text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
Consorci per a la Normalització Lingüística
La presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), Ester Franquesa, i la presidenta del Patronat de la Fundació Privada Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, Mariona Carulla, han signat aquest matí un conveni de col·laboració que té com a objectiu la realització d'activitats de foment cultural adreçades a diversos col·lectius del CPNL.
Aquest conveni consolida la voluntat de les dues institucions de treballar conjuntament i en xarxa per fomentar l'ús social del català com a eina de convivència i difondre la llengua, el patrimoni i la cultura catalanes a tota la població.
D'acord amb aquest conveni, la Fundació Privada Orfeó Català-Palau de la Música Catalana ofereix a alumnes del CPNL, participants en el programa Voluntariat per la llengua (VxL) i treballadors del Consorci, una promoció 2×1 per als espectacles programats durant la temporada previ acord entre les dues parts.
També inclou la mateixa promoció per a les visites guiades que el Palau de la Música Catalana organitza els dimecres a les 12.30 h.
Per la seva banda, el CPNL es compromet a difondre entre els seus usuaris i a la societat en general l'adhesió del Palau de la Música com a entitat col·laboradora del Consorci.
Un altre dels acords signats per part del Consorci és la difusió dels espectacles promoguts a través dels canals de comunicació dels 22 centres de normalització lingüística (146 punts d'atenció al públic) del CPNL: pàgines web, mitjans de comunicació locals, xarxes socials, butlletins electrònics, etc.
El CPNL, amb el programa Llengua, cultura i cohesió, motiva l'aprenentatge i l'ús de la llengua del seu alumnat i dels participants del Voluntariat per la llengua a partir del coneixement del patrimoni literari i cultural del país, així com també de les entitats socials, culturals i esportives de cada població.
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats. |
Barcelona, 13 de setembre d e 2019.- El proper dissabte 28 de setembre se celebrarà una nova edició de l'esdeveniment d'spinning solidari "Pedaleja x La Marató de TV3" organitzat per Marriott International i Clubs DiR.
L'spot de l'esdeveniment, que enguany celebra la seva desena edició, compta amb Pep Guardiola com a protagonista.
Durant l'spot, Guardiola posa èmfasi en el paper de TV3 com a impulsor constant d'accions solidàries i de sensibilització a través de la Marató de TV3 i explica quin és l'objectiu d'enguany: donar visibilitat i recaptar fons per les malalties minoritàries o poc freqüents, aquelles que, tot i ser patides per moltes persones, són desconegudes per la immensa majoria de la població.
Guardiola fa finalment una crida a la participació de tothom al Pedaleja x La Marató de TV3: "el 28 de setembre, tothom a pedalar per la Marató de TV3 per les malalties minoritàries".
L'espot ja està disponible a la pàgina web oficial de l'esdeveniment.
Com cada any, l'esdeveniment consistirà en més de set hores de diferents macro sessions d'SpinDiR a l'aire lliure a la plaça Rosa dels Vents, al costat de l'hotel W Barcelona, on s'instal·laran 300 bicicletes.
Les sessions tindran lloc al llarg de tota la jornada i de forma consecutiva a les 10.30 h, 11.30 h, 12.30 h, 17.30 h, 18.30 h, 19.30 h i 20.30 h.
El caràcter solidari de l'esdeveniment serà el protagonista de la jornada.
Els participants tindran l'oportunitat de pedalejar guiats pels millors tècnics d'spinning de Clubs DiR; en una ubicació privilegiada al costat de l'hotel W Barcelona; i el més important: per una bona causa.
Les quotes abonades per cada participant – incloent totes aquelles que s'inscriguin in-situ – i la recaptació de la venda de begudes i snacks estaran destinades íntegrament a La Marató de TV3, que per segon any consecutiu esdevé l'entitat beneficiària de l'acte solidari.
Les inscripcions online ja es poden realitzar al web www.dir.cat/pedaleja-per-la-marato amb un preu per sessió de 12 € fins al 27 de setembre.
El mateix dia de l'esdeveniment s'hi podran comprar entrades a un preu de 15 € per aquelles sessions que tinguin places disponibles.
© GCD S.L. 2017 | Tots els drets reservats |
Loïc Blondiaux és expert en democràcia participativa i professor a La Sorbonne.
Ha participat a La Nuit des idées organitzada per l'Ambaixada de França on es reflexionaba sobre la sostenibilitat mediambiental. |
El pivot Jordan Sakho, una de les promeses de futur més fermes de l' ICL Manresa continua la sèrie de tests realitzats per Regió7 a diversos jugadors de l'equip manresà per poder-los conèixer més a fons.
El pivot que està convençut del retorn de l'equip bagenc a la Lliga Endesa, ens explica quina és la seva cançó preferida i ens confessa quin és el motiu pel qual no porta tatuatges.
Mira el vídeo si vols descobrir més aspectes personals de Jordan Sakho com ara què acostuma a fer mentre escalfa o com es relaxa abans dels partits. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que t'has contagiat o que ets un contacte
Hi ha un grotesc anacronisme en la imatge dels encaputxats proclamant la treva.
No són herois justiciers: són fantasmes.
I encara més quan aixequen el puny i ens amenacen amb el socialisme real.
Tanmateix, m'assalta el record del meu desconcert quan vaig veure, per primer cop, persones molt significades de la lluita per la democràcia i per Catalunya agafant una pancarta contra el terrorisme.
Era l'any 1978 i els que portaven el drap ja eren representants consagrats en les primeres eleccions (les del juny del 1977).
La consigna que brandaven lligava la crítica a la Constitució, aleshores en procés de fabricació, amb el terrorisme: era un gir excessiu.
Aquell gir deixava fora del sistema, i d'això es tractava, l'esquerra no parlamentària i l'independentisme radical, tot allò que el 15 de juny havia estat empès extramurs de la dignitat democràtica.
Els grans partits consolidaven el sistema: un bipartidisme sòlid i espanyol (Catalunya i Euskadi quedarien fora de l'esquema per miracle) i una desmobilització general perquè la gent s'acontentés a votar cada quatre anys.
La política la fan els polítics, van establir.
Això és el que deia aquella pancarta del 1978.
Moralment refractaris a la violència com érem els jovenets radicals, ens va semblar un oblit massa dur de tot el que la lluita antifranquista havia abraçat.
Però és que la Constitució del 78 es va construir amb carreus de desmemòria, i no només per afavorir els que tenien les mans tacades de dictadura.
Ho tinc molt present perquè estic treballant sobre la memòria, tan poc explicada, d'aquells anys de Transició.
Transició en el sentit exacte de la paraula: com es passa d'un estat de consciència a un altre estat de consciència.
Aquell procés condueix fins a la llei de partits, flagrant anomalia democràtica.
La qualitat d'una democràcia es mesura per la quantitat de coses que hi caben, i com més estreta l'embocadura, pitjor.
Aquesta llei és un pacte entre els dos eixos d'aquell bipartidisme d'estat que deia, amb l'aquiescència de CiU, i ha deixat fora del joc democràtic un percentatge enorme de la societat basca.
És cert que ha estat útil per escanyar ETA fins a acular-la contra la paret, però la insídia contra una figura avui aprofitable com Arnaldo Otegui o la barrera profilàctica alçada contra les candidatures abertzales són molt qüestionables; hi ha moments per cada cosa.
La resposta del ministre a l'últim comunicat d'ETA, un comunicat plausible per començar alguna cosa, entra de ple en la lògica espanyola de vèncer per no poder convèncer.
Espanya vol derrotar, vol el peu a sobre.
De passada, la llei de partits ha permès "normalitzar" Euskadi, així ho diu l'actual lehendakari: tot s'aprofita.
Negociar és una paraula dura, però de vegades les paraules dures són necessàries.
Negociar no vol dir seure a taula en qualitat d'iguals: qui porta sang a les mans està en una altra galàxia moral, això està entès.
La mani de l'altre dia donava la mesura del país abertzale, que no és gens petit, i posava sobre la taula el tema dels presos.
La terrible paradoxa del terrorisme és que, al final, acaba negociant l'estatus d'uns presos que no haurien existit sense terrorisme.
És obvi que cap societat democràtica no accepta una negociació en termes estrictament polítics per acabar amb el terrorisme, perquè la política té els seus canals pacífics per fer-se.
Però també és obvi que la societat basca, com la catalana, té plantejat el tema de la independència i que amb silenci i mirant cap a una altra banda no desapareixerà.
S'ha de parlar de presos i, en un altre àmbit, d'independència.
Queda un tema profundament espanyol, també: el paper de les víctimes.
Una única víctima són massa víctimes, imaginem com pesen quan n'hi ha centenars.
Ara bé: hi ha un requeriment previ, i és que les víctimes accedeixin a fer del dolor un afer privat.
A Espanya les víctimes són un agent polític i no semblen disposades a deixar de ser-ho.
Reclamen que ETA demani perdó -aquí ningú ha demanat mai perdó per res- i jo diria que és a l'inrevés: són les víctimes les que tenen el perdó a les mans, sense que calgui demanar-lo, perquè són les víctimes les que saben el preu duríssim, brutal, inútil, que els ha tocat de pagar.
Ara fa cent anys vam tenir la Setmana Tràgica, revolta popular desnortada que els polítics van ser incapaços de canalitzar o avortar i que va fer autèntica por als burgesos.
Esglésies cremades, capellans caçats a trets, barricades i balls macabres amb l'esquelet de les monges, podeu comptar.
Va venir l'exèrcit i van acabar pagant justos per pecadors.
Doncs Joan Maragall va escriure el cèlebre article demanant als catalans que desfilessin per impedir, tot reclamant perdó, els ajusticiaments de Montjuïc.
I acabava dient que seria una bona cosa que comencessin els més ofesos.
Per sort, ETA no té cap més sortida que plegar, però seria bo que li ho posessin fàcil els més ofesos, sigui Espanya, siguin les víctimes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El Club Handbol Pardinyes manté la trajectòria excel·lent com a local a la Lliga Catalana femenina d'handbol.
L'equip lleidatà està invicte a casa amb quatre partits guanyats i un d'empatat.
A més, suma quatre triomfs en els últims cinc partits de la competició domèstica: només ha perdut a la pista de l'OAR Gràcia Sabadell.
En el partit del cap de setmana que es va poder viure en directe a les televisions locals i en streaming a la plataforma XALA!, el Pardinyes es va imposar a l'Handbol Sant Vicenç B per 28 a 24 i amb 11 punts es troba en una zona còmoda de la màxima categoria catalana.
▶ El consolidava els avantatges a la 2a part i superava l' B (28-24), al partit de 🤾♀️ que vivíem a l' 👇 pic.twitter.com/24CuQcVwjf
El líder és l'Associació Lleidatana, amb 18 punts, tres més que la Roca, el Palautordera i el Granollers Atlètic i quatre més que l'OAR Gràcia.
Les roqueroles i les sabadellenques van empatar a 30 gols en aquesta onzena jornada del campionat. |
El Barcelona ha oficialitzat aquest divendres el retorn de l'exporter Víctor Valdés, que ha signat un contracte fins al juny del 2020 per entrenar el Juvenil A.
El que va ser porter del primer equip blaugrana entre el 2002 i el 2014 va segellar l'acord a les oficines del club acompanyat pel directiu Silvio Elías, així com José Mari Bakero i Guillermo Amor, responsables de futbol formatiu.
En l'última temporada, Valdés ha exercit d'entrenador del Juvenil A de l'ED Moratalaz, club amb el qual ha conquerit el títol de la categoria Autonòmica de la Comunitat de Madrid.
Considerat, juntament amb Antonio Ramallets, com el gran porter de la història del FC Barcelona, Víctor Valdés va jugar un total de 539 partits oficials defensant la samarreta blaugrana, en els quals va rebre 442 gols.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
El diumege 13 de maig del 2007, damunt un escenari descomunal i mig amagat rere un voluminós faristol blanc, Gaspar Llamazares trenava una frase rere l'altra... |
Juan Llarena Luna, l'avi del jutge, va ser un renovador de l'ensenyança i promotor de les Missions Pedagògiques republicanes
Tres germans seus, mestres a Catalunya, van ser represaliats i readmesos pel franquisme com ell
Per segon any consecutiu l'índex de criminalitat augmenta
Els Mossos han resolt un 80% dels casos i només en queden vuit, entre els quals l'assassinat del pantà de Susqueda
És propietària de Mas Llagostera, una masia rural del Penedès, premi al millor allotjament d'enoturisme de Catalunya el 2017 i pionera en l'aplicació de criteris de sostenibilitat.
El 17 de gener, Sant Antoni Abat, marca l'inici de la celebració
Els carrers esdevenen museus ambulants per on passen carros, carruatges i animals de peu rodó
Una dotació dels Bombers repassa pel matí els punts calents del foc, que es dona per controlat a la matinada
També incendien contenidors a Igualada i Sabadell
Els talls de trànsit organitzats pel Comitè de Defensa de la República (CDR) van provocar un col·lapse de trànsit monumental a l'AP-7.
Amb el castell de focs cancel·lat per la situació política del país, la trobada i la cercavila de gegants es van convertir en la clausura multitudinària de les Fires
Molts dels participants lluïen elements reivindicatius
Montse Carreras, del PDeCAT, defensa que el referèndum "ja no és qüestió de lleis, sinó de llibertats i democràcia"
Són Aiguamúrcia, la Bisbal del Penedès, Pontils i el Catllar, per obres als pous d'aigua
Els Castellers de Vilafranca firmen la millor actuació de la jornada amb la torre de 9 per bandera.
Els verds, la Colla Vella i la Colla Joves actuaran demà a la 'caldera' de la Bisbal del Penedès. |
Per configurar la Wifi al vostre dispositiu, és necessari que activeu el servei a UIBdigital.
Per a configurar el servei de Wi-Fi heu d'accedir des del vostre dispositiu a l'enllaç de configuració i seguir les passes que s'aniran indicant.
U s oferirà el configurador necessari en funció del sistema operatiu i la versió del dispositiu des del qual hi accediu:
Per als dispositius que no estan suportats a l'enllaç anterior, heu de fer una configuració manual seguint les instruccions següents:
Si voleu configurar de manera manual el vostre dispositiu sense utilitzar els configuradors abans indicats al següent enllaç Configuració manual trobareu la informació necessària.
Per a més informació, consultau la pàgina del servei de xarxa sense fils (Wi-Fi).
Per a consultar la versió en anglès, feu click damunt aquest enllaç: |
Fernando Alonso, actual pilot de McLaren-Renault i doble campió del Món (2005 i 2006, amb Renault) va anunciar aquest dimarts al seu compte de Twitter que no correrà en Fórmula 1 la temporada 2019.
Així, el pilot espanyol, de 37 anys i que acumula 32 victòries en disset temporades en la categoria reina de l'automobilisme, s'acomiadarà dels circuits el pròxim 25 de novembre a Yas Marina (Abu Dhabi).
Alonso ja va anticipar dissabte passat que aquest dimarts donaria una notícia als seus seguidors i ha sigut a través de Twitter que ha comunicat la seva decisió de no córrer en Fórmula 1 la temporada 2019.
La decisió que no implica que en el futur no torni a pilotar a la F1, però s'interpreta com un pas més en l'intent d'aconseguir la Triple Corona, que consisteix a guanyar el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1, que va conquistar el 2006 i el 2007; guanyar les 24 Hores de LeMans, que va aconseguir el 2018; i vèncer en les 500 milles d'Indianapolis, on va córrer el 2017 però una ruptura del seu motor Honda el va fer abandonar a 21 voltes del final.
Així, és possible que el doble campió del Món de Fórmula 1 acudeixi a algunes carreres de les Indy Car Series, la competició més important de monoplaces dels Estats Units, per aclimatar-se i agafar experiència de cara a guanyar les 500 milles d'Indianapolis, amb què certificaria la Triple Corona.
A més, Fernando Alonso es troba immers en la temporada del Campionat del Món de Resistència (WEC, per les sigles en anglès) en què ha aconseguit dues victòries en les dues carreres que ha disputat i que finalitza el 16 de juny del 2019.
L'asturià va fer el seu debut en Fórmula 1 a Minardi el 2001 i, després d'un any com a provador, es va convertir en pilot oficial de Renault el 2003, temporada en què va aconseguir el seu primer triomf (Gran Premi d'Hongria el 24 d'agost).
Els seus èxits més sonats van arribar el 2005 i el 2006, a Renault, quan va aconseguir coronar-se com a bicampió del Món de F1 després d'imposar-se a Kimi Raikkonen i a l'heptacampió Michael Schumacher, fent història per a l'automobilisme espanyol.
El 2007 va viure el seu primer periple a McLaren, on va coincidir amb el llavors debutant anglès Lewis Hamilton, amb qui va mantenir una relació manifestament millorable.
El 2008 i el 2009 va tornar a ser pilot a Renault abans de fitxar per Ferrari, escuderia en què va militar les cinc temporades següents i on va aconseguir tres subcampionats (2010, 2012 i 2013).
El 2015 va tornar a McLaren, que començava una nova etapa amb Honda, però durant tres anys el rendiment del monoplaça no va estar a l'altura del que s'esperava i Fernando Alonso va finalitzar el campionat del Món en les posicions 17è, 10è i 15è, respectivament.
Així, l'escuderia de Woking va decidir canviar a Renault com a motorista a la recerca d'una millora de rendiment, però aquesta no ha sigut tan gran com es preveia i l'asturià, després d'un gran cinquè lloc en la primera carrera a Austràlia, ocupa la novena posició a falta de nou Grans Premis per al final de la temporada 2018 de Fórmula 1. |
El gener del 2002 es van fer les primeres classes a l' edifici mare de la Fundació Universitària del Bages.
Les obres van començar l'estiu de l'any 2000.
L'actual avinguda Universitària de Manresa encara no estava feta.
Hi havia el clot per on passava el tren que transportava la potassa de Súria, i la resta tot eren camps i horts tret de l'edifici modernista de l'escorxador, del 1908.
17 anys més tard s'ha estrenat la FUB3.
La transformació va començar el 1998, quan les primeres màquines excavadores van entrar als terrenys de l'antic escorxador per tirar a terra una part del complex per construir-hi un centre de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa.
L'embrió del Centre Tecnològic, el CTM.
L'estiu de l'any 2000 la transformació de tot aquest sector de la ciutat va continuar amb l'inici de les obres de l'edifici de la Fundació Universitària del Bages per concentrar en un sol espai l'activitat acadèmica que es duia a terme en diferents punts de la ciutat.
I el 2005 es va inaugurar l'actual biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa a la nau central del que havia estat l'escorxador.
La UPC, que ha celebrat els seus 75 anys, juntament amb la FUB i el CTM, configurarien el que ara és el Campus Universitari de la capital del Bages.
Però els canvis no van quedar aquí.
El 2010 es van iniciar les obres de la Clínica Universitària, que ara prendrà un nou protagonisme amb la facultat de Medicina, i el curs 2011-2012 es va estrenar la residència d'estudiants.
Quan el CTM es va traslladar a l'actual parc tecnològic es va obrir la primera escletxa per ampliar la Fundació Universitària del Bages al mateix entorn.
El febrer del 2015 es posava en marxa.
«Dèiem que aquest edifici ens havia de durar com a mínim 10 anys», va recordar el director general de la FUB, Valentí Martínez, a la presentació de la FUB3, el setembre del 2017.
En va durar 2, perquè des de llavors s'ha incrementat l'oferta d'estudis i d'alumnes i perquè es va posar en marxa l'ambiciós projecte de la nova facultat de Medicina de la UVic-UCC.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
L'històric jornaler i membre del Sindicat Andalús dels Treballadors (SAT) Diego Cañamero serà el cap de llista de Podem per Jaén, una plaça vacant després de l'empresonament de l'anterior candidat, el també membre del SAT Andrés Bódalo, empresonat per agressió a un regidor socialista.
Tot i que encara no s'ha produït la confirmació oficial (que tindrà lloc dilluns, quan venç el termini per presentar les candidatures davant la Junta Electoral Central), el mateix líder de Podem, Pablo Iglesias, va beneir ahir dijous la incorporació de Cañamero a l'assegurar que "és el més assenyat ".
El líder jornaler, que s'ha declarat " insubmís judicial " en les diferents causes que té obertes per assalts a supermercats i ocupacions de finques, podria així passar del camp a l' escó, ja que Bódalo es va quedar a penes un miler de vots d'aconseguir-ho.
Malgrat la por de Madrid davant la radicalització que suposaria la seva inclusió, la direcció regional de Podem sempre ha recolzat la presència de Cañamero en la primera línia política de la formació.
De fet, Cañamero i l'alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo, van encapçalar la plataforma Utopia i Llibertat, la llista que va quedar en segon lloc en les primàries estatals de Podem, encara que cap dels dos va fer el salt a les llistes de candidats al congrés i van preferir deixar pas a altres companys d'aquesta plataforma, com Bódalo, per dedicar-se a fer campanya juntament amb la líder del partit morat en aquesta comunitat autònoma, Teresa Rodríguez.
Això segons la versió oficial, perquè l'oficiosa diu que Rodríguez va perdre aquest pols amb el llavors secretari d'organització de Podem, Sergio Pascual, que va optar per perfils més moderats i afins a la seva corda davant les propostes de la líder regional.
Però ara les coses han canviat, Pascual ja no està al capdavant i Podem és conscient que per poder esgarrapar els escons que se'n van anar a altres formacions per escassos vots necessita més penetració en el món rural, tradicional feu socialista.
Per això ahir dijous va ser el mateix Pablo Iglesias qui, en una intervenció a La Sexta, no va dubtar a qualificar Cañamero com "un referent moral, una persona bellíssima i un exemple" de trajectòria en "defensa dels més febles".
El perfil de Cañamero, que precisament aquests dies protagonitza a Madrid una vaga de fam per reclamar la llibertat del seu company Bódalo --a qui el partit considera "injustament empresonat" i per a qui sol·liciten l'indult-- no deixa indiferent a ningú.
Procedent de la Sierra Sur de Sevilla, la llar tradicional del SAT i l'antic Sindicat d'Obrers del Camp (SOC), Cañamero va ser alcalde del Coronil amb majoria absoluta, però va acabar deixant l'alcaldia per, megàfon en mà, ficar-se en la lluita sindical agrària al costat de l'alcalde de Marinaleda.
La seva activitat es va radicalitzar en els últims anys, quan per denunciar la situació precària dels jornalers a causa de la crisi econòmica el SAT va protagonitzar el 2012 i el 2013 diversos assalts a supermercats de la comarca per agafar-ne menjar i material escolar per a famílies necessitades.
Els supermercats no van presentar cap denúncia, i Cañamero va defensar sempre que no era robatori perquè van actuar a cara descoberta, trucant als mitjans, no es van lucrar amb el benefici del robatori i, a més, el mateix Cañamero es va quedar esperant voluntàriament la policia per explicar que era una "acció simbòlica" per fer visible la pobresa a Andalusia.
Malgrat aquestes actuacions, la seva principal reclamació seguia sent la situació del camp andalús, reclamant la cessió de finques per ser aprofitades i treballades pels jornalers en atur.
Sonades són les ocupacions de la finca militar Las Turquillas (Osuna), de la qual només s'aprofiten 200 hectàrees per a la cria cavallina mentre que la resta està desocupada, o les entrades a les terres de la duquessa d'Alba, a la qual van acusar de "pagar en b" o contractar "immigrants irregulars" per a explotacions desaprofitades que, no obstant, reben cada any milions d'euros dels fons europeus.
Per contra, Cañamero i els seus companys jornalers denuncien que el SAT és un sindicat perseguit per la justícia, que ha processat més de 600 treballadors, mentre que "els Rato, Blesa i altres pocavergonyes són al carrer després d'haver robat els diners de tots".
Tant els assalts com les ocupacions han acabat als tribunals, encara que Cañamero no s'ha presentat mai davant el jutge al declarar-se "insubmís judicial" per la qual cosa consideren que és un acte de repressió.
L'última detenció de Cañamero es va produir al mes d'abril, quan a l'inici de la marxa a Madrid per demanar la llibertat d'Andrés Bódalo va ser arrestat per ordre judicial per la seva negativa reiterada a anar al jutjat a declarar i va quedar en llibertat amb càrrecs. |
Televisió i deliberació política.
La construcció de l'espai públic a través dels gèneres televisius de la realitat a Espanya.
L'objectiu d'aquest projecte és donar compte del tipus i maneres de la representació de la "política" com a tema i del "ciutadà" com a subjecte en els espais televisius que tenen per objectiu la representació de la realitat.
En el context d'una creixent espectacularització i banalització de la "cosa pública" a les cadenes de televisió –públiques i privades- i en diferents àmbits –estatal i autonòmics- aquest projecte de recerca es planteja resseguir els espais de deliberació política en el mitjà televisiu a través de l'anàlisi dels diferents gèneres que tematitzen la "política", -noticiaris informatius, programes de debat, entrevista política, magazines, etc.) per tal d'articular les diferents maneres a través de les quals cada cadena ofereix determinades representacions de la política, les qüestions polítiques i el ciutadà.
Aquest projecte de recerca recull l'herència metodològica dels estudis generats en el grup de recerca UNICA de projectes de recerca anteriors –anàlisi de l'agenda, anàlisi del discurs o semiòtica narrativa- n'incorpora de nous i els aplica a nous gèneres televisius amb l'objectiu de donar una imatge més fidel i representativa del tipus de representacions de la política i de l'espai públic que fan les cadenes televisives del nostre context immediat.
Resseguint el que s'ha comentat anteriorment i de manera concreta el projecte de recerca es proposa: |
L'any 1919, l'escriptora Violette Ailhaud composava un petit relat anomenat L'homme semence (literalment, l'home semen) on, basant-se parcialment en fets reals, narrava la terrible situació en què es trobaren les dones d'un petit poble francès a mitjan segle XIX quan l'indret és brutalment privat de tots els seus homes després de la repressió ordenada per Napoleó III.
Per diversos i atzarosos motius, aquest relat no fou trobat i publicat fins a principis del segle XX, i ben aviat va despertar la curiositat de Marine Francine que, després de treballar i bregar-se com a ajudanta de direcció a les ordres de Michael Haneke a Amor o d'Olivier Assayas a Después de mayo (ambdós títols de l'any 2012), va decidir que el prendria com a punt de partida del seu debut com a cineasta.
D'aquesta manera, La mujer que sabía leer (traducció de certa correcció política que dista molt del títol original de la novel·la i fins i tot del suggeridor «semeur» triat per la mateixa directora) ens conta la quotidianitat d'aquest poble de dones per posteriorment aplicar-hi un interessant gir narratiu en el moment en què totes elles decideixen fer el jurament de compartir entre totes el primer home que aparegui en el poble.
Quan arriba l'època de la sembra, un individu amb un passat misteriós anomenat Jean apareixerà pel poble, i tot i el jurament que va fer, la jove Violette no podrà evitar enamorar-se'n i patir pel fet d'haver de compartir el seu estimat.
Guardonada amb el premi de nous realitzadors en el darrer Festival de Donosti, La mujer que sabía leer compta amb la jove Pauline Burlet com a protagonista principal del relat, actriu que ja s'està convertint en quelcom més que una promesa gràcies a les seves destacades interpretacions en films com aquest o El Pasado (2013) d'Asghar Farhadi. |
Recorda que el 12 d'octubre és una festa "que no ens representa" i que l'Ajuntament treballarà "amb tota normalitat"
Celrà.-L'alcalde de Celrà (Gironès) ha refusat la invitació que li ha fet arribar la Guàrdia Civil per celebrar la Festa del Pilar –la patrona del cos- i l'ha convidada a commemorar l'1-O.
En una carta adreçada a la comandància de Girona, Dani Cornellà (CUP) recorda a la benemèrita que, des de fa set anys, el 12 d'octubre l'Ajuntament de Celrà obre les portes "amb tota normalitat".
"Tal com vam acordar per ple, és una festa que no ens representa i per tant, treballarem".
A l'escrit, Cornellà recorda que el dia del referèndum molts pobles "van patir la repressió de la Guàrdia Civil i la policia estatal pel sol fet de dipositar una papereta dins les urnes", i que no assistiran a cap acte on ells hi siguin.
L'alcalde tanca la carta adjuntant-hi tota la programació d'actes que s'organitzen a Celrà amb motiu de l'1-O.
La Guàrdia Civil de Girona commemorarà la Festa del Pilar el 12 d'octubre a les onze del matí.
Des de la comandància s'ha fet arribar una invitació a l'Ajuntament de Celrà, on es demana a l'alcalde que la faci extensiva "a tot el personal sota el seu càrrec que estigui interessat en assistir-hi".L'alcalde de Celrà, però, ha refusat la invitació de totes totes.
