text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
Ja sigui sol, associat a una cadena com NH o formant part de la societat Sercotel, l'hotel Costabella ha demostrat al llarg de més de quatre dècades que els hotels petits també tenen el seu lloc
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Les millors receptes amb productes de temporada, l'acompanyarem amb una pastisseria mes lleugera i saludable. |
L'entrenador del FC Barcelona, Quique Setién, ha assegurat que aquest diumenge davant el Granada, en la seva estrena com a tècnic blaugrana, espera un equip "amb un estímul important per posar en pràctica les coses" que han treballat aquesta setmana, que ha anat "moltíssim millor" de l'esperat perquè ha vist la "predisposició" dels futbolistes, i ha advertit que tot i que hi ha "jerarquies" en la plantilla, es guanyaran la titularitat "al camp".
"Avui els he dit a tots que les alineacions del partidet dels dos equips no tenen res a veure amb les de demà.
Vull que estigui tothom connectat.
Hi ha jugadors amb una jerarquia que els posa en un graó superior, però un s'ho guanya al camp.
Pot ser el protagonisme va canviant d'una setmana a una altra", ha declarat en roda de premsa.
A més, ha reconegut que la setmana ha anat "francament bé", "moltíssim millor" del que s'esperava.
"Quan et presentes en un nou equip sempre tens incerteses, però m'ha sorprès la predisposició, l'acceptació als canvis, i estic molt content de tot: de la feina, de la capacitat per entendre qualsevol cosa que els dius...
Ha estat tot meravellós", ha indicat.
"El que jo proposo quan arribo a qualsevol lloc és donar unes pautes per instal·lar en el seu cervell i que tot surti com nosaltres volem.
Ja veurem en quina mesura i a quina velocitat tot el que plantegem es veurà en el terreny de joc.
No tindrem una referència clara fins que passin un seguit de partits", ha analitzat.
En aquest sentit, el preparador càntabre ha explicat que els seus futbolistes encara no han aconseguit tot el que poden aconseguir.
"Ni ells mateixos són conscients del que serien capaços de fer en un context adequat.
Si el jugador és receptiu, posa ganes en aprendre i en voler millorar, us podríeu arribar a sorprendre del que és capaç.
Hi ha molta gent que se supera a si mateixa, i l'única cosa que cal fer és posar voluntat de voler aprendre", ha subratllat.
Davant el seu primer partit com a tècnic blaugrana, Setién ha reconegut que està "desitjant que arribi" diumenge.
"Hi haurà moments difícils, però la força que porto, aquest vent del nord que un ha patit, serà aquí cada dia", ha dit, abans de parlar de la seva filosofia.
Mai els diré als futbolistes que nomnés amb el resultat em val.
Si un juga bé, té més possibilitats de guanyar.
Sempre procuraré que el meu equip jugui bé, perquè tindré més possibilitats de guanyar", ha assenyalat.
D'altra banda, ha reconegut que encara que "l'exigència és absoluta", se l'autoimposa.
"L'exigència no me la imposa el club, me la imposo jo.
Mai he estat conformista; no m'hauran de cridar l'atenció des del club.
Porvaré d'aïllar-me de moltes coses per evitar descentrar-me i patir un desgast.
Sé que rebré crítiques, però no estaré pendent d'això, sinó de treballar, de convèncer els futbolistes i d'anar-me'n content a casa després dels partits", ha expressat.
Tampoc ha ocultat que encara li "costa" pensar que està dirigint el Barça.
Em llevo i dic: 'hòstia, vaig a entrenar aquests jugadors'.
No es pot estar en un lloc millor, i això és una cosa difícil d'assimilar", ha confessat.
"Penso de manera humil, sé el que costa aconseguir les coses; em considero vàlid, però no és suficient.
La realitat és que això és un regal absolutament inesperat, que aprofitaré cada dia que sigui aquí.
Faré tot el que vaig fer en el Lugo perquè les coses surtin bé", ha afirmat.
Sobre el Granada, Setién espera que al Camp Nou hi hagi la mateixa actitud que el va portar a guanyar el partit de la primera volta (2-0).
"Suposo que voldran repetir aquest partit, que els va anar molt bé.
És possible que tornin a tenir aquest nivell; esperem el millor rival possible.
Ens posarà les coses difícils i no serà un partit fàcil; guanyar fàcil ho podrem fer de vegades, però no sempre", ha manifestat.
"Espero que sigui un Barça no sobreexcitat, però amb un estímul important per posar en pràctica les coses que hem estat parlant durant la setmana.
Segur que no serà cosa d'un dia, espero que les coses es mantinguin en el temps.
Pots guanyar o perdre, però aquesta exigència, aquesta intensitat i lucidesa amb la pilota ha de ser una cosa permanent", ha continuat sobre el duel d'aquest diumenge.
No obstant això, no ha donat pistes sobre qui ocuparà el lloc de Luis Suárez com a davanter centre, o si canviarà l'esquema.
"Qualsevol proposta que li fem a qualsevol jugador la ha d'admetre amb entusiasme.
L'absència de Luis és un problema perquè és un dels millors davanters centre del món, però mirarem de minimitzar aquestes dificultats", ha apuntat.
També ha reconegut que ha parlat "amb gairebé tots els jugadors" individualment, entre ells Messi.
Amb gairebé tots he tingut alguna conversa.
M'agrada intercanviar moltes impressions amb els jugadors, saber què pensen, debatre.
Avui hi ha hagut un cas amb Arturo, que li he comentat una cosa i l'ha aplicat molt bé.
La comunicació entre ells i nosaltres serà total i absoluta", ha dir, abans de continuar parlant del xilè Vidal.
"És cert que li donem molta importància a l'ordre.
Hi ha alguns jugadors, com Arturo, que acostumen a perdre la posició, i incidirem molt en això.
Ho acabarem aconseguint perquè és una part important de la nostra manera d'entendre això", ha afegit.
El preparador càntabre, que ha definit Arthur com "un futbolista extraordinari, que ho entén tot", ha afirmat també que mirarà d'anar coneixent tots els jugadors del filial.
"Riqui -Puig- és un grandíssim jugador i opcions en tindran tots.
Ha entrenat tota la setmana amb nosaltres i potser la setmana vinent sigui un altre.
No acostumo a fixar-me en els noms, sinó en què m'aporten en els entrenaments.
A més, Setién ha descartat parlar ara per ara de possibles fitxatges.
"Encara és molt aviat per prendre decisions, m'agrada pensar les coses i no moure'm per impulsos.
Ens hem donat un marge per parlar d'aquest assumpte", ha exposat.
Finalment, ha bromejat sobre la seva participació en un entrenament amb els jugadors.
"Fa sis mesos que no toco una pilota i aniré a més.
M'agrada sentir els futbolistes, transmetre'ls coneixements.
La realitat és que em continuo sentint un d'ells.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Organitzacions defensores dels drets humans i familiars de les víctimes de les massacres de La Cantuta i de Barrios Altos intentaran revertir als tribunals, tant peruans com internacionals, la decisió adoptada pel president Pedro Pablo Kuczynski (PPK) d'indultar el seu antecessor Alberto Fujimori.
La Sala Penal Nacional peruana i la Convenció Americana de Drets Humans seran ben aviat les instàncies en què es qüestionarà l'indult i, especialment, el dret de gràcia que clausura tots els processos pendents de l'autòcrata.
L'exfiscal de la nació José Peláez Bardales va considerar ahir que el primer dels beneficis atorgats per l'actual president peruà –l'indult– estaria «mitjanament sustentat» en l'acta mèdica.
No obstant, l'altra concessió del president –la gràcia presidencial– és una «violació de la Constitució» perquè no s'han fonamentat les motivacions per atorgar-la.
El mateix va opinar Diego García Sayán, que va ser ministre de Justícia del Govern de transició que va sorgir al caure Fujimori, a finals del 2000, i després jutge de la Cort Interamericana de Drets Humans.
Alberto Fujimori continuarà a Lima quan abandoni la clínica on va rebre l'indult i la gràcia presidencial.
«És un home lliure», va dir el seu exadvocat William Paco Castillo.
Martha Moyano, una exparlamentària pròxima a l'indultat, va assegurar que aquest es mantindrà al marge de la vida política peruana.
«El seu estat de salut no l'hi permet [tornar]», va dir, sense convèncer els que creuen que l'autòcrata va intervenir en la seva sortida de la presó, on complia una condemna de 25 anys per les seves responsabilitats en els assassinats de 25 persones, perpetrats a començaments de la dècada dels anys 90.
Les paraules, pacte i intercanvi de favors estan a l'ordre del dia i aprofundeixen la falta de credibilitat d'un sistema polític en què el primer president del postfujimorisme, Alejandro Toledo, i el llavors oficial de l'Exèrcit que es va rebel·lar contra l'autòcrata per ser més tard cap d'Estat, Ollanta Humala, es troben el primer pròfug i el segon en arrest domiciliari, immersos en la mateixa trama de corrupció de la qual va sortir indemne l'actual mandatari: les relacions amb la constructora brasilera Odebrecht.
Per al diari La República, Fujimori va ser «el gran negociador del seu propi alliberament».
En el seu editorial d'ahir el rotatiu assenyalava que «no és possible ignorar el teatre fujimorista que fa uns quants anys que intenta enganyar els peruans amb una suposada malaltia terminal, les fotos arreglades i retocades per provocar llàstima, les posades en escena amb periodistes amics, la presó daurada a disposició del seu capritxós ús, la generosa organització penitenciària que li permetia llargues visites, les festes amb bandes (de músics, és clar) estrangeres, i el blindatge que per a tots aquests propòsits van exercir les bancades parlamentàries fujimoristes».
De fet, Fujimori no va ser un pres particularment valent, sinó «conegut pel seu pànic per encarar amb fermesa la conseqüència dels seus actes», afegia.
De moment, Alfredo Cresp o, advocat d' Abimael Guzmán, el líder de la guerrilla maoista Sendero Luminoso, derrotat per Fujimori el 1992 i des d'aleshores entre barrots, li ha demanat a Kuczynski un indult per al seu client similar al que va rebre el Chino.
El lletrat recorre als mateixos arguments de la defensa de l'autòcrata i de PPK: els problemes de salut del president Gonzalo, com anomenen Guzmán, i la necessitat d'afavorir la reconciliació nacional. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
L'any 2011 el 6,82% de la població catalana de 18 a 64 anys va muntar una empresa o preveia fer-ho.
Així ho constata l'estudi GEM de referència en matèria d'emprenedoria presentat a mitjans de juny al saló Biz Barcelona.
L'any passat el nombre d'emprenedors a Catalunya va augmentar per primera vegada des que va començar la crisi, remuntant des del punt mínim assolit al 2010 amb un 5,04% però lluny del 8,39% del 2007.
En total, 334.500 persones van crear una empresa o pensaven donar el pas.
A Sabadell el 2011 també ha destacat respecte els darrers anys per l'efervescència emprenedora.
El Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament va atendre l'any passat més de 1.000 persones amb una idea de negoci i va ajudar a establir prop de 150 empreses.
Aquestes xifres d'interessats per l'emprenedoria, que han anat augmentat en els darrers anys, suposen el doble dels registrats al 2008, quan prop de 500 persones van assistir a les sessions informatives de l'organisme municipal, que va ajudar a la formació de poc més d'una seixantena d'empreses.
Els motius per emprendre són bàsicament dos: per oportunitat o per necessitat:
Però l'altra part es deu a la manca d'oportunitats i sortides professionals des de les universitats.
Els joves ja no perceben tant segur el fet d'entrar a treballar en una mitjana o gran empresa", explica Albert Torruella, tècnic de Creació i Consolidació d'Empreses al Vapor Llonch de Sabadell.
A Catalunya, igual que a Sabadell, el nombre d'autònoms respecte el 2010 va experimentar un lleu descens amb unes 530.000 persones a finals de 2011 (12.760 persones a Sabadell).
Això sí, l'any passat va acabar amb un lleuger augment del nombre d'empreses creades, 1.200 empreses a tot Catalunya, i amb un descens en el nombre d'empreses dissoltes: 253 front les 300 del 2010.
Els emprenedors catalans fan servir 35.000 euros de mitjana com a capital inicial per engegar un negoci.
Una altra dada prou significativa que aporta l'estudi GEM és que només la meitat de les empreses supera els 5 anys de vida.
Com apunta Torruella, entre les principals causes figuren "la mala gestió, la falta d'entesa entre socis, i la manca de formació dels emprenedors o de finançament".
El perfil de l'emprenedor és el d'un home de mitjana edat amb estudis, sobretot secundaris i universitaris, tant actius com en situació d'atur.
Si bé hi ha molts tipus d'emprenedors, entre les característiques bàsiques que els defineixen destaquen el treball, la proactivitat, la creativitat i l'empenta.
Amb tot, els experts recomanen treballar el màxim el pla de negoci, bàsic per aconseguir finançament, i que també servirà per analitzar els factors que incideixen en el projecte com ara la competència, el mercat, els recursos materials i humans, els costos de productes...
En definitiva la previsió d'ingressos i despeses que pot generar l'activitat.
Així mateix, assenyalen com a fonamental el desenvolupament d'habilitats directives i un cert coneixement de gestió d'empreses.
Periodista i experta en comunicació corporativa.
Descobreixo Sabadell a cada passa. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Una vintena de diputats de la candidatura independentista –d'ERC i independents– presenten una proposta de resolució perquè no es renovin els concerts quan venci la vigència actual
Unitat d'acció finalment a Junts pel Sí (JxSí) per rebutjar la proposició de llei de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) per retirar els concerts educatius a les escoles que segreguen per raó de sexe a través d'una modificació de la llei d'educació de Catalunya (LEC).
Els 62 diputats independentistes han votat finalment junts per tombar –gràcies també als vots del PP i l'abstenció de C's– la iniciativa presentada per CSQP.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
· Entitat Pública Empresarial Local Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega
· Societat Urbanística Municipal de Tàrrega d'Habitatge Social SL
· Consell Municipal de Participació Ciutadana
· Juntes de Veïns dels pobles del municipi
· Comissió de seguiment del contracte amb l'empresa concessionària del subministrament d'aigua SOREA
· Comissió de seguiment de la gestió de l'emissora municipal Ràdio Tàrrega
· Comissió de seguiment del Pacte Local pel desplegament de les infraestructures de telefonia mòbil al sòl urbà |
El torero Serafín Marín va transcendir l'àmbit estrictament taurí quan l'any 2010 va ser un dels assistents en l'acte de presentació de campanya de Ciutadans al teatre Romea.
Poc després, i en el context de la prohibició dels espectacles taurins a Catalunya, Marín es va convertir en l'últim en torejar a Catalunya el 25 de setembre del 2011.
També per la Mercè, però un any abans, el 2010, una de les últimes corrides va ser instrumentalitzada per Ciutadans per fer una protesta en contra de la prohibició i va acabar amb Albert Rivera i el mateix Marín sortint a collibè per la porta gran com mana la tradició torera per a les grans ocasions.
Vuit anys més tard però, Serafín Marín, que ha passejat la senyera i la barretina per places de toros d'arreu, s'ha passat, 'montera' inclosa, a les files de Vox, segons ha avançat 'El independiente', que assenyala que anirà de número tres a la llista dels ultres per Barcelona de les eleccions del 28-A. |
La sala de venipunció i drogues Baluard del districte barceloní de Ciutat Vella es traslladarà a la nova ubicació a l'edifici on operava fins a novembre el Centre d'Urgències i Atenció primària (Cuap) Perecamps, a l'avinguda Drassanes, per a la qual ja han començat les obres, amb la previsió que el trasllat s'efectuï a la primavera del 2017.
La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha destacat en roda de premsa que el nou espai inclourà no només la sala de consum --anomenada sala de reducció de danys, amb dutxes i un espai 'calor-cafè', per menjar--, sinó també programes de tractament, convertint-se així en un Centre d'Atenció i Seguiment (Cas) integral.
El nou centre --situat molt prop de l'actual, que està ubicat a la muralla del recinte històric de les Drassanes Reials-- tindrà 530 metres quadrats en dues plantes i un soterrani, que inclouran consultes mèdiques, despatxos, espai per a teràpies individuals i grupals, dutxes, magatzem i zona específica per al personal.
Acompanyada per la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, i les tècniques de drogues Maribell Pasarín i Teresa Brugal, Tarafa ha ressaltat que el trasllat representarà també una millora de les condicions dels 39 treballadors del centre actual --que previsiblement s'incrementaran en el nou--, i Pin ha detallat que el Museu Marítim té la intenció d'usar la sala que quedarà lliure al recinte.
Han recordat que l'alcohol és la primera substància per la qual els ciutadans sol·liciten tractament --el 48% del total--, i han explicat que l'actual centre, obert el 2004, ha rebut en el primer semestre d'aquest any 1.276 usuaris diferents, amb 300 usuaris de mitjana al mes, amb més de 200 de consum injectable i unes 80 d'altres substàncies.
Pin ha explicat que han activat una comissió de seguiment amb entitats i ciutadans de la zona sobre el trasllat, i ha dit que intensificaran la neteja i la presència d'educadors de carrer, amb l'objectiu d'"avançar-se per evitar que pugui haver-hi dinàmiques que perjudiquin l'entorn".
Han defensat que aquests centres no produeixen cap efecte crida, ja que la sobredosi a Barcelona s'han reduït els últims anys i també han baixat les xeringues que es recullen al carrer, i han passat d'unes 12.000 a la ciutat el 2004, quan va obrir la sala Baluard, a unes 1.000 aquest any, amb 800 a Ciutat Vella.
Han destacat que Barcelona té 14 centres d'atenció i seguiment, set dels quals amb serveis integrals --venipunció i tractament, inclòs el futur de Baluard--, per la qual cosa tres districtes de la ciutat no tenen un centre amb els dos serveis, cosa que s'avaluarà amb vista al pròxim pla d'acció drogues, amb una durada prevista de tres anys.
Tarafa ha explicat que avaluaran la necessitat i la urgència dels districtes que no tenen un Cas integral --els de l'Eixample, Gràcia i Nou Barris--, estudiant les prioritats, i ha assenyalat que el que té més necessitat dels tres és el de Nou Barris, per la qua cosa seria el primer on començarien a treballar si així ho determina aquesta avaluació.
També avaluaran per al pròxim pla de drogues com reduir els impediments de les mares consumidores per accedir al tractament --Brugal ha dit que "la renúncia als fills" en ocasions ho dificulta--, i la possibilitat d'acollir drogoaddictes en albergs a les nits, ja que actualment no poden accedir i no tenen cap equipament en els quals pernoctar.
El trasllat de Baluard, impulsat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (Aspb), s'emmarca en la reordenació de recursos sanitaris a Ciutat Vella, que inclou el canvi d'ubicació del Cuap Perecamps al carrer Sant Oleguer, ja efectuat, i també el trasllat de les unitats de Malalties de Transmissió Sexual, de Medicina Tropical i de Tuberculosi al mateix edifici de Sant Oleguer.
També preveu el trasllat els centres de salut mental d'adults i infantil i juvenil al centre d'atenció primària (Cap) Drassanes, en una reorganització en què l'Ajuntament aporta 1,3 milions d'euros, mentre que el Servei Català de la Salut destina un altre milió.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Advocat i membre de Barcelona en Comú.
El periodista i col·laborador de CRÍTIC Antoni Trobat ha publicat el llibre 'Un país anomenat nosaltres', un recull de reflexions sobre el republicanisme, l'esquerra, Mallorca i el sobiranisme.
El llibre es presenta avui 28 de novembre a Barcelona a les 19h a Cotxeres de Sants amb un col·loqui entre Eulàlia Reguant, regidora de la CUP de Barcelona, Josep Maria Jové, exsecretari general d'Economia per ERC, i Jaume Asens, tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona.
Asens, de mare mallorquina, ha escrit aquest article fent la glosa del llibre.
"Nosaltres" era el títol d'una revista republicana i socialista manacorina dels anys trenta.
I amb aquest pronom, Antoni Trobat, acaba de publicar el seu llibre 'Un país anomenat Nosaltres' (Illa Edicions, 2018), un recull de columnes d'opinió publicades a l"Ara Balears' entre 2016 i 2018, com a proposta per construir el «nosaltres» del futur.
L'historiador i periodista, veí des de fa dotze anys de Barcelona, escriu sobre la seva estimada Mallorca on la 'Mediterrània primer' és la consigna que uneix el collage de textos reunits.
Des del punt de vista estilístic, els textos es situen a mig camí entre l'assaig breu i l'opinió periodística.
Un discurs del conflicte l'efecte del qual, evocant Perry Anderson, depèn d'un delicat equilibri entre les exigències de la veritat i les temptacions de la ira, el deure de debatre i el zel per inflamar.
No són, doncs, articles que aspirin a la distància i a la fredor.
Com diria Jean Paul Sartre, són textos que prenen partit amb un compromís militant i situat en el seu temps.
Estan escrits a partir d'experiències biogràfiques que, des de l'exercici del periodisme de trinxera, han intentat reflectir una mirada heterodoxa d'un historiador sobre el seu entorn immediat.
Un fil comú els travessa: la reivindicació nacional mallorquina sense essencialismes ni folkloritzacions en el rerefons de l'univers mediterrani.
Aquesta aproximació no és neutral.
Ve animada, per descomptat, per una perspectiva empàtica amb l' "ésser" illenc.
El punt de partida és la constatació que els mallorquins d'origen català començaren a identificar-se internament com a mallorquins a partir del segle XV.
Van crear una identitat amb elements comuns amb la resta de terres de parla catalana però clarament diferenciada.
Per això, Trobat invoca l'estudi del medievalista mallorquí Antoni Mas que desenvolupa el concepte de "criollització ", com procés de "mallorquinització" que es produeix de forma semblant al que va passar amb les colònies castellanoandaluses a Amèrica del Sud o les angleses d'Amèrica del Nord.
Com elles, Mallorca també crearà una nova identitat nacional pròpia.
I a més, diferenciada de la resta d'illes baleàriques.
Més enllà de les formulacions comunes o administratives de l'arxipèlag, les illes tenen singularitats geogràfiques, culturals i històriques singulars.
El domini britànic durant una mica menys d'un segle sobre Menorca, per exemple, li confereix una idiosincràsia diferent a Mallorca.
Des d'aquesta singularitat illenca, un Trobat més literari ens fa viure, respirar, imaginar, somiar, i rebel·lar-nos a favor d'un poble heterogeni, en el qual la reflexió i la passió es donen la mà i l'estètica i l'ètica es busquen per crear un món millor.
S'endinsa, llavors, en la comprensió de la psicologia col·lectiva, antropològica i geogràfica de l' "homo mallorquinensis".
Com Josep Pla sobre Catalunya, ell diu "som italians" però amb un individualisme exacerbat, de tarannà llunàtic.
Ens descriu un país viu, ple de contradiccions i mestís, on reivindica el flamenc com a cultura mallorquina i lliga Palma amb la "Part Forana".
Es un relat àgil on el llegat musulmà o jueu de l'illa són les runes benjaminianes des d'on construir el "nosaltres" del futur.
En les seves estampes illenques també hi apareixen els amos del camp de cotó, el passat esclavista, els pagesos, la tramuntana illenca, els glosadors i els poetes, els silencis i els secrets a veus, l'alteritat del 'moro' i els protestants, els insignes representants de la dreta anticatalanista, l'aristocràcia mallorquina i les elits que espolien a les illes igual que arreu, la lluita per obrir fosses i per l'enderrocament del monòlit feixista palmesà de Sa Feixina, la significació de la diada nacional el 31-D i la televisió pública IB3, la problemàtica de la immigració o la multiculturalitat.
En el llibre s'hi descriu Mallorca com país que forma part d'unes illes mediterrànies amb una posició fronterera, enmig del mar, i més a prop d'Algèria que no del Marroc.
És en aquest punt, on en les seves pàgines ressona l'eco menorquí d'un Albert Camus d'origen algerià.
El filòsof francès reivindicava l'essència mediterrània d'unes illes solars que s'obrien com a flors als seus visitants.
Camus, com 'pied noir' i alhora representant del cafè dels existencialistes parisencs, tenia un peu en cada costa i sempre va reivindicar a la vegada el mediterrani europeu i africà, aquest continent líquid envoltat de terra.
En l'obra de Trobat està també present la defensa camusiana de l'esperit mediterrani d'arrel llibertària enfrontat a les ideologies alemanyes de la història.
Una oportunitat per fer germinar allò que Camus va definir com el pensament del migdia enfront l'eclipsi de la nit: una serenitat crispada, la mesura justa entre allò apol·lini i dionisíac, l'assumpció de la vida en les seves contradiccions de l'"home rebel".
En una Unió Europea germanitzada i deshumanitzada, Trobat reivindica com a rèplica aquesta èpica mediterrània, aquest pensament solar, humanista i fusterià.
Situat a prop del tarannà de Francesc Layret i Simone Weil, Trobat construeix el seu propi "nosaltres" generacional a partir del fil conductor que uneix el cicle de protesta altermundialista amb el moviment del 15-M o la revolta de l'1-O.
I per això, el periodista fa de pont entre tradicions polítiques, com la dels Comuns i la CUP, que han confluït prèviament en els carrers.
Darrere tot plegat hi batega una proposta de país que parteix d'una crítica severa al sectarisme i els vells dogmes de cert pancatalanisme independentista.
Trobat impugna la voluntat d'imitar i trasplantar a Mallorca les dinàmiques del "procés" –el "tenim pressa"– per trencar la calma illenca.
Com diu ell, "massa estelada per tan poca gent i massa poca preocupació pel subjecte real de la sobirania mallorquina, que són més les kellys –'las ke limpian los hoteles'– de Magalluf que els nacionalistes de tota la vida".
L'autor per això, tot i que no abandona l'horitzó compartit dels Països Catalans, posarà més èmfasi en la realitat mallorquina.
En un context així, Trobat defensa Mallorca com una nació per ella mateixa, un subjecte polític diferenciat de la resta.
De fet, Mallorca ha estat l'illa on més s'ha desenvolupat un moviment nacionalista propi que lliga l'especificitat mallorquina amb una catalanitat plural.
No és casualitat, que com evoca l'autor, fou en aquesta illa on apareixen els primers partits amb una clara reivindicació nacionalista.
Dins d'aquesta tradició, en les pàgines del llibre hi apareixen el pensament de Damià Pons, Josep Melià o el poeta Josep Maria Llompart.
I en aquesta presa de consciència, sense dubte, hi té una forta influència la presència constant d'escriptors, polítics i intel·lectuals mallorquins a Barcelona.
El mateix Trobat com a mallorquí resident a Barcelona n'és un bon exemple.
És deutor de la tradició del catalanisme popular del mallorquí Gabriel Alomar que també vivia a la capital barcelonina.
De fet, Alomar es definia a si mateix com a català de Mallorca perquè entenia que l'illa formava part de Catalunya.
Per això, la realitat dels Països Catalans era un element estable del seu ideari.
Durant la discussió de la Constitució del 1931, a diferència dels diputats catalans, Alomar va defensar derogar la prohibició de federació dels diferents territoris de parla catalana amb l'esperança de connectar Mallorca a Catalunya.
I així poder situar l'illa sota una influència del moviment catalanista progressiu que pogués trencar amb el seu tarannà reaccionari, agrari i caciquil.
A diferència d'Alomar, Trobat reivindica l'insularisme i es definiria més com a mallorquí a Catalunya que com a català de Mallorca perquè no considera que l'illa sigui una simple prolongació o una part de la Catalunya que Josep Guia defensava en el seu clàssic "És molt senzill: digueu-li Catalunya".
El periodista parteix de la premissa que els Països Catalans com a nació cultural requereix per consolidar-se com a realitat supraterritorial que cada una de les seves nacions polítiques avanci amb els seus propis ritmes i formes.
Els mallorquins, sens dubte, poden fer camí, sense necessitat de dependre dels catalans.
Per això, Trobat s'inspira amb una afirmació d'estil fusterià com la que diu "els Països Catalans seran d'esquerres o no seran" per acabar sentenciant que "els Països Catalans seran confederals o no seran".
El seu mallorquinisme tampoc pivota sobre l'únic eix de la llengua.
La màxima dels Joves de Mallorca per la Llengua que "la llengua és l'ADN del nostre poble" li sembla que empetiteix el "nosaltres" del futur.
Amb aquesta intenció introduirà un concepte laïcitzant de nou "mallorquinisme" que trenca la proposta fusteriana canònica dels Països Catalans entesos només a partir del fet lingüístic.
El seu 'nosaltres' mallorquí no és com el 'Nosaltres, els valencians' de l'escriptor de Sueca.
La seva és una mallorquinitat líquida "de platges guapes" –diu irònicament- que aspira a extirpar la càrrega etnolingüística dels que somnien una Mallorca purificada.
Ell somia una "república mallorquina on sorgeixin grans cantaoras y cantaores" que connectin amb les classes populars de tots els pobles d'Espanya i que configurin una cultura diversa a l'illa juntament amb els glosadors mallorquins.
L'ADN del seu "nosaltres" del futur està fet del missatge intercultural, del feminisme, dels valors republicans i de la defensa de tots els drets socials i polítics en una illa que no ha deixat de rebre immigració des dels anys seixanta.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). |
El president del PP, Pablo Casado, ha ofert mà estesa al govern espanyol per " garantir la unitat d'Espanya" i li ha demanat que no cedeixi davant l'independentisme català ni amb l'acostament dels presos d'ETA al País Basc.
