Datasets:

projecte-aina

/

catalan_government_crawling

like 1

Follow

Projecte Aina 126

La UVic-UCC té tres doctorats industrials en marxa des del curs passat Aquest dijous ha tingut lloc a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya una jornada de presentació del Programa de Doctorats Industrials a càrrec del Dr. Antonio Huerta, director del programa de Doctorats Industrials de la Secretaria General d'Universitats. El Pla de Doctorats Industrials és una estratègia del Govern de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb les universitats públiques i privades, que té per objectius contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, retenir el talent i donar als estudiants les condicions necessàries per desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. Tal com ha explicat Antonio Huerta, els agents implicats en el pla són l'empresa, la universitat i l'estudiant de doctorat, a més de l'administració. Per a l'empresa, tenir un doctorand industrial li reporta poder millorar la competitivitat pel fet d'estar en contacte amb personal altament qualificat, projecció, experiència i internacionalització. També pot accedir a equipaments científics i tecnològics d'última generació i aprofitar de l'experiència i del coneixement del personal acadèmic, a més d'accedir a reduccions fiscals en l'impost sobre societats i bonificacions en cotitzacions a la Seguretat Social.

NOTÍCIA ORIGINAL LLEIDA TELEVISIÓ El Govern de la Generalitat, en col·laboració amb la Universitat de Lleida i la resta d'universitats catalanes, ha posat en marxa el Pla de Doctorats Industrials, una estratègia que té per objectius contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. 'El debat de Lleida Activa' dedica aquesta setmana un programa especial a aquest pla. Enregistrat a l'Auditori Joan Oró del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, al programa entrevistem a Joan Francesc Córdoba, membre del Comitè Executiu del Pla de Doctorat Industrial de la Generalitat. Després, una taula rodona interactiva amb el públic complerta l'espai. A la taula hi participen Olga Martín, directora de l'Escola de Doctorat de la UdL; Lorenzo Fraile, director de tesi de doctorat industrial de la UdL; Jaume Travé, advocat i soci de Cuatrecasas, i Jordi Puiggalí, vicepresident de Recerca i Seguretat de SCYTL.

La Secretaria d'Universitats i Recerca ha posat en marxa una nova campanya per impulsar el desenvolupament de 75 nous projectes de doctorats industrials després de l'èxit de la primera edició, en què es van superar els objectius plantejats. L'objectiu del Pla de doctorats industrials és contribuir a la competitivitat i la internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca estratègic de l'empresa on el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora en col·laboració amb una universitat, i que és objecte d'una tesi doctoral. Els doctors industrials actuen, així, com a ponts de transferència de coneixement i contribueixen a estrènyer les relacions entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i els centres de recerca. El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, ha destacat que gràcies a la nova campanya de doctorats industrials i als més de 70 projectes ja en marxa, «la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial milloren». Castellà ha afegit que «les 12 universitats i les empreses que ja participen en el Pla de doctorats industrials afavoreixen que Catalunya aconsegueixi unes quotes més altes de transferència de coneixement per tal que els resultats de la tasca investigadora reverteixin en més desenvolupament econòmic i social». Una oportunitat per a estudiants, empreses, universitats i centres de recerca Per a les empreses, el programa de doctorat industrial és un mecanisme que els permet innovar en els seus productes i serveis gràcies a la cooperació amb grups de recerca capdavanters de les universitats i els centres de recerca. Alhora, les empreses també poden fer ús d'equipaments i infraestructures altament especialitzades i atreure talent incorporant a la seva plantilla personal investigador en formació que s'encarrega del projecte i aporta valor afegit per a la millora de la competitivitat i la internacionalització de l'empresa. Per a les universitats i els centres de recerca de Catalunya (CERCA), els projectes de doctorat industrial són una ocasió per transferir la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i enfortir així els vincles amb el món empresarial. Per als futurs doctors, finalment, es tracta d'una oportunitat magnífica per incorporar-se a un entorn altament innovador, que combina la supervisió acadèmica de la tesi amb la tutoria que proveeixen les empreses en el marc d'un contracte laboral de tres anys de durada, amb una retribució mínima de 22.000 euros bruts/any i que incorpora, a més, altres avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. La Generalitat de Catalunya dóna suport econòmic a tots els agents implicats: empreses, grups de recerca i futurs doctors. El Pla —gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i dirigit pel doctor Antoni Huerta, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)— té el suport de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu. Podeu trobar tota la informació detallada al web http://doctoratsindustrials.gencat.cat.

La Secretaria d'Universitats i Investigació de la Generalitat ha posat en marxa una nova campanya per impulsar el desenvolupament de 75 nous projectes de Doctorats Industrials, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat. L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és retenir talent a l'oferir a estudiants de doctorat la possibilitat de desenvolupar el seu projecte d'investigació, que serà objecte d'una tesi doctoral, en el marc d'una empresa i monitorat per una universitat. El secretari d'Universitats i Investigació, Antoni Castellà, ha destacat que gràcies a aquesta nova campanya "s'ha millorat la competitivitat i internacionalització del teixit industrial, i que les 12 universitats i les empreses que participen faciliten que els resultats de les investigacions reverteixin en un desenvolupament econòmic i social". El projecte, gestionat per Agaur i dirigit pel catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Antoni Huerta, representa una ocasió per transferir la tecnologia de les universitats al món productiu, i permet a les empreses innovar en col·laboració amb els centres d'investigació. Els estudiants de doctorat acceptats en el programa obtindran un contracte de tres anys amb una retribució mínima de 22.000 euros bruts a l'any, i alhora podran matricular-se gratuïtament i disposaran d'una borsa de mobilitat per assistir a congressos o altres esdeveniments relacionades amb el seu àmbit d'investigació.

GIRONA | DDG La Secretaria d'Universitats i Recerca ha posat en marxa una nova campanya per impulsar el desenvolupament de 75 nous projectes de Doctorats Industrials després de l'èxit de la primera edició, en què es van superar els objectius plantejats. L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria de Catalunya, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa.

El divendres 4 de juliol, en el marc de la presentació de l'estratègia industrial per a Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, va parlar dels doctorats industrials davant un auditori de 2.000 empresaris catalans. Segons el cap de l'Executiu, l'objectiu és aconseguir que «tot aquest esforç que està fent el país en matèria de recerca i en matèria de coneixement en les universitats es traslladi al camp de l'economia productiva i, dintre de l'economia productiva, clarament, a aquest output empresarial».

Ahir, dimecres dia 9, va tenir lloc la sessió informativa «Doctorat industrial àrea TIC al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona». Les empreses gironines interessades a participar en futurs projectes de doctorats industrials van poder escoltar la doctora Asunción Moreno, coordinadora del Pla de doctorats industrials en les TIC, que va explicar totes les etapes del Pla de doctorats industrials i va resoldre els dubtes que van sorgir entre l'audiència. El doctor Alfons Nonell, CEO de Mind the Byte, va explicar que els doctorats industrials havien esdevingut un cas d'èxit per a la seva empresa. Un altre cas positiu va ser el de l'empresa Digital Preservation Solutions, SL, exposat per la senyora Belén Caparrós.

El Pla de Doctorats Industrials pretén unir el talent universitari i l'experiència empresarial per tal d'impulsar l'economia i la innovació al territori. Al llarg de setembre es faran diferents accions amb l'objectiu d'informar Es tracta d'una estratègia del Govern de la Generalitat de Catalunya, en col∙laboració amb les universitats públiques i privades, que té per objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. Per aconseguir‐ho s'ofereix l'oportunitat de realitzar projectes de recerca estratègics d'una empresa en col∙laboració amb una universitat o centre de recerca, on el doctorand/a desenvoluparà la seva formació investigadora i serà objecte d'una tesi doctoral. És en aquest entorn que, gràcies a la col∙laboració del Barcelona Nanotechnology Cluster Bellaterra, la major concentració d'infraestructures i investigadors de l'àmbit de la nanociència i la nanotecnologia a Espanya, amb la intervenció especial del Centre d'Excel∙lència Severo Ochoa, l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), i l'Associació Àmbit B30, han treballat conjuntament per a promocionar els Doctorats Industrials en Nanotecnologia. Així, des de la Cambra de Comerç de Sabadell, l'Ajuntament de Sabadell, l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i l'Agrupació Industrial del Baix Vallès es faran, al llarg del mes de setembre, diferents accions amb l'objectiu d'informar, entre les empreses de l'entorn de la B‐30, tant de la importància de la Nanotecnologia en el context de desenvolupament actual, com dels avantatges i les sortides del Pla de Doctorats Industrials en Nanotecnologia.

Més de 70 persones del món empresarial van omplir la sala d'actes a ACCIÓ L'objectiu de la jornada consistia a explicar a les empreses beneficiàries del Pla de doctorats industrials les diferents estratègies actuals per maximitzar els beneficis fiscals, lligades a l'execució dels projectes d'R+D+I i a la contractació de personal investigador. El senyor Carles Miranda, gerent d'Unitat d'Innovació Empresarial d'ACCIÓ, va donar la benvinguda als assistents. Tot seguit, el senyor Joan Francesc Córdoba, del comitè executiu del Pla del doctorats industrials, va explicar en què consistia el Pla, exposició dirigida sobretot a les empreses que encara no en formen part però que hi estan interessades. La senyora Eugenia Guerrero, gestora de projectes d'R+D de la Unitat d'Innovació Empresarial d'ACCIÓ, i a continuació el senyor Gerardo Malvido de l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) van exposar el sistema d'incentius fiscals a la innovació i el programa de suport dels incentius fiscals d'ACCIÓ, així com les novetats fiscals per a projectes d'innovació, les deduccions i les bonificacions per a beneficiaris del Pla de doctorats industrials. L'acte va finalitzar amb un torn de preguntes en què diversos assistents van poder resoldre els dubtes sorgits durant la jornada.

Aquest dimarts, 23 de setembre, ha tingut lloc el Seminari Internacional sobre Doctorats Industrials al recinte modernista de Sant Pau, a Barcelona. L'acte, impulsat per l'ACUP (Associació Catalana d'Universitats Públiques) i el Departament d'Economia i Coneixement, ha aplegat un centenar d'assistents. També hi ha assistit i participat Lluís Jofre, director general d'Universitats del Govern català. L'esdeveniment ha servit de plataforma per debatre la situació actual d'aquesta iniciativa a Catalunya i exposar les primeres experiències des del punt de vista d'universitats, empreses i Govern. Al mateix temps, gràcies a la participació d'experts en l'àmbit dels doctorats industrials d'altres països europeus, el Seminari ha estat un espai d'aprenentatge d'altres iniciatives semblants. Ha obert l'acte Ferran Sancho, secretari de l'ACUP, que ha assenyalat que els doctorats industrials són una peça clau per incrementar les relacions entre universitats i empreses, i que possibiliten que els empresaris puguin esdevenir doctors i els doctors, empresaris. Tot seguit, Josep M. Vilalta, secretari executiu de l'ACUP, ha explicat els objectius del seminari: conèixer altres experiències similars en l'àmbit europeu i el desplegament del Pla fins al moment al nostre país. Lídia Borrell, directora de Recerca i Innovació de la European University Association (EUA) de Bèlgica, ha començat la seva intervenció felicitant les universitats catalanes pel seu nivell d'implicació a escala europea. A continuació ha explicat com han estudiat les estructures dels programes de doctorats amb empreses a tot Europa i quins són els seus punts forts i febles. Finalment ha acabat dient que «aquests programes no només són un benefici per a l'empresa, sinó que també ho són per a la universitat i al final per a tota la societat». Clarisse Angelier, directora de Conventions Industrielles de Formation par la Recherche (CIFRE) de la Association Nationale de la Recherche et de la Technologie (ANRT) de França, ha explicat la llarga experiència del seu país en l'àmbit dels doctorats industrials, que es van començar a implantar l'any 1981, i les diferents variants que han anat desenvolupant al llarg del temps, com un programa específic de defensa i un programa de col·laboració amb el Brasil. Segons Angelier, el 75 % dels doctorands industrials tarden menys de tres mesos a trobar feina i un 25 % acaben treballant en l'àmbit acadèmic i, per tant, tal com va explicar, fer un doctorat industrial no és un handicap per esdevenir professor universitari com es podria pensar d'entrada. Per tancar el primer debat, ha intervingut Palle Høy Jakobsen, director d'R&D Academic Relations, de l'empresa Novo Nordisk de Dinamarca, que ha explicat que les empreses que acullen doctorands industrials registren més patents, obtenen un benefici brut més alt i contracten més treballadors que les que no hi participen. Ha afegit, també, que el 50 % dels doctorands que participen en projectes a la seva empresa acaben treballant-hi. Finalment ha repassat la participació de la seva companyia en projectes de col·laboració amb universitats i centres de recerca a escala mundial. Ja en el segon debat, basat en l'experiència dels doctorats industrials a Catalunya, Antonio Huerta, director acadèmic del Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya, ha fet una breu introducció sobre la situació de la recerca i la innovació a Catalunya. Segons Huerta, «es doctoren 2.000 estudiants a l'any, però només un 15 % dels doctors treballen en empreses, i d'aquests, només un 25 % fan recerca». Antonio Huerta ha afegit que «tenim un teixit empresarial que funciona i una recerca potent, però falta potenciar la transferència de coneixement des de les universitats cap al teixit empresarial, i és precisament amb aquest objectiu que va néixer el Pla de doctorats industrials". Finalment, després d'analitzar les diverses oportunitats i reptes, ha assenyalat que malgrat la situació de crisi actual i el poc temps de vida que té el projecte «som pioners a l'Estat i disposem del compromís polític perquè el Pla tingui continuïtat». En segon lloc, Enric Isidre Canela Campos, director de l'Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona, ha destacat la necessitat que aquest programa tingui continuïtat i ha subratllat, també, que tot i que l'experiència és curta, el plantejament és correcte i positiu. A continuació, ha parlat Esther Martínez, directora de tesi del programa de doctorats industrials a la Universitat de Girona, que ha afirmat que «les empreses tenen poca tradició en la incorporació de doctors en l'àrea de les ciències socials». Segons Esther Martínez, cal trobar l'encaix entre el ritme de l'empresa, que vol resultats a curt termini, i el fet d'estar preparant una tesi doctoral. Malgrat això, ha assegurat, ells ho estan resolent satisfactòriament. Tot seguit ha estat el torn de Ramón López, coordinador del programa de doctorats al Grup Agbar, que ha afirmat que «les empreses han de fer un canvi de mentalitat, han d'entendre que no només és un treballador el que incorporen, sinó un estudiant». Després ha enumerat les raons del seu interès pel Pla de doctorats industrials, entre les quals ha destacat que els permet tenir les universitats més a prop, entendre com treballen, i reforçar aquesta relació. Ha explicat també que, segons els seu criteri, és molt necessari que els futurs estudiants es comprometin seriosament amb la recerca. Finalment, ha destacat que l'experiència ha resultat molt positiva per al seu grup empresarial. El segon i últim debat l'ha tancat Anna Cuscó, doctoranda del Grup Agbar i la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha explicat la seva experiència com a estudiant de doctorat industrial. Segons Cuscó, l'avantatge principal que té el programa és la dualitat, ja que permet obtenir un títol de doctor i alhora guanyar experiència en el sector privat. Entre els elements positius ha destacat, també, la formació enfocada a l'empresa i la borsa de mobilitat, que ja li ha permès assistir a congressos nacionals i internacionals. També ha subratllat el fet que si la línia de recerca es consolida, pot representar una oportunitat laboral en la mateixa empresa. Pel que fa als elements que comporten certa dificultat, ha assenyalat la durada limitada a 3 anys, la necessitat que hi hagi molta coordinació universitat i empresa i el fet que, en alguns casos, la publicació d'articles pot resultar més complicada. Tot i això, ha afegit, en el seu cas aquests aspectes estan molt ben resolts gràcies a la feina de totes les parts. Finalment, ha tancat l'acte el director general d'Universitats, Lluís Jofre, que ha assegurat que «els doctorats industrials formen part d'un dels objectius més importants per al Govern, que és la transferència de coneixement del món acadèmic al teixit empresarial». Després d'assegurar-ne la continuïtat futura, gràcies a la total unanimitat dels grups parlamentaris en aquest tema, ha afegit també que «ja no es tracta d'un programa del Govern sinó que és un programa de tothom».

El Departament de Sanitat i Anatomia Animals (DSAA) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) tenen el plaer de convidar-vos a la propera jornada informativa sobre Doctorats Industrials que es realitzarà a la Sala de Graus de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona el proper 4 de Setembre de 2014, a les 10 del matí. 10:00 a 11:30: El programa de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Joan Francesc Córdoba, membre del Comitè Executiu del Pla del Doctorat Industrial de la Generalitat de Catalunya 12:00 a 13:00: Presentació de les línies de recerca del CReSA. 13:00 a 14:00: Presentació de les línies de recerca del DSAA.

Des del govern de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb les universitats públiques i privades, s'està promovent l'estratègia Pla de Doctorats Industrials que té per objectius contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. Amb la sessió informativa que tindrà lloc al parc científic i tecnològic de la UdG sobre doctorats industrials a l'àrea TIC, es vol oferir un espai per apropar les empreses gironines als grups de recerca de la Universitat de Girona.

Jornada dedicada a exposar davant de les empreses beneficiàries del Pla de Doctorats Industrials les diferents estratègies possibles per maximitzar els beneficis fiscals lligades a l'execució del seus projecte d'R+D+i i a la contractació de personal investigador. En relació a les deduccions per a projectes, la Llei 14/2013, del 27 de setembre, de suport als emprenedors materialitza per primer cop la figura del crèdit fiscal. Això permet recuperar de manera directa les deduccions acumulades, que fins ara no es podien aplicar per manca de beneficis, per a la seva reinversió en activitats d'R+D+i. Per altra banda, el recent aprovat, RD 475/2014, del 13 de juny posa les bases per aplicar-se, amb caràcter retroactiu des del gener 2013, la bonificació a les quotes a la Seguretat Social per al personal dedicat en exclusiva a l'R+D+i com són els doctorants industrials. A través d'aquesta jornada veurem: Orientar i sensibilitzar sobre els incentius fiscals per a projectes d'innovació entre les empreses beneficiàries del Pla de Doctorats Industrials. Carles Miranda, gerent Unitat innovació Empresarial. Joan Francesc Córdoba, Comitè Executiu del Pla del Doctorat Industrial. El sistema d'incentius fiscals a la innovació i el Programa de suport dels incentius fiscals d'ACCIÓ. Eugenia Guerrero, gestora de Projectes R+D de la Unitat d'Innovació Empresarial d'ACCIÓ. Novetats fiscals per projectes d'innovació: Deduccions per a projectes d'R+D+i i Bonificacions a la seguretat social per a personal investigador. Sessió exclusivament dirigida a empreses que formin part del Pla de Doctorats Industrials.

La transferència de tecnologia i coneixement és un repte que hem abordat diverses vegades als 22 Breakfast, i és un dels vectors estratègics del districte. Al setembre parlarem del Pla de Doctorats Industrials, una estratègia del Govern de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb les universitats, que té per objectius contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. Per això comptarem amb la presència d'en Joan Francesc Córdoba, del Comitè Executiu del Pla Doctorats Industrials, de l'AGAUR, que ens explicarà amb detall el programa. A continuació, i com exemple d'un projecte empresarial desenvolupat sota aquest pla, en Rodulfo Medardo Rodríguez d' AGBAR ens parlarà dels Doctorats Industrials en l'àmbit de les TIC i el BigData.

Aquesta jornada és una acció més, encabida dins del projecte "i-Vallès", que estan executant conjuntament els Ajuntaments de Barberà i Sant Quirze del Vallès. Els objectius de la jornada són: Una empresa o un emprenedor interessat en temes d'innovació.

Trobada interdisciplinària entre els doctorats de la UOC-IN3 de Societat de la Informació i el Coneixement, d' Educació i TIC (e-Learning) i de Tecnologies de la Informació i de Xarxes, conjuntament amb diversos grups de recerca en aquests diferents àmbits per a promoure la col·laboració i una major imbricació entre la recerca universitària i el món de la cultura, les indústries creatives i el desenvolupament tecnològic. Per a més informació i inscripcions clica aquí

El programa de doctorat en Química de la Universitat de Girona us convida a una jornada informativa dirigida a empreses i a investigadors d'aquest programa de doctorat que tinguin la intenció de participar en properes convocatòries del Doctorat Industrial. La jornada facilitarà un lloc de reunió i d'intercanvi d'idees, amb l'objectiu de trobar punts en comú que puguin culminar en futurs projectes de recerca desenvolupats en el marc d'una tesi doctoral. Data: Dijous, 9 d'octubre de 2014 És requisit necessari inscriure's enviant el formulari d'inscripció a [EMAIL] Se us demanarà indicar si assistireu al dinar, així com el vostre interès de disposar d'un espai per a reunions i de visitar els Serveis Tècnics de Recerca. A més, un representant de cada empresa o grup de recerca haurà d'incloure una descripció de l'activitat investigadora. Data límit d'inscripció fins al 30 de setembre.

La transferència de tecnologia i coneixements de la universitat a l'empresa és un dels reptes més importants de la propera dècada per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. L'accés al coneixement d'àmbit científic i tecnològic més avançat, aporta un clar avantatge competitiu a les empreses i organitzacions, permetent competir en l'economia actual i futura. El Pla de Doctorats Industrials és una estratègia del Govern de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb les universitats públiques i privades, que té per objectius contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+d+I en una empresa. Data i hora: 10 d'octubre a les 9h. Li preguem confirmi la seva assistència al telèfon 93542226 o bé, al correu electrònic [EMAIL] abans del proper 7 d'octubre.

Tant si vols desenvolupar la teva tesi dels estudis de doctorat en el món professional, com si formes part d'una empresa susceptible d' incorporar aquest tipus de talent, aprofita les oportunitats que ofereix el Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Amb motiu de conèixer més informació i posar en contacte actors potencials, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) organitza una jornada en la qual Jordi Alba Granados, gestor de projectes del Pla a la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat, n'explicarà tots els detalls. L'acte, que tindrà lloc el 26 de febrer –a partir de les 10.30 h– a la Sala Mitchell de la 7a. planta del Barcelona Growth Centre (Roc Boronat, 117, Barcelona), finalitzarà amb la possibilitat de fer networking entre els assistents. En cas de voler assistir-hi, cal omplir el següent formulari d'inscripció. El Pla de Doctorats Industrials és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, basada en referències internacionals consolidades –França (CIFRE) o Dinamarca (Industrial PhD Programme)–, i té per objecte contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, captar i retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. El seu element essencial és un projecte de recerca estratègic d'una empresa que es desenvoluparà en col·laboració amb una universitat i que serà objecte d'una tesi doctoral. Aquesta jornada forma part del cicle « Dijous amb l'OSRT », amb el qual l'Oficina UOC de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) organitza una xerrada l'últim dijous de cada mes sobre temes d'interès per a les persones que es dediquen a aspectes relacionats amb l'R+D+I.

A partir de les 12:30h es podran realitzar Reunions per comentar idees/propostes de projectes amb CDTI, ACCIÓ o la SUR amb aquells assistents que prèviament ho sol·licitin, enviant un mail a [EMAIL], abans del dia 18 de maig.

