qas": [{"answers": [{"text": "Lle\u00f3", "answer_start": 33}], "id": "P_297_C_1782_Q1", "question": "On \u00e9s l'esgl\u00e9sia de Santa Marina?"}, {"answers": [{"text": "la Virgen de las Candelas", "answer_start": 58}], "id": "P_297_C_1782_Q2", "question": "Quina imatge hi ha a l'esgl\u00e9sia de Santa Marina?"}, {"answers": [{"text": "Catalina Pimentel", "answer_start": 123}], "id": "P_297_C_1782_Q3", "question": "Per a quina capella funer\u00e0ria va ser esculpida la Virgen de las Candelas?"}, {"answers": [{"text": "Raffaello Sanzio", "answer_start": 319}], "id": "P_297_C_1782_Q4", "question": "De qui \u00e9s la pintura de la Mare de D\u00e9u de la Cadira?"}, {"answers": [{"text": "dolces i sense gens de dramatisme", "answer_start": 427}], "id": "P_297_C_1782_Q5", "question": "Com s\u00f3n les formes que mostra l'escultura?"}]}]}, {"title": "Pride and Prejudice (pel\u00b7l\u00edcula de 1940)", "paragraphs": [{"context": "Mentre Norma estava de dol per la defunci\u00f3 del seu marit i es retirava temporalment del cinema, Hunt Stromberg va ocupar el lloc de Thalberg al capdavant de la MGM.[11] Durant aquest temps, per tant, la producci\u00f3 de Pride and Prejudice va estar completament parada. No va ser fins a mitjans de 1937 que es van sentir les primeres not\u00edcies sobre la cinta, quan la revista The Hollywood Reporter va publicar que Norma Shearer desitjava que la MGM contract\u00e9s Errol Flynn perqu\u00e8 actu\u00e9s amb ella. D'aquesta manera es va saber que Shearer continuava lligada al projecte, encara que no hi havia res decidit des de l'estudi cinematogr\u00e0fic. Va ser l'agost de 1939 quan, de nou, The Hollywood Reporter va anunciar formalment que George Cukor dirigiria la cinta, amb Norma Shearer en el paper d'Elizabeth Bennet i Robert Donat en el del Sr. Darcy.[10] A m\u00e9s, l'objectiu de la MGM era rodar la pel\u00b7l\u00edcula als estudis que estaven a disposici\u00f3 de la companyia a Denham (Anglaterra). El projecte per\u00f2, es va haver d'aturar una altra vegada. L'agressi\u00f3 hitleriana a Europa i l'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939 va fer suspendre per segon cop els plans de la MGM.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "Hunt Stromberg", "answer_start": 96}], "id": "P_435_C_2605_Q2", "question": "Qui va ocupar el lloc de Thalberg al capdavant de la MGM?"}, {"answers": [{"text": "Errol Flynn", "answer_start": 456}], "id": "P_435_C_2605_Q3", "question": "Amb qui volia actuar Norma Shearer?"}, {"answers": [{"text": "George Cukor", "answer_start": 719}], "id": "P_435_C_2605_Q4", "question": "Qui es va anunciar que dirigiria Pride and Prejudice?"}, {"answers": [{"text": "Robert Donat", "answer_start": 803}], "id": "P_435_C_2605_Q5", "question": "Qui faria el paper de Sr. Darcy?"}]}, {"context": "Aix\u00f2 no obstant, la difer\u00e8ncia m\u00e9s destacada d'aquesta versi\u00f3 d'Orgull i prejudici \u00e9s la completa transformaci\u00f3 del car\u00e0cter de Lady Catherine de Bourg. Al final de la hist\u00f2ria, Lady de Bourgh es presenta a la casa familiar dels Bennet completament alterada pels rumors que ha sentit sobre una relaci\u00f3 entre Elizabeth i el seu nebot. L'enfrontament que segueix a aquesta visita esdev\u00e9 una aut\u00e8ntica exig\u00e8ncia quan Lady Catherine li vol fer prometre a Elizabeth que no es casar\u00e0 amb Darcy. Per\u00f2, mentre que a la novel\u00b7la aquesta exig\u00e8ncia \u00e9s una vertadera demanda, a la pel\u00b7l\u00edcula aquesta escena \u00e9s un engany de Lady de Bourgh per tal de provar la sinceritat de l'amor d'Elizabeth. Aix\u00ed doncs, Aldous Huxley i Jane Murfin, redactant el gui\u00f3 de Pride and Prejudice, van convertir la indignada i desaprovadora Lady Catherine de la novel\u00b7la en una afectuosa guardiana del seu nebot. Una ambaixadora que, no nom\u00e9s aprova el matrimoni entre Elizabeth i Darcy sin\u00f3 que, a m\u00e9s, t\u00e9 un paper fonamental en la seva reconciliaci\u00f3.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "la completa transformaci\u00f3 del car\u00e0cter de Lady Catherine", "answer_start": 86}], "id": "P_435_C_2607_Q1", "question": "Quina \u00e9s la difer\u00e8ncia destacada d'aquesta versi\u00f3 d'Orgull i prejudici?"}, {"answers": [{"text": "pels rumors que ha sentit sobre una relaci\u00f3 entre Elizabeth i el seu nebot", "answer_start": 258}], "id": "P_435_C_2607_Q2", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 alterada Lady de Bourgh?"}, {"answers": [{"text": "que no es casar\u00e0 amb Darcy", "answer_start": 461}], "id": "P_435_C_2607_Q3", "question": "Qu\u00e8 li vol fer prometre Lady Catherine a Elizabeth?"}, {"answers": [{"text": "en una afectuosa guardiana del seu nebot", "answer_start": 837}], "id": "P_435_C_2607_Q4", "question": "En qu\u00e8 van convertir en el gui\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula a Lady Catherine?"}, {"answers": [{"text": "Aldous Huxley i Jane Murfin", "answer_start": 693}], "id": "P_435_C_2607_Q5", "question": "Qui va redactar el gui\u00f3 d'Orgull i prejudici?"}]}, {"context": "Aprofitant que l'atenci\u00f3 est\u00e0 centrada en el futur de Jane i la seva relaci\u00f3 amb el Sr. Bingley, Elizabeth respon a la invitaci\u00f3 de la seva amiga Charlotte anant-la a veure a la seva nova casa de Handsworth (Rosings). All\u00e0, en clau de convidada de la fam\u00edlia Collins, coneixer\u00e0 l'altiva Lady Catherine de Bourgh (Edna May Oliver) i es retrobar\u00e0 amb el Sr. Darcy que, casualment, \u00e9s el nebot de la protectora del Sr. Collins. L'estada a Handsworth, per\u00f2, li donar\u00e0 m\u00e9s sorpreses de les que esperava. Per un costat, descobrir\u00e0 que el Sr. Bingley va abandonar Netherfield a causa de la intervenci\u00f3 del Sr. Darcy, que considerava un error la relaci\u00f3 del seu amic amb una noia de baixa posici\u00f3 social. I, per l'altre costat, tamb\u00e9 rebr\u00e0 la visita del Sr. Darcy, qui li exposar\u00e0 el seu amor i li demanar\u00e0 que es casi amb ell. Elizabeth, aix\u00f2 no obstant, es veu incapa\u00e7 d'acceptar l'home que ha destru\u00eft la felicitat de la seva germana. I aix\u00ed mateix li respon a Darcy, donant lloc a una breu i intensa discussi\u00f3 entre ells dos que acabar\u00e0 amb la marxa del Sr.Darcy i el convenciment d'aquest que ha estat un error confessar els seus sentiments.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el Sr. Bingley", "answer_start": 77}], "id": "P_435_C_2608_Q1", "question": "Amb qui t\u00e9 una relaci\u00f3 Jane?"}, {"answers": [{"text": "Charlotte", "answer_start": 146}], "id": "P_435_C_2608_Q2", "question": "Qui va a veure Elizabeth?"}, {"answers": [{"text": "amb una noia de baixa posici\u00f3 social", "answer_start": 659}], "id": "P_435_C_2608_Q4", "question": "Amb qui considerava el Sr. Darcy que no s'havia de relacionar el Sr. Bingley?"}, {"answers": [{"text": "que es casi amb ell", "answer_start": 799}], "id": "P_435_C_2608_Q5", "question": "Qu\u00e8 li demana el Sr. Darcy a Elizabeth?"}]}, {"context": "Per la seva banda, l'equip interpretatiu tamb\u00e9 va ser sotm\u00e8s a debat. La revista Time va considerar tot el repartiment \u00abexcel\u00b7lent\u00bb assenyalant la representaci\u00f3 d'Olivier que \u00abdes del moment que ell, com el Sr.Darcy, camina per la sala de ball de Meryton amb el seu memorable menyspreu, es pot dir que comen\u00e7a la pel\u00b7l\u00edcula\u00bb.[23] Altres cr\u00edtics van coincidir notant que, despr\u00e9s de la seva interpretaci\u00f3 de Heathcliff a Cims borrascosos, \u00abOlivier havia recuperat la familiar vena d'amant perdut\u00bb que tan b\u00e9 feia (New Yorker).[23] Hartung va alabar la invulnerabilitat de Darcy i el seu impassible desdeny, encara que va creure que hi havia \u00abmassa moviment de mans, fins i tot per una com\u00e8dia de costums\u00bb, una tend\u00e8ncia tamb\u00e9 remarcada per Otis Ferguson del New Republic. De fet, Olivier, segons Ferguson, no estava ben dirigit pel gui\u00f3 per\u00f2, \u00abes mantenia calmat excepte per aquesta alarmant tend\u00e8ncia de demostrar les alteracions emocionals onejant les mans\u00bb.[23] En canvi, Flin de la revista Variety simplement va observar que Olivier semblava \u00abmolt infeli\u00e7 en el seu paper\u00bb.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "Heathcliff", "answer_start": 407}], "id": "P_435_C_2609_Q1", "question": "Quin paper havia interpretat Olivier a Cims Borrascosos?"}, {"answers": [{"text": "molt infeli\u00e7 en el seu paper", "answer_start": 1046}], "id": "P_435_C_2609_Q2", "question": "Com va veure Flin a Olivier?"}, {"answers": [{"text": "el Sr.Darcy", "answer_start": 204}], "id": "P_435_C_2609_Q3", "question": "Quin paper va interpretar Olivier a la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "massa moviment de mans", "answer_start": 641}], "id": "P_435_C_2609_Q4", "question": "Qu\u00e8 creia que hi havia Hartung en la interpretaci\u00f3 d'Olivier?"}, {"answers": [{"text": "pel gui\u00f3", "answer_start": 827}], "id": "P_435_C_2609_Q5", "question": "Per qu\u00e8 no estava ben dirigit Olivier segons Ferguson?"}]}, {"context": "Veient-se exclosos de la bona societat i amb una filla desapareguda, els Bennet es preparen per deixar Longbourn i reprendre la seva vida en un altre lloc. Per sort, l'oncle de les germanes troba la parella a temps per negociar un matrimoni i Lydia no tarda a reapar\u00e8ixer per la granja amb el seu nou marit. Enmig de l'entusiasme general que provoca la seva arribada, Lady Catherine de Bourgh es presenta a la casa. Estirada com sempre, Lady Catherine exigeix parlar amb Elizabeth. Alarmada per un rumor que ha sentit que vinculava el seu nebot, Darcy, amb ella, intenta obligar Elizabeth a desmentir qualsevol relaci\u00f3 i l'amena\u00e7a de desheretar Darcy si un comprom\u00eds tira endavant. Elizabeth, per\u00f2, no nom\u00e9s no s'immuta davant les intimidacions, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, es nega a prometre-li que no acceptar\u00e0 mai una proposici\u00f3 del Sr. Darcy. Enfurismada, Lady de Bourgh no dubta a criticar la seva fam\u00edlia i li torna a fer clarament que, si no hagu\u00e9s estat per la irresponsabilitat de la seva germana, Darcy no s'hauria passat setmanes recorrent els jutjats i carrerons de Londres buscant-la. D'aquesta manera, Elizabeth descobreix que el final feli\u00e7 que ha tingut Lydia es deu completament a la intervenci\u00f3 de Darcy i, encantada amb ell, i davant la impossibilitat d'agrair-ho a la persona indicada, d\u00f3na les gr\u00e0cies a la seva tia. Aquesta per\u00f2, segueix profundament disgustada amb el resultat de la reuni\u00f3 i acaba marxant ben enutjada.", "qas": [{"answers": [{"text": "Longbourn", "answer_start": 103}], "id": "P_435_C_2610_Q1", "question": "Qu\u00e8 han de deixar els Bennet?"}, {"answers": [{"text": "amb Elizabeth", "answer_start": 467}], "id": "P_435_C_2610_Q2", "question": "Amb qui exigeix parlar Lady Catherine?"}, {"answers": [{"text": "per un rumor", "answer_start": 491}], "id": "P_435_C_2610_Q3", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 alarmada Lady Catherine?"}, {"answers": [{"text": "de desheretar Darcy", "answer_start": 631}], "id": "P_435_C_2610_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 amena\u00e7a Lady Catherine a Elizabeth?"}, {"answers": [{"text": "a la intervenci\u00f3 de Darcy", "answer_start": 1185}], "id": "P_435_C_2610_Q5", "question": "A qu\u00e8 es deu el final feli\u00e7 de L\u00eddia?"}]}]}, {"title": "Art p\u00fablic de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "A m\u00e9s de les realitzacions en el recinte firal, com en l'anterior exposici\u00f3 es van efectuar diverses actuacions per tota la ciutat. La m\u00e9s important fou a la Pla\u00e7a de Catalunya, actualment un dels centres neur\u00e0lgics de la ciutat, per\u00f2 que antigament era una esplanada als afores del nucli antic, que no va comen\u00e7ar a urbanitzar-se fins al 1902. Amb motiu precisament de l'Exposici\u00f3 es va dur a terme una reurbanitzaci\u00f3 de tot l'espai de la pla\u00e7a, amb un projecte de Francesc Nebot, i fou inaugurada per Alfons XIII el 1927. Per a decorar la pla\u00e7a s'organitz\u00e0 un concurs p\u00fablic el 1927, en el que es va decidir la instal\u00b7laci\u00f3 d'un conjunt escult\u00f2ric de 28 obres: Maternitat, de Vicen\u00e7 Navarro; Jove, de Josep Dunyach; El forjador, de Josep Llimona; Dona amb nen i flabiol, de Josep Viladomat; Figura femenina, d'Enric Casanovas; Joventut, de Josep Clar\u00e0; Pastor del flabiol, de Pau Gargallo; Navegaci\u00f3, d'Eusebi Arnau; Barcelona, de Frederic Mar\u00e8s; Montserrat, d'Eusebi Arnau; Figura femenina, de Josep Llimona; H\u00e8rcules, d'Antoni Parera; Dona amb \u00e0ngel, de Vicen\u00e7 Navarro; Tarragona, de Jaume Otero; Font dels sis putti, de Jaume Otero; Lleida, de Joan Borrell; Dona amb imatge de la Mare de D\u00e9u, d'Enric Monjo; L'esperit popular, de Jaume Otero; Pastor de l'\u00e0liga, de Pau Gargallo; Pomona, d'Enric Monjo; Saviesa, de Miquel Osl\u00e9; La deessa, de Josep Clar\u00e0 \u2014actualment una c\u00f2pia, l'original es troba al vest\u00edbul de la Casa de la Ciutat\u2014; Treball, de Lluci\u00e0 Osl\u00e9; Emporion, de Frederic Mar\u00e8s; Pescador, de Josep Tenas; Dona, de Joan Borrell; Montseny, de Jaume Duran; i Girona, d'Antoni Parera.[73] Originalment estava tamb\u00e9 a la pla\u00e7a el grup Nens cavalcant peixos (1928), de Frederic Mar\u00e8s, una font amb brolladors d'aigua i quatre de les figures que indica el t\u00edtol, que fou traslladada el 1961 a la cru\u00eflla de Gran Via i Rambla de Catalunya.[74]", "qas": [{"answers": [{"text": "un dels centres neur\u00e0lgics de la ciutat", "answer_start": 189}], "id": "P_489_C_2929_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s actualment la Pla\u00e7a de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "la Pla\u00e7a de Catalunya", "answer_start": 155}], "id": "P_489_C_2929_Q2", "question": "Quina pla\u00e7a era antigament una esplanada als afores del nucli antic?"}]}, {"context": "Una de les primeres obres del segle fou l'est\u00e0tua eq\u00fcestre de Sant Jaume situada en una forn\u00edcula de la pla\u00e7a del mateix nom \u2014cantonada amb el carrer Ciutat\u2014 el 1903, obra de Manuel Fux\u00e0.[45] El 1906 es va instal\u00b7lar a la Pla\u00e7a del Teatre el monument dedicat a l'escriptor Seraf\u00ed Pitarra \u2014pseud\u00f2nim de Frederic Soler\u2014, obra de Pere Falqu\u00e9s i Agust\u00ed Querol, que presenta al \u00abfundador del teatre catal\u00e0\u00bb \u2014segons diu la inscripci\u00f3\u2014 assegut sobre les m\u00e0scares de la com\u00e8dia i la trag\u00e8dia.[46] Aquell mateix any Falqu\u00e9s va realitzar els fanals del Passeig de Gr\u00e0cia i els de la pla\u00e7a del Cinc d'Oros \u2014tot i que els fanals estan actualment a l'avinguda Gaud\u00ed\u2014, fets en ferro i pedra calc\u00e0ria, els primers amb forma de L invertida i bancs per asseure's, i els segons en forma de pinacle vertical d'arrels g\u00f2tiques. A l'any seg\u00fcent es va instal\u00b7lar en una forn\u00edcula del carrer Montsi\u00f3 una figura de Sant Josep Patriarca, obra de Josep Llimona destru\u00efda el 1936 i reconstru\u00efda el 2000 per Llu\u00eds Cera.[47] El mateix any es va col\u00b7locar al Parc de la Ciutadella el Mamut, una r\u00e8plica d'aquest animal extingit elaborada en formig\u00f3 \u2014primera utilitzaci\u00f3 escult\u00f2rica d'aquest material en la ciutat\u2014, obra de Miquel Dalmau.[48] El 1908 es van col\u00b7locar dos busts dedicats a Manuel Mil\u00e0 i Fontanals (obra de Manuel Fux\u00e0) i a Emili Vilanova (de Pere Carbonell) al Parc de la Ciutadella, amb el que es va inaugurar un costum que s'aniria repetint els anys vinents de dedicaci\u00f3 de busts a diversos personatges, principalment literats \u2014gr\u00e0cies al patrocini de l'associaci\u00f3 dels Jocs Florals\u2014, al parc que va acollir l'Exposici\u00f3 Universal; aix\u00ed, es van anant succeint busts dedicats a Mari\u00e0 Aguil\u00f3 i Fuster (Eusebi Arnau, 1909), V\u00edctor Balaguer (Manuel Fux\u00e0, 1910), Lle\u00f3 Fontova (Pau Gargallo, 1910), Teodor Llorente (Eusebi Arnau, 1912), Joan Maragall (Eusebi Arnau, 1913), Joaquim Vayreda (Manuel Fux\u00e0, 1915), Pepita Teixidor (Manuel Fux\u00e0, 1917) \u2014primer monument dedicat a una dona\u2014 i Ramon Batlle (Enric Claras\u00f3, 1918, avui desaparegut).[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'est\u00e0tua eq\u00fcestre de Sant Jaume", "answer_start": 40}], "id": "P_489_C_2930_Q1", "question": "Quina va ser una de les primeres obres del segle?"}, {"answers": [{"text": "en una forn\u00edcula de la pla\u00e7a del mateix nom", "answer_start": 81}], "id": "P_489_C_2930_Q2", "question": "On est\u00e0 situada l'est\u00e0tua eq\u00fcestre de Sant Jaume?"}, {"answers": [{"text": "1936", "answer_start": 948}], "id": "P_489_C_2930_Q5", "question": "Quan va ser destru\u00efda la figura de Sant Josep Patriarca de Josep Llimona?"}]}, {"context": "L'estil art\u00edstic imperant durant les primeres d\u00e8cades del segle fou el noucentisme, que en contraposici\u00f3 al modernisme promovia el retorn a la cultura cl\u00e0ssica grecollatina, al m\u00f3n mediterrani.[43] Durant els anys 1920 i 1930 es van anant introduint els corrents avantguardistes internacionals, tot i que durant els primers anys de la dictadura franquista es va produir un retorn a estils academicistes. M\u00e9s endavant es va apostar de nou per la innovaci\u00f3 i, especialment amb l'arribada de la democr\u00e0cia, l'ambient art\u00edstic es va introduir de ple en els successius estils de moda en l'\u00e0mbit internacional, que s'han anat succeint cada cop amb major celeritat. Es van afegir llavors al patrimoni p\u00fablic obres d'artistes internacionals, el que ha atorgat m\u00e9s prestigi i rellev\u00e0ncia a la col\u00b7lecci\u00f3 p\u00fablica de la ciutat.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "noucentisme", "answer_start": 71}], "id": "P_489_C_2931_Q1", "question": "Quin va ser l'estil art\u00edstic imperant durant les primeres d\u00e8cades del segle?"}, {"answers": [{"text": "el retorn a la cultura cl\u00e0ssica grecollatina, al m\u00f3n mediterrani", "answer_start": 128}], "id": "P_489_C_2931_Q2", "question": "Qu\u00e8 promovia el noucentisme?"}, {"answers": [{"text": "Durant els anys 1920 i 1930", "answer_start": 198}], "id": "P_489_C_2931_Q3", "question": "Quan es van anar introduint els corrents avantguardistes internacionals?"}, {"answers": [{"text": "academicistes", "answer_start": 389}], "id": "P_489_C_2931_Q4", "question": "A quins estils es va retornar durant els primers anys de la dictadura franquista?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s prestigi i rellev\u00e0ncia a la col\u00b7lecci\u00f3 p\u00fablica de la ciutat", "answer_start": 752}], "id": "P_489_C_2931_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha atorgat a la ciutat afegir al patrimoni p\u00fablic obres d'artistes internacionals?"}]}, {"context": "Moltes d'aquestes obres foren en dedicaci\u00f3 a diversos personatges: Als Santpere (1995), de Juan Bordes, a la Rambla de Santa M\u00f2nica, una font que t\u00e9 la forma del teatre d'Epidaure, amb un fris amb escenes de la vida art\u00edstica de Josep i Mary Santpere;[164] A Sim\u00f3n Bol\u00edvar (1996), de Julio Maragall, al Parc de la Barceloneta, una ef\u00edgie de cos sencer del llibertador vene\u00e7ol\u00e0; A Francesc Camb\u00f3 (1997), de V\u00edctor Ochoa, a la Via Laietana, un bust dedicat al pol\u00edtic catal\u00e0; A Llu\u00eds Companys (1998), al Passeig de Sant Joan, obra de Francisco L\u00f3pez Hern\u00e1ndez, que amb el bust del president inclou una est\u00e0tua de Conxita Juli\u00e0, una admiradora seva que li enviava cartes quan estava pres;[165] A Josep Tarradellas (1998), a l'avinguda hom\u00f2nima, obra de Xavier Corber\u00f3, una columna de 23 metres d'altura amb blocs de marbre i basalt intercalats, simulant la bandera catalana;[166] Al General Moragues (1999), de Francesc Abad, a la Pla\u00e7a Pau Vila, sis blocs de marbre amb versos gravats de Paul Celan i \u00c0ngel Guimer\u00e0; A Prat de la Riba (1999), a la pla\u00e7a hom\u00f2nima, d'Andreu Alfaro, una columna de 10 metres d'altura de la qual en surten vuit tubs d'acer que formen una Vict\u00f2ria alada en versi\u00f3 abstracta;[167] i A Antoni Gaud\u00ed (1999), de Joaquim Camps, al Passeig de Manuel Girona, una ef\u00edgie de l'arquitecte situada al Portal Miralles, una de les seves obres.[168] Per altra banda, entre 1998 i 2001 s'instal\u00b7l\u00e0 el Monument a Anna Frank a la pla\u00e7a hom\u00f2nima, dissenyat per Ignasi Sanfeliu, Sara Pons i alumnes de l'Escola Massana. Consta d'un mon\u00f2lit amb un fragment del diari d'aquesta jove escriptora v\u00edctima del nazisme, un paviment amb el seu nom i dates vitals, un mural de cer\u00e0mica dedicat als nens v\u00edctimes de la guerra i una escultura amb la imatge de la noia ajaguda amb un llibre a les mans.[169]", "qas": [{"answers": [{"text": "a diversos personatges", "answer_start": 43}], "id": "P_489_C_2932_Q1", "question": "A qui es dedicaven moltes de les obres?"}, {"answers": [{"text": "Juan Bordes", "answer_start": 91}], "id": "P_489_C_2932_Q2", "question": "De qui \u00e9s l'obra Als Santpere?"}, {"answers": [{"text": "del teatre d'Epidaure", "answer_start": 158}], "id": "P_489_C_2932_Q3", "question": "Quina forma t\u00e9 la font de la Rambla de Santa M\u00f2nica?"}, {"answers": [{"text": "una est\u00e0tua de Conxita Juli\u00e0", "answer_start": 596}], "id": "P_489_C_2932_Q4", "question": "Qu\u00e8 inclou Francisco L\u00f3pez Hern\u00e1ndez amb el bust del president?"}, {"answers": [{"text": "quan estava pres", "answer_start": 668}], "id": "P_489_C_2932_Q5", "question": "Quan li escrivia cartes Conxita Juli\u00e0 a LLu\u00eds?"}]}, {"context": "El 4 de mar\u00e7 de 2019 es va inaugurar un memorial en record de les v\u00edctimes de l'atemptat del 17 d'agost de 2017 a Barcelona, situat en el lloc dels fets, a la Rambla, al costat del paviment Mir\u00f3. Es tracta d'una inscripci\u00f3 de 12 metres de llarg situada en el paviment, en la qual es llegeix la frase \u00abQue la pau et cobreixi, oh ciutat de pau\u00bb, escrita en \u00e0rab, catal\u00e0, castell\u00e0 i angl\u00e8s, al costat del dibuix de Barcelona de Frederic Amat i la data i hora exacta de l'atemptat: 17-08-2017, 16.50 h.[209] El mateix any es va instal\u00b7lar enfront de l'esgl\u00e9sia de Santa Anna l'escultura Jesus Homeless (Jes\u00fas sense sostre), obra de l'escultor canadenc Timothy Schmalz, r\u00e8plica d'un original elaborat el 2013 i situat a Toronto (Canad\u00e0). Representa a Jes\u00fas de Natzaret, embolicat amb una manta i amb els peus descal\u00e7os, recolzat en un banc, com a den\u00fancia de la situaci\u00f3 de les persones sensesostre.[210]", "qas": [{"answers": [{"text": "un memorial", "answer_start": 37}], "id": "P_489_C_2933_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s va inaugurar en record de les v\u00edctimes de l'atemptat del 17 d'agost de 2017?"}, {"answers": [{"text": "El 4 de mar\u00e7 de 2019", "answer_start": 0}], "id": "P_489_C_2933_Q2", "question": "Quan es va inaugurar el memorial en record de les v\u00edctimes de l'atemptat del 17 d'agost de 2017?"}, {"answers": [{"text": "Jes\u00fas de Natzaret", "answer_start": 746}], "id": "P_489_C_2933_Q3", "question": "A qui representa Jesus Homeless de Timothy Schmalz?"}, {"answers": [{"text": "enfront de l'esgl\u00e9sia de Santa Anna", "answer_start": 535}], "id": "P_489_C_2933_Q4", "question": "On es va instal\u00b7lar l'escultura Jesus Homeless?"}, {"answers": [{"text": "Timothy Schmalz", "answer_start": 648}], "id": "P_489_C_2933_Q5", "question": "De qui \u00e9s obra Jesus Homeless?"}]}, {"context": "Al Districte de Sarri\u00e0-Sant Gervasi es troben els Jardins de la Tamarita, realitzats per Nicolau Maria Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed el 1918, on enfront de l'edifici principal se situen quatre escultures dedicades a continents \u2014tots menys Oceania\u2014, obra de Virginio Arias.[63] Per altra banda, el 1924 la ciutat de Barcelona va donar al rei Alfons XIII el Palau Reial de Pedralbes, que havia pertanyut a la fam\u00edlia G\u00fcell. Tenia un palauet d'estil caribeny realitzat per Joan Martorell, mentre que dels jardins i del tancament de la finca se n'havia encarregat Antoni Gaud\u00ed, del qual en roman una font dedicada a H\u00e8rcules, aix\u00ed com els pavellons de porteria, que inclouen una reixa d'entrada amb un drac de ferro forjat, que representa a Lad\u00f3, el drac guardi\u00e0 del Jard\u00ed de les Hesp\u00e8rides, ven\u00e7ut per H\u00e8rcules en el seu onz\u00e8 treball. Entre 1919 i 1924 es va fer una remodelaci\u00f3 per a convertir-lo en Palau Reial, a c\u00e0rrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot. Es van col\u00b7locar llavors diverses escultures per a decorar el recinte, entre les quals destacava Isabel II presenta al seu fill, el futur rei Alfons XII, a Barcelona, obra d'Agapit Vallmitjana de 1860; o un Nu femen\u00ed agenollat, obra de Joan Borrell de 1916. El 1930 es va col\u00b7locar tamb\u00e9 un Nu, d'Enric Casanovas.[64]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al Districte de Sarri\u00e0-Sant Gervasi", "answer_start": 0}], "id": "P_489_C_2934_Q1", "question": "On es troben els jardins de la Tamarita?"}, {"answers": [{"text": "Nicolau Maria Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed", "answer_start": 89}], "id": "P_489_C_2934_Q2", "question": "Qui va realitzar els jardins de la Tamarita?"}, {"answers": [{"text": "a la fam\u00edlia G\u00fcell", "answer_start": 387}], "id": "P_489_C_2934_Q4", "question": "A qui havia pertanyut el Palau Reial de Pedralbes?"}, {"answers": [{"text": "Agapit Vallmitjana", "answer_start": 1126}], "id": "P_489_C_2934_Q5", "question": "De qui \u00e9s obra Isabel II presenta al seu fill, el futur rei Alfons XII, a Barcelona?"}]}]}, {"title": "Sistema immunitari", "paragraphs": [{"context": "Les barreres qu\u00edmiques tamb\u00e9 protegeixen de les infeccions. La pell i l'aparell digestiu secreten p\u00e8ptids antimicrobians, com ara les \u03b2-defensines.[7] Enzims com ara els lisozims i les fosfolipases A2 en la saliva, ll\u00e0grimes i la llet materna tamb\u00e9 s\u00f3n antibacterians.[8][9] Les secrecions vaginals serveixen de barrera qu\u00edmica despr\u00e9s de la menarquia, quan esdevenen lleugerament \u00e0cides, mentre que el semen cont\u00e9 defensines i zinc per matar pat\u00f2gens.[10][11] A l'est\u00f3mac, els \u00e0cids g\u00e0strics i les proteases actuen com a potents defenses qu\u00edmiques davant dels pat\u00f2gens ingerits.", "qas": [{"answers": [{"text": "protegeixen de les infeccions", "answer_start": 29}], "id": "P_178_C_1063_Q1", "question": "Quina \u00e9s una de les funcions de les barreres qu\u00edmiques?"}, {"answers": [{"text": "\u03b2-defensines", "answer_start": 134}], "id": "P_178_C_1063_Q2", "question": "Quins p\u00e8ptids antimicrobians secreten la pell i l'aparell digestiu?"}, {"answers": [{"text": "Enzims", "answer_start": 151}], "id": "P_178_C_1063_Q3", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els lisozims i les fosfolipases A2?"}, {"answers": [{"text": "com a potents defenses qu\u00edmiques davant dels pat\u00f2gens ingerits", "answer_start": 516}], "id": "P_178_C_1063_Q4", "question": "Com actuen a l'est\u00f3mac els \u00e0cids g\u00e0strics?"}, {"answers": [{"text": "en la saliva, ll\u00e0grimes i la llet materna", "answer_start": 201}], "id": "P_178_C_1063_Q5", "question": "On es poden trobar enzims antibacterians?"}]}, {"context": "La fagocitosi \u00e9s una part important de la immunitar innata cel\u00b7lular duta a terme per c\u00e8l\u00b7lules anomenades fag\u00f2cits, que absorbeixen, o es mengen, pat\u00f2gens i part\u00edcules. Generalment, els fag\u00f2cits patrullen el cos a la recerca de pat\u00f2gens, per\u00f2 poden ser cridats a punts espec\u00edfics per les citocines.[5] Un cop un patogen ha estat absorbit per un fag\u00f2cit, queda atrapat en una ves\u00edcula intracel\u00b7lular anomenada fagosoma, que posteriorment es fusiona amb una altra ves\u00edcula anomenada lisosoma per formar un fagolisosoma. El patogen \u00e9s mort per l'activitat d'enzims digestius o despr\u00e9s d'un esclat oxidatiu que allibera radicals lliures dins el fagolisosoma.[29][30] La fagocitosi evolucion\u00e0 com a mitj\u00e0 d'adquirir nutrients, per\u00f2 aquest paper s'estengu\u00e9 en els fag\u00f2cits per incloure l'absorci\u00f3 de pat\u00f2gens com a mecanisme de defensa.[31] La fagocitosi representa probablement la forma m\u00e9s antiga de defensa, car s'han identificat fag\u00f2cits tant en animals vertebrats com en invertebrats.[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "les citocines", "answer_start": 285}], "id": "P_178_C_1064_Q2", "question": "Qui pot cridar als fag\u00f2cits a punts espec\u00edfics?"}, {"answers": [{"text": "fagosoma", "answer_start": 410}], "id": "P_178_C_1064_Q3", "question": "On queda atrapat el patogen que ha estat absorbit per un fag\u00f2cit?"}, {"answers": [{"text": "la forma m\u00e9s antiga de defensa", "answer_start": 874}], "id": "P_178_C_1064_Q4", "question": "Qu\u00e8 representa probablement la fagocitosi?"}, {"answers": [{"text": "tant en animals vertebrats com en invertebrats", "answer_start": 937}], "id": "P_178_C_1064_Q5", "question": "On s'han identificat fag\u00f2cits?"}]}, {"context": "Tant els limf\u00f2cits B com els limf\u00f2cits T porten mol\u00e8cules receptores que reconeixen dianes espec\u00edfiques. Les c\u00e8l\u00b7lules T nom\u00e9s reconeixen una diana aliena, com ara un patogen, despr\u00e9s que els ant\u00edgens (petits fragments del patogen) hagin estat processats i presentats en combinaci\u00f3 amb un receptor propi anomenat mol\u00e8cula de complex d'histocompatibilitat principal (MHC). Hi ha dos subtipus principals de limf\u00f2cits T: els limf\u00f2cits T citot\u00f2xics i els limf\u00f2cits T col\u00b7laboradors. Els limf\u00f2cits T citot\u00f2xics nom\u00e9s reconeixen ant\u00edgens acoblats a mol\u00e8cules d'MHC de classe I, mentre que els limf\u00f2cits T col\u00b7laboradors nom\u00e9s reconeixen ant\u00edgens acoblats a mol\u00e8cules d'MHC de classe II. Aquests dos mecanismes de presentaci\u00f3 d'antigen reflecteixen els rols diferents dels dos tipus de limf\u00f2cit T. Un tercer tipus, menys important, s\u00f3n els limf\u00f2cits T \u03b3\u03b4, que reconeixen ant\u00edgens intactes que no estan acoblats a cap receptor d'MHC.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "Tant els limf\u00f2cits B com els limf\u00f2cits T", "answer_start": 0}], "id": "P_178_C_1065_Q1", "question": "Qui porten mol\u00e8cules receptores que reconeixen dianes espec\u00edfiques?"}, {"answers": [{"text": "els limf\u00f2cits T citot\u00f2xics i els limf\u00f2cits T col\u00b7laboradors", "answer_start": 418}], "id": "P_178_C_1065_Q3", "question": "Quins s\u00f3n els subtipus principals de limf\u00f2cits T?"}, {"answers": [{"text": "T \u03b3\u03b4", "answer_start": 843}], "id": "P_178_C_1065_Q5", "question": "Quin \u00e9s el tipus de limf\u00f2cits menys importants?"}]}, {"context": "Els neutr\u00f2fils i els macr\u00f2fags s\u00f3n fag\u00f2cits que viatgen pel cos a la recerca de pat\u00f2gens invasors.[33] Els neutr\u00f2fils es troben normalment dins la sang i s\u00f3n el tipus m\u00e9s abundant de fag\u00f2cit, representant normalment entre el 50% i el 60% del total de leuc\u00f2cits circulants.[34] Durant la fase aguda de la inflamaci\u00f3, especialment com a resultat d'una infecci\u00f3 bacteriana, els neutr\u00f2fils migren vers el punt d'inflamaci\u00f3 en un proc\u00e9s anomenat quimiotaxi, i generalment s\u00f3n les primeres c\u00e8l\u00b7lules a arribar al punt d'infecci\u00f3. Els macr\u00f2fags s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules vers\u00e0tils que resideixen dins de teixits i produeixen una gran varietat de subst\u00e0ncies incloent-hi enzims, prote\u00efnes del complement i factor reguladors com ara la interleucina 1.[35] Els macr\u00f2fags tamb\u00e9 fan la funci\u00f3 de carronyers, eliminant les c\u00e8l\u00b7lules desgastades i altres residus del cos, i com a c\u00e8l\u00b7lules presentadores d'ant\u00edgens que activen el sistema immunitari adaptatiu.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "s\u00f3n fag\u00f2cits que viatgen pel cos a la recerca de pat\u00f2gens invasors", "answer_start": 31}], "id": "P_178_C_1066_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els neutr\u00f2fils i els macr\u00f2fags?"}, {"answers": [{"text": "dins la sang", "answer_start": 139}], "id": "P_178_C_1066_Q2", "question": "On es troben normalment els neutr\u00f2fils ?"}, {"answers": [{"text": "entre el 50% i el 60%", "answer_start": 216}], "id": "P_178_C_1066_Q3", "question": "Quin percentatge del total de leuc\u00f2cits circulants representen els neutr\u00f2fils?"}, {"answers": [{"text": "els neutr\u00f2fils", "answer_start": 371}], "id": "P_178_C_1066_Q4", "question": "Quines s\u00f3n les primeres c\u00e8l\u00b7lules a arribar al punt d'infecci\u00f3?"}]}, {"context": "Els microorganismes o toxines que aconsegueixin entrar en un organisme es trobaran amb les c\u00e8l\u00b7lules i els mecanismes del sistema immunitari innat. La resposta innata sol desencadenar-se quan els microbis s\u00f3n identificats per receptors de reconeixement de patrons, que reconeixen components que estan presents en amples grups de microorganismes,[17] o quan les c\u00e8l\u00b7lules danyades, lesionades o estressades envien senyals d'alarma, molts dels quals (per\u00f2 no tots) s\u00f3n reconeguts pels mateixos receptors que reconeixen els pat\u00f2gens.[18] Les defenses immunit\u00e0ries innates s\u00f3n inespec\u00edfiques, cosa que vol dir que responen als pat\u00f2gens d'una manera gen\u00e8rica.[5] Aquest sistema no confereix una immunitat permanent contra un patogen. El sistema immunitari innat \u00e9s el sistema dominant de defensa en la majoria d'organismes.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "components que estan presents en amples grups de microorganismes", "answer_start": 280}], "id": "P_178_C_1067_Q1", "question": "Qu\u00e8 reconeixen els receptors de reconeixement de patrons?"}, {"answers": [{"text": "les c\u00e8l\u00b7lules danyades, lesionades o estressades", "answer_start": 357}], "id": "P_178_C_1067_Q2", "question": "Qui envia senyals d'alarma?"}, {"answers": [{"text": "d'una manera gen\u00e8rica", "answer_start": 632}], "id": "P_178_C_1067_Q3", "question": "Com responen als pat\u00f2gens les defenses immunit\u00e0ries innates?"}, {"answers": [{"text": "El sistema immunitari innat", "answer_start": 729}], "id": "P_178_C_1067_Q4", "question": "Quin \u00e9s en la majoria d'organismes el sistema dominant de defensa?"}, {"answers": [{"text": "amb les c\u00e8l\u00b7lules i els mecanismes del sistema immunitari innat", "answer_start": 83}], "id": "P_178_C_1067_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 es trobaran les toxines que aconsegueixin entrar en un organisme?"}]}, {"context": "Els limf\u00f2cits T \u03b3\u03b4 tenen un receptor dels limf\u00f2cits T (TCR) alternatiu diferent del dels limf\u00f2cits T CD4+ i CD8+ (\u03b1\u03b2), i comparteixen les caracter\u00edstiques dels limf\u00f2cits T col\u00b7laboradors, limf\u00f2cits T citot\u00f2xics i c\u00e8l\u00b7lules NK. Les condicions que produeixen respostes dels limf\u00f2cits T \u03b3\u03b4 no estan completament compreses. Com altres subconjunts de limf\u00f2cits T \u00abno convencionals\u00bb amb TCRs invariants, com ara els limf\u00f2cits T NK CD1d-restringides, els limf\u00f2cits T \u03b3\u03b4 se situen al l\u00edmit entre la immunitat innata i l'adaptativa.[48] D'una banda, els limf\u00f2cits T \u03b3\u03b4 s\u00f3n un component de l'adaptativa, car rearrangen gens dels TCR per augmentar la diversitat de receptors i tamb\u00e9 poden desenvolupar un fenotip de mem\u00f2ria. D'altra banda, els diversos subconjunts tamb\u00e9 formen part del sistema immunitari innat, car els receptors TCR o NK restringits poden ser utilitzats com a receptors de reconeixement de patrons. Per exemple, grans qu\u00e0ntitats de limf\u00f2cits T V\u03b39/V\u03b42 T humans responen en poques hores a mol\u00e8cules comunes produ\u00efdes per microbis, i limf\u00f2cits T V\u03b41+ altament restringits de l'epiteli responen a les c\u00e8l\u00b7lules epitelials estressades.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "limf\u00f2cits T col\u00b7laboradors, limf\u00f2cits T citot\u00f2xics i c\u00e8l\u00b7lules NK", "answer_start": 160}], "id": "P_178_C_1068_Q1", "question": "Amb qui comparteixen caracter\u00edstiques els limf\u00f2cits T \u03b3\u03b4?"}, {"answers": [{"text": "subconjunts de limf\u00f2cits T \u00abno convencionals\u00bb amb TCRs invariants", "answer_start": 331}], "id": "P_178_C_1068_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els limf\u00f2cits T NK CD1d-restringides?"}, {"answers": [{"text": "al l\u00edmit entre la immunitat innata i l'adaptativa", "answer_start": 473}], "id": "P_178_C_1068_Q3", "question": "On es situen els limf\u00f2cits T \u03b3\u03b4 ?"}, {"answers": [{"text": "com a receptors de reconeixement de patrons", "answer_start": 862}], "id": "P_178_C_1068_Q4", "question": "Com poden ser utilitzats els receptors TCR o NK restringits?"}, {"answers": [{"text": "limf\u00f2cits T V\u03b41+ altament restringits de l'epiteli", "answer_start": 1040}], "id": "P_178_C_1068_Q5", "question": "Quins limf\u00f2cits responen c\u00e8l\u00b7lules epitelials estressades?"}]}]}, {"title": "V\u00e0lia", "paragraphs": [{"context": "Fou escollit despr\u00e9s de Sigeric, assassinat nom\u00e9s una setmana despr\u00e9s d'haver iniciat el seu regnat. V\u00e0lia va regnar nom\u00e9s tres anys, i el seu regnat es vei\u00e9 marcat per les relacions i pactes amb els romans. D'antuvi, com intent\u00e0 en el seu moment Alaric I, V\u00e0lia va intentar passar a la prov\u00edncia d'\u00c0frica, un dels graners de l'imperi, per apropiar-se'n i posar fi a la crisi de subsist\u00e8ncia que patien els visigots. \u00c9s probable, que en un principi no tingu\u00e9s intencions de tenir relacions pac\u00edfiques amb els romans, per\u00f2 davant de la incapacitat d'envair \u00c0frica, finalment, i per obligaci\u00f3, va haver de pactar un foedus el 416 amb els romans a canvi de subministraments alimentaris pel seu poble. A canvi, V\u00e0lia va haver de corregir les accions del seu predecessor, que havia humiliat la princesa romana Gal\u00b7la Plac\u00eddia i restituir-la a la cort romana. A m\u00e9s, els romans, representats per Constanci, van demanar-li la intervenci\u00f3 militar a Hisp\u00e0nia per posar sota control les prov\u00edncies m\u00e9s riques, aleshores en mans d'altres pobles b\u00e0rbars.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la prov\u00edncia d'\u00c0frica", "answer_start": 282}], "id": "P_265_C_1585_Q3", "question": "On va intentar passar V\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "els visigots", "answer_start": 403}], "id": "P_265_C_1585_Q4", "question": "Qui estava patint una crisi de subsist\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "la intervenci\u00f3 militar a Hisp\u00e0nia", "answer_start": 916}], "id": "P_265_C_1585_Q5", "question": "Qu\u00e8 van demanar-li a V\u00e0lia els romans representats per Constanci?"}]}, {"context": "V\u00e0lia va ser escollit rei dels visigots el setembre del 415,[4] a la mort de Sigeric, assassinat una setmana despr\u00e9s d'haver iniciat el seu regnat, durant el qual havia fet matar els fills del rei Ata\u00fclf i humiliat la seva esposa, la princesa romana Gal\u00b7la Plac\u00eddia, germana de l'emperador Honori. Aix\u00ed, pretenia humiliar tamb\u00e9 la cort imperial de Ravenna.[5][6] Te\u00f2ricament, les formes de governar de Sigeric no haurien agradat la resta de la noblesa visigoda, que hauria propiciat llur assassinat.[7] Orosi diu de V\u00e0lia: \u00abva ser elegit pel seu poble, per fer la guerra a Roma, per\u00f2 D\u00e9u li va ordenar fer la pau\u00bb.[8] Alguns autors afirmen que V\u00e0lia s\u00ed que cercava, de fet, la pau amb els romans, per\u00f2 altres creuen que tamb\u00e9 formava part del denominat partit antirom\u00e0. Tanmateix, per causa de la crisi de subsist\u00e8ncia del poble visigot al final va haver de canviar de parer i col\u00b7laborar amb els romans.", "qas": [{"answers": [{"text": "dels visigots", "answer_start": 26}], "id": "P_265_C_1586_Q1", "question": "De qui era rei V\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "setembre del 415", "answer_start": 43}], "id": "P_265_C_1586_Q2", "question": "Quan va ser escollit V\u00e0lia rei dels visigots?"}, {"answers": [{"text": "Gal\u00b7la Plac\u00eddia", "answer_start": 250}], "id": "P_265_C_1586_Q4", "question": "Com es deia l'esposa del rei Ata\u00fclf?"}, {"answers": [{"text": "per causa de la crisi de subsist\u00e8ncia del poble visigot", "answer_start": 781}], "id": "P_265_C_1586_Q5", "question": "Per qu\u00e8 V\u00e0lia va col\u00b7laborar amb els romans?"}]}, {"context": "En els darrers anys, els visigots havien estat despla\u00e7ant-se per la Proven\u00e7a i per les terres de l'actual Catalunya, a Hisp\u00e0nia, unes terres llavors devastades, v\u00edctimes d'atacs i rapinyes de les campanyes dels pobles germ\u00e0nics, per\u00f2 tamb\u00e9 escenari de \u00abguerres civils\u00bb despr\u00e9s de la usurpaci\u00f3 de Constant\u00ed III el 407. Aquestes prov\u00edncies eren incapaces de proveir al poble visigot de vitualles per alimentar-se. Llavors, V\u00e0lia, per posar fi la situaci\u00f3 de fam del seu poble va seguir l'exemple d'Alaric I i va rescatar el vell projecte d'establir-se al nord d'\u00c0frica, te\u00f2ricament un dels majors graners de l'Imperi Rom\u00e0. L'atac de la prov\u00edncia d'\u00c0frica, per\u00f2, va quedar nom\u00e9s en un intent fallit perqu\u00e8 la flota visigoda va quedar totalment destru\u00efda en provar de travessar l'estret de Gibraltar, v\u00edctima d'una forta tempesta.[10][8][4] Incapa\u00e7 de creuar l'estret vers \u00c0frica i amb una Hisp\u00e0nia devastada per les incursions militars romanes i b\u00e0rbares, V\u00e0lia va canviar de parer, i es va veure obligat, per la necessitat d'aconseguir recursos alimentaris per al seu poble, a pactar amb l'home que llavors dominava el govern imperial, el patrici i general Constanci, que posteriorment regnaria com a coemperador amb Honori el 421.[8][4][7][9]", "qas": [{"answers": [{"text": "totalment destru\u00efda", "answer_start": 731}], "id": "P_265_C_1587_Q1", "question": "Com va quedar la flota visigoda en provar de travessar l'estret de Gibraltar?"}, {"answers": [{"text": "una forta tempesta", "answer_start": 807}], "id": "P_265_C_1587_Q2", "question": "Qu\u00e8 va destruir la flota visigoda a l'estret de Gibraltar?"}, {"answers": [{"text": "Constanci", "answer_start": 1155}], "id": "P_265_C_1587_Q3", "question": "Amb qui va pactar V\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "421", "answer_start": 1225}], "id": "P_265_C_1587_Q4", "question": "Quant va regnar Constanci com a coemperador amb Honori?"}, {"answers": [{"text": "per la Proven\u00e7a i per les terres de l'actual Catalunya, a Hisp\u00e0nia", "answer_start": 61}], "id": "P_265_C_1587_Q5", "question": "Per on havien estat despla\u00e7ant-se els visigots els darrers anys?"}]}, {"context": "Amb la hospitalitas, els visigots no nom\u00e9s van rebre el control de les terres, sin\u00f3 que tamb\u00e9 en reberen algunes en propietat. Aquestes terres van ser expropiades als romans.[18] No obstant aix\u00f2, no hi ha una idea concreta de com es van repartir les terres, i els autors proposen algunes teories divergents. Els cronistes no concreten les informacions, Filostorgi diu, a trav\u00e9s d'Olimpi\u00f2dor de Tebes, que els visigots van rebre tant les vitualles que necessitaven com terres per conrear i ser autosuficients. Paul\u00ed de Pel\u00b7la explica el seu cas personal: durant el per\u00edode del 413-414, quan els visigots eren temporalment a Bordeus els va haver de donar \u00abacollida\u00bb, \u00f2bviament a canvi de no perdre res. Sembla que va perdre les seves terres, un latifundi, quan es va dur a terme la repartici\u00f3 de terres entre romans i visigots a partir de l'assentament.[18] Aix\u00ed mateix, actualment la versi\u00f3 m\u00e9s estesa \u00e9s la que es despr\u00e8n del Liber Iudiciorum: es creu que el repartiment va afectar tota mena de propietats, tant latifundis com minifundis, i d'aquests s'entreg\u00e0 un ter\u00e7 als visigots i els romans conservaren la resta, aquesta divisi\u00f3 era anomenada sortes goticae. Aix\u00f2 fa que s'afirmi que el repartiment va afectar m\u00e9s els petits propietaris que els grans, que van conservar la seva posici\u00f3 com a terratinents i els petits, desposse\u00efts en un clima pol\u00edtic, social i econ\u00f2mic incert, van buscar protecci\u00f3 en els grans terratinents, creant el germen del feudalisme.[19] Tanmateix, tamb\u00e9 s'afirma que la tend\u00e8ncia general \u00e9s que les petites propietats van quedar fora d'aquest repartiment i tamb\u00e9 els b\u00e9ns comunals, que van seguir sent p\u00fablics.[20] D'altra banda, la repartici\u00f3 dels visigots no ser\u00e0 duta a terme per V\u00e0lia sin\u00f3 que la far\u00e0 el seu successor, Teodoric.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "tant les vitualles que necessitaven com terres per conrear", "answer_start": 428}], "id": "P_265_C_1588_Q1", "question": "Qu\u00e8 van rebre els visigots segons Filostorgi?"}, {"answers": [{"text": "Bordeus", "answer_start": 623}], "id": "P_265_C_1588_Q2", "question": "On eren temporalment els visigots durant el per\u00edode del 413-414?"}, {"answers": [{"text": "tant latifundis com minifundis", "answer_start": 1007}], "id": "P_265_C_1588_Q3", "question": "A quines propietats afecta el repartiment segons Liber Iudiciorum?"}, {"answers": [{"text": "p\u00fablics", "answer_start": 1632}], "id": "P_265_C_1588_Q4", "question": "Com van seguir sent els b\u00e9ns comunals?"}, {"answers": [{"text": "Teodoric", "answer_start": 1754}], "id": "P_265_C_1588_Q5", "question": "Qui va dur a terme la repartici\u00f3 dels visigots?"}]}]}, {"title": "Jaume Huguet", "paragraphs": [{"context": "De les obres que se li han atribu\u00eft, en destaca la taula de Sant Jordi i la princesa (1459-1460). Encarregada per la fam\u00edlia Cabrera (es pot veure el seu escut al dors de l'obra), \u00e9s al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Des de la seva entrada al MNAC el 1921, i durant molt de temps, es va estimar que podia ser una obra d'Huguet, per\u00f2 en els darrers anys han guanyat for\u00e7a les teories que proposen que l'autor d'aquesta obra seria un pintor aragon\u00e8s actiu a la segona meitat del segle xv, que, com a an\u00f2nim, se l'ha anomenat el Mestre de Sant Jordi i la princesa. La taula de Sant Jordi \u00e9s la part central d'un tr\u00edptic, les ales del qual estaven al Kaiser-Friedrich-Museum de Berl\u00edn des de 1904 i varen desapar\u00e8ixer en un incendi durant un bombardeig de la segona guerra mundial el 1945. Mostraven una parella de donants presentats per sant Joan Baptista i sant Llu\u00eds de Tolosa.[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "la fam\u00edlia Cabrera", "answer_start": 114}], "id": "P_416_C_2491_Q2", "question": "Qui va encarregar la taula de Sant Jordi i la princesa?"}, {"answers": [{"text": "al Museu Nacional d'Art de Catalunya", "answer_start": 183}], "id": "P_416_C_2491_Q3", "question": "On podem veure la taula de Sant Jordi i la princesa?"}, {"answers": [{"text": "d'Huguet", "answer_start": 322}], "id": "P_416_C_2491_Q4", "question": "De qui es va pensar que podia ser obra la taula de Sant Jordi i la princesa?"}, {"answers": [{"text": "el Mestre de Sant Jordi i la princesa", "answer_start": 527}], "id": "P_416_C_2491_Q5", "question": "Com s'ha anomenat a l'autor an\u00f2nim de l'obra?"}]}, {"context": "El retaule va ser encarregat pel Gremi dels Tenders i Revenedors de Barcelona el 1455 per a la seva capella dins l'esgl\u00e9sia de Santa Maria del Pi.[33] Al segle xv, la capella de Sant Miquel de l'esgl\u00e9sia del Pi estava ubicada on avui hi ha la capella de la Immaculada. Posteriorment, l'advocaci\u00f3 al sant va ser traslladada a l'actual capella de Sant Miquel on es va instal\u00b7lar un retaule barroc de Salvador Gurri de 1798. El 1923 la Junta de Museus de Catalunya va comen\u00e7ar una negociaci\u00f3 amb el gremi, que el 1940 va permetre l'ingr\u00e9s de sis compartiments del mateix conjunt en dip\u00f2sit, per acabar sent adquirits el 1970 pel MNAC, on actualment s'exposen.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel Gremi dels Tenders i Revenedors de Barcelona", "answer_start": 29}], "id": "P_416_C_2492_Q1", "question": "Per qui va encarregar el retaule?"}, {"answers": [{"text": "dins l'esgl\u00e9sia de Santa Maria del Pi", "answer_start": 108}], "id": "P_416_C_2492_Q2", "question": "On era la capella del Gremi dels Tenders i Revenedors de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "un retaule barroc", "answer_start": 377}], "id": "P_416_C_2492_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va instal\u00b7lar a l'actual capella de Sant Miquel?"}, {"answers": [{"text": "de Salvador Gurri", "answer_start": 395}], "id": "P_416_C_2492_Q4", "question": "De qui era obra el retaule barroc de la capella de Sant Miquel?"}, {"answers": [{"text": "el 1455", "answer_start": 78}], "id": "P_416_C_2492_Q5", "question": "Quin any va encarregar el retaule el Gremi dels Tenders i Revenedors de Barcelona?"}]}, {"context": "El retaule va ser realitzat per presidir l'altar major de la nova esgl\u00e9sia g\u00f2tica acabada de construir. Narra la hist\u00f2ria de sant Vicen\u00e7, nascut a Osca, diaca al segle IV, i deixeble del bisbe Valeri de Saragossa. L'enc\u00e0rrec data de mitjans de la d\u00e8cada de 1450, per\u00f2 no va ser finalitzat degut a dificultats de finan\u00e7ament que varen continuar despr\u00e9s de la mort de l'artista quan la seva v\u00eddua, Joana Baruta, reclamava el que segons ella se li devia per la feina feta. El 4 de maig de 1493 la v\u00eddua i els feligresos de Sarri\u00e0 varen designar un arbitratge. Les difer\u00e8ncies varen continuar i la reclamaci\u00f3 la va continuar Eul\u00e0lia Huguet, filla del pintor, sense arribar a cap acord. L'obra va ser acabada a inicis del segle XVI pel mestre de Castelsardo, un pintor que va treballar sobretot a Sardenya. Es conserven cinc taules d'Huguet i tres peces del mestre de Castelsardo i una novena taula pintada per un artista an\u00f2nim d'inferior categoria. A finals del segle XVIII es renova l'esgl\u00e9sia i s'instal\u00b7la un retaule barroc de l'escultor Nicolau Trav\u00e9, i el d'Huguet va ser traslladat a un altar lateral. L'any 1902, la Junta de Museus de Barcelona va realitzar una exposici\u00f3 d'art sacre on s'exposaven algunes de les taules del retaule de Sant Vicen\u00e7i, un cop acabada l'exposici\u00f3, les taules es varen dipositar als museus municipals de Barcelona, per acabar actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El febrer de 2010, el MNAC va fer unes reproduccions de les taules per instal\u00b7lar-les en una de les capelles laterals de la parr\u00f2quia de Sant Vicen\u00e7 de Sarri\u00e0.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'altar major de la nova esgl\u00e9sia g\u00f2tica", "answer_start": 41}], "id": "P_416_C_2493_Q1", "question": "Qu\u00e8 presidia el retaule?"}, {"answers": [{"text": "a Osca", "answer_start": 145}], "id": "P_416_C_2493_Q2", "question": "On va n\u00e9ixer Sant Vicen\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "de mitjans de la d\u00e8cada de 1450", "answer_start": 230}], "id": "P_416_C_2493_Q3", "question": "De quan data l'enc\u00e0rrec del retaule?"}, {"answers": [{"text": "pel mestre de Castelsardo", "answer_start": 727}], "id": "P_416_C_2493_Q4", "question": "Per qui va ser acabada l'obra?"}, {"answers": [{"text": "a Sardenya", "answer_start": 790}], "id": "P_416_C_2493_Q5", "question": "On va treballar sobretot el mestre de Castelsardo?"}]}, {"context": "La primera obra d'aquest per\u00edode \u00e9s el retaule de la Mare de D\u00e9u de Vallmoll de 1445, del qual es conserven quatre taules. L'obra cont\u00e9 elements flamenquitzants que mostren la impressi\u00f3 que Huguet havia rebut amb el retaule de La Mare de D\u00e9u dels Consellers que Dalmau havia pintat aquell mateix any i que incorporava els coneixements nord-europeus de Jan Van Eyck.[8] Quan el 1448 va fixar la seva resid\u00e8ncia a Barcelona va trobar una forta compet\u00e8ncia per part de Bernat Martorell, un pintor amb un excel\u00b7lent i exquisit ofici, si b\u00e9 representava el passat de l'elegant g\u00f2tic internacional. Tamb\u00e9 va coincidir amb Llu\u00eds Dalmau, m\u00e9s jove que Martorell i destacat per aportar la innovaci\u00f3 de l'estil flamenc.[9] Dos anys m\u00e9s tard, el 1450, va realitzar el Retaule de l'Epifania on representa l'Anunciaci\u00f3, el Naixement de Jes\u00fas i la Crucifixi\u00f3 en una taula de redu\u00efdes dimensions concebuda per a un oratori privat.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "el retaule de la Mare de D\u00e9u de Vallmoll", "answer_start": 36}], "id": "P_416_C_2494_Q1", "question": "Quina \u00e9s la primera obra d'aquest per\u00edode?"}, {"answers": [{"text": "Huguet", "answer_start": 190}], "id": "P_416_C_2494_Q2", "question": "Qui \u00e9s l'autor del retaule de la Mare de D\u00e9u de Vallmoll?"}, {"answers": [{"text": "flamenquitzants", "answer_start": 145}], "id": "P_416_C_2494_Q3", "question": "Quins elements cont\u00e9 el retaule de la Mare de D\u00e9u de Vallmoll?"}, {"answers": [{"text": "a Barcelona", "answer_start": 410}], "id": "P_416_C_2494_Q4", "question": "On va fixar la seva residencia Huguet el 1448?"}, {"answers": [{"text": "de Bernat Martorell", "answer_start": 463}], "id": "P_416_C_2494_Q5", "question": "Quina competencia va trobar a Barcelona Huguet?"}]}, {"context": "L'any 1452, Llu\u00eds Dalmau, pintor de fama despr\u00e9s de la seva Mare de D\u00e9u dels Consellers, havia signat el contracte m\u00e9s car de la pintura medieval catalana per fer el retaule de Sant Agust\u00ed, encarregat pel gremi dels blanquers. L'ebenista Maci\u00e0 Bonaf\u00e8, responsable del cos de fusta i de les dues talles que hi incorporava, ja havia realitzat el treball el 1456, per\u00f2 el projecte es va retardar fins que, en morir Dalmau el 1460, l'enc\u00e0rrec va passar a Huguet, qui va signar el contracte el 4 de desembre de 1463.[9] La fama del seu dibuix li va proporcionar l'enc\u00e0rrec d'un cart\u00f3 per a tapissos per a la Generalitat de Catalunya el maig de 1453, una pe\u00e7a que va ser teixida a Arr\u00e0s.[2] El 1462 va tenir dos grans contractes per a la catedral de Barcelona, el retaule de Sant Bernard\u00ed i l'\u00e0ngel custodi[13] i el retaule de Sant Esteve encarregat el  13 d'abril per la confraria dels Freners de la que era membre Huguet.[14] Socialment reconegut, el 3 d'agost de 1464 fou nomenat \u00abprohom en cap\u00bb d'aquesta confraria que aplegava oficis relatius als fabricants de frens i altres estris per als cavalls aix\u00ed com els elements per a adornar-los. Els pintors varen estar vinculats a aquest gremi fins que, durant el segle XV i nascut al nord d'Europa, es va desenvolupar el gremi de Sant Lluc.[2] Va ser l'administrador d'aquest gremi el 1472 i fou reelegit diversos cops.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Sant Agust\u00ed", "answer_start": 174}], "id": "P_416_C_2495_Q1", "question": "Quin retaule havia de fer Llu\u00eds Dalmau el 1452?"}, {"answers": [{"text": "pel gremi dels blanquers", "answer_start": 201}], "id": "P_416_C_2495_Q2", "question": "Per qui va ser encarregat el retaule de Sant Agust\u00ed a Dalmau?"}, {"answers": [{"text": "a Huguet", "answer_start": 449}], "id": "P_416_C_2495_Q3", "question": "A qui va passar l'enc\u00e0rrec al morir Dalmau?"}, {"answers": [{"text": "per a la catedral de Barcelona", "answer_start": 723}], "id": "P_416_C_2495_Q4", "question": "Per a on va tenir dos grans contractes Huguet el 1462?"}, {"answers": [{"text": "dels Freners", "answer_start": 876}], "id": "P_416_C_2495_Q5", "question": "De quina confraria era membre Huguet?"}]}, {"context": "L'etapa juvenil del pintor est\u00e0 poc documentada i ha estat objecte de diverses especulacions sobre la seva formaci\u00f3 i llocs de resid\u00e8ncia. \u00c9s probable que les primeres passes art\u00edstiques d'Huguet fossin de la m\u00e0 del seu oncle dins del taller d'Ortoneda. Tot i no constar documentalment una estada dels Huguet a Saragossa, hi ha const\u00e0ncia del trasllat del taller d'Ortoneda el 1431 quan el catal\u00e0 Dalmau de Mur va ser nomenat bisbe de la ciutat i diversos pintors catalans van acudir a treballar-hi per enc\u00e0rrec seu. D'altra banda, a l'Arag\u00f3 es varen produir algunes obres de gran bellesa que, en algun moment, li han estat atribu\u00efdes a Huguet per la semblan\u00e7a amb les seves obres documentades. Aquests dos fets i una documentaci\u00f3 de 1456 per liquidar una societat que havia tingut amb Pere Ram\u00edrez, pintor de tapissos, i altres ve\u00efns de Saragossa,[3] han fet pensar que Jaume Huguet podria haver estat en aquesta ciutat. En contra d'aquesta hip\u00f2tesi, el nord-americ\u00e0 Chandler R. Post atribueix les obres al pintor aragon\u00e8s Mart\u00edn de Soria, una opini\u00f3 matisada per altres estudiosos que apunten cap a un pintor an\u00f2nim aragon\u00e8s, per\u00f2 sense relacionar-les amb Soria.[4] Joan Sureda ha situat en aquesta \u00e8poca a Huguet a la zona del nord d'It\u00e0lia i Sardenya, on hauria rebut la seva formaci\u00f3, basant-se en una refer\u00e8ncia documental i en certes afinitats estil\u00edstiques.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre la seva formaci\u00f3 i llocs de resid\u00e8ncia", "answer_start": 93}], "id": "P_416_C_2496_Q1", "question": "De qu\u00e8 ha estat objecte d'especulacions l'etapa juvenil d'Huguet?"}, {"answers": [{"text": "del seu oncle", "answer_start": 212}], "id": "P_416_C_2496_Q2", "question": "De la m\u00e0 de qui vans ser les primeres passes art\u00edstiques d'Huguet?"}, {"answers": [{"text": "Dalmau de Mur", "answer_start": 397}], "id": "P_416_C_2496_Q3", "question": "Qui va ser anomenat bisbes de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "de gran bellesa", "answer_start": 573}], "id": "P_416_C_2496_Q4", "question": "Com s\u00f3n les obres de l'Arag\u00f3 que han estat atribu\u00efdes a Huguet?"}, {"answers": [{"text": "amb Pere Ram\u00edrez", "answer_start": 782}], "id": "P_416_C_2496_Q5", "question": "Amb qui havia tingut una societat Huguet?"}]}]}, {"title": "Art asturi\u00e0", "paragraphs": [{"context": "La denominaci\u00f3 d'\u00abart asturi\u00e0\u00bb va ser establerta per Jovellanos al segle XVIII a la seva obra Elogio a Ventura Rodr\u00edguez, constituint el primer estil internacional de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, des de la desaparici\u00f3 de l'Imperi Rom\u00e0, del que t\u00e9 alguna influ\u00e8ncia.[4] Tanmateix hi ha dades documentals contempor\u00e0nies, entre les quals es troben la s\u00e8rie de tres cr\u00f2niques: la Albeldense, la Rotense i la Sebastianense, realitzades per orde del rei Alfons III el Magne, on es descriu minuciosament els edificis asturians. Segons Ram\u00f3n Men\u00e9ndez Pidal va ser un tema introdu\u00eft a les narracions de cr\u00f2niques, encara que no acostumava a \u00e9sser com\u00fa que aquest tema hi fos tractat, ja que: sens dubte estava imposat pel gust particular d'Alfons III, apassionat per les edificacions.[5] Els estudis i descripcions sobre aquest art es van continuar realitzant per grans autors com Ce\u00e1n Berm\u00fadez, Jos\u00e9 Amador de los R\u00edos i per Helmuth Schlunck amb una gran monografia general de l'any 1947 i m\u00e9s modernament les de V\u00edctor Nieto Alcaide a La imagen de la arquitectura asturiana de los siglos VIII y IX en las cr\u00f3nicas de Alfonso III (1989) i Carlos Cid Priego a la seva obra El arte prerrom\u00e1nico de la monarqu\u00eda asturiana (1995).[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jovellanos", "answer_start": 53}], "id": "P_239_C_1429_Q1", "question": "Qui va establir la denominaci\u00f3 d'\u00abart asturi\u00e0\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "de l'Imperi Rom\u00e0", "answer_start": 211}], "id": "P_239_C_1429_Q2", "question": "De qu\u00e8 t\u00e9 alguna influ\u00e8ncia l'art asturi\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "per les edificacions", "answer_start": 747}], "id": "P_239_C_1429_Q3", "question": "Per qu\u00e8 estava apassionat Alfons III?"}, {"answers": [{"text": "els edificis asturians", "answer_start": 490}], "id": "P_239_C_1429_Q4", "question": "Qu\u00e8 es descriu minuciosament en dades documentals contempor\u00e0nies?"}, {"answers": [{"text": "V\u00edctor Nieto Alcaide", "answer_start": 998}], "id": "P_239_C_1429_Q5", "question": "Qui va escriure La imagen de la arquitectura asturiana de los siglos VIII y IX?"}]}, {"context": "Aquest per\u00edode abasta el regnat d'Alfons III, que va pujar al tron a l'edat de 18 anys, despr\u00e9s de la mort del seu pare, Ordoni I i que va marcar el zenit del regne d'Ast\u00faries. Com continuador del regne de Toledo, el nou rei va assumir plenament l'obligaci\u00f3 de tornar a conquerir tot el territori ocupat pels musulmans. Davant l'expansi\u00f3 de les seves posicions, els moss\u00e0rabs procedents de l'\u00c0ndalus van venir a contribuir a la repoblaci\u00f3, cosa que va repercutir en la influ\u00e8ncia de les noves construccions arquitect\u00f2niques fent que els arcs de mig punt comencessin a \u00e9sser canviats pels arcs de ferradura.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "el regnat d'Alfons III", "answer_start": 22}], "id": "P_239_C_1430_Q1", "question": "Qu\u00e8 abasta aquest per\u00edode?"}, {"answers": [{"text": "18", "answer_start": 79}], "id": "P_239_C_1430_Q2", "question": "Quants anys tenia Alfons III quan va pujar al tron?"}, {"answers": [{"text": "tornar a conquerir tot el territori ocupat pels musulmans", "answer_start": 261}], "id": "P_239_C_1430_Q3", "question": "Quina obligaci\u00f3 va assumir Alfons III?"}, {"answers": [{"text": "a la repoblaci\u00f3", "answer_start": 423}], "id": "P_239_C_1430_Q4", "question": "A qu\u00e8 van contribuir els moss\u00e0rabs procedents de l'\u00c0ndalus en aquest per\u00edode?"}, {"answers": [{"text": "en la influ\u00e8ncia de les noves construccions arquitect\u00f2niques", "answer_start": 463}], "id": "P_239_C_1430_Q5", "question": "En qu\u00e8 va repercutir l'arribada dels moss\u00e0rabs procedents de l'\u00c0ndalus?"}]}, {"context": "El prerom\u00e0nic asturi\u00e0 arquitect\u00f2nic precisa m\u00e9s el tipus llat\u00ed i el tipus rom\u00e0 d'Orient, que ja s'havien diferenciat a l'estil visig\u00f2tic i les t\u00e8cniques constructives de l'\u00e8poca romana. Un i altre tipus admeten columnes i pilastres i tamb\u00e9 semicolumnes adossades al mur i cal\u00e7ades amb arcs, formant aix\u00ed el mur compost, essent el preludi del pilar compost de l'arquitectura rom\u00e0nica, que apareix ja complet a l'arquitectura moss\u00e0rab del segle X. A tots dos tipus es troben arcs de mig punt i peraltats per\u00f2 no de ferradura sin\u00f3 per excepci\u00f3 (llevat de les finestres) i arcs tamb\u00e9 de desc\u00e0rrega als murs i contraforts o estreps exteriors. A l'un i l'altre s'observen reixats de pedra ornamentada a l'ingr\u00e9s de l'absis anomenat icon\u00f2stasi, capitells una mica recarregats i que s'aparten de la idea cl\u00e0ssica, finestres amb ornamentaci\u00f3 de pedra calada o gelosia, petites rosasses, ornaments de tosques figures, de tiges serpentejants, de rosasses petites variades, de trenats i d'altres labors d'estil visig\u00f2tic.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "adossades al mur", "answer_start": 253}], "id": "P_239_C_1431_Q1", "question": "On s'admeten les semicolumnes?"}, {"answers": [{"text": "amb arcs", "answer_start": 281}], "id": "P_239_C_1431_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 es calcen les semicolumnes?"}, {"answers": [{"text": "de pedra ornamentada", "answer_start": 674}], "id": "P_239_C_1431_Q3", "question": "Com s\u00f3n els reixats?"}, {"answers": [{"text": "a l'ingr\u00e9s de l'absis", "answer_start": 695}], "id": "P_239_C_1431_Q4", "question": "A qu\u00e8 s'anomena icon\u00f2stasi?"}, {"answers": [{"text": "cl\u00e0ssica", "answer_start": 796}], "id": "P_239_C_1431_Q5", "question": "De quina idea s'aparten els capitells?"}]}, {"context": "San Miguel de Lillo era l'esgl\u00e9sia palatina de Ramir I que formava part dels edificis constru\u00efts al mont Naranco. S'hi conservava un tros de la Veracreu, la rel\u00edquia m\u00e9s sagrada del tresor visig\u00f2tic. La seva consagraci\u00f3 est\u00e0 datada de l'any 848. Les seves caracter\u00edstiques principals s\u00f3n les voltes, l'esveltesa dels suports i la tribuna destinada al monarca. Tenia tres naus, per\u00f2 solament es conserva el p\u00f2rtic amb dues cambres i el primer tram de les naus. Destaquen els brancals de la porta d'entrada, que possiblement inclouen una representaci\u00f3 del mateix monarca, i la decoraci\u00f3 de la qual anuncia el per\u00edode rom\u00e0nic.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'esgl\u00e9sia palatina de Ramir I", "answer_start": 24}], "id": "P_239_C_1432_Q1", "question": "Qu\u00e8 era San Miguel de Lillo?"}, {"answers": [{"text": "dels edificis constru\u00efts al mont Naranco.", "answer_start": 72}], "id": "P_239_C_1432_Q2", "question": "De qu\u00e8 formava part San Miguel de Lillo?"}, {"answers": [{"text": "un tros de la Veracreu", "answer_start": 130}], "id": "P_239_C_1432_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'hi conserva a San Miguel de Lillo?"}, {"answers": [{"text": "al monarca", "answer_start": 348}], "id": "P_239_C_1432_Q4", "question": "A qu\u00e8 est\u00e0 destinada la tribuna de San Miguel de Lillo?"}, {"answers": [{"text": "una representaci\u00f3 del mateix monarca", "answer_start": 532}], "id": "P_239_C_1432_Q5", "question": "Qu\u00e8 es possible que inclogui els brancals de la porta d'entrada de San Miguel de Lillo?"}]}, {"context": "El 19 de juliol de 711 va tenir lloc la batalla de Guadalete, prop de Gibraltar, on partidaris dels hereus de V\u00edtiza, amb el suport de l'ex\u00e8rcit musulm\u00e0 de T\u00e0riq ibn Ziyad, van matar el rei got Roderic i van destruir l'ex\u00e8rcit visig\u00f2tic. Tot seguit, T\u00e0riq i les seves tropes van aprofitar la seva superioritat militar i van marxar cap a la capital visig\u00f2tica, Toledo, que va ser ocupada quasi sense oposici\u00f3. El regne d'Ast\u00faries va sorgir entre el 718 o 722 (no se sap la data exacta) quan es coron\u00e0 el rei Pelai I. El 28 de maig del 722 va tenir lloc la Batalla de Cuadonga, on fou derrotat el general musulm\u00e0 Al Qama. Mitjan\u00e7ant un acord, Pelai \u2013cabdill astur\u2013 i el duc Pere de Cant\u00e0bria varen fusionar els seus territoris a partir del matrimoni d'Alfons, fill de Pere, i Ermessenda, filla de Pelai. D'aquesta forma, el 14 de setembre de l'any 739, Alfons fou designat rei d'Ast\u00faries amb el nom d'Alfons I el Cat\u00f2lic.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 19 de juliol de 711", "answer_start": 0}], "id": "P_239_C_1434_Q1", "question": "Quan es va fer la batalla de Guadalete?"}, {"answers": [{"text": "el rei got Roderic", "answer_start": 183}], "id": "P_239_C_1434_Q2", "question": "A qui van matar a la batalla de Guadalete?"}, {"answers": [{"text": "cap a la capital visig\u00f2tica", "answer_start": 331}], "id": "P_239_C_1434_Q3", "question": "Cap on van marxar T\u00e0riq i les seves tropes despr\u00e9s de la batalla de Guadalete?"}, {"answers": [{"text": "entre el 718 o 722", "answer_start": 439}], "id": "P_239_C_1434_Q4", "question": "Quan va sorgir el regne d'Ast\u00faries?"}, {"answers": [{"text": "Al Qama", "answer_start": 611}], "id": "P_239_C_1434_Q5", "question": "Qui va ser derrotat a la Batalla de Cuadonga?"}]}]}, {"title": "Llu\u00eds I d'Espanya", "paragraphs": [{"context": "Igual que en la pol\u00edtica interior, la pol\u00edtica internacional de Llu\u00eds I va estar molt condicionada per l'acci\u00f3 del seu pare i, sobretot, de la seva madrastra. Pressionat per Felip V, Llu\u00eds va expedir cartes patents per a donar suport a la successi\u00f3 del seu germanastre Carles als ducats de Toscana i de Parma i va intentar enviar a l'infant a It\u00e0lia a prendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec. Les investidures dutes a terme van ser favorables a Carles, per\u00f2 l'emperador germ\u00e0nic va posar la condici\u00f3 que l'infant nom\u00e9s podia viatjar a It\u00e0lia amb soldats su\u00efssos, tement la pres\u00e8ncia de soldats espanyols a la pen\u00ednsula italiana.[17] La persist\u00e8ncia de l'emperador en exigir vassallatge per a rebre els ducats i les actuacions del gran duc Cosme III de Toscana, que havia mantingut a la seva germana Anna Maria, v\u00eddua de l'elector del Palatinat, com a hereva dels ducats, va fer concloure sense soluci\u00f3, en vida de Llu\u00eds, aquest litigi, emmarcat en el Congr\u00e9s de Cambrai, que va quedar en un punt mort.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'acci\u00f3 del seu pare i, sobretot, de la seva madrastra", "answer_start": 103}], "id": "P_206_C_1231_Q1", "question": "Qu\u00e8 va condicionar la pol\u00edtica de Llu\u00eds I?"}, {"answers": [{"text": "cartes patents", "answer_start": 200}], "id": "P_206_C_1231_Q2", "question": "Qu\u00e8 va expedir Llu\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "donar suport a la successi\u00f3 del seu germanastre Carles", "answer_start": 221}], "id": "P_206_C_1231_Q3", "question": "Qu\u00e8 volia aconseguir amb les cartes?"}, {"answers": [{"text": "su\u00efssos", "answer_start": 543}], "id": "P_206_C_1231_Q4", "question": "Quins soldats podien acompanyar a Carles a It\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "Congr\u00e9s de Cambrai", "answer_start": 940}], "id": "P_206_C_1231_Q5", "question": "En quin congr\u00e9s estava emmarcat aquest litigi?"}]}, {"context": "Llu\u00eds va contraure la verola el mes de juliol de 1724.[21] El monarca no es va ocupar b\u00e9 de la seva malaltia, que va acabar complicant-se amb una pulmonia. Mor\u00ed al cap de poques setmanes, la matinada del 31 d'agost de 1724, al Palau del Buen Retiro, pocs dies despr\u00e9s d'haver complert disset anys,[27] amb la seva esposa com \u00fanica companyia, car els seus pares, temorosos de la malaltia, havien marxat a La Granja de San Ildefonso.[28] El 4 de setembre va ser portat al monestir de San Lorenzo de El Escorial[29] i enterrat en el pante\u00f3 reial, mentre que la seva esposa va haver de tornar a Fran\u00e7a.[30] L'endem\u00e0 de morir, es va estendre per Madrid el rumor que havia estat enverinat, un home de confian\u00e7a de Felip V com Melchor de Macanaz va considerar certs aquests rumors; insistia que Llu\u00eds s\u00ed que havia estat afectat per la verola, per\u00f2 que els espec\u00edfics dels metges l'havien ajudat a millorar, hauria estat el denominat \u00abclan dels parmesans\u00bb, instigat per Isabel Farnese, els que, a trav\u00e9s del doctor Jos\u00e9 Cervi, van subministrar el ver\u00ed al monarca.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb una pulmonia", "answer_start": 138}], "id": "P_206_C_1232_Q2", "question": "Com se li va complicar la malaltia?"}, {"answers": [{"text": "disset anys", "answer_start": 285}], "id": "P_206_C_1232_Q3", "question": "A quina edat va morir?"}, {"answers": [{"text": "al monestir de San Lorenzo de El Escorial", "answer_start": 467}], "id": "P_206_C_1232_Q4", "question": "On va ser portat el setembre?"}, {"answers": [{"text": "que havia estat enverinat", "answer_start": 657}], "id": "P_206_C_1232_Q5", "question": "Quin rumor es va estendre per Madrid?"}]}, {"context": "Va ser el primer Borb\u00f3 nascut a terres castellanes, el que va fer que els castellans li demostressin una esperan\u00e7a cega i li mostressin sempre una gran simpatia. La seva naixen\u00e7a, en plena Guerra de Successi\u00f3, va servir a Felip V com a m\u00e8tode de propaganda, i, per aix\u00f2, la mateixa reina mostrava enorgullida el nad\u00f3, exclamant davant del poble: \u00ab\u00a1\u00c9ste es Luisillo, vuestro paisano!\u00bb.[10] El 7 d'abril de 1709, amb tan sols dos anys, Felip V va convocar les corts a fi que juressin a Llu\u00eds com a pr\u00edncep d'Ast\u00faries i successor de la corona.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "a terres castellanes", "answer_start": 30}], "id": "P_206_C_1233_Q1", "question": "On va n\u00e9ixer?"}, {"answers": [{"text": "una gran simpatia", "answer_start": 143}], "id": "P_206_C_1233_Q2", "question": "Qu\u00e8 li mostraven els castellans?"}, {"answers": [{"text": "Guerra de Successi\u00f3", "answer_start": 189}], "id": "P_206_C_1233_Q3", "question": "Enmig de quina guerra va n\u00e9ixer?"}, {"answers": [{"text": "enorgullida", "answer_start": 297}], "id": "P_206_C_1233_Q4", "question": "Com mostrava el nado la reina?"}, {"answers": [{"text": "dos anys", "answer_start": 424}], "id": "P_206_C_1233_Q5", "question": "Quants anys tenia quan el van jurar com a pr\u00edncep d'Ast\u00faries?"}]}, {"context": "Amb tretze anys, Llu\u00eds combinava la vida de palau amb activitats mundanes. S'aficion\u00e0 al robatori en horts propers al Palau del Buen Retiro i sortia a altes hores de la nit amb gent de mala reputaci\u00f3.[13] Sortia amb els seus criats a cercar dones pels carrers de Madrid; havent heretat el car\u00e0cter sensual del seu pare, gaireb\u00e9 sempre anava acompanyat del servent Lacotte.[6] Aquest costum el va mantenir fins i tot despr\u00e9s d'haver-se casat, per tal d'allunyar-se de la seva dona. Aix\u00f2 el va fer immensament conegut pel poble madrileny, que el veia constantment pels carrers.[2] Per la vila circulava un comentari:", "qas": [{"answers": [{"text": "en horts", "answer_start": 98}], "id": "P_206_C_1234_Q1", "question": "On s'aficion\u00e0 a robar?"}, {"answers": [{"text": "amb gent de mala reputaci\u00f3", "answer_start": 173}], "id": "P_206_C_1234_Q2", "question": "Amb qui sortia a la nit?"}, {"answers": [{"text": "dones", "answer_start": 241}], "id": "P_206_C_1234_Q3", "question": "Qu\u00e8 cercava pels carrers?"}, {"answers": [{"text": "Lacotte", "answer_start": 364}], "id": "P_206_C_1234_Q4", "question": "Qui l'acompanyava?"}, {"answers": [{"text": "fins i tot despr\u00e9s d'haver-se casat", "answer_start": 405}], "id": "P_206_C_1234_Q5", "question": "Fins quan va mantenir aquest costum?"}]}, {"context": "La mort del rei va provocar dubtes sobre si Felip V havia de mantenir l'abdicaci\u00f3 i deixar el tron a l'infant Ferran, segons dictava el seu propi decret, o b\u00e9 tornar-lo a ocupar ell.[17] La versi\u00f3 tradicional \u00e9s que l'antic rei es negava en rotund a ocupar-lo de nou per her\u00e8ncia del seu fill a causa dels seus escr\u00fapols religiosos. Isabel Farnese i l'ambaixador franc\u00e8s, preocupats per la deriva que prendria el pa\u00eds si pujava al tron l'infant Ferran, per tal d'obtenir el s\u00ed de Felip es va constituir una junta de te\u00f2legs que va proclamar la nul\u00b7litat dels vots de ren\u00fancia i el confessor, el pare Berm\u00fadez, es va negar a absoldre si aquest no s'ocupava del govern del seu poble, Felip accept\u00e0 i torn\u00e0 amb el suport del Consell de Castella. No obstant aix\u00f2, a banda d'aquesta versi\u00f3, n'existeix una altra m\u00e9s moderna, que diu que va ser per voluntat de Felip la recuperaci\u00f3 del tron, fent firmar al seu fill un document en aquest sentit, i que despr\u00e9s va esperar l'opini\u00f3 del Consell de Castella i la junta de te\u00f2legs, que van pronunciar-se de manera ambigua, fent que Felip cerqu\u00e9s altres opinions m\u00e9s favorables i, finalment, establint per decret la seva tornada al tron. El que \u00e9s cert, \u00e9s que a la tornada al tron, Felip va purgar als homes de govern de Llu\u00eds, que havien intentat deslliurar al rei de la influ\u00e8ncia paterna, i tamb\u00e9 a aquells que van donar suport a la pujada al tron de Ferran.[32][33]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'infant Ferran", "answer_start": 99}], "id": "P_206_C_1236_Q1", "question": "A qui havien de deixar el tron segons el decret?"}, {"answers": [{"text": "la nul\u00b7litat dels vots de ren\u00fancia", "answer_start": 541}], "id": "P_206_C_1236_Q2", "question": "Qu\u00e8 va proclamar la junta de te\u00f2legs?"}, {"answers": [{"text": "a absoldre", "answer_start": 622}], "id": "P_206_C_1236_Q3", "question": "A qu\u00e8 es va negar el confessor?"}, {"answers": [{"text": "per decret", "answer_start": 1140}], "id": "P_206_C_1236_Q5", "question": "Com es va establir la seva tornada al tron?"}]}]}, {"title": "Mobiliari urb\u00e0 de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "A la fi del segle xix es va comen\u00e7ar a urbanitzar els carrers amb voreres de panots i cal\u00e7ada de llambordes, substitu\u00efda en els anys 1960 per asfalt. Les llambordes solien ser de pedra de Montju\u00efc, de 25 cm de di\u00e0metre, mentre que els panots per a voreres solien ser de morter de ciment, en rajoles de 20 x 20 cm, amb diversos dissenys entre els quals destaquen un de flors creat per Josep Puig i Cadafalch o un de motius marins ideat per Antoni Gaud\u00ed (panot Gaud\u00ed).[80] El 1906 l'Ajuntament va aprovar sis tipus de panots per a voreres, confeccionats des del 1916 per la casa Escofet, realitzats en ciment hidr\u00e0ulic.[81] El 1916 van apar\u00e8ixer tamb\u00e9 uns panots amb lletres, que permetien escriure el nom dels carrers en les voreres; es van deixar d'instal\u00b7lar en els anys 1960, data des de la qual han anat desapareixent gradualment, encara que encara queden alguns exemples, com als carrers Londres i Par\u00eds.[82]", "qas": [{"answers": [{"text": "Montju\u00efc", "answer_start": 188}], "id": "P_13_C_73_Q2", "question": "D'on era la pedra dels panots?"}, {"answers": [{"text": "Josep Puig i Cadafalch", "answer_start": 384}], "id": "P_13_C_73_Q3", "question": "Qui va crear el disseny de flors dels panots?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 503}], "id": "P_13_C_73_Q4", "question": "Quants tipus de panots hi havia el 1906?"}, {"answers": [{"text": "Antoni Gaud\u00ed", "answer_start": 439}], "id": "P_13_C_73_Q5", "question": "Qui va dissenyar el motiu mar\u00ed dels panots?"}]}, {"context": "A Barcelona, com a la resta d'Europa i a difer\u00e8ncia de les ciutats nord-americanes, el mobiliari urb\u00e0 va ser controlat en exclusiva per l'ajuntament, que va establir acurades reglamentacions per a la seva instal\u00b7laci\u00f3. Els nous productes urbans van anar entrant al mercat a trav\u00e9s de cat\u00e0legs o de la seva difusi\u00f3 en les exposicions internacionals que solien efectuar-se en aquella \u00e8poca, com la celebrada a la mateixa Ciutat Comtal el 1888. Empreses com les franceses Durenne o Val d'Osne, o l'alemanya Mannesmann, van col\u00b7locar els seus productes per tota Europa, i van ajudar a fer del mobiliari urb\u00e0 un objecte de moda i d'apreciaci\u00f3 tant pr\u00e0ctica com est\u00e8tica.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'ajuntament", "answer_start": 136}], "id": "P_13_C_74_Q1", "question": "Qui controla el mobiliari urb\u00e0 a Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "1888", "answer_start": 436}], "id": "P_13_C_74_Q2", "question": "Quin any es va celebrar l'exposici\u00f3 universal a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "reglamentacions per a la seva instal\u00b7laci\u00f3", "answer_start": 175}], "id": "P_13_C_74_Q3", "question": "Qu\u00e8 va establir l'ajuntament?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s de cat\u00e0legs", "answer_start": 272}], "id": "P_13_C_74_Q4", "question": "Com entraven els productes urbans?"}, {"answers": [{"text": "Mannesmann", "answer_start": 504}], "id": "P_13_C_74_Q5", "question": "Quina empresa alemanya va co\u0140locar els seus productes per tota Europa?"}]}, {"context": "La introducci\u00f3 del mobiliari urb\u00e0 a Barcelona va ser afavorida per Ildefons Cerd\u00e0, que en el seu Pla d'Eixample ja inclo\u00efa molts d'aquests elements com a parts integrants del teixit urb\u00e0. Segurament va influir en aix\u00f2 la seva visita a Par\u00eds, on eren comuns elements com quioscs, rellotges, fonts i altres elements urbans, que eren objecte d'una planificaci\u00f3 especial. La influ\u00e8ncia parisenca va ser preponderant en aquesta primera etapa del mobiliari urb\u00e0 barcelon\u00ed, no solament quant a inspiraci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 quant a enc\u00e0rrecs espec\u00edfics a empreses franceses, com els fanals tipus Ville de Paris encarregats el 1866 a la fosa Val d'Osne, o els fanals murals amb llanterna tipus Montmartre, dels quals encara queden varis al nucli antic.[66]", "qas": [{"answers": [{"text": "Ildefons Cerd\u00e0", "answer_start": 67}], "id": "P_13_C_75_Q1", "question": "Qui va afavorir la introducci\u00f3 del mobiliari urb\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Par\u00eds", "answer_start": 235}], "id": "P_13_C_75_Q2", "question": "Quina ciutat va influir a Ildefons Cerd\u00e0 en la introducci\u00f3 del mobiliari urb\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Ville de Paris", "answer_start": 581}], "id": "P_13_C_75_Q3", "question": "Com es deien els fanals que es van co\u0140locar?"}, {"answers": [{"text": "1866", "answer_start": 611}], "id": "P_13_C_75_Q4", "question": "Quin any es van encarregar els fanals?"}, {"answers": [{"text": "al nucli antic", "answer_start": 721}], "id": "P_13_C_75_Q5", "question": "On podem trobar encara fanals tipus Montmartre?"}]}, {"context": "La situaci\u00f3 va canviar amb l'arribada de la democr\u00e0cia i els nous governs socialistes a la ciutat, que van apostar per l'art i el disseny com a signe d'identitat de la ciutat. Es va iniciar llavors una campanya tant de recuperaci\u00f3 del patrimoni hist\u00f2ric com d'instal\u00b7laci\u00f3 de nous elements en els quals predominava el disseny com a factor definitori dels nous complements urbans.[77] Per a aix\u00f2 es va crear el 1991 el Servei d'Elements Urbans, depenent de l'\u00e0rea de Projectes i Obres de l'Ajuntament de Barcelona, que tenia per principals objectius fixar uns criteris de selecci\u00f3, col\u00b7locaci\u00f3, normalitzaci\u00f3 i renovaci\u00f3 d'elements urbans, amb una clara aposta pel disseny i la modernitat.[97] Es van prendre tres primeres directrius principals: recuperar els antics dissenys originaris del segle xix, com els bancs rom\u00e0ntics, les fonts i fanals de ferro colat; prendre la iniciativa municipal com a principal promotor dels projectes urban\u00edstics; i dissenyar un mobiliari urb\u00e0 espec\u00edfic per a cada projecte, com un element m\u00e9s de qualsevol intervenci\u00f3 urban\u00edstica.[98] Al capdavant del nou departament va estar M\u00e0rius Quintana, responsable de la selecci\u00f3 de mobiliari urb\u00e0 i la seva adjudicaci\u00f3 mitjan\u00e7ant concursos p\u00fablics a nous dissenys elaborats pels m\u00e9s prestigiosos arquitectes i dissenyadors. Els projectes urbans d'aquest per\u00edode, segons Quintana, \u00abvan significar un augment del nivell de disseny i una aposta per la modernitat i la innovaci\u00f3 tant als espais com en el mobiliari urb\u00e0\u00bb.[99]", "qas": [{"answers": [{"text": "per l'art i el disseny", "answer_start": 115}], "id": "P_13_C_76_Q1", "question": "Per qu\u00e8 van apostar els governs socialistes a la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "Servei d'Elements Urbans", "answer_start": 418}], "id": "P_13_C_76_Q3", "question": "Qu\u00e8 es va crear el 1991?"}, {"answers": [{"text": "dissenys originaris del segle xix", "answer_start": 766}], "id": "P_13_C_76_Q4", "question": "Qu\u00e8 va recuperar el Servei d'Elements Urbans?"}, {"answers": [{"text": "prestigiosos arquitectes i dissenyadors", "answer_start": 1258}], "id": "P_13_C_76_Q5", "question": "Qui va elaborar els nous dissenys?"}]}, {"context": "Un clar exemple va ser l'adjudicaci\u00f3 el 1986 de les noves marquesines (model Pal\u00b7li) per a parades d'autob\u00fas al disseny realitzat per Josep Llu\u00eds Canosa, Elies Torres i Jos\u00e9 Antonio Mart\u00ednez Lape\u00f1a, un disseny pr\u00e0ctic per\u00f2 alhora innovador, est\u00e8tic i de signe contemporani. Amb forma de pal\u00b7li, estan formades per una estructura d'acer tubular amb un sostre i un banc de poli\u00e8ster de color groc. Amb aquest model es compaginava a m\u00e9s la funcionalitat amb l'aspecte econ\u00f2mic, ja que la incorporaci\u00f3 de publicitat \u2014gr\u00e0cies a la idea de Jean-Claude Decaux\u2014 permetia sufragar el seu manteniment, en un perfecte maridatge que es va estendre a altres elements de la ciutat.[77]", "qas": [{"answers": [{"text": "Pal\u00b7li", "answer_start": 77}], "id": "P_13_C_77_Q1", "question": "De quin model s\u00f3n les noves marquesines?"}, {"answers": [{"text": "poli\u00e8ster", "answer_start": 371}], "id": "P_13_C_77_Q2", "question": "De quin material \u00e9s el banc?"}, {"answers": [{"text": "la funcionalitat amb l'aspecte econ\u00f2mic", "answer_start": 434}], "id": "P_13_C_77_Q3", "question": "Qu\u00e8 es compaginava en el model Pal\u00b7li?"}, {"answers": [{"text": "publicitat", "answer_start": 501}], "id": "P_13_C_77_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 sufragaven el manteniment de les marquesines?"}, {"answers": [{"text": "d'acer", "answer_start": 329}], "id": "P_13_C_77_Q5", "question": "De quin material esta feta l'estructura de la marquesina?"}]}, {"context": "Aquesta eclosi\u00f3 d'elements urbans es va veure afavorida pel desenvolupament de les noves tecnologies, com la il\u00b7luminaci\u00f3 de gas, iniciada el 1842 per la companyia Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, sent la primera ciutat espanyola en la seva utilitzaci\u00f3.[61] Els primers carrers il\u00b7luminats van ser la Rambla, el carrer de Ferran i la pla\u00e7a de Sant Jaume.[62] El 1845 hi havia ja 500 fanals de gas, i en aquesta data van apar\u00e8ixer els fanals de peu.[63] El 1880 va apar\u00e8ixer la il\u00b7luminaci\u00f3 el\u00e8ctrica, que va anar substituint gradualment a la de gas en les vies p\u00fabliques: el 1882 es van col\u00b7locar els primers fanals a la pla\u00e7a de Sant Jaume, i entre 1887 i 1888 es van electrificar la Rambla i el passeig de Colom. Durant un temps, entre 1885 i 1912, van conviure la llum de petroli, de gas i l'el\u00e8ctrica: el 1905 hi havia 711 fanals de petroli, 13 378 de gas i 228 el\u00e8ctrics; el 1913 va desapar\u00e8ixer el petroli, i el 1967 el gas.[64] La generalitzaci\u00f3 de la llum el\u00e8ctrica no es va produir fins a inicis del segle xx, amb la invenci\u00f3 de la bombeta, i no es va concloure fins a 1929.[65]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas", "answer_start": 164}], "id": "P_13_C_78_Q1", "question": "Qui va iniciar a il\u00b7luminaci\u00f3 de gas?"}, {"answers": [{"text": "500", "answer_start": 391}], "id": "P_13_C_78_Q2", "question": "Quants fanals hi havia el 1845?"}, {"answers": [{"text": "la il\u00b7luminaci\u00f3 el\u00e8ctrica", "answer_start": 486}], "id": "P_13_C_78_Q3", "question": "Qu\u00e8 va apar\u00e8ixer el 1880?"}, {"answers": [{"text": "1885 i 1912", "answer_start": 750}], "id": "P_13_C_78_Q4", "question": "Entre quins anys van conviure la llum de petroli, de gas i l'el\u00e8ctrica?"}, {"answers": [{"text": "1913", "answer_start": 892}], "id": "P_13_C_78_Q5", "question": "Quin any va desapar\u00e8ixer el petroli?"}]}]}, {"title": "La Seu Vella de Lleida", "paragraphs": [{"context": "La Seu Vella o catedral antiga \u00e9s un monument arquitect\u00f2nic de la ciutat de Lleida. S'al\u00e7a sobre un tur\u00f3 que porta el seu nom, des del qual s'albira tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat tamb\u00e9 pel Castell del Rei o La Suda i la fortificaci\u00f3 militar que els envolta. Tots tres elements estan catalogats com B\u00e9 Cultural d'Inter\u00e8s Nacional.[1][2][3]", "qas": [{"answers": [{"text": "catedral antiga", "answer_start": 15}], "id": "P_234_C_1399_Q1", "question": "Com s'anomena tamb\u00e9 La Seu Vella?"}, {"answers": [{"text": "sobre un tur\u00f3", "answer_start": 91}], "id": "P_234_C_1399_Q2", "question": "On s'al\u00e7a La Seu Vella?"}, {"answers": [{"text": "d'un conjunt monumental", "answer_start": 236}], "id": "P_234_C_1399_Q3", "question": "De qu\u00e8 forma part La Seu Vella?"}, {"answers": [{"text": "el riu Segre", "answer_start": 165}], "id": "P_234_C_1399_Q4", "question": "Quin riu es pot veure des del tur\u00f3 de La Seu Vella?"}, {"answers": [{"text": "Castell del Rei", "answer_start": 279}], "id": "P_234_C_1399_Q5", "question": "Quin castell forma part del conjunt monumental de La Seu Vella?"}]}, {"context": "Primera capella del costat de l'ep\u00edstola de l'\u00e8poca rom\u00e0nica dedicada a santa Peronella al segle xiii. Va ser enterrat el bisbe Guillem de Montcada i d'Arag\u00f3.[29] Reconstru\u00efda l'any 1328 per la fam\u00edlia Montcada va ser transformada pel mestre d'obres Pere Piquer a l'estil g\u00f2tic per dedicar-la a pante\u00f3 sota l'advocaci\u00f3 de Sant Pere a l'altar major i als laterals a Sant Pau i Sant Joan. La seva decoraci\u00f3 escult\u00f2rica es concentra a les voltes de creueria de molt bona qualitat encara que de mans diferents, al tram preabsidal amb una volta estrellada representa el lliurament a sant Pere de les claus de mans de Jes\u00fas, aquesta composici\u00f3 est\u00e0 encerclada per una sanefa de p\u00e0mpols i ra\u00efms. Al tram absidal es representa a la seva clau de volta, a Crist mostrant les llagues de la Passi\u00f3 amb les figures de Sant Joan i la Mare de D\u00e9u.[30] Hi hagu\u00e9 el mausoleu renaixentista de Francesc de Montcada i de Cardona i la seva esposa, desaparegut durant el segle xviii.", "qas": [{"answers": [{"text": "rom\u00e0nica", "answer_start": 52}], "id": "P_234_C_1400_Q1", "question": "De quina \u00e8poca \u00e9s la capella dedicada a santa Peronella?"}, {"answers": [{"text": "g\u00f2tic", "answer_start": 272}], "id": "P_234_C_1400_Q2", "question": "A quin estil va transformar la capella Pere Piquer?"}, {"answers": [{"text": "estrellada", "answer_start": 540}], "id": "P_234_C_1400_Q3", "question": "Com \u00e9s la volta del tram preabsidal de la capella?"}, {"answers": [{"text": "una sanefa de p\u00e0mpols i ra\u00efms", "answer_start": 658}], "id": "P_234_C_1400_Q4", "question": "Qu\u00e8 envolta l'escena del lliurament de les claus a sant Pere?"}, {"answers": [{"text": "les llagues de la Passi\u00f3", "answer_start": 761}], "id": "P_234_C_1400_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostra Crist a la clau de volta del tram absidal de la capella?"}]}, {"context": "El sistema de suport \u00e9s de pilars cruciformes amb semicolumnes adossades per apuntalar els arcs formers. Els capitells interiors que sostenen les ogives i els arcs torals aix\u00ed com la separaci\u00f3 entre les naus i els de l'entrada a la cap\u00e7alera, s\u00f3n profusament esculturats amb representacions variades: vegetals, geom\u00e8trics, zoom\u00f2rfics i historiats amb temes de l'Antic i Nou Testament. Amb dos estils de tallers diferenciats, els de la part de la cap\u00e7alera occitans i l'altre taller de l'escola lleidatana.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "cruciformes", "answer_start": 34}], "id": "P_234_C_1401_Q1", "question": "Com s\u00f3n els pilars del sistema de suport?"}, {"answers": [{"text": "els arcs formers", "answer_start": 87}], "id": "P_234_C_1401_Q2", "question": "Qu\u00e8 apuntalen les semicolumnes?"}, {"answers": [{"text": "profusament esculturats", "answer_start": 247}], "id": "P_234_C_1401_Q3", "question": "Com s\u00f3n els capitells interiors?"}, {"answers": [{"text": "temes de l'Antic i Nou Testament", "answer_start": 351}], "id": "P_234_C_1401_Q4", "question": "Quins temes hist\u00f2rics poem trobar als capitells interiors?"}, {"answers": [{"text": "occitans", "answer_start": 456}], "id": "P_234_C_1401_Q5", "question": "De quins tallers s\u00f3n les escultures dels capitells de la part de la cap\u00e7alera?"}]}, {"context": "La cap\u00e7alera est\u00e0 composta per un gran absis central i quatre m\u00e9s petits reconvertits en capelles per les fam\u00edlies il\u00b7lustres de la ciutat a \u00e8poca medieval. El primer absis de la part nord ha desaparegut per l'explosi\u00f3 del polvor\u00ed del castell de la Suda el 1812 i el segon d'aquest mateix costat a la seva part interior, es va convertir en sagristia al segle xv. L'absis central \u00e9s el que est\u00e0 pr\u00e0cticament igual que a la seva construcci\u00f3 primitiva. El seg\u00fcent cap al costat sud conserva parcialment els seus murs i l'\u00faltim absis tamb\u00e9 es troba pr\u00e0cticament desaparegut.", "qas": [{"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 55}], "id": "P_234_C_1402_Q1", "question": "Quants absis petits hi ha a la cap\u00e7alera?"}, {"answers": [{"text": "en capelles", "answer_start": 86}], "id": "P_234_C_1402_Q2", "question": "En qu\u00e8 s'han reconvertit els absis petits?"}, {"answers": [{"text": "per l'explosi\u00f3 del polvor\u00ed del castell de la Suda", "answer_start": 204}], "id": "P_234_C_1402_Q3", "question": "Per qu\u00e8 va desapar\u00e8ixer el primer absis de la part nord de la cap\u00e7alera?"}, {"answers": [{"text": "en sagristia", "answer_start": 337}], "id": "P_234_C_1402_Q4", "question": "En qu\u00e8 es va convertir els segon absis de la part nord de la cap\u00e7alera?"}, {"answers": [{"text": "L'absis central", "answer_start": 363}], "id": "P_234_C_1402_Q5", "question": "Quin absis de la cap\u00e7alera conserva la seva forma original?"}]}, {"context": "la hermosura dels termes lleidatans, s'axeca un campanar fet per titans \u00f3 per homes de rassa gegantina. Quan guayta cap a vall, l'aygua vehina del riu li dona espill y l'horta encants; y guaytant cap amunt, toca amb les mans y conversa amb la lluna y la boyrina. Pugemhi, donchs... l'escala cargolada qu'als ulls dona mareig y al cor neguit sembla qu'estigui desde'l cel penjada. Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,si't sents d'\u00e1liga'l cor, pren revolada, que ja ets a mitx cam\u00ed del infinit!", "qas": [{"answers": [{"text": "per titans \u00f3 per homes de rassa gegantina", "answer_start": 61}], "id": "P_234_C_1404_Q1", "question": "Per qui est\u00e0 fet el campanar?"}, {"answers": [{"text": "l'aygua", "answer_start": 128}], "id": "P_234_C_1404_Q2", "question": "Qu\u00e8 li dona espill al campanar quan guayta cap a vall?"}, {"answers": [{"text": "amb la lluna y la boyrina", "answer_start": 236}], "id": "P_234_C_1404_Q3", "question": "Amb qui conversa el campanar guaytant cap amunt?"}, {"answers": [{"text": "neguit", "answer_start": 334}], "id": "P_234_C_1404_Q4", "question": "Qu\u00e8 dona al cor l'escala cargolada del campanar?"}, {"answers": [{"text": "a mitx cam\u00ed del infinit", "answer_start": 474}], "id": "P_234_C_1404_Q5", "question": "On ets quan est\u00e0s dalt de tot de l'escala del campanar?"}]}]}, {"title": "Austr\u00e0lia (pel\u00b7l\u00edcula)", "paragraphs": [{"context": "Els primers assajos de la pel\u00b7l\u00edcula havien de tenir lloc el mar\u00e7 del 2006 amb un rodatge que seguiria al juliol del mateix any. Aix\u00f2 no obstant, el 30 de mar\u00e7 de 2006 Luhrmann va comunicar a la premsa que no podia comen\u00e7ar el projecte fins que no es lligu\u00e9s el pressupost de la producci\u00f3 i els sous dels seus int\u00e8rprets. Per una banda, semblava que la 20th Century Fox no aprovaria el pressupost necessari per realitzar la cinta. I, per l'altra banda, les negociacions que els havien d'assegurar la participaci\u00f3 de Russell Crowe com un dels seus protagonistes, no aconseguien arribar a un acord satisfactori. Aix\u00ed, no va ser fins al 31 d'octubre de 2006 que la preproducci\u00f3 es va poder posar en marxa i es va programar el seu rodatge per als primers mesos de 2007.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "el mar\u00e7 del 2006", "answer_start": 58}], "id": "P_516_C_3091_Q1", "question": "Quan es van fer els primers assajos de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "juliol", "answer_start": 106}], "id": "P_516_C_3091_Q2", "question": "Quin mes va comen\u00e7ar el rodatge de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "la 20th Century Fox", "answer_start": 350}], "id": "P_516_C_3091_Q3", "question": "Qui semblava que no aprovaria el pressupost de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "Russell Crowe", "answer_start": 516}], "id": "P_516_C_3091_Q4", "question": "Amb quin negociaven un dels rols protagonistes de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "2007", "answer_start": 760}], "id": "P_516_C_3091_Q5", "question": "Quin any es va comen\u00e7ar a rodar la pel\u00b7l\u00edcula?"}]}, {"context": "Setembre de 1939 a Anglaterra: Lady Sarah Ashley (Nicole Kidman) est\u00e0 profundament disgustada amb el seu marit que es troba a Austr\u00e0lia. Davant la manca de diners, vol que Lord Ashley vengui la finca ramadera que tenen al nord del pa\u00eds, Faraway Downs, i no ent\u00e9n que no accepti l'oferta de compra del Rei de les Vaques, el Sr. Carney. Tal com li explica el seu administrador, sembla que el que s'obtindria amb la venda no suposa ni una sisena part del que va costar en el seu moment el terreny i, per tant, el seu marit ha decidit reunir les vaques grasses que pasturen en el seu territori per tal de vendre-les despr\u00e9s al mercat de Darwin. Malgrat tot, Lady Sarah no est\u00e0 conven\u00e7uda de l'inter\u00e8s genu\u00ed del seu marit i, creient que el que l'atrau a Austr\u00e0lia \u00e9s un altre tipus de vaca, que no \u00e9s precisament de la varietat animal, decideix anar ella mateixa a buscar-lo i fer-lo tornar a Londres.", "qas": [{"answers": [{"text": "Nicole Kidman", "answer_start": 50}], "id": "P_516_C_3092_Q1", "question": "Qui interpreta el paper de Lady Sarah Ashley?"}, {"answers": [{"text": "profundament disgustada", "answer_start": 70}], "id": "P_516_C_3092_Q3", "question": "Com est\u00e0 Lady Sarah Ashley amb el seu marit?"}, {"answers": [{"text": "el Sr. Carney", "answer_start": 320}], "id": "P_516_C_3092_Q4", "question": "Qui \u00e9s el Rei de les Vaques?"}, {"answers": [{"text": "al mercat de Darwin", "answer_start": 620}], "id": "P_516_C_3092_Q5", "question": "On vol vendre les vaques Lord Ashley?"}]}, {"context": "Escollits els dos artistes principals, l'equip de Luhrmann es va dedicar a buscar els actors secundaris que completarien la pel\u00b7l\u00edcula. L'elecci\u00f3 m\u00e9s dif\u00edcil, evidentment, va ser la del jove actor que encarnaria el nen ind\u00edgena Nullah i tamb\u00e9 la de qui faria el paper del seu avi, King George, un vell xaman aborigen. La directora de c\u00e0sting Nikki Barrett es va passar mesos viatjant a llocs remots del continent i realitzant proves a quasi 1.000 nens abor\u00edgens, la majoria dels quals no tenien ni formaci\u00f3 ni experi\u00e8ncia. Luhrmann va reduir el nombre de possibles Nullahs de diversos centenars a nom\u00e9s una desena i els va proposar viatjar a Sydney per fer una darrera audici\u00f3 davant seu. Despr\u00e9s de quasi sis mesos de recerca, l'abril de 2007 Brandon Walters entrava a formar part de l'equip d'Austr\u00e0lia. Un actor novell de 13 anys que durant els seg\u00fcents sis mesos hauria de combinar el rodatge amb les classes de cant i lli\u00e7ons de dial\u00e8ctica.", "qas": [{"answers": [{"text": "buscar els actors secundaris", "answer_start": 75}], "id": "P_516_C_3093_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fer l'equip de Luhrmann un cop escollits els dos actors principals?"