Datasets:

projecte-aina

/

viquiquad

like 0

Follow

Projecte Aina 126

{ "title": "Xavier Miserachs i Ribalta", "paragraphs": [ { "context": "En aquesta època es va consolidar el concepte modern del reportatge fotogràfic, diferenciat del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental,[n. 3] pel que fa a l'abast i el concepte. El reportatge fotogràfic implica més la idea de relat: un treball que vol més dedicació de temps, un esforç d'interpretació d'una situació i que culmina en un conjunt d'imatges. Això implica, d'una banda, la reivindicació del fotògraf per opinar, fet que li atorgarà estatus d'autor; l'autor proposa, doncs, una interpretació pròpia de la realitat. D'altra banda, el consens que s'estableix entre la majoria de fotògrafs és que el vehicle natural de la imatge fotogràfica és la pàgina impresa. Això suposà que revistes com Life, Paris-Match, Stern o Época assolissin la màxima esplendor en aquest període.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del fotoperiodisme[n. 2] i de la fotografia documental", "answer_start": 92 } ], "id": "P_66_C_391_Q1", "question": "De què es diferenciava el reportatge fotogràfic?" }, { "answers": [ { "text": "en un conjunt d'imatges", "answer_start": 343 } ], "id": "P_66_C_391_Q2", "question": "Com culmina el reportatge fotogràfic?" }, { "answers": [ { "text": "opinar", "answer_start": 429 } ], "id": "P_66_C_391_Q3", "question": "Quin fet li atorgarà al fotògraf l'estatus d'autor?" }, { "answers": [ { "text": "la pàgina impresa", "answer_start": 665 } ], "id": "P_66_C_391_Q4", "question": "Què s'estableix que serà el vehicle natural de la imatge fotogràfica?" }, { "answers": [ { "text": "Life, Paris-Match, Stern o Época", "answer_start": 713 } ], "id": "P_66_C_391_Q5", "question": "Quines revistes assoliren la màxima esplendor en aquest període?" } ] }, { "context": "Després de la seva mort, s'han celebrat diversos actes i exposicions en honor de Xavier Miserachs, i també s'han anomenat diferents premis o vies amb el seu nom. L'any 2001 se celebrà el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs, organitzat per l'empresa hotelera Hotusa, que consistia en un certamen de fotografia en blanc i negre sobre Barcelona; duu el nom de l'autor per la seva obra Barcelona. Blanc i negre.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Després de la seva mort", "answer_start": 0 } ], "id": "P_66_C_393_Q2", "question": "Quan es van celebrar actes i exposicions en honor de Xavier Miserachs?" }, { "answers": [ { "text": "2001", "answer_start": 168 } ], "id": "P_66_C_393_Q3", "question": "Quin any es celebrà el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs?" }, { "answers": [ { "text": "l'empresa hotelera Hotusa", "answer_start": 242 } ], "id": "P_66_C_393_Q4", "question": "Qui va organitzar el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs?" }, { "answers": [ { "text": "en un certamen de fotografia en blanc i negre sobre Barcelona", "answer_start": 283 } ], "id": "P_66_C_393_Q5", "question": "En què consistia el I Premi de Fotografia Xavier Miserachs?" } ] }, { "context": "El 1952 es va fer soci de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui establí una molt bona amistat.[4] L'any 1957 va presentar la seva primera exposició a la seu de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, juntament amb Ricard Terré i Ramon Masats.[4] El 1959 exposaren de nou junts a la Sala Aixelà de Barcelona.[4] Aquí fou on va començar, de fet, la seva activitat professional. El 1959 va fer el cartell del Premi Formentor de l'editorial Seix Barral. El mateix 1959, Xavier Busquets li va encarregar un treball sobre l'emplaçament on es construiria el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya per tal d'orientar Picasso en els seus dibuixos de la façana.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1952", "answer_start": 3 } ], "id": "P_66_C_394_Q1", "question": "En quin any es va fer soci de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "Oriol Maspons", "answer_start": 79 } ], "id": "P_66_C_394_Q2", "question": "A qui va conèixer en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "Ricard Terré i Ramon Masats", "answer_start": 250 } ], "id": "P_66_C_394_Q3", "question": "Amb qui va presentar la seva primera exposició a la seu de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "a la Sala Aixelà de Barcelona", "answer_start": 313 } ], "id": "P_66_C_394_Q4", "question": "On van exposar de nou junts l'any 1959?" }, { "answers": [ { "text": "un treball sobre l'emplaçament on es construiria el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya", "answer_start": 535 } ], "id": "P_66_C_394_Q5", "question": "Què li va encarregar Xavier Busquets?" } ] }, { "context": "Durant la dècada de 1960 també va exercir de reporter en revistes com Actualidad Española.[4] El 1968 va signar un contracte d'exclusivitat amb la Revista Triunfo. També li van publicar diversos reportatges en mitjans com La Vanguardia, Gaceta Ilustrada, Interviú, Bazaar o Magazin, entre d'altres.[4] Va ser així com va poder presenciar esdeveniments històrics com el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga. També va viatjar per un gran nombre de països com França (París), Regne Unit (Londres), Camerun, Estats Units (Nova York), Marroc, Uganda, Somàlia, Iran, Costa de Marfil, Guinea, Senegal i el Sud-est asiàtic.[4] Miserachs, a més a més, va treballar fent reportatges i també es va dedicar principalment a la fotografia editorial.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de reporter", "answer_start": 42 } ], "id": "P_66_C_395_Q1", "question": "De què va exercir també durant la dècada de 1960?" }, { "answers": [ { "text": "Triunfo", "answer_start": 155 } ], "id": "P_66_C_395_Q2", "question": "Amb quina Revista va signar el 1968 un contracte d'exclusivitat?" }, { "answers": [ { "text": "el Maig del 68, el Londres dels Beatles o la Primavera de Praga", "answer_start": 366 } ], "id": "P_66_C_395_Q3", "question": "Quins esdeveniments històrics va poder presenciar?" }, { "answers": [ { "text": "a la fotografia editorial", "answer_start": 733 } ], "id": "P_66_C_395_Q4", "question": "A què es va dedicar principalment Miserachs?" }, { "answers": [ { "text": "viatjar per un gran nombre de països", "answer_start": 440 } ], "id": "P_66_C_395_Q5", "question": "Què li va permetre el seu treball?" } ] }, { "context": "El 1957 hi va haver la primera de les dues exposicions –ja clàssiques– que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramon Masats, a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu d'AFAL a Almeria i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs-Masats a la Sala Aixelà de Barcelona. Des de llavors, Miserachs va ser un dels artífexs de la renovació del gènere de fotografia documental que es va viure al país i que entroncava amb una tradició iniciada abans de la Guerra Civil. Alguns dels llibres fotogràfics de Miserachs han configurat durant dècades la imatge de Barcelona i la Costa Brava. Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967) són algunes de les obres fonamentals de l'avantguarda fotogràfica de l'època. Entre les principals influències destaquen l'obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats, en particular el primer, dedicat a Nova York i publicat el 1955. Així mateix, l'exposició The Family of Man (1955) va causar en Miserachs, igual que en els seus companys de generació, una profunda impressió que va ser determinant per articular una poètica neorealista que representava el pas de les classes populars cap al nou entorn urbà.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1957", "answer_start": 3 } ], "id": "P_66_C_396_Q1", "question": "En quin any es va fer la primera exposició que reunia fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramon Masats?" }, { "answers": [ { "text": "a la Sala Aixelà de Barcelona", "answer_start": 367 } ], "id": "P_66_C_396_Q2", "question": "On es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs-Masats?" }, { "answers": [ { "text": "Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967)", "answer_start": 709 } ], "id": "P_66_C_396_Q3", "question": "Quines són algunes de les obres fonamentals de l'avantguarda fotogràfica de l'època?" }, { "answers": [ { "text": "Nova York", "answer_start": 1031 } ], "id": "P_66_C_396_Q4", "question": "A quina ciutat estava dedicat el primer llibre de William Klein?" }, { "answers": [ { "text": "el pas de les classes populars cap al nou entorn urbà", "answer_start": 1281 } ], "id": "P_66_C_396_Q5", "question": "Què representava la poètica neorealista?" } ] } ] }

{ "title": "Bridget Jones's Diary", "paragraphs": [ { "context": "Finalment, cal destacar que cap de les dues protagonistes es presenta com una filla de la seva època.[36] Per un costat, Elizabeth Bennet representa un modern concepte de la feminitat, en contraposició amb la resta de personatges femenins de la novel·la. Així, mentre les dones de la seva família accepten el clar i definit rol que, per la societat del segle xix, els correspon, Elizabeth no es mostra ni submisa ni servil i considera que el matrimoni ha de servir a la felicitat de cada un dels contraents. Per l'altre costat, Bridget Jones tampoc no entra dintre dels esquemes de feminitat que es té a finals del segle xx. Mentre que als anys 90 una dona soltera ideal hauria de ser educada, independent, segura i ambiciosa, Bridget no és bona conversadora, no es preocupa per la seva carrera i contínuament se sent incòmoda davant altres dones més «perfectes» que ella. En definitiva, tant Jane Austen com Helen Fielding desenvolupen les seves obres al voltant d'una heroïna genuïna i imperfecta. Dues heroïnes lúcides, atrevides i amb un viu humor. Dues heroïnes que es rebel·len contra els seus temps i les ideologies imperants.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un modern concepte de la feminitat", "answer_start": 149 } ], "id": "P_454_C_2719_Q1", "question": "Què representa Elizabeth Bennet?" }, { "answers": [ { "text": "ha de servir a la felicitat de cada un dels contraents", "answer_start": 452 } ], "id": "P_454_C_2719_Q2", "question": "Per a què ha de servir el matrimoni segons Elizabeth Bennet?" }, { "answers": [ { "text": "Bridget Jones", "answer_start": 528 } ], "id": "P_454_C_2719_Q3", "question": "Qui tampoc entra dintre dels esquemes de la feminitat que es té a finals del segle xx?" }, { "answers": [ { "text": "educada, independent, segura i ambiciosa", "answer_start": 685 } ], "id": "P_454_C_2719_Q4", "question": "Com hauria de ser una dona soltera ideal als anys 90?" }, { "answers": [ { "text": "incòmoda", "answer_start": 818 } ], "id": "P_454_C_2719_Q5", "question": "Com es sent contínuament Bridget davant d'altres dones més «perfectes» que ella?" } ] }, { "context": "Els dos relats però, no només presenten similituds sinó que també presenten algunes diferències. La principal d'elles és l'evolució del personatge del Sr.Darcy.[35] A Orgull i prejudici, Fitzwilliam Darcy s'adona que ha estat altiu amb Elizabeth i intenta resoldre les seves desavinences parlant amb ella. En canvi, el Mark Darcy de Helen Fielding no modifica el seu comportament. Simplement, li diu a Bridget que l'estima «tal com ella és» i, per tant, qualsevol malentès ja queda aclarit.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "similituds", "answer_start": 40 } ], "id": "P_454_C_2720_Q1", "question": "Què presenten els dos relats entre ells a part d'algunes diferències?" }, { "answers": [ { "text": "l'evolució del personatge del Sr.Darcy", "answer_start": 121 } ], "id": "P_454_C_2720_Q2", "question": "Quina és la principal diferència que es presenta en els dos relats?" }, { "answers": [ { "text": "Fitzwilliam Darcy", "answer_start": 187 } ], "id": "P_454_C_2720_Q3", "question": "Qui s'adona que ha estat altiu amb Elizabeth?" }, { "answers": [ { "text": "A Orgull i prejudici", "answer_start": 165 } ], "id": "P_454_C_2720_Q4", "question": "On s'adona Fitzwilliam Darcy que ha estat altiu amb Elizabeth?" }, { "answers": [ { "text": "parlant amb ella", "answer_start": 288 } ], "id": "P_454_C_2720_Q5", "question": "Com intenta Fitzwilliam Darcy resoldre les discrepàncies amb Elizabeth?" } ] }, { "context": "Helen Fielding va crear la vida de Bridget Jones de manera que reflectís els problemes i inquietuds de les seves lectores però, sense oblidar als seus lectors masculins. Així doncs, El Diari de Bridget Jones, més enllà d'una velada novel·la feminista, és una nova recreació de l'eterna guerra de sexes.[5] És a dir, una comèdia d'embolics centrada en la descripció dels comportaments sexuals contemporanis, a través dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte.[6] Una història que ve inspirada, com la mateixa escriptora va reconèixer, per la novel·la Orgull i prejudici de Jane Austen.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Helen Fielding", "answer_start": 0 } ], "id": "P_454_C_2721_Q1", "question": "Qui va crear la vida de Bridget Jones?" }, { "answers": [ { "text": "als seus lectors masculins", "answer_start": 142 } ], "id": "P_454_C_2721_Q2", "question": "A qui no va oblidar Helen Fielding en el seu llibre?" }, { "answers": [ { "text": "una nova recreació de l'eterna guerra de sexes", "answer_start": 255 } ], "id": "P_454_C_2721_Q3", "question": "Què és el Diari de Bridget Jones més enllà d'una novel·la feminista?" }, { "answers": [ { "text": "en la descripció dels comportaments sexuals contemporanis", "answer_start": 348 } ], "id": "P_454_C_2721_Q4", "question": "En què es centra Bridget Jones?" }, { "answers": [ { "text": "a través dels conflictes sentimentals en les parelles i la recerca sempre de l'amor perfecte", "answer_start": 407 } ], "id": "P_454_C_2721_Q5", "question": "Com plasma l'autora de Bridget Jones els comportaments sexuals contemporanis?" } ] }, { "context": "No és fins un mes més tard, ja en ple Nadal, que la seva mare li comenta que la dona de Mark Darcy es va fugar amb el seu millor amic de Cambridge durant les festes nadalenques. Bridget, reconeixent la història que li explica la seva mare en l'observació que li havia fet Daniel Cleaver encara que amb els personatges canviats, s'adona del seu error. Aprofitant que els seus pares han estat convidats a les Noces de Rubí dels Darcy, els acompanya amb la intenció de veure en Mark i expressar-li els seus sentiments. El rencontre però, no resulta ser com ella s'espera, ja que Mark ha acceptat un trasllat a Nova York juntament amb la seva companya de feina Natasha, i la família brinda davant tots els convidats per la seva pròspera carrera professional i una possible vida personal conjunta.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb el seu millor amic de Cambridge", "answer_start": 111 } ], "id": "P_454_C_2722_Q1", "question": "Amb qui es va fugar la dona de Mark Darcy?" }, { "answers": [ { "text": "durant les festes nadalenques", "answer_start": 147 } ], "id": "P_454_C_2722_Q2", "question": "Quan es va fugar la dona de Mark Darcy?" }, { "answers": [ { "text": "a les Noces de Rubí dels Darcy", "answer_start": 401 } ], "id": "P_454_C_2722_Q3", "question": "On han estat convidats els pares de Bridget Jones?" }, { "answers": [ { "text": "Natasha", "answer_start": 657 } ], "id": "P_454_C_2722_Q5", "question": "Com es diu la companya de feina de Mark?" } ] }, { "context": "L'elecció de Renée Zellweger com protagonista va fer alçar algunes veus crítiques a Anglaterra que desitjaven una dona britànica en el paper de Bridget Jones. Malgrat tot, Renée va aconseguir superar totes les barreres culturals entre els EUA i la Gran Bretanya i va demostrar que la decisió del director de càsting no havia pogut ser més encertada (inclòs el seu impecable accent britànic).[20] De fet, tots els crítics van coincidir en alabar a l'actriu que és, precisament, la que dóna més consistència a la història i porta tot el pes de la pel·lícula. Segons la revista Time «Renée brilla i Hugh Grant està irresistible».[31] La seva interpretació li va comportar, fins i tot, una nominació als Oscars.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una dona britànica", "answer_start": 110 } ], "id": "P_454_C_2723_Q1", "question": "Què desitjaven algunes veus crítiques a Anglaterra per al paper de Bridget Jones?" }, { "answers": [ { "text": "Renée Zellweger", "answer_start": 13 } ], "id": "P_454_C_2723_Q2", "question": "Qui va ser elegida per al paper protagonista de Bridget Jones?" }, { "answers": [ { "text": "totes les barreres culturals entre els EUA i la Gran Bretanya", "answer_start": 200 } ], "id": "P_454_C_2723_Q3", "question": "Què va aconseguir superar Renée Zellweger?" }, { "answers": [ { "text": "impecable", "answer_start": 364 } ], "id": "P_454_C_2723_Q4", "question": "Com és l'accent britànic de Renée Zellweger?" }, { "answers": [ { "text": "Time", "answer_start": 575 } ], "id": "P_454_C_2723_Q5", "question": "Quina revista digué «Renée brilla i Hugh Grant està irresistible»?" } ] }, { "context": "Primerament, comparant els dos textos es pot apreciar com la idea del que s'entén per una vida plena i exitosa no ha canviat tant des de l'època de Jane Austen fins a l'actualitat.[35] A principis del segle xix, l'objectiu d'una dona no era tenir una carrera professional. De fet, per aquell temps, les dones amb prou feines podien estudiar. Només rebien classes de dansa, piano i poc més. Una situació que les podia deixar en la misèria si no aconseguien un bon matrimoni que els garantís cert benestar econòmic. D'aquesta manera, hom pot comprendre la importància del matrimoni que deixa entreveure Jane Austen a Orgull i prejudici. Ans al contrari, a El diari de Bridget Jones es mostra com, a finals dels anys 90, en general, les dones ja han rebut la mateixa educació que els seus compatriotes masculins i poden participar, per tant, en el mercat laboral i accedir a la seva pròpia independència econòmica. És evident doncs, que en aquests dos-cents anys de diferència, la situació de la dona ha evolucionat evitant que per ella, el matrimoni sigui un destí necessari. Malgrat tot i paradoxalment, per les dones del segle XXI encara és important atrapar un marit i moltes, igual que les germanes Bennet d'Orgull i prejudici, somnien encara en fer un bon matrimoni. Aquest és doncs, un tema recurrent en les dues històries: el desig, tant d'Elizabeth Bennet com de Bridget Jones, de trobar l'home adequat per casar-se.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la idea del que s'entén per una vida plena i exitosa", "answer_start": 58 } ], "id": "P_454_C_2724_Q1", "question": "Què no ha canviat tant des de l'època de Jane Austen fins l'actualitat?" }, { "answers": [ { "text": "de dansa, piano i poc més", "answer_start": 363 } ], "id": "P_454_C_2724_Q2", "question": "De què podrien rebre classes les dones a principis del segle xix?" }, { "answers": [ { "text": "en la misèria", "answer_start": 424 } ], "id": "P_454_C_2724_Q3", "question": "Com podien quedar les dones de principis del segle xix si no aconseguien un bon matrimoni que garantís cert benestar econòmic?" }, { "answers": [ { "text": "en fer un bon matrimoni", "answer_start": 1245 } ], "id": "P_454_C_2724_Q4", "question": "Amb que somnien les germanes Bennet d'Orgull i prejudici?" }, { "answers": [ { "text": "trobar l'home adequat per casar-se", "answer_start": 1387 } ], "id": "P_454_C_2724_Q5", "question": "Quin desig tenen Elizabeth Bennet i Bridget Jones?" } ] } ] }

{ "title": "Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "Després de dotze temporades a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, el club es va traslladar a l'Estadi de Cornellà-El Prat. El 2 d'agost de 2009 es va estrenar el nou estadi amb un partit contra el Liverpool FC amb resultat de 3-0 favorable als pericos. Luis García Fernández va ser l'autor del primer gol en aquest camp seguit més tard per dos gols de Ben Sahar. També va marcar un gol Raúl Tamudo que va ser mal anul·lat després d'un fora de joc inexistent. Amb aquesta inauguració, el club tornava a tenir casa pròpia després de la demolició del mític Estadi de Sarrià. El nou estadi ha de ser un punt d'inflexió per a l'entitat tant en l'esportiu com en l'econòmic.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dotze", "answer_start": 11 } ], "id": "P_14_C_79_Q1", "question": "Quantes temporades va estar a l'Estadi Olímpic de Montjuïc?" }, { "answers": [ { "text": "Liverpool FC", "answer_start": 191 } ], "id": "P_14_C_79_Q2", "question": "Contra qui van jugar el partit inaugural?" }, { "answers": [ { "text": "Luis García Fernández", "answer_start": 247 } ], "id": "P_14_C_79_Q3", "question": "Qui va marcar el primer gol?" }, { "answers": [ { "text": "3-0", "answer_start": 220 } ], "id": "P_14_C_79_Q4", "question": "Quin va ser el resultat del partit?" }, { "answers": [ { "text": "Sarrià", "answer_start": 558 } ], "id": "P_14_C_79_Q5", "question": "On era l'estadi que van demolir?" } ] }, { "context": "L'any 1998 es va fer una nova modificació a l'escut, en mans de Pere Duran. Es tracta d'un escut basat en el clàssic, però més esquemàtic, i la llegenda apareix en català i en lletres grogues. El darrer canvi es va produir l'any 2006. El nou escut presenta una única evolució dins la corona, respecte a l'últim disseny de Pere Duran, consistent en què les quatre barres vermelles interiors augmenten lleugerament fins a completar l'espai interior, formant així la senyera catalana.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1998", "answer_start": 6 } ], "id": "P_14_C_81_Q1", "question": "Quin any es va fer una nova modificació a l'escut?" }, { "answers": [ { "text": "català", "answer_start": 164 } ], "id": "P_14_C_81_Q2", "question": "En quin idioma apareix la llegenda?" }, { "answers": [ { "text": "l'any 2006", "answer_start": 223 } ], "id": "P_14_C_81_Q4", "question": "Quan es va fer l'última modificació?" }, { "answers": [ { "text": "la senyera catalana", "answer_start": 461 } ], "id": "P_14_C_81_Q5", "question": "Que hi trobem en el nou disseny?" } ] }, { "context": "Amb l'arribada de Mauricio Pochettino a la banqueta durant la temporada 2008-09 per salvar l'equip del descens a Segona Divisió, objectiu que va complir, l'entitat porta a terme un projecte esportiu basat en la promoció de futbolistes criats al planter del club i en l'austeritat econòmica. En temporades successives, el conjunt blanc-i-blau aconsegueix la salvació amb comoditat, lluitant fins i tot en alguns moments per entrar a la UEFA Europa League. No obstant això, després de disputar-se 14 jornades de la temporada 2012-13, la directiva del club va decidir cessar Pochettino per tenir l'equip blanc-i-blau cuer de la categoria. Dies després s'anunciava al nou tècnic perico, el mexicà Javier Aguirre, que va aconseguir revertir la situació i aconseguir resultats positius.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "salvar l'equip del descens", "answer_start": 84 } ], "id": "P_14_C_82_Q1", "question": "Què va aconseguir Mauricio Pochettino?" }, { "answers": [ { "text": "la promoció de futbolistes criats al planter del club", "answer_start": 208 } ], "id": "P_14_C_82_Q2", "question": "En què es basava el nou projecte esportiu?" }, { "answers": [ { "text": "per entrar a la UEFA Europa League", "answer_start": 419 } ], "id": "P_14_C_82_Q3", "question": "Per què va poder lluitar?" }, { "answers": [ { "text": "2012-13", "answer_start": 523 } ], "id": "P_14_C_82_Q4", "question": "En quina temporada van cessar Pochettino?" }, { "answers": [ { "text": "Javier Aguirre", "answer_start": 693 } ], "id": "P_14_C_82_Q5", "question": "Qui va substituir Pochettino?" } ] }, { "context": "Esportivament, aquests darrers anys l'equip s'instal·la en la part baixa de la classificació amb excepció de la temporada 2004-05, en la qual s'acaba a un punt d'accedir a la Lliga de Campions. Amb l'entrenador Paco Flores, el club aconsegueix la seva tercera Copa del Rei en la temporada 1999-2000 a València en la final disputada enfront l'Atlético de Madrid, i Miguel Ángel Lotina, la quarta la temporada 2005-2006 a Madrid en la final disputada enfront del Reial Saragossa, sent així, juntament amb les victòries a la Copa Catalunya i dues participacions consecutives a la copa de la UEFA, les temporades 2005-06 i la 2006-07, en la qual perdé la final, dirigit per Ernesto Valverde, contra el Sevilla FC, l'època amb més títols oficials de la història de l'Espanyol, des dels anys dels triomfs al Campionat de Catalunya. Va acabar la temporada de 2006 com el setzè millor equip del món segons l'IFFHS.[85]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "2004-05", "answer_start": 122 } ], "id": "P_14_C_83_Q1", "question": "En quina temporada és a punt d'accedir a la Lliga de Campions?" }, { "answers": [ { "text": "Paco Flores", "answer_start": 211 } ], "id": "P_14_C_83_Q2", "question": "Qui entrenava l'equip quan van aconseguir la seva tercera Copa del Rei?" }, { "answers": [ { "text": "Reial Saragossa", "answer_start": 461 } ], "id": "P_14_C_83_Q3", "question": "Contra quin equip van jugar la final en que aconseguiren la quarta Copa del Rei?" }, { "answers": [ { "text": "Sevilla FC", "answer_start": 698 } ], "id": "P_14_C_83_Q4", "question": "Contra quin equip van perdre la final de la copa de la UEFA?" }, { "answers": [ { "text": "el setzè millor equip del món", "answer_start": 861 } ], "id": "P_14_C_83_Q5", "question": "Com era considerat al final de la temporada 2006?" } ] }, { "context": "Amb l'adveniment de la República, com moltes altres institucions, l'Espanyol deixa d'anomenar-se Reial. El 1935, en ser eliminat prematurament de la copa, l'Espanyol realitzà una gira pel Marroc, i després, conjuntament amb l'Athletic de Madrid realitzà una nova gira per Amèrica. Durant la Guerra Civil espanyola, un comitè de socis va dirigir l'entitat, oposant-se a la col·lectivització de l'entitat, i Crisant Bosch es va negar a lliurar els llistats de socis a les milícies, però tot i això seixanta-dos socis del RCD Espanyol van ser assassinats durant la guerra civil.[78]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Amb l'adveniment de la República", "answer_start": 0 } ], "id": "P_14_C_84_Q1", "question": "Quan deixa d'anomenar-se Reial?" }, { "answers": [ { "text": "seixanta-dos", "answer_start": 496 } ], "id": "P_14_C_84_Q2", "question": "Quants socis van ser assassinats durant la guerra civil?" }, { "answers": [ { "text": "a la col·lectivització de l'entitat", "answer_start": 367 } ], "id": "P_14_C_84_Q3", "question": "A què es va oposar el comitè de socis?" }, { "answers": [ { "text": "Crisant Bosch", "answer_start": 406 } ], "id": "P_14_C_84_Q4", "question": "Qui es va negar a lliurar els llistats de socis a les milícies?" }, { "answers": [ { "text": "Amèrica", "answer_start": 272 } ], "id": "P_14_C_84_Q5", "question": "Per on van realitzar una gira conjuntament amb l'Athletic de Madrid?" } ] } ] }

{ "title": "Reineta gegant", "paragraphs": [ { "context": "La reineta gegant és una de les granotes de companyia més populars arreu del món. La seva naturalesa mansa, el seu físic de dibuixos animats i la llarga longevitat, en fan un animal atractiu pels propietaris d'animals exòtics. També és una de les granotes més fàcils de cuidar: la seva dieta és variada i és molt resistent a les malalties. Un problema sovint associat amb la cria d'aquesta granota és la sobrealimentació; les reinetes gegants tendeixen a posar-se obeses si se'ls dóna massa menjar. En estat salvatge, les granotes gasten energia per capturar les preses, però en captivitat generalment viuen en un espai restringit. Això redueix l'activitat necessària per alimentar-se, resultant en un guany de pes. Un membre d'aquesta espècie amb sobrepès acumula capes de greix a sobre el cap i el cos, donant-li una aparença \"rabassuda\". Per això a vegades se l'anomena \"granota rabassuda\".[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la seva dieta és variada i és molt resistent a les malalties", "answer_start": 278 } ], "id": "P_510_C_3055_Q1", "question": "Per què la reineta gegant és fàcil de cuidar?" }, { "answers": [ { "text": "la sobrealimentació", "answer_start": 401 } ], "id": "P_510_C_3055_Q2", "question": "Quin problema associat té la cria de la reineta gegant?" }, { "answers": [ { "text": "obeses", "answer_start": 464 } ], "id": "P_510_C_3055_Q3", "question": "Com es posen les reinetes gegants si se les alimenta massa?" }, { "answers": [ { "text": "per capturar les preses", "answer_start": 546 } ], "id": "P_510_C_3055_Q4", "question": "Per a què gasten energia les reinetes gegants en estat salvatge?" }, { "answers": [ { "text": "granota rabassuda", "answer_start": 874 } ], "id": "P_510_C_3055_Q5", "question": "Com s'anomena de vegades a la reineta gegant?" } ] }, { "context": "L'espècie fou originalment denominada \"granota blava\" (Rana caerulea) malgrat el seu color verd. Els exemplars originals que White envià a Anglaterra foren danyats pel conservant i semblaven blaus. El color de la granota és causat per pigments blaus i verds coberts per una capa groga; el conservant destruí la capa groga i deixà les granotes amb una aparença blava. L'epítet específic, caerulea, que en llatí vol dir \"blava\", s'ha conservat.[4] La granota també és coneguda col·loquialment com a \"granota arborícola verda\". Tanmateix, aquest nom sovint és assignat a la granota arborícola verda gran, com ara la reineta verda (Hyla cinerea), anomenada \"granota arborícola verda\" al sud-est dels Estats Units.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "granota blava", "answer_start": 39 } ], "id": "P_510_C_3056_Q1", "question": "Com es va denominar originalment a l'espècie?" }, { "answers": [ { "text": "White", "answer_start": 125 } ], "id": "P_510_C_3056_Q3", "question": "Qui envià exemplars de la granota a Anglaterra?" }, { "answers": [ { "text": "pel conservant", "answer_start": 164 } ], "id": "P_510_C_3056_Q4", "question": "Per què foren danyats els exemplars enviats a Anglaterra?" } ] }, { "context": "La crida de l'espècie és un \"broc-broc-broc\" lent i greu, repetit moltes vegades.[5] Durant la temporada d'aparellament, les granotes baixen, tot romanent en una posició una mica elevada, i comencen a cridar a prop de fonts d'aigua tranquil·les, siguin temporals o permanents. Com moltes granotes, les reinetes gegants no criden només per atreure una parella. Se les ha observat cridant per indicar la seva posició fora de la temporada d'aparellament, sovint després de la pluja, per motius que són incerts pels investigadors. Quan es troben en perill emeten una crida d'estrès, com ara quan hi ha predadors a prop o quan algú trepitja un tronc on viu la granota.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un \"broc-broc-broc\" lent i greu", "answer_start": 25 } ], "id": "P_510_C_3057_Q1", "question": "Quina es la crida de les reinetes gegants?" }, { "answers": [ { "text": "a prop de fonts d'aigua tranquil·les", "answer_start": 208 } ], "id": "P_510_C_3057_Q2", "question": "On criden les reinetes gegants a l'època d'aparellament?" }, { "answers": [ { "text": "per indicar la seva posició", "answer_start": 387 } ], "id": "P_510_C_3057_Q3", "question": "Per què criden també les reinetes gegants?" }, { "answers": [ { "text": "una crida d'estrès", "answer_start": 559 } ], "id": "P_510_C_3057_Q4", "question": "Quina crida emeten les granotes gegants quan estan el perill?" } ] }, { "context": "Gran part de l'hàbitat natural de la reineta gegant ha estat destruït. A més, s'han trobat algunes granotes amb infeccions del fong quítrid, que causa la quitridiomicosi.[14] Aquests dos factors, combinats amb el declivi de les poblacions d'amfibis generalitzat a Austràlia, amenacen de reduir les poblacions de la reineta verda.[9] Tanmateix, a causa de la llarga longevitat d'aquesta espècie, qualsevol efecte d'una taxa de reproducció reduïda trigarà més temps a revelar-se que si fos una espècie amb una longevitat menor.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "ha estat destruït", "answer_start": 52 } ], "id": "P_510_C_3058_Q1", "question": "Què li ha passat a gran part de l'hàbitat natural de la reineta gegant?" }, { "answers": [ { "text": "del fong quítrid", "answer_start": 123 } ], "id": "P_510_C_3058_Q2", "question": "Quina infecció tenien algunes granotes?" }, { "answers": [ { "text": "la quitridiomicosi", "answer_start": 151 } ], "id": "P_510_C_3058_Q3", "question": "Quina malaltia causa el fong quítrid?" }, { "answers": [ { "text": "llarga", "answer_start": 358 } ], "id": "P_510_C_3058_Q4", "question": "Com és la longevitat de la reineta gegant?" }, { "answers": [ { "text": "generalitzat", "answer_start": 249 } ], "id": "P_510_C_3058_Q5", "question": "Com és el declivi de les poblacions d'amfibis a Austràlia?" } ] }, { "context": "L'aparença del capgròs canvia al llarg del seu desenvolupament. La seva llargada va des de 8,1 mil·límetres (acabats de néixer) fins a 44 mil·límetres. Inicialment tenen taques marrons, que augmenten la pigmentació a verd o marró durant el desenvolupament. Al principi la part inferior és fosca i després s'aclareix, esdevenint finalment blanca en els adults. Els ous són marrons, es troben en una gelatina clara i mesuren 1,1-14 mil·límetres de diàmetre.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "L'aparença", "answer_start": 0 } ], "id": "P_510_C_3059_Q1", "question": "Què canvia al llarg del desenvolupament del capgròs?" }, { "answers": [ { "text": "8,1 mil·límetres", "answer_start": 91 } ], "id": "P_510_C_3059_Q2", "question": "Quan mesura el capgròs acabat de néixer?" }, { "answers": [ { "text": "és fosca", "answer_start": 286 } ], "id": "P_510_C_3059_Q4", "question": "Com és la part inferior a l'inici?" }, { "answers": [ { "text": "blanca", "answer_start": 338 } ], "id": "P_510_C_3059_Q5", "question": "Com és la part inferior en els adults?" } ] }, { "context": "L'espècie ha estat introduïda tant als Estats Units com a Nova Zelanda. Als Estats Units, està limitada a dues regions de Florida, on possiblement fou introduïda pel tràfic d'animals. Només se n'han trobat poblacions petites, i no està clar si han causat danys ecològics com a espècie invasora.[10] A Nova Zelanda, en el passat hi hagué una població, però no hi ha hagut observacions des de la dècada del 1950.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tant als Estats Units com a Nova Zelanda", "answer_start": 30 } ], "id": "P_510_C_3060_Q1", "question": "On ha estat introduïda l'espècie?" }, { "answers": [ { "text": "a dues regions de Florida", "answer_start": 104 } ], "id": "P_510_C_3060_Q2", "question": "On viu als Estats Units aquesta espècie?" }, { "answers": [ { "text": "pel tràfic d'animals", "answer_start": 162 } ], "id": "P_510_C_3060_Q3", "question": "Com sembla que es va introduir a Florida?" }, { "answers": [ { "text": "petites", "answer_start": 217 } ], "id": "P_510_C_3060_Q4", "question": "Com són les poblacions que s'han trobat a Florida?" }, { "answers": [ { "text": "en el passat", "answer_start": 315 } ], "id": "P_510_C_3060_Q5", "question": "Quan hi va haver una població a Nova Zelanda?" } ] } ] }

{ "title": "Pressió osmòtica", "paragraphs": [ { "context": "El factor i fou explicat pel químic suec Svante August Arrhenius quan desenvolupà entre 1883 i 1887 la teoria de la dissociació electrolítica,[14] segons la qual les molècules dels electròlits es dissocien en major o menor extensió en ions carregats elèctricament, capaços de transportar el corrent elèctric, i existint un equilibri entre les molècules no dissociades i els ions. Per tant, en dissolució hi ha més partícules que les que s'han dissolt, ja que aquestes es rompen, es dissocien, en parts més petites. La pressió osmòtica, com les altres propietats col·ligatives, depèn del nombre total de partícules en dissolució, de manera que en una dissolució d'electròlits tendrem més partícules que les dissoltes, les quals s'han de tenir en compte per a calcular la concentració total. Per exemple podem suposar un electròlit binari com el clorur de calci, CaCl2, el qual assoleix l'equilibri de dissociació en aigua segons la següent equació:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Svante August Arrhenius", "answer_start": 41 } ], "id": "P_374_C_2239_Q1", "question": "Qui desenvolupà la teoria de la dissociació elecrolítica?" }, { "answers": [ { "text": "entre 1883 i 1887", "answer_start": 82 } ], "id": "P_374_C_2239_Q2", "question": "Quant desenvolupà Svante August Arrhenius la teoria de la dissociació elecrolítica?" }, { "answers": [ { "text": "en ions carregats elèctricament", "answer_start": 232 } ], "id": "P_374_C_2239_Q3", "question": "En què es dissocien les molècules dels electròlits segons la teoria de la dissociació elecrolítica?" }, { "answers": [ { "text": "el corrent elèctric", "answer_start": 288 } ], "id": "P_374_C_2239_Q4", "question": "Què poden transportar els ions carregats elèctricament?" }, { "answers": [ { "text": "del nombre total de partícules en dissolució", "answer_start": 583 } ], "id": "P_374_C_2239_Q5", "question": "De què depèn la pressió osmòtica?" } ] }, { "context": "Però el veritable descobriment de l'osmosi en membranes semipermeables fou realitzat pel francès Henri Dutrochet, considerat com un dels grans fisiòlegs del segle xix, l'any 1828.[6] Dutrochet descobrí el fenomen de l'osmosi quan observà que la difusió del dissolvent a través d'una membrana semipermeable ocorria sempre de la dissolució de menor concentració d'un solut, que no pot passar, cap a la dissolució de major concentració; a més, el dissolvent que flueix és capaç de desenvolupar una pressió sobre la membrana a la qual denominà pressió osmòtica. Dutrochet construí el primer dispositiu experimental per a observar la presència de la pressió osmòtica, anomenat osmòmetre.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Henri Dutrochet", "answer_start": 97 } ], "id": "P_374_C_2240_Q1", "question": "Qui va descobrir l'osmosi en membranes semipermeables?" }, { "answers": [ { "text": "com un dels grans fisiòlegs del segle xix", "answer_start": 125 } ], "id": "P_374_C_2240_Q2", "question": "Com és considerat Henri Dutrochet?" }, { "answers": [ { "text": "1828", "answer_start": 174 } ], "id": "P_374_C_2240_Q3", "question": "Quan va descobrir Henri Dutrochet l'osmosi en membranes semipermeables?" }, { "answers": [ { "text": "el primer dispositiu experimental per a observar la presència de la pressió osmòtica", "answer_start": 577 } ], "id": "P_374_C_2240_Q4", "question": "Què va construir Dutrochet?" }, { "answers": [ { "text": "osmòmetre", "answer_start": 672 } ], "id": "P_374_C_2240_Q5", "question": "Quin nom rep el dispositiu que va construir Dutrochet?" } ] }, { "context": "Hi ha unes cèl·lules especialitzades en detectar canvis de la pressió osmòtica en els líquids corporals (plasma sanguini, fluid intercel·lular,...), són els osmoreceptors. Aquestes cèl·lules es localitzen a l'hipotàlem, a les artèries i en altres llocs. Mitjançant aquestes cèl·lules l'organisme pot regular la concentració de sals en els seus fluids, la osmolalitat.[15] En els humans són osmoreceptors els nuclis supraòptic i paraventricular. Mitjançant hormones antidiürètiques (vasopressina o ADH, pitressina), els osmoreceptors inhibeixen la diüresi per tal de mantenir la pressió osmòtica de la sang corresponent a una osmolalitat mitjana de 285 mosmol/kg. És suficient una variació en només 3 mosmol/kg per activar aquest mecanisme.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cèl·lules especialitzades en detectar canvis de la pressió osmòtica en els líquids corporals", "answer_start": 11 } ], "id": "P_374_C_2241_Q1", "question": "Què són els osmoreceptors?" }, { "answers": [ { "text": "a l'hipotàlem, a les artèries i en altres llocs", "answer_start": 205 } ], "id": "P_374_C_2241_Q2", "question": "On es localitzen els osmoreceptors?" }, { "answers": [ { "text": "supraòptic i paraventricular", "answer_start": 415 } ], "id": "P_374_C_2241_Q3", "question": "Quins nuclis són osmoreceptors en els humans?" }, { "answers": [ { "text": "Mitjançant hormones antidiürètiques", "answer_start": 445 } ], "id": "P_374_C_2241_Q4", "question": "Com inhibeixen els osmoreceptors la diüresi?" }, { "answers": [ { "text": "hormones antidiürètiques", "answer_start": 456 } ], "id": "P_374_C_2241_Q5", "question": "Què són la vasopressina o ADH i la pitressina?" } ] }, { "context": "Una tercera teoria explica l'osmosi a partir del descens de la pressió de vapor, el qual dóna lloc que el dissolvent destil·li a través de la membrana fins que s'igualen ambdues pressions. Si apliquem una pressió igual a la pressió osmòtica de la dissolució s'aturarà la destil·lació, i necessitaríem una pressió major per invertir la direcció.[11][9] El flux de dissolvent a través d'una membrana semipermeable és anàleg al flux de dissolvent en la fase vapor que es produeix si es deixen dintre d'un recipient tancat mostres del dissolvent i d'una dissolució. Com que la pressió de vapor del dissolvent és major, es produeix una transferència neta de dissolvent cap a la dissolució. El flux de dissolvent continua fins que tot el dissolvent ha passat a la dissolució.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a partir del descens de la pressió de vapor", "answer_start": 36 } ], "id": "P_374_C_2242_Q1", "question": "A partir de què explica l'osmosi una tercera teoria?" }, { "answers": [ { "text": "la destil·lació", "answer_start": 268 } ], "id": "P_374_C_2242_Q2", "question": "Què s'aturarà si s'aplica una pressió igual a la pressió osmòtica de la dissolució?" }, { "answers": [ { "text": "si es deixen dintre d'un recipient tancat mostres del dissolvent i d'una dissolució", "answer_start": 477 } ], "id": "P_374_C_2242_Q3", "question": "Quan es produeix el flux de dissolvent en la fase de vapor?" }, { "answers": [ { "text": "la pressió de vapor del dissolvent és major", "answer_start": 570 } ], "id": "P_374_C_2242_Q4", "question": "Per què es produeix una transferència neta de dissolvent cap a la dissolució?" }, { "answers": [ { "text": "fins que tot el dissolvent ha passat a la dissolució", "answer_start": 716 } ], "id": "P_374_C_2242_Q5", "question": "Fins on continua el flux de dissolvent?" } ] }, { "context": "En l'absència de transport actiu, la membrana cel·lular permet el pas de molècules d'aigua i de tots els soluts permeables fins que s'igualen els seus respectius potencials químics en ambdós costats de la membrana. Això no obstant, existeix un gran nombre d'espècies, tant el fluid que envolta la cèl·lula com en el fluid o citoplasma cel·lular, que no poden travessar la membrana. Si la concentració total d'aquest soluts és més gran en el fluid que envolta la cèl·lula, aquesta perdrà aigua per osmosi i es diu que el fluid circumdant és hipertònic respecte al fluid cel·lular (té major pressió osmòtica). En el cas contrari, quan la concentració total del solut que no pot travessar la membrana és més gran en el fluid de la cèl·lula, aquesta guanyarà aigua del líquid hipotònic circumdant (de menor pressió osmòtica). Quan no es produeix transferència neta d'aigua entre el fluid cel·lular i el que envolta la cèl·lula, es diu que ambdós fluids són isotònics, és a dir, tenen la mateixa pressió osmòtica. La sang i la limfa són aproximadament isotòniques respecte de les cèl·lules d'un organisme.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el pas de molècules d'aigua i de tots els soluts permeables", "answer_start": 63 } ], "id": "P_374_C_2243_Q1", "question": "Què permet la membrana cel·lular en l'absència de transport actiu?" }, { "answers": [ { "text": "fins que s'igualen els seus respectius potencials químics en ambdós costats de la membrana", "answer_start": 123 } ], "id": "P_374_C_2243_Q2", "question": "Fins on permet la membrana cel·lular el pas de molècules d'aigua i de soluts permeables?" }, { "answers": [ { "text": "guanyarà aigua del líquid hipotònic circumdant", "answer_start": 746 } ], "id": "P_374_C_2243_Q3", "question": "Què li passarà a la cèl·lula quan la concentració total del solut que no pot travessar la membrana és més gran en el fluid d'aquesta?" }, { "answers": [ { "text": "Quan no es produeix transferència neta d'aigua entre el fluid cel·lular i el que envolta la cèl·lula", "answer_start": 822 } ], "id": "P_374_C_2243_Q4", "question": "Quan es diu que els dos fluids són isotònics?" }, { "answers": [ { "text": "aproximadament isotòniques", "answer_start": 1032 } ], "id": "P_374_C_2243_Q5", "question": "Com són la sang i la limfa respecte de les cèl·lules d'un organisme?" } ] }, { "context": "Els vegetals utilitzen la pressió osmòtica per fer ascendir l'aigua a través del xilema des de les rels cap a les fulles. Així s'ha comprovat en els aurons quan comença la primavera i s'inicia el moviment de la saba. Les rels tenen una gran concentració de sucres produïts durant l'estiu i emmagatzemats a les rels. En fondre's la neu l'aigua arriba en grans quantitats a les rels i entra dins d'elles, pels pèls absorbents, per efecte de la pressió osmòtica i fa que la saba pugi cap a les fulles. Però a la majoria de vegetals no és possible explicar l'ascensió de la saba per mitjà de la pressió osmòtica fins a les fulles. A les parts més altes dels vegetals, la saba ascendeix a causa del descens de pressió provocat per la transpiració de les fulles. També hi ha situacions, com als mangles, que passa al contrari, ja que les rels estan dins aigua salada, i es produeix una osmosi inversa.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per fer ascendir l'aigua", "answer_start": 43 } ], "id": "P_374_C_2244_Q1", "question": "Per què utilitzen els vegetals la pressió osmòtica?" }, { "answers": [ { "text": "des de les rels cap a les fulles", "answer_start": 88 } ], "id": "P_374_C_2244_Q2", "question": "Per on ascendeix l'aigua en els vegetals?" }, { "answers": [ { "text": "a través del xilema", "answer_start": 68 } ], "id": "P_374_C_2244_Q3", "question": "Com ascendeix l'aigua en els vegetals?" }, { "answers": [ { "text": "durant l'estiu", "answer_start": 273 } ], "id": "P_374_C_2244_Q4", "question": "Quan es produïda la gran concentració de sucres de les rels?" }, { "answers": [ { "text": "dins aigua salada", "answer_start": 843 } ], "id": "P_374_C_2244_Q5", "question": "On estan les rels dels mangles?" } ] } ] }

{ "title": "Guerrers de Riace", "paragraphs": [ { "context": "A les monedes en curs dels segles V i IV aC, s'aprecien sota el casc corinti un casquet de cuir amb orelleres i un particular protector de nuques arrissat. Aquest element sembla clau per a l'anàlisi del casc de cuir. L'exemple més complet es troba a un vas atenenc on apareix Hèctor amb un casc corinti sobre un casquet de cuir amb orelleres i un protector de nuques arrissat. Aquest element seria importantíssim a fi de reconstruir la interpretació de l'estàtua, perquè el casquet de cuir és el signe que distingeix els estrategs, el general de l'exèrcit d'una polis grega. El Bronze B ha estat caracteritzat per reconèixer-lo com el comandant d'una armada.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Hèctor", "answer_start": 276 } ], "id": "P_530_C_3175_Q1", "question": "Qui hi apareix en el vas atenenc?" }, { "answers": [ { "text": "un casc corinti", "answer_start": 287 } ], "id": "P_530_C_3175_Q2", "question": "Què porta Hèctor en el vas atenenc?" }, { "answers": [ { "text": "un casquet de cuir amb orelleres i un protector de nuques arrissat", "answer_start": 309 } ], "id": "P_530_C_3175_Q3", "question": "Què porta Hèctor sota el casc corinti?" }, { "answers": [ { "text": "els estrategs", "answer_start": 517 } ], "id": "P_530_C_3175_Q4", "question": "Què distingeix el casc de cuir?" } ] }, { "context": "L'any següent un equip al comandament de l'investigador Nino Lamboglia va tractar de trobar restes del vaixell que hauria transportat les escultures, però després de diversos intents només es van trobar 28 argolles de plom, probablement pertanyents a les veles d'una nau, així com un fragment d'allò que podria ser l'empunyadura del Bronze A.[5] Una hipòtesi apunta que els tripulants de la suposada nau poguessin haver llançat per la borda tant les dues escultures com restes de l'aparellament, amb motiu d'alguna tempesta, naufragant posteriorment el vaixell a un altre lloc, o assolint per fi la costa. Altres estudis realitzats per Paolo Moreno, professor d'Arqueologia i Història de l'Art grec i romà de la universitat de Roma han aportat unes altres dades. L'aparició d'alguna resta de fusta del que pogués ser una nau romana d'època imperial, i el fet que les dues figures fossin trobades a poca distància (cosa que difícilment hauria ocorregut en cas que haguessin estat llançades voluntàriament) fan que la hipòtesi del llançament per la borda es posi en dubte.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Nino Lamboglia", "answer_start": 56 } ], "id": "P_530_C_3176_Q1", "question": "Qui comandava l'equip?" }, { "answers": [ { "text": "restes del vaixell que hauria transportat les escultures", "answer_start": 92 } ], "id": "P_530_C_3176_Q2", "question": "Què buscava l'equip de Nino Lamboglia?" }, { "answers": [ { "text": "28 argolles de plom", "answer_start": 203 } ], "id": "P_530_C_3176_Q3", "question": "Què va trobar l'equip de Nino Lamboglia?" }, { "answers": [ { "text": "pertanyents a les veles d'una nau", "answer_start": 237 } ], "id": "P_530_C_3176_Q4", "question": "De què sembla que eren les 28 argolles de plom?" } ] }, { "context": "Van ser registrades amb els números 12801 i 12802, i es va començar una pacient tasca de despreniment de les restes de petxines i incrustacions calcàries que s'havien adherit a la superfície de bronze durant els molts segles passats al llit marí. Al mes del seu descobriment, i amb la publicació de les primeres diapositives, la comunitat científica va ser conscient de la importància de la troballa. Es van adonar que amb els limitats mitjans amb què es comptava era impossible realitzar una restauració completa, decidint-se el seu trasllat a Florència. El gener de 1975 les dues estàtues estaven a càrrec de Francesco Nicosia, superintendent dels béns arqueològics de la Toscana, al famós taller de l'Offizio delle pietre duri. Després de cinc anys de restauració en els que es van utilitzar diverses tècniques, a més de la neteja total de les superfícies realitzades amb instruments dissenyats específicament per a les estàtues,[6] es van sotmetre a anàlisis radiològiques, necessàries per a conèixer la seva estructura interna, estat de conservació i el gruix del metall, (que van detectar un problema d'oxidació interna), les estàtues es van exposar primer al Museu Arqueològic de Florència, i després al Palau del Quirinal residència oficial del president de la República Italiana a Roma, sent traslladades posteriorment a la seva ubicació definitiva de Reggio de Calàbria.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "12801 i 12802", "answer_start": 36 } ], "id": "P_530_C_3177_Q1", "question": "Amb quins números van ser registrades les dues estàtues?" }, { "answers": [ { "text": "de la importància de la troballa", "answer_start": 367 } ], "id": "P_530_C_3177_Q2", "question": "De què va ser conscient la comunitat científica?" }, { "answers": [ { "text": "a Florència", "answer_start": 543 } ], "id": "P_530_C_3177_Q3", "question": "On van traslladar les dues estàtues?" }, { "answers": [ { "text": "Francesco Nicosia", "answer_start": 611 } ], "id": "P_530_C_3177_Q4", "question": "Qui es va fer càrrec de les estàtues el gener de 1975?" }, { "answers": [ { "text": "l'Offizio delle pietre duri", "answer_start": 702 } ], "id": "P_530_C_3177_Q5", "question": "A quin taller treballava Francesco Nicosia?" } ] }, { "context": "Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever (segle v aC) que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria. Són dos dels pocs exemples d'escultures en bronze que queden de l'Art de l'antiga Grècia juntament amb, per exemple, el Posidó o Déu de Artimisio del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes o l'Auriga de Delfos.[1] Van ser trobades al fons del mar a la rodalia de la localitat de Riace, a la província de Reggio de Calàbria el 1972. S'han convertit en un dels símbols de la ciutat de Reggio de Calàbria. Són coneguts com a Bronze A (el jove) i Bronze B (el vell).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una parella d'estàtues gregues", "answer_start": 26 } ], "id": "P_530_C_3178_Q1", "question": "Què són els Guerrers de Riace?" }, { "answers": [ { "text": "sever", "answer_start": 65 } ], "id": "P_530_C_3178_Q2", "question": "De quin estil són els Guerrers de Riace?" }, { "answers": [ { "text": "al Museu nacional de la Magna Grècia", "answer_start": 98 } ], "id": "P_530_C_3178_Q3", "question": "On s'exposen els Guerrers de Riace?" }, { "answers": [ { "text": "al fons del mar", "answer_start": 386 } ], "id": "P_530_C_3178_Q4", "question": "On van trobar els Guerrers de Riace?" }, { "answers": [ { "text": "en un dels símbols de la ciutat de Reggio de Calàbria", "answer_start": 503 } ], "id": "P_530_C_3178_Q5", "question": "En què s'han convertit els Guerrers de Riace?" } ] }, { "context": "Pel que fa a les armes que els dos bronzes subjectaven a les mans, han estat moltes les hipòtesis formulades per anteriors investigadors. Es va dir que podien ser branques de llorer, una espasa o una llança, que es reconeix als senyals de la mà per a la inserció d'una corda que s'utilitza per augmentar la propulsió i la precisió de l'arma. Aquesta hipòtesi, tanmateix, disminueix quan les fonts apunten clarament a l'escassa consideració que hagués tingut el talent del guerrer per les armes de llançament. Seria poc probable que l'escultor volgués mostrar una figura disminuïda en la seva dignitat, com si fos un llançador de javelina, que tenia un paper important a la batalla hoplítica. Pels signes de suport a l'avantbraç es creu que l'arma era una llança hoplica. És evident que el Bronze A tenia una llança entre els dits índex i mig, amb un gest que no li permetia de tocar a l'arma a terra, per no córrer el risc de despuntar-la (i per tant, un altre extrem realista particular per part de l'escultor), en absència de perns de suport establerts als dits per sostenir la llança es pensa equivocadament que subjectava una javelina. El Bronze B, subjectava la llança d'una manera més normal, agafant-la amb palmell de la mà.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un llançador de javelina", "answer_start": 613 } ], "id": "P_530_C_3179_Q2", "question": "Qui tenia un paper important a la batalla hoplítica?" }, { "answers": [ { "text": "amb palmell de la mà", "answer_start": 1210 } ], "id": "P_530_C_3179_Q4", "question": "Com agafava la llança el Bronze B?" }, { "answers": [ { "text": "Pels signes de suport a l'avantbraç", "answer_start": 692 } ], "id": "P_530_C_3179_Q5", "question": "Per què es creu que l'arma era una llança hoplica?" } ] } ] }

{ "title": "Shōgun", "paragraphs": [ { "context": "Un altre important intent per apropar la història del Japó i la mítica figura del shogun al públic occidental va ser el d'Isaac Titsingh, un comerciant neerlandès representant de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals al Japó entre 1779 i 1784.[105] Titsingh va escriure tres llibres relatius al Japó i en aquest tema sobresurt Illustrations of Japan; consisting of Private Memoirs and Anecdotes of the reigning Dynasty of The Djogouns, or sovereigns of Japan; a description of the feasts and Ceremonies observed throughout the year at their Court; and of the Ceremonies Customary at Marriages and funerals: to which are subjoined, observations on the legal suicide of the Japanese, remarks on their poetry, an explanation of their mode of Reckoning time, particulars respecting the Dosi powder, the preface of a work by Confoutzee on filial piety, & c. & c., resumit com Secret Memoirs of the Shoguns en anglès, el qual aborda breument la història del govern del shogunat Tokugawa, fent èmfasi des de Ietsuna fins a Ienari. Titsigh va morir el 1812 i la seva obra va ser publicada postmortem per dos dels seus amics. L'obra de Titsingh va ajudar a entendre millor el rol del shōgun en la política del país, ja que sovint el shogun era nomenat a Europa com «l'Emperador» mentre que l'Emperador se li considerava una mena de «papa japonès».[106]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "apropar la història del Japó i la mítica figura del shogun al públic occidental", "answer_start": 30 } ], "id": "P_249_C_1489_Q1", "question": "Què va voler fer Isaac Titsingh amb el seus llibres?" }, { "answers": [ { "text": "un comerciant neerlandès", "answer_start": 138 } ], "id": "P_249_C_1489_Q2", "question": "Qui era Isaac Titsingh?" }, { "answers": [ { "text": "1812", "answer_start": 1061 } ], "id": "P_249_C_1489_Q3", "question": "Quan va morir Isaac Titsingh?" }, { "answers": [ { "text": "postmortem", "answer_start": 1098 } ], "id": "P_249_C_1489_Q4", "question": "Quan va ser publicada l'obra d'Isaac Titsingh?" }, { "answers": [ { "text": "el rol del shōgun en la política del país", "answer_start": 1181 } ], "id": "P_249_C_1489_Q5", "question": "Què va ajudar a entendre l'obra d'Isaac Titsingh?" } ] }, { "context": "Al llarg de la història del Japó van existir tres shogunats. El primer l'establí el 1192 Minamoto no Yoritomo, conegut com a shogunat Kamakura. Aquest govern només va ser controlat per tres membres del clan Minamoto, ja que el poder el va usurpar el clan Hōjō, que sota el títol de regents nomenaven shoguns titelles, nens i joves que rebutjaven en complir els vint anys. El segon shogunat és conegut com a Ashikaga i va ser fundat el 1338 per Ashikaga Takauji. Durant aquest shogunat, quinze membres del clan Ashikaga van mantenir el lloc fins que un prominent militar del període Azuchi-Momoyama anomenat Oda Nobunaga va derrocar el shogun el 1573.[9] L'últim va ser el shogunat Tokugawa, instituït oficialment per Ieyasu Tokugawa el 1603[10] i que va culminar el 1868 després de la renúncia al càrrec de Tokugawa Yoshinobu,[11] quan l'emperador Meiji va reprendre el seu paper protagonista en la política del país i la figura del shogun va ser abolida.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Kamakura", "answer_start": 134 } ], "id": "P_249_C_1490_Q2", "question": "Com es coneix el shogunat de Minamoto no Yoritomo?" }, { "answers": [ { "text": "1338", "answer_start": 435 } ], "id": "P_249_C_1490_Q3", "question": "Quin any va ser fundat el segon shogunat?" }, { "answers": [ { "text": "Oda Nobunaga", "answer_start": 607 } ], "id": "P_249_C_1490_Q4", "question": "Qui va derrocar el shogun en el segon shogunat?" }, { "answers": [ { "text": "després de la renúncia al càrrec de Tokugawa Yoshinobu", "answer_start": 771 } ], "id": "P_249_C_1490_Q5", "question": "Quan va culminar el tercer shogunat?" } ] }, { "context": "Durant les dècades de 1850 i 1860 el shogunat es va veure severament pressionat tant a l'exterior per les potències estrangeres com a l'interior. Va ser llavors quan diversos grups enfadats amb el shogunat per les concessions fetes als diversos països europeus van trobar en la figura de l'emperador un aliat mitjançant el qual podien expulsar el shogunat Tokugawa del poder. El lema d'aquest moviment va ser Sonne Joi (尊王攘夷, lit. «Reverenciar l'Emperador, Expulsar els Bàrbars\") i finalment va tenir èxit el 1868, quan el poder imperial va ser restablert després de segles d'estar a l'ombra de la vida política del país.[88]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "severament pressionat", "answer_start": 58 } ], "id": "P_249_C_1491_Q1", "question": "Com estava el shogunat en les dècades de 1850 i 1860?" }, { "answers": [ { "text": "per les concessions fetes als diversos països europeus", "answer_start": 206 } ], "id": "P_249_C_1491_Q2", "question": "Perquè alguns grups estaven enfadats amb el shogunat?" }, { "answers": [ { "text": "en la figura de l'emperador", "answer_start": 272 } ], "id": "P_249_C_1491_Q3", "question": "En qui van trobar un aliat els grups enfadats amb el shogunat?" }, { "answers": [ { "text": "Reverenciar l'Emperador, Expulsar els Bàrbars", "answer_start": 432 } ], "id": "P_249_C_1491_Q4", "question": "Quin va ser el lema del moviment creat pels grups enfadats amb el shogunat?" }, { "answers": [ { "text": "1868", "answer_start": 509 } ], "id": "P_249_C_1491_Q5", "question": "Quin any va ser restablert el poder imperial?" } ] }, { "context": "Durant el període Nara (710-794), per ordre de la cort imperial, establerta en el que avui és Nara, es va centrar l'atenció en els emishi (虾夷 lit. \"bàrbars\"), habitants del nord del Japó amb qui havien tingut nombrosos altercats, per subjugar-los. El 774 va esclatar una important revolta, coneguda com a «guerra dels trenta-vuit anys», en què els emishi van utilitzar un sistema de guerra de guerrilles en contra de les tropes imperials. Diversos shogun o generals de les tropes van ser designats per combatre les tribus del nord, sense gaire èxit, i probablement el primer shogun de la història va ser Tajihi no Agatamori,[48] nomenat l'any 720,[23] seguit per Ōtomo Yakamochi, l'any 784,[25] Ki no Kosami, l'any 789,[27] i Ōtomo no Otomaro, el 794.[29] No va ser fins a l'any 796, gràcies a Sakanoue no Tamuramaro, que finalment els van aconseguir vèncer.[49]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "710-794", "answer_start": 24 } ], "id": "P_249_C_1492_Q1", "question": "Quan va ser el període Nara?" }, { "answers": [ { "text": "guerra dels trenta-vuit anys", "answer_start": 306 } ], "id": "P_249_C_1492_Q3", "question": "Com es diu la revolta que va esclatar el 774?" }, { "answers": [ { "text": "van utilitzar un sistema de guerra de guerrilles", "answer_start": 355 } ], "id": "P_249_C_1492_Q4", "question": "Com van lluitar els emishi a la guerra dels trenta-vuit anys?" }, { "answers": [ { "text": "Tajihi no Agatamori", "answer_start": 604 } ], "id": "P_249_C_1492_Q5", "question": "Qui va ser probablement el primer shogun de la història?" } ] }, { "context": "A principis del segle xiv el clan Hōjō es va enfrontar a un intent de restauració imperial, ara sota la figura de l'emperador Go-Daigo. Quan els Hōjō es van assabentar, van enviar un exèrcit des de Kamakura, però l'emperador va fugir abans que arribessin, emportant-se les insígnies imperials amb ell.[57] L'emperador Go-Daigo va buscar refugi en Kasagi entre monjos guerrers que li van donar la benvinguda i es van preparar per a un possible atac.[57]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a un intent de restauració imperial", "answer_start": 55 } ], "id": "P_249_C_1493_Q1", "question": "A què es va enfrontar el clan Hōjō a principis del segle xiv?" }, { "answers": [ { "text": "van enviar un exèrcit", "answer_start": 169 } ], "id": "P_249_C_1493_Q3", "question": "Què van fer els Hōjō quan es van assabentar de l'intent de restauració imperial?" }, { "answers": [ { "text": "en Kasagi", "answer_start": 344 } ], "id": "P_249_C_1493_Q4", "question": "On va buscar refugi l'emperador per fugir dels Hōjō?" }, { "answers": [ { "text": "les insígnies imperials", "answer_start": 269 } ], "id": "P_249_C_1493_Q5", "question": "Què es va endur Go-Daigo en la seva fugida?" } ] } ] }

{ "title": "Il turco in Italia", "paragraphs": [ { "context": "Il turco va arribar gairebé un any més tard d'acabar Aureliano in Palmira. Comparat amb la fecunditat que havia mostrat fins aleshores, aquell fou un any sorprenentment marge per a Rossini. Cap de les dues òperes va ser ben rebuda. En ambdós casos, el llibretista fou Felice Romani, que s'havia establert a Milà i era, de fet, el llibretista titular de La Scala.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "gairebé un any més tard d'acabar Aureliano in Palmira", "answer_start": 20 } ], "id": "P_356_C_2131_Q1", "question": "Quan va arribar Il turco?" }, { "answers": [ { "text": "un any sorprenentment marge", "answer_start": 147 } ], "id": "P_356_C_2131_Q2", "question": "Què fou aquell any per a Rossini?" }, { "answers": [ { "text": "Cap de les dues òperes", "answer_start": 190 } ], "id": "P_356_C_2131_Q3", "question": "Quina òpera no va ser ben rebuda?" }, { "answers": [ { "text": "Felice Romani", "answer_start": 268 } ], "id": "P_356_C_2131_Q4", "question": "Qui va ser el llibretista de les dues òperes que no van ser ben rebudes?" }, { "answers": [ { "text": "Milà", "answer_start": 307 } ], "id": "P_356_C_2131_Q5", "question": "On s'havia establert Felice Romani?" } ] }, { "context": "El 1788 el compositor alemany Franz Seydelmann, des del 1772 empleat a la cort de Dresden, va compondre una òpera sobre un llibret en italià de Caterino Mazzolà, Il turco in Italia, que volia continuar l'èxit obtingut en la seva anterior òpera, una exploració sobre l'exotisme amb el mateix llibretista Il mostro ossia Da gratitudine amore. Mazzolà, qui havia conegut tant a Casanova com a Lorenzo Da Ponte a Venècia, va ser nomenat poeta de la cort de Dresden el 1780, on va ser acompanyat per un temps per Da Ponte. Va col·laborar amb Salieri a Viena i el 1791 hi va treballar breument, potser al costat de Mozart, a qui potser va influir perquè elegís el llibret de La flauta màgica, basada en el llibret maçònic de Mazzolà Osiride. Va ser, en tot cas, Mazzolà el qui va adaptar el llibret de Metastasio de La clemenza di Tito de Mozart, una obra posada en escena a Praga al setembre de 1791. Constanze Mozart va veure la versió de Seydelmann d'Il turco in Italia a Viena el 1789, mentre el seu marit estava absent en un viatge a Potsdam. El llibret va ser utilitzat, també, el 1794 per l'alumne de Mozart Franz Xaver Süssmayr.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "compositor", "answer_start": 11 } ], "id": "P_356_C_2133_Q1", "question": "Què era Franz Seydelmann?" }, { "answers": [ { "text": "a la cort de Dresden", "answer_start": 69 } ], "id": "P_356_C_2133_Q2", "question": "On estava empleat Franz Seydelmann des del 1772?" }, { "answers": [ { "text": "Praga", "answer_start": 869 } ], "id": "P_356_C_2133_Q5", "question": "On es va posar en escena al setembre de 1791 La clemenza di Tito?" } ] }, { "context": "En una platja pròxima a Nàpols un grup de gitanos canta amb alegria, en contrast amb la bella gitana Zaida, que mostra la seva tristesa per l'enyorament del seu estimat, que està en terres llunyanes; mentrestant, el seu amic Albazar intenta consolar-la. Apareix un poeta italià, Prosdocimo, que està buscant un tema per a una comèdia i el cant dels zíngars li suggereix una bona idea per començar. Arriba Geronio, marit ric i complaent de la frívola Fiorilla, que busca una gitana que li digui la bonaventura. Zaida s'ofereix a predir el seu futur i fa al·lusions burlesques als signes del zodíac que porten banyes fins a aconseguir irritar el marit, que fuig davant les burles de tots. Zaida explica la raó de la seva presència a Itàlia: havia estat l'esclava preferida del príncep turc Selim Damelec a la seva cort d'Erzurum, va ser falsament acusada d'infidelitat i en va haver de fugir, però encara l'estima. El poeta li diu que arriba a Nàpols un príncep turc que vol conèixer els costums d'Europa i li recomana que vagi a la festa que es fa en honor d'aquest.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un grup de gitanos", "answer_start": 31 } ], "id": "P_356_C_2134_Q1", "question": "Qui canta amb alegria en una platja pròxima a Nàpols?" }, { "answers": [ { "text": "bella", "answer_start": 88 } ], "id": "P_356_C_2134_Q2", "question": "Com és la gitana Zaida?" }, { "answers": [ { "text": "per l'enyorament del seu estimat", "answer_start": 136 } ], "id": "P_356_C_2134_Q3", "question": "Per què està trista Zaida?" }, { "answers": [ { "text": "en terres llunyanes", "answer_start": 179 } ], "id": "P_356_C_2134_Q4", "question": "On és l'estimat de Zaida?" }, { "answers": [ { "text": "Fiorilla", "answer_start": 450 } ], "id": "P_356_C_2134_Q5", "question": "De qui és marit Geronio?" } ] }, { "context": "La infidelitat conjugal de la trama va ser considerada immoral; així, quan l'òpera es va reestrenar a Roma l'any 1815, s'hi van fer alguns retocs per tal d'apaivagar els censors. Fins i tot, el llibret de Roma de 1819 anomena l'òpera La capricciosa corretta. Pocs d'aquests canvis van ser aplicats en la partitura, de manera que el públic llegia les versions \"morals\" als llibrets mentre escoltava una altra cosa a l'escenari. L'òpera es va revisar per ser representada el 1820 a Nàpols i a París. En el cas de Nàpols, els recitatius van ser substituïts per diàlegs parlats en prosa; s'hi van afegir més gitanos; Don Geronio, en comptes de marit de Fiorilla, esdevé el seu tutor, i la seva part és en dialecte napolità –fet habitual a Nàpols per als rols de baix de les comèdies de Rossini–.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "immoral", "answer_start": 55 } ], "id": "P_356_C_2135_Q1", "question": "Com va ser considerada la infidelitat conjugal de la trama?" }, { "answers": [ { "text": "per tal d'apaivagar els censors", "answer_start": 146 } ], "id": "P_356_C_2135_Q3", "question": "Per què es van fer alguns retocs en l'òpera que es va estrenar a Roma l'any 1815?" }, { "answers": [ { "text": "les versions \"morals\"", "answer_start": 346 } ], "id": "P_356_C_2135_Q4", "question": "Què llegia el públic als llibrets?" }, { "answers": [ { "text": "1820", "answer_start": 473 } ], "id": "P_356_C_2135_Q5", "question": "Quan es va revisar l'obra per a ser representada a Nàpols i París?" } ] }, { "context": "Si tenim en compte que Il turco només va obtenir un èxit relatiu al principi, sorprèn la gran varietat de versions i substitucions que se'n varen fer. Una versió reduïda a un acte va ser produïda el 1826 a París, i també el 1830 a Bolonya, si bé no es disposa de documentació d'aquestes. Amb el pas del temps, Il turco es va anar corrompent amb afegits i abstraccions d'altres òperes. L'enregistrament de Gianandrea Gavazzeni amb Maria Callas fet als anys cinquanta constituïa més o menys un retorn a la versió autògrafa; l'edició crítica és la utilitzada actualment als teatres d'òpera d'arreu del món.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "relatiu", "answer_start": 57 } ], "id": "P_356_C_2136_Q1", "question": "Com va ser l'èxit que va obtenir Il turco al principi?" }, { "answers": [ { "text": "la gran varietat de versions i substitucions que se'n varen fer", "answer_start": 86 } ], "id": "P_356_C_2136_Q2", "question": "Què sorprèn de Il turco?" }, { "answers": [ { "text": "d'altres òperes", "answer_start": 368 } ], "id": "P_356_C_2136_Q3", "question": "D'on es van afegir a Il turco abstraccions?" }, { "answers": [ { "text": "als anys cinquanta", "answer_start": 447 } ], "id": "P_356_C_2136_Q4", "question": "Quan es va fer l'enregistrament de Gianandrea Gavazzeni amb Maria Callas?" }, { "answers": [ { "text": "l'edició crítica", "answer_start": 522 } ], "id": "P_356_C_2136_Q5", "question": "Quina és la versió de l'obra utilitzada actualment als teatres d'òpera?" } ] } ] }

{ "title": "Ajuda:Com iniciar una pàgina", "paragraphs": [ { "context": "Nota: La Viquipèdia és una enciclopèdia de contingut lliure. Col·laborant-hi esteu contribuint amb una font d'informació gratuïta i de lliure accés. Automàticament autoritzeu que totes les contribucions quedin cobertes per la GNU Free Documentation License; això ho podeu fer si posseïu els drets del material (per exemple si els creeu), si el material té una llicència GFDL o compatible, o si pertany al domini públic. Més informació a Viquipèdia:Copyrights. No introduïu mai material amb drets d'autor sense permís del propietari dels drets.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "material amb drets d'autor sense permís del propietari dels drets", "answer_start": 477 } ], "id": "P_39_C_229_Q2", "question": "Què no hi pot introduir?" }, { "answers": [ { "text": "la GNU Free Documentation License", "answer_start": 223 } ], "id": "P_39_C_229_Q3", "question": "Qui cobreix les contribucions?" }, { "answers": [ { "text": "gratuïta i de lliure accés", "answer_start": 121 } ], "id": "P_39_C_229_Q4", "question": "Com és aquesta font d'informació?" } ] }, { "context": "Quan es creen pàgines també és convenient revisar el text abans de desar-lo. Potser trobeu més còmode copiar la pàgina original, treballar-hi a part i aleshores enganxar la còpia editada. Crear pàgines que tractaran temes nous és una bona manera d'ajudar a incrementar l'amplitud (i profunditat) de la Viquipèdia. Per altra banda, si desitgeu enganxar-hi text vostre ja redactat a una pàgina wiki, potser us interessarà convertir el vostre text en format MS Word o HTML al marcatge wiki.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "revisar el text", "answer_start": 42 } ], "id": "P_39_C_230_Q1", "question": "Què hem de fer abans de desar la pàgina creada?" }, { "answers": [ { "text": "incrementar l'amplitud (i profunditat) de la Viquipèdia", "answer_start": 257 } ], "id": "P_39_C_230_Q2", "question": "Què aconseguim creant pàgines de temes nous?" }, { "answers": [ { "text": "la còpia editada", "answer_start": 170 } ], "id": "P_39_C_230_Q3", "question": "Quina còpia hem d'enganxar?" }, { "answers": [ { "text": "copiar la pàgina original", "answer_start": 102 } ], "id": "P_39_C_230_Q4", "question": "Què podem fer per poder treballar a part amb la pàgina?" }, { "answers": [ { "text": "MS Word o HTML", "answer_start": 455 } ], "id": "P_39_C_230_Q5", "question": "A quin format ens pot interessar convertir el text?" } ] }, { "context": "Per començar una pàgina nova, podeu fer-ho des d'un enllaç al títol d'una pàgina nova. Mentre llegiu articles a la Viquipèdia, veureu enllaços on es pot fer clic que us porten a pàgines que encara no s'han escrit (com aquest: títol d'article de mostra nota: aquest enllaç no funciona de veritat.) Els enllaços a pàgines que encara s'han d'escriure són de color vermell (si heu entrat amb el vostre nom d'usuari podeu canviar-ho per un petit signe d'interrogació a preferències.) Feu clic a l'enllaç i anireu a parar a la pàgina d'edició on apareix el text següent:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al títol d'una pàgina nova", "answer_start": 59 } ], "id": "P_39_C_233_Q1", "question": "On trobem l'enllaç?" }, { "answers": [ { "text": "a pàgines que encara s'han d'escriure", "answer_start": 310 } ], "id": "P_39_C_233_Q2", "question": "On ens porten els enllaços de color vermell?" }, { "answers": [ { "text": "a la pàgina d'edició", "answer_start": 516 } ], "id": "P_39_C_233_Q3", "question": "On anirem si fem clic a l'enllaç?" } ] }, { "context": "Ajuda:Com iniciar una pàgina és un compendi de recomanacions i ajudes per a iniciar pàgines a la Viquipèdia en català. Si heu arribat aquí és possible que vulgueu iniciar una nova pàgina, així que heu de saber que qualsevol persona amb connexió a Internet pot iniciar una pàgina nova a la Viquipèdia! La majoria de continguts de la Viquipèdia són articles, que és el tipus de pàgines que acostumen a crear la majoria d'usuaris. Tanmateix hi ha altres pàgines (vegeu Viquipèdia:Espai de noms per a més informació). En general la majoria d'ajuda està redactada per a facilitar la creació. ", "qas": [ { "answers": [ { "text": "iniciar una nova pàgina", "answer_start": 163 } ], "id": "P_39_C_234_Q1", "question": "Què, potser, volem fer si hem arribat aquí?" }, { "answers": [ { "text": "qualsevol persona", "answer_start": 214 } ], "id": "P_39_C_234_Q2", "question": "Qui pot iniciar una pàgina nova?" }, { "answers": [ { "text": "articles", "answer_start": 347 } ], "id": "P_39_C_234_Q3", "question": "Què són la majoria de continguts?" }, { "answers": [ { "text": "per a facilitar la creació", "answer_start": 559 } ], "id": "P_39_C_234_Q4", "question": "Per què està redactada l'ajuda?" } ] } ] }

{ "title": "Antic Egipte", "paragraphs": [ { "context": "La majoria d'antics egipcis eren pagesos lligats a la terra. Les seves residències estaven restringides als membres familiars immediats, i es construïen amb maons de tova dissenyats per a romandre freds a hora alta. Cada casa tenia una cuina amb un celobert, que contenia un molinet de pedra per a moldre farina i un forn petit per a coure pa.[117] Els murs es pintaven de blanc i es podien cobrir amb tapissos de lli tenyit. El terra es cobria d'estores de canya, mentre tamborets amples, llits aixecats del terra i taules individuals comprenien el mobiliari.[118]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pagesos", "answer_start": 33 } ], "id": "P_46_C_271_Q1", "question": "Què eren els antic egipcis?" }, { "answers": [ { "text": "maons de tova", "answer_start": 158 } ], "id": "P_46_C_271_Q2", "question": "Amb què construïen les seves cases?" }, { "answers": [ { "text": "per a moldre farina", "answer_start": 295 } ], "id": "P_46_C_271_Q4", "question": "Per a què feien servir el molinet?" }, { "answers": [ { "text": "estores de canya", "answer_start": 450 } ], "id": "P_46_C_271_Q5", "question": "Què feien servir per cobrir el terra?" } ] }, { "context": "Els antics egipcis feien servir rucs i bous com a bèsties de càrrega, i eren els responsables de llaurar els camps i trepitjar llavors al sòl. La matança d'un bou gras també era una part central d'un ritual d'oferiment.[88] Els cavalls van ser introduïts pels hicses en el segon període intermedi, i el camell, encara que era conegut des de l'Imperi antic, no es va fer servir com a bèstia de càrrega fins al Baix imperi.[88] Els gossos, gats i micos eren animals de companyia comuns, mentre que els animals de companyia més exòtics importats des del cor de l'Àfrica, com els lleons, es reservaven per a la reialesa. Heròdot va observar que els egipcis eren els únics a tenir animals amb ells a les seves cases.[87] Durant els períodes predinàstic i Baix imperi, el culte als déus en la seva forma animal era extremadament popular, com la dea gata Bastet i el déu ibis Thoth, i aquests animals es criaven en gran nombre en granges amb propòsit del ritual de sacrifici.[90]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "rucs i bous", "answer_start": 32 } ], "id": "P_46_C_272_Q1", "question": "Quins animals feien servir com a bèsties de càrrega?" }, { "answers": [ { "text": "d'oferiment", "answer_start": 207 } ], "id": "P_46_C_272_Q2", "question": "Qui tipus de ritual feien amb un bou?" }, { "answers": [ { "text": "Els gossos, gats i micos", "answer_start": 426 } ], "id": "P_46_C_272_Q3", "question": "Quins animals de companyia eren comuns?" }, { "answers": [ { "text": "exòtics", "answer_start": 525 } ], "id": "P_46_C_272_Q4", "question": "Quins tipus d'animals es reservaven per a la reialesa?" }, { "answers": [ { "text": "als déus en la seva forma animal", "answer_start": 772 } ], "id": "P_46_C_272_Q5", "question": "Quin culte va ser molt popular?" } ] }, { "context": "Els egipcis creien que una relació equilibrada entre la gent i els animals era un element essencial en l'ordre còsmic; així, humans, animals i plantes es creia que eren membres d'un sol tot.[87] Els animals, tant domesticats com salvatges, eren doncs una font crítica d'espiritualitat, companyonia i sosteniment per als antics egipcis. Els bous eren el bestiar més important; l'administració aplicava taxes al bestiar en els censos regulars, i la mida d'un ramat reflectia el prestigi i la importància de l'estat o temple que el tenia. A més a més dels bous, els antics egipcis guardaven xais, cabres i porcs. Aviram com ànecs, oques i coloms es capturava en xarxes i es criava en granges, on se'ls obligava a menjar pasta per engreixar-los.[88] El Nil proveïa una font abundant de peix. Les abelles també es van domesticar des de, com a mínim, l'Imperi antic, i proveïen tant mel com cera.[89]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "relació equilibrada", "answer_start": 27 } ], "id": "P_46_C_273_Q1", "question": "Què creien que havien de mantenir la gent i els animals per l'ordre còsmic?" }, { "answers": [ { "text": "Els bous", "answer_start": 336 } ], "id": "P_46_C_273_Q2", "question": "Quin era el bestiar més important?" }, { "answers": [ { "text": "pasta per engreixar-los", "answer_start": 717 } ], "id": "P_46_C_273_Q3", "question": "Què feien menjar a l'aviram?" }, { "answers": [ { "text": "El Nil", "answer_start": 746 } ], "id": "P_46_C_273_Q4", "question": "Quin riu els proveïa de peix?" }, { "answers": [ { "text": "Les abelles", "answer_start": 788 } ], "id": "P_46_C_273_Q5", "question": "Quin insecte van domesticar?" } ] }, { "context": "Egipte va deixar un llegat durador. L'art i l'arquitectura van ser imitats per altres pobles, i les ruïnes monumentals que han sobreviscut durant segles han inspirat la imaginació de turistes i escriptors. El descobriment de les antiguitats i diverses excavacions realitzades des dels inicis de l'edat moderna van dirigir l'atenció científica cap a la civilització egípcia i es va despertar un gran interès arreu del món.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "L'art i l'arquitectura", "answer_start": 36 } ], "id": "P_46_C_274_Q1", "question": "Què imitaven altres pobles?" }, { "answers": [ { "text": "la imaginació de turistes i escriptors", "answer_start": 166 } ], "id": "P_46_C_274_Q2", "question": "Què han inspirat les ruïnes?" }, { "answers": [ { "text": "un llegat durador", "answer_start": 17 } ], "id": "P_46_C_274_Q3", "question": "Què ens ha deixat Egipte?" }, { "answers": [ { "text": "segles", "answer_start": 146 } ], "id": "P_46_C_274_Q4", "question": "Quant temps han sobreviscut les ruïnes?" }, { "answers": [ { "text": "l'atenció científica", "answer_start": 322 } ], "id": "P_46_C_274_Q5", "question": "Què es va dirigir cap a la civilització egípcia?" } ] }, { "context": "Els antics egipcis atorgaven un gran valor a la higiene i l'aparença. La majoria es banyava al Nil i feia servir un sabó pastós fabricat de greix animal i guix. Els homes s'afaitaven la totalitat del cos per a la netedat, i perfums aromàtics i ungüents cobrien les males olors i suavitzaven la pell.[119] Els vestits es feien de llençols de lli simples que es blanquejaven, i tant homes com dones de les classes altes portaven perruques, joies, i cosmètics. Els nens anaven sense roba fins a la maduresa, cap als 12 anys, i en aquesta edat els mascles se circumcidaven i es rapaven el cap. Les mares eren responsables de cuidar els nens, mentre el pare proveïa els ingressos de la família.[120]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la higiene i l'aparença", "answer_start": 43 } ], "id": "P_46_C_275_Q1", "question": "A què donaven valor?" }, { "answers": [ { "text": "greix animal i guix", "answer_start": 140 } ], "id": "P_46_C_275_Q2", "question": "Amb què fabricaven el sabó?" }, { "answers": [ { "text": "la totalitat del cos", "answer_start": 183 } ], "id": "P_46_C_275_Q3", "question": "Què s'afaitaven els homes?" }, { "answers": [ { "text": "de lli", "answer_start": 338 } ], "id": "P_46_C_275_Q4", "question": "De què feien els llençols?" }, { "answers": [ { "text": "12 anys", "answer_start": 513 } ], "id": "P_46_C_275_Q5", "question": "Fins a quina edat els nens anaven despullats?" } ] }, { "context": "La societat egípcia estava altament estratificada, i l'estatus social s'exhibia expressament. Els pagesos constituïen la major part de la població, però la producció agrícola era apropiada directament per l'estat, el temple, o la família noble que posseïa la terra.[75] En les temporades que, a causa de les riuades i crescudes del Nil, els treballs agrícoles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de corvees pel qual havien de donar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigació i en la construcció de sumptuoses tombes i temples (vegeu article principal: arquitectura de l'antic Egipte).[76] Pel que fa als caçadors i als pescadors, estaven obligats a lliurar captures d'animals del riu, dels canals i del desert. Els artistes i artesans eren d'un estatus més alt que els pagesos, però també estaven sota control estatal, treballant a les botigues lligades als temples i pagades directament del tresor de l'estat. Els escribes i oficials formaven les classes altes de l'antic Egipte, els anomenats la \"classe de les faldilles blanques\" en referència als vestits de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang.[77] La classe alta lluïa eminentment el seu estatus social en l'art i la literatura. Per sota de la noblesa, hi havia els sacerdots, metges, i enginyers educats especialment en els seus respectius camps. L'esclavisme ja es coneixia a l'antic Egipte, però l'extensió i prevalença d'aquesta pràctica són poc clares.[78]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a lliurar captures", "answer_start": 720 } ], "id": "P_46_C_276_Q1", "question": "A què estaven obligats caçadors i pescadors?" }, { "answers": [ { "text": "estatal", "answer_start": 883 } ], "id": "P_46_C_276_Q2", "question": "Sota control de qui estaven els artistes i artesans?" }, { "answers": [ { "text": "Els escribes i oficial", "answer_start": 984 } ], "id": "P_46_C_276_Q3", "question": "Qui formava les classes altes?" }, { "answers": [ { "text": "la \"classe de les faldilles blanques\"", "answer_start": 1068 } ], "id": "P_46_C_276_Q4", "question": "Com es coneixia a les classes altes?" }, { "answers": [ { "text": "la noblesa", "answer_start": 1286 } ], "id": "P_46_C_276_Q5", "question": "Qui hi havia per sobre els sacerdots?" } ] } ] }

{ "title": "Bronzes de Benín", "paragraphs": [ { "context": "A l'Àfrica tropical, al centre del continent, es va desenvolupar aviat la tècnica de la cera perduda per a les petites escultures de bronze, com atesten les troballes de Benín. Quan un rei moria, el seu successor manava fer un cap en bronze. N'hi ha prop de cent seixanta, i els més antics provenen segurament del segle xii.[12] L'oba monopolitzava els materials més difícils d'obtenir, com ara l'or, els ullals d'elefant o el bronze. Aquests reis van fer possibles els esplèndids bronzes de Benín; d'aquesta manera les corts reials van contribuir de manera definitiva a l'art negre.[13] L'any 1939, es van descobrir caps molt similars als de Benín a la ciutat santa dels iorubes, Ife, i es van datar dels segles XIV i XV. Això va confirmar la tradició de Benín, que havien estat artistes d'Ife els qui els havien ensenyat les tècniques del bronze.[14] La sorpresa va sorgir quan aquestes es van datar de forma inequívoca en aquells segles: això volia dir que eren anteriors a la primera escultura europea feta seguint la tècnica de la cera perduda, realitzada per Benvenuto Cellini en el seu Perseu de mitjan segle XVI. Naturalment, se sap que a l'antic Egipte es van fer escultures amb aquesta mateixa tècnica, i es transmeteren a la civilització greconubiana.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per a les petites escultures de bronze", "answer_start": 101 } ], "id": "P_523_C_3133_Q2", "question": "Per a què s'usava la tècnica de la cera perduda?" }, { "answers": [ { "text": "un cap en bronze", "answer_start": 224 } ], "id": "P_523_C_3133_Q3", "question": "Què manava fer el successor quan un rei moria?" }, { "answers": [ { "text": "prop de cent seixanta", "answer_start": 250 } ], "id": "P_523_C_3133_Q4", "question": "Quants caps en bronze hi ha?" }, { "answers": [ { "text": "del segle xii", "answer_start": 310 } ], "id": "P_523_C_3133_Q5", "question": "D'on provenen els caps en bronze segurament?" } ] }, { "context": "Com a requisit previ de la successió reial, tots els nous oba havien d'instal·lar un altar en honor del seu predecessor. En la creença de Benín, el cap de cada persona és el receptacle del guiatge sobrenatural per al comportament racional. El cap de l'oba és especialment sagrat, ja que la supervivència, la seguretat i la prosperitat de tots els ciutadans edo i les seves famílies depèn de la seva saviesa. En les festivitats anuals per a l'enfortiment del poder místic de l'oba, el rei fa ofrenes rituals en aquests santuaris, que són essencials per a la continuació del regne. La variació estilística d'aquests caps d'altar de bronze és un element tan elemental i evident de l'art de Benín que constitueix la directriu científica principal per a establir-ne una cronologia.[26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un altar en honor del seu predecessor", "answer_start": 82 } ], "id": "P_523_C_3134_Q1", "question": "Què havien d'instal·lar els nous oba?" }, { "answers": [ { "text": "sagrat", "answer_start": 272 } ], "id": "P_523_C_3134_Q2", "question": "Com és el cap de l'oba?" }, { "answers": [ { "text": "anuals", "answer_start": 427 } ], "id": "P_523_C_3134_Q3", "question": "Cada quan eren les festivitats?" }, { "answers": [ { "text": "per a l'enfortiment del poder místic de l'oba", "answer_start": 434 } ], "id": "P_523_C_3134_Q4", "question": "Per a què eren les festivitats?" } ] }, { "context": "Els caps de bronze es reservaven per als altars ancestrals. També s'empraven com a base per a ullals d'elefant gravats, que es col·locaven en l'obertura del cap. Tot i mostrar un naturalisme estilitzat, els caps commemoratius del rei, o la reina mare, no són retrats individuals. Més aviat, en són representacions arquetípiques i el seu disseny va anar canviant amb el transcurs dels segles, igual que ocorre amb les insígnies dels reis retratats. Els ullals d'elefants amb talles figuratives, probablement començats a emprar com a element decoratiu al segle xviii, mostren escenes concretes que caracteritzen el regnat d'un rei difunt.[26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per als altars ancestrals", "answer_start": 33 } ], "id": "P_523_C_3135_Q1", "question": "Per on es reservaven els caps de bronze?" }, { "answers": [ { "text": "ullals d'elefant gravats", "answer_start": 94 } ], "id": "P_523_C_3135_Q2", "question": "Què es col·locava en l'obertura del cap?" }, { "answers": [ { "text": "retrats individuals", "answer_start": 259 } ], "id": "P_523_C_3135_Q3", "question": "Què no són els caps de bronze?" }, { "answers": [ { "text": "un naturalisme estilitzat,", "answer_start": 176 } ], "id": "P_523_C_3135_Q4", "question": "Què mostren els caps de bronze?" }, { "answers": [ { "text": "arquetípiques", "answer_start": 314 } ], "id": "P_523_C_3135_Q5", "question": "Quin tipus de representació són els caps de bronze?" } ] }, { "context": "L'estat nigerià, independent des de 1960, ha sol·licitat diverses vegades la devolució dels artefactes d'aquesta col·lecció.[21] El debat sobre la ubicació dels bronzes en relació amb el seu lloc d'origen ha estat un tema envoltat de controvèrsia. S'ha considerat sovint com la icona de la repatriació total del continent africà. El conjunt dels artefactes de l'Imperi de Benín, en el debat internacional sobre la restitució, ha esdevingut un cas força important, equiparable amb altres casos com el de les escultures del Partenó.[22][23]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "des de 1960", "answer_start": 29 } ], "id": "P_523_C_3136_Q1", "question": "Des de quan és independent l'estat nigerià?" }, { "answers": [ { "text": "la devolució dels artefactes d'aquesta col·lecció", "answer_start": 74 } ], "id": "P_523_C_3136_Q2", "question": "Què ha sol·licitat l'estat nigerià?" }, { "answers": [ { "text": "la icona de la repatriació total del continent africà", "answer_start": 275 } ], "id": "P_523_C_3136_Q3", "question": "Com s'han considerat els caps de bronze?" }, { "answers": [ { "text": "un cas força important", "answer_start": 440 } ], "id": "P_523_C_3136_Q4", "question": "Què ha esdevingut la restitució dels artefactes de l'Imperi de Benín?" }, { "answers": [ { "text": "el de les escultures del Partenó", "answer_start": 497 } ], "id": "P_523_C_3136_Q5", "question": "Amb quin cas es pot equiparar la restitució dels artefactes de l'Imperi de Benín?" } ] }, { "context": "L'escultura de Benín és més naturalista que la majoria dels tòtems d'Àfrica. Les superfícies de bronze estan dissenyades per a cercar contrastos amb la ferida de la llum sobre el metall, perceptibles en les polseres de coure, armadures de bronze, i les decoracions del fons, que fan destacar els torsos de les figures rabassudes.[24] Els trets dels caps s'accentuen apartant-se de les proporcions naturals i l'artista les fa molt més grans, exagerant el modelatge dels ulls, nas i llavis, que els dibuixa amb gran cura.[25] El més notable de les peces és l'alt nivell de destresa que assoliren els ferrers de Benín en el complex procés de fosa de la cera perduda. Els descendents d'aquests grans artesans de Benín encara veneren Igue-igha, que va introduir l'art de la fosa a la seva terra, possiblement après dels àrabs a finals del segle XIII.[24]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més naturalista", "answer_start": 24 } ], "id": "P_523_C_3138_Q1", "question": "Com és l'escultura de Benín comparada amb altres tòtems africans?" }, { "answers": [ { "text": "de les proporcions naturals", "answer_start": 378 } ], "id": "P_523_C_3138_Q2", "question": "De què s'aparten els trets dels caps de Benín?" }, { "answers": [ { "text": "el modelatge dels ulls, nas i llavis", "answer_start": 451 } ], "id": "P_523_C_3138_Q3", "question": "Què exagera l'artista en els caps de Benín?" }, { "answers": [ { "text": "Igue-igha", "answer_start": 729 } ], "id": "P_523_C_3138_Q4", "question": "Qui va introduir l'art de la fosa a Benín?" }, { "answers": [ { "text": "dels àrabs", "answer_start": 810 } ], "id": "P_523_C_3138_Q5", "question": "De qui es suposa que va aprendre l'art de la fosa Igue-igha?" } ] } ] }

{ "title": "Hermes amb Dionís infant", "paragraphs": [ { "context": "L'estat grec va signar amb Alemanya, el 1874 un acord per a l'exploració arqueològica a Olímpia. Les excavacions realitzades per un equip alemany van començar el 1875 sota la direcció d'Ernst Curtius. El 8 de maig de 1877 va ser trobada, a les ruïnes del mateix temple d’Heraeum on ho va veure Pausànies.[1] Es tractava d'una escultura corpòria nua (cap, tronc, cuixes i braç esquerre) que representa un jove recolzat en un tronc d'arbre cobert amb un mantell. Es trobava protegit per una gruixuda capa d'argila, tot era en un estat de conservació excepcional.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Alemanya", "answer_start": 27 } ], "id": "P_287_C_1717_Q1", "question": "Amb qui va signar l'estat grec un acord per a l'exploració arqueològica a Olímpia?" }, { "answers": [ { "text": "1875", "answer_start": 162 } ], "id": "P_287_C_1717_Q2", "question": "Quan van començar les excavacions alemanyes a Olímpia?" }, { "answers": [ { "text": "Ernst Curtius", "answer_start": 186 } ], "id": "P_287_C_1717_Q3", "question": "Qui va dirigir les excavacions alemanyes a Olímpia?" }, { "answers": [ { "text": "una escultura corpòria nua", "answer_start": 322 } ], "id": "P_287_C_1717_Q4", "question": "Què es va trobar el 8 de maig de 187 a les excavacions d'Olímpia?" }, { "answers": [ { "text": "en un tronc d'arbre", "answer_start": 418 } ], "id": "P_287_C_1717_Q5", "question": "On estava recolzat el jove que representa l'escultura?" } ] }, { "context": "Segons relats de la mitologia grega, Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadme, rei de Tebes. Sèmele demanà a Zeus que li mostrés tot el poder que posseïa, i Zeus, rei dels déus, mostrà amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele morí de la por que sentí; aleshores el déu, que sabia que Sèmele està embarassada, li agafà el nadó que portava a la panxa i se'l cosí a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís. Acabat de néixer, va ser confiat a Hermes per a la seva cura. És probable que aquesta estàtua fos realitzada com una al·legoria de la pau entre els habitants d'Elis, que tenien Hermes com a patró, i Arcàdia, que tenien per patró Dionís.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del déu Zeus i Sèmele", "answer_start": 52 } ], "id": "P_287_C_1718_Q1", "question": "De qui és fill Dionís segons la mitologia grega?" }, { "answers": [ { "text": "mortal", "answer_start": 79 } ], "id": "P_287_C_1718_Q2", "question": "Com és Sèmele?" }, { "answers": [ { "text": "Cadme", "answer_start": 96 } ], "id": "P_287_C_1718_Q3", "question": "Qui era el rei de Tebes?" }, { "answers": [ { "text": "a la cuixa", "answer_start": 424 } ], "id": "P_287_C_1718_Q4", "question": "On es va cosir Zeus el nadó que portava Sèmele a la panxa?" } ] }, { "context": "El grup està tallat en un bloc de la millor qualitat de marbre de Paros. Hermes mesura entre 210 i 212 centímetres, i l'obra completa amb la base fa uns 370 centímetres. El peu dret d'Hermes està unit a un tros de sòcol, que té forats que no encaixen a la corona de la base, la qual cosa reflecteix els canvis realitzats a l'estàtua. Altres parts del grup estan igualment separades. Tanmateix, el tronc de l'arbre s'adossa al maluc d'Hermes per a la col·locació d'un pont.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en un bloc de la millor qualitat de marbre de Paros", "answer_start": 20 } ], "id": "P_287_C_1721_Q1", "question": "En què està tallat el grup?" }, { "answers": [ { "text": "entre 210 i 212 centímetres", "answer_start": 87 } ], "id": "P_287_C_1721_Q2", "question": "Quant mesura Hermes?" }, { "answers": [ { "text": "a un tros de sòcol", "answer_start": 201 } ], "id": "P_287_C_1721_Q3", "question": "On està unit el peu dret d'Hermes?" }, { "answers": [ { "text": "per a la col·locació d'un pont.", "answer_start": 441 } ], "id": "P_287_C_1721_Q4", "question": "Per què s'adossa el tronc de l'arbre al maluc d'Hermes?" }, { "answers": [ { "text": "té forats que no encaixen a la corona de la base", "answer_start": 225 } ], "id": "P_287_C_1721_Q5", "question": "Què té el sòcol al que està unit el peu d'Hermes?" } ] }, { "context": "A l'escultura s'han fet esforços per a una restauració de màxima qualitat i respectant l'obra original. Així, a la versió que es conserva al museu d'Olímpia, Hermes no té els atributs clàssics de portar un petasos,[15] al cap, o bé anar calçat amb sandàlies alades. L'ornament d'una corona d'heura sembla el més probable.[16] Amb la mà esquerra, subjectava un altre atribut: probablement un caduceu. En general, el braç dret en alt d'Hermes que li falta, ha suggerit diverses interpretacions. Sembla que el grup és la representació de l'episodi mitològic d'Hermes quan porta Dionís acabat de néixer a les nimfes de la muntanya Nisa.[17] Al llarg del camí, Hermes, per distreure al petit Dionís, agita un objecte amb la seva mà dreta. Per tant, se suposa que Hermes portava a la mà un instrument musical, o també podria ser que subjectés un carràs de raïm.[18]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un altre atribut: probablement un caduceu", "answer_start": 357 } ], "id": "P_287_C_1722_Q1", "question": "Què subjectava a la mà esquerra Hermes?" }, { "answers": [ { "text": "el braç dret en alt", "answer_start": 412 } ], "id": "P_287_C_1722_Q2", "question": "Quin braç li falta a Hermes?" }, { "answers": [ { "text": "a les nimfes de la muntanya Nisa", "answer_start": 599 } ], "id": "P_287_C_1722_Q3", "question": "A qui porta Hermes a Dionís acabat de néixer?" }, { "answers": [ { "text": "per distreure al petit Dionís", "answer_start": 664 } ], "id": "P_287_C_1722_Q4", "question": "Per què Hermes agita un objecte amb la seva mà dreta durant el camí?" }, { "answers": [ { "text": "un instrument musical, o també podria ser que subjectés un carràs de raïm", "answer_start": 781 } ], "id": "P_287_C_1722_Q5", "question": "Què es suposa que portava Hermes a la mà?" } ] } ] }

{ "title": "Línia 3 del metro de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "L'any 1975 es va obrir l'anomenada línia III-B, o línia 3-B, que connectava l'estació de Paral·lel i Zona Universitària. El canvi de nomenclatura fou perquè s'utilitzava en aquest tram un tercer carril per alimentar els trens d'electricitat en comptes de la catenària rígida que hi havia a la resta de la línia o que hi ha actualment. A Paral·lel els viatgers havien de transbordar entre la línia III i la IIIB; els trens de la IIIB se situaven a les andanes que actualment utilitza la línia 2.[42]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1975", "answer_start": 6 } ], "id": "P_441_C_2641_Q1", "question": "Quin any es va obrir la línia 3–B?" }, { "answers": [ { "text": "Paral·lel i Zona Universitària", "answer_start": 89 } ], "id": "P_441_C_2641_Q2", "question": "Quines estacions connectava la línia 3–B?" }, { "answers": [ { "text": "a les andanes que actualment utilitza la línia 2", "answer_start": 445 } ], "id": "P_441_C_2641_Q4", "question": "On es situaven dels trens de la IIIB?" }, { "answers": [ { "text": "un tercer carril per alimentar els trens d'electricitat", "answer_start": 185 } ], "id": "P_441_C_2641_Q5", "question": "Què s'utilitzava en la línia 3–B?" } ] }, { "context": "Per una banda es planteja el perllongament en una estació des de Trinitat Nova a l'estació de Trinitat Vella, tant en el Pla Director d'Infraestructures de l'Autoritat del Transport Metropolità del 2001-2010 com el del 2009-2018. Per l'altra banda, el PDI 2001-2010 recull l'actuació AX17 que plantejava la construcció de l'anomenada línia 12, en la revisió del PDI es va substituir aquesta per l'AX17a (perllongament de la L3) i l'AX17b (perllongament de L6).[51] Al PDI 2009-2018 es recull la mateixa actuació afegida posteriorment que és l'ampliació en nou estacions des de Zona Universitària fins a l'estació de rodalia al municipi de Sant Feliu de Llobregat. Les estacions són les següents:[51][52]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en una estació", "answer_start": 43 } ], "id": "P_441_C_2642_Q1", "question": "Com es plantejà el perllongament?" }, { "answers": [ { "text": "la construcció de l'anomenada línia 12", "answer_start": 304 } ], "id": "P_441_C_2642_Q2", "question": "Què plantejava l'actuació AX17?" }, { "answers": [ { "text": "perllongament de la L3", "answer_start": 404 } ], "id": "P_441_C_2642_Q3", "question": "Quina actuació és l'AX17a?" }, { "answers": [ { "text": "perllongament de L6", "answer_start": 439 } ], "id": "P_441_C_2642_Q4", "question": "Quina actuació és l'AX17b?" }, { "answers": [ { "text": "Sant Feliu de Llobregat", "answer_start": 639 } ], "id": "P_441_C_2642_Q5", "question": "Fins on s'ha de perllongar al línia segons el PDI 2009-2018?" } ] }, { "context": "L'actual línia 3 és fruit de diferents projectes ferroviaris que anaren variant al llarg dels anys. Inicialment va néixer com una línia de la mà de la companyia Gran Metropolità de Barcelona (GMB), a la qual se li afegí un ramal (línia II) des de Passeig de Gràcia, formant una Y invertida, aprofitant els túnels que el 1908 l'Ajuntament de Barcelona va construir a Via Laietana durant el Pla de Reforma de la Ciutat.[11] Posteriorment el Pla de Metros de 1966 va segregar el ramal de Via Laietana per fer dues línies circulars. A partir del 1971 es modificà el projecte, mantenint la segregació que es faria efectiva el 1972, plantejant ja la línia que ha arribat fins avui dia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de diferents projectes ferroviaris", "answer_start": 26 } ], "id": "P_441_C_2643_Q1", "question": "De què és fruit l'actual línia 3?" }, { "answers": [ { "text": "Gran Metropolità de Barcelona", "answer_start": 161 } ], "id": "P_441_C_2643_Q2", "question": "De quina companyia va néixer la línia 3?" }, { "answers": [ { "text": "un ramal", "answer_start": 220 } ], "id": "P_441_C_2643_Q3", "question": "Què es va afegir a la línia 3?" }, { "answers": [ { "text": "durant el Pla de Reforma de la Ciutat", "answer_start": 379 } ], "id": "P_441_C_2643_Q4", "question": "Quan es van construir els túnels que aprofita la línia 3?" }, { "answers": [ { "text": "1971", "answer_start": 542 } ], "id": "P_441_C_2643_Q5", "question": "Quin any es va modificar el projecte?" } ] }, { "context": "El 20 de gener de 1975 es va obrir primer el tram de 3.600 metres de longitud entre Sants-Estació (llavors Roma Renfe) i Zona Universitària. Era de set estacions i les altres estacions intermèdies eren Palau Reial (Palacio), Maria Cristina, Les Corts i Plaça del Centre.[43][44] El 15 de juliol s'obrí el segon tram de quatre estacions Tarragona, Espanya, Poble Sec (llavors Parlamento) i Paral·lel (llavors Pueblo Seco). La de Paral·lel només es va posar en marxa les noves andanes, ja que ja existia des del 1970 com a terminal de la línia III.[45]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El 20 de gener de 1975", "answer_start": 0 } ], "id": "P_441_C_2644_Q1", "question": "Quan es va obrir el primer tram?" }, { "answers": [ { "text": "3.600 metres", "answer_start": 53 } ], "id": "P_441_C_2644_Q2", "question": "Quina longitud tenia el primer tram?" }, { "answers": [ { "text": "set", "answer_start": 148 } ], "id": "P_441_C_2644_Q3", "question": "Quantes estacions hi havia al primer tram?" }, { "answers": [ { "text": "El 15 de juliol", "answer_start": 279 } ], "id": "P_441_C_2644_Q4", "question": "Quan es va obrir el segon tram?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 319 } ], "id": "P_441_C_2644_Q5", "question": "Quantes estacions tenia el segon tram?" } ] }, { "context": "El 17 de juny de 1970 es va perllongar amb una estació des de Drassanes a Pueblo Seco, estació que actualment es denomina Paral·lel. El perllongament de 700 metres arribava a la part baixa del barri de Poble Sec a l'avinguda del Paral·lel, ja estava programada el futur enllaç amb la línia 2 que no s'inauguraria fins al 1995. Pel moment ja tenia enllaç amb el Funicular de Montjuïc i el Telefèric (enllaç amb el funicular) s'estava enllestint.[40][41]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb una", "answer_start": 39 } ], "id": "P_441_C_2646_Q1", "question": "Amb quantes estacions es va perllongar el 17 de juny de 1970?" }, { "answers": [ { "text": "Pueblo Seco", "answer_start": 74 } ], "id": "P_441_C_2646_Q2", "question": "Quina era la última estació?" }, { "answers": [ { "text": "de 700", "answer_start": 150 } ], "id": "P_441_C_2646_Q4", "question": "De quants metres va ser el perllongament?" }, { "answers": [ { "text": "amb el Funicular de Montjuïc i el Telefèric", "answer_start": 354 } ], "id": "P_441_C_2646_Q5", "question": "Amb què tenia enllaç l'estació?" } ] } ] }