Casado s'ha reunit durant gairebé tres hores a La Moncloa amb el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Ha estat la primera reunió que han tingut, i el successor de Mariano Rajoy ha criticat l'inici del diàleg entre l'Estat i la Generalitat i ha explicat que reclamaran que s'apliqui el 155 si la Generalitat avança en la ruta cap a la independència:
"No hi serem ni en la cessió ni en la contemporització ni en el diàleg amb aquells que volen trencar Espanya.
I el que esperem és que el govern estigui en aquesta mateixa posició.
"Si la Generalitat i els partits independentistes continuen amb el seu full de ruta de ruptura, el Partit Popular sol·licitarà l'aplicació de l'article 155.
És més, garantint els vots de la nostra majoria absoluta al Senat."
Davant la proximitat del primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Casado ha reclamat al govern espanyol que garanteixi la seguretat de les autoritats davant eventuals actes dels CDR o l'ANC, en especial cap a la figura del rei Felip VI.
"El pròxim 17 d'agost serà el primer aniversari dels atemptats terroristes a Barcelona i a Cambrils.
I allà serem els representants públics i espero, i així ho fet saber al president del govern, que no hi hagi cap aldarull.
I si el cap de l'Estat, el rei d'Espanya, decideix anar-hi, no hi hagi cap espectacle ni de trencament de la seva seguretat ni tampoc ultratges a la seva figura a través dels moviments organitzats dels CDR o de l'ANC."
Casado assegura que no veu en el govern espanyol cap "projecte per Espanya" i per això ha dit que exerciran una oposició "ferma".
El president del PP ha parlat amb els mitjans de comunicació des de la sala des d'on s'informa dels acords del Consell de Ministres, un gest que, segons La Moncloa, ha estat una "deferència" cap a Casado.
Per part del govern socialista, la valoració ha anat a càrrec de la presidenta del partit, Cristina Narbona, que ha intervingut des de la seu de Ferraz.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Imatge de l'accés a la residència geriàtrica Santa Oliva d'Olesa de Montserrat (ACN/Àlex Recolons)
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Alice d'Abanville, una actriu famosa, i Louis Ruinard, un director de culte francès, són dues personalitats extraordinàries.
Són la parella més glamurosa dels anys 70.
Les cinc pel·lícules que han fet junts han esdevingut films de culte.
Tanmateix, la seva història d'amor s'acaba sobtadament.
L'Alice desapareix de la vida del Louis sense que ell sàpiga per què.
Ella torna a la seva Anglaterra natal, on es casa ràpidament amb un jove lord.
Quan abandona el Louis, ella deixa de banda la seva carrera cinematogràfica i es dedica al teatre.
Al seu país, esdevé una veritable llegenda.
Trenta anys més tard, el Louis arriba a Londres per rodar la seva pel·lícula número 34.
Víctima d'un accident, la gosseta Marona recorda els diferents propietaris [..] |
VALÈNCIA, 26 mar� (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha afirmat, en relació amb la detenció de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont, que "ha fracassat la política" i ha assegurat que "és moment de començar a prendre decisions en l'àmbit polític".
Puig s'ha pronunciat en aquests termes en declaracions als mitjans de comunicació després de presentar un pla sobre traves administratives, en ser preguntat per com veu l'escenari polític a Catalunya després de l'arrest aquest diumenge de Puigdemont.
"Crec que que estem en un moment extraordinàriament difícil.
És una situació que a mi em produeix tristesa", ha dit, per agregar que ja van advertir del fracàs de la política.
Estem en un moment especialment difícil en el qual algú ha pretès situar en la justícia allò propi de la política i és un moment en què cal començar a prendre decisions en l'àmbit polític", ha advocat.
En aquesta línia, ha manifestat que "no es pot estar en aquest estat de paràlisi permanent que està produint en el conjunt de polítiques espanyoles una situació complicada".
Al seu parer, "cal complir la llei", però "la justícia té un paper i la política un altre.
Estem davant una crisi política i una crisi política ha de tenir una solució política", ha reiterat.
Preguntat per la seva opinió sobre la intenció d'alguns partits com el Bloc i una part de Compromís de concentrar-se per demanar la llibertat de presos polítics, Puig ha assenyalat que considera que no hi ha presos polítics però sí polítics presos.
"I crec que que és exigible una resposta de caràcter polític per solucionar una situació de confrontació que l'única cosa que genera és crispació i incerteses greus en la ciutadania".
"Per als valencians --ha agregat-- el que passa a Catalunya, ens influeix.
Som una comunitat que té una relació especial amb Catalunya.
És a la que més venem, a la que més comprem.
Tenim una relació comercial, d'àmbit polític, veïnal i de caràcter cultural", ha dit.
I, ha asseverat, "encara que ara socialment hi ha coses que a curt termini són positives, és evident que Catalunya representa més del 20% de PIB d'Espanya i per a nosaltres és un element fonamental més enllà de l'econòmic.
També en el sentimental, en el polític", ha destacat.
D'altra banda, a Puig se li ha interpel·lat per la petició de la portaveu adjunta del PP a les Corts, María José Català, que el PSPV trenqui amb Compromís després de l'anunci d'aquesta concentració de presos polítics.
Sobre este tema, Puig ha aclarit que el Consell és un govern que "mira per l'interès general dels valencians".
I ha afegit: "El primer i fonamental que Català i el PP haurien d'entendre d'una vegada per sempre és que no pot haver-hi contaminació partidària en les decisions governamentals.
Una cosa són les institucions i una altra cosa són els partits polítics.
Això no ho entendran mai, les fronteres entre el que és personal, el que és partidari i els fets institucionals.
I això ha estat gravíssim per a la integritat de les institucions", ha lamentat.
Per tant, ha insistit, "aquí hi ha un govern que representa a tots els valencians i només defensa l'interès general dels valencians.
Al marge d'això, els partits que donen suport tenen les seves opinions i personalment les puc compartir o no, però això no li correspon al president ni al Govern espanyol", ha aclarit.
"Cada partit --ha reiterat-- té llibertat per a actuar com correspongui en cada moment i només correspon a cada partit dir el que pensa.
No soc qui per dir què ha de fer cada partit", ha asseverat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Hormipresa Igualada Hoquei Club ha fet aquest dijous l'assamblea anual de socis que ha quedat marcada per l'esperada presència dels dos nous fitxatges pel primer equip (Jordi Bargalló i Eloi Gaspar ) i sobre tot per l'anunci de l'alcalde Jordi...
El defensa de l'Hormipresa IHC Sergi Montferri passarà finalment pel quiròfan per solucionar el trencament de menisc que es va fer en el desplaçament a Ploufragan, a la Bretanya, als quarts de final de la Cers el 18 de Febrer,...
Els jugadors de l'Hormipresa Igualada esgoten els últims dies d'entrenament de la temporada just la setmana que arriba l'assemblea de socis de l'entitat, l'organ principal de contacte entre directiva, equip i seguidors.
L'assemblea es farà aquest dijous i comptarà amb...
L'Hormipresa IHC tindrà dos jugadors a l'Europeu de Monza d'aquest mes de juliol.
Tant l'Edu Fernàndez com el Jordi Bargalló són fixes als esquemes de l'actual seleccionador amb qui ja van guanyar el Mundial de San José.
Els equips de l'Ok Lliga van aprovar ahir la nit un calendari de la competició sense dates per les Copes Europees.
Aixó és així perquè finalment el president de la CERH, Carlos Graça ha mantingut la Champions i la Copa...
L'Hormipresa IHC ha jugat aquest dijous un partit d'entrenament contra el Capellades a la pista de l'equip paperer.
El resultat final ha estat de 7 a 8.
L'Igualada dominava per 3 a 8 pero al final han aixecat el peu...
Els jugadors de l'Hormipresa IHC fan el segon i últim entrenament de la setmana a les Comes, ja que aquest dijous jugaran un partit d'entrenament a Capellades contra l'equip local.
La intenció dels tècnics és mantenir el volum de treball...
Jornada de descans aquest dimarts pels jugadors de l'Hormipresa IHC, que tornaran a les Comes aquest dimecres i que dijous jugaran un partit d'entrenament contra el Capellades.
L'actualitat del club segueix marcada per les espectatives que s'obren de cara a...
Aleví del Noia, Temporada 90-91 Dret i primer: Jordi Bargalló.
Ajupit i tercer: Oriol Bargalló L'Hormipresa IHC ha tornat aquest dilluns a la feina.
Ha estat un entrenament sense conceptes tàctics que buscava mantenir el tó físic dels jugadors perquè...
Els jugadors de l'Hormipresa IHC tornen aquest dilluns als entrenaments després d'una setmana gairebé sencera de descans.
Són les últimes setmanes de la temporada.
Concretada ja la plantilla i el destí d'alguns dels jugadors que se'n van queden per resoldre... |
El passat divendres, 19 de gener, la família va trobar al seu fill Òscar.
El noi està en bon estat i ja a casa seva. |
Ciències naturals i medi ambient.
Espais naturals i biodiversitat
Tipus d'activitat: Visita interactiva
Donar a conèixer els projectes d'investigació que es duen a terme en el Museu de Ciències Naturals de Granollers
Descripció breu de l'activitat:
Voleu saber com descobrir què ha menjat un depredador a partir d'una egagròpila?
O com és una cova per dins i quins animals hi viuen?
Aquesta nova exposició permanent apropa amb rigor la ciència als alumnes alhora que busca despertar la curiositat per investigar i explorar la natura com si fos un tresor.
Visita guiada per l'exposició permanent a càrrec d'un educador del museu.
A través de l'observació, la manipulació i la teatralització, l'educador donarà a conèixer les quatre àrees d'investigació del Museu de Ciències Naturals de Granollers (papallones, amfibis, ratpenats i petits mamífers)
Nivell educatiu al qual s'adreça:
Educació primària, ESO i postobligatòria
Calendari: de dilluns a divendres del curs escolar
Nombre d'alumnes per grup: Grup classe (1 educador cada 15 alumnes)
Horari de l'activitat: matins en horari escolar (segons disponibilitat del Museu)
Lloc on es desenvolupa l'activitat: Museu de Granollers Ciències Naturals de Granollers
L'organitza: Museu de Granollers Ciències Naturals de Granollers
Nom de la persona de contacte: Fundació AC - Carme Bonada
Correu electrònic de la persona de contacte: [EMAIL]
Activitat oberta a grups de fora de Granollers: Sí
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
Enviament Gratuït en comandes de més de 60€
En aquesta secció trobareu BANDERES de diferents mides i materials per penjar al balcó, en pal o 'màstil', façana, edifici, cotxe...
Tenim Senyeres, Estelades i altres banderes.
Podeu obtenir-ne més informació o tancar l'avís clicant al botó 'Tancar'. |
El govern municipal recorda que l'increment de la taxa de la brossa es pot bonificar fent ús de la deixalleria
El Govern municipal ha valorat l'aprovació, en el Ple municipal celebrat ahir, de la proposta d'Ordenances i Preus Públics de 2020, així com la concessió d'ajuts en els tributs municipals.
L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, ha explicat en la compareixença posterior que "els recursos que provenen d'aquests ingressos corresponen al 50% del pressupost municipal".
Arnau ha destacat la congelació dels impostos, com són l'IBI i l'IAE.
Si bé algunes famílies hauran de preveure algun l'increment corresponent a la revisió del valor cadastral, l'alcaldessa ha recordat que no es tracta d'un increment de l'impost per part de l'Ajuntament.
D'altra banda, ha fet referència a un recàrrec del 30% de l'IBI que s'imposarà als habitatges buits de llarga durada, i també a l'ampliació del ventall de bonificacions de l'IBI per la instal·lació de sistemes d'energia renovable.
Olga Arnau també ha puntualitzat, sobre l'increment previst en la taxa de la brossa, que es vol fomentar la recollida selectiva i l'ús de la deixalleria: "les persones que utilitzin la deixalleria entre 6 i 10 vegades ja pagaran menys que l'any passat, i de 10 a 14 vegades, el preu baixa fins a 70 euros".
A banda del Punt Net, es pretén reforçar la deixalleria mòbil i ubicar-ne una de fixa al centre.
Pel que fa a la taxa d'escombraries industrial, s'adequa al tipus i volum de residus que cada establiment genera.
La factura de l'aigua trimestral s'incrementarà 1,99 euros de mitjana, corresponent a l'alça que l'any passat no es va poder aplicar.
El màxim serà d'un 10 per cent per a les famílies amb gran consum.
Alhora, s'impulsa la tarifació social i s'ha creat una tercera tarifa reduïda de consum de l'aigua a quota zero per a famílies en situació de vulnerabilitat.
Per la seva banda, el portaveu del Govern, Jordi Medina, ha valorat que el Ple aprovés per unanimitat un estudi previ per determinar un canvi en la gestió del servei de consergeria-recepció i d'atenció de la centraleta telefònica dels edificis de l'Ajuntament, així com la creació de la Central de Compres de l'Ajuntament, o el Reglament de les cartes de serveis municipals, "aspectes que demostren aquest nou posicionament del Govern, que tendeix a la internalització de serveis i a potenciar una relació bidireccional entre Ajuntament i ciutadania".
La proposta d'ordenances fiscals i taxes va ser el punt que va portar més debat al Ple.
Es van aprovar amb els vots favorables del govern (ERC, JuntsxCat i CUP), i els vots en contra de l'oposició (PSC, C's i SomVNG).
L'alcaldessa Olga Arnau va defensar que aquestes ordenances fiscals "ens aproximen a un equilibri i redueixen desajustos en serveis i costos que s'ofereixen, fent-les més facilitadores.
L'objectiu és dotar les ordenances fiscals de racionalitat, i anar-les desenvolupant cap a una justícia fiscal".
Des de Som VNG, Ester Franco va mostrar el seu rebuig a l'increment de la taxa d'escombraries: "és erroni que la ciutadania hagi de fer-se càrrec de la despesa total del servei.
Com a servei públic ha d'estar a l'abast de totes i hauria de tendir a ser simbòlic".
També van criticar que el recàrrec de l'IBI en els pisos buits només sigui del 30% i que les bonificacions per a instal·lacions d'energies renovables "beneficien els habitatges unifamiliars".
En canvi per a Erika Quintero, portaveu de Ciutadans, el recàrrec del 30% de l'IBI "penalitza la propietat privada".
També es va mostrar en desacord amb l'eliminació del descompte del 5% pel pagament avançat dels impostos i taxes, i sobre la taxa de la brossa va afirmar que "hauria estat més adequat congelar-la i canviar el model existent".
Des del PSC, Juan Luis Ruiz va criticar que no s'hagués presentat les taxes en un debat conjunt amb el pressupost.
"Vostès tenen majoria absoluta i no han pogut complir allò que reclamaven al govern en minoria quan eren a l'oposició".
Així mateix, es va mostrar en contra de l'increment de la taxa de la brossa: " n o és just, sobretot per un servei que és deficient".
El portaveu socialista també retreure l'eliminació del pagament avançat dels tributs, així com l'increment del 50% de la tarifa reduïda de zona blava per a residents.
D'altra banda, el Ple va debatre una moció d'urgència presentada per ERC, JuntsxCat, CUP i SomVNG, per reprovar el rei Felip VI per la seva ingerència en la campanya electoral, que es va aprovar amb els vots favorables dels grups que la presentaven i els vots en contra del PSC i C's.
Així mateix, es van aprovar per unanimitat les mocions de Som VNG contra les violències masclistes i del PSC per l'inici d'un debat sobre la plaça de l'estació i per un Pla d'equipaments esportius.
La moció de Som VNG per la millora i el reimpuls de l'Assemblea Municipal Oberta es va deixar damunt la taula, a l'espera duna nova proposta de participació ciutadana en la qual s'està treballant.
Podeu escoltar l'àudio de la roda de premsa aquí |
"El Corredor Mediterrani ha estat, és i continuarà sent una prioritat per al govern d'Espanya", ha reivindicat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la clausura de la XXXIII Reunió del Cercle d'Economia a Sitges.
Pocs minuts abans, el president del lobby empresarial, Juan José Brugera, no ha dubtat en demanar-li compromís per impulsar-lo de "forma decidida".
Davant l'atenta mirada dels empresaris catalans, Rajoy ha assegurat que "Espanya és un dels països amb millors infraestructures encara que en vulguem més".
I just després d'elogiar les virtuts de l'economia espanyola, ha presumit de les seves "magnífiques" carreteres, ports i aeroports així com "les millors xarxes digitals" d'Europa.
Tanmateix, el seu discurs no sembla haver quallat a l'auditori que ha aprofitat el torn de preguntes per abordar de nou la competitivitat i les infraestructures.
I Rajoy ha tornat a insistir: "Espanya té des de fa molt temps unes infraestructures ferroviàries que no té ningú."
El més sorprenent es que davant una sala repleta d'empresaris catalans, ha recordat que el govern espanyol està treballant al País Basc i a Galícia on no arriba l'alta velocitat i ha defensat que el Corredor Mediterrani "beneficia a tots".
Però en la política que és tan important el que es diu com el que es deixa de dir, ha citat Almeria i Múrcia com a exemples.
O el que és el mateix, s'ha oblidat de fer cap tipus de menció a Catalunya o el País Valencià que s'han erigit com dos dels grans defensors del Corredor Mediterrani.
A tot això, també ha volgut comprometre's a finalitzar "la gran majoria de trams que estan en obres" quan es disposi dels recursos necessaris.
"És una obra que ja no té marxa enrere", ha conclòs. |
El grup osonenc Oques Grasses s'acomiada temporalment dels escenaris amb l'espectacle 'El dia de l'esperit xai'.
És el concert que ofereix tradicionalment pel Nadal i amb el qual, en aquesta edició, ha fet vibrar més de 3.000 persones a l'Antiga Fàbrica Damm.
El grup no tornarà a pujar a l'escenari fins l'any 2019, quan tenen previst publicar el seu quart disc.
Les entrades per a la cita nadalenca d'Oques Grasses ja feia setmanes que s'havien exhaurit.
Per això, no és estrany que aquest dissabte l'Antiga Fàbrica Estrella Damm s'hagi omplert de gom a gom de persones que volien vibrar amb els integrants del grup, però també acomiadar-se'n d'una forma especial.
Perquè, si res no canvia, Oques Grasses no tornarà a pujar a cap escenari fins d'aquí a un any.
Josep Montero, veu i guitarra de la formació, ha recordat als micròfons de betevé que "en quatre anys hem fet gairebé 400 concerts, hem tret tres discs i hem estat a 10 països", i ha explicat que ara és moment per fer una pausa.
Ara bé, aquest adeu temporal no serà en va, ja que volen tornar l'any 2019 amb un disc nou sota el braç.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Tancada una escola bressol de Barcelona després d'un cas de coronavirus d'una treballadora
Mor pel coronavirus un home que vivia en una residència per a gent gran a Barcelona
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Després que ProLiga, la patronal de les categories no professionals del futbol espanyol, és a dir, de la Tercera i de la Segona Divisió B, i que reuneix a 260 clubs, presentés dimarts un recurs davant del Consell Superior d'Esports (CSD) per la compra de la plaça del Reus per part de l'FC Andorra, el seu president, David Jiménez, va reiterar a Onda Cero i a Radio Marca que «entenem que s'ha fet una interpretació errònia del mateix reglament de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF)» i que «ens va semblar oportú fer-ho» perquè «s'han de tenir en compte els punts obtinguts en el campionat de la Tercera Divisió per optar a l'ascens» i l'Andorra «no compleix aquest requisit».
D'aquesta manera, va fer èmfasis en el fet que «quan hem fet el recurs, no ho hem anat en contra de cap club» i va reiterar que «no tenim res en contra de l'FC Andorra».
En aquesta línia, va insistir en el fet que «no volem perjudicar-lo» i que «no demanem que sigui un club o un altre qui ocupi la vacant».
«Gerard Piqué no té res a veure, li tenim molt de respecte, el que volem és fer les coses bé i defensar els interessos dels clubs de la Segona Divisió B i de la Tercera Divisió», comentava mentre afirmava que el que «volem que es compleixi la normativa».
«És el nostre deure posar-ho sobre la taula», sentenciava.
Així, també va reconèixer que «respectarem qualsevol decisió» i que «els terminis són curts».
«L'RFEF haurà de decidir el millor escenari, suposarà un contratemps per a algú i un benefici per a uns altres», puntualitzava.
Pel que fa a la quantitat demanada per l'RFEF, va remarcar que «els mèrits esportius s'han d'anteposar als interessos econòmics».
«Com a patronal que som, sempre que elevem un cas al CSD esperem que s'escolti, que s'actuï en conseqüència i que s'apliqui», sentenciava.
El central de La Seu d'Urgell, Àlex Sánchez, és baixa de l'FC Andorra, equip on hi ha jugat els darrers cinc anys i del qual ha estat capità.
En un comunicat, el club tricolor va voler agrair ahir al futbolista «el seu compromís i rendiment esportiu al llarg de totes aquestes temporades» i «va destacar els valors que ha transmès a l'equip com a capità, sent un exemple dins i fora del camp».
D'aquesta manera, li va desitjar molta sort en el futur i li va recordar que «l'FC Andorra sempre serà casa teva».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
El dia 3 de desembre del 2018 l'Ajuntament de Barcelona va lliurar la Medalla d'Or de la Ciutat a Pompeu Fabra
El dia 3 de desembre del 2018 l'Ajuntament de Barcelona va lliurar la Medalla d'Or de la Ciutat a Pompeu Fabra.
La distinció se li va concedir l'any 1938, però a causa de la Guerra Civil mai no va arribar a mans del Mestre.
En l'acte d'entrega de la Medalla, celebrat al Saló de Cent, hi va participar el net de Fabra, Peio Rahola Fabra, que va recollir la distinció atorgada al seu avi.
A més d'altres personalitats, també hi va intervenir M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'IEC i directora de la Càtedra Pompeu Fabra, que va realitzar una glossa del Mestre. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Des del Gòtic però com si es volgués camuflar o allunyar de la façana més 'mainstream' i turística de Ciutat Vella, en un carreró estret i humit, i després de travessar unes cortines, s'entra al Nevermind.
Unes 'halfpipes' s'han transformat en espai per seure mentre sona una banda sonora permanent de 'grunge', 'punk' i en general rock dels 90.
Demana una birra i rebràs un bol de crispetes. |
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a catorze anys de presó el jove que va ser jutjat per haver violat una noia discapacitada psíquica en una llar-residència d'Ampans de Manresa.
L'acusat, de 21 anys i nacionalitat boliviana, havia treballat al mateix centre com a voluntari tres anys abans.
Per cometre els fets, va entrar a la residència a través d'un balcó, després d'haver-se enfilat a un arbre.
Malgrat que l'acusat té un retard mental lleu i un trastorn d'atenció amb hiperactivitat, la sentència assegura que conserva la seva capacitat cognitiva i volitiva, la qual cosa significa que era conscient i responsable dels fets delictius que estava cometent.
Per aquest motiu, li imposa una pena en el rang màxim per un delicte d'agressió sexual (amb l'agreujant de vulnerabilitat de la víctima) i per un delicte de violació de domicili.
L'únic atenuant que li accepta és el de trobar-se afectat lleument pels efectes de l'alcohol, ja que, abans dels fets, havia estat bevent en una discoteca de Manresa.
Els fets, segons la sentència, van tenir lloc el 26 d'abril del 2014, cap a les 7 del matí.
L'acusat, Luis Enrique Pérez Acuña, es va enfilar fins al balcó del primer pis d'una llar-residència d'Ampans de Manresa, on sabia que vivien persones discapacitades, ja que hi havia treballat com a voluntari feia tres anys.
Per accedir-hi, es va enfilar per un arbre fins al balcó de l'edifici veí i, des d'allà, va saltar fins al balcó de la llar-residència.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Amb l'arribada del mes de febrer torna a Santa Eulàlia el Cicle de Música Clàssica, més conegut com a Eulaliana, que enguany arriba a la seva novena edició.
Organitzat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament, la sala Pau Casals de la Biblioteca acollirà concerts els dies 7 i 14 de febrer i 6 i 13 de març.
Amb l'actuació, com a teloners, d'alumnes de l'Escola de Música La Vall del Tenes i Da Capo educació musical.
Preu: 4€ (menors de 12 anys gratuït) |
EP El remake de 'La momia' està en ple rodatge.
Després de passar per Londres per filmar algunes de les escenes de la pel·lícula, la producció es trasllada ara a Sud-àfrica, des d'on arriba la primera imatge del repartiment, liderat per Tom Cruise.
L'actriu Annabelle Wallis, que interpreta la protagonista femenina, ha compartit aquesta instantània a través del seu compte personal de Twitter.
A la fotografia, Wallis està acompanyada dels seus companys de repartiment, Cruise, Jake Johnson i Courtney Vance.
Namíbia, estem encantats de ser aquí!", escriu l'actriu.
L'única que no apareix a la imatge és la pròpia mòmia, encarnada per Sofia Boutella, encara que fa unes setmanes ja se la va poder veure caracteritzada com una antiga reina momificada.
Segons la sinopsi de la pel·lícula, es creia que una antiga reina (Boutella) estava enterrada de forma segura, però es desperta en l'actualitat portant amb ella el rancor que ha augmentat amb els anys, i horrors que desafien la comprensió humana.
Cruise serà un soldat de les forces especials, que al costat de l'arqueòloga que interpreta Wallis, intentaran enfrontar-se a la mòmia.
A l'repartiment també s'ha unit Russell Crowe, que serà el Dr.
Henry Jekyll i que tot apunta que també tindrà la seva pròpia pel·lícula en solitari dins de l'univers monstruós que està construint Universal Pictures.
Alex Kurtzman serà l'encarregat de dirigir aquesta cinta a partir d'un guió de Jon Spaihts (Prometheus).
El remake de 'La Momia' arribarà als cinemes el 9 de juny de 2017.
Universal retarda així tres mesos l'estrena de la pel·lícula, que en un principi estava previst per al 24 de març d'aquest mateix any.
Amb l'estrena de 'La momia' previst per a juny de 2017, Universal Pictures pretén construir una sèrie de pel·lícules interconnectades entre si sobre clàssics del cinema de terror.
Ja va iniciar aquesta sèrie el 2014 amb Dràcula, La llegenda mai explicada.
Altres dels títols que Universal té previstos per continuar amb el seu univers de monstres és 'The Invisible Man', amb Johnny Deep com a protagonista.
La productora té en desenvolupament noves versions de'Van Helsing', 'La núvia de Frankestein' i' El home lobo'.
La Klara és una vaca jove que viu a la ciutat amb la seva mare i somia [..] |
El 16 de febrer es va dur a terme un acte al Fossar de la Pedrera, on es va donar...
El passat 27 de febrer ens va deixar el nostre estimat company Tarsici Aragó.
L'Agència de l'Habitatge de Catalunya és l'encarregada de gestionar les sol·licituds d'ajuts al pagament de lloguer MIFO 2019 (Ministerios de...
Aquesta tarda, Manuela Carmena, exalcaldessa de Madrid, ha visitat Mataró per participar en la conferència "Una mirada a la Transició"....
A Mataró, el gener ha tancat amb 21 persones aturades menys.
Una lleugera reducció que deixa 8.453 persones aturades a...
En Comú Podem Mataró exigeix al Banc de Santander que aturi les pràctiques contràries a la llei i que ofereixi...
Mataró, 23 de desembre del 2019 Les darreres informacions al respecte indiquen que hi ha hagut un augment molt significatiu...
Fa uns dies presentàvem públicament el Pla de Mandat pels propers quatre anys, prenent com a punt de partida el...
L'alcalde, David Bote (PSC-CP) i el segon tinent d'alcalde, Sergi Morales (ECPM-ECG), acompanyats del primer tinent d'alcalde i regidor d'Administració...
El projecte "Lloguem! / Yes We Rent", que té per objectiu explorar solucions d'habitatge assequible basades en l'economia social i... |
L'arribada de grups de pastors de les estepes de l'Europa de l'Est fa entre 4.000 i 4.500 anys va reemplaçar aproximadament el 40% de la població local i gairebé el 100% dels homes.
És un dels principals resultats d'un estudi internacional coliderat per l'Institut de Biologia Evolutiva i la Univeristat de Harvard, i impulsat pel National Institute of Health als Estats Units i per ''la Caixa'' que abasta els últims 8.000 anys d'història de la península.
Els investigadors han conclòs que durant una etapa que va poder durar uns 400 anys es va fer aquest relleu, tot i que les dades genètiques no poden indicar clarament si va ser un procés ''dramàtic'' o si, per contra, respongués a que les dones ibèriques locals preferissin els nouvinguts d'Europa central en un context de ''forta estratificació social''.
Una altra conclusió de l'estudi és que la genètica dels bascos actuals a penes ha canviat des de l'Edat de Ferro fa 3.000 anys.
Al contrari del que apunten algunes teories que situaven als bascos com els descendents dels caçadors mesolítics o dels primers agricultors que van viure a la península ibèrica, els resultats del treball mostren que la influència genètica de les estepes també va arribar al País Basc.
Per contra a penes presenten influències de migracions posteriors com els romans, els grecs o els musulmans, de les quals van quedar aïllats.
L'anàlisi del mapa genètic mostra profundes modificacions de població en la península ibèrica en els períodes més recents.
Els fluxos provinents del Mediterrani oriental (romans, grecs i fenicis) havia reemplaçat l'ancestralitat ibèrica quan va començar l'edat mitjana i per tant, les migracions van continuar tenen una gran força en la formació de la població mediterrània durant aquest període.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El portaveu de CatComú, Joan Mena, ha criticat les declaracions del dissabte passat del president de la Generalitat, Quim Torra, que va cridar a imitar la via eslovena d'independència, per la qual cosa ha assegurat que està "desconnectat de la realitat", i ha retret a ERC que no li hagi demanat que rectifiqui les seves paraules.