}, {"answers": [{"text": "Nikki Barrett", "answer_start": 342}], "id": "P_516_C_3093_Q3", "question": "Qui va fer la direcci\u00f3 de c\u00e0sting de la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "a quasi 1.000", "answer_start": 433}], "id": "P_516_C_3093_Q4", "question": "A quants nens abor\u00edgens va fer proves Nikki Barrett per al paper de Nullah?"}, {"answers": [{"text": "Brandon Walters", "answer_start": 744}], "id": "P_516_C_3093_Q5", "question": "Qui va fer el paper de Nullah?"}]}, {"context": "Per recalcar aquesta transformaci\u00f3, divuit mesos abans de comen\u00e7ar el rodatge, Martin ja tenia preparats dos dissenys que senyalarien els l\u00edmits del vestuari de Nicole Kidman.[24] Per un costat, el conjunt brit\u00e0nic per excel\u00b7l\u00e8ncia que Lady Sarah porta quan arriba a Darwin, cortesia de Prada, i que segueix un estil mariner blau i blanc que hauria estat m\u00e9s indicat per la Riviera francesa que per un viatge al Darwin dels anys trenta.[25] I per l'altre costat, el conjunt que porta quan est\u00e0 menant bestiar format simplement per una senzilla brusa i uns c\u00f2modes pantalons que acaben dintre d'unes altes botes de muntar. La intenci\u00f3 de Martin, per tant, era que aquests dos dissenys marquessin els l\u00edmits de dos estils contraposats i que la resta del vestuari de Nicole Kidman es mogu\u00e9s gradualment entre ells dos.", "qas": [{"answers": [{"text": "brit\u00e0nic per excel\u00b7l\u00e8ncia", "answer_start": 206}], "id": "P_516_C_3094_Q1", "question": "Com \u00e9s el conjunt que porta Lady Sarah quan arriba a Darwin?"}, {"answers": [{"text": "de Prada", "answer_start": 284}], "id": "P_516_C_3094_Q2", "question": "De qui va ser cortesia el conjunt que porta Lady Sarah quan arriba a Darwin?"}, {"answers": [{"text": "estil mariner blau i blanc", "answer_start": 311}], "id": "P_516_C_3094_Q3", "question": "De quin estil es el conjunt cedit per Prada?"}, {"answers": [{"text": "quan est\u00e0 menant bestiar", "answer_start": 484}], "id": "P_516_C_3094_Q4", "question": "Quan porta un conjunt diferent Lady Sarah?"}, {"answers": [{"text": "botes de muntar", "answer_start": 605}], "id": "P_516_C_3094_Q5", "question": "Quin tipus de cal\u00e7at porta quan est\u00e0 menant bestiar?"}]}, {"context": "Va ser llavors quan es van adonar que els seus fills quasi no coneixien el seu pa\u00eds natal. A causa dels nombrosos compromisos professionals que els havien sorgit en els darrers anys, la fam\u00edlia Luhrmann havia passat molt de temps viatjant i residint en pa\u00efsos estrangers. Amb el desig de connectar-se de nou amb Austr\u00e0lia, doncs, el matrimoni va decidir deixar Par\u00eds, on estaven vivint, i tornar a la seva terra. Un viatge que va fer que Luhrmann es comenc\u00e9s a plantejar rodar una pel\u00b7l\u00edcula que homenatg\u00e9s la hist\u00f2ria d'aquell pa\u00eds, a l'estil de les grans produccions cl\u00e0ssiques de Hollywood, com All\u00f2 que el vent s'endugu\u00e9.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "el seu pa\u00eds natal", "answer_start": 72}], "id": "P_516_C_3095_Q1", "question": "Qu\u00e8 no coneixien els fills dels Luhrmann?"}, {"answers": [{"text": "en pa\u00efsos estrangers", "answer_start": 250}], "id": "P_516_C_3095_Q2", "question": "On havia residit durant molts anys la fam\u00edlia Luhrmann?"}, {"answers": [{"text": "amb Austr\u00e0lia", "answer_start": 308}], "id": "P_516_C_3095_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 va voler connectar-se de nou la fam\u00edlia Luhrmann?"}, {"answers": [{"text": "Par\u00eds", "answer_start": 361}], "id": "P_516_C_3095_Q4", "question": "Quina ciutat va deixar la fam\u00edlia Luhrmann?"}, {"answers": [{"text": "la hist\u00f2ria d'aquell pa\u00eds", "answer_start": 507}], "id": "P_516_C_3095_Q5", "question": "Qu\u00e8 volia homenatjar Luhrmann en una pel\u00b7l\u00edcula?"}]}, {"context": "Lady Sarah Ashley, una obstinada arist\u00f2crata brit\u00e0nica atrapada en un matrimoni sense amor i una vida superficial i avorrida, est\u00e0 conven\u00e7uda que el seu marit, que es troba a Austr\u00e0lia per vendre la seva propietat ramadera, l'est\u00e0 enganyant. Aix\u00ed, sense pensar-s'ho dues vegades, viatja de Londres al vast Territori del Nord del pa\u00eds per enfrontar-se a ell i obligar-lo a avan\u00e7ar la venda d'una finca que nom\u00e9s els porta despeses i maldecaps. Aquest viatge per\u00f2, resultar\u00e0 tan cruel com el nou paisatge que l'envolta i, obligada a relacionar-se amb la gent que hi habita, Sarah experimentar\u00e0 un nou renaixement espiritual.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "una obstinada arist\u00f2crata brit\u00e0nica", "answer_start": 19}], "id": "P_516_C_3096_Q1", "question": "Qui \u00e9s Lady Sarah Ashley?"}, {"answers": [{"text": "sense amor", "answer_start": 80}], "id": "P_516_C_3096_Q2", "question": "Com \u00e9s el matrimoni de Lady Sarah Ashley?"}, {"answers": [{"text": "superficial i avorrida", "answer_start": 102}], "id": "P_516_C_3096_Q3", "question": "Com \u00e9s la vida de Lady Sarah Ashley?"}, {"answers": [{"text": "l'est\u00e0 enganyant", "answer_start": 224}], "id": "P_516_C_3096_Q4", "question": "Qu\u00e8 creu que fa el seu marit a Austr\u00e0lia Lady Sarah Ashley?"}, {"answers": [{"text": "un nou renaixement espiritual", "answer_start": 592}], "id": "P_516_C_3096_Q5", "question": "Qu\u00e8 experimentar\u00e0 Sarah a Austr\u00e0lia?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 2 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "El mateix any, al juny, la Direcci\u00f3 General de Transports de la Generalitat de Catalunya va presentar l'Estudi Base de Penetraci\u00f3 a la Muntanya de Montju\u00efc del Sistema Ferroviari i d'Altres Guiats. L'estudi proposa diferents alternatives a una l\u00ednia de metro lleuger amb una estaci\u00f3 central a l'Estadi de Montju\u00efc amb origen a la pla\u00e7a d'Espanya o l'estaci\u00f3 de la ronda de Sant Antoni i amb diferents estacions segons l'alternativa proposada. El Pla Especial de la Muntanya de Montju\u00efc tamb\u00e9 realitza diferents propostes ferroviaries no gaire diferents a les ja presentades.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "la Direcci\u00f3 General de Transports de la Generalitat de Catalunya", "answer_start": 24}], "id": "P_174_C_1039_Q1", "question": "Qui va presentar l'Estudi Base de Penetraci\u00f3 a la Muntanya de Montju\u00efc del Sistema Ferroviari i d'Altres Guiats?"}, {"answers": [{"text": "juny", "answer_start": 18}], "id": "P_174_C_1039_Q2", "question": "Quin mes es va presentar l'Estudi?"}, {"answers": [{"text": "diferents alternatives a una l\u00ednia de metro lleuger", "answer_start": 215}], "id": "P_174_C_1039_Q3", "question": "Qu\u00e8 proposa l'Estudi?"}, {"answers": [{"text": "a l'Estadi de Montju\u00efc", "answer_start": 291}], "id": "P_174_C_1039_Q4", "question": "On est\u00e0 l'estaci\u00f3 central que proposa l'estudi?"}, {"answers": [{"text": "diferents propostes ferroviaries", "answer_start": 501}], "id": "P_174_C_1039_Q5", "question": "Qu\u00e8 realitza el Pla Especial de la Muntanya de Montju\u00efc?"}]}, {"context": "Era el primer cop que es va realitzar un t\u00fanel de ferrocarril amb tuneladora, la qual va comportar forces problemes de construcci\u00f3 perqu\u00e8 s'encallava per la pres\u00e8ncia d'aigua i els canvis del subs\u00f2l de Barcelona. Les obres van estar parades mesos despr\u00e9s de topar amb un bloc de pedra de l'antiga muralla que en va desviar el tra\u00e7at.[17] El 1973 es van paralitzar les obres ja havent realitzat el t\u00fanel, per\u00f2 sense haver acabat l'obra per falta de diners.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb tuneladora", "answer_start": 62}], "id": "P_174_C_1041_Q1", "question": "Com es va realitzar el t\u00fanel de ferrocarril?"}, {"answers": [{"text": "per la pres\u00e8ncia d'aigua i els canvis del subs\u00f2l", "answer_start": 150}], "id": "P_174_C_1041_Q2", "question": "Per qu\u00e8 s'encallava la tuneladora?"}, {"answers": [{"text": "mesos", "answer_start": 241}], "id": "P_174_C_1041_Q3", "question": "Quant de temps van estar parades les obres?"}, {"answers": [{"text": "1973", "answer_start": 341}], "id": "P_174_C_1041_Q4", "question": "Quan es van paralitzar les obres?"}, {"answers": [{"text": "forces problemes de construcci\u00f3", "answer_start": 99}], "id": "P_174_C_1041_Q5", "question": "Qu\u00e8 va comportar fer el t\u00fanel amb tuneladora?"}]}, {"context": "Les estacions s\u00f3n majorit\u00e0riament amb andanes laterals, excepte Sant Antoni i Badalona Pompeu Fabra que les tenen centrals. En el cas de les estacions d'Universitat, Passeig de Gr\u00e0cia i Tetuan tenen una andana central separada per un mur, el qual fa que es formin dues andanes laterals. Totes les estacions estan adaptades a persones amb mobilitat redu\u00efda.[6][7] Hi ha un total de vuit estacions amb correspond\u00e8ncia amb altres l\u00ednies de metro, tramvia i trens de rodalia i regionals:[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sant Antoni i Badalona Pompeu Fabra", "answer_start": 64}], "id": "P_174_C_1042_Q1", "question": "Quines estacions tenen andanes centrals?"}, {"answers": [{"text": "adaptades a persones amb mobilitat redu\u00efda", "answer_start": 313}], "id": "P_174_C_1042_Q2", "question": "Com estan totes les estacions?"}, {"answers": [{"text": "un mur", "answer_start": 231}], "id": "P_174_C_1042_Q3", "question": "Qu\u00e8 separa l'andana central de l'estaci\u00f3 Passeig de Gr\u00e0cia?"}, {"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 381}], "id": "P_174_C_1042_Q4", "question": "Quantes estacions hi ha amb correspond\u00e8ncia amb altres l\u00ednies?"}, {"answers": [{"text": "dues andanes laterals", "answer_start": 264}], "id": "P_174_C_1042_Q5", "question": "Qu\u00e8 forma el mur que separa l'andana central?"}]}, {"context": "L'estaci\u00f3 est\u00e0 situada a l'antiga Illa Fradera, una illa de cases que va ser enderrocada a mitjans d'octubre del 2006,[31] m\u00e9s tard del previst, entre altres raons perqu\u00e8 mitja dotzena de cases van ser ocupades a mitjans del juliol de 2005.[32] Aquest no fou l'\u00fanic contratemps de l'ampliaci\u00f3 durant les obres a l'Illa Fradera, els operaris van topar amb restes arqueol\u00f2giques de la ciutat romana de B\u00e6tulo, cosa que fa dif\u00edcil un perllongament m\u00e9s enll\u00e0 per la possibilitat de trobar-ne de noves. Posteriorment a l'any 2010 es van haver de refer les obres de les vies, ja que hi havia un error en el grau d'inclinaci\u00f3.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'antiga Illa Fradera", "answer_start": 23}], "id": "P_174_C_1043_Q1", "question": "On est\u00e0 situada l'estaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a mitjans d'octubre del 2006", "answer_start": 89}], "id": "P_174_C_1043_Q2", "question": "Quan va ser enderrocada l'Illa Fradera?"}, {"answers": [{"text": "una illa de cases", "answer_start": 48}], "id": "P_174_C_1043_Q3", "question": "Qu\u00e8 era l'Illa Fradera?"}, {"answers": [{"text": "mitja dotzena", "answer_start": 171}], "id": "P_174_C_1043_Q4", "question": "Quantes cases van ser ocupades a mitjans del juliol de 2005?"}, {"answers": [{"text": "restes arqueol\u00f2giques de la ciutat romana de B\u00e6tulo", "answer_start": 355}], "id": "P_174_C_1043_Q5", "question": "Qu\u00e8 es van trobar els operaris?"}]}, {"context": "El projecte inicial tamb\u00e9 preveia una estaci\u00f3 entre Sant Pau | Dos de Maig i Sagrada Fam\u00edlia que no va arribar a inaugurar-se.[14] Aquesta, anomenada Gaud\u00ed, va ser constru\u00efda segons les previsions inicials per\u00f2 a l'incorporar-se la l\u00ednia II a la V, l'estaci\u00f3 de Sagrada Fam\u00edlia quedava massa a prop. Tot i quedar en des\u00fas, \u00e9s una de les millors conservades de les estacions fantasma, l'Ajuntament de Barcelona l'ha utilitzat per fer estudis estad\u00edstics de pas de trens de l'actual L5, i tamb\u00e9 s'hi han gravat anuncis.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "per fer estudis estad\u00edstics de pas de trens de l'actual L5", "answer_start": 425}], "id": "P_174_C_1044_Q1", "question": "Per qu\u00e8 ha utilitzat l'Ajuntament de Barcelona l'estaci\u00f3 Gaud\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "anuncis", "answer_start": 509}], "id": "P_174_C_1044_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'han gravat a l'estaci\u00f3 Gaud\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "V", "answer_start": 246}], "id": "P_174_C_1044_Q3", "question": "Quina l\u00ednia es va incorporar a la l\u00ednia II?"}, {"answers": [{"text": "massa a prop", "answer_start": 286}], "id": "P_174_C_1044_Q4", "question": "Com quedava l'estaci\u00f3 de Sagrada Fam\u00edlia respecte a l'estaci\u00f3 de Gaud\u00ed?"}]}]}, {"title": "Rata arbor\u00edcola de cresta roja", "paragraphs": [{"context": "La rata arbor\u00edcola de cresta roja \u00e9s un rosegador nocturn.[4] Se'n desconeix la dieta, per\u00f2 segons Emmons i Feer es pot suposar que s'alimenta de mat\u00e8ria vegetal, com ara fruits o grans, igual que les altres rates espinoses.[2] \u00c9s capa\u00e7 d'enfilar-se f\u00e0cilment a una superf\u00edcie vertical de fusta.[1] Quan fou redescobert el 2011 no emet\u00e9 cap vocalitzaci\u00f3 durant les dues observacions.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "un rosegador nocturn", "answer_start": 37}], "id": "P_176_C_1051_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la rata arbor\u00edcola de cresta roja?"}, {"answers": [{"text": "Se'n desconeix", "answer_start": 62}], "id": "P_176_C_1051_Q2", "question": "Quina dieta t\u00e9 la rata arbor\u00edcola de cresta roja?"}, {"answers": [{"text": "de mat\u00e8ria vegetal, com ara fruits o grans", "answer_start": 143}], "id": "P_176_C_1051_Q3", "question": "De qu\u00e8 s'alimenta la rata arbor\u00edcola de cresta roja segons Emmons i Feer?"}, {"answers": [{"text": "a una superf\u00edcie vertical de fusta", "answer_start": 260}], "id": "P_176_C_1051_Q4", "question": "On s'enfila f\u00e0cilment la rata arbor\u00edcola de cresta roja?"}, {"answers": [{"text": "2011", "answer_start": 323}], "id": "P_176_C_1051_Q5", "question": "Quan fou redescobert?"}]}, {"context": "El 1990, Emmons declar\u00e0 que la rata arbor\u00edcola de cresta roja podria ser un dels mam\u00edfers neotropicals m\u00e9s rars.[5] La Uni\u00f3 Internacional per a la Conservaci\u00f3 de la Natura (UICN) el classific\u00e0 com a esp\u00e8cie vulnerable el 1996.[9] El 2008, dos assessors de la UICN, C. Delgado i M. G\u00f3mez-Laverde, la situen a la categoria d'esp\u00e8cies amb dades insuficients,[1] car les dades sobre la distribuci\u00f3, la hist\u00f2ria natural i l'h\u00e0bitat d'aquest rosegador no eren suficients per avaluar-ne l'estat de conservaci\u00f3.[1][11] Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'una revisi\u00f3 duta a terme el 2011, finalment se la classific\u00e0 com a esp\u00e8cie en perill cr\u00edtic.[9] Aix\u00ed doncs, Paul Salaman indica que gran part del bosc que constitueix l'\u00e0rea potencial de l'esp\u00e8cie ha sigut rompuda o degradada. L'adquisici\u00f3 de terres a la regi\u00f3, que ha augmentat a causa de la demanda d'habitatges d'estiueig, i l'expansi\u00f3 de la cafe\u00efcultura s\u00f3n algunes de les causes de la disminuci\u00f3 de l'extensi\u00f3 de l'h\u00e0bitat del rosegador.[9] A m\u00e9s a m\u00e9s, gran part de la zona potencial en la qual es trobaria la rata arbor\u00edcola de cresta roja est\u00e0 infestada de gats salvatges introdu\u00efts que cacen la fauna nadiua.[3][6] Finalment, els efectes del canvi clim\u00e0tic podrien ser una amena\u00e7a a llarg termini.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a esp\u00e8cie vulnerable", "answer_start": 193}], "id": "P_176_C_1052_Q1", "question": "Com el classifica La Uni\u00f3 Internacional per a la Conservaci\u00f3 de la Natura (UICN) el 2006?"}, {"answers": [{"text": "C. Delgado i M. G\u00f3mez-Laverde", "answer_start": 265}], "id": "P_176_C_1052_Q2", "question": "Qui eren els assessors de la UICN?"}, {"answers": [{"text": "2011", "answer_start": 560}], "id": "P_176_C_1052_Q3", "question": "Quin any va ser classificada com a esp\u00e8cie en perill cr\u00edtic?"}, {"answers": [{"text": "L'adquisici\u00f3 de terres a la regi\u00f3, que ha augmentat a causa de la demanda d'habitatges d'estiueig, i l'expansi\u00f3 de la cafe\u00efcultura", "answer_start": 759}], "id": "P_176_C_1052_Q4", "question": "Qu\u00e8 ha fet que disminueixi l'extensi\u00f3 de l'h\u00e0bitat del rosegador?"}, {"answers": [{"text": "de gats salvatges introdu\u00efts", "answer_start": 1094}], "id": "P_176_C_1052_Q5", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 infestada la zona potencial en la que es trobaria el rosegador?"}]}, {"context": "La rata arbor\u00edcola de cresta roja mesura 20\u201348 cm de llargada des del cap fins a la punta de la cua, que fa 18\u201328 cm.[5] Pot pesar fins a 500 g.[6] El pelatge, molt suau i gaireb\u00e9 llan\u00f3s, \u00e9s esp\u00e8s i llarg. Els p\u00e8ls de la regi\u00f3 dorsal s\u00f3n de color rogenc intens, tirant cap al groc rogenc als flancs, incloent-hi els del cap fins al musell. Els p\u00e8ls de la cua s\u00f3n negres a gran part de la seva llargada, per\u00f2 esdevenen blancs a les dues cinquenes parts terminals.[7] Les orelles, petites i de color marr\u00f3 p\u00e0l\u00b7lid, tenen rulls de p\u00e8ls llargs a la superf\u00edcie interior i s\u00f3n nues a la superf\u00edcie exterior. Hi ha igualment un rull de llargs p\u00e8ls negres entre l'ull i l'orella i un altre a la base interior d'aquesta \u00faltima.[7] Les vibrisses mistacials i genals, que poden assolir una llargada de fins a 5 cm,[8] s\u00f3n fines i relativament curtes.[2] Es distingeix d'altres rosegadors per la franja de pelatge rogenc en forma de crinera que t\u00e9 al voltant del coll.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "20\u201348 cm de llargada des del cap fins a la punta de la cua", "answer_start": 41}], "id": "P_176_C_1053_Q1", "question": "Quina mida t\u00e9 la rata arbor\u00edcola de cresta roja?"}, {"answers": [{"text": "fins a 500 g", "answer_start": 131}], "id": "P_176_C_1053_Q2", "question": "Quant pot pesar el rosegador?"}, {"answers": [{"text": "rogenc intens", "answer_start": 247}], "id": "P_176_C_1053_Q3", "question": "Quin color tenen els p\u00e8ls de la regi\u00f3 dorsal del rosegador?"}, {"answers": [{"text": "fines i relativament curtes", "answer_start": 811}], "id": "P_176_C_1053_Q4", "question": "Com s\u00f3n les vibrisses mistacials i genals del rosegador?"}, {"answers": [{"text": "al voltant del coll", "answer_start": 936}], "id": "P_176_C_1053_Q5", "question": "On t\u00e9 el rosegador la franja de pelatge rogenc en forma de crinera ?"}]}, {"context": "L'holotip de S. rufodorsalis, de sexe no determinat, fou descobert el 24 de desembre del 1898 per Herbert Huntington Smith a la localitat d'Ocana, prop de Santa Marta, al departament colombi\u00e0 de Magdalena,[1] a l'al\u00e7ada de la conca del riu Manzanares.[2] En un informe personal del 1898, Melbourne Armstrong Carriker indic\u00e0 que totes les col\u00b7leccions d'ocells i de mam\u00edfers eren recollides per ca\u00e7adors locals que treballaven per a Herbert Huntington Smith. Aix\u00ed doncs, qualsevol dada relacionada amb la localitat podria ser inexacta o fins i tot inexistent.[1] Un segon esp\u00e8cimen de sexe no determinat fou descobert per Carriker a la Sierra Nevada de Santa Marta abans del 1913.[1] Tanmateix, tot i ser conegut per redactar notes detallades sobre els ocells i els mam\u00edfers que recolli, les dades relatives al lloc i la data s\u00f3n imprecises. Se suposa que l'esp\u00e8cimen de Carriker provenia d'una donaci\u00f3 o una compra. Com que no havia recollit personalment el mam\u00edfer, \u00e9s possible que no document\u00e9s les dades associades a S. rufodorsalis.[1] Aquest esp\u00e8cimen fou enregistrat el 1913 al Museu Americ\u00e0 d'Hist\u00f2ria Natural (Nova York).[1] Durant molt de temps, malgrat l'organitzaci\u00f3 de diverses expedicions, no s'observ\u00e0 cap altre rosegador d'aquesta esp\u00e8cie.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "24 de desembre del 1898", "answer_start": 70}], "id": "P_176_C_1054_Q1", "question": "Quan fou descobert l'holotip de S. rufodorsalis?"}, {"answers": [{"text": "Ocana", "answer_start": 140}], "id": "P_176_C_1054_Q3", "question": "On es va descobrir l'holotip de S. rufodorsalis?"}, {"answers": [{"text": "Un segon esp\u00e8cimen de sexe no determinat", "answer_start": 562}], "id": "P_176_C_1054_Q4", "question": "Qu\u00e8 va descobrir Carriker a la Sierra Nevada de Santa Marta?"}, {"answers": [{"text": "per redactar notes detallades sobre els ocells i els mam\u00edfers que recolli", "answer_start": 712}], "id": "P_176_C_1054_Q5", "question": "Per qu\u00e8 era conegut Carriker?"}]}, {"context": "La superf\u00edcie superior de les potes anteriors i posteriors \u00e9s coberta per un pelatge gris p\u00e0l\u00b7lid lleonat. Les potes posteriors s\u00f3n molt curtes i amples.[7] Els peus manquen de petits tubercules entre els coixinets plantars i el p\u00f2l\u00b7lux \u00e9s cobert per una ungla.[8] El crani \u00e9s curt i ample. L'os zigom\u00e0tic, pesant i ample, no s'arqueja lateralment. Les vores supraorbitals del crani estan for\u00e7a desenvolupades i la regi\u00f3 interorbital \u00e9s molt ampla, amb vores gaireb\u00e9 paral\u00b7leles. La part facial del crani \u00e9s molt curta. La dist\u00e0ncia entre les incisives i les s\u00e8ries de molars \u00e9s un xic inferior a la llargada de la superf\u00edcie coron\u00e0ria de la filera dental superior.[7] Els ulls grossos d'aquest rosegador s\u00f3n una adaptaci\u00f3 al seu mode de vida nocturn.[1] Tamb\u00e9 t\u00e9 dos parells de mamelles laterals a la vora abdominal del pelatge lateral, a l'al\u00e7ada del pelatge ventral.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "gris p\u00e0l\u00b7lid lleonat", "answer_start": 85}], "id": "P_176_C_1055_Q1", "question": "De quin color \u00e9s el pelatge que cobreix la part superior de les potes?"}, {"answers": [{"text": "molt curtes i amples", "answer_start": 132}], "id": "P_176_C_1055_Q2", "question": "Com s\u00f3n les potes posteriors?"}, {"answers": [{"text": "una ungla", "answer_start": 251}], "id": "P_176_C_1055_Q3", "question": "Qu\u00e8 cobreix el p\u00f2l\u00b7lux?"}, {"answers": [{"text": "L'os zigom\u00e0tic", "answer_start": 291}], "id": "P_176_C_1055_Q4", "question": "Qui no s'arqueja lateralment?"}, {"answers": [{"text": "nocturn", "answer_start": 743}], "id": "P_176_C_1055_Q5", "question": "Quin mode de vida t\u00e9?"}]}]}, {"title": "Tanc", "paragraphs": [{"context": "Un altre dels avan\u00e7os va ser la millora dels sistemes de suspensi\u00f3. La qualitat de la suspensi\u00f3 era un element determinant per un rendiment \u00f2ptim del tanc. Els tancs amb suspensi\u00f3 limitada sovint sacsejaven de tal manera la tripulaci\u00f3 que calia limitar la velocitat i provocava, alhora, que el tir en moviment fos pr\u00e0cticament impossible.[17] Els nous sistemes, com la barra de torsi\u00f3 i la suspensi\u00f3 Christie, van millorar el funcionament i feren possible que el Panther es desplac\u00e9s pels camps a velocitats que en carretera haurien estat dif\u00edcils pels antics dissenys.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "sistemes de suspensi\u00f3", "answer_start": 45}], "id": "P_405_C_2425_Q1", "question": "Quin aven\u00e7 es va incorporar als tancs?"}, {"answers": [{"text": "per un rendiment \u00f2ptim del tanc", "answer_start": 123}], "id": "P_405_C_2425_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 \u00e9s determinant la qualitat de la suspensi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la tripulaci\u00f3", "answer_start": 221}], "id": "P_405_C_2425_Q3", "question": "A qui sacsejaven els tancs amb suspensi\u00f3 limitada?"}, {"answers": [{"text": "limitar la velocitat", "answer_start": 245}], "id": "P_405_C_2425_Q4", "question": "Qu\u00e8 havien de fer als tancs perqu\u00e8 no sacseges la tripulaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "que el tir en moviment fos pr\u00e0cticament impossible", "answer_start": 287}], "id": "P_405_C_2425_Q5", "question": "Qu\u00e8 provocava la suspensi\u00f3 limitada als tancs?"}]}, {"context": "Els tancs moderns tenen una ampla varietat de sistemes per augmentar la probabilitat d'encertar al primer tir. Els visors actuals se serveixen de l'electr\u00f2nica per fer-los m\u00e9s precisos. Posse\u00efxen zoom \u00f2ptic i digital, a m\u00e9s d'estar estabilitzats: l'arma principal pot estar s\u00faper-elevada per disparar a un blanc lluny\u00e0, per\u00f2 el reticle de tir es mantindr\u00e0 centrada en l'objectiu. Els models m\u00e9s moderns tenen visors estabilitzats en els dos eixos, per\u00f2 les s\u00e8ries M1, per exemple, nom\u00e9s ho estan en l'eix vertical. Per aix\u00f2, en il\u00b7luminar el blanc i calcular el lead necessari si aquest es mou, s'aprecia com el reticle salta i es mou en l'eix horitzontal. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que l'ordinador bal\u00edstic fa girar a la torreta per \"avan\u00e7ar el tir\", i el visor de tir no pot rotar en direcci\u00f3 contr\u00e0ria a la mateixa per mantenir en el seu centre al blanc.", "qas": [{"answers": [{"text": "de l'electr\u00f2nica", "answer_start": 143}], "id": "P_405_C_2426_Q1", "question": "De qu\u00e8 ses serveixen els visors actuals per fer m\u00e9s prec\u00eds el tir d'un tanc?"}, {"answers": [{"text": "zoom \u00f2ptic i digital", "answer_start": 196}], "id": "P_405_C_2426_Q2", "question": "Qu\u00e8 posseeixen els sistemes de tir electr\u00f2nic dels tancs?"}, {"answers": [{"text": "estabilitzats en els dos eixos", "answer_start": 416}], "id": "P_405_C_2426_Q3", "question": "Com s\u00f3n els visors de tir en els models de tanc m\u00e9s moderns?"}, {"answers": [{"text": "les s\u00e8ries M1", "answer_start": 453}], "id": "P_405_C_2426_Q4", "question": "Quins tancs nom\u00e9s tenen el visor estabilitzat en l'eix vertical?"}]}, {"context": "El nom \u00abtanc\u00bb (en angl\u00e8s tank, 'dip\u00f2sit', com en catal\u00e0) va apar\u00e8ixer a les f\u00e0briques brit\u00e0niques: els treballadors anomenaven aix\u00ed aquests tipus de vehicles perqu\u00e8 creien que estaven construint dip\u00f2sits d'aigua m\u00f2bils; inicialment, aquests vehicles de combat es camuflaven en dip\u00f2sits de combustible. El mot, nascut com a codi, de seguida esdevingu\u00e9 el nom propi d'aquest tipus de vehicle militar. El catal\u00e0 tanc equival a l'esp. carro de combate o tanque, fr. char de combat, char d'assaut, o tank, it. carro armato, port. carro de combate o (col\u00b7loquialment) tanque, rom. tanc, ang. tank, al. Panzer, rus tank (\u0442\u0430\u043d\u043a), etc.", "qas": [{"answers": [{"text": "'dip\u00f2sit'", "answer_start": 31}], "id": "P_405_C_2427_Q1", "question": "Qu\u00e8 vol dir tanc?"}, {"answers": [{"text": "dip\u00f2sits d'aigua m\u00f2bils", "answer_start": 195}], "id": "P_405_C_2427_Q2", "question": "Qu\u00e8 creien que constru\u00efen els treballadors que constru\u00efen els tancs?"}, {"answers": [{"text": "en dip\u00f2sits de combustible", "answer_start": 274}], "id": "P_405_C_2427_Q3", "question": "On camuflaven els tancs inicialment?"}, {"answers": [{"text": "com a codi", "answer_start": 317}], "id": "P_405_C_2427_Q4", "question": "Com va n\u00e9ixer el mot tanc?"}]}, {"context": "Hom considera el Panther com el punt d'inflexi\u00f3 en el desenvolupament d'aquest tipus de vehicle, i el consideren la base pels dissenys posteriors. Cal considerar, per\u00f2, que en igualtat de condicions el Panther no estava prou blindat ni podia lluitar contra tancs pesants. Generalment es considera que el primer tanc d'aquesta nova generaci\u00f3 va ser el Centuri\u00f3, un tanc brit\u00e0nic, que era capa\u00e7 de resistir l'impacte del fam\u00f3s can\u00f3 de 88 mm alemany; estava armat amb el can\u00f3 Royal Ordnance L7 de 105 mm, que era superior a qualsevol altre can\u00f3 en el camp de batalla, i podia arribar als 56 km/h gr\u00e0cies al seu motor Meteor de 650 cv. El Centuri\u00f3 va reempla\u00e7ar tots els tancs mitjans brit\u00e0nics i va impulsar la desaparici\u00f3 del tanc pesant, convertint-se en el que els brit\u00e0nics anomenaven un \"tanc universal\" (Universal Tank), que aviat seria conegut com el \"principal tanc de combat\" (Main Battle Tank, MBT).[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "la base pels dissenys posteriors", "answer_start": 113}], "id": "P_405_C_2428_Q1", "question": "Com consideren el Panther en el m\u00f3n dels tancs?"}, {"answers": [{"text": "contra tancs pesants", "answer_start": 250}], "id": "P_405_C_2428_Q2", "question": "Contra qu\u00e8 no podia lluitar el Panther?"}, {"answers": [{"text": "el Centuri\u00f3", "answer_start": 348}], "id": "P_405_C_2428_Q3", "question": "Quin va ser el primer tanc de la nova generaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Royal Ordnance L7 de 105 mm", "answer_start": 473}], "id": "P_405_C_2428_Q4", "question": "Amb quin can\u00f3 estava armat el Centuri\u00f3?"}]}, {"context": "A la Segona Guerra Mundial, el tanc M4 Sherman va ser convertit a amfibi afegint-li una coberta de goma per proporcionar certa flotabilitat. Va ser denominat Sherman DD i utilitzat durant el Dia D per proporcionar suport de foc en les platges dels desembarcaments inicials. Els Sherman DD no podien disparar quan estaven surant, car la coberta de goma estava per damunt del can\u00f3. Una quantitat d'aquests tancs es van enfonsar a causa del mal temps, encara que aquells que van arribar a la platja van servir de suport durant les primeres hores cr\u00edtiques.", "qas": [{"answers": [{"text": "M4 Sherman", "answer_start": 36}], "id": "P_405_C_2430_Q1", "question": "Quin tanc va ser convertit a amfibi a la Segona Guerra Mundial?"}, {"answers": [{"text": "una coberta de goma", "answer_start": 84}], "id": "P_405_C_2430_Q2", "question": "Qu\u00e8 va afegir al M4 Sherman per convertir-lo en amfibi?"}, {"answers": [{"text": "certa flotabilitat", "answer_start": 121}], "id": "P_405_C_2430_Q3", "question": "Qu\u00e8 proporcionava la coberta de goma al M4 Sherman?"}, {"answers": [{"text": "durant el Dia D", "answer_start": 181}], "id": "P_405_C_2430_Q5", "question": "Quan van utilitzar els Sherman DD?"}]}]}, {"title": "Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi", "paragraphs": [{"context": "L'estrena de la pel\u00b7l\u00edcula va ser el 25 de maig de 1983. Tot i que en un principia havia de ser el 27 de maig, es va canviar la data perqu\u00e8 coincid\u00eds amb el mateix dia de l'estrena la pel\u00b7l\u00edcula original de 1977.[18] Amb una campanya de m\u00e0rqueting mundial massiva, l'il\u00b7lustrador Tim Reamer va crear la imatge del p\u00f2ster de la pel\u00b7l\u00edcula i una altra per a la publicitat. En el moment de la seva estrenar, el film va ser anunciat tant en p\u00f2sters com en marxandatge simplement com Star Wars: El reton del Jedi, tot i que en pantalla es va poder veure l'Episodi VI. Va ser posteriorment reestrenada als cinemes el 1985.", "qas": [{"answers": [{"text": "el 25 de maig de 1983", "answer_start": 34}], "id": "P_317_C_1897_Q1", "question": "Quin dia es va estrenar Star Wars: El reton del Jedi?"}, {"answers": [{"text": "amb el mateix dia de l'estrena la pel\u00b7l\u00edcula original", "answer_start": 150}], "id": "P_317_C_1897_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 coincidia la data d'estrena de Star Wars: El reton del Jedi?"}, {"answers": [{"text": "Tim Reamer", "answer_start": 280}], "id": "P_317_C_1897_Q3", "question": "Qui va crear la imatge del p\u00f2ster de Star Wars: El reton del Jedi?"}, {"answers": [{"text": "massiva", "answer_start": 256}], "id": "P_317_C_1897_Q4", "question": "Com va ser la campanya de m\u00e0rqueting de Star Wars: El reton del Jedi?"}, {"answers": [{"text": "1985", "answer_start": 611}], "id": "P_317_C_1897_Q5", "question": "Quin any va ser reestrenada Star Wars: El reton del Jedi?"}]}, {"context": "La novel\u00b7la d'El retorn del Jedi va ser escrita per James Kahn i va sortir a la venda el 12 de maig de 1983, tres dies abans de l'estrena de la pel\u00b7l\u00edcula.[50] Cont\u00e9 moltes escenes que van ser eliminades en la versi\u00f3 final, aix\u00ed com certes afirmacions que han sigut corregides en la trilogia preq\u00fcela. Per exemple, Kahn va escriure que Owen Lars \u00e9s el germ\u00e0 d'Obi-Wan Kenobi, mentre que a L'atac dels clons es mostra com el germanastre de l'Anakin. Quan Leia \u00e9s capturada per Jabba, en comptes de dir \"estic segura\" quan \u00e9s advertida de la pres\u00e8ncia de Luke, diu: \"Estic segura, per\u00f2 mentrestant, vaig a gaudir plenament del plaer de la seva companyia.\" A m\u00e9s a m\u00e9s, Jabba en lloc de limitar-se a llepar-se els llavis com es veu en la pel\u00b7l\u00edcula, a la novel\u00b7la tamb\u00e9 li fa un pet\u00f3 a la boca a la princesa Leia. M\u00e9s endavant, Obi-Wan reapareix en forma d'esperit per revelar que va ser ell qui va ocultar Luke i Leia del seu pare, el qual no sabia que la seva dona estava embarassada quan la va deixar per convertir-se en Darth Vader. Aquesta idea es contradiu amb La venjan\u00e7a dels sith, ja que Anakin veu clarament que la seva dona est\u00e0 embarassada, tot i que pot pensar que els nens moren juntament amb ella. Una faceta de la hist\u00f2ria que es va fer m\u00e9s evident en la novel\u00b7la \u00e9s la confusi\u00f3 que va superar a les forces imperials a la mort de Palpatine, qui va deixar de ser el guia de l'Imperi.", "qas": [{"answers": [{"text": "James Kahn", "answer_start": 52}], "id": "P_317_C_1898_Q1", "question": "Qui va escriure la novel\u00b7la d'El retorn del Jedi?"}, {"answers": [{"text": "moltes", "answer_start": 166}], "id": "P_317_C_1898_Q2", "question": "Quantes escenes de la novel\u00b7la d'El retorn del Jedi van ser eliminades en la versi\u00f3 final?"}, {"answers": [{"text": "Luke i Leia", "answer_start": 904}], "id": "P_317_C_1898_Q3", "question": "Segons la novel\u00b7la d'El retorn del Jedi a qui va ocultar Obi-Wan?"}, {"answers": [{"text": "un pet\u00f3 a la boca", "answer_start": 773}], "id": "P_317_C_1898_Q4", "question": "Qu\u00e8 li fa Jabba a la princesa Leia a la novel\u00b7la d'El retorn del Jedi?"}, {"answers": [{"text": "en forma d'esperit", "answer_start": 843}], "id": "P_317_C_1898_Q5", "question": "Com reapareix Obi-Wan a la novel\u00b7la d'El retorn del Jedi?"}]}, {"context": "A l'Estrella de la mort, Vader i Luke s'hi baten en combat. Al mig del combat, Vader llegeix els sentiments de Luke i s'adona que Leia \u00e9s la seva germana bessona i tempta Luke a qu\u00e8 si ell no decideix unir-se al costat fosc, potser ella s\u00ed que ho far\u00e0. Despr\u00e9s d'aix\u00f2, Luke esclata en c\u00f2lera i ataca Vader tallant-li una m\u00e0. L'emperador en veure com Luke fa fluir el seu odi i c\u00f2lera el tempta que mati el seu pare i ocupi el seu lloc al seu costat. Luke rebutja l'emperador i li diu que ell \u00e9s un jedi igual com el seu pare en el passat. Veient que Luke no pot ser influ\u00eft, l'emperador l'ataca aplicant uns raigs de for\u00e7a per assestar-li el cop final, per\u00f2 just abans de morir, Vader interv\u00e9 atacant l'emperador per llan\u00e7ar-lo per l'eix del reactor. Els raigs de for\u00e7a de l'emperador causen ferides mortals a Vader, la qual cosa danya el seu sistema de respiraci\u00f3. En saber que no hi ha cap esperan\u00e7a per a la seva pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia, Vader li demana a Luke que li tregui la seva m\u00e0scara per poder veure'l amb els seus propis ulls i li diu que tenia ra\u00f3 sobre ell, que li digui a la seva germana que tenia ra\u00f3. Amb aquelles paraules finals, Anakin Skywalker/Darth Vader mor, complint aix\u00ed la profecia en destruir els sith (matant l'emperador i morint ell mateix).", "qas": [{"answers": [{"text": "els sentiments de Luke", "answer_start": 93}], "id": "P_317_C_1899_Q1", "question": "Qu\u00e8 llegeix Vader a mig combat?"}, {"answers": [{"text": "una m\u00e0", "answer_start": 317}], "id": "P_317_C_1899_Q2", "question": "Qu\u00e8 li talla Luke a Vader?"}, {"answers": [{"text": "que ell \u00e9s un jedi igual com el seu pare en el passat", "answer_start": 484}], "id": "P_317_C_1899_Q3", "question": "Qu\u00e8 li diu Luke a l'emperador?"}, {"answers": [{"text": "per poder veure'l amb els seus propis ulls", "answer_start": 991}], "id": "P_317_C_1899_Q5", "question": "Per qu\u00e8 Vader li demana a Luke que li tregui la mascara?"}]}, {"context": "La banda sonora va ser composta i dirigida per John Williams i orquestrada per l'Orquestra Simf\u00f2nica de Londres. Els cr\u00e8dits d'orquestra est\u00e0 al nom de Thomas Newman. Els drets d'autor de la versi\u00f3 original de la banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula els tenia RSO Records als Estats Units. Sony Classical Records va adquirir els drets de la trilogia original el 2004, despr\u00e9s d'obtenir els de la segona trilogia. Aquell mateix any, Sony va posar a la venda l'edici\u00f3 antiga de RCA Victor d'El retorn del Jedi juntament amb les dues altres pel\u00b7l\u00edcules de la trilogia. El set venia amb la nova obra d'art que reflecteix la primera edici\u00f3 en DVD de la pel\u00b7l\u00edcula. Malgrat la remasteritzaci\u00f3 digital de Sony, que va millorar m\u00ednimament el so, aquesta edici\u00f3 nom\u00e9s es pot escoltar en equips de so d'alta gamma, aquesta versi\u00f3 del 2004 \u00e9s essencialment la mateixa que la versi\u00f3 de 1997 de RCA Victor.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "John Williams", "answer_start": 47}], "id": "P_317_C_1900_Q1", "question": "Qui va compondre la banda sonora d'El retorn del Jedi?"}, {"answers": [{"text": "l'Orquestra Simf\u00f2nica de Londres", "answer_start": 79}], "id": "P_317_C_1900_Q2", "question": "Qui va orquestrar la banda sonora d'El retorn del Jedi?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s d'obtenir els de la segona trilogia", "answer_start": 361}], "id": "P_317_C_1900_Q3", "question": "Quan va obtenir Sony Classical Records els drets de la trilogia original?"}, {"answers": [{"text": "m\u00ednimament", "answer_start": 713}], "id": "P_317_C_1900_Q5", "question": "Com va millorar el so la remasteritzaci\u00f3 digital de Sony?"}]}, {"context": "Marvel Comics va publicar una adaptaci\u00f3 al c\u00f2mic de l'escriptor Archie Goodwin i els artistes Al Williamson, Carlos Garz\u00f3n, Tom Palmer i Ron Frenz. L'adaptaci\u00f3 va apar\u00e8ixer a Marvel Super Special # 27 amb portada de Bill Sienkiewicz[51] i com a s\u00e8rie limitada de quatre n\u00fameros,[52][53] reeditant el mateix material i afegint una p\u00e0gina il\u00b7lustrada pels cr\u00e8dits dels autors i pin-ups. Posteriorment va ser reeditat en un llibre recopilatori.[54]", "qas": [{"answers": [{"text": "Marvel Comics", "answer_start": 0}], "id": "P_317_C_1901_Q1", "question": "Qui va publicar una adaptaci\u00f3 al c\u00f2mic?"}, {"answers": [{"text": "Archie Goodwin", "answer_start": 64}], "id": "P_317_C_1901_Q2", "question": "Quin escriptor va fer l'adaptaci\u00f3 al c\u00f2mic?"}, {"answers": [{"text": "Marvel Super Special # 27", "answer_start": 175}], "id": "P_317_C_1901_Q3", "question": "On va apar\u00e8ixer l'adaptaci\u00f3 al c\u00f2mic?"}, {"answers": [{"text": "Bill Sienkiewicz", "answer_start": 216}], "id": "P_317_C_1901_Q4", "question": "Qui va fer la portada de Marvel Super Special # 27?"}, {"answers": [{"text": "en un llibre recopilatori", "answer_start": 415}], "id": "P_317_C_1901_Q5", "question": "Com va ser editat posteriorment?"}]}, {"context": "David Lynch i David Cronenberg van ser considerats per dirigir el projecte abans d'escollir a Marquand. L'equip de producci\u00f3 es va basar en l'storyboard de Lucas durant la preproducci\u00f3. Mentre s'escrivia el gui\u00f3, Lucas, Kasdan, Marquand i el productor Howard Kazanjian van estar dues setmanes discutint idees per desenvolupar-lo. El rodatge va tenir lloc a Anglaterra, Calif\u00f2rnia i Arizona del gener al mar\u00e7 de 1982; Lucas manej\u00e0 la segona part de la feina. La producci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula es va realitzar amb gran secret per evitar l'especulaci\u00f3 de preus i la van anomenar la Collita blava.", "qas": [{"answers": [{"text": "David Lynch i David Cronenberg", "answer_start": 0}], "id": "P_317_C_1902_Q1", "question": "Qui va ser considerat per dirigir el projecte?"}, {"answers": [{"text": "en l'storyboard de Lucas", "answer_start": 137}], "id": "P_317_C_1902_Q3", "question": "En qu\u00e8 es van basar l'equip de producci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "dues setmanes", "answer_start": 279}], "id": "P_317_C_1902_Q4", "question": "Quant van estar discutint idees per desenvolupar el gui\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb gran secret", "answer_start": 504}], "id": "P_317_C_1902_Q5", "question": "Com es va realitzar la producci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula?"}]}]}, {"title": "Ratpenat de Racey", "paragraphs": [{"context": "Hi ha molt poca informaci\u00f3 sobre la reproducci\u00f3. \u00c9s probable que les cries neixin vers el principi de l'estaci\u00f3 humida de novembre i desembre, quan l'aliment \u00e9s abundant. Sis ratpenats foren capturats en un j\u00f3c de Kianjavato, incloent-hi un \u00fanic mascle, cosa que condu\u00ed Bates i col\u00b7laboradors a suggerir que pot tractar-se d'una esp\u00e8cie que practica la polig\u00ednia, \u00e9s a dir, grups d'un mascle amb diverses femelles.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt poca", "answer_start": 6}], "id": "P_45_C_265_Q1", "question": "Quanta informaci\u00f3 tenim sobre la reproducci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "novembre i desembre", "answer_start": 122}], "id": "P_45_C_265_Q2", "question": "En quins mesos neixen les cries?"}, {"answers": [{"text": "l'aliment \u00e9s abundant", "answer_start": 148}], "id": "P_45_C_265_Q3", "question": "Per qu\u00e8 neixen en aquesta \u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "un \u00fanic mascle", "answer_start": 238}], "id": "P_45_C_265_Q4", "question": "Quants mascles hi havia entre els sis ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "la polig\u00ednia", "answer_start": 350}], "id": "P_45_C_265_Q5", "question": "Qu\u00e8 podria practicar aquesta esp\u00e8cie?"}]}, {"context": "El ratpenat de Racey (Pipistrellus raceyi) \u00e9s un ratpenat del g\u00e8nere Pipistrellus originari de Madagascar. Tot i que s'havien observat esp\u00e8cies no identificades de Pipistrellus a Madagascar des de la d\u00e8cada del 1990, P. raceyi no fou descrit formalment fins al 2006. Els seus parents m\u00e9s propers s\u00f3n les esp\u00e8cies asi\u00e0tiques P. endoi, P. paterculus i P. abramus, i els seus avantpassats probablement arribaren a Madagascar des d'\u00c0sia. S'han observat ratpenats de Racey a quatre localitats diferents: dues a les planes orientals i dues a les occidentals. A l'est, viu en \u00e0rees obertes i se l'ha vist dormint en un edifici, mentre que a l'oest habita boscos secs. La Llista Vermella de la UICN considera que hi ha \u00abdades insuficients\u00bb per avaluar-ne l'estat de conservaci\u00f3, en gran part a causa del desconeixement de la seva ecologia.", "qas": [{"answers": [{"text": "de Madagascar", "answer_start": 92}], "id": "P_45_C_266_Q1", "question": "D'on \u00e9s originari?"}, {"answers": [{"text": "2006", "answer_start": 261}], "id": "P_45_C_266_Q2", "question": "Quin any va ser descrit formalment?"}, {"answers": [{"text": "des d'\u00c0sia", "answer_start": 422}], "id": "P_45_C_266_Q3", "question": "Des d'on arribaren a Madagascar?"}, {"answers": [{"text": "en \u00e0rees obertes", "answer_start": 566}], "id": "P_45_C_266_Q4", "question": "On viuen a l'est?"}, {"answers": [{"text": "boscos secs", "answer_start": 648}], "id": "P_45_C_266_Q5", "question": "En quin tipus de boscos habiten a l'oest?"}]}, {"context": "Amb un avantbra\u00e7 de 28,0 a 31,2 mm de llargada, el ratpenat de Racey \u00e9s una esp\u00e8cie de Pipistrellus petita-mitjana. La part superior del cos \u00e9s vermellosa i la inferior \u00e9s de color marr\u00f3-groc. T\u00e9 les ales fosques i els peus petits. El penis i l'os peni\u00e0 dels mascles s\u00f3n llargs, igual que en P. endoi, P. abramus i P. paterculus. El rostre \u00e9s menys pla que en esp\u00e8cies properes i els arcs superciliars sobresurten. La quarta premolar superior no toca la canina superior, mentre que la segona premolar inferior est\u00e0 ben desenvolupada.", "qas": [{"answers": [{"text": "de 28,0 a 31,2 mm", "answer_start": 17}], "id": "P_45_C_267_Q1", "question": "Quant mesura l'avantbra\u00e7??"}, {"answers": [{"text": "vermellosa", "answer_start": 144}], "id": "P_45_C_267_Q2", "question": "De quin color \u00e9s la part superior del cos?"}, {"answers": [{"text": "fosques", "answer_start": 205}], "id": "P_45_C_267_Q3", "question": "Com s\u00f3n les ales?"}, {"answers": [{"text": "petits", "answer_start": 224}], "id": "P_45_C_267_Q4", "question": "Com s\u00f3n els peus?"}]}, {"context": "La Llista Vermella de la UICN considera que hi ha \u00abdades insuficients\u00bb per jutjar l'abund\u00e0ncia i l'h\u00e0bitat d'aquesta esp\u00e8cie. Les quatre localitats conegudes es troben a prop de boscos, per\u00f2 podria tractar-se d'un biaix de mostreig. Tot i que la desforestaci\u00f3 podria ser una amena\u00e7a pel ratpenat de Racey, s'han implementat mesures de protecci\u00f3 forestal a tots els llocs on ha estat observat.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "la desforestaci\u00f3", "answer_start": 243}], "id": "P_45_C_268_Q1", "question": "Qu\u00e8 podria ser una amena\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "a prop de boscos", "answer_start": 168}], "id": "P_45_C_268_Q2", "question": "On es troben les quatre localitats?"}, {"answers": [{"text": "mesures de protecci\u00f3 forestal", "answer_start": 324}], "id": "P_45_C_268_Q3", "question": "Qu\u00e8 s'han implementat on ha estat observat?"}]}, {"context": "Els mascles tenen el penis llarg i recte, amb una escotadura entre el cos i el gland, que \u00e9s estreta i t\u00e9 forma d'ou. El penis t\u00e9 l'extrem pelut i la base gaireb\u00e9 calba. Quant al b\u00e0cul, o os peni\u00e0, \u00e9s llarg, estret i lleugerament corb.[8] La llargada del penis i el b\u00e0cul diferencien el ratpenat de Racey de la resta de vespertili\u00f2nids africans i malgaixos de mida semblant.[11] P. endoi, P. paterculus i P. abramus tenen el b\u00e0cul m\u00e9s similar, per\u00f2 el de P. abramus \u00e9s m\u00e9s corb, P. paterculus t\u00e9 el cos i la punta m\u00e9s robustos i P. endoi t\u00e9 l'extrem proximal m\u00e9s robust.[12] El penis mesura 9,6-11,8 mm i el b\u00e0cul 8,8-10,0 mm.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "llarg i recte", "answer_start": 27}], "id": "P_45_C_269_Q1", "question": "Com \u00e9s el penis?"}, {"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 calba", "answer_start": 155}], "id": "P_45_C_269_Q2", "question": "Com \u00e9s la base del penis?"}, {"answers": [{"text": "pelut", "answer_start": 139}], "id": "P_45_C_269_Q3", "question": "Com \u00e9s l'extrem del penis?"}, {"answers": [{"text": "9,6-11,8 mm", "answer_start": 591}], "id": "P_45_C_269_Q4", "question": "Quant mesura el penis?"}]}, {"context": "El ratpenat de Racey \u00e9s un vespertili\u00f2nid de mida petita-mitjana.[7] T\u00e9 el p\u00e8l llarg i la part superior del cos vermellosa, amb el cap un xic m\u00e9s fosc, mentre que la part inferior \u00e9s de color marr\u00f3-groc. Les protuber\u00e0ncies glandulars del musell estan situades arran del nas i s\u00f3n calbes. Les orelles s\u00f3n fosques, curtes i arrodonides, amb entre tres i cinc crestes. El tragus (una projecci\u00f3 situada a la vora interior de l'orella) t\u00e9 forma de mitja lluna i \u00e9s la meitat de llarg que l'orella, amb una lleugera constricci\u00f3 al darrere de la base. Les ales s\u00f3n fosques. El tercer, quart i cinqu\u00e8 metacarps tenen una llargada similar, mentre que la primera falange del tercer dit \u00e9s curta.[8] En P. endoi, la primera falange del tercer metacarp \u00e9s m\u00e9s llarga.[9] El ratpenat de Racey t\u00e9 les t\u00edbies curtes i els peus petits, amb la cua m\u00e9s curta que el cap i el cos.[8] L'avantbra\u00e7 mesura 28,0-31,2 mm de llargada, la cua 22,9-30,3 mm, els peus 5,3-7,5 mm i les orelles 7,5-10,6 mm, (dades basades en tretze esp\u00e8cimens estudiats). Les femelles s\u00f3n una mica m\u00e9s grans que els mascles.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "petita-mitjana", "answer_start": 50}], "id": "P_45_C_270_Q1", "question": "De quina mida \u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "marr\u00f3-groc", "answer_start": 192}], "id": "P_45_C_270_Q2", "question": "De quin color \u00e9s la part inferior?"}, {"answers": [{"text": "entre tres i cinc", "answer_start": 339}], "id": "P_45_C_270_Q3", "question": "Quantes crestes tenen les orelles?"}, {"answers": [{"text": "una mica m\u00e9s grans que els mascles", "answer_start": 1043}], "id": "P_45_C_270_Q5", "question": "Com s\u00f3n les femelles?"}]}]}, {"title": "Organismes ediacarians", "paragraphs": [{"context": "L'assemblatge de Nama es defineix a Nam\u00edbia. El m\u00e9s habitual \u00e9s una preservaci\u00f3 tridimensional, amb organismes conservats en capes de sorra amb les capes interiors. Dima Grazhdankin opina que aquestes formes representen organismes excavadors,[36] mentre que Guy Narbonne sost\u00e9 que vivien a la superf\u00edcie.[87] Aquestes capes queden entremig d'unitats que comprenen gresos, llims i esquists, amb capes microbials, si n'hi ha, que solen contenir f\u00f2ssils. L'ambient \u00e9s interpretat com a barreres de sorra formades a la boca dels defluents d'un delta fluvial.[86]", "qas": [{"answers": [{"text": "Nam\u00edbia", "answer_start": 36}], "id": "P_482_C_2887_Q1", "question": "On es defineix l'assemblatge de Nama?"}, {"answers": [{"text": "en capes de sorra", "answer_start": 122}], "id": "P_482_C_2887_Q2", "question": "On estan conservats els organismes?"}, {"answers": [{"text": "Dima Grazhdankin", "answer_start": 165}], "id": "P_482_C_2887_Q3", "question": "Qui opina que els organismes representen organismes excavadors?"}, {"answers": [{"text": "que vivien a la superf\u00edcie", "answer_start": 277}], "id": "P_482_C_2887_Q4", "question": "Qu\u00e8 sost\u00e9 Guy Narbonne en relaci\u00f3 als organismes?"}, {"answers": [{"text": "tridimensional", "answer_start": 80}], "id": "P_482_C_2887_Q5", "question": "Quin tipus de presentaci\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s habitual?"}]}, {"context": "\u00c9s possible que un augment de la competici\u00f3 a causa de l'evoluci\u00f3 d'innovacions clau dins d'altres grups, potser com a resposta a la depredaci\u00f3,[17] expuls\u00e0 els organismes ediacarians dels seus n\u00ednxols. Tanmateix, aquest argument no ha explicat amb \u00e8xit fen\u00f2mens similars. Per exemple, l'\"exclusi\u00f3 competitiva\" dels braqui\u00f2podes per part dels bivalves fou finalment considerada el resultat coincident de dues tend\u00e8ncies no relacionades.[75]", "qas": [{"answers": [{"text": "dels seus n\u00ednxols", "answer_start": 184}], "id": "P_482_C_2888_Q1", "question": "D'on es va expulsar els organismes ediacarians?"}, {"answers": [{"text": "resultat coincident de dues tend\u00e8ncies no relacionades", "answer_start": 381}], "id": "P_482_C_2888_Q2", "question": "Com va ser considerada finalment l'\"exclusi\u00f3 competitiva\" dels braqui\u00f2podes per part dels bivalves?"}, {"answers": [{"text": "l'evoluci\u00f3 d'innovacions clau dins d'altres grups", "answer_start": 55}], "id": "P_482_C_2888_Q3", "question": "Quina podria ser la causa d'un augment de la competici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a la depredaci\u00f3", "answer_start": 128}], "id": "P_482_C_2888_Q4", "question": "A qu\u00e8 podria donar resposta l'evoluci\u00f3 d'innovacions clau dins d'altres grups?"}]}, {"context": "A la regi\u00f3 del mar Blanc de R\u00fassia, s'han trobat els tres tipus d'assemblatge en indrets molt propers. Aix\u00f2, i el considerable encavalcament en el temps dels organismes, fa que sigui improbable que representin estadis evolutius o comunitats distintes en el temps. Com que es troben arreu del m\u00f3n \u2013en tots els continents tret de l'Ant\u00e0rtida\u2013, els l\u00edmits geogr\u00e0fics no semblen jugar-hi un paper;[88] es troben els mateixos f\u00f2ssils en totes les paleolatituds (la latitud en qu\u00e8 es form\u00e0 el f\u00f2ssil, tenint en compte la deriva continental) i en diferents conques sediment\u00e0ries.[86]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 53}], "id": "P_482_C_2889_Q1", "question": "Quants tipus d'assemblatge s'han trobat a la regi\u00f3 del mar Blanc?"}, {"answers": [{"text": "estadis evolutius o comunitats distintes en el temps", "answer_start": 210}], "id": "P_482_C_2889_Q2", "question": "Qu\u00e8 resulta prou improbable que representin els organismes?"}, {"answers": [{"text": "la latitud en qu\u00e8 es form\u00e0 el f\u00f2ssil, tenint en compte la deriva continental", "answer_start": 457}], "id": "P_482_C_2889_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la paleolatitud?"}, {"answers": [{"text": "Ant\u00e0rtida", "answer_start": 330}], "id": "P_482_C_2889_Q4", "question": "En quin continent no es troba l'organisme?"}, {"answers": [{"text": "R\u00fassia", "answer_start": 28}], "id": "P_482_C_2889_Q5", "question": "On \u00e9s el mar Blanc?"}]}, {"context": "Les catifes de microbis s\u00f3n zones de sediments que han quedat estabilitzades per la pres\u00e8ncia de col\u00f2nies de microbis, que secreten fluids enganxosos o uneixen les part\u00edcules sediment\u00e0ries d'alguna manera. Sembla que migren cap amunt quan queden cobertes per una capa prima de sediments, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 provocada pel creixement de la col\u00f2nia; els individus en si no es mouen. Si queda dipositada una capa de sediments massa gruixuda abans que puguin cr\u00e9ixer o reproduir-se a trav\u00e9s d'ella, algunes parts de la col\u00f2nia moriran, deixant f\u00f2ssils amb una caracter\u00edstica textura arrugada de \"pell d'elefant\".[18] La majoria d'estrats ediacarians amb la textura de \"pell d'elefant\" caracter\u00edstica de les catifes de microbis contenen f\u00f2ssils, i els f\u00f2ssils ediacarians no es troben gaireb\u00e9 mai en estrats que no continguin aquestes catifes. Tot i que les catifes de microbis foren molt esteses en el passat remot, l'evoluci\u00f3 d'organismes pasturadors en el Cambri\u00e0 en f\u00e9u disminuir significativament el nombre,[19] i aquestes comunitats estan actualment limitades a refugis inh\u00f2spits, en qu\u00e8 els depredadors no poden sobreviure prou temps per a menjar-se-les.", "qas": [{"answers": [{"text": "per la pres\u00e8ncia de col\u00f2nies de microbis", "answer_start": 77}], "id": "P_482_C_2890_Q1", "question": "Per qu\u00e8 han quedat estabilitzades les catifes de microbis?"}, {"answers": [{"text": "fluids enganxosos", "answer_start": 132}], "id": "P_482_C_2890_Q2", "question": "Qu\u00e8 secreten les col\u00f2nies de microbis?"}, {"answers": [{"text": "Si queda dipositada una capa de sediments massa gruixuda abans que puguin cr\u00e9ixer o reproduir-se a trav\u00e9s d'ella", "answer_start": 387}], "id": "P_482_C_2890_Q3", "question": "Quan moriran algunes parts de la col\u00f2nia?"}, {"answers": [{"text": "de les catifes de microbis", "answer_start": 702}], "id": "P_482_C_2890_Q4", "question": "De qu\u00e8 \u00e9s caracter\u00edstica la textura de \u201cpell d'elefant\u201d de la majoria d'estrats ediacarians?"}, {"answers": [{"text": "en el passat remot", "answer_start": 898}], "id": "P_482_C_2890_Q5", "question": "Quan foren molt esteses les catifes de microbis?"}]}, {"context": "Els per\u00edodes de fred intens tamb\u00e9 han estat suggerits com a obstacle per a l'evoluci\u00f3 de vida pluricel\u00b7lular. Els embrions m\u00e9s antics coneguts, de la formaci\u00f3 de Doushantuo a la Xina, apareixen nom\u00e9s un mili\u00f3 d'anys despr\u00e9s que la Terra emerg\u00eds d'una glaciaci\u00f3 global, i suggereix que una capa de gla\u00e7 i uns oceans freds podrien haver impedit l'aparici\u00f3 de vida pluricel\u00b7lular.[73] \u00c9s possible que hagu\u00e9s evolucionat vida complexa abans d'aquestes glaciacions, i que aquestes l'exterminessin. Tanmateix, la diversitat de formes de vida a l'Ant\u00e0rtida actual ha creat desacords quant a si les temperatures fredes augmenten o redueixen el ritme de l'evoluci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "Els per\u00edodes de fred intens", "answer_start": 0}], "id": "P_482_C_2891_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha estat tamb\u00e9 suggerit com a obstacle per a l'evoluci\u00f3 de vida pluricel\u00b7lular?"}, {"answers": [{"text": "de la formaci\u00f3 de Doushantuo", "answer_start": 144}], "id": "P_482_C_2891_Q2", "question": "D'on s\u00f3n els embrions m\u00e9s antics coneguts?"}, {"answers": [{"text": "Xina", "answer_start": 178}], "id": "P_482_C_2891_Q3", "question": "On \u00e9s la formaci\u00f3 de Doushantuo?"}, {"answers": [{"text": "un mili\u00f3 d'anys despr\u00e9s que la Terra emerg\u00eds d'una glaciaci\u00f3 global", "answer_start": 200}], "id": "P_482_C_2891_Q4", "question": "Quan apareixen els embrions de la formaci\u00f3 de Doushantuo?"}, {"answers": [{"text": "si les temperatures fredes augmenten o redueixen el ritme de l'evoluci\u00f3", "answer_start": 584}], "id": "P_482_C_2891_Q5", "question": "Quin desacord ha creat el fet de la diversitat de formes de vida existent a l'Ant\u00e0rtida?"}]}, {"context": "En la Terra primitiva, elements reactius com ara el ferro i l'urani existien en una forma redu\u00efda; reaccionaven amb l'oxigen produ\u00eft per organismes fotosint\u00e8tics. L'oxigen no pogu\u00e9 comen\u00e7ar a acumular-se en l'atmosfera fins que tot el ferro qued\u00e0 oxidat (creant formacions de ferro bandat), aix\u00ed com els altres elements reactius. Donald Canfield detect\u00e0 indicis de les primeres quantitats significatives d'oxigen en l'atmosfera just abans de l'aparici\u00f3 dels primers f\u00f2ssils ediacarians[69] \u2014i la pres\u00e8ncia d'oxigen atmosf\u00e8ric aviat fou assenyalada com el possible element desencadenador de la radiaci\u00f3 ediacarana.[70] Sembla que l'oxigen s'acumul\u00e0 en dues etapes; l'aparici\u00f3 de petits organismes s\u00e8ssils (est\u00e0tics) sembla correspondre's amb un primer pols d'oxigenaci\u00f3, i l'aparici\u00f3 d'organismes m\u00e9s grans i m\u00f2bils coincideix amb un segon pols.[71] La resoluci\u00f3 del registre f\u00f2ssil \u00e9s massa baixa per tractar aquesta teoria com a definitiva, i les investigacions actuals intenten determinar amb precisi\u00f3 el paper que podria haver-hi jugat l'oxigen.[72]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb l'oxigen produ\u00eft per organismes fotosint\u00e8tics", "answer_start": 112}], "id": "P_482_C_2892_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 reaccionaven el ferro i l'urani en la Terra primitiva?"}, {"answers": [{"text": "fins que tot el ferro qued\u00e0 oxidat (creant formacions de ferro bandat), aix\u00ed com els altres elements reactius", "answer_start": 219}], "id": "P_482_C_2892_Q3", "question": "Fins quan no pogu\u00e9 l'oxigen comen\u00e7ar a acumular-se en l'atmosfera ?"}, {"answers": [{"text": "la pres\u00e8ncia d'oxigen atmosf\u00e8ric", "answer_start": 493}], "id": "P_482_C_2892_Q4", "question": "Qu\u00e8 fou assenyalada com el possible element desencadenador de la radiaci\u00f3 ediacarana?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 651}], "id": "P_482_C_2892_Q5", "question": "En quantes etapes sembla que s'acumula l'oxigen?"}]}]}, {"title": "Sistema electoral de Catalunya", "paragraphs": [{"context": "L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en el seu article 56.2, remet a una llei del Parlament \u2013actualment no aprovada\u2013 que tracta sobre la regulaci\u00f3 del r\u00e8gim electoral, per\u00f2 estableix que per aprovar aquesta llei es necessita una majoria refor\u00e7ada, concretament dues terceres parts dels diputats del Parlament (la mateixa majoria que es requereix per aprovar una proposta de reforma de l'Estatut). Aquesta llei electoral catalana, pendent des de la reinstauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia a l'estat espanyol, no ha estat encara aprovada; de fet, Catalunya \u00e9s l'\u00fanica comunitat aut\u00f2noma que no t\u00e9 una llei electoral pr\u00f2pia. La manca d'una llei electoral catalana ha comportat que s'apliquessin a les eleccions al Parlament de Catalunya les normes que regulen les eleccions al Congr\u00e9s de Diputats espanyol contingudes a la Llei org\u00e0nica 5/1985 del r\u00e8gim electoral general, pel seu car\u00e0cter supletori.[9] Malgrat que finalment s'aprov\u00e9s la llei electoral catalana, la llei 5/1985 es continuaria aplicant a les eleccions legislatives catalanes perqu\u00e8 una part de les seves prescripcions tenen la condici\u00f3 de normes d'aplicaci\u00f3 general, \u00e9s a dir, normes que han de ser aplicades a tots els processos electorals tant estatals com auton\u00f2mics, locals i europeus. Aquestes normes fan refer\u00e8ncia, b\u00e0sicament, a la definici\u00f3 del dret de sufragi, a l'Administraci\u00f3 electoral, al cens electoral, als requisits generals de la convocat\u00f2ria d'eleccions, al procediment de presentaci\u00f3 de candidatures, a la campanya i propaganda electoral, al recurs contenci\u00f3s electoral, a les despeses i a les subvencions electorals i als delictes i infraccions electorals. Malgrat aquesta llista de mat\u00e8ries que segons la llei 5/1985 correspon regular a l'Estat, la possible futura llei electoral catalana t\u00e9 encara un ampli ventall de q\u00fcestions per determinar: la f\u00f3rmula electoral, la forma de vot, el llindar o barrera electoral, la configuraci\u00f3 de la Junta Electoral de Catalunya, el nombre de diputats que formen el Parlament i quines s\u00f3n les circumscripcions electorals. Aix\u00ed mateix, haur\u00e0 d'establir criteris de paritat entre dones i homes per a l'elaboraci\u00f3 de les llistes electorals.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "dues terceres parts dels diputats del Parlament", "answer_start": 260}], "id": "P_31_C_181_Q1", "question": "Quina majoria refor\u00e7ada es necessita?"}, {"answers": [{"text": "les normes que regulen les eleccions al Congr\u00e9s de Diputats espanyol", "answer_start": 724}], "id": "P_31_C_181_Q3", "question": "Quines normes s'apliquen?"}, {"answers": [{"text": "la possible futura llei electoral catalana", "answer_start": 1721}], "id": "P_31_C_181_Q4", "question": "Qu\u00e8 li correspon regular a l'Estat?"}, {"answers": [{"text": "de paritat", "answer_start": 2074}], "id": "P_31_C_181_Q5", "question": "Quins criteris haur\u00e0 d'establir la llei?"}]}, {"context": "A Catalunya hi ha 61 entitats municipals descentralitzades. En les eleccions, els ve\u00efns elegeixen directament l'alcalde pedani. L'alcalde pedani i la junta ve\u00efnal tenen les atribucions que en el r\u00e8gim general dels municipis es reconeixen a l'alcalde i al ple de l'ajuntament. Els alcaldes pedanis s\u00f3n escollits per sistema majoritari entre els candidats i candidates presentats.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "61", "answer_start": 18}], "id": "P_31_C_182_Q1", "question": "Quantes entitats municipals descentralitzades hi ha a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "directament", "answer_start": 98}], "id": "P_31_C_182_Q2", "question": "Com s'elegeix l'alcalde pedani?"}, {"answers": [{"text": "per sistema majoritari", "answer_start": 311}], "id": "P_31_C_182_Q3", "question": "Com \u00e9s escollit l'alcalde pedani?"}, {"answers": [{"text": "entre els candidats i candidates presentats", "answer_start": 334}], "id": "P_31_C_182_Q4", "question": "Entre qui \u00e9s escollit l'alcalde pedani?"}]}, {"context": "A la ciutat de Barcelona, els resultats electorals tamb\u00e9 s'utilitzen per escollir els consellers de districte. Hi ha 10 consells de districte que s\u00f3n l'\u00f2rgan de govern dels 10 districtes municipals en qu\u00e8 es divideix administrativament la ciutat. Segons la normativa vigent, cada consell est\u00e0 format per 15 membres amb un mandat de quatre anys i es renova al mateix temps que el ple de la ciutat. L'elecci\u00f3 dels seus membres es realitza de forma indirecta a partir dels resultats electorals registrats a cadascun dels districtes en les eleccions locals. L'atribuci\u00f3 de consellers de cada districte es realitza segons el m\u00e8tode D'Hondt aplicat als vots obtinguts per cada candidatura que assoleix un m\u00ednim del 5% dels vots al districte corresponent. Els consells estan presidits per un regidor nomenat per l'alcalde de la ciutat a proposta del mateix consell de districte. Aix\u00ed mateix, l'alcalde nomena directament un regidor de districte.[43] A la resta de poblacions, els articles 58, 59, 60 i 61 de la llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de r\u00e8gim local de Catalunya i el seu desenvolupament reglamentari posterior, estableix la possibilitat que les ciutats cre\u00efn els consells de districte com a \u00f2rgans municipals de car\u00e0cter consultiu i informatiu destinats a la participaci\u00f3 dels ciutadans i les ciutadanes en els assumptes amb el territori que representen.[44][45] La composici\u00f3 dels consells de districte ha d'assegurar la pres\u00e8ncia de regidors de l'ajuntament i del ve\u00efnat. Pel que fa als c\u00e0rrecs pol\u00edtics, a m\u00e9s del president del consell, tamb\u00e9 forma part del consell de districte \u2013en qualitat de vocal\u2013 un regidor de l'ajuntament de la llista m\u00e9s votada en les darreres eleccions municipals celebrades, que \u00e9s designat pel ple municipal. Pel que fa als representants del ve\u00efnat corresponents a les organitzacions pol\u00edtiques, l'elecci\u00f3 es fa atenent els resultats de les darreres eleccions municipals. Tamb\u00e9 es permet l'assist\u00e8ncia a un representant proposat per cada una de les organitzacions pol\u00edtiques que obtenen un m\u00ednim del 5% dels vots del cens del districte en les darreres eleccions municipals i que no tenen representaci\u00f3 dins del consell de districte.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "el m\u00e8tode D'Hondt", "answer_start": 617}], "id": "P_31_C_183_Q4", "question": "Quin m\u00e8tode es fa servir per atribuir els consellers?"}, {"answers": [{"text": "un regidor nomenat per l'alcalde", "answer_start": 782}], "id": "P_31_C_183_Q5", "question": "Qui presideix els consells?"}]}, {"context": "A Catalunya, el sistema que s'usa per atorgar escons \u00e9s la regla D'Hondt modificada,[10] sistema segons el qual s'exigeix com a requisit a les candidatures per a tenir dret a participar en la distribuci\u00f3 d'escons que superin un llindar pr\u00e8viament establert. Aquest llindar o barrera m\u00ednima pot expressar-se de formes diverses: en percentatges sobre el cens electoral, sobre els vots emesos, sobre els vots v\u00e0lids o en xifres absolutes de vots. A m\u00e9s, la barrera pot ser exigida a nivell de circumscripci\u00f3, de regi\u00f3 electoral o d'estat. L'objectiu essencial d'aquesta f\u00f3rmula \u00e9s impedir una excessiva fragmentaci\u00f3 parlament\u00e0ria a conseq\u00fc\u00e8ncia de la dispersi\u00f3 del vot. La justificaci\u00f3 d'aquest mecanisme electoral es basa en la pretensi\u00f3 d'aconseguir m\u00e9s f\u00e0cilment majories parlament\u00e0ries \u00e0mplies i consistents i, com a resultat, governs m\u00e9s estables. En els processos electorals de Catalunya cal obtenir com a m\u00ednim un 3% dels vots en la circumscripci\u00f3 per optar a tenir representaci\u00f3 al Congr\u00e9s de Diputats i al Parlament de Catalunya, mentre que per optar a obtenir representaci\u00f3 al ple municipal s'exigeix un m\u00ednim del 5% dels vots. Per a les eleccions al Parlament Europeu no s'estableix cap barrera m\u00ednima.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "la regla D'Hondt modificada", "answer_start": 56}], "id": "P_31_C_184_Q1", "question": "Quin sistema s'usa per atorgar escons?"}, {"answers": [{"text": "governs m\u00e9s estables", "answer_start": 828}], "id": "P_31_C_184_Q2", "question": "Qu\u00e8 en resulta de majories parlament\u00e0ries \u00e0mplies i consistents?"}, {"answers": [{"text": "\u00e9s impedir una excessiva fragmentaci\u00f3 parlament\u00e0ria", "answer_start": 575}], "id": "P_31_C_184_Q3", "question": "Quin \u00e9s l'objectiu de la f\u00f3rmula?"}, {"answers": [{"text": "3%", "answer_start": 918}], "id": "P_31_C_184_Q4", "question": "Quin tant per cent de vot es necessita per optar a tenir representaci\u00f3 al Parlament de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "Parlament Europeu", "answer_start": 1158}], "id": "P_31_C_184_Q5", "question": "Per a quines eleccions no s'estableix barrera m\u00ednima?"}]}, {"context": "El Tribunal de Comptes t\u00e9 la potestat de sancionar els partits pol\u00edtics quan aquests obtinguin donacions fora dels sup\u00f2sits que marca la legislaci\u00f3 vigent \u2013en aquest cas se'ls imposa una multa del doble de la quantitat percebuda\u2013 o quan no presentin els comptes requerits pel Tribunal de Comptes \u2013en aquest cas se'ls retiren les subvencions. Un cop iniciat el procediment administratiu sancionador, els partits tenen un marge de 15 dies per presentar proves, al\u00b7legacions, etc., tenint en compte que la legislaci\u00f3 vigent estableix el deure de col\u00b7laboraci\u00f3 obligatori per als partits.[55] La legislaci\u00f3 actual preveu, per\u00f2, que la Sindicatura de comptes tingui compet\u00e8ncies per fiscalitzar els partits pol\u00edtics i les seves fundacions i associacions, aix\u00ed com la comptabilitat dels processos electorals l'\u00e0mbit dels quals se circumscrigui a Catalunya.[56]", "qas": [{"answers": [{"text": "doble de la quantitat percebuda", "answer_start": 197}], "id": "P_31_C_185_Q1", "question": "Quina multa se'ls imposa als partits pol\u00edtics?"}, {"answers": [{"text": "quan no presentin els comptes requerits", "answer_start": 232}], "id": "P_31_C_185_Q2", "question": "Quan se'ls retiren les subvencions als partits pol\u00edtics?"}, {"answers": [{"text": "15 dies", "answer_start": 429}], "id": "P_31_C_185_Q3", "question": "Quin marge tenen per presentar proves els partits pol\u00edtics?"}, {"answers": [{"text": "de col\u00b7laboraci\u00f3 obligatori", "answer_start": 540}], "id": "P_31_C_185_Q4", "question": "Quin deure tenen els partits?"}, {"answers": [{"text": "de col\u00b7laboraci\u00f3 obligatori", "answer_start": 540}], "id": "P_31_C_185_Q5", "question": "En quin \u00e0mbit t\u00e9 compet\u00e8ncies la sindicatura de comptes?"}]}, {"context": "Pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya, poden votar aquells ciutadans amb nacionalitat espanyola majors de divuit anys que tinguin la condici\u00f3 pol\u00edtica de catalans, la qual s'obt\u00e9 mitjan\u00e7ant la inscripci\u00f3 a qualsevol padr\u00f3 municipal de Catalunya, sempre que hagin estat inscrits al cens electoral. Tamb\u00e9 poden votar a les eleccions al Parlament els ciutadans espanyols residents a l'estranger que hagin tingut Catalunya com a darrer ve\u00efnatge administratiu i que hagin acreditat aquesta condici\u00f3 al consolat espanyol corresponent. Aquest dret tamb\u00e9 el gaudeixen els descendents d'espanyols amb el darrer ve\u00efnatge a Catalunya que hagin estat inscrits com a espanyols, si aix\u00ed ho sol\u00b7liciten, en la forma que determinen les lleis espanyoles.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "divuit anys", "answer_start": 121}], "id": "P_31_C_186_Q1", "question": "A quina edat es pot votar?"}, {"answers": [{"text": "al cens electoral", "answer_start": 293}], "id": "P_31_C_186_Q2", "question": "On s'ha d'estar inscrit per poder votar?"}, {"answers": [{"text": "al consolat espanyol corresponent", "answer_start": 509}], "id": "P_31_C_186_Q3", "question": "On s'han d'acreditar els residents a l'estranger?"}, {"answers": [{"text": "a qualsevol padr\u00f3 municipal de Catalunya", "answer_start": 219}], "id": "P_31_C_186_Q4", "question": "On s'ha d'estar empadronat per poder votar?"}, {"answers": [{"text": "espanyola", "answer_start": 101}], "id": "P_31_C_186_Q5", "question": "Quina nacionalitat han de tenir els ciutadans??"}]}]}, {"title": "Ratpenats", "paragraphs": [{"context": "Emetent sons molt alts i, escoltant-ne l'eco (tamb\u00e9 conegut com a sonar), els microquir\u00f2pters localitzen les preses i altres objectes propers. Es tracta del proc\u00e9s d'ecolocalitzaci\u00f3, una habilitat que comparteixen amb els dofins i algunes balenes. Hi ha dos grups de papallones nocturnes capaces de contrarestar aquesta arma dels ratpenats: els \u00e0rctids produeixen senyals ultras\u00f2nics per advertir els ratpenats que estan protegits qu\u00edmicament (aposematisme; antigament es creia que era una forma d'interfer\u00e8ncia de radar, per\u00f2 aquesta teoria ha estat descartada), mentre que els noct\u00faids tenen un \u00f2rgan d'o\u00efda anomenat timpanal que respon al senyal entrant dels ratpenats fent que els m\u00fasculs de vol de la papallona es contraguin err\u00e0ticament, provocant que l'insecte executi maniobres d'evasi\u00f3 a l'atzar, com ara deixar-se caure o executar una pirueta que despisti el ratpenat.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "molt alts", "answer_start": 13}], "id": "P_503_C_3013_Q1", "question": "Com s\u00f3n els sons que emeten els microquir\u00f2pters?"}, {"answers": [{"text": "ecolocalitzaci\u00f3", "answer_start": 166}], "id": "P_503_C_3013_Q2", "question": "Quin proc\u00e9s fan servir els microquir\u00f2pters per localitzar preses i altres objectes??"}, {"answers": [{"text": "amb els dofins i algunes balenes", "answer_start": 214}], "id": "P_503_C_3013_Q3", "question": "Amb qui comparteixen l'ecolocalitzaci\u00f3 els microquir\u00f2pters?"}, {"answers": [{"text": "ultras\u00f2nics", "answer_start": 372}], "id": "P_503_C_3013_Q4", "question": "Quin senyals fan servir els \u00e0rctids per advertir els ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "timpanal", "answer_start": 619}], "id": "P_503_C_3013_Q5", "question": "Com s'anomena l'\u00f2rgan d'o\u00efda dels noct\u00faids?"}]}, {"context": "En general, els ratpenats tenen pocs depredadors naturals; algunes aus rapinyaires, mam\u00edfers carn\u00edvors, serps i llangardaixos de gran mida. En canvi, les esp\u00e8cies introdu\u00efdes pels \u00e9ssers humans s\u00ed que poden delmar les poblacions de ratpenats. Per exemple, a causa de la introducci\u00f3 de la serp arbor\u00edcola bruna a Guam, entre el 1984 i el 1988, totes les cries d'algunes esp\u00e8cies de ratpenat foren devorades abans d'arribar a l'adultesa. Es produ\u00ed una cosa similar amb la introducci\u00f3 de Lycodon aulicus capucinus a l'illa Christmas.[35] El gat, una altra esp\u00e8cie introdu\u00efda, \u00e9s el predador de ratpenats m\u00e9s vora\u00e7. Alguns gats es tornen ferals, s'especialitzen en ratpenats i es dediquen a ca\u00e7ar-ne. Un gat pot exterminar una col\u00f2nia f\u00e0cilment accessible i no gaire gran en q\u00fcesti\u00f3 de dies. Tanmateix, no se'ls solen menjar, potser pel seu gust o per les asperitats que tenen als dits i les ales. Alguns ratpenats, per defensar-se, lluiten o es fan els morts. Si no se'ls trenca cap os, se solen recuperar aviat. Un altre animal de companyia que ha estat vist matant ratpenats \u00e9s el gos. Tanmateix, no s'ha observat cap gos ca\u00e7ant un ratpenat, de manera que el m\u00e9s probable \u00e9s que ja se'ls trobin moribunds a terra.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "pocs", "answer_start": 32}], "id": "P_503_C_3014_Q1", "question": "Quants depredadors naturals tenen els ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "les esp\u00e8cies introdu\u00efdes pels \u00e9ssers humans", "answer_start": 150}], "id": "P_503_C_3014_Q2", "question": "Quines esp\u00e8cies poden fer disminuir la poblaci\u00f3 de ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "entre el 1984 i el 1988", "answer_start": 318}], "id": "P_503_C_3014_Q3", "question": "Quan va ser introdu\u00efda la serp arbor\u00edcola bruna a Guam?"}, {"answers": [{"text": "El gat", "answer_start": 535}], "id": "P_503_C_3014_Q4", "question": "Quin \u00e9s el depredador de ratpenats m\u00e9s vora\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "lluiten o es fan els morts", "answer_start": 929}], "id": "P_503_C_3014_Q5", "question": "Qu\u00e8 fan els ratpenats per defensar-se?"}]}, {"context": "Com que tenen ales molt m\u00e9s primes que les dels ocells, els ratpenats poden maniobrar molt m\u00e9s r\u00e0pidament i precisa que les aus. La superf\u00edcie de les ales tamb\u00e9 est\u00e0 dotada de receptors sensibles al tacte en petits bonys anomenats c\u00e8l\u00b7lules de Merkel, presents en la majoria de mam\u00edfers. Tanmateix, aquestes zones sensibles s\u00f3n diferents en els ratpenats, car cada bony t\u00e9 un p\u00e8l min\u00fascul al centre,[13] cosa que el fa encara m\u00e9s sensible i que permet al ratpenat detectar i recollir informaci\u00f3 sobre l'aire que flueix sobre les seves ales. La membrana alar de les esp\u00e8cies que utilitzen les ales per ca\u00e7ar preses t\u00e9 un tipus addicional de c\u00e8l\u00b7lula receptora, que \u00e9s sensible a l'estirament de la membrana.[13] Aquestes c\u00e8l\u00b7lules estan concentrades a les parts de la membrana en qu\u00e8 els insectes impacten amb l'ala quan els ratpenats els capturen.", "qas": [{"answers": [{"text": "que tenen ales molt m\u00e9s primes que les dels ocells", "answer_start": 4}], "id": "P_503_C_3015_Q1", "question": "Qu\u00e8 fa que els ratpenats puguin maniobrar m\u00e9s r\u00e0pidament que els ocells?"}, {"answers": [{"text": "c\u00e8l\u00b7lules de Merkel", "answer_start": 231}], "id": "P_503_C_3015_Q2", "question": "Com es diuen els receptors t\u00e0ctils de les ales dels ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "en la majoria de mam\u00edfers", "answer_start": 261}], "id": "P_503_C_3015_Q3", "question": "En quins animals podem trobar les cel\u00b7lules de Merkel?"}, {"answers": [{"text": "un p\u00e8l min\u00fascul", "answer_start": 373}], "id": "P_503_C_3015_Q4", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 cada bony de les ales en el centre?"}, {"answers": [{"text": "sobre l'aire que flueix sobre les seves ales", "answer_start": 495}], "id": "P_503_C_3015_Q5", "question": "Quina informaci\u00f3 permeten recollir els p\u00e8ls?"}]}, {"context": "Els ratpenats viuen arreu del m\u00f3n, excepte les regions polars, les illes particularment a\u00efllades o el centre dels deserts m\u00e9s extensos.[6] Juntament amb els rosegadors, els ratpenats s\u00f3n l'\u00fanic t\u00e0xon d'euteris que colonitzaren el continent australi\u00e0 sense contribuci\u00f3 dels \u00e9ssers humans i hi estan representats per sis fam\u00edlies. Els ratpenats hi arribaren probablement d'\u00c0sia i nom\u00e9s hi s\u00f3n presents al registre f\u00f2ssil des de fa tan poc com quinze milions d'anys. Tot i que el 7% de les esp\u00e8cies de ratpenats del m\u00f3n viuen a Austr\u00e0lia, nom\u00e9s hi ha dos g\u00e8neres end\u00e8mics de ratpenats. Algunes esp\u00e8cies no romanen tot l'any al mateix lloc, sin\u00f3 que migren. Tot i que no solen migrar dist\u00e0ncies molt grans, algunes esp\u00e8cies fan trajectes tan llargs com el que separa el nord del Canad\u00e0 de M\u00e8xic.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "arreu del m\u00f3n", "answer_start": 20}], "id": "P_503_C_3016_Q1", "question": "On viuen els ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 315}], "id": "P_503_C_3016_Q2", "question": "Quantes fam\u00edlies de ratpenat hi ha al continent australi\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "probablement d'\u00c0sia", "answer_start": 356}], "id": "P_503_C_3016_Q3", "question": "Des d'on arribaren els ratpenats al continent australi\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 548}], "id": "P_503_C_3016_Q4", "question": "Quants g\u00e8neres end\u00e8mics de ratpenats hi ha a Austr\u00e0lia?"}, {"answers": [{"text": "a Austr\u00e0lia", "answer_start": 523}], "id": "P_503_C_3016_Q5", "question": "On viuen la majoria de ratpenats del m\u00f3n?"}]}, {"context": "Les funcions vitals es van alentint a poc a poc en reacci\u00f3 a diferents est\u00edmuls: el rellotge intern dels ratpenats, la temperatura exterior o la disponibilitat de preses. El temps d'activitat es va escur\u00e7ant i el son es va allargant. El comen\u00e7ament de la hibernaci\u00f3 sol coincidir amb la caiguda de les fulles a la tardor.[33] El metabolisme baixa molt i el cor batega nom\u00e9s deu vegades per minut, en contrast amb les 600 ppm de les caces estivals. El baix metabolisme mant\u00e9 l'organisme viu i assegura les funcions vitals. La respiraci\u00f3 esdev\u00e9 tan t\u00e8nue que \u00e9s imperceptible i els ratpenats en hibernaci\u00f3 poden romandre desenes de minuts sense respirar (1% de la respiraci\u00f3 en fase d'activitat). La temperatura corporal cau i s'iguala amb la temperatura ambiental (0-10 \u00b0C).[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "a poc a poc", "answer_start": 36}], "id": "P_503_C_3017_Q1", "question": "Com s'alenteixen les funcions vitals dels ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "amb la caiguda de les fulles", "answer_start": 280}], "id": "P_503_C_3017_Q2", "question": "Quan comen\u00e7a la hibernaci\u00f3 dels ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "deu vegades per minut", "answer_start": 374}], "id": "P_503_C_3017_Q3", "question": "Quants cops batega el cor dels ratpenats en hibernaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "desenes de minuts", "answer_start": 619}], "id": "P_503_C_3017_Q4", "question": "Quant de temps poden estar sense respirar els ratpenats en hibernaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "s'iguala amb la temperatura ambiental", "answer_start": 725}], "id": "P_503_C_3017_Q5", "question": "Qu\u00e8 passa amb la temperatura corporal tenen els ratpenats en hibernaci\u00f3?"}]}, {"context": "Els ratpenats o voliacs (Chiroptera)[nota 1][nota 2] s\u00f3n un ordre de mam\u00edfers placentaris les extremitats superiors dels quals es desenvolupen com a ales. Amb aproximadament 1.100 esp\u00e8cies,[2] els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les esp\u00e8cies de mam\u00edfers, cosa que els converteix en el segon ordre m\u00e9s gran d'aquesta classe per darrere dels rosegadors. S\u00f3n els \u00fanics mam\u00edfers capa\u00e7os de volar,[3] s'han est\u00e8s gaireb\u00e9 arreu del m\u00f3n i han ocupat una varietat de n\u00ednxols ecol\u00f2gics diferents. Els ratpenats tenen un rol ecol\u00f2gic vital com a pol\u00b7linitzadors de flors i tamb\u00e9 tenen un paper important en la dispersi\u00f3 de llavors. Moltes plantes tropicals en depenen completament. Els ratpenats tenen les potes anteriors transformades en ales i alguns es guien i cacen per ecolocalitzaci\u00f3.[4] Poden ser frug\u00edvors, insect\u00edvors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns, com els vampirs, s\u00f3n hemat\u00f2fags.", "qas": [{"answers": [{"text": "voliacs", "answer_start": 16}], "id": "P_503_C_3018_Q1", "question": "Com es coneixen tamb\u00e9 els ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "placentaris", "answer_start": 78}], "id": "P_503_C_3018_Q2", "question": "Quin tipus de mam\u00edfer s\u00f3n els ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "com a ales", "answer_start": 143}], "id": "P_503_C_3018_Q3", "question": "Com tenen les extremitats superiors els ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "aproximadament 1.100", "answer_start": 159}], "id": "P_503_C_3018_Q4", "question": "Quantes esp\u00e8cies hi ha de ratpenats?"}, {"answers": [{"text": "volar", "answer_start": 407}], "id": "P_503_C_3018_Q5", "question": "Qu\u00e8 poden fer els ratpenats que no poden fer tots els altres mam\u00edfers?"}]}]}, {"title": "Raffaello Sanzio", "paragraphs": [{"context": "Les composicions de Rafael han estat sempre admirades i estudiades, i han esdevingut una pedra de volta de l'art acad\u00e8mic. El per\u00edode de major influ\u00e8ncia es va estendre des de les acaballes del segle xvii fins a la fi del segle xix, en qu\u00e8 van ser molt admirats tant el seu perfecte equilibri com el seu dec\u00f2rum. Va ser vist com el model perfecte de la pintura d'hist\u00f2ria, que al seu torn era considerada com la m\u00e9s elevada de la jerarquia de g\u00e8neres. Sir Joshua Reynolds, en els seus Discursos, va lloar la seua \u00absimple, greu i majestuosa dignitat\u00bb i digu\u00e9 que \u00abse situa com el principal dels primers [millors] pintors\u00bb, especialment pels seus frescos (entre els quals inclo\u00efa els Cartons), mentre que \u00abMiquel \u00c0ngel reclama el seg\u00fcent lloc. No va posseir tantes qualitats excel\u00b7lents com Rafael, per\u00f2 les que va posseir eren del m\u00e9s alt nivell\u00bb. Fent-se eco de les opinions del segle xvi expressades ad\u00e9s, Reynolds acaba dient de Rafael:", "qas": [{"answers": [{"text": "admirades i estudiades", "answer_start": 44}], "id": "P_381_C_2281_Q1", "question": "Com han estat sempre les composicions de Rafael?"}, {"answers": [{"text": "una pedra de volta de l'art acad\u00e8mic", "answer_start": 85}], "id": "P_381_C_2281_Q2", "question": "Qu\u00e8 han esdevingut les composicions de Rafael?"}, {"answers": [{"text": "des de les acaballes del segle xvii fins a la fi del segle xix", "answer_start": 169}], "id": "P_381_C_2281_Q3", "question": "Quan va durar el per\u00edode de Rafael de major influ\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "Sir Joshua Reynolds", "answer_start": 452}], "id": "P_381_C_2281_Q4", "question": "Qui va lloar a Rafael en els seus Discursos?"}, {"answers": [{"text": "el seg\u00fcent lloc", "answer_start": 725}], "id": "P_381_C_2281_Q5", "question": "Qu\u00e8 reclamava Miquel \u00c0ngel?"}]}, {"context": "Va morir el dia en qu\u00e8 feia els trenta-set anys, i va n\u00e0ixer i va morir en Divendres Sant.[nota 2] Malgrat la seua mort prematura, va ser immensament productiu, creant una inusual gran col\u00b7lecci\u00f3 de pintures. Encara es conserva una gran part de la seua obra, sobretot als Museus Vaticans. Aquests alberguen les Estances de Rafael, que foren el treball central i alhora m\u00e9s gran de la seua carrera, i restaren sense acabar a causa de la seua mort.", "qas": [{"answers": [{"text": "el dia en qu\u00e8 feia els trenta-set anys", "answer_start": 9}], "id": "P_381_C_2282_Q1", "question": "Quan va morir Rafael?"}, {"answers": [{"text": "Divendres Sant", "answer_start": 75}], "id": "P_381_C_2282_Q2", "question": "Quin dia va n\u00e0ixer Rafael?"}, {"answers": [{"text": "prematura", "answer_start": 120}], "id": "P_381_C_2282_Q3", "question": "Com va ser la seva mort de Rafael?"}, {"answers": [{"text": "una inusual gran col\u00b7lecci\u00f3 de pintures", "answer_start": 168}], "id": "P_381_C_2282_Q4", "question": "Qu\u00e8 va crear Rafael?"}, {"answers": [{"text": "als Museus Vaticans", "answer_start": 268}], "id": "P_381_C_2282_Q5", "question": "On es conserva una gran part de la seva obra?"}]}, {"context": "\u00c9s evident que Rafael es va deixar influir pel fresc del sostre de la capella Sixtina de Miquel \u00c0ngel. Vasari diu que Bramante l'hi va introduir en secret, i la bastida corresponent a la primera secci\u00f3 acabada va ser retirada l'any 1511. La reacci\u00f3 de la resta d'artistes enfront de la superior for\u00e7a expressiva de Miquel \u00c0ngel va ser la q\u00fcesti\u00f3 dominant de l'art itali\u00e0 en les dues d\u00e8cades posteriors, i Rafael, que ja aleshores havia demostrat talent en l'absorci\u00f3 d'altres influ\u00e8ncies al si del seu propi estil, va acceptar-ne el repte potser millor que qualsevol altre artista. Un dels primers i m\u00e9s clars exemples va ser el retrat del mateix Miquel \u00c0ngel com a Her\u00e0clit en L'escola d'Atenes, que sembla tret directament de les Sibil\u00b7les i els ignudi del sostre de la capella Sixtina. Altres figures d'aquesta i d'altres pintures posteriors a les estances palesen la mateixa influ\u00e8ncia, per\u00f2 encara m\u00e9s embegudes en l'estil personal de l'artista.[26] Miquel \u00c0ngel va acusar Rafael de plagi i, uns anys abans de la mort de Rafael, es queixava en una carta que \u00abtot el que sap sobre art ho ha apr\u00e9s de mi\u00bb, tot i que en altres ocasions s'hi va mostrar m\u00e9s gener\u00f3s.[27]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel fresc del sostre de la capella Sixtina de Miquel \u00c0ngel", "answer_start": 43}], "id": "P_381_C_2283_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es va deixar influir Rafael?"}, {"answers": [{"text": "tret directament de les Sibil\u00b7les", "answer_start": 708}], "id": "P_381_C_2283_Q2", "question": "D'on sembla tret el retrat de Miquel \u00c0ngel com a Her\u00e0clit?"}, {"answers": [{"text": "de plagi", "answer_start": 985}], "id": "P_381_C_2283_Q3", "question": "De qu\u00e8 va acusar Miquel \u00c0ngel a Rafael?"}, {"answers": [{"text": "\u00abtot el que sap sobre art ho ha apr\u00e9s de mi\u00bb", "answer_start": 1063}], "id": "P_381_C_2283_Q4", "question": "Qu\u00e8 va dir en una carta Miquel \u00c0ngel sobre Rafael?"}, {"answers": [{"text": "en altres ocasions", "answer_start": 1119}], "id": "P_381_C_2283_Q5", "question": "Quan es va mostrar m\u00e9s gener\u00f3s Miquel \u00c0ngel?"}]}, {"context": "Rafael no va fer directament els gravats, sin\u00f3 que busc\u00e0 la col\u00b7laboraci\u00f3 de Marcantonio Raimondi per produir-ne a partir dels seus dibuixos, col\u00b7laboraci\u00f3 que va donar lloc a molts dels m\u00e9s famosos gravats italians del segle i que va marcar l'evoluci\u00f3 d'aquesta art. Aquest inter\u00e8s pels gravats no \u00e9s habitual entre els grans mestres; dels seus contemporanis, nom\u00e9s Tici\u00e0, que havia treballat molt menys satisfact\u00f2riament amb Raimondi, va compartir-lo.[52] Se'n van fer al voltant de cinquanta gravats; algunes c\u00f2pies de pintures de Rafael, per\u00f2 d'altres aparentment sobre dissenys originals per ser gravats. Rafael hi feia dibuixos preparatoris, alguns dels quals han sobreviscut, perqu\u00e8 Raimondi els traslladara al gravat.[nota 14]", "qas": [{"answers": [{"text": "Marcantonio Raimondi", "answer_start": 77}], "id": "P_381_C_2284_Q2", "question": "De qui va buscar Rafael la col\u00b7laboraci\u00f3 per a fer els gravats?"}, {"answers": [{"text": "al voltant de cinquanta", "answer_start": 471}], "id": "P_381_C_2284_Q4", "question": "Quants gravats se'n van fer?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 Raimondi els traslladara al gravat", "answer_start": 683}], "id": "P_381_C_2284_Q5", "question": "Per qu\u00e8 han sobreviscut els dibuixos preparatoris que feia Rafael?"}]}, {"context": "Rafael vivia al Borgo, amb bastant luxe i en un palau dissenyat per Bramante. Mai no es va casar, per\u00f2 l'any 1514 es va comprometre amb Maria Bibbiena, neboda del cardenal M\u00e8dici del mateix nom. Sembla que el seu amic el cardenal va for\u00e7ar el comprom\u00eds, i que la falta d'entusiasme de Rafael no va fer possible les esposalles abans de la seua mort, l'any 1520.[55] S'ha dit que va tenir diverses relacions amoroses, per\u00f2 mentre va viure a Roma va gaudir d'una relaci\u00f3 permanent amb Margherita Luti, \u00abLa Fornarina\u00bb, dita aix\u00ed per ser filla d'un forner (fornaro), d'origen sen\u00e8s, anomenat Francesco Luti, que vivia a la via del Governo Vecchio.[nota 16]", "qas": [{"answers": [{"text": "del cardenal M\u00e8dici", "answer_start": 159}], "id": "P_381_C_2285_Q1", "question": "De qui era neboda Maria Bibbiena?"}, {"answers": [{"text": "Bramante", "answer_start": 68}], "id": "P_381_C_2285_Q2", "question": "Qui va dissenyar el palau on vivia Rafael?"}, {"answers": [{"text": "amb bastant luxe", "answer_start": 23}], "id": "P_381_C_2285_Q3", "question": "Com vivia Rafael?"}, {"answers": [{"text": "Mai", "answer_start": 78}], "id": "P_381_C_2285_Q4", "question": "Quan es va casar Rafael?"}, {"answers": [{"text": "Maria Bibbiena", "answer_start": 136}], "id": "P_381_C_2285_Q5", "question": "Amb qui es va comprometre?"}]}, {"context": "Leonardo era poc menys d'una trentena d'anys major que Rafael, per\u00f2 Miquel \u00c0ngel, que en esta \u00e8poca residia a Roma, era nom\u00e9s huit anys major. Miquel \u00c0ngel ja detestava Leonardo, i a Roma va comen\u00e7ar a detestar Rafael fins i tot m\u00e9s encara, atribuint-li conspiracions contra ell.[19] Rafael degu\u00e9 con\u00e8ixer les seues obres a Flor\u00e8ncia, per\u00f2 les seues obres m\u00e9s originals d'aquesta \u00e8poca apunten en una direcci\u00f3 molt diferent. Al seu Davallament de Crist situa, al mode cl\u00e0ssic dels sarc\u00f2fags, totes les figures al davant, en un arranjament complex i no del tot reeixit. W\u00f6llflin detecta la influ\u00e8ncia de la Mare de D\u00e9u de Miquel \u00c0ngel al Tondo Doni en la figura agenollada de la dreta, per\u00f2 la resta de la composici\u00f3 s'allunya molt del seu estil, o del de Leonardo. Tot i que va ser una obra molt considerada en la seua \u00e8poca, i molt de temps despr\u00e9s retirada a la for\u00e7a de Perugia pels Borghese, es tracta d'una obra a\u00efllada en la producci\u00f3 de Rafael. El seu classicisme prendria despr\u00e9s una direcci\u00f3 menys \u00abliteral\u00bb.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "poc menys d'una trentena d'anys", "answer_start": 13}], "id": "P_381_C_2286_Q1", "question": "Quants anys era major Leonardo de Rafael?"}, {"answers": [{"text": "en la figura agenollada de la dreta", "answer_start": 648}], "id": "P_381_C_2286_Q4", "question": "En quina figura detecta W\u00f6llflin la influ\u00e8ncia de la Mare de D\u00e9u de Miquel \u00c0ngel al Tondo Doni?"}, {"answers": [{"text": "pels Borghese", "answer_start": 881}], "id": "P_381_C_2286_Q5", "question": "Per qui va ser retirada l'obra de Perugia?"}]}]}, {"title": "Las Meninas (Picasso)", "paragraphs": [{"context": "El Retrat de Jacqueline \u00e9s una de les \u00faltimes obres de la s\u00e8rie. Picasso va fer un retrat de Jacqueline -un dels aproximadament dos-cents que li dedicaria al llarg de la seva vida- en agra\u00efment per tot el suport que li va donar durant el proc\u00e9s creatiu de la suite. Es tracta d'un quadre on apareix pintat un marc de color groc i blanc, amb uns colors de fons vius, vermells, blaus i negre, on Jacqueline apareix amb un mocador verd. Es creu que \u00e9s un giny a la figura del mirall que apareix a l'obra de Vel\u00e1zquez, ja que Jacqueline fou l'\u00fanica persona que el va observar durant els mesos que va estar pintant la s\u00e8rie, igual que els reis Felip IV i Marianna contemplaven Vel\u00e1zquez mentre treballava.[70][91] Palau i Fabre el compara amb un retrat d'Ariadna, d'una antimenina.[92] Segons Mal\u00e9n Gual, la ubicaci\u00f3 actual de l'obra dins del museu \u00ab\u00e9s una par\u00e0frasi del reflex dels Reis al mirall i un homenatge a la dona de l'artista, suposa el cl\u00edmax de la s\u00e8rie i el nexe d'uni\u00f3 amb el conjunt de cer\u00e0miques donades al museu per la mateixa Jacqueline Picasso.\u00bb[51] El 10 de mar\u00e7 de 1959, dos anys despr\u00e9s de finalitzar la s\u00e8rie, Picasso pintaria encara un altre dibuix basat en Las Meninas, Retrat de Jacqueline vestida de Menina.", "qas": [{"answers": [{"text": "en agra\u00efment per tot el suport que li va donar durant el proc\u00e9s creatiu de la suite", "answer_start": 181}], "id": "P_567_C_3397_Q1", "question": "Per qu\u00e8 va realitzar Picasso el retrat de Jacqueline?"}, {"answers": [{"text": "verd", "answer_start": 428}], "id": "P_567_C_3397_Q2", "question": "De quin color \u00e9s el mocador amb el que apareix Jacqueline al quadre?"}, {"answers": [{"text": "Felip IV i Marianna", "answer_start": 639}], "id": "P_567_C_3397_Q3", "question": "Qui contemplava a Vel\u00e1zquez mentre treballava?"}, {"answers": [{"text": "amb un retrat d'Ariadna", "answer_start": 734}], "id": "P_567_C_3397_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 compara Palau i Fabre el retrat de Jacqueline?"}, {"answers": [{"text": "Retrat de Jacqueline vestida de Menina", "answer_start": 1190}], "id": "P_567_C_3397_Q5", "question": "Quin dibuix basat en Las Meninas va pintar Picasso dos anys despr\u00e9s de finalitzar la s\u00e8rie?"}]}, {"context": "Durant els anys 70, el museu va anar guanyant reputaci\u00f3 i visites, i la seva ubicaci\u00f3 en antics palaus medievals va obligar a replantejar-se els sistemes d'exposici\u00f3 i circulaci\u00f3 de persones. \u00c9s per aix\u00f2 que el 1976 l'Escola Eina va presentar una proposta per a l'exhibici\u00f3 de Las Meninas i un estudi de la imatge gr\u00e0fica del museu. El projecte fou dirigit per Enric Steegman, tot i que no es va dur a terme.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "reputaci\u00f3 i visites", "answer_start": 46}], "id": "P_567_C_3398_Q1", "question": "Qu\u00e8 va guanyar el museu durant els anys 70?"}, {"answers": [{"text": "en antics palaus medievals", "answer_start": 86}], "id": "P_567_C_3398_Q2", "question": "On s'ubicava el museu?"}, {"answers": [{"text": "a replantejar-se els sistemes d'exposici\u00f3 i circulaci\u00f3 de persones", "answer_start": 124}], "id": "P_567_C_3398_Q3", "question": "A qu\u00e8 obliga que el museu estigues ubicat en antics palaus medievals?"}, {"answers": [{"text": "Escola Eina", "answer_start": 218}], "id": "P_567_C_3398_Q4", "question": "Quina escola va presentar una proposta per a l'exhibici\u00f3 de Las Meninas?"}, {"answers": [{"text": "1976", "answer_start": 211}], "id": "P_567_C_3398_Q5", "question": "Quan es va presentar una proposta per a l'exhibici\u00f3 de Las Meninas a l'Escola Eina?"}]}, {"context": "La primera vegada que Picasso va veure una obra de Vel\u00e1zquez cara a cara va ser durant l'estiu de 1895, quan va visitar el Museo del Prado amb tretze anys, en un viatge entre La Corunya i M\u00e0laga.[8] Segons va dir el mateix Picasso, \u00abVaig tenir l'oportunitat d'enfrontar-me, per primera vegada, als meus \u00eddols. M'esperaven al Museo del Prado. Des d'aleshores em va quedar fixat a les retines, d'una manera obsessionant, el quadre de Vel\u00e1zquez Las Meninas. Crec que ja vaig prendre, encara que fos al subconscient, la decisi\u00f3 de realitzar la meva versi\u00f3 de Las Meninas. Que s\u00f3n les que ara estan, com a donaci\u00f3, a Barcelona.