{ "title": "Andorra", "paragraphs": [ { "context": "Actualment el sector terciari representa, segons estimacions, el 80% del PIB andorrà,[98] sent el turisme el sosteniment principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condició de paradís fiscal, les seves estacions d'esquí i el diferencial de preus al comerç respecte dels països veïns, encara que aquest últim s'ha erosionat recentment mentre les economies francesa i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més àmplia de béns i tarifes més baixes. L'any 2005, el país va rebre 11.049.490 visitants, dels quals el 57,2% eren espanyols, el 39,8% francesos i només un 3,0% venien d'altres estats.[100][101]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "segons estimacions, el 80% del PIB andorrà", "answer_start": 42 } ], "id": "P_495_C_2965_Q1", "question": "Quin percentatge representa a Andorra el sector terciari actualment?" }, { "answers": [ { "text": "el turisme", "answer_start": 95 } ], "id": "P_495_C_2965_Q2", "question": "Quin és es principal sosteniment de l'economia andorrana?" }, { "answers": [ { "text": "Nou milions", "answer_start": 156 } ], "id": "P_495_C_2965_Q3", "question": "Quantes persones visiten Andorra anualment?" }, { "answers": [ { "text": "la seva condició de paradís fiscal, les seves estacions d'esquí i el diferencial de preus al comerç respecte dels països veïns", "answer_start": 214 } ], "id": "P_495_C_2965_Q4", "question": "Què atreu a les persones visitar Andorra?" }, { "answers": [ { "text": "11.049.490", "answer_start": 550 } ], "id": "P_495_C_2965_Q5", "question": "Quants visitants va rebre Andorra l'any 2005?" } ] }, { "context": "L'únic període històric durant el qual Andorra no va dependre de cap altre estat, llevat d'un període d'annexió directa a França per Napoleó Bonaparte entre 1812 i 1814, van ser uns dies el 1934, en els quals el \"Baró d'Orange\", un ciutadà rus anomenat Borís Skossyreff, es va autoproclamar i es va coronar rei d'Andorra i, en amb prou feines nou dies, va proclamar una constitució, un butlletí oficial i diversos decrets, a més de declarar-li la guerra al Copríncep episcopal, el Bisbe d'Urgell. Davant del regnat de Boris I, el 8 de juliol França va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra. El Bisbe d'Urgell no va tardar a actuar per la força el dia 21 d'aquell mateix mes, demanant ajuda a quatre guàrdies civils i un sergent espanyols amb base a la caserna de la Seu d'Urgell, que van acompanyar al presumpte monarca fins a la frontera hispano-andorrana. Els habitants del Principat no van fer res per impedir-ho, veient-lo marxar cap a la Seu d'Urgell detingut i emmanillat. L'endemà al matí va ser traslladat a Barcelona i posat a disposició del jutge Bellón. Finalment, el dia 23 de juliol del 1934, va arribar a Madrid, sempre detingut.[36]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un ciutadà rus anomenat Borís Skossyreff", "answer_start": 229 } ], "id": "P_495_C_2966_Q1", "question": "Qui era el \"Baró d'Orange\"?" }, { "answers": [ { "text": "rei d'Andorra", "answer_start": 307 } ], "id": "P_495_C_2966_Q2", "question": "Què és va autoproclamar Borís Skossyreff?" }, { "answers": [ { "text": "a quatre guàrdies civils i un sergent espanyols", "answer_start": 704 } ], "id": "P_495_C_2966_Q4", "question": "A qui va demanar ajuda el Bisbe d'Urgell?" }, { "answers": [ { "text": "detingut i emmanillat", "answer_start": 970 } ], "id": "P_495_C_2966_Q5", "question": "Com va marxar Borís Skossyreff cap a la Seu d'Urgell?" } ] }, { "context": "Pel que fa a la llengua habitual, el català és la més utilitzada amb el 58,3%, seguida del castellà amb el 37,3%. Tot i això l'ús de la llengua no té correlació amb les creences, ja que el 69% de la població pensa que el castellà és la llengua més parlada a Andorra, i el 80% creu que el català és necessari per integrar-se a Andorra.[146] Quant a l'alfabetització, el 100% dels ciutadans saben llegir i escriure.[143]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "69%", "answer_start": 189 } ], "id": "P_495_C_2967_Q2", "question": "Quin percentatge de la població pensa que el castellà és la llengua més parlada a Andorra?" }, { "answers": [ { "text": "que el català és necessari per integrar-se a Andorra", "answer_start": 281 } ], "id": "P_495_C_2967_Q3", "question": "Què creu el 80% de la població d'Andorra?" }, { "answers": [ { "text": "el 100%", "answer_start": 366 } ], "id": "P_495_C_2967_Q4", "question": "Quants ciutadans d'Andorra saben llegir i escriure?" } ] }, { "context": "El Principat està representat internacionalment en diverses organitzacions, a més de posseir un cos diplomàtic en països de l'exterior. El 28 de juliol de 1993, Andorra va ser admesa a l'Organització de les Nacions Unides (184è estat membre), i esdevingué el tercer país més petit que en forma part després de San Marino i Liechtenstein.[47][48] El 1994 es va unir al Consell d'Europa.[49]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en diverses organitzacions", "answer_start": 48 } ], "id": "P_495_C_2968_Q1", "question": "On està representat internacionalment el Principat d'Andorra?" }, { "answers": [ { "text": "un cos diplomàtic", "answer_start": 93 } ], "id": "P_495_C_2968_Q2", "question": "Què posseeix Andorra en països de l'exterior?" }, { "answers": [ { "text": "28 de juliol de 1993", "answer_start": 139 } ], "id": "P_495_C_2968_Q3", "question": "Quan va ser admesa Andorra a l'Organització de les Nacions Unides?" }, { "answers": [ { "text": "San Marino i Liechtenstein", "answer_start": 310 } ], "id": "P_495_C_2968_Q4", "question": "Quins són els països més petits que Andorra que formen part de l'Organització de les Nacions Unides?" }, { "answers": [ { "text": "1994", "answer_start": 349 } ], "id": "P_495_C_2968_Q5", "question": "Quan es va unir Andorra al Consell d'Europa?" } ] }, { "context": "Ja en plena edat mitjana les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, en ser cedides per Carles II el Calb a Sunifred I, l'any 843.[31] Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any 1133, Ermengol VI cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell.[25] En el 1095, el bisbat a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet, encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una senyoria episcopal.[32] El 1185, Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb Arnau I de Castellbò. Posteriorment el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va suposar el domini d'Andorra per part del comtat de Foix, que anirà augmentant el seu poder a Bearn, Regne de Navarra i, segles més tard, el Regne de França.[27][28][33]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al comtat d'Urgell", "answer_start": 56 } ], "id": "P_495_C_2969_Q1", "question": "A quin comptat pertanyien les valls d'Andorra en plena edat mitjana?" }, { "answers": [ { "text": "Carles II el Calb a Sunifred I", "answer_start": 95 } ], "id": "P_495_C_2969_Q2", "question": "Qui va cedir les valls d'Andorra al comtat d'Urgell el 843?" }, { "answers": [ { "text": "tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra", "answer_start": 316 } ], "id": "P_495_C_2969_Q3", "question": "Què va cedir Ermengol VI al bisbe d'Urgell?" }, { "answers": [ { "text": "1133", "answer_start": 291 } ], "id": "P_495_C_2969_Q4", "question": "Quan va cedir Ermengol VI al bisbe d'Urgell tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra?" } ] }, { "context": "El Futbol Club Andorra, degà del futbol andorrà, juga a la Segona Divisió B espanyola de futbol masculina en estar inscrit a la Reial Federació Espanyola de Futbol. El club tenia una secció de futbol sala de l'any 1986 al 2013, l'equip de la qual era el Butagaz Andorra, que militava en la Divisió de Plata espanyola.[228] L'equip es va disoldre al juliol de 2013 degut a la mala situació financiera i a la manda de suport privat.[229]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Segona Divisió B espanyola de futbol masculina ", "answer_start": 59 } ], "id": "P_495_C_2970_Q1", "question": "En quina divisió juga el Futbol Club Andorra?" }, { "answers": [ { "text": "a la Reial Federació Espanyola de Futbol", "answer_start": 124 } ], "id": "P_495_C_2970_Q2", "question": "On està inscrit el Futbol Club Andorra?" }, { "answers": [ { "text": "de l'any 1986 al 2013", "answer_start": 206 } ], "id": "P_495_C_2970_Q3", "question": "Quan va tenir el Futbol Club Andorra una secció de futbol sala?" }, { "answers": [ { "text": "degut a la mala situació financiera i a la manda de suport privat", "answer_start": 366 } ], "id": "P_495_C_2970_Q4", "question": "Per què es va dissoldre l'equip de futbol sala?" }, { "answers": [ { "text": "al juliol de 2013", "answer_start": 348 } ], "id": "P_495_C_2970_Q5", "question": "Quan es va dissoldre l'equip de futbol sala?" } ] } ] }

{ "title": "Joan Miró i Ferrà", "paragraphs": [ { "context": "Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la família a Mont-roig del Camp.[1] A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.[2] En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.[3] Més endavant l'autor mostra interès per l'espiritualitat japonesa de tipus zen i per l'expressionisme abstracte dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gràcies al taller construït pel seu amic Josep Lluís Sert. Miró va morir a Palma als noranta anys.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pel subconscient i pel seu país", "answer_start": 249 } ], "id": "P_130_C_775_Q2", "question": "Per què mostrava interès?" }, { "answers": [ { "text": "els mètodes convencionals", "answer_start": 835 } ], "id": "P_130_C_775_Q3", "question": "Què volia abandonar?" }, { "answers": [ { "text": "contemporània", "answer_start": 1013 } ], "id": "P_130_C_775_Q4", "question": "Com volia que fos la forma d'expressió?" }, { "answers": [ { "text": "Josep Lluís Sert", "answer_start": 1421 } ], "id": "P_130_C_775_Q5", "question": "Qui va construir el seu taller?" } ] }, { "context": "Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola Miró era a París preparant una exposició que tenia programada pel novembre de 1936, i va establir-s'hi de nou,[66] aconseguint que també hi anessin la seva esposa i la seva filla. Amb el drama de fons que significava la guerra espanyola, va sentir la necessitat de tornar a pintar la realitat, que l'artista bolcà en l'obra Natura morta del sabatot, considerada com una peça clau d'aquest període pictòric tan realista.[67][68] Una altra peça destacada d'aquest període és el seu Autoretrat, actualment al MoMA.[69]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a París", "answer_start": 52 } ], "id": "P_130_C_776_Q1", "question": "On era Miró quan va esclatar la guerra?" }, { "answers": [ { "text": "preparant una exposició", "answer_start": 60 } ], "id": "P_130_C_776_Q2", "question": "Què estava fent a París?" }, { "answers": [ { "text": "tornar a pintar la realitat", "answer_start": 308 } ], "id": "P_130_C_776_Q3", "question": "Quina necessitat va tenir?" }, { "answers": [ { "text": "Natura morta del sabatot", "answer_start": 367 } ], "id": "P_130_C_776_Q4", "question": "Quina obra és clau d'aquest període realista?" }, { "answers": [ { "text": "al MoMA", "answer_start": 546 } ], "id": "P_130_C_776_Q5", "question": "On podem veure autoretrat actualmemt?" } ] }, { "context": "Progressivament Miró va abandonar la seva època detallista i va sintetitzar la màgia ja apuntada en aquesta etapa anterior. Del realisme de La Masia va passar a la fantasia desbordant de Carnaval d'Arlequí (1924-25), obra plena de figures i símbols. És en l'inconscient i el que és oníric, en aquest potencial que li oferia el surrealisme, on Miró va trobar el material idoni per a les seves futures obres. Això es pot copsar a La terra llaurada, amb una clara al·lusió a La Masia, però amb elements surrealistes com són un ull i una orella al costat d'un arbre.[41] Carnaval d'Arlequí va aconseguir un gran èxit a l'exposició col·lectiva de la Peinture surréaliste de la Galeria Pierre de París, estrenat el 14 de novembre de l'any 1925, exposada al costat d'obres de Giorgio de Chirico, Paul Klee, Man Ray, Pablo Picasso i Max Ernst. L'1 d'abril de 1925 va signar un contracte amb Jacques Viot, de la Galerie Pierre,[42] qui li pagaria 1500 francs mensuals a canvi de tota la seva producció artística.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "detallista", "answer_start": 48 } ], "id": "P_130_C_777_Q1", "question": "Quina època va abandonar?" }, { "answers": [ { "text": "figures i símbols", "answer_start": 231 } ], "id": "P_130_C_777_Q2", "question": "De què està ple Carnaval d'Arlequí?" }, { "answers": [ { "text": "un ull i una orella", "answer_start": 521 } ], "id": "P_130_C_777_Q3", "question": "Què hi trobem al costat d'un arbre a La terra llaurada?" }, { "answers": [ { "text": "a l'exposició col·lectiva de la Peinture surréaliste", "answer_start": 613 } ], "id": "P_130_C_777_Q4", "question": "On va aconseguir un gran èxit Carnaval d'Arlequí?" }, { "answers": [ { "text": "1500 francs", "answer_start": 938 } ], "id": "P_130_C_777_Q5", "question": "Quant li va pagar Jacques Viot?" } ] }, { "context": "Des del 2004, el Centre Miró, situat a l'Església Vella de Mont-roig del Camp, mostra còpies d'algunes de les obres més representatives de l'artista. Com a anècdota, l'edifici apareix en una obra de Miró de 1919, el quadre Poble i església de Mont-roig. Disposa de fulls informatius amb els llocs de l'entorn on Miró es va inspirar per als seus primers temes pictòrics. També conserva reproduccions del «ninots de Miró», reproduccions fetes a partir dels dissenys realitzats per Miró, junt amb Joan Baixas, per a l'obra Mori el Merma estrenada al Teatre del Liceu el 1979.[152] Els ninots són sis: el gall, l'òliba, el titolot, el mosquit, la formiga i la carabassa.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Mont-roig del Camp", "answer_start": 59 } ], "id": "P_130_C_778_Q1", "question": "On és el Centre Miró?" }, { "answers": [ { "text": "Poble i església de Mont-roig", "answer_start": 223 } ], "id": "P_130_C_778_Q2", "question": "En quin quadre apareix l'església de Mont-roig del Camp?" }, { "answers": [ { "text": "el Centre Miró", "answer_start": 14 } ], "id": "P_130_C_778_Q3", "question": "Què hi ha en aquesta església?" }, { "answers": [ { "text": "Mori el Merma", "answer_start": 520 } ], "id": "P_130_C_778_Q4", "question": "Per a quina obra va fer els ninots?" }, { "answers": [ { "text": "Teatre del Liceu", "answer_start": 547 } ], "id": "P_130_C_778_Q5", "question": "On es va estrenar Mori el Merma?" } ] }, { "context": "A partir d'aquests treballs, va col·laborar en diverses publicacions de llibres de bibliòfil en les quals també participaven amics poetes. Breton ho féu a Anthologie de l'humour noir (1950) i La clé des champs (1953); René Cher, a Fête des arbres et du chasseur (1948) i A la santé du serpent (1954); Michel Leiris a Bagatelles végétales (1956); i Paul Éluard, A toute épreuve amb vuitanta xilografies realitzades en fusta de boix comú. L'execució d'aquests treballs es va portar a terme entre els anys 1947 i 1958.[129] Tanmateix cinc anys més tard, a casa nostra realitzà cinc aiguaforts d'un llibre de bibliòfil cabdal pel nombre de complicitats que va suscitar: es tracta de Cop de poma, en el qual col·laborà Joan Brossa amb la idea i els textos, Antoni Tàpies amb la coberta, Josep Maria Mestres Quadreny amb una partitura, Moisès Villèlia amb una escultura-fermall, Aimé Maeght amb la impressió de les imatges, Ricard Giralt Miracle amb la dels textos, Enric Climent amb la de la música, Joan Pol amb el relligat i Joan Prats amb l'edició.[130]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "llibres de bibliòfil", "answer_start": 72 } ], "id": "P_130_C_779_Q1", "question": "En quines publicacions va col·laborar?" }, { "answers": [ { "text": "amb vuitanta xilografies", "answer_start": 377 } ], "id": "P_130_C_779_Q2", "question": "Amb què hi va col·laborar?" }, { "answers": [ { "text": "Cop de poma", "answer_start": 679 } ], "id": "P_130_C_779_Q3", "question": "Per quin llibre va realitzar aiguaforts?" }, { "answers": [ { "text": "un llibre de bibliòfil cabdal", "answer_start": 592 } ], "id": "P_130_C_779_Q4", "question": "Com es considera Cop de poma?" }, { "answers": [ { "text": "Joan Brossa", "answer_start": 714 } ], "id": "P_130_C_779_Q5", "question": "Quin hi va col·laborar amb la idea?" } ] }, { "context": "Cap als anys trenta, Miró situa el collage com la base per a un model transformador de la pintura a partir de dibuixos-collage i collages-pintura. Aquesta tècnica li ofereix un nou procés per a la generació d'imatges a partir dels fragments de paper. El resultat és un llenguatge enigmàtic, que recorda les marques primitives de la pintura rupestre o els dibuixos dels nens i que, a vegades, va ser mal interpretat com a abstracte, una filiació que l'artista va rebutjar sempre. Miró explicava aquest procés el 1948 en una entrevista a James Johnson Sweeney: «Solia retallar diaris en formes no regulars i enganxar- les sobre làmines de paper, dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Un cop fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes». En la dècada dels quaranta, Miró continuarà utilitzant cada vegada amb més freqüència materials inusuals i suports no associats a les tècniques habituals de les belles arts: conglomerat de fusta, fragments de metall, fibrociment... L'artista infringeix així els enfocaments convencionals de la pintura mitjançant la incorporació de materials no pictòrics o la selecció de formats inusuals, negant la funció tradicional de l'art com a il·lusió i, alhora, afirmant-ne la condició material com a objecte. Aquestes investigacions el conduiran, posteriorment, al món de la ceràmica i de l'escultura.[109]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "imatges", "answer_start": 209 } ], "id": "P_130_C_780_Q1", "question": "Què fa a partir de fragments de paper?" }, { "answers": [ { "text": "enigmàtic", "answer_start": 280 } ], "id": "P_130_C_780_Q2", "question": "Quin llenguatge resulta?" }, { "answers": [ { "text": "com a abstracte", "answer_start": 415 } ], "id": "P_130_C_780_Q3", "question": "Com va ser interpretat?" }, { "answers": [ { "text": "punt de partida", "answer_start": 731 } ], "id": "P_130_C_780_Q4", "question": "De què li servien els collages?" }, { "answers": [ { "text": "materials no pictòrics", "answer_start": 1170 } ], "id": "P_130_C_780_Q5", "question": "Què va incorporar a les seves obres?" } ] } ] }

{ "title": "Retaule de Sant Vicenç", "paragraphs": [ { "context": "A principis del segle XIV apareix l'activitat pictòrica a terres de la Corona d'Aragó amb especial influència italiana i, encara que es continua fent la pintura mural, es promouen grans produccions de retaules encarregats per comitents tant per part de la reialesa com per part eclesiàstica. En aquests retaules es fan narracions realistes de fàcil interpretació sobre les vides de Crist, Maria i de sants. El primer artista conegut relacionat amb el mestre italià Giotto és Ferrer Bassa (1285 - 1348) que va treballar per als reis Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós i, a més a més, va realitzar obres al monestir de Pedralbes i a la capella Reial de Barcelona, a la catedral de Lleida i a València, va ser potser el primer autor en qui es pot apreciar a les seves obres el caràcter de l'escola senesa.[8] El seu fill Arnau Bassa va realitzar l'any 1346, amb el mateix estil, un retaule per a la capella de Sant Marc de la catedral de Barcelona, actualment a la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "A principis del segle XIV", "answer_start": 0 } ], "id": "P_253_C_1513_Q1", "question": "Quan apareix l'activitat pictòrica a la Corona d'Aragó?" }, { "answers": [ { "text": "narracions realistes de fàcil interpretació sobre les vides de Crist, Maria i de sants", "answer_start": 319 } ], "id": "P_253_C_1513_Q2", "question": "Què es representa en els retaules?" }, { "answers": [ { "text": "Ferrer Bassa", "answer_start": 475 } ], "id": "P_253_C_1513_Q3", "question": "Qui és el primer artista conegut relacionat amb Giotto?" }, { "answers": [ { "text": "Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós", "answer_start": 532 } ], "id": "P_253_C_1513_Q4", "question": "Per a quins reis va treballar Ferrer Bassa?" }, { "answers": [ { "text": "Arnau Bassa", "answer_start": 822 } ], "id": "P_253_C_1513_Q5", "question": "Com es deia el fill de Ferrer Bassa?" } ] }, { "context": "L'autor del retaule és anònim i és conegut com el mestre d'Estopanyà, i només se li atribueix aquesta obra. La seva procedència ha estat un tema qüestionat: una atribució possible és de l'aragonès Ramon Torrent, la defunció del qual es va produir el 1325,[3] i una altra l'identifica amb l'artista Bernat Pou, actiu durant els primers anys del segle XIV a la ciutat de Balaguer.[4] A causa de la similitud de l'obra amb l'estil de Giotto es va arribar a dues conclusions: que l'artista que havia realitzat el Retaule de Sant Vicenç havia d'haver-se format a Itàlia, i que els documents relacionats amb la possible autoria de l'aragonès Torrent i el català Pou entraven en contradicció a causa de les dates dels contractes de les seves obres i l'atribuïda al retaule, per la qual cosa ambdós foren descartats com a autors. És per això que es va associar el retaule a un artista molt probablement d'origen italià. Josep Gudiol i Cunill també ho precisà i l'assenyà com a procedent de Florència, teoria que va seguir més tard Josep Gudiol i Ricart per adjudicar l'obra a un autor toscà resident a Lleida a mitjan segle xiv. Totes aquestes teories van ser confirmades per part de Joan Ainaud de Lasarte quan va tractar d'identificar el mestre d'Estopanyà amb un pintor anomenat Ròmul de Florència que es troba documentat a Osca, on l'any 1367 va rebre un encàrrec per a la realització d'un retaule per part dels dominics d'aquesta ciutat.[5] Mayer, anteriorment, havia datat la peça entre 1340 i 1350.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "entre 1340 i 1350", "answer_start": 1479 } ], "id": "P_253_C_1515_Q2", "question": "En quin període havia datat Mayer la peça?" }, { "answers": [ { "text": "Balaguer", "answer_start": 369 } ], "id": "P_253_C_1515_Q3", "question": "A quina ciutat va estar Bernat Pou actiu els primers anys del segle XIV?" }, { "answers": [ { "text": "Joan Ainaud de Lasarte", "answer_start": 1176 } ], "id": "P_253_C_1515_Q5", "question": "Qui va confirmar totes les teories?" } ] }, { "context": "Per la seva relació amb la pintura posterior influïda per Giotto di Bondone es creu que l'autor era pròxim al cercle de Jacopo del Casentino, pintor miniaturista actiu a Florència durant la primera meitat del segle XIV i en les obres del qual es reconeix la influència de Taddeo Gaddi, seguidor de Giotto. A la taula central de sant Vicenç també s'hi han trobat afinitats amb algunes obres de Bernardo Daddi, mort el 1348, com per exemple les imatges de santa Caterina i d'un sant Pau procedent del convent de San Paolino de Florència datat de l'any 1333. Josep Gudiol i Ricart li ha donat alguna aproximació a altres obres catalanes com el Retaule de Sant Francesc de Castelló de Farfanya i la taula de la Coronació de la Mare de Déu conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pintor miniaturista", "answer_start": 142 } ], "id": "P_253_C_1516_Q1", "question": "Qui era Jacopo del Casentino?" }, { "answers": [ { "text": "afinitats amb algunes obres de Bernardo Daddi", "answer_start": 362 } ], "id": "P_253_C_1516_Q3", "question": "Què s'ha trobat a la taula central de sant Vicenç?" }, { "answers": [ { "text": "1348", "answer_start": 417 } ], "id": "P_253_C_1516_Q4", "question": "Quan va morir Bernardo Daddi?" }, { "answers": [ { "text": "Museu Nacional d’Art de Catalunya", "answer_start": 749 } ], "id": "P_253_C_1516_Q5", "question": "On es conserva la taula de la Coronació de la Mare de Déu?" } ] }, { "context": "El panell central representa la imatge majestuosa de sant Vicenç vestit amb la dalmàtica de diaca amb adorns gravats en or igual que el nimbe. A les mans sosté els atributs de la palma del martiri i el llibre de l'Evangeli. A la part inferior hi apareixen, de mida diminuta, els comitents: un cavaller vestit amb malla que sosté el pavès i un frare dominicà; tots dos es troben en oració, de genolls i de perfil.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la imatge majestuosa de sant Vicenç", "answer_start": 29 } ], "id": "P_253_C_1517_Q1", "question": "Què representa el panell central?" }, { "answers": [ { "text": "amb la dalmàtica de diaca amb adorns gravats en or igual que el nimbe", "answer_start": 72 } ], "id": "P_253_C_1517_Q2", "question": "Com anava vestit sant Vicenç?" }, { "answers": [ { "text": "l'Evangeli", "answer_start": 212 } ], "id": "P_253_C_1517_Q3", "question": "Quin llibre sosté en les mans sant Vicenç?" }, { "answers": [ { "text": "A la part inferior", "answer_start": 224 } ], "id": "P_253_C_1517_Q4", "question": "On apareixen els comitents?" }, { "answers": [ { "text": "diminuta", "answer_start": 265 } ], "id": "P_253_C_1517_Q5", "question": "Quina mida tenen els comitents?" } ] }, { "context": "El panell lateral esquerre (vist des de l'espectador) està dividit en sis registres quadrats de mida idèntica. Les escenes comencen amb la sortida d'Osca de Vicenç acompanyat pel seu mestre, el bisbe de Saragossa Valeri; s'aprecia en un edifici de la part posterior el nom d'«OSCA». Al següent registre apareix el bisbe donant el diaconat a Vicenç a la ciutat de «ÇARAGOÇA», com es llegeix en la inscripció d'aquest quadre. En les dues següents escenes s'hi aprecia la captura dels religiosos pels soldats del prefecte Dacià, que està representat amb una cama damunt l'altra, la qual cosa en simbolitza el poder; els acusats apareixen novament encadenats i són portats també en presència de Dacià. En aquestes dues últimes escenes de la taula es pot llegir repartida la llegenda «VALE» «NCIA», lloc on Sant Vicent serà martiritzat.[14]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sis", "answer_start": 70 } ], "id": "P_253_C_1518_Q1", "question": "En quants registres està dividit el panell lateral esquerre?" }, { "answers": [ { "text": "quadrats de mida idèntica", "answer_start": 84 } ], "id": "P_253_C_1518_Q2", "question": "Com són els registres?" }, { "answers": [ { "text": "el bisbe de Saragossa Valeri", "answer_start": 191 } ], "id": "P_253_C_1518_Q3", "question": "Qui acompanya en l'escena la sortida d'Osca de Vicenç?" }, { "answers": [ { "text": "en un edifici de la part posterior", "answer_start": 231 } ], "id": "P_253_C_1518_Q4", "question": "On s'aprecia el nom d'«OSCA»?" }, { "answers": [ { "text": "la llegenda «VALE» «NCIA»", "answer_start": 767 } ], "id": "P_253_C_1518_Q5", "question": "Què es pot llegir en les dues últimes escenes de la taula?" } ] } ] }

{ "title": "Setge", "paragraphs": [ { "context": "Si l'objectiu principal d'una campanya no era la conquesta d'una ciutat en particular, es podia passar de llarg i deixar-la tranquil·la. La campanya hitita contra el regne hurrita de Mitanni (segle xiv aC) va deixar de banda la ciutat fortificada de Karkemish. Quan l'objectiu principal de la campanya va quedar complert, l'exèrcit hitita retornà a Karkemish i la ciutat caigué després de vuit dies de setge. El més conegut setge assiri de Jerusalem (segle viii aC), finalitzà quan els israelites van oferir regals i tributs als atacants, segons compten els relats assiris, o quan el campament assiri va ser colpejat per una plaga, segons la versió de la Bíblia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Si l'objectiu principal d'una campanya no era la conquesta d'una ciutat en particular", "answer_start": 0 } ], "id": "P_486_C_2911_Q1", "question": "Quan es podia passar de llarg d'una ciutat i deixar-la tranquil·la?" }, { "answers": [ { "text": "contra el regne hurrita de Mitanni", "answer_start": 156 } ], "id": "P_486_C_2911_Q2", "question": "Contra qui anava la campanya hitita?" }, { "answers": [ { "text": "retornà a Karkemish", "answer_start": 339 } ], "id": "P_486_C_2911_Q4", "question": "Què va fer l'exèrcit hitita quan l'objectiu de la campanya va quedar complert?" }, { "answers": [ { "text": "vuit", "answer_start": 389 } ], "id": "P_486_C_2911_Q5", "question": "En quants dies de setge va caure Karkemish?" } ] }, { "context": "Durant el Renaixement i a l'edat moderna, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins al punt que Leonardo da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom mitjançant el disseny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjançant una successió de setges. Tanmateix, a l'era napoleònica, l'ús cada vegada major de canons molt poderosos va anar reduint el valor de les fortificacions, de manera que ja en els temps moderns, les trinxeres van substituir a les muralles, i els búnquers van substituir als castells. Ja al segle xx la importància del setge clàssic va anar declinant a causa de l'arribada de la guerra mòbil. Una fortificació concreta va deixar de ser tan decisiva com ho era abans i, per això, tot i que encara es produeixen setges concrets, ja no són tan importants ni tan comuns com ho van ser abans, donats els canvis en els mitjans de guerra, i sobretot per la facilitat amb què avui en dia es poden dirigir grans volums de poder destructiu contra un sol objectiu estàtic.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "mitjançant una successió de setges", "answer_start": 286 } ], "id": "P_486_C_2912_Q2", "question": "Com es dissenyaven generalment les campanyes medievals?" }, { "answers": [ { "text": "trinxeres", "answer_start": 493 } ], "id": "P_486_C_2912_Q3", "question": "Per què van ser substituïdes les muralles en els temps moderns?" }, { "answers": [ { "text": "grans volums de poder destructiu", "answer_start": 990 } ], "id": "P_486_C_2912_Q4", "question": "Què es pot dirigir avui en dia contra un sol objectiu estàtic?" }, { "answers": [ { "text": "l'ús cada vegada major de canons molt poderosos", "answer_start": 354 } ], "id": "P_486_C_2912_Q5", "question": "Què va reduir el valor de les fortificacions a l'era napoleònica?" } ] }, { "context": "Aquest tipus d'actitud era una pràctica comuna en molts exèrcits. Una ciutat que es retia podia negociar per evitar el saqueig. Una ciutat que era presa per un setge o per l'assalt podria sofrir tremendes conseqüències, fins i tot durant el segle xix. El brutal saqueig de Jerusalem[15][16] al final de la Primera Croada sovint s'utilitza com a mostra del fanatisme religiós cristià de l'època i de barbàrie contra els musulmans, però en el fons no era diferent de l'acabament d'aquest tipus de setges. Jerusalem havia estat presa a l'assalt, com Visby el 1361, i el costum era que podia ser saquejada durant tres dies i tres nits, i els habitants podien ser violats o morts sense cap mena de traves. A més a més, era habitual que s'imposessin grans tributs; però, si la ciutat es rendia sense setge, podia quedar indemne.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "negociar", "answer_start": 96 } ], "id": "P_486_C_2913_Q1", "question": "Què podia fer una ciutat que es retia per evitar el saqueig?" }, { "answers": [ { "text": "tremendes", "answer_start": 195 } ], "id": "P_486_C_2913_Q2", "question": "Com eren les conseqüències que podia sofrir una ciutat que era presa per un setge?" }, { "answers": [ { "text": "al final de la Primera Croada", "answer_start": 291 } ], "id": "P_486_C_2913_Q3", "question": "Quan es va fer el saqueig de Jerusalem?" }, { "answers": [ { "text": "1361", "answer_start": 556 } ], "id": "P_486_C_2913_Q4", "question": "Quan havia estat presa a l'assalt Jerusalem?" }, { "answers": [ { "text": "indemne", "answer_start": 814 } ], "id": "P_486_C_2913_Q5", "question": "Com podia quedar la ciutat si es rendia sense setge?" } ] }, { "context": "Un element molt important de l'estratègia del setge era si es permetria o no la rendició de la ciutat assetjada. Normalment era preferible permetre la rendició, tant per evitar baixes com per donar exemple a futures ciutats assetjades. Deixar que una ciutat es rendís, amb un petit cost en vides, era una solució molt més bona que massacrar brutalment la població després d'un llarg setge. És més, si un exèrcit tenia fama de matar i saquejar sense valorar la rendició, llavors els esforços defensius d'altres ciutats augmentaven.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "si es permetria o no la rendició de la ciutat assetjada", "answer_start": 56 } ], "id": "P_486_C_2915_Q1", "question": "Quin era un element molt important de l'estratègia del setge?" }, { "answers": [ { "text": "tant per evitar baixes com per donar exemple a futures ciutats assetjades", "answer_start": 161 } ], "id": "P_486_C_2915_Q2", "question": "Per què normalment era preferible per als assetjadors la rendició al setge?" }, { "answers": [ { "text": "si un exèrcit tenia fama de matar i saquejar sense valorar la rendició", "answer_start": 398 } ], "id": "P_486_C_2915_Q3", "question": "Quan augmentaven els esforços defensius d'altres ciutats?" }, { "answers": [ { "text": "Deixar que una ciutat es rendís", "answer_start": 236 } ], "id": "P_486_C_2915_Q4", "question": "Quina solució era molt més bona que massacrar brutalment la població després d'un llarg setge?" } ] } ] }

{ "title": "Otello (Rossini)", "paragraphs": [ { "context": "La font primària real utilitzada realment pel marquès Francesco Berio di Salsa per al seu llibret fou Othello ou le More de Venise, una tragèdia en cinc actes de Jean-François Ducis (1792), que porta un apèndix que diu «un dénouement heureux qu’on peut substituer au dénouement funeste» (un final feliç, que pot ser substituït per un fatal desenllaç). Quan es va realitzar Otello de Rossini a Nàpols el 1816, es va tancar amb l'assassinat de Desdemona i el suïcidi del Moro -el \"fatal desenllaç\"-. No obstant això, uns anys més tard, l'òpera per la seva primera actuació al Teatro Argentina de Roma, durant la temporada de carnaval de 1820, Rossini va introduir el \"final feliç\", d'acord amb una pràctica comuna de l'època (vegeu, per exemple, el \"doble final\" de Tancredi).[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Othello ou le More de Venise", "answer_start": 102 } ], "id": "P_286_C_1711_Q1", "question": "Quina va ser la font primària utilitzada per Francesco Berio per al seu llibret?" }, { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 148 } ], "id": "P_286_C_1711_Q2", "question": "Quants actes té la tragèdia de Jean-François Ducis?" }, { "answers": [ { "text": "«un dénouement heureux qu’on peut substituer au dénouement funeste»", "answer_start": 219 } ], "id": "P_286_C_1711_Q3", "question": "Quin apèndix porta la tragèdia de Jean-François Ducis?" }, { "answers": [ { "text": "1816", "answer_start": 403 } ], "id": "P_286_C_1711_Q4", "question": "Quan es va realitzar Otello de Rossini a Nàpols?" }, { "answers": [ { "text": "Desdemona", "answer_start": 442 } ], "id": "P_286_C_1711_Q5", "question": "A qui es va assassinar en l'Otello de Rossini a Nàpols?" } ] }, { "context": "L'estrena va ser un èxit. La premsa va elogiar en particular el final de l'acte I i els trios dels actes II i III, el primer tercer acte que Rossini havia escrit. En contrast amb això existeix l'observació feta com a corresponsal del diari de Dresden a Itàlia del compositor alemany Karl Borromäus von Miltitz, que va assistir a les representacions de l'òpera diverses vegades immediatament després de la première i que va informar sobre el seu èxit, però al mateix temps va afirmar que el tercer acte no li va agradar. No obstant això, el seu èxit a Nàpols va continuar. El 18 de gener de 1817, Otello també es va dur a terme al reconstruït Teatro San Carlo i va ser allà que l'actuació número 100 de la mateixa va tenir lloc ja el 1832, la 150 el 1844 i fins al 200 en la temporada 1867-1868, última actuació duta a terme en aquesta casa de moment. Per aquest temps Il Barbiere di Siviglia havia aconseguit només la meitat d'aquest nombre d'actuacions.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un èxit", "answer_start": 17 } ], "id": "P_286_C_1712_Q1", "question": "Com va resultar l'escena?" }, { "answers": [ { "text": "el tercer", "answer_start": 487 } ], "id": "P_286_C_1712_Q2", "question": "Quin acte no li va agradar a Karl Borromäus von Miltitz?" }, { "answers": [ { "text": "al reconstruït Teatro San Carlo", "answer_start": 627 } ], "id": "P_286_C_1712_Q3", "question": "On es va representar Otello el 18 de gener de 1817?" }, { "answers": [ { "text": "1832", "answer_start": 733 } ], "id": "P_286_C_1712_Q4", "question": "Quan va tenir lloc l'actuació número 100 d'Otello?" }, { "answers": [ { "text": "el final de l'acte I i els trios dels actes II i III", "answer_start": 61 } ], "id": "P_286_C_1712_Q5", "question": "Què va elogiar la premsa en particular el dia de l'estrena?" } ] }, { "context": "Un agradable jardí. Rodrigo intenta convèncer Desdemona perquè s'uneixi a ell però ella el menysprea durament i li diu que ja és esposa d'Otello. Aquestes paraules deixen fortament sorprès Rodrigo i jura aniquilar amb les seves pròpies mans al moro (Ària: Che ascolto? Ahimè! Che dici!). Rodrigo marxa indignat i apareix Emilia. Desdemona li confessa que ha revelat la veritat a Rodrigo i Emilia li fa comprendre que si la notícia arribés a Elmiro, podria significar una desgràcia. Les dues dones es retiren molt preocupades.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "perquè s'uneixi a ell", "answer_start": 56 } ], "id": "P_286_C_1714_Q2", "question": "De què intenta convèncer Rodrigo a Desdemona?" }, { "answers": [ { "text": "d'Otello", "answer_start": 136 } ], "id": "P_286_C_1714_Q3", "question": "De qui és esposa Desdemona?" }, { "answers": [ { "text": "una desgràcia", "answer_start": 467 } ], "id": "P_286_C_1714_Q5", "question": "Què podria significar si arribés a Elmiro la noticia del casament de Desdemona?" } ] }, { "context": "Otello va ser la segona òpera seriosa de Rossini escrita per a Nàpols. Va començar a treballar-hi el maig de 1816 a tot tardar; en qualsevol cas, li va escriure a la seva mare sobre el 15 de maig: «Serà meravellós i millorarà la meva reputació; i és del tot possible que obrirà les portes del cel per a mi». Uns dies més tard, fins i tot es va anunciar una data per a la primera actuació que s'esperava que fos durant els primers dies de juliol. Però va acabar en res, perquè Rossini de sobte va començar a treballar en La gazzetta. A finals d'agost va reiniciar els treballs d'Otello. Per les cartes a la seva mare sabem que l'òpera s'estava acabant. Però això contrasta directament amb la queixa del seu empresari Domenico Barbaia que cinc dies més tard, el 5 de novembre, es queixava que, a part d'un romanç i un duet d'introducció, res s'havia escrit. Aquests informes de Rossini i Barbaia són tan diferents que és impossible conciliar. El que és segur és que, en un primer moment, el treball en Otello no va progressar. De fet Rossini estava sumit en una greu crisi creativa de la qual va ser alliberat només per la seva associació amb la ciutat de Venècia i pel seu treball allà en el seu Miserere. La melodia de la introducció d'aquesta obra sagrada possiblement va ajudar a alliberar Rossini de la crisi i va trobar el seu camí en un curt passatge cantat per un gondoler en el tercer acte d'Otello.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "durant els primers dies de juliol", "answer_start": 411 } ], "id": "P_286_C_1715_Q1", "question": "Quan s'esperava que fos la primera actuació d'Otello?" }, { "answers": [ { "text": "en una greu crisi creativa", "answer_start": 1053 } ], "id": "P_286_C_1715_Q3", "question": "En què estava sumit Rossini?" }, { "answers": [ { "text": "tercer", "answer_start": 1385 } ], "id": "P_286_C_1715_Q4", "question": "En quin acte canta un gondoler?" }, { "answers": [ { "text": "Domenico Barbaia", "answer_start": 716 } ], "id": "P_286_C_1715_Q5", "question": "Com es deia l'empresari de l'òpera encarregada a Rossini?" } ] }, { "context": "La idea generalitzada que l'Otello de Verdi va suplantar l'Otello de Rossini és fals. De fet, igual que gairebé totes les òperes de Rossini, que van desaparèixer dels escenaris d'òpera a la fi del segle xix. Quan es va estrenar l'òpera de Verdi, el 1887, la de Rossini ja gairebé no es representava. El que si que pot haver passat és que l'òpera de Verdi s'hagués interposat en el camí d'un renaixement de l'òpera de Rossini. Els revivals d'Otello en l'era moderna, la primera de les quals va tenir lloc en una data tan tardana com el 1954, no han estat tan nombrosos com era d'esperar. En qualsevol cas, l'òpera s'ha donat a Alemanya, Berlín, Brunswick i Weimar, als Estats Units, Itàlia, Gran Bretanya, França, Bèlgica i Japó.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1887", "answer_start": 249 } ], "id": "P_286_C_1716_Q1", "question": "Quan es va estrenar l'òpera de Verdi?" }, { "answers": [ { "text": "que l'Otello de Verdi va suplantar l'Otello de Rossini", "answer_start": 22 } ], "id": "P_286_C_1716_Q2", "question": "Quina idea és falsa?" }, { "answers": [ { "text": "a la fi del segle xix", "answer_start": 185 } ], "id": "P_286_C_1716_Q3", "question": "En quin segle van desaparèixer dels escenaris gairebé totes les òperes de Rossini?" }, { "answers": [ { "text": "en el camí d'un renaixement de l'òpera de Rossini", "answer_start": 375 } ], "id": "P_286_C_1716_Q4", "question": "On es pot haver interposat l'òpera de Verdi?" }, { "answers": [ { "text": "1954", "answer_start": 535 } ], "id": "P_286_C_1716_Q5", "question": "En quin any va tenir lloc el primer revival d'Otello en l'era moderna?" } ] } ] }

{ "title": "L'inganno felice", "paragraphs": [ { "context": "El gènere de la farsa, més que una òpera còmica, s'ha de considerar com un recurs d'un acte que servia de \"farciment\" entre els actes d'una òpera seriosa, encara que al temps de Rossini aquest origen havia estat gairebé completament perdut. El Teatro San Moisè es va especialitzar en la farsa i, per regla general, en presentava dues en una sola nit. En qualsevol cas, L'inganno felice no és una òpera còmica, sinó una semiseria d'un sol acte, i és la precursora de Torvaldo e Dorliska i Matilde di Shabran, així com de la seva semiseria més coneguda, La gazza ladra. El terme \"semiseria\" no ha de ser entès com a \"mitjanament seriosa\" o \"mitjanament còmica\" sinó que representa el gènere del melodrama burgès o l'òpera de rescat, el subjecte de les quals es pot resumir així: que els perseguits innocents seran rescatats en l'últim minut. Aquest és el cas de L'inganno felice: l'esposa fidel és acusada injustament de la infidelitat, és repudiada, i finalment és perdonada pel marit després que tot s'hagi resolt. Rossini i el seu llibretista Foppa van recuperar aquesta temàtica de nou en l'òpera Sigismondo, encara que amb molt menys èxit.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de \"farciment\"", "answer_start": 103 } ], "id": "P_128_C_763_Q1", "question": "De què servia el gènere de la farsa?" }, { "answers": [ { "text": "en la farsa", "answer_start": 281 } ], "id": "P_128_C_763_Q2", "question": "En què es va especialitzar el Teatro San Moisè?" }, { "answers": [ { "text": "melodrama burgès o l'òpera de rescat", "answer_start": 693 } ], "id": "P_128_C_763_Q4", "question": "A què es refereix el terme semiseria?" }, { "answers": [ { "text": "infidelitat", "answer_start": 922 } ], "id": "P_128_C_763_Q5", "question": "De què acusen injustament a l'esposa fidel a l'òpera?" } ] }, { "context": "Si durant el segle xix va ser la farsa més representada de Rossini, el segle XX va prestar poca atenció a L'inganno felice. El primer renaixement en els temps moderns es va dur a terme a Roma (1953), va seguir Bolonya (1954), Nàpols (RAI, 1964), Palerm (1968), Buenos Aires (1969), Wexford i Birmingham (1970), Nàpols (RAI, 1972), Pesaro (1980), Menton (1991), Narni (1992), Verona i Pesaro (1994). En la dècada de 1990 va tenir una sèrie d'actuacions al nord d'Itàlia, mentre que a Alemanya es realitzà només el 2002 a Karlsruhe i per la reobertura de la Kurtheater a Bad Wildbad el 2005.[1] Al setembre de 2014 es va realitzar a La Fenice de Venècia.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "durant el segle xix", "answer_start": 3 } ], "id": "P_128_C_764_Q1", "question": "Quan va ser la farsa més representada de Rossini?" }, { "answers": [ { "text": "a Roma", "answer_start": 185 } ], "id": "P_128_C_764_Q2", "question": "On va començar a renéixer?" }, { "answers": [ { "text": "al nord d'Itàlia", "answer_start": 452 } ], "id": "P_128_C_764_Q3", "question": "On van va ser representada a la dècada del 1990?" }, { "answers": [ { "text": "Karlsruhe", "answer_start": 520 } ], "id": "P_128_C_764_Q4", "question": "En quina ciutat alemanya es va fer el 2002?" }, { "answers": [ { "text": "2014", "answer_start": 608 } ], "id": "P_128_C_764_Q5", "question": "Quin any es va representar a La Fenice de Venècia?" } ] }, { "context": "Poc se sap sobre la gènesi de L'inganno felice. És la tercera òpera de Rossini a estrenar-se i la segona farsa que va escriure per a Antonio Cera, l'empresari del Teatro San Moisè de Venècia. L'èxit obtingut per La cambiale di matrimonio el 1810 havia persuadit Cera a oferir al prometedor jove compositor una altra comissió, aquesta vegada per a la més important temporada de carnaval de 1811-1812. Rossini va tenir poc temps per escriure-la, ja que l'estrena de L'equivoco stravagante s'havia fet només unes poques setmanes abans, a Bolonya.[1] Entre les cinc farses escrites per Rossini a Venècia, L'inganno felice és la menys coneguda i la menys realitzada actualment. En l'època de Rossini, però, l'òpera es va presentar sovint als escenaris europeus al costat de les dues grans obres d'aquells anys: Tancredi i L'italiana in Algeri.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per a Antonio Cera", "answer_start": 127 } ], "id": "P_128_C_765_Q1", "question": "Per qui va escriure aquesta farsa?" }, { "answers": [ { "text": "l'empresari del Teatro San Moisè", "answer_start": 147 } ], "id": "P_128_C_765_Q2", "question": "Qui era Antonio Cera?" }, { "answers": [ { "text": "èxit", "answer_start": 194 } ], "id": "P_128_C_765_Q3", "question": "Què havia aconseguit La cambiale di matrimonio el 1810?" }, { "answers": [ { "text": "En l'època de Rossini", "answer_start": 673 } ], "id": "P_128_C_765_Q5", "question": "Quan va ser representada sovint?" } ] }, { "context": "L'estrena va tenir lloc el 8 de gener de 1812, juntament amb Amor muto de Giuseppe Farinelli,[5] amb un elenc de bons cantants com Teresa Belloc-Giorgi, Luigi Raffanelli i Filippo Galli, i va ser un gran èxit. L'endemà de l'actuació, Cera va escriure un informe entusiasta a la mare de Rossini: \"L'inganno felice ha causat una sensació real; el públic s'ha mostrat entusiasmat des de l'obertura fins al final del finale, i hi ha hagut crits constants de 'Quina música bonica!'\".[1] El Daily Veneto va escriure Aver non poteva esisto più fortunato (No podia haver tingut més sort), l'11 de gener de 1812.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el 8 de gener de 1812", "answer_start": 24 } ], "id": "P_128_C_766_Q1", "question": "Quan es va estrenar?" }, { "answers": [ { "text": "Amor muto", "answer_start": 61 } ], "id": "P_128_C_766_Q2", "question": "Quina altra òpera es va estrenar amb L'inganno felice?" }, { "answers": [ { "text": "un gran èxit", "answer_start": 196 } ], "id": "P_128_C_766_Q3", "question": "Què va aconseguir el dia de l'estrena?" }, { "answers": [ { "text": "una sensació real", "answer_start": 323 } ], "id": "P_128_C_766_Q4", "question": "Què va causar l'òpera segons Cera?" }, { "answers": [ { "text": "'Quina música bonica!'", "answer_start": 454 } ], "id": "P_128_C_766_Q5", "question": "Què cridava el públic?" } ] }, { "context": "En la següent dècada va ser incapaç de mantenir aquesta posició, però tot i així va tenir més de cent actuacions en teatres d'òpera italians i estrangers. D'aquestes, poc menys d'un quart van tenir lloc a Alemanya, on l'òpera va ser presentada sota el títol Die Getaüschten. En la dècada de 1830 la freqüència de les actuacions de L'inganno va disminuir considerablement, però per llavors l'òpera ja havia viatjat a altres països: a Santiago de Xile (1830), a Veracruz (1831), a Nova York (1833) i Nova Orleans (1837). El 1838 encara es va poder veure en tres teatres, però el 1839, per primera vegada, no n'hi va haver cap funció. En la dècada de 1840 l'òpera gairebé no va ser mai més realitzada i després només de forma molt esporàdica: el 1850 al Teatre Reial Municipal a Berlín, a Milà (1865), a Nàpols (1872), a Florència (1876) i a Madrid (1878).[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més de cent", "answer_start": 90 } ], "id": "P_128_C_767_Q1", "question": "Quantes actuacions va tenir en la dècada posterior?" }, { "answers": [ { "text": "Die Getaüschten", "answer_start": 258 } ], "id": "P_128_C_767_Q2", "question": "Quin era el títol de l'òpera en alemany?" }, { "answers": [ { "text": "En la dècada de 1830", "answer_start": 275 } ], "id": "P_128_C_767_Q3", "question": "Quan van disminuir les actuacions?" }, { "answers": [ { "text": "1833", "answer_start": 490 } ], "id": "P_128_C_767_Q4", "question": "Quin any es va estrenar a Nova York?" }, { "answers": [ { "text": "1839", "answer_start": 577 } ], "id": "P_128_C_767_Q5", "question": "Quin any va ser el primer any que no hi va haver cap funció?" } ] } ] }

{ "title": "Joan Lluís Vives i March", "paragraphs": [ { "context": "En 1517 es trasllada a Lovaina en ser nomenat preceptor del cardenal Guillaume de Croÿ, càrrec que manté fins a la prematura mort del seu pupil en 1521. En aquest període coneix Erasme de Rotterdam, amb qui mantindrà contacte epistolar i de qui es considerarà deixeble i amic i, al voltant de 1519, viatja a París acompanyat del jove cardenal De Croÿ i coneix Guillaume Budé.[21] A l'estiu de 1520, Erasme i Tomàs More es troben a Bruges i allà coincideixen amb altres humanistes com Rudolf Goclenius, Craneveldt i Vives.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Lovaina", "answer_start": 23 } ], "id": "P_396_C_2371_Q1", "question": "On es trasllada el 1517?" }, { "answers": [ { "text": "preceptor del cardenal Guillaume de Croÿ", "answer_start": 46 } ], "id": "P_396_C_2371_Q2", "question": "Què va ser nomenat?" }, { "answers": [ { "text": "Erasme de Rotterdam", "answer_start": 178 } ], "id": "P_396_C_2371_Q3", "question": "Amb qui mantindrà contacte epistolar?" }, { "answers": [ { "text": "Erasme de Rotterdam", "answer_start": 178 } ], "id": "P_396_C_2371_Q4", "question": "De qui es considerarà deixeble i amic?" }, { "answers": [ { "text": "al voltant de 1519", "answer_start": 279 } ], "id": "P_396_C_2371_Q5", "question": "Quan viatja a París?" } ] }, { "context": "Amb Introductio ad sapientam i, posteriorment, en De prima Philosophia (una part de la seva obra De disciplinis), Vives lliga el concepte de saviesa amb els de virtut i juí per a conèixer-se a si mateix mitjançant els instruments del saber –la intel·ligència, la memòria i l'aplicació– i així arribar al coneixement de Déu. Defensa una forma ètica de vida sustentada en l'autoconsciència del bé i del mal i desenvolupa un programa moral de qualitats de l'home; per tant, cal distingir el vici de la virtut, el que és veritable del que és fals, el que és bo del que és dolent, tot mitjançant l'aprenentatge i la vida cristiana.[68] Per a Vives la filosofia –seguint l'etimologia– és saviesa, però no com a exaltació del seu propi jo ni per a satisfer les seves passions sinó per a posar de manifest la natura de les coses i aprendre a valorar cada cosa tal qual és.[70]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de saviesa amb els de virtut i juí", "answer_start": 138 } ], "id": "P_396_C_2372_Q1", "question": "Quins conceptes lliga Vives?" }, { "answers": [ { "text": "la intel·ligència, la memòria i l'aplicació", "answer_start": 241 } ], "id": "P_396_C_2372_Q2", "question": "Quins són els instruments del saber?" }, { "answers": [ { "text": "en l'autoconsciència del bé i del mal", "answer_start": 367 } ], "id": "P_396_C_2372_Q3", "question": "En què es sustenta la forma de vida ètica que defensa Vives?" }, { "answers": [ { "text": "de la virtut", "answer_start": 493 } ], "id": "P_396_C_2372_Q4", "question": "De què cal distingir el vici?" } ] }, { "context": "Per a Vives, la religió, com activitat, s'origina en les facultats superiors de l'home: enteniment i voluntat. En l'harmonia entre aquestes facultats predomina l'enteniment, ja que per la religió es coneix a Déu i, així, una volta conegut és impossible no estimar-lo i no adorar-lo. Cal creure, és a dir, conèixer Déu, o millor, reconèixer-lo, perquè adorar Déu és netejar l'ànima de les malalties i males passions i transformar-nos per a assemblar-nos el més possible a ell i, així, aconseguir la puresa i la santedat. Les obres i la vida de Crist són la més autèntica realització del veritable amor. Del clàssic desdoblament de l'amor (a Déu, al proïsme, a si mateix), fixa l'atenció en l'amor al proïsme, és a dir, la caritat cristiana.[82]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en les facultats superiors de l'home", "answer_start": 50 } ], "id": "P_396_C_2373_Q1", "question": "On s'origina per a Vives la religió?" }, { "answers": [ { "text": "enteniment i voluntat", "answer_start": 88 } ], "id": "P_396_C_2373_Q2", "question": "Quines són les facultats superiors de l'home per a Vives?" }, { "answers": [ { "text": "no estimar-lo i no adorar-lo", "answer_start": 253 } ], "id": "P_396_C_2373_Q3", "question": "Què és impossible una vegada conegut Déu segons Vives?" }, { "answers": [ { "text": "Les obres i la vida de Crist", "answer_start": 520 } ], "id": "P_396_C_2373_Q4", "question": "Quines són la més autèntica realització del veritable amor?" }, { "answers": [ { "text": "la caritat cristiana", "answer_start": 718 } ], "id": "P_396_C_2373_Q5", "question": "Què és l'amor al proïsme?" } ] }, { "context": "Vives és un apassionat de la pau i la seva màxima preocupació consisteix a ressaltar els mals de la guerra –amb efectes devastadors en tots els ordres– i els beneficis de la pau –ètics, morals, intel·lectuals, polítics i religiosos–. Considera la guerra justa amb reticència, ja que sempre és fàcil trobar una causa lícita per a qui està decidit a iniciar una guerra. El seu pacifisme és essencialment cristià i considera l'avanç del soldà turc, Solimà el Magnífic, un perill per a la cristiandat europea. Manté, però, una evolució en aquest punt: si en 1526 anima els prínceps cristians a unir-se per a impedir l'imperialisme turc, en 1529 recomana l'amor vers ells i fer-los arribar a la veritat mitjançant una vida recta i exemplar. Per a Vives el fonament últim del pacifisme és la mateixa natura de l'home que està feta per a la concòrdia i la pau i, per contra, considera que la causa primordial de les guerres i les discòrdies és la supèrbia que ataca aprofitant-se de l'enveja i la còlera.[50][54] Vives aporta una solució a la guerra, l'educació –per a allunyar l'home de la condició de salvatge i apropar-lo a la racionalitat i, per tant, a la consciència cristiana– de tots els homes i no sols dels dirigents de la societat, ja que la pau és obligació de tothom.[55]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "justa amb reticència", "answer_start": 254 } ], "id": "P_396_C_2374_Q2", "question": "Com considera Vives la guerra?" }, { "answers": [ { "text": "un perill per a la cristiandat europea", "answer_start": 466 } ], "id": "P_396_C_2374_Q3", "question": "Com considera Vives a Solimà el Magnífic?" }, { "answers": [ { "text": "per a la concòrdia i la pau", "answer_start": 825 } ], "id": "P_396_C_2374_Q4", "question": "Per a què està feta la natura de l'home segons Vives?" }, { "answers": [ { "text": "la supèrbia que ataca aprofitant-se de l'enveja i la còlera", "answer_start": 937 } ], "id": "P_396_C_2374_Q5", "question": "Quina és per a Vives la causa primordial de les guerres?" } ] }, { "context": "El maig de 1523 es trasllada a Anglaterra, i al cap de poc temps és nomenat lector del Col·legi Corpus Christi de la Universitat d'Oxford. Fa classes des de l'agost fins a l'abril de 1524. Entre els seus estudiants, es troben Nicholas Udall, Reginald Pole, Edward Wotton o John Heliar, els quals posteriorment destacaran en les seves activitats.[25] Coneguda i admirada la seva capacitat intel·lectual i la seva experiència com a preceptor (a banda de la seva activitat com a professor particular a Lovaina, abans havia estat preceptor dels fills de Bernat Valldaura i del cardenal Guillaime de Croÿ), la reina d'Anglaterra, Caterina d'Aragó, el nomena preceptor de la seva filla, la princesa Maria.[26] En aquest període la seva producció intel·lectual està centrada en la seva relació amb els reis, com a conseller i preceptor, no en les lliçons que imparteix a la universitat, amb uns continguts pràctics educatius i morals. Comença aquesta producció, encara vivint a Bruges però preparant el seu viatge a Anglaterra, amb De Institutione Faminae Christianae, destinada a la reina per a l'educació de la princesa Maria.[15] Ja en Anglaterra, tant la reina com William Blount, quart baró de Mountjoy, li demanen la redacció d'uns plans d'estudis per a l'ensenyament del llatí destinats als seus fills, la princesa Maria i Charles Blount, que es publiquen el 1523 com les dues epístoles de la seva obra De ratione estudii puerilis;[26] també escriu De Consultatione, a petició de l'ambaixador de Carles V; i la traducció del grec de dues oracions d'Isòcrates, Nicocles i Aeropagitica, que tracten del govern.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "maig de 1523", "answer_start": 3 } ], "id": "P_396_C_2375_Q1", "question": "Quan es trasllada a Anglaterra?" }, { "answers": [ { "text": "Caterina d'Aragó", "answer_start": 625 } ], "id": "P_396_C_2375_Q2", "question": "Qui era la reina d'Anglaterra?" }, { "answers": [ { "text": "Caterina d'Aragó", "answer_start": 625 } ], "id": "P_396_C_2375_Q3", "question": "De qui és filla la princesa Maria?" }, { "answers": [ { "text": "quart baró de Mountjoy", "answer_start": 1178 } ], "id": "P_396_C_2375_Q4", "question": "Quin títol té William Blount?" } ] }, { "context": "Lluís Vives s'assenta a Bruges, amb unes poques sortides a altres llocs. Realitza alguns viatges a Lovaina, on encara tenia amics íntims, a Gant i a Brussel·les, residència de la cort de Carles V. De setembre a novembre de 1529 Vives i la seva dona, a causa de la pesta, es traslladen a Lilla.[37]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Bruges", "answer_start": 24 } ], "id": "P_396_C_2376_Q1", "question": "On s'assenta Lluís Vives?" }, { "answers": [ { "text": "Lovaina", "answer_start": 99 } ], "id": "P_396_C_2376_Q2", "question": "On realitza alguns viatges?" }, { "answers": [ { "text": "amics íntims", "answer_start": 124 } ], "id": "P_396_C_2376_Q3", "question": "Què conserva Vives a Lovaina?" }, { "answers": [ { "text": "a causa de la pesta", "answer_start": 250 } ], "id": "P_396_C_2376_Q4", "question": "Per què es traslladen Vives i la seva dona a Lilla?" }, { "answers": [ { "text": "De setembre a novembre de 1529", "answer_start": 197 } ], "id": "P_396_C_2376_Q5", "question": "Quant es traslladen Vives i la seva dona a Lilla?" } ] } ] }

{ "title": "Gloriana", "paragraphs": [ { "context": "L'obra es basa en aquest estudi tan ben documentat de Strachey i reflecteix bé el que va passar. Va ser una passió que va durar anys i va arribar a ser obsessiva per la reina, que es debatia entre l'amor i el deure,[10] però finalment va ordenar executar el comte per rebel·lió pel seu fracàs polític i militar a Irlanda.[7] Strachey va escriure que Gloriana era una «dama brava i rude, de bromes tosques, gestos plebeus, caçadora incansable, es podia tornar de sobte una dona de negocis, de semblant fosc, tancada durant hores amb els secretaris, llegint i dictant despatxos, examinant amb rigor els menors detalls d'informes i missatges. A la poca estona, enlluernava la refinada dama del Renaixement, perquè eren moltes i brillants les qualitats d'Elisabet. Dominava sis llengües, a més de la pròpia, coneixia el grec, era una notable cal·lígrafa i excel·lent músic, era experta en pintura i poesia, ballava al gust florentí amb una suprema distinció».[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "anys", "answer_start": 128 } ], "id": "P_433_C_2593_Q1", "question": "Quant va durar la passió?" }, { "answers": [ { "text": "entre l'amor i el deure", "answer_start": 191 } ], "id": "P_433_C_2593_Q2", "question": "Entre què es debatia la reina?" }, { "answers": [ { "text": "executar el comte per rebel·lió", "answer_start": 246 } ], "id": "P_433_C_2593_Q3", "question": "Què va ordenar la reina finalment?" }, { "answers": [ { "text": "el que va passar", "answer_start": 79 } ], "id": "P_433_C_2593_Q4", "question": "Què reflecteix l'estudi de Strachey?" }, { "answers": [ { "text": "pel seu fracàs polític i militar a Irlanda", "answer_start": 278 } ], "id": "P_433_C_2593_Q5", "question": "Per què la reina va fer executar el comte per rebel·lió?" } ] }, { "context": "A Catalunya va arribar el 14 de novembre de 2001 al Gran Teatre del Liceu gràcies a una atractiva i enginyosa producció de l'Opera North, però que va comptar amb un equip vocal que no va destacar.[7] Quatre dies abans hi va haver l'exhibició del film Gloriana, elogiada producció de la BBC al voltant del muntatge d'aquesta òpera de Britten que la companyia britànica Opera North va presentar al Liceu. La pel·lícula està realitzada per la mateixa directora d'escena del muntatge, Phyllida Lloyd.[23]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el 14 de novembre de 2001", "answer_start": 23 } ], "id": "P_433_C_2594_Q1", "question": "Quan va arribar a Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "al Gran Teatre del Liceu", "answer_start": 49 } ], "id": "P_433_C_2594_Q2", "question": "A quin teatre va arribar a Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "de l'Opera North", "answer_start": 120 } ], "id": "P_433_C_2594_Q3", "question": "De qui era la producció que va arribar a Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "del film Gloriana", "answer_start": 242 } ], "id": "P_433_C_2594_Q4", "question": "Quina projecció es va fer quatre dies abans de l'estrena?" }, { "answers": [ { "text": "Phyllida Lloyd", "answer_start": 481 } ], "id": "P_433_C_2594_Q5", "question": "Qui va dirigir la pel·lícula i el muntatge?" } ] }, { "context": "Com era d'esperar, donada l'audiència relativament desinteressada,[14] l'òpera va ser mal rebuda. L'audiència, que esperava un alegre entreteniment Merrie England, no estava preparada pel retrat musicalment sofisticat que va fer Britten de l'exploració psicològica d'Elisabet I i la seva relació nefasta amb el comte d'Essex.[15] L'òpera va quedar molt lluny d'agradar en els ambients monàrquics britànics per la duresa amb què es tractava la Reina. Molts varen considerar que no era apropiada per a una celebració reial o fins i tot la van trobar insultant,[2] ja que es va estimar a més a més poc apropiada per al propòsit amb què va ser escrita, la coronació de la seva successora segles després, la flamant cap d'Estat Elisabet II. La crítica –«una ofensa a la gloriosa memòria d'Elisabet I», va publicar The Times– es va acarnissar amb l'obra i el públic de l'estrena, la flor i nata de l'establishment britànic –el compositor va arribar a qualificar-los de «porcs pretenciosos»–, va mostrar una gran fredor davant l'òpera.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un alegre entreteniment Merrie England", "answer_start": 124 } ], "id": "P_433_C_2595_Q1", "question": "Què esperava l'audiència de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "amb el comte d'Essex", "answer_start": 304 } ], "id": "P_433_C_2595_Q2", "question": "Quina relació d'Elisabet I explora l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "per la duresa amb què es tractava la Reina", "answer_start": 406 } ], "id": "P_433_C_2595_Q3", "question": "Per què no va agradar l'òpera en els ambients monàrquics britànics?" }, { "answers": [ { "text": "insultant", "answer_start": 548 } ], "id": "P_433_C_2595_Q4", "question": "Com la van trobar molts?" }, { "answers": [ { "text": "porcs pretenciosos", "answer_start": 964 } ], "id": "P_433_C_2595_Q5", "question": "Com va qualificar el compositor al public de l'estrena de l'òpera?" } ] }, { "context": "Tot i la unànime valoració de la força dramàtica de la partitura de Britten, l'obra va caure en l'oblit fins a la seva reivindicació dècades més tard. Gloriana segueix sent una relativa raresa.[16] El cas és que Britten ho va pagar i es va deslligar una campanya contra ell plena d'homofòbia.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la força dramàtica", "answer_start": 30 } ], "id": "P_433_C_2597_Q1", "question": "Què es valora de la partitura de Gloriana?" }, { "answers": [ { "text": "dècades més tard", "answer_start": 133 } ], "id": "P_433_C_2597_Q2", "question": "Quan es va reivindicar Gloriana?" }, { "answers": [ { "text": "en l'oblit", "answer_start": 93 } ], "id": "P_433_C_2597_Q3", "question": "On va caure Gloriana?" }, { "answers": [ { "text": "una relativa raresa", "answer_start": 173 } ], "id": "P_433_C_2597_Q4", "question": "Què és Gloriana?" }, { "answers": [ { "text": "plena d'homofòbia", "answer_start": 274 } ], "id": "P_433_C_2597_Q5", "question": "Com va ser la campanya que es va deslligar contra Britten?" } ] }, { "context": "Després d'una estrena tan tèbia, Britten va extreure'n una suite simfònica de quatre moviments, una suite per a orquestra amb tenor solista. La Gloriana Suite, op. 53a, va rebre la primera actuació el 23 de setembre de 1954 per la City of Birmingham Symphony Orchestra, sota la direcció de Rudolf Schwarz i amb Peter Pears com a tenor solista.[14]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tèbia", "answer_start": 26 } ], "id": "P_433_C_2598_Q1", "question": "Com va ser l'estrena ?" }, { "answers": [ { "text": "una suite simfònica", "answer_start": 55 } ], "id": "P_433_C_2598_Q2", "question": "Què en va extreure Britten de l'òbra?" }, { "answers": [ { "text": "per a orquestra amb tenor solista", "answer_start": 106 } ], "id": "P_433_C_2598_Q3", "question": "Per a qui és la suite?" }, { "answers": [ { "text": "Gloriana Suite, op. 53a", "answer_start": 144 } ], "id": "P_433_C_2598_Q4", "question": "Com es titula la suite que en va extreure Britten?" }, { "answers": [ { "text": "Peter Pears", "answer_start": 311 } ], "id": "P_433_C_2598_Q5", "question": "Qui va ser el tenor en l'estrena de Gloriana Suite, op. 53a?" } ] } ] }

{ "title": "The Million Dollar Homepage", "paragraphs": [ { "context": "L'1 de gener de 2006, Tew va anunciar que, degut a la gran demanda pels últims 1.000 píxels, \"el més lògic i just\" seria posar-los a subhasta a l'eBay en comptes de perdre \"la integritat i el grau d'exclusivitat intrínsecs al concepte del milió de píxels\" creant una segona pàgina de Million Dollar Homepage.[20] La subhasta va durar deu dies i va rebre 99 ofertes legítimes; se'n van rebre algunes de molt altes —de fins a 160.109,99$—, però la majoria van ser retirades pels mateixos ofertants o cancel·lades per eBay.[21][22] \"Vaig contactar amb la gent per telèfon i va resultar que no eren seriosos, la qual cosa va resultar francament frustrant, així que van esborrar aquestes ofertes a l'últim minut\", declarà Tew.[21] L'oferta guanyadora va ser de 38.100 dòlars,[23][24] feta per MillionDollarWeightLoss.com, una botiga en línia que ven productes relacionats amb la dieta.[25] Tew va comentar que s'esperava una oferta final més elevada a causa de l'atenció mediàtica que havia rebut tot plegat.[21] The Million Dollar Homepage va tenir un guany brut d'1.037.100 en cinc mesos.[22][26] Després de les despeses, imposts i una donació a The Prince's Trust —una organització benèfica per a gent jove— Tew esperava que el seu guany net fos d'uns 650.000–700.000 dòlars.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "gran demanda", "answer_start": 54 } ], "id": "P_224_C_1339_Q1", "question": "Què tenien els últims 1.000 píxels?" }, { "answers": [ { "text": "a l'eBay", "answer_start": 142 } ], "id": "P_224_C_1339_Q2", "question": "On els van posar a subhasta?" }, { "answers": [ { "text": "deu dies", "answer_start": 334 } ], "id": "P_224_C_1339_Q3", "question": "Quant va durar la subhasta?" }, { "answers": [ { "text": "38.100 dòlars", "answer_start": 756 } ], "id": "P_224_C_1339_Q4", "question": "De quant va ser l'oferta guanyadora?" }, { "answers": [ { "text": "una oferta final més elevada", "answer_start": 916 } ], "id": "P_224_C_1339_Q5", "question": "Què esperava Tew?" } ] }, { "context": "Com que és molt difícil veure un sol píxel, aquests eren venuts en \"blocs\" quadrats de 100 (10 píxels de costat); el preu mínim, doncs, era de 100 dòlars.[13][14] La primera venda, tres dies després del llançament del lloc web, va ser feta a un lloc web de música en línia operat per un amic de Tew: va comprar 400 píxels en un bloc de 20 × 20. Després de dues setmanes, amics i familiars de Tew havien comprat un total de 4.700 píxels.[6][15] Inicialment, de la pàgina web només se'n va fer publicitat pel sistema del boca a boca;[3] de totes maneres, després d'haver recaptat els primers 1.000 dòlars es va emetre un comunicat de premsa que va ser publicat per la BBC.[6][15] El lloc web de notícies tecnològiques The Register, pel setembre va publicar també dos articles mencionant The Million Dollar Homepage.[16][17] A finals de mes, The Million Dollar Homepage ja havia guanyat 250.000 dòlars i estava situat en el tercer lloc de la llista d'Alexa de Movers and Shakers[n. 1] darrere les pàgines de la Britney Spears i Photo District News.[18] El 6 d'octubre Tew va anunciar que s'havia arribat als 65.000 visitants únics i que el lloc web havia rebut 1.465 Diggs, essent el que més n'havia rebut aquella setmana.[19] Onze dies més tard el nombre de visitants únics havia ascendit a 100.000. El 26 d'octubre, dos mesos després que The Million Dollar Homepage fos llançada, ja s'havien venut més de 500.900 píxels a 1.400 clients.[20] Per cap d'any, Tew va declarar que la pàgina rebia 25.000 visitants únics per hora, que tenia un rànquing Alexa de 127[20] i que 999.000 píxels ja havien estat venuts.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en \"blocs\" quadrats de 100", "answer_start": 64 } ], "id": "P_224_C_1340_Q1", "question": "Com eren venuts els píxels?" }, { "answers": [ { "text": "100 dòlars", "answer_start": 143 } ], "id": "P_224_C_1340_Q2", "question": "Quin era el preu mínim?" }, { "answers": [ { "text": "pel sistema del boca a boca", "answer_start": 503 } ], "id": "P_224_C_1340_Q3", "question": "Com es va fer publicitat de la web inicialment?" }, { "answers": [ { "text": "The Register", "answer_start": 716 } ], "id": "P_224_C_1340_Q4", "question": "Qui va publicar dos articles mencionant la pàgina?" }, { "answers": [ { "text": "250.000 dòlars", "answer_start": 884 } ], "id": "P_224_C_1340_Q5", "question": "Quant havia guanyat a final de mes?" } ] }, { "context": "The Million Dollar Homepage (en català, La pàgina d'inici del milió de dòlars) és un lloc web ideat l'any 2005 per Alex Tew, un estudiant de Wiltshire (Regne Unit), amb l'objectiu de recaptar diners per finançar-se els estudis universitaris.[1] La pàgina d'inici consisteix en un milió de píxels ordenats en una quadrícula de 1000 × 1000; els enllaços que hi ha van ser venuts a 1 dòlar el píxel, en blocs de 10 × 10. Els compradors d'aquests blocs van proporcionar una imatge, un URL al qual apuntaven els seus enllaços i un eslògan per mostrar quan els visitants passessin el cursor per sobre l'enllaç. L'objectiu inicial era vendre tots els píxels i, per tant, recaptar un milió de dòlars. The Wall Street Journal va indicar que aquest lloc web va ser la font d'inspiració d'altres llocs web de publicitat per píxel.[2][3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Alex Tew", "answer_start": 115 } ], "id": "P_224_C_1341_Q1", "question": "Qui va idear el lloc web?" }, { "answers": [ { "text": "per finançar-se els estudis universitaris", "answer_start": 199 } ], "id": "P_224_C_1341_Q2", "question": "Per què volia recaptar diners?" }, { "answers": [ { "text": "en un milió de píxels", "answer_start": 274 } ], "id": "P_224_C_1341_Q3", "question": "En què consisteix la pàgina d'inici?" }, { "answers": [ { "text": "enllaços i un eslògan", "answer_start": 512 } ], "id": "P_224_C_1341_Q4", "question": "Què es mostrava quan el visitant passaven el cursor?" }, { "answers": [ { "text": "vendre tots els píxels", "answer_start": 628 } ], "id": "P_224_C_1341_Q5", "question": "Quin era l'objectiu inicial?" } ] }, { "context": "Pel novembre, el lloc web ja havia esdevingut popular arreu del món; rebé atenció de mitjans com el Financial Times Deutschland a Alemanya,[32] TVNZ a Nova Zelanda,[33] Terra Networks a llatinoamèrica,[34] el China Daily a la Xina[35] i, als Estats Units, Adweek,[36] Florida Today,[37] i el Wall Street Journal.[2] Tew va contractar un publicista estatunidenc per ajudar-lo a aconseguir que els mitjans nord-americans li prestessin atenció; a més, va fer un viatge als Estats Units, on va ser entrevistat per ABC News Radio,[38] el Fox News Channel,[39] Attack of the Show![40] i programes de notícies locals.[41][42]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pel novembre", "answer_start": 0 } ], "id": "P_224_C_1343_Q1", "question": "Quan va ser popular arreu del món?" }, { "answers": [ { "text": "un publicista estatunidenc", "answer_start": 334 } ], "id": "P_224_C_1343_Q2", "question": "Qui va contractar Tew?" }, { "answers": [ { "text": "que els mitjans nord-americans li prestessin atenció", "answer_start": 388 } ], "id": "P_224_C_1343_Q3", "question": "Què volia aconseguir contractant el publicista?" } ] } ] }

{ "title": "Oligocè", "paragraphs": [ { "context": "Durant l'Oligocè, l'escorça que havia quedat subduïda milions d'anys abans a la regió alpina començà a pujar de nou. Això provocà un ascens de la gruixuda escorça continental que al Miocè causaria una extensió. En el cas dels Alps, aquesta extensió només podia tenir lloc en una direcció oest-est, car la placa adriàtica encara convergia al sud. Es desenvolupà una zona d'impuls enorme que més tard esdevindria la línia periadriàtica. La zona també incloïa cisallament dextral resultant de l'extensió oest-est. Amb l'excepció del material austroalpí al·lòcton, aquest impuls evolucionà al límit de les plaques adriàtica i europea. Les regions centrals dels Alps s'alçaren i foren posteriorment erodides. Finestres i cúpules tectòniques com ara la finestra de Hohe Tauern es formaren d'aquesta manera.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Durant l'Oligocè", "answer_start": 0 } ], "id": "P_563_C_3373_Q1", "question": "Quan va començar a pujar l'escorça que havia quedat subduïda a la regió alpina?" }, { "answers": [ { "text": "Les regions centrals dels Alps", "answer_start": 631 } ], "id": "P_563_C_3373_Q2", "question": "Quines regions s'alçaren i foren posteriorment erodides?" }, { "answers": [ { "text": "una extensió", "answer_start": 197 } ], "id": "P_563_C_3373_Q3", "question": "Què provocaria al Miocè l'ascens de la escorça continental?" }, { "answers": [ { "text": "en una direcció oest-est", "answer_start": 272 } ], "id": "P_563_C_3373_Q4", "question": "Cap on podia tenir lloc l'extensió en el cas dels Alps?" }, { "answers": [ { "text": "la línia periadriàtica", "answer_start": 411 } ], "id": "P_563_C_3373_Q5", "question": "Què esdevindria més tard la zona d'impuls?" } ] }, { "context": "Malgrat un breu augment de les temperatures a l'acabament del Rupelià, durant l'Oligocè començà a accelerar-se i prendre força el refredament iniciat per un esdeveniment que tingué lloc fa uns cinquanta milions d'anys: l'esdeveniment d'Azolla. Creixeren grans quantitats de la falguera d'aigua dolça Azolla a l'oceà Àrtic. A mesura que s'enfonsaven al fons marí, les plantes quedaven incorporades als sediments, on no es descomponien a causa del baix nivell d'oxigen de les capes d'aigua profundes. La reducció resultant de la quantitat de carboni a l'atmosfera terrestre contribuí a transformar el planeta d'una «Terra hivernacle», prou càlida perquè prosperessin tortugues i palmeres als pols, a l'estat actual de «Terra glaçada».[11][12][13] Es creu que l'esdeveniment d'Azolla i les seves conseqüències són una de les principals causes, en combinació amb l'aïllament i glaciació de l'Antàrtida, del declivi gradual de la temperatura del planeta des de mitjan Paleogen fins avui en dia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'acabament del Rupelià", "answer_start": 44 } ], "id": "P_563_C_3374_Q1", "question": "Quan es va produir un breu augment de les temperatures?" }, { "answers": [ { "text": "fa uns cinquanta milions d'anys", "answer_start": 186 } ], "id": "P_563_C_3374_Q2", "question": "Quan va tenir lloc l'esdeveniment d'Azolla?" }, { "answers": [ { "text": "als sediments", "answer_start": 397 } ], "id": "P_563_C_3374_Q3", "question": "On quedaven incorporades les plantes a mesura que s'enfonsaven al fons marí?" }, { "answers": [ { "text": "a causa del baix nivell d'oxigen de les capes d'aigua profundes", "answer_start": 434 } ], "id": "P_563_C_3374_Q4", "question": "Per què no es descomponien les plantes que quedaven incorporades als sediments?" }, { "answers": [ { "text": "a transformar el planeta d'una «Terra hivernacle», prou càlida perquè prosperessin tortugues i palmeres als pols, a l'estat actual de «Terra glaçada»", "answer_start": 582 } ], "id": "P_563_C_3374_Q5", "question": "A què va contribuir la reducció de la quantitat de carboni a l'atmosfera terrestre?" } ] }, { "context": "Després dels primers passos en l'evolució dels cetacis durant l'Eocè, una segona onada de mamífers s'adaptaren a la vida marina. Les proves moleculars recents suggereixen que els pinnípedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un ós fa aproximadament 23 milions d'anys durant el Catià.[22] Els fòssils de pinnípede més primitius descoberts són els del gènere Enaliarctos, que visqué entre fa 24 i 22 milions d'anys. Es creu que era un bon nedador, però era capaç de moure's igual de bé a la terra que a l'aigua, més similar a una llúdria que als pinnípedes moderns. Fa temps que dura el debat de si les morses divergiren d'un avantpassat comú otàrid-fòcid, o si els fòcids divergiren d'un avantpassat comú otàrid-odobènid. Les proves més recents suggereixen que aquesta última hipòtesi és més probable.[23] A diferència de les foques actuals, els pinnípedes de l'Oligocè disposaven de dents carnisseres per tallar carn.[24]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una segona onada de mamífers", "answer_start": 70 } ], "id": "P_563_C_3375_Q1", "question": "Qui es va adaptar a la vida marina després dels primers passos en l'evolució dels cetacis?" }, { "answers": [ { "text": "que els pinnípedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un ós", "answer_start": 171 } ], "id": "P_563_C_3375_Q2", "question": "Què suggereixen les proves moleculars?" }, { "answers": [ { "text": "fa aproximadament 23 milions d'anys", "answer_start": 238 } ], "id": "P_563_C_3375_Q3", "question": "Quan suggereixen les proves moleculars que els pinnípedes evolucionaren?" }, { "answers": [ { "text": "Enaliarctos", "answer_start": 364 } ], "id": "P_563_C_3375_Q4", "question": "De quin gènere són els fòssils de pinnípede més primitius que s'han descobert?" }, { "answers": [ { "text": "per tallar carn", "answer_start": 908 } ], "id": "P_563_C_3375_Q5", "question": "Per a què utilitzaven les dents els pinnípedes de l'Oligocè?" } ] }, { "context": "El tancament gradual de l'oceà de Tetis, entre Euràsia al nord i Àfrica i l'Índia al sud, causà la formació de serralades muntanyoses com ara els Alps, els Pirineus i l'Himàlaia, en un gran procés orogènic anomenat orogènesi alpina. L'aixecament de les muntanyes formades per aquesta orogènesi separaren una bona part de l'oceà de Tetis de l'oceà Índic, creant un nou mar tancat que rep el nom de Paratetis. A l'acabament de l'oligocè, el subcontinent indi s'acoblà amb Àsia, accelerant la formació de l'Himàlaia. Aquest moviment convergent de les plaques encara continua avui en dia, i fa que l'Himàlaia sigui uns cinc mil·límetres més alt cada any.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "entre Euràsia al nord i Àfrica i l'Índia al sud", "answer_start": 41 } ], "id": "P_563_C_3376_Q1", "question": "On es va produir el tancament de l'oceà de Tetis?" }, { "answers": [ { "text": "la formació de serralades muntanyoses", "answer_start": 96 } ], "id": "P_563_C_3376_Q2", "question": "Què causa el tancament de l'oceà de Tetis entre Euràsia al nord i Àfrica i l'Índia al sud?" }, { "answers": [ { "text": "orogènesi alpina", "answer_start": 215 } ], "id": "P_563_C_3376_Q3", "question": "Com s'anomena el procés pel qual es van formar els Alps?" }, { "answers": [ { "text": "Àsia", "answer_start": 470 } ], "id": "P_563_C_3376_Q4", "question": "A quin continent s'acoblà el subcontinent indi a l'acabament de l'oligocè?" }, { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 615 } ], "id": "P_563_C_3376_Q5", "question": "En quants mil·límetres augmenta l'altura de l'Himàlaia cada any?" } ] }, { "context": "També es troben cocodrils a Oceania. Mekosuchus whitehunterensis visqué durant l'Oligocè superior a Queensland. Es caracteritza per la seva petitesa i per formar part de l'últim grup de cocodrils terrestres, que s'extingí a l'Holocè, probablement a causa de l'arribada dels humans a la regió del món on habitava. Un altre cocodril relacionat amb Mekosuchus era Australosuchus clarkae, que visqué al sud d'Austràlia entre l'Oligocè superior i el Miocè inferior. Els gaviàlids també prosperaren durant aquest període: Gavialosuchus aparegué a l'est de Nord-amèrica durant l'Oligocè superior i s'estengué a Europa durant el Miocè inferior. Era un cocodril d'estuari que vivia en aigües marines somes. A diferència dels mekosuquins, tenia un musell llarg i era molt gran: G. carolinensis mesurava com a mínim 5,37 metres de llarg.[32]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Oceania", "answer_start": 28 } ], "id": "P_563_C_3377_Q1", "question": "On es troben també cocodrils?" }, { "answers": [ { "text": "Queensland", "answer_start": 100 } ], "id": "P_563_C_3377_Q2", "question": "On visqué Mekosuchus whitehunterensis durant l'Oligocè?" }, { "answers": [ { "text": "l'arribada dels humans a la regió del món on habitava", "answer_start": 258 } ], "id": "P_563_C_3377_Q3", "question": "Quina va ser probablement la causa de l'extinció del Mekosuchus whitehunterensis?" }, { "answers": [ { "text": "Australosuchus clarkae", "answer_start": 361 } ], "id": "P_563_C_3377_Q4", "question": "Quin cocodril visqué al sud d'Austràlia entre l'Oligocè superior i el Miocè inferior?" }, { "answers": [ { "text": "durant el Miocè inferior", "answer_start": 611 } ], "id": "P_563_C_3377_Q5", "question": "Quan es va estendre Gavialosuchus a Europa?" } ] }, { "context": "Amb la seva separació del continent australià fa uns 45 milions d'anys, durant l'Eocè, l'Antàrtida havia quedat privada del flux d'aigües equatorials que fins aleshores en suavitzaven el clima. Privada d'aquestes aigües càlides, l'Antàrtida es refredà i l'oceà Antàrtic inicià la seva glaciació, creant un flux d'aigua freda (vegeu Corrent circumpolar antàrtic) i banquises que reforçaren l'efecte refredant. Per això, durant l'Oligocè, el Pol Sud quedà glaçat per primera vegada des de principis del Permià, mentre que el Pol Nord romangué lliure de glaç.[8] Les regions de l'Antàrtida que encara no havien quedat cobertes de glaç tenien ecosistemes de tundra. A nivell mundial, l'Oligocè fou un període d'augment del volum de glaç,[9] que provocà una baixada de cinquanta-cinc metres en el nivell del mar, i que estigué estretament relacionat amb una caiguda de les temperatures.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fa uns 45 milions d'anys", "answer_start": 46 } ], "id": "P_563_C_3378_Q1", "question": "Quan va quedar l'Antàrtida privada del flux d'aigües equatorials?" }, { "answers": [ { "text": "Amb la seva separació del continent australià", "answer_start": 0 } ], "id": "P_563_C_3378_Q2", "question": "Per què va quedar l'Antàrtida privada del flux d'aigües equatorials?" }, { "answers": [ { "text": "càlides", "answer_start": 220 } ], "id": "P_563_C_3378_Q3", "question": "Com eren les aigües equatorials?" }, { "answers": [ { "text": "glaçat", "answer_start": 454 } ], "id": "P_563_C_3378_Q4", "question": "Com va quedar el Pol Sud durant l'Oligocè des de principis del Permià?" }, { "answers": [ { "text": "tundra", "answer_start": 654 } ], "id": "P_563_C_3378_Q5", "question": "Quin ecosistema tenien les regions de l'Antàrtida que no havien quedat cobertes per glaç?" } ] } ] }

{ "title": "Exposició Internacional de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "A l'accés de la plaça que condueix a l'avinguda de la Reina Maria Cristina es van situar dues altes torres en forma de \"campaniles\", inspirades en les de la plaça de Sant Marc de Venècia, obra de Ramon Reventós. Als peus de les torres hi havia una balustrada d'accés al recinte de l'Exposició decorada amb quatre escultures: les Arts i la Indústria, de Carles Ridaura; el Comerç, d'Enric Monjo; i l'Esport, de Josep Viladomat. Aquesta balustrada va ser eliminada els anys 1970 durant una reurbanització de la plaça degut a les obres del metro, i juntament amb ella van desaparèixer les estàtues; tan sols es va conservar una, la de les Arts —també anomenada Dona amb nen—, traslladada a un lloc proper, a l'avinguda del Paral·lel prop de la cantonada amb el carrer de Lleida.[18]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en les de la plaça de Sant Marc de Venècia", "answer_start": 144 } ], "id": "P_337_C_2017_Q1", "question": "En què estan inspirades els campaniles a l'avinguda de la Reina Maria Cristina?" }, { "answers": [ { "text": "de Ramon Reventós", "answer_start": 193 } ], "id": "P_337_C_2017_Q2", "question": "De qui són obra els campaniles a l'avinguda de la Reina Maria Cristina?" }, { "answers": [ { "text": "amb quatre escultures", "answer_start": 302 } ], "id": "P_337_C_2017_Q3", "question": "Amb què estava decorada la balustrada dels peus dels campaniles?" }, { "answers": [ { "text": "els anys 1970", "answer_start": 463 } ], "id": "P_337_C_2017_Q4", "question": "Quan va ser eliminada la balustrada dels peus dels campaniles?" }, { "answers": [ { "text": "la de les Arts", "answer_start": 626 } ], "id": "P_337_C_2017_Q5", "question": "Quin és l'única estàtua que ha estat conservada?" } ] }, { "context": "La primera dificultat fou la consecució dels terrenys, ja que per l'exposició calien almenys 110 hectàrees i, el 1914, l'Ajuntament de Barcelona tan sols en posseïa 26. Es va haver de recórrer a l'expropiació de terrenys, conforme a una llei de 1879 per l'expropiació de terrenys amb fins públics.[7] El 1917 començaren les obres d'urbanització de la muntanya de Montjuïc, a càrrec de l'enginyer Marià Rubió i Bellver. El projecte d'enjardinat anà a càrrec de Jean-Claude Nicolas Forestier, que comptà amb la col·laboració de Nicolau Maria Rubió i Tudurí; van realitzar un conjunt de marcat caràcter mediterrani, de gust classicista, combinant els jardins amb la construcció de pèrgoles i terrasses. Igualment, es construí un funicular per poder accedir fins a dalt de la muntanya, així com un transbordador aeri per accedir-hi des del Port de Barcelona, encara que fou inaugurat posteriorment (1931).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la consecució dels terrenys", "answer_start": 26 } ], "id": "P_337_C_2018_Q1", "question": "Quina va ser la primera dificultat?" }, { "answers": [ { "text": "almenys 110", "answer_start": 85 } ], "id": "P_337_C_2018_Q2", "question": "Quantes hectàrees calien per a l'exposició?" }, { "answers": [ { "text": "a l'expropiació de terrenys", "answer_start": 193 } ], "id": "P_337_C_2018_Q3", "question": "A què va recórrer l'ajuntament per obtenir les hectàrees que li faltaven?" }, { "answers": [ { "text": "1917", "answer_start": 304 } ], "id": "P_337_C_2018_Q4", "question": "Quin any van començar les obres d'urbanització de la muntanya de Montjuïc?" }, { "answers": [ { "text": "Jean-Claude Nicolas Forestier", "answer_start": 460 } ], "id": "P_337_C_2018_Q5", "question": "Qui va fer el projecte de l'enjardinat de la muntanya de Montjuïc?" } ] }, { "context": "Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya es construí la famosa Font màgica de Montjuïc, obra de Carles Buïgas, que astorà el públic pel seu fantàstic joc de llums i brolladors d'aigua; encara avui és una obra emblemàtica de la capital catalana, on solen celebrar-se espectacles piromusicals a les festes de la Mercè. És de forma el·lipsoidal, formada per tres estanys concèntrics a diferents nivells, amb 65 m de diàmetre en la seva part més ampla. Accionada per un motor de 1.100 CV, té un cabal de 2600 l/s, amb trenta jocs d'aigua diferents, amb les seves corresponents coloracions graduals, basades en cinc colors: groc, blau, verd, vermell i blanc. Fou construïda per tècnics de la companyia Westinghouse.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Carles Buïgas", "answer_start": 102 } ], "id": "P_337_C_2019_Q1", "question": "De qui és obra la Font màgica de Montjuïc?" }, { "answers": [ { "text": "Al final de l'avinguda i al peu de la muntanya", "answer_start": 0 } ], "id": "P_337_C_2019_Q2", "question": "On està situada la Font màgica de Montjuïc?" }, { "answers": [ { "text": "pel seu fantàstic joc de llums i brolladors d'aigua", "answer_start": 138 } ], "id": "P_337_C_2019_Q3", "question": "Per què va astorar al públic la Font màgica de Montjuïc?" }, { "answers": [ { "text": "una obra emblemàtica de la capital catalana", "answer_start": 206 } ], "id": "P_337_C_2019_Q4", "question": "Com es considera avui la Font màgica de Montjuïc?" }, { "answers": [ { "text": "trenta", "answer_start": 520 } ], "id": "P_337_C_2019_Q5", "question": "Quants jocs d'aigua diferents té la Font màgica de Montjuïc?" } ] }, { "context": "La idea d'una nova exposició, promoguda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, començà a gestar-se el 1905 com una forma de dur a terme el nou pla d'enllaços de Barcelona dissenyat per Léon Jaussely.[3] Inicialment es volia que el recinte de l'exposició estigués situat a la zona del Besòs, però el 1913 es decidí la seva ubicació definitiva a Montjuïc. A causa de l'apogeu de la indústria elèctrica des de finals del segle xix es pensà realitzar una Exposició d'Indústries Elèctriques. El regidor lerrouxista Pich i Pon, amb interessos empresarials al sector elèctric, va ser un dels impulsors d'aquesta temàtica per a l'exposició.[4] Prevista en principi per al 1917, s'endarrerí a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1905", "answer_start": 104 } ], "id": "P_337_C_2020_Q1", "question": "Quin any es va començar a gestar la idea d'una nova exposició a Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "Josep Puig i Cadafalch", "answer_start": 57 } ], "id": "P_337_C_2020_Q2", "question": "Qui va promoure la nova exposició Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "a la zona del Besòs", "answer_start": 272 } ], "id": "P_337_C_2020_Q3", "question": "On es volia que estigués en principi el recinte de l'exposició a Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "una Exposició d'Indústries Elèctriques", "answer_start": 449 } ], "id": "P_337_C_2020_Q4", "question": "Què va impulsar Pich i Pon per l'exposició de Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "1917", "answer_start": 666 } ], "id": "P_337_C_2020_Q5", "question": "Per a quin any estava prevista l'exposició a Barcelona?" } ] }, { "context": "En principi es van construir en aquell lloc Quatre Columnes d'estil jònic que simbolitzaven la senyera catalana, obra de Puig i Cadafalch, però el dictador Primo de Rivera les manà enderrocar. Amb el restabliment de la democràcia van sorgir diverses veus que proposaven reconstruir les columnes, projecte que es va dur a terme entre 2010 i 2011 per l'equip d'arquitectes Rosselló-Sangenís, una mica més amunt del seu emplaçament original. Van ser inaugurades el 27 de febrer de 2011 pel President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.[21]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Quatre Columnes", "answer_start": 44 } ], "id": "P_337_C_2021_Q1", "question": "Què es va construir en principi?" }, { "answers": [ { "text": "jònic", "answer_start": 68 } ], "id": "P_337_C_2021_Q2", "question": "De quin estil eren les columnes?" }, { "answers": [ { "text": "la senyera catalana", "answer_start": 92 } ], "id": "P_337_C_2021_Q3", "question": "Què simbolitzaven les columnes?" }, { "answers": [ { "text": "Primo de Rivera", "answer_start": 156 } ], "id": "P_337_C_2021_Q4", "question": "Qui va manar enderrocar les columnes?" }, { "answers": [ { "text": "entre 2010 i 2011", "answer_start": 327 } ], "id": "P_337_C_2021_Q5", "question": "Quan es van reconstruir les columnes?" } ] }, { "context": "A l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona es conserva el fons gràfic de l'exposició. El subfons, format per 7.215 fotografies i 80 àlbums (6.245 fotografies), aplega documentació generada pels organismes encarregats de l'organització de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Fotografies sobre la urbanització de la muntanya de Montjuïc i de la construcció de les infraestructures de l'Exposició Internacional de 1929 i reproduccions de dibuixos, plànols d'avantprojectes i projectes de les instal·lacions, també hi ha reportatges gràfics dels actes protocol·laris de l'esdeveniment.[84]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "A l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona", "answer_start": 0 } ], "id": "P_337_C_2022_Q1", "question": "On es conserva el fons gràfic de l'exposició?" }, { "answers": [ { "text": "7.215", "answer_start": 100 } ], "id": "P_337_C_2022_Q2", "question": "Quantes fotografies formen el subfons?" }, { "answers": [ { "text": "80", "answer_start": 120 } ], "id": "P_337_C_2022_Q3", "question": "Quants àlbums formen el subfons?" }, { "answers": [ { "text": "de les infraestructures", "answer_start": 358 } ], "id": "P_337_C_2022_Q4", "question": "De quines construccions hi ha fotografies al subfons?" }, { "answers": [ { "text": "dels actes protocol·laris de l'esdeveniment", "answer_start": 540 } ], "id": "P_337_C_2022_Q5", "question": "Quins reportatges gràfics poem trobar al subfons?" } ] } ] }

{ "title": "Antic règim", "paragraphs": [ { "context": "Durant l'antic règim l'economia dels països europeus fou sempre bàsicament agrícola[6] perquè la major part de la població vivia de la producció local dels camps: perquè els treballaven (la pagesia) o perquè els posseïen (la noblesa que vivia de les rendes de la pagesia). Tot i això, ja des de l'edat mitjana i encara més durant l'edat moderna, a les principals ciutats creixia un nou sector econòmic molt dinàmic: el comerç,[6] sobretot el transoceànic generat a partir del segle XVI des de les primeres colònies europees als continents americà, africà i asiàtic i que tingué formes molt diferents (mines o plantacions explotades directament per europeus, comerç d'esclaus africans, compra d'espècies asiàtiques a canvi de metalls preciosos, etc.). En canvi, el que avui dia qualifiquem d'indústria no era encara un sector definit i es trobava en un estat preindustrial: els productes eren manufacturats per famílies que els venien al detall, a un nivell tan petit que no hi ha marge per diferenciar entre els conceptes de capital i treball.[6] (L'historiador Franklin F. Mendels va encunyar el terme de protoindústria.)[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "bàsicament agrícola", "answer_start": 64 } ], "id": "P_379_C_2269_Q1", "question": "Com fou l'economia dels països europeus durant l'antic règim?" }, { "answers": [ { "text": "camps", "answer_start": 156 } ], "id": "P_379_C_2269_Q3", "question": "Què posseïa la noblesa?" }, { "answers": [ { "text": "el comerç", "answer_start": 416 } ], "id": "P_379_C_2269_Q4", "question": "Quin nou sector econòmic creixia a les principals ciutats?" }, { "answers": [ { "text": "al detall", "answer_start": 934 } ], "id": "P_379_C_2269_Q5", "question": "Com venien les famílies els productes que manufacturaven?" } ] }, { "context": "Tanmateix, des de l'humanisme i el Renaixement, l'antropocentrisme va succeir al teocentrisme com una constant en les concepcions culturals. A la corona de Castella, l'erasmisme i les seves vicissituds són una bona mostra de les dificultats que va trobar el pensament avançat, fins i tot gaudint de la protecció reial,[44] i no va ser l'únic, ni el més sonat, com ho proven els casos, perseguits per la Inquisició, del professor i poeta Fray Luis de León, de l'arquebisbe Bartolomé Carranza, o de l'intendent Pablo de Olavide. El clima al Regne de França no era més permissiu, com ho van demostrar els casos en què es va veure embolicat Voltaire. L'Europa protestant va tendir a ser més tolerant, però amb casos de repressió, com en el cas de Miguel Servet.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'antropocentrisme", "answer_start": 48 } ], "id": "P_379_C_2270_Q1", "question": "Què va succeir al teocentrisme?" }, { "answers": [ { "text": "l'erasmisme i les seves vicissituds", "answer_start": 166 } ], "id": "P_379_C_2270_Q2", "question": "Què mostra les dificultats que va trobar el pensament avançat a la corona de Castella?" }, { "answers": [ { "text": "Bartolomé Carranza", "answer_start": 472 } ], "id": "P_379_C_2270_Q3", "question": "Qui era l'arquebisbe?" }, { "answers": [ { "text": "a ser més tolerant", "answer_start": 677 } ], "id": "P_379_C_2270_Q4", "question": "Com va tendir a ser l'Europa protestant?" }, { "answers": [ { "text": "per la Inquisició", "answer_start": 396 } ], "id": "P_379_C_2270_Q5", "question": "Per qui va ser perseguit Fray Luis de León?" } ] }, { "context": "El sistema polític per excel·lència de l'antic règim fou l'absolutisme.[6] Les diverses monarquies europees intentaren concentrar a les seves mans tot el poder de fer lleis, de governar i d'ajusticiar. Per fer-ho van procurar no reunir les institucions parlamentàries d'origen medieval. Fou la monarquia francesa la que va assolir el grau més elevat d'absolutisme. De tota manera, cal tenir en compte que en la pràctica el sistema polític en cada país podia variar molt segons el pes dels seus costums i la força de la monarquia. Per exemple a Anglaterra aquesta lluita va desembocar en la Revolució anglesa, que va escapçar la monarquia tradicional durant onze anys. Un altre exemple fins al 1714 foren els països de la corona d'Aragó, on moltes decisions polítiques no depenien només del rei sinó que aquest (molt a pesar seu) les havia de prendre a les Corts juntament amb els tres estaments (cadascun dels quals representava 1 vot), un sistema que va rebre el nom de pactisme.[6] Finalment cal recordar que l'individu no tenia cap valor polític dins del sistema del poder de l'antic règim[6] (a diferència de les democràcies del món actual), sinó que eren els tres estaments els que conceptualment eren els actors polítics del país, juntament amb el rei que era el màxim protagonista com a governant.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "francesa", "answer_start": 304 } ], "id": "P_379_C_2271_Q2", "question": "Quina monarquia va assolir el major grau d'absolutisme?" }, { "answers": [ { "text": "onze", "answer_start": 657 } ], "id": "P_379_C_2271_Q3", "question": "Durant quants anys la Revolució anglesa va escapçar la monarquia tradicional?" }, { "answers": [ { "text": "les Corts juntament amb els tres estaments", "answer_start": 852 } ], "id": "P_379_C_2271_Q4", "question": "Amb qui havia de prendre el rei moltes de les decisions polítiques?" } ] }, { "context": "L'antic règim es va desenvolupar al Regne de França amb la dinastia Valois que va reeixir del seu enfrontament amb Anglaterra en la Guerra dels Cent Anys; va aconseguir marginar la dinastia rival de la casa de Borgonya i va sotmetre la majoria dels \"estats nobiliaris\" més o menys turbulents, com ara Normandia i Provença. La tornada de la seu pontifícia d'Avinyó a Roma després de la resolució del cisma d'Occident va suposar una disminució del control que havia aconseguit la monarquia francesa sobre l'Església. De retruc, la península Itàlica va passar a ser el principal tauler de joc en la disputa per l'hegemonia europea. En aquest context, durant el segle xv, Lluís XI va ser un exemple de rei autoritari. El rei Francesc I de França, durant la primera meitat del XVI, no va aconseguir prevaldre sobre el seu enemic Carles V del Sacre Imperi romanogermànic, ni pel que fa a les guerres europees ni pel que fa a l'expansió colonial, però va aconseguir un poder interior indiscutible.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Valois", "answer_start": 68 } ], "id": "P_379_C_2272_Q1", "question": "Amb quina dinastia es va desenvolupar l'antic règim al Regne de França?" }, { "answers": [ { "text": "Guerra dels Cent Anys", "answer_start": 132 } ], "id": "P_379_C_2272_Q2", "question": "En quina guerra amb Anglaterra va reeixir la dinastia Valois?" }, { "answers": [ { "text": "després de la resolució del cisma d'Occident", "answer_start": 371 } ], "id": "P_379_C_2272_Q3", "question": "Quan va tornar la pontifícia d'Avinyó a Roma?" }, { "answers": [ { "text": "La tornada de la seu pontifícia d'Avinyó a Roma", "answer_start": 323 } ], "id": "P_379_C_2272_Q4", "question": "Quin fet va suposar una disminució del poder de la monarquia francesa sobre l'Església?" } ] }, { "context": "A partir del segle xvii pot parlar-se de la presència d'una monarquia absoluta que té la sobirania de l'estat. Aquesta monarquia es justificava sobre el supòsit de la procedència divina del poder, de qui ho rep sense intermediaris. El rei només ha de justificar-se davant els ulls de Déu. Els seus súbdits no tenien cap dret, però sí el deure d'obeir. El tipus ideal és el Regne de França del Rei Sol, Lluís XIV. El rei declarava la guerra i feia la pau; comandava els exèrcits, determinava les despeses i fixava els impostos, anomenava i destituïa els funcionaris i dirigia l'administració sencera. Les províncies eren administrades pels intendents, de poder omnímode i arbitrari.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "A partir del segle xvii", "answer_start": 0 } ], "id": "P_379_C_2274_Q1", "question": "Quan es pot parlar de la presència d'una monarquia absoluta que té la sobirania de l'estat?" }, { "answers": [ { "text": "sobre el supòsit de la procedència divina del poder", "answer_start": 144 } ], "id": "P_379_C_2274_Q2", "question": "Com es justificava la monarquia?" }, { "answers": [ { "text": "Déu", "answer_start": 284 } ], "id": "P_379_C_2274_Q3", "question": "A qui ha de justificar-se el rei?" }, { "answers": [ { "text": "obeir", "answer_start": 345 } ], "id": "P_379_C_2274_Q4", "question": "Quin era el deure dels súbdits del rei?" }, { "answers": [ { "text": "Les províncies", "answer_start": 600 } ], "id": "P_379_C_2274_Q5", "question": "Què administraven els intendents?" } ] } ] }