En roda de premsa aquest dilluns, Mena ha assegurat no entendre "el silenci d'ERC", i ha afirmat que els agradaria que els acompanyessin en la petició de rectificació al president de l'Executiu català, a qui li ha recordat que Catalunya és a la península ibèrica i no als Balcans.
El portaveu dels comuns ha considerat que el Govern català està en crisi i no escolta les mobilitzacions dels catalans, i l'ha acusat d'estar "més preocupat per les seves lluites internes fratricides, que per resoldre problemes dels catalans", després de la qual cosa ha demanat que presentin uns pressupostos socials que escoltin aquestes reivindicacions.
En relació amb els comptes, Mena ha explicat que el Govern de Torra els va dir que els citaria de nou aquesta setmana per abordar els pressupostos, però ha criticat que encara no tenen "ni data ni hora per a una reunió", ni els han fet arribar cap document sobre el projecte de pressupostos, després de la qual cosa ha reiterat que han de sortir de la desconnexió.
Preguntat pel Consell de Ministres que se celebrarà el 21 de desembre a Barcelona, Mena ha demanat al president del Govern, Pedro Sánchez, i a Torra que "no tornin a desaprofitar una oportunitat de diàleg", i ha exigit al cap de l'Executiu espanyol que també tingui en compte l'Ajuntament de Barcelona.
"No entendríem que Sánchez vingués només a fer-se una foto", ha assegurat el portaveu dels comuns, que ha afegit que seria una irresponsabilitat per part de Sánchez venir a Catalunya i no establir un procés de diàleg institucional que és, en la seva opinió, més que necessari.
Mena ha negat que sigui una provocació que se celebri aquest Consell de Ministres a la capital catalana: "Si vénen a dialogar mai no és una provocació", i ha recordat que el Govern central té potestat per celebrar reunions on consideri.
Pel que fa a les mobilitzacions independentistes anunciades pel 21 de desembre, Mena ha indicat que "són legítimes", i ha destacat que a Catalunya sempre han estat pacífiques i democràtiques, i, segons ell, aquesta és la via per la qual s'ha de transitar.
Mena ha afirmat que la gestió de la Conselleria d'Interior en les últimes setmanes ha estat "dolenta i ha deixat molt a desitjar", en referència a les càrregues dels Mossos d'Esquadra el dijous passat a Girona i Terrassa (Barcelona).
Ha anuciat que faran una interpel·lació per demanar la compareixença del conseller d'Interior, Miquel Buch, i ha defensat que li demanaran "totes les explicacions possibles" abans de reclamar conseqüències.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
De tant en tant apareixen notícies a la premsa sobre grans gestes esportives que han realitzat dones embarassades.
L'últim cas que coneixem és el de Lizzette Pérez, que va completar l'abril passat la Marató de Boston estant embarassada de 8 mesos.
Això demostra que una dona embarassada no està incapacitada per fer esport, però pocs facultatius recomanarien participar en una marató.
En tot cas, hi ha exercicis per a embarassades que pots realitzar minimitzant al màxim qualsevol tipus de risc.
Està demostrat que l'exercici per a embarassades proporciona beneficis tant al nadó com en el moment de donar a llum, però perquè la salut de tots dos no es ressenti, s'aconsella consultar el tipus d'activitat que es vol fer amb un professional, perquè pugui adaptar els exercicis durant cada etapa de l'embaràs.
En el primer trimestre qualsevol tipus d'exercici és bo, sobretot córrer, nedar, anar en bicicleta o caminar, combinant-lo amb exercicis de peses.
Les sessions poden ser entre 45 i 65 minuts i entre 3 i 4 dies a la setmana.
Una altra de les activitats recomanades és el Pilates per embarassades, que adapta els exercicis per facilitar el benestar durant el període de la gestació.
A partir del segon trimestre has d'evitar l'impacte, de manera que córrer ja no seria totalment aconsellable, però sí que pots introduir exercici amb l'el·líptica i afegir exercicis de força per a les cames.
Pel que fa a l'exercici específic amb càrregues com peses o politges, és aconsellable utilitzar-les sempre que la càrrega sigui prudent perquè puguis realitzar entre 12 i 15 repeticions sense gaire dificultat.
Sigui quin sigui l'exercici, la intensitat sempre ha de ser moderada, ja que podria augmentar la deshidratació i el risc d'hipertèrmia, una cosa que podria posar en risc la salut del fetus.
Tingues en compte que cada activitat ha d'anar en relació al que ja estiguis acostumada a fer exercici, en cap cas entrenar per sobre de les teves possibilitats.
Finalment, també és aconsellable realitzar estiraments, sobretot de la zona lumbar, coll, esquena, espatlles i també les cames.
Un bon exercici és el conegut com "cat-cow", que es tracta de donar suport als genolls i les mans a terra i encongir i estirar la part baixa de l'esquena.
En tot cas no has de forçar els estiraments ni realitzar rebots.
Test de nutrició: la teva alimentació i els teus hàbits són saludables?
Test de musculació: quina rutina de musculació has de seguir segons el teu nivell
Test de nutrició: Segueixes una alimentació saludable?
Test d'estat físic: Vols saber si el teu cos et demana un canvi?
Test de nutrició: Què saps sobre els mites alimentaris? |
Les telecomunicacions i Internet, segueixen encapçalant les reclamacions rebudes per l'ACC a la demarcació, seguides pels serveis de subministraments bàsics
Lleida.-L'Agència Catalana del Consum (ACC) va atendre durant el 2016 a les comarques lleidatanes un total de 4.750 consultes i 1.479 reclamacions, cosa que suposa un augment del 37,56% i un decrement del 4,76%, respectivament, en relació amb el 2015, segons la Memòria d'Actuacions 2016 de l'Agència Catalana del Consum a la demarcació presentada aquest dilluns.
Els serveis de telecomunicacions i Internet van tornar a encapçalar les reclamacions ateses per l'ACC a Lleida, un 41% del total, seguides per les relacionades amb serveis d'aigua, llum i gas (22,5%) i amb serveis generals de consum (17,4%).
Cal destacar l'increment del 44,87% del casos resolts per la via de la mediació de consum, respecte a l'any anterior.
Així mateix, l'ACC va iniciar durant el 2016 fins a 15 expedients sancionadors a empreses a Lleida, 4 dels quals es van tancar amb sancions per un import total de 20.000 euros, mentre la resta encara estan en curs.
La directora de l'Agència Catalana del Consum, Montserrat Ribera, ha presentat aquest dilluns a Lleida els resultats de la Memòria d'Actuacions 2016 de l'ACC a la demarcació.
Entre les dades presentades, ha destacat l'increment del 44,87% dels casos resolts per la via de la mediació de consum; del 37,56% de les consultes i del 2,07% de les denúncies.
Per contra, van baixar les reclamacions un 4,76%.
Ribera ha valorat positivament les dades, ja que "han pujat les consultes, han baixat les reclamacions i han augmentat els casos resolts per mediació".
La directora de l'ACC ha atribuït aquest augment de les consultes al fet que "el consumidor cada cop està més informat", mentre el descens de les reclamacions respondria al fet que el consumidor s'adreça en primera instància a les empreses, arribant a un acord amb aquestes en molts dels casos, cosa que fa caure les persones que finalment acaben presentant una reclamació a l'ACC.4 de cada 10 reclamacions són dels serveis de telecomunicacions i Internet Durant el 2016 l'ACC va rebre 1.479 reclamacions a les comarques lleidatanes, un 4,76% menys que el 2015 (1.553).
Les telecomunicacions i Internet continuen sent el sector més reclamat, amb un 41% del total.
En segon lloc, se situen els serveis d'electricitat, gas i aigua (el 22,5%); seguit dels serveis generals de consum (17,4%); els béns de consum\/productes (el 10,3%), el transport (4,1%), els serveis financers (3,4%) i la restauració i allotjaments turístics (1,3%).
Per companyies, Telefónica encapçala les empreses amb més reclamacions a Lleida, seguida per Orange, Vodafone, Endesa, Gas Natural, Iberdrola, Vueling, CaixaBank, Media Markt Lleida, i el BBVA.
Pel que fa a les consultes, l'Agència Catalana del Consum en va atendre 4.750 a la demaració, xifra que representa un increment del 37,56% respecte el 2015.Creixen un 45% els casos resolts per la via de la mediació de Consum a Lleida Pel que fa als casos resolts per mediació de consum a la demarcació de Lleida, les telecomunicacions i Internet també van ser el sector que va acumular més casos amb un 48% del total.
A continuació, els serveis de subministraments bàsics -aigua, electricitat, gas-, amb el 29,3%; altres serveis generals de consum -que inclou lloguer de vehicles en un altre país, serveis turístics contractats, comerç detallista i comerç en línia o Internet, activitats immobiliàries, cursos, esdeveniments esportius i espectacles-, amb l'11,1%; els béns generals de consum\/productes sumen el 5,6% de les mediacions; els serveis financers el 3,3%; els serveis de transport amb un 1,9%; i els restaurants i allotjaments turístics, el 0,8%.
En matèria d'arbitratges, l'ACC va resoldre l'any passat 106 laudes, una xifra considerablement inferior al 2015, amb 138 laudes resolts.
Aquest descens s'explica pel procés de tramitació de les reclamacions de Catalunya Caixa dut a terme durant 2013 i 2014 per la Junta Arbitral de Consum, segons ha explicat Ribera.
Per sectors, les telecomunicacions i Internet van registrar el major nombre de laudes (el 88,68%), seguit dels serveis d'electricitat, gas i agua (4,72%); altres serveis generals de consum (4,72%); i els serveis de transport (1,89%).
4 expedients resolts amb sanció L'any 2016, els ciutadans van presentar a la demarcació de Lleida 148 denúncies davant l'ACC, un 2,07% més que el 2015.
El sector de béns i productes de consum va ser el que va acumular més denúncies, un 24,3% del total.
Amb el mateix percentatge hi ha altres serveis generals de consum; seguit amb el 23,6% dels serveis d'electricitat, gas i aigua; amb un 17,6% serveis de telecomunicacions i internet; amb un 5,4% els serveis financers; amb un 2,7% els serveis de transport; i amb el 2% els aliments.
Pel que fa a les actuacions inspecció i control de mercat de l'ACC a Lleida, l'any passat van derivar en 4 expedients resolts amb sanció amb un import de 20.000 euros, del total de 15 oberts –alguns encara segueixen en curs i no s'han tancat-.
Més de 2.800 productes alertats i 16.457 articles retirats a Catalunya L'any passat es van registrar 2.874 productes alertats a Catalunya, un 2,64% menys que el 2015.
El sistema d'alertes de consum s'emmarca en la política de protecció dels consumidors de la UE, amb un programa d'actuacions sobre productes potencialment perillosos, que permet evitar riscos per a la seguretat.
Per tipologia de productes, el 25,83% de les alertes van ser per joguines, seguit del 21,25% per vehicles i motocicletes; el 18,33% material elèctric i lluminàries; el 7,50% mobiliari i articles de decoració; el 6,88% articles de puericultura; el 6,46% equips de protecció individual; el 4,58% roba i calçat; i el 3,13% alertes d'electrodomèstics.
Així mateix, l'ACC va retirar 16.457 articles del mercat.
Per tipus de productes, la majoria dels articles retirats va ser material elèctric i lluminàries, joguines, electrodomèstics i equips de protecció individual.
La Junta Arbitral de Consum incrementa un 2,44% les adhesions El nombre d'establiments adherits al sistema arbitral de Consum a Lleida a través de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC) va situar-se el 2016 en els 713, una xifra que representa un increment del 2,44% respecte a l'any anterior.
Els establiments adherits a Lleida representen el 8,8% del total dels adherits a la JACC a tot Catalunya (8.031).
Actualment, l'arbitratge de consum segueix sent un plus de qualitat que pot oferir una empresa als seus clients.
La confiança que les empreses dipositen en aquest mecanisme es percep en l'augment que any rere any registra el cens d'adhesions a la JACC.
Reforç de la tasca formativa als nens i adolescents i de la divulgació entre les entitats del sector comercial La formació ha estat una altra de les prioritats de l'ACC durant el 2016, que es va orientar d'una banda a les escoles i d'una altra als agents econòmics.
Pel que fa a les escoles, el curs 2015-2016, un total de 1.317 alumnes van passar pels tallers programats per l'Escola del Consum de Catalunya a Lleida.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La investigació, en la qual participa el professor del Departament de Cirurgia de la Universitat de València Rafael Badenes, revela que el traumatisme cranioencefàlic (TCE) afecta en major mesura persones majors de 65 anys amb comorbiditats.
Açò contrasta amb el fet que, fins ara, es relacionava aquesta dolença amb homes joves i en bon estat de salut.
L'estudi recomana millorar el pronòstic inicial d'aquesta afecció, la qual provoca un milió i mig d'ingressos hospitalaris i 57.000 morts anuals a Europa.
La investigació, publicada en The Lancet Neurology, i en la qual han participat 32.500 pacients de 69 hospitals en 19 països, identifica les caigudes accidentals com a causa principal de traumatismes cranioencefàlics, enfront de la creença popular que relaciona el TCE amb accidents de trànsit.
L'única excepció la representen els pacients que ingressen en la unitat de cures intensives (UCI), que solen presentar TCE majoritàriament com a conseqüència d'accidents de trànsit.
L'estudi diferencia tres nivells de persones malaltes: les que acudeixen a urgències, les que són hospitalitzades i les que ingressen a l'UCI.
Cadascuna d'elles mostra un grau diferent de severitat de traumatisme cranioencefàlic i les seues recuperacions són desiguals.
Els experts expliquen que les persones dels dos primers grups són diagnosticades amb TCE lleu mentre que la gravetat del TCE de les de l'UCI va de moderada a greu.
Els resultats del treball revelen que l'assignació de gravetat a cada pacient determina el tractament i l'atenció que reben, però també la seua posterior recuperació.
Un 83% de les persones ingressades a l'UCI, un 53% de les hospitalitzades i un 30% de les que acudiren a urgències no havien aconseguit una recuperació completa passats 6 mesos de l'accident, el que també es reflectia en una pitjor qualitat de vida.
Els autors vinculen aquestes deficiències en l'atenció mèdica a la classificació tradicional del TCE, que es queda desfasada.
Enfront d'aquest mètode, que consideren ineficaç, la investigació suggereix una aproximació a la medicina de precisió.
"La tècnica de la neuroimatge avançada i els biomarcadors de sang poden millorar la caracterització del tipus de dany i la seua gravetat.
La diferenciació de pacients per procediments d'atenció ofereix una perspectiva innovadora", assenyala el professor Badenes.
A l'estudi "Casuística, vies d'atenció i conseqüències en pacients amb traumatisme cranioencefàlic a CENTER-TBI: un estudi europeu de cohort, prospectiu, multicèntric i longitudinal" s'adheriren centres mèdics europeus i d'Israel.
La investigació segueix el tractament que reben i l'evolució a temps real de més de 4.500 pacients amb TCE.
També analitza l'historial mèdic d'un segon grup de vora 28.000 persones malaltes, en especial l'atenció clínica a què estigueren sotmeses i el progrés en el seu estat de salut.
Posteriorment, compara els resultats obtinguts dels dos grups.
Aquest estudi s'ha dut a terme en el marc del projecte europeu CENTER-TBI, inscrit, per la seua banda, dins de la iniciativa internacional INTER-TBI, que investiga les conseqüències socials i sanitàries del traumatisme cranioencefàlic.
CENTER-TBI es va fundar l'any 2011 amb l'objectiu de caracteritzar i descriure aquest dany cerebral en un context europeu.
La finalitat del projecte passa per millorar l'atenció clínica i la cura dels pacients de TCE.
Les conclusions d'aquesta investigació es troben en consonància amb un estudi previ, realitzat per CENTER-TBI i presentat a la Comissió Europea el 2017, que instava a portar la medicina de precisió al tractament del traumatisme cranioencefàlic per alleugerir els costos socials i humans d'aquesta afecció. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'estratègia del govern del PSOE i Podem d'aprofitar la crisi per recentralitzar Espanya contrasta amb el respecte d'Alemanya per les competències dels seus estats *** Compromís pr...
Baleària continua treballant per a reflotar el ferri encallat a Dénia
La companyia ha descarregat gairebé tots els vehicles del vaixell fent servir una grua del port de la capital de la Marina Alta...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El Barça s'ha emportat la victòria de la pista del Montakit Fuenlabrada (90-94) en un partit que ha controlat des de l'inici, no ha sabut sentenciar i ha acabat patint en els darrers minuts.
Els blaugrana han sigut efectius des de l'inici (0-5) i han estat encertats en el llançament de triples en els primers deu minuts (5 de 8).
El Fuenlabrada té problemes per anotar i el Barça arriba als onze punts de diferència en el minut set (8-19).
En els darrers minuts del primer quart apareix Álex Abrines que fa la seva primera cistella pel 12-22 amb que finalitza el primer període i en converteix en l'autèntic protagonista del segon.
En els segons deu minuts els madrilenys estan més centrats mentre que pel Barça és Àlex Abrines el que manté l'avantatge i l'incrementa amb els seus 15 punts, amb tres triples.
A cinc minuts del descans els blaugrana dominen de 17 punts (20-37) però no mantenen el ritme d'encert.
El Fuenlabrada fa un 8-0 de parcial, s'apropa en el marcador i al descans hi ha un 36-47 pel Barça.
En el tercer període el Fuenlabrada ha aconseguit situar-se a només cinc punts (48-53) en una demostració de que no estava vençut.
Malcolm Delaney i Nikola Mirotic han mantingut als blaugrana per davant amb avantatges de deu punts però en cap moment el Barça ha pogut marxar definitivament en el marcador.
En els darrers deu minuts els locals han incrementat la seva defensa i a tres minuts del final s'han tornat a situar a cinc punts (79-84).
El manresà Marc Garcia ha estat clau en la reacció de l'equip madrileny i ha acabat anotant 28 punts.
Un triple seu ha situat al Fuenlabrada a dos punts (86-88) a 50 segons del final però el Barça ha aguantat, no s'ha deixat sorprendre i s'ha emportat la victòria.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Ciutadans és el partit que exemplifica com cap altre l'estratègia del com pitjor, millor.
La batussa sempre alimenta els extrems.
Els qui se senten més còmodes en un terreny de joc embrutit, a mida per al joc soterrat i brusc, sempre provaran d'enfangar el camp.
És llastimós que precisament sigui el Partit de l'Esbroncada el preferit per Pedro Sánchez per pactar el Govern d'Espanya.
I llàstima que quan ens deixem arrossegar al fangar, sempre hi guanyen ells.
Naturalment que el com pitjor, millor no és pas només l'aposta de Ciutadans.
És un recurs al qual també es pot arribar des de la impotència, des de la provocació o com a conseqüència d'aquesta.
L'Estat, els aparells de l'estat, també se senten còmodes front l'independentisme.
És més, és un escenari que anhelen.
És la justificació imprescindible per l'ús de la força bruta i per intensificar el desplegament de la maquinària mediàtica i judicial que criminalitza i deshumanitza un determinat col·lectiu o societat.
És, sens dubte, més fàcil abatre l'enemic i combatre'l despietadament si se li adjudiquen totes les maldats possibles.
En l'esbroncada només hi guanyen els pinxos.
L'espectacle del Parlament va regalar el protagonisme als actors més dolents.
Esbroncada que va tenir com a colofó l'expulsió d'un diputat al qual van seguir, amb tota mena d'escarafalls, la resta de diputats del seu grup.
A la vigília ja havien escalfat l'ambient, sense pudor, instrumentalitzant l'atemptat de Vic que va causar la mort a una dotzena de persones.
La intenció era identificar terrorisme amb independentisme.
I com que a Catalunya de terrorisme no se n'ha vist, com que l'única violència que s'ha viscut ha estat la policial o la de l'extrema dreta, cal simular-ne una altra.
La primera, desprestigiar l'independentisme.
La segona, justificar així l'aplicació de mesures de tota mena.
O l'ús de la força sense contemplacions.
Avís a navegants: seria un gravíssim error deixar-se arrossegar per la temptació davant la provocació.
Seria caure de quatre potes al fangar, condemnar-nos al fracàs col·lectiu com a societat.
L'1 d'Octubre es va fer per un impuls cívic massiu, tota violència va ser la generada per l'Estat, la seva pitjor derrota tal i com veuríem el 3 d'Octubre.
Per Ciutadans i per d'altres, Catalunya és instrumental, és un trampolí en tots els sentits, per guanyar espai i vots a Espanya, especialment davant la proximitat de les eleccions espanyoles quan pinten bastos
Va fer bé, doncs, el president Roger Torrent expulsant el diputat Carrizosa?
Haver deixat fer, cridant a l'ordre indefinidament, només hagués donat carta de naturalesa a una actitud inadmissible, la dels que malden per convertir el Parlament en un circ i Catalunya en un immens fangar.
Essent justos, Carrizosa ha fet mèrits per merèixer la targeta vermella en infinitat d'ocasions.
Al president Torrent no li devia agradar gens expulsar el diputat.
No en tinc cap dubte, hauria preferit estalviar-s'ho.
Però va fer el que tenia l'obligació de fer per mantenir l'autoritat i tallar d'arrel el menyspreu que projecten alguns, sense cap respecte per a res.
Val a dir, però, que per al diputat expulsat, l'esbroncada tindrà recompensa.
Tant en l'àmbit intern, així es promociona Ciutadans, com en l'àmbit mediàtic.
Per Ciutadans i per d'altres, Catalunya és instrumental, és un trampolí en tots els sentits, per guanyar espai i vots a Espanya, especialment davant la proximitat de les eleccions espanyoles quan pinten bastos.
Degradar la imatge del Parlament els surt a compte.
O pitjor, en treuen rèdits i s'hi senten a gust.
Ara bé, no hauria de ser igual per a la resta d'actors polítics que s'estimen el país i les institucions.
Caure en les provocacions de Ciutadans, jugar també al com pitjor, millor pot tenir resultats partidistes a curt termini.
Però per al país, per a la llibertat, per abraçar una gran majoria social, és el pitjor dels camins possibles.
És fer marxa enrere amb pas accelerat, el camí més curt per tornar a ser una minoria sorollosa sense cap capacitat de doblegar un estat que és immensament més fort i al qual així no desgasta sinó que l'enforteix.
I alhora s'aplana, poc a poc, el camí per a un Pedro Sánchez que vol pactar amb la dretota.
Del dret i del revés ha buscat un acord amb el Partit de l'Esbroncada alhora que intenta recuperar vots al nacionalisme espanyol més barroer, assajant un discurs molt proper.
Tant com el que li hem sentit a Sánchez, ara ja sense manies, trepitjant a consciència la presumpció d'innocència de tots els detinguts en l'operació antiterrorista, engarjolats preventivament, entrant obertament en la campanya per identificar independentisme amb terrorisme.
Per cert, al costat d'una somrient Núria Marín, flamant presidenta de la Diputació de Barcelona, beneïda per Waterloo. |
Mostrant de 21 a 30 de 31 notícies disponibles
Dilluns, 10 d'octubre de 2016 -
El 3 d'octubre s'ha obert al públic en general el Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya (PRC), té per objectiu visualitzar i difondre des d'un lloc únic l'activitat investigadora que es duu a terme a Catalunya, facilitant així l'accés obert a la producció científica.
A llarg termini, l'objectiu també és simplificar els processos de gestió i recolzar els d'avaluació.
Aquest portal recull la informació dels diferents sistemes de gestió de la recerca de les universitats i té per objectiu es donar visibilitat a la potencialitat del sistema de recerca català en el seu conjunt; reforçar els processos de gestió unificada de les dades de la recerca a les universitats, i incrementar l'accés i la visibilitat del treball dels investigadors.
Dimecres, 21 de setembre de 2016 -
El Repositori institucional incorpora, dins de la producció científica, els capítols de llibres.
La col·lecció actual consta de 4 títols i s'anirà incrementant conforme es vagin publicant més títols.
Podeu accedir als títols desde aquí
El Repositori institucional incorpora des d'avui els llibres en accés obert publicats pel segell editorial Publicacions URV.
La col·lecció actual, englobada dins la producció científica del Repositori consta de 152 títols i s'anirà incrementant conforme es vagin publicant més títols.
El Repositori Institucional de la URV ha estat admès com a membre de la plataforma d'infraestructures europees OpenAIRE, amb categoria OpenAIRE 3.0 (OA, funding).
Amb aquesta acció es compleixen els requisits necessaris per poder assolir les condicions que demanen els programes de financiació europea Horizon 2020.
Nou títol publicat pel Col·legi, dintre de la col·lecció Directrius: Directrius per a polítiques de desenvolupament i promoció de l'Accés Obert.
Aquestes directrius són el resultat d'un procés iteratiu portat a terme pel Secretariat de la UNESCO i la Dra.
Alma Swan, líder especialista en el camp de l'Accés Obert, per revisar l'informe preliminar basat en la consulta en línia que es va fer a la Comunitat d'Accés Obert de les Comunitats del Coneixement de la WSIS per a la revisió d'experts el setembre de 2011.
La intenció del Col·legi amb la col·lecció de directrius promogudes per l'IFLA i altres textos normatius d'interès és posar a l'abast dels professionals del nostre àmbit les publicacions més recents dels principals organismes internacionals relacionats amb la Biblioteconomia i la Documentació traduïdes al català.
Dimecres, 9 de setembre de 2015 -
Durant la darrera reunió dels vicerectors de Recerca, celebrada el passat mes de juliol, es van aprovar els dos documents redactats per facilitar el compliment dels mandats d'accés obert per a publicacions de la Llei de la ciència espanyola i de l'Horitzó 2020.
Dimarts, 1 de setembre de 2015 -
Seguint la tradició de divulgació i difusió d'eines de la UNESCO aquests mòduls adreçen la informació relativa a l'accés obert amb recomanacions per investigadors i estudiants.
Dilluns, 20 de juliol de 2015 -
Recull dels principals documents relacionats amb els projectes europeus Horitzò 2020, les polítiques de financiació i l'obligació de difondre els treballs en Open Access.
COAR, una agrupació de repositoris institucionals demana un canvi en la política de difusió d'Elsevier.
Divendres, 15 de maig de 2015 -
Declaració sobre la cerca i l'extracció de coneixement en l'era digital.
És demana l'abolició de les barreres que impedeixen l'accés universal als continguts digitals.
Informació sobre protecció de dades de caràcter personal
REBIUN - avaluació de repositoris
Metadades subjectes a la llicència
REVISTES CATALANES AMB ACCÉS OBERT (RACO) |
L'any 2012 es va iniciar l'Escola de Pares i Mares de l'EAIA, amb unes activitats formatives pensades com un espai de comunicació, reflexió i formació al voltant de temes relacionats a la criança dels fills.
Amb el temps, i a partir d'aquella experiència, hem vist la necessitat de dedicar-hi algunes sessions orientades a pares i mares amb fills adolescents.
Més concretament estan previstes tres sessions monogràfiques enfocades a la prevenció de drogodependències, educació sexual, i els diferents serveis de suport juvenil a l'abast dels joves (orientació acadèmica dels estudis recerca de feina, trànsit a la vida adulta,...).
En aquesta ocasió per tal de realitzar aquestes tres sessions, comptem amb la col•laboració de dos serveis de la ciutat: Badiu Jove i CASSiR (Centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva; i un servei promogut per la Generalitat de Catalunya, com és Línia Verda.
El Badiu Jove és un equipament juvenil situat al C/ Francesc Layret, 65-71 (3a planta) pretén ser un espai de referència per a la joventut de la ciutat on s'hi concentren diferents serveis i programes amb la finalitat de proporcionar als joves informació i recursos necessaris per aconseguir una plena integració social i laboral.
El Centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (CASSiR), està situat al carrer Mare de Deu de Lorda, 119-125 de la nostra ciutat.
És un servei de planificació familiar i depèn de BSA (Badalona Serveis Assistencials).
La Línia Verda ( www.liniaverda.org ), és el servei d'informació i orientació sobre drogodependències, de la Generalitat de Catalunya, ofereix orientació i seguiment en situacions de consum de drogues a casa: adolescents, parella, familiars..., atenció a docents i a professionals d'altres àmbits: informació i assessorament, informació i orientació sobre aspectes relacionats amb les drogues i les drogodependències; i derivació a centres de tractament i recursos de la xarxa d'Atenció a les Drogodependències.
Aquestes sessions van adreçades als pares i mares que habitualment participen en les sessions de l'escola, i també a tots aquells usuaris de l'EAIA, que tinguin interès i se sentin motivats per conèixer millor els aspectes que es tractaran.
Els nostres objectius són: apropar la xarxa de recursos del territori a les famílies, dotar d'un contingut més especialitzat l'Escola de Pares i Mares, i diversificar els referents significatius de les famílies.
El calendari previst és l'últim dijous dels mesos de març, abril i maig.
Al març es farà la xerrada als locals de Badiu Jove; a l'abril: "Línia Verda" vindrà a les dependències de l'EAIA a fer el taller, i al maig ens desplaçarem al CASSIR. |
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que presentaran una moció de censura si el president de la Generalitat, Artur Mas, acaba convocant un "referèndum il·legal".
Així s'ha expressat Rivera en una entrevista aquest dissabte a Catalunya Informació.
"Si Mas se salta les lleis i convoca un referèndum il·legal, presentarem una moció de censura", ha explicat el diputat.
A banda, de cara a la possibilitat que hi hagi eleccions anticipades, ha afirmat que si és així des de Ciutadans "jugarem la partida per guanyar i oferir un govern alternatiu".
En aquest sentit, ha recordat que les darreres enquestes publicades situen a la formació que lidera com a "tercera força al Parlament".
Tot i això, fent referència als resultats d'aquests sondejos pel que fa al suport a la independència, ha dit que "no es pot governar Catalunya a cop d'enquestes".
Jo amenaço Beyoncé amb fer-li la clenxa al mig.
Les possibilitats d'èxit són exactament les mateixes.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El Girona ha enllaçat aquest divendres la sisena victòria a Montilivi, un triomf que li permet escalar a la sisena plaça i superar momentàniament el Vila-real, de manera que dorm en posicions d'accés directe a la Lliga Europa.
El Deportivo, que suma 13 jornades sense guanyar, ha sucumbit davant el conjunt blanc-i-vermell en les jugades d'estratègia, si bé el conjunt català ha sigut clarament superior (2-0).
Des del 4 de desembre de l'any passat, quan va caure per 2-3 contra l'Alabès en un duel que va començar guanyant per 2-0, el Girona no doblega el genoll a casa.
La victòria contra el Depor s'ha forjat a pilota parada.
Una falta lateral l'ha servit Granell perquè rematés de cap Bernardo.
Encara que el porter Rubén ha pogut refusar, el seu rebuig l'ha aprofitat Stuani per anotar el seu 15è gol (m.
Només Messi, Luis Suárez, Iago Aspas i Cristiano Ronaldo superen l'encert del davanter uruguaià en aquesta Lliga.
El Deportivo, a qui Clarence Seedorf no ha aconseguit fer reaccionar, ha gaudit d'alguna ocasió al caire del descans.
Andone ha topat amb Bono en la millor oportunitat gallega.
En la segona meitat, després de dues oportunitats de Maffeo i Mojica, Juanpe ha sentenciat el matx, una altra vegada en una centrada de Granell (m. |
La troballa s'ha fet arran d'unes obres de sanejament i es podria datar entre el 50 aC i el 150 dC
Girona.-Unes obres de sanejament a la pujada de Sant Feliu de Girona han posat al descobert unes restes arqueològiques de l'època romana.
Concretament, la troballa es podria datar entre el 50 aC i el 150 dC. i, segons les arqueòlogues que treballen en l'excavació, fan canviar la percepció del perímetre i la forma de la Gerunda, la ciutat romana.
Fins ara, es creia que els límits de la ciutat, des d'un punt de vista urbanístic, s'acabaven a la banda oest de la pujada.
En canvi, aquesta troballa pertany al que es considerava fora muralla i, per tant, fa pensar que hi hauria hagut un nivell de circulació fins ara desconegut que podria arribar fins a la riba de l'Onyar.
També s'han localitzat antigues sitges de gra.
Unes obres de sanejament que s'estan fent a la pujada de Sant Feliu han deixat al descobert unes restes arqueològic valuoses per la informació que poden aportar.
Segons les arqueòlogues que treballen en l'excavació, Maribel Fuertes i Dolors Codina, les restes es poden datar entre el 50 aC. i el 150 dC.
Per l'època, doncs, corresponen a l'etapa de formació de la ciutat com a entitat urbana.
És en aquest període que Gerunda rep la consideració i la denominació de 'civitas', amb tot allò que aquest concepte comporta, tant pel que fa a l'estructura urbana, com, i sobre tot, pel que suposa en termes socials i polítics.Repensar el perímetre de la ciutat romanaSegons les arqueòlogues, la troballa permet parlar d'una topografia desconeguda fins al moment.
Amb la documentació que es tenia fins ara es creia que la ciutat s'acabava, des del punt de vista urbanístic, al nivell de la banda oest de l'actual pujada de Sant Feliu.
Concretament, aquest límit coincideix just en l'indret en el qual hi hauria hagut el pendent rocós que marcava el terme de l'estructura urbana fundada pels romans al s.
I aC.Amb la descoberta d'aquestes restes fora muralla les arqueòlogues consideren que hi ha indicis clars de l'existència d'un nivell de circulació fins ara desconegut, que probablement arribava fins a la riba de l'Onyar.
Aquesta troballa canvia, per tant, la percepció del perímetre i de la forma de la ciutat romana.
Segons les expertes, s'obre una nova perspectiva en la interpretació de la realitat urbanística de la Girona d'època fundacional.Localitzades vuit antigues sitges A la zona també s'han localitzat antigues sitges de magatzematge de gra, que un cop perdut el seu ús inicial, es van convertir en abocadors.
Fins al moment, se n'han localitzat vuit i hi ha moltes possibilitats de que n'apareguin encara un parell o tres mes.
Les arqueòlogues consideren que es tractaria d'una espècie de "camp de sitges establert fora muralla, en un àmbit de pas o nivell de circulació.
Després d'aquesta troballa s'està ja fent una excavació en superfície que permetrà obtenir més dades i oferir una visió més àmplia de les estratigrafies i dels continguts de les sitges.Pel que fa als materials que s'han localitzat a l'interior de les sitges, bàsicament són fragments de mides diverses de ceràmica sigil·lada, possiblement vaixella de taula.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Estudi detallat i multidisciplinari dels treballs arqueològics duts a terme en aquest interessant emplaçament que han posat al descobert nombroses dades sobre el ritual funerari romà.
Es documenten els ritus d'inhumació i de cremació, els aixovars, l'existència d'un jardí funerari i d'animals sacrificats.
Aquest textos es van publicar per primera vegada en la revista Quarhis. |
Després de l'èxit de la primera trobada de Vins i Llegendes a la posta de sol de Siurana, Còdol Educació tornarà a oferir aquesta activitat per viure en primera persona totes aquestes històries mentre es fa una degustació de vins.
El 6 d'agost, a les 7 de la tarda, tindrà lloc una de les visites al celler cooperatiu de Cornudella i el 3 de setembre, a les 7 de la tarda, al celler Ronadelles.
Les reserves es poden realitzar al web www.turismesiurana.org
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
BARCELONA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona es presentarà com a acusació particular en la causa sobre l'agressió que van patir aquest dimecres diversos agents de la Guàrdia Urbana per part de venedors ambulants.
En declaracions als mitjans aquest dijous, l'alcaldessa, Ada Colau, ha qualificat els fets de "molt greus i inacceptables", i ha mostrat el seu suport al cos i als agents ferits.
Colau ha explicat que hi ha sis agents amb informes mèdics per agressions amb pedres i pals i que la Urbana porta a terme investigacions per "identificar" els agressors i portar-los a la justícia.
L'alcaldessa ha insistit que es tracta d'"individus concrets" i que no ha de criminalitzar-se el col·lectiu de manters.
Ha recordat que el consistori vol integrar els venedors ambulants perquè puguin deixar aquesta pràctica, subratllant que 40 persones han començat un programa.
Colau també ha explicat que s'està portant a terme un "dispositiu conjunt" entre Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Policia portuària, que ja estava previst de cap a temps, i amb actuacions en el Metro de Barcelona.
Alhora, l'alcaldessa ha assenyalat que la Urbana és el cos que més està perseguint el top manta en "àmbits en els quals no té competències exclusives".
Ha reclamat una nova reunió de la Junta de Seguretat per conèixer els progressos del grup de treball que es va crear fa mesos per combatre al fenomen de la venda ambulant de manera transversal.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha lamentat que aquest dimecres es va registrar un nou robatori de cable a la xarxa ferroviària de Catalunya, a penes una setmana després que un tall en la fibra òptica de la línia AVE a Barcelona provoqués la suspensió del servei durant tres hores i afectés a uns 13.000 viatgers.
Pastor ha considerat que es tracta d'un dels "assumptes més greus" actualment en el sector ferroviari, i ha insistit a demanar la màxima col·laboració per combatre'l.
"Ahir vam tenir un altre robatori de coure a Catalunya, va ser més petit i va afectar menys trens, però això no es pot consentir", ha afirmat la ministra en declaracions a RNE recollides per Europa Press.
En aquest sentit, després d'indicar la impossibilitat de col·locar un vigilant en cada metro de la xarxa ferroviària de 15.000 quilòmetres, Pastor ha insistit a reclamar la "màxima col·laboració" de totes les instàncies i cossos de seguretat per combatre aquests robatoris i danys de la xarxa que, segons ha recordat, constitueixen un delicte.
"Cal mantenir una col·laboració estretíssima i plena", ha remarcat, i va qualificar d'error el fet que algun polític de Catalunya hagi indicat que aquests fets mostren què malament que funciona Renfe i el Govern d'Espanya.
"Crec que aquí s'equivoquen, i que algú hauria de demanar perdó, perquè tenim la culpa de moltes coses, però a la ministra és difícil que se li carregui amb la culpa que robin", ha declarat Pastor.
"La política és com el joc del frontó, com més fort li donis a la pilota més fort et torna, per això demano prudència i col·laboració", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
BARCELONA, 31 maig (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest dimecres seguir la tramitació d'una proposició de llei de Cs de protecció dels denunciants i altres mesures de lluita contra la corrupció després que cap grup hagi presentat esmenes a la totalitat.
El diputat de Cs Fernando de Páramo ha explicat que la iniciativa demana que les persones físiques o jurídiques que denunciïn casos de corrupció tinguin dret a una indemnitat jurídica plena, tret que tinguin implicació en els fets denunciats.
També recull que si la denúncia es fa davant l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) es mantingui en secret les dades personals de qui la faci, i aposta perquè els poders públics promoguin i adoptin programes de detecció i persecució de males praxis, irregularitats, fraus i qualsevol tipus de fet il·lícit.
Davant les crítiques d'ERC, SíQueEsPot i la CUP en roda de premsa el dimarts per considerar buida la proposició de Cs, De Páramo ha allargat la mà a tots els grups a millorar el seu contingut: "He vist retrets i nervis, però estalviïn energia perquè l'enemic està fora, dins de les administracions i d'alguns dels seus partits.
Quan vulguin fem una roda de premsa conjunta per parlar del cas Palau i del cas Bárcenas, però no disparin el missatger".
El diputat del PSC Jordi Terrades ja ha anunciat que esmenaran el text perquè "l'acumulació de casos a Catalunya i la resta d'Espanya demostren que els mecanismes que hi ha no han actuat d'una manera eficient", i ha cridat a contemplar totes les casuístiques possibles en les quals es poden trobar els alertadors i denunciants.
Per al líder de SíQueESPot al Parlament, Lluís Rabell, la corrupció ataca la credibilitat de les institucions democràtiques, per la qual cosa creu que el debat no pot posposar-se, i ha avançat que demanaran explicacions després que el Consorci del Palau hagi rebutjat de nou acusar CDC: "Sembla que hi ha poders fàctics més potents que la mateixa voluntat del Parlament".
Des del PP, la diputada Esperança Garcia ha avisat que és complicat abordar aquest debat amb una proposició de només cinc articles i que "envaeix competències" del Govern central, i ha reptat a treballar en una base comuna que serveixi de paraigua per a altres comunitats.
El diputat de la CUP Benet Salellas ha carregat contra "la falta de rigor jurídic" i la mescla de conceptes de la iniciativa de Cs, i ha afegit que si es vol que tingui efectivitat caldria modificar lleis estatals com la d'Enjudiciament Criminal o la de Protecció de Testimonis i Perits, entre d'altres, i poder donar eines així als alertadors per protegir-los de debò.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el diputat de JxSí Gerard Gómez del Moral, que ha titllat de "xurro i díptic sense substància ni solidesa" la proposició de llei perquè, en la seva opinió, crea inseguretat jurídica i se salta la Constitució i competències del Parlament.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Per a alguns aficionats, fins i tot herois.
Són seguits, admirats, imitats...
Ens comprem la seva samarreta, col·leccionem cromos amb les seves cares, guardem com un tresor el seu autògraf o una foto amb ells, el nostre cor batega al ritme de les seves jugades, gols i parades.
No obstant això, què passa amb els futbolistes quan es retiren?
Abandonar una passió com el futbol i allunyar-se de LaLiga, ja sigui de LaLiga Santander o de LaLiga 1| 2 | 3, no és fàcil.
Per això, molts jugadors prenen rumbs professionals relacionats amb el camp de joc després de penjar les botes.
Entrenadors, assessors tècnics o directors esportius són alguns dels treballs més comuns dels futbolistes en el "segon temps" de la seva carrera.
Hi ha històries sorprenents com la de Pirri, que va guanyar en 10 ocasions el campionat de Lliga, 4 Copes d'Espanya i 1 Copa d'Europa.
Després de jugar 561 partits i marcar 171 gols amb el Reial Madrid, es va retirar, va acabar els seus estudis de medicina i va tornar al club com a metge.
Va estar-hi 13 anys, passant després a formar part del cos tècnic.
Com ell, molts altres exfutbolistes han seguit vinculant la seva carrera al futbol.
Aquí us expliquem alguns exemples que podem veure a LaLiga.
Martín Ortega, exfutbolista i director general del CD Leganés, equip de LaLiga Santander, tenia tots els números per haver escrit una història similar a la de l'emblemàtic jugador del club blanc.
"La meva mare és infermera i el meu pare, germana i oncle, metges.
Jo tenia clar que estudiaria una carrera, és el que se m'havia inculcat i jo era feliç estudiant, però la medicina no era el meu fort.
Finalment va ser dret l'opció triada: "Un amic del meu pare em va explicar en què consistia la carrera i el que vol dir el dret, que al final és aplicar el sentit comú a la vida, i em va encantar.
Vaig veure que podia tenir moltes vessants, com la del dret esportiu, que afortunadament és al que em dedico avui dia".
El jugador va escalar des de les bases del conjunt roig i negre alhora que superava cursos a la universitat.
Era una relació de simbiosi, una cosa m'ajudava a l'altra", recorda.
Va acabar la seva llicenciatura i el 2009 va donar el salt al Granada CF i, d'aquí, al CD Leganés.
"Recordo un dia que, després d'entrenar amb el Granada, va sorgir un tema relacionat amb el dret.
Tots van començar a pensar i jo em vaig veure amb coratge de dir 'a veure, sé del que estic parlant perquè soc llicenciat en dret'.
Tots van començar a riure, a dir 'ah, és clar, el licenciao, el licenciao'.
Mai ho vaig tornar a repetir i allò va quedar com si fos una broma meva".
Amb només 26 anys, quan va veure que "com a futbolista no aconseguiria metes més altes", va decidir penjar les botes i avançar pel camí que l'ha portat fins a la Direcció General del Leganés.
Com Martín Ortega hi ha a LaLiga altres jugadors que, mirant a futur, van clavar els colzes i gràcies a això viuen avui el futbol des d'una perspectiva diferent.
Braulio Vázquez, actual director esportiu del CA Osasuna, conjunt que disputa LaLiga 1| 2 | 3, és un d'ells.
Futbolista forjat en les categories inferiors de l'RC Deportivo, va arribar a jugar a la màxima categoria amb aquest club al costat de companys de la talla de Bebeto, Fran, Manjarín, Mauro Silva, Martín Vázquez o Txiki Begiristain.
Una d'aquestes alineacions que marquen la història d'un club i que encara avui recorda i enyora tot aficionat blanc-i-blau.
"Havent estat des de petit al club, debutar a la categoria elit va ser com complir un somni.
És probable que, si hagués coincidit en un Deportivo de menys nivell, hi podria haver estat molts anys, però en aquell moment jo era conscient que no tenia nivell per a aquell grup.
No estava preparat ni a nivell físic ni mentalment per passar de jugar en camps de Segona B a fer-ho davant 30.000 persones al costat de campions del món", reconeix Braulio.
"Tenia clar que la carrera de futbolista s'acaba molt aviat i que havia d'estar preparat"
Va jugar després en la "Primeira Liga" de Portugal i, de tornada a Espanya, en diferents clubs i categories fins a la seva retirada el 2007.
Començava per al gallec una nova etapa com a entrenador, observador i director esportiu.
"Tenia clar que la carrera de futbolista s'acaba molt aviat i que havia d'estar preparat, per això em vaig treure el títol d'entrenador nacional i, a més, soc llicenciat en Educació Física.
El futbol i formar-se no són coses incompatibles.
Pot costar més, és clar, però es pot, i això és una cosa que intento transmetre als meus fills".
Perquè Braulio també viu avui el futbol com a pare.
Els planters del futbol espanyol compten a les seves files amb els fills de diferents exfutbolistes que van deixar la seva empremta en el món de la pilota i, Jesús Vázquez, amb 16 anys, és un d'ells.
El fill del director esportiu del CA Osasuna, és un dels jugadors del planter més prometedors del València CF.
Són moltes les veus que ja el titllen de crac, però el seu pare, tot i que orgullós, es mostra caut: "No deixa de ser un nen a qui les coses li estan anant bé molt de pressa.
Per sort, jo porto molt temps en el futbol i puc ajudar-lo a mantenir els peus a terra.
Aquest esport és molt complicat.
Hi ha jugadors que destaquen molt en el futbol base i després no arriben a categories professionals".
Del planter valencianista va sortir, entre moltes estrelles, Vicente Moreno, entrenador d'un RCD Mallorca que actualment juga a LaLiga 1 | 2 | 3.
Encara que el seu currículum i carrera esportiva apareixen inequívocament lligats a un altre club: el Xerez CD.
11 temporades com a titular indiscutible, jugador que més vegades ha vestit la samarreta xerecista en tota la seva història, únic futbolista del club azulino que ha marcat en totes les categories per les quals ha passat l'equip, i un gol inoblidable: l'anotat en la temporada 2008/09 en el partit que va suposar l'històric ascens del Xerez CD a la màxima categoria, davant l'SD Osca (2-1).
Impossible no citar aquest moment en recordar la seva etapa com a jugador: "Aquest ascens el vaig viure amb una edat avançada per la qual cosa ho vaig gaudir moltíssim.
Després de tants anys al Xerez, era un club al qual tenia molt d'afecte i afecció.
Arribar a Segona B i escalar tantes posicions és una cosa indescriptible".
"En retirar-me em van demanar directament que agafés el primer equip però a mi em semblava molt precipitat, respecto molt la feina d'entrenador i sé la dificultat que comporta"
Al final de la temporada 2010-11 i amb 36 anys, Vicente es retirava i passava a ser segon entrenador del Xerez CD.
Però uns mesos més endavant i després del cessament del primer entrenador, acceptava el repte de fer-se càrrec del primer equip.
No va sentir vertigen davant de tal repte, passar gairebé automàticament de ser jugador a entrenador?
"Vaig començar a preparar-me estant en actiu.
Em vaig treure totes les titulacions d'entrenador, també la de director esportiu, i vaig començar a entrenar un equip infantil.
En retirar-me em van demanar directament que agafés el primer equip però a mi em semblava molt precipitat, respecto molt la feina d'entrenador i sé la dificultat que comporta.
Quan m'ho van tornar demanar i, donada la situació difícil que travessava el club, em vaig veure en l'obligació moral de no fallar a l'equip.
Em vaig llançar i les coses van anar bé".
"En el futbol, com en la vida, cal ser valent", assenyala Francisco, entrenador d'una SD Osca que milita a LaLiga Santander, perquè "només així estaràs a prop del que vols aconseguir.
Si no ets valent, les derrotes fan mal més".
Ho diu algú amb una dilatada carrera com a jugador, passant per clubs com la UD Almeria i l'Albacete BP.
Francisco va penjar les botes la temporada 2010-11 en finalitzar el seu compromís amb l'Oriola, però la seva retirada com a jugador no va ser el seu comiat del futbol, ja que aquest mateix any tornava a la seva terra i prenia les regnes del filial d'Almeria.
Si no ho ets, les derrotes fan més mal"
Si ha de citar algun referent, Francisco ho té clar: Unai Emery.
L'actual tècnic de l'Arsenal FC va ser qui va portar la UD Almeria a ascendir fins a la màxima categoria en la temporada 2006/2007, quan l'ara entrenador era jugador del club.
Emery va ser també el responsable de despertar en Francisco "les ganes de conèixer el món de l'entrenador".
"Des de molt jove vaig tenir molts problemes de lesions i, en els últims anys, quan vaig començar a veure a prop el final de la meva carrera, coincidir amb entrenadors com Emery va fer que comencessin a entrar-me les ganes.
Ell va ser qui em va mostrar el camí i, per això, vaig començar a formar-me".
El 2013-14, amb només 34 anys, feia el salt al primer equip d'Almeria i es convertia en l'inquilí més jove de la banqueta aquella temporada.
Va sorgir aquesta oportunitat i no ho vaig dubtar ni un moment.
Estava capacitat, em vaig guanyar la confiança dels jugadors i al final vam fer un any fantàstic.
Fins i tot als dos mesos d'arribar, LaLiga em va donar un premi a millor entrenador que, per descomptat, vaig fer extensiu a tot l'equip", recorda.
Va ser valent en aquest moment i ho continua sent ara, al capdavant de l'SD Osca, conjunt que aquesta temporada juga per primera vegada en la seva història a LaLiga Santander.
"Per a mi entrenar el conjunt aragonès és el repte més important com a professional.
És una ciutat petita, una ciutat que mai ha vist jugar al seu equip a aquest nivell i, per això, hi ha molta gent il·lusionada.
Sabem quina és la nostra realitat, sabem que és un club humil, però hem de seguir lluitant.
No t'has de rendir mai, això és el més important", respon.
També disputant LaLiga Santander hi ha el Vila-real CF, al capdavant del qual es troba Javier Calleja.
El tècnic ha desenvolupat tota la seva carrera com a entrenador al club groc, arribant fa set temporades per entrenar en categoria cadet i progressant fins a fer el salt al primer equip al setembre de 2017.
"És una situació a la qual no estem acostumats.
En els últims anys l'equip sempre ha estat lluitant per competir a Europa i quan els resultats ens arriben es pateix molt.
Són 24 hores pensant en l'evolució de l'equip, en millorar, en el seu rendiment, en innovar, en no repetir tasques... el cap no para", explica.
Per a Calleja és fàcil "posar-se en la pell dels jugadors" del quadre groguet i sentir la seva "incredulitat i inseguretat" davant d'aquesta situació.
No en va ell mateix va tenir el seu millor moment esportiu en el Vila-real CF, on va militar set temporades.
Després va jugar tres anys al Màlaga CF i uns altres tres en el CA Osasuna, abans de penjar les botes la temporada 2012 amb 33 anys i començar a entrenar.
Haver estat jugador -coincideixen a assenyalar els entrevistats- no et faculta per ser entrenador ni et fa millor, però sí que ajuda.
Molts dels entrenadors que actualment dirigeixen els clubs de LaLiga Santander i LaLiga 1 | 2 | 3 han jugat abans a l'elit (Simeone, José Luis Mendilibar, Ernesto Valverde, Eusebio Sacristán, Mauricio Pellegrino, etc.) i molts altres han destacat en categories inferiors, però el futbol té també exemples de grans tècnics que mai han trepitjat una pista com futbolistes professionals (Carlos Queiroz, Gregorio Manzano o Mourinho són només tres d'ells).
"Jo sempre dic que haver estat futbolista no és obligatori ni necessari, però el fet d'haver viscut amb anterioritat totes i cadascuna de les coses que viuen les persones que tens al teu càrrec, fa que empatitzis i et dina avantatge en poder avançar-te a certes circumstàncies i situacions", resumeix l'entrenador del Mallorca RCD, Vicente Moreno.
En el cas de Braulio Vázquez, director esportiu del CA Osasuna, i Martín Ortega, director general del CD Leganés, el seu bagatge futbolístic els fa estar més pròxims a la plantilla.
"Precisament diuen que un dels defectes que tinc és que soc massa proper als jugadors i els protegeixo molt.
Com a jugador, vaig viure situacions en què em vaig sentir una mica sol, així que intento que ells no s'hi sentin, els dono afecte i m'agrada tenir complicitat", explica Braulio.
"Tot i que el nivell dels futbolistes que hi ha avui al Leganés és superior al que jo vaig poder experimentar quan jugava, al final un vestidor és un vestidor.
Haver viscut situacions similars fa que en seure amb ells els pugui comprendre molt millor.
L'equip madrileny és, sens dubte, un dels que més ha crescut i millorat tant esportivament com institucionalment en els últims temps.
De fet, el lloc que ara ocupa l'exfutbolista Pepinero es va crear fa menys de 2 anys per contribuir a la coordinació de totes les àrees de l'entitat i ajudar a complir les exigències de LaLiga pel que fa a progressiva professionalització de la gestió dels clubs.
Aquesta organització està darrere de molts dels canvis que els entrevistats destaquen en mirar enrere i analitzar com ha evolucionat el futbol des dels seus inicis fins al moment actual.
"Em sembla que el treball de LaLiga és excepcional i això està repercutint en la millora de tots i cadascun dels clubs", subratlla Martín Ortega, que des del seu lloc en el CD Leganés es relaciona directament amb el departament de competicions, legal i econòmic de LaLiga, entre d'altres.
"Ara el futbol és més universal, s'han estès els mercats i és normal, per exemple, veure caçatalents d'Anglaterra, França o Itàlia en partits de cadets.
A més, hi ha millors instal·lacions, els terrenys de joc estan molt millor, tot està més organitzat i controlat, el tema salarial i econòmic també.
I què dir de les televisions...
En la mateixa línia s'expressen Javier Calleja, per a qui "gràcies a LaLiga el futbol espanyol ha fet un pas de gegant i s'ha projectat a nivell internacional", i Vicente Moreno, qui celebra que l'atenció mediàtica i les millores no siguin quelcom exclusiu de LaLiga Santander sinó que també es noti en categoria de plata del futbol professional.
"El seguiment que es fa a LaLiga 1 | 2 | 3 és molt gran.
Vaig tenir un entrenador que deia 'què afortunat que soc de poder formar part de LaLiga!'.
"Em sembla que el treball de Laliga és excepcional i això està repercutint en la millora de tots i cadascun dels clubs"
Les paraules de Vicente, preses d'Enrique Martín, ara al capdavant del Nàstic, resumeixen el sentiment general dels cinc entrevistats.
¿En algun moment s'han penedit de penjar les botes en el moment que ho van fer i prendre aquest camí professional?
La resposta de Martín Ortega no pot ser més contundent: "No.
Jo sempre dic que per a mi el futbol va ser com aquella núvia que tot món et diu com és de maca i simpàtica, com t'envegen... però tu no estàs totalment enamorat d'ella.
El futbol em va arribar de forma inesperada i crec que em va faltar gaudir més al camp, sent conscient que és un joc i deixant de banda preocupacions que ni existien.
"Gràcies a LaLiga el futbol espanyol ha fet un pas de gegant i s'ha projectat a nivell internacional"
"El millor de ser entrenador és que, des d'un prisma totalment diferent, segueixo vivint el dia a dia del futbol, al camp, en els entrenaments, amb els jugadors i, alhora, amb la resta de persones que formen un equip.
A cada club dels que he estat he tingut la sensació de feina feta i d'una felicitat intensa", assenyala l'entrenador de l'RCD Mallorca, Vicente Moreno.
Una sensació de plenitud a la qual fa referència també l'entrenador de l'SD Osca, Francisco: "Un entrenador, per molts títols que pugui guanyar, el que vol és que amb el pas dels anys els jugadors es recordin d'ell.
Això voldrà dir que has treballat bé, que has feina per a ells".
Sense oblidar, per descomptat, l'afició.
Com diu Javier Calleja, tècnic del Vila-real CF, "els gols, guanyar i els resultats és primordial però no hem d'oblidar l'espectacle, jugar bonic i arribar al cor de la gent.
Jo busco que l'equip transmeti, que l'afició s'identifiqui, connecti, li agradi anar al camp i se senti partícip". |
Una cursa impressionant plena de fang el proper 15 de març.
Farinato RACE no és només una carrera d'obstacles.
No es tracta de superar als altres, es tracta de saber fins on es pot arribar, es tracta de buscar els límits i saber què hi ha més enllà... es tracta, en definitiva, de superar-se a si mateix. |
Aquesta és la pàgina de El Pastorcito Casa Julian.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Almonte. |
El secretari general del PSOE i candidat a la presidència del Govern, Pedro Sánchez, ha tret aquest diumenge pit dels fitxatges que ha fet per a les pròximes eleccions i ha subratllat que mentre els dirigents del PP "dimiteixen o s'avergonyeixen" del seu partit, els socialistes s'obren a "independents no indiferents, perquè el PSOE és de la immensa majoria dels espanyols".
Així s'ha pronunciat el líder dels socialistes durant el primer gran míting de precampanya, que ha reunit uns 4.000 militants i simpatitzants al poliesportiu Magariños, i en què ha presentat els seus candidats a les pròximes eleccions generals.
Flanquejat de tots els caps de llista i dels seus companys que ocupen els primers llocs de la llista per Madrid, Sánchez ha proclamat el seu "orgull" pels èxits del PSOE durant els seus 136 anys d'història i ha defensat que és el partit que ha sabut "integrar i unir" més bé els espanyols.
Darrere el faristol no hi havia la número 4 per Madrid, l'exdiputada d'UPyD Irene Lozano, que era a la pista al costat d'altres dirigents socialistes i els membres del grup d'experts amb què elaboraran el programa electoral per a les generals.
Sense esmentar aquest fitxatge, que ha causat malestar en alguns sectors del partit, s'ha mostrat orgullós dels seus fitxatges.
"En un moment en què els dirigents del PP dimiteixen o s'avergonyeixen del país, nosaltres obrim el partit a independents no indiferents, perquè el PSOE és de la immensa majoria dels espanyols", ha dit.
Sánchez ha garantit que el PSOE és "futur i reforma" i ha assegurat que afronta la campanya "amb la confiança" que el seu objectiu no és "sumar escons per estar en el poder, sinó per poder canviar les coses".
