Datasets:

projecte-aina

/

4catac

like 1

Follow

Projecte Aina 134

La meua àvia paga una quota molt alta d'interessos

la m'ew 'avja p'aɣa 'una kw'ɔta m'ol̪t 'al̪ta ðin̪teɾ'esos

En veure aquell rostre enorme va experimentar un rebuig immediat

eɱ v'ewɾe̯ ak'eʎ r'ɔstɾ en'oɾme v'a kspeɾimen̪t'aɾ 'un reβ'ud͡ʒ immeðj'at

Sent un desig incontrolable de marxar d'açí i no tornar mai més

s'en̪t 'un̪ dez'id͡ʒ iŋkon̪tɾol'aβle ðe maɾt͡ʃ'aɾ ðas'i | i n'o toɾn'aɾ m'aj m'es

Encara hi havia forts aldarulls que s'havien originat a l'ala sud-est del centre penitenciari

aŋk'aɾa j av'ia f'ɔɾz al̪daɾ'uʎs ke sav'ien oɾid͡ʒin'at a l'ala sut'ez ðel s'en̪tɾe penitensj'aɾi

El meu veí del cinqué és un especialista en literatura nòrdica

el m'ew ve'i ðel siŋk'e z 'un aspesjal'iste n liteɾat'uɾa n'ɔɾðika

La notícia se va fer pública el vint de juny de l'any passat

la not'isja se v'a f'eɾ p'uβlika l v'in̪ de d͡ʒ'uɲ de l'aɲ pas'at

Quan la vaig tornar a veure semblava que havia envellit deu anys

kw'an la v'at͡ʃ toɾn'aɾ a v'ewɾe sembl'ava ke̯ av'ia ɱveʎ'id d'ɛw 'aɲʃ

Jura solemnement que ell no va vendre les fotografies a la premsa

d͡ʒ'uɾa sol'emnem'eŋ k 'eʎ n'o v'a v'en̪dɾe les fotoɣɾaf'iez a la pɾ'emsa

Sobre el moble descansava el ram floral que li havia regalat el seu amant

s'oβɾe l m'ɔβle ðeskans'ava l r'aɱ floɾ'al ke lj av'ia reɣal'at el s'ew am'an̪t

L'oncle Antoni s'estava endormiscant a la butaca del menjador

l'oŋkle̯ an̪t'ɔni sast'av an̪doɾmisk'an̪t a la βut'aka ðel men̪d͡ʒað'oɾ

Estos vailets valents d'ací van beure un glop de vi de Valls

estoz vajl'ed͡z val'en̪z ðas'i v'am b'ewɾe wŋ gl'ob de v'i ðe v'aʎs

L'amo de son carabassa diu que ne sap molt de fer llet d'ametlles

l'amo ðe soŋ kaɾaβ'asa ð'iw ke ne s'ab m'ol̪ de f'eɾ ʎ'ed dam'eʎʎes

L'arbre d'albercocs se va cremar i ara és tot cendra

l'aβɾe ðalβeɾk'ɔk se v'a kɾem'aɾ j 'aɾa s t'o t͡s'ɛn̪dɾa

Jo no he autoritzat esta passejada pels cascs antics

j'o n'o 'e awtoɾiz'at 'esta pased͡ʒ'aða pels k'asgz an̪t'iks

Les flors que més m'agraden són les que florixen per Sant Joan

les fl'ɔɾs ke m'ez maɣɾ'aðen s'on les ke floɾ'iʃem peɾ s'an̪ d͡ʒu'an

Des de l'any passat que la mar blava és plena de ràbia

d'ez ðe l'aɲ pas'at ke la m'aɾ βl'ava s pl'ena ðe r'aβja

Cantar és l'acció que definix la teua petita aixella desglossada

kan̪t'ar 'ez laksi'o ke ðefin'iʒ la t'ewa pet'it ajʃ'eʎa ðezɣl'osaða

L'altre dia nos vam enganxar en l'ermot que tant lluïxes

l'al̪tɾe ð'ia moz v'am aŋgan̪t͡ʃ'ar en leɾm'ɔt ke t'an ʎu'iʃes

Si no vols pols no vages a l'era de la família del darrera