{ "title": "Retaule de Sant Agustí", "paragraphs": [ { "context": "Tot i la documentació existent sobre les clàusules de contractació de l'obra, es desconeix l'estructura i distribució original del retaule. Tanmateix, a partir de les taules conservades i de les seves característiques estructurals, l'historiador Francesc Ruiz i Quesada ha fet una proposta de distribució dels panels existents. Els contractes de la fusteria de Bonafè i de la pintura del retaule es coneix que la seva amplada era de quasi dotze metres i que tenia quatre carrers laterals, dos a cada banda del carrer principal en què hi havia una escultura de sant Agustí a la part baixa, i, per sobre d'aquesta imatge, una altra de la Mare de Déu. Es desconeix documentalment la seva alçària, nombre d'escenes i el relat pictòric.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'estructura i distribució original", "answer_start": 91 } ], "id": "P_259_C_1549_Q1", "question": "Què es desconeix del retaule?" }, { "answers": [ { "text": "de distribució dels panels existents", "answer_start": 290 } ], "id": "P_259_C_1549_Q2", "question": "Quina proposta va fer Francesc Ruiz i Quesada?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 464 } ], "id": "P_259_C_1549_Q3", "question": "Quants carrers laterals tenia el retaule?" }, { "answers": [ { "text": "dos a cada banda del carrer principal", "answer_start": 489 } ], "id": "P_259_C_1549_Q4", "question": "On es situaven els carrers laterals del retaule?" }, { "answers": [ { "text": "principal", "answer_start": 517 } ], "id": "P_259_C_1549_Q5", "question": "En quin carrer del retaule hi havia una escultura de sant Agustí?" } ] }, { "context": "El retaule tenia cinc carrers i tres pisos amb predel·la. El carrer central tenia dues talles exemptes de sant Agustí i santa Mònica, mentre que els altres quatre estaven compostos per taules pintades al tremp, obra de Jaume Huguet. D'aquestes taules només se'n conserven set al MNAC i una altra al museu Marés. La seva grandiositat el situa com l'encàrrec pictòric més important del segle xv a Catalunya.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 17 } ], "id": "P_259_C_1550_Q1", "question": "Quants carrers tenia el retaule?" }, { "answers": [ { "text": "dues talles exemptes de sant Agustí i santa Mònica", "answer_start": 82 } ], "id": "P_259_C_1550_Q2", "question": "Què tenia el carrer central del retaule?" }, { "answers": [ { "text": "Jaume Huguet", "answer_start": 219 } ], "id": "P_259_C_1550_Q3", "question": "De qui són obra les taules pintades al tremp del retaule?" }, { "answers": [ { "text": "al tremp", "answer_start": 201 } ], "id": "P_259_C_1550_Q4", "question": "Com estaven pintades les taules dels quatre carrers del retaule?" }, { "answers": [ { "text": "set", "answer_start": 272 } ], "id": "P_259_C_1550_Q5", "question": "Quantes taules del retaule es conserven al MNAC?" } ] }, { "context": "El gremi de Blanquers tenia una germandat o confraria fundada a principis del segle xv. Les seves ordinacions varen ser aprovades pel rei Martí l'Humà, a Segorb, el 18 d'octubre de 1401, a instància dels prohoms dels blanquers i varen ser confirmades a Barcelona, el 23 de juny de 1405. Segons aquestes, els blanquers veneraven com a patró a sant Agustí,[4] i varen tenir la seva pròpia capella al convent des de 1401.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a principis del segle xv", "answer_start": 62 } ], "id": "P_259_C_1552_Q1", "question": "Quan es va fundar la germandat del gremi de Blanquers?" }, { "answers": [ { "text": "pel rei Martí l'Humà", "answer_start": 130 } ], "id": "P_259_C_1552_Q2", "question": "Per qui van ser aprovades les ordinacions de la germandat del gremi de Blanquers?" }, { "answers": [ { "text": "Segorb", "answer_start": 154 } ], "id": "P_259_C_1552_Q3", "question": "On va aprovar Martí l'Humà les ordinacions de la germandat del gremi de Blanquers?" }, { "answers": [ { "text": "a sant Agustí", "answer_start": 340 } ], "id": "P_259_C_1552_Q5", "question": "A qui veneraven els blanquers com a patró?" } ] }, { "context": "El Convent de Sant Agustí Vell construït a partir de 1349 i finalitzat al voltant de 1506, estava situat al barri de la Ribera de Barcelona. La seva ubicació era a la zona on treballaven els menestrals dedicats al tractament de les pells, assaonadors i blanquers, una activitat que requereix un alt consum d'aigua, raó per la qual s'ubicava al voltant del rec Comtal que passava pel carrer del Rec i per l'actual emplaçament del mercat del Born.[2] L'església va ser destruïda el 1716 i l'orde dels agustins es va traslladar a l'església de Sant Agustí Nou inaugurat el 1750. Per conèixer la morfologia de la desapareguda església pot comparar-se amb l'església de Sant Joan Baptista de Valls, ja que el 1569 es va decidir prendre l'església de Sant Agustí com a referent. Així doncs, l'església devia mesurar poc més de 58 metres de llarg per quasi 15 metres d'ample, a més de les capelles laterals, i l'alçària estaria a prop als 25 metres.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a partir de 1349", "answer_start": 41 } ], "id": "P_259_C_1553_Q1", "question": "Quan va ser construït el Convent de Sant Agustí Vell a Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "al barri de la Ribera de Barcelona", "answer_start": 105 } ], "id": "P_259_C_1553_Q2", "question": "On estava situat el Convent de Sant Agustí Vell?" }, { "answers": [ { "text": "pel carrer del Rec i per l'actual emplaçament del mercat del Born", "answer_start": 379 } ], "id": "P_259_C_1553_Q3", "question": "Per on passava el rec Comtal a Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "1750", "answer_start": 570 } ], "id": "P_259_C_1553_Q4", "question": "En quin any es va inaugurar l'església de Sant Agustí Nou a Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "amb l'església de Sant Joan Baptista de Valls", "answer_start": 647 } ], "id": "P_259_C_1553_Q5", "question": "Amb quina església es pot comparar el desaparegut Convent de Sant Agustí Vell de Barcelona?" } ] }, { "context": "L'estil i qualitat tècnica emprats en aquest retaule va tenir un efecte directe a altres obres contemporànies, on l'exemple més directe és el contracte del retaule sobre el mateix tema pintat per Miguel Ximénez i Martín Bernat per al convent dels Agustins de Saragossa, de 1489. Aquesta obra havia de contenir sis taules dedicades a sant Agustí i altres sis a santa Mònica. Les taules del sant havien de tenir com a model les escenes del retaule d'Huguet, «...y que los ditos pintores hayan de yr a mirar aquello con unfrayre de dicho monesterio de Çaragoça, e de las que seran mejores, que de aquellas fagan por scripto y fazerlas en el dito Retaulo de Çaragoça». D'altra banda, el contracte entre Pau Vergós i els confrares dels cardadors de draps, per a realitzar un retaule dedicat al Cos de Crist i sant Antoni, també per a l'església de Sant Agustí de Barcelona, s'assenyala que «tots els brocats sien fets segons lo retaule de Sant Agustí major».[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Miguel Ximénez i Martín Bernat", "answer_start": 196 } ], "id": "P_259_C_1554_Q2", "question": "Qui va pintar el retaule per al convent dels Agustins de Saragossa?" }, { "answers": [ { "text": "1489", "answer_start": 273 } ], "id": "P_259_C_1554_Q3", "question": "De quin any és el contracte per al retaule del convent dels Agustins de Saragossa?" }, { "answers": [ { "text": "al Cos de Crist i sant Antoni", "answer_start": 786 } ], "id": "P_259_C_1554_Q4", "question": "A qui havia de dedicar-se el retaule del contracte entre Pau Vergós i els confrares dels cardadors de draps?" }, { "answers": [ { "text": "Barcelona", "answer_start": 858 } ], "id": "P_259_C_1554_Q5", "question": "On és l'església de Sant Agustí?" } ] } ] }

{ "title": "Capelles de la catedral de Toledo", "paragraphs": [ { "context": "Sobre la clau de volta de l'arc central de l'entrada hi ha una pintura amb el retrat d'Esteban Illán, personatge que va proclamar a Alfons VIII com a rei de Castella. La capella consta de tres estils de diferents èpoques: gòtic als arcs, voltes i algun sepulcre; plateresc al sepulcre del bisbe d'Àvila Alonso Carrillo Albornoz realitzat per l'escultor Vasco de la Zarza i neoclàssic al retaule central. Aquest retaule és del segle xviii realitzat en marbre, jaspi i bronze. Va ser dissenyat per Ventura Rodríguez; el gran relleu del centre amb el tema de la Imposició de la casulla a sant Ildefons, realitzat també en marbre, és obra de Manuel Francisco Álvarez. Es va portar a terme en temps del cardenal Lorenzana, al segle xviii.[2] Posteriorment hi havia hagut un altre retaule realitzat cap al 1484, que segons la descripció d'Antonio Ponz, tenia pintures i escultures amb escenes de la Passió de Crist, la vida de la Mare de Déu i de sant Ildefons.[32]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Sobre la clau de volta de l'arc central de l'entrada", "answer_start": 0 } ], "id": "P_331_C_1981_Q1", "question": "On hi ha una pintura amb el retrat d'Esteban Illán?" }, { "answers": [ { "text": "Esteban Illán", "answer_start": 87 } ], "id": "P_331_C_1981_Q2", "question": "Qui va proclamar a Alfons VIII com a rei de Castella?" }, { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 188 } ], "id": "P_331_C_1981_Q3", "question": "De quants estils consta la capella?" }, { "answers": [ { "text": "Vasco de la Zarza", "answer_start": 353 } ], "id": "P_331_C_1981_Q4", "question": "Qui va realitzar el sepulcre del bisbe d'Àvila Alonso Carrillo?" }, { "answers": [ { "text": "la Imposició de la casulla a sant Ildefons", "answer_start": 556 } ], "id": "P_331_C_1981_Q5", "question": "Quin és el tema del el gran relleu realitzat per Manuel Francisco Álvarez?" } ] }, { "context": "La capella va ocupar l'espai de tres capelles antigues, una central de mida gran i dos col·laterals de les petites. És de planta octogonal, estant de les primeres en que s'imposa aquest model per a capelles funeràries. Aquesta planta facilita la construcció de la capella que s'adapta a la forma de la volta, a més a més del possible simbolisme que té el nombre vuit a la religió amb la «renovació baptismal i la vida eterna ».[32]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tres capelles antigues", "answer_start": 32 } ], "id": "P_331_C_1982_Q1", "question": "Què hi havia abans on ara hi ha la capella?" }, { "answers": [ { "text": "octogonal", "answer_start": 129 } ], "id": "P_331_C_1982_Q2", "question": "Com és la planta de la capella?" }, { "answers": [ { "text": "a la forma de la volta", "answer_start": 285 } ], "id": "P_331_C_1982_Q3", "question": "On s'adapta la capella per a la seva construcció?" }, { "answers": [ { "text": "per a capelles funeràries", "answer_start": 192 } ], "id": "P_331_C_1982_Q4", "question": "Per a què es va imposar el model de planta octogonal en les capelles?" } ] }, { "context": "L'actual capella està entre el costat nord de la de Santiago i la de santa Leocàdia, a la capçalera. Té un accés estrany i difícil solucionat pel gran arquitecte Alonso de Covarrubias. S'anomena així amb referència al nou llinatge dels Trastàmara. És una capella sense culte; anteriorment el culte era mantingut pel capítol anomenat Capellans de Reis.[39]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "estrany i difícil", "answer_start": 113 } ], "id": "P_331_C_1983_Q1", "question": "Com és l'accés a la capella?" }, { "answers": [ { "text": "Alonso de Covarrubias", "answer_start": 162 } ], "id": "P_331_C_1983_Q2", "question": "Qui va solucionar l'accés a la capella?" }, { "answers": [ { "text": "arquitecte", "answer_start": 151 } ], "id": "P_331_C_1983_Q3", "question": "Què era Alonso de Covarrubias?" }, { "answers": [ { "text": "sense culte", "answer_start": 263 } ], "id": "P_331_C_1983_Q4", "question": "Com és aquesta capella?" }, { "answers": [ { "text": "amb referència al nou llinatge dels Trastàmara", "answer_start": 200 } ], "id": "P_331_C_1983_Q5", "question": "Per què s'anomena així la capella?" } ] }, { "context": "Se sap que aquest espai s'anomenava capella de l'Esperit Sant i va ser fundada per l'arquebisbe Gonzalo Díaz de Palomeque. Al segle xiii va servir com a espai funerari per allotjar les restes mortals de l'arquebisbe Gonzalo Díaz Palomeque. La capella amb la denominació de «Reyes Viejos» va ser fundada per Sanç IV i era a la part alta del presbiteri de la capella major, on continuen els sepulcres dels reis. L'actual denominació «de los Reyes Viejos» té el seu origen el 1498 quan el cardenal Cisneros va voler traslladar des de la capella major els sepulcres reials, cosa que finalment no es va fer. La capella consta de tres interessants retaules platerescs de Francisco Comontes; el central té onze bones taules hispà-flamenques i una relíquia del Sant Rostre, regal del papa Innocenci X, que el rei Felip IV va manar col·locar aquí.[27]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "capella de l'Esperit Sant", "answer_start": 36 } ], "id": "P_331_C_1984_Q1", "question": "Com s'anomena aquest espai?" }, { "answers": [ { "text": "l'arquebisbe Gonzalo Díaz de Palomeque", "answer_start": 83 } ], "id": "P_331_C_1984_Q2", "question": "Qui va fundar la capella de l'Esperit Sant?" }, { "answers": [ { "text": "a la part alta del presbiteri de la capella major", "answer_start": 321 } ], "id": "P_331_C_1984_Q3", "question": "On era la capella anomenada de «Reyes Viejos»?" }, { "answers": [ { "text": "Francisco Comontes", "answer_start": 665 } ], "id": "P_331_C_1984_Q4", "question": "Qui va fer els retaules platerescs de la capella de «Reyes Viejos»?" }, { "answers": [ { "text": "del Sant Rostre", "answer_start": 749 } ], "id": "P_331_C_1984_Q5", "question": "Quina relíquia podem troba a la capella de «Reyes Viejos»?" } ] }, { "context": "A la dreta estan els sarcòfags d'Enric II de Castella i la seva esposa Joana Manuel. A prop està l'estàtua orant de Joan II de Castella, obra de Juan de Borgoña (sense sepultura). A l'esquerra estan els d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster. Al presbiteri, a l'esquerra i al costat del retaule hi ha el sarcòfag de Joan I de Castella i a la dreta el de la seva esposa Elionor d'Aragó i de Sicília.[40]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'Enric II de Castella i la seva esposa Joana Manuel", "answer_start": 31 } ], "id": "P_331_C_1985_Q1", "question": "Quins sarcòfags trobem a la dreta?" }, { "answers": [ { "text": "Juan de Borgoña", "answer_start": 145 } ], "id": "P_331_C_1985_Q2", "question": "De qui és obra l'estàtua orant de Joan II de Castella?" }, { "answers": [ { "text": "A l'esquerra", "answer_start": 180 } ], "id": "P_331_C_1985_Q3", "question": "On son els sarcòfags d'Enric III de Castella i Caterina de Lancaster?" }, { "answers": [ { "text": "de Joan I de Castella", "answer_start": 322 } ], "id": "P_331_C_1985_Q4", "question": "Quin sarcòfag hi ha a la part esquerra del presbiteri?" }, { "answers": [ { "text": "Elionor d'Aragó i de Sicília", "answer_start": 378 } ], "id": "P_331_C_1985_Q5", "question": "Qui era l'esposa de Joan I de Castella?" } ] }, { "context": "Amb aquesta obra de pedra calada es van construir els dos pilars que donen pas a l'interior de la capella. Al pilar de l'esquerra es pot veure l'estàtua d'una figura amb barba i amb un bastó de pastor; representa a Martín Alhaja, un famós pastor que, segons la llegenda, va donar una decisiva informació durant la batalla de Las Navas de Tolosa.[n. 1] El pilar contrari s'anomena de l'Alfaquí per l'estàtua d'Abu Walid, que va portar el rei Alfons VI un missatge de cordialitat.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos pilars", "answer_start": 54 } ], "id": "P_331_C_1986_Q1", "question": "Què dona pas a l'interior de la capella?" }, { "answers": [ { "text": "Martín Alhaja", "answer_start": 215 } ], "id": "P_331_C_1986_Q2", "question": "Qui representa l'estàtua del pilar de l'esquerra?" }, { "answers": [ { "text": "de Las Navas de Tolosa", "answer_start": 322 } ], "id": "P_331_C_1986_Q4", "question": "A quina batalla Martín Alhaja va donar una valuosa informació segons la llegenda?" }, { "answers": [ { "text": "de l'Alfaquí", "answer_start": 380 } ], "id": "P_331_C_1986_Q5", "question": "Com s'anomena el pilar de la dreta?" } ] } ] }

{ "title": "Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi", "paragraphs": [ { "context": "Algunes taules presenten una alta concentració de personatges i objectes que no permeten comptar amb espais de context i plans diferenciats i, en conseqüència, amb pocs virtuosismes en el tractament de la perspectiva. Un element que acostuma a jugar un paper important en el tractament de la perspectiva són les construccions de murs amb carreus com les de la taula central o la del miracle de sant Bernadí de la predel·la. Huguet supera la dificultat de dibuix dels carreus, matacans i merlets amb un lleu escorç, però sense fórmules de paral·lelisme o proporcionalitat que segur que dominava, com ho demostra el tractament que fa a la taula de «l'aparició de Pere Celestí», on la cabana de mig pla està dibuixada en perspectiva cavallera, cap a l'esquerra, i dins el paviment ortogonal té una fuga cap al centre.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una alta concentració de personatges i objectes", "answer_start": 25 } ], "id": "P_387_C_2317_Q1", "question": "Què presenten algunes taules?" }, { "answers": [ { "text": "amb espais de context i plans diferenciats", "answer_start": 97 } ], "id": "P_387_C_2317_Q2", "question": "Amb què no permeten comptar l'alta concentració de personatges i objectes?" }, { "answers": [ { "text": "les construccions de murs amb carreus", "answer_start": 308 } ], "id": "P_387_C_2317_Q3", "question": "Quin element juga un paper important en el tractament de la perspectiva?" }, { "answers": [ { "text": "cavallera", "answer_start": 730 } ], "id": "P_387_C_2317_Q4", "question": "Com és la perspectiva en la cabana de mig pla d'Huguet?" }, { "answers": [ { "text": "a la taula de «l'aparició de Pere Celestí»", "answer_start": 632 } ], "id": "P_387_C_2317_Q5", "question": "On és la cabana de mig pla?" } ] }, { "context": "El mateix Huguet ja havia representat a sant Bernadí en una escena del Retaule de Sant Antoni Abat, destruït el 1936. A la catedral de Barcelona es conserva el Retaule de Santa Clara i Santa Caterina amb una imatge del sant, obra de Pere Garcia de Benavarri de 1456. Però el millor exemple probablement és la representació que va fer-ne el seu amic i coetani Sano di Pietro i que es considera un retrat real del sant, ja que va ser pintat poc després de la seva mort.[14]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en una escena del Retaule de Sant Antoni Abat", "answer_start": 53 } ], "id": "P_387_C_2318_Q1", "question": "On va representar Huguet a sant Bernadí?" }, { "answers": [ { "text": "1936", "answer_start": 112 } ], "id": "P_387_C_2318_Q2", "question": "Quan va ser destruït el Retaule de Sant Antoni Abat?" }, { "answers": [ { "text": "el Retaule de Santa Clara i Santa Caterina", "answer_start": 157 } ], "id": "P_387_C_2318_Q3", "question": "Quin retaule es conserva a la catedral de Barcelona amb la imatge del sant?" }, { "answers": [ { "text": "Pere Garcia de Benavarri", "answer_start": 233 } ], "id": "P_387_C_2318_Q4", "question": "De qui és obra el Retaule de Santa Clara i Santa Caterina?" }, { "answers": [ { "text": "Sano di Pietro", "answer_start": 359 } ], "id": "P_387_C_2318_Q5", "question": "Qui era l'amic de Huguet?" } ] }, { "context": "L'escena dedicada a sant Bernadí al costat de l'Epístola de la predel·la representa un dels miracles més destacats del sant que va tenir lloc a Màntua, a la riba del Mincio, durant la quaresma de l'any 1420. En aquella època, sant Bernadí havia anat a Màntua a predicar. Es va allotjar al convent de Santa Maria delle Grazie, situat al llac, a la riba oposada a la ciutat, i per desplaçar-se havia de fer servir una barca. Tot i que el barquer acostumava a no cobrar als frares, un dia es va negar a fer-ho i el sant va estendre la seva capa sobre l'aigua i va passar a l'altra riba caminant sobre ella acompanyat per un altre frare.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un dels miracles més destacats del sant", "answer_start": 84 } ], "id": "P_387_C_2319_Q1", "question": "Què representa l'escena dedicada a sant Bernadí?" }, { "answers": [ { "text": "a la riba del Mincio", "answer_start": 152 } ], "id": "P_387_C_2319_Q2", "question": "On va tenir lloc un dels miracles més destacats del sant?" }, { "answers": [ { "text": "durant la quaresma de l'any 1420", "answer_start": 174 } ], "id": "P_387_C_2319_Q3", "question": "Quan va tenir lloc un dels miracles més destacats del sant?" }, { "answers": [ { "text": "a predicar", "answer_start": 259 } ], "id": "P_387_C_2319_Q4", "question": "Què va anar a fer sant Bernadí a Màntua?" }, { "answers": [ { "text": "als frares", "answer_start": 467 } ], "id": "P_387_C_2319_Q5", "question": "A qui acostumava a no cobrar el barquer?" } ] }, { "context": "L'estofat de la predel·la és un motiu decoratiu amb petits fulls i boletes simulant fruits o baies, que Huguet també va fer servir a «la Pietat» l'única taula conservada al museu Catedralici de Barcelona del desaparegut Retaule de Sant Esteve del gremi dels freners. També es va fer servir com a fons en una de les taules laterals del desaparegut Retaule de Sant Antoni Abat. Aquesta composició és molt similar a la decoració del Retaule del Conestable, de 1464. Cronològicament aquestes similituds situen la realització de la predel·la en el primer període artístic de l'autor. Per contra els altres tres tipus d'estofats presents al retaule no coincideixen amb cap de les obres del primer període d'Huguet, sinó que coincideix als utilitzats a les teles del Retaule de Sant Agustí que va ser finalitzat el 1486 i recull la darrera època del taller de l'artista.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "fruits o baies", "answer_start": 84 } ], "id": "P_387_C_2320_Q1", "question": "Què simulen els petits fulls i boletes de l'estofat de la predel·la?" }, { "answers": [ { "text": "«la Pietat»", "answer_start": 133 } ], "id": "P_387_C_2320_Q2", "question": "Quina és l'única taula conservada al museu Catedralici de Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "1464", "answer_start": 457 } ], "id": "P_387_C_2320_Q3", "question": "De quant és el Retaule del Conestable?" }, { "answers": [ { "text": "amb cap de les obres del primer període d'Huguet", "answer_start": 659 } ], "id": "P_387_C_2320_Q4", "question": "Amb què no coincideixen els altres tres tipus d'estofats presents al retaule?" }, { "answers": [ { "text": "1486", "answer_start": 808 } ], "id": "P_387_C_2320_Q5", "question": "Quan va ser finalitzar el Retaule de Sant Agustí?" } ] }, { "context": "A la taula inferior es representa el pas del mar Roig del poble hebreu en la seva fugida d'Egipte. Els jueus arribaren a Piahirot, prop del Mar Roig i acamparen davant de Baal-Sefon. El faraó escoltà els precs del seu poble que clamava venjança, armà el seu exèrcit i comença una persecució dels hebreus. Quan aquests sentiren retronar l'exèrcit que s'acostava, es varen adreçar a Moisès, ja que el mar els barrava el pas. Aleshores, Moisès estengué els seus braços sobre el mar i començà a bufar un vent de ponent molt fort que enretirà les aigües, i quedaren dividides per mostrar un pas segur per travessar-lo. Ràpidament, els hebreus van ficar-se dins i van començar la travessia a peu sec. Quan van arribar els egipcis, el faraó va decidir perseguir els israelians i també van entrar al pas del mar obert per Moisès. Quan tot el poble jueu va haver passat, Moisès va estendre de nou els braços sobre el mar i les aigües van tornar al seu lloc, ofegant i destruint tot l'exèrcit egipci.［Èxode 14:15-31］ La imatge capta el moment final amb l'àngel i el núvol que va fer de guia, presents.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el pas del mar Roig del poble hebreu en la seva fugida d'Egipte", "answer_start": 34 } ], "id": "P_387_C_2321_Q1", "question": "Què es representa a la taula inferior?" }, { "answers": [ { "text": "Piahirot", "answer_start": 121 } ], "id": "P_387_C_2321_Q2", "question": "On arribaren els jueus?" }, { "answers": [ { "text": "del seu poble", "answer_start": 210 } ], "id": "P_387_C_2321_Q3", "question": "De qui escoltava el faraó els precs que clamaven venjança?" }, { "answers": [ { "text": "de ponent molt fort", "answer_start": 505 } ], "id": "P_387_C_2321_Q5", "question": "Com era el vent que comença a bufar quan Moisès estengué els seus braços sobre el mar?" } ] }, { "context": "Una informació addicional, que reforça la identificació amb el rei Pere, està relacionada amb la devoció cap a l'àngel custodi. Pere va encarregar els darrers mesos de la seva vida una talla de l'àngel a Joan Claperós. També va encarregar una imatge per al Portal de l'Àngel de Barcelona la qual va ser instal·lada el novembre de 1466. El nom d'aquest accés a la ciutat li va ser atribuït el 30 de gener de 1466 per iniciativa de Pere el Conestable en agraïment pel fi d'una epidèmia a la ciutat.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Joan Claperós", "answer_start": 204 } ], "id": "P_387_C_2322_Q1", "question": "A qui va encarregar Pere una talla de l'àngel?" }, { "answers": [ { "text": "els darrers mesos de la seva vida", "answer_start": 147 } ], "id": "P_387_C_2322_Q2", "question": "Quan va encarregar Pere una talla de l'àngel?" }, { "answers": [ { "text": "per al Portal de l'Àngel", "answer_start": 250 } ], "id": "P_387_C_2322_Q3", "question": "Per on era la imatge que es va instal·lar a Barcelona el novembre del 1466?" }, { "answers": [ { "text": "amb la devoció cap a l'àngel custodi", "answer_start": 90 } ], "id": "P_387_C_2322_Q4", "question": "Amb què està relacionada la informació que reforça la identificació amb el rei Pere?" }, { "answers": [ { "text": "en agraïment pel fi d'una epidèmia a la ciutat", "answer_start": 449 } ], "id": "P_387_C_2322_Q5", "question": "Per què va rebre el Portal de l'Àngel aquest nom?" } ] } ] }

{ "title": "Claustre del Mas del Vent", "paragraphs": [ { "context": "El redescobriment del claustre va sortir a la premsa a inicis de juny de 2012 gràcies a la recerca de Gerardo Boto Varela, investigador del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona, que el va datar suposadament del segle XII i el va considerar procedent de Castella,[2] tot i que diversos documents anteriors ja tenien constància de la seva existència.[3][4] En el moment del redescobriment estava mancat de qualsevol catalogació o protecció;[5] el 26 de setembre de 2013 la Generalitat de Catalunya va sol·licitar iniciar l'expedient de declaració de Bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric.[6] Després del darrer informe sobre l'autenticitat del claustre aprovat per part del Consell Assessor del Patrimoni Cultural es va arxivar la protecció del claustre com a BCIN i la conservació del claustre va passar a mans de l'Ajuntament de Palamós.[7][8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "juny de 2012", "answer_start": 65 } ], "id": "P_202_C_1207_Q1", "question": "Quan va sortir a la premsa el redescobriment del claustre?" }, { "answers": [ { "text": "Gerardo Boto Varela", "answer_start": 102 } ], "id": "P_202_C_1207_Q2", "question": "Qui va fer la recerca?" }, { "answers": [ { "text": "de Castella", "answer_start": 284 } ], "id": "P_202_C_1207_Q3", "question": "D'on va considerar que procedia?" }, { "answers": [ { "text": "Bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric", "answer_start": 582 } ], "id": "P_202_C_1207_Q4", "question": "Com el volien declarar?" }, { "answers": [ { "text": "l'Ajuntament de Palamós", "answer_start": 878 } ], "id": "P_202_C_1207_Q5", "question": "A mans de qui va passar la conservació del claustre?" } ] }, { "context": "Tanmateix, el novembre del 2012, la restauradora Pilar Giráldez, membre de la comissió de la Generalitat de Catalunya, va assegurar que «les mostres no deixen dubtes de l'autenticitat i l'antiguitat de segles de les pedres» i el 20 de juny del 2013 Gerardo Boto va afirmar en un congrés d'experts al Museu Nacional d'Art Antic de Lisboa, que el claustre és una construcció autèntica del segle XII i el va relacionar amb el claustre del 1176 de la catedral antiga de Salamanca, desmuntat després del terratrèmol de Lisboa de 1755.[19] Arran d'aquestes noves informacions, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ferran Mascarell va demanar un nou informe, que elaborà el catedràtic d'història de l'art Eduard Carbonell, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya entre el 1994 i el 2005, i director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya entre 1988 i 1994.[20] Aquest informe, presentat el novembre del 2014, concloïa que el claustre era una recreació historicista executada al segle xx.[44][1][45] Els defensors de la seva autenticitat, Gerardo Boto i Màrius Vendrell, han rebatut aquest informe; tanmateix, després de l'aprovació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d'arxivar la protecció del claustre com a BCIN, s'ha deixat a càrrec de l'Ajuntament de Palamós la conservació del claustre.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'autenticitat i l'antiguitat de segles de les pedres", "answer_start": 169 } ], "id": "P_202_C_1208_Q1", "question": "Segons Pilar Giráldez què asseguren les mostres?" }, { "answers": [ { "text": "Salamanca", "answer_start": 466 } ], "id": "P_202_C_1208_Q2", "question": "Amb el claustre de quina catedral el van relacionar?" }, { "answers": [ { "text": "1755", "answer_start": 524 } ], "id": "P_202_C_1208_Q3", "question": "Quin any hi va haver un terratrèmol a Lisboa?" }, { "answers": [ { "text": "que el claustre era una recreació", "answer_start": 959 } ], "id": "P_202_C_1208_Q4", "question": "Què concloïa l'informe d'Eduard Carbonell?" }, { "answers": [ { "text": "Gerardo Boto i Màrius Vendrell", "answer_start": 1079 } ], "id": "P_202_C_1208_Q5", "question": "Qui va rebatre aquest informe?" } ] }, { "context": "El desembre del 2015, es va fer públic que l'espai obriria les portes al públic el mes de gener del 2016 gràcies a un conveni signat entre la plataforma cultural Focus Engelhorn, impulsada pels amos de la finca, i l'Ajuntament de Palamós.[37] L'acord va permetre a estudiants, especialistes i entitats sense ànim de lucre visitar de manera gratuïta i permanent el claustre i la torre de defensa de la masia, a més d'establir un calendari de visites de pagament per a turistes.[38] Des del seu redescobriment fins llavors, només havien pogut veure el claustre els assistents d'actes privats, com bodes o la presentació d'un model de cotxe, o els participants d'una gala solidària contra la sida.[39]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "que l'espai obriria les portes al públic", "answer_start": 39 } ], "id": "P_202_C_1210_Q1", "question": "Què es va fer públic el desembre del 2015?" }, { "answers": [ { "text": "gener del 2016", "answer_start": 90 } ], "id": "P_202_C_1210_Q2", "question": "Quan va obrir les portes al públic?" }, { "answers": [ { "text": "estudiants, especialistes i entitats sense ànim de lucre", "answer_start": 265 } ], "id": "P_202_C_1210_Q3", "question": "Qui pot fer visites gratuïtes?" }, { "answers": [ { "text": "turistes", "answer_start": 467 } ], "id": "P_202_C_1210_Q4", "question": "Qui pot fer visites de pagament?" }, { "answers": [ { "text": "assistents d'actes privats", "answer_start": 563 } ], "id": "P_202_C_1210_Q5", "question": "Qui havia pogut veure el claustre fins llavors?" } ] }, { "context": "Sense catalogació ni protecció, Gerardo Boto va conèixer la seva existència gràcies a la publicació d'un reportatge fotogràfic a l'edició francesa dels mesos de juliol i agost del 2010 de la revista de decoració AD, en què la fotografia del claustre es va publicar a doble pàgina. Després d'estudiar la fotografia en alta resolució, el desembre del 2010 Boto va publicar un estudi en la revista Románico i, posteriorment, va anunciar-ho al simposi que duia per títol Art Fugitiu, organitzat pel grup EMAC d'investigació sobre el romànic i gòtic de la Universitat de Barcelona.[5] L'investigador assegurà que va intentar accedir a la finca per estudiar l'obra, però mai no va aconseguir el permís pertinent.[33]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "gràcies a la publicació d'un reportatge fotogràfic", "answer_start": 76 } ], "id": "P_202_C_1212_Q1", "question": "Com va conèixer Gerardo Boto que existia?" }, { "answers": [ { "text": "AD", "answer_start": 212 } ], "id": "P_202_C_1212_Q2", "question": "A quina revista es va publicar el reportatge?" }, { "answers": [ { "text": "en alta resolució", "answer_start": 314 } ], "id": "P_202_C_1212_Q3", "question": "Com va estudiar Boto la fotografia?" }, { "answers": [ { "text": "en la revista Románico", "answer_start": 381 } ], "id": "P_202_C_1212_Q4", "question": "On va publicar un estudi Boto?" }, { "answers": [ { "text": "accedir a la finca", "answer_start": 620 } ], "id": "P_202_C_1212_Q5", "question": "Què no va aconseguir l'investigador?" } ] } ] }

{ "title": "Juan Fernández de Navarrete", "paragraphs": [ { "context": "Durant tota la seva vida el pintor va haver de sobreposar-se a la seva minusvalidesa i a una naturalesa particularment malaltissa. Les dades sobre la seva vida i obra són degudes fonamentalment a fra José de Sigüenza que, en la seva Historia de la Orden de San Jerónimo, relata amb detall els avatars de la construcció del monestir de l'Escorial, entre els quals s'inclouen les feines de Navarrete. Aquest notifica que va recórrer tota Itàlia «quan s'anava fent un homenet»,[7] estudiant el seu art a Roma, Venècia, Milà i Nàpols i diu que va treballar amb Ticià,[1] ja que l'empremta d'aquest autor s'aprecia clarament en els seus treballs, encara que el seu aprenentatge directe amb l'italià està actualment descartat. Pellegrino Tibaldi explica haver-lo conegut a Roma a la dècada de 1550, el que vindria a corroborar la informació del pare José de Sigüenza de la seva estada a Itàlia.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "malaltissa", "answer_start": 119 } ], "id": "P_156_C_931_Q1", "question": "Com era la naturalesa del pintor?" }, { "answers": [ { "text": "fra José de Sigüenza", "answer_start": 196 } ], "id": "P_156_C_931_Q2", "question": "Qui va recollir dades sobre la vida i obra de Navarrete?" }, { "answers": [ { "text": "els avatars de la construcció del monestir de l'Escorial", "answer_start": 289 } ], "id": "P_156_C_931_Q3", "question": "Què es relata en la Historia de la Orden de San Jerónimo?" }, { "answers": [ { "text": "Roma, Venècia, Milà i Nàpols", "answer_start": 501 } ], "id": "P_156_C_931_Q4", "question": "On va estudiar l'art Italià el pintor?" }, { "answers": [ { "text": "a la dècada de 1550", "answer_start": 772 } ], "id": "P_156_C_931_Q5", "question": "Quan va conèixer Pellegrino Tibaldi a Navarrete?" } ] }, { "context": "El pintor Fernández de Navarrete va tenir una malaltia que el va deixar sord als tres anys, la qual cosa li va ocasionar la incapacitat per aprendre el llenguatge oral.[4][5] Tanmateix consta que va aprendre a expressar-se per mitjà de la llengua de signes i sabia llegir i escriure, a més a més d'haver adquirit una àmplia cultura, necessària per al seu ofici.[6][4] Va ser educat al monestir jerònim de La Estrella a San Asensio (La Rioja) per fra Vicente de Santo Domingo, que emprà probablement un incipient llenguatge de signes que des de l'edat mitjana s'utilitzava a les comunitats monàstiques obligades al vot de silenci.[4] En l'època de Navarrete es creu que un benedictí, Pedro Ponce de León, havia desenvolupat el primer codi lingüístic de signes.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tres", "answer_start": 81 } ], "id": "P_156_C_932_Q1", "question": "Quants anys tenia Navarrete quan es va quedar sord?" }, { "answers": [ { "text": "el llenguatge oral", "answer_start": 149 } ], "id": "P_156_C_932_Q2", "question": "Què no va poder aprendre Navarrete?" }, { "answers": [ { "text": "al monestir jerònim de La Estrella a San Asensio", "answer_start": 382 } ], "id": "P_156_C_932_Q3", "question": "On va ser educat Navarrete?" }, { "answers": [ { "text": "fra Vicente de Santo Domingo", "answer_start": 446 } ], "id": "P_156_C_932_Q4", "question": "Qui va educar al pintor?" }, { "answers": [ { "text": "des de l'edat mitjana", "answer_start": 537 } ], "id": "P_156_C_932_Q5", "question": "Des de quan s'utilitzava el llenguatge de signes a les comunitats monàstiques?" } ] }, { "context": "A les seves següents obres, Fernández de Navarrete va passar per diversos períodes, des de la imitació de la pintura de Ticià –a Fernández Navarrete se'l coneixia amb el sobrenom d'«el Ticià espanyol»– a trets semblants als escorços de Tintoretto, i sobretot es nota el seu gust per representar detalls realistes impregnats amb efectes de llum i amb l'habilitat d'uns tocs de pinzell que aconseguien donar un efecte de pintura espontània. A les seves últimes pintures sobre l'apostolat, representades en parella, s'observa un estil ordenat i majestuós, amb imatges de gran mida i ajudant-se amb les vestidures realitzades amb mantells d'amplis plecs. No accepta completament el llampant colorit venecià i, adaptant-se a la sobrietat del Reial Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, adopta per aquest tipus d'encàrrecs un cromatisme de terres i ocres. Aquestes últimes obres es caracteritzen per un ús expressiu del llum focalitzat, tal com succeeix a l'Enterrament de sant Llorenç i al Crist apareixent-se a la seva Mare, un altre dels seus quadres finals en el qual mostra un Crist ressuscitat amb el cos il·luminat en una composició molt dinàmica. Aquestes obres ja es poden considerar com si fos un inici de l'etapa de la pintura barroca castellana.[18]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el Ticià espanyol", "answer_start": 182 } ], "id": "P_156_C_933_Q1", "question": "Quin és el sobrenom de Navarrete?" }, { "answers": [ { "text": "amb mantells d'amplis plecs", "answer_start": 622 } ], "id": "P_156_C_933_Q2", "question": "Amb què estaven realitzades les vestidures?" }, { "answers": [ { "text": "ordenat i majestuós", "answer_start": 532 } ], "id": "P_156_C_933_Q3", "question": "Com és l'estil de les pintures de Navarrete sobre l'apostolat?" }, { "answers": [ { "text": "focalitzat", "answer_start": 921 } ], "id": "P_156_C_933_Q4", "question": "Quin ús li dona a la llum en l'Enterrament de sant Lloreç?" }, { "answers": [ { "text": "un Crist ressuscitat amb el cos il·luminat en una composició molt dinàmica", "answer_start": 1075 } ], "id": "P_156_C_933_Q5", "question": "Què apareix a l'obra Crist apareixent-se a la seva Mare?" } ] }, { "context": "El context històric, en relació a l'aportació al treball de Juan Fernández de Navarrete, va ser la fundació del monestir de l'Escorial per part del rei Felip II, amb objecte principal de construir el panteó reial que es va ubicar sota l'església per als oficis religiosos i que el monarca seguia des de les seves habitacions particulars.[9] Aquesta fundació es va realitzar segons una carta reial del 22 d'abril de 1567. En la decoració d'aquesta gran construcció la pintura va representar el gust del monarca, que tenia una inclinació preferent cap a la pintura flamenca i pintura italiana, de les quals va fer grans donacions provinents de la seva col·lecció particular que constava, a més a més de les obres adquirides per ell pròpiament, de les heretades per part del seu pare Carles V i també de la col·lecció de la seva tia Maria d'Habsburg. La majoria eren obres de tema religiós i també ho van continuar sent les que va encarregar a diversos artistes als quals demanava que les seves obres estiguessin d'acord amb la iconografia de la Contrareforma aprovada en el concili de Trento. Entre els artistes escollits per Felip II es trobaven Federico Zuccaro, Luca Cambiaso i Pellegrino Tibaldi per realitzar els frescs de l'església, el claustre i la biblioteca, i Juan Fernandez de Navarrete per a la realització de les pintures a l'oli per les capelles laterals i el retaule major de l'església. A causa de la mort prematura de l'últim, van continuar amb el seu treball els pintors Diego de Urbina, Alonso Sánchez Coello i Luis de Carvajal. El Greco va participar-hi també amb El martiri de sant Maurici.[10][9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sota l'església per als oficis religiosos", "answer_start": 230 } ], "id": "P_156_C_934_Q2", "question": "On es va ubicar el panteó reial?" }, { "answers": [ { "text": "pintura flamenca i pintura italiana", "answer_start": 555 } ], "id": "P_156_C_934_Q3", "question": "Quines eren les pintures que preferia el monarca?" }, { "answers": [ { "text": "Carles V", "answer_start": 781 } ], "id": "P_156_C_934_Q4", "question": "Qui era el pare de Felip II?" }, { "answers": [ { "text": "prematura", "answer_start": 1421 } ], "id": "P_156_C_934_Q5", "question": "Com va ser la mort de Navarrete?" } ] }, { "context": "Una de les iconografies més especials emprada per Fernández Navarrete fou a la seva pintura de l'Enterrament de sant Llorenç, en la qual no va representar exactament el martiri de la manera habitual, sinó el moment del robatori del cos per donar-li sepultura. La pintura mostra a sant Llorenç mort en plena obscuritat de la nit, despullat sobre la graella –atribut d'aquest sant–[21] i col·locat en el centre de la composició; la llum que emet el seu cos quasi blanc és el punt d'atracció principal de l'espectador de la pintura. A la seva dreta sant Hipòlit, vestit de blanc, està disposat per endur-se el cos; l'acompanyen tres deixebles, un dels quals es posa un dit sobre els llavis en senyal de silenci. A l'esquerra de sant Llorenç hi ha un noi que bufa una brasa per encendre una espelma: aquesta escena és clàssica i força comuna a la pintura tenebrista per mostrar la il·luminació artificial; El Greco la va emprar algunes vegades, com per exemple a l'obra d'El bufador.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Fernández Navarrete", "answer_start": 50 } ], "id": "P_156_C_935_Q1", "question": "Qui va pintar L'enterrament de sant Llorenç?" }, { "answers": [ { "text": "el moment del robatori del cos per donar-li sepultura", "answer_start": 205 } ], "id": "P_156_C_935_Q2", "question": "Què va representar en L'enterrament de sant Llorenç?" }, { "answers": [ { "text": "la llum que emet el seu cos quasi blanc", "answer_start": 427 } ], "id": "P_156_C_935_Q3", "question": "Quin punt de la pintura atrau l'espectador?" }, { "answers": [ { "text": "de blanc", "answer_start": 567 } ], "id": "P_156_C_935_Q4", "question": "Com vesteix Sant Hipòlit?" }, { "answers": [ { "text": "Greco", "answer_start": 905 } ], "id": "P_156_C_935_Q5", "question": "A qui pertany l'obra El bufador?" } ] } ] }

{ "title": "Setge de Montsegur", "paragraphs": [ { "context": "La caiguda del Roc de la Tor a mans croades va permetre la instal·lació de maquinària de setge per batre les defenses del castrum.[38] Els primers dies de gener de 1244[nota 6] va arribar a Montsegur Bertran de Vacalaria, un enginyer de màquines enviat, segons les fonts coetànies, per homes propers al comte de Tolosa. L'objectiu era construir màquines d'artilleria per contrarestar les que havien començat a instal·lar els croats a la part baixa de la muntanya.[nota 7] Novament Imbert de Salas ens en dóna la notícia:[44]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un enginyer de màquines", "answer_start": 222 } ], "id": "P_6_C_31_Q1", "question": "Qui era Bertran de Vacalaria?" }, { "answers": [ { "text": "homes propers al comte de Tolosa", "answer_start": 286 } ], "id": "P_6_C_31_Q2", "question": "Qui va enviar Bertran de Vacalaria a Montsegur?" }, { "answers": [ { "text": "construir màquines d'artilleria", "answer_start": 335 } ], "id": "P_6_C_31_Q3", "question": "Què havia de fer Bertran de Vacalaria?" }, { "answers": [ { "text": "Roc de la Tor", "answer_start": 15 } ], "id": "P_6_C_31_Q4", "question": "Què va caure a mans croades?" }, { "answers": [ { "text": "maquinària de setge", "answer_start": 75 } ], "id": "P_6_C_31_Q5", "question": "Què van instal·lar a Roc de la Tor?" } ] }, { "context": "La situació havia esdevingut molt crítica, els assetjats havien quedat arraconats darrere les seves defenses i l'assalt en massa de Montsegur era una qüestió de temps. Davant d'aquestes circumstàncies Pere Roger de Mirapeis va demanar aturar els combats per negociar la rendició de la plaça. Era el 2 de març de 1244.[49][38]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "arraconats darrere les seves defenses", "answer_start": 71 } ], "id": "P_6_C_32_Q1", "question": "On havien quedat els assetjats?" }, { "answers": [ { "text": "Pere Roger de Mirapeis", "answer_start": 201 } ], "id": "P_6_C_32_Q2", "question": "Qui va demanar aturar els combats?" }, { "answers": [ { "text": "la rendició de la plaça", "answer_start": 267 } ], "id": "P_6_C_32_Q3", "question": "Què volia negociar Pere Roger de Mirapeis?" }, { "answers": [ { "text": "2 de març de 1244", "answer_start": 299 } ], "id": "P_6_C_32_Q4", "question": "Quin dia es van aturar els combats?" } ] }, { "context": "Pel que fa als assetjats, se sap pels testimonis dels supervivents que Pere Roger de Mirapeis va preparar la defensa a consciència. Va demanar reforços a tots aquells que simpatitzaven amb la causa i material militar, com ara perpunts, ballestes o cordes per al funcionament de màquines d'artilleria.[nota 2] En total, s'estima que unes 400 persones vivien al castell a l'inici del setge.[16] Tot i això, només un centenar, o menys, eren soldats.[38]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "400", "answer_start": 337 } ], "id": "P_6_C_34_Q1", "question": "Quantes persones vivien en el castell?" }, { "answers": [ { "text": "un centenar, o menys", "answer_start": 411 } ], "id": "P_6_C_34_Q2", "question": "Quants soldats hi havia al castell?" }, { "answers": [ { "text": "a tots aquells que simpatitzaven amb la causa", "answer_start": 152 } ], "id": "P_6_C_34_Q3", "question": "A qui va demanar reforços Pere Roger de Mirapeis?" }, { "answers": [ { "text": "militar", "answer_start": 209 } ], "id": "P_6_C_34_Q4", "question": "Quin tipus de material va demanar?" }, { "answers": [ { "text": "per al funcionament de màquines d'artilleria", "answer_start": 255 } ], "id": "P_6_C_34_Q5", "question": "Per què volia el material militar?" } ] }, { "context": "Per la seva banda Pere Roger de Mirapeis no va deixar de mantenir correspondència amb els seus contactes situats a l'exterior. La preocupació de la guarnició de Montsegur eren les gestions que estava duent a terme el comte Ramon VII de Tolosa, de qui en confiaven ajuda. L'esperança de l'arribada d'aquesta ajuda es va mantenir fins al final del setge. Les circumstàncies no obstant no jugaven a favor dels assetjats, ja que el comte de Tolosa estava excomunicat i en aquells moments era a Itàlia per intervenir en els conflictes entre el papa i l'emperador.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "les gestions que estava duent a terme el comte Ramon VII de Tolosa", "answer_start": 176 } ], "id": "P_6_C_35_Q1", "question": "Què preocupava a la guarnició de Montsegur?" }, { "answers": [ { "text": "Itàlia", "answer_start": 490 } ], "id": "P_6_C_35_Q3", "question": "On era Ramon VII de Tolosa?" }, { "answers": [ { "text": "excomunicat", "answer_start": 451 } ], "id": "P_6_C_35_Q4", "question": "Com estava Ramon VII de Tolosa?" } ] }, { "context": "Tanmateix les fonts judicials han estat les més valuoses. S'han conservat 19 deposicions dels supervivents de Montsegur que van fer davant del tribunal de la Inquisició.[7] Aquests testimonis de primera mà són una font valuosíssima per entendre i reconstruir els deu mesos que va durar el setge.[nota 1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "les fonts judicials", "answer_start": 10 } ], "id": "P_6_C_36_Q1", "question": "Quines fonts han esta més valuoses?" }, { "answers": [ { "text": "deu mesos", "answer_start": 263 } ], "id": "P_6_C_36_Q2", "question": "Quant va durar el setge?" }, { "answers": [ { "text": "19 deposicions dels supervivents", "answer_start": 74 } ], "id": "P_6_C_36_Q3", "question": "Què van conservar?" }, { "answers": [ { "text": "tribunal de la Inquisició", "answer_start": 143 } ], "id": "P_6_C_36_Q4", "question": "Davant de quin tribunal van ser jutjats?" } ] } ] }

{ "title": "Mamut", "paragraphs": [ { "context": "El mamut sud-africà, l'hàbitat del qual s'estenia des de Sud-àfrica fins a Kenya, aparegué fa uns cinc milions d'anys i és l'espècie més antiga de mamut. Les primeres restes foren descobertes el 1928 a Sud-àfrica i consistien en uns quants ullals, molars i fragments de maxil·lars. El mamut sud-africà ja presentava una lleugera curvatura als ullals, típica dels mamuts.[46]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "des de Sud-àfrica fins a Kenya", "answer_start": 50 } ], "id": "P_429_C_2569_Q1", "question": "Quin era l'habitat del mamut sud-africà?" }, { "answers": [ { "text": "fa uns cinc milions d'anys", "answer_start": 91 } ], "id": "P_429_C_2569_Q2", "question": "Quan aparegué el mamut sud-africà?" }, { "answers": [ { "text": "el 1928", "answer_start": 192 } ], "id": "P_429_C_2569_Q3", "question": "Quan van ser descobertes les primeres restes de mamut sud-africà?" }, { "answers": [ { "text": "a Sud-àfrica", "answer_start": 200 } ], "id": "P_429_C_2569_Q4", "question": "On van ser descobertes les primeres restes de mamut sud-africà?" }, { "answers": [ { "text": "uns quants ullals, molars i fragments de maxil·lars", "answer_start": 229 } ], "id": "P_429_C_2569_Q5", "question": "En què consistien les primeres restes descobertes de mamut sud-africà?" } ] }, { "context": "Els mamuts adults feien servir la trompa per a consumir uns 180 kg d'aliment al dia. Ingerien gairebé qualsevol tipus de material vegetal, tot i que el seu menjar preferit era l'herba.[4] Menjaven altres parts de les plantes, com ara les fulles i l'escorça dels arbres, a l'hivern, quan la capa de neu cobria l'herba. La dificultat de mastegar herba (a causa de la seva riquesa en silici, que desgasta la dentadura), féu que els mamuts, igual que els elefants, desenvolupessin dents molars especialitzades, amb una superfície recoberta de petites crestes d'esmalt. Les dents posteriors dels mamuts, és a dir, les premolars i les molars, eren vint-i-quatre en total al llarg de la vida, tot i que només n'hi havia dotze com a màxim en un mateix moment. Les molars pesaven fins a 2 kg. A mesura que les dents es desgastaven, eren substituïdes per dents que creixien més enrere.[8] L'examinació de les seves molars també permet saber que eren animals de creixement lent que no assolien la maduresa sexual fins aproximadament els vint anys.[9] Quan els sis conjunts de molars que un mamut tenia al llarg de la seva vida s'havien desgastat, l'animal moria car ja no podia alimentar-se. Aquest procés solia durar entre seixanta i setanta anys.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per a consumir uns 180 kg d'aliment al dia", "answer_start": 41 } ], "id": "P_429_C_2570_Q1", "question": "Per a què feien servir la trompa els mamuts adults?" }, { "answers": [ { "text": "a l'hivern", "answer_start": 270 } ], "id": "P_429_C_2570_Q3", "question": "Quan menjaven escorça d'arbre els mamuts?" }, { "answers": [ { "text": "petites crestes d'esmalt", "answer_start": 539 } ], "id": "P_429_C_2570_Q4", "question": "Què tenien els mamuts a la superfície de les dents?" }, { "answers": [ { "text": "La dificultat de mastegar herba", "answer_start": 318 } ], "id": "P_429_C_2570_Q5", "question": "Què solucionaven les crestes d'esmalt de la superfície de les dents dels mamuts?" } ] }, { "context": "Les trompes dels mamuts, un exemple de dimorfisme sexual car eren més grans en els mascles que en les femelles, estaven adaptades per combats entre mascles. Aquests lliuraven combats per les femelles en què intentaven ferir l'oponent a les parts vulnerables de l'espatlla i el tòrax mitjançant els seus ullals. És probable que la possibilitat de quedar greument ferit fes que no hi hagués combats desiguals. Es coneix un cas en què dos mamuts estaven tan igualats que els seus ullals es quedaren encallats els uns amb els altres i, incapaços de separar-se, ambdós mamuts moriren de fam.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de dimorfisme sexual", "answer_start": 36 } ], "id": "P_429_C_2571_Q1", "question": "De què són exemple les trompes dels mamuts?" }, { "answers": [ { "text": "per combats", "answer_start": 130 } ], "id": "P_429_C_2571_Q2", "question": "Per a què estaven adaptades les trompes dels mamuts en els mascles?" }, { "answers": [ { "text": "per les femelles", "answer_start": 183 } ], "id": "P_429_C_2571_Q3", "question": "Per a què lliuraven combats els mamuts mascles?" }, { "answers": [ { "text": "mitjançant els seus ullals", "answer_start": 283 } ], "id": "P_429_C_2571_Q4", "question": "Amb què ferien els mascles mamuts als seus oponents?" }, { "answers": [ { "text": "la possibilitat de quedar greument ferit", "answer_start": 327 } ], "id": "P_429_C_2571_Q5", "question": "Què feia que no hi hagués combats desiguals entre mamuts?" } ] }, { "context": "La primera expedició occidental a Sibèria per estudiar els enormes ossos que s'hi trobaven fou la de l'anatomista britànic Hans Sloane, que el 1728 examinà restes fòssils de dents i ullals i determinà que pertanyien a una espècie d'elefant. Per explicar la presència d'animals tropicals a latituds tan altes, suggerí que la seva extinció es degué a un enorme canvi climàtic i al Diluvi Universal. Deu anys més tard, Philosophical Magazine publicà l'obra de l'alemany Johann Breyne, incloent-hi les seves anàlisis de fòssils i il·lustracions que li havia presentat Daniel Messerschmidt. Breyne corroborà la teoria de Sloan que els ossos pertanyien a un tipus de proboscidi.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Hans Sloane", "answer_start": 123 } ], "id": "P_429_C_2572_Q1", "question": "Quin britànic va fer la primera expedició a Sibèria?" }, { "answers": [ { "text": "restes fòssils de dents i ullals", "answer_start": 156 } ], "id": "P_429_C_2572_Q2", "question": "Què va examinar Hans Sloane el 1728?" }, { "answers": [ { "text": "a una espècie d'elefant", "answer_start": 216 } ], "id": "P_429_C_2572_Q3", "question": "A qui va determinar Hans Sloane que pertanyien els fòssils?" }, { "answers": [ { "text": "a un enorme canvi climàtic i al Diluvi Universal", "answer_start": 347 } ], "id": "P_429_C_2572_Q4", "question": "A què va ser deguda l'extinció dels mamuts segons Hans Sloane?" }, { "answers": [ { "text": "la teoria de Sloan", "answer_start": 603 } ], "id": "P_429_C_2572_Q5", "question": "Quina teoria va corroborar Johann Breyne?" } ] }, { "context": "El procés de clonació complet proposat requeriria trobar restes de teixit tou de mamut del qual es pogués extreure una cadena d'ADN. Aquest ADN seria posteriorment fusionat amb un òvul d'elefant asiàtic, el parent vivent més proper dels mamuts. Aquest òvul seria inserit a l'úter d'una femella d'elefant asiàtic i, si el procés tingués èxit, vint-i-dos mesos més tard naixeria una cria de mamut.[27] El 2003 s'anuncià el pla més ambiciós fins ara, encapçalat per científics japonesos de la Universitat de Kinki i russos de l'Institut Véktor.[28]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "trobar restes de teixit tou de mamut", "answer_start": 50 } ], "id": "P_429_C_2573_Q1", "question": "Què requeria el procés de clonació?" }, { "answers": [ { "text": "una cadena d'ADN", "answer_start": 115 } ], "id": "P_429_C_2573_Q2", "question": "Què volien extreure de les restes de teixit tou de mamut?" }, { "answers": [ { "text": "amb un òvul d'elefant asiàtic", "answer_start": 173 } ], "id": "P_429_C_2573_Q3", "question": "Amb què volien fusionar l'ADN del mamut?" }, { "answers": [ { "text": "a l'úter d'una femella d'elefant asiàtic", "answer_start": 271 } ], "id": "P_429_C_2573_Q4", "question": "On havien d'inserir l'òvul?" }, { "answers": [ { "text": "vint-i-dos mesos més tard", "answer_start": 342 } ], "id": "P_429_C_2573_Q5", "question": "Quan hauria de néixer la cria de mamut?" } ] } ] }

{ "title": "Alfred (Dvořák)", "paragraphs": [ { "context": "L'òpera va ser presentada en una traducció txeca d'Anna Richterová, que també va interpretar el paper d'Alvina; la producció va ser dirigida per Adolf Heller. L'estrena naturalment va atreure molt l'atenció, una sèrie de músics van viatjar a Olomouc, juntament amb la filla i el fill del compositor, Magda i Antonin. Una altra vegada que el públic va tenir l'oportunitat d'escoltar almenys una secció transversal de l'òpera va tenir lloc al 120è aniversari del naixement de Dvořák el 8 de setembre de 1961, quan extractes de l'obra van ser difosos per Ràdio Plzen, interpretada per l'Orquestra de la Ràdio Plzen dirigida per Josef Blacky, amb solistes de l'Òpera de Plzen. L'estrena mundial de l'òpera amb llibret original en alemany es va dur a terme en versió de concert el 17 de setembre de 2014 durant el Festival Internacional de Música de Dvořák Praga.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Anna Richterová", "answer_start": 51 } ], "id": "P_548_C_3283_Q1", "question": "Qui va traduir l'òpera al txec?" }, { "answers": [ { "text": "d'Alvina", "answer_start": 102 } ], "id": "P_548_C_3283_Q2", "question": "Quin paper interpretava d'Anna Richterová a l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "Adolf Heller", "answer_start": 145 } ], "id": "P_548_C_3283_Q3", "question": "Qui va dirigir la producció?" }, { "answers": [ { "text": "l'atenció", "answer_start": 197 } ], "id": "P_548_C_3283_Q4", "question": "Què va atreure l'estrena de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "Magda i Antonin", "answer_start": 300 } ], "id": "P_548_C_3283_Q5", "question": "Com es deien els fills del compositor?" } ] }, { "context": "L'exèrcit danès, dirigit pel príncep Harald i el príncep Gothron, han establert un campament després d'una batalla victoriosa contra els anglesos i ara es preparen per celebrar-ho. Gothron és l'únic que no comparteix les festivitats: la nit anterior, el rei Anglès Alfred se li va aparèixer en un somni portant una corona de la victòria. Mentrestant, Harald arriba amb el seu seguici i un grup de captius britànics, entre ells Alvina, la promesa d'Alfred, a qui Harald comença immediatament a cortejar. Tracta en va de guanyar el seu favor, i les seves amenaces també cauen en oïdes sordes. Alvina el rebutja, preferint seguir empresonada.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "L'exèrcit danès", "answer_start": 0 } ], "id": "P_548_C_3284_Q1", "question": "Quin exercit dirigeixen el príncep Harald i el príncep Gothron?" }, { "answers": [ { "text": "un campament", "answer_start": 80 } ], "id": "P_548_C_3284_Q2", "question": "Què ha establert l'exèrcit danès dessprés de la batalla?" }, { "answers": [ { "text": "el rei Anglès Alfred", "answer_start": 251 } ], "id": "P_548_C_3284_Q3", "question": "Qui es va aparèixer a Gothron en somnis?" }, { "answers": [ { "text": "d'Alfred", "answer_start": 446 } ], "id": "P_548_C_3284_Q5", "question": "De qui és la promesa Alvina?" } ] }, { "context": "Körner va ser una figura molt coneguda en el seu temps, encara que va morir abans d'arribar a complir 22 anys per les complicacions d'una lesió soferta com a voluntari en l'exèrcit prussià en una batalla contra les forces napoleòniques. Va deixar, però, una obra bastant extensa i molt madura que inclou poesia, obres de teatre dramàtiques, així com diversos llibrets d'òpera. Les seves obres completes, publicades per primera vegada el 1834 gràcies als esforços de la mare del poeta, es van publicar diverses vegades abans del final del segle xix. Com a llibretista, Körner va ser ben valorat pels seus contemporanis, i els seus textos poètics i dramàtics varen ser utilitzats per compositors com Carl Maria von Weber i Franz Schubert.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una figura molt coneguda", "answer_start": 14 } ], "id": "P_548_C_3285_Q1", "question": "Què era Körner en el seu temps?" }, { "answers": [ { "text": "bastant extensa i molt madura", "answer_start": 263 } ], "id": "P_548_C_3285_Q2", "question": "Com és l'obra que va deixar Körner?" }, { "answers": [ { "text": "el 1834", "answer_start": 434 } ], "id": "P_548_C_3285_Q3", "question": "Quan es van publicar per primera vegada les obres completes de Körner?" }, { "answers": [ { "text": "de la mare del poeta", "answer_start": 463 } ], "id": "P_548_C_3285_Q4", "question": "Gràcies a qui es van publicar per primera vegada les obres completes de Körner?" }, { "answers": [ { "text": "diversos llibrets d'òpera", "answer_start": 350 } ], "id": "P_548_C_3285_Q5", "question": "A part de poesia i teatre que hi trobem a l'obra de Körner?" } ] }, { "context": "Hi ha un detall interessant de la composició: el leitmotiv que caracteritza el rei Alfred és gairebé idèntic a la melodia de La Internacional de Pierre De Geyter. No obstant això, cap dels compositors podria haver «copiat» aquesta melodia: De Geyter va escriure La Internacional divuit anys més tard, moment en què l'òpera de Dvořák encara no s'havia estrenat.[4] De fet, el compositor va considerar aquest treball com l'intent d'un principiant i el va ocultar fins poc abans de la seva mort; fins i tot els seus amics més propers no estaven al corrent de la seva existència. El compositor era molt autocrític i destruïa el material que considerava indigne. Però aquest no va ser el cas de la partitura d'Alfred.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la melodia de La Internacional", "answer_start": 109 } ], "id": "P_548_C_3286_Q1", "question": "A què és gairebé idèntic el leitmotiv que caracteritza el rei Alfred a l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "Pierre De Geyter", "answer_start": 145 } ], "id": "P_548_C_3286_Q2", "question": "Qui va escriure La Internacional?" }, { "answers": [ { "text": "l'intent d'un principiant", "answer_start": 419 } ], "id": "P_548_C_3286_Q3", "question": "Com considera va Dvořák aquesta òpera?" }, { "answers": [ { "text": "el va ocultar", "answer_start": 447 } ], "id": "P_548_C_3286_Q4", "question": "Què va fer Dvořák amb aquest treball?" }, { "answers": [ { "text": "fins poc abans de la seva mort", "answer_start": 461 } ], "id": "P_548_C_3286_Q5", "question": "Fins quan va ocultar l'òpera Dvořák?" } ] }, { "context": "La primera representació d'extractes de l'òpera en l'idioma original alemany es va presentar el 6 de febrer de 1938, durant una emissió de la ràdio alemanya a Txecoslovàquia, a Praga. Poc després, al 10 de desembre de 1938, l'òpera va ser estrenada en la traducció txeca al Teatre Municipal d'Olomouc. A causa de la tensa situació política de la Segona República Txecoslovaca del moment i amb l'ocupació imminent per les forces alemanyes de Hitler (que van tenir lloc unes setmanes després, al març de 1939) l'òpera es va dur a terme, evidentment, només una vegada durant aquest termini.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el 6 de febrer de 1938", "answer_start": 93 } ], "id": "P_548_C_3288_Q1", "question": "Quan es va fer la primera representació d'extractes de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "durant una emissió de la ràdio alemanya a Txecoslovàquia", "answer_start": 117 } ], "id": "P_548_C_3288_Q2", "question": "Com es va fer la primera representació d'extractes de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "al Teatre Municipal d'Olomouc", "answer_start": 271 } ], "id": "P_548_C_3288_Q4", "question": "On es va estrenar la traducció txeca de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "només una vegada", "answer_start": 548 } ], "id": "P_548_C_3288_Q5", "question": "Quants cops es va representar l'òpera en aquest termini?" } ] } ] }

{ "title": "Il signor Bruschino", "paragraphs": [ { "context": "Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo és una òpera en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Giuseppe Maria Foppa, basat en La fils par Hasard (1809) de René de Chazet i Maurice Ourry. S'estrenà al Teatro San Moisè de Venècia el 27 de gener de 1813. A Catalunya es va estrenar l'agost de 1964 als jardins de la Loggia de Senya Blanca, a S'Agaró.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una òpera", "answer_start": 52 } ], "id": "P_476_C_2851_Q1", "question": "Què és Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo?" }, { "answers": [ { "text": "Giuseppe Maria Foppa", "answer_start": 110 } ], "id": "P_476_C_2851_Q2", "question": "De qui és el llibret de l'Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo?" }, { "answers": [ { "text": "La fils par Hasard", "answer_start": 141 } ], "id": "P_476_C_2851_Q3", "question": "En què està basat el llibret de Giuseppe Maria Foppa?" }, { "answers": [ { "text": "René de Chazet i Maurice Ourry", "answer_start": 170 } ], "id": "P_476_C_2851_Q4", "question": "De qui és La fils par Hasard?" }, { "answers": [ { "text": "Teatro San Moisè", "answer_start": 215 } ], "id": "P_476_C_2851_Q5", "question": "On es va estrenar a Venècia Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo?" } ] }, { "context": "Les farses, sovint basades en peces ja representades a l'altre cantó dels Alps, se centraven en curts i repetitius nuclis dramàtics òbviament de temes candents com els conflictes generacionals, la recerca de noves formes de la moralitat i l'equilibri social i econòmic. De fet, aquestes breus obres constituïen un moment molt important en l'experimentació de noves sensibilitats al segle xix. Se les solia fer en general en parelles (una de les dues farses podia substituir-se per un acte extrapolat d'un dramma giocoso en dos actes) i en general eren interrompudes per dos balls, un a la meitat i un altre al final de l'espectacle, i algunes vegades eren reemplaçats per concertoni o interludis corals. Sovint, sobretot per carnaval, l'espectacle s'allargava fins i tot amb tómboles i improvisacions poètiques.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en curts i repetitius nuclis dramàtics", "answer_start": 93 } ], "id": "P_476_C_2852_Q1", "question": "En què es centraven sovint les farses representades a l'altre cantó dels Alps?" }, { "answers": [ { "text": "els conflictes generacionals, la recerca de noves formes de la moralitat i l'equilibri social i econòmic", "answer_start": 164 } ], "id": "P_476_C_2852_Q2", "question": "Quins temes candents tractaven les farses?" }, { "answers": [ { "text": "breus", "answer_start": 287 } ], "id": "P_476_C_2852_Q3", "question": "Com són les farses?" }, { "answers": [ { "text": "en parelles", "answer_start": 421 } ], "id": "P_476_C_2852_Q4", "question": "Com es solien fer les farses?" }, { "answers": [ { "text": "per dos balls", "answer_start": 566 } ], "id": "P_476_C_2852_Q5", "question": "Per què eren interrompudes generalment les farses?" } ] }, { "context": "Rossini va fer els primers passos importants per l'òpera en un petit teatre, el San Moisè de Venècia, per al qual va escriure de 1810 a 1813 cinc farses: La cambiale di matrimonio (1810), L'inganno felice (1812), La scala di seta (1812), L'occasione fa il ladro (1812) i Il signor Bruschino (1813). Aquests tipus de peces curtes eren populars a Venècia a finals del segle XVIII i principis del XIX. Les peces eren íntimes, amb un elenc de cinc a vuit cantants, sempre incloent una parella d'amants, aquí Sofia i Florville, almenys dues parts còmiques, aquí Bruschino pare, Gaudenzio i Filiberto, i un o dos papers menors, aquí Marianna, Bruschino fill i un policia. L'estil exigia molta comèdia visual improvisada pels intèrprets, i sovint un \"tic\" lingüístic compulsiu. Aquí, Bruschino fill sovint repeteix la frase Oh, és tan càlid!. Les farses de Rossini tenen també un significatiu element sentimental. En general, s'ha descrit com una comèdia musical vivaç i ràpida, amb una partitura graciosa que revela rastres encara de Cimarosa i fins i tot de Mozart.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "petit", "answer_start": 63 } ], "id": "P_476_C_2853_Q1", "question": "Com era el teatre en el que Rossini va fer els primers passos importants per l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "Oh, és tan càlid!", "answer_start": 817 } ], "id": "P_476_C_2853_Q4", "question": "Quina frase repeteix sovint Bruschino fill?" }, { "answers": [ { "text": "sentimental", "answer_start": 894 } ], "id": "P_476_C_2853_Q5", "question": "Quin element significatiu tenen també les farses de Rossini?" } ] }, { "context": "En primer lloc cal citar la famosa obertura, en la qual Rossini va fer servir els violins com a instruments de percussió en fer-los picar rítmicament sobre les pantalles dels seus llumets. En total són trenta-dos copets que han passat a la història. L'anècdota fou recollida per primera vegada pel primer gran rossinià de la història, Stendhal, que amb la seva inexactitud habitual situà aquest detall instrumental a l'obertura de La scala di seta.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com a instruments de percussió", "answer_start": 90 } ], "id": "P_476_C_2855_Q1", "question": "Com va fer servir Rossini els violins en l'obertura?" }, { "answers": [ { "text": "violins", "answer_start": 82 } ], "id": "P_476_C_2855_Q2", "question": "Quin instrument va fer servir Rossini en l'obertura?" }, { "answers": [ { "text": "trenta-dos", "answer_start": 202 } ], "id": "P_476_C_2855_Q3", "question": "Quants copets han passat a la història?" }, { "answers": [ { "text": "a l'obertura de La scala di seta", "answer_start": 415 } ], "id": "P_476_C_2855_Q4", "question": "On situa Stendhal el detall instrumental que va utilitzar Rossini amb els violins?" }, { "answers": [ { "text": "sobre les pantalles dels seus llumets", "answer_start": 150 } ], "id": "P_476_C_2855_Q5", "question": "On es picava als violins per fer-los servir com a instrument de percussió?" } ] } ] }

{ "title": "Parlament Europeu", "paragraphs": [ { "context": "S'espera que aquests canvis serveixin per augmentar la legitimitat del Parlament i invertir la tendència negativa de la participació electoral,[89] que anà minvant elecció rere elecció fins que el 2014 s'estabilitzà i porta des del 1999 per sota del 50% (aproximadament al mateix nivell que la participació en les eleccions al Congrés dels Estats Units). El 2007, Bulgària i Romania, que s'havien adherit a la Unió a principis d'any, celebraren eleccions parcials per escollir els seus representants al Parlament. La participació a Bulgària (28,6%)[93] i Romania (28,3%)[94] fou de les més baixes de la història, tendència que es confirmà quan Croàcia organitzà les seves primeres eleccions europees el 2013.[95][96]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "legitimitat del Parlament", "answer_start": 55 } ], "id": "P_318_C_1903_Q1", "question": "Què es vol augmentar amb aquests canvis?" }, { "answers": [ { "text": "la tendència negativa de la participació electoral", "answer_start": 92 } ], "id": "P_318_C_1903_Q2", "question": "Què es vol invertir amb aquests canvis?" }, { "answers": [ { "text": "2007", "answer_start": 358 } ], "id": "P_318_C_1903_Q3", "question": "Quin any es van adherir a la Unió Bulgària i Romania?" }, { "answers": [ { "text": "els seus representants al Parlament", "answer_start": 477 } ], "id": "P_318_C_1903_Q4", "question": "Què van escollir Bulgària i Romania el 2007?" }, { "answers": [ { "text": "2013", "answer_start": 703 } ], "id": "P_318_C_1903_Q5", "question": "Quin any Croàcia va organitzar les seves primeres eleccions europees?" } ] }, { "context": "La Declaració Schuman no féu cap menció d'aquest òrgan. Els estats participants creien (o esperaven) poder resoldre les diferències amb els britànics per tal que l'Assemblea del Consell d'Europa complís aquesta funció. Durant les negociacions del Tractat s'hi afegí la idea d'una assemblea distinta que fes de contrapès al poder executiu i donés legitimitat democràtica.[12] El text del Tractat de la CECA, incloent-hi l'ús del terme «representants del poble», demostrà la voluntat dels líders d'establir quelcom que fos més que una simple assemblea consultiva normal i obrí la possibilitat que aquest òrgan fos elegit per sufragi directe. La importància de l'Assemblea quedà patent des del principi, quan se li encarregà l'elaboració d'un projecte de tractat per crear una comunitat política europea. El 13 de setembre del 1952 s'establí una assemblea ad hoc[15] amb membres addicionals, però el rebuig francès a la Comunitat Europea de Defensa féu que s'acabés abandonant el projecte.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb els britànics", "answer_start": 132 } ], "id": "P_318_C_1904_Q1", "question": "Amb qui volien resoldre diferències els estats participants?" }, { "answers": [ { "text": "que l'Assemblea del Consell d'Europa complís aquesta funció", "answer_start": 158 } ], "id": "P_318_C_1904_Q2", "question": "Què volien els estats participants?" }, { "answers": [ { "text": "per crear una comunitat política europea", "answer_start": 760 } ], "id": "P_318_C_1904_Q3", "question": "Per a què era el tractat que es va encarregar a l'Assemblea?" }, { "answers": [ { "text": "el rebuig francès", "answer_start": 894 } ], "id": "P_318_C_1904_Q4", "question": "Quin rebuig hi va haver a a Comunitat Europea de Defensa?" } ] }, { "context": "La majoria de votacions es fan a mà alçada, però es pot demanar la comprovació del resultat mitjançant el procediment electrònic.[102] Tanmateix, els vots dels diputats no s'enregistren en cap dels dos casos. Això només es fa quan es realitza una votació mitjançant crida segons llista, que és un procediment obligatori durant la votació final d'una legislació o quan ho demana un grup polític o un mínim de 30 eurodiputats. El nombre de votacions mitjançant crida segons llista ha anat augmentant amb el pas del temps. Les votacions també poden ser secretes (per exemple, quan s'elegeix un nou president).[103][104] Les votacions registrades, les actes i les lleis es publiquen al Diari Oficial de la Unió Europea, que es pot consultar en línia.[105] Normalment, les votacions no segueixen immediatament el debat, sinó que s'agrupen amb altres votacions en ocasions concretes, en general els dimarts, dimecres o dijous al migdia. Això es fa així perquè no se sap mai quant pot durar una votació i, si s'allarga massa, pot destorbar els altres debats i reunions que s'hagin programat pel mateix dia.[106]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a mà alçada", "answer_start": 31 } ], "id": "P_318_C_1905_Q1", "question": "Com es fan la majoria de votacions?" }, { "answers": [ { "text": "un grup polític o un mínim de 30 eurodiputats", "answer_start": 378 } ], "id": "P_318_C_1905_Q2", "question": "Qui pot demanar una votació mitjançant crida segons llista?" }, { "answers": [ { "text": "secretes", "answer_start": 550 } ], "id": "P_318_C_1905_Q3", "question": "Com són les votacions quan s'elegeix un nou president?" }, { "answers": [ { "text": "en línia", "answer_start": 737 } ], "id": "P_318_C_1905_Q4", "question": "Com es pot consultar el Diari Oficial de la Unió Europea?" }, { "answers": [ { "text": "si s'allarga massa", "answer_start": 999 } ], "id": "P_318_C_1905_Q5", "question": "Quan podria destorbau una votació els altres debats?" } ] }, { "context": "El Parlament també s'encarrega d'aprovar la implementació de pressupostos anteriors basant-se en l'informe anual del Tribunal de Comptes Europeu. Només s'ha negat a fer-ho dues vegades: el 1984 i el 1998. Aquesta última desembocà en la dimissió de la Comissió Santer, fet que demostrà que les seves competències pressupostàries fan que el Parlament tingui molt de poder sobre la Comissió.[20][28][53] El Parlament també fa un ampli ús de les seves competències pressupostàries i d'altres tipus en diferents àmbits. Per exemple, quan s'estableix el Servei Europeu d'Acció Exterior, el Parlament gaudeix d'un veto de facto sobre la seva configuració, car cal el seu consentiment per dur a terme canvis en el pressupost o el personal.[54]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en l'informe anual del Tribunal de Comptes Europeu", "answer_start": 94 } ], "id": "P_318_C_1906_Q1", "question": "En què es basa el Parlament per aprovar la implementació de pressupostos anteriors?" }, { "answers": [ { "text": "dues", "answer_start": 172 } ], "id": "P_318_C_1906_Q2", "question": "Quantes vegades el parlament s'ha negat a aprovar la implementació de pressupostos anteriors?" }, { "answers": [ { "text": "d'un veto de facto", "answer_start": 602 } ], "id": "P_318_C_1906_Q3", "question": "De que gaudeix el Parlament sobre la configuració del Servei Europeu d'Acció Exterior?" } ] }, { "context": "Els grups sovint es basen en un únic partit polític europeu, com ho fa el Partit Popular Europeu. Tanmateix, també poden incloure més d'un grup polític, així com partits nacionals i polítics independents, com és el cas de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.[75] Per ser reconegut com a tal, un grup ha de tenir un mínim de 25 eurodiputats de set països diferents.[76] Els grups reconeguts reben subvencions del Parlament i se'ls garanteix llocs a les comissions, de manera que els partits tenen interès a formar grups. Tanmateix, la creació de l'efímer grup Identitat, Tradició, Sobirania (ITS) suscità polèmica a causa de la seva ideologia. Els membres del grup eren d'extrema dreta, cosa que generà preocupació sobre l'atribució de fons públics a aquest grup.[77] Els intents de canviar les regles per impedir la formació de l'ITS fracassaren. Tanmateix, no se li permeté ocupar llocs importants a les comissions (que, per acord tàcit, tradicionalment es reparteixen entre tots els partits).[78] Les disputes internes del grup feren que diversos membres l'abandonessin i, per tant, caigués per sota del límit pel reconeixement i s'esfondrés.[79]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en un únic partit polític europeu", "answer_start": 26 } ], "id": "P_318_C_1907_Q1", "question": "En què es basen sovint els grups?" }, { "answers": [ { "text": "un mínim de 25", "answer_start": 324 } ], "id": "P_318_C_1907_Q2", "question": "Quants eurodiputats ha de tenir un grup per ser reconegut com a tal?" }, { "answers": [ { "text": "subvencions", "answer_start": 408 } ], "id": "P_318_C_1907_Q3", "question": "Què reben del Parlament els grups reconeguts?" }, { "answers": [ { "text": "Identitat, Tradició, Sobirania", "answer_start": 571 } ], "id": "P_318_C_1907_Q4", "question": "Quin grup es va crear al Parlament amb membres d'extrema dreta?" }, { "answers": [ { "text": "canviar les regles", "answer_start": 794 } ], "id": "P_318_C_1907_Q5", "question": "Què van voler fer al Parlament per evitar la la formació de l'ITS?" } ] }, { "context": "Els diputats es disposen en un hemicicle segons el seu grup polític (a l'Assemblea Comuna, fins al 1958, els diputats es posaven en ordre alfabètic[107]). Els grups segueixen principalment una seqüència d'esquerra a dreta, però alguns grups petits es posen a l'anell exterior del Parlament. Totes les taules disposen d'un micròfon, auriculars per la interpretació i un sistema de vot electrònic. Els líders dels grups s'asseuen a la primera fila d'escons. Al centre de l'hemicicle hi ha un podi des d'on parlen els oradors convidats. L'altra meitat de la cambra circular es compon principalment de la zona elevada on seuen el president i el personal. Hi ha més seients entre els costats d'aquesta zona i els eurodiputats, on es posen el Consell (a l'extrem esquerre) i la Comissió (a l'extrem dret). Tant l'hemicicle de Brussel·les com el d'Estrasburg segueixen aquest esquema, amb poques diferències entre els dos.[108] El disseny de l'hemicicle és el resultat d'un compromís entre els diferents sistemes parlamentaris. En el sistema britànic, els diferents grups queden cara a cara, mentre que en el francès es disposen en un semicercle i, en el sistema tradicional alemany, tots els membres de l'assemblea miraven cap a una tribuna des d'on es feien les intervencions. Malgrat que el disseny es basa en un semicercle, els extrems de l'espectre polític queden cara a cara.[107] L'accés a la cambra està restringit i controlat per uixers que estan a disposició dels eurodiputats (per exemple, per entregar-los documents). A vegades, els uixers també poden actuar com a policies per fer complir les ordres del president, com en les rares ocasions en les quals cal expulsar un diputat que estigui impedint el bon desenvolupament de la sessió. Com que el primer cap de protocol del Parlament era francès, moltes de les tasques del Parlament es basen en el model francès desenvolupat després de la Revolució Francesa. Els 180 uixers, que porten fracs negres i una cadena de plata, són fàcils de veure al Parlament. Se'ls selecciona i contracta de la mateixa manera que la resta de funcionaris europeus. El president té un uixer personal.[109]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "segons el seu grup polític", "answer_start": 41 } ], "id": "P_318_C_1908_Q1", "question": "Com es disposen els diputats a l'hemicicle del Parlament?" }, { "answers": [ { "text": "en ordre alfabètic", "answer_start": 129 } ], "id": "P_318_C_1908_Q2", "question": "Com es disposaven els diputats a l'Assemblea Comuna fins al 1958?" }, { "answers": [ { "text": "a l'anell exterior", "answer_start": 257 } ], "id": "P_318_C_1908_Q3", "question": "On es posen alguns grups petits a l'hemicicle del Parlament?" }, { "answers": [ { "text": "electrònic", "answer_start": 384 } ], "id": "P_318_C_1908_Q4", "question": "Com és el sistema de vot que hi ha a totes les taules a l'hemicicle del Parlament?" }, { "answers": [ { "text": "com a policies", "answer_start": 1564 } ], "id": "P_318_C_1908_Q5", "question": "Com poden actuar de vegades els uixers de l'hemicicle del Parlament?" } ] } ] }

{ "title": "Adina (Rossini)", "paragraphs": [ { "context": "Harem a Bagdad. Diversos servents del Califa de Bagdad canten alegres, ja que s'acosta l'enllaç entre el seu senyor i la jove Adina, la seva concubina predilecte (Cor: Splende sereno e fulgido). Tanmateix no tots estan contents, en un racó es distingeix al jove Selimo molt preocupat al costat de Mustafà. El motiu és que el noi està enamorat d'Adina i no està disposat a renunciar a la relació que manté amb la noia, així que es planteja escapolir-se de l'harem amb la seva estimada. Mustafà, a qui ha recompensat amb una bossa de monedes, l'ajudarà en la seva empresa (Duo: Quando m'offre amica sorte).[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Diversos servents del Califa de Bagdad", "answer_start": 16 } ], "id": "P_163_C_973_Q1", "question": "Qui canta alegre?" }, { "answers": [ { "text": "al jove Selimo", "answer_start": 254 } ], "id": "P_163_C_973_Q2", "question": "A qui es distingeix en un racó?" }, { "answers": [ { "text": "al costat de Mustafà", "answer_start": 284 } ], "id": "P_163_C_973_Q3", "question": "On està el jove Selimo?" }, { "answers": [ { "text": "molt preocupat", "answer_start": 269 } ], "id": "P_163_C_973_Q4", "question": "Com està Selimo?" }, { "answers": [ { "text": "està enamorat d'Adina", "answer_start": 329 } ], "id": "P_163_C_973_Q5", "question": "De qui està enamorat Selimo?" } ] }, { "context": "El tema proposa una història clàssica d'ambient exòtic que de Le Rencontre imprévue de Gluck a El rapte en el serrall de Mozart, de L'italiana in Algeri a Il turco in Italia del mateix Rossini, sovint va recórrer l'òpera bufa entre els segles XVIII i XIX. Però Adina és més aviat una òpera semiseriosa. En lloc de tornar sobre algunes de les característiques estilístiques divertides consagrades per l'experiència anterior, adopta un llenguatge més lineal i més atent a afavorir el malenconiós, i de vegades fins i tot dramàtic, llibret, com en el quartet Ah, qual notte orrenda è questa!, en el qual el musicòleg Luigi Rognoni hi va veure fins i tot un avançament de la tràgica nit de Rigoletto de Verdi.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una història clàssica d'ambient exòtic", "answer_start": 16 } ], "id": "P_163_C_974_Q1", "question": "Què proposa el tema?" }, { "answers": [ { "text": "semiseriosa", "answer_start": 290 } ], "id": "P_163_C_974_Q2", "question": "Com és l'òpera Adina?" }, { "answers": [ { "text": "Luigi Rognoni", "answer_start": 614 } ], "id": "P_163_C_974_Q3", "question": "Qui va veure un avançament de la tràgica nit de Rigoletto?" }, { "answers": [ { "text": "musicòleg", "answer_start": 604 } ], "id": "P_163_C_974_Q4", "question": "A què es dedicava Luigi Rognoni?" }, { "answers": [ { "text": "XVIII i XIX", "answer_start": 243 } ], "id": "P_163_C_974_Q5", "question": "Entre quins segles va recórrer l'òpera bufa?" } ] } ] }

{ "title": "L'Anunciació (Van Eyck, Washington)", "paragraphs": [ { "context": "El quadre descriu l'Anunciació de l'Arcàngel Gabriel a la Verge Maria que seria la mare del fill de Déu ［Lluc 1:26-38］. La inscripció mostra les seves paraules: «AVE GRÃ. PLENA» o «Ave Maria, plena de gràcia... ».[n. 1] Ella es retira amb modèstia i respon, «ECCE ANCILLA DÑI.» o «Sóc l'esclava del Senyor».[n. 2] Aquestes paraules apareixen al quadre escrites cap per avall perquè Déu pugui llegir-les des del cel. Els dons de l'Esperit Sant, des de la finestra superior esquerra, descendeixen sobre Maria a través dels set rajos, amb el colom que simbolitza l'Esperit Sant que segueix la seva direcció. «És el moment en què el pla de Déu per a la salvació es posa en marxa. A través de l'encarnació humana de Crist, l'antiga era de la Llei es transforma en una nova era de la Gràcia».[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'Anunciació de l'Arcàngel Gabriel a la Verge Maria", "answer_start": 18 } ], "id": "P_488_C_2923_Q1", "question": "Què descriu el quadre?" }, { "answers": [ { "text": "amb modèstia", "answer_start": 235 } ], "id": "P_488_C_2923_Q2", "question": "Com es retira la Verge Maria?" }, { "answers": [ { "text": "«ECCE ANCILLA DÑI.» o «Sóc l'esclava del Senyor»", "answer_start": 258 } ], "id": "P_488_C_2923_Q3", "question": "Què respon la Verge Maria quan es retira?" }, { "answers": [ { "text": "perquè Déu pugui llegir-les des del cel", "answer_start": 375 } ], "id": "P_488_C_2923_Q4", "question": "Per què apareixen les paraules «ECCE ANCILLA DÑI.» o «Sóc l'esclava del Senyor» escrites cap per avall?" }, { "answers": [ { "text": "des de la finestra superior esquerra", "answer_start": 444 } ], "id": "P_488_C_2923_Q5", "question": "Des d'on descendeixen sobre Maria els dons de l'Esperit Sant?" } ] }, { "context": "Un altre dels temes de Van Eyck, i d'altres primitius flamencs, és la gran capa pluvial sobre una dalmàtica que porta Gabriel. Aquesta vestimenta correspon a un celebrant o encarregat d'una Missa Major. Maria està davant una taula amb un llibre d'una mida que correspondria ser un llibre d'Evangelis o missal, i té les mans alçades en un gest conegut com a expansis manibus. Aquest és sens dubte un gest de sorpresa i incertesa amb què rep l'aparició sobtada de Gabriel i la seva notícia, però és també un gest usat pels sacerdots en certs moments de la missa.[6] La pintura ha estat connectada amb la Missa Daurada («Missa Aurea»), un drama litúrgic, o missa dramatitzada, popular als Països Baixos a l'època, que incloïa una escenificació de l'Anunciació com la lectura de l'Evangeli.[6][26][27] Habitualment, això és part d'un tema comú entre els primitius flamencs, on Maria, com a mitjancera entre el fidel i Déu, es compara amb, o es veu com, un sacerdot celebrant missa. Compara el sacrifici personal del seu fill amb el sacrifici ritual promulgat pel sacerdot a la missa. Un exemple extrem es pot veure a Le sacerdoce de la Vierge al Louvre, on es mostra clarament amb vestits litúrgics i celebrant la missa en un altar; més sovint, com en aquest cas, la comparació es fa més subtilment.[28]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "davant una taula", "answer_start": 214 } ], "id": "P_488_C_2924_Q1", "question": "On és Maria en el quadre?" }, { "answers": [ { "text": "un llibre d'Evangelis o missal", "answer_start": 278 } ], "id": "P_488_C_2924_Q2", "question": "A quina mida correspondria ser el llibre que té Maria a la taula?" }, { "answers": [ { "text": "expansis manibus", "answer_start": 357 } ], "id": "P_488_C_2924_Q3", "question": "Com es conegut el gest que fa Maria amb les mans alçades?" }, { "answers": [ { "text": "amb la Missa Daurada", "answer_start": 595 } ], "id": "P_488_C_2924_Q4", "question": "Amb què ha estat connectada la pintura?" }, { "answers": [ { "text": "Països Baixos", "answer_start": 686 } ], "id": "P_488_C_2924_Q5", "question": "D'on era popular a l'època la Missa Daurada?" } ] }, { "context": "L'Anunciació, coneguda també com a Anunciació Mellon, és una pintura sobre taula a l'oli obra de Jan van Eyck de l'escola dels primitius flamencs, realitzada entre 1432-1436. És a la National Gallery of Art, a Washington DC. L'obra original sobre taula es va transferir a tela al segle xix. Es pensa que era l'ala esquerra (interior) d'un tríptic; de les altres parts no hi ha constància, tan sols especulacions. És un treball altament complex, amb una iconografia encara discutida pels historiadors d'art.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Anunciació Mellon", "answer_start": 35 } ], "id": "P_488_C_2925_Q1", "question": "Com és coneguda també l'Anunciació?" }, { "answers": [ { "text": "Jan van Eyck", "answer_start": 97 } ], "id": "P_488_C_2925_Q2", "question": "De qui és obra l'Anunciació?" }, { "answers": [ { "text": "entre 1432-1436", "answer_start": 158 } ], "id": "P_488_C_2925_Q3", "question": "Quan va pintar Jan van Eyck l'Anunciació?" }, { "answers": [ { "text": "National Gallery of Art, a Washington DC", "answer_start": 183 } ], "id": "P_488_C_2925_Q4", "question": "On és l'Anunciació?" }, { "answers": [ { "text": "segle xix", "answer_start": 280 } ], "id": "P_488_C_2925_Q5", "question": "Quan es va transferir a tela l'obra original sobre taula?" } ] }, { "context": "El 1929, el jove comerciant d'art alemany, Francis Matthieson va compilar per encàrrec del govern soviètic una llista de les cent pintures existents en col·leccions russes que mai no s'haurien de ser venudes sota cap circumstància. Va quedar molt sorprès en veure algunes d'aquestes pintures poc després a París en mans de Calouste Gulbenkian, un comerciant del petroli que havia negociat amb els russos. Gulbenkian volia que fos el seu agent en altres compres però Matthieson, en canvi, va formar un consorci amb Colnaghi de Londres i Knoedler & cia. de Nova York, els quals el 1930 i 1931 compraven vint-i-una pintures dels russos, que serien venudes posteriorment al magnat estatunidenc Andrew Mellon, qui les va donar el 1937 a la National Gallery of Art de Washington, on figuren junt amb algunes de les pintures més importants de la col·lecció (treballs de Rafael, Botticelli, Ticià, Veronese, Velázquez i Rembrandt).[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una llista de les cent pintures existents en col·leccions russes que mai no s'haurien de ser venudes sota cap circumstància", "answer_start": 107 } ], "id": "P_488_C_2926_Q1", "question": "Què va compilar Francis Matthieson el 1929?" }, { "answers": [ { "text": "govern soviètic", "answer_start": 91 } ], "id": "P_488_C_2926_Q2", "question": "Qui va encarregar a Francis Mattieson una llista de les cent pintures existents en col·leccions russes que mai no s'haurien de ser venudes?" }, { "answers": [ { "text": "Calouste Gulbenkian", "answer_start": 323 } ], "id": "P_488_C_2926_Q3", "question": "Quin comerciant de petroli havia negociat amb els russos?" }, { "answers": [ { "text": "amb Colnaghi de Londres i Knoedler & cia. de Nova York", "answer_start": 510 } ], "id": "P_488_C_2926_Q4", "question": "Amb qui va formar Matthieson un consorci?" }, { "answers": [ { "text": "vint-i-una", "answer_start": 605 } ], "id": "P_488_C_2926_Q5", "question": "Quantes pintures dels russos va comprar el consorci?" } ] }, { "context": "La paret del darrere té un únic vitrall a la part més alta, on es veu una Maiestas Domini i uns querubins volant per sobre seu, tema que s'inspira en les profecies d'Isaïes i Ezequiel. Té als seus peus un globus amb un esquema terrestre isidorià on es pot llegir la paraula «asia».[9] Al costat d'aquest vitrall hi ha unes pintures murals tènues: a l'esquerra, sobre el tema del descobriment del petit Moisès per la filla del Faraó, pre-figurant l'Anunciació en si mateix i, a la dreta, Moisès rebent els deu manaments, en un paral·lelisme amb el Nou Testament que portaria Crist. Just a sota, hi ha dos tondos amb Isaac i Jacob, per als que s'han proposat diverses funcions simbòliques.[21][22] Per sota hi ha una triple finestra, amb uns vitralls sense decoració que podria suggerir la Santíssima Trinitat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la part més alta", "answer_start": 40 } ], "id": "P_488_C_2928_Q1", "question": "On té un vitrall la paret del darrere?" }, { "answers": [ { "text": "la paraula «asia»", "answer_start": 263 } ], "id": "P_488_C_2928_Q2", "question": "Què és pot llegir al globus?" }, { "answers": [ { "text": "descobriment del petit Moisès per la filla del Faraó", "answer_start": 379 } ], "id": "P_488_C_2928_Q3", "question": "Quin tema tracta la pintura mural de l'esquerra del vitrall?" }, { "answers": [ { "text": "els deu manaments", "answer_start": 501 } ], "id": "P_488_C_2928_Q4", "question": "Què rep Moisès en la pintura mural de la dreta del vitrall?" }, { "answers": [ { "text": "sense decoració", "answer_start": 749 } ], "id": "P_488_C_2928_Q5", "question": "Com són els vitralls que té la triple finestra?" } ] } ] }

{ "title": "Sistema electoral dels Estats Units d'Amèrica", "paragraphs": [ { "context": "Les constitucions i la normativa electoral estatal, dictada pels òrgans legislatius dels estats, regulen els processos electorals tant a nivell estatal com local. En aquestes eleccions s'escullen alts càrrecs electes de l'administració, de les cambres legislatives i del poder executiu (que recau en la figura del governador). Cadascun d'ells és elegit en processos electorals per separat. Els governadors i el vicegovernadors són elegits en tots els estats, però en funció de cada estat poden ser escollits en una candidatura conjunta o per separat; fins i tot, en alguns estats l'elecció es fa per separat i en diferents cicles electorals. Els governadors dels territoris de la Samoa Nord-americana, Washington DC, Guam, les illes Mariannes Septentrionals, Puerto Rico i les illes Verges també són elegits. La majoria d'aquests processos electorals es fan coincidir amb les eleccions presidencials o les mid-term elections, tot i que alguns estats segueixen els seus propis cicles electorals.[1] En alguns estats, els càrrecs de Fiscal general i Secretari de l'Estat són càrrecs electes. Tots els membres de les cambres legislatives estatals són elegits: en aquest sentit, tots els estats tenen senadors i representants estatals (a excepció de Nebraska, que és unicameral), de manera que només els senadors són elegits per les urnes.[42] En alguns estats, els membres de la Cort Suprema de l'Estat i altres membres del poder judicial també són elegits mitjançant un procés electoral. En aquestes eleccions també es poden votar esmenes a la constitució de l'estat en forma de referèndum.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Les constitucions i la normativa electoral estatal", "answer_start": 0 } ], "id": "P_402_C_2407_Q1", "question": "Què regula els processos electorals tant a nivell estatal com local?" }, { "answers": [ { "text": "pels òrgans legislatius dels estats", "answer_start": 60 } ], "id": "P_402_C_2407_Q2", "question": "Per qui és dictada la normativa electoral estatal?" }, { "answers": [ { "text": "en la figura del governador", "answer_start": 297 } ], "id": "P_402_C_2407_Q3", "question": "En qui recau el poder executiu?" }, { "answers": [ { "text": "els seus propis cicles electorals", "answer_start": 960 } ], "id": "P_402_C_2407_Q4", "question": "Què segueixen alguns estats?" }, { "answers": [ { "text": "Fiscal general i Secretari de l'Estat", "answer_start": 1031 } ], "id": "P_402_C_2407_Q5", "question": "Quins càrrecs són electes en alguns estats?" } ] }, { "context": "El dret federal i el propi de cada estat regulen el procediment dels diversos processos electorals. La Constitució dels Estats Units, en els seus primer i segon articles i en esmenes posteriors, defineix el marc legislatiu bàsic a partir del qual es desenvolupen els documents amb força jurídica que regulen els diferents processos electorals.[2] Concretament, mitjançant una llei estatal, cada un dels estats desenvolupa la majoria d'aspectes de tots els processos electorals, incloent-hi les eleccions primàries, la condició d'elector (més enllà de la definició constitucional bàsica), l'elecció dels membres del col·legi electoral estatal que escull el president o la normativa de les eleccions estatals i locals. El finançament dels processos electorals ha estat sempre un tema controvertit, conseqüència de la possibilitat que fonts privades contribueixin amb quantitats substancials a les diverses candidatures, especialment en les eleccions federals.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El dret federal i el propi de cada estat", "answer_start": 0 } ], "id": "P_402_C_2408_Q1", "question": "Què regula el procediment dels diversos processos electorals?" }, { "answers": [ { "text": "regulen els diferents processos electorals", "answer_start": 300 } ], "id": "P_402_C_2408_Q2", "question": "Què fan els documents amb força jurídica?" }, { "answers": [ { "text": "una llei estatal", "answer_start": 372 } ], "id": "P_402_C_2408_Q3", "question": "Mitjançant què desenvolupen els estats la majoria d'aspectes de tots els processos electorals?" }, { "answers": [ { "text": "les eleccions primàries", "answer_start": 490 } ], "id": "P_402_C_2408_Q4", "question": "Quines eleccions també estan incloses en la llei?" }, { "answers": [ { "text": "controvertit", "answer_start": 782 } ], "id": "P_402_C_2408_Q5", "question": "Com ha esta sempre el tema del finançament dels processos electorals?" } ] }, { "context": "Tots els estats, excepte Dakota del Nord, exigeixen que els ciutadans que vulguin exercir el seu dret a vot ho expressin prèviament mitjançant un registre, tot i que un gran nombre d'estats permeten apuntar-se per votar el mateix dia de les eleccions. Tradicionalment, els votants s'apunten a les oficines estatals electorals, encara que des de la segona meitat dels 90 hi hagué un esforç per part del govern federal per intentar agilitzar el procés i intentar augmentar els índexs de participació. La National Voter Registration Act de 1993 exigeix que els governs estatals rebin finançament federal per fer més fàcil el procés de registre de votants. Els diners rebuts s'han de destinar a proporcionar fulls de registre unificats els quals s'han de poder aconseguir a les autoescoles, centres de discapacitats, escoles, biblioteques i oficines de correus. Els estats que en la seva legislació contemplen la possibilitat de registrar votants el mateix dia estan exempts de l'aplicació d'aquesta la llei; aquests estats són Dakota del Nord, Idaho, Minnesota, Nou Hampshire, Wisconsin, i Wyoming.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "ho expressin prèviament mitjançant un registre", "answer_start": 108 } ], "id": "P_402_C_2409_Q1", "question": "Què exigeix la llei que facin els ciutadans per poder votar en gairebé tots els estats?" }, { "answers": [ { "text": "el mateix dia de les eleccions", "answer_start": 220 } ], "id": "P_402_C_2409_Q3", "question": "Quin dia et pots apuntar en el registre per poder votar en un gran nombre d'estats?" }, { "answers": [ { "text": "a les oficines estatals electorals", "answer_start": 291 } ], "id": "P_402_C_2409_Q4", "question": "On s'apunten els votants tradicionalment per poder votar?" } ] }, { "context": "El vot anticipat és un procés formal en el qual els votants poden exercir el seu dret a vot abans del dia assenyalat en col·legis electorals preparats per a acollir-lo. El seu procediment és molt semblant a l'absentee ballot sense cap mena de justificació. El vot anticipat està permès a 31 estats sense sense haver de proveir cap justificació; a 3 amb justificació prèvia; a 4 estats es permet per la via del correu postal; i a la resta no es permet.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "abans del dia assenyalat", "answer_start": 92 } ], "id": "P_402_C_2410_Q1", "question": "Quan poden exercir el vot anticipat els votants?" }, { "answers": [ { "text": "a l'absentee ballot", "answer_start": 205 } ], "id": "P_402_C_2410_Q2", "question": "A què s'assembla el procediment de vot anticipat?" }, { "answers": [ { "text": "31", "answer_start": 288 } ], "id": "P_402_C_2410_Q3", "question": "Quants estats permeten el vot anticipat sense cap justificació?" }, { "answers": [ { "text": "4", "answer_start": 376 } ], "id": "P_402_C_2410_Q5", "question": "Quants estats permeten el vot anticipat per correu postal?" } ] }, { "context": "Els Estats Units tenen un sistema de govern presidencial basat en el fet que el poder executiu és independent del poder legislatiu. Les persones que exerceixen aquests poders són escollides en processos electorals diferenciats, a diferència, per exemple, del que succeeix a l'estat espanyol o a Catalunya, on qui ostenta el poder executiu és escollit d'entre els membres de la cambra que ostenta el poder legislatiu.[2][23][24] En el primer article de la Constitució dels Estats Units s'exigeix que qualsevol elecció per al càrrec de president ha de tenir lloc en un únic dia a nivell nacional, mentre que les eleccions per escollir els representants al congrés (cambra de representants i senat) es poden celebrar en temps diferits.[2] Així doncs, el mateix dia que hi ha eleccions presidencials s'escullen els 435 membres de la cambra de representants per un mandat de dos anys. Al cap de dos anys de l'elecció del president, la mateixa cambra torna a ser escollida en el que es coneix com la midterm election. Les eleccions al senat segueixen un altre patró, ja que els mandats duren sis anys.[25]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en el fet que el poder executiu és independent del poder legislatiu", "answer_start": 63 } ], "id": "P_402_C_2411_Q2", "question": "En què es basa el sistema presidencial de govern dels Estats Units?" }, { "answers": [ { "text": "en processos electorals diferenciats", "answer_start": 190 } ], "id": "P_402_C_2411_Q3", "question": "Com s'escull als Estats Units el poder legislatiu i executiu?" }, { "answers": [ { "text": "en un únic dia a nivell nacional", "answer_start": 561 } ], "id": "P_402_C_2411_Q4", "question": "Com es fa l'elecció per a president dels Estats Units segons la Constitució?" }, { "answers": [ { "text": "435", "answer_start": 811 } ], "id": "P_402_C_2411_Q5", "question": "Quants membres hi ha ala cambra de representants dels Estats Units?" } ] } ] }

{ "title": "Experiment de Cavendish", "paragraphs": [ { "context": "És comú trobar molts llibres[8][9] que assenyalen erròniament que el propòsit de Cavendish era determinar la constant gravitacional, G {\\textstyle G} , i aquest error ha estat assenyalat per diversos autors.[7][3] En realitat, l'únic propòsit de Cavendish era determinar la densitat de la Terra, que ell anomenava \"pesar el món\". La constant gravitacional no apareix en l'article original de Cavendish del 1798 Experiments to Determine the Density of the Earth[6] i no hi ha indici que ell hagi albirat això com a propòsit experimental. Una de les primeres referències a G {\\textstyle G} , escrita f {\\textstyle f} , apareix el 1844, a la 4a edició del llibre Cours élémentaire de Physique de Nicolas Deguin, però sense escriure la fórmula completa de la llei de Newton. La primera vegada que s'escriu aquesta fórmula completa és el 1873 a la memòria Détermination nouvelle de la constante de l'attraction et de la densité moyenne de la Terre de Marie-Alfred Cornu i Jean-Baptistin Baille:[10][3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "que el propòsit de Cavendish era determinar la constant gravitacional", "answer_start": 62 } ], "id": "P_551_C_3301_Q1", "question": "Què assenyalen equivocadament molts llibres?" }, { "answers": [ { "text": "determinar la densitat de la Terra", "answer_start": 267 } ], "id": "P_551_C_3301_Q2", "question": "Quin era l'únic objectiu de Cavendish?" }, { "answers": [ { "text": "\"pesar el món\"", "answer_start": 321 } ], "id": "P_551_C_3301_Q3", "question": "De quina altra manera anomenava Cavendish el fet de determinar la densitat de la Terra?" }, { "answers": [ { "text": "1798", "answer_start": 413 } ], "id": "P_551_C_3301_Q4", "question": "Quan va escriure Cavendish l'article Experiments to Determine the Density of the Earth?" }, { "answers": [ { "text": "a la 4a edició del llibre Cours élémentaire de Physique", "answer_start": 655 } ], "id": "P_551_C_3301_Q5", "question": "On apareix una de les primeres referències a G escrita f?" } ] }, { "context": "Cap al 1768 el reverend John Michell (1724-1793), físic i geòleg britànic, dissenyà i construí una balança de torsió també amb l'objectiu de determinar la densitat mitjana de la Terra. Aquest instrument era semblant al dissenyat pel francès Charles-Augustin de Coulomb que l'emprà per a mesurar petites atraccions i repulsions elèctriques el 1784.[5] Sembla que Michell no coneixia els treballs de Coulomb quan dissenyà la seva balança de torsió.[6] No obstant això, Michell morí sense poder completar el seu experiment i l'instrument que havia construït fou heretat pel reverend Francis John Hyde Wollaston, professor de filosofia natural a la Universitat de Cambridge i membre d'una família dedicada a la ciència qui, al seu torn, el lliurà a Henry Cavendish, membres ambdós de la Royal Society.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una balança de torsió", "answer_start": 95 } ], "id": "P_551_C_3302_Q1", "question": "Què va dissenyar i construir John Michell?" }, { "answers": [ { "text": "Cap al 1768", "answer_start": 0 } ], "id": "P_551_C_3302_Q2", "question": "Quan va dissenyar John Michell la balança de torsió?" }, { "answers": [ { "text": "determinar la densitat mitjana de la Terra", "answer_start": 141 } ], "id": "P_551_C_3302_Q3", "question": "Amb quina finalitat John Michell va dissenyar la balança de torsió?" }, { "answers": [ { "text": "Universitat de Cambridge", "answer_start": 645 } ], "id": "P_551_C_3302_Q4", "question": "En quina universitat era professor Francis John Hyde Wollaston?" }, { "answers": [ { "text": "Francis John Hyde Wollaston", "answer_start": 580 } ], "id": "P_551_C_3302_Q5", "question": "Qui va heretar l'instrument que havia construït John Michell?" } ] }, { "context": "Un segon experiment per a determinar la densitat de la Terra és l'experiment de Schiehallion de mitjans de 1774. Un comitè de científics de la Reial Societat de Londres format per l'Astrònom Reial el reverend Nevil Maskelyne, Henry Cavendish, Benjamin Franklin, Daines Barrington i el reverend Samuel Horsley, es convenceren el 1772 que podien determinar l'atracció d'una muntanya sobre una plomada i l'estiu de 1773 s'encarregà a l'astrònom Charles Mason cercar una muntanya. Mason elegí per la seva simetria i aïllament la muntanya escocesa de Schiehallion, al comtat de Perthshire. L'experiment fou realitzat per Maskelyne i les dades foren tractades per Charles Hutton. Els resultats finals foren que la densitat de la Terra corresponia a 4,500 g/cm3, un 20% inferior al valor actualment acceptat de 5,515 g/cm3.[4][3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "mitjans de 1774", "answer_start": 96 } ], "id": "P_551_C_3303_Q1", "question": "Quan es va realitzar l'experiment de Schiehallion?" }, { "answers": [ { "text": "determinar la densitat de la Terra", "answer_start": 26 } ], "id": "P_551_C_3303_Q2", "question": "Amb quina finalitat es va realitzar l'experiment de Schiehallion?" }, { "answers": [ { "text": "l'Astrònom Reial el reverend Nevil Maskelyne, Henry Cavendish, Benjamin Franklin, Daines Barrington i el reverend Samuel Horsley", "answer_start": 180 } ], "id": "P_551_C_3303_Q3", "question": "Qui formava part del comitè de científics de la Reial Societat de Londres?" }, { "answers": [ { "text": "cercar una muntanya", "answer_start": 456 } ], "id": "P_551_C_3303_Q4", "question": "Quin encàrrec se li va fer a Charles Mason l'estiu de 1773?" }, { "answers": [ { "text": "la muntanya escocesa de Schiehallion", "answer_start": 522 } ], "id": "P_551_C_3303_Q5", "question": "Quina muntanya va elegir Charles Mason per dur a terme l'experiment?" } ] }, { "context": "Aquesta balança era notablement sensible per al seu temps. La força de torsió que es produïa per atracció de les esferes era molt petita, 1,74·10-7 N, al voltant de 24·10-9 el pes de les esferes petites. Equival a la força que cal fer per sostenir 0,0155 mg de matèria. Aixecar un gra d'arena d'1 mm de diàmetre comporta fer una força unes 90 vegades major que la mesurada per la balança de Cavendish.[7][1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "notablement sensible", "answer_start": 20 } ], "id": "P_551_C_3304_Q1", "question": "Com era la balança per a la seva època?" }, { "answers": [ { "text": "unes 90 vegades major que la mesurada per la balança de Cavendish", "answer_start": 335 } ], "id": "P_551_C_3304_Q2", "question": "Quina força comporta aixecar un gra d'arena d'1 mm de diàmetre?" }, { "answers": [ { "text": "1,74·10-7 N", "answer_start": 138 } ], "id": "P_551_C_3304_Q3", "question": "De quant és la força de tensió que s'originava per l'atracció de les esferes?" }, { "answers": [ { "text": "al voltant de 24·10-9", "answer_start": 151 } ], "id": "P_551_C_3304_Q4", "question": "A quantes vegades el pes de les esferes petites corresponen 1,74·10-7 N?" } ] }, { "context": "El moment de força τ {\\displaystyle \\tau } , per definició és el producte d'una força per la distància que separa el seu punt d'aplicació de l'eix de rotació. Aquí és el producte de la força d'atracció gravitatòria entre les dues esferes, F, i la distància que separa cada esfera petita a l'eix de rotació del braç que duu les dues esferes petites, L / 2. Com que hi ha dues parelles d'esferes (2 grosses i 2 petites) i cada parella produeix una força a la distància L / 2 des de l'eix de la balança, el moment de força és 2·F·L / 2 = F·L. En un pèndol de torsió, com el d'una balança de torsió, el moment de força, τ {\\displaystyle \\tau } , és proporcional a l'angle de gir θ {\\displaystyle \\theta } de la balança, essent la constant de proporcionalitat el coeficient de torsió, κ {\\displaystyle \\kappa } , això és τ = κ ⋅ θ {\\displaystyle \\tau =\\kappa \\cdot \\theta } . Així, igualant ambdues fórmules, s'obté la següent expressió:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "proporcional a l'angle de gir θ", "answer_start": 659 } ], "id": "P_551_C_3305_Q2", "question": "Com es el moment de força en un pèndol de torsió?" }, { "answers": [ { "text": "el producte d'una força per la distància que separa el seu punt d'aplicació de l'eix de rotació", "answer_start": 69 } ], "id": "P_551_C_3305_Q3", "question": "Què és el moment de força τ?" }, { "answers": [ { "text": "des de l'eix de la balança", "answer_start": 480 } ], "id": "P_551_C_3305_Q4", "question": "Des d'on cada parella d'esferes produeix una força a la distància L / 2?" }, { "answers": [ { "text": "2·F·L / 2 = F·L", "answer_start": 530 } ], "id": "P_551_C_3305_Q5", "question": "Quin és el moment de força?" } ] }, { "context": " Un dels primers intents per determinar la densitat terrestre fou realitzat pel professor d'hidrografia de Le Havre, el francès Pierre Bouguer, durant la Missió Geodèsica al Perú (1735-1739). Bouguer dugué a terme diversos experiments per determinar la relació entre la densitat del volcà Chimborazo i la densitat mitjana de la Terra, a partir de la desviació de la vertical d'una plomada propera a aquesta gran muntanya. Isaac Newton ja havia considerat prèviament la realització de l'experiment com a demostració pràctica de la seva teoria de la gravitació en els seus Principia, però finalment rebutjà la idea. Els resultats de Bouguer no foren massa bons, ja que una mesura donava una densitat de la Terra quatre vegades superior al de la muntanya i l'altra dotze vegades més.[2][3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pierre Bouguer", "answer_start": 128 } ], "id": "P_551_C_3306_Q1", "question": "Qui va ser un dels pioners en intentar determinar la densitat terrestre?" }, { "answers": [ { "text": "hidrografia", "answer_start": 92 } ], "id": "P_551_C_3306_Q2", "question": "De quina disciplina era professor Pierre Bouguer?" }, { "answers": [ { "text": "diversos", "answer_start": 214 } ], "id": "P_551_C_3306_Q3", "question": "Quants experiments va dur a terme Pierre Bouguer?" }, { "answers": [ { "text": "entre la densitat del volcà Chimborazo i la densitat mitjana de la Terra", "answer_start": 261 } ], "id": "P_551_C_3306_Q4", "question": "Entre quins elements volia establir una relació Pierre Bouguer ?" }, { "answers": [ { "text": "no foren massa bons", "answer_start": 639 } ], "id": "P_551_C_3306_Q5", "question": "Com van ser els resultats de l'experiment de Pierre Bouguer?" } ] } ] }

