Datasets:

projecte-aina

/

festcat_trimmed_denoised

like 0

Follow

Projecte Aina 154

A les hores quedem buits, i se'ns va acumulant l'ansietat, la insatisfacció.

mar

Em passejo entre vosaltres, súbdits involuntaris, com un rei pel seu reialme.

mar

Un dolor la causa del qual no es va poder determinar.

mar

A les estacions més grans, el tren es para suficient estona per poder estirar les cames i donar un tomb pels voltants.

mar

Això junt amb els llargs silencis que impregnaven la conversa feien que cada cop em posés més nerviosa i incòmoda.

mar

Té el llum de la tauleta obert, per a il·luminar-se una mica, però no molt.

mar

Com havia pogut arribar a aquell extrem, sabent que ell encara no ho sabia tot? Sabent que no tenia ni idea de a quin nivell de desprogramació estava?

mar

Un mosso d'esquadra que veu els fets se'ns acosta per aturar-nos, tot agafant-me pels braços.

mar

No podia entendre que s'ho agafessin tan malament.

mar

Em demanaren un quart llibre, que havia de ser novel·la; em donaren temps suficient com perquè fos treballada, intensa, i revisada fins a ser perfecta.

mar

Abans de començar cada obra, la desmuntava i repassava de dalt a baix.

mar

A vegades passejàvem per les paradetes i jo em comprava arracades per les orelles i en tenia moltes de diferents.

mar

No t'hi acostumes mai, a aquestes nits.

mar

És una trampa, es diu, és una trampa.

mar

Li bufo, estiro el tovalló que encara té sota les potes. Li acosto el plat fins gairebé tocar-la, però ella no fa cap gest.

mar

A l'altra banda de carrer, primer no hi havia res.

mar

En Marc va acostar-se a ella i va abraçar-la, notant la seva olor tan enyorada. Va acaronar-li els cabells aspirant el seu aroma, deixant que recolzés el seu cap sobre la seva espatlla, no volent dir res, esperant que tot fos com avanç, sense fer cap esforç.

mar

Dissertaven també sobre una estructura social oposada, caracteritzada per valors igualitaris i democràtics democràtics de veritat. Amb equitat entre homes i dones, amb col·laboració i respecte.

mar

A la cabina tres mil vuitanta-sis hi ha: dos llits, un televisor, dos lliteres plegables plegades, un lavabo, un armari doble, una taula d'escriptori i una tauleta de nit.

mar

Ella té el rostre tot greixós, untat i brillant, igual que el cabell, una mata de pèl arrissat que li arriba fins a l'orella i se li escampa tot al voltant del cap. Ella intenta controlar-lo amb una diadema de ratlles blanques i vermelles.

mar

El besavi Sebastià al seu costat, elegant i seriós, estava embolcallant amb tendresa a l'àvia Mercè.

mar

Va treure la seva atrotinada llibreta groga de la butxaca del darrere, mentre la dona del cabell de fusta corria per pujar al tren.

mar

Quan li vam dir que ens separàvem, no li va venir de nou.

mar

El noi crida desesperadament.

mar

Menjo poc i malament, vaig espellifat, no em sento amb ànims de fer res, necessito el teu confort, necessito les teves abraçades, els teus petons, les teves mans, el teu cos i el teu sexe.

mar

Impossible d'abraçar-lo, els dits no aconsegueixen tocar-se.

mar

No entenem la resposta fins que no ens imaginem una via que desemboca a un penya-segat i un tren que s'hi dirigeix ràpidament.

mar

S'atura, baixen una, dues, tres, quatre, cinc i sis persones d'aquest vagó, n'hi pugen una, dues i tres, una mare amb el fill, sis i set.

mar

Aquella boleta dolça, tendre i tranquil·la, què no sabia on era i esperava tímidament, replegada en ella mateixa, sense fer cap soroll, estudiant cada moment.

mar

A l'altra banda de carrer, just al costat de la meva, hi ha la casa del senyor Manel.

mar

Una hora després, he perdut ja qualsevol esperança de baixar passejant tranquil·lament per les rambles.

mar

No podíem cometre cap error més.

mar

I tot s'enfonsava quan, damunt del meu coixí, només hi havia quatre cabells teus, un vel d'olor, i records que es confonien.

mar

De totes maneres, amb ells vaig viure un any més, fins que, quan el local començava a rutllar, el propietari va decidir fer-nos fora.

mar

Ho has d'entendre, va ser l'últim que em va dir.

mar