El proper dilluns 25 de maig el Parc de Recerca UAB organitzarà una sessió informativa sobre el programa de Doctorats Industrials, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que enguany promou per tercer any consecutiu. La jornada pretén, d'una banda, donar a conèixer amb més profunditat a empreses i estudiants els avantatges de sumar-se a aquest projecte, i, de l'altra, proporcionar informació de les possibilitats de col·laboració en un doctorat d'aquestes característiques. El Pla de Doctorats Industrials fomenta el desenvolupament de projectes de recerca dins d'empreses per part de doctorands universitaris. El mateix projecte d'investigació desenvolupat per a l'empresa serveix com a objecte d'una tesis doctoral. D'aquesta manera, les empreses tenen la possibilitat de treballar conjuntament amb personal investigador altament preparat alhora que també poden accedir a equipaments i infraestructures universitàries d'alt nivell. Per altra banda, amb aquest programa els estudiants tenen l'oportunitat de participar en un projecte d'R+D+I que genera alt valor afegit al seu currículum, contractats per una empresa compromesa amb la innovació i la recerca. Els interessats en assistir a la jornada han d' inscriure's prèviament. 15:30 Presentació Doctorats Industrials 2015 16:15 Com presentar propostes de Doctorat industrial a la UAB. Xavier Gabarrell, Secretari de l'Escola de Doctorat de la UAB

El Govern, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, ha posat en marxa el nou portal del Pla de doctorats industrials amb l'objectiu de fer més fàcil, intuïtiu i més complet l'accés a la informació dels interessats en els doctorats industrials. El lloc web incorpora millores importants, com una secció de notícies, una agenda, un butlletí per subscriure-s'hi, i audiovisuals dels casos d'èxit, entre d'altres. Segons les paraules del doctor Antonio Huerta, director acadèmic del Pla de doctorats industrials, «aquest nou web esdevindrà un canal de comunicació entre els estudiants de doctorat, les universitats, les empreses i la societat en general». El portal web, a més, s'ha fet seguint criteris d'adaptabilitat, amb un disseny que facilita la navegació des de qualsevol dispositiu electrònic. L'agost passat ja es va llançar una campanya informativa a través del 012, integrada per falques de ràdio i anuncis a televisió ( http://scur.cat/CE3G92 ). El Pla de doctorats industrials té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent, i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes d'R+D+I. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca estratègic de l'empresa on el doctorand o doctoranda desenvolupa la seva formació investigadora en col·laboració amb una universitat, i que és l'objecte d'una tesi doctoral. Actualment, ja s'estan desenvolupament més de 70 projectes i la nova convocatòria ja està en marxa per impulsar 75 projectes més. El Pla de doctorats industrials permet a les empreses atraure persones amb coneixements i competències d'alt valor afegit, accedir als grups més capdavanters d'universitats i centres de recerca i als seus equipaments i infraestructures, així com obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals per a les activitats d'R+D+I. Per a les universitats i els centres de recerca de Catalunya (CERCA), els projectes de doctorat industrial són una ocasió per transferir la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforçar d'aquesta manera els vincles amb el món empresarial. Per als estudiants, es tracta d'una oportunitat magnífica per incorporar-se a un entorn altament innovador que combina la supervisió acadèmica de la tesi amb la tutoria que proveeixen les empreses en el marc d'un contracte laboral de tres anys de durada i que incorpora, a més, altres avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. El Pla —gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)— té el suport de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu. Podeu trobar tota la informació detallada al web http://doctoratsindustrials.gencat.cat

Agbar i Natural Machines són algunes de les companyies que acullen el projecte de Doctorats Industrials, que vol reduir la distància entre empreses i universitats i proporcionar una sortida laboral a aquest col·lectiu La recerca i el coneixement poden créixer dins l'empresa Els doctorats industrials estan cofinançats per l'empresa i la Generalitat Cada projecte té una durada de tres anys Per les empreses petites suposa accedir fàcilment a recerca aplicada Quantes vegades hem sentit algú lamentar l'abisme entre estudis i món laboral? El projecte de doctorats industrials pretén acabar amb aquesta distància, i a través de la col·laboració entre empreses i universitats fomentar els projectes de recerca aplicats al negoci empresarial. D'aquesta manera, el projecte de recerca d'una empresa rep l'empenta d'un doctorand que hi desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb la universitat, i que serà objecte de la seva tesi doctoral. I tot plegat cofinançat per la Generalitat i l'empresa. Josep Maria Martorell, director general de Recerca de la Generalitat, que lidera el projecte, explica a VIAempresa que "fa un parell d'anys vam començar a estudiar com estàvem de formació doctoral, i la primera conclusió és que el nombre de doctors que produeixen les nostres universitats és adequat per les nostres característiques". Per tant, no falten doctors, però "sí que hi ha un biaix cap a l'entorn estrictament acadèmic ", admet Martorell. L'objectiu, doncs, era acostar alguns d'aquests doctors a l'entorn empresarial. Fins ara, els resultats són esperançadors. "La valoració és molt positiva ja que cada cop que hem obert una convocatòria (uns 160 projectes en tres convocatòries) sempre s'ha cobert i les empreses ens reclamen que no aturem el programa per poder anar incorporant més doctors", assegura Martorell. La segona conclusió positiva és que aquesta modalitat de doctorat "no ha cridat a fer la tesi a una nova tipologia d'estudiants de doctorat, sinó que hem aconseguit el que volíem: que alguns dels estudiants que havien acabat el màster i volien fer el doctorat trobin interessant fer-lo d'aquesta manera", afegeix el responsable governamental. Així doncs, ni augmenten ni disminueixen el nombre de doctorats, sinó que augmenta la proporció dels que el fan en un entorn industrial. "El màxim objectiu en el futur és acostar-nos als més d'un centenar de doctors industrials anuals de Dinamarca ", pronostica Martorell; pel qual "aquest sistema ajuda a integrar molt millor doctors al món empresarial, que és un altre dèficit que tenim". El programa de doctorats industrials, a més, està permetent estrènyer la relació entre universitat i empresa. "Quan poses un petit incentiu com aquest comencen a saltar espurnes en sentit positiu entre acadèmia i empresa i comencen a sorgir col·laboracions ", celebra Martorell. Natural Machines, el benefici per empreses petites Sonia Hurtado és la cap de tecnologia alimentària de Natural Machines, una start-up amb dos anys de vida que ha dissenyat un electrodomèstic amb tecnologia d'impressió 3D. "Teníem molts projectes nous en els que havíem de trobar recursos per dur-los a terme", recorda Hurtado. En aquest punt, el programa de doctorats industrials els permetia cobrir aquestes necessitats. "Ens permetia contractar un investigador i alhora tenir un peu a la universitat i comptar amb la seva infraestructura", explica Hurtado. "Com a empresa jove no tens els recursos, i aquesta és una solució", destaca. La peça que ho completa és Àlvar Gràcia, un dels doctorands que realitza la seva tesi a Natural Machines. Va sortir l'oportunitat de fer un projecte experimental, i a través de la universitat em vaig assabentar de la possibilitat de fer un doctorat industrial", explica. Aquest programa li permet "fer un treball amb una finalitat tecnològica clara, i que acabés sent un doctorat ". El projecte, per aplicar nous mètodes de cocció a la tecnologia d'impressió en 3D, "és molt innovador, trasllada tecnologia d'altres àrees de la indústria a l'alimentària". Gràcia assegura que "tenia la inquietud de poder fer coses innovadores, que tinguin una aplicació industrial que ara no hi és". La idea és que tota la recerca i la feina que es faci tingui una aplicació industrial real. Per Àlvar Gràcia, l'avantatge de realitzar un doctorat industrial en lloc de l'acadèmic tradicional és tenir una "finalitat tecnològica clara. Tens un objectiu que acabarà sent incorporat a un producte. En definitiva, fer una transferència tecnològica que acabarà en el mercat. No només les empreses petites poden gaudir d'aquest programa, que també compta amb la presència de diverses grans companyies. Una d'elles és Agbar, que acumula fins a sis projectes de doctorat industrial repartits entre les empreses del grup. Ramon López, de la direcció d'Innovació d'Agbar, destaca el de Labaqua. "Potser és el més innovador, treballem amb la UAB per desenvolupar un sensor per detectar microorganismes i lluitar així contra la legionel·la ". Segons López, actualment "hi ha tècniques de laboratori molt lentes, i amb aquesta recerca volem trobar mètodes més ràpids". El responsable d'Agbar apunta que "ja col·laboràvem amb les universitats, sempre hem treballat amb innovació oberta, però amb aquest programa podem tenir investigadors dins l'empresa concentrats en un projecte específic". Destaca la importància de poder "tenir el talent i el coneixement a dins la companyia, i alhora poder formar-lo perquè treballin d'una manera més propera a l'empresa". Els doctorands d'Agbar reben formació en gestió empresarial "perquè tinguin el doble rol més enllà de la d' investigador universitari". Tot plegat, segons Ramon López, és un avantatge per complementar els experts de dins l'empresa, que només poden dedicar part del seu temps a la recerca. "Accelerem el procés i obtenim resultats més ràpids per tal de retallar el time-to-market ", conclou.

Anna Regordosa, estudiant de doctorat industrial, ha quedat en segon lloc en un concurs de metal·lografia de l'ASM International. Concretament, ha aconseguit la segona posició amb una micrografia SEM, feta al doctorat, en la categoria artística en blanc i negre. L'Anna va començar el seu doctorat industrial l'any 2012 amb el projecte «Innovació i desenvolupament del procés metal·lúrgic en ferro grafític esferoïdal i laminar» a l'empresa Fundería Condals, amb col·laboració de la Universitat de Barcelona. Segons Regordosa, «fer el doctorat industrial era una bona oportunitat per tenir contacte amb el món de l'empresa i continuar al mateix temps amb la formació acadèmica». Si vols conèixer el projecte de l'Anna fes clic aquí. Pots consultar la llista de guanyadors fent clic aquí

En els projectes hi participen un total de 23 empreses i 12 universitats i centres de recerca La tercera i última resolució té com a data límit de sol·licitud de l'ajut el proper 3 de desembre La segona resolució de la convocatòria del Pla de Doctorats Industrials (DI-2014), impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ha atorgat 25 nous ajuts que permetran que estudiants de doctorat desenvolupin la seva formació investigadora en un projecte de recerca i estratègic d'una empresa. La Generalitat, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, cofinançarà 23 projectes presentats conjuntament per les universitats i el món empresarial, i dos projectes més es podran acollir a la modalitat d'ajuts específics. La sol·licitud de l'ajut, per a la tercera i última resolució de l'any 2014, s'ha prorrogat fins al proper 3 de desembre. Per a més informació es pot consultar la guia de sol·licituds per a empreses i universitats. El Pla de Doctorats Industrials té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent, i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes d'R+D+I. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca estratègic de l'empresa on el doctorand o la doctoranda desenvolupa la seva formació investigadora en col·laboració amb una universitat, i que és l'objecte d'una tesi doctoral. Actualment, ja s'estan desenvolupant més de 70 projectes i la nova convocatòria ja està en marxa per impulsar 75 projectes més. El Pla de Doctorats Industrials permet a les empreses atraure persones amb coneixements i competències d'alt valor afegit, accedir als grups més capdavanters d'universitats i centres de recerca i als seus equipaments i infraestructures, així com obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals per a les activitats d'R+D+I. Per a les universitats i els centres de recerca de Catalunya (CERCA), els projectes de doctorat industrial són una ocasió per transferir la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforçar d'aquesta manera els vincles amb el món empresarial. Per als futurs doctorands, es tracta d'una oportunitat magnífica per incorporar-se a un entorn altament innovador que combina la supervisió acadèmica de la tesi amb la tutoria que proveeixen les empreses en el marc d'un contracte laboral de tres anys de durada i que incorpora, a més, altres avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. El Pla —gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)— té el suport de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu. Podeu trobar tota la informació detallada al web http://doctoratsindustrials.gencat.cat. Empreses beneficiàries de l'ajut (2a resolució): Universitats i centres de recerca beneficiaris de l'ajut (2a resolució):

Patrícia Altube, doctoranda de l'equip de Teledetecció i Radiosondatge a la Unitat de Sistemes d'Observació Meteorològica (SOM) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), dins del Pla de Doctorats Industrials, i en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), guanya el premi a la millor presentació oral d'un estudiant a la 8a Conferència Europea en Radar Meteorològic i Hidrologia (8th European Conference on Radar in Meteorology and Hydrology, ERAD 2014), celebrada a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya, entre l'1 i el 5 de setembre del 2014. Es tracta d'un congrés biennal que se celebra des de l'any 2000 i aplega investigadors i meteoròlegs de serveis governamentals, universitats, centres de recerca i empreses privades d'arreu del món que treballen en diferents àmbits dels radars meteorològics, des dels components electrònics i mecànics fins als productes de programari més desenvolupats a escala operativa. El treball presentat mostra el desenvolupament i la posada en funcionament d'una aplicació operativa que treballa en continu analitzant el funcionament de la xarxa de radars de l'SMC i la XRAD, alhora que esdevé una eina de gran valor per a la prevenció i la detecció de caigudes en la qualitat de les dades del sistema. Des de principis d'any, aquesta eina està en funcionament a les màquines de l'SMC, facilitant les tasques de manteniment i de control de la xarxa. A la figura mostrada a continuació es pot veure un exemple de la detecció real d'una situació de desalineació de l'antena per degradació d'un component del radar de Tivissa-Llaberia (LMI) durant l'any 2014. En aquest cas, la detecció ràpida d'aquesta incidència va evitar que els problemes en el sistema fossin molt més greus —incloent-hi que l'antena quedés inservible—. El mètode, que es basa en la posició del sol —del qual se'n coneix la localització al cel i la freqüència d'emissió—, funciona a partir de la detecció que fa el radar de les seves emissions. L'aplicació detecta i caracteritza les interferències solars identificades dins els volums radar. Aquesta tècnica es basa en els desenvolupaments previs realitzats pels serveis meteorològics d'Holanda (KNMI) i Finlàndia (FMI), i actualment ja està en funcionament en altres països d'arreu d'Europa. Tanmateix, el reconeixement del treball presentat per l'SMC ha estat possible gràcies a les diverses millores implementades, les quals permeten disposar de més informació, i de més qualitat, en relació amb el funcionament del sistema radar, tant pel que fa a l'apuntament de l'antena com a la potència d'emissió del radar —elements clau dins la qualitat de les dades proporcionades—. A la figura següent es mostra la detecció d'una interferència solar —marcada per la fletxa vermella— a la imatge del radar de Puig d'Arques (PDA), el dia 16 de juny del 2013 a les 19.03 h UTC, i per a l'elevació d'1,3° (posta de sol). Les interferències solars es caracteritzen per ocupar de forma gairebé contínua tota una direcció de la circumferència radar i la metodologia és capaç d'identificar-les, caracteritzar-les i separar-les d'altres tipus d'interferències, com ara les procedents de sistemes de comunicacions per microones tipus WiMAX.

El passat dimecres, dia 17, Lluís Jofre Roca, director general d'Universitats, va obrir la jornada «Què s'hauria de millorar en la formació dels doctors?», organitzada per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Enguany ha tingut lloc la tercera edició de l'enquesta a les persones graduades de doctorat de les universitats catalanes per veure quina ha estat la seva inserció laboral i la seva evolució en l'àmbit laboral. Un cop analitzades les dades es va creure oportú fer una trobada amb els principals responsables de la formació dels doctorats per tal de plantejar possibles línies d'actuació que ajudin a millorar-ne els programes. En la jornada es va parlar de com millorar la qualitat i la satisfacció de la formació dels programes de doctorats, la seva internacionalització o l'ocupació dels doctors. Durant l'acte es va presentar la Guia de seguiment dels programes de doctorat com a eina per a la millora de la formació. A la taula rodona van assistir, entre d'altres, Antonio Huerta, director acadèmic del Pla de Doctorats Industrials, i Maria Salamero, directora d'Aqualogy Coneixement (Grup AGBAR), empresa que participa en sis projectes de doctorats industrials. Huerta: «Hem de formar els doctorands perquè siguin atractius per a les empreses». També va destacar que els havíem de formar de manera diferent a l'actual i fer que s'incorporin a l'entorn social. Maria Salamero va explicar que, segons el seu punt de vista, «els doctorats industrials permeten generar nou coneixement, ampliar l'ecosistema d'innovació de l'empresa i accedir a un planter de talent preparat».

NOTÍCIA ORIGINAL - L'ECONÒMIC (EL PUNT AVUI) Un dels grans dèficits de Catalunya és la seva manca de capacitat per traslladar el coneixement que genera a la societat. Sovint es parla de la falta de relació entre la universitats, també ara centres de recerca, i l'empresa. Crec que el problema no està ben formulat, en la societat del coneixement hauríem de parlar de la manca de capacitat per convertir el coneixement en valor. Generem molt coneixement, però poc d'aquest coneixement es converteix en alguna cosa útil. Potser hauríem de considerar una única excepció, la recerca translacional en el camp mèdic. Gràcies a la gran qualitat dels nostres hospitals, una gran part de la recerca que hi fan reverteix directament en el ciutadà. Hi ha un seguit de causes que expliquen aquest dèficit. El govern s'ha marcat com a objectiu eliminar les barreres o minimitzar els impediments que fan que això succeeixi. Una mancança, ben coneguda, és que hi ha pocs doctors a les empreses. Si descomptem el sector farmacèutic, són poques les empreses que disposen d'un doctor a les seves plantilles i menys les empreses en què les decisions les prenen doctors. Sense menystenir ningú, els doctors estan específicament formats i qualificats per plantejar problemes i establir la metodologia per solucionar-los. Evidentment estan capacitats per fer que el coneixement sigui un dels factors de producció. Per canviar aquesta cultura i aconseguir que un nombre més gran de doctors s'incorporés a les empreses, el govern va iniciar fa un parell d'anys, en col·laboració amb les universitats; el Pla de Doctorats Industrials. Els objectius últims són contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, retenir talent i situar els doctorands i doctorandes en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. El pla està resultant un èxit indiscutible i si res no ho esguerra en molt poc temps ens posarem al nivell de Dinamarca, model i bon referent per a nosaltres. Té una població inferior a la de Catalunya i un elevat índex d'innovació. A Catalunya, a diferència d'altres països, no tenim eines públiques que afavoreixin que el fruit de la recerca serveixi per desenvolupar noves empreses de base científica. No tenim els mecanismes financers ni la cultura necessaris per fer que siguin els grups de recerca els que posin el coneixement al mercat. Aquests mecanismes financers els ha de crear l'administració, igualment que és ella qui ha de finançar la formació els científics emprenedors. En aquesta línia, el govern ha dissenyat el Programa Indústria del Coneixement i aquesta setmana ha publicat la primera convocatòria. Pretén mobilitzar 30 milions d'euros en cinc anys. La primera fase, un ajut de 25.000 euros, inclou un programa de formació i mentoratge, coordinat per la UC Berkeley, que és l'encarregada de coordinar a la Costa Oest el programa de formació per a científics emprenedors que la National Science Foundation (NSC) desenvolupa als Estats Units des de l'any 2011. La concepció del projecte és excel·lent, si bé haig de fer una crítica, malauradament comuna a moltes coses que passen a Catalunya, amb massa pocs diners. La quantitat que es pretén mobilitzar, no pas finançar, en cinc anys, és similar a la que anualment dedica el govern d'Israel a les incubadores d'empreses. Són pocs recursos per iniciar un projecte de valorització. De totes formes és una primera iniciativa que hem de rebre esperançats ja que ha de cobrir un buit a Catalunya. Caldrà veure'n els resultats i aleshores parlar amb ple coneixement de causa. També és molt positiu que els seleccionats puguin formar-se a la Universitat de Califòrnia. He de recordar que els governs responen prioritàriament a les demandes socials i dediquen pocs recursos a allò que no són demandes socials, però que creuen necessari per al país. A hores d'ara, aquest projecte, altament necessari per integrar-nos plenament en l'economia del coneixement, no és cap demanda social. Malauradament no hi ha una percepció ciutadana de la necessitat del projecte. El govern, encertadament, ho ha prioritzat. Estem cofois de la nostra capital, Barcelona, guardonada com a ciutat intel·ligent ( smart city ) però la trobem en el principal rànquing de ciutats innovadores en un discret lloc 56è. Quan busquem clústers d'innovació al món, res que pertanyi a l'Estat espanyol no hi apareix. Fa poc llegia que l'Ajuntament de Barcelona posa en funcionament ateneus de fabricació, vivers de la inventiva. Es tracta d'una xarxa d'equipaments públics especialitzats en projectes de formació i fabricació digital. Són petits laboratoris que emulen els fab lab del MIT. Seran espais de creativitat i innovació en tecnologies digitals. Esperem que ben aviat destil·lin innovació. El Programa Indústria del Coneixement té com a objectiu afavorir el desenvolupament de noves empreses de base científica. Consta de tres fases: Llavor, Producte i Mercat. La primera i la segona fase corresponen a la valorització d'un producte abans de la seva arribada al mercat. La tercera etapa del Programa és la de capitalització.

La UdL els ofereix en col·laboració amb empreses dels àmbits de la salut, les finances, la tecnologia i la gestió forestal Lleida (ACN).- La Universitat de Lleida (UdL) ha iniciat durant el 2014 cinc projectes de doctorat industrial, gràcies a la col·laboració de diferents firmes dels àmbits de la salut, les finances, el vot electrònic i la gestió forestal. Amb cofinançament de la Generalitat, les empreses poden contractar, per un període de tres anys, un titulat per desenvolupar recerques sobre la seva activitat. La directora de l'Escola de Doctorat de la UdL, Olga Martín Belloso, es mostra satisfeta amb aquestes col·laboracions i espera que moltes més empreses participin en la nova convocatòria del Pla de doctorats industrials 2015, "ja que és una molt bona oportunitat per a les firmes que aposten per la innovació". Cada recerca emmarcada en el Pla de doctorats industrials 2015 es tradueix en una tesi doctoral, amb menció de doctorat industrial. L'spin-off de la UdL Dietary Molecular Diagnostics S.L. promou un projecte per generar un prototip de diagnosi precoç de demència associada a la malaltia d'Alzheimer a través de l'anàlisi del perfil de lípids circulants, tutoritzat pel professor de la Facultat de Medicina Manuel Portero. Dins del mateix àmbit, l'spin-off del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), Innovex Therapeutics SL, n'acull un sobre l'avaluació dels exosomes derivats de reticulòcits i la seua aplicabilitat en les malalties d'interès veterinari, tutoritzat pel professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la UdL Lorenzo Fraile. L'empresa financera Sallen Management acollirà un doctorand per investigar el disseny i la creació d'algoritmes per a la identificació de bitllets d'alta velocitat, en una tesi dirigida pel professor de l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la UdL Francisco Claria. I Scytl Secure Electronic Voting S.A., firma que va gestionar la plataforma dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu 2014, un projecte centrat en les proves de coneixement nul per sistemes de votació electrònica, tutoritzat per la professora de l'EPS Magda Valls. Tots aquests projectes de doctorat industrial s'afegeixen al de l'empresa de Solsona Forest Bioengineering Solutions S.A. per analitzar l'efecte de la gestió forestal i de les variables edafoclimàtiques en les comunitats fúngiques de sòls forestals i en la producció de bolets comestibles. La tesi la dirigeix el professor del departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de l'ETSEA, José Antonio Bonet.

El Govern cofinança 76 projectes, 16 més que la passada convocatòria Des de l'inici del Pla, s'han posat en marxa més de 150 projectes amb el suport de 120 empreses i de les universitats catalanes La Secretaria d'Universitats i Recerca ha cofinançat 76 projectes de la convocatòria 2014 del Pla de Doctorats Industrials, 16 més que en la primera edició. Així mateix, també s'han atorgat 8 ajuts específics. En total, es comprometen uns 12 milions d'euros per a la innovació empresarial, dels quals el Govern n'aporta 4 i les empreses 8 milions. Els 84 projectes que reben ajut pertanyen a tots els sectors empresarials, en especial de l'enginyeria i arquitectura, sobretot TIC i enginyeria civil, seguit de les ciències de la salut. La recerca capdavantera dels projectes es fa en àmbits tan diversos com la diagnosi precoç de l'Alzheimer, la impressió 3D o la votació electrònica. La selecció dels candidats per a cada projecte, realitzada per les universitats i les empreses, s'ha fet molt acuradament, ja que s'han tingut en compte no només l'expedient acadèmic sinó que s'han fet entrevistes personals i s'ha valorat l'experiència dels futurs doctorands. Des de l'inici del Pla, s'han posat en marxa més de 150 projectes amb la col·laboració de les universitats catalanes, tant públiques com privades, conjuntament amb 120 empreses, des de starts-ups fins a grans companyies. El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, ha destacat la importància de la figura del doctorat industrial "per incorporar capital humà i processos d'innovació al nostre teixit productiu" i ha afegit que "amb més de 75 projectes cofinançats en aquesta edició, Catalunya se situa per població i teixit empresarial i universitari en els estàndards europeus". El Pla de Doctorats Industrials té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes d'R+D+I. L'element essencial és un projecte de recerca estratègic d'una empresa que es desenvolupa en col·laboració amb un grup de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya i que és objecte d'una tesi doctoral en una universitat del sistema universitari català. Els doctorats industrials permeten a les empreses accedir als grups de recerca capdavanters i a l'ús de les seves infraestructures, així com obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals. A les universitats, els facilita la transferència de la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforça els seus vincles amb el món empresarial. Als doctorands els permet formar-se en un entorn altament innovador amb una doble supervisió, acadèmica i empresarial, en el marc d'un contracte laboral de tres anys i amb diversos avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. El director del Pla i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el doctor Antonio Huerta afirma que "el Pla de Doctorats Industrials, pioner a l'Estat, facilita la incorporació de talent i persones qualificades a les empreses, el que n'augmenta la competitivitat i, per tant, ajuda a sortir de la crisi actual". El Pla —gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)— té el suport de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu.

El Govern ha cofinançat un total de 76 doctorats industrials en la convocatòria del 2014, 16 més que en el període anterior, a més d'altres vuit ajudes específiques, ha informat aquest dimecres la Secretaria d'Universitats i Investigació de la Generalitat en un comunicat. Els 84 projectes seleccionats pertanyen a tots els sectors empresarials, en especial, a enginyeria i arquitectura, sobretot a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i a enginyeria civil, seguides per les ciències de la salut. En total, s'han compromès 12 milions d'euros a aquests projectes: quatre d'ells els aportarà el Govern i les empreses sufragaran els altres vuit milions. Des del començament del pla, s'han posat en marxa més de 150 projectes amb la col·laboració de les universitats catalanes --públiques i privades--, i de 120 empreses, des de 'starts-ups' fins a grans companyies. El Pla de Doctorats Industrials té com objectius contribuir a la competitivitat i a la internacionalització del teixit industrial català, captar talent i formar a doctors per a les empreses d'aquí en projectes d'R+D+I. Consisteix a tirar endavant un projecte d'investigació estratègic d'una empresa que es desenvolupa en col·laboració amb un grup d'investigació reconegut per la Generalitat i que genera una tesi doctoral en una universitat catalana.