\u00bb[9] L'artista aprofitaria la visita per dibuixar un parell d'esbossos dels caps dels personatges de El Buf\u00f3 Calabacillas i El ni\u00f1o de Vallecas.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant l'estiu de 1895", "answer_start": 80}], "id": "P_567_C_3399_Q1", "question": "Quan va veure Picasso per primer cop una obra de Vel\u00e1zquez?"}, {"answers": [{"text": "tretze", "answer_start": 143}], "id": "P_567_C_3399_Q2", "question": "Quants anys tenia Picasso quan va veure per primer cop una obra de Vel\u00e1zquez?"}, {"answers": [{"text": "El Buf\u00f3 Calabacillas i El ni\u00f1o de Vallecas", "answer_start": 723}], "id": "P_567_C_3399_Q5", "question": "De quins personatges va fer Picasso un parell d'esbossos en la seva visita al Museo del Prado?"}]}, {"context": "Els tres Paisatges van ser pintats \u00edntegrament el 2 de desembre.[90] Es tracta de vistes del seu jard\u00ed privat. An\u00e0lisis anteriors de l'obra[53] plantejaven que Picasso va intentar descansar del seu propi projecte amb aquestes obres, tornant a mirar a fora i fixant-se en el que veia per la finestra. Estudis m\u00e9s recents plantegen que els paisatges s\u00f3n una manera de comparar la foscor dels alc\u00e0ssers de la Meseta amb la llum del Mediterrani, an\u00e0lisi tamb\u00e9 utilitzada en la composici\u00f3 dels colomins.", "qas": [{"answers": [{"text": "el 2 de desembre", "answer_start": 47}], "id": "P_567_C_3400_Q1", "question": "Quan van ser pintats els tres Paisatges?"}, {"answers": [{"text": "vistes del seu jard\u00ed privat", "answer_start": 82}], "id": "P_567_C_3400_Q2", "question": "Qu\u00e8 reflecteixen els tres Paisatges?"}, {"answers": [{"text": "s\u00f3n una manera de comparar la foscor dels alc\u00e0ssers de la Meseta amb la llum del Mediterrani", "answer_start": 348}], "id": "P_567_C_3400_Q3", "question": "Qu\u00e8 suggereixen estudis recents sobre els paisatges de Picasso?"}]}, {"context": "El juny de 2009, quan les obres van tornar, es va aprofitar per presentar una nova ordenaci\u00f3 de la suite. Es van reubicar algunes obres, ordenant la s\u00e8rie seguint un sistema de presentaci\u00f3 cronol\u00f2gic i incorporant l'esb\u00f3s del 16 d'agost que tot just havia sigut donat per Catherine Hutin al museu. Tamb\u00e9 es va aprofitar per incorporar una nova retolaci\u00f3 i nous emmarcats de les obres.[48] La intenci\u00f3 inicial era presentar tota la s\u00e8rie seguint un criteri exclusivament cronol\u00f2gic, per\u00f2 les particularitats f\u00edsiques de l'espai van obligar que el retrat de Jacqueline, els paisatges i els colomins s'exposessin per separat.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "El juny de 2009", "answer_start": 0}], "id": "P_567_C_3401_Q1", "question": "Quan van tornar les obres?"}, {"answers": [{"text": "una nova ordenaci\u00f3 de la suite", "answer_start": 74}], "id": "P_567_C_3401_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va presentar quan van tornar les obres el 2009?"}, {"answers": [{"text": "algunes", "answer_start": 122}], "id": "P_567_C_3401_Q3", "question": "Quantes obres es van reubicar?"}, {"answers": [{"text": "seguint un sistema de presentaci\u00f3 cronol\u00f2gic", "answer_start": 155}], "id": "P_567_C_3401_Q4", "question": "Com \u00e9s va ordenar la s\u00e8rie?"}, {"answers": [{"text": "el retrat de Jacqueline, els paisatges i els colomins", "answer_start": 543}], "id": "P_567_C_3401_Q5", "question": "Quines obres es van exposar per separat?"}]}, {"context": "Las Meninas de Vel\u00e1zquez han servit de font d'inspiraci\u00f3 no nom\u00e9s a Picasso. El primer seguidor de Vel\u00e1zquez va ser sens dubte el seu gendre Juan Bautista del Mazo, pintor de cambra de Felip IV l'any 1661. En el retrat de la infanta Margarida d'Espanya de 1666, en el pla posterior, es pot apreciar la col\u00b7locaci\u00f3 de Carles II i la nana Mari B\u00e1rbola en una escena similar a la de Las Meninas de Vel\u00e1zquez.[119] A continuaci\u00f3 es llisten algunes de les obres o artistes que tamb\u00e9 les han versionat al llarg de la hist\u00f2ria de l'art:[120]", "qas": [{"answers": [{"text": "Juan Bautista del Mazo", "answer_start": 141}], "id": "P_567_C_3402_Q1", "question": "Qui va ser el primer seguidor de Vel\u00e0zquez?"}, {"answers": [{"text": "Felip IV", "answer_start": 185}], "id": "P_567_C_3402_Q2", "question": "De qui era Juan Bautista del Mazo pintor de cambra l'any 1661?"}, {"answers": [{"text": "1666", "answer_start": 256}], "id": "P_567_C_3402_Q3", "question": "Quan es va pintar el retrat de la infanta Margarida d'Espanya?"}, {"answers": [{"text": "Mari B\u00e1rbola", "answer_start": 337}], "id": "P_567_C_3402_Q4", "question": "Com es deia la nana de la infanta Margarida d'Espanya?"}, {"answers": [{"text": "Carles II i la nana Mari B\u00e1rbola", "answer_start": 317}], "id": "P_567_C_3402_Q5", "question": "A qui s'observa en el pla posterior del retrat de la infanta Margarida d'Espanya?"}]}]}, {"title": "Hist\u00f2ria de la medicina", "paragraphs": [{"context": "Tanmateix, la medicina del segle xix encara cont\u00e9 molts elements d'art (ars medica), especialment en el camp de la cirurgia, per\u00f2 comen\u00e7a a albirar, gr\u00e0cies a la imparable consecuci\u00f3 de coneixements i t\u00e8cniques, una manera d'exercir-la m\u00e9s cient\u00edfica i, per tant, m\u00e9s independent de l'\u00abhabilitat\u00bb o l'experi\u00e8ncia dels que la practiquen. Aquest segle veur\u00e0 n\u00e9ixer la teoria de l'evoluci\u00f3, expressi\u00f3 antropol\u00f2gica del positivisme cient\u00edfic que li \u00e9s propi. La realitat pot mesurar-se, comprendre i predir mitjan\u00e7ant lleis, que al seu torn van sent corroborades pels successius experiments. Per aquest cam\u00ed avancen l'astronomia (Laplace, Foucault), la f\u00edsica (Poincar\u00e9, Lorentz), la qu\u00edmica (Dalton, Gay-Lussac, Mendel\u00e9iev) i la mateixa medicina.", "qas": [{"answers": [{"text": "pels successius experiments", "answer_start": 559}], "id": "P_169_C_1009_Q1", "question": "Com s\u00f3n corroborades les lleis?"}, {"answers": [{"text": "La realitat", "answer_start": 455}], "id": "P_169_C_1009_Q2", "question": "Qu\u00e8 pot mesurar-se, comprendre i predir mitjan\u00e7ant lleis?"}, {"answers": [{"text": "cirurgia", "answer_start": 115}], "id": "P_169_C_1009_Q3", "question": "En quin camp especialment la medicina conte molts elements d'art?"}, {"answers": [{"text": "de l'\u00abhabilitat\u00bb o l'experi\u00e8ncia dels que la practiquen", "answer_start": 280}], "id": "P_169_C_1009_Q4", "question": "De qu\u00e8 es fa m\u00e9s independent la medicina?"}, {"answers": [{"text": "expressi\u00f3 antropol\u00f2gica del positivisme cient\u00edfic que li \u00e9s propi", "answer_start": 388}], "id": "P_169_C_1009_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la teoria de l'evoluci\u00f3?"}]}, {"context": "D'una banda, les grans plagues que van assolar i van protagonitzar el final de l'Edat Mitjana. Durant el segle xiv fa la seva aparici\u00f3 a Europa la pesta negra, causa de la mort, per si sola, d'uns 20 o 25 milions d'europeus.[53] De l'altra, els segles XV (el Quattrocento) i XVI (el Cinquecento) van tenir en It\u00e0lia l'origen d'unes filosofies de la ci\u00e8ncia i de la societat basades en la tradici\u00f3 romana de l'humanisme. El sorgiment d'universitats a It\u00e0lia a l'empara de les noves classes mercantils va suposar el motor intel\u00b7lectual del qual es va derivar el progr\u00e9s cient\u00edfic que va caracteritzar aquest per\u00edode. Aquesta \"nova era\" va recalar amb especial intensitat en les ci\u00e8ncies naturals i la medicina, sota el principi general del \"revisionisme cr\u00edtic\". L'univers comen\u00e7ava a contemplar sota una \u00f2ptica mecanicista.", "qas": [{"answers": [{"text": "Durant el segle xiv", "answer_start": 95}], "id": "P_169_C_1010_Q1", "question": "Quant va apar\u00e8ixer a Europa la pesta negra?"}, {"answers": [{"text": "20 o 25 milions", "answer_start": 197}], "id": "P_169_C_1010_Q2", "question": "Quantes morts d'europeus va causar la pesta negra?"}, {"answers": [{"text": "Quattrocento", "answer_start": 259}], "id": "P_169_C_1010_Q3", "question": "Com s'anomena el segle XV?"}, {"answers": [{"text": "en la tradici\u00f3 romana de l'humanisme", "answer_start": 382}], "id": "P_169_C_1010_Q4", "question": "En qu\u00e8 es basaven les filosofies de la ci\u00e8ncia i de la societat?"}, {"answers": [{"text": "El sorgiment d'universitats", "answer_start": 420}], "id": "P_169_C_1010_Q5", "question": "Qu\u00e8 va suposar el motor intel\u00b7lectual que va dur el progr\u00e9s cient\u00edfic?"}]}, {"context": "Durant el segle xx, es van atendre guerres a gran escala amb metges i unitats hospital\u00e0ries m\u00f2bils, la qual cosa va desenvolupar t\u00e8cniques avan\u00e7ades per a la curaci\u00f3 de ferides massives i control de les infeccions rampants en les condicions del camp de batalla. Durant la Revoluci\u00f3 Mexicana (1910-1920), el general Pancho Villa va organitzar trens hospital per als soldats ferits. Els furgons marcats amb la inscripci\u00f3 Servicio Sanitario foren reconvertits en quir\u00f2fans i \u00e0rees de recuperaci\u00f3, i hi treballaren fins a un m\u00e0xim de 40 metges mexicans i nord-americans. Els soldats greument ferits eren transportats de tornada a l'hospital de la base.[106] El metge canadenc Norman Bethune, va desenvolupar un servei m\u00f2bil de transfusi\u00f3 de sang per a les operacions de primera l\u00ednia a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), per\u00f2, ir\u00f2nicament, ell mateix va morir d'enverinament sanguini.[107] Milers de soldats amb cicatrius feren millorar les pr\u00f2tesis i expandiren t\u00e8cniques de cirurgia pl\u00e0stica i cirurgia reconstructiva. Aquestes pr\u00e0ctiques es van combinar per ampliar la cirurgia est\u00e8tica i altres formes de cirurgia electiva.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb metges i unitats hospital\u00e0ries m\u00f2bils", "answer_start": 57}], "id": "P_169_C_1012_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 es van atendre les guerres durant el segle xx?"}, {"answers": [{"text": "1910-1920", "answer_start": 292}], "id": "P_169_C_1012_Q2", "question": "Quin per\u00edode compren la Revoluci\u00f3 Mexicana?"}, {"answers": [{"text": "el general Pancho Villa", "answer_start": 304}], "id": "P_169_C_1012_Q3", "question": "Qui va organitzar trens hospitals?"}, {"answers": [{"text": "fins a un m\u00e0xim de 40 metges", "answer_start": 511}], "id": "P_169_C_1012_Q4", "question": "Quants metges treballaven en els furgons Servicio Sanitario?"}, {"answers": [{"text": "d'enverinament sanguini", "answer_start": 860}], "id": "P_169_C_1012_Q5", "question": "De qu\u00e8 va morir Norman Bethune?"}]}, {"context": "El monoteisme hebreu va fer que la medicina fos te\u00fargica: Jahv\u00e8 era el responsable tant de la salut com de la malaltia. El monoteisme en general significa un avan\u00e7: facilitar el desenvolupament de la ci\u00e8ncia en concentrar l'home en una sola idea. Va acabar amb la noci\u00f3 d'un d\u00e9u per a cada fenomen de la naturalesa i cada circumst\u00e0ncia de la vida com ho postulava el politeisme. Aix\u00f2 va permetre l'estudi i la indagaci\u00f3 de l'origen de cada cosa.", "qas": [{"answers": [{"text": "que la medicina fos te\u00fargica", "answer_start": 28}], "id": "P_169_C_1013_Q1", "question": "Qu\u00e8 va fer el monoteisme hebreu?"}, {"answers": [{"text": "Jahv\u00e8", "answer_start": 58}], "id": "P_169_C_1013_Q2", "question": "Qui era el responsable de la salut i de la malaltia?"}, {"answers": [{"text": "el desenvolupament de la ci\u00e8ncia", "answer_start": 175}], "id": "P_169_C_1013_Q3", "question": "Qu\u00e8 facilita concentrar l'home en una sola idea?"}, {"answers": [{"text": "el politeisme", "answer_start": 364}], "id": "P_169_C_1013_Q4", "question": "Qui postulava un d\u00e9u per a cada fenomen de la naturalesa?"}]}, {"context": "Els metges romans d'Orient sovint compilaren i estandarditzaren el coneixement m\u00e8dic en llibres de text. Els seus registres tendien a incloure tant les explicacions de diagn\u00f2stic com dibuixos t\u00e8cnics. L'obra De Re Medica Libri Septem, escrita pel metge Pau d'Egina, va sobreviure com una font particularment profunda de coneixement m\u00e8dic. Aquest compendi, escrit al segle VII, es va mantenir en \u00fas com a llibre de text est\u00e0ndard durant els seg\u00fcents 800 anys.", "qas": [{"answers": [{"text": "Els metges romans d'Orient", "answer_start": 0}], "id": "P_169_C_1014_Q1", "question": "Qui va compilar i estandaritzar el coneixement m\u00e8dic en llibres de text?"}, {"answers": [{"text": "en llibres de text", "answer_start": 85}], "id": "P_169_C_1014_Q2", "question": "On van compilar el coneixement m\u00e8dic els metges romans d'Orient?"}, {"answers": [{"text": "tant les explicacions de diagn\u00f2stic com dibuixos t\u00e8cnics", "answer_start": 143}], "id": "P_169_C_1014_Q3", "question": "Qu\u00e8 inclo\u00efen els registres dels metges romans d'Orient?"}, {"answers": [{"text": "com una font particularment profunda de coneixement m\u00e8dic", "answer_start": 280}], "id": "P_169_C_1014_Q4", "question": "Com va sobreviure l'obra De Re Medica Libri Septem?"}, {"answers": [{"text": "al segle VII", "answer_start": 363}], "id": "P_169_C_1014_Q5", "question": "Quan es va escriure el compendi?"}]}]}, {"title": "Enterrament a Ornans", "paragraphs": [{"context": "\u00c9s una composici\u00f3 oberta. La composici\u00f3 ve determinada per les figures representades de peu, a mida natural, que estan dispostes una al costat de l'altra, a manera de fris, imitant els sarc\u00f2fags de l'antiguitat romana. El fris que formen els personatges, proper al que s'anomena una isocef\u00e0lia, segueix la mateixa ondulaci\u00f3 r\u00edtmica que la serralada del Jura, que serveix de fons i que era el paisatge aut\u00e8ntic d'Ornans. Els personatges estan posats sense cap mena de jerarquia, per\u00f2 les dones es mantenen separades dels homes a la dreta. L'horitzontalitat dels dos penya-segats del fons i dels n\u00favols es contraposa amb la verticalitat dels personatges.", "qas": [{"answers": [{"text": "oberta", "answer_start": 18}], "id": "P_111_C_661_Q1", "question": "Com \u00e9s la composici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "natural", "answer_start": 100}], "id": "P_111_C_661_Q2", "question": "De quina mida s\u00f3n les figures?"}, {"answers": [{"text": "els sarc\u00f2fags", "answer_start": 181}], "id": "P_111_C_661_Q3", "question": "Qu\u00e8 imiten?"}, {"answers": [{"text": "isocef\u00e0lia", "answer_start": 283}], "id": "P_111_C_661_Q4", "question": "Com s'anomena el tipus de fris?"}, {"answers": [{"text": "la serralada del Jura", "answer_start": 336}], "id": "P_111_C_661_Q5", "question": "Qu\u00e8 era el paisatge aut\u00e8ntic d'Ornans?"}]}, {"context": "La llum \u00e9s barroca, inspirada lleugerament en Caravaggio. Cerca contrasts entre el primer pla, on est\u00e0 el ta\u00fct i els religiosos que fan la cerim\u00f2nia, i la franja de personatges vestits de negre. La llum no s'utilitza per accentuar el dramatisme dels personatges, sin\u00f3 per donar corpore\u00eftat i volum als cossos. Al quadre domina una llum crepuscular que accentua la solitud del paisatge.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "barroca", "answer_start": 11}], "id": "P_111_C_662_Q1", "question": "Com \u00e9s la llum?"}, {"answers": [{"text": "Caravaggio", "answer_start": 46}], "id": "P_111_C_662_Q2", "question": "En qui est\u00e0 inspirada la?"}, {"answers": [{"text": "contrasts", "answer_start": 64}], "id": "P_111_C_662_Q3", "question": "Qu\u00e8 cerca?"}, {"answers": [{"text": "de negre", "answer_start": 185}], "id": "P_111_C_662_Q4", "question": "Com van vestits els personatges?"}, {"answers": [{"text": "corpore\u00eftat i volum als cossos", "answer_start": 278}], "id": "P_111_C_662_Q5", "question": "Qu\u00e8 d\u00f3na la llum?"}]}, {"context": "L'obra Enterrament a Ornans va ser presentada al Sal\u00f3 de Par\u00eds de 1850 on, malgrat \u00e9sser premiada amb la segona medalla, va ser molt mal rebuda pels cr\u00edtics indignats en veure que un treball tan gran (6,68 metres per 3,15 metres) represent\u00e9s una \u00aban\u00e8cdota popular\u00bb amb tanta serietat. El format panor\u00e0mic estava aleshores reservat per a les grans escenes hist\u00f2riques, mitol\u00f2giques o religioses. La composici\u00f3 recorda La coronaci\u00f3 de Napole\u00f3, del pintor Jacques-Louis David.[cal citaci\u00f3]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Sal\u00f3 de Par\u00eds", "answer_start": 46}], "id": "P_111_C_664_Q1", "question": "On va ser presentada l'obra?"}, {"answers": [{"text": "indignats", "answer_start": 157}], "id": "P_111_C_664_Q2", "question": "Com estaven els cr\u00edtics?"}, {"answers": [{"text": "una \u00aban\u00e8cdota popular\u00bb", "answer_start": 242}], "id": "P_111_C_664_Q3", "question": "Qu\u00e8 els indignava que es present\u00e9s amb tanta serietat?"}, {"answers": [{"text": "La coronaci\u00f3 de Napole\u00f3", "answer_start": 417}], "id": "P_111_C_664_Q4", "question": "A quina obra recorda l'obra?"}, {"answers": [{"text": "6,68 metres per 3,15 metres", "answer_start": 201}], "id": "P_111_C_664_Q5", "question": "Quin \u00e9s la mida del quadre?"}]}, {"context": "Als Evangelis ap\u00f2crifs es diu que \u00abquan Crist va agonitzar, la terra va tremolar, es va esquin\u00e7ar i va fer brollar el crani d'Adam, enterrat des de feia mil\u00b7lennis\u00bb. Courbet ha representat en el quadre un crani a la dreta de la fossa. Tamb\u00e9 es troba aquest crani simb\u00f2lic a Hamlet i Horaci al cementiri, pintat per Delacroix el 1839, solament deu anys abans.[3] Aquesta mateixa calavera, aix\u00ed com els ossos en creu i les ll\u00e0grimes que figuren a la tela mortu\u00f2ria, significarien que \u00abl'iniciat renaixer\u00e0 a una nova vida\u00bb, en una al\u00b7lusi\u00f3 de Courbet a la sorda i secreta tradici\u00f3 ma\u00e7\u00f2nica a la poblaci\u00f3 d'Ornans. El gos tamb\u00e9 tindria una c\u00e0rrega simb\u00f2lica. De fet, a diverses societats \u00e9s l'animal que acompanya l'home a l'altra vida[4] i est\u00e0 present sovint a les cerim\u00f2nies sagrades, per exemple, de l'antic Egipte o dels inques.", "qas": [{"answers": [{"text": "ap\u00f2crifs", "answer_start": 14}], "id": "P_111_C_665_Q1", "question": "De quins evangelis ens parla?"}, {"answers": [{"text": "el crani d'Adam", "answer_start": 115}], "id": "P_111_C_665_Q2", "question": "Qu\u00e8 va brollar de la terra?"}, {"answers": [{"text": "Delacroix", "answer_start": 315}], "id": "P_111_C_665_Q3", "question": "Qui va pintar Hamlet i Horaci al cementiri?"}, {"answers": [{"text": "a la tela mortu\u00f2ria", "answer_start": 443}], "id": "P_111_C_665_Q4", "question": "On hi trobem uns ossos en creu?"}, {"answers": [{"text": "simb\u00f2lica", "answer_start": 644}], "id": "P_111_C_665_Q5", "question": "Quina c\u00e0rrega t\u00e9 el gos?"}]}, {"context": "Els dos domers: s\u00f3n empleats laics de l'esgl\u00e9sia, que garanteixen el bon desenvolupament de les cerim\u00f2nies religioses. El de l'esquerra (11) \u00e9s un en\u00f2leg, mentre que el de la dreta (12) \u00e9s un humil sabater. El color vermell dels seus vestits i dels barrets fa que semblin sortits directament d'un quadre itali\u00e0 de l'Edat mitjana tardana. Tanmateix, a la sagristia de l'esgl\u00e9sia d'Ornans es va trobar  un d'aquests barrets.", "qas": [{"answers": [{"text": "en\u00f2leg", "answer_start": 147}], "id": "P_111_C_666_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el de l'esquerra?"}, {"answers": [{"text": "sabater", "answer_start": 198}], "id": "P_111_C_666_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el de la dreta?"}, {"answers": [{"text": "vermell", "answer_start": 216}], "id": "P_111_C_666_Q3", "question": "De quin color son els vestits?"}, {"answers": [{"text": "d'un quadre itali\u00e0", "answer_start": 292}], "id": "P_111_C_666_Q4", "question": "D'on sembla que surtin?"}, {"answers": [{"text": "a la sagristia", "answer_start": 349}], "id": "P_111_C_666_Q5", "question": "On van trobar un barret?"}]}]}, {"title": "Dona i ocell", "paragraphs": [{"context": "Dona i ocell evoca un moviment absolutament de rep\u00f2s representat per la seva quietud i rigidesa. Mir\u00f3 lligava el monument amb el costum de l'Antiga Roma de gravar un fal\u00b7lus a les portes d'entrada de les ciutats, per desitjar salut i for\u00e7a als que hi arribaven.[7] A Catalunya hi ha un exemple a l'entrada romana d'Emp\u00faries. L'obra es considera una s\u00edntesi de la iconografia mironiana i alhora un homenatge a l'arquitecte Antoni Gaud\u00ed, per la seva similitud a les formes de les torres de la Sagrada Fam\u00edlia i per l'\u00fas del trencad\u00eds.[3][31] Alguns autors tamb\u00e9 comenten la seva similitud amb l'Est\u00e0tua de Crist\u00f2fol Colom al final de les Rambles.[32] Les tres obres d'art p\u00fablic de Joan Mir\u00f3 a Barcelona s\u00f3n una manera de l'artista d'intentar apropar l'art contemporani a un p\u00fablic majoritari.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "de rep\u00f2s", "answer_start": 44}], "id": "P_522_C_3127_Q1", "question": "Quin moviment evoca Dona i ocell?"}, {"answers": [{"text": "per la seva quietud i rigidesa", "answer_start": 65}], "id": "P_522_C_3127_Q2", "question": "Per qu\u00e8 \u00e9s representat el moviment de rep\u00f2s de Dona i ocell?"}, {"answers": [{"text": "un fal\u00b7lus", "answer_start": 163}], "id": "P_522_C_3127_Q3", "question": "Qu\u00e8 gravaven a l'antiga Roma a les portes d'entrada de les ciutats?"}, {"answers": [{"text": "salut i for\u00e7a", "answer_start": 226}], "id": "P_522_C_3127_Q4", "question": "Qu\u00e8 desitjava el fal\u00b7lus als que arribaven a les ciutats?"}, {"answers": [{"text": "a l'arquitecte Antoni Gaud\u00ed", "answer_start": 407}], "id": "P_522_C_3127_Q5", "question": "A qui homenatja Dona i ocell?"}]}, {"context": "El 28 setembre de 1988 es va fer p\u00fablica la not\u00edcia d'un intent de falsifaci\u00f3 de l'obra Dona i Ocell. Els familiars de l'artista van presentar una den\u00fancia al jutjat n\u00famero 3 de Barcelona al\u00b7legant que s'havia subhastat una c\u00f2pia il\u00b7legal de 107 cm de l'obra a la casa de subhastes Everhart[16] de Zuric,[48] valorada en uns disset milions de pessetes de l'\u00e8poca.[49] Segons la fam\u00edlia, l'obra havia sigut venuda el maig de 1988, i podria ser una reproducci\u00f3 no autoritzada de l'esb\u00f3s, ja que aquest s'havia fet mitjan\u00e7ant un motlle. El 30 de setembre a m\u00e9s, la policia va trobar una altra falsificaci\u00f3 de Dona i Ocell, aquesta vegada a la Galeria d'Art Brok de a Barcelona.[36] A mitjan octubre del mateix any la policia va trobar el motlle que s'havia fet servir per a la construcci\u00f3 de les falsificacions. Segons la premsa de l'\u00e8poca, un treballador del taller de l'Hospitalet de Llobregat on s'havia fet l'esb\u00f3s original, s'havia quedat un dels motllos i n'hauria fet algunes reproduccions sense perm\u00eds en una foneria de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s. Per esvair dubtes, la fam\u00edlia va assegurar que nom\u00e9s existien 4 versions v\u00e0lides de Dona i Ocell, l'original al Parc Joan Mir\u00f3 i quatre versions m\u00e9s redu\u00efdes que es conservaven en una galeria parisenca.[50] Actualment una d'aquestes versions es troba en un parc p\u00fablic d'Amsterdam.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 28 setembre de 1988", "answer_start": 0}], "id": "P_522_C_3129_Q1", "question": "Quan es va fer p\u00fablica la not\u00edcia d'un intent de falsificaci\u00f3 de l'obra Dona i Ocell?"}, {"answers": [{"text": "al jutjat n\u00famero 3 de Barcelona", "answer_start": 156}], "id": "P_522_C_3129_Q2", "question": "On van presentar una den\u00fancia els familiars de l'artista per la falsificaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "El 30 de setembre", "answer_start": 534}], "id": "P_522_C_3129_Q3", "question": "Quan va trobar una altra falsificaci\u00f3 de dona i ocell la policia?"}, {"answers": [{"text": "a la Galeria d'Art Brok de a Barcelona", "answer_start": 635}], "id": "P_522_C_3129_Q4", "question": "On va trobar la falsificaci\u00f3 la policia?"}]}, {"context": "Dona i ocell[1] \u00e9s una escultura exempta de Joan Mir\u00f3 que s'aixeca 22 metres sobre l'estany artificial del parc de Joan Mir\u00f3, a Barcelona. Constru\u00efda entre 1981 i 1982 \u2014per b\u00e9 que inaugurada l'any seg\u00fcent\u2014, l'obra \u00e9s de pedra artificial, revestida parcialment amb cer\u00e0mica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a trencad\u00eds, feta pel ceramista Joan Gardy Artigas.[2] L'escultura fou la darrera obra p\u00fablica de Joan Mir\u00f3.[3] L'obra t\u00e9 a veure, formalment, amb d'altres de motiu femen\u00ed. \u00c9s una forma vertical i complexa: a la part de baix, hi ha una part arrodonida de car\u00e0cter org\u00e0nic com un element natural que puja. Com si es tract\u00e9s d'una ceba o una tija que a dalt acaba amb una mena de brot, poncella o cap de bolet. Tanmateix, dalt de tot, hi ha una cosa molt diferent: com un rodet desigual i inclinat, buit, tot de trencad\u00eds blanc per dins, lluent quan rep la llum, coronat amb una mena de mitja lluna groga, de banyes ben definides. El color s'usa de forma variada, amb efectes fets mitjan\u00e7ant el trencad\u00eds. S'ha indicat un presumpte significat establint diverses relacions entre l'escultura i diferents \u00f2rgans, criatures i elements de la Natura. L'obertura negra, vertical, s'ha relacionat amb una vulva i el fust en conjunt sembla tenir una forma f\u00e0l\u00b7lica.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 1981 i 1982", "answer_start": 150}], "id": "P_522_C_3130_Q2", "question": "Quin any es va construir Dona i ocell?"}, {"answers": [{"text": "Joan Gardy Artigas", "answer_start": 356}], "id": "P_522_C_3130_Q3", "question": "Qui va fer la cer\u00e0mica de dona i ocell?"}, {"answers": [{"text": "una part arrodonida de car\u00e0cter org\u00e0nic", "answer_start": 556}], "id": "P_522_C_3130_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha al part baixa de Dona i ocell?"}, {"answers": [{"text": "una mena de mitja lluna groga", "answer_start": 897}], "id": "P_522_C_3130_Q5", "question": "Qu\u00e8 corona Dona i ocell?"}]}, {"context": "Anys m\u00e9s tard, el 1990, es va publicar una cr\u00edtica d'Isidre Vall\u00e8s on analitzava la conjunci\u00f3 entre els dos \u00e9ssers, el mascul\u00ed i el femen\u00ed, que segons el cr\u00edtic abans s'enfrontaven i que ara, impel\u00b7lits l'un vers l'altra, s'han fos en una afinitat tel\u00b7l\u00farica que en marca, definitivament, el dest\u00ed com\u00fa. Vall\u00e8s deia que l'escultura apareixia com un element hermafrodita, on l'home s'ha vist metamorfosat en un penis-t\u00f2tem monumental que resumeix amb claredat el signe de la seva prepot\u00e8ncia, mentre que la dona \u00e9s present a trav\u00e9s de la foscor del seu sexe, que, com un esvoranc gegant\u00ed recorre la massa vertical, oberta a tota mena de goig sexual. Vall\u00e8s deia que la lluna-ocell el que feia era donar-li una dimensi\u00f3 c\u00f2smica a tot plegat, centrant-se no tant en el seu aspecte er\u00f2tic sin\u00f3 m\u00e9s aviat en l'aspecte d'instrument d'on procedeix la vida, vaque \u00e9s, en definitiva, la tem\u00e0tica que, constantment, Joan Mir\u00f3 tracta en la seva obra, tem\u00e0tica aix\u00ed mateix rememorada amb el basament aqu\u00e0tic d'on emergeix l'escultura.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'Isidre Vall\u00e8s", "answer_start": 51}], "id": "P_522_C_3131_Q1", "question": "De qui es va publicar una cr\u00edtica l'any 1990?"}, {"answers": [{"text": "com un element hermafrodita", "answer_start": 342}], "id": "P_522_C_3131_Q2", "question": "Com apareix l'escultura segons Vall\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "c\u00f2smica", "answer_start": 718}], "id": "P_522_C_3131_Q3", "question": "Quina dimensi\u00f3 dona la lluna-ocell a l'obra segons Vall\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "en l'aspecte d'instrument d'on procedeix la vida", "answer_start": 800}], "id": "P_522_C_3131_Q4", "question": "En quin aspecte es centra l'obra segons Vall\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "en un penis-t\u00f2tem monumental", "answer_start": 404}], "id": "P_522_C_3131_Q5", "question": "En qu\u00e8 es veu metamorfosat l'home en l'obra segons Vall\u00e8s?"}]}]}, {"title": "La Baronia de Rialb", "paragraphs": [{"context": "El primer terme de Gualter en els segles de la fundaci\u00f3 del monestir de Santa Maria era una partida del terme de Ponts i, per tant, no s'inclo\u00efa dins les terres del Rialb, que fou molt posteriorment. Gualter fou cedit al monestir de Ripoll pel comte Guifre el Pil\u00f3s, que hauria ocupat el lloc abans del 890.[7] El 1079 era propietari del lloc el comte Ermengol IV d'Urgell. El mateix comte, per ajudar a l'aixecament del nou monestir, va cedir a l'abat de Ripoll la meitat de les prim\u00edcies dels pobles que havia acabat de conquerir als \u00e0rabs i dels que guany\u00e9s en endavant dins el pla de Mascan\u00e7\u00e0, a partir de la serra d'Almenar.", "qas": [{"answers": [{"text": "Ponts", "answer_start": 113}], "id": "P_451_C_2701_Q1", "question": "Quin era el primer terme de Gualter en els segles de la fundaci\u00f3 del monestir de Santa Maria?"}, {"answers": [{"text": "dins les terres del Rialb", "answer_start": 145}], "id": "P_451_C_2701_Q2", "question": "On no s'inclo\u00efa el primer terme de Gualter?"}, {"answers": [{"text": "Guifre el Pil\u00f3s", "answer_start": 250}], "id": "P_451_C_2701_Q3", "question": "Qui va cedir Gualter al monestir de Ripoll?"}, {"answers": [{"text": "al monestir de Ripoll", "answer_start": 218}], "id": "P_451_C_2701_Q4", "question": "A qui fou cedit Gualter pel comte Guifre el Pil\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "per ajudar a l'aixecament del nou monestir", "answer_start": 391}], "id": "P_451_C_2701_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 va cedir Ermengol IV d'Urgell a l'abat de Ripoll la meitat de les prim\u00edcies dels pobles que havia acabat de conquerir als \u00e0rabs?"}]}, {"context": "Al llarg del Rialb, i fins a l'embassament, trobem un continu de bosc de ribera amb un grau de naturalitat elevat, caracteritzat per la pres\u00e8ncia de salzedes i alberedes. Aquest h\u00e0bitat tamb\u00e9 el trobem a les ribes del Segre, al l\u00edmit sud del municipi. Finalment, cal esmentar, a l'\u00e0rea del congost del Rialb i el Forat de Bul\u00ed es localitzen els \u00fanics h\u00e0bitats d'inter\u00e8s comunitari de roquissars que apareixen al municipi. Les roques calc\u00edcoles amb vegetaci\u00f3 casmof\u00edtica term\u00f2fila o ombrejada de les contrades mediterr\u00e0nies, amb tan sols 2,56 ha., es troben al Barranc del Foradot; mentre que les roques calc\u00edcoles amb vegetaci\u00f3 casmof\u00edtica (Saxifraga media) de l'alta muntanya pirinenca, amb 73,42 ha., se situen al Forat de Bul\u00ed i a la cinglera de Rocablanca.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "elevat", "answer_start": 107}], "id": "P_451_C_2702_Q1", "question": "Quin grau de naturalitat t\u00e9 el bosc de ribera?"}, {"answers": [{"text": "la pres\u00e8ncia de salzedes i alberedes", "answer_start": 133}], "id": "P_451_C_2702_Q2", "question": "Qu\u00e8 caracteritza el bosc de ribera?"}, {"answers": [{"text": "a l'\u00e0rea del congost del Rialb i el Forat de Bul\u00ed", "answer_start": 277}], "id": "P_451_C_2702_Q3", "question": "On es localitzen els h\u00e0bitats de roquissars que apareixen al municipi?"}, {"answers": [{"text": "casmof\u00edtica (Saxifraga media) de l'alta muntanya pirinenca", "answer_start": 628}], "id": "P_451_C_2702_Q5", "question": "Com \u00e9s la vegetaci\u00f3 de les roques calc\u00edcoles que es situen al Forat de Bul\u00ed i a la cinglera de Rocablanca?"}]}, {"context": "Congost engorjat al tram mitj\u00e0 del riu Rialb amb trets caracter\u00edstics d'espectacular bellesa que el fan \u00fanic a Catalunya. \u00c9s apte per pr\u00e0ctiques esportives d'aventura com el barranquisme. S'hi accedeix per una pista asfaltada derivada de la carretera comarcal C-1412b, que uneix Ponts amb els Pallars, en el PK 15,250 a l'altura de la Collada de la Santa. Aquest cam\u00ed asfaltat segueix el tra\u00e7at del Rialb fins al forat; a la darreria de 2009 comen\u00e7\u00e0 l'actuaci\u00f3 d'una segona fase de condicionament i millora del cam\u00ed, que afecta els municipis de la Baronia i Coll de Narg\u00f3.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "trets caracter\u00edstics d'espectacular bellesa", "answer_start": 49}], "id": "P_451_C_2703_Q1", "question": "Qu\u00e8 fa que el congost engorjat al tram mitj\u00e0 del riu Rialb sigui \u00fanic a Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "d'aventura com el barranquisme", "answer_start": 156}], "id": "P_451_C_2703_Q2", "question": "Per a quines pr\u00e0ctiques esportives \u00e9s apte el congost?"}, {"answers": [{"text": "per una pista asfaltada", "answer_start": 202}], "id": "P_451_C_2703_Q3", "question": "Per on s'accedeix al congost?"}, {"answers": [{"text": "de la carretera comarcal C-1412b", "answer_start": 235}], "id": "P_451_C_2703_Q4", "question": "D'on deriva la pista asfaltada per la que s'accedeix al congost?"}, {"answers": [{"text": "Baronia i Coll de Narg\u00f3", "answer_start": 548}], "id": "P_451_C_2703_Q5", "question": "A quins municipis afecta la segona fase de condicionament i millora del cam\u00ed?"}]}, {"context": "De l'\u00e8poca prehist\u00f2rica trobem el dolmen de S\u00f2ls de Riu (o de Solsderiu o dels Tres Pilars), un meg\u00e0lit al\u00e7at fa m\u00e9s de quatre mil anys i fet amb grans pedres verticals cobertes per una gran roca. Aquest monument funerari, igual que les esgl\u00e9sies de Santa Eul\u00e0lia del mas de Pomanyons i de Sant Girv\u00e9s de la Torre, va ser canviat de l'empla\u00e7ament originari per salvaguardar-lo de les aig\u00fces del pant\u00e0 de Rialb.[42] Es troba al nucli de la Torre de Rialb.[6][43]", "qas": [{"answers": [{"text": "prehist\u00f2rica", "answer_start": 11}], "id": "P_451_C_2705_Q1", "question": "De quina \u00e8poca \u00e9s el dolmen de S\u00f2ls de Riu?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de quatre mil anys", "answer_start": 113}], "id": "P_451_C_2705_Q2", "question": "Quants anys fa que es va al\u00e7ar el dolmen de S\u00f2ls de Riu?"}, {"answers": [{"text": "pedres", "answer_start": 152}], "id": "P_451_C_2705_Q3", "question": "Amb quin material est\u00e0 fet el dolmen de S\u00f2ls de Riu?"}, {"answers": [{"text": "per salvaguardar-lo de les aig\u00fces del pant\u00e0 de Rialb", "answer_start": 357}], "id": "P_451_C_2705_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va ser canviat el dolmen de S\u00f2ls de Riu del seu empla\u00e7ament originari?"}, {"answers": [{"text": "al nucli de la Torre de Rialb", "answer_start": 424}], "id": "P_451_C_2705_Q5", "question": "On es troba el dolmen de S\u00f2ls de Riu?"}]}, {"context": "No consta informaci\u00f3 concreta de la poblaci\u00f3 de la vall d'abans del segle xiv i cal suposar que en aquell temps estaria al nivell demogr\u00e0fic dels altres pobles de la muntanya catalana. En aquesta fita ja existien les fam\u00edlies que han estat tradicionalment propiet\u00e0ries de la seva casa i que normalment en portaven el nom. Molts cabalers i potser algunes fam\u00edlies des de l'antigor han anat emigrant cap a poblacions majors; per aix\u00f2 en la patron\u00edmia de Ponts i altres pobles, concretament Agramunt, hi trobem en el segle xiv molts cognoms de persones que procedien del Rialb. S'hi llegeix els Puig, Cerdany\u00e9s, Batalla, Vilamaians, Bar\u00f3, Salinoves, Trilla, Coll, Rialb, Barrat, G. de l'Era, Mar\u00e7ol, Gualter i altres. Basant-se en aquestes dades, en les cites eventuals que es troben en altres documents anteriors de lloc i cases del Rialb, com dels molins, que en algun temps havien estat m\u00e9s de cinc;[14] segons les capelles rom\u00e0niques, que sempre solien situar-se prop d'un mas i estudiant la mateixa arqueologia de la construcci\u00f3, es pot apuntar que abans de l'\u00e8poca dels fogatges i de les epid\u00e8mies de la segona meitat del segle xiv, aquest territori estava tan poblat com ho fou a la fi del segle xviii, i s'hi comptaven unes 60 cases i unes 11 fam\u00edlies m\u00e9s de Gualter.", "qas": [{"answers": [{"text": "Molts cabalers i potser algunes fam\u00edlies", "answer_start": 322}], "id": "P_451_C_2706_Q1", "question": "Qui ha anat des de l'antigor emigrant cap a poblacions majors?"}, {"answers": [{"text": "en la patron\u00edmia de Ponts i altres pobles, concretament Agramunt", "answer_start": 432}], "id": "P_451_C_2706_Q2", "question": "On es troben en el segle xiv molts cognoms de persones que procedien del Rialb?"}, {"answers": [{"text": "les capelles rom\u00e0niques", "answer_start": 911}], "id": "P_451_C_2706_Q3", "question": "Qu\u00e8 es solia situar a prop d'un mas?"}, {"answers": [{"text": "60", "answer_start": 1229}], "id": "P_451_C_2706_Q4", "question": "Quantes cases s'hi comptaven en el territori abans de l'\u00e8poca dels fogatges i de les epid\u00e8mies de la segona meitat del segle xiv?"}, {"answers": [{"text": "la segona meitat del segle xiv", "answer_start": 1104}], "id": "P_451_C_2706_Q5", "question": "Quina va ser l'\u00e8poca dels fogatges i de les epid\u00e8mies en la que s'hi comptaven 60 cases al territori?"}]}]}, {"title": "Ernest Shackleton", "paragraphs": [{"context": "Diana Preston va publicar una hist\u00f2ria qu\u00e8 havia explicat uns anys m\u00e9s tard Albert Armitage, segon comandant de l'expedici\u00f3, segons la qual Scott s'havia enfrontat amb el metge del vaixell quan li va dir que Shackleton no estava especialment malalt, tot responent: \"Si no se'n torna malalt, tornar\u00e0 amb deshonra.\" No hi ha cap altra prova d'aquest fet que l'acusaci\u00f3 d'Armitage, que segons Preston era un home amargat.[20] Ranulph Fiennes, bi\u00f2graf de Scott, opina que hi ha poques proves que els dos estiguessin enemistats i que Shackleton va ser enviat a casa perqu\u00e8, en efecte, estava malalt. Malgrat tot, Shackleton i Scott continuaven mantenint una correspond\u00e8ncia amistosa, encara que l'experi\u00e8ncia del Discovery s'ha descrit com \"un moment\" profundament decebedor \"que defineix la vida de Shackleton\".[17][16] Encara que p\u00fablicament eren amics, Shackleton i Scott continuaren rivalitzant per aconseguir grans proeses i varen competir pels recursos monetaris i les tripulacions.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "Diana Preston", "answer_start": 0}], "id": "P_89_C_529_Q1", "question": "Qui va publicar la hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "segon comandant de l'expedici\u00f3", "answer_start": 93}], "id": "P_89_C_529_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Albert Armitage?"}, {"answers": [{"text": "amargat", "answer_start": 410}], "id": "P_89_C_529_Q3", "question": "Com era Armitage segons Preston?"}, {"answers": [{"text": "a casa", "answer_start": 554}], "id": "P_89_C_529_Q4", "question": "On va ser enviat Shackleton?"}, {"answers": [{"text": "pels recursos monetaris i les tripulacions", "answer_start": 940}], "id": "P_89_C_529_Q5", "question": "Per qu\u00e8 competien Shackleton i Soctt?"}]}, {"context": "L'Endurance deix\u00e0 Plymouth cap a l'Ant\u00e0rtida el 8 d'agost de 1914.[41] Despr\u00e9s d'aturar-se a Buenos Aires i Ge\u00f2rgia del Sud, marx\u00e0 cap al mar de Weddell el 5 de desembre. A mesura que navegaven cap al sud apareixien els primers gels, que els obligaren a progressar a poc a poc. Endinsats al Weddell, les condicions del mar empitjoren gradualment fins al 17 de gener de 1915, en qu\u00e8 l'Endurance resta atrapat en un banc de gla\u00e7, i el 24 de febrer s'adonen que no ser\u00e0 possible alliberar-lo fins a la primavera seg\u00fcent, per la qual cosa Shackleton orden\u00e0 preparar-se per hivernar.[45][41] Al maig, el sol de l'Ant\u00e0rtida es pon per \u00faltima vegada abans de l'hivern. No obstant aix\u00f2, quan la primavera va arribar la ruptura del gel i el subseg\u00fcent moviment de gegantins bancs de gla\u00e7 va esberlar el buc del vaixell.[46] Encara que l'Endurance resist\u00eds considerablement b\u00e9 la pressi\u00f3, el 24 d'octubre va xocar contra un gran bloc, i s'obr\u00ed una v\u00eda d'aigua. Despr\u00e9s d'uns quants dies, el 27 d'octubre, amb la posici\u00f3 a 69\u00b0 05\u2032 S, 51\u00b0 30\u2032 O, Shackleton don\u00e0 l'ordre d'abandonar el vaixell i els homes, les provisions i l'equip s\u00f3n transferits al gel. Mrs. Chippy, el gat estimat del fuster Harry McNish, i els cadells m\u00e9s joves nascuts durant l'expedici\u00f3 van haver de ser sacrificats d'un tret perqu\u00e8 Shackleton no pensava que sobrevisquessin al calvari prolongat que els esperava.[47] El 21 de novembre de 1915, les restes del naufragi finalment s'escolaven sota el gel.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "Plymouth", "answer_start": 18}], "id": "P_89_C_530_Q1", "question": "Quina ciutat va deixar L'Endurance?"}, {"answers": [{"text": "cap a l'Ant\u00e0rtida", "answer_start": 27}], "id": "P_89_C_530_Q2", "question": "On es va dirigir L'Endurance?"}, {"answers": [{"text": "8 d'agost de 1914", "answer_start": 48}], "id": "P_89_C_530_Q3", "question": "En quina data deix\u00e0 L'Endurance Plymouth?"}, {"answers": [{"text": "abandonar el vaixell", "answer_start": 1060}], "id": "P_89_C_530_Q4", "question": "Qu\u00e8 orden\u00e0 Shackleton el 27 d'octubre?"}, {"answers": [{"text": "Al maig", "answer_start": 587}], "id": "P_89_C_530_Q5", "question": "Quan es pon per \u00faltima vegada el sol de l'Ant\u00e0rtida abans de l'hivern?"}]}, {"context": "El Discovery salp\u00e0 de Londres el 31 de juliol de 1901 en direcci\u00f3 a l'Ant\u00e0rtida.[18] El grup va passar dos estius a l'Ant\u00e0rtida, i entre octubre de 1902 i febrer de 1903 Shackleton es va reunir amb Scott i Edward Wilson, cirurgi\u00e0 ajudant i zo\u00f2leg de vertebrats, en un viatge cap al sud que es feia amb l'objectiu d'aconseguir la m\u00e0xima latitud possible.[19] El viatge es desenvolup\u00e0 sota unes condicions dif\u00edcils: el menjar va resultar insuficient, els gossos estaven debilitats pel menjar contaminat, i el grup es va veure obligat a deixar els seus pesants trineus. El 31 de desembre de 1902, l'equip arrib\u00e0 al punt m\u00e9s meridional (82\u00b0 17 S), per\u00f2 no van poder continuar m\u00e9s cap al sud a causa del terreny, les severes condicions i un principi d'escorbut. Shackleton tamb\u00e9 va tenir una afecci\u00f3 de cor i pulm\u00f3.[5][17] Amb tot, fou notable que arribessin a 869 km del Pol Sud i 386 km m\u00e9s al sud del que cap hum\u00e0 havia arribat.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "Londres", "answer_start": 22}], "id": "P_89_C_531_Q1", "question": "D'on salp\u00e0 El Discovery?"}, {"answers": [{"text": "1901", "answer_start": 49}], "id": "P_89_C_531_Q2", "question": "En quin any salp\u00e0 de Londres El Discovery?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 103}], "id": "P_89_C_531_Q3", "question": "Quants estius va passar el grup a l'Ant\u00e0rtida?"}, {"answers": [{"text": "pel menjar contaminat", "answer_start": 479}], "id": "P_89_C_531_Q4", "question": "Per qu\u00e8 estaven debilitats els gossos?"}, {"answers": [{"text": "cor i pulm\u00f3", "answer_start": 798}], "id": "P_89_C_531_Q5", "question": "Quina afecci\u00f3 va patir Shackleton?"}]}, {"context": "Shackleton havia rebutjat empaquetar subministraments per m\u00e9s de quatre setmanes, sabent que si no arribaven a terra abans d'aquell temps era que el vaixell s'havia perdut. I en efecte, despr\u00e9s de 14 dies, la tripulaci\u00f3 tenia a la vista Cave Cove, a Ge\u00f2rgia del Sud. Per evitar atracar de nit en una costa desconeguda, Shackleton orden\u00e0 que el vaixell estigu\u00e9s retirat de la costa fins a l'arribada de les primeres llums. Durant l'espera s'aixec\u00e0 una tempesta amb vents huracanats. Despr\u00e9s de lluitar contra la tempesta durant nou hores, finalment van poder arribar a la costa.[53]", "qas": [{"answers": [{"text": "Cave Cove", "answer_start": 237}], "id": "P_89_C_532_Q1", "question": "Quina cova va veure la tripulaci\u00f3 despr\u00e9s de 14 dies?"}, {"answers": [{"text": "Ge\u00f2rgia del Sud", "answer_start": 250}], "id": "P_89_C_532_Q2", "question": "On est troba la Cave Cove?"}, {"answers": [{"text": "nou", "answer_start": 527}], "id": "P_89_C_532_Q3", "question": "Quantes hores van lluitar contra la tempesta?"}, {"answers": [{"text": "que el vaixell s'havia perdut", "answer_start": 142}], "id": "P_89_C_532_Q4", "question": "Qu\u00e8 significava si no arribaven a terra abans de quatre setmanes?"}, {"answers": [{"text": "Per evitar atracar de nit en una costa desconeguda", "answer_start": 267}], "id": "P_89_C_532_Q5", "question": "Per qu\u00e8 Shackleton ordena que el vaixell estigu\u00e9s retirat de la costa fins a les primeres llums?"}]}, {"context": "Els tres primers intents de Shackleton per rescatar els seus homes de l'illa Elephant varen fracassar. Desesperat, finalment apel\u00b7l\u00e0 al govern de Xile, qui va oferir l'ajuda del Yelcho, un petit remolcador mar\u00edtim de l'armada xilena. El Yelcho arrib\u00e0 a l'illa Elephant el 30 d'agost, i Shackleton r\u00e0pidament va evacuar els 22 homes que havia deixat enrere feia 105 dies.[34] Encara que tots els membres del Weddell Sea Party del Shackleton varen sobreviure,[56] l'equip del mar de Ross romangu\u00e9 encallat a cap Evans, a l'illa de Ross, perqu\u00e8 l'Aurora va quedar atrapat en el gel durant deu mesos i no s'hi podia arribar. Shackleton es retrob\u00e0 amb l'Aurora a Nova Zelanda, i torn\u00e0 per rescatar la tripulaci\u00f3 del mar de Ross. Tres membres d'aquest equip varen perdre la vida.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "un petit remolcador mar\u00edtim de l'armada xilena", "answer_start": 186}], "id": "P_89_C_533_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Yelcho?"}, {"answers": [{"text": "30 d'agost", "answer_start": 272}], "id": "P_89_C_533_Q3", "question": "Quin dia arrib\u00e0 el Yelcho a l'illa Elephant?"}, {"answers": [{"text": "22", "answer_start": 323}], "id": "P_89_C_533_Q4", "question": "Quants homes van ser evacuats per Shackleton?"}, {"answers": [{"text": "Nova Zelanda", "answer_start": 658}], "id": "P_89_C_533_Q5", "question": "On es va retrobar Shackleton amb l'Aurora?"}]}, {"context": "El Pol Sud no fou assolit, per\u00f2 el 9 de gener de 1909 Shackleton i tres companys arribaven a un nou punt \"m\u00e9s meridional\" en conquerir la latitud de 88\u00b0 23 S, un punt que era nom\u00e9s a 180 km del pol.[35] L'equip del Pol Sud tamb\u00e9 va descobrir la ruta de la glacera Beardmore (anomenada aix\u00ed en honor del patr\u00f3 de Shackleton) cap a la plataforma ant\u00e0rtica; varen ser els primers a \"posar el peu\" a la plataforma.[34]Varen arribar de tornada al McMurdo Sound despr\u00e9s de subsistir amb mitges racions durant bona part del perill\u00f3s viatge de retorn.[5] L'expedici\u00f3 va consumar altres metes, com la primera pujada del mont Erebus i un viatge a la localitzaci\u00f3 aproximada del Pol Sud magn\u00e8tic, aconseguida el 16 de gener de 1909 per Edgeworth David, Douglas Mawson i Alistair MacKay.", "qas": [{"answers": [{"text": "L'equip del Pol Sud", "answer_start": 203}], "id": "P_89_C_534_Q1", "question": "Qui va descobrir la ruta de la glacera Beardmore?"}, {"answers": [{"text": "perill\u00f3s", "answer_start": 517}], "id": "P_89_C_534_Q2", "question": "Com va ser el viatge de retorn?"}, {"answers": [{"text": "Erebus", "answer_start": 616}], "id": "P_89_C_534_Q3", "question": "Quin mont va pujar l'expedici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb mitges racions", "answer_start": 477}], "id": "P_89_C_534_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 van subsistir durant bona part del viatge de retorn?"}, {"answers": [{"text": "16 de gener de 1909", "answer_start": 701}], "id": "P_89_C_534_Q5", "question": "Quan van aconseguir arribar a la localitzaci\u00f3 aproximada del Pol Sud magn\u00e8tic?"}]}]}, {"title": "El gran dia de Girona", "paragraphs": [{"context": "L'obra fou definitivament instal\u00b7lada el 14 de setembre de 2010 a l'Auditori Josep Irla de l'Antic Hospital Santa Caterina de Girona, actual seu de la Generalitat de Catalunya a la ciutat, provinent directament del Centre de Restauraci\u00f3 de Valldoreix. L'obra va ser transportada en cami\u00f3 i descarregada per un equip de 8 operaris davant la pres\u00e8ncia d'un equip de restauradors i de diverses persones vinculades al projecte. Per poder manipular-la correctament es va encarregar a l'empresa Chassitech la construcci\u00f3 d'una estructura met\u00e0l\u00b7lica \u2014una doble graella d'alumini anoditzat amb perfils exteriors de fusta\u2014 dissenyada per facilitar futures intervencions de manteniment de l'obra. El personal del Museu d'Art de Girona va assumir la responsabilitat de garantir l'entorn clim\u00e0tic necessari, amb un nivell de lluminositat que no depass\u00e9s els 150-200 lux. Entre el 14 i el 16 de setembre l'obra es va penjar de l'estructura d'alumini, i al cap de pocs dies fou presentada a la premsa.[28] L'exposici\u00f3 es va inaugurar el 23 d'octubre de 2010. En aquesta seu tamb\u00e9 es pot observar l'escultura El tors de Venus de Maillol.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "14 de setembre de 2010", "answer_start": 41}], "id": "P_385_C_2305_Q1", "question": "Quan es va instal\u00b7lar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "a l'Auditori Josep Irla de l'Antic Hospital Santa Caterina de Girona", "answer_start": 64}], "id": "P_385_C_2305_Q2", "question": "On es va instal\u00b7lar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "del Centre de Restauraci\u00f3 de Valldoreix", "answer_start": 211}], "id": "P_385_C_2305_Q3", "question": "D'on provenia l'obra?"}, {"answers": [{"text": "en cami\u00f3", "answer_start": 279}], "id": "P_385_C_2305_Q4", "question": "Com va ser transportada l'obra?"}]}, {"context": "La primera vegada que va participar en el concurs seria el 1858, any en qu\u00e8 enviaria diverses obres i rebria una tercera medalla per un retrat titulat Estudi del Natural.[4] El mateix any i fora de concurs va presentar L'\u00faltim dia de Num\u00e0ncia,[5] que seria posteriorment adquirit per l'Estat per 3.000 pessetes[6] i dipositat al fons del Museu del Prado, tot i haver obtingut nom\u00e9s una medalla de tercera classe.[7] El 1860 va enviar un dels seus paisatges, amb el qual va obtenir una segona medalla. El pintor, va passar bona part de la seva vida obsessionat per la s\u00e8rie de la Guerra del Franc\u00e8s i el Setge de Girona de 1809, realitzant pintures com El somatent del Bruch, La Companyia de Santa B\u00e0rbara (MNAC), Les hero\u00efnes de Girona (Diputaci\u00f3) i la m\u00e9s grandiosa El gran dia de Girona, que li va ocupar bona part de la seva vida fins a la seva defunci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "Estudi del Natural", "answer_start": 151}], "id": "P_385_C_2306_Q1", "question": "Per quin retrat va rebre una tercera medalla?"}, {"answers": [{"text": "L'\u00faltim dia de Num\u00e0ncia", "answer_start": 219}], "id": "P_385_C_2306_Q2", "question": "Quin obra va presentar el 1858 fora de concurs?"}, {"answers": [{"text": "l'Estat", "answer_start": 284}], "id": "P_385_C_2306_Q3", "question": "Qui va adquirir L'\u00faltim dia de Num\u00e0ncia?"}, {"answers": [{"text": "3.000", "answer_start": 296}], "id": "P_385_C_2306_Q4", "question": "Per quantes pessetes va adquirir l'Estat L'\u00faltim dia de Num\u00e0ncia?"}, {"answers": [{"text": "un dels seus paisatges", "answer_start": 434}], "id": "P_385_C_2306_Q5", "question": "Qu\u00e8 li va donar al pintor una segona medalla?"}]}, {"context": "Arran de la restauraci\u00f3 i trasllat de l'obra, es va organitzar l'exposici\u00f3 Ramon Mart\u00ed Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre que va tenir lloc entre el 23 d'octubre de 2010 i el 29 de maig de 2011 en tres espais de Girona. L'exposici\u00f3 fou organitzada pel Museu d'Art de Girona en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el MNAC, i fou comissariada per Maria Llu\u00efsa Faxedas, professora de la Universitat de Girona experta en el tema. L'objectiu d'aquesta mostra fou investigar els motius que van dur a Mart\u00ed Alsina a realitzar aquesta obra. El projecte expositiu es va dividir en 3 espais:", "qas": [{"answers": [{"text": "entre el 23 d'octubre de 2010 i el 29 de maig de 2011", "answer_start": 157}], "id": "P_385_C_2307_Q1", "question": "Quan va tenir lloc Anatomia d'un quadre?"}, {"answers": [{"text": "en tres espais de Girona", "answer_start": 211}], "id": "P_385_C_2307_Q2", "question": "On va tenir lloc l'exposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Museu d'Art de Girona en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el MNAC", "answer_start": 269}], "id": "P_385_C_2307_Q3", "question": "Qui va organitzar l'exposici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Maria Llu\u00efsa Faxedas", "answer_start": 344}], "id": "P_385_C_2307_Q4", "question": "Per qui fou comissariada l'exposici\u00f3?"}]}, {"context": "L'escena de la meitat dreta es distribueix en una estructura piramidal amb el v\u00e8rtex en les ru\u00efnes del fons. Els defensors de la ciutat es troben atrinxerats en una l\u00ednia que talla en diagonal l'espai total de l'obra i que permet centrar l'atenci\u00f3 en les figures dels comandaments militars tot i estar en segon pla. El grup de l'esquerra de l'obra est\u00e0 format per la darrera l\u00ednia de defensors de la ciutat, amb el general \u00c1lvarez de Castro en una posici\u00f3 molt destacada. Aquesta distribuci\u00f3 s'assimila a la que Vernet va plantejar a La batalla de Somosierra de 1812, on la muntanya del fons talla l'enquadrament focalitzant als personatges a cavall, competint en import\u00e0ncia amb els ferits del primer pla.", "qas": [{"answers": [{"text": "en una estructura piramidal amb el v\u00e8rtex en les ru\u00efnes del fons", "answer_start": 43}], "id": "P_385_C_2308_Q1", "question": "Com es distribueix l'escena de la meitat dreta?"}, {"answers": [{"text": "atrinxerats en una l\u00ednia que talla en diagonal l'espai total de l'obra", "answer_start": 146}], "id": "P_385_C_2308_Q2", "question": "On es troben els defensors de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "comandaments militars", "answer_start": 268}], "id": "P_385_C_2308_Q3", "question": "Quines figures estan en segon pla?"}, {"answers": [{"text": "de l'esquerra", "answer_start": 324}], "id": "P_385_C_2308_Q4", "question": "En quin grup de l'obra \u00e9s el general \u00c1lvarez de Castro?"}, {"answers": [{"text": "1812", "answer_start": 562}], "id": "P_385_C_2308_Q5", "question": "De quant \u00e9s La batalla de Somosierra?"}]}, {"context": "El 1905 Font i Sangr\u00e0 recuper\u00e0 la seva obra. A causa de les seves dimensions extraordin\u00e0ries, la va dipositar en una capella, ampliada per a l'ocasi\u00f3, de la seva finca de Cardedeu, Ca n'Eres Vell. Font i Sangr\u00e0 conservava el gruix de la seva col\u00b7lecci\u00f3 al seu domicili de la Ronda de Sant Pere n\u00famero 38. La pintura va esdevenir un reclam tur\u00edstic a Cardedeu, ja que el propietari ensenyava l'obra a tothom que anava a veure-la.", "qas": [{"answers": [{"text": "1905", "answer_start": 3}], "id": "P_385_C_2309_Q2", "question": "Quan va recuperar la seva obra Font i Sangr\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "extraordin\u00e0ries", "answer_start": 77}], "id": "P_385_C_2309_Q3", "question": "Com eren les dimensions de l'obra de Font i Sangr\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Ca n'Eres Vell", "answer_start": 181}], "id": "P_385_C_2309_Q4", "question": "Quin nom rep la finca de Cardedeu de Font i Sangr\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Ronda de Sant Pere n\u00famero 38", "answer_start": 275}], "id": "P_385_C_2309_Q5", "question": "On \u00e9s el domicili de Font i Sangr\u00e0?"}]}, {"context": "Durant l'examen organol\u00e8ptic, fet tant per l'anvers com pel revers de l'obra, es van fer observacions macrosc\u00f2piques i microsc\u00f2piques dels diversos materials constitutius del quadre i es van prendre mostres per poder dur a terme diverses an\u00e0lisis f\u00edsicoqu\u00edmiques. Tamb\u00e9 es va fotografiar l'obra seguint diverses t\u00e8cniques existents, com la fotografia amb llum ultraviolada, amb transil\u00b7luminaci\u00f3 o amb llum rasant. No nom\u00e9s es va analitzar l'obra sin\u00f3 que diversos investigadors tamb\u00e9 van investigar les sales de reserva del museu i d'altres obres del mateix per\u00edode de l'artista, per poder realitzar les comparacions pertinents. Les particularitats de les dimensions de l'obra l'havien preservat d'intervencions m\u00e9s invasives com un reentelat o un envernissat general, t\u00e8cniques habituals fins fa relativament poc temps en el m\u00f3n de la conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 d'obres d'art.", "qas": [{"answers": [{"text": "tant per l'anvers com pel revers", "answer_start": 34}], "id": "P_385_C_2310_Q1", "question": "On es va fer l'examen organol\u00e8ptic de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "dels diversos materials constitutius del quadre", "answer_start": 134}], "id": "P_385_C_2310_Q2", "question": "De qu\u00e8 es van fer observacions macrosc\u00f2piques i microsc\u00f2piques?"}, {"answers": [{"text": "reentelat o un envernissat general", "answer_start": 734}], "id": "P_385_C_2310_Q3", "question": "Quines t\u00e8cniques eren habituals en el m\u00f3n de la restauraci\u00f3 d'obres d'art fins fa poc de temps?"}, {"answers": [{"text": "per poder dur a terme diverses an\u00e0lisis f\u00edsicoqu\u00edmiques", "answer_start": 207}], "id": "P_385_C_2310_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es van prendre mostres dels materials del quadre?"}, {"answers": [{"text": "les sales de reserva del museu i d'altres obres del mateix per\u00edode de l'artista", "answer_start": 500}], "id": "P_385_C_2310_Q5", "question": "Qu\u00e8 van investigar diversos investigadors?"}]}]}, {"title": "La pietra del paragone", "paragraphs": [{"context": "La trama es desenvolupa a la casa de camp del comte Asdrubale qui, per aconseguir casar-se amb una dona que l'estimi veritablement, sotmet a proves les tres aspirants disfressant-se de mercader turc i presentant-se com a creditor autoritzat a embargar tots els seus b\u00e9ns, cosa que aconsegueix allunyar els hostes fr\u00edvols i par\u00e0sits i comprovar la veritable amistat de Giocondo i Clarice. Per mitj\u00e0 d'una altra disfressa, aquesta \u00faltima aconsegueix assegurar l'amor del comte i arribar aix\u00ed al final feli\u00e7. La trama barreja un llenguatge modern amb altres solucions que recorden el teatre de la tradici\u00f3 italiana.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la casa de camp del comte Asdrubale", "answer_start": 24}], "id": "P_377_C_2257_Q1", "question": "On es desenvolupa la trama?"}, {"answers": [{"text": "de mercader turc", "answer_start": 182}], "id": "P_377_C_2257_Q2", "question": "De qu\u00e8 es disfressa el comte Asdrubale?"}, {"answers": [{"text": "de Giocondo i Clarice", "answer_start": 365}], "id": "P_377_C_2257_Q3", "question": "De qui comprova la veritable amistat el comte Asdrubale?"}, {"answers": [{"text": "modern", "answer_start": 537}], "id": "P_377_C_2257_Q4", "question": "Com \u00e9s el llenguatge que es barreja en la trama?"}, {"answers": [{"text": "amb altres solucions que recorden el teatre de la tradici\u00f3 italiana", "answer_start": 544}], "id": "P_377_C_2257_Q5", "question": "Qu\u00e8 es barreja en la trama amb el llenguatge modern?"}]}, {"context": "A principis de juliol de 1812, Rossini va arribar a Mil\u00e0 des de Ven\u00e8cia per comen\u00e7ar a treballar en La pietra. El llibretista, Luigi Romanelli, era un dels tants poetes prol\u00edfics que produ\u00efen constants i deficients arguments per als teatres italians.[3] Rossini van comen\u00e7ar a treballar com sempre prop de la data d'obertura programada del 19 de setembre. El llibret va ser constru\u00eft a l'antiga, amb recursos c\u00f2mics totalment gastats i ensamblat en una estructura feixuga. Seguint la tradici\u00f3 del segle anterior, era una \u00f2pera en qu\u00e8 tots els personatges tenien una import\u00e0ncia similar, amb un nombre semblant d'\u00e0ries, fet que obligava al compositor a interrompre constantment la trama amb l'\u00e0ria de cada personatge. L'argument tamb\u00e9 tenia totes les caracter\u00edstiques t\u00edpiques de les \u00f2peres bufes antigues, com les m\u00faltiples confusions amoroses o la disfressa d'un dels personatges com a turc per fer por als altres i castigar-los. A La pietra aquest moment del fals turc, que no era altre que l'amo de la casa, es va fer molt fam\u00f3s.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "A principis de juliol de 1812", "answer_start": 0}], "id": "P_377_C_2258_Q1", "question": "Quan va arribar Rossini a Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Ven\u00e8cia", "answer_start": 64}], "id": "P_377_C_2258_Q2", "question": "Des d'on va arribar Rossini a Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "per comen\u00e7ar a treballar en La pietra", "answer_start": 72}], "id": "P_377_C_2258_Q3", "question": "Per qu\u00e8 va anar Rossini a Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "la disfressa d'un dels personatges com a turc", "answer_start": 846}], "id": "P_377_C_2258_Q4", "question": "Quin moment \u00e9s va fer molt fam\u00f3s a La pietra?"}, {"answers": [{"text": "l'amo de la casa", "answer_start": 993}], "id": "P_377_C_2258_Q5", "question": "Qui era el fals turc?"}]}, {"context": "Cap altra \u00f2pera de Rossini ha estat tan lloada per la cr\u00edtica i alhora tan rara vegada realitzada com La pietra del paragone. Igual que molts altres malentesos sobre el compositor, aix\u00f2 es remunta a Stendhal, que la va descriure com millor obra de Rossini en el g\u00e8nere de l'\u00f2pera bufa. Aquest judici de l'escriptor franc\u00e8s, lamentablement, no es reflecteix en les cartelleres dels teatres d'\u00f2pera.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Cap altra", "answer_start": 0}], "id": "P_377_C_2259_Q1", "question": "Quina altra \u00f2pera de Rossini ha estat tan lloada per la cr\u00edtica?"}, {"answers": [{"text": "Stendhal", "answer_start": 199}], "id": "P_377_C_2259_Q2", "question": "Qui va descriure l'obra com la millor de Rossini en el g\u00e8nere de l'\u00f2pera bufa?"}, {"answers": [{"text": "escriptor", "answer_start": 305}], "id": "P_377_C_2259_Q3", "question": "Quina professi\u00f3 tenia Stendhal?"}, {"answers": [{"text": "en les cartelleres dels teatres d'\u00f2pera", "answer_start": 357}], "id": "P_377_C_2259_Q4", "question": "On no es reflecteix el judici d'Stendhal?"}]}, {"context": "Il Barbiere di Siviglia, despr\u00e9s d'un esc\u00e0ndol excepcional en l'estrena, va aconseguir una s\u00e8rie d'\u00e8xits als escenaris sense parang\u00f3 al m\u00f3n, i aquest fet va donar forma al pobre dest\u00ed de La pietra. Tamb\u00e9 va ser decisiu que la primera actuaci\u00f3 fora de Mil\u00e0, el 1813 en el Teatro San Benedetto de Ven\u00e8cia, no fos reeixida. El frac\u00e0s de Ven\u00e8cia no vol dir, per\u00f2, el final d'aquesta \u00f2pera. No obstant aix\u00f2, no es pot comptar entre les \u00f2peres de primera fila de Rossini, com ho demostra el fet que durant gaireb\u00e9 dos segles no va tornar, ni tan sols de forma modesta, a l'escenari. En els anys posteriors a 1962 fins a mitjans de la d\u00e8cada de 1980 l'\u00f2pera va viure, reelaborada per G\u00fcnther Rennert amb el t\u00edtol Die Liebesprobe, un veritable renaixement a Alemanya. Aquesta versi\u00f3 es va endur gran part de l'encant de l'\u00f2pera original per ser \"degradada\" en una opereta.", "qas": [{"answers": [{"text": "Il Barbiere di Siviglia", "answer_start": 0}], "id": "P_377_C_2260_Q1", "question": "Quina obra va aconseguir una s\u00e8rie d'\u00e8xits als escenaris sense parang\u00f3 al m\u00f3n?"}, {"answers": [{"text": "1813", "answer_start": 260}], "id": "P_377_C_2260_Q2", "question": "Quan es va fer la primera actuaci\u00f3 de l'obra fora de Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Teatro San Benedetto de Ven\u00e8cia", "answer_start": 271}], "id": "P_377_C_2260_Q3", "question": "On es va fer la primera actuaci\u00f3 de l'obra fora de Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "el final d'aquesta \u00f2pera", "answer_start": 360}], "id": "P_377_C_2260_Q4", "question": "Qu\u00e8 no vol dir el frac\u00e0s de Ven\u00e8cia?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 508}], "id": "P_377_C_2260_Q5", "question": "Durant gaireb\u00e9 quants segles no va tornar l'\u00f2pera a l'escenari?"}]}, {"context": "El virrei de Napole\u00f3 a Mil\u00e0, Eug\u00e8ne de Beauharnais, va quedar tan impressionat per l'\u00f2pera que va escriure al ministre de l'interior, \u00abhas d'aconseguir amablement que el mestre Gioachino Rossini sigui eximit del servei militar. Jo no m'atreveixo a exposar al foc enemic una vida tan preciosa, els meus contemporanis mai em perdonarien. Podem estar perdent un soldat mediocre, per\u00f2 salvem un geni de la naci\u00f3\u00bb.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "Eug\u00e8ne de Beauharnais", "answer_start": 29}], "id": "P_377_C_2261_Q1", "question": "Qui era el virrei de Napole\u00f3 a Mil\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "impressionat", "answer_start": 66}], "id": "P_377_C_2261_Q2", "question": "Com va quedar Eug\u00e8ne de Beauharnais per l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "al ministre de l'interior", "answer_start": 107}], "id": "P_377_C_2261_Q3", "question": "A qui va escriure Eug\u00e8ne de Beauharnais?"}, {"answers": [{"text": "has d'aconseguir amablement que el mestre Gioachino Rossini sigui eximit del servei militar", "answer_start": 135}], "id": "P_377_C_2261_Q4", "question": "Qu\u00e8 li va escriure Eug\u00e8ne de Bauharnais al ministre de l'interior?"}, {"answers": [{"text": "un geni de la naci\u00f3", "answer_start": 388}], "id": "P_377_C_2261_Q5", "question": "Qu\u00e8 li va dir que salvaven Eug\u00e8ne de Bauharnais al ministre de l'interior?"}]}]}, {"title": "Macbeth (Verdi)", "paragraphs": [{"context": "En la seva extensa producci\u00f3 per a la m\u00fasica esc\u00e8nica Verdi va concretar tres \u00f2peres basades en obres teatrals de William Shakespeare. La primera va ser justament Macbeth, la seva desena \u00f2pera, composta als 34 anys d'edat. Quatre d\u00e8cades m\u00e9s tard, al final de la seva activitat creativa i quan Verdi era ja tot un consagrat, vindrien Otello i Falstaff, basada aquesta \u00faltima en la com\u00e8dia Les alegres comares de Windsor. Cal tenir en consideraci\u00f3 en aquest recompte que Giuseppe Verdi va mantenir durant molt temps la idea, mai concretada, de compondre una \u00f2pera sobre El Rei Lear, tamb\u00e9 de Shakespeare.", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 73}], "id": "P_179_C_1069_Q1", "question": "Quantes \u00f2peres va concretar Verdi basades en obres teatrals de William Shakespeare?"}, {"answers": [{"text": "Macbeth", "answer_start": 163}], "id": "P_179_C_1069_Q2", "question": "Quina va ser la primer \u00f2pera de Verdi basada en un obra de Shakespeare?"}, {"answers": [{"text": "34", "answer_start": 207}], "id": "P_179_C_1069_Q3", "question": "Quants anys tenia Verdi quan va compondre Macbeth?"}, {"answers": [{"text": "en la com\u00e8dia Les alegres comares de Windsor", "answer_start": 375}], "id": "P_179_C_1069_Q4", "question": "En qu\u00e8 es basava l'obra Falstaff?"}]}, {"context": "El febrer de 1847, Verdi es va instal\u00b7lar a Flor\u00e8ncia i va comen\u00e7ar el seu treball d'assaigs, d'on van sorgir algunes opinions sobre els cantants, que han fet hist\u00f2ria i que demostren el comprom\u00eds teatral i dram\u00e0tic que per primera vegada ell estava assumint envers una de les seves \u00f2peres. Al bar\u00edton que tindria a c\u00e0rrec el paper protagonista en l'estrena, Felice Varesi, el mestre li va dir \u00abvoldria que vost\u00e8 fos m\u00e9s un fidel servidor del dramaturg que del compositor\u00bb. I sobre qui havia d'encarnar el decisiu paper de Lady Macbeth, Eugenia Tadolini, Verdi va advertir \u00abLa Tadolini \u00e9s una dona bella i jo vull que al rol aparegui com un personatge lleig i dolent. Ella canta massa b\u00e9, com un \u00e0ngel, per\u00f2 el que jo desitjo \u00e9s un so aspre, sufocat, dur i fosc. Lady Macbeth ha de ser com el mateix dimoni\u00bb. Amb aquestes paraules Verdi rebutja la gran soprano, i exigeix als seus cantants un gir radical que influir\u00e0 posteriorment en la t\u00e8cnica vocal de l'\u00f2pera italiana.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Flor\u00e8ncia", "answer_start": 44}], "id": "P_179_C_1070_Q1", "question": "On es va instal\u00b7lar Verdi el 1847?"}, {"answers": [{"text": "Eugenia Tadolini", "answer_start": 537}], "id": "P_179_C_1070_Q2", "question": "A quina soprano va rebutjar Verdi?"}, {"answers": [{"text": "massa b\u00e9, com un \u00e0ngel", "answer_start": 679}], "id": "P_179_C_1070_Q3", "question": "Com cantava Eugenia Tadolini, segons Verdi?"}, {"answers": [{"text": "Felice Varesi", "answer_start": 359}], "id": "P_179_C_1070_Q4", "question": "Quin bar\u00edton tindria el paper protagonista en l'estrena?"}, {"answers": [{"text": "un gir radical que influir\u00e0 posteriorment en la t\u00e8cnica vocal de l'\u00f2pera italiana", "answer_start": 890}], "id": "P_179_C_1070_Q5", "question": "Qu\u00e8 exigeix Verdi als seus cantants?"}]}, {"context": "La complexa estructura del drama shakesperi\u00e0 en cinc actes va ser sintetitzada, no sense dificultat, per Piave, en una estructura de quatre actes. Tot i aix\u00f2, la posada en escena resulta dif\u00edcil, atesos els nombrosos canvis d'escena i les complexes ambientacions; per exemple les dues escenes ambientades en el bosc, en les introduccions del primer i el darrer acte. Tamb\u00e9 s'hi troba una certa incongru\u00e8ncia en les dues parts de l'acte tercer: la Gran Escena de l'aparici\u00f3 i el duet Ora di morte e di vendetta. Per\u00f2, malgrat tot, s'ha de recon\u00e8ixer la mestria de Piave en la redacci\u00f3 i el seu, si m\u00e9s no dif\u00edcil, respecte al text de Shakespeare.", "qas": [{"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 133}], "id": "P_179_C_1071_Q1", "question": "En quants actes va sintetitzar Piave l'estructura del drama?"}, {"answers": [{"text": "en les dues parts de l'acte tercer", "answer_start": 408}], "id": "P_179_C_1071_Q3", "question": "On es troba una certa incongru\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": ": la Gran Escena de l'aparici\u00f3 i el duet Ora di morte e di vendetta", "answer_start": 442}], "id": "P_179_C_1071_Q4", "question": "Quines s\u00f3n les dues parts de l'acte tercer?"}, {"answers": [{"text": "la mestria de Piave en la redacci\u00f3 i el seu, si m\u00e9s no dif\u00edcil, respecte al text de Shakespeare", "answer_start": 549}], "id": "P_179_C_1071_Q5", "question": "Qu\u00e8 se li ha de recon\u00e8ixer a Piave?"}]}, {"context": "Macbeth es va estrenar possiblement al Globe Theatre el 1606. La for\u00e7a captivadora de la trag\u00e8dia de Shakespeare porta al compositor a sotmetre la seva m\u00fasica a l'endimoniada tensi\u00f3 dram\u00e0tica de l'obra i de la corrosiva tortura interior dels protagonistes. Les l\u00ednies de cant passen a servir l'expressi\u00f3 del text i la instrumentaci\u00f3 a emfatitzar les diferents atmosferes que se succeeixen en el desenlla\u00e7 de la trag\u00e8dia. La declamaci\u00f3 del cant, les frases entretallades, els sospirs a mitja veu, els silencis i una altra s\u00e8rie d'efectes vocals confereixen als personatges una veracitat mai aconseguida en les seves obres anteriors. Verdi passa a intervenir directament en la direcci\u00f3 dels actors i en detalls de l'escenografia en el seu afany per donar a la seva \u00f2pera la profunditat assolida en l'obra teatral.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "Globe Theatre", "answer_start": 39}], "id": "P_179_C_1072_Q1", "question": "En quin teatre possiblement es va estrenar Macbeth?"}, {"answers": [{"text": "1606", "answer_start": 56}], "id": "P_179_C_1072_Q2", "question": "Quan es va estrenar Macbeth?"}, {"answers": [{"text": "Verdi", "answer_start": 632}], "id": "P_179_C_1072_Q3", "question": "Qui va dirigir els actors en Macbeth?"}, {"answers": [{"text": "l'expressi\u00f3 del text", "answer_start": 292}], "id": "P_179_C_1072_Q4", "question": "Qu\u00e8 passen a servir les l\u00ednies de cant?"}, {"answers": [{"text": "les diferents atmosferes que se succeeixen en el desenlla\u00e7 de la trag\u00e8dia", "answer_start": 346}], "id": "P_179_C_1072_Q5", "question": "Qu\u00e8 emfatitza la instrumentaci\u00f3?"}]}, {"context": "Prop de la frontera anglesa, un grup d'infeli\u00e7os exiliats es lamenten de la seva sort i la del seu oprimit pa\u00eds (Patria oppresa), entre els quals es troba Macduff, i plora als membres de la seva fam\u00edlia que han mort a les mans de Macbeth (Ah, la paterna mano). Ara arriba Malcolm, al capdavant d'un ex\u00e8rcit de soldats anglesos i els instrueix perqu\u00e8 tallin branques dels arbres del ve\u00ed bosc de Birnam i camuflar aix\u00ed el seu avan\u00e7 fins a Dunsiname. Tots es mobilitzen per salvar a Esc\u00f2cia: La patria tradita piangendo ne invita. Al sal\u00f3 del castell de Macbeth, un metge i una dama de companyia esperen amb gran ansietat. La dama ha sentit les paraules pronunciades per la reina les dues \u00faltimes nits, mentre caminava somn\u00e0mbula. Ara apareix Lady Macbeth, que camina i parla en somnis: Una macchia e qui tuttora (Sempre aqu\u00ed aquesta taca -de sang-): la seva complicitat en els crims resulta innegable. En un altre lloc del castell, Macbeth expressa la seva ira davant la situaci\u00f3: abandonat pels seus amics i a punt de ser atacat pels anglesos. Encara t\u00e9 confian\u00e7a, per\u00f2, en les profecies de les bruixes, encara que no li presentin tribut d'amor i respecte: Piet\u00e0 rispetto, amore .... Arriben not\u00edcies que la seva dona ha mort i, despr\u00e9s, que sembla com si el bosc de Birnam s'acost\u00e9s el castell. Macbeth i els seus homes s'afanyen a la batalla. En la lluita, Macbeth es troba amb Macduff a qui li diu que no podr\u00e0 ser ven\u00e7ut per cap home nascut de dona, per\u00f2 en la batalla ven\u00e7 Macduff, que va ser tret prematurament del ventre de la mare, i Macbeth cau mortalment ferit. L'\u00f2pera acaba amb un himne de vict\u00f2ria cantat pels vencedors.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "Prop de la frontera anglesa", "answer_start": 0}], "id": "P_179_C_1073_Q1", "question": "On estaven els exiliats?"}, {"answers": [{"text": "de la seva sort i la del seu oprimit pa\u00eds", "answer_start": 70}], "id": "P_179_C_1073_Q2", "question": "De qu\u00e8 es lamentaven els exiliats?"}, {"answers": [{"text": "Malcolm", "answer_start": 272}], "id": "P_179_C_1073_Q3", "question": "Qui arriba al capdavant d'un ex\u00e8rcit de soldats anglesos?"}, {"answers": [{"text": "castell de Macbeth", "answer_start": 540}], "id": "P_179_C_1073_Q4", "question": "En quin castell estan el metge i la dama de companyia?"}, {"answers": [{"text": "somn\u00e0mbula", "answer_start": 716}], "id": "P_179_C_1073_Q5", "question": "Com caminava la reina les \u00faltimes nits?"}]}, {"context": "Les bruixes s\u00f3n el mitj\u00e0 que ha elegit el dest\u00ed. Apareixen dues vegades: a l'inici de l'acte primer i en l'acte tercer. En la primera aparici\u00f3 assumeixen un car\u00e0cter ir\u00f2nic i gaireb\u00e9 grotesc. L'acte tercer, on fan pal\u00e8s el seu misteri com art\u00edfexs del dest\u00ed amb tons l\u00fagubres, per\u00f2 encara amb gr\u00e0cia i sensibilitat, sobretot en el ballet Ondine e silfidi.", "qas": [{"answers": [{"text": "Les bruixes", "answer_start": 0}], "id": "P_179_C_1074_Q1", "question": "Quin \u00e9s el mitj\u00e0 que ha elegit el dest\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 59}], "id": "P_179_C_1074_Q2", "question": "Quantes vegades apareixen les bruixes?"}, {"answers": [{"text": "a l'inici de l'acte primer i en l'acte tercer", "answer_start": 73}], "id": "P_179_C_1074_Q3", "question": "Quan apareixen les bruixes?"}, {"answers": [{"text": "ir\u00f2nic i gaireb\u00e9 grotesc", "answer_start": 166}], "id": "P_179_C_1074_Q4", "question": "Com es el car\u00e0cter de les bruixes en la primera aparici\u00f3?"}]}]}, {"title": "Taj Mahal", "paragraphs": [{"context": "La construcci\u00f3 del Taj Mahal es va iniciar amb els fonaments del mausoleu. Es va excavar i va emplenar amb enderrocs una superf\u00edcie d'aproximadament 12.000 metres quadrats per reduir les filtracions del riu. Tota l'\u00e0rea va ser aixecada a una altura de gaireb\u00e9 15 metres sobre el nivell de la riba. El Taj Mahal t\u00e9 una altura aproximada de 60 metres, i la c\u00fapula principal amida 20 metres de di\u00e0metre i 25 d'altura.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb els fonaments del mausoleu", "answer_start": 43}], "id": "P_426_C_2551_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 es va iniciar la construcci\u00f3 del Taj Mahal?"}, {"answers": [{"text": "12.000 metres quadrats", "answer_start": 149}], "id": "P_426_C_2551_Q2", "question": "Quina superf\u00edcie va excavar?"}, {"answers": [{"text": "amb enderrocs", "answer_start": 103}], "id": "P_426_C_2551_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 van omplir la superf\u00edcie excavada?"}, {"answers": [{"text": "gaireb\u00e9 15 metres", "answer_start": 252}], "id": "P_426_C_2551_Q4", "question": "A quina altura van aixecar tota l'\u00e0rea?"}, {"answers": [{"text": "60 metres", "answer_start": 339}], "id": "P_426_C_2551_Q5", "question": "Quina altura t\u00e9 el Taj Mahal?"}]}, {"context": "La forma de la c\u00fapula s'emfatitza tamb\u00e9 pels quatre chattris en cada cant\u00f3. Les c\u00fapules d'aquests quioscos repliquen la forma de la central. Les seves bases columnates s'obren a trav\u00e9s del sostre del mausoleu i proveeixen llum natural a l'interior. Els chattris tamb\u00e9 estan rematats per finials.", "qas": [{"answers": [{"text": "quatre chattris", "answer_start": 45}], "id": "P_426_C_2552_Q1", "question": "Qu\u00e8 emfatitza la forma de la c\u00fapula?"}, {"answers": [{"text": "la forma de la central", "answer_start": 117}], "id": "P_426_C_2552_Q2", "question": "Qu\u00e8 repliquen les c\u00fapules d'aquests quioscos?"}, {"answers": [{"text": "llum natural", "answer_start": 222}], "id": "P_426_C_2552_Q3", "question": "Quina llum trobem a l'interior?"}, {"answers": [{"text": "finials", "answer_start": 287}], "id": "P_426_C_2552_Q4", "question": "Qu\u00e8 remata els chattris?"}]}, {"context": "Els cronistes europeus, especialment durant el primer per\u00edode del Raj Brit\u00e0nic, suggerien que alguns dels treballs del Taj Mahal havien estat obra d'artesans europeus. La majoria d'aquestes suposicions eren purament especulatives, per\u00f2 una refer\u00e8ncia del 1640, segons la carta d'un frare espanyol que va visitar Agra, esmenta que Geronimo Veroneo, un aventurer itali\u00e0 en la cort de Xa Jahan, va ser el responsable principal del disseny. No hi ha proves cient\u00edfiques demostrables per confirmar aquesta asseveraci\u00f3, ni tampoc hi ha citat cap Veroneo en els documents relatius a l'obra que encara es conserven. Ernest Binfield Havel, el principal investigador brit\u00e0nic d'art indi en l'\u00faltim Raj, va descartar aquesta teoria per no trobar-ne cap prova i per resultar inconsistent amb els m\u00e8todes emprats pels dissenyadors.", "qas": [{"answers": [{"text": "artesans europeus", "answer_start": 149}], "id": "P_426_C_2553_Q1", "question": "Qui suggerien els cronistes europeus que havien fet alguns dels treballs del Taj Mahal?"}, {"answers": [{"text": "Geronimo Veroneo", "answer_start": 330}], "id": "P_426_C_2553_Q2", "question": "Qui va ser el responsable del disseny segons la carta d'un frare espanyol?"}, {"answers": [{"text": "un aventurer itali\u00e0", "answer_start": 348}], "id": "P_426_C_2553_Q3", "question": "Qui era Geronimo Veroneo?"}, {"answers": [{"text": "de Xa Jahan", "answer_start": 379}], "id": "P_426_C_2553_Q4", "question": "A quina cort va estar Geronimo Veroneo?"}, {"answers": [{"text": "Ernest Binfield Havel", "answer_start": 608}], "id": "P_426_C_2553_Q5", "question": "Qui era el principal investigador brit\u00e0nic d'art indi en l'\u00faltim Raj?"}]}, {"context": "A cada costat de l'arcada principal, hi ha arcades menors a sobre i a sota. Aquest motiu es repeteix als xamfrans. El disseny \u00e9s completament uniforme i consistent en els quatre costats del basament. A cada cant\u00f3 del pedestal base, un minaret complementa i real\u00e7a el conjunt.", "qas": [{"answers": [{"text": "arcades menors", "answer_start": 43}], "id": "P_426_C_2554_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha a cada costat de l'arcada principal?"}, {"answers": [{"text": "als xamfrans", "answer_start": 101}], "id": "P_426_C_2554_Q2", "question": "On es repeteix el motiu?"}, {"answers": [{"text": "uniforme i consistent", "answer_start": 142}], "id": "P_426_C_2554_Q3", "question": "Com \u00e9s el disseny?"}, {"answers": [{"text": "un minaret", "answer_start": 232}], "id": "P_426_C_2554_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi ha a cada cant\u00f3 del pedestal base?"}, {"answers": [{"text": "complementa i real\u00e7a el conjunt", "answer_start": 243}], "id": "P_426_C_2554_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa el minaret de cada cant\u00f3 del pedestal base?"}]}, {"context": "El cenotafi de Sha Jahan est\u00e0 al costat del de Mumtaz \u2014cap a l'Oest\u2014, formant l'\u00fanica disposici\u00f3 asim\u00e8trica de tot el complex. \u00c9s major que el de la seva esposa, per\u00f2 cont\u00e9 els mateixos elements; una gran urna amb base alta, tamb\u00e9 decorada amb meravellosa precisi\u00f3 mitjan\u00e7ant incrustacions i cal\u00b7ligrafia identificat\u00f2ria. Sobre la tapa de l'urna hi ha una escultura d'una petita caixa de plomes d'escriure.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "al costat del de Mumtaz", "answer_start": 30}], "id": "P_426_C_2555_Q1", "question": "On \u00e9s el cenotafi de Sha Jahan?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00fanica disposici\u00f3 asim\u00e8trica de tot el complex", "answer_start": 78}], "id": "P_426_C_2555_Q2", "question": "Qu\u00e8 formen els dos cenotafis?"}, {"answers": [{"text": "major", "answer_start": 130}], "id": "P_426_C_2555_Q3", "question": "Com \u00e9s el cenotafi de Sha Jahan comparat amb el de la seva esposa?"}, {"answers": [{"text": "els mateixos elements", "answer_start": 173}], "id": "P_426_C_2555_Q4", "question": "Qu\u00e8 contenen els cenotafis de Sha Jahan i de la seva esposa?"}, {"answers": [{"text": "d'una petita caixa de plomes d'escriure", "answer_start": 366}], "id": "P_426_C_2555_Q5", "question": "Quina escultura hi ha sobre la tapa de l'urna dels cenotafis?"}]}, {"context": "Estudis recents desmenteixen parcialment aquesta hip\u00f2tesi i llancen nova llum sobre el disseny del Taj Mahal. Totes les altres grans tombes mogoles se situaven en jardins formant una creu, amb el mausoleu en el centre. El Taj Mahal, per contra, s'ha disposat en forma d'una gran \"T\" amb el mausoleu en un extrem. El rastre de les ru\u00efnes en la riba oposada del riu est\u00e9n no obstant aix\u00f2 el disseny fins a formar un esquema de creu, on el riu es convertiria en canal central d'un gran chahar bagh. El color negre sembla producte de l'acci\u00f3 del temps sobre els marbres blancs originalment abandonats all\u00ed. Els arque\u00f2legs han denominat a aquest segon i mai constru\u00eft Taj, com el \"Mahtab Bagh\", o \"Jard\u00ed de la llum de lluna\".", "qas": [{"answers": [{"text": "en jardins", "answer_start": 160}], "id": "P_426_C_2556_Q1", "question": "On es situaven les tombes mogoles?"}, {"answers": [{"text": "una creu", "answer_start": 179}], "id": "P_426_C_2556_Q2", "question": "Quina forma tenien les tombes mogoles?"}, {"answers": [{"text": "\"T\"", "answer_start": 279}], "id": "P_426_C_2556_Q3", "question": "Quina forma t\u00e9 el Taj Mahal?"}, {"answers": [{"text": "en un extrem", "answer_start": 299}], "id": "P_426_C_2556_Q4", "question": "On \u00e9s el mausoleu en el Taj Mahal?"}, {"answers": [{"text": "Mahtab Bagh", "answer_start": 676}], "id": "P_426_C_2556_Q5", "question": "Com han denominat els arque\u00f2legs el mai constru\u00eft Taj?"}]}]}, {"title": "Catedral de Val\u00e8ncia", "paragraphs": [{"context": "La porta de l'Almoina, dita aix\u00ed per ser ve\u00efna a la casa, ja desapareguda, on es donava socors als necessitats, \u00e9s la m\u00e9s antiga de la seu. Tamb\u00e9 \u00e9s coneguda com a \u00abporta del Palau\u00bb pel seu ve\u00efnatge amb el palau Arquebisbal. D'estil rom\u00e0nic, constitueix un element clarament diferenciat de la resta de la catedral, que \u00e9s principalment g\u00f2tica. Alguns autors la consideren de 1260-1270, obra d'Arnau Vidal, per\u00f2 pel seu estil primitiu altres la remunten al 1240, immediatament despr\u00e9s de la conquista jaumina (1238). El fet que estiga encarada a l'est, mirant cap a la Meca, fa pensar que all\u00ed mateix es trobava el mihrab de l'antiga mesquita.", "qas": [{"answers": [{"text": "La porta de l'Almoina", "answer_start": 0}], "id": "P_415_C_2485_Q1", "question": "Quina porta \u00e9s l am\u00e9s antiga de la seu?"}, {"answers": [{"text": "socors als necessitats", "answer_start": 88}], "id": "P_415_C_2485_Q2", "question": "Qu\u00e8 es donava a la casa del costat de la porta de l'Almoina?"}, {"answers": [{"text": "porta del Palau", "answer_start": 165}], "id": "P_415_C_2485_Q3", "question": "Com es coneix tamb\u00e9 la porta de l'Almoina?"}, {"answers": [{"text": "rom\u00e0nic", "answer_start": 233}], "id": "P_415_C_2485_Q4", "question": "De quin estil \u00e9s la porta de l'Almoina?"}, {"answers": [{"text": "g\u00f2tica", "answer_start": 336}], "id": "P_415_C_2485_Q5", "question": "De quin estil \u00e9s principalment la catedral?"}]}, {"context": "Aix\u00ed fou fins a juny de 2004, quan per atzar foren trobades davall de la volta de Juan P\u00e9rez Castiel unes pintures de gran bellesa que han sigut datades en 1474 (segle xv). Aquestes pintures, que representen \u00e0ngels tocant instruments musicals, s\u00f3n les abans esmentades de Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano. Poc despr\u00e9s de l'incendi de 1469, cap al 1474, el que seria futur papa Alexandre VI va ordenar a tots dos pintors que realitzaren les pintures al fresc que ara es tornen a contemplar, despr\u00e9s que la volta de Perez Castiel fora desmuntada.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "unes pintures de gran bellesa", "answer_start": 101}], "id": "P_415_C_2486_Q1", "question": "Qu\u00e8 van trobar el juny de 2004?"}, {"answers": [{"text": "\u00e0ngels tocant instruments musicals", "answer_start": 208}], "id": "P_415_C_2486_Q3", "question": "Qu\u00e8 representen les pintures?"}, {"answers": [{"text": "Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano", "answer_start": 272}], "id": "P_415_C_2486_Q4", "question": "Qui va fer aquestes pintures?"}, {"answers": [{"text": "la volta de Perez Castiel", "answer_start": 510}], "id": "P_415_C_2486_Q5", "question": "Quina volta van desmutar?"}]}, {"context": "Al costat mateix del Micalet hi ha la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda l'atri d'entrada. \u00c9s la m\u00e9s moderna, iniciada el 1703 per l'escultor i arquitecte alemany Konrad Rudolf. Va arribar a Val\u00e8ncia amb l'arxiduc  Carles d'\u00c0ustria, per\u00f2 en finalitzar la guerra de Successi\u00f3 se'n va anar amb ell, ja que era el seu escultor de cambra, i va deixar paralitzades les obres en 1707, que foren acabades en 1713 pels seus deixebles Francesc Vergara \u00abel Vell\u00bb i Francesc Stolz. Altres escultors que hi van intervenir foren Andreu Robles i Ignasi Vergara i els pedrapiquers, Josep Mines i Domingo Laviesa.", "qas": [{"answers": [{"text": "Al costat mateix del Micalet", "answer_start": 0}], "id": "P_415_C_2487_Q1", "question": "On \u00e9s la porta principal?"}, {"answers": [{"text": "dels Ferros", "answer_start": 60}], "id": "P_415_C_2487_Q2", "question": "Com es diu la porta principal?"}, {"answers": [{"text": "Konrad Rudolf", "answer_start": 197}], "id": "P_415_C_2487_Q3", "question": "Qui va iniciar la porta el 1703?"}, {"answers": [{"text": "en finalitzar la guerra de Successi\u00f3", "answer_start": 272}], "id": "P_415_C_2487_Q4", "question": "Quan se'n va anar Konrad Rudolf?"}, {"answers": [{"text": "Francesc Vergara \u00abel Vell\u00bb i Francesc Stolz", "answer_start": 460}], "id": "P_415_C_2487_Q5", "question": "Qui va acabar la porta dels ferros?"}]}, {"context": "La Coral Catedral\u00edcia de Val\u00e8ncia va fer la seua presentaci\u00f3 p\u00fablica el 21 de gener de 2002, festa de Sant Vicent M\u00e0rtir. Interpreta als oficis, preferentment, obres conservades en l'Arxiu catedralici, rescatant fins i tot obres fa segles interpretades. Les seues activitats han estat suportades pel Cap\u00edtol Metropolit\u00e0 amb ajudes de les administraci\u00f3ns p\u00fabliques.[27][28]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 21 de gener de 2002", "answer_start": 69}], "id": "P_415_C_2488_Q1", "question": "Quan es va presentar p\u00fablicament la Coral Catedral\u00edcia de Val\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "de Sant Vicent M\u00e0rtir", "answer_start": 99}], "id": "P_415_C_2488_Q2", "question": "Quina festa \u00e9s el 21 de gener?"}, {"answers": [{"text": "obres conservades en l'Arxiu catedralici", "answer_start": 160}], "id": "P_415_C_2488_Q3", "question": "Quines obres interpreta la Coral Catedral\u00edcia de Val\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "obres fa segles interpretades", "answer_start": 223}], "id": "P_415_C_2488_Q4", "question": "Qu\u00e8 rescata la Coral Catedral\u00edcia de Val\u00e8ncia?"}]}, {"context": "La Porta dels Ferros, que s'assembla a un retaule de forma c\u00f2ncava, fa m\u00e9s de 36 metres d'al\u00e7\u00e0ria. Quan es va construir pretenia crear la il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica d'una major sensaci\u00f3 d'espai en un lloc realment molt xicotet -a la manera de Bernini o Borromini-, ja que fou concebuda per a ser vista des de l'estret carrer\u00f3 (de Saragossa) que hi feia cap. Hui aquest carrer ha desaparegut en eixamplar-se la pla\u00e7a de la Reina i la seua forma retor\u00e7uda en una pla\u00e7a gran resulta del tot incomprensible.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s de 36 metres", "answer_start": 71}], "id": "P_415_C_2489_Q1", "question": "Quina al\u00e7ada t\u00e9 la Porta dels Ferros?"}, {"answers": [{"text": "a un retaule de forma c\u00f2ncava", "answer_start": 37}], "id": "P_415_C_2489_Q2", "question": "A qu\u00e8 s'assembla la Porta dels Ferros?"}, {"answers": [{"text": "d'una major sensaci\u00f3 d'espai", "answer_start": 154}], "id": "P_415_C_2489_Q3", "question": "Quina il\u00b7lusi\u00f3 \u00f2ptica volia crear la Porta dels Ferros?"}, {"answers": [{"text": "des de l'estret carrer\u00f3 (de Saragossa)", "answer_start": 291}], "id": "P_415_C_2489_Q4", "question": "Des d'on havia de ser vista la Porta dels Ferros?"}, {"answers": [{"text": "incomprensible", "answer_start": 477}], "id": "P_415_C_2489_Q5", "question": "Com ens sembla avui la forma de la Porta dels Ferros?"}]}, {"context": "D'estil g\u00f2tic (segle xiv-xv), est\u00e0 format per un prisma octogonal de dos cossos superposats, amb huit finestrals de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa \u00e9s d'autor desconegut, del segle xiv, mentre que el segon cos o part alta \u00e9s obra de Mart\u00ed Llobet (de cap al 1430). El cimbori dota de llum natural sempre blanca en el creuer, gr\u00e0cies a les finestres transl\u00facides d'alabastre i al fet que la seua carcassa de pedra est\u00e0 redu\u00efda al m\u00ednim.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "g\u00f2tic", "answer_start": 8}], "id": "P_415_C_2490_Q1", "question": "De quin estil \u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "per un prisma octogonal", "answer_start": 42}], "id": "P_415_C_2490_Q2", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 format?"}, {"answers": [{"text": "huit", "answer_start": 97}], "id": "P_415_C_2490_Q3", "question": "Quants finestrals hi ha a cada cos?"}, {"answers": [{"text": "de fina traceria calada", "answer_start": 113}], "id": "P_415_C_2490_Q4", "question": "Com s\u00f3n els finestrals?"}, {"answers": [{"text": "Mart\u00ed Llobet", "answer_start": 262}], "id": "P_415_C_2490_Q5", "question": "Qui \u00e9s l'autor del segon cos?"}]}]}, {"title": "Gos", "paragraphs": [{"context": "L'esterilitzaci\u00f3 d'animals molt joves pot causar m\u00e9s problemes de salut m\u00e9s endavant en la vida per ambd\u00f3s g\u00e8neres.[41] Una esterilitzaci\u00f3 massa primerenca empitjora la incontin\u00e8ncia en les femelles.[41] Tant en els mascles com en les femelles, l'esterilitzaci\u00f3 causa canvis hormonals durant el desenvolupament. Aix\u00f2 inhibeix els senyals naturals necessaris per un correcte desenvolupament dels ossos, fent que els animals siguin m\u00e9s grans i presentin m\u00e9s risc de displ\u00e0sia de maluc, osteoporosi i altres trastorns articulars.[42][43] Tanmateix, altres estudis han demostrat que la castraci\u00f3 a una edat primerenca no s'associa a cap gran risc en comparaci\u00f3 amb la castraci\u00f3 a l'edat m\u00e9s tradicional de sis mesos. Aquests descobriments suggereixen que, tot i que els mascles poden ser castrats fins i tot abans dels sis mesos, per les femelles s'hauria d'esperar fins a l'edat de sis mesos.[44]", "qas": [{"answers": [{"text": "problemes de salut", "answer_start": 53}], "id": "P_250_C_1495_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot causar l'esterilitzaci\u00f3 d'animals molt joves?"}, {"answers": [{"text": "la incontin\u00e8ncia en les femelles", "answer_start": 166}], "id": "P_250_C_1495_Q2", "question": "Qu\u00e8 empitjora una esterilitzaci\u00f3 massa primerenca?"}, {"answers": [{"text": "canvis hormonals durant el desenvolupament", "answer_start": 268}], "id": "P_250_C_1495_Q3", "question": "Quins canvis causa l'esterilitzaci\u00f3 tant en mascles com en femelles?"}, {"answers": [{"text": "els senyals naturals necessaris per un correcte desenvolupament dels ossos", "answer_start": 326}], "id": "P_250_C_1495_Q4", "question": "Qu\u00e8 inhibeix l'esterilitzaci\u00f3?"}]}, {"context": "Tot i que els gossos salvatges, com els llops, s\u00f3n depredadors alfa, poden morir en combats territorials amb animals salvatges.[75] A m\u00e9s a les zones en qu\u00e8 els gossos s\u00f3n simp\u00e0trics amb altres depredadors grans, els gossos poden ser una font d'aliment important per a c\u00e0nids o f\u00e8lids grans. A Cro\u00e0cia s\u00f3n morts m\u00e9s gossos que ovelles, mentre que sembla que a R\u00fassia els llops limiten les poblacions de gossos ferals. A Wisconsin es paga una major compensaci\u00f3 per la p\u00e8rdua de gossos que de bestiar.[75] Hi ha hagut casos en qu\u00e8 un parell de llops maten gossos, seguint un m\u00e8tode en qu\u00e8 un d'ells atrau el gos cap a vegetaci\u00f3 densa, on l'altre llop prepara una emboscada.[76] En alguns casos, els llops han mostrat una manca anormal de por dels humans i els edificis a l'hora d'atacar gossos, fins al punt que se'ls ha de foragitar o matar.[77] Els coiots tamb\u00e9 ataquen gossos.[78] Es coneixen casos de feres que maten gossos. Se sap que els lleopards tenen una predilecci\u00f3 pels gossos i han matat i s'han menjat fins i tot gossos grans i ferotges.[79] A difer\u00e8ncia dels lleopards que viuen a la mateixa regi\u00f3, els tigres de l'\u00cdndia rarament ataquen gossos, tot i que a Manx\u00faria, la Indoxina, Indon\u00e8sia i Mal\u00e0isia, es diu que els tigres maten gossos amb el mateix vigor que els lleopards.[80] Finalment, les hienes ratllades s\u00f3n grans depredadors de gossos als pobles del Turkmenistan, l'\u00cdndia i el Caucas.[81]", "qas": [{"answers": [{"text": "depredadors alfa", "answer_start": 51}], "id": "P_250_C_1496_Q1", "question": "Quin tipus de depredadors s\u00f3n els gossos salvatges?"}, {"answers": [{"text": "limiten les poblacions de gossos ferals", "answer_start": 377}], "id": "P_250_C_1496_Q2", "question": "Qu\u00e8 fan els llops a R\u00fassia?"}, {"answers": [{"text": "una emboscada", "answer_start": 657}], "id": "P_250_C_1496_Q3", "question": "Qu\u00e8 preparen en alguns casos dos llops per ca\u00e7ar un gos?"}, {"answers": [{"text": "les hienes", "answer_start": 1304}], "id": "P_250_C_1496_Q5", "question": "Qui s\u00f3n grans depredadors de gossos al Turkmenistan?"}]}, {"context": "Igual que els llops, els gossos tenen un pelatge, una capa de p\u00e8ls que els cobreix el cos. El pelatge d'un gos pot ser un \u00abpelatge doble\u00bb, compost d'una capa inferior suau i una capa superior basta. A difer\u00e8ncia dels llops, els gossos poden tenir un \u00abpelatge \u00fanic\u00bb, mancat de capa inferior. Els gossos amb un pelatge doble, com els llops, estan adaptats per sobreviure en temperatures fredes i tendeixen a provenir de climes m\u00e9s freds.", "qas": [{"answers": [{"text": "una capa de p\u00e8ls que els cobreix el cos", "answer_start": 50}], "id": "P_250_C_1497_Q1", "question": "Qu\u00e8 tenen els gossos igual que els llops?"}, {"answers": [{"text": "basta", "answer_start": 192}], "id": "P_250_C_1497_Q3", "question": "Com \u00e9s la capa superior del pelatge doble d'un gos?"}, {"answers": [{"text": "\u00fanic", "answer_start": 259}], "id": "P_250_C_1497_Q4", "question": "Com poden tenir el pelatge els gossos?"}, {"answers": [{"text": "de climes m\u00e9s freds.", "answer_start": 415}], "id": "P_250_C_1497_Q5", "question": "De quin clima s\u00f3n els gossos amb pelatge doble?"}]}, {"context": "Com els infants humans, els gossos passen per diverses etapes de desenvolupament cognitiu.[45] Per exemple, els gossos, com els humans, no neixen amb comprensi\u00f3 de la perman\u00e8ncia dels objectes, la comprensi\u00f3 que els objectes que no estan sent percebuts activament continuen existint.[45] En ambdues esp\u00e8cies, la comprensi\u00f3 de la perman\u00e8ncia dels objectes es produeix quan l'infant apr\u00e8n la coordinaci\u00f3 de reaccions circulars secund\u00e0ries, com ho descriu Jean Piaget; \u00e9s a dir, quan els infants aprenen a interaccionar intencionalment amb els objectes que l'envolten. En els gossos, aix\u00f2 passa a l'edat de vuit setmanes (divuit mesos en els humans).[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "quan l'infant apr\u00e8n la coordinaci\u00f3 de reaccions circulars secund\u00e0ries", "answer_start": 367}], "id": "P_250_C_1498_Q2", "question": "Quan es produeix la comprensi\u00f3 de la perman\u00e8ncia dels objectes tant en gossos com en humans?"}, {"answers": [{"text": "a l'edat de vuit setmanes", "answer_start": 592}], "id": "P_250_C_1498_Q3", "question": "Quan comencen a tenir comprensi\u00f3 de la perman\u00e8ncia dels objectes els gossos?"