A l'escrit de resposta, Dani Cornellà recorda que "el proper 12 d'octubre, com en els darrers set anys, l'Ajuntament de Celrà obrirà les portes amb tota normalitat".
"Tal com vam acordar, és una festa que no ens representa i, per tant, treballarem", hi afegeix.Dani Cornellà recorda a la benemèrita que el ple del 18 de setembre del 2012 va aprovar una 'Declaració d'independència'.
I que, precisament, en un dels apartats –dins el punt 8è- s'hi recollia, textualment, declarar "a efectes administratius, el dia 12 d'octubre com a dia laborable".Dit això, l'alcalde de Celrà subratlla que, ara fa un any, durant el referèndum "molts pobles de Catalunya van patir la repressió (cops de puny, puntades de peu, cops de porra..." per part de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola "pel sol fet de dipositar una papereta dins les urnes".
A l'escrit, també subratlla que molts Ajuntaments "van patir destrosses en equipaments públics" i que "moltes persones estan patint la repressió pels informes" que van fer les cosses i forces de seguretat de l'Estat.Dani Cornellà hi esmenta explícitament "els presos i les preses polítiques, els exiliats i exiliades polítiques, les persones multades o represaliades" i els nombrosos alcaldes i alcaldesses investigats.
"I una llarga llista més d'injustícies constants", hi afegeix.
"Per tot això, tampoc assistirem a cap acte amb la presència del cos de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional", diu la carta.Els convida a l'1-OL'alcalde de Celrà també aprofita l'escrit, però, per convidar el subdelegat de l'Estat i el tinent coronel cap de la Guàrdia Civil de Girona a assistir als actes que es fan al poble per celebrar l'1-O.
"I que facin extensiva aquesta invitació a tot el personal sota el seu càrrec", recull la carta, parafrasejant la fórmula de la benemèrita.A continuació, Dani Cornellà els fa saber què s'ha organitzat.
El dia 1, a les nou del matí, la lectura del manifest 'REPUBLIQUEM' davant l'Ajuntament (on el poble mostra el compromís amb la República Catalana).
I a les set de la tarda, la inauguració de la plaça 1 d'octubre del 2017 (la que hi ha al costat del consistori).El dia 3, la projecció d'un vídeo sobre la jornada del referèndum a Celrà i la possibilitat que els veïns puguin compartir vivències.
I el divendres 5, la inauguració d'una exposició fotogràfica i la presentació d'una revista feta pel CDR del municipi.L'alcalde tanca la carta amb la frase: "Llibertat presos polítics, llibertat preses polítiques!
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
El nostre Responsable de Pedagogia i Innovació es jubila aquest curs, després de 23 anys treballant amb il·lusió, constància i molta mà dreta per fer de l'ensenyament una màgia que ajuda a transformar, a créixer i a donar vida
"Corrien els dies olímpics de l'estiu de l'any 1992.
Totes les mirades pendents dels esdeveniments que vestien de festa esportiva els carrers, les places i les instal·lacions preparades per a acollir esportistes de tot el món.
Es palpava un engrescador ambient col·lectiu que generava emocions i sentiments, regalava somriures i prodigava gestos d'acollida i obertura als altres.
Mentre aquest aire olímpic es respirava en tots els recons de la ciutat, en un petit oasi del Tibidabo, la casa Mater Salvatoris, es respirava un aire de renovació pedagògica.
Els directius de les escoles de La Salle Catalunya participaven en unes jornades de millora de la qualitat educativa.
El conductor d'aquelles jornades era un mestre de paraula fluida, engrescadora, carregada de saviesa i experiència.
Fou el primer contacte amb l'Albert Serrat.
I a partir d'aquí, poc a poc, quasi de manera imperceptible el mestre Albert va anar descobrint altres horitzons educatius, els de La Salle.
Li van agradar i va començar el seu itinerari lasal·lià.
Així és com recorda el Germà Joan Carles Vàzquez el dia que va conèixer a l'Albert Serrat, Cap de Pedagogia i Innovació de la nostra Xarxa de Centres els darrers 23 anys.
Carismàtic, rialler, amb una mirada profunda, amable i escrutadora, l'Albert Serrat ens ha fet viure moltes experiències, vivències, anècdotes, descobertes...
L'Albert ens ha fet somniar amb el futur, construir nous projectes, dibuixar millores i aplicar innovacions.
Qui li havia de dir a l'Albert que l'any 1992, el de les Olimpíades de Barcelona, començava també per a ell una altra olimpíada, la del recorregut pedagògic per les pistes de La Salle Catalunya.
El Germà Joan Carles Vàzquez continua recordant: "L'Albert ha estat un atleta de totes les categories: curses, marxes, maratons, carreres...
En totes elles ha mostrat sempre el millor de la seva persona: simpatia, bonhomia, acollida, responsabilitat, constància, estimació per la feina ben feta.
I així, amarat per aquests valors, ha arribat al final del seu camí".
Ara, penja del seu coll la millor medalla que es pot rebre, la medalla del reconeixement de la seva entrega, generositat i esforç.
El dia 6 de juny d'aquest 2015 aquest reconeixement es va plasmar en les paraules que el nostre Provincial, el Germà Josep Guiteras li va oferir al començament de la trobada dels Equips Directius i l'Equip d'Animació de La Salle Catalunya.
"Avui és un dia molt especial" – va dir- "perquè ens acompanya, per última vegada en aquest tipus de trobades, el Sr.
Albert Serrat, responsable de l'Àmbit de Pedagogia del Sector i "jardiner de somnis", tal com ell mateix es defineix.
Hem tingut la sort, la gran sort, de poder gaudir dels seus coneixements en aquest àmbit tan nostre i, sobretot, d'haver pogut anar aprenent moltes coses, iniciant i consolidant molts nous projectes, vivint moltes noves i riques experiències pedagògiques i innovadores al seu costat.
I sempre, ell amb un somriure als llavis i amb una visió positiva, engrescadora, captivadora, enamoradora i il·lusionant, de la nostra missió educativa, tal com correspon a un bon "jardiner de somnis".
Realment l'Albert ha sigut un gran jardiner, perquè ha plantat en tots nosaltres la llavor de la il·lusió, l'esperança i la determinació per construir una pedagogia i una filosofia de vida alegre, innovadora i amb valors.
Ara que ens deixa, dedicarà el seu temps a gaudir de la vida, de la família, i a fer màgia.
Perquè, tal com diu el nostre Provincial, el Germà Josep Guiteras, "l'Albert és la Pedagogia feta màgia, vida, innovació i creativitat".
Trobarem a faltar la teva mirada neta i profunda, el teu somriure franc i proper.
La teva figura amb la teva melena inconfusible que sempre que apareix provoca somriures i alegria.
Les teves paraules càlides i carinyoses i els teus "Bon dies", "fantàstic!", "Magnífic!"
"Excel·lent!", carregats d'energia positiva
Et trobarem a faltar, perquè ens has donat molt.
Per això, de tot cor, moltíssimes gràcies Albert.
Gràcies per no tenir por dels "F 18".
Gràcies, Albert, per no instal·lar-te en un "regne de taifes".
Gràcies per fer que els "filisteus no es resisteixin".
Gràcies, Albert, per no caure en el "aquí és diferent".
Gràcies per les vint-i-cinc frases cèlebres que han teixit el dia a dia del teu quefer d'animació pedagògica i que han posat la nota d'humor per fer més proper, atractiu i entenedor el missatge de renovació i innovació que demana la nostra Missió Educativa Lasal·liana.
Que siguis, com fins ara, molt feliç.
I que ens continuem trobant al camí, gràcies a la màgia de la vida.
Que el bon Déu, per intercessió de Sant Joan de La Salle, et beneeixi abundosament i et concedeixi salut i pau per a seguir sembrant, des de la teva condició de jubilat, les bones llavors de la pedagogia engrescadora que fa niu en el teu cor. |
Sinònim: japonòleg, japonòloga.
Perspectiva de gènere: oficis, professions, càrrecs i titulacions |
És el nou director de la Càtedra Gaudí de l'ETSAB
L'arquitecte i historiador de l'art Juan José Lahuerta, a la seu de la Càtedra Gaudí de l'ETSAB
Després de tres anys com a cap de col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), l'arquitecte i historiador de l'art Juan José Lahuerta (Barcelona, 1954) ha començat una nova etapa al capdavant de la Càtedra Gaudí de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), una institució creada el 1956 que no té res a veure (ja se'n cuidarà ell, de no tenir-hi res a veure) amb una altra càtedra que s'ha creat recentment.
Lahuerta alerta que Gaudí està segrestat pels interessos comercials, i que ell i la seva obra són víctimes d'una perversa manipulació.
Qui li ho havia de dir, a Gaudí.
No, no, però si ja era molt popular en vida!
A diferència dels altres grans arquitectes, ell no és elitista.
Encara que treballi per a una clientela que és l'alta burgesia i l'Església catòlica, la seva arquitectura està lligada a la cultura popular.
I, per tant, és fàcil d'entendre.
Quan apareixen les targetes postals a finals del XIX, qui més en genera és Gaudí.
Ni la catedral ni l'estàtua de Colom: els edificis que generen muntanyes de targetes postals són la Sagrada Família i el parc Güell.
Ho veiem també en la producció de bibelots de l'època, per exemple en vanos amb la imatge de la Sagrada Família.
I en les revistes satíriques, plenes de caricatures d'ell i de les seves obres.
Quan Daniel Mòdol [regidor d'Arquitectura de Barcelona] qualifica la Sagrada Família de mona de pasqua, entronca amb la tradició de crítics coetanis a Gaudí.
Hi ha hagut una política dirigida a la venda de la ciutat durant molts anys.
I amb molt èxit: certament han aconseguit vendre-ho tot!
En Gaudí han trobat una imatge poderosa.
I és que si l'expliques des del punt de vista sentimental, popular i simbòlic ho tens tot guanyat.
El presentes com un personatge que no té cap problema, i llestos.
Un geni aïllat, que forma part d'una societat absolutament productiva, tan pacífica com ell mateix, que fa unes construccions de conte de fades, amb llum mediterrània...
El Gaudí que no interessa explicar és el real, el que crea en una Barcelona que és la ciutat de les bombes, amb unes tensions socials brutals, de vagues i atemptats, de lluita de classes.
De tot això, els que visiten Barcelona, no se n'assabenten gens.
Urgeix que contrarestem aquest relat tan maco i tan ben embolcallat de Gaudí en aquesta ciutat tan guapa i perfecta que és Barcelona.
No serà fàcil, però és possible.
Des d'aquesta càtedra ho hem de fer.
Quin és el potencial de la Càtedra Gaudí?
Tenim un fons documental, gràfic i d'objectes molt rellevant.
Hem de ser capaços de generar línies d'investigació científica que ens permetin situar Gaudí en un context més complex, que és el de Barcelona.
Hem de recuperar Gaudí i hem de recuperar la ciutat.
I situar-lo també en un context internacional, perquè de geni isolat, res de res.
Sabia perfectament què passava a fora.
Aquesta és la gran contradicció: Gaudí és un negoci que genera milions d'euros i la seva càtedra no té pressupost ni per inventariar els seus fons.
Hem de trobar els mitjans per poder catalogar, restaurar i posar a disposició dels estudiosos aquests materials.
El primer que s'hi ha de comprometre és la universitat [la UPC], molt més del que ho està ara.
Però és que hi ha un altre ens que té molta responsabilitat: l'Ajuntament.
És paradoxal que més enllà de les guies de turisme hi hagi el buit: on són els estudis rigorosos sobre la seva obra?
La paradoxa és aquesta, que Gaudí és a tot arreu i no és enlloc.
Des del punt de vista acadèmic, fa mandra.
Està amagat darrere de la seva explotació comercial.
Però de personal que es vanta de ser expert en ell n'hi ha un munt.
També es pot viure en el món acadèmic del negoci Gaudí.
I ens sobren estudis que s'arrapen a la paraula de Gaudí transmesa pels seus deixebles.
Se'l presenta com una figura que no es pot estudiar en el sentit tradicional perquè d'ell tot n'emana literalment d'una altra manera.
No hi ha cap arquitecte del segle XX amb una bibliografia tan gegantina però tan repetitiva i tan hagiogràfica.
Gaudí va ser un geni, sí, però perquè vivia en el lloc adequat perquè ell pogués ser un geni.
Gaudí no surt en un desert, surt en una ciutat amb un humus creatiu molt ric.
Però el business es basa a destacar la singularitat absoluta del producte Gaudí.
Volen fer-nos creure que fora d'ell no hi havia res ni ningú més.
En tenim un exemple ben recent: s'han tret del barret una nova obra de Gaudí, una capella que, en realitat, és d'un altre autor, Francesc Berenguer.
Abans ha insinuat que l'Ajuntament hauria d'implicar-se molt més en la defensa del patrimoni gaudinià.
El problema de Gaudí és que està en mans privades.
Però l'Ajuntament és propietari de la seva gran obra pública: el parc Güell.
Es podria erigir en l'espai on afrontar Gaudí, la seva obra, la seva vida, Barcelona, el seu temps i el nostre temps, des d'una posició que no fos el business.
La saturació de visitants no és un atemptat contra la conservació dels edificis?
Són unes obres d'una fragilitat increïble i des del punt de vista físic és evident que estan en perill.
Milions de visitants passen per uns edificis que estaven pensats per a un ús estrictament domèstic.
Però és que també hi ha una tergiversació dels seus significats.
Quasi mai s'entra per on s'entrava, ni es fan els recorreguts que es feien.
I així els edificis no s'entenen.
El que és segur és que Gaudí és cada vegada més impopular per als barcelonins.
Per al ciutadà s'ha convertit en un destorb en el sentit literal de la paraula.
Ha de canviar de vorera quan camina davant de les seves obres!
I d'aquí a odiar-lo només queda un pas.
El que és trist és que acabaran odiant una cosa que no era la que realment representava.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
«Lux Mundi» es podrà veure en diverses sessions, de manera gratuïta, el 15 de desembre
Joan Margarit presenta avui el llibre «Per tenir casa cal guanyar la guerra» a Manresa en un acte del festival Tocats de lletra
La mostra aprofundeix en l ́obra completa del cineasta amb més de 600 ítems entre imatges en moviment i objectes
El conjunt de músics immigrants liderat per Jordi Savall serà dissabte a Guardiola de Berguedà
I da, un títol tan excels com multipremiat, va constituir el retorn triomfal al seu país natal de...
La nova sessió serà el 8 de desembre a les 21h
El cantautor de l'Hospitalet de Llobregat Dani Flaco torna aquesta nit al Voilà! de Manresa...
L'objectiu és fer arribar obres de la programació, a més de les de Platea Jove, que puguin interessar els joves
L'Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent estrena avui Dijous Divins, una nova proposta...
El tema, inèdit fins ara, s'ha presentat a Enderrock juntament amb un videoclip
Representaran l'espectacle «Boleros i Coplas de sempre»
"La cobla a la taverna" de Port Bo i Montgrins es podrà veure dimecres en la programació per a la Gent Gran
La lectura dramatitzada es farà divendres en la mateixa sala on les bibliotecàries escrivien el seu dia a dia
Les dues parts, «S'acosta el mil·lenni» i «Perestroika», es poden veure en funcions alternes i, el dissabte, encadenades
L'ex-líder de Dire Straits actuarà al Palau Sant Jordi el proper 25 d'abril
Els escollits es posaran en escena l'abril del 2019 amb 600 alumnes d'ESO de la Catalunya Central
L'esdeveniment a l'aire lliure tindrà lloc a partir de les 20.00h a la masia mil·lenària La Torre d'en Roca
El Palau Sant Jordi acollirà el concert de l ́ex líder de The Dire Straits el 25 d ́abril de 2019
Va guanyar guardons literaris com el Sant Jordi i el Crexells per 'El sol de la tarda' i el Carlemany per 'La mar no està mai sola'
Pau Alabajos va desgranar emocions, ahir, a Manresa amb l'adaptació de textos del poeta valencià
Després de la bona acollida de la primera edició el maig i juny passats, el Festival Espurnes Bar-roques planteja ara unes «Espurnes de Tardor».
La cita serà el dissabte 27 i el diumenge 28
El vermut poètic al Barlins Teatreria és una de les noves apostes de la programació d'enguany
La Sala Petita del Kursaal va acollir, divendres, l'espectacle inaugural Contra el caire del temps, un homenatge a la poeta i traductora Montserrat Abelló en el centenari del seu naixement, que va
El manresà Josep Maria Aloy, crític i expert en literatura infantil, va presentar dijous a la llibreria Papasseit Amb sabates de molsa (Pagès Editors), el tercer volum dedicat a la poesia infantil
Els projectes, que mouen a l'any més de 3.000 alumnes d'entre 2 i 16 anys, rebran al voltant de 15.000 euros Enguany s'estrena Cantaxics a les Escoles
En una dècada, més de 25.000 alumnes de la Catalu-nya Central han participat en algun dels projectes que tenen com a cloenda l'estrena de diferents espectacles que han tingut 63.000
l Gremi de Sant Lluc, format a Manresa el 1945, fou un col·lectiu que realitzà diverses activitats amb la finalitat d'organitzar festes populars per sortir de la grisor i monotonia de la vida
Els espectacles es porten a escena entre els mesos d'abril i maig a la Sala Gran i són oberts al públic
El centre d'art contemporani que dirigeix Roser Oduber a Calders revisa la primera dècada de vida amb una exposició al Comarcal?
Amb motiu del desè aniversari, el Cacis també ha elaborat una publicació, formada per diferents desplegables, que fa un recorregut per les fites més rellevants de la seva història.
La rehabilitació va seguir els criteris de sostenibilitat i va donar una nova vida a unes instal·lacions abandonades
Què seria d'un bosc sense esbarzers?
Aquest element de la flora que resulta tan desagradable quan te'l trobes al davant i l'has d'apartar, i molts d'altres, van ser el motiu que va portar Alèxia
Una de les característiques del paisatge de la Catalunya Central són les construccions fetes amb pedra seca.
Alguns dels artistes que han passat durant aquests anys pel Cacis han volgut incorporar
El mexicà Rubén Ochoa treballa la fotografia a gran escala i adapta tècniques del segle XIX.
El 2011va agafar la imatge d'un treballador anònim dels antics forns i va fer una intervenció consistent
L'artista que viu a Cervià de les Garrigues ha mostrat d'un temps ençà un interès progressiu pels vincles de les persones amb el territori.
Al museu hi ensenyarà dues de les seves darreres
El poeta barceloní Josep Pedrals presenta «Els límits de Quim Porta», cloenda de la trilogia de Bolló, a Manresa
Nascuda el 1918 a Tarragona, Montserrat Abelló ha passat a la història de les lletres catalanes com una poetessa i una traductora reconeguda.
El festival literari Tocats de Lletra li retrà avui
El Zoom, Festival Internacional de Ficció Televisiva que se celebrarà a Igualada del 20 al 25 de novembre guardonarà la periodista i presentadora Laura Rosel, el programa de sàtira política Polònia
El primer homenatge del Gran Teatre del Liceu a Montserrat Caballé serà un concert a la catedral de Barcelona el 17 de novembre.
L'Orquestra Simfònica del teatre i el Cor, dirigits pel puig-reigenc
Esteve Ferrer dirigeix aquest muntatge amb l'actriu catalana Carme Conesa en el paper de Morticia
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
El presentador, Iñaki López, li va haver de cridar l'atenció després que la tensió al plató pugés quan Marhuenda va reclamar el seu dret a la llibertat d'expressió: "Jo parlo del que em surt de les pilotes".
El tema de la tertúlia era el sopar que la Fundación Francisco Franco va fer fa uns dies, en què es van premiar diversos càrrecs del Partit Popular.
Les paraules de Marhuenda van arribar quan la periodista Elisa Beni va criticar que la fundació fos legal i quan va preguntar al responsable del diari per què defensava el dictador Franco.
La periodista, però, va seguir insistint-li i l'ambient es va escalfar.
Més tard, quan Marhuenda va parlar de Fidel Castro, del comunisme i la URSS, la periodista li va demanar que tornessin al tema "del que hem vingut a parlar", i Marhuenda li va dirigir aquestes grolleres paraules. |
La directora del Fons Monetari Internacional (FM), la francesa Christine Lagarde, ha demanat acabar ràpidament amb "la incertesa política" a Catalunya, perquè pot afectar negativament les finances, i ha recordat que l'evolució econòmica d'Espanya "ha estat una història d'èxit".
"El que passa actualment (a Catalunya) és una cosa que esperem que es resolgui entre els diferents actors.
Es tracta d'un assumpte espanyol que afecta Espanya.
Com més ràpid es resolgui, millor.
La incertesa mai ha estat propicia per a l'estabilitat financera, el creixement i la inversió", ha dit Lagarde, en una entrevista difosa avui en el canal televisiu "France 24".
La francesa ha declinat valorar el procés polític a Catalunya i s'ha limitat a comminar les dues parts que contribueixin a "acabar amb les incerteses".
Lagarde, exministra de Finances de França, ha evocat que l'evolució de l'economia espanyola és una "història d'èxit" gràcies a les reformes i a la "determinació" del seu Govern per "anar al fons" dels problemes que arrossegava l'economia espanyola.
"Està constatat que Espanya ha rebut molta inversió estrangera", ha afegit.
L'FMI ja s'havia pronunciat sobre la crisi catalana durant aquest mes d'octubre i havia demanat a les dues parts "diàleg" i "no actuar de manera precipitada" per evitar impactes negatius en l'economia. |
Són aquestes coses que té la història, i la vida.
En el mateix palau que fou seu de la Inquisició espanyola, a la plaça del Rei, escenari de tantes condemnes a mort, turment, assots, galeres, exili...
A finals dels setanta, l'independentisme era marginal i en una constel·lació de sigles.
L'esquerra revolucionària era tan minoritària com activa, i el PSU havia estat substituït pel PSC, com a primer...
El 24 de maig hi ha eleccions municipals.
Arreu del món, en els països normals, en eleccions així els ciutadans escullen els integrants dels ajuntaments, dels quals sortirà la primera autoritat, diguem-ne...
Al llarg de la història, el vessament de sang per motius religiosos ha tingut manifestacions ben nombroses arreu del món.
Aquests darrers anys, però, les matances i persecucions de milers de persones,...
Fa fred, aquest matí d'hivern a la Pobla de Cérvoles, tot i ser un dia assolellat en aquest punt de les Garrigues a un cop de pedra de la Conca i el Priorat.
Com aquest, la terra hi apareix eixuta, en...
Ara fa 75 anys, en plena repressió de tota dissidència del nacionalcatolicisme, el culte protestant era prohibit i, al Principat, l'únic temple obert era el temple baptista de Terrassa, tancat el gener...
Les enquestes s'han de prendre com el que són: l'expressió d'un símptoma, la manifestació d'un estat d'ànim social, el senyal d'un cert corrent d'opinió que, al marge de les dimensions indicades...
Els processos d'emancipació nacional no han estat mai cosa de bufar i fer ampolles.
I quan, com el nostre, va per vies exclusivament democràtiques i pacífiques, els obstacles també hi són.
La llista única sembla ja inviable, només la reclama un partit i es discuteix que pogués aportar més vots que amb diferents llistes.
Aquestes serien també llistes de país, ja que aquesta condició... |
Impulsem iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya
La idea que la implicació de pares i mares en l'educació dels fills té una influència positiva sobre el rendiment acadèmic és tan intuïtiva i atractiva que administracions educatives, mestres i famílies l'han reconegut com un component crític per a l'èxit educatiu.
Això no obstant, quina evidència hi ha que realment és així?
I, si és així, quin tipus de pràctiques parentals, a casa o a l'escola, influeixen sobre quin tipus de rendiment?
Quina mena de programes funcionen per pal·liar les situacions en què els nivells o la qualitat de la implicació parental no són adequats?
Què podem recomanar a les famílies, escoles i administracions educatives per tal que la implicació parental contribueixi positivament a l'èxit educatiu dels infants? |
Vés al contingut (premeu Retorn)
El Jurat pot atorgar les mencions que consideri oportunes, que rebran una banda d'activitat com a premi.
Tots els coordinadors i estudiants participants rebran un diploma que acrediti la seva participació en el Concurs.
A més dels premis, els equips guanyadors de les categories 1r-2n ESO, 3r-4t ESO i Batxillerat-Cicles Formatius seran els representants de Catalunya a la Fase Nacional de la Incubadora de Sondeos y Experimentos, que cada any s'organitza en una comunitat autònoma diferent amb el suport de la Sociedad Estadísitca e Investigación Operativa Española (SEIO).
Més informació de la Fase Nacional de Sondeos y Experimentos vigent.
Facultat de Matemàtiques i Estadística. |
Bases reguladores de les subvencions en règim de concurrència competitiva destinades a entitats de Vilanova i la Geltrú
Matèries: Subvencions Procedéncia: Ajuntament
Si voleu rebre cada matí els anuncis i edites dels ajuntaments del Penedès, apunteu-vos amb la vostra adreça electrònica al nostre butlletí diari.
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins. |
Quan una persona decideix orientar la seva formació professional a l'àmbit de l'educació social no ho fa per diners (els sous mai han estat gran cosa) ni per les condicions laborals (treballar festiu, caps de setmana, nits...); ho fa per que creu en el que representa aquest treball, en la seva capacitat de transformació d'una realitat que ens sembla injusta, sobretot amb aquells que el sistema ha descartat.
Però tot canvia quan tant el sou com les condicions laborals empitjoren tant que fan dificil seguir treballant en el sector sense que això suposi condicionar la teva estabilitat personal.
El desencantament consegüent es transforma en ràbia quan veus que la raó d'aquests canvis és solament econòmica, i que qui acaben sofrint aquesta perspectiva economicista de l'àmbit social són les persones amb qui treballem, gent que no té ni els recursos ni els mitjans per a defensar-se.
Potser tot s'entengui millor amb un exemple, el del meu centre de treball.
CRAE Llar Les Vinyes, a Cerdanyola del Vallés.
Empresa gestora Filles de Ma Auxiliadora, vinculades als centres residencials des dels tétrics centres del franquisme (gràficament descrits en el comic "Paracuellos" de Carlos Giménez).
Fa 3 anys: 1546 hores anuals, 7 dies de lliure disposició, 12 dies lliures entre Setmana Santa i Nadal, uns 24 mil euros bruts anuals.
Fa dos anys (conveni d'Acció Social de Catalunya): 1725 hores anuals, 7 dias de lliure disposició (però a retornar), 0 dias entre Setmana Santa i Nadal i 22 mil euros bruts a l'any; avui, Conveni estatal: 1771 hores, 2 dies de lliure disposició, 16.500€ bruts anuals.
D'una banda tenim una patronal (AEISC i AESAP ) que, una vegada resoltes les seves discrepàncies inicials (llegeixi's repartiment del pastís), conforma un front cohesionat i únic en defensa dels seus interessos, que per descomptat són essencialment econòmics.
Per això estan traslladant les retallades que els imposa l'administració pública en detriment de les condicions laborals dels seus treballadors/es i de la qualitat dels serveis que presten.
El curiós és que les retallades a les empreses han començat el 2011, quan les retallades en les condicions laborals i en la qualitat d'aquests serveis van començar a intensificar-se el 2008 i porten produint-se al voltant de 10 anys.
A això cal afegir l'aparició d'empreses que arriben al sector amb plantejaments estrictament lucratius, fet que està servint a les empreses ja implantades en el sector com excusa per a fer negoci amb la part més indefensa de la societat: menors tutelats, tercera edat, persones sense recursos, immigrants sense papers i sense un entorn social que els abrigalli...
En definitiva, totes aquelles persones que són més objecte que subjecte de drets, negant-los d'aquesta manera la possibilitat de convertir-se en els protagonistes de la transformació que faci possible un canvi real de la seva situació personal (i per tant de les seves condicions de vida).
Aquestes empreses, habitualment emmascarades sota la forma jurídica de fundacions, representen la perspectiva assistencialista del nostre sector, la qual té les seves arrels en una "caritat" i un paternalisme que el que amaga és el menyspreu cap a aquelles persones que el sistema econòmic considera improductives, i per això, un llast.
No podíem esperar altra cosa dels "defensors del present", però és que l'educació social cerca precisament els contrari, busca donar suport a aquestes persones i donar-los les eines necessàries perquè deixin de ser víctimes de la seva situació i passin a ser protagonistes de la transformació de les seves vides i en el seu entorn.
Però no són les empreses l'element clau del problema, sinó les pròpies administracions públiques, essencialment la Generalitat, que a través sobretot del Departament de Benestar i Família i de la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA) està fent possible aquesta situació, deixant de costat la seva obligació de proporcionar un servei públic i qualitat per a centrar-se en criteris estrictament econòmics.
Davant això, aquells que haurien de denunciar i lluitar contra aquesta ofensiva economicista estan molt lluny de voler ni tan sols donar la cara.