si n'o v'ɔls p'olz n'o β'ad͡ʒez a l'eɾa ðe la fam'ilja ðel̪ dar'eɾa

Grans d'espatlla grans com pins i coberts de xocolate

gɾ'anz ðasp'alla ɣɾ'ans k'om p'inz i koβ'ɛɾz ðe t͡ʃokol'ate

Com aquell piset que nos quedava a prop, quan jo encara estava açí

k'om ak'eʎ piz'et ke mos keð'av a pɾ'ɔp | kw'an j'o ŋk'aɾa st'ava s'i

Deus seguir anant sense abric, i açò que és ple hivern

d'ew seɣ'iɾ an'an s'ense̯ aβɾ'ik | j as'ɔ k 'es pl'e jv'ɛɾn

Tenia raó i me vas dir que no, que no en tenia ni idea, amb una arrogància horrible

ten'ia ra'o j me v'az ð'iɾ ke n'o | ke n'o n̪ ten'ia n'i ð'ea | am 'un aroɣ'ansja o̯r'iβle

M'hi acostume igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-s'hi

mj akost'ume jɣw'al ke kw'an n'o j 'al̪tɾa o̯psi'o ke̯ akostum'aɾsi

Lleida és petita i el més habitual serà trobar-nos, no hi ha gaires bars on deixar-se caure

ʎ'ɛjða s pet'ita j el m'ez aβitu'al seɾ'a tɾoβ'armos | n'o j' a ɣ'ajɾez β'aɾz 'on̪ dejʃ'aɾse k'awɾe

Deixe d'estar confortable quan m'arriba el so d'aquell accent que gastes

d'ejʃe ðast'aɾ koɱfoɾt'aβle kw'am mar'iβa l s'ɔ ðak'eʎ aks'eŋ ke ɣ'astes

No se m'acudix què contestar-li, és massa tard per concentrar-me

n'o se makuð'iʃ k'e kon̪test'aɾli | 'ez m'asa t'aɾt peɾ konsen̪tɾ'aɾme

Després de varis intents d'esquivar-te, nos vam trobar en este carrer d'ací

despɾ'ez ðe v'aɾiz in̪t'enz ðaskiv'aɾte | moz v'am troβ'aɾ en 'este kar'eɾ ðas'i

El que vulgues ho pots agafar tu mateix, i si tens set te porte aigua

el ke v'ulɣez ew p'ɔd͡z aɣaf'aɾ t'u mat'ejʃ | i si t'en s'et te p'ɔɾte̯ 'ajɣwa

Una vegada vas dir-me Clara amb una 'e' en el final tancada

una veɣ'aða v'az ð'iɾme kl'aɾ am 'una 'e n el fin'al̪ taŋk'aða

Els pares volen anar a fer un tomb pel casc antic del poble

els p'aɾez v'olen an'aɾ a f'eɾ 'un̪ t'om pel k'ask an̪t'ig del p'ɔβle

Quan va submergir-se va veure peixos de tots colors

kw'aɱ v'a submeɾd͡ʒ'iɾse v'a v'ewɾe p'ejʃoz ðe t'ot͡s kol'oɾs

No és estrany que el banc de sang necessite donacions diàries

n'o z astɾ'aɲ ke l b'aŋ de s'aŋ neses'ite ðonasi'onz ði'aɾies

El jardí ja començava a lluir amb les primeres flors

el̪ d͡ʒaɾð'i j'a komens'av a ʎu'iɾ an les pɾim'eɾes fl'ɔɾs

Entre els frondosos arbres se va veure de sobte un llamp llunyà

en̪tɾe ls fɾon̪d'ozoz 'aβɾe se v'a v'ewɾe ðe s'opte wɲ ʎ'am ʎuɲ'a

No trobe adjectius per a descriure el que vaig sentir en aquella situació

n'o tɾ'oβe̯ ad͡ʒekt'iws peɾ a ðeskɾ'iwɾ el ke v'a t͡s̠en̪t'iɾ en ak'eʎa situasi'o

Van evacuar l'edifici antic i en menys de tres hores van apagar el foc

v'an evaku'aɾ leðif'isj an̪t'ik | j em m'en̠ʒ ðe tɾ'ez 'ɔɾez v'an apaɣ'aɾ el f'ɔk