"No sortim a guanyar tal o qual candidat, volem guanyar per construir un projecte d'oportunitats, benestar i seguretat per a la gran majoria dels espanyols", ha proclamat entre forts aplaudiments.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Avui, dia de presentacions i de pesatge.
Primer de tot, visita a Sagi, botiga de material esportiu que m'equipa de dalt abaix: samarretes, pantalonets, mitjons i bambes.
Material de primera, amb el que em serà una mica més còmode encarar aquest repte.
Tot seguit, conec a la Jessica, entrenadora del Cube i la que serà la meva entrenadora personal al llarg d'aquestes 8 setmanes que avui comencem.
Ja la coneixia, doncs és professora del grau mig d'esports a la Joviat.
Em diu el meu pes, índex de greix corporal i índex de massa muscular.
Tal i com sospitava, de massa muscular vaig bé, però de greix estic molt passat.
El resum és que per estar en el meu pes ideal, hauria de perdre uns 17 Kg.!
Parlant amb la Jessica, ja tinc clar que això és impossible en 8 setmanes.
Ella em diu que si en perdo 6 ja estarà contenta, i jo li dic que estic convençut de poder perdre més...
M'explica com ens organitzarem el treball: dos dies fixes a la setmana, on treballarem sobretot musculació.
L'objectiu és baixar índex de greix corporal, però sense perdre massa muscular, que és l'error que comet molta gent quan es vol aprimar d'una manera ràpida.
Un dia de descans i, la resta, treball de cardio, sobretot mitjançant l'elíptica o la bici estàtica.
És un treball que realitzaré també al Cube o bé a casa, controlat en tot moment amb un pulsòmetre que li permetrà fer-me un seguiment exhaustiu dels meus exercicis a distància.
Això m'anirà molt bé, sobretot perquè d'aquí un parell de setmanes marxo per temes de feina a Pequín i seguiré fent l'entrenament pautat per la Jessica, però bastant lluny.
Però ella em podrà anar controlant des de Manresa.
Acabem la xerrada i ja comencem a treballar al gimnàs.
Escalfament i treball muscular per grups de músculs.
Diu que aquests primers dies és més un treball de condicionament dels músculs (per despertar-los i començar a activar-los).
Ja pateixo per les agulletes de l'endemà...
Edicions Intercomarcals, S.A. Tots els drets reservats |
La primera dama dels Estats Units, Melania Trump, s'ha distanciat absolutament de l'atac del seu marit, Donald Trump, al jugador de bàsquet de Los Angeles Lakers Lebron James i en un comunicat ha elogiat el treballat de l'estrella de l'NBA amb la infantesa.
"Sembla que LeBron James està treballant per fer coses bones en nom de la nostra pròxima generació i, com sempre, la primera dama encoratja tothom a tenir un diàleg obert sobre els problemes que afronten els nens avui", va escriure la portaveu de la primera dama, Stephanie Grisham, en un comunicat.
Melania fins i tot va dir ha dit que està disposada a visitar l'escola que James va inaugurar dilluns per a nens desfavorits a la seva ciutat natal, Akron (Ohio). "
Com saben, la senyora Trump ha viatjat pel país i el món parlant sobre els nens i el seu benestar, la vida saludable i la importància d'un comportament responsable en línia amb la seva iniciativa Be Best", afegeix.
El mateix text indica que "la seva plataforma digital se centra a visitar organitzacions, hospitals i escoles, i ella estaria disposada a visitar l'escola I Promise a Akron ".
El comunicat arriba menys de 24 hores després que el president escrigués un 'tuit' en què indica que "Lebron James va ser entrevistat per l'home més tonto de la televisió, Don Lemon.
Va fer que Lebron es veiés intel·ligent, cosa que no és fàcil de fer.
Hores abans del comunicat de la primera dama, el mític Jordan –guanyador de sis anells de campió de l'NBA amb els Chicago Bulls –, també va emetre un comunicat recolzant el seu col·lega de bàsquet.
"Recolzament a LJ", va dir Jordan en un comunicat divulgat dissabte pel seu publicista, en què afegia que el jugador dels Lakers "està fent un treball increïble per a la seva comunitat".
James ha sigut crític freqüent de Trump.
Una de les seves crítiques més recents la va efectuar dilluns durant una entrevista, quan va dir: "Crec que el nostre president està provant de dividir-nos.
Està utilitzant els esports per dividir-nos, i això és una cosa amb què no em puc identificar", va indicar LeBron James, que va afegir que "mai" s'asseuria davant Trump. |
Definitivament, ja ha quedat clar que els sobiranistes manipuladors ens havien donat gat per llebre.
Per sort, l'insubstituïble Josep Antoni Duran i Lleida ens ha fet caure la bena dels ulls i ens ha permès veure la realitat.
Una realitat que, no ho oblidem, ja ens va intentar explicar la voluntariosa Joana Ortega aquell mateix 12 de setembre sense que ningú no li donés ni la més mínima credibilitat.
Però ara, gràcies al d'Alcampell, Rajoy ja respira més tranquil, Pedro Morenés pot donar bones notícies als més neguitosos de la cúpula de l'exèrcit i, fins i tot, l'inefable Wert es permet el luxe d'intentar convertir el català en una llengua de quarta categoria a casa nostra.
El gran engany ha estat destapat: el milió i mig de persones que van omplir el centre de Barcelona per la Diada no hi van anar per reclamar la independència, sinó per aclamar Duran i per encarregar-li de buscar nous camins per entendre'ns amb un estat espanyol sense el qual els catalans no tenim cap possibilitat de sobreviure.
Sorpreses al passeig de Gràcia.
Diuen que aquell 11 de setembre del 2012 hi va haver centenars de turistes que es van quedar bocabadats en veure una gernació que anava darrere d'un home calb amb crosses mentre cridaven no se què d'un pacte fiscal i de refer uns ponts malmesos que ens havien de conduir fins al cor de la capital del Regne.
Les seves cares de sorpresa, afirmen els entesos, eren més o menys les que devien fer els veïns d'aquest mateix passeig de Gràcia un altre estiu de fa 122 anys.
En aquella data reculada, l'habitual tranquil·litat d'aquest històric espai va quedar feta bocins amb la irrupció d'una màquina estranya que feia un soroll de mil dimonis, que era capaç de córrer sense que l'estirés cap animal i que fotia una fortor de cremat que tombava d'esquena.
Les persones que en aquelles hores passejaven pel passeig de Gràcia no ho sabien, però el cert és que van tenir el privilegi de veure circular el primer automòbil amb motor d'explosió fabricat a Catalunya.
Un artefacte amb dues rodes al davant i una altra al darrere conduït gràcies a un comandament molt rudimentari per un personatge endiumenjat que responia al nom de Francesc Bonet.
Bonet, empresari tèxtil, havia viatjat l'any anterior a París per contemplar les novetats que mostrava l'Exposició Universal de 1889.
I va ser allà, al pavelló del petroli, on va adquirir un motor Daimler d'un cavall de potència que es va endur cap a Barcelona per fer realitat la seva obra.
Un cotxe pioner a casa nostra que tenia un dipòsit amb capacitat per a tres litres de benzina -amb una autonomia d'uns trenta minuts- i una esgarrifosa velocitat màxima de 14 quilòmetres per hora.
Un giny que aixecava mirades d'admiració i de temor per allà on passava i que feia que els nombrosos gossos que llavors pul·lulaven per la ciutat fugissin esperitats enmig d'inacabables udols tan bon punt oloraven l'arribada d'una màquina coneguda per tothom a l'època com el "carruatge sense cavalls".
Malgrat tot això que els explico, Bonet no va fer els mèrits suficients per ocupar un espai rellevant en els llibres d'història.
De fet, la seva gran aportació va ser adquirir i dur des de París un motor que ja havia estat inventat.
I, amb aquest motor, fabricar el seu cotxe seguint unes directrius que altres ja havien aplicat abans.
Més o menys com el Duran i Lleida amb el qual he començat aquest article.
Fa tres-cents anys que hi ha catalans -d'Alcampell, de Cervera, de Maó, de Gandia o de Vilafranca de Conflent- disposats, aquests sí, a fer el paper de cavalls de Troia per avortar qualsevol intent del nostre poble d'avançar cap a la llibertat.
I en aquest escenari, tingueu ben clar que el veritable cap de l'oposició al Parlament principatí no serà Oriol Junqueras, sinó un Duran al qual acompanyaran a la cambra els dotze apòstols d'Unió que ell mateix va triar.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús.
Fins on arriba el secret professional?
S'hauria evitat l'accident de Germanwings?
Amb el periodista Antoni Bassas
COMBTV és el canal de televisió online i a la carta a través del què es pot gaudir de tota mena de continguts audiovisuals relacionats amb el Col·legi: el Videoblog del President, conferències, debats, entrevistes, etc.
Queco Novell ens ajuda a explicar com són les diferents mascaretes de protecció, quin són el seu grau de protecció i com utilitzar-les perquè siguin el màxim d'efectives.
COVID-19: Tot allò que has de saber sobre les mascaretes: tipus i col·locació
COVID-19: Consideracions ètiques i deontològiques
Montserrat Esquerda, presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya
Taula rodona "Canviant la mirada sobre la cooperació.
Què pensem?" i lliurament de les Beques Bada 2019
Les diferents iniciatives de cooperació s'esforcen en difondre les seves accions, programes i
Ho fan de maneres molt diverses, tant pel que fa a canals com mitjans.
exposicions, campanyes, vídeos, fotos... lluiten per captar la nostra atenció Què ens volen
Volen canviar la nostra mirada sobre la cooperació?
Premis a l'Excel·lència Professional 2019
51 metges i cinc equips assistencials van rebre la distinció de metges excel·lents en reconeixement a la seva trajectòria basada en el compromís, l'honestedat, la integritat, el treball en equip i l'excel·lència
Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones
1.000 biografies a la Galeria de Metges Catalans
La Galeria de Metges Catalans ha arribat a les 1.000 entrades.
Aquest diccionari online de metges i metgesses catalans, creat l'any 2012, recupera la memòria de la professió des del segle XV fins a l'actualitat.
25è Fòrum d'Inversió Healthcare Barcelona 2019
Jornada d'innovació i emprenedoria al CoMB que reuneix inversors del sector sanitari amb emprenedors que volen tirar endavant projectes disruptius en Biotech Medical Devices, Serveis Sanitaris, TIC |
Ernest Maragall, aquest dissabte a Tarragona Foto: ACN
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Com és possible que hi hagi més de 13.000 habitatges protegits buits, mentre s'estima que 332.529 persones no tenen un habitatge en aquest país?
Això mateix es preguntava la Defensora del Poble, Soledad Becerril, del PP, que en analitzar les dades recollides sobre aquesta situació en l'Informe "Habitatges protegits buits", la qualificava de " ineficient i poc aceptable ".
Aquest mateix informe revela que Catalunya, Castilla-La Mancha i Navarra són les Comunitats Autònomes que acumulen més habitatges buits disponibles, amb 3.264, 2.615 i 1.026 respectivament.
Entre elles, 572 estan a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat.
Una quantitat important en relació al nombre total de vivendes posades a la venda o lloguer a la capital catalana.
Però, quines raons hi ha darrere d'aquesta situació?
La veritat és que és difícil saber-ho perquè, per increïble que sembli, no hi ha cap instrument informàtic per poder consultar la informació referent als habitatges que en els últims anys han rebut ajudes públiques, ni per poder fer un seguiment del seu estat i la seva ocupació.
Per això, el Ministeri de Foment està treballant en una base de dades agregada amb informació de les Comunitats Autònomes, els Ajuntaments i altres fonts, i així constituir un Registre General estatal d'Habitatges de Protecció Oficial amb tota la informació, desagregada segons tipologies d'habitatges de protecció oficial, el promotor, si ha estat inclosa en una autopromoció cooperativa, si estaven destinats al lloguer o a la venda, si han estat ocupades alguna vegada i les causes per les quals estan buides.
Fins que aquest Registre es conclogui i llanci més llum sobre aquest assumpte, les dues raons principals que expliquen aquesta desocupació són:
Perquè els seus adjudicataris no estan utilitzant el seu habitatge de forma habitual i permanent,
Perquè renuncien a l'habitatge a causa de:
– La pèrdua de lloc de treball.
-La insatisfacció amb l'habitatge adjudicat.
Què passarà amb els habitatges buits?
La veritat és que el Govern està decidit a acabar amb aquesta situació.
I per a això, permetrà amb caràcter excepcional que les administracions públiques puguin requalificar alguns habitatges de protecció oficial en venda perquè puguin destinar al lloguer i així reduir l'existència de pisos buits i el seu deteriorament.
Així ho recull el Pla Estatal de Foment del Lloguer d'Habitatges, la Rehabilitació Edificatoria i la Regeneració i Renovació Urbanes 2013-2016, on es contempla també la possibilitat de desqualificar habitatges protegits retornant les ajudes públiques que en el seu cas haguessin rebut i així procedir al seu requalificació.
Aquesta mesura permetria que "moltes de les persones que necessiten un habitatge amb urgència podrien beneficiar-se dels milers d'habitatges públics que actualment es troben buits i disponibles ", opinava la Defensora del Poble, Soledad Becerril.
Actualment és difícil de saber quants pisos estan en mans de les entitats bancàries.
Però, ja el 2012 s'estimava el nombre d'habitatges embargades a 200.000 i es preveia que la quantitat ascendís a 600.000.
Per pal · liar aquesta situació la Generalitat va anunciar el passat mes de gener que va a aplicar una nova taxa als bancs que tinguin pisos buits.
Segons el secretari d'Habitatge de Govern, Carles Sala: " L'impost està pensat per estimular els bancs a que cedeixin el lloguer social els pisos buits, per al que haurà bonificacions ".
La Generalitat ha aconseguit que Catalunya Caixa cedeixi 400 habitatges per a lloguer social i estan en negociacions amb Bankia i Sareb.
FOTO: Promoció d'Habitatges a Santa Coloma de Gramenet.
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Els millors pisos amb parquet a Lleida els trobaràs a API.cat
Descobreix els millors àtics en venda a Barcelona
Descobreix el teu nou habitatge a peu de platja a prop de Barcelona |
Calendaris de dies festius i canvis d'horari
Cinema i projeccions circuit no comercial
Congressos, conferències i col·loquis
Informàtica, internet i noves tecnologies
Medi ambient i ciències naturals
Necessitats educatives especials
Escriure una carta és el mateix que escriure un e-mail?
Rebre un e-mail és el mateix que rebre un whatsapp?
Enviar un emoji és el mateix que enviar una paraula escrita a mà?
I si aquesta paraula és una paraula d'amor?
Quan canviem la manera de dir que estimem, canviem la manera en que estimem?
A Correspondència, dos personatges molt diferents es pregunten quin és el valor d'un "t'estimo" que s'envia a través d'una finestra.
Intèrprets Alfons Nieto i Neus Soler Espai sonor en directe Arnau Montserrat Escenografia i Vestuari Carlota Masvidal Il·luminació Anna Espunya Moviment Veri de Morais Producció Aina Juanet Dramatúrgia i direcció Jordi Casado
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat... fes-nos-la saber |
El dia de la dona treballadora és també el dia de la dona pagesa.
Hem de seguir reivindicant la igualtat, però a la vegada tenint-nos una gran autoestima.
El rol de dona és preciós, i han estat les idees masclistes i un feminisme mal entès el que ens ha fet creure que no era així.
No hem de ser perfectes ni demostrar res a ningú.
Només a nosaltres mateixes per encarar-nos amb tot el que se'ns posi al davant.
Com a dona rural sé que vivim en un entorn masculinitzat, treballem en un sector econòmic sotmès a vegades a la incertesa i en un medi amb poc suport social, però som privilegiades per poder fer allò que ens agrada.
Tenim dret a la formació i capacitació laboral i ens mereixem el reconeixement en l'estabilitat i el desenvolupament del món rural.
Però això, ho hem d'aconseguir junts homes i dones i transmetre-ho als fills i filles.
Hem de reivindicar els valors heretats de les àvies, que ens van ensenyar a cuidar la família, la terra i el bestiar.
I ens hauríem de treure del cap la nostra visió "moderna" sobre la seva vida només basada en esforç i sacrifici, feinejant amb les mans incansables que, quan no aguantaven una criatura, sargien uns mitjons o munyien una vaca.
Ens entossudim a dir que eren invisibles i poc valorades, però qui pot dubtar del seu valor?
Visc en una època on tot és més senzill, amb problemes i reptes, i també més oportunitats, però les pageses alguna cosa seguim tenint diferent.
Tant les que heu tingut la sort de néixer a pagès com les que hi vam anar a parar per amor o les que vau escollir aquest camí, som afortunadament diferents! |
Les enquestes d'avaluació de la docència de graus i màsters es duen a terme mitjançant la Secretaria Virtual.
Tan per al professorat com per als i les estudiants al menú de l'esquerra de Secretaria Virtual apareix un apartat anomenat "Enquestes Avaluació" quan hi ha enquestes programades.
Aquest servei té diferents funcionalitats segons el tipus d'usuari:
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. |
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.345 àlbums i 88.406 cançons
Segueix-nos a Facebook per estar al corrent de les últimes novetats
El pròxim 20 d'octubre els fans de l'anomenada escena "músiques del món" tenen una cita indispensable a la Sala Apolo de Barcelona amb dos dels grups més rellevants d'aquest gènere al nostre país: Hora de Juglar i Balkan Paradise Orchestra.
Aquestes dues bandes representen han aconseguit posicionar-se com a referents gràcies a la qualitat de les seves propostes que acompanyen d'una personalitat molt marcada dins un panorama divers i rostit de bandes.
Les dues formacions aposten pels sons i ritmes d'origen balcànic per dotar a la seva música d'un to festiu i de celebració.
És per això que han decidit unir talents i oferir un concert únic dins el marc del Festival Connexions.
L'espectacle, que han titulat Abrak'Ataka, unirà el millor de les dues bandes i on la complicitat i la implicació del públic serà present des del primer moment gràcies a la força i potència en els directes, punt fort dels dos grups.
El concert servirà també per tancar dos cicles.
Per una banda, Hora de Joglar s'acomiadarà de Present (RGB Suport, 2017), el disc que els ha fet tocar arreu dels Països Catalans i els ha catapultat a Europa.
D'altra, l'homenatge de Balkan Paradise Orchestra al seu debut discogràfic K'ataka (Microscopi, 2018) i a l'ascens imparable que està vivint la banda.
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
Rep els titulars a la teva bústia
Qui som Contacte Configuració de privacitat |
Durant dues setmanes l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu ha organitzat un taller de restauració enfocat a la conservació i manteniment de material de les cases que sovint no se li dóna importància.
La finalitat del curs es mostrar quins procediments s'han de dur a terme per tractar correctament els diferents materials, ja que en molts casos per falta de coneixement i el mal ús dels productes, s'acaba destrossa la peça.
El curs és molt pràctic, ja que són els mateixos alumnes que porten i restauren els objectes.
Segons el restaurador, Toni Fernández, la millor forma per aprendre a restaurar és la pràctica, ja que té molta més retentiva.
Per altra banda, els alumnes aprenen a fer les composicions per tenir més control sobre els diferents passos de la restauració de la peça.
El taller també ajuda a l'Ecomuseu a conèixer el patrimoni de la zona, a més de donar una segona vida a les peces restaurades.
El taller ha estat finançat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. |
La regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, Mar Sempere, preveu que les barraques instal·lades al Turó de Montcada des de fa més de 30 anys siguin desmantellades abans de l'estiu.
La mesura està emmarcada en un dels compromisos que preveu el conveni que van signar el novembre del 2014 els ajuntaments de Barcelona i Montcada, el Consorci del Besòs i el Parc Natural de la Serra de Collserola per a la instal·lació del Centre d'Animals de Companyia de Barcelona (CACB) en aquesta àrea, segons ha explicat Sempere a Europa Press.
La regidora ha detallat que tenen constància que encara hi ha nou persones vivint a les barraques d'aquesta zona de la ciutat.
El director gerent del Parc, Marià Martí, ha assegurat a Europa Press que a l'octubre del 2014 el Turó de Montcada va passar a formar part del Parc Natural de Collserola i per tant "no es pot ni privatitzar ni apropiar", així aquest mateix any ha començat el desmantellament.
La runa després d'haver enderrocat les barraques de gairebé tota l'àrea s'han acumulat per diferents parts del Turó durant sis mesos, segons Martí, que ho ha justificat pel cost que suposa, que ha xifrat en més d'un milió d'euros.
Tot i això, un barraquista de la zona, Juan López, i un veí de Montcada, Miguel Moreno, que cultiva des de fa 35 anys una petita parcel·la, ha criticat que "fa més d'un any que van venir les màquines i segueix tot aquí".
Martí ha afirmat que en els pròxims dies començarà la neteja i, d'altra banda, Moreno ha criticat que és habitual que arribin camions i llancin les gomes que cobreixen els cables de coure, una pràctica que Sempere ha admès, tot i que sense proves per denunciar-ho necessitaria "atrapar 'in fraganti'" els presumptes autors.
Al Turó de Montcada, a la banda oest, existeix una àmplia zona de parcel·les d'horts que tant des del Parc de Collserola com des de Montcada han qualificat d'il·legals i que "tenen data de caducitat", ha subratllat Martí.
En aquest sentit, Sempere ha recordat que a la localitat vallesana "hi ha horts socials al Pla de Reixac com a alternativa".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Joc en forma de trencaclosques, de 28 peces, per a pendre les 26 lletres que formen l'abecedari català.
En cada peça hi ha una lletra escrita en majúscula i minúscula, perquè el nen les col·loqui aprenent l'ordre de l'alfabet.
Cada lletra està il·lustrada amb un dibuix a sota del que hi ha la paraula escrita.
Joc recomanat per a majors de 4 anys.
En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.
Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
El temps de Nadal ajuda a recordar els absents.
La vida és una continuïtat de records dels que ens han precedit i els dies nadalencs de manera especial.
És bo sentir-nos continuïtat d'unes vides que han anticipat la nostra.
Cadascú de nosaltres tenim unes vivències del dies de Nadal molt diferents, sempre fruït de com hem estat educats i de les experiències que hem anat acumulant al llarg de la vida.
En el mes cas, tinc molts bons records del dia de Nadal de la meva infantesa.
Eren moments càlids de rencontre familiar i es mantenien vius uns rituals que donaven significació especial aquests dies i que els feien, un punt, màgics i entranyables.
La trobada entorn la taula parada era el centre d'aquestes festes, el cant de nadales, els carrers guarnits amb motius que recordaven el moment, el pessebre fet amb sentit de fer un acte únic, la cavalcada de reis i la il·lusió del dia següent, i poques coses més, tampoc la situació permetia masses alegries, donaven color propi a aquestes festes.
El sentiment religiós els vaig incorporar-lo a través de l'escola, de manera especial a l'escoltisme, i lliurament vaig assumir que el Nadal tenia el sentit cristià que no vivia en família.
A partir d'un moment, i gràcies a l'agrupament, la missa del Gall va incorporar-se a la meva vida i a la dels meus pares.
El Nadal d'avui no té res a veure amb la meva vivència dels Nadals viscuts a la meva infantesa o joventut.
Ahir, en el caga tió del meu net vaig experimentar la buidor d'aquestes festes i el llegat que s'està deixant a los noves generacions.
Tot es resumeix a consum; regals; xerinola impostada; arbrers guarnits amb regals del "Todo a Cien" de la cantonada; llums asimètriques als carrers; sopars d'empresa, d'amics, de la "Noche Buena" i del dia de Nadal; anar a la neu si es pot,; i gastar uns diners que cada cop costen més de guanyar.
Per interès vaig seguir atentament com presentaven el Nadal TV3.
Les quatre idees associades a la festa eren: menjar, oferta de restauració i hotels per fer vacances, les perruqueries que posen guapes a les senyores i fer compres.
Cap referència al sentit de la festa religiosa.
Absència total a explicar tots els valors i principis que els cristians celebrem, any darrera any, en un dia com el d'avui.
Si els cristians fossin un minoria religiosa singular, segurament hauríem tingut un tractament informatiu amb més consideració.
El consumisme i l'homogeneïtzació cultural que provoca el màrqueting han esborrat totalment el sentit religiós d'aquestes festes.
La globalització ens ha adormit la consciència crítica i seguim xerinola novament amb les engrunes culturals que han resistit com han pogut la buidor de sentit de la nostra societat.
He descobert que la capacitat de regalar coses inútils és enorme.
La sobreabundància de dons desvirtua la capacitat de valoració dels nens, els desorienta i el desconcerta.
La vida no és tan fàcil com els regals del cicle del Nadal i Reis.
Em dol haver perdut el Nadal de la meva infantesa.
Sincerament, crec que hem perdut el nord. |
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no compareixerà davant el Senat per al·legar contra l'aplicació de l'article 155 ni dijous a la tarda ni divendres al matí, han explicat a Europa Press fonts del Govern català.
El president del Senat, Pío García-Escudero, li havia ofert comparèixer el dijous a les 17 hores a la comissió i el divendres a les 10 davant el ple de la cambra alta, però el president català ha declinat les dues opcions.
Les mateixes fonts al·leguen que no anirà perquè l'Estat té decidit aplicar "igualment" el 155 contra l'autonomia catalana encara que el president hagués comparegut davant el Senat.
A més, assenyalen que el que sí que farà el president català és presentar un document amb al·legacions contra l'aplicació d'aquest article de la Constitució.
La renúncia del president d'anar al Senat suposa que Puigdemont se centrarà ara en la seva intervenció davant el ple del Parlament, prevista per dijous a la tarda.
El portaveu del Govern català, Jordi Turull, va explicar aquest dimarts que el president tenia la "voluntat" d'acudir al Senat, però considerava que li ho estaven posant difícil perquè no acaben de precisar-li quan i com podia acudir.
El mateix dia a la tarda Puigdemont va rebre la notificació de la cambra alta, signada pel president García-Escudero, en la qual se li precisava que podia fer-ho dijous a la tarda en comissió o divendres al matí al ple.
Fonts sobiranistes havien informat aquest dimecres al matí que Puigdemont havia decidit anar al Senat aquest dijous a les 17, però finalment ha optat per no fer-ho.
La renúncia del president de comparèixer davant el Senat ha aclarit els temps en els quals se celebrarà el ple específic del Parlament d'aquest dijous sobre 'l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya i els seus possibles efectes'.
El ple havia de començar a les 10 hores, però en no viatjar Puigdemont a Madrid, ho farà a les 16 hores, ha informat la cambra catalana en un comunicat.
Això significa que la sessió del ple del dijous servirà perquè intervinguin el president i tots els grups; aleshores s'obrirà un termini per presentar propostes de resolució i aquestes es debatran i votaran divendres al matí.
La gran incògnita ara és si JxSí i la CUP utilitzaran aquestes propostes de resolució per aixecar la suspensió sobre la declaració d'independència que el propi Puigdemont va deixar en suspens fa dues setmanes.
Per la seva banda, l'ANC ha convocat divendres a la ciutadania davant el Parlament a les 12 hores per celebrar "l'arribada de la república".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha insistit en la seva "plena confiança" en el cos de Mossos d'Esquadra després del dispositiu d'aquest cap de setmana.
Així, Buch ha defensat que els Mossos "tenen un nivell d'autocrítica gegantí" s'ha predisposat a ''ser el primer de plegar'' si el cos el ''defrauda".
En una entrevista a Rac1, Buch ha avisat que hi pot haver "més episodis de desordres públics les properes setmanes" i ha considerat que seria una irresponsabilitat dir que el període de protestes s'ha acabat.
Així, no ha descartat cap escenari pel que fa l'evolució de la resposta a la sentència del procés i ha assegurat que l'únic objectiu dels Mossos d'Esquadra és garantir els drets de tots i totes.
Sobre el desplegament policial i l'actuació dels Mossos durant les mobilitzacions, el conseller ha defensat que els agents, com a policia democràtica, actuen com a policia integral i policia judicial i no com a policia política.
En aquest sentit, ha insistit que la revisió d'imatges segueix oberta i que si hi ha hagut "comportaments desproporcionats", el mateix cos dels Mossos té un protocol intern per corregir-los.
Buch també ha deixat clar que no dimitirà com a conseller d'Interior.
Ara bé, ha llençat pilotes fora en el cas que i tornin a oferir el càrrec en properes legislatures.
"Dimitir seria una irresponsabilitat gravíssima en un moment tan complicat, amb milers de catalans manifestant-se per protestar per una sentència injusta", ha apuntat.
A més, ha assegurat que la majoria de membres del govern li han mostrat suport explícit i el president de la Generalitat, Quim Torra, mai li ha demanat la dimissió.
El conseller ha respost les declaracions del seu homòleg espanyol, el ministre Marlaska comparant la situació a Catalunya amb la violència al País Basc.
Buch les ha titllat d'oportunisme polític i creu que "és lamentable comparar un procés que va portar més de 800 persones mortes amb el que ha passat a Catalunya".
El cos dels Mossos d'Esquadra no investiguen qui hi ha darrere del Tsunami Democràtic, o com a mínim, el conseller d'Interior no en té constància com ha assegurat en la mateixa entrevista.
Ha insistit així que la feina dels Mossos no és fer investigacions polítiques.
El conseller d'Interior ha dit que no està d'acord amb la decisió de suspendre el Barça-Madrid, perquè ni ho va demanar el Barça ni la seva conselleria va alertar que no pogués garantir la seguretat.