Els sindicats oficialistes, en aquest cas essencialment CCOO, estan actuant de forma opaca, ocultant-nos als treballadors i treballadores del sector la informació sobre la negociació col·lectiva i no permetent la nostra participació en aquest procés.
A més, el dràstic empitjorament de les nostres condicions laborals s'ha portat a terme amb la seva col·laboració, sent l'únic sindicat present en tots els convenis regressius que s'han signat.
La cosa sembla que continua en la mateixa direcció, ja que en aquests moments estan més preocupats a buscar justificacions per a l'empitjorament (novament) de les condicions laborals que van signar en el nou Conveni d'Acció Social de Catalunya que a intentar negociar un marc legal que proporcioni unes condicions de treball dignes al nostre sector.
Tal vegada la cosa seria diferent si des de les pròpies empreses no s'estigués promocionant com representants dels treballadors treballadores a persones "afins", que emparades gairebé sempre per les sigles de CCOO, serveixen més per a controlar a les plantilles i per a defensar els interessos de les empreses que els dels seus representats.
Amb un sector en el qual plantilles d'entre 10 i 40 treballadors (en la seva majoria) han de plantar cara a empreses que en alguns casos són autèntiques multinacionals, on qui han de defensar-nos comparteixen interessos amb aquestes empreses i on les administracions públiques col·laboren amb la deterioració dels serveis públics i de les condicions laborals dels treballadors i treballadores; en aquest context, solament organitzant-nos al marge de les lleres "oficialistes" podrem evitar que això acabi sent una professió de passada mentre surt una cosa millor.
Des de CGT estem donant suport i impulsant aquesta defensa de la nostra professió, de les nostres condicions de treball i de les persones per a qui treballem (no les empreses) a través de l'Assemblea del Sector Social que es va formar el passat 8 d'abril.
Amb ella pretenem crear un fòrum de discussió sobre la nostra labor, un observatori de les condicions de treball i de la qualitat dels serveis que es presten i, essencialment, pretenem ser el germen d'una mobilització dels treballadors i treballadores del sector que creiem imprescindible.
No ens resignem, no ens rendim, queda tot per fer i això significa que podem fer-lo tot entre tots.
Sense "tuteles" de sindicats o empreses que solament defensen els seus propis interessos.
Ja estem en marxa i l'única cosa que necessitem és que els treballadors i treballadores del sector prenguem consciència de la nostra força.
Valoració del nou conveni a nivell de Catalunya
Si voleu conèixer la valoració que des de CGT hem fet del nou conveni d'Acció Social aprovat el passat mes de juliol a nivell de Catalunya, aneu al web, on hi trobareu una detallada anàlisi a: www.cgtcatalunya.cat/spip.php? article5745
* David Rodríguez Alonso, afiliat del Sindicat d'Ensenyament de CGT Barcelona
Aquí al nordest també tenim una assemblea de treballadors: www.assacs.org.
Contacta/eu amb nosaltres i compartim experiències i lluites.
Una abraçada i endavant les destrals!!! |
Després de quasi set dècades de tensa enemistat, un president en exercici dels Estats Units, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, s'han reunit per tractar la desnuclearització de la península coreana.
En aquest acord, tots dos països han firmat una declaració conjunta on Corea del Nord s'ha compromès a abandonar el seu programa nuclear i Washington ha ofert la seva protecció i ha assegurat la supervivència del règim.
Trump i Kim han arribat a un acord de mínims, de tan sols 4 punts, a Singapur davant l'atenta mirada de tot el món en la primera trobada històrica en els dos països.
L'acord "suposarà un gran canvi" en la relació als dos països, ha afirmat Trump després de l'acord.
El president nord-americà ha informat que el procés de desnuclearització de Corea del Nord començarà "molt ràpid" i ha assegurat que "estem desenvolupant un vincle molt especial" i ha assegurat que "és un honor estar" amb el líder nord-coreà.
Trump ha dit també que vol convidar a la Casa Blanca al líder nord-coreà i que els dos es reuniran "moltes vegades" durant un procés de negociació sobre la desnuclearització de Corea del Nord.
Preguntat pels periodistes sobre si convidaria a la seva residència oficial, Trump ha respost: "Absolutament, ho faré".
Però, a part de l'acord, Kim ha aconseguit que el president dels Estats Units hagi donat legitimitat al règim i li hagi garantit la seva permanència a canvi del compromís sobre les armes nuclears al país.
Per l'altra banda, Pyonyang ha accedit a retornar les restes d'uns 6.000 presoners de guerra o desapareguts en combat durant la guerra de Corea (1950-53).
Trump també ha assegurat que deixarà de fer maniobres militars a la península de Corea, ja que són "molt provocatius", "extremadament cars" i ha considerat "inapropiat" realitzar "jocs de guerra" en les actuals circumstàncies.
Per contra, Trump també ha assegurat que no retirarà cap dels més de 28.000 militars que té actualment a Corea del Sud. |
Després que la Federació Andorrana de Futbol (FAF) suspengués dilluns la seva assemblea, cada vegada són més els clubs que volen eleccions a l'entitat després que aquesta s'hagi vist afectada per l'Operació Cautxú, que investiga la presumpta comissió de delictes financers i econòmics relacionats amb les partides econòmiques de la UEFA i de la FIFA a través dels programes que es desenvolupen.
En aquest sentit la nova assemblea es podria celebrar d'aquí a 30 dies.
Així, ja comencen a sonar els noms d'algunes candidatures a les eleccions a l'entitat i, de moment, ja hi hauria unes quatre llistes possibles.
La primera seria continuista, liderada per l'actual vicepresident de la FAF, Alfonso Martín.
Tot i que encara és molt embrionari, les altres tres sorgirien al voltant de diversos clubs del país, de manera que la segona estaria formada per Carles Riba mentre que una altra podria estar liderada per Xavier Romero.
Així mateix, la quarta llista podria comptar amb gent de l'entorn de l'FC Encamp.
D'altra banda, hi ha un grup de clubs que no es volen posicionar i reclamen que hi hagi propostes per part de tothom.
Creuen que haver suspès l'assemblea va ser un error perquè es podrien haver donat explicacions.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Un compromís de ciutat per una organització del temps més saludable, igualitària i eficient
Aplicacions d'Intel·ligència Artificial
Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya
CENTRE DE MEDIACIÓ DE BARCELONA
Consorci de Salut i Social de Catalunya
Famílies Nombroses de Catalunya
Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral
Els continguts d'aquesta web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari |
Un jutjat de Barcelona ha citat a declarar com a imputats el dimarts 10 de març cinc persones vinculades amb un presumpte cas d'una 'nena robada' a la clínica Dexeus de la capital catalana el 1987, segons una sentència a què ha pogut accedir Europa Press.
La citació per part del titular del jutjat d'instrucció 22 de Barcelona, Juan Emilio Vila Mayo, s'ha produït després que l'Audiència de Barcelona ordenés reobrir la causa que havia estat arxivada pel mateix magistrat, han publicat aquest dimecres diversos mitjans.
Ara, el jutjat ha citat la ginecòloga que la va atendre, Victòria L.; qui llavors era directora del centre d'acollida on estava la menor, Mercedes P.; l'advocat que es va encarregar de l'adopció, Ignasi de Gispert --germà de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert--, i els pares adoptius de nena, Jordi E. i Cristina R.; tres dies després estan citats cinc testimonis, entre els quals hi ha la menor adoptada, Marina E.
El jutge, a petició del fiscal, ha ampliat la llista dels cridats a declarar, ja que la querella que va iniciar la causa presentada per la mare biològica de la nena, Alfonsa R., no es dirigia, "sorprenentment", contra els pare adoptius, segons valora en un escrit el Ministeri Públic.
La Fiscalia ha demanat al jutge incloure la parella en la citació en veure-ho imprescindible perquè van signar el maig del 1988 la sol·licitud d'adopció i considera que presumptament "tots dos tenien coneixement de les irregularitats en l'adopció.
En la seva querella Alfonsa R. havia denunciat que va ser enganyada amb l'excusa que el seu nadó havia nascut mort --a qui culpava una ginecòloga del centre-- i que, per tant, mai va donar consentiment per lliurar la seva filla.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha anunciat aquest dimecres que mantindrà una reunió "al més alt nivell" amb la ministra de Foment, Ana Pastor, a qui demanarà que l'Estat doni marxa enrere en la privatització del 49% d'Aena Aeroports i en la creació d'un fons sufragat pels ports amb beneficis, com el de Barcelona.
En resposta a una interpel·lació que ha presentat al Parlament el diputat de CiU Josep Rull, Vila ha afirmat que els dos projectes són "dues noves agressions que van amb una clara línia de recentralitzar competències" i que, de mantenir-se sense canvis, tindran un clar impacte negatiu en l'economia catalana.
Vila ha carregat contra el projecte que sufraguin els ports amb beneficis per finançar obres de connectivitat terrestre que són deficitàries, i ha assegurat que actualment ja existeixen "importants sistemes de redistribució i aportacions solidàries".
Així, ha destacat que a dia d'avui un "8,5% llarg" dels ingressos del Port de Barcelona es destina a garantir la sostenibilitat del sistema i a finançar costos i estructures a la resta de l'Estat.
Ha destacat que de prosperar aquest projecte, el Port de Barcelona tindrà sèries dificultats: "Amb quina autoritat podem anar a operadors com Hutchison, els rendiments dels quals serviran per finançar infraestructures en un altre port que li fa competència, quan aquesta companyia es juga els seus propis diners i intenta ser competitiva?".
També ha lamentat que és "insòlit" que mentre que el Port de Barcelona ha tancat un acord amb l'Estat per sufragar amb recursos propis l'accés del ferrocarril d'ample de via internacional al seu recinte, ara es destinin la meitat dels seus ingressos a infraestructures d'accés a altres ports.
Segons Vila, de prosperar aquest fons, tindria un "efecte pervers" perquè castiga l'autonomia financera de les autoritats portuàries, i ha destacat que a més de Barcelona, també resultarien perjudicats altres ports com els de Canàries, Balears, Algesires (Cadis) i Cartagena (Múrcia).
Vila també ha lamentat que s'utilitzi com a motiu per justificar la privatització dels aeroports el deute acumulat per part d'Aena: "Més de 5.300 d'aquests 12.000 milions corresponen als deliris de grandesa que es van fer en la planificació d'infraestructures aeroportuàries a Madrid".
Ha assegurat que en comptes de privatitzar Aena i "endossar el deute acumulat a inversors privats", s'hauria d'haver optat per liberalitzar els aeroports, tal com es fa a la resta d'Europa, on poden ser gestionats individualment i entren en competència malgrat ubicar-se a un mateix Estat.
La proposta del Govern espanyol significa "mantenir la seva dinàmica de monopoli que sempre distorsiona les regles lògiques del mercat", ja que es prioritza l'Aeroport de Madrid per sobre de la resta, ha recordat el conseller.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat que el seu grup donarà suport dilluns a la comissió de Presidència per tramitar l'ampliació pressupostària del Govern d'Ada Colau, al qual ha demanat que destini "com a mínim una partida de la mateixa quantia" a aturats de llarga durada que als refugiats, 10 milions d'euros.
Ha destacat aquest divendres en roda de premsa que "donar suport a la tramitació de l'ampliació no significa votar a favor de la mesura final, que serà en funció dels continguts i del destí" dels 96 milions d'euros provinents del superàvit que preveuen del Pressupost del 2015.
El dirigent socialista ha assenyalat que donaran suport a la mesura definitiva en funció de si preserva la solvència de la ciutat --és una de les seves "fortaleses" en la política inversora i social--, de si no malbaraten els diners públics i de si impulsa la reactivació econòmica i la reducció de desigualtats.
Ha criticat que la proposta d'ampliació arriba "tard i amb pressa, perquè en dos mesos hauran d'executar 96 milions, cosa que comporta el risc de ser frívols i prendre decisions equivocades", però ha assenyalat que votaran a favor de tramitar-la per coherència amb la defensa del PSC de no generar un superàvit excessiu.
"Votem a favor de la tramitació, però no tenen res a veure amb el debat dels Pressupostos del 2016", ha ressaltat, i ha dit que el Govern municipal ha de canviar la seva actitud i buscar el suport d'altres grups, ja que actua com si tingués majoria absoluta quan és el més minoritari de l'Ajuntament des de la democràcia, ha dit.
Collboni ha celebrat l'anunci del Govern municipal de destinar 10 milions d'euros a l'acollida de refugiats, i ha exigit una partida com a mínim de la mateixa quantitat per als aturats de llarga durada a la ciutat: "Quan parlem de cohesió i solidaritat també cal pensar en els nostres ciutadans".
Ha defensat que els dos tramvies s'uneixin per l'avinguda Diagonal, de manera que donaran suport al Govern municipal en aquest àmbit, però ha criticat que encarreguin nous informes: "Estudis s'han fet de tots els colors i hi ha on escollir".
"El Govern torna enrere i planteja nou estudis", ha lamentat, i ha dit que l'anunci és una improvisació a causa que s'acosten els 100 dies de Govern de Colau, i ha dit que veu massa precipitació i moltes promeses i compromisos incomplerts en el Govern municipal.
Ha avisat que "l'important és el servei públic, la titularitat és merament instrumental, per la qual cosa no han de ser dogmàtics", i ha demanat que el Govern municipal no inverteixi massa temps a estudiar si ha d'augmentar la participació pública, ja que allò important és garantir el transport públic i la connectivitat d'una infraestructura que veu bàsica.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Dijous fa vint anys que es va asssolir el primer castell de gamma extra de l'era moderna.
Els Minyons de Terrassa van carregar un 2de9 amb folre i manilles que va obrir la porta a una nova era, de la qual encara en fruïm cada cop més.
Però, com van ser els mesos i l'any previ a l'arribada de la gamma extra?
Com va ser el darrer any de la Segona Època d'Or?
Ara fa vint anys, el panorama casteller registrava un espectacular boom que va sacsejar la seva estructura i la va projectar decididament cap amunt.
Res tornaria a ser com abans i els castells viurien un creixement i una evolució espectacular en tots els àmbits: registres, aparició de colles, implantació social i projecció mediàtica.
La quantitat de castells de 9 en una temporada va saltar de la mitja dotzena als prop de cinquanta, el nombre de colles va doblar –i anys després, triplicar– la vintena existent aleshores, els castells van ampliar el seu radi d'influència i van seduir amplis sectors de la societat catalana –especialment els joves– i les retransmissions de les principals actuacions castelleres es van incorporar amb normalitat a la graella del Canal 33.
Va ser l'inici del boom, que ens va fer a tots més grans i atractius.
Els castells van realitzar un salt de dimensió, que els va situar en un estadi superior, el més important en els més de 200 anys d'història castellera.
El boom casteller comprén la primera meitat dels anys noranta.
Des de l'inici de la dècada, temporada rere temporada, es van registrar capítols que posaven de manifest el creixement continu i espectacular dels castells, i el 1992, per diverses raons, algunes de les quals evidents en aquell mateix moment i altres constatades amb la perspectiva del temps, permet situar-lo com el més proper a una frontera.
El 1991 s'havien estrenat dues agrupacions –que en pocs anys protagonitzarien un salt important–: els Castellers de Cornellà i els Xics de Granollers.
El naixement d'aquestes dues colles evidenciava en aquells moments que la taca castellera s'ampliava a territori conquerit.
En aquella època, el nombre de colles a la zona tradicional (les tres comarques del Penedès i les tres del Camp de Tarragona) era superior al de la resta del país i l'aparició d'aquestes dues colles al Baix Llobregat (on només hi havia els Castellers de Castelldefels) i al Vallès (on, llevat de l'efímera experiència de les colles de la Roca i de Montmeló, els castells només es podien fer a Terrassa i des de feia ben poc a Montcada i Reixac) va suposar la constatació que el fet casteller també tenia futur més enllà de la serra de l'Ordal i el massís del Garraf.
L'any, però, que el món casteller va experimentar una ampliació significativa va ser el 1992, confirmant la sensació ja viscuda la campanya anterior que quelcom estava canviant.
Dues van ser en poblacions amb presència castellera: el Vendrell i Reus.
La capital del Baix Penedès recuperava la dualitat de colles (que s'havia manifestat amb accentuada intensitat a finals dels anys vint i començament dels trenta) i estrenava la Colla Nova del Vendrell, el naixement de la qual va estar, en bona part, influenciada per la crisi que van viure els antigament gloriosos Nens del Vendrell, que al Concurs d'aquell 1992 van caure de totes les construccions (de 7 i de 6) que van intentar i no van poder sumar ni un sol punt.
A la capital del Baix Camp, els Ganxets de Reus apareixien –en bona part, per diferències personals– amb la intenció d'aplicar un model diferenciat del dels Xiquets (que estava inspirat en experiències d'èxit com el de la Jove de Tarragona).
També a la zona tradicional, en aquell 1992 es van gestar dos projectes que veurien la llum l'any següent.
Per una banda, Sitges recuperava colla castellera després d'un breu parèntesi de cinc anys (els Castellers de Sitges, que el 1971 van ser la vuitena colla en actiu del país, van aturar l'activitat el 1988) i, d'una altra, Cambrils, una població sense tradició castellera, però situada en un dels extrems del triangle del Camp de Tarragona, saludava l'aparició dels seus Xiquets, com dos anys abans ho havia fet la veïna Vila-seca.
Per últim, el 1992 va ser l'any d'aparició d'una altra colla en territori nou: els Castellers de Mollet, que, amb la seva estrena aportaven, ara sí, una realitat castellera pròpia i estable al Vallès.
Aquest nou focus casteller al nord (aleshores, abans de l'aparició de les colles gironines i de la Catalunya Central, el Vallès era la latitud castellera més septentrional) va ser aprofitat amb extraordinària habilitat per uns Minyons de Terrassa en contínua progressió, que van veure-hi la possibilitat de tenir colles amigues al seu voltant amb les quals poder-ne obtenir un benefici mutu.
La Diada de Colles del Vallès va ser un dels resultats d'aquesta estratègia i va permetre que una plaça sense adn casteller com Mollet acollís un castell de 9 abans que ho fessin altres com, per exemple, Barcelona, Vilanova, Sitges, Altafulla, Torredembarra o Mataró.
L'aparició de noves colles castelleres ja no va tenir aturador i en els anys següents es va produir una explosió que va omplir el mapa de Catalunya de noves formacions.
Els Tirallongues de Manresa (1993) van ser la primera experiència d' exportació dels castells a un territori verge fins aleshores i aquell mateix any, els irregulars Castellers de Sant Boi van contribuir a fer crèixer el Baix Llobregat, que en pocs anys esdevindria la comarca amb més colles castelleres.
A Barcelona, el 1993 apareixia la primera colla de barri, els Castellers de Sants, amb un model allunyat del concepte tradicional i que, sobretot, en els seus inicis va basar la seva essència en un component marcadament festiu.
Fins a quin punt l'aparició d'aquestes colles va estar motivada per l'impacte dels Jocs Olímpics?
Responent a la intenció de dissenyar una cerimònia d'obertura que tingués un perfil universal, però que inclogués també simbologies locals, el COOB'92 va apostar per incloure els castells en l'espectacle que donava la benvinguda als que serien batejats com els millors Jocs de la història.
La cerimònia dirigida per Lluís Bassat va contemplar els castells dins el show sense que alterés la seva dinàmica ni el seu ritme.
Els castells van aparèixer al final de la cerimònia posant de manifest el treball en equip i l'esforç que representava la Unió Europea.
Per a conèixer l'efecte que van tenir els castells als Jocs en la irrupció de colles noves, probablement la distància en el temps doni més pistes que les que es podien tenir a curt termini.
No són pocs els castellers que en l'actualitat abanderen com un motiu d'orgull i prestigi el fet d'haver estat present a la cerimònia olímpica fent castells.
Aquest record no és tan pronunciat o evident entre els castellers de colles grans –acostumats a omplir les seves memòries amb les brillants pàgines d'actuacions o castells històrics que aporten dimensió a l'èpica–, però en canvi sí que ho és entre components de colles menors, que tenen aquest episodi en la seva galeria de grans moments.
El "Jo hi vaig ser a l'Estadi Olímpic" sovinteja més ara que, per exemple, deu o quinze anys enrere, quan l'abast del fet no havia adquirit la rellevància que li aporta el temps.
Sigui com sigui, l'impacte que els castells olímpics van tenir sobre la possible irrupció de colles no hagués estat real per si mateix sense un factor clau: la televisió.
La cerimònica olímpica va permetre que els espectadors poguessin veure castells a casa (si bé, en aquest cas, els castells alçats simlutàniament no es van veure al complet, ja que la retransmissió conjunta de TVE i TV3 va aprofitar per a fer un tall publicitari), una possibilitat que tot just després Televisió de Catalunya, a través del Canal 33, va regularitzar de manera estable.
El Concurs de Castells de Tarragona de 1992 va ser retransmés per la televisió catalana i va obrir la porta que les principals actuacions castelleres de la temporada següent formessin part de la seva graella en el format de fals directe.
De fet, l'anterior Concurs també havia estat retransmés pel 33 i va permetre comprovar si un castell coronat in extremis havia estat realment assolit gràcies a la repetició de la imatge.
Les retransmissions televisives de les principals diades va ser un element decisiu en l'expansió territorial del fet casteller.
Fins aleshores, habitants de Girona, de Vic, de la major part de les poblacions del Baix Llobregat o, fins i tot, de molts barris de Barcelona no havien vist l'execució rodada d'un castell, ni en viu ni per la televisió, i la seva visualització es limitava a fotografies aparegudes en diaris o llibres gràfics.
La televisió va projectar els castells i els va fer entrar a cases de milers de catalanes neòfits en aquest món.
En els quatre anys posteriors a l'inici de les retransmissons televisives apareixen a Catalunya prop de vint colles.
I darrere la televisió, la resta dels mitjans incorporen amb regularitat la informació castellera.
Els diaris aporten continuïtat a les cròniques i en pocs anys apareixen els polèmics rànquings (el primer, va arribar de la mà del setmanari Presència, el 1995) i les ràdios també creen programes estables d'informació castellera, seguint les passes que feien des de temps enrere les emissores o les desconnexions locals de l'àrea tradicional.
El mateix 1992, com a conseqüència de l'interès creixent pels castells, Nou Diari, rotatiu de Tarragona i Reus que l'any següent es va ampliar al conjunt del país, va distribuir Els castells en fitxes, un col·leccionable amb totes les colles i uns pessics d'història i tècnica sobre el fet casteller del moment.
A les acaballes de la temporada següent, el Magazine dominical de La Vanguardia va publicar un extens reportatge de Xavier Capdevila sobre la realitat castellera a partir dels retrats a diferents protagonistes de diferents poblacions que ocupaven totes les posicions possibles en una construcció: des d'enxaneta fins a graller.
La historiografia castellera situa el 1993 –any en què els Minyons de Terrassa coronen la primera construcció de gamma extra de la nova era– com un dels inicis de nous capítols, com abans ho havien estat el 1852, el 1881, el 1932, el 1969 o el 1981.
Però la temporada anterior, la de 1992, ja va suposar un canvi en la dinàmics anterior.
La campanya del 1991 es va tancar amb tres castells de 9 descarregats i tres més coronats.
La temporada següent, el nombre de castells de 9 completats van ser catorze.
Gairebé la meitat (sis) van correspondre a una colla, que en aquells moments liderava el món casteller i mostrava una autoritat superior a la resta de formacions, sobretot, gràcies a la qualitat tècnica del seu tronc: la Joves de Valls.
Els diables vermells van ser els primers, aquell 1992, en fer la tripleta màgica.
Va ser al Concurs de Tarragona, on es van imposar amb claredat.
Tres setmanes després, les dues colles vallenques descarregaven, totes dues, la mateixa tripleta a Santa Úrsula en una memorable exhibició que els diaris van qualificar com la Diada del segle.
La sensació dels espectadors –i els mateixos castellers– que havien tingut la sort de presenciar les dues actuacions era que estaven vivint un moment històric, que els apropava als llegendaris episodis dels anys vuitanta de la centúria anterior, quan les cròniques indicaven que s'havien aconseguit construccions mai vistes per ningú viu en aquests finals del segle XX: el 5de9 amb folre, el 4de9 sense folre, el pilar de 8 amb folre i manilles...
En el món casteller existia una sensació de moment històric.
Les tripletes màgiques, els castells emesos per televisió, l'aparició de noves colles... aportaven una dimensió significativa, que empenyia a gaudir del moment.
Ara bé, ningú en aquell 1992 es podia imaginar el que es viuria en els anys posteriors, quan els castells van entrar en un estadi notablement superior a tots els nivells, superant fins i tot al de les llegendes del segle XIX.
Foto 1: Detall del primer 2de9fm dels Minyons (1993)
Foto 2: 2de9fm dels Minyons (21 de novembre de 1993), el primer carregat de la història
Foto 3: Inicis dels Xics de Granollers
Foto 4: cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, amb diferents castells simultanis
Foto 5: Portada del col·leccionable 'Els castells en fitxes', que va editar el 'Nou Diari' el 1992
Foto 6: 4de9 amb folre de la Colla Joves al Concurs de 1992, amb el qual va aconseguir la primera tripleta màgica
La tripleta màgica és cosa de 9 |
El conseller d'Empresa i Feina de la Generalitat, Felip Puig, ha aprofitat aquest dilluns una conferència per reivindicar que la UE es pronunciï sobre el repartiment desigual dels objectius de dèficit entre l'Estat i les comunitats autònomes a Espanya.
En la conferència 'La nostra Europa: prosperitat, benestar i diversitat', ha lamentat que des de les institucions europees "gosen" parlar de la necessitat de reduir salaris i augmentar l'IVA a Espanya, però no es pronuncien sobre el repartiment dels objectius de dèficit argumentant que és una qüestió interna en què no volen entrar.
Ha assenyalat que el Govern català és partidari d'"anar reduint els dèficits sense trencar la cohesió social", però ha opinat que el temps fixat actualment per arribar a l'equilibri pressupostari és massa curt.
Puig ha fet també referència a la voluntat de fer una consulta als ciutadans sobre el futur polític de Catalunya, i ha insistit que Catalunya vol dur a terme un exercici democràtic, cívic, amb doble pregunta i triple resposta per conèixer totes les opinions, "després d'anys d'intentar ser catalans dins d'Espanya", d'intentar l'encaix de Catalunya a Espanya, i que la tercera via no hagi tingut resposta a l'altre costat.
Ha afegit que l'europeisme forma part del catalanisme, que "Catalunya no donarà en cap moment l'esquena a Europa", i que si avança cap a la independència no té intenció de sortir del mercat comú europeu ni de la UE, i en el procés sempre hi haurà voluntat de diàleg amb l'Estat i amb les institucions europees.
Alhora, ha defensat que harmonitzar normativa a Europa "no vol dir uniformitzar", però el Govern espanyol va en aquesta línia i contra els principis fundacionals europeus de democràcia i diversitat.
"El Govern espanyol no només està dinamitant el sistema de les autonomies, sinó el model europeu", amb exemples com la llei d'educació, que ha titllat d'ideologitzant; la reforma de la llei de l'avortament, que ha vist com una imposició de supremacia moral, i les lleis de reforma local i d'unitat de mercat, uniformadores i invasores de competències.
Respecte a l'opinió empresarial sobre el debat de la independència, en el torn de preguntes, fet en el marc del Fòrum Europa Tribuna Catalunya, ha constatat: "Molts menys empresaris m'han mostrat preocupació que els que han mostrat respecte pel procés", i ha recordat que Catalunya lidera el volum d'inversió estrangera a Espanya, i no en el sector immobiliari, sinó en indústria i en l'àmbit productiu en general.
Ha incidit que s'està produint un canvi de cicle en l'economia, i que "ara és el moment de donar més crèdit, de contractar i de continuar mantenint la moderació salarial", en una crida a banquers, empresaris i sindicats, i des de l'administració ha reconegut que cal augmentar la intensitat de les reformes estructurals i la simplificació administrativa per afavorir el creixement.
Després de preguntar-li pel macrocomplex d'oci i joc BCN World a la costa de Tarragona, ha insistit que "fent bé les coses es capten turistes exigents i es riquesa i turisme de qualitat i familiar", buscant l'encaix en el territori, i en una línia semblant s'ha pronunciat sobre el projecte de macrocomplex comercial a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), afirmant que el Govern sempre buscarà l'equilibri per conservar el model comercial català de proximitat i mantindrà la seva croada contra la desregulació total, tot i que sí que intentarà trobar consens per a qüestions com la flexibilització d'horaris comercials.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha condemnat avui l'avortament "fins i tot si surt d'una violació", ja que ha de prevaler la "misericòrdia cap a l'ésser humà", que està "per damunt de la resta d'éssers".