}, {"answers": [{"text": "divuit", "answer_start": 619}], "id": "P_250_C_1498_Q4", "question": "A quants mesos comencen a tenir comprensi\u00f3 de la perman\u00e8ncia dels objectes els humans?"}]}, {"context": "La dieta d'un gos hauria de consistir en una proporci\u00f3 equilibrada de prote\u00efnes, carbohidrats, greixos i aigua. Un gos de mida mitjana necessita unes 65 calories per quilogram de pes al dia, mentre que les races m\u00e9s grans poden necessitar-ne nom\u00e9s 20 i les m\u00e9s petites 40.[29] Els cadells tenen unes necessitats nutricionals m\u00e9s elevades que les dels adults; necessiten el doble de prote\u00efnes i un 50% m\u00e9s de calories.[29] Els gossos poden sobreviure molt de temps sense menjar i poden perdre fins a un 40% del seu pes corporal sense morir-se.[29] En canvi, la p\u00e8rdua del 15% de l'aigua corporal podria resultar fatal.[29] Una dieta \u00fanicament carn\u00edvora pot no ser adequada per als gossos, car manca de components vitals d'una dieta saludable.[29]", "qas": [{"answers": [{"text": "prote\u00efnes, carbohidrats, greixos i aigua", "answer_start": 70}], "id": "P_250_C_1499_Q1", "question": "Qu\u00e8 hauria d'estar en proporci\u00f3 equilibrada en la dieta d'un gos?"}, {"answers": [{"text": "unes 65", "answer_start": 145}], "id": "P_250_C_1499_Q2", "question": "Quantes calories per quilogram de pes necessita un gos de mida mitjana?"}, {"answers": [{"text": "el doble de prote\u00efnes i un 50% m\u00e9s de calories", "answer_start": 370}], "id": "P_250_C_1499_Q3", "question": "Quines necessitats nutricionals tenen els cadells dels gossos comparats amb els adults?"}, {"answers": [{"text": "fins a un 40% del seu pes", "answer_start": 492}], "id": "P_250_C_1499_Q4", "question": "Quan pes poden perdre els gossos sense morir-se?"}, {"answers": [{"text": "la p\u00e8rdua del 15% de l'aigua corporal", "answer_start": 557}], "id": "P_250_C_1499_Q5", "question": "Qu\u00e8 podria resultar fatal per un gos?"}]}, {"context": "Mentre que el cervell hum\u00e0 \u00e9s dominat per una gran escor\u00e7a visual, el cervell can\u00ed \u00e9s dominat principalment per una escor\u00e7a olfactiva[45] El bulb olfactiu dels gossos, en proporci\u00f3 a la mida total del cervell, \u00e9s unes quaranta vegades m\u00e9s gran que el dels humans.[45] Segons la ra\u00e7a, els gossos tenen entre 125 i 220 milions de c\u00e8l\u00b7lules olfactives esteses sobre una \u00e0rea de la mida d'un mocador de butxaca (en comparaci\u00f3 amb 5 milions de c\u00e8l\u00b7lules esteses sobre l'\u00e0rea d'un segell en els humans).[45][53][54] Els bloodhounds en s\u00f3n l'excepci\u00f3, amb aproximadament 300 milions de receptors olfactius.[45] Els gossos poden distingir olors a concentracions gaireb\u00e9 100 milions de vegades inferiors a les que poden distingir els humans.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "una escor\u00e7a olfactiva", "answer_start": 112}], "id": "P_250_C_1500_Q1", "question": "Qu\u00e8 domina el cervell can\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "unes quaranta vegades m\u00e9s gran", "answer_start": 213}], "id": "P_250_C_1500_Q2", "question": "Com \u00e9s el bulb olfactiu dels gossos comparat amb el dels humans?"}, {"answers": [{"text": "entre 125 i 220 milions", "answer_start": 301}], "id": "P_250_C_1500_Q3", "question": "Quantes c\u00e8l\u00b7lules olfactives tenen els gossos?"}, {"answers": [{"text": "bloodhounds", "answer_start": 514}], "id": "P_250_C_1500_Q4", "question": "Quins gossos tenen 300 milions de receptors olfactius?"}, {"answers": [{"text": "olors a concentracions gaireb\u00e9 100 milions de vegades inferiors", "answer_start": 631}], "id": "P_250_C_1500_Q5", "question": "Quines olors poden distingir els gossos comparat amb els humans?"}]}]}, {"title": "Psitacosaure", "paragraphs": [{"context": "Un esp\u00e8cimen extremadament ben conservat trobat a la formaci\u00f3 de Yixian, a la prov\u00edncia de Liaoning (Xina), ha proporcionat una de les millors proves de cura parental en dinosaures. Aquest esp\u00e8cimen consisteix en un adult de psitacosaure (que no s'ha assignat a cap esp\u00e8cie en particular), que es troba estretament associat a 34 esquelets articulats de juvenils, tots preservats tridimensionalment. Els psitacosaures juvenils, tots aproximadament de la mateixa edat, s'entrellacen en un grup per sota de l'adult, tot i que els 34 cranis es troben per sobre de la massa dels cossos, com haurien estat en vida. Aix\u00f2 suggereix que els animals estaven vius en el moment de l'enterrament, que devia haver sigut molt r\u00e0pid, potser a causa de l'ensorrament d'un cau o la inundaci\u00f3 d'un niu.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "Liaoning", "answer_start": 91}], "id": "P_493_C_2953_Q1", "question": "En quina prov\u00edncia de Xina es troba la formaci\u00f3 de Yixian?"}, {"answers": [{"text": "un adult de psitacosaure", "answer_start": 213}], "id": "P_493_C_2953_Q2", "question": "A qui correspon l'esp\u00e8cimen trobat a la formaci\u00f3 de Yixian?"}, {"answers": [{"text": "extremadament ben conservat", "answer_start": 13}], "id": "P_493_C_2953_Q3", "question": "En quin estat est\u00e0 el psitacosaure trobat a la formaci\u00f3 de Yixian?"}, {"answers": [{"text": "una de les millors proves de cura parental en dinosaures", "answer_start": 124}], "id": "P_493_C_2953_Q4", "question": "Qu\u00e8 ha proporcionat l'esp\u00e8cimen trobat a la formaci\u00f3 de Yixian?"}, {"answers": [{"text": "tridimensionalment", "answer_start": 379}], "id": "P_493_C_2953_Q5", "question": "Com estan preservats els 34 esquelets articulats de juvenils?"}]}, {"context": "Els ossos juvenils s\u00f3n molt petits per\u00f2 estan ben ossificats. Aix\u00f2 es pot interpretar com una prova de cura parental estesa, ja que els juvenils haurien d'haver estat prou temps al niu per l'ossificaci\u00f3 dels seus ossos. El gran nombre de cries al niu suggereix que no totes haurien pertangut a l'adult preservat, indicant que els psitacosaures podrien haver dut a terme algun tipus de nidificaci\u00f3 comunit\u00e0ria, potser similar a la dels estru\u00e7os.[35] De totes maneres, fins i tot les dents dels psitacosaures juvenils estaven desgastades, indicant que mastegaven el seu propi menjar i que podrien haver sigut preco\u00e7os, tot i que aix\u00f2 no exclou la cura parental continuada.", "qas": [{"answers": [{"text": "molt petits", "answer_start": 23}], "id": "P_493_C_2954_Q1", "question": "Quina mida tenen els ossos juvenils?"}, {"answers": [{"text": "prou", "answer_start": 167}], "id": "P_493_C_2954_Q2", "question": "Quant de temps haurien d'haver estat els juvenils al niu per l'ossificaci\u00f3 dels seus ossos?"}, {"answers": [{"text": "que no totes haurien pertangut a l'adult preservat", "answer_start": 261}], "id": "P_493_C_2954_Q3", "question": "Qu\u00e8 suggereix el gran nombre de cries al niu?"}, {"answers": [{"text": "comunit\u00e0ria", "answer_start": 397}], "id": "P_493_C_2954_Q4", "question": "Quin tipus de nidificaci\u00f3 podrien haver dut a terme els psitacosaures?"}, {"answers": [{"text": "desgastades", "answer_start": 524}], "id": "P_493_C_2954_Q5", "question": "Com estaven les dents dels psitacosaures juvenils?"}]}, {"context": "El psitacosaure no \u00e9s tan familiar per al p\u00fablic general com el seu parent lluny\u00e0, el triceratop, per\u00f2 \u00e9s un dels g\u00e8neres de dinosaure m\u00e9s ben coneguts. Se n'han trobat m\u00e9s de 400 individus f\u00f2ssils, incloent-hi molts esquelets complets. La majoria d'estadis d'edat estan representats, des de nounats fins a adults, cosa que ha perm\u00e8s nombrosos estudis detallats de les taxes de creixement i de la biologia reproductiva del psitacosaure. L'abund\u00e0ncia d'aquest dinosaure al registre f\u00f2ssil ha condu\u00eft al seu \u00fas com a f\u00f2ssil guia pels sediments del Cretaci inferior de l'\u00c0sia Central.", "qas": [{"answers": [{"text": "triceratop", "answer_start": 86}], "id": "P_493_C_2956_Q1", "question": "Qui \u00e9s parent lluny\u00e0 del psitacosaure?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 400", "answer_start": 169}], "id": "P_493_C_2956_Q2", "question": "Quants psitacosaures f\u00f2ssils s'han trobat?"}, {"answers": [{"text": "des de nounats fins a adults", "answer_start": 285}], "id": "P_493_C_2956_Q3", "question": "Quin estadis d'edat dels psitacosaures estan representats?"}, {"answers": [{"text": "com a f\u00f2ssil guia pels sediments del Cretaci inferior de l'\u00c0sia Central", "answer_start": 509}], "id": "P_493_C_2956_Q4", "question": "A quin \u00fas ha condu\u00eft l'abund\u00e0ncia de registres f\u00f2ssils de psitacosaure?"}, {"answers": [{"text": "La majoria d'estadis d'edat estan representats", "answer_start": 237}], "id": "P_493_C_2956_Q5", "question": "Qu\u00e8 ha perm\u00e8s nombrosos estudis de les taxes de creixement del psitacosaure?"}]}, {"context": "Psittacosaurus \u00e9s el g\u00e8nere tipus de la fam\u00edlia dels psitacos\u00e0urids, que fou anomenada per Osborn l'any 1923.[11] Nom\u00e9s un altre g\u00e8nere, Hongshanosaurus, \u00e9s classificat actualment dins aquesta fam\u00edlia juntament amb el psitacosaure.[26] Els psitacos\u00e0urids eren basals a gaireb\u00e9 tots els ceratops coneguts tret de Yinlong i potser els chaoyangs\u00e0urids.[10][27] Mentre que els psitacos\u00e0urids eren una branca primerenca de l'arbre geneal\u00f2gic dels ceratops, el psitacosaure en si probablement no era l'ancestre directe de cap altre grup de ceratops. Tots els altres ceratops van conservar el cinqu\u00e8 dit de la m\u00e0, una plesiomorfia o tret primitiu, mentre que totes les esp\u00e8cies de psitacosaure nom\u00e9s tenien quatre dits a les mans. Tanmateix, la fossa anteorbital, una obertura en el crani entre l'\u00f2rbita ocular i el nariu, es va perdre durant l'evoluci\u00f3 dels psitacos\u00e0urids, per\u00f2 encara es trobava a la majoria dels altres ceratops i la majoria dels altres arcosaures. Es considera molt poc probable que el cinqu\u00e8 dit o la fossa anteorbital evolucionessin per segona vegada.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "Hongshanosaurus", "answer_start": 137}], "id": "P_493_C_2957_Q2", "question": "Quin g\u00e8nere \u00e9s classificat actualment dins la fam\u00edlia dels psitacos\u00e0urids junt el psitacosaure?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 700}], "id": "P_493_C_2957_Q3", "question": "Quants dits a la m\u00e0 tenien els psitacosaures?"}, {"answers": [{"text": "una obertura en el crani entre l'\u00f2rbita ocular i el nariu", "answer_start": 757}], "id": "P_493_C_2957_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la fossa anteorbital?"}, {"answers": [{"text": "Osborn", "answer_start": 91}], "id": "P_493_C_2957_Q5", "question": "Qui va anomenar la fam\u00edlia dels psitacos\u00e0urids el 1923?"}]}, {"context": "Dels prop de 400 esp\u00e8cimens coneguts de psitacosaure, nom\u00e9s se n'ha publicat un amb algun tipus de patologia. L'esp\u00e8cimen en q\u00fcesti\u00f3, que consisteix en un esquelet adult complet i que de manera temptativa s'ha assignat a P. mongoliensis, fou trobat a les capes inferiors de la formaci\u00f3 de Yixian, a la Xina. No hi ha cap indici de fractura \u00f2ssia, per\u00f2 es poden veure senyals molt clars d'una infecci\u00f3 a prop del punt mitj\u00e0 del peron\u00e9 dret. L'os exhibeix un gran forat circular, evid\u00e8ncia de necrosi a causa de la manca de reg sanguini a la regi\u00f3. El forat est\u00e0 envoltat per una gran quantitat d'inflamaci\u00f3 al ter\u00e7 inferior de l'os. Aquesta gran quantitat d'os acumulada al voltant de la ferida indica que l'animal va sobreviure durant molt de temps tot i la lesi\u00f3 i posterior infecci\u00f3. Com que els psitacosaures eren animals b\u00edpedes, una ferida similar a un os essencial per suportar el pes probablement hauria sigut fatal. Tanmateix, a difer\u00e8ncia del f\u00e8mur i la t\u00edbia, el peron\u00e9 no \u00e9s un os encarregat de suportar el pes, de manera que aquest animal encara hauria sigut capa\u00e7 de caminar en certa manera. La causa de la lesi\u00f3 continua sent desconeguda.[30]", "qas": [{"answers": [{"text": "prop de 400", "answer_start": 5}], "id": "P_493_C_2958_Q1", "question": "Quants esp\u00e8cimens de psitacosaure s\u00f3n coneguts?"}, {"answers": [{"text": "a les capes inferiors de la formaci\u00f3 de Yixian", "answer_start": 249}], "id": "P_493_C_2958_Q2", "question": "On fou trobat l'esp\u00e8cimen adult que tenia alguna patologia?"}, {"answers": [{"text": "que l'animal va sobreviure durant molt de temps tot i la lesi\u00f3 i posterior infecci\u00f3", "answer_start": 701}], "id": "P_493_C_2958_Q3", "question": "Qu\u00e8 indica la gran quantitat d'os acumulada al voltant de la ferida de l'animal?"}, {"answers": [{"text": "b\u00edpedes", "answer_start": 825}], "id": "P_493_C_2958_Q4", "question": "Com eren els psitacosaures?"}, {"answers": [{"text": "continua sent desconeguda", "answer_start": 1126}], "id": "P_493_C_2958_Q5", "question": "Quina va ser la causa de la lesi\u00f3 del psitacosaure?"}]}]}, {"title": "Ricciardo e Zoraide", "paragraphs": [{"context": "Ricciardo e Zoraide es va estrenar al Teatro San Carlo el 3 de desembre de 1818, amb un lleuger retard sobre la data prevista, i va recollir un \u00e8xit aclaparador.[6] \u00d2bviament, ho va fer amb els solistes de sempre, entre els quals es trobaven Colbran, Nozzari, David o Benedetti, que van contribuir en gran manera al feli\u00e7 desenvolupament d'una vetllada que, per\u00f2, no va comptar amb gaires reposicions fora del Regne de N\u00e0pols.[7] Fragments cantabili i virtuos\u00edstics, equilibradament distribu\u00efts, van permetre als protagonistes donar el millor de si mateixos, coincidint amb el gust dels espectadors napolitans.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Teatro San Carlo", "answer_start": 38}], "id": "P_36_C_211_Q1", "question": "En quin teatre es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "1818", "answer_start": 75}], "id": "P_36_C_211_Q2", "question": "Quin any es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "aclaparador", "answer_start": 149}], "id": "P_36_C_211_Q3", "question": "Quina mena d'\u00e8xit va tenir?"}, {"answers": [{"text": "cantabili i virtuos\u00edstics", "answer_start": 440}], "id": "P_36_C_211_Q4", "question": "Quin tipus de fragment hi ha a l'obra?"}, {"answers": [{"text": "donar el millor de si mateixos", "answer_start": 527}], "id": "P_36_C_211_Q5", "question": "Qu\u00e8 van poder fer Els protagonistes?"}]}, {"context": "L'acci\u00f3 transcorre a la ciutat de l'antiga n\u00fabia de Dongola,[2] a l'\u00e8poca de les Croades. El rei nubi Agorante, que est\u00e0 enamorat de Zoraide, ha derrotat el pare d'aquesta i l'ha capturat. Ricciardo, un cavaller cristi\u00e0 i amant de Zoraide, acompanya un emissari per demanar el seu alliberament. La gelosa esposa d'Agorante, Zomira, organitza la captura de Ricciardo, i pret\u00e9n que els joves amants siguin executats per allunyar Zoraide d'Agorante i aix\u00ed protegir la seva posici\u00f3 com a reina. L'\u00f2pera acaba amb un ex\u00e8rcit de cavallers cristians salvant a Ricciardo i Zoraide i finalment Ricciardo perdona la vida d'Agorante.", "qas": [{"answers": [{"text": "Dongola", "answer_start": 52}], "id": "P_36_C_212_Q1", "question": "En quina ciutat transcorre l'acci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el seu alliberament", "answer_start": 274}], "id": "P_36_C_212_Q3", "question": "Qu\u00e8 vol aconseguir Ricciardo?"}, {"answers": [{"text": "Zomira", "answer_start": 324}], "id": "P_36_C_212_Q4", "question": "Com es diu l'esposa d'Agorante?"}, {"answers": [{"text": "perdona la vida d'Agorante", "answer_start": 595}], "id": "P_36_C_212_Q5", "question": "Qu\u00e8 fa finalment Ricciardo?"}]}, {"context": "L'\u00f2pera s'inicia amb una obertura que suggereix estils posteriors de composici\u00f3 en ple Romanticisme. La partitura de l'obertura s'acobla amb la primera escena de l'\u00f2pera com Simfonia i Introducci\u00f3. Un do menor Largo condueix a una secci\u00f3 Marziale, seguit d'un fa major Andante. En l'\u00f2pera el Marziale \u00e9s per retornar a la Introduzione amb el cor.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "estils posteriors de composici\u00f3", "answer_start": 48}], "id": "P_36_C_213_Q1", "question": "Qu\u00e8 ens suggereix l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "com Simfonia i Introducci\u00f3", "answer_start": 170}], "id": "P_36_C_213_Q2", "question": "Com s'acobla la primera escena de l'obra amb l'obertura?"}, {"answers": [{"text": "Un do menor Largo", "answer_start": 198}], "id": "P_36_C_213_Q3", "question": "Qu\u00e8 ens condueix a una secci\u00f3 Marziale?"}, {"answers": [{"text": "per retornar a la Introduzione", "answer_start": 304}], "id": "P_36_C_213_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 serveix el Marziale el l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "Per\u00f2 el San Carlo no nom\u00e9s se li va oferir una orquestra de primera classe. Amb Domenico Barbaia, l'empresari de m\u00e9s renom del seu dia, Rossini va poder comptar amb una pl\u00e8iade de cantants famosos. Aix\u00ed, es va trobar escrivint per a artistes com Andrea Nozzari, Giovanni David, Manuel Garc\u00eda i la prima donna que m\u00e9s tard es convertiria en la seva esposa, Isabella Colbran. Tamb\u00e9 el cor es comptava entre els millors d'Europa. Com a director d'escena, tenia al seu c\u00e0rrec un c\u00e8lebre arquitecte, el Cavaliere Antonio Niccolini, i tamb\u00e9 s'inclo\u00efen dissenyadors com Pasquale Canna (que va ser el responsable dels conjunts de Ricciardo e Zoraide), que tamb\u00e9 va assegurar l'excel\u00b7l\u00e8ncia de l'espectacle visual.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Domenico Barbaia", "answer_start": 80}], "id": "P_36_C_214_Q1", "question": "Qui era l'empresari de m\u00e9s renom del seu dia?"}, {"answers": [{"text": "amb una pl\u00e8iade de cantants famosos", "answer_start": 161}], "id": "P_36_C_214_Q2", "question": "Amb qui va poder comptar Rossini?"}, {"answers": [{"text": "Isabella Colbran", "answer_start": 356}], "id": "P_36_C_214_Q3", "question": "Qui es va convertir en esposa de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "arquitecte", "answer_start": 483}], "id": "P_36_C_214_Q4", "question": "Qu\u00e8 era Antonio Niccolini?"}, {"answers": [{"text": "Pasquale Canna", "answer_start": 563}], "id": "P_36_C_214_Q5", "question": "Qui va ser un dels dissenyadors?"}]}, {"context": "El llibret fou escrit per Francesco Berio di Salsa, que ja havia escrit el d'Otello, i es va basar en dos cants d'un poema heroic \u00e8pico-burlesc del poeta i sacerdot del segle XVIII Niccol\u00f2 Forteguerri, secretari del papa Climent XII.[4] Escrit entre 1716 i 1725, Il Ricciardetto va ser publicat el 1738, tres anys despr\u00e9s de la mort del seu autor. Influenciat tant per l'obra c\u00f2mica Morgante de Luigi Pulci (1432-1484) com per Orlando innamorato de Boiardo (1441-1494) i l'Orlando furioso d'Ariosto (1474-1533), 'Il Ricciardetto explica molts contes cavallerescos entrella\u00e7ats de cavallers i infidels en un to que es tenyeix cont\u00ednuament amb ironia. S\u00e0viament divertida, Forteguerri va subratllar amb picardia les debilitats, les ingenu\u00eftats i les inconsist\u00e8ncies dels seus personatges.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Francesco Berio di Salsa", "answer_start": 26}], "id": "P_36_C_215_Q1", "question": "Qui va escriure el llibret?"}, {"answers": [{"text": "XVIII", "answer_start": 175}], "id": "P_36_C_215_Q2", "question": "En quin segle va ser sacerdot Niccol\u00f2 Forteguerri?"}, {"answers": [{"text": "1738", "answer_start": 298}], "id": "P_36_C_215_Q3", "question": "Quin any va ser publicat Il Ricciardetto?"}, {"answers": [{"text": "molts contes cavallerescos", "answer_start": 537}], "id": "P_36_C_215_Q4", "question": "Qu\u00e8 explica Il Ricciardetto?"}, {"answers": [{"text": "amb ironia", "answer_start": 638}], "id": "P_36_C_215_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 es tenyeix el to de l'obra?"}]}, {"context": "Algunes de les partitures m\u00e9s brillants del segle XIX es troben en les nou \u00f2peres que Rossini va escriure per al Teatro San Carlo de N\u00e0pols. Ricciardo e Zoraide n'\u00e9s la cinquena.[1] D'aquesta magn\u00edfica s\u00e8rie d'\u00f2peres que Rossini va crear per N\u00e0pols entre 1815 i 1822, Ricciardo e Zoraide sol ser considerada com la que li correspon la part posterior de la cua. No perqu\u00e8 estigui privada de bona m\u00fasica -de fet t\u00e9 alguns bons moments memorables-, sin\u00f3 perqu\u00e8 la hist\u00f2ria, la mat\u00e8ria essencial del drama, \u00e9s intr\u00ednsecament menys interessant que el d'Elisabetta, regina d'Inghilterra, Otello, Armida, Mos\u00e8 in Egitto, Ermione o La donna del lago, tots elles, d'una manera o altra, gaudeixen de fonts liter\u00e0ries de gran abast.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "nou", "answer_start": 71}], "id": "P_36_C_216_Q1", "question": "Quantes \u00f2peres va escriure Rossini per al Teatro San Carlo?"}, {"answers": [{"text": "1815 i 1822", "answer_start": 255}], "id": "P_36_C_216_Q2", "question": "Entre quins anys les va crear?"}]}]}, {"title": "Adelaide di Borgogna", "paragraphs": [{"context": "La veritat \u00e9s que despr\u00e9s de l'\u00e8xit de La gazza ladra, Rossini entr\u00e0 en una etapa grisa en la qual Adelaide est\u00e0 immersa. Les prodigioses facultats de qu\u00e8 Rossini havia fet gala fins aleshores havien comen\u00e7at, imperceptiblement, a minvar, i la vor\u00e0gine d'enc\u00e0rrecs, composicions, estrenes i altres ocupacions, comen\u00e7aven a deixar-se sentir en les seves obres. \u00c9s per aquest motiu que aquest per\u00edode se l'ha qualificat de gris, ja que les seves \u00f2peres, a excepci\u00f3 de La donna del lago, s\u00f3n inferiors al conjunt.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una etapa grisa", "answer_start": 69}], "id": "P_404_C_2419_Q1", "question": "En quina etapa de Rossini est\u00e0 inclosa Adelaide?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s de l'\u00e8xit de La gazza ladra", "answer_start": 18}], "id": "P_404_C_2419_Q2", "question": "Quan entr\u00e0 Rossini a una etapa grisa?"}, {"answers": [{"text": "prodigioses facultats", "answer_start": 126}], "id": "P_404_C_2419_Q3", "question": "De qu\u00e8 havia fet gala Rossini?"}, {"answers": [{"text": "vor\u00e0gine d'enc\u00e0rrecs, composicions, estrenes i altres ocupacions", "answer_start": 244}], "id": "P_404_C_2419_Q4", "question": "Qu\u00e8 es deixava sentir a les seves obres?"}, {"answers": [{"text": "inferiors al conjunt", "answer_start": 489}], "id": "P_404_C_2419_Q5", "question": "Com s\u00f3n les obres de l'\u00e8poca gris de Rossini?"}]}, {"context": "Any 947, a la vora del llac de Garda, l'aventurer Berengario i el seu fill Aldebert, s'apoderen de la fortalesa de Canossa. L'emperador d'Alemanya, Ottone, ve a soc\u00f3rrer a Adelaide que estima a Aldebert. Els dos homes se la disputen. Ottone li ofereix l'amor i el tron, amb el que Adelaide acaba convertint-se en presonera, en ostatge i en penyora alternativament.", "qas": [{"answers": [{"text": "947", "answer_start": 4}], "id": "P_404_C_2420_Q1", "question": "A quin any comen\u00e7a l'acci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a la vora del llac de Garda", "answer_start": 9}], "id": "P_404_C_2420_Q2", "question": "On comen\u00e7a l'acci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "aventurer", "answer_start": 40}], "id": "P_404_C_2420_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Berengario?"}]}, {"context": "El llibretista, Giovanni Federico Schmidt, ja havia escrit per a Rossini el llibret d'Armida a principis del mateix any 1817. Adelaida de Borgonya era l'esposa de Lotari, l'\u00faltim rei carolingi de la major part de tot el m\u00f3n en aquells dies. L'extens llibret va ser criticat en el seu temps per ser dram\u00e0ticament dif\u00fas,[6] i sembla que Schmidt va cometre alguna inexactitud en les dates i els esdeveniments.[7] Sense m\u00e9s import\u00e0ncia per l'argument i a tall d'exemple, en el llibret de Schmidt l'acci\u00f3 transcorre l'any 947, quan en realitat Lotario va morir el 950; tamb\u00e9 col\u00b7loca la fortalesa de Canosso a prop del llac de Garda, per\u00f2 en realitat \u00e9s en els Apenins.", "qas": [{"answers": [{"text": "Giovanni Federico Schmidt", "answer_start": 16}], "id": "P_404_C_2421_Q1", "question": "Qui \u00e9s el llibretista?"}, {"answers": [{"text": "d'Armida", "answer_start": 84}], "id": "P_404_C_2421_Q2", "question": "Quin altre llibret havia escrit Giovanni Federico Schmidt per a Rossini l'any 1817?"}, {"answers": [{"text": "l'esposa de Lotari", "answer_start": 151}], "id": "P_404_C_2421_Q3", "question": "Qui era Adelaida de Borgonya?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00faltim rei carolingi", "answer_start": 171}], "id": "P_404_C_2421_Q4", "question": "Qui era Lotari?"}, {"answers": [{"text": "alguna inexactitud en les dates i els esdeveniments", "answer_start": 354}], "id": "P_404_C_2421_Q5", "question": "Qu\u00e8 va cometre Schmidt en el llibret?"}]}, {"context": "Adelaide \u00e9s una de les partitures menys ben considerades de Rossini, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil dir per qu\u00e8. Les melodies s\u00f3n tan atractives com les que m\u00e9s, i si b\u00e9 els finals semblen una mica m\u00e9s febles per als est\u00e0ndards d'aquest compositor, \u00e9s perqu\u00e8 aquesta \u00f2pera no \u00e9s una com\u00e8dia encantadora. La hist\u00f2ria pot ser un indici del seu poc \u00e8xit: no hi ha la tensi\u00f3 dram\u00e0tica que despr\u00e9s es trobaran a Tancredi, a Maometto II o a Semiramide.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Rossini", "answer_start": 57}], "id": "P_404_C_2422_Q1", "question": "De qui \u00e9s Adelaide?"}, {"answers": [{"text": "atractives com les que m\u00e9s", "answer_start": 119}], "id": "P_404_C_2422_Q2", "question": "Com s\u00f3n les melodies d'Adelaide?"}, {"answers": [{"text": "una mica m\u00e9s febles", "answer_start": 174}], "id": "P_404_C_2422_Q3", "question": "Com semblen els finals d'Adelaide comparats amb altres \u00f2peres de Rossini?"}, {"answers": [{"text": "La hist\u00f2ria", "answer_start": 289}], "id": "P_404_C_2422_Q4", "question": "Qu\u00e8 pot ser un indici del poc \u00e8xit d'Adelaide?"}, {"answers": [{"text": "tensi\u00f3 dram\u00e0tica", "answer_start": 349}], "id": "P_404_C_2422_Q5", "question": "Qu\u00e8 no hi ha a l'hist\u00f2ria d'Adelaide?"}]}, {"context": "La hist\u00f2ria de l'\u00f2pera es va prendre d'un esdeveniment hist\u00f2ric que va tenir lloc en l'\u00e8poca medieval, que marca el final d'un regne itali\u00e0 independent i que condueix al naixement del Sacre Imperi Romanogerm\u00e0nic alemany gr\u00e0cies als esfor\u00e7os d'Ot\u00f3. A l'\u00f2pera, Adelaide s'esfor\u00e7a per lluitar pel seu poble, atrapada entre la rivalitat pol\u00edtica i l'amor de dos homes. Finalment tria Ottone, el millor governant, per a ella i el seu regnat.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'un esdeveniment hist\u00f2ric", "answer_start": 37}], "id": "P_404_C_2423_Q1", "question": "D'on es va prendre la hist\u00f2ria de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "en l'\u00e8poca medieval", "answer_start": 82}], "id": "P_404_C_2423_Q2", "question": "Quan va tenir lloc l'esdeveniment que es va prendre per l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "pel seu poble", "answer_start": 290}], "id": "P_404_C_2423_Q3", "question": "Per qu\u00e8 lluita Adelaide a l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "entre la rivalitat pol\u00edtica i l'amor de dos homes", "answer_start": 314}], "id": "P_404_C_2423_Q4", "question": "On est\u00e0 atrapada Adelaide?"}, {"answers": [{"text": "Ottone", "answer_start": 380}], "id": "P_404_C_2423_Q5", "question": "A qui tria finalment Adelaide?"}]}]}, {"title": "Arbre del pa", "paragraphs": [{"context": "Hom pot trobar centenars de varietats amb nom a les illes del Pac\u00edfic que s\u00f3n clonades per la propagaci\u00f3 vegetativa. Algunes varietats tenen una gran distribuci\u00f3 a Oceania, com el maopo a Samoa i a Tonga (conegut com a rare autia a les Illes de la Societat, mei aukape a les Illes Marqueses, uto lolo a Fiji, morava a les Illes Cook i sra fon a Kosrae). Les altres es troben m\u00e9s focalitzades a illes o arxip\u00e8lags espec\u00edfics. El maopo no t\u00e9 llavor i el fruit, mesurant 16-26 cm de llarg i 16-18 cm d'ample, \u00e9s ovalat amb una polpa cremosa i blanca. Pot pesar entre 2 i 3,5 kg. El maopo pot arribar a mesurar 15 m d'al\u00e7ada i la fusta t\u00e9 usos a la construcci\u00f3 d'habitatges a Samoa.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "centenars", "answer_start": 15}], "id": "P_519_C_3109_Q1", "question": "Quantes varietats es poden trobar a les illes del Pac\u00edfic?"}, {"answers": [{"text": "per la propagaci\u00f3 vegetativa", "answer_start": 87}], "id": "P_519_C_3109_Q2", "question": "Com es clonen totes aquestes varietats?"}, {"answers": [{"text": "a Samoa i a Tonga", "answer_start": 186}], "id": "P_519_C_3109_Q3", "question": "On podem trobar el maopo?"}, {"answers": [{"text": "llavor", "answer_start": 440}], "id": "P_519_C_3109_Q4", "question": "Qu\u00e8 no t\u00e9 el maopo?"}, {"answers": [{"text": "16-26 cm", "answer_start": 468}], "id": "P_519_C_3109_Q5", "question": "Quan mesura de llargada el fruit del maopo?"}]}, {"context": "L'arbre del pa presenta prou facilitats per la propagaci\u00f3, tot usant diverses t\u00e8cniques, ja siguin naturals, ja siguin d'origen antr\u00f2pic. \u00c9s possible de propagar l'arbre del pa a partir d'esqueixos d'arrels, esqueixos de branques, brots d'arrels o llavors. En el cas de les varietats sense llavor, cal usar una de les t\u00e8cniques anteriors. Amb tot, la reproducci\u00f3 de la planta per llavor \u00e9s poc habitual i es desaconsella, per tal com no desenvolupen un esp\u00e8cimen id\u00e8ntic a l'original. Doncs, la propagaci\u00f3 vegetativa roman com la m\u00e9s usada i recomanada.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "per la propagaci\u00f3", "answer_start": 40}], "id": "P_519_C_3110_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 t\u00e9 facilitats l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "diverses t\u00e8cniques", "answer_start": 69}], "id": "P_519_C_3110_Q2", "question": "Qu\u00e8 usa l'arbre del pa per propagar-se?"}, {"answers": [{"text": "per llavor", "answer_start": 376}], "id": "P_519_C_3110_Q3", "question": "Quin reproducci\u00f3 de la planta es desaconsella?"}, {"answers": [{"text": "la propagaci\u00f3 vegetativa", "answer_start": 492}], "id": "P_519_C_3110_Q4", "question": "Quina \u00e9s la propagaci\u00f3 mes usada en l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "antr\u00f2pic", "answer_start": 128}], "id": "P_519_C_3110_Q5", "question": "De quin origen poden ser les t\u00e8cniques de propagaci\u00f3 de l'arbre del pa?"}]}, {"context": "L'arbre del pa t\u00e9 una gran adaptabilitat per condicions ecol\u00f2giques diverses. Creix de manera \u00f2ptima a les zones equatorials i tropicals, per\u00f2 pot cr\u00e9ixer a zones de climes temperats amb hiverns molt suaus. Normalment, l'arbre es podr\u00e0 trobar en terres equatorials o tropicals d'elevacions situades per sota dels 600-650 m, per\u00f2 podria viure fins als 1.550 m sense gaire dificultats, si es tracta d'una zona de clima c\u00e0lid.[9] Quant al r\u00e8gim d'irrigaci\u00f3, requereix un reg anual de 1.500-3.000 mm d'aigua, per b\u00e9 que hi ha casos en els quals algun exemplar ha pogut sobreviure amb 1.000 mm d'aigua, sobretot als atols pac\u00edfics. L'estaci\u00f3 plujosa per l'arbre del pa ha de ser l'estiu, preferiblement, per tal com la calor combinada amb la pluja abundant i la humitat ajuden a l'\u00f2ptim creixement de la planta. L'esp\u00e8cie pot suportar una estaci\u00f3 seca (menys de 40 mm per mes) de tres mesos m\u00e0xim.[9] Pel que fa a les temperatures, l'interval m\u00e9s favorable a l'arbre del pa \u00e9s el que es mou entre els 21 i 32 graus Celsius. La temperatura m\u00e0xima que pot suportar en un mes c\u00e0lid \u00e9s de 32\u00b0-38 \u00b0C i la temperatura m\u00ednima en un mes fred \u00e9s de 16\u00b0-18 \u00b0C. La temperatura m\u00ednima tolerada \u00e9s els 5\u00b0-10 \u00b0C. Si es baix\u00e9s al de\u00e7\u00e0 dels 5 \u00b0C, l'arbre perdria totes les fulles i correria el risc de morir, encara que la seva resist\u00e8ncia ho faria dif\u00edcil; m\u00e9s tard, en tornar les temperatures m\u00e9s temperades o c\u00e0lides, l'arbre recuperaria tot el fullatge.[9] Quant al s\u00f2l, \u00e9s preferible un s\u00f2l f\u00e8rtil, ben irrigat i drenat, que no acumuli l'aigua, la qual cosa podriria les arrels i mataria l'arbre. L'acidesa del s\u00f2l ha de ser lleugerament neutra a alcalina (7,4-6,1 pH).[9] L'arbre del pa pot tolerar s\u00f2ls amb una alta salinitat, com s\u00f2ls coral\u00b7lins o s\u00f2ls dels atols.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "una gran adaptabilitat", "answer_start": 18}], "id": "P_519_C_3111_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "a les zones equatorials i tropicals", "answer_start": 101}], "id": "P_519_C_3111_Q2", "question": "On creix \u00f2ptimament l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "de 1.500-3.000 mm", "answer_start": 478}], "id": "P_519_C_3111_Q3", "question": "Quin reg anual exigeix l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "l'estiu", "answer_start": 674}], "id": "P_519_C_3111_Q4", "question": "Quina ha de ser preferiblement l'estaci\u00f3 plujosa per l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "tres mesos m\u00e0xim", "answer_start": 875}], "id": "P_519_C_3111_Q5", "question": "Quants mesos d'estaci\u00f3 seca pot suportar l'arbre del pa?"}]}, {"context": "El ric contingut en gl\u00facids del fruit del pa va emp\u00e8nyer personatges brit\u00e0nics com Joseph Banks a estendre el cultiu de l'arbre del pa pel Carib i disposar d'un aliment molt nutritiu i de f\u00e0cil conreu pels esclaus americans de les Antilles. Per aquest prop\u00f2sit, el 1787 la Marina Reial de Gran Bretanya flot\u00e0 el HMAV Bounty, encarregat d'anar a Tahit\u00ed i obtenir esp\u00e8cimens d'arbre del pa i transportar-los a l'illa de Jamaica per iniciar la seva reproducci\u00f3. El comandament del navili recaigu\u00e9 sobre William Bligh, que pel seu car\u00e0cter dur i les seves decisions arbitr\u00e0ries i severes enrar\u00ed les relacions a bord. En arribar a Tahit\u00ed el 26 d'octubre de 1788 carregaren 1.015 exemplars d'arbre del pa. Quan esclat\u00e0 el mot\u00ed del Bounty a la tornada cap a Gran Bretanya, els amotinats llen\u00e7aren per la borda tots els exemplars d'arbre del pa, en signe de rebel\u00b7li\u00f3 contra Bligh, m\u00e9s lliurat a la cura de les plantes que dels seus homes. Actualment, una bona part dels habitants de l'Illa Pitcairn s\u00f3n descendents dels amotinats del Bounty.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "en gl\u00facids", "answer_start": 17}], "id": "P_519_C_3112_Q1", "question": "En qu\u00e8 \u00e9s ric el fruit de l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "Joseph Banks", "answer_start": 83}], "id": "P_519_C_3112_Q2", "question": "Quin brit\u00e0nic va estendre el cultiu de l'arbre del pa pel Carib?"}, {"answers": [{"text": "esclaus americans de les Antilles", "answer_start": 206}], "id": "P_519_C_3112_Q3", "question": "A qui volia alimentar Joseph Banks amb el fruit de l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "a l'illa de Jamaica", "answer_start": 406}], "id": "P_519_C_3112_Q4", "question": "On van portar esp\u00e8cimens d'arbre del pa els brit\u00e0nics?"}, {"answers": [{"text": "William Bligh", "answer_start": 500}], "id": "P_519_C_3112_Q5", "question": "Qui comandava el HMAV Bounty?"}]}, {"context": "L'arbre del pa \u00e9s gen\u00e8ticament divers, sobretot les varietats amb llavor de l'oest del Pac\u00edfic i els seus h\u00edbrids (amb l'Artocarpus mariannensis) a la Micron\u00e8sia. Una bona part de les varietats polin\u00e8sies triploides s\u00f3n gen\u00e8ticament id\u00e8ntiques, per\u00f2 morfol\u00f2gicament diferents. Aquestes varietats polin\u00e8sies triploides tendeixen a adaptar-se malament a les condicions dels atols, mentre que els h\u00edbrids amb llavor o sense s'hi adapten millor.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "divers", "answer_start": 31}], "id": "P_519_C_3114_Q1", "question": "Com \u00e9s gen\u00e8ticament l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "id\u00e8ntiques", "answer_start": 233}], "id": "P_519_C_3114_Q2", "question": "Com s\u00f3n gen\u00e8ticament les varietats polin\u00e8sies triploides de l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "diferents", "answer_start": 266}], "id": "P_519_C_3114_Q3", "question": "Com s\u00f3n morfol\u00f2gicament les varietats polin\u00e8sies triploides de l'arbre del pa?"}, {"answers": [{"text": "malament", "answer_start": 341}], "id": "P_519_C_3114_Q4", "question": "Com s'adapten les varietats triploides polin\u00e8sies a les condicions dels atols?"}, {"answers": [{"text": "millor", "answer_start": 434}], "id": "P_519_C_3114_Q5", "question": "Com s'adapten els h\u00edbrids a les condicions dels atols?"}]}]}, {"title": "Sneg\u00farotxka (Rimski-K\u00f3rsakov)", "paragraphs": [{"context": "La noia de neu \u00e9s una obra at\u00edpica del dramaturg Aleksandr Ostrovski, una faula dram\u00e0tica escrita sota la influ\u00e8ncia de les del veneci\u00e0 Carlo Gozzi, d'una banda, i del Shakespeare del Somni d'una nit d'estiu, de l'altra, que es va estrenar a Sant Petersburg l'any 1872. Per\u00f2 per a l'estrena moscovita al teatre Bolxoi, l'any seg\u00fcent, el director dels Teatres Imperials va encarregar d'urg\u00e8ncia una m\u00fasica incidental per a l'obra a Txaikovski, que en tres setmanes va haver d'escriure tota la partitura. Per\u00f2 pocs anys m\u00e9s tard, el 1881, Rimski-K\u00f3rsakov es va enamorar de la pe\u00e7a d'Ostrovski i va compondre una \u00f2pera que va fer oblidar la no gens desdenyable m\u00fasica incidental de Txaikovski.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "Aleksandr Ostrovski", "answer_start": 49}], "id": "P_513_C_3073_Q1", "question": "De qui \u00e9s l'obra La noia de neu?"}, {"answers": [{"text": "dramaturg", "answer_start": 39}], "id": "P_513_C_3073_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Aleksandr Ostrovski?"}, {"answers": [{"text": "l'any 1872", "answer_start": 258}], "id": "P_513_C_3073_Q3", "question": "Quan es va estrenar La noia de neu?"}, {"answers": [{"text": "a Sant Petersburg", "answer_start": 240}], "id": "P_513_C_3073_Q4", "question": "On es va estrenar La noia de neu?"}, {"answers": [{"text": "al teatre Bolxoi", "answer_start": 301}], "id": "P_513_C_3073_Q5", "question": "A quin teatre es va estrenar La noia de neu a Moscou?"}]}, {"context": "Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona no es va estrenar fins al cap de quaranta anys, el 24 de gener de 1922. Va ser una de les primeres \u00f2peres russes que es van poder veure al Liceu, encara que la seva estrena no va despertar gran entusiasme. Va semblar llavors que l'obra significava una regressi\u00f3 cap a les velles f\u00f3rmules de l'\u00f2pera italiana. Una nova representaci\u00f3 de l'any 1931 no va millorar la impressi\u00f3 que se'n tenia al Liceu, malgrat la inspiraci\u00f3 d'algunes p\u00e0gines de la partitura i l'atractiu de les danses, que en aquesta ocasi\u00f3 van haver de ser repetides pels aplaudiments del p\u00fablic.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 24 de gener de 1922", "answer_start": 86}], "id": "P_513_C_3074_Q1", "question": "Quin dia es va estrenar al Gran Teatre del Liceu?"}, {"answers": [{"text": "gran entusiasme", "answer_start": 227}], "id": "P_513_C_3074_Q2", "question": "Qu\u00e8 no va despertar la seva estrena al Liceu?"}, {"answers": [{"text": "una regressi\u00f3 cap a les velles f\u00f3rmules de l'\u00f2pera italiana", "answer_start": 286}], "id": "P_513_C_3074_Q3", "question": "Qu\u00e8 va semblar que significava l'obra?"}, {"answers": [{"text": "inspiraci\u00f3", "answer_start": 448}], "id": "P_513_C_3074_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi trobem en algunes p\u00e0gines de la partitura?"}, {"answers": [{"text": "les danses", "answer_start": 509}], "id": "P_513_C_3074_Q5", "question": "Qu\u00e8 van haver de repetir per aplaudiments del public en l'estrena del 1931?"}]}, {"context": "Rimski-K\u00f3rsakov va llegir per primera vegada La donzella de neu d'Ostrovski el 1874. Aquest \u00faltim havia guanyat un ampli reconeixement com a principal dramaturg de R\u00fassia amb els seus melodrames i drames socials. Rimski-K\u00f3rsakov acabava d'estrenar La donzella de Pskov (la seva primera \u00f2pera) amb la qual es confirmaria com un revolucionari de l'\u00f2pera en la l\u00ednia del cercle de Bal\u00e0kirev, al qual pertanyia. La seva hist\u00f2ria \u00e9s una amalgama de contes populars russos integrats per formar una representaci\u00f3 rom\u00e0ntica for\u00e7a convencional de la mitologia popular. El personatge del t\u00edtol apareix en els contes de diversos nens com una bella nena que s'apareix m\u00e0gicament a una parella d'ancians sense fills. Ostrovski va ampliar aquests contes curts en un drama de llarga durada mitjan\u00e7ant l'addici\u00f3 de personatges de la mitologia russa i una subtrama que involucra als habitants d'un poble rus m\u00edtic anomenat Berendei.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 1874", "answer_start": 76}], "id": "P_513_C_3075_Q1", "question": "Quan va llegir La donzella de neu Rimski-K\u00f3rsakov?"}, {"answers": [{"text": "com a principal dramaturg de R\u00fassia", "answer_start": 135}], "id": "P_513_C_3075_Q2", "question": "Com es reconeixia a Ostrovski?"}, {"answers": [{"text": "melodrames i drames socials", "answer_start": 184}], "id": "P_513_C_3075_Q3", "question": "Quin tipus d'obra escrivia Ostrovski?"}, {"answers": [{"text": "La donzella de Pskov", "answer_start": 248}], "id": "P_513_C_3075_Q4", "question": "Quina va ser la primera \u00f2pera de Rimski-K\u00f3rsakov?"}, {"answers": [{"text": "com un revolucionari de l'\u00f2pera", "answer_start": 320}], "id": "P_513_C_3075_Q5", "question": "Com es va confirmar Rimski-K\u00f3rsakov amb La donzella de Pskov?"}]}, {"context": "Rimski-K\u00f3rsakov considerava La donzella de neu no nom\u00e9s la primera obra amb la qual quedava satisfet, sin\u00f3 que sempre va dir que era la seva millor \u00f2pera. Tamb\u00e9 representa l'inici revelador en la dissoluci\u00f3 del Grup dels Cinc com a grup estil\u00edsticament cohesionat. Escrita el 1880, amb la seva estrena al cap de pocs mesos de la mort de Modest M\u00fassorgski el 1881, el seu tema basat en un conte de fades i els seus recitatius, \u00e0ries i cavatines poc convencionals van despertar ambival\u00e8ncia entre els seus companys en el cercle de Bal\u00e0kirev, encara que van lloar els cors populars i les harmonies afectives de Rimski-K\u00f3rsakov. Aix\u00ed, la hist\u00f2ria de la recepci\u00f3 de La donzella de neu ofereix una perspectiva especial sobre la seva relaci\u00f3 amb el grup, ja que l'\u00f2pera per a ell fou com una mena de declaraci\u00f3 d'independ\u00e8ncia art\u00edstica, una declaraci\u00f3 de la seva postura est\u00e8tica personal, encara que lluny d'un trencament complet amb Bal\u00e0kirev, M\u00fassorgski o els ideals que representaven.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "la seva millor \u00f2pera", "answer_start": 133}], "id": "P_513_C_3076_Q1", "question": "Qu\u00e8 deia que era La donzella de neu Rimski-K\u00f3rsakov?"}, {"answers": [{"text": "el 1880", "answer_start": 273}], "id": "P_513_C_3076_Q2", "question": "Quin any es va escriure La donzella de neu?"}, {"answers": [{"text": "Modest M\u00fassorgski", "answer_start": 337}], "id": "P_513_C_3076_Q3", "question": "Qui va morir el 1881?"}, {"answers": [{"text": "en un conte de fades", "answer_start": 382}], "id": "P_513_C_3076_Q4", "question": "En qu\u00e8 es basa el tema de La donzella de neu?"}]}, {"context": "Es va estrenar al Teatre Mari\u00efnski de Sant Petersburg el 29 de gener de 1882 sota la direcci\u00f3 d'Eduard N\u00e1pravn\u00edk. No va ser un \u00e8xit immediat, per\u00f2 va anar guanyant popularitat i reconeixement al llarg de la d\u00e8cada de 1880[4] fins a arribar a ser un gran \u00e8xit a tota R\u00fassia. El seu \u00e8xit es pot explicar f\u00e0cilment si es t\u00e9 en compte que est\u00e0 basada en un dels contes de fades russos m\u00e9s populars (Txaikovski va compondre m\u00fasica incidental per a una altra versi\u00f3).[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Teatre Mari\u00efnski", "answer_start": 15}], "id": "P_513_C_3077_Q1", "question": "On es va estrenar?"}, {"answers": [{"text": "Eduard N\u00e1pravn\u00edk", "answer_start": 96}], "id": "P_513_C_3077_Q2", "question": "Qui la va dirigir?"}, {"answers": [{"text": "al llarg de la d\u00e8cada de 1880", "answer_start": 192}], "id": "P_513_C_3077_Q3", "question": "Quan va guanyar popularitat i reconeixement?"}, {"answers": [{"text": "un gran \u00e8xit", "answer_start": 246}], "id": "P_513_C_3077_Q4", "question": "Qu\u00e8 va arribar a ser a R\u00fassia?"}, {"answers": [{"text": "en un dels contes de fades russos m\u00e9s populars", "answer_start": 347}], "id": "P_513_C_3077_Q5", "question": "En qu\u00e8 esta basada?"}]}, {"context": "La utilitzaci\u00f3 dels leitmotiv no s'ha de considerar una influ\u00e8ncia de Wagner \u2014que Rimski-K\u00f3rsakov en aquella \u00e8poca coneixia molt poc. Per\u00f2 tot i que Rimski-K\u00f3rsakov no havia vist o estudiat L'anell del Nibelung quan va treballar en aquesta \u00f2pera, estava familiaritzat amb les primeres obres de Wagner i els seus escrits te\u00f2rics.[1] Mentre que per a Wagner s\u00f3n la trama sobre la qual es forma el teixit orquestral, en l'escriptura de Rimski-K\u00f3rsakov els leitmotiv s'empren sobretot en les veus i de vegades s\u00f3n parts d'un tema m\u00e9s o menys llarg; com la melodia principal de La donzella de neu i el tema del tsar Berundei. De vegades els seus leitmotiv s\u00f3n realment motius r\u00edtmics-mel\u00f2dics; altres no s\u00f3n m\u00e9s que successions d'acords.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "una influ\u00e8ncia de Wagner", "answer_start": 52}], "id": "P_513_C_3078_Q1", "question": "Com no hem de considerar la utilitzaci\u00f3 dels leitmotiv?"}, {"answers": [{"text": "L'anell del Nibelung", "answer_start": 190}], "id": "P_513_C_3078_Q3", "question": "Quina \u00f2pera no havia estudiat Rimski-K\u00f3rsakov?"}, {"answers": [{"text": "en les veus", "answer_start": 481}], "id": "P_513_C_3078_Q4", "question": "On usa sobretot els leitmotiv Rimski-K\u00f3rsakov?"}, {"answers": [{"text": "amb les primeres obres de Wagner i els seus escrits te\u00f2rics", "answer_start": 268}], "id": "P_513_C_3078_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 estava familiaritzat Rimski-K\u00f3rsakov?"}]}]}, {"title": "Anurs", "paragraphs": [{"context": "Despr\u00e9s de la metamorfosi, els adults joves poden deixar l'aigua i dispersar-se en h\u00e0bitats terrestres, o continuar de viure a l'h\u00e0bitat aqu\u00e0tic com adults. Gaireb\u00e9 totes les esp\u00e8cies d'amfibi s\u00f3n carn\u00edvores a la fase adulta, alimentant-se d'invertebrats com ara artr\u00f2podes, an\u00e8l\u00b7lids i gastr\u00f2podes. Algunes esp\u00e8cies grans poden ca\u00e7ar preses com ara petits mam\u00edfers, peixos, i amfibis m\u00e9s petits. Algunes granotes i salamandres utilitzen les seves lleng\u00fces enganxifoses per ca\u00e7ar preses r\u00e0pides, mentre que d'altres l'atrapen i se la fiquen a la boca amb les mans. Tanmateix, hi ha algunes esp\u00e8cies d'amfibis que mengen principalment plantes.[34] Els anurs adults s\u00f3n la presa d'ocells, peixos grans, serps, ll\u00fadries, guineus, toixons, coatins i altres animals. Les granotes tamb\u00e9 s\u00f3n menjades pels humans.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'aigua", "answer_start": 57}], "id": "P_292_C_1747_Q1", "question": "Qu\u00e8 poden deixar els adults joves despr\u00e9s de la metamorfosi?"}, {"answers": [{"text": "carn\u00edvores", "answer_start": 197}], "id": "P_292_C_1747_Q2", "question": "Com s\u00f3n gaireb\u00e9 totes les esp\u00e8cies d'amfibi a la fase adulta?"}, {"answers": [{"text": "invertebrats", "answer_start": 242}], "id": "P_292_C_1747_Q3", "question": "De qu\u00e8 s'alimenten les esp\u00e8cies d'amfibi a la fase adulta?"}, {"answers": [{"text": "les seves lleng\u00fces enganxifoses", "answer_start": 438}], "id": "P_292_C_1747_Q4", "question": "Qu\u00e8 utilitzen les granotes i salamandres per ca\u00e7ar presses r\u00e0pides?"}, {"answers": [{"text": "d'ocells, peixos grans, serps, ll\u00fadries, guineus, toixons, coatins i altres animals", "answer_start": 677}], "id": "P_292_C_1747_Q5", "question": "De qui s\u00f3n presa els anurs adults?"}]}, {"context": "Els ous es desclouen i continuen com capgrossos, que solen tenir cossos ovals i llargues cues aplanades sobre el pla vertical. En general, les larves d'amfibis s\u00f3n animals completament aqu\u00e0tics, amb l'excepci\u00f3 d'algunes esp\u00e8cies com la granota Nannophrys ceylonensis, els capgrossos de la qual s\u00f3n semiterrestres i viuen en roques humides.[29][30] Les larves manquen de pulmons, parpelles i potes, i tenen un esquelet cartilagin\u00f3s, un sistema de l\u00ednia lateral, br\u00e0nquies (en un principi externes, i despr\u00e9s internes) i una cua amb plecs dorsals i ventrals per nedar.[31] Algunes esp\u00e8cies, que sofreixen la metamorfosi dins l'ou i es desclouen amb la forma d'adults per\u00f2 m\u00e9s petites, mai no desenvolupen br\u00e0nquies, sin\u00f3 que tenen zones especialitzades de la pell que s'encarreguen de la respiraci\u00f3. Els capgrossos tamb\u00e9 manquen de dents aut\u00e8ntiques, per\u00f2 les mand\u00edbules de la majoria d'esp\u00e8cies solen tenir dues fileres allargades i paral\u00b7leles de petites estructures ceratinitzades anomenades ceradonts al maxil\u00b7lar superior, mentre que el maxil\u00b7lar inferior en t\u00e9 tres, envoltades per un bec corni, per\u00f2 el nombre de fileres pot ser absent o inexistent, o molt m\u00e9s elevat. Les larves s\u00f3n t\u00edpicament herb\u00edvores, i s'alimenten principalment d'algues, incloent-hi diatomees que filtren de l'aigua mitjan\u00e7ant les br\u00e0nquies. Algunes esp\u00e8cies s\u00f3n carn\u00edvores a la fase de capgr\u00f2s, alimentant-se d'insectes, capgrossos m\u00e9s petits i peixos. S'ha observat canibalisme entre els capgrossos; els que desenvolupen potes r\u00e0pidament poden ser menjats pels altres, de manera que els que creixen m\u00e9s lentament sobreviuen m\u00e9s temps. En s\u00f3n un exemple els capgrossos de Rana temporaria (granota roja).[32]", "qas": [{"answers": [{"text": "de pulmons, parpelles i potes", "answer_start": 367}], "id": "P_292_C_1748_Q1", "question": "De qu\u00e8 manquen les larves d'amfibis?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 906}], "id": "P_292_C_1748_Q2", "question": "Quantes fileres solen tenir al maxil\u00b7lar superior la majoria d'esp\u00e8cies?"}, {"answers": [{"text": "un bec corni", "answer_start": 1086}], "id": "P_292_C_1748_Q3", "question": "Qu\u00e8 envolta les tres fileres allargades del maxil\u00b7lar inferior?"}, {"answers": [{"text": "herb\u00edvores", "answer_start": 1200}], "id": "P_292_C_1748_Q4", "question": "Com s\u00f3n t\u00edpicament les larves?"}, {"answers": [{"text": "diatomees", "answer_start": 1262}], "id": "P_292_C_1748_Q5", "question": "Qu\u00e8 filtra l'aigua mitjan\u00e7ant les br\u00e0nquies?"}]}, {"context": "En termes generals, les granotes i els gripaus s\u00f3n classificats en tres subordres: els arqueobatracis, que inclouen quatre fam\u00edlies de granotes primitives; els mesobatracis, que inclouen cinc fam\u00edlies de granotes evolutivament interm\u00e8dies i els neobatracis, de llarg el grup m\u00e9s gran, que contenen les 24 fam\u00edlies restants de granotes \u00abmodernes\u00bb, incloent-hi la majoria d'esp\u00e8cies comunes arreu del m\u00f3n. Els neobatracis se subdivideixen al seu torn en hilo\u00efdeus i rano\u00efdeus.[3] Aquesta classificaci\u00f3 es basa en trets morfol\u00f2gics com ara el nombre de v\u00e8rtebres, l'estructura de la cintura escapular i la morfologia dels capgrossos. Tot i que aquesta classificaci\u00f3 gaudeix d'un ampli consens, les relacions entre les fam\u00edlies d'anurs encara s\u00f3n debatudes. Els estudis futurs de gen\u00e8tica molecular haurien d'aportar ben aviat m\u00e9s informaci\u00f3 sobre les relacions evolutives entre les fam\u00edlies d'anurs.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 67}], "id": "P_292_C_1749_Q1", "question": "En quants subordres s\u00f3n classificades les granotes i els gripaus?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 116}], "id": "P_292_C_1749_Q2", "question": "Quantes fam\u00edlies de granotes primitives inclouen els arqueobatracis?"}, {"answers": [{"text": "en hilo\u00efdeus i rano\u00efdeus", "answer_start": 449}], "id": "P_292_C_1749_Q3", "question": "En qu\u00e8 es subdivideixen els neobatracis?"}, {"answers": [{"text": "el nombre de v\u00e8rtebres, l'estructura de la cintura escapular i la morfologia dels capgrossos", "answer_start": 537}], "id": "P_292_C_1749_Q4", "question": "En quins trets morfol\u00f2gics es basa la subdivisi\u00f3 dels noeobatracis?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s informaci\u00f3 sobre les relacions evolutives entre les fam\u00edlies d'anurs", "answer_start": 823}], "id": "P_292_C_1749_Q5", "question": "Qu\u00e8 haurien d'aportar ben aviat els estudis futurs de gen\u00e8tica molecular?"}]}, {"context": "Un altre anur f\u00f2ssil, Prosalirus bitis, fou descobert el 1995. Les restes foren trobades a la formaci\u00f3 de Kayenta d'Arizona, que data del Jur\u00e0ssic inferior,[54] i \u00e9s una mica m\u00e9s recent que Triadobatrachus. Com aquest \u00faltim, Prosalirus no tenia potes molt agrandides, per\u00f2 tenia la t\u00edpica estructura pelviana de tres puntes. A difer\u00e8ncia de Triadobatrachus, Prosalirus ja havia perdut gaireb\u00e9 tota la cua i era ben adaptat per saltar.[55]", "qas": [{"answers": [{"text": "1995", "answer_start": 57}], "id": "P_292_C_1750_Q1", "question": "Quan va ser descobert el Prosalirus bitis?"}, {"answers": [{"text": "Un altre anur f\u00f2ssil", "answer_start": 0}], "id": "P_292_C_1750_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Prosalirus bitis?"}, {"answers": [{"text": "a la formaci\u00f3 de Kayenta d'Arizona", "answer_start": 89}], "id": "P_292_C_1750_Q3", "question": "On van ser trobades les restes del Prosalirus bitis?"}, {"answers": [{"text": "Jur\u00e0ssic inferior", "answer_start": 138}], "id": "P_292_C_1750_Q4", "question": "De quin per\u00edode data la formaci\u00f3 de Kayenta d'Arizona?"}, {"answers": [{"text": "de tres puntes", "answer_start": 309}], "id": "P_292_C_1750_Q5", "question": "Com era l'estructura pelviana del Prosalirus?"}]}, {"context": "Els anurs han estat organismes model importants al llarg de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia. El bi\u00f2leg del segle xviii Luigi Galvani descobr\u00ed la relaci\u00f3 entre l'electricitat i el sistema nervi\u00f3s mitjan\u00e7ant l'estudi dels anurs. Ja a la primera meitat del segle xx, Lancelot Hogben estudi\u00e0 Xenopus laevis al laboratori, aplicant-lo a les primeres proves d'embar\u00e0s. Quan la s'injecta la gonadotropina cori\u00f2nica humana (una hormona que es troba en quantitats significatives a l'orina de les dones embarassades) en una femella de Xenopus laevis, la indueix a pondre ous. El 1952, Robert Briggs i Thomas J. King clonaren un anur per mitj\u00e0 d'una transfer\u00e8ncia nuclear som\u00e0tica, la mateixa t\u00e8cnica que m\u00e9s tard es f\u00e9u servir per crear l'ovella Dolly; el seu experiment fou la primera vegada que s'aconsegu\u00ed un trasplantament nuclear reeixit en un metazou.[62]", "qas": [{"answers": [{"text": "la relaci\u00f3 entre l'electricitat i el sistema nervi\u00f3s", "answer_start": 136}], "id": "P_292_C_1751_Q1", "question": "Qu\u00e8 descobr\u00ed Luigi Galvani?"}, {"answers": [{"text": "segle xviii", "answer_start": 101}], "id": "P_292_C_1751_Q2", "question": "Quan descobr\u00ed Luigi Galvani la relaci\u00f3 entre l'electricitat i el sistema nervi\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant l'estudi dels anurs", "answer_start": 189}], "id": "P_292_C_1751_Q3", "question": "Com va descobrir Luigi Galvani la relaci\u00f3 entre l'electricitat i el sistema nervi\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "Lancelot Hogben", "answer_start": 258}], "id": "P_292_C_1751_Q4", "question": "Qui estudia Xenopus laevis al laboratori?"}, {"answers": [{"text": "transfer\u00e8ncia nuclear som\u00e0tica", "answer_start": 633}], "id": "P_292_C_1751_Q5", "question": "Quina t\u00e8cnica es va fer servir per clonar l'ovella Dolly?"}]}, {"context": "L'h\u00e0bitat dels anurs s'est\u00e9n gaireb\u00e9 arreu del m\u00f3n, per\u00f2 no viuen ni a l'Ant\u00e0rtida ni a moltes illes oce\u00e0niques.[42][43] La diversitat m\u00e9s gran d'anurs \u00e9s a les regions tropicals, on hi ha aigua disponible, responent a les necessitats de la pell dels anurs. Alguns viuen en zones \u00e0rides com ara deserts, on l'aigua pot no ser f\u00e0cil de trobar, i tenen adaptacions espec\u00edfiques per sobreviure. El g\u00e8nere australi\u00e0 Cyclorana i l'americ\u00e0 Pternohyla s'enterren al s\u00f2l, creen un capoll impermeable i hibernen durant els per\u00edodes secs. Quan arriben les pluges, emergeixen, troben un estany temporal i hi crien. El desenvolupament dels ous i els capgrossos \u00e9s molt r\u00e0pid en comparaci\u00f3 amb la majoria de la resta d'anurs per tal que la cria s'acabi abans que l'estany s'assequi. D'altres esp\u00e8cies s'han adaptat en un medi fred; per exemple, la granota de bosc, l'h\u00e0bitat de la qual s'est\u00e9n al nord del cercle polar \u00e0rtic, s'enterra al s\u00f2l durant l'hivern, quan gran part del seu cos es gla\u00e7a.", "qas": [{"answers": [{"text": "a les regions tropicals", "answer_start": 155}], "id": "P_292_C_1752_Q1", "question": "On \u00e9s la diversitat m\u00e9s gran d'anurs?"}, {"answers": [{"text": "El g\u00e8nere australi\u00e0 Cyclorana i l'americ\u00e0 Pternohyla", "answer_start": 392}], "id": "P_292_C_1752_Q2", "question": "Quins g\u00e8neres d'anurs s'enterren al s\u00f2l?"}, {"answers": [{"text": "durant els per\u00edodes secs", "answer_start": 503}], "id": "P_292_C_1752_Q3", "question": "Quan hivernen els g\u00e8neres Cyclorana i Pternohyla?"}, {"answers": [{"text": "molt r\u00e0pid", "answer_start": 652}], "id": "P_292_C_1752_Q4", "question": "Com \u00e9s el desenvolupament dels ous i els capgrossos en comparaci\u00f3 amb altres anurs?"}, {"answers": [{"text": "fred", "answer_start": 813}], "id": "P_292_C_1752_Q5", "question": "A quin medi s'ha adaptat la granota de bosc?"}]}]}, {"title": "Les noces de F\u00edgaro", "paragraphs": [{"context": "Entra el jardiner, Antonio, queixant-se que alg\u00fa ha trencat els seus tests saltant d'una finestra. Entra F\u00edgaro, i diu que ha estat ell, per\u00f2 Antonio mostra uns papers que va perdre qui va saltar per la finestra, que resulten ser les credencials de Cherubino. F\u00edgaro l'excusa dient que Cherubino els hi havia donats perqu\u00e8 hi faltava un segell, per\u00f2 el comte no queda conven\u00e7ut amb l'explicaci\u00f3. En aquest mateix moment, apareixen altra vegada Bartolo i Marcellina, que reclamen al comte el compliment de la seva demanda, les noces d'aquesta amb F\u00edgaro.", "qas": [{"answers": [{"text": "que alg\u00fa ha trencat els seus tests", "answer_start": 40}], "id": "P_312_C_1867_Q1", "question": "De qu\u00e8 es queixa Antonio?"}, {"answers": [{"text": "uns papers", "answer_start": 157}], "id": "P_312_C_1867_Q3", "question": "Qu\u00e8 mostra Antonio?"}, {"answers": [{"text": "les credencials de Cherubino", "answer_start": 230}], "id": "P_312_C_1867_Q4", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els papers que mostra Antonio?"}, {"answers": [{"text": "un segell", "answer_start": 334}], "id": "P_312_C_1867_Q5", "question": "Qu\u00e8 diu F\u00edgaro que falta en els papers que ha trobat Antonio?"}]}, {"context": "La com\u00e8dia de Beaumarchais Le mariage de Figaro, que estava de moda per tot Europa, va ser titllada d'escandalosa i les cases regnants la prohibiren[11], escandalitzades i preocupades pel vent revolucionari que transmetia l'obra.[6] Beaumarchais va tenir una vida d'all\u00f2 m\u00e9s accidentada, treballant com a rellotger, professor d'arpa, financer, contrabandista d'armes, agent secret, diplom\u00e0tic, escriptor sat\u00edric, editor i llibretista; i sempre estava ficat en problemes a causa de les seves idees pol\u00edtiques. Le mariage de Figaro va ser la segona de les seves tres obres teatrals sobre el comte d'Almaviva i el seu servent, el barber Figaro. La primera, Le barbier de S\u00e9ville, ou la pr\u00e9caution inutile (1775), tracta sobre l'il\u00b7l\u00edcit encal\u00e7 per part del noble espanyol de Rosina, pupil\u00b7la del doctor Bartolo. Tant Giovanni Paisiello com, m\u00e9s tard, Rossini van fer sengles \u00f2peres bufes que s'hi basaven. Le mariage de Figaro ou la folle journ\u00e9e (1784) passa tres anys despr\u00e9s, quan el comte ha posat els ulls sobre ni m\u00e9s ni menys que en la promesa de Figaro, Susanna, qui \u00e9s al servei de la comtessa. L'\u00faltima obra de la trilogia de Figaro, L'autre Tartuffe, ou La m\u00e8re coupable (1792), tracta dels amors de la comtessa amb un patge, Cherubino, de qui tindr\u00e0 un fill il\u00b7leg\u00edtim.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'escandalosa", "answer_start": 100}], "id": "P_312_C_1868_Q1", "question": "De qu\u00e8 va ser titllada Le mariage de Figaro?"}, {"answers": [{"text": "les cases regnants", "answer_start": 116}], "id": "P_312_C_1868_Q2", "question": "Qui va prohibir Le mariage de Figaro?"}, {"answers": [{"text": "vent revolucionari", "answer_start": 188}], "id": "P_312_C_1868_Q3", "question": "Qu\u00e8 transmetia Le mariage de Figaro segons les cases regnants?"}, {"answers": [{"text": "a causa de les seves idees pol\u00edtiques", "answer_start": 470}], "id": "P_312_C_1868_Q4", "question": "Per qu\u00e8 estava sempre ficat en problemes Beaumarchais?"}, {"answers": [{"text": "Le barbier de S\u00e9ville, ou la pr\u00e9caution inutile", "answer_start": 654}], "id": "P_312_C_1868_Q5", "question": "Quina va ser la primera obra de Beaumarchais sobre el comte d'Almaviva i el seu servent, el barber Figaro?"}]}, {"context": "El jutge don Curzio exigeix a F\u00edgaro que pagui una gran suma de diners a Marcellina per indemnitzar-la de l'incompliment del contracte de matrimoni, per\u00f2 com aquest no en t\u00e9, l'obliga doncs a casar-s'hi. F\u00edgaro s'excusa dient que ell \u00e9s de fam\u00edlia noble i que, per aquest motiu, no pot casar-se sense una autoritzaci\u00f3 dels seus pares, que no coneix perqu\u00e8 uns bandolers el van robar quan era un infant. Com a prova d'aquesta noblesa, mostra un senyal en el bra\u00e7 dret. Llavors, Marcellina diu que F\u00edgaro \u00e9s son fill, que va desapar\u00e8ixer acabat de n\u00e9ixer, i que Bartolo n'\u00e9s el pare, de manera que ja no pot casar-se amb ella.", "qas": [{"answers": [{"text": "a casar-s'hi", "answer_start": 190}], "id": "P_312_C_1869_Q2", "question": "A qu\u00e8 obliga don Curzio a F\u00edgaro a fer amb Marcellina?"}, {"answers": [{"text": "una autoritzaci\u00f3", "answer_start": 301}], "id": "P_312_C_1869_Q4", "question": "Qu\u00e8 necessita F\u00edgaro per casar-se?"}, {"answers": [{"text": "que F\u00edgaro \u00e9s son fill", "answer_start": 492}], "id": "P_312_C_1869_Q5", "question": "Qu\u00e8 descobreix Marcellina quan F\u00edgaro mostra un senyal en el bra\u00e7 dret?"}]}, {"context": "\u00c9s la primera obra mestra mozartiana en l'\u00e0mbit de l'\u00f2pera bufa en llengua italiana, tres anys despr\u00e9s d'El rapte en el serrall (A. Poggi). La trama, malgrat ser complicada, flueix amb facilitat i espontane\u00eftat. Destaca per la creaci\u00f3 dels personatges, caracteritzats amb gran riquesa de matisos. \u00abAls habituals personatges de cart\u00f3 pedra, el poder de la seva m\u00fasica aconsegueix de donar-los emocions reals, que commouen el cor malgrat el rid\u00edcul de les accions que emprenen\u00bb (McLeish). \u00abA la multiplicitat de car\u00e0cters i d'infinits estats d'\u00e0nim (sensualitat, erotisme, aband\u00f3, malenconia, nost\u00e0lgia, penediment) correspon la lleugera i calidosc\u00f2pica escriptura musical i tamb\u00e9 l'extraordin\u00e0ria s\u00edntesi d'elements m\u00faltiples i variats\u00bb (A. Poggi).", "qas": [{"answers": [{"text": "italiana", "answer_start": 75}], "id": "P_312_C_1870_Q1", "question": "En quina llengua \u00e9s aquesta obra mozartiana?"}, {"answers": [{"text": "amb facilitat i espontane\u00eftat", "answer_start": 181}], "id": "P_312_C_1870_Q2", "question": "Com flueix la trama de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "amb gran riquesa de matisos", "answer_start": 268}], "id": "P_312_C_1870_Q3", "question": "Com caracteritzen als personatges en l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "emocions reals", "answer_start": 392}], "id": "P_312_C_1870_Q4", "question": "Qu\u00e8 dona el poder de la m\u00fasica de l'\u00f2pera als personatges segons McLeish?"}, {"answers": [{"text": "lleugera i calidosc\u00f2pica", "answer_start": 627}], "id": "P_312_C_1870_Q5", "question": "Com \u00e9s l'escriptura musical de l'\u00f2pera segons A. Poggi?"}]}, {"context": "Mozart va con\u00e8ixer el Barbier de Paisiello el 1783 al Burgtheater. L'\u00e8xit contundent de l'obra va fer que dirig\u00eds l'atenci\u00f3 cap al teatre de Beaumarchais.[12] El mateix Mozart va triar l'obra i la va suggerir a un poeta i llibretista itali\u00e0 nouvingut el 1783[3] a Viena, Lorenzo Da Ponte, que la va lliurar al compositor el juliol de 1785. El projecte d'utilitzar-la es remunta a la visita de son pare, Leopold. En una carta a Nannerl, aquest li avan\u00e7ava alguns dubtes sobre el projecte. Per les mem\u00f2ries de Da Ponte, poc fiables,[8] sabem que la idea va ser de Mozart, i \u00e9s de suposar que ho fes en part perqu\u00e8 estava d'acord amb el missatge de l'obra. En tot cas, va deixar que fos el mateix Da Ponte, el poeta oficial de la cort vienesa nomenat per Salieri,[13] qui justifiqu\u00e9s davant l'emperador Josep II d'Habsburg l'elecci\u00f3 d'un tema tan arriscat i prohibit.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Barbier de Paisiello", "answer_start": 19}], "id": "P_312_C_1871_Q1", "question": "Quin \u00e8xit va fer que Mozart dirig\u00eds l'atenci\u00f3 cap al teatre de Beaumarchais?"}, {"answers": [{"text": "Lorenzo Da Ponte", "answer_start": 271}], "id": "P_312_C_1871_Q3", "question": "Qui va fer el llibret de l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "de Mozart", "answer_start": 559}], "id": "P_312_C_1871_Q4", "question": "De qui va ser la idea de fer l'\u00f2pera segons Da Ponte?"}, {"answers": [{"text": "amb el missatge", "answer_start": 627}], "id": "P_312_C_1871_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 sembla que estava d'acord Mozart amb l'obra de Beaumarchais?"}]}, {"context": "L'entusiasme popular fou tan enorme que es va haver de realitzar la transcripci\u00f3 pian\u00edstica de l'\u00f2pera. Aquest era en aquells dies el mitj\u00e0 m\u00e9s segur de difusi\u00f3 massiva.[25] Mozart ho va comprovar en persona, viatjant a Praga amb la seva esposa el gener de 1787, convidats per la comtessa Thun, membre de la noble fam\u00edlia que sempre havia donat suport a Mozart a Viena. Mozart fou rebut triomfalment, i el dia 19 va fer un concert que va incloure l'estrena d'una simfonia, anomenada precisament Praga.[26] Finalment, el 17 de febrer hi va haver la primera representaci\u00f3 de Les noces de F\u00edgaro a Praga, i el 22 la va dirigir personalment.[27] Segons expliquen les cr\u00f2niques, la posada en escena de la versi\u00f3 de Praga va ser molt millor que la vienesa, sobretot pel que fa a la qualitat de l'orquestra. A Praga, Mozart segurament va passar l'\u00faltim per\u00edode feli\u00e7 i relaxat de la seva vida. All\u00ed li van encarregar una nova \u00f2pera per a la temporada seg\u00fcent, que seria Don Giovanni.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "la transcripci\u00f3 pian\u00edstica", "answer_start": 65}], "id": "P_312_C_1872_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va haver de fer amb Les noces de F\u00edgaro degut a l'entusiasme popular?"}, {"answers": [{"text": "el mitj\u00e0 m\u00e9s segur de difusi\u00f3 massiva", "answer_start": 131}], "id": "P_312_C_1872_Q2", "question": "Qu\u00e8 representava la transcripci\u00f3 pian\u00edstica d'una \u00f2pera en aquells dies?"}, {"answers": [{"text": "la va dirigir personalment", "answer_start": 610}], "id": "P_312_C_1872_Q3", "question": "Qu\u00e8 va fer Mozart en la representaci\u00f3 de Les noces de F\u00edgaro a Praga el dia 22?"}, {"answers": [{"text": "molt millor", "answer_start": 723}], "id": "P_312_C_1872_Q4", "question": "Com era la versi\u00f3 de Les noces de F\u00edgaro de Praga comparada amb la de Viena?"}, {"answers": [{"text": "Don Giovanni", "answer_start": 963}], "id": "P_312_C_1872_Q5", "question": "Quina \u00f2pera li van encarregar el 1787 a Mozart durant la seva estada a Praga?"}]}]}, {"title": "Vanda (Dvo\u0159\u00e1k)", "paragraphs": [{"context": "Vanda, op. 25, \u00e9s una grand op\u00e9ra en cinc actes d'Anton\u00edn Dvo\u0159\u00e1k. El llibret txec va ser escrit per V\u00e1clav Bene\u0161-\u0160umavsk\u00fd i Franti\u0161ek Z\u00e1krejs, basat en una obra de Julian Surzycki. Es va estrenar al Teatre Provisional de Praga el 17 d'abril de 1876.", "qas": [{"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 37}], "id": "P_196_C_1171_Q1", "question": "Quants actes t\u00e9 l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "Anton\u00edn Dvo\u0159\u00e1k", "answer_start": 50}], "id": "P_196_C_1171_Q2", "question": "De qui \u00e9s Vanda, op. 25?"}, {"answers": [{"text": "V\u00e1clav Bene\u0161-\u0160umavsk\u00fd i Franti\u0161ek Z\u00e1krejs", "answer_start": 100}], "id": "P_196_C_1171_Q3", "question": "Qui va escriure el llibret txec?"}, {"answers": [{"text": "Teatre Provisional de Praga", "answer_start": 199}], "id": "P_196_C_1171_Q4", "question": "On es va estrenar l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "17 d'abril de 1876", "answer_start": 230}], "id": "P_196_C_1171_Q5", "question": "Quan es va estrenar l'\u00f2pera?"}]}, {"context": "Vanda, la quarta de les nou \u00f2peres de Dvo\u0159\u00e1k, mostra l'esfor\u00e7 del compositor per compondre una obra a l'estil de les grans \u00f2peres franceses. Tanmateix, la seva estrena el 1876, va significar una gran desil\u00b7lusi\u00f3 per al compositor txec. El p\u00fablic no va comprendre a fons aquesta obra en la qual Dvo\u0159\u00e1k va aconseguir entrella\u00e7ar de manera extraordin\u00e0ria temes musicals folkl\u00f2rics amb cants corals.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "nou", "answer_start": 24}], "id": "P_196_C_1175_Q1", "question": "Quantes \u00f2peres compos\u00e0 Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "1876", "answer_start": 171}], "id": "P_196_C_1175_Q3", "question": "Quan va estrenar l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "temes musicals folkl\u00f2rics amb cants coral", "answer_start": 352}], "id": "P_196_C_1175_Q4", "question": "Qu\u00e8 va entrella\u00e7ar Dvo\u0159\u00e1k?"}, {"answers": [{"text": "Vanda", "answer_start": 0}], "id": "P_196_C_1175_Q5", "question": "Quina \u00e9s la quarta \u00f2pera de Dvo\u0159\u00e1k?"}]}, {"context": "La nova direcci\u00f3 del teatre d'\u00f2pera va triar per estrenar-se en el c\u00e0rrec la recentment acabada Vanda de Dvo\u0159\u00e1k. Les mem\u00f2ries del director Adolf \u010cech descriuen les dificultats associades amb els assajos per a una obra que requeria equips costosos per crear els escenaris necessaris, aix\u00ed com una gran orquestra i cor. Per la manca de pressupost, alguns elements importants de l'escenografia es van haver d'obviar i fins i tot es van haver de cantar en recitatius. Malgrat tots els obstacles i les dr\u00e0stiques retallades que varen afectar la mateixa ess\u00e8ncia de l'obra, l'estrena el 17 d'abril de 1876 al Teatre Provisional de Praga va ser un \u00e8xit rotund, tant pel p\u00fablic i com per la cr\u00edtica, i es refor\u00e7\u00e0 la posici\u00f3 de Dvo\u0159\u00e1k en l'escena musical txeca.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Vanda", "answer_start": 96}], "id": "P_196_C_1176_Q1", "question": "Amb quina \u00f2pera es va estrenar en el c\u00e0rrec la nova direcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "costosos", "answer_start": 238}], "id": "P_196_C_1176_Q2", "question": "Com eren els equips que requeria l'obra per crear els escenaris necessaris?"}, {"answers": [{"text": "Per la manca de pressupost", "answer_start": 318}], "id": "P_196_C_1176_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es van obviar alguns elements de l'escenografia?"}, {"answers": [{"text": "17 d'abril de 1876", "answer_start": 581}], "id": "P_196_C_1176_Q4", "question": "Quan es va estrenar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Teatre Provisional de Praga", "answer_start": 603}], "id": "P_196_C_1176_Q5", "question": "On es va estrenar l'obra?"}]}]}, {"title": "Declinaci\u00f3 del llat\u00ed", "paragraphs": [{"context": "El superlatiu llat\u00ed es forma afegint la terminaci\u00f3 -issimus, -issima, -issimum a l'arrel de l'adjectiu. Aquesta desin\u00e8ncia es declina com un adjectiu de tema en vocal.[27] Una excepci\u00f3 s\u00f3n els adjectius acabats en -er, que utilitzen les desin\u00e8ncies -errimus, -errima, -errimum (un vestigi d'aix\u00f2 en el catal\u00e0 \u00e9s el superlatiu 'paup\u00e8rrim'). Una segona excepci\u00f3 s\u00f3n alguns adjectius acabats en -ilis, que fan el superlatiu en -illimus, -illima, -illimus.", "qas": [{"answers": [{"text": "-issimus, -issima, -issimum", "answer_start": 51}], "id": "P_521_C_3121_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'ha d'afegir a l'arrel de l'adjectiu per fer un superlatiu en llat\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "com un adjectiu de tema en vocal", "answer_start": 134}], "id": "P_521_C_3121_Q2", "question": "Com es declina aquesta desin\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "els adjectius acabats en -er", "answer_start": 189}], "id": "P_521_C_3121_Q3", "question": "Quina \u00e9s una excepci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "-errimus, -errima, -errimum", "answer_start": 249}], "id": "P_521_C_3121_Q4", "question": "Quines desin\u00e8ncies usen els adjectius acabats en -er?"}, {"answers": [{"text": "-illimus, -illima, -illimus", "answer_start": 424}], "id": "P_521_C_3121_Q5", "question": "Com fan el superlatiu els adjectius acabats en -ilis?"}]}, {"context": "El roman\u00e8s \u00e9s una de les lleng\u00fces rom\u00e0niques m\u00e9s properes al llat\u00ed. Per exemple, conserva el g\u00e8nere neutre llat\u00ed, per\u00f2 funciona d'una manera bastant diferent de l'original. De fet, els mots neutres no tenen una flexi\u00f3 pr\u00f2pia, sin\u00f3 que simplement funcionen com a mots masculins en singular i com a mots femenins en plural. Aquesta caracter\u00edstica fins i tot ha portat alguns estudiosos a afirmar que potser el neutre roman\u00e8s \u00e9s el resultat del contacte amb lleng\u00fces eslaves geogr\u00e0ficament properes i no pas una continuaci\u00f3 del neutre llat\u00ed.[38] Tamb\u00e9 ha sobreviscut el sistema de casos, si b\u00e9 s'han redu\u00eft i el roman\u00e8s nom\u00e9s presenta un cas nominatiu-acusatiu, un cas genitiu-datiu, i un cas vocatiu. S'observa una certa tend\u00e8ncia a la desaparici\u00f3 del vocatiu, car cada vegada se substitueix m\u00e9s pel nominatiu.", "qas": [{"answers": [{"text": "el g\u00e8nere neutre", "answer_start": 90}], "id": "P_521_C_3122_Q1", "question": "Qu\u00e8 conserva el roman\u00e8s del llat\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "una flexi\u00f3 pr\u00f2pia", "answer_start": 207}], "id": "P_521_C_3122_Q2", "question": "Qu\u00e8 no tenen els mots neutres del roman\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "masculins", "answer_start": 267}], "id": "P_521_C_3122_Q3", "question": "Com s\u00f3n els mots neutres en singular?"}, {"answers": [{"text": "femenins", "answer_start": 302}], "id": "P_521_C_3122_Q4", "question": "Com s\u00f3n els mots neutres en plural?"}, {"answers": [{"text": "el sistema de casos", "answer_start": 564}], "id": "P_521_C_3122_Q5", "question": "Quin sistema ha sobreviscut del llat\u00ed?"}]}, {"context": "Encara que pugui semblar que la terminaci\u00f3 -ibus del datiu i l'ablatiu plurals sigui id\u00e8ntica a la que es d\u00f3na en la tercera declinaci\u00f3, en realitat aquesta deriva d'una forma primitiva -ubus. En els casos en qu\u00e8 hi podria haver confusi\u00f3 amb un mot de la tercera declinaci\u00f3 (artus, 'membre', de la quarta declinaci\u00f3, i ars, 'art', de la tercera, per exemple), el substantiu de la quarta declinaci\u00f3 conserva la desin\u00e8ncia primitiva. Aix\u00ed doncs, seguint l'exemple ja citat, el datiu i ablatiu plurals d'artus, artus serien artubus, i no pas artibus*.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'una forma primitiva -ubus", "answer_start": 164}], "id": "P_521_C_3123_Q1", "question": "De qu\u00e8 deriva la forma \u2014ibus del datiu i l'ablatiu plurals?"}, {"answers": [{"text": "artubus", "answer_start": 521}], "id": "P_521_C_3123_Q2", "question": "Quin serien el datiu i ablatiu plurals d'artus?"}]}, {"context": "El llat\u00ed heret\u00e0 sis dels vuit casos gramaticals originals del protoindoeuropeu: el nominatiu, el vocatiu, l'acusatiu, el genitiu, el datiu i l'ablatiu. El cas locatiu indoeuropeu sobrevisqu\u00e9 en les declinacions d'alguns top\u00f2nims i substantius, com ara Roma 'Roma' (locatiu Romae) o domus 'casa' (locatiu domi). Algunes formes adverbials que acaben en -e s\u00f3n vestigis del cas instrumental.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 16}], "id": "P_521_C_3124_Q1", "question": "Quants casos gramaticals del protoindoeuropeu va heretar el llat\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "vuit", "answer_start": 25}], "id": "P_521_C_3124_Q2", "question": "Quants casos gramaticals t\u00e9 el protoindoeuropeu?"}, {"answers": [{"text": "d'alguns top\u00f2nims i substantius", "answer_start": 211}], "id": "P_521_C_3124_Q3", "question": "En quines declinacions va sobreviure el cas locatiu indoeuropeu?"}, {"answers": [{"text": "del cas instrumental", "answer_start": 367}], "id": "P_521_C_3124_Q4", "question": "De qu\u00e8 son vestigis algunes formes gramaticals que acaben en \u2014e?"}]}, {"context": "Els mots que es regeixen per la primera declinaci\u00f3 s\u00f3n aquells que tenen el tema en -a. Gran part dels substantius i adjectius catalans acabats en -a tenen el seu origen en paraules de la primera declinaci\u00f3 llatina. La gran majoria de paraules d'aquesta declinaci\u00f3 s\u00f3n de g\u00e8nere femen\u00ed, tret de noms propis d'home (Sulla) o noms que designen oficis tradicionalment reservats a l'home (pirata). Els adjectius s\u00f3n sempre femenins. Tant els mots femenins com els masculins es declinen de la mateixa manera.", "qas": [{"answers": [{"text": "en paraules de la primera declinaci\u00f3 llatina", "answer_start": 170}], "id": "P_521_C_3125_Q2", "question": "On tenen l'origen gran part dels substantius acabats en \u2014a en catal\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "femen\u00ed", "answer_start": 279}], "id": "P_521_C_3125_Q3", "question": "De quin g\u00e8nere s\u00f3n en catal\u00e0 la gran majoria de paraules de la primera declinaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "de la mateixa manera", "answer_start": 482}], "id": "P_521_C_3125_Q4", "question": "Com es declinen els mots femenins i masculins de la primera declinaci\u00f3?"}]}, {"context": "La segona declinaci\u00f3 del llat\u00ed tamb\u00e9 inclou alguns mots grecs, que deriven de la segona declinaci\u00f3 del grec antic. La declinaci\u00f3 en singular d'aquests mots \u00e9s irregular. A vegades, aquests mots grecs s\u00f3n declinats com si fossin paraules originals llatines. Per exemple, es pot fer servir el nominatiu theatrum en lloc de l'original theatron.", "qas": [{"answers": [{"text": "de la segona declinaci\u00f3 del grec antic", "answer_start": 75}], "id": "P_521_C_3126_Q2", "question": "D'on deriven alguns mots de la segona declinaci\u00f3 del llat\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "irregular", "answer_start": 159}], "id": "P_521_C_3126_Q3", "question": "Com \u00e9s la declinaci\u00f3 en singular dels mots derivats de la segona declinaci\u00f3 del grec antic?"}, {"answers": [{"text": "com si fossin paraules originals llatines", "answer_start": 214}], "id": "P_521_C_3126_Q4", "question": "Com es declinen a vegades aquests mots originals grecs?"}]}]}, {"title": "Virus", "paragraphs": [{"context": "Les tend\u00e8ncies actuals en nanotecnologia prometen fer un \u00fas molt m\u00e9s vers\u00e0til dels virus. Des del punt de vista d'un cient\u00edfic de materials, els virus poden ser considerats nanopart\u00edcules org\u00e0niques. La seva superf\u00edcie porta eines espec\u00edfiques dissenyades per creuar les barreres de la c\u00e8l\u00b7lula hoste. La mida i la forma dels virus, aix\u00ed com el nombre i la naturalesa dels grups funcionals de la seva superf\u00edcie, estan definides amb precisi\u00f3. Per tant, els virus s\u00f3n utilitzats habitualment en ci\u00e8ncia de materials com a carcasses de modificacions de superf\u00edcie unides de manera covalent. Una qualitat particular dels virus \u00e9s que poden ser dissenyats per evoluci\u00f3 dirigida. Les t\u00e8cniques potents desenvolupades per les ci\u00e8ncies de la vida estan esdevenint la base d'enfocaments d'enginyeria vers els nanomaterials, obrint una gran varietat d'usos molt m\u00e9s enll\u00e0 de la biologia i la medicina.[179]", "qas": [{"answers": [{"text": "nanopart\u00edcules org\u00e0niques", "answer_start": 173}], "id": "P_569_C_3409_Q1", "question": "Com poden ser considerats els virus segons els cient\u00edfics de materials?"}, {"answers": [{"text": "per creuar les barreres de la c\u00e8l\u00b7lula hoste", "answer_start": 256}], "id": "P_569_C_3409_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 estan dissenyades les eines que porten els virus a la seva superf\u00edcie?"}, {"answers": [{"text": "com a carcasses de modificacions de superf\u00edcie unides de manera covalent", "answer_start": 515}], "id": "P_569_C_3409_Q3", "question": "Com s\u00f3n utilitzats normalment els virus en ci\u00e8ncia de materials?"}, {"answers": [{"text": "que poden ser dissenyats per evoluci\u00f3 dirigida", "answer_start": 627}], "id": "P_569_C_3409_Q4", "question": "Quina qualitat particular tenen els virus?"}, {"answers": [{"text": "una gran varietat d'usos molt m\u00e9s enll\u00e0 de la biologia i la medicina", "answer_start": 823}], "id": "P_569_C_3409_Q5", "question": "Qu\u00e8 estan obrint les t\u00e8cniques desenvolupades per les ci\u00e8ncies de la vida?"}]}, {"context": "Algunes esp\u00e8cies de virus s'embolcallen en una forma modificada d'una de les membranes cel\u00b7lulars, o b\u00e9 la membrana externa que envolta una c\u00e8l\u00b7lula hoste infectada, o b\u00e9 membranes internes com ara la membrana nuclear o el reticle endoplasm\u00e0tic, aconseguint, aix\u00ed, una bicapa lip\u00eddica exterior coneguda com a embolcall v\u00edric. Aquesta membrana \u00e9s emplenada de prote\u00efnes codificades pel genoma v\u00edric i el de l'hoste; la membrana lip\u00eddica en si i tots els carbohidrats presents s\u00f3n codificats completament per l'hoste. El virus de la grip i el del VIH utilitzen aquesta estrat\u00e8gia. La majoria de virus embolcallats depenen de l'embolcall per infectar.[64]", "qas": [{"answers": [{"text": "embolcall v\u00edric", "answer_start": 309}], "id": "P_569_C_3410_Q1", "question": "Com es coneix la bicapa lip\u00eddica exterior que aconsegueixen els virus?"}, {"answers": [{"text": "prote\u00efnes codificades pel genoma v\u00edric i el de l'hoste", "answer_start": 359}], "id": "P_569_C_3410_Q2", "question": "Qu\u00e8 emplena la membrana?"}, {"answers": [{"text": "per l'hoste", "answer_start": 503}], "id": "P_569_C_3410_Q3", "question": "Per qui s\u00f3n codificats la membrana lip\u00eddica i tots els carbohidrats?"}, {"answers": [{"text": "de l'embolcall per infectar", "answer_start": 620}], "id": "P_569_C_3410_Q4", "question": "De qu\u00e8 depenen la majoria de virus embolcallats?"}]}, {"context": "No es coneixen amb certesa els or\u00edgens dels virus en la hist\u00f2ria evolutiva de la vida. Alguns podrien haver evolucionat a partir de plasmidis (elements d'ADN que es mouen entre c\u00e8l\u00b7lules), mentre que d'altres podrien ser el resultat de la regressi\u00f3 de bacteris. En l'evoluci\u00f3, els virus s\u00f3n un mecanisme important de transfer\u00e8ncia horitzontal de gens, fenomen que augmenta la diversitat gen\u00e8tica de manera similar a com ho fa la reproducci\u00f3 sexual.[7] Alguns bi\u00f2legs veuen els virus com a una forma de vida perqu\u00e8 s\u00f3n portadors de material gen\u00e8tic, es reprodueixen i evolucionen per selecci\u00f3 natural, tot i que manquen de diverses caracter\u00edstiques fonamentals que se solen considerar indispensables per a la vida, com ara una estructura cel\u00b7lular. Com que tan sols presenten alguns dels trets propis de la vida, han estat descrits com a \u00aborganismes al l\u00edmit de la vida\u00bb[8] i com a autoduplicadors.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "No es coneixen amb certesa", "answer_start": 0}], "id": "P_569_C_3411_Q1", "question": "Quins s\u00f3n els or\u00edgens dels virus?"}, {"answers": [{"text": "elements d'ADN que es mouen entre c\u00e8l\u00b7lules", "answer_start": 143}], "id": "P_569_C_3411_Q2", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els plasmidis?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 s\u00f3n portadors de material gen\u00e8tic, es reprodueixen i evolucionen per selecci\u00f3 natural", "answer_start": 507}], "id": "P_569_C_3411_Q3", "question": "Per qu\u00e8 alguns bi\u00f2legs veuen els virus com una forma de vida?"}, {"answers": [{"text": "tan sols presenten alguns dels trets propis de la vida", "answer_start": 756}], "id": "P_569_C_3411_Q4", "question": "Per qu\u00e8 han estat descrits els virus com a \u00aborganismes al l\u00edmit de la vida\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "un mecanisme important de transfer\u00e8ncia horitzontal de gens", "answer_start": 291}], "id": "P_569_C_3411_Q5", "question": "Qu\u00e8 representen els virus en l'evoluci\u00f3?"}]}, {"context": "Els virus pateixen canvi gen\u00e8tic per diversos mecanismes. Aquests inclouen un proc\u00e9s anomenat deriva gen\u00e8tica en qu\u00e8 bases individuals de l'ADN o l'ARN muten en altres bases. La majoria d'aquestes mutacions puntuals s\u00f3n imperceptibles en qu\u00e8 no canvien la prote\u00efna que codifica el gen, per\u00f2 d'altres poden conferir avantatges evolutius com ara resist\u00e8ncia als medicaments antiv\u00edrics.[69] El canvi antig\u00e8nic es produeix quan hi ha un canvi significatiu en el genoma del virus. Aix\u00f2 passa com a resultat de recombinaci\u00f3 gen\u00e8tica o reassortment. Quan aix\u00f2 es produeix en els virus de la grip, en poden resultar pand\u00e8mies.[70] Els virus d'ARN solen existir com a quasiesp\u00e8cies o eixams de virus de la mateixa esp\u00e8cie per\u00f2 amb seq\u00fc\u00e8ncies de nucle\u00f2sids del genoma lleugerament diferents. Aquestes quasi esp\u00e8cies s\u00f3n un objectiu destacat per la selecci\u00f3 natural.[71]", "qas": [{"answers": [{"text": "en qu\u00e8 bases individuals de l'ADN o l'ARN muten en altres bases", "answer_start": 110}], "id": "P_569_C_3412_Q1", "question": "En qu\u00e8 consisteix el proc\u00e9s anomenat deriva gen\u00e8tica?"}, {"answers": [{"text": "resist\u00e8ncia als medicaments antiv\u00edrics", "answer_start": 344}], "id": "P_569_C_3412_Q2", "question": "Quin avantatge evolutiu pot conferir als virus la deriva gen\u00e8tica?"}, {"answers": [{"text": "quan hi ha un canvi significatiu en el genoma del virus", "answer_start": 419}], "id": "P_569_C_3412_Q3", "question": "Quan es produeix el canvi antig\u00e8nic?"}, {"answers": [{"text": "imperceptibles en qu\u00e8 no canvien la prote\u00efna que codifica el gen", "answer_start": 220}], "id": "P_569_C_3412_Q4", "question": "Com s\u00f3n la majoria de les mutacions gen\u00e8tiques puntuals dels virus?"}, {"answers": [{"text": "pand\u00e8mies", "answer_start": 608}], "id": "P_569_C_3412_Q5", "question": "Qu\u00e8 pot produir un canvi en el genoma del virus de la grip?"}]}, {"context": "Hi ha molts tipus de virus de les plantes, per\u00f2 sovint nom\u00e9s causen una p\u00e8rdua de producci\u00f3, i no \u00e9s econ\u00f2micament viable intentar controlar-los. Els virus de les plantes sovint s\u00f3n transmesos d'una planta a una altra per organismes coneguts com a vectors. Normalment s\u00f3n insectes, per\u00f2 tamb\u00e9 s'ha demostrat que alguns fongs, nematodes i organismes unicel\u00b7lulars s\u00f3n vectors. Quan es considera econ\u00f2mic el control d'infeccions per fitovirus (en els fruits perennes, per exemple), els esfor\u00e7os es concentren en matar els vectors i eliminar hostes alternatius com ara males herbes.[161] Els fitovirus s\u00f3n inofensius pels humans i la resta d'animals, car nom\u00e9s es poden reproduir en c\u00e8l\u00b7lules vegetals vives.[162]", "qas": [{"answers": [{"text": "molts", "answer_start": 6}], "id": "P_569_C_3413_Q1", "question": "Quants tipus de virus de plantes hi ha?"}, {"answers": [{"text": "per organismes coneguts com a vectors", "answer_start": 218}], "id": "P_569_C_3413_Q2", "question": "Com es transmeten habitualment els virus d'una planta a un altra?"}, {"answers": [{"text": "insectes", "answer_start": 272}], "id": "P_569_C_3413_Q3", "question": "Quins organismes principalment actuen com a vectors en la transmissi\u00f3 de virus en les plantes?"}, {"answers": [{"text": "inofensius", "answer_start": 603}], "id": "P_569_C_3413_Q4", "question": "Com resulten els fitovirus per als humans?"}, {"answers": [{"text": "en c\u00e8l\u00b7lules vegetals vives", "answer_start": 677}], "id": "P_569_C_3413_Q5", "question": "On es reprodueixen els fitovirus?"}]}, {"context": "Els poxv\u00edrids s\u00f3n virus grans i complexos amb una morfologia inusual. El genoma v\u00edric est\u00e0 associat amb prote\u00efnes dins d'una estructura discal central coneguda com a nucleoide. El nucleoide est\u00e0 envoltat per una membrana i dos cossos laterals de funci\u00f3 desconeguda. El virus t\u00e9 un embolcall exterior amb una espessa capa de prote\u00efna a la superf\u00edcie. La part\u00edcula en general \u00e9s lleugerament pleomorfa, amb una forma que pot anar de la d'un ou a la d'un ma\u00f3.[65] Mimivirus \u00e9s el virus m\u00e9s gran conegut, amb un di\u00e0metre de c\u00e0psida de 400 nm. De la seva superf\u00edcie es projecten filaments proteics de 100 nm. La c\u00e0psida apareix hexagonal al microscopi electr\u00f2nic, de manera que \u00e9s probablement icosa\u00e8drica.[66]", "qas": [{"answers": [{"text": "virus grans i complexos", "answer_start": 18}], "id": "P_569_C_3414_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n els poxv\u00edrids?"}, {"answers": [{"text": "inusual", "answer_start": 61}], "id": "P_569_C_3414_Q2", "question": "Com \u00e9s la morfologia dels poxv\u00edrids?"}, {"answers": [{"text": "una membrana i dos cossos laterals", "answer_start": 208}], "id": "P_569_C_3414_Q4", "question": "Qu\u00e8 envolta el nucleoide?"}, {"answers": [{"text": "Mimivirus", "answer_start": 461}], "id": "P_569_C_3414_Q5", "question": "Quin \u00e9s el virus m\u00e9s gran conegut?"}]}]}, {"title": "Vrancke van der Stockt", "paragraphs": [{"context": "Fou magistrat de la ciutat de Brussel\u00b7les els anys 1465, 1472 i 1475, i provisor de la Germandat de Sant Eligius entre 1471 i 1473. El 1476 represent\u00e0 a la guilda en un conflicte entre els gremis de pintors i tapissers sobre les compet\u00e8ncies de cada gremi.[3] Es va casar amb Catharina der Moeyo i va tenir cinc fills.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Brussel\u00b7les", "answer_start": 27}], "id": "P_514_C_3079_Q1", "question": "D'on fou magistrat?"}, {"answers": [{"text": "1465, 1472 i 1475", "answer_start": 51}], "id": "P_514_C_3079_Q2", "question": "Quins anys va ser magistrat?"}, {"answers": [{"text": "de la Germandat de Sant Eligius", "answer_start": 81}], "id": "P_514_C_3079_Q3", "question": "De quina germandat va ser provisor?"}, {"answers": [{"text": "amb Catharina der Moeyo", "answer_start": 272}], "id": "P_514_C_3079_Q4", "question": "Amb qui es va casar?"}, {"answers": [{"text": "cinc", "answer_start": 307}], "id": "P_514_C_3079_Q5", "question": "Quants fills va tenir?"}]}, {"context": "Van der Stockt va tenir el contacte amb la pintura gr\u00e0cies a seu pare, el tamb\u00e9 pintor Jan van der Stockt, de qui va heretar el taller i tot el material necessari per exercir l'ofici el 1445, any en qu\u00e8 esdevingu\u00e9 membre del gremi de Sant Lluc. Va ser un seguidor de l'estil de Rogier van der Weyden, de qui molt probablement va ser col\u00b7laborador. Quan Rogier va morir el 1464 va passar a ser pintor de la ciutat de Brussel\u00b7les,[2] tot i que inicialment s'havia decidit no nomenar cap altre pintor oficial.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Jan van der Stockt", "answer_start": 87}], "id": "P_514_C_3080_Q1", "question": "De qui va heretar el taller Van der Stockt?"}, {"answers": [{"text": "el 1445", "answer_start": 183}], "id": "P_514_C_3080_Q2", "question": "Quan va heretar el taller Van der Stockt?"}, {"answers": [{"text": "de Sant Lluc", "answer_start": 231}], "id": "P_514_C_3080_Q3", "question": "De quin gremi va ser membre Van der Stockt?"}, {"answers": [{"text": "de Rogier van der Weyden", "answer_start": 275}], "id": "P_514_C_3080_Q4", "question": "De qui sembla que va ser col\u00b7laborador Van der Stockt?"}, {"answers": [{"text": "pintor de la ciutat de Brussel\u00b7les", "answer_start": 393}], "id": "P_514_C_3080_Q5", "question": "Qu\u00e8 va ser Van der Stockt quan Rogier va morir?"}]}, {"context": "\u00c9s un retaule amb talles de fusta policromada i panells pintats a l'oli amb un total de 51 personatges. Al centre es representa el Calvari. A l'esquerra, el davallament de la Creu, l'enterrament de Jes\u00fas i la resurrecci\u00f3. A la dreta, el bes de Judes, la coronaci\u00f3 d'espines i la flagel\u00b7laci\u00f3. Als extrems hi ha quatre ales a la part baixa i dues m\u00e9s petites a dalt. A les inferiors retraten a Michel de Chaugy i la seva dona Laurette Jaucourt; a Jehan de Chaugy, pare del donant, a Guillemette de Montagu i la seva esposa, acompanyats pels seus sants protectors. Les ales petites de la part alta mostren dos \u00e0ngels que sostenen els escuts d'armes dels donants.", "qas": [{"answers": [{"text": "policromada", "answer_start": 34}], "id": "P_514_C_3081_Q1", "question": "Com s\u00f3n les talles de fusta del retaule?"}, {"answers": [{"text": "51", "answer_start": 88}], "id": "P_514_C_3081_Q2", "question": "Quants personatges hi ha al retaule?"}, {"answers": [{"text": "a l'oli", "answer_start": 64}], "id": "P_514_C_3081_Q3", "question": "Com estan pintats el panells?"}, {"answers": [{"text": "el Calvari", "answer_start": 128}], "id": "P_514_C_3081_Q4", "question": "Qu\u00e8 es representa al centre?"}, {"answers": [{"text": "A l'esquerra", "answer_start": 140}], "id": "P_514_C_3081_Q5", "question": "On trobem el davallament de Crist?"}]}]}, {"title": "Indagaci\u00f3 sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions", "paragraphs": [{"context": "Els capitals augmenten de fet amb la moderaci\u00f3 \u00abla causa immediata de l'augment del capital, \u00e9s l'economia, i no la ind\u00fastria\u00bb,[41] motivat per l'esfor\u00e7 constant, uniforme i ininterromput de tot individu per tal de millorar la seva sort.[41] Dedicant m\u00e9s fons al treball productiu, el capital d'un home frugal implementa una producci\u00f3 addicional (en termes moderns, l'estalvi \u00e9s igual a la inversi\u00f3). Aix\u00ed, el que \u00e9s estalviat \u00e9s igualment consumit, per\u00f2 pels altres: pels treballadors productius en lloc dels treballadors improductius o dels no-treballadors, que reprodueixen el valor del seu consum, m\u00e9s una part de guany. A la inversa, el malgastador desgasta el seu capital i disminueix la massa dels fons disponibles per al treball productiu, el que disminueix l'ingr\u00e9s nacional, fins i tot si no consumeix m\u00e9s que b\u00e9ns nacionals.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb la moderaci\u00f3", "answer_start": 30}], "id": "P_342_C_2047_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 augmenten els capitals?"}, {"answers": [{"text": "per tal de millorar la seva sort", "answer_start": 204}], "id": "P_342_C_2047_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 s'esfor\u00e7a tot individu?"}, {"answers": [{"text": "una producci\u00f3 addicional", "answer_start": 321}], "id": "P_342_C_2047_Q3", "question": "Qu\u00e8 implementa el capital d'un home dedicant m\u00e9s fons al treball productiu?"}]}, {"context": "La quantitat de treball implementada per a una quantitat donada de capital dep\u00e8n fortament del sector d'activitat. \u00c9s en l'agricultura que el capital \u00e9s el m\u00e9s productiu: serveix no solament al treball del granger, sin\u00f3 tamb\u00e9 al dels \u00abseus criats de granja, (...) les seves b\u00e8sties de treball i el carreteig que fan que tants obrers siguin productius\u00bb.[44] El guany del granger permet no solament la reproducci\u00f3 del capital, sin\u00f3 tamb\u00e9 la de la renda. Venen despr\u00e9s, per ordre decreixent, la manufactura, el comer\u00e7 a l'engr\u00f2s (interior despr\u00e9s internacional), al final el comer\u00e7 a la menuda. Smith atribueix d'altra banda, la r\u00e0pida creixen\u00e7a de les col\u00f2nies d'Am\u00e8rica a la forta proporci\u00f3 de capital que ha dedicat a l'agricultura.", "qas": [{"answers": [{"text": "del sector d'activitat", "answer_start": 91}], "id": "P_342_C_2048_Q1", "question": "De qu\u00e8 dep\u00e8n la quantitat de treball implementada per a una quantitat donada de capital?"}, {"answers": [{"text": "en l'agricultura", "answer_start": 118}], "id": "P_342_C_2048_Q2", "question": "On \u00e9s m\u00e9s productiu el capital?"}, {"answers": [{"text": "la de la renda", "answer_start": 436}], "id": "P_342_C_2048_Q3", "question": "Qu\u00e8 permet el guany del granger a part de la reproducci\u00f3 del capital?"}, {"answers": [{"text": "a la forta proporci\u00f3 de capital que ha dedicat a l'agricultura", "answer_start": 669}], "id": "P_342_C_2048_Q4", "question": "A qu\u00e8 atribueix Smith la r\u00e0pida creixen\u00e7a de les col\u00f2nies d'Am\u00e8rica?"