El pla de doctorats industrials permet a estudiants fer la tesi doctoral adaptada a les empreses El pla és cofinançat per la secretaria d'Universitats i Recerca i l'empresa que contracta l'estudiant perquè pugui desenvolupar la tesi a les seves instal·lacions El concepte de facilitar la transferència de coneixement entre les empreses i el món acadèmic no és nou, però és ara que aquest lligam entre el sector productiu català i la universitat ha arribat a la plena maduresa. La prova d'això és el pla de doctorats industrials que es va posar en funcionament ara fa dos anys; a la demarcació de Girona s'hi realitzen quinze projectes –dotze es fan des de la Universitat de Girona–. "El pla facilita la incorporació de talent i persones qualificades a les empreses, cosa que n'augmenta la competitivitat i, per tant, ajuda a sortir de la crisi", explica el director del pla i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Huerta. En aquests dos anys, a la demarcació de Girona hi ha "quinze projectes de doctorat industrial desenvolupant-se", cosa que representa un 9,7% del total del projectes de Catalunya (154). D'aquests, la Universitat de Girona en realitza dotze. Un d'aquests projectes és el que es du a terme a Industrias Samar't, de Vilafant, una empresa que fabrica matrícules per a 50 països d'Europa, Amèrica, l'Àsia i l'Àfrica i que ha tancat l'any amb una facturació de 25 milions d'euros. Però Samar't vol créixer i, tot i que "fa anys que manté una col·laboració molt estreta amb la Universitat de Girona", també va decidir afegir-se al pla. És per això que fa un any va "contractar" Jèssica Gomar perquè fes la tesi doctoral sobre un projecte que l'empresa "tenia en un calaix" des de feia molt de temps però que en aquell moment necessitava desenvolupar: els films retroreflectants de les matrícules de vehicles. L'empresa va fer a Gomar un contracte per tres anys i durant aquest temps Samar't iniciarà una línia de fabricació pròpia d'aquest paper que fins ara no tenia més remei que comprar a una empresa externa, "i costa trobar-lo a preus competitius". La previsió de l'empresa és fabricar el film per a consum propi però també per vendre a altres indústries "per rendibilitzar-lo". "Seguirem sent productors i venedors de matrícules, però en els productes semielaborats també passarem a ser empresa proveïdora", va explicar el director d'R+D de l'empresa, Francesc Tauler. Tot això, però, representa un creixement per a Samar't. Creixement físic, de personal i també de fabricació. El físic ja s'ha començat a dur a terme. L'empresa gironina està construint una nau de 14.000 metres quadrats ben bé al costat de la que ja té a Vilafant i amb la qual pràcticament doblarà l'espai que tenia, i passarà a disposar d'uns 26.000 metres quadrats. Es preveu que la nova nau estigui acabada a finals d'any. En aquesta nova planta hi anirà la maquinària per a la fabricació, però també s'hi destinarà un espai per a magatzem. I una planta més gran també representa un increment del nombre de treballadors i de facturació. Actualment l'empresa té uns 130 empleats i preveu "haver de fer més contractacions", i pel que fa a facturació, el propietari de l'empresa, Enric Sánchez, creu que en el termini de cinc anys podrà doblar la facturació actual i "sobrepassar els 50 milions d'euros". Samar't fabrica actualment uns dotze milions de plaques l'any –pot fer unes 60.000 plaques per dia en ple rendiment–, el 70% de les quals estan destinades a l'exportació, mercat que creix any rere any. L'any passat l'empresa gironina va obrir mercat a Alemanya, Rússia i el Magrib, i aquest any preveu començar a vendre al Brasil. Samar't és la primera empresa de l'Estat espanyol en fabricació de plaques de matrícula i un dels principals fabricants del món. Jèssica Gomar assegura que quan el catedràtic de la Universitat de Girona i investigador principal del GREP, Joaquim de Ciurana, li va proposar fer la tesi en una empresa ho va "trobar interessant". "Quan fas un doctorat convencional potser no arribes enlloc, i en canvi en una empresa saps que el teu treball tindrà una finalitat i per això m'hi vaig aventurar", va dir Gomar, que està molt satisfeta d'haver acceptat el repte perquè és "possible" que després d'aquests tres anys es pugui quedar a treballar a l'empresa. Tauler està convençut que la línia que està investigant Gomar "s'acabarà fabricant", malgrat que potser "no tindrem resultats aprofitables des del primer moment", però "es fabricarà". Aquesta, segons Tauler, és una tecnologia que no està "implementada a l'Estat espanyol" i hi ha poques empreses a Europa que la duen a terme. La setmana passada Gomar i De Ciurana van ser a Tòquio i fa quinze dies van anar a la Xina per "anar a veure la maquinària que hi ha actualment per al paper reflectant". "El Japó i Alemanya són els països més importants del món en nanotecnologia i anar-hi era una oportunitat única", van dir. 9,7 per cent dels projectes que es realitzen a tot Catalunya es desenvolupen a la demarcació de Girona. "El pla facilita la incorporació de talent i persones qualificades a les empreses". CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA "Fent la tesi doctoral en una empresa, saps que el treball tindrà una finalitat". De Ciurana, Gomar i Tauler davant les obres de la nova nau.

El secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Claudi Alsina, ha visitat aquest matí l'estand que el CIC té a la segona edició del congrés internacional d'ocupació i orientació professional JOBarcelona, que se celebra fins demà al Palau de Congressos de Catalunya. A l'estand s'informa els visitants sobre el Pla de Doctorats Industrials (Pla DI), la Xarxa Universitària per a l'Ocupació i, de manera complementària, els màsters universitaris. Alsina ha destacat que la presència a JOBarcelona evidencia que «l'orientació, les pràctiques i la inserció laboral dels universitaris són avui en un lloc destacat de l'agenda del Govern i de les institucions d'educació superior». A l'estand del CIC es dóna a conèixer el Pla DI, que té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes d'R+D+I. En dues edicions, el Pla DI ja té 150 projectes amb el suport de 120 empreses i de les universitats catalanes. A la tarda hi ha tingut lloc la conferència « Pla DI per a empreses: accedir al talent innovador en col·laboració amb les universitats». En opinió del director del Pla DI, Antonio Huerta, «participar en un esdeveniment com JOBarcelona ens permet, tant a nosaltres com a les empreses que aposten per la innovació i la competitivitat, contactar amb el millor talent del país». La conferència ha tingut el testimoni d'Esteve Clos, director de Desenvolupament i Programes de l'Escola de l'Aigua d'Aqualogy Coneixement (Grup Agbar). Clos ha explicat com aposten «pel talent i el coneixement com a estratègia de sostenibilitat empresarial» i després ha destacat que «els doctorats industrials són una de les vies que tenim per detectar-los i incorporar-los». El congrés JOBarcelona promociona l'ocupació juvenil i està dirigit a universitaris a partir del tercer curs de carrera i a titulats júniors. Els universitaris participants es poden entrevistar directament amb els directors de recursos humans de 100 empreses i accedir a ofertes de pràctiques i de feina. A la primera edició de JOBarcelona hi van assistir 14.000 participants i 85 empreses. Al congrés d'enguany es preveuen 100 empreses, 450 experts en l'àmbit dels recursos humans i 20.000 estudiants, i es calcula que s'oferiran unes 2.000 oportunitats professionals per als joves universitaris. A més, s'han programat 90 conferències i 100 tallers formatius i d'orientació professional.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va presentar ahir al migdia els que seran els deu projectes estratègics de l'acció de govern. En roda de premsa celebrada al Palau de la Generalitat, el president va desgranar aquest decàleg que «vol reforçar estructures de govern per impulsar projectes estratègics, alguns d'ells nous». Durant l'explicació del projecte de polítiques al servei del teixit industrial i empresarial, el cap de l'executiu va parlar de la «consolidació del Pla de Doctorats Industrials per facilitar l'entrada de talent acadèmic i investigador dins les empreses per afavorir-ne la competitivitat». En paraules del president, «hi ha prevista una nova convocatòria al llarg del mes de març amb l'objectiu d'impulsar 75 nous projectes de doctorat industrial i contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català». Des del començament del Pla al final del 2012, a Catalunya s'estan desenvolupant més de 150 projectes, amb 150 investigadors en formació, més de 120 empreses participants i projectes amb una inversió publicoprivada de més de 21,8 milions d'euros.

Els dies 10, 11 i 12 de març va tenir lloc la 25a edició del Fòrum ETSEIB, la fira de professionals del sector industrial que se celebra a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). El Fòrum ETSEIB ofereix als estudiants d'enginyeria i als que hi estan titulats apropar-se al mercat laboral, i permet a les empreses conèixer la realitat acadèmica del moment. A la trobada, organitzada pels estudiants de l'ETSEIB, hi van assistir unes 70 empreses. Durant el Fòrum ETSEIB, els alumnes no només van poden obtenir informació als estands de les companyies, sinó que també van tenir l'oportunitat de participar en activitats com cafès col·loqui, tallers i conferències, tot pensat per establir un contacte més directe amb el món laboral. Els representants del Pla de Doctorats Industrials van oferir una conferència titulada «Doctorats Industrials: fer recerca a l'empresa i remuneradament». Durant l'acte es va explicar en què consistia el projecte, així com les seves característiques, els requisits per accedir-hi i els avantatges, entre d'altres. Els assistents van poder fer preguntes a l'equip tècnic del Pla de Doctorats Industrials i resoldre, així, tots els seus dubtes sobre aquesta iniciativa.

Aquesta tercera edició compta amb més finançament i flexibilitza el calendari per ajustar-lo a les necessitats de tots els agents El Govern, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, consolida el Pla de Doctorats Industrials amb la posada en marxa d'una nova campanya per impulsar el desenvolupament de 75 nous projectes després de l'èxit de la segona edició. A més, el Govern donarà 25 ajuts específics que comptaran, a partir d'aquesta edició, amb la subvenció de la matrícula del programa de doctorat. Per oferir més flexibilitat a empreses, universitats i doctorands s'han augmentat de tres a quatre les dates de resolucions dels ajuts. Des de l'inici del Pla, s'han posat en marxa més de 150 projectes amb la col·laboració de les universitats catalanes, tant públiques com privades, conjuntament amb 120 empreses, des de starts-ups fins a grans companyies i en tots els àmbits (ciències, enginyeries, ciències de la salut i humanitats, entre d'altres). En opinió del secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, "amb 75 nous projectes i els més de 150 ja en marxa, s'afavoreix que Catalunya augmenti les quotes transferència de coneixement i que aquest acabi revertint en la societat". En aquest mateix sentit, el director del Pla i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el doctor Antonio Huerta afirma que "la consolidació del Pla de Doctorats Industrials ajuda a augmentar la competitivitat de l'economia incorporant talent i persones altament qualificades a les empreses". Oportunitat per a estudiants, empreses, universitats i centres de recerca L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca de l'empresa on el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat, i que és objecte d'una tesi doctoral. Els doctors industrials actuen així com a ponts de transferència de coneixement i contribueixen a estrènyer les relacions entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i centres de recerca. Els doctorats industrials permeten a les empreses accedir als grups de recerca capdavanters i a l'ús de les seves infraestructures, així com obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals. A les universitats, els facilita la transferència de la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforça els seus vincles amb el món empresarial. Als doctorands els permet formar-se en un entorn altament innovador amb una doble supervisió, acadèmica i empresarial, en el marc d'un contracte laboral de tres anys i amb diversos avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. El Pla està gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i, a partir d'aquest any, compta amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) per a la seva dinamització. Així mateix, compta amb el suport de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu. Podeu trobar la informació detallada al web http://doctoratsindustrials.gencat.cat. En aquest enllaç podeu consultar la Convocatòria DI 2015:

Universitat: Universitat de Barcelona (UB) Data d'inici del doctorat: 1a Matrícula Novembre 2012 Nom de l'empresa i de la universitat: Fundería Condals S.A i UB 1) Explica breument en què consisteix el teu projecte. El meu projecte es titula Innovació i desenvolupament del procés metal•lúrgic en ferro grafític esferoïdal i laminar. Amb aquest projecte de recerca emmarcat dins del programa de Doctorat Industrial es volen estudiar les causes a nivell metal•lúrgic de diferents defectes presents actualment en les peces fabricades. Aquests defectes són els rebeguts, els porus de gas i les inclusions d'escòria entre d'altres i un cop analitzades les causes es podrà influir tant en la optimització dels procés per evitar-los com en reduir el cost de les matèries primeres. 2) Per què vas escollir fer un Doctorat Industrial? Fer el doctorat industrial era una bona oportunitat per tenir contacte amb el món de l'empresa i continuar al mateix temps amb la formació acadèmica. 3) Què et va cridar més l'atenció del projecte amb el que treballes? El que més m'agrada d'aquest projecte és investigar l'afectació dels diferents paràmetres del procés en la qualitat final de les peces i també la oportunitat de poder treballar amb microscòpia electrònica. 4) Quin ha estat el principal canvi de passar de ser un estudiant universitari a un doctorand industrial? Jo ja estava treballant a l'empresa abans de començar a fer el doctorat industrial però recordant els anys d'estudiant universitari crec que la principal diferència és la necessitat de molta més autonomia i diligència a l'hora de fer la recerca. 5) Què t'agradaria aconseguir al final de la teva tesi? M'agradaria haver optimitzat el procés de l'empresa on treballo, haver acabat el meu estudi amb nous coneixements en el camp i haver pogut reduir d'aquesta manera el defectuós intern de l'empresa i que aquesta hagi guanyat en competitivitat gràcies als nous coneixements generats per la meva tesi doctoral. 6) Com és el teu dia a dia a l'empresa i a la universitat? S'ha de trobar un equilibri ja que les teves competències i tasques estan en un punt intermedi entre els dos llocs. 7) Quins avantatges creus que té el Doctorat Industrial comparat amb un doctorat convencional? Té l'avantatge d'haver tingut contacte amb l'empresa i d'estar investigant quelcom amb aplicabilitat directe en la indústria. 8) Per què et va ser útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? Ha sigut útil perquè ens han proporcionat coneixements per poder liderar un equip, per poder transferir coneixements a la societat i per si volem desenvolupar noves empreses, al marge de que són coneixements que ens són molt útils a nivell del doctorat industrial també són de gran utilitat en el marc de la societat actual, on cada vegada més és necessari un model de persones més emprenedores i polivalents. 9) Com veus el teu esdevenir professional en els propers anys? Crec que haver fet el doctorat industrial proporciona un valor afegit, un doctor format tant en l'empresa com en la universitat té una visió més amplia i enriquidora i crec que aquest fet ens proporciona als futurs doctors d'aquest programa moltes oportunitats a nivell laboral. 10) Per què recomanaries a un actual estudiant de màster que escollís fer un Doctorat Industrial? Recomanaria el doctorat industrial perquè és una manera de introduir-se al món de l'empresa al mateix temps que es fa recerca. És una bona oportunitat per fer recerca en àmbits realment útils i aplicables per l'empresa i la societat.

NOTÍCIA ORIGINAL - DIARI ARA | Actualitzada el 24/05/2015 00:02 L'Escola de Doctorat de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya ha apostat, des de bon començament, per promoure entre els grups de recerca de la universitat i entre el món industrial i empresarial la generació de projectes que puguin integrar-se en el Pla de Doctorats Industrials, l'objectiu del qual és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes de R+D+I en una empresa. Per a una universitat com la UVic-UCC, amb una forta voluntat d'inserció en el teixit econòmic, cultural i social que l'envolta, el vincle entre formació universitària d'alt nivell, la recerca avançada i la transferència de coneixement al sector productiu, esdevé un objectiu estratègic de primer ordre. L'aprofundiment en habilitats d'investigació, d'organització i de comunicació que tot doctorat exigeix, no ha de tenir la finalitat d'acotar el seu impacte només al si de l'acadèmia, fins fa un temps, l'únic horitzó professional d'una persona amb el títol de doctorat. Ha de servir, en tant que recerca d'excel·lència, per innovar en tots els àmbits en què sigui possible desenvolupar propostes de millora gràcies a la recerca doctoral. No es tracta d'una migració forçosa dels doctorands cap a activitats fora de la universitat, sinó d'ampliar els espais que li són propis a la recerca i innovació i que, cada vegada, són més i amb més interseccions entre el món universitari i el món productiu.

CardioFunXion és un programa de doctorat industrial europeu (EID, European Industrial Doctorate) que forma part de les accions Marie Sklodowska-Curie, dins el Programa Marc per a la recerca i la innovació Horizon 2020. Està codirigit per Bart Bijnens, cap del Grup de Recerca PhySense i investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ( DTIC ), conjuntament amb Mathieu Craene, de l'empresa Philips Research França, Medysis. A més, compta amb la col·laboració de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer ( IDIBAPS ) de Barcelona, i el Centre Hospitalari Universitari de Caen (Normandia, França), com a socis clínics del projecte. Aquest EID, un programa pioner que dona l'oportunitat de fer la carrera acadèmica doctoral en col·laboració amb empreses europees, és el primer que aconsegueix la UPF i un dels pocs que existeix a l'Estat espanyol. Gràcies al programa CardioFunxion, investigadors en fase inicial adquiriran habilitats de caire multidisciplinari amb tecnologia d'última generació per desenvolupar tècniques d'imatge avançades per a l'avaluació de trastorns cardiovasculars. S'articula al voltant d'una plataforma de col·laboració clínica, acadèmica i industrial, i estableix aliances sostenibles per a l'obtenció d'eines d'interpretació d'imatges clíniques més eficients i controlables i d'aplicació clínica. A més, conjuntament amb les capacitats científiques, els doctorands adquiriran capacitats i experiència en el desenvolupament comercial en un àmbit en què els avenços tecnològics, científics i clínics estan estretament vinculats. CardioFunxion ofereix quatre posicions de doctorat industrial europees Els estudiants de doctorat interessats en l'enginyeria biomèdica que obtinguin una de les quatre beques de doctorat industrial europeu que aporta el programa CardioFunXion s'inscriuran en una de les quatre línies de recerca del programa i seran supervisats per dos investigadors principals, un de la UPF i un de l'empresa Philips, i col·laboraran amb els dos centres clínics associats, IDIBAPS i la Universitat de Caen (França), 18 mesos a cadascun dels centres. Altres e-notícies de recerca relacionades: PhySense ha organitzat el primer simposi sobre funció cardíaca fetal i un curs sobre ecografia cardíaca en malalties congènites del cor

El passat dimecres dia 7 de juliol va tenir lloc, a la Universitat Politècnica de Catalunya, la defensa pública de la primera tesi doctoral del Pla de Doctorats Industrials. L'autor, Francisco Mena, va defensar davant del tribunal d'experts la validesa del projecte i el mètode de la seva tesi, titulada «Característiques estructurals del formigó amb àrid reciclat mixt reforçat amb fibres». Finalment, la tesi va rebre una qualificació positiva i el doctorand Mena es va convertir en el primer doctor industrial del Pla de Doctorats Industrials. L'acte va comptar amb la presència, entre d'altres, dels directors de la tesi: Antonio Aguado de Cea, doctor enginyer de camins, canals i ports; Albert de la Fuente Antequera, doctor enginyer de camins, canals i ports, i Ignacio Segura Pérez, doctor en ciències químiques. A la defensa pública també hi va assistir Marcos López Antich, director general d'Escofet 1886, SA, empresa participant en la tesi doctoral.

En els projectes hi participen un total de 10 empreses, tres universitats i dos centres de recerca Queden només 65 ajuts per atorgar en les últimes resolucions, en què es preveu una alta demanda de sol·licituds La primera i la segona resolució de la convocatòria del Pla de Doctorats Industrials (DI-2015), impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, han atorgat 10 nous ajuts que permetran que estudiants de doctorat desenvolupin la seva formació investigadora en un projecte de recerca i estratègic d'una empresa. La Generalitat, mitjançant la Secretaria d'Universitats i Recerca, cofinançarà 10 projectes presentats per 10 empreses juntament amb tres universitats i dos centres de recerca. Quedaran només 65 ajuts per atorgar en les últimes resolucions, en què es preveu una alta demanda de sol·licituds. La sol·licitud de l'ajut, per a la tercera (i penúltima) resolució de l'any 2015, té de límit fins al proper 5 d'octubre. Per a més informació es pot consultar la guia de sol·licituds per a empreses i universitats. El Pla de Doctorats Industrials té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent, i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes d'R+D+I. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca estratègic de l'empresa on el doctorand o la doctoranda desenvolupa la seva formació investigadora en col·laboració amb una universitat, i que és l'objecte d'una tesi doctoral. Actualment, ja s'estan desenvolupant més de 150 projectes i la nova convocatòria ja està en marxa per impulsar 75 projectes més. El Pla de Doctorats Industrials permet a les empreses atraure persones amb coneixements i competències d'alt valor afegit, accedir als grups més capdavanters d'universitats i centres de recerca i als seus equipaments i infraestructures, i també obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals per a les activitats d'R+D+I. Per a les universitats i els centres de recerca de Catalunya (CERCA), els projectes de doctorat industrial són una ocasió per transferir la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforçar d'aquesta manera els vincles amb el món empresarial. Per als futurs doctorands, es tracta d'una oportunitat magnífica per incorporar-se a un entorn altament innovador que combina la supervisió acadèmica de la tesi amb la tutoria que proveeixen les empreses en el marc d'un contracte laboral de tres anys de durada i que incorpora, a més, altres avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. El Pla està gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i, a partir d'aquest any, hi col·labora la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) per fer-lo encara més dinàmic. Així mateix, té el suport de les 12 universitats catalanes i del món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu. Podeu trobar la informació detallada al web http://doctoratsindustrials.gencat.cat. Empreses beneficiàries de l'ajut (1a i 2a resolució): Universitats i centres de recerca beneficiaris de l'ajut (1a i 2a resolució):

L'estudiant de doctorat industrial Anna Regordosa ha obtingut dues mencions honorífiques en un concurs de metal·lografia de l'ASM International per dues micrografies fetes durant la seva tesi doctoral. Ambdues distincions han estat obtingudes en la categoria de micrografia artística en blanc i negre. L'Anna va començar el seu doctorat industrial l'any 2012 amb el projecte «Innovació i desenvolupament del procés metal·lúrgic en ferro grafític esferoïdal i laminar» a l'empresa Fundería Condals, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. Segons Regordosa, «fer el doctorat industrial era una bona oportunitat per tenir contacte amb el món de l'empresa i continuar, al mateix temps, amb la formació acadèmica». Si vols conèixer el projecte de l'Anna fes clic aquí. Pots consultar la llista de guanyadors fent clic aquí

Estada del primer any de doctorat: Uppsala (Suècia) Sóc en Carles Castaño i estic cursant el meu doctorat industrial en ecologia de fongs i en la recerca de noves aplicacions per estudiar la producció de bolets comestibles i millorar-ne la capacitat de detecció. La meva primera estada internacional com a doctorand industrial va ser a Uppsala (Suècia), concretament, a la Universitat Sueca de Ciències Agràries. El motiu de l'estada va ser el desenvolupament d'una part del treball de laboratori per redactar la meva tesi, ja que aquest és un centre reconegut en el meu camp. Els treballs es van desenvolupar sota la supervisió del professor Björn Lindahl, expert en ecologia molecular de fongs. El professor Lindahl és el supervisor d'un grup d'investigació de la mateixa universitat que estudia el paper dels fongs en el cicle del carboni i el nitrogen, i la relació que hi ha entre els fongs forestals i la seva productivitat als boscos, entre d'altres. L'objectiu dels sis mesos a Uppsala era realitzar un estudi de les comunitats de fongs de sòls forestals provinents de les parcel·les permanents que el grup de recerca liderat pel professor José Antonio Bonet, de la Universitat de Lleida, i l'empresa Forest Bioengineering Solutions, SA, tenim instal·lades al paratge natural d'interès nacional (PNIN) de Poblet. Aquests treballs consistien a preparar les mostres de sòl obtingudes i a aïllar-ne les seqüències d'ADN dels fongs. A través de l'extracció, l'amplificació i la purificació de les mostres, vàrem seqüenciar massivament aquest ADN, i vam obtenir un total de 800.000 seqüències. L'anàlisi bioinformàtica d'aquestes dades va ser possible gràcies al professor Lindahl i a l'equip de bioinformàtics del departament, mitjançant la plataforma d'anàlisi bioinformàtica desenvolupada pel mateix grup. Gràcies a l'estada, estem començant a redactar els resultats obtinguts i podrem avançar en la capacitat de detecció i de predicció de fongs comestibles i amenaçats, així com estudiar quins factors expliquen la distribució dels fongs forestals i quins amenacen la seva supervivència. Un dels trets més sorprenents del Departament de Micologia i Patologia Vegetal d'aquesta universitat és la seva organització i la gran quantitat d'investigadors i d'estudiants de doctorat que hi treballen. Això els permet optimitzar molt més els recursos i organitzar molt millor les tasques. Per aquest fet, la possibilitat de treballar en aquest laboratori m'ha permès obtenir la majoria de les dades de laboratori en tan sols pocs mesos. Tanmateix, això ens ha permès començar a treballar en projectes en comú amb la Universitat de Lleida i a establir sinergies per poder treballar conjuntament en nous estudis. L'estada ha comportat per a mi un avenç molt significatiu en la meva tesi, a part de noves possibilitats de col·laboració i d'estudi. Tot i que a l'hivern hi fa més fred i hi ha menys llum, també té la seva part positiva.