Omella ha comparat l'avortament amb el terrorisme i ha advertit que si s'accepta el fet de poder decidir sobre la vida d'una persona "s'hauria de justificar un terrorista".
En la roda de premsa de presentació del llibre "La alegría del amor", coordinat pel pare salesià Francesc Riu, i preguntat sobre les declaracions de l'arquebisbe de Vic, Romà Casanovas, que va equiparar l'avortament al genocidi, l'arquebisbe ha lamentat el fet que "considerem pitjor matar l'ou d'una àguila reial que un ésser humà".
Omella ha manifestat també que "l'anomenada família tradicional" és la natural i que rep "molts atacs", citant com a exemple que a la televisió "es parla molt més de les noves famílies". |
"La fórmula la sabem, és una ciutadania apoderada i conscient dels seus drets", assegura el president
Canyamars, Dosrius.-Quim Torra ha afirmat aquest dimarts a Canyamars, nucli de Dosrius (Maresme) i un dels municipis més petits on hi va haver càrregues policials ara fa dos anys durant el referèndum de l'1-O, que l'acció d'aquell primer d'octubre "diu quin és el camí" que ha de seguir el moviment independentista català.
"La fórmula la sabem, és una ciutadania apoderada i conscient dels seus drets civil, socials i polítics, que els defensen, i unes institucions al seu costat".
El president de la Generalitat també ha recordat que aquell dia es va votar "un estat independent en forma de república", i per això ha assegurat que "aquest és l'objectiu, i no s'hi valen excuses".
A parer de Torra l'1-O aporta "llum i llibertat" i ha assegurat que davant d'una ciutadania "apoderada i conscient" les institucions han d'estar "sempre" al seu costat."El primer d'octubre és el dia que ens autodeterminem.
La paraula ho diu tot, no et determina un altre, ets tu que et determines, és el poble que es determina i el que busca aquesta llibertat", ha afegit.Per això ha reiterat que "la via és la del primer d'octubre, la del referèndum", quan es va votar la constitució d'un estat independent en forma de república.
"I aquest és l'objectiu, i no s'hi valen excuses", ha indicat el president.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'ONU ha demant aquest dimarts als municipis francesos que mantenen el seu veto al burquini que revoquin immediatament aquesta mesura, d'acord amb la sentència del Consell d'Estat -la màxima instància administrativa del país- que la va anul·lar a Villeneuve Loubet, a la Costa Blava.
"Instem totes les autoritats locals que han adoptat prohibicions similars al fet que les deixin sense efecte immediatament en lloc d'aprofitar el limitat abast geogràfic del dictamen", ha declarat el portaveu de l'Oficina de l'ONU per als Drets Humans, Rupert Colville.
Ha explicat que d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans, les restriccions a les manifestacions de religió o creença -inclosa l'elecció de la vestimenta- només es permeten en circumstàncies molt limitades relacionades amb la seguretat, l'ordre, la salut i la moral públics.
Cap d'aquestes circumstàncies es dóna en el cas del veto francès al burquini, ha dit el portaveu.
Colville ha argumentat que es pot entendre perfectament el dolor i la ràbia causades pels atacs terroristes ocorreguts a França en els últims mesos, però ha garantit que els decrets impostos en desenes de localitats costaneres del país prohibint l'abillament musulmà "no milloren la seguretat".
Per contra, ha afegit, provoquen un sentiment d'intolerància religiosa i d'estigmatització dels musulmans a França, especialment de les dones.
"En estimular la polarització entre comunitats, aquest tipus de roba de bany només ha augmentat les tensions i pot fer mal als esforços per prevenir l'extremisme violent", ha alertat.
Des del punt de vista de l'ONU, les persones que utilitzen burkinis o qualsevol altre tipus d'abillament de similar naturalesa no poden ser acusades per les reaccions violentes d'altres persones.
Un dels últims successos d'aquest tipus va tenir lloc aquest cap de setmana a la regió de París, quan un home va demanar a dues dones musulmanes que abandonessin el seu restaurant després de cridar-les "terroristes".
Això va atreure l'atenció d'altres musulmans que van acudir a l'establiment a increpar la seva actitud.
"Qualsevol mesura pública ha de dirigir-se a aquells que inciten a la violència i no contra dones que simplement volen caminar per la platja o banyar-se amb una roba amb la qual se senten còmodes", va assenyalar l'Oficina de Drets Humans.
S'estima que una trentena de municipis mantenen de moment la seva veto al burquini, tot i la decisió del Consell d'Estat, que ha assegut jurisprudència. |
"Hem de deixar de definir la producció literària en català del Renaixement, Barroc i Il·lustració com a Decadència", deia fa dos anys Josep Solervicens, director del quart volum de la nova Història de la literatura catalana, coeditada per Enciclopèdia Catalana, Barcino i l'Ajuntament de Barcelona... |
Inici / La Diputació inicia la itinerància de l'exposició Perseguits i Salvats a França
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, inaugurarà dimarts vinent, 5 de juny, l'exposició 'Perseguits i Salvats.
No volien que existíssim' a Tolosa de Llenguadoc (França).
L'exposició parla dels jueus que van creuar el Pirineu de Lleida caminant, deixant enrere les seves vides, famílies i amics.
Oblidant forçadament les seves llars, les seves ciutats, el seu país...per poder viure en pau.
L'exposició també parla de la gent anònima i desinteressada que vivia al Pirineu i que els hi va fer costat.
L'acte d'inauguració se celebrarà a les 18.00 hores a l'Espace du Judaisme de Tolosa, un centre de referència de la cultura jueva ubicat a la plaça Riquet.
Reñé estarà acompanyat per la vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Rosa Pujol, pel president de l'Associació Hebraica de Tolosa i per representants de resistents i supervivents de l'Holocaust residents a la ciutat francesa.
La mostra es podrà veure del 5 al 27 de juny, unes dates en les que, paral·lelament a l'exposició, s'oferiran diverses activitats, com ara conferències, testimonis de supervivents i familiars, etc.
Aquesta exposició s'emmarca dins el projecte Perseguits i Salvats de la Diputació de Lleida.
Es tracta d'una mostra itinerant que és previst que en els propers mesos viatgi per diverses ciutats catalanes i estrangeres abans d'arribar a Tel Aviv (Israel) el proper mes de desembre.
El projecte 'Perseguits i Salvats' és una iniciativa de la Diputació de Lleida, la qual –a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Patronat de Turisme i la col·laboració d'ajuntaments i consells comarcals del territori– té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de l'Holocaust durant la Segona Guerra Mundial.
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
La Policia Nacional ha desarticulat una organització de narcotraficants establerta a Algesires (Cadis) i Barcelona que ocultava els seus beneficis minant criptomonedes, en una operació en la qual han estat detingudes set persones.
Els arrestats disposaven a més d'un entramat empresarial per ocultar els beneficis que obtenien amb les seves activitats illícites.
Cinc dels detinguts han ingressat a la presó.
Segons ha indicat la Policia Nacional en una nota, la investigació va comenar a principis del passat mes de gener després de detectar un habitatge unifamiliar situat en una zona residencial d'Algesires utilitzada com un laboratori per al cultiu de marihuana.
Les intenses investigacions van permetre als policies identificar alguns dels caps de l'organització, part d'ells residents a la província de Barcelona.
De manera parallela va comenar una investigació patrimonial, en constatar que posseen nombrosos béns i titularitats a nom de diferents empreses relacionades entre si.
Així, un cop es va saber que els investigats tenien la collita de plantes de cnnabis a punt per distribuir-la, es van establir els dispositius policials coordinats per arrestar els implicats.
En total es van fer cinc escorcolls en els quals es van desmantellar tres laboratoris per al cultiu i elaboració de cnnabis sativa en qu es van intervenir prop de 1.000 plantes, amb un pes de 52 quilos de marihuana, així com una installació situada en una nau industrial de Barcelona en la qual s'estava preparant un cultiu de 2.000 plantes més.
Com a conseqüncia d'aquesta intervenció s'han detingut set persones --cinc a Algesires i dues a Barcelona-- de les quals cinc van ingressar a la presó.
A més, els agents van intervenir 2.000 euros en efectiu i material informtic per valor de 115.000 euros per recollir les inversions en criptomonedes.
Deu vehicles van ser embargats i 60 comptes bancaris i nou propietats vinculades amb els arrestats van ser bloquejats.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Més de 30 representants d'ajuntaments de la Franja d'Aragó han rebutjat aquest dissabte la nova Llei de Llengües que ha aprovat la denominació de Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) per referir-se al català, i han anunciat que la portaran davant dels tribunals si el Govern de la comunitat no la deroga.
Els edils, la majoria del PSOE i de la CHA, han demanat al Govern d'Aragó que derogui la Llei, que protegeixi les llengües pròpies d'Aragó i les mantingui en el sistema educatiu, i en el cas que no ho faci, iniciaran "les actuacions que calgui davant de l'administració de justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees".
Així ho han acordat aquest dissabte, en una reunió a Mequinensa, en la qual han remarcat la necessitat de defensar la denominació de la llengua catalana pròpia d'Aragó i els drets dels seus parlants, ja que han considerat que la norma "elimina el català i l'aragonès com a llengües parlades a la comunitat".
Els representants municipals han subscrit la segona 'Declaració de Mequinensa' en defensa del català a la zona oriental d'Aragó, 29 anys després de la primera declaració, quan es va aconseguir normalitzar l'ús de la llengua a la zona.
En la trobada han intervingut també filòlegs, sociòlegs, traductors, editors i membres d'entitats aragoneses que s'han compromès a impulsar "la formació i el prestigi de les llengües aragonesa i catalana, en lloc de convertir-les en un element de polèmica i confrontació".
Alhora, treballaran per impulsar el seu reconeixent a la Universitat de Saragossa i en les institucions acadèmiques i científiques, perquè l'autoritat filològica "estableixi el nom de les llengües pròpies i les regulacions i normatives necessàries per garantir la seva recuperació, ensenyament i ús habitual en les formes oral i escrita".
Els participants s'han fet eco de la preocupació dels centres escolars i de les associacions de mares i pares d'alumnes i s'han compromès a defensar "la continuïtat de l'ensenyament de l'assignatura de llengua catalana als centres educatius".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La UPC posa a disposició de tot el seu personal, professors i estudiants, un servei de xarxa sense fils a tots els campus de la UPC lligada amb la xarxa d'universitats eduroam.
Eduroam ( Education Roaming ) és una iniciativa de TERENA que facilita la mobilitat dels investigadors i els estudiants europeus, ja que els ofereix connectivitat wifi (sense fils) en els seus desplaçaments a la resta d'institucions que estan connectades a Géant.
D'aquesta manera, els usuaris de les institucions que participen a eduroam tenen accés a Internet a través de les xarxes sense fils de la resta d'institucions participants.
Podeu trobar tota la informació a la web La xarxa eduroam a la UPC
L'identificador de la xarxa és " xsf-upc " per a l'accés web i " eduroam " per l'accés amb mode segur.
Per accedir-hi heu d'utilitzar el vostre nom d'usuari i contrasenya del Racó i/o intranets de la UPC.
Podeu consultar els mapes de cobertura de tots els campus a la web: https://serveistic.upc.edu/ca/xsf/doc-tecnica/documentacio-de-referencia/mapes-de-cobertura
© Facultat d'Informàtica de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya - Avís legal sobre aquest web |
A Manresa encara hi ha 24 cabines telefòniques i a hores d'ara només se sap que hi continuaran sent durant aquest any que acaba de començar.
El seu futur és un misteri ja que aquest any s'ha de debatre, precisament, la continuïtat dels telèfons fixos al carrer.
La companyia Telefónica Telecomunicaciones Públicas les ha anat retirant de mica en mica i, per tant, cada cop són menys presents en el paisatge urbà.
I és que la telefonia mòbil ha condemnat les cabines, que pràcticament no s'utilitzen.
A la pàgina web de la companyia se'n pot consultar la quantitat i la ubicació.
El govern central ha obligat Telefónica a assumir el manteniment del servei de cabines i de guies de telèfon durant el 2017, després de quedar desert el concurs públic per a la seva provisió.
El ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital ha de decidir aquest any si finalment elimina del servei universal de telecomunicacions l'obligatorietat de subministrar una oferta suficient de telèfons públics de pagament, tal com han demanat els operadors i la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència.
El futur de les cabines està en l'aire i aquest any podria ser l'últim del servei de telefonia als carrers de les ciutats.
La presència de cabines ha anat minvant en els darrers anys.
I és que el 2012 n'hi havia a Manresa gairebé el doble, 40.
Telefónica va sol·licitar retirar-ne vuit en aquell moment, però el consistori s'hi va negar i en va deixar treure tres.
Amb la qual cosa la capital del Bages va quedar amb 37.
La xifra s'ha anat reduint fins a quedar-ne 24 actualment, segons la web de la companyia.
A l'estat espanyol queden 18.300 cabines telefòniques en tot el territori.
N'hi ha menys de la meitat que el 1992, quan n'hi havia 43.000.
L'aparició de locutoris i de telèfons mòbils és la causa principal de la disminució de la presència de telèfons d'ús públic, fins al punt que l'any 2014 n'hi havia 34.000.
Es tracta d' un negoci que s'ha reduït dràsticament, ja que si fins a principi dels anys 90 la tendència era col·locar-ne més perquè la ciutadania les utilitzava, ara el sector calcula que n'hi ha 12.000 que no són rendibles, i les que ho són no cobreixen la rendibilitat del conjunt del servei.
La companyia ha de garantir un telèfon a cada municipi de mil habitants o més.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Entre els desapareguts hi ha militars i civils
Els segrestos atribuïts a la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) continuen en algunes zones de l'oest de Colòmbia i d'acord amb el director del grup especial antisegrest (Gaula) de la policia colombiana, el general Fernando Murillo, la guerrilla manté actualment 20 persones segrestades, entre les quals militars, policies i civils.
També va assenyalar que el 3 d'agost passat l'ELN va segrestar un grup compost per tres policies, un militar i dos civils quan es desplaçava pel riu Arquía, a l'oest de Colòmbia.
Els segrestats són l'intendent Wilber Rentería, el subintendent Luis Carlos Torres Montoya i el patruller Yemilson Leandro Gómez Correa, de la Policia; el soldat professional Jesús Alberto Ramírez Silva i dos civils els noms dels quals no van ser subministrats.
Tots ells es desplaçaven en un bot pel riu Arquía que navegava entre Vidrí, en el departament d'Antioquia (nord-oest), i Quibdó, capital del Chocó (oest), quan van ser segrestats en el llogarret de Tagachí, que forma part de Quibdó.
Dijous passat, l'ELN va segrestar tres soldats més, identificats com Orlando Yair Vega Díaz, Juan Pablo Rojas Ovando i Eduardo Caro Baño, quan es desplaçaven en un taxi a prop del municipi de Tame, en el departament d'Arauca, fronterer amb Veneçuela.
A causa d'aquests segrestos, el president de Colòmbia, Iván Duque, va demanar a l'ELN que alliberi "de manera ràpida i sense condicions" els quatre militars, tres policies i dos civils que ha segrestat "si té veritable voluntat de desmobilització, desarmament i reinserció".
En aquest sentit, el general Murillo va detallar que estan treballant juntament amb el grup antisegrestos de l'exèrcit colombià per trobar els desapareguts, així com detenir els responsables, però va assenyalar que esperen que l'alliberament d'aquestes persones sigui de "forma humanitària" per part de l'ELN. |
Figueres.-Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 24 anys per un intent de robatori amb violència i intimidació i dos delictes de lesions a Figueres.
Es tracta d'una persona de nacionalitat ghanesa però amb domicili desconegut que va intentar robar la cartera a una dona de forma violenta.
En no aconseguir-ho, va llençar pedres a la víctima i a l'home que l'acompanyava per poder fugir corrent.
La parella que va patir l'intent de robatori va necessitar diversos punts de sutura per tancar les ferides ocasionades per l'agressor.
La policia va detenir l'home el dimecres 21 i van veure que tenia nombrosos antecedents.
L'endemà, l'arrestat va passar a disposició judicial i el magistrat va decretar-ne el seu ingrés a presó.
Els fets van passar el dimarts 20 d'agost pels volts de les set de la tarda, quan una parella passejava pel carrer de la Marca de l'ham de la capital altempordanesa.
De sobte, el detingut va abordar-los i va intentar robar la cartera de la senyora amb violència.
Com que va veure que no podia treure-li, l'agressor va començar a llençar-los pedres que va agafar del terra.
Després, va fugir corrent.L'home i la dona van trucar als serveis d'emergències i van ser atesos per professionals sanitaris.
Les víctimes van necessitar diversos punts de sutura per tancar les ferides ocasionades per les pedres.
En paral·lel, els Mossos d'Esquadra van rebre la denúncia dels fets i la Unitat d'Investigació va poder detenir l'autor dels fets l'endemà mateix, el dimecres 21.El detingut, a qui li consten nombrosos antecedents, van passar el dia 22 d'agost a disposició del Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, el qual en va decretar el seu ingrés a presó.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
S'obre un nou programa d'ajuts destinat a facilitar i fomentar les activitats de mobilitat del personal investigador de la UIB i promocionar la difusió dels resultats de la investigació mitjançant l'assistència a congressos científics i la realització d'estades de treball en altres centres d'investigació espanyols i estrangers.
Aquests ajuts estan finançats per l'Obra Social "la Caixa" dins el marc general de col·laboració amb la UIB.
Requisits dels sol·licitants: Poden demanar aquests ajuts els investigadors de la UIB.
Tindran preferència en la concessió aquelles persones que no tinguin accés a altres fonts de finançament alternatives, com són les previstes dins l' Acord normatiu 12129/2017, de 24 de febrer o els Ajuts per a Estades Breus de Becaris FPU del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i FPI del Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Termini: Fins al dia 31 de març de 2017 |
Els grups del PSC i SíQueEsPot al Parlament han exigit aquest dijous que el Govern compleixi les més de 1.000 esmenes als Pressupostos de la Generalitat aprovades el dimecres a la comissió d'Economia de la Cambra catalana.
En declaracions als mitjans, la diputada socialista Alícia Romero ha recordat que una vegada aprovades, les esmenes s'incorporen a la Llei de Pressupostos, i ha preguntat al Govern com pensa complir-les: "És la seva responsabilitat donar compliment a uns comptes que ja no són els de JxSí", ha dit.
El portaveu de SíQueEsPot al Parlament, Joan Coscubiela, ha dit en roda de premsa que exigiran el "compliment estricte" de les esmenes, i ha recordat que encara es pot modificar la política fiscal del Govern per aconseguir més fons i dur-les a terme.
Per la seva banda, el portaveu adjunt de JxSí al Parlament, Roger Torrent, ha replicat que l'aprovació d'aquestes esmenes és un "brindis al sol", que en alguns casos exigeix duplicar el pressupost d'algunes conselleries i que els grups saben que no es pot realitzar.
"Va ser una comissió de postureig polític", ha criticat, perquè la majoria d'esmenes aprovades porten inclòs l'epígraf que especifica que el seu compliment està subjecte a la disponibilitat pressupostària per al 2017, per la qual cosa les ha titllat de declaratives.
Per a Torrent, demostra "el poc rigor, el poc valor i el poc compromís" dels grups que les van aprovar, perquè no inclouen d'on treure les partides per donar-los compliment i perquè, segons ell, ho plantegen tot.
En resposta als periodistes, ha dit que no inclouen en aquesta crítica el grup parlamentari de la CUP, que també va manifestar que era "un brindis al sol", encara que va ser necessari el seu vot a favor o la seva abstenció perquè fossin aprovades, i reconeix que li hauria agradat que hi hagués votat en contra.
Entre les esmenes que es van aprovar destaquen en el capítol d'Ensenyament la que recupera el finançament de les places de guarderies --1.600 euros per plaça--, la de beques menjador, la de transport escolar i la de reducció d'un 30% de les taxes universitàries.
També s'ha aprovat el reinici de les obres del tram central de la línia de Metro L9, la construcció d'equipaments esportius en molts llocs de Catalunya, recuperar la Llei de Barris, el pagament del deute que la Generalitat té amb els Ajuntaments, un pla de dependència i una auditoria energètica.
L'esmena que no ha prosperat ha estat la introduïda per la CUP que instava a retirar de la partida per celebrar el referèndum la frase que especificava que es farà segons la legalitat vigent i, en no tirar endavant, el PSC ha decidit ara com ara no demanar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La cooperativa frega els 60.000 membres, unes dades que ha presentat en l'Assemblea General d'aquest dissabte a Girona
Girona.-La cooperativa energtica Som Energia ha crescut un 30% en nombre de socis, i ja frega els 60.000, una xifra a la que espera arribar aquest 2019.
El salt que ha fet la companyia ha estat substancial durant el 2018 en qu ha comercialitzat un 53% més d'energia que l'any anterior, el qu suposa una facturació de 49,5 MEUR.
Aquestes dades fan ser optimista l'energtica gironina que espera que al llarg d'aquest exercici pugui facturar uns 60 MEUR i arribar als 100.000 contractes signats amb els seus clients.
Aquestes xifres s'han exposat aquest dissabte en el transcurs de l'Assemblea General de l'entitat que s'ha fet a Girona, i que com és habitual en la cooperativa, s'ha compartit amb quinze seus més per videoconferncia.
A l'assemblea denguany shi han presentat deu mocions sorgides de la base societria, que a més de proposar-les, les ha treballat i debatut prviament en espais virtuals, com la plataforma Participa, i en frums presencials, com la Trobada de Grups Locals.
Una de les mocions aprovada, ha estat la d'estudiar la manera d'obrir la participació de les comunitats locals en el finanament de projectes de generació de la cooperativa.
Amb aquesta mesura es busca acostar aquests projectes a la població del territori on es duen a terme.A l'assemblea hi han participat presencialment 314 persones, des de les setze seus repartides arreu del territori i organitzades pels Grups Locals.
A més, 215 persones més ho han fet telemticament, a través de l'assemblea virtual.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Estat s'ha compromès voluntàriament a una disciplina financera sense tenir en compte que bona part de la despesa pública està en mans d'unes comunitats l'autonomia de les quals està protegida per la Constitució.
És lògic que De Guindos vulgui ara disposar d'un mecanisme que li permeti controlar uns dèficits dels quals l'han fet responsable i pels quals el poden sancionar.
Però l'Estat s'hi ha sotmès amb una contrapartida: l'accés a un fons capaç de salvar-lo si la seva situació esdevingués mai massa compromesa.
¿De Guindos està disposat a oferir un mecanisme de rescat a les comunitats autònomes a canvi del dret a supervisar els seus pressupostos abans que els parlaments respectius els aprovin?
I, si aquest fos el cas, estaria disposada Catalunya, que aspira a una autonomia de debò, a acceptar voluntàriament aquesta transacció?
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
D'una banda, el senyor Francisco
Español, en nom de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (
), fundació constituïda en escriptura pública atorgada davant el notari de Madrid senyor
Figaredo de la Mora el dia 31 de juliol de 2002, sota el número 2981 del seu protocol, amb domicili a Madrid, carrer Orense núm. 11, 8è, CIF G-83381822.
Inscrita en el Registre de Fundacions del Ministeri d'Educació i Ciència amb el número 750.
Intervé en la condició de director de la fundació, fent ús del poder concedit al seu favor en escriptura pública autoritzada el dia 7 de juliol de 2004 pel notari de Madrid senyor
Figaredo de la Mora, amb el número 2401 del seu protocol.
I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears, Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Avel·lí Blasco Esteve, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 170/2003, de 26 de setembre, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Ambdós representants, reconeixent-se mútuament capacitat suficient, subscriuen en nom de les respectives entitats el present document i, a aquest efecte,
Que l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (en endavant ANECA) és una fundació estatal creada pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, amb l'autorització del Consell de Ministres de 19 de juliol de 2002, en compliment del que estableix l'article 32 de la Llei d'universitats (Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre).
Que la Universitat de les Illes Balears és una entitat de Dret públic que desenvolupa activitats de docència, investigació i desenvolupament científic i tecnològic, interessada a col·laborar amb altres organismes a fi de fomentar la cultura de qualitat en l'educació superior.
Que l'ANECA, amb data 27 d'octubre de 2005, realitzà una convocatòria per a la participació de les universitats amb serveis d'ocupació en un projecte sobre la inserció laboral dels universitaris (annex I).
Que la Universitat de les Illes Balears envià la sol·licitud de participació tal com s'indicava a la convocatòria.
Que, una vegada rebudes totes les sol·licituds, el 12 de desembre es va reunir a la seu de l'ANECA, c/ Orense, 11, 7è, la Comissió de Selecció presidida pel coordinador general de l'ANECA, i que la Universitat de les Illes Balears va resultar triada per participar als grups de treball que realitzaran el projecte.
La formació dels grups figura a l'annex II.
Per tot això, les parts acorden de formalitzar el present conveni conformement amb les següents
Que la Universitat de les Illes Balears participarà en el projecte aportant informes sobre les seves bases de dades, en el format i els terminis que determinin els grups de treball del projecte, revisant la documentació enviada per aquests i participant en les jornades que s'organitzaran per presentar i analitzar els resultats.
Aquesta participació inclou rebre informació generada durant tot el projecte.
Que la Universitat formarà part del grup que desenvoluparà la fase IV del projecte, liderat per la Universitat Miguel Hernández.
Els projectes s'han de realitzar segons els terminis establerts en les normes tècniques proporcionades per l'ANECA a la Universitat.
La Unitat d'Estudis de l'ANECA dirigirà el desenvolupament del projecte, en coordinarà els grups i serà la via de relació amb la Universitat.
Una vegada verificat per la Unitat d'Estudis de l'ANECA el compliment de les obligacions assenyalades a la convocatòria, l'ANECA realitzarà una prestació financera a favor de la Universitat consistent en:
3.570 (tres mil cinc-cents setanta) euros en començar l'elaboració dels informes, durant el mes de gener de 2006.
3.000 (tres mil) euros en començar els treballs prevists a la fase IV, durant el mes de maig de 2006.
Aquesta prestació financera es farà efectiva mitjançant transferència bancària al compte corrent de Caixa de Balears, Sa Nostra, número 2051- 0151- 65- 1014198336, obert a nom de la Universitat.
La informació obtinguda després del desenvolupament del projecte pot ser difosa per l'ANECA.
L'ANECA es compromet a no proporcionar dades desgranades per institució.
Per resoldre les divergències que puguin sorgir en la interpretació i l'execució del present conveni, es crea una comissió paritària per a la resolució de conflictes formada pel senyor Eduardo Coba Arango en representació de l'ANECA i pel senyor ¿¿¿¿¿¿¿¿¿. en representació de la Universitat.
Les parts es comprometen a resoldre amigablement qualsevol diferència que sobre el contracte pugui sorgir.
En cas de no ser possible una solució amigable, i resultar procedent el litigi judicial, les parts acorden, amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que pugui correspondre'ls, sotmetre's a la jurisdicció i competència dels tribunals de Madrid.
I, com a prova de conformitat amb totes les clàusules, signen el present document, al lloc i en la data indicats, en quatre exemplars, dos en català i dos en castellà.
Per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació,
El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 10 de gener de 2006 i el va ratificar el Consell de Govern en data 9 de febrer de 2006., de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre). |
Abastir-se de grans quantitats de tabac i d'alcohol procedents del Pas de la Casa per als amics o per una xarxa organitzada?
Un home de 36 anys resident als voltants de París, nascut al Congo, va ser condemnat pel Tribunal de Foix a sis mesos de presó condicionals i a una multa de 8.400 euros per contraban, segons va informar el diari francès La Dépêche du Midi.
L'home va ser interceptat mentre circulava amb cotxe a la localitat de Vèbre, al departament de l'Arieja, amb set quilos de tabac i amb ni més ni menys que 80 litres d'alcohol procedents de comerços de la localitat encampadana.
Davant de la gran quantitat requisada, l'home va al·legar que ho havia fet per uns amics que també viuen a prop de París.
El desenvolupament de la trama, però, comença a embolicar-se a mesura que se saben més detalls de l'operació.
L'acusat diu que va recollir les bosses amb la mercaderia a l'estació d'Acs-dels-Tèrmes de la mà de dos homes, cosa que obre la porta al fet que pogués treballar per un conglomerat més organitzat ja que, segons aquesta versió, no hauria arribat a entrar al Pas de la Casa ni a creuar la frontera francoandorrana.
Per tant, es va estalviar aixecar les sospites dels agents de Porta.
Aquesta tesi, però, pot quedar truncada perquè els duaners ja l'havien multat anteriorment del 2015, el 2017, el 2018 i al gener d'aquest any per presumpte contraban.
De fet, l'home està pendent d'un altre judici, que se celebrarà a Tolosa aviat, en què està acusat juntament amb un amic per haver transportat presumptament 45 quilos de tabac i 323 litres d'alcohol.