La cabana on vivien els dos joves autors se troba entre dos rius

la kaβ'an 'oɱ viv'ien elz ð'oz d͡ʒ'ovez awt'oɾ se tɾ'oβ 'en̪tɾe ð'o r'iws

Les set persones rescatades van agrair emfàticament la perseverança dels serveis d'emergència

le s'ɛt peɾs'one reskat'aðez v'an aɣɾa'iɾ aɱf'atikam'en la peɾseveɾ'ansa ðel seɾv'ejz ðemeɾd͡ʒ'ɛnsja

La meua germana s'ha descuidat de descongelar el pollastre i ara no tenim sopar

la m'ewa d͡ʒeɾm'ana sa ðeskwið'ad de ðeskon̪d͡ʒel'aɾ el poʎ'astɾe j 'aɾa n'o ten'im sop'aɾ

Volen visitar el seu avi a l'hospital, però la seua mare els ha prohibit anar-hi per raons de seguretat

v'oleɱ vizit'aɾ el s'ew 'avj a lospit'al | peɾ'ɔ la s'ewa m'aɾe lz 'a pɾoiβ'it an'aɾi pe ra'onz ðe seɣuɾet'at

Les tres joves revolucionàries van enganxar cartells publicitaris a tots els fanals que van trobar

les tɾ'ez d͡ʒ'ove revolusion'aɾiez v'an aŋgan̪t͡ʃ'aɾ kaɾt'eʎs puβlisit'aɾiz a t'od͡z els fan'als ke v'an̪ tɾoβ'aɾ

Van estirar-se a la gespa a descansar i gaudir dels focs artificials

v'an astiɾ'aɾse̯ a la d͡ʒ'esp a ðeskans'aɾ i ɣawð'iɾ ðels f'ɔgz aɾtifisi'als

L'edifici que va dissenyar l'arquitecte era especialment alt i estret

leðif'isi ke v'a ðiseɲ'aɾ laɾkit'ekte | 'eɾa spesj'alm'en̪t 'al j astɾ'et

Qui ocupava un alt càrrec en aquell partit polític va demostrar ser mig ximple

k'i o̯kup'ava wn 'al k'arek en ak'eʎ paɾt'it pol'itig v'a ðemostɾ'aɾ s'eɾ m'i t͡ʃ'imple

L'oliva verda creu que les aus gegants no mengen enciam

lol'iva v'ɛɾða kɾ'ew ke lez 'awz d͡ʒeɣ'anz n'o m'en̪d͡ʒen ansj'am

No hi havia en tot València tanta aigua clara en els ulls de la veïna

n'o j av'ia n̪ t'od val'ensja t'an̪t 'ajɣwa kl'aɾa n elz 'uʎz ðe la ve'ina

El seu genoll li feia figa i ja no podia aguantar-se dret

el̪ d͡ʒen'ɔʎ li f'eja f'iɣa | i j'a n'o poð'i aɣwan̪t'aɾse ðɾ'et

Està fent-ne una cançó perquè no saps com dibuixar-ho

est'a f'enne 'una kans'o peɾk'e n'o s'aps k'om diβujʃ'aɾo

Un pallasso vestit de beix i amb el nas vermell bufa una bombolla xica

um paʎ'aso vest'id de β'ejʒ j am el n'az veɾm'eʎ | b'ufa 'una βomb'oʎa t͡ʃ'ika

No sap segur per quin motiu no hi ha cap dent de marbre dins la gola del llop

n'o s'ap seɣ'uɾ peɾ k'im mot'iw n'o j 'a k'ab d'en̪ de m'aβɾe d'inz la ɣ'ɔla ðeʎ ʎ'op

Cap més obstrucció sota un pretext pseudocientífic se permetrà durant esta setmana

k'ab m'ez ostɾuksi'o s'ota wm pɾet'ek sewðosjen̪t'ifik se peɾmetɾ'a ðuɾ'an̪t 'esta sem'ana

Nos han designat un submarí perenne amb quatre aletes daurades

moz 'an̪ deziŋn'at 'un submaɾ'i peɾ'ene̯ aŋ kw'atɾe̯ al'etez ðawɾ'aðes

Vols vindre a veure el mot clau que naix en el mar la nit de Santa Anna?

v'ɔlz vin̪dɾe̯ a v'ewɾe l m'ot kl'aw ke n'ajʒ en el m'aɾ la n'id de s'an̪t 'ana?