La Jornada Connect-EU és l'esdeveniment clau per conèixer les oportunitats per participar en projectes europeus de recerca, desenvolupament i innovació en les noves convocatòries del programa de finançament Horitzó 2020 per al període 2016 i 2017. T'interessa si ets una empresa, universitat, un centre tecnològic o un centre de recerca amb un projecte d'R+D o amb intenció d'iniciar un procés de col·laboració i d'internacionalització de la teva R+D i Innovació.

El proper dia 29 de gener tindrà lloc a Barcelona a l' ESADE Business School una jornada informativa organitzada per la Comissió Europea, ESADE, MINECO i AGAUR, on s'exposaran les oportunitats de finançament de les Accions Marie S. Curie (MSCA) per a empreses. Aquesta sessió s'emmarca en una campanya de promoció de la CE per fomentar la participació de les PIMEs i el sector empresarial en aquest tipus d'accions. MSCA finança la contractació i mobilitat d'investigadors en totes les fases de la seva carrera així com l'intercanvi de coneixements industria-acadèmia en tots els àmbits temàtics. S'implementa a nivell de projectes individuals o en col·laboració i finança el 100% de les despeses del projecte. Es tracta d'una molt bona oportunitat per a les empreses de contractar investigadors experimentats i tenir accés a coneixements i tecnologies d'altres entitats tant del món acadèmic com de l'àmbit empresarial.

Se sumen als 10 ja atorgats en la primera i la segona resolució de la convocatòria En els projectes hi participen un total de 32 empreses i 9 universitats i centres de recerca La quarta i última resolució té com a data límit de sol·licitud de l'ajut el 27 de novembre La tercera resolució de la convocatòria del Pla de Doctorats Industrials (DI-2015), impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ha atorgat 20 nous ajuts que permetran que estudiants de doctorat desenvolupin la seva formació investigadora en un projecte de recerca i estratègic d'una empresa. La Generalitat, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, cofinançarà 19 projectes presentats conjuntament per les universitats i el món empresarial, i un projecte més es podrà acollir a la modalitat d'ajuts específics. Aquests nous ajuts se sumen als 10 ja atorgats en la primera i la segona resolució de la convocatòria del DI-2015 que cofinancen projectes presentats per 10 empreses juntament amb tres universitats i dos centres de recerca. La convocatòria DI-2015 preveu una quarta i última resolució que té com a data límit el 27 de novembre. Per a més informació es pot consultar la guia de sol·licituds per a empreses i universitats. El Pla de Doctorats Industrials té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent, i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes d'R+D+I. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca estratègic de l'empresa on el doctorand o la doctoranda desenvolupa la seva formació investigadora en col·laboració amb una universitat, i que és l'objecte d'una tesi doctoral. Actualment, ja s'estan desenvolupant més de 150 projectes i la nova convocatòria ja està en marxa per impulsar 75 projectes més. Pel que fa als 30 nous ajuts resolts fins ara, es tracta majoritàriament de projectes corresponents a la modalitat de cofinançament (96,7%) i que, en una tercera part, pertanyen a l'àmbit de les ciències de la salut i biomèdiques. Un 27% restant són de l'àmbit de les TICS. Avantatges per a tots els participants El Pla de Doctorats Industrials permet a les empreses atraure persones amb coneixements i competències d'alt valor afegit, accedir als grups més capdavanters d'universitats i centres de recerca i als seus equipaments i infraestructures, així com obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals per a les activitats d'R+D+I. Per a les universitats i els centres de recerca de Catalunya (CERCA), els projectes de doctorat industrial són una ocasió per transferir la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforçar d'aquesta manera els vincles amb el món empresarial. Per als futurs doctorands, es tracta d'una oportunitat magnífica per incorporar-se a un entorn altament innovador que combina la supervisió acadèmica de la tesi amb la tutoria que proveeixen les empreses en el marc d'un contracte laboral de tres anys de durada i que incorpora, a més, altres avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. El Pla —gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)— té el suport de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu. Podeu trobar tota la informació detallada al web http://doctoratsindustrials.gencat.cat.

En aquesta edició han participat 84 empreses i 10 universitats catalanes El Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, ha rebut 98 sol·licituds de projectes del Pla Doctorats Industrials, amb la participació d'un total de 84 empreses, 10 universitats catalanes, 13 centres de recerca i una gran infraestructura de recerca, el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Els 98 projectes pertanyen a tots els sectors empresarials, en especial del de ciències de la salut, seguit del de les TIC i d'enginyeria civil, entre d'altres. La recerca capdavantera dels projectes es fa en àmbits tan diversos com el desenvolupament de noves vacunes, l'aplicació d'intel·ligència artificial en missions espacials, el vot electrònic de tercera generació o la producció de noves varietats d'arròs resistents a fongs. La presentació de nous projectes no únicament es manté a l'alt nivell de la convocatòria anterior sinó que enguany s'han rebut més propostes que en l'edició del 2014. Oberta la convocatòria per al 2016 El període de presentació de noves propostes resta obert per a les empreses i universitats que vulguin presentar nous projectes de cara a la convocatòria 2016. Des de l'inici del Pla, el 2013 i fins el 2015, s'han posat en marxa més de 240 projectes amb la col·laboració de les universitats catalanes, tant públiques com privades, conjuntament amb 175 empreses, des de start-ups fins a grans companyies. El Pla de Doctorats Industrials té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent, i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes d'R+D+I. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca estratègic de l'empresa on el doctorand o la doctoranda desenvolupa la seva formació investigadora en col·laboració amb una universitat. El Pla de Doctorats Industrials permet a les empreses atraure persones amb coneixements i competències d'alt valor afegit, accedir als grups més capdavanters d'universitats i centres de recerca i als seus equipaments i infraestructures, així com obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals per a les activitats d'R+D+I. Per a les universitats i els centres de recerca de Catalunya (CERCA), els projectes de doctorat industrial són una ocasió per transferir la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforçar d'aquesta manera els vincles amb el món empresarial. Per als futurs doctorands, es tracta d'una oportunitat magnífica per incorporar-se a un entorn altament innovador que combina la supervisió acadèmica de la tesi amb la tutoria que proveeixen les empreses en el marc d'un contracte laboral de tres anys de durada i que incorpora, a més, altres avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat internacional. El Pla —gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i que compta amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi)— té el suport de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu.

El Pla ha permès mobilitzar 34 milions d'euros, dues terceres parts dels quals compromesos per les indústries Hi participen un total de 176 empreses conjuntament amb les universitats catalanes i els centres de recerca Divendres, 26 de febrer de 2016 El Govern, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, ha posat en marxa, des de l'inici del Pla de Doctorats Industrials, més de 240 projectes d'R+D+I, amb la col·laboració de les universitats catalanes, tant públiques com privades, conjuntament amb 176 empreses, des de start-ups fins a grans companyies i en tots els àmbits (ciències, enginyeries, ciències de la salut i humanitats, entre d'altres). Els doctorats industrials, que es van iniciar a finals del 2012 amb un pla pilot i que aquest 2016 arribaran a la quarta edició, són en paraules del secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, "un clar exemple de transferència de coneixement punter de les universitats catalanes al teixit productiu del nostre país". El Pla ha permès mobilitzar 34 milions d'euros, dues terceres parts dels quals compromesos per les empreses, amb la finalitat de contribuir a la competitivitat i a la internacionalització del teixit industrial català. En l'edició 2015 s'han incrementat el nombre total d'ajuts a projectes, i se n'han atorgant un total de 86. Segons Navarro, "atès l'èxit del Pla, el Govern es referma en el compromís de continuar-hi donant suport i en la voluntat de fer créixer el nombre d'ajuts atorgats". Els projectes pertanyen a tots els sectors empresarials, en especial de l'enginyeria i arquitectura, sobretot TIC i enginyeria civil, seguit de les ciències de la salut. La recerca capdavantera dels projectes es fa en àmbits tan diversos com la utilització de robots humanoides en teràpies de rehabilitació de persones amb discapacitat, la xarxa mòbil 5G, l'impacte d'esdeveniments a la ciutat de Barcelona, Big Data, la impressió 3D d'aliments o la sostenibilitat i l'eficàcia energètica. El Pla compta amb la participació de les universitats catalanes i de 16 centres de recerca CERCA. Un 20% dels directors de tesi són beneficiaris d'un ajut del Consell Europeu de Recerca (ERC, en les sigles en anglès) i/o pertanyen al programa ICREA, reconeguts internacionalment a nivell científic. Una oportunitat per a estudiants, empreses, universitats i centres de recerca L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca de l'empresa en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat, i que és objecte d'una tesi doctoral. Els doctors industrials actuen així com a ponts de transferència de coneixement i contribueixen a estrènyer les relacions entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i els centres de recerca. Els doctorats industrials permeten a les empreses accedir als grups de recerca capdavanters i a l'ús de les seves infraestructures, així com obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals. A les universitats, els facilita la transferència de la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforça els seus vincles amb el món empresarial. Als doctorands els permet formar-se en un entorn altament innovador amb una doble supervisió, acadèmica i empresarial, en el marc d'un contracte laboral de tres anys i amb diversos avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. El Pla està gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i compta amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) per a la seva dinamització. Així mateix, té el suport de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu.

Més de 120 persones provinents del teixit empresarial català han participat avui a la jornada «Incentius per a la contractació de personal investigador - Pla de Doctorats Industrials i segell Pime Innovadora», organitzada per ACCIÓ, i que ha tingut lloc a la sala d'actes de la seva seu a Barcelona. L'objectiu d'aquesta jornada ha estat donar a conèixer les diferents eines disponibles que faciliten la incorporació de personal qualificat a l'empresa per al desenvolupament d'actuacions d'R+D+I. En aquest marc, l'equip del Pla de Doctorats Industrials ha explicat a les persones assistents les característiques del Pla i com aquest facilita la identificació de professionals altament qualificats per executar un projecte d'investigació que sigui de l'interès de l'empresa. Durant la jornada, a més del Pla de Doctorats Industrials, s'ha parlat de com es pot materialitzar un benefici fiscal associat a un projecte d'investigació, específicament, les bases d'aplicació de les bonificacions a la Seguretat Social. També s'han exposat els criteris de compatibilitat existents entre ambdues tipologies d'incentius; els requisits, els beneficis i la manera d'obtenir el segell Pime Innovadora, i el programa d'acompanyament d'ACCIÓ per aplicar els incentius fiscals a la innovació.

10 de març de 2016 NOTÍCIA ORIGINAL (UVIC) Mireia Munmany va convertir-se aquesta setmana amb la primera doctora industrial de l'àmbit d'Humanitats del sistema universitari català. La seva tesi, que porta per títol "Gestió del patrimoni literari català femení. Conceptualització i proposta d'anàlisi", ha estat dirigida per la Dra. Montserrat Comas Güell (Biblioteca Víctor Balaguer i Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català) i s'inscriu en el Programa de Doctorat en "Traducció, gènere i estudis culturals". El tribunal, format per la Dra. Teresa Julio Giménez, professora del Departament de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, la Dra. Montserrat Bacardí Tomàs, professora del Departament de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Dr. Magí Sunyer Molné, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, va atorgar a la tesi la qualificació d'Excel·lent amb la menció cum laude. Aquesta és una tesi pionera sobre la gestió del patrimoni literari català que, des d'una perspectiva de gènere, conceptualitza el patrimoni literari a partir d'una teoria sistemàtica, i evidencia la importància de la gestió per posar el patrimoni literari a l'abast de la societat. També crea un model de valorització del patrimoni literari, que s'ha aplicat a tres autores: Caterina Albert, Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal.

S'obre la nova convocatòria que afavoreix la participació de projectes de les àrees de les ciències socials, les arts i les humanitats L'edició 2016 també inclou una nova modalitat d'àmbit europeu i facilita a les empreses la cerca de fonts de finançament compatibles El Govern, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, posa en marxa la campanya 2016 del Pla de Doctorats Industrials que incorpora novetats importants per potenciar nous àmbits de la recerca, després de l'èxit de les passades edicions. Una de les novetats més destacades és l'atorgament d'un màxim de 15 ajuts per a fundacions i associacions sense ànim de lucre i entitats vinculades al sector públic, entre d'altres. Segons el Secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, "la finalitat d'aquests nous ajuts és facilitar que la recerca i la innovació arribin també a uns àmbits vitals per a la nostra societat com són el de les ciències socials, les arts i les humanitats". Amb l'objectiu de respondre a la realitat actual, on la recerca és cada dia més internacional i global, s'ha introduït una nova modalitat de doctorat industrial, amb la qual, els grups de recerca de Catalunya podran col·laborar i desenvolupar projectes amb empreses que no tinguin el centre de treball a Catalunya, sinó a un altre país de la Unió Europea. A més de l'ajut, destinat al grup de recerca, es finançarà la matrícula, la borsa de mobilitat internacional i la formació transversal del doctorand. En la línia de facilitar la participació d'empreses en altres convocatòries d'ajuts i en la cerca de fonts de finançament compatibles, l'actual convocatòria s'acull al Reglament General d'Exempció per Categories (RGEC). Des de l'inici del Pla de Doctorats Industrials, que es van iniciar a finals del 2012 amb un pla pilot i que aquest 2016 arriben a la quarta edició, s'han posat en marxa més de 240 projectes d'R+D+I, amb la col·laboració de les universitats catalanes, tant públiques com privades, conjuntament amb 176 empreses, des de start-ups fins a grans companyies i en tots els àmbits (ciències, enginyeries, ciències de la salut i humanitats, entre d'altres). El Pla ha permès mobilitzar 34 milions d'euros, dues terceres parts dels quals compromesos per les empreses. L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit empresarial i de recerca català, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. L'element essencial del Pla és el projecte de recerca de l'empresa en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat, i que és objecte d'una tesi doctoral. Els doctorats industrials permeten a les empreses accedir als grups de recerca capdavanters i a l'ús de les seves infraestructures, així com obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals. A les universitats, els facilita la transferència de la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforça els seus vincles amb el món empresarial. Als doctorands els permet formar-se en un entorn altament innovador amb una doble supervisió, acadèmica i empresarial, en el marc d'un contracte laboral de tres anys i amb diversos avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. El Pla està gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i compta amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) per a la seva dinamització. Així mateix, té el suport de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu.

L'objectiu és proposar millores per augmentar la producció de biogàs a partir del tractament de residus El Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i la Universitat Autònoma de Barcelona han signat un conveni per a la realització d'un doctorat industrial sobre l'optimització de la producció de biogàs que farà la directora de l'Àrea de Tractament, Vanessa Abad, conjuntament amb el departament d'Enginyeria Química de la UAB. L'element essencial d'aquest procés de doctorat és el projecte d'investigació que porta per títol Optimització de la producció de biogàs en una instal·lació de tractament de la fracció orgànica de residus municipals: codigestió, balanços de matèria i d'energia. El treball se centrarà en la millora de la instal·lació de tractament de la fracció orgànica de residus municipals. Concretament, l'objectiu final es proposar millores per augmentar la producció de biogàs de la instal·lació mitjançant la introducció de nous substrats al procés de digestió anaeròbia (codigestió). Amb el mateix objectiu de millorar l'eficiència de la instal·lació es durà a terme una anàlisis dels fluxes materials i d'energia per proposar millores en el funcionament de la instal·lació.

El Parc de Recerca UAB i l'Escola de Doctorat de la UAB van organitzar el 12 d'abril passat una jornada sobre el Pla de Doctorats Industrials que promou la Generalitat de Catalunya. La jornada pretenia, d'una banda, donar a conèixer amb més profunditat a les empreses els avantatges de sumar-se a aquest projecte i, de l'altra, presentar alguns casos d'èxit. Pilar Dellunde, vicerectora de Recerca, va intervenir a la jornada per fer un balanç sobre l'execució d'aquest pla a la UAB des que es va iniciar el 2013 fins avui dia. La UAB, juntament amb la UPC, és la universitat amb més projectes de recerca capdavantera enfocats a apropar les persones que estan completant la seva formació investigadora a la realitat de l'R+D+I del teixit industrial català. A continuació, Jordi Alba Granados, gestor de projectes del Pla a la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, va explicar les novetats incorporades a la quarta edició del Pla de Doctorats Industrials per potenciar nous àmbits de la recerca. Durant la jornada també es va celebrar una taula rodona amb empreses participants, doctorands i tutors de tesi, moderada pel Dr. L'objectiu era conèixer i compartir l'experiència dels participants d'aquest programa i motivar, així, nous doctorands i empreses a sumar-s'hi. Hi van participar Joaquim Segalès, director del CreSA i tutor de doctorands industrials; Cristina Monfort, doctoranda a l'empresa Afinitica, i Albert Comas, director general de l'empresa Morenot. L'acte va finalitzar amb un espai de contactes perquè empreses i investigadors exploressin possibles col·laboracions.

31 MAIG 2016 - NOTÍCIA ORIGINAL A HTTP://WWW.UVIC.CAT - Coincidint amb l'obertura de la quarta convocatòria del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya va reunir empreses, docents, doctorands i representants de la Generalitat de Catalunya aquest dilluns 30 de maig. La sessió informativa, adreçada tant a les empreses que ja participen en el programa com a altres interessades a incorporar un doctorand industrial, va servir per intercanviar dubtes, compartir experiències i fer networking a l'entorn dels doctorats industrials. El Pla de Doctorats Industrials català "fa de pont entre el coneixement generat a la Universitat i l'aplicació que se'n pugui fer a la indústria, a l'empresa o a qualsevol tipus d'organització", va recalcar Jordi Montaña, rector de la UVic-UCC. Segons Montaña, "uns dels focus més potents de la recerca i la transferència de coneixement de la UVic-UCC està posat en el territori i en el seu entorn més immediat, i els doctorats industrials en són una part important". En aquest sentit, el director del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, Joan Francesc Córdoba, va recalcar que "en programa de doctorats industrials cal que la universitat sàpiga negociar amb l'empresa tan bon punt detecti una oportunitat. I això la UVic-UCC ho sap fer molt bé". Córdoba va aprofitar l'acte per presentar les novetats de la quarta convocatòria de Doctorats Industrials, ja en marxa. Una d'aquestes novetats és l'atorgament, per primer cop, d'un màxim de 15 ajuts per a fundacions i associacions sense ànim de lucre i entitats vinculades al sector públic. La seva finalitat és facilitar que els doctorats industrials creixin en àmbits com les ciències socials, les arts i les humanitats. Una altra de les novetats és la internacionalització de la convocatòria per tal que grups de recerca de Catalunya desenvolupin projectes en empreses de la Unió Europea. Actualment la UVic-UCC té 11 doctorats industrials (10 dels quals en curs), que es duen a terme a 9 empreses catalanes. Es tracta d'una xifra proporcionalment elevada en relació al volum d'alumnes de la UVic-UCC (7455 estudiants de títols oficials), on després de tres convocatòries el programa ha tingut una destacada acceptació i bon funcionament. Segons el vicerector de Recerca i Professorat de la UVic-UCC, Jordi Villà, la clau és que "els doctorats industrials formen un triangle virtuós que uneix empresa, universitat i administració, amb l'estudiant al mig, i que permeten millorar la transferència de coneixement". A l'acte d'aquest dilluns s'hi van presentar les experiències de dues empreses que tenen un doctorand industrial de la UVic-UCC. "Gràcies a la proactivitat de la Universitat i a les nostres ganes d'innovar, estem tirant endavant un projecte sobre els beneficis de l'activitat física en persones amb discapacitat que millorarà el benestar de la societat", va explicar la gerent de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona (FCMPPO), Mercè Generó. Per David Reifs, codirector de Seidor Labs, tenir un doctorat industrial és un element d'innovació que marca la diferència respecte als seus clients. "Un dels beneficis més importants del programa és que els doctorands poden veure materialitzada la seva recerca en un projecte empresarial real", va dir. L'acte també va comptar amb el testimoni de dos doctorands industrials: Marc Mundó, que l'està fent a JCM Technologies, i Mireia Munmany, segona doctora industrial i primera en l'àmbit d'Humanitats del sistema universitari català, que va presentar la seva tesi el març passat. "Hem demostrat que és possible tirar endavant el doctorat industrial en Humanitats i que hi ha empreses de l'àmbit cultural disposades a aprofundir en el coneixement", va concloure Munmany.

Rectors de les diferents universitats catalanes, directors i caps d'estudi de les escoles d'enginyeria i màsters de telecomunicació, patronals, empreses i associacions de l'àmbit TIC, es donaven cita ahir en el IV Fòrum d'Escoles d'Enginyeria de Telecomunicació, una iniciativa de Telecos.cat que té com a objectiu intensificar les relacions entre el món acadèmic i professional. Amb el patrocini de Caixa d'Enginyers, la trobada, que com és habitual es va dur a terme en el decurs d'un dinar de treball, va estar presidida pel Secretari General d'Universitats de la Generalitat, Arcadi Navarro, i va comptar també amb la participació del director general, Josep Pallarès. Tant els representants del món universitari, com els del món empresarial van coincidir en el diagnòstic de l'actual situació, així com en assenyalar una sèrie de reptes a afrontar: · Universitat i empresa parlen un llenguatge diferent. Les empreses perceben els enginyers com un tot i el que busquen són persones versàtils, amb actitud, habilitats i capacitat de resoldre problemes (més enllà de les etiquetes). Cal una relació més fluïda i diàleg entre el món acadèmic i empresarial. · Cal una flexibilització del model de formació. Fent la comparativa amb la resta d'Europa, sembla que l'aposta més encertada és la de graus més transversals i màsters especialitzats. Les taxes no haurien de constituir una barrera per accedir als màsters. · Tot i la pràctica plena ocupació dels enginyers de l'àmbit TIC un cop finalitzats els seus estudis, els llocs de feina oferts sovint estan per sota de les potencialitats reals dels enginyers. Davant d'aquesta manca d'oferta de valor afegit, els joves perceben que per fer projectes interessants han de marxar a l'estranger. · El dèficit de vocacions en enginyeria de telecomunicació s'accentua. Manquen referents i més esforços en comunicació. Els joves veuen les telecomunicacions com una cosa ja resolta on no cal investigar, no com un repte engrescador (enfront altres professions més en auge com la informàtica, la robòtica o l'aeronàutica). · Les accions orientades a incrementar l'interès dels més joves pels estudis en enginyeria han de començar abans (a secundària ja és massa tard). Diversos estudis constaten que als 10 anys la majoria de nois i noies ja saben què volen ser de grans. L'enginyeria de telecomunicació es percep com "una cosa molt difícil". La relació esforç/rendiment està poc valorada. · Des de les universitats es critica la manca de finançament públic en transferència de coneixement envers els recursos que reben centres de recerca privats. · Des de les associacions empresarials es reclama un increment dels ajuts públics destinats a les empreses, que són les que generen ocupació. També es demana a les universitats (públiques) que estiguin alineades amb allò que busca la societat (ocupació de qualitat i estable). · El programa de Doctorats Industrials (més info a http://doctoratsindustrials.gencat.cat ) es presenta com a exemple del camí a seguir: acció sistemàtica i expressament planificada per empresa i universitat orientada a afavorir la transferència i integració de coneixement a la societat.

Sóc en Jordi Bautista i he acabat recentment el Doctorat Industrial en robòtica i visió per computador. La meva estada internacional va ser a Lausanne (Suïssa) en una de les millors universitats del món, la École Politechnique Fédérales de Lausanne (EPFL ). Aude Billard, Learning Algorithms and Systems (LASA), va ser el de posar en pràctica la meva investigació basada en el reconeixement d'accions per a l'aprenentatge per imitació dels robots feta durant dos anys i mig en un centre de recerca reconegut internacionalment, amb el principal objectiu de treballar en un entorn multicultural i multidisciplinari, aprenent tècniques desenvolupades en un laboratori de primer nivell mundial. La supervisió del meu treball es va dur a terme per la Prof. Aude Billard, mundialment reconeguda per la seva aportació a la robòtica i especialment en el camp de l' aprenentatge per imitació. Durant els tres mesos que vaig estar col·laborant en aquest laboratori es van obtenir dades de tasques de cuina quotidianes mitjançant la gravació de la informació cinemàtica i dinàmica del robot, gràcies als seus sensors de força i moviment, com també la gravació de la informació visual gràcies a dues càmeres RGB-D de primera i segona generació. Es va millorar l'algorisme de reconeixement desenvolupat durant la meva investigació al llarg dels dos anys i mig previs, aplicant aquest motor de reconeixement d'accions sobre les dades per a la segmentació de la tasca i l'extracció de les etiquetes de les subaccions que representen la tasca sencera. Gràcies a aquesta estada, es va poder experimentar en un segon projecte industrial la recerca feta en aquest doctorat. Així doncs, addicionalment al projecte VinBot desenvolupat a l'empresa Ateknea Solutions, al qual ha estat lligat aquest doctorat industrial, s'ha pogut demostrar l'aplicabilitat i polivalència d'aquesta investigació en un altre projecte anomenat RoboHow. En l'àmbit laboral voldria destacar la professionalitat que demostra el laboratori LASA. Disposen d'una línia d'investigació fortament marcada, en la qual un fort equip de treball desenvolupa nova recerca contínuament de manera que els permet mantenir-se a primera línia mundial, guanyant diversos projectes i essent una referència única permanentment sol·licitada a noves col·laboracions. Fruit d'aquesta estada doctoral, el grup Intelligent Robots and Computer Vision de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on he estat vinculat durant aquests tres anys de doctorat, està estudiant la integració de nous algorismes d'aprenentatge per a robots dins del marc conceptual desenvolupat en aquesta tesi i a establir sinèrgies per poder treballar conjuntament amb la EPFL. Per altra banda, voldria destacar el creixement personal i professional assolit en aquesta estada, amb l'enriquiment d'algunes habilitats que han estat treballades en més o menys mesura, i que han aportat un especial valor afegit a la meva formació i a la meva persona. Finalment, voldria destacar que la ciutat de Lausanne i Suïssa en general han resultat ser un idil·li per a un muntanyenc com jo, on han confluït dues de les meves passions: la robòtica i la muntanya. No és mai tot perfecte, però si ets capaç d'identificar allò que és positiu per a tu i el projecte, l'experiència serà gairebé perfecta.