L'home va dir que l'adquisició majorista era per uns «amics i per unes celebracions».
«Em feien una llista de què volien, em pagaven la gasolina o intercanviàvem serveis i, en contrapartida, jo anava a Andorra», va admetre davant dels magistrats, segons recull elrotatiu francès.
El tribunal li va acabar preguntant si fer 800 quilòmetres –la distància que separa París i Andorra– per abastir-se de grans quantitats tenien un cert risc.
Després d'aquesta pregunta, l'home va acabar dient que cobrava per fer aquests trajectes i que el controlaven.
El seu advocat, que en va demanar l'absolució, va defensar que feia contraban per poder mantenir els cinc fills que té i els diferents deutes que té pendents.
Els agents francesos també li van interceptar el cotxe amb què viatjava.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El FC Barcelona va aconseguir una victòria més que còmoda (6-0) davant d'un pobre Getafe que no va plantar cara en cap moment, en la vint-i-novena jornada de la Lliga BBVA, en un partit en el qual no va haver d'exhibir un gran nivell per guanyar amb autoritat posant tres punts més de diferència a Atlètic de Madrid i Reial Madrid, que encara han de jugar la seva trobada, i sumant el seu trenta-setè partit consecutiu sense conèixer la derrota.
Un altre cop, Luis Enrique va optar per fer rotacions a l'onze inicial.
Sergio Busquets es va quedar a la grada, mentre que l'uruguaià Luis Suárez ha estat l'absència més destacada dels blaugranes que van començar la trobada, a més de Rakitic i Dani Alves.
Una trobada que no aconseguia tenir un dominador clar però en la qual han passat moltes coses abans de superar els primers deu minuts.
Sense tenir completament la possessió de la pilota, el FC Barcelona tenia més presència al camp rival, cosa que ha acabat per superar la saga madrilenya en els primers minuts.
Una combinació entre Messi i Neymar va continuar amb una passada en profunditat a Jordi Alba, que des de la línia de fons posava un centre perquè Juan Rodríguez anotés el primer punt del partit en pròpia porteria (min.8).
Aquí no van acabar les sorpreses a l'àrea dels de Fran Escribá.
Un minut després, Velázquez obstaculitzava Neymar a l'interior de l'àrea i Pérez Montero assenyalava la pena màxima.
Entre cors de 'Messi, Messi', l'argentí va llançar des dels onze metres, però Vicente Guaita va endevinar les seves intencions i va rebutjar el llançament.
Tot i l'entrega i la predisposició del Getafe en tasques ofensives, el FC Barcelona, sense grans esforços, aconseguia arribar amb molta claredat.
Cosa que ha acabat per matar als de Getafe, que encaixaven el segon al primer quart de partit.
Un altre cop una bona jugada col·lectiva en què Andrés Iniesta feia una passada entre línies per a Messi que rematava malament però que posava en safata el gol a Munir, substitut avui del davanter uruguaià.
El del planter està aprofitant molt bé en els últims partits els pocs minuts amb els quals està comptant.
Ja va marcar diumenge passat davant de l'Eibar quan substituïa Neymar i ho ha fet a la tarda d'avui, sumant ja vuit gols aquesta temporada.
A més és el seu tercer gol en els últims tres partits com a titular amb el quadre blaugrana.
Amb el pas dels minuts, el FC Barcelona ja havia aconseguit neutralitzar la trobada i aconseguia no patir i crear més problemes en atac sense haver de fer grans esforços.
Un altre cop ha estat molt qüestionada una altra internada de Neymar a l'àrea, en què Pedro León li havia fet la traveta però el col·legiat no assenyalava un nou penal.
Al Getafe el més va ser Vicente Guaita, que malgrat encaixar tots els gols va salvar més d'un i de dos.
A més, en el primer tram de partit, amb un marcador curt, va destacar Wanderson, que amb velocitat i desimboltura mostrava alguna cosa diferent en un gris plantejament de l'equip madrileny.
Com si d'una sèrie es tractés, els gols se succeïen cada deu minuts i a la mitja hora el FC Barcelona no va faltar a la cita.
Una magnífica passada de Messi entre els centrals l'aprofitava Neymar Jr., que de primeres, creuava la pilota, impossible de parar i posava el 3-0 a l'electrònic del Camp Nou.
Els blaugrana desplegaven el seu catàleg de jugades, tant a la contra com amb la possessió de la pilota i van poder ampliar l'avantatge en diverses ocasions.
La més clara, un remat en situació acrobàtica de Neymar a l'àrea petita que es va estavellar al travesser.
Però no entrava perquè s'avançava en temps.
Els gols arribaven cada deu minuts i el quart havia d'arribar així.
En el minut 40, Leo Messi agafava la pilota a una distància de més de 15 metres de la porteria i amb un xut sec enganxat al pal esquerre de la porteria del Getafe marcava el quart.
Amb tot decidit, el Getafe va sortir la segona part amb una intenció clara, allargar més l'equip.
Així va poder gaudir del primer acostament del partit en una jugada que va acabar amb un llançament des de fora de l'àrea de Yoda que se'n va anar a l'esquerra de la meta d'un inèdit Claudio Bravo.
Neymar era l'home que amb més insistència estava buscant el gol.
Ja havia acabat els primers 45 minuts amb dos avisos clars i a la primera ocasió que va tenir després del pas per vestidors no va perdonar; un altre cop una combinació entre Messi i el brasiler ensenyava les vergonyes de la defensa contrària i arribava el cinquè al marcador entre crits de 'bravo' i alhora el públic feia l'onada.
El setge d'uns i la desídia d'altres mantenia el festival de gols.
Sis minuts després del gol de Neymar, Arda Turan marcava el sisè amb una mitja xilena després d'un servei de córner que va prolongar Gerard Piqué al segon pal, on va rematar lliure de marca el turc, que trencava la 'regla dels deu minuts'.
Luis Enrique va començar a fer canvis i va donar entrada a Samper, que debutava en lliga, en detriment d'un Andrés Iniesta que va sortir ovacionat amb més d'un aficionat de peu aplaudint al de Fuentealbilla.
Minuts més tard, el tècnic asturià també va decidir treure a Marc Bartra, que aquesta temporada no està comptant amb massa minuts.
Moi Gómez, que va entrar al començament de la segona part, va ser l'home que va buscar amb més insistència la porteria contrària i va provar fins a dues vegades Bravo, tot i que sense massa problemes per al porter xilè.
Després del gol d'Arda Turan, el FC Barcelona va semblar haver signat la pau i ja no arribava amb la mateixa insistència que abans.
Cosa que va permetre al Getafe tenir més la pilota per agafar aire i treure l'equip de la seva zona defensiva.
D'aquí al final, poc va passar.
Només un acostament de Neymar, que va buscar descaradament un hat-trick que no va aconseguir a causa de dues parades de mèrit de Vicente Guaita en aquest tram final de la trobada.
Amb aquest resultat, el FC Barcelona és encara més líder amb 75 punts, 11 sobre l'Atlètic de Madrid i 15 sobre el Reial Madrid (a falta dels partits de tots dos en aquesta jornada) i suma ja 37 partits sense perdre de manera consecutiva.
Per part seva, el Getafe queda en una situació molt compromesa i podria acabar la jornada en llocs de descens si Rayo Vallecano i Granada aconseguissin la victòria.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Parlant amb el ministre, va definir als jueus com el flagell de la humanitat i va afirmar que els comissaris jueus havien tingut un poder brutal en el Bàltic i que ara eren els lituans, els estonians i els letons qui estaven prenent represàlies sagnants contra ells.
Llavors, va afegir que si els jueus se'ls hi donés carta blanca com a la Unió Soviètica posaria en pràctica els plans més insensats.
Així, va afirmar que Rússia s'havia convertit en un focus d'infecció per la humanitat perquè, segons el dictador, si un sol Estat tolerava en el seu si a una família jueva això proporcionava el bacil essencial per una nova descomposició.
Amb contundència, va exclamar que si no hi hagués més jueus a Europa ja no es veuria pertorbada la unitat dels Estats europeus i va concloure la seva proclama dient que el lloc on s'enviï els jueus, Sibèria o Madagascar, era irrellevant.
En un altre punt, Hitler es va reunir amb els comandants Walther von Brauchitsch i Franz Halder per comentar-los que si els britànics seguien lluitant era només perquè tenien l'esperança de que hi hagués un canvi en els Estats Units i perquè encara tenien esperances en la Unió Soviètica.
Heinrich Himmler va enviar una altra brigada de cavalleria de les SS al front.
En total, juntament amb la Brigada que havia enviat el 19 de juliol, eren prop de 13.000 homes.
El Grup d'Exèrcits Nord es va aturar a l'oest del llac Ilmen, al sud de Leningrad.
Les tropes i equips al llarg de tot el front estaven patint els rigors de l'avanç i de la resistència russa, que s'estava fent cada cop més forta.
Durant els períodes de descans, els soviètics reforçaven les seves línies, especialment les de Moscou i de Leningrad.
A més, en aquella jornada 9 SB soviètics varen atacar l'aeròdrom alemany de Dorpat, on diversos homes varen resultar morts o ferits a terra i sis aeronaus alemanyes varen quedar inutilitzades.
Després d'aquell atac, la II./JG 53 es va quedar únicament amb sis aeronaus útils per volar, fet que va deixar a la 1o Flota Aèria sense aquest grup de caça durant tres setmanes.
Per intentar destruir la capital, 127 avions dels esquadrons número 3, 53,54 i 55 amb avions Ju-88 i HE-111 es varen enlairar aquella nit.
Al mateix temps, es va cridar a l'Esquadró de Bombarder número 28 del front occidental, amb els seus dos grups d'avions guia: el Grup de Bombarder número 100 i el 3o Esquadró de Bombarder 26.
Els Cossos d'Exèrcits Aeris del front oriental es varen negar a proporcionar més avions per aquell missió, ja que els generals en cap de les forces de terra exigien el màxim suport.
A uns trenta quilòmetres de Moscou els primers reflectors varen il·luminar el cel en la ruta d'aproximació dels bombarders alemanys.
Alguns grups aïllats varen arribar fins al Kremlin sense ser detectats.
La capital estava defensada per dotzenes de regiments d'artilleria antiaèria lleugera i pesada.
Mes de 300 reflectors il·luminaven als pilots alemanys per impedir-los que apuntessin bé.
Tot i les dificultats presentades, els alemanys, com la nit anterior, varen llançar 150 tones de bombes explosives i 46.000 bombes incendiàries, però no es va incendiar el Kremlin tot i que el 2o Grup d'Esquadró de Bombarder 55, encarregat d'aquesta missió, estava segur de que hi havia llançat sobre d'ell centenars de bombes incendiàries.
Els sostres del Kremlin estaven constituïts amb unes teules fortes del segle XVIII, que les petites bombes incendiàries no havien aconseguit travessar.
Els alemanys varen reconèixer haver perdut cinc avions.
Reinhard Heydrich, també pilot de caces, va fer la primera sortida en el front oriental amb un Bf-109.
Al voltant de les dues del migdia, quan estava patrullant sobre la línia de combat, se'l va informar per ràdio de que hi havia una sèrie d'aeroplans soviètics que estaven bombardejant els ponts del Dniéster al seu pas per Yampol.
Heydrich es va dirigir al lloc dels fets i va atacar a un dels caces soviètics.
Però el cap del SD va tenir la mala sort de topar-se amb l'as Aleskandr Pokrishkin, un dels aviadors caça més talentós dels soviètics.
Pokrishkin se li va apropar i li va disparar una breu ràfega de trets fins que el Messerschimtt de Heydrich va començar a treure fum.
Heydrich va tenir la sort o l'habilitat d'aconseguir un aterratge d'emergència i ser rescatat més tard per un comando.
Després d'aquella experiència el cap del SD no va tornar a pilotar més caces.
El govern de Vichy va introduir l'arianització seguint el model de la zona ocupada.
Els negocis jueus o es varen liquidar o es varen posar sota control francès, els béns varen ser confiscats i els diners es varen dipositar en un banc especial del govern, la Caisse des Dépôts et Consignations.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb *
Aviseu-me del seguiment dels comentaris per correu.
Notifica'm per correu electrònic si hi ha entrades noves. |
Dataset sobre el temps mitjà de permanencia al mercat de les ofertes en lloguer l'any 2014 en dies |
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell va celebrar ahir l'últim ple ordinari d'aquesta legislatura abans de la celebració de les eleccions municipals, el 26 de maig.
En espera que es constitueixi la propera corporació municipal, aquest era el darrer plenari per al fins ara alcalde de la ciutat i per a diversos regidors, tant de l'equip de govern com de l'oposició, que tenen previst no continuar al consistori la legislatura vinent, ja sigui perquè no es presenten a les eleccions o bé perquè no hi concorren en llocs rellevants.
Per això, al final del ple, Albert Batalla va fer un agraïment públic a la resta de regidors, als treballadors municipals i a tots els veïns i veïnes que han col·laborat en el funcionament de la ciutat «en uns anys complicats, de crisi econòmica i de pressió des de les administracions superiors, i en què l'Ajuntament ha mirat d'estar a l'alçada».
L'actual alcalde va fer un agraïment especial als tinents d'alcalde Jesús Fierro i Anna Vives per la seva feina al llarg dels darrers anys «en una ciutat que no s'atura i que cal fer evolucionar».
El també exdiputat al Parlament va tenir un record especial per a la seva família, «pel seu suport incondicional», i n'ha recordat que li han ensenyat «tres paraules clau».
La primera, «si us plau, a les persones que siguin a l'Ajuntament la propera legislatura, treballeu incansablement i poseu el ciutadà al centre de les decisions; la segona, gràcies, a totes les persones que, al marge de si estan o no a l'Ajuntament, han sumat a favor de la Seu perquè la ciutat anés millor; i la tercera, perdó, per si en algun moment no hem fet les coses prou bé o no hem donat la resposta prou correcta, però sempre hem intentat fer les coses de la millor manera i de la manera més honesta».
Entre els punts que es van aprovar en aquest últim ple, en destaca la modificació del pla d'ajuts per a la rehabilitació de façanes i porxos, que ha tirat endavant amb el vot favorable de PDeCAT, CXSeu i ERC i l'abstenció de la CUP, informa Ràdio Seu.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Joan Boada: "No crec en el procés ni en tota aquesta història"
Segon acte preelectoral amb Alfred Bosch
Els Mossos d'Esquadra detenen dues persones com a autors materials de les ganivetades
Els resultats de les assemblees territorials no coincideixen amb el posicionament de l'organització a favor de la llista única de Mas
Els socialistes quedarien en tercera posició en unes eleccions que guanyaria el PP, segons El Periódico
Xavi Hernàndez: "Sempre he mirat pel bé dels catalans i de Catalunya"
"Esquerra ha estat, és i serà molt generosa si guanya les eleccions"
Alberto Fernández afirma que "som més els catalans que ens sentim espanyols"
Joan Carles Fuentes també va ser cap de llista per Tarragona
Espadaler troba una "maniobra de distracció" l'oferta de Junqueras
Alberto Fernández critica "la nefasta gestió" de l'ajuntament amb l'edifici
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L'Estat farà pagaments mensuals a la Generalitat des d'agost perquè saldi el seu deute amb l'Ajuntament de Barcelona, començant el mes que ve amb els primers 5,7 milions d'euros, ha anunciat aquest divendres el líder del PP al consistori, Alberto Fernández Díaz.
El consistori podrà rebre'ls perquè s'ha acollit al mecanisme establert pel Reial decret Llei 8/2013 de mesures urgents contra la morositat de les administracions públiques per compensar el deute de les comunitats autònomes amb els ens locals.
En declaracions als mitjans, Fernández Díaz ha reclamat al president de la Generalitat, Artur Mas, que "no ha d'obstaculitzar que l'Estat pagui a Barcelona el deute de la Generalitat", de manera que ha demanat que el Govern compleixi i injecti els diners a Barcelona.
El deute de la Generalitat amb el consistori s'elevava a 30 de juny a 230,9 milions d'euros, quan a 30 d'abril era d'uns 225 --el PP la xifra en 345--, i el popular ha reivindicat que la mesura de l'Estat servirà per retornar els diners fins a arribar als gairebé 231 milions.
Tot i això, en l'última Comissió d'Economia del 17 de juliol, la tinenta d'alcalde d'Economia, Sònia Recasens (CiU), ha xifrat en 177 milions --160 per al consistori i 17 per a ens dependents-- els que compleixen amb el Reial decret Llei, i corresponen a polítiques d'educació, serveis socials i sanitat.
En la mateixa comissió Recasens ha afirmat que la ciutat començaria a rebre transferències aquest mateix juliol, i fonts del Govern municipal han explicat aquest mateix divendres a Europa Press que el primer pagament serà l'agost i per valor dels 5,7 milions citats per Fernández Díaz.
Les fonts del govern han afegit que fa mesos que les administracions treballen en això i que s'ha fet un esforç per part de totes, però ara l'Ajuntament de la capital catalana espera que "sigui sostenible en el temps", això és, que es mantingui.
A més, espera que s'aportin "els recursos suficients" perquè les comunitats autònomes cobreixin el seu deute amb les administracions locals que estan al corrent de la Llei de Morositat, com és el cas de Barcelona.
El portaveu municipal del PSC, Gabriel Colomé, ha afirmat que la confirmació del primer pagament de 5,7 milions és una bona notícia per als barcelonins, i espera que "la Generalitat pagui i no se'ls quedi per tapar forats".
En declaracions als periodistes, Colomé ha defensat que ara és "encara més evident que cal" la Comissió municipal de seguiment i estudi del deute de la Generalitat amb Barcelona forçada pel PSC, que considera que hauria de començar a funcionar al setembre.
Ha reprotxat que l'anunci ho hagi fet Fernández Díaz, al qual ha titllat d'alcalde de Barcelona a l'ombra que anuncia grans esdeveniments per a la ciutat: "En algun moment esperem sentir a l'alcalde --Xavier Trias--, aquest banquer que mai parla".
També s'ha preguntat si CiU i PP han obtingut el pacte a canvi d'eliminar l'especificitat de Barcelona mitjançant la seva Carta Municipal de la Reforma Local que preveu aprovar aquest divendres el Consell de Ministres, però Fernández Díaz ha assegurat que es preveu mantenir-la.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des de l'inici de la crisi molta gent s'ha queixat que el cost de rescatar la banca anés a càrrec dels ciutadans, però poca cosa s'ha fet per evitar-ho.
També hem sentit moltes persones demanant alegrement que es deixessin caure les entitats que facin fallida.
Grans economistes han assegurat que no hi hauria cap problema a deixar que Bankia peti: simplement caldria pagar els dipòsits garantits (els inferiors a 100.000 euros) i ja està.
No es pregunten qui pagaria aquests dipòsits.
Per molt que estiguin garantits, l'Estat no tindria prou diners.
Bankia, per exemple, té 98.500 milions d'euros en dipòsits i el fons de garantia amb què s'haurien de pagar només en té uns 2.000 milions.
És cert que Jeroen Dijsselbloem, president de l'Eurogrup, ha demostrat poca cintura política en afirmar que, a partir d'ara, els accionistes, inversors i grans dipòsits pagaran el cost dels rescats abans que els contribuents: els inversors estan molt sensibles i qualsevol alarma pot provocar una fuga de capitals des de la perifèria cap al centre i el nord d'Europa.
Però també podríem valorar que, per primer cop, els que prenen decisions busquin fórmules perquè la banca deixi de socialitzar les pèrdues mentre es queda els beneficis.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Fa uns mesos era un rumor, després es convertia en un secret i ara sembla que sí, s'apropa el naixement del Club Hoquei Valldoreix.
L' hoquei herba està en auge i prova d'això són els grans èxits aconseguits durant la temporada passada per diferents clubs i esportistes del país.
Les seleccions catalanes, masculines i femenines, i en general, els clubs d'hoquei del territori són avui un referent estatal, tant a la lliga Iberdrola d' hoquei herba femení com a la Divisó d'Honor masculina.
Els més petits, que s'inicien a un esport amb una gran càrrega de valors, tenen a qui seguir, i Catalunya, i en particular el Vallès, s'erigeix com un focus indiscutiblement important pel futur d'aquest esport.
D'aquí a uns mesos els més petits de Valldoreix, Sant Cugat i rodalies veuran com l'oferta, el ventall de l'hoquei herba, s'amplia en un entorn familiar, proper i estimulador, perquè tots els exponents d'aquest projecte tenen clar que els nens són el futur i que l'hoquei herba transmet aprenentatge, esforç, fraternitat i superació, valors positius que cal treballar i transmetre a qualsevol capa de la nostra societat.
Matadepera, Terrassa i Sant Cugat han estat, des de fa anys, en boca de tots els amants d'aquest esport, aviat però, sembla que els focus de l' hoquei herba s'ampliarà amb Valldoreix, que ressoni el Club Hoquei Valldoreix! |
Dins del marc de l'exposició "Egèria, escriptora i pelegrina" al Seminari Conciliar de Barcelona, el dimecres 25 de març a les 12h, el Dr.
Sebastià Janeras impartirà la conferència "Egèria: la primera escriptora cristiana".
Amb motiu de la celebració el dia 8 de març del Dia Internacional de la Dona Treballadora, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona organitza, per segon any consecutiu, una exposició sobre una figura femenina significativa de l'Església Catòlica.
És la seva aportació per tal d'ajudar a visibilitzar el paper cabdal que les dones han tingut en l'Església; i com sovint, des d'una posició secundària, han ajudat a fer-la millor, més oberta i més integradora.
Aquest any la figura escollida ha estat Egèria, que entre els anys 381 i 384 va fer un viatge de pelegrinació a Terra Santa, les impressions, descripcions, vivències i experiències del qual va deixar per escrit al seu Itinerarium ad Loca Sancta.
Aquest diari de viatge esdevé una descripció única de l'Imperi Romà al segle IV i la manera de viatjar de l'època, i és una visió de primera mà, amb accent de dona, de com era Terra Santa per aquella època.
A més, Egèria relata de manera minuciosa les celebracions litúrgiques de Jerusalem al llarg de l'any litúrgic; així, l'Itinerarium esdevé també un llibre litúrgic: de fet, estem davant de no només un llibre de descripcions i viatges; és un llibre amb vocació d'esdevenir global, i que també ens serveix per a conèixer de primera mà les pràctiques de pelegrinatge i de litúrgia de l'Església primitiva.
En una època com la d'Egèria, en què la immensa majoria de les dones tenien un paper residual en quasi tots els aspectes de la vida, una figura com la seva, ajuda a posar en valor una més que necessària mirada femenina, també en un àmbit eclesiàstic i religiós. |
La darrera jornada de la Catosfera va començar amb la xerrada de Wallapop.
El segon bloc de xerrades de la darrera jornada de la Catosfera 2016.
Eva Piquer, durant la seva xerrada a la Catosfera 2016.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha insistit aquest dimecres en la "legitimitat" que el candidat de JxCat, Carles Puigdemont, ostenti una Presidència simbòlica des de Brussel·les, i ha advocat per "encaixar-la" amb una presidència efectiva des de Barcelona que, en la seva opinió, és "imprescindible".
"El que farem serà encaixar la legitimitat del que representa el president Puigdemont amb la imprescindibilitat de tenir un Govern efectiu a Barcelona que governi", ha dit en una entrevista a Cadena Ser recollida per Europa Press, malgrat que la portaveu de JxCat al Parlament, Elsa Artadi, hagi rebutjat un càrrec simbòlic per a Puigdemont i hagi recalcat que el candidat a la Presidència de la Generalitat és ell.
Preguntat per l'existència d'un pla dels independentistes de crear aquestes dues presidències combinades, Tardà ha afirmat que la idea d'una Presidència simbòlica "té una gran càrrega de legitimitat" en un context en el qual l'"anomalia" ha estat "una constant" en la història de Catalunya.
Per a ell, "ara" cal "construir" la República catalana "compaginant totes les adversitats".
"És imprescindible que existeixi un govern efectiu a Barcelona, la qual cosa no significa que no hàgim d'assumir la complexitat de la nostra història", ha ressaltat, en referència al fet que el candidat a la investidura es trobi fugit a Brussel·les.
I preguntat sobre la jerarquia i el poder de cada presidència, el diputat separatista ha afirmat que entra dins "del que s'està negociant".
En la seva opinió, no hi ha "dubte" que podran "encaixar" tots dos càrrecs.
"Cal quadrar la legitimitat amb el simbòlic", sosté.
Segons ha subratllat, a Catalunya cal "continuar" amb el procés sobiranista perquè així ho van expressar els ciutadans catalans a les urnes el passat 21 de desembre.
Però haver d'avançar, ha dit Tardà, "no significa que no hagi de corregir-se l'estratègia".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La manifestació tallarà el trànsit a Aiguafreda en sentit Vic i els vehicles es desviaran pel nucli urbà
Aiguafreda.-La plataforma Stop Accident C-17 ha anunciat aquest dijous que ha modificat la ubicació prevista per a la manifestació de dissabte que ve, a les dotze del migdia, per reclamar millores de seguretat a la via i evitar les esllavissades de pedra, una de les quals va causar a mort d'una conductora de 29 anys a finals de setembre.
Després d'una reunió aquest dimecres amb els Mossos d'Esquadra i Trànsit, les parts van acordar que es tallaria durant uns minuts la C-17 al punt quilomètric 40 en sentit Vic, just davant l'entrada d'Aiguafreda, i que es desviaria el trànsit per l'interior de la població.
Inicialment, els impulsors de la protesta havien previst fer una caminada des d'Aiguafreda fins el punt quilomètric 38,5, a Tagamanent, però s'ha acabat modificant per motius de seguretat, ja que l'acció també coincidirà amb l'inici d'un pont en plena temporada de bolets i es poden registrar cues superiors als 20 quilòmetres.
Segons ha explicat l'entitat en un comunicat, tant des de la plataforma com de Mossos d'Esquadra i el Servei Català de Trànsit s'ha volgut prioritzar la seguretat dels participants a l'acte de protesta.
El punt d'inici, per tant, serà al quilòmetre 40 en sentit Vic, on es llegirà un manifest i es tornarà al centre urbà d'Aiguafreda.
Mentrestant, el trànsit es desviarà per l'interior del municipi fins al trencant del Muntanyà.Pel que fa la C-17 en sentit Barcelona no estarà afectada per la protesta.
D'altra banda, l'entitat també ha informat que s'habilitarà el pàrquing de l'empresa Prensoland a Sant Martí de Centelles per als assistents, a qui la plataforma ha demanat que hi assisteixin amb roba de color vermell.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Un mínim de 13 treballadors del sector tèxtil han mort per l'incendi d'una fàbrica als afores de la capital índia, Nova Delhi, segons han informat fonts policials i testimonis d'aquest succés, que ha tingut lloc aquest divendres de matinada.
El foc ha començat quan els treballadors, treballadors d'una factoria de cuir, dormien.
Un mínim de vuit persones han estat ingressades en estat crític, per la qual cosa les autoritats no descarten que el nombre de víctimes pugui augmentar.
Els investigadors sospiten que l'incendi es va deslligar arran d'un curtcircuit.
"Tenim raons per creure-ho, però encara ho examinem", ha explicat el superintendent de la Policia del districte de Ghaziabad, Deepak Kumar, en declaracions als periodistes.
Les autoritats també analitzen la possibilitat que la fàbrica fos il·legal i no comptés amb els permisos necessaris per operar en una zona residencial.
Nombroses persones s'han desplaçat després de l'incendi a les instal·lacions, ubicades en una zona estreta.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Construït amb motiu de l'Exposició Universal del 1888, l'Arc de Triomf encapçalava el passeig que conduïa fins a l'entrada principal de la fira, al parc de la Ciutadella, que s'acabava d'inaugurar.
El monument, de maó vermell i d'estil neomudèjar, responia al gust per l'ornamentació i l'eclecticisme tant característic del modernisme català, en auge en aquells anys.
Durant l'últim terç del segle XIX, les exposicions universals eren esdeveniments d'enorme impacte social, ja que permetien donar a conèixer a tot el món la ciutat que les albergava, així com el potencial cultural, econòmic, científic i industrial de cada país.
En aquest sentit, l'Arc de Triomf va suposar no només l'accés a l' Exposició Universal del 1888, sinó també l'entrada simbòlica de Barcelona a l' època moderna.
Des d'un punt de vista urbanístic, l'Arc de Triomf es troba al punt fronterer entre Ciutat Vella, que s'estén cap al sud, i la Barcelona moderna i extramurs, el barri de l' Eixample, cap al nord.
En ple apogeu del moviment modernista a bona part d'Europa, eren molt habituals les construccions de tendència historicista, és a dir, inspirades en èpoques anteriors: el neogòtic, el neomudèjar —a Espanya— o el neoromànic van ser alguns dels estils predominants.