}]}, {"context": "Smith mostra ben aviat que una certa acumulaci\u00f3 de capital \u00e9s necess\u00e0ria per a la posada en marxa de la divisi\u00f3 del treball, i que l'\u00fanic l\u00edmit a aquesta \u00e9s la dimensi\u00f3 del mercat. Aquesta proposici\u00f3 ha estat considerada com \u00abuna de les m\u00e9s brillants generalitzacions que es poden trobar en tota la literatura econ\u00f2mica\u00bb.[22] El progr\u00e9s ve aix\u00ed de la divisi\u00f3 accelerada del treball, que prov\u00e9 d'una inclinaci\u00f3 natural de l'home. L'intercanvi, natural i espontani, s'inscriu en el \u00absistema de llibertat natural\u00bb que \u00e9s subjacent en tota l'obra.", "qas": [{"answers": [{"text": "per a la posada en marxa de la divisi\u00f3 del treball", "answer_start": 73}], "id": "P_342_C_2049_Q1", "question": "Per a qu\u00e8 \u00e9s necess\u00e0ria una certa acumulaci\u00f3 de capital segons Smith?"}, {"answers": [{"text": "la dimensi\u00f3 del mercat", "answer_start": 157}], "id": "P_342_C_2049_Q2", "question": "Quin \u00e9s l'\u00fanic limit a la divisi\u00f3 del treball?"}, {"answers": [{"text": "de la divisi\u00f3 accelerada del treball", "answer_start": 345}], "id": "P_342_C_2049_Q3", "question": "D'on prov\u00e9 el progr\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "en el \u00absistema de llibertat natural\u00bb", "answer_start": 474}], "id": "P_342_C_2049_Q4", "question": "On s'inscriu l'intercanvi?"}]}, {"context": "El llibre t\u00e9 una influ\u00e8ncia fonamental sobre la pol\u00edtica econ\u00f2mica de la Gran Bretanya. Des de 1777, Lord North adopta dues taxes \u00absmithianes\u00bb: l'una sobre les criades, l'altra sobre els b\u00e9ns venuts en subhasta. El pressupost de 1778 cont\u00e9 una taxa sobre l'habitatge i una sobre la malta. Els pol\u00edtics demanen r\u00e0pidament l'opini\u00f3 de Smith sobre els afers diaris, com ara la q\u00fcesti\u00f3 irlandesa.[59] El 1784, Charles James Fox el cita oficialment per primera vegada al Parlament.[60] El primer ministre William Pitt el Jove n'aplica els principis en el tractat Eden-Rayneval de lliure-canvi signat amb Fran\u00e7a el 1786, i se'n serveix per a l'elaboraci\u00f3 dels seus pressupostos. L'Acta de la Uni\u00f3 amb Irlanda deriva tamb\u00e9 d'aquesta influ\u00e8ncia; Pitt estava desitj\u00f3s \u00abd'alliberar Irlanda del seu sistema caduc de prohibicions\u00bb.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la Gran Bretanya", "answer_start": 67}], "id": "P_342_C_2050_Q1", "question": "En quina pol\u00edtica econ\u00f2mica t\u00e9 influ\u00e8ncia el llibre?"}, {"answers": [{"text": "Des de 1777", "answer_start": 88}], "id": "P_342_C_2050_Q2", "question": "Quan va adoptar Lord North dues taxes \u00absmithianes\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "El pressupost de 1778", "answer_start": 212}], "id": "P_342_C_2050_Q3", "question": "En quin pressupost hi ha una taxa sobre l'habitatge?"}, {"answers": [{"text": "la q\u00fcesti\u00f3 irlandesa", "answer_start": 371}], "id": "P_342_C_2050_Q4", "question": "Sobre quina q\u00fcesti\u00f3 van demanar opini\u00f3 a Smith els pol\u00edtics?"}, {"answers": [{"text": "Charles James Fox", "answer_start": 406}], "id": "P_342_C_2050_Q5", "question": "Qui va citar oficialment per primera vegada Smith al parlament?"}]}, {"context": "Entre els m\u00e9s ardents promotors de Smith figuren aquells respecte als quals ell apel\u00b7lava a la m\u00e9s gran malfian\u00e7a: els comerciants i capitalistes.[65] Segons Thomas Sowell, ning\u00fa no ha formulat den\u00fancies m\u00e9s punyents que Smith al respecte, ni el mateix Karl Marx.[66] Smith no afavoreix cap classe en La riquesa de les nacions, per\u00f2 demostra una gran simpatia pels pobres i els consumidors.[67] El seu missatge de fe en els principis del mercat es desvia cap a una apologia del laissez-faire, (Smith no utilitza mai aquest terme[68]) i una hostilitat dogm\u00e0tica a tota intervenci\u00f3 p\u00fablica amb l'objectiu de promoure el benestar general.[69] Smith s'oposa totalment al principi d'una manipulaci\u00f3 estatal en el mecanisme del mercat (oposici\u00f3 a la que hi admet excepcions), per\u00f2 mai s'enfronta en la seva vida el problema de l'Estat del benestar, i el seu efecte net sobre aquest mecanisme: la idea que la pol\u00edtica p\u00fablica pugui superar les Lleis de Pobres i que el proletariat pugui tenir veu en les deliberacions p\u00fabliques \u00e9s encara absurda en la seva \u00e8poca.[70]", "qas": [{"answers": [{"text": "els comerciants i capitalistes", "answer_start": 115}], "id": "P_342_C_2051_Q1", "question": "Qui trobem entre els m\u00e9s ardents promotors de Smith?"}, {"answers": [{"text": "cap classe", "answer_start": 287}], "id": "P_342_C_2051_Q2", "question": "Qu\u00e8 no afavoreix Smith en La riquesa de les nacions?"}, {"answers": [{"text": "pels pobres i els consumidors", "answer_start": 360}], "id": "P_342_C_2051_Q3", "question": "Per qui demostra una gran simpatia Smith en La riquesa de les nacions?"}, {"answers": [{"text": "al principi d'una manipulaci\u00f3 estatal en el mecanisme del mercat", "answer_start": 664}], "id": "P_342_C_2051_Q4", "question": "A qu\u00e8 s'oposa Smith?"}, {"answers": [{"text": "de l'Estat del benestar", "answer_start": 818}], "id": "P_342_C_2051_Q5", "question": "A quin problema no es va enfrontar mai a la seva vida Smith?"}]}, {"context": "Per Smith, la moneda no \u00e9s el valor en si, i l'acumulaci\u00f3 de moneda no t\u00e9 inter\u00e8s econ\u00f2mic per un pa\u00eds. La moneda \u00e9s cada vegada m\u00e9s el mitj\u00e0 de mesura pr\u00e0ctica del valor de les transaccions, aix\u00ed com el mitj\u00e0 de canvi d'aquest valor. Per acomplir aquestes funcions, els metalls preciosos s\u00f3n particularment apropiats, ja que el seu propi valor varia poc en per\u00edodes de temps raonables. A llarg termini, el blat \u00e9s un patr\u00f3 millor. Tanmateix, els metalls preciosos tenen ells mateixos un cost important, i es proposa doncs reempla\u00e7ar-los pel paper-moneda, seguint una r\u00e0tio estricta a fi d'evitar l'emissi\u00f3 sense contrapartida. El sistema bancari resultant esdev\u00e9 llavors \u00abuna esp\u00e8cie de gran carretera a\u00e8ria, donant al pa\u00eds la facilitat per convertir una gran part de les seves grans carreteres en bons pasturatges i en bones terres pel blat\u00bb.[26]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'acumulaci\u00f3 de moneda", "answer_start": 45}], "id": "P_342_C_2052_Q1", "question": "Qu\u00e8 no t\u00e9 inter\u00e8s econ\u00f2mic per a un pa\u00eds per Smith?"}, {"answers": [{"text": "La moneda", "answer_start": 104}], "id": "P_342_C_2052_Q2", "question": "Qu\u00e8 mesura el valor de les transaccions?"}, {"answers": [{"text": "tenen ells mateixos un cost important", "answer_start": 465}], "id": "P_342_C_2052_Q4", "question": "Quin problema tenen els metalls preciosos?"}, {"answers": [{"text": "pel paper-moneda", "answer_start": 538}], "id": "P_342_C_2052_Q5", "question": "Per qu\u00e8 proposen reempla\u00e7ar els metalls preciosos?"}]}]}, {"title": "Natura morta", "paragraphs": [{"context": "El 1901, Paul Gauguin va pintar Natura morta amb gira-sols, el seu homenatge al seu amic van Gogh, que havia mort onze anys abans. El grup conegut com els Nabis, que inclo\u00efa a Pierre Bonnard i \u00c9douard Vuillard, va assumir les teories harm\u00f2niques de Gauguin i va afegir elements inspirats pels gravats japonesos a les seves natures mortes. L'artista franc\u00e8s Odilon Redon tamb\u00e9 va pintar destacades natures mortes durant aquest per\u00edode, especialment flors.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "Paul Gauguin", "answer_start": 9}], "id": "P_124_C_739_Q1", "question": "Qui va pintar Natura morta amb gira-sols?"}, {"answers": [{"text": "1901", "answer_start": 3}], "id": "P_124_C_739_Q2", "question": "Quin any el va pintar?"}, {"answers": [{"text": "van Gogh", "answer_start": 89}], "id": "P_124_C_739_Q3", "question": "Qui homenatjava amb el quadre?"}, {"answers": [{"text": "japonesos", "answer_start": 301}], "id": "P_124_C_739_Q4", "question": "Quins gravats van inspirar els elements que van afegir els Nabis?"}, {"answers": [{"text": "Odilon Redon", "answer_start": 357}], "id": "P_124_C_739_Q5", "question": "Quin artista franc\u00e8s tamb\u00e9 va pintar natures mortes?"}]}, {"context": "A partir de 1300, comen\u00e7ant per Giotto i els seus seguidors, les natures mortes van reviure a les pintures de tema religi\u00f3s en forma d'objectes de la vida quotidiana que acompanyaven les figures protagonistes.[13] Aquest tipus de representaci\u00f3 pict\u00f2rica va ser considerat menor fins al Renaixement, motiu pel qual apareixia en general subordinat a altres g\u00e8neres, com la pintura d'hist\u00f2ria, la pintura religiosa o els retrats, comportant sovint un significat religi\u00f3s o al\u00b7leg\u00f2ric. Aix\u00f2 era particularment patent a l'obra dels artistes del nord d'Europa, l'atracci\u00f3 dels quals pel simbolisme i el realisme \u00f2ptic molt detallat, els va portar a prodigar gran atenci\u00f3 en el missatge general de les seves pintures.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "les figures protagonistes", "answer_start": 183}], "id": "P_124_C_740_Q1", "question": "Qu\u00e8 acompanyaven les natures mortes?"}, {"answers": [{"text": "fins al Renaixement", "answer_start": 278}], "id": "P_124_C_740_Q2", "question": "Fins quan van ser considerat pintures menors?"}, {"answers": [{"text": "a altres g\u00e8neres", "answer_start": 346}], "id": "P_124_C_740_Q3", "question": "A qu\u00e8 apareixia subordinat?"}, {"answers": [{"text": "religi\u00f3s o al\u00b7leg\u00f2ric", "answer_start": 459}], "id": "P_124_C_740_Q4", "question": "Quin significat comportaven?"}, {"answers": [{"text": "artistes del nord d'Europa", "answer_start": 527}], "id": "P_124_C_740_Q5", "question": "A qui atreia el simbolisme?"}]}, {"context": "En el segle XVI, el menjar i les flors reapareixeran com a s\u00edmbols de les estacions i dels cinc sentits. Tamb\u00e9 des de l'\u00e8poca romana existeix la tradici\u00f3 de l'\u00fas de cranis a les natures mortes com a s\u00edmbol de mortalitat i de fugacitat, sovint acompanyada per la frase Omnia mors aequat (\u00abLa mort iguala a tothom\u00bb).[9] Aquest motiu, les vanitas, que enfronten la mort amb els plaers mundans, cobrar\u00e0 un gran apogeu posteriorment a la pintura barroca, de forma especial amb els pintors neerlandesos a la ratlla de l'any 1600.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "les estacions i dels cinc sentits", "answer_start": 70}], "id": "P_124_C_741_Q1", "question": "Qu\u00e8 simbolitzaven el menjar i les flors?"}, {"answers": [{"text": "romana", "answer_start": 126}], "id": "P_124_C_741_Q2", "question": "Des de quina \u00e8poca s'usen cranis en aquestes obres?"}, {"answers": [{"text": "mortalitat", "answer_start": 209}], "id": "P_124_C_741_Q3", "question": "Qu\u00e8 simbolitzen els cranis?"}, {"answers": [{"text": "Omnia mors aequat", "answer_start": 268}], "id": "P_124_C_741_Q4", "question": "Quina frase els acompanya?"}, {"answers": [{"text": "les vanitas", "answer_start": 332}], "id": "P_124_C_741_Q5", "question": "Quin motiu tindr\u00e0 un gran apogeu?"}]}, {"context": "Fernand L\u00e9ger va introduir a la natura morta l'\u00fas abundant d'espai en blanc i formes geom\u00e8triques que se superposen, definides amb claredat, acolorides, per produir un efecte m\u00e9s mec\u00e0nic.[63] Marcel Duchamp i d'altres membres del  moviment dad\u00e0, van marxar en una direcci\u00f3 radicalment diferent, i crearen escultures de natura morta en tres dimensions. A fi de restaurar algun significat simb\u00f2lic a la natura morta, els futuristes i els surrealistes van col\u00b7locar objectes de natura morta recognoscibles en els seus paisatges on\u00edrics. A les pintures d'aquest g\u00e8nere de Joan Mir\u00f3, els objectes apareixen lleugers i flotant en un espai bidimensional lleugerament suggerit i, fins i tot, les muntanyes es dibuixen com simples l\u00ednies, com a Natura morta del sabatot.[61] Salvador Dal\u00ed va realitzar diverses natures mortes com La panera de pa (1945) al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, amb clara refer\u00e8ncia a les natures mortes espanyoles del segle xvii, a m\u00e9s a m\u00e9s de la gran simbologia que sempre va donar el pintor a la representaci\u00f3 del pa.[64]", "qas": [{"answers": [{"text": "geom\u00e8triques", "answer_start": 85}], "id": "P_124_C_742_Q1", "question": "Quines formes hi va introduir Fernand L\u00e9ger?"}, {"answers": [{"text": "escultures", "answer_start": 305}], "id": "P_124_C_742_Q2", "question": "Qu\u00e8 van crear amb natura morta els dad\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "paisatges on\u00edrics", "answer_start": 515}], "id": "P_124_C_742_Q3", "question": "En quines pintures van incloure natura morta els surrealistes?"}, {"answers": [{"text": "La panera de pa", "answer_start": 821}], "id": "P_124_C_742_Q4", "question": "Quina natura morta va realitzar Salvador Dal\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "simbologia", "answer_start": 970}], "id": "P_124_C_742_Q5", "question": "Qu\u00e8 li atorgava Salvador Dal\u00ed a la representaci\u00f3 del pa?"}]}, {"context": "Henri Matisse, un dels majors exponents del fauvisme, va reduir la representaci\u00f3 d'objectes de natura morta a poc m\u00e9s que perfils plans i marcats farciments amb colors brillants; tamb\u00e9 va simplificar la perspectiva i va introduir fons multicolors.[58] En algunes de les seves natures mortes, com Natura morta amb alberg\u00ednies, els objectes tot just destaquen del fons de l'habitaci\u00f3.[59] Altres exponents del fauvisme, com Maurice de Vlaminck i Andr\u00e9 Derain, van explorar el color pur i l'abstracci\u00f3 a les seves natures mortes.[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "perfils plans i marcats", "answer_start": 122}], "id": "P_124_C_744_Q2", "question": "Com representava la natura morta?"}, {"answers": [{"text": "multicolors", "answer_start": 235}], "id": "P_124_C_744_Q3", "question": "Quins fons va introduir?"}, {"answers": [{"text": "Henri Matisse", "answer_start": 0}], "id": "P_124_C_744_Q4", "question": "Qui va pintar Natura morta amb alberg\u00ednies?"}, {"answers": [{"text": "Maurice de Vlaminck i Andr\u00e9 Derain", "answer_start": 422}], "id": "P_124_C_744_Q5", "question": "Qui va practicar l'abstracci\u00f3 a les natures mortes?"}]}]}, {"title": "Senpai i k\u014dhai", "paragraphs": [{"context": "Un dels llocs on la relaci\u00f3 senpai-k\u014dhai \u00e9s aplicada en la seva major extensi\u00f3 al Jap\u00f3 \u00e9s a l'escola. Per exemple, en les escoles secund\u00e0ries i en el batxillerat (en especial, en els clubs escolars) els alumnes de tercer any, que s\u00f3n els m\u00e9s veterans, demostren un gran poder com a senpai. \u00c9s com\u00fa en els clubs esportius escolars que els k\u014dhai de recent ingr\u00e9s hagin de fer tasques b\u00e0siques com recollir pilotes, netejar la pista de joc, tenir cura dels equips i fins i tot rentar la roba dels membres superiors. De la mateixa manera han de fer una rever\u00e8ncia o salutaci\u00f3 davant del senpai quan aquest els felicita,[11][12] encara que de vegades el senpai tamb\u00e9 pot castigar i tractar severament el k\u014dhai.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'escola", "answer_start": 90}], "id": "P_305_C_1825_Q1", "question": "On s'aplica m\u00e9s la relaci\u00f3 senpai-k\u014dhai al Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "els alumnes de tercer any", "answer_start": 199}], "id": "P_305_C_1825_Q2", "question": "Quins alumnes demostren un gran poder com a senpai en les escoles secund\u00e0ries i en el batxillerat?"}, {"answers": [{"text": "tasques b\u00e0siques", "answer_start": 374}], "id": "P_305_C_1825_Q3", "question": "Quines tasques fan els k\u014dhai de recent ingr\u00e9s en els clubs esportius escolars?"}, {"answers": [{"text": "una rever\u00e8ncia o salutaci\u00f3", "answer_start": 545}], "id": "P_305_C_1825_Q4", "question": "Qu\u00e8 han de fer els k\u014dhaidavant del senpai quan aquest els felicita?"}, {"answers": [{"text": "castigar i tractar severament el k\u014dhai", "answer_start": 666}], "id": "P_305_C_1825_Q5", "question": "Qu\u00e8 poden fer a vegades els senpai?"}]}, {"context": "El confucianisme va arribar des de la Xina entre els segles VI i IX, per\u00f2 la l\u00ednia de pensament derivada va tenir un profund canvi social dins del Jap\u00f3, va ser el neoconfucianisme, que va esdevenir la doctrina oficial durant el shogunat Tokugawa (1603-1867). El precepte de la lleialtat i la pietat filial com a \u00abtribut\u00bb (\u671d\u8ca2) era la que dominava als japonesos per aquell temps: el respecte a la gent gran i la rever\u00e8ncia als ancestres que ensenyava el confucianisme xin\u00e8s va tenir bona acollida sobre els natius japonesos, i aquestes influ\u00e8ncies han transcendit a l'actualitat en la vida di\u00e0ria. Tamb\u00e9 com a altres influ\u00e8ncies culturals xineses, els japonesos adequaren de manera selectiva i pr\u00f2pia el sentit de \"lleialtat\" al confucianisme com lleialtat al seu senyor o lleialtat a l'emperador.[4][10]", "qas": [{"answers": [{"text": "des de la Xina", "answer_start": 28}], "id": "P_305_C_1826_Q1", "question": "D'on va arribar el confucianisme al Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "un profund canvi social dins del Jap\u00f3", "answer_start": 114}], "id": "P_305_C_1826_Q2", "question": "Qu\u00e8 va tenir la l\u00ednia de pensament derivada del confucianisme al Jap\u00f3??"}, {"answers": [{"text": "durant el shogunat Tokugawa", "answer_start": 218}], "id": "P_305_C_1826_Q3", "question": "Quan va ser doctrina oficial el neoconfucianisme?"}, {"answers": [{"text": "el respecte a la gent gran i la rever\u00e8ncia als ancestres", "answer_start": 378}], "id": "P_305_C_1826_Q4", "question": "Qu\u00e8 va tenir bona acollida sobre els natius japonesos del confucianisme xin\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "com lleialtat al seu senyor o lleialtat a l'emperador", "answer_start": 741}], "id": "P_305_C_1826_Q5", "question": "Com adaptaran els japonesos el sentit de \"lleialtat\" del confucianisme xin\u00e8s?"}]}, {"context": "El concepte de llar o casa (\u5bb6, ie), tamb\u00e9 regit per codis de la conducta confucianista, va tenir una influ\u00e8ncia en l'establiment de la relaci\u00f3 senpai-k\u014dhai. En aquest sistema, el pare, com a cap mascul\u00ed, tenia el poder absolut en la fam\u00edlia i el fill gran home era qui heretava la propietat familiar. El pare t\u00e9 el poder perqu\u00e8 \u00e9s qui ha rebut una educaci\u00f3 i posseeix una saviesa \u00e8tica superior. At\u00e8s que retre rever\u00e8ncia als superiors era considerat una virtut a la societat japonesa, la dona i els fills l'havien d'obeir. Sumat al sistema hereditari, nom\u00e9s el fill gran home podia rebre les possessions del seu pare, ni la filla gran ni els fills menors rebien una part del seu progenitor.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "El concepte de llar o casa", "answer_start": 0}], "id": "P_305_C_1828_Q1", "question": "Quin concepte va tenir influ\u00e8ncia en l'establiment de la relaci\u00f3 senpai-k\u014dhai?"}, {"answers": [{"text": "el pare", "answer_start": 176}], "id": "P_305_C_1828_Q2", "question": "Qui tenia el poder absolut a la fam\u00edlia segons el concepte confucianista de llar?"}, {"answers": [{"text": "una saviesa \u00e8tica superior", "answer_start": 368}], "id": "P_305_C_1828_Q4", "question": "Qu\u00e8 posseeix el pare segons el concepte confucianista de llar?"}, {"answers": [{"text": "retre rever\u00e8ncia als superiors", "answer_start": 405}], "id": "P_305_C_1828_Q5", "question": "Qu\u00e8 era considerat una virtut a la societat japonesa?"}]}, {"context": "Fora del Jap\u00f3, la relaci\u00f3 entre el senpai i la seva k\u014dhai s'emmarca nom\u00e9s dins de l'ensenyament de les arts marcials. El coneixement t\u00e8cnic i les normes \u00e8tiques i morals de les arts marcials japoneses estan englobades en un concepte anomenat bud\u014d (\u6b66 \u9053) i regeix tant en les arts marcials tradicionals (jujutsu, kenjutsu, iaid\u014d, etc.) Com a les arts marcials modernes (judo, karate, kendo, aikido, etc.). En les arts marcials modernes s'aplica amb major distinci\u00f3 la jerarquitzaci\u00f3 per antiguitat i experi\u00e8ncia mitjan\u00e7ant l'\u00fas de rangs a trav\u00e9s de cinturons de color que s'usen a la cintura i indiquen el seu grau. Els rangs que hi ha en les arts marcials s\u00f3n el kyu (\u7ea7), que \u00e9s usat per als rangs menors, i el dan (\u6bb5), per diferenciar rangs dins del grau de cintur\u00f3 negre, que \u00e9s el m\u00e9s alt dins de les arts marcials.[14][15]", "qas": [{"answers": [{"text": "dins de l'ensenyament de les arts marcials", "answer_start": 74}], "id": "P_305_C_1830_Q1", "question": "On s'emmarca a relaci\u00f3 entre el senpai i la seva k\u014dhai fora del Jap\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "bud\u014d", "answer_start": 242}], "id": "P_305_C_1830_Q2", "question": "Quin concepte engloba el coneixement t\u00e8cnic i les normes \u00e8tiques i morals de les arts marcials japoneses?"}, {"answers": [{"text": "En les arts marcials modernes", "answer_start": 404}], "id": "P_305_C_1830_Q3", "question": "En quines arts marcials s'aplica amb major distinci\u00f3 la jerarquitzaci\u00f3 per antiguitat?"}, {"answers": [{"text": "cinturons de color", "answer_start": 547}], "id": "P_305_C_1830_Q4", "question": "Qu\u00e8 indica el grau en les arts marcials modernes?"}, {"answers": [{"text": "cintur\u00f3 negre", "answer_start": 758}], "id": "P_305_C_1830_Q5", "question": "Quin \u00e9s el grau m\u00e9s alt dins de les arts marcials?"}]}]}, {"title": "Lavanify miolaka", "paragraphs": [{"context": "L. miolaka \u00e9s conegut a partir d'una dent molariforme completa (UA 8653) i una de trencada (FMNH PM 59520). Krause et al. no foren capa\u00e7os de determinar si les dents provenien del maxil\u00b7lar inferior o el superior ni si eren molars o premolars molariformes, per\u00f2 suggeriren que representaven posicions dentals diferents.[2] Tanmateix, l'any 2007 Wilson et al. identificaren UA 8653 provisionalment com a molariforme inferior esquerra (mf4); com que no es pot distingir amb certesa les molars i les premolars dels gondwanateris, es prefereix el terme \u00abmolariforme\u00bb.[9] La superf\u00edcie de l'esmalt presenta pericimes (crestes i solcs distribu\u00efts en un patr\u00f3 transvers similar a una ona).[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "a partir d'una dent molariforme completa (UA 8653) i una de trencada (FMNH PM 59520)", "answer_start": 22}], "id": "P_192_C_1147_Q1", "question": "Com \u00e9s conegut L. miolaka?"}, {"answers": [{"text": "que representaven posicions dentals diferents", "answer_start": 273}], "id": "P_192_C_1147_Q2", "question": "Qu\u00e8 van suggerir Krause et al.?"}, {"answers": [{"text": "Wilson et al.", "answer_start": 345}], "id": "P_192_C_1147_Q3", "question": "Qui va identificar UA 8653 com a molariforme inferior esquerra?"}, {"answers": [{"text": "2007", "answer_start": 340}], "id": "P_192_C_1147_Q4", "question": "Quant Wilson et al. identifcaren UA 8653 com a molariforme inferior esquerra?"}, {"answers": [{"text": "superf\u00edcie de l'esmalt", "answer_start": 570}], "id": "P_192_C_1147_Q5", "question": "On es troben les pericimes?"}]}, {"context": "L'holotip UA 8653 \u00e9s hipsodont i corb. Mesura 11,2 mm d'al\u00e7ada, el 85% dels quals s\u00f3n de la corona, que mesura 3,4x3,2 mm. La superf\u00edcie mastegadora est\u00e0 desgastada i cont\u00e9 una illa en forma de V que est\u00e0 composta de dentina i es troba envoltada per esmalt. L'esmalt est\u00e0 absent d'una banda de la corona.[2] Entre els dos bra\u00e7os de la V, a la vora lingual (interior) de la dent,[10] hi ha un solc reblit amb cement que s'est\u00e9n al llarg de tota la dent. La pres\u00e8ncia d'aquest solc tan llarg el distingeix del sudamer\u00edcid del Cretaci superior de Sud-am\u00e8rica Gondwanatherium. L'esmalt es compon de prismes petits i rodons que estan separats per amples bandes cont\u00ednues de matriu interprism\u00e0tica (MIP, el material que hi ha entre els prismes d'esmalt).[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "hipsodont i corb", "answer_start": 21}], "id": "P_192_C_1148_Q1", "question": "Com \u00e9s l'holotip UA 8653?"}, {"answers": [{"text": "11,2 mm d'al\u00e7ada", "answer_start": 46}], "id": "P_192_C_1148_Q2", "question": "Quina mida t\u00e9 l'holotip UA 8653?"}, {"answers": [{"text": "La superf\u00edcie mastegadora", "answer_start": 123}], "id": "P_192_C_1148_Q3", "question": "Qu\u00e8 est\u00e0 desgastada?"}, {"answers": [{"text": "Entre els dos bra\u00e7os de la V, a la vora lingual (interior) de la dent", "answer_start": 308}], "id": "P_192_C_1148_Q4", "question": "On est\u00e0 el solc reblit amb cement?"}, {"answers": [{"text": "de prismes petits i rodons", "answer_start": 592}], "id": "P_192_C_1148_Q5", "question": "De qu\u00e8 est\u00e0 composat l'esmalt?"}]}, {"context": "S'han trobat altres mam\u00edfers del Cretaci superior de Madagascar, la majoria associats a dents a\u00efllades. Hi ha un possible segon gondwanateri representat per una dent m\u00e9s gran i de corona m\u00e9s baixa que les de L. miolaka, mentre que una altra dent de corona encara m\u00e9s baixa tamb\u00e9 podria pert\u00e0nyer a un gondwanateri. Hi ha una molar inferior denominada UA 8699 que podria ser d'un metateri o un euteri, aix\u00ed com un fragment de molar assignable als multituberculats. Finalment, hi ha un mam\u00edfer que encara est\u00e0 per descriure i que \u00e9s conegut a partir d'un esquelet bastant complet.[7] La fauna tamb\u00e9 inclou crocodiliformes, dinosaures i altres tipus d'animals.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "Cretaci superior", "answer_start": 33}], "id": "P_192_C_1151_Q1", "question": "De quin per\u00edode s'han trobat mam\u00edfers?"}, {"answers": [{"text": "a un gondwanateri", "answer_start": 296}], "id": "P_192_C_1151_Q2", "question": "A qui podria pert\u00e0nyer la dent de corona m\u00e9s baixa?"}, {"answers": [{"text": "una molar inferior", "answer_start": 321}], "id": "P_192_C_1151_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s UA 8699?"}, {"answers": [{"text": "d'un metateri o un euteri", "answer_start": 374}], "id": "P_192_C_1151_Q4", "question": "De qui pot ser UA 8699?"}, {"answers": [{"text": "crocodiliformes, dinosaures i altres tipus d'animals", "answer_start": 604}], "id": "P_192_C_1151_Q5", "question": "Qu\u00e8 inclou tamb\u00e9 la fauna?"}]}, {"context": "FMNH PM 59520 mesura 9.8 mm d'al\u00e7ada. S'assembla a UA 8653 en molts aspectes, per\u00f2 \u00e9s menys corba i la superf\u00edcie mastegadora cont\u00e9 un gran infund\u00edbul (una cavitat en forma d'embut) reblit amb cement i envoltat per esmalt que penetra la dent en profunditat. Tamb\u00e9 presenta o b\u00e9 un segon infund\u00edbul o b\u00e9 un solc reblit amb cement. El menor grau de curvatura i les difer\u00e8ncies en la morfologia masticat\u00f2ria suggereixen que les dues dents representen posicions dentals diferents. Krause et al. classificaren aquesta dent provisionalment dins el g\u00e8nere Lavanify, tenint en compte les considerables variacions que presenten els gondwanateris entre les dents en el si d'una mateixa esp\u00e8cie i la manca de proves en sentit contrari.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "9.8 mm", "answer_start": 21}], "id": "P_192_C_1152_Q1", "question": "Quina al\u00e7ada fa FMNH PM 59520?"}, {"answers": [{"text": "UA 8653", "answer_start": 51}], "id": "P_192_C_1152_Q2", "question": "A qui s'assembla FMNH PM 59520?"}, {"answers": [{"text": "que les dues dents representen posicions dentals diferents", "answer_start": 417}], "id": "P_192_C_1152_Q3", "question": "Qu\u00e8 suggereixen ell menor grau de curvatura i les difer\u00e8ncies en la morfologia masticat\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "Lavanify", "answer_start": 549}], "id": "P_192_C_1152_Q4", "question": "En quin g\u00e8nere es va classificar provisionalment la dent?"}, {"answers": [{"text": "un gran infund\u00edbul", "answer_start": 132}], "id": "P_192_C_1152_Q5", "question": "Qu\u00e8 cont\u00e9 la superf\u00edcie mastegadora de la dent?"}]}]}, {"title": "Pa", "paragraphs": [{"context": "L'aigua t\u00e9 com a missi\u00f3 activar les prote\u00efnes de la farina perqu\u00e8 la massa adquireixi una textura tova i modelable. Posseeix, a m\u00e9s a m\u00e9s, la capacitat dissolvent de les subst\u00e0ncies afegides a la massa, i \u00e9s necess\u00e0ria per al desenvolupament de la fermentaci\u00f3. La composici\u00f3 qu\u00edmica de l'aigua emprada afecta les qualitats del pa. La proporci\u00f3 d'aigua que es fa servir en l'elaboraci\u00f3 de la massa influeix en la consist\u00e8ncia final. Acostuma a afegir-se aigua de manera que suposi un 43% del volum total de la massa o, cosa que \u00e9s el mateix, un 66,6% del pes de la farina, o que la farina representa 1 vegada i mitja el pes d'aigua.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'aigua", "answer_start": 0}], "id": "P_103_C_613_Q1", "question": "Qu\u00e8 activa les prote\u00efnes de la farina?"}, {"answers": [{"text": "dissolvent", "answer_start": 152}], "id": "P_103_C_613_Q2", "question": "Quina altre capacitat t\u00e9 l'aigua?"}, {"answers": [{"text": "per al desenvolupament de la fermentaci\u00f3", "answer_start": 219}], "id": "P_103_C_613_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 \u00e9s necess\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "en la consist\u00e8ncia final", "answer_start": 406}], "id": "P_103_C_613_Q4", "question": "En qu\u00e8 influeix la proporci\u00f3 d'aigua?"}, {"answers": [{"text": "1 vegada i mitja el pes d'aigua", "answer_start": 599}], "id": "P_103_C_613_Q5", "question": "En quina proporci\u00f3 hi posem la farina?"}]}, {"context": "El tipus de pa que menys recomanen els especialistes en nutrici\u00f3 \u00e9s el de farina blanca refinada. Argumenten que les farines refinades tenen un grau tan elevat d'elaboraci\u00f3 que gran part de les propietats de la fibra i dels minerals s'han perdut durant el proc\u00e9s de refinament. Aquesta \u00e9s, en certa manera, una de les raons per les quals cada vegada m\u00e9s es troben pans de farines no-refinades a les fleques. El contingut d'\u00e0cid f\u00edtic de les farines fa que es disminueixi la biodisponibilitat d'alguns minerals com el calci, el magnesi, el zinc i el f\u00f2sfor,[57] encara que durant el proc\u00e9s d'elaboraci\u00f3 del pa disminueix for\u00e7a la quantitat d'\u00e0cid f\u00edtic de la massa.[58]", "qas": [{"answers": [{"text": "els especialistes en nutrici\u00f3", "answer_start": 35}], "id": "P_103_C_614_Q1", "question": "Qui no ens recomana el pa de farina blanca refinada?"}, {"answers": [{"text": "durant el proc\u00e9s de refinament", "answer_start": 246}], "id": "P_103_C_614_Q2", "question": "Quan es perden les propietats de la fibra?"}, {"answers": [{"text": "pans de farines no-refinades", "answer_start": 364}], "id": "P_103_C_614_Q4", "question": "Qu\u00e8 trobem cada vegada m\u00e9s a les fleques?"}]}, {"context": "El pa ocupa la base de la pir\u00e0mide aliment\u00e0ria pel que fa als cereals i els llegums, el que indica que pot consumir-se al dia una quantitat relativament moderada, si ho comparem amb altres aliments, dins del que es considera una dieta equilibrada. Per exemple, a la dieta d'un infant d'un any ja s'inclou el pa, aix\u00ed com els aliments dels grups alimentaris b\u00e0sics com carn, verdures i llet). Existeixen estudis que esmenten que un consum de pa de s\u00e8gol aporta a les dones solament un 7,1% de prote\u00efnes, un 1,2% de l\u00edpids, i un 11,1% de carbohidrats necessaris a RDI, mentre que a la dieta d'un home contribueix amb un 5,9% de prote\u00efna, un 1,0% del greix i un 9,3% de carbohidrats, el que fa una contribuci\u00f3 del total de 28,6% dels nutrients recomanats per l'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut.[60]", "qas": [{"answers": [{"text": "la base", "answer_start": 12}], "id": "P_103_C_615_Q1", "question": "Quina part de la pir\u00e0mide aliment\u00e0ria ocupa el pa?"}, {"answers": [{"text": "una quantitat relativament moderada", "answer_start": 126}], "id": "P_103_C_615_Q2", "question": "Quant en podem consumir al dia?"}, {"answers": [{"text": "un any", "answer_start": 286}], "id": "P_103_C_615_Q3", "question": "A quina edat ja s'inclou el pa?"}, {"answers": [{"text": "carn, verdures i llet", "answer_start": 368}], "id": "P_103_C_615_Q4", "question": "Quins altres aliments \u2018inclouen a la dieta d'un infant d'un any?"}, {"answers": [{"text": "7,1", "answer_start": 484}], "id": "P_103_C_615_Q5", "question": "Quin tant per cent de prote\u00efnes aporta a les dones el consum del pas de s\u00e8gol?"}]}, {"context": "El pa aporta en una quantitat considerable d'hidrats de carboni de cadena complexa. Algunes prote\u00efnes, en general d'un baix valor biol\u00f2gic,[52] podent arribar a representar el 9% del pes del pa.[53] El seu contingut en amino\u00e0cids no inclou tots els amino\u00e0cids essencials, sin\u00f3 que presenta nivells baixos de l'amino\u00e0cid essencial, lisina. Posseeix per regla general pocs continguts grassos, gaireb\u00e9 sempre \u00e0cid oleic i linoleic. Entre els micronutrients que del pa i algunes traces de calci (per a l'\u00fas de llet en l'elaboraci\u00f3 industrial actual), ferro (en una quantitat important), seleni, potassi, f\u00f2sfor. El pa que t\u00e9 una farina amb germen t\u00e9 dues vitamines del grup B que s\u00f3n la tiamina (que \u00e9s beneficiosa per al sistema nervi\u00f3s) i la niacina (\u00fatil en la prevenci\u00f3 de la pel\u00b7lagra). El pa t\u00e9 tamb\u00e9 \u00e0cid f\u00f2lic i una certa quantitat de carotenoides, tot i que en poca quantitat, ja que han estat redu\u00efts durant la fase de barreja a l'elaboraci\u00f3 del pa.[28]", "qas": [{"answers": [{"text": "de cadena complexa", "answer_start": 64}], "id": "P_103_C_616_Q1", "question": "Com s\u00f3n els hidrats de carboni que aporta el pa?"}, {"answers": [{"text": "d'un baix valor biol\u00f2gic", "answer_start": 114}], "id": "P_103_C_616_Q2", "question": "Com s\u00f3n les prote\u00efnes, en general?"}, {"answers": [{"text": "lisina", "answer_start": 331}], "id": "P_103_C_616_Q3", "question": "De quin amino\u00e0cid presenta nivells baixos?"}, {"answers": [{"text": "tiamina", "answer_start": 683}], "id": "P_103_C_616_Q4", "question": "Quina vitamina, beneficiosa pel sistema nervi\u00f3s, cont\u00e9?"}, {"answers": [{"text": "\u00e0cid f\u00f2lic", "answer_start": 803}], "id": "P_103_C_616_Q5", "question": "Quin \u00e0cid cont\u00e9?"}]}, {"context": "Igual que en altres pa\u00efsos europeus, el consum de pa ha anat disminuint a l'Estat espanyol per diverses raons: l'augment del poder adquisitiu i la progressiva p\u00e8rdua d'h\u00e0bits alimentaris saludables. El 1964 a l'Estat espanyol el consum de pa per persona i any era de 134 kg; l'any 1981 havia davallat fins a 75 kg i l'any 1991 el consum va ser de 59 kg; des d'aleshores s'ha estabilitzat en uns 58 kg. Les recomanacions de consum de cereals de l'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut s\u00f3n a la ratlla de 91 quilograms per persona i any.[68]", "qas": [{"answers": [{"text": "ha anat disminuint", "answer_start": 53}], "id": "P_103_C_617_Q1", "question": "Qu\u00e8 ha passat amb el consum de pa?"}, {"answers": [{"text": "l'augment del poder adquisitiu i la progressiva p\u00e8rdua d'h\u00e0bits alimentaris saludables", "answer_start": 111}], "id": "P_103_C_617_Q2", "question": "Quines s\u00f3n les causes de la disminuci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "134", "answer_start": 267}], "id": "P_103_C_617_Q3", "question": "Quin era el consum de pa per persona el 1964?"}, {"answers": [{"text": "58 kg", "answer_start": 395}], "id": "P_103_C_617_Q4", "question": "En quant s'ha estabilitzat el consum de pa per persona?"}, {"answers": [{"text": "l'Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut", "answer_start": 444}], "id": "P_103_C_617_Q5", "question": "Qui ens recomana consumir, com a molt, 91 kg de pa per persona?"}]}, {"context": "La popularitat del pa a l'\u00c0frica ha aconseguit que des de mitjan segle xx s'hagin creat cooperatives de dones dedicades a feines espec\u00edfiques de l'elaboraci\u00f3 del pa, aquests esfor\u00e7os no nom\u00e9s han introdu\u00eft una petita part d'ingressos sin\u00f3 que a m\u00e9s a m\u00e9s ha portat el pa a moltes zones de l'\u00c0frica.[71] Un dels cereals emprats \u00e9s el teff (Eragrostis tef) que produeix un pa denominat injera. A Sud-\u00e0frica \u00e9s molt popular el bunny chow, un pa farcit de curri. Algunes vegades s'elaboren pans amb barreges d'arr\u00f2s i s\u00e8gol.[72]", "qas": [{"answers": [{"text": "cooperatives de dones", "answer_start": 88}], "id": "P_103_C_618_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'ha creat a causa de la popularitat del pa a \u00c0frica?"}, {"answers": [{"text": "feines espec\u00edfiques de l'elaboraci\u00f3 del pa", "answer_start": 122}], "id": "P_103_C_618_Q2", "question": "Qu\u00e8 fan aquestes cooperatives?"}, {"answers": [{"text": "una petita part d'ingressos", "answer_start": 206}], "id": "P_103_C_618_Q3", "question": "Qu\u00e8 han introdu\u00eft aquestes cooperatives?"}, {"answers": [{"text": "teff", "answer_start": 333}], "id": "P_103_C_618_Q4", "question": "Quin cereal produeix el injera?"}, {"answers": [{"text": "un pa farcit de curri", "answer_start": 436}], "id": "P_103_C_618_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el bunny chow?"}]}]}, {"title": "La Mare de D\u00e9u del canceller Rolin", "paragraphs": [{"context": "La Mare de D\u00e9u \u00e9s glorificada per les paraules llatines elevata i exaltata. El seu significat fa refer\u00e8ncia a la posici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u en la pintura, dins d'un palau fortificat i per sobre del paisatge que l'envolta. La seva posici\u00f3 hier\u00e0tica i la forma com presenta al Nen Jes\u00fas, reflecteix la representaci\u00f3 tradicional del Tron de la Saviesa, un esquema iconogr\u00e0fic propi de l'art rom\u00e0nic. Ella sembla mirar la creu que hi ha a la part superior del globus, prefigurant el patiment del seu fill a la crucifixi\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "elevata i exaltata", "answer_start": 56}], "id": "P_428_C_2563_Q1", "question": "Quines paraules glorifiquen la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "a la posici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u en la pintura", "answer_start": 108}], "id": "P_428_C_2563_Q2", "question": "A qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia el significat d'elevata i exaltata?"}, {"answers": [{"text": "hier\u00e0tica", "answer_start": 237}], "id": "P_428_C_2563_Q3", "question": "Quina posici\u00f3 t\u00e9 la Mare de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "un esquema iconogr\u00e0fic propi de l'art rom\u00e0nic", "answer_start": 349}], "id": "P_428_C_2563_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Tron de la Saviesa?"}, {"answers": [{"text": "la creu", "answer_start": 414}], "id": "P_428_C_2563_Q5", "question": "Qu\u00e8 sembla mirar la Mare de D\u00e9u?"}]}, {"context": "El treball va ser encarregat pel canceller del ducat de Borgonya, Nicolau Rolin, que apareix al costat esquerre de la imatge. Era per a la seva esgl\u00e9sia parroquial, Notre-Dame-du-Ch\u00e2tel, a Autun, on va romandre fins que l'esgl\u00e9sia es va cremar durant la revoluci\u00f3 francesa, el 1793.[1] Despr\u00e9s d'un per\u00edode en qu\u00e8 qued\u00e0 exposat a la Catedral d'Autun, va passar al Louvre el 1805 com a resultat de l'espoli de Napole\u00f3 Bonaparte.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Nicolau Rolin", "answer_start": 66}], "id": "P_428_C_2564_Q1", "question": "Qui va encarregar el treball?"}, {"answers": [{"text": "canceller del ducat de Borgonya", "answer_start": 33}], "id": "P_428_C_2564_Q2", "question": "Qu\u00e8 era Nicolau Rolin?"}, {"answers": [{"text": "al costat esquerre", "answer_start": 93}], "id": "P_428_C_2564_Q3", "question": "On apareix Nicolau Rolin en la imatge?"}, {"answers": [{"text": "Notre-Dame-du-Ch\u00e2tel", "answer_start": 165}], "id": "P_428_C_2564_Q4", "question": "Per quina esgl\u00e9sia era aquest treball?"}, {"answers": [{"text": "el 1805", "answer_start": 371}], "id": "P_428_C_2564_Q5", "question": "Quan va passar al Louvre?"}]}, {"context": "Els reflexogrames infrarojos han revelat canvis a la capa de preparaci\u00f3 per sota de la pintura. En la capa inferior, Rolin tenia una bossa gran que penjava del seu cintur\u00f3; com que s'havia fet molt ric ocupant un c\u00e0rrec p\u00fablic, probablement s'hauria considerat que seria inadequat.[13] El Nen estava originalment assenyalant a terra.[3] Antigues descripcions sobre el quadre el descriuen originalment amb un marc de fusta fantasiosament pintat amb inscripcions que simulaven estar esculpides, com els dos retrats de Van Eyck que s\u00f3n a Londres.", "qas": [{"answers": [{"text": "canvis a la capa de preparaci\u00f3", "answer_start": 41}], "id": "P_428_C_2565_Q1", "question": "Qu\u00e8 han revelat els reflexogrames infrarojos?"}, {"answers": [{"text": "una bossa gran", "answer_start": 129}], "id": "P_428_C_2565_Q2", "question": "Qu\u00e8 es veu a la capa inferior que tenia Rolin?"}, {"answers": [{"text": "ocupant un c\u00e0rrec p\u00fablic", "answer_start": 202}], "id": "P_428_C_2565_Q3", "question": "Com s'havia fet ric Rolin?"}, {"answers": [{"text": "a terra", "answer_start": 325}], "id": "P_428_C_2565_Q4", "question": "Qu\u00e8 assenyalava originalment el nen?"}, {"answers": [{"text": "simulaven estar esculpides", "answer_start": 465}], "id": "P_428_C_2565_Q5", "question": "Com eren les inscripcions del marc de fusta?"}]}, {"context": "El riu divideix els dos mons, per\u00f2 tamb\u00e9 els uneix. Es poden veure vaixells plens de passatgers creuar l'aigua. S'observa una illa en el centre amb una torre fortificada i alts edificis envoltats d'arbres. El m\u00e9s significatiu \u00e9s un pont que uneix les dues ribes amb set arcs, una torre de pla\u00e7a fortificada i un pont llevad\u00eds de fusta. Una multitud de persones creuen a peu i a cavall. Una creu a l'arc central representa el sacrifici de Crist, formant un pont entre el m\u00f3n terrenal del pecat i el m\u00f3n celestial del parad\u00eds.", "qas": [{"answers": [{"text": "els dos mons", "answer_start": 16}], "id": "P_428_C_2566_Q1", "question": "Qu\u00e8 divideix el riu?"}, {"answers": [{"text": "plens de passatgers", "answer_start": 76}], "id": "P_428_C_2566_Q2", "question": "Com estan els vaixells?"}, {"answers": [{"text": "una illa", "answer_start": 122}], "id": "P_428_C_2566_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi ha en el centre?"}, {"answers": [{"text": "el sacrifici de Crist", "answer_start": 422}], "id": "P_428_C_2566_Q5", "question": "Qu\u00e8 representa la creu a l'arc central?"}]}]}, {"title": "Catedral de Santiago de Compostel\u00b7la", "paragraphs": [{"context": "La fa\u00e7ana es troba a la Pla\u00e7a de la Immaculada. Aqu\u00ed acabava el Cam\u00ed de Santiago dels pelegrins procedents de Fran\u00e7a, en la porta anomenada franqu\u00edgena (tamb\u00e9 Porta del Parad\u00eds), el portal rom\u00e0nic va ser constru\u00eft el 1.122 per Bernard, tresorer del temple. Aquesta portalada va ser demolida per haver patit un incendi l'any 1758. Algunes peces escult\u00f2riques que es van salvar van ser col\u00b7locades a la fa\u00e7ana de \"las Plater\u00edas\". La nova va ser projectada en estil barroc per Lucas Ferro Caaveiro i acabada per Domingo Lois Monteagudo i Clemente Sarela en estil neocl\u00e0ssic el 1769, encara que va conservar alguns tra\u00e7ats del barroc.", "qas": [{"answers": [{"text": "a la Pla\u00e7a de la Immaculada", "answer_start": 19}], "id": "P_575_C_3445_Q1", "question": "On es troba la fa\u00e7ana?"}, {"answers": [{"text": "en la porta anomenada franqu\u00edgena", "answer_start": 118}], "id": "P_575_C_3445_Q2", "question": "En quina porta acaba el Cam\u00ed de Santiago dels peregrins procedents de Fran\u00e7a?"}, {"answers": [{"text": "Porta del Parad\u00eds", "answer_start": 159}], "id": "P_575_C_3445_Q3", "question": "Amb quin altre nom es coneix la porta franqu\u00edgena?"}, {"answers": [{"text": "Bernard", "answer_start": 227}], "id": "P_575_C_3445_Q4", "question": "Qui va construir el portal rom\u00e0nic?"}, {"answers": [{"text": "1758", "answer_start": 324}], "id": "P_575_C_3445_Q5", "question": "Quan va patir un incendi la porta franqu\u00edgena?"}]}, {"context": "Al fris central, s'hi troba Crist, amb personatges i escenes v\u00e0ries, a la seva dreta les sis figures que es veuen pertanyen al cor del \"Maestro Mateo\" que van ser col\u00b7locades all\u00e0 a la fi del segle xix.[32] La disposici\u00f3 original dels elements iconogr\u00e0fics va quedar desvirtuada des que en el S. XVIII van ser allotjades aqu\u00ed nombroses imatges recuperades de la desmantellada fa\u00e7ana de \"Azabacher\u00edas\". En un medall\u00f3 central apareix el Pare Etern (o la Transfiguraci\u00f3), amb les mans obertes i sobre els arcs a l'extrad\u00f3s quatre \u00e0ngels amb trompetes que anuncien el Judici Final.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al fris central", "answer_start": 0}], "id": "P_575_C_3446_Q1", "question": "On \u00e9s Crist?"}, {"answers": [{"text": "sis", "answer_start": 89}], "id": "P_575_C_3446_Q2", "question": "Quantes figures es situen a la dreta de Crist?"}, {"answers": [{"text": "al cor del \"Maestro Mateo\"", "answer_start": 124}], "id": "P_575_C_3446_Q3", "question": "A qui pertanyen les sis figures que estan col\u00b7locades a la dreta de Crist?"}, {"answers": [{"text": "el Pare Etern", "answer_start": 432}], "id": "P_575_C_3446_Q4", "question": "Qui apareix en un medall\u00f3 central?"}, {"answers": [{"text": "obertes", "answer_start": 482}], "id": "P_575_C_3446_Q5", "question": "Com estan les mans del Pare Etern?"}]}, {"context": "El botafumeiro \u00e9s un immens encenser de llaut\u00f3 banyat en argent, que pesa 62 kg. buit i mesura 1,60 m d'al\u00e7ada. El botafumeiro anterior pesava 60 kg, per\u00f2 el 2006 es va afegir un bany d'argent que ha augmentat la seva massa fins al pes actual de 62 kg. La corda que ho susp\u00e8n, lligada al creuer de la catedral, \u00e9s ara d'un material sint\u00e8tic, que mesura 65 metres, \u00e9s de 5 cm de di\u00e0metre i pesa 90 kg. Anteriorment les cordes estaven fetes de c\u00e0nem o espart. El botafumeiro s'omple primer amb uns 40 kg. de carb\u00f3 i encens, que supera  els 100 kg. al principi dels seus moviments. Despr\u00e9s es lliga amb forts nusos a una llarga corda que va al sostre de l'edifici, al creuer, i es despla\u00e7a mitjan\u00e7ant un mecanisme de politges per la nau de l'esgl\u00e9sia. Per aconseguir-ho, un grup de vuit homes, anomenats tiraboleiros, empenyen primer per posar-ho en moviment, i despr\u00e9s tiren d'un cap de la corda, per anar aconseguint velocitat. El moviment del botafumeiro pot arribar a 68 km/h en el seu despla\u00e7ament pel creuer de la catedral, des de la porta de l'Azabacher\u00eda a la porta de les Plater\u00edas, descrivint un arc de 65 metres i una altura m\u00e0xima de 21 metres (un angle de 82\u00b0). Per arribar a aquesta altura m\u00e0xima es necessiten 17 recorreguts complets.[65]  La tradici\u00f3 diu que l'\u00fas del botafumeiro o encenser a la catedral de Santiago va comen\u00e7ar al segle xi, i va ser pensat per perfumar el temple i treure la mala olor que deixaven els pelegrins, cansats, bruts i molts d'ells malalts. L'any 1200 es va modificar el sistema inicial de politges per un sistema de rodolaments que permetia el despla\u00e7ament lateral, amb el qual el botafumeiro podia rec\u00f3rrer uns 150 cm, que era la dist\u00e0ncia que permetia la corda. El rei Llu\u00eds XI de Fran\u00e7a el 1400 va donar a la catedral una suma de diners per reempla\u00e7ar l'encenser medieval, que no va tenir lloc fins al 1554. El mecanisme del rodolament actual del botafumeiro es va instal\u00b7lar el 1604. El nou botafumeiro va ser realitzat completament en argent, robant-ho les tropes de Napole\u00f3 a l'abril del 1809. Reempla\u00e7at per l'actual que va ser creat per l'orfebre Jos\u00e9 Losada el 1851.[66] Una prova de la import\u00e0ncia simb\u00f2lica del botafumeiro \u00e9s el disseny de les monedes de 5 pessetes amb un gravat de l'encenser compostel\u00b7l\u00e0, l'any 1993.", "qas": [{"answers": [{"text": "un immens encenser de llaut\u00f3 banyat en argent", "answer_start": 18}], "id": "P_575_C_3447_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el botafumeiro?"}, {"answers": [{"text": "62 kg. buit", "answer_start": 74}], "id": "P_575_C_3447_Q2", "question": "Quant pesa el botafumeiro?"}, {"answers": [{"text": "al creuer de la catedral", "answer_start": 285}], "id": "P_575_C_3447_Q3", "question": "On est\u00e0 lligada la corda que sost\u00e9 el botafumeiro?"}, {"answers": [{"text": "68 km/h", "answer_start": 969}], "id": "P_575_C_3447_Q4", "question": "A quina velocitat pot arribar el botafumeiro en el seu despla\u00e7ament pel creuer de la catedral?"}, {"answers": [{"text": "1604", "answer_start": 1925}], "id": "P_575_C_3447_Q5", "question": "Quan es va instal\u00b7lar el mecanisme del rodolament actual del botafumeiro?"}]}, {"context": "Segons la llegenda, l'ap\u00f2stol Sant Jaume el Major va portar el cristianisme als celtes de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. L'any 44 va ser decapitat a Jerusalem. Les seves restes van ser portades posteriorment a Gal\u00edcia en una barca de pedra. Arran de les persecucions romanes dels cristians d'Hisp\u00e0nia, la seva tomba va ser abandonada en el segle tercer. Sempre segons la llegenda, aquesta tomba va ser descoberta l'any 814 per l'ermit\u00e0 Pelai (Pelagius), despr\u00e9s de veure llums estranyes al cel nocturn. El bisbe Teodomir d'Iria va recon\u00e8ixer aquest fet com un miracle i n'inform\u00e0 el rei Alfons II d'Ast\u00faries i Gal\u00edcia (791-842). El rei va ordenar la construcci\u00f3 d'una capella en el lloc. Diu la llegenda que el rei va esdevenir el primer pelegr\u00ed d'aquest santuari. Aix\u00f2 va ser seguit per una primera esgl\u00e9sia l'any 829 i una altra el 899, esgl\u00e9sia prerom\u00e0nica,  per ordre del rei Alfons III d'Ast\u00faries, fent-ne gradualment un important lloc de peregrinaci\u00f3.[5] L'any 997 aquesta esgl\u00e9sia primitiva va ser redu\u00efda a cendres per Almansor (938-1002), comandant de l'ex\u00e8rcit del califa de C\u00f2rdova. Les portes i les campanes, portades per captius cristians a C\u00f2rdova, es van afegir a la mesquita Aljama.[6] Quan C\u00f2rdova va ser presa pel rei Ferran III de Castella el 1236, aquestes mateixes portes i campanes van ser transportades per presoners musulmans a Toledo, i s'inclogueren a la catedral de Santa Maria de Toledo.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'ap\u00f2stol Sant Jaume el Major", "answer_start": 20}], "id": "P_575_C_3448_Q1", "question": "Qui va portar el cristianisme als celtes de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica segons la llegenda?"}, {"answers": [{"text": "Jerusalem", "answer_start": 140}], "id": "P_575_C_3448_Q2", "question": "On va ser decapitat l'ap\u00f2stol Sant Jaume el Major?"}, {"answers": [{"text": "L'any 44", "answer_start": 112}], "id": "P_575_C_3448_Q3", "question": "Quan va ser decapitat a Jerusalem l'ap\u00f2stol Sant Jaume el Major?"}, {"answers": [{"text": "Ferran III de Castella", "answer_start": 1227}], "id": "P_575_C_3448_Q4", "question": "Per qui va ser pressa C\u00f2rdova el 1236?"}, {"answers": [{"text": "comandant de l'ex\u00e8rcit del califa de C\u00f2rdova", "answer_start": 1039}], "id": "P_575_C_3448_Q5", "question": "Qui era Almansor?"}]}, {"context": "El claustre t\u00e9 una planta quadrada de trenta-quatre metres per costat, va ser constru\u00eft a comen\u00e7aments del segle xvi segons els pl\u00e0nols dels arquitectes Juan de \u00c1lava i Juan Gil de Honta\u00f1\u00f3n, intervenint diversos mestres a la seva construcci\u00f3 des del seu comen\u00e7ament el 1521 fins a la seva finalitzaci\u00f3 el 1590. \u00c9s d'estil g\u00f2tic-renaixentista de l'escola castellana i es corona amb una balustrada calada amb pinacles. Com \u00e9s normal en els antics claustres existeixen sepultures de personatges relacionats amb la catedral. Al costat nord es troba la capella d'Alba fundada el 1530 que guarda al seu interior un retaule amb la Transfiguraci\u00f3 del Senyor, obra datada del segle xviii. En un angle del claustre es troben les campanes originals de la torre Berenguela.[61]", "qas": [{"answers": [{"text": "quadrada", "answer_start": 26}], "id": "P_575_C_3450_Q1", "question": "Com \u00e9s la planta del claustre?"}, {"answers": [{"text": "trenta-quatre", "answer_start": 38}], "id": "P_575_C_3450_Q2", "question": "Quants metres t\u00e9 cada costat de la planta del claustre?"}, {"answers": [{"text": "a comen\u00e7aments del segle xvi", "answer_start": 88}], "id": "P_575_C_3450_Q3", "question": "Quan va ser constru\u00eft el claustre?"}, {"answers": [{"text": "1590", "answer_start": 305}], "id": "P_575_C_3450_Q4", "question": "Quin any va finalitzar la construcci\u00f3 del claustre?"}, {"answers": [{"text": "g\u00f2tic-renaixentista", "answer_start": 322}], "id": "P_575_C_3450_Q5", "question": "De quin estil \u00e9s el claustre?"}]}]}, {"title": "ROT13", "paragraphs": [{"context": "Per tal d'aplicar ROT13 a una part d'un text nom\u00e9s cal examinar-ne els car\u00e0cters alfab\u00e8tics i substituir-los cada un per la lletra situada 13 posicions m\u00e9s endavant en l'alfabet, seguint pel principi si cal.[3] Aix\u00ed, en l'alfabet llat\u00ed b\u00e0sic de 26 car\u00e0cters, la A es converteix en N, la B esdev\u00e9 O, i aix\u00ed successivament fins a la M, que es converteix en Z. Llavors la seq\u00fc\u00e8ncia continua pel principi de l'alfabet: la N es converteix en A, la O es converteix en B, i aix\u00ed successivament fins a la Z, que es converteix en M. \u00c9s, per tant, un cas particular del xifratge af\u00ed. Nom\u00e9s les lletres que apareixen en l'alfabet llat\u00ed b\u00e0sic es veuen afectades; els nombres, s\u00edmbols, espais en blanc i tots els altres car\u00e0cters no es modifiquen. Com que hi ha 26 lletres en l'alfabet angl\u00e8s i 26 = 2 \u00d7 13, la funci\u00f3 ROT13 \u00e9s la seva pr\u00f2pia funci\u00f3 inversa:[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel principi de l'alfabet", "answer_start": 388}], "id": "P_298_C_1783_Q3", "question": "Per on continua la seq\u00fc\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "Nom\u00e9s les lletres que apareixen en l'alfabet llat\u00ed b\u00e0sic", "answer_start": 574}], "id": "P_298_C_1783_Q4", "question": "Quines lletres es veuen acceptades?"}, {"answers": [{"text": "els nombres, s\u00edmbols, espais en blanc i tots els altres car\u00e0cters", "answer_start": 651}], "id": "P_298_C_1783_Q5", "question": "Qu\u00e8 no es modifica?"}]}, {"context": "L'International Obfuscated C Code Contest (IOCCC) de 1989 inclogu\u00e9 una entrada de Brian Westley. El programa de Westley es podia codificar en ROT13 o invertit, i en ambd\u00f3s casos es compilava correctament. El seu funcionament, en executar-se, era o b\u00e9 dur a terme la codificaci\u00f3 ROT13, o revertir-la.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "una entrada de Brian Westley", "answer_start": 67}], "id": "P_298_C_1786_Q1", "question": "Qu\u00e8 inclogu\u00e9 l'International Obfuscated C Code Contest?"}, {"answers": [{"text": "en ROT13 o invertit", "answer_start": 139}], "id": "P_298_C_1786_Q2", "question": "Com es podia codificar el programa de Westley?"}, {"answers": [{"text": "correctament", "answer_start": 191}], "id": "P_298_C_1786_Q3", "question": "Com es compilava en ambd\u00f3s casos?"}, {"answers": [{"text": "o b\u00e9 dur a terme la codificaci\u00f3 ROT13, o revertir-la", "answer_start": 246}], "id": "P_298_C_1786_Q4", "question": "Com era el funcionament del programa de Westley en executar-se?"}]}, {"context": "El desembre de 1999, es va trobar que Netscape Communicator utilitzava ROT13 com a part d'un esquema insegur per emmagatzemar contrasenyes de correu electr\u00f2nic.[9] El 2001, programador rus Dimitry Sklyarov va demostrar que un venedor de llibres electr\u00f2nics, New Paradigm Research Group (NPRG), utilitzava ROT13 per xifrar els seus documents; s'ha especulat que NPRG podria haver conf\u00f3s l'exemple d'implementaci\u00f3 de ROT13 \u2014proporcionat a l'equip de desenvolupament de programari d'Adobe eBook\u2014 com un sistema de xifrat seri\u00f3s.[10] Windows XP utilitza ROT13 en algunes de les seves claus de registre.[11] Tamb\u00e9 s'ha utilitzat ROT13 en el programa de Unix Fortune per xifrar dites ofensives;[12] en qualsevol cas, el programa ja ha estat eliminat de FreeBSD.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "El desembre de 1999", "answer_start": 0}], "id": "P_298_C_1787_Q1", "question": "Quan es va trobar que Netscape Communicator utilitzava ROT13?"}, {"answers": [{"text": "per emmagatzemar contrasenyes de correu electr\u00f2nic", "answer_start": 109}], "id": "P_298_C_1787_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 utilitzava ROT13 Netscape Communicator?"}, {"answers": [{"text": "New Paradigm Research Group", "answer_start": 258}], "id": "P_298_C_1787_Q3", "question": "Quin venedor de llibres utilitzava ROT13 per emmagatzemar els seus documents?"}, {"answers": [{"text": "Dimitry Sklyarov", "answer_start": 189}], "id": "P_298_C_1787_Q4", "question": "Qui va demostrar que New Paradigm Research Group utilitzava ROT13 per emmagatzemar els seus documents?"}, {"answers": [{"text": "en algunes de les seves claus de registre", "answer_start": 556}], "id": "P_298_C_1787_Q5", "question": "On utilitza ROT13 Windows XP?"}]}, {"context": "ROT13 no est\u00e0 destinat a utilitzar-se quan hi ha preocupaci\u00f3 pel secret del missatge \u2014l'\u00fas d'una rotaci\u00f3 constant significa que el xifrat no t\u00e9 efectivament cap clau, i el desxifrat no requereix cap coneixement m\u00e9s enll\u00e0 del fet que s'hagi utilitzat ROT13. Fins i tot sense aquest coneixement, l'algoritme es pot trencar f\u00e0cilment a trav\u00e9s de l'an\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncies.[3] A causa de la seva manca absoluta d'idone\u00eftat per a mantenir un secret veritable, ROT13 s'ha convertit en un esl\u00f2gan per referir-se a qualsevol sistema de xifrat clarament d\u00e8bil: un cr\u00edtic podria afirmar que \u00abel sistema DES de 56 bits \u00e9s avui en dia poc millor que ROT13\u00bb. En una broma sobre termes criptogr\u00e0fics reals com \u00abdoble DES\u00bb, han sorgit expressions com \u00abdoble ROT13\u00bb, \u00abROT26\u00bb o \u00ab2ROT13\u00bb amb intenci\u00f3 humor\u00edstica, incloent-hi un article acad\u00e8mic de par\u00f2dia \u00abSobre l'algoritme de xifrat 2ROT13\u00bb.[8] Com que aplicar ROT13 a un text ja xifrat amb ROT13 restaura el text pla original, ROT26 \u00e9s equivalent a no xifrat en absolut. Per extensi\u00f3, triple ROT13 (usat de broma com a analogia del 3DES) \u00e9s equivalent a un ROT13 regular.", "qas": [{"answers": [{"text": "a trav\u00e9s de l'an\u00e0lisi de freq\u00fc\u00e8ncies", "answer_start": 331}], "id": "P_298_C_1788_Q1", "question": "Com es pot trencar f\u00e0cilment l'algoritme?"}, {"answers": [{"text": "56", "answer_start": 599}], "id": "P_298_C_1788_Q2", "question": "Quants bits te el sistema DES?"}, {"answers": [{"text": "\u00abSobre l'algoritme de xifrat 2ROT13\u00bb", "answer_start": 838}], "id": "P_298_C_1788_Q3", "question": "Quin article acad\u00e8mic ha sorgit amb intenci\u00f3 humor\u00edstica?"}, {"answers": [{"text": "aplicar ROT13 a un text ja xifrat amb ROT13", "answer_start": 887}], "id": "P_298_C_1788_Q4", "question": "Qu\u00e8 restaura el text pla original?"}, {"answers": [{"text": "a un ROT13 regular", "answer_start": 1087}], "id": "P_298_C_1788_Q5", "question": "A qu\u00e8 \u00e9s equivalent tripe ROT13?"}]}]}, {"title": "Xifratge de C\u00e8sar", "paragraphs": [{"context": "El xifratge de Vigen\u00e8re fa servir el xifratge de C\u00e8sar amb un decalatge diferent per cada posici\u00f3 del text; el valor del decalatge es defineix fent servir una paraula clau que es repeteix. Si la paraula clau es fa servir un sol cop, \u00e9s tan llarga com el missatge, i es tria de forma aleat\u00f2ria, llavors \u00e9s un xifratge de Vernam, impossible de desxifrar si els usuaris mantenen la clau en secret (de fet \u00e9s l'\u00fanic xifratge que s'ha pogut demostrar matem\u00e0ticament que \u00e9s indesxifrable). Per claus m\u00e9s curtes que el missatge (\u00e9s a dir pel xifratge de Vigen\u00e8re), que \u00e9s el que es feia servir hist\u00f2ricament, apareix al text un patr\u00f3 c\u00edclic que es pot detectar amb el m\u00e8tode de Kasiski i saber la longitud de la clau, un cop coneguda la longitud de la clau per exemple k, llavors el criptograma es descompon en k criptogrames de C\u00e8sar que es poden desxifrar amb l'an\u00e0lisi freq\u00fcencial.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "el xifratge de C\u00e8sar amb un decalatge diferent per cada posici\u00f3 del text", "answer_start": 34}], "id": "P_472_C_2827_Q1", "question": "Qu\u00e8 fa servir el xifratge de Vigen\u00e8re?"}, {"answers": [{"text": "fent servir una paraula clau que es repeteix", "answer_start": 143}], "id": "P_472_C_2827_Q2", "question": "Com es defineix el valor del decalatge?"}, {"answers": [{"text": "de forma aleat\u00f2ria", "answer_start": 274}], "id": "P_472_C_2827_Q3", "question": "Com es tria la paraula clau?"}, {"answers": [{"text": "un patr\u00f3 c\u00edclic", "answer_start": 618}], "id": "P_472_C_2827_Q4", "question": "Qu\u00e8 apareix al text per claus m\u00e9s curtes que el missatge?"}, {"answers": [{"text": "Kasiski", "answer_start": 671}], "id": "P_472_C_2827_Q5", "question": "Amb quin m\u00e8tode \u00e9s pot detectar el patr\u00f3 c\u00edclic que apareix al text per claus m\u00e9s curtes que el missatge?"}]}, {"context": "En el segon exemple, trencar el xifratge \u00e9s encara m\u00e9s directe. Com que nom\u00e9s hi ha un nombre limitat de possibles decalatges (27 en catal\u00e0), es poden provar tots per ordre en un atac per la for\u00e7a bruta.[14] Una forma de fer-ho \u00e9s escriure una taula en qu\u00e8 es desxifra un boc\u00ed del text amb tots els decalatges possibles[15] \u2014 aquesta t\u00e8cnica de vegades es coneix com \"completant el component clar\".[16] L'exemple de la taula de la dreta \u00e9s pel text xifrat \" IJXUJWYEKJWWT \"; el text clar es reconeix instant\u00e0niament a cop d'ull per un decalatge de cinc. Una altra forma de veure aquest m\u00e8tode \u00e9s que davall de cada lletra s'escriu l'alfabet en ordre invers i comen\u00e7ant per aquella lletra. Aquest proc\u00e9s es pot accelerar fent servir cintes verticals amb l'alfabet escrit en ordre invers i alinear-les de forma que formin el text xifrat en una fila, el text clar ha d'apar\u00e8ixer en una altra de les files.", "qas": [{"answers": [{"text": "encara m\u00e9s directe", "answer_start": 44}], "id": "P_472_C_2828_Q1", "question": "Com \u00e9s en el segon exemple trencar el xifratge?"}, {"answers": [{"text": "27", "answer_start": 127}], "id": "P_472_C_2828_Q2", "question": "Quin nombre de possibles decalatges hi ha en catal\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Com que nom\u00e9s hi ha un nombre limitat de possibles decalatges", "answer_start": 64}], "id": "P_472_C_2828_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es poden provar tots els possibles decalatges per ordre en un atac per la for\u00e7a bruta?"}, {"answers": [{"text": "\"completant el component clar\"", "answer_start": 367}], "id": "P_472_C_2828_Q4", "question": "Amb quin nom es coneix la t\u00e8cnica que consisteix en escriure una taula en qu\u00e8 es desxifra un boc\u00ed del text amb tots els decalatges possibles?"}, {"answers": [{"text": "per un decalatge de cinc", "answer_start": 528}], "id": "P_472_C_2828_Q5", "question": "Com es reconeix instant\u00e0niament a cop d'ull el text clar?"}]}, {"context": "Al segle xix, a la secci\u00f3 d'anuncis personals dels diaris de vegades es feien servir sistemes simples de xifratge per intercanviar missatges xifrats. L'any 1967, al The Times, David Kahn descriu exemples d'amants intercanviant en secret comunicacions xifrades fent servir el xifratge de C\u00e8sar.[8] Fins i tot el 1915, el xifratge de C\u00e8sar encara es feia servir; l'ex\u00e8rcit rus en feia \u00fas en substituci\u00f3 de xifratges m\u00e9s complicats que s'havia comprovat que eren massa dif\u00edcils de manejar per les seves tropes; els criptoanalistes alemanys i austr\u00edacs no tenien gaire dificultats en desxifrar els seus missatges.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "sistemes simples de xifratge", "answer_start": 85}], "id": "P_472_C_2829_Q1", "question": "Qu\u00e8 es feia servir de vegades als diaris per intercanviar missatges xifrats?"}, {"answers": [{"text": "anuncis personal", "answer_start": 28}], "id": "P_472_C_2829_Q2", "question": "En quina secci\u00f3 dels diaris es feien servir sistemes simples de xifratge per intercanviar missatges xifrats?"}, {"answers": [{"text": "Al segle xix", "answer_start": 0}], "id": "P_472_C_2829_Q3", "question": "Quan es feien servir als diaris sistemes simples de xifratge per intercanviar missatges xifrats?"}, {"answers": [{"text": "els criptoanalistes alemanys i austr\u00edacs", "answer_start": 508}], "id": "P_472_C_2829_Q5", "question": "Qui no tenia gaire dificultats en desxifrar els missatges de l'ex\u00e8rcit rus?"}]}, {"context": "Repetint molts cops el xifratge de C\u00e8sar no d\u00f3na cap seguretat afegida. Aix\u00f2 \u00e9s degut al fet que dos xifratges, per exemple primer amb un decalatge de 3 i despr\u00e9s amb un decalatge de 5, \u00e9s equivalent a un \u00fanic xifratge de decalatge 3+5=8. En terminologia matem\u00e0tica, el xifratge repetit amb diferents claus forma un grup.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "Repetint molts cops el xifratge de C\u00e8sar", "answer_start": 0}], "id": "P_472_C_2831_Q1", "question": "Qu\u00e8 no d\u00f3na cap seguretat afegida?"}, {"answers": [{"text": "a un \u00fanic xifratge de decalatge 3+5=8", "answer_start": 200}], "id": "P_472_C_2831_Q2", "question": "A qu\u00e8 s\u00f3n equivalents dos xifratges, primer amb un decalatge de 3 i despr\u00e9s amb un decalatge de 5?"}, {"answers": [{"text": "un grup", "answer_start": 313}], "id": "P_472_C_2831_Q3", "question": "Qu\u00e8 forma en terminologia matem\u00e0tica el xifratge repetit amb diferents claus?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 6 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "El \"Ferrocarril de Sarri\u00e0 a Barcelona\" popularment conegut com a tren de Sarri\u00e0 constru\u00eft per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri\u00e0 va ser inaugurat l'any 1863 amb tracci\u00f3 a vapor, en superf\u00edcie i ample ib\u00e8ric antic (1.672 mm). La concessi\u00f3 de la l\u00ednia data del 1856 i tenia una longitud de 4,72 km per unir Barcelona amb els municipis de Gr\u00e0cia, Sant Gervasi de Cassoles i Sarri\u00e0. El projecte inicial es va replantejar, ja que el trajecte tallava per la meitat les illes projectades per Ildefons Cerd\u00e0, fent que pass\u00e9s pel carrer de Balmes i Via Augusta.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "tren de Sarri\u00e0", "answer_start": 65}], "id": "P_226_C_1351_Q1", "question": "Com es coneixia popularment el \"Ferrocarril de Sarri\u00e0 a Barcelona\"?"}, {"answers": [{"text": "1863", "answer_start": 168}], "id": "P_226_C_1351_Q2", "question": "Quin any es va inaugurar?"}, {"answers": [{"text": "vapor", "answer_start": 187}], "id": "P_226_C_1351_Q3", "question": "Quina tracci\u00f3 tenia?"}, {"answers": [{"text": "4,72 km", "answer_start": 304}], "id": "P_226_C_1351_Q4", "question": "Quina longitud tenia?"}, {"answers": [{"text": "es va replantejar", "answer_start": 415}], "id": "P_226_C_1351_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va fer amb el projecte inicial?"}]}, {"context": "El servei t\u00e9 una freq\u00fc\u00e8ncia de pas variable: els dies feiners en hora vall (9h - 16h) \u00e9s de 6 minuts, mentre que en hora punta de la tarda (16h - 21h) \u00e9s de 12 minuts en hora punta de la tarda, ja que es combina amb els trens de les l\u00ednies S5, S6 i S7. En hora punta del mat\u00ed (7h - 9h) no circula per tal de deixar solcs lliures per a m\u00e9s serveis suburbans cap al Vall\u00e8s. Pel que fa als dissabtes i festius, la l\u00ednia circula amb una freq\u00fc\u00e8ncia de 15 minuts.[10] El 14 d'abril de 2007 es va iniciar el servei de metro nocturn els dissabtes a la nit i a la revetlla de festius,[11] per\u00f2 a partir del 7 de gener de 2012 es deixar\u00e0 d'oferir aquest servei a les l\u00ednies metropolitanes de FGC per racionalitzar despeses.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "variable", "answer_start": 35}], "id": "P_226_C_1352_Q1", "question": "Com \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia de pas?"}, {"answers": [{"text": "S5, S6 i S7", "answer_start": 240}], "id": "P_226_C_1352_Q2", "question": "Amb quines l\u00ednies es combina?"}, {"answers": [{"text": "En hora punta del mat\u00ed", "answer_start": 253}], "id": "P_226_C_1352_Q3", "question": "Quan no circula?"}, {"answers": [{"text": "15 minuts", "answer_start": 447}], "id": "P_226_C_1352_Q4", "question": "Quina \u00e9s la freq\u00fc\u00e8ncia els dissabtes i festius?"}, {"answers": [{"text": "14 d'abril de 2007", "answer_start": 465}], "id": "P_226_C_1352_Q5", "question": "Quan es va iniciar el servei de metro nocturn?"}]}, {"context": "El 1924 va ser l'any amb m\u00e9s nombre de viatgers per\u00f2 el tr\u00e0fic va anar disminuint a causa de les mol\u00e8sties per les obres de soterrament del Tren de Sarri\u00e0, que havien obligat a canviar l'empla\u00e7ament habitual de les estacions de Barcelona i Gr\u00e0cia.[28] El 1929 s'obria el tram soterrat entre Barcelona - Pl. Catalunya i Muntaner.[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "1924", "answer_start": 3}], "id": "P_226_C_1353_Q1", "question": "Quin any hi va haver m\u00e9s nombre de viatgers?"}, {"answers": [{"text": "mol\u00e8sties", "answer_start": 97}], "id": "P_226_C_1353_Q2", "question": "Qu\u00e8 van ocasionar les obres de soterrament?"}, {"answers": [{"text": "l'empla\u00e7ament habitual de les estacions de Barcelona i Gr\u00e0cia", "answer_start": 185}], "id": "P_226_C_1353_Q3", "question": "Qu\u00e8 van obligar a canviar les obres?"}, {"answers": [{"text": "1929", "answer_start": 255}], "id": "P_226_C_1353_Q4", "question": "Quan es va inaugurar el tram soterrat?"}]}, {"context": "Durant la construcci\u00f3 de la nova secci\u00f3 es van cobrir alguns trams que no van ser coberts, com l'estaci\u00f3 de Sarri\u00e0 a la Via Augusta, suposant la remodelaci\u00f3 d'aquesta estaci\u00f3. Amb la previsi\u00f3 de poder perllongar posteriorment la l\u00ednia fins a Esplugues de Llobregat.[32] El ramal es va posar en funcionament l'any 1976 coincidint amb la festa major de Sarri\u00e0, va tenir un cost de 140 milions de pessetes amb un recorregut de 500 metres.[33]", "qas": [{"answers": [{"text": "trams que no van ser coberts", "answer_start": 61}], "id": "P_226_C_1354_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va cobrir durant la construcci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "fins a Esplugues de Llobregat", "answer_start": 235}], "id": "P_226_C_1354_Q3", "question": "Fins on volien perllongar la l\u00ednia?"}, {"answers": [{"text": "1976", "answer_start": 313}], "id": "P_226_C_1354_Q4", "question": "Quin any van posar en funcionament el ramal?"}, {"answers": [{"text": "500 metres", "answer_start": 424}], "id": "P_226_C_1354_Q5", "question": "Quin recorregut tenia el ramal?"}]}, {"context": "El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[35] El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les l\u00ednies a Ferrocarriles de V\u00eda Estrecha de forma provisional,[22] mentre el Ministeri d'Obres P\u00fabliques del Govern d'Espanya, la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el r\u00e8gim d'explotaci\u00f3 d'aquesta xarxa.[36] A causa de la indefinici\u00f3 es va produir una degradaci\u00f3 del material i les instal\u00b7lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralitzaci\u00f3 de l'explotaci\u00f3.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "23 de maig de 1977", "answer_start": 3}], "id": "P_226_C_1355_Q1", "question": "Quan van anunciar la clausura de la xarxa?"}, {"answers": [{"text": "per Reial Decret", "answer_start": 140}], "id": "P_226_C_1355_Q2", "question": "Com es van transferir les l\u00ednies?"}, {"answers": [{"text": "a Ferrocarriles de V\u00eda Estrecha", "answer_start": 186}], "id": "P_226_C_1355_Q3", "question": "A qui es van transferir?"}, {"answers": [{"text": "una degradaci\u00f3 del material i les instal\u00b7lacions", "answer_start": 494}], "id": "P_226_C_1355_Q4", "question": "Qu\u00e8 es va produir per la indefinici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "la paralitzaci\u00f3 de l'explotaci\u00f3", "answer_start": 610}], "id": "P_226_C_1355_Q5", "question": "Qu\u00e8 va determinar aquesta degradaci\u00f3?"}]}]}, {"title": "Beatificaci\u00f3 de Tarragona", "paragraphs": [{"context": "Mesos abans de l'acte, preveient que els establiments hotelers de la ciutat serien insuficients, es van obrir escoles per acollir els pelegrins. Un mes abans de l'esdeveniment els hotels de Tarragona i els c\u00e0mpings propers tenien una ocupaci\u00f3 molt alta. Cal tenir en compte que sempre \u00e9s un cap de setmana tur\u00edsticament intens perqu\u00e8 \u00e9s el pont del Pilar. Per atendre els visitants el Patronat de Turisme va decidir que les oficines d'atenci\u00f3 al p\u00fablic obririen fins a les vuit del vespre. Tamb\u00e9 s'ofer\u00ed als visitants un Men\u00fa del Pelegr\u00ed econ\u00f2mic.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "que els establiments hotelers de la ciutat serien insuficients", "answer_start": 33}], "id": "P_238_C_1423_Q1", "question": "Qu\u00e8 van preveure mesos abans de l'acte?"}, {"answers": [{"text": "escoles", "answer_start": 110}], "id": "P_238_C_1423_Q2", "question": "Qu\u00e8 van obrir per acollir els peregrins?"}, {"answers": [{"text": "molt alta", "answer_start": 243}], "id": "P_238_C_1423_Q3", "question": "Quina ocupaci\u00f3 tenien els hotels de Tarragona n mes abans de l'esdeveniment?"}, {"answers": [{"text": "fins a les vuit del vespre", "answer_start": 462}], "id": "P_238_C_1423_Q4", "question": "Fins a quina hora va decidir el Patronat de Turisme que obrissin les oficines d'atenci\u00f3 al p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "econ\u00f2mic", "answer_start": 538}], "id": "P_238_C_1423_Q5", "question": "Com era el Men\u00fa del Pelegr\u00ed que s'ofer\u00ed als visitants?"}]}, {"context": "Diverses persones i entitats havien demanat a l'Esgl\u00e9sia una petici\u00f3 expl\u00edcita de perd\u00f3.[63] A la roda de premsa de balan\u00e7 de l'acte, que va tenir lloc el 14 d'octubre al mat\u00ed, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va dir que li sabia greu que hi hagi gent que s'ha sentit dolguda per la beatificaci\u00f3 i va demanar \u00abque no hi hagi odi\u00bb i \u00abque no caiguem en els t\u00f2pics\u00bb. Per la seva banda, el portaveu de la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola, Juan Antonio Mart\u00ednez Camino, va recon\u00e8ixer que \u00abels m\u00e0rtirs cristians no s\u00f3n les \u00faniques v\u00edctimes\u00bb i va demanar que l'acte serv\u00eds \u00abperqu\u00e8 ning\u00fa s'oblidi de cap v\u00edctima\u00bb. Tamb\u00e9 es mostr\u00e0 partidari d'obrir fosses comunes.[64]", "qas": [{"answers": [{"text": "Diverses persones i entitats", "answer_start": 0}], "id": "P_238_C_1424_Q1", "question": "Qui va demanar a l'Esgl\u00e9sia una petici\u00f3 expl\u00edcita de perd\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "el 14 d'octubre", "answer_start": 152}], "id": "P_238_C_1424_Q2", "question": "Quin dia es va fer la roda de premsa de balan\u00e7 de l'acte?"}, {"answers": [{"text": "dolguda", "answer_start": 275}], "id": "P_238_C_1424_Q3", "question": "Com s'havia sentit alguna gent per la beatificaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "que l'acte serv\u00eds \u00abperqu\u00e8 ning\u00fa s'oblidi de cap v\u00edctima\u00bb", "answer_start": 554}], "id": "P_238_C_1424_Q4", "question": "Qu\u00e8 va demanar Juan Antonio Mart\u00ednez Camino a la roda de premsa?"}, {"answers": [{"text": "d'obrir fosses comunes", "answer_start": 638}], "id": "P_238_C_1424_Q5", "question": "De qu\u00e8 es mostr\u00e0 partidari Juan Antonio Mart\u00ednez Camino a la roda de premsa?"}]}, {"context": "Posteriorment, en una entrevista a TV3 el 20 d'octubre del 2013, Pujol va afegir que \u00abels bisbes catalans no tenim cap inconvenient a demanar perd\u00f3\u00bb, va indicar que \u00ab\u00e9s el moment de fer estudi hist\u00f2ric a fons sobre el paper de l\u2019Esgl\u00e9sia durant la Rep\u00fablica, la Guerra Civil i la dictadura de Franco\u00bb i va dir que tal com li havia demanat la Coordinadora per la La\u00efcitat i la Dignitat, havia anat tot sol al cementiri per a pregar pels difunts que van morir en un cant\u00f3 i a l'altre.[66] El mateix dia i en el mateix sentit, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va dir que si b\u00e9 Joan Pau II va demanar perd\u00f3 l'any 2000 i els bisbes catalans ho van fer el 2011 al document Al servei del nostre poble, ell tornava a demanar perd\u00f3 durant una homilia.[67] El cardenal arquebisbe de Barcelona, Llu\u00eds Mart\u00ednez i Sistach va afirmar el 25 d'octubre de 2013 que \u00abdels errors que els membres de l'Esgl\u00e9sia h\u00e0gim pogut cometre en un passat m\u00e9s o menys lluny\u00e0, els bisbes humilment demanem perd\u00f3\u00bb.[68]", "qas": [{"answers": [{"text": "que \u00abels bisbes catalans no tenim cap inconvenient a demanar perd\u00f3\u00bb,", "answer_start": 81}], "id": "P_238_C_1425_Q1", "question": "Qu\u00e8 va afegir Pujol en una entrevista a TV3 el 20 d'octubre del 2013?"}, {"answers": [{"text": "pregar pels difunts que van morir en un cant\u00f3 i a l'altre", "answer_start": 424}], "id": "P_238_C_1425_Q2", "question": "Qu\u00e8 li va demanar a Pujol la Coordinadora per la La\u00efcitat i la Dignitat?"}, {"answers": [{"text": "Al servei del nostre poble", "answer_start": 675}], "id": "P_238_C_1425_Q3", "question": "En quin document els bisbes catalans van demanar perd\u00f3 el 2011?"}, {"answers": [{"text": "durant una homilia", "answer_start": 731}], "id": "P_238_C_1425_Q4", "question": "Quan va tornar a demanar perd\u00f3 Josep Maria Soler?"}, {"answers": [{"text": "Llu\u00eds Mart\u00ednez i Sistach", "answer_start": 792}], "id": "P_238_C_1425_Q5", "question": "Qui era arquebisbe de Barcelona el 2013?"}]}, {"context": "Totes les veus que es van pronunciar p\u00fablicament sobre l'acte abans, durant i despr\u00e9s, van reclamar-ne la no polititzaci\u00f3, tant els partidaris com els detractors. L'Esgl\u00e9sia va defensar des de la presentaci\u00f3 de la beatificaci\u00f3 que no volia que l'acte tingu\u00e9s cap connotaci\u00f3 pol\u00edtica. L'Arquebisbat de Tarragona va dir que la intenci\u00f3 era celebrar \u00abuna festa exclusivament religiosa\u00bb perqu\u00e8 \u00abuna beatificaci\u00f3 no va contra ning\u00fa, \u00e9s un acte religi\u00f3s que no t\u00e9 res a veure amb la pol\u00edtica, per molt que alguns ho intentin\u00bb.[32] El president de la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola, Juan Antonio Mart\u00ednez Camino, va demanar que no hi hagu\u00e9s banderes ni pancartes, perqu\u00e8 \u00abno \u00e9s un acte pol\u00edtic ni reivindicatiu, \u00e9s un acte religi\u00f3s hist\u00f2ric\u00bb.[33][34] A l'acte finalment la pres\u00e8ncia de banderes va ser anecd\u00f2tica[35] i entre els qui parlaren no es va fer cap refer\u00e8ncia al franquisme. S\u00ed que hi hagu\u00e9 abundants refer\u00e8ncies al perd\u00f3 i la reconciliaci\u00f3.[36]", "qas": [{"answers": [{"text": "la no polititzaci\u00f3", "answer_start": 103}], "id": "P_238_C_1426_Q1", "question": "Qu\u00e8 reclamaven totes les veus que es van pronunciar sobre l'acte?"}, {"answers": [{"text": "cap connotaci\u00f3 pol\u00edtica", "answer_start": 259}], "id": "P_238_C_1426_Q2", "question": "Qu\u00e8 no volia l'Esgl\u00e9sia que tingues l'acte?"}, {"answers": [{"text": "celebrar \u00abuna festa exclusivament religiosa\u00bb", "answer_start": 338}], "id": "P_238_C_1426_Q3", "question": "Quina era la intenci\u00f3 segons l'Arquebisbat de Tarragona?"}, {"answers": [{"text": "que no hi hagu\u00e9s banderes ni pancartes", "answer_start": 618}], "id": "P_238_C_1426_Q4", "question": "Qu\u00e8 va demanar Juan Antonio Mart\u00ednez Camino?"}, {"answers": [{"text": "al perd\u00f3 i la reconciliaci\u00f3", "answer_start": 917}], "id": "P_238_C_1426_Q5", "question": "A qu\u00e8 hi hagu\u00e9 abundants refer\u00e8ncies durant l'acte?"}]}, {"context": "L'acte central consist\u00ed en la cerim\u00f2nia de beatificaci\u00f3 i una missa i compt\u00e0 amb la presentaci\u00f3 de l'arquebisbe Jaume Pujol i Balcells, un missatge del papa Francesc, l'homilia del cardenal Angelo Amato i unes paraules del cardenal Antonio Mar\u00eda Rouco Varela.[11] Se celebr\u00e0 el diumenge 13 d'octubre a les 12 del migdia al Complex Educatiu, conegut tamb\u00e9 com l'antiga Universitat Laboral, als afores de la ciutat. Va comen\u00e7ar amb una connexi\u00f3 televisiva amb Roma que es va seguir amb pantalles gegants en qu\u00e8 el Papa Francesc va saludar als assistents a l'acte. Va dir que els m\u00e0rtirs havien estat \u00abcristians fins al final\u00bb i va demanar als cat\u00f2lics que seguissin el seu exemple.[12] Al voltant de l'altar, situat al davant d'una estructura de 20 per 13 metres amb les fotos de tots els m\u00e0rtirs que es va descobrir quan es proclamaren els beats, es va desenvolupar la cerim\u00f2nia religiosa, que dur\u00e0 dues hores i fou presidida pel cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregaci\u00f3 per a les Causes dels Sants, que represent\u00e0 el papa Francesc a la beatificaci\u00f3. A l'homilia Amato va dir que els m\u00e0rtirs \u00abvan ser v\u00edctimes d'una radical persecuci\u00f3 religiosa que es proposava l'extermini de l'Esgl\u00e9sia\u00bb i va afegir que \u00aberen germans que no tenien armes, no estaven al front ni donaven suport a cap partit, no eren provocadors\u00bb.[13] Per la seva banda, el cardenal de Madrid Antonio Mar\u00eda Rouco Varela va agrair la pres\u00e8ncia dels 104 bisbes i molt especialment del \u00abdelicat gest del Partiarcat de Moscou, que amb la seva pres\u00e8ncia a trav\u00e9s de dos representants, posa de relleu el nou cam\u00ed ecum\u00e8nic obert pels m\u00e0rtirs del segle XX\u00bb.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "en la cerim\u00f2nia de beatificaci\u00f3 i una missa", "answer_start": 24}], "id": "P_238_C_1427_Q1", "question": "En qu\u00e8 consist\u00ed l'acte central?"}, {"answers": [{"text": "13 d'octubre", "answer_start": 287}], "id": "P_238_C_1427_Q2", "question": "Quan es celebr\u00e0 l'acte central?"}, {"answers": [{"text": "amb una connexi\u00f3 televisiva amb Roma", "answer_start": 426}], "id": "P_238_C_1427_Q3", "question": "Com va comen\u00e7ar l'acte central?"}, {"answers": [{"text": "dues hores", "answer_start": 898}], "id": "P_238_C_1427_Q4", "question": "Quan va durar la cerim\u00f2nia religiosa de l'acte central?"}]}]}, {"title": "Joan Maragall i Gorina", "paragraphs": [{"context": "Els desastres colonials d'Espanya de 1898 varen comportar una crisi de consci\u00e8ncia, un estat d'\u00e0nim on es barrejaven el despit, la vergonya i el menyspreu del passat amb un desig de redre\u00e7. Mentre la generaci\u00f3 del 98 volia \u00abeurope\u00eftzar\u00bb Espanya, Unamuno la volia \u00abafricanitzar\u00bb.[17] En aquest context Maragall va publicar els seus \u00abtres cants de guerra\u00bb: Els ad\u00e9us, Oda a Espanya i Cant del retorn.[66] El catalanisme irrompia en la pol\u00edtica per\u00f2 les velles oligarquies es varen refer i la veu dels regeneradors, clamant en el desert, va anar extingint-se. Maragall va expressar en la seva Oda a Espanya el repudi per l'Espanya oficial, una Espanya subdesenvolupada regida per una oligarquia agr\u00e0ria, oposada al progr\u00e9s catal\u00e0 originat pel catalanisme pol\u00edtic.", "qas": [{"answers": [{"text": "Els desastres colonials d'Espanya de 1898", "answer_start": 0}], "id": "P_355_C_2125_Q1", "question": "Qu\u00e8 va comportar una crisi de consci\u00e8ncia?"}, {"answers": [{"text": "la generaci\u00f3 del 98", "answer_start": 197}], "id": "P_355_C_2125_Q2", "question": "Qui volia \u00abeurope\u00eftzar\u00bb Espanya?"}, {"answers": [{"text": "la veu dels regeneradors", "answer_start": 487}], "id": "P_355_C_2125_Q3", "question": "Quina veu va anar extingint-se?"}, {"answers": [{"text": "en el desert", "answer_start": 521}], "id": "P_355_C_2125_Q4", "question": "On clamava la veu dels regeneradors?"}, {"answers": [{"text": "el repudi per l'Espanya oficial", "answer_start": 604}], "id": "P_355_C_2125_Q5", "question": "Qu\u00e8 va expressar Maragall en la seva Oda a Espanya?"}]}, {"context": "Les primeres traduccions de Goethe varen ser publicades entre 1898-1891 a La Il\u00b7lustraci\u00f3 Catalana, continuant a L'Aven\u00e7 fins al seu tancament el 1893. En aquell moment, Maragall estava treballant en can\u00e7ons per a l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0; dins del programa musical d'aquest grup coral es troben traduccions de peces de Wilhelm M\u00fcller, Reinick, Friedrich R\u00fcckert, escenes del Parsifal de Wagner i alguna coral de Bach. L'any 1898 va publicar a Catal\u00f2nia les seves traduccions de Nietzsche i Ifig\u00e8nia a T\u00e0urida de Goethe, que posteriorment es va editar en un llibre. Les traduccions dels darrers anys varen apar\u00e8ixer a les revistes Joventut i La Catalu\u00f1a.[21] Amb tot, el 18 de novembre de 1911, un mes abans de la seva mort, en una carta dirigida a Pere Bosch i Gimpera confessava les seves dificultats per entendre la parla alemanya.[83]", "qas": [{"answers": [{"text": "entre 1898-1891", "answer_start": 56}], "id": "P_355_C_2126_Q1", "question": "Quan van ser publicades les primeres traduccions de Goethe?"}, {"answers": [{"text": "revistes", "answer_start": 612}], "id": "P_355_C_2126_Q2", "question": "Qu\u00e8 eren Joventut i La Catalu\u00f1a?"}, {"answers": [{"text": "1911", "answer_start": 679}], "id": "P_355_C_2126_Q3", "question": "Quin any va morir Maragall?"}, {"answers": [{"text": "Pere Bosch i Gimpera", "answer_start": 739}], "id": "P_355_C_2126_Q4", "question": "A qui va escriure una carta el 18 de novembre de 1911?"}, {"answers": [{"text": "les seves dificultats per entendre la parla alemanya", "answer_start": 771}], "id": "P_355_C_2126_Q5", "question": "Quina confessi\u00f3 li va fer Maragall a Pere Bosch en la carta que li va escriure?"}]}, {"context": "Aquesta primera etapa d'escriptor i poeta, anomenada sovint com a \u00abvitalista\u00bb, abasta des de les seves primeres obres fins al seu casament, l'any 1891, i destaca pels poemes plens de vitalitat i energia. El poeta pateix una crisi de joventut que acaba quan poden confluir \u00ables inclinacions naturals i els valors espirituals: \u00e9s l'amor a la dona real el que acaba la trasbalsada, incoherent per\u00f2 riqu\u00edssima actitud de l'home que ha deixat de ser un infant\u00bb.[55] La dona \u00e9s definida com \u00abel receptacle perfecte o la conjunci\u00f3 on s'encarnaven i prenien realitat els somnis i les divagacions\u00bb.[56] \u00c9s el per\u00edode recollit a les \u00abNotes autobiogr\u00e0fiques\u00bb dels vint-i-cinc anys i a les cartes i poemes conservats d'aquest per\u00edode, incl\u00f2s l'epistolari amb Josep Maria Lloret.", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00abvitalista\u00bb", "answer_start": 66}], "id": "P_355_C_2127_Q1", "question": "Com \u00e9s anomenada la primera etapa de l'escriptor i poeta?"}, {"answers": [{"text": "1891", "answer_start": 146}], "id": "P_355_C_2127_Q2", "question": "En quin any es va casar l'escriptor i poeta?"}, {"answers": [{"text": "pels poemes plens de vitalitat i energia", "answer_start": 162}], "id": "P_355_C_2127_Q3", "question": "Per qu\u00e8 destaca la primera etapa de l'escriptor i poeta?"}, {"answers": [{"text": "des de les seves primeres obres fins al seu casament, l'any 1891", "answer_start": 86}], "id": "P_355_C_2127_Q4", "question": "Quan de temps abasta l'etapa \u00abvitalista\u00bb de l'escriptor i poeta?"}, {"answers": [{"text": "de joventut", "answer_start": 230}], "id": "P_355_C_2127_Q5", "question": "De qu\u00e8 pateix una crisi el poeta?"}]}, {"context": "L'\u00faltima etapa (1906-1911) situa la seva obra en una reflexi\u00f3 sobre l'origen i la finalitat religiosa de l'home. Feu una crida als seus coetanis impulsant la recerca d'una fe viva i reflexion\u00e0 a fons sobre la relaci\u00f3 entre el temps i l'eternitat. Maragall conclogu\u00e9 que els humans han de convertir tots els instants en eterns, assolint una reconciliaci\u00f3 del m\u00e9s enll\u00e0 amb el m\u00e9s en\u00e7\u00e0.[75]", "qas": [{"answers": [{"text": "en una reflexi\u00f3 sobre l'origen i la finalitat religiosa de l'home", "answer_start": 46}], "id": "P_355_C_2128_Q1", "question": "On es situa l'\u00faltima etapa la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "als seus coetanis", "answer_start": 127}], "id": "P_355_C_2128_Q2", "question": "A qui feu una crida Maragall?"}, {"answers": [{"text": "que els humans han de convertir tots els instants en eterns", "answer_start": 266}], "id": "P_355_C_2128_Q3", "question": "Qu\u00e8 conclogu\u00e9 Maragall?"}, {"answers": [{"text": "del m\u00e9s enll\u00e0 amb el m\u00e9s en\u00e7\u00e0", "answer_start": 354}], "id": "P_355_C_2128_Q4", "question": "De qu\u00e8 s'havia d'assolir una reconciliaci\u00f3 segons Maragall?"}, {"answers": [{"text": "1906-1911", "answer_start": 16}], "id": "P_355_C_2128_Q5", "question": "Quin per\u00edode compr\u00e8n l'\u00faltima etapa?"}]}, {"context": "El 5 de maig de 1900 mor\u00ed el seu pare i ell pat\u00ed una forta depressi\u00f3 reactiva. La seva dona Clara decid\u00ed posar-lo en mans del doctor Robert, qui li va recomanar que desconnect\u00e9s de la vida urbana i que es trasllad\u00e9s a Cauterets.[41] Durant els primers anys del nou segle, Maragall, encara afectat per la mort del seu pare i tamb\u00e9 pel su\u00efcidi del seu amic Josep Soler i Miquel (1897), va veure com perdia altres \u00e9ssers estimats: Joan Ma\u00f1\u00e9 i Flaquer el 1901, sa mare el 1902 i Antoni Roura el 1910.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "una forta depressi\u00f3 reactiva", "answer_start": 49}], "id": "P_355_C_2129_Q2", "question": "Qu\u00e8 va patir Maragall quan va morir el seu pare?"}, {"answers": [{"text": "doctor Robert", "answer_start": 126}], "id": "P_355_C_2129_Q3", "question": "Quin doctor va tractar a Maragall?"}, {"answers": [{"text": "Cauterets", "answer_start": 218}], "id": "P_355_C_2129_Q4", "question": "On li va recomanar el doctor a Maragall que es trasllad\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "1902", "answer_start": 468}], "id": "P_355_C_2129_Q5", "question": "Quan va perdre Maragall a la seva mare?"}]}, {"context": "Pel que fa a la seva obra, varen ser molts els seus seguidors, si b\u00e9 l'espontane\u00eftat i la nova est\u00e8tica imposada amb la teoria de la paraula viva, tan personal, va fer dir a Carles Riba que no tenia f\u00f3rmules transmissibles, i fou aix\u00ed que Maragall no pogu\u00e9 tenir seguidors/potenciadors sin\u00f3 imitadors com Francesc Pujols, Josep Pijoan, Joan Maria Guasch o Joan Llongueres. A la llarga, aquests autors van connectar amb les tend\u00e8ncies classicitzants \u2013o es dissolgueren com a poetes espontanis\u2013, des de l'\u00c9cole Romane de Jean Mor\u00e9as fins al parnassianisme, recollint tamb\u00e9 l'empremta de Nietzsche.[12] Un seguidor especial del seu frustrat iberisme va ser Salvador Espriu, concretament en La pell de brau, de la qual dir\u00e0: \u00ab\u00e9s una mena de prolongaci\u00f3 del missatge de Maragall al seu poema \"Ib\u00e8ria\"\u00bb.[94]", "qas": [{"answers": [{"text": "molts", "answer_start": 37}], "id": "P_355_C_2130_Q1", "question": "Quants van ser els seguidors de la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "Francesc Pujols, Josep Pijoan, Joan Maria Guasch o Joan Llongueres", "answer_start": 305}], "id": "P_355_C_2130_Q2", "question": "Qui va imitar a Maragall?"}, {"answers": [{"text": "l'espontane\u00eftat i la nova est\u00e8tica", "answer_start": 69}], "id": "P_355_C_2130_Q3", "question": "Qu\u00e8 imposava la teoria de la paraula viva?"}, {"answers": [{"text": "personal", "answer_start": 151}], "id": "P_355_C_2130_Q4", "question": "Com era la teoria de la paraula viva?"}, {"answers": [{"text": "Salvador Espriu", "answer_start": 654}], "id": "P_355_C_2130_Q5", "question": "Qui va ser un seguidor especial de l'iberisme frustrat de Maragall?"}]}]}, {"title": "Jack Kirby", "paragraphs": [{"context": "Totes aquestes s\u00e8ries s\u2019inicien amb el dibuix de Jack Kirby, per\u00f2 sovint deixa aquest treball a altres dibuixants m\u00e9s endavant. Es quedar\u00e0 a Fantastic Four i tornar\u00e0 r\u00e0pidament a Journey into Mystery (on es publica la s\u00e8rie de Thor) i al serial del Capit\u00e0 Am\u00e8rica que es publicar\u00e0 a Tales of Suspense. Totes les seves s\u00e8ries no s\u00f3n tractades igual per Kirby. En alguns casos, com els primers episodis dels X-Men, es conforma amb el dibuix i interv\u00e9 poc en la hist\u00f2ria. En altres c\u00f2mics, com s\u00f3n Fantastic Four i Thor, \u00e9s dibuixant i guionista. Stan Lee s'ocupa d'introduir di\u00e0legs a les planxes de Kirby.[49]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb el dibuix de Jack Kirby", "answer_start": 32}], "id": "P_240_C_1435_Q1", "question": "Com s'inicien totes les s\u00e8ries?"}, {"answers": [{"text": "Tales of Suspense", "answer_start": 283}], "id": "P_240_C_1435_Q2", "question": "On es public\u00e0 el serial del Capit\u00e0 Am\u00e8rica?"}, {"answers": [{"text": "es conforma amb el dibuix i interv\u00e9 poc en la hist\u00f2ria", "answer_start": 413}], "id": "P_240_C_1435_Q3", "question": "Com interv\u00e9 Kirby en X-Men?"}, {"answers": [{"text": "dibuixant i guionista", "answer_start": 521}], "id": "P_240_C_1435_Q4", "question": "De qu\u00e8 fa Kirby en Fantastic Four i Thor?"}, {"answers": [{"text": "Stan Lee", "answer_start": 544}], "id": "P_240_C_1435_Q5", "question": "Qui introdueix di\u00e0legs a les planxes de Kirby?"}]}, {"context": "Kirby i Simon van passar les primeres setmanes a National intentant idear nous personatges mentre la companyia buscava la millor manera d'utilitzar-los.[13] Despr\u00e9s d\u2019algunes assignacions fantasmes fallides, l\u2019editor de National, Jack Liebowitz, els va dir que \"s\u00edmplement feu el que vulgueu\". El duo va renovar Sandman a Adventure Comics i va crear el superheroi Manhunter.[14][15] Al juliol de 1942 van comen\u00e7ar Boy Commandos, que va ser la s\u00e8rie d'un equip en obtenir el seu propi t\u00edtol.[16] Va vendre m\u00e9s d'un mili\u00f3 d'exemplars al mes, convertint-se en el tercer t\u00edtol m\u00e9s venut del pa\u00eds.[17] Tamb\u00e9 van obtenir un \u00e8xit amb la Newsboy Legion a Star-Spangled Comics.[18] El 2010, l'escriptor i executiu de DC Comics, Paul Levitz, va assenyalar que \"com Jerry Siegel i Joe Shuster, l'equip creatiu de Joe Simon i Jack Kirby era una marca de qualitat i un historial demostrat\".[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "idear nous personatges", "answer_start": 68}], "id": "P_240_C_1436_Q1", "question": "Qu\u00e8 intentaven fer Kirby i Simon a National?"}, {"answers": [{"text": "Manhunter", "answer_start": 364}], "id": "P_240_C_1436_Q2", "question": "Quin superheroi van crear Kirby i Simon?"}, {"answers": [{"text": "Boy Commandos", "answer_start": 414}], "id": "P_240_C_1436_Q3", "question": "Quina s\u00e8rie va vendre m\u00e9s d'un mili\u00f3 d'exemplars al mes?"}, {"answers": [{"text": "una marca de qualitat i un historial demostrat", "answer_start": 829}], "id": "P_240_C_1436_Q4", "question": "Qu\u00e8 era l'equip creatiu de Joe Simon i Jack Kirby segons Paul Levitz?"}, {"answers": [{"text": "de DC Comics", "answer_start": 705}], "id": "P_240_C_1436_Q5", "question": "D'on era escriptor i executiu Paul Levitz?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de ser allistat a l'ex\u00e8rcit i servint a l'anomenat European Theater of Operations a la Segona Guerra Mundial,[76] Kirby es va escriure regularment amb la seva dona per v-mail, amb Roz enviant cartes di\u00e0ries mentre treballava en una botiga de roba interior i vivia amb la seva mare.[77] a 2820 Brighton 7th Street a Brooklyn.[78] Durant l'hivern de 1944, Kirby va sofrir greus congelacions i va ser traslladat a un hospital de Londres per recuperar-se. Els metges van considerar amputar les cames de Kirby, que es van tornar negres, per\u00f2 finalment es va recuperar i va poder tornar a caminar.[79] Va tornar als Estats Units el gener de 1945, assignat a Camp Butner a Carolina del Nord, on va passar els \u00faltims sis mesos del seu servei. Kirby va ser llicenciat amb honors com soldat de primera classe el 20 de juliol de 1945, despr\u00e9s d'haver rebut un premi Combat Infantryman Badge, una Medalla de la Campanya Europea, Africana i de l'Orient Mitj\u00e0 i una medalla Estrella de Bronze.[80][81]", "qas": [{"answers": [{"text": "European Theater of Operations", "answer_start": 59}], "id": "P_240_C_1437_Q1", "question": "On servia Kirby a la Segona Guerra Mundial?"}, {"answers": [{"text": "greus congelacions", "answer_start": 378}], "id": "P_240_C_1437_Q2", "question": "Qu\u00e8 va sofrir Kirby durant l'hivern de 1944?"}, {"answers": [{"text": "negres", "answer_start": 532}], "id": "P_240_C_1437_Q3", "question": "Com es van tornar les cames de Kirby l'hivern de 1944?"}, {"answers": [{"text": "a Camp Butner", "answer_start": 658}], "id": "P_240_C_1437_Q4", "question": "On van assignar a Kirby per passar els \u00faltims sis mesos del seu servei?"}, {"answers": [{"text": "amb honors", "answer_start": 767}], "id": "P_240_C_1437_Q5", "question": "Com va ser llicenciat Kirby?"}]}, {"context": "Malgrat l'\u00e8xit del personatge del Capit\u00e0 Am\u00e8rica, Simon tenia la impressi\u00f3 que Goodman no els pagava el percentatge de beneficis prom\u00e8s i va buscar feina per a tots dos a National Comics,[10] (m\u00e9s tard anomenat DC Comics). Simon i Kirby van negociar un acord que els pagaria una suma combinada de 500 d\u00f2lars a la setmana, enfront dels 75 i 85 d\u00f2lars que van guanyar respectivament a Timely.[11] Tement que Goodman no els pagu\u00e9s si sabia que passarien a la National, van mantenir l'acord en secret mentre continuaven produint treballs per a la companyia.