L'altre dimarts vaig portar-li un croissant de xocolate amb nous de macadàmia al germà de Joan

l'al̪tɾe ðim'ad͡z v'at͡ʃ poɾt'aɾli wŋ kɾoz'an̪ de t͡ʃokol'ate̯ an n'ɔwz ðe makað'amja l̪ d͡ʒeɾm'a ðe d͡ʒu'an

Per la nit un crit monstruós i tètric vol prendre'm els llençols

peɾ la n'it 'uŋ kɾ'id monstɾu'oz i t'ɛtɾig v'ɔl p'en̪dɾem elz ʎens'ɔls

Coent el vent rogent que ve del nord de la província de Xin Zho

koe'n̪t el v'en rod͡ʒ'eŋ ke v'e ðel n'ɔɾd de la pɾov'insja ðe t͡ʃ'in z'ɔw

Fes-los uns bons manyacs en els abductors perquè no tinguen tants cruiximents després d'entrenar

f'ezloz 'unz β'ɔnz maɲ'agz en elz abdukt'oɾs peɾk'e n'o t'iŋgen̪ t'ans kɾujʃim'enz ðespɾ'ez ðan̪tɾen'ar

L'eixam brunzia gegantíssimes sensacions de temps i estacions passades

lajʃ'am bɾunz'ia d͡ʒeɣan̪t'isime sensasi'onz ðe t'emz j astasi'ons pas'aðes

Tants regles trencats sobre la taula de pissarra són sinònim crític de malaurança

t'an r'eɣles tɾeŋk'a t͡s'ɔβɾe la t'awla ðe pis'ara s'on sin'ɔnim kɾ'itig de malawɾ'ansa

I així, de sobte, fer broma s'havia convertit en un joc que repetíem setmanalment

j ajʃ'i | de s'opte | f'eɾ bɾ'ɔma | sav'ia koɱveɾt'it en 'un d͡ʒ'ɔk ke repet'iem seman'alm'en̪t

Amb veles i vents a l'esquena despullada i amb una dolça metzina en la piscina

aɱ v'elez i v'enz a lask'ena ðespuʎ'aða | j am 'una ð'olsa med͡z'ina n la p'isina

El camp que s'escolava entre els dits semblava sorra il·lustrada en mil viatges

el k'am ke saskol'av 'en̪tɾe lz ð'i t͡sembl'ava s'ora jlustɾ'aða m m'il vi'ad͡ʒes

Mai havia pensat que el tap gros de l'ampolla nos portara tants problemes d'arxiu

m'aj av'ia pens'at k el̪ t'ab gɾ'ɔz ðe lamp'oʎa mos poɾt'aɾa t'ans pɾoβl'emez ðaɾt͡ʃ'iw

Cap pot no pot saber qui pot cabre dins d'una serp riuenca de dos rius germans

k'ap p'ɔd n'o p'ɔ t͡saβ'eɾ ki p'ɔt k'aβɾe d'inz ð'una s'eɾb riw'eŋka ðe ð'o r'iwz d͡ʒeɾm'ans

El color beix servix per a demostrar una impertinent i desbordant esfera gramatical

el kol'oɾ βej s̠eɾβ'iʃ peɾ a ðemostɾ'aɾ 'una jmpeɾtin'en̪t i ðezβoɾð'an̪t asf'eɾa ɣɾamatik'al

El pet nasal és un fenomen estrany i mediàticament silenciat que mereix més difusió

el p'ed naz'al 'ez 'uɱ fen'ɔmen astɾ'aɲ i meði'atikam'en silensi'at ke meɾ'ejʒ m'ez ðifusi'o

Posa'm una mica de salsa d'all i julivert casolà en els peus llescats de porc amb sépia

p'ɔzam 'una m'ika ðe s'alsa ð'aʎ i d͡ʒuliv'ɛɾ kazol'a n els p'ɛws ʎesk'ad͡z ðe p'ɔɾk an s'epja