Seguint aquesta tendència, l'arquitecte Josep Vilaseca va projectar un monument de 30 metres d'alçària i de proporcions clàssiques, però de decoració ben vistosa i plena de simbolisme.
Així, els artistes que van esculpir els frisos decoratius van representar, en cadascuna de les cares, un tema relacionat amb la ciutat: Barcelona rep les nacions (a la banda del passeig de Sant Joan, obra de Josep Reynés), el Repartiment de recompenses als participants de l'Exposició (a la banda del passeig de Lluís Companys, obra de Josep Llimona) i les al·legories de la Indústria, l'Agricultura i el Comerç, a un lateral, i de les Ciències i les Arts, a l'altre.
Les Fames (les figures alades dels contraforts) van ser esculpides per Manuel Fuxà i Pere Carbonell.
Finalment, a la corba de l'arc es distingeix l' escut de Barcelona flanquejat pels escuts de les 48 províncies espanyoles restants, 24 a cada cara del monument.
La ciutat disposa d'una completíssima xarxa de transport públic que uneix els districtes.
El parc més gran i emblemàtic del centre de Barcelona és el de la Ciutadella.
El passeig de Sant Joan permet gaudir del modernisme en un entorn de tranquil·litat. |
El Consell Comarcal ofereix suport per iniciar un taller de psicomotricitat vivenciada a Puig-reig.
Segons fonts de l'ens comarcal, la psicomotricitat ajuda l'infant a créixer de manera equilibrada en totes les àrees del seu desenvolupament.
Des de ja fa uns anys, diferents professionals de l'Associació Pro-Disminuïts Psíquics del Berguedà i l'Oficina d'Inclusió social del Consell Comarcal del Berguedà col·laboren per tirar endavant activitats inclusives, sota el títol d'Espai viu inclusiu.
En un primer moment es va començar per poder oferir un suport específic a infants per anar a la piscina, en el cas d'infants escolaritzats a l'escola ordinària que, per la seva situació de mobilitat, requereixen el suport d'un fisioterapeuta per entrar a l'aigua.
També a través d'aquesta col·laboració s'ha pogut promocionar la hipoteràpia, reduint una mica la despesa per a les famílies.
És una activitat que l'entitat fa molt de temps que promou i que ha tingut uns beneficis molt directes en els participants.
Seguint aquesta línia d'activitats que poden ajudar al desenvolupament dels infants, però tant els que poden tenir alguna discapacitat com els que no, aquest curs es va oferir a l'escola Sant Joan i a Gironella l'activitat de psicomotricitat vivenciada.
La psicomotricitat és una activitat molt habitual ens els infants, però l'activitat que es proposa en aquest cas «inclou una mirada integral de l'infant i té en compte la part motriu, cognitiva, emocional i relacional».
Amb la suma d'esforços de l'Ajuntament de Puig-reig, el Consell Comarcal del Berguedà i l'Associació Pro-Disminuïts Psíquics del Berguedà, s'ofereix un taller de 10 sessions a infants de P-3 a P-5 i es farà els dimarts del 5 de febrer al 9 d'abril, a l'espai Educa't.
El taller té un cost de 50 euros per infant i tindrà el suport econòmic del Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona.
Totes les persones que estiguin interessades a apuntar-s'hi o demanar més informació poden fer-ho a a través del telèfon 679037818 o del correu electrònic [EMAIL]. |
La proposta de joc de l'Spar Citylift per afrontar aquest tram final de temporada de la Lliga Femenina de bàsquet és clara.
Un joc directe, intens, sense especulació, amb agressivitat defensiva i apuntalant el control del rebot a les dues cistelles.
Un ventall de recursos ampli i variat que ha permès a les gironines assegurar-se el segon lloc de la lliga regular i, per tant, accedir directament a les semifinals pel títol.
L'equip d'Eric Surís ha aconseguit un joc ofensiu coral, amb un lideratge repartit i amb molts fronts a cobrir per part de les rivals.
Des de la direcció de joc de Núria Martínez, passant per la intensitat de Rosor Buch, els contraatacs de Magalí Mendy, el joc interior poderós de Nádia Colhado i Shante Evans, el llançament exterior d'Astou Traoré, les genialitats de Nicole Romeo...
Això complica immensament l'estratègia defensiva dels altres equips.
Quan intenten tapar la fuita per un costat, de ben segur que els en sortirà una altra.
Aquesta és una de les grans virtuts que permet a l'Uni marcar diferències amb la resta d'equips de la lliga, a excepció del Perfumerías Avenida, que mereix capítol a part.
Ho vèiem, per exemple, en el darrer partit de lliga a Fontajau, ara fa una setmana contra el Mann Filter de Saragossa, tercer classificat en la lliga.
D'entrada, en el cinc inicial, Maria Conde va sortir amb una missió clara: ofegar el joc ofensiu de la visitant Paola Ferrari, una de les jugadores amb millor valoració de la competició, segona màxima anotadora i eix fonamental de les aragoneses.
Conde –i després Rosor Buch– van aconseguir ofuscar la jugadora, que finalment va acabar amb 12 punts i un 2 de valoració –quan la seva mitjana és de 18 i 12, respectivament–.
Aquesta va ser una de les claus d'un partit en què el Mann es va haver d'encomanar a Shacobia Barbee, que va acabar fent de tot (33 de valoració).
Evidentment, l'Uni també té referents en el seu joc, però el seu potencial és tan variat que complica molt la vida als seus rivals i ha estat l'eix per igualar el millor balanç de la seva història en Lliga Femenina (23 victòries i 3 derrotes) i per completar la millor classificació en l'Eurocup.
El proper objectiu, les semifinals de la lliga.
El tram decisiu arriba en el millor moment.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
un motor econòmic per al municipi
«Ohhhh», exclama més d'un al veure com la delicada cascada de flors cau a terra després de fregar amb la mà la branca d'un presseguer.
La branca perd el color i recupera l'aspecte llenyós, encara que les flors supervivents l'esquitxen de rosat i blanc.
En aquell instant, es fa miques una imatge estèticament pura, la de la voluntat d'una natura que vessa mitjans per perpetuar-se, estranya a la seva pròpia bellesa i a tota lògica humana.
Però la lògica, per descomptat, existeix.
La que regeix la mà que ha bressolat la branca és la de Miquel Bosch, tres facetes en una: regidor d'Agricultura d' Aitona (Segrià), pagès i un guia més entre els seus conveïns agricultors de Fruiturisme, l'oferta pionera de convertir el paisatge d'aquesta vall del Jerte catalana en un ganxo turístic que no para d'atraure públic.
Aquest cap de setmana estan confirmades prop de 700 persones.
És la primera de les seves sis edicions en què aposten per grups grans i calculen multiplicar els gairebé 2.000 visitants de l'any passat.
«Vam fer un curs de guia a la Universitat de Lleida, però les explicacions sorgeixen sobre la marxa», diu Bosch, acompanyat d'un altre agricultor, Agustí Sampietro, caminant amb el grup entre fruiters en flor.
S'entusiasmen explicant que Aitona produeix, ella sola, 100 milions de quilos de préssecs.
Bosch explota unes 25 hectàrees de presseguers de les 8.000 que es cultiven al poble i per això sap explicar amb autoritat a un grup d'escolars del col·legi Sant Jaume de les Heures de Lleida per què ha arrencat flors de la branca i aquells «ohhh» d'autèntica pena al veure-ho.
Massa floració significa préssecs petits, de poca qualitat, a l'estar massa repartit el vigor de l'arbre.
Per això, amb paciència infinita, els pagesos obliguen a aferrar-se a l'arbre les millors flors, les que es convertiran entre el maig i el juny en préssecs daurats i carnosos.
Però no tan gustosos com podrien i haurien de ser.
Un altre cop mana la implacable lògica del mercat.
La mateixa que protegeix la fruita de les plagues, alhora menysprea la madurada al punt, dolça i sucosa.
Es convertirà en suc perquè no suportaria tot el procés d'envasat per transportar-la, la majoria a milers de quilòmetres d'aquest paisatge que ha seduït fins i tot el cònsol del Japó, habituat als cirerers en flor, en les dues visites que ha fet a Aitona.
Les explicacions de Bosch donen un toc de realitat a les fileres infinites d'arbres de colors.
Per al visitant, és un espectacle bellíssim i efímer, i per al poble, tot un motor econòmic.
Amb tot just 2.500 habitants, a l'estiu dobla la població per recol·lectar préssecs, nectarines i paraguaians en les seves desenes, centenars de varietats, que es despleguen als ulls inexperts del turista, incapaç de distingir les diferències, tan clares com l'aigua per a Bosch, que ara explica per què renunciem a la millor fruita.
Les caixes de préssecs s'apilen en palets i, quan ja estan a punt de carregar-se en camions, el comprador en palpa un de sol a l'atzar.
Si s'enfonsa, encara que sigui una miqueta sota el seu dit, desdenya la càrrega sencera perquè arribaria malament al seu destí.
Els escolars ho entenen a la primera.
Dues parelles de jubilats de Barcelona, que s'han acoblat al grup escolar, obren bé els ulls i sembla que ensumin l'aire.
«És fantàstic», diu Eduardo Polío, de 70 anys.
Tant com «vergonyós» que el quilo de préssec –engendrat en flors que es pentinen a mà, en arbres podats a mida dels temporers, amb trampes naturals per a insectes, controlats i regats amb cura– no passi dels 30 cèntims. |
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. /
El conseller d' Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, ha instat aquest divendres el Govern central a pagar els 3.034,84 milions d'euros que li corresponen a Catalunya del romanent del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) de 2014, i ha dit que el Govern farà el que hagi de fer perquè els proveïdors catalans puguin cobrar.
"Si hem de fer tombarelles des de Collserola fins al Port de Barcelona perquè paguin el que és nostre, en farem", ha manifestat Puig en una entrevista a Rac-1.
S'ha sumat així a les declaracions fetes aquest dijous pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va dir: "Li enviarem tota la informació que vulguin, tot el que vulguin.
Si volen correrem els 100 metres lliures, però que paguin".
Puig ha recordat aquest divendres que els diners del FLA provenen d'impostos pagats pels ciutadans de Catalunya: "Aquests diners són els nostres impostos.
Que paguin el que ens deuen, que ens deixin gestionar els nostres recursos i els assegurem que de la solidaritat que generem a Espanya amb els nostres recursos no cobrarem interessos".
Sobre les converses de Junts pel Sí i la CUP, Puig ha avisat que el bloqueig en les negociacions pot frenar el procés: "Crec que aquesta majoria àmplia que volem construir, amb certs espectacles poc edificants com els d'aquests dies, no s'accelerarà", ha manifestat.
"No sé si s'està fregant el ridícul, però el que està passant aquests dies no estimula la il·lusió col·lectiva", ha afegit. |
Des del primer moment que el Grup Hermes es va plantejar disposar d'una plataforma web pròpia, es va descartar crear una estructura a part per gestionar-la, i es va triar el que s'anomenava "una opció de convergència": els webs que es creessin serien considerats un canal més de distribució dels continguts informatius i publicitaris, sense renunciar a explorar ni a explotar els nous recursos narratius, informatius i d'interactivitat que la xarxa ofereix.
Aquesta aposta, que té partidaris i opositors i tots amb posicions radicals, l'hem fonamentada en quatre idees bàsiques.
La primera, una sempre desitjable optimització de recursos, que en el context econòmic actual ha esdevingut imprescindible.
Es tracta de no duplicar ni feines ni estructures: un redactor de la secció de Política que elabora una informació sobre les comissions d'investigació del Parlament és la persona idònia per elaborar tant la versió impresa com la versió web d'aquest tema, en comptes d'encarregar-les a persones diferents.
I s'actua de la mateixa manera quan es tracta d'articular la gestió publicitària, la gestió administrativa, el disseny, l'edició, el tractament de la imatge o la programació de sistemes.
En segon lloc, perquè amb una única estructura eliminem totes les barreres d'accés a la renovació tecnològica dels professionals.
És a dir: si en una plantilla tan àmplia com la que tenim haguéssim creat una estructura específica i separada per al web, hauríem deixat en una posició residual tots aquells que no intervinguessin ni directament ni indirectament en el web, i n'obstaculitzaríem clarament la progressió professional.
Sabem perfectament que l'opció escollida és més dificultosa i molt més lenta per obtenir bons resultats més ràpidament.
És per això que algunes corporacions informatives van optar per la contrària.
En tot cas, al Grup Hermes hem preferit aquesta opció, pensant també en el tercer dels fonaments: el futur.
La ràpida evolució del sector de la comunicació cap a les noves tecnologies no permet desaprofitar cap dels recursos intel·ligents de què disposem, i és absolutament imprescindible que tots i cadascun de nosaltres incorporem a les nostres habilitats professionals l'ús de les noves eines i dels nous llenguatges de comunicació, perquè d'aquí a molt pocs anys la manera de treballar haurà canviat completament.
I, finalment, la quarta idea: si Hermes vol mantenir la seva posició de lideratge en la premsa escrita i digital en català i de proximitat, no ha de restar efectius al seguiment informatiu dels territoris, sinó que, ben contràriament, els ha de reforçar amb l'ús de la tecnologia.
Hem de dir, finalment, que si haguéssim pres una altra opció organitzativa en relació amb el web, el potencial de les 1.853 edicions locals d'Elpunt.cat seria zero.
Estem enllestint el web d'El 9 Esportiu [URL], que recollirà l'actualitat esportiva general però sobretot la del país.
Oferirà també una atenció especial a les seleccions catalanes i inclourà una completa àrea de resultats i classificacions dels nostres esports.
En els pròxims mesos s'afegirà també als webs del Grup Hermes el de Presència [URL].
Entrevistes, reportatges, articles d'opinió i l'actualitat literària i musical eixamplaran encara més els horitzons de la nostra plataforma digital.
El web de L'Econòmic ( www.leconomic.cat ) es va incorporar a la plataforma de webs del grup simultàniament a la sortida del setmanari, el mes de juliol passat.
Recull els continguts de la publicació impresa i manté la informació econòmica diària actualitzada.
També hi ha en construcció una nova i més completa versió del web de Catalonia Today ( www.cataloniatoday.cat ), la revista mensual en anglès que mostra Catalunya al món.
El web combinarà entrevistes i reportatges amb grans dosis d'interactivitat. |
BARCELONA, 29 maig (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra han identificat aquest dimecres 119 persones en el desallotjament de l'escola abandonada on es va gravar la srie 'Merlí', al barri de Vall d'Hebron de Barcelona.
Els agents han practicat el desallotjament amb un ampli dispositiu policial --en el qual també ha participat la Policia Nacional-- a requeriment del Jutjat social 5 de Barcelona i han retornat l'edifici als seus propietaris, ha informat el cos policial a Europa Press.
Entre els ocupants identificats hi ha 79 persones de nacionalitat georgiana, les altres 40 són d'altres nacionalitats --entre elles espanyola-- i els Mossos n'han detingut dos per requeriments pendents.
L'edifici havia albergat l'escola Menéndez Pidal, situat en el número 7 del carrer Sinaí, i el centre va tancar les seves portes després del curs 2011-2012, per la qual cosa els alumnes van haver de ser resituats.
Mossos i Policia Nacional ja van dur a terme a l'abril una operació en el mateix edifici en la qual van arrestar 53 persones per presumptament pertnyer a una banda de lladres georgians que actuava a Barcelona des de l'escola abandonada i a la qual relacionaven amb més de 70 assalts a habitatges.
Del total de detinguts, 11 presumptament eren els principals integrants de l'organització criminal a la qual els investigadors van atribuir diversos robatoris amb fora a domicilis.
41 persones més van ser arrestades en l'operació, batejada 'Merlí', per infracció de la Llei d'Estrangeria i una més va ser detinguda per tenir una ordre policial.
El collegi va ser ocupat fa més d'un any per diverses famílies, i també el va ocupar la banda, utilitzant-lo com a habitatge i amagatall on refugiar-se després dels seus cops.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La proposta tindrà lloc aquest dijous a les 16.30 hores
La Fundació Crèdit Andorrà organitza aquest dijous 23 de maig un taller preventiu sobre alimentació adreçat als usuaris de L'espai.
En aquesta activitat els assistents treballaran com fer una compra saludable i aprendran estratègies per fer la llista de la compra, per identificar els productes més interessants i saludables i també per menjar sa tot estalviant.
La proposta tindrà lloc a les 16.30 hores i s'emmarca en el programa 'Envelliment saludable' de la fundació.
Per poder participar en qualsevol d'aquestes activitats cal inscripció prèvia.
Tal com recorden des de la Fundació Crèdit Andorrà, s'organitzen aquestes activitats amb l'objectiu de posar a disposició de la gent gran eines que els permetin "assolir un major benestar".
La finalitat última, afegeixen, és que no quedin aïllades de la realitat social que els envolta i puguin gaudir dels beneficis de les noves tecnologies, així com dels nous coneixements que van sorgint en àmbits com la salut, l'economia, la història i la cultura, entre d'altres.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El PSC participa a l'acte de record de l'exministre socialista a Maià de Montcal
El PSC ha participat aquest dissabte a l'acte de record de l'exministre socialista Ernest Lluch, a Maià de Montcal, en el 19è aniversari del seu assassinat per ETA i l'ha lloat com una figura de "diàleg".
El primer secretari del partit, Miquel Iceta, ha afirmat que, encara que actualment es fan moltes suposicions de com s'ha de fer el diàleg, "Lluch és diàleg".
"El diàleg és exigent, és voluntat d'enteniment i requereix respecte per a les opinions diferents.
Estem obligats a oferir el respecte per a les opinions diferents", ha assegurat.
Miquel Iceta també ha sostingut que l'exministre va fer coses molt importants que van millorar la vida de molta gent, però que el seu llegat no ha de fer que se sentin petits: "això no ha de desanimar-nos, ens ha d'estimular per estar a la seva altura".
A la cerimònia també hi han participat el subdelegat del Govern espanyol a Girona, Albert Bramon; el secretari d'organització del PSC, Salvador Illa; el diputat al Congrés Marc Lamuà; el vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, Josep Maria Carreras; i la filla de l'exministre socialista, Eulàlia Lluch, entre d'altres. |
Un grup de professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estat 20 anys seguint el rastre dels escriptors i periodistes que van patir l'exili durant el franquisme i ara en publica el resultat.
Es tracta del Diccionari Bio-bibliogràfic dels escriptors, editorials i revistes de l'exili republicà de 1939, una radiografia exhaustiva de tots els autors que van perdre la guerra dues vegades: primer com a republicans i després com a escriptors oblidats.
N'hi ha de nascuts als Països Catalans i el País Basc, i també a Galícia i a la resta de l'estat espanyol.
Tot i la satisfacció de veure publicats tants anys de feina, els investigadors es mostren "fermament" convençuts que la recuperació de l'exili hauria de ser una responsabilitat política del govern.
La guia, que compta amb versió paper i digital (en beta), recull les biografies i les bibliografies tant dels centenars d'escriptors i periodistes que van fugir, com de les generacions posteriors: els anomenats "fills de l'exili".
Moltes de les obres van ser escrites des de Cuba, Argentina, França o Mèxic i, ara, gairebé 80 anys més tard, se les reconeix com un tot que comparteix la mateixa raó de ser: la d'expressar-se des de la vivència d'un exili forçós.
La tasca de recopilació l'ha realitzada el Grup d'Estudis de l'Exili Literari (GEXEL) que, des de principis dels anys 90, ha orientat la seva investigació cap a la recuperació de la literatura de l'exili republicà.
"És un patrimoni intel·lectual sense el coneixement del qual mai estarà completa la història de la cultura del segle XX", expliquen els investigadors.
Segons expliquen els seus impulsors, aquest atlas pretén ser una obra de consulta del vessant literari de l'exili republicà que "possibiliti futures línies d'investigació i permeti estimular futurs investigadors, particularment els més joves, a estudiar i editar les obres dels autors oblidats, poc o mal estudiats".
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Ivan Carrillo, el president del Gavà, vol presentar-se a les eleccions per presidir la Federació Catalana de Futbol.
L'1 de setembre, la federació va convocar eleccions a l'entitat.
El 12 de setembre acaba el termini perquè els precandidats recullin els avals necessaris per poder-se presentar a les eleccions i Ivan Carrillo ja està treballant contra rellotge per recollir els 130 avals necessaris.
Confia que hi arribarà a temps i, per tant, hi haurà eleccions a la Federació Catalana.
El president del CF Gavà és el màxim responsable de l'entitat gavanenca des del mes de maig.
Ivan Carrillo és un empresari gavanenc que va decidir fer-se càrrec del club per evitar-ne la desaparició i afirma que "en aquests mesos he pogut veure com funciona la Federació Catalana i vull canviar les coses".
Carrillo denuncia els problemes que està tenint per recollir els avals, ja que afirma que molts clubs tenen por de donar-li aquest suport inicial, que no pas el vot, ja que alguns han rebut pressions a l'hora de donar la seva signatura.
Durant les trobades que està tenint amb els diferents clubs catalans de futbol, el precandidat els demana que li donin suport i que pensin que el futbol catàla ha de gestionar-se amb idees del segle XXI.
Critica que els clubs han d'invertir molts diners en la Federació (fitxes, mútues,...) i que la filosofia és la de "la Federació han de mantenir els clubs i no a l'inrevès."
Pel que fa a la recollida d'avals, la precandidatura d'Ivan Carrillo indrà de temps fins el 12 de setembre a les 6 de la tarda.
Aquesta data també ha estat criticada pel president gavanenc.
El passat 7 de setembre va poder recollir les butlletes dels avals i només tindrà un cap de setmana, un dia laborable i un festiu per aconseguir-les.
Com a exemple, diu que durant el cap de setmana ha fet 1200 quilòmetres en busca dels suports necessaris.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
La nostra escola de futbol base és una referència en l'àmbit europeu, un dels nostres grans actius.
A banda del primer equip, la nostra pedrera és un dels grans eixos de la direcció esportiva.
Des del club es té molt clar que a banda de la formació esportiva hi ha un vessant igual o més important que és la formació personal en un moment clau en l'etapa de creixement dels nostres jugadors.
A banda dels aspectes tàctics, són primordials els valors de solidaritat, companyona, compromís, integració i joc net que ha de representar l'esport.
Formulari de les proves d'accés al futbol base
Normativa de l'Escola de Debutants
Descarregar el formulari, emplenar-lo i enviar-lo per correu electrònic a [EMAIL]
Resultats dels partits de la Unió Esportiva Sant Andreu per el cap de setmana del 2 i 3 de Maig de 2015.
Calendari de partits de la Unió Esportiva Sant Andreu per el cap de setmana del 2 i 3 de Maig de 2015.
Avui l'equip de la nostra entitat que volem donar a conèixer és el benjamí B. L'equip entrenat per Aítor García està fent una molta bona temporada en el grup segon de primera divisió.
Els andreuencs són cinquens després de guanyar tretze partits i empatar dos.
L'equip que presentem avui és el prebenjamí A. El conjunt dirigit per Adrià Cabeza està format per prebenjamins de segon any i està fent una excel·lent temporada en el grup 17.
Els andreuencs són quarts, però destaquen per la seva eficàcia golejadora.
Han marcat 109 (són el segon més golejador del grup) en 23 partits.
Resultats dels partits de la Unió Esportiva Sant Andreu per el cap de setmana del 25 i 26 d'Abril de 2015.
Calendari de partits de la Unió Esportiva Sant Andreu per el cap de setmana del 25 i 26 d'Abril de 2015.
Avui presentem el juvenil D, un equip que està fent una extraordinària temporada en el grup 3 de la primera divisió.
El conjunt entrenat per Alexis Martínez ha estat gairebé tota la temporada en primera divisió però un seguit de lesions l'han fet perdre pistonada en les últimes jornades.
Clica aqui per descarregar el formulari d'inscripció La Unió Esportiva Sant Andreu ho té tot a punt per organitzar un nou Campus d'Estiu.
L'objectiu és que els nens passin uns dies gaudint i fent esport i també que ho aprofitin per millorar la seva tècnica.
El Campus d'Iniciació i Tecnificació, amb monitors...
Resultats dels partits de la Unió Esportiva Sant Andreu per el cap de setmana del 18 i 19 d'Abril de 2015.
Calendari de partits de la Unió Esportiva Sant Andreu per el cap de setmana del 18 i 19 d'Abril de 2015.
L'equip que presentem avui és un dels sis cadets de la nostra entitat.
Es tracta del cadet E. Un grup de jugadors nous, integrat per cinc jugadors de segon any i tota la resta cadets de primer any (infantils la temporada passada).
Entrenats per Àlex López militen en el grup 13 de la segona...
Resultats dels partits de la Unió Esportiva Sant Andreu per el cap de setmana del 11 i 12 de Abril de 2015.
Copyright © 2009-2015 Unió Esportiva Sant Andreu, SAD |
El Museu Thyssen-Bornemisza acollirà des del 18 de febrer al 28 de maig del 2017 l'exposició 'Obres mestres de Budapest.
Del Renaixement a les Avantguardes', que reuneix una selecció de 90 pintures, dibuixos i escultures, des del segle XV al XX.
La col·lecció procedeix del Museu de Belles Arts de Budapest, tancat per obres de renovació fins al març del 2018, i de la Galeria Nacional d'Hongria.
El recorregut per 'Obres mestres de Budapest' està articulat entorn de set seccions.
Així, 'El Renaixement en el nord', comptarà amb la presència d'artistes com Albrecht Dürer, Lucas Granach el Vell i Hans Baldung Grien; 'El renaixement en el sud', amb obres de Leonardo da Vinci, Lotto, Rafael o Bronzino.
'El Barroc en Flandes i Holanda' inclou pintures de Rubens i Van Dyck, entre d'altres; 'El Barroc a Itàlia i Espanya', amb llenços de Velázquez, Alonso Cano o Carracci; mentre que 'El segle XVIII' engloba una representació de l'escola veneciana i escultures de Messerschmidt.
A més, 'La nova imatge de la dona' portarà pintures de Manet o Kokoschka i, per concloure, 'De l'Impressionisme a les Avantguardes' presentarà obres des del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Senat aquest divendres Foto: ACN
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Les sales de mediació i simulació de judicis són d'ús exclusiu i preferent dels següents ensenyaments i cursos de la Facultat de Dret:
Per tal de poder gestionar i fer la reserva s'haurà d'omplir i enviar un formulari amb una antelació mínima d'una setmana abans de la data prevista per a la realització de l'activitat.
No es gestionarà cap reserva fins que es rebi el formulari degudament complimentat pel professor.
Donat que estan previstes unes preferències en l'ús de la sales de simulació de judicis i de mediació, es farà, inicialment i si és el cas, una reserva provisional dels espais i així es comunicarà als sol·licitants.
Tot això, llevat de les reserves referents al màster d'Advocacia, prioritari en la utilització dels espais, que seran confirmades seguint l'ordre de recepció de la sol·licitud.
En el supòsit de presentar-se una sol·licitud preferent de reserva del mateix espai, dia i hora, es comunicarà al/s afectats l'anul·lació de la reserva provisional.
Aquesta anul·lació es comunicarà al sol·licitant al menys tres dies abans de la data prevista per a la realització de l'activitat.
La reserva provisional s'entendrà confirmada si el o la sol·licitant no rep cap missatge de cancel·lació o anul·lació de la mateixa en el termini abans esmentat.
Feta la reserva es passarà una còpia del formulari als tècnics d'audiovisuals de la Facultat perquè tinguin coneixement dels mitjans que s'hagin d'emprar a les Sales de simulació o de mediació.
Feta o confirmada la reserva –en el sentit comentat- i abans de la utilització de les sales de simulació i/o mediació, el o la sol·licitant, haurà de contactar amb el servei d'audiovisuals de la Facultat mitjançant el telèfon o correu electrònic de contacte que, prèviament, se'ls hi haurà comunicat.
És necessària l'autorització per a la captació i difusió de drets d'imatge, en el cas de gravació de l'activitat.
Les autoritzacions s'arxivaran, inicialment, pels tècnics d'audiovisuals indicant el curs acadèmic, l'ensenyament, l'assignatura, el nom del professor responsable de l'activitat i el dia i hora de realització de la mateixa.
Acabat el semestre, es traslladarà tota la documentació a Secretaria pel seu arxiu definitiu.
Si així es sol·licita. les gravacions seran penjades al servidor, en el ben entès que només podran ser visualitzades mitjançant el corresponent enllaç, sense que es puguin descarregar.
La sol·licitud es presentarà directament al servei d'audiovisuals.
Els tècnics d'audiovisuals de la Facultat facilitaran al professor responsable de l'activitat el corresponent enllaç, si és el cas.