[12] Quan Goodman va descobrir-ho els va dir que marxessin despr\u00e9s d'acabar el des\u00e8 n\u00famero de Captain America Comics.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "que Goodman no els pagava el percentatge de beneficis prom\u00e8s", "answer_start": 75}], "id": "P_240_C_1438_Q1", "question": "Quina impressi\u00f3 tenia Simon?"}, {"answers": [{"text": "a National Comics", "answer_start": 169}], "id": "P_240_C_1438_Q2", "question": "On va buscar feina per tots dos Simon?"}, {"answers": [{"text": "DC Comics", "answer_start": 211}], "id": "P_240_C_1438_Q3", "question": "Com s'anomenaria m\u00e9s tard National Comics?"}, {"answers": [{"text": "en secret", "answer_start": 487}], "id": "P_240_C_1438_Q4", "question": "Com van mantenir l'acord amb National Simon i Kirby?"}, {"answers": [{"text": "despr\u00e9s d'acabar el des\u00e8 n\u00famero de Captain America", "answer_start": 612}], "id": "P_240_C_1438_Q5", "question": "Quan els va dir Goodman que marxessin?"}]}, {"context": "Des de menut li varen agradar els contes i les hist\u00f2ries fant\u00e0stiques, que en un principi li explicava la seva mare, per\u00f2 m\u00e9s endavant ho va complementar amb la lectura de c\u00f2mics i pulps. Les aventures de Ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, que llegia en algun d'aquests Pulps, el van impressionar en gran manera. Una altra de les influ\u00e8ncies li va venir per la lectura de les tires c\u00f2miques, dels diaris d'aquella \u00e8poca. En aquests diaris les tires di\u00e0ries i els dominicals varen servir perqu\u00e8 dibuixants i guionistes de la talla de Hal Foster, amb el Pr\u00edncep Valent, Milton Caniff, dibuixant de Terry and the pirates i la narrativa de Billy DeBeck a Barney Google, publiquessin els treballs que van influir en Jack Kirby.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "els contes i les hist\u00f2ries fant\u00e0stiques", "answer_start": 30}], "id": "P_240_C_1439_Q1", "question": "Qu\u00e8 li agradava des de menut a Jack Kirby?"}, {"answers": [{"text": "la seva mare", "answer_start": 103}], "id": "P_240_C_1439_Q2", "question": "Qui li explicava les hist\u00f2ries fant\u00e0stiques a Kirby?"}, {"answers": [{"text": "Les aventures de Ci\u00e8ncia-ficci\u00f3", "answer_start": 188}], "id": "P_240_C_1439_Q3", "question": "Qu\u00e8 va impressionar a Kirby?"}, {"answers": [{"text": "de les tires c\u00f2miques", "answer_start": 350}], "id": "P_240_C_1439_Q4", "question": "D'on li va venir una altra influ\u00e8ncia?"}]}, {"context": "Kirby va crear un nou conjunt de c\u00f2mics de superherois per a DC, incloent The Demon[57] (1972-1974), OMAC[58] (1974-1975) i Kobra[59] (1976). Tamb\u00e9 va escriure i va dibuixar Kamandi, The Last Boy on Earth[60] (1972-1976), una s\u00e8rie post-apocal\u00edptica inspirada en les pel\u00b7l\u00edcules de El planeta dels simis, i The Losers al c\u00f2mic de guerra Our Fighting Forces[61] (1974-1975). Va treballar de nou amb el seu vell soci, Joe Simon, per renovar el personatge dels anys quaranta Sandman el 1974.[21][62] Per a la s\u00e8rie antol\u00f2gica 1st Issue Special va dibuixar presentacions d' Atlas the Great,[63] Manhunter[64] i Dingbats de Danger Street.[65] Els seus entintadors durant els anys setanta amb DC van ser Vince Colletta, Mike Royer i D. Bruce Berry.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "un nou conjunt de c\u00f2mics de superherois", "answer_start": 15}], "id": "P_240_C_1440_Q1", "question": "Qu\u00e8 va crear Kirby per a DC?"}, {"answers": [{"text": "El planeta dels simis", "answer_start": 282}], "id": "P_240_C_1440_Q2", "question": "En quines pel\u00b7l\u00edcules s'inspirava la s\u00e8rie The Last Boy on Earth?"}, {"answers": [{"text": "Joe Simon", "answer_start": 416}], "id": "P_240_C_1440_Q3", "question": "Amb qui va tornar a treballar Kirby per recuperar Sandman?"}]}]}, {"title": "Basilosaure", "paragraphs": [{"context": "Unes setmanes m\u00e9s tard, la femella segueix tenint problemes per alimentar-se i la seva situaci\u00f3 encara \u00e9s m\u00e9s cr\u00edtica a causa del fet que es troba en un estat avan\u00e7at de gestaci\u00f3. El problema \u00e9s que, com que el seu cos ha esgotat les reserves de greix, si no s'alimenta aviat, avortar\u00e0. Afortunadament per ella, troba una llacuna on les femelles de Dorudon s'estan preparant per donar a llum. Despr\u00e9s de desparasitar-se fregant el seu cos contra la sorra del fons mar\u00ed, torna a atacar els Dorudon. Malgrat els esfor\u00e7os dels adults, l'agressivitat de la femella de basilosaure acaba tenint recompensa i durant els seg\u00fcents dies, mata diverses cries de Dorudon per alimentar-se.", "qas": [{"answers": [{"text": "en un estat avan\u00e7at de gestaci\u00f3", "answer_start": 147}], "id": "P_592_C_3547_Q2", "question": "Com es troba la femella?"}, {"answers": [{"text": "avortar\u00e0", "answer_start": 277}], "id": "P_592_C_3547_Q3", "question": "Qu\u00e8 li passar\u00e0 a la femella si no s'alimenta aviat?"}, {"answers": [{"text": "fregant el seu cos contra la sorra del fons mar\u00ed", "answer_start": 420}], "id": "P_592_C_3547_Q4", "question": "Com es desparasita la femella?"}, {"answers": [{"text": "diverses cries de Dorudon", "answer_start": 633}], "id": "P_592_C_3547_Q5", "question": "Qu\u00e8 mata la femella de basilosaure per alimentar-se?"}]}, {"context": "El basilosaure no \u00e9s un t\u00e0xon de transici\u00f3, per\u00f2 presenta una combinaci\u00f3 de car\u00e0cters t\u00edpics dels seus avantpassats terrestres i d'elements caracter\u00edstics de les balenes modernes. Per exemple, a difer\u00e8ncia de les balenes actuals, el basilosaure tenia una mand\u00edbula ben desenvolupada amb 44 dents afilades. Les del davant tenien forma de con i servien per atrapar les preses, mentre que les del darrere tenien forma triangular i estaven adaptades per estripar carn, de manera semblant a com ho feien els meson\u00edquids. Per aquest motiu, durant molt de temps aquests \u00faltims foren considerats els avantpassats del basilosaure.[2] Actualment es creu que els cetacis comparteixen un avantpassat com\u00fa amb els artiod\u00e0ctils.", "qas": [{"answers": [{"text": "44", "answer_start": 287}], "id": "P_592_C_3548_Q1", "question": "Quantes dents tenia el basilosaure?"}, {"answers": [{"text": "afilades", "answer_start": 296}], "id": "P_592_C_3548_Q2", "question": "Com eren les dents del basilosaure?"}, {"answers": [{"text": "de con", "answer_start": 334}], "id": "P_592_C_3548_Q3", "question": "Quina forma tenien les dents davanteres del basilosaure?"}, {"answers": [{"text": "per atrapar les preses", "answer_start": 351}], "id": "P_592_C_3548_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 li servien al basilosaure les seves dents davanteres?"}, {"answers": [{"text": "amb els artiod\u00e0ctils", "answer_start": 693}], "id": "P_592_C_3548_Q5", "question": "Amb qui es creu actualment que els cetacis comparteixen un avantpassat com\u00fa?"}]}, {"context": "El basilosaure era la balena m\u00e9s gran del seu temps, cosa que el feia l'animal m\u00e9s gran que hi havia a la Terra. Per tant, es trobava al punt m\u00e9s alt de la cadena tr\u00f2fica. Les troballes de f\u00f2ssils de basilosaure i d'altres esp\u00e8cies indiquen que s'alimentava de sirenis, tortugues i altres cetacis m\u00e9s petits com ara Dorudon[9] o Zygorhiza. A m\u00e9s a m\u00e9s, emboscava i ca\u00e7ava peixos ossis i taurons petits en aig\u00fces poc profundes.[10] A causa de les seves enormes dimensions, necessitava grans quantitats d'aliment per subsistir, de manera que passava gran part del temps nedant en aig\u00fces somes i buscant preses potencials amb els seus desenvolupats sentits de la vista i o\u00efda.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "la balena m\u00e9s gran", "answer_start": 19}], "id": "P_592_C_3549_Q1", "question": "Qu\u00e8 era el basilosaure en el seu temps?"}, {"answers": [{"text": "al punt m\u00e9s alt", "answer_start": 134}], "id": "P_592_C_3549_Q2", "question": "En quin punt de la cadena tr\u00f2fica es trobava el basilosaure?"}, {"answers": [{"text": "de sirenis, tortugues i altres cetacis m\u00e9s petits", "answer_start": 258}], "id": "P_592_C_3549_Q3", "question": "De qu\u00e8 s'alimentaven els basilosaures?"}, {"answers": [{"text": "grans quantitats d'aliment", "answer_start": 484}], "id": "P_592_C_3549_Q4", "question": "Qu\u00e8 necessitaven els basilosaures per subsistir?"}, {"answers": [{"text": "nedant en aig\u00fces somes i buscant preses potencials", "answer_start": 568}], "id": "P_592_C_3549_Q5", "question": "On passaven els basilosaures gran part del temps?"}]}, {"context": "S'han trobat f\u00f2ssils d'una altra esp\u00e8cie, B. isis, a l'adientment anomenada Vall dels Zeuglodon, a Egipte. Els f\u00f2ssils, a m\u00e9s d'estar en molt bon estat de conservaci\u00f3 (incloent-hi les potes), eren molt nombrosos. Gingerich, que organitz\u00e0 diverses expedicions a la vall, sugger\u00ed que la veneraci\u00f3 eg\u00edpcia pels cocodrils podria haver estat inspirada pels grans esquelets que hi havia. Una altra esp\u00e8cie, Basiloterus hussaini, era el seu parent m\u00e9s proper conegut, per\u00f2 no era ni de bon tros tan allargat.", "qas": [{"answers": [{"text": "Vall dels Zeuglodon", "answer_start": 76}], "id": "P_592_C_3550_Q1", "question": "On s'han trobat f\u00f2ssils de B. isis?"}, {"answers": [{"text": "en molt bon estat de conservaci\u00f3", "answer_start": 134}], "id": "P_592_C_3550_Q2", "question": "En quin estat de conservaci\u00f3 es troben els f\u00f2ssils?"}, {"answers": [{"text": "Gingerich", "answer_start": 213}], "id": "P_592_C_3550_Q3", "question": "Qui organitz\u00e0 diverses expedicions a la vall?"}, {"answers": [{"text": "Egipte", "answer_start": 99}], "id": "P_592_C_3550_Q4", "question": "A quin pa\u00eds es troba la Vall dels Zeuglodon?"}, {"answers": [{"text": "que la veneraci\u00f3 eg\u00edpcia pels cocodrils podria haver estat inspirada pels grans esquelets que hi havia", "answer_start": 278}], "id": "P_592_C_3550_Q5", "question": "Qu\u00e8 sugger\u00ed Gingerich?"}]}, {"context": "La primera aparici\u00f3 del basilosaure \u00e9s quan la femella ca\u00e7a un taur\u00f3 en aig\u00fces de la part septentrional de l'oce\u00e0 de Tetis, on els individus adults d'aquesta esp\u00e8cie es reuneixen per l'\u00e8poca d'aparellament. Diversos mascles intenten festejar-la i finalment ella tria el m\u00e9s gran. Com que la seva mida \u00e9s un obstacle per l'aparellament, utilitzen les potes vestigials que tenen per acoblar els seus cossos. Aix\u00ed doncs, la femella queda embarassada pel mascle.", "qas": [{"answers": [{"text": "en aig\u00fces de la part septentrional de l'oce\u00e0 de Tetis", "answer_start": 69}], "id": "P_592_C_3551_Q1", "question": "On ca\u00e7\u00e0 la femella un taur\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Diversos", "answer_start": 207}], "id": "P_592_C_3551_Q2", "question": "Quants mascles intenten festejar a la femella?"}, {"answers": [{"text": "el m\u00e9s gran", "answer_start": 267}], "id": "P_592_C_3551_Q3", "question": "Quin mascle tria la femella?"}, {"answers": [{"text": "les potes vestigials", "answer_start": 346}], "id": "P_592_C_3551_Q4", "question": "Qu\u00e8 utilitzen en l'aparellament per acoblar els seus cossos?"}, {"answers": [{"text": "pel mascle", "answer_start": 447}], "id": "P_592_C_3551_Q5", "question": "Per qui queda embarassada la femella?"}]}]}, {"title": "Vaga general espanyola de 2010", "paragraphs": [{"context": "El dia va transc\u00f3rrer amb total normalitat amb afectacions puntuals a l'inici de la vaga amb els piquets i els aldarulls a les principals capitals i punts de venda.[40] Moltes publicacions i webs locals van destacar la tranquil\u00b7litat que es vivia durant la vaga general al seu municipi o \u00e0mbit territorial.[41][42][43][44][45] A la tarda es van produir manifestacions a totes les grans poblacions d'Espanya.[22][46]", "qas": [{"answers": [{"text": "puntuals", "answer_start": 59}], "id": "P_450_C_2695_Q1", "question": "Com eren les afectacions que hi havia?"}, {"answers": [{"text": "a les principals capitals i punts de venda", "answer_start": 121}], "id": "P_450_C_2695_Q2", "question": "On hi havia piquets i aldarulls?"}, {"answers": [{"text": "la tranquil\u00b7litat que es vivia", "answer_start": 216}], "id": "P_450_C_2695_Q3", "question": "Qu\u00e8 destacaven publicacions i webs locals?"}, {"answers": [{"text": "A la tarda", "answer_start": 327}], "id": "P_450_C_2695_Q4", "question": "Quan es van produir les manifestacions?"}, {"answers": [{"text": "a totes les grans poblacions d'Espanya", "answer_start": 368}], "id": "P_450_C_2695_Q5", "question": "On es van produir les manifestacions?"}]}, {"context": "La macrofactoria de SEAT a Martorell, amb prop de 8.000 treballadors, va tancar totalment durant el dia de la vaga.[73] Els aeroports de Girona - Costa Brava i Reus van clausurar la pr\u00e0ctica totalitat dels vols.[26] Al Pert\u00fas, unes 2.000 persones van tallar la frontera en contra la Reforma laboral i els plans d'austeritat europeus.[74] A Val\u00e8ncia, hi va haver diversos ferits en una c\u00e0rrega contra els antisistema al Carrer de Colom.[75]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Martorell", "answer_start": 25}], "id": "P_450_C_2696_Q1", "question": "On \u00e9s la macrofactoria de SEAT?"}, {"answers": [{"text": "prop de 8.000", "answer_start": 42}], "id": "P_450_C_2696_Q2", "question": "Quants treballadors t\u00e9 la macrofactoria de SEAT a Martorell?"}, {"answers": [{"text": "Al Pert\u00fas", "answer_start": 216}], "id": "P_450_C_2696_Q3", "question": "On van tallar la frontera?"}, {"answers": [{"text": "unes 2.000", "answer_start": 227}], "id": "P_450_C_2696_Q4", "question": "Quantes persones van tallar la frontera?"}, {"answers": [{"text": "A Val\u00e8ncia", "answer_start": 338}], "id": "P_450_C_2696_Q5", "question": "On hi va haver ferits?"}]}, {"context": "Els sindicats van culminar la vaga amb una gran manifestaci\u00f3 a Madrid amb el lema \"Aix\u00ed, no. Rectificaci\u00f3 ja!\" que anava encap\u00e7alada pels m\u00e0xims dirigents estatals de CCOO i la UGT. La participaci\u00f3 va ser, segons els organitzadors, de m\u00e9s de 500.000 persones.[81]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Madrid", "answer_start": 61}], "id": "P_450_C_2697_Q1", "question": "On va ser la manifestaci\u00f3 per culminar la vaga?"}, {"answers": [{"text": "Aix\u00ed, no. Rectificaci\u00f3 ja!", "answer_start": 83}], "id": "P_450_C_2697_Q2", "question": "Quin era el lema de la manifestaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e0xims dirigents estatals de CCOO i la UGT", "answer_start": 138}], "id": "P_450_C_2697_Q3", "question": "Qui encap\u00e7alava la manifestaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 500.000 persones", "answer_start": 235}], "id": "P_450_C_2697_Q4", "question": "Quanta gent va participar a la manifestaci\u00f3 segons els organitzadors?"}]}, {"context": "Per al Partit Popular, el principal partit de l'oposici\u00f3, i en paraules de Mariano Rajoy, la vaga general era \"lamentable\". El seu partit es va oposar a la vaga argumentant que \"els empresaris ja tenen bastants problemes\" i tamb\u00e9 a la Reforma laboral de l'executiu per considerar-la la \"Reforma de l'acomiadament\".[35] Jos\u00e9 Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que els sindicats hi \"tenen tot el dret, com el tenen els que volen i tenen la sort de poder fer \u00fas del seu dret a treballar\".[36] Celestino Corbacho, Ministeri de Treball d'Espanya, va dir que, despr\u00e9s de la vaga, espera poder-se reunir amb els sindicats per debatre sobre les reformes pendents.[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "lamentable", "answer_start": 111}], "id": "P_450_C_2698_Q1", "question": "Com era la vaga per al Partit Popular?"}, {"answers": [{"text": "que \"els empresaris ja tenen bastants problemes\"", "answer_start": 173}], "id": "P_450_C_2698_Q2", "question": "Qu\u00e8 va argumentar el Partit Popular contra la vaga?"}, {"answers": [{"text": "la \"Reforma de l'acomiadament\"", "answer_start": 283}], "id": "P_450_C_2698_Q3", "question": "Com considerava el Partit Popular la Reforma laboral de l'executiu?"}, {"answers": [{"text": "Jos\u00e9 Montilla", "answer_start": 319}], "id": "P_450_C_2698_Q4", "question": "Qui era president de la Generalitat de Catalunya en aquell moment?"}, {"answers": [{"text": "Celestino Corbacho", "answer_start": 518}], "id": "P_450_C_2698_Q5", "question": "Qui es volia reunir amb els sindicats despr\u00e9s de la vaga?"}]}, {"context": "Pocs dies abans de la vaga general, un grup d'activistes socials van ocupar l'antiga seu de Banesto de la pla\u00e7a de Catalunya de Barcelona i hi van desplegar unes pancartes.[57] El dia de la vaga, al migdia, es van cremar un cotxe de la Gu\u00e0rdia Urbana de Barcelona,[58] cosa que va derivar, segons la Conselleria d'Interior, al desallotjament, per part dels Mossos d'Esquadra, de l'edifici ocupat, ja que creien que \"s'havia convertit en refugi per als violents\" i per \"evitar que els violents poguessin provocar m\u00e9s incidents al final de la manifestaci\u00f3 sindical\", segons va informar Joan Saura, Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya.[58][59][60] Simpatitzants dels activistes i vaguistes es van concentrar per protestar pel desallotjament i la policia va comen\u00e7ar la c\u00e0rrega per dispersar-los; va ser aqu\u00ed quan van comen\u00e7ar aldarulls m\u00e9s intensos a molts carrers de la Ciutat Comtal. Al final, la jornada es va saldar amb una quarantena de detinguts a Barcelona, 80 contenidors cremats i algunes unitats m\u00f2bils de mitjans de comunicaci\u00f3 van ser agredides.[61] Dos dies despr\u00e9s, la jutgessa va decretar pres\u00f3 provisional per a dos dels detinguts[62][63] i el 23 d'octubre es va detenir una altra persona que va mostrar \"una actitud marcadament violenta\", segons els Mossos.[64] El \"Moviment 25 de setembre\", responsable de l'okupaci\u00f3 de l'edifici, va emetre un comunicat en qu\u00e8 denunciava que el desallotjament fou \"totalment il\u00b7legal\", i afirmava que els Mossos \"van colpejar violentament\" la gent que hi havia davant de l'edifici.[65][66]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'antiga seu de Banesto de la pla\u00e7a de Catalunya", "answer_start": 76}], "id": "P_450_C_2700_Q1", "question": "Qu\u00e8 va ocupar un grup d'activistes socials?"}, {"answers": [{"text": "un cotxe de la Gu\u00e0rdia Urbana de Barcelona", "answer_start": 221}], "id": "P_450_C_2700_Q2", "question": "Qu\u00e8 van cremar el dia de la vaga al migdia?"}, {"answers": [{"text": "per protestar pel desallotjament", "answer_start": 721}], "id": "P_450_C_2700_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es van concentrar wimpatitzants dels activistes i vaguistes?"}, {"answers": [{"text": "una quarantena", "answer_start": 937}], "id": "P_450_C_2700_Q4", "question": "Quants detinguts hi va haver a Barcelona al final de la jornada?"}, {"answers": [{"text": "per a dos dels detinguts", "answer_start": 1135}], "id": "P_450_C_2700_Q5", "question": "Per a qui va declarar pres\u00f3 provisional la jutgessa?"}]}]}, {"title": "Edgar Degas", "paragraphs": [{"context": "Va exposar al Sal\u00f3 per primera vegada el 1865, quan el jurat va acceptar la seva pintura Escena de guerra a l'edat mitjana, que atrauria poca atenci\u00f3. Amb tot, va continuar participant-hi fins al 1870.[4] Posteriorment, va anar canviant al seu estil influ\u00eft principalment per l'exemple d'\u00c9douard Manet, que Degas havia conegut el 1864 (mentre els dos estaven copiant el mateix retrat de Vel\u00e1zquez al Louvre, segons una llegenda ap\u00f2crifa).[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Sal\u00f3", "answer_start": 11}], "id": "P_229_C_1369_Q1", "question": "On va exposar per primera vegada el 1865?"}, {"answers": [{"text": "Escena de guerra a l'edat mitjana", "answer_start": 89}], "id": "P_229_C_1369_Q2", "question": "Quina pintura van acceptar?"}, {"answers": [{"text": "1870", "answer_start": 196}], "id": "P_229_C_1369_Q3", "question": "Fins a quin any hi va continuar participant?"}, {"answers": [{"text": "\u00c9douard Manet", "answer_start": 288}], "id": "P_229_C_1369_Q4", "question": "Qui el va influir en el seu canvi d'estil?"}, {"answers": [{"text": "1864", "answer_start": 330}], "id": "P_229_C_1369_Q5", "question": "Quin any es van con\u00e8ixer?"}]}, {"context": "Fou batejat amb el nom d'Edgar-Hilaire Germaine de Gas, i va passar la seva primera inf\u00e0ncia a la Rue Saint-Georges, a prop del jard\u00ed de Luxemburg. La seva mare va morir el 1847, quan ell tenia nom\u00e9s tretze anys; aquesta p\u00e8rdua el va afectar enormement. Tenia quatre germans i germanes i va gaudir d'una infantesa daurada.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "Edgar-Hilaire Germaine de Gas", "answer_start": 25}], "id": "P_229_C_1370_Q1", "question": "Quin \u00e9s el seu nom de bateig?"}, {"answers": [{"text": "a la Rue Saint-Georges", "answer_start": 93}], "id": "P_229_C_1370_Q2", "question": "On va passar la seva inf\u00e0ncia?"}, {"answers": [{"text": "del jard\u00ed de Luxemburg", "answer_start": 124}], "id": "P_229_C_1370_Q3", "question": "De qu\u00e8 esta a prop la Rue Saint-Georges?"}, {"answers": [{"text": "tretze", "answer_start": 200}], "id": "P_229_C_1370_Q4", "question": "Quants anys tenia quan va morir la seva mare?"}, {"answers": [{"text": "enormement", "answer_start": 242}], "id": "P_229_C_1370_Q5", "question": "Com el va afectar la p\u00e8rdua de la mare?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s de la seva mort el 1917, es varen trobar m\u00e9s de 150 treballs escult\u00f2rics al seu estudi, dels quals els temes principals eren curses de cavalls i ballarines. Estudiosos de Degas asseguren que les escultures no van ser creades com a auxiliars de les pintures. La seva primera i \u00fanica exposici\u00f3 d'escultura durant la seva vida va tenir lloc el 1881, quan exposava La petita ballarina de catorze anys, nom\u00e9s mostrada una altra vegada el 1920; la resta dels treballs escult\u00f2rics eren en col\u00b7leccions privades fins a una mostra organitzada despr\u00e9s de la seva mort el 1918. L'escultura no va ser tant en resposta a la p\u00e8rdua visual, si no com un cap\u00edtol m\u00e9s en la seva empresa, explorant diferents mitjans de creaci\u00f3 i comunicaci\u00f3. Quan va tenir oportunitat, va explorar formes de connectar art gr\u00e0fic i pintura a l'oli, dibuix i pastel, escultura i fotografia. Degas donava la mateixa import\u00e0ncia a l'escultura i al dibuix: \"El dibuix \u00e9s una manera de pensar, modelar n'\u00e9s una altra.\"[22]", "qas": [{"answers": [{"text": "1917", "answer_start": 27}], "id": "P_229_C_1371_Q1", "question": "Quin any va morir?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s de 150", "answer_start": 49}], "id": "P_229_C_1371_Q2", "question": "Quants treballs escult\u00f2rics van trobar?"}, {"answers": [{"text": "el 1881", "answer_start": 346}], "id": "P_229_C_1371_Q3", "question": "Quan va fer la seva primera exposici\u00f3 d'escultures?"}, {"answers": [{"text": "La petita ballarina de catorze anys", "answer_start": 369}], "id": "P_229_C_1371_Q4", "question": "Quina obra hi va exposar?"}, {"answers": [{"text": "diferents mitjans de creaci\u00f3 i comunicaci\u00f3", "answer_start": 689}], "id": "P_229_C_1371_Q5", "question": "Qu\u00e8 explorava amb l'escultura?"}]}, {"context": "Si el seu contingut canviava, tamb\u00e9 ho feia la seva t\u00e8cnica. La gamma de colors foscos que portava la influ\u00e8ncia de la pintura neerlandesa cedia a l'\u00fas de colors v\u00edvids i pinzellades atrevides. Pintures com Place de la Concorde s\u00f3n com \"fotos\", congelant moments del temps per descriure'ls acuradament, transmetent un sentit de moviment. La manca de color en Assaig del ballet a l'escenari el 1874 i en L'instructor de ballet de 1876 es pot interpretar com a una connexi\u00f3 amb el seu inter\u00e8s per la nova t\u00e8cnica fotogr\u00e0fica. Els canvis en la seva paleta, pinzells, i sentit de composici\u00f3 evidencien completament la influ\u00e8ncia que tant el moviment impressionista com la fotografia moderna, amb les seves espont\u00e0nies imatges i punts de vista descentrats, varen tenir sobre el seu treball.[18]", "qas": [{"answers": [{"text": "la seva t\u00e8cnica", "answer_start": 44}], "id": "P_229_C_1372_Q1", "question": "Qu\u00e8 canviava a part del contingut?"}, {"answers": [{"text": "acuradament", "answer_start": 290}], "id": "P_229_C_1372_Q2", "question": "Com descriuen els moments del temps les seves pintures?"}, {"answers": [{"text": "un sentit de moviment", "answer_start": 315}], "id": "P_229_C_1372_Q3", "question": "Qu\u00e8 transmeten?"}, {"answers": [{"text": "amb el seu inter\u00e8s per la nova t\u00e8cnica fotogr\u00e0fica", "answer_start": 472}], "id": "P_229_C_1372_Q4", "question": "A qu\u00e8 associem la manca de color en algunes pintures?"}, {"answers": [{"text": "tant el moviment impressionista com la fotografia moderna", "answer_start": 629}], "id": "P_229_C_1372_Q5", "question": "Qu\u00e8 va tenir influ\u00e8ncia sobre el seu treball?"}]}, {"context": "El canvi d'orientaci\u00f3 en el seu estil, iniciat a mitjans dels anys 1860, orientant-se a temes contemporanis reflectits des d'una perspectiva diferent, el va portar a desenvolupar la s\u00e8rie de les ballarines. Degas va abordar una composici\u00f3 indubtablement innovadora amb vistes parcials o rasants, amb l\u00ednies que conviden a identificar el moviment. Degas mirava de trobar noves formes d'expressi\u00f3 del moviment, suggerint un gest din\u00e0mic del model i fugint de la imatge est\u00e0tica dels que posen, volent captar una visi\u00f3 fuga\u00e7 i fixar-la a la tela.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "a mitjans dels anys 1860", "answer_start": 47}], "id": "P_229_C_1373_Q1", "question": "Quan va iniciar el canvi d'orientaci\u00f3 en el seu estil Degas?"}, {"answers": [{"text": "des d'una perspectiva diferent", "answer_start": 119}], "id": "P_229_C_1373_Q2", "question": "Com va comen\u00e7ar a reflectir els temes Degas?"}, {"answers": [{"text": "la s\u00e8rie de les ballarines", "answer_start": 179}], "id": "P_229_C_1373_Q3", "question": "Quina s\u00e8rie va desenvolupar Degas?"}, {"answers": [{"text": "innovadora", "answer_start": 254}], "id": "P_229_C_1373_Q4", "question": "Com era la composici\u00f3 que va abordar Degas?"}, {"answers": [{"text": "noves formes d'expressi\u00f3 del moviment", "answer_start": 370}], "id": "P_229_C_1373_Q5", "question": "Qu\u00e8 mirava de trobar Degas?"}]}, {"context": "Durant la seva vida, la seva obra fou reconeguda i admesa per ser exposada al Sal\u00f3 del Louvre el 1865, malgrat que alguns cops havia estat criticada i titllada de controvertida. Form\u00e0 part del grup del Caf\u00e9 Guerbois (1866). No deix\u00e0 deixebles, per\u00f2 influ\u00ed en pintors com Jean-Louis Forain, Mary Cassatt, Walter Sickert o Toulouse-Lautrec.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "al Sal\u00f3 del Louvre", "answer_start": 75}], "id": "P_229_C_1374_Q1", "question": "On va ser exposada la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "1865", "answer_start": 97}], "id": "P_229_C_1374_Q2", "question": "Quin any la van exposar al Sal\u00f3 del Louvre?"}, {"answers": [{"text": "Durant la seva vida", "answer_start": 0}], "id": "P_229_C_1374_Q3", "question": "Quan va ser reconeguda la seva obra per ser exposada al Sal\u00f3 del Louvre?"}, {"answers": [{"text": "de controvertida", "answer_start": 160}], "id": "P_229_C_1374_Q4", "question": "Com era titllada algunes vegades la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "del grup del Caf\u00e9 Guerbois", "answer_start": 189}], "id": "P_229_C_1374_Q5", "question": "De quin grup form\u00e0 part?"}]}]}, {"title": "Nana blanca", "paragraphs": [{"context": "A la d\u00e8cada del 1960, es va proposar una altra teoria que afirmava que les nanes blanques tenen tals camps magn\u00e8tics perqu\u00e8 el flux magn\u00e8tic de la superf\u00edcie havia de conservar-se durant l'evoluci\u00f3 d'una estrella no degenerativa a una nana blanca. Un camp magn\u00e8tic a la superf\u00edcie de l'estrella progenitora de 100 gauss (0,01 tesla) es convertiria aix\u00ed en un camp de 100\u00b71002 = 1 mili\u00f3 de gauss (100 T) si el radi redueix en 100 vegades la seva grand\u00e0ria.[65], \u00a78;[71], p\u00e0g. 484", "qas": [{"answers": [{"text": "A la d\u00e8cada del 1960", "answer_start": 0}], "id": "P_542_C_3247_Q1", "question": "Quan es va proposar una altra teoria?"}, {"answers": [{"text": "conservar-se durant l'evoluci\u00f3 d'una estrella no degenerativa a una nana blanca", "answer_start": 167}], "id": "P_542_C_3247_Q2", "question": "Qu\u00e8 havia de fer el flux magn\u00e8tic de la superf\u00edcie?"}, {"answers": [{"text": "en un camp de 100\u00b71002 = 1 mili\u00f3 de gauss", "answer_start": 353}], "id": "P_542_C_3247_Q3", "question": "En qu\u00e8 es converteix un camp magn\u00e8tic de 100 gauss a la superf\u00edcie de l'estrella progenitora?"}]}, {"context": "Aquestes densitats s\u00f3n possibles a causa del fet que la mat\u00e8ria no est\u00e0 composta per \u00e0toms normals que poden formar enlla\u00e7os qu\u00edmics de la manera habitual, sin\u00f3 que est\u00e0 en estat de plasma, i els nuclis i electrons no estan cohesionats. Per tant, en aquest estat no hi ha cap obstacle que impedeixi que els \u00e0toms s'acostin entre si, perqu\u00e8 si no seria impossible irrompre l'espai que normalment ocupen els orbitals at\u00f2mics dels electrons.[23] Eddington es va preguntar qu\u00e8 passaria quan aquest plasma es refred\u00e9s i desaparegu\u00e9s l'energia que mant\u00e9 ionitzats els \u00e0toms.[37] El 1926, R. H. Fowler va resoldre aquesta paradoxa mitjan\u00e7ant l'aplicaci\u00f3 de l'aleshores recentment instaurada mec\u00e0nica qu\u00e0ntica. Els electrons s'acosten tant els uns als altres que la seva posici\u00f3 es torna molt limitada, volent ocupar el mateix estat qu\u00e0ntic, per\u00f2 per complir el principi d'exclusi\u00f3 de Pauli i obeir l'estad\u00edstica de Fermi-Dirac,[a] introdu\u00efda el 1926 per determinar la distribuci\u00f3 estad\u00edstica de part\u00edcules que compleixen el principi d'exclusi\u00f3 de Pauli,[38] els electrons haurien de moure's molt de pressa, pressionant-se els uns als altres, cosa que forma una pressi\u00f3 de degeneraci\u00f3 que compensa la gravitat\u00f2ria, aturant aix\u00ed el col\u00b7lapse de la nana blanca. Al zero absolut, no tots els electrons poden conservar l'estat fonamental, de manera que alguns d'ells s'exciten cap a estats d'energia m\u00e9s alts, deixant disponibles els estats m\u00e9s baixos d'energia; aix\u00f2 rep el nom de l\u00edquid de Fermi. Els electrons en aquest estat reben el nom d'electrons degenerats, i es tradueix en qu\u00e8 una nana blanca pot refredar-se fins a arribar al zero absolut i encara contenir energia. Una altra manera d'arribar a aquesta conclusi\u00f3 \u00e9s aplicant el principi d'incertesa de Heisenberg: l'alta densitat d'electrons en una nana blanca significa que les seves posicions estan molt restringides, creant una incertesa en la seva din\u00e0mica. Aix\u00f2 deriva que alguns electrons deuen posseir una gran quantitat de moviment, i per tant, tenir una energia cin\u00e8tica molt elevada.[37][39]", "qas": [{"answers": [{"text": "composta per \u00e0toms normals", "answer_start": 72}], "id": "P_542_C_3248_Q1", "question": "Per qu\u00e8 no est\u00e0 composta la mat\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "en estat de plasma", "answer_start": 170}], "id": "P_542_C_3248_Q2", "question": "En quin estat est\u00e0 la mat\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "no estan cohesionats", "answer_start": 215}], "id": "P_542_C_3248_Q3", "question": "Com estan els nuclis i electrons dels \u00e0toms?"}, {"answers": [{"text": "el 1926", "answer_start": 935}], "id": "P_542_C_3248_Q4", "question": "Quin any es va introduir l'estad\u00edstica de Fermi-Dirac?"}, {"answers": [{"text": "l'estat fonamental", "answer_start": 1307}], "id": "P_542_C_3248_Q5", "question": "Qu\u00e8 no poden conservar tots els electrons al zero absolut?"}]}, {"context": "La primera ZZ Ceti trobada va ser HL Tau 76 l'any 1968, descoberta per l'astr\u00f2nom nord-americ\u00e0 Arlo O. Landolt. Landolt va observar que les pulsacions de l'estrella variaven en un per\u00edode d'aproximadament 12,5 minuts.[86] El 1970 es va descobrir Ross 548, una altra ZZ Ceti amb el mateix tipus de variabilitat que HL Tau 76.[87] El 1972, l'estrella va obtenir oficialment la designaci\u00f3 de ZZ Ceti.[88]", "qas": [{"answers": [{"text": "1968", "answer_start": 50}], "id": "P_542_C_3249_Q2", "question": "Quin any van trobar HL Tau 76?"}, {"answers": [{"text": "Arlo O. Landolt", "answer_start": 95}], "id": "P_542_C_3249_Q3", "question": "Qui va descobrir HL Tau 76?"}, {"answers": [{"text": "variaven", "answer_start": 165}], "id": "P_542_C_3249_Q4", "question": "Qu\u00e8 va observar Landolt que feien les pulsacions de l'estrella?"}, {"answers": [{"text": "en un per\u00edode d'aproximadament 12,5 minuts", "answer_start": 174}], "id": "P_542_C_3249_Q5", "question": "Cada quant variaven les pulsacions de l'estrella?"}]}, {"context": "El 1947, P. M. S. Blackett va predir que les nanes blanques haurien de posseir camps magn\u00e8tics d'una for\u00e7a en la seva superf\u00edcie d'aproximadament un mili\u00f3 de gauss (100 tesles), com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'una llei f\u00edsica que ell mateix va proposar, que afirmava que un cos en rotaci\u00f3 i sense c\u00e0rrega hauria de generar un camp magn\u00e8tic proporcional al seu moment angular.[68] Aquesta teoria rep el nom de magnetisme gravitacional, coneguda tamb\u00e9 com l'efecte Blackett,[69] que mai no ha estat observat ni acceptat generalment per la comunitat cient\u00edfica. Pocs anys m\u00e9s tard, a la d\u00e8cada del 1950, l'efecte Blackett va ser refusat.[70], p\u00e0g. 39\u201343", "qas": [{"answers": [{"text": "d'aproximadament un mili\u00f3 de gauss", "answer_start": 129}], "id": "P_542_C_3250_Q1", "question": "De quan s\u00f3n els camps magn\u00e8tics que haurien de tenir les nanes blanques segons Blackett?"}, {"answers": [{"text": "magnetisme gravitacional", "answer_start": 398}], "id": "P_542_C_3250_Q2", "question": "Com s'anomena la teoria que va fer Blackett?"}, {"answers": [{"text": "la comunitat cient\u00edfica", "answer_start": 523}], "id": "P_542_C_3250_Q4", "question": "Qui no ha acceptat generalment l'efecte Blackett?"}, {"answers": [{"text": "a la d\u00e8cada del 1950", "answer_start": 568}], "id": "P_542_C_3250_Q5", "question": "Quan van refusar l'efecte Blackett?"}]}, {"context": "Els c\u00e0lculs suposen que la nana blanca no posse\u00efx rotaci\u00f3. Si tingu\u00e9s rotaci\u00f3, l'equaci\u00f3 de l'equilibri hidroest\u00e0tic hauria de modificar-se per incloure la for\u00e7a centr\u00edfuga prenent un sistema de refer\u00e8ncia rotatori,[49] ja que per una nana blanca amb rotaci\u00f3 uniforme, el l\u00edmit de massa augmenta molt lleugerament. No obstant aix\u00f2, si la rotaci\u00f3 de l'estrella no \u00e9s uniforme, i no es pren en compte la viscositat, no hi hauria l\u00edmit de massa per un model de nana blanca en equilibri est\u00e0tic, com ho va assenyalar Fred Hoyle el 1947.<[50] Tanmateix, no tots aquests models d'estrelles en rotaci\u00f3 s\u00f3n din\u00e0micament estables.[51]", "qas": [{"answers": [{"text": "hauria de modificar-se", "answer_start": 117}], "id": "P_542_C_3251_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'hauria de fer amb l'equaci\u00f3 de l'equilibri hidroest\u00e0tic si la nana blanca tingu\u00e9s rotaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "din\u00e0micament estables", "answer_start": 602}], "id": "P_542_C_3251_Q3", "question": "Com s\u00f3n tots els models d'estrelles en rotaci\u00f3?"}]}, {"context": "El sistema estel\u00b7lar o planetari d'una nana blanca pot intervenir en el seu desenvolupament de diverses formes. El Telescopi espacial Spitzer de la NASA va observar la zona central de la nebulosa de l'H\u00e8lix mitjan\u00e7ant espectrosc\u00f2pia infraroja, i va suggerir que all\u00ed es trobava un n\u00favol de pols, probablement causada per col\u00b7lisions entre estels.[110][111] De la mateixa manera, el 2004 es va observar la pres\u00e8ncia d'un n\u00favol de pols al voltant de la nana blanca G29-38, que possiblement es va formar a causa de la disgregaci\u00f3 per forces de marea d'un estel que va transitar molt prop de la nana blanca.[112]", "qas": [{"answers": [{"text": "El sistema estel\u00b7lar o planetari", "answer_start": 0}], "id": "P_542_C_3252_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot intervenir en el desenvolupament d'una nana blanca?"}, {"answers": [{"text": "NASA", "answer_start": 148}], "id": "P_542_C_3252_Q2", "question": "De qui \u00e9s el Telescopi espacial Spitzer?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant espectrosc\u00f2pia infraroja", "answer_start": 207}], "id": "P_542_C_3252_Q3", "question": "Com va observar la zona central de la nebulosa de l'H\u00e8lix el Telescopi espacial Spitzer?"}, {"answers": [{"text": "per col\u00b7lisions entre estels", "answer_start": 317}], "id": "P_542_C_3252_Q4", "question": "Per qu\u00e8 sembla que va ser causat el n\u00favol de pols?"}, {"answers": [{"text": "el 2004", "answer_start": 379}], "id": "P_542_C_3252_Q5", "question": "Quan van observar un n\u00favol de pols al voltant de G29-38?"}]}]}, {"title": "L\u00ednia 8 del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "El 1908 es va atorgar a Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya (NEE), que havia canviat del franc\u00e8s al castell\u00e0 el seu nom (Camino de Hierro del Nordeste de Espa\u00f1a), la concessi\u00f3 d'un ferrocarril de Martorell a Sant Vicen\u00e7 de Castellet amb dos ramals, un a Sant Andreu de la Barca i un altre fins a Manresa. Tretze dies m\u00e9s tard s'autoritzava la transfer\u00e8ncia de la concessi\u00f3 del ferrocarril de Vallira a Barcelona i ramals de Union des Tramways, a NEE. La companya va replantejar els dos projectes per convertir-lo de tramvia a ferrocarril secundari i iniciant la construcci\u00f3 del ferrocarril de Barcelona a Martorell. A la fi del 1911 les obres estaven quasi finalitzades i veient que no podia construir tots els ramals el 1912 va modificar les concessions per esdevenir-ne una de sola anomenada \"Barcelona\u2013Manresa amb ramal a Vallirana\". Aquell mateix any, el 29 de desembre de 1912, van inaugurar el ferrocarril entre Mag\u00f2ria i Martorell-Enlla\u00e7.[24]", "qas": [{"answers": [{"text": "1908", "answer_start": 3}], "id": "P_585_C_3505_Q1", "question": "Quan es va atorgar a Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya la concessi\u00f3 del ferrocarril de Martorell a Sant Vicen\u00e7 de Castellet?"}, {"answers": [{"text": "un a Sant Andreu de la Barca i un altre fins a Manresa", "answer_start": 252}], "id": "P_585_C_3505_Q3", "question": "On eren els ramals de la l\u00ednia de Martorell a Sant Vicen\u00e7 de Castellet?"}, {"answers": [{"text": "29 de desembre de 1912", "answer_start": 862}], "id": "P_585_C_3505_Q4", "question": "Quan es va inaugurar el ferrocarril entre Mag\u00f2ria i Martorell-Enlla\u00e7?"}, {"answers": [{"text": "va modificar les concessions per esdevenir-ne una de sola", "answer_start": 729}], "id": "P_585_C_3505_Q5", "question": "Qu\u00e8 va fer la companyia quan s'adona que no podia construir tots els ramals?"}]}, {"context": "El 1914 NEE va entrar en crisi per la liquidaci\u00f3 del principal suport de la companyia, el Banco Franco-Aermicano. L'esclat de la Primera Guerra Mundial tamb\u00e9 va portar problemes a la companyia, ja que tenia la seu a B\u00e8lgica. Donats els seus problemes financers, un cop passada la guerra i la constituci\u00f3 de Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) el 1919, va portar que aquesta assum\u00eds l'explotaci\u00f3 de la l\u00ednia i l'inici de la fusi\u00f3. Els accionistes dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) van adquirir el capital de NEE, que va transferir la concessi\u00f3 del ferrocarril a CGFC amb la dissoluci\u00f3 final de NEE.[25]", "qas": [{"answers": [{"text": "1914", "answer_start": 3}], "id": "P_585_C_3506_Q1", "question": "Quan va entrar en crisi la NEE?"}, {"answers": [{"text": "per la liquidaci\u00f3 del principal suport de la companyia", "answer_start": 31}], "id": "P_585_C_3506_Q2", "question": "Per qu\u00e8 va entrar en crisi la NEE?"}, {"answers": [{"text": "el Banco Franco-Aermicano", "answer_start": 87}], "id": "P_585_C_3506_Q3", "question": "Qui era el principal suport de la NEE?"}, {"answers": [{"text": "B\u00e8lgica", "answer_start": 216}], "id": "P_585_C_3506_Q4", "question": "On era la seu de la companyia?"}, {"answers": [{"text": "Els accionistes dels Ferrocarrils Catalans", "answer_start": 446}], "id": "P_585_C_3506_Q5", "question": "Qui va adquirir el capital de NEE un cop passada la Primera Guerra Civil?"}]}, {"context": "La companyia impuls\u00e0 una gran modernitzaci\u00f3 de la l\u00ednia.A la d\u00e8cada de 1990 els dos governs van signar un conveni per finan\u00e7ar infraestructures de transport i els FGC va constituir l'anomenat \"Metro del Baix Llobregat\", establint freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s elevades.[36] Es van renovar diversos trams per augmentar la velocitat, es va finalitzar la instal\u00b7laci\u00f3 d'electrificaci\u00f3 als trams que no se'n disposava i millora del manteniment de la infraestructura.[28] Els serveis es van numerar, comen\u00e7ant a utilitzar per a la l\u00ednia 8 el color rosa i la identificaci\u00f3 \"S3\" (\"S\" de suburb\u00e0).[37] L'any 2003, juntament amb la posada en funcionament de la l\u00ednia 11 del FMB, la S3 es reanomena al nom actual, L8 (\"L\" de l\u00ednia).[38]", "qas": [{"answers": [{"text": "una gran modernitzaci\u00f3 de la l\u00ednia", "answer_start": 21}], "id": "P_585_C_3507_Q1", "question": "Qu\u00e8 impuls\u00e0 la companyia?"}, {"answers": [{"text": "per finan\u00e7ar infraestructures de transport", "answer_start": 114}], "id": "P_585_C_3507_Q2", "question": "Per qu\u00e8 van signar els dos governs un conveni a la d\u00e8cada de 1990?"}, {"answers": [{"text": "l'anomenat \"Metro del Baix Llobregat\"", "answer_start": 181}], "id": "P_585_C_3507_Q3", "question": "Qu\u00e8 van constituir els FGC?"}, {"answers": [{"text": "rosa", "answer_start": 529}], "id": "P_585_C_3507_Q4", "question": "Quin color es va utilitzar per a la l\u00ednia 8?"}, {"answers": [{"text": "L8", "answer_start": 690}], "id": "P_585_C_3507_Q5", "question": "Com es reanomena l'any 2003 la S3?"}]}, {"context": "El 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[27][28] El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les l\u00ednies a Ferrocarriles de V\u00eda Estrecha de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres P\u00fabliques del Govern d'Espanya, la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el r\u00e8gim d'explotaci\u00f3 d'aquesta xarxa.[29] A causa de la indefinici\u00f3 es va produir una degradaci\u00f3 del material i les instal\u00b7lacions dels Ferrocarrils de Catalunya, que en algun moment van determinar la paralitzaci\u00f3 de l'explotaci\u00f3.[30] Posteriorment el Govern d'Espanya va traspassar la infraestructura a la Generalitat de Catalunya el 1978.[25] Mentre va dependre de FEVE, el Ministeri d'Obres P\u00fabliques tenia un projecte per reestructurar els serveis i tancar el Martorell-Igualada.[31]", "qas": [{"answers": [{"text": "El 23 de maig de 1977", "answer_start": 0}], "id": "P_585_C_3508_Q1", "question": "Quan van anunciar els Ferrocarrils de Catalunya la clausura de la xarxa?"}, {"answers": [{"text": "una degradaci\u00f3 del material i les instal\u00b7lacions dels Ferrocarrils de Catalunya", "answer_start": 494}], "id": "P_585_C_3508_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va produir als Ferrocarrils de Catalunya a causa de la indefinici\u00f3 dels organismes implicats per gestionar el r\u00e8gim d'explotaci\u00f3 de la xarxa?"}, {"answers": [{"text": "a la Generalitat de Catalunya", "answer_start": 714}], "id": "P_585_C_3508_Q3", "question": "A qui va traspassar el Govern d'Espanya la infraestructura ferrovi\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "1978", "answer_start": 747}], "id": "P_585_C_3508_Q4", "question": "Quan va traspassar el Govern d'Espanya la infraestructura ferrovi\u00e0ria a la Generalitat de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "reestructurar els serveis i tancar el Martorell-Igualada", "answer_start": 838}], "id": "P_585_C_3508_Q5", "question": "Quin projecte tenia el Ministeri d'Obres P\u00fabliques?"}]}, {"context": "El 2007 es va inaugurar una nova estaci\u00f3 entre Ildefons Cerd\u00e0 i Gornal anomenada Europa | Fira,[39] sota la Pla\u00e7a d'Europa de l'Hospitalet de Llobregat pel desenvolupament de l'\u00e0rea de la Pla\u00e7a Europa i la nova ubicaci\u00f3 de Fira de Barcelona, en la qual enlla\u00e7aria amb la l\u00ednia de la L9.[40] L'any 2007 es va finalitzar tot el desdoblament de via entre Barcelona i Martorell. Les freq\u00fc\u00e8ncies fins a l'any 2007 eren d'uns set minuts i mig i en hora vall de deu minuts, amb el \"Metro del Baix Llobregat\" es van passar a freq\u00fc\u00e8ncies de tres minuts fins a Sant Boi de Llobregat.[41] Incrementant col\u00b7lateralment el viatge en deu minuts a serveis de rodalia de la L\u00ednia Llobregat-Anoia.[42]", "qas": [{"answers": [{"text": "sota la Pla\u00e7a d'Europa de l'Hospitalet de Llobregat", "answer_start": 100}], "id": "P_585_C_3510_Q3", "question": "On estava l'estaci\u00f3 Europa | Fira?"}, {"answers": [{"text": "pel desenvolupament de l'\u00e0rea de la Pla\u00e7a Europa i la nova ubicaci\u00f3 de Fira de Barcelona", "answer_start": 152}], "id": "P_585_C_3510_Q4", "question": "Per qu\u00e8 es va construir l'estaci\u00f3  Europa | Fira?"}]}]}, {"title": "Museu Arqueol\u00f2gic Nacional d'Atenes", "paragraphs": [{"context": "Recentment s'han afegit nous objectes a la col\u00b7lecci\u00f3 del museu, entre els quals es pot destacar una corona funer\u00e0ria d'or que data del segle iv aC i una est\u00e0tua de marbre d'una figura femenina, del segle vi aC. Aquests objectes van ser tornats pel Museu J. Paul Getty a Gr\u00e8cia el 2007, despr\u00e9s d'un litigi de deu anys de durada, despr\u00e9s del qual es va considerar provat que es tractava d'objectes que en el seu moment van ser robats.[55] Un any abans, i pels mateixos motius, la Fundaci\u00f3 Los Angeles va accedir a tornar una l\u00e0pida del segle IV aC, procedent de les proximitats de Tebes i un relleu del segle VI aC que va ser trobat a l'illa de Tassos.[56]", "qas": [{"answers": [{"text": "nous objectes", "answer_start": 24}], "id": "P_434_C_2599_Q1", "question": "Qu\u00e8 s'ha afegit recentment a la col\u00b7lecci\u00f3 del museu?"}, {"answers": [{"text": "del segle iv aC", "answer_start": 132}], "id": "P_434_C_2599_Q2", "question": "De quan est\u00e0 datada la corona funer\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "de marbre", "answer_start": 162}], "id": "P_434_C_2599_Q3", "question": "De quin material \u00e9s l'est\u00e0tua d'una figura femenina?"}, {"answers": [{"text": "pel Museu J. Paul Getty", "answer_start": 245}], "id": "P_434_C_2599_Q4", "question": "Per qui van ser tornats aquests objectes a Gr\u00e8cia?"}, {"answers": [{"text": "que es tractava d'objectes que en el seu moment van ser robats", "answer_start": 371}], "id": "P_434_C_2599_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va provar en el litigi?"}]}, {"context": "Des dels primers anys, el museu es va revelar insuficient per acollir les col\u00b7leccions cada vegada m\u00e9s abundants. Es va realitzar una primera ampliaci\u00f3 del 1903 a 1906: s'hi van afegir tres sales, creades per l'arquitecte grec Anast\u00e1sios Metax\u00e1s, cap a l'est, a l'eix de l'entrada principal. Novament, van ser r\u00e0pidament insuficients. Es va realitzar una nova extensi\u00f3, important aquesta vegada, entre 1932 i 1939, per l'arquitecte grec George Nomikos, sempre cap a l'est. L'ampliaci\u00f3 del 1903-1906 va ser demolida i substitu\u00efda per un edifici de dos pisos, on es van instal\u00b7lar les oficines i els laboratoris, aix\u00ed com un magatzem al soterrani. Es va donar al museu l'organitzaci\u00f3 actual, amb prop de 8.000 m\u00b2 d'exposici\u00f3.[3][4][9][11][13]", "qas": [{"answers": [{"text": "cada vegada m\u00e9s abundants", "answer_start": 87}], "id": "P_434_C_2600_Q1", "question": "Com eren les col\u00b7leccions?"}, {"answers": [{"text": "del 1903 a 1906", "answer_start": 152}], "id": "P_434_C_2600_Q2", "question": "Quan van realitzar una primera ampliaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "tres sales", "answer_start": 185}], "id": "P_434_C_2600_Q3", "question": "Qu\u00e8 van afegir a la primera ampliaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Anast\u00e1sios Metax\u00e1s", "answer_start": 227}], "id": "P_434_C_2600_Q4", "question": "Qui va crear les tres sales de la primera ampliaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "George Nomikos", "answer_start": 437}], "id": "P_434_C_2600_Q5", "question": "Qui va realitzar la segona ampliaci\u00f3?"}]}, {"context": "El Museu Arqueol\u00f2gic Nacional d'Atenes (en grec, \u0395\u03b8\u03bd\u03b9\u03ba\u03cc \u0391\u03c1\u03c7\u03b1\u03b9\u03bf\u03bb\u03bf\u03b3\u03b9\u03ba\u03cc \u039c\u03bf\u03c5\u03c3\u03b5\u03af\u03bf) \u00e9s un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes. Exposa alguns dels objectes arqueol\u00f2gics i obres d'art m\u00e9s importants trobats a Gr\u00e8cia des de la seva prehist\u00f2ria fins a l'antiguitat tardana. Se'l considera un dels grans museus del m\u00f3n, i cont\u00e9 la col\u00b7lecci\u00f3 m\u00e9s bona d'objectes de l'antiga Gr\u00e8cia que es pot trobar en tot el m\u00f3n.[2] Est\u00e0 situat al centre d'Atenes, al barri d'Eksarhia, encara que l'entrada est\u00e0 ubicada a l'avinguda Patission, adjacent al tamb\u00e9 edifici hist\u00f2ric que allotja la Universitat Polit\u00e8cnica Nacional d'Atenes.", "qas": [{"answers": [{"text": "un museu d'art i arqueologia", "answer_start": 81}], "id": "P_434_C_2601_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el Museu Arqueol\u00f2gic Nacional d'Atenes?"}, {"answers": [{"text": "a Atenes", "answer_start": 123}], "id": "P_434_C_2601_Q2", "question": "On \u00e9s el Museu Arqueol\u00f2gic Nacional d'Atenes?"}, {"answers": [{"text": "des de la seva prehist\u00f2ria fins a l'antiguitat tardana", "answer_start": 220}], "id": "P_434_C_2601_Q3", "question": "De quins per\u00edodes podem trobar objectes al Museu Arqueol\u00f2gic Nacional d'Atenes?"}, {"answers": [{"text": "un dels grans museus del m\u00f3n", "answer_start": 291}], "id": "P_434_C_2601_Q4", "question": "Com \u00e9s considerat el Museu Arqueol\u00f2gic Nacional d'Atenes?"}, {"answers": [{"text": "la col\u00b7lecci\u00f3 m\u00e9s bona d'objectes de l'antiga Gr\u00e8cia", "answer_start": 329}], "id": "P_434_C_2601_Q5", "question": "Qu\u00e8 cont\u00e9 el Museu Arqueol\u00f2gic Nacional d'Atenes?"}]}, {"context": "De les cer\u00e0miques amb \u00abfigures negres\u00bb, s'exposen tres \u00e0mfores (segle VI aC) i un crater pel pintor Sophilos representant H\u00e8racles que s'enfronta a Nereu, i una copa que porta la signatura d'Ex\u00e8quies. Es poden veure tamb\u00e9 plaques de fusta pintada (segle VI aC) procedent de la gruta de Pitsa a Corint, \u00faniques, que representen una process\u00f3 femenina. Es troben les cer\u00e0miques de Be\u00f2cia (segle VI aC), les \u00abcopes d'ocells\u00bb anomenades aix\u00ed a causa del seu motiu principal: un ocell amb les ales obertes. Els petits objectes trobats al santuari d'Hera d'Argos (segles VI i V aC) mostren el que era la vida di\u00e0ria d'aleshores. Elements dels temples d'Apol\u00b7lo a Termos i d'\u00c0rtemis a Laphria completen aquesta col\u00b7lecci\u00f3.[44][48][49]", "qas": [{"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 50}], "id": "P_434_C_2603_Q1", "question": "Quantes \u00e0mfores s'exposen de les cer\u00e0miques amb figures negres?"}, {"answers": [{"text": "d'Ex\u00e8quies", "answer_start": 189}], "id": "P_434_C_2603_Q2", "question": "Quina signatura porta la copa amb figures negres?"}, {"answers": [{"text": "de la gruta de Pitsa", "answer_start": 271}], "id": "P_434_C_2603_Q3", "question": "D'on procedeixen les plaques de fusta pintada?"}, {"answers": [{"text": "el que era la vida di\u00e0ria d'aleshores", "answer_start": 583}], "id": "P_434_C_2603_Q4", "question": "Qu\u00e8 mostren els petits objectes trobats al santuari d'Hera d'Argos?"}, {"answers": [{"text": "una process\u00f3 femenina", "answer_start": 327}], "id": "P_434_C_2603_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'hi representa a les plaques de fusta pintada?"}]}, {"context": "Els frescs policroms d'Akrotiri (Santor\u00ed), aix\u00ed com la vaixella, les armes i les eines s'exposen al museu. Akrotiri es va destruir en el seu apogeu durant el segle XVI aC i \u00e9s considerada com una Pompeia de la mar Egea. Va ser coberta per una gruixuda capa de pedra tosca d'origen volc\u00e0nic que conserva intactes les seves cases en pisos. Estava aleshores la ciutat sota influ\u00e8ncia de la civilitzaci\u00f3 minoica, com s'aprecia en els motius decoratius sobre les cer\u00e0miques, frescs murals i l'adopci\u00f3 de l'escriptura \u00ablineal A\u00bb. Els frescs es van descobrir en les excavacions dels anys 1967-1974 per Spyridon Marinatos, el fresc de la primavera (amb flors de safr\u00e0 i hirund\u00ednids) cobreix tres parets, per\u00f2 el m\u00e9s fam\u00f3s fresc \u00e9s l'anomenat dels boxadors. Es van pintar sobre parets cobertes de guix humitejat, cosa que va permetre'n la conservaci\u00f3. Es van afegir alguns detalls despr\u00e9s de sec. Les cer\u00e0miques s\u00f3n vasos policroms amb motius florals (lliri i safr\u00e0) i animals (cabres i dofins), motius importats del continent o de Creta.[41][42][43]", "qas": [{"answers": [{"text": "durant el segle XVI aC", "answer_start": 148}], "id": "P_434_C_2604_Q1", "question": "Quan es va destruir Akrotiri?"}, {"answers": [{"text": "com una Pompeia de la mar Egea", "answer_start": 188}], "id": "P_434_C_2604_Q2", "question": "Com \u00e9s considerada Akrotiri?"}, {"answers": [{"text": "de la civilitzaci\u00f3 minoica", "answer_start": 381}], "id": "P_434_C_2604_Q3", "question": "Sota quina influ\u00e8ncia estava Akrotiri?"}, {"answers": [{"text": "en les excavacions dels anys 1967-1974", "answer_start": 552}], "id": "P_434_C_2604_Q4", "question": "Quan es van descobrir els frescs d'Akrotiri?"}, {"answers": [{"text": "Spyridon Marinatos", "answer_start": 595}], "id": "P_434_C_2604_Q5", "question": "Qui va descobrir els frescs d'Akrotiri?"}]}]}, {"title": "Tenerife", "paragraphs": [{"context": "Les principals estructures de Tenerife, que es descriuen a continuaci\u00f3, conformen l'edifici central, amb el complex Teide-Pico Viejo i el circ de Las Ca\u00f1adas. Es tracta d'una semicaldera de 130 quil\u00f2metres quadrats originada per un conjunt de processos geol\u00f2gics explicats a l'ep\u00edgraf \u00abOrigen i formaci\u00f3\u00bb. El circ est\u00e0 ocupat parcialment per l'estratovolc\u00e0 Teide-Pico Viejo i completat pels materials que ha em\u00e8s en les seves diferents erupcions. Destaquen al seu interior els Roques de Garc\u00eda, entre els quals el m\u00e9s conegut, el Roque Cinchado.[1] Una altra formaci\u00f3 vistosa s\u00f3n Los Azulejos, composta per fonolites de colors verdosos que s'han creat per activitat hidrotermal.[13][15][16]", "qas": [{"answers": [{"text": "130 quil\u00f2metres quadrats", "answer_start": 190}], "id": "P_223_C_1333_Q1", "question": "Quan mesura la semicaldera?"}, {"answers": [{"text": "un conjunt de processos geol\u00f2gics", "answer_start": 229}], "id": "P_223_C_1333_Q2", "question": "Qu\u00e8 la va originar?"}, {"answers": [{"text": "l'estratovolc\u00e0 Teide-Pico Viejo", "answer_start": 342}], "id": "P_223_C_1333_Q3", "question": "Qu\u00e8 forma parcialment el circ?"}, {"answers": [{"text": "en les seves diferents erupcions", "answer_start": 413}], "id": "P_223_C_1333_Q4", "question": "Com es van emetre els materials que formen el circ?"}, {"answers": [{"text": "Roque Cinchado", "answer_start": 530}], "id": "P_223_C_1333_Q5", "question": "Quin \u00e9s el Roque de Garc\u00eda m\u00e9s conegut?"}]}, {"context": "Els menceys de l'illa de Tenerife van prendre diferents actituds en el moment de la conquesta. Es van constituir el \"b\u00e0ndol de pau\" i el \"b\u00e0ndol de guerra\": el primer estava integrat pels menceyats d'Anaga, G\u00fc\u00edmar, Abona i Adeje, i el segon, per Tegueste, Tacoronte, Taoro, Icode i Daute. El b\u00e0ndol de guerra es va enfrontar tena\u00e7ment als castellans durant els dos anys que va durar la conquesta de Tenerife. Les tropes castellanes van caure derrotades a mans dels guanxes a la Primera Batalla d'Acentejo, el 1494. Tanmateix, els guanxes, superats per la tecnologia dels conqueridors i per les noves malalties que portaven, a les quals no eren immunes, van caure davant les tropes de la Corona de Castella a la Batalla d'Aguere i a la Segona Batalla d'Acentejo; la conquesta va culminar el setembre de 1496.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "el \"b\u00e0ndol de pau\" i el \"b\u00e0ndol de guerra\"", "answer_start": 113}], "id": "P_223_C_1334_Q1", "question": "Quins b\u00e0ndols van constituir els menceys?"}, {"answers": [{"text": "als castellans", "answer_start": 335}], "id": "P_223_C_1334_Q2", "question": "A qui es va enfrontar el b\u00e0ndol de guerra?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 361}], "id": "P_223_C_1334_Q3", "question": "Quant va durar la conquesta de Tenerife?"}, {"answers": [{"text": "el setembre de 1496", "answer_start": 787}], "id": "P_223_C_1334_Q5", "question": "Quan va culminar la conquesta?"}]}, {"context": "Al desembre de 1493, Alonso Fern\u00e1ndez de Lugo va obtenir dels Reis Cat\u00f2lics la confirmaci\u00f3 dels seus drets de conquesta sobre l'illa de Tenerife. A l'abril de 1494, procedent de Gran Can\u00e0ria, el conqueridor va desembarcar a la costa de l'actual Santa Cruz de Tenerife amb una tropa de peninsulars, canaris (de La Gomera i grancanaris, sobretot) formada per uns dos mil homes de peu i dos-cents a cavall. Despr\u00e9s d'aixecar un fort\u00ed, es va disposar a endinsar-se cap a l'interior de l'illa.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "de conquesta sobre l'illa de Tenerife", "answer_start": 107}], "id": "P_223_C_1335_Q1", "question": "Quins drets li van confirmar a Alonso Fern\u00e1ndez de Lugo?"}, {"answers": [{"text": "dels Reis Cat\u00f2lics", "answer_start": 57}], "id": "P_223_C_1335_Q2", "question": "De qui va obtenir la confirmaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "a la costa de l'actual Santa Cruz de Tenerife", "answer_start": 222}], "id": "P_223_C_1335_Q3", "question": "On va desembarcar?"}, {"answers": [{"text": "mil", "answer_start": 365}], "id": "P_223_C_1335_Q4", "question": "Quants homes a peu formaven la seva tropa?"}, {"answers": [{"text": "a l'interior de l'illa", "answer_start": 465}], "id": "P_223_C_1335_Q5", "question": "Cap on es va endinsar?"}]}, {"context": "Tant els peixos com les carns acostumen a acompanyar-se amb papas arrugadas. \u00c9s aquest un plat t\u00edpic del conjunt de les Can\u00e0ries que respon simplement a la forma de cuinar les patates. Amb aigua, molta sal, i sense pelar.[15][16]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb papas arrugadas", "answer_start": 56}], "id": "P_223_C_1336_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 s'acompanyen els peixos i la carn?"}, {"answers": [{"text": "de les Can\u00e0ries", "answer_start": 113}], "id": "P_223_C_1336_Q2", "question": "D'on \u00e9s t\u00edpic aquest plat?"}, {"answers": [{"text": "a la forma de cuinar les patates", "answer_start": 151}], "id": "P_223_C_1336_Q3", "question": "A qu\u00e8 respon el nom?"}, {"answers": [{"text": "sense pelar", "answer_start": 209}], "id": "P_223_C_1336_Q4", "question": "Com les cuinen les patates?"}, {"answers": [{"text": "molta", "answer_start": 196}], "id": "P_223_C_1336_Q5", "question": "Quanta sal hi posen?"}]}, {"context": "El joc del pal canari, \u00e9s un art marcial que es practica entre dos jugadors que, sense arribar a fer contacte amb el cos de l'adversari, realitzen un combat amb pals. El joc del pal, a l'origen, no tenia car\u00e0cter l\u00fadic, sin\u00f3 que era un m\u00e8tode de combat utilitzat pels canaris precolonials. Ho van utilitzar contra els europeus, per\u00f2 despr\u00e9s de la cristianitzaci\u00f3 dels seus habitants, i la posterior repressi\u00f3 i prohibici\u00f3, es va anar perdent, conservant-se a unes poques fam\u00edlies, que ho van ensenyar de generaci\u00f3 a generaci\u00f3. A dates recents s'han obert escoles de pal p\u00fabliques.[111]", "qas": [{"answers": [{"text": "un art marcial", "answer_start": 26}], "id": "P_223_C_1337_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el joc del pal canari?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 63}], "id": "P_223_C_1337_Q2", "question": "Quants jugadors el practiquen?"}, {"answers": [{"text": "un combat amb pals", "answer_start": 147}], "id": "P_223_C_1337_Q3", "question": "Qu\u00e8 realitzen?"}, {"answers": [{"text": "contacte amb el cos de l'adversari", "answer_start": 101}], "id": "P_223_C_1337_Q4", "question": "Qu\u00e8 no han d'arribar a fer amb els pals?"}, {"answers": [{"text": "un m\u00e8tode de combat", "answer_start": 233}], "id": "P_223_C_1337_Q5", "question": "Qu\u00e8 havia sigut?"}]}, {"context": "Amb marcat car\u00e0cter religi\u00f3s es troba la festivitat del Corpus Christi, on \u00e9s habitual la confecci\u00f3 de catifes florals als carrers. A t\u00edtol especial es poden incloure les realitzades a La Orotava, on es pot contemplar un tap\u00eds de considerables dimensions confeccionat a la pla\u00e7a de l'ajuntament mitjan\u00e7ant terres volc\u00e0niques de diverses tonalitats, extretes del Parc Nacional del Teide que, despr\u00e9s de la celebraci\u00f3 s\u00f3n tornades a fi de respectar l'entorn del Parc. La festivitat del Corpus Christi de La Orotava est\u00e0 declarada B\u00e9 d'Inter\u00e8s Cultural a la categoria d'Activitat Tradicional d'\u00c0mbit Insular.[102]", "qas": [{"answers": [{"text": "religi\u00f3s", "answer_start": 20}], "id": "P_223_C_1338_Q1", "question": "Quin car\u00e0cter t\u00e9 la festivitat del Corpus Christi?"}, {"answers": [{"text": "catifes florals", "answer_start": 103}], "id": "P_223_C_1338_Q2", "question": "Qu\u00e8 confeccionen?"}, {"answers": [{"text": "de considerables dimensions", "answer_start": 227}], "id": "P_223_C_1338_Q3", "question": "Com \u00e9s el tap\u00eds de La Orotava?"}, {"answers": [{"text": "mitjan\u00e7ant terres volc\u00e0niques", "answer_start": 295}], "id": "P_223_C_1338_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 el confeccionen?"}, {"answers": [{"text": "del Parc Nacional del Teide", "answer_start": 358}], "id": "P_223_C_1338_Q5", "question": "D'on extreuen les terres volc\u00e0niques?"}]}]}, {"title": "Castell de F\u00e9nis", "paragraphs": [{"context": "Al contrari d'altres fortaleses del lloc, com Verr\u00e9s i Ussel, constru\u00efdes al cim d'un promontori roc\u00f3s per millorar la seva defensa, el castell de F\u00e9nis \u00e9s en un indret totalment privat de defenses naturals. Aquest fet fa pensar que la seva principal funci\u00f3 fos la de prestigiosa seu administrativa de la fam\u00edlia noble de la regi\u00f3, els Challant-F\u00e9nis, i que, inclosa la doble muralla, tingu\u00e9s una funci\u00f3 ostentosa, per intimidar i sorprendre la poblaci\u00f3. De fet, no ha patit mai, que se s\u00e0piga, cap atac ni setge.[2][3] Malgrat aix\u00f2, el castell de F\u00e9nis posseeix excel\u00b7lents mostres de les t\u00e8cniques defensives de l'\u00e8poca. I la seva funci\u00f3 residencial ve remarcada pels frescos de m\u00e8rit que encara romanen al pati i a la capella.", "qas": [{"answers": [{"text": "fortaleses", "answer_start": 21}], "id": "P_392_C_2347_Q1", "question": "Qu\u00e8 s\u00f3n Verr\u00e9s i Ussel?"}, {"answers": [{"text": "al cim d'un promontori roc\u00f3s", "answer_start": 74}], "id": "P_392_C_2347_Q2", "question": "On estan constru\u00efdes les fortaleses de Verr\u00e9s i Ussel?"}, {"answers": [{"text": "per millorar la seva defensa", "answer_start": 103}], "id": "P_392_C_2347_Q3", "question": "Per qu\u00e8 estan constru\u00efdes les fortaleses de Verr\u00e9s i Ussel al cim d'un promontori roc\u00f3s?"}, {"answers": [{"text": "naturals", "answer_start": 198}], "id": "P_392_C_2347_Q4", "question": "Com s\u00f3n les defenses del castell de F\u00e9nis?"}, {"answers": [{"text": "pels frescos de m\u00e8rit", "answer_start": 665}], "id": "P_392_C_2347_Q5", "question": "Per qu\u00e8 ve remarcada la funci\u00f3 residencial del castell de F\u00e9nis?"}]}, {"context": "Alguns autors veuen disseminats en el senyoriu tot de s\u00edmbols i, fins i tot, un viatge inici\u00e0tic en el cam\u00ed d'acc\u00e9s a la casa.[4] Altres noten que s\u00f3n set les cambres en cada planta, set les torres internes i set les portes que s'han de creuar per a accedir al pati interior.[5] \u00ab\u00cbl castel \u00ebd F\u00e9n-is... mit\u00e0 na ca f\u00f2rt, mit\u00e0 ca 'd vilegiadura...\u00bb, tal com podien descriure'l els seus contemporanis, va ser pe\u00e7a clau en el control del territori fins que \u00abDa la sconda mit\u00e0 d\u00ebl s\u00e9col ch'a fa XV a j'ancamin-a p\u00ebr \u00ebl castel un per\u00ecod \u00ebd decadensa, e a finiss p\u00ebr esse bandon\u00e0\u00bb.[n. 1]", "qas": [{"answers": [{"text": "portes", "answer_start": 217}], "id": "P_392_C_2348_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'ha de creuar per accedir al pati interior?"}, {"answers": [{"text": "pe\u00e7a clau en el control del territori", "answer_start": 406}], "id": "P_392_C_2348_Q3", "question": "Qu\u00e8 va ser el castell segons els seus contemporanis?"}]}, {"context": "Al centre del costat sud de la planta hi ha l'estan\u00e7a que a l'inventari es defineix com a chambre des tolles,[n. 7] arranjada amb algunes arques caracteritzades per tenir una cara decorada. L'adjacent cabinet de la chambre des tolles, aix\u00ed esmentat al mateix document, allotja un llit i una caixa del segle XVI i un esc\u00f3 vuitcentista, provinent de la col\u00b7lecci\u00f3 de l'industrial Riccardo Gualino.[47][48] Giustino Boson, en el seu llibre El castello di F\u00e9nis[49] designa aquestes dues cambres respectivament sala da pranzo ('menjador') i della signora. En haver-se perdut tot el mobiliari original d'aquestes cambres, i donat el fet que han canviat d'\u00fas al llarg dels segles, resulta molt dif\u00edcil identificar amb claredat la funci\u00f3 que tingueren originalment.[50]", "qas": [{"answers": [{"text": "Al centre del costat sud de la planta", "answer_start": 0}], "id": "P_392_C_2349_Q1", "question": "On \u00e9s l'estan\u00e7a que a l'inventari es defineix com a chambre des tolles?"}, {"answers": [{"text": "un llit i una caixa del segle XVI i un esc\u00f3 vuitcentista", "answer_start": 277}], "id": "P_392_C_2349_Q2", "question": "Qu\u00e8 allotja el cabinet adjacent a la chambre des tolles?"}, {"answers": [{"text": "de la col\u00b7lecci\u00f3 de l'industrial Riccardo Gualino", "answer_start": 345}], "id": "P_392_C_2349_Q3", "question": "D'on prov\u00e9 l'esc\u00f3 vuitcentista que est\u00e0 al cabinet?"}, {"answers": [{"text": "Giustino Boson", "answer_start": 404}], "id": "P_392_C_2349_Q4", "question": "Qui va escriure El castello di F\u00e9nis?"}, {"answers": [{"text": "tot el mobiliari original", "answer_start": 571}], "id": "P_392_C_2349_Q5", "question": "Qu\u00e8 s'ha perdut de les cambres?"}]}, {"context": "L'objectiu d'aquesta campanya, cenyida a criteris de respecte envers l'estructura original se centr\u00e0 especialment a aturar la degradaci\u00f3 del casal. Bertea emprenia diverses intervencions: construcci\u00f3 d'un nou cam\u00ed d'acc\u00e9s al castell pel cant\u00f3 de llevant[24] amb marges de pedra seca, assegurament dels murs inestables, canalitzacions per a aig\u00fces pluvials, restauraci\u00f3 de sostres (entre els quals els de la gran torre de la cinta murada externa, el de la torre quadrada occidental, el del sal\u00f3 de la capella i el de la torre colomar), restauraci\u00f3 de pisos i de marcs de finestres. A finals del segon decenni del segle XX, d'Andrade, malalt, es retira i Seglie esdev\u00e9 cap de les obres.[24] El 1920, amb tots els sostres i muralles recuperades de la degradaci\u00f3, es d\u00f3na per finalitzada la primera fase, condicionada per la manca de fons econ\u00f2mics disponibles.", "qas": [{"answers": [{"text": "aturar la degradaci\u00f3 del casal", "answer_start": 116}], "id": "P_392_C_2350_Q1", "question": "Quin \u00e9s l'objectiu de la campanya?"}, {"answers": [{"text": "Bertea", "answer_start": 148}], "id": "P_392_C_2350_Q2", "question": "Qui emprenia diverses intervencions?"}, {"answers": [{"text": "pel cant\u00f3 de llevant", "answer_start": 233}], "id": "P_392_C_2350_Q3", "question": "Per quin cant\u00f3 s'hauria de construir el nou cam\u00ed d'acc\u00e9s al castell?"}, {"answers": [{"text": "canalitzacions", "answer_start": 319}], "id": "P_392_C_2350_Q4", "question": "Qu\u00e8 s'havia de fer per a les aig\u00fces pluvials?"}, {"answers": [{"text": "malalt", "answer_start": 633}], "id": "P_392_C_2350_Q5", "question": "Com est\u00e0 Andrade a finals del segon decenni del segle XX?"}]}, {"context": "Al cant\u00f3 nord-est d'aquest segon pati hi ha un edifici rectangular un temps habilitat com a estable[11] i pallissa.[20] A mitjan banda de llevant hi ha una torre rodona, utilitzada antigament com a colomar, amb la porta d'acc\u00e9s al vest\u00edbul que mena al pati interior de l'estructura central. El vest\u00edbul est\u00e0 protegit per dos cossos de gu\u00e0rdia.[20] El pati, de forma trapezo\u00efdal, est\u00e0 rodejat pels quatre cantons per galeries balaustrades amb pintures al fresc als seus paraments.", "qas": [{"answers": [{"text": "un edifici rectangular", "answer_start": 44}], "id": "P_392_C_2351_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha al cant\u00f3 nord-est del segon pati?"}, {"answers": [{"text": "com a estable[11] i pallissa", "answer_start": 86}], "id": "P_392_C_2351_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 va ser habilitat un temps l'edifici rectangular?"}, {"answers": [{"text": "A mitjan banda de llevant", "answer_start": 120}], "id": "P_392_C_2351_Q3", "question": "On \u00e9s la torre rodona?"}, {"answers": [{"text": "colomar", "answer_start": 198}], "id": "P_392_C_2351_Q4", "question": "Quina funci\u00f3 tenia antigament la torre rodona?"}, {"answers": [{"text": "per dos cossos de gu\u00e0rdia", "answer_start": 317}], "id": "P_392_C_2351_Q5", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 protegit el vest\u00edbul?"}]}, {"context": "Al costat d'aquesta cuina hi ha el que es defineix com dormitori del senyor del castell, anomenada la chambre blanche en l'inventari de 1551. La paret mitgera amb la cuina t\u00e9 una gran llar de foc de pedra amb el blas\u00f3 del llinatge Challant pintat. A l'estan\u00e7a hi ha una s\u00e8rie de contenidors i caixes amb marqueteria i un llit de baldaqu\u00ed amb columnes salom\u00f2niques, reproducci\u00f3 d'un model tosc\u00e0 de la fi del segle XVI.[46]", "qas": [{"answers": [{"text": "el que es defineix com dormitori del senyor del castell", "answer_start": 32}], "id": "P_392_C_2352_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha al costat de la cuina?"}, {"answers": [{"text": "chambre blanche", "answer_start": 102}], "id": "P_392_C_2352_Q2", "question": "Com s'anomena el dormitori del senyor del castell en l'inventari de 1551?"}, {"answers": [{"text": "La paret mitgera amb la cuina", "answer_start": 142}], "id": "P_392_C_2352_Q3", "question": "Quina paret t\u00e9 una gran llar de foc?"}, {"answers": [{"text": "pedra", "answer_start": 199}], "id": "P_392_C_2352_Q4", "question": "De quin material est\u00e0 feta la gran llar de foc?"}, {"answers": [{"text": "marqueteria", "answer_start": 304}], "id": "P_392_C_2352_Q5", "question": "Qu\u00e8 tenen els contenidors i caixes de l'estan\u00e7a?"}]}]}, {"title": "La cambiale di matrimonio", "paragraphs": [{"context": "Rossini va escriure amb tota celeritat la m\u00fasica per al llibret que Gaetano Rossi havia escrit tamb\u00e9 r\u00e0pidament. Una \u00f2pera breu, una farsa c\u00f2mica, que prendria l'argument d'una composici\u00f3 pr\u00e8via de Carlo Coccia, que al seu torn es basava en una obra teatral del 1791 interpretada per l'actor Giovanni Battista Viassolo, que utilitzava el pseud\u00f2nim de Camillo Federici. El llibretista escollit per a la creaci\u00f3 rossiniana fou el veron\u00e8s Gaetano Rossi, que ja havia elaborat el llibret de l'\u00f2pera Adelina de Generali acabada d'estrenar al San Mois\u00e8, i que tamb\u00e9 va treballar per Nicola Zingarelli, Stefano Pavesi i Gaetano Donizetti, i que fou posteriorment l'autor de t\u00edtols rossinians de primer nivell com Tancredi i Semiramide.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "farsa c\u00f2mica", "answer_start": 133}], "id": "P_10_C_55_Q2", "question": "Quin tipus d'\u00f2pera \u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "Camillo Federici", "answer_start": 351}], "id": "P_10_C_55_Q3", "question": "Quin era el pseud\u00f2nim de Giovanni Battista Viassolo?"}, {"answers": [{"text": "Tancredi i Semiramide", "answer_start": 706}], "id": "P_10_C_55_Q4", "question": "De quines altres \u00f2peres de Rossini va escriure el llibret Gaetano Rossi?"}, {"answers": [{"text": "amb tota celeritat", "answer_start": 20}], "id": "P_10_C_55_Q5", "question": "Com va escriure Rossini la m\u00fasica?"}]}, {"context": "A La Fenice de Ven\u00e8cia es va estrenar el 1910. Al Regne Unit va ser el 1954 al Sadler's Wells Theatre de Londres. El 1984 l'estrena va tenir lloc a Perth, Ayr (Esc\u00f2cia), Stirling, Dundee, Dunfermline i Inverness, en la traducci\u00f3 d'Elizabeth Parry per la Scottish Opera. La primera actuaci\u00f3 al Rossini Opera Festival va tenir lloc el 1991, realitzada per Donato Renzetti amb l'Orquestra Simf\u00f2nica de la RAI de Tor\u00ed, amb Enzo Dara, Luca Canonici i Roberto Frontali (amb actuacions posteriors el 1995 i 2006). El 1992 es pos\u00e0 en escena a l'Sferisterio de Macerata.", "qas": [{"answers": [{"text": "1910", "answer_start": 41}], "id": "P_10_C_56_Q1", "question": "Quin any es va estrenar a La Fenice de Ven\u00e8cia?"}, {"answers": [{"text": "Sadler's Wells Theatre", "answer_start": 79}], "id": "P_10_C_56_Q2", "question": "On es va estrenar a Londres?"}, {"answers": [{"text": "Elizabeth Parry", "answer_start": 231}], "id": "P_10_C_56_Q3", "question": "Qui la va traduir per la Scottish Opera?"}, {"answers": [{"text": "l'Orquestra Simf\u00f2nica de la RAI de Tor\u00ed", "answer_start": 374}], "id": "P_10_C_56_Q4", "question": "Quina Orquestra la va interpretar al Rossini Opera Festival?"}, {"answers": [{"text": "a l'Sferisterio de Macerata", "answer_start": 533}], "id": "P_10_C_56_Q5", "question": "On la van posar en escena el 1992?"}]}, {"context": "El Teatro San Mois\u00e8 va estrenar l'\u00f2pera bufa d'un sol acte La cambiale di matrimonio el 3 de novembre de 1810 i el resultat no va ser espectacular, per\u00f2 s\u00ed bo: es va representar dotze vetllades.[10] Morandi va cantar el paper principal. De Ven\u00e8cia se'n va anar a P\u00e0dua i Trieste, i tamb\u00e9 va arribar a algunes ciutats no italianes, la primera de les quals va ser Barcelona, al Teatre de la Santa Creu, el 26 d'abril de 1816.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Teatro San Mois\u00e8", "answer_start": 3}], "id": "P_10_C_57_Q1", "question": "Quin teatre va estrenar La cambiale di matrimonio?"}, {"answers": [{"text": "dotze", "answer_start": 178}], "id": "P_10_C_57_Q2", "question": "Quants cops es va representar?"}, {"answers": [{"text": "Morandi", "answer_start": 199}], "id": "P_10_C_57_Q3", "question": "Qui cantava el paper principal?"}, {"answers": [{"text": "Barcelona", "answer_start": 362}], "id": "P_10_C_57_Q4", "question": "Quina va ser la primera ciutat no italiana on es va representar l'\u00f2pera?"}, {"answers": [{"text": "26 d'abril de 1816", "answer_start": 404}], "id": "P_10_C_57_Q5", "question": "Quin dia es va estrenar a Barcelona?"}]}, {"context": "La partitura va cridar l'atenci\u00f3 des del mateix moment dels assajos. L'orquestra encarregada de tocar va quedar estranyada en veure tal c\u00famul de notes fins a tal punt que van arribar a afirmar que all\u00f2 era impossible de tocar perqu\u00e8 no s'entendria absolutament res. Les \u00f2peres italianes precedents no s\u00f3n tan denses des del punt de vista orquestral. No obstant aix\u00f2 els assajos van seguir endavant i finalment la farsa va ser estrenada, collint bons resultats.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "que all\u00f2 era impossible de tocar", "answer_start": 193}], "id": "P_10_C_58_Q1", "question": "Qu\u00e8 van afirmar els membres de l'orquestra?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 no s'entendria absolutament res", "answer_start": 226}], "id": "P_10_C_58_Q2", "question": "Per qu\u00e8 creien que no es podia tocar?"}, {"answers": [{"text": "La partitura", "answer_start": 0}], "id": "P_10_C_58_Q3", "question": "Qu\u00e8 els va cridar l'atenci\u00f3 des del primer dia dels assajos?"}, {"answers": [{"text": "van seguir endavant", "answer_start": 378}], "id": "P_10_C_58_Q4", "question": "Qu\u00e8 va passar amb els assajos?"}, {"answers": [{"text": "bons resultats", "answer_start": 445}], "id": "P_10_C_58_Q5", "question": "Quina acollida va tenir l'opera?"}]}, {"context": "El 1810, amb Rossini que tot just havia deixat el Liceo, van arribar a Bolonya dos vells amics de la fam\u00edlia: l'organista, compositor i director d'orquestra Giovanni Morandi i la seva esposa, la soprano Rosa Paolina Morolli coneguda com a Rosa Morandi i despr\u00e9s anomenada el cigne de l'\u00d2pera de Par\u00eds.[6] Els Morandi es dirigien a Ven\u00e8cia per unir-se a la companyia que havia d'actuar aquella tardor al Teatro San Mois\u00e8. Rossini i els seus pares varen explicar a la parella els desitjos del jove compositor de debutar amb una obra. Casualment, quan els Morandi van arribar a Ven\u00e8cia, l'empresari de l'\u00f2pera, Antonio Cera, marqu\u00e8s de Cavalli, es trobava en dificultats per completar la temporada.[7] Aquest, que recordava b\u00e9 l'atrevit m\u00fasic i el seu singular sentit de l'humor, li va encomanar la composici\u00f3 d'una \u00f2pera breu.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "Giovanni Morandi i la seva esposa, la soprano Rosa Paolina Morolli", "answer_start": 157}], "id": "P_10_C_60_Q1", "question": "Qui va arribar a Bolonya el 1810?"}, {"answers": [{"text": "Rosa Morandi", "answer_start": 239}], "id": "P_10_C_60_Q2", "question": "Com es coneixia Rosa Paolina Morolli?"}, {"answers": [{"text": "Antonio Cera", "answer_start": 608}], "id": "P_10_C_60_Q3", "question": "Qui va encomanar a Rossini la composici\u00f3 d'una \u00f2pera breu?"}, {"answers": [{"text": "es trobava en dificultats per completar la temporada", "answer_start": 642}], "id": "P_10_C_60_Q4", "question": "Quin problema tenia Antonio Cera?"}, {"answers": [{"text": "atrevit m\u00fasic i el seu singular sentit de l'humor", "answer_start": 726}], "id": "P_10_C_60_Q5", "question": "Qu\u00e8 qualitats destacava Antonio Cera de Rossini?"}]}]}, {"title": "Ermione", "paragraphs": [{"context": "Ermione \u00e9s una obra complexa i ambigua, on la severa l\u00ednia neocl\u00e0ssica, fidel a l'esperit de l'obra francesa en qu\u00e8 s'inspira, s'uneix als tons ombr\u00edvols que caracteritzaran l'esdevenidora \u00f2pera rom\u00e0ntica. La invenci\u00f3 musical, alhora que el seu furor belcantista i la riquesa orquestral, \u00e9s sorprenent. Rossini concep una elaboraci\u00f3 instrumental d'inusual dificultat a la qual encadena un maneig de les veus que conjuga el virtuosisme, donant un mat\u00eds gaireb\u00e9 transcendental a un sentit tr\u00e0gic. En la seva creaci\u00f3 Rossini va alterar parcialment les estructures formals sobre les quals es constru\u00efa el drama, deixant al p\u00fablic de l'\u00e8poca certament desconcertat. De fet, encara que l'\u00f2pera mant\u00e9 la cl\u00e0ssica successi\u00f3 de nombres tancats -\u00e0ria, duos, conjunts, etc.-, aquests estan per\u00f2 modificats des de l'interior, gr\u00e0cies a una successi\u00f3 que es basa en una inusual i nova continu\u00eftat dram\u00e0tica.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "complexa i ambigua", "answer_start": 20}], "id": "P_556_C_3331_Q1", "question": "Com \u00e9s l'obra Ermione?"}, {"answers": [{"text": "La invenci\u00f3 musical, alhora que el seu furor belcantista i la riquesa orquestral", "answer_start": 206}], "id": "P_556_C_3331_Q2", "question": "Qu\u00e8 resulta sorprenent de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "les estructures formals sobre les quals es constru\u00efa el drama", "answer_start": 545}], "id": "P_556_C_3331_Q3", "question": "Qu\u00e8 va canviar parcialment Rossini en la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "desconcertat", "answer_start": 647}], "id": "P_556_C_3331_Q4", "question": "Com va deixar al p\u00fablic el canvi que va fer Rossini sobre les estructures formals sobre les quals es constru\u00efa el drama?"}, {"answers": [{"text": "a l'esperit de l'obra francesa en qu\u00e8 s'inspira", "answer_start": 78}], "id": "P_556_C_3331_Q5", "question": "A qu\u00e8 era fidel la l\u00ednia neocl\u00e0ssica d'Ermione?"}]}, {"context": "Ermione fou la vint-i-setena \u00f2pera de Rossini i la seva cinquena de N\u00e0pols. Va seguir tot just tres mesos despr\u00e9s de la seva Ricciardo e Zoraide per al mateix teatre. L'eminent music\u00f2leg especialista en Rossini, Philip Gossett, considera que \u00e9s \u00abuna de les millors obres de la hist\u00f2ria de l'\u00f2pera italiana del segle XIX\u00bb.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "cinquena", "answer_start": 56}], "id": "P_556_C_3332_Q1", "question": "Quin lloc ocupa Ermione entre les \u00f2peres de Rossini a N\u00e0pols?"}, {"answers": [{"text": "Philip Gossett", "answer_start": 212}], "id": "P_556_C_3332_Q2", "question": "Qui va ser un prestigi\u00f3s music\u00f2leg especialista en Rossini?"}, {"answers": [{"text": "\u00abuna de les millors obres de la hist\u00f2ria de l'\u00f2pera italiana del segle XIX\u00bb", "answer_start": 245}], "id": "P_556_C_3332_Q3", "question": "Com considera Philip Gossett l'\u00f2pera Ermione?"}]}, {"context": "Entre els anys 1815 i 1822, Rossini va centrar la seva carrera a N\u00e0pols, on va compondre una s\u00e8rie d'obres per al Teatro San Carlo, que en aquell moment es vanagloriava de tenir una orquestra excepcional i una companyia amb els millors cantants residents disponibles en qualsevol lloc. Una s\u00e8rie d'obres mestres en van ser el resultat, incloent-hi Elisabetta, regina d'Inghilterra, Otello, Ricciardo e Zoraide i La donna del lago. Ermione \u00e9s sens dubte una de les \u00f2peres m\u00e9s grans de Rossini, tot i ser potser la que va tenir menys \u00e8xit immediat.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Entre els anys 1815 i 1822", "answer_start": 0}], "id": "P_556_C_3333_Q1", "question": "Quan va centrar Rossini la seva carrera a N\u00e0pols?"}, {"answers": [{"text": "Teatro San Carlo", "answer_start": 114}], "id": "P_556_C_3333_Q2", "question": "Per a quin teatre va compondre Rossini obres en N\u00e0pols?"}, {"answers": [{"text": "Elisabetta, regina d'Inghilterra, Otello, Ricciardo e Zoraide i La donna del lago", "answer_start": 348}], "id": "P_556_C_3333_Q3", "question": "Quines van ser algunes de les \u00f2peres de Rossini que es van representar al Teatro San Carlo?"}, {"answers": [{"text": "Ermione", "answer_start": 431}], "id": "P_556_C_3333_Q4", "question": "Quina de les obres de Rossini va ser possiblement la que va tenir menys \u00e8xit immediat?"}, {"answers": [{"text": "de tenir una orquestra excepcional i una companyia amb els millors cantants residents disponibles en qualsevol lloc", "answer_start": 169}], "id": "P_556_C_3333_Q5", "question": "De qu\u00e8 es vanagloriava el Teatro San Carlo?"}]}, {"context": "Pirro se'n va. Andromaca decideix que, abans de morir, far\u00e0 jurar a Pirro que Astianatte se salvar\u00e0. Ermione, acompanyada per Fenicio i Cleone, apareix i insulta Andromaca, qui la perdona i s'aparta. Ella li demana a Fenicio que li digui a Pirro que ella encara l'estima, i fins i tot si t\u00e9 la intenci\u00f3 d'abandonar-la (\u00e0ria: Di, che vedesti piangere). Ell se'n va, i Cleone diu a Ermione que Pirro no \u00e9s digne d'ella. Ermione contempla el su\u00efcidi (\u00e0ria: Amata, l'amai).", "qas": [{"answers": [{"text": "que Astianatte se salvar\u00e0", "answer_start": 74}], "id": "P_556_C_3334_Q2", "question": "Qu\u00e8 volia fer Andromaca jurar a Pirro?"}, {"answers": [{"text": "Fenicio i Cleone", "answer_start": 126}], "id": "P_556_C_3334_Q3", "question": "Amb qui anava acompanyada Ermione quan va insultar a Adromaca?"}, {"answers": [{"text": "la perdona i s'aparta", "answer_start": 177}], "id": "P_556_C_3334_Q4", "question": "Com actua Andromaca davant dels insults d'Ermione?"}, {"answers": [{"text": "el su\u00efcidi", "answer_start": 436}], "id": "P_556_C_3334_Q5", "question": "Qu\u00e8 contempla Ermione quan Pirro se'n va?"}]}, {"context": "Ermione \u00e9s rellevant precisament pel car\u00e0cter innovador de les formes i els n\u00fameros musicals. \u00c9s cert que les estructures del bel canto hi s\u00f3n, les \u00e0ries, les cabalettas, es poden distingir perfectament, per\u00f2 s'aprecien certes irregularitats que atorguen a aquesta \u00f2pera un valor afegit. Els n\u00fameros no sempre es desenvolupen en l'ordre previst, les \u00e0ries s\u00f3n sovint interrompudes pels comentaris d'altres personatges i del cor (que participa en l'acci\u00f3 a m\u00e9s de comentar-la) i hi ha un nombre molt m\u00e9s gran d'ensembles que de formes solistes. Per\u00f2 el moment de l'\u00f2pera m\u00e9s nou \u00e9s el ja comentat mon\u00f2leg d'Ermione al final del segon acte (Che feci? Dove son?). Aquesta combinaci\u00f3 de recitatius i ariosos \u00e9s com a m\u00ednim poc freq\u00fcent en una \u00f2pera italiana d'aquesta \u00e8poca i es tracta d'un pas molt important en la transici\u00f3 des de les inamovibles estructures de l'\u00f2pera per n\u00fameros cap a la llibertat dram\u00e0tica que culminaria a finals de segle.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "pel car\u00e0cter innovador de les formes i els n\u00fameros musicals", "answer_start": 33}], "id": "P_556_C_3335_Q1", "question": "Per qu\u00e8 Ermione est\u00e0 considerada una \u00f2pera rellevant?"}, {"answers": [{"text": "al final del segon", "answer_start": 614}], "id": "P_556_C_3335_Q2", "question": "En quin acte es produeix el mon\u00f2leg d'Ermione?"}, {"answers": [{"text": "recitatius i ariosos", "answer_start": 683}], "id": "P_556_C_3335_Q3", "question": "Quina combinaci\u00f3 \u00e9s poc freq\u00fcent en l'\u00f2pera italiana d'aquells temps?"}, {"answers": [{"text": "un valor afegit", "answer_start": 271}], "id": "P_556_C_3335_Q4", "question": "Qu\u00e8 aporten les irregularitats que s'aprecien a l'obra?"}, {"answers": [{"text": "no sempre es desenvolupen en l'ordre previst", "answer_start": 300}], "id": "P_556_C_3335_Q5", "question": "Com \u00e9s desenvolupen els n\u00fameros durant l'obra?"}]}, {"context": "La partitura compta amb uns passatges de gran inspiraci\u00f3. Entre elles cal citar les que protagonitzen els tenors. Una dol\u00e7a cavatina per Oreste que desemboca en una brillant cabaletta. El paper de Pirro, al seu torn, disposa d'una gran \u00e0ria dividida en tres parts. L'\u00f2pera tamb\u00e9 cont\u00e9 dos magn\u00edfics duets per a cadascuna de les parelles, \u00e9s a dir Andrromaca amb Pirro i Oreste amb Ermione i finalment, un concertant final, a m\u00e9s de la tr\u00e0gica escena d'Ermione.", "qas": [{"answers": [{"text": "amb uns passatges de gran inspiraci\u00f3", "answer_start": 20}], "id": "P_556_C_3336_Q1", "question": "Amb qu\u00e8 compta la partitura?"}, {"answers": [{"text": "en una brillant cabaletta", "answer_start": 158}], "id": "P_556_C_3336_Q2", "question": "En qu\u00e8 desemboca la dol\u00e7a cavatina d'Oreste?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 253}], "id": "P_556_C_3336_Q3", "question": "En quantes parts est\u00e0 dividida l'\u00e0ria del paper de Pirro?"}, {"answers": [{"text": "magn\u00edfics", "answer_start": 289}], "id": "P_556_C_3336_Q4", "question": "Com s\u00f3n els dos duets que cont\u00e9 l'\u00f2pera per a cadascuna de les parelles?"}, {"answers": [{"text": "Andrromaca amb Pirro i Oreste amb Ermione", "answer_start": 347}], "id": "P_556_C_3336_Q5", "question": "Quines s\u00f3n les dues parelles que apareixen a l'\u00f2pera?"}]}]}, {"title": "Bas\u00edlica de Sant Vidal de Ravenna", "paragraphs": [{"context": "Tot l'edifici fou dissenyat respectant la majoria dels elements de la tradici\u00f3 eclesi\u00e0stica antiga, en la qual s'exigia la separaci\u00f3 de sexes durant els actes de culte aix\u00ed com la possibilitat que hi assistissin altes jerarquies seguint un protocol estricte, reflectit simb\u00f2licament als mosaics. Aix\u00ed doncs, el n\u00e0rtex t\u00e9 dues portes, una pels homes i una altra per les dones; aquestes havien d'entrar per la nau de l'ep\u00edstola (al sud) i, si estaven casades, havien d'assistir a l'eucaristia des de la tribuna o matroneu, situada en el pis superior, sobre el deambulatori. La tribuna disposa tamb\u00e9 de llotges que donen directament al presbiteri reservades a les altes jerarquies, te\u00f2ricament formades per l'emperador i la seva esposa, encara que els representants van ser l'exarca o el governador (ja que mai no van arribar a con\u00e8ixer el temple concl\u00f2s). D'altra banda, pels homes es reservava la part nord o costat de l'Evangeli, encara que de fet ocupaven la planta principal. Encara que s'ha perdut, \u00e9s de suposar que l'esgl\u00e9sia va disposar d'un icon\u00f2stasi que separava i ocultava l'altar durant certes fases de la lit\u00fargia, i tamb\u00e9 d'un templet o cimbori situat sobre el mateix icon\u00f2stasi.", "qas": [{"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 321}], "id": "P_27_C_157_Q1", "question": "Quantes portes t\u00e9 al n\u00e0rtex?"}, {"answers": [{"text": "per la nau de l'ep\u00edstola", "answer_start": 401}], "id": "P_27_C_157_Q2", "question": "Per on havien d'entrar les dones?"}, {"answers": [{"text": "llotges", "answer_start": 600}], "id": "P_27_C_157_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a la tribuna?"}, {"answers": [{"text": "a les altes jerarquies", "answer_start": 655}], "id": "P_27_C_157_Q4", "question": "A qui eren reservades les llotges?"}, {"answers": [{"text": "costat de l'Evangeli", "answer_start": 908}], "id": "P_27_C_157_Q5", "question": "Com es coneixia tamb\u00e9 la part nord?"}]}, {"context": "Al mur de la dreta s'hi troben representats els sacrificis d'Abel i Melquisedec. Abel surt d'una cabanya de palla i ofereix al cel un petit anyell. L'altra escena mostra el Summe Sacerdot d'Israel Melquisedec a l'altar, amb la copa sacramental i els dos pans; es troba davant d'un temple. La m\u00e0 de D\u00e9u surt d'entre els n\u00favols per a rebre les ofrenes. Als carcanyols s'hi representa Mois\u00e8s davant l'esbarzer ardent cuidant els ramats del seu sogre Jetr\u00f3; a l'altre costat hi ha una representaci\u00f3 d'Isa\u00efes, i al centre de l'arc es repeteixen els \u00e0ngels amb la creu i el medall\u00f3, igual que al mur esquerre.[12]", "qas": [{"answers": [{"text": "els sacrificis d'Abel i Melquisedec", "answer_start": 44}], "id": "P_27_C_158_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi trobem representat al mur de la dreta?"}, {"answers": [{"text": "d'una cabanya de palla i", "answer_start": 91}], "id": "P_27_C_158_Q2", "question": "D'on surt Abel?"}, {"answers": [{"text": "Summe Sacerdot d'Israel", "answer_start": 173}], "id": "P_27_C_158_Q3", "question": "Qu\u00e8 era Melquisedec?"}, {"answers": [{"text": "d'entre els n\u00favols", "answer_start": 307}], "id": "P_27_C_158_Q4", "question": "D'on surt la m\u00e0 de D\u00e9u?"}, {"answers": [{"text": "Mois\u00e8s", "answer_start": 382}], "id": "P_27_C_158_Q5", "question": "Qui hi trobem als carcanyols?"}]}, {"context": "Sota el regnat de Justini\u00e0 es va desenvolupar una colossal activitat constructiva, emulant la dels grans emperadors romans del passat. L'art rom\u00e0 d'Orient va assolir la seva maduresa amb la uni\u00f3 d'elements grecs, llatins, orientals i cristians. Els principals trets dels temples romans d'Orient s\u00f3n els seg\u00fcents: planta central, voltes de pedra o ma\u00f3, c\u00fapules normalment recolzades sobre petxines, finestres geminades i, finalment, els principals murs coberts de mosaics i pintures al fresc amb gran riquesa de simbologia i de figures hier\u00e0tiques. L'escultura va tenir poc desenvolupament, encara que a l'interior dels edificis s'hi van realitzar capitells tallats de formes c\u00fabiques o piramidals.[4]", "qas": [{"answers": [{"text": "una colossal activitat constructiva", "answer_start": 46}], "id": "P_27_C_159_Q1", "question": "Qu\u00e8 es va desenvolupar sota el regnat de Justini\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "de pedra o ma\u00f3", "answer_start": 336}], "id": "P_27_C_159_Q2", "question": "De qu\u00e8 son les voltes dels temples?"}, {"answers": [{"text": "geminades", "answer_start": 408}], "id": "P_27_C_159_Q3", "question": "Com s\u00f3n les finestres?"}, {"answers": [{"text": "gran riquesa de simbologia i de figures hier\u00e0tiques", "answer_start": 495}], "id": "P_27_C_159_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a les pintures al fresc?"}, {"answers": [{"text": "c\u00fabiques o piramidals", "answer_start": 675}], "id": "P_27_C_159_Q5", "question": "Quines formes tenien els capitells?"}]}, {"context": "A l'intrad\u00f3s de l'arc de triomf del presbiteri es desgrana un rosari de medallons amb els rostres de Crist a la clau de volta acompanyat dels dotze ap\u00f2stols i dels sants Gervasi i Protasi (set rostres a cada costat). Es troben separats per parells de dofins i representen, d'esquerra a dreta, sant Gervasi; els ap\u00f2stols Judes, Mateu, Bartomeu, Joan Evangelista, Andreu, Pere, Crist; els ap\u00f2stols Pau, Jaume el Major, Felip, Tom\u00e0s, Jaume el Menor, Sim\u00f3; i, finalment sant Protasi. Tots els ap\u00f2stols presenten les seves iconografies particulars.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la clau de volta", "answer_start": 107}], "id": "P_27_C_160_Q1", "question": "On trobem el rostre de Crist?"}, {"answers": [{"text": "Gervasi i Protasi", "answer_start": 170}], "id": "P_27_C_160_Q2", "question": "Quins sants l'acompanyen?"}, {"answers": [{"text": "les seves iconografies particulars", "answer_start": 508}], "id": "P_27_C_160_Q3", "question": "Qu\u00e8 presenten els ap\u00f2stols?"}, {"answers": [{"text": "set", "answer_start": 189}], "id": "P_27_C_160_Q4", "question": "Quantes rostres t\u00e9 Crist a cada costat?"}, {"answers": [{"text": "dofins", "answer_start": 251}], "id": "P_27_C_160_Q5", "question": "Quins animals separen els rostres?"}]}, {"context": "A la volta de l'absis hi ha una teofania que es pot considerar un precedent de la Maiestas Domini medieval; data de l'any 525 i representa a la part central un Crist molt jove i imberbe (aquesta representaci\u00f3 de Crist encara correspon a la realitzada en les catacumbes) vestit amb una t\u00fanica de color porpra i una aur\u00e8ola en forma de creu. Es troba entronitzat sobre el globus terraq\u00fci, i sobre seu hi ha uns n\u00favols allargats. Subjecta a la m\u00e0 dreta una corona de martiri i a la m\u00e0 esquerra un pergam\u00ed de dons. Al seu costat dret, l'arc\u00e0ngel Gabriel condueix Sant Vidal \u2013amb vestit lux\u00f3s i que sost\u00e9 amb les seves mans la cl\u00e0mide amb sanefes brodades\u2013 mentre aquesta est\u00e0 disposat a rebre la corona que Crist li ofereix. Al seu costat esquerre, d'altra banda, s'hi troba Sant Miquel Arc\u00e0ngel amb el bisbe Eclesius, qui ofereix a Crist una maqueta del temple.", "qas": [{"answers": [{"text": "una teofania", "answer_start": 28}], "id": "P_27_C_161_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi trobem a la volta de l'absis?"}, {"answers": [{"text": "525", "answer_start": 122}], "id": "P_27_C_161_Q2", "question": "De quin any \u00e9s la teofania?"}, {"answers": [{"text": "jove i imberbe", "answer_start": 171}], "id": "P_27_C_161_Q3", "question": "Com ens mostra Crist?"}, {"answers": [{"text": "el globus terraq\u00fci", "answer_start": 367}], "id": "P_27_C_161_Q4", "question": "Sobre qu\u00e8 est\u00e0 entronitzat?"}, {"answers": [{"text": "Sant Miquel Arc\u00e0ngel", "answer_start": 771}], "id": "P_27_C_161_Q5", "question": "Qui trobem al seu costat esquerre?"}]}]}, {"title": "Manuel Joaquim Raspall i Mayol", "paragraphs": [{"context": "Per a la parr\u00f2quia de San Cugat del Rec de Barcelona va dissenyar el 1914 la bandera de l'\"apostolat de l'oraci\u00f3\". Era una bandera centrada per un cor sagnant i una corona d'espines sobre una creu blava amb un arabesc vermell i daurat d'estil modernista. El 1923 tamb\u00e9 va dissenyar la bandera que utilitzava la \"colla de Sant Med\u00ed\" que ell mateix havia fundat.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Per a la parr\u00f2quia de San Cugat del Rec", "answer_start": 0}], "id": "P_23_C_133_Q1", "question": "Per on va dissenyar la bandera de l'\"apostolat de l'oraci\u00f3\"?"}, {"answers": [{"text": "1914", "answer_start": 69}], "id": "P_23_C_133_Q2", "question": "Quin any va dissenyar bandera de l'\"apostolat de l'oraci\u00f3\"?"}, {"answers": [{"text": "la \"colla de Sant Med\u00ed\"", "answer_start": 308}], "id": "P_23_C_133_Q3", "question": "Quina colla va fundar?"}, {"answers": [{"text": "un cor sagnant i una corona d'espines", "answer_start": 144}], "id": "P_23_C_133_Q4", "question": "Qu\u00e8 hi havia al centre de la bandera de l'\"apostolat de l'oraci\u00f3\"?"}, {"answers": [{"text": "blava", "answer_start": 197}], "id": "P_23_C_133_Q5", "question": "De quin color era la creu?"}]}, {"context": "El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Vall\u00e8s Oriental a principis del segle xx coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientar\u00e0 una part de la seva obra a cases jard\u00ed per estiuejants \u2013principalment de Barcelona- ubicades en aquesta comarca. Amb tot, la seva condici\u00f3 d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vall\u00e8s. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, tamb\u00e9 \u00e9s seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per \u00fas personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, tamb\u00e9 trobem dins la seva obra habitatges m\u00e9s senzills, especialment a la darrera \u00e8poca, on la seva influ\u00e8ncia nom\u00e9s s'aprecia als elements decoratius de la fa\u00e7ana.", "qas": [{"answers": [{"text": "a cases jard\u00ed", "answer_start": 186}], "id": "P_23_C_134_Q1", "question": "A qu\u00e8 va orientar una part de la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "a la Garriga", "answer_start": 404}], "id": "P_23_C_134_Q2", "question": "On va construir els safareigs municipals i la font?"