Havíem fet ja mig jorn de travessa quan les casetes de Betlem s'albiraren a les ninetes dels nostres ulls

av'ieɱ f'ed j'a m'i d͡ʒ'ɔɾn̪ de trav'esa kw'an les kaz'etez ðe βell'ɛm salβiɾ'aɾen a lez nin'etez ðelz n'ɔstɾez 'uʎs

Desconèixer què passa al meu voltant me genera molta angoixa

deskon'ejʃeɾ k'e p'as al m'ew vol̪t'am me d͡ʒen'eɾa m'ol̪t aŋg'ojʃa

Diumenge passat van enxampar els set lladres que havien atracat múltiples bancs

diwm'en̪d͡ʒe pas'ad v'an an̪t͡ʃamp'aɾ el s'ɛd ʎ'aðɾes ke̯ av'ien atɾak'ad m'ul̪tiplez b'aŋs

Sobre la tauleta de nit hi havia dos petits gerros de margarides

s'oβɾe la tawl'eta ðe n'id j av'ia ð'os pet'id͡z d͡ʒ'ɛroz ðe maɾɣaɾ'iðes

Estes van ser les paraules de dos savis filòsofs grecs

estes v'an s'eɾ les paɾ'awlez ðe ð'o s'avis fil'ɔzovz ɣɾ'eks

Encara que se pose constantment en dubte, ells són quatre germans

aŋk'aɾa ke se p'ɔze konst'anm'en̪t en d'upte | 'eʎ s'oŋ kw'atɾe d͡ʒeɾm'ans

L'avi Tonet era molt catalanòfil i se sentia orgullós de la seua terra

l'avi ton'et 'eɾa m'ol katalan'ɔfil i se sen̪t'ia o̯ɾɣuʎ'oz ðe la s'ewa t'ɛra

Només puc lamentar la seua pèrdua i oferir-li el meu suport incondicional

nom'es p'ug lamen̪t'aɾ la s'ewa p'ɛɾðua j ofeɾ'iɾli l m'ew sup'ɔɾt iŋkon̪dision'al

La va mirar amb una profunda mirada de menyspreu i decepció que no va poder amagar

la v'a miɾ'aɾ am 'una pɾof'un̪da miɾ'aða ðe m'eɲʃpɾ'ɛw i ðesepsi'o ke n'o v'a poð'eɾ amaɣ'aɾ

Va eixugar-se les llàgrimes amb la màniga de la jaqueta

v'a jʃuɣ'aɾse lez ʎ'aɣɾimez an la m'aniɣa ðe la d͡ʒak'eta

L'avantguarda que més admire i sempre aconseguix impressionar-me és el cubisme

lavaŋgw'aɾða ke m'ez adm'iɾe j s'empɾe̯ akonseɣ'iʒ impɾesion'aɾme z el kuβ'izme

Una espessa boira va estendre's per la plana de Lleida a primera hora de dimarts

una sp'esa β'ɔjɾa v'a st'en̪dɾes peɾ la pl'ana ðe ʎ'ejð a pɾim'eɾ 'ɔɾa ðe ðim'at͡s

Lucrècia li agafà les mans i, amb un gest fatal, van precipitar-se en el buit

lukɾ'ɛsja lj aɣaf'a lez m'anz i | am 'un d͡ʒ'es fat'al | v'am pɾesipit'aɾse n el βw'it

Si te cantara l'amor de mon cor, nineta meua, les roselles plorarien

si te kan̪t'aɾa lam'oɾ ðel m'ew k'ɔɾ | nin'eta m'ewa | le roz'eʎes ploɾaɾ'ien

Cau la nit estrellada entre les codines gemegaires de Joan

k'aw la n'it astɾeʎ'aða 'en̪tɾe les koð'inez d͡ʒemeɣ'ajɾez ðe d͡ʒu'an

Cesc i Ermesinda iran a buscar mon oncle per a cantar-li una cançó

s'esk j aɾmez'in̪da jɾ'an a βusk'aɾ mon 'oŋkle peɾ a kan̪t'aɾlj 'una kans'o

No deixes per a demà el rentat del parabrises dels tractors de Puigpadrines

n'o ð'ejʃes peɾ a ðem'a l ren̪t'ad del paɾaβɾ'izez ðels tɾakt'oɾz ðe pujt͡ʃpaðɾ'ines