Segons el conseller, la decisió respon a la voluntat d'aprofundir la teoria que a Catalunya hi ha un problema de desordre públic i ha apuntat al "passat conegut per tots" del president de la Lliga, Javier Tebas. |
Calen polítiques socials i d'ocupació amb més visió de gènere
Membre de la junta directiva d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS)
Sembla que últimament no ens falten motius per sortir al carrer.
Ben mirat, de motius fa temps que en tenim, però potser ara, després d'anys de creixent indignació ciutadana, tenim la consciència més desperta que mai.
Una consciència sacsejada pel progressiu retrocés de drets que estem patint, que ens ha portat a dir prou de manera col·lectiva i contundent.
Fa uns dies vam ser les dones les que, amb una mobilització sense precedents i sota el lema "Si nosaltres parem es para el món", vam reivindicar el treball femení, i vam denunciar la precarització laboral de les dones i la bretxa salarial, que avui és del 23%.
Aquesta bretxa salarial també té incidència en les persones grans i les pensions que perceben: la bretxa pensionista se situa al voltant del 38%.
Després va ser precisament el col·lectiu de gent gran el que es va sumar a les mobilitzacions, i ho va fer reclamant pensions dignes.
Han estat unes mobilitzacions, molt exitoses en tots dos casos, que han aconseguit portar el debat de la precarietat i la desigualtat a tota la societat.
Un debat que pren força perquè justament es dona en un context de progressiu empobriment i de constant vulneració de drets en el qual ens sentim interpel·lats totes i tots.
Més enllà d'aconseguir el suport majoritari en les causes globals de les reivindicacions, aquestes iniciatives, que tant ressò públic i mediàtic han generat, han de servir per fer visible aquella realitat que no sempre se'ns mostra de la mateixa manera.
Una cara oculta de la pobresa i la desigualtat que s'amaga darrere dels índexs macroeconòmics, que insisteixen a dir que ja hem sortit de la crisi, volent invisibilitzar una multitud de persones que estan atrapades en l'exclusió i la pobresa.
O també una realitat específica de les dones que el biaix androcèntric de les dades no ens permet conèixer.
En les pensions també hi ha una bretxa: el 60,4% de les que estan per sota del llindar de la pobresa són de dones
I és que les dades no sempre reflecteixen la realitat que vivim.
Sabem que la taxa de risc de pobresa entre la gent gran segueix augmentant i ja se situa en un 15%, però no sempre es coneix que aquesta dada és molt més elevada perquè hi ha moltes situacions que les estadístiques no tenen en compte, tal com es mostra a l'informe Insocat La crisi no s'acaba, la pobresa es cronifica, publicat per la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).
Un exemple d'això són els milers de persones que malgrat tenir una pensió mitjana (segons el càlcul de la taxa de pobresa no es consideren en risc de pobresa) han de fer front a la manutenció o allotjament de fills i filles, nets i netes, o al pagament de deutes dels seus familiars, cosa que fa que es trobin en situacions de molta vulnerabilitat que no queden recollides enlloc.
Tothom sap també que la pujada del 0,25% de les pensions no és suficient per als sis de cada deu jubilats i jubilades que no arriben a final de mes.
Però no tothom coneix que la bretxa de pensions entre homes i dones és d'aproximadament el 38%, com hem dit, o que el 60,4% de les pensions per sota del llindar de la pobresa són de dones.
I és que, precisament, una de les realitats més invisibles que patim és la que té a veure amb les desigualtats de gènere que travessen de manera persistent la pobresa i que fan que les dones tinguin un risc de pobresa superior al dels homes.
Aquestes desigualtats fan que les dones hagin tingut vides laborals més curtes, índexs de feines a temps parcial superiors (fruit principalment del fet que les tasques reproductives i de cura recauen majoritàriament en les dones) i sous més baixos (a causa de les desigualtats salarials i d'un sostre de vidre que no permet que tinguin les mateixes possibilitats de promocionar-se).
El biaix de gènere acompanya tota la trajectòria professional de les dones, i es perpetua un cop finalitzada precisament perquè tenim un sistema de protecció social que se sustenta en les prestacions contributives, aquelles que estan vinculades a les cotitzacions laborals.
Davant d'aquestes desigualtats calen polítiques socials i d'ocupació amb més visió de gènere i mesures específiques per acabar amb la bretxa salarial i en les pensions, per fer front a la precarietat i a la feminització de la pobresa.
I, sobretot, també cal seguir fent visible el que és invisible per seguir despertant consciències i construir entre tots i totes societats més justes.
Seguirem sortint al carrer, fins a aconseguir-ho.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, ha sostingut aquest dilluns que la Generalitat necessita 1.945 milions d'euros extra per quadrar els Pressupostos 2015, projecte que presentarà dimarts al Parlament el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
En roda de premsa, ha explicat que els càlculs del seu partit apunten que l'Executiu necessita uns 3.689 milions més per complir l'objectiu de dèficit --del 0,7%--, una quantitat a la qual cal restar els 1.744 milions que estalviarà la Generalitat com a conseqüència de diverses mesures adoptades pel Ministeri d'Hisenda, ha dit.
Hisenda va anunciar el juliol que fins a final del 2015 reduiria a l'1% els interessos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) del 2012, 2013 i 2014, a més d'ampliar en any d'amortització i un any de carència del FLA del 2012; unes mesures que --sumades a l'ampliació de 10 a 20 anys de les devolucions negatives del 2008 i 2009-- suposen un estalvi de 1.744 milions per a Catalunya.
Així i tot, el PP català calcula que la Generalitat necessitarà 1.945 milions més per afrontar "la mala gestió pressupostària", el desviament de dèficit amb què tanqui el 2014 --preveuen que prop de 1.979 milions-- i les noves despeses derivades d'abonar les 14 pagues als funcionaris i l'increment del cost de finançar el deute.
Per això, Camacho ha reclamat al conseller d'Economia que aquest dimarts presenti uns comptes realistes i no unes previsions d'ingressos irreals que es carreguin sobre demandes d'ingressos al Govern espanyol: "Molts temem que sigui més un acte de campanya que de presentació de pressupostos".
"No pot seguir falsejant uns pressupostos tan importants per als catalans.
Si ha pogut pagar factures i proveïdors ha estat gràcies al Govern espanyol i la solidaritat de tots els espanyols", ha afegit la popular, que acusa el president de la Generalitat, Artur Mas, de gestionar pitjor que els governs tripartit.
Tot i que no ha detallat d'on pot obtenir la Generalitat aquests 1.945 milions extra, ha recordat que el seu partit ja ha presentat en altres exercicis mesures per contenir la despesa, i ha invitat Mas a intentar obtenir aquests diners de retallar en partides dedicades al procés sobiranista, i no amb noves retallades en salut, educació i polítiques socials.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Simon Yates no vol deixar escapar La Vuelta i s'ha esforçat al màxim a les acaballes de la dinovena etapa atacant l'ascens al coll de la Rabassa.
El ciclista britànic ha entrat en la segona posició darrere de Thibaut Pinot, a només 5 segons.
El tercer de creuar la línia de meta ha estat l'holandès Kruijswijk.
Un grup en què hi havia Enric Mas ha arribat 52 segons més tard del vencedor, mentre que Alejandro Valverde ho ha fet a 1'11".
Amb la segona posició de Yates d'aquest divendres, el britànic es fa fort a la general i acaricia el títol amb 1' 38" d'avantatge sobre el ciclista murcià.
Aquest dissabte es disputa la penúltima etapa, que serà íntegrament al Principat, 97,3 quilòmetres entre Andorra i Escaldes-Engordany, passant pel coll de la Gallina.
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
El Baxi protagonitza una campanya a favor de les persones amb síndrome de Down
Els jugadors de futbol sala protagonitzen una campanya contra el racisme
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
No cal presentar cap tipus de documentació.
Els admesos formalitzaran la matrícula en el període de matrícula de continuació segons la cita que rebran per correu electrònic.
La matrícula ja es farà automàticament a la seu on han estat admesos.
Un estudiant pot sol·licitar el canvi de seu universitària si està matriculat en una titulació oficial de la UIB que s'imparteix a les seus de Menorca, d'Eivissa i Formentera o a Palma i la vol seguir cursant, però en una seu diferent.
El canvi d'estudis virtuals a estudis presencials o viceversa també es considera un canvi de seu.
Hi poden participar els alumnes que ja tenen admissió a un grau i a una seu i volen canviar de seu i tinguin 30 crèdits superats.
Els centres faran una proposta cada any de l'oferta de places per canvi de seu al Consell de Direcció per a la seva aprovació.
Aquesta proposta no podrà ser inferior al 2 per cent per escreix de les places ofertes l'any anterior (el primer any d'implantació d'un nou grau no s'oferirà cap plaça en aquesta convocatòria).
El Consell de Direcció haurà de donar el vistiplau definitiu a les propostes indicades.
La nota d'admissió es calcularà per mitjana competitiva.
La mitjana competitiva es defineix com la suma de totes les qualificacions numèriques de cada assignatura o crèdits reconeguts amb qualificació, multiplicat pels corresponents crèdits i dividit tot pel nombre de crèdits que constin a l'expedient de l'alumne com a matriculats i presentats més tots els crèdits reconeguts que tinguin qualificació.
L'admissió a la nova seu està condicionada al fet que l'alumne compleixi amb el règim de permanència.
Les sol·licituds de canvi de seu s'ordenaran per ordre de la mitjana que permet comparar expedients d'alumnes que no han acabat els estudis en procediments acadèmics competitius, que es defineix a l' Acord normatiu 12864/2018.
En el supòsit que hagin quedat places vacants en uns estudis (o PCEO) en una seu, el degà podrà autoritzar tants canvis de seu durant l'any acadèmic com places vacants hagin quedat.
Les persones que participin en el procediment d'admissió podran consultar la llista dels admesos per ordre de prelació amb nom i mitjana considerada en l'ordenació. |
Tornem a obrir el programa als joves, joves actius en la política, que potser s'asseuran algun dia en la cadira que dirigeix les decisions que guien la societat.
Per analitzar com veuen el futur del país rebem els coordinadors de les seccions joves dels socialdemòcrates, Pere Baró, i els demòcrates, Jordi Riba, dos dels partits amb representació al Consell General. |
La que es preveu que serà l'etapa més intensa del procés independentista posarà a prova la llegenda de Mariano Rajoy i la seva impassible forma de procedir.
Després de dos intents frustrats d'assalt a la Moncloa.
Bastants anys passats des d'una nominació a dit que al seu dia va recaure en ell contra la major part de pronòstics.
I com a relleu d'un Zapatero socarrimat per una crisi econòmica sense precedents.
Però ell era allà, i va guanyar, malgrat que encara el 2011 pocs el consideraven el líder abans discutit i ara elogiat per tothom.
El relat del trempat servidor públic que és allà com podria ser en un altre lloc, i a qui tot sembla relliscar-li bastant, apunta certes mostres de cansament.
Però de moment li ha funcionat a la perfecció, fins i tot en circumstàncies crítiques, tot i que ara el cas català el posarà a prova definitivament.
Haurà de reaccionar, actuar, mostrar iniciativa i desmentir la llegenda de rei estaquirot que li critiquen alguns dels seus detractors.
S'haurà de treure de sobre la confortable màscara de cínic suficient, però aquesta ja li deu haver servit per arribar on és, una vegada més, amb opcions d'èxit.
Aquest curs 2016-17 va superar, per exemple, la moció de censura de Pablo Iglesias, que va deixar per a la posteritat (sobretot per a la immediata de les xarxes socials) el mem del president parlant de «cuanto peor, mejor» i el «beneficio el suyo».
Però va aconseguir, en aquell desafiament, que la major part del temps passés com si allò no anés amb ell.
Té el seu partit fet pols amb la corrupció, però ens hem passat bona part del temps parlant dels problemes del PSOE i de la tornada de Pedro Sánchez.
I Rajoy mirant-s'ho a una distància prudencial.
Igual com va fer davant el jutge, contemplant en bona part de la seva declaració com parlaven més els lletrats i el magistrat que aquell primer president del Govern d'Espanya en exercici que desfilava davant un jutge.
I Rajoy allà, de fons, mirant-s'ho com un ficus (però no), confonent-se amb el paisatge.
Aquest estiu potser s'acaba la funció. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista al candidat a la presidència del Barça
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Joan Laporta vol tornar a ser president del FC Barcelona.
Després d'un parèntesi polític que l'ha portat pel Parlament de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, en 'Jan' vol tornar a agafar les regnes del club.
Ha centrat la campanya en tres qüestions: un rebuig absolut a Catar, la Masia i Catalunya, perquè vol que el Barça es posi al servei de la llista per la independència.
—Digueu-me els tres motius principals pels quals el Barça necessita un canvi a la presidència.
—Perquè el model esportiu que hi ha és insostenible.
Ha quedat molt clar que gràcies als jugadors i a la base que vam establir quan jo era president s'ha guanyat el triplet.
No vull treure mèrit a les incorporacions, però qui les va fer el van fer fora.
En una temporada han fet fora el secretari tècnic i van sospesar d'acomiadar l'entrenador.
I l'any passat van fer una enquesta entre els socis per si s'havia de fer fora Messi.
Un altre motiu és que el Barça no pot tenir un president processat per corrupció, delicte fiscal i estafa.
I per culpa seva el Barça és processat per primera vegada a la seva història.
Penso que en Bartomeu es troba inhabilitat per presidir el Barça.
I tercer motiu: perquè vol vincular el Barça amb Catar per sempre.
—Quina imatge creieu que dóna al Barça portar Catar a la samarreta?
—Ens dóna molt mala imatge i això respon a uns interessos particulars de Bartomeu i Rosell, que tenen negocis a Catar.
A més a més, ara ens volen fer signar un nou contracte que vincula el Barça per més anys amb Catar.
Van dir que era la millor oferta que tenien.
Això vol dir que treballen malament o que treballen per uns altres interessos, perquè no és el millor contracte del mercat en termes econòmics i a més dóna molt mala imatge al club.
De fet, ara resulta que ha trobat un patrocinador millor.
—El fet que el Barça sigui un actor actiu del procés serà conseqüència del que el bloc sobiranista ens demani que fem.
El Barça, fent país, estarà a disposició de la llista per la independència.
Continuar amb ambigüitats no ens porta enlloc.
És a dir, que el Barça anirà a favor del resultat que surti el 27-S és evident.
Que quedi clar que l'únic que té un compromís clar i explícit amb el procés per la independència és la meva candidatura.
—Avui els quatre presidenciables heu signat un manifest de suport a les entitats sobiranistes.
—Jo tenia entès que la signatura del manifest era per a comprometre el Barça amb el procés per la independència.
Segons el document, jo interpretava que el Barça havia de prendre posició en favor dels moviments de la societat civil perquè el 27-S surti guanyadora la candidatura sobiranista.
I ens han volgut posar tots al mateix sac, quan jo sóc l'únic dels quatre que manifesta obertament que, si sóc president, el Barça tindrà un compromís clar i explícit de suport al procés.
'L'únic que té un compromís clar i explícit amb el procés per la independència és la meva candidatura.'
—Molts candidats parleu de donar un impuls a la Masia.
—Primer de tot, s'ha de creure que la Masia és la nostra fàbrica de somnis.
És un procés de formació de persones i jugadors llarg que requereix molta dedicació de persones que saben com tractar el gran talent que tenen els jugadors que arriben al futbol base.
En el meu cas, serà José Ramón Alexanko qui dirigirà la Masia.
Ja ho va fer quan vaig ser president i va construir les bases de l'èxit del futur, que és el present d'avui.
Volem tornar a seguir els mètodes de treball que van fer que el Barça fos sostenible.
Per fer aquesta política de planter hi has de creure.
Ells no hi creuen i per això l'han desmantellat.
Ja no és només que el filial hagi baixat a Segona B, sinó que equips com el juvenil també han fet mala temporada.
—És imprescindible un nou estadi?
—És recomanable, necessari i s'ha de fer.
El Camp Nou és del 1957 i ja són anys.
És cert que s'ha de reformar o fer-lo nou per convertir-lo en un estadi del segle XXI.
Però, és clar, això s'ha de fer bé: amb un conveni amb l'ajuntament i amb els veïns, i després amb un pla de finançament seriós.
L'equip de Rosell i Bartomeu no van fer-ho de forma seriosa ni amb rigor.
Van sotmetre a referèndum dels socis un projecte que sabien que no podien fer.
I per tant això ha portat frustració, perquè és un engany als socis.
Fan focs d'artifici amb un tema seriós.
—Vendríeu el cognom de l'estadi?
—Si jo sóc president, el nou Camp Nou mai es dirà Qatar Stadium.
Hi ha més solucions per a obtenir recursos, com la publicitat dinàmica.
—Per què no s'hi presenten més dones, a les eleccions del Barça?
És la dinàmica que hi ha, però algun dia estic segur que hi haurà una candidata que serà presidenta.
A la meva candidatura tenim tres dones molt preparades i amb capacitat d'exercir tasques importants.
—Creieu que la presidència del Barça és reservada als rics?
—Això ho diu la llei i hem d'acceptar-la.
Es posa un patrimoni a disposició d'un aval, que enguany serà de 75 milions d'euros.
Nosaltres ja el tenim perfilat amb els bancs per quan guanyem.
Entre els directius que som l'aconseguirem.
—Amb vós a la presidència, Pep Guardiola tornarà al Barça?
—Puc dir que en Pep es trobaria a gust amb mi de president.
M'ha donat suport, ens coneixem molt, sap com treballo, el model de club que vull i que tinc un compromís amb el moment històric que viu el país.
Estic convençut que s'hi trobaria de gust.
Bartomeu i Rosell li van fer la guitza i va acabar marxant.
Amb mi sap que tindrà les portes obertes.
Ho he dit sempre: el veig en un futur de president del Barça.
—Quin paper li teniu reservat a Johann Cruyff si sortiu escollit president?
Jo tinc el plaer de comptar amb el seu consell, que sempre és molt vàlid.
En sap un niu, de futbol, té un reconeixement internacional i és reconegut als organismes internacionals malgrat no haver-ne volgut formar part mai.
Sé és que tindré el seu consell i serà una persona a qui tindré en compte per a qualsevol qüestió esportiva.
—Creieu que hi va haver interès a malmetre la vostra imatge un cop va haver deixat la presidència del Barça?
—Quan vaig arribar a la presidència, quan hi era, quan vaig ser-hi i quan en vaig sortir.
Tot amb voluntat d'evitar que em pogués tornar a presentar perquè el Barça que vaig presidir va ser el més catalanista, universal i solidari de la història.
Els poders fàctics, encapçalats pel Grup Godó, no ho van poder pair perquè estaven acostumats a dominar aquesta institució.
Bartomeu i Rosell han estat uns titelles en mans del Grup Godó.
En canvi d'això, els han tapat les vergonyes.
—Van ser molt famoses imatges vostres en alguna festa.
Creieu que us poden perjudicar?
—Crec que els afeccionats ja s'han adonat que això era una estratègia de desprestigi de la meva imatge.
Sigui com sigui, apel·lo al vot útil per fer fora la candidatura continuista, rància i espanyolista que representa el senyor Bartomeu amb la seva candidatura.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
El científic Joan Massagué ha dit aquest divendres que veu factible que el seu descobriment sobre l'origen de la metàstasi pugui ser aplicable a diversos càncers i no només al de mama i al de pulmó, amb els que ha fet els seus treballs.
En declaracions a TV3 recollides per Europa Press, ha explicat que aquests dos càncers són molt diferents entre ells i la metàstasi es "comporta de la mateixa manera", el que segurament indica que el procés és el mateix en altres patologies.
Segons ha explicat Massagué, hi ha "un procés general que permet a les cèl·lules que s'escapen d'un tumor instal·lar-se en el cervell i en altres teixits com els ossos, els pulmons o el fetge".
El científic ha dit que és impredictible saber quan podria estar disponible un fàrmac amb garanties: "És impossible de dir.
A vegades arriba al cap de 10 anys, a vegades de dos o a vegades mai.
Massagué ha recordat que és important seguir treballant per prevenir la metàstasi, i ha dit que el seu descobriment assenyala el camí per atacar les cèl·lules que la provoquen.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Club del Subscriptor ofereix als seus socis un 2x1 per anar a veure «Perra de nadie», dins del festival Temporada Alta, a la Sala la Planeta, el divendres 12 d'octubre a les 20.30 h.
Truca i reserva les teves entrades.
Data límit: divendres 5 d'octubre. |
El cas Diana Quer manté totes les vies obertes però el pas del temps i, especialment l'absència de rastres, fan indicar que la desaparició està relacionada amb fets que van succeir sota sostre.
Les batudes realitzades fins avui no han aportat resultats concloents a pesar que s'han emprat mitjans terrestres i marins.
Les últimes informacions apunten al fet que una casa propera al port de Taragoña, dins del radi en el qual es perd el senyal del mòbil de la jove, podria tenir la clau.
Els agents s'estan centrant en aquest entorn amb el propòsit de trobar indicis fiables i així donar passos precisos en la recerca.
Tot plegat quan s'han complert ja 44 dies de la desaparició de la jove madrilenya.
Un cas amb nombroses incògnites i canvis de rumb, amb la mala relació dels pares de la jove com a teló de fons.
Des del govern s'ha apuntat en les últimes hores que la recerca encara no descarta cap hipòtesi, per la qual cosa fins i tot se segueix barrejant una fugida voluntària.
El que sí s'ha rebutjat és que la persona identificada com a Diana Quer a Lugo fos realment la desapareguda.
Des de la recerca s'ha agraït la col·laboració ciutadana, però s'ha negat la validesa d'aquests testimoniatges.
Els agents van aconseguir contactar amb la dona la similar aparença de la qual va causar desconcert en diversos punts de l'esmentada província. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
El Dia de l'Estany obre la programació d'activitats de l'espai natural
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La vedella serà la protagonista de la V Mostra de la cuina de l'Estany que es farà el diumenge, 3 d'abril, coincidint amb l'XI Dia de l'Estany i que s'allargarà en els sis restaurants participants fins el 3 de maig.
Enguany es presenta una ruta gastronòmica amb diversos «incentius» que poden arribar a regalar una estada al castell de Montsonís.
Ho ha explicat el president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Josep M. Huguet, i el cuiner Josep M. Forn, propietari del restaurant 2007 de la Fuliola que, juntament amb Cal Xelín i Cal Modest d'Ivars d'Urgell, el Petit Xiroi de Vila-sana, Amoca de Linyola i el Castell del Remei són els sis restaurants que formen part de la iniciativa.
Per poder gaudir dels avantatges de la Mostra, en el receptari que inclou els diversos plats que s'oferiran a la Mostra, hi haurà un espai s'explicaran els incentius per participar en la ruta gastronòmica d'enguany.
Com a novetat d'enguany, la Mostra del dia 3 es farà a Cal Sinén, aprofitant les instal·lacions del Centre d'Interpretació de l'Estany.
Fins ara s'havia fet prop de la zona d'aparcament d'Ivars.
Les barques de l'Estany, a estudi
Com s'ha dit, el dia 3 d'abril també tindrà lloc el Dia de l'Estany, quan es celebra que aquest espai natural es va considerar ple de nou d'aigua.
Es farà l'habitual plantada d'arbres (un centenar de tamarius, prop de Cal Sinén), l'anellament d'aus o passejades en cavall i barques.
D'aquest darrer servei, el Dia de l'Estany era l'inici oficial de la temporada.
Una temporada que ara queda en suspens fins que el Consorci de l'Estany acabi de «valorar» la seva viabilitat.
Segons ha explicat Josep M. Huguet la nova normativa d'ús de barques obliga a tenir un servei de socorristes.
Aquest sobrecost, unit al de l'assegurança de les barques i el poc ús que es fa de les mateixes fa que a hores d'ara s'estigui replantejant la reducció de nombre de barques i acotar els seus dies d'obertura.
En el mateix acte s'ha presentat la VIII Fira de l'Estany d'Ivars d'Urgell.
S'ha afegit la noticia a Favorits
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Miquel Iceta s'ha mostrat obert a negociar els pressupostos de la Generalitat si el PDeCAT i ERC permeten amb el seu suport l'aprovació dels comptes de l'Estat.
El primer secretari del PSC ho ha dit, a "Els matins" de TV3, poc abans que Esquerra hagi registrat al Congrés l'esmena a la totalitat als pressupostos presentats pel govern del PSOE.
El PDeCAT s'espera per presentar-la, pendent que Pedro Sánchez faci gestos amb els presos i amb el pla de diàleg que han proposat.
Davant d'aquesta posició de les dues formacions independentistes, Iceta s'ofereix a parlar dels números que s'han de presentar a la cambra catalana.
"Si hi ha més marge econòmic, i això implica aprovar els pressupostos generals de l'Estat, estem disposats a negociar els d'aquí."
El líder del PSC ha remarcat que el govern espanyol intentarà "fins a l'últim moment" obtenir el suport d'ERC i el PDeCAT després de recordar que es poden retirar les esmenes a la totalitat en qualsevol moment.
A l'entrevista a TV3, Miquel Iceta ha dit que veu possible un mediador neutral en les converses entre els governs, com reclamen els independentistes.
Que digui: 'S'ha parlat d'aquests temes i s'ha arribat a aquests acords i aquests han quedat sobre la taula'.
Això és una negociació que estan portant els dos governs.
Pel que jo sé, s'està parlant de tot, i això també és una possibilitat, sí."
Des del PSOE, la seva portaveu al Congrés, Adriana Lastra, s'ha referit a aquesta qüestió dient que la figura del mediador plantejat per Iceta "no seria tant un notari com un coordinador."
Esmena a la totalitat d'Esquerra
De moment, però, Esquerra Republicana ja ha entrat a la cambra baixa una esmena a la totalitat als comptes de l'Estat.
Denuncien que Sánchez s'ha deixat portar per la dreta, no ha accedit al diàleg i no ha fet res amb la Fiscalia.
El portaveu d'Esquerra al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha dit que ara és Pedro Sánchez qui ha de moure fitxa:
"La pilota és a la teulada del govern espanyol (···) Els ponts es comencen a construir pels dos costats.
A l'altra part no han començat les obres."
Tardà ha subratllat que ERC continuarà negociant...
"I si ara no és possible el diàleg, ho serà més endavant.
Nosaltres estem disposats a resistir el que faci falta.
Tard o d'hora s'haurà de negociar perquè ERC no desistirà en l'afany."
Torrent diu que Junqueras comparteix aquesta decisió
El president del Parlament, després de visitar Carme Forcadell i Dolors Bassa a la presó d'Alcalá-Meco, ha assegurat que Oriol Junqueras no només comparteix la presentació d'una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat, sinó que, com a president d'ERC, ha participat en la presa d'aquesta decisió.
El republicà Roger Torrent ho ha explicat a la sortida de la presó:
"Oriol Junqueras participa en els debats i en les decisions (···) El que és preocupant és que es parli que l'única alternativa que es pot posar damunt de la taula és que la situació pot ser molt pitjor."
Torrent ha assenyalat que el que es debat ara "és una segona volta del debat de la moció de censura".
Per això, ha afegit, cal saber "què vol Pedro Sánchez per a aquesta legislatura i com vol abordar el conflicte polític a Catalunya".
El PDeCAT també ha anunciat una esmena, però es dona uns dies de marge per si abans de divendres arriba el reclamat gest de Pedro Sánchez respecte a presos, exiliats i pla polític.
El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, confia que l'executiu espanyol faci un pas endavant.
Són declaracions a Ràdio Euskadi:
"Jo espero que el govern, si de veritat té interès que comenci la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat, entengui que el PDeCAT no li pot entregar un altre xec en blanc.
Per tant, jo, fins a l'últim minut, esperaré que el govern mogui fitxa."
Inés Arrimadas, aquest dimarts, a "El matí de Catalunya Ràdio"
Des de Catalunya, Inés Arrimadas ha refermat que Ciutadans votarà en contra dels pressupostos de l'Estat i ha preguntat quin sentit té que estiguin en mans de persones que volen marxar d'Espanya, en al·lusió a ERC i el PDeCAT.
En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", la cap de l'oposició al Parlament ha deixat clar el vot negatiu del seu partit:
"No donarem suport a uns pressupostos que volen acontentar els partits independentistes i que, a més, apugen els impostos.
No són més socials, són uns pressupostos 'fakes' que no se'ls creu ningú."
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Últimes notícies · Eleccions municipals · Resultats eleccions · Judici al Procés
Pròxim orient · Crisi dels refugiats · Unió Europea · Veneçuela · Gihadisme
Castellers · Ciència · Educació · Medi ambient · Temps · Sanitat · Successos · Primera Plan@ · +Persones
Barcelona · Girona · Lleida · Tarragona · El 155 · Independència Catalunya · Judici al Procés
Ciència · Educació · Medi ambient · Sanitat · Astronomia · Ecologia · Lluna · Pseudociencia · Universitat · Univers
On Barcelona · Que fer avui · Cine · Llibres · En família · Música · Teatre · Venda d'entrades
Bellesa · Gent · Yotele · Port · Televisió
Cartas de los lectores · Periodisme amb el ciutadà · La denúncia · El Radar
Edició impresa · Loteries i sortejos · Programació TV · Horòscop · El temps · Cartellera · El trànsit a BCN · Hemeroteca · Busco pis · EPBrands · Pistes d'esquí · Promocions |
El 82% dels catalans donen suport que els diputats han d'"obeir a cada moment la voluntat del poble" i el 68% vol que el poble sigui qui prengui les decisions polítiques més importants, segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat.
És la segona onada Òmnibus que el CEO ha realitzat presencialment amb 1.200 residents a Catalunya, per tenir informació demoscòpica sobre la situació actual i l'impacte de les polítiques en cada àmbit.
A la pregunta sobre si 'els diputats han d'obeir a cada moment la voluntat del poble', 596 han afirmat estar d'acord; 388 molt d'acord; 107 ni molt d'acord ni en desacord, mentre que la resta afirmen no compartir-ho, no saber-ho o no responen sobre aquesta qüestió.
Preguntats sobre si l'administració de Justícia funcionaria millor si fora competència "exclusiva" de la Generalitat en comptes de compartir-la amb l'Estat, el 49% ho avala: un 14,1% estaria molt d'acord, un 35,3% estaria d'acord, un 12,9% no està d'acord ni en desacord, un 20,4% està en desacord, un 4,3% molt en desacord un 12,3% no ho sap i un 0,7% no contesta.
Pel que fa a si 'es fa un mal ús de la justícia quan aquesta s'utilitza per resoldre problemes polítics i de confrontació política', el 75,8% respon que sí: un 30% està molt d'acord, un 45,8% està d'acord, un 6,8% no està d'acord ni en desacord, un 11,2% està en desacord, un 0,9% molt en desacord, un 4,9% no ho sap i un 0,3% no contesta.
L'enquesta es va fer del 2 al 23 de juny, amb un 51,1% de dones i resta d'homes; un 55% va optar per fer l'estudi en castellà; el marge d'error per al conjunt de la mostra és +-2,83%, i va costar 27.768 euros.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El dimecres 11 de juliol els avis de la Residència Can Bosch vam viure un moment molt emotiu i màgic en el marc del nostre projecte d'Aprenentatge i Servei.
L'Eva és la mare d'uns dels nens de la llar d'infants Tabalet i va tenir la iniciativa de visitar la nostra residencia amb els companys del seu fill.
Us deixem un enllaç, on ella ens explica com va sorgir la idea i es va viure l'experiència. |
Una nit del 2011, sortint tard de treballar, vaig agafar un taxi a Urgell.
Al volant em vaig trobar Xavier Carrasco, més conegut com a Bié.
No serà difícil que us soni el seu traç com a dibuixant gamberro i alhora infantil.
Va treballar nou anys a El Jueves i ha fet vinyetes per a Norma Comics, MAD, Playboy i revistes italianes.
La seva trajectòria és popular i llarguíssima: va començar el 1980. |
Coberta de 'Una relació perillosa'.
Després de L'acabadora, un llibre insòlit, amb una història fascinant sobre la Sardenya tradicional del segle passat, l'escriptora Michela Murgia (Sardenya, 1972) ha escrit Una relació perillosa (Proa), una altra magnífica novel·la (traduïda per Mercè Ubach) en la qual s'endinsa en el pou que són les relacions humanes, aquesta vegada a través d'una història que podria estar passant ara mateix, amb la pràctica del mentoring.
La mentoria és una relació de mestratge que si sempre ha estat necessària ara ho podria semblar més, ja que les relacions parentals, tot i que a vegades són fluïdes i amables, potser no són, o no ho poden ser a causa de tanta proximitat, relacions d'aprenentatge entre mestre i deixeble.
Qui no recorda les lliçons, sobretot en l'àmbit personal, d'aquell mestre o mestra, o més d'un, que ha influït, i ben decisivament, en les nostres vides.
Amb l'excusa d'una relació de mentoring entre Eleonora, una artista de teatre consagrada que s'acosta a la quarantena, i Chirú, un jove violinista de divuit anys, assistim al desplegament al llarg d'uns quants mesos d'aquesta relació que per l'edat del noi comença a ser perillosa perquè més enllà del perill de la dependència que es pot crear, també es pot crear una intimitat afectiva que no és pas la desitjable en la relació mentora/alumne, ja que una de les grans lliçons a aprendre és precisament la independència, allò que massa sovint es converteix en un dic insalvable entre pares i fills, castrant tota possibilitat de desenvolupament de les capacitats a nivell personal, intel·lectual, professional i espiritual de les persones.
Créixer, madurar com a persones humanes, significa esdevenir de forma progressiva, amb la màxima plenitud, allò que potencialment podem ser, no pas menys.
El valor de la relació de mentoria en el camp de la creació artística i literària –a causa de la Guerra Civil la meva generació va estar força mancada de mestres, n'hi havia tants a l'exili!- rau en aquesta mirada amorosa que projecta sobre nosaltres algun mestre, la qual cosa no vol dir que no hi hagi d'haver per part d'aquest una gran exigència.
El mestre guia subtilment amb dues regnes: la de l'amor i la del rigor, i sense la tirania d'aquells llaços de sang que, tot i ser cabdals, no sempre obren en nosaltres els millors camins, ans al contrari: sovint som víctimes de malentesos i ferides existencials, com es posa de manifest en aquesta novel·la amb tints autobiogràfics de Michela Murgia.
Qui no podria fer una llista de traumes familiars els quals, superats o no, ens han marcat de per vida.
La novel·la de Michela Murgia, ben escrita, amb un gavadal de registres literaris impressionants, tracta a fons els alts i baixos de l'adolescència quan es troba a la porta de la maduresa.
Els joves s'allunyen de la família per contrastar-se amb el món, amb la societat, per poder-se formar, per poder modelar energia i talents, i aquella innocència que no hauríem de perdre mai, n'hauríem de deixar un romanent que ens permeti seguir d'aprenents tot i esdevenir mestres, uns i altres baules d'una cadena de relacions humanes en les quals poder afermar la personalitat de manera que aquesta pugui donar fruit un any rere l'altre, i a cada dècada de la vida els seus.
A través de la ficció literària de disset lliçons, Eleonora i Chirú avancen en una relació de mestra/deixeble que s'inicia en reconèixer-se mútuament una esquerda íntima que es revela al llarg del relat.
I és que una mestra o mentora té les seves febleses i serrells d'immaduresa com un deixeble té els seus punts forts i brots de maduresa, de manera que com en qualsevol relació es produeix un flux de vasos comunicants entre l'un i l'altra.
El relat de Murgia camina de forma que el lector, en aquest cas la lectora, no el pot deixar de seguir, l'atractiu de la història l'atrau potser perquè també hi reconeix esquerdes vitals amb les quals identificar-se.
Com sigui, el procés d'aprenentatge té les seves fites, hi hagi guiatge o no, ja que un dia s'arriba a la conclusió que hi ha coses que no es poden ensenyar, però sí aprendre, com llegim en aquest llibre de Michela Murgia.
Les relacions d'amor i de poder, per exemple, o la necessitat tant de la veritat com de la mentida, perquè no sempre es pot dir la veritat nua, i aquí entraríem en una discussió moral de gran calat.
La missió del mestratge amb el qual es corre el perill de crear dependència, ja sigui intel·lectual o afectiva, és justament l'aprenentatge de la independència.
Si estimar és donar vida, guiar amb un propòsit honest i altruista és encaminar cap a la llibertat.
Oferir a algú tot el que sabem, quina cosa més bella, i deixar-lo anar quan ja no li podem ensenyar res més, quan veiem que va florint per ell mateix, això és una cosa més bella encara.
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Marc Moreno té 36 anys i també té un graduat social.
Va treballar en relacions laborals, va acabar fart de tramitar nòmines i paperassa de la seguretat social i va estudiar periodisme... |
Inici > Biblioteques > Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) > Recursos d'informació electrònica > Institut d'Estadística de Catalunya
L'Idescat difon al web els resultats de les estadístiques oficials que produeix i els resultats bàsics de les estadístiques que produeixen les altres institucions del Sistema estadístic de Catalunya.
Tipus de recursos: Base de dades
Àrea de coneixement: Estadística (Catalunya)
Matèria: Ciències socials i humanes, ciències jurídiques i econòmiques
Idioma: Català, castellà i anglès
Proveïdor: Institut d'Estadística de Catalunya
Amb caràcter general, l'Idescat permet reutilitzar la informació que difon al seu lloc web, sempre que se'n citi la font de procedència, que no s'alteri ni es desnaturalitzi el contingut ni el sentit de la informació i que s'esmenti la data de l'última actualització de la informació.
Punts d'accés: qualsevol ordinador amb connexió a internet.
Nombre d'usuaris simultanis: il·limitat. |
La refotografia és una tècnica que consisteix a repetir una imatge, en el mateix lloc i des del mateix punt de vista, però anys més tard.
Ricard Martínez, fotògraf i veí de Sants, ha dedicat la darrera dècada a perfeccionar aquesta tècnica.
"La refotografia busca que posis l'òptica de la càmera exactament en el mateix lloc on hi va haver una altra anteriorment", diu Martínez.
Afegeix que si fas la feina bé "pots assumir que tens els peus on havia estat el fotògraf i, en aquest moment, és quan tot encaixa ".
Ricard Martínez ha fet refotografies de moments molt destacats de la història de Barcelona.
N'és un exemple la de Lluís Companys, l'octubre del 1940, creuant el patí d'armes del Castell de Montjuïc.
"Venim darrere d'una imatge que recull els darrers instant de Companys, quan era traslladat de la cel·la al tribunal militar que el va jutjar.
L'endemà el van assassinar", explica el fotògraf.
Els temes relacionats amb la Guerra Civil són recurrents en els treballs d'aquest fotògraf.
Tot ve d'un interès personal i familiar per la història recent, segons explica.
Considera que és un tema "gens nostàlgic, en el sentit que és un fet que encara modula el present".
Per aquest motiu, afirma que per a ell "és un material viu que sovint fa tocar ferides i, per això, els resultats poden ser molt punyents ".
La tècnica de la refotografia va néixer al segle XIX com a auxiliar de les ciències, principalment la geologia i l'ecologia.
L'objectiu era enregistrar canvis en el paisatge a mitjà termini.
Més tard, en els anys 70 del segle XX, Mark Klett, geòleg, i Camilo José Vergara, sociòleg, van fer servir la refotografia en el seu treball personal i, des de llavors, s'ha utilitzat en projectes de creació.
L'objectiu d'aquest tipus de treballs és conèixer un nou món a través de la unió d'imatges de diferents èpoques que generen una forta connexió en la mirada dels observadors.
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió a la via Trajana, a l'empresa química Proquibasa
Es pot decretar el tancament d'escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
Fira Barcelona estudia ajornar el Saló de l'Ensenyament a finals d'abril o principis de maig
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. |
Relació entre els resultats obtinguts i els recursos utilitzats.
Comença a Olot una prova pilot per fomentar l'eficiència energètica de les empreses
No s'ha de confondre amb eficàcia. |
De fet, per captar en tota la seva complexitat el concepte, hauríem de dir "garumejant".
Perquè el que llencem als peixos és el mític "gàrum", venerat a taula pels romans però que en els temps de la meva infantesa i joventut, venien a cal Potes per poder pescar algun esparrall o, amb menys pretensions, treure la potera de l'aigua amb alguna boga o salpa.
Potser cal que expliqui –no tothom és de mar- que quan anàvem a seure a una roca del moll amb la canya o a la vora del moll amb les cames penjant i el volantí, els nostres majors ens havien ensenyat a sacrificar una part d'aquella bola de "pasta" (aquest era el nom corrent) que pudia a arengada per, degudament esmicolada llençar-la a l'aigua per congregar les futures víctimes del nostre ham o potera.
Per generar entre elles, la febre del menjar fàcil i gustós que els hi fes perdre la natural prudència del menjador solitari que tasta el que té davant abans d'esdevenir golafre.
Perdoneu la breu disquisició entre nostàlgica i pescadora, però crec que ajudarà a entendre una mica més la situació de confusió que viuen els nostres països.
El del nostre cor i el de la nostra legalitat dita constitucional.
Una situació complexa –o potser no tant- que podríem enfocar dient que estem tots "garumejats".
I ho relativitzo perquè, si allunyes una mica la lent i enfoques la globalitat, t'adones que les maneres d'actuar son força similars arreu i que, per tant, no ets en un ecosistema diferent, especial o excepcional.
Des del president Trump als diversos sectors del poder polític, econòmic i social ens sotmeten a una pluja de peix podrit (en el fons el gàrum eren vísceres de peix o peixos menuts sencers, degudament fermentats, és a dir, podrits) que desperta en nosaltres, golafreria.
Falses notícies (fake news en diuen ara) o interpretacions malintencionades de la realitat, que ens empassem sense flairar-les, analitzar-les o passar-les per la traductora, i que ens generen una excitació que ens fa enfrontar-nos amb el discrepant, dissident o, simplement, alternatiu.
Tothom està enfadat amb tothom que no és clon seu.
Que no pensa i combrega en el mateix que ell combrega.
Aquest és el parany que ens posa Madrid.
O Esquerra Republicana als del PdCat.
Agafem com a mostra el que ens està fent el govern espanyol.
No prou satisfet amb retenir els procediments judicials, retardant l'inevitable pas a la justícia europea i mundial, ara es dedica a escampar la sensació d'estar disposat a dur als tribunals, fins i tot aquells que no han transgredit la llei.
Ressuscitant la vella doctrina catòlica que deia que, a més dels pecats d'acció i omissió, hi havia el d'intenció.
I és curiós com, enmig de tota aquesta descomunal campanya contra la Catalunya que es vol independent, ha descobert la tècnica del "garumeig".
Perquè hi ha un darrer element notable en aquella tècnica de preparació a la pesca.
La col·laboració dels propis peixos que podien ser capturats.
En les lluites per una queixalada de "gàrum", remenaven les aigües i, per tant, escampaven aquella olor de peix podrit fent que més peixos s'afegissin a una lluita cada cop més ferotge i menys assenyada.
Vist des d'aquest punt de vista, potser es pot fins i tot entendre que Sánchez activés –o caigués en el parany d'activar-la- la moció de censura contra Rajoy tot i no tenir els vots suficients i necessitar el concurs de dues espècies a priori tan poc amigues com Podemos i la família independentista.
Però el "gàrum" del poder que no paren d'escampar, té el mateix efecte "agitador" que aquella "pasta" de les meves pesqueres.
Un efecte agitador que, fruit del descontrol generat, està traient el pitjor de cada casa.
Trencant unitats que semblaven sòlides (Podemos?), donant opcions a oportunistes de treure faves d'olla (Vox?) o preparant el festí pels carnívors com el llobarro que, aliens al "perfum del gàrum" i acostumats a caçar els peixos un per un, es troba sense voler amb una mola que els permet atipar-se (taxistes?).
"Garumejats", però creient, de cop i gràcies a l'excitació, que tot anirà com oli en un llum.
Potser hem de començar a preguntar-nos, amb realisme, què passarà quan les aigües es tornin a calmar.
On serem l'endemà de la sentència pel 1-O o del dia que posem el nostre vot a les urnes?.
On volíem o on volien els que han "garumejat".
Reflexions a volta de correu... naturalment electrònic
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
El preàmbul de la Llei 18/2015, de 9 de juliol, que modifica la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic, reconeix que la informació que generen les administracions públiques és un recurs de gran valor potencial per promoure l'economia del coneixement.
D'acord amb aquesta llei, l'Ajuntament de Barcelona té l'obligació de permetre la reutilització dels documents que conté, amb l'excepció dels documents que tenen un accés restringit o que resten exclosos d'accés, en virtut de l'ordenament jurídic.
També, aquesta llei reconeix que les biblioteques han de fomentar la reutilització dels recursos d'informació que recullen, respectant els drets d'autor de tercers.
És amb aquest requeriment doble que el Servei de Documentació i Accés al Coneixement (SEDAC), com a biblioteca governamental del consistori municipal, impulsa la reutilització de la informació continguda en els documents publicats per l'Ajuntament amb els objectius de donar suport al govern obert, a la transparència, al compromís social municipal, al foment del creixement econòmic de la ciutat, a la millora de l'eficiència de la mateixa administració i, a més, per permetre la reutilització del patrimoni bibliogràfic digitalitzat que, també, aplega aquest servei de documentació, com a institució de memòria.
Per impulsar la reutilització dels documents d'autoria municipal, el SEDAC segueix els principis de la Carta internacional de dades obertes i utilitza, principalment, el repositori institucional BCNROC, que treballa amb el protocol d'interoperabilitat OAI-PMH, l'estàndard de metadades Dublin Core i les llicències Creative Commons (CC) de lectura automàtica per facilitar la difusió dels documents i de les seves metadades.
El repositori BCNROC s'acompanya d'una política, aprovada per Decret d'alcaldia de 23 de març de 2015, d'accés obert a les publicacions, que defineix el que es consideren documents municipals de divulgació pública, els quals estan sotmesos a la legislació vigent de dipòsit legal i de protecció intel·lectual.
La política estableix l'obligatorietat dels autors municipals de publicar aquests materials al BCNROC, amb les seves metadades i les llicències CC més adequades per a cada cas, per poder obrir-los al món sense infringir la legislació que se'ls aplica.
A BCNROC, es posa a disposició del públic la documentació publicada, de manera immediata, perquè es comparteixi, lliurement i gratuïta, amb les mínimes restriccions legals possibles i es reutilitzi, amb la llicència més àmplia possible, que en molts casos és la CC-BY (reconeixement), per permetre la reutilització, individual o massiva, per part de tercers.
L'objectiu és que qualsevol usuari, humà o màquina, amb accés a internet, pugui accedir a tot el coneixement municipal publicat, llegir-lo, baixar-lo, desar-lo, imprimir-lo, usar-lo, reutilitzar-lo, distribuir-lo i, fins i tot, fer-ne obres derivades, només tenint en compte la llicència CC associada al document.
Aquesta és una de les maneres de retornar a la societat el que s'ha fet amb diner públic.
Es treballa, també, per permetre que aquests documents puguin ésser enllaçats i enriquits amb altres dades al web semàntic, per poder augmentar-ne l'ús, la utilitat i el valor per a la societat i per a la mateixa administració.
Les metadades descriptives dels documents estan al domini públic i així es fa constar al repositori.
Els documents textuals s'ofereixen en dos formats de fitxers diferents: l'un en versió PDF, considerat un estàndard d'ús generalitzat per a la ciutadania, respectant el que indica l'article 23.1 del RD 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l'Esquema nacional d'interoperabilitat en l'àmbit de l'Administració electrònica, i l'altre en format TXT, que, com a estàndard obert, facilita la reutilització i la preservació permanent.
Per conèixer les condicions de reutilització de les fotografies digitals incloses a BCNROC consulteu la secció Drets d'autor de les fotografies al BCNROC.
L'Ajuntament impulsa, també, el portal de dades obertes Open Data BCN, on trobareu conjunts de dades del BCNROC preparats per a la reutilització massiva, orientats a la lectura mecànica i el processament automàtic per a grans volums d'informació.
Tots els conjunts de dades creats es poden visualitzar o baixar en format CSV i XML.
Les freqüències d'actualització varien en funció dels continguts.
La finalitat d'exposar les col·leccions del SEDAC al portal Open Data Barcelona és deixar experimentar, a tercers que hi estiguin interessats, amb les metadades descriptives dels documents i amb els continguts, sempre que les condicions d'ús de cada material ho permetin.
Al BCNROC s'indiquen les col·leccions o comunitats documentals que estan al portal de dades obertes amb la icona següent:
Ambdós repositoris, transversals i complementaris, treballen alineats amb l'objectiu final d'assolir un sistema integral d'obertura i reutilització de la informació municipal per a tothom.
Per veure els conjunts de dades dels fons del SEDAC que estan disponibles a Open Data, així com l'explicació dels continguts i la freqüència d'actualització d'aquests, feu clic aquí. |
Han passat 13 anys des de 'Maria' (Picap, 2002), on el músic de Salt cantava "pots fer-li el tomb a un giravolt".
Aquest mateix vers el trobem reelaborat a 'Prohibit', dins 'La clau de girar el taller', sota la forma "pots donar-li el tomb al desastre".
Per Adrià Puntí un tomb es pot fer de moltes maneres: "pot expressar diferents idees, pot significar, per exemple, una cosa colorista.
En el disc de 'Maria' s'apropava més aviat a assenyalar un punt on la cosa es tambalejava.
Juntament amb l'edició del disc ha vist la llum la publicació 'Enclusa i un cop de mall', llibre-CD que el mateix Puntí ha auto-editat, en el qual a la col·lecció de fotografies, pintures i poemes que conté cal sumar-hi 10 temes no inclosos en el disc.
Podria tractar-se d'un treball emmarcat en la línia d''Incompletament Puntí', on el llibre va precedir l'espectacle, però per a l'artista, tota la seva obra és un continuum: "tot forma part del 'Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc'".
El músic de Salt continua: "hi va haver un punt d'inflexió després d''Incompletament Puntí'.
Va significar un abans i un després en la meva trajectòria.
De fet, tot és un procés, no hi ha primer una cosa o una altra, és per això que no considero que hi hagi un ordre de producció d'un o altre projecte, no és quina cosa va ser primer o quina després, sinó que ha estat producte d'un procés creatiu continuat.
De la mateixa forma que 'Incompletament Puntí' es trobaria emmarcat dins 'Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc', 'Enclusa i un cop de mall' forma part de 'La Clau de Girar el Taller', i a la inversa".
Videoclip del single que dóna nom al disc 'La clau de girar el taller' / Font: Satélite K
Fa gairebé 30 anys que Adrià Puntí trepitja els escenaris de tot el país: "He estat un dia actuant per més de mil persones i l'endemà n'han vingut 10 a veure el concert i això et mou d'una forma o d'una altra.
No sé quanta gent vindrà al concert de Manresa, però si em poden veure un tros d'ànima, ja em sento satisfet".
Amb un títol que ara podríem catalogar de premonitori, el darrer disc d'Adrià Puntí va ser un recull d'èxits en solitari que s'anomenava 'Vinc d'un silenci massa curt...'
Per a l'autor de 'La Clau de Girar el Taller', aquests darrers treballs són una proposta en la qual s'hi va endinsar durant temps, treballant-lo, fins que al final, tot i aquest llarg silenci ha vist la llum.
Potser amb aquesta pausa i la publicació d'aquests nous treballs l'artista de Salt confirma ara que ja ha fet un silenci prou llarg. |
141 missatges al fòrum i 1 comentaris.
ha escrit un nou missatge al fil Això d'aplaudir....
Al Racó agrada molt mirar cap a un altre costat quan no els convé, pensen il·lusament que els negatius canvien la realitat.Catalunya celebra el Diada amb les pitjors xifres en retallades socials i...
I tant que estava el procés, i no va ser un fet puntual, de fet Metges de Catalunya ho deixa fa va denuciar fa uns pocs mesos."La sanitat pública catalana no té projecte ni a curt ni a llarg termin...
És possible, tant com els qui canten els segadors i s'omplen la boca amb Catalunya.Catalunya va sofrir les majors retallades sanitàries durant el 'procés'La sanitat catalana va perdre 2.400 profess...
ha escrit un nou missatge al fil La Mandonguilla cínica saltant-se el confinament!
Es veu a dos homes xerrant, insistisc, no sé d'on traieu que són parella perquè ni estan agafats de la mà ni s'han fet cap gest afectuós.
Sí, com també pot ser algú que...
La immoralitat és anar a fer la compra?
Buah, horripilant. l el país seriós del qual parles, va ser l'últim en suspendre la seua lliga de futbol.
Fins i tot els futbolistes es van queixar: This is c...
Aquest usuari encara no ha afegit ningú com a amistat. |
Fins ara, els caps de llista d'AP-PP per Barcelona eren persones políticament arrelades a Catalunya
Per a algú que –diguin-me excèntric– ha dedicat milers d'hores de feina, traduïdes en centenars de pàgines impreses, a estudiar la formació i l'evolució de la dreta espanyolista clàssica (Alianza Popular i el Partit Popular) a la Catalunya del 1976 ençà, la designació divendres passat de la nova cap de llista del PP per Barcelona a les eleccions del 28 d'abril constitueix un fascinant objecte d'anàlisi, una notícia que confirma vellíssimes tendències però també marca alguns elements de canvi en la dinàmica d'aquella família política.
Entre les tendències confirmades hi ha aquella que representa l'alfa i l'omega del PP català des dels temps de Fraga: que l'opinió de la militància catalana no hi pinta res, i que és a la setena planta del número 13 del carrer Génova de Madrid on es prenen totes les decisions; segons va resumir fa molts anys un quadre veterà, "Madrid toca el pito, y todos se ponen firmes".
Alejandro Fernández, com la totalitat dels seus predecessors des de Miguel Ángel Planas el 1980, va ser designat pel lideratge estatal, i és Pablo Casado qui ha ungit digitalment (o sia, a dit) Cayetana Álvarez de Toledo.
La soferta militància preferia Dolors Montserrat Montserrat, no pas pel seu enteniment, sinó perquè és algú 'de la casa', filla de la històrica Dolors Montserrat Culleré, esforçada regidora de Sant Sadurní d'Anoia des del 2003..., i no una paracaigudista de luxe.
Però als despatxos de Génova 13 han optat de nou (com el 1984 amb Eduard Bueno, el 2002 amb Josep Piqué, etcètera) pel fitxatge exterior més o menys estel·lar, pel taumaurg (ara la taumaturga) pretesament capaç de treure la sucursal catalana de la irrellevància.
Aquesta vegada, però, el vèrtex estatal ha anat més lluny que mai i, per tant, ha innovat.
Fins ara, els caps de llista d'AP-PP per Barcelona –haguessin nascut a Martorell o a Valladolid– eren persones políticament arrelades a Catalunya, posseïdores d'un currículum orgànic i institucional previ dins del PPC.
Els paracaigudistes, si n'hi havia (el cas de Guillermo Gortázar els anys 1993, 1996 i 2000) quedaven relegats als números tres o quatre de la llista.
Amb la colossal ignorància que el caracteritza, Pablo Casado ha "previst" que a la seva aristocràtica candidata per Barcelona la titllaran de xarnega i botiflera.
En canvi, el març del 2019 l'equip de Casado ha tractat la demarcació de Barcelona igual o pitjor que si es tractés d'Albacete o de Zamora.
És a dir, imposant-li una cap de cartell sortida de l'elit sociopolítica madrilenya, absolutament aliena a la sensibilitat social catalana.
A la sensibilitat social d'Amer i també a la de Nou Barris, perquè no crec que els sonors cognoms de Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, el seu títol de 13a marquesa de Casa Fuerte i la seva imatge de languidesa prerafaelita siguin una targeta de presentació gaire eficaç ni a la Selva ni a la Prosperitat.
Amb la colossal ignorància que el caracteritza, Pablo Casado ha 'previst' que a la seva aristocràtica candidata per Barcelona la titllaran de xarnega i botiflera.
Ho dubto molt, perquè qui ho fes cauria en el ridícul més espantós.
Els botiflers eren, durant la Guerra de Successió, els catalans partidaris del Borbó o felipistes; Álvarez de Toledo no és catalana i, per tant, no pot ser qualificada en cap cas de botiflera, com no ho va ser mai el duc de Berwick, tot i haver rendit Barcelona el 1714.
Pel que fa a l'epítet despectiu 'xarnego', tothom sap que hom l'aplicà a vegades als treballadors immigrats de llengua castellana; i trobo que voler fer passar la marquesa de Casa Fuerte per una obrera immigrada ja fora el súmmum de la impostura.
Si hi ha una etiqueta històrica que escau a Cayetana Álvarez de Toledo és la de 'cunera', perquè els 'cuneros' eren, a l'Espanya d'abans i de després del 1900, aquells diputats que sortien elegits –fraudulentament– per un districte amb el qual no tenien cap mena de vincle i que, a vegades, fins i tot s'enorgullien de no haver trepitjat mai.
En subratllar dissabte que "ser de fuera" i "no hablar catalán" forma part de les seves credencials polítiques, la marquesa candidata –suposo que conscientment, no en va és doctora en història per Oxford– reivindicà les bondats del 'cunerismo'.
La clau de la inesperada candidatura, en tot cas, és molt evident.
Qué felicidad", escrivia el dia 3 d'aquest mes) que, entre això i la supèrbia intel·lectual, el 'brain trust' de Casado ha cregut que era l'única força capaç de contenir Inés Arrimadas i salvar el PPC de l'extraparlamentarisme.
I això que, posseïdora de les nacionalitats argentina i francesa, Álvarez de Toledo només és espanyola des del 2008.
Un exemple del fervor del convers.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Davant els recels generats, el Govern descarta la idea inicial de convertir el Pas de la Casa en zona 'outlet'
El ministre d'Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, durant la seva intervenció davant el Consell Andorrà per a la Competitivitat del Comerç. / C.G. (ANA)
El Pla estratègic del turisme de compres, en marxa des de fa gairebé un any, tal com ha recordat el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, avança a "bon ritme".
Algunes comissions més ràpid que d'altres, ha reconegut, però de moment de la seixantena d'accions que s'han prioritzat, 39 ja estan "en curs d'execució".
La resta s'haurien d'implantar els propers 2 o 3 anys, ha recordat el ministre, per tal de poder redreçar la situació del sector comercial.
Camp ha manifestat que el comerç al detall està "estancat", però s'ha mostrat "convençut" que un cop estiguin en marxa les accions "el comerç tornarà a créixer".
Són accions, ha recordat durant la reunió del Consell Andorrà per a la Competitivitat del Comerç celebrada aquest dimarts al matí al Centre de Congressos d'Andorra la Vella, centrades en els següents eixos de treball: oferta comercial, oferta de turisme, espai urbà, gestió i relació amb l'administració pública, formació, i comunicació i comercialització de l'oferta.
Algunes de les accions que ja s'estan treballant o implementant són la creació d'un 'label' de qualitat per als comerços, un pla de transformació digital del petit comerç, la implementació de formacions de 30 hores sobre aspectes com el tracte amb el client o la gestió del punt de venda, i l'embelliment dels eixos comercials (com el projecte de Vivand i Meritxell).