}, {"answers": [{"text": "l'ajuntament", "answer_start": 419}], "id": "P_23_C_134_Q3", "question": "Qu\u00e8 va construir a l'Ametlla del Vall\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "als elements decoratius de la fa\u00e7ana", "answer_start": 816}], "id": "P_23_C_134_Q4", "question": "On apreciem la seva influ\u00e8ncia a la darrera \u00e8poca?"}, {"answers": [{"text": "el modernisme", "answer_start": 527}], "id": "P_23_C_134_Q5", "question": "Qu\u00e8 adopten les classes benestants?"}]}, {"context": "A la Garriga, basant-se en un pla urban\u00edstic anterior, fa el seu desplegament entre la carretera i la via del ferrocarril amb l'eixample que envoltar\u00e0 el passeig i on s'ubicaran les principals torres d'estiueig. Fa les urbanitzacions i alineacions corresponents, aix\u00ed com alguns dels edificis p\u00fablics propis d'un poble en expansi\u00f3, com els safareigs, les fonts o l'asil. El 1928, fa el tra\u00e7at de la \"carretera nova\", \u00e9s a dir de la circumval\u00b7laci\u00f3 que esquivaria el centre del poble i que coincideix amb el tra\u00e7at actual. El 1924 Raspall va projectar el barri de Can Noguera ubicat a l'altra banda del riu que fins a aquell moment havia suposat una barrera natural. Desplega el clavegueram en bona part de la poblaci\u00f3 durant els anys 1930a m\u00e9s de la millora de carrers amb l'empedrament amb llambordes.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "el passeig", "answer_start": 151}], "id": "P_23_C_136_Q1", "question": "Qu\u00e8 envolta l'eixample?"}, {"answers": [{"text": "les principals torres d'estiueig", "answer_start": 178}], "id": "P_23_C_136_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'hi ubica a l'eixample?"}, {"answers": [{"text": "1928", "answer_start": 374}], "id": "P_23_C_136_Q3", "question": "Quin any va fer el tra\u00e7at de la \"carretera nova\"?"}, {"answers": [{"text": "Can Noguera", "answer_start": 563}], "id": "P_23_C_136_Q4", "question": "Quin barri va projectar el 1924?"}, {"answers": [{"text": "el clavegueram", "answer_start": 675}], "id": "P_23_C_136_Q5", "question": "Qu\u00e8 va desplegar els anys 30?"}]}, {"context": "Amb un modernisme sense estrid\u00e8ncies destaquen els capcers i les xemeneies com a peces m\u00e9s decorades. En els esgrafiats, habitualment sobris amb excepcions com la Casa Viader a Cardedeu, Raspall d\u00f3na un paper important al color. Cada casa t\u00e9 una tonalitat espec\u00edfica. Aquest aspecte ressalta de forma singular a la mansana Raspall de la Garriga on trobem quatre de les millors obres cadascuna amb un color propi que, m\u00e9s enll\u00e0 de l'esgrafiat, apareix a la cer\u00e0mica, les tanques del jard\u00ed i les finestres, imprimint una personalitat singular.", "qas": [{"answers": [{"text": "sense estrid\u00e8ncies", "answer_start": 18}], "id": "P_23_C_137_Q1", "question": "Com era el seu modernisme?"}, {"answers": [{"text": "al color", "answer_start": 219}], "id": "P_23_C_137_Q2", "question": "A qu\u00e8 li dona un paper important en els esgrafiats?"}, {"answers": [{"text": "a la mansana Raspall", "answer_start": 310}], "id": "P_23_C_137_Q3", "question": "On trobem quatre de les millors obres?"}, {"answers": [{"text": "la Casa Viader", "answer_start": 160}], "id": "P_23_C_137_Q4", "question": "Quina casa va construir a Cardedeu?"}, {"answers": [{"text": "els capcers i les xemeneies", "answer_start": 47}], "id": "P_23_C_137_Q5", "question": "Qu\u00e8 destaca com a peces m\u00e9s decorades?"}]}]}, {"title": "Estrella bin\u00e0ria", "paragraphs": [{"context": "Albireo \u00e9s una de les bin\u00e0ries visuals m\u00e9s f\u00e0cils d'observar, tant per la llarga dist\u00e0ncia entre els dos components com per la difer\u00e8ncia de color. El membre m\u00e9s brillant, que \u00e9s la tercera estrella m\u00e9s brillant de la constel\u00b7laci\u00f3 de Cygnus, \u00e9s en realitat una bin\u00e0ria de components molt apropats a aquesta mateixa. Tamb\u00e9, en la constel\u00b7laci\u00f3 del Cigne, podem trobar Cygnus X-1, una font de raigs X que es considera un forat negre. \u00c9s una bin\u00e0ria de raigs X de gran massa, amb una companya \u00f2ptica que \u00e9s una estrella variable.[40]", "qas": [{"answers": [{"text": "Albireo", "answer_start": 0}], "id": "P_32_C_187_Q1", "question": "Quina \u00e9s una de les bin\u00e0ries m\u00e9s f\u00e0cils d'observar?"}, {"answers": [{"text": "la tercera estrella m\u00e9s brillant de la constel\u00b7laci\u00f3 de Cygnus", "answer_start": 179}], "id": "P_32_C_187_Q2", "question": "Quin \u00e9s el membre m\u00e9s brillant?"}, {"answers": [{"text": "en la constel\u00b7laci\u00f3 del Cigne", "answer_start": 324}], "id": "P_32_C_187_Q3", "question": "On podem trobar Cygnus X-1?"}, {"answers": [{"text": "un forat negre", "answer_start": 417}], "id": "P_32_C_187_Q4", "question": "Qu\u00e8 es considera que \u00e9s Cygnus X-1?"}, {"answers": [{"text": "una estrella variable", "answer_start": 505}], "id": "P_32_C_187_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la seva companya \u00f2ptica?"}]}, {"context": "Quan una estrella de la seq\u00fc\u00e8ncia principal, durant la seva evoluci\u00f3, augmenta la seva mida pot, fins a cert punt, sobrepassar el l\u00f2bul de Roche, la qual cosa significa que una part de la seva mat\u00e8ria pot anar fins a la regi\u00f3 on la for\u00e7a gravitat\u00f2ria de la companya \u00e9s m\u00e9s gran que la seva pr\u00f2pia.[24] Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la mat\u00e8ria ser\u00e0 transferida d'una estrella a l'altra mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s conegut com a desbordament del l\u00f2bul de Roche (RLOF: Roche Lobe overflow), i aquesta mat\u00e8ria \u00e9s absorbida tant per impacte directe com mitjan\u00e7ant un disc d'acreci\u00f3. El punt matem\u00e0tic en el qual es realitza aquesta transfer\u00e8ncia s'anomena el primer punt de Lagrange. \u00c9s habitual que el disc d'acreci\u00f3 sigui l'element m\u00e9s brillant, i per tant el m\u00e9s visible, d'una estrella bin\u00e0ria.", "qas": [{"answers": [{"text": "sobrepassar el l\u00f2bul de Roche", "answer_start": 115}], "id": "P_32_C_188_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot passar quan una estrella de la seq\u00fc\u00e8ncia principal augmenta la seva mida?"}, {"answers": [{"text": "ser\u00e0 transferida d'una estrella a l'altra", "answer_start": 333}], "id": "P_32_C_188_Q2", "question": "Qu\u00e8 passar\u00e0 amb la mat\u00e8ria?"}, {"answers": [{"text": "desbordament del l\u00f2bul de Roche", "answer_start": 410}], "id": "P_32_C_188_Q3", "question": "Com es diu el proc\u00e9s pel qual es transferida?"}, {"answers": [{"text": "El punt matem\u00e0tic en el qual es realitza aquesta transfer\u00e8ncia", "answer_start": 561}], "id": "P_32_C_188_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el primer punt de Lagrange?"}, {"answers": [{"text": "el disc d'acreci\u00f3", "answer_start": 678}], "id": "P_32_C_188_Q5", "question": "Quin \u00e9s l'element m\u00e9s brillant habitualment?"}]}, {"context": "Despr\u00e9s d'un nombre suficient d'observacions anotades en un per\u00edode determinat, es tracen les coordenades polars, i se situa l'estrella prim\u00e0ria a l'origen; llavors, es dibuixa l'el\u00b7lipse resultant m\u00e9s probable, tot seguint els punts que representen les observacions i procurant que la llei de Kepler de les \u00e0rees es compleixi. Aquesta el\u00b7lipse \u00e9s coneguda com a 'el\u00b7lipse aparent', i \u00e9s la projecci\u00f3 de l'\u00f2rbita el\u00b7l\u00edptica real de la secund\u00e0ria respecte a la prim\u00e0ria sobre el pla del cel. A partir d'aquesta el\u00b7lipse, es poden computar els elements complets de l'\u00f2rbita, amb el semieix major expressat en unitats angulars, llevat que es conegui la paral\u00b7laxi estel\u00b7lar del sistema i, per tant, la seva dist\u00e0ncia.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'origen", "answer_start": 145}], "id": "P_32_C_189_Q1", "question": "On es situa l'estrella prim\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "l'el\u00b7lipse", "answer_start": 177}], "id": "P_32_C_189_Q2", "question": "Qu\u00e8 es dibuixa?"}, {"answers": [{"text": "la llei de Kepler de les \u00e0rees", "answer_start": 283}], "id": "P_32_C_189_Q3", "question": "Quina llei s'ha de complir?"}, {"answers": [{"text": "'el\u00b7lipse aparent'", "answer_start": 363}], "id": "P_32_C_189_Q4", "question": "Quin nom t\u00e9 l'el\u00b7lipsi?"}, {"answers": [{"text": "es poden computar els elements complets de l'\u00f2rbita", "answer_start": 520}], "id": "P_32_C_189_Q5", "question": "Qu\u00e8 es pot fer a partir d'aquesta el\u00b7lipse?"}]}, {"context": "Una bin\u00e0ria astrom\u00e8trica \u00e9s una estrella bin\u00e0ria en qu\u00e8 nom\u00e9s es pot observar visualment una de les estrelles. La posici\u00f3 de l'estrella visible es pot mesurar amb precisi\u00f3 perqu\u00e8 es detecta una oscil\u00b7laci\u00f3 deguda a la influ\u00e8ncia gravitacional de la seva companya. La posici\u00f3 de l'estrella \u00e9s mesurada de manera repetida en relaci\u00f3 a estrelles m\u00e9s distants, i llavors es comprova si s'observen despla\u00e7aments peri\u00f2dics de la seva posici\u00f3. T\u00edpicament, aquest tipus de mesurament nom\u00e9s es pot fer amb estrelles pr\u00f2ximes, com les que es troben fins a uns 10 parsecs. Les estrelles pr\u00f2ximes tenen sovint un moviment propi elevat, i per tant les bin\u00e0ries astrom\u00e8triques sembla que segueixen un cam\u00ed sinuso\u00efdal a trav\u00e9s del cel.", "qas": [{"answers": [{"text": "nom\u00e9s es pot observar visualment una de les estrelles", "answer_start": 56}], "id": "P_32_C_190_Q1", "question": "Qu\u00e8 caracteritza una bin\u00e0ria astrom\u00e8trica?"}, {"answers": [{"text": "amb precisi\u00f3", "answer_start": 159}], "id": "P_32_C_190_Q2", "question": "Com es pot mesurar la posici\u00f3 de l'estrella visible?"}, {"answers": [{"text": "a estrelles m\u00e9s distants", "answer_start": 331}], "id": "P_32_C_190_Q3", "question": "En relaci\u00f3 amb qu\u00e8 es mesura la seva posici\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb estrelles pr\u00f2ximes", "answer_start": 493}], "id": "P_32_C_190_Q4", "question": "Amb quines estrelles es pot fer aquest tipus de mesurament?"}]}, {"context": "Una altra tern\u00e0ria visible \u00e9s Alfa Centauri, a la constel\u00b7laci\u00f3 del sud de Centaurus, que cont\u00e9 la quarta estrella m\u00e9s brillant del cel nocturn, de magnitud aparent \u22120,01. Aquest sistema tamb\u00e9 refor\u00e7a el fet que les bin\u00e0ries no han de ser deixades de banda en la cerca de planetes habitables. Centauri A i B estan a una dist\u00e0ncia 11 AU quan estan m\u00e9s a prop l'una de l'altra i les dues poden tenir zones habitables estables.[43]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la constel\u00b7laci\u00f3 del sud de Centaurus", "answer_start": 45}], "id": "P_32_C_191_Q1", "question": "On trobem Alfa Centauri?"}, {"answers": [{"text": "la quarta estrella m\u00e9s brillant", "answer_start": 96}], "id": "P_32_C_191_Q2", "question": "Quina estrella destaca a Centaurus?"}, {"answers": [{"text": "11 AU", "answer_start": 330}], "id": "P_32_C_191_Q3", "question": "A quina dist\u00e0ncia estan Centauri A i B?"}, {"answers": [{"text": "zones habitables", "answer_start": 398}], "id": "P_32_C_191_Q4", "question": "Qu\u00e8 podrien tenir?"}]}, {"context": "Un exemple d'un sistema amb m\u00e9s de tres components \u00e9s Castor. L'any 1719, es va descobrir que Castor era una bin\u00e0ria visual. Tanmateix, \u00e9s un sistema estel\u00b7lar s\u00e8xtuple, i la segona estrella m\u00e9s brillant de la constel\u00b7laci\u00f3 dels Bessons; \u00e9s una de les estrelles m\u00e9s brillants del cel nocturn. Cada un dels components de Castor \u00e9s, per ell mateix, una bin\u00e0ria espectrosc\u00f2pica, i t\u00e9 tamb\u00e9 una companya feble i molt separada, que tamb\u00e9 \u00e9s una bin\u00e0ria espectrosc\u00f2pica.", "qas": [{"answers": [{"text": "m\u00e9s de tres", "answer_start": 28}], "id": "P_32_C_192_Q1", "question": "Quants components t\u00e9 Castor?"}, {"answers": [{"text": "que Castor era una bin\u00e0ria visual", "answer_start": 90}], "id": "P_32_C_192_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va descobrir l'any 1719?"}, {"answers": [{"text": "Bessons", "answer_start": 229}], "id": "P_32_C_192_Q3", "question": "En quina constel\u00b7laci\u00f3 es troba?"}]}]}, {"title": "Metabolisme", "paragraphs": [{"context": "Els abundants elements inorg\u00e0nics actuen com a electr\u00f2lits i\u00f2nics. Els ions m\u00e9s importants s\u00f3n el sodi, el potassi, el calci, el magnesi, el clorur, el f\u00f2sfor i l'hidrogencarbonat. El manteniment de gradients precisos a trav\u00e9s de les membranes cel\u00b7lulars mant\u00e9 la pressi\u00f3 osm\u00f2tica i el pH.[18] Els ions tamb\u00e9 s\u00f3n essencials pels nervis i els m\u00fasculs, car els potencials d'acci\u00f3 en aquests teixits es produeixen per l'intercanvi d'electrolits entre el fluid extracel\u00b7lular i el citosol.[19] Els ellectrolits entren i surten de les c\u00e8l\u00b7lules a trav\u00e9s de prote\u00efnes de la membrana cel\u00b7lular denominades canals i\u00f2nics. Per exemple, la contracci\u00f3 muscular dep\u00e8n del moviment de calci, sodi i potassi a trav\u00e9s de canals i\u00f2nics de la membrana cel\u00b7lular i t\u00fabuls-T.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "com a electr\u00f2lits i\u00f2nics", "answer_start": 41}], "id": "P_327_C_1957_Q1", "question": "Com actuen els elements inorg\u00e0nics?"}, {"answers": [{"text": "pels nervis i els m\u00fasculs", "answer_start": 324}], "id": "P_327_C_1957_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 s\u00f3n essencials els ions?"}, {"answers": [{"text": "per l'intercanvi d'electrolits entre el fluid extracel\u00b7lular i el cito", "answer_start": 411}], "id": "P_327_C_1957_Q3", "question": "Com es produeixen els potencials d'acci\u00f3 en aquests teixits?"}, {"answers": [{"text": "de prote\u00efnes de la membrana cel\u00b7lular", "answer_start": 549}], "id": "P_327_C_1957_Q4", "question": "A trav\u00e9s de qu\u00e8 entre entren i surten de les c\u00e8l\u00b7lules els electr\u00f2lits?"}]}, {"context": "Una vitamina \u00e9s un compost org\u00e0nic requerit en petites quantitats que no pot ser fabricat dins les c\u00e8l\u00b7lules. En nutrici\u00f3 humana, la majoria de vitamines funcionen com a coenzims despr\u00e9s de la modificaci\u00f3; per exemple, totes les vitamines solubles en aigua s\u00f3n fosforitzades o enlla\u00e7ades a nucle\u00f2tids quan se les utilitza a les c\u00e8l\u00b7lules.[15] El nicotinamida adenina dinucle\u00f2tid (NADH), un derivat de la vitamina B3 (niacina), \u00e9s un important coenzim que actua com a acceptor d'hidrogen. Centenars de tipus diferents de deshidrogenases retiren electrons del seu substrat i redueixen NAD+ en NADH. Aquesta forma redu\u00efda del coenzim esdev\u00e9 aleshores un substrat per qualsevol de les reductases de la c\u00e8l\u00b7lula que necessitin reduir els seus substrats.[16] El nicotinamida adenina dinucle\u00f2tid existeix en dues formes relacionades dins una c\u00e8l\u00b7lula, NADH i NADPH. La forma NAD+/NADH \u00e9s m\u00e9s important en les reaccions catab\u00f2liques, mentre que la forma NADP+/NADPH \u00e9s utilitzada en reaccions anab\u00f2liques.", "qas": [{"answers": [{"text": "dins les c\u00e8l\u00b7lules", "answer_start": 90}], "id": "P_327_C_1958_Q1", "question": "On no es poden fabricar les vitamines?"}, {"answers": [{"text": "com a coenzims", "answer_start": 164}], "id": "P_327_C_1958_Q2", "question": "Com funcionen les vitamines en nutrici\u00f3 humana?"}, {"answers": [{"text": "de la vitamina B3", "answer_start": 398}], "id": "P_327_C_1958_Q3", "question": "De quina vitamina es deriva el nicotinamida adenina dinucle\u00f2tid?"}, {"answers": [{"text": "com a acceptor d'hidrogen", "answer_start": 461}], "id": "P_327_C_1958_Q4", "question": "Com actua el nicotinamida adenina dinucle\u00f2tid??"}, {"answers": [{"text": "en reaccions anab\u00f2liques", "answer_start": 972}], "id": "P_327_C_1958_Q5", "question": "En qu\u00e8 s'utilitza la forma NADP+/NADPH?"}]}, {"context": "El metabolisme implica una immensa varietat de reaccions qu\u00edmiques, per\u00f2 la majoria cauen dins uns quants tipus b\u00e0sics de reaccions que impliquen la transfer\u00e8ncia de grups funcionals.[13] Aquesta qu\u00edmica comuna permet a les c\u00e8l\u00b7lules utilitzar un conjunt redu\u00eft d'intermedis metab\u00f2lics per transportar grups qu\u00edmics d'una reacci\u00f3 a l'altra.[12] Aquests intermedis de transfer\u00e8ncia de grups reben el nom de coenzims. Cada tipus de transfer\u00e8ncia de grups \u00e9s realitzada per un coenzim determinat, que \u00e9s el substrat d'un conjunt d'enzims que el produeixen i d'un conjunt d'enzims que el consumeixen. Per tant, aquests coenzims estan sent fabricats, consumits i reciclats cont\u00ednuament.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "una immensa varietat", "answer_start": 23}], "id": "P_327_C_1959_Q1", "question": "Quantes reaccions qu\u00edmiques implica el metabolisme?"}, {"answers": [{"text": "la transfer\u00e8ncia de grups funcionals", "answer_start": 146}], "id": "P_327_C_1959_Q2", "question": "Qu\u00e8 impliquen la majoria de les reaccions qu\u00edmiques en el metabolisme?"}, {"answers": [{"text": "per transportar grups qu\u00edmics d'una reacci\u00f3 a l'altra", "answer_start": 286}], "id": "P_327_C_1959_Q3", "question": "Qu\u00e8 utilitzen les c\u00e8l\u00b7lules per transportar grups qu\u00edmics d'una reacci\u00f3 a l'altra?"}]}, {"context": "S'han proposat molts models per descriure els mecanismes pels quals evolucionen noves rutes metab\u00f2liques. Aquests models inclouen l'addici\u00f3 seq\u00fcencial de nous enzims a una ruta ancestral curta, la duplicaci\u00f3 i posterior diverg\u00e8ncia de rutes senceres, o el reclutament d'enzims preexistents i el seu assemblatge en una nova ruta de reacci\u00f3.[108] La import\u00e0ncia relativa d'aquests mecanismes \u00e9s incerta, per\u00f2 estudis gen\u00f2mics han demostrat que els enzims d'una mateixa ruta comparteixen probablement una descend\u00e8ncia comuna, suggerint que moltes rutes han evolucionat pas a pas, amb la creaci\u00f3 de noves funcions a partir de passos ja existents de la ruta.[109] Un model alternatiu ve d'estudis que segueixen l'evoluci\u00f3 de l'estructura de les prote\u00efnes en xarxes metab\u00f2liques; aquest model suggereix que els enzims s\u00f3n reclutats de manera invasiva, manllevant enzims perqu\u00e8 duguin a terme funcions similars en rutes metab\u00f2liques diferents (evident a la MANET Database).[110] Aquests processos de reclutament resulten en un mosaic enzim\u00e0tic evolutiu.[111] Una tercera possibilitat \u00e9s que algunes parts del metabolisme existeixin com a \"m\u00f2duls\" que poden ser reutilitzats en rutes diferents i que duen a terme funcions similars en mol\u00e8cules diferents.[112]", "qas": [{"answers": [{"text": "una descend\u00e8ncia comuna", "answer_start": 498}], "id": "P_327_C_1960_Q1", "question": "Qu\u00e8 comparteixen probablement els enzims d'una mateixa ruta?"}, {"answers": [{"text": "a partir de passos ja existents de la ruta", "answer_start": 610}], "id": "P_327_C_1960_Q2", "question": "A partir de qu\u00e8 han evolucionat les noves funcions?"}, {"answers": [{"text": "de manera invasiva", "answer_start": 826}], "id": "P_327_C_1960_Q3", "question": "Com s\u00f3n reclutats els enzims segons el model?"}, {"answers": [{"text": "en un mosaic enzim\u00e0tic evolutiu", "answer_start": 1014}], "id": "P_327_C_1960_Q4", "question": "En qu\u00e8 resulten els processos de reclutament?"}, {"answers": [{"text": "en rutes metab\u00f2liques diferents", "answer_start": 904}], "id": "P_327_C_1960_Q5", "question": "On duen a terme funcions similars els enzims manllevats?"}]}, {"context": "Els amino\u00e0cids o b\u00e9 es fan servir per sintetitzar prote\u00efnes i altres biomol\u00e8cules, o b\u00e9 s\u00f3n oxidats en urea i di\u00f2xid de carboni com a font d'energia.[35] La ruta de l'oxidaci\u00f3 comen\u00e7a amb la retirada del grup amino per una transaminasa. El grup amino \u00e9s injectat al cicle de la urea, deixant un esquelet de carboni deaminat en format de ceto\u00e0cid. Alguns d'aquests ceto\u00e0cids s\u00f3n intermedis en el cicle de Krebs; per exemple, la deaminaci\u00f3 del glutamat forma \u03b1-cetoglutarat.[36] Els amino\u00e0cids glucog\u00e8nics tamb\u00e9 es poden transformar en glucosa per mitj\u00e0 de la gluconeog\u00e8nesi (explicada m\u00e9s avall).[37]", "qas": [{"answers": [{"text": "prote\u00efnes i altres biomol\u00e8cules", "answer_start": 50}], "id": "P_327_C_1962_Q1", "question": "Qu\u00e8 poden sintetitzar els amino\u00e0cids?"}, {"answers": [{"text": "s\u00f3n oxidats en urea i di\u00f2xid de carboni", "answer_start": 88}], "id": "P_327_C_1962_Q2", "question": "Quin proc\u00e9s converteix els amino\u00e0cids en font d'energia?"}, {"answers": [{"text": "una transaminasa", "answer_start": 219}], "id": "P_327_C_1962_Q3", "question": "Qui retira el grup amino d'un amino\u00e0cid per comen\u00e7ar la ruta de l'oxidaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "al cicle de la urea", "answer_start": 263}], "id": "P_327_C_1962_Q4", "question": "En quin cicle \u00e9s injectat el grup amino?"}, {"answers": [{"text": "la gluconeog\u00e8nesi", "answer_start": 555}], "id": "P_327_C_1962_Q5", "question": "Quin proc\u00e9s transforma els amino\u00e0cids glucog\u00e8nics en glucosa?"}]}]}, {"title": "Casa de la Ciutat (Barcelona)", "paragraphs": [{"context": "La Casa de la Ciutat de Barcelona \u00e9s l'edifici i seu de l'Ajuntament de Barcelona. Se situa al centre hist\u00f2ric de la ciutat, a la pla\u00e7a de Sant Jaume, davant per davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. La seva construcci\u00f3 ha tingut lloc durant diversos segles. La seva fa\u00e7ana principal, situada a la pla\u00e7a de Sant Jaume, data de l'any 1847; el seu origen, per\u00f2, \u00e9s de l'any 1369, any en qu\u00e8 es va comen\u00e7ar a construir el Sal\u00f3 de Cent.", "qas": [{"answers": [{"text": "Ajuntament de Barcelona", "answer_start": 58}], "id": "P_105_C_625_Q1", "question": "Com es diu l'edifici on hi ha l'Ajuntament de Barcelona?"}, {"answers": [{"text": "al centre hist\u00f2ric", "answer_start": 92}], "id": "P_105_C_625_Q2", "question": "On es situa?"}, {"answers": [{"text": "la Generalitat de Catalunya", "answer_start": 182}], "id": "P_105_C_625_Q4", "question": "Quin palau hi t\u00e9 davant?"}, {"answers": [{"text": "1369", "answer_start": 383}], "id": "P_105_C_625_Q5", "question": "De quin any \u00e9s el seu origen?"}]}, {"context": "Al pis superior s'hi trobaven tres grans finestrals d'arcs apuntats amb dues fines columnes on descansa la decoraci\u00f3 de traceria g\u00f2tica. D'aquestes tres finestres nom\u00e9s en queden dues. Totes les obertures tant de la porta com de les finestres tenen un guardapols l'extrad\u00f3s de les dovelles amb decoraci\u00f3 de fulles de roure i al centre de les finestres amb un ram. A la part superior de la fa\u00e7ana hi ha un fris d'arcs cecs, g\u00e0rgoles i pinacles. Les g\u00e0rgoles s\u00f3n obra de l'escultor Pere Joan, fill de Jordi de D\u00e9u, representant animals fant\u00e0stics. Als angles s'hi troben les imatges de sant Sever i santa Eul\u00e0lia sota pinacles g\u00f2tics. La de sant Sever, que es pot veure actualment, no \u00e9s la imatge g\u00f2tica original sin\u00f3 una que va fer l'any 1876 l'escultor Joan Flotats, ja que havia desaparegut l'anterior.", "qas": [{"answers": [{"text": "de traceria g\u00f2tica", "answer_start": 117}], "id": "P_105_C_626_Q2", "question": "Com \u00e9s la decoraci\u00f3 de les columnes?"}, {"answers": [{"text": "Pere Joan", "answer_start": 480}], "id": "P_105_C_626_Q4", "question": "De qui s\u00f3n obra les g\u00e0rgoles?"}, {"answers": [{"text": "Joan Flotats", "answer_start": 754}], "id": "P_105_C_626_Q5", "question": "De qui \u00e9s la imatge de Sant Sever actual?"}]}, {"context": "L'any 1914 va ser aprovat un nou projecte d'Enric Monserd\u00e0 i Vidal, on el disseny mantenia l'estil g\u00f2tic hist\u00f2ric del lloc. Es va construir un cadirat g\u00f2tic, un paviment amb representacions dels escuts dels gremis i la ciutat, com el que es veu al retaule de la Mare de D\u00e9u dels Consellers de Llu\u00eds Dalmau de l'any 1443[26] i el retaule d'alabastre col\u00b7locat a la cap\u00e7alera del sal\u00f3, representant un escut de la ciutat custodiat per dos macers[27] i a la seva part baixa les escultures de La Verge de la Merc\u00e8, amb sant Andreu i santa Eul\u00e0lia en ambd\u00f3s costats seguits d'uns medallons representant l'escut de Sant Jordi i el Llibre dels Privilegis de Barcelona i al bord\u00f3 del retaule les escultures dels consellers Joan Fiveller i Rafael Casanova.[28] La data de realitzaci\u00f3 del retaule fou el 1924. Als murs laterals del sal\u00f3 hi s\u00f3n les escultures del rei Jaume I i de sant Jordi realitzades per Manel Fux\u00e0, col\u00b7locades sota un coronament amb pinacles g\u00f2tics reconstru\u00efts l'any 1998 per l'escultor Medina Ayll\u00f3n. El 1996 es va procedir a la seva restauraci\u00f3, liderada per Mar\u00eda Luisa Aguado Mart\u00ednez.", "qas": [{"answers": [{"text": "l'estil g\u00f2tic hist\u00f2ric", "answer_start": 91}], "id": "P_105_C_627_Q1", "question": "Qu\u00e8 mantenia el projecte d'Enric Monserd\u00e0 i Vidal?"}, {"answers": [{"text": "escuts dels gremis i la ciutat", "answer_start": 195}], "id": "P_105_C_627_Q2", "question": "Quines representacions hi ha al paviment?"}, {"answers": [{"text": "dos macers", "answer_start": 433}], "id": "P_105_C_627_Q3", "question": "Qui custodia l'escut de la ciutat?"}, {"answers": [{"text": "de Sant Jordi", "answer_start": 606}], "id": "P_105_C_627_Q4", "question": "Quin escut trobem en un del medallons?"}, {"answers": [{"text": "1924", "answer_start": 794}], "id": "P_105_C_627_Q5", "question": "Quan es va realitzar el retaule?"}]}, {"context": "El Sal\u00f3 Carles Pi i Sunyer \u00e9s la cambra que acull els plens municipals, i va ser edificada l'any 1860 en l'empla\u00e7ament de l'antic Pati dels Tarongers per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamaj\u00f3. El nom ret homenatge al que va ser el primer alcalde escollit per sufragi universal (mascul\u00ed i femen\u00ed) en les eleccions municipals del 1934, durant la Segona Rep\u00fablica.[21] Fins a l'any 2017 era conegut com el Sal\u00f3 de la Reina Regent. \u00c9s un espai de planta semicircular cobert amb una volta decorada amb pintures de l'artista Claudi Lorenzale que representen la Ci\u00e8ncia, la Virtut i el Comer\u00e7 i la Ind\u00fastria, i la claraboia de vidre de Pere Falqu\u00e9s. Darrere de l'hemicicle, hi ha una galeria que s'obre al sal\u00f3 entre columnes j\u00f2niques de marbre vermell amb la base decorada amb motius florals daurats.", "qas": [{"answers": [{"text": "Sal\u00f3 Carles Pi i Sunyer", "answer_start": 3}], "id": "P_105_C_628_Q1", "question": "Com es diu la cambra que acull els plens municipals?"}, {"answers": [{"text": "1860", "answer_start": 97}], "id": "P_105_C_628_Q2", "question": "Quin any va ser edificada?"}, {"answers": [{"text": "l'antic Pati dels Tarongers", "answer_start": 122}], "id": "P_105_C_628_Q3", "question": "Qu\u00e8 hi havia abans on es va edificar la cambra?"}, {"answers": [{"text": "al que va ser el primer alcalde escollit per sufragi universal", "answer_start": 223}], "id": "P_105_C_628_Q4", "question": "A qui ret homenatge el nom del sal\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Claudi Lorenzale", "answer_start": 528}], "id": "P_105_C_628_Q5", "question": "Qui va fer les pintures que decoren la volta?"}]}]}, {"title": "Hist\u00f2ria de la Terra", "paragraphs": [{"context": "\u00c9s probable que les c\u00e8l\u00b7lules inicials fossin totes heter\u00f2trofes, utilitzant les mol\u00e8cules org\u00e0niques properes (fins i tot les d'altres c\u00e8l\u00b7lules) com a mat\u00e8ria primera i font d'energia.[22] A mesura que les fonts aliment\u00e0ries s'exhauriren, algunes c\u00e8l\u00b7lules desenvoluparen una nova estrat\u00e8gia. En lloc d'explotar les fonts minvants de mol\u00e8cules org\u00e0niques en estat lliure, aquestes c\u00e8l\u00b7lules adoptaren la llum solar com a font d'energia. Hi ha diverses estimacions, per\u00f2 fa 3.000 milions d'anys (a les 8:00 al nostre rellotge),[23] probablement ja havia aparegut quelcom de semblant a la fotos\u00edntesi moderna. Aix\u00f2 feu que l'energia solar pogu\u00e9s ser aprofitada no sols pels aut\u00f2trofs, sin\u00f3 tamb\u00e9 pels heter\u00f2trofs que els consumien. La fotos\u00edntesi utilitzava els abundants di\u00f2xid de carboni i aigua com a mat\u00e8ries primeres i, amb l'energia de la llum solar, produ\u00efa mol\u00e8cules org\u00e0niques riques en energia (carbohidrats).", "qas": [{"answers": [{"text": "heter\u00f2trofes", "answer_start": 52}], "id": "P_236_C_1411_Q1", "question": "Com \u00e9s probable que fossin les c\u00e8l\u00b7lules inicials?"}, {"answers": [{"text": "les mol\u00e8cules org\u00e0niques properes", "answer_start": 77}], "id": "P_236_C_1411_Q2", "question": "Qu\u00e8 utilitzaven les c\u00e8l\u00b7lules heter\u00f2trofes com a mat\u00e8ria primera i font d'energia?"}, {"answers": [{"text": "una nova estrat\u00e8gia", "answer_start": 274}], "id": "P_236_C_1411_Q3", "question": "Qu\u00e8 van desenvolupar algunes c\u00e8l\u00b7lules a mesura que les fonts aliment\u00e0ries s'exhaurien?"}, {"answers": [{"text": "mol\u00e8cules org\u00e0niques riques en energia", "answer_start": 865}], "id": "P_236_C_1411_Q5", "question": "Qu\u00e8 es produ\u00efa gr\u00e0cies a la fotos\u00edntesi?"}]}, {"context": "Un petit primat afric\u00e0 que visqu\u00e9 fa uns sis milions d'anys fou l'\u00faltim avantpassat com\u00fa dels humans actuals i els seus parents m\u00e9s propers, els bonobos i ximpanz\u00e9s.[69] Nom\u00e9s dues de les branques d'aquest arbre evolutiu no s'han extingit. Poc despr\u00e9s de la separaci\u00f3, i per raons que encara s\u00f3n debatudes, els primats d'una de les branques desenvoluparen l'habilitat de caminar dempeus.[70] La mida del cervell augment\u00e0 r\u00e0pidament, i fa uns 2 milions d'anys ja havien aparegut els primers animals classificats en el g\u00e8nere Homo.[71] Evidentment, la l\u00ednia que separa diferents esp\u00e8cies o fins i tot g\u00e8neres \u00e9s bastant arbitr\u00e0ria, car els organismes canvien cont\u00ednuament amb cada generaci\u00f3.", "qas": [{"answers": [{"text": "Un petit primat afric\u00e0", "answer_start": 0}], "id": "P_236_C_1412_Q1", "question": "Qui fou l'\u00faltim avantpassat com\u00fa dels humans actuals?"}, {"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 176}], "id": "P_236_C_1412_Q2", "question": "Quantes branques d'aquest arbre evolutiu no s'han extingit?"}, {"answers": [{"text": "de caminar dempeus", "answer_start": 368}], "id": "P_236_C_1412_Q3", "question": "Quina habilitat van desenvolupar els primats d'una de les branques?"}, {"answers": [{"text": "La mida del cervell", "answer_start": 392}], "id": "P_236_C_1412_Q4", "question": "Qu\u00e8 va augmentar r\u00e0pidament en aquests primats?"}, {"answers": [{"text": "fa uns 2 milions d'anys", "answer_start": 435}], "id": "P_236_C_1412_Q5", "question": "Quan van apar\u00e8ixer els primers animals classificats en el g\u00e8nere Homo?"}]}, {"context": "Ja en el segle xx, algunes nacions d'arreu del m\u00f3n s'enfrontaren en les guerres mundials entre 1914 i 1918 i entre 1939 i 1945. Despr\u00e9s de la Primera Guerra mundial, es form\u00e0 la Societat de Nacions, el primer pas cap a un govern mundial; despr\u00e9s de la Segona Guerra mundial fou substitu\u00efda per les Nacions Unides. El 1992, diversos estats europeus s'uniren en la Uni\u00f3 Europea. A mesura que milloraven els transports i les comunicacions, l'economia i els assumptes pol\u00edtics dels estats d'arreu del m\u00f3n s'han anat entrelligant. Aquesta globalitzaci\u00f3 \u00e9s causa de disc\u00f2rdia, tot i que tamb\u00e9 ha augmentat la col\u00b7laboraci\u00f3 entre pa\u00efsos.", "qas": [{"answers": [{"text": "en les guerres mundials entre 1914 i 1918 i entre 1939 i 1945", "answer_start": 65}], "id": "P_236_C_1413_Q1", "question": "On s'enfrontaren algunes nacions en el segle XX?"}, {"answers": [{"text": "la Societat de Nacions", "answer_start": 175}], "id": "P_236_C_1413_Q2", "question": "Qu\u00e8 es va formar despr\u00e9s de la Primera Guerra mundial?"}, {"answers": [{"text": "un govern mundial", "answer_start": 219}], "id": "P_236_C_1413_Q3", "question": "Qu\u00e8 es volia aconseguir formant la Societat de Nacions?"}, {"answers": [{"text": "per les Nacions Unides", "answer_start": 290}], "id": "P_236_C_1413_Q4", "question": "Per qu\u00e8 va ser substitu\u00efda la Societat de Nacions despr\u00e9s de la Segona Guerra mundial?"}, {"answers": [{"text": "en la Uni\u00f3 Europea", "answer_start": 357}], "id": "P_236_C_1413_Q5", "question": "En qu\u00e8 es va unir diversos estats europeus el 1992?"}]}, {"context": "La hist\u00f2ria de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formaci\u00f3 de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present. Aquest article presenta una visi\u00f3 general que en resumeix les teories cient\u00edfiques m\u00e9s acceptades. Per la dificultat de plasmar per\u00edodes de temps molt grans, es far\u00e0 servir una analogia amb un dia terrestre, comen\u00e7ant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formaci\u00f3 de la Terra, i acabant ara. Cada segon d'aquest per\u00edode representa uns 53.000 anys. El big bang i l'origen de l'univers, es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comenc\u00e9s a funcionar aquest rellotge imaginari.", "qas": [{"answers": [{"text": "aproximadament 4.600 milions d'anys", "answer_start": 35}], "id": "P_236_C_1414_Q1", "question": "Quan temps abasta la hist\u00f2ria de la Terra?"}, {"answers": [{"text": "les teories cient\u00edfiques m\u00e9s acceptades", "answer_start": 218}], "id": "P_236_C_1414_Q2", "question": "Qu\u00e8 resumeix aquest article?"}, {"answers": [{"text": "Per la dificultat de plasmar per\u00edodes de temps molt grans", "answer_start": 259}], "id": "P_236_C_1414_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 es fa servir una analogia amb un dia terrestre en l'article?"}, {"answers": [{"text": "53.000 anys", "answer_start": 501}], "id": "P_236_C_1414_Q4", "question": "Qu\u00e8 representa cada segon d'aquest per\u00edode en l'article?"}, {"answers": [{"text": "fa aproximadament 13.700 milions d'anys", "answer_start": 581}], "id": "P_236_C_1414_Q5", "question": "Quan es calcula que va tenir lloc el big bang i l'origen de l'univers?"}]}, {"context": "Nogensmenys, es creu que d'aquesta varietat de c\u00e8l\u00b7lules, o protoc\u00e8l\u00b7lules, nom\u00e9s en sobrevisqu\u00e9 un tipus. Els indicis suggereixen que l'\u00faltim avantpassat com\u00fa universal visqu\u00e9 a principis de l'e\u00f3 Arque\u00e0, fa uns 3.500 milions d'anys (a les 5:30 al nostre rellotge imaginari) o encara abans.[20][21] Aquesta c\u00e8l\u00b7lula UACU \u00e9s l'avantpassada de totes les c\u00e8l\u00b7lules i per tant de tota la vida a la Terra. Probablement es tractava d'un procariota, amb membrana cel\u00b7lular i probablement amb ribosomes, per\u00f2 sense nucli ni org\u00e0nuls dins la membrana, com serien els mitocondris o els cloroplasts. Com totes les c\u00e8l\u00b7lules modernes, feia servir l'ADN com a codi gen\u00e8tic, l'ARN per a la transmissi\u00f3 d'informaci\u00f3 i la s\u00edntesi de prote\u00efnes, i enzims per a catalitzar les reaccions. Alguns cient\u00edfics creuen que l'\u00faltim avantpassat com\u00fa universal no era un \u00fanic organisme sin\u00f3 una poblaci\u00f3 d'organismes que s'intercanviaven gens en una transfer\u00e8ncia horitzontal de gens.[20]", "qas": [{"answers": [{"text": "a principis de l'e\u00f3 Arque\u00e0", "answer_start": 177}], "id": "P_236_C_1415_Q2", "question": "Quan va viure l'\u00faltim avantpassat com\u00fa universal segons els indicis?"}, {"answers": [{"text": "UACU", "answer_start": 316}], "id": "P_236_C_1415_Q3", "question": "Quina c\u00e8l\u00b7lula \u00e9s l'avantpassada de totes les c\u00e8l\u00b7lules?"}, {"answers": [{"text": "nucli ni org\u00e0nuls", "answer_start": 507}], "id": "P_236_C_1415_Q4", "question": "Qu\u00e8 no tenia la c\u00e8l\u00b7lula UACU dins la membrana?"}, {"answers": [{"text": "enzims", "answer_start": 730}], "id": "P_236_C_1415_Q5", "question": "Qu\u00e8 usava per catalitzar les reaccions la c\u00e8l\u00b7lula UACU?"}]}, {"context": "La vida moderna guarda el seu material replicador ben emmagatzemat dins la membrana cel\u00b7lular. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil entendre l'origen de la membrana cel\u00b7lular que el del replicador, ja que les mol\u00e8cules de fosfol\u00edpids que componen la membrana cel\u00b7lular formen sovint una bicapa de manera espont\u00e0nia quan se les posa dins l'aigua. En certes condicions poden formar-se moltes d'aquestes esferes.[17] No se sap si aquest proc\u00e9s aparegu\u00e9 abans o despr\u00e9s de l'origen del replicador, o potser fou el replicador. La teoria m\u00e9s acceptada \u00e9s que el replicador, que en aquell moment possiblement era l'\u00e0cid ribonucleic (hip\u00f2tesi del m\u00f3n d'ARN), juntament amb el seu aparell replicador i possiblement altres mol\u00e8cules, ja havia aparegut.", "qas": [{"answers": [{"text": "dins la membrana cel\u00b7lular", "answer_start": 67}], "id": "P_236_C_1416_Q1", "question": "On guarda el material replicador la vida moderna?"}, {"answers": [{"text": "una bicapa", "answer_start": 259}], "id": "P_236_C_1416_Q2", "question": "Qu\u00e8 formen les mol\u00e8cules de fosfol\u00edpids que componen la membrana cel\u00b7lular?"}, {"answers": [{"text": "moltes d'aquestes esferes", "answer_start": 359}], "id": "P_236_C_1416_Q3", "question": "Qu\u00e8 pot formar-se en certes condicions?"}, {"answers": [{"text": "l'\u00e0cid ribonucleic", "answer_start": 582}], "id": "P_236_C_1416_Q4", "question": "Quin era possiblement el replicador en aquell moment?"}, {"answers": [{"text": "No se sap", "answer_start": 390}], "id": "P_236_C_1416_Q5", "question": "Aquest proc\u00e9s va apar\u00e8ixer abans o despr\u00e9s de l'origen del replicador?"}]}]}, {"title": "L'Enterrament del comte d'Orgaz", "paragraphs": [{"context": "L'obra se situa en el punt mitj\u00e0 del desenvolupament art\u00edstic del pintor i va ser encarregada pel capell\u00e0 de Santo Tom\u00e9, Andr\u00e9s N\u00fa\u00f1ez. El tema es basa en una llegenda del segle xiv, segons la qual sant Esteve i sant Agust\u00ed baixaren del cel per traslladar el cos de Gonzalo Ruiz de Toledo, el senyor de la vila d'Orgaz (prov\u00edncia de Toledo), a la tomba feta per ell en una capella de l'esmentada parr\u00f2quia. La pintura mostra la caracter\u00edstica elongaci\u00f3 de les figures que feia El Greco, aix\u00ed com l'horror vacui \u00abpor del buit\u00bb, aspectes que es farien cada vegada m\u00e9s acusats a mesura que l'autor envellia. Aquests trets provenien del manierisme i de la seva \u00e8poca veneciana, encara que en la composici\u00f3 es va deixar endur pels seus or\u00edgens bizantins cretencs, especialment a la part superior del quadre.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "Santo Tom\u00e9, Andr\u00e9s N\u00fa\u00f1ez", "answer_start": 109}], "id": "P_274_C_1639_Q1", "question": "Qui va encarregar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "en una llegenda del segle xiv", "answer_start": 151}], "id": "P_274_C_1639_Q2", "question": "En qu\u00e8 es basa el tema de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "pels seus or\u00edgens bizantins cretencs", "answer_start": 720}], "id": "P_274_C_1639_Q3", "question": "Per qu\u00e8 es va deixar endur especialment a la part superior del quadre?"}, {"answers": [{"text": "de la vila d'Orgaz", "answer_start": 299}], "id": "P_274_C_1639_Q4", "question": "D'on era senyor Gonzalo Ruiz de Toledo?"}, {"answers": [{"text": "elongaci\u00f3", "answer_start": 442}], "id": "P_274_C_1639_Q5", "question": "Quina era la caracter\u00edstica que tenien les figures del Greco?"}]}, {"context": "Per part de la historiadora Linda Nochlin al seu llibre Courbet (2007) p\u00e0g. 112, s'ha establert una comparaci\u00f3 entre aquesta obra i Enterrament a Ornans realitzat per Courbet entre 1849 i 1850; en ambdues obres s'estableix dos espais, el superior com a part celestial i l'inferior com a part terrenal on es personifica l'escena material de la pintura. Encara que a l'obra de Courbet la part superior nom\u00e9s t\u00e9 el crucifix, perqu\u00e8 segons va explicar el pintor: \u00abNo puc pintar un \u00e0ngel perqu\u00e8 mai no vaig veure cap\u00bb.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "Linda Nochlin", "answer_start": 28}], "id": "P_274_C_1640_Q1", "question": "Qui va escriure el llibre Courbet?"}, {"answers": [{"text": "112", "answer_start": 76}], "id": "P_274_C_1640_Q2", "question": "En quina p\u00e0gina del llibre Courbert s'estableix una comparaci\u00f3 de l'obra amb l'Enterrament a Ornans?"}, {"answers": [{"text": "dos", "answer_start": 223}], "id": "P_274_C_1640_Q3", "question": "Quants espais s'estableixen en ambdues obres?"}, {"answers": [{"text": "inferior", "answer_start": 272}], "id": "P_274_C_1640_Q4", "question": "En quin espai es personifica l'escena material de la pintura?"}, {"answers": [{"text": "el crucifix", "answer_start": 409}], "id": "P_274_C_1640_Q5", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 a la part superior l'obra de Courbet?"}]}, {"context": "El manierisme va ser el moviment art\u00edstic produ\u00eft durant el Cinquecento i la formaci\u00f3 del qual es d\u00f3na en les primeres d\u00e8cades del segle xvi i s'est\u00e9n fins al comen\u00e7ament del segle xvii. Potser el canvi m\u00e9s dram\u00e0tic introdu\u00eft pel manierisme en la pintura \u00e9s la transformaci\u00f3 de la noci\u00f3 de l'espai. El renaixement va ser capa\u00e7 de construir la representaci\u00f3 visual de l'espai, de forma molt homog\u00e8nia, coherent i l\u00f2gica, basada en la perspectiva cl\u00e0ssica i en la col\u00b7locaci\u00f3 dels personatges contra un escenari uniforme i en correspond\u00e8ncia amb una jerarquia de proporcions que simulava amb gran \u00e8xit la retirada gradual des del primer pla fins a l'horitz\u00f3 del fons. El manierisme trenca aquesta unitat amb diferents punts de vista que coexisteixen en el mateix marc i amb l'abs\u00e8ncia d'una jerarquia l\u00f2gica de les proporcions relatives de les figures entre si, on sovint l'escena principal \u00e9s situada a dist\u00e0ncia i els elements secundaris. en primer pla. Per tant, les relacions naturalistes s'han suprimit i estan al marge de qualsevol convencionalisme.[8]", "qas": [{"answers": [{"text": "abs\u00e8ncia d'una jerarquia l\u00f2gica", "answer_start": 774}], "id": "P_274_C_1641_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi ha en el manierisme en relaci\u00f3 a les proporcions relatives de les figures entre si?"}, {"answers": [{"text": "a dist\u00e0ncia", "answer_start": 900}], "id": "P_274_C_1641_Q3", "question": "On es situada sovint l'escena principal?"}, {"answers": [{"text": "els elements secundaris", "answer_start": 914}], "id": "P_274_C_1641_Q4", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s situa en primer pla?"}, {"answers": [{"text": "de qualsevol convencionalisme", "answer_start": 1023}], "id": "P_274_C_1641_Q5", "question": "De qu\u00e8 estan al marge les relacions naturalistes?"}]}, {"context": "Al m\u00f3n terrenal hi ha uns 25 personatges, presidits per sant Esteve, sant Agust\u00ed i el cos del comte d'Orgaz. El Greco va utilitzar la cara de persones de l'aristocr\u00e0cia del seu temps, incloent-hi el seu propi fill per immortalitzar-los a L'enterrament, cosa que resulta anacr\u00f2nica perqu\u00e8 l'enterrament es va produir dos-cents cinquanta anys abans. El dol i la serietat dells semblants destaquen per damunt de tot. Es pot distingir entre els personatges col\u00b7locats a la primera fila i els de la mateixa fila de cavallers en un pla posterior. N'hi ha que segueixen la cerim\u00f2nia f\u00fanebre amb atenci\u00f3 i d'altres que parlen entre ells. Hi ha clergues, nobles i lletrats, d'altres s\u00f3n cavallers de l'Orde de Sant Jaume i es distingeixen per la Creu de Sant Jaume brodada en la seva vestidura. Alguns autors han tractat d'identificar entre els personatges al mateix Miguel de Cervantes, que en aquests anys va viure a Toledo i tenia relacions familiars amb el rector Andr\u00e9s Nu\u00f1ez que havia encarregat la pintura.[26][27]", "qas": [{"answers": [{"text": "uns 25", "answer_start": 22}], "id": "P_274_C_1642_Q1", "question": "Quants personatges hi ha al m\u00f3n terrenal?"}, {"answers": [{"text": "sant Esteve, sant Agust\u00ed i el cos del comte d'Orgaz", "answer_start": 56}], "id": "P_274_C_1642_Q2", "question": "Qui presidia els personatges que hi ha al m\u00f3n terrenal?"}, {"answers": [{"text": "El dol i la serietat dells semblants", "answer_start": 348}], "id": "P_274_C_1642_Q3", "question": "Qu\u00e8 destaca per damunt de tot?"}, {"answers": [{"text": "per la Creu de Sant Jaume brodada en la seva vestidura", "answer_start": 730}], "id": "P_274_C_1642_Q4", "question": "Com es distingeixen els cavallers de l'Orde de Sant Jaume?"}, {"answers": [{"text": "Toledo", "answer_start": 910}], "id": "P_274_C_1642_Q5", "question": "On vivia Miguel de Cervantes en aquests anys?"}]}]}, {"title": "Marga Richter", "paragraphs": [{"context": "La seva obra \u00e9s accessible, ha tingut una rebuda entusiasta per part del p\u00fablic i t\u00e9 un llenguatge modern, que empra estructures multi-texturals.[3][7][38] El seu estil \u00e9s ecl\u00e8ctic i independent de qualsevol sistema: compon intu\u00eftivament.[6] La seva expansi\u00f3 com a compositora i el seu enriquiment musical es poden veure en obres com Out of Shadows and Solitude (1985) o a Qhanri: Tibetan Variations (1988).[7][38] Amb la seva m\u00fasica expressa els estats d'\u00e0nim t\u00edpicament rom\u00e0ntics, com ara la bellesa, el desig, la commoci\u00f3, per\u00f2 amb un estil contemporani.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "accessible", "answer_start": 16}], "id": "P_458_C_2743_Q1", "question": "Com \u00e9s la seva obra?"}, {"answers": [{"text": "entusiasta", "answer_start": 49}], "id": "P_458_C_2743_Q2", "question": "Quina rebuda ha tingut la seva obra per part del p\u00fablic?"}, {"answers": [{"text": "modern", "answer_start": 99}], "id": "P_458_C_2743_Q3", "question": "Com \u00e9s el llenguatge que empra l'obra?"}, {"answers": [{"text": "multi-texturals", "answer_start": 129}], "id": "P_458_C_2743_Q4", "question": "Quines estructures empra els llenguatge modern de l'obra?"}, {"answers": [{"text": "la bellesa, el desig, la commoci\u00f3", "answer_start": 491}], "id": "P_458_C_2743_Q5", "question": "Quins s\u00f3n els estats d'\u00e0nim t\u00edpicament rom\u00e0ntics que expressa la compositora amb la seva m\u00fasica?"}]}, {"context": "Richter, durant els anys seixanta, va augmentar la seva producci\u00f3 de m\u00fasica coral. Aquestes obres s\u00f3n modals b\u00e0sicament i for\u00e7a menys dissonants que no pas les seves composicions instrumentals. Destaquen particularment el Psalm 91 per a cor mixt (1962), Three Songs for Christmas per a cor de veus blanques (1964) i Seek Him per a cor mixt (1965).[30][31]", "qas": [{"answers": [{"text": "la seva producci\u00f3 de m\u00fasica coral", "answer_start": 48}], "id": "P_458_C_2744_Q1", "question": "Qu\u00e8 va augmentar Richter durant els anys seixanta?"}, {"answers": [{"text": "modals b\u00e0sicament i for\u00e7a menys dissonants que no pas les seves composicions instrumentals", "answer_start": 102}], "id": "P_458_C_2744_Q2", "question": "Com s\u00f3n les produccions corals de Richter?"}, {"answers": [{"text": "per a cor de veus blanques", "answer_start": 280}], "id": "P_458_C_2744_Q4", "question": "Per qui \u00e9s Three Songs for Christmas?"}]}, {"context": "Entre el 1953 i el 1957, Richter va compondre una rica varietat de m\u00fasica comissionada per Edward Cole, per a ser enregistrada per MGM. En destaca Sonata for Piano (1954), enregistrada per Menahem Pressler;[5][7] Concerto for Piano and Violas, Cellos and Basses (1955); Lament (1956); i Aria and Toccata (1957). MGM tamb\u00e9 va enregistrar un \u00e0lbum de peces pr\u00e8vies \u2014com ara Transmutation (1949) i Two Chinese Songs (1949)\u2014 aix\u00ed com arranjaments de per a piano a quatre mans, i peces per a infants. Gr\u00e0cies a aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 amb MGM va entrar en contacte amb molts artistes que es van interessar en la seva m\u00fasica.[23][24]", "qas": [{"answers": [{"text": "una rica varietat de m\u00fasica", "answer_start": 46}], "id": "P_458_C_2745_Q1", "question": "Qu\u00e8 va compondre Richter entre el 1953 i el 1957?"}, {"answers": [{"text": "Edward Cole", "answer_start": 91}], "id": "P_458_C_2745_Q2", "question": "Per qui estava comissionada la m\u00fasica que va compondre Richter entre el 1953 i el 1957?"}, {"answers": [{"text": "Menahem Pressler", "answer_start": 189}], "id": "P_458_C_2745_Q3", "question": "Qui va enregistrar Sonata for Piano?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 460}], "id": "P_458_C_2745_Q4", "question": "Per a quantes mans eren els arranjaments per a piano que va enregistrar MGM?"}, {"answers": [{"text": "Gr\u00e0cies a aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 amb MGM", "answer_start": 496}], "id": "P_458_C_2745_Q5", "question": "Com va entrar Richter en contacte amb molts artistes que es van interessar per la seva m\u00fasica?"}]}, {"context": "Marga Richter (Reedsburg, Wisconsin, EUA, 21 d'octubre de 1926) \u00e9s una compositora i pianista estatunidenca.[1][2] Va estudiar piano amb Rosalyn Tureck a la Juilliard School i composici\u00f3 amb Vincent Persichetti i William Bergsma.[1][3][4][5] Ha escrit m\u00e9s d'un centenar d'obres en gaireb\u00e9 tots els g\u00e8neres.[6] Les seves composicions han estat interpretades per grans orquestres i ha estat becada, guardonada i comissionada per part de National Endowment for the Arts, the Martha Baird Rockefeller Fund, the National Federation of Music Clubs i Meet the Composer.[7][5] \u00c9s co-fundadora de la Long Island Composers Alliance, juntament amb Herbert Deutsch.[3][8]", "qas": [{"answers": [{"text": "compositora i pianista", "answer_start": 71}], "id": "P_458_C_2746_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Marga Richter?"}, {"answers": [{"text": "a la Juilliard School", "answer_start": 152}], "id": "P_458_C_2746_Q2", "question": "On va estudiar Marga Richter piano?"}, {"answers": [{"text": "Rosalyn Tureck", "answer_start": 137}], "id": "P_458_C_2746_Q3", "question": "Amb qui va estudiar piano Marga Richter?"}, {"answers": [{"text": "m\u00e9s d'un centenar d'obres", "answer_start": 252}], "id": "P_458_C_2746_Q4", "question": "Quantes obres ha escrit Marga Richter?"}, {"answers": [{"text": "per grans orquestres", "answer_start": 357}], "id": "P_458_C_2746_Q5", "question": "Per qui han estat interpretades les seves composicions?"}]}, {"context": "Richter \u00e9s filla d'Inez Chandler Richter, soprano, i de Paul Richter, capit\u00e0 a l'armada alemanya durant la Primera Guerra Mundial. El seu avi patern, Richard Richter, va ser un compositor, director d'orquestra municipal i professor de m\u00fasica.[9] El seu pare, Paul Richter, va mostrar-li el piano ja a la infantesa, i li va transmetre la passi\u00f3 per la m\u00fasica. Amb quatre anys va comen\u00e7ar a rebre classes de piano i de m\u00fasica en general i amb dotze anys, tot i no haver rebut formaci\u00f3 te\u00f2rica ni classes de composici\u00f3, va comen\u00e7ar a compondre.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "soprano", "answer_start": 42}], "id": "P_458_C_2747_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Inez Chandler Richter?"}, {"answers": [{"text": "durant la Primera Guerra Mundial", "answer_start": 97}], "id": "P_458_C_2747_Q3", "question": "Quan va ser Paul Richter capit\u00e0 a l'armada alemanya?"}, {"answers": [{"text": "El seu pare", "answer_start": 246}], "id": "P_458_C_2747_Q4", "question": "Qui va transmetre a Richter la passi\u00f3 per la m\u00fasica?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 363}], "id": "P_458_C_2747_Q5", "question": "Amb quants anys va comen\u00e7ar a rebre classes de piano?"}]}]}, {"title": "Urani", "paragraphs": [{"context": "El 1972, el f\u00edsic franc\u00e8s Francis Perrin descobr\u00ed quinze reactors de fissi\u00f3 nuclear naturals antics i ja inactius en tres dip\u00f2sits de menes separats a la mina d'Oklo, al Gabon, a l'oest de l'\u00c0frica, que es coneixen col\u00b7lectivament com a \u00abReactors f\u00f2ssils d'Oklo\u00bb. El dip\u00f2sit de menes t\u00e9 una antiguitat de 1.700 milions d'anys; en aquella \u00e8poca, l'urani 235 constitu\u00efa aproximadament el 3% del total d'urani terrestre.[16] Aquest percentatge \u00e9s prou elevat per permetre l'ocurr\u00e8ncia d'una reacci\u00f3 nuclear de fissi\u00f3 en cadena sostinguda, sempre que existeixin altres condicions necess\u00e0ries. La capacitat dels sediments de l'entorn per contenir els productes nuclears residuals ha estat citada pel govern federal dels Estats Units com una evid\u00e8ncia que d\u00f3na suport a la tesi sobre la viabilitat d'emmagatzemar combustible nuclear usat a Yucca Mountain.[16]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la mina d'Oklo", "answer_start": 149}], "id": "P_3_C_13_Q1", "question": "On es va trobar Francis Perrin reactors de fissi\u00f3 nuclear?"}, {"answers": [{"text": "quinze", "answer_start": 50}], "id": "P_3_C_13_Q2", "question": "Quants reactors va descobrir?"}, {"answers": [{"text": "235", "answer_start": 353}], "id": "P_3_C_13_Q3", "question": "Quin tipus d'urani contenien?"}, {"answers": [{"text": "1.700 milions d'anys", "answer_start": 305}], "id": "P_3_C_13_Q4", "question": "Quina antiguitat t\u00e9 el diposit?"}]}, {"context": "L'urani s'utilitza com a colorant en vidre d'urani, el qual t\u00e9 unes tonalitats que van del vermell i taronja al groc llimona, i antigament, en els principis de la fotografia, tamb\u00e9 s'utilitzava per tintar i ombrejar. La descoberta de l'urani en la uraninita (1789) es reconeix a Martin Heinrich Klaproth, qui anomen\u00e0 el nou element en honor del planeta Ur\u00e0; posteriorment, Eug\u00e8ne-Melchior P\u00e9ligot fou la primera persona a a\u00efllar el metall, i les seves propietats radioactives foren descobertes l'any 1896 per Henri Becquerel. La recerca duta a terme per Enrico Fermi i altres cient\u00edfics a partir del 1934 facilit\u00e0 la utilitzaci\u00f3 de l'urani com a combustible de la ind\u00fastria de l'energia nuclear i tamb\u00e9 com de la Little Boy, la primera arma nuclear utilitzada en una guerra. La posterior cursa armamentista durant la Guerra Freda entre els Estats Units i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica produ\u00ed desenes de milers d'armes nuclears que utilitzaven l'urani met\u00e0l\u00b7lic i el plutoni 239, derivat de l'urani. La seguretat d'aquestes armes i del seu material f\u00edssil despr\u00e9s del trencament de l'URSS l'any 1991 encara \u00e9s una preocupaci\u00f3 per la seguretat i salut p\u00fablica.[7]", "qas": [{"answers": [{"text": "Martin Heinrich Klaproth", "answer_start": 279}], "id": "P_3_C_14_Q1", "question": "Qui va descobrir l'urani?"}, {"answers": [{"text": "en honor del planeta Ur\u00e0", "answer_start": 332}], "id": "P_3_C_14_Q2", "question": "Per qu\u00e8 es diu urani?"}, {"answers": [{"text": "1896", "answer_start": 500}], "id": "P_3_C_14_Q3", "question": "Quin any van ser descobertes les seves propietats radioactives?"}, {"answers": [{"text": "plutoni 239", "answer_start": 954}], "id": "P_3_C_14_Q4", "question": "Quin derivat de l'urani s'utilitza per fer armes nuclears?"}, {"answers": [{"text": "desenes de milers d'armes nuclears", "answer_start": 880}], "id": "P_3_C_14_Q5", "question": "Qu\u00e8 es va produir durant la cursa armamentista de la Guerra Freda?"}]}, {"context": "Normalment l'urani 238 \u00e9s un emissor \u03b1 (ocasionalment pateix fissi\u00f3 espont\u00e0nia) i es desintegra mitjan\u00e7ant la \"s\u00e8rie de l'urani\" de desintegraci\u00f3 nuclear, la qual t\u00e9 18 membres que, al final, es desintegren en plom-206 per mitj\u00e0 de diferents camins de desintegraci\u00f3.[10] A m\u00e9s, l'urani-238 no \u00e9s f\u00edssil, per\u00f2 \u00e9s un is\u00f2top f\u00e8rtil, perqu\u00e8 despr\u00e9s de l'activaci\u00f3 de neutrons pot produir plutoni-239, un altre is\u00f2top f\u00edssil. De fet, el nucli del 238U pot absorbir un neutr\u00f3 per a produir un is\u00f2top radioactiu urani 239. El 239U es desintegra mitjan\u00e7ant emissi\u00f3 beta en neptuni-239, tamb\u00e9 un emissor beta, que al seu torn es desintegra en pocs dies en plutoni 239. El 239Pu s'utilitz\u00e0 com a material f\u00edssil en la primera bomba at\u00f2mica detonada durant l'assaig nuclear Trinity el 15 de juliol de 1945 a Nou M\u00e8xic, als Estats Units.[23]", "qas": [{"answers": [{"text": "fissi\u00f3 espont\u00e0nia", "answer_start": 61}], "id": "P_3_C_15_Q1", "question": "Qu\u00e8 pot patir ocasionalment l'urani 238?"}, {"answers": [{"text": "plutoni-239", "answer_start": 384}], "id": "P_3_C_15_Q2", "question": "Qu\u00e8 pot produir l'urani-238?"}, {"answers": [{"text": "en la primera bomba at\u00f2mica detonada durant l'assaig nuclear Trinity", "answer_start": 702}], "id": "P_3_C_15_Q3", "question": "En qu\u00e8 s'utilitz\u00e0 el 239Pu?"}, {"answers": [{"text": "15 de juliol de 1945", "answer_start": 774}], "id": "P_3_C_15_Q4", "question": "Quan es va fer l'assaig nuclear Trinity?"}, {"answers": [{"text": "f\u00e8rtil", "answer_start": 322}], "id": "P_3_C_15_Q5", "question": "Quin tipus d'is\u00f2top \u00e9s l'urani-238?"}]}, {"context": "L'urani 235 fou el primer is\u00f2top que es descobr\u00ed que era f\u00edssil. Altres is\u00f2tops presents a la natura tamb\u00e9 s\u00f3n fissionables, per\u00f2 no f\u00edssils. Quan se'l bombardeja amb neutrons lents, l'is\u00f2top urani 235 gaireb\u00e9 sempre es divideix en dos nuclis m\u00e9s petits i allibera energia d'enlla\u00e7 nuclear i m\u00e9s neutrons. Si molts d'aquests neutrons s\u00f3n absorbits per altres nuclis d'urani-235 llavors t\u00e9 lloc una reacci\u00f3 nuclear en cadena que resulta en un alliberament de calor o b\u00e9 (en circumst\u00e0ncies especials) en una explosi\u00f3. En un reactor nuclear, aquesta reacci\u00f3 en cadena ocorre lentament i \u00e9s controlada mitjan\u00e7ant un ver\u00ed de neutrons, el qual absorbeix alguns dels neutrons lliures. Aquests materials que absorbeixen neutrons solen formar part de les barres de control del reactor.", "qas": [{"answers": [{"text": "L'urani 235", "answer_start": 0}], "id": "P_3_C_16_Q1", "question": "Quin \u00e9s el primer is\u00f2top que es va descobrir que era f\u00edssil?"}, {"answers": [{"text": "energia d'enlla\u00e7 nuclear i m\u00e9s neutrons", "answer_start": 265}], "id": "P_3_C_16_Q2", "question": "Qu\u00e8 allibera l'urani 235?"}, {"answers": [{"text": "alguns dels neutrons lliures", "answer_start": 648}], "id": "P_3_C_16_Q3", "question": "Qu\u00e8 absorbeix el ver\u00ed de neutrons?"}, {"answers": [{"text": "alliberament de calor o b\u00e9 (en circumst\u00e0ncies especials) en una explosi\u00f3", "answer_start": 442}], "id": "P_3_C_16_Q4", "question": "Qu\u00e8 resulta d'una reacci\u00f3 en cadena?"}, {"answers": [{"text": "En un reactor nuclear", "answer_start": 516}], "id": "P_3_C_16_Q5", "question": "On \u00e9s controlada la reacci\u00f3 en cadena?"}]}, {"context": "Durant la Guerra Freda entre la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els Estats Units s'amassaren grans quantitats de reserves d'urani i es crearen desenes de milers d'armes nuclears fent servir urani enriquit i plutoni obtingut a partir de l'urani. A partir del desmembrament de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica l'any 1991, s'estima que unes 540 tones d'armes d'urani altament enriquides (suficients per crear 40.000 caps nuclears) s'han emmagatzemat en instal\u00b7lacions mal vigilades de la Federaci\u00f3 Russa i en molts altres antics estats de l'URSS.[11] La policia de l'\u00c0sia, d'Europa i de l'Am\u00e8rica del Sud intercept\u00e0 carregaments nuclears d'urani o de plutoni de contraban com a m\u00ednim en 16 ocasions durant el per\u00edode 1993-2005, la majoria dels quals provenien de fonts exsovi\u00e8tiques.[11] De 1993 a 2005, el Programa de protecci\u00f3, control i responsabilitat de material (Material Protection, Control, and Accounting Program) dels Estats Units, dut a terme pel govern federal dels Estats Units, destin\u00e0 aproximadament 550 milions de d\u00f2lars per intentar salvaguardar les reserves d'urani i de plutoni de R\u00fassia.[11] El pressupost fou utilitzat per fer millores a les instal\u00b7lacions d'emmagatzematge i de recerca.[39]", "qas": [{"answers": [{"text": "urani enriquit i plutoni", "answer_start": 175}], "id": "P_3_C_17_Q1", "question": "Qu\u00e8 feien servir per crear armes nuclears?"}, {"answers": [{"text": "1991", "answer_start": 284}], "id": "P_3_C_17_Q2", "question": "Quin any es va desmembrar la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica?"}, {"answers": [{"text": "a partir de l'urani", "answer_start": 209}], "id": "P_3_C_17_Q3", "question": "D'on s'obt\u00e9 l'urani enriquit i el plutoni?"}, {"answers": [{"text": "salvaguardar les reserves d'urani i de plutoni de R\u00fassia", "answer_start": 1017}], "id": "P_3_C_17_Q4", "question": "Qu\u00e8 volia aconseguir el Programa de protecci\u00f3, control i responsabilitat material dels Estats Units?"}]}, {"context": "L'urani \u00e9s un element que abunda a la naturalesa: es pot trobar en baixos nivells en totes les roques, s\u00f2l i aigua. L'urani \u00e9s el 51\u00e8 element pel que fa a abund\u00e0ncia a l'escor\u00e7a terrestre. Tamb\u00e9 \u00e9s l'element de nombre at\u00f2mic m\u00e9s elevat que es pot trobar de manera natural en quantitats significatives a la Terra; gaireb\u00e9 sempre es troba combinat amb altres elements.[9] Juntament amb tots els elements que tenen una massa at\u00f2mica superior a la del ferro, l'urani nom\u00e9s es forma de manera natural en supernoves.[40] Es creu que la desintegraci\u00f3 d'urani, tori i potassi-40 en el mantell terrestre \u00e9s la font principal de calor[41][42] que mant\u00e9 l\u00edquid el nucli extern i causa la convecci\u00f3 mant\u00e8l\u00b7lica la qual, al seu torn, \u00e9s la causa de la tect\u00f2nica de plaques.", "qas": [{"answers": [{"text": "en totes les roques, s\u00f2l i aigua", "answer_start": 82}], "id": "P_3_C_18_Q1", "question": "On es pot trobar l'urani?"}, {"answers": [{"text": "es troba combinat amb altres elements", "answer_start": 328}], "id": "P_3_C_18_Q2", "question": "Com es troba normalment, l'urani?"}, {"answers": [{"text": "a la naturalesa", "answer_start": 33}], "id": "P_3_C_18_Q3", "question": "On abunda l'urani?"}]}]}, {"title": "Paritat del zero", "paragraphs": [{"context": "Hi ha una altra definici\u00f3 concreta de la qualitat de parell: si els objectes d'un conjunt es poden col\u00b7locar en dos grups de mida igual, llavors el nombre d'objectes \u00e9s parell. Aquesta definici\u00f3 \u00e9s equivalent a la primera. De nou, el zero \u00e9s parell perqu\u00e8 el conjunt buit es pot dividir en dos grups de zero elements cada un.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "el nombre d'objectes \u00e9s parell", "answer_start": 145}], "id": "P_445_C_2665_Q1", "question": "Qu\u00e8 passa si els objectes d'un conjunt es poden col\u00b7locar en dos grups de mida igual?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 el conjunt buit es pot dividir en dos grups", "answer_start": 249}], "id": "P_445_C_2665_Q2", "question": "Per qu\u00e8 el zero \u00e9s parell?"}]}, {"context": "Deborah Loewenberg Ball analitz\u00e0 les idees d'una classe de tercer grau sobre els nombres parells i senars i el zero, que havien estat discutint amb un grup d'estudiants de quart grau. Els estudiants discutiren la paritat del zero, les regles pels nombres parells i com es fan les matem\u00e0tiques. Les afirmacions sobre el zero prengueren diverses formes, tal com s'aprecia a la llista de la dreta.[44] Ball i els seus coautors argumentaren que l'episodi manifestava com els estudiants poden \u00abfer matem\u00e0tiques a l'escola\u00bb, en oposici\u00f3 a la reducci\u00f3 usual de la disciplina consistent en la resoluci\u00f3 mec\u00e0nica d'exercicis.[45]", "qas": [{"answers": [{"text": "del zero", "answer_start": 221}], "id": "P_445_C_2666_Q1", "question": "Quina paritat van discutir els alumnes?"}, {"answers": [{"text": "pels nombres parells", "answer_start": 242}], "id": "P_445_C_2666_Q2", "question": "Quines regles van discutir els alumnes?"}]}, {"context": "Un resultat cl\u00e0ssic de la teoria de grafs expressa que un graf d'ordre senar sempre t\u00e9 almenys un v\u00e8rtex parell. (Aquesta afirmaci\u00f3 requereix que el zero sigui parell: un graf buit t\u00e9 un ordre parell i un v\u00e8rtex isolat \u00e9s parell.)[14] Per demostrar la constataci\u00f3, \u00e9s m\u00e9s senzill demostrar un resultat m\u00e9s fort: qualsevol graf d'ordre senar t\u00e9 un \u00abnombre senar\u00bb de v\u00e8rtexs parells. L'aparici\u00f3 d'aquest nombre senar s'explica amb un resultat encara m\u00e9s general, conegut com el lema de l'encaixada de mans: qualsevol graf t\u00e9 un nombre parell de v\u00e8rtexs de grau senar.[15] Finalment, el nombre parell de v\u00e8rtexs senars s'explica de forma natural amb la f\u00f3rmula per sumar graus.", "qas": [{"answers": [{"text": "almenys un v\u00e8rtex parell", "answer_start": 87}], "id": "P_445_C_2667_Q1", "question": "Qu\u00e8 t\u00e9 un graf d'ordre senar segons la teoria de grafs?"}, {"answers": [{"text": "qualsevol graf d'ordre senar t\u00e9 un \u00abnombre senar\u00bb de v\u00e8rtexs parells", "answer_start": 312}], "id": "P_445_C_2667_Q2", "question": "Quin resultat m\u00e9s fort ens serveix per demostrar la constataci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb la f\u00f3rmula per sumar graus", "answer_start": 643}], "id": "P_445_C_2667_Q3", "question": "Com s'explica el nombre parell de v\u00e8rtex senars?"}]}, {"context": "La definici\u00f3 precisa d'un concepte matem\u00e0tic, com ara que \u00abparell\u00bb vulgui dir enter \u00abm\u00faltiple de dos\u00bb, \u00e9s en efecte una convenci\u00f3. A difer\u00e8ncia de \u00abparell\u00bb, alguns conceptes matem\u00e0tics es construeixen amb el prop\u00f2sit d'excloure casos trivials o degenerats. Els nombres primers en s\u00f3n un cas conegut. Abans del segle XX, les definicions de primeritat eren inconsistents i alguns matem\u00e0tics significatius com Goldbach, Lambert, Legendre, Cayley i Kronecker escrigueren que l'1 era primer.[8] La definici\u00f3 moderna de \u00abnombre primer\u00bb \u00e9s \u00abenter positiu amb exactament dos factors\u00bb, per la qual cosa s'exclou el nombre 1. Aquesta definici\u00f3 es pot racionalitzar observant que encaixa de forma m\u00e9s natural amb els teoremes matem\u00e0tics que involucren els primers. Per exemple, el teorema fonamental de l'aritm\u00e8tica \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d'exposar si l'1 no es considera primer.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "una convenci\u00f3", "answer_start": 116}], "id": "P_445_C_2668_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s la definici\u00f3 precisa d'un concepte matem\u00e0tic?"}, {"answers": [{"text": "excloure casos trivials o degenerats", "answer_start": 219}], "id": "P_445_C_2668_Q2", "question": "Quin prop\u00f2sit t\u00e9 la construcci\u00f3 d'alguns conceptes matem\u00e0tics?"}, {"answers": [{"text": "inconsistents", "answer_start": 355}], "id": "P_445_C_2668_Q3", "question": "Com eren les definicions de primeritat abans del segle XX?"}, {"answers": [{"text": "enter positiu amb exactament dos factors", "answer_start": 534}], "id": "P_445_C_2668_Q4", "question": "Quina \u00e9s la definici\u00f3 moderna de nombre primer?"}, {"answers": [{"text": "el nombre 1", "answer_start": 603}], "id": "P_445_C_2668_Q5", "question": "Quin nombre exclou la definici\u00f3 moderna de nombre primer?"}]}, {"context": "El lema de Sperner \u00e9s una aplicaci\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7ada de la mateixa estrat\u00e8gia. El lema afirma que un cert tipus de coloraci\u00f3 a la triangulaci\u00f3 d'un s\u00edmplex t\u00e9 un subs\u00edmplex que cont\u00e9 tots els colors. En lloc de construir directament tal subs\u00edmplex, \u00e9s m\u00e9s convenient demostrar que existeix un nombre senar de subs\u00edmplexs a trav\u00e9s del m\u00e8tode d'inducci\u00f3.[16] Una constataci\u00f3 m\u00e9s forta del lema explica per qu\u00e8 aquest nombre \u00e9s senar: naturalment es trenca com (n + 1) + n quan es prenen en consideraci\u00f3 les dues orientacions possibles d'un s\u00edmplex.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "una aplicaci\u00f3 m\u00e9s avan\u00e7ada de la mateixa estrat\u00e8gia", "answer_start": 22}], "id": "P_445_C_2669_Q1", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s el lema de Sperner?"}, {"answers": [{"text": "demostrar que existeix un nombre senar de subs\u00edmplexs", "answer_start": 263}], "id": "P_445_C_2669_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s convenient?"}, {"answers": [{"text": "a trav\u00e9s del m\u00e8tode d'inducci\u00f3", "answer_start": 317}], "id": "P_445_C_2669_Q3", "question": "Amb quin m\u00e8tode podem demostrar que existeix un nombre senar de subs\u00edmplexs?"}]}, {"context": "El gr\u00e0fic de la dreta[32] mostra l'opini\u00f3 dels estudiants sobre la paritat del zero, aix\u00ed com progressen des de l'Any 1 fins al 6 del sistema educatiu angl\u00e8s. Les dades s\u00f3n de Len Frobisher, el qual va dirigir un parell d'enquestes als alumnes anglesos. Frobisher estava interessat en com el coneixement de la paritat dels nombres d'una xifra influeix en el coneixement de la paritat dels de diverses xifres; el zero figura de forma prominent als resultats.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "de Len Frobisher", "answer_start": 173}], "id": "P_445_C_2670_Q1", "question": "De quin s\u00f3n les dades?"}, {"answers": [{"text": "un parell d'enquestes als alumnes anglesos", "answer_start": 210}], "id": "P_445_C_2670_Q2", "question": "Qu\u00e8 va dirigir Len Frobisher?"}]}]}, {"title": "La Seu d'Urgell", "paragraphs": [{"context": "En l'anomenada guerra del Franc\u00e8s, i en ser Catalunya incorporada a l'imperi napole\u00f2nic, la comarca de la Seu fou inclosa en el departament franc\u00e8s del Segre (1812\u20131814). Un cop alliberada, la ciutat va manifestar signes evidents d'un predomini de la facci\u00f3 absolutista, com les altres viles muntanyenques contr\u00e0ries al liberalisme de la franja costanera catalana. Durant el Trienni Liberal, a l'estiu del 1822, caigu\u00e9 en mans de les partides absolutistes de Joan Romagosa i d'Antonio Mara\u00f1\u00f3n, el Trapense, i aix\u00ed els reialistes pogueren constituir-hi la Reg\u00e8ncia d'Urgell, m\u00e0xima manifestaci\u00f3 de la ideologia dominant a la zona.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'imperi napole\u00f2nic", "answer_start": 66}], "id": "P_401_C_2401_Q1", "question": "On va ser incorporada Catalunya en la guerra del Franc\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "en el departament franc\u00e8s del Segre", "answer_start": 122}], "id": "P_401_C_2401_Q2", "question": "A quin departament va ser inclosa la comarca de la Seu en la guerra del Franc\u00e8s?"}, {"answers": [{"text": "1812\u20131814", "answer_start": 159}], "id": "P_401_C_2401_Q3", "question": "Quins anys va estar inclosa la comarca de la Seu en el departament franc\u00e8s del Segre?"}, {"answers": [{"text": "la facci\u00f3 absolutista", "answer_start": 248}], "id": "P_401_C_2401_Q4", "question": "Qu\u00e8 predominava un cop alliberada la comarca?"}, {"answers": [{"text": "de les partides absolutistes", "answer_start": 427}], "id": "P_401_C_2401_Q5", "question": "A mans de qui va caure durant el Trienni Liberal?"}]}, {"context": "Tot i els conflictes b\u00e8l\u00b7lics a la vila nova, vicus Sedis Urgelli, s'accentu\u00e0 el desenvolupament de la poblaci\u00f3 durant el segle xii i tot i que la paraula civitas havia quedat reservada per l'antiga ciutat del tur\u00f3 (Castellciutat), els primers anys del segle xiii ja es troba una distinci\u00f3 clara entre la vila vella i la nova. La vila nova atragu\u00e9 un servei p\u00fablic molt important en una comarca rural com la bladeria, \u00e9s a dir la utilitzaci\u00f3 obligat\u00f2ria de les mesures oficials del blat i altres grans, mitjan\u00e7ant el pagament d'un c\u00e0non al representant del senyor. Encara que les mesures que es conserven sota el Carrer Major daten del 1379, podrien trobar-se a la situaci\u00f3 original. La vila nova en poc temps es va convertir en un centre dedicat a la producci\u00f3 menestral i al comer\u00e7.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la vila nova", "answer_start": 30}], "id": "P_401_C_2402_Q1", "question": "On hi havia conflictes b\u00e8\u0140lics?"}, {"answers": [{"text": "vicus Sedis Urgelli", "answer_start": 46}], "id": "P_401_C_2402_Q2", "question": "Com es deia vila nova?"}, {"answers": [{"text": "Castellciutat", "answer_start": 216}], "id": "P_401_C_2402_Q3", "question": "Com es deia l'antiga ciutat del tur\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "un servei p\u00fablic molt important", "answer_start": 348}], "id": "P_401_C_2402_Q4", "question": "Qu\u00e8 va atraure la vila nova?"}, {"answers": [{"text": "n un centre dedicat a la producci\u00f3 menestral i al comer\u00e7", "answer_start": 727}], "id": "P_401_C_2402_Q5", "question": "En qu\u00e8 es va convertir la vila nova en poc temps?"}]}, {"context": "Les precipitacions s\u00f3n escasses, al voltant dels 700 mm anuals, b\u00e9 que augmenten considerablement amb l'altitud. A l'estiu, el m\u00e0xim de pluges correspon a les muntanyes; el m\u00ednim \u00e9s a l'hivern a tota la comarca d'Alt Urgell. \u00c9s un clima, per tant, sec i fred a l'hivern, fresc i pluj\u00f3s a la primavera i comen\u00e7ament d'estiu, calor\u00f3s i sec al final d'estiu i comen\u00e7ament de tardor, i fresc i humit a la tardor. La vegetaci\u00f3 \u00e9s continental, en gran part submediterr\u00e0nia.", "qas": [{"answers": [{"text": "escasses", "answer_start": 23}], "id": "P_401_C_2403_Q1", "question": "Com s\u00f3n les precipitacions?"}, {"answers": [{"text": "amb l'altitud", "answer_start": 98}], "id": "P_401_C_2403_Q2", "question": "Com augmenten les precipitacions?"}, {"answers": [{"text": "a les muntanyes", "answer_start": 153}], "id": "P_401_C_2403_Q3", "question": "On correspon el m\u00e0xim de pluges a l'estiu?"}, {"answers": [{"text": "sec i fred", "answer_start": 248}], "id": "P_401_C_2403_Q4", "question": "Com \u00e9s el clima a l'hivern?"}, {"answers": [{"text": "continental, en gran part submediterr\u00e0nia", "answer_start": 425}], "id": "P_401_C_2403_Q5", "question": "Com \u00e9s la vegetaci\u00f3?"}]}, {"context": "Sant Ermengol va dirigir un pla ambici\u00f3s de renovaci\u00f3 d'infraestructures, amb l'obertura del cam\u00ed de Tres Ponts i la construcci\u00f3 d'un sistema de ponts sobre el riu Segre que facilitaria els intercanvis nord-sud. Ermengol tamb\u00e9 va iniciar la reconstrucci\u00f3 d'una nova catedral. La seva mort per accident, escaiguda mentre dirigia en les obres del pont de Bar, el 3 de novembre de 1035, li va privar de veure acabada la seva obra, que va consagrar el seu successor, Eribau.[19]", "qas": [{"answers": [{"text": "Sant Ermengol", "answer_start": 0}], "id": "P_401_C_2404_Q1", "question": "Qui va dirigir un pla de renovaci\u00f3 d'infraestructures?"}, {"answers": [{"text": "cam\u00ed de Tres Ponts", "answer_start": 93}], "id": "P_401_C_2404_Q2", "question": "Quin cam\u00ed va obrir Sant Ermengol?"}, {"answers": [{"text": "un sistema de ponts sobre el riu Segre", "answer_start": 131}], "id": "P_401_C_2404_Q3", "question": "Qu\u00e8 va construir Sant Ermengol?"}, {"answers": [{"text": "els intercanvis nord-sud", "answer_start": 186}], "id": "P_401_C_2404_Q4", "question": "Qu\u00e8 facilitava el sistema de ponts sobre el riu Segre?"}, {"answers": [{"text": "d'una nova catedral", "answer_start": 255}], "id": "P_401_C_2404_Q5", "question": "Quina reconstrucci\u00f3 va iniciar Sant Ermengol?"}]}, {"context": "El ve\u00efnat de les Torres \u00e9s situat al marge esquerre del Segre. Origin\u00e0riament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig. Amb el temps, per\u00f2, aquesta zona agr\u00edcola s'ha anat poblant m\u00e9s. La gent divideix el terme del ve\u00efnat en la partida de les Torres, la de l'Olla, Segalers, la Sardina.", "qas": [{"answers": [{"text": "al marge esquerre del Segre", "answer_start": 34}], "id": "P_401_C_2405_Q1", "question": "On \u00e9s el ve\u00efnat de les Torres?"}, {"answers": [{"text": "la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig", "answer_start": 93}], "id": "P_401_C_2405_Q2", "question": "Qu\u00e8 formava el ve\u00efnat de les Torres origin\u00e0riament?"}, {"answers": [{"text": "s'ha anat poblant m\u00e9s", "answer_start": 178}], "id": "P_401_C_2405_Q3", "question": "Qu\u00e8 ha passat amb el tems al el ve\u00efnat de les Torres?"}]}, {"context": "Poc despr\u00e9s d'\u00e9sser alliberada pels francs del domini musulm\u00e0, la ciutat d'Urgell fou destru\u00efda pels sarra\u00efns i entr\u00e0 en crisi per la repressi\u00f3 de l'heretgia adopcionista defensada pel bisbe F\u00e8lix d'Urgell. Aquestes dos foren les causes que provocaren el trasllat de la seu episcopal a una nova localitzaci\u00f3. Del tur\u00f3 baix\u00e0 a la vall, on va n\u00e9ixer el vicus Urgelli, \u00e9s a dir un barri de la ciutat. A la plana es bast\u00ed la primera catedral de Santa Maria, segons el document conservat encara a l'arxiu de la mateixa seu, mentre l'antiga ciutat, un cop reconstru\u00efda, quedava com a fortalesa.", "qas": [{"answers": [{"text": "pels francs", "answer_start": 31}], "id": "P_401_C_2406_Q1", "question": "Per qui va ser alliberada la ciutat d'Urgell del domini musulm\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "pels sarra\u00efns", "answer_start": 96}], "id": "P_401_C_2406_Q2", "question": "Per qui va ser destru\u00efda la ciutat d'Urgell despr\u00e9s de ser alliberada pels francs?"}, {"answers": [{"text": "F\u00e8lix d'Urgell", "answer_start": 191}], "id": "P_401_C_2406_Q3", "question": "Qui defensava l'heretgia adopcionista?"}, {"answers": [{"text": "a la vall", "answer_start": 324}], "id": "P_401_C_2406_Q4", "question": "On baix\u00e0 la seu episcopal?"}, {"answers": [{"text": "A la plana", "answer_start": 398}], "id": "P_401_C_2406_Q5", "question": "On es bast\u00ed la primera catedral de Santa Maria?"}]}]}, {"title": "Hist\u00f2ria del metro de Barcelona", "paragraphs": [{"context": "Al cap de poc d'iniciar-se les obres per part del Gran Metropolit\u00e0 de Barcelona al juliol de l'any 1921, la societat GMB va presentar un projecte de modificaci\u00f3 del tra\u00e7at modificant els dos extrems de la l\u00ednia i que va ser aprovat per la Divis\u00f3 de Ferrocarrils el 1922. Per un extrem se situava l'estaci\u00f3 terminal a la pla\u00e7a de Lesseps, en comptes de al passeig de Sant Gervasi, ja que els darrers anys s'havien constru\u00eft diverses l\u00ednies de tramvies a la zona i GMB volia sol\u00b7licitar la concessi\u00f3 d'una nova l\u00ednia que passaria per la zona. A l'altre extrem modificava el projecte inicial per la construcci\u00f3 d'una nova l\u00ednia que s'inici\u00e9s a passeig de Gr\u00e0cia fins al Portal de Mar, ja que la construcci\u00f3 dels t\u00fanels al llarg del passeig de Colom es veia complicada perqu\u00e8 el subs\u00f2l est\u00e0 format per blocs de pedra de l'antiga escullera i podria causar filtracions d'aigua. El tra\u00e7at d'aquesta es preveia per la ronda de Sant Pere i Via Laietana. A Laietana aprofitaria els t\u00fanels ja existents que va construir l'Ajuntament de Barcelona el 1908 durant el Pla de Reforma de la Ciutat i que encara no s'havien utilitzat. GMB va adquirir els t\u00fanels per 800.000 pessetes, a m\u00e9s havia de pagar a l'Ajuntament un c\u00e0non anual de 45.000 pessetes i una participaci\u00f3 de l'explotaci\u00f3 de la l\u00ednia.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "1921", "answer_start": 99}], "id": "P_30_C_175_Q1", "question": "Quin any es van iniciar les obres?"}, {"answers": [{"text": "la Divis\u00f3 de Ferrocarrils", "answer_start": 236}], "id": "P_30_C_175_Q2", "question": "Qui va aprovar el nou tra\u00e7at?"}, {"answers": [{"text": "Lesseps", "answer_start": 329}], "id": "P_30_C_175_Q3", "question": "A quina pla\u00e7a es situava una estaci\u00f3 terminal?"}, {"answers": [{"text": "per blocs de pedra", "answer_start": 794}], "id": "P_30_C_175_Q4", "question": "Per qu\u00e8 estava format el subsol?"}, {"answers": [{"text": "800.000 pessetes", "answer_start": 1148}], "id": "P_30_C_175_Q5", "question": "Quant va costar adquirir els t\u00fanels?"}]}, {"context": "L'altra l\u00ednia la l\u00ednia 9 divida en dos serveis L9/L10 va iniciar les obres el setembre de 2003 a Badalona amb un cost inicial previst de 1.947 milions d'euros. Es preveia que el tram IV, entre Can Zam, Gorg i la Sagrera (Sagrera-Meridiana en el projecte constructiu), entraria en funcionament el 2004 i la resta de la l\u00ednia el 2007.[80] El 2004 el pressupost ja pujava a 3.000 milions i l'entrada de funcionament del tram IV passava al 2006.[81]", "qas": [{"answers": [{"text": "el setembre de 2003", "answer_start": 75}], "id": "P_30_C_176_Q1", "question": "Quan van iniciar les obres de la l\u00ednia 9?"}, {"answers": [{"text": "1.947 milions d'euros", "answer_start": 137}], "id": "P_30_C_176_Q2", "question": "Quin cost hi havia previst?"}, {"answers": [{"text": "3.000 milions", "answer_start": 371}], "id": "P_30_C_176_Q3", "question": "A quant pujava el pressupost el 2004?"}, {"answers": [{"text": "2006", "answer_start": 436}], "id": "P_30_C_176_Q4", "question": "Quin any va entrar en funcionament el tram IV?"}, {"answers": [{"text": "Badalona", "answer_start": 97}], "id": "P_30_C_176_Q5", "question": "On van comen\u00e7ar les obres de la l\u00ednia 9?"}]}, {"context": "La inauguraci\u00f3 del primer ferrocarril metropolit\u00e0 de la ciutat es va produir el 30 de desembre de 1924, presidida per l'infant Ferran de Baviera, en representaci\u00f3 del rei Alfons XIII. Es va obrir el tram entre Catalunya i Lesseps de la l\u00ednia I, ja que el tram de Liceu estava m\u00e9s endarrerit. Tenia una longitud de 2.741 metres amb quatre estacions: Lesseps, Diagonal, Arag\u00f3 (ara Passeig de Gr\u00e0cia) i Catalunya, amb ascensors a Lesseps i Fontana, aquesta \u00faltima oberta posteriorment l'1 de maig de 1925 i l'ampliaci\u00f3 fins a Liceu el 5 de juliol.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "el 30 de desembre de 1924", "answer_start": 77}], "id": "P_30_C_177_Q1", "question": "Quan es va inaugurar el primer ferrocarril metropolit\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Ferran de Baviera", "answer_start": 127}], "id": "P_30_C_177_Q2", "question": "Qui va presidir la inauguraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "entre Catalunya i Lesseps", "answer_start": 204}], "id": "P_30_C_177_Q3", "question": "Quin tram es va obrir primer?"}, {"answers": [{"text": "2.741 metres", "answer_start": 314}], "id": "P_30_C_177_Q4", "question": "Quina longitud tenia?"}, {"answers": [{"text": "quatre", "answer_start": 331}], "id": "P_30_C_177_Q5", "question": "Quantes estacions tenia?"}]}, {"context": "El 1978 la infraestructura del metro passa a dependre de la Generalitat de Catalunya, substituint al Ministeri d'Obres P\u00fabliques del Govern d'Espanya. Un any m\u00e9s tard, fruit de la coordinaci\u00f3 del transport p\u00fablic a Barcelona i de la municipalitzaci\u00f3 de les empreses de transport, FMB i Tramvies de Barcelona reanomenat a Transports de Barcelona van comen\u00e7ar a l'explotaci\u00f3 conjunta el 1979 sota el nom de Transports Municipals de Barcelona (TMB). Posteriorment va canviar de nom a Transports Metropolitans de Barcelona.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "1978", "answer_start": 3}], "id": "P_30_C_178_Q1", "question": "Quin any la infraestructura del metro passa a dependre de la Generalitat de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "Transports Municipals de Barcelona", "answer_start": 405}], "id": "P_30_C_178_Q2", "question": "Qui explotava el metro el 1979?"}, {"answers": [{"text": "Transports Metropolitans de Barcelona", "answer_start": 481}], "id": "P_30_C_178_Q3", "question": "A quin nom van canviar posteriorment?"}]}, {"context": "El 1982, durant la inauguraci\u00f3 d'un perllongament de la l\u00ednia 4 del metro de Barcelona, tant l'alcalde de Barcelona (Narc\u00eds Serra) com el president de la Generalitat de Catalunya (Jordi Pujol), parlaven de la voluntat de la creaci\u00f3 d'una autoritat \u00fanica per dirigir el dest\u00ed del metro. Uns defensaven que l'autoritat \u00fanica fos la Corporaci\u00f3 Metropolitana de Barcelona i els altres la Generalitat.[67] Finalment es va optar per la creaci\u00f3 d'un consorci que integr\u00e9s la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport.[35]", "qas": [{"answers": [{"text": "Narc\u00eds Serra", "answer_start": 117}], "id": "P_30_C_179_Q1", "question": "Qui era alcalde de Barcelona el 1982?"}, {"answers": [{"text": "Jordi Pujol", "answer_start": 180}], "id": "P_30_C_179_Q2", "question": "Qui era president de la Generalitat de Catalunya?"}, {"answers": [{"text": "per dirigir el dest\u00ed del metro", "answer_start": 254}], "id": "P_30_C_179_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 volien crear una autoritat \u00fanica?"}, {"answers": [{"text": "un consorci", "answer_start": 440}], "id": "P_30_C_179_Q4", "question": "Qu\u00e8 van crear?"}, {"answers": [{"text": "la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Entitat Metropolitana del Transport", "answer_start": 465}], "id": "P_30_C_179_Q5", "question": "Qu\u00e8 integrava el consorci?"}]}]}, {"title": "L\u00e8murs", "paragraphs": [{"context": "Els l\u00e8murs di\u00fcrns s\u00f3n visibles durant el dia, per la qual cosa viuen en grups, on un major nombre d'ulls i orelles ajuda a descobrir possibles depredadors. Els l\u00e8murs di\u00fcrns utilitzen i responen a les crides d'alarma, fins i tot les d'altres esp\u00e8cies de l\u00e8mur i les d'aus no depredadores. El l\u00e8mur de cua anellada t\u00e9 diferents crides i reaccions davant de diferents depredadors, com les aus de presa, els mam\u00edfers o les serps.[36] Alguns, com ara l'indri, utilitzen una estrat\u00e8gia de cripsi per camuflar-se. Sovint se'ls sent, per\u00f2 s\u00f3n dif\u00edcils de veure entre els arbres a causa de la llum clapada (mescla de llum i ombra) dels boscos, cosa que els ha donat la reputaci\u00f3 de ser \u00abfantasmes del bosc\u00bb.[74]", "qas": [{"answers": [{"text": "en grups", "answer_start": 69}], "id": "P_501_C_3001_Q1", "question": "Com viuen els l\u00e8murs di\u00fcrns?"}, {"answers": [{"text": "descobrir possibles depredadors", "answer_start": 123}], "id": "P_501_C_3001_Q2", "question": "Quina \u00e9s la finalitat per als l\u00e8murs di\u00fcrns de viure en grup?"}, {"answers": [{"text": "de diferents depredadors", "answer_start": 353}], "id": "P_501_C_3001_Q3", "question": "Davant de qu\u00e8 t\u00e9 diferents crides el l\u00e8mur de cua anellada?"}, {"answers": [{"text": "de cripsi", "answer_start": 481}], "id": "P_501_C_3001_Q4", "question": "Quina estrat\u00e8gia utilitzen els indris per camuflar-se?"}, {"answers": [{"text": "\u00abfantasmes del bosc\u00bb", "answer_start": 678}], "id": "P_501_C_3001_Q5", "question": "Quin nom reben els indris degut a la seva reputaci\u00f3?"}]}, {"context": "Tradicionalment s'ha considerat els l\u00e8murs menys intel\u00b7ligents que els primats antropo\u00efdeus[124] i s'ha descrit els micos i homino\u00efdeus com a m\u00e9s astuts, h\u00e0bils i entabanadors.[14] Moltes esp\u00e8cies de l\u00e8mur, com els sifaques i el l\u00e8mur de cua anellada, han donat pitjors resultats en proves dissenyades per a micos, per\u00f2 tenen el mateix rendiment en d'altres.[14][100] Aquestes comparacions podrien ser injustes, car els l\u00e8murs prefereixen manipular els objectes amb la boca m\u00e9s que amb les mans i nom\u00e9s s'interessen per objectes quan estan en captivitat.[100] De fet, diversos estudis han demostrat que els l\u00e8murs tenen el mateix nivell d'intel\u00b7lig\u00e8ncia t\u00e8cnica que la resta de primats.[125] No s'han vist l\u00e8murs utilitzant eines a la natura, tot i que en captivitat el l\u00e8mur bru i el l\u00e8mur de cua anellada han demostrat ser capa\u00e7os d'entendre i utilitzar eines.[13]", "qas": [{"answers": [{"text": "menys intel\u00b7ligents", "answer_start": 43}], "id": "P_501_C_3002_Q1", "question": "Com s'han considerat tradicionalment els l\u00e8murs respecte als primats antropo\u00efdeus?"}, {"answers": [{"text": "en proves dissenyades per a micos", "answer_start": 280}], "id": "P_501_C_3002_Q2", "question": "En quines proves donen mals resultats els sifaques?"}, {"answers": [{"text": "amb la boca", "answer_start": 462}], "id": "P_501_C_3002_Q3", "question": "Com prefereixen manipular els objectes els l\u00e8murs?"}, {"answers": [{"text": "el l\u00e8mur bru i el l\u00e8mur de cua anellada", "answer_start": 767}], "id": "P_501_C_3002_Q5", "question": "Quins l\u00e8murs han utilitzat eines en captivitat?"}]}, {"context": "Els l\u00e8murs s\u00f3n animals socials i viuen en grups que en general tenen almenys quinze individus.[12] Entre els seus models d'organitzaci\u00f3 social, es poden mencionar el model \u00absolitari, per\u00f2 social\u00bb i el model de \u00abfissi\u00f3-fusi\u00f3\u00bb,[N 3] \u00abunions de parella\u00bb i \u00abgrups multimascle\u00bb.[93] Els l\u00e8murs nocturns s\u00f3n fonamentalment solitaris per\u00f2 socials. De nit busquen aliment totss sols, per\u00f2 en general es reuneixen en grups durant el dia. El grau de socialitzaci\u00f3 varia en funci\u00f3 de l'esp\u00e8cie, el g\u00e8nere, la localitzaci\u00f3 i l'estaci\u00f3.[27][36] Per exemple, en moltes esp\u00e8cies nocturnes les femelles, juntament amb les seves cries, comparteixen llocs de cria amb altres femelles i possiblement un mascle. Aquests llocs de cria abasten un ample territori i els poden compartir diversos grups de femelles. En el cas dels l\u00e8murs mostela i els l\u00e8murs forcats, una o dues femelles poden compartir un territori, possiblement amb un mascle. A m\u00e9s de compartir espais vitals, tamb\u00e9 es relacionen vocalment o f\u00edsica amb el seu company de territori mentre busquen aliment durant la nit.[36] Entre els l\u00e8murs di\u00fcrns es donen molts dels sistemes socials vistos en micos i homino\u00efdeus.[12][36] Viuen en grups socials relativament permanents i cohesionats. Els grups multimascle s\u00f3n el sistema m\u00e9s com\u00fa entre ells, igual que en la majoria de primats antropo\u00efdeus.[N 4] Els l\u00e8murs bruns o vertaders utilitzen aquest sistema social i sovint viuen en grups de deu individus o menys. S'ha comprovat que els l\u00e8murs de collar viuen en societats de fissi\u00f3-fusi\u00f3[36] i que els indris formen unions de parella.[93]", "qas": [{"answers": [{"text": "almenys quinze", "answer_start": 69}], "id": "P_501_C_3003_Q1", "question": "Quants individus tenen els grups de l\u00e8murs?"}, {"answers": [{"text": "solitaris per\u00f2 socials", "answer_start": 317}], "id": "P_501_C_3003_Q2", "question": "Com s\u00f3n els l\u00e8murs nocturns?"}, {"answers": [{"text": "sols", "answer_start": 370}], "id": "P_501_C_3003_Q3", "question": "Com busquen aliment els l\u00e8murs nocturns?"}, {"answers": [{"text": "durant el dia", "answer_start": 414}], "id": "P_501_C_3003_Q4", "question": "Quan es reuneixen els l\u00e8murs nocturns en grups?"}, {"answers": [{"text": "Els grups multimascle", "answer_start": 1230}], "id": "P_501_C_3003_Q5", "question": "Quin \u00e9s el sistema m\u00e9s com\u00fa entre els l\u00e8murs?"}]}, {"context": "Madagascar no nom\u00e9s t\u00e9 dues zones clim\u00e0tiques radicalment diferents (les selves tropicals de l'est i les regions seques de l'oest),[12] sin\u00f3 que tamb\u00e9 pateix des de profundes sequeres fins a inundacions provocades per ciclons.[127] Aquests reptes clim\u00e0tics i geogr\u00e0fics, juntament amb uns s\u00f2ls pobres i de baixa productivitat vegetal, la gran varietat i complexitat dels seus ecosistemes i la manca d'arbres que donin fruit amb regularitat (com les figueres) han portat els l\u00e8murs a evolucionar cap a una enorme diversitat morfol\u00f2gica i de comportament.[11][12][30][88] La seva superviv\u00e8ncia ha requerit la capacitat de suportar extrems constants, en lloc d'una estabilitat o regularitat anual.[127]", "qas": [{"answers": [{"text": "dues", "answer_start": 23}], "id": "P_501_C_3004_Q1", "question": "Quantes zones clim\u00e0tiques t\u00e9 Madagascar?"}, {"answers": [{"text": "pobres i de baixa productivitat vegetal", "answer_start": 294}], "id": "P_501_C_3004_Q2", "question": "Com s\u00f3n els s\u00f2ls de Madagascar?"}, {"answers": [{"text": "cap a una enorme diversitat morfol\u00f2gica i de comportament", "answer_start": 495}], "id": "P_501_C_3004_Q3", "question": "Cap a on han evolucionat els l\u00e8murs?"}, {"answers": [{"text": "la capacitat de suportar extrems constants", "answer_start": 604}], "id": "P_501_C_3004_Q4", "question": "Qu\u00e8 ha requerit la superviv\u00e8ncia dels l\u00e8murs?"}, {"answers": [{"text": "clim\u00e0tics i geogr\u00e0fics", "answer_start": 247}], "id": "P_501_C_3004_Q5", "question": "Quins s\u00f3n els reptes que han d'afrontar els l\u00e8murs de Madagascar?"}]}, {"context": "La seva classificaci\u00f3 taxon\u00f2mica \u00e9s controvertida i dep\u00e8n de quin concepte d'esp\u00e8cie es faci servir. Fins i tot es discuteix la taxonomia de nivell m\u00e9s alt. Alguns experts ubiquen la majoria dels l\u00e8murs a l'infraordre Lemuriformes, mentre que altres creuen que aquest clade cont\u00e9 tots els estrepsirinis existents, situant tots els l\u00e8murs a la superfam\u00edlia Lemuroidea i els lor\u00edsids i gal\u00e0gids a la superfam\u00edlia Lorisoidea. Arribaren a Madagascar fa aproximadament 62\u201365 Ma per rafting (en rais de vegetaci\u00f3) en algun moment en qu\u00e8 els corrents oce\u00e0nics n'afavoriren la dispersi\u00f3 cap a l'illa. Des d'aleshores, els l\u00e8murs han evolucionat per enfrontar-se a un medi altament estacional i les seves adaptacions els donen un nivell de diversitat que rivalitza amb el d'altres grups de primats. Fins a l'arribada dels humans a l'illa, fa aproximadament 2.000 anys, existien l\u00e8murs tan grans com un goril\u00b7la mascle. Actualment queden unes cent esp\u00e8cies de l\u00e8murs, la majoria descobertes o promogudes al rang d'esp\u00e8cie a partir de la d\u00e8cada del 1990.", "qas": [{"answers": [{"text": "controvertida", "answer_start": 36}], "id": "P_501_C_3005_Q1", "question": "Com \u00e9s la seva classificaci\u00f3 taxon\u00f2mica?"}, {"answers": [{"text": "Lemuriformes", "answer_start": 218}], "id": "P_501_C_3005_Q2", "question": "En quina infraordre ubiquen els l\u00e8murs alguns experts?"}, {"answers": [{"text": "per rafting", "answer_start": 473}], "id": "P_501_C_3005_Q3", "question": "Com arribaren els l\u00e8murs a Madagascar?"}, {"answers": [{"text": "per enfrontar-se a un medi altament estacional", "answer_start": 637}], "id": "P_501_C_3005_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 han evolucionat els l\u00e8murs?"}, {"answers": [{"text": "fa aproximadament 2.000 anys", "answer_start": 830}], "id": "P_501_C_3005_Q5", "question": "Quan van arribar els humans a Madagascar?"}]}, {"context": "Una suposici\u00f3 habitual en mastologia \u00e9s que els petits mam\u00edfers no poden subsistir amb una alimentaci\u00f3 exclusivament vegetal i necessiten una dieta rica en calories per sobreviure. Per aix\u00f2 es considerava que la dieta dels primats menuts havia de tenir un alt contingut d'insectes (\u00e9s a dir, serien insect\u00edvors), que s\u00f3n rics en prote\u00efnes. Les investigacions han mostrat, tanmateix, que els l\u00e8murs ratol\u00ed, els primats vivents m\u00e9s petits, consumeixen m\u00e9s fruita que insectes, cosa que contradiu la hip\u00f2tesi general.[13][36]", "qas": [{"answers": [{"text": "amb una alimentaci\u00f3 exclusivament vegetal", "answer_start": 83}], "id": "P_501_C_3006_Q1", "question": "Com no poden subsistir els petits mam\u00edfers?"}, {"answers": [{"text": "rica en calories", "answer_start": 148}], "id": "P_501_C_3006_Q2", "question": "Com ha de ser la dieta perqu\u00e8 els petits mam\u00edfers sobrevisquin?"}, {"answers": [{"text": "un alt contingut d'insectes", "answer_start": 253}], "id": "P_501_C_3006_Q3", "question": "Qu\u00e8 consideraven que havia de tenir la dieta dels primats menuts?"}, {"answers": [{"text": "en prote\u00efnes", "answer_start": 326}], "id": "P_501_C_3006_Q4", "question": "En qu\u00e8 son rics els insectes?"}, {"answers": [{"text": "els l\u00e8murs ratol\u00ed", "answer_start": 387}], "id": "P_501_C_3006_Q5", "question": "Quins s\u00f3n els primats vivents m\u00e9s petits?"}]}]}, {"title": "Descens criosc\u00f2pic", "paragraphs": [{"context": "El descens criosc\u00f2pic tamb\u00e9 s'utilitza per eliminar capes de gel a les carreteres, autopistes i pistes d'aeroports. Cal nom\u00e9s llan\u00e7ar damunt d'aquestes plaques clorur de sodi, NaCl, o clorur de calci, CaCl2, amb la qual cosa es rebaixa la temperatura de congelaci\u00f3 i les plaques de gel es fonen. Un avantatge del clorur de calci \u00e9s que, quan es dissol, allibera gran quantitat de calor que ajuda a fondre m\u00e9s gel. Tamb\u00e9 l'etilenglicol s'empra per eliminar capes de gel formades sobre els avions.", "qas": [{"answers": [{"text": "carreteres, autopistes i pistes d'aeroports", "answer_start": 71}], "id": "P_97_C_577_Q1", "question": "D'on s'eliminen les capes de gel?"}, {"answers": [{"text": "El descens criosc\u00f2pic", "answer_start": 0}], "id": "P_97_C_577_Q2", "question": "Qu\u00e8 s'utilitza per eliminar capes de gel a les carreteres, autopistes i pistes d'aeroports?"}, {"answers": [{"text": "clorur de sodi, NaCl, o clorur de calci, CaCl2", "answer_start": 160}], "id": "P_97_C_577_Q3", "question": "Qu\u00e8 es llan\u00e7a damunt de les plaques?"}, {"answers": [{"text": "es fonen", "answer_start": 286}], "id": "P_97_C_577_Q4", "question": "Quin efecte produeix en les plaques de gel el clorur de sodi, NaCl, o clorur de calci, CaCl2?"