Aquest enllaç serà operatiu durant el curs acadèmic.
Les gravacions romandran penjades al servidor durant dos anys.
Transcorregut aquest termini, les gravacions es guardaran, durant dos anys més, al disc dur.
En el cas de voler accedir a les mateixes durant aquest període, s'haurà de fer una sol·licitud per escrit adreçada al secretari o secretària de la Facultat.
El professor responsable de l'activitat és el responsable del bon ús de tot el material i de les instal·lacions i ha de romandre a la sala durant l'activitat.
No es permet entrat menjar o begudes a les Sales de simulació i de mediació i no es permet superar l'aforament de les sales. |
La Universitat de Valencia disposa d'una nova clínica per a millorar la formació de l'estudiantat de Psicología i atendre la ciutadania.
La Clínica Universitària de Psicologia gestionada per la Fundació Lluís Alcanyís va obrir les seues portes el passat 7 de novembre atenent els seus primers pacients.
Aquesta clínica, de nova creació, proporciona la formació a l'estudiantat de grau, màsters oficials i doctorats de Psicologia de la Universitat de València alhora que ofereix un servei de màxima qualitat al públic general.
Aquesta s'unix a la resta de clíniques de la Universitat: Clínica Odontològica; Podològica; Optomètrica; Clínica de Nutrició Activitat Física i Fisioteràpia CUNAFF; i la Clínica de Logopèdia ( www.uv.es/cliniques )
La nova clínica dirigida per Antonio Capafons Bonet, catedràtic de Psicologia, compta amb professionals d'àmplia experiència i formació, a més de posseir unes instal·lacions d'avantguarda on s'oferixen tractaments individuals, grupals, per a parelles i per a xiquetes i xiquets.
Entre els tractaments que s'ofereixen destaquen: Tractaments individuals: ansietat, depressió, fòbies, altres trastorns mentals, addiccions (tabac, cocaïna, cànnabis, telèfon mòbil, Internet, joc patològic).
També tractament i assessorament per a parelles, així com i per a disfuncions sexuals; tractaments per a xiquetes i xiquets: dificultats d'aprenentatge escolar, trastorns comportamentals, emocionals i del desenvolupament, entre altres.
A més, la Clínica de Psicologica oferix altres serveis com ara peritatges judicials, orientació i assessorament familiar, intervenció en crisis vitals, duel, salut ocupacional, burnout, foment de l'envelliment òptim, entre altres.
La clínica ja compta amb pàgina web on es podran consultar tots els seus serveis, així com també les seues últimes notícies i promocions. |
Foto de família dels representants d'entitats, col·laboradors, patrocinadors i autoritats que participen a la Festa Major Foto: Lluïsa Tarrida
El Parc de Vallparadís ha estat el lloc escollit per realitzar l'acte de presentació de la Festa Major de Terrassa (el Vallès Occidental), que s'iniciarà el divendres dia 4 de juliol i finalitzarà, com és tradició, amb els focs artificials i les havaneres el dimecres dia 9.
Seran cinc dies en què la ciutat es trobarà immersa en una bogeria d'actes i activitats.
Fins a 283, entre culturals, esportives i d'oci.
"Volem que la festa sigui més que mai de tots els terrassencs, que tothom se la faci seva i per això hem introduït canvis, tan en la imatge de la Festa com en algunes activitats", ha exposat l'alcalde Jordi Ballart, envoltat de tota la comparsa de patrocinadors, regidors, i representants de l'Escola d'Art i Disseny de Terrassa i del Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa i comarca.
El socialista ha fet una crida a viure "amb intensitat la festa, a gaudir amb la convivència sense oblidar expressar la nostra identitat comuna, i així pdoer estar més units que mai i fomentar l'alegria i l'esperança".
Ballart ha manifestat que malgrat "la lògica contenció pressupostària i les dificultats econòmiques", el pressupost per la Festa Major 2014 serà de 371 mil euros, dels quals les arques municipals n'aporten 284 mil.
La resta, va a cárrec dels patrocinadors i col·laboradors.
Així doncs, es calcula, que la Festa Major costa 1,3 euros per habitant.
Això sí, l'alcalde s'ha afanyat a matisar que es calcula que "cada euro públic invertit s'acaba multiplicant per set", gràcies a l'atracció que genera la festa i l'impacte econòmic que té sobre el comerç i l'hostaleria.
L'autora del cartell, Karen Vicente, amb l'alcalde Jordi Ballart i el director de l'Escola d'Art Foto: Lluïsa Tarrida
Com a principals novetats d'aquest any se'n destaquen tres: el cartell, un nou producte artesà i la vessant solidària.
Del primer, el director de l'Escola d'Art i Disseny, Gabriel Verden, ha explicat que s'ha apostat per una imatge més "innovadora, contemporània, i la qual s'ha buscat que tingués una identitat visual pròpia".
Fruit d'aquest nou enfocament, el treball escollit ha estat el de Karen Vicente.
L'estudiant de segon curs del grau superior de Gràfica i Publicitat ha explicat que no ha volgut representar una imatge en concret de la Festa sinó la multitud de gent que hi participa i la gran quantitat d'activitats que s'hi realitzen.
Per això ha apostat per diverses figures geomètriques, amb diferents relleus i colors i focalitzades en tres temàtiques: cultura, gastronomia i esports.
Els colors, segons Vicente, representen cadascuna d'aquestes temàtiques mentre que els relleus (figures buides, plenes o amb només la vora de color) simbolitzen les diferents hores del dia.
Quant al producte artesà, el Gremi de Fleques i pastissers de Terrassa han presentat l'stic de festa.
Es tracta d'una galeta o pasta de te que pretén "ser reflex de la identitat egarenca, és a dir, volíem crear una pasta que en veure-la s'identifiqués amb la nostra ciutat, i per això vam pensar amb l'stic d'hoquei", ha dit Josep Gangonells.
L'stic es podrà adquirir en els forns, fleques i pastisseries de la nostra ciutat durant aquests dies de Festa Major.
I, per últim, hi ha la vessant solidària.
A més de poder fer-se amb el mocador (una iniciativa que ja es va estrenar l'any passat) pel preu d'1 euro, aquest 2014, els egarencs també podran comprar-se i col·laborar d'aquesta manera amb el rebost solidari una samarreta (3 euros) o la bandera de Terrassa (1 euro).
D'aquesta manera, es pretén donar suport al Rebost gestionat per Càrites i ajudar a mantenir un nivell d'stocs suficient per fer front a l'increment de la demanda que es produeix durant els mesos d'estiu.
Autoritats municipals, representants dels patrocinadors, i del Gremi de Flequers i l'Escola d'Art amb els capgrossos Foto: Lluïsa Tarrida |
Un total de 12 detinguts per falsedat documental des d'una immobiliària de Cambrils (Tarragona)
La Policia Nacional ha detingut 12 persones vinculades amb una immobiliària que presumptament falsificava contractes de lloguer per a immigrants en situació administrativa irregular a diversos pisos d'un bloc de Cambrils (Tarragona), on diverses persones estaven empadronades de manera fictícia.
Feien servir els pisos per fer gestions d'oficines locals de diversos ajuntaments i la unitat de documentació d'estrangers de la Policia Nacional, a més d'arranjar matrimonis fraudulents amb persones estrangeres, ha explicat el cos policial en un comunicat aquest dijous.
També ha detallat que en un contracte de lloguer s'havia usurpat la identitat d'una persona, i que l'empadronament fictici tenia l'objectiu de poder gestionar diversos expedients administratius.
Els investigadors consideren que dues persones de nacionalitat espanyola, que regentaven la immobiliària que ha quedat desmantellada, s'encarregaven d'assessorar i donar forma legal a l'entramat criminal.
La Policia ha detingut cinc persones a Cambrils i set més a Màlaga --sis d'ells són espanyols, dos nigerians, un dominicà, un portuguès i un romanès-- i preveu almenys sis detencions més pels mateixos fets.
Tots els detinguts han quedat en llibertat amb càrrecs i se'ls imputen delictes de falsedat documental, a un detingut també se l'investiga per usurpació d'estat civil i estafa, i cinc més per afavoriment de la immigració il·legal.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'entrenador del Reial Madrid, Carlo Ancelotti, ha defensat que tenen "un equip millor que l'any passat" amb vista a l'obertura oficial de la temporada aquest dimarts, quan rebran l'Atlètic de Madrid en l'anada de la Supercopa d'Espanya, on Iker Casillas partirà en l'alineació, una titularitat que no ha confirmat per al duel de tornada.
"Tenim un equip millor que l'any passat perquè hem fitxat tres jugadors que van a donar qualitat.
Per gaudir aquesta qualitat hem de treballar i sacrificar-nos.
No hem tingut una pretemporada simple, però al començar la competició tot l'equip està llest", ha apuntat Ancelotti a un dia del primer partit oficial del curs.
L'italià ha confirmat que aquest dimarts "a la porteria jugarà Iker", ja que el capità blanc "està entrenant bé i té la confiança de tots".
"Demà jugarà i en els pròxims partits ja veurem.
Per a aquest partit està preparat", ha afegit el tècnic, qui no ha confirmat la titularitat de Casillas divendres que ve, ni tampoc l'alineació del duel d'anada.
"No vaig a dir a l'alineació per moltes raons, primer perquè no ho he dit als jugadors.
Prefereixo pensar-la bé i dir-la demà", ha demanat abans de tornar a enfrontar-se amb un Atlètic de Madrid que "ha canviat una mica".
"Ha fitxat jugadors importants, però el seu estil no canviarà.
Com sempre va passar l'any passat, serà un partit complicat.
És difícil de dir un favorit perquè estem en pretemporada i la temporada realment no està començada.
No se sap qui està en millor condició física, no hi ha favorit.
És a doble partit i hem de preparar bé els dos.
El partit decisiu es jugarà divendres al Calderó", ha recordat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vox ha anunciat aquest dissabte a través d'un comunicat que el portaveu del comitè executiu nacional, Ignasi Garriga, serà el cap de llista de la formació per la demarcació de Barcelona a les eleccions del 28 d'abril.
Segons la formació d'extrema dreta, amb aquest nomenament Vox "referma la importància que vol donar a Catalunya en l'escenari d'una Espanya forta i unida".
Garriga és, segons Vox, "un dels pilars del partit a Catalunya no només per l'empatia que genera, sinó per la seva gran capacitat de treball i lideratge que exerceix tant al comitè com a les bases del partit". |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
(Bernabé Dalmau –CR) Aquí la Pacem in Terris parteix del principi que la convivència humana exigeix l'autoritat.
El tema del seu origen i del seu valor té llarga trajectòria, des del Nou Testament i els Pares de l'Església fins als tractadistes escolàstics i de l'època moderna.
Que cal una autoritat i que en si té un origen diví sembla fora de discussió.
I també hi ha una doctrina i una praxi sobre la seva raó de ser que no prejutja ni la llibertat d'elecció dels seus titulars, ni de les estructures amb què cal que exerceixin l'autoritat: qualsevol forma de règims genuïnament democràtics és compatible amb aquests principis.
Aquí hi entra el tema de la promoció del bé comú, principal raó de ser de l'autoritat.
Joan XXIII torna a subratllar el paper de les entitats intermèdies.
I descriu les exigències del bé comú i els seus elements essencials, que es resumeixen en aquelles condicions socials que consenten i afavoreixen en els éssers humans el desenvolupament integral de la seva persona.
L'autoritat té uns deures en relació amb el bé comú.
Ha d'harmonitzar i regular els drets dels ciutadans.
Ha de crear un ambient humà apte per al desenrotllament del bé comú.
I això tant en el sector econòmic, social i cultural com en el de la vida pública i jurídica.
El principi de subsidiarietat hi juga un paper important, que ja Pius XI havia començat a formular.
En canvi, per primera vegada en una declaració oficial papal, es parla de la distinció de poders en el govern de l'Estat.
Els signes del temps corresponents a aquest àmbit es concreten en l'existència de cartes dels drets humans fonamentals –sovint inserides en les Constitucions– i del mateix dret constitucional.
Relacions entre els homes i els poders públics en el si de cada comunitat política
Necessitat de l'autoritat i el seu origen diví
La convivència entre els homes no pot ser ordenada i fecunda si no hi ha present una autoritat que n'asseguri l'ordre i contribueixi a l'actuació del bé comú en grau suficient.
Una tal autoritat, com ensenya Sant Pau, deriva de Déu: Perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu.
Aquest text de l'Apòstol és comentat per sant Joan Crisòstom en els termes següents: Què dius?
Per ventura tots i cada un dels governants són constituïts per Déu?
No, no dic això: aquí no es tracta efectivament de cada un dels governants, sinó del governar en si mateix.
Ara, el fet que existeixi l'autoritat i que hi hagi qui mani i qui obeeixi no prové de l'atzar, sinó d'una disposició de la Providència divina.
Déu, en efecte, ha creat els éssers humans socials per naturalesa; i, donat, que no hi pot haver societat que se sostingui, si no hi ha qui presideixi els altres movent tots amb eficàcia i unitat de mitjans vers un fi comú, se'n segueix que a la convivència civil és indispensable l'autoritat que la regeixi; la qual, no altrament que la societat, prové de la natura, i per això mateix prové de Déu.
L'autoritat no és una força incontrolada; és més aviat la facultat de manar segons raó.
Pren, doncs, la força d'obligar de l'ordre moral, el qual es fonamenta en Déu, que n'és el primer principi i l'últim fi.
El mateix ordre absolut dels éssers i dels fins que mostra l'home com a persona autònoma, és a dir, com a subjecte de deures i de drets inviolables, arrel i terme de la seva vida social, abraça també l'Estat com a societat necessària, revestida de l'autoritat sense la qual no podria existir ni viure...
I donat que aquest ordre absolut, a la llum de la sana raó, i sobretot de la fe cristiana, no pot tenir altre origen que en un Déu personal, el nostre Creador, se'n segueix que la dignitat de l'autoritat política és la dignitat de la seva participació de l'autoritat de Déu.
L'autoritat que es fonamenta només en l'amenaça o en el temor de penes o en la promesa de premis, no mou eficaçment els éssers humans a l'assoliment del bé comú; i encara que en suposició els hi mogués, això no fóra conforme a la seva dignitat de persones, és a dir, d'éssers racionals i lliures.
L'autoritat és sobretot una força moral; per tant, en primer lloc ha d'apel·lar a la consciència, o sia, al deure que cadascú té d'aportar voluntàriament la seva contribució al bé de tots.
Però, com que els éssers humans són tots iguals per dignitat natural, cap d'ells no pot obligar interiorment els altres.
Tan sols Déu ho pot, perquè Ell sol veu i judica les actituds adoptades en el secret del propi esperit.
L'autoritat humana, doncs, pot obligar moralment només si és en relació intrínseca amb l'autoritat de Déu, i n'és una participació.
D'aquesta manera queda també salvaguardada la dignitat personal dels ciutadans, ja que la seva obediència als poders públics no és subjecció d'home a home, sinó que en el seu significat autèntic és un acte d'homenatge a Déu creador i provident, el qual ha disposat que les relacions de la convivència siguin regulades segons un ordre establert per Ell mateix; i retent homenatge a Déu no ens humiliem, sinó que ens elevem i ens ennoblim, ja que servir Déu és regnar.
L'autoritat, com queda dit, és postulada per l'ordre moral i deriva de Déu.
Per tant, sempre que les seves lleis o preceptes estiguin en contrast amb aquell ordre i, per tant, en contrast amb la voluntat de Déu, aquests no tenen força per a obligar la consciència, ja que s'ha d'obeir Déu abans que els homes; més aviat, en aquest cas l'autoritat cessa de ser tal i degenera en abús: la llei humana és tal en tant que és conforme a la recta raó i deriva, per tant, de la llei eterna.
En canvi, quan una llei és en contrast amb la raó és anomenada llei iniqua; però en tal cas cessa de ser llei i esdevé més aviat un acte de violència.
Amb tot, del fet que l'autoritat derivi de Déu, no se'n segueix que els homes no tinguin la llibertat d'elegir les persones investides de la missió d'exercir -la; com també de determinar les estructures dels poders públics i els àmbits dins els quals i els mètodes segons els quals l'autoritat és exercida.
Per la qual cosa la doctrina abans exposada és plenament conciliable amb qualsevol mena de règims genuïnament democràtics.
La consecució del bé comú, raó de ser dels poders públics
Tots els homes i tots els cossos intermedis tenen l'obligació d'aportar la seva contribució específica a la consecució del bé comú.
Això comporta que persegueixin els propis interessos en harmonia amb les seves exigències i que contribueixin, amb el mateix fi, amb les prestacions -en béns i serveis- que les autoritats legítimes estableixin, segons criteris de justícia, en la forma deguda i en l'àmbit de la pròpia competència, és a dir, amb actes formalment perfectes, el contingut dels quals sigui moralment bo o, almenys, ordenable al bé.
Però la consecució del bé comú constitueix la mateixa raó de ser dels poders públics, els quals estan obligats a actuar-lo en el reconeixement i en el respecte dels seus elements essencials i segons continguts postulats per les situacions històriques.
Aspectes fonamentals del bé comú
Són certament considerats com elements del bé comú les característiques ètniques que contradistingeixen els diversos grups humans.
Però aquests valors i aquestes característiques no exhaureixen el contingut del bé comú, el qual en els seus aspectes essencials i més profunds no pot ser concebut en termes doctrinals i menys encara determinat en els seus continguts històrics, sinó tenint en compte l'home, donat que el bé comú és un objecte essencialment correlatiu a la natura humana.
En segon lloc, el bé comú és un bé al qual tenen dret de participar tots els membres d'una Comunitat política, per bé que en grau divers segons les seves funcions, els seus mèrits i les seves condicions.
Els poders públics, per tant, tenen l'obligació de promoure'l en profit de tots sense preferència per cap ciutadà o per cap grup d'ells, tal com ensenya el nostre predecessor Lleó XIII: De cap manera no s'ha de fer que l'autoritat civil serveixi l'interès d'un o d'uns pocs, havent estat aquesta establerta en profit de tots.
Però raons de justícia i d'equitat poden potser exigir que els poders públics tinguin especials consideracions envers els membres més dèbils del cos social, trobant -se aquests en condicions d'inferioritat per a fer valer els propis drets i per a assolir els interessos legítims.
Però aquí hem de cridar l'atenció sobre el fet que el bé comú ateny tot l'home: tant les necessitats del seu cos, com les exigències del seu esperit.
Per això els poders públics han de procurar d'assolir-lo pels procediments i en els graus que els siguin convenients; però talment, que promoguin simultàniament, en el reconeixement i en el respecte de la jerarquia de valors, tant la prosperitat material com els béns espirituals.
Els principis abans indicats estan en perfecta harmonia amb el que hem exposat en l'encíclica Mater et Magistra: el bé comú consisteix en el conjunt d'aquelles condicions socials que consenten i afavoreixen en els éssers humans el desenvolupament integral de la seva persona.
Però els éssers humans, compostos de cos i d'ànima immortal, no exhaureixen la seva existència ni aconsegueixen la seva perfecta felicitat en l'àmbit del temps.
D'aquí que el bé comú s'ha de procurar talment, que no sols no posi obstacles, sinó que serveixi igualment a la consecució del seu fi ultraterrenal i etern.
Missions dels poders públics i drets i deures de la persona
En l'època moderna el bé comú es considera realitzat quan són salvats els drets i els deures de la persona humana.
D'aquí que les principals missions dels poders públics consisteixin sobretot a reconèixer, respectar, harmonitzar, tutelar i promoure aquells drets, i a contribuir per consegüent, a fer més fàcil el compliment dels deures respectius.
Tutelar el camp intangible dels drets de la persona humana i fer-li fàcil el compliment de les seves obligacions, és el deure essencial de tot poder públic.
Per aquesta raó tot acte dels poders públics que sigui o que im pliqui un no reconeixement o una violació d'aquells drets és un acte que contrasta amb la seva mateixa raó de ser i resta per això mateix destituït de tot valor jurídic.
Composició harmònica i tutela eficaç dels drets i dels deures de la persona
És, doncs, missió fonamental dels poders públics de disciplinar i compondre harmònicament les relacions entre els éssers humans de manera que l'exercici dels drets en els uns no constitueixi un obstacle o una amenaça per a l'exercici dels mateixos drets en els altres, i que afavoreixi el compliment dels deures respectius; i és encara missió seva de tutelar eficaçment o de restituir l'exercici d'uns tals drets.
Deure de promoure els drets de la persona
És, a més, una exigència del bé comú que els poders públics contribueixin positivament a la creació d'un ambient humà on, a tots els membres del cos social se'ls faci possible i els sigui facilitat l'exercici efectiu dels drets esmentats, com també l'acompliment dels deures respectius.
De fet, l'experiència testimonia que sempre que manca una acció apropiada dels poders públics, els desequilibris econòmics, socials i culturals entre els homes tendeixen, sobretot a la nostra època, a accentuar-se; en conseqüència, els drets fonamentals de la persona corren el risc de quedar privats de contingut, i el compliment dels deures respectius es veu compromès.
Per això és indispensable que els poders públics s'esforcin perquè el progrés social correspongui al desenrotllament econòmic; i, per tant, perquè siguin desenvolupats, en proporció a l'eficàcia dels sistemes productius, els serveis essencials, com: les carreteres, els transports, les relacions comercials, l'aigua potable, l'habitació, l'assistència sanitària, la instrucció, les condicions idònies per a la vida religiosa, els mitjans recreatius.
I també ha de proveir que es doni vida a sistemes d'assegurances de manera que, en cas de calamitats públiques o d'esdeveniments que compten majors responsabilitats familiars, no manquin a tot ésser humà els mitjans necessaris per a un nivell de vida digne; com també a fi que, a tots aquells qui es troben en disposicions de treballar sigui oferta una ocupació que respongui a la seva capacitat; que la remuneració del treball sigui determinada segons criteris de justícia i d'eq uitat; que es concedeixi als obrers, en els complexos productius, la possibilitat de desplegar les pròpies activitats en actitud de responsabilitat; que es faciliti la institució dels cossos intermedis que facin més articulada i més fecunda la vida social; que es faci accessible a tots, en les formes i en els graus oportuns, la participació en els béns de la cultura.
Equilibri entre les dues formes d'intervenció dels poders públics
El bé comú exigeix que els poders públics, en relació amb els drets de la persona, despleguin una doble acció: l'una dirigida a harmonitzar i a tutelar aquests drets, l'altra a promoure'ls.
En aquest punt, però, cal vetllar molt atentament perquè les dues accions siguin sàviament equilibrades.
Cal evitar, doncs, que a causa de la preferència donada a la tutela dels drets d'alguns individus o grups socials, es creïn posicions de privilegi; i cal evitar també que, amb l'intent de promoure els drets esmentats, s'arribi al resultat absurd de reduir-ne excessivament o de fer-ne impossible el genuí exercici.
Ha de ser sempre refermat el principi que la presència de l'Estat en el camp econòmic no ha de ser actuada per reduir sempre més l'esfera de llibertat de la iniciativa personal de cada un dels ciutadans, sinó per garantir a aquell a esfera la major amplitud possible, en la tutela efectiva, per a tots i per a cadascun, dels drets
Els poders públics s'han d'inspirar en el mateix principi quan despleguen la seva multiforme acció encaminada a promoure l'exercici dels drets i a fer menys ardu el compliment dels deures en tots els sectors de la vida social.
Estructura i funcionament dels poders públics
No es pot establir d'una vegada per sempre quina és la millor estructura segons la qual s'han d'organitzar els poders públics, com tampoc la forma més apta segons la qual s'han de desenrotllar les seves funcions específiques, és a dir, la funció legislativa, administrativa i judicial.
Ja que l'estructura i el funcionament dels poders públics no poden deixar d'estar en relació amb les situacions històriques de les respectives Comunitats polítiques: situacions que varien en l'espai i canvien en el temps.
Considerem, però, que respon a exigències inherents a la mateixa natura de l'home, l'organització jurídico-política de les Comunitats humanes, fundada en una convenient divisió dels poders en correspondència a les tres funcions específiques de l'autoritat pública.
En realitat, l'esfera de competència i el funcionament dels poders públics hi són definits en termes jurídics, i en termes jurídics són també regulades les relacions entre simples ciutadans i funcionaris.
Això constitueix un element de garantia a favor dels ciutadans en l'exercici dels seus drets i en el compliment dels seus deures.
Però, a fi que l'esmentada organització jurídico-política de les Comunitats humanes aporti els avantatges que li són propis, és indispensable que els poders públics s'acomodin en els mètodes i en els mitjans a la natura i a la complexitat dels problemes que són cridats a resoldre en l'ambient en què obren; i és també indispensable que cadascun d'ells dugui a terme la pròpia funció d'una manera convenient.
Això comporta que el poder legislatiu es mogui en l'àmbit de l'ordre moral i de la norma constitucional i que interpret i objectivament les exigències del bé comú en el canvi incessant de les situacions; que el poder executiu apliqui les lleis amb saviesa en el seu coneixement i en una valoració serena dels casos concrets; que el poder judicial administri la justícia amb humana imparcialitat, inflexible, enfront de les pressions de qualsevols interessos de part; i comporta també que cada un dels ciutadans i els cossos intermedis, en l'exercici dels seus drets i en el compliment dels seus deures, gaudeixin d'una
tutela jurídica eficaç, tant en les relacions mútues com respecte als funcionaris públics.
Ordenació jurídica i consciència moral
Una ordenació jurídica en harmonia amb l'ordre moral i que respongui al grau de maduresa de la Comunitat política de la qual és expres sió constitueix, sens dubte, un element fonamental per a la realització del bé comú.
Però la vida social, en els nostres temps, és tan variada, complexa i dinàmica, que les ordenacions jurídiques, encara que siguin elaborades amb competència consumada i amb seny previsor, són sempre inadequades.
A més, les relacions dels homes entre ells, entre els homes i els cossos intermedis, d'una banda, i els poders públics, d'una altra banda, com també les relacions entre els mateixos poders públics, en l'interior del complex estatal, presenten zones sovint tan delicades i neuràlgiques, que no són susceptibles a ser regulades amb quadres jurídics ben definits.
Per la qual cosa les persones investides d'autoritat, per a ser alhora fidels a les ordenacions jurídiques existents, considerades en els seus elements i en la seva inspiració de fons, i obertes a les instàncies sorgides de la vida social, com també per adequar les ordenacions jurídiques al desenrotllament de les situacions i resoldre de la millor manera els problemes sempre nous, han de tenir idees clares sobre la natura i sobre l'amplitud de les seves missions; i han de ser persones de gran equilibri i d'exquisida rectitud moral, dotades d'intuïció pràctica
per a interpretar amb rapidesa i objectivitat els casos concrets, i de voluntat decidida i vigorosa per a obrar a temps i amb eficàcia.
La participació dels ciutadans en la vida pública
És una exigència de la seva dignitat de persones que els éssers humans prenguin part activa en la vida pública, per bé que les formes amb què hi participin siguin necessàriament condicionades al grau de maduresa humana assolit per la Comunitat política de què són membres.
A través de la participació en la vida pública s'obren als homes nous vastos camps de fer el bé; els contactes freqüents entre els ciutadans i els funcionaris públics fan a aquests menys ardu de captar les exigències objectives del bé comú; i la successió dels titulars en els poders públics n'impedeix l'envelliment i n'assegura el renovellament en correspondència amb l'evolució social.
En l'organització jurídica de les Comunitats polítiques, a l'època moderna, es troba sobretot la tendència a redactar en fórmules concises i clares una carta dels drets fonamentals dels homes, que no rarament és inserida en les Constitucions o en forma part integrant.
En segon lloc, es tendeix també a fixar en termes jurídics, per mitjà de la compilació d'un document anomenat Constitució, els procediments per a designar els poders polít ics, com també les seves relacions recíproques, les esferes de les seves competències, els modes i els mètodes segons els quals estan obligats a procedir en els seus actes.
S'estableixen, finalment, en termes de drets i de deures, les relacions entre els ciutadans i els poders polítics; i s'atribueix als poder públics la comesa preeminent de reconèixer, respectar, harmonitzar, tutelar i promoure els drets i els deures dels ciutadans.
Cert, no pot ser acceptada com a veritable la posició doctrinal de tots aquells qui erigeixen la voluntat dels éssers humans, presos individualment o com a societat, en font primària i única d'on brollen drets i deures i d'on dimanen tant l'obligatorietat de les Constitucions com l'autoritat dels poders polítics.
Però les tendències a què hem al·ludit són també un senyal indubtable que els homes, a l'època moderna, han adquirit una consciència més viva de la pròpia dignitat, consciència que, mentre els impulsa a prendre part activa en la vida pública, exigeix també que els drets de la persona -drets inalienables i inviolables - siguin reafirmats en les ordenacions jurídiques positives; i exigeix, a més, que els poders públics siguin formats amb procediments establerts per normes constitucionals i exercitin les seves funcions específiques en l'àmbit de quadres jurídics.