El Departament d'Empresa i Coneixement (EMC) i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) han signat un conveni per difondre i promoure el Pla de Doctorats Industrials en el sector agroalimentari. L'acord, que ha estat subscrit pel secretari general de l'EMC, Xavier Gibert, i el secretari general de l'ARP, David Mascort, permetrà aprofitar les potencials sinèrgies dels objectius definits en el Pla de Doctorats Industrials i el Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020. Des dels inicis del Pla de Doctorats Industrials, a finals de 2012, s'estan desenvolupant 33 projectes en l'àmbit de la industria agroalimentària, en col·laboració amb 27 empreses, 7 universitats i 4 centres de recerca. La finalitat d'aquest conveni és afavorir la participació del sector en el Pla de Doctorats Industrials gràcies a donar-lo a conèixer a totes les parts implicades (entorns acadèmics i empresarials). En aquest sentit, els dos departaments treballaran conjuntament i ho faran a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca –per part de l'EMC– i de la Direcció General d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries –en el cas del DARP –. Dos plans amb objectius i estratègies comunes El Pla de Doctorats Industrials i el Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència agroalimentària de Catalunya 2013-2020 tenen objectius comuns i una estratègia compartida per impulsar l'economia catalana a través de la transferència de coneixement des d'universitats i centres de recerca. En el cas del Pla de Doctorats Industrials, l'objectiu és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca de l'empresa en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat, i que és objecte d'una tesi doctoral. Els doctors industrials actuen així com a ponts de transferència de coneixement i contribueixen a estrènyer les relacions entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i els centres de recerca. Pel que fa al Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència Agroalimentària de Catalunya 2013-2020 té com a objectiu principal consolidar l'àmbit agroalimentari com a un dels sectors estratègics de l'economia catalana. Per aconseguir-ho, ha establert diferents estratègies: · Definir el posicionament estratègic en l'àmbit agroalimentari català per a l'any 2020, com a sector clau de competitivitat i generació de riquesa, començant per una avaluació de la situació de partida. · Identificar els principals reptes de futur en matèria de generació de coneixement, foment de la innovació i creixement socioeconòmics, definint objectius finalistes en producció científica, valorització, transferència, competitivitat i ocupació. · Alinear tots els agents del sistema (recerca, formació, transferència, internacionalització i teixit empresarial) envers els objectius prioritaris identificats, millorant especialment la interrelació empresa i centre públic de recerca. · Captar més recursos per a l'R+D+I per al sector agroalimentari català. El sector agroalimentari juga un paper essencial per al desenvolupament econòmic de Catalunya i té una gran importància estratègica per a l'economia catalana. El pes econòmic de la producció agrària i la industria agroalimentària correspon a l'entorn del 3,5% del PIB de l'economia catalan a. L'agroalimentària és la primera indústria a Catalunya en ocupació i la segona en termes de la xifra de negoci: representa el 17,8% de la xifra de negoci industrial, el 14,8% del Valor Afegit Brut (VAB) i ocupa al 16,3% del sector industrial de Catalunya, garantint la producció d'aliments de qualitat, saludables i segurs.

Jordi Alba és el project manager de Doctorats industrials, una iniciativa que va néixer l'any 2012 amb 17 projectes que creaven sinergies entre món acadèmic i empresarial; mentre els titulats que preparen el seu doctorat reben una formació transversal i retribuïda, les empreses es fan amb ajudes, l'últim en innovació i nous talents. Durant l'any 2016 els projectes gestionats ja sumen 243. Alba ens dóna motius perquè universitaris i empresaris s'apuntin a aquesta aposta de futur per a tots dos. Quins avantatges tenen les empreses que s'apunten al doctorat industrial sobre les altres? La primera és que el contacte amb el món acadèmic els p ermet anar un pas per davant en innovació i tenir un interlocutor al món científic per assessorar-se la propera vegada que se li presenti un repte. La segona és la captació de talent, seleccionar persones de les nostres universitats i de tot el món, i comprovar quuin atractiu tenen per al nou capital humà que s'està generant, i aquí veuen què estan fent bé i malament. I el tercer avantatge és tenir un finançament per al projecte que a més és compatible amb altres fonts de finançament, ja siguin europees, estatals o regionals. Amb un equip de tres persones: Antonio Huerta, catedràtic de la UPC, que va anar el fundador; Joan Francesc Còrdova, el seu director executiu, i jo mateix. Al 2012 vam fer una prova pilot amb 17 investigadors que treballaven en 11 empreses, la qual cosa vol dir que hi havia alguna que es va animar a fer més d'un projecte. Com va ser ben, en 2013 obrim la primera convocatòria pública. Sí, ja hi ha dues tesis doctorals que ja s'han llegit, ambdues amb distinció Cum Laude. La primera tracta de com aprofitar els residus generats en construccions i demolicions per fer formigó amb les propietats del tradicional, però amb alt valor afegit, ja que és generat a partir de residus i és sostenible. L'empresa impulsora va ser Escofet, la que va fer les rajoles de la Diagonal de Barcelona. La segona es va generar en una associació sense ànim de lucre i en un àmbit molt diferent: humanitats i patrimoni literari català, des del punt de vista femení. Volien conceptualitzar el patrimoni literari des del gènere femení, que estava infrarepresentat, i veure com a través d'un model de valorització es podia donar a conèixer a la societat aquest altre patrimoni. No hi ha requisits quant a grandària o sector, de manera que es pot apuntar una pime, una startup, una empresa gran o una spin-off d'un centre de recerca. Fins i tot la pròpia administració pública, un ajuntament, una fundació sense ànim de lucre... I és vàlid qualsevol àmbit de coneixement, des de ciències socials fins a tecnologies químiques. Tenim des d'un projecte de patrimoni literari català fins a un projecte de nanotecnologia, passant les xarxes 5G. El que es requereix és que l'empresa vulgui desenvolupar un projecte de R+D. Què se li exigeix a l'alumne per ser admès? El primer, que tinguin el perfil per desenvolupar un projecte de recerca. Aquest perfil (titulació, coneixement d'idiomes, potser una experiència...) està definit per l'empresa i per la universitat o centre de recerca, perquè aquesta persona realitzarà una tesi doctoral i ha de tenir la formació necessària per a això. El segon requisit és que tingui una nota mínima de 6,5 en els estudis d'accés al doctorat. Nosaltres tenim des dels 23 als 50. És a dir, hi ha investigadors més junior i uns altres més sènior. És important recalcar que la retribució no va associada a l'edat. Com es fa aquest match entre acadèmia i empresa? En molts casos el binomi universitat-empresa ens arriba fet, però vénen perquè volen iniciar un projecte de major envergadura. El nostre treball aquí és valorar el projecte i donar un finançament. Encara que és cada vegada més habitual que empreses ens facin arribar un repte, un projecte de recerca que tenen en ment i no saben amb qui col·laborar. Aquí fem de "celestina" i els oferim 2 o 3 investigadors, de la mà de les OTRIS, perquè nosaltres no decidim amb qui han de desenvolupar el projecte. Al final és com una parella: el primer dia et prens un cafè, el segon t'expliques la vida, i el tercer pas és anar-te a viure amb ella. Quan veus que tots dos compartiu inquietuds, sumiu, i podeu tirar endavant un projecte comú, és el moment d'iniciar un projecte industrial. Encara que, ull, això no vol dir que no existeixi l'amor a primera vista, que també existeix! I parlant de retribució, quant cobren aquests investigadors? Nosaltres establim un mínim que en mitjana per 3 anys és de 22.000 euros bruts. Alguna cosa sensiblement superior al que és una beca predoctoral o a qualsevol altra ajuda per a personal investigador en formació. És important que les empreses no ho vegin com una despesa, sinó com una inversió a mitjà termini. A més, també establim que l'investigador ha de formar part de la plantilla de l'empresa, perquè això genera un compromís i l'empresa s'involucra molt més. Al final, qui decideix la retribució exacta són l'empresa i el candidat. Et puc dir que, per sort, les empreses estan compromeses i no solen pagar el mínim. Veuen que perquè sigui interessant per a persones que tenen un nivell mínim de màster dedicades a la recerca, ha de tenir una retribució adequada a la seva vàlua. Una altra pregunta peliaguda: com s'acorda el tema de la propietat intel·lectual? Des de l'administració no establim cap estàndard. Els demanem tant a l'empresa com a la universitat que ho negociïn abans de sol·licitar l'ajuda. Mentre estigui signat pels màxims responsables, per a nosaltres està okey. Hi ha empreses, com una que volia obrir camp de recerca en una línia que no coneixia, que es plantegen col·laborar amb un grup de recerca i posar sol recursos econòmics, admetent que el 100 % del que es generi serà de la universitat, atès que tot el coneixement i el pes de la recerca ho duu a terme la universitat. El que no hem vist encara és que l'empresa es porti el 100 % de la propietat industrial. Creu que aquest tipus de formació transversal serà el futur? Ja no solament hem de ser experts en estadística operativa o en logística, sinó que hem de ser capaces de buscar fonts de finançament, de treballar en equip, de protegir els resultats de la recerca... Tenir competències que poden ser aplicables en qualsevol empresa i sector econòmic. Jo mateix he après moltíssim quant a competències transversals en els últims anys. En interactuar amb empreses, investigadors, l'administració a nivell intern i amb els doctorands, has de ser capaç de comunicar, de crear un programa formatiu que sigui profitós a nivell personal, i a nivell d'equip de com gestionar i coordinar perquè tot surti bé. També hi ha futur per a la transferència de coneixement? A nivell polític tots els grups ho recolzen, hi ha una moció al Parlament. I cada vegada es coneix més, tant en les empreses com a les universitats. Nosaltres cada vegada rebem més iniciatives que no requereixen de la nostra acció, cada vegada les parts implicades són més proactives i estan més implicades. Jo espero que el projecte segueixi sent un èxit, que puguem invertir els recursos que estan previstos i que tingui demanda. Si aconseguim aquests ponts de comunicació entre universitat i empresa, la societat en general es veurà beneficiada, perquè és una roda en la qual es generen més llocs de treball qualificats, vam crear riquesa que ens ajudarà a tots a tenir una millor situació social, la qual cosa al final significa poder pagar les pensions, les prestacions socials i fins que no hi hagi retallades.

SEAT i la UPF han signat un conveni marc de col·laboració, amb la voluntat d'establir i desenvolupar diversos projectes de recerca i de doctorat industrial, enfocats en els àmbits de les tecnologies de la informació i les comunicacions i l'economia. El conveni, que pretén millorar els objectius en les àrees de la recerca, la formació i el progrés tecnològic d'ambdues entitats, ha estat signat el 14 de juny, al migdia, al Rectorat de la Universitat, per Jaume Casals, rector de la UPF, i Xavier Ros, vicepresident de Recursos Humans de SEAT. En el decurs de l'acte de signatura, Jaume Casals ha afirmat que "amb aquest acord la UPF demostra que vol viure una relació més viva i interactiva amb el seu entorn tant local com mundial. Volem contribuir a la millora constant del teixit productiu, i que aquest ajudi a finançar la Universitat a través de la preparació de professionals amb una formació científica molt alta". De la seva banda, Xavier Ros ha destacat "La innovació i la investigació és essencial per al futur de SEAT. Des de la companyia apostem per l'atracció i la retenció del talent i aquest nou vincle amb la UPF és un pas endavant més per oferir a joves científics l'oportunitat d'investigar a la nostra companyia". Han estat presents a l'acte de signatura, per part de la UPF, Miquel Oliver, director del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ( DTIC ); Elena Ramalhinho, professora del Departament d'Economia i Empresa; Davinia Hernández-Leo, docent del DTIC, i Pau Fernández, responsable de Fundraising institucional. El pla contempla inicialment dos projectes de doctorat industrial (ampliables en un futur), d'una durada de tres anys, vinculats al programa de Doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF. La professora Helena Ramalhinho serà la directora d'una de les dues tesis, centrada en l'anàlisi de dades i la planificació logística; i Davinia Hernández-Leo dirigirà la segona, enfocada en l'àmbit de les tecnologies per a l'aprenentatge integrat en el lloc de treball. Convenis específics per concretar cadascun dels doctorats industrials Els projectes de recerca i de doctorat industrial fruit d'aquesta col·laboració es formalitzaran individualment mitjançant convenis específics entre ambdues entitats, en què es concretaran aspectes com ara el procés de selecció del candidat, els directors, finançament i durada del projecte, el tipus de contracte del doctorand i les tasques que farà, entre d'altres. SEAT, que té la voluntat de desenvolupar línies de recerca relacionades amb l'automoció, contractarà estudiants de doctorat de la Universitat, que seran seleccionats conjuntament entre la multinacional i el director de tesi. Els estudiants de la UPF, a través de l'empresa automobilística, tindran l'oportunitat de participar en un projecte d'R+D+i estratègic, que generarà un alt valor afegit al seu currículum. Així mateix, en aquest marc, l'estudiant podrà tirar endavant la seva formació investigadora, en col·laboració amb la Universitat, una tasca que es materialitzarà en l'elaboració d'una tesi doctoral.

El passat 23 de juny el programa Connexió CTM del Canal Taronja (TV de la Catalunya Central) va emetre un interessant debat sobre els Doctorats Industrials. El debat d'una hora aproximada de durada tracta tots els aspectes i temes al voltant del programa de la Generalitat de Catalunya; el resultat és una bona oportunitat per a aprofundir en els detalls del programa de Doctorats Industrials. Els quatre convidats a debatre han sigut Arcadi Navarro (secretari d'Universitats i Recerca), Rosa Argelaguet (Directora EPSEM de la Universitat Politècnica de Catalunya), Pere Casals (Director de Cambra de Comerç de Manresa) i Enric Perramon ( AUSA Group Product Strategy Director) L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa.

Dijous, 30 de juny, s'ha presentat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) el nou grau en Enginyeria d'Automoció, que s'impartirà en aquesta escola i, a partir del quart curs, tant en aquest centre com a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). El grau compta amb el suport del Clúster de la Indústria d'Automoció a Catalunya, s'impartirà en part en anglès i completa l'aposta de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per formar diferents perfils professionals en un dels sectors industrials més estratègics a Catalunya. El rector de la UPC, Enric Fossas, Antoni Freixa, del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC), la vicerectora d'Ordenació Acadèmica, Maribel Rosselló; la directora de l' EPSEM, Rosa Argelaguet, i la directora de l' ETSEIB, Neus Cònsul, han presentat dijous, 30 de juny, a Manresa, el nou grau en Enginyeria d'Automoció, que s'iniciarà durant el curs 2017-2018. Amb aquest grau, únic a preu públic a l'Estat i que compta amb el suport del Clúster en Automoció a Catalunya, la UPC completa l'aposta per formar professionals en el nivell de grau, de màster i de doctorat industrial en un dels sectors industrials més estratègics a Catalunya, el qual suposa un 8% del PIB i reuneix un alt nombre d'empreses que ocupen al voltant de 90.000 treballadors, i on continua havent-hi una gran demanda laboral. Amb aquest nou grau, el rector Enric Fossas diu que la UPC "posa de manifest i referma el compromís amb el teixit territorial de Catalunya i contribueix a posicionar l'EPSEM en alguns àmbits, en aquest cas en el de l'automoció", un sector on es preveu una demanda anual de 70 enginyers fins al 2030. El contingut del nou grau en Enginyeria d'Automoció, de 240 ECTS i que s'impartirà en part en anglès, cobrirà tant el desenvolupament del producte com l'estudi i l'anàlisi del procés de fabricació, oferint també els coneixements necessaris de gestió empresarial que demana el sector. Permetrà a l'estudiant cursar quart curs tant a l'EPSEM com a l'ETSEIB, on actualment s'imparteix el màster universitari en Enginyeria d'Automoció, que completa l'itinerari acadèmic i competencial del nou grau. Aquest màster, que té una gran demanda, forma des del curs 2012-2013 enginyers i enginyeres d'automoció amb un nivell de competències elevat per poder donar resposta a les necessitats d'aquest sector industrial i els seus grans reptes: combustibles alternatius, vehicles híbrids, vehicles elèctrics i ajudes intel·ligents a la conducció entre d'altres. El nou grau, que es preveu posar en marxa amb 40 places ampliables a 60 en els següents cursos, s'impartirà amb una alta implicació del teixit empresarial a través del Clúster de la Indústria d'Automoció a Catalunya, que ja ha col·laborat en la posada en marxa de la titulació. A més, està previst establir col·laboracions tant perquè els estudiants puguin fer pràctiques professionals de qualitat en empreses nacionals i internacionals, com perquè especialistes del sector participin en el grau i en el màster com a docents, així com per facilitar l'ocupabilitat dels titulats i les titulades. La primera promoció de graduats en Enginyeria d'Automoció s'incorporarà al mercat laboral el curs 2020-2021. Així mateix, s'incrementarà la participació dels titulats de màster en la convocatòria del programa de doctorats industrials en l'àmbit de l'automoció, permetent desenvolupar el projecte de recerca en col·laboració amb una empresa. De fet, la UPC ja manté convenis amb empreses del sector de l'automoció per impartir el doctorat industrial en aquest camp, com ara Seat, FICOSA, ZANINI i Rücker Lypsa, entre d'altres. La universitat referent en innovació en automoció Igualment, la UPC és una universitat referent a Catalunya en recerca, innovació i desenvolupament en enginyeria de l'automoció, que ja recull una llarga i àmplia experiència de projectes duts a terme a partir de la Càtedra Seat-UPC i dels diferents grups de recerca. A aquesta trajectòria se li suma, ara, CARNET —Cooperative Automotive Research Network—, el primer gran hub en recerca i innovació centrat en l'àmbit de l'automoció i la mobilitat urbana del futur a Barcelona, creat recentment amb SEAT i Volkswagen Group Research. Aquesta plataforma de coneixement està coordinada pel Centre d'Innovació i Tecnologia de la Universitat (CIT UPC) i també compta amb el suport d'altres empreses i entitats. A banda de l'activitat de recerca i transferència de tecnologia, la Universitat també compta amb una iniciativa docent universitat-empresa pionera a Espanya, el Creative Lab, centrada a fomentar que els estudiants generin noves idees per redissenyar el concepte de vehicle urbà i de mobilitat a la ciutat. La primera edició d'aquest laboratori es va dur a terme el curs passat a l' Escola d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la UPC, en col·laboració amb SEAT i Volkswagen Group Research. També ja és tradició que els estudiants de la UPC participin en concursos internacionals vinculats al camp de l'automoció, com ara el de disseny de vehicles d'Autopista-NISSAN-UPV o el 'Diseña tu SEAT', i en la Formula Student, una competició universitària que promou la innovació i l'R+D mitjançant el projecte de disseny i creació d'un vehicle. En aquesta línia, aquest és el primer any que un equip d'estudiants de l'EPSEM, l'equip Dynamics UPC Manresa, treballa en la construcció d'un vehicle per participar en aquesta competició internacional.

SUEZ Water Spain ha celebrat una jornada de treball en el CREA amb els Doctorats Industrials que actualment treballen en la companyia. Durant la trobada s'han presentat els 6 projectes de recerca actualment en curs amb la presència de directius de la companyia, algunes de les Universitats involucrades i Jordi Alba, com a representant del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. SUEZ Water Spain participa en el Pla de Doctorats Industrial a través de Direcció d'Innovació i Gestió del Coneixement amb la finalitat de captar talent per a la companyia amb altes competències tècniques i habilitats de gestió. La convocatòria segueix activa i s'espera poder comptar amb nous projectes candidats a un doctorat industrial per als propers anys.

El dia 14 de juliol es celebrarà la defensa de la primera tesi doctoral del programa Doctorats Industrials de la Generalitat, convocatòria 2013. Amb aquesta ocasió, l' Oficina Tarragona Regió del Coneixement organitza una jornada per donar a conèixer millor el programa de Doctorats Industrials, i per explicar les experiències de les parts implicades en el doctorat industrial. La jornada comptarà amb la presència del vicerector de Transferència i Innovació, Dr. Miquel Àngel Bové Sans, el vicerector de Política Científica i Recerca, Dr. Josep Manel Ricart Pla, i el director de l'Escola de Postgrau i Doctorat, Dr. Francisco Díaz, que presentaran la URV i la importància d'atraure talent per a la millora de la competitivitat de les empreses del territori. La jornada comptarà amb la presència de la directora de projectes de l'AGAUR, Susaina Figuera de Prat, que donarà a conèixer la convocatòria actual de Doctorats Industrials de la Generalitat, a més dels resultats de les convocatòries prèvies. Un punt d'interès per als participants seran les experiències dels participants en la primera convocatòria de Doctorats Industrials 2013. En concret, el representant de l'empresa Ateknea, Albert Rodríguez, el representant de la URV, Dr. Domènec Puig Valls, i el doctorand, Jordi Baptista ens parlaran de l'èxit que ha tingut la col·laboració Ateknea-URV i dels obstacles que s'han trobat al camí. Es tractaran temes d'especial interès per a les empreses, com la protecció de la propietat intel·lectual, entre d'altres. Finalment, la jornada culminarà amb la defensa de la primera tesi doctoral a Tarragona del programa de Doctorats Industrials de la Generalitat 2013, titulada "Human-Robot Interaction and computer-vision-based services for autonomous robots" i dirigida per Jaume Vergés Llahí (empresa) i pel Dr. La defensa de la tesi està oberta a tots els participants de la jornada.

La Generalitat de Catalunya ha nomenat el professor de la UOC Albert Sangrà director acadèmic del Pla de doctorats industrials, l'aposta decidida per acostar la recerca a l'empresa. Aquest Pla té els objectius de contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent i formar doctors i doctores per a les empreses en projectes d'R+D+I. Per a Sangrà, aquest càrrec representa un reconeixement a la seva trajectòria acadèmica i professional en el món universitari. Des de l'1 de juliol, Sangrà ha agafat el relleu de la direcció al professor de la UPC Antonio Huerta. Tinc l'oportunitat de continuar una tasca que s'ha desenvolupat amb un èxit notable pel que fa a la col·laboració entre la universitat i el teixit industrial en els àmbits de l'enginyeria, les ciències i la salut», explica Sangrà. La seva aportació serà completar el seu desenvolupament cap als àmbits humanístic, artístic i de les ciències socials, «en què hi ha un interessant camí per recórrer de la mà de les universitats i les empreses catalanes», afegeix. Doctors que esdevenen ponts entre universitat i empresa L'estudiant de doctorat que tria un doctorat industrial fa el seu projecte de recerca en una empresa en col·laboració amb una universitat. Aquesta tasca investigadora es converteix en la seva tesi doctoral. Els doctors industrials actuen, així, com a ponts de transferència de coneixement i contribueixen a estrènyer les relacions entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i els centres de recerca. Els avantatges per als estudiants de doctorat de participar en el Pla de doctorats industrials són els següents: Un exemple de projecte de doctorat industrial el trobem en l'investigador de la UOC Alberto Mora, que des del 2015 està portant a terme la seva recerca en ludificació de serveis en línia a l'empresa ICA Informática y Comunicaciones Avanzadas, SL, amb la tutorització del professor de la UOC Joan Arnedo com a director de tesi. Albert Sangrà és director acadèmic de la Càtedra UNESCO - Educació i Tecnologia per al Canvi Social de la UOC. Fins al 2014 ha estat el director de l' eLearn Center de la UOC, del qual ho va ser durant dos anys. És expert en e-learning, educació i TIC, organització educativa, docència universitària virtual, metodologia docent, polítiques educatives i planificació estratègica de les TIC en educació. També és investigador del grup de recerca EDUL (Educació i TIC).

El passat divendres 1 de Juliol el doctorand industrial Jorge López San z va defensar a la UPC campus Terrassa (Sala de Conferències de la EET, Edifici TR1) la seva tesi " Real-time Nonlinear Model Predictive Control for Thermal Management in a Plug-In Hybrid Electric Vehicle " davant el director de tesi Jesús A. Álvarez Flórez i els codirectors Juan M. Moreno Eguilaz, Rafael Ruiz Mansilla i Gerhard Lux. Entre el públic cal destacar la presència d'altres cinc doctorands industrials que van voler acompanyar a Jorge López en la defensa de la seva tesi, actualment tots cinc desenvolupen també els seus Doctorats Industrials a l'empresa SEAT. La decisió del jurat va ser d'excel·lent i durant els dies vinents es resoldrà si es concedeix el Cum Laude. Des del programa de Doctorats Industrials vam fer el seguiment de la defensa, així com també vam poder realitzar unes breus preguntes a Jorge López Sanz on ens explica les seves impressions respecte a l'experiència dels Doctorats Industrials.

Em dic Giovanna Petrillo i estic cursant l'últim any de doctorat industrial en Biotecnologia de la Universitat de Barcelona (UB), desenvolupant un projecte de recerca entre l'empresa Biochemize i l' Institut de Química Avançada de Catalunya ( IQAC ). El meu projecte té com a objectiu el redisseny, basat en l'estudi de les estructures terciàries, d'enzims carboligases per a la formació asimètrica d'enllaços carboni-carboni. La formació d'enllaços carboni-carboni representa un mitjà de creació d'estructures quirals de complexitat elevada, i és capaç de generar compostos innovadors amb diversitat funcional i estereoquímica, la qual cosa és altament desitjable en els processos de biocatàlisi. Gràcies a la beca de mobilitat que el Pla de Doctorats Industrials ofereix als doctorands, he tingut l'oportunitat d'assistir a una escola internacional de cristal·lització de macromolècules a Granada, la " International School on Biological Crystallization " ( ISC 2015). L'escola ha impartit cinc dies de conferències i demostracions pràctiques relacionades amb la cristal·lització de macromolècules biològiques, biominerals i materials biomimètics, amb un dia complet dedicat a estudis de cristal·lització de proteïnes. Assistir-hi ha estat molt interessant per al meu treball, ja que les noves tècniques que he après m'han ajudat en la progressió del meu projecte de tesi. Especialment, posant en pràctica al laboratori la tècnica coneguda com streak seeding, he aconseguit obtenir cristalls d'una de les proteïnes que són objecte d'estudi, en complex amb intermedis de reacció interessants, i això ha representat un avenç molt significatiu per al meu treball. La tècnica és un mètode per introduir nuclis preformats de cristalls en una gota de cristal·lització per controlar la nucleació i alterar la manera en què creixen els cristalls, alentint-la i obtenint cristalls de millor qualitat. És una tècnica de la qual en coneixia les bases teòriques abans de participar a l'escola, però mai no l'havia practicat. Gràcies a les demostracions, el material proporcionat i els consells de professionals experts en el tema, vaig tenir èxit a l'hora de posar-la en pràctica jo mateixa al laboratori. En el curs del segon any de doctorat, a més, vaig tenir l'oportunitat d'aprofitar la beca de mobilitat per fer una estada de dues setmanes al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa ( CMB ), a Madrid, al grup del professor Pere Berenguer, amb qui l'empresa col·labora. L'objectiu de l'estada era aprendre tècniques de biologia molecular útils especialment en l'enginyeria i el disseny de nous mutants proteics. Malgrat la brevetat de l'estada, he aconseguit assolir els objectius prefixats, he après tècniques de clonatge, sistemes d'expressió de proteïnes i mutagènesi dirigida, gràcies a la competència de les persones que m'han guiat i m'han transmès els seus preciosos coneixements. Finalment, utilitzant la beca, he pogut participar, sense costos addicionals per a l'empresa, en dues reunions amb col·laboradors nacionals i internacionals, a Madrid i a Brussel·les. Crec que les reunions representen una eina valuosa per créixer i conèixer més, ja que s'hi plantegen diferents punts de vista i idees, i serveixen per determinar, així mateix, si les tasques en un grup de l'empresa s'estan duent a terme correctament o no. Amb això té lloc una integració d'idees, propòsits i metes organitzacionals. A més, en l'última reunió en què vaig participar a Madrid, vaig tenir l'oportunitat de presentar els avenços del meu projecte doctoral i un grup de recerca d'Alemanya em va proposar una col·laboració interessant que ampliarà el meu projecte de tesi, afegint una nova proteïna interessant als meus estudis. Agraeixo moltíssim al programa de doctorat industrial la beca que m'ha ofert, ja que ha estat molt fructífera per al meu projecte de recerca. Porto amb mi resultats interessants i molts records bonics, com els que adjunto a sota.

El Doctorat Industrial Carles Estruch Tena de la UPC va defensar la seva Tesi el darrer dimecres 13 de Juliol a la Sala O.C. Zienkiewicz del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria ( CIMNE ). La seva Tesis "Nuevo concepto de puente de vigas hinchables ligero, modular y portátil" es proposa desenvolupar, construir i validar experimentalment un nou concepte de "Puente de Vigas Hinchables Ligero, Modular y Portátil (PVH-LMP) " per al transport en superfície de vehicles, que utilitza com a element bàsic estructural per aguantar les carregues bigues inflades amb aire a baixa pressió fabricades amb teixits composts d'altes prestacions. El tribunal va concloure el treball del doctorand industrial amb un excel·lent.

La defensa de la tesi de Jordi Bautista, dirigida per Domènec Puig (URV) i Jaume Vergés (Ateknea), ha estat la primera defensada a la URV fruit d'un projecte del programa de doctorats industrials. S'ha fet aquest dijous a la Fira de Reus, coincidint amb una jornada en la qual s'ha posat sobre la taula l'experiència de la primera convocatòria de doctorats industrials impulsada pel govern català. La jornada ha reunit responsables de la Universitat, de la Generalitat i d'empreses La Universitat té en aquests moments 17 doctorands que estan duent a terme el seu projecte de tesi en el marc del programa de doctorats industrials, que impulsa el govern català a través de l'AGAUR. Són projectes que es fan a l'empresa, que tenen una aplicació pràctica i que estan dirigits des de la Universitat i des de la mateixa empresa. La primera experiència a la Universitat s'ha dut a terme amb l'empresa Ateknea, de serveis d'enginyeria, i ha servit perquè el doctorand Jordi Bautista, hagi pogut realitzar la seva recerca entorn de la robòtica i la visió i perquè l'empresa hagi pogut obrir una nova línia de projectes en un sector en el que no havia treballat anteriorment, com ha destacat Albert Rodríguez, responsable del departament de programació d' Ateknea, una empresa amb seu a Cornellà del Llobregat. Per Rodríguez, el projecte ha estat una oportunitat de conèixer un camp nou i d' estrènyer les relacions amb la Universitat. El vicerector de Política Científica i de Recerca, Josep Manel Ricart, durant la jornada d'intercanvi d'experiències que s'ha fet a la Fira de Reus. L'experiència de l'empresa, del doctorand i del seu director s'ha donat a conèixer prèviament a la presentació de la tesi, durant la jornada que, amb el títol "Què hem après de la primera convocatòria de doctorats industrials?" organitzada per l'Oficina Tarragona Regió del Coneixement i que ha servit per posar en comú les experiències i per conèixer més a fons la convocatòria. El vicerector de Política Científica i de Recerca de la URV, Josep Manel Ricart, ha destacat que aquests projectes serveixen per reduir el gap existent entre la Universitat i l'empresa i són una manera per fer que les empreses puguin captar talent i perquè els investigador puguin entrar en un entorn innovador, amb un contracte de tres anys. El director de la tesi per part de la Universitat ha estat Domènec Puig, que ha subratllat la importància de culminar una tesi amb una aplicació pràctica que resol problemes plantejats per una empresa i el fet que dels resultats se'n faci difusió, per fer perdre la por de divulgar aquest coneixement. Per l'autor de la tesi, Jordi Bautista, la seva experiència va néixer d'un repte: poder desenvolupar un projecte de robòtica a la indústria. Venia del món de l'empresa i no havia publicat mai abans. A través del doctorat ha pogut desenvolupar la seva recerca aplicada a un repte empresarial que ha acabat amb la tesi "Human-robot interaction and computer-vision-based services for autonomous robots", que pertany al programa Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Seguretat. La URV es va incorporar ja l'any 2012 al pla pilot de doctorats industrials impulsat pel govern català i amb la d'aquest dijous ha estat la cinquena tesi que es presenta a Catalunya sorgida d'aquest programa. La directora de projectes de l'AGAUR, Susaina Figuera, ha destacat que en aquests moments hi ha 243 projectes en marxa a Catalunya que vinculen 176 empreses, 10 universitats i 16 centres CERCA. La intenció és fomentar els projectes de ciències socials, que en aquests moments representen un 7,5% del total dels que s'estan desenvolupant. Pel director de l'Escola de Postgrau i Doctorat de la URV, Francesc Díaz, el repte es fer ara que l'entorn empresarial respongui per poder fer créixer el nombre de doctorats industrials a la Universitat.

Un ferm candidat al Premi Innova Sostenible de Fundació Aquae. Sabies que hi ha un tipus de bacteri amb capacitat d'eliminar la contaminació dels nostres aqüífers? Recentment s'ha identificat, per primera vegada, aquest bacteri a Europa. En els propers anys, gràcies a ella, les nostres aigües subterrànies estaran més netes. T'ho explica Ernest Marco-Urrea director d'aquest projecte de recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un projecte fruit de la col·laboració Empresa Universitat.

Sóc l'Anna Cuscó, estudiant de doctorat industrial en recerca animal entre Vetgenomics i la Universitat Autònoma de Barcelona. Concretament el meu projecte tracta de caracteritzar la pell dels gossos a nivell de microbioma, amplificant les regions V1-V2 del gen 16S, i immunitat innata, detectant els polimorfismes en Toll-like receptors. En els dos vaig tenir la sort de poder exposar part de la feina feta, amb exposició oral i pòster en el congrés nacional i amb pòster en el congrés internacional. Per tant, vaig aprofitar l'oportunitat per poder fer arribar el projecte a la comunitat científica, rebre feedback i veure per on es mouen altres grups que treballen en àmbits similars. I la millor experiència de totes des de l'inici del doctorat... Just fa tres mesos que he tornat de la meva primera estada com a doctorand industrial a l'estranger. He tingut la gran sort que aquesta fos a UC Davis (Universitat de Califòrnia, Estats Units d'Amèrica), una de les millor universitats del món en ciència animal. He estat al departament de Ciència Animal, amb el professor Juan Medrano. L'objectiu de l'estada era analitzar mostres de microbioma de pell de gos utilitzant un seqüenciador de tercera generació: PacBio RS. Aquest seqüenciador, a diferència dels convencionals, permet seqüenciar fragments més llargs de ADN i així he pogut analitzar seqüències del gen 16S sencer. Aquí no tenia accés a aquesta tecnologia, i això m'ha permès tenir una visió més completa de les dades. També a arrel de l'interès en la meva feina, va sortir un projecte nou de col·laboració que m'ha permès aconseguir una cohort controlada de gossos amb un número considerable de mostres. Finalment, a nivell personal ha sigut una experiència molt enriquidora. La ciutat de Davis és una ciutat multicultural, universitària i súper-acollidora, plena de gent interessant d'arreu del món on és molt fàcil sentir-te com a casa teva des del primer moment. El mitjà de transport és la bicicleta i la fas servir tan per anar a treballar com per fer una cervesa un dissabte, et poses en forma sense voler-ho. A més a més com a últim afegit i no menys important... Davis és un camp base perfecte per fer turisme per la Costa Oest americana!

El Congrés anual de la Societat Europea de la Societat Espanyola de Reproducció Assistida ( ESHRE ), situat a Hèlsinki (Finlàndia) durant el mes de juliol de 2016 ha estat el marc triat pel grup Eugin, referent europeu en reproducció assistida, i el Centre de Regulació Genòmica (CRG), institut internacional de recerca biomèdica d'excel·lència, per presentar una nova recerca relacionada amb la infertilitat masculina que han realitzat conjuntament. En concret, l'estudi titulat " La distribució de les modificacions post-traduccionales de la tubulina identifica la regió final de la cua de l'espermatozoide com un possible marcador de qualitat espermática" descriu per primera vegada la presència d'alteracions en la cua de l'espermatozoide humà, l'anomenat flagel, que ajudaran a indicar la qualitat de l'esperma i millorar en el diagnòstic d'infertilitat. La cua de l'espermatozoide podria determinar la qualitat del semen, segons l'estudi s'identifiquen per primera vegada alteracions en la cua de l'espermatozoide, ja presents en altres espècies com l'eriçó de mar o la mosca, que poden constituir un factor determinant en la qualitat espermática. La qualitat del semen disminueix un 1% anual i el 40% dels problemes de fertilitat en la parella són atribuïbles a l'home. El treball, iniciat durant 2014 en el laboratori de recerca bàsica que Clínica Eugin disposa en el Parc Científic de Barcelona i en el grup de recerca que lidera IIsabelle Vernos al Centre de Regulació Genòmica, podria portar a millorar el diagnòstic en casos d'infertilitat masculina, una situació present en més de la meitat de les parelles amb problemes de fertilitat. La primera autora del treball, la doctoranda industrial Farners Amargant participa del programa de doctorats industrials, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per captar talent, formar a científics i contribuir en la competitivitat i la internacionalització del teixit empresarial. Amb una trajectòria de 16 anys, Eugin és un centre de reproducció assistida de referència a escala espanyola i internacional amb clíniques a Madrid, Barcelona, Itàlia i Colòmbia. Des de la seva inauguració en 1999 a Barcelona, el centre tracta cada any a milers de pacients de tota Europa. En 2015, Eugin ha incrementat la xifra fins als 13.885 tractaments, dada que ho situa com un dels líders europeus del sector. El Centre de Regulació Genòmica (CRG) és un institut internacional de recerca biomèdica d'excel·lència la missió de la qual és descobrir i fer avançar el coneixement per al benefici de la societat, la salut pública i la prosperitat econòmica.

El curs Entrepreneurship for researchers ofereix coneixements, habilitats i recursos per a investigadors i investigadores que vulguin posicionar els avenços de la seva recerca dins del món empresarial i productiu. El curs se centra en la creació d'un business plan per a una empresa fonamentada en R+D+I. Aquesta formació està emmarcada en el Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya, en el qual la universitat ofereix 30 hores per a reforçar competències transversals d'interès empresarial. Aquesta formació es computarà per a qualsevol estudiant de doctorat que estigui matriculat a un programa de doctorat d'una universitat pública o privada. Al final del curs, l'estudiant hauria d'haver assolit es els següents objectius: Desenvolupar i escriure un Business Plan breu. Organitzar i redactar un pla de recaptació de fons. Aquesta formació desenvoluparem les següents competències: Capacitat per a aprendre de forma continuada i autònoma. Capacitat per a identificar productes que poden ser objecte de transferència tecnològica. Capacitat per a generar i redactar un Business Plan que tingui en compte totes les fases d'un projecte d'emprenedoria. Capacitat de comunicar de forma ordenada idees oralment. El curs estarà constituït per uns materials en format audiovisual, que donaran cobertura al temari de l'assignatura. L'estudiant haurà de visualitzar les classes magistrals i realitzar uns exercicis pràctics associats. L'estudiant disposarà d'una aula virtual on un consultor expert en emprenedoria l'orientarà en el seu procés d'aprenentatge. Un cop visualitzat cada capítol, s'encoratja a l'estudiant a preguntar dubtes i a debatre amb els companys de l'aula els temes que s'han tractat als materials. El curs té una part pràctica consistent amb la redacció d'un Business Plan seguint unes indicacions concretes del professor. La nota de l'assignatura s'obté de l'avaluació d'aquest exercici, que contindrà el propi Business Plan, un exemple de Canvas Model, i una presentació (Elevetor Pitch) dins d'un context simulat de transferència de tecnologia. L'assignatura consta dels següents continguts (en anglès): El pagament es realitza en línia mitjançant TPV ( pagament amb targeta de dèbit o crèdit per mitjà d'internet). AVÍS IMPORTANT: Els membres de la comunitat UOC han de fer la matriculació VIRTUAL des de l'accés al web dels Seminaris de la pàgina d'inici del Campus Virtual de la UOC, a l'apartat Informació per a l'estudiant i notícies, per a poder gaudir dels avantatges de pertànyer a la comunitat UOC. Excepció: als cursos de l'àmbit Crash courses per a professionals de les TIC, s'hi han de matricular des del portal ( www.uoc.edu ) i triar el descompte de Comunitat quan formalitzen la matrícula. La UOC es reserva el dret d'anul·lar els cursos que no superin un mínim d'inscripcions. Els estudiants afectats podran optar per un canvi de curs o sol·licitar la devolució de la matrícula. Un cop hagin començat els cursos, no s'acceptaran anul·lacions de matrícula. Informació sobre el desistiment de matrícula »

El Pla de Doctorats Industrials promou la realització de Doctorats vinculats a la resolució de reptes en empreses i organitzacions concretes. Tant en cas de voler dur a terme una tesi doctorat en el món professional, com en cas de formar part d'una empresa susceptible d' incorporar aquest tipus de talent, la Generalitat de Catalunya disposa de les oportunitats que ofereix el seu Pla de Doctorats Industrials. Vols cursar un Doctorat i t'has plantejat quina pot ser la millor opció? Vols conèixer si pots gaudir dels seus avantatges a la teva empresa? Apunta't al taller que organitza la UOC el vinent 1 de març –de 19h a 21h– a la seva seu de Tibidabo (Avinguda Tibidabo 39, Sala d'actes), quan coneixerem experiències reals i podràs fer les consultes que estimis oportunes sobre el teu cas. Aquesta activitat és gratuïta: en cas de voler assistir-hi, cal omplir el següent formulari d'inscripció. Hi ha més informació del programa del taller en aquest enllaç. El Pla de Doctorats Industrials és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, basada en referències internacionals consolidades -França (CIFRE) o Dinamarca (Industrial PhD Programme)-, i té per objecte contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit industrial català, captar i retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes de recerca i innovació en una empresa. El seu element essencial és un projecte de recerca estratègic d'una empresa que es desenvoluparà en col·laboració amb una universitat i que serà objecte d'una tesi doctoral. Aquesta activitat forma part del cicle de la UOC R&I Meeting Days amb el qual la universitat programa de manera periòdica activitats d'interès de la mà d'experts adreçades a persones interessades en aspectes sobre diferents àmbits de la recerca i la innovació. Anteriorment aquestes activitats formaven part del cicle Dijous amb l'OSRT.

L' Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha concedit dos nous doctorats industrials a la UVic-UCC. El primer dels dos projectes està vinculat al grup de recerca de Tractament de Dades i Senyals (TDI) i el durà a terme Montserrat Peñarroya a l'empresa Quadrant Alfa S.L. L'altre, lligat al grup de recerca de Bioinformàtica i Estadística Mèdica (BEM), es farà conjuntament amb l'empresa Whole Genix S.L. i l' Institut de Recerca contra la Leucèmica Josep Carreras (IJC) i el durà a terme Beatriz Cadenas. Aquests dos nous doctorats industrials arriben coincidint amb la quarta convocatòria del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, i s'afegeixen als 11 que la Universitat ja desenvolupa (10 dels quals en curs) en 9 empreses catalanes. Es tracta d'una xifra proporcionalment elevada en relació al volum d'alumnes de la UVic-UCC, on després de tres convocatòries el programa ha tingut una destacada acceptació i bon funcionament. L'element essencial d'un doctorat industrial és que l'objecte de la tesi doctoral de l'estudiant gira a l'entorn d'un projecte de recerca estratègic de l'empresa on fa la seva formació investigadora, sempre en col·laboració amb una universitat. El Pla de Doctorats Industrials té com a objectiu contribuir a la competitivitat i a la internacionalització del teixit industrial català, captar talent i formar doctors i doctores per a les empreses dins els projectes d'R+D+I.

La Doctoranda Industrial pilot Blanca López de la Universitat de Barcelona va defensar la seva tesi " Desenvolupament d'una síntesi industrialitzable d'un fàrmac" el passat 20 de setembre de 2016 a les 12.00h a la sala de graus Eduard Fontserè a l'aulari de la Facultat de Física. La decisió del tribunal va ser d'excel·lent i durant els dies vinents es resoldrà si es concedeix el Cum Laude. Des del programa de Doctorats Industrials vam fer el seguiment de la defensa, així com també vam poder realitzar unes breus preguntes a Blanca López on ens explica les seves impressions respecte a l'experiència dels Doctorats Industrials i la defensa de la tesi. Jordi Garcia, director de tesi de la Blanca López, catedràtic de química a la UB. Actualment també està dirigint un altre projecte de Doctorat Industrial de l'edició 2013, amb l'empresa Ecopol Tech, SL. Marti Bartra, també present en la defensa, és director científic d'R+D a Esteve Química i codirector de la tesi de la Blanca López, així com també és inventor amb diverses patents a Esteve Química.

El passat 30 de setembre de 2016 des del programa de Doctorats Industrials vam fer el seguiment de la defensa de Tesi del Doctorand Industrial Xavier Serrat, l'acte va tenir lloc a l'Aula de Graus de la Facultat de Biologia de la UB. La tesi anomenada " Applied biotechnology to improve Mediterranean rice varieties " va obtenir del tribunal la qualificació d'excel·lent i durant els dies vinents es resoldrà si es concedeix el Cum Laude. La tesi vincula la Càmara Arrossera del Montsià / Secció de Crèdit SCCL i la Universitat de Barcelona. Des del programa de Doctorats Industrials al marge de fer el seguiment de la defensa, també vam poder realitzar unes breus preguntes a Xavier Serrat on ens explica les seves impressions respecte a l'experiència dels Doctorats Industrials i la defensa de la tesi.