}, {"answers": [{"text": "per eliminar capes de gel formades sobre els avions.", "answer_start": 443}], "id": "P_97_C_577_Q5", "question": "Per a qu\u00e8 s'utilitza l'etilenglicol?"}]}, {"context": "El descens criosc\u00f2pic \u00e9s una de les propietats col\u00b7ligatives i, com la resta d'aquestes propietats, la magnitud del descens nom\u00e9s dep\u00e8n de la relaci\u00f3 entre el nombre de part\u00edcules de solut i les de dissolvent.  Per tant, per a un dissolvent determinat, molt freq\u00fcentment l'aigua, nom\u00e9s dep\u00e8n del nombre de part\u00edcules de solut dissolt i no de la seva naturalesa. Qualsevol solut, a igual molalitat, produeix el mateix efecte.[2][3][4] Per exemple, el descens criosc\u00f2pic produ\u00eft en afegir glucosa a una dissoluci\u00f3 \u00e9s equivalent al que s'aconsegueix en afegir igual massa de fructosa en lloc de glucosa, ja que al tractar-se de subst\u00e0ncies de massa molecular id\u00e8ntica el nombre de part\u00edcules afegit a la dissoluci\u00f3 seria exactament el mateix, malgrat ser sucres de naturalesa distina.", "qas": [{"answers": [{"text": "col\u00b7ligatives", "answer_start": 47}], "id": "P_97_C_578_Q1", "question": "Quin tipus de propietats t\u00e9 el descens criosc\u00f2pic?"}, {"answers": [{"text": "de la relaci\u00f3 entre el nombre de part\u00edcules de solut i les de dissolvent", "answer_start": 136}], "id": "P_97_C_578_Q2", "question": "De qu\u00e8 dep\u00e8n la magnitud del descens?"}, {"answers": [{"text": "el mateix efecte", "answer_start": 407}], "id": "P_97_C_578_Q3", "question": "Qu\u00e8 produeix qualsevol solut a igual molalitat?"}, {"answers": [{"text": "sucres de naturalesa distina", "answer_start": 752}], "id": "P_97_C_578_Q4", "question": "Qu\u00e8 son la glucosa i la fructosa?"}]}, {"context": "En la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria, s'aprofita per detectar adulteracions de la llet. La llet pot ser adulterada afegint quantitats d'aigua sense que s'observi a simple vista. Per detectar si s'ha afegit aigua, es realitza una determinaci\u00f3 de la seva temperatura de congelaci\u00f3 que, en general, varia molt poc[19] i est\u00e0 al voltant dels -0,555 \u00b0C (entre 0,530 \u00b0C i 0,575 \u00b0C) per a la llet de vaca i 0,580 \u00b0C per a les llets de cabra i ovella. Les variacions depenen de l'estaci\u00f3 (\u00e9s menor durant l'hivern) i els continguts de sals en l'alimentaci\u00f3.[20] Ja que les temperatures de congelaci\u00f3 s\u00f3n caracter\u00edstiques, dins d'un marge de valors molt estret, si s'afegeix aigua, es dilueix la llet, la concentraci\u00f3 de soluts disminueix i la temperatura de congelaci\u00f3 augmenta segons l'equaci\u00f3 de Raoult, amb la qual cosa pot ser detectada l'adulteraci\u00f3 mitjan\u00e7ant mesures del descens criosc\u00f2pic.", "qas": [{"answers": [{"text": "detectar adulteracions de la llet", "answer_start": 48}], "id": "P_97_C_579_Q1", "question": "Quina aplicaci\u00f3 t\u00e9 en la ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria?"}, {"answers": [{"text": "afegint quantitats d'aigua", "answer_start": 110}], "id": "P_97_C_579_Q2", "question": "Com pot ser adulterada la llet?"}, {"answers": [{"text": "hivern", "answer_start": 494}], "id": "P_97_C_579_Q3", "question": "En quina estaci\u00f3 \u00e9s menor la variaci\u00f3 de la temperatura de congelaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "una determinaci\u00f3 de la seva temperatura de congelaci\u00f3", "answer_start": 220}], "id": "P_97_C_579_Q4", "question": "Qu\u00e8 es realitza per detectar si s'ha afegit aigua?"}, {"answers": [{"text": "si s'afegeix aigua", "answer_start": 648}], "id": "P_97_C_579_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es pot disminuir la concentraci\u00f3 de soluts de la llet?"}]}, {"context": "La prova d'osmolalitat (concentraci\u00f3 total de part\u00edcules) de l'orina es practica per mesurar la concentraci\u00f3 de part\u00edcules de l'orina (urea i creatinina principalment). El resultat major dels valors normals pot indicar condicions tals com la malaltia d'Addison, insufici\u00e8ncia card\u00edaca congestiva i xoc. Les mesures inferiors als valors normals poden indicar aldosteronisme, diabetis ins\u00edpida, excessiva ingesta de l\u00edquids, necrosi tubular renal o pielonefritis severa.[21]", "qas": [{"answers": [{"text": "per mesurar la concentraci\u00f3 de part\u00edcules de l'orina (urea i creatinina principalment)", "answer_start": 81}], "id": "P_97_C_580_Q1", "question": "Per qu\u00e8 es realitza la prova d'osmolaritat de l'orina?"}, {"answers": [{"text": "la malaltia d'Addison, insufici\u00e8ncia card\u00edaca congestiva i xoc", "answer_start": 239}], "id": "P_97_C_580_Q2", "question": "Quines condicions pot indicar resultats majors dels valors normals?"}, {"answers": [{"text": "inferiors", "answer_start": 315}], "id": "P_97_C_580_Q3", "question": "Com estarien els valors en relaci\u00f3 als normals en una diabetis ins\u00edpida?"}]}, {"context": "A la figura adjunta es representa el diagrama de fases d'una dissoluci\u00f3 aquosa. Si una dissoluci\u00f3 aquosa es troba en el punt a i es redueix la temperatura es congelar\u00e0 parcialment en el punt b, per sota de la temperatura de 0 \u00b0C, corresponent a l'aigua pura. S'observa que la temperatura de congelaci\u00f3 de la dissoluci\u00f3 disminueix a mesura que augmenta la molalitat, la concentraci\u00f3 de la dissoluci\u00f3, seguint una corba descendent.[1]  La congelaci\u00f3 ser\u00e0 parcial, ja que congela primer part de l'aigua, quedant-ne una altra sense congelar on es concentra el solut. Aquesta major concentraci\u00f3 produeix un descens criosc\u00f2pic addicional en la part no congelada que, si la temperatura segueix baixant tornar\u00e0 a congelarse parcialment, repetin-se aquest proc\u00e9s de congelaci\u00f3-parcial-concentraci\u00f3-descens criosc\u00f3pic addicional al llarg de la corba b-c, fins a arribar al punt eut\u00e8ctic de la mescla, representat com c, on l'increment de concentraci\u00f3 del solut ja no produeix nou descens criosc\u00f2pic i solidifica el conjunt.", "qas": [{"answers": [{"text": "a mesura que augmenta la molalitat", "answer_start": 330}], "id": "P_97_C_581_Q1", "question": "Quan disminueix la temperatura de congelaci\u00f3 de la dissoluci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "l'increment de concentraci\u00f3 del solut ja no produeix nou descens criosc\u00f2pic i solidifica el conjunt", "answer_start": 913}], "id": "P_97_C_581_Q4", "question": "Qu\u00e8 passa en el punt eut\u00e8ctic?"}, {"answers": [{"text": "per sota de la temperatura de 0 \u00b0C", "answer_start": 194}], "id": "P_97_C_581_Q5", "question": "A quina temperatura es congelar\u00e0 parcialment la dissoluci\u00f3 aquosa?"}]}, {"context": "A l'oce\u00e0 ant\u00e0rtic viuen un centenar d'esp\u00e8cies del g\u00e8nere Notothenioidea que sintetitzen un tipus de prote\u00efnes anticongelants, que es dissolen dins la sang, i els permeten viure a temperatures de fins a -1,8 \u00b0C. Aquestes prote\u00efnes tenen un mecanisme de funcionament diferent al del descens criosc\u00f2pic amb una efectivitat d'unes 500 vegades superior. Sembla que s'adhereixen als nuclis de cristal\u00b7litzaci\u00f3 del gel que es formen en un principi i n'impedeixen el seu posterior creixement.[13][14]", "qas": [{"answers": [{"text": "un centenar", "answer_start": 24}], "id": "P_97_C_582_Q1", "question": "Quantes esp\u00e8cies del g\u00e8nere Notothenioidea viuen a l'oce\u00e0 ant\u00e0rtic?"}, {"answers": [{"text": "A l'oce\u00e0 ant\u00e0rtic", "answer_start": 0}], "id": "P_97_C_582_Q2", "question": "En quin oce\u00e0 viuen les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Notothenioidea?"}, {"answers": [{"text": "sintetitzen un tipus de prote\u00efnes anticongelants", "answer_start": 77}], "id": "P_97_C_582_Q3", "question": "Qu\u00e8 fan les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Notothenioidea?"}, {"answers": [{"text": "fins a -1,8 \u00b0C", "answer_start": 196}], "id": "P_97_C_582_Q4", "question": "A quina temperatura poden viure les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Notothenioidea?"}, {"answers": [{"text": "dins la sang", "answer_start": 143}], "id": "P_97_C_582_Q5", "question": "On es dissolen les prote\u00efnes anticongelants que sintetitzen?"}]}]}, {"title": "La Nativitat (Robert Campin)", "paragraphs": [{"context": "El tractament que ha tingut en l'art ha evolucionat. Fins al segle xiv es presentava la Mare de D\u00e9u ajaguda en un llit i posteriorment apareix agenollada adorant l'infant o asseguda al seu costat. Sant Josep era inicialment representat com una figura secund\u00e0ria d'aspecte trist, si b\u00e9 va evolucionar ocupant els gestos d'adoraci\u00f3 de Maria. El Nen Jes\u00fas es representa jagut dins d'un cistell, sobre una menjadora plena de palla, sobre un llen\u00e7ol o sobre el mantell de Maria. Habitualment porta bolquers, si b\u00e9 en aquest per\u00edode se'l mostra despullat. Durant el Renaixement feia el gest de beneir. Els \u00e0ngels cantant Gloria in Excelsis Deo varen comen\u00e7ar a representar-se a partir del segle vi. El bou i l'ase es varen comen\u00e7ar a representar a partir de l'any 343 i alguns estudiosos varen associar-los simb\u00f2licament amb el judaisme (bou) i el paganisme (ase) interpretant el text d'Isa\u00efes on diu \u00abUn bou coneix el seu propietari, i un ase, l'estable del seu amo, per\u00f2 a mi, Israel no em coneix, el meu poble m'ignora\u00bb.\uff3bIsa\u00efes 1:3\uff3d[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "ajaguda en un llit", "answer_start": 100}], "id": "P_216_C_1291_Q1", "question": "Com es presentava la Mare de D\u00e9u fins al segle xiv?"}, {"answers": [{"text": "adorant l'infant o asseguda al seu costat", "answer_start": 154}], "id": "P_216_C_1291_Q2", "question": "Com apareix posteriorment?"}, {"answers": [{"text": "com una figura secund\u00e0ria d'aspecte trist", "answer_start": 236}], "id": "P_216_C_1291_Q3", "question": "Com era representat Sant Josep?"}, {"answers": [{"text": "el gest de beneir", "answer_start": 577}], "id": "P_216_C_1291_Q4", "question": "Quin gest feia Jes\u00fas durant el Renaixement?"}, {"answers": [{"text": "a partir de l'any 343", "answer_start": 740}], "id": "P_216_C_1291_Q5", "question": "Quin any es van comen\u00e7ar a representar el bou i l'ase?"}]}, {"context": "Al costat del cam\u00ed es veuen salzes i altres arbres de gran al\u00e7ada; un home i una dona vestits amb capes i acompanyats d'una camperola amb una cistella d'ous al cap, s'incorporen des d'un altre cam\u00ed lateral que travessa un prat envoltat per una tanca d'estaques. M\u00e9s endavant del cam\u00ed es troba una gran casa de camp amb un pati envoltat d'alts murs, despr\u00e9s un grupet de cases al costat d'un llac enclavat entre els turons i unes vinyes enfilades en un vessant, una altra refer\u00e8ncia a l'Eucaristia. A l'esquerra, al final del cam\u00ed, es troba una ciutat emmurallada amb molts edificis espl\u00e8ndids, per sobre de la qual s'observa un petit castell enfilat en un promontori roc\u00f3s. El sol neix entre el cim de dues muntanyes i cal interpretar els seus raigs com un s\u00edmbol de renovaci\u00f3 i redempci\u00f3 \u2014sol invictus\u2014. Campin no acostumava a fer servir la natura com a fons, si b\u00e9 en aquesta imatge va demostrar ser un pintor sensible del paisatge, que va saber recollir no tan sols els detalls, sin\u00f3 les subtileses de l'atmosfera, de la llum i de l'aire.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "de gran al\u00e7ada", "answer_start": 51}], "id": "P_216_C_1292_Q1", "question": "Com s\u00f3n els arbres del costat del cam\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "una gran casa de camp", "answer_start": 293}], "id": "P_216_C_1292_Q2", "question": "Qu\u00e8 hi trobem m\u00e9s endavant del cam\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "l'Eucaristia", "answer_start": 484}], "id": "P_216_C_1292_Q3", "question": "De qu\u00e8 s\u00f3n refer\u00e8ncia les vinyes?"}, {"answers": [{"text": "renovaci\u00f3 i redempci\u00f3", "answer_start": 767}], "id": "P_216_C_1292_Q4", "question": "Qu\u00e8 simbolitza la sortida del sol?"}, {"answers": [{"text": "la natura", "answer_start": 839}], "id": "P_216_C_1292_Q5", "question": "Qu\u00e8 no acostumava a fer servir com a fons?"}]}, {"context": "La Nativitat \u00e9s una de les obres m\u00e9s destacades de Robert Campin, conegut com el Mestre de Fl\u00e9malle; es troba al Museu de Belles Arts de Dijon des de 1928. Guarda algunes difer\u00e8ncies amb altres obres d'aquesta tem\u00e0tica: l'escena \u00e9s captada de dia i hi apareixen les llevadores, Zelemi i Salom\u00e9, uns personatges que estaven descrits als Evangelis ap\u00f2crifs. A m\u00e9s de la Nativitat, l'obra representa l'adoraci\u00f3 dels pastors que apareixen per la finestra, amb menys protagonisme del que \u00e9s habitual; una altra cosa no habitual \u00e9s la disposici\u00f3 del bou, d'esquena al Nen Jes\u00fas, en comptes d'escalfar-lo amb el seu al\u00e8. Josep no \u00e9s aqu\u00ed un personatge secundari, sin\u00f3 que t\u00e9 un paper actiu, subjectant una espelma, un dels molts simbolismes que cont\u00e9 la imatge. El paisatge del fons \u00e9s similar al d'obres contempor\u00e0nies; \u00e9s clarament de Flandes o Borgonya.[1] L'obra va ser probablement un enc\u00e0rrec del duc de Borgonya per a la cartoixa de Champmol.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "el Mestre de Fl\u00e9malle", "answer_start": 78}], "id": "P_216_C_1293_Q1", "question": "Com es coneixia a Robert Campin?"}, {"answers": [{"text": "al Museu de Belles Arts de Dijon", "answer_start": 110}], "id": "P_216_C_1293_Q2", "question": "On podem veure aquesta obra?"}, {"answers": [{"text": "Zelemi i Salom\u00e9", "answer_start": 278}], "id": "P_216_C_1293_Q3", "question": "Quins personatges descrits als Evangelis ap\u00f2crifs hi apareixen?"}, {"answers": [{"text": "d'esquena al Nen Jes\u00fas", "answer_start": 549}], "id": "P_216_C_1293_Q4", "question": "Com est\u00e0 el bou?"}, {"answers": [{"text": "una espelma", "answer_start": 695}], "id": "P_216_C_1293_Q5", "question": "Qu\u00e8 subjecta Sant Josep?"}]}, {"context": "Josep no \u00e9s aqu\u00ed un personatge secundari sin\u00f3 un venerable anci\u00e0. Sost\u00e9 en una m\u00e0 una espelma que protegeix del vent amb l'altra m\u00e0, encara que sigui de dia, per a recordar a l'espectador que Jes\u00fas va n\u00e9ixer de nit i la foscor va deixar pas a la llum.[14] Aquesta representaci\u00f3 de Josep cal relacionar-la amb les revelacions de Santa Br\u00edgida de Su\u00e8cia (s.XIV),[16] on la santa se veia incorporada a l'escena i aportava una descripci\u00f3 detallada del part. En aquesta revelaci\u00f3 apareix per primer cop la figura de l'espelma portada per Josep.[17]", "qas": [{"answers": [{"text": "un venerable anci\u00e0", "answer_start": 46}], "id": "P_216_C_1294_Q1", "question": "Com \u00e9s representat Josep?"}, {"answers": [{"text": "una espelma", "answer_start": 82}], "id": "P_216_C_1294_Q2", "question": "Qu\u00e8 protegeix del vent amb una m\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "que Jes\u00fas va n\u00e9ixer de nit", "answer_start": 188}], "id": "P_216_C_1294_Q3", "question": "Qu\u00e8 ens recorda l'espelma?"}, {"answers": [{"text": "amb les revelacions de Santa Br\u00edgida de Su\u00e8cia", "answer_start": 305}], "id": "P_216_C_1294_Q4", "question": "Amb quines revelacions podem relacionar aquesta representaci\u00f3 de Josep?"}, {"answers": [{"text": "la figura de l'espelma", "answer_start": 498}], "id": "P_216_C_1294_Q5", "question": "Qu\u00e8 apareix per primer cop en aquestes revelacions?"}]}, {"context": "La hist\u00f2ria es narra a l'evangeli segons Lluc (Lluc 2:1-7) on s'explica com Maria i Josep s'havien despla\u00e7at a Betlem per atendre a un edicte d'empadronament ordenat per C\u00e8sar August quan la Mare de D\u00e9u es va posar de part. No havien pogut trobar cap allotjament i es varen instal\u00b7lar en un pessebre. Despr\u00e9s del part, el Nen Jes\u00fas va ser faixat amb bolquers i dipositat en una menjadora per al bestiar. Els \u00e0ngels presents per acompanyar al nou messies varen difondre la not\u00edcia.", "qas": [{"answers": [{"text": "a l'evangeli segons Lluc", "answer_start": 21}], "id": "P_216_C_1296_Q1", "question": "On es narra la hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "per atendre a un edicte d'empadronament", "answer_start": 118}], "id": "P_216_C_1296_Q2", "question": "Per a qu\u00e8 es desplacen a Betlem?"}, {"answers": [{"text": "C\u00e8sar August", "answer_start": 170}], "id": "P_216_C_1296_Q3", "question": "Qui va ordenar l'edicte?"}, {"answers": [{"text": "en un pessebre", "answer_start": 285}], "id": "P_216_C_1296_Q4", "question": "On es van insta\u0140lar?"}, {"answers": [{"text": "Els \u00e0ngels", "answer_start": 404}], "id": "P_216_C_1296_Q5", "question": "Qui va difondre la not\u00edcia?"}]}]}, {"title": "Killer Queen", "paragraphs": [{"context": "La lletra de la can\u00e7\u00f3 explica la hist\u00f2ria d'una noia de classe alta que treballa com a prostituta.[13] Per desmentir els rumors que indicaven que la can\u00e7\u00f3 parla sobre Jacqueline Kennedy,[11] el cantant va dir que \"[\u00e9s sobre] una dona rica. Intento dir que les persones com ella tamb\u00e9 poden ser prostitutes, no cal guiar-se pels prejudicis. Aquest \u00e9s el tema de la can\u00e7\u00f3, per\u00f2 prefereixo que la gent l'escolti i que en tregui les seves pr\u00f2pies conclusions\".[12] La refer\u00e8ncia a les geishes en el vers \"Met a man from China went down to Geisha Minah\" (en catal\u00e0, \"vaig con\u00e8ixer un home de la Xina, es va tornar una geisha\") es deu al fet que el cantant admirava profundament la cultura japonesa.[12] Per la seva part, la refer\u00e8ncia a Maria Antonieta en el vers \"Let them eat cake, she says, just like Marie Antoinette\" (en catal\u00e0, \"que mengin pastissos, diu ella, com Maria Antonieta\") es deu a una llegenda que indica que aquesta reina va pronunciar la frase despr\u00e9s de sentir que el poble franc\u00e8s protestava perqu\u00e8 no tenia pa. Tanmateix, aqu\u00ed s'utilitza per indicar l'alt preu que exigeix la prostituta.[14]", "qas": [{"answers": [{"text": "la hist\u00f2ria d'una noia de classe alta que treballa com a prostituta", "answer_start": 30}], "id": "P_390_C_2335_Q1", "question": "Qu\u00e8 explica la lletra de la can\u00e7\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Jacqueline Kennedy", "answer_start": 167}], "id": "P_390_C_2335_Q2", "question": "Sobre qui indicaven els rumors que parlava la can\u00e7\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "en el vers \"Met a man from China went down to Geisha Minah\"", "answer_start": 489}], "id": "P_390_C_2335_Q3", "question": "On fa refer\u00e8ncia a les geishes la can\u00e7\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "japonesa", "answer_start": 684}], "id": "P_390_C_2335_Q4", "question": "Quina cultura admirava el cantant?"}]}, {"context": "\u00abKiller Queen\u00bb es va gravar i produir en els estudis Rockfield a Gal\u00b7les.[6] La mescla va estar a c\u00e0rrec de Roy Thomas Baker, qui va sobreposar les cintes per aconseguir l'efecte campana del solo de May. Com que aquest havia estat malalt d'hepatitis, primer es van gravar les parts corresponents als altres instruments i es va afegir la guitarra al final. Per donar un so de vodevil es va gravar a sobre la part del piano, que era de la marca Chappell segons el fot\u00f2graf Peter Hince, qui va acompanyar a la banda.[7][9]", "qas": [{"answers": [{"text": "en els estudis Rockfield", "answer_start": 38}], "id": "P_390_C_2337_Q1", "question": "On es va gravar \u00abKiller Queen\u00bb?"}, {"answers": [{"text": "Gal\u00b7les", "answer_start": 65}], "id": "P_390_C_2337_Q2", "question": "A quin pa\u00eds estan els estudis Rockfield?"}, {"answers": [{"text": "Roy Thomas Baker", "answer_start": 108}], "id": "P_390_C_2337_Q3", "question": "Qui va fer la mescla?"}, {"answers": [{"text": "Chappell", "answer_start": 443}], "id": "P_390_C_2337_Q4", "question": "De quina marca era el piano segons Peter Hince?"}, {"answers": [{"text": "Peter Hince", "answer_start": 471}], "id": "P_390_C_2337_Q5", "question": "Quin fot\u00f2graf va acompanyar a la banda?"}]}, {"context": "Sobre els complicats arranjaments d'aquesta can\u00e7\u00f3, Ecos del Rock va escriure: \"Aquest tema marca un estil amb les arrencades de guitarra de Brian [May], les campanetes i alguns petits efectes [...] Es mereix tot el respecte per estar entre els grans \u00e8xits del grup.\"[10] En una entrevista el 2008 amb la revista Q, May va dir que \"\u00c9s una can\u00e7\u00f3 de pop perfecta i una de les millors can\u00e7ons de Freddie. Est\u00e0 bellament constru\u00efda i cont\u00e9 un dels solos dels quals n'estic m\u00e9s orgull\u00f3s\".[11] Mercury va comentar durant una entrevista amb l'NME que \"la gent est\u00e0 acostumada al hard rock i a la m\u00fasica en\u00e8rgica de Queen, per\u00f2 [en aquest senzill] gaireb\u00e9 t'esperes que hi canti No\u00ebl Coward. \u00c9s un d'aquests n\u00fameros de barret fort i tirants negres \u2014 tampoc no \u00e9s que se'ls pos\u00e9s en Coward. \u00c9s sobre una prostituta de luxe. Intento dir que la gent amb classe tamb\u00e9 poden ser putes. La can\u00e7\u00f3 va d'aix\u00f2, encara que prefereixo que la gent hi posi la seva interpretaci\u00f3, que hi llegeixen el que vulguin.\"[12] A m\u00e9s, la can\u00e7\u00f3 va rebre influ\u00e8ncies de The Beatles.[6] Deacon va comentar l'any 1979 sobre el canvi d'estil en el grup:", "qas": [{"answers": [{"text": "complicats", "answer_start": 10}], "id": "P_390_C_2338_Q1", "question": "Com eren els arranjaments de la can\u00e7\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "al hard rock i a la m\u00fasica en\u00e8rgica de Queen", "answer_start": 568}], "id": "P_390_C_2338_Q2", "question": "A qu\u00e8 estava acostumada la gent segons Mercury?"}, {"answers": [{"text": "putes", "answer_start": 865}], "id": "P_390_C_2338_Q3", "question": "Qu\u00e8 podien ser la gent amb classe segons Mercury?"}, {"answers": [{"text": "de The Beatles", "answer_start": 1032}], "id": "P_390_C_2338_Q4", "question": "De qui va rebre la can\u00e7\u00f3 influ\u00e8ncies?"}, {"answers": [{"text": "1979", "answer_start": 1076}], "id": "P_390_C_2338_Q5", "question": "Quant va comentar Deacon sobre el canvi d'estil en el grup?"}]}, {"context": "La can\u00e7\u00f3 es toc\u00e0 en directe entre 1974 i 1978 dins d'un popurri.[27][28][29][30] El 1974, el grup va tocar la can\u00e7\u00f3 despr\u00e9s d'\u00abIn the Lap of the Gods\u00bb,[27] i entre 1975\u201376, la can\u00e7\u00f3 es toc\u00e0 despr\u00e9s de \u00abBohemian Rhapsody\u00bb.[28] El 1977, \u00abKiller Queen\u00bb es va tocar com a introducci\u00f3 a un popurri, i la seguia \u00abGood Old-Fashioned Lover Boy\u00bb.[30] L'any seg\u00fcent, precedia \u00abBicycle Race\u00bb.[31] El 1979, el grup va tocar la major part de la can\u00e7\u00f3, i quan va acabar el solo de guitarra, es van tocar els compassos inicials d'\u00abI'm in Love with My Car\u00bb.[32] Van tocar la pe\u00e7a al F\u00f2rum de Mont-real (Quebec, Canad\u00e0) el novembre de 1981, i es va gravar per a l'\u00e0lbum en directe \u00abQueen Rock Montreal\u00bb.[33] El 1984 i el 1985, durant la gira The Works Tour, la can\u00e7\u00f3 es va reintroduir dins d'un popurri despr\u00e9s d'una versi\u00f3 truncada de \u00abSomebody to Love\u00bb.[34]", "qas": [{"answers": [{"text": "despr\u00e9s d'\u00abIn the Lap of the Gods\u00bb", "answer_start": 116}], "id": "P_390_C_2339_Q2", "question": "Quan va tocar el grup la can\u00e7\u00f3 el 1974?"}, {"answers": [{"text": "\u00abGood Old-Fashioned Lover Boy\u00bb", "answer_start": 306}], "id": "P_390_C_2339_Q3", "question": "Quina can\u00e7\u00f3 seguia \u00abKiller Queen\u00bb quan el 1977 es va tocar com a introducci\u00f3 a un popurri?"}, {"answers": [{"text": "d'\u00abI'm in Love with My Car\u00bb", "answer_start": 513}], "id": "P_390_C_2339_Q4", "question": "De quina can\u00e7\u00f3 es van tocar els compassos inicials quan va acabar el solo de guitarra?"}, {"answers": [{"text": "El 1984 i el 1985", "answer_start": 691}], "id": "P_390_C_2339_Q5", "question": "Quant es va fer la gira The Works Tour?"}]}]}, {"title": "Llu\u00eds Antoni d'Espanya", "paragraphs": [{"context": "Precisament per la seva inexistent vocaci\u00f3 religiosa des de la infantesa, el 1754 demana poder renunciar a tots els seus c\u00e0rrecs eclesi\u00e0stics, cosa que finalment aconsegueix. No obstant aix\u00f2, i malgrat els desitjos que tenia de casar-se va tenir moltes dificultats per fer-ho, sobretot a causa de la negativa del seu germ\u00e0 Carles III d'Espanya, que veia perillar la successi\u00f3 del seu fill, que no havia nascut a Espanya sin\u00f3 a N\u00e0pols, contravenint la llei de successi\u00f3 de Felip V, i per tant veia al seu germ\u00e0 com un possible usurpador. Per aquesta ra\u00f3, Llu\u00eds nom\u00e9s va obtenir perm\u00eds per casar-se un cop el rei va haver promulgat una pragm\u00e0tica matrimonial el 1776. Va casar-se aix\u00ed amb Mar\u00eda Teresa de Vallabriga, esdevenint un matrimoni morgan\u00e0tic que l'exclo\u00efa a ell i als seus fills de la successi\u00f3 per la pragm\u00e0tica de Carles III.", "qas": [{"answers": [{"text": "1754", "answer_start": 77}], "id": "P_485_C_2905_Q1", "question": "Quan va demanar Llu\u00eds poder renunciar a tots els seus c\u00e0rrecs eclesi\u00e0stics?"}, {"answers": [{"text": "Carles III d'Espanya", "answer_start": 323}], "id": "P_485_C_2905_Q3", "question": "Qui era el germ\u00e0 de Llu\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "N\u00e0pols", "answer_start": 427}], "id": "P_485_C_2905_Q4", "question": "On havia nascut el fill de Carles III d'Espanya?"}, {"answers": [{"text": "Mar\u00eda Teresa de Vallabriga", "answer_start": 687}], "id": "P_485_C_2905_Q5", "question": "Amb qui es va casar LLu\u00eds?"}]}, {"context": "No obstant els seus c\u00e0rrecs i la carrera religiosa en si, a mesura que el cardenal-infant creix no se li despert\u00e0 una vocaci\u00f3 religiosa, de fet, gaireb\u00e9 no va residir en les di\u00f2cesis a c\u00e0rrec seu. En la seva joventut els seus interessos eren llunyans a l'Esgl\u00e9sia: dansa, m\u00fasica, ca\u00e7a, mec\u00e0nica, esgrima, jocs de taula... entre totes les seves aficions destacava l'atracci\u00f3 per les dones, quelcom que era inconcebible per alg\u00fa de l'estament eclesi\u00e0stic.[11] A partir de 1746, any de la mort de Felip V, Llu\u00eds va passar a viure amb la seva mare Isabel Farnese a la Granja de San Ildefonso \u2014la qual tot i la mort de Felip V intentava intervenir en la pol\u00edtica reial\u2014 on va dedicar gran part del seu temps a dues de les seves passions: les belles arts i la ca\u00e7a, i altres activitats lligades a la seva edat per\u00f2 impr\u00f2pies de les dignitats eclesi\u00e0stiques que ostentava.[9][12]", "qas": [{"answers": [{"text": "llunyans a l'Esgl\u00e9sia", "answer_start": 242}], "id": "P_485_C_2906_Q1", "question": "Com eren els interessos de Llu\u00eds en la seva joventut?"}, {"answers": [{"text": "les dones", "answer_start": 378}], "id": "P_485_C_2906_Q2", "question": "Quina afici\u00f3 destaca entre totes les que tenia Llu\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "1746", "answer_start": 470}], "id": "P_485_C_2906_Q3", "question": "Quan va morir Felip V?"}, {"answers": [{"text": "a la Granja de San Ildefonso", "answer_start": 559}], "id": "P_485_C_2906_Q4", "question": "On va viure Llu\u00eds amb la seva mare a partir de 1746?"}, {"answers": [{"text": "Isabel Farnese", "answer_start": 544}], "id": "P_485_C_2906_Q5", "question": "Qui intentava intervenir en la pol\u00edtica reial tot i la mort de Felip V?"}]}, {"context": "Tres mesos despr\u00e9s, el mateix any, el 3 de desembre se l'impos\u00e0 l'h\u00e0bit de l'orde de Santiago al monestir de San Lorenzo d'El Escorial, atorgant-li el dret a ostentar la creu de l'orde i se li van concedir les comanadories de diverses ordes: Claver\u00eda, Segura de la Sierra, Bej\u00eds i Castell de Castells de la de Calatrava; Azuaga i La Granja, de la de Santiago; i Cabeza del Buey, de la d'Alc\u00e1ntara. A banda d'aix\u00f2, l'infant Llu\u00eds tamb\u00e9 ostentava els collars de l'orde del Tois\u00f3 d'Or i de la francesa orde de l'Esperit Sant.[8] A m\u00e9s, pocs dies despr\u00e9s, el 9 de desembre va ser creat cardenal, del mateix any del t\u00edtol de diaca de Santa Maria della Scala, sent-li imposat el capell cardenalici el 17 de mar\u00e7 de 1738 al palau del Pardo.[9] El 19 de novembre de 1741, ordenat de prima tonsura, que no com a sacerdot, se li va atorgar l'administraci\u00f3 temporal de l'arxidi\u00f2cesi de Sevilla, la segona m\u00e9s important despr\u00e9s de Toledo, que havia quedat vacant, amb retenci\u00f3 de la mitra toledana,[1] quelcom que va suscitar antigues rivalitats entre ambd\u00f3s arquebisbats.[10] En obtenir aquesta nova di\u00f2cesi, tamb\u00e9 se'l va nomenar administrador en mat\u00e8ria espiritual.[9] De fet, sumat als t\u00edtols que ja ostentava, la renda anual del cardenal-infant ascendia a 160.635.454 maraved\u00eds, que segons cita L\u00f3pez Marinas equivaldrien a uns 160 milions d'euros de 2009.[3] Tanmateix, cal esmentar que l'Esgl\u00e9sia mai va arribar a publicar aquests nomenaments pel poc prestigi que desprenia nomenar a un nen en aquests c\u00e0rrecs.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "al monestir de San Lorenzo d'El Escorial", "answer_start": 94}], "id": "P_485_C_2907_Q1", "question": "On se l'impos\u00e0 a l'infant Llu\u00eds l'h\u00e0bit de l'ordre de Santiago?"}, {"answers": [{"text": "l'administraci\u00f3 temporal de l'arxidi\u00f2cesi de Sevilla", "answer_start": 830}], "id": "P_485_C_2907_Q2", "question": "Qu\u00e8 se li va donar a Llu\u00eds el 19 de novembre de 1741?"}, {"answers": [{"text": "160.635.454 maraved\u00eds", "answer_start": 1249}], "id": "P_485_C_2907_Q3", "question": "A quant ascendia la renda anual del cardenal-infant?"}, {"answers": [{"text": "a uns 160 milions d'euros de 2009", "answer_start": 1315}], "id": "P_485_C_2907_Q4", "question": "A quants euros equivaldria la renda anual del cardenal-infant segons L\u00f3pez Marinas?"}, {"answers": [{"text": "pel poc prestigi que desprenia nomenar a un nen en aquests c\u00e0rrecs", "answer_start": 1438}], "id": "P_485_C_2907_Q5", "question": "Per qu\u00e8 no va arribar mai l'Esgl\u00e9sia a publicar els nomenaments de Llu\u00eds?"}]}, {"context": "El papa mostr\u00e0 retic\u00e8ncies al nomenament de l'infant en els termes que especificava Felip V, perqu\u00e8 all\u00f2 podia suposar un esc\u00e0ndol, perqu\u00e8 des del Concili de Trento, aquestes q\u00fcestions s'havien endurit. No obstant aix\u00f2, per la banda espanyola, es va presentar l'exemple del cardenal-infant Ferran d'\u00c0ustria, fill de Felip III, nomenat cardenal i arquebisbe de Toledo despr\u00e9s del Concili de Trento, per\u00f2 el papa argument\u00e0 que l'infant Ferran va ser fet cardenal a deu anys i arquebisbe de Toledo als dotze, per tant, molt diferent del que es pretenia fer amb Llu\u00eds Antoni.[7] Cansat, Felip V va enviar directament una carta de presentaci\u00f3 el 19 de juliol de 1734,[7] tot i aix\u00ed sembla que el papa va seguir mantenint la seva postura. Finalment, el setembre de 1735, Felip V va oferir al papa la reobertura de la nunciatura a Espanya, tancada des de la Guerra de Successi\u00f3 i una mediaci\u00f3 amb el Regne de les Dues Sic\u00edlies, en un moment en qu\u00e8 els interessos espanyols estan posats en It\u00e0lia, i, a m\u00e9s, amb el fill de Felip, Carles, en el tron de les Dues Sic\u00edlies.[1] Climent XII va accedir i el 19 de setembre de 1735, amb nom\u00e9s vuit anys, Llu\u00eds va ser nomenat administrador temporal a perpetu\u00eftat dels b\u00e9ns de la di\u00f2cesi de Toledo, la m\u00e9s gran i rica del pa\u00eds; l'infant no va ser nomenat arquebisbe, car, a m\u00e9s de no d'estar ordenat sacerdot, des del Concili de Trento es prohibia expressament l'ordenaci\u00f3 sacerdotal de nens i, per tant, tan sols va ser-ne nomenat administrador, quelcom usual per agraciar monarquies i l'alta noblesa.[5]", "qas": [{"answers": [{"text": "Felip III", "answer_start": 316}], "id": "P_485_C_2908_Q1", "question": "De qui era fill Ferran d'\u00c0ustria?"}, {"answers": [{"text": "cardenal i arquebisbe de Toledo", "answer_start": 335}], "id": "P_485_C_2908_Q2", "question": "Qu\u00e8 va ser nomenat Ferran d'\u00c0ustria despr\u00e9s del Concili de Trento?"}, {"answers": [{"text": "dotze", "answer_start": 499}], "id": "P_485_C_2908_Q3", "question": "Quans anys tenia l'infant Ferran quan va ser fet arquebisbe de Toledo?"}, {"answers": [{"text": "una carta de presentaci\u00f3", "answer_start": 613}], "id": "P_485_C_2908_Q4", "question": "Qu\u00e8 va enviar Felip V al papa el 19 de juliol de 1734?"}, {"answers": [{"text": "la di\u00f2cesi de Toledo", "answer_start": 1210}], "id": "P_485_C_2908_Q5", "question": "Quina era la di\u00f2cesi m\u00e9s gran i rica del pa\u00eds?"}]}, {"context": "Va n\u00e9ixer el 25 de juliol de 1727, poc abans de les set del mat\u00ed. Era el quart i darrer fill mascle nascut del matrimoni del rei Felip V d'Espanya i de la seva segona esposa, Isabel Farnese. Segons la Gaceta de Madrid del 29 de juliol, l'infant va n\u00e9ixer robust, form\u00f3s i gaudint d'una bona constituci\u00f3 corporal, en un part sense conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per a la reina; r\u00e0pidament va ser batejat amb el nom de Llu\u00eds Antoni Jaume de Borb\u00f3 i Farnese, en pres\u00e8ncia del nunci apost\u00f2lic, ambaixadors i altres personalitats de la reialesa i la noblesa.[3] Era n\u00e9t per via paterna del Gran Delf\u00ed, Llu\u00eds de Fran\u00e7a i de la seva esposa Maria Anna de Baviera; per via materna ho era del duc de Parma Odoard II i de la seva esposa, la duquessa Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg.", "qas": [{"answers": [{"text": "poc abans de les set del mat\u00ed", "answer_start": 35}], "id": "P_485_C_2909_Q1", "question": "A quin hora va n\u00e9ixer Llu\u00eds?"}, {"answers": [{"text": "Isabel Farnese", "answer_start": 175}], "id": "P_485_C_2909_Q2", "question": "Qui va ser la segona esposa de Felip V d'Espanya?"}, {"answers": [{"text": "va n\u00e9ixer robust, form\u00f3s i gaudint d'una bona constituci\u00f3 corporal", "answer_start": 245}], "id": "P_485_C_2909_Q3", "question": "Com va n\u00e9ixer Llu\u00eds segons la Gaceta de Madrid?"}, {"answers": [{"text": "del duc de Parma Odoard II i de la seva esposa, la duquessa Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg", "answer_start": 672}], "id": "P_485_C_2909_Q4", "question": "De qui era net Llu\u00eds per via materna?"}, {"answers": [{"text": "del nunci apost\u00f2lic, ambaixadors i altres personalitats de la reialesa i la noblesa", "answer_start": 462}], "id": "P_485_C_2909_Q5", "question": "En presencia de qui va ser batejat Llu\u00eds?"}]}, {"context": "Llu\u00eds Antoni de Borb\u00f3 va morir el 7 d'agost de 1785 a la localitat on residia, Arenas de San Pedro, als 58 anys. En el seu testament va dictar que desitjava ser enterrat a la capella del seu palau de Boadilla del Monte. No obstant aix\u00f2, les seves darreres voluntats no van ser tingudes en compte i l'infant va ser enterrat a l'esgl\u00e9sia de San Pedro de Alc\u00e1ntara a la mateixa localitat d'Arenas.[21][30]  Carles III orden\u00e0 i dispos\u00e0 que el seu enterrament es fes amb tots els honors que corresponien a un infant d'Espanya i es f\u00e9u inventari dels seus b\u00e9ns, alguns dels quals es van incorporar a les col\u00b7leccions reials.[31][32] Tanmateix, posteriorment fou enterrat definitivament al Pavell\u00f3 d'Infants del monestir de San Lorenzo de El Escorial, l'1 de juny de 1801, durant el regnat del seu nebot el rei Carles IV.[21][30]", "qas": [{"answers": [{"text": "7 d'agost de 1785", "answer_start": 34}], "id": "P_485_C_2910_Q1", "question": "Quan va morir Llu\u00eds Antoni de Borb\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Arenas de San Pedro", "answer_start": 79}], "id": "P_485_C_2910_Q2", "question": "En quina localitat residia Llu\u00eds Antoni de Borb\u00f3 quan va morir?"}, {"answers": [{"text": "58", "answer_start": 104}], "id": "P_485_C_2910_Q3", "question": "Quants anys tenia Llu\u00eds Antoni quan va morir?"}, {"answers": [{"text": "a la capella del seu palau de Boadilla del Monte", "answer_start": 170}], "id": "P_485_C_2910_Q4", "question": "On desitjava ser enterrat Llu\u00eds Antoni?"}, {"answers": [{"text": "el rei Carles IV", "answer_start": 797}], "id": "P_485_C_2910_Q5", "question": "Qui era nebot de Llu\u00eds Antoni?"}]}]}, {"title": "Sant Eloi al seu taller", "paragraphs": [{"context": "L'obra mostra el taller-botiga d'un orfebre equipada amb joies i objectes finament treballats que s'exposen als prestatges de la dreta. Al centre, assegut davant del taulell de treball, hi ha la figura principal de l'orfebre pesant un anell de noces amb una balan\u00e7a.[2] Va vestit amb una elegant t\u00fanica de color vermell i una mena de casquet del mateix color al cap. Drets darrere seu hi ha una parella jove i aristocr\u00e0tica amb vestits sumptuosos que estan comprant l'anell de noces. Sobre el taulell, pintada en trompe-l'oeil,[9] es troba una faixa utilitzada a les cerim\u00f2nies d'esposalles, unes monedes i un mirall convex que reflecteix la pla\u00e7a del mercat a l'exterior de la botiga.[2] A la part frontal del taulell, l'artista va signar i datar l'obra amb el text \"PETR\u00ba\u00b7XPI\u00b7ME\u00b7FECIT\u00b7A\u00ba\u00b71449\".[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "el taller-botiga d'un orfebre", "answer_start": 14}], "id": "P_462_C_2767_Q1", "question": "Qu\u00e8 mostra l'obra?"}, {"answers": [{"text": "amb joies i objectes finament treballats", "answer_start": 53}], "id": "P_462_C_2767_Q2", "question": "Amb qu\u00e8 est\u00e0 equipada el taller-botiga?"}, {"answers": [{"text": "als prestatges de la dreta", "answer_start": 108}], "id": "P_462_C_2767_Q3", "question": "On s'exposen les joies del taller-botiga?"}, {"answers": [{"text": "un anell de noces", "answer_start": 232}], "id": "P_462_C_2767_Q4", "question": "Qu\u00e8 est\u00e0 pesant l'orfebre?"}, {"answers": [{"text": "amb una elegant t\u00fanica de color vermell i una mena de casquet del mateix color al cap", "answer_start": 280}], "id": "P_462_C_2767_Q5", "question": "Com vesteix l'orfebre?"}]}, {"context": "L'obra va ser pintada a Flandes durant el segle XV. En aquesta \u00e8poca existeix una societat avan\u00e7ada, amb una economia basada en els productes t\u00e8xtils de luxe i en el comer\u00e7, afavorit per l'excel\u00b7lent situaci\u00f3 estrat\u00e8gica de la regi\u00f3: per all\u00e0 hi passaven les grans rutes comercials terrestres que anaven des d'It\u00e0lia i Fran\u00e7a cap a l'Atl\u00e0ntic nord \u2014Anglaterra i pa\u00efsos n\u00f2rdics\u2014 i les rutes mar\u00edtimes que anaven del mar del Nord al Cant\u00e0bric. A la burgesia flamenca li agradava el luxe i l'art, d'acord amb el desenvolupament dels seus interessos econ\u00f2mics i intel\u00b7lectuals. Aquestes obres anaven destinades al propi gaudi, \u00e9s a dir, era per tenir-les i lluir-les a casa o b\u00e9 a les seves capelles privades, en el que s'anomena la \u00abpintura de devoci\u00f3\u00bb. Per aquest motiu es considerava que la pintura era una t\u00e8cnica ideal, manejable, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos.[6]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Flandes", "answer_start": 22}], "id": "P_462_C_2768_Q1", "question": "On va ser pintada l'obra?"}, {"answers": [{"text": "durant el segle XV", "answer_start": 32}], "id": "P_462_C_2768_Q2", "question": "Quan va ser pintada l'obra?"}, {"answers": [{"text": "del mar del Nord al Cant\u00e0bric", "answer_start": 411}], "id": "P_462_C_2768_Q3", "question": "Cap on anaven les grans rutes mar\u00edtimes?"}, {"answers": [{"text": "el luxe i l'art", "answer_start": 477}], "id": "P_462_C_2768_Q4", "question": "Qu\u00e8 li agradava a la burgesia flamenca?"}, {"answers": [{"text": "la pintura", "answer_start": 787}], "id": "P_462_C_2768_Q5", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s considerava que era una t\u00e8cnica ideal, barata i adequada per a reflectir els gustos burgesos?"}]}, {"context": "La diversitat d'objectes finament elaborats que es mostren a la prestatgeria de la dreta eren una mena d'anunci per al gremi dels orfebres. S'hi inclouen les mat\u00e8ries primeres de l'activitat: corall vermell, vidre, p\u00f2rfir, perletes i un collaret de denes; i productes acabats com fermalls, anells i un cintur\u00f3 de sivella. El pot de vidre del prestatge inferior probablement servia per a contenir h\u00f2sties eucar\u00edstiques. La tapa que el tanca t\u00e9 una figura d'un pelic\u00e0 relacionat iconogr\u00e0ficament amb el sacrifici de Jes\u00fas, ja que s'arranca la carn del seu pit per a donar menjar als seus fills.[n. 1][14]", "qas": [{"answers": [{"text": "a la prestatgeria de la dreta", "answer_start": 59}], "id": "P_462_C_2769_Q1", "question": "On es mostren els objectes finament elaborats?"}, {"answers": [{"text": "una mena d'anunci", "answer_start": 94}], "id": "P_462_C_2769_Q2", "question": "Qu\u00e8 representaven per al gremi dels orfebres els objectes que eren a la prestatgeria de la dreta?"}, {"answers": [{"text": "fermalls, anells i un cintur\u00f3 de sivella", "answer_start": 280}], "id": "P_462_C_2769_Q3", "question": "Quins productes acabats s'inclouen?"}, {"answers": [{"text": "probablement servia per a contenir h\u00f2sties eucar\u00edstiques", "answer_start": 361}], "id": "P_462_C_2769_Q4", "question": "Per a qu\u00e8 servia el pot de vidre del prestatge inferior?"}, {"answers": [{"text": "un pelic\u00e0", "answer_start": 456}], "id": "P_462_C_2769_Q5", "question": "Quina figura t\u00e9 la tapa que tanca el pot de vidre?"}]}, {"context": "L'an\u00e0lisi t\u00e8cnica del dibuix subjacent del rostre de l'orfebre revela un treball de molta precisi\u00f3, m\u00e9s que els rostres de la parella nupcial, el que fa pensar que l'objectiu central era un retrat, suposadament, de Willem van Vlueten. La parella jove presenta uns trets massa generalistes com per a identificar a algun personatge en concret.[10] Amb tot, l'any 1449, en qu\u00e8 es va realitzar l'obra, el duc de Borgonya va encarregar a Van Vlueten un regal per Maria de Gelderland amb motiu del seu matrimoni amb Jaume II d'Esc\u00f2cia. La parella del quadre podria representar o ser una al\u00b7legoria d'aquest matrimoni.[11] El que sembla clar \u00e9s que l'obra representa un simbolisme sobre el matrimoni. L'anell, els gestos de la parella, i la faixa matrimonial que hi ha sobre el taulell, aix\u00ed ho indiquen.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'an\u00e0lisi t\u00e8cnica del dibuix subjacent del rostre de l'orfebre", "answer_start": 0}], "id": "P_462_C_2770_Q1", "question": "Qu\u00e8 revela un treball de molta precisi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Willem van Vlueten", "answer_start": 215}], "id": "P_462_C_2770_Q2", "question": "De qui suposadament podria haver sigut el retrat?"}, {"answers": [{"text": "1449", "answer_start": 361}], "id": "P_462_C_2770_Q3", "question": "Quin any es va realitzar l'obra?"}, {"answers": [{"text": "Maria de Gelderland", "answer_start": 458}], "id": "P_462_C_2770_Q4", "question": "Per qui era el regal que va encomanar el duc de Borgonya a Van Vlueten?"}, {"answers": [{"text": "Jaume II d'Esc\u00f2cia", "answer_start": 510}], "id": "P_462_C_2770_Q5", "question": "Amb qui va contraure matrimoni Maria de Gelderland?"}]}]}, {"title": "Lleng\u00fces de l'Imperi Rom\u00e0", "paragraphs": [{"context": "Com va ser el cas de la Septuaginta, \u00e0l\u00b7licla traducci\u00f3 grega de la B\u00edblia hebrea que va realitzar-se abans de l'\u00e8poca imperial, la literatura jueva en grec durant l'\u00e8poca imperial va ser escrita principalment per jueus que parlaven grec.[132] Alguns dels jueus que escrivien en grec, cap al final del per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic i el comen\u00e7ament del per\u00edode imperial, com ara el fil\u00f2sof Fil\u00f3 o l'historiador Flavi Josep, inclo\u00efen els gentils entre la seva audi\u00e8ncia desitjada.[133] Els Oracles sibil\u00b7lins i el Llibre de la Saviesa s\u00f3n d'altres exemples de la literatura jueva en grec d'aquest per\u00edode.[134]", "qas": [{"answers": [{"text": "jueus que parlaven grec", "answer_start": 214}], "id": "P_509_C_3049_Q1", "question": "Qui va escriure la literatura jueva en grec?"}, {"answers": [{"text": "Fil\u00f3", "answer_start": 381}], "id": "P_509_C_3049_Q2", "question": "Quin fil\u00f2sof jueu escrivia en grec?"}, {"answers": [{"text": "Flavi Josep", "answer_start": 402}], "id": "P_509_C_3049_Q3", "question": "Quin historiador jueu escrivia en grec?"}, {"answers": [{"text": "els gentils", "answer_start": 424}], "id": "P_509_C_3049_Q4", "question": "Qui tenien entre la seva audi\u00e8ncia Fil\u00f3 i Flavi Josep?"}, {"answers": [{"text": "de la literatura jueva en grec", "answer_start": 547}], "id": "P_509_C_3049_Q5", "question": "De qu\u00e8 s\u00f3n exemples Els Oracles sibil\u00b7lins i el Llibre de la Saviesa?"}]}, {"context": "A It\u00e0lia, l'\u00fas escrit del llat\u00ed havia substitu\u00eft el de l'osc que, com el llat\u00ed mateix, era una llengua it\u00e0lica, i el de l'etrusc, cap al segle I dC.[94] L'osc s'ha conservat gr\u00e0cies a les inscripcions conservades per l'erupci\u00f3 del Vesuvi de l'any 79 dC, a Pompeia, ciutat que es trobava a la regi\u00f3 dels oscos, un parell de les quals podrien datar entre el 63 dC i el 78 dC.[95] A mitjan segle I, l'emperador Claudi, interessat en les manifestacions culturals antigues, coneixia l'etrusc i va escriure una obra en diversos volums sobre la hist\u00f2ria del poble etrusc, que malauradament no ha arribat als nostres dies.[96]", "qas": [{"answers": [{"text": "l'osc", "answer_start": 55}], "id": "P_509_C_3050_Q1", "question": "Quina llengua va substituir l'\u00fas escrit del llat\u00ed?"}, {"answers": [{"text": "una llengua it\u00e0lica", "answer_start": 91}], "id": "P_509_C_3050_Q2", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s l'osc?"}, {"answers": [{"text": "les inscripcions conservades per l'erupci\u00f3 del Vesuvi", "answer_start": 184}], "id": "P_509_C_3050_Q3", "question": "Quines inscripcions han fet que l'osc es conserv\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "Claudi", "answer_start": 408}], "id": "P_509_C_3050_Q4", "question": "Quin emperador coneixia l'etrusc?"}, {"answers": [{"text": "diversos volums sobre la hist\u00f2ria del poble etrusc", "answer_start": 513}], "id": "P_509_C_3050_Q5", "question": "Qu\u00e8 va escriure Claudi?"}]}, {"context": "El triling\u00fcisme no devia ser gaire infreq\u00fcent entre les classes educades que provenien de les regions on es parlaven lleng\u00fces diferents del llat\u00ed o el grec. L'autor llat\u00ed Apuleu \u2013autor de Les Metamorfosis, considerada la primera novel\u00b7la de la hist\u00f2ria\u2013 tamb\u00e9 escrivia en grec, i havia apr\u00e8s el p\u00fanic de la seva mare.[176] L'arxiu de Babata \u00e9s un exemple suggerent de multiling\u00fcisme pr\u00e0ctic: aquests papirs, que reben el nom d'una dona jueva de la prov\u00edncia d'Ar\u00e0bia i daten del 93 al 132 dC, estan escrits principalment en arameu, la llengua local, per\u00f2 l'alfabet que fan servir \u00e9s el grec, amb influ\u00e8ncies sem\u00edtiques i llatines. A petici\u00f3 del governador rom\u00e0, no obstant aix\u00f2, es van traduir al grec.[177]", "qas": [{"answers": [{"text": "El triling\u00fcisme", "answer_start": 0}], "id": "P_509_C_3051_Q1", "question": "Qu\u00e8 no era infreq\u00fcent entre les classes educades?"}, {"answers": [{"text": "de les regions on es parlaven lleng\u00fces diferents del llat\u00ed o el grec", "answer_start": 87}], "id": "P_509_C_3051_Q2", "question": "De quines regions provenien les classes educades triling\u00fces?"}, {"answers": [{"text": "Les Metamorfosis", "answer_start": 188}], "id": "P_509_C_3051_Q3", "question": "Quina es considera que \u00e9s la primera novel\u00b7la de la hist\u00f2ria?"}, {"answers": [{"text": "Apuleu", "answer_start": 171}], "id": "P_509_C_3051_Q4", "question": "Qui va escriure Les Metamorfosis?"}, {"answers": [{"text": "de la seva mare", "answer_start": 301}], "id": "P_509_C_3051_Q5", "question": "De qui va aprendre p\u00fanic Apuleu?"}]}, {"context": "L'\u00fas internacional del grec va ser un factor que va permetre l'expansi\u00f3 del cristianisme, com ho indica, per exemple, l'\u00fas del grec a les Ep\u00edstoles Paulines.[8] Constant\u00ed, el primer emperador que es va convertir al cristianisme, probablement coneixia prou el grec, tot i que el llat\u00ed era la llengua principal de la seva cort i utilitzava un int\u00e8rpret per adre\u00e7ar-se als bisbes grecoparlants del Concili de Nicea.[139] A l'occident llat\u00ed cristi\u00e0, el grec es va acabar associant amb el \u00abpaganisme\u00bb i es considerava una llengua estrangera (lingua peregrina).[140] Sant Agust\u00ed va confessar que menyspreava el grec i que el trobava dif\u00edcil d'aprendre.[141] A l'antiguitat tardana, era ben possible parlar el grec com a primera llengua per\u00f2, en canvi, no considerar-se a un mateix com a \u00abhel\u00b7l\u00e8\u00bb, en mat\u00e8ria de religi\u00f3 i cultura.[142] Durant la primera meitat del segle v, el grec era la llengua habitual de comunicaci\u00f3 per part dels bisbes,[143] i les Acta Conciliorum (\u00abActes dels Concilis de l'Esgl\u00e9sia\u00bb) van ser registrades origin\u00e0riament en grec i, posteriorment, tradu\u00efdes al llat\u00ed, al sir\u00edac o al copte.[144] Durant aquest per\u00edode, el llat\u00ed nom\u00e9s va tenir un paper subordinat en els primers concilis ecum\u00e8nics, com van tenir tamb\u00e9 un paper secundari els representants de l'Imperi occidental.[145] Tot i que, tradicionalment, s'ha considerat que l'armeni es va establir com a llengua cristiana durant aquesta \u00e8poca, no apareix a les Acta.[146] Hi ha indicis que apunten que el copte podria haver estat parlat als concilis, per\u00f2 no n'hi ha cap prova irrefutable.[147] Als concilis ecum\u00e8nics es feia una traducci\u00f3 simult\u00e0nia per a aquells participants que utilitzaven la seva pr\u00f2pia llengua, fins i tot alguns que eren esmentats com a \u00ab\u00e0rabs\u00bb, \u00absarra\u00efns\u00bb o \u00abisma\u00eflites\u00bb.[148] S'ha trobat molt poc contingut cristi\u00e0 en inscripcions ar\u00e0bigues a partir del segle vi.[148]", "qas": [{"answers": [{"text": "L'\u00fas internacional del grec", "answer_start": 0}], "id": "P_509_C_3052_Q1", "question": "Quin factor va permetre l'expansi\u00f3 del cristianisme?"}, {"answers": [{"text": "Constant\u00ed", "answer_start": 161}], "id": "P_509_C_3052_Q2", "question": "Qui va ser el primer emperador que es va convertir al cristianisme?"}, {"answers": [{"text": "amb el \u00abpaganisme\u00bb", "answer_start": 477}], "id": "P_509_C_3052_Q3", "question": "Amb qu\u00e8 es va associar el grec a l'occident llat\u00ed cristi\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "Sant Agust\u00ed", "answer_start": 561}], "id": "P_509_C_3052_Q4", "question": "Qui va dir que menyspreava el grec?"}, {"answers": [{"text": "dif\u00edcil d'aprendre", "answer_start": 627}], "id": "P_509_C_3052_Q5", "question": "Com considerava Sant Agust\u00ed que era la llengua grega?"}]}, {"context": "El grec koin\u00e9 s'havia convertit en la llengua vehicular del Mediterrani oriental i fins i tot de l'\u00c0sia menor a conseq\u00fc\u00e8ncia de les conquestes d'Alexandre el Gran.[6] La \u00abfrontera ling\u00fc\u00edstica\u00bb se situava a la pen\u00ednsula dels Balcans, separant el llat\u00ed, a l'oest, del grec, a l'est.[7] Els romans amb una certa formaci\u00f3, particularment aquells de l'elit governant, estudiaven grec i, sovint, aconseguien un alt nivell de flu\u00efdesa en aquesta llengua, que els era \u00fatil per a les comunicacions diplom\u00e0tiques amb la part oriental, fins i tot dins de les mateixes fronteres de l'Imperi. L'\u00fas internacional del grec va ser una de les condicions que van afavorir l'expansi\u00f3 del cristianisme, com es pot veure en l'elecci\u00f3 de la llengua grega a l'hora de redactar les Ep\u00edstoles Paulines,[8] o pel seu \u00fas en els concilis ecum\u00e8nics de l'Imperi Rom\u00e0 cristi\u00e0. Amb la dissoluci\u00f3 de l'Imperi de l'oest, el grec es va convertir en la llengua dominant de l'Imperi Rom\u00e0 d'Orient, posteriorment conegut com a Imperi Rom\u00e0 d'Orient.", "qas": [{"answers": [{"text": "El grec koin\u00e9", "answer_start": 0}], "id": "P_509_C_3053_Q1", "question": "Quina era la llengua vehicular del Mediterrani oriental?"}, {"answers": [{"text": "a la pen\u00ednsula dels Balcans", "answer_start": 204}], "id": "P_509_C_3053_Q2", "question": "On era la frontera ling\u00fc\u00edstica que separava el llat\u00ed del grec?"}, {"answers": [{"text": "Els romans amb una certa formaci\u00f3", "answer_start": 284}], "id": "P_509_C_3053_Q3", "question": "Quins romans estudiaven grec?"}, {"answers": [{"text": "per a les comunicacions diplom\u00e0tiques amb la part oriental", "answer_start": 465}], "id": "P_509_C_3053_Q4", "question": "Per qu\u00e8 era \u00fatil el grec a l'elit governant?"}, {"answers": [{"text": "llengua grega", "answer_start": 719}], "id": "P_509_C_3053_Q5", "question": "Amb quin llengua es van redactar les Ep\u00edstoles Paulines?"}]}, {"context": "El prol\u00edfic acad\u00e8mic sir\u00edac Bardesanes coneixia el grec, i va enviar el seu fill perqu\u00e8 estudi\u00e9s a Atenes; no obstant aix\u00f2, va decidir escriure en la seva llengua pr\u00f2pia. A m\u00e9s de redactar homilies i tractats en sir\u00edac, Bardesanes tamb\u00e9 va compondre 150 himnes \u00abd'enorme influ\u00e8ncia i dubtosa doctrina\u00bb.[56] D'aquella \u00e8poca tamb\u00e9 destaquen altres obres escrites en sir\u00edac, com ara diversos tractats cristians, di\u00e0legs i actes ap\u00f2crifes.[54] Algunes obres sir\u00edaques contenen elements gn\u00f2stics, a m\u00e9s d'exercir una notable influ\u00e8ncia en la dispersi\u00f3 del maniqueisme. A partir del segle V i en endavant, tamb\u00e9 es troben obres de car\u00e0cter monofisita o nestori\u00e0.[57]", "qas": [{"answers": [{"text": "a Atenes", "answer_start": 97}], "id": "P_509_C_3054_Q2", "question": "On va enviar el seu fill Bardesanes?"}, {"answers": [{"text": "perqu\u00e8 estudi\u00e9s", "answer_start": 81}], "id": "P_509_C_3054_Q3", "question": "Per qu\u00e8 Bardesanes va enviar el seu fill a Atenes?"}, {"answers": [{"text": "150", "answer_start": 250}], "id": "P_509_C_3054_Q4", "question": "Quants himnes va compondre Bardesanes?"}, {"answers": [{"text": "d'enorme influ\u00e8ncia i dubtosa doctrina", "answer_start": 262}], "id": "P_509_C_3054_Q5", "question": "Com eren els himnes que va compondre Bardesanes?"}]}]}, {"title": "Papa Higini", "paragraphs": [{"context": "No obstant aix\u00f2, cal tenir en compte tamb\u00e9 que el Liber Pontificalis diu que era d'origen grec, probablement de la ciutat d'Atenes. A m\u00e9s, afirma que era un antic fil\u00f2sof, probablement abans de convertir-se al cristianisme, per\u00f2 no esmenta el nom del seu pare, que \u00e9s desconegut per l'autor del Liber.[2] Francesco Scorza esmenta que l'assimilaci\u00f3 d'Higini a la professi\u00f3 de fil\u00f2sof \u00e9s probablement deguda a la semblan\u00e7a del seu nom amb la d'altres autors d'origen llat\u00ed del segle i, com Gai Juli Higini, encarregat de la Biblioteca Palatina, nomenat per Octavi August, o Higini l'Astr\u00f2nom.[3][7] Per la seva banda, Louis de Cormenin apunta que era fill d'un fil\u00f2sof.[8][Nota 2]", "qas": [{"answers": [{"text": "d'Atenes", "answer_start": 122}], "id": "P_121_C_721_Q1", "question": "D'on era probablement?"}, {"answers": [{"text": "un antic fil\u00f2sof", "answer_start": 154}], "id": "P_121_C_721_Q2", "question": "Qu\u00e8 afirmen que era?"}, {"answers": [{"text": "al cristianisme", "answer_start": 207}], "id": "P_121_C_721_Q3", "question": "A qu\u00e8 es va convertir Higini?"}, {"answers": [{"text": "l'autor del Liber", "answer_start": 283}], "id": "P_121_C_721_Q4", "question": "Qui desconeixia el nom del pare d'Higini?"}, {"answers": [{"text": "de la Biblioteca Palatina", "answer_start": 516}], "id": "P_121_C_721_Q5", "question": "De qu\u00e8 s'encarregava Gai Juli Higini?"}]}, {"context": "Finalment, se li atribueixen obres escrites ap\u00f2crifes, concretament dues decretals pseudoisidorianes, que apareixen signades amb una variant del seu nom, \u00abVigini\u00bb. La primera, De Fide et Religionis Causis, est\u00e0 adre\u00e7ada a tots els creients, i la segona, Epistola ad Athenienses, nom\u00e9s est\u00e0 dirigida als atenesos. Alguns autors afirmen que va escriure un tractat sobre D\u00e9u i la seva encarnaci\u00f3 en Jesucrist, per\u00f2 aquesta afirmaci\u00f3 tamb\u00e9 ha resultat ser ap\u00f2crifa.[2][17]", "qas": [{"answers": [{"text": "ap\u00f2crifes", "answer_start": 44}], "id": "P_121_C_723_Q1", "question": "Quines obres escrites se li atribueixen?"}, {"answers": [{"text": "Vigini", "answer_start": 155}], "id": "P_121_C_723_Q2", "question": "Amb quin nom apareixen signades?"}, {"answers": [{"text": "una variant del seu nom", "answer_start": 129}], "id": "P_121_C_723_Q3", "question": "Qu\u00e8 \u00e9s Vigini?"}, {"answers": [{"text": "als atenesos", "answer_start": 299}], "id": "P_121_C_723_Q4", "question": "A qui est\u00e0 dirigida Epistola ad Athenienses?"}, {"answers": [{"text": "un tractat sobre D\u00e9u i la seva encarnaci\u00f3 en Jesucrist", "answer_start": 351}], "id": "P_121_C_723_Q5", "question": "Qu\u00e8 afirmen que va escriure alguns autors?"}]}, {"context": "De les disposicions conegudes, contingudes en el Liber Pontificalis, s'esmenta que Higini va instaurar la figura dels padrins al bateig dels nadons per tal de guiar-los en la vida cristiana.[8] D'altra banda, tamb\u00e9 hauria decretat la consagraci\u00f3 de totes les esgl\u00e9sies i hauria definit la jerarquia eclesi\u00e0stica, tant en ordre com en diferents rangs. No obstant aix\u00f2, Louis Loomis afirma que la definici\u00f3 de l'autor del Liber \u00e9s massa vaga i possiblement nom\u00e9s era una simple atribuci\u00f3 per conveni\u00e8ncia per donar import\u00e0ncia a Higini, fent que atorgu\u00e9s tasques i funcions al clergat.[15] Aix\u00ed mateix, Louis Duchesne diu que aquesta mateixa afirmaci\u00f3 apareix en la biografia del papa Hormisdes, cosa que fa que perdi tota credibilitat i valor hist\u00f2ric; el m\u00e9s probable \u00e9s que l'autor s'estigu\u00e9s referint als ordes menors del clergat,[16] per\u00f2 aix\u00f2 no deixa de mostrar que aquest fet no \u00e9s comprovable i, a m\u00e9s, resulta impossible saber-ne el significat real.[7] Encara que, entre altres exemples al Liber Pontificalis, se li atribueix l'ordenaci\u00f3 de quinze sacerdots, cinc diaques i sis bisbes, aquest fet \u00e9s de dif\u00edcil verificaci\u00f3.[7][15]", "qas": [{"answers": [{"text": "padrins", "answer_start": 118}], "id": "P_121_C_724_Q1", "question": "Quina figura va instaurar Higini?"}, {"answers": [{"text": "la jerarquia eclesi\u00e0stica", "answer_start": 286}], "id": "P_121_C_724_Q2", "question": "Qu\u00e8 va definir?"}, {"answers": [{"text": "quinze", "answer_start": 1049}], "id": "P_121_C_724_Q3", "question": "Quants sacerdots se li atribueix que va ordenar?"}, {"answers": [{"text": "guiar-los en la vida cristiana", "answer_start": 159}], "id": "P_121_C_724_Q4", "question": "Qu\u00e8 havien de fer els padrins amb els nadons?"}]}, {"context": "D'altra banda, durant el seu mandat es daten les primeres manifestacions de les doctrines gn\u00f2stiques a Roma, que van ser considerades heretges per l'Esgl\u00e9sia. Procedents d'Egipte i amb Alexandria com a nucli d'origen, a semblan\u00e7a d'altres heretgies cristianes, Ireneu de Li\u00f3 i Eusebi de Cesarea comenten l'arribada de Valent\u00ed a la ciutat en temps d'Higini, on resid\u00ed fins al pontificat d'Anicet, tenint el seu moment de m\u00e0xim apogeu durant el mandat de Pius I i narren tamb\u00e9 l'arribada de Cerd\u00f3, predecessor de Marci\u00f3. Suposadament, Cerd\u00f3 va semblar retractar-se del gnosticisme i va assistir regularment a l'esgl\u00e9sia romana, fins a arribar a formar-ne part, per\u00f2, no obstant aix\u00f2, en secret va continuar amb les seves ensenyances gn\u00f2stiques i conseg\u00fcentment va ser expulsat del s\u00ed de la comunitat cristiana. No es tenen not\u00edcies sobre possibles actuacions d'Higini respecte a la pres\u00e8ncia del gnosticisme a Roma.[13][10][3][14]", "qas": [{"answers": [{"text": "Valent\u00ed", "answer_start": 318}], "id": "P_121_C_725_Q2", "question": "Qui va arribar a la ciutat en temps d'Higini?"}, {"answers": [{"text": "en secret", "answer_start": 682}], "id": "P_121_C_725_Q5", "question": "Com continuava les ensenyances gn\u00f2stiques?"}]}]}, {"title": "Urna de Sant C\u00e0ndid", "paragraphs": [{"context": "Amb el pas del temps i les diverses destruccions que va patir el monestir de Sant Cugat s'havien perdut les dades de la sepultura de sant C\u00e0ndid. Segons consta en documents, la descoberta es va realitzar gr\u00e0cies a una dona endimoniada que fou portada a l'esgl\u00e9sia del monestir per expulsar del seu cos als esperits malignes; durant aquests actes, la dona va assenyalar el lloc on es trobava el cos de sant C\u00e0ndid a la capella de sant Miquel. Davant la pres\u00e8ncia del rei Jaume II d'Arag\u00f3 i d'un gran nombre d'acompanyants, es va obrir el sepulcre i es van treure els ossos per posar-los en un \u00ablloc decent\u00bb.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "de la sepultura de sant C\u00e0ndid", "answer_start": 114}], "id": "P_263_C_1573_Q1", "question": "Quines dades s'havien perdut?"}, {"answers": [{"text": "una dona endimoniada", "answer_start": 214}], "id": "P_263_C_1573_Q2", "question": "Qui va ser portada a l'esgl\u00e9sia del monestir de Sant Cugat?"}, {"answers": [{"text": "per expulsar del seu cos als esperits malignes", "answer_start": 277}], "id": "P_263_C_1573_Q3", "question": "Per a qu\u00e8 es va dur a la dona endimoniada al monestir de Sant Cugat?"}, {"answers": [{"text": "el lloc on es trobava el cos de sant C\u00e0ndid", "answer_start": 369}], "id": "P_263_C_1573_Q4", "question": "Qu\u00e8 va assenyalar la dona?"}, {"answers": [{"text": "en un \u00ablloc decent\u00bb", "answer_start": 586}], "id": "P_263_C_1573_Q5", "question": "On es van posar els ossos de sant C\u00e0ndid?"}]}, {"context": "El batent de la coberta de la part anterior \u00e9s completament llis, mentre que el posterior est\u00e0 dividit en tres quadrats separats per una sanefa de motius geom\u00e8trics i amb decoraci\u00f3 d'entrella\u00e7ats vegetals al caire total de la tapa. La part central la cobreix un pantocr\u00e0tor dintre d'una m\u00e0ndorla envoltat pels s\u00edmbols dels quatre evangelistes. Als compartiments de tots dos costats s'hi troben dos \u00e0ngels turiferaris en genuflexi\u00f3 que porten un encenser; ambd\u00f3s miren cap al Pantocr\u00e0tor.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "completament llis", "answer_start": 47}], "id": "P_263_C_1574_Q1", "question": "Com \u00e9s el batent de la coberta de la part anterior?"}, {"answers": [{"text": "tres", "answer_start": 106}], "id": "P_263_C_1574_Q2", "question": "En quants quadrats est\u00e0 dividit el batent de la coberta de la part posterior?"}, {"answers": [{"text": "una sanefa de motius geom\u00e8trics", "answer_start": 133}], "id": "P_263_C_1574_Q3", "question": "Qu\u00e8 separa els tres quadrats del batent de la coberta posterior?"}, {"answers": [{"text": "pels s\u00edmbols dels quatre evangelistes", "answer_start": 305}], "id": "P_263_C_1574_Q4", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 envoltat el pantocr\u00e0tor?"}, {"answers": [{"text": "al Pantocr\u00e0tor", "answer_start": 472}], "id": "P_263_C_1574_Q5", "question": "On miren els \u00e0ngels turiferaris?"}]}, {"context": "Duran i Ca\u00f1ameres va fer estudis comparatius amb altres obres en els quals descriu la barreja que aprecia en l'obra de motius rom\u00e0nics i g\u00f2tics. Els arcs trilobats que presenta una de les cares rectangulars de l'arca i els laterals s\u00f3n similars als d'altres obres del segle xiii i al frontal d'altar dedicat a la mare de D\u00e9u que va pert\u00e0nyer al monestir de Sant Cugat (actualment al Museu Civico d'Arte Antica de Tor\u00ed.[8][9] A part d'aquest frontal, tamb\u00e9 hi ha aquest mateix tipus d'arcs i amb la mateixa dataci\u00f3 que l'urna al frontal de l'esgl\u00e9sia de Santa Perp\u00e8tua de Mogoda i al frontal de l'esgl\u00e9sia de Sant Cebri\u00e0 de Cabanyes.[10]", "qas": [{"answers": [{"text": "motius rom\u00e0nics i g\u00f2tics", "answer_start": 119}], "id": "P_263_C_1575_Q1", "question": "Quina barreja aprecia en l'obra Duran i Ca\u00f1ameres?"}, {"answers": [{"text": "arcs trilobats", "answer_start": 149}], "id": "P_263_C_1575_Q2", "question": "Qu\u00e8 presenta una de les cares rectangulars de l'arca?"}, {"answers": [{"text": "a la mare de D\u00e9u", "answer_start": 308}], "id": "P_263_C_1575_Q3", "question": "A qui est\u00e0 dedicat el frontal d'altar?"}, {"answers": [{"text": "al frontal de l'esgl\u00e9sia de Santa Perp\u00e8tua de Mogoda i al frontal de l'esgl\u00e9sia de Sant Cebri\u00e0 de Cabanyes", "answer_start": 525}], "id": "P_263_C_1575_Q4", "question": "On es poden trobar tamb\u00e9 arcs trilobats?"}, {"answers": [{"text": "al monestir de Sant Cugat", "answer_start": 342}], "id": "P_263_C_1575_Q5", "question": "A qui va pert\u00e0nyer el frontal d'altar dedicat a la mare de D\u00e9u?"}]}, {"context": "A la part central de la cara posterior hi ha escenificat el degollament de sant C\u00e0ndid, agenollat davant el seu botx\u00ed amb la llegenda sobre seu de sanctus candidus. T\u00e9 al costat dret un grup de cinc personatges sobre cavalls, i al fons s'aprecien arbres de forma arrodonida propis de principis del g\u00f2tic; a la part esquerra hi apareixen dos grups de persones, uns sobre cavalleries i d'altres drets, i a l'extrem apareix una figura separada dels altres amb la llegenda de santus maurisius. En total s\u00f3n disset personatges, m\u00e9s els dos centrals de sant C\u00e0ndid i el seu botx\u00ed. La decoraci\u00f3 amb la sanefa que emmarca el plaf\u00f3 \u00e9s id\u00e8ntica a la de l'altra cara rectangular.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "el degollament de sant C\u00e0ndid", "answer_start": 57}], "id": "P_263_C_1576_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha escenificat a la part central de la cara posterior?"}, {"answers": [{"text": "sanctus candidus", "answer_start": 147}], "id": "P_263_C_1576_Q2", "question": "Quina llegenda t\u00e9 a sobre seu sant C\u00e0ndid?"}, {"answers": [{"text": "de forma arrodonida", "answer_start": 254}], "id": "P_263_C_1576_Q4", "question": "Com s\u00f3n els arbres que s'aprecien al fons?"}, {"answers": [{"text": "a l'extrem", "answer_start": 402}], "id": "P_263_C_1576_Q5", "question": "On apareix la figura amb la llegenda de santus maurisius?"}]}, {"context": "La realitzaci\u00f3 de l'urna es va fer amb motiu de la descoberta del sepulcre amb el cos de sant C\u00e0ndid, el qual es trobava col\u00b7locat a l'absis de la cap\u00e7alera del costat de l'Ep\u00edstola de l'esgl\u00e9sia del monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s. La troballa va tenir lloc sota el mandat de l'abat Guerau de Clasquer\u00ed (1277-1294). L'urna, de car\u00e0cter religi\u00f3s, es va construir en un taller catal\u00e0 d'autor an\u00f2nim per honrar les rel\u00edquies del m\u00e0rtir C\u00e0ndid.[1]", "qas": [{"answers": [{"text": "de sant C\u00e0ndid", "answer_start": 86}], "id": "P_263_C_1578_Q1", "question": "De qui era el cos que es va descobrir al sepulcre?"}, {"answers": [{"text": "monestir de Sant Cugat del Vall\u00e8s", "answer_start": 200}], "id": "P_263_C_1578_Q2", "question": "En quin monestir era el cos de sant C\u00e0ndid?"}, {"answers": [{"text": "sota el mandat de l'abat Guerau de Clasquer\u00ed", "answer_start": 261}], "id": "P_263_C_1578_Q3", "question": "Quan va tenir lloc la troballa?"}, {"answers": [{"text": "en un taller catal\u00e0", "answer_start": 365}], "id": "P_263_C_1578_Q4", "question": "On es va construir l'urna?"}, {"answers": [{"text": "per honrar les rel\u00edquies del m\u00e0rtir C\u00e0ndid", "answer_start": 400}], "id": "P_263_C_1578_Q5", "question": "Per qu\u00e8 es va construir l'urna?"}]}]}, {"title": "Escultura de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau", "paragraphs": [{"context": "Una figura present a tot el recinte s\u00f3n els \u00e0ngels. Dom\u00e8nech els va incloure dins la iconografia complementant conjunts escult\u00f2rics o com figura central, com en el cas dels \u00e0ngels exempts que coronen els frontons de l'edifici d'operacions i al v\u00e8rtex de la fa\u00e7ana principal. Segons un estudi de Figueras, Burrull i Arnaiz, les escultures d'aquesta fa\u00e7ana formen un conjunt piramidal on apareixen les diferents jerarquies: \u00e0ngels, arc\u00e0ngels, querubins, trons, dominacions i potestats, que es diferencien pel nombre de volutes de les seves ales.[9] D'una mida m\u00e9s redu\u00efda, apareixen als frontispicis dels pavellons d'infermeria, a la fa\u00e7ana del pavell\u00f3 d'operacions i a la torre del rellotge. Totes aquestes figures s\u00f3n obra de Pau Gargallo.", "qas": [{"answers": [{"text": "Dom\u00e8nech", "answer_start": 52}], "id": "P_65_C_385_Q2", "question": "Qui va incloure els \u00e0ngels dins la iconografia?"}, {"answers": [{"text": "de Figueras, Burrull i Arnaiz", "answer_start": 292}], "id": "P_65_C_385_Q3", "question": "De qui \u00e9s l'estudi que afirma que les escultures de la fa\u00e7ana formen un conjunt piramidal?"}, {"answers": [{"text": "pel nombre de volutes de les seves ales", "answer_start": 503}], "id": "P_65_C_385_Q4", "question": "Com es diferencien les diferents jerarquies?"}, {"answers": [{"text": "als frontispicis dels pavellons d'infermeria, a la fa\u00e7ana del pavell\u00f3 d'operacions i a la torre del rellotge", "answer_start": 581}], "id": "P_65_C_385_Q5", "question": "On apareixen les escultures d'una mida m\u00e9s redu\u00efda?"}]}, {"context": "El recinte \u00e9s ple d'elements simb\u00f2lics i decoratius en pedra com animals, flors, grifons, escuts, traceria, etc. aplicats a g\u00e0rgoles, pinacles, respiradors de ventilaci\u00f3 o frontispicis. La pr\u00e0ctica totalitat varen ser dissenyats pel mateix Dom\u00e8nech i Montaner. Molt probablement varen ser realitzats per Francesc Modolell[3] o, en el cas de peces seriades, poden haver estat realitzades directament pels subministradors de pedra picada com Vives i Albareda, E. Mart\u00ednez o Madurell i Sol\u00e0.[11]", "qas": [{"answers": [{"text": "en pedra", "answer_start": 52}], "id": "P_65_C_386_Q1", "question": "En quin material estan realitzats els elements simb\u00f2lics i decoratius del recinte?"}, {"answers": [{"text": "Dom\u00e8nech i Montaner", "answer_start": 240}], "id": "P_65_C_386_Q2", "question": "Qui va dissenyar els elements simb\u00f2lics i decoratius?"}, {"answers": [{"text": "Vives i Albareda, E. Mart\u00ednez o Madurell i Sol\u00e0", "answer_start": 440}], "id": "P_65_C_386_Q3", "question": "Qui va subministrar pedra picada?"}, {"answers": [{"text": "peces seriades", "answer_start": 341}], "id": "P_65_C_386_Q4", "question": "Qu\u00e8 poden haver estat directament realitzades pels subministradors de pedra picada?"}]}, {"context": "Les figures de Sant Mart\u00ed i Sant Jordi estan repetides, en mosaic i en pedra. Els relleus en pedra es troben ocupant dos timpans neog\u00f2tics sobre portes. La imatge de Sant Jordi, patr\u00f3 de Catalunya, es troba sobre la part interior de la porta d'entrada al sal\u00f3 d'actes. Se'l representa muntat a cavall matant el drac amb una pica; est\u00e0 coronat amb un escut de Barcelona amb elm i rematat amb un ratpenat. El conjunt est\u00e0 flanquejat per dos macers sota dosseret. La imatge en pedra de Sant Mart\u00ed, patr\u00f3 de Catalunya a l'edat mitjana, es troba sobre la porta d'acc\u00e9s al soterrani que hi ha al vest\u00edbul principal, just sota l'escala d'honor. Igual que la de Sant Jordi, est\u00e0 custodiada per dues escultures sobre pilars, que representen, en aquest cas, dos germans hospitalaris, dels que tenien cura de l'hospital. La iconografia respon al patronatge de Sant Mart\u00ed amb els pobres que, juntament amb els germans hospitalaris, simbolitzava la vocaci\u00f3 ben\u00e8fica de la instituci\u00f3.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "en mosaic i en pedra", "answer_start": 56}], "id": "P_65_C_387_Q1", "question": "En qu\u00e8 estan repetides les figures de Sant Mart\u00ed i Sant Jordi?"}, {"answers": [{"text": "ocupant dos timpans neog\u00f2tics sobre portes", "answer_start": 109}], "id": "P_65_C_387_Q2", "question": "On es troben els relleus en pedra?"}, {"answers": [{"text": "muntat a cavall matant el drac amb una pica", "answer_start": 285}], "id": "P_65_C_387_Q4", "question": "Com es representa a Sant Jordi?"}]}, {"context": "La secci\u00f3 central t\u00e9 la porta d'acc\u00e9s, i al seu costat una finestra sobre la qual hi ha un terrat amb barana de traceria. Sobre la porta hi ha un frontispici en pedra amb una petita finestra tripartida encaixada dins d'un arc conopial, com si fos el timp\u00e0 de la porta; als carcanyols la decoraci\u00f3 \u00e9s floral o zoom\u00f2rfica, la dovella central est\u00e0 rematada amb un flor\u00f3 que t\u00e9 un escut a cada costat i que estan al mateix nivell que la barana del terrat. Sobre seu, \u00e9s a dir sobresortint del cos de l'edifici, s'aixeca un templet de pedra que allotja la imatge del sant o de la Verge al qual est\u00e0 dedicat el pavell\u00f3. El templet, sustentat en dos fins pilars de pedra nummul\u00edtica, t\u00e9 un treball en pedra molt elaborat amb decoracions florals, falses g\u00e0rgoles zoom\u00f2rfiques i amb trencad\u00eds a la teulada. A cada banda del templet, hi ha dos \u00e0ngels orants agenollats mirant cap al sant protector. Tot el conjunt est\u00e0 emmarcat per uns pinacles decoratius que arranquen a nivell de la porta i estan acabats en una torxa a la part superior i amb un cap d'\u00e0ngel, de querub\u00ed o de personatge civil, envoltats de fulles a la banda inferior.[4] Les escultures de tots els sants i Verges s\u00f3n d'Eusebi Arnau i el templet, els \u00e0ngels orants i els caps de querubins al costat de la porta s\u00f3n obra de Gargallo.[5] A la fa\u00e7ana posterior de la majoria de pavellons hi ha una estructura similar, a vegades m\u00e9s senzilla i a vegades amb un balc\u00f3 petri i escuts her\u00e0ldics que poden tenir un segon sant.", "qas": [{"answers": [{"text": "un terrat amb barana de traceria", "answer_start": 88}], "id": "P_65_C_389_Q1", "question": "Qu\u00e8 hi ha sobre la finestra situada al costat de la porta d'acc\u00e9s?"}, {"answers": [{"text": "floral o zoom\u00f2rfica", "answer_start": 300}], "id": "P_65_C_389_Q2", "question": "Com \u00e9s la decoraci\u00f3 als carcanyols?"}, {"answers": [{"text": "agenollats", "answer_start": 848}], "id": "P_65_C_389_Q4", "question": "Quina postura adopten els dos \u00e0ngels orants que estan a cada banda del templet?"}, {"answers": [{"text": "d'Eusebi Arnau", "answer_start": 1175}], "id": "P_65_C_389_Q5", "question": "De qui s\u00f3n les escultures de tots els sants i Verges?"}]}, {"context": "Arnau va ser el responsable de les peces que els contractes descriuen com \u00abimatges de 2 metres i d'1,5 a 2 metres\u00bb, \u00e9s a dir, les figures exemptes de personatges hist\u00f2rics que envolten l'edifici d'administraci\u00f3 i les dels sants patrons dels diferents pavellons. Tamb\u00e9 \u00e9s l'autor de l'escut central de la fa\u00e7ana principal i del que hi ha al pavell\u00f3 d'operacions.[1] Gargallo va dissenyar totes les figures ornamentals i les que decoren el cos central de l'edifici d'administraci\u00f3 i la torre del rellotge. Tamb\u00e9 s\u00f3n seus els panells amb les obres de miseric\u00f2rdia que hi ha a l'escala d'honor a nivell del primer pis i les imatges i l'escut que hi ha al sal\u00f3 d'actes.[2]", "qas": [{"answers": [{"text": "\u00abimatges de 2 metres i d'1,5 a 2 metres\u00bb", "answer_start": 74}], "id": "P_65_C_390_Q1", "question": "De quina forma descriuen els contractes les peces?"}, {"answers": [{"text": "Arnau", "answer_start": 0}], "id": "P_65_C_390_Q2", "question": "Qui \u00e9s l'autor de l'escut central de la fa\u00e7ana principal?"}, {"answers": [{"text": "totes les figures ornamentals", "answer_start": 387}], "id": "P_65_C_390_Q3", "question": "Qu\u00e8 va dissenyar Gargallo que es va col\u00b7locar en el cos central de l'edifici d'administraci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Gargallo", "answer_start": 365}], "id": "P_65_C_390_Q4", "question": "De qui s\u00f3n les imatges i l'escut que hi ha al sal\u00f3 d'actes?"}, {"answers": [{"text": "a l'escala d'honor a nivell del primer pis", "answer_start": 571}], "id": "P_65_C_390_Q5", "question": "On estan els panells amb les obres de miseric\u00f2rdia que va dissenyar Gargallo?"}]}]}, {"title": "Retaule del Conestable", "paragraphs": [{"context": "Les taules s\u00f3n de fusta d'\u00e0lber fetes amb taulons verticals encolats entre si i muntats sobre una graella de travessers de refor\u00e7. Els taulons estan clavats als travessers des de davant amb claus de ferro que, en oxidar-se, varen malmetre la capa pict\u00f2rica.[9] La capa de preparaci\u00f3 est\u00e0 formada per una tela de lli coberta de guix i carbonat de calci d'un gruix de 60 micres. La capa pict\u00f2rica est\u00e0 formada amb pigments colorants aglutinats amb cola animal en lloc de tremp d'ou com habitualment es feia a l'\u00e8poca.[7] Estan enquadrades en una estructura amb motllures de fons vermell i traceria de fusta. A cada tram dels muntants centrals hi ha unes petites talles amb dracs daurats. Les tres taules superiors estan protegides per un guardapols fet de talla de fusta daurada en traceria.", "qas": [{"answers": [{"text": "de fusta d'\u00e0lber", "answer_start": 15}], "id": "P_584_C_3499_Q1", "question": "De quin material s\u00f3n les taules?"}, {"answers": [{"text": "amb taulons verticals encolats entre si i muntats sobre una graella de travessers de refor\u00e7", "answer_start": 38}], "id": "P_584_C_3499_Q2", "question": "Com estan fetes les taules?"}, {"answers": [{"text": "als travessers", "answer_start": 157}], "id": "P_584_C_3499_Q3", "question": "On estan clavats els taulons?"}, {"answers": [{"text": "per una tela de lli coberta de guix i carbonat de calci", "answer_start": 296}], "id": "P_584_C_3499_Q4", "question": "Per qu\u00e8 est\u00e0 formada la capa de preparaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "amb cola animal", "answer_start": 442}], "id": "P_584_C_3499_Q5", "question": "Amb qu\u00e8 s'aglutinen els pigments colorants de la capa pict\u00f2rica?"}]}, {"context": "La imatge de santa Elisabet de Portugal (1271 - 1336) representa un homenatge a l'origen portugu\u00e8s del Conestable. Havia estat reina consort de Portugal pel matrimoni amb Dion\u00eds I de Portugal i per aquesta condici\u00f3 la imatge porta corona. A la m\u00e0 duu un rosari i roses a la falda del vestit, un signe hagiogr\u00e0fic sobre el miracle de la conversi\u00f3 de diners en roses quan anava a repartir almoines entre els pobres i va ser descoberta pel rei que li tenia prohibit.[13] A la predel\u00b7la apareixen, d'esquerra a dreta: sant Sebasti\u00e0, sant Crist\u00f2for, sant Jordi i sant Benet de N\u00farsia. La imatge de sant Sebasti\u00e0 presenta els seus atributs de l'arc i les fletxes, s\u00edmbols del seu martiri. Aquesta f\u00f3rmula de representaci\u00f3 \u00e9s anterior a la que es va popularitzar a l'art a partir del segle xv, i que presenta a sant Sebasti\u00e0 lligat a un tronc i amb m\u00faltiples sagetes clavades al cos.[14] La imatge de sant Crist\u00f2for respon a una hagiografia cl\u00e0ssica: nen sobre les espatlles, recolzat en un bast\u00f3 acabat en una palma travessant l'aigua mentre \u00e9s guiat des de la riba per un monjo amb un fanal.[15] Sant Jordi es presenta tamb\u00e9 amb els atributs cl\u00e0ssics amb la particularitat que el drac no est\u00e0 travessat per la llan\u00e7a sin\u00f3 que \u00e9s trepitjat pel sant. L'extrem superior de la llan\u00e7a est\u00e0 en estuc daurat en relleu com tamb\u00e9 ho estan les joies que llueix al pit i al m\u00e0nec de l'espasa, una caracter\u00edstica de l'estil d'Huguet. Per \u00faltim, sant Benet porta el seu b\u00e0cul d'abat, l'h\u00e0bit negre de l'orde i un llibre a la m\u00e0 que representa el llibre de la seva regla.[16] Alguns autors han proposat identificar-lo amb Macari d'Alexandria, tot i que no se li veu el dimoniet als peus. Totes les figures s'emmarquen en paisatges similars amb un esb\u00f3s de muntanya al darrere amb algun arbre i el cel daurat. Sant Sebasti\u00e0 i sant Benet estan en una terrassa enrajolada que produeix un cert efecte de perspectiva, mentre que els altres dos sants estan ubicats en un entorn adient amb la seva hagiografia.", "qas": [{"answers": [{"text": "un homenatge a l'origen portugu\u00e8s del Conestable", "answer_start": 65}], "id": "P_584_C_3500_Q1", "question": "Qu\u00e8 representa la imatge de santa Elisabet de Portugal?"}, {"answers": [{"text": "un rosari", "answer_start": 251}], "id": "P_584_C_3500_Q2", "question": "Quin objecte duu a la m\u00e0 santa Elisabet de Portugal?"}, {"answers": [{"text": "sant Sebasti\u00e0, sant Crist\u00f2for, sant Jordi i sant Benet de N\u00farsia", "answer_start": 514}], "id": "P_584_C_3500_Q3", "question": "Qui apareix a la predel\u00b7la d'esquerra a dreta?"}, {"answers": [{"text": "del seu martiri", "answer_start": 666}], "id": "P_584_C_3500_Q4", "question": "De qu\u00e8 s\u00f3n s\u00edmbol l'arc i les fletxes de sant Sebasti\u00e0?"}, {"answers": [{"text": "el drac", "answer_start": 1172}], "id": "P_584_C_3500_Q5", "question": "Qu\u00e8 trepitja Sant Jordi?"}]}, {"context": "El Retaule del Conestable, tamb\u00e9 conegut com a Retaule de l'Epifania, \u00e9s un retaule d'estil g\u00f2tic catal\u00e0 realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa \u00c0gata de Barcelona. El retaule es conserva al mateix indret per al qual va ser concebut i no ha patit agressions en cap de les revoltes anticlericals que ha viscut, tot i que una manca de condicions durant molts anys el va fer perillar fins que va ser restaurat i protegit a comen\u00e7aments del segle xx. Va ser realitzat en la fase de maduresa de Jaume Huguet, un cop aquest havia fet una aproximaci\u00f3 al realisme dels primitius flamencs. Est\u00e0 dedicat a l'Epifania o Adoraci\u00f3 dels Reis Mags en una taula que ocupa la posici\u00f3 central. En total consta de vuit taules amb una predel\u00b7la i dues portes, a banda i banda de l'altar. Va ser un enc\u00e0rrec de Pere el Conestable de Portugal quan va ser nomenat rei d'Arag\u00f3 i comte de Barcelona (1464-1466) dins del per\u00edode de la Guerra Civil catalana.", "qas": [{"answers": [{"text": "com a Retaule de l'Epifania", "answer_start": 41}], "id": "P_584_C_3501_Q1", "question": "Com \u00e9s conegut el Retaule del Conestable?"}, {"answers": [{"text": "g\u00f2tic catal\u00e0", "answer_start": 92}], "id": "P_584_C_3501_Q2", "question": "A quin estil pertany el Retaule del Conestable?"}, {"answers": [{"text": "rei d'Arag\u00f3 i comte de Barcelona", "answer_start": 884}], "id": "P_584_C_3501_Q5", "question": "Qu\u00e8 va ser anomenat Pere el Conestable de Portugal?"}]}, {"context": "El moment en el qual es realitza aquest retaule coincideix amb la fase de plenitud de l'autor, que mostra una serena i expressiva naturalitat. Encara conservar\u00e0 els darrers aires del g\u00f2tic internacional amb un moment avan\u00e7at del flamenquisme m\u00e9s penetrant. El Retaule del Conestable permet a Huguet perfilar el seu cercle m\u00e9s directe de seguidors dins el seu taller i situar-se com una figura essencial de la pintura catalana del segle xv.[2] L'artista incorpora algunes novetats tot i que, com a home conservador i enamorat dels costums del seu pa\u00eds, va tra\u00e7ant una visi\u00f3 pr\u00f2pia que defineix la pintura g\u00f2tica catalana. Aix\u00ed, coneixedor de les noves tend\u00e8ncies de la pintura flamenca, com ho proven la suavitat dels rostres o la utilitzaci\u00f3 del paisatge, les adapta a les tradicions del pa\u00eds mantenint el vell predomini dels espais daurats en els muntants que emmarquen l'escena. Com m\u00e9s maduresa s'aprecia en el seu estil, m\u00e9s es reflecteixen en les seves figures els tipus habituals dels seus contemporanis i ve\u00efns, observats a la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona i del camp de Catalunya.[3]", "qas": [{"answers": [{"text": "dels costums del seu pa\u00eds", "answer_start": 525}], "id": "P_584_C_3502_Q1", "question": "De qu\u00e8 estava enamorat Huguet?"}, {"answers": [{"text": "flamenca", "answer_start": 676}], "id": "P_584_C_3502_Q2", "question": "Quines noves tend\u00e8ncies de pintura coneix Huguet?"}, {"answers": [{"text": "daurats", "answer_start": 833}], "id": "P_584_C_3502_Q3", "question": "Com s\u00f3n els espais en els muntants que emmarquen l'escena?"}, {"answers": [{"text": "amb la fase de plenitud de l'autor", "answer_start": 59}], "id": "P_584_C_3502_Q4", "question": "Amb quin moment del pintor coincideix la realitzaci\u00f3 del retaule?"}, {"answers": [{"text": "una serena i expressiva naturalitat", "answer_start": 106}], "id": "P_584_C_3502_Q5", "question": "Qu\u00e8 mostra Huguet en la seva fase de plenitud?"}]}, {"context": "La taula de la Crucifixi\u00f3 est\u00e0 sobre la taula de l'Adoraci\u00f3 dels Reis, dins del carrer central. Joaquim Folch i Torres la defineix com una \u00abcomposici\u00f3 plena de moviment dram\u00e0tic i constitueix una de les m\u00e9s belles figuracions del drama del Calvari que ha sortit de mans de l'artista\u00bb. Hi apareixen els elements t\u00edpics de la iconografia d'aquest passatge b\u00edblic. Al centre hi ha el Crist clavat a la creu, i, agenollada als seus peus, Maria Magdalena. A l'esquerra de l'espectador, primer terme, el grup de les Santes Dones amb Sant Joan Baptista que sost\u00e9 la Mare de D\u00e9u, ajudat per una d'elles mentre les restants adoren el Crucificat. A la dreta, el grup de saigs que es juguen als daus la t\u00fanica del Crist. A cada costat de Jes\u00fas, el bon lladre i el mal lladre, a la creu. En segon terme, en actitud adorant, el centuri\u00f3 Longinus dalt del cavall, sostenint la llan\u00e7a amb qu\u00e8 ha ferit el cor de Jes\u00fas, i prop d'ell el saig que sost\u00e9 la canya amb l'esponja mullada amb fel i vinagre els llavis del Redemptor. Darrere del bon lladre es veu un saig i a l'altra banda dos homes dalt de cavall comentant amb aire confidencial i misteri\u00f3s la divinitat del condemnat. Darrere del mal lladre hi ha un soldat amb una llan\u00e7a a l'espatlla. Huguet compon aquesta escena complexa amb un refinat sentit d'equilibri de masses i de l\u00ednies. El ritme dram\u00e0tic i movimentat de tota la composici\u00f3 t\u00e9 una darrera repercussi\u00f3 en l'expressi\u00f3 dels rostres, la qual pren un valor extraordinari en el grup de les Santes Dones i en els dos cavallers confidents de segon terme. La creu est\u00e0 plantada en un greny de roca que s'al\u00e7a a primer terme. El fons no t\u00e9 paisatge, \u00e9s tot daurat amb relleu amb el tema de la fulla de roure i l'agl\u00e0 estilitzats.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "sobre la taula de l'Adoraci\u00f3 dels Reis", "answer_start": 31}], "id": "P_584_C_3504_Q1", "question": "On \u00e9s la taula de la Crucifixi\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "Al centre", "answer_start": 362}], "id": "P_584_C_3504_Q2", "question": "On \u00e9s el Crist clavat a la creu?"}, {"answers": [{"text": "Maria Magdalena", "answer_start": 434}], "id": "P_584_C_3504_Q3", "question": "Qui est\u00e0 agenollada als peus de Crist?"}, {"answers": [{"text": "als daus", "answer_start": 680}], "id": "P_584_C_3504_Q4", "question": "Amb qu\u00e8 es juguen el grup de saigs la t\u00fanica de Crist?"}, {"answers": [{"text": "adorant", "answer_start": 803}], "id": "P_584_C_3504_Q5", "question": "Quina actitud mostra el centuri\u00f3 Longinus dalt del cavall?"}]}]}, {"title": "Parc Jur\u00e0ssic", "paragraphs": [{"context": "Quan alguns realitzadors van veure l'\u00fas d'efectes CGI a Parc Jur\u00e0ssic abans vistos impossibles i massa costosos, a partir de llavors van estar confiats a emprar-los per als seus futurs rodatges. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, Stanley Kubrick va contractar a Spielberg per dirigir A.I. Artificial Intelligence, George Lucas va comen\u00e7ar la realitzaci\u00f3 de la trilogia de protocontinuacions de Star Wars, i Peter Jackson va iniciar a reexplorar la seva passi\u00f3 infantil pels films fant\u00e0stics, un sender que el conduiria fins i tot a El Senyor dels Anells i King Kong.[* 27][* 28] La pel\u00b7l\u00edcula tamb\u00e9 va inspirar a la realitzaci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules i documentals, com Godzilla, Carnosaur i Walking with Dinosaurs, aix\u00ed com nombroses par\u00f2dies. Stan Winston va treballar al costat d'IBM i el director James Cameron per a formar l'empresa d'efectes visuals Digital Domain, esmentant, \u00abSi no m'hagu\u00e9s relacionat amb la pel\u00b7l\u00edcula, passaria ara mateix a convertir-me en un dinosaure.\u00bb[78] Alex Billington va declarar que \u00e9s \u00abuna pel\u00b7l\u00edcula l\u00edder en la seva \u00e8poca\u00bb, referint-la en una altra perspectiva, \u00abFins i tot amb el sistema rob\u00f2tic que ells van usar, aix\u00f2 va ser un pas lluny\u00e0 per a qualsevol aven\u00e7 en el seu temps. Llavors les hist\u00f2ries van comen\u00e7ar a comptar com sensacionalment els dinosaures van incrementar la seva popularitat. I la millor part \u00e9s que ells es miren millor en aquesta pel\u00b7l\u00edcula, que en qualsevol recent creaci\u00f3 CGI.\u00bb[79] Algunes fonts consideren que, a partir de la novel\u00b7la i la seva corresponent adaptaci\u00f3, es va incrementar de forma significativa l'inter\u00e8s dels joves en la paleontologia.[15]", "qas": [{"answers": [{"text": "Spielberg", "answer_start": 247}], "id": "P_139_C_829_Q1", "question": "Qui va dirigir A.I. Artificial Intelligence?"}, {"answers": [{"text": "Digital Domain", "answer_start": 833}], "id": "P_139_C_829_Q2", "question": "Quina empresa va formar James Cameron?"}, {"answers": [{"text": "Stan Winston", "answer_start": 722}], "id": "P_139_C_829_Q3", "question": "Amb qui va forma l'empresa?"}, {"answers": [{"text": "efectes visuals", "answer_start": 817}], "id": "P_139_C_829_Q4", "question": "A qu\u00e8 esta dedicada Digital Domain?"}, {"answers": [{"text": "els dinosaures", "answer_start": 1261}], "id": "P_139_C_829_Q5", "question": "Qu\u00e8 va incrementar la seva popularitat?"}]}, {"context": "La pel\u00b7l\u00edcula descriu la clonaci\u00f3 de diverses esp\u00e8cies de dinosaures a partir de la manipulaci\u00f3 gen\u00e8tica de segments de mat\u00e8ria prehist\u00f2rica preservada en un tros d'ambre. La iniciativa la duu a terme una empresa cient\u00edfica denominada InGen que est\u00e0 encap\u00e7alada per l'empresari John Hammond, i a partir d'ella pretenen crear un parc de diversions. Els inversors del projecte decideixen realitzar una prova de les instal\u00b7lacions, abans de la inauguraci\u00f3 del parc. Tanmateix, la sobtada aparici\u00f3 d'un cicl\u00f3 tropical i l'organitzaci\u00f3 d'un sabotatge per part d'un dels empleats del parc causen que els sistemes de seguretat inform\u00e0tica deixin de funcionar i els dinosaures comencin a fugir de les seves instal\u00b7lacions. L'equip del parc intenta restablir els sistemes, per\u00f2 com que \u00e9s massa tard, comencen a fugir de l'illa.", "qas": [{"answers": [{"text": "en un tros d'ambre", "answer_start": 152}], "id": "P_139_C_830_Q1", "question": "On es preserva la mat\u00e8ria prehist\u00f2rica?"}, {"answers": [{"text": "InGen", "answer_start": 235}], "id": "P_139_C_830_Q2", "question": "Com es diu l'empresa que duu a terme la iniciativa?"}, {"answers": [{"text": "un parc de diversions", "answer_start": 325}], "id": "P_139_C_830_Q3", "question": "Qu\u00e8 pretenen crear?"}, {"answers": [{"text": "una prova", "answer_start": 396}], "id": "P_139_C_830_Q4", "question": "Qu\u00e8 volen fer abans de la inauguraci\u00f3 del parc?"}, {"answers": [{"text": "un dels empleats", "answer_start": 557}], "id": "P_139_C_830_Q5", "question": "Qui organitza un sabotatge?"}]}, {"context": "Al terme del rodatge, Tippet va afegir alguns efectes digitals en nombroses escenes. El treball d'Industrial Light & Magic va consistir a crear composicions digitals addicionals, per escenes com el moviment de l'aigua i per la substituci\u00f3 digital del rostre de la doble d'Ariana Richards. Spielberg va supervisar el progr\u00e9s d'ambd\u00f3s estudis des de Pol\u00f2nia, on ja es trobava filmant la seva seg\u00fcent pel\u00b7l\u00edcula.[* 18] El febrer del 1993, John Williams va comen\u00e7ar a compondre el so i la banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula. La direcci\u00f3 musical de les seves composicions va ser realitzada un mes despr\u00e9s per John Neufeld i Alexander Courage.[* 19] La direcci\u00f3 musical va ser supervisada per George Lucas, fins a la seva conclusi\u00f3, a final d'abril.[* 20]Parc Jur\u00e0ssic va ser completament acabat el 28 de maig del 1993.", "qas": [{"answers": [{"text": "efectes digitals", "answer_start": 46}], "id": "P_139_C_831_Q1", "question": "Qu\u00e8 va afegir Tippet?"}, {"answers": [{"text": "Spielberg", "answer_start": 293}], "id": "P_139_C_831_Q2", "question": "Qui va supervisar el progr\u00e9s dels estudis?"}, {"answers": [{"text": "John Williams", "answer_start": 440}], "id": "P_139_C_831_Q3", "question": "Qui va compondre la banda sonora?"}, {"answers": [{"text": "febrer del 1993", "answer_start": 423}], "id": "P_139_C_831_Q4", "question": "Quan va comen\u00e7ar John Williams a composar la banda sonora?"}, {"answers": [{"text": "el 28 de maig del 1993", "answer_start": 789}], "id": "P_139_C_831_Q5", "question": "Quin dia va estar acabada la pel\u00b7l\u00edcula?"}]}, {"context": "En entrar al parc, els investigadors coneixen un exemplar d'un braquiosaure, mentre que en l'interior dels laboratoris s'informen de la t\u00e8cnica emprada pels cient\u00edfics per recrear a les diferents esp\u00e8cies de dinosaures. InGen va crear els dinosaures a partir de la clonaci\u00f3 gen\u00e8tica de mat\u00e8ria f\u00f2ssil trobada en mosquits prehist\u00f2rics que es van alimentar de la sang de dinosaures durant l'\u00e8poca jur\u00e0ssica, preservats en ambre a trav\u00e9s del transcurs del temps. L'ADN d'aquests exemplars va ser completat amb l'addici\u00f3 de segments gen\u00e8tics provinents de granotes, per a cobrir els espais buits en els segments aut\u00e8ntics. Durant el proc\u00e9s, nom\u00e9s es van crear dinosaures femelles per tal de prevenir la seva procreaci\u00f3, que causaria l'origen d'una possible i descontrolada poblaci\u00f3 de dinosaures a l'illa.", "qas": [{"answers": [{"text": "un braquiosaure", "answer_start": 60}], "id": "P_139_C_832_Q1", "question": "Quin exemplar troben a l'entrar al parc?"}, {"answers": [{"text": "clonaci\u00f3 gen\u00e8tica", "answer_start": 265}], "id": "P_139_C_832_Q2", "question": "A partir de qu\u00e8 creen els dinosaures?"}, {"answers": [{"text": "en mosquits prehist\u00f2rics", "answer_start": 309}], "id": "P_139_C_832_Q3", "question": "On troben la mat\u00e8ria f\u00f2ssil?"}, {"answers": [{"text": "de granotes", "answer_start": 549}], "id": "P_139_C_832_Q4", "question": "D'on treuen els segments gen\u00e8tics amb que van completar l'ADN?"}, {"answers": [{"text": "femelles", "answer_start": 667}], "id": "P_139_C_832_Q5", "question": "Quins dinosaures van crear nom\u00e9s?"}]}, {"context": "Parc Jur\u00e0ssic \u00e9s la primera pel\u00b7l\u00edcula de la franqu\u00edcia del mateix nom, seguida per El M\u00f3n Perdut de 1997 i Parc Jur\u00e0ssic III de 2001. Una nova continuaci\u00f3, objecte de m\u00faltiples especulacions amb el pas del temps, va ser confirmada per Joe Johnston (director de Parc Jur\u00e0ssic III) en una entrevista a principis de 2010, sent el comen\u00e7ament d'una segona trilogia basada en Parc Jur\u00e0ssic.[7][8] En declaracions m\u00e9s recents, Johnston va assegurar que ja s'est\u00e0 treballant en un nou gui\u00f3 i espera que, despr\u00e9s d'acabar la seva participaci\u00f3 en The First Avenger: Captain America, pugui comen\u00e7ar la seva producci\u00f3 juntament amb Steven Spielberg.[9]", "qas": [{"answers": [{"text": "El M\u00f3n Perdut", "answer_start": 84}], "id": "P_139_C_833_Q1", "question": "Quina pel\u00b7l\u00edcula va ser la segona de la franqu\u00edcia?"}, {"answers": [{"text": "Joe Johnston", "answer_start": 236}], "id": "P_139_C_833_Q3", "question": "Qui va confirmar una nova continuaci\u00f3?"}, {"answers": [{"text": "un nou gui\u00f3", "answer_start": 472}], "id": "P_139_C_833_Q4", "question": "En qu\u00e8 va assegurar que s'estava treballant Joe Johnston?"}]}, {"context": "La pel\u00b7l\u00edcula va ser estrenada al Museu Nacional de la Construcci\u00f3 el 9 de juny de 1993 a Washington DC, patrocinant dues associacions caritatives infantils.[32][33] Despr\u00e9s de l'estrena, el 1994, Parc Jur\u00e0ssic va guanyar tres Premis Oscars en les categories de millors efectes de so, millors efectes visuals i millor so, a m\u00e9s d'altres setze Premis i nominacions.[34] El 4 d'octubre de 1994, va fer el seu debut en format de v\u00eddeo VHS i LaserDisc, i va ser estrenada en format DVD el 10 d'octubre de 2000.[35][36] Aquell mateix any, la pel\u00b7l\u00edcula va ser comercialitzada novament en un paquet, que va incloure la seva continuaci\u00f3 (El m\u00f3n perdut: Parc Jur\u00e0ssic II).[37] Al seu torn, el DVD va ser rellan\u00e7at amb ambdues pel\u00b7l\u00edcules de l'11 de desembre de 2001, sota el nom de Jurassic Park Trilogy i Jurassic Park Adventure Pack el 29 de novembre de 2005.[38][39] La pel\u00b7l\u00edcula es va reestrenar als cinemes del Regne Unit el 23 de setembre de 2011.[40] Per \u00faltim, es va llan\u00e7ar al mercat la trilogia en Blu-ray el 25 d'octubre de 2011.[41]", "qas": [{"answers": [{"text": "Museu Nacional de la Construcci\u00f3", "answer_start": 34}], "id": "P_139_C_834_Q1", "question": "On va ser estrenada la pel\u00b7l\u00edcula?"}, {"answers": [{"text": "dues associacions caritatives infantils", "answer_start": 117}], "id": "P_139_C_834_Q2", "question": "Qu\u00e8 va patrocinar?"}, {"answers": [{"text": "setze", "answer_start": 337}], "id": "P_139_C_834_Q4", "question": "Quants altres premis i nominacions va obtenir?"}, {"answers": [{"text": "VHS i LaserDisc", "answer_start": 432}], "id": "P_139_C_834_Q5", "question": "En quin format dom\u00e8stic va ser comercialitzada?"}]}]}]}
\ No newline at end of file
+version https://git-lfs.github.com/spec/v1
+oid sha256:ee9b705b4af4f4b3c0cf785ce94de6ab0dcbd15f765236224b18328213393cf3
+size 4114735