{ "title": "Pintures de la cel·la de Sant Miquel", "paragraphs": [ { "context": "La tècnica del trompe l'oeil consisteix a crear una il·lusió òptica tridimensional en barrejar l'escena amb el marc o el suport que la conté. Aquesta tècnica va ser molt utilitzada a partir del segle xvii, si bé es pot observar en alguns pintors gòtics del segle XV com Masaccio, Petrus Christus o Jan van Eyck. Resulta força innovadora la utilització d'aquesta tècnica a mitjan segle xiv. En concret, Bassa aplica una lleu pinzellada de color blanc a la base del cercle interior i a la part superior del cercle exterior dels tondos del mur on està la porta, simulant un reflex de la llum que aporta volum al marc i crea una perspectiva en la qual els personatges semblen situar-se darrere una finestra. A més, a la figura de l'àngel del tondo de l'esquerra, Bassa fa servir un recurs propi dels dibuixants de còmics moderns per crear una sensació de moviment. Els claus que sosté aixecats a la mà tenen darrere seu una mena de \"cometes\" que simulen la traça deixada pel moviment. L'altra aplicació és similar a les que s'utilitzaran posteriorment, una part del personatge, en aquest cas el peu de sant Francesc, surt de l'enquadrament natural i sobresurt per sobre el marc.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "trompe l'oeil", "answer_start": 15 } ], "id": "P_63_C_373_Q1", "question": "Com s'anomena la tècnica que crea una il·lusió òptica tridimensional?" }, { "answers": [ { "text": "a partir del segle xvii", "answer_start": 181 } ], "id": "P_63_C_373_Q2", "question": "Quant va ser molt utilitzada la tècnica trompe l'oeil?" }, { "answers": [ { "text": "dels dibuixants de còmics moderns", "answer_start": 791 } ], "id": "P_63_C_373_Q3", "question": "De qui fa servir Bassa el recurs que crea sensació de moviment?" }, { "answers": [ { "text": "el peu", "answer_start": 1088 } ], "id": "P_63_C_373_Q4", "question": "Quina part del cos de Sant Francesc surt de l'enquadrament natural i sobresurt del marc?" }, { "answers": [ { "text": "en barrejar l'escena amb el marc o el suport que la conté", "answer_start": 83 } ], "id": "P_63_C_373_Q5", "question": "Com aconsegueix la tècnica trompe l'oeil crear una il·lusió òptica tridimensional?" } ] }, { "context": "Sobre aquest encàrrec es varen produir certs canvis. El més destacat és la realització en fresc combinant-lo, això si, amb l'oli que fixava el contracte. L'altre canvi es produeix en les escenes representades. El cicle dels set Goigs de Maria inclou habitualment la Resurrecció de Jesús, una escena que, en aquest cas, es repeteix al cicle de la Passió i que expressament s'esmentava al contracte. Per tant, Bassa té un espai lliure dins el relat marià dels goigs on decideix situar l'escena del Triomf de Maria i la converteix, a més, en l'escena central. Es tracta de la Maestà que es va popularitzar iconogràficament a Itàlia de la mà de Simone Martini.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "certs canvis", "answer_start": 39 } ], "id": "P_63_C_374_Q1", "question": "Què es va produir sobre aquest encàrrec?" }, { "answers": [ { "text": "la realització en fresc combinant-lo, això si, amb l'oli", "answer_start": 72 } ], "id": "P_63_C_374_Q2", "question": "Quin va ser el canvi més destacat que es va produir en l'encàrrec?" }, { "answers": [ { "text": "la Resurrecció de Jesús", "answer_start": 263 } ], "id": "P_63_C_374_Q3", "question": "Quina escena inclou habitualment el cicle dels set Goigs de Maria?" }, { "answers": [ { "text": "la Passió", "answer_start": 343 } ], "id": "P_63_C_374_Q4", "question": "En quin altre cicle es repeteix l'escena de la Resurrecció de Jesús?" }, { "answers": [ { "text": "Simone Martini", "answer_start": 641 } ], "id": "P_63_C_374_Q5", "question": "Qui va popularitzar a Itàlia la Maestà?" } ] }, { "context": "La relació del monestir amb Ferrer Bassa no es va limitar a aquest encàrrec, ja que el 1348, Francesca Saportella, la mateixa abadessa de l'encàrrec de la cel·la de Sant Miquel, va encarregar a Ferrer i al seu fill Arnau Bassa la construcció de diversos retaules. Un d'ells dedicat a Sant Antoní de Pàmies per a ubicar a la cel·la de Santa Isabel i Sant Antoni.[30] Probablement no era un retaule de grans dimensions, sinó més aviat una taula, tal com rectifica el contracte unes línies més avall quan esmenta una tabula.[31] També li va encarregar pintar la paret dels peus de l'església amb l'arbre de la vida, els dotze apòstols i els goigs de Nostra Senyora. Unes obres que, o bé no es varen arribar a fer per la prematura mort dels pintors el mateix 1348, o s'han perdut.[32]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Francesca Saportella", "answer_start": 93 } ], "id": "P_63_C_375_Q1", "question": "Qui va encarregar a Ferrer i a Arnau Bassa la construcció de retaules?" }, { "answers": [ { "text": "Arnau Bassa", "answer_start": 215 } ], "id": "P_63_C_375_Q3", "question": "Com es deia el fill de Ferrer Bassa?" }, { "answers": [ { "text": "l'arbre de la vida, els dotze apòstols i els goigs de Nostra Senyora", "answer_start": 593 } ], "id": "P_63_C_375_Q4", "question": "Què havia de pintar en la paret dels peus de l'església?" }, { "answers": [ { "text": "prematura", "answer_start": 717 } ], "id": "P_63_C_375_Q5", "question": "Com va ser la mort dels pintors?" } ] }, { "context": "Sant Domní vesteix una dalmàtica de colors vermellosos similars a Jaume i el seu rostre mostra un to melancòlic. Aquesta figura, com la de santa Caterina al pis inferior, estan afectades per una filtració d'aigua que hi va haver. A la dreta, sant Honorat d'Arle, elegantment vestit amb colors clars i amb un bàcul platejat a la seva mà esquerra. Aquesta figura pot haver estat afegida al pla inicial per l'estreta relació entre Barcelona i Arle.[68]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una dalmàtica de colors vermellosos similars a Jaume", "answer_start": 19 } ], "id": "P_63_C_376_Q1", "question": "Què vesteix Sant Domní?" }, { "answers": [ { "text": "un to melancòlic", "answer_start": 95 } ], "id": "P_63_C_376_Q2", "question": "Què mostra el rostre de Sant Domní?" }, { "answers": [ { "text": "per una filtració d'aigua", "answer_start": 187 } ], "id": "P_63_C_376_Q3", "question": "Per què estaven afectades les figures de Sant Domní i Santa Caterina?" }, { "answers": [ { "text": "al pis inferior", "answer_start": 154 } ], "id": "P_63_C_376_Q4", "question": "On està situada la figura de Santa Caterina?" }, { "answers": [ { "text": "clars", "answer_start": 293 } ], "id": "P_63_C_376_Q5", "question": "Com eren els colors de la vestimenta de Sant Honorat d'Arle?" } ] }, { "context": "Amb l'ajuda de la llum rasant es poden observar moltes incisions realitzades durant les tasques de preparació sobre l'intonaco i fins i tot sobre el morter base per tal de servir de guia al pintor, la qual cosa denota en alguns casos que no va estar suficientment resolt el dibuix preparatori. Es tracta d'incisions fetes amb punta metàl·lica i amb compàs, alguns són tan sols petites ratlletes o creus realitzades a mà alçada que servien per marcar per on passaria la linyola o són simples ajuts per a línies secundàries. Són incisions o punts d'un a tres mil·límetres que es poden trobar com a punts de referència d'escenaris arquitectònics o figures geomètriques seriades.[20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la llum rasant", "answer_start": 15 } ], "id": "P_63_C_377_Q1", "question": "Què permet observar les incisions realitzades durant les tasques que servien de guia al pintor?" }, { "answers": [ { "text": "amb punta metàl·lica i amb compàs", "answer_start": 322 } ], "id": "P_63_C_377_Q2", "question": "Com estan fetes les incisions?" }, { "answers": [ { "text": "d'un a tres mil·límetres", "answer_start": 545 } ], "id": "P_63_C_377_Q3", "question": "Quina mida tenen les incisions o punts?" }, { "answers": [ { "text": "sobre l'intonaco i fins i tot sobre el morter base", "answer_start": 110 } ], "id": "P_63_C_377_Q4", "question": "On es troben les incisions fetes durant les tasques de preparació?" }, { "answers": [ { "text": "per tal de servir de guia al pintor", "answer_start": 161 } ], "id": "P_63_C_377_Q5", "question": "Per què es realitzaven les incisions?" } ] } ] }

{ "title": "Mamífers", "paragraphs": [ { "context": "La lactància té importants conseqüències per les cries i per la femella. Els nounats reben sense gaire esforç un aliment ric en lípids i en nutrients, que els garanteix un creixement ràpid, però a expenses de la mare.[11] És rar que les femelles alletin cries que no són seves i només algunes espècies (com els lleons) ho fan. En la majoria de casos, la femella també cuida de les cries en altres aspectes. La lactància requereix molt de temps i energia de la mare.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per les cries i per la femella", "answer_start": 41 } ], "id": "P_78_C_463_Q1", "question": "Per a qui té importants conseqüències la lactància?" }, { "answers": [ { "text": "en lípids i en nutrients", "answer_start": 125 } ], "id": "P_78_C_463_Q2", "question": "En què és ric l'aliment?" }, { "answers": [ { "text": "molt de temps i energia", "answer_start": 430 } ], "id": "P_78_C_463_Q3", "question": "Què requereix la lactància de la mare?" }, { "answers": [ { "text": "Els nounats", "answer_start": 73 } ], "id": "P_78_C_463_Q4", "question": "Qui rep l'aliment ric en lípids i nutrients?" }, { "answers": [ { "text": "els lleons", "answer_start": 307 } ], "id": "P_78_C_463_Q5", "question": "Quina espècie alleta cries que no són seves?" } ] }, { "context": "Cal destacar diverses espècies de rates talp, un grup de rosegadors africans que inclouen els gèneres Cryptomys i Heterocephalus. Tenen un mode de vida eusocial. De manera similar a molts insectes, a cada colònia hi ha una única femella, anomenada «reina», que és fèrtil i s'aparella amb diversos mascles, mentre que la resta d'individus són estèrils i duen a terme les tasques necessàries per a l'aprovisionament del grup.[51]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "reina", "answer_start": 249 } ], "id": "P_78_C_464_Q1", "question": "Com s'anomena la femella que hi ha a cada colònia?" }, { "answers": [ { "text": "eusocial", "answer_start": 152 } ], "id": "P_78_C_464_Q2", "question": "Quin mode de vida tenen les rates talp i un grup de rosegadors africans?" }, { "answers": [ { "text": "amb diversos mascles", "answer_start": 284 } ], "id": "P_78_C_464_Q3", "question": "Amb qui s'aparella la femella?" }, { "answers": [ { "text": "estèrils", "answer_start": 342 } ], "id": "P_78_C_464_Q4", "question": "Com són la resta d'individus?" }, { "answers": [ { "text": "duen a terme les tasques necessàries per a l'aprovisionament del grup", "answer_start": 353 } ], "id": "P_78_C_464_Q5", "question": "Què fan els individus estèrils de la colònia?" } ] }, { "context": "Una altra característica exclusiva dels mamífers és que les femelles alimenten els nounats amb llet, un líquid alimentari que produeixen les glàndules mamàries. Les glàndules mamàries s'agrupen en complexos de glàndules («complexos mamaris») externs, que solen acabar en un mugró.[11] Els monotremes en són una excepció, car les seves cries xuclen la llet directament de les glàndules mamàries sota el pelatge de la mare.[33] El nombre de mamelles difereix entre espècies i està relacionat amb el nombre de cries per ventrada, de manera que els humans o els cavalls només en tenen dues i els tenrecs comuns en tenen vint-i-quatre. La lactància es prolonga fins que la cria és capaç de menjar i digerir aliment sòlid per si mateixa.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "directament de les glàndules mamàries", "answer_start": 356 } ], "id": "P_78_C_465_Q3", "question": "Com xuclen la llet els monotremes?" }, { "answers": [ { "text": "vint-i-quatre", "answer_start": 616 } ], "id": "P_78_C_465_Q4", "question": "Quantes mamelles tenen els tenrecs comuns?" }, { "answers": [ { "text": "fins que la cria és capaç de menjar i digerir aliment sòlid per si mateixa", "answer_start": 656 } ], "id": "P_78_C_465_Q5", "question": "Quant dura la lactància?" } ] }, { "context": "En general, el sentit de l'oïda està ben desenvolupat en els mamífers. L'ecolocalització és una forma especial d'oïda que permet determinar la posició de l'emissor o de preses potencials a partir de l'eco d'ones sòniques. És un tret molt característic dels ratpenats i dels odontocets, però també es dóna en altres grups.[39]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'oïda", "answer_start": 25 } ], "id": "P_78_C_466_Q1", "question": "Quin sentit està ben desenvolupat en els mamífers?" }, { "answers": [ { "text": "determinar la posició de l'emissor o de preses potencials", "answer_start": 129 } ], "id": "P_78_C_466_Q2", "question": "Què permet l'ecolocalització?" }, { "answers": [ { "text": "de l'eco d'ones sòniques", "answer_start": 196 } ], "id": "P_78_C_466_Q3", "question": "A partir de què es pot determinar la posició de l'emissor?" }, { "answers": [ { "text": "dels ratpenats i dels odontocets", "answer_start": 252 } ], "id": "P_78_C_466_Q4", "question": "De quines espècies es característica l'ecolocalització?" } ] }, { "context": "A vegades, els humans són amenaçats directament per mamífers. Romanen arrelats a la consciència popular els casos de grans carnívors antropòfags, entre els quals el tigre té una reputació destacada com a menjador d'homes. Tanmateix, les morts causades per atacs de carnívors es limiten a uns pocs casos per any. Els mamífers són més perillosos com a portadors de malalties. Així doncs, cada any moren entre trenta i setanta mil persones de ràbia,[77] la majoria dels quals en països subdesenvolupats. La causa de contagi més freqüent són les mossegades d'animals infectats, com ara gossos, gats, toixons, ossos rentadors o ratpenats. Una altra malaltia destacada és la pesta, transmesa per puces que parasiten les rates negres i altres rosegadors, que a vegades pot contagiar-se als humans.[78] Les epidèmies i pandèmies de la pesta costaren milions de vides humanes durant la Pesta Negra del segle xiv, quan morí aproximadament un terç de la població europea.[79][80]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per mamífers", "answer_start": 48 } ], "id": "P_78_C_467_Q1", "question": "Per qui són amenaçats de vegades els humans?" }, { "answers": [ { "text": "el tigre", "answer_start": 162 } ], "id": "P_78_C_467_Q2", "question": "Qui té una reputació destacada com a menjador d'homes?" }, { "answers": [ { "text": "entre trenta i setanta mil", "answer_start": 401 } ], "id": "P_78_C_467_Q3", "question": "Quantes persones moren cada any de ràbia?" }, { "answers": [ { "text": "en països subdesenvolupats", "answer_start": 473 } ], "id": "P_78_C_467_Q4", "question": "On es presenten la majoria de morts per ràbia?" }, { "answers": [ { "text": "les mossegades d'animals infectats", "answer_start": 538 } ], "id": "P_78_C_467_Q5", "question": "Quina és la causa de contagi més freqüent?" } ] }, { "context": "Els placentaris comprenen de llarg la majoria de mamífers. Els noms utilitzats per aquest tàxon són un xic desafortunats: «placentaris» no és prou precís, car alguns marsupials tenen una placenta senzilla. Un altre terme considerat sinonímic, «euteri», ve dels mots grecs ευ eu i θηρίον theríon, que signifiquen «bèstia ben desenvolupada». Aquesta etimologia reflecteix un prejudici sense base en la sistemàtica actual.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "senzilla", "answer_start": 196 } ], "id": "P_78_C_468_Q1", "question": "Com és la placenta d'alguns marsupials?" }, { "answers": [ { "text": "dels mots grecs ευ eu i θηρίον theríon", "answer_start": 256 } ], "id": "P_78_C_468_Q2", "question": "D'on prové el terme «euteri»?" }, { "answers": [ { "text": "bèstia ben desenvolupada", "answer_start": 313 } ], "id": "P_78_C_468_Q3", "question": "Què significa ευ eu i θηρίον theríon?" }, { "answers": [ { "text": "Els placentaris", "answer_start": 0 } ], "id": "P_78_C_468_Q4", "question": "Quin grup es majoritari en els mamífers?" } ] } ] }

{ "title": "Oda Nobunaga", "paragraphs": [ { "context": "Oda Nobunaga era descendent d'una de les branques del clan Oda, les quals tot i ser família mantenien una forta rivalitat. Els primers registres que s'han de documents escrits per Nobunaga daten de 1549, quan només comptava amb 14 o 15 anys. Un d'ells apareix signat per Fujiwara Nobunaga (藤原 信 长), de manera que una de les teories sobre l'origen del clan està lligada al clan Fujiwara. D'altra banda, segons van passar els anys Nobunaga va assegurar ser descendent del clan Taira, versió que concorda amb el registre oficial del clan (encara que el mateix va ser ajustat per Nobunaga).[98]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'una de les branques del clan Oda", "answer_start": 28 } ], "id": "P_424_C_2539_Q1", "question": "De qui era descendent Oda Nobunaga?" }, { "answers": [ { "text": "una forta rivalitat", "answer_start": 102 } ], "id": "P_424_C_2539_Q2", "question": "Què tenien les branques del clan Oda?" }, { "answers": [ { "text": "1549", "answer_start": 198 } ], "id": "P_424_C_2539_Q3", "question": "De quin any són els primers documents escrits per Nobunaga?" }, { "answers": [ { "text": "14 o 15", "answer_start": 228 } ], "id": "P_424_C_2539_Q4", "question": "Quants anys tenia Nobunaga el 1549?" }, { "answers": [ { "text": "del clan Taira", "answer_start": 466 } ], "id": "P_424_C_2539_Q5", "question": "De quin clan assegurava que era descendent Nobunaga?" } ] }, { "context": "Azuchi va ser el bressol de l'Art Momoyama. Curiosament la destrucció que va portar a terme dels grans monestirs va ocasionar el desenvolupament d'una nova tradició en pintura allunyada dels estàndards de la religió.[74] El principal representant d'aquest nou moviment va ser l'escola Kano de Kano Eitoku, que va ser l'encarregada de decorar l'interior dels quarts del tenshu del castell Azuchi,[75] així com el seu fill adoptiu Sanraku.[74]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "destrucció", "answer_start": 59 } ], "id": "P_424_C_2540_Q2", "question": "Què es va portar a terme en els grans monestirs?" }, { "answers": [ { "text": "en pintura", "answer_start": 165 } ], "id": "P_424_C_2540_Q3", "question": "Quina nova tradició va portar la destrucció de grans monestirs?" }, { "answers": [ { "text": "allunyada dels estàndards de la religió", "answer_start": 176 } ], "id": "P_424_C_2540_Q4", "question": "Com era aquesta nova tradició de pintura?" }, { "answers": [ { "text": "l'escola Kano", "answer_start": 276 } ], "id": "P_424_C_2540_Q5", "question": "Qui va ser el principal representant d'aquest moviment?" } ] }, { "context": "Un dels nobori utilitzats per Nobunaga era el Eiraku Tsūhō (永 楽 通宝), el qual era de fet el nom d'una moneda. Es diu que el matí abans de marxar cap a la batalla d'Okehazama, Nobunaga va partir juntament amb alguns dels seus més íntims vassalls al temple Atsuta, on van oferir pregàries als déus. Quan les campanes van sonar, Nobunaga els va assegurar que els déus havien escoltat les seves pregàries. Va prendre llavors un grapat de monedes i les va llançar, caient totes de cara. Davant tal esdeveniment, tots els presents van interpretar que partien a la batalla amb el suport dels déus. És per aquestes dates quan Nobunaga efectivament va començar a utilitzar el Eiraku Tsūhō com a bandera.[96]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la batalla d'Okehazama", "answer_start": 148 } ], "id": "P_424_C_2541_Q2", "question": "A quina batalla va anar Nobunaga?" }, { "answers": [ { "text": "al temple Atsuta", "answer_start": 244 } ], "id": "P_424_C_2541_Q3", "question": "On va anar Nobunaga abans d'anar cap a la batalla d'Okehazama?" }, { "answers": [ { "text": "un grapat de monedes", "answer_start": 420 } ], "id": "P_424_C_2541_Q4", "question": "Què va llançar Nobunaga al temple Atsuta?" }, { "answers": [ { "text": "totes de cara", "answer_start": 466 } ], "id": "P_424_C_2541_Q5", "question": "Com van caure les monedes que va llançar Nobunaga?" } ] }, { "context": "Sabent que els tenia a tots al cim de la muntanya, Nobunaga immediatament va donar instruccions d'incendiar Sakamoto i que posessin a espasa a tots aquells que es trobessin al poble. Això va ser el 29 de setembre d'aquest any, 1571 [...] I per mostrar als bonzos que estaven a la muntanya el poc respecte que tenia per les quimeres [...] i pels càstigs de Sanna, la segona cosa que va fer va ser cremar tots els temples d'aquest ídol que estaven sota als peus de la muntanya: també va destruir set universitats de les quals no va quedar res. Després desplegant el seu exèrcit de 30.000 homes en forma d'anell al voltant de la muntanya, va donar l'ordre d'avançar cap al cim. Els bonzos van començar a resistir amb les seves armes i van ferir com a 150 soldats. Però van ser incapaços de fer front a tan ferotge assalt i van ser tots posats a espasa, juntament amb els seus homes, dones i nens de Sakamoto [...]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'incendiar Sakamoto", "answer_start": 96 } ], "id": "P_424_C_2542_Q1", "question": "Quines instruccions va donar Nobunaga?" }, { "answers": [ { "text": "cremar tots els temples d'aquest ídol", "answer_start": 396 } ], "id": "P_424_C_2542_Q3", "question": "Què va fer Nobunaga per demostrar el poc respecte que tenia pels càstigs de Sanna?" }, { "answers": [ { "text": "150", "answer_start": 748 } ], "id": "P_424_C_2542_Q5", "question": "Quants soldats van ferir els bonzos?" } ] }, { "context": "Les tropes de Nobunaga avançaren contra els castells Azai i Odani, i creuant el riu es van enfrontar amb les tropes del clan, mentre que una petita porció es va dirigir a assetjar el castell Yokohama. Mentrestant, les tropes del clan Tokugawa es van enfrontar amb les del clan Azai, guanyant-les fàcilment. Com que Nobunaga tenia problemes en el seu enfrontament, Tokugawa va carregar pel flanc dret, mentre que Inaba Ittetsu, vassall del clan Oda i qui fins aleshores no havia participat en la batalla, ja que estava com a reserva, va atacar per l'esquerre. Nobunaga va sortir victoriós de la batalla, la qual pràcticament es va donar mà a mà.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Azai i Odani", "answer_start": 53 } ], "id": "P_424_C_2543_Q1", "question": "Contra quins castells avançaren les tropes de Nobunaga?" }, { "answers": [ { "text": "Yokohama", "answer_start": 191 } ], "id": "P_424_C_2543_Q3", "question": "Quin castell va assetjar una porció de les tropes de Nobunaga?" }, { "answers": [ { "text": "amb les del clan Azai", "answer_start": 260 } ], "id": "P_424_C_2543_Q4", "question": "Amb qui es van enfrontar les tropes del clan Tokugawa?" }, { "answers": [ { "text": "Inaba Ittetsu", "answer_start": 412 } ], "id": "P_424_C_2543_Q5", "question": "Quin vassall del clan Oda va atacar pel flanc esquerre?" } ] } ] }

{ "title": "Ingmar Bergman", "paragraphs": [ { "context": "El 1966, Bergman reprèn el manuscrit que havia esbossat l'estiu de 1965, Els caníbals, que després d'haver-lo reestructurat, en va néixer la pel·lícula de semiterror Vargtimmen (L'hora del llop). Vargtimmen (1968) és en la línia de Persona, una pel·lícula intimista centrada sobre dos personatges, en aquest cas una dona i un home, aïllats en una illa. El pes és portat sobretot pel personatge masculí, l'artista, del qual el realitzador ens fa veure les fantasmagories i les turpituds. A tal efecte, recorre a seqüències oníriques plàsticament fortes.[11][61][62] Les dues pel·lícules següents, Skammen i Passió 1969), són interpretades pels mateixos actors, Liv Ulman i Max Von Sydow.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1966", "answer_start": 3 } ], "id": "P_463_C_2773_Q1", "question": "Quan reprèn Bergman el manuscrit que havia esbossat el 1965?" }, { "answers": [ { "text": "semiterror", "answer_start": 155 } ], "id": "P_463_C_2773_Q2", "question": "De quin gènere era la pel·lícula Vargtimmen?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 281 } ], "id": "P_463_C_2773_Q3", "question": "En quants personatges es centrada Vargtimmen?" }, { "answers": [ { "text": "aïllats en una illa", "answer_start": 332 } ], "id": "P_463_C_2773_Q4", "question": "On estan els personatges de Vargtimmen?" }, { "answers": [ { "text": "Skammen i Passió", "answer_start": 596 } ], "id": "P_463_C_2773_Q5", "question": "Quines són les dues pel·lícules posteriors a Vargtimmenn?" } ] }, { "context": "El mateix 1950 va escriure Sommarlek, que pateix intensament l'estat d'ànim de Bergman en aquell moment i que mostra, per la primera vegada, totes les seves possibilitats expressives. Declara en una entrevista amb Jörn Donner:[20] «Va ser la primera pel·lícula en què vaig començar a sentir-me realment capaç d'expressar-me: era el més semblant a dirigir una pel·lícula. En aquell moment, jo estava en el que es coneix com a tècnica de preparació ràpida, i de fet en l'aspecte tècnic, estava preocupat, insegur i brut. Però hi ha una cosa a tenir en compte: que en aquell moment la tècnica era molt més complicada que avui en dia.»", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1950", "answer_start": 10 } ], "id": "P_463_C_2774_Q1", "question": "Quan va ser escrita Sommarlek?" }, { "answers": [ { "text": "totes les seves possibilitats expressives", "answer_start": 141 } ], "id": "P_463_C_2774_Q2", "question": "Què mostra Sommarlek de Bergman?" }, { "answers": [ { "text": "preocupat, insegur i brut", "answer_start": 492 } ], "id": "P_463_C_2774_Q3", "question": "Com estava Bergman en aquell moment en relació a l'aspecte tècnic?" }, { "answers": [ { "text": "molt més complicada que avui en dia", "answer_start": 594 } ], "id": "P_463_C_2774_Q4", "question": "Com era la tècnica en aquell moment?" }, { "answers": [ { "text": "en el que es coneix com a tècnica de preparació ràpida", "answer_start": 399 } ], "id": "P_463_C_2774_Q5", "question": "En quin moment es trobava Bergman segons va declarar a Jörn Donne?" } ] }, { "context": "Va néixer el 1918 a Uppsala, fill d'un pastor luterà, Erik, i de Karin Åkerblom, provinent d'una família benestant d'Estocolm. Ingmar va passar els primers anys seguint els moviments del pare per diversos llogarets a les cases parroquials. Va ser educat en els conceptes luterans del pecat, confessió, càstig, perdó i gràcia, que seran temes recurrents en les seves pel·lícules. Mentre la paternitat és certa, no és segur que Karin Åkerblom en fos la veritable mare; sembla que la mare natural és Hedvig Sjöberg.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Uppsala", "answer_start": 20 } ], "id": "P_463_C_2775_Q1", "question": "On va néixer Ingmar?" }, { "answers": [ { "text": "1918", "answer_start": 13 } ], "id": "P_463_C_2775_Q2", "question": "Quan va néixer Ingmar?" }, { "answers": [ { "text": "pastor luterà", "answer_start": 39 } ], "id": "P_463_C_2775_Q3", "question": "Què era Erik?" }, { "answers": [ { "text": "d'una família benestant d'Estocolm", "answer_start": 91 } ], "id": "P_463_C_2775_Q4", "question": "D'on provenia Karin Åkerblom?" }, { "answers": [ { "text": "pecat, confessió, càstig, perdó i gràcia", "answer_start": 284 } ], "id": "P_463_C_2775_Q5", "question": "Quins eren els conceptes luterans sota els que va ser educat Ingmar?" } ] }, { "context": "El 1976 Bergman tenia la seva companyia cinematogràfica, la Cinematograph, que estava situada en un bell palau a Estocolm; acabava de finalitzar el guió de Cara a cara (1976), que coproduiria la societat de Dino de Laurentiis.[73] Els suports eren considerables. L'estada a Los Angeles per dirigir un seminari sobre el cinema li proporciona contactes amb els productors estatunidencs. Coneix cineastes com William Wyler i Billy Wilder.[74] Dino De Laurentiis havia acordat produir el guió de Das Schlangenei i L'últim matrimoni (1971) amb Ingrid von Rosen semblava sòlid: no es podia imaginar la tempesta que s'acostava.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Cinematograph", "answer_start": 60 } ], "id": "P_463_C_2776_Q1", "question": "Com es deia la companyia cinematogràfica de Bergman?" }, { "answers": [ { "text": "en un bell palau a Estocolm", "answer_start": 94 } ], "id": "P_463_C_2776_Q2", "question": "On estava situada Cinematograph?" }, { "answers": [ { "text": "Dino de Laurentiis", "answer_start": 207 } ], "id": "P_463_C_2776_Q3", "question": "Amb quina societat Cinematograph coproduiria Cara a cara?" }, { "answers": [ { "text": "contactes amb els productors estatunidencs", "answer_start": 341 } ], "id": "P_463_C_2776_Q4", "question": "Què li proporciona a Bergman la seva estada a Los Angeles?" }, { "answers": [ { "text": "per dirigir un seminari sobre el cinema", "answer_start": 286 } ], "id": "P_463_C_2776_Q5", "question": "Per què va anar Bergman a Los Angeles?" } ] }, { "context": "A més, el moviment de maig del 1968 a Suècia estigmatitza Ingmar Bergman com una figura del passat. Es troba marginat en el medi cultural i expulsat del Conservatori suec d'art dramàtic on ensenya.[11][60] Munta representacions teatrals a l'estranger: Sis personatges en cerca d'autor a Oslo el 1967 i Hedda Gabler a Londres el 1968. La influència del seu treball té repercussions sobre la seva vida privada. El seu matrimoni s'erosiona a poc a poc fins a la ruptura; el cineasta manté, d'altra banda, una relació amb Liv Ullman des del rodatge de Persona. En definitiva, després de tres anys i mig a la direcció del Teatre nacional d'Estocolm, acaba per deixar-ho.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com una figura del passat", "answer_start": 73 } ], "id": "P_463_C_2777_Q1", "question": "Com estigmatitza el moviment de maig del 1968 a Suècia a Bergman?" }, { "answers": [ { "text": "del Conservatori suec d'art dramàtic", "answer_start": 149 } ], "id": "P_463_C_2777_Q2", "question": "D'on van expulsar a Bergman?" }, { "answers": [ { "text": "a l'estranger", "answer_start": 237 } ], "id": "P_463_C_2777_Q3", "question": "On munta Bergman representacions teatrals?" }, { "answers": [ { "text": "sobre la seva vida privada", "answer_start": 381 } ], "id": "P_463_C_2777_Q4", "question": "Sobre què repercuteix el seu treball?" }, { "answers": [ { "text": "des del rodatge de Persona", "answer_start": 529 } ], "id": "P_463_C_2777_Q5", "question": "Des de quan manté el cineasta una relació amb Liv Ullman?" } ] }, { "context": "A la primavera del 1939, en la necessitat de trobar una feina, intenta sense èxit un contracte al Teatre Reial Dramàtic d'Estocolm. Una noia del grup de ball el va ajudar econòmicament fins que va aconseguir treball d'apuntador a l'Òpera Reial d'Estocolm per a l'Orfeu en els inferns d'Offenbach, amb un sou de tretze corones per nit. El jove, arribat a la seguretat financera, va començar a escriure intensament i, en l'espai de dos anys, escriu dotze drames i una òpera lírica.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Teatre Reial Dramàtic d'Estocolm", "answer_start": 98 } ], "id": "P_463_C_2778_Q1", "question": "Amb quin teatre intenta un contracte el jove a la primavera del 1939?" }, { "answers": [ { "text": "Una noia del grup de ball", "answer_start": 132 } ], "id": "P_463_C_2778_Q2", "question": "Qui va ajudar econòmicament al jove?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Òpera Reial d'Estocolm", "answer_start": 228 } ], "id": "P_463_C_2778_Q3", "question": "On va aconseguir el jove treball d'apuntador?" }, { "answers": [ { "text": "tretze corones per nit", "answer_start": 311 } ], "id": "P_463_C_2778_Q4", "question": "Quin sou tenia el jove com a apuntador?" }, { "answers": [ { "text": "dotze", "answer_start": 447 } ], "id": "P_463_C_2778_Q5", "question": "Quants drames escriu el jove en dos anys?" } ] } ] }

{ "title": "Samsung Galaxy S III", "paragraphs": [ { "context": "El S III ve amb l'Android versió 4.0.4, anomenat \"Ice Cream Sandwich\", que va esdevenir comercialment disponible el març de 2012 amb el Nexus S i el Galaxy Nexus.[38] Ice Cream Sandwich té una refinada interfície d'usuari, majors capacitats de fotografia, característiques de seguretat i connectivitat.[39] A mitjans de juny de 2012, Google va desvelar l'Android 4.1 \"Jelly Bean\", que utilitza Google Now, un assistent de veu semblant al S Voice, i incorpora altres canvis en el programari. Samsung va instal·lar el Jelly Bean en el S III realitzant alguns canvis de maquinari d'última hora al telèfon en alguns mercats.[40] Les actualitzacions del Jelly Bean van començar a desplegar-se en els S IIIs en països europeus seleccionats, i a T-Mobile als Estats Units en novembre.[41][42] El 17 d'octubre, Samsung va anunciar, que els S IIIs estatunidencs serien actualitzats a Android 4.1 Jelly Bean \"en els pròxims mesos\".[43] Samsung va empènyer l'Android 4.1.2 Jelly Bean a la versió internacional del S III el desembre de 2012.[44] La versió LTE del S3 ve amb Android 4.1.2 Jelly Bean precarregat. El S III és també compatible amb CyanogenMod 10, un microprogramari personalitzat que implementa les característiques de Jelly Bean.[45]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "refinada", "answer_start": 193 } ], "id": "P_48_C_283_Q2", "question": "Com és la interfície d'usuari de Ice Cream Sandwich?" }, { "answers": [ { "text": "Google Now", "answer_start": 394 } ], "id": "P_48_C_283_Q3", "question": "Què utilitza Jelly Bean?" }, { "answers": [ { "text": "un assistent de veu", "answer_start": 406 } ], "id": "P_48_C_283_Q4", "question": "Què és Google Now?" }, { "answers": [ { "text": "amb CyanogenMod 10", "answer_start": 1129 } ], "id": "P_48_C_283_Q5", "question": "Amb què es compatible el S III?" } ] }, { "context": "El 18 de juny de 2012, Samsung va anunciar que el S III tindria una versió amb programari empresarial sota el programa Samsung Approved For Enterprise (SAFE), una iniciativa que facilita l'ús de dispositius Android privats per treballadors professionals, també conegut com a \"Bring Your Own Device\".[57] La versió S III empresarial suporta encriptació AES-256 bits, VPN, funcionalitat Mobile Device Management, i Microsoft Exchange ActiveSync.[58] Aquest sistema fou programat per a ser llançat als Estats Units el juliol de 2012. Es va estimar que la versió empresarial penetrés en el mercat dels negocis dominat per BlackBerry de Research in Motion, seguit del llançament de versions empresarials semblant al Galaxy Note, Galaxy S II i la línia Galaxy Tab de tauletes tàctils.[58][59]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El 18 de juny de 2012", "answer_start": 0 } ], "id": "P_48_C_284_Q1", "question": "Quan vana anunciar la versió amb programari empresarial?" }, { "answers": [ { "text": "l'ús de dispositius Android privats", "answer_start": 187 } ], "id": "P_48_C_284_Q2", "question": "Què facilita als treballadors professionals?" }, { "answers": [ { "text": "AES-256 bits", "answer_start": 352 } ], "id": "P_48_C_284_Q3", "question": "Quin tipus d'encriptació suporta?" }, { "answers": [ { "text": "BlackBerry", "answer_start": 618 } ], "id": "P_48_C_284_Q4", "question": "Quin dominava el mercat de negocis quan es va llançar?" } ] }, { "context": "El S III fou el primer telèfon intel·ligent en donar suport el Voice Over LTE amb la introducció del servei HD Voice a Corea vdel Sud.[54] El telèfon permet la videotrucada amb la seva càmera frontal d'1,9 MP, i amb el suport del còdec aptX, millora la connectivitat Bluetooth del dispositiu.[55] El Texting del S III no destaca cap característica nova important del S II. El Speech-to-text és ajudat per Vlingo i l'assistent de reconeixement de veu de Google. A diferència d'altres dispositius Android, hi ha una multitud d'aplicacions de tercers d'escriure disponibles que poden complementar el teclat per defecte del S III.[56]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la videotrucada", "answer_start": 157 } ], "id": "P_48_C_285_Q1", "question": "Què ens permet el telèfon?" }, { "answers": [ { "text": "1,9", "answer_start": 202 } ], "id": "P_48_C_285_Q2", "question": "Quants MP té la càmera frontal?" }, { "answers": [ { "text": "la connectivitat Bluetooth", "answer_start": 250 } ], "id": "P_48_C_285_Q3", "question": "Què millora el còdec aptX?" }, { "answers": [ { "text": "l'assistent de reconeixement de veu", "answer_start": 415 } ], "id": "P_48_C_285_Q4", "question": "Què hi proporciona Google?" }, { "answers": [ { "text": "el teclat", "answer_start": 595 } ], "id": "P_48_C_285_Q5", "question": "Què complementen moltes aplicacions de tercers?" } ] }, { "context": "Després de convidar els periodistes a mitjan d'abril, Samsung va llançar el Galaxy S III durant l'esdeveniment Samsung Mobile Unpacked 2012 a l'Earls Court Exhibition Centre a Londres, el 3 de maig de 2012, en comptes de presentar els seus productes a principi d'any al World Mobile Congress o el Consumer Electronics Show.[7][32] Una explicació per aquesta decisió és que Samsung volia minimitzar el temps entre el llançament i la disponibilitat.[33] L'esdeveniment del discurs d'una hora ho feu Loesje De Vriese, director de màrqueting de Samsung Bèlgica.[34]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a mitjan d'abril", "answer_start": 36 } ], "id": "P_48_C_286_Q1", "question": "Quan van convidar als periodistes?" }, { "answers": [ { "text": "Londres", "answer_start": 176 } ], "id": "P_48_C_286_Q2", "question": "On es celebrava el Samsung Mobile Unpacked 2012?" }, { "answers": [ { "text": "3 de maig de 2012", "answer_start": 188 } ], "id": "P_48_C_286_Q3", "question": "Quin dia el van presentar?" }, { "answers": [ { "text": "minimitzar el temps entre el llançament i la disponibilitat", "answer_start": 387 } ], "id": "P_48_C_286_Q4", "question": "Què volia aconseguir Samsung amb la decisió?" }, { "answers": [ { "text": "Loesje De Vriese", "answer_start": 497 } ], "id": "P_48_C_286_Q5", "question": "Qui va fer el discurs?" } ] }, { "context": "El S III pot accedir i reproduir els formats multimèdia tradicionals com música, pel·lícules, programes de TV, audiobooks, i podcasts, i pot ordenar la lliberia multimèdia alfabèticament per títol de cançó, artista, àlbum, llista de reproducció, carpeta, i gènere. Una característica important del reproductor de música del S III és Music Square, que analitza la intensitat d'una cançó i la qualifica per estat d'ànim de manera que l'usuari pot reproduir cançons segons el seu estat emocional.[52] Amb el llançament del S III, Samsung va debutar la seva aplicació de descàrrega i organitzador de música privativa anomenada \"Music Hub\", dissenyada per competir amb els serveis iTunes, iCloud, i iTunes Match d'Apple. El catàleg musical de Music Hub conté més de 19 milions de cançons.[53]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "accedir i reproduir", "answer_start": 13 } ], "id": "P_48_C_287_Q1", "question": "Què pot fer amb els formats multimèdia tradicionals?" }, { "answers": [ { "text": "la intensitat d'una cançó", "answer_start": 360 } ], "id": "P_48_C_287_Q2", "question": "Què analitza Music Square?" }, { "answers": [ { "text": "segons el seu estat emocional", "answer_start": 463 } ], "id": "P_48_C_287_Q3", "question": "Com pot reproduir l'usuari les cançons amb Music Square?" }, { "answers": [ { "text": "19 milions", "answer_start": 761 } ], "id": "P_48_C_287_Q5", "question": "Quantes cançons conté el catàleg de Music Hub?" } ] }, { "context": "A part del S Voice, Samsung ha dirigit la major part de la campanya de màrqueting del S III a les característiques intel·ligents, que facilita una interacció persona-ordinador millorada. Aquestes caracterísques inclouen: Direct Call, la capacitat del dispositiu per reconèixer quan l'usuari vol parlar amb algú en comptes d'enviar missatges, si s'acosta el telèfon al seu cap; Social Tag, una funció que identifica i categoritza les persones en una fotografia i les comparteix amb ells; i \"Pop Up Play\", que permet a les aplicacions de vídeo i altres a ocupar la pantalla al mateix temps.[50] A més a més, el S III pot fer servir la seva pantalla com a TV o deixar utilitzar-se com un controlador remot (AllShare Cast and Play) i compartir fotos amb persones que han estat identificades (Buddy Photo Share).[50] Altres característiques del programari inclouen Smart Alerts, Smart Stay, i S Beam.[50][51]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "les característiques intel·ligents", "answer_start": 94 } ], "id": "P_48_C_288_Q1", "question": "Quin tipus de característiques destaquen?" }, { "answers": [ { "text": "quan l'usuari vol parlar amb algú", "answer_start": 277 } ], "id": "P_48_C_288_Q2", "question": "Què reconeix Direct Call?" }, { "answers": [ { "text": "Pop Up Play", "answer_start": 491 } ], "id": "P_48_C_288_Q3", "question": "Què permet compartir la pantalla a les aplicacions?" }, { "answers": [ { "text": "com a TV", "answer_start": 648 } ], "id": "P_48_C_288_Q4", "question": "Com es pot fer servir la pantalla de S III?" } ] } ] }

{ "title": "Tintín al país dels soviets", "paragraphs": [ { "context": "La història va ser un èxit immediat entre els joves lectors. Com Harry Thompson comenta, la trama hauria estat força popular entre els pares belgues, en explotar el seu sentiment anti-comunista i alimentar els seus temors respecte als russos.[34] La popularitat de la sèrie va dur Wallez a organitzar trucs publicitaris per augmentar-ne l'interès. El primer va ser la publicació el dia d'enganyar d'una carta falsa que pretenia provenir de l'OGPU (Policia secreta soviètica), que confirmaria l'existència de Tintín, i advertia que si el diari no cessava en la publicació d'«aquests atacs contra els soviètics i el proletariat revolucionari rus, tots moririen molt aviat».[36][37]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La història", "answer_start": 0 } ], "id": "P_84_C_499_Q1", "question": "Què va resultar un èxit immediat entre els joves lectors?" }, { "answers": [ { "text": "Harry Thompson", "answer_start": 65 } ], "id": "P_84_C_499_Q2", "question": "Qui va comentar que la trama hauria estat molt popular entre els pares belgues?" }, { "answers": [ { "text": "trucs publicitaris", "answer_start": 301 } ], "id": "P_84_C_499_Q3", "question": "Què utilitza Wallez per augmentar l'interès de la sèrie?" }, { "answers": [ { "text": "Policia secreta soviètica", "answer_start": 448 } ], "id": "P_84_C_499_Q4", "question": "Qui era l'OGPU?" }, { "answers": [ { "text": "els soviètics i el proletariat revolucionari rus", "answer_start": 595 } ], "id": "P_84_C_499_Q5", "question": "A qui atacaven les publicacions del diari?" } ] }, { "context": "El primer lliurament de Tintín al país dels soviets va aparèixer a l'edició del 10 de gener de 1929 de Le Petit Vingtième, i va sortir setmanalment fins al 8 de maig de 1930.[31] [16][32] Hergé no planeja el desenvolupament de la història, sinó que improvisava noves situacions setmanalment, per la qual cosa Jean-Marc i Randy Lofficier observen que «tant pel qua fa a la història i la il·lustració, Hergé estava aprenent el seu ofici davant els ulls dels lectors».[33] Hergé admetia que la feina pecava d'una certa urgència, dient: «Le Petit Vingtième sortia dimecres a la nit, i sovint aquell mateix dia no tenia ni idea de com aconseguiria fer sortir Tintín de la difícil situació en què l'havia ficat la setmana anterior».[34] Michael Farr considera aquest fet prou evident i assenyala que molts dibuixos eren «simples, rudimentaris, i precipitats» i no tenien la «polidesa i refinament» que Hergé desenvoluparia més endavant. En contrast, creu que certes vinyetes eren d'alta qualitat i que mostren l'«extraordinària capacitat com a dibuixant» d'Hergé.[35]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "10 de gener de 1929", "answer_start": 80 } ], "id": "P_84_C_500_Q1", "question": "Quan va aparèixer el primer lliurament de Tintín al país dels soviets?" }, { "answers": [ { "text": "noves situacions", "answer_start": 261 } ], "id": "P_84_C_500_Q3", "question": "Què planeja Hergé setmanalment?" }, { "answers": [ { "text": "simples, rudimentaris, i precipitats", "answer_start": 815 } ], "id": "P_84_C_500_Q4", "question": "Com assenyalà Michael Farr que eren els dibuixos de Tintín?" }, { "answers": [ { "text": "dibuixant", "answer_start": 1038 } ], "id": "P_84_C_500_Q5", "question": "Quina era l'extraordinària capacitat que Michael Farr considera que tenia Hergé?" } ] }, { "context": "Tintín al país dels soviets (en francès Tintin au pays des Soviets) és el primer volum de Les aventures de Tintín, la sèrie de còmics del dibuixant belga Hergé. Encarregat pel conservador diari belga Le Vingtième Siècle com a propaganda anticomunista pel seu suplement infantil Le Petit Vingtième, va ser publicat setmanalment des del 10 de gener del 1929 a l'11 de maig de 1930. El còmic narra la història del jove periodista belga Tintín i el seu gos Milú, que són enviats a la Unió Soviètica per informar sobre les polítiques del govern bolxevic de Ióssif Stalin. La intenció de Tintin d'exposar els secrets del règim desperta l'interès dels agents de la policia secreta soviètica, l'OGPU, que intenten atrapar-lo per matar-lo.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Tintín al país dels soviets", "answer_start": 0 } ], "id": "P_84_C_502_Q1", "question": "Com es diu el primer volum de Les aventures de Tintín?" }, { "answers": [ { "text": "diari belga Le Vingtième Siècle", "answer_start": 188 } ], "id": "P_84_C_502_Q2", "question": "Qui va encarregar Tintín?" }, { "answers": [ { "text": "10 de gener del 1929", "answer_start": 335 } ], "id": "P_84_C_502_Q3", "question": "En quina data va començar a ser publicat setmanalment Le Vingtième Siècle?" }, { "answers": [ { "text": "Unió Soviètica", "answer_start": 480 } ], "id": "P_84_C_502_Q4", "question": "On són enviats Tintín i Milú?" }, { "answers": [ { "text": "informar sobre les polítiques del govern bolxevic de Ióssif Stalin", "answer_start": 499 } ], "id": "P_84_C_502_Q5", "question": "Quin era el motiu per enviar a Tintín i al Milú a la Unió Soviètica?" } ] }, { "context": "Tintín és testimoni d'unes eleccions locals, on els bolxevics amenacen els votants per garantir-se la victòria. Quan intenten detenir-lo, es vesteix com un fantasma per espantar-los. Tintín intenta escapar-se del país, però els bolxevics el persegueixen, el detenen i amenacen de torturar-lo.[5] Es va escapar de nou dels seus captors i arriba a Moscou, on comenta que els bolxevics han convertit la ciutat en «un suburbi pudent». Juntament amb Milú observa un funcionari del govern repartint pa entre els marxistes sense llar, però negant-lo als seus rivals. Milú roba un pa i el dóna a un nen famolenc. Espiant una reunió secreta bolxevic, Tintín s'assabenta que tot el gra soviètic s'exporta a l'estranger per servir propòsits propagandístics i el règim deixa que la gent es mori de fam, i que el Govern té previst «organitzar una expedició contra els kulaks (els camperols rics) i obligar-los a donar-los el seu blat a punta de pistola».[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com un fantasma", "answer_start": 149 } ], "id": "P_84_C_503_Q2", "question": "Com es vesteix Tintín quan intenten detindre'l?" }, { "answers": [ { "text": "Moscou", "answer_start": 346 } ], "id": "P_84_C_503_Q3", "question": "On va arribar Tintín després d'haver-se escapat dels seus captors?" }, { "answers": [ { "text": "un pa", "answer_start": 570 } ], "id": "P_84_C_503_Q4", "question": "Què roba Milú?" }, { "answers": [ { "text": "per servir propòsits propagandístics", "answer_start": 709 } ], "id": "P_84_C_503_Q5", "question": "Per què s'exportava tot el gra soviètic a l'estranger?" } ] }, { "context": "Hergé no es va dedicar a visitar la Unió Soviètica o a analitzar cap informació publicada sobre el tema;[20] en comptes d'això obtingué una visió general a partir d'un sol pamflet, Moscou sans voiles (Moscou sense secrets), publicat per Joseph Douillet (1878–1954), un diplomàtic belga cònsol a Rostov del Don que havia passat nou anys a la Rússia postrevolucionària.[21] Publicat a Bèlgica i França el 1928, Moscou sans voiles es dirigia a un públic desitjós de creure les afirmacions antibolxevics de Douillet, moltes de les quals eren de dubtosa precisió.[22][16][19] Tal com afirma el tintinòleg Michael Farr, Hergé va escollir de forma bastant selectiva escenes senceres de l'assaig de Douillet, entre elles les eleccions manipulades, quasi idèntiques a les descrites pel diplomàtic.[23] La manca de coneixement sobre la Unió Soviètica d'Hergé dona lloc a molts errors conceptuals i la història conté referències als plàtans, la benzina Shell i les galetes Huntley i Palmers, quan cap dels quals existien a la Unió Soviètica en aquell temps [24] També va cometre errors en els noms russos, afegint el típica sufix polones -ski en lloc del seu equivalent rus -vitch.[25]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Joseph Douillet", "answer_start": 237 } ], "id": "P_84_C_504_Q1", "question": "Qui va publicar Moscou sans voiles?" }, { "answers": [ { "text": "Rostov del Don", "answer_start": 295 } ], "id": "P_84_C_504_Q2", "question": "D'on era diplomàtic Joseph Douillet?" }, { "answers": [ { "text": "nou", "answer_start": 327 } ], "id": "P_84_C_504_Q3", "question": "Quants anys havia passat Joseph Douillet a la Rússia postrevolucionària?" }, { "answers": [ { "text": "afegint el típica sufix polones -ski en lloc del seu equivalent rus -vitch", "answer_start": 1095 } ], "id": "P_84_C_504_Q4", "question": "Com va cometre Hergé errors en els noms russos?" }, { "answers": [ { "text": "1928", "answer_start": 403 } ], "id": "P_84_C_504_Q5", "question": "Quan es va publicar Moscou sans voiles?" } ] } ] }

{ "title": "La Flagel·lació (Huguet)", "paragraphs": [ { "context": "El format ve determinat per la ubicació del panell a la predel·la que va imposar a aquesta escena de la flagel·lació un desplegament inusual en la pintura catalana del segle xv. La visió horitzontal mostra una galeria pavimentada amb lloses de pedra amb motius geomètrics, cinc pòrtics oberts a un paisatge rural amb un camí serpentejant, una casa flanquejada per una torre, una carena de turons i un cel blau, abandonant els daurats i estofats típics del gòtic per representar el cel.[15] Al centre està Crist lligat a una columna i assotat per dos botxins. A banda i banda es representen els personatges; al costat dret, Ponç Pilat, assegut en un tron zoomòrfic adornat amb un escut amb el símbol imperial de l'àguila bicèfala i envoltat dels seus assessors. Huguet fa servir el mateix model que l'emperador Deci del Retaule dels sants Abdó i Senén o que el prefecte Dacià de la taula de la \"Confessió davant Daci\" del Retaule de Sant Vicenç de Sarrià, llevat que el barret de Pilat és d'estil romà d'Orient.[16] Així mateix, respecte a aquesta taula de sant Vicenç, Huguet també repeteix els braços del tron amb cap de rapinyaire i situa a la base de la columna central de l'escena una àguila bicèfala, símbol de l'Imperi Romà d'Orient desaparegut el 1453 amb la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs, una al·lusió al triomf del mal sobre el bé.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per la ubicació del panell a la predel·la", "answer_start": 24 } ], "id": "P_247_C_1477_Q1", "question": "Per què ve determinat el format de la pintura?" }, { "answers": [ { "text": "daurats i estofats típics del gòtic", "answer_start": 426 } ], "id": "P_247_C_1477_Q2", "question": "Què abandona aquesta pintura al representar el cel?" }, { "answers": [ { "text": "Crist lligat a una columna", "answer_start": 505 } ], "id": "P_247_C_1477_Q3", "question": "Què hi trobem al centre de l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "Ponç Pilat", "answer_start": 623 } ], "id": "P_247_C_1477_Q4", "question": "Qui hi ha al costat dret de Crist a la pintura?" }, { "answers": [ { "text": "dels seus assessors", "answer_start": 740 } ], "id": "P_247_C_1477_Q5", "question": "De qui apareix envoltat Ponç Pilat a la pintura?" } ] }, { "context": "Dos àngels agenollats als peus de Crist són responsables de la recollida de la seva sang mentre un altre li eixuga el front.[3] La presència dels àngels no és comuna en escenes d'aquest tema i es pot relacionar amb els que apareixen esporàdicament a la crucifixió. De fet, la flagel·lació s'ha considerat sovint com la prefiguració d'aquesta escena.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Dos àngels", "answer_start": 0 } ], "id": "P_247_C_1478_Q1", "question": "Qui recull la sang de Crist?" }, { "answers": [ { "text": "li eixuga el front", "answer_start": 105 } ], "id": "P_247_C_1478_Q2", "question": "Què li fa a Crist un altre àngel?" }, { "answers": [ { "text": "no és comuna", "answer_start": 153 } ], "id": "P_247_C_1478_Q3", "question": "Com és la presencia d'àngels en escenes de la flagel·lació?" }, { "answers": [ { "text": "amb els que apareixen esporàdicament a la crucifixió", "answer_start": 211 } ], "id": "P_247_C_1478_Q4", "question": "Amb què es relacionen els àngels que apareixen a la flagel·lació?" }, { "answers": [ { "text": "agenollats", "answer_start": 11 } ], "id": "P_247_C_1478_Q5", "question": "Com estan els àngels que recullen la sang de Crist?" } ] }, { "context": "La següent informació documentada és de 1863 en què apareix en una ressenya de Valentí Carderdera sobre les obres que hi havia a la catedral de Barcelona,[11] i el 1911 va ser recollit en un llibre d'Émile Bertaux, el primer historiador que va atribuir la taula a Huguet. També a començaments del segle XX es realitza la primera fotografia d'aquesta taula a partir de la qual es varen realitzar els comentaris d'historiadors com Ainaud, Post o Gudiol.[2] Es desconeix la seva ubicació fins que el 1953 Julián Gállego identifica la pintura en una exposició a les galeries Charpentier de París on constava com d'autor anònim, tal com ho descriu en un article de la revista Destino.[12] Pocs anys més tard, el 1967, va ser adquirida pel Museu del Louvre amb la participació de la Societat d'Amics del Louvre,[3] després d'una llarga negociació en què l'Ajuntament de Barcelona també va optar per la seva adquisició.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Émile Bertaux", "answer_start": 200 } ], "id": "P_247_C_1479_Q1", "question": "Qui va ser el primer historiador que va atribuir la taula a Huguet?" }, { "answers": [ { "text": "a començaments del segle", "answer_start": 278 } ], "id": "P_247_C_1479_Q2", "question": "Quan es va realitzar la primera fotografia d'aquesta taula?" }, { "answers": [ { "text": "els comentaris d'historiadors", "answer_start": 395 } ], "id": "P_247_C_1479_Q3", "question": "Què es va realitzar a partir de la primera fotografia d'aquesta taula?" }, { "answers": [ { "text": "1953", "answer_start": 497 } ], "id": "P_247_C_1479_Q4", "question": "Quan va identificar la pintura Julián Gállego?" }, { "answers": [ { "text": "pel Museu del Louvre amb la participació de la Societat d'Amics del Louvre,[3] després d'una llarga negociació en què l'Ajuntament", "answer_start": 730 } ], "id": "P_247_C_1479_Q5", "question": "Per qui va ser adquirida la pintura?" } ] }, { "context": "Als evangelis no es recull que fos lligat a una columna, ja que esmenten el càstig del flagell però sense descriure els detalls. És el cas de Mateu 27:26, que narra: «després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat», i de Marc 15:15 qui recull que: «...va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat». Per la seva banda, a Joan 19:1 s'introdueix un element de confusió, ja que situa abans del pronunciament de la sentència, com si fos un intent de Pilat de calmar al poble quan l'habitual era que l'assotament es portés a terme una vegada conclòs el procés. Per últim, a Lluc 23 16:22, només esmenta «El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure».", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el càstig del flagell però sense descriure els detalls", "answer_start": 73 } ], "id": "P_247_C_1481_Q1", "question": "Què esmenten als evangelis?" }, { "answers": [ { "text": "abans del pronunciament de la sentència", "answer_start": 423 } ], "id": "P_247_C_1481_Q2", "question": "Quan situa Joan 19:1 l'assotament?" }, { "answers": [ { "text": "calmar al poble", "answer_start": 497 } ], "id": "P_247_C_1481_Q3", "question": "Què sembla que volia aconseguir Pilat fent abans del pronunciament de la sentència?" }, { "answers": [ { "text": "una vegada conclòs el procés", "answer_start": 568 } ], "id": "P_247_C_1481_Q4", "question": "Com es solia portar a terme l'assotament?" }, { "answers": [ { "text": "Lluc 23 16:22", "answer_start": 611 } ], "id": "P_247_C_1481_Q5", "question": "On s'esmenta que només el vol assotar per escarmentar-lo?" } ] }, { "context": "Huguet planteja l'escena en un interior noble, com si es tractés d'un palau, dins una ampla sala que té una columna al centre. L'escena recull el moment en què Ponç Pilat ordena el suplici al mig d'un nodrit grup d'espectadors. Crist rep les fuetades de dos botxins mentre un àngel li eixuga la cara i altres dos recullen la seva sang.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en un interior noble", "answer_start": 25 } ], "id": "P_247_C_1482_Q1", "question": "On planteja l'escena Huguet?" }, { "answers": [ { "text": "una columna", "answer_start": 104 } ], "id": "P_247_C_1482_Q2", "question": "Què té al centre la sala on es produeix l'escena?" }, { "answers": [ { "text": "ampla", "answer_start": 86 } ], "id": "P_247_C_1482_Q3", "question": "Com és la sala on es produeix l'escena?" }, { "answers": [ { "text": "al mig d'un nodrit grup d'espectadors", "answer_start": 189 } ], "id": "P_247_C_1482_Q4", "question": "On ordena el suplici Ponç Pilat en l'escena?" }, { "answers": [ { "text": "de dos botxins", "answer_start": 251 } ], "id": "P_247_C_1482_Q5", "question": "De qui rep les fuetades Crist en l'escena?" } ] } ] }

{ "title": "La Gioconda", "paragraphs": [ { "context": "És, a més a més, l'última gran obra de Leonardo, si es té en compte que va continuar retocant-la fins als seus darrers anys.[19] Quan Leonardo se'n va anar a Roma a instàncies del nou papa, la seva vida es va fer monòtona i gens productiva.[20] Leonardo va morir sense encàrrecs importants, sota la protecció de Lleó X, Giovanni de Mèdici, fill del gran Llorenç el Magnífic.[21]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Roma", "answer_start": 158 } ], "id": "P_183_C_1093_Q1", "question": "On va anar Leonardo?" }, { "answers": [ { "text": "monòtona i gens productiva", "answer_start": 213 } ], "id": "P_183_C_1093_Q2", "question": "Com es va fer la vida de Leonardo quan vivia a Roma?" }, { "answers": [ { "text": "a instàncies del nou papa", "answer_start": 163 } ], "id": "P_183_C_1093_Q3", "question": "Per què va marxar Leonardo a Roma?" }, { "answers": [ { "text": "del gran Llorenç el Magnífic", "answer_start": 345 } ], "id": "P_183_C_1093_Q4", "question": "De qui era fill Giovanni de Mèdici?" }, { "answers": [ { "text": "fins als seus darrers anys", "answer_start": 97 } ], "id": "P_183_C_1093_Q5", "question": "Fins quan va retocar Leonardo l'obra?" } ] }, { "context": "La pintura va ser recuperada dos anys i cent onze dies després del robatori, i Vincenzo Peruggia va ser detingut.[77] El detingut havia intentat vendre el quadre original al director de la Galleria degli Uffizi, Alfredo Geri, que va assistir a la cita amb Peruggia acompanyat per la policia.[73] Peruggia va al·legar que havia perpetrat el robatori per tornar l'obra a la seva veritable pàtria,[78] i que ell només era víctima d'un estafador; el jurat el va sentenciar a uns quants anys de presó.[79] Abans de tornar al museu, la pintura es va exhibir a Florència, Roma i Milà.[80]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos anys i cent onze dies després del robatori", "answer_start": 29 } ], "id": "P_183_C_1094_Q1", "question": "Quan va ser recuperada la pintura?" }, { "answers": [ { "text": "Vincenzo Peruggia", "answer_start": 79 } ], "id": "P_183_C_1094_Q2", "question": "Qui va ser detingut?" }, { "answers": [ { "text": "director de la Galleria degli Uffizi", "answer_start": 174 } ], "id": "P_183_C_1094_Q3", "question": "Què era Alfredo Geri?" }, { "answers": [ { "text": "Florència, Roma i Milà", "answer_start": 554 } ], "id": "P_183_C_1094_Q4", "question": "On es va exhibir la pintura abans de tornar al museu?" }, { "answers": [ { "text": "per la policia", "answer_start": 276 } ], "id": "P_183_C_1094_Q5", "question": "Per qui va anar acompanyat Alfredo Geri a la cita amb Peruggia?" } ] }, { "context": "La Gioconda o Mona Lisa[1][2] és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.[3][4] És un retrat de mig cos en què apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Fou pintat entre 1503 i 1506; és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm[5] retocat diverses vegades per l'autor.[6] La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern francès i està exposat al Museu del Louvre de París amb el títol Portrait de Lisa Gherardini, épouse de Francesco del Giocondo (Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo).[7] Protegit per múltiples sistemes de seguretat i ambientat perquè es preservi de manera òptima,[8] està sotmès a un procés de revisió constant per a verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La Gioconda o Mona Lisa", "answer_start": 0 } ], "id": "P_183_C_1095_Q1", "question": "Quin és el retrat més famós de la història?" }, { "answers": [ { "text": "l'espectador", "answer_start": 234 } ], "id": "P_183_C_1095_Q2", "question": "A qui mira directament la dona?" }, { "answers": [ { "text": "enigmàtica", "answer_start": 300 } ], "id": "P_183_C_1095_Q3", "question": "Com ha estat descrita l'expressió de la dona?" }, { "answers": [ { "text": "entre 1503 i 1506", "answer_start": 323 } ], "id": "P_183_C_1095_Q4", "question": "Quan fou pintat el quadre?" }, { "answers": [ { "text": "77 × 53 cm", "answer_start": 375 } ], "id": "P_183_C_1095_Q5", "question": "Quina mida té la taula d'àlber?" } ] }, { "context": "L'any 2005, Armin Schlechter, de la biblioteca de la Universitat de Heidelberg, va descobrir una nota d'Agostino Vespucci al marge d'un llibre de la col·lecció de la biblioteca que confirmava amb certesa la creença tradicional que la model del retrat era Lisa Gherardini.[60] En aquesta acotació, l'oficial Vespucci, que era un amic proper a Leonardo da Vinci, diu: «Leonardo està treballant en tres obres pictòriques, inclòs el retrat de Lisa Gherardini».[61] Aquesta petita anotació data de l'octubre del 1503, i és, aproximadament, quaranta-set anys anterior a les referències que hi fa Giorgio Vasari. El llibre en què es va fer el comentari sobre la Mona Lisa era de Marc Tul·li Ciceró, i aquesta edició va ser publicada el 1477.[62]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Armin Schlechter", "answer_start": 12 } ], "id": "P_183_C_1096_Q1", "question": "Qui va descobrir una nota d'Agostino Vespucci?" }, { "answers": [ { "text": "al marge d'un llibre de la col·lecció de la biblioteca", "answer_start": 122 } ], "id": "P_183_C_1096_Q2", "question": "On estava la nota d'Agostino Vespucci?" }, { "answers": [ { "text": "2005", "answer_start": 6 } ], "id": "P_183_C_1096_Q3", "question": "Quin any va descobrir la nota d'Agostino Vespucci?" }, { "answers": [ { "text": "1477", "answer_start": 729 } ], "id": "P_183_C_1096_Q5", "question": "Quan va ser publicada l'edició del llibre en què es va fer el comentari sobre la Mona Lisa?" } ] }, { "context": "Al cap, la dama hi porta una mantellina, signe de castedat i un atribut freqüent en els retrats d'esposes.[37] El braç esquerre descansa sobre la butaca i la mà dreta està damunt d'aquest braç. Aquesta actitud transmet serenitat i la idea que domina els seus sentiments.[37]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una mantellina", "answer_start": 25 } ], "id": "P_183_C_1098_Q1", "question": "Què porta la dama al cap?" }, { "answers": [ { "text": "signe de castedat", "answer_start": 41 } ], "id": "P_183_C_1098_Q2", "question": "Quin significat tenia una mantellina al cap?" }, { "answers": [ { "text": "sobre la butaca", "answer_start": 137 } ], "id": "P_183_C_1098_Q3", "question": "On descansa el braç esquerre?" }, { "answers": [ { "text": "serenitat i la idea que domina els seus sentiments", "answer_start": 219 } ], "id": "P_183_C_1098_Q4", "question": "Què transmet l'actitud de la dama?" } ] } ] }

{ "title": "Vanessa (Barber)", "paragraphs": [ { "context": "Tant l'òpera com la seva heroïna van ser rebudes amb entusiasme per un públic ple de celebritats. La música del Barber i el llibret i la producció de Menotti van ser prou aplaudits per la premsa, i la gesta aparentment impossible de Steber va ser agraïda i aclamada per tothom, incloent Rudolf Bing. El crític Howard Taubman del The New York Times va declarar que era \"«la millor òpera nord-americana que mai s'havia presentat al majestuós teatre de Broadway». \"El llistó –va admetre– és baix. Les altres dinou obres nord-americanes aventurats pel Met en l'últim mig segle no eren exactament pera passar a la història». Però aquesta sentia que tenia qualitats especials. «És professional; té ambient; es construeix amb un clímax en moviment». A més, «l'audiència de la gala es va comportar com si trobés Vanessa no només un esdeveniment, sinó un plaer».[5] The New Yorker va afirmar que Vanessa era la millor òpera mai escrita per un nord-americà... una de les coses més impressionants... que ha aparescut des dels temps més vigorosos de Richard Strauss. El director d'orquestra, Dimitri Mitropoulos, va dir que «tota la textura de Vanessa és altament teatral i dramàtica, plena de sorpreses orquestrals i clímaxs, però sempre al servei de l'escenari, com qualsevol òpera real... Per fi, una gran òpera nord-americana!»[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb entusiasme", "answer_start": 49 } ], "id": "P_328_C_1963_Q1", "question": "Com va rebre el públic l'òpera Venessa?" }, { "answers": [ { "text": "de Menotti", "answer_start": 147 } ], "id": "P_328_C_1963_Q2", "question": "De qui és el llibret i la producció?" }, { "answers": [ { "text": "la millor òpera mai escrita per un nord-americà", "answer_start": 899 } ], "id": "P_328_C_1963_Q3", "question": "Què va afirmar The New Yorker sobre Vanessa?" }, { "answers": [ { "text": "celebritats", "answer_start": 85 } ], "id": "P_328_C_1963_Q4", "question": "Qui hi havia entre el públic de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "Barber", "answer_start": 112 } ], "id": "P_328_C_1963_Q5", "question": "Qui va compondre la música de l'òpera Vanessa?" } ] }, { "context": "El doctor va begut per la festa de cap d'any. La baronessa i Erika es neguen a anar a la festa per sentir el seu anunci d'Anatol i el compromís de Vanessa. El doctor se'n va per portar-los, mentre que Vanessa explica a Anatol les seves pors. Finalment Erika retorna, però es desmaia quan el doctor fa l'anunci. Es recupera i fuig al llac mentre Anatol l'empaita.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "va begut", "answer_start": 10 } ], "id": "P_328_C_1964_Q1", "question": "Com va el doctor a la festa de cap d'any?" }, { "answers": [ { "text": "a anar a la festa", "answer_start": 77 } ], "id": "P_328_C_1964_Q2", "question": "A què es neguen la baronessa i Erika?" }, { "answers": [ { "text": "es desmaia", "answer_start": 272 } ], "id": "P_328_C_1964_Q4", "question": "Què li passa Erika quan el doctor fa l'anunci?" } ] }, { "context": "Barber i Steber ja havien fet una col·laboració històrica deu anys abans amb Knoxville: Summer of 1915, que la soprano va encarregar, i de la qual va donar la primera actuació amb l'Orquestra Simfònica de Boston. També hi havia una altra connexió una mica subliminar en la qual el professor de cant de Steber, William L. Whitney, havia estat, al principi de la seva carrera professional, la professora de la tia Louise de Barber. Steber només va tenir cinc setmanes per aprendre aquest difícil paper. No es van acabar aquí els problemes, al mig de tot, va anunciar que es casava. Barber li va demanar que esperés fins després de l'estrena, tement que la distracció arruïnés la seva òpera, però la soprano va anunciar apassionadament que si no es casava, no hi hauria l'òpera. I es va casar. Barber i Menotti li varen proporcionar una lluna de mel ràpida a Capricorn.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Knoxville: Summer of 1915", "answer_start": 77 } ], "id": "P_328_C_1965_Q1", "question": "Quina altra col·laboració havien fet Barber i Steber?" }, { "answers": [ { "text": "cinc setmanes", "answer_start": 452 } ], "id": "P_328_C_1965_Q3", "question": "Quant temps va tenir Steber per aprendre el paper?" }, { "answers": [ { "text": "difícil", "answer_start": 486 } ], "id": "P_328_C_1965_Q4", "question": "Com és el paper?" }, { "answers": [ { "text": "que es casava", "answer_start": 565 } ], "id": "P_328_C_1965_Q5", "question": "Què va anunciar Steber?" } ] }, { "context": "Barber va començar a treballar de ple sobre Vanessa, un nom que va agafar d'un llibre, How to Name Your Child, durant l'hivern de 1956, quan el Metropolitan va anunciar que produiria l'òpera. L'octubre de 1957, Barber va tocar (i va cantar) les seccions completes per a representants del Met i el seu director general, Rudolf Bing. Immediatament es van iniciar debats sobre el càsting i Barber va assistir a moltes representacions del Met, escoltant cantants que possiblement omplissin les diverses parts. Maria Callas, llavors en el punt més àlgid de la seva fama, va ser la seva elecció preferent per al paper protagonista. Barber la va convidar a Capricorn, la casa que ell i Menotti havien construït a la Mount Kisco, Nova York, per tocar-li la partitura. Callas va portar com a seguici al seu marit, dos representants d'empreses discogràfiques, un secretari i un gos.[2] Callas no li va acabar d'agradar i va refusar el paper. Hi ha diverses teories de per què el va rebutjar. Alguns diuen que va dir que el paper d'Erika, que és molt fort i per a una mezzosoprano, era més important que el de la protagonista i la podia eclipsar.[3] També s'argumenta que va prendre aquesta decisió perquè mai havia cantat cap òpera en anglès. Una altra història explica que va perdre les ganes de cantar el paper tan aviat com Barber va començar l'escena inicial en la qual Vanessa dóna ordres sobre el menú del sopar; es diu que Callas es va queixar «com puc cantar un paper que comenci amb les paraules \"massa salses\"?». Segurament la més plausible sigui la primera i Callas tenia un punt de raó: tot i que Vanessa és la protagonista, el paper d'Erika és de totes maneres molt convincent, i això es va fer evident a la inauguració. La jove mezzo Rosalind Elias, escollida com a Erika, de fet gairebé li va robar el protagonisme a la soprano.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "durant l'hivern de 1956", "answer_start": 111 } ], "id": "P_328_C_1966_Q1", "question": "Quan va començar a treballar Barber sobre Vanessa?" }, { "answers": [ { "text": "Rudolf Bing", "answer_start": 319 } ], "id": "P_328_C_1966_Q2", "question": "Qui era el director general del Met?" }, { "answers": [ { "text": "Maria Callas", "answer_start": 506 } ], "id": "P_328_C_1966_Q3", "question": "Quina va ser l'elecció preferent de Barber per fer la protagonista de Vanessa?" }, { "answers": [ { "text": "va refusar el paper", "answer_start": 911 } ], "id": "P_328_C_1966_Q4", "question": "Què va fer Callas?" }, { "answers": [ { "text": "cap òpera en anglès", "answer_start": 1212 } ], "id": "P_328_C_1966_Q5", "question": "Què no havia cantat Callas quan va refusar el paper de Vanessa?" } ] }, { "context": "La primera òpera de Barber, Vanessa, està impregnada de la penombra del teatre burgès tardà d'Ibsen i Strindberg. Els personatges, però, s'aturen al llindar d'un pathos amarg, sense arribar a una tragèdia real i profunda. Vanessa és essencialment una prima donna més vocal que teatral, Anatol un fatu amant en lloc d'un pocavergonya i Erika, que en cert sentit és la veritable protagonista, un personatge més admirable que memorable. Un pessimisme existencial que neix del fracàs de sentiments emergeix amb més substància en l'únic moment en què el to realista reemplaça una cortina abstracta, un quintet (To leave, to break) en el qual els personatges principals suspenen el temps narratiu per donar a conèixer el seu destí de perdedors. Fins i tot un personatge secundari com el vell metge de família, que ha de vetllar per la varietat i la lleugeresa al drama, manifesta en les seves intervencions una renúncia simplement emmascarada per un vitalisme realista (I should never have been a doctor, Nicholas). El llenguatge del llibret de Menotti, fins i tot la sintaxi musical de Barber, s'atreveix a trencar el pas del temps, amb gestos musicals molt agosarats, per exemple, en tota complexa escena del ball en el tercer acte. La modernitat també es nota en el ritme de l'edició d'escenes, en què fins i tot la música estilitzada (àries, duos, conjunts) flueix a través del temps mitjançant la variació de la intensitat de l'expressió, com ara seqüències cinemàtiques en que s'alternen els primers plans i els llunyans. L'estil de Barber segueix sent admirable tant en la direcció de les veu com en l'orquestració, i està per sobre de totes les altres qualitats el lirisme introspectiu de la invenció melòdica, que és potser el tret més característic del compositor nord-americà.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del teatre burgès tardà d'Ibsen i Strindberg", "answer_start": 68 } ], "id": "P_328_C_1967_Q1", "question": "De quin teatre està impregnada Vanessa?" }, { "answers": [ { "text": "a una tragèdia real i profunda", "answer_start": 190 } ], "id": "P_328_C_1967_Q2", "question": "On no arriben els personatges de Vanessa?" }, { "answers": [ { "text": "el pas del temps", "answer_start": 1110 } ], "id": "P_328_C_1967_Q3", "question": "Què trenca l llenguatge del llibret de Menotti en Vanessa?" }, { "answers": [ { "text": "en el ritme de l'edició d'escenes", "answer_start": 1257 } ], "id": "P_328_C_1967_Q4", "question": "Com es nota la modernitat de Vanessa?" } ] }, { "context": "Tanmateix, un element de tensió creativa entre ells era inevitable. Quan Barber va començar a treballar amb Vanessa el 1954, ja era considerat un dels compositors més importants de la música orquestral i vocal dels Estats Units. Menotti, mentrestant, un home instintiu del teatre, s'havia convertit en la veu rebel de l'òpera americana contemporània.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un element de tensió", "answer_start": 11 } ], "id": "P_328_C_1968_Q1", "question": "Què hi va haver entre Barber i Menotti?" }, { "answers": [ { "text": "un dels compositors més importants de la música orquestral i vocal dels Estats Units", "answer_start": 143 } ], "id": "P_328_C_1968_Q2", "question": "Com era considerat Barber quan va començar a treballar en Vanessa?" }, { "answers": [ { "text": "un home instintiu del teatre", "answer_start": 251 } ], "id": "P_328_C_1968_Q3", "question": "Què era Menotti?" }, { "answers": [ { "text": "la veu rebel de l'òpera americana contemporània", "answer_start": 302 } ], "id": "P_328_C_1968_Q4", "question": "En què s'havia convertit Menotti quan va començar a treballar en Vanessa?" } ] } ] }

{ "title": "Primats", "paragraphs": [ { "context": "No tots els primats presenten aquests trets anatòmics, ni tots els trets són únics a aquests animals. Per exemple, altres mamífers tenen clavícules, tres tipus de dents i un penis pèndol, mentre que les mones aranya tenen polzes molt reduïts, els lèmurs de collar tenen sis glàndules mamàries i els estrepsirinis solen tenir un musell més llarg i un gran sentit de l'olfacte. Els primats són mamífers generalistes.[40]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "molt reduïts", "answer_start": 229 } ], "id": "P_288_C_1723_Q2", "question": "Com són els polzes de les mones aranya?" }, { "answers": [ { "text": "els lèmurs de collar", "answer_start": 243 } ], "id": "P_288_C_1723_Q3", "question": "Qui té sis glàndules mamàries?" }, { "answers": [ { "text": "un musell més llarg i un gran sentit de l'olfacte", "answer_start": 325 } ], "id": "P_288_C_1723_Q4", "question": "Què solen tenir els estrepsirinis?" }, { "answers": [ { "text": "generalistes", "answer_start": 401 } ], "id": "P_288_C_1723_Q5", "question": "Quin tipus de mamífers són els primats?" } ] }, { "context": "Hi ha 21 primats en perill crític, vuit dels quals han estat a la llista dels 25 primats més amenaçats del món de la UICN des de l'any 2000: el sifaca sedós, el langur de François, el langur de cap daurat, el rinopitec de potes grises, el rinopitec de Tonquín, Nomascus nasutus hainanus, el goril·la del riu Cross i l'orangutan de Sumatra.[126] Procolobus badius waldronae fou recentment declarat extingit quan no es trobà cap rastre de la subespècie entre el 1993 i el 1999.[127] Des d'aleshores, alguns caçadors n'han trobat i mort individus i el futur de la subespècie sembla difícil.[128]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "21", "answer_start": 6 } ], "id": "P_288_C_1724_Q1", "question": "Quants primats hi ha en perill crític?" }, { "answers": [ { "text": "UICN", "answer_start": 117 } ], "id": "P_288_C_1724_Q2", "question": "Qui elabora la llista dels primats més amenaçats del món?" }, { "answers": [ { "text": "Procolobus badius waldronae", "answer_start": 345 } ], "id": "P_288_C_1724_Q3", "question": "Quina subespècie de primat s'ha declarat recentment extingit?" }, { "answers": [ { "text": "entre el 1993 i el 1999", "answer_start": 451 } ], "id": "P_288_C_1724_Q4", "question": "Quan no es trobà cap rastre de la subespècie Procolobus badius waldronae?" } ] }, { "context": "Els primats de gran mida (més de 5 kg) corren un major risc d'extinció a causa de la seva major rendibilitat pels caçadors furtius, en comparació amb els primats més petits.[112] Assoleixen la maduresa sexual més tard que altres animals i tenen un període més llarg entre parts. Per tant, les poblacions tenen menys temps de recuperació després d'haver perdut membres a la caça furtiva o el comerç d'animals de companyia.[113] Les dades d'algunes ciutats africanes mostren que la meitat de les proteïnes consumides en àrees urbanes prové del comerç en bushmeat.[114] Primats amenaçats com ara cercopitecs i els drils són caçats a una escala que supera de llarg els nivells sostenibles.[114] Això es deu a la seva mida corporal gran, facilitat de transport i rendibilitat per animal.[114] Com que l'agricultura envaeix els hàbitats forestals, els primats s'alimenten dels conreus, provocant grans pèrdues econòmiques als grangers.[115] Les ràtzies dels conreus que duen a terme els primats fa una impressió negativa dels primats, perjudicant els esforços de conservació.[116]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "més de 5 kg", "answer_start": 26 } ], "id": "P_288_C_1725_Q1", "question": "Quin és el pes dels primats que corren un major risc d'extinció?" }, { "answers": [ { "text": "a causa de la seva major rendibilitat pels caçadors furtius", "answer_start": 71 } ], "id": "P_288_C_1725_Q2", "question": "Per què els primats de gran mida corren un major risc d'extinció?" }, { "answers": [ { "text": "més tard que altres animals", "answer_start": 209 } ], "id": "P_288_C_1725_Q3", "question": "Quan assoleixen els primats la seva maduresa sexual?" }, { "answers": [ { "text": "els hàbitats forestals", "answer_start": 818 } ], "id": "P_288_C_1725_Q4", "question": "Què envaeix l'agricultura?" }, { "answers": [ { "text": "als grangers", "answer_start": 916 } ], "id": "P_288_C_1725_Q5", "question": "A qui provoquen pèrdues econòmiques els primats?" } ] }, { "context": "El dimorfisme sexual, la variació entre individus de diferent sexe dins la mateixa espècie, és sovint present en els simis, tot i que en major mesura en les espècies del Vell Món (simis i alguns micos) que les del Nou Món. Estudis recents utilitzen la comparació d'ADN per examinar tant la variació en l'expressió del dimorfisme entre els primats com les causes fonamentals del dimorfisme sexual. Els primats solen tenir dimorfisme de massa corporal[52][53] i de mida dels ullals[54][55] així com del color del pelatge i la pell.[56] El dimorfisme es pot atribuir i és afectat per diferents factors, incloent-hi el sistema d'aparellament,[57] la mida,[57] l'hàbitat i la dieta.[58]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la variació entre individus de diferent sexe dins la mateixa espècie", "answer_start": 22 } ], "id": "P_288_C_1726_Q1", "question": "Què és el dimorfisme sexual?" }, { "answers": [ { "text": "del Vell Món", "answer_start": 166 } ], "id": "P_288_C_1726_Q2", "question": "En quines espècies de simis es troba en major mesura el dimorfisme sexual?" }, { "answers": [ { "text": "la comparació d'ADN", "answer_start": 249 } ], "id": "P_288_C_1726_Q3", "question": "Què utilitzen els estudis recents per examinar les causes del dimorfisme sexual?" }, { "answers": [ { "text": "de massa corporal[52][53] i de mida dels ullals[54][55] així com del color del pelatge i la pell", "answer_start": 432 } ], "id": "P_288_C_1726_Q4", "question": "Quins són els dimorfismes que solen tenir els primats?" }, { "answers": [ { "text": "per diferents factors", "answer_start": 577 } ], "id": "P_288_C_1726_Q5", "question": "Per què és afectat el dimorfisme?" } ] }, { "context": "Només els humans són reconeguts com a persones i estan protegits per la llei, per la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.[b] L'estatus legal dels primats no humans (PNH), d'altra banda, és objecte d'un intens debat i hi ha organitzacions com ara el Projecte Gran Simi (PGS, o GAP per les seves sigles en anglès) que fan campanya perquè s'atorgui als primats almenys alguns drets legals.[94] Al juny del 2008, Espanya esdevingué el primer país del món en reconèixer els drets d'alguns PNH quan el comitè ambiental interpartidista del seu parlament incità l'estat a complir les recomanacions del PGS, que són que els ximpanzés, els bonobos, els orangutans i els goril·les no siguin utilitzats per l'experimentació animal.[95][96]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els humans", "answer_start": 6 } ], "id": "P_288_C_1728_Q1", "question": "Qui són reconeguts com a persones?" }, { "answers": [ { "text": "els humans", "answer_start": 6 } ], "id": "P_288_C_1728_Q2", "question": "A qui protegeix la Declaració Universal dels Drets Humans?" }, { "answers": [ { "text": "Projecte Gran Simi", "answer_start": 274 } ], "id": "P_288_C_1728_Q3", "question": "Quina organització fa campanya perquè s'atorguin als primats alguns drets legals?" }, { "answers": [ { "text": "juny del 2008", "answer_start": 419 } ], "id": "P_288_C_1728_Q4", "question": "Quan va reconèixer Espanya els drets d'alguns PNH?" }, { "answers": [ { "text": "que els ximpanzés, els bonobos, els orangutans i els goril·les no siguin utilitzats per l'experimentació animal", "answer_start": 632 } ], "id": "P_288_C_1728_Q5", "question": "Quines són les recomanacions del PGS?" } ] } ] }

{ "title": "Història del periodisme", "paragraphs": [ { "context": "L'edat d'or del fotoperiodisme fou el període que va entre la dècada del 1930 i la dècada del 1950.[47] Les Leica de 35 mm del 1925, i els primers flaixos d'entre el 1927 i el 1930 van facilitar la feina als fotoperiodistes, el que va comportar l'aparició d'un nou estil de revistes i de diaris amb més espai per les fotografies que pel text. La primera revista de notícies il·lustrada fou el Berliner Illustrirte Zeitung (1901). A partir d'aquest mitjà i altres de similars es creà el prototip de revista il·lustrada.[48] Explicar històries a través de les fotografies es convertí en l'objectiu dels reporters. Destacà el primer fotògraf esportiu Martin Munkácsi[49][50] i un dels fundadors del fotoperiodisme, Erich Salomon.[51] L'edat d'or del fotoperiodisme s'acabà a la dècada del 1970, quan diverses revistes van tancar per problemes econòmics.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "entre la dècada del 1930 i la dècada del 1950", "answer_start": 53 } ], "id": "P_294_C_1759_Q1", "question": "Quin fou el període d'or del fotoperiodisme?" }, { "answers": [ { "text": "Les Leica de 35 mm del 1925, i els primers flaixos", "answer_start": 104 } ], "id": "P_294_C_1759_Q2", "question": "Què va facilitar la feina als periodistes?" }, { "answers": [ { "text": "el Berliner Illustrirte Zeitung", "answer_start": 390 } ], "id": "P_294_C_1759_Q3", "question": "Quina fou la primera revista de notícies il·lustrada?" }, { "answers": [ { "text": "Explicar històries a través de les fotografies", "answer_start": 523 } ], "id": "P_294_C_1759_Q4", "question": "Quin era l'objectiu dels reporters?" }, { "answers": [ { "text": "a la dècada del 1970", "answer_start": 770 } ], "id": "P_294_C_1759_Q5", "question": "Quan s'acaba l'edat d'or del fotoperiodisme?" } ] }, { "context": "El tret que permet caracteritzar l'etapa de la història del periodisme anomenada periodisme modern o lliberal és l'ascens de liberalisme polític i econòmic, que afavoreix la lliure circulació de notícies, l'augment de la rellevància dels diaris i l'aparició del periodista com a actor social. Això fa que en cada estat l'ofici evolucioni a ritmes diferents. Aquesta evolució diversa dificulta assenyalar un final comú de l'etapa històrica, que en qualsevol cas s'ha de situar a la segona meitat del segle xix.[24] Per a descriure aquest període és necessari aturar-se en els efectes de la llibertat de premsa i el periodisme polític de França, el periodisme informatiu d'Anglaterra i el periodisme innovador nord-americà.[25]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'ascens de liberalisme polític i econòmic", "answer_start": 113 } ], "id": "P_294_C_1760_Q1", "question": "Què afavoreix la lliure circulació de notícies?" }, { "answers": [ { "text": "com a actor social", "answer_start": 273 } ], "id": "P_294_C_1760_Q2", "question": "Com apareix el periodista arrel de l'ascens del liberalisme polític i econòmic?" }, { "answers": [ { "text": "a la segona meitat del segle xix", "answer_start": 476 } ], "id": "P_294_C_1760_Q3", "question": "Quan es pot situar el final de l'etapa del periodisme modern o lliberal?" }, { "answers": [ { "text": "informatiu", "answer_start": 658 } ], "id": "P_294_C_1760_Q4", "question": "Com era el periodisme d'Anglaterra?" }, { "answers": [ { "text": "França", "answer_start": 636 } ], "id": "P_294_C_1760_Q5", "question": "On és el periodisme polític?" } ] }, { "context": "El 14 de maig del 1897 Guglielmo Marconi va fer la primera transmissió de ràdio de la història. El 1903 va establir als Estats Units l'estació WCC per a transmetre missatges d'est a oest, en la inauguració de la qual van creuar missatges de salutació el president Theodore Roosevelt i el rei Eduard VIII del Regne Unit. El 1904 va arribar a un acord amb l'Oficina de Correus britànica per a la transmissió comercial de missatges per ràdio, engegant aquell mateix any el primer periòdic oceànic —a bord dels bucs de la línia Cunard—, que rebia les notícies per ràdio. El valor de la ràdio en la guerra es va demostrar per primer cop durant la Guerra italo-turca de 1911. Amb l'entrada d'Itàlia a la Primera Guerra Mundial el 1915 fou designat com a responsable de les comunicacions sense fils per totes les forces armades. Lee De Forest propicià el concepte i la pràctica del broadcasting, emetent diversos programes amb veus i música entre 1906 i 1914.[53]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Guglielmo Marconi", "answer_start": 23 } ], "id": "P_294_C_1761_Q1", "question": "Qui va fer la primera transmissió de ràdio de la història?" }, { "answers": [ { "text": "14 de maig del 1897", "answer_start": 3 } ], "id": "P_294_C_1761_Q2", "question": "Quan es fer la primera transmissió de ràdio de la història?" }, { "answers": [ { "text": "per a transmetre missatges d'est a oest", "answer_start": 147 } ], "id": "P_294_C_1761_Q3", "question": "Per a què va establir Marconi l'estació WCC als Estats Units?" }, { "answers": [ { "text": "amb l'Oficina de Correus britànica", "answer_start": 350 } ], "id": "P_294_C_1761_Q4", "question": "Amb qui va arribar Marconi a un acord el 1904?" }, { "answers": [ { "text": "el concepte i la pràctica del broadcasting", "answer_start": 845 } ], "id": "P_294_C_1761_Q5", "question": "Què propicià Lee De Forest?" } ] }, { "context": "La radiodifusió s'inicià a Europa el 1922. A França el primer permís s'atorgà el 1922 a Emile Girardeau, que va fer la primera emissora privada, anomenada Radiola o Radio París, però el desenvolupament fou lent fins a les eleccions del 1936. A Alemanya fou el 1923 quan s'autoritzaren les emissions públiques de Ràdio. A Argentina hi havia emissions des de 1922, a Austràlia des del 1923 i al Japó des del 1925.[53] A diferència dels Estats Units, són els estats europeus els qui tenien la titularitat de la ràdio. Això era exclusivament així fins que a Gran Bretanya el ministre Neville Chamberlain promogué la unió de grans empreses i petits fabricants interessats en les emissions de ràdio en la British Broadcasting Company, la BBC, que el 1927 passaria de ser companyia a ser una corporació pública amb el monopoli de la radiodifusió. Les sis grans empreses que havien fet la companyia inicial es quedaren amb el monopoli de la venda de receptors. D'aquesta manera, en enfront del model privat americà, a Anglaterra el mitjà evolucionà cap a un model eminentment públic.[54]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Emile Girardeau", "answer_start": 88 } ], "id": "P_294_C_1762_Q2", "question": "A qui s'atorgà a França el primer permís?" }, { "answers": [ { "text": "Radiola o Radio París", "answer_start": 155 } ], "id": "P_294_C_1762_Q3", "question": "Com s'anomena la primera emissora privada que va fer Emile Girardeau?" }, { "answers": [ { "text": "les emissions públiques de Ràdio", "answer_start": 285 } ], "id": "P_294_C_1762_Q4", "question": "Què s'autoritza a Alemanya el 1923?" }, { "answers": [ { "text": "1925", "answer_start": 406 } ], "id": "P_294_C_1762_Q5", "question": "Des de quan hi havia emissions al Japó?" } ] }, { "context": "Els diaris americans rivalitzaven per enviar el nombre més gran de corresponsals, en total el nord en va enviar més de 500. Els anglesos seguien també amb molt d'interès les informacions de la guerra a través dels seus corresponsals. La manca d'experiència omplí els diaris de subjectivitats, inexactituds i exageracions. El telègraf elèctric fou el principal instrument en la difusió de les notícies, que incorporà un sumari inicial per si es tallava la connexió, s'inclogueren entrevistes i es difongueren il·lustracions, però encara no havia arribat l'hora de les fotografies. Les autoritats militars intentaren censurar les publicacions a través de diversos mecanismes, ho tingueren més fàcil entre els del sud, on només se suspengué un diari, que els del nord, on en suprimiren fins a 20. Silvanus Cadwallader del nord i Peter Alexander del sud són considerats els millors corresponsals d'aquesta guerra.[32]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per enviar el nombre més gran de corresponsals", "answer_start": 34 } ], "id": "P_294_C_1763_Q1", "question": "Per què rivalitzaven els diaris americans?" }, { "answers": [ { "text": "més de 500", "answer_start": 112 } ], "id": "P_294_C_1763_Q2", "question": "Quans corresponsals va enviar el nord?" }, { "answers": [ { "text": "a través dels seus corresponsals", "answer_start": 200 } ], "id": "P_294_C_1763_Q3", "question": "Com seguien els anglesos les informacions de la guerra?" }, { "answers": [ { "text": "La manca d'experiència", "answer_start": 234 } ], "id": "P_294_C_1763_Q4", "question": "Què omplí els diaris de subjectivitats?" }, { "answers": [ { "text": "Les autoritats militars", "answer_start": 580 } ], "id": "P_294_C_1763_Q5", "question": "Qui va intentar censurar les publicacions?" } ] }, { "context": "Les dues primeres publicacions periodístiques setmanals que marquen l'origen de la història del periodisme són de l'Alemanya del 1609. El primer periòdic de la història del periodisme fou Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien (Col·lecció de totes les notícies distingides i memorables), publicada a Wolfenbüttel des del 1609. El segon és el Relatio d'Estrasburg. Foren les primeres dues gasetes setmanals que van aparèixer després d'un segle i mig d'evolució dels fulls impresos no periòdics. Aviat es va publicar la gaseta de Basilea (1610), la de Viena (1615), la Frankfurten Journel de Frankfurt del Main (1615), la de Berlín (1617), la d'Hamburg (1618), la de Londres (1622), la Gaceta Publica d'Itàlia (1640), i la Gazeta de Barcelona (1641). El 1650 hi havia 30 ciutats alemanyes amb gasetes actives.[18][19][20]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien", "answer_start": 188 } ], "id": "P_294_C_1764_Q1", "question": "Quin va ser el primer periòdic de la història del periodisme?" }, { "answers": [ { "text": "Wolfenbüttel", "answer_start": 316 } ], "id": "P_294_C_1764_Q3", "question": "On es va publicar el periòdic Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien?" }, { "answers": [ { "text": "30", "answer_start": 782 } ], "id": "P_294_C_1764_Q4", "question": "Quantes ciutats alemanyes hi havia el 1650 amb gasetes actives?" } ] } ] }

{ "title": "Compsognathus longipes", "paragraphs": [ { "context": "Compsognathus dóna nom a la família dels compsognàtids, un grup compost principalment de petits dinosaures del Juràssic superior i Cretaci inferior de la Xina, Europa i Sud-amèrica.[11] Durant molts anys en fou l'únic membre conegut; tanmateix, en les últimes dècades els paleontòlegs han descobert diversos gèneres relacionats. El clade inclou Aristosuchus,[26] Huaxiagnathus,[27] Mirischia,[28] Sinosauropteryx,[29][22] potser Juravenator[30] i Scipionyx.[31] En el passat, Mononykus fou proposat com membre de la família, però això fou refutat per Chen i coautors en un document del 1998; consideraren les semblances entre Mononykus i compsognàtids un resultat d'evolució convergent.[3] La posició de Compsognathus i els seus parents dins del grup dels celurosaures és incerta. Alguns, com ara l'expert en teròpodes Thomas Holtz Jr. i els coautors Ralph Molnar i Phil Currie, al text de gran importància del 2004 Dinosauria, consideren aquesta família la més basal dels celurosaures,[32] mentre que altres la consideren part dels maniraptors.[33][34]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la família dels compsognàtids", "answer_start": 23 } ], "id": "P_545_C_3265_Q1", "question": "A qui dóna nom Compsognathus?" }, { "answers": [ { "text": "petits dinosaures del Juràssic superior i Cretaci inferior", "answer_start": 89 } ], "id": "P_545_C_3265_Q2", "question": "Qui compon el grup dels compsognàtids?" }, { "answers": [ { "text": "Xina, Europa i Sud-amèrica", "answer_start": 154 } ], "id": "P_545_C_3265_Q3", "question": "On s'han localitzat els compsognàtids?" }, { "answers": [ { "text": "text de gran importància del 2004", "answer_start": 882 } ], "id": "P_545_C_3265_Q4", "question": "Què és Dinosauria?" }, { "answers": [ { "text": "Ralph Molnar i Phil Currie", "answer_start": 851 } ], "id": "P_545_C_3265_Q5", "question": "Qui va escriure Dinosauria?" } ] }, { "context": "Tot i que no se'l reconegué com tal a l'hora del seu descobriment, Compsognathus és el primer dinosaure conegut a partir d'un esquelet raonablement complet. Actualment, C. longipes n'és l'única espècie reconeguda, tot i que l'exemplar més gran descobert a França a la dècada del 1970 fou considerat en el passat com pertanyent a una espècie diferent, C. corallestris. Fins a les dècades del 1980 i del 1990 Compsognathus fou el dinosaure més petit conegut, i fou considerat el parent més proper de l'ocell primitiu Archaeopteryx. Així doncs, aquest gènere de dinosaure és un dels pocs ben coneguts fora dels cercles paleontològics.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'un esquelet raonablement complet", "answer_start": 121 } ], "id": "P_545_C_3266_Q1", "question": "A partir de què van conèixer el Compsognathus?" }, { "answers": [ { "text": "C. longipes", "answer_start": 169 } ], "id": "P_545_C_3266_Q2", "question": "Quina és l'única espècie reconeguda de Compsognathus?" }, { "answers": [ { "text": "a la dècada del 1970", "answer_start": 263 } ], "id": "P_545_C_3266_Q3", "question": "Quan van descobrir a França l'exemplar més gran de C. longipes?" }, { "answers": [ { "text": "el dinosaure més petit conegut", "answer_start": 425 } ], "id": "P_545_C_3266_Q4", "question": "Què era Compsognathus fins a les dècades del 1980 i del 1990?" }, { "answers": [ { "text": "de l'ocell primitiu Archaeopteryx", "answer_start": 495 } ], "id": "P_545_C_3266_Q5", "question": "De qui va ser considerat parent el Compsognathus?" } ] }, { "context": "El maxil·lar inferior era esvelt i no tenia fossa mandibular, un forat al maxil·lar inferior habitual en els arcosaures. Les dents eren petites però afilades, adaptades per la seva dieta de petits vertebrats i possiblement altres animals petits, com ara insectes. Les seves dents més anteriors (les de la premaxil·la) no eren serrades, a diferència de les posteriors. Els científics han utilitat aquestes característiques dentàries per identificar Compsognathus i els seus parents més propers.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "esvelt", "answer_start": 26 } ], "id": "P_545_C_3267_Q1", "question": "Com era el maxil·lar inferior?" }, { "answers": [ { "text": "petites però afilades", "answer_start": 136 } ], "id": "P_545_C_3267_Q2", "question": "Com eren les dents?" }, { "answers": [ { "text": "per la seva dieta", "answer_start": 169 } ], "id": "P_545_C_3267_Q3", "question": "Per a què estaven adaptades les seves dents?" }, { "answers": [ { "text": "fossa mandibular", "answer_start": 44 } ], "id": "P_545_C_3267_Q4", "question": "Què no tenia el maxiŀlar inferior?" }, { "answers": [ { "text": "un forat al maxil·lar inferior", "answer_start": 62 } ], "id": "P_545_C_3267_Q5", "question": "Què és la fossa mandibular?" } ] }, { "context": "Els científics descobriren ous de 10 mm de diàmetre a prop de les restes fòssils del Compsognathus alemany. El 1901, Friedrich von Huene els interpretà com ossificacions dèrmiques.[19] Griffiths els redescrigué com ous immadurs el 1993.[20] Tanmateix, investigadors posteriors han posat en dubte la seva relació amb el gènere Compsognathus perquè foren trobats a l'exterior de la cavitat corporal de l'animal. Un fòssil ben preservat de Sinosauropteryx, un gènere relacionat amb Compsognathus, presenta dos oviductes amb dos ous sense pondre. Aquests ous, proporcionalment més grans i menys nombrosos, de Sinosauropteryx posen encara més en dubte la identificació original dels ous de Compsognathus.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "10 mm de diàmetre", "answer_start": 34 } ], "id": "P_545_C_3268_Q2", "question": "De quina mida eren els ous?" }, { "answers": [ { "text": "com ossificacions dèrmiques", "answer_start": 152 } ], "id": "P_545_C_3268_Q3", "question": "Com interpretà els ous Friedrich von Huene?" }, { "answers": [ { "text": "prop de les restes fòssils del Compsognathus alemany", "answer_start": 54 } ], "id": "P_545_C_3268_Q4", "question": "On van trobar els ous?" } ] }, { "context": "Durant dècades, Compsognathus fou celebrat com el dinosaure més petit conegut; els exemplars conservats mesuraven aproximadament 1 metre de llargada. Tanmateix, es creu que dinosaures descoberts posteriorment, com ara Caenagnathasia, Microraptor i Parvicursor, eren encara més petits. S'estima que Compsognathus pesava aproximadament 3 kg.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el dinosaure més petit conegut", "answer_start": 47 } ], "id": "P_545_C_3269_Q1", "question": "Què creien que era Compsognathus durant dècades?" }, { "answers": [ { "text": "aproximadament 1 metre de llargada", "answer_start": 114 } ], "id": "P_545_C_3269_Q2", "question": "Quan mesuraven els exemplars conservats de Compsognathus?" }, { "answers": [ { "text": "aproximadament 3 kg", "answer_start": 319 } ], "id": "P_545_C_3269_Q3", "question": "Quan es creu que pesaven els Compsognathus?" }, { "answers": [ { "text": "més petits", "answer_start": 273 } ], "id": "P_545_C_3269_Q4", "question": "Com eren els Microraptors comparats amb els Compsognathus?" } ] } ] }

{ "title": "Golda Meir", "paragraphs": [ { "context": "Seguint el principi de no negociar amb el que ella qualificava de \"terroristes\", la primera ministra Meir es negà a la sol·licitud argumentant: \"Si negociem, cap ciutadà israelià estarà mai més segur en cap lloc del món.\"[35] El govern israelià mobilitzà la unitat antiterrorista Sayeret Matkal, però el govern alemany no permeté que entressin al seu territori. Els negociadors alemanys van oferir als segrestadors una quantitat il·limitada de diners a canvi dels ostatges i d'un avió, malgrat que el pla era atacar-los a l'aeroport. Els terroristes i els israelians van volar en helicòpter fins a l'aeroport però l'operació de rescat sortí malament i els palestins van matar la resta d'ostatges. Arran de la matança, Meir feu una crida al món per tal de \"salvar els nostres ciutadans i condemnar els atroços actes criminals comesos.\"", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Sayeret Matkal", "answer_start": 280 } ], "id": "P_149_C_889_Q2", "question": "Quina unitat antiterrorista van mobilitzar?" }, { "answers": [ { "text": "que entressin al seu territori", "answer_start": 330 } ], "id": "P_149_C_889_Q3", "question": "Què no va permetre el govern alemany?" }, { "answers": [ { "text": "una quantitat il·limitada", "answer_start": 415 } ], "id": "P_149_C_889_Q4", "question": "Quants diners va oferir els negociadors?" }, { "answers": [ { "text": "en helicòpter", "answer_start": 577 } ], "id": "P_149_C_889_Q5", "question": "Com van anar fins a l'aeroport?" } ] }, { "context": "La història de Golda Meir fou portada tant al teatre com a la pantalla gran. El 1977 Anne Bancroft va caracteritzar a Golda Meir en l'obra de William Gibson, Golda, a Broadway. L'actriu australiana Judy Davis va protagonitzar una jove Golda en la minisèrie realitzada per a televisió A Woman Called Golda (1982); en la mateixa pel·lícula, Golda, ja gran, fou interpretada per Ingrid Bergman.[46] El 2003 l'actriu Tovah Feldshuh l'interpretà en la segona obra de William Gibson a Broadway Golda's Balcony.[47] El 2006 aquesta obra fou adaptada per una pel·lícula amb el mateix títol, protagonitzada per Valerie Harper.[48] El 1986, Michael Anderson dirigí una pel·lícula pel canal de televisió HBO titulada Sword of Gideon on l'interpretà l'actriu Colleen Dewhurst.[49] El 2005 l'actriu Lynn Cohen interpretà Golda Meir en la pel·lícula de Steven Spielberg Munich, sobre la Massacre de Munic i l'Operació Ira de Déu. L'actriu Tovah Feldshuh la caracteritzà a la pel·lícula francesa de 2006, O Jerusalén.[50] En la pel·lícula de 2009 The Last Report on Anna, dirigida per Márta Mészáros fou interpretada per l'actriu polonesa Beata Fudalej.[51]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Anne Bancroft", "answer_start": 85 } ], "id": "P_149_C_891_Q1", "question": "Qui va interpretar a Golda Meir a l'obra Golda?" }, { "answers": [ { "text": "A Woman Called Golda", "answer_start": 284 } ], "id": "P_149_C_891_Q2", "question": "Com es titulava la minisèrie?" }, { "answers": [ { "text": "Broadway Golda's Balcony", "answer_start": 479 } ], "id": "P_149_C_891_Q3", "question": "Quina obra van adaptar per a fer una pel·lícula?" }, { "answers": [ { "text": "Steven Spielberg", "answer_start": 839 } ], "id": "P_149_C_891_Q4", "question": "Qui va dirigir la pel·lícula Munich?" }, { "answers": [ { "text": "francesa", "answer_start": 972 } ], "id": "P_149_C_891_Q5", "question": "D'on és la pel·lícula O Jerusalén?" } ] }, { "context": "Entre 1932 i 1934, Meyerson fou enviada als Estats Units per recaptar fons per la causa sionista,[16] estada que aprofità per tractar la seva filla Sara d'una insuficiència renal. A la seva tornada s'uní al Comitè Executiu del Histadrut, càrrec que ocupà de forma ininterrompuda fins al 1948. Durant aquest temps compartí escena política amb figures com David Ben-Gurion, Moshe Sharett o Berl Katznelson. Posteriorment fou elegida delegada del Partit Laborista, càrrec que donà un impuls definitiu en el seu rol de lideratge polític.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Entre 1932 i 1934", "answer_start": 0 } ], "id": "P_149_C_892_Q1", "question": "Quins anys va ser enviada als Estats Units?" }, { "answers": [ { "text": "fons per la causa sionista", "answer_start": 70 } ], "id": "P_149_C_892_Q2", "question": "Què volia recaptar?" }, { "answers": [ { "text": "una insuficiència renal", "answer_start": 155 } ], "id": "P_149_C_892_Q3", "question": "Quina malaltia tenia la seva filla?" }, { "answers": [ { "text": "Comitè Executiu del Histadrut", "answer_start": 207 } ], "id": "P_149_C_892_Q4", "question": "A quin comitè es va unir?" }, { "answers": [ { "text": "Partit Laborista", "answer_start": 444 } ], "id": "P_149_C_892_Q5", "question": "De quin partit va ser delegada?" } ] }, { "context": "La resposta arribà des d'Egipte tres dies després de boca del president d'Egipte Nasser: \"No hi ha veu que superi els sons de la guerra i no ha d'haver-hi cap veu així. Tampoc hi ha una crida més sagrada que la crida a la guerra.\"[25] El 1969 i principis del 1970, Meir es reuní amb molts líders mundials per promoure la pau al Pròxim Orient, entre els quals es trobaven Richard Nixon i el papa Pau VI. El 1973 Golda va rebre la històrica visita a Israel del canceller de l'Alemanya Federal, Willy Brandt.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la pau al Pròxim Orient", "answer_start": 318 } ], "id": "P_149_C_893_Q2", "question": "Què va promoure Meir?" }, { "answers": [ { "text": "amb molts líders mundials", "answer_start": 279 } ], "id": "P_149_C_893_Q3", "question": "Amb qui es va reunir Meir per promoure la pau?" }, { "answers": [ { "text": "Pau VI", "answer_start": 395 } ], "id": "P_149_C_893_Q4", "question": "Amb quin papa es va reunir Meir?" }, { "answers": [ { "text": "Willy Brandt", "answer_start": 492 } ], "id": "P_149_C_893_Q5", "question": "Quin canceller alemany va rebre Golda?" } ] }, { "context": "Encara amb els ressentiments i les contradiccions de la seva gestió durant la guerra, Golda Meir es retirà a viure al quibuts Revivim, a casa de la seva filla Sara, on visqué els darrers anys de la seva vida amb la leucèmia que patia ja en fase avançada. El 7 de desembre de 1978 fou ingressada a l'hospital Hadasa a Jerusalem on entrà en coma[6] i morí l'endemà a causa del càncer a l'edat de 80 anys.[22] Fou enterrada quatre dies després al panteó dels \"Grans de la Pàtria\", al Mont Herzl de Jerusalem.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al quibuts Revivim", "answer_start": 115 } ], "id": "P_149_C_894_Q1", "question": "On es va retirar??" }, { "answers": [ { "text": "leucèmia", "answer_start": 215 } ], "id": "P_149_C_894_Q2", "question": "Quina malaltia patia?" }, { "answers": [ { "text": "Hadasa", "answer_start": 308 } ], "id": "P_149_C_894_Q3", "question": "A quin hospital va ser ingressada?" }, { "answers": [ { "text": "80 anys", "answer_start": 394 } ], "id": "P_149_C_894_Q4", "question": "A quina edat va morir?" }, { "answers": [ { "text": "al panteó dels \"Grans de la Pàtria\"", "answer_start": 441 } ], "id": "P_149_C_894_Q5", "question": "On fou enterrada?" } ] } ] }

{ "title": "Antoni Agustí i Albanell", "paragraphs": [ { "context": "En la seva activitat com a prelat i per tal d'aplicar l'orientació tridentina, celebra dos sínodes diocesans, als anys 1578 i 1581, i un concili provincial, l'any 1584. Publica les constitucions, tant les dels dos sínodes en les Constitutionum synodalium Tarraconensium el 1581, on inclou també les del sínode de 1566 presidit per l'arquebisbe Ferran de Lloaces i Peres, com les constitucions del concili provincial que ell presideix, el 1585. Abans, en 1580, havia publicat les constitucions dels concilis provincials anteriors, amb una petita biografia dels seus antecessors.[68][69]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1578 i 1581", "answer_start": 119 } ], "id": "P_351_C_2101_Q2", "question": "Quins anys va celebrar els dos sínodes diocesans?" }, { "answers": [ { "text": "Constitutionum synodalium Tarraconensium", "answer_start": 229 } ], "id": "P_351_C_2101_Q3", "question": "On publica les constitucions dels dos sínodes?" }, { "answers": [ { "text": "ell", "answer_start": 420 } ], "id": "P_351_C_2101_Q4", "question": "Qui presideix les constitucions del concili provincial el 1585?" }, { "answers": [ { "text": "una petita biografia dels seus antecessors", "answer_start": 534 } ], "id": "P_351_C_2101_Q5", "question": "Què incloïa la publicació de les constitucions dels concilis provincials de l'any 1580?" } ] }, { "context": "Felip II el torna a presentar, aquesta vegada, per al bisbat de Lleida. El 8 d'agost de 1561 és nomenat pel papa Pius IV,[48] i pren possessió del bisbat, mitjançant el procurador Lluís Pons d'Icart, parent seu, el 13 d'octubre. L'entrada efectiva a la diòcesi sofreix un significatiu retard per la seva assistència al tercer i últim període de sessions del Concili de Trento.[49] Aquest canvi porta aparellat la pèrdua de la seva plaça d'auditor de la Rota.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per al bisbat de Lleida", "answer_start": 47 } ], "id": "P_351_C_2102_Q1", "question": "Per a qui el va tornar a presentar Felip II?" }, { "answers": [ { "text": "8 d'agost de 1561", "answer_start": 75 } ], "id": "P_351_C_2102_Q2", "question": "Quan va ser nomenat pel papa Pius IV?" }, { "answers": [ { "text": "mitjançant el procurador Lluís Pons d'Icart", "answer_start": 155 } ], "id": "P_351_C_2102_Q3", "question": "Com pren possessió del bisbat?" }, { "answers": [ { "text": "tercer", "answer_start": 319 } ], "id": "P_351_C_2102_Q4", "question": "Quin va ser l'últim període de sessions del Concili de Trento?" }, { "answers": [ { "text": "la seva plaça d'auditor de la Rota.", "answer_start": 423 } ], "id": "P_351_C_2102_Q5", "question": "Què va perdre a causa de ser nomenat bisbe?" } ] }, { "context": "A principis de l'any 1558 viatja a Alemanya i Àustria com a nunci papal davant la cort de Ferran I amb l'objectiu principal d'impedir la coronació imperial de Ferran I amb el suport dels electors protestants. L'estada a Alemanya fou molt profitosa en l'aspecte científic però no aconsegueix res del que el papa li havia encomanat, per la qual cosa és reclamat a Roma. Tornat el 3 de juny, forma part d'una comissió papal per a decidir què fer amb el títol imperial de Ferran I, i poc després és obligat a incorporar-se a la seu episcopal d'Alife.[43]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "A principis de l'any 1558", "answer_start": 0 } ], "id": "P_351_C_2103_Q1", "question": "Quan viatja com a nunci papal davant la cort de Ferran I?" }, { "answers": [ { "text": "Alemanya i Àustria", "answer_start": 35 } ], "id": "P_351_C_2103_Q2", "question": "On viatja com a nunci papal davant la cort de Ferran I?" }, { "answers": [ { "text": "molt profitosa", "answer_start": 233 } ], "id": "P_351_C_2103_Q4", "question": "Com va ser l'estada a Alemanya en l'aspecte científic?" }, { "answers": [ { "text": "seu episcopal d'Alife", "answer_start": 524 } ], "id": "P_351_C_2103_Q5", "question": "A quina seu episcopal és obligat a incorporar-se?" } ] }, { "context": "Com a eclesiàstic humanista, promou la impressió de llibres d'altres humanistes amb qui manté amistat. Així ocorre amb De Regno libri III (1570) de Juan Ginés de Sepulveda i Libro de la Grandezas de Tarragona (1573) de Lluís Pons d'Icart, editats en les premses de Pedro de Robles, a Lleida, on està instal·lat a petició d'Antoni Agustí.[62] S'envolta d'altres humanistes, com el seu secretari Sebastián de León, que abans ho havia estat del seu amic Ginés de Sepúlveda fins a la mort d'aquest el 1573, el seu bibliotecari Martín López de Bailo, o el retòric i hel·lenista valencià Pere Joan Nunyes.[63] I col·labora amb Fulvio Orsini, amic de la seva estada romana, en un llibre sobre les famílies de la Roma republicana, en els anys 1572 i 1573, que no fou publicat fins a l'any 1577,[64] on Agustí sistematitza la informació d'algunes de les gens romanes a partir de les fonts textuals i epigràfiques.[65]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Juan Ginés de Sepulveda", "answer_start": 148 } ], "id": "P_351_C_2104_Q1", "question": "De qui és el llibre De Regno libri III?" }, { "answers": [ { "text": "Libro de la Grandezas de Tarragona", "answer_start": 174 } ], "id": "P_351_C_2104_Q2", "question": "Quin llibre va escriure LLuís Pont d'Icart?" }, { "answers": [ { "text": "Lleida", "answer_start": 284 } ], "id": "P_351_C_2104_Q3", "question": "On són les premses de Pedro de Robles?" }, { "answers": [ { "text": "textuals i epigràfiques", "answer_start": 880 } ], "id": "P_351_C_2104_Q5", "question": "A partir de quines fonts Agustí sistematitza la informació d'algunes de les gens romanes?" } ] }, { "context": "El seu interès pel dret romà el porta a preparar durant molts anys una obra sobre les paraules del Digest o De Digestorum verbis, del qual sols publica una part, De nominibus propriis Pandectarum, el 1579.[1] L'any 1582 publica una edició crítica dels cànons penitencials. I l'any 1583, Fulvio Orsini edita, amb unes notes pròpies, un treball d'Antoni Agustí de la seva època de Bolonya sobre les lleis i decrets del senat romà trobades en làpides i làmines.[75]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sobre les paraules del Digest o De Digestorum verbis", "answer_start": 76 } ], "id": "P_351_C_2105_Q1", "question": "De quina obra sols publica una part?" }, { "answers": [ { "text": "1582", "answer_start": 215 } ], "id": "P_351_C_2105_Q2", "question": "Quan es publica una edició crítica dels cànons penitencials?" }, { "answers": [ { "text": "Fulvio Orsini", "answer_start": 287 } ], "id": "P_351_C_2105_Q3", "question": "Qui edita un treball d'Antoni Agustí?" }, { "answers": [ { "text": "amb unes notes pròpies", "answer_start": 308 } ], "id": "P_351_C_2105_Q4", "question": "Amb què edita Fulvio Orsini l'any 1583 un treball d'Antoni Agustí?" }, { "answers": [ { "text": "en làpides i làmines", "answer_start": 437 } ], "id": "P_351_C_2105_Q5", "question": "On es van trobar les lleis i decrets del senat romà?" } ] }, { "context": "El 4 d'octubre de 1538 el capítol de la catedral de Saragossa el presenta per a una beca de dret canònic al Col·legi major de Sant Climent dels Espanyols, a Bolonya, i és admès el 17 de gener de 1539. Continua l'estudi del dret, i al mateix temps, en el seu temps lliure, realitza exercicis poètics. El 3 de juny de 1541 obté el grau de doctor en ambdós drets.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el capítol de la catedral de Saragossa", "answer_start": 23 } ], "id": "P_351_C_2106_Q1", "question": "Qui el va presentar per a una beca de dret canònic?" }, { "answers": [ { "text": "4 d'octubre de 1538", "answer_start": 3 } ], "id": "P_351_C_2106_Q2", "question": "Quan el va presentar el capítol de la catedral de Saragossa per a una beca de dret canònic?" }, { "answers": [ { "text": "al Col·legi major de Sant Climent dels Espanyols", "answer_start": 105 } ], "id": "P_351_C_2106_Q3", "question": "On el va presentar el capítol de la catedral de Saragossa per a una beca de dret canònic?" }, { "answers": [ { "text": "exercicis poètics", "answer_start": 281 } ], "id": "P_351_C_2106_Q4", "question": "Què realitza en el seu temps lliure?" }, { "answers": [ { "text": "en ambdós", "answer_start": 344 } ], "id": "P_351_C_2106_Q5", "question": "En quin dret va obtindre el grau de doctor?" } ] } ] }

{ "title": "Catedral d'Amiens", "paragraphs": [ { "context": "Durant la Revolució Francesa, Notre-Dame d'Amiens va patir poc en comparació amb molts altres temples francesos. La població va saber conservar el seu patrimoni dels atemptats pels vàndals de la Revolució, com les que van realitzar les tropes de Joseph Lebon que el 1793 van fer destrosses a la propera ciutat d'Arres.[11] Hi va haver unes poques flor de lis, algunes creus i fins i tot algunes escultures que van ser eliminades, incloent-hi els pinacles del cadirat del cor que mostraven una decoració amb flor de lis. Les petites i grans estàtues que hi ha a diversos portals, així com la galeria dels reis, es van mantenir intactes. La catedral es va convertir en un «Temple de la Raó i la Veritat». Avui podem veure l'estàtua de santa Genoveva, convertida en «Deessa de la Raó», a l'altar de la capella de Notre-Dame du Puy, a l'esquerra del braç sud del transsepte.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La població", "answer_start": 113 } ], "id": "P_452_C_2707_Q1", "question": "Qui va saber conservar el seu patrimoni dels atemptats durant la Revolució Francesa?" }, { "answers": [ { "text": "destrosses", "answer_start": 279 } ], "id": "P_452_C_2707_Q2", "question": "Què van fer les tropes de Joseph Lebon a la ciutat d'Arres?" }, { "answers": [ { "text": "1793", "answer_start": 266 } ], "id": "P_452_C_2707_Q3", "question": "Quan van fer destrosses a la ciutat d'Arres les tropes de Joseph Lebon?" }, { "answers": [ { "text": "intactes", "answer_start": 626 } ], "id": "P_452_C_2707_Q4", "question": "Com es van mantenir la galeria dels reis i les petites i grans estàtues que hi ha a diversos portals de la ciutat?" }, { "answers": [ { "text": "en un «Temple de la Raó i la Veritat»", "answer_start": 664 } ], "id": "P_452_C_2707_Q5", "question": "En què es va convertir la catedral?" } ] }, { "context": "El cadirat del cor de la catedral, és de fusta de roure i representa una gran obra d'art d'ebenisteria, d'estil gòtic flamíger, que va ser dissenyada pels mestres Arnould Boulin, Antoine Avernier i Alexandre Huet. La perfecció tècnica d'aquests setials és tan gran que l'ull humà no pot detectar el més petit rastre d'assemblatge. Aquí no hi ha claus ni caragols ni perns ni espigues. Malgrat ser del gòtic tardà, ja incorpora elements renaixentistes.[59]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de fusta de roure", "answer_start": 38 } ], "id": "P_452_C_2708_Q1", "question": "De quin material és el cadirat del cor de la catedral?" }, { "answers": [ { "text": "una gran obra d'art d'ebenisteria", "answer_start": 69 } ], "id": "P_452_C_2708_Q2", "question": "Què representa el cadirat del cor de la catedral?" }, { "answers": [ { "text": "gòtic flamíger", "answer_start": 112 } ], "id": "P_452_C_2708_Q3", "question": "A quin estil pertany el cadirat del cor de la catedral?" }, { "answers": [ { "text": "Arnould Boulin, Antoine Avernier i Alexandre Huet", "answer_start": 163 } ], "id": "P_452_C_2708_Q4", "question": "Qui va dissenyar el cadirat del cor de la catedral?" }, { "answers": [ { "text": "tan gran que l'ull humà no pot detectar el més petit rastre d'assemblatge", "answer_start": 256 } ], "id": "P_452_C_2708_Q5", "question": "Com és la perfecció tècnica del setials?" } ] }, { "context": "La peça central d'aquest mosaic és un laberint octogonal situat en el cinquè tram de la nau. La seva longitud és de 234 metres. A l'Edat mitjana, els pelegrins que arribaven per venerar les relíquies de sant Joan Baptista —el crani del qual havia estat ofert a la catedral el 1206 pel canonge Vallon de Sarton— i desitjaven guanyar algunes indulgències o perquè els fossin perdonats els pecats comesos, havien de seguir el camí de la línia negra del laberint de genolls, com si fos un Via Crucis. Existeixen d'altres laberints en algunes catedrals i esglésies franceses, com les catedrals de Bayeux i de Chartres; i també en va tenir un Notre-Dame de Reims, però va ser destruït al segle xviii.[29]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un laberint octogonal", "answer_start": 35 } ], "id": "P_452_C_2709_Q1", "question": "Quina és la peça central del mosaic?" }, { "answers": [ { "text": "en el cinquè tram de la nau", "answer_start": 64 } ], "id": "P_452_C_2709_Q2", "question": "On està situat el laberint octogonal?" }, { "answers": [ { "text": "234 metres", "answer_start": 116 } ], "id": "P_452_C_2709_Q3", "question": "Quina longitud té el laberint octogonal?" }, { "answers": [ { "text": "sant Joan Baptista", "answer_start": 203 } ], "id": "P_452_C_2709_Q4", "question": "De qui eren relíquies que veneraven els peregrins que arribaven a l'Edat mitjana?" }, { "answers": [ { "text": "xviii", "answer_start": 688 } ], "id": "P_452_C_2709_Q5", "question": "En quin segle va ser destruït el laberint de la catedral de Notre-Dame de Reims?" } ] }, { "context": "Des de 1508 fins a 1519 es va portar a terme la creació del magnífic cadirat del cor. El seu nombre original era de 120 seients, que ha quedat reduït a 110. El 1528, la torre de la catedral va ser destruïda per un llamp i es va procedir a construir-ne una nova. La seva altura és de 112,70 metres.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Des de 1508 fins a 1519", "answer_start": 0 } ], "id": "P_452_C_2711_Q1", "question": "Quan es va portar a terme la creació del cadirat del cor?" }, { "answers": [ { "text": "120", "answer_start": 116 } ], "id": "P_452_C_2711_Q2", "question": "Quants seients tenia originàriament el cadirat del cor?" }, { "answers": [ { "text": "110", "answer_start": 152 } ], "id": "P_452_C_2711_Q3", "question": "A quants seients ha quedat reduït el cadirat del cor?" }, { "answers": [ { "text": "un llamp", "answer_start": 211 } ], "id": "P_452_C_2711_Q4", "question": "Què va destruir la torre de la catedral el 1528?" }, { "answers": [ { "text": "112,70 metres", "answer_start": 283 } ], "id": "P_452_C_2711_Q5", "question": "Quina altura té la torre que es va construir després de que un llamp destruís l'original?" } ] } ] }

{ "title": "Epidèmia de febre groga de 1821", "paragraphs": [ { "context": "Fins a finals de novembre la situació no es va estabilitzar. El 25 de novembre es va oficiar un tedèum a la catedral en acció de gràcies per l'afebliment de la virulència de l'epidèmia. Finalment, les autoritats van declarar finalitzada l'epidèmia el 25 de desembre de 1821. Val a dir que l'aïllament de les zones acordones va durar fins al 18 de desembre, però la quarantena, és a dir, l'entrada de persones i mercaderies o altres objectes des de les zones infectades, es va mantenir fins al dia 24.[10] A Tortosa, l'aïllament va finalitzar el 20 de desembre.[5] El càlcul de nombre de morts és diferent segons l'autor, alguns afirmen que va ser de 6.244,[11] mentre que d'altres l'eleva a uns 20.000.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la catedral", "answer_start": 103 } ], "id": "P_397_C_2377_Q1", "question": "On és va oficiar un tedèum en acció de gràcies per l'afebliment de la virulència de l'epidèmia?" }, { "answers": [ { "text": "25 de desembre de 1821", "answer_start": 251 } ], "id": "P_397_C_2377_Q2", "question": "Quan es va declarar finalitzada l'epidèmia?" }, { "answers": [ { "text": "les autoritats", "answer_start": 197 } ], "id": "P_397_C_2377_Q3", "question": "Qui va declarar finalitzada l'epidèmia?" }, { "answers": [ { "text": "l'entrada de persones i mercaderies o altres objectes des de les zones infectades", "answer_start": 387 } ], "id": "P_397_C_2377_Q4", "question": "Què és la quarantena?" }, { "answers": [ { "text": "Tortosa", "answer_start": 507 } ], "id": "P_397_C_2377_Q5", "question": "En quina ciutat es va finalitzar l'aïllament el 20 de desembre?" } ] }, { "context": "L'epidèmia també va tenir un fort ressò a França. El govern de Lluís XVIII va col·locar un gran nombre de tropes a la frontera on, amb l'excusa del control sanitari, van donar suport a nuclis absolutistes de l'Urgell. D'altra banda, es va enviar una comissió formada per diversos metges francesos –entre els quals Etiénne Pariset i André Mazet, que va morir a causa de l'epidèmia– acompanyats per dues religioses de l'orde de Sant Camil, que van arribar a Barcelona per investigar la malaltia. L'Acadèmia Francesa va convocar un premi sobre la dedicació abnegada dels metges francesos i es van editar un bon nombre de poemes i algunes novel·les.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "França", "answer_start": 42 } ], "id": "P_397_C_2378_Q1", "question": "On va tenir també un fort ressò l'epidèmia?" }, { "answers": [ { "text": "amb l'excusa del control sanitari", "answer_start": 131 } ], "id": "P_397_C_2378_Q2", "question": "Amb quina excusa el govern de Lluís XVIII va donar suport a nuclis absolutistes d'Urgell?" }, { "answers": [ { "text": "dues religioses de l'orde de Sant Camil", "answer_start": 397 } ], "id": "P_397_C_2378_Q3", "question": "Qui va arribar a Barcelona per a investigar la malaltia?" }, { "answers": [ { "text": "un premi sobre la dedicació abnegada dels metges francesos", "answer_start": 526 } ], "id": "P_397_C_2378_Q4", "question": "Què va convocar L'Acadèmia Francesa?" }, { "answers": [ { "text": "un bon nombre", "answer_start": 601 } ], "id": "P_397_C_2378_Q5", "question": "Quants poemes es van editar?" } ] }, { "context": "La febre groga va arribar l'agost de 1821, que va ser especialment calorós. En termes generals, hom coincideix que la malaltia la van portar els tripulants infectats d'un buc procedent de Cuba, atès que la malaltia és endèmica de zones tropicals.[5][6] Les primeres notícies són del 3 d'agost, quan la Junta Superior de Sanitat es va assabentar de diversos casos d'una malaltia sospitosa al barri de La Barceloneta: immediatament es va inspeccionar els malalts i es va informar de la mort de quatre persones. Dintre de la Junta hi hagué divergències sobre si la malaltia era contagiosa o no; la discussió va acabar amb la victòria dels que creien que no ho era i els altres van ser titllats d'alarmistes. Tanmateix, l'augment del nombre de morts els següents dies va obligar a crear dos llatzerets de confinament i un altre d'observació. Malgrat tot, la Junta de Sanitat no va declarar l'estat d'epidèmia i va afirmar que havia aconseguit aïllar i reduir la malaltia i que per corroborar-ho havia fet visites a domicilis i hospitals, tant a la ciutat com a La Barceloneta. Això va calmar els ànims dels barcelonins, que van confiar en l'absència de contagi i van pensar, potser, que la malaltia era benigna.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'agost de 1821", "answer_start": 26 } ], "id": "P_397_C_2379_Q1", "question": "Quan va arribar la febre groga?" }, { "answers": [ { "text": "especialment calorós", "answer_start": 54 } ], "id": "P_397_C_2379_Q2", "question": "Com va ser l'agost de 1821?" }, { "answers": [ { "text": "els tripulants infectats d'un buc procedent de Cuba", "answer_start": 141 } ], "id": "P_397_C_2379_Q3", "question": "Qui es pensa que va dur la malaltia?" }, { "answers": [ { "text": "de zones tropicals", "answer_start": 227 } ], "id": "P_397_C_2379_Q4", "question": "D'on és endèmica la febre groga?" }, { "answers": [ { "text": "si la malaltia era contagiosa o no", "answer_start": 556 } ], "id": "P_397_C_2379_Q5", "question": "Quines divergències hi havia dintre de la Junta?" } ] }, { "context": "L'aparició de brots de febre groga en el context europeu data del descobriment d'Amèrica, tot i que la malaltia en si es desconeix si era originària de l'Àfrica o si, ans al contrari, era endèmica del continent americà. Des d'aquell moment hi ha noticies periòdiques que s'han identificat amb la febre groga.[1] Val a dir que la febre groga no va ser l'única malaltia que va tenir una important repercussió històrica, sinó que n'hi va haver d'altres que van aparèixer reiteradament, com és el cas del còlera morb.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del descobriment d'Amèrica", "answer_start": 62 } ], "id": "P_397_C_2380_Q1", "question": "De quan data l'aparició de brots de febre groga a Europa?" }, { "answers": [ { "text": "es desconeix si era originària de l'Àfrica o si, ans al contrari, era endèmica del continent americà", "answer_start": 118 } ], "id": "P_397_C_2380_Q2", "question": "D'on era originària la malaltia?" }, { "answers": [ { "text": "còlera morb", "answer_start": 501 } ], "id": "P_397_C_2380_Q3", "question": "Quin altra malaltia va aparèixer reiteradament?" } ] } ] }

{ "title": "Volta de la Capella Sixtina", "paragraphs": [ { "context": "3. El sacrifici de Noè (Gènesi, 8,20).[20] Es mostra el sacrifici d'acció de gràcies que Noè va realitzar després del Diluvi universal. L'obra mostra Noè vestit amb una túnica vermella darrere d'una roca que serveix de fogó, on es realitza el sacrifici. Hi ha foc sobre aquest fogó i Noè aixeca la mà assenyalant el cel, en un símbol d'agraïment a Déu. Una anciana, possiblement la seva esposa, es gira cap a ell per dir-li alguna cosa. Una dona a la dreta de Noè posa una branca al foc i evita de mirar el xai que està sent sacrificat. A la dreta de l'obra, un home porta una mica de llenya per fer més gran la flama de la foguera. Als seus peus, un home nu acaba d'assassinar un xai, mentre un altre home nu, agenollat, revifa el foc. A l'esquerra del quadre hi ha, en primer terme, un noi que porta el proper xai a sacrificar. La sensació de resistència per part de l'animal és molt intensa. Aquesta escena és la més acadèmica, amb un gran ritme de composició i amb una perspectiva rigorosa que queda ressaltada amb la posició en cantonada de l'altar del sacrifici; els personatges estan ordenats dins d'una figura ovalada.[21]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el sacrifici d'acció de gràcies que Noè va realitzar després del Diluvi universal", "answer_start": 53 } ], "id": "P_557_C_3337_Q1", "question": "Quina escena és representa a l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "amb una túnica vermella", "answer_start": 161 } ], "id": "P_557_C_3337_Q2", "question": "Com va vestit Noè?" }, { "answers": [ { "text": "el cel", "answer_start": 313 } ], "id": "P_557_C_3337_Q3", "question": "Què assenyala Noè quan aixeca la mà?" }, { "answers": [ { "text": "a la dreta de Noè", "answer_start": 446 } ], "id": "P_557_C_3337_Q4", "question": "On està situada la dona que posa una branca al foc?" }, { "answers": [ { "text": "el proper xai a sacrificar", "answer_start": 802 } ], "id": "P_557_C_3337_Q5", "question": "Què duu el noi situat a l'esquerra del quadre?" } ] }, { "context": "2. El diluvi (Gènesi, 6,5).[17] El pintor representa l'escena amb un gran dramatisme: s'aprecia als rostres l'angoixa i l'horror davant la fúria dels elements. Segons Ascanio Condivi, primer biògraf de Miquel Àngel, aquesta va ser la primera escena que va pintar a la volta; les dificultats que va trobar en aquesta primera escena va fer que decidís de treballar sol, sense ajudants. Les figures, en posicions diverses, mostren escorços violents.[18] L'estructura existent proporciona a l'escena la impressió de gran espai, en què la disminució de la mida de les figures d'acord amb la llunyania s'ha calculat a ull, sense complir cap càlcul matemàtic; la profunditat s'aconsegueix amb la dinàmica plàstica de les masses i amb el desequilibri de les dues masses asimètriques de les muntanyes dels costats i el buit que s'obre al centre. L'arca del fons s'aprecia com si fos una església, representada per Miquel Àngel com el símbol de la salvació.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb un gran dramatisme", "answer_start": 62 } ], "id": "P_557_C_3338_Q1", "question": "Com representa el pintor l'escena del diluvi?" }, { "answers": [ { "text": "als rostres", "answer_start": 96 } ], "id": "P_557_C_3338_Q2", "question": "On es pot apreciar l'angoixa en l'escena?" }, { "answers": [ { "text": "Ascanio Condivi", "answer_start": 167 } ], "id": "P_557_C_3338_Q3", "question": "Qui va ser el primer biògraf de Miquel Àngel?" }, { "answers": [ { "text": "símbol de la salvació", "answer_start": 925 } ], "id": "P_557_C_3338_Q4", "question": "Què representa l'arca del fons de la pintura que s'assembla a una església?" }, { "answers": [ { "text": "amb la dinàmica plàstica de les masses i amb el desequilibri de les dues masses asimètriques de les muntanyes dels costats i el buit que s'obre al centre", "answer_start": 682 } ], "id": "P_557_C_3338_Q5", "question": "Com aconsegueix Miquel Àngel profunditat en l'escena?" } ] }, { "context": "Els va realitzar amb anatomies potents, i tots presenten una actitud diferent, asseguts sobre unes estructures, també fingides, de marbre; solen acompanyar-se d'ornaments de caràcter vegetal. Amb una gran varietat en el joc de braços i cames, s'inclinen cap enrere o cap endavant amb una gran llibertat, i mostrant una clara relació amb els conceptes platònics de la bellesa i de l'Eros. Se n'han fet interpretacions que apunten a un possible símbol sensual, o en relació a algun tipus d'esclavitud.[37]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sobre unes estructures", "answer_start": 88 } ], "id": "P_557_C_3339_Q1", "question": "Sobre què estan asseguts?" }, { "answers": [ { "text": "marbre", "answer_start": 131 } ], "id": "P_557_C_3339_Q2", "question": "De quin material són les estructures sobre les que estan asseguts?" }, { "answers": [ { "text": "amb els conceptes platònics de la bellesa i de l'Eros", "answer_start": 333 } ], "id": "P_557_C_3339_Q3", "question": "Amb què mostren relació els personatges de la pintura?" }, { "answers": [ { "text": "cap enrere o cap endavant amb una gran llibertat", "answer_start": 254 } ], "id": "P_557_C_3339_Q4", "question": "Com s'inclinen els cossos a la pintura?" } ] }, { "context": "Entre 1980 i 1989, es desenvoluparen treballs de neteja i restauració de la volta, ennegrida pel pas dels anys. Aquesta restauració va provocar moltes objeccions per part d'historiadors d'art, per la gran magnitud que representava. Es va fer una petició al papa Joan Pau II per parar aquesta restauració, signada per diversos artistes dels Estats Units, entre ells Robert Motherwell, Robert Rauschenberg, Christo, George Segal i Andy Warhol.[55]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Entre 1980 i 1989", "answer_start": 0 } ], "id": "P_557_C_3340_Q1", "question": "Quan es van desenvolupar treballs de neteja de la volta?" }, { "answers": [ { "text": "pel pas dels anys", "answer_start": 93 } ], "id": "P_557_C_3340_Q2", "question": "Per què estava ennegrida la volta?" }, { "answers": [ { "text": "moltes objeccions", "answer_start": 144 } ], "id": "P_557_C_3340_Q3", "question": "Què va provocar la restauració als historiadors d'art?" }, { "answers": [ { "text": "per la gran magnitud que representava", "answer_start": 193 } ], "id": "P_557_C_3340_Q4", "question": "Per què va provocar la restauració de la volta moltes objeccions per part dels historiadors d'art?" }, { "answers": [ { "text": "al papa Joan Pau II", "answer_start": 254 } ], "id": "P_557_C_3340_Q5", "question": "A qui es va fer una petició per aturar la restauració?" } ] }, { "context": "9. Separació de la llum de la foscor (Gènesi, 1,4).[33] Amb una gran originalitat a l'escorç, les dues mans separen la nit del dia; com si fos un atlant, Déu suporta el pes del cosmos. Sobre ell, s'obren alguns núvols que deixen passar una mica de llum. La túnica rosa de Déu es mou bruscament creant l'efecte de moviment. Al costat dret de Déu hi ha foscor, però la llum és present des de dalt cap a la seva esquerra. En aquesta pintura, Déu es mostra sol, sense el seguici d'àngels. És la pintura més senzilla de la sèrie.[35]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "les dues mans", "answer_start": 94 } ], "id": "P_557_C_3341_Q1", "question": "Què separa la nit del dia en l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "una mica de llum", "answer_start": 236 } ], "id": "P_557_C_3341_Q3", "question": "Què deixen passar els núvols que s'obren sobre Déu?" }, { "answers": [ { "text": "rosa", "answer_start": 264 } ], "id": "P_557_C_3341_Q4", "question": "De quin color és la túnica de Déu?" }, { "answers": [ { "text": "sol", "answer_start": 453 } ], "id": "P_557_C_3341_Q5", "question": "Com es mostra Déu en aquesta obra?" } ] }, { "context": "Els elements arquitectònics simulats aconsegueixen multiplicar els marcs de la volta i separen les diverses escenes. La franja central està dividida en nou rectangles amb escenes del Gènesi: les tres primeres sobre la creació del món, tres més sobre la creació de l'ésser humà i, les tres últimes, sobre la història de Noè. A la volta, tracta les imatges de l'Antic Testament; a l'edat mitjana, aquesta temàtica és una de les preferides i es troba sovint a les portalades de les esglésies romàniques o de les portes de les catedrals gòtiques; al Renaixement, continua sent tema favorit pels artistes, però perd una mica el caràcter religiós per convertir-se en estudis d'anatomia.[11] Entre aquestes escenes, es troben figures nues, anomenades ignudis, que sostenen deu grans medallons que simulen ser de bronze, amb escenes del Llibre dels reis. Les quatre cantonades de la volta, en forma de triangle, representen escenes de la lluita d'Israel per aconseguir la seva llibertat. A tots dos costats de la part central, assegudes en trons, apareixen les sibil·les i els profetes i, finalment, als triangles més petits i sobre les finestres, queden representats els avantpassats de Jesús.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Els elements arquitectònics simulats", "answer_start": 0 } ], "id": "P_557_C_3342_Q1", "question": "Què aconsegueix multiplicar els marcs de la volta?" }, { "answers": [ { "text": "nou", "answer_start": 152 } ], "id": "P_557_C_3342_Q2", "question": "Amb quants rectangles està dividida la franja central?" }, { "answers": [ { "text": "del Gènesi", "answer_start": 179 } ], "id": "P_557_C_3342_Q3", "question": "Quines escenes contenen els nous rectangles que divideixen la franja central?" }, { "answers": [ { "text": "ignudis", "answer_start": 744 } ], "id": "P_557_C_3342_Q4", "question": "Com s'anomenen les figures nues que es troben entre les escenes de la pintura?" }, { "answers": [ { "text": "deu grans medallons", "answer_start": 766 } ], "id": "P_557_C_3342_Q5", "question": "Què sostenen els ignudis?" } ] } ] }

{ "title": "Ernani", "paragraphs": [ { "context": "Després d'un Nabucco molt patriòtic i de Lombardi, Verdi glorifica aquí la llibertat individual i es va convertir amb aquesta obra en un successor innegable de Bellini i Donizetti, cosa que en l'època era d'una gran dificultat. Ernani és un pas important en la carrera de Verdi: on comença a centrar-se més que mai en el costat psicològic dels seus personatges. Totes les seves òperes posteriors a Ernani seguiran el mateix camí en la recerca permanent de la veritat.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Bellini i Donizetti", "answer_start": 160 } ], "id": "P_72_C_427_Q1", "question": "De qui es va convertir un succesor Verdi?" }, { "answers": [ { "text": "molt patriòtic", "answer_start": 21 } ], "id": "P_72_C_427_Q2", "question": "Com era Nabucco?" }, { "answers": [ { "text": "en el costat psicològic dels seus personatges", "answer_start": 315 } ], "id": "P_72_C_427_Q4", "question": "En què es va centrar Verdi més que mai en Ernani?" }, { "answers": [ { "text": "la veritat", "answer_start": 456 } ], "id": "P_72_C_427_Q5", "question": "Què busca Verdi en les òperes posteriors a Ernani?" } ] }, { "context": "Muntanyes d'Aragó. Els bandits pregunten la raó de l'abatiment d'Ernani. Ernani replica declarant el seu amor per Elvira, que ha de ser portada, a contracor, a l'altar pel vell Gómez de Silva. Demana als bandits que la raptin.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Els bandits", "answer_start": 19 } ], "id": "P_72_C_428_Q1", "question": "Qui pregunta per la raó de l'abatiment d'Ernani?" }, { "answers": [ { "text": "Elvira", "answer_start": 114 } ], "id": "P_72_C_428_Q2", "question": "A qui declara Ernani el seu amor?" }, { "answers": [ { "text": "a l'altar", "answer_start": 158 } ], "id": "P_72_C_428_Q3", "question": "On és portada Elvira?" }, { "answers": [ { "text": "vell", "answer_start": 172 } ], "id": "P_72_C_428_Q4", "question": "Com era Gómez de Silva?" } ] }, { "context": "Pel que fa al llibretista, un cop descartada una nova col·laboració amb Temistocle Solera, es decidí per l'oferiment fet per La Fenice de Francesco Maria Piave, poeta contractat pel teatre venecià i que es convertiria en el seu més fidel col·laborador.[7] El president de La Fenice els hi va suggerir un argument basat en una obra de Victor Hugo. Era una proposta audaç, ja que el teatre de Hugo era considerat com molt avançat per les seves característiques literàries i teatrals. L'atreviment també consistia en el fet que el teatre de Hugo estava mal vist per la censura.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb Temistocle Solera", "answer_start": 68 } ], "id": "P_72_C_429_Q1", "question": "Amb qui va descartar el llibretista una nova col·laboració?" }, { "answers": [ { "text": "poeta", "answer_start": 161 } ], "id": "P_72_C_429_Q2", "question": "A què es dedicava Francesco Maria Piave?" }, { "answers": [ { "text": "El president de La Fenice", "answer_start": 256 } ], "id": "P_72_C_429_Q3", "question": "Qui va suggerir un argument basat en una obra de Victor Hugo?" }, { "answers": [ { "text": "molt avançat per les seves característiques literàries i teatrals", "answer_start": 415 } ], "id": "P_72_C_429_Q4", "question": "Com era considerat el teatre de Hugo?" }, { "answers": [ { "text": "per la censura", "answer_start": 559 } ], "id": "P_72_C_429_Q5", "question": "Per qui estava mal vist el teatre de Hugo?" } ] }, { "context": "Un cop triat l'autor, Piave s'havia decantat per Cromwell i Verdi cada vegada se sentia més atret per Hernani. El tema no era nou, alguns autors de segon ordre l'havien treballat[7] i Bellini l'havia tingut entre els seus plans, però després de compondre alguns fragments, la por a la censura i altres causes van aturar el projecte que va aprofitar per a altres obres posteriors.[8] Queda clar quina opció es va acordar. Els joves poetes, escriptors, artistes, estudiants, tots volien seguir el nou estil literari que trencava definitivament amb les regles clàssiques, entre elles la regla de les «tres unitats» (temps, lloc i argument). Victor Hugo era, per descomptat, un dels autors que van deixar de tenir respecte per aquesta norma no escrita. A Hernani, entre acte i acte, passaven anys, i l'escenari del primer acte en què Hernani viu les aventures com a bandoler, passem a un altre lloc geogràficament ben llunyà: el palau de Carlemany a Aquisgrà, per tornar a l'últim acte a un palau a Espanya.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per Hernani", "answer_start": 98 } ], "id": "P_72_C_430_Q1", "question": "Per qui se sentia cada vegada més atret Verdi?" }, { "answers": [ { "text": "temps, lloc i argument", "answer_start": 613 } ], "id": "P_72_C_430_Q2", "question": "Quins eren els components de la regla de les «tres unitats»?" }, { "answers": [ { "text": "escrita", "answer_start": 740 } ], "id": "P_72_C_430_Q3", "question": "Com no estava la regla de les «tres unitats»?" }, { "answers": [ { "text": "anys", "answer_start": 788 } ], "id": "P_72_C_430_Q4", "question": "Què passaven a Hernani entre acte i acte?" }, { "answers": [ { "text": "a un palau a Espanya", "answer_start": 982 } ], "id": "P_72_C_430_Q5", "question": "On torna Hernani a l'últim acte?" } ] }, { "context": "Ernani es va estrenar el 9 de març de 1844 al teatre La Fenice de Venècia, un dels teatres d'Itàlia més bells i més rics en tradicions. Aquesta ciutat hauria d'exercir un paper important en les creacions de Verdi, amb l'estrena de cinc de les seves obres, està doncs en primer lloc juntament amb la Scala de Milà.[3] Durant l'estrena van sorgir uns quants problemes. Verdi es va queixar amargament de no tenir cantants que simplement sabessin cantar. A més a més, els decorats no estaven a punt i van haver d'improvisar amb el que tenien. Malgrat els despropòsits, el públic va aplaudir tots els passatges i Verdi fou cridat a escena al final de cada acte. Una part de la premsa no va ser massa benèvola, per exemple el diari venecià Il Gondoliere va dir que Ernani marcava la primera fase de la decadència de Verdi.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el 9 de març de 1844", "answer_start": 22 } ], "id": "P_72_C_431_Q1", "question": "Quant es va estrenar Ernani?" }, { "answers": [ { "text": "al teatre La Fenice de Venècia", "answer_start": 43 } ], "id": "P_72_C_431_Q2", "question": "On es va estrenar Ernani?" }, { "answers": [ { "text": "Venècia", "answer_start": 66 } ], "id": "P_72_C_431_Q3", "question": "Quina ciutat exercí un paper important en les creacions de Verdi?" }, { "answers": [ { "text": "de no tenir cantants que simplement sabessin cantar", "answer_start": 398 } ], "id": "P_72_C_431_Q4", "question": "De què es va queixar Verdi durant l'estrena?" }, { "answers": [ { "text": "Il Gondoliere", "answer_start": 734 } ], "id": "P_72_C_431_Q5", "question": "Quin diari venecià va dir que Ernani marcava la primera fase de la decadència de Verdi?" } ] }, { "context": "Després del gran èxit de Nabucco, els grans teatres lluitaven per aconseguir els favors de Verdi i tenir en exclusiva l'estrena en els seus escenaris d'una nova obra del mestre. Amb I Lombardi alla prima crociata, Verdi havia arribat a la quarta òpera per a la Scala de Milà i creia que insistir en el mateix teatre podia portar a males interpretacions.[5] Llavors va decidir dirigir-se a La Fenice de Venècia, que era un dels teatres més il·lustres d'Itàlia, ja que l'empresari i compte Alvise Francesco Mocenigo fou un dels que es va interessar per estrenar una nova òpera verdiana i va oferir molt bones condicions al mestre perquè es fes al més aviat possible.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "I Lombardi alla prima crociata", "answer_start": 182 } ], "id": "P_72_C_432_Q1", "question": "Amb quina obra Verdi havia arribat a la quarta òpera per a la Scala de Milà?" }, { "answers": [ { "text": "La Fenice de Venècia", "answer_start": 389 } ], "id": "P_72_C_432_Q2", "question": "Quin era un dels teatres més il·lustres d'Itàlia?" }, { "answers": [ { "text": "estrenar una nova òpera verdiana", "answer_start": 551 } ], "id": "P_72_C_432_Q3", "question": "Què li interessava a Alvise Francesco Mocenigo?" }, { "answers": [ { "text": "molt bones", "answer_start": 596 } ], "id": "P_72_C_432_Q4", "question": "Com eren les condicions que fa oferir Alvise Francesco Mocenigo a Verdi?" }, { "answers": [ { "text": "els grans teatres", "answer_start": 34 } ], "id": "P_72_C_432_Q5", "question": "Qui lluitava per tenir en exclusiva l'estrena d'una nova obra del mestre?" } ] } ] }

{ "title": "Mèxic", "paragraphs": [ { "context": "La indústria de les telecomunicacions està dominada per Telmex (Teléfonos de México), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia estès les seves operacions internacionalment a Colòmbia, el Perú, Xile, Argentina, el Brasil, Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex té més del 70% del mercat nacional, hi ha altres indústries locals com ara Axtel i Maxcom. Atesa l'orografia mexicana, la penetració de línies fixes per càpita és baixa en comparació amb altres estats de la regió (20%). Per contra, la telefonia mòbil té una penetració del 57%.[86] La indústria de les telecomunicacions és regulada per mitjà de la Comisión Federal de Telecomunicaciones.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1990", "answer_start": 110 } ], "id": "P_276_C_1651_Q2", "question": "Quan es va privatitzar Telmex?" }, { "answers": [ { "text": "a Colòmbia, el Perú, Xile, Argentina, el Brasil, Uruguai i els Estats Units", "answer_start": 183 } ], "id": "P_276_C_1651_Q3", "question": "On havia estès Telmex les seves operacions el 2006?" }, { "answers": [ { "text": "57%", "answer_start": 550 } ], "id": "P_276_C_1651_Q4", "question": "Quina penetració té a Mèxic la telefonia mòbil?" } ] }, { "context": "Atesa la topografia mexicana, a Mèxic hi ha pocs rius molt extensos o llacs naturals. Els rius més importants són el riu Lerma, que neix a la conca de Toluca, omple el llac de Chapala, el més gran de Mèxic, i desemboca a l'oceà Pacífic. El riu Pánuco neix a l'Altiplà, creua la serra Madre Oriental i desemboca al golf de Mèxic. El riu Balsas drena la Depressió del Balsas i altres regions del sud de l'Altiplà Mexicà, creua la serra Madre del Sud i desemboca a l'oceà Pacífic, al sud. El Grijalva i l'Usumacinta formen un sistema que drena les serralades de Chiapas i, com el riu Papaloapan, desemboca al golf de Mèxic. Altres llacs, com ara el Pátzcuaro i Cuitzeo, són els romanents dels vastos llacs i pantans que cobrien la major part del sud de l'Altiplà abans de l'arribada dels europeus.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "pocs", "answer_start": 44 } ], "id": "P_276_C_1652_Q1", "question": "Quants llacs naturals hi ha a Mèxic?" }, { "answers": [ { "text": "a la conca de Toluca", "answer_start": 137 } ], "id": "P_276_C_1652_Q2", "question": "On neix el riu Lerma?" }, { "answers": [ { "text": "el llac de Chapala", "answer_start": 165 } ], "id": "P_276_C_1652_Q3", "question": "Quin és el llac més gran de Mèxic?" }, { "answers": [ { "text": "la Depressió del Balsas i altres regions del sud de l'Altiplà Mexicà", "answer_start": 349 } ], "id": "P_276_C_1652_Q5", "question": "Què drena el riu Balsas?" } ] }, { "context": "Durant els segles X i xi, el centre de Mèxic fou dominat per la civilització de Tollan-Xicocotitlan, més coneguda com a Tula, la capital dels tolteques. A Tula aparegueren els primers guerrers professionals organitzats en germandats que s'identificaven amb noms d'animals, com ara els guerrers àguila, els guerrers jaguar o els guerrers coiot. Hi ha proves que els tolteques practicaren els sacrificis humans.[14] La ciutat establí vincles importants amb altres regions de Mesoamèrica, en especial amb la península del Yucatán, on es trobava la ciutat maia de Chichén Itzá. Els maies, per la seva banda, ja havien desenvolupat una poderosa civilització des del 100 aC, que arribaria al seu zenit entre el 600 i el 900 dC. Els maies bastiren majestuosos centres cerimonials que incloïen l'ús d'arcs de mènsula i la pintura de frescos, així com la construcció d'observatoris. Les tècniques agrícoles dels maies foren molt avançades, així com el seu coneixement matemàtic i astronòmic. Els astrònoms maies desenvoluparen el que seria el calendari més acurat del món d'aleshores.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb noms d'animals", "answer_start": 253 } ], "id": "P_276_C_1653_Q2", "question": "Com s'identificaven els guerrers professionals que aparegueren a Tula?" }, { "answers": [ { "text": "península del Yucatán", "answer_start": 505 } ], "id": "P_276_C_1653_Q3", "question": "On és la ciutat maia de Chichén Itzá?" }, { "answers": [ { "text": "el calendari més acurat del món d'aleshores", "answer_start": 1031 } ], "id": "P_276_C_1653_Q4", "question": "Què desenvoluparen els astrònoms maies?" } ] }, { "context": "El 1820, els constitucionalistes a Espanya obligaren Ferran VII a restaurar la constitució liberal de Cadis, que no era ben vista pels conservadors de Mèxic, ja que temien que les reformes liberals afectessin llurs privilegis econòmics, religiosos i socials.[25] Per tant, i en un canvi inesperat de sort, les forces reialistes, sota el comandament d'Agustín de Iturbide, en comptes de sufocar els romanents revolucionaris, pactaren amb ells la independència de Mèxic. El 1821, es promulgà el Pla d'Iguala, que declarava la independència de Mèxic, sostenia la religió catòlica, i la unió de tots els habitants del territori —espanyols peninsulars i americans. Aquest pla també fou conegut com el «Pla de les Tres Garanties». L'organització política del país seria la monarquia constitucional, amb el nom d'Imperi mexicà, sota el mateix Ferran VII però amb un parlament independent —creant una espècie de Commonwealth— o sota algun altre príncep de la corona espanyola. Els exèrcits «trigarants» entraren a la ciutat de Mèxic el 24 d'agost, 1821, una junta redactà la Declaració d'independència de Mèxic, i el virrei, Juan O'Donojú, signà el tractat de Córdoba, per mitjà del qual oficialment es reconeixia la independència de Mèxic.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a restaurar la constitució liberal de Cadis", "answer_start": 64 } ], "id": "P_276_C_1654_Q1", "question": "A què van obligar els constitucionalistes a Ferran VII ?" }, { "answers": [ { "text": "1820", "answer_start": 3 } ], "id": "P_276_C_1654_Q2", "question": "Quan van obligar a Ferran VII a restaurar la constitució liberal de Cadis?" }, { "answers": [ { "text": "Pla d'Iguala", "answer_start": 493 } ], "id": "P_276_C_1654_Q3", "question": "Quin pla promulgava la independència de Mèxic?" }, { "answers": [ { "text": "«Pla de les Tres Garanties»", "answer_start": 696 } ], "id": "P_276_C_1654_Q4", "question": "Amb quin altre nom es coneixia el Pla d'Iguala?" }, { "answers": [ { "text": "Els exèrcits «trigarants»", "answer_start": 969 } ], "id": "P_276_C_1654_Q5", "question": "Qui va entrar a la ciutat de Mèxic el 24 d'agost de 1821?" } ] }, { "context": "El nom de la ciutat es va transliterar al castellà com a México, amb el valor fonètic de la x en el castellà medieval, la qual representava la fricativa postalveolar sorda (/ʃ/). En castellà, aquest so, i la fricativa postalveolar sonora (/ʒ/), representada amb la grafia j, es van fusionar en una fricativa velar sorda (/x/) durant el segle xvi,[34] la qual cosa va produir la variant ortogràfica Méjico en diverses publicacions, principalment a Espanya, mentre que a Mèxic i altres països castellanoparlants, México és l'única variant ortogràfica utilitzada. Recentment, la Real Academia Española, la institució encarregada de regular la llengua castellana, ha declarat que l'ortografia recomanada en castellà és México.[35] En català, la x de «Mèxic» sovint no representa el so original, sinó la consonant doble /ks/ o col·loquialment la fricativa postalveolar sonora.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "regular la llengua castellana", "answer_start": 629 } ], "id": "P_276_C_1655_Q1", "question": "Quina funció té la Real Academia Española?" }, { "answers": [ { "text": "Recentment", "answer_start": 561 } ], "id": "P_276_C_1655_Q4", "question": "Quan ha declarat la Real Academia Española que l'ortografia recomanada en castellà és México?" }, { "answers": [ { "text": "la consonant doble /ks/ o col·loquialment la fricativa postalveolar sonora", "answer_start": 796 } ], "id": "P_276_C_1655_Q5", "question": "Quin so en català sovint representa la x de «Mèxic»?" } ] }, { "context": "Molts dels efectes positius en la reducció de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atribuïts a l'estabilitat macroeconòmica aconseguida en les últimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitjà de 1995 al 2002 va ser del 5,1%.[71] La desacceleració econòmica dels Estats Units va produir un efecte similar, però més greu, a Mèxic, del qual es va recuperar ràpidament i va créixer 4,1% el 2004, 3% el 2005 i 4,8% el 2006. La inflació s'ha reduït a mínims històrics de 3,3% el 2005, i les taxes d'interès també es troben a mínims històrics, la qual cosa ha estimulat el consum a crèdit de la classe mitjana. L'administració del president Fox va aconseguir l'estabilitat monetària: el dèficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa només el 20% del PIB.[71] Mèxic comparteix amb Xile el grau més alt d'inversió basat en el crèdit a llarg termini del deute, de la regió llatinoamericana. La reducció en la pobresa també s'ha produït gràcies a les remeses dels mexicans residents als Estats Units, que han assolit una xifra de 20 mil milions de dòlars per any, i s'han convertit en la segona font més de capital estranger.[72]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "5,1%", "answer_start": 288 } ], "id": "P_276_C_1656_Q1", "question": "Quin va ser el creixement del PIB anual mitjà de 1995 al 2002?" }, { "answers": [ { "text": "4,1%", "answer_start": 447 } ], "id": "P_276_C_1656_Q2", "question": "Quant va créixer el PIB anual mitjà de Mèxic l'any 2004?" }, { "answers": [ { "text": "L'administració del president Fox", "answer_start": 673 } ], "id": "P_276_C_1656_Q4", "question": "Qui va aconseguir l'estabilitat monetària?" }, { "answers": [ { "text": "el grau més alt d'inversió basat en el crèdit a llarg termini del deute, de la regió llatinoamericana", "answer_start": 871 } ], "id": "P_276_C_1656_Q5", "question": "Què comparteix Mèxic amb Xile?" } ] } ] }

{ "title": "Urà (planeta)", "paragraphs": [ { "context": "Una de les hipòtesis per aquesta discrepància és que quan Urà va rebre l'impacte que va provocar la seva elevada inclinació axial, l'esdeveniment el va fer expel·lir la major part de la seva escalfor primigènia, esgotant la temperatura del seu nucli.[55] Una altra hipòtesi és que existeix alguna mena de barrera a les capes superiors d'Urà que impedeix que l'escalfor del nucli arribi a la superfície.[7] Per exemple, pot haver-hi convecció en un conjunt de capes de composició diferent, que inhibeixi el transport de calor cap amunt.[8][54]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'impacte", "answer_start": 71 } ], "id": "P_532_C_3187_Q1", "question": "Què podria haver provocat l'elevada inclinació axial d'Urà?" }, { "answers": [ { "text": "la major part de la seva escalfor primigènia", "answer_start": 166 } ], "id": "P_532_C_3187_Q2", "question": "Què podria haver expel·lit Urà amb l'impacte?" }, { "answers": [ { "text": "la temperatura del seu nucli", "answer_start": 221 } ], "id": "P_532_C_3187_Q3", "question": "Què podria haver esgotat Urà a l'expel·lir la major part de la seva escalfor primigènia?" }, { "answers": [ { "text": "alguna mena de barrera", "answer_start": 290 } ], "id": "P_532_C_3187_Q4", "question": "Què podria existir a les capes superiors d'Urà?" }, { "answers": [ { "text": "que l'escalfor del nucli arribi a la superfície", "answer_start": 354 } ], "id": "P_532_C_3187_Q5", "question": "Què podria impedir la barrera?" } ] }, { "context": "El desembre de 2005, el Telescopi espacial Hubble va detectar un parell d'anells desconeguts fins aquell moment. El més gran es troba al doble de distància des del planeta que els anells coneguts anteriorment. Aquests anells nous són tan lluny del planeta que s'anomenen \"sistema d'anells exterior\". El Hubble també va localitzar dos satèl·lits petits, un dels quals, Mab, comparteix òrbita amb l'anell més exterior descobert recentment. Els anells nous fan que el nombre total d'anells d'Urà sigui de 13.[83] L'abril de 2006, imatges dels nous anells obtingudes per l'Observatori Keck van mostrar els colors dels anells exteriors: el més exterior és blau i l'altre vermell.[84][85] Una hipòtesi sobre el color blau de l'anell exterior és que està compost de petites partícules d'aigua gelada de la superfície de Mab que són prou petites per escampar la llum blava.[84][86] En contrast, els anells interns del planeta es veuen grisos.[84]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un parell d'anells", "answer_start": 62 } ], "id": "P_532_C_3188_Q1", "question": "Què va detectar a Urà el Hubble el desembre del 2005?" }, { "answers": [ { "text": "Telescopi espacial", "answer_start": 24 } ], "id": "P_532_C_3188_Q2", "question": "Què és el Hubble?" }, { "answers": [ { "text": "lluny del planeta", "answer_start": 238 } ], "id": "P_532_C_3188_Q3", "question": "On són els nous anells d'Urà descoberts per el Hubble?" }, { "answers": [ { "text": "sistema d'anells exterior", "answer_start": 272 } ], "id": "P_532_C_3188_Q4", "question": "Com s'anomenen aquests anells d'Urà llunyans del planeta?" } ] }, { "context": "La capa mitjana de l'atmosfera d'Urà és l'estratosfera, on la temperatura augmenta en general amb l'altitud des de 53 K a la tropopausa fins entre 800 i 850 K a la base de la termosfera.[57] L'escalfament de l'estratosfera el causa l'absorció de radiació solar ultraviolada i infraroja pel metà i altres hidrocarburs,[67] que es formen en aquesta part de l'atmosfera com a resultat de la fotòlisi del metà.[62] La calor també arriba per conducció des de la termosfera.[67] Els hidrocarburs ocupen una capa relativament estreta en altituds entre 100 i 280 km, que corresponen amb un rang de pressions de 10 a 0.1 mbar (1000 a 10 kPa) i temperatures entre 75 i 170 K.[60][63] Els hidrocarburs més abundants són el metà, l'acetilè i l'età amb taxes de barreja al voltant de 10−7 en relació amb l'hidrogen. La taxa de barreja del monòxid de carboni és semblant en aquestes altituds.[60][63][65] Els hidrocarburs més pesants i el diòxid de carboni tenen taxes de barreja inferiors en tres ordres de magnitud.[63] La taxa d'abundància d'aigua és al voltant de 7×10−9.[64] L'età i l'acetilè tendeixen a condensar-se a la part inferior, més freda, de l'estratosfera i la tropopausa (per sota del nivell de 10 mBar) formant capes de boira o broma,[62] que poden ser responsables en part de l'aspecte llis d'Urà. Tanmateix, la concentració d'hidrocarburs a l'estratosfera d'Urà per damunt de la boira és significativament més baixa que a les estratosferes dels altres planetes gegants.[60][68]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb l'altitud", "answer_start": 94 } ], "id": "P_532_C_3189_Q2", "question": "Com augmenta la temperatura de l'estratosfera d'Urà?" }, { "answers": [ { "text": "des de la termosfera", "answer_start": 447 } ], "id": "P_532_C_3189_Q3", "question": "Des d'on arriba la calor per conducció a l'estratosfera d'Urà?" }, { "answers": [ { "text": "relativament estreta", "answer_start": 506 } ], "id": "P_532_C_3189_Q4", "question": "Com és la capa que ocupen els hidrocarburs a l'estratosfera d'Urà?" }, { "answers": [ { "text": "el metà, l'acetilè i l'età", "answer_start": 709 } ], "id": "P_532_C_3189_Q5", "question": "Quins són els hidrocarburs més abundants a l'estratosfera d'Urà?" } ] }, { "context": "La composició de l'atmosfera d'Urà és diferent que la d'Urà tot sencer, ja que consisteix principalment d'hidrogen molecular i heli.[8] La fracció molar d'heli, per exemple, el nombre d'àtoms d'heli per molècula de gas, és de 0.15 ± 0.03[10] a la troposfera superior, que correspon a una fracció de massa de 0.26 ± 0.05.[8][54] Aquest valor és molt proper a la fracció de massa d'heli protosolar de 0.275 ± 0.01,[58] indicant que l'heli no s'ha dipositat al centre del planeta contràriament a la resta dels gegants gasosos.[8] El tercer component més abundant a l'atmosfera d'Urà és el metà (CH4).[8] El metà té bandes d'absorció prominents a la banda de llum visible i gairebé infraroja, que donen el color aiguamarina o cian a Urà.[8] Les molècules de metà representen el 2,3% de l'atmosfera per fracció molar sota la coberta de núvols de metà al nivell de pressió d'1,3 bar (130 kPa); això representa de 20 a 30 vegades l'abundància de carboni trobada al Sol.[8][9][59] La taxa de barreja[e] és molt menor a l'atmosfera superior a causa de la seva temperatura extremadament baixa, que disminueix el nivell de saturació i provoca que el metà excedent es congeli i surti.[60] L'abundància de compostos menys volàtils com amoníac, aigua o àcid sulfhídric a l'atmosfera interior és poc coneguda. Tanmateix probablement també és més elevada que al Sol.[8][61] A més del metà, es troben quantitats residuals de diversos hidrocarburs a l'estratosfera d'Urà, que es creu que han estat produïts a partir del metà per mitjà de fotòlisi induïda per la radiació ultraviolada (UV) del Sol.[62] Inclouen età (C2H6), acetilè (C2H2), metilacetilè (CH3C2H), diacetilè (C2HC2H).[60][63][64] L'espectroscòpia també ha descobert traces de vapor d'aigua, monòxid de carboni i diòxid de carboni a l'atmosfera superior, que només es poden haver originat des d'una font externa com la pols dels cometes.[63][64][65]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'hidrogen molecular i heli", "answer_start": 104 } ], "id": "P_532_C_3190_Q1", "question": "De què es compon principalment l'atmosfera d'Urà?" }, { "answers": [ { "text": "residuals", "answer_start": 1395 } ], "id": "P_532_C_3190_Q3", "question": "Com són les quantitats de diversos hidrocarburs a l'estratosfera d'Urà?" }, { "answers": [ { "text": "per mitjà de fotòlisi", "answer_start": 1507 } ], "id": "P_532_C_3190_Q4", "question": "Com es creu que han estat produïts aquests diversos hidrocarburs de l'estratosfera d'Urà?" }, { "answers": [ { "text": "traces de vapor d'aigua,", "answer_start": 1712 } ], "id": "P_532_C_3190_Q5", "question": "Què ha descobert l'espectroscòpia a l'atmosfera d'Urà?" } ] }, { "context": "El mecanisme dels canvis físics encara no és clar.[93] Vora els solsticis d'estiu i hivern, els hemisferis d'Urà són alternativament o bé totalment encarats cap als raigs del Sol, o bé de cara a l'espai profund. Es creu que l'aclariment de l'hemisferi il·luminat pel sol és el resultat de l'espessiment dels núvols de metà i de les capes de boira situats a la troposfera.[89] El collar brillant de la latitud de −45° també està connectat amb núvols de metà.[89] Altres canvis a la regió del pol sud es poden explicar per canvis a les capes baixes de núvols.[89] La variació en l'emissió de microones del planeta és causada probablement pels canvis en la circulació profunda troposfèrica, perquè els núvols i la boira gruixuts del pol deuen inhibir la convecció.[98] Ara que arriben els equinoccis de primavera i tardor a Urà, les dinàmiques estan canviant, i pot tornar a haver-hi convecció.[87][98]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El mecanisme dels canvis físics", "answer_start": 0 } ], "id": "P_532_C_3191_Q1", "question": "Què és el que encara no és clar?" }, { "answers": [ { "text": "amb núvols de metà", "answer_start": 438 } ], "id": "P_532_C_3191_Q2", "question": "Amb què està connectat el collar brillant de la latitud de −45°?" }, { "answers": [ { "text": "alternativament o bé totalment encarats cap als raigs del Sol", "answer_start": 117 } ], "id": "P_532_C_3191_Q3", "question": "Com estan els hemisferis d'Urà vora els solsticis d'estiu i hivern?" }, { "answers": [ { "text": "a la troposfera", "answer_start": 355 } ], "id": "P_532_C_3191_Q4", "question": "On hi ha núvols de metà i capes de boira?" }, { "answers": [ { "text": "l'aclariment de l'hemisferi il·luminat pel sol", "answer_start": 224 } ], "id": "P_532_C_3191_Q5", "question": "Què provoca l'espessiment dels núvols de metà i de les capes de boira?" } ] }, { "context": "Encara que no hi ha una superfície sòlida ben definida a l'interior d'Urà, la part més exterior de l'embolcall gasós d'Urà que és accessible per sensors remots s'anomena atmosfera.[8] La capacitat dels sensors remots arriba aproximadament fins a uns 300 km per sota del nivell d'1 bar (100 kPa), amb una pressió corresponent d'uns 100 bar (10 MPa) i una temperatura de 320 K.[56] La corona tènue de l'atmosfera s'estén notablement per damunt de dos radis planetaris des de la superfície nominal (punt amb pressió d'1 bar).[57] L'atmosfera d'Urà es pot dividir en tres capes: la troposfera, entre altituds de −300 i 50 km i pressions des de 100 a 0.1 bar (10 MPa a 10 kPa); l'estratosfera, en altituds entre 50 i 4000 km i pressions entre 0.1 i 10–10 bar (10 kPa a 10 µPa), i la termosfera/corona, que s'estén des de 4.000 km fins a uns 50,000 km de la superfície.[8] No hi ha mesosfera.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una superfície sòlida ben definida", "answer_start": 20 } ], "id": "P_532_C_3192_Q1", "question": "Què no hi ha a Urà?" }, { "answers": [ { "text": "la part més exterior de l'embolcall gasós d'Urà que és accessible per sensors remots", "answer_start": 75 } ], "id": "P_532_C_3192_Q2", "question": "Què és l'atmosfera d'Urà?" }, { "answers": [ { "text": "320 K", "answer_start": 369 } ], "id": "P_532_C_3192_Q3", "question": "A quina temperatura arriba la capacitat del sensors remots?" }, { "answers": [ { "text": "tènue", "answer_start": 390 } ], "id": "P_532_C_3192_Q4", "question": "Com és la corona de l'atmosfera?" }, { "answers": [ { "text": "des de 4.000 km fins a uns 50,000 km de la superfície", "answer_start": 809 } ], "id": "P_532_C_3192_Q5", "question": "On s'entén la termosfera/corona?" } ] } ] }

{ "title": "La Mare de Déu del canonge Van der Paele", "paragraphs": [ { "context": "El canonge presenta un aspecte obès, amb papada i signes de vellesa a les mans.[9] Presenta una manifesta arteritis a l'os temporal, amb la formació de cicatrius i pèrdua de cabell a la cella i davant de l'orella esquerra. També s'observa un nevus intradèrmic al plec de la galta i un quist sebaci al lòbul de l'orella esquerra.[26] La coloració groguenca de la pell ha estat relacionada amb trastorns de la melanina o increment dels carotens. A la unió del nas amb la galta s'aprecia un queratoma de contorn irregular. A les àrees temporal i subauricular hi ha lesions pigmentades d'aspecte marró i de bords irregulars que podrien correspondre a lentigens solars, causats per hiperplàsia dels melanòcits.[27] La pintura també recollia un carcinoma al llavi inferior i un queratoma sota l'ull esquerre. Varen desaparèixer després de la restauració feta per Jef Vanderveken el 1933.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "obès, amb papada i signes de vellesa a les mans", "answer_start": 31 } ], "id": "P_64_C_379_Q1", "question": "Quin aspecte presenta el canonge?" }, { "answers": [ { "text": "arteritis", "answer_start": 106 } ], "id": "P_64_C_379_Q2", "question": "Què presenta a l'os temporal el canonge?" }, { "answers": [ { "text": "al plec de la galta", "answer_start": 260 } ], "id": "P_64_C_379_Q3", "question": "On es situa el nevus intradèrmic que té el canonge?" }, { "answers": [ { "text": "un quist sebaci", "answer_start": 282 } ], "id": "P_64_C_379_Q4", "question": "Què tenia el canonge al lòbul de l'orella esquerra?" } ] }, { "context": "En aquest cas, el donant està pintat amb un extraordinari realisme, sense elegàncies ni idealitzacions, reflectint fidelment el seu mal estat de salut fins al punt que ha permès diagnosticar mèdicament les malalties de Van der Paele. Va vestit amb una alba i amb una almussa al braç i un missal a les mans. Està agenollat com participant en una missa. En una posició central on s'hauria d'ubicar l'altar, està la Mare de Déu entronitzada amb el Nen Jesús sobre els seus genolls.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "està pintat amb un extraordinari realisme", "answer_start": 25 } ], "id": "P_64_C_380_Q1", "question": "Com s'ha pogut diagnosticar les malalties de Van der Paele?" }, { "answers": [ { "text": "el seu mal estat de salut", "answer_start": 125 } ], "id": "P_64_C_380_Q2", "question": "Què reflecteix fidelment la pintura de Van der Paele?" }, { "answers": [ { "text": "un missal", "answer_start": 285 } ], "id": "P_64_C_380_Q3", "question": "Què du a les mans Van der Paele?" }, { "answers": [ { "text": "agenollat", "answer_start": 312 } ], "id": "P_64_C_380_Q4", "question": "Quina postura adopta Van der Paele?" }, { "answers": [ { "text": "el Nen Jesús", "answer_start": 442 } ], "id": "P_64_C_380_Q5", "question": "Qui és el nen que té la Mare de Déu sobre els seus genolls?" } ] }, { "context": "Sant Donacià, com a bisbe de Reims que era, apareix amb els elements propis: mitra, capa pluvial i bàcul pastoral. Sosté una roda de carro amb espelmes, uns atributs relatius a la història del seu martiri,[2] quan va ser llençat al riu Tíber per ofegar-lo però es va salvar amb l'aparició miraculosa d'aquesta roda, a la que es va agafar.[16] La luxosa capa pluvial està brodada i es poden distingir imatges de sant Pere i sant Pau. A l'altra mà porta una creu processional ricament decorada amb pedreria, així com la mitra. Es pensa que aquestes joies podrien formar part d'una donació del canonge.[21]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Sant Donacià", "answer_start": 0 } ], "id": "P_64_C_382_Q1", "question": "Qui era el bisbe de Reims?" }, { "answers": [ { "text": "mitra, capa pluvial i bàcul pastoral", "answer_start": 77 } ], "id": "P_64_C_382_Q2", "question": "Amb quins elements apareix Sant Donacià?" }, { "answers": [ { "text": "una roda de carro amb espelmes", "answer_start": 121 } ], "id": "P_64_C_382_Q3", "question": "Quins atributs fan referència a la història del martiri de Sant Donacià?" }, { "answers": [ { "text": "Tíber", "answer_start": 236 } ], "id": "P_64_C_382_Q4", "question": "A quin riu va ser llençat Sant Donacià?" }, { "answers": [ { "text": "una creu processional ricament decorada amb pedreria, així com la mitra", "answer_start": 452 } ], "id": "P_64_C_382_Q5", "question": "Què porta a l'altra mà Sant Donacià?" } ] }, { "context": "L'obra està realitzada dins l'estil dels primitius flamencs. L'escola flamenca de pintura va ser una de les més importants del món, des dels seus inicis al segle XV fins al segle xviii. Per distingir aquest període primerenc del segle XV es fa servir la denominació d'«Escola dels primitius flamencs». Aquesta escola acostumava a pintar quadres de temàtica religiosa, que tractaven com a escenes costumistes, encara que també van desenvolupar el retrat i el paisatge. Utilitzaven la tècnica a l'oli i el seu estil es caracteritzava per la minuciositat, el detall en la reproducció d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge. Entre els artistes més importants d'aquesta escola destaquen Jan van Eyck, autor d'aquesta obra, Roger van der Weyden i El Bosc. A Catalunya, cal citar un deixeble seu, Lluís Dalmau, que va realitzar la Mare de Déu dels Consellers amb un estil molt semblant al del mestre.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una de les més importants del món", "answer_start": 97 } ], "id": "P_64_C_383_Q2", "question": "Què va ser l'escola flamenca de pintura?" }, { "answers": [ { "text": "a l'oli", "answer_start": 491 } ], "id": "P_64_C_383_Q3", "question": "Quina tècnica s'utilitzava en l'Escola dels primitius flamencs?" }, { "answers": [ { "text": "la minuciositat, el detall en la reproducció d'objectes, el naturalisme i l'amor al paisatge", "answer_start": 536 } ], "id": "P_64_C_383_Q4", "question": "Què caracteritzava l'estil de l'Escola dels primitius flamencs?" }, { "answers": [ { "text": "Lluís Dalmau", "answer_start": 799 } ], "id": "P_64_C_383_Q5", "question": "Qui va realitzar la Mare de Déu dels Consellers?" } ] } ] }

{ "title": "Història de l'Església Catòlica a Catalunya", "paragraphs": [ { "context": "Amb l'establiment de la Mancomunitat de Catalunya es fomentaren moltes iniciatives culturals i fins socials, entre elles les proposades per l'Església (l'Església editava 15 revistes, que abraçaven els camps del pensament, de les ciències i la pastoral).[138][144] El 1915 va tenir lloc el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat, amb el propòsit d'aconseguir la formació litúrgica de la vida religiosa i la publicació catalana i vulgarització dels llibres litúrgics.[138] El 1916 s'erigí canònicament el Foment de Pietat Catalana, que editava La Veu de l'Àngel de la Guarda, i que el 1932 començà a editar una versió de l'Antic Testament (1932). El 1912, el prevere de Vic Marià Serra publicà la versió catalana dels Evangelis i dels Fets dels Apòstols, amb una edició de 50.000 exemplars.[138] El 1922, el caputxí Miquel d'Esplugues inicià els treballs per a una versió de la Bíblia en català a partir dels texts originals, entrant en contacte amb el montserratí Bonaventura Ubach; però no hi hagué acord entre ells, la qual cosa originà que nasqueren dues obres importants: la de la Fundació Bíblica Catalana (amb el mecenatge de Francesc Cambó) i la Bíblia del Monestir de Montserrat.[138]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "iniciatives culturals i fins socials", "answer_start": 71 } ], "id": "P_538_C_3223_Q1", "question": "Què es va fomentar amb l'establiment de la Mancomunitat de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "1915", "answer_start": 268 } ], "id": "P_538_C_3223_Q4", "question": "Quin any es va fer el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat?" }, { "answers": [ { "text": "el Foment de Pietat Catalana", "answer_start": 500 } ], "id": "P_538_C_3223_Q5", "question": "Qui va començar a editar una versió de l'Antic Testament el 1932?" } ] }, { "context": "Posteriorment, quan els membres del Concili de Basilea proclamaren la deposició d'Eugeni i elegiren l'antipapa Fèlix V (1439), el rei Alfons adoptà una actitud expectant negociant alhora amb el pontífex romà i amb l'antipapa, tot oferint la seva obediència a qui li fes millors condicions; no sent fins al 1443 que, amb la intervenció d'Alfons de Borja, s'arribà a un acord complet entre Alfons i Eugeni.[84] El 1447, un nou conveni amb el nou Papa, Nicolau V, assegurà encara més la vertadera obediència d'Alfons IV a la seu romana i s'apartà definitivament del moviment conciliador, assolint-se la unitat de l'Església Llatina el 1449.[84] El 1448, el Papa Nicolau lliurà Còrsega als genovesos.[79] A més de la tensió amb Gènova, Alfons comptà amb l'oposició de Venècia, Florència i el Papat, malgrat que per la seva posició a Nàpols mediatitzà amb facilitat amb els Estats Pontificis.[79]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els membres del Concili de Basilea", "answer_start": 20 } ], "id": "P_538_C_3224_Q1", "question": "Qui va proclamar la deposició d'Eugeni?" }, { "answers": [ { "text": "Fèlix V", "answer_start": 111 } ], "id": "P_538_C_3224_Q2", "question": "A qui van elegir els membres del Concili de Basilea?" }, { "answers": [ { "text": "amb el pontífex romà i amb l'antipapa", "answer_start": 187 } ], "id": "P_538_C_3224_Q3", "question": "Amb qui negociava el rei Alfons?" }, { "answers": [ { "text": "a qui li fes millors condicions", "answer_start": 257 } ], "id": "P_538_C_3224_Q4", "question": "A qui oferia la seva obediència el rei Alfons?" }, { "answers": [ { "text": "als genovesos", "answer_start": 682 } ], "id": "P_538_C_3224_Q5", "question": "A qui va lliurar Còrsega el Papa Nicolau?" } ] }, { "context": "Des de 970, i més correntment iniciat el segle xi,[28] la riquesa creixent permeté realitzar viatges a Roma a la recerca de butlles[22] i d'un suport moral per vèncer les intromissions dels laics en matèria religiosa.[28] Després d'un viatge a Aurillac, Borrell tornà amb un monjo anomenat Gerbert, futur Papa Silvestre II.[27] El 970, Borrell, Gerbert i Ató, bisbe de Vic, realitzaren un viatge a Roma per gestionar que, mentre que Tarragona restés en poder sarraí, la seu de Vic es convertís en seu metropolitana.[27] A Vic mateix, el 978, Benet VII confirmà els límits i la dotació de la diòcesi osonenca, i els papes Joan XV i Gregori V intervindran contra el bisbe intrús Guadall.[28] Durant el primer quart del segle xi, Catalunya és el país de la cristiandat occidental que rep més butlles i intervencions papals, llavors fetes a petició de la gent del país, i no pas per iniciativa papal.[28] L'obertura comtal a l'exterior es beneficià de la relació amb Roma: el 970 Borrell II s'entrevistà amb l'emperador Otó I.[22] Per la seva banda, Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, també amic de Gerber i juntament amb Borrell de Barcelona, va fer prosperar el monestir de Cuixà.[27] El 965, Garí, abat cluniacenc va ser cridat a regir Cuixà, convertint-lo en un centre d'espiritualitat portant al cenobi a Pere Ursèol, Dux de Venècia, a Romuald de Ravenna o a Joan Gradenigo, entre altres il·lustres italians.[27][28] Mitjançant Cuixà, llavors molt lligat a la casa comtal de Cerdanya, el corrent cluniacenc interessà molts monestirs, fins al punt que l'abat Oliba en seria hereu directe.[28]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Aurillac", "answer_start": 242 } ], "id": "P_538_C_3225_Q2", "question": "On viatjà Borrell?" }, { "answers": [ { "text": "Ató", "answer_start": 355 } ], "id": "P_538_C_3225_Q3", "question": "Qui era bisbe de Vic?" }, { "answers": [ { "text": "amb un monjo anomenat Gerbert", "answer_start": 268 } ], "id": "P_538_C_3225_Q4", "question": "Amb qui tornà Borrell del seu viatge?" }, { "answers": [ { "text": "Papa Silvestre II", "answer_start": 305 } ], "id": "P_538_C_3225_Q5", "question": "Qui arribaria a ser Gerbert?" } ] }, { "context": "Davant el clamor generalitzat a tota la cristiandat i les pressions de l'Emperador,[102] el papa Pau III decidí convocar un concili ecumènic, que s'inicià el 13 de desembre de 1545 a la ciutat de Trento.[103] El Concili de Trento es reuní en tres etapes, constà de 25 sessions i va ser presidit per 3 papes (Pau III, Juli III i Pius IV). A la primera convocatòria (1545-1547) no assistí cap bisbe català i només alguns teòlegs o canonistes. A la segona convocatòria (1551-1552) assistiren Ferran de Loaces, bisbe de Lleida i Miquel Despuig, bisbe d'Urgell, a més de bisbes auxiliars de Barcelona i Tarragona. A la tercera convocatòria, ja en temps de Felip II (1562-1563), hi assistiren el bisbe de Vic Aciscle Moya, el bisbe de Girona Arias Gallego, el bisbe de Tortosa Fra Martín de Córdoba y Mendoza i, de manera molt destacada, Guillem Caçador, bisbe de Barcelona, aconseguint que les obres de Ramon Llull fossin retirades de l'Índex de Llibres Prohibits, posades el 1559.[103] El bisbe d'Urgell, Pere de Castellet no hi assistí per evitar que els hugonots aprofitessin la seva absència per assaltar el bisbat.[91]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un concili ecumènic", "answer_start": 121 } ], "id": "P_538_C_3226_Q1", "question": "Què va convocar Pau III el 1545?" }, { "answers": [ { "text": "a la ciutat de Trento", "answer_start": 181 } ], "id": "P_538_C_3226_Q2", "question": "On es va fer el un concili ecumènic el 1545?" }, { "answers": [ { "text": "en tres etapes", "answer_start": 239 } ], "id": "P_538_C_3226_Q3", "question": "En quantes etapes es va reunir el Concili de Trento?" }, { "answers": [ { "text": "Pau III, Juli III i Pius IV", "answer_start": 308 } ], "id": "P_538_C_3226_Q4", "question": "Quins papes van presidir el Concili de Trento?" }, { "answers": [ { "text": "l'Índex de Llibres Prohibits", "answer_start": 930 } ], "id": "P_538_C_3226_Q5", "question": "En quin índex estaven les obres de Ramon Llull abans de la tercera convocatòria del Concili de Trento?" } ] }, { "context": "En la glosa que es publicà al full dominical del 7 de setembre de 2014 de la diòcesi de Solsona, (l'immediatament anterior a la celebració de la Diada) el bisbe Xavier Novell defensà el dret de decidir dels catalans i la legalitat de la consulta i cridà els fidels a votar, assegurant que Catalunya «compleix els elements que la doctrina social de l'Església indica sobre la realitat de la nació: cultura, llengua i història». Tot i que el bisbe no es posicionà sobre la direcció del vot, sí que va fer una crida als ciutadans a «no restar aliens a aquest procés» i els demanà que «amb esperit democràtic i pacífic, escolliu amb tranquil·litat de consciència aquella opció davant la consulta que cregueu millor per al bé de Catalunya». D'altra banda, Novell també defensà la llibertat de l'Església «respecte a qualsevol posicionament polític, com la legitimitat moral del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya».[219][220] Per aquestes declaracions, el Partit Popular demanà a la Conferència Episcopal Espanyola que actués en contra del bisbe de Solsona per aquestes declaracions «clarament inacceptables que, dins del marge de llibertat d'expressió, no corresponen a l'autoritat eclesiàstica».[221] Pel seu costat, el bisbe de Girona Francesc Pardo també es manifestà en favor de la consulta.[222]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al full dominical", "answer_start": 27 } ], "id": "P_538_C_3227_Q1", "question": "On es publicà una glosa el 7 de setembre de 2014?" }, { "answers": [ { "text": "el bisbe Xavier Novell", "answer_start": 152 } ], "id": "P_538_C_3227_Q2", "question": "Qui va defensar el dret de decidir dels catalans en una glosa al full dominical de Solsona?" }, { "answers": [ { "text": "a la Conferència Episcopal Espanyola", "answer_start": 980 } ], "id": "P_538_C_3227_Q4", "question": "A qui va demanar el Partit Popular que actués en contra del bisbe de Solsona?" }, { "answers": [ { "text": "Francesc Pardo", "answer_start": 1240 } ], "id": "P_538_C_3227_Q5", "question": "Qui era bisbe de Girona?" } ] }, { "context": "Quan va morir el rei Martí l'Humà, el Parlament va rebre els representants i les al·legacions dels aspirants a la corona: Lluís d'Anjou i Ferran d'Antequera.[78] Mentrestant, les gestions de Benet XIII (qui esperava obtenir pressió a favor seu perquè el cisma de l'Església es resolgués a favor d'ell)[79] d'una banda i les intrigues de la reina Violant, sostingudes per França, aconseguiren que el Parlament no pogués resoldre per si mateix la successió.[78][79] Les dificultats per a la reunió dels Parlaments d'Aragó i València, a causa de les seves desavinences internes, va fer que Catalunya es resignés a tractar amb les simulacions de Parlaments.[78] Mentrestant, tropes castellanes havien entrat a Aragó, cridades pels enemics del comte Jaume II d'Urgell, un dels pretendents a la corona.[78] Les Corts Catalanes se sotmeteren a la imposició aragonesa, obsessionats a trobar una solució de concòrdia fos com fos, perquè tres compromissaris, reunits amb tres més d'Aragó i tres més de València, es reunissin a la ciutat de Casp[78] i elegissin rei el 25 de juny de 1412 a Ferran d'Antequera, net per via materna de Pere III,[78] malgrat que no encapçalés cap línia genealògica.[79]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Lluís d'Anjou i Ferran d'Antequera", "answer_start": 122 } ], "id": "P_538_C_3228_Q1", "question": "Qui eren els aspirants a la corona quan va morir Martí l'Humà?" }, { "answers": [ { "text": "amb les simulacions de Parlaments", "answer_start": 619 } ], "id": "P_538_C_3228_Q2", "question": "Amb què es va resignar a tractar Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "d'Aragó i València", "answer_start": 512 } ], "id": "P_538_C_3228_Q3", "question": "Quins parlaments tenien desavinences internes?" }, { "answers": [ { "text": "a Aragó", "answer_start": 704 } ], "id": "P_538_C_3228_Q4", "question": "On van entrar les tropes castellanes?" }, { "answers": [ { "text": "enemics del comte Jaume II d'Urgell", "answer_start": 727 } ], "id": "P_538_C_3228_Q5", "question": "Qui va cridar les tropes castellanes perquè entressin a l'Aragó?" } ] } ] }

{ "title": "Werther", "paragraphs": [ { "context": "La idea de Massenet d'agafar la història de Goethe per a una òpera d'un segle posterior al de l'aparició del llibre va haver de colpejar el públic com una curiosa elecció. Werther no era ni incendiària ni polèmica. No obstant això, el compositor hi va veure el seu potencial operístic, sobretot en la psique de l'heroi del títol i els corrents subterranis emocionals tàcits del seu personatge. És un paper tour-de-force, amb singulars desafiaments musicals i dramàtics que l'han convertit en un repte molt apreciat per molts grans tenors de més d'un segle.[12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Goethe", "answer_start": 44 } ], "id": "P_79_C_469_Q1", "question": "De qui volia Massenet agafar la història per a una òpera?" }, { "answers": [ { "text": "el seu potencial operístic", "answer_start": 258 } ], "id": "P_79_C_469_Q2", "question": "Què hi va veure el compositor en Werther?" }, { "answers": [ { "text": "en la psique de l'heroi del títol i els corrents subterranis emocionals tàcits del seu personatge", "answer_start": 295 } ], "id": "P_79_C_469_Q3", "question": "On troba el compositor el potencial operístic de Werther?" }, { "answers": [ { "text": "tour-de-force", "answer_start": 406 } ], "id": "P_79_C_469_Q4", "question": "Com és el paper de l'heroi del títol?" } ] }, { "context": "Va ser un compositor meticulós, seriós i puntual que va escriure una obra mestra després d'una altra per delectar les audiències internacionals de la Belle Époque. Tenia un sentit segur del teatre i l'artesania que combinat amb un do per a la melodia i l'orquestració van garantir el seu èxit durador.[5] El nou triomf no va influir sobre l'estil de vida del compositor, que va seguir amb l'hàbit d'aixecar-se a les cinc del matí, vestint a l'hivern una bata fosca amb rivets vermells. Per tarda, quan els compromisos no ho impedien, anava al Conservatori, on, encara que no tingués classes, sempre hi havia algun alumne o simples admiradors que l'esperaven. Ell es rebia a tots, mirant de tenir una paraula justa per a cadascú.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "internacionals de la Belle Époque", "answer_start": 129 } ], "id": "P_79_C_470_Q1", "question": "A quines audiències volia delectar el compositor?" }, { "answers": [ { "text": "amb un do per a la melodia i l'orquestració", "answer_start": 224 } ], "id": "P_79_C_470_Q2", "question": "Amb què combinava el compositor el sentit segur del teatre i l'artesania?" }, { "answers": [ { "text": "cinc del matí", "answer_start": 416 } ], "id": "P_79_C_470_Q3", "question": "A quina hora s'aixecava el compositor?" }, { "answers": [ { "text": "una bata fosca amb rivets vermells", "answer_start": 450 } ], "id": "P_79_C_470_Q4", "question": "Què vestia el compositor a l'hivern?" }, { "answers": [ { "text": "al Conservatori", "answer_start": 540 } ], "id": "P_79_C_470_Q5", "question": "On anava per la tarda el compositor?" } ] }, { "context": "L'agutzil vidu, ensenyant als seus fills una nadala, sorprèn dos veïns, Schmidt i Johann, perquè encara és juliol. Charlotte es vesteix per a un ball. Atès que el seu pretendent, Albert, és fora, serà acompanyada per Werther, a qui tots consideren un melancòlic. Werther arriba i es queda observant com Charlotte prepara el sopar dels seus germans, feina que fa des que sa mare, fa poc, va morir. Werther saluda Charlotte amb un petó; després se'n van al ball. Albert torna inesperadament després d'estar sis mesos de viatge. Es mostra insegur sobre les intencions de Charlotte i disgustat per no trobar-la, però Sophie li dóna esperances i el consola. Finalment se'n va amb la promesa de tornar l'endemà al matí. Werther i Charlotte tornen molt tard, i ell ja es mostra enamorat d'ella. La seua declaració d'amor és interrompuda per l'anunci del retorn d'Albert. Charlotte evoca que va prometre a sa mare moribunda que es casaria amb Albert. Werther manifesta la seua desesperació.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 61 } ], "id": "P_79_C_471_Q1", "question": "A quants veïns va sorprendre l'agutzil vidu?" }, { "answers": [ { "text": "perquè encara és juliol", "answer_start": 90 } ], "id": "P_79_C_471_Q2", "question": "Per què es van sorprendre els dos veïns quan van escoltar la nadala?" }, { "answers": [ { "text": "Schmidt i Johann", "answer_start": 72 } ], "id": "P_79_C_471_Q3", "question": "Com es deien els dos veïns que van escoltar la nadala?" }, { "answers": [ { "text": "l'anunci del retorn d'Albert", "answer_start": 834 } ], "id": "P_79_C_471_Q5", "question": "Què va interrompre la declaració d'amor de Werther?" } ] }, { "context": "Massenet va començar a compondre Werther el 1885, la va completar el 1887 i la va presentar a l'empresari i director de l'Opéra-Comique de París Léon Carvalho, que es va negar a acceptar-la amb l'argument que es tractava d'una situació massa greu.[3] Amb la destrucció pel foc de l'Opéra-Comique i l'ocupació de Massenet en altres projectes operístics (especialment Esclarmonde), el projecte es va posposar, fins que l'Òpera de Viena, contents amb l'èxit de Manon, li va demanar al compositor una nova òpera. Werther es va estrenar el 16 de febrer de 1892 en una versió en alemany traduïda per Max Kalbeck al Teatre Hofoper Imperial de Viena,[3] amb el tenor Ernest van Dyck escollit pel compositor.[14] Massenet s'havia traslladat a Viena per als preparatius de l'estrena. La seva presència venia a ser com l'ambaixada de la música francesa a Àustria, i ella creava per Massenet una doble responsabilitat. Només Verdi i Wagner havien obtingut dels austríacs tan alta distinció.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1885", "answer_start": 44 } ], "id": "P_79_C_474_Q1", "question": "En quin any va començar Massenet a compondre Werther?" }, { "answers": [ { "text": "Léon Carvalho", "answer_start": 145 } ], "id": "P_79_C_474_Q2", "question": "A qui li va presentar Werther?" }, { "answers": [ { "text": "el 16 de febrer de 1892", "answer_start": 532 } ], "id": "P_79_C_474_Q3", "question": "Quan es va estrenar Werther?" }, { "answers": [ { "text": "Ernest van Dyck", "answer_start": 659 } ], "id": "P_79_C_474_Q4", "question": "Qui va ser el tenor escollit pel compositor per a l'estrena de Werther?" } ] } ] }

{ "title": "Rococó", "paragraphs": [ { "context": "L’estil galant fou l'equivalent del rococó en la història de la música. Podem situar aquest estil entre la música barroca i el classicisme musical, i no és fàcil definir aquest concepte amb paraules. La música rococó es desenvolupà al marge de la música barroca, particularment a França. Pot ser considerada com una música molt intimista, realitzada de forma extremadament refinada. Entre els màxims exponents d'aquest corrent es pot citar Jean-Philippe Rameau i Carl Philipp Emanuel Bach.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "galant", "answer_start": 8 } ], "id": "P_588_C_3523_Q1", "question": "Quin estil va ser l'equivalent del rococó en la història de la música?" }, { "answers": [ { "text": "entre la música barroca i el classicisme musical", "answer_start": 98 } ], "id": "P_588_C_3523_Q2", "question": "Com es pot situar l'estil galant?" }, { "answers": [ { "text": "França", "answer_start": 280 } ], "id": "P_588_C_3523_Q3", "question": "On es desenvolupa particularment la música rococó?" }, { "answers": [ { "text": "Jean-Philippe Rameau i Carl Philipp Emanuel Bach", "answer_start": 441 } ], "id": "P_588_C_3523_Q4", "question": "Quins són els màxims exponents de la corrent galant?" }, { "answers": [ { "text": "com una música molt intimista, realitzada de forma extremadament refinada", "answer_start": 308 } ], "id": "P_588_C_3523_Q5", "question": "Com es pot considerar la música rococó?" } ] }, { "context": "Malgrat que el rococó deu el seu origen purament a les arts decoratives, l'estil mostrà la seva influència també en la pintura, arribant a la seva màxima esplendor en la dècada de 1730. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i les formes curvilínies decoren les teles amb querubins i mites d'amor. Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien dinars sobre l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i cortesanes. Es van recuperar personatges mitològics, que es barregen en les escenes, dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "les arts decoratives", "answer_start": 51 } ], "id": "P_588_C_3524_Q1", "question": "Quin és l'origen del rococó?" }, { "answers": [ { "text": "en la dècada de 1730", "answer_start": 164 } ], "id": "P_588_C_3524_Q2", "question": "Quan arriba el rococó a la seva màxima esplendor?" }, { "answers": [ { "text": "clars i delicats", "answer_start": 222 } ], "id": "P_588_C_3524_Q3", "question": "Quins colors utilitzaven els pintors del rococó?" }, { "answers": [ { "text": "dinars sobre l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i cortesanes", "answer_start": 379 } ], "id": "P_588_C_3524_Q4", "question": "Què recollien sovint els paisatges amb festes galants i pastorals?" }, { "answers": [ { "text": "mitològics", "answer_start": 493 } ], "id": "P_588_C_3524_Q5", "question": "Quins personatges va recuperar els rococó?" } ] }, { "context": "Va ser França la que va assumir el lideratge en qüestió de joies, al segle xviii es van anar adaptant als nous estils molt més delicats amb grans calats i fantasies, progressivament va anar desapareixent l'esmaltatge del revers de les joies típic de l'orfebreria barroca, passant a una llibertat reproduint petxines, flors i volutes a tota classe de joies i amb formes completament asimètriques. S'escollien els metalls d'acord amb les pedres, és a dir l'argent per als diamants i l'or per a les pedres de color. Un dels dissenyadors parisencs més importants va ser Augueste Duflos, entre els italians hi ha Carlo Ciampoli i Girolamo Venturi. On es va allargar més aquest estil aplicat a la joieria va ser a la península Ibèrica, que va continuar sent molt popular fins aproximadament l'any 1765.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "França", "answer_start": 7 } ], "id": "P_588_C_3525_Q1", "question": "Quin país va assumir el lideratge en qüestió de joies?" }, { "answers": [ { "text": "orfebreria barroca", "answer_start": 252 } ], "id": "P_588_C_3525_Q2", "question": "A quin estil pertany l'esmaltatge del revers de les joies?" }, { "answers": [ { "text": "d'acord amb les pedres", "answer_start": 420 } ], "id": "P_588_C_3525_Q3", "question": "Com s'escollien els metalls?" }, { "answers": [ { "text": "pedres de color", "answer_start": 496 } ], "id": "P_588_C_3525_Q4", "question": "Amb què es combinava l'or?" }, { "answers": [ { "text": "Augueste Duflos", "answer_start": 566 } ], "id": "P_588_C_3525_Q5", "question": "Qui va ser un dels dissenyadors parisencs més importants?" } ] }, { "context": "A partir de la dècada de 1750 es va posar de moda la col·locació de plaques de Sèvres com a decoració de mobles petits o accessoris. Bernard van Risen Burgh va ser el primer ebenista conegut que va decorar les seves obres amb plaques de porcellana, una pràctica que ràpidament es va fer popular. Van ser molt utilitzats pels germans ebenistes Martin Carlin i Weisweiler.[14]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "A partir de la dècada de 1750", "answer_start": 0 } ], "id": "P_588_C_3526_Q1", "question": "Quan es va posar de moda la col·locació de plaques de Sèvres?" }, { "answers": [ { "text": "com a decoració de mobles petits o accessoris", "answer_start": 86 } ], "id": "P_588_C_3526_Q2", "question": "Per a què s'utilitzaven les plaques de Sèvres?" }, { "answers": [ { "text": "amb plaques de porcellana", "answer_start": 222 } ], "id": "P_588_C_3526_Q3", "question": "Amb què va decorar Bernard van Risen Burgh les seves obres?" }, { "answers": [ { "text": "Martin Carlin i Weisweiler", "answer_start": 343 } ], "id": "P_588_C_3526_Q4", "question": "Per quins ebenistes va ser molt utilitzada la decoració de les obres amb plaques de porcellana?" } ] }, { "context": "Resulta estar més en consonància a la sagristia i en ambients no pròpiament de culte que no en l'església pròpiament dita. L'estil rococó s'adapta molt malament amb l'ofici solemne de la funció religiosa, amb el tabernacle, l'altar ni tampoc amb el púlpit. En el cas de grans objectes, l'escultura rococó resulta bella, però alhora es troba una semblança amb el barroc. Els elements fantasiosos d'aquest estil no s'adiuen amb les grans parets de les esglésies. En qualsevol cas, tot ha de ser segons la situació local i les circumstàncies. Hi ha peces del rococó autènticament belles, mentre que algunes altres no responen als cànons i intenten assimilar-se a objectes sacres. Entre els materials utilitzats en l'estil rococó figuren la fusta tallada, el ferro i el bronze utilitzat en la construcció de balustrades i portals. Un element distintiu és el daurat que cobreix els freds materials metàl·lics més acceptables per la implantació en ambients no profans. ", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb l'ofici solemne de la funció religiosa, amb el tabernacle, l'altar ni tampoc amb el púlpit", "answer_start": 161 } ], "id": "P_588_C_3528_Q1", "question": "Amb què no s'adapta l'estil rococó?" }, { "answers": [ { "text": "la fusta tallada, el ferro i el bronze", "answer_start": 734 } ], "id": "P_588_C_3528_Q2", "question": "Quins materials s'utilitzen principalment en l'estil rococó?" }, { "answers": [ { "text": "en la construcció de balustrades i portals", "answer_start": 783 } ], "id": "P_588_C_3528_Q3", "question": "Per a què s'utilitzava el bronze?" }, { "answers": [ { "text": "el daurat", "answer_start": 851 } ], "id": "P_588_C_3528_Q4", "question": "Quin és un element distintiu del rococó?" }, { "answers": [ { "text": "els freds materials metàl·lics", "answer_start": 873 } ], "id": "P_588_C_3528_Q5", "question": "Què cobreix el daurat?" } ] } ] }

{ "title": "El Senyor dels Anells: El retorn del rei", "paragraphs": [ { "context": "Després de dos anys d'espera des de l'estrena d'El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell, l'expectació de l'audiència pel final de la trilogia havia arribat a ser febril quan la pel·lícula es va acabar. L'estrena mundial va tenir lloc a Wellington a l'Embassy Theatre, l'1 de desembre de 2003, i va ser present el director i moltes de les estrelles. Es va calcular que més de 100.000 persones van omplir els carrers, més de la quarta part de la població de la ciutat.[35]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 11 } ], "id": "P_231_C_1381_Q1", "question": "Quants anys van esperar des de l'estrena d'El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell?" }, { "answers": [ { "text": "febril", "answer_start": 169 } ], "id": "P_231_C_1381_Q2", "question": "Com va arribar a ser l'expectació de l'audiència?" }, { "answers": [ { "text": "Embassy Theatre", "answer_start": 258 } ], "id": "P_231_C_1381_Q3", "question": "A quin teatre es va fer l'estrena mundial?" }, { "answers": [ { "text": "1 de desembre de 2003", "answer_start": 277 } ], "id": "P_231_C_1381_Q4", "question": "Quin dia es va estrenar?" }, { "answers": [ { "text": "més de 100.000", "answer_start": 375 } ], "id": "P_231_C_1381_Q5", "question": "Quantes persones van sortir als carrers?" } ] }, { "context": "La pel·lícula heretava escenes originalment planejades per anar a la segona pel·lícula, incloent-hi la reforja de Nàrsil, els antecedents de Gòl·lum i el final de Sàruman. Però l'escena de Sàruman suposava un problema estructural: liquidar el canalla de la segona pel·lícula quan la trama té Sàuron com el principal dolent.[26] Malgrat els pick-ups i doblatges, l'escena es va tallar, provocant la controvèrsia amb admiradors de l'actor Christopher Lee (Sàruman), i peticions per restaurar l'escena.[29] Lee, no obstant això, va col·laborar en els DVDs i va ser a l'estrena de Copenhaguen, tot i que d'altra banda ell va dir que mai no entendrà la raó del tall.[30]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la segona pel·lícula", "answer_start": 64 } ], "id": "P_231_C_1382_Q1", "question": "On havien d'anar algunes escenes de la pel·lícula?" }, { "answers": [ { "text": "un problema estructural", "answer_start": 206 } ], "id": "P_231_C_1382_Q2", "question": "Què suposava l'escena de Sàruman?" }, { "answers": [ { "text": "Sàuron", "answer_start": 292 } ], "id": "P_231_C_1382_Q3", "question": "Qui és el principal dolent de la trama?" }, { "answers": [ { "text": "amb admiradors de l'actor Christopher Lee", "answer_start": 411 } ], "id": "P_231_C_1382_Q4", "question": "Amb qui van provocar controvèrsia al tallar l'escena?" }, { "answers": [ { "text": "la raó del tall", "answer_start": 645 } ], "id": "P_231_C_1382_Q5", "question": "Què no va entendre mai Christopher Lee?" } ] }, { "context": "Els pick-ups de 2003 van ser rodats a l'aparcament de l'estudi a Wellington, amb parts de platós i cromats utilitzats per acabar escenes, i l'equip de disseny havia de treballar 24 hores al dia durant 7 dies a la setmana per tenir els platós exactes només per a un dia.[15] El rodatge va continuar durant dos mesos, i es va convertir en un emocionat temps d'adéus pel repartiment i l'equip. La pel·lícula té la llista més extensa de regravacions de la trilogia. Jackson va prendre el seu temps per regravar la coronació d'Àragorn, feta de pressa en un únic dia pel segon director Geoff Murphy el 21 de desembre de 2000. Jackson també va tornar a filmar escenes a dins i al voltant de la Muntanya del Destí,[4] i la mort de Théoden.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a l'aparcament de l'estudi", "answer_start": 36 } ], "id": "P_231_C_1383_Q1", "question": "On van ser rodats els pick-ups de 2003?" }, { "answers": [ { "text": "24 hores al dia durant 7 dies a la setmana", "answer_start": 178 } ], "id": "P_231_C_1383_Q2", "question": "Quant havia de treballar l'equip de disseny de la pel·lícula?" }, { "answers": [ { "text": "durant dos mesos", "answer_start": 298 } ], "id": "P_231_C_1383_Q3", "question": "Durant quant temps va continuar el rodatge?" }, { "answers": [ { "text": "la coronació d'Àragorn", "answer_start": 507 } ], "id": "P_231_C_1383_Q4", "question": "Què va regravar Jackson?" }, { "answers": [ { "text": "la mort de Théoden", "answer_start": 712 } ], "id": "P_231_C_1383_Q5", "question": "Quina mort es va tornar a gravar?" } ] }, { "context": "Les forces Mórgul, compostes principalment d'orcs i trolls i màquines d'asedi, comencen el setge de Minas Tirith, i llencen molts projectils, mentre el Rei bruixot i altres nazgûl en les seves bèsties alades també ataquen, destruint armes dels assetjats i sembrant el terror entre els defensors. L'exèrcit Mórgul entra a la ciutat utilitzant un ariet gegant anomenat Grond. Mentrestant Gòl·lum lliura Frodo a la gran aranya Arranyera, però Sam torna per lluitar-hi. Sam creu que Frodo és mort i li agafa l'anell, però quan els orcs de la torre de Cirith Ungol agafen Frodo, Sam sent que encara és viu. A Minas Tirith, Dénethor s'ha tornat boig i prepara un pira funerària per a ell i per a Fàramir, que està inconscient i creu que mort.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "principalment d'orcs i trolls i màquines d'asedi", "answer_start": 29 } ], "id": "P_231_C_1384_Q1", "question": "De què estan compostes les forces de Mórgul?" }, { "answers": [ { "text": "utilitzant un ariet gegant", "answer_start": 331 } ], "id": "P_231_C_1384_Q3", "question": "Com entra a la ciutat l'exèrcit Mórgul?" }, { "answers": [ { "text": "li agafa l'anell", "answer_start": 495 } ], "id": "P_231_C_1384_Q5", "question": "Què fa Sam quan creu que Froro és mort?" } ] }, { "context": "Sam salva Frodo de Círith Úngol, que ha quedat buit després de la lluita entre dues faccions de la guarnició orc de la Torre per la camisa de mithril, un preat metall que val la Comarca sencera,, i comencen la llarga caminada a través de Mórdor cap al Mont del Destí. Gàndalf s'adona que hi ha deu mil orcs entre Círith Úngol i el Mont del Destí, que impedirien a Frodo arribar a la seva destinació. Àragorn proposa que dirigeixin els soldats restants a la Porta Negra per apartar els orcs del camí de Frodo. Sam condueix Frodo fins a la Mont el Destí, però Gòl·lum arriba i els ataca, com a la Batalla del Morannon. A l'Oròdruin, Frodo, en comptes de deixar caure l'anell a la lava, sucumbeix al seu poder i se'l posa, desapareixent de la vista (l'acte alerta Sàuron, i envia els Nazgûl cap a la Muntanya del Destí. Gòl·lum deixa inconscient Sam, agafa el dit de Frodo i el mossega. Quan comença a celebrar la recuperació de l'anell, Frodo aplega les seves forces (i els seus sentits) i carrega contra ell. Després d'una breu lluita, els dos cauen a la vora de l'abisme. Gòl·lum cau a la colada volcànica amb l'Anell, mentre que Frodo queda penjant a la vora del penya-segat. Sam rescata Frodo mentre l'Anell finalment s'enfonsa a la lava i es destrueix. La Torre de Bàrad-dûr s'ensorra, l'essència de Sàuron s'esvaneix i explota, destruint-lo per sempre, i els orcs, nazgûl i les forces restants de Sàuron moren en el subsegüent xoc i terratrèmols. Frodo i Sam queden desmaiats al mig de les erupcions del Mont del Fat, fins que Gàndalf arriba amb les àguiles, i desperten a Minas Tirith, amb els seus amics. Àragorn és coronat rei, anunciant la nova edat de pau, i s'uneix amb Arwen. La tornada dels hòbbits a la Comarca, on Sam es casa amb Rosa Cabanelles. Frodo, havent acabat d'escriure la història del Senyor dels Anells i encara esgotat de ser el portador d'Anell, decideix marxar de la Terra Mitjana amb Gàndalf, Bilbo, Élrond i Galàdriel per anar a les Rades Grises, deixant el seu Llibre Vermell de la Franja de Ponent de la història a Sam, que pacíficament continua la seva vida familiar.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de Círith Úngol", "answer_start": 16 } ], "id": "P_231_C_1385_Q1", "question": "D'on salva Sam a Frodo?" }, { "answers": [ { "text": "cap al Mont del Destí", "answer_start": 245 } ], "id": "P_231_C_1385_Q2", "question": "Cap on van Sam i Frodo?" }, { "answers": [ { "text": "deu mil", "answer_start": 294 } ], "id": "P_231_C_1385_Q3", "question": "Quants orcs s'adona que hi ha Gandalf entre Círith Úngol i el Mont del Destí?" }, { "answers": [ { "text": "a la Porta Negra", "answer_start": 452 } ], "id": "P_231_C_1385_Q4", "question": "A on proposa dirigir els soldats Àragorn?" } ] }, { "context": "El departament de So va passar la primera part de l'any buscant els sons correctes. El xiscle d'Arranyera era d'un diable de Tasmània, que va inspirar els animadors de Weta, mentre el mûmakil és el començament i el final del rugit d'un lleó. Xiscles humans i d'un ase es barrejaven en la caiguda de Sàuron, i per evitar comparacions amb 9/11, el vidre trencat s'utilitzava per col·lapsar els sons. Pel llançament de projectils durant el setge de Minas Tirith, alguns treballadors de la construcció deixaven caure blocs de pedra reals de dues tones prèviament alçats per una grua. La mescla es va començar en un estudi nou el 15 d'agost, encara que el treball inacabat va suposar algunes frustracions.[34] Les mescles van acabar el 15 de novembre, després que tres mesos de no parar .[31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "buscant els sons correctes", "answer_start": 56 } ], "id": "P_231_C_1386_Q1", "question": "Com es va passar la primera part de l'any el departament de So?" }, { "answers": [ { "text": "d'un diable de Tasmània", "answer_start": 110 } ], "id": "P_231_C_1386_Q2", "question": "De qui és el xiscle d'Arranyera?" }, { "answers": [ { "text": "Xiscles humans i d'un ase", "answer_start": 244 } ], "id": "P_231_C_1386_Q3", "question": "Quin sons es barrejaven en la caiguda de Sàuron?" }, { "answers": [ { "text": "dues tones", "answer_start": 539 } ], "id": "P_231_C_1386_Q4", "question": "Quantes tones pesaven els blocs de pedra que deixaven caure?" }, { "answers": [ { "text": "15 de novembre", "answer_start": 733 } ], "id": "P_231_C_1386_Q5", "question": "Quin dia van acabar les mescles?" } ] } ] }

{ "title": "Vincent van Gogh", "paragraphs": [ { "context": "Vincent van Gogh neix a la localitat de Zundert, a la província del Brabant Septentrional, als Països Baixos. El seu pare, Theodorus van Gogh, és un pastor protestant, casat amb Anna Cornelia Carbentus. Tenen un primer fill, que neix mort, just un any abans de la vinguda al món de Vincent, el mateix dia 30 de març, a qui posen el mateix nom que a l'infant mort. El matrimoni té cinc fills més: tres nenes i dos nens.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Zundert", "answer_start": 40 } ], "id": "P_449_C_2689_Q1", "question": "A quina ciutat va néixer Vincent van Gogh?" }, { "answers": [ { "text": "Brabant Septentrional", "answer_start": 68 } ], "id": "P_449_C_2689_Q2", "question": "A quina provincia és Zundert?" }, { "answers": [ { "text": "Theodorus", "answer_start": 123 } ], "id": "P_449_C_2689_Q3", "question": "Com es deia el pare de Vincent van Gogh?" }, { "answers": [ { "text": "un pastor protestant", "answer_start": 146 } ], "id": "P_449_C_2689_Q4", "question": "Què era el pare de Vincent van Gogh?" }, { "answers": [ { "text": "Anna Cornelia Carbentus", "answer_start": 178 } ], "id": "P_449_C_2689_Q5", "question": "Com es deia la mare de Vincent van Gogh?" } ] }, { "context": "Sent gran admiració per Katsushika Hokusai, Utagawa Hiroshige i Utamaro, pintors japonesos de qui fa diverses còpies d'uns gravats que havia comprat. Les reproduccions de les xilografies procedents del Japó eren llavors anomenades japonaiseries. Dues obres que se sap fetes de Van Gogh són Prunera en flor i Pont sota la pluja, còpies d'obres de Hiroshige. D'aquestes obres japoneses, Van Gogh en deixa escrit aquest comentari:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Katsushika Hokusai, Utagawa Hiroshige i Utamaro", "answer_start": 24 } ], "id": "P_449_C_2691_Q1", "question": "Per quins pintors sent admiració Van Gogh?" }, { "answers": [ { "text": "japonesos", "answer_start": 81 } ], "id": "P_449_C_2691_Q2", "question": "De quina nacionalitat són Katsushika Hokusai, Utagawa Hiroshige i Utamaro?" }, { "answers": [ { "text": "d'uns gravats que havia comprat", "answer_start": 117 } ], "id": "P_449_C_2691_Q3", "question": "De què va fer diverses còpies Van Gogh?" }, { "answers": [ { "text": "japonaiseries", "answer_start": 231 } ], "id": "P_449_C_2691_Q4", "question": "Com es deien les reproduccions de les xilografies procedents del Japó?" }, { "answers": [ { "text": "Prunera en flor i Pont sota la pluja", "answer_start": 290 } ], "id": "P_449_C_2691_Q5", "question": "Quines obres es sap que va fer Van Gogh?" } ] }, { "context": "Una gran part del coneixement que es té de Van Gogh deriva de les seves cartes, la major part adreçades a Theo. Avui dia, se'n conserven més de 600 de Vincent a Theo i 40 de Theo a Vincent i, encara que la majoria no estan datades, els historiadors d'art han estat capaços d'ordenar-les, en gran part, cronològicament. Això és molt valuós, ja que la recopilació de fonts primàries textuals és el que estableix les bases del que se sap dels germans Van Gogh. És interessant de considerar que el període de la vida de Van Gogh més desconegut, el període de París, és el més difícil d'examinar pels estudiosos de la història de l'art, perquè Theo i Vincent llavors vivien junts i, doncs, no s'escrivien cartes, i es té així per escrit ben poca informació del període.[70]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de les seves cartes", "answer_start": 59 } ], "id": "P_449_C_2692_Q1", "question": "D'on ve el coneixement que es té de Van Gogh?" }, { "answers": [ { "text": "més de 600", "answer_start": 137 } ], "id": "P_449_C_2692_Q3", "question": "Quantes cartes es conserven de Vincent a Theo?" }, { "answers": [ { "text": "40", "answer_start": 168 } ], "id": "P_449_C_2692_Q4", "question": "Quantes cartes es conserven de Theo a Vincent?" }, { "answers": [ { "text": "el període de París", "answer_start": 541 } ], "id": "P_449_C_2692_Q5", "question": "Quin període de la vida de Van Gogh és el més difícil d'examinar?" } ] }, { "context": "La depressió de Van Gogh empitjora, i el 27 de juliol del 1890, a l'edat de 37 anys, mentre passeja pel camp, amb un revòlver es dispara un tret al pit. No s'adona que la seva ferida és mortal, i torna a la pensió Ravoux, on mor al seu llit dos dies més tard. Theo s'afanya a estar al seu costat, i s'informa de les seves darreres paraules, com ara «La tristesse durera toujours» ('La tristesa durarà sempre'). Vincent és enterrat al cementiri d'Auvers-sur-Oise.[59] Theo havia contret la sífilis, cosa que no seria admesa per la família durant molts anys, i només després de la mort de Vincent ingressa per voluntat pròpia a l'hospital. No pot suportar el dolor de l'absència del germà, i mor sis mesos més tard, el 25 de gener, a Utrecht. El 1914, el cos de Theo és exhumat i enterrat al costat del de Vincent.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "es dispara un tret al pit", "answer_start": 126 } ], "id": "P_449_C_2693_Q1", "question": "Què fa Van Gogh mentre passejava pel camp?" }, { "answers": [ { "text": "37", "answer_start": 76 } ], "id": "P_449_C_2693_Q2", "question": "Quants anys tenia Van Gogh quan es va disparar el tret al pit?" }, { "answers": [ { "text": "que la seva ferida és mortal", "answer_start": 164 } ], "id": "P_449_C_2693_Q3", "question": "De què no es va adonar Van Gogh?" }, { "answers": [ { "text": "al seu llit", "answer_start": 229 } ], "id": "P_449_C_2693_Q4", "question": "On va morir Van Gogh?" }, { "answers": [ { "text": "al cementiri d'Auvers-sur-Oise", "answer_start": 431 } ], "id": "P_449_C_2693_Q5", "question": "On van enterrar a Van Gogh?" } ] }, { "context": "A Nuenen, és ben rebut per la família, que li condicionen una habitació com a taller. En aquest període, es dedica a dibuixar i pintar els teixidors. Coincideix que un amic seu, el pintor Anthon van Rappard, conegut de Brussel·les, ve a passar uns dies a Nuenen, i tots dos surten a estudiar i pintar els teixidors rurals. En aquestes obres, Van Gogh no hi assoleix pas la mateixa tècnica que el seu amic, però aquest li serveix d'exemple.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "A Nuenen", "answer_start": 0 } ], "id": "P_449_C_2694_Q1", "question": "On és ben rebut per la família?" }, { "answers": [ { "text": "una habitació com a taller", "answer_start": 58 } ], "id": "P_449_C_2694_Q2", "question": "Què li condiciona la família A Nuenen?" }, { "answers": [ { "text": "Anthon van Rappard", "answer_start": 188 } ], "id": "P_449_C_2694_Q4", "question": "Quin amic seu va passar uns dies a Nuenen?" }, { "answers": [ { "text": "Brussel·les", "answer_start": 219 } ], "id": "P_449_C_2694_Q5", "question": "On coneix Van Gogh a Anthon van Rappard?" } ] } ] }

{ "title": "Dimitrij", "paragraphs": [ { "context": "La producció també es va veure afectada per un succés tràgic per a la família del tenor Antonín Vávra, que havia assajat el paper principal. Una setmana abans de l'estrena, la seva esposa va morir a París i el paper de Dimitrij va haver de ser ràpidament apres per un altre tenor solista del Teatre Provisional, Václav Soukup. Aquest fet tornar a provocar un nou trasllat en la data de l'estrena, amb una data definitiva per al 8 d'octubre de 1882. Dimitrij va ser molt ben rebuda en l'estrena, igual que les actuacions dels cantants principals. D'altra banda, la producció va ser, en última instància, una de les més costoses de la seva època, tot i que la premsa va qüestionar l'autenticitat històrica dels vestits. A l'estrena també van assistir l'editor del compositor a Berlín, Fritz Simrock, i l'influent crític vienès Eduard Hanslick.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per un succés tràgic", "answer_start": 40 } ], "id": "P_348_C_2083_Q1", "question": "Per què es va veure afectada la producció de Dimitrij?" }, { "answers": [ { "text": "Antonín Vávra", "answer_start": 88 } ], "id": "P_348_C_2083_Q2", "question": "Qui havia assajat el paper principal de Dimitrij?" }, { "answers": [ { "text": "Václav Soukup", "answer_start": 312 } ], "id": "P_348_C_2083_Q3", "question": "Qui va fer el paper de Dimitrij finalment?" }, { "answers": [ { "text": "8 d'octubre de 1882", "answer_start": 428 } ], "id": "P_348_C_2083_Q4", "question": "Quin dia es va estrenar Dimitrij?" }, { "answers": [ { "text": "molt ben rebuda", "answer_start": 465 } ], "id": "P_348_C_2083_Q5", "question": "Com va ser rebuda a l'estrena Dimitrij?" } ] }, { "context": "Després de consultar amb el dramaturg František Věnceslav Jeřábek i el crític musical Václav Zelený, durant els primers mesos de 1881, el compositor va sol·licitar la revisió del text inicial. A finals de març i principis d'abril de 1881 va començar a escriure algun esbós.[5] Dvořák va començar la composició durant el maig de 1881, amb una interrupció l'octubre de 1881 per escriure un quartet de corda per al Hellmesberger Quartet. Després d'un intent fallit inicial, el quartet es va completar el novembre de 1881, cosa que li va permetre treballar de nou en l'òpera.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "František Věnceslav Jeřábek", "answer_start": 38 } ], "id": "P_348_C_2084_Q1", "question": "A quin dramaturg va consultar Dvořák?" }, { "answers": [ { "text": "Václav Zelený", "answer_start": 86 } ], "id": "P_348_C_2084_Q2", "question": "A quin crític musical va consultar Dvořák?" }, { "answers": [ { "text": "va sol·licitar la revisió del text inicial", "answer_start": 149 } ], "id": "P_348_C_2084_Q3", "question": "Què va fer Dvořák després de consultar al dramaturg i al crític?" }, { "answers": [ { "text": "A finals de març i principis d'abril de 1881", "answer_start": 193 } ], "id": "P_348_C_2084_Q4", "question": "Quan va començar a escriure algun esbós Dvořák?" }, { "answers": [ { "text": "per al Hellmesberger Quartet", "answer_start": 405 } ], "id": "P_348_C_2084_Q5", "question": "Per a qui va escriure un quartet de corda Dvořák a l'octubre de 1881?" } ] }, { "context": "Dimitrij és una òpera amb una riquesa musical i força dramàtica sorprenent, sens dubte una de les obres més significatives del compositor per l'escenari. La trama de l'òpera està basada en esdeveniments de la història de Rússia de la fi del segle XVI i principis del XVII.[1] i continua la història allà on Mússorgski la va deixar amb Borís Godunov.[2] Dmitrij entra a Moscou al capdavant del seu exèrcit polonès, al costat de Marfina. Marfa, la mare de la Dmitrij, afirma reconèixer-lo com a fill, veient aquí un possible mitjà de venjança pels danys que ha sofert. Dmitrij es casa amb Marina, però més tard, es troba amb la filla de Borís, Xenie, que s'amaga dels rebels polonesos, i s'enamora d'ella. Marina, gelosa, dóna a conèixer ara el veritable origen de Dmitrijs, i aconsegueix que matin a Xenie. Marfa està a punt de confessar que Dimitrij és el veritable tsar, però abans Dimitrij és assassinat per Šujský.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una riquesa musical i força dramàtica sorprenent", "answer_start": 26 } ], "id": "P_348_C_2085_Q1", "question": "Què té l'òpera Dimitrij?" }, { "answers": [ { "text": "una de les obres més significatives del compositor", "answer_start": 87 } ], "id": "P_348_C_2085_Q2", "question": "Com és considerada Dimitrij?" }, { "answers": [ { "text": "a Moscou", "answer_start": 367 } ], "id": "P_348_C_2085_Q3", "question": "On entra Dimitrij?" }, { "answers": [ { "text": "polonès", "answer_start": 405 } ], "id": "P_348_C_2085_Q4", "question": "Al capdavant de quin exercit va Dimitrij?" } ] }, { "context": "Dvořák va escriure òperes al principi i al final de la seva carrera, amb El jacobí que cau just al mig. marques Dimitrij marca el punt culminant de les òperes sobre temes que tracten conflictes nacionals: Alfred (1870, anglesos/danesos) i Vanda (1876, rev 1880, polonesos/alemanys). La resta d'òperes de la dècada de 1880, que inclouen El rei i el carboner, Els amants obstinats i El camperol astut són del gènere còmic del poble txec.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El jacobí", "answer_start": 73 } ], "id": "P_348_C_2086_Q1", "question": "Quina òpera cau al mig de la carrera de Dvořák?" }, { "answers": [ { "text": "al principi i al final de la seva carrera", "answer_start": 26 } ], "id": "P_348_C_2086_Q2", "question": "Quan va escriure òperes Dvořák?" }, { "answers": [ { "text": "conflictes nacionals", "answer_start": 183 } ], "id": "P_348_C_2086_Q3", "question": "Què tracten Dimitrij, Alfred i Vanda?" }, { "answers": [ { "text": "del gènere còmic del poble txec", "answer_start": 403 } ], "id": "P_348_C_2086_Q4", "question": "De quin gènere són les altres òperes de Dvořák de la dècada de 1880?" }, { "answers": [ { "text": "anglesos/danesos", "answer_start": 219 } ], "id": "P_348_C_2086_Q5", "question": "Quin conflicte nacional tracta Alfred?" } ] }, { "context": "El protagonista de l'òpera, que es desenvolupa a Rússia, és el pretendent Dimitrij (que en l'òpera de Dvořák està convençut que realment és fill d'Ivan el Terrible). Després de l'assassinat de Teodor, el fill de Borís, Dimitrij ha ocupat el tron de Rússia i està casat amb la princesa polonesa Marina, mentre que el boiar Vasilij Šujský encapçala una conspiració per usurpar el poder reial. Les coses es compliquen quan Dimitrij rescata i s'enamora de la filla de Borís, Xenie, i intenta obtenir el reconeixement oficial dels seus drets al tron com a legítim fill de Marfa, la vídua d'Ivan el Terrible. Mentre Marfa dubta a reconèixer a Dimitrij com el veritable hereu d'Ivan, Šujský denúncia a l'impostor i l'assassina.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Rússia", "answer_start": 47 } ], "id": "P_348_C_2088_Q1", "question": "On es desenvolupa l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "el tron de Rússia", "answer_start": 238 } ], "id": "P_348_C_2088_Q4", "question": "Què ha ocupat Dimitrij després de l'assassinat de Teodor?" }, { "answers": [ { "text": "amb la princesa polonesa Marina", "answer_start": 269 } ], "id": "P_348_C_2088_Q5", "question": "Amb qui està casat Dimitrij?" } ] } ] }

{ "title": "Museu Nacional d'Art de Catalunya", "paragraphs": [ { "context": "El 1990, la Llei de Museus[26] va establir la necessitat de crear un museu nacional unint la col·lecció de l'antic Museu d'Art de Catalunya (art romànic, gòtic, renaixement i barroc), inaugurat el 1934; del Museu d'Art Modern (art dels segles XIX i XX), creat el 1945; del Gabinet de Dibuixos i Gravats; del Gabinet Numismàtic de Catalunya; i de la Biblioteca General d'Història de l'Art, creant un nou espai únic de promoció i divulgació artística. El MNAC va néixer oficialment el 14 de novembre de 1990, tot i que la integració establerta pel punt de la llei de museus no implicava cap alteració en la titularitat dels fons esmentats. Un any després, el 1991, el museu va canviar de titularitat, passant de ser un centre municipal de l'Ajuntament de Barcelona a un ens autònom gestionat pel recentment creat patronat, presidit inicialment per Pere Duran Farell. El mateix any Xavier Barral esdevingué el nou director del museu, amb l'objectiu de convertir el MNAC en el Louvre català.[27] Per encabir totes les obres, el Palau es va sotmetre a un procés d'ampliació, a partir d'un projecte dirigit per Gae Aulenti, Enric Steegman, Josep Benedito Rovira i Agustí Obiol,[28] que va costar més de 6 milions d'euros.[29]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1934", "answer_start": 197 } ], "id": "P_92_C_547_Q1", "question": "Quan es va inaugurar l'antic Museu d'Art de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "XIX i XX", "answer_start": 243 } ], "id": "P_92_C_547_Q2", "question": "Quins segles es corresponen amb l'Art Modern?" }, { "answers": [ { "text": "14 de novembre de 1990", "answer_start": 483 } ], "id": "P_92_C_547_Q3", "question": "En quina data va néixer oficialment l'MNAC?" }, { "answers": [ { "text": "Xavier Barral", "answer_start": 879 } ], "id": "P_92_C_547_Q4", "question": "Qui va esdevindre director del museu l'any 1991?" }, { "answers": [ { "text": "convertir el MNAC en el Louvre català", "answer_start": 949 } ], "id": "P_92_C_547_Q5", "question": "Quin era l'objectiu de Xavier Barral?" } ] }, { "context": "Per la seva especial significació destaca el dipòsit de la Generalitat de Catalunya, l'any 1993, de tres sarges procedents de la catedral de la Seu d'Urgell; un ingrés que complementa el conjunt adquirit a la primera dècada del segle. Així mateix, la dació de la col·lecció Torelló de l'any 1994 va suposar incorporar una pintura de Jacomart. Un any més tard, la dació de la col·lecció Torres ha significat l'entrada del Martiri de santa Llúcia de Bernat Martorell.[54]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tres sarges procedents de la catedral de la Seu d'Urgell", "answer_start": 100 } ], "id": "P_92_C_549_Q1", "question": "Què va dipositar la Generalitat de Catalunya l'any 1993?" }, { "answers": [ { "text": "Jacomart", "answer_start": 333 } ], "id": "P_92_C_549_Q2", "question": "De qui va incorporar una pintura la dació de la col·lecció Torelló l'any 1994?" }, { "answers": [ { "text": "l'entrada del Martiri de santa Llúcia de Bernat Martorell", "answer_start": 407 } ], "id": "P_92_C_549_Q3", "question": "Què ha significat la dació de la col·lecció Torres?" } ] }, { "context": "Un dels eixos vertebradors de les col·leccions d'art modern és el modernisme, moviment de gran importància artística i cultural a Catalunya. En pintura, el corrent que més s'hi identifica és el de caràcter renovador liderat per Ramon Casas i Santiago Rusiñol, que en les seves obres parisenques van incorporar certs aspectes de l'impressionisme francès. Un altre corrent és el simbolista, representat per les pintures d'Alexandre de Riquer i Joan Brull i que s'observa també en algunes fotografies del pictorialista Pere Casas Abarca. De la mateixa importància és la presència d'artistes de la segona generació modernista, com ara Isidre Nonell, Marià Pidelaserra, Ricard Canals, Hermen Anglada Camarasa, Nicolau Raurich o Joaquim Mir, els quals, ja entrat el segle xx, van portar la pintura catalana a un dels seus moments més brillants.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el modernisme", "answer_start": 63 } ], "id": "P_92_C_550_Q1", "question": "Quin és un dels eixos vertebradors de les col·leccions d'art modern?" }, { "answers": [ { "text": "moviment de gran importància artística i cultural", "answer_start": 78 } ], "id": "P_92_C_550_Q2", "question": "Què va suposar a Catalunya el modernisme?" }, { "answers": [ { "text": "Ramon Casas i Santiago Rusiñol", "answer_start": 228 } ], "id": "P_92_C_550_Q3", "question": "Qui lidera en pintura el corrent de caràcter renovador?" }, { "answers": [ { "text": "Pere Casas Abarca", "answer_start": 516 } ], "id": "P_92_C_550_Q4", "question": "En les fotografíes de quin pictorialista s'observa el corrent simbolista?" }, { "answers": [ { "text": "xx", "answer_start": 766 } ], "id": "P_92_C_550_Q5", "question": "En quin segle la pintura catalana va tenir un dels seus moments més brillants?" } ] }, { "context": "El Gabinet Numismàtic de Catalunya, creat el 1932, té una col·lecció que supera els 134.000 exemplars. El fons és el resultat d'un llarg procés d'adquisicions, per compra, donació, llegat o dipòsit, que va començar durant la primera meitat del segle xix i que encara continua. La col·lecció de monedes consta de quasi 100.000 peces, entre les quals estan representades les principals sèries numismàtiques, amb exemplars fabricats des del segle VI aC fins a l'actualitat. Les monedes més importants i emblemàtiques són, sens dubte, les emeses a Catalunya, amb gran nombre d'exemplars d'extraordinària raresa i peces úniques. Les col·leccions s'inicien amb les emissions d'època antiga, entre les quals destaquen les encunyades a la península Ibèrica, amb peces tan significatives com les de les colònies gregues d'Empúries i Rhode o el tresor de 897 fraccions de plata trobat a la neàpoli d'Emporion. Del pas del món antic al medieval és la col·lecció de moneda visigoda, amb emissions de tallers del territori català, com ara Barcino, Tarraco o Gerunda. De les sèries cristianes de l'occident medieval, hi són presents bona part dels regnes europeus, encara que el fons de moneda catalana i de la Corona d'Aragó és el més destacat, amb exemplars que mostren, pas a pas, l'evolució històrica i econòmica d'aquests territoris. Per exemple, el creixement econòmic del segle XIII està documentat per l'inici de l'encunyació a Barcelona de croats de plata a nom de Pere II. De les emissions d'època moderna i contemporània cal assenyalar les encunyacions de tres períodes tan significatius com són els de la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i la Guerra del Francès.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1932", "answer_start": 45 } ], "id": "P_92_C_551_Q1", "question": "En quin any va ser creat el Gabinet Numismàtic de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "supera els 134.000", "answer_start": 73 } ], "id": "P_92_C_551_Q2", "question": "Quants exemplars té la col·lecció del Gabinet Numismàtic de Catalunya?" }, { "answers": [ { "text": "d'adquisicions, per compra, donació, llegat o dipòsit", "answer_start": 144 } ], "id": "P_92_C_551_Q3", "question": "Com es van aconseguir els exemplars?" }, { "answers": [ { "text": "La col·lecció de monedes", "answer_start": 277 } ], "id": "P_92_C_551_Q4", "question": "Què té quasi 100.000 peces?" }, { "answers": [ { "text": "amb les emissions d'època antiga", "answer_start": 651 } ], "id": "P_92_C_551_Q5", "question": "Amb què s'inicien les col·leccions de monedes?" } ] }, { "context": "El 1918, el col·leccionista Lluís Plandiura i Pou va començar a arrencar frescos de les esglésies dels Pirineus.[16] Per arrencar les pintures murals van contractar a una saga de restauradors italians, dirigits per Franco Steffanoni, de Bèrgam,[17] que feien servir una tècnica especial, l'strappo, que permetia aïllar les pintures murals de les parets mitjançant una barreja de clara d'ou i cola.[18] Aquest fet va provocar tot un procés especulatiu sobre les restes romàniques del Pirineu, on antiquaris, capellans i marxants d'art començaren a buidar esglésies i a vendre murals, retaules i altres peces a col·leccionistes privats, i les pintures de l'església de Santa Maria de Mur acabaren al Museum of Fine Arts de Boston.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Museum of Fine Arts de Boston", "answer_start": 698 } ], "id": "P_92_C_552_Q1", "question": "On van acabar les pintures de l'església de Santa Maria de Mur?" }, { "answers": [ { "text": "Franco Steffanoni", "answer_start": 215 } ], "id": "P_92_C_552_Q2", "question": "Qui dirigia la saga de restauradors italians?" }, { "answers": [ { "text": "Bèrgam", "answer_start": 237 } ], "id": "P_92_C_552_Q3", "question": "D'on era Franco Steffanoni?" }, { "answers": [ { "text": "l'strappo", "answer_start": 288 } ], "id": "P_92_C_552_Q4", "question": "Quina tècnica feien servir els restauradors italians?" }, { "answers": [ { "text": "aïllar les pintures murals de les parets mitjançant una barreja de clara d'ou i cola", "answer_start": 312 } ], "id": "P_92_C_552_Q5", "question": "Què permetia l'strappo?" } ] } ] }

{ "title": "Línia 11 del metro de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "Al començament del 2002 es va acabar el túnel i a mitjans d'any, dos anys després d'haver començat, es van acabar les obres i van començar a passar-hi els trens de prova.[14] El 16 de desembre es va inaugurar la totalitat de la línia.[3] El primer any va tenir una mitjana de 2.900 passatgers al dia.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Al començament del 2002", "answer_start": 0 } ], "id": "P_461_C_2761_Q1", "question": "Quan es va acabar el túnel?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 65 } ], "id": "P_461_C_2761_Q2", "question": "Quants anys després d'haver començat es van acabar les obres?" }, { "answers": [ { "text": "els trens de prova", "answer_start": 151 } ], "id": "P_461_C_2761_Q3", "question": "Què va començar a passar quan es van acabar les obres?" }, { "answers": [ { "text": "16 de desembre", "answer_start": 178 } ], "id": "P_461_C_2761_Q4", "question": "Quan es va inaugurar la totalitat de la línia?" }, { "answers": [ { "text": "2.900 passatgers al dia", "answer_start": 276 } ], "id": "P_461_C_2761_Q5", "question": "Quants passatgers va tenir la línia de mitjana el primer any?" } ] }, { "context": "El 27 de juliol del 2009 i durant un mes la línia es va tancar al públic per la instal·lació de mampares a les andanes i la cobertura d'una de les seves estacions.[16] La instal·lació de les mampares era un dels últims passos perquè la línia pogués començar els serveis de conducció automàtica sense conductor. Des del 16 de desembre de 2009 els trens de la sèrie 500 circulen a la línia sense conductor i de forma automàtica després de la posada en marxa de la L9.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El 27 de juliol del 2009", "answer_start": 0 } ], "id": "P_461_C_2763_Q1", "question": "Quan es va tancar la línia al públic?" }, { "answers": [ { "text": "un mes", "answer_start": 34 } ], "id": "P_461_C_2763_Q2", "question": "Durant quant de temps es va tancar la línia al públic?" }, { "answers": [ { "text": "per la instal·lació de mampares a les andanes i la cobertura d'una de les seves estacions", "answer_start": 73 } ], "id": "P_461_C_2763_Q3", "question": "Per què es va tancar durant un mes la línia al públic?" }, { "answers": [ { "text": "els trens de la sèrie 500", "answer_start": 342 } ], "id": "P_461_C_2763_Q4", "question": "Quins trens circulen a la línia sense conductor?" }, { "answers": [ { "text": "Des del 16 de desembre de 2009", "answer_start": 311 } ], "id": "P_461_C_2763_Q5", "question": "Des de quan circulen els trens de la sèrie 500 a la línia?" } ] }, { "context": "La línia és operada per Ferrocarril Metropolità de Barcelona sota la marca de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). La L11 és un metro lleuger, a mig camí entre el tramvia i el metro convencional, servit per trens de la sèrie 500 automàtics, sense conductor i de dos vagons en comptes de cinc. Hi ha un total de dos trens en hora punta i un en hora vall, amb una freqüència de 7 minuts i 13 minuts segons l'hora. Transports Metropolitans de Barcelona té tres trens de dos vagons d'aquesta sèrie construïda per CAF.[1] Els trens són controlats dels del Centre de Control de Metro de Barcelona al barri de la Sagrera.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Ferrocarril Metropolità de Barcelona", "answer_start": 24 } ], "id": "P_461_C_2764_Q1", "question": "Per qui és operada la línia?" }, { "answers": [ { "text": "Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)", "answer_start": 78 } ], "id": "P_461_C_2764_Q2", "question": "Sota quina marca opera la línia el Ferrocarril Metropolità de Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "dels del Centre de Control de Metro de Barcelona", "answer_start": 550 } ], "id": "P_461_C_2764_Q5", "question": "Des d'on són controlats els trens de la sèrie 500?" } ] } ] }

{ "title": "Jizn za tsarià", "paragraphs": [ { "context": "Una vida pel tsar narra el fet històric de la autoimmolació el 1613 de l'intrèpid camperol Ivan Sussanin per impedir que l'exèrcit polonès matés a Miquel I, primer tsar de la Dinastia Romànov recentment elegit amb setze anys per l'Assemblea dels Boiars. Un fet que havia quedat gravat a la memòria popular durant segles i que havia tornat a despertar en la consciència del poble rus amb la Guerra Patriòtica de 1812. En l'òpera, els polonesos apareixen representats com els enemics del poble rus, el que excitava el fanatisme dels assistents en contra de l'independentisme polonès sotmès brutalment tan sols uns anys abans, un públic que durant tota la representació manifestava els seus més baixos instints posats en peu cada vegada que sortien els diabòlics polonesos a escena.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'intrèpid camperol Ivan Sussanin", "answer_start": 71 } ], "id": "P_281_C_1681_Q1", "question": "Qui és va autoimmolar?" }, { "answers": [ { "text": "1613", "answer_start": 63 } ], "id": "P_281_C_1681_Q2", "question": "Quan es va autoimmolar Ivan Sussanin?" }, { "answers": [ { "text": "per impedir que l'exèrcit polonès matés a Miquel I", "answer_start": 105 } ], "id": "P_281_C_1681_Q3", "question": "Per què es va autoimmolar Ivan Sussanin?" }, { "answers": [ { "text": "Dinastia Romànov", "answer_start": 175 } ], "id": "P_281_C_1681_Q4", "question": "A quina dinastia pertanyia Miquel I?" }, { "answers": [ { "text": "setze", "answer_start": 214 } ], "id": "P_281_C_1681_Q5", "question": "Quants anys tenia Miquel I quan va ser elegit tsar?" } ] }, { "context": "Ivan explica a Vania, un orfe que va recollir i ha educat, els seus sentiments d'amor patri, als quals s'adhereix Vania, que diu que vol enrolar-se en les forces russes i morir per la pàtria si cal. Sussanin, la seva filla Antonida, el petit Vania i Sobinin reciten una pregària, i després Sobinin els deixa per anar a unir-se amb els seus companys de treball. De cop la casa es veu envaïda per un nombrós grup de soldats polonesos que exigeixen a Ivan Sussanin que els condueixi al lloc on hi ha el recentment nomenat tsar. Encara que Sussanin tracta d'oposar-se, en veure's seriosament amenaçat, fingeix estar d'acord amb el que li demanen, i calcula que millor que l'oberta resistència utilitzarà una hàbil trampa.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els seus sentiments d'amor patri", "answer_start": 59 } ], "id": "P_281_C_1683_Q2", "question": "Què explica Ivan a Vania?" }, { "answers": [ { "text": "en les forces russes", "answer_start": 148 } ], "id": "P_281_C_1683_Q3", "question": "On vol enrolar-se Vania?" }, { "answers": [ { "text": "un nombrós grup de soldats polonesos", "answer_start": 395 } ], "id": "P_281_C_1683_Q4", "question": "Qui va envair la casa d'Ivan?" }, { "answers": [ { "text": "una hàbil trampa", "answer_start": 700 } ], "id": "P_281_C_1683_Q5", "question": "Què volia utilitzar Ivan Sussanin en lloc de l'oberta resistència?" } ] }, { "context": "Inicialment, l'òpera va experimentar el suport popular, però els crítics van condemnar la seva música de qualitat inferior i, després de l'estrena de la segona òpera de Glinka, Ruslan i Liudmila, va argumentar que aquest treball era més important per a la producció de Glinka i el futur de l'òpera russa. L'aristocràcia va rebre l'obra de Glinka amb notable desgrat i va preferir escoltar la música d'autors italians. Però la situació es va redreçar ràpidament. Amb l'ajuda de l'emperador Nicolau I, l'òpera \"Una vida pel tsar\" durant gairebé vuitanta anys va ser la primera òpera oficial de la monarquia russa.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el suport popular", "answer_start": 37 } ], "id": "P_281_C_1684_Q1", "question": "Què va experimentar inicialment l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "inferior", "answer_start": 114 } ], "id": "P_281_C_1684_Q2", "question": "Com van considerar els crítics la qualitat de la música de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "L'aristocràcia", "answer_start": 305 } ], "id": "P_281_C_1684_Q3", "question": "Qui va rebre l'obra de Glinka?" }, { "answers": [ { "text": "amb notable desgrat", "answer_start": 346 } ], "id": "P_281_C_1684_Q4", "question": "Com va rebre l'aristocràcia l'obra de Glinka?" }, { "answers": [ { "text": "d'autors italians", "answer_start": 399 } ], "id": "P_281_C_1684_Q5", "question": "De quins autors va preferir l'aristocràcia escoltar la música?" } ] }, { "context": "Cap a 1830, mentre a Europa occidental la Revolució Industrial afavoria els principis liberals i modernitzadors proclamats per la Revolució Francesa, Rússia continuava sotmesa al rigor d'un sistema de servitud feudal implantat al segle xv. Durant les campanyes contra Napoleó iniciades el 1812, els oficials de l'exèrcit del tsar Alexandre I, l'home que havia conduït als seus exèrcits des de Moscou a París, s'havien familiaritzat amb moltes idees reformistes europees, i per tant, liberals i perilloses a ulls de la vella noblesa. Alguns oficials somiaven amb una monarquia constitucional, altres amb una república, i molts amb l'emancipació dels serfs, però en morir Alexandre I el 1825, el nou tsar Nicolau I va respondre amb el regnat més autòcrata i despòtic de la història moderna russa. Un període abominable de govern que es va perllongar durant trenta anys d'immobilisme i reacció, i que va tenir els seus moments més representatius en la repressió de la Revolta decabrista de 1825 -quan es van eliminar els militars més favorables a les innovacions en l'estat-, la repressió de l'autonomia de Polònia -un regne constitucional annexionat a l'imperi rus-, i el desastre militar de Crimea -una greu derrota amb la qual Rússia, incapaç de defensar el seu propi territori, perd el seu paper de gendarme d'Europa.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al segle xv", "answer_start": 227 } ], "id": "P_281_C_1685_Q1", "question": "Quan es va implantar a Rússia el sistema de servitud feudal?" }, { "answers": [ { "text": "Nicolau I", "answer_start": 703 } ], "id": "P_281_C_1685_Q2", "question": "Qui va ser el nou tsar en morir Alexander I?" }, { "answers": [ { "text": "el desastre militar de Crimea", "answer_start": 1167 } ], "id": "P_281_C_1685_Q3", "question": "Què va fer perdre a Rússia el seu paper de gendarme d'Europa?" }, { "answers": [ { "text": "els principis liberals i modernitzadors", "answer_start": 72 } ], "id": "P_281_C_1685_Q4", "question": "Quins principis afavoria la Revolució Industrial?" }, { "answers": [ { "text": "des de Moscou a París", "answer_start": 386 } ], "id": "P_281_C_1685_Q5", "question": "On va conduir el tsar Alexander I als seus exèrcits?" } ] }, { "context": "La partitura és neta, cantabile i de gran dignitat, ja que s'hi observa un sorprenent mestratge en l'ús del cor i l'orquestra, que donen un interessant ambient i un feliç dibuix dels personatges escènics. Són especialment de remarcar les belleses que tanquen els seus amplis passatges corals, sempre impregnades d'un genuí sabor rus, que juntament amb els importants fragments confiats als solistes i la gràcia de les danses del segon acte aconsegueixen la plena acceptació d'aquesta obra primerenca, tant en el sentit de la seva novetat temàtica a la data de la seva estrena, com el de ser la primera obra escènica de Glinka. Amb La vida pel tsar, l'òpera russa va néixer ja adulta.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "neta, cantabile i de gran dignitat", "answer_start": 16 } ], "id": "P_281_C_1686_Q1", "question": "Com és la partitura?" }, { "answers": [ { "text": "un sorprenent mestratge en l'ús del cor i l'orquestra", "answer_start": 72 } ], "id": "P_281_C_1686_Q2", "question": "Què s'observa en la partitura?" }, { "answers": [ { "text": "La vida pel tsar", "answer_start": 631 } ], "id": "P_281_C_1686_Q3", "question": "Amb quina obra l'òpera russa va néixer ja adulta?" }, { "answers": [ { "text": "d'un genuí sabor rus", "answer_start": 312 } ], "id": "P_281_C_1686_Q4", "question": "De què estan impregnades les belleses?" }, { "answers": [ { "text": "importants fragments", "answer_start": 356 } ], "id": "P_281_C_1686_Q5", "question": "Què es confia als solistes?" } ] } ] }

{ "title": "Don Chisciotte alle nozze di Gamaccio", "paragraphs": [ { "context": "Saverio Mercadante va ser un dels compositors italians més productius del segle xix. La música instrumental i sacra es col·loquen al costat de 57 òperes en la seva producció. De 1808 a 1816 va estudiar violí i composició al Conservatorio di San Sebastiano a Nàpols i, com Vincenzo Bellini, va ser alumne de Niccolò Zingarelli. El 1819 va fer el seu debut com a compositor al Teatro San Carlo de Nàpols amb l'òpera L'apoteosi di Ercole i el 1821 a Milà va guanyar fama europea amb Elisa e Claudio. De 1823 a 1825 va ser el successor de Rossini com a compositor principal al Teatre San Carlo i de 1826 a 1831 va treballar com a compositor i director d'orquestra a la Península Ibèrica. De 1833 a 1840 va ocupar el càrrec de mestre de capella a la catedral de Novara a Itàlia.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un dels compositors italians més productius del segle xix", "answer_start": 26 } ], "id": "P_303_C_1813_Q1", "question": "Qui va ser Saverio Mercadante?" }, { "answers": [ { "text": "57", "answer_start": 143 } ], "id": "P_303_C_1813_Q2", "question": "Quantes òperes va composar Saverio Mercadante?" }, { "answers": [ { "text": "al Conservatorio di San Sebastiano a Nàpols", "answer_start": 221 } ], "id": "P_303_C_1813_Q3", "question": "On va estudiar violí Saverio Mercadante?" }, { "answers": [ { "text": "e Niccolò Zingarelli", "answer_start": 305 } ], "id": "P_303_C_1813_Q4", "question": "De qui va ser alumne Saverio Mercadante quan estudiava violí ?" }, { "answers": [ { "text": "L'apoteosi di Ercole", "answer_start": 414 } ], "id": "P_303_C_1813_Q5", "question": "Quina va ser l'òpera de debut de Saverio Mercadante?" } ] }, { "context": "El llibret, escrit per Stefano Ferrero, primer baix de la companyia d'òpera de Mercadante, recrea els capítols XIX, XX i XXI de la segona part del Quixot, els que es refereixen a les noces de Camacho. Ferrero ja havia col·laborat amb el compositor en una cantata composta i interpretada a Cadis al desembre de 1829 en ocasió del casament, en quartes núpcies, de Ferran VII amb Maria Cristina de Nàpols. Sembla que la limitada col·laboració de Mercadante amb Ferrero va ser deguda més a la necessitat de comptar amb un llibret ràpidament que a la vàlua del cantant com a escriptor.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Stefano Ferrero", "answer_start": 23 } ], "id": "P_303_C_1814_Q1", "question": "Qui va escriure el llibret de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "els que es refereixen a les noces de Camacho", "answer_start": 155 } ], "id": "P_303_C_1814_Q2", "question": "Quins capítols del quixot recrea el llibret de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "en una cantata", "answer_start": 248 } ], "id": "P_303_C_1814_Q3", "question": "En què havien col·laborat abans de l'òpera Ferrero i Mercadante?" }, { "answers": [ { "text": "en ocasió del casament, en quartes núpcies, de Ferran VII amb Maria Cristina de Nàpols", "answer_start": 315 } ], "id": "P_303_C_1814_Q4", "question": "Per a què van composar la cantata Ferrero i Mercadante?" }, { "answers": [ { "text": "limitada", "answer_start": 417 } ], "id": "P_303_C_1814_Q5", "question": "Com va ser la col·laboració de Mercadante amb Ferrero?" } ] }, { "context": "Després, l'òpera es va deixar de representar i es va perdre fins que gairebé dos segles després, el 2006, el professor Domenico Carboni, director de la Biblioteca del Conservatori Santa Cecília de Roma, després de les investigacions oportunes, va trobar la partitura a la Biblioteca del Conservatori de Nàpols. L'obra estava catalogada per error sota un altre títol. Estava arxivada sota la fitxa de Rappresaglia, una altra òpera de Mercadante estrenada a Cadis l'any anterior. Mercadante va dirigir el Conservatori de Nàpols durant els seus últims trenta anys de vida i al morir va deixar allí els seus papers. Les partitures de Rappresaglia i del Don Chisciotte estaven lligades en un sol lligall; i l'arxiver les va catalogar només amb el nom de la primera.[3] El manuscrit autògraf, única font musical completa, ha estat utilitzat pel mestre Pedro Oltra i el professor Domenico Carboni per fer una edició crítica i recuperar aquesta obra.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "es va perdre", "answer_start": 47 } ], "id": "P_303_C_1815_Q1", "question": "Què va passar després amb l'òpera de Mercadante?" }, { "answers": [ { "text": "sota la fitxa de Rappresaglia", "answer_start": 383 } ], "id": "P_303_C_1815_Q3", "question": "Com estava arxivada l'òpera de Mercadante?" }, { "answers": [ { "text": "una altra òpera de Mercadante", "answer_start": 414 } ], "id": "P_303_C_1815_Q4", "question": "Què és Rappresaglia?" }, { "answers": [ { "text": "lligades en un sol lligall", "answer_start": 672 } ], "id": "P_303_C_1815_Q5", "question": "Com estaven les partitures de les dues òperes?" } ] }, { "context": "A partir del segle XVIII no era inusual per als compositors napolitans (com Cimarosa i Paisiello) de treballar fora d'Itàlia, i Mercadante també va passar part de la seva carrera a l'estranger. Les condicions entre Espanya i Portugal eren molt diferents: mentre que a Portugal l'òpera italiana es va establir fermament com a alta cultura, a Espanya, que tenia les seves propis i importants tradicions de cant i teatre, es va practicar només en rares ocasions i el 1797 va ser fins i tot completament prohibida. Així, el compromís de Mercadante a Madrid el 1826 va marcar un nou començament reeixit per al cultiu de l'òpera italiana al territori espanyol.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "treballar fora d'Itàlia", "answer_start": 101 } ], "id": "P_303_C_1816_Q1", "question": "Què feien els compositors napolitans a partir del segle XVIII?" }, { "answers": [ { "text": "a l'estranger", "answer_start": 179 } ], "id": "P_303_C_1816_Q2", "question": "On va passar part de la seva carrera Mercadante?" }, { "answers": [ { "text": "com a alta cultura", "answer_start": 319 } ], "id": "P_303_C_1816_Q3", "question": "Com es va establir l'òpera a Portugal al segle XVIII?" }, { "answers": [ { "text": "en rares ocasions", "answer_start": 441 } ], "id": "P_303_C_1816_Q4", "question": "Quan es practicava l'òpera a Espanya al segle XVIII?" }, { "answers": [ { "text": "1797", "answer_start": 464 } ], "id": "P_303_C_1816_Q5", "question": "Quin any van prohibir l'òpera a Espanya?" } ] } ] }

{ "title": "Henry Moore", "paragraphs": [ { "context": "Interessat de jove per l'escultura, la trajectòria artística de Moore abasta una seixantena d'anys. Va rebre influències diverses, des de les talles dels pobles nadius de l'Àfrica i de l'Amèrica precolombina fins a moviments d'avantguarda com el cubisme i el surrealisme, que conegué a París durant els anys 1920 i 1930. Amb tot, Moore no s'abandonà totalment a cap corrent en concret, sinó que cercà un camí propi, basat en l'observació de la natura, el paisatge i la figura humana, que es traduí en obres vitals, de gran humanitat, que s'adiuen amb una de les seves màximes més cèlebres: «Ser artista és creure en la vida».[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'escultura", "answer_start": 23 } ], "id": "P_225_C_1345_Q1", "question": "Què li interessava de jove?" }, { "answers": [ { "text": "una seixantena", "answer_start": 77 } ], "id": "P_225_C_1345_Q2", "question": "Quants anys de trajectòria té?" }, { "answers": [ { "text": "dels pobles nadius", "answer_start": 149 } ], "id": "P_225_C_1345_Q3", "question": "Quines talles el van influenciar?" }, { "answers": [ { "text": "el cubisme i el surrealisme", "answer_start": 243 } ], "id": "P_225_C_1345_Q4", "question": "Quins moviments d'avantguarda el van influir?" }, { "answers": [ { "text": "un camí propi", "answer_start": 401 } ], "id": "P_225_C_1345_Q5", "question": "Què cercà Moore?" } ] }, { "context": "Al final de la seva carrera, Moore era l'artista viu més cotitzat. El 1982, quatre anys abans de morir, Sotheby a Nova York va vendre una Figura reclinada de 1945, per 1,2 milions de dòlars al col·leccionista Wendell Cherry. Encara que es va establir un rècord de cotització de 4,1 milions de dòlars el 1990, posteriorment aquesta es va desplomar durant la recessió. Més tard una altra Figura reclinada de 1951 es va vendre per 19,1 milions de lliures a Christie, que en va ferel segon artista britànic del segle xx més car, després de Francis Bacon.[55]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Al final de la seva carrera", "answer_start": 0 } ], "id": "P_225_C_1346_Q1", "question": "Quan va ser l'artista viu més cotitzat?" }, { "answers": [ { "text": "1,2 milions de dòlars", "answer_start": 168 } ], "id": "P_225_C_1346_Q2", "question": "Per quant es va vendre una Figura reclinada de 1945?" }, { "answers": [ { "text": "Wendell Cherry", "answer_start": 209 } ], "id": "P_225_C_1346_Q3", "question": "Qui la va comprar?" }, { "answers": [ { "text": "Francis Bacon", "answer_start": 536 } ], "id": "P_225_C_1346_Q4", "question": "Qui era l'artista britànic més car del segle XX?" }, { "answers": [ { "text": "Figura reclinada de 1951", "answer_start": 386 } ], "id": "P_225_C_1346_Q5", "question": "Quina figura es va vendre per 19,1 milions de lliures?" } ] }, { "context": "En la dècada dels 1950, Moore va començar a rebre encàrrecs cada vegada més importants, incloent-hi una figura reclinada per a l'edifici de la UNESCO a París el 1958.[29] Atès que el nombre d'obres va créixer de forma significativa, va començar a donar feina a un nombre cada cop més gran d'assistents entre els quals hi havia Much Hadham, Anthony Caro[30] i Richard Wentworth.[31] Al campus de la Universitat de Chicago el desembre de 1967, exactament 25 anys[nota 1] després que l'equip de físics liderats per Enrico Fermi aconseguís la reacció nuclear en cadena autosostinguda, es va donar a conèixer l'obra Energia Nuclear de Moore, prop del lloc on s'havien fet els experiments.[32] Aquesta peça de dotze metres d'altura enmig d'una gran plaça oberta sembla representar un núvol de fong coronat per un gran crani humà, però la interpretació de Moore era molt diferent. Una vegada li va dir a un amic que esperava que els espectadors podrien «moure's al seu voltant, mirant a través dels espais oberts, i tenir la sensació d'estar en una catedral».[33] A Chicago, Moore també va commemorar la ciència amb un gran rellotge de sol de bronze, anomenada Man Enters the Cosmos (1980), que li va ser encarregada pel programa d'exploració espacial.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una figura reclinada", "answer_start": 100 } ], "id": "P_225_C_1347_Q1", "question": "Quin encàrrec va rebre per a l'UNESCO?" }, { "answers": [ { "text": "a un nombre cada cop més gran d'assistents", "answer_start": 259 } ], "id": "P_225_C_1347_Q2", "question": "A qui va començar a donar feina?" }, { "answers": [ { "text": "el desembre de 1967", "answer_start": 421 } ], "id": "P_225_C_1347_Q3", "question": "Quan es va donar a conèixer l'obra Energia Nuclear de Moore?" }, { "answers": [ { "text": "un núvol de fong coronat per un gran crani humà", "answer_start": 775 } ], "id": "P_225_C_1347_Q4", "question": "Què sembla representar aquesta obra?" }, { "answers": [ { "text": "un gran rellotge de sol de bronze", "answer_start": 1109 } ], "id": "P_225_C_1347_Q5", "question": "Què és l'obra Man Enters the Cosmos?" } ] }, { "context": "El treball de Moore ha estat sovint objecte d'actes de vandalisme, especialment a Europa i Amèrica. La seva obra King and Queen (1952-1953) situada a Dumfries a Escòcia va ser decapitada el 1995[59] i d'altres van ser empastifades amb pintura blava a Leeds. Una de les seves figures reclinades va ser decapitada al Museu d'Art Modern de Nova York, la seva Spindle Piece (1968-1969) va ser objecte de vandalisme amb cadenes de metall a Houston, i una altra Seated Woman (1957-1958) va ser embrutada amb brea i plomes a Alemanya.[60]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'actes de vandalisme", "answer_start": 44 } ], "id": "P_225_C_1348_Q1", "question": "De què ha estat objecte sovint el treball de Moore?" }, { "answers": [ { "text": "al Museu d'Art Modern de Nova York", "answer_start": 312 } ], "id": "P_225_C_1348_Q3", "question": "On van decapitar una figura reclinada?" }, { "answers": [ { "text": "va ser embrutada amb brea i plomes", "answer_start": 481 } ], "id": "P_225_C_1348_Q4", "question": "Què li va passar a Seated Woman?" }, { "answers": [ { "text": "a Houston", "answer_start": 433 } ], "id": "P_225_C_1348_Q5", "question": "On és la peça Spindle Piece?" } ] }, { "context": "Moore va produir almenys tres exemples significatius d'escultura arquitectònica durant la seva carrera. El 1928, malgrat les seves pròpies i autodenominades «reserves extremes», va acceptar el seu primer encàrrec públic en la creació de West Wind per la central del metro de Londres al 55 Broadway, com també van fer Jacob Epstein i Eric Gill. El 1953, va completar una pantalla de formigó de quatre parts per a l'edifici Time-Life al carrer New Bond Street de Londres, i el 1955 va crear la seva única obra en maó tallat, Wall Relief a la Bouwcentrum a Rotterdam. El relleu de maó va ser esculpit amb 16.000 maons per dos paletes neerlandesos sota la supervisió de Moore.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "almenys tres", "answer_start": 17 } ], "id": "P_225_C_1349_Q1", "question": "Quants exemples d'escultura arquitectònica va produir?" }, { "answers": [ { "text": "1928", "answer_start": 107 } ], "id": "P_225_C_1349_Q2", "question": "Quan va acceptar el seu primer encàrrec?" }, { "answers": [ { "text": "West Wind", "answer_start": 237 } ], "id": "P_225_C_1349_Q3", "question": "Què va crear per la central del metro de Londres?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 393 } ], "id": "P_225_C_1349_Q4", "question": "Quantes parts tenia la pantalla de formigó?" }, { "answers": [ { "text": "1955", "answer_start": 475 } ], "id": "P_225_C_1349_Q5", "question": "Quin any va crear la seva única obra en maó tallat?" } ] }, { "context": "Els primers treballs de Moore es basen en la talla directa, en què la forma de l'escultura evoluciona a mesura que l'artista treballa el bloc. En la dècada de 1930, la transició de Moore cap a l'art modern es fa en paral·lel a la de Barbara Hepworth i tots dos van intercanviar idees entre si i amb diversos artistes que aleshores vivien a Hampstead. Moore va fer molts esbossos i dibuixos preparatoris per a cada escultura. La majoria d'aquests quaderns han sobreviscut i proporcionen informació sobre el desenvolupament de Moore. Va donar una gran importància al dibuix, i fins i tot quan es va fer gran i patia d'artritis, va continuar dibuixant.[45]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en la talla directa", "answer_start": 39 } ], "id": "P_225_C_1350_Q1", "question": "En què es basen els primers treballs?" }, { "answers": [ { "text": "a mesura que l'artista treballa el bloc", "answer_start": 102 } ], "id": "P_225_C_1350_Q2", "question": "Com evoluciona la forma de l'escultura?" }, { "answers": [ { "text": "esbossos i dibuixos", "answer_start": 370 } ], "id": "P_225_C_1350_Q3", "question": "Què feia per preparar les escultures?" }, { "answers": [ { "text": "sobre el desenvolupament de Moore", "answer_start": 497 } ], "id": "P_225_C_1350_Q4", "question": "De què ens donen informació aquests quaderns?" }, { "answers": [ { "text": "artritis", "answer_start": 616 } ], "id": "P_225_C_1350_Q5", "question": "Quina malaltia va patir de gran?" } ] } ] }

{ "title": "La guerra de les galàxies", "paragraphs": [ { "context": "El soundtrack de La venjança dels Sith, l'última pel·lícula estrenada de Star Wars, es va gravar en un termini de cinc dies en els estudis Abbey Road, comptant de nou amb la participació de l'Orquestra Simfònica de Londres i el conjunt London Voices. El procés de gravació va començar el 3 de febrer de 2005; un matí va ser dedicada específicament a la gravació vocal de la banda sonora. D'acord amb Amazon.com, «a causa que aquesta música acompanya a la més emocionant pel·lícula de Star Wars, aquesta és més divertida, maligna, així com més malèvola i desigual».[119] Mentrestant, Filmtracks opinar que, per John Williams, amb el llançament de la banda sonora de l'Episode III, «la seva carrera es va elevar a la fama, ja que els seus temes per a les pel·lícules persisteixen en les vides fins i tot d'aquells que no han vist cap pel·lícula de Star Wars als cinemes en vint anys».[120] En termes generals, d'acord amb el mateix lloc web: «Un cop The Phantom Menace va reviure la saga el 1999, Williams va fer un esforç concertat per continuar amb l'exposició de les seves idees [...] tot i que hi va haver fortes crítiques en la seva època contra The Phantom Menace per la seva aparent debilitat [... Va ser] llavors que va aparèixer L'atac dels clons, on més enllà de crear tres o quatre temes principals, motius o ritmes, condensar tots ells en el tema 'Across the Stars', una peça extremadament poderosa i efectiva».[120] Finalment, en paraules del mateix Williams: «En La venjança del Sith, hi ha tres o quatre peces de nou material [...] Un parell d'elles consisteixen en lamentacions, i acompanyen precisament algunes de les escenes més fosques del film. I hi ha també una mena de peça divertida, que inclou molta música de percussió, per al personatge de Grievous».[120]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La venjança dels Sith", "answer_start": 17 } ], "id": "P_354_C_2119_Q1", "question": "Quina és l'última pel·lícula estrenada de Star Wars?" }, { "answers": [ { "text": "Abbey Road", "answer_start": 139 } ], "id": "P_354_C_2119_Q2", "question": "En quins estudis es va gravar el soundtrack de La venjança dels Sith?" }, { "answers": [ { "text": "3 de febrer de 2005", "answer_start": 288 } ], "id": "P_354_C_2119_Q3", "question": "Quan va començar el procés de gravació del soundtrack de La venjança dels Sith?" }, { "answers": [ { "text": "una peça extremadament poderosa i efectiva", "answer_start": 1377 } ], "id": "P_354_C_2119_Q4", "question": "Com era el tema 'Across the Stars'?" } ] }, { "context": "La premissa de Les guerres clon ha estat, sovint, juxtaposada amb la de la Segona Guerra Mundial. Hi ha diverses similituds històriques que existeixen entre Palpatine i Hitler, ja que tots dos van usar la guerra i diversos bocs expiatoris per tal de manipular les emocions i els sentiments de la societat, i tots dos es caracteritzen per ser líders forts i carismàtics.[358] En qualsevol cas, Lucas va ser citat en diverses entrevistes, i la principal font de complot polític darrere de Les guerres clon i altres intrigues de la saga és la guerra del Vietnam i l'era de Watergate, durant el qual els líders polítics van optar per la corrupció i el parany.[359] A més, es pot dir que hi ha amb certesa una sèrie de semblances històriques entre Les guerres clon i la guerra de l'Iraq.[360][361]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb la de la Segona Guerra Mundial", "answer_start": 62 } ], "id": "P_354_C_2120_Q1", "question": "Amb què ha estat juxtaposada la premissa de Les guerres clon?" }, { "answers": [ { "text": "entre Palpatine i Hitler", "answer_start": 151 } ], "id": "P_354_C_2120_Q2", "question": "Entre qui existeixen diverses similituds històriques?" }, { "answers": [ { "text": "les emocions i els sentiments de la societat", "answer_start": 260 } ], "id": "P_354_C_2120_Q3", "question": "Què volien manipular Palpatine i Hitler?" }, { "answers": [ { "text": "per ser líders forts i carismàtics", "answer_start": 334 } ], "id": "P_354_C_2120_Q4", "question": "Per què es caracteritzen Palpatine i Hitler?" }, { "answers": [ { "text": "Lucas", "answer_start": 393 } ], "id": "P_354_C_2120_Q5", "question": "Qui va ser citat en diverses entrevistes?" } ] }, { "context": "El 1997, amb motiu del vintè aniversari de l'estrena de Star Wars, Lucas va llançar una sèrie d'edicions especials de les tres primeres pel·lícules, als cinemes. Els rellançaments incorporaren canvis significatius respecte a les edicions originals, principalment en el camp dels efectes generats per ordinador, de manera que els efectes visuals van millorar. Aquestes addicions no podien haver-se fet en el seu moment per l'escassetat de tecnologia. Temps després, el cineasta va realitzar més canvis en la trilogia original per posteriors rellançaments, com ara la primera distribució en format DVD, que va ser llançada el 21 de setembre de 2004.[27]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "als cinemes", "answer_start": 149 } ], "id": "P_354_C_2121_Q1", "question": "On va llançar Lucas edicions especials de les tres primeres pel·lícules?" }, { "answers": [ { "text": "1997", "answer_start": 3 } ], "id": "P_354_C_2121_Q2", "question": "Quan va ser el vintè aniversari de l'estrena de Star Wars?" }, { "answers": [ { "text": "van millorar", "answer_start": 345 } ], "id": "P_354_C_2121_Q3", "question": "Què va passar amb els efectes visuals dels rellançaments de les edicions especials?" }, { "answers": [ { "text": "Temps després", "answer_start": 450 } ], "id": "P_354_C_2121_Q4", "question": "Quan va realitzar el cineasta més canvis en la trilogia original per posteriors rellançaments?" }, { "answers": [ { "text": "2004", "answer_start": 642 } ], "id": "P_354_C_2121_Q5", "question": "Quin any es va llançar la primera distribució de la trilogia en format DVD ?" } ] }, { "context": "En el llibre Icons: Intimate Portraits (1989), escrit per Denise Worrell, s'esmenta que Lucas tenia per llavors una noció vaga del que passaria en les tres pel·lícules de la trilogia fallida. Aquí mateix, se cita la declaració del cineasta al respecte: «Si la primera trilogia aborda temes socials i polítics, tractant sobre com una societat evoluciona, Star Wars és més sobre el creixement personal i l'autorealització, mentre que la tercera trilogia lidiaria més amb problemes de tipus moral i filosòfic. Les continuacions tracten sobre la comunitat jedi, la justícia, la confrontació i sobre posar en pràctica el que has après».[93]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Denise Worrell", "answer_start": 58 } ], "id": "P_354_C_2122_Q1", "question": "Qui va escriure el llibre Icons: Intimate Portraits?" }, { "answers": [ { "text": "En el llibre Icons: Intimate Portraits", "answer_start": 0 } ], "id": "P_354_C_2122_Q2", "question": "On s'esmenta que Lucas tenia llavors una noció vaga del que passaria en les tres pel·lícules de la trilogia fallida?" }, { "answers": [ { "text": "temes socials i polítics", "answer_start": 284 } ], "id": "P_354_C_2122_Q3", "question": "Què aborda la primera trilogia?" }, { "answers": [ { "text": "Star Wars", "answer_start": 354 } ], "id": "P_354_C_2122_Q4", "question": "Quina trilogia tracta sobre el creixement personal i l'autorealització?" }, { "answers": [ { "text": "de tipus moral i filosòfic", "answer_start": 479 } ], "id": "P_354_C_2122_Q5", "question": "Amb quins tipus de problemes lidiaria la tercera trilogia?" } ] }, { "context": "Pel que fa a la nova trilogia, si bé The Phantom Menace i L'atac dels clons es van llançar tant en format VHS com en DVD, a partir de La venjança dels Sith únicament es van distribuir els DVD de les dues entregues (la versió VHS només es va posar a la venda a Austràlia i Regne Unit).[283] D'acord al lloc web Counting Down: «20th Century Fox i Lucasfilm llançaran La venjança dels Sith, la qual s'espera que es converteixi en un dels films més reeixits de la temporada, exclusivament en DVD. Star Wars serà la primera gran producció en acomiadar-se del VHS, encara que alguns diuen que això no resulta sorprenent, ja que hi ha una gran comunitat de seguidors del DVD».[283][284]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tant en format VHS com en DVD", "answer_start": 91 } ], "id": "P_354_C_2123_Q1", "question": "Com es van llançar The Phantom Menace i L'atac dels clons?" }, { "answers": [ { "text": "a Austràlia i Regne Unit", "answer_start": 258 } ], "id": "P_354_C_2123_Q2", "question": "On es va posar a la venda la versió VHS de La venjança dels Sith?" }, { "answers": [ { "text": "Star Wars", "answer_start": 493 } ], "id": "P_354_C_2123_Q3", "question": "Quina serà la primera gran producció en acomiadar-se del VHS?" }, { "answers": [ { "text": "que això no resulta sorprenent", "answer_start": 583 } ], "id": "P_354_C_2123_Q4", "question": "Què diuen alguns en relació a que Star Wars sigui la primera gran producció en acomiadar-se del VHS?" }, { "answers": [ { "text": "hi ha una gran comunitat de seguidors del DVD", "answer_start": 622 } ], "id": "P_354_C_2123_Q5", "question": "Per què no els resulta sorprenent a alguns que Star Wars sigui la primera gran producció en acomiadar-se del VHS?" } ] }, { "context": "En una ressenya de 1977, Roger Ebert va descriure Una nova esperança com «una experiència extra-corporal», comparant els efectes visuals amb els de 2001: una odissea de l'espai.[138] Contràriament, Pauline Kael, de la revista The New Yorker, va criticar la pel·lícula dient: «No hi ha alè, ni poesia, ni adherència emocional».[139] Al seu torn, Jonathan Rosenbaum, de Chicago Reader, va apuntar: «Cap dels personatges té profunditat, i s'usen com a elements secundaris»,[140] mentre que per Stanley Kauffmann, de la publicació The New Republic: «El treball de Lucas en Star Wars resulta encara més inventiu que el de THX 1138».[141] Alguns consideren que un dels principals assoliments tècnics d'aquesta producció va ser la millora de la tecnologia del so a les sales de cinema, ja que «popularitzar el sistema Dolby de reducció de soroll i va donar lloc a la creació del sistema THX i a la introducció del so digital».[142]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com «una experiència extra-corporal»", "answer_start": 69 } ], "id": "P_354_C_2124_Q1", "question": "Com va descriure Roger Ebert Una nova esperança?" }, { "answers": [ { "text": "1977", "answer_start": 19 } ], "id": "P_354_C_2124_Q2", "question": "Quan va descriure Roger Ebert Una nova esperança com «una experiència extra-corporal»?" }, { "answers": [ { "text": "En una ressenya", "answer_start": 0 } ], "id": "P_354_C_2124_Q3", "question": "On va descriure Roger Ebert Una nova esperança com «una experiència extra-corporal»?" }, { "answers": [ { "text": "Pauline Kael", "answer_start": 198 } ], "id": "P_354_C_2124_Q4", "question": "Qui va criticar Una nova esperança a la revista The New Yorker?" }, { "answers": [ { "text": "la millora de la tecnologia del so a les sales de cinema", "answer_start": 721 } ], "id": "P_354_C_2124_Q5", "question": "Què consideren alguns que va ser un dels principals assoliments tècnics d'aquesta producció?" } ] } ] }

{ "title": "Arquitectura paleocristiana", "paragraphs": [ { "context": "Per fer-lo servir com a propi mausoleu, l'emperador Constantí va fer edificar l'antiga església dels Sants Apòstols al punt més alt de la ciutat de Constantinoble, al costat de les muralles. Aquest mausoleu va ser substituït per una nova església en l'època de Justinià I i més tard per una mesquita l'any 1469, per la qual cosa actualment no queda res del mausoleu primitiu. La descripció se'n troba en l'obra De Vita Constantini εἰς τὸν Βιὸν τοῦ μακαριου Κωνσταντινου Βασιλέως λόγοι τέσσαρες, un panegíric –més que una biografia– d'Eusebi de Cesarea. Tenia planta de creu grega; el braç que corresponia a l'entrada era lleugerament més llarg que els altres tres. A la part central es degué instal·lar el sarcòfag en pòrfir de l'emperador, flanquejat per cenotafis o làpides amb els noms dels apòstols; Constantí ocupava el lloc tretzè. Es va realitzar amb la idea de convertir-se en un heròon en el qual l'emperador descansava com un heroi sota el signe de la creu. Més tard, aquesta posició va ser canviada: fou quan l'any 356 van ser portades a l'església relíquies veritables dels apòstols i les restes de Constantí es van traslladar a un mausoleu independent proper a l'església. Aquest nou allotjament ja corresponia al plantejament tradicional funerari, en oferir una planta circular coberta amb cúpula.[45]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Constantinoble", "answer_start": 148 } ], "id": "P_258_C_1543_Q1", "question": "En quina ciutat l'emperador Constantí va fer edificar l'antiga església dels Sants Apòstols?" }, { "answers": [ { "text": "com a propi mausoleu", "answer_start": 18 } ], "id": "P_258_C_1543_Q2", "question": "Per a què volia Constantí fer servir l'església dels Sants Apòstols?" }, { "answers": [ { "text": "1469", "answer_start": 306 } ], "id": "P_258_C_1543_Q3", "question": "En quin any va ser substituït el mausoleu de Constantí per una mesquita?" }, { "answers": [ { "text": "tretzè", "answer_start": 830 } ], "id": "P_258_C_1543_Q5", "question": "Quin lloc ocupava Constantí?" } ] }, { "context": "Amb Constantí convertit al cristianisme, els seus líders –papa, bisbes i clergat en general– van ocupar posicions dintre de la societat romana com a portadors de la nova religió de l'estat. Al mateix temps, l'arquitectura cristiana va passar del simple refugi en cases privades a noves formes monumentals inspirades en l'arquitectura romana, amb els canvis necessaris quan els edificis eren aprofitats d'anteriors construccions romanes, per a la seva aplicació a les noves funcions dels cultes de la religió: altar per a la celebració de la missa, nàrtex per als catecúmens, etc. La nova religió necessitava més llocs de culte i cada cop més grans, ja que, dia a dia, n'augmentava el nombre de creients.[18] Malgrat la gran quantitat de temples o basíliques cristianes que es van construir durant el segle IV, pocs n'han subsistit, ja que, durant els segles posteriors molts en van ser destruïts o reformats.[19]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Constantí", "answer_start": 4 } ], "id": "P_258_C_1544_Q1", "question": "Qui es va convertir al cristianisme?" }, { "answers": [ { "text": "posicions dintre de la societat romana com a portadors de la nova religió de l'estat", "answer_start": 104 } ], "id": "P_258_C_1544_Q2", "question": "Què van ocupar els líders del cristianisme a l'època de Constantí?" }, { "answers": [ { "text": "per a la celebració de la missa", "answer_start": 515 } ], "id": "P_258_C_1544_Q4", "question": "Per a què s'utilitzava l'altar?" }, { "answers": [ { "text": "IV", "answer_start": 806 } ], "id": "P_258_C_1544_Q5", "question": "En quin segle es van construir gran quantitat de temples i basíliques cristianes?" } ] }, { "context": "Les primeres sales de reunió de les comunitats cristianes a Roma es duien a terme en cases privades conegudes com a titulus (plural tituli). Normalment s'adaptava el triclini, la sala més gran, per a la celebració dels ritus religiosos.[14] Aquests ritus o cerimònies incloïen pregàries, lectura de passatges dels Evangelis i Epístoles i també sermons; al segle III, la presidència de la missa, la tenien els episkopoi (bisbes). Es mantenia una separació entre els bisbes i els catecumens, aquells que estaven rebent formació però encara no havien rebut el baptisme: se'ls requeria que sortissin a una altra habitació quan arribava el moment de celebrar l'eucaristia. Abans de l'edificació de les esglésies o basíliques no existia l'altar, sinó simplement una taula per a celebrar el culte.[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en cases privades conegudes com a titulus", "answer_start": 82 } ], "id": "P_258_C_1545_Q1", "question": "On es duien a terme les primeres reunions de les comunitats cristianes a Roma?" }, { "answers": [ { "text": "el triclini", "answer_start": 163 } ], "id": "P_258_C_1545_Q2", "question": "Quina era la sala més gran de les cases privades a l'època romana?" }, { "answers": [ { "text": "per a la celebració dels ritus religiosos", "answer_start": 194 } ], "id": "P_258_C_1545_Q3", "question": "Per a què s'utilitzava el triclini?" }, { "answers": [ { "text": "els episkopoi (bisbes)", "answer_start": 405 } ], "id": "P_258_C_1545_Q4", "question": "Qui tenien al segle III la presidència de la missa?" }, { "answers": [ { "text": "l'altar", "answer_start": 731 } ], "id": "P_258_C_1545_Q5", "question": "Què no existia abans de l'edificació de les esglésies o basíliques?" } ] }, { "context": "Una llegenda explica la conversió al cristianisme de Constantí I el Gran: abans de la batalla del Pont Milvi va tenir una visió d'una creu en flames amb la inscripció «Amb aquest signe venceràs». Constantí va sortir victoriós i el monograma de la creu es va convertir en el seu símbol. L'any 313, mitjançant l'edicte de Milà, va legitimar el cristianisme i es va considerar com el cap de l'Església –Pontífex Màxim–; va fer importants donacions, va donar suport a la construcció de temples i va convocar el primer Concili de Nicea –i primer concili ecumènic– l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor.[5] L'any 330 va traslladar la seu de l'Imperi Romà a Bizanci, ciutat que va canviar de nom a Constantinoble, i la va dedicar a la Mare de Déu. Aquest trasllat va tenir l'efecte posterior, l'any 395, de dividir el regne en l'Imperi Romà d'Orient –o Imperi Romà d'Orient– i l'Imperi Romà d'Occident. L'emperador Teodosi I, a la fi del segle IV, va aconseguir fer oficial la religió cristiana amb l'edicte de Tessalònica:[6] quedà cada vegada més reduït el nombre de creients en el paganisme.[1] Les invasions bàrbares del segle VI van posar fi a l'arquitectura paleocristiana a l'Imperi d'Occident; els territoris de Síria, Egipte i l'Àfrica del Nord van marcar el límit fins a la conquesta àrab (cap al segle VII).[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la conversió al cristianisme de Constantí I el Gran", "answer_start": 21 } ], "id": "P_258_C_1546_Q1", "question": "Què explica una llegenda?" }, { "answers": [ { "text": "d'una creu en flames amb la inscripció «Amb aquest signe venceràs»", "answer_start": 128 } ], "id": "P_258_C_1546_Q2", "question": "Quina visió va tenir Constantí I el Gran abans de la batalla del Pont Milvi segons la llegenda?" }, { "answers": [ { "text": "313", "answer_start": 292 } ], "id": "P_258_C_1546_Q3", "question": "En quin any Constantí I el Gran va legitimar el cristianisme?" }, { "answers": [ { "text": "Àsia Menor", "answer_start": 594 } ], "id": "P_258_C_1546_Q4", "question": "On és Nicea?" }, { "answers": [ { "text": "Constantinoble", "answer_start": 699 } ], "id": "P_258_C_1546_Q5", "question": "Per quin nom es va canviar la ciutat de Bizanci?" } ] }, { "context": "Durant aquests mateixos anys, Constantí va promoure l'edificació de la basílica de Sant Pau Extramurs sobre la tomba de sant Pau, que va ser enterrat, després d'haver sofert martiri, en una àmplia necròpoli que ocupava tota l'àrea de la basílica i de la zona que l'envolta; sobre la seva tomba, a la Via Ostiense, es va construir una edícula –cella memoria. Sobre aquest lloc, i a causa de les dificultats del terreny, la mida de la basílica va quedar una mica més petita que la de l'apòstol sant Pere: només tenia tres naus, encara que això es va rectificar l'any 386 canviant-ne l'orientació i construint una església molt més gran amb cinc naus i amb creuer; es deixà, però, l'altar sobre la tomba del sant, tal com era costum. El papa Sirici I va consagrar l'edifici. Finalment, aquesta basílica es va destruir durant un incendi de l'any 1823, i tan sols se'n salvaren l'absis, l'altar i la cripta on es trobaven les restes mortals de sant Pau.[28]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sobre la tomba de sant Pau", "answer_start": 102 } ], "id": "P_258_C_1547_Q1", "question": "On s'edificà la basílica de Sant Pau Extramurs?" }, { "answers": [ { "text": "després d'haver sofert martiri", "answer_start": 151 } ], "id": "P_258_C_1547_Q2", "question": "Quan va ser enterrat sant Pau?" }, { "answers": [ { "text": "una mica més petita que la de l'apòstol sant Pere", "answer_start": 452 } ], "id": "P_258_C_1547_Q3", "question": "Quina mida tenia la basílica de Sant Pau Extramurs?" }, { "answers": [ { "text": "El papa Sirici I", "answer_start": 731 } ], "id": "P_258_C_1547_Q4", "question": "Qui va consagrar la basílica de Sant Pau Extramurs?" }, { "answers": [ { "text": "1823", "answer_start": 842 } ], "id": "P_258_C_1547_Q5", "question": "En quin any es va destruir la basílica de Sant Pau Extramurs?" } ] }, { "context": "El papa Sixt III (434-440) va ser impulsor de la construcció d'obres sobre edificis anteriors, com succeeix amb el baptisteri de Sant Joan del Laterà, aixecat sobre una antiga estructura circular de temps de Constantí (cap a l'any 312), al costat de la basílica de Sant Joan del Laterà. Constitueix un dels millors exemples de planta centralitzada aixecats durant el segle v, i es convertí en un model per a altres baptisteris.[35] L'edifici reconstruït pel papa Sixt III és de planta centralitzada amb forma octogonal envoltada per un deambulatori amb vuit columnes de pòrfir procedents d'altres edificis derruïts; sobre el deambulatori es troba el trifori. Encara es poden apreciar restes, als dobles absis del vestíbul, d'un mosaic amb decoració de pàmpols entrellaçats. El papa Hilari I (461-468) va realitzar les capelles dedicades a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista.[36]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "'altres edificis derruïts", "answer_start": 589 } ], "id": "P_258_C_1548_Q2", "question": "D'on procedien les vuit columnes de pòrfir?" }, { "answers": [ { "text": "sobre el deambulatori", "answer_start": 616 } ], "id": "P_258_C_1548_Q3", "question": "On es troba el trifori?" }, { "answers": [ { "text": "pàmpols entrellaçats", "answer_start": 752 } ], "id": "P_258_C_1548_Q4", "question": "Quina és la decoració del mosaic del vestíbul?" }, { "answers": [ { "text": "a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista", "answer_start": 837 } ], "id": "P_258_C_1548_Q5", "question": "A qui va dedicar les capelles el papa Hilari I?" } ] } ] }

{ "title": "Expressionisme", "paragraphs": [ { "context": "El cinema expressionista va imposar a la pantalla un estil subjectivista que oferia en imatges una deformació expressiva de la realitat, traduïda en termes dramàtics mitjançant la distorsió de decorats, maquillatges, etc., i la consegüent recreació d'atmosferes terrorífiques o, almenys, inquietants. El cinema expressionista es caracteritzà per la seva recurrència al simbolisme de les formes, deliberadament distorsionades amb el suport dels distints elements plàstics. L'estètica expressionista prengué els temes de gèneres com la fantasia i el terror, reflex moral del neguitós desequilibri social i polític que agità la República de Weimar aquells anys. Amb forta influència del romanticisme, el cinema expressionista reflectí una visió de l'individu característica de l'ànima «fàustica» alemanya: mostrava la naturalesa dual humana, la seva fascinació pel mal, la fatalitat de la vida subjecta a la força del destí. Es pot assenyalar com a finalitat del cinema expressionista la voluntat de traduir simbòlicament, mitjançant línies, formes o volums, la mentalitat dels personatges, el seu estat d'ànim, les seves intencions, de tal manera que la decoració aparegui com la traducció plàstica del seu drama. Aquest simbolisme suscitava reaccions psíquiques més o menys conscients que orientaven l'esperit de l'espectador.[136]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una deformació expressiva de la realitat", "answer_start": 95 } ], "id": "P_459_C_2749_Q1", "question": "Què oferia en imatges l'estil subjectivista que va imposar a la pantalla el cinema expressionista?" }, { "answers": [ { "text": "per la seva recurrència al simbolisme de les formes, deliberadament distorsionades", "answer_start": 342 } ], "id": "P_459_C_2749_Q2", "question": "Per què es caracteritza el cinema expressionista?" }, { "answers": [ { "text": "subjectivista", "answer_start": 59 } ], "id": "P_459_C_2749_Q3", "question": "Quin estil va imposar a la pantalla el cinema expressionista?" }, { "answers": [ { "text": "de gèneres com la fantasia i el terror", "answer_start": 516 } ], "id": "P_459_C_2749_Q4", "question": "Quins temes prengué l'estètica expressionista?" }, { "answers": [ { "text": "del neguitós desequilibri social i polític que agità la República de Weimar aquells anys", "answer_start": 569 } ], "id": "P_459_C_2749_Q5", "question": "De què era reflex moral la fantasia i el terror de l'estètica expressionista?" } ] }, { "context": "La música expressionista cercà la creació d'un nou llenguatge musical, alliberant la música, sense tonalitat, deixant que les notes fluïssin lliurement, sense intervenció del compositor. En la música clàssica, l'harmonia estava basada en la cadència tònica-subdominant-dominant-tònica, sense que dins d'una tonalitat es donessin notes estranyes en l'escala. Malgrat això, des de Wagner, la sonoritat cobrà major rellevància respecte a l'harmonia, guanyant importància les dotze notes de l'escala. Així, Arnold Schönberg creà el dodecafonisme, sistema basat en els dotze tons de l'escala cromàtica –les set notes de l'escala tradicional més els cinc semitons–, que s'utilitzen en qualsevol ordre, però en sèries, sense repetir una nota abans d'haver sonat les altres. Així s'evita la polarització, l'atracció a centres tonals. La sèrie dodecafònica és una estructura imaginària, sense tema ni ritme. Cada sèrie té 48 combinacions, per inversió, retrogradació o inversió de la retrogradació, i començant per cada nota, cosa que produeix una sèrie quasi infinita de combinacions. Es podria dir que la destrucció de la jerarquia en l'escala musical és equivalent, en pintura, a l'eliminació de la perspectiva espacial renaixentista efectuada igualment per les avantguardes pictòriques. Al dodecafonisme seguí l'ultracromatisme (microtonalisme), que amplià l'escala musical a graus inferiors al semitò –quarts o sisens de to–, com en l'obra d'Alois Hába i Ferruccio Busoni.[127]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la creació d'un nou llenguatge musical", "answer_start": 31 } ], "id": "P_459_C_2750_Q1", "question": "Què cerca la música expressionista?" }, { "answers": [ { "text": "en la cadència tònica-subdominant-dominant-tònica", "answer_start": 235 } ], "id": "P_459_C_2750_Q2", "question": "En què estava basada l'harmonia en la música clàssica?" }, { "answers": [ { "text": "des de Wagner", "answer_start": 372 } ], "id": "P_459_C_2750_Q3", "question": "Des de quan la sonoritat cobra major rellevància respecte a l'harmonia?" }, { "answers": [ { "text": "Arnold Schönberg", "answer_start": 503 } ], "id": "P_459_C_2750_Q4", "question": "Qui crea el dodecafonisme?" }, { "answers": [ { "text": "l'ultracromatisme", "answer_start": 1305 } ], "id": "P_459_C_2750_Q5", "question": "Què seguí al dodecafonisme?" } ] }, { "context": "L'expressionisme destacà per la gran quantitat d'agrupacions artístiques que sorgiren en el seu si, així com per la multitud d'exposicions efectuades en tot el territori alemany entre els anys 1910 i 1920: el 1911 es fundà a Berlín la Nova Secessió, escissió de la Secessió berlinesa fundada el 1898 i que presidia Max Liebermann. El seu primer president fou Max Pechstein, i incloïa Emil Nolde i Christian Rohlfs. Més tard, el 1913, sorgí la Lliure Secessió, moviment efímer que fou eclipsat pel Herbstsalon (Saló de Tardor) de 1913, promogut per Herwarth Walden, on al costat dels principals expressionistes alemanys exposaren diversos artistes cubistes i futuristes, i hi destacaren Chagall, Léger, Delaunay, Mondrian, Archipenko, Hans Arp, Max Ernst, etc. Tot i això, malgrat la seva qualitat artística, l'exposició fou un fracàs econòmic, per la qual cosa la iniciativa no es tornà a repetir.[35]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "multitud", "answer_start": 116 } ], "id": "P_459_C_2751_Q1", "question": "Quantes exposicions de l'expressionisme es van efectuar en el territori alemanya entre els anys 1910 i 1920?" }, { "answers": [ { "text": "1911", "answer_start": 209 } ], "id": "P_459_C_2751_Q2", "question": "Quan es fundà a Berlín la Nova Secessió?" }, { "answers": [ { "text": "Max Liebermann", "answer_start": 315 } ], "id": "P_459_C_2751_Q3", "question": "Qui presidia la Secessió berlinesa fundada el 1898?" }, { "answers": [ { "text": "la Lliure Secessió", "answer_start": 440 } ], "id": "P_459_C_2751_Q4", "question": "Quin moviment sorgí el 1913?" }, { "answers": [ { "text": "un fracàs econòmic", "answer_start": 824 } ], "id": "P_459_C_2751_Q5", "question": "Com fou l'exposició malgrat la seva qualitat artística?" } ] }, { "context": "L'expressionisme sorgí com a reacció a l'impressionisme: així com els impressionistes plasmaven al llenç una \"impressió\" del món circumdant, un simple reflex dels sentits, els expressionistes pretenien reflectir el seu món interior, una \"expressió\" dels seus propis sentiments. Així, els expressionistes empraren la línia i el color d'una manera temperamental i emotiva, amb fort contingut simbòlic. Aquesta reacció enfront de l'impressionisme suposà una forta ruptura amb l'art elaborat per la generació precedent, i va convertir l'expressionisme en un sinònim de l'art modern durant els primers anys del segle xx.[7] L'expressionisme suposà un nou concepte de l'art, entès com una forma de captar l'existència, de traslluir en imatges el substrat que existeix sota la realitat aparent, de reflectir l'immutable i etern de l'ésser humà i la natura. Així, l'expressionisme fou el punt de partida d'un procés de transmutació de la realitat que cristal·litzà en l'expressionisme abstracte i l'informalisme. Els expressionistes utilitzaven l'art com una forma de reflectir els seus sentiments, el seu estat anímic, propens en general a la malenconia, a l'evocació, a un decadentisme de tipus neoromàntic. Així, l'art era una experiència catàrquica, en què es purificaven els desfogaments espirituals, l'angúnia vital de l'artista.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com a reacció a l'impressionisme", "answer_start": 23 } ], "id": "P_459_C_2752_Q1", "question": "Per què sorgí l'expressionisme?" }, { "answers": [ { "text": "el seu món interior, una \"expressió\" dels seus propis sentiments", "answer_start": 212 } ], "id": "P_459_C_2752_Q2", "question": "Què pretenien reflectir els expressionistes?" }, { "answers": [ { "text": "d'una manera temperamental i emotiva", "answer_start": 333 } ], "id": "P_459_C_2752_Q3", "question": "Com empraven la línia i el color els expressionistes?" }, { "answers": [ { "text": "propens en general a la malenconia, a l'evocació, a un decadentisme de tipus neoromàntic", "answer_start": 1112 } ], "id": "P_459_C_2752_Q4", "question": "Com solia ser l'estat anímic que reflectien els expressionistes?" }, { "answers": [ { "text": "catàrquica", "answer_start": 1234 } ], "id": "P_459_C_2752_Q5", "question": "Quin tipus d'experiència genera per als expressionistes l'art?" } ] }, { "context": "Un dels principals antecedents de l'òpera expressionista fou Els marcats (Die Gezeichneten, 1918), de Franz Schreker, òpera de gran complexitat que requeria una orquestra de 120 músics. Basada en un drama renaixentista italià, era una obra de temàtica obaga i torturada, plenament immersa en l'esperit depriment de la postguerra. La música era innovadora, radical, de sonoritat enigmàtica, amb una coloratura instrumental audaç i brillant. El 1927 Ernst Krenek estrenà l'òpera Jonny spielt auf, que aconseguí un notable èxit i fou l'òpera més representada del moment. Amb gran influència del jazz, Krenek experimentà amb les principals tendències musicals de l'època: neoromanticisme, neoclassicisme, atonalitat, dodecatonisme, etc. Considerat com a \"músic degenerat\", el 1938 es refugià als Estats Units, al mateix temps que els nazis inauguraven l'exposició Entartete Musik (Música degenerada) a Düsseldorf –en paral·lel a la mostra d'art degenerat, Entartete Kunst–, on atacaven la música atonal, el jazz i les obres de músics jueus. Altre gran èxit fou l'òpera El misteri de Heliane (Das Wunder der Heliane, 1927), d'Erich Wolfgang Korngold, obra d'un cert erotisme amb una exquisida partitura concebuda en escala èpica que crea una gran dificultat per als intèrprets. Altres òperes d'aquest autor foren Die Tote Stadt, Der Ring des Polykrates i Violanta. Amb la instauració de l'Anschluss el 1938, Korngold emigrà als Estats Units.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Franz Schreker", "answer_start": 102 } ], "id": "P_459_C_2753_Q1", "question": "De qui és l'òpera Els marcats?" }, { "answers": [ { "text": "120", "answer_start": 174 } ], "id": "P_459_C_2753_Q2", "question": "Quants músics requeria l'orquestra d'Els marcats?" }, { "answers": [ { "text": "en un drama renaixentista italià", "answer_start": 193 } ], "id": "P_459_C_2753_Q3", "question": "En què estava basada Els marcats?" }, { "answers": [ { "text": "innovadora, radical, de sonoritat enigmàtica, amb una coloratura instrumental audaç i brillant", "answer_start": 344 } ], "id": "P_459_C_2753_Q4", "question": "Com era la música d'Els marcats?" } ] }, { "context": "Els membres del grup mostraren interès pel misticisme, el simbolisme i les formes d'art que consideraven més genuïnes: el primitiu, el popular, l'infantil i el de malalts mentals. Der Blaue Reiter destacà per l'ús de l'aquarel·la, enfront del gravat utilitzat principalment per Die Brücke. També cal destacar la importància atorgada a la música, que se sol assimilar al color, cosa que facilità la transició d'un art figuratiu a un de més abstracte.[60] D'igual forma, en els seus assajos teòrics mostraren predilecció per la forma abstracta, en què veien un gran contingut simbòlic i psicològic, teoria que amplià Kandinski en la seva obra De l'espiritual en l'art (1912), en què cerca una síntesi entre intel·ligència i emotivitat, defensant que l'art es comunica amb el nostre esperit interior, i que les obres artístiques poden ser tan expressives com la música.[56] Kandinski expressà un concepte místic de l'art, amb influència de la teosofia i la filosofia oriental: l'art és expressió de l'esperit, les formes artístiques en són un reflex. Com en el món de les idees de Plató, les formes i sons connecten amb el món espiritual per la sensibilitat i la percepció. Per a Kandinski, l'art és un llenguatge universal, accessible a qualsevol ésser humà. El camí de la pintura havia de ser des de la feixuga realitat material fins a l'abstracció de la visió pura, amb el color com a mitjà, per això desenvolupà tota una complexa teoria del color: en La Pintura com a art pur (1913) sosté que la pintura és ja un ens separat, un món en si mateix, una nova forma de l'ésser, que actua sobre l'espectador amb la vista i que li provoca profundes experiències espirituals.[61]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el primitiu, el popular, l'infantil i el de malalts mentals", "answer_start": 119 } ], "id": "P_459_C_2754_Q1", "question": "Quines formes d'art consideraven els membres del grup més genuïnes?" }, { "answers": [ { "text": "Der Blaue Reiter", "answer_start": 180 } ], "id": "P_459_C_2754_Q2", "question": "Qui destaca per l'ús de l'aquarel·la?" }, { "answers": [ { "text": "al color", "answer_start": 367 } ], "id": "P_459_C_2754_Q3", "question": "A què es sol assimilar la música?" }, { "answers": [ { "text": "un llenguatge universal", "answer_start": 1197 } ], "id": "P_459_C_2754_Q4", "question": "Què és l'art per a Kandinski?" }, { "answers": [ { "text": "a qualsevol ésser humà", "answer_start": 1233 } ], "id": "P_459_C_2754_Q5", "question": "A qui és accessible l'art segons Kandinski?" } ] } ] }

{ "title": "Rinoceront de Dürer", "paragraphs": [ { "context": "El gravat conté inexactituds anatòmiques. Representa l'animal cobert de plaques dures, com una armadura, i amb escates a les potes, que el fan semblant a un rèptil. Dürer mai no veuria el rinoceront real, el primer exemplar viu vist a Europa des dels temps de l'Imperi Romà. A la fi de 1515, el rei de Portugal, Manuel I, va enviar l'animal com a regal al papa Lleó X, però va morir en naufragar el vaixell que el transportava vora la costa d'Itàlia, a començaments de 1516. No es tornaria a veure un rinoceront viu a Europa fins a l'arribada d'un segon exemplar de l'Índia a la cort espanyola de Felip II prop de 1579.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "inexactituds anatòmiques", "answer_start": 16 } ], "id": "P_481_C_2881_Q1", "question": "Què conté el gravat?" }, { "answers": [ { "text": "escates", "answer_start": 111 } ], "id": "P_481_C_2881_Q2", "question": "Què té l'animal a les potes?" }, { "answers": [ { "text": "a un rèptil", "answer_start": 152 } ], "id": "P_481_C_2881_Q3", "question": "A què s'assembla l'animal amb escates a les potes?" }, { "answers": [ { "text": "Manuel I", "answer_start": 312 } ], "id": "P_481_C_2881_Q4", "question": "Qui era el rei de Portugal a la fi de 1515?" }, { "answers": [ { "text": "papa Lleó X", "answer_start": 356 } ], "id": "P_481_C_2881_Q5", "question": "A qui li va enviar Manuel I l'animal com a regal?" } ] }, { "context": "El destí del rinoceront dissecat es desconeix. Va poder haver estat traslladat a Florència pels Medici, o potser va poder haver estat destruït durant el saqueig de Roma (1527). La seva història va inspirar la novel·la de Lawrence Norfolk El rinoceront del Papa (The Pope's Rhinoceros).[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "es desconeix", "answer_start": 33 } ], "id": "P_481_C_2882_Q1", "question": "Quin és el destí del rinoceront dissecat?" }, { "answers": [ { "text": "Florència", "answer_start": 81 } ], "id": "P_481_C_2882_Q2", "question": "On van poder traslladar els Medici el rinoceront?" }, { "answers": [ { "text": "durant el saqueig de Roma", "answer_start": 143 } ], "id": "P_481_C_2882_Q3", "question": "Quan podria haver estat destruït el rinoceront?" }, { "answers": [ { "text": "El rinoceront del Papa", "answer_start": 238 } ], "id": "P_481_C_2882_Q4", "question": "Com es diu la novel·la de Lawrence Norfolk?" } ] }, { "context": "Després d'un viatge de cent vint dies, el rinoceront va ser desembarcat finalment a Portugal, prop del lloc on s'estava construint la Torre de Belém d'estil Manuelí. La torre es va decorar més tard amb gàrgoles amb forma de rinoceront sota els seus voladissos.[9] Com que no s'havia vist un rinoceront a Europa des de l'època de l'Imperi Romà, havia passat a ser una espècie de criatura llegendària, que ocasionalment apareixia als bestiaris junt amb els unicorns, de manera que l'arribada d'un exemplar viu va causar sensació. L'exòtic animal va ser allotjat al parc de les feres del rei Manuel I al Palau de Ribeira de Lisboa, separat dels elefants i d'altres grans criatures al Palau dos Estaús. El diumenge de la Trinitat, 3 de juny, Manuel I va organitzar un baralla entre el rinoceront i un jove elefant de la seva col·lecció per comprovar el relat de Plini el Vell, que assegurava que el rinoceront i l'elefant són enemics molt acres.[10] El rinoceront va avançar lenta i deliberadament cap al seu adversari, l'elefant; tanmateix, aquest últim, desacostumat a la sorollosa multitud que havia acudit a presenciar l'espectacle, va fugir aterrit abans que es produís cap enfrontament.[11][12]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cent vint", "answer_start": 23 } ], "id": "P_481_C_2883_Q1", "question": "Quants dies va durar el viatge del rinoceront?" }, { "answers": [ { "text": "Portugal", "answer_start": 84 } ], "id": "P_481_C_2883_Q2", "question": "On va ser desembarcat el rinoceront?" }, { "answers": [ { "text": "amb gàrgoles amb forma de rinoceront sota els seus voladissos", "answer_start": 198 } ], "id": "P_481_C_2883_Q3", "question": "Amb què es va decorar la Torre de Belém?" }, { "answers": [ { "text": "des de l'època de l'Imperi Romà", "answer_start": 311 } ], "id": "P_481_C_2883_Q4", "question": "Des de quan no s'havia vist un rinoceront a Europa?" }, { "answers": [ { "text": "entre el rinoceront i un jove elefant de la seva col·lecció", "answer_start": 772 } ], "id": "P_481_C_2883_Q5", "question": "Entre qui va organitzar una baralla Manuel I?" } ] }, { "context": "El gravat de Dürer no és una representació completament fidel d'un rinoceront. Mostra un animal amb dures plaques que cobreixen el seu cos com la xapa d'una armadura, amb un gorjal a la gola, una cuirassa de pit d'aspecte sòlid i reblons a les juntes, també va situar un petit corn a la seva gropa, i el va dotar de potes escatoses i quarters del darrere en forma de serra. Els rinoceronts reals no tenen cap d'aquestes característiques[24][25] És possible que es creés una armadura per la baralla contra l'elefant a Portugal, i que aquestes característiques representades per Dürer fossin de fet parts de l'armadura[26] D'altra banda, l'\"armadura\" de Dürer pot representar els durs plecs de la gruixuda pell dels rinoceronts indis o, així com la resta d'imprecisions, potser siguin simples malentesos o afegitons creatius de Dürer.[27] Dürer també dibuixa una textura escatosa sobre el cos de l'animal, incloent l'\"armadura\". Això pot ser un intent de Dürer de representar l'aspre i quasi barbamec cuir dels rinoceronts indis, que tenen bonys com a berrugues a les cuixes i les espatlles. D'altra banda la textura de la pell pot representar també una dermatitis induïda pel tancament del rinoceront durant el viatge de quatre mesos de l'Índia a Portugal..[28]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un gorjal", "answer_start": 171 } ], "id": "P_481_C_2886_Q1", "question": "Què duu el rinoceront a la gola en el gravat de Dürer?" }, { "answers": [ { "text": "escatosa", "answer_start": 869 } ], "id": "P_481_C_2886_Q2", "question": "Com era la textura que Dürer va dibuixar sobre el cos de l'animal?" }, { "answers": [ { "text": "bonys com a berrugues", "answer_start": 1038 } ], "id": "P_481_C_2886_Q3", "question": "Què tenen els rinoceronts indis a les cuixes i les espatlles?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 1220 } ], "id": "P_481_C_2886_Q4", "question": "Quants mesos va durar el viatge del rinoceront?" }, { "answers": [ { "text": "Índia", "answer_start": 1238 } ], "id": "P_481_C_2886_Q5", "question": "Des d'on va ser portat el rinoceront a Portugal?" } ] } ] }

{ "title": "Torvaldo e Dorliska", "paragraphs": [ { "context": "L'escena queda solitària. Ja ha vesprejat i apareix la dissortada Dorliska molt descurada. Durant tota la nit ha estat vagant a la intempèrie i busca un lloc on arrecerar-se. La noia albira el castell d'Orlow i, sense imaginar que allà resideix el seu pitjor enemic, s'hi encamina per demanar ajuda (ària: Tutto è va, niun m'ascolta). Obre Carlotta i en veure el deplorable aspecte en el qual es troba Dorliska la convida a passar. Les dues dones entren al castell.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la intempèrie", "answer_start": 126 } ], "id": "P_117_C_697_Q1", "question": "Per on vaga Dorliska?" }, { "answers": [ { "text": "un lloc on arrecerar-se", "answer_start": 150 } ], "id": "P_117_C_697_Q2", "question": "Què busca Dorliska?" }, { "answers": [ { "text": "Orlow", "answer_start": 203 } ], "id": "P_117_C_697_Q3", "question": "Quin castell veu?" }, { "answers": [ { "text": "el seu pitjor enemic", "answer_start": 245 } ], "id": "P_117_C_697_Q4", "question": "Qui resideix al castell d'Orlow?" }, { "answers": [ { "text": "Carlotta", "answer_start": 340 } ], "id": "P_117_C_697_Q5", "question": "Qui li obre la porta?" } ] }, { "context": "Cal destacar un fet curiós. Rossini a la seva infantesa havia sigut castigat a treballar en una ferreria per haver-se negat a estudiar i havia suplicat ser alliberat immediatament del suplici d'aquell soroll, molt molest per una orella sensible. En diverses obres (per exemple ho torna a fer al sextet de El barber de Sevilla), però en aquesta es fa més evident, Rossini \"castiga\" a l'espectador a compartir una bella música amb els cops rítmics del martell sobre l'enclusa. Durant tot el final del sextet del segon acte, Rossini castiga l'orella de l'espectador durant un minut i mig.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en una ferreria", "answer_start": 89 } ], "id": "P_117_C_698_Q1", "question": "On va ser castigat a treballar Rossini?" }, { "answers": [ { "text": "aquell soroll", "answer_start": 194 } ], "id": "P_117_C_698_Q2", "question": "Què li produïa un suplici?" }, { "answers": [ { "text": "els cops rítmics del martell sobre l'enclusa", "answer_start": 429 } ], "id": "P_117_C_698_Q3", "question": "Què sent l'espectador barrejat amb la música?" }, { "answers": [ { "text": "un minut i mig", "answer_start": 570 } ], "id": "P_117_C_698_Q4", "question": "Quanta estona castiga Rossini a l'espectador?" } ] }, { "context": "L'escena es trasllada ara a una dependència del castell. El duc reflexiona sobre l'odiat que és al poble, però això a ell no li importa: el que vol és conquerir el cor de Dorliska. Crida Giorgio i li ordena que porti la dona davant d'ell. El criat obeeix i la porta al moment. El noble li ofereix la llibertat del seu espòs a canvi de què s'uneixi a ell per sempre, però ella nega rotundament l'oferta i li fa saber que l'únic que desitja d'ell és la mort (ària: Ferma, costante, immobile).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a una dependència", "answer_start": 26 } ], "id": "P_117_C_699_Q1", "question": "On es trasllada l'escena?" }, { "answers": [ { "text": "conquerir el cor de Dorliska", "answer_start": 151 } ], "id": "P_117_C_699_Q2", "question": "Què vol el duc?" }, { "answers": [ { "text": "que porti la dona", "answer_start": 207 } ], "id": "P_117_C_699_Q3", "question": "Què li ordena a Giorgio?" }, { "answers": [ { "text": "la llibertat del seu espòs", "answer_start": 297 } ], "id": "P_117_C_699_Q4", "question": "Què li ofereix?" }, { "answers": [ { "text": "nega rotundament l'oferta", "answer_start": 376 } ], "id": "P_117_C_699_Q5", "question": "Què fa ella?" } ] }, { "context": "Tot i els bons cantants de l'estrena, l'òpera no va obtenir l'èxit esperat i, encara que no va resultar ser un fracàs, a poc a poc va anar caient en l'oblit, desapareixent del panorama cap a 1839. Rossini, un compositor molt conegut i estimat a Roma, no va poder aconseguir l'èxit que s'esperava d'una nova obra seva. Els aspectes semiserio de l'òpera no van ser apreciats per l'audiència.[6] Es desprèn de les crítiques de la primera actuació que el públic va descobrir que Torvaldo no era prou alegre per a l'obertura de la temporada de carnaval. Sterbini va saber escriure en un bon vers, però no va saber portar la gràcia, es va dir en una revista. La primera actuació, però, no va ser una gran fallida i el públic va agrair molt la presència de Filippo Galli que, per primera vegada en la seva reeixida carrera d'uns quinze anys, apareixia en aquest teatre. Rossini tenia una idea molt exacta de la veu de Galli quan va escriure Torvaldo, ja que ell havia fet a mida per a Galli el paper del Conte Asdrubale a La pietra del paragone, de Selim a Il turco in Italia, i de Mustafà a L'italiana in Algeri. Més tard, seguiria component rols apropiats com el de Fernando a La gazza ladra, el paper titular de Maometto II i el paper d'Assur a Semiramide, fent de Galli el baix definitiu de Rossini.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "bons", "answer_start": 10 } ], "id": "P_117_C_700_Q1", "question": "Com eren els cantants de l'estrena?" }, { "answers": [ { "text": "1839", "answer_start": 192 } ], "id": "P_117_C_700_Q2", "question": "Quan va desaparèixer del panorama?" }, { "answers": [ { "text": "semiserio", "answer_start": 332 } ], "id": "P_117_C_700_Q3", "question": "Quins aspectes no va apreciar el públic?" }, { "answers": [ { "text": "la presència de Filippo Galli", "answer_start": 735 } ], "id": "P_117_C_700_Q4", "question": "Què va agrair el públic?" } ] }, { "context": "Mentre tots demanen la seva mort és portat fora del castell. Per fi tot el ducat ha estat alliberat de l'opressió i el matrimoni tornarà a ser feliç. L'alegria general posa la guinda final a l'òpera (final: Grazie al destin pietoso).[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la seva mort", "answer_start": 20 } ], "id": "P_117_C_701_Q1", "question": "Què demanen tots?" }, { "answers": [ { "text": "fora del castell", "answer_start": 43 } ], "id": "P_117_C_701_Q2", "question": "On el porten?" }, { "answers": [ { "text": "de l'opressió", "answer_start": 100 } ], "id": "P_117_C_701_Q3", "question": "De què s'allibera el ducat?" }, { "answers": [ { "text": "el matrimoni", "answer_start": 116 } ], "id": "P_117_C_701_Q4", "question": "Quin tornarà a ser feliç?" } ] } ] }

{ "title": "Matrimoni homosexual a Espanya", "paragraphs": [ { "context": "El 30 de juny de 2004, el llavors Ministre de Justícia Juan Fernando López Aguilar va anunciar que el Congrés de Diputats havia aprovat una proposició de llei per estendre el dret del matrimoni als homosexuals. Es compliria així una promesa feta pel President José Luis Rodríguez Zapatero feta durant la presa de possessió de la presidència espanyola.[1] López Aguilar també anunciava dues proposicions de llei més, introduïdes pel partit català Convergència i Unió: la primera donava estatus legal a les parelles de fet, tant heterosexuals com homosexuals, i una segona llei que permetia a les persones transexuals canviar legalment el seu nom sense la necessitat de sotmetre's prèviament a cirurgia.[22]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Juan Fernando López Aguilar", "answer_start": 55 } ], "id": "P_155_C_925_Q1", "question": "Qui era el Ministre de Justícia el 30 de juny de 2004?" }, { "answers": [ { "text": "Justícia", "answer_start": 46 } ], "id": "P_155_C_925_Q2", "question": "De què era Ministre Juan Fernando López Aguilar?" }, { "answers": [ { "text": "als homosexuals", "answer_start": 194 } ], "id": "P_155_C_925_Q3", "question": "A qui s'estenia el dret del matrimoni?" }, { "answers": [ { "text": "canviar legalment el seu nom sense la necessitat de sotmetre's prèviament a cirurgia", "answer_start": 616 } ], "id": "P_155_C_925_Q4", "question": "Què permetia la proposició de llei a les persones transexuals??" } ] }, { "context": "Els bisbes espanyols també van afirmar que el govern, mitjançant l'ampliació del dret de matrimoni a parelles del mateix sexe, havia debilitat el sentit del matrimoni, que defineixen com una participació d'una parella heterosexual.[4] El Fòrum Espanyol de la Família va expressar la seva preocupació per la possibilitat que parelles homosexuals poguessin adoptar i criar nens, i van argumentar que l'adopció no és un dret dels pares, sinó de l'adoptat.[5] Associacions gais van respondre que l'adopció de facto per part de parelles del mateix sexe havia existit durant molt de temps a Espanya, ja que en moltes parelles un dels membres adoptava el fill de la seva parella. L'adopció per part de parelles homosexuals ja era legal a Navarra, Astúries, Aragó, País Basc i Catalunya.[50] Aquestes associacions també van argumentar que no hi havia base científica sobre que l'orientació sexual dels pares podria causar problemes de desenvolupament en els nens adoptats; opinió que coincideix amb la postura del Col·legi Oficial de Psicòlegs, que també afirma que l'homosexualitat no és una patologia.[51]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com una participació d'una parella heterosexual", "answer_start": 183 } ], "id": "P_155_C_926_Q1", "question": "Com defineixen els bisbes espanyols el matrimoni?" }, { "answers": [ { "text": "la seva preocupació per la possibilitat que parelles homosexuals poguessin adoptar i criar nens", "answer_start": 280 } ], "id": "P_155_C_926_Q2", "question": "Què va expressar el Fòrum Espanyol de la Família?" }, { "answers": [ { "text": "l'adoptat", "answer_start": 442 } ], "id": "P_155_C_926_Q3", "question": "A qui correspon segons el Fòrum Espanyol de la Família el dret a l'adopció?" }, { "answers": [ { "text": "Navarra, Astúries, Aragó, País Basc i Catalunya", "answer_start": 731 } ], "id": "P_155_C_926_Q4", "question": "On ja era legal l'adopció per part de parelles homosexuals?" }, { "answers": [ { "text": "Col·legi Oficial de Psicòlegs", "answer_start": 1006 } ], "id": "P_155_C_926_Q5", "question": "Quin Col·legi afirma que l'homosexualitat no és una patologia?" } ] }, { "context": "Tot i aquestes passes cap a l'igualitarisme, es va mantenir un defecte legal: si els nens havien nascut dins d'un matrimoni entre lesbianes, la mare no biològica no era considerada legalment com a mare, i encara havia de sotmetre's a un llarg procés d'adopció.[30] Aquest dret era garantit en parelles heterosexuals (casades o no), quan un padrastre declarava que els nens de la seva dona també ho fossin d'ell, sense passar per cap més procés. El 7 de novembre de 2006, el govern va esmenar la llei sobre la reproducció assistida, permetent a la mare no biològica ser considerada com un dels pares.[31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "sotmetre's a un llarg procés d'adopció", "answer_start": 221 } ], "id": "P_155_C_927_Q1", "question": "Què havia de fer la mare no biològica del nen nascut dins d'un matrimoni lèsbic?" }, { "answers": [ { "text": "El 7 de novembre de 2006", "answer_start": 445 } ], "id": "P_155_C_927_Q2", "question": "Quan és va esmenar la llei sobre la reproducció assistida?" }, { "answers": [ { "text": "a la mare no biològica", "answer_start": 542 } ], "id": "P_155_C_927_Q3", "question": "A qui permetia la llei sobre la reproducció assistida ser considerada un dels pares?" }, { "answers": [ { "text": "cap a l'igualitarisme", "answer_start": 22 } ], "id": "P_155_C_927_Q4", "question": "Cap on anaven aquestes passes?" }, { "answers": [ { "text": "el govern", "answer_start": 471 } ], "id": "P_155_C_927_Q5", "question": "Qui va esmenar la llei sobre la reproducció assistida?" } ] }, { "context": "Unes 4.500 parelles homosexuals es van casar a Espanya durant el primer any de vigència de la llei.[7] Poc després de l'aprovació de la llei, van sorgir dubtes sobre la situació legal dels matrimonis amb persones de països que no permeten el matrimoni homosexual. El Ministeri de Justícia va determinar que la llei de matrimonis homosexual permet a ciutadans espanyols contraure matrimoni amb ciutadans d'altres nacionalitats independentment de si al seu país d'origen es reconeix aquesta associació.[8] Almenys un dels membres de la parella ha de ser ciutadà espanyol per poder casar-se; així doncs, també es reconeix el matrimoni entre dos ciutadans estrangers amb residència legal a Espanya.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Unes 4.500", "answer_start": 0 } ], "id": "P_155_C_929_Q1", "question": "Quantes parelles homosexuals es van casar el primer any de vigència de la llei?" }, { "answers": [ { "text": "sobre la situació legal dels matrimonis amb persones de països que no permeten el matrimoni homosexual", "answer_start": 160 } ], "id": "P_155_C_929_Q2", "question": "Quins dubtes van sorgir després de l'aprovació de la llei?" }, { "answers": [ { "text": "el matrimoni entre dos ciutadans estrangers amb residència legal a Espanya", "answer_start": 619 } ], "id": "P_155_C_929_Q4", "question": "Què va reconèixer també el Ministeri de Justícia?" } ] }, { "context": "Tot i aquest informe negatiu, el Govern va presentar el projecte de llei al Congrés l'1 d'octubre de 2004. Amb l'excepció del Partit Popular i els membres d'Unió Democràtica de Catalunya (que forma part de CiU), els partits parlamentaris van recolzar la reforma. El 21 d'abril de 2005, el Congrés va aprovar el projecte de llei, amb 183 \"sí\", 136 \"no\" i 6 abstencions (entre ells un membre del Partit Popular).[34] El projecte de llei per permetre matrimonis del mateix sexe a Espanya va ser breu: va afegir un nou paràgraf a l'article 44 del codi civil, dient que el matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes, independentment de si les persones que intervenen tenen el mateix o diferent sexe.[35]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1 d'octubre de 2004", "answer_start": 86 } ], "id": "P_155_C_930_Q1", "question": "Quin dia es va presentar el projecte de llei al Congrés?" }, { "answers": [ { "text": "Partit Popular i els membres d'Unió Democràtica de Catalunya", "answer_start": 126 } ], "id": "P_155_C_930_Q2", "question": "Quins partits no van recolzar la reforma?" }, { "answers": [ { "text": "183", "answer_start": 333 } ], "id": "P_155_C_930_Q3", "question": "Amb quants vots a favor el Congrés va aprovar el projecte de llei?" }, { "answers": [ { "text": "un membre del Partit Popular", "answer_start": 380 } ], "id": "P_155_C_930_Q4", "question": "Qui va ser un dels votants que es va abstenir?" }, { "answers": [ { "text": "matrimonis del mateix sexe", "answer_start": 448 } ], "id": "P_155_C_930_Q5", "question": "Què permetia el projecte de llei?" } ] } ] }

{ "title": "Retaule de l'Epifania (Huguet)", "paragraphs": [ { "context": "El Retaule de l'Epifania és una obra gòtica de 1450 atribuïda a la primera etapa del pintor Jaume Huguet. És un petit retaulet d'oratori privat amb tres escenes de la vida de Jesús, amb l'Adoració dels Reis Mags com a escena principal. Es conserva al Museu Episcopal de Vic.[1] Com a altres obres del primer període de l'autor, mostra influències de l'estil dels primitius flamencs, especialment amb obres de Rogier van der Weyden.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de 1450", "answer_start": 45 } ], "id": "P_515_C_3085_Q1", "question": "De quin any és El Retaule de l'Epifania?" }, { "answers": [ { "text": "Jaume Huguet", "answer_start": 93 } ], "id": "P_515_C_3085_Q2", "question": "A qui s'atribueix El Retaule de l'Epifania?" }, { "answers": [ { "text": "un petit retaulet d'oratori privat", "answer_start": 110 } ], "id": "P_515_C_3085_Q3", "question": "Quin tipus de retaule és El Retaule de l'Epifania?" }, { "answers": [ { "text": "l'Adoració dels Reis Mags", "answer_start": 187 } ], "id": "P_515_C_3085_Q5", "question": "Quina és l'escena principal de El Retaule de l'Epifania?" } ] }, { "context": "Al pis inferior, l'escena principal que dóna nom al retaule està dedicada a l'Epifania o Adoració dels Reis Mags. La representació de l'Epifania podia tenir un sentit eucarístic quan es mostra junt amb altres com l'Últim Sopar o la Crucifixió, si aquestes no formen part del cicle de la Passió, sinó que es manifesta el sacrifici de Crist com una forma de pensament eclesiàstic que parla de l'Eucaristia com a via de participació en el sacrifici de Crist.[8] L'Epifania representa el reconeixement del Messies per part dels representants de la humanitat pagana, la conversió cristiana i un signe de fidelitat i submissió a l'ésser diví. En aquest cas es produeix un mimetisme entre l'adoració dels reis cap a Jesús a l'escena de l'epifania i la dels comitents a l'escena de la crucifixió.[4] Aquesta combinació de les dues icones no necessàriament comportava reunir dues taules, tal com es pot observar al Retaule de Santa Columba del flamenc Rogier van der Weyden, on dins del pessebre de l'escena principal de l'Epifania hi ha penjat un crucifix a la paret, una imatge clarament extemporània que relaciona el Nen acabat de néixer amb aquell que se sacrificarà per salvar la humanitat.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Al pis inferior", "answer_start": 0 } ], "id": "P_515_C_3086_Q1", "question": "On trobem l'escena principal del retaule?" }, { "answers": [ { "text": "a l'Epifania o Adoració dels Reis Mags", "answer_start": 74 } ], "id": "P_515_C_3086_Q2", "question": "A què està dedicat el retaule?" }, { "answers": [ { "text": "per part dels representants de la humanitat pagana", "answer_start": 510 } ], "id": "P_515_C_3086_Q3", "question": "Per qui és reconegut el Messies en l'Epifania?" }, { "answers": [ { "text": "un crucifix", "answer_start": 1036 } ], "id": "P_515_C_3086_Q4", "question": "Què hi ha penjat a la paret dins el pessebre al Retaule de Santa Columba?" } ] }, { "context": "Aquesta no és l'única coincidència amb la taula de l'Epifania del Conestable, també és mimètica la posició dels reis Melcior i Gaspar, el primer tocant suaument el peu del Nen assegut a la falda de Maria, i el segon tocant amb la mà la seva corona en el moment de l'adoració. Per contra, l'ambientació és més pròpia de les obres flamenques de Van der Weyden, com l'esmentat Retaule de Santa Columba, o com el Retaule d'Hulin de Loo, obra de Memling. En tots els casos l'estructura del pessebre és similar i, el més important, Maria ocupa una posició central que la converteix en l'eix que ordena simètricament els protagonistes.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb la taula de l'Epifania del Conestable", "answer_start": 35 } ], "id": "P_515_C_3088_Q1", "question": "Amb quina altra taula hi ha coincidències?" }, { "answers": [ { "text": "la posició dels reis Melcior i Gaspar", "answer_start": 96 } ], "id": "P_515_C_3088_Q2", "question": "Quina posició també és mimètica en les dues taules?" }, { "answers": [ { "text": "el peu del Nen", "answer_start": 161 } ], "id": "P_515_C_3088_Q3", "question": "Què toca amb la mà Melcior?" }, { "answers": [ { "text": "la seva corona", "answer_start": 233 } ], "id": "P_515_C_3088_Q4", "question": "Què toca amb la mà Gaspar?" }, { "answers": [ { "text": "de les obres flamenques de Van der Weyden", "answer_start": 316 } ], "id": "P_515_C_3088_Q5", "question": "De què sembla pròpia l'ambientació del retaule?" } ] }, { "context": "Actualment és considerada obra de Jaume Huguet, una tesi que compta amb el suport de Gudiol i Ainaud de Lasarte, que la situen entre 1450-1454 i per Chandler R. Post que la situa entre 1459-1460.[3] No obstant això, el seu format i dimensions excepcionals dins del repertori d'Huguet i el seu taller que produïen obres de gran format, va fer que historiadors com Benjamin Rowland, el 1932, qüestionessin l'autoria i fos considerada una obra derivada d'Huguet relacionada amb algun artista més expressionista com ara Joan Rosat, autor de la predel·la de Santa Margarida del museu de Mallorca. El 1942, August L. Mayer situava l'autoria fora de l'àmbit català; identificava elements que li feien especular per una autoria francoflamenca, probablement d'un pintor-miniaturista borgonyó format al nord de França, un perfil molt allunyat d'Huguet.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de Jaume Huguet", "answer_start": 31 } ], "id": "P_515_C_3089_Q1", "question": "Actualment de qui es considera que és l'obra?" }, { "answers": [ { "text": "Gudiol i Ainaud de Lasarte", "answer_start": 85 } ], "id": "P_515_C_3089_Q2", "question": "Qui dona suport a la tesi que l'obra és de Jaume Huguet?" }, { "answers": [ { "text": "entre 1450-1454", "answer_start": 127 } ], "id": "P_515_C_3089_Q3", "question": "Entre quina anys situen l'obra Gudiol i Ainaud de Lasarte?" }, { "answers": [ { "text": "Benjamin Rowland", "answer_start": 363 } ], "id": "P_515_C_3089_Q4", "question": "Quin historiador va qüestionar l'autoria d'Huguet el 1932?" }, { "answers": [ { "text": "Joan Rosat", "answer_start": 516 } ], "id": "P_515_C_3089_Q5", "question": "Qui és l'autor de la predel·la de Santa Margarida del museu de Mallorca?" } ] } ] }

{ "title": "Retaule dels sants Abdó i Senén", "paragraphs": [ { "context": "Durant la persecució dels cristians de Dioclecià (284-305) foren detinguts pel prefecte Lísies de Cilícia i, en no voler abjurar del cristianisme, foren martiritzats. Les passiones parlen de «cinc cops martiritzats»; segons les fonts foren lapidats –tot i que les pedres retornaven contra els botxins–, fuetejats, crucificats i assagetats –també les sagetes es giraven contra els soldats–, llançats al mar amb una pedra al coll –aconseguint tot i així surar– i, finalment, cremats en un forn. La tradició més coneguda diu que, finalment, foren decapitats juntament amb els seus deixebles Àntim, Lleonci i Euprepi a Cir, prop d'Antioquia de Síria. El seu miracle més conegut és el que van fer quan un malalt tenia la cama gangrenada: la van tallar i la van substituir miraculosament per la d'un negre que havia mort poc abans, quedant el pacient completament guarit.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de «cinc cops martiritzats»", "answer_start": 188 } ], "id": "P_364_C_2179_Q1", "question": "De què parlen les passiones?" }, { "answers": [ { "text": "amb una pedra al coll", "answer_start": 406 } ], "id": "P_364_C_2179_Q2", "question": "Com van ser llançats al mar?" }, { "answers": [ { "text": "en un forn", "answer_start": 481 } ], "id": "P_364_C_2179_Q3", "question": "On els van cremar?" }, { "answers": [ { "text": "Àntim, Lleonci i Euprepi a Cir", "answer_start": 588 } ], "id": "P_364_C_2179_Q4", "question": "Qui eren els seus deixebles?" }, { "answers": [ { "text": "284-305", "answer_start": 50 } ], "id": "P_364_C_2179_Q5", "question": "Quan van ser perseguits els cristians?" } ] }, { "context": "La darrera escena recull la història del segle x segons la qual es traslladen les seves restes a Amiens. No queda clar que aquest trasllat fos en aquesta data, ja que no es recull a la Llegenda Àuria (segle xiii) junt amb la narració del sacrifici dels sants. Podria tractar-se d'una llegenda creada durant la reconstrucció de la capella d'Arles durant el segle xiv. La imatge representa la solemne comitiva precedida per l'abat Arnulf i els seus monjos, que s'acosten a rebre les miraculoses relíquies portades per dos benedictins dins de dos barrils sobre un asedins de dos barrils sobre un ase. El benedictí que guia l'ase mostra la seva sorpresa amb el gest de la mà i la mirada interrogativa que adreça al seu company.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la història del segle x segons la qual es traslladen les seves restes a Amiens", "answer_start": 25 } ], "id": "P_364_C_2180_Q1", "question": "Què recull la darrera escena?" }, { "answers": [ { "text": "durant la reconstrucció de la capella d'Arles durant el segle xiv", "answer_start": 300 } ], "id": "P_364_C_2180_Q2", "question": "De quan podria tractar-se la llegenda del trasllat de les restes a Amiens?" }, { "answers": [ { "text": "d'Arles", "answer_start": 338 } ], "id": "P_364_C_2180_Q3", "question": "Quina capella es va reconstruir durant el segle xiv?" }, { "answers": [ { "text": "l'abat Arnulf i els seus monjos", "answer_start": 422 } ], "id": "P_364_C_2180_Q4", "question": "Qui precedeix la solemne comitiva?" } ] }, { "context": "L'escena del miracle mostra l'operació feta per Cosme i Damià a la cama gangrenada d'un dels vigilants de l'església. Varen fer servir la cama d'en «Mauri, un home d'Etiòpia» que havia estat enterrat aquell mateix dia. En aixecar-se l'endemà, el malalt s'adona de la seva curació, ho comunica als seus coneguts i tots van al cementiri a comprovar el fet. Huguet es mostra rigorós amb el relat i mostra una cama negra empeltada sobre el cos blanc del malalt, mentre que a l'obra de Nadal el canvi de color és imperceptible. Si que coincideixen en la presència de dos àngels com a ajudants de l'operació, un fet que no figurava a les llegendes escrites dels sants. A l'extrem dret s'observa una porta darrera la qual hi ha el cementiri amb el cos desenterrat del donant i la imatge retrospectiva de Cosme i Damià mentre fan l'acció de tallar-li la cama.[11]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un dels vigilants de l'església", "answer_start": 85 } ], "id": "P_364_C_2181_Q1", "question": "Qui tenia la cama gangrenada?" }, { "answers": [ { "text": "Etiòpia", "answer_start": 166 } ], "id": "P_364_C_2181_Q2", "question": "D'on era en Mauri?" }, { "answers": [ { "text": "aquell mateix dia", "answer_start": 200 } ], "id": "P_364_C_2181_Q3", "question": "Quan havia estat enterrat en Mauri?" }, { "answers": [ { "text": "als seus coneguts", "answer_start": 293 } ], "id": "P_364_C_2181_Q4", "question": "A qui comunica el malalt la seva curació?" }, { "answers": [ { "text": "al cementiri", "answer_start": 322 } ], "id": "P_364_C_2181_Q5", "question": "On van els coneguts del malalt a comprovar el fet?" } ] }, { "context": "A la segona escena, els sants són llançats a les feres que, segons la versió escrita original, així com la catalana, es tractaven de «dos lleons i quatre óssos». Huguet no resol bé la composició espacial dins un fossat massa estret per a contenir tots els personatges, els quals tenen una manca de proporcionalitat considerable. Entre els espectadors tornen a aparèixer un pontífex pagà i un individu amb turbant. La seva mida, considerablement gran tot i estar al fons, denota problemes de perspectiva.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a les feres", "answer_start": 43 } ], "id": "P_364_C_2183_Q1", "question": "A qui són llançats els sants?" }, { "answers": [ { "text": "A la segona escena", "answer_start": 0 } ], "id": "P_364_C_2183_Q2", "question": "Quan són llançats els sants a les feres?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 147 } ], "id": "P_364_C_2183_Q3", "question": "Quants óssos hi havia entre les feres?" }, { "answers": [ { "text": "una manca de proporcionalitat considerable", "answer_start": 285 } ], "id": "P_364_C_2183_Q4", "question": "Què tenen tots els personatges?" }, { "answers": [ { "text": "un pontífex pagà i un individu amb turbant", "answer_start": 370 } ], "id": "P_364_C_2183_Q5", "question": "Qui apareix entre els espectadors?" } ] }, { "context": "El moment en el qual es realitza aquest retaule coincideix amb la fase de plenitud de l'autor, que mostra una serena i expressiva naturalitat. Encara conservarà els darrers aires del gòtic internacional amb un moment avançat del flamenquisme més penetrant.[3] L'artista incorpora algunes novetats tot i que, com a home conservador i enamorat dels costums del seu país, va traçant una visió pròpia que defineix la pintura gòtica catalana. Així, coneixedor de les noves tendències de la pintura flamenca, com ho proven la suavitat dels rostres o la utilització del paisatge, les adapta a les tradicions del país mantenint el vell predomini dels espais daurats en els muntants que emmarquen l'escena. Com més maduresa s'aprecia en el seu estil, més es reflecteixen en les seves figures els tipus habituals dels seus contemporanis i veïns, observats en la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona i del camp de Catalunya. Això és molt evident en el trasllat de les relíquies dels sants Abdó i Senén del retaule de Terrassa.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb la fase de plenitud de l'autor", "answer_start": 59 } ], "id": "P_364_C_2184_Q1", "question": "Amb què coincideix el moment en el qual es realitza el retaule?" }, { "answers": [ { "text": "dels costums del seu país", "answer_start": 342 } ], "id": "P_364_C_2184_Q2", "question": "De què està enamorat l'artista?" }, { "answers": [ { "text": "la suavitat dels rostres o la utilització del paisatge", "answer_start": 517 } ], "id": "P_364_C_2184_Q3", "question": "Què prova que l'artista era coneixedor de les noves tendències de la pintura flamenca?" }, { "answers": [ { "text": "Abdó i Senén", "answer_start": 983 } ], "id": "P_364_C_2184_Q4", "question": "De quins sants es traslladen les relíquies?" }, { "answers": [ { "text": "en la vida quotidiana de la ciutat de Barcelona i del camp de Catalunya", "answer_start": 846 } ], "id": "P_364_C_2184_Q5", "question": "On són observats els contemporanis i veïns de l'artista?" } ] } ] }

{ "title": "Cervesa", "paragraphs": [ { "context": "Assisa panis et cervisiæ és una frase llatina que fa referència a una llei del segle xiii, aplicada a Anglaterra durant l'edat mitjana, amb l'objecte de regular els preus i la quantitat tant del pa com de la cervesa. La llei va ser promulgada per Enric III entre 1266 i 1271.[14] Va ser la primera llei en la història d'Anglaterra (i potser a Europa) destinada a regular la producció d'aliments.[15][16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Assisa panis et cervisiæ", "answer_start": 0 } ], "id": "P_565_C_3385_Q1", "question": "Quina frase llatina fa referència a una llei del segle xiii?" }, { "answers": [ { "text": "durant l'edat mitjana", "answer_start": 113 } ], "id": "P_565_C_3385_Q2", "question": "Quan s'aplicava la llei a la qual feia referència la frase llatina Assisa panis et cervisiæ?" }, { "answers": [ { "text": "amb l'objecte de regular els preus i la quantitat tant del pa com de la cervesa", "answer_start": 136 } ], "id": "P_565_C_3385_Q4", "question": "Amb quina intenció s'aplicava la llei a la qual feia referència la frase llatina Assisa panis et cervisiæ?" }, { "answers": [ { "text": "Enric III", "answer_start": 247 } ], "id": "P_565_C_3385_Q5", "question": "Qui va promulgar la llei a la qual feia referència la frase llatina Assisa panis et cervisiæ?" } ] }, { "context": "Històricament, la cervesa ja era coneguda pels sumeris, egipcis, mesopotàmics i ibers,[11] a dates que es remunten com a mínim al 6000 aC.[12] L'agricultura va aparèixer a la zona de Mesopotàmia en un període que se situa entre la revolució del neolític i l'edat dels metalls. La llei més antiga que reglamentava la producció i venda de cervesa es troba a l'Estela de Hammurabi, de l'any 1760 aC, en la que queda escrit que es condemnava a mort qui no respectés el criteri de la fabricació indicat; se sancionava, per exemple, el fet d'aigualir la cervesa o el d'obrir un local de venda sense autorització.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en un període que se situa entre la revolució del neolític i l'edat dels metalls", "answer_start": 195 } ], "id": "P_565_C_3386_Q1", "question": "Quan va aparèixer l'agricultura a la zona de Mesopotàmia?" }, { "answers": [ { "text": "Estela de Hammurabi", "answer_start": 358 } ], "id": "P_565_C_3386_Q2", "question": "On es troba la primera regulació normativa que reglamentava la producció i venda de cervesa?" }, { "answers": [ { "text": "a mort", "answer_start": 438 } ], "id": "P_565_C_3386_Q3", "question": "A què condemnava la Llei que regulava la producció i venda de cervesa a qui no respectés el criteri de fabricació establert?" }, { "answers": [ { "text": "aigualir la cervesa o el d'obrir un local de venda sense autorització", "answer_start": 536 } ], "id": "P_565_C_3386_Q4", "question": "Quins fets sancionava la Llei que regulava la producció i venda de cervesa a qui no respectés el criteri de fabricació establert?" }, { "answers": [ { "text": "1760 aC", "answer_start": 388 } ], "id": "P_565_C_3386_Q5", "question": "De quin any és l'Estela de Hammurabi?" } ] }, { "context": "La cervesa no va tenir una producció en massa fins a finals del segle xviii, no adquirint una relativa importància fins a la segona meitat del segle xix. Fins al 1914, els primers productors van ser Alemanya i Gran Bretanya. Des d'aleshores el primer productor van ser els Estats Units. En el període entre guerres la producció mundial va assolir els 250 milions d'hectolitres, estant l'URSS un dels principals productors.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a finals del segle xviii", "answer_start": 51 } ], "id": "P_565_C_3387_Q1", "question": "Quan va començar la producció en massa de la cervesa?" }, { "answers": [ { "text": "Alemanya i Gran Bretanya", "answer_start": 199 } ], "id": "P_565_C_3387_Q2", "question": "Quins van ser els primers productors de cervesa fins al 1914?" }, { "answers": [ { "text": "Estats Units", "answer_start": 273 } ], "id": "P_565_C_3387_Q3", "question": "Quin país va ser el primer productor de cervesa a partir del 1914?" }, { "answers": [ { "text": "250 milions d'hectolitres", "answer_start": 351 } ], "id": "P_565_C_3387_Q4", "question": "Quina producció mundial es va assolir en el període entre guerres?" } ] }, { "context": "L'any 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei que definia què era la cervesa. Aquesta \"llei de la puresa\" o Reinheitsgebot deia que només es podia fer servir aigua, malt d'ordi i llúpol. Aquesta definició encara és la que defineix actualment l'estàndard de cervesa a Alemanya.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Guillem IV de Baviera", "answer_start": 19 } ], "id": "P_565_C_3388_Q1", "question": "Qui va redactar la primera llei que definia la cervesa?" }, { "answers": [ { "text": "1516", "answer_start": 6 } ], "id": "P_565_C_3388_Q2", "question": "Quan va redactar Guillem IV de Baviera la primera llei que definia la cervesa?" }, { "answers": [ { "text": "que només es podia fer servir aigua, malt d'ordi i llúpol", "answer_start": 151 } ], "id": "P_565_C_3388_Q3", "question": "Què deia la llei sobre la cervesa que va redactar Guillem IV de Baviera?" }, { "answers": [ { "text": "\"llei de la puresa\" o Reinheitsgebot", "answer_start": 109 } ], "id": "P_565_C_3388_Q4", "question": "Com es coneix la llei de la cervesa que va redactar Guillem IV de Baviera?" } ] }, { "context": "Antigament, el fenomen de la fermentació era concebut com un acte diví amb fort caràcter màgic. En certa manera, com els terrissaires o els fargaires, l'home substituïa la Mare Terra, provocant i domesticant un fenomen diví. Així és com la cervesa fou concebuda com la beguda sagrada plaent als déus. No són rars els texts on es descriu una ofrena amb la cervesa com a aliment sagrat.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com un acte diví amb fort caràcter màgic", "answer_start": 54 } ], "id": "P_565_C_3389_Q1", "question": "Com era concebuda antigament la fermentació?" }, { "answers": [ { "text": "la Mare Terra", "answer_start": 169 } ], "id": "P_565_C_3389_Q2", "question": "Què substituïa l'home?" }, { "answers": [ { "text": "com la beguda sagrada plaent als déus", "answer_start": 262 } ], "id": "P_565_C_3389_Q3", "question": "Com va ser considerada la cervesa?" }, { "answers": [ { "text": "com a aliment sagrat", "answer_start": 363 } ], "id": "P_565_C_3389_Q4", "question": "Com descriuen eles texts la cervesa?" } ] }, { "context": "L'elaboració només és una qüestió de modificar les proporcions dels ingredients. Si es posava més farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporció posant més aigua que farina i es deixava fermentar, s'aconseguia cervesa. Els indicis més antics que demostren l'existència de la panificació i la cerveseria apareixen a Mesopotàmia, però no es pot cercar cap filiació amb procediments idèntics a la resta d'Europa. Per tant, es creu que la cervesa es va descobrir o inventar a molts llocs del Mediterrani i d'Europa de manera bastant simultània. Sembla que les cerveses primitives eren més denses que les actuals. Segons la recepta més antiga coneguda, la del papir de Zòsim de Panòpolis (segle iii), els egipcis feien la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que es deixaven fermentar en aigua. D'altra banda, a Orient s'utilitzava arròs i bambú.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "posant més aigua que farina i es deixava fermentar", "answer_start": 180 } ], "id": "P_565_C_3390_Q2", "question": "Com s'aconseguia cervesa?" }, { "answers": [ { "text": "Mesopotàmia", "answer_start": 350 } ], "id": "P_565_C_3390_Q3", "question": "On apareixen els primers indicis de la panificació i la cerveseria?" }, { "answers": [ { "text": "més denses", "answer_start": 616 } ], "id": "P_565_C_3390_Q4", "question": "Com sembla que eren les cerveses primitives en relació a les actuals?" }, { "answers": [ { "text": "la del papir de Zòsim de Panòpolis", "answer_start": 683 } ], "id": "P_565_C_3390_Q5", "question": "Quina és la recepta de cervesa coneguda més antiga?" } ] } ] }

{ "title": "Sirenis", "paragraphs": [ { "context": "Els ovaris de les femelles són a prop de les parets de l'estómac. L'úter té dues banyes i les dues meitats queden separades per un septe. Els testicles dels mascles també són a la cavitat abdominal; el penis se situa sota les parets de l'estómac, en una funda del penis. La musculatura del penis se situa als vestigis de l'isqui de la pelvis.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a prop de les parets de l'estómac", "answer_start": 31 } ], "id": "P_314_C_1879_Q1", "question": "On són els ovaris de les femelles?" }, { "answers": [ { "text": "un septe", "answer_start": 128 } ], "id": "P_314_C_1879_Q3", "question": "Què separa les dues meitats dels úters de les femelles?" }, { "answers": [ { "text": "a la cavitat abdominal", "answer_start": 175 } ], "id": "P_314_C_1879_Q4", "question": "On són els testicles dels macles?" }, { "answers": [ { "text": "sota les parets de l'estómac", "answer_start": 217 } ], "id": "P_314_C_1879_Q5", "question": "On és el penis dels mascles?" } ] }, { "context": "Els sirenis tenen avantpassats terrestres comuns amb els proboscidis i de fet en són el grup germà. Hi comparteixen un gran nombre de característiques, com ara la manca de glàndules sudorípares, cosa que suggereix que el seu avantpassat comú era semiaquàtic. Els sirenis i els proboscidis, juntament amb els ja extints desmostils i probablement també els embritòpodes, formen el clade dels tetiteris, anomenats així perquè els membres d'aquest grup evolucionaren a la vora del mar de Tetis. Entre els mamífers encara vivents avui en dia, els damans són molt probablement els parents més propers dels tetiteris. A la seva influent obra Classification of Mammals, Malcolm C. McKenna i Susan K. Bell classificaren tots aquests grups dins l'ordre dels uranoteris, dins del qual els tetiteris formen un subordre i els sirenis un subordre, però aquesta divisió no ha estat represa en classificacions posteriors. Actualment, hom es refereix als «uranoteris» de McKenna i Bell amb el nom de penungulats, que originalment s'aplicava a un tàxon més ample. Segons les investigacions genètiques els penungulats formen part dels afroteris, un dels quatre grups principals d'euteris. En canvi, les investigacions basades en criteris morfològics assignaven els penungulats al grup dels ungulats, actualment considerat polifilètic.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb els proboscidis", "answer_start": 49 } ], "id": "P_314_C_1880_Q1", "question": "Amb qui tenen avantpassats terrestres comuns els sirenis?" }, { "answers": [ { "text": "la manca de glàndules sudorípares", "answer_start": 160 } ], "id": "P_314_C_1880_Q2", "question": "Què suggereix que l'avantpassat comú dels sirenis i els proboscidis era semiaquatic?" }, { "answers": [ { "text": "evolucionaren a la vora del mar de Tetis", "answer_start": 449 } ], "id": "P_314_C_1880_Q3", "question": "Què fa que els mamífers que formen el clade dels tetiteris s'anomenen així?" }, { "answers": [ { "text": "dels afroteris", "answer_start": 1111 } ], "id": "P_314_C_1880_Q5", "question": "De quin grup formen part els penungulats segons les investigacions genètiques?" } ] }, { "context": "La dentadura és diferent en cada grup de sirenis. En els manatís, les incisives estan atrofiades. En els dugongs, la primera incisiva forma un petit ullal en el cas dels mascles, mentre que en les femelles no sobresurt de la mandíbula. Les canines estan totalment absents en totes les espècies recents. El canvi de dents té lloc de la mateixa manera que en els elefants (canvi de dents horitzontal); es tracta d'una característica que es desenvolupà en cada ordre de manera independent. Així doncs, les dents posteriors (premolars i molars) creixen unes després de les altres i a la vora anterior estan desgastades. En els grups fòssils basals, la dentadura encara es conservava completa i, per tant, era possible un canvi de dents normal. La part anterior de la geniva està dotada d'unes plaques que probablement tenen un paper en l'alimentació. La curta llengua també en té.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La dentadura", "answer_start": 0 } ], "id": "P_314_C_1881_Q1", "question": "Què és diferent en cada grup de sirenis?" }, { "answers": [ { "text": "les incisives", "answer_start": 66 } ], "id": "P_314_C_1881_Q2", "question": "Quines dents estan atrofiades en els manatís?" }, { "answers": [ { "text": "Les canines", "answer_start": 236 } ], "id": "P_314_C_1881_Q3", "question": "Quines dents estan totalment absents en totes les espècies de sirenis recents?" }, { "answers": [ { "text": "de la mateixa manera que en els elefants", "answer_start": 329 } ], "id": "P_314_C_1881_Q4", "question": "Com es fa el canvi de dents en els sirenis?" }, { "answers": [ { "text": "anterior de la geniva", "answer_start": 748 } ], "id": "P_314_C_1881_Q5", "question": "En què tenen un paper probablement les plaques de la part anterior de la geniva en els sirenis?" } ] }, { "context": "El nom dels sirenis ve del grec antic Σειρήνες, Seirenes, que significa 'sirenes'.[3] El nom ve del fet que suposadament s'assemblen a sirenes quan estan alletant les cries. Es creu que les observacions de sirenis es troben a l'origen del mite de les dones-peix. Per algun motiu, la majoria de civilitzacions que estaven en contacte amb els sirenis els donaven noms i epítets femenins; a Egipte se'ls donava el nom de «formosa donzella del mar»; a Kenya, se'ls anomenava «reina del mar»; a Indonèsia rebien el nom de «princesa dugong» i a la conca de l'Amazones se'ls coneixia pel nom de «peix-dona».[4] El dugong rep el seu nom de la paraula tagalog dugong, que és un manlleu del malai duyung. Ambdós volen dir 'senyora del mar'.[5] D'altra banda, manatí és una paraula d'origen taíno que significa 'pit', en referència a les mamelles que tenen les femelles d'aquests animals a prop de les aixelles.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "del grec", "answer_start": 23 } ], "id": "P_314_C_1882_Q1", "question": "De quin idioma prové el nom de sirenis?" }, { "answers": [ { "text": "a l'origen del mite de les dones-peix", "answer_start": 224 } ], "id": "P_314_C_1882_Q2", "question": "On es creu que es troben les observacions de sirenis?" }, { "answers": [ { "text": "femenins", "answer_start": 376 } ], "id": "P_314_C_1882_Q3", "question": "Com eren els noms que donaven als sirenis la majoria de civilitzacions que estaven en contacte amb ells?" }, { "answers": [ { "text": "pit", "answer_start": 801 } ], "id": "P_314_C_1882_Q4", "question": "Què significa la paraula manatí?" }, { "answers": [ { "text": "taíno", "answer_start": 780 } ], "id": "P_314_C_1882_Q5", "question": "Quin origen té la paraula manatí?" } ] }, { "context": "Igual que els cetacis, els sirenis passaren per un procés de paquiostosi, és a dir, un engruiximent dels ossos dels esquelets,[7] així com un espessiment de la matèria òssia a causa d'una reducció dels canals haversians i els porus medul·lars. L'esquelet i per tant l'animal en general, són més pesants i tenen una menor sustentació a l'aigua, però els ossos són menys flexibles i es trenquen més fàcilment. El crani presenta un rostre molt allargat format per l'os incisiu, que en el dugong es corba cap endavant i cap avall. Els ossos jugals són molt amples i se situen a una posició relativament alta del crani. S'hi insereix la musculatura masticatòria amb el gran múscul masseter. Els narius es troben bastant cap enrere, a la vora dorsal del crani. La part posterior del crani, formada pel neurocrani i les temples, és relativament petita.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "paquiostosi", "answer_start": 61 } ], "id": "P_314_C_1883_Q1", "question": "Quin procés passaren els sirenis igual que els cetacis?" }, { "answers": [ { "text": "un engruiximent dels ossos dels esquelets", "answer_start": 84 } ], "id": "P_314_C_1883_Q2", "question": "Què és la paquiostosi?" }, { "answers": [ { "text": "molt allargat", "answer_start": 436 } ], "id": "P_314_C_1883_Q3", "question": "Com és el rostre que presenta el crani dels sirenis?" }, { "answers": [ { "text": "molt amples", "answer_start": 548 } ], "id": "P_314_C_1883_Q4", "question": "Com són els ossos jugals dels sirenis?" }, { "answers": [ { "text": "pel neurocrani i les temples", "answer_start": 792 } ], "id": "P_314_C_1883_Q5", "question": "Per què es formada la part posterior del crani dels sirenis?" } ] }, { "context": "Totes les espècies de sireni són caçades per la seva carn pels habitants de les costes on viuen.[18] Es coneixen casos particulars documentats dels indígenes de Nord-amèrica i Meso-amèrica. La seva carn serveix d'aliment i la pell i altres parts del cos es fan servir per diferents usos.[19] William Dampier, el cèlebre corsari i viatger britànic, al seu diari de viatge del 1681 descrigué els manatís del Carib del Golf de Mèxic, així com els del riu Panamà. Allí també descrigué la caça d'aquests animals pels Miskitos i el consegüent consum de la carn com a aliment i l'ús de la pell aspra com a cobertura pels rems o com a fuet pels cavalls. Tanmateix, no hi havia una caça excessiva i només es mataven els animals estrictament necessaris.[20] En canvi, a partir del seu descobriment, la vaca marina de Steller fou perseguida pels caçadors de foques i en foren morts incomptables exemplars. Els últims animals desaparegueren el 1768, només vint-i-set anys després que Georg Wilhelm Steller hagués descobert l'espècie.[21]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per la seva carn", "answer_start": 41 } ], "id": "P_314_C_1884_Q1", "question": "Per què són caçats els sirenis?" }, { "answers": [ { "text": "d'aliment", "answer_start": 211 } ], "id": "P_314_C_1884_Q2", "question": "De què serveix la carn dels sirenis?" }, { "answers": [ { "text": "William Dampier", "answer_start": 292 } ], "id": "P_314_C_1884_Q3", "question": "Qui descrigué els manatís del Carib del Golf de Mèxic el 1681?" }, { "answers": [ { "text": "corsari i viatger britànic", "answer_start": 320 } ], "id": "P_314_C_1884_Q4", "question": "Qui era William Dampier?" }, { "answers": [ { "text": "els animals estrictament necessaris", "answer_start": 707 } ], "id": "P_314_C_1884_Q5", "question": "Quant sirenis caçaven els Miskitos?" } ] } ] }

{ "title": "Persecució de Dioclecià", "paragraphs": [ { "context": "L'historiador Peter Davies suposa que Eusebi es refereix al mateix acte que Lactanci, però que va tenir coneixement dels fets a través de rumors i no sabia res de la discussió suscitada durant la cerimònia religiosa privada de l'emperador, a la qual Lactanci va tenir accés. Atès que fou l'exèrcit de Galeri el purgat —Dioclecià havia deixat el seu a Egipte per sufocar una revolta—, els habitants d'Antioquia haurien cregut comprensiblement que Galeri era l'instigador.[105] L'historiador David Woods opina, en canvi, que Eusebi i Lactanci es referien a dos fets completament diferents; segons ell, Eusebi descriu el començament de la purga de l'exèrcit a Palestina, mentre que Lactanci descriu esdeveniments ocorreguts a la cort.[106] Woods afirma a més a més que el passatge a la Crònica, d'Eusebi, fou corromput en la seva traducció al llatí, i que el text d'Eusebi situava originàriament els inicis de la persecució de l'exèrcit en una fortalesa a Betthorus (avui dia Jordània).[107]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a través de rumors", "answer_start": 126 } ], "id": "P_384_C_2299_Q1", "question": "Com va tenir coneixement Eusebi dels fets segons Peter Davies?" }, { "answers": [ { "text": "durant la cerimònia religiosa privada de l'emperador", "answer_start": 186 } ], "id": "P_384_C_2299_Q2", "question": "Quan va ocórrer la discussió?" }, { "answers": [ { "text": "que Galeri era l'instigador", "answer_start": 442 } ], "id": "P_384_C_2299_Q4", "question": "Què haurien cregut els habitants d'Antioquia?" }, { "answers": [ { "text": "en una fortalesa a Betthorus", "answer_start": 934 } ], "id": "P_384_C_2299_Q5", "question": "On situava el text d'Eusebi els inicis de la persecució de l'exèrcit segons Woods?" } ] }, { "context": "Els cristians eren considerats una amenaça per a les tradicions de l'Imperi Romà perquè rebutjaven les festivitats públiques, es negaven a practicar el culte imperial, no ocupaven càrrecs públics i eren obertament crítics amb les religions tradicionals. Si bé eren objecte de discriminació a nivell local a tot l'Imperi perquè se'ls considerava integrants d'una espècie de «societat secreta» de la qual sempre es sospitava, durant els dos primers segles de l'era cristiana cap emperador no va emetre lleis contra la fe o l'Església, sinó que la majoria de les persecucions foren dutes a terme per funcionaris del govern local. Cap a la dècada del 250, durant els regnats de Deci i Valerià, començaren a aprovar-se determinades lleis contra la pràctica del cristianisme. Aquest tipus de legislació obligava els cristians a realitzar sacrificis als déus pagans (acció vetada per llur religió), o, sinó, afrontar la presó i la pena de mort. Després de l'arribada al tron de Gal·liè el 260, un decret ordenà de manera temporal el cessament de la persecució, però quan pujà al tron Dioclecià el 284 es produí un canvi gradual en l'actitud oficial envers les minories religioses. Durant els primers quinze anys del seu regnat, Dioclecià purgà l'exèrcit de cristians, condemnà els maniqueus a mort, i es féu envoltar per un seguici d'oponents públics al cristianisme. La preferència de Dioclecià per un govern ferm combinada amb la imatge de restaurador del passat gloriós de Roma que va voler transmetre propicià la més profunda persecució de la història de Roma. Al voltant del 302 Galeri, pagà devot, pressionà Dioclecià per començar una persecució general dels cristians. Després de consultar l'oracle de Delfos, la seva resposta fou entesa com un suport a la posició de Galeri i el 303 començà la persecució a nivell general.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una amenaça", "answer_start": 31 } ], "id": "P_384_C_2300_Q1", "question": "Com eren considerats els cristians per a les tradicions de l'Imperi Romà?" }, { "answers": [ { "text": "Els cristians", "answer_start": 0 } ], "id": "P_384_C_2300_Q2", "question": "Qui eren obertament crítics amb les religions tradicionals?" }, { "answers": [ { "text": "Cap a la dècada del 250", "answer_start": 627 } ], "id": "P_384_C_2300_Q3", "question": "Quan van començar a aprovar-se determinades lleis contra la pràctica del cristianisme?" }, { "answers": [ { "text": "afrontar la presó i la pena de mort", "answer_start": 901 } ], "id": "P_384_C_2300_Q4", "question": "Què els passava als cristians que no realitzaven sacrificis als déus pagans?" } ] }, { "context": "Eusebi caracteritza Urbà com un home que gaudia amb la varietat dels seus càstigs. Un dia, poc després de Pasqua del 307, va ordenar a la verge Teodòsia de Tir (Líban) que es llancés al mar per conversar amb els cristians que assistien a judici i refusaven el sacrifici; i mentrestant enviava a Phaeno els cristians del tribunal.[281] En un sol dia, el 2 de novembre del 307, Urbaà va condemnar a un home anomenat Domnino a ser cremat viu, tres joves a lluitar com si fossin gladiadors, i un sacerdot a estar amb una bèstia. El mateix dia, va ordenar a alguns joves a ser castrats, va enviar tres verges als bordells, i va empresonar altres persones com Pàmfil de Cesarea, un sacerdot, erudit i defensor del teòleg Orígens.[282] Poc després, i per raons desconegudes, Urbà fou desposseït del seu poder, empresonat, jutjat i executat, tot en un sol dia i amb els procediments accelerats.[283] El reemplaçà Firmilià, un soldat veterà i un dels confidents de confiança de Maximí.[284]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com un home que gaudia amb la varietat dels seus càstigs", "answer_start": 25 } ], "id": "P_384_C_2301_Q1", "question": "Com caracteritza Eusebi a Urbà?" }, { "answers": [ { "text": "Domnino", "answer_start": 414 } ], "id": "P_384_C_2301_Q2", "question": "A qui va condemnar Urbaà a ser cremat viu?" }, { "answers": [ { "text": "a estar amb una bèstia", "answer_start": 501 } ], "id": "P_384_C_2301_Q3", "question": "A què va condemnar Urbaà a un sacerdot?" }, { "answers": [ { "text": "als bordells", "answer_start": 604 } ], "id": "P_384_C_2301_Q4", "question": "On va enviar Urbaà tres verges?" } ] }, { "context": "La persecució de Dioclecià,[nota 1] també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà. El 303 la tetrarquia formada pels augusti Dioclecià i Maximià i els cèsars Galeri i Constanci va emetre una sèrie d'edictes que abolien els drets legals dels cristians i exigien que acomplissin les pràctiques religioses tradicionals.[nota 2] Tot d'edictes posteriors s'enfocaren al clergat i demanaven sacrificis universals, ordenant a tots els habitants a realitzar sacrificis als déus. La persecució va variar en intensitat al llarg de l'imperi —les represàlies més febles foren a la Gàl·lia i a Britània, on únicament s'aplicà el primer edicte, mentre que les més violentes tingueren lloc a les províncies orientals—. Tot i que les lleis persecutòries foren anul·lades per diferents emperadors en diferents èpoques, Constantí i l'Edicte de Milà de Licini han marcat tradicionalment la fi de la persecució dels cristians.[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "com a «Gran Persecució»", "answer_start": 51 } ], "id": "P_384_C_2302_Q1", "question": "Com es coneix la persecució de Dioclecià?" }, { "answers": [ { "text": "la tetrarquia formada pels augusti Dioclecià i Maximià i els cèsars Galeri i Constanci", "answer_start": 163 } ], "id": "P_384_C_2302_Q2", "question": "Qui va emetre una sèrie d'edictes que abolien els drets legals dels cristians?" }, { "answers": [ { "text": "a la Gàl·lia i a Britània", "answer_start": 637 } ], "id": "P_384_C_2302_Q3", "question": "On s'aplicà únicament el primer edicte?" }, { "answers": [ { "text": "per diferents emperadors", "answer_start": 828 } ], "id": "P_384_C_2302_Q4", "question": "Per qui van ser anul·lades les lleis persecutòries?" }, { "answers": [ { "text": "en diferents èpoques", "answer_start": 853 } ], "id": "P_384_C_2302_Q5", "question": "Quan van ser anul·lades les lleis persecutòries?" } ] }, { "context": "Eusebi, Lactanci[108] i Constantí coincideixen en al·legar que Galeri fou el principal impulsor de la purga militar, així com el seu principal beneficiari.[109][nota 16] Dioclecià, tot i el seu conservadorisme religiós,[111] encara tendia a la tolerància religiosa.[nota 17] Galeri, tanmateix, era un pagà devot i apassionat. D'acord amb les fonts cristianes, ell era el principal defensor de la persecució.[115] A més a més, desitjava explotar aquesta postura en el seu propi benefici polític. Essent l'emperador de menys rang, Galeri sempre era llistat l'últim en documents imperials. De fet, fins a la fi de la guerra el 299, no obtingué un palau propi.[116] Lactanci constata que Galeri anhelava aconseguir un rang més alt en la jerarquia imperial.[117] La mare de Galeri, Ròmula, era una anticristiana convençuda, havia estat sacerdotessa pagana a Dàcia i odiava els cristians perquè es negaven a participar de les seves festivitats.[118][119] Prestigiós i influent després de les seves victòries en la guerra, Galeri podria haver desitjat compensar la seva humiliació prèvia a Antioquia, quan Dioclecià li obligà a caminar davant la caravana imperial en comptes d'anar a l'interior. El seu ressentiment alimentà el seu descontentament envers les polítiques oficials de tolerància; des del 302 és probable que instés Dioclecià a promulgar una llei general contra els cristians.[120] Com que Dioclecià ja estava envoltat per un cercle de consellers anticristians, els seus suggeriments es van rebre amb encara més força.[121]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la tolerància religiosa", "answer_start": 239 } ], "id": "P_384_C_2304_Q1", "question": "A què tendia Dioclecià?" }, { "answers": [ { "text": "un pagà devot i apassionat", "answer_start": 298 } ], "id": "P_384_C_2304_Q2", "question": "Qui era Galeri?" }, { "answers": [ { "text": "Ròmula", "answer_start": 777 } ], "id": "P_384_C_2304_Q4", "question": "Com es deia la mare de Galeri?" }, { "answers": [ { "text": "per un cercle de consellers anticristians", "answer_start": 1425 } ], "id": "P_384_C_2304_Q5", "question": "Per qui estava envoltat Dioclecià?" } ] } ] }

{ "title": "World Trade Center 7", "paragraphs": [ { "context": "El WTC 7 està equipat amb ascensors Otis.[60] Després de prémer el número de la planta de destinació en un teclat del vestíbul, els passatgers són agrupats i dirigits a l'ascensor específic que es detindrà en la planta seleccionada (a causa que no hi ha encaixos als ascensors). Aquest sistema està dissenyat per reduir l'espera de l'ascensor i el temps de viatge. Així mateix, els ascensors estan integrats amb el sistema d'admissió del vestíbul i un lector de targetes que identifica la planta en la qual les persones treballen. Així, quan la persona entra, pot cridar automàticament a l'ascensor per dirigir-se a la planta indicada.[61]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Otis", "answer_start": 36 } ], "id": "P_101_C_601_Q1", "question": "Quins ascensors té el WTC 7?" }, { "answers": [ { "text": "en un teclat del vestíbul", "answer_start": 101 } ], "id": "P_101_C_601_Q2", "question": "On es prem el número de la planta?" }, { "answers": [ { "text": "a l'ascensor específic que es detindrà en la planta seleccionada", "answer_start": 167 } ], "id": "P_101_C_601_Q3", "question": "On son dirigits els passatgers?" }, { "answers": [ { "text": "per reduir l'espera de l'ascensor i el temps de viatge", "answer_start": 309 } ], "id": "P_101_C_601_Q4", "question": "Per a què està dissenyat aquest sistema?" }, { "answers": [ { "text": "un lector de targetes", "answer_start": 449 } ], "id": "P_101_C_601_Q5", "question": "Què identifica la planta on treballen les persones?" } ] }, { "context": "Es va crear un nou parc triangular de 1.400 m², entre la prolongació del carrer Greenwich i West Broadway, dissenyat per David Childs amb Ken Smith i el seu company Annie Weinmayr, de Ken Smith Landscape Architect. El parc consisteix en una plaça central, amb una font, flanquejat d'arbres liquidambar i arbusts buxus.[72] Quan la temporada canvia, els colors al parc també canvien, proporcionant un complement natural de les torres adjacents. En el centre de la font, l'escultor Jeff Koons va crear Balloon Flower (Red), una obra amb un mirall encerat d'acer inoxidable que representa un globus torçat en forma de flor.[73]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1.400", "answer_start": 38 } ], "id": "P_101_C_602_Q1", "question": "Quants metres quadrats tenia el parc triangular?" }, { "answers": [ { "text": "una font", "answer_start": 260 } ], "id": "P_101_C_602_Q2", "question": "Què hi ha a la plaça central?" }, { "answers": [ { "text": "liquidambar", "answer_start": 290 } ], "id": "P_101_C_602_Q3", "question": "Quins arbres hi ha al parc?" }, { "answers": [ { "text": "Balloon Flower", "answer_start": 500 } ], "id": "P_101_C_602_Q4", "question": "Com es diu l'obra del centre de la font?" }, { "answers": [ { "text": "Jeff Koons", "answer_start": 480 } ], "id": "P_101_C_602_Q5", "question": "Qui va crear Balloon Flower?" } ] }, { "context": "L'11 de setembre de 2001 Salomon Smith Barney era el major llogater del WTC 7, ja que ocupava 111.750 m² (el 64% de l'edifici), incloses les plantes 28a a 45a.[25] Altres grans arrendataris eren ITT Hartford (11.400 m²), el Banc internacional American Express (9.900 m²), Estàndard Chartered Bank (10.350 m²), la «Securities and Exchange Commission» (9.850 m²), el Concili Regional Internal Revenue Service (8.400 m²) i el Servei Secret dels Estats Units (7.900 m²). Els arrendataris més petits eren la «New York City Office of Emergency Management», NAIC Securities, Federal Home Loan Bank, First State Management Group Inc., Provident Financial Management i el «United States Immigration and Naturalization Service». El Departament de Defensa dels Estats Units (DOD) i la CIA compartien la planta 25a amb el IRS. Les plantes 46a i 47a eren plantes tècniques d'instal·lacions, com ho eren també les primeres sis plantes i part de la 7a.[26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Salomon Smith Barney", "answer_start": 25 } ], "id": "P_101_C_603_Q1", "question": "El 2001, qui era el major llogater del WTC?" }, { "answers": [ { "text": "plantes tècniques d'instal·lacions", "answer_start": 842 } ], "id": "P_101_C_603_Q2", "question": "Què eren les plantes 46a i 47a?" }, { "answers": [ { "text": "7.900 m²", "answer_start": 456 } ], "id": "P_101_C_603_Q3", "question": "Quants metre quadrats ocupava el Servei Secret dels Estats Units?" }, { "answers": [ { "text": "64%", "answer_start": 109 } ], "id": "P_101_C_603_Q4", "question": "Quin tant per cent del WTC ocupava Salomon Smith Barney?" }, { "answers": [ { "text": "25a", "answer_start": 799 } ], "id": "P_101_C_603_Q5", "question": "A quina planta hi havia la CIA?" } ] }, { "context": "El maig de 2002 l'Agencia Federal Administradora d'Emergències» (FEMA) va publicar un informe sobre l'ensorrament, basant-se en una investigació preliminar realitzada conjuntament amb l'«Institut General d'Enginyeria» («Structural Engineering Institute») de la Societat Americana d'Enginyers Civils» («American Society of Civil Engineers»), sota la direcció de W. Gene Corley, P.E. La FEMA va elaborar unes conclusions preliminars indicant que la caiguda no va ser causada únicament pels danys que van ocasionar l'ensorrament de les Torres Bessones, sinó també pel foc iniciat en diferents llocs per la caiguda de runes de les Torres Bessones, i que continuaven cremant a causa de la falta d'aigua als ruixadors i de mesures contrafoc manuals. Els elements estructurals van estar exposats a altes temperatures durant un temps suficient per veure reduïda la seva capacitat de càrrega fins al punt de provocar l'ensorrament. L'informe no va elaborar conclusions finals sobre la causa de la caiguda però si va assenyalar diversos punts que requerien una investigació més detallada. La FEMA va concloure:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'Agencia Federal Administradora d'Emergències", "answer_start": 16 } ], "id": "P_101_C_604_Q1", "question": "Qui va publicar un informe sobre l'ensorrament?" }, { "answers": [ { "text": "maig de 2002", "answer_start": 3 } ], "id": "P_101_C_604_Q2", "question": "Quan el van publicar?" }, { "answers": [ { "text": "la seva capacitat de càrrega", "answer_start": 854 } ], "id": "P_101_C_604_Q3", "question": "Què es va reduir dels elements estructurals a causa de les temperatures elevades?" }, { "answers": [ { "text": "una investigació més detallada", "answer_start": 1047 } ], "id": "P_101_C_604_Q4", "question": "Què requerien diversos punts?" }, { "answers": [ { "text": "la caiguda de runes", "answer_start": 600 } ], "id": "P_101_C_604_Q5", "question": "Què va iniciar el foc?" } ] } ] }

{ "title": "Vent", "paragraphs": [ { "context": "El vent hidrodinàmic de la part superior de l'atmosfera d'un planeta permet que elements químics lleugers com ara l'hidrogen pugin a l'exobase, el límit inferior de l'exosfera, on els gasos poden assolir la velocitat d'escapament, sortint a l'espai exterior sense impactar amb altres partícules de gas. Aquest tipus de pèrdua de gasos d'un planeta a l'espai és conegut com a vent planetari.[146] Al llarg del temps geològic, aquest procés fa que planetes rics en aigua com la Terra evolucionin en planetes com Venus al llarg de milers de milions d'anys.[147] Els planetes que tenen una atmosfera baixa calenta podrien tenir atmosferes altes humides que acceleren la pèrdua d'hidrogen.[148]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El vent hidrodinàmic de la part superior de l'atmosfera", "answer_start": 0 } ], "id": "P_323_C_1933_Q1", "question": "Què permet que elements químics lleugers pugin a l'exobase?" }, { "answers": [ { "text": "vent planetari", "answer_start": 375 } ], "id": "P_323_C_1933_Q2", "question": "Com es coneix la pèrdua de gasos d'un planeta a l'espai exterior?" }, { "answers": [ { "text": "el límit inferior de l'exosfera", "answer_start": 144 } ], "id": "P_323_C_1933_Q3", "question": "Què és l'exobase?" }, { "answers": [ { "text": "la velocitat d'escapament", "answer_start": 204 } ], "id": "P_323_C_1933_Q4", "question": "Què assoleixen els gasos a l'exobase?" }, { "answers": [ { "text": "pèrdua d'hidrogen", "answer_start": 666 } ], "id": "P_323_C_1933_Q5", "question": "Què acceleren les atmosferes altes humides?" } ] }, { "context": "El vent també limita el creixement dels arbres. A la costa i les muntanyes aïllades, la línia dels arbres sol ser molt més baixa que a la mateixa altitud terra endins i als sistemes muntanyosos més grans i complexos, car els vents forts redueixen el creixement dels arbres. Els vents forts s'emporten els sòls poc espessos per erosió,[121] i també danya branques i branquillons. El procés en què un vent fort abat o desarrela arbres s'anomena desarrelament pel vent. Això és més freqüent als vessants a sobrevent, afectant especialment els troncs de 75 anys o més.[122] Les plantes que viuen a prop de la costa, com ara la pícea de Sitka i la vinya marina,[123] són podades pel vent i el ruixim de sal de prop de la costa.[124]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "els vents forts", "answer_start": 221 } ], "id": "P_323_C_1934_Q2", "question": "Quins vents redueixen el creixement dels arbres?" }, { "answers": [ { "text": "per erosió", "answer_start": 323 } ], "id": "P_323_C_1934_Q3", "question": "Com s'emporten els sòls poc espessos els vents forts?" }, { "answers": [ { "text": "l procés en què un vent fort abat o desarrela arbres", "answer_start": 380 } ], "id": "P_323_C_1934_Q4", "question": "Què és el desarrelament per vent?" }, { "answers": [ { "text": "als vessants a sobrevent", "answer_start": 488 } ], "id": "P_323_C_1934_Q5", "question": "On és més freqüent el desarrelament per vent?" } ] }, { "context": "A les regions costaneres, les brises marines i terrestres poden ser factors importants en els vents dominants d'un lloc. El mar és escalfat pel sol més lentament a causa de la calor específica de l'aigua, superior a la de la terra.[40] A mesura que augmenta la temperatura de la superfície de la terra, aquesta escalfa l'aire que té a sobre per conducció. L'aire càlid és menys dens que el medi que l'envolta, de manera que puja. Això provoca un gradient de pressió d'uns 2 mil·libars entre el mar i la terra. L'aire més fresc de sobre el mar, que ara té una major pressió a nivell de mar, flueix terra endins cap a la pressió més baixa, creant una brisa més fresca a prop de la costa. Quan els vents de gran escala estan calmats, la intensitat de la brisa marina és directament proporcional al diferencial de temperatura entre la massa terrestre i el mar. Si hi ha un vent davant la costa de 8 nusos (15 km/h) o més, és improbable que es generi una brisa marina.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "menys dens", "answer_start": 372 } ], "id": "P_323_C_1935_Q1", "question": "Com és l'aire càlid comparat a amb el medi que l'envolta?" }, { "answers": [ { "text": "puja", "answer_start": 424 } ], "id": "P_323_C_1935_Q2", "question": "Què fa l'aire càlid al ser menys dens?" }, { "answers": [ { "text": "d'uns 2 mil·libars", "answer_start": 466 } ], "id": "P_323_C_1935_Q3", "question": "Quin gradient de pressió hi ha entre el mar i la terra?" }, { "answers": [ { "text": "terra endins", "answer_start": 597 } ], "id": "P_323_C_1935_Q4", "question": "Cap on flueix l'aire fresc de sobre el mar?" }, { "answers": [ { "text": "més fresca", "answer_start": 655 } ], "id": "P_323_C_1935_Q5", "question": "Com és la brisa de prop de la costa?" } ] }, { "context": "La regió dels Països Catalans amb més potència d'energia eòlica és el País Valencià (986,99 MW[98]), seguida per Catalunya (524,54 MW[98]), la Catalunya Nord (20,77 MW[99]) i les Balears (3,65 MW[98]). Tot i que el desenvolupament d'aquest tipus d'energia renovable ha gaudit d'un gran suport de part de les autoritats, també han rebut crítiques de determinats segments de la societat. El Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana, per exemple, ha estat criticat per grups ecologistes que afirmen que el pla ha falsejat les divisions entre parcs eòlics per mantenir la gestió dels parcs amb la Generalitat Valenciana en lloc de l'estat espanyol, i també que s'ha subestimat l'impacte dels futurs parcs sobre les aus de la regió.[100] A Catalunya també hi ha hagut iniciatives de caràcter ecologista per restringir i vigilar la implantació de parcs eòlics.[101]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el País Valencià", "answer_start": 67 } ], "id": "P_323_C_1936_Q1", "question": "Quina és la regió dels Països Catalans amb més potència d'energia eòlica?" }, { "answers": [ { "text": "un gran suport", "answer_start": 278 } ], "id": "P_323_C_1936_Q2", "question": "Què ha rebut el desenvolupament de l'energia eòlica per part de les autoritats?" }, { "answers": [ { "text": "crítiques", "answer_start": 336 } ], "id": "P_323_C_1936_Q3", "question": "Què ha rebut el desenvolupament de l'energia eòlica per part d'alguns sectors de la societat?" }, { "answers": [ { "text": "grups ecologistes", "answer_start": 462 } ], "id": "P_323_C_1936_Q4", "question": "Qui ha criticat el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana?" }, { "answers": [ { "text": "l'impacte dels futurs parcs sobre les aus de la regió", "answer_start": 669 } ], "id": "P_323_C_1936_Q5", "question": "Què subestima el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana segons grups ecologistes?" } ] }, { "context": "A la civilització, el vent ha inspirat la mitologia, afectat els esdeveniments històrics, estès l'abast del transport i la guerra, i ha proporcionat una font d'energia pel treball mecànic, l'electricitat i el lleure. El vent ha impulsat els viatges dels velers a través dels oceans de la Terra. Els montgolfiers utilitzen el vent per viatges curts, i el vol amb motor l'utilitza per generar sustentació i reduir el consum de combustible. Les zones amb cisallament del vent provocat per diversos fenòmens meteorològics poden provocar situacions perilloses per les aeronaus. Quan els vents són forts, els arbres i les estructures creades pels humans són danyats o destruïts.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la mitologia", "answer_start": 39 } ], "id": "P_323_C_1937_Q1", "question": "Què ha inspirat el vent a la civilització?" }, { "answers": [ { "text": "pel treball mecànic, l'electricitat i el lleure", "answer_start": 168 } ], "id": "P_323_C_1937_Q2", "question": "Per a què ha proporcionat una font d'energia el vent?" }, { "answers": [ { "text": "dels velers", "answer_start": 249 } ], "id": "P_323_C_1937_Q3", "question": "Quins viatges ha impulsat el vent?" }, { "answers": [ { "text": "Els montgolfiers", "answer_start": 295 } ], "id": "P_323_C_1937_Q4", "question": "Qui utilitza el vent per viatges curts?" }, { "answers": [ { "text": "són danyats o destruïts", "answer_start": 648 } ], "id": "P_323_C_1937_Q5", "question": "Què passa amb les estructures i els arbres quan els vents són forts?" } ] }, { "context": "Hi ha molts tipus diferents de vaixells de vela, però tots comparteixen diversos punts bàsics. Deixant de banda els vaixells de rotor, que utilitzen l'efecte Magnus, tots els vaixells de vela tenen un buc, aparell i com a mínim un pal que sosté les veles que utilitzen el vent per impulsar la nau.[79] Els viatges per l'oceà en vaixell de vela poden durar molts mesos,[80] i un perill habitual és que el vaixell quedi encalmat a causa de la manca de vent,[81] o que sigui desviat del seu rumb per grans tempestes o vents que no li permeten avançar en la direcció desitjada.[82] Una gran tempesta pot provocar un naufragi i la pèrdua de tots els homes a bord.[83] Els vaixells de vela només poden dur una determinada quantitat de provisions a la bodega, de manera que han de planificar els viatges llargs amb cura per incloure provisions suficients, incloent-hi aigua dolça.[84]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'efecte Magnus", "answer_start": 149 } ], "id": "P_323_C_1938_Q1", "question": "Quin efecte utilitzen els vaixells de rotor?" }, { "answers": [ { "text": "les veles", "answer_start": 245 } ], "id": "P_323_C_1938_Q2", "question": "Què utilitza el vent per impulsar les naus?" }, { "answers": [ { "text": "a causa de la manca de vent", "answer_start": 427 } ], "id": "P_323_C_1938_Q3", "question": "Per què pot quedar encalmat un vaixell a l'oceà?" }, { "answers": [ { "text": "un naufragi", "answer_start": 609 } ], "id": "P_323_C_1938_Q4", "question": "Què pot provocar una tempesta a un vaixell?" }, { "answers": [ { "text": "molts mesos", "answer_start": 356 } ], "id": "P_323_C_1938_Q5", "question": "Quant poden durar els viatges en vaixell de vela per l'oceà?" } ] } ] }

{ "title": "Basílica de Sant Apol·linar el Nou", "paragraphs": [ { "context": "La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya. Està dedicada a sant Apol·linar. Es va aixecar per voluntat de Teodoric el Gran el 505 per al culte arrià de la seva gent, encara que va ser consagrada al culte catòlic el segle vi, essent dedicada a Sant Martí de Tours. L'església compta amb un nàrtex. Des del segle ix la basílica porta el nom actual; l'apel·latiu de Nuovo li va ser donat per distingir-la d'una altra església més antiga anomenada de Sant'Apollinare in Veclo.[1] Els trets més destacats que posseeix aquesta basílica són els mosaics que omplen els murs nord i sud, amb representació d'imatges de profetes, sants i màrtirs, així com escenes de miracles i de la Passió de Crist. No existeixen escenes de la infància de Jesús, encara que és possible que en el seu origen sí que n'hi hagués, ja que han desaparegut per complet els mosaics que havien de trobar-se a l'absis i a l'arc de triomf, llocs on podien estar narrades (tal com succeeix a la basílica de Santa Maria Major de Roma).[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Ravenna", "answer_start": 108 } ], "id": "P_469_C_2809_Q1", "question": "On és la basílica de Sant Apol·linar el Nou?" }, { "answers": [ { "text": "Teodoric el Gran", "answer_start": 281 } ], "id": "P_469_C_2809_Q2", "question": "Qui va voler aixecar la basílica de Sant Apol·linar el Nou?" }, { "answers": [ { "text": "nord i sud", "answer_start": 741 } ], "id": "P_469_C_2809_Q3", "question": "Quins murs de la basílica de Sant Apol·linar el Nou estan plens de mosaics?" }, { "answers": [ { "text": "a l'absis i a l'arc de triomf", "answer_start": 1047 } ], "id": "P_469_C_2809_Q4", "question": "On es suposa que eren els mosaics de la basílica que han desaparegut per complet?" }, { "answers": [ { "text": "505", "answer_start": 301 } ], "id": "P_469_C_2809_Q5", "question": "Quan es va aixecar la basílica de Sant Apol·linar el Nou?" } ] }, { "context": "Al nivell inferior de la paret sud es troba una imatge d'una processó monumental de màrtirs. La processó comença a un edifici que té la inscripció de Palatium i que s'identifica amb el palau del rei Teodoric, i arriba fins on està Jesucrist, el qual es troba assegut en un tron envoltat per quatre àngels. La mà de Crist, originalment, sostenia un llibre obert amb les paraules «Ego sum Rex gloriae» («jo sóc el rei de la glòria»); el llibre va ser substituït per un ceptre durant la restauració de 1860.[27]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Al nivell inferior de la paret sud", "answer_start": 0 } ], "id": "P_469_C_2810_Q1", "question": "On es troba una imatge d'una processó monumental de màrtirs?" }, { "answers": [ { "text": "Palatium", "answer_start": 150 } ], "id": "P_469_C_2810_Q2", "question": "Quina inscripció té l'edifici on comença la processó?" }, { "answers": [ { "text": "fins on està Jesucrist", "answer_start": 218 } ], "id": "P_469_C_2810_Q3", "question": "Fins on arriba la processó?" }, { "answers": [ { "text": "quatre", "answer_start": 291 } ], "id": "P_469_C_2810_Q4", "question": "Quants àngels envolten a Jesucrist?" }, { "answers": [ { "text": "un ceptre", "answer_start": 464 } ], "id": "P_469_C_2810_Q5", "question": "Què va substituir el llibre que originalment duia Jesucrit?" } ] }, { "context": "Totes les imatges dels sants, amb l'excepció de Martí de Tours i Llorenç, estan vestides amb idèntiques tùniques blanques. Un signe de distinció d'antic titular de la basílica és la capa de color porpra que du sant Martí sobre la seva túnica blanca; d'altra banda, Llorenç destaca per la seva túnica daurada i la capa blanca.[31] La processó dels màrtirs a la versió final ja és típica de la composició romana d'Orient, caracteritzada per una mateixa repetició de ritmes verticals.[32]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb idèntiques tùniques blanques", "answer_start": 89 } ], "id": "P_469_C_2811_Q1", "question": "Amb què estan vestides totes les imatges dels sants, amb l'excepció de Martí de Tours i Llorenç?" }, { "answers": [ { "text": "porpra", "answer_start": 196 } ], "id": "P_469_C_2811_Q2", "question": "De quin color és la capa que du sant Martí sobre la seva túnica blanca?" }, { "answers": [ { "text": "daurada", "answer_start": 300 } ], "id": "P_469_C_2811_Q3", "question": "Com és la túnica de Llorenç?" }, { "answers": [ { "text": "per una mateixa repetició de ritmes verticals", "answer_start": 435 } ], "id": "P_469_C_2811_Q4", "question": "Per què es caracteritzada la composició romana d'Orient?" } ] }, { "context": "Es tracta d'un edifici de tres naus: la central és el doble d'ampla que les laterals i està coberta per un sostre pla de teginat de fusta realitzat al segle xvii,[15] mentre que les naus laterals estan cobertes per voltes i estan delimitades per dotze columnes. Aquestes tenen capitells tallats amb fulles d'acant i alts cimacis o àbacs per augmentar la superfície on es recolza l'arquitrau, de forma piramidal i decorat amb una creu gravada a la part que dóna a la nau central del temple. Tots aquests elements són de marbre procedent de l'illa de Proconnesos, a la vora de Propòntida. En algunes columnes i capitells es troben inscrites marques amb lletres gregues que corresponen als tallers on es van fer; aquestes mateixes marques també es troben en esglésies de Constantinoble i d'Efes.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la central", "answer_start": 37 } ], "id": "P_469_C_2812_Q2", "question": "Quina nau és el doble d'ampla que les laterals?" }, { "answers": [ { "text": "un sostre pla de teginat de fusta", "answer_start": 104 } ], "id": "P_469_C_2812_Q3", "question": "Què cobreix la nau central?" }, { "answers": [ { "text": "segle xvii", "answer_start": 151 } ], "id": "P_469_C_2812_Q4", "question": "Quan va ser realitzat el sostre pla de teginat de fusta de la nau central?" }, { "answers": [ { "text": "amb fulles d'acant i alts cimacis o àbacs", "answer_start": 295 } ], "id": "P_469_C_2812_Q5", "question": "Amb què estan tallats els capitells de les columnes de les naus laterals de l'edifici?" } ] }, { "context": "Situada al nivell inferior de la paret nord de la nau hi ha una processó de vint-i-dos verges màrtirs amb sortida des del mosaic que representa el port de Classe de Ravenna (Civitas Classis) que es dirigeix cap al tron de la Mare de Déu amb l'Infant a la seva falda i envoltada per quatre àngels. Aquesta escena està inspirada en el Concili d'Efes de l'any 432, en el qual es va acceptar la legitimitat del títol «Mare de Déu» i, per tant, el dogma de la maternitat divina de Maria. A partir d'aquí va sorgir el prototip de la Verge Majestat entronitzada –anomenada Theotokos– que tant es va repetir a les esglésies romana i grega.[35]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al nivell inferior de la paret nord de la nau", "answer_start": 8 } ], "id": "P_469_C_2813_Q1", "question": "On està situada la processó de vint-i-dos verges màrtirs?" }, { "answers": [ { "text": "l'Infant", "answer_start": 241 } ], "id": "P_469_C_2813_Q2", "question": "Què té la Mare de Déu a la seva falda?" }, { "answers": [ { "text": "432", "answer_start": 357 } ], "id": "P_469_C_2813_Q3", "question": "De quin any és el Concili d'Efes?" }, { "answers": [ { "text": "la legitimitat del títol «Mare de Déu» i, per tant, el dogma de la maternitat divina de Maria", "answer_start": 388 } ], "id": "P_469_C_2813_Q4", "question": "Què és va acceptar en el Concili d'Efes l'any 432?" }, { "answers": [ { "text": "Theotokos", "answer_start": 566 } ], "id": "P_469_C_2813_Q5", "question": "Com s'anomena la Verge Majestat entronitzada?" } ] }, { "context": "Per primera vegada a l'escena de l'art romà d'Orient, es troba l'Evangeli, no en ordre cronològic sinó com apareixen a les lectures per Pasqua de l'església a Ravenna segons les idees del culte arrià dels ostrogots. A la paret nord s'hi van col·locar tretze escenes dels miracles i paràboles de Crist.[20] Crist està representat molt jove i imberbe, amb un rostre de tendresa i felicitat, i a les escenes es redueix al mínim la representació d'escenaris i paisatges, així com el nombre de personatges als mosaics (47 imatges en 13 panells).[21]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'Evangeli", "answer_start": 63 } ], "id": "P_469_C_2814_Q1", "question": "Què es troba per primera vegada a l'escena de l'art romà d'Orient?" }, { "answers": [ { "text": "tretze", "answer_start": 251 } ], "id": "P_469_C_2814_Q2", "question": "Quantes escenes es van col·locar a la pared nord?" }, { "answers": [ { "text": "dels miracles i paràboles de Crist", "answer_start": 266 } ], "id": "P_469_C_2814_Q3", "question": "De què eren les escenes que es van col·locar a la pared nord?" }, { "answers": [ { "text": "molt jove i imberbe, amb un rostre de tendresa i felicitat", "answer_start": 329 } ], "id": "P_469_C_2814_Q4", "question": "Com està representat Crist a les escenes?" }, { "answers": [ { "text": "la representació d'escenaris i paisatges, així com el nombre de personatges als mosaics", "answer_start": 425 } ], "id": "P_469_C_2814_Q5", "question": "Què es redueix al mínim a les escenes?" } ] } ] }

{ "title": "Piràmide (arquitectura)", "paragraphs": [ { "context": "Des del punt de vista funcional, la piràmide precolombina era diferent de l'egípcia, ja que no estava construïda amb una finalitat funerària sinó com a temple, com a residència d'una deïtat. Tanmateix, excavacions recents confirmen que acostumaven a incorporar-hi tombes, tal com s'ha comprovat a la piràmide escalonada maia de Palenque, anomenada Temple de les Inscripcions; en aquesta piràmide, l'any 1952, l'arqueòleg Ruz Lhuillier hi va descobrir la tomba de Pacal el Gran. Una gran llosa cobria l'escalinata que baixava cap a l'interior del temple i en dos trams arribava a la cripta funerària, que fou construïda cap a l'any 675.[41]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "precolombina", "answer_start": 45 } ], "id": "P_353_C_2113_Q1", "question": "Quina piràmide era diferent de l'egípcia des del punt de vista funcional?" }, { "answers": [ { "text": "Temple de les Inscripcions", "answer_start": 348 } ], "id": "P_353_C_2113_Q3", "question": "Com s'anomena la piràmide escalonada maia de Palenque?" }, { "answers": [ { "text": "Ruz Lhuillier", "answer_start": 421 } ], "id": "P_353_C_2113_Q4", "question": "Qui va descobrir la tomba de Pacal el Gran?" }, { "answers": [ { "text": "Una gran llosa", "answer_start": 478 } ], "id": "P_353_C_2113_Q5", "question": "Què cobria l'escalinata que baixava cap a l'interior del temple?" } ] }, { "context": "Les Piràmides de Güímar, o «Majanos de Xacona», es troben al municipi de Güímar, a la costa sud-est de l'illa de Tenerife, a uns 26 kilòmetres de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife. Són sis construccions en forma de piràmides escalonades amb una orientació astronòmica. La majoria dels arqueòlegs creuen que les piràmides van ser construïdes per agricultors que havien acumulat les roques per les vores de les seves terres de conreu, tal com es feia comunament en altres zones de les Illes Canàries. D'altra banda, no s'han trobat proves que demostrin que aquestes piràmides hagin estat construïdes pels guanxes; de fet, hi ha proves arqueològiques que en determinen una antiguitat no superior als 200 anys.[59]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "agricultors", "answer_start": 347 } ], "id": "P_353_C_2114_Q3", "question": "Per qui creuen alguns arqueòlegs que van ser construïdes les piràmides que es troben al municipi de Güímar?" }, { "answers": [ { "text": "que aquestes piràmides hagin estat construïdes pels guanxes", "answer_start": 553 } ], "id": "P_353_C_2114_Q4", "question": "De què no s'ha trobat proves?" }, { "answers": [ { "text": "no superior als 200 anys", "answer_start": 683 } ], "id": "P_353_C_2114_Q5", "question": "Quina antiguitat tenen les piràmides segons les proves arqueològiques?" } ] }, { "context": "Les piràmides de Núbia, al Sudan, van ser construïdes per servir com a monuments per als reis i reines de Napata i Meroe. A Núbia es van començar a construir piràmides més de 800 anys després de les darreres tombes reials que es van fer a Egipte.[35] Es diferencien de les egípcies principalment perquè es construïen amb un angle molt més pronunciat, d'uns 70 graus, així com per ser d'una altura molt més petita; se'n coneixen 223.[36] Moltes de les piràmides tenien capelles construïdes contra el seu mur oriental i estaven decorades amb relleus. Quasi totes les estructures eren de tipus estàndard amb unes escalinates, situades a l'est de les capelles, que entraven fins a les cambres mortuòries. Aquestes cambres estaven compostes de dues a tres sales en les quals en les parets, de vegades, hi havia inscripcions del Llibre dels Morts.[37]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Sudan", "answer_start": 27 } ], "id": "P_353_C_2115_Q1", "question": "On són les piràmides de Núbia?" }, { "answers": [ { "text": "per servir com a monuments per als reis i reines de Napata i Meroe", "answer_start": 54 } ], "id": "P_353_C_2115_Q2", "question": "Per a què van ser construïdes les piràmides de Núbia?" }, { "answers": [ { "text": "d'uns 70 graus", "answer_start": 351 } ], "id": "P_353_C_2115_Q3", "question": "De quant és l'angle amb els que es construeixen les piràmides de Núbia?" }, { "answers": [ { "text": "223", "answer_start": 428 } ], "id": "P_353_C_2115_Q4", "question": "Quantes piràmides es coneixen a Núbia?" }, { "answers": [ { "text": "amb relleus", "answer_start": 536 } ], "id": "P_353_C_2115_Q5", "question": "Com estaven decorades moltes de les capelles de les piràmides de Núbia?" } ] }, { "context": "La Piràmide de Tòquio (o Piràmide de Shimizu) està actualment en projecte. Està pensada com una enorme estructura multifuncional ubicada a la badia de Tòquio, al Japó. El projecte ha estat realitzat per l'arquitecte italià Dante Bini i la seva altura seria dotze vegades més gran que la Gran Piràmide de Giza; tindria 2.004 metres d'altura i allotjaria en el seu interior una ciutat per a 750.000 persones en una superfície de 88 km². Està pensada per poder satisfer la demanda d'espai de Tòquio.[63]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "La Piràmide de Tòquio", "answer_start": 0 } ], "id": "P_353_C_2117_Q1", "question": "Quina piràmide està actualment en projecte?" }, { "answers": [ { "text": "Piràmide de Shimizu", "answer_start": 25 } ], "id": "P_353_C_2117_Q2", "question": "Amb quin altre nom es coneix la Piràmide de Tòquio?" }, { "answers": [ { "text": "a la badia de Tòquio, al Japó", "answer_start": 137 } ], "id": "P_353_C_2117_Q3", "question": "On està ubicada la Piràmide de Tòquio?" }, { "answers": [ { "text": "Dante Bini", "answer_start": 223 } ], "id": "P_353_C_2117_Q4", "question": "Qui ha realitzat el projecte de la Piràmide de Tòquio?" }, { "answers": [ { "text": "2.004", "answer_start": 318 } ], "id": "P_353_C_2117_Q5", "question": "Quants metres d'altura tindria la Piràmide de Tòquio?" } ] }, { "context": "A l'Índia no es van construir piràmides de pedra. Tanmateix, hi abunden els «mandir» (temples) amb una forma piramidal que, segons el tipus, són anomenats d'una manera genèrica «gopuram». Són com portes monumentals que permeten l'accés als recintes sagrats. Des del terra el traçat piramidal és molt escarpat a conseqüència de la superposició dels pisos de planta rectangular. Com moltes piràmides, aquestes estructures de l'hinduisme cerquen imitar una muntanya; en aquest cas, la sagrada Muntanya Meru, que representa la simbologia hinduista de l'axis mundi).[57]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "piràmides de pedra", "answer_start": 30 } ], "id": "P_353_C_2118_Q1", "question": "Què no es va construir a l'India?" }, { "answers": [ { "text": "als recintes sagrats", "answer_start": 236 } ], "id": "P_353_C_2118_Q3", "question": "On permeten l'accés els «mandir»?" }, { "answers": [ { "text": "a conseqüència de la superposició dels pisos de planta rectangular", "answer_start": 309 } ], "id": "P_353_C_2118_Q4", "question": "Per què és molt escarpat des de terra el traçat piramidal?" }, { "answers": [ { "text": "sagrada", "answer_start": 482 } ], "id": "P_353_C_2118_Q5", "question": "Com és la Muntanya Meru?" } ] } ] }

{ "title": "Sigismondo", "paragraphs": [ { "context": "Sigismondo es retira cap al bosc i Aldimira torna a casa. Ladislao i Zenovito han tornat i es troben. El primer demana al segon si té alguna filla i l'altre respon afirmativament. També li parla de la semblança entre la seva filla i l'extint Aldimira, fet que tranquil·litza una mica al primer ministre. Zenovito comença a relatar-li un plan que ha ideat per evitar la guerra: ja que la seva filla s'assembla tant a Aldimira, es podria portar a la cort i vestir-la amb vestidures reials. Quan arribi Ulderico al palau, presentaran a la noia davant d'ell i donat que la seva semblança és enorme, la confondrà amb la seva filla. El mateix Ulderico podrà comprovar que la seva filla no és morta i la pau se signarà al moment. A Ladislao li sembla bé la idea i va a buscar a Sigismondo per fer-li-ho saber. Zenovito es queda sol i s'alegra: per fi es podrà fer justícia amb Aldimira i el traïdor serà castigat (ària: Tu l'opra mia seconda).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a casa", "answer_start": 50 } ], "id": "P_187_C_1117_Q1", "question": "On torna Aldimira?" }, { "answers": [ { "text": "si té alguna filla", "answer_start": 128 } ], "id": "P_187_C_1117_Q3", "question": "Què li demana Zenovito a Ladislao?" }, { "answers": [ { "text": "sol", "answer_start": 821 } ], "id": "P_187_C_1117_Q5", "question": "Com es queda Zenovito?" } ] }, { "context": "Aldimira es retira de nou a la cabana i Sigismondo, Anagilda i Radoski tornen al lloc. El rei demana a Ladislao si ja està tot acordat però li respon que la noia no està disposada a obeir. Sigismondo s'enfuria i decideix convèncer ell mateix a la noia. Anagilda i Radoski es retiren juntament amb un grup de soldats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la cabana", "answer_start": 26 } ], "id": "P_187_C_1118_Q1", "question": "On es retira Aldimira?" }, { "answers": [ { "text": "si ja està tot acordat", "answer_start": 112 } ], "id": "P_187_C_1118_Q2", "question": "Què li demanar el rei a Ladislao?" }, { "answers": [ { "text": "amb un grup de soldats", "answer_start": 293 } ], "id": "P_187_C_1118_Q4", "question": "Amb qui es retiren Anagilda i Radoski?" }, { "answers": [ { "text": "convèncer ell mateix a la noia", "answer_start": 221 } ], "id": "P_187_C_1118_Q5", "question": "Què decideix Sigismondo quan s'enfuria?" } ] }, { "context": "La majoria de crítics estan d'acord en menysprear aquesta òpera. Molts posen per davant de la culpa al llibret de Foppa, amb una poesia amb molts defectes, amb una manca d'interès dramàtic i una acció summament confusa. La partitura potser no estava a l'altura de les obres anteriors, encara que d'ella en va aprofitar multitud d'idees que després foren cèlebres, sobretot els fragments per al Barbiere, com el cor Piano, pianissimo del principi d'aquest, i el crescendo de l'ària de la calumnia.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "molts defectes", "answer_start": 140 } ], "id": "P_187_C_1119_Q1", "question": "Què té la poesia del llibret de Foppa?" }, { "answers": [ { "text": "summament confusa", "answer_start": 201 } ], "id": "P_187_C_1119_Q2", "question": "Com és l'acció en el llibret de Foppa?" }, { "answers": [ { "text": "per al Barbiere, com el cor Piano, pianissimo del principi d'aquest, i el crescendo de l'ària de la calumnia", "answer_start": 387 } ], "id": "P_187_C_1119_Q3", "question": "Quins fragments va aprofitar de la partitura que després foren cèlebres?" }, { "answers": [ { "text": "al llibret de Foppa", "answer_start": 100 } ], "id": "P_187_C_1119_Q4", "question": "A què es deu que molts crítics menyspreen l'òpera?" } ] }, { "context": "Entren Sigismondo i Ladislao, juntament amb Radoski i Anagilda. Ulderico té ara la superioritat militar i d'aquí a poc penetrarà al palau, així que decideixen procedir a l'engany, encara que Ladislao sospita cada vegada més que la noia que s'allotja a la cort és en realitat la veritable Aldimira. La noia apareix luxosament vestida mentre un grup de polonesos la lloa (cor: Viva Aldimira!).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Ulderico", "answer_start": 64 } ], "id": "P_187_C_1121_Q1", "question": "Qui té la superioritat militar?" }, { "answers": [ { "text": "amb Radoski i Anagilda", "answer_start": 40 } ], "id": "P_187_C_1121_Q2", "question": "Amb qui entren Sigismondo i Ladislao?" }, { "answers": [ { "text": "al palau", "answer_start": 129 } ], "id": "P_187_C_1121_Q3", "question": "On penetrarà Ulderico?" }, { "answers": [ { "text": "que la noia que s'allotja a la cort és en realitat la veritable Aldimira", "answer_start": 224 } ], "id": "P_187_C_1121_Q4", "question": "Què sospita Ladislao?" }, { "answers": [ { "text": "luxosament", "answer_start": 314 } ], "id": "P_187_C_1121_Q5", "question": "Com apareix vestida la noia?" } ] }, { "context": "En una altra sala del palau, Radoski i Anagilda s'encaminen per presentar-se davant Sigismondo. Radoski ja ha descobert a Aldimira i li lliura una carta que Ladislao va escriure a la jove fa ja anys. Aquesta carta recull les propostes amoroses que Ladislao va dirigir a Aldimira però que ella va rebutjar. El primer ministre, encegat per la ira, va calumniar per aconseguir la seva condemna a mort. Arriben Sigismondo i el rei exhorta a Radoski que es retiri. Sigismondo comunica a \"Egelinda\" que ha arribat el moment de presentar-se davant Ulderico. El rei li demana si té por però ella és ambigua en la seva resposta. El rei torna a intentar desvetllar si \"Egelinda\" és en realitat la filla del monarca bohemi, però ho segueix negant. Radoski torna amb un grup de soldats que anuncia l'arribada de l'enemic. Aldimira fa el cor fort i, animada pels polonesos, va a la trobada amb el seu pare (ària: Ah signor, nell'alma mia).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una carta que Ladislao va escriure a la jove fa ja anys", "answer_start": 143 } ], "id": "P_187_C_1122_Q1", "question": "Què li lliura Radoski a Aldimira?" }, { "answers": [ { "text": "El primer ministre", "answer_start": 306 } ], "id": "P_187_C_1122_Q2", "question": "Qui estava encegat per la ira?" }, { "answers": [ { "text": "a la trobada amb el seu pare", "answer_start": 864 } ], "id": "P_187_C_1122_Q3", "question": "On va Aldimira animada pels polonesos?" }, { "answers": [ { "text": "que ha arribat el moment de presentar-se davant Ulderico", "answer_start": 493 } ], "id": "P_187_C_1122_Q5", "question": "Què comunica Segismondo a \"Egelinda\"?" } ] } ] }

{ "title": "Taxonomia", "paragraphs": [ { "context": "Les seqüències d'ADN s'utilitzen cada cop més en les anàlisis filogenètiques a causa del fet que uns pocs centenars de bases, amb la seva enorme quantitat de combinacions potencials, són suficients per fer anàlisis d'identificació i parentesc. Per això, alguns autors[46][47] proposen un paper central de l'ADN en la definició de les espècies, de manera que una mostra d'ADN i la lectura de la seva seqüència de bases hauria de ser un dels caràcters de l'espècimen tipus, i un tipus de marca pel tàxon al qual pertany l'espècimen. S'ha proposat que la seqüència d'ADN serveixi com a caràcters clau, d'ús similar a com s'utilitzaria el codi de barres als supermercats. Aquesta taxonomia basada en l'ADN encara patiria molts dels problemes que tenen la resta d'enfocaments, com per exemple el problema dels límits de la circumscripció dels tàxons. Els canvis de noms que més molesten i avorreixen els biòlegs són els que no es produeixen per deficiències en l'anterior circumscripció dels tàxons, sinó perquè canvien els conceptes utilitzats per definir-los. Un altre problema és que cal decidir quina seqüència utilitzar, car algunes seqüències no donen una informació que diferenciï el tàxon dels altres. Això pot ser perquè un mateix gen pot romandre inalterat durant milions de generacions després de l'especiació, o a causa del fenomen de la introgressió (que fa que un gen que s'havia diferenciat torni al seu estat anterior per atzar). Per tant, de la mateixa manera en què no és convenient confiar en un únic caràcter morfològic per identificar una espècie, tampoc no és convenient confiar en una sola seqüència d'ADD.[45] Encara que la taxonomia basada en l'ADN fos finançada, cal preguntar-se si és necessari afegir un requisit addicional al procés ja lent de descripció de nous tàxons, especialment tenint en compte que es calcula que només el 10% de les espècies del planeta han estat descrites.[45] A causa d'això, probablement la majoria de biòlegs veurien les seqüències d'ADN com un complement, i no com un substitut, de la informació morfològica.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Les seqüències d'ADN", "answer_start": 0 } ], "id": "P_330_C_1975_Q1", "question": "Què s'utilitza cada cop més les anàlisis filogenètiques?" }, { "answers": [ { "text": "en la definició de les espècies", "answer_start": 311 } ], "id": "P_330_C_1975_Q2", "question": "En què proposen alguns autors que l'ADN tingui un paper central?" }, { "answers": [ { "text": "com a caràcters clau", "answer_start": 577 } ], "id": "P_330_C_1975_Q3", "question": "Per a què s'ha proposat que serveixi la seqüència d'ADN?" }, { "answers": [ { "text": "canvien els conceptes utilitzats per definir-los", "answer_start": 1007 } ], "id": "P_330_C_1975_Q4", "question": "Què canvia en els canvis de noms que més molesten i avorreixen els biòlegs?" } ] }, { "context": "La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la nomenclatura, la definició (circumscripció) i la classificació dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns. Els organismes s'agrupen en tàxons, cadascun dels quals té una categoria taxonòmica. Es poden ajuntar diversos grups d'una mateixa categoria per formar-ne un de categoria superior, construint així una jerarquia taxonòmica. Les categories principals són el domini, el regne, el fílum, embrancament o divisió, la classe, l'ordre, la família, el gènere i l'espècie. El botànic suec Carl von Linné és considerat el fundador de la taxonomia moderna per la seva creació d'un sistema conegut com a taxonomia linneana per a la categorització dels organismes, així com de la nomenclatura binomial, per a la seva nomenclatura.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en els seus trets comuns", "answer_start": 242 } ], "id": "P_330_C_1976_Q1", "question": "En què es basa la Taxonomia per classificar els organismes?" }, { "answers": [ { "text": "en tàxons", "answer_start": 293 } ], "id": "P_330_C_1976_Q2", "question": "Com s'agrupen els organismes?" }, { "answers": [ { "text": "un de categoria superior", "answer_start": 423 } ], "id": "P_330_C_1976_Q3", "question": "Quin grup podem formar quan ajuntem diversos grups d'una mateixa categoria?" }, { "answers": [ { "text": "Carl von Linné", "answer_start": 647 } ], "id": "P_330_C_1976_Q4", "question": "Qui és considerat el fundador de la taxonomia moderna?" }, { "answers": [ { "text": "taxonomia linneana", "answer_start": 759 } ], "id": "P_330_C_1976_Q5", "question": "Quin sistema va crear Carl von Linné?" } ] }, { "context": "El codi dels bacteris ja té un registre central de noms: tots els noms vàlids dels bacteris són actualment publicats en una única revista, amb una nova data de començament de la nomenclatura fixada el 1980.[49] Es poden esperar reformes similars en els codis dels macroorganismes, però els zoòlegs i botànics encara han de ratificar les propostes. La possibilitat que uns pocs especialistes puguin monopolitzar la nomenclatura fou una de les preocupacions que dugué els botànics a rebutjar la proposta d'un registre central dels noms al Congrés Internacional de Botànica del 1999. Propostes similars foren rebutjades al Congrés Internacional de Zoologia del mateix any. A més, com que molts canvis es deuen a diferències en el concepte d'espècie més que a la confusió sobre la prioritat de noms o la identificació, l'estabilitat dels noms és improbable encara que s'arribés a tenir un registre únic d'ells.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un registre central de noms", "answer_start": 28 } ], "id": "P_330_C_1977_Q1", "question": "Què té el codi dels bacteris?" }, { "answers": [ { "text": "en una única revista", "answer_start": 117 } ], "id": "P_330_C_1977_Q2", "question": "On es publiquen tots els noms dels bacteris?" }, { "answers": [ { "text": "la proposta d'un registre central dels noms", "answer_start": 490 } ], "id": "P_330_C_1977_Q3", "question": "Què van rebutjar els botànics?" }, { "answers": [ { "text": "al Congrés Internacional de Botànica del 1999", "answer_start": 534 } ], "id": "P_330_C_1977_Q4", "question": "Quan van rebutjar la proposta?" }, { "answers": [ { "text": "l'estabilitat dels noms", "answer_start": 815 } ], "id": "P_330_C_1977_Q5", "question": "Què és improbable encara que hi hagués un registre únic dels noms?" } ] }, { "context": "També cal interrogar-se pel futur de la taxonomia sense categories i el PhyloCode,[51] creat fa uns anys. Els que li donen suport esperen substituir la nomenclatura linneana, basada en categories taxonòmiques, amb un sistema uninomial per anomenar els clades. Aquest enfocament eliminaria el difícil debat sobre quins clades constitueixen un tàxon amb un nom i una categoria taxonòmica corresponents. El PhyloCode no s'arribà a discutir al debat sobre una taxonomia unitària com a mínim fins al 2003.[45] D'altra banda, els sistemes de classificació moderns basats en anàlisis moleculars d'ADN (com ara l'APG II o el de Smith et al.), tot i utilitzar la nomenclatura binomial i les categories proposades per Linné, per sobre de l'ordre o la classe utilitzen clades «flotants» no assignats a categories taxonòmiques. Això pot canviar en el futur, quan les investigacions en filogènia es considerin acabades, o bé pot haver-hi nodes que mai no siguin associats a tàxons, perquè els investigadors estan d'acord que no és necessari anomenar tots els nodes.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb un sistema uninomial", "answer_start": 210 } ], "id": "P_330_C_1978_Q1", "question": "Amb què volen substituir la nomenclatura linneana?" }, { "answers": [ { "text": "basada en categories taxonòmiques", "answer_start": 175 } ], "id": "P_330_C_1978_Q2", "question": "En què es basa la nomenclatura linneana?" }, { "answers": [ { "text": "2003", "answer_start": 495 } ], "id": "P_330_C_1978_Q3", "question": "Quan es va discutir el PhyloCode?" }, { "answers": [ { "text": "en anàlisis moleculars d'ADN", "answer_start": 565 } ], "id": "P_330_C_1978_Q4", "question": "En què es basen els sistemes de classificació moderns?" }, { "answers": [ { "text": "clades «flotants»", "answer_start": 758 } ], "id": "P_330_C_1978_Q5", "question": "Què utilitzen els sistemes de classificació moderns per sobre de l'ordre o la classe?" } ] }, { "context": "El que originalment fou la Théorie Elémentaire de la Botanique el 1813 esdevingué l'International Code of Botanical Nomenclature (Codi Internacional de Nomenclatura Botànica, o ICBN) el 1930. Tracta sobre la nomenclatura de plantes i fongs, de diferent manera en cadascun d'aquests grups. El que originalment fou el Strickland Code, format el 1842, i que regulava els noms dels animals, fou revisat per la Comissió Intercional de Nomenclatura Zoològica i rebatejat com a International Code of Zoological Nomenclature (Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, o ICZN) el 1901. El Codi Internacional de Nomenclatura Botànica establí l'any 1753 (el de la publicació de Species Plantarum) com l'any del començament de la nomenclatura botànica moderna, deixant sense efecte els noms publicats per plantes abans d'aquesta data. De la mateixa manera, el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica establí l'any 1758 (l'any en què Linné publicà la desena edició de Systema Naturae) com l'any del començament de la nomenclatura zoològica, deixant sense efecte els noms publicats per animals abans d'aquesta data. Els dos Codis comparteixen els mateixos \"principis de nomenclatura\" descrits més amunt, i són actualitzats com a resultat dels Congressos Internacionals que se celebren regularment amb aquesta fi.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1813", "answer_start": 66 } ], "id": "P_330_C_1979_Q1", "question": "Quan es va crear la Théorie Elémentaire de la Botanique?" }, { "answers": [ { "text": "l'International Code of Botanical Nomenclature", "answer_start": 82 } ], "id": "P_330_C_1979_Q2", "question": "En què es va convertir la Théorie Elémentaire de la Botanique?" }, { "answers": [ { "text": "sobre la nomenclatura de plantes i fongs", "answer_start": 199 } ], "id": "P_330_C_1979_Q3", "question": "De què tracta l'International Code of Botanical Nomenclature?" }, { "answers": [ { "text": "International Code of Zoological Nomenclature", "answer_start": 471 } ], "id": "P_330_C_1979_Q4", "question": "Amb quin nom es va rebatejar l'Strickland Code?" }, { "answers": [ { "text": "1753", "answer_start": 642 } ], "id": "P_330_C_1979_Q5", "question": "Quin va ser l'any del començament de la nomenclatura botànica moderna?" } ] }, { "context": "La descripció formal i tipificació dels tàxons són procediments en què és habitual observar errors i inconsistències, i això passava encara més abans que els codis internacionals reglamentessin aquests procediments molt detalladament. Els noms dels tàxons poden canviar quan es redescobreixen descripcions més antigues del mateix tàxon, i s'aplica el principi de prioritat, o quan s'observa que la descripció original en realitat es referia a un tàxon diferent. Les regles de la nomenclatura indiquen que en aquests casos cal canviar el nom del tàxon sense discussió, però, si per l'extensió de l'ús del nom sembla desitjable conservar-lo, cal promoure una proposició formal davant del comitè corresponent del Congrés Internacional. Aquest pot decidir acceptar-ne la inclusió a la llista de nomina conservanda, noms que es consideren vàlids per raons pràctiques, encara que el seu ús contravingui la regla de prioritat. No solen donar-se aquests dos casos en els grups ben estudiats, i a més, als codis hi ha mecanismes per la supressió de noms pobrament definits en els grups més complicats. Una vegada fixada la taxonomia fonamental d'un grup, és poc probable que els canvis de noms es produeixin per aquest tipus de motius.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "errors i inconsistències", "answer_start": 92 } ], "id": "P_330_C_1980_Q1", "question": "Què hi trobem habitualment en la descripció formal i tipificació dels tàxons?" }, { "answers": [ { "text": "que els codis internacionals reglamentessin aquests procediments molt detalladament", "answer_start": 150 } ], "id": "P_330_C_1980_Q2", "question": "Què van haver de fer per evitar aquests errors i inconsistències en la descripció del taxons?" }, { "answers": [ { "text": "Els noms dels tàxons poden canviar", "answer_start": 235 } ], "id": "P_330_C_1980_Q3", "question": "Què passa quan es redescobreixen descripcions més antigues del mateix tàxon?" }, { "answers": [ { "text": "Una vegada fixada la taxonomia fonamental d'un grup", "answer_start": 1093 } ], "id": "P_330_C_1980_Q4", "question": "Quan és poc probable que es produeixin els canvis de noms?" } ] } ] }

{ "title": "Il barbiere di Siviglia", "paragraphs": [ { "context": "L'acció se situa a Sevilla, a finals del segle XVII. Quan les prerrogatives de la noblesa i l'obscurantisme de l'Antic Règim comencen a donar pas a la Il·lustració, apuntant ja el germen de la revolució burgesa. Rosina, una noia bella i orfe es troba privada de la seva llibertat. El seu tutor la té tancada a casa i només la deixa anar a missa, amb l'esperança de casar-s'hi algun dia. Ella, però, està enamorada d'un jove comte que farà tot el que estigui a les seves mans per acostar-se a Rosina i casar-s'hi. Tot gràcies a l'ajuda del barber Figaro, el mateix que va inspirar Les noces de Fígaro, cèlebre òpera de Wolfgang Amadeus Mozart. L'òpera de Rossini segueix la primera de les obres de la trilogia de Figaro de Beaumarchais, mentre que l'òpera de Mozart, composta trenta anys abans, el 1786, es basa en la segona part de la trilogia del dramaturg francès. La versió original va ser estrenada per Beaumarchais el 1775 a París, a la Comédie Française del Palau de les Teuleries.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Sevilla", "answer_start": 17 } ], "id": "P_241_C_1441_Q1", "question": "On es situa l'acció de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "de la seva llibertat", "answer_start": 259 } ], "id": "P_241_C_1441_Q2", "question": "De què es troba privada Rosina?" }, { "answers": [ { "text": "El seu tutor", "answer_start": 281 } ], "id": "P_241_C_1441_Q3", "question": "Qui té tancada Rosina a casa?" }, { "answers": [ { "text": "d'un jove comte", "answer_start": 414 } ], "id": "P_241_C_1441_Q4", "question": "De qui està enamorada Rosina?" }, { "answers": [ { "text": "la primera de les obres de la trilogia de Figaro", "answer_start": 670 } ], "id": "P_241_C_1441_Q5", "question": "Què seguessis l'opera de Rossini?" } ] }, { "context": "Figaro es disposa a portar la carta al seu destinatari. El desconfiat Bartolo acusa Rosina d'haver escrit al seu estimat: els seus dits estan tacats de la tinta, manca una quartilla i ha utilitzat la ploma. L'amenaça de tancar-la a casa. El Comte, disfressat de soldat ebri, truca a la porta. Diu a Bartolo que busca allotjament. Quan apareix Rosina, el Comte li revela que ell és Lindoro. Bartolo porta una ordre que l'eximeix de donar allotjament als militars, però el Comte fa volar el paper. En la confusió lliura una nota a Rosina, que ella fa passar per una llista de la bugaderia, per exasperació de Bartolo. Entren la criada Berta i Don Basilio. Figaro torna informant-los de què el soroll se sent a tota la ciutat. En aquest moment, els soldats truquen a la porta. Tots els personatges tracten d'explicar la situació, creant un caos encara més gran. L'oficial deté al Comte, però quan aquest extreu un document és immediatament alliberat. Bartolo es queda mut d'estupor, després explota de còlera, mentre tots expressen la seva completa confusió davant els esdeveniments del dia.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a portar la carta al seu destinatari", "answer_start": 18 } ], "id": "P_241_C_1442_Q1", "question": "Què es disposa a fer Figaro?" }, { "answers": [ { "text": "de tancar-la a casa", "answer_start": 217 } ], "id": "P_241_C_1442_Q2", "question": "De què amenaça Bartolo a Rosina?" }, { "answers": [ { "text": "de soldat ebri", "answer_start": 259 } ], "id": "P_241_C_1442_Q3", "question": "De què es disfressa el Comte?" }, { "answers": [ { "text": "els soldats", "answer_start": 742 } ], "id": "P_241_C_1442_Q4", "question": "Qui truca a la porta?" }, { "answers": [ { "text": "un caos encara més gran", "answer_start": 834 } ], "id": "P_241_C_1442_Q5", "question": "Què creen els personatges a l'intentar explicar la situació?" } ] }, { "context": "L'òpera de Paisiello va subsistir molts anys, va regnar a Europa durant tres dècades com una de les òperes més populars,[7] i es mantenia en l'època de Rossini.[5] Ambdós, llibretista i compositor, es van adonar de la necessitat de distanciar-se de l'obra de Petrosellini, per evitar fer la impressió que estaven competint amb el gran i admirat Paisiello, però sobretot per adaptar la peça al gust modern, amb les seves convencions, molt diferents de les de la versió de Petrosellini i Paisiello. La necessitat de tal adaptació va ser ignorada, però, per Francesco Morlacchi, qui va poder tranquil·lament escriure nova música per al text de Petrosellini per a Dresden el 1816.[8] Per allunyar la possibilitat d'ofendre al vell compositor, Rossini va escriure a Paisiello i li va explicar el motiu pel qual estava component la seva versió. Paisiello li va contestar que ell no s'ofenia i li va desitjar el millor per la nova òpera.[4] De totes maneres, en el llibret imprès per a la primera representació de l'òpera de Rossini el 20 de febrer de 1816, a la portada s'hi podia llegir: «Almaviva, o sia L'inutile precauzione, commedia del signor Beaumarchais di nuovo interamente versificata, e ridotta al uso dell'odierno teatro musicale Italiano» (Almaviva o La precaució inútil, comèdia del Signor Beaumarchais, enterament versificada de nou, i adaptada per al modern teatre musical italià).[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de Paisiello", "answer_start": 8 } ], "id": "P_241_C_1443_Q1", "question": "De qui era l'òpera que va regnar a Europa com una de les òperes més populars?" }, { "answers": [ { "text": "adaptar la peça al gust modern", "answer_start": 374 } ], "id": "P_241_C_1443_Q2", "question": "Què van voler fer sobretot llibretista i compositor amb l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "Per allunyar la possibilitat d'ofendre al vell compositor", "answer_start": 680 } ], "id": "P_241_C_1443_Q3", "question": "Per què Rossini va escriure a Paisiello?" }, { "answers": [ { "text": "el millor per la nova òpera", "answer_start": 902 } ], "id": "P_241_C_1443_Q4", "question": "Què li va desitjar Paisiello a Rossini?" }, { "answers": [ { "text": "el 20 de febrer de 1816", "answer_start": 1026 } ], "id": "P_241_C_1443_Q5", "question": "Quin dia va ser la primera representació de l'òpera de Rossini?" } ] }, { "context": "Fins fa poc Rossini era considerat essencialment un compositor d'òperes còmiques, i sobretot de El barber de Sevilla. Fins i tot per Beethoven, si hem de creure el relat de la visita que li va fer Rossini a Viena el 1822, els noms de Rossini i El barber eren inseparables i en la seva opinió Rossini haurien d'haver continuat en aquesta línia. Els cinc anys anteriors a la trobada de Viena, però, Rossini se n'havia distanciat. De fet des de l'època en què va començar a treballar a Nàpols per al reial Teatro San Carlo, que Rossini només va escriure òperes serioses, i, de passada, obres plenes d'originalitat estilística i formal. Les seves òperes còmiques i semiserioses, per contra, havien estat escrits per cases de fora de Nàpols, començant per Roma, on la seva òpera semiseriosa Torvaldo e Dorliska va ser posada en escena el 1815 al Teatro Valle, i les seves dues últimes òperes còmiques, Il Barbiere di Siviglia, el 1816 en el Teatre Argentina, i La Cenerentola el 1817, de nou al teatro Valle.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "compositor d'òperes còmiques", "answer_start": 52 } ], "id": "P_241_C_1444_Q1", "question": "Com era considerat Rossini fins fa poc?" }, { "answers": [ { "text": "els noms de Rossini i El barber", "answer_start": 222 } ], "id": "P_241_C_1444_Q2", "question": "Què considerava Beethoven que era inseparable?" }, { "answers": [ { "text": "d'originalitat estilística i formal", "answer_start": 596 } ], "id": "P_241_C_1444_Q4", "question": "De què estaven plenes les òperes de Rossini de l'època de Nàpols?" }, { "answers": [ { "text": "per cases de fora de Nàpols", "answer_start": 708 } ], "id": "P_241_C_1444_Q5", "question": "Per on va escriure les òperes còmiques i semiserioses Rossini?" } ] }, { "context": "Rossini havia intentat evitar l'enfrontament amb l'obra de Paisiello del mateix nom, però en l'estrena no ho va aconseguir. Grups de rabiosos i lleials devots de Paisiello van veure la versió de Rossini com un insult. La nit de l'estrena, el 20 de febrer de 1816, aquests mateixos aficionats anomenats Paisiellisti, van descendir sobre el Teatro Argentina per causar estralls al compositor i a l'elenc. Rossini va entrar al teatre aquesta nit amb un vestit de color avellana, d'estil espanyol, d'or i amb botons. El públic va demostrar la seva opinió amb xiulets, esbroncades i rialles. Aquest comportament va marcar el to per a la resta de la nit.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "amb l'obra de Paisiello", "answer_start": 45 } ], "id": "P_241_C_1445_Q1", "question": "Amb què havia intentat evitar l'enfrontament Rossini?" }, { "answers": [ { "text": "Paisiellisti", "answer_start": 302 } ], "id": "P_241_C_1445_Q2", "question": "Com s'anomenaven els devots de Paisiello?" }, { "answers": [ { "text": "causar estralls al compositor i a l'elenc", "answer_start": 360 } ], "id": "P_241_C_1445_Q3", "question": "Què van voler fer els Paisiellisti la nit de l'estrena de l'òpera?" }, { "answers": [ { "text": "avellana", "answer_start": 466 } ], "id": "P_241_C_1445_Q4", "question": "De quin color era el vestit de Rossini el dia de l'estrena de l'òpera?" } ] }, { "context": "A l'interior de la casa de Bartolo. Rosina, sola, acaba d'escriure una carta a Lindoro. Apareix Figaro, però abans que els dos puguin parlar, entra Bartolo. Don Basilio, mestre de música i amic de Bartolo, porta la notícia de l'arribada a Sevilla del Comte Almaviva, enamorat en secret de Rosina, i proposa difamar al Comte per mitjà de rumors infundats. Bartolo prefereix casar-se aquest mateix dia amb Rosina i els dos surten per redactar el contracte matrimonial. Figaro, que ha escoltat la conversa, adverteix a Rosina. Al mateix temps que ella assegura al barber que serà capaç de fer front a aquesta situació, Rosina manifesta alguns dubtes sobre les intencions del jove que ha vist en companyia de Figaro. Aquest li respon que es tracta d'un parent pobre que no té cap altre defecte que el d'estar bojament enamorat de Rosina. Quan Figaro suggereix a la jove que escrigui a Lindoro, ella el sorprèn amb la seva carta ja redactada.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "mestre de música i amic de Bartolo", "answer_start": 170 } ], "id": "P_241_C_1446_Q2", "question": "Qui és Don Basilio?" }, { "answers": [ { "text": "el contracte matrimonial", "answer_start": 441 } ], "id": "P_241_C_1446_Q3", "question": "Què volen redactar Bartolo i Basilio?" }, { "answers": [ { "text": "del Comte Almaviva", "answer_start": 247 } ], "id": "P_241_C_1446_Q5", "question": "Quina arribada anuncia Basilio?" } ] } ] }

{ "title": "El Judici Final (Van der Weyden)", "paragraphs": [ { "context": "Rogier van der Weyden era nascut a Tournai (1399/1400) i és considerat un dels pintors més influent del segle XV dins del moviment dels primitius flamencs.[4] S'havia format amb Robert Campin i va ser contemporani de Jan van Eyck amb qui, des de diferents perspectives, va desenvolupar l'escola flamenca del segle xv. Si Van Eyck, des de la seva ampla erudició i una treballada observació, va desenvolupar obres carregades de simbolisme, Rogier es va preocupar de representar, amb força realisme, els sentiments i sensacions - especialment els dolorosos - dels seus personatges, aconseguint-ho com cap pintor no ho havia capturat mai\".[5]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Tournai", "answer_start": 35 } ], "id": "P_498_C_2983_Q1", "question": "On era nascut Rogier van der Weyden?" }, { "answers": [ { "text": "un dels pintors més influent del segle XV dins del moviment dels primitius flamencs", "answer_start": 71 } ], "id": "P_498_C_2983_Q2", "question": "Com és considerat Rogier van der Weyden?" }, { "answers": [ { "text": "Robert Campin", "answer_start": 178 } ], "id": "P_498_C_2983_Q3", "question": "Amb qui es va formar Rogier van der Weyden?" }, { "answers": [ { "text": "Jan van Eyck", "answer_start": 217 } ], "id": "P_498_C_2983_Q4", "question": "De qui va ser contemporani Rogier van der Weyden?" }, { "answers": [ { "text": "carregades de simbolisme", "answer_start": 412 } ], "id": "P_498_C_2983_Q5", "question": "Com eren les obres que va desenvolupar Van Eyck?" } ] }, { "context": "El deixeble de Van der Weyden, Vrancke van der Stockt, va fer un tríptic del Judici Final, a partir de la idea del seu mestre, si bé va reduir el nombre d'escenes per a representar cadascun dels destins. La imatge de Jesús segueix el mateix patró: assegut sobre un arc formant una deisi amb Maria i sant Joan als extrems, àngels amb instruments de la Passió, sant Miquel amb bàscula, en aquest cas manipulada pel dimoni per a fer trampes. Tota l'escena central està emmarcada en una mena de portalada d'església amb escenes de la vida de Jesús en l'arquivolta. En aquest cas, no hi ha testimonis ni apòstols, ni contemporanis de l'obra.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Vrancke van der Stockt", "answer_start": 31 } ], "id": "P_498_C_2984_Q1", "question": "Qui era el deixeble de Van der Weyden?" }, { "answers": [ { "text": "un tríptic del Judici Final", "answer_start": 62 } ], "id": "P_498_C_2984_Q2", "question": "Què va fer Vrancke van der Stockt a partir de la idea de Van der Weyden?" }, { "answers": [ { "text": "sobre un arc", "answer_start": 256 } ], "id": "P_498_C_2984_Q3", "question": "Sobre què està assegut Jesús?" }, { "answers": [ { "text": "instruments de la Passió", "answer_start": 333 } ], "id": "P_498_C_2984_Q4", "question": "Què duen els àngels de l'escena?" }, { "answers": [ { "text": "per a fer trampes", "answer_start": 420 } ], "id": "P_498_C_2984_Q5", "question": "Per a què va manipular el dimoni la bàscula de sant Miquel?" } ] }, { "context": "A les taules de la dreta, el costat de l'infern, el primer personatge, equidistant amb la Mare de Déu, és sant Joan Baptista, acompanyat de dos apòstols. A la segona taula, darrere de quatre apòstols, hi ha tres dones: la duquessa Isabel de Portugal, Guigone de Salins, esposa de canceller Rolin i la seva fillastra. L'infern és representat com un lloc de foc ombrívol, i les persones que es dirigien cap allà estan cridant i plorant.[13] La situació dels homes al costat de la salvació i les dones al contrari reflecteix la visió que es tenia al segle XV de la dona com un ser temptador i, en conseqüència, més difícil de salvar que l'home, per això, només hi ha tres dones dins el grup guiat per un àngel, cap a la porta del cel, mentre que dins del grup dels condemnats hi ha sis dones.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de dos apòstols", "answer_start": 137 } ], "id": "P_498_C_2985_Q1", "question": "Per qui està acompanyat Joan Baptista?" }, { "answers": [ { "text": "la duquessa Isabel de Portugal, Guigone de Salins, esposa de canceller Rolin i la seva fillastra", "answer_start": 219 } ], "id": "P_498_C_2985_Q2", "question": "Qui son les tres dones que estan a la segona taula?" }, { "answers": [ { "text": "com un lloc de foc ombrívol", "answer_start": 341 } ], "id": "P_498_C_2985_Q3", "question": "Com és representat l'infern?" }, { "answers": [ { "text": "cridant i plorant", "answer_start": 416 } ], "id": "P_498_C_2985_Q4", "question": "Com estan les persones que es dirigeixen cap a l'infern?" }, { "answers": [ { "text": "com un ser temptador", "answer_start": 567 } ], "id": "P_498_C_2985_Q5", "question": "Quina visió es tenia de la dona al segle XV?" } ] }, { "context": "El canceller de Borgonya Nicolau Rolin (ca. 1376-1462), un dels homes més rics i poderosos de l'època, va encarregar el retaule de Beaune per a l'hospital que, el 1443, havia fundat junt amb la seva tercera esposa Guigone de Salins, per atendre els pobres i els malalts a Beaune, en el ducat de l'antiga Borgonya, on encara es pot veure's avui aquesta obra. L'any 1441 havia rebut l'autorització del papa Eugeni IV per a la creació d'aquesta entitat.[6] La capella de l'hospici va ser consagrada el 31 de desembre de 1452 pel fill del mateix donant, el bisbe d'Autun, Jean Rolin. A partir de 1459 es feien dues misses de rèquiem per l'ànima dels donant.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Nicolau Rolin", "answer_start": 25 } ], "id": "P_498_C_2986_Q1", "question": "Qui era el canceller de Borgonya?" }, { "answers": [ { "text": "el retaule de Beaune", "answer_start": 117 } ], "id": "P_498_C_2986_Q2", "question": "Què va encarregar Nicolau Rolin per a l'hospital?" }, { "answers": [ { "text": "Guigone de Salins", "answer_start": 214 } ], "id": "P_498_C_2986_Q3", "question": "Com es deia la tercera esposa de Nicolau Rolin?" }, { "answers": [ { "text": "per atendre els pobres i els malalts a Beaune", "answer_start": 233 } ], "id": "P_498_C_2986_Q4", "question": "Per a què va fundar Nicolau Rolin l'hospital?" }, { "answers": [ { "text": "31 de desembre de 1452", "answer_start": 499 } ], "id": "P_498_C_2986_Q5", "question": "Quan va ser consagrada la capella de l'hospici?" } ] }, { "context": "El retaule estava destinat a la capella que es trobava al final de la sala d'hospitalització de 72 metres de llarg. Els pacients havien de poder veure-ho ni que fos parcialment, i les seves considerables dimensions, la composició, la clara distribució de tota la superfície de la imatge i la fàcil observació, fins i tot des de lluny, van ajudar a complir amb aquest requisit. Quan està obert, el retaule mostra el Judici Final, un advertiment clar als malalts perquè recordessin la seva pròpia mortalitat i orientessin les seves ments a Déu. Això és fàcilment comprensible, ja que la cura espiritual dels malalts era tan important com la cura corporal, i en el pensament de l'època, només es podia restaurar la salut des d'un estat de gràcia espiritual.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la capella que es trobava al final de la sala d'hospitalització", "answer_start": 27 } ], "id": "P_498_C_2988_Q1", "question": "On estava destinat el retaule?" }, { "answers": [ { "text": "el Judici Final", "answer_start": 412 } ], "id": "P_498_C_2988_Q2", "question": "Què mostra el retaule quan està obert?" }, { "answers": [ { "text": "la seva pròpia mortalitat", "answer_start": 480 } ], "id": "P_498_C_2988_Q3", "question": "Què recordava als malalts el Judici Final?" }, { "answers": [ { "text": "des d'un estat de gràcia espiritual", "answer_start": 718 } ], "id": "P_498_C_2988_Q4", "question": "Com es podia restaurar la salut segons el pensament de l'època?" }, { "answers": [ { "text": "considerables", "answer_start": 190 } ], "id": "P_498_C_2988_Q5", "question": "Com eren les dimensions del retaule?" } ] } ] }

{ "title": "Natura", "paragraphs": [ { "context": "Se sol definir la matèria com la substància de què es componen els objectes físics, i que constitueix l'Univers observable. Segons la teoria de la relativitat especial, no existeix cap distinció inalterable entre matèria i energia, ja que la matèria es pot convertir en energia, i viceversa. Actualment es creu que els components visibles de l'Univers constitueixen únicament un 4 per cent de la massa total, i que la resta consisteix en un 23 per cent de matèria fosca i un 73 per cent d'energia fosca.[67] La naturalesa exacta d'aquests components és encara desconeguda i és una temàtica que actualment està sent investigada de manera intensiva pels físics.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la substància de què es componen els objectes físics, i que constitueix l'Univers observable", "answer_start": 30 } ], "id": "P_7_C_37_Q1", "question": "Què és la matèria?" }, { "answers": [ { "text": "en energia", "answer_start": 267 } ], "id": "P_7_C_37_Q2", "question": "En què es pot convertir la matèria?" }, { "answers": [ { "text": "matèria i energia", "answer_start": 213 } ], "id": "P_7_C_37_Q3", "question": "Entre què no existeix cap distinció inalterable?" }, { "answers": [ { "text": "un 73 per cent", "answer_start": 472 } ], "id": "P_7_C_37_Q4", "question": "Quant energia fosca trobem a l'Univers?" } ] }, { "context": "Fa uns quants milions d'anys, una espècie de petit simi africà va adquirir la capacitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta.[13] L'evolució posterior de la vida humana i el desenvolupament de l'agricultura i de la civilització van permetre als humans actuar sobre la Terra d'una manera molt més intensa que la de qualsevol altra forma de vida anterior, i això en un lapse de temps relativament curt. Les accions humanes influeixen de manera molt dràstica en la natura en general i, en particular, en les altres formes de vida i en el clima global del planeta. Comparant-ne la durada amb la d'un altre gran procés climàtic, la catàstrofe de l'oxigen, produïda durant el període Siderià a causa de la gran proliferació d'algues, va necessitar uns 300 milions d'anys per arribar al seu punt àlgid.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la capacitat de posar-se dret i arribar a desplaçar-se en postura erecta", "answer_start": 75 } ], "id": "P_7_C_38_Q1", "question": "Què va aconseguir el petit simi?" }, { "answers": [ { "text": "de manera molt dràstica", "answer_start": 455 } ], "id": "P_7_C_38_Q2", "question": "Com influeixen les accions humanes en la natura?" }, { "answers": [ { "text": "durant el període Siderià", "answer_start": 683 } ], "id": "P_7_C_38_Q3", "question": "Quan es va produir la catàstrofe de l'oxigen?" }, { "answers": [ { "text": "la gran proliferació d'algues", "answer_start": 720 } ], "id": "P_7_C_38_Q4", "question": "Què va causar la catàstrofe de l'oxigen?" }, { "answers": [ { "text": "en les altres formes de vida i en el clima global del planeta", "answer_start": 521 } ], "id": "P_7_C_38_Q5", "question": "En què influeixen, particularment, les accions humanes?" } ] }, { "context": "Els ecosistemes consten de factors biòtics i abiòtics que funcionen de manera interrelacionada.[51] L'estructura i composició ve determinada per diversos factors ambientals que interaccionen. Les variacions d'aquests factors provoquen modificacions dinàmiques dins l'ecosistema. Alguns dels components més importants són: la terra, l'atmosfera, la radiació del sol, l'aigua i els éssers vius.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "biòtics i abiòtics", "answer_start": 35 } ], "id": "P_7_C_39_Q1", "question": "De quins factors consten els ecosistemes?" }, { "answers": [ { "text": "de manera interrelacionada", "answer_start": 68 } ], "id": "P_7_C_39_Q2", "question": "Com funcionen els factors biòtics i abiòtics?" }, { "answers": [ { "text": "factors ambientals", "answer_start": 154 } ], "id": "P_7_C_39_Q3", "question": "Què en determina l'estructura i la composició?" }, { "answers": [ { "text": "modificacions dinàmiques dins l'ecosistema", "answer_start": 235 } ], "id": "P_7_C_39_Q4", "question": "Què provoquen les variacions dels factors?" } ] }, { "context": "Al principi, la capa exterior del planeta era de material en estat líquid, roca fosa, però s'anà refredant fins a constituir una escorça sòlida. Les emissions de gasos i l'activitat volcànica van formar l'atmosfera inicial. La condensació del vapor d'aigua, juntament amb el gel dels cometes que en aquella època impactaven amb la Terra, van crear els oceans.[15] Es creu que ara fa uns 4.000 milions d'anys va produir-se un intens procés químic, en unes condicions de molta energia, que féu possible l'aparició d'una molècula amb capacitat d'autoduplicar-se.[16]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de material en estat líquid", "answer_start": 46 } ], "id": "P_7_C_40_Q1", "question": "De què era la capa exterior de la terra, al principi?" }, { "answers": [ { "text": "escorça sòlida", "answer_start": 129 } ], "id": "P_7_C_40_Q2", "question": "En què es va convertir en refredar-se?" }, { "answers": [ { "text": "Les emissions de gasos i l'activitat volcànica", "answer_start": 145 } ], "id": "P_7_C_40_Q3", "question": "Què va formar l'atmosfera inicial?" }, { "answers": [ { "text": "un intens procés químic", "answer_start": 422 } ], "id": "P_7_C_40_Q4", "question": "Què es va produir fa uns 4000 milions d'anys?" }, { "answers": [ { "text": "d'autoduplicar-se", "answer_start": 541 } ], "id": "P_7_C_40_Q5", "question": "Quina era la capacitat que tenia la molècula que va aparèixer?" } ] }, { "context": "Una enquesta duta a terme pel Museu Americà d'Història Natural el 1998 va revelar que el 70% dels especialistes consideraven que l'era actual forma part d'un esdeveniment d'extinció massiva, l'extinció massiva de l'Holocè, que seria la més ràpida de totes les conegudes.[23][24] Alguns experts, com E. O. Wilson, de la Universitat Harvard, prediuen que la destrucció humana de la biosfera podria causar l'extinció de la meitat de totes les espècies en els pròxims cent anys.[25] Tot i això, l'abast d'aquesta extinció actual encara continua sent investigat, discutit i calculat pels biòlegs i altres experts.[26]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1998", "answer_start": 66 } ], "id": "P_7_C_41_Q1", "question": "Quin any es va fer l'enquesta?" }, { "answers": [ { "text": "d'un esdeveniment d'extinció massiva", "answer_start": 153 } ], "id": "P_7_C_41_Q2", "question": "De què forma part l'era actual?" }, { "answers": [ { "text": "Harvard", "answer_start": 331 } ], "id": "P_7_C_41_Q3", "question": "A quina Universitat pertany E. O. Wilson?" }, { "answers": [ { "text": "l'extinció de la meitat de totes les espècies", "answer_start": 403 } ], "id": "P_7_C_41_Q4", "question": "Què causaria la destrucció humana de la biosfera?" } ] }, { "context": "Totes les formes de vida tenen la necessitat de relacionar-se, d'interaccionar amb l'entorn en què estan immerses, i també amb altres formes de vida. Al segle xx, aquesta premissa va donar lloc al concepte d'ecosistema, que es va començar a desenvolupar-se entre els anys 1920 i 1930, i que es pot definir com qualsevol situació en la qual hi ha una interacció entre organismes i el seu entorn. L'ecosistema és un sistema dinàmic relativament autònom, format per una comunitat natural i el seu ambient físic. El concepte té en compte les complexes interaccions entre els organismes (plantes, animals, bacteris, algues, protozous i fongs, entre d'altres) que formen la comunitat i els fluxos d'energia i materials que la travessen.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Al segle xx", "answer_start": 150 } ], "id": "P_7_C_42_Q1", "question": "Quan va aparèixer el concepte d'ecosistema?" }, { "answers": [ { "text": "interacció entre organismes i el seu entorn", "answer_start": 350 } ], "id": "P_7_C_42_Q2", "question": "Què es necessita perquè hi hagi un ecosistema?" }, { "answers": [ { "text": "dinàmic relativament autònom", "answer_start": 422 } ], "id": "P_7_C_42_Q3", "question": "Quin tipus de sistema és?" }, { "answers": [ { "text": "una comunitat natural i el seu ambient físic", "answer_start": 463 } ], "id": "P_7_C_42_Q4", "question": "Què forma un ecosistema?" } ] } ] }

{ "title": "Monestir de Sant Cugat", "paragraphs": [ { "context": "Si es té en compte que l'execució d'un capitell solia requerir uns cinc dies de feina, seria possible que Arnau Cadell hagués realitzat tota l'obra. Tanmateix sembla difícil que fos l'únic escultor del claustre i una anàlisi acurada de l'execució revela diverses mans. Més aviat es creu que fou l'autor de la galeria on hi ha la inscripció. La galeria contigua a l'església és on es nota més la diferència d'estil. Tampoc sembla que Arnau fos un monjo, ja que els religiosos signaven indicant aquesta condició al costat del nom, o almenys no ho era mentre va realitzar l'obra, i a l'escena esmentada del seu capitell, un monjo li acosta un recipient que podria referir-se a la manutenció de l'artista a càrrec del monestir.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cinc dies", "answer_start": 67 } ], "id": "P_408_C_2443_Q1", "question": "Quant temps de feina requeria l'execució d'un capitell?" }, { "answers": [ { "text": "Arnau Cadell", "answer_start": 106 } ], "id": "P_408_C_2443_Q2", "question": "Qui seria possible que hagués realitzat tota l'obra del claustre?" }, { "answers": [ { "text": "diverses mans", "answer_start": 254 } ], "id": "P_408_C_2443_Q3", "question": "Què revela una anàlisi acurada de l'execució del claustre?" }, { "answers": [ { "text": "de la galeria on hi ha la inscripció", "answer_start": 303 } ], "id": "P_408_C_2443_Q4", "question": "De què es creu que és l'autor Arnau Cadell?" } ] }, { "context": "Lluís Domènech i Montaner escriu la monografia \"XXIII. Sant Cugat del Vallés (Monestir). Claustre\". De fet, va ser l'únic arquitecte d'entre els autors de l'Album Pintoresch-Monumental. Comença el seu article amb impressions romàntiques sobre la idoneïtat arquitectònica i espiritual dels claustres romànics:", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Lluís Domènech i Montaner", "answer_start": 0 } ], "id": "P_408_C_2444_Q1", "question": "Qui va escriure la monografia \"XXIII. Sant Cugat del Vallés (Monestir). Claustre\"?" }, { "answers": [ { "text": "d'entre els autors de l'Album Pintoresch-Monumental", "answer_start": 133 } ], "id": "P_408_C_2444_Q2", "question": "D'on va ser l'únic arquitecte Lluís Domènech i Montaner?" }, { "answers": [ { "text": "romàntiques", "answer_start": 225 } ], "id": "P_408_C_2444_Q3", "question": "Com eren les impressions amb que va començar el seu article Lluís Domènech i Montaner?" } ] }, { "context": "Les tres naus estan capçades per tres absis, el central més gran i discretament decorat té planta poligonal. Els laterals són molt simples i en semicercle. Les obertures són espitlleres llevat del gran finestral posterior del central. Una motllura ressegueix els tres absis entre la volta i el mur. A la volta del central, sis bocells radials arrenquen d'un altre bocell semicircular al capdamunt. Una sèrie d'arcs recolzats en semicolumnes adossades i capitells articulen el mur.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "per tres absis", "answer_start": 29 } ], "id": "P_408_C_2445_Q1", "question": "Per què estan capçades les tres naus?" }, { "answers": [ { "text": "poligonal", "answer_start": 98 } ], "id": "P_408_C_2445_Q2", "question": "Quina planta té l'absis central?" }, { "answers": [ { "text": "espitlleres", "answer_start": 174 } ], "id": "P_408_C_2445_Q4", "question": "Com son les obertures ?" }, { "answers": [ { "text": "Una motllura", "answer_start": 235 } ], "id": "P_408_C_2445_Q5", "question": "Què ressegueix els tres absis entre la volta i el mur?" } ] }, { "context": "La prosperitat del cenobi es deu a la suma de factors d'ordre divers, però que tenen molt a veure amb l'elecció del seu emplaçament. Així, la fèrtil terra del Vallès, on hi ha el nucli central dels seus dominis, li proporcionarà una producció agrícola elevada que afavoreix les seves rendes en un context generalitzat de creixement. La proximitat amb Barcelona li atorgarà el favor de la cort comtal i episcopal. Finalment, la seva excel·lent posició estratègica el situaran en una posició immillorable per participar en l'expansió territorial del comtat de Barcelona els segles X a xii. El 1039, Ermessenda de Carcassona va escollir el monestir de Sant Cugat per celebrar-hi el matrimoni del seu nét, el comte Ramon Berenguer I, amb Elisabet de Nimes, probablement filla del vescomte Raimon Bernat I de Nimes.[3]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a la suma de factors d'ordre divers", "answer_start": 33 } ], "id": "P_408_C_2446_Q1", "question": "A què es deu la prosperitat del cenobi?" }, { "answers": [ { "text": "la fèrtil terra del Vallès", "answer_start": 139 } ], "id": "P_408_C_2446_Q2", "question": "Quin és el nucli central dels seus dominis?" }, { "answers": [ { "text": "una producció agrícola elevada", "answer_start": 229 } ], "id": "P_408_C_2446_Q3", "question": "Què li proporciona la fèrtil terra del Vallès?" }, { "answers": [ { "text": "de la cort comtal i episcopal", "answer_start": 382 } ], "id": "P_408_C_2446_Q4", "question": "Quin favor li atorga la proximitat amb Barcelona?" }, { "answers": [ { "text": "en l'expansió territorial del comtat de Barcelona", "answer_start": 518 } ], "id": "P_408_C_2446_Q5", "question": "En què participarà gracies a la seva posició estratègica?" } ] }, { "context": "Els dominis també s'ampliaren als monestirs de Sant Pere de Clarà i de Sant Salvador de Breda. Les possessions van créixer tant que obligà, a finals del segle xii, a repartir-les en quatre divisions destinades a millorar-ne l'administració: Vallès, Llobregat, Penedès i Palau (Santa Maria de Palautordera, al peu del Montseny). Així ho reflecteix una butlla del papa Urbà II que confirmava les possessions.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de Sant Pere de Clarà i de Sant Salvador de Breda.", "answer_start": 44 } ], "id": "P_408_C_2447_Q1", "question": "A quins monestirs s'ampliaren els dominis?" }, { "answers": [ { "text": "a repartir-les en quatre divisions", "answer_start": 164 } ], "id": "P_408_C_2447_Q2", "question": "A què obligà el creixement de les possessions?" }, { "answers": [ { "text": "millorar-ne l'administració", "answer_start": 212 } ], "id": "P_408_C_2447_Q3", "question": "Quin objectiu tenia a repartir les possessions en quatre divisions?" }, { "answers": [ { "text": "una butlla del papa Urbà II", "answer_start": 347 } ], "id": "P_408_C_2447_Q4", "question": "Què reflecteix la confirmació de les possessions?" } ] }, { "context": "A l'absis esquerre hi ha la imatge romànica del segle xii de la Mare de Déu del Bosc. Prové de l'antiga ermita de Sant Adjutori. Venerada durant segles a la comarca i pels hortolans de Barcelona. Al mur hi ha l'antiga sepultura de Ferran Folch de Cardona i d'Anglesola (1571), almirall de Nàpols, duc de Somma i comte d'Obieto i Palamós. Després va ser traslladat, pel seu fill i successor, amb tota solemnitat i pompa amb la seva dona a l'insigne Panteó del Monestir de Bellpuig, on jeia el seu pare.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de la Mare de Déu del Bosc", "answer_start": 58 } ], "id": "P_408_C_2448_Q1", "question": "Quina imatge hi ha a l'absis esquerre?" }, { "answers": [ { "text": "romànica", "answer_start": 35 } ], "id": "P_408_C_2448_Q2", "question": "De quina època és la imatge de la Mare de Déu del Bosc?" }, { "answers": [ { "text": "de l'antiga ermita de Sant Adjutori", "answer_start": 92 } ], "id": "P_408_C_2448_Q3", "question": "D'on prové la imatge de la Mare de Déu del Bosc?" }, { "answers": [ { "text": "de Ferran Folch de Cardona i d'Anglesola", "answer_start": 228 } ], "id": "P_408_C_2448_Q4", "question": "Quina sepultura hi ha al mur?" }, { "answers": [ { "text": "d'Obieto", "answer_start": 318 } ], "id": "P_408_C_2448_Q5", "question": "D'on era compte Ferran Folch de Cardona i d'Anglesola?" } ] } ] }

{ "title": "Santo Domingo el Antiguo", "paragraphs": [ { "context": "El claustre, anomenat «claustre dels Llorers», està enterament construït en maó. A la planta baixa uns pilars octogonals sostenen els arcs de mig punt regruixats. El claustre és perfectament simètric i les cantonades estan formades per la unió de dos pilars; a la planta superior els arcs són conopials. Per les seves formes estilístiques pot datar-se a la fi del segle xv o començaments del segle XVI.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "«claustre dels Llorers»", "answer_start": 22 } ], "id": "P_352_C_2107_Q1", "question": "Com és anomenat el claustre?" }, { "answers": [ { "text": "maó", "answer_start": 76 } ], "id": "P_352_C_2107_Q2", "question": "On està construït el claustre?" }, { "answers": [ { "text": "els arcs de mig punt regruixats", "answer_start": 130 } ], "id": "P_352_C_2107_Q3", "question": "Què sostenen els pilars octogonals de la planta baixa?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 247 } ], "id": "P_352_C_2107_Q4", "question": "Quants pilars formen les cantonades?" }, { "answers": [ { "text": "planta superior", "answer_start": 264 } ], "id": "P_352_C_2107_Q5", "question": "En quina planta els arcs són conopials?" } ] }, { "context": "El degà de la catedral de Toledo Diego de Castilla va ser nomenat marmessor del testament realitzat el 1575 per María de Silva —que pertanyia a una família noble i era dama de companyia de la reina Isabel i dona de Carles V— que, en enviduar el 1538, va entrar al convent de Santo Domingo, on es va dedicar fins a la seva mort a una vida de contemplació i devoció, aportant diversos béns al convent. En el seu testament, sorprenentment, va demanar ser enterrada a l'església del convent de la Madre de Dios, també a Toledo.[7] Diego de Castilla va saber aprofitar que les monges de Santo Domingo volien que les restes de la que havia estat la seva protectora durant anys reposessin allà per aconseguir el seu trasllat i així promoure la construcció d'una capella funerària al presbiteri de l'església per a l'esmentada María de Silva, per a ell mateix i per al seu fill Luis de Castella, aconseguint amb això demostrar la seva suposada descendència reial per part del rei Pere I de Castella,[8] a la qual cosa el degà va dedicar bona part de la seva vida; la col·locació de sepultures al presbiteri eren a aquella època normalment reservades per a famílies reials.[9] Va organitzar la reconstrucció d'una nova església de Santo Domingo i els monuments funeraris es van col·locar segons el seu desig: el de María de Silva al costat de l'Epístola i els del seu fill i el seu propi al costat de l'Evangeli. Aquesta disposició de les tombes fa pensar que potser havia existit una certa relació personal entre ells i també que el fill del degà Luis podria haver estat fruit d'aquestes relacions.[10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a una família noble", "answer_start": 142 } ], "id": "P_352_C_2108_Q2", "question": "A quina família pertanyia María de Silva?" }, { "answers": [ { "text": "de la reina Isabel", "answer_start": 186 } ], "id": "P_352_C_2108_Q3", "question": "De qui era dama de companyia María de Silva?" }, { "answers": [ { "text": "convent de Santo Domingo", "answer_start": 264 } ], "id": "P_352_C_2108_Q4", "question": "A quin convent va entrar María de Silva en enviudar?" }, { "answers": [ { "text": "per a famílies reials", "answer_start": 1142 } ], "id": "P_352_C_2108_Q5", "question": "Per a qui estava reservada la col·locació de sepultures al presbiteri en aquella època?" } ] }, { "context": "El convent pertany des de la seva fundació a la branca femenina de l'orde cistercenc. Pedro d'Alcocer, a la seva obra Historia o Descripción de la Imperial ciudad de Toledo de l'any 1554, el descriu com a «molt antic i catòlic i amb una especial veneració per tractar-se del primer convent fundat a Toledo».[3] A principis del segle xvii, Fray Antonio Yepes, a la seva Crónica general de la orden de San Benito, patriarca de los religiosos, de 1609, el considera «no solament el més antic de Toledo, sinó també un dels més antics d'Espanya».[4] Es creu que podia haver estat fundat, amb un altre nom, per sant Ildefons durant el segle vii i que va haver de desaparèixer a l'època de la invasió musulmana. Va ser el rei Alfons VI de Lleó, després de la reconquesta de Toledo, qui el va dedicar a sant Domènec de Silos i, sempre segons Alcocer, el va cedir a les monges benedictines, que a partir de 1140 van passar a pertànyer a l'orde del Cister.[5] El convent va tenir a partir d'aquesta fundació nombrosos privilegis i dotacions per part dels següents monarques regnants, alguns familiars dels quals van ser enterrats a Santo Domingo.[6]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Pedro d'Alcocer", "answer_start": 86 } ], "id": "P_352_C_2109_Q1", "question": "Qui és l'autor de l'obra Historia o Descripción de la Imperial ciudad de Toledo?" }, { "answers": [ { "text": "1554", "answer_start": 182 } ], "id": "P_352_C_2109_Q2", "question": "De quin any és Historia o Descripción de la Imperial ciudad de Toledo?" }, { "answers": [ { "text": "a les monges benedictines", "answer_start": 855 } ], "id": "P_352_C_2109_Q3", "question": "A qui va cedir el convent el rei Alfons VI de Lleó segons Alcover?" }, { "answers": [ { "text": "a partir de 1140", "answer_start": 886 } ], "id": "P_352_C_2109_Q4", "question": "Quan van passar les monges benedictines a pertànyer a l'ordre del Cister?" }, { "answers": [ { "text": "Santo Domingo", "answer_start": 1122 } ], "id": "P_352_C_2109_Q5", "question": "On van ser enterrats alguns familiars dels monarques regnants?" } ] }, { "context": "L'any 1612, el fill d'El Greco, Jorge Manuel Theotocópuli, amb la intercessió del seu amic Luis de Castella, acorden amb l'abadessa del convent Luisa d'Ayala y Toledo la cessió d'una sepultura per al seu pare i tota la seva família «per sempre més». A canvi es comprometen a realitzar la decoració de l'altar per part d'El Greco amb la pintura de L'adoració dels pastors i, per part de Jorge Manuel, un monument per a la Setmana Santa. El Greco va morir el 7 d'abril de 1614 i va ser enterrat a l'església de Santo Domingo. Un any més tard es va enterrar a la mateixa cripta la seva jove Alfonsa de los Morales. Existeixen notícies de discrepàncies entre les següents abadesses i el fill d'El Greco per rescindir el contracte de la capella funerària, havent-hi alguna hipòtesi que explica que van poder ser traslladades les seves restes a l'església, avui desapareguda, de San Torcuato de Toledo, en la qual Jorge Manuel estava treballant. Tanmateix, en obres posteriors al convent de Santo Domingo s'han trobat a la cripta restes d'ossos pertanyents a un home i una dona que poden ser els d'El Greco i la seva jove.[30][31]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Jorge Manuel Theotocópuli", "answer_start": 32 } ], "id": "P_352_C_2110_Q1", "question": "Com es deia el fill d'El Greco?" }, { "answers": [ { "text": "Luisa d'Ayala y Toledo", "answer_start": 144 } ], "id": "P_352_C_2110_Q2", "question": "Qui era l'abadessa del convent?" }, { "answers": [ { "text": "7 d'abril de 1614", "answer_start": 457 } ], "id": "P_352_C_2110_Q3", "question": "Quan va morir El Greco?" }, { "answers": [ { "text": "a l'església de Santo Domingo", "answer_start": 493 } ], "id": "P_352_C_2110_Q4", "question": "On va ser enterrat El Greco?" }, { "answers": [ { "text": "San Torcuato de Toledo", "answer_start": 873 } ], "id": "P_352_C_2110_Q5", "question": "En quina església estava treballant Jorge Manuel?" } ] }, { "context": "El degà va demanar al seu fill Luis, per l'amistat que tenia amb el pintor El Greco —a qui havia conegut a Itàlia— que el contractés per a la realització de les pintures del retaule major i d'altres dos més petits per a altars laterals. El 2 de juliol de 1577, el Greco va rebre l'encàrrec formal per a la creació de tres retaules.[12] A més de les pintures que componien els retaules, El Greco va ser l'encarregat dels dibuixos arquitectònics dels marcs així com de les escultures de la part alta dels retaules, encara que la seva realització es va encarregar a l'escultor Juan Bautista Monegro, sense que es tingui la certesa que seguís estrictament el que havia dissenyat el pintor.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Luis", "answer_start": 31 } ], "id": "P_352_C_2111_Q1", "question": "Qui era el fill del degà?" }, { "answers": [ { "text": "Itàlia", "answer_start": 107 } ], "id": "P_352_C_2111_Q2", "question": "On havia conegut el degà al Greco?" }, { "answers": [ { "text": "que el contractés per a la realització de les pintures del retaule major i d'altres dos més petits per a altars laterals", "answer_start": 115 } ], "id": "P_352_C_2111_Q5", "question": "Què va demanar el degà al seu fill Luis en relació al Greco?" } ] } ] }

{ "title": "Rata mesquera", "paragraphs": [ { "context": "Una rata mesquera adulta mesura entre 40 i 60 cm de llarg, dels quals gairebé la meitat són de la cua, i pesa entre 0,7 i 1,8 kg. Aquest és un pes unes quatre vegades superior al de la rata comuna (Rattus norvegicus), tot i que una rata mesquera adulta només és una mica més llarga. Les rates mesqueres són molt més petites que els castors americans (Castor canadensis), amb qui sovint comparteixen l'hàbitat. Els castors adults pesen entre 14 i 40 kg. El coipú (Myocastor coypus) fou introduït a Nord-amèrica, provinent de Sud-amèrica, a principis del segle xx. Comparteix l'hàbitat de la rata mesquera, però és més gran; pesa entre 5 i 10 kg i la seva cua és rodona, no aplanada. No pot resistir a climes tan freds com la rata mesquera i el castor, de manera que només s'ha estès a la part meridional dels seus àmbits de distribució de Nord-amèrica.[3][4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "entre 40 i 60 cm de llarg", "answer_start": 32 } ], "id": "P_365_C_2185_Q1", "question": "Quina mida té una rata mesquera adulta?" }, { "answers": [ { "text": "entre 0,7 i 1,8 kg", "answer_start": 110 } ], "id": "P_365_C_2185_Q2", "question": "Quant pesa una rata mesquera adulta?" }, { "answers": [ { "text": "Rattus norvegicus", "answer_start": 198 } ], "id": "P_365_C_2185_Q3", "question": "Quin nom científic rep la rata comuna?" }, { "answers": [ { "text": "castors americans", "answer_start": 332 } ], "id": "P_365_C_2185_Q4", "question": "Amb qui comparteixen hàbitat les rates mesqueres?" } ] }, { "context": "Les rates mesqueres viuen típicament en grups familiars compostos per una parella mascle-femella i les seves cries, que solen ser unes catorze. Durant la primavera solen lluitar amb altres rates mesqueres pel territori o per parelles potencials, i moltes resulten ferides o mortes durant aquests combats. Les famílies de rates mesqueres construeixen caus per protegir-se a si mateixes i les cries del fred i els depredadors. Als rierols, estanys o llacs, les rates mesqueren excaven a la riba, i el cau té una entrada subaquàtica. Aquestes entrades mesuren entre 15 i 20 cm d'ample. Als pantans es construeixen caus amb vegetació i fang. Aquests caus mesuren fins a 90 cm d'alt. A les àrees nevoses mantenen obertes les entrades del seu cau tapant-les amb vegetació, que és substituïda cada dia. Les inundacions primaverals s'enduen alguns caus i cal refer-los cada any. Les rates mesqueres també construeixen plataformes d'alimentació a les zones humides. Les rates mesqueres ajuden a mantenir àrees obertes als aiguamolls, cosa que contribueix a proporcionar un hàbitat als ocells aquàtics.[4][10]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "unes catorze", "answer_start": 130 } ], "id": "P_365_C_2186_Q1", "question": "Quantes cries solen tenir la parella mascle-femella?" }, { "answers": [ { "text": "en grups familiars", "answer_start": 37 } ], "id": "P_365_C_2186_Q2", "question": "Com viuen les rates mesqueres?" }, { "answers": [ { "text": "Durant la primavera", "answer_start": 144 } ], "id": "P_365_C_2186_Q3", "question": "Quan resulten ferides moltes rates mesqueres?" }, { "answers": [ { "text": "amb vegetació i fang", "answer_start": 616 } ], "id": "P_365_C_2186_Q5", "question": "Amb què construeixen les rates mesqueres els caus als pantans?" } ] }, { "context": "Les rates mesqueres són especialment actives de nit o al crepuscle, tot i que, com en el cas de la guineu roja o el senglar, el seu cicle diari es pot veure pertorbat per l'activitat humana. A les zones on no se les molesta, a vegades també se les pot observar de dia. S'alimenten de bogues i altres plantes aquàtiques. No emmagatzemen aliments per l'hivern, però a vegades es veuen obligades a menjar-se l'interior del cau. Tot i que pot semblar que les rates mesqueres robin als castors els aliments que han emmagatzemat, hi ha més associacions aparentment cooperatives amb els castors, com es veu al documental de vida animal de la BBC presentat per David Attenborough, The Life of Mammals.[11] El material vegetal representa aproximadament el 95% de la seva dieta. Entre les espècies més consumides hi ha vegetals com ara el senill, la boga, joncs, nimfees i núfars, així com escorça d'arbre, equiset i potamogetons. També mengen cereals, verdures, fruits i herbes, i excaven per arribar a les arrels de nyàmera. Als mesos en què hi ha poca vegetació,[12] suplementen la seva dieta amb animals petits com ara musclos d'aigua dolça, larves d'insectes aquàtics, granotes, crancs de riu, cargols d'aigua, peixos i petites tortugues.[3][4] No s'ha pogut confirmar que les rates mesqueres es mengin ocells o els seus ous, i també es discuteix el grau d'importància dels musclos i crancs de riu en la seva dieta.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de nit o al crepuscle", "answer_start": 45 } ], "id": "P_365_C_2187_Q1", "question": "Quan són especialment actives les rates mesqueres?" }, { "answers": [ { "text": "A les zones on no se les molesta", "answer_start": 191 } ], "id": "P_365_C_2187_Q2", "question": "On es poden observar de dia a les rates mesqueres?" }, { "answers": [ { "text": "de bogues i altres plantes aquàtiques", "answer_start": 281 } ], "id": "P_365_C_2187_Q3", "question": "De què s'alimenten les rates mesqueres?" }, { "answers": [ { "text": "David Attenborough", "answer_start": 653 } ], "id": "P_365_C_2187_Q4", "question": "Qui presenta el documental de vida animal de la BBC?" }, { "answers": [ { "text": "amb animals petits", "answer_start": 1086 } ], "id": "P_365_C_2187_Q5", "question": "Amb què suplementen les rates la seva dieta els mesos en què hi ha poca vegetació?" } ] }, { "context": "En els hàbitats de clima favorable, les rates mesqueres es poden reproduir tot l'any. Això es pot observar, per exemple, a les regions meridionals dels Estats Units. A l'Europa central, l'època d'aparellament és generalment el període de març a setembre, però també s'hi han observat femelles embarassades o cries durant els mesos hivernals. Habitualment, a l'Europa central les femelles donen a llum dues ventrades per any; en condicions ambientals molt favorables és possible una tercera. La gestació dura trenta dies, al final dels quals neixen entre quatre i nou cries, més habitualment cinc o sis. Les cries neixen petites, cegues i calbes, i només pesen uns 22 grams.[5] El seu pelatge espès i sedós es desenvolupa en els primers 14-18 dies, i obren els ulls després d'uns 10 dies. Després d'unes quatre setmanes comença a créixer la capa exterior de pèl; aquest canvi de pèl cap a l'anomenat «pelatge adult» és complet als quatre mesos d'edat, quan l'animal ja pesa uns 600 grams. Als medis meridionals les cries maduren en sis mesos, mentre que als medis septentrionals, més freds, triguen aproximadament un any.[13]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el període de març a setembre", "answer_start": 224 } ], "id": "P_365_C_2188_Q1", "question": "Quina és generalment l'època d'aparellament de les rates mesqueres a l'Europa central?" }, { "answers": [ { "text": "dues ventrades per any", "answer_start": 401 } ], "id": "P_365_C_2188_Q2", "question": "Quantes vegades donen a llum les femelles de les rates mesqueres a l'Europa central?" }, { "answers": [ { "text": "en condicions ambientals molt favorables", "answer_start": 425 } ], "id": "P_365_C_2188_Q3", "question": "Quan es possible una tercera ventrada de les femelles de les rates mesqueres a l'Europa central?" }, { "answers": [ { "text": "trenta", "answer_start": 508 } ], "id": "P_365_C_2188_Q4", "question": "Quants dies dura la gestació de les rates mesqueres?" }, { "answers": [ { "text": "petites, cegues i calbes", "answer_start": 620 } ], "id": "P_365_C_2188_Q5", "question": "Com neixen les cries de les rates mesqueres?" } ] }, { "context": "Un percentatge significatiu de les preses eren mascles, que a la primavera havien abandonat el seu cau i havien marxat a altres zones a la recerca de nous territoris per preparar-hi la temporada reproductiva estival. També queien preses dels visons rates mesqueres juvenils que no trobaven prou aliment al seu territori; en canvi, els exemplars adults ben alimentats només eren caçats rarament pels visons.[16] Per tant, es pot descriure la dinàmica de poblacions de les rates mesqueres com a dependent de la densitat. En condicions ambientals favorables, els rosegadors tenen una vida més o menys tranquil·la.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "mascles", "answer_start": 47 } ], "id": "P_365_C_2189_Q1", "question": "Com eren un percentatge significatiu de les preses?" }, { "answers": [ { "text": "a la primavera", "answer_start": 60 } ], "id": "P_365_C_2189_Q2", "question": "Quan havien abandonat els mascles el seu cau?" }, { "answers": [ { "text": "més o menys tranquil·la", "answer_start": 586 } ], "id": "P_365_C_2189_Q3", "question": "Com és la vida dels rosegadors en condicions ambientals favorables?" }, { "answers": [ { "text": "a altres zones", "answer_start": 119 } ], "id": "P_365_C_2189_Q4", "question": "On havien marxat els mascles a la primavera?" }, { "answers": [ { "text": "a la recerca de nous territoris per preparar-hi la temporada reproductiva estival", "answer_start": 134 } ], "id": "P_365_C_2189_Q5", "question": "Per què marxaren els mascles a altres zones?" } ] }, { "context": "Pocs anys després de l'alliberament de rates mesqueres a Bohèmia, l'animal fou classificat com a plaga. L'estat de Baviera inicià les mesures de control immediatament després de la primera observació del rosegador, i el 1917 creà una base legal que fou adoptada per molts altres estats alemanys. Tanmateix, aquestes mesures no tingueren gaire èxit. El 1935 es creà la Comissió del Reich pel control de la rata mesquera, que, tot i tenir 36 treballadors, no aconseguí millors resultats.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a Bohèmia", "answer_start": 55 } ], "id": "P_365_C_2190_Q1", "question": "On es van alliberar rates mesqueres?" }, { "answers": [ { "text": "com a plaga", "answer_start": 91 } ], "id": "P_365_C_2190_Q2", "question": "Com van ser classificades les rates mesqueres després del seu alliberament a Bohèmia?" }, { "answers": [ { "text": "immediatament després de la primera observació del rosegador", "answer_start": 153 } ], "id": "P_365_C_2190_Q3", "question": "Quan va iniciar l'estat de Baviera les mesures de control?" }, { "answers": [ { "text": "la Comissió del Reich", "answer_start": 365 } ], "id": "P_365_C_2190_Q4", "question": "Què es va crear l'any 1935?" }, { "answers": [ { "text": "36", "answer_start": 437 } ], "id": "P_365_C_2190_Q5", "question": "Quants treballadors tenia la Comissió del Reich?" } ] } ] }

{ "title": "Línia 1 del metro de Barcelona", "paragraphs": [ { "context": "La línia es va inaugurar el 1926 amb el nom de Metropolitano Transversal per unir les terminals ferroviàries que havien sorgit a Barcelona. Actualment uneix les estacions d'Hospital de Bellvitge i Fondo, en un traçat de doble via soterrada, les cotxeres es troben a Santa Eulàlia i la Sagrera i tallers a l'estació d'Hospital de Bellvitge. Actualment té 20,7 quilòmetres de longitud i trenta estacions.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Metropolitano Transversal", "answer_start": 47 } ], "id": "P_465_C_2785_Q1", "question": "Amb quin nom es va inaugurar la línia?" }, { "answers": [ { "text": "1926", "answer_start": 28 } ], "id": "P_465_C_2785_Q2", "question": "Quan es va inaugurar la línia?" }, { "answers": [ { "text": "les terminals ferroviàries que havien sorgit a Barcelona", "answer_start": 82 } ], "id": "P_465_C_2785_Q3", "question": "Què unia la línia?" }, { "answers": [ { "text": "les estacions d'Hospital de Bellvitge i Fondo", "answer_start": 157 } ], "id": "P_465_C_2785_Q4", "question": "Quines estacions uneix actualment la línia?" }, { "answers": [ { "text": "trenta", "answer_start": 385 } ], "id": "P_465_C_2785_Q5", "question": "Quantes estacions té actualment la línia?" } ] }, { "context": "A la vegada que s'ampliava a Santa Coloma, pocs dies més tard es posava el primer perllongament per la banda del llobregat, que no havia variat des de 1932. S'ampliava en 950 metres i dos estacions, Santa Eulàlia i Torrassa.[43] El 1980 es van iniciar les obres d'aquest perllongament amb el tancament de l'estació de Santa Eulàlia (antigament anomenada Bordeta Cotxeres), terminal de la línia des de 1932, i es va canviar parcialment la seva localització. Quan es va inaugurar el nou tram es va tancar definitivament l'estació de Bordeta inaugurada l'any 1926.[44]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Santa Eulàlia i Torrassa", "answer_start": 199 } ], "id": "P_465_C_2786_Q1", "question": "Quines estacions van ampliar la línia?" }, { "answers": [ { "text": "Bordeta Cotxeres", "answer_start": 354 } ], "id": "P_465_C_2786_Q3", "question": "Com era anomenada antigament Santa Eulàlia?" }, { "answers": [ { "text": "1926", "answer_start": 556 } ], "id": "P_465_C_2786_Q4", "question": "Quan es va inaugurar l'estació de Bordeta?" }, { "answers": [ { "text": "Quan es va inaugurar el nou tram", "answer_start": 457 } ], "id": "P_465_C_2786_Q5", "question": "Quan es va tancar definitivament l'estació de Bordeta?" } ] }, { "context": "L'any 1968 la línia es perllonga en 1.802 metres i dues estacions des de Fabra i Puig a Sant Andreu i Torras i Bages.[38] Una dècada més tard el 21 de desembre de 1983 creuava el Besòs arribant a la població de Santa Coloma de Gramenet. L'ampliació constava de dos quilòmetres de longitud i tres estacions a Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma.[39] Era la primera ampliació que es feia a la zona del Barcelonès Nord.[40]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "1968", "answer_start": 6 } ], "id": "P_465_C_2787_Q1", "question": "Quin any es va perllongar la línia en 1.802 metres?" }, { "answers": [ { "text": "1983", "answer_start": 163 } ], "id": "P_465_C_2787_Q2", "question": "Quan va arribar la línia a Santa Coloma de Gramenet?" }, { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 261 } ], "id": "P_465_C_2787_Q3", "question": "De quants quilòmetres de longitud constava l'ampliació?" }, { "answers": [ { "text": "Trinitat Vella, Baró de Viver i Santa Coloma", "answer_start": 308 } ], "id": "P_465_C_2787_Q4", "question": "Quines eren les tres estacions que constaven en l'ampliació de la línia?" }, { "answers": [ { "text": "Barcelonès Nord", "answer_start": 409 } ], "id": "P_465_C_2787_Q5", "question": "A quina zona es va fer l'ampliació?" } ] }, { "context": "El mes d'agost de 2010 es va paral·litzar temporalment el servei entre Av. Carrilet i l'Hospital de Bellvitge per les obres de connexió dels nous tallers que s'havien construït i les vies generals per poder accedir-hi. Els nous tallers de manteniment d'Hospital de Bellvitge substituïen els de Mercat Nou, que havia canviat la seva estructura per les obres de la línia d'alta velocitat.[47]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "El mes d'agost de 2010", "answer_start": 0 } ], "id": "P_465_C_2788_Q1", "question": "Quan es va paral·litzar temporalment el servei entre Av. Carrilet i l'Hospital de Bellvitge?" }, { "answers": [ { "text": "per les obres de connexió dels nous tallers que s'havien construït i les vies generals per poder accedir-hi", "answer_start": 110 } ], "id": "P_465_C_2788_Q2", "question": "Per què s'havia paral·litzat temporalment el servei entre Av. Carrilet i l'Hospital de Bellvitge?" }, { "answers": [ { "text": "Els nous tallers de manteniment d'Hospital de Bellvitge", "answer_start": 219 } ], "id": "P_465_C_2788_Q3", "question": "Quins tallers substituïen els de Mercat Nou?" }, { "answers": [ { "text": "per les obres de la línia d'alta velocitat", "answer_start": 343 } ], "id": "P_465_C_2788_Q4", "question": "Per què s'havia canviat l'estructura dels tallers de Mercat Nou?" } ] }, { "context": "El projecte era denominat oficialment Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales.[14] El traçat s'iniciava a la Bordeta, km 99,530 de la línia de Barcelona a Tarragona, i transcorreria per sota del carrer de Sants fins a la plaça d'Espanya, on enllaçaria amb el NEE, i després per la Gran Via de les Corts Catalanes fins a la plaça de la Universitat on es bifurcaria, un ramal per la ronda de la Universitat i un altre pel carrer de Pelai (enllaçant amb FSB) i carrer de Fontanella, i es tornarien a enllaçar a la plaça d'Urquinaona. Després circularia per la ronda de Sant Pere, avinguda de Vilanova, el patí de maniobres de l'Estació del Nord (enllaçant amb Nord i MZA) i posteriorment en superfície per la riera de Bogatell fins a l'estació de mercaderies de Bogatell i finalitzant el recorregut a l'estació de Poble Nou de MZA (línia de Mataró).[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales", "answer_start": 38 } ], "id": "P_465_C_2790_Q1", "question": "Com era denominat oficialment el projecte?" }, { "answers": [ { "text": "a la Bordeta", "answer_start": 156 } ], "id": "P_465_C_2790_Q2", "question": "On s'iniciava el traçat del projecte?" }, { "answers": [ { "text": "per sota del carrer de Sants fins a la plaça d'Espanya", "answer_start": 234 } ], "id": "P_465_C_2790_Q3", "question": "Per on transcorria el traçat del projecte?" }, { "answers": [ { "text": "a la plaça d'Espanya,", "answer_start": 268 } ], "id": "P_465_C_2790_Q4", "question": "On enllaçava el traçat amb el NEE?" }, { "answers": [ { "text": "a l'estació de Poble Nou de MZA", "answer_start": 848 } ], "id": "P_465_C_2790_Q5", "question": "A quina estació finalitzava el traçat de la línia?" } ] } ] }

{ "title": "Mansana de la Discòrdia", "paragraphs": [ { "context": "No se'n lliurà de la crítica el Concurs anual d'edificis artístics que entre 1899 i 1906 havia premiat obres de marcat perfil modernista com la casa Calvet, la Lleó Morera o la casa Trinxet.[6] A les pàgines de l'Esquella de la Torratxa el caricaturista Picarol va publicar el 1905 una vinyeta on uns personatges amb aspecte de marginals li pregunten a un senyor amb aspecte burgés: «¿Qui us fa la casa, en Domènech, en Gaudí o en Puig i Cadafalch?», i el burgés respongué: «Encare no estich ben decidit...Aquell que surti premiat al concurs».[7] Mostra el dibuixant també uns edificis alegres que han rebut premi i uns altres tristos i pansits, amb llàgrimes brollant de les finestres. Es tracta d'un grup d'edificis amb un perfil que recorda la «mansana de la Discòrdia», ja que en una d'elles es mostra un coronament triangular com a l'Amatller, mentre que una de les boques recorden força les obertures de la tribuna de la Batlló.[8] La proliferació constructiva i els dissenys estranys, fins i tot extravagants per l'època, són temes de debat popular, a jutjar per l'aparició a la premsa satírica dels fanals de Falquès al passeig de Gràcia, del monument a Pitarra, la Sagrada Família o, posteriorment, la casa Milà, que va ser objecte de les burles de Picarol.[1]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "de marcat perfil modernista", "answer_start": 109 } ], "id": "P_26_C_151_Q2", "question": "Quin tipus d'obres va premiar el Concurs anual d'edificis artístics entre 1899 i 1906?" }, { "answers": [ { "text": "llàgrimes brollant de les finestres", "answer_start": 650 } ], "id": "P_26_C_151_Q3", "question": "Què tenien els edificis tristos i pansits?" }, { "answers": [ { "text": "la «mansana de la Discòrdia»", "answer_start": 744 } ], "id": "P_26_C_151_Q4", "question": "Què recorda el grup d'edificis?" }, { "answers": [ { "text": "es obertures de la tribuna de la Batlló", "answer_start": 894 } ], "id": "P_26_C_151_Q5", "question": "Què recorda una de les boques?" } ] }, { "context": "La pugna entre els arquitectes més famosos del moment va atraure molts altres burgesos que pugnaven per presumir de tenir la casa més espectacular i opulenta al passeig de moda. Una mena d'efecte crida que provocava que el 1906 els Malagrida, que comerciaven amb l'Argentina, es fessin construir un edifici amb una cúpula al número 27, obra del mestre d'obres Joaquim Codina i Matalí. Sagnier va fer la casa de la família Mulleras al costat de la casa Amatller, mentre que la vídua Marfà enllestia el 1905 l'obra d'estil medievalista que havia encarregat a Manuel Comas a la cantonada amb el carrer de València.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la casa més espectacular i opulenta", "answer_start": 122 } ], "id": "P_26_C_152_Q1", "question": "Què volien tenir el burgesos?" }, { "answers": [ { "text": "Joaquim Codina i Matalí", "answer_start": 360 } ], "id": "P_26_C_152_Q2", "question": "Quin arquitecte va fer la casa del número 27?" }, { "answers": [ { "text": "Sagnier", "answer_start": 385 } ], "id": "P_26_C_152_Q3", "question": "Qui va fer la casa de la família Mulleras?" }, { "answers": [ { "text": "d'estil medievalista", "answer_start": 513 } ], "id": "P_26_C_152_Q4", "question": "De quin estil era la casa de la vídua Marfà?" }, { "answers": [ { "text": "Manuel Comas", "answer_start": 557 } ], "id": "P_26_C_152_Q5", "question": "A qui va encarregar la casa la vídua Marfà?" } ] }, { "context": "Cronològicament la casa Amatller és el primer immoble del conjunt. L'any 1898 l'industrial xocolater Antoni Amatller, afeccionat a la fotografia, als viatges i col·leccionista de vidre antic, va adquirir un edifici anodí de 1875 per traslladar-hi la seva residència principal. L'industrial va encarregar les obres de transformació a l'arquitecte Puig i Cadafalch, que va decidir donar-li un aire de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dóna accés a l'habitatge principal, amb una solució que va emprar posteriorment al palau del Baró de Quadras i a la casa Macaya, tot i que en el cas de l'immoble dels Amatller havia de ser habitat per diverses famílies. L'arquitecte va fer a la Casa Amatller una reinterpretació personal del gòtic amb una obra que cercava l'excel·lència, tot i que els elements del llenguatge gòtic s'estaven abandonant per la majoria dels arquitectes. L'aspecte més sorprenent de l'edifici és la façana esglaonada amb reminiscències nòrdiques, amb esgrafiats ocres i blancs i rematada per un exuberant frontó flamenc ornamentat amb rajoles vitrificades vermelles i daurades de València. Alguns especialistes han considerat la façana com «l'apoteosi de les arts decoratives» amb inspiració en els palauets urbans de Copenhaguen, Brussel·les o Amsterdam.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la casa Amatller", "answer_start": 16 } ], "id": "P_26_C_154_Q1", "question": "Quin és el primer immoble del conjunt?" }, { "answers": [ { "text": "Puig i Cadafalch", "answer_start": 346 } ], "id": "P_26_C_154_Q2", "question": "Qui va transformar la casa que havia comprat Antoni Amatller?" }, { "answers": [ { "text": "industrial xocolater", "answer_start": 80 } ], "id": "P_26_C_154_Q3", "question": "Què era Antoni Amatller?" }, { "answers": [ { "text": "una reinterpretació personal del gòtic", "answer_start": 734 } ], "id": "P_26_C_154_Q4", "question": "Què va fer a la Casa Amatller Puig i Cadafalch?" }, { "answers": [ { "text": "de València", "answer_start": 1134 } ], "id": "P_26_C_154_Q5", "question": "D'on son les rajoles?" } ] }, { "context": "També són molt freqüents les reformes a les façanes de les cases d'habitatges existents aprofitant la major llibertat de composició que permet abandonar la imatge d'homogeneïtat de l'Eixample sense façanes singulars, qualificada aleshores d'anodina. L'ordenança de 1891 permetia, a més, un coronament decoratiu i l'existència de cossos sortints de més envergadura. Aquest nou marc legal augmentà les possibilitats formals i comportà moltes reformes. L'exemple més paradigmàtic va ser la «mansana de la Discòrdia», on es varen reformar cinc edificis.[2]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "cinc", "answer_start": 535 } ], "id": "P_26_C_155_Q1", "question": "Quants edificis es van reformar a la «mansana de la Discòrdia»?" }, { "answers": [ { "text": "les reformes a les façanes", "answer_start": 25 } ], "id": "P_26_C_155_Q2", "question": "Què era molt freqüent?" }, { "answers": [ { "text": "d'anodina", "answer_start": 239 } ], "id": "P_26_C_155_Q3", "question": "Com es qualificava la imatge de l'eixample?" }, { "answers": [ { "text": "1891", "answer_start": 265 } ], "id": "P_26_C_155_Q4", "question": "De quina any és l'ordenança?" }, { "answers": [ { "text": "les possibilitats formals", "answer_start": 396 } ], "id": "P_26_C_155_Q5", "question": "Què va augmentar aquesta ordenança?" } ] }, { "context": "La casa Lleó Morera va ser realitzada entre 1902 i 1905 per Lluís Domènech i Montaner a la cantonada amb el carrer Consell de Cent. També aquest encàrrec és una reforma d'un edifici preexistent, en aquest cas, construït el 1864 per la Sociedad Fomento del Ensanche. Domènech, potser el més renaixentista dels arquitectes de la Barcelona modernista, va integrar la creativitat del treball d'un nombre considerable d'artistes i artesans aconseguint una espectacular unitat final d'estil floral. El vestíbul, l'escala, l'ascensor i la planta principal representen un dels conjunts més rics i millor conservats d'arts aplicades del modernisme: mosaics, vitralls, marqueteries, paviments, escultures... A la façana destacava un conjunt de figures femenines obra de l'escultor Eusebi Arnau que van ser destruïdes als anys quaranta junt amb altres detalls ornamentals. Els baixos van ser parcialment restaurats el 1992.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Lluís Domènech i Montaner", "answer_start": 60 } ], "id": "P_26_C_156_Q1", "question": "Qui va realitzar la casa Lleó Morera?" }, { "answers": [ { "text": "a la cantonada amb el carrer Consell de Cent", "answer_start": 86 } ], "id": "P_26_C_156_Q2", "question": "On es troba la casa?" }, { "answers": [ { "text": "un conjunt de figures femenines", "answer_start": 720 } ], "id": "P_26_C_156_Q3", "question": "Què destacava a la façana?" }, { "answers": [ { "text": "Eusebi Arnau", "answer_start": 771 } ], "id": "P_26_C_156_Q4", "question": "Qui va fer les escultures femenines de la façana?" }, { "answers": [ { "text": "als anys quaranta", "answer_start": 807 } ], "id": "P_26_C_156_Q5", "question": "Quan van ser destruïdes les escultures femenines de la façana?" } ] } ] }

{ "title": "Disc de Nebra", "paragraphs": [ { "context": "El disc de Nebra, o disc celeste de Nebra, és la representació més antiga que es coneix de la volta del cel i dels fenòmens astronòmics. Es tracta d'una peça arqueològica descoberta el 1999 a la muntanya de Mittelberg, prop de Nebra, a l'estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya.[1][2] És una placa de bronze, quasi rodona, de 2 kg de massa i té aproximadament un diàmetre de 32 cm. Pertany a la cultura d'Unetice, de fa 3.600 anys; la cultura Unetice (o Aunjetitz, en alemany) és una cultura prehistòrica que es va desenvolupar durant l'edat del bronze a la zona entre els rius Rin i Dnièster i des de la mar Bàltica fins al Baix Danubi.[3] Els experts diuen que representa el firmament, amb l'ús d'elements abstractes. Es troba al Landesmuseum der Vorgeschichte de Halle. El disc de Nebra va ser declarat, per la UNESCO, Patrimoni cultural i registrat com a \"Memòria del món\" des del juny del 2013.[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "la representació més antiga que es coneix de la volta del cel", "answer_start": 46 } ], "id": "P_319_C_1909_Q1", "question": "Què és el disc de Nebra?" }, { "answers": [ { "text": "el 1999", "answer_start": 182 } ], "id": "P_319_C_1909_Q2", "question": "Quan van descobrir el disc de Nebra?" }, { "answers": [ { "text": "de bronze", "answer_start": 292 } ], "id": "P_319_C_1909_Q3", "question": "De quin material és el disc de Nebra?" }, { "answers": [ { "text": "a la cultura d'Unetice", "answer_start": 384 } ], "id": "P_319_C_1909_Q4", "question": "A quina cultura pertany el disc de Nebra?" }, { "answers": [ { "text": "Rin i Dnièster", "answer_start": 572 } ], "id": "P_319_C_1909_Q5", "question": "Entre quins rius es va desenvolupar la cultura d'Unetice?" } ] }, { "context": "A l'estiu del 1999, dues persones, Harry Westphal i Mario Renne, amb l'ajut de detectors de metalls,[5] es dedicaven a cercar municions i armes militars al bosc de Ziegelroda, que és la part forestal de la muntanya Mittelberg. Va ser així com van ensopegar, sense sospitar-ne la importància, amb les restes d'alguna civilització prehistòrica, restes que més tard es datarien cap al 1600 aC. Les troballes consistien en un disc clavat verticalment a terra, acompanyat de dues espases, dues destrals, uns braçalets i un escarpre; tot plegat envoltat per grans pedres que protegien el dipòsit. Inicialment, no van donar gens d'importància al disc, i la resta la van vendre al mercat negre per 31.000 marcs (uns 16.000 euros de l'any 2000).", "qas": [ { "answers": [ { "text": "municions i armes militars", "answer_start": 126 } ], "id": "P_319_C_1910_Q1", "question": "Què buscaven Harry Westphal i Mario Renne el 1999?" }, { "answers": [ { "text": "amb les restes d'alguna civilització prehistòrica", "answer_start": 292 } ], "id": "P_319_C_1910_Q2", "question": "Amb què van ensopegar Harry Westphal i Mario Renne el 1999?" }, { "answers": [ { "text": "cap al 1600 aC", "answer_start": 375 } ], "id": "P_319_C_1910_Q3", "question": "De quan daten les restes que van trobar Harry Westphal i Mario Renne el 1999?" }, { "answers": [ { "text": "clavat verticalment a terra", "answer_start": 427 } ], "id": "P_319_C_1910_Q4", "question": "Com estava el disc quan el van trobar Harry Westphal i Mario Renne?" }, { "answers": [ { "text": "no van donar gens d'importància al disc", "answer_start": 604 } ], "id": "P_319_C_1910_Q5", "question": "Què van fer inicialment Harry Westphal i Mario Renne?" } ] }, { "context": "El jaciment arqueològic es va trobar, segons confessió dels implicats, al bosc de Ziegelrodaer, a la muntanya Mittelberg, que està a 252 metres d'altitud i que domina el riu Unstrut. Aquest lloc és prop de Nebra (estat de Saxònia-Anhalt, Alemanya).[4] Es van fer anàlisis químiques del terra que van coincidir amb les fetes a la terra que estava adherida al disc celeste; així, els arqueòlegs van poder confirmar que els descobridors havien dit la veritat. La muntanya de Mittelberg és tradicionalment rica en jaciments arqueològics de diverses etapes de la humanitat, i ofereix un dels recintes europeus amb una més gran densitat de sepultures de l'edat del bronze; s'hi calculen uns 800 túmuls.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Ziegelrodaer", "answer_start": 82 } ], "id": "P_319_C_1911_Q1", "question": "A quin bosc es va troba el jaciment arqueològic?" }, { "answers": [ { "text": "de Nebra", "answer_start": 203 } ], "id": "P_319_C_1911_Q2", "question": "D'on està a prop el bosc de Ziegelrodaer?" }, { "answers": [ { "text": "en jaciments arqueològics", "answer_start": 507 } ], "id": "P_319_C_1911_Q3", "question": "En què és rica la muntanya de Mittelberg?" }, { "answers": [ { "text": "uns 800", "answer_start": 681 } ], "id": "P_319_C_1911_Q4", "question": "Quans túmuls podem trobar a la muntanya de Mittelberg?" }, { "answers": [ { "text": "van fer anàlisis químiques del terra", "answer_start": 255 } ], "id": "P_319_C_1911_Q5", "question": "Com van comprovar els investigadors que els dics provenia d'on deien els descobridors?" } ] }, { "context": "Les espases aparegudes al costat del disc celeste són d'una gran qualitat. Les empunyadures i les fulles estan treballades amb gran cura i decorades amb la mateixa tècnica que el disc, l'embotiment i bandes d'or, com a armes de cerimonials.[14] La seva datació va ser possible gràcies a la tècnica del carboni 14 sobre les restes de materials orgànics adherits a les espases, i segons unes anàlisis d'elements per fluorescència de raigs X, realitzats per E. Pernicka de la Universitat de Friburg, el bronze és originari de Mitterberg, a Àustria, l'estany de Cornualla, i l'or és dels Carpats; existeix la possibilitat, segons l'arqueòleg Gregory Borg, que l'or pogués procedir del riu Carnon de Cornualla (2010).[15]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "d'una gran qualitat", "answer_start": 54 } ], "id": "P_319_C_1912_Q1", "question": "Com són les espasses trobades al costat dels disc?" }, { "answers": [ { "text": "gràcies a la tècnica del carboni 14", "answer_start": 277 } ], "id": "P_319_C_1912_Q2", "question": "Com van poder datar les espases?" }, { "answers": [ { "text": "amb gran cura", "answer_start": 123 } ], "id": "P_319_C_1912_Q3", "question": "Com estan treballades les empunyadures i les fulles de les espases?" }, { "answers": [ { "text": "amb la mateixa tècnica que el disc", "answer_start": 149 } ], "id": "P_319_C_1912_Q4", "question": "Com estan decorades les empunyadures i les fulles de les espases?" }, { "answers": [ { "text": "de Mitterberg", "answer_start": 520 } ], "id": "P_319_C_1912_Q5", "question": "D'on és originari el bronze de les espases?" } ] }, { "context": "Des d'aquest moment, l'oficina federal de Saxònia-Anhalt va impulsar una campanya per l'excavació del lloc que va obtenir molt bons resultats. Es va esbrinar que no es tractava de cap sepultura sinó d'un dipòsit on s'havien abandonat les peces dintre d'una cista (vas metàl·lic amb tapa que s'usava per a guardar objectes preciosos), sense cap ordre. Aquest tipus de dipòsit és força freqüent entre els humans de l'edat del bronze i se'n coneixen força exemplars. Es creu que poden ser ofrenes als déus.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'oficina federal de Saxònia-Anhalt", "answer_start": 21 } ], "id": "P_319_C_1913_Q1", "question": "Qui va impulsar una campanya per l'excavació del lloc?" }, { "answers": [ { "text": "d'un dipòsit", "answer_start": 199 } ], "id": "P_319_C_1913_Q2", "question": "De què es tractava segons van esbrinar?" }, { "answers": [ { "text": "entre els humans de l'edat del bronze", "answer_start": 393 } ], "id": "P_319_C_1913_Q3", "question": "Entre qui és freqüent aquest tipus de dipòsit?" }, { "answers": [ { "text": "ofrenes als déus", "answer_start": 486 } ], "id": "P_319_C_1913_Q4", "question": "Què es creu que poden ser aquests dipòsits?" }, { "answers": [ { "text": "que no es tractava de cap sepultura", "answer_start": 158 } ], "id": "P_319_C_1913_Q5", "question": "Què van esbrinar en l'excavació?" } ] }, { "context": "Un comprador de la troballa la va oferir als museus de prehistòria de Berlín i Munic. Va ser aleshores que el director del museu de Berlín, Wilfried Menghin, va rebre unes fotografies on es veia el disc celeste força brut i altres peces. De tot plegat, el comprador anònim en demanava un milió de marcs alemanys. Menghin va contestar que el propietari legítim del tresor prehistòric era el patrimoni nacional i que, per tant, s'havia de lliurar al Museu de Prehistòria de Munic. Després d'aquesta conversa, la troballa va desaparèixer durant un temps.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "als museus de prehistòria de Berlín i Munic", "answer_start": 41 } ], "id": "P_319_C_1914_Q1", "question": "A qui va oferir la troballa un comprador?" }, { "answers": [ { "text": "unes fotografies", "answer_start": 167 } ], "id": "P_319_C_1914_Q2", "question": "Què va rebre Wilfried Menghin?" }, { "answers": [ { "text": "el disc celeste", "answer_start": 195 } ], "id": "P_319_C_1914_Q3", "question": "Què va veure Wilfried Menghin a les fotografies?" }, { "answers": [ { "text": "un milió de marcs alemanys", "answer_start": 285 } ], "id": "P_319_C_1914_Q4", "question": "Quan demanava el comprador anònim per la troballa?" }, { "answers": [ { "text": "el patrimoni nacional", "answer_start": 387 } ], "id": "P_319_C_1914_Q5", "question": "Qui era el propietari legitim del tresor prehistòric segons Menghin?" } ] } ] }

{ "title": "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band", "paragraphs": [ { "context": "L'agost de 1966, els Beatles es retiraren permanentment de les gires i començaren unes vacances de tres mesos per descansar de les sessions de gravació. En un vol de tornada a Londres el mes de novembre, Paul McCartney tingué una idea per a una cançó que involucrava una banda militar del període eduardià que eventualment formaria el motor del concepte de Sgt. Pepper. Les sessions per enregistrar el vuitè àlbum dels Beatles començaren el 24 de novembre a Abbey Road Studio Two i que en un principi havia d'estar temàticament vinculat amb la infància dels membres. Dues de les primeres pistes del projecte eren «Strawberry Fields Forever» i «Penny Lane», però EMI els va pressionar i ambdues cançons foren publicades en forma de senzill; després no s'inclogueren a l'àlbum.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "tres mesos", "answer_start": 99 } ], "id": "P_123_C_733_Q1", "question": "Quant temps van fer de vacances?" }, { "answers": [ { "text": "En un vol de tornada a Londres", "answer_start": 153 } ], "id": "P_123_C_733_Q2", "question": "On tingué la idea per la cançó?" }, { "answers": [ { "text": "Paul McCartney", "answer_start": 204 } ], "id": "P_123_C_733_Q3", "question": "Qui va tenir la idea?" }, { "answers": [ { "text": "eduardià", "answer_start": 297 } ], "id": "P_123_C_733_Q4", "question": "De quin període és la banda militar?" }, { "answers": [ { "text": "Abbey Road Studio Two", "answer_start": 458 } ], "id": "P_123_C_733_Q5", "question": "On van enregistrar l'àlbums?" } ] }, { "context": "Els musicòlegs consideren Sgt. Pepper com un àlbum conceptual primerenc que va avançar l'ús de la forma cíclica a la música popular, al mateix temps que prosseguí la maduració artística que els Beatles havien emprès en els àlbums anteriors. Se l'ha descrit com un dels primers LPs d'art rock, auxiliant l'evolució del rock progressiu, i acreditat amb marcar l'inici de l'Album Era. L'àlbum destaca en el panorama psicodèlic britànic i es nodreix de múltiples gèneres i estils, entre d'altres el vodevil, la música de circ, la music hall, la música avantguardista i les músiques clàssiques occidental i índia. El 2003, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va situar l'àlbum al National Recording Registry («Registre Nacional d'Enregistraments»), honorant-lo com «culturalment, històricament o estèticament significatiu».[3] Aquell mateix any la revista Rolling Stone el situà a la primera posició de la llista «500 Greatest Albums of All Time» («500 Millors Àlbums de Tots els Temps»). El 2014 se n'havien venut més de 30 milions de còpies arreu del món, convertint-se en un dels àlbums més ben venuts de la història. El Professor Kevin J Dettmar, escrivint per a l'Oxford Encyclopedia of British Literature, el descrigué com «el més important i influent àlbum de rock and roll mai enregistrat».[4]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "un dels primers LPs d'art rock", "answer_start": 261 } ], "id": "P_123_C_734_Q1", "question": "Com s'ha descrit l'àlbum?" }, { "answers": [ { "text": "de múltiples gèneres i estils", "answer_start": 446 } ], "id": "P_123_C_734_Q2", "question": "De què es nodreix l'àlbum?" }, { "answers": [ { "text": "culturalment, històricament o estèticament significatiu", "answer_start": 769 } ], "id": "P_123_C_734_Q3", "question": "Com van honorar l'àlbum?" }, { "answers": [ { "text": "més de 30 milions", "answer_start": 1018 } ], "id": "P_123_C_734_Q4", "question": "Quantes còpies s'havien venut el 2014?" }, { "answers": [ { "text": "un àlbum conceptual primerenc", "answer_start": 42 } ], "id": "P_123_C_734_Q5", "question": "Com es considera Sgt. Pepper?" } ] }, { "context": "Segons el musicòleg Walter Everett, Sgt. Pepper marca el començament de l'ascens de McCartney com la força creativa dominant dels Beatles. Ell mateix escrigué més de la meitat de material de l'àlbum, a més de tenir cada vegada més control en l'enregistrament de les seves composicions. Des d'aquest moment, McCartney proveiria la direcció artística de les publicacions del grup.[39][nb 7] Les sessions començaren el 24 de novembre de 1966 a l'Abbey Road Studio Two, el primer dia que els Beatles es reunien d'ençà del setembre.[42] Amb el luxe d'un pressupost d'enregistrament gairebé il·limitat, es reservaren sessions de temps indefinit que els permetien treballar fins tan tard com volguessin.[43][nb 8] Començaren gravant tres cançons que pretenien incorporar a un àlbum temàticament vinculat a les seves infanteses: «Strawberry Fields Forever», «When I'm Sixty-Four» i «Penny Lane».[44] A la primera sessió s'introduí un nou instrument de teclat anomenat mellotron[45] les tecles del qual reproduïen cintes gravades d'una sèrie d'altres instruments, permetent al seu usuari tocar parts de teclat amb un d'aquests sons.[46] McCartney tocà la introducció de «Strawberry Fields Forever» amb l'efecte d'una flauta.[45] La complicada producció de la pista involucrava l'empelt innovador de dues preses enregistrades amb tempos i altures diferents.[47] L'enginyer de so d'EMI, Geoff Emerick, recorda que durant la gravació de Revolver, «ens acostumàrem que ens demanassin de fer l'impossible i sabíem que la paraula 'no' no existia en el vocabulari dels Beatles.»[48] Segons opina Martin, Sgt. Pepper «sorgí naturalment de Revolver», marcant «una era d'experimentació tecnològica gairebé contínua».[49][nb 9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el començament de l'ascens de McCartney", "answer_start": 54 } ], "id": "P_123_C_735_Q1", "question": "Què marca Sgt. Pepper?" }, { "answers": [ { "text": "la direcció artística de les publicacions", "answer_start": 327 } ], "id": "P_123_C_735_Q2", "question": "Què va fer des d'aquest moment McCartney?" }, { "answers": [ { "text": "24 de novembre de 1966", "answer_start": 416 } ], "id": "P_123_C_735_Q3", "question": "Quin dia van començar les gravacions?" }, { "answers": [ { "text": "gairebé il·limitat", "answer_start": 577 } ], "id": "P_123_C_735_Q4", "question": "Quin pressupost tenien?" }, { "answers": [ { "text": "mellotron", "answer_start": 960 } ], "id": "P_123_C_735_Q5", "question": "Quin nou instrument de teclat van introduir?" } ] }, { "context": "Després que Martin decidís que «Only a Northern Song» no era prou bona per incloure-la a Sgt. Pepper, Harrison escrigué «Within You Without You», inspirada en la música clàssica hindustànica.[151] MacDonald descriu la pista com un «assaig ambiciós en una fusió i filosofia meditativa interculturals» que la majoria de comentaristes titllen d'avorrit; els crítics afirmen que manca d'«interès harmònic» i que la lletra és «beatífica ... didàctica i antiquada».[152][nb 24] Tanmateix, Moore defensa l'èmfasi de la cançó en la melodia en lloc de l'harmonia com un atribut totalment apropiat per al gènere. Caracteritza la resposta crítica com «extremadament variada», apuntant que Goldstein identifica la pista com un dels punts forts de l'àlbum i que d'altres la veuen com un sumari apte del material de la primera cara.[154] MacDonald considera la cançó com una «desviació distant» del so dels Beatles i un «assoliment remarcable» que representa la «consciència» de l'LP.[155] Womack hi coincideix, assegurant que «ben bé podria dir-se, l'ànima ètica de l'àlbum».[156] Maximitzant la «capacitat d'expressivitat» de l'enregistrament, la pista inclou un tempo rubato sense precedents en el catàleg dels Beatles.[156] El to de la cançó prové de l'escala oriental Khamaj, similar al mode mixolidi occidental.[157][nb 25] La pista s'acaba amb una explosió de rialles que alguns oients interpreten com una burla de la cançó, però Harrison explica: «Després de tot aquell material indi un vol una mica de alleujament. És un alliberament després de cinc minuts de música trista ... Se suposa que havies de sentir el públic en tot cas, ja que escolten el show del Sergeant Pepper. Aquest era l'estil de l'àlbum.»[159][nb 26] Martin emprà el moment de lleugeresa per succeir-lo amb la que ell anomena «pista còmica» de l'àlbum: «When I'm Sixty-Four».[161]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Within You Without You»,", "answer_start": 121 } ], "id": "P_123_C_736_Q1", "question": "Quina cançó va escriure Harrison?" }, { "answers": [ { "text": "en la melodia", "answer_start": 518 } ], "id": "P_123_C_736_Q2", "question": "On diu Moore que hi ha l'èmfasi de la cançó?" }, { "answers": [ { "text": "un dels punts forts de l'àlbum", "answer_start": 712 } ], "id": "P_123_C_736_Q3", "question": "Com identifica la pista Goldstein?" }, { "answers": [ { "text": "un tempo rubato", "answer_start": 1148 } ], "id": "P_123_C_736_Q4", "question": "Quin tempo inclou la peça?" }, { "answers": [ { "text": "Khamaj", "answer_start": 1259 } ], "id": "P_123_C_736_Q5", "question": "De quina escala prové el to de la cançó?" } ] }, { "context": "A la sessió fotogràfica del 30 de març de 1967 amb Cooper també s'elaboraren la contraportada i la imatge desplegable de l'interior, que segons el musicòleg Ian Inglis transmeten «una calor òbvia i immediata ... que les distancien de l'esterilitat i artifici típics d'aquestes imatges.»[205] McCartney explicà: «Una de les coses en què estàvem aquells dies eren els missatges oculars ... Per tant amb la foto interior de Michael Cooper, tots diguérem: 'Ara mireu aquesta càmera i digueu vertaderament us estimo! Realment intenteu-ho i sentiu amor; realment doneu amor a través d'això! Sortirà; es mostrarà; és una actitud.' I això és el que això és, si la mires veuràs el gran esforç dels ulls.»[208] La funda interior abandonava per primera vegada el foli blanc estàndard en favor d'un patró abstracte d'ones de color grana, vermell, rosa i blanc, obra de l'equip de disseny neerlandès The Fool.[205] L'embalatge incloïa com a regal de bonificació una graella de retallables de cartró dissenyats per Blake i Haworth: un retrat del Sgt. Pepper basat en una estàtua de can Lennon que s'utilitzà a la portada, un bigoti fals, dos conjunts de divises de sergent, dues medalles i una imatge dels Beatles dempeus vestits amb els uniformes.[209] Moore creu que la inclusió d'aquests ítems ajudà als fans a «pretendre estar a la banda».[210]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "The Fool", "answer_start": 887 } ], "id": "P_123_C_737_Q2", "question": "Qui va dissenyar la funda interior?" }, { "answers": [ { "text": "retallables", "answer_start": 964 } ], "id": "P_123_C_737_Q3", "question": "Què incloïa l'embalatge?" }, { "answers": [ { "text": "Blake i Haworth", "answer_start": 1001 } ], "id": "P_123_C_737_Q4", "question": "Qui va dissenyar els retallables?" }, { "answers": [ { "text": "en una estàtua de can Lennon", "answer_start": 1050 } ], "id": "P_123_C_737_Q5", "question": "En què està basat el retrat del Sgt. Pepper?" } ] }, { "context": "En els anys posteriors, alguns s'han afegit al clam crític envers l'àlbum. A una enquesta de Melody Maker de 1998, estrelles de pop, DJs i periodistes el votaren com el pitjor enregistrament mai fet.[260] Entre els detractors més ferotges hi havia el músic i periodista John Robb, que descrigué l'àlbum com «el punt de referència del 1967 –el nivell subaquàtic del rock 'n' roll».[260] En una avaluació mordaç del disc prèvia al seu 40è aniversari, el crític de The Guardian Richard Smith el descrigué com «si no el pitjor, llavors certament l'àlbum més sobrevalorat de tots els temps.» També digué que al LP «agudíssim» sovint se'l classificava com el millor pel seu impacte cultural i «no per res intrínsecament bo» d'ell.[261] El 2007 se li demanà a l'artista i escriptor Billy Childish que nominés l'àlbum «suposadament bo» que «orgullosament no escoltaria mai més»; aquest nominà Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band i afegí que «senyalà la mort del rock 'n' roll».[262] El 2010, el músic i autor Bill Drummond titllà l'àlbum de «la pitjor cosa que mai va passar a la música».[263] El 2015 el guitarrista dels Rolling Stones, Keith Richards, el denuncià com «una barreja d'escombraries, més o menys com Satanic Majesties».[264]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "el pitjor enregistrament mai fet", "answer_start": 166 } ], "id": "P_123_C_738_Q1", "question": "Com van votar l'àlbum en una enquesta de Melody Maker?" }, { "answers": [ { "text": "John Robb", "answer_start": 270 } ], "id": "P_123_C_738_Q2", "question": "Qui era un dels mes grans detractors?" }, { "answers": [ { "text": "sobrevalorat", "answer_start": 554 } ], "id": "P_123_C_738_Q3", "question": "Com pensava John Robb que era l'àlbum?" }, { "answers": [ { "text": "una barreja d'escombraries", "answer_start": 1165 } ], "id": "P_123_C_738_Q4", "question": "Com el qualificà Keith Richards?" }, { "answers": [ { "text": "la mort del rock 'n' roll", "answer_start": 944 } ], "id": "P_123_C_738_Q5", "question": "Què assenyala l'àlbum segons Billy Childish?" } ] } ] }

{ "title": "Art romànic de la Baixa Cerdanya", "paragraphs": [ { "context": "El monestir de Sant Esteve i Sant Hilari, a Alp, és el primer monestir cerdà al segle ix. El comte Frèdol, l'any 815, és el que va edificar la cel·el correntment anomenada de Sant Esteve d'Umfred.[16] Van ser localitzades les seves runes, damunt de la carretera d'Alp a la Molina, amb una mena de cabana de pastor coberta per una gran llosa de pissarra i parets treballades amb opus spicatum. Aquest tipus d'obra també es troba a altres esglésies pròximes d'aquesta zona, com la de Santa Cecília de Bolvir, al fonament de l'absis de Santa Eugènia de Saga i sobretot a la de Sant Esteve de les Pereres.[17]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Sant Esteve i Sant Hilari", "answer_start": 15 } ], "id": "P_470_C_2815_Q1", "question": "Quin és el primer monestir cerdà al segle ix?" }, { "answers": [ { "text": "de Sant Esteve d'Umfred", "answer_start": 172 } ], "id": "P_470_C_2815_Q2", "question": "Com és anomenada correntment la cel·el?" }, { "answers": [ { "text": "Frèdol", "answer_start": 99 } ], "id": "P_470_C_2815_Q3", "question": "Qui va edificar la cel·el?" }, { "answers": [ { "text": "una gran llosa de pissarra", "answer_start": 326 } ], "id": "P_470_C_2815_Q4", "question": "Què cobria la cabana de pastor on eren les runes?" }, { "answers": [ { "text": "amb opus spicatum", "answer_start": 374 } ], "id": "P_470_C_2815_Q5", "question": "Amb què estaven treballades les parets de la cabana de pastor on eren les runes?" } ] }, { "context": "Les escultures de talla de fusta policromada de Crist Majestat [7]i la Mare de Déu amb Nen anomenada Sedes sapientiae, eren les representacions més nombroses que es feien per venerar a cada església. Gairebé totes s'han datat a partir del segle xii o principis del xiii. Noves devocions introdueixen els ordes mendicants al segle xiii. Els altars per les noves devocions es varen fer sota d'arcs buidats en els murs laterals de la nau, però es va acabar foradant les parets i construint capelles adossades com a l'església de Sant Esteve de Prullans.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Crist Majestat [7]i la Mare de Déu amb Nen", "answer_start": 48 } ], "id": "P_470_C_2816_Q1", "question": "De qui són les escultures de talla de fusta policromada?" }, { "answers": [ { "text": "policromada", "answer_start": 33 } ], "id": "P_470_C_2816_Q2", "question": "Com és la fusta de l'escultura de Crist Majestat?" }, { "answers": [ { "text": "la Mare de Déu amb Nen", "answer_start": 68 } ], "id": "P_470_C_2816_Q3", "question": "A què s'anomena Sedes sapientiae?" }, { "answers": [ { "text": "a partir del segle xii o principis del xiii", "answer_start": 226 } ], "id": "P_470_C_2816_Q4", "question": "De quan daten les representacions de Crist Majestat i la Mare de Déu amb Nen?" }, { "answers": [ { "text": "sota d'arcs buidats en els murs laterals de la nau", "answer_start": 384 } ], "id": "P_470_C_2816_Q5", "question": "On es van fer els altars per les noves devocions?" } ] }, { "context": "Situat en la capçalera de l'edifici i normalment per on es comença la seva construcció, l'absis és punt principal de les celebracions litúrgiques dintre del temple. De planta semicircular amb volta de quart d'esfera i sempre, a les esglésies de la Cerdanya, amb una finestra al centre per recollir les primeres llums del dia. Alguns tenen una fornícula o petit armari a la paret per guardar els objectes de culte. A esglésies de comunitats més grans s'acostumava a pintar el seu interior al fresc, representant el pantocràtor al centre i a la resta del tambor, personatges bíblics o escenes evangèliques. Se n'han conservat alguns fragments a Sant Andreu de Baltarga, Sant Julià d'Estavar i Santa Maria de Mosoll.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "l'absis", "answer_start": 88 } ], "id": "P_470_C_2817_Q1", "question": "Què està situat a la capçalera de l'edifici?" }, { "answers": [ { "text": "punt principal de les celebracions litúrgiques", "answer_start": 99 } ], "id": "P_470_C_2817_Q2", "question": "Què és l'absis?" }, { "answers": [ { "text": "semicircular", "answer_start": 175 } ], "id": "P_470_C_2817_Q3", "question": "Com és la planta de l'absis?" }, { "answers": [ { "text": "per recollir les primeres llums del dia", "answer_start": 285 } ], "id": "P_470_C_2817_Q4", "question": "Per a què és la finestra que hi ha al centre de l'absis?" }, { "answers": [ { "text": "al fresc", "answer_start": 488 } ], "id": "P_470_C_2817_Q5", "question": "Com s'acostumava a pintar l'interior de l'absis en esglésies de comunitats més grans?" } ] }, { "context": "Quasi totes les esglésies cerdanes han tingut i conserven, ornaments de forja a les seves portes, des de finals del segle xii fins al segle XV. El ferro s'explotava a tota la Cerdanya, des del Canigó fins a Martinet.[5] La típica forja de rínxols continua sent l'ornament més comú de les portes ferrades, aquests ferros tenien la missió a més a més de l'ornament, de ser un reforç dels batents de les portes. Combinant el mateix element s'aconseguia una gran diversitat de composicions diferents amb la variació d'un element tan senzill com és una espiral.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "ornaments de forja", "answer_start": 59 } ], "id": "P_470_C_2818_Q1", "question": "Què han tingut i conserven quasi totes les esglésies cerdanes a les seves portes?" }, { "answers": [ { "text": "des de finals del segle xii fins al segle XV", "answer_start": 98 } ], "id": "P_470_C_2818_Q2", "question": "Quan han tingut i conservat quasi totes les esglésies cerdanes ornaments de forja a les seves portes?" }, { "answers": [ { "text": "El ferro", "answer_start": 144 } ], "id": "P_470_C_2818_Q3", "question": "Què s'explotava a tota la Cerdanya?" }, { "answers": [ { "text": "de rínxols", "answer_start": 236 } ], "id": "P_470_C_2818_Q4", "question": "Quina forja continua sent l'ornament més comú de les portes ferrades?" }, { "answers": [ { "text": "reforç dels batents de les portes", "answer_start": 374 } ], "id": "P_470_C_2818_Q5", "question": "Quin altra funció tenia la forja a les portes a més d'element ornamental?" } ] }, { "context": "Les figures humanes normalment tenen el cap descobert. A la portalada de Santa Maria d'All hi ha una figura que es cobreix amb caputxa, i també en aquesta mateixa església una figura es presenta com orant amb el braç dret aixecat i el braç esquerre creuat a la cintura. Aquesta actitud de pregària és vigent a Europa Central fins al segle viii, al segle xi reapareix vinculada a diversos grups, entre ells els càtars, també a Sant Serni de Meranges es pot veure una de semblant.[6] Hi ha la figura d'un atlant representada a Sant Julià d'Estavar i a Sant Pere d'Olopte. La figura nua posada d'esquena ensenyant les natges es troba a Santa Cecília de Bolvir, Santa Maria d'All i a Sant Esteve de Guils.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "Les figures humanes", "answer_start": 0 } ], "id": "P_470_C_2819_Q1", "question": "Qui té normalment el cap descobert?" }, { "answers": [ { "text": "A la portalada de Santa Maria d'All", "answer_start": 55 } ], "id": "P_470_C_2819_Q2", "question": "On hi ha una figura que es cobreix amb caputxa?" }, { "answers": [ { "text": "dret", "answer_start": 217 } ], "id": "P_470_C_2819_Q3", "question": "Quin braç té aixecat la figura que es presenta com orant a Santa Maria d'All?" }, { "answers": [ { "text": "creuat a la cintura", "answer_start": 249 } ], "id": "P_470_C_2819_Q4", "question": "Com està el braç esquerre de la figura que es presenta com orant a Santa Maria d'All?" }, { "answers": [ { "text": "a Santa Cecília de Bolvir, Santa Maria d'All i a Sant Esteve de Guils", "answer_start": 631 } ], "id": "P_470_C_2819_Q5", "question": "On és la figura nua posada d'esquena que ensenya les natges?" } ] }, { "context": "La situació de la porta es feia normalment amb orientació a migjorn, per ésser l'orientació més càlida, en aquestes terres de la Cerdanya també era corrent fer un porxo, que servia per protegir l'entrada de les inclemències del temps. Normalment era una construcció lleugera de fusta i que es poden copsar per les marques on s'engalzaven els cabirons i en moltes esglésies s'aprecien les mènsules de suport de la biga de la teulada. Els porxos més moderns de les esglésies de Santa Maria de Talló i Sant Pere d'Olopte donen una idea de com devien ser aquells. Malgrat tot, algunes vegades es troba la porta a la façana de ponent, com a Sant Martí de Víllec o Sant Genís de Montellà, però es tracta de construccions del segle xiii. A Sant Julià de Tartera la porta està situada al nord, però no se sap amb certesa si fou el seu lloc original.", "qas": [ { "answers": [ { "text": "a migjorn", "answer_start": 58 } ], "id": "P_470_C_2820_Q1", "question": "Cap on s'orientava la porta normalment?" }, { "answers": [ { "text": "per protegir l'entrada de les inclemències del temps", "answer_start": 181 } ], "id": "P_470_C_2820_Q2", "question": "Per a què servia el porxo?" }, { "answers": [ { "text": "fusta", "answer_start": 278 } ], "id": "P_470_C_2820_Q3", "question": "Amb quin material es feia normalment la construcció?" }, { "answers": [ { "text": "a la façana de ponent", "answer_start": 607 } ], "id": "P_470_C_2820_Q4", "question": "On és la porta a Sant Martí de Víllec?" }, { "answers": [ { "text": "segle xiii", "answer_start": 719 } ], "id": "P_470_C_2820_Q5", "question": "De quan data la construcció de Sant Martí de Víllec?" } ] } ] }

{ "title": "Climent I", "paragraphs": [ { "context": "Probablement un home influent en els primers anys de l'església romana, es creu que va estar en contacte amb els apòstols Pere i Pau. Una tradició apunta que fou ordenat pel mateix sant Pere.[8] Hegèsip de Jerusalem[9] i Sant Ireneu de Lió a Adversus haereses afirmen que Climent, com a contemporani dels apòstols, va poder conversar amb ells i va predicar, juntament amb els altres deixebles, el cristianisme en vida d'aquests.[13] De fet, també s'assegura que va ser batejat i ordenat per sant Pere i que, després, va ser bisbe auxiliar de Lli i Anaclet.[7][14] Això es deu probablement al fet que normalment és identificat com un company de treball de sant Pau que apareix esmentat, juntament amb altres col·laboradors, a la «Carta als Filipencs», a la Bíblia.[15][16] Així ho creuen Orígenes, Eusebi de Cesarea, Epifani de Salamina i Jeroni d'Estridó, però és possible que aquesta persona fos un altre Climent, originari de Filipos,[9] perquè de fet la carta es dirigeix als cristians d'aquesta ciutat grega.[8] Louis de Cormenin[17] i Henry Chapman[9] esmenten una teoria considerada errònia al segle xix segons la qual s'havia considerat a Climent un possible parent dels emperadors romans per la similitud del seu nom amb el de Flavi Climent, cònsol de l'any 95, nebot de Vespasià i cosí de Domicià, que va ser martiritzat per aquest darrer al final del seu consolat segons Suetoni i Cassi Dió, on es mostra que els motius al·legats eren religiosos.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "als cristians d'aquesta ciutat grega", "answer_start": 975 } ], "id": "P_271_C_1621_Q2", "question": "A qui es dirigeix la «Carta als Filipencs»?" }, { "answers": [ { "text": "dels emperadors romans", "answer_start": 1173 } ], "id": "P_271_C_1621_Q3", "question": "De qui s'havia considerat Climent parent segons Louis de Cormenin i Henry Chapman?" }, { "answers": [ { "text": "Flavi Climent", "answer_start": 1235 } ], "id": "P_271_C_1621_Q4", "question": "Qui era cosí de Domicià?" }, { "answers": [ { "text": "l'any 95", "answer_start": 1260 } ], "id": "P_271_C_1621_Q5", "question": "Quan va ser cònsol Flavi Climent?" } ] }, { "context": "Per la seva banda, Eusebi de Cesarea també diu que és el tercer,[16] unes dades que utilitza l'obra de Juli Africà, però en corregeix lleugerament les dates. També la crònica de sant Jeroni és una traducció d'Eusebi, car l'original es va perdre.[9] Jeroni esmenta que Climent és el successor de Lli i Anaclet, però també reconeix a un altre Climent com l'immediat successor de sant Pere, basant-se en la tradició que havia estat ordenat sacerdot per l'apòstol i una llei apòcrifa, pseudoclementina, d'almenys del segle iii continguda en l'obra de Tertul·lià i després en les Constitucions Apostòliques, que esmenta com s'ordenà poc abans de la mort de Pere.[8] El Catàleg Liberià canvia de posició a Climent, posant-lo davant de Clet i Anaclet, que són de fet la mateixa persona. Henry Chapman va considerar que això es degué a un dels diversos errors accidentals de l'autor d'aquesta llista.[9] L'únic que intenta conciliar ambdues tradicions és Rufí d'Aquileia, que confiant que l'epístola de Climent fos apòcrifa, afirma que va ser ordenat per Pere, el precedirien Lli i Anaclet, però que juntament amb Climent els tres van exercir funcions episcopals en vida de Pere.[8]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "una traducció d'Eusebi", "answer_start": 193 } ], "id": "P_271_C_1622_Q1", "question": "Què és la crònica de sant Jeroni?" }, { "answers": [ { "text": "davant de Clet i Anaclet", "answer_start": 719 } ], "id": "P_271_C_1622_Q2", "question": "En quina posició situa a Climent el Catàleg Liberià?" }, { "answers": [ { "text": "Rufí d'Aquileia", "answer_start": 947 } ], "id": "P_271_C_1622_Q3", "question": "Qui és l'únic que intenta conciliar ambdues tradicions?" }, { "answers": [ { "text": "episcopals", "answer_start": 1144 } ], "id": "P_271_C_1622_Q5", "question": "Quines funcions afirma Rufí d'Aquileia que van exercir conjuntament Climent, Lli i Anaclet?" } ] }, { "context": "Es coneixen altres textos apòcrifs dels quals se n'ha atribuït l'autoria a Climent, probablement pel gran prestigi que va tenir el bisbe en la primera època de l'Església.[11] Aquests textos són anomenats escrits pseudoclementins, dels quals el més destacat és la «Segona carta als corintis». Altres textos coneguts són les dues «Epístoles a les Verges», de les quals se n'han perdut les originals en grec. Molts van creure la seva autenticitat, perquè eren conegudes al segle iv per Epifani de Salamina, que diu que eren llegides en les esglésies, i per Jeroni. Però després s'ha vist que no van poder ser escrites pel mateix autor de la carta dels corintis. Alguns autors les han atribuïdes a la segona meitat del segle ii o bé, més probablement al segle iii, i Harnack, de fet, creu que les dues cartes eren originalment una.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "en la primera", "answer_start": 137 } ], "id": "P_271_C_1623_Q1", "question": "En quina època va tenir Climent un gran prestigi?" }, { "answers": [ { "text": "pseudoclementins", "answer_start": 213 } ], "id": "P_271_C_1623_Q2", "question": "Com són anomenats els textos apòcrifs?" }, { "answers": [ { "text": "«Segona carta als corintis».", "answer_start": 264 } ], "id": "P_271_C_1623_Q3", "question": "Quin dels texts pseudoclementins és el més destacat?" }, { "answers": [ { "text": "«Epístoles a les Verges»", "answer_start": 329 } ], "id": "P_271_C_1623_Q4", "question": "De quins textos s'han perdut els originals en grec?" }, { "answers": [ { "text": "que les dues cartes eren originalment una", "answer_start": 786 } ], "id": "P_271_C_1623_Q5", "question": "Què creu Harnack?" } ] }, { "context": "Sobre la seva cronologia, el Liber Pontificalis indica que a regnar durant 9 anys, 2 mesos i 10 dies, en temps de Galba i Vespasià, des del consulat de Tràgal i Itàlic, l'any 68, fins al 79, quan Vespasià esdevé cònsol per novena vegada i Tit ho és amb ell.[10] Aquestes dates són incorrectes, generalment l'Annuario Pontificio de la Santa Seu atorga un pontificat d'uns deu anys, del 88 al 97.[18] Eusebi de Cesarea diu que va començar el seu mandat el dotzè any regnat de Domicià, el 92, i que dirigí l'església romana fins època de Nerva, finalitzant el tercer any de regnat de Trajà, l'any 99.[8] Altres autors ofereixen altres dates, entre el ca. 91 i el ca. 101, en general s'acostuma a datar la mort al voltant de l'any 100.[19][7] Henry Chapman a la Catholic Encyclopedia diu que Climent va regnar aproximadament fins al 99, basant-se en la llista d'Hegèsip, citada per Epifani de Salamina, el qual diu, com s'ha esmentat abans amb sant Ireneu, que Climent va ser contemporani als apòstols Pere i Pau a Roma, i que fins i tot va fer-hi amistat. Les dades d'Hegèsip les va utilitzar Juli Africà per configurar la seva pròpia llista, si bé partia amb alguns errors, no hi ha dubte que a la seva època, l'any 160, es creia que Climent havia mort el segon any del regnat de Trajà, el 99, tal com es destil·la de la llista d'Hegèsip.[9]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "al 79", "answer_start": 184 } ], "id": "P_271_C_1624_Q1", "question": "Quan esdevé Vespasià cònsol per novena vegada?" }, { "answers": [ { "text": "al voltant de l'any 100", "answer_start": 707 } ], "id": "P_271_C_1624_Q2", "question": "Quan s'acostuma a datar la mort?" }, { "answers": [ { "text": "Henry Chapman", "answer_start": 739 } ], "id": "P_271_C_1624_Q3", "question": "Qui diu que Climent va regnar aproximadament fins al 99?" }, { "answers": [ { "text": "a la Catholic Encyclopedia", "answer_start": 753 } ], "id": "P_271_C_1624_Q4", "question": "On diu Henry Chapman que Climent va regnar aproximadament fins al 99?" } ] }, { "context": "Segons Ireneu, durant el seu pontificat, un moment en què l'Església no ha està totalment establerta sinó que es basa en diferents seus, la seu romana rep la notícia que els cristians de Corint s'han dividit en dos bàndols. D'aquest conflicte es conserva la Carta als cristians de Corint o Primera Epístola de Climent, que precisament s'atribueix l'autoria al bisbe romà, datada cap a l'any 96,[19] amb la qual va aconseguir retornar la situació a la normalitat en la comunitat coríntia predicant la tradició llegada dels apòstols per a totes les esglésies.[13] De fet, la carta és considerada un dels primers exemples de la mostra d'autoritat del bisbe romà envers altres seus eclesiàstiques.[7]", "qas": [ { "answers": [ { "text": "dos", "answer_start": 211 } ], "id": "P_271_C_1626_Q1", "question": "En quants bàndols s'havien dividit els cristians de Corint?" }, { "answers": [ { "text": "al bisbe romà", "answer_start": 357 } ], "id": "P_271_C_1626_Q2", "question": "A qui s'atribueix la Carta als cristians de Corint?" }, { "answers": [ { "text": "cap a l'any 96", "answer_start": 379 } ], "id": "P_271_C_1626_Q3", "question": "De quan es data la Carta als cristians de Corint?" }, { "answers": [ { "text": "retornar la situació a la normalitat en la comunitat coríntia", "answer_start": 425 } ], "id": "P_271_C_1626_Q4", "question": "Què va aconseguir la Carta als cristians de Corint?" }, { "answers": [ { "text": "mostra d'autoritat del bisbe romà envers altres seus eclesiàstiques", "answer_start": 625 } ], "id": "P_271_C_1626_Q5", "question": "Com es considerada la Carta als cristians de Corint?" } ] } ] }