La Pacem in Terris, 50 anys després
- Gràcia i mètode de Joan XXIII (Pacem in Terris IV)
L'ordre entre els éssers humans.
Les relacions entre els homes i els poders públics en el si de cada comunitat política [40-74]
Les relacions entre les comunitats polítiques [ 75-122]
Les relacions dels éssers humans al si de les comunitats polítiques amb la comunitat mundial. |
La delegació espanyola de natació artística, encapçalada per Ona Carbonell, ja ha tornat a Barcelona després de participar en els Mundials de Gwangju.
La nedadora barcelonina ho fa amb tres medalles més al seu palmarès.
Per la seleccionadora, la japonesa Mayuko Fujiki, "el resultat ha estat el que esperàvem i el camí que estem fent és bo".
El camí és en direcció als Jocs Olímpics de Tòquio, una cita que a Espanya tenen marcat al calendari i per a la qual "cal continuar treballant i no tenir dubtes".
"Hem de fer uns exercicis complets durant tota la prova", afegeixen.
Les tres medalles aconseguides per Ona Carbonell l'han convertida en la millor nedadora de la història dels Mundials.
La barcelonina acumula 23 medalles després de les guanyades a Gwangju: rutina tècnica i solo lliure (en individuals) i highlights (equips).
Carbonell encara continua sense fer-se a la idea de ser la millor nedadora en uns Mundials, i considera que la clau " són els valors i la capacitat de millora constant ".
La medallista també ha volgut donar especial importància a la medalla aconseguida per l'equip espanyol en highlight, ja que, segons afirma, "l'equip se la mereixia després de no aconseguir-la en els últims dos mundials.
És un grup meravellós i estic molt emocionada per totes elles", diu Carbonell.
A Gwangju, la selecció espanyola participava en nou proves del calendari de natació artística amb un balanç de tres medalles, dues cinquenes posicions, tres sisenes places i una setena posició.
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | 180 casos i quatre morts a Catalunya
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d'un centre
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
S'ha registrat un augment del 36% en relació al 2016, amb subvencions de 150 euros mensuals de mitjana
L'Oficina d'Habitatge de l'Ajuntament de Reus gestionarà enguany subvencions al lloguer de pisos per un valor total de 3.177.382,63 euros, un 36% més que l'any passat, tot havent tramitat 2.058 ajuts a particulars.
Per al regidor d'Urbanisme del consistori, Marc Arza, això evidencia "l'impuls que s'ha volgut donar a l'Oficina, que durant els dos últims anys ha ampliat la seva cartera de serveis" a la ciutadania.
Els ajuts, que s'atorguen en funció dels ingressos anuals dels sol·licitants i dels preus que aquests paguen pels seus pisos de lloguer, són d'un màxim de 200 euros al mes i pot cobrir fins al 40% de l'import de l'arrendament de la vivenda.
"Els ajuts tindran un impacte molt positiu per a les famílies, més encara si tenim en compte el creixement que està tenint el mercat del lloguer", ha subratllat el regidor del ram.
150 euros d'ajut mensual, de mitjana
En aquesta línia, Arza ha assenyalat que segons els càlculs municipals, prop d'un 20% de l'habitatge a la ciutat és de lloguer.
"Cada cop és una opció més normal, després d'un anys en què les operacions immobiliàries eren principalment de compra", ha afegit.
El regidor ha descrit el perfil del sol·licitant dels ajuts com "gent molt variada i normal, gran i jove, famílies i gent sola, reusencs de tota la vida i persones que han arribat a la ciutat d'un temps ençà".
Tots, això sí, han de tenir uns ingressos per sota dels 22.365,42 euros a l'any i estar al corrent del pagament de rendes.
"Per tant, els ajuts al lloguer que gestionem fan que tot sigui una mica més fàcil per a aquestes persones i complim amb una funció social que creiem que és important", ha indicat.
L'import del lloguer que paguen els sol·licitants no pot superar els 450 euros al mes.
Arza ha exposat, a banda, que prop del 80% dels casos de 2016 es van resoldre de manera favorable als interessos dels demandants dels ajuts, amb una subvenció mitjana de 150 euros mensuals.
La convocatòria d'enguany es va obrir entre l'abril i el maig i ara s'ha resolt.
El regidor ha avançat, a més, que confia en què la Generalitat no només mantingui els fons destinats als ajuts al lloguer "sinó que els incrementi, perquè fa anys que el programa funciona".
A banda, el consistori de la capital del Baix Camp atorga ajuts anuals en aquest camp "per valor d'entre 70.000 i 80.000 euros que sí que renovarem".
La resta, en conseqüència, queda pendent de l'aprovació dels pressupostos catalans, tot i que Arza ha apuntat que "molt possiblement la partida té tendència a créixer" en propers exercicis.
30 pisos disponibles al parc municipal d'habitatge
Aquest ajut municipal es cobra per mensualitats, a diferència d'altres, "que es cobren a finals d'any", ha detallat.
Arza s'ha referit de passada a una sèrie de casos de sol·licitants que s'han tractat "amb caràcter d'urgència" perquè es tracta de famílies sense prou recursos necessaris per encarar el pagament del lloguer i que gestiona la Generalitat tot l'any.
Finalment, Arza s'ha referit a les promocions de lloguer d'habitatges del parc municipal (Mas Bertran I i II, Granja Massó, la Patacada i la Casa dels Mestres) per assenyalar que, dels 160 pisos disponibles, dels quals actualment n'hi ha 130 d'ocupats.
"Fa uns mesos la Patacada era buida i ara està ocupada al 100%", ha destacat.
Mas Bertran II és pràcticament ple i a Mas I s'estan renovant alguns pisos "per poder-los tornar a posar a l'abast de la ciutadania".
L'Ajuntament impulsarà el lloguer de la Granja Massó a través d'una campanya de difusió.
El regidor s'ha fet acompanyar per diversos beneficiaris dels ajuts al lloguer.
És el cas del jove de 32 anys Víctor Sarsal, que viu amb la seva parella i un parell de criatures en un pis al barri Niloga.
"Ens vam informar per l'Ajuntament de les subvencions i fer els tràmits ha estat força senzill", ha explicat.
"En un tres o quatre mesos hem tingut la resposta", ha fet constar després.
"L'ajut ens va molt bé per poder lligar tot el nostre pressupost familiar, la veritat és que ens allibera d'algunes petites despeses", ha conclòs Sarsal, que es dedica a l'escriptura.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
La UGT i CCOO de Catalunya donem suport a la mobilització veïnal prevista per al dissabte, 28 de gener, a la Rambla de Caneletes sota el lema "Ocupem les Rambles".
Compartim els objectius bàsics de la convocatòria en el sentit d'exigir llocs de treball de qualitat, estables, professionalitzats i amb plenes garanties per al sector turístic, com a element clau Continua llegint →
Roda de premsa dilluns, 22 de juny, a les 11.00 hores, a la seu de la CONFAVC a Barcelona Diverses entitats, com l'ANC, Federalistes d'esquerres i la Plataforma x una Catalunya Social – representada per la UGT de Catalunya, CCOO de Catalunya i la FAVB-, davant el procés que viu Catalunya, i compartint una voluntat de canvi transformador amb visions Continua llegint →
La UGT de Catalunya dóna suport a la manifestació convocada per la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) el proper dissabte, 30 d'agost, per un model de turisme més sostenible.
La mobilització sortirà a les 18 hores de la Barceloneta i marxarà fins a la Plaça de Sant Jaume.
El nostre sindicat recolza les reivindicacions dels veïns Continua llegint → |
Imatge de la plaça Major de Vic, aquest dijous.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
'Supervivientes' va viure aquest diumenge una de les seves gales mes anòmales de la seva història.
'Conexión Honduras', el debat presentat per Jordi González, es va emetre per primera vegada sense públic en plató a causa de l'alerta sanitària pel coronavirus.
Una situació que ha paralitzat el país i que els concursants, que estan a Hondures, encara desconeixen avui.
«La situació dels supervivents és diferent, estan aïllats i viuen en una bombolla d'innocència, separats de la resta del món, però estem en l'obligació d'informar-los del que està passant a Espanya i a mig món», va començar dient ahir a la nit el presentador després de fer una reflexió sobre l'estat en el qual es troba la societat.
Els supervivents seran informats de la situació que estem vivint al nostre país i al món i ho farem a través dels seus familiars https://t.co/0FBgMJbayp pic.twitter.com/vqAgw6Tdhv
No obstant, no tots els familiars es van mostrar partidaris de comunicar-los el que està passant.
Un d'ells va ser Antonio David Flores, pare de Rocío: «No estic gaire d'acord en explicar-los als concursants això del coronavirus.
Ells estan allà aïllats i podria arribar a ser una preocupació, un motiu per desestabilitzar-los.»
En aquesta mateixa línia es va mostrar Christofer, el nòvio de Fani.
«A mi no em sembla bona idea que se'ls hi digui, crec que els desestabilitzarà.
És posar-los una preocupació innecessària, és millor que quan arribin aquí sàpiguen la notícia », va argumentar l'exparticipant de 'La isla de las tentaciones'.
En el bàndol contrari es va mostrar Maite Galdeano, mare de Cristian Suescun, que també va compartir la seva opinió sobre aquest assumpte: «Sabem que és molt delicat que tinguin notícies de l'exterior, però vist l'impacte tan fort a nivell mundial, que determini això qui hagi de fer-ho.
Claudia, cosina d'Ivana Icardi, va traslladar al presentador el seu desig que els expliquin la realitat del que està passant.
«A partir del moment que l'OMS declara que és una pandèmia, crec que és responsable comunicar-l'hi.
Entenc que els pugui afectar, es preocuparan i estaran pendents d'això, però tenim l'eina de dir-los que està tot bé», va afirmar.
Després d'escoltar els arguments dels familiars, Jordi González va explicar que el programa farà «un sondeig» entre tots els familiars per prendre una decisió.
«És una qüestió ètica, és una cosa tan important que se'ls diu o no se'ls diu», va apuntar el presentador, que va voler remarcar que els concursants «estan segurs a Hondures, d'això no n'hi ha dubte». |
Barcelona es prepara per acollir la cursa més familiar de l'any!
Pares, mares, fills, filles i familiars de totes les edats podran practicar plegats l'atletisme.
Aquest cop, la cursa torna a canviar de seu i se celebrarà pels voltants del Passeig Lluís Companys, al costat de l'Arc de Triomf.
Consell de l'Esport Escolar de Barcelona |
La sectorial de l'ANC dels Mossos d'Esquadra, Mossos per la Independència, assegura que es mantindran "lleials al Parlament i al Govern" davant la possibilitat que el Govern espanyol apliqui l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
En declaracions aquest dilluns a Europa Press, Albert Donaire, portaveu d'aquesta sectorial que compta amb uns 300 socis amb dret a vot, a més de simpatitzants --el cos té 17.000 mossos--, ha confiat que el Govern declari la república catalana abans que s'apliqui el 155 i el Ministeri de l'Interior prengui el control dels Mossos.
Ha assegurat que per a ells l'autoritat que els mana són el conseller d'Interior, Joaquim Forn; el director general, Pere Soler, i en última instància el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que la seva sectorial "està amb ells".
En cas que finalment no es declari la independència i s'apliqui el 155, Donaire ha resolt: "Seguirem els nostres polítics.
Si deixen que s'apliqui el 155 i es convoquin eleccions respectarem la decisió del Govern".
"Anirem de la mà del Govern", ha sentenciat el portaveu, i ha afegit que obeiran l'autoritat catalana.
D'altra banda, diverses fonts sindicals consultades per Europa Press han descartat que es pugui produir l'escenari que agents desobeeixin les ordres si s'aplica el 155.
Afirmen que, si el Govern central pren el control dels Mossos, hauran d'acatar les ordres de l'autoritat que en aquell moment regeixi, i si és el cas, del Ministeri de l'Interior: "Som un cos jeràrquic i haurem d'assumir el que vingui".
Segons altres fonts sindicals, els Mossos són policies i han d'estar al marge de la confrontació política: "Dins la legalitat, les opcions que es facin servir poden agradar més o menys però són les que són".
"Nosaltres som policies i la Policia respon a la legalitat i a l'estructura jeràrquica que hi hagi", han puntualitzat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Es tracta de l'acte central per commemorar el 375è aniversari de la creació del regiment Arapiles 62, que té base a Sant Climent Sescebes
Figueres.-L'Exèrcit celebrarà aquest dissabte una jura de bandera civil al castell de Sant Ferran de Figueres on s'han inscrit unes 230 persones.
Es tracta de l'acte central de commemoració del 375è aniversari de la creació del regiment Arapiles 62, que s'ubica a la base de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).
El coronel i comandant militar de Girona, Javier Mur, ha explicat que l'actuació (que comptarà amb uns 350 efectius militars) vol acostar el cos a la població i donar a conèixer les seves funcions així com "la seva vinculació amb Catalunya".
Els organitzadors han convidat al subdelegat del govern espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, i a les alcaldesses de Figueres, Marta Felip, i Sant Climent Sescebes, Olga Carbonell, que ja han avançat que no hi assistiran.
La celebració comptarà també amb una exposició que repassa la història de la formació militar, un cicle de conferències i un campionat de tir el proper 27 de setembre.
El castell de Sant Ferran de Figueres acollirà el proper dissabte a partir de les dotze del migdia una jura de bandera civil.
Es tracta de l'acte central de commemoració del 375è aniversari del regiment Arapiles 62 (que s'ubica a la base de Sant Climent Sescebes) i on s'han inscrit fins ara 230 persones.
El coronel i comandant militar a Girona, Javier Mur, ha explicat que l'acció s'emmarca en la voluntat d'acostar l'Exèrcit als ciutadans i "permetre'ls" manifestar el seu compromís amb el cos i Espanya.
Mur ha assegurat que cada vegada és més difícil donar a conèixer les activitats que fan i costa arribar a la població, especialment als joves.
Malgrat això, ha explicat que preveien arribar als 150 inscrits però que les xifres han superat les seves expectatives perquè a hores d'ara ja en tenen més de 200 i esperen tancar inscripcions amb 250.
Mur ha detallat que la jura és una figura que es realitza en altres indrets i que s'ha decidit fer-la a la fortalesa per acostar-la a més gent i, alhora, per donar a conèixer el monument militar.
L'acte comptarà amb la participació d'uns 350 efectius, entre els quals hi haurà el "Batalló d'Honors"(format per tres unitats), unitats de companyia, l'"Esquadra de Gastadors", la "Banda de Guerra" i la banda i música de la Brigada "Aragón" I. Per al "jurament", hi haurà les banderes nacionals acompanyades de l'escolta dels regiments d'infanteria de Galicia número 64 (de Jaca) i el regiment d'infanteria Arapiles 62.
Figueres i Sant Climent no hi assistiranA l'acte, que presidirà el general de la brigada "Aragón" I José Luis Sánchez Martínez-Falero, s'hi ha convidat diverses autoritats.
Entre elles, al subdelegat del govern espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, el delegat territorial de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, i a les alcaldesses de Figueres, Marta Felip, i Sant Climent Sescebes, Olga Carbonell, que ja han avançat que no hi assistiran.
El coronel ha insistit que l'organització de la jura de bandera suposa un important esforç per la base de Sant Climent a nivell de seguretat i organització perquè els efectius del cos mantenen aquests dies les seves activitats habituals i preparen operacions, entre les quals hi ha una missió al Senegal.
Una exposició i un cicle de conferènciesLa commemoració comptarà amb altres activitats com una exposició històrica sobre el regiment al castell, que s'inaugurarà aquest dimecres i que es podrà visitar a partir de dijous.
La mostra fa un repàs a l'evolució de la unitat a través d'onze espais on s'aborda, entre d'altres, la relació de la formació militar amb Catalunya.
També s'ha organitzat un cicle de conferències pels propers 21 i 22 de setembre.
Finalment, el 27 de setembre es realitzarà un campionat de tir on participaran dotze equips de l'exèrcit de terra i aire, la Guàrdia Civil, la policia espanyola, els Mossos d'Esquadra i policies locals.
Una formació creada l'any 1642El regiment Arapiles 62 té el seu origen a la companyia d'estudiants de Salamanca, organitzada per la guerra amb Portugal el 19 de setembre de 1642.
Al llarg d'aquest gairebé 400 anys ha participat en diversos conflictes bèl·lics i, a hores d'ara, es troba en un procés de transformació per adaptar la seva estructura a l'Exèrcit de terra.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Des de finals del passat mes de gener ja es pot consultar on-line el número 51 de la revista Temps d'Educació, amb el monogràfic «L'ensenyament de les humanitats: Perspectives de futur?».
La publicació especialitzada editada per l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) de la Universitat de Barcelona dedica la seva atenció a les humanitats en aquest número corresponent al segon semestre de 2016.
La publicació compta amb d'altres continguts d'alt interès, tots disponibles en accés obert de manera electrònica.
Amb un total de 7 textos d'acadèmics destacats en l'àmbit humanístic de diferents universitats catalanes, el monogràfic ofereix una visió panoràmica del debat actual sobre l'ensenyament de les Humanitats al nostre entorn.
Preguntar-se per l'ensenyament porta als diferents autors a interrogar-se també sobre el paper de les Humanitats en relació a la recerca, la innovació o a l'impacte del coneixement en la societat.
S'obren un conjunt de debats que estan ben vius i que, tot i centrar-se en l'entorn català, aporten idees que poden ser vàlides per a altres contextos en el marc universitari.
Josep Monserrat, professor agregat Serra Hunter i Degà de la Facultat de Filosofia de la UB, en la introducció del monogràfic, es fa patent que ''en un moment de grans canvis i de moviments tant en les estructures internes com en el marc social on treballen les universitats, cal procurar tenir clares les línies generals de les seves funcions de manera que quedi ben establert el seu compromís amb el país que les fa possibles.
També es tracta de fer que la societat sigui conscient de la responsabilitat que implica voler disposar d'una universitat, i precisament d'una universitat i no d'una altra cosa''.
Ja que gairebé és un tòpic el plany per les humanitats.
A continuació podeu trobar els enllaços a cadascun dels articles que formen part del monogràfic «L'ensenyament de les humanitats: Perspectives de futur?» del número 51 de la revista Temps d'Educació:
Volem destacar l'article escrit pel Dr.
Gaspar Coll, professor titular de la UB i Comissionat del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona des del gener del 2014 fins al 19 de desembre del 2016, que reflexiona sobre la situació actual de les Humanitats per afrontar als reptes de la societat i de la institució universitària.
Proposa algunes possibles respostes a partir de l'aplicació i la interdisciplinarietat de la recerca, amb el Parc de les Humanitats i les Ciències socials com una experiència pilot il·lustrativa.
Temps d'Educació és una revista, fundada al 1989 a la Universitat de Barcelona i dirigida successivament pel Dr.
Margarida Cambra (1993-1996) i pel Dr.
Conrad Vilanou (des de 1997), amb periodicitat semestral que publica treballs referits a l'educació i la formació en tots els àmbits i nivells on s'acullen diferents estudis, informes de recerca i avaluació crítica d'experiències, com també reflexions, assaigs i notes de lectura.
A més a més, és una revista científica indexada a RACD, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i a REDINET (MECD). |
La capital de la Segarra es convertirà en la segona 'Vila del Llibre' catalana.
El Consistori de Cervera ha convocat el primer concurs públic per triar la imatge del cartell de la 1a edició de 'Cervera, Vila del Llibre'.
Aquest esdeveniment cultural tindrà lloc al llarg del cap de setmana del 22 i 23 d'octubre d'enguany.
La Fira del Llibre de Cervera es celebrarà el 22 i 23 d'octubre
La convocatòria està adreçada a joves creadors visuals del país, els quals, a més a més de fer una proposta de cartell publicitari, hauran incloure una adaptació del seu disseny en format punt de llibre.
Les propostes poden presentar-se fins al divendres 19 d'agost i seran avaluades per dos artistes locals cerverins, dos membres de la Paeria i un representant de Viladelllibre.cat.
El primer premi del concurs seran 300€ i el segon 150€.
El municipi de la Segarra, així, vol convertir-se en la segona ciutat catalana que és 'Vila del Llibre'. |
Convocatòria adreçada especialment als estudiants de la UdG que vulguin demanar una estada ERASMUS i els cal disposar d'una acreditació en anglès.
L'examen d'anglès per a Erasmus té com a objectiu avaluar i certificar el nivell de les quatre destreses lingüístiques (comprensió oral, comprensió escrita, expressió i interacció escrita i expressió i interacció oral) a nivell B2, segons es detalla en el Marc europeu comú per a les llengües, o B2.1 (la primera part del nivell B2).
--Si se supera l'examen amb un mínim de 5 en cada una de les àrees: certificat d'acreditació de nivell B2 en Anglès emès pel Servei de Llengües de la Universitat de Girona (vàlid a tots els efectes en l'àmbit de tot Catalunya).
--Si no se supera l'examen amb un mínim de 5 a cada àrea però es treu una nota global de 4.5 o superior: acreditatiu de coneixements d'anglès B2.1 (vàlid per al requisit de llengua per a la convocatòria Erasmus de la UdG).
--Si es treu una nota global inferior al 4.5 no s'emet cap tipus de document o certificat.
Cal clicar la pestanya "Matricula't" i seguir les instruccions del programa.
--Les persones que no puguin fer matrícula en línia, cal que en el període de matrícula, enviïn un correu a [EMAIL] amb les dades següents: nom, cognoms, DNI i telèfon. |
El seu fill, també condemnat pel cas Hisenda, ha entrat al mateix centre penitenciari aquesta tarda
Barcelona (ACN).- L'expresident del FC Barcelona i empresari immobiliari Josep Lluís Núñez ha ingressat aquest diumenge a la presó de Quatre Camins (Vallès Oriental) per complir una condemna de dos anys i dos mesos pel cas hisenda, segons han confirmat fonts penitenciàries.
L'Audiència de Barcelona havia donat deu dies a Núñez perquè efectués l'ingrés i avui s'acabava el termini.
Núñez està condemnat per la trama de corrupció creada per subornar alts càrrecs de l'Agència Tributària per eludir impostos durant els noranta.
Tant l'Audiència com la Fiscalia s'havien oposat a acceptar el recurs de Núñez demanant la suspensió de la pena adduint que la condemna per corrupció i els delictes fiscals eren molt greus.El fill de Nuñez, Josep Lluís Nuñez i Navarro, també ha ingressat a la presó de Quatre Camins aquest diumenge a la tarda a la mateixa hora que el seu pare.
L'Audiència de Barcelona va donar també deu dies a Núñez fill perquè ingressés, un termini que s'acabava aquest dilluns.
Nuñez i Navarro està condemnat a dos anys i dos mesos de presó també pel cas 'Hisenda'.
El termini per a l'expresident del Barça s'acabava aquest diumenge després que l'Audiència rebutgés, altre cop, el recurs presentat per Núñez demanant la suspensió de la pena de dos anys i dos mesos de presó pel cas Hisenda, a l'espera de la resolució de la petició d'indult al govern espanyol.
El tribunal ja havia rebutjat un recurs anterior, amb el suport de la fiscalia, que també s'havia oposat a la suspensió de la pena al·legant que la condemna per corrupció i delictes fiscals era molt greu i que la petició d'indult tenia poques possibilitats de prosperar.
En la interlocutòria, l'Audiència de Barcelona recordava que tot i que el Tribunal Suprem va rebaixar la pena de sis anys a dos any i dos mesos, el delicte pel qual va ser condemnat, suborn continuat, és molt greu i va afectar seriosament les arques públiques, aprofitant-se de la seva privilegiada situació social.
Igualment, l'escrit explicava que Núñez no només no s'ha penedit dels seus actes -haver subornat durant anys inspectors d'Hisenda per eludir el pagament d'impostos- sinó que, a més, en els últims dies ha publicat un comunicat on es presenta gairebé com a "víctima d'una injustícia".
En el mateix sentit de retret social, l'Audiència deia que és poc probable que se li concedeixi l'indult, que és una mesura excepcional, ja que en casos de corrupció no se sol concedir.
Si li concedissin, continua, també serviria per perdonar la part de pena que faltés per complir.
Sobre la seva avançada edat, l'Audiència apuntava que seran els serveis penitenciaris els que dictaminaran com ha de complir la pena de presó.
D'altra banda, l'Audiència també va ordenar fa uns dies l'ingrés a presó d'uns altres cinc condemnats en la trama, tot i que el fiscal, en aquests casos, no s'havia oposat a la suspensió de la pena.
Es tracta de Roger Bergua i Álvaro Pernas, exinspectors, l'empresari Eduardo Bueno, excandidat d'Alianza Popular, i els assessors fiscals Francisco Colomar i Salvador Sánchez Guiu, comptable del grup Núñez i Navarro, tots amb penes d'entre 20 i 26 mesos.
Actualment compleixen pena de presó per aquest cas Josep Maria Huguet, exinspector en cap d'Hisenda a Catalunya i condemnat a sis anys i deu mesos, i Manel Abella, exinspector, condemnat a sis anys i mig.
L'advocat Juan José Folchi, condemnat a tres anys i tres mesos, ja està en tercer grau.
Huguet ja va ingressar a presó el març passat a petició pròpia i va sol·licitar l'indult parcial al govern espanyol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El club blanc-i-blau, que ha pagat 1,5 milions d'euros al Llevant per l'exjugador del Barça, la Reial Societat i el Granada, ha firmat per al que resta de temporada i dues més (amb una més d'opcional).
Amb 30 anys arriba en plena maduresa esportiva, en tractar-se d'un porter.
Oier ha destacat que fitxar per l'Espanyol "és fer un pas endavant en la meva carrera esportiva".
El jugador basc confia plenament en el grup i creu que l'equip "se salvarà" perquè hi ha un bon grup i un bon ambient i perquè l'afició hi confia, tot i la derrota de la jornada passada contra el Granada.
Tot i la situació delicada del conjunt perico, Oier diu que arriba per sumar i amb confiança.
El porter d'Irun ja havia mantingut contactes amb l'Espanyol a l'estiu, però no va poder concretar-se el fitxatge.
Mesos després, s'ha fet realitat.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Coronavirus a Barcelona, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Acciona Aigua ha interposat aquest divendres un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la resolució de l'òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), adscrit a la Generalitat, d'excloure-la del concurs públic per obtenir la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), ha informat l'empresa en un comunicat.
El recurs pretén així defensar la correcta concessió a Acciona, en línia amb un altre recurs semblant ja interposat per la Generalitat fa una setmana davant del mateix TSJC, i com a resposta a un recurs previ d'Agbar, l'empresa que liderava l'altra oferta presentada i que va recórrer davant de l'OARCC la concessió.
La Generalitat va decidir adjudicar a un consorci liderat per Acciona Aigua la gestió de l'ATLL durant els pròxims 50 anys per un valor de 1.000 milions d'euros, dels quals Acciona ja ha pagat 300 milions, de manera que ha començat a operar el servei el passat 1 de gener.
Acciona considera que la interposició del recurs, juntament amb el del Govern, fa que la resolució de l'OARCC no pugui considerar-se ferma, "cosa que impedeix l'anul·lació de l'adjudicació" fins que els tribunals no es pronunciïn definitivament.
El recurs de l'empresa de la família Entrecanales sosté que la seva oferta "compleix escrupolosament" amb les bases de la licitació --tal com ja ha assegurat el Govern en el seu recurs--, i per aquesta raó és la resolució de l'OARCC la que vulnera l'ordenament perquè considera vinculant un programa d'obres que el plec de condicions qualifica d'indicatiu.
Acciona critica que la seva "injustificada exclusió" es basa únicament en l'esmentat calendari d'obres, un element que considera suficient per anul·lar la resolució de l'OARCC als tribunals i confirmar la validesa jurídica de la concessió.
A més, considera que la resolució de l'organisme català és "d'impossible execució" perquè no anul·la cap procediment de licitació, ni l'adjudicació, ni la formalització del contracte, a més de no ordenar la retroacció de les actuacions, dictaminant l'exclusió d'Acciona sense referència a altres empreses que formen part del concurs públic.
Per tot això, ha sol·licitat per motius d'interès públic la suspensió dels efectes de la seva exclusió, ja que entén que fer marxa enrere ara generaria "greus i irreparables perjudicis" per a les dues parts del contracte, els usuaris del servei i els treballadors de l'ATLL.
En aquest sentit, recorda que l'oferta d'Acciona era més econòmica per al consumidor --ha ofert 0,70 euros per metre cúbic respecte dels 0,79 d'Acciona-- i assegurava a més el manteniment dels 225 treballadors de l'ATLL durant els 50 anys que duri el contracte.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |