Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Afegim una nova reclamació a la concentració d'aquest dissabte: que ni Joana, ni Joana, ni Joana aprovin els pressupostos espanyols fins que l'estat espanyol no reverteixi la sentència del Suprem. Si voleu intentar salvar el català de l'extinció, veniu. pic.twitter.com/GQAHagbWq9— Tornada 3XL Joana) November 23, 2021
De cap manera. És una presa de pèl. I no pas d'Espanya. La llengua catalana es defensa d'una altra manera...
El català es pot defensar de moltes maneres i òbviament assistir en una mani tbé n'és una perquè (tal i com he dit en un altre fil):1. Demostra que és un tema que interessa i preocupa.2. Si interessa i preocupa, aka dona vots, pot interessar i preocupar als partits processistes.3. Manté la moral alta.4. Manté la moral de l'enemic baixa.5. Tot plegat anima a més gent a lluitar pel català.
Això funcionava el 2010. Ara, hem fet tantes manifestacions que han perdut tot el sentit. Hem de desobeir les imposicions colonials que ens imposen l'espanyol. És urgent...
Això funciona igual sempre, ja sigui el 1980, 2010 o 2047. I òbviament es poden fer totes dues coses alhora.
Bé. Feu el que vulgueu... |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
tens un llenguatge un pel estrafalari, jo duc com unes 30 vacunes diferents, es normal? que no viatges?Hi ha molts països que si no tens les vacunes en regle no pots entrar
ja, pero quan ets al pais, te les demanen al bar on vas o si vas a un restaurant?
a frança a la majoria dels llocs ho demanen |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
tens un llenguatge un pel estrafalari, jo duc com unes 30 vacunes diferents, es normal? que no viatges?Hi ha molts països que si no tens les vacunes en regle no pots entrar
No parlem de vaccins en general sinó d'unes potingues molt concretes.(es diu estrafolari)
son generadors d'anticossos, no hi doneu tantes voltes a les cosesHi ha moltes coses per a fer
Tu parles dels vaccins en general. Jo només parlo d'uns en concret. Tinc bons motius per creure que no generen anticossos.
vols dir que cal pensar tant?
Segons els governs, no.
Els que governen son uns cínics, amb molt poques excepcions hi ha pocs governants clars. Abans de que passes tot això els serveis d'intel·ligència advertien que calia suspendre tots els vols amb la xina, van fer cas omís fins que tot es va descontrolar.Tot es pels dinersAra es vola anar convivint amb això i només es pot fer amb vacunes fins trobar un altre solucióen fi, prefereixo dedicar-me a les meves coses, vull dir que ja m'és igual tot |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
Pasaport covid = Carnet acreditatiu per a poder expandir la malaltia legalment i lliure de culpa.No és una vacuna.No evita la infecció.No evita la transmissióNo tots han rebut ARNNo tots han rebut la mateixa dosi ARNMúltiples efectes adversos immediats.Desconeguts efectes adversos a llarg termini.Beneficis: Carnet acreditatiu per a poder expandir la malaltia legalment i lliure de culpa. |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
tens un llenguatge un pel estrafalari, jo duc com unes 30 vacunes diferents, es normal? que no viatges?Hi ha molts països que si no tens les vacunes en regle no pots entrar
Alguna d'aquestes 30 també era per fascicles?
La majoria de les obligatories ho son, sí. Hepatitis B són 3 dosis, com la poliomelitis i el pneumococ, varicela i sarampió diria que son dos. |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
tens un llenguatge un pel estrafalari, jo duc com unes 30 vacunes diferents, es normal? que no viatges?Hi ha molts països que si no tens les vacunes en regle no pots entrar
Alguna d'aquestes 30 també era per fascicles?
La triple vírica (2 dosis), l’hexavalent (5 dosis), la del pneumococ (3), el meningococ (4), i puc seguir. Dóna un cop d’ull a la carta de vacunació pediàtrica del CatSalut.
Pot ser que de rotavirus n'hi hagi un parell? Parlo de memòria. |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
tens un llenguatge un pel estrafalari, jo duc com unes 30 vacunes diferents, es normal? que no viatges?Hi ha molts països que si no tens les vacunes en regle no pots entrar
Alguna d'aquestes 30 també era per fascicles?
La majoria.
Periodicitat equivalent a les actuals? Pregunto perquè ho desconec.
Ja t'han respost avall. Si vols saber els tempos concrets mira el calendari infantil, que tinc el fill dormint sobre el meu braç esquerre i prou feina tinc a escriure... |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
tens un llenguatge un pel estrafalari, jo duc com unes 30 vacunes diferents, es normal? que no viatges?Hi ha molts països que si no tens les vacunes en regle no pots entrar
Alguna d'aquestes 30 també era per fascicles?
La majoria.
Periodicitat equivalent a les actuals? Pregunto perquè ho desconec.
L’hexavalent. Dos mesos entre les dosis 1 i 2, i set mesos entre la 2 i la 3. |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
Verí el que tens tu al cap.
https://i.imgur.com/55sVGYu.mp4
Jo et poso dades i tu em poses un vídeo de merda. Si no tens arguments calla que faràs menys el ridícul.
Jo et poso un vídeo que no és cap merda. Tot al contrari. I no cal dir que té més força argumentativa que el teu merda de gràfic amb dades més falses que l'Aragonès. |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
tens un llenguatge un pel estrafalari, jo duc com unes 30 vacunes diferents, es normal? que no viatges?Hi ha molts països que si no tens les vacunes en regle no pots entrar
Alguna d'aquestes 30 també era per fascicles?
si vas a l'india o al sudan potser entendràs algunes coses, com que ells viuen en la merda estan immunitzats, però a nosaltres qualsevol cosa ens mata |
Poseu aquest enllaç al mòbil i en teoria us dóna un codi QR vàlid. No he comprovat si realment és vàlid.https://ciudadanoken.info/qr/certificadoqr.htmlUna altra opció és fer boicot a qualsevol establiment col.laboracionista. És la meva preferida. Que s'arruïnin d'una vegada.
Verí el que tens tu al cap.
sis plau fons veridicas, no periodisticas ni interesades.
Aquest comentari s'ha de reescriure de dalt a baix.Si us plau (o sisplau) fonts verídiques, no periodístiques ni interessades.Què són, per a tu, les fonts verídiques? Això que penges a sota? |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
No. L'únic blindatge efectiu per a una llengua és que sigui l'única llengua oficial. |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
Tal qual...
No teníem cobertura legal per aplicar la immersió? I ara resulta que no era cert, que la llei era tan interpretable que fins i tot fer el contrari era ben legal?
Jo hi trauria els interrogants. La immersió lingüística no era llei...
La Llei era la de normalització lingüística, però llavors per què s'han estat utilitzant els termes 'immersió' o 'llengua vehicular' quan no apareixen escrits a la llei (o jo no els sé veure)?
És més, per què ens assabentem ara, el 2021, que tot plegat era mentida?
Doncs no n'estic segur. Per què?
Pel mateix motiu que ara, de cop i volta, ens alarmem perquè el català està desapareixent... |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
Article de fa un any sobre aquesta qüestió:JxCat i ERC s’enganxen per blindar el català a l’escola Junts posa en dubte que l’esmena que ERC negocia a la llei espanyola garanteixi el català com a llengua vehicular La republicana Bassa, ponent de l’esmena, acusa Junts de dir “falsedats”Vist des del nou punt de vista, és un broma més, tot plegat...
D'aquí n'he tret més suc. Ara actualitzo el fil. |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
Tal qual...
No teníem cobertura legal per aplicar la immersió? I ara resulta que no era cert, que la llei era tan interpretable que fins i tot fer el contrari era ben legal?
Jo hi trauria els interrogants. La immersió lingüística no era llei...
La Llei era la de normalització lingüística, però llavors per què s'han estat utilitzant els termes 'immersió' o 'llengua vehicular' quan no apareixen escrits a la llei (o jo no els sé veure)?
És més, per què ens assabentem ara, el 2021, que tot plegat era mentida?
Doncs no n'estic segur. Per què?
Mira el fil actualitzat. |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
Passo a destacar que tot plegat indica que la magnitud de la tragèdia de la sentència del Suprem espanyol és molt més grossa. I que té molta més importància de la que alguns li estan donant.
La magnitud de la tragèdia no és pas la sentència espanyola, sino l'engany en què hem viscut tan feliçment durant tants anys...
Exacte. Ara hem vist tots que l'emperador anava sense roba. |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
Immersio linguistica, o com fer que casi tots el sapiguen escriure pero pocs el parlin a la vida real. |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
Tal qual...
No teníem cobertura legal per aplicar la immersió? I ara resulta que no era cert, que la llei era tan interpretable que fins i tot fer el contrari era ben legal?
A més, la mateixa llei impossibilita la creació de diverses xarxes escolars segons la llengua (article 14.5.a):Article 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.
4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. Això, malgrat que formava part de l'articulat de la llei, no s'ha respectat mai...
Perquè precisament una part considerable dels professors ha demostrat o no tenir prou nivell per a fer les classes en català o no tenir prou fermesa per a mantenir el català en interaccions bilingües amb els alumnes. Dit d'una altra manera: s'ha començat la casa per la teulada. |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
Si com a país fossim astuts -no és el cas-, això ens obriria la porta a aplicar amb mà de ferro la immersió, passant del 40% i escaig actual (segons estudi del Departament) al 75% REAL, servint-nos d'una sentència facilitada pel propi espanyolisme.https://t.co/SbRAO1tUu0— Quim Eloy) November 23, 2021 |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
Tal qual...
No teníem cobertura legal per aplicar la immersió? I ara resulta que no era cert, que la llei era tan interpretable que fins i tot fer el contrari era ben legal?
Jo hi trauria els interrogants. La immersió lingüística no era llei...
La Llei era la de normalització lingüística, però llavors per què s'han estat utilitzant els termes 'immersió' o 'llengua vehicular' quan no apareixen escrits a la llei (o jo no els sé veure)?
Entenc que tot plegat era un eslogan. Es cercava amagar que la llei era molt fràgil perquè els castellans residents a Catalunya no inundessin amb reclamacions/denúncies l'administració i eliminessin els llocs on, a la pràctica, es feia la immersió. Llavors entenc que el que ha passat ara tard o d'hora anava a passar, i encara sort que no ens han encolomat el 50% de castellà. |
Arran d'una conversa amb n'Indercomuner en aquest fil, trobo rellevant esclarir aquest assumpte. Fins on sé, la llei en la que es basa la immersió és la llei de normalització lingüística a Catalunya de 1983 i la llei d'educació de Catalunya del 2009; si podeu, feu-ne un cop d'ull vosaltres mateixos.Respecte a la Llei de normalització lingüística, després d'una llegida ràpida, trobo que no només no garanteix la immersió, sinó que és totalment contrària a la pròpia normalització lingüística. Vegem-ne uns extractes.Al primer article de la secció referent a l'ensenyament, es diu:ARTICLE 141. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament en tots els nivells educatius. 2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui. 3. La llengua catalana i la llengua castellana han d'ésser ensenyades obligatòriament a tots els nivells i els graus de l'ensenyament no universitari. 4. Tots els infants de Catalunya, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. 5. L'Administració ha de prendre les mesures convenients perquè: a) els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua; b) la llengua catalana sigui emprada progressivament a mesura que tots els alumnes la vagin dominant.Enlloc no es parla del català com a llengua vehicular en l'ensenyament. Certament el que hi he vist clarament en favor del català a l'escola és a l'article 2, on sí que especifica que existeix el dret a rebre educació en català:ARTICLE 2El català és la llengua pròpia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes públics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: [...] rebre l'ensenyament en català.Tanmateix em sembla paper mullat, potser amb l'assignatura de català ja es podria considerar 'cobert'. O potser no caldria que hi hagués res de català enlloc, ja que és quelcom opcional (entenc que has de tenir la possibilitat de rebre aquest ensenyament en català si el demanes, si no doncs bé).Per cert, fins ara sembla que l'ús del castellà ja estava blindat als 'centres d'educació superior', ja que segons aquest l'article 16 es diu:ARTICLE 161. En els centres d'ensenyament superior els professors i els alumnes tenen dret a expressar-se en cada cas, de paraula o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin.Ara passem a la Llei d'educació. L'article que fa referència a la llengua catalana com a llengua vehicular és l'article 11. L'enganxo íntegre:ARTICLE 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. 2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14. 3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.Aquí s'usa el terme 'normalment'. D'aquí com a molt es desprèn que el català ha de ser majoritari (en el total d'un curs? en el total del centre? en el conjunt dels centres educatius?), però res més.Però aquí ve la part que trobo més sucosa al meu parer, l'article 15, titulat 'Programes d’immersió lingüística'. El punt 1 d'aquest diu:1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d’ensenyament del castellà.És a dir, es donaria carta blanca per usar tant català com es creiés necessari. Tanmateix, degut a les lleis anteriors, sembla quelcom molt fràgil. Per exemple, queda en conflicte amb gran part de l'esmentat anteriorment i podria saltar pels aires si alguna família demana l'escolarització en castellà. Entenc que en aquest cas és quan els jutges decideixen.
Això demana un Correllengua de protesta amb xocolatada |
Salvar el català o salvar Pedro Sánchez?La llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirantEl desembre de l’any passat, per primera vegada, una sentència del TSJC reconeixia el govern espanyol com a autoritat competent per a regular el règim lingüístic a Catalunya i obligava la Generalitat que, pel cap baix, el 25% de les classes es fessen en espanyol. En aquell moment, el conseller Josep Bargalló va reaccionar afirmant que la sentència no tindria “cap conseqüència” perquè una volta entràs en vigor la nova llei d’educació espanyola, la LOMLOE –coneguda popularment per llei Celaá–, la deixaria sense efecte. D’acord amb aquest argument, ERC va votar a Madrid a favor de la llei. En aquella votació, la diputada Montse Bassa va assegurar que la LOMLOE blindava sens dubte la immersió lingüística, perquè ERC havia aconseguit de negociar amb el govern espanyol que s’hi suprimís la frase que deia: “El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars.” La llei es va aprovar pels pèls, literalment. Va anar d’un sol vot, de manera que es pot dir que ERC va salvar el govern del PSOE i Podem d’una derrota política que hauria estat molt i molt important. I això que, arran de les crítiques rebudes per la dreta, la ministra va assegurar davant el ple, tan bon punt va ser aprovada la llei, que blindava la presència de la llengua espanyola en el sistema escolar català. En aquell moment, a les files d’ERC van llevar importància a aquestes declaracions, que qualificaren de “escenificació”.En tot aquest procés, VilaWeb ha estat molt contundent en la informació, una contundència en què he de dir que ens hem trobat pràcticament sols i que ens ha fet rebre molts atacs, però que precisament avui vull reivindicar d’una manera especial. I posaré d’exemple aquest article d’Ot Bou, del mes de març passat, que no crec que ningú puga qualificar avui d’ambigu: “Per què és mentida que la llei Celaá blindava la immersió i per què el PSOE ja ho sabia?”Aquest article es va publicar quan dues sentències més ja havien desmentit que la del desembre no tindria “cap conseqüència”. Dues sentències que, per si encara n’hi havia cap dubte, al·ludien directament a l’esmena d’Esquerra Republicana: “L’obligatorietat que el castellà sigui la llengua vehicular a l’ensenyament deriva directament de la Constitució, i per això la modificació operada per la Llei Orgànica 3/2020 [la llei Celaá] de la disposició addicional trenta-vuitena de la LOE no afecta l’estatus del castellà com a llengua vehicular.” Més clar, l’aigua.Malgrat això, el Departament d’Ensenyament va tornar a reaccionar dient que, segons el que estableix la llei d’educació de Catalunya, “correspon a la Generalitat la competència sobre el tractament de les llengües i la immersió lingüística a l’escola” i que, per tant, no passaria res de res. Passava per alt que la sentència del TSJC deia la contrària: “No hi pot haver cap dubte sobre la competència de l’administració de l’estat […] en allò que es refereix a la utilització vehicular de les llengües oficials.”El cas és que finalment ahir van comparèixer d’urgència els consellers Josep Gonzàlez-Cambray i Natàlia Garriga. I el to, ara sí, havia canviat. Allò que fa un any, segons l’expressió del conseller Josep Bargalló, no havia de tenir “cap conseqüència” esdevingué ahir en veu del conseller d’educació “un greu atac a l’escola catalana per un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat dels centres educatius”.Vist aquest recorregut cronològic, crec que és lògic de dir que tenim el dret de demanar-nos per què ERC va salvar Pedro Sánchez en aquella votació tan important. Hi ha dues explicacions possibles.La primera és que ells es van creure, efectivament, que amb aquella negociació blindaven el català. I si l’explicació fos aquesta ara seria l’hora de reconèixer que el seu nivell de comprensió d’allò que feien en aquell moment era molt baix. Clarament equivocat, cosa que en política és greu. I això encara no explicaria com és que no van voler escoltar de cap manera els advertiments –alguns, molt contundents– del PDECat, Junts i la CUP, partits que es van abstenir, com es van abstenir també Bildu i el BNG –només Compromís va coincidir aquell dia amb ERC.I l’altra explicació possible, que podria ser complementària de la primera, és que els republicans van decidir de votar-hi favorablement, desmarcant-se de tots els altres grups independentistes, perquè en la seua decisió va pesar també la necessitat d’evitar que el govern de coalició entre els socialistes i Unides-Podem sofrís una derrota política que hauria estat molt greu per al primer ministre Sánchez.Només ells deuen saber, indiscutiblement, què va passar, però la realitat, un any després, és innegable: la llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirant. Ahir, de fet, Gabriel Rufian va anunciar el suport al pressupost del govern espanyol en canvi d’unes altres promeses, també sobre la llengua, que em fa l’efecte que d’ací a un any podrem demostrar, en un article semblant a aquest d’avui, que no són què semblen.Finalment, més enllà de la qüestió estrictament política, us demane per favor que em deixeu afegir un parell de comentaris generals molt curts. Primer: la llengua, qualsevol llengua, no és un cromo que es bescanvia, sinó un dret bàsic. I el segon: un país perilla greument d’escolar-se per l’aigüera si perd el rigor, si els polítics es dediquen impúdicament a fer jocs malabars. I si la premsa, les associacions o la societat civil callem o fem veure que ens empassem els malabarismes. Siga per necessitat, siga per afinitat política o fanatisme o siga per por que la maquinària partidista ens organitze una campanya d’assetjament inventant-se que som allò que no som, com les que nosaltres hem aguantat estoicament aquests dotze mesos. Simplement, aquest no és el camí. De cap manera.https://www.vilaweb.cat/noticies/salvar-el-catala-o-salvar-pedro-sanchez/
La LOMLOE NO fixa quotes de castellà. La LOMLOE BLINDA el català com a llengua vehicular. El TSJC FA el que sempre ha fet: anticatalanisme. El TC NO impugna la immersió. El Govern CONTINUARÀ aplicant la Llei Educativa Catalana.La resta ÉS intoxicació.— Gabriel Rufián Nil) March 29, 2021
El Gabriel Rufián, piulant en català? Increïble!
Aquesta sentència per a ell és una putada.Ara haurà de fer un 75% de les piulades en català.
Un esforç colossal. En serà capaç? |
Salvar el català o salvar Pedro Sánchez?La llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirantEl desembre de l’any passat, per primera vegada, una sentència del TSJC reconeixia el govern espanyol com a autoritat competent per a regular el règim lingüístic a Catalunya i obligava la Generalitat que, pel cap baix, el 25% de les classes es fessen en espanyol. En aquell moment, el conseller Josep Bargalló va reaccionar afirmant que la sentència no tindria “cap conseqüència” perquè una volta entràs en vigor la nova llei d’educació espanyola, la LOMLOE –coneguda popularment per llei Celaá–, la deixaria sense efecte. D’acord amb aquest argument, ERC va votar a Madrid a favor de la llei. En aquella votació, la diputada Montse Bassa va assegurar que la LOMLOE blindava sens dubte la immersió lingüística, perquè ERC havia aconseguit de negociar amb el govern espanyol que s’hi suprimís la frase que deia: “El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars.” La llei es va aprovar pels pèls, literalment. Va anar d’un sol vot, de manera que es pot dir que ERC va salvar el govern del PSOE i Podem d’una derrota política que hauria estat molt i molt important. I això que, arran de les crítiques rebudes per la dreta, la ministra va assegurar davant el ple, tan bon punt va ser aprovada la llei, que blindava la presència de la llengua espanyola en el sistema escolar català. En aquell moment, a les files d’ERC van llevar importància a aquestes declaracions, que qualificaren de “escenificació”.En tot aquest procés, VilaWeb ha estat molt contundent en la informació, una contundència en què he de dir que ens hem trobat pràcticament sols i que ens ha fet rebre molts atacs, però que precisament avui vull reivindicar d’una manera especial. I posaré d’exemple aquest article d’Ot Bou, del mes de març passat, que no crec que ningú puga qualificar avui d’ambigu: “Per què és mentida que la llei Celaá blindava la immersió i per què el PSOE ja ho sabia?”Aquest article es va publicar quan dues sentències més ja havien desmentit que la del desembre no tindria “cap conseqüència”. Dues sentències que, per si encara n’hi havia cap dubte, al·ludien directament a l’esmena d’Esquerra Republicana: “L’obligatorietat que el castellà sigui la llengua vehicular a l’ensenyament deriva directament de la Constitució, i per això la modificació operada per la Llei Orgànica 3/2020 [la llei Celaá] de la disposició addicional trenta-vuitena de la LOE no afecta l’estatus del castellà com a llengua vehicular.” Més clar, l’aigua.Malgrat això, el Departament d’Ensenyament va tornar a reaccionar dient que, segons el que estableix la llei d’educació de Catalunya, “correspon a la Generalitat la competència sobre el tractament de les llengües i la immersió lingüística a l’escola” i que, per tant, no passaria res de res. Passava per alt que la sentència del TSJC deia la contrària: “No hi pot haver cap dubte sobre la competència de l’administració de l’estat […] en allò que es refereix a la utilització vehicular de les llengües oficials.”El cas és que finalment ahir van comparèixer d’urgència els consellers Josep Gonzàlez-Cambray i Natàlia Garriga. I el to, ara sí, havia canviat. Allò que fa un any, segons l’expressió del conseller Josep Bargalló, no havia de tenir “cap conseqüència” esdevingué ahir en veu del conseller d’educació “un greu atac a l’escola catalana per un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat dels centres educatius”.Vist aquest recorregut cronològic, crec que és lògic de dir que tenim el dret de demanar-nos per què ERC va salvar Pedro Sánchez en aquella votació tan important. Hi ha dues explicacions possibles.La primera és que ells es van creure, efectivament, que amb aquella negociació blindaven el català. I si l’explicació fos aquesta ara seria l’hora de reconèixer que el seu nivell de comprensió d’allò que feien en aquell moment era molt baix. Clarament equivocat, cosa que en política és greu. I això encara no explicaria com és que no van voler escoltar de cap manera els advertiments –alguns, molt contundents– del PDECat, Junts i la CUP, partits que es van abstenir, com es van abstenir també Bildu i el BNG –només Compromís va coincidir aquell dia amb ERC.I l’altra explicació possible, que podria ser complementària de la primera, és que els republicans van decidir de votar-hi favorablement, desmarcant-se de tots els altres grups independentistes, perquè en la seua decisió va pesar també la necessitat d’evitar que el govern de coalició entre els socialistes i Unides-Podem sofrís una derrota política que hauria estat molt greu per al primer ministre Sánchez.Només ells deuen saber, indiscutiblement, què va passar, però la realitat, un any després, és innegable: la llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirant. Ahir, de fet, Gabriel Rufian va anunciar el suport al pressupost del govern espanyol en canvi d’unes altres promeses, també sobre la llengua, que em fa l’efecte que d’ací a un any podrem demostrar, en un article semblant a aquest d’avui, que no són què semblen.Finalment, més enllà de la qüestió estrictament política, us demane per favor que em deixeu afegir un parell de comentaris generals molt curts. Primer: la llengua, qualsevol llengua, no és un cromo que es bescanvia, sinó un dret bàsic. I el segon: un país perilla greument d’escolar-se per l’aigüera si perd el rigor, si els polítics es dediquen impúdicament a fer jocs malabars. I si la premsa, les associacions o la societat civil callem o fem veure que ens empassem els malabarismes. Siga per necessitat, siga per afinitat política o fanatisme o siga per por que la maquinària partidista ens organitze una campanya d’assetjament inventant-se que som allò que no som, com les que nosaltres hem aguantat estoicament aquests dotze mesos. Simplement, aquest no és el camí. De cap manera.https://www.vilaweb.cat/noticies/salvar-el-catala-o-salvar-pedro-sanchez/
Quan vulgueu parlem MOLT TRANQUIL·LAMENT del paper d’ERC el desembre passat sortint a dir que tots tranquils amb això perquè la immersió quedava blindada amb la llei Celaá. https://t.co/7ynkTDV9FQ— Manel Vidal Boix Remedios) November 23, 2021 |
Salvar el català o salvar Pedro Sánchez?La llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirantEl desembre de l’any passat, per primera vegada, una sentència del TSJC reconeixia el govern espanyol com a autoritat competent per a regular el règim lingüístic a Catalunya i obligava la Generalitat que, pel cap baix, el 25% de les classes es fessen en espanyol. En aquell moment, el conseller Josep Bargalló va reaccionar afirmant que la sentència no tindria “cap conseqüència” perquè una volta entràs en vigor la nova llei d’educació espanyola, la LOMLOE –coneguda popularment per llei Celaá–, la deixaria sense efecte. D’acord amb aquest argument, ERC va votar a Madrid a favor de la llei. En aquella votació, la diputada Montse Bassa va assegurar que la LOMLOE blindava sens dubte la immersió lingüística, perquè ERC havia aconseguit de negociar amb el govern espanyol que s’hi suprimís la frase que deia: “El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars.” La llei es va aprovar pels pèls, literalment. Va anar d’un sol vot, de manera que es pot dir que ERC va salvar el govern del PSOE i Podem d’una derrota política que hauria estat molt i molt important. I això que, arran de les crítiques rebudes per la dreta, la ministra va assegurar davant el ple, tan bon punt va ser aprovada la llei, que blindava la presència de la llengua espanyola en el sistema escolar català. En aquell moment, a les files d’ERC van llevar importància a aquestes declaracions, que qualificaren de “escenificació”.En tot aquest procés, VilaWeb ha estat molt contundent en la informació, una contundència en què he de dir que ens hem trobat pràcticament sols i que ens ha fet rebre molts atacs, però que precisament avui vull reivindicar d’una manera especial. I posaré d’exemple aquest article d’Ot Bou, del mes de març passat, que no crec que ningú puga qualificar avui d’ambigu: “Per què és mentida que la llei Celaá blindava la immersió i per què el PSOE ja ho sabia?”Aquest article es va publicar quan dues sentències més ja havien desmentit que la del desembre no tindria “cap conseqüència”. Dues sentències que, per si encara n’hi havia cap dubte, al·ludien directament a l’esmena d’Esquerra Republicana: “L’obligatorietat que el castellà sigui la llengua vehicular a l’ensenyament deriva directament de la Constitució, i per això la modificació operada per la Llei Orgànica 3/2020 [la llei Celaá] de la disposició addicional trenta-vuitena de la LOE no afecta l’estatus del castellà com a llengua vehicular.” Més clar, l’aigua.Malgrat això, el Departament d’Ensenyament va tornar a reaccionar dient que, segons el que estableix la llei d’educació de Catalunya, “correspon a la Generalitat la competència sobre el tractament de les llengües i la immersió lingüística a l’escola” i que, per tant, no passaria res de res. Passava per alt que la sentència del TSJC deia la contrària: “No hi pot haver cap dubte sobre la competència de l’administració de l’estat […] en allò que es refereix a la utilització vehicular de les llengües oficials.”El cas és que finalment ahir van comparèixer d’urgència els consellers Josep Gonzàlez-Cambray i Natàlia Garriga. I el to, ara sí, havia canviat. Allò que fa un any, segons l’expressió del conseller Josep Bargalló, no havia de tenir “cap conseqüència” esdevingué ahir en veu del conseller d’educació “un greu atac a l’escola catalana per un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat dels centres educatius”.Vist aquest recorregut cronològic, crec que és lògic de dir que tenim el dret de demanar-nos per què ERC va salvar Pedro Sánchez en aquella votació tan important. Hi ha dues explicacions possibles.La primera és que ells es van creure, efectivament, que amb aquella negociació blindaven el català. I si l’explicació fos aquesta ara seria l’hora de reconèixer que el seu nivell de comprensió d’allò que feien en aquell moment era molt baix. Clarament equivocat, cosa que en política és greu. I això encara no explicaria com és que no van voler escoltar de cap manera els advertiments –alguns, molt contundents– del PDECat, Junts i la CUP, partits que es van abstenir, com es van abstenir també Bildu i el BNG –només Compromís va coincidir aquell dia amb ERC.I l’altra explicació possible, que podria ser complementària de la primera, és que els republicans van decidir de votar-hi favorablement, desmarcant-se de tots els altres grups independentistes, perquè en la seua decisió va pesar també la necessitat d’evitar que el govern de coalició entre els socialistes i Unides-Podem sofrís una derrota política que hauria estat molt greu per al primer ministre Sánchez.Només ells deuen saber, indiscutiblement, què va passar, però la realitat, un any després, és innegable: la llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirant. Ahir, de fet, Gabriel Rufian va anunciar el suport al pressupost del govern espanyol en canvi d’unes altres promeses, també sobre la llengua, que em fa l’efecte que d’ací a un any podrem demostrar, en un article semblant a aquest d’avui, que no són què semblen.Finalment, més enllà de la qüestió estrictament política, us demane per favor que em deixeu afegir un parell de comentaris generals molt curts. Primer: la llengua, qualsevol llengua, no és un cromo que es bescanvia, sinó un dret bàsic. I el segon: un país perilla greument d’escolar-se per l’aigüera si perd el rigor, si els polítics es dediquen impúdicament a fer jocs malabars. I si la premsa, les associacions o la societat civil callem o fem veure que ens empassem els malabarismes. Siga per necessitat, siga per afinitat política o fanatisme o siga per por que la maquinària partidista ens organitze una campanya d’assetjament inventant-se que som allò que no som, com les que nosaltres hem aguantat estoicament aquests dotze mesos. Simplement, aquest no és el camí. De cap manera.https://www.vilaweb.cat/noticies/salvar-el-catala-o-salvar-pedro-sanchez/
ERC és la marca blanca pseudosobiranista del PSOE. |
Salvar el català o salvar Pedro Sánchez?La llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirantEl desembre de l’any passat, per primera vegada, una sentència del TSJC reconeixia el govern espanyol com a autoritat competent per a regular el règim lingüístic a Catalunya i obligava la Generalitat que, pel cap baix, el 25% de les classes es fessen en espanyol. En aquell moment, el conseller Josep Bargalló va reaccionar afirmant que la sentència no tindria “cap conseqüència” perquè una volta entràs en vigor la nova llei d’educació espanyola, la LOMLOE –coneguda popularment per llei Celaá–, la deixaria sense efecte. D’acord amb aquest argument, ERC va votar a Madrid a favor de la llei. En aquella votació, la diputada Montse Bassa va assegurar que la LOMLOE blindava sens dubte la immersió lingüística, perquè ERC havia aconseguit de negociar amb el govern espanyol que s’hi suprimís la frase que deia: “El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars.” La llei es va aprovar pels pèls, literalment. Va anar d’un sol vot, de manera que es pot dir que ERC va salvar el govern del PSOE i Podem d’una derrota política que hauria estat molt i molt important. I això que, arran de les crítiques rebudes per la dreta, la ministra va assegurar davant el ple, tan bon punt va ser aprovada la llei, que blindava la presència de la llengua espanyola en el sistema escolar català. En aquell moment, a les files d’ERC van llevar importància a aquestes declaracions, que qualificaren de “escenificació”.En tot aquest procés, VilaWeb ha estat molt contundent en la informació, una contundència en què he de dir que ens hem trobat pràcticament sols i que ens ha fet rebre molts atacs, però que precisament avui vull reivindicar d’una manera especial. I posaré d’exemple aquest article d’Ot Bou, del mes de març passat, que no crec que ningú puga qualificar avui d’ambigu: “Per què és mentida que la llei Celaá blindava la immersió i per què el PSOE ja ho sabia?”Aquest article es va publicar quan dues sentències més ja havien desmentit que la del desembre no tindria “cap conseqüència”. Dues sentències que, per si encara n’hi havia cap dubte, al·ludien directament a l’esmena d’Esquerra Republicana: “L’obligatorietat que el castellà sigui la llengua vehicular a l’ensenyament deriva directament de la Constitució, i per això la modificació operada per la Llei Orgànica 3/2020 [la llei Celaá] de la disposició addicional trenta-vuitena de la LOE no afecta l’estatus del castellà com a llengua vehicular.” Més clar, l’aigua.Malgrat això, el Departament d’Ensenyament va tornar a reaccionar dient que, segons el que estableix la llei d’educació de Catalunya, “correspon a la Generalitat la competència sobre el tractament de les llengües i la immersió lingüística a l’escola” i que, per tant, no passaria res de res. Passava per alt que la sentència del TSJC deia la contrària: “No hi pot haver cap dubte sobre la competència de l’administració de l’estat […] en allò que es refereix a la utilització vehicular de les llengües oficials.”El cas és que finalment ahir van comparèixer d’urgència els consellers Josep Gonzàlez-Cambray i Natàlia Garriga. I el to, ara sí, havia canviat. Allò que fa un any, segons l’expressió del conseller Josep Bargalló, no havia de tenir “cap conseqüència” esdevingué ahir en veu del conseller d’educació “un greu atac a l’escola catalana per un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat dels centres educatius”.Vist aquest recorregut cronològic, crec que és lògic de dir que tenim el dret de demanar-nos per què ERC va salvar Pedro Sánchez en aquella votació tan important. Hi ha dues explicacions possibles.La primera és que ells es van creure, efectivament, que amb aquella negociació blindaven el català. I si l’explicació fos aquesta ara seria l’hora de reconèixer que el seu nivell de comprensió d’allò que feien en aquell moment era molt baix. Clarament equivocat, cosa que en política és greu. I això encara no explicaria com és que no van voler escoltar de cap manera els advertiments –alguns, molt contundents– del PDECat, Junts i la CUP, partits que es van abstenir, com es van abstenir també Bildu i el BNG –només Compromís va coincidir aquell dia amb ERC.I l’altra explicació possible, que podria ser complementària de la primera, és que els republicans van decidir de votar-hi favorablement, desmarcant-se de tots els altres grups independentistes, perquè en la seua decisió va pesar també la necessitat d’evitar que el govern de coalició entre els socialistes i Unides-Podem sofrís una derrota política que hauria estat molt greu per al primer ministre Sánchez.Només ells deuen saber, indiscutiblement, què va passar, però la realitat, un any després, és innegable: la llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirant. Ahir, de fet, Gabriel Rufian va anunciar el suport al pressupost del govern espanyol en canvi d’unes altres promeses, també sobre la llengua, que em fa l’efecte que d’ací a un any podrem demostrar, en un article semblant a aquest d’avui, que no són què semblen.Finalment, més enllà de la qüestió estrictament política, us demane per favor que em deixeu afegir un parell de comentaris generals molt curts. Primer: la llengua, qualsevol llengua, no és un cromo que es bescanvia, sinó un dret bàsic. I el segon: un país perilla greument d’escolar-se per l’aigüera si perd el rigor, si els polítics es dediquen impúdicament a fer jocs malabars. I si la premsa, les associacions o la societat civil callem o fem veure que ens empassem els malabarismes. Siga per necessitat, siga per afinitat política o fanatisme o siga per por que la maquinària partidista ens organitze una campanya d’assetjament inventant-se que som allò que no som, com les que nosaltres hem aguantat estoicament aquests dotze mesos. Simplement, aquest no és el camí. De cap manera.https://www.vilaweb.cat/noticies/salvar-el-catala-o-salvar-pedro-sanchez/
La LOMLOE NO fixa quotes de castellà. La LOMLOE BLINDA el català com a llengua vehicular. El TSJC FA el que sempre ha fet: anticatalanisme. El TC NO impugna la immersió. El Govern CONTINUARÀ aplicant la Llei Educativa Catalana.La resta ÉS intoxicació.— Gabriel Rufián Aina) March 29, 2021
El Gabriel Rufián, piulant en català? Increïble!
Aquesta sentència per a ell és una putada.Ara haurà de fer un 75% de les piulades en català.
No, no. I aquí hi ha la trampa. Continuant amb el símil, ara haurà de fer COM A MÍNIM un 25% de les piulades en espanyol… |
Salvar el català o salvar Pedro Sánchez?La llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirantEl desembre de l’any passat, per primera vegada, una sentència del TSJC reconeixia el govern espanyol com a autoritat competent per a regular el règim lingüístic a Catalunya i obligava la Generalitat que, pel cap baix, el 25% de les classes es fessen en espanyol. En aquell moment, el conseller Josep Bargalló va reaccionar afirmant que la sentència no tindria “cap conseqüència” perquè una volta entràs en vigor la nova llei d’educació espanyola, la LOMLOE –coneguda popularment per llei Celaá–, la deixaria sense efecte. D’acord amb aquest argument, ERC va votar a Madrid a favor de la llei. En aquella votació, la diputada Montse Bassa va assegurar que la LOMLOE blindava sens dubte la immersió lingüística, perquè ERC havia aconseguit de negociar amb el govern espanyol que s’hi suprimís la frase que deia: “El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars.” La llei es va aprovar pels pèls, literalment. Va anar d’un sol vot, de manera que es pot dir que ERC va salvar el govern del PSOE i Podem d’una derrota política que hauria estat molt i molt important. I això que, arran de les crítiques rebudes per la dreta, la ministra va assegurar davant el ple, tan bon punt va ser aprovada la llei, que blindava la presència de la llengua espanyola en el sistema escolar català. En aquell moment, a les files d’ERC van llevar importància a aquestes declaracions, que qualificaren de “escenificació”.En tot aquest procés, VilaWeb ha estat molt contundent en la informació, una contundència en què he de dir que ens hem trobat pràcticament sols i que ens ha fet rebre molts atacs, però que precisament avui vull reivindicar d’una manera especial. I posaré d’exemple aquest article d’Ot Bou, del mes de març passat, que no crec que ningú puga qualificar avui d’ambigu: “Per què és mentida que la llei Celaá blindava la immersió i per què el PSOE ja ho sabia?”Aquest article es va publicar quan dues sentències més ja havien desmentit que la del desembre no tindria “cap conseqüència”. Dues sentències que, per si encara n’hi havia cap dubte, al·ludien directament a l’esmena d’Esquerra Republicana: “L’obligatorietat que el castellà sigui la llengua vehicular a l’ensenyament deriva directament de la Constitució, i per això la modificació operada per la Llei Orgànica 3/2020 [la llei Celaá] de la disposició addicional trenta-vuitena de la LOE no afecta l’estatus del castellà com a llengua vehicular.” Més clar, l’aigua.Malgrat això, el Departament d’Ensenyament va tornar a reaccionar dient que, segons el que estableix la llei d’educació de Catalunya, “correspon a la Generalitat la competència sobre el tractament de les llengües i la immersió lingüística a l’escola” i que, per tant, no passaria res de res. Passava per alt que la sentència del TSJC deia la contrària: “No hi pot haver cap dubte sobre la competència de l’administració de l’estat […] en allò que es refereix a la utilització vehicular de les llengües oficials.”El cas és que finalment ahir van comparèixer d’urgència els consellers Josep Gonzàlez-Cambray i Natàlia Garriga. I el to, ara sí, havia canviat. Allò que fa un any, segons l’expressió del conseller Josep Bargalló, no havia de tenir “cap conseqüència” esdevingué ahir en veu del conseller d’educació “un greu atac a l’escola catalana per un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat dels centres educatius”.Vist aquest recorregut cronològic, crec que és lògic de dir que tenim el dret de demanar-nos per què ERC va salvar Pedro Sánchez en aquella votació tan important. Hi ha dues explicacions possibles.La primera és que ells es van creure, efectivament, que amb aquella negociació blindaven el català. I si l’explicació fos aquesta ara seria l’hora de reconèixer que el seu nivell de comprensió d’allò que feien en aquell moment era molt baix. Clarament equivocat, cosa que en política és greu. I això encara no explicaria com és que no van voler escoltar de cap manera els advertiments –alguns, molt contundents– del PDECat, Junts i la CUP, partits que es van abstenir, com es van abstenir també Bildu i el BNG –només Compromís va coincidir aquell dia amb ERC.I l’altra explicació possible, que podria ser complementària de la primera, és que els republicans van decidir de votar-hi favorablement, desmarcant-se de tots els altres grups independentistes, perquè en la seua decisió va pesar també la necessitat d’evitar que el govern de coalició entre els socialistes i Unides-Podem sofrís una derrota política que hauria estat molt greu per al primer ministre Sánchez.Només ells deuen saber, indiscutiblement, què va passar, però la realitat, un any després, és innegable: la llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirant. Ahir, de fet, Gabriel Rufian va anunciar el suport al pressupost del govern espanyol en canvi d’unes altres promeses, també sobre la llengua, que em fa l’efecte que d’ací a un any podrem demostrar, en un article semblant a aquest d’avui, que no són què semblen.Finalment, més enllà de la qüestió estrictament política, us demane per favor que em deixeu afegir un parell de comentaris generals molt curts. Primer: la llengua, qualsevol llengua, no és un cromo que es bescanvia, sinó un dret bàsic. I el segon: un país perilla greument d’escolar-se per l’aigüera si perd el rigor, si els polítics es dediquen impúdicament a fer jocs malabars. I si la premsa, les associacions o la societat civil callem o fem veure que ens empassem els malabarismes. Siga per necessitat, siga per afinitat política o fanatisme o siga per por que la maquinària partidista ens organitze una campanya d’assetjament inventant-se que som allò que no som, com les que nosaltres hem aguantat estoicament aquests dotze mesos. Simplement, aquest no és el camí. De cap manera.https://www.vilaweb.cat/noticies/salvar-el-catala-o-salvar-pedro-sanchez/
Puta ERC sempre kumpany
Hola mafiós erqui
Aquest és un troll dedicat a fer semblar subnormals els erquis.Cosa bastant innecessària, perquè els usuaris erquis ja ho demostren ells mateixos sense necessitat de trol·lejar.
Cert que s'assemblen tots plegats. Aquest i el Calmet els tinc com si fossin el mateix usuari. |
Salvar el català o salvar Pedro Sánchez?La llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirantEl desembre de l’any passat, per primera vegada, una sentència del TSJC reconeixia el govern espanyol com a autoritat competent per a regular el règim lingüístic a Catalunya i obligava la Generalitat que, pel cap baix, el 25% de les classes es fessen en espanyol. En aquell moment, el conseller Josep Bargalló va reaccionar afirmant que la sentència no tindria “cap conseqüència” perquè una volta entràs en vigor la nova llei d’educació espanyola, la LOMLOE –coneguda popularment per llei Celaá–, la deixaria sense efecte. D’acord amb aquest argument, ERC va votar a Madrid a favor de la llei. En aquella votació, la diputada Montse Bassa va assegurar que la LOMLOE blindava sens dubte la immersió lingüística, perquè ERC havia aconseguit de negociar amb el govern espanyol que s’hi suprimís la frase que deia: “El castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars.” La llei es va aprovar pels pèls, literalment. Va anar d’un sol vot, de manera que es pot dir que ERC va salvar el govern del PSOE i Podem d’una derrota política que hauria estat molt i molt important. I això que, arran de les crítiques rebudes per la dreta, la ministra va assegurar davant el ple, tan bon punt va ser aprovada la llei, que blindava la presència de la llengua espanyola en el sistema escolar català. En aquell moment, a les files d’ERC van llevar importància a aquestes declaracions, que qualificaren de “escenificació”.En tot aquest procés, VilaWeb ha estat molt contundent en la informació, una contundència en què he de dir que ens hem trobat pràcticament sols i que ens ha fet rebre molts atacs, però que precisament avui vull reivindicar d’una manera especial. I posaré d’exemple aquest article d’Ot Bou, del mes de març passat, que no crec que ningú puga qualificar avui d’ambigu: “Per què és mentida que la llei Celaá blindava la immersió i per què el PSOE ja ho sabia?”Aquest article es va publicar quan dues sentències més ja havien desmentit que la del desembre no tindria “cap conseqüència”. Dues sentències que, per si encara n’hi havia cap dubte, al·ludien directament a l’esmena d’Esquerra Republicana: “L’obligatorietat que el castellà sigui la llengua vehicular a l’ensenyament deriva directament de la Constitució, i per això la modificació operada per la Llei Orgànica 3/2020 [la llei Celaá] de la disposició addicional trenta-vuitena de la LOE no afecta l’estatus del castellà com a llengua vehicular.” Més clar, l’aigua.Malgrat això, el Departament d’Ensenyament va tornar a reaccionar dient que, segons el que estableix la llei d’educació de Catalunya, “correspon a la Generalitat la competència sobre el tractament de les llengües i la immersió lingüística a l’escola” i que, per tant, no passaria res de res. Passava per alt que la sentència del TSJC deia la contrària: “No hi pot haver cap dubte sobre la competència de l’administració de l’estat […] en allò que es refereix a la utilització vehicular de les llengües oficials.”El cas és que finalment ahir van comparèixer d’urgència els consellers Josep Gonzàlez-Cambray i Natàlia Garriga. I el to, ara sí, havia canviat. Allò que fa un any, segons l’expressió del conseller Josep Bargalló, no havia de tenir “cap conseqüència” esdevingué ahir en veu del conseller d’educació “un greu atac a l’escola catalana per un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat dels centres educatius”.Vist aquest recorregut cronològic, crec que és lògic de dir que tenim el dret de demanar-nos per què ERC va salvar Pedro Sánchez en aquella votació tan important. Hi ha dues explicacions possibles.La primera és que ells es van creure, efectivament, que amb aquella negociació blindaven el català. I si l’explicació fos aquesta ara seria l’hora de reconèixer que el seu nivell de comprensió d’allò que feien en aquell moment era molt baix. Clarament equivocat, cosa que en política és greu. I això encara no explicaria com és que no van voler escoltar de cap manera els advertiments –alguns, molt contundents– del PDECat, Junts i la CUP, partits que es van abstenir, com es van abstenir també Bildu i el BNG –només Compromís va coincidir aquell dia amb ERC.I l’altra explicació possible, que podria ser complementària de la primera, és que els republicans van decidir de votar-hi favorablement, desmarcant-se de tots els altres grups independentistes, perquè en la seua decisió va pesar també la necessitat d’evitar que el govern de coalició entre els socialistes i Unides-Podem sofrís una derrota política que hauria estat molt greu per al primer ministre Sánchez.Només ells deuen saber, indiscutiblement, què va passar, però la realitat, un any després, és innegable: la llei Celaá no ha blindat la immersió lingüística i el govern de Sánchez va tirant. Ahir, de fet, Gabriel Rufian va anunciar el suport al pressupost del govern espanyol en canvi d’unes altres promeses, també sobre la llengua, que em fa l’efecte que d’ací a un any podrem demostrar, en un article semblant a aquest d’avui, que no són què semblen.Finalment, més enllà de la qüestió estrictament política, us demane per favor que em deixeu afegir un parell de comentaris generals molt curts. Primer: la llengua, qualsevol llengua, no és un cromo que es bescanvia, sinó un dret bàsic. I el segon: un país perilla greument d’escolar-se per l’aigüera si perd el rigor, si els polítics es dediquen impúdicament a fer jocs malabars. I si la premsa, les associacions o la societat civil callem o fem veure que ens empassem els malabarismes. Siga per necessitat, siga per afinitat política o fanatisme o siga per por que la maquinària partidista ens organitze una campanya d’assetjament inventant-se que som allò que no som, com les que nosaltres hem aguantat estoicament aquests dotze mesos. Simplement, aquest no és el camí. De cap manera.https://www.vilaweb.cat/noticies/salvar-el-catala-o-salvar-pedro-sanchez/
Puta ERC sempre kumpany
Hola mafiós erqui
Hola, se t'han acabat els negatius avui? |
Gràcies per sacrificar la vostra vida deixant-vos injectar el Mengele-vaccí letal. Com que hem arribat al 80% de ciutadans inoculats, les nostres autoritats nazis no faran la potinga obligatòria com sí que han fet les autoritats nazis de països amb menys proporció de bens. Bé, suposo que l'acabaran fent obligatòria igualment, ganes no els en falten, però suposo que trigaran una mica més.Per agraïr-vos-ho us regalo aquesta flamant samarreta pel mòdic preu que trobareu aquí. GRÀCIES XAIS. Pensaré en vosaltres quan estigueu agonitzant d'un ictus, un càncer, un atac de cor o qualsevol dels efectes "secundaris"
Hòstia, no!! Si et plau, quan agonitzi no pensis en mi. Només em faltaria això: morir sabent que em tens al teu record. L'agonia se'm faria intolerable.
No pateixis per'xò.La samarreta la vols?
Prefereixo un xai de debò. O millor una cabra.
Inoculats? O els inocularàs tu mateix?
Innocular xais o cabres? Ho fa una meva amiga veterinària quan cal. Jo sóc més d'encular. Però ni xais ni cabres, que quedi clar.
Em deixes més tranquil. Ja miraré si et puc aconseguir una aital bestiola per un mòdic preu.
No cal. La podria aconseguir de franc. Tinc bons amics cabrers, per aquestes meves contrades.
Això són bons amics.Ja voldria jo que em regalessin una cabreta
Els cabrits creixen... |
Gràcies per sacrificar la vostra vida deixant-vos injectar el Mengele-vaccí letal. Com que hem arribat al 80% de ciutadans inoculats, les nostres autoritats nazis no faran la potinga obligatòria com sí que han fet les autoritats nazis de països amb menys proporció de bens. Bé, suposo que l'acabaran fent obligatòria igualment, ganes no els en falten, però suposo que trigaran una mica més.Per agraïr-vos-ho us regalo aquesta flamant samarreta pel mòdic preu que trobareu aquí. GRÀCIES XAIS. Pensaré en vosaltres quan estigueu agonitzant d'un ictus, un càncer, un atac de cor o qualsevol dels efectes "secundaris"
Hòstia, no!! Si et plau, quan agonitzi no pensis en mi. Només em faltaria això: morir sabent que em tens al teu record. L'agonia se'm faria intolerable.
No pateixis per'xò.La samarreta la vols?
Prefereixo un xai de debò. O millor una cabra.
Inoculats? O els inocularàs tu mateix?
Innocular xais o cabres? Ho fa una meva amiga veterinària quan cal. Jo sóc més d'encular. Però ni xais ni cabres, que quedi clar.
Em deixes més tranquil. Ja miraré si et puc aconseguir una aital bestiola per un mòdic preu.
No cal. La podria aconseguir de franc. Tinc bons amics cabrers, per aquestes meves contrades.
Això són bons amics.Ja voldria jo que em regalessin una cabreta
Els cabrits creixen...
Hi ha races nanes |
Gràcies per sacrificar la vostra vida deixant-vos injectar el Mengele-vaccí letal. Com que hem arribat al 80% de ciutadans inoculats, les nostres autoritats nazis no faran la potinga obligatòria com sí que han fet les autoritats nazis de països amb menys proporció de bens. Bé, suposo que l'acabaran fent obligatòria igualment, ganes no els en falten, però suposo que trigaran una mica més.Per agraïr-vos-ho us regalo aquesta flamant samarreta pel mòdic preu que trobareu aquí. GRÀCIES XAIS. Pensaré en vosaltres quan estigueu agonitzant d'un ictus, un càncer, un atac de cor o qualsevol dels efectes "secundaris"
Hòstia, no!! Si et plau, quan agonitzi no pensis en mi. Només em faltaria això: morir sabent que em tens al teu record. L'agonia se'm faria intolerable.
No pateixis per'xò.La samarreta la vols?
Prefereixo un xai de debò. O millor una cabra.
Inoculats? O els inocularàs tu mateix?
Innocular xais o cabres? Ho fa una meva amiga veterinària quan cal. Jo sóc més d'encular. Però ni xais ni cabres, que quedi clar.
Em deixes més tranquil. Ja miraré si et puc aconseguir una aital bestiola per un mòdic preu.
No cal. La podria aconseguir de franc. Tinc bons amics cabrers, per aquestes meves contrades.
Això són bons amics.Ja voldria jo que em regalessin una cabreta
Els cabrits creixen...
N'hi ha races nanes |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
L'altre dia, un investigador prestigiós, valencià per cert, va dir que els infectats no vacunats haurien de pagar-se les despeses d'hospitalització que generen.A mi, em va semblar una barbaritat, però a mida que passen els dies hi pense més i més i estic començar a considerar que és una gran idea.
I aixi es com a poc a poc es va preparant a la poblacio perquè un dia accepti que els vells no son rentables i cal la eutanasia activa i a la forca, o una esterilització forçosa per el bé comu, o no atendre tampoc aquells que mengin carn etc.Ep i jo ho he anat mai a la publica. |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
L'altre dia, un investigador prestigiós, valencià per cert, va dir que els infectats no vacunats haurien de pagar-se les despeses d'hospitalització que generen.A mi, em va semblar una barbaritat, però a mida que passen els dies hi pense més i més i estic començar a considerar que és una gran idea.
Si tens problemes de fetge i el metge et diu que no beguis alcohol i tu surts cada dia a emborratxar-te i al cap d'un any tens una cirrosi de cal ample i requereixis un trasplantament de fetge, no esperis tenir més privilegis o els mateixos privilegis que algú que s'ha comportat, ha seguit una vida sana i fet cas dels consells del metge. |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
Deixa tu de portar morrió.No només no m'injectaré la potinga mengeliana sinó que aniré sense morrió al tren, metro i a tot arreu on pugui.Nazis no
La teva puta mare serà nazi.
A callar, aprenent de Mengele. |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
No es una vacuna es un salvaconducto per transmitir la malaitia sensa remordiments.No és una vacuna.No evita la infecció.No evita la transmissióNo tots han rebut ARNNo tots han rebut la mateixa dosi ARNMúltiples efectes adversos immediats.Desconeguts efectes adversos a llarg termini.Beneficis: Carnet acreditatiu per a poder expandir la malaltia legalment i lliure de culpa.
Salconduït |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
Deixa tu de portar morrió.No només no m'injectaré la potinga mengeliana sinó que aniré sense morrió al tren, metro i a tot arreu on pugui.Nazis no
La teva puta mare serà nazi.
Magufaire.
I el tanoca ho ha posat a ciència |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
Al marge del que diuen els conspiracionistes anti-vacunes, està clar que els fanàtics pro-vacunes i pro-restriccions pel Covid sou gent extremadament poruga que justament ara us esteu adonant de lo fràgil que és la vostra societat burgesa i acomodada.
És un tema de calers, no pas de valentia. A molts ens fa recança haver de pagar més per la irresponsabilitat dels altres. S'aprofiten del sistema perquè confiien que al final els acabarà rescatant. Pretenen que el sistema s'adapti als seus capricis. Poques coses més burgeses que això, no creus?
Rescatant-nos de què, exactament? |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
Al marge del que diuen els conspiracionistes anti-vacunes, està clar que els fanàtics pro-vacunes i pro-restriccions pel Covid sou gent extremadament poruga que justament ara us esteu adonant de lo fràgil que és la vostra societat burgesa i acomodada.
És un tema de calers, no pas de valentia. A molts ens fa recança haver de pagar més per la irresponsabilitat dels altres. S'aprofiten del sistema perquè confiien que al final els acabarà rescatant. Pretenen que el sistema s'adapti als seus capricis. Poques coses més burgeses que això, no creus?
És clar que és un tema de valentia. La nostra societat no està en contacte amb la mort i la seva possibilitat ens fa tremolar, per molt remota que sigui. Tant els fanàtics pro-vacunes com els anti-vacunes compartiu aquest sentiment: us fan por coses que el més probable és que no us facin res, però que us fan recordar quelcom que no voleu recordar. PD: L'argument que dones dels calers és força barroer. Seguint aquesta regla de tres, la seguretat social no hauria de cobrir la gent amb SIDA, adicció a les drogues o càncer de pulmó perquè s'ho mereixen?
Precisament això explica les restriccions. Ser atès en un hospital públic és un dret inviolable, encara que sigui per culpa de la teva pròpia irresponsabilitat. Però anar en un festival de música, a un restaurant o al cinema no és un dret inviolable. En aquests casos pot prevaldre la salut pública i/o la protecció del sistema de salut en cas de saturació. |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
Al marge del que diuen els conspiracionistes anti-vacunes, està clar que els fanàtics pro-vacunes i pro-restriccions pel Covid sou gent extremadament poruga que justament ara us esteu adonant de lo fràgil que és la vostra societat burgesa i acomodada.
És un tema de calers, no pas de valentia. A molts ens fa recança haver de pagar més per la irresponsabilitat dels altres. S'aprofiten del sistema perquè confiien que al final els acabarà rescatant. Pretenen que el sistema s'adapti als seus capricis. Poques coses més burgeses que això, no creus?
Quan facis campanya perquè els fumadors no siguin atesos de càncer de pulmó o els alcohòlics de cirrosi, per posar dos exemples, em creuré que el teu argument dels calers és sincer.
Home, l'argument dels calers jo també trobo que trontolla, la despesa sanitària pública la paguem igual -i em sembla bé. Però considero que barrejar alcoholisme i tabaquisme amb negacionisme anti-vaccins és un error de plantejament en fer-ne un batibull entre pulsions addictives -alcohol i nicotina- i pensament màgic propi d'un medievalisme mal entès -qué és el que és el negacionisme, al cap i a la fi. |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
Al marge del que diuen els conspiracionistes anti-vacunes, està clar que els fanàtics pro-vacunes i pro-restriccions pel Covid sou gent extremadament poruga que justament ara us esteu adonant de lo fràgil que és la vostra societat burgesa i acomodada.
És un tema de calers, no pas de valentia. A molts ens fa recança haver de pagar més per la irresponsabilitat dels altres. S'aprofiten del sistema perquè confiien que al final els acabarà rescatant. Pretenen que el sistema s'adapti als seus capricis. Poques coses més burgeses que això, no creus?
Quan facis campanya perquè els fumadors no siguin atesos de càncer de pulmó o els alcohòlics de cirrosi, per posar dos exemples, em creuré que el teu argument dels calers és sincer.
En cap cas he demenat que ningú no sigui atès. Simplement dic que les restriccions als no-vacunats s'expliquen exactament igual que les restriccions als fumadors, o tantes altres. |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
No es una vacuna es un salvaconducto per transmitir la malaitia sensa remordiments.No és una vacuna.No evita la infecció.No evita la transmissióNo tots han rebut ARNNo tots han rebut la mateixa dosi ARNMúltiples efectes adversos immediats.Desconeguts efectes adversos a llarg termini.Beneficis: Carnet acreditatiu per a poder expandir la malaltia legalment i lliure de culpa.
Les xifres són clares. Aquestes excuses recorden les parides que s'inventen els pre-adolescents per no menjar-se l'enciam.- Saps que l'enciam és un focus d'infeccions perque...- Calla nen i menja.
Tranki aviat menjaras cucs freigits per el be comu de la societat.ai no freigits no , crus que no gasta energia.
Hi ha gent que menja hummus i es creu que està salvant el món per fer-ho. |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
Per la majoria de gent que no som metges, ni genetistes ni farmacòlegs ni investigadors relacionats en aquest camp la qüestió és ben simple:1- O confiar en pràcticament totes les universitats i centres de recerca del món. La gran majoria d'experts i professionals.2- O creure que estem vivint la conspiració més colossal de la història de la humanitat.No crec que s'hagi de forçar la gent a vacunar-se, però si crec que s'ha de combatre el pensament màgic i els magufos. L'histerisme dels anti-vacunes cansa molt i ens desvia de qüestions més importants. Per sort els índex de vacunació a Catalunya són alts i el que hi ha és més soroll que res més.
Espanya i Catalunya com a part de Espanya es un pais de ignorants que fan el que calgui per poder anar de festa. No es una vacuna, per tant no son antivacunes. A Europa el tant per cent es mes baix perque pensan una mica mes. Catalunya ja es tant estupida com España.
Però curiosament els experts i professionals de la matèria tots diuen el mateix; a Alemanya, Espanya, Catalunya, Japó... No et sembla estrany? |
Vacuneu-vos, desgraciats. Estem al segle XXI i les vostres parides no importen a ningú. És igual que tingueu por irracional a les agulles o sobredosi de pel·lícules de Marvel. Ja cansa haver de sentir els laments dels conspiro-negacionistes, com si d'una secta religiosa es tractés.
Per la majoria de gent que no som metges, ni genetistes ni farmacòlegs ni investigadors relacionats en aquest camp la qüestió és ben simple:1- O confiar en pràcticament totes les universitats i centres de recerca del món. La gran majoria d'experts i professionals.2- O creure que estem vivint la conspiració més colossal de la història de la humanitat.No crec que s'hagi de forçar la gent a vacunar-se, però si crec que s'ha de combatre el pensament màgic i els magufos. L'histerisme dels anti-vacunes cansa molt i ens desvia de qüestions més importants. Per sort els índex de vacunació a Catalunya són alts i el que hi ha és més soroll que res més.
Crec que la feina d'intentar convèncer a aquesta gent es fútil. Tenen el cervell massa menjat. Als estúpids no els canviaràs pas. S'ha d'anar a pels bandits. A tota aquesta gent que origina aquestes bulos per vendre 4 potingues d'omiopatia o obtenir atenció del públic per vendre llibres que d'altra manera no els llegiria ni sa mare. Als bandits. Aquests pseudo metges de xxx por la verdad se'ls hauria d'empaperar per delictes contra la salut pública de la mateixa manera que al fatxa aquell del poble d'en Jaime que va obrir el bar en ple confinament li va caure una multa de més de 100 000 euros. |
En general, i en particular durant l'1 d'octubre, per què es va apostar per les mans alçades i la sentada índia corejant el "som ient da pau"?Ho pregunto sense acritud. Quin sentit té? Dóna millor imatge? Segur? Estem veient imatges de treballadors a Cádiz pegant-se amb els antiavalots i la reacció social és, en general, de suport. Quan vam veure el Maidan a Ucraïna no pensàvem "què violents, no tenen raó!".En quin moment vam entregar les claus de la catalanitat a una Casta Figaflor, a l'Exèrcit del Lliri? Quan va passar? Historiadors contemporanis del xat, quan es va perdre la dignitat?
Haver plantat cara a les forces d'ocupació terroristes escanyoles l'1-O hagués generat suports a tot arreu excepte a ñordor. Els treballadors de Càdis no volen trencar escanya, per això desperten solidaritat entre els escanyols.La estratègia catalana era "seduïr" als escanyols, en cap cas trencar amb ells. Molt en la línia de la pedagogia pujoliana. Ens van ben enredar, volien un pacte fiscal, com a molt, alguns. D'altres, simplement, van ser empesos fins l'1-O, com un parany de les seves pròpies mentides a la població.Parlo dels fills de puta dels polítics, no de la gent que èrem a les escoles sense cap altra motivació que la llibertat del nostre país. |
En general, i en particular durant l'1 d'octubre, per què es va apostar per les mans alçades i la sentada índia corejant el "som ient da pau"?Ho pregunto sense acritud. Quin sentit té? Dóna millor imatge? Segur? Estem veient imatges de treballadors a Cádiz pegant-se amb els antiavalots i la reacció social és, en general, de suport. Quan vam veure el Maidan a Ucraïna no pensàvem "què violents, no tenen raó!".En quin moment vam entregar les claus de la catalanitat a una Casta Figaflor, a l'Exèrcit del Lliri? Quan va passar? Historiadors contemporanis del xat, quan es va perdre la dignitat?
Catalunya va escollir el bàndol equivocat a la història. Tots els seus problemes actuals es poden derivar d'això./fil
Pots desenvolupar-ho una mica?
Els catalans van decidir ser liberals perquè volien ser més guais que a Castella, i van iniciar un conflicte en el que tenien les de perdre. |
En general, i en particular durant l'1 d'octubre, per què es va apostar per les mans alçades i la sentada índia corejant el "som ient da pau"?Ho pregunto sense acritud. Quin sentit té? Dóna millor imatge? Segur? Estem veient imatges de treballadors a Cádiz pegant-se amb els antiavalots i la reacció social és, en general, de suport. Quan vam veure el Maidan a Ucraïna no pensàvem "què violents, no tenen raó!".En quin moment vam entregar les claus de la catalanitat a una Casta Figaflor, a l'Exèrcit del Lliri? Quan va passar? Historiadors contemporanis del xat, quan es va perdre la dignitat?
Doncs perque amb els iaios i les tietes hi han poques alternatives en aquest aspecte. |
En general, i en particular durant l'1 d'octubre, per què es va apostar per les mans alçades i la sentada índia corejant el "som ient da pau"?Ho pregunto sense acritud. Quin sentit té? Dóna millor imatge? Segur? Estem veient imatges de treballadors a Cádiz pegant-se amb els antiavalots i la reacció social és, en general, de suport. Quan vam veure el Maidan a Ucraïna no pensàvem "què violents, no tenen raó!".En quin moment vam entregar les claus de la catalanitat a una Casta Figaflor, a l'Exèrcit del Lliri? Quan va passar? Historiadors contemporanis del xat, quan es va perdre la dignitat?
Per una barreja de coses.Bona part o la major part dels representants suposadament independentistes en realitat no n'eren pas d'independentistes. Ni ho són.Ingenuïtat de líders i també de la població. Es va creure, o es va mig creure, que el món funcionava així, de que els bons sempre guanyen i de que els valors són el més important en la política. Alguns es neguen acceptar el que ha succeït i s'aferren a la mateixa via perquè no conceben que siguem capaços de fer-ho d'una altra manera, d'altres han llençat la tovallola i s'han resignat a acceptar la realitat, i d'altres estan totalment desconcertats i perduts sense saber què fer.Manca de confiança i de seguretat en nosaltres mateixos. Lligat amb el que he comentat en el punt anterior.El moviment independentista és de classe mitjana del primer món crescuts i educats en un context històric en què a Catalunya, Espanya i a l'Europa occidental no hi ha hagut cap conflicte bèl.lic i de fet els joves no han ni hagut de fer el servei militar obligatori. En això hi pots afegir que com a nació ocupada no hem tingut cap exèrcit propi i que la població catalana en el fons ha sabut sempre, o com a miním del colp d'estat del 36 ençà que l'exèrcit espanyol era un exèrcit d'ocupació. Exèrcit, armes > coses franquistes.El moviment independentista és europeista.Internet com a vàlvula d'escapament de la ràbia i les frustracions d'alguns dels més combatius, en comptes de ser una eina més entre moltes d'altres per a poder-nos organitzar o per poder difondre el nostre missatge.El canvi d'actitud ve com a conseqüència de l'acció més que no pas de la teoria. Es fa camí caminant, es creix i es madura també caminant. |
En general, i en particular durant l'1 d'octubre, per què es va apostar per les mans alçades i la sentada índia corejant el "som ient da pau"?Ho pregunto sense acritud. Quin sentit té? Dóna millor imatge? Segur? Estem veient imatges de treballadors a Cádiz pegant-se amb els antiavalots i la reacció social és, en general, de suport. Quan vam veure el Maidan a Ucraïna no pensàvem "què violents, no tenen raó!".En quin moment vam entregar les claus de la catalanitat a una Casta Figaflor, a l'Exèrcit del Lliri? Quan va passar? Historiadors contemporanis del xat, quan es va perdre la dignitat?
Perquè si li dónes al catalanet mitjà a triar entre no tenir sempre la raó i guanyar o tenir sempre la raó però perdre segurament et dirà que la primera opció però totes les seves accions revelaran que, en el fons, sempre ha preferit la segona opció.El catalans volen ser un grupet d'éssers angelicals els quals tenen sempre la raó i preserven sempre llur superioritat moral per damunt de totes les coses. I això és precisament el que el figaflorisme garanteix. Embrutar-se les mans i guanyar? Això un català mitjà no ho farà pas. |
En general, i en particular durant l'1 d'octubre, per què es va apostar per les mans alçades i la sentada índia corejant el "som ient da pau"?Ho pregunto sense acritud. Quin sentit té? Dóna millor imatge? Segur? Estem veient imatges de treballadors a Cádiz pegant-se amb els antiavalots i la reacció social és, en general, de suport. Quan vam veure el Maidan a Ucraïna no pensàvem "què violents, no tenen raó!".En quin moment vam entregar les claus de la catalanitat a una Casta Figaflor, a l'Exèrcit del Lliri? Quan va passar? Historiadors contemporanis del xat, quan es va perdre la dignitat?
No crec que hi hagi una única raó:Agents del Reino que es fan passar per independentistes en posicions de lideratge (polític, mediàtic, social, ...)PorColonització mentalManca de construcció ideològica de l'independentisme... |
Creieu per no excloure els companys d'ERC, Marc Espanya, Calmet, choike, ansar, Sants, etc... s'ha de canviar la norma del racó?
El Raco te subvencio veritat, doncs espera que al final igual no es broma. |
Tot i que l'ANC no està en el seu millor moment, ara que la Paluzie toca a final de mandat, qui penseu que pot donar un nou impuls a l'assamblea?La pregunta no requereix que la persona que vosaltres considereu sigui efectivament candidata real a la presidència. Per exemple si proposeu a en Jordi Graupera, l'Ana Gabriel o en Rigel.... potser que ells ni tan sols estiguin afiliats a l'ANC, ni tinguin evidentment cap intenció de presentar-se, però que vosaltres si que les considereu idònies per a ser president de l'entitat
Santiago Espot. |
Tot i que l'ANC no està en el seu millor moment, ara que la Paluzie toca a final de mandat, qui penseu que pot donar un nou impuls a l'assamblea?La pregunta no requereix que la persona que vosaltres considereu sigui efectivament candidata real a la presidència. Per exemple si proposeu a en Jordi Graupera, l'Ana Gabriel o en Rigel.... potser que ells ni tan sols estiguin afiliats a l'ANC, ni tinguin evidentment cap intenció de presentar-se, però que vosaltres si que les considereu idònies per a ser president de l'entitat
Maginet de les Olles.No, parlant seriosament, algú intel·ligent. |
Tot i que l'ANC no està en el seu millor moment, ara que la Paluzie toca a final de mandat, qui penseu que pot donar un nou impuls a l'assamblea?La pregunta no requereix que la persona que vosaltres considereu sigui efectivament candidata real a la presidència. Per exemple si proposeu a en Jordi Graupera, l'Ana Gabriel o en Rigel.... potser que ells ni tan sols estiguin afiliats a l'ANC, ni tinguin evidentment cap intenció de presentar-se, però que vosaltres si que les considereu idònies per a ser president de l'entitat
El Gran Friki. |
Tot i que l'ANC no està en el seu millor moment, ara que la Paluzie toca a final de mandat, qui penseu que pot donar un nou impuls a l'assamblea?La pregunta no requereix que la persona que vosaltres considereu sigui efectivament candidata real a la presidència. Per exemple si proposeu a en Jordi Graupera, l'Ana Gabriel o en Rigel.... potser que ells ni tan sols estiguin afiliats a l'ANC, ni tinguin evidentment cap intenció de presentar-se, però que vosaltres si que les considereu idònies per a ser president de l'entitat
La Rosalia. |
Tot i que l'ANC no està en el seu millor moment, ara que la Paluzie toca a final de mandat, qui penseu que pot donar un nou impuls a l'assamblea?La pregunta no requereix que la persona que vosaltres considereu sigui efectivament candidata real a la presidència. Per exemple si proposeu a en Jordi Graupera, l'Ana Gabriel o en Rigel.... potser que ells ni tan sols estiguin afiliats a l'ANC, ni tinguin evidentment cap intenció de presentar-se, però que vosaltres si que les considereu idònies per a ser president de l'entitat
Adolf Hitler. |
Tot i que l'ANC no està en el seu millor moment, ara que la Paluzie toca a final de mandat, qui penseu que pot donar un nou impuls a l'assamblea?La pregunta no requereix que la persona que vosaltres considereu sigui efectivament candidata real a la presidència. Per exemple si proposeu a en Jordi Graupera, l'Ana Gabriel o en Rigel.... potser que ells ni tan sols estiguin afiliats a l'ANC, ni tinguin evidentment cap intenció de presentar-se, però que vosaltres si que les considereu idònies per a ser president de l'entitat
El torraina infernal. |
Tot i que l'ANC no està en el seu millor moment, ara que la Paluzie toca a final de mandat, qui penseu que pot donar un nou impuls a l'assamblea?La pregunta no requereix que la persona que vosaltres considereu sigui efectivament candidata real a la presidència. Per exemple si proposeu a en Jordi Graupera, l'Ana Gabriel o en Rigel.... potser que ells ni tan sols estiguin afiliats a l'ANC, ni tinguin evidentment cap intenció de presentar-se, però que vosaltres si que les considereu idònies per a ser president de l'entitat
Rafael Ribó |
Tot i que l'ANC no està en el seu millor moment, ara que la Paluzie toca a final de mandat, qui penseu que pot donar un nou impuls a l'assamblea?La pregunta no requereix que la persona que vosaltres considereu sigui efectivament candidata real a la presidència. Per exemple si proposeu a en Jordi Graupera, l'Ana Gabriel o en Rigel.... potser que ells ni tan sols estiguin afiliats a l'ANC, ni tinguin evidentment cap intenció de presentar-se, però que vosaltres si que les considereu idònies per a ser president de l'entitat
Mahatma Gandi, o, si no pot ser, Nelson Mandela. |
Tot i que l'ANC no està en el seu millor moment, ara que la Paluzie toca a final de mandat, qui penseu que pot donar un nou impuls a l'assamblea?La pregunta no requereix que la persona que vosaltres considereu sigui efectivament candidata real a la presidència. Per exemple si proposeu a en Jordi Graupera, l'Ana Gabriel o en Rigel.... potser que ells ni tan sols estiguin afiliats a l'ANC, ni tinguin evidentment cap intenció de presentar-se, però que vosaltres si que les considereu idònies per a ser president de l'entitat
Digue'm Jan , però en català no té lògica escriure "president@" perquè el masculí no acaba amb O. Hauria de ser "president/a", que de fet és el que es feia des de fa temps.Sobre l'ANC, seria el moment de debatre si és un juguet trencat i cal substituïr-la per una altra cosa, o si pel seu volum i capacitat mobilitzadora encara pot ser útil a l'independentisme. |