No pot ser possible que encara no t'hages tret el carnet de conduir, gamarús!

n'o p'ɔ t͡s'eɾ pos'iβle ke̯ aŋk'aɾa n'o t'aʒes tɾ'et el kaɾn'ed de kon̪dw'iɾ | gamaɾ'us

Set servents servits i barbuts proposen polzes esperpèntics amb polls de postres

s'ɛ t͡seɾv'en seɾv'id͡z i βaɾβ'ut͡s | pɾop'ozem p'olzez aspeɾp'ɛn̪tigz am p'oʎz ðe p'ɔstɾes

Encara que no t'ho cregues, Aitana Bonmatí guanyarà la Pilota d'or

aŋk'aɾa ke n'o tew kɾ'eɣes | ajt'ana βommat'i ɣwaɲaɾ'a la pil'ɔta ð'ɔɾ

I vosaltres quin dia considereu que és la meitat de la setmana, el dimecres o el dijous?

i voz'al̪tɾes k'in̪ d'ia konsiðeɾ'ew k 'ez la mejt'ad de la sem'ana | el̪ dim'ekɾez 'o l̪ did͡ʒ'ɔws

L'espai prehilbertià és un espai vectorial on hi ha una forma hermètica positiva no degradada

lasp'aj pɾeilβeɾtj'a z 'un asp'aj vektoɾj'al 'on j 'a 'una f'oɾma aɾm'ɛtika pozit'iva n'o ðeɣɾað'aða

No me vingues amb històries que ja nos coneixem

n'o me v'iŋgez am ist'ɔɾies ke j'a mos konejʃ'em

Si tornes a parlar-me d'esta manera no te passaré més el pebre

si t'oɾnez a paɾl'aɾme ð'esta man'eɾa n'o te pasaɾ'e m'ez el p'eβɾe

Set ports separen el teu estimat poble de fireta del meu castell

sɛt p'ɔɾ sep'aɾen el̪ t'ew astim'at p'ɔβle ðe fiɾ'eta ðel m'ew kast'eʎ

No tinc cap dubte que eres una batxillera, novelleta i portadora de noves

n'o t'iŋ k'ab d'upte k 'eɾez 'una βat͡ʃiʎ'eɾa | noveʎ'eta j poɾtað'oɾa ðe n'ɔves

Meua és la gerra ovalada que decora el saló esfèric de l'entrada del palau

m'ewa z la d͡ʒ'ɛra oval'aða ke ðek'oɾa l sal'o sf'ɛɾig de lan̪tɾ'aða ðel pal'aw

Quant creieu que ha pujat el preu del salmó, el lluç i les gambes dels rius orientals?

kw'aŋ kɾej'ew ke 'a pud͡ʒ'at el pɾ'ɛw ðel salm'o | eʎ ʎ'uz i lez ɣ'ambez ðel r'iwz oɾien̪t'als

Davant de tantes incògnites germanes, el projecte en qüestió hauria de ser sotmès a judici

dav'an̪ de t'an̪tez iŋk'ɔŋnite d͡ʒeɾm'anes | el pɾod͡ʒ'ɛkte ŋ kwestj'o awɾ'ia ðe s'er som'ez a d͡ʒuð'isi

Me sent la gola preparada per si voleu els hòmens que cantem la cançó de la dama, el príncep i el rei

me s'en la ɣ'ola pɾepaɾ'aða peɾ si vol'ew ke lz 'ɔmens kan̪t'em la kans'o ðe la ð'ama e̯l pɾ'inseb j el r'ej

Odiar qualsevol sistema burocràtic basat en fer perdre el temps de la bona gent és un deure

oðj'aɾ kualsev'ɔl sist'ema βuɾokɾ'atig baz'at eɱ f'eɾ p'ɛðɾe l̪ t'emz ðe la β'ɔna d͡ʒ'en̪t | 'ez un̪ d'ɛwɾe

Han descatalogat l'última edició del llibre de poemes jurídics d'aquell autor britànic que tant t'agrada

an̪ deskataloɣ'ad l'ul̪tima e̯ðisi'o ðeʎ ʎ'iβɾe ðe po'emez d͡ʒuɾ'iðigz ðak'eʎ awt'oɾ βɾit'anik ke t'an̪ taɣɾ'aða