Camp ha explicat que les xifres indiquen que des de fa uns anys el comerç al detall "no baixa, però tampoc creix" (a diferència del comerç a l'engròs).
Estan estancades les vendes, el nombre de comerços (entre 1.300 i 1.400), i el nombre d'assalariats (entre 5.300 i 5.400).
Per això la importància que sector públic i privat treballin conjuntament en el Pla estratègic del turisme de compres i es desenvolupin com abans millor totes les accions previstes.
Quan es va presentar el pla estratègic, una de les accions que va generar més controvèrsia va ser la idea de convertir el Pas de la Casa en zona 'outlet'.
Camp ha informat que durant les reunions mantingudes amb els empresaris del Pas han constatat que la idea no agrada, motiu pel qual queda "descartat" aquest concepte, ta com s'havia plantejat inicialment.
En qualsevol cas, pel que sí que se seguirà apostant és per augmentar la varietat d'oferta comercial a la localitat, en decadència els darrers anys, ha assegurat el ministre.
Per aquest motiu, s'estan mantenint reunions amb empresaris que gestionen marques importants a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, per tal que obrin negocis al Pas de la Casa.
"Però no és fàcil", per temes de superfície disponible i condicions laborals.
En qualsevol cas, fer més atractiva l'oferta comercial del Pas de la Casa més enllà de l'alcohol, el tabac i l'alimentació, passa també per millorar els accessos, l'oferta d'oci i seguir amb l'embelliment del poble, ha recordat Camp.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Isaías Táboas i José Montilla, en una imatge d'arxiu
El nou secretari d'Estat de Transports del ministeri de Foment, Isaías Táboas, mà dreta de Montilla a la Generalitat fins a poc abans de les eleccions del 28-N, ha debutat al càrrec com a protagonista del projecte de privatització dels aeroports.
Es tracta d'una decisió del Govern de Zapatero que, en el cas del Prat, és contrària als plantejaments de la Generalitat i de la societat civil catalana.
En concret, Taboas ha declarat a El matí de Catalunya Ràdio que treballarà perquè la gestió dels aeroports del Prat i de Barajas quedi en mans d'empreses diferents i fomentar d'aquesta manera la competitivitat.
Ha afegit que "seran empreses diferents perquè seran ofertes diferents.
Hi haurà moltes empreses que hi voldran optar.
Segurament hi haurà més ofertes que aeroports possibles.
Jo treballaré perquè hi hagi moltes empreses que s'hi presentin".
Táboas coneix perfectament la posició de la Generalitat i de la societat civil de Catalunya sobre aquest afer, perquè des de 2006 fins al passat 5 de novembre va ser el secretari general de la presidència del Govern de la Generalitat, i ha actuat com l'autèntica mà dreta del president Montilla.
Ja entre 2004 i 2006 va ser director de gabinet del ministre d'Indústria, quan Montilla ocupava aquest càrrec.
El passat mes de novembre, abans de les eleccions, es va anunciar que seria nomenat secretari d'Estat de Transports del ministeri de Foment, nomenament que va acordar el Consell de Ministres del dia 5 del mateix mes.
El dia 10, el ministre de Foment, José Blanco, va presidir la seva presa de possessió.
Precisament, aquest dimarts el ple del Congrés va convalidar el decret llei d'actuacions en l'àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores, per fomentar la inversió i la creació d'ocupació, que conté la privatització de la gestió dels aeroportuària.
Van votar a favor el PSOE, el PNB i Coalició Canària, i es van abstenir el PP i CiU.
Zapatero, va anunciar el passat dia 1 que la gestió dels aeroports de Barcelona i de Madrid-Barajas passarà a mans privades, i va explicar que la privatització en règim de concessió serà del 49%.
El model anunciat dóna a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona un paper testimonial i de simple coordinació.
hahaha, vaja vaja amb els "amics" de Madrit aixó se ́n diu "Dos Orejas y el Rabo"
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Ha nascut un nou superheroi, i aquest cop no ha estat una invenció de de Marvel o DC Comics, les dues grans editorials del món de la ficció de superherois.
Aquest nou personatge és 'Sure Bigote' i s'assembla, sorprenentment, al dirigent veneçolà Nicolás Maduro i és que ell mateix se l'ha inventat.
En una roda de premsa en mitjans després que hagi estat acusat per Lenín Moreno, president de l'Equador, d'estar darrere de les protestes que hi ha al seu país, Maduro ha assegurat que ell no és Super Man, sinó que, fent broma, ha assegurat que en la seva vida privada és Super Bigote, mentre feia un estrany moviment amb el seu prominent bell facial..
Maduro, ironitzant les paraules del seu homòleg equatorià, ha assegurat que si ell mou el bigoti fa caure el govern que vulgui.
Tot això, en una sala plena de gent que li reia les gràcies al president de Veneçuela. |
Els alemanys tenen uns principis molt arrelats.
Van fer els deures fa una dècada, amb un govern socialdemocràta.
I la productivitat va augmentar, al marge d'integrar -és veritat que més malament que bé- l'Alemanya Oriental.
L'ambaixador alemany a Espanya, Reinhard Silberberg, ho va deixar clar ahir en una conferència al Cercle d'Economia.
Que Alemanya s'ha beneficiat del mercat europeu i de l'euro?
"Però no obliguem a ningú a comprar cotxes bons com Mercedes o Audis", va etzibar.
Tots els països de la zona euro se n'han beneficiat, Alemanya i també Espanya.
La idea de l'ambaixador és que amb els tipus d'interès tan baixos durant deu anys, Espanya no ho va aprofitar.
Val a dir que amb crèdits de bancs alemanys.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Dijous 26 de maig a 2/4 de 6 de la tarda
contes a la plaça Teresa Miquel i Pàmies |
Les Jornades Doctorials són una iniciativa
del DURSI i de les universitats públiques catalanes, que tenen
com a finalitat millorar la inserció laboral dels estudiants de
doctorat a través de la comprensió del món professional
i formar-los en la gestió de la recerca i la innovació.
aquestes jornades, els participants desenvolupen una sèrie d'activitats
adreçades a reflexionar sobre el seu futur professional, el coneixement
del món laboral i la posada en pràctica d'habilitats professionals,
i també a adquirir coneixements diversos en gestió de l'R+I.
Els participants han de ser estudiants de
Els interessats a participar-hi
han de sol·licitar l'admissió segons el procediment
i terminis establerts per a cada sessió a la pàgina
als becaris FI de la Generalitat de Catalunya, haver assistit a aquestes
és un requisit per passar del tercer al quart
L'AGAUR s'encarrega de gestionar-ne l'admissió.
en contacte amb Pere L. Cabot, telèfon: 93 403 92 36, correu-e: [EMAIL] |
El club mollerussenc prepara il·lusionat el desembarcament en la primera divisió catalana, amb noves incorporacions per assolir la competitivitat que necessita l'esquadra.
El 28 de juliol, el primer equip del CFJ Mollerussa va iniciar els entrenaments per tal de posar a punt la nova esquadra per la pretemporada.
L'equip que dirigeix Adrià Gabernet, ha dut a terme incorporacions destacades com les de Bilbo, Carrió, Ermengol, Ayats, Ramirez, entre altres i ha renovat als més destacats de l'antiga plantilla.
El nou projecte esportiu del club i del tècnic, pretén assolir un nivell competitiu per tal de lluitar en la Primera Catalana, una divisió en la qual els de Gabernet, es trobaran amb els equips lleidatans de la capital de Segrià Lleida, de Tàrrega, Balaguer, autèntics derbis, en els que la rivalitat està assegurada.
El nivell de la nova categoria, que el club va assolir la passada temporada, exigirà a la plantilla un gran esforç per tal de poder mantenir el nou repte esportiu, que permet situar el futbol mollerussenc en un nou nivell competitiu.
Amb aquest nou escenari, tan la directiva del club, com el cos tècnic, tenen la voluntat de poder oferir espectacle, amb la voluntat de poder incrementar el nombre de seguidors i socis.
Després de tota la trajectòria del club i la reminiscència de la Segona Dimissió B, el CFJ Mollerussa ha recuperat la posició, que com a ciutat i com a possibilitats es mereix. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Apareixia ahir la notícia que l'escola de la Immaculada Concepció passarà a ser una escola pública.
Entre el redactat apareix el següent: "Entre otras cosas, está previsto el derribo de la capilla, que pasará a ser un gimnasio", donant a entendre que és evident que, si el centre educatiu passa d'un ideari cristià a un d'aconfessional, comporta necessàriament la destrucció del patrimoni sacre.
És que potser un alumne de l'escola pública no te dret a la memòria històrica, la bellesa i el sentit transcendent del patrimoni sacre?
No és això un empobriment educatiu?
No és, més que aconfessional, una intervenció laïcista?
Malauradament, notícies com aquesta són el pa nostre de cada dia.
El que resulta "curiós" és que, a vegades, són les mateixes institucions religioses escolars les que no tenen cura del seu patrimoni quan reconverteixen el seu espai sacre en biblioteques, auditoris, o el llencen a terra.
En d'altres àmbits el patrimoni sacre tampoc gaudeix de major fortuna, com ara la reconversió de la Capella de l'Assumpció, de l'escultor Subirachs, a Gavà en un conjunt de cambres higièniques (altrament dit "lavabos") per un nou geriàtric.
Si el filòsof F. Nietzsche, en el conegut relat sobre la mort de Déu (aforisme 125 de la Gaia Ciència) identificava els espais sacres amb tombes de la divinitat («Diuen que el boig aquest dia va penetrar en diverses esglésies i va entonar un rèquiem æternam deo.
I quan era llançat esgrimia reiteradament el seu argument: "Què són aquestes esglésies, sinó tombes i monuments fúnebres de Déu?"»), mica en mica, amb la desaparició del patrimoni sacre, ja no trobarem ni el rastre de la "mort de Déu".
Ni una tomba on posar-hi flors o enyorar-lo... a no ser que anem a les cunetes i els marges de la història i el plorem amb la resta de la humanitat oblidada.
Tornant al tema escolar, per què cal conservar els espais sacres?
Un espai obert a la educació integral de la persona
Quan es parla d'educació integral pot haver-hi una lectura incompleta que es limita a la mera instrucció o destresa en diferents àmbits, com qui disposa d'una capsa d'eines ben completa per afrontar els reptes professionals del futur.
Es pot pensar que una educació integral significa aprendre més idiomes, practicar diferents esports, programar petits artefactes tecnològics o saber tocar diversos instruments musicals.
Ara bé, tots aquests aprenentatges són possibles i profitosos per a tothom si hi ha un "subjecte", una persona amb un "cap ben fet més que no pas un cap ben ple" en paraules de Miquel de Montaigne, al darrera.
Aquí és on entra en joc el que s'ha anat anomenant "educació en la interioritat", una tasca que es constata urgent davant el fenomen de manca de concentració i dispersió d'uns alumnes envoltats d'estímuls exteriors: «Si l' endins és un erm, un desert mancat de vida interior, d'activitat mental i emocional, de projectes i de records, el defora envaeix i penetra en ell fins el darrer angle.
Aleshores, l' endins és una reproducció mecànica del que s'esdevé en el defora.
Si, en canvi, hi ha vida interior en ell, activitat mental, força de pensament en estat emergent, batec emocional, el jo oposa resistència, doncs flueix en ell una vida capaç d'escatir i endreçar l'embat exterior» [1]
La construcció interna de la persona podria semblar un afer aliè al de la comunicació explícita i directa del primer anunci de l'Evangeli i, per tant, lluny del que proposa la nova evangelització, però aquesta és una condició prèvia que ja és contemplada com a part integrant de la tasca evangelitzadora: «Tenint en compte la unitat en el pluralisme, cal efectuar un discerniment intel·ligent entre allò que és essencial i allò que és accidental.
El punt just del com i del què permetrà el desenvolupament complet de l'home en el procés educatiu, desenvolupament de la persona que ja es pot considerar una veritable preevangelització.
Sobre aquest fonament, ja serà possible construir.» [2]
Té alguna cosa a veure l'educació en la interioritat i l'espai sacre escolar?
Certament en els centres educatius es dissenyen actualment espais que porten qualificatius com "espai de silenci", "espai de meditació", o directament "aula d'interioritat", de forma independent als espais sacres, tot cercant una certa neutralitat iconogràfica que tendeix a remetre més a tradicions d'espiritualitats orientals o bé a referències del món natural.
Aquesta duplicitat d'espais per al treball de la interioritat, un explícitament confessional i un altre sense definició religiosa, és comprensible en tant que és legítim explorar les qualitats necessàries per crear un ambient espiritual adient al treball de la interioritat, però no deixa de crear una tensió competencial que es pot resoldre amb una encertada reforma de l'espai sacre existent sense violentar l'espai litúrgic.
D'aquesta manera, el treball de la interioritat pot ser una bona motivació per actualitzar o crear de nou un espai sacre, que vagi més enllà de la reforma "interiorista", i on es posi en diàleg la interioritat (el jo) amb l' alteritat dels altres companys escolars (el tu) i l' Alteritat o dimensió transcendent inherent a la persona humana (l'Ell).
Un espai obert a la bellesa i la creativitat
Ja en l'obra La Nova Evangelització, Mons.
Rino Fisichella presentava la via pulchritudinis, o camí de la bellesa, com el millor vehicle per comunicar la fe en una bona i bella notícia, l'Evangeli.
Aquesta aposta pel camí de la bellesa es manté posteriorment en el missatge final del Sínode dels Bisbes sobre la nova evangelització [3] i també en l'exhortació apostòlica Evangelii Gaudium del Papa Francesc, on s'afirma: «Totes les expressions de veritable bellesa poden ser reconegudes com una drecera que ens ajuda a trobar-nos amb el Senyor Jesús» (Núm.
És cert que la sensibilitat sobre allò que és bell ha canviat, i quan la comunitat educativa accedeix a un espai sacre pot experimentar la mateixa sensació que el professor d'estètica José María Valverde, en les seves cartes a un jove capellà, a mitjan segle passat, denunciava: «Quan es posen adorns barrocs, columnes clàssiques i boletes herrerianes a la façana d'una església, es contribueix al difús prejudici que l'Església és un passat tan respectable com cadavèric.» [4] Això no treu que l'espai sacre pugui ser l'espai per excel·lència de l'expressió artística desenvolupada a l'escola, un autèntic espai expositiu de diàleg entre la fe i l'art, on s'hi puguin fer instal·lacions que menin a l'alumnat a interrogar-se sobre ells mateixos i la realitat que els envolta.
Aquest diàleg pot resultar xocant o conflictiu, però val la pena recordar que «L'Església no va considerar com a propi cap estil artístic (...).
També l'art del nostre temps ha de ser exercit lliurement en l'Església, amb la finalitat de servir als edificis i els ritus sagrats amb el degut honor i reverència.» [5] Valgui com a referència altres espais sacres no escolars que han pres de forma seriosa aquest diàleg creatiu, ja sigui l'activitat desenvolupada pel centre de l'Albergueria del Bisbat de Vic [6], l'espai Sean Scully a l'antiga església romànica de Santa Cecília de Montserrat [7] o la tasca desenvolupada pel P. F. Mennekes sj a Sankt Peter, l'església de la Companyia de Jesús a la ciutat de Colònia, Alemanya.
[8] Per altra banda, hi ha res millor per exposar la tasca pedagògica de l'escola que una església oberta on es mostra el treball dels alumnes en relació al seu propi ideari?
Un espai obert per a la transformació social
Pot sobtar presentar l'espai sacre escolar com un lloc obert per a la transformació social.
Semblaria, a priori, que aquesta tipologia espacial casa millor amb l'educació en la interioritat, l'educació emocional, el "mindfulness escolar", la catequesi confessional... o el que s'anomena dimensió espiritual de la persona, però que està lluny de la recerca d'una educació compromesa amb un món més just.
Aquesta visió no fa justícia a l'espai sacre i el redueix a un mer local d'espiritualisme desencarnat, evasiu i alienador, sovint vinculat al reforç d'una espiritualitat del consum (o el que s'ha anomenat McDonaldització de l'espiritualitat ), molt allunyat de la tasca educativa del centre escolar i de la mateixa institució religiosa, que neix sovint d'un compromís per a l'educació dels més desafavorits.
L'espai sacre escolar és un espai de culte.
El culte es dóna no només amb la pràctica sacramental, sinó que també amb el lliurament de la vida en el quotidià es rendeix culte a Déu.
Amb l'adoració personal, amb el testimoni de vida i en l'exercici de la justícia i la caritat, és la manera com un cristià es torna "ofrena viva i agradable a Déu" (Rm 12,1).
Per tant, si bé és cert que el programa d'una església és la litúrgia, no està de menys insistir en qui són els convocats predilectes de Crist a aquesta assemblea.
Ens convindria rellegir tots aquells relats de l'Evangeli en el que Jesús presenta el Regne de Déu com un banquet que agermana als més febles i als pecadors, ja sigui realitzant-ho ell mateix (Mt 9,11), o explicant-ho en paràboles (Lc 14, 7-24; Lc 15, 22-24); o les polèmiques relacions en les primeres celebracions eucarístiques, com ho testimonia la carta de Sant Pau als Corintis (1Cor 11,17-34) o aquella carta de Sant Jaume on s'alertava sobre la distinció de persones: «Suposem que, mentre la comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d'or, i entra també un pobre amb un vestit miserable.
Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d'honor», i al pobre li dieu: «Tu queda't dret, o seu aquí, als meus peus», ¿no esteu fent diferències entre vosaltres?»
Actualitzant-ho en una imatge molt directa del Papa Francesc: « L'Església no és una duana; és una casa paterna on hi ha lloc per cadascú amb la seva vida a les espatlles».
L'espai sacre escolar ha de ser, doncs, un espai per la inclusió de tots els membres de la comunitat educativa i, especialment, un lloc per donar visibilitat a l'opció preferencial pels pobres; per exemple disposant-hi exposicions temporals sobre les noves realitats sofrents de l'actualitat, poder reflexionar sobre el voluntariat social escolar, o oferint l'espai per poder treballar dinàmiques sobre els valors del Regne de Déu, a saber, creure que "un món com Déu mana és possible".
En aquest sentit, el compromís social inherent a l'Evangeli també pot dur a la comunitat educativa a "des-cobrir" imatges religioses, sovint cobertes de pols, que també parlen de transformació social i, molt especialment, de l'esperança que ofereix el cristianisme a tots els perdedors i menystinguts de la història.
Curiosament, quan més explícit és l'espai sacre escolar, més es clarifiquen els valors socials de l'Evangeli.
Un espai obert a la transcendència
Un centre educatiu no deixa de ser un microcosmos, o una rèplica a menor escala, de les diferents tipologies edificatòries i "edificants", amb finalitat educativa, que trobem a la trama urbana.
Hi podem trobar un espai d'infermeria com també hi ha espais per la cura de la salut a la ciutat, hi podem trobar espais per la pràctica esportiva com també hi ha equipaments esportius municipals, hi podem trobar espais per a la lectura com també hi ha biblioteques als barris, i ens agradaria poder trobar-hi més espais verds com també desitgem més parcs a prop de casa, etc. Si seguim aquesta comparança, tindria sentit que una escola, i més encara una escola cristiana, no disposés d'un espai específic per la relació amb el transcendent quan la ciutat també compta amb equipaments religiosos?
Es pot al·legar a aquesta visió "microcòsmica-urbana" que potser a l'escola actual el que li manca és sortir d'ella mateixa i relacionar-se més amb l'entorn.
Que, per exemple, ja no cal que l'escola tingui un museu, una biblioteca o un gran equipament esportiu perquè és millor que els infants i joves vagin a aquests equipaments de servei públic.
Aquesta crítica té tot el sentit del món, fins i tot els documents eclesials demanen col·laboració entre el centre escolar i l'església parroquial i diocesana, però un centre educatiu no deixa de ser el que és, un "centre" que aglutina i acull a menors d'edat en un ambient protegit i clos, una segona llar.
Seria impensable en el quotidià escolar que cada activitat educativa es desenvolupés només de forma dispersa recorrent places i carrers.
Anant a l'etimologia, "transcendència" prové del mot llatí transcendentia i es compon del prefix " trans ", que vol dir "de un costat a un altre" i el terme " scandere ", que vol dir "escalar, trepar".
Que l'escola tingui un espai per a la transcendència no significa incorporar-hi un rocòdrom, que també estaria molt bé, sinó un espai que ajuda a l'alumne i tota la comunitat educativa a "elevar-se", a "con-templar" la realitat i el dia a dia amb una perspectiva que no respongui a la immanència del mercadeig i la immediatesa dels beneficis o els sentiments.
Un espai sacre escolar ha d'ajudar a que l'alumne pugui arribar a plantejar-se opcions de sentit, és a dir, a respondre a la pregunta del "Perquè?" i "Cap a on?"; i són precisament els espais religiosos els que es dissenyen explícitament per comunicar un relat, un per a què, i una orientació, un cap a on.
Un espai obert per a la celebració
En una comunitat educativa plural, on no es pot pressuposar la fe dels seus membres, les celebracions religioses poden ser viscudes com una imposició o un mer tràmit per acontentar la titularitat religiosa de la institució.
En aquestes situacions, la tasca de l'agent pastoral pot esdevenir una crida en el desert, quan no un motiu de discòrdia i tensió amb alumnes i companys de claustre.
Si l'espai sacre escolar resta tancat i desconegut pels membres de l'escola, l'accés a ell per a fer-hi una celebració religiosa resulta summament estrany, aliè, i pot acabar esdevenint més una sala de tortures que una sala de festa, que és la seva funció principal.
Una primera aproximació per posar en valor l'espai sacre escolar com lloc celebratiu és prendre consciència de la mateixa noció d'espai sacre:
«El que és sagrat es manifesta sempre com una realitat d'un ordre totalment diferent del de les realitats naturals.
L'home entra en coneixement del que és sagrat perquè es manifesta, perquè es mostra com quelcom diferent del que és profà.
És la manifestació de quelcom completament diferent, d'una realitat que no pertany al nostre món, en objectes que formen part del nostre món natural o profà.
Aleshores no es tracta de la veneració d'una pedra o d'un arbre per ells mateixos.
La pedra sagrada, l'arbre sagrat, no són adorats com a tals; ho són pel fet de ser hierofanies (manifestacions del sagrat), pel fet de mostrar alguna cosa que ja no és tan sols una pedra o un arbre, sinó allò que és sagrat.
En manifestar el que és sagrat, un objecte qualsevol esdevé una altra cosa sense deixar de ser ell mateix, ja que continua participant del medi circumdant» [10]
Aquesta distinció "tòpica" entre sagrat i profà ens fa veure que en la nostra realitat hi ha esdeveniments, temps, llocs i persones que tenen una funció simbòlica, és a dir, que ens "llencen conjuntament", per emprar el sentit etimològic de la paraula, cap a la recerca de les realitats darreres del nostre dia a dia.
Celebrar és, des d'aquesta perspectiva, obrir un temps i un espai "sacres" on poder compartir una raó de ser de la comunitat educativa que vagi més enllà de l'obligatorietat legal, dels currículums, de les programacions (fins i tot de la programació de "festivitats educatives" com la celebració d'un certamen literari per Sant Jordi), o cobrar un sou a final de mes, i aquí tothom hi pot tenir lloc.
L'espai sacre escolar s'ofereix doncs com un lloc simbòlic on donar cabuda al ser i la missió de la tasca educativa quotidiana.
Es pot retreure a aquest argument que no cal una església, pensada principalment com expressió de la comunitat cristiana que s'aplega per escoltar la Paraula i celebrar-hi els sagraments, per donar visibilitat simbòlica al sentit de la tasca educativa.
Certament aquestes celebracions podrien ser laiques i tenir un altre entorn, fins i tot seria una manera d'esforçar-se en la creativitat i recerca de nous ritus, metàfores i llenguatges simbòlics, però una escola cristiana no pot perdre el sentit de la verticalitat o la transcendència de l'espai sacre.
Seria una llàstima i una pobresa cultural notable fer tabula rasa llençant la riquesa i l'oportunitat de fer pedagogia de la litúrgia, mot que precisament vol dir "obra del poble".
Si evangelitzar és formar íntegrament la persona, també cal educar en una pedagogia de la celebració: «L'evangelització joiosa es torna bellesa en la litúrgia enmig de l'exigència diària d'estendre el bé.
L'Església evangelitza i s'evangelitza a si mateixa amb la bellesa de la litúrgia, la qual és també celebració de l'activitat evangelitzadora i font d'un renovat impuls donador» [11]
Hi hauria encara una altra raó pel manteniment i actualització dels espais sacres escolars en relació al fet celebratiu, i és la vinculació d'aquests espais amb el propi carisma de la institució religiosa educativa.
El mot "carisma" prové del grec charis i significa "gràcia".
Per això diem que una persona és "carismàtica", que té un do o una gràcia especial referent a una temàtica concreta.
També de carisma prové el mot "eu-caristia", acció de gràcies.
Fer present el carisma institucional, sovint vinculat a la història d'una orde religiosa i el seu fundador, en un ambient festiu i gratuït, és potser la millor manera de posar en pràctica la recomanació per a la Vida Religiosa del Concili Vaticà II: «Redunda en bé mateix de l'Església el que tots els instituts tinguin el seu caràcter i fi propis.
Per tant, han de conèixer-se i conservar-se amb fidelitat l'esperit i els propòsits dels Fundadors, el mateix que les sanes tradicions, doncs, tot això constitueix el patrimoni de cada un dels instituts.» [12]
«Si un pagà ve i et diu: mostra'm la teva fe, porta'l a l'església, ensenya-li la decoració amb què està adornada i explica-li la sèrie de pintures sagrades».
Finalment, una darrera raó i segurament la més important de totes des d'una perspectiva evangelitzadora en les escoles cristianes, és que la permanència, la cura i l'obertura de l'espai sacre escolar és una opció encertada per tal de donar visibilitat a aquesta atmosfera educativa impregnada d'esperit evangèlic que ha de traspuar el centre.
L'acció pastoral del centre pot desenvolupar projectes de comunicació en tot l'espai educatiu, com ara penjar pòsters pel seguiment de campanyes solidàries en dates assenyalades, o la instal·lació temporal de figures i objectes que remeten a un temps litúrgic determinat però, paradoxalment, l'espai sacre escolar, en la seva silent espera i acollida d'una comunitat educativa sovint envoltada d'activitat i soroll, pot ser un espai comunicatiu de primer nivell.
Robert Baró, delegat de patrimoni de l'Arquebisbat de Barcelona, cada cop es dóna més l'atansament de persones allunyades a la fe cristiana pel simple fet d'haver entrat un dia en una església.
Van apropar-s'hi potser per pura curiositat, com Moisès a la bardissa ardent: «M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»
(Ex 3,3), o com aquell personatge de l'Evangeli que es va enfilar a un arbre perquè tenia curiositat per veure un tal Jesús de Natzaret: «Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura.
Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí.»
(Lc 19,3-4), i es van trobar amb una crida personal, amb Algú que els anomena pel seu nom, que els coneix, i que els convida a viure d'una altra manera.
A vegades, aquesta experiència teofànica en un espai sacre porta a una adhesió posterior a l'Església, d'altres vegades, com li va passar a la filòsofa Simone Weil, porta a l'obertura de la persona a la dimensió del transcendent: «El 1937 vaig passar a Assís dos dies meravellosos.
Allà, sola en la petita capella romànica del segle XII de Santa Maria degli Angeli, incomparable meravella de puresa, on tan sovint va pregar Sant Francesc, quelcom més fort que jo em va obligar per primer cop a la meva vida, a posar-me de genolls ».
[13] Sigui quin sigui el final d'aquest procés interior personal, el que resulta prou evident és que l'espai sacre resta com una porta d'accés oberta per a la seva iniciació.
L'espai sacre escolar s'ofereix així a la comunitat educativa com una pista d'enlairament a un viatge interior, no per pura evasió espiritual-turística, sinó per una millor presa de consciència i aterratge en la realitat escolar.
Tot i que l'espai sacre, en ell mateix, no pot actuar sacramentalment "ex opere operato" com passa amb la figura del capellà en l'eucaristia, sí és ben cert que pot ser capaç de suscitar un moviment de l'esperit, com li escau a tota bona arquitectura.
Com deia l'arquitecte i jesuïta Enric Comas: "No hi ha una arquitectura mística" [14], però sí que l'espai sacre escolar pot desenvolupar una tasca mistagògica, de pedagogia del misteri, que difícilment pot aconseguir un altre espai de l'equipament escolar, més encara si aquest resta com una aglutinació d'aules com caixes de llumins afilerades.
És interessant estudiar com la comunicació del patrimoni sacre en perspectiva confessional és també un lloc de nova evangelització, on es troben creients i no creients entorn l'art, tal com fan veure els joves voluntaris de l'associació Living Stones [15] a través dels serveis d'art i testimoniatge de fe que ofereixen als visitants en diverses localitats europees.
[2] Congregació per l'Educació Catòlica, Dimensió religiosa de l'educació en l'escola catòlica, 108
[3] «La via de la bellesa és un camí particularment eficaç de la nova evangelització».
Missatge final al poble de Déu del Sínode dels Bisbes sobre la Nova Evangelització.
[5] Constitució per a la Sagrada Litúrgia.
Entrevista a Enric Comas, jesuïta i arquitecte (3). |
Vés al contingut (premeu Retorn)
David Gener (Oficina de Documentació i Arxiu, Campus Nord de Barcelona)
Joaquim Subirats (Coordinació de Campus Nord de Barcelona) |