Nascut el 2012 com a projecte pilot, el Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, que permet als doctorands fer recerca aplicada en una empresa, arriba a la quarta edició. Us presentem dos casos d'èxit en àmbits i empreses molt diferents. La universitat està en ple procés de transformació. Tot un conjunt de forces de diferent ordre en qüestionen les característiques tradicionals. Canvia la seva organització institucional i acadèmica, canvia la manera com els mateixos estudiants es formen, canvien les titulacions que imparteixen i com les imparteixen, canvia la relació amb el seu entorn... Al cap i a la fi, el que canvia són els seus mecanismes de funcionament, els seus fonaments, que fins avui no havien estat qüestionats; entre els quals, un que és gairebé estructural: els seus sistemes d'informació. La necessitat de gestionar correctament totes les dades que generen les universitats, així com d'analitzar-les per generar-ne beneficis, és indiscutible. Paradoxalment, però, avui encara no s'ha publicat cap anàlisi pública i formal sobre les necessitats dels sistemes d'informació en el sector de l'educació superior, a banda d'algun informe publicat per empreses de consultoria i prospectiva tecnològica. I això que gestiona aspectes tan rellevants com la relació de la universitat amb els seus estudiants, el seguiment que en fa mentre cursen els estudis en el centre, la seva posterior incorporació al món laboral... Fins i tot la captació del mateix estudiant en un entorn molt més competitiu que abans. D'aquesta manera, es converteix en una prioritat que els sistemes d'informació estiguin completament alineats amb el procés de transformació que viuen les universitats. D'aquest desafiament, n'ha sortit una tesi doctoral. El nom tècnic del treball és "Disseny d'una arquitectura multinivell per a la provisió, integració i evolució de sistemes d'informació en organitzacions d'educació superior", i tracta de cercar i donar respostes a alguns d'aquests reptes. El doctorand és Félix Sánchez Puchol, 41 anys, enginyer en informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Barcelona (UB) i màster en Gestió de les Tecnologies de la Informació per La Salle Business School. La particularitat és que no fa el doctorat pròpiament en una universitat, sinó en una gran empresa: Seidor, multinacional catalana de consultoria de maquinari de gestió i en serveis TIC de valor afegit. És a dir, un projecte de recerca estratègic dut a terme en una empresa, amb el qual el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat, i que és objecte d'una tesi doctoral. Pot ser cofinançat per la Generalitat de Catalunya o amb un ajut específic. De fet, Sánchez Puchol està en plantilla de Seidor. Disposa de dos directors de tesi vinculats a la universitat i d'una persona responsable designada per l'empresa. Actualment el Pla de Doctorats Industrials compta amb el suport, a banda del món empresarial, de dotze universitats catalanes. En aquest cas, la proposta va arribar de la Universitat Oberta de Catalunya. En el marc del seu propi procés de transformació interna, la UOC necessitava un pla estratègic per als seus sistemes d'informació. I d'aquí va néixer el seu "Master Plan", que es va posar en marxa a principis de l'any 2015. "Amb aquest 'Master Plan' el que pretén la UOC és alinear a mitjà i llarg terminis els seus sistemes d'informació amb la seva estratègia de negoci", explica Baptista Borrell, director de la divisió d'educació de Seidor, responsable de l'empresa sobre el projecte de doctorat industrial. Si bé es la UOC la universitat que figura com a principal responsable de la tesi -el doctor Joan Antoni Pastor n'és el director-, també s'hi troba vinculada la UPC. Concretament, el seu Laboratori d'Innovació i Investigació, de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (inLAbFIB), amb Josep Casanovas, codirector de la tesi. L'objectiu final del treball és trobar un marc de referència genèric que després pugui ser aplicable a tot tipus d'universitat. "A hores d'ara, els sistemes d'informació no estan orientats de manera estratègica per donar resposta a tots els reptes a què s'enfronten les universitats", assegura Baptista Borrell. I afegeix en aquest mateix sentit: "Com els reptes són molt grans, nosaltres necessitem mirar a llarg termini, esbrinar quin serà el futur, quin serà el marc de referència sota el qual aniran canviant les universitats. Perquè nosaltres volem definir aquest marc de referència. És en aquest punt on comença el projecte de doctorat industrial". "L'experiència està resultant molt positiva", admet Félix Puchol, que explica que la del doctorat industrial era una "oportunitat de lligar l'empresa i la recerca", que és el que volia fer: compatibilitzar la recerca amb la feina. El doctorand en destaca "la possibilitat de fer recerca aplicada, menys teòrica, més propera al món de l'empresa i que té una utilitat pràctica", i també "la possibilitat d'adoptar competències noves en innovació i coneixements de recerca". Seidor vol que es quedi a l'empresa després del doctorat. "La intenció és quedar-me a l'empresa i continuar explotant tot aquest coneixement; la idea és que això no sols es quedi en un doctorat", indica Puchol, que afegeix: "Segur que trobarem més formes d'explotar el coneixement i el background que anem adquirint". No sols potencia la relació entre la universitat i l'empresa, que defensa amb fermesa, sinó que també creu que pot donar peu a més projectes de recerca: "Ja ho veurem un cop tinguem els resultats finals, i decidirem cap a on avancem". Anima la gent a passar per aquesta mateixa experiència. De fet, arran del doctorat industrial, estan sorgint noves oportunitats empresarials. "Amb la inèrcia pròpia de la unitat de negoci acabes veient que hi ha models de negoci paral·lels que sortiran a partir d'aquesta tesi doctoral", precisa Baptista Borrell. "S'estan obrint noves vies de negoci que no havíem identificat". El considera un instrument excel·lent per apropar empresa i universitat. "Les universitats tenen una oportunitat molt gran mirant els doctorats industrials com una oportunitat per acostar-se al sector empresarial", assegura. "I viceversa, el sector empresarial també té l'oportunitat per entendre millor la universitat". En altres divisions de Seidor s'estan duent a terme dos doctorats industrials més, tots dos en col·laboració amb la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. El primer, en una divisió anomenada Seidor Labs, se centra en l'adquisició de dades mitjançant big data i l' internet of things. El segon posa la mirada en aplicacions de visió per computador, deep learning i escàners en tres dimensions. "L'objectiu principal és d'estudiar els diferents dispositius que ens poden permetre aquest escaneig 3D i el desenvolupament d'un programari que faciliti l'exploració i explotació dels resultats en entorns coneguts com Blender, Unity, Google Tango, etc.", assenyalen El principal objectiu del Pla de Doctorats Industrials és afavorir la transferència de coneixement al teixit productiu, a les empreses. En paraules de la Secretaria d'Universitats, el pla vol "contribuir a la competitivitat i internacionalització del teixit empresarial i de recerca català, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa". Nascut el 2012 com a pla pilot, enguany arriba a la quarta edició. I ho fa havent posat en marxa més de 240 projectes de recerca, desenvolupament i innovació. Una relació que beneficia l'empresa, la universitat i l'estudiant. Amb els doctorats industrials, les empreses accedeixen a equipaments i infraestructures d'alt nivell i a un personal investigador també d'alt nivell científic, a l'avantguarda del coneixement. També contribueixen a la formació d'estudiants amb gran potencial per millorar la competitivitat i la internacionalització de les seves empreses i sectors, i creen ponts de col·laboració molt preuats amb el món científic, que poden acabar sent aliats estratègics. Per la seva part, les universitats poden contribuir a l'increment de la capacitat innovadora del teixit econòmic del país, així com facilitar la formació dels investigadors davant reptes pràctics altament complexos i aprofundir en les seves relacions amb empreses que assumeixen aquesta transferència de coneixement. Finalment, l'estudiant té l'oportunitat de treballar en un projecte de recerca, desenvolupament i innovació d'alt valor afegit, entre els laboratoris científics i les instal·lacions de l'empresa, rep formació complementària en matèries molt atractives per a les empreses i pot realitzar estades internacionals, així com assistir a congressos i jornades per establir relacions i contactes per desenvolupar-se professionalment. Alguns fins i tot acaben quedant-se a l'empresa on realitzen el doctorat. Segons un estudi fet per Oxford el desembre del 2012 sobre doctorats industrials, programes similars a escala europea mostren que, respecte dels doctorats convencionals, els doctorats industrials cobren de mitjana més d'un 6% més, tenen taxes d'inserció laborals més elevades, el 80% treballen en empreses privades (en el cas dels convencionals, estan per sota del 50%), la fuga de cervells a l'estranger és molt limitada i es produeix un increment de la probabilitat d'obtenció de responsabilitats de direcció. És a dir, millora considerablement les perspectives professionals. També va veure una bona oportunitat en el doctorat industrial Giovanna Petrillo, de 30 anys. Després de cursar estudis de grau i màster en Biotecnologia mèdica a Nàpols, d'on és ella, i després d'un any fent recerca en el departament d'endocrinologia de la Universitat de Nàpols Federico II, va decidir traslladar-se a Barcelona. Aquí també va començar a fer recerca, en cristal·lització de macromolècules, però necessitava alguna cosa més pràctica. I el doctorat industrial va aparèixer com la millor alternativa. Així va néixer 'Redisseny de carbolligases per la formació asimètrica d'enllaços carboni-carboni', que és el nom tècnic del que està fent. Però no ho està fent en una gran empresa, sinó per a una petita start-up, Biochemize, que ofereix serveis sobretot a la indústria farmacèutica. Ho fan amb la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el grup del professor Pere Clapés, del departament de biocatàlisi de l'Institut de Química Avançada de Catalunya (ICAQ), i el grup de la professora Isabel Usón, del departament de biologia estructural de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB). De la mateixa manera que ho fa la naturalesa, els humans vam aprendre amb els alquimistes fa tres segles a produir molècules a partir d'altres de més senzilles, a través de les reaccions químiques. Això pot aconseguir-de de manera natural gràcies als enzims, unes proteïnes que actuen de catalitzador i que fan que la suma d'A i B doni C com a resultat. Aquest procés s'anomena biocatàlisi, i és el que permet amb l'ús de catalitzadors naturals realitzar transformacions químiques sobre compostos orgànics. L'ús d'enzims aporta molts beneficis, però també ho complica: aquestes proteïnes són substàncies extremadament complexes, compostes per milers o desenes de milers d'àtoms organitzats d'una manera molt determinada. El que fa la Giovanna és determinar les anomenades estructures terciàries d'aquests enzims, per a la seva posterior modificació. És a dir, tracta d'entendre com funcionen i com està estructurat a nivell molecular el seu centre actiu. Això permet la modificació per millorar-ne l'ús. "Modificant els enzims es poden ampliar els substrats que l'enzim reconeix, la velocitat de reacció i el seus rendiments en general. D'aquesta manera es poden utilitzar llavors els seus tractaments més interessants des del punt de vista industrial", explica Petrillo. "Jo el que faig és entendre com aquesta proteïna està disposada en l'espai, la forma que adopta. Conèixer aquesta informació ens ajuda a saber més sobre la seva funció", prossegueix la doctoranda. "Tens la proteïna i per veure com estan disposats en l'espai tots els seus àtoms clarament no en tens prou amb una lupa o microscopi". Amb la tècnica de la cristal·lografia, tracta de comprendre la forma que adopten les proteïnes. La cristal·lografia consisteix a purificar la proteïna, fent que es formi un cristall que després és analitzat com si fos una radiografia, desenvolupa Jaume Mir, CEO de Biochemize i responsable del projecte a l'empresa. "Un cop coneguda aquesta estructura que sabem que és capaç de cristal·litzar determinada reacció química, a través del càlcul computacional i altres tècniques bastant sofisticades podem interpretar l'estructura i canviar aminoàcids per altres de diferents. Així aconseguim un enzim que probablement no existeix a la Terra i que és molt més específic per a la reacció química que ens interessa", afegeix Mir. Potser l'enzim que aconsegueixen sí que existeix en la naturalesa, però no ho saben perquè fins ara no s'ha trobat o aïllat. Es calcula que a hores d'ara tan sols coneixem aproximadament l'1% de tota la flora microbiana que hi ha al nostre planeta. "Si només tenim identificat l'1% dels microorganismes existents, potser aquesta proteïna que estem dissenyant de novo al laboratori, partint de zero, ja existeix", assenyala Jaume Mir. No obstant això, afegeix: "Però és infinitament més car i menys pràctic començar a rastrejar tota la flora microbiana que es troba a la Terra fins a identificar la que vols. Si en 300 anys només hem pogut aïllar-ne l'1%... La seva missió, doncs, és trobar l'enzim que necessiten en cada ocasió, ja sigui perquè no existeix o perquè els existents no són prou eficaços. Les empreses químiques i farmacèutiques amb les quals treballen els contracten perquè facin aquesta part d'investigació que permeti desenvolupar i posar a punt nous processos bioquímics que substitueixen els seus processos químics actuals. Si bé se centren en els fàrmacs, els seus compostos poden ser utilitzats per la indústria petroquímica i altres indústries químiques. El seu valor afegit: reaccions químiques més segures, eficaces i barates, i amb menys impacte mediambiental. És per tot això que han de treballar en contacte permanent amb els centres de recerca del sector. "En el meu cas va ser fantàstic el doctorat industrial", admet Giovanna Petrillo. "Jo feia anys que treballava en l'àmbit de la investigació, i el que va passar és que tenia ganes d'experimentar alguna cosa diferent. Perquè trobava que em faltava alguna cosa amb aplicació pràctica. Desconeixia el món de l'empresa, que tenia ganes de conèixer, i llavors va aparèixer l'opció del doctorat industrial: fer el doctorat en una empresa. No s'ho havia arribat a plantejar, perquè a Itàlia no tenen res equiparable, però no s'ho va pensar dues vegades. Va començar el projecte de recerca fa dos anys i mig, l'abril del 2014, i espera tenir enllestida la tesi doctoral l'any que ve, l'abril del 2017, per poder defensar-la el juliol del mateix any. L'experiència ha superat les seves expectatives. Segons Jaume Mir, els tres actors implicats hi surten guanyant. Les empreses "incorporen valor de persones amb una capacitat tècnica i científica molt important" i poden "continuar investigant i desenvolupant a mitjà i llarg terminis". Les universitats, a través d'aquests projectes de recerca, "tenen la possibilitat de continuar investigant i publicant en un determinat sector". Finalment, els doctorands són persones que, "en paral·lel al seu doctorat i la seva formació, tenen un primer contacte amb el món empresarial i industrial, i la idea al final es que es quedin a les empreses". De fet, la seva empresa aviat posarà en marxa dos doctorats industrials més, en àrees molt semblants. "És una opinió molt personal, però la ciència, si no serveix per generar valor a la societat i perquè siguem més feliços, no té gaire sentit", defensa Mir. Recorda que els investigadors del l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) tan sols tenen garantit el sou de la universitat, i que la resta ho han d'aconseguir amb convenis amb empreses del sector. Giovanna Petrillo està en plantilla de l'empresa, on rep el seu sou, i és un membre més de Biochemize. Això és tan cert que fins i tot ella és la responsable de la companyia en el projecte europeu Carbazymes, que busca crear processos industrials més sostenibles i que està finançat pel programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea.

El Govern català s'ha interessat pel model acadèmic d'aquest estat alemany, amb una llarga experiència de col·laboració entre universitats i empreses Els governs de Catalunya i de Baden-Württemberg col·laboraran en la internacionalització del Pla de Doctorats Industrials, que des del 2012 afavoreix que els doctorands de les universitats catalanes desenvolupin la tesi doctoral en el si d'una empresa. Aquesta col·laboració s'impulsarà després de la trobada mantinguda entre el director general d'Universitats, Josep Pallarès, amb els representants del govern i les universitats d'aquest estat alemany, que és un dels integrants del grup dels "4 motors d'Europa" del qual també forma part Catalunya juntament amb les regions de la Llombardia i de Rhône-Alps, des de fa més de 25 anys. Durant la reunió, celebrada a Stuttgart, Pallarès ha subratllat l'èxit del Pla que, amb més de 200 empreses implicades i 280 projectes de recerca, s'ha convertit en un referent indiscutible per afavorir la inserció laboral dels doctors al món empresarial. El director general també ha remarcat alguns dels objectius principals dels Doctorats Industrials com "contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa". Durant la trobada amb el seu homòleg alemany, Juergen Gerber, el director general d'Universitats ha fet palesa la voluntat del Govern català de fer un pas més enllà i internacionalitzar el Pla de Doctorats Industrials. Concretament, a l'última edició de la convocatòria de Doctorats Industrials –la quarta– ha introduït una nova modalitat en fase pilot amb la qual, els grups de recerca de Catalunya podran col·laborar i desenvolupar projectes amb empreses que no tinguin el centre de treball a Catalunya, sinó a un altre país de la Unió Europea. En aquest sentit, la col·laboració amb el govern de Baden-Württemberg obre a Catalunya les portes per accedir a un territori altament industrialitzat amb algunes de les empreses més internacionalitzades del món, especialment pel que fa a les que pertanyen a la indústria de l'automoció. "La manera de formar els millors professionals és fer-los treballar amb els millors i en els entorns més competitius i innovadors, no només a Catalunya, com hem fet fins ara, sinó arreu del món", ha assegurat Pallarès. La delegació catalana, encapçala per Pallarès, també s'ha reunit amb Wolfram Ressel, rector de la Universitat d'Stuttgart i president de la conferència de rectors de les universitats de Baden-Württemberg. Ressel ha presentat la llarga tradició, de fa més de 20 anys, de Baden-Württemberg amb models de formació dual on, l'estreta col·laboració entre universitats, centres de recerca d'excel·lència i grans empreses innovadores, ha permès generar una formació de qualitat i internacionalment contrastada. Pallarès ha assegurat que un dels objectius de Catalunya és, precisament, millorar la col·laboració entre universitats i indústria, pel que ha volgut destacar "l'experiència que ens pot aportar el govern de Baden-Württemberg i les seves universitats". Des de l'any 2014, Catalunya té subscrit un conveni amb aquest estat alemany per fomentar la mobilitat laboral i la formació dual entre tots dos territoris.

Eurecat Mobile Forum 2016 és el congrés especialitzat en aplicacions mòbils i les darreres novetats, tendències i estratègies del sector de la mobilitat. El congrés tindra lloc els dies 29-30 de novembre al CaixaForum de Barcelona (Av. Organitzat pel centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio ), amb el suport de CaixaBank, Tecnocom i la Generalitat de Catalunya a través del pla idigital, l'Eurecat Mobile Forum pren el relleu del BDigital Apps en la seva sisena edició, amb l'objectiu de donar resposta a les noves experiències, tendències i oportunitats que ofereix el món de la mobilitat des del punt de vista corporatiu i de negoci. Es preveu que més de 800 professionals assisteixin al congrés.

Sóc Alba Castillo i estic cursant l'últim any de doctorat industrial entre la Universitat de Girona i Aquatec, proyectos para el sector del Agua SAU (del grup SUEZ). El meu projecte tracta sobre Sistemes d'Ajuda a la Decisió (EDSS) per a la selecció de sistemes de sanejament. Durant el doctorat, gràcies a la borsa de mobilitat, he pogut fer dues estàncies. La primera d'elles va ser a la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU), a l'inici del segon any de doctorat (un mes i mig). Al CAPEC-PROCESS de la DTU son experts en el desenvolupament de models d'optimització i hi vam treballar conjuntament per tal d'integrar el EDSS, desenvolupat a la Universitat de Girona, amb un optimitzador per a la selecció de tractaments d'aigües, desenvolupat a la DTU. Aquest treball va permetre incrementar l'aplicabilitat del EDSS, obtenint una metodologia on s'integra el coneixement expert amb models matemàtics. La segona estada del doctorat va ser a la Universitat de Cranfield, a Regne Unit, al final del segon any de doctorat (un mes i mig). A l'institut de l'aigua de la Universitat de Cranfield, treballen en el desenvolupament de tractaments per a la recuperació de nutrients en el procés de tractament de les aigües residuals. Durant la meva estada vaig treballar amb ells per tal d'adquirir els coneixements necessaris en aquest tipus de tècniques, amb l'objectiu de desenvolupar un EDSS on es puguin aplicar estratègies de recuperació de recursos. Les experiències a universitats estrangeres m'han permès conèixer com es treballa en altres grups d'investigació, la qual cosa és molt enriquidora des del punt de vista professional. A més a més, he tingut l'oportunitat de conèixer gent d'arreu del món i treballar-hi conjuntament, això m'ha aportat una riquesa difícil d'aconseguir d'una altra manera.

El passat dilluns 19 de desembre, en una sessió especial organitzada a la Sala de Juntes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC, els estudiants de l'assignatura Sistemes d'Informació per a les Organitzacions (SIO) de la FIB han presentat per grups les seves propostes de millora pel funcionalment actual del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, davant dels responsables tècnics d'aquest programa, els senyors Joan Francesc Córdoba i Jordi Alba, qui també han pogut comentar i preguntar als estudiants al respecte. L'assignatura SIO és una de les primeres assignatures de l'Especialitat de Sistemes d'Informació del Grau en Enginyeria Informàtica de la FIB. En les darreres edicions planteja als estudiants, en la seva part pràctica, la modelització i anàlisi de dominis reals mitjançant llenguatges i eines d'arquitectura empresarial, i a partir d'això, la generació ben fonamentada de propostes de millora a nivell d'activitat (negoci o servei públic), i de suport amb sistemes i tecnologies d'informació. En aquesta ocasió, els deu grups d'estudiants de SIO han presentat la síntesi dels seus treballs pràctics desenvolupats durant el quadrimestre de tardor del curs 2016-17, després de modelar i analitzar els principals processos de treball implicats en la gestió del Pla de Doctorats Industrials, així com el suport donat amb sistemes d'informació als actors implicats en aquests processos. Aquesta feina l'han desenvolupat amb la informació, el seguiment i el suport del professor de SIO, Joan A. Pastor, qui de fet participa a l'esmentat programa com a director de dos projectes de doctorat industrial, un dels quals fets en col·laboració amb el professor Josep Casanovas i l'inLabFIB. La Degana de FIB, Núria Castell i el professor Pastor han agraït personalment als senyors Joan Francesc Córdoba, Director Tècnic del Pla de Doctorats Industrial, i Jordi Alba, membre de l'Equip Executiu d'aquest programa, per haver acceptat d'assistir, escoltar i interpel·lar directament les presentacions dels estudiants de la FIB. Amb el permís dels autors, la versió final dels millors treballs d'aquesta edició de SIO es posaran a l'abast de la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, per a la seva consideració i eventual aprofitament.

El Govern ha autoritzat destinar a l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), un import total de 3.649.000 euros per atendre la convocatòria d'ajuts a projectes de Doctorats Industrials per al període 2017-2019. Les anualitat es distribueixen en 729.000 euros l'any 2017; 1.459.600 euros el 2018; i 1.459.600 euros el 2019. El Govern va crear el Pla de Doctorats Industrials el 2012 per afavorir que els doctorands de les universitats catalanes desenvolupin la tesi doctoral en el si d'una empresa. L'objectiu és garantir la transferència de coneixement, contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa.

El darrer 8 de Febrer el Doctorand Industrial Victor Garcia Font va defensar la seva tesi: "Anomaly detection in smart city wireless sensor networks" Van assistir un gran nombre de persones que el van acompanyar, així com els directors de la tesi, en Dr. L'actre va tenir lloc a la Sala Josep Laporte de la seu de la UOC a Avda. Tibidabo 39-43, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya, Escola de Doctorat.

Judit Morlà ha estat una de les 16 persones seleccionades de les 79 que van participar al concurs de monòlegs científics FameLab 2017. La seva intervenció durant tres minuts parlant de nanotecnologia va convèncer el jurat, que va destacar les "grans habilitats comunicatives dels concursants per explicar, en tres minuts i de forma entretinguda", els diversos temes que es van presentar a concurs. Ara, la Judit participarà a la semifinal de Barcelona -l'altra es fa a Bilbao-, que tindrà lloc el 7 d'abril, en un acte presentat per l'actriu i humorista Sílvia Abril. És el segon cop que un investigador de la URV es classifica per aquest certamen, i el primer que la Universitat Rovira i Virgili és la única universitat catalana que passa a la semifinal. El jurat que avaluarà els semifinalistes està integrat per representants del món de la ciència i la comunicació i valorarà les actuacions tenint en compte el contingut i la claredat del monòleg, així com el carisma de l'aspirant. Dels 16 concursants, vuit es classificaran a la final espanyola, que es disputarà a Madrid, i d'aquí sortirà el guanyador, que representarà Espanya a la final internacional Cheltenham Science Festival, que es farà al juny al Regne Unit. La Judit Morlà va ser la guanyadora del concurs "Vols saber què investigo? ", que la URV va organitzar el 15 de novembre al Teatre Bartrina de Reus en el marc de la Setmana de la Ciència 2016, on va presentar un altre monòleg sobre nanotecnologia. Famelab és un concurs de monòlegs científics que va néixer l'any 2005 gràcies a una idea original del Festival de Cheltenham, que té per objectiu fomentar la divulgació de la ciència identificant, formant i donant a conèixer nous talents de la ciència a través d'un format innovador com és el monòleg científic. A l'Estat espanyol l'organitzen la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el British Council, amb la col·laboració de l'Obra Social "la Caixa". Actualment es celebra a més de 30 països d'Europa, Àsia, Àfrica i Estats Units, i ja són més de 8.000 els investigadors de tot el món que han participat en alguna de les seves edicions.

La seu de la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat ha acollit la sessió anual de benvinguda als doctorands industrials. El programa és un instrument de transferència de coneixement i d'innovació per al teixit industrial, per mitjà del qual els doctorands fan els projectes d'investigació a la mateixa empresa. Durant una hora part de l'equip dels Doctorats Industrials ha informat, a un nombrós grup d'estudiants, sobre el desenvolupament del programa en els tres anys vinents. Jordi Alba Granados, gestor de projectes del Pla a la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat, ha desenvolupat tots els detalls del guió que els estudiants desenvoluparan durant el Doctorat Industrial. Les preguntes dels assistents han ocupat gran part de la sessió i han pogut ser resoltes per l'equip dels Doctorats Industrials, generant un interessant debat.

Durant el matí d'avui dijous 2 març es desenvolupa la sessió, dirigida a empreses beneficiàries del programa de Doctorats Industrials, sobre " Incentius fiscals per a empreses beneficiàries de Doctorats Industrials ". La sala d'actes de la seu d' ACCIÓ a Passeig de Gràcia 129 ha acollit aquest acte que pretén donar a conèixer les eines que faciliten l'aplicació d'incentius fiscals per empreses que han dut a terme projectes d'R+D i Innovació. Durant les 3 hores de durada d'aquesta sessió un gran nombre de participants del Pla de Doctorats Industrials computaran dins de les 30 hores addicionals que han de realitzar, en competències transversals d'interès empresarial.

Van assistir un gran nombre de persones que la van acompanyar en la defensa. L'acte va tenir lloc al Laboratory of Chemical and Enviromental Engineering de l'Institut de Medi Ambient a la Universitat de Girona Campus Montilivi a Girona.

L'objectiu per al 2017 es iniciar 75 nous projectes de doctorat industrial El Pla de Doctorats Industrials (DI) es consolida amb la convocatòria de la cinquena edició per promoure projectes de doctorat en l'entorn empresarial. El pressupost de la convocatòria 2017 es manté respecte les edicions anteriors (4,4 milions d'euros) amb la voluntat d'iniciar 75 nous projectes de doctorat industrial i d'incrementar la participació dels projectes dels àmbits de ciències socials, arts i humanitats. Des de l'inici dels Doctorats Industrials –a finals del 2012 amb un pla pilot–, s'han posat en marxa 345 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), amb la col·laboració de les universitats catalanes, tant públiques com privades, i dels centres de recerca de Catalunya, conjuntament amb 235 empreses o institucions, des de start-ups fins a grans companyies i en tots els àmbits (ciències, enginyeries, ciències de la salut i humanitats, entre d'altres). Per al secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, "els excel·lents resultats obtinguts fins al moment mostren com la col·laboració público-privada en R+D+I és un dels motors del desenvolupament econòmic i social d'un país". La nova edició de Pla, que impulsa el Govern a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, és " facilitar que la recerca i la innovació arribin també a uns àmbits vitals per a la nostra societat com són els de les ciències socials, les arts i les humanitats", segons destaca el director acadèmic del Pla de Doctorats Industrials, Albert Sangrà El Pla de Doctorats Industirals ha permès mobilitzar 48 milions d'euros, dues terceres parts dels quals compromesos per les empreses. Un volum que evidencia la consolidació del model català per portar els projectes de doctoral al teixit productiu. L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat del teixit empresarial i de recerca català, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa o institució. L'element essencial del Pla és el projecte de recerca de l'entorn empresarial en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat o centre de recerca, i que és objecte d'una tesi doctoral. Als entorns acadèmics, els facilita la transferència de la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforça els seus vincles amb el món empresarial. El Pla està gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i compta amb la col·laboració del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Així mateix, té el suport de les 12 universitats catalanes i del món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu.

Els projectes finançats se circumscriuen dins els programes de doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (cinc), en Biomedicina i en Dret (un en cada cas). Quant a les modalitats, sis projectes corresponen a la de cofinançament, i un, a la de doctorat industrial específic. La Universitat Pompeu Fabra ha rebut un total de set ajuts de doctorat industrial, corresponents a tots els projectes que havia presentat l' Escola de Doctorat de la UPF, en el marc de la quarta edició d'aquesta convocatòria impulsada pel Govern de la Generalitat, a través de la secretaria d'Universitats i Recerca. Amb aquests resultats, la UPF suma un total de divuit casos d'èxit, amb ajudes rebudes des de la convocatòria del 2013. L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials (DI) és contribuir a la competitivitat del teixit empresarial i de recerca català, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa o institució. L'element essencial del Pla és el projecte de recerca de l'entorn empresarial, en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat o centre de recerca, i que és objecte d'una tesi doctoral. Dels set projectes de la UPF que han rebut l'ajut en la convocatòria 2016, cinc pertanyen al programa de doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, un al de Dret, i un altre al de Biomedicina. Sis dels projectes han estat subvencionats en la modalitat de cofinançament: la UPF ha rebut per a cadascun d'ells una subvenció de 33.960 euros per a un període de tres anys. Aquests diners cobreixen la matrícula i una borsa de mobilitat per a l'estudiant, i el finançament del grup de recerca. Un dels projectes correspon a la modalitat de doctorat industrial específic, amb un ajut de 8.472 euros per tres anys, i que cobreix les despeses de matrícula i la borsa de mobilitat de l'estudiant. Els set projectes UPF de doctorat industrial finançats Cinc dels projectes amb subvenció s'emmarquen en el programa de doctorat en TIC, i són els següents: L'objectiu del projecte és desenvolupar un algoritme capaç de dur a terme amb més precisió la tasca de classificació de segments entre música o veu parlada. " Logistic Center " i " Formació integrada en el treball i ajudada per tecnologies " són dos DI que es desenvoluparan a l'empresa SEAT. El primer projecte desenvoluparà models matemàtics innovadors que permetin optimitzar els processos logístics en cada moment de la cadena logística, des del proveïdor fins al punt de consum de la línia. El segon vol definir i provar un nou model formatiu òptim per a l'empresa, elaborat a partir de metodologies presencials i digitals, anomenat Work Integrated Learning on Demand (WILD). " Desenvolupament de Metodologies de Deep Learning i Reinforcement Learning en Entorns Industrials ", que es farà a l'empresa Oesia Networks, té com a director de tesi al professor Anders Jonsson (DTIC). Se centrarà en el desenvolupament de sistemes de Deep Learning per a entorns industrials, com ara l'entorn logístic, a on són necessàries arquitectures distribuïdes d'aprenentatge. El darrer projecte vinculat a l'àmbit TIC, i que és l'únic dels set finançat a través de la modalitat de doctorat industrial específic, és " Immersive Audiovisual Production Enhacement based on 3D Audio ". Està supervisat conjuntament pel Grup de Recerca de Tecnologia Musical ( MTG ), amb la professora Emilia Gómez com a directora de la tesi, i es realitzarà al departament d'investigació tecnològica multimèdia de la Fundació Eurecat. Aquest DI se centrarà en l'àmbit de la tecnologia d'àudio 3D per a aplicacions creatives, com la música, els videojocs o la realitat virtual, amb la voluntat de desenvolupar eines de producció innovadores. El projecte " Representació i promoció dels interessos de ciutats a nivell internacional ", vinculat al programa de doctorat en Dret, té al professor Josep Ibánez com a director de tesi, i es farà conjuntament amb l'empresa Anteverti Consulting. El projecte de recerca consisteix en l'elaboració d'un marc analític per a l'estudi de l'evolució i l'impacte global de la promoció, la defensa i la representació dels interessos de les ciutats en les institucions, els marcs de governança i els processos de negociació internacionals. Finalment, el DI vinculat al programa de Biomedicina, sota el títol " Nous biomarcadors per al diagnòstic de toxoplasmosi / IgM-specific Sequences for Toxompasmosis ", compta amb David Andreu, professor del DCEXS, com a director de tesi, i es desenvoluparà a l'empresa Biokit Research & Development. Aquesta companyia està interessada en dissenyar i produir nous biomaterials que permetin el desenvolupament d'un reactiu per a la detecció de Toxoplasma IgMs de nova generació utilitzant eines de biologia molecular avançada. Un benefici per a les empreses, per als doctors i per a les universitats El Pla de Doctorats Industrials ja ha posat en marxa la cinquena edició (convocatòria 2017) amb 75 nous projectes. Mantindrà el mateix pressupost que en les edicions anteriors (4,4 milions d'euros), i preveu incrementar la participació dels projectes en els àmbits de les ciències socials, les arts i les humanitats. L'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca ( AGAUR ) és l'entitat que gestiona el pla de DI, que compta amb la col·laboració del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Així mateix, té el suport de les dotze universitats catalanes i del món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu.

NOTÍCIA ORIGINAL - http://www.cresa.cat/ - 12 d'abril de 2017 El pròxim 25 d'abril la doctoranda Beatriz Garcia Morante defensarà la tesi titulada " Avançant cap a un model experimental per millorar la reproducció de pneumònia causada per Mycoplasma hyopneumoniae ", dirigida pels investigadors de l'IRTA-CReSA: Dra. Aquesta tesi ha estat el fruit del treball realitzat durant 3 anys sota una beca de Doctorat Industrial. L'estreta col·laboració amb l'empresa farmacèutica Boehringer Ingelheim ha estat del tot fonamental i molt enriquidora per la doctoranda, ja que li ha permés conèixer una altra perspectiva científica així com fer diverses estades a una de les seus d'investigació veterinària, a Hannover (Alemanya). La infecció per M. hyopneumoniae està àmpliament estesa per la majoria de països productors de porcí. Malgrat la seva importància, encara hi ha punts rellevants que queden per resoldre; alguns d'ells referents a la complexa patogènesi de la infecció així com de la pneumònia que en resulta. Tot i que els models experimentals de M. hyopneumoniae són un bon punt de sortida per tractar aquestes qüestions, en aquest escenari s'observa una àmplia variabilitat tant en la reproductibilitat com en la prevalença i la gravetat de la pneumònia. Aquesta variabilitat és preocupant, per exemple, en el cas de voler complir amb els requisits d'eficàcia per a productes medicamentosos d'ús veterinari, especialment en el cas de les vacunes, ja que es demana una reducció significativa de les lesions pulmonars al comparar amb les de porcs no vacunats. Així doncs, un model experimental de M. hyopneumoniae validat i que asseguri la reproducció de pneumònia és d'interès. Aquesta tesi es va plantejar amb l'objectiu d'identificar i optimitzar les condicions experimentals que més poden influenciar el desenvolupament de pneumònia. A més, també s'hi avaluen paràmetres ante-mortem amb cert potencial per predir la prevalença i la gravetat de pneumònia. Com a resultat, la tesi inclou 5 estudis, dels quals 3 han estat publicats en revistes internacionals indexades i els altres dos estan en vies de publicació: A més a més s'han publicat els següents articles de divulgació: Aquesta tesi ha estat finançada per la Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya ( Doctorats Industrials, 2013 DI 039) i per Boehringer Ingelheim España S.A., División Veterinaria. Els estudis inclosos en aquesta tesi també han estat co-financats per Boehringer Ingelheim Veterinary Research Center (BIVRC) GmbH & Co.

NOTÍCIA ORIGINAL - http://www.uea.cat/ - 27 d'abril de 2017 La UEA presenta a l'Anoia el programa de Doctorats Industrials, una oportunitat per atraure talent d'alt valor i millorar la competitivitat. Ara mateix no hi ha cap empresa de la comarca adherida a aquesta iniciativa de la Generalitat que fomenta la R+D+I. La Unió Empresarial de l'Anoia (UEA) organitza el dilluns 15 de maig a les 6 de la tarda a la seva seu de la carretera de Manresa 131 una jornada per presentar a les empreses, investigadors i estudiants universitaris de la comarca el Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Un doctorand anoienc en una empresa barcelonina, Ricard Espelt, exposarà la seva pròpia experiència com a integrant del programa, així com també ho faran dues empreses representatives de dos dels principals sectors econòmics de la comarca, el metal·lúrgic i el químic: Ausa, de Manresa, i Cromogenia Units, de Barcelona. El director tècnic del Pla de Doctorats Industrials, Joan Francesc Córdoba, també hi serà present, per tal d'explicar tots els detalls necessaris per acollir-se a la convocatòria. Actualment, a l'Anoia no hi ha cap empresa que s'hagi acollit a aquesta iniciativa, que vol incrementar la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial. És per aquest motiu que des de la UEA es va considerar adient organitzar una jornada de presentació adreçada al conjunt de les empreses punteres de la comarca, perquè coneguin de primera mà els beneficis que suposa per a una empresa disposar d'un doctorand industrial. Diversos dels actors que han decidit acollir-se al Pla asseguren que "està pensat de cara a fer les coses fàcils a l'empresa, a la Universitat i al doctorand". "Els protocols estan molt ben fets, hi ha molt poca paperassa i hi ha suficients diners per fer moltes coses, i poques condicions ", sostenen. D'altres recalquen que, el fet de disposar d'un doctorat a l'empresa és un plus de competitivitat de cara a concursar en determinades licitacions. També hi ha qui ressalta que aquest programa "permet la incorporació d'un talent altament qualificat i que pot permetre la diversitat necessària en els sistemes d'innovació empresarials". I és que l'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. Per fer-ho possible, la Generalitat posa a l'abast de les empreses una dotació econòmica específica per als tres anys que dura la realització del projecte de recerca i de la tesi doctoral, així com poden beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals per a les activitats d'R+D+I, fet que els permet atraure persones amb coneixements i competències d'alt valor afegit. El Pla de Doctorats Industrials, doncs, és un projecte win-win-win, en què hi guanya tant l'empresa com la universitat com el doctorand. I, per extensió, el conjunt de la societat. Des de finals del 2012 i fins a l'actualitat, s'han finançat 345 projectes de doctorat industrial, amb la implicació de 235 empreses. D'aquestes, el 49% són PIMEs i un 22% són start-ups o spin-offs. És a dir, en contra de la percepció que hi podria haver, no és un programa reservat només a les grans empreses del país, sinó al conjunt del teixit industrial del país. Entre la multitud de casos d'èxit que s'han donat al llarg dels anys en el marc d'aquest programa hi ha projectes relacionats amb la nova xarxa 5G, el vehicle connectat, els materials per a la construcció i les indústries pesants, el vot electrònic, els biocombustibles, la Internet of Things, la impressió 3-D, el tractament d'aigües, l'agroalimentació, el turisme, l'Economia Circular, la biomedicina o la cosmètica, entre d'altres.

NOTÍCIA ORIGINAL - http://www.elpuntavui.cat/ - 12 maig 2017 La Generalitat impulsa el pla de doctorats industrials, un programa que aporta a les empreses dotació econòmica per als tres anys que dura la realització del projecte de recerca i de la tesi doctoral, així com deduccions i bonificacions fiscals per a les activitats d'R+D+I. L'objectiu és atraure talent per contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana. Tot i que el pes de la indústria suposa el 36% del PIB de l'Anoia, superior a la mitjana del país, cap empresa de la comarca s'ha adherit encara al pla. Per donar-lo a conèixer, la Unió Empresarial de l'Anoia organitza dilluns, a les 18 h, a la seva seu una jornada amb les experiències del doctorand anoienc Ricard Espelt, l'empresa metal·lúrgica AUSA de Manresa i la química Cromogenia Units, de Barcelona.

El projecte e2Transfoli, el portafoli com a eina d'ensenyament-aprenentatge i avaluació competencial de l l'IES Vall de Llémena de Sant Gregori es desenvolupa com a tesi de Doctorat Industrial dins el nostre programa de doctorat d' eLearning de la doctoranda Neus Heras, el projecte ha rebut un dels premis Baldiri Reixach que atorga anualment la Fundació Carulla en la categoria d'innovació educativa. El projecte ja va ser premiat, també, en el novè congrés anual ITWorld Edu, vinculat al Mobile World Capital, sobre novetats tecnològiques i experiències educatives que va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona els dies 22 i 23 de març d'enguany. NOTÍCIA ORIGINAL - http://www.elpuntavui.cat/ - 23 maig 201 L'institut Vall del Llémena de Sant Gregori ha estat guardonat amb una de les quatre beques Baldiri Reixach que atorga anualment la Fundació Carulla. La beca, de 4.000 euros, ha estat concedida enguany en la modalitat d'estímul a mestres i professors Baldiri i Reixac pel seu projecte d'innovació educativa. El projecte, que porta per nom e2Transfoli, el portafoli com a eina d'ensenyament-aprenentatge i avaluació competencial, pretén que els alumnes siguin protagonistes del seu procés d'avaluació. Per mitjà d'aquesta eina d'autoavaluació, es pretén que els alumnes prenguin consciència dels aspectes que volen millorar i els assumeixen com a desafiament de superaciópersonal. Per fer-ho, cada alumne crea una pàgina web on elaboren un "portafolis digital" amb les seves reflexions personals i objectius. "A més, hi pengen els articles i treballs dels quals estan orgullosos", explica Neus Heras, directora del centre i una de les impulsores del projecte. El portafolis no només conté els aspectes acadèmics que vol millorar l'alumne, sinó també d'altres de caràcter personal, com ara no tenir vergonya de parlar en públic. "Han d'aprendre que sense error no hi ha aprenentatge", diu Hera. Tots els alumnes del centre fan aquesta activitat durant una hora a la setmana amb l'ajuda d'un tutor."La idea és que prenguin consciència que la millora depèn d'ells i que nosaltres només som una eina que els ajuda i els escolta." El projecte ja va ser premiat en el novè congrés anual ITWorld Edu, vinculat al Mobile World Capital, sobre novetats tecnològiques i experiències educatives que va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona els dies 22 i 23 de març. Els professors impulsors del projecte –Neus Heras, Maria Jesús Marco, Xavier Cortina i Joan Antoni Pastor– rebran el dia 24 el premi de mans de la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, a Barcelona. L'institut Vall de Llémena va obrir les seves portes el curs 2014/15 i actualment té 170 alumnes. En aquests anys, ha aconseguit ser reconegut pels projectes innovadors que aposten per l'autovaloració de l'alumne. "Per nosaltres, que som un institut de nova creació, tenir un reconeixement i participar en actes i congressos ens ajuda a situar-nos en el mapa dels instituts de Catalunya.", destaca Hera. "També és una manera de no quedar-nos en la zona de confort i intentar millorar dia a dia", hi afegeix.

NOTÍCIA ORIGINAL - http://www.uea.cat/ - 23 maig 201 La Unió Empresarial de l'Anoia (UEA) va organitzar la presentació a la comarca del Pla de Doctorats Industrials promogut per la Generalitat de Catalunya, entès com una de les vies possibles per captar i retenir talent d'alt valor afegit. "Quan va començar la crisi, el 2008, vam decidir que havíem de potenciar la recerca, que ens havíem d'especialitzar i que havíem de sortir a l'exterior. Vam buscar especialistes, i el Pla de Doctorats Industrials ens ho permet." Amb aquesta precisió va resumir la utilitat del programa el director tècnic de l' empresa química Cromogenia Units, Antonio Torrelles, que actualment compta amb tres projectes dins del pla, centrats sobretot en la investigació sobre nous productes. Durant la conferència, en la que hi van assistir una vintena d'empreses, es va aportar tota la informació necessària sobre el Pla. El seu director tècnic, Joan Francesc Córdoba, va ressaltar que si l'empresa anoienca vol adaptar-se al futur, allí on ha d' invertir més és en talent. A grans trets, va ressaltar que la Generalitat aporta a l'empresa una ajuda d'uns 21.000 euros per tres anys, alhora que facilita la possibilitat d'accedir a d'altres ajudes estatals i europees de fins al 42% del sou base per bonificar personal dedicat en exclusiva a R+D+I. Córdoba va ressaltar que fins ara s'han atès el 100% de les propostes d'investigació presentades per les empreses, en tant que l'objectiu del és que l'empresa innovi i sigui més competitiva. Des que va posar-se en marxa aquest programa hi ha hagut un total de 345 doctorands industrials, un 30% centrats en el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), un 21% en Ciències de la Vida, un altre 21% en Enginyeria Civil, Industrial i Ciències Naturals, i un 18% en Ciències i Tecnologies Químiques. I, contràriament al que es podria pensar, el 50% de les empreses acollides al Pla han estat PIMEs. El director d'Estratègia de Producte d'AUSA Center SL, Xavier Perramon, va comentar que l'objectiu d'haver incorporat un doctorand industrial a l'empresa era "que s'acabi convertint en una peça clau" que acabi liderant la seva àrea, i va recalcar: "N'estem molt satisfets. Porta 12 mesos i ja es comencen a veure els resultats finals de la investigació." En aquesta mateixa línia, Torrelles va destacar que els doctors que han acabat formant conjuntament amb la universitat "s'han acabat incorporant a l'empresa". El doctorand anoienc Ricard Espelt, que està realitzant la seva investigació en una empresa de Barcelona, va recalcar que un dels avantatges d'aquest programa, des del punt de vista de l'investigador, és que "moltes tesis s'acaben quedant en un calaix, mentre que aquí no passa".

La URL ha organitzat una jornada per promoure la participació en les convocatòries d'ajuts del Pla de Doctorats Industrials i fomentar els projectes de recerca conjunts entre el seu personal investigador i les organitzacions amb les quals col·labora. Tal com ha recordat el rector de la URL Josep Maria Garrell durant la inauguració, "és un programa jove però ja hi hem participat amb 15 iniciatives". De fet, ha dit el rector, "vam ser una de les primeres institucions en sol·licitar que en el programa s'hi poguessin incorporar organitzacions del tercer sector o fundacions i vam ser una de les dues universitats que vam participar en un projecte pilot que implicava com a "empresa" una fundació sense ànim de lucre". I és que, com ha emfatitzat Albert Sangrà, director del Pla de Doctorats Industrials, "les ciències socials, arts i humanitats també transfereixen coneixement i impacten a la societat". Des que es va impulsar el Pla l'any 2012 hi ha hagut 345 projectes en funcionament, que han implicat més de 250 empreses i 207 grups de recerca. És un programa que contribueix directament a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català. Per una banda, per a les universitats, els projectes de doctorat industrial són una ocasió per transferir la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i enfortir els vincles amb el món empresarial. En aquest sentit, el coordinador del Programa de Doctorat en Ciències de l'Educació i de l'Esport a Blanquerna-URL, Xavier Pujadas, ha posat de relleu que és un programa molt atractiu per a les universitats ja que té una aplicabilitat molt directa en la transferència de coneixement, però que també genera algunes dificultats que cal resoldre. D'altra banda, per als estudiants, aquest programa els dona una oportunitat per incorporar-se a un entorn innovador que combina la supervisió acadèmica de la tesi amb la tutoria que proveeixen les empreses en el marc d'un contracte laboral de tres anys de durada. Al següent vídeo podeu escoltar el testimoni del doctorand de la Pere Tarrés-URL Xavier Escribano; del coordinador de doctorats industrials de Blanquerna-URL Xavier Pujadas i del director del programa de la Generalitat, Albert Sangrà.

Els Doctorats industrials van ser presents al BizBarcelona 2017. Espai de trobada entre persones emprenedores, pimes i el món de l'economia social amb intenció de transformar la seva activitat per ser més competitius en un entorn dinàmic i cada cop més digitalitzat. Espai també de coneixement, contactes i solucions per crear, transformar i adaptar els projectes empresarials als nous temps. En Jordi Alba, membre de l'equip ejecutiu del Pla de Doctorats Industrials, va presentar el pla a tots els assistents incidint ens els aspectes com competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d' R+D+I en una empresa.

En el marc de la Barcelona Industry Week, que tindrà lloc de l'1 al 6 d'octubre del 2017 a Fira Barcelona, diferents universitats catalanes organitzen l'Open Innovation Forum, una trobada que dóna a les empreses l'oportunitat de llançar els seus reptes d'innovació, i als grups i centres de recerca l'oportunitat de proposar solucions a aquests problemes. Per primera vegada, la Universitat de Barcelona –a través de la Fundació Bosch i Gimpera–, la Universitat Autònoma de Barcelona –a través del Parc de Recerca UAB–, la Universitat Politècnica de Catalunya, l'IQS Tech Factory, ACCIÓ i Expoquimia-World Chemical Summit uneixen esforços per proposar conjuntament solucions innovadores a problemes socials i empresarials. Així neix l'Open Innovation Forum, un programa d'innovació oberta que permet a les empreses llançar reptes propis i als grups de recerca de les principals universitats catalanes treballar per proposar solucions innovadores als problemes empresarials plantejats. Aquesta iniciativa culminarà amb una trobada que tindrà lloc el 5 d'octubre a Fira Barcelona, en què mitjançant una agenda d'entrevistes concertades prèviament les empreses i els investigadors es podran reunir per explorar noves oportunitats per desenvolupar projectes innovadors. La trobada està oberta, d'una banda, a qualsevol empresa que tingui necessitats d'innovació en el desenvolupament de nous productes i serveis, o bé que tingui interès a explorar noves oportunitats d'innovació; i, d'altra banda, als grups de recerca de les universitats i centres tecnològics que tinguin interès a aplicar la seva investigació al teixit empresarial català. L'Open Innovation Forum s'estructura en quatre àmbits de coneixement: salut, alimentació, química i energia. Les empreses ja poden registrar-se i proposar els seus reptes o necessitats a través del web www.openinnovationforum.cat

ACCIÓ - Passeig de Gràcia, 129 - 08008 Barcelona, Sala d'Actes L'objectiu d'aquesta jornada és explicar les diferents eines disponibles que faciliten la incorporació de personal qualificat a l'empresa per al desenvolupament d'actuacions d'R+D+I. El Pla de Doctorats Industrials, per exemple, facilita la identificació de professionals altament qualificats per a l'execució d'un projecte d'investigació que sigui de l'interès de l'empresa. Per reduir el cost associat a un projecte d'investigació, l'empresa es pot beneficiar d'una deducció fiscal. Fins i tot si es tracta d'una pime amb segell Pime Innovadora, pot compatibilitzar-ho amb una bonificació directa a la Seguretat Social i gaudir d'altres avantatges potencials, que es tractaran a la jornada. 09.15 h Acreditació de les persones assistents Carles Miranda, gerent de la Unitat d'Innovació Empresarial d'ACCIÓ 09.45 h Programes d'ACCIÓ de suport d'incentius fiscals Álvaro Tapia, gestor d'Innovació d'ACCIÓ 10.15 h Pla de Doctorats Industrials: més competitivitat amb innovació i talent 10.45 h Incentius fiscals per a la contractació de personal investigador i Pime Innovadora

Talent, recerca i competitivitat: la fórmula del Doctorat Industrial Webinar DI amb BIB, FCRI i Bigfinite Resum dels principals indicadors dels DI Debat entre doctorats i representants d'empreses i universitats sobre els DI Consulta els projectes a Convocatòria activa El procediment per participar al Pla de doctorats industrials és senzill Subscriu-te al nostre butlletí de novetats i notícies sobre els Doctorats Industrials

Company: Projectes i Adaptacions del Garraf, S.L. Company: Hidroquímia Tractaments i Química Industrial Company: Patronat de Turisme Costa Brava Girona, S.A. Company: Aigües de Barcelona, EMGCIA S.A. Xarxa del patrimoni literari català Company: CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS, S.A. Company: Aplicacions de la Catàlisi, S.L. (APLICAT) Company: Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral guifi.net Company: Associació Recerca i Difusió del patrimoni històric Company: LABORATORI DE REFERÈNCIA DE CATALUNYA Company: Consorci d'Aigües de Tarragona Company: Fundació TIC Salut Social Company: Consell Comarcal del Vallès Occidental Company: Fundació Salut Empordà Company: Observatori del Tercer Sector i de la Societat Civil Company: Fundació Privada Taleia - ViOD Games Studio Company: FUNDACIÓ PRIVADA EDUCACIÓ SOLIDÀRIA-ESCOLA PIA Company: 3&Punt Solucions Informàtiques, SL Company: FUNDACIÓ PRIVADA SANT ANDREU DE CASTELLCIR - GINESTA Company: Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, FP Company: ASSOCIACIÓ JERONI DE MORAGAS Company: Gestió de Serveis Sanitaris Company: IMHAB - Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació Company: Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic Company: Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Company: Ivàlua - Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques