document_index
int32 2
38
| document_title
stringclasses 23
values | paragraph_index
int32 0
19
| question
stringlengths 1
291
| answer
stringlengths 0
490
| label
int32 0
1
| __language__
stringclasses 3
values |
---|---|---|---|---|---|---|
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quina informació pot ser representada per uns i zeros?. | Encara utilitzat actualment en el processament de tots els ordinadors moderns, el sistema estableix que seqüències específiques de uns i zeros poden representar qualsevol informació. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quan es va publicar l'àlgebra booleana?. | Encara utilitzat actualment en el processament de tots els ordinadors moderns, el sistema estableix que seqüències específiques d'uns i zeros poden representar qualsevol informació. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Qui va inventar el sistema de numeració binària?. | Encara utilitzat avui en dia en el processament de tots els ordinadors moderns, el sistema estableix que seqüències específiques d'uns i zeros poden representar qualsevol informació. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | En què s'utilitza el sistema de numeració binària?. | El 1703 Gottfried Leibniz va desenvolupar la lògica en un sentit formal i matemàtic, utilitzant el sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què va ser il·lustrat pel teixit controlat per targeta perforada? | El 1703 Gottfried Leibniz va desenvolupar la lògica en un sentit formal i matemàtic, utilitzant el sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què indicaven les àrees no perforades en el teixit controlat per targeta perforada? | El 1703 Gottfried Leibniz va desenvolupar la lògica en un sentit formal i matemàtic, utilitzant el sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quina informació pot ser representada per uns i zeros?. | El 1703 Gottfried Leibniz va desenvolupar la lògica en un sentit formal i matemàtic, utilitzant el sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quan es va publicar l'àlgebra booleana?. | El 1703 Gottfried Leibniz va desenvolupar la lògica en un sentit formal i matemàtic, utilitzant el sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Qui va inventar el sistema de numeració binària?. | El 1703 Gottfried Leibniz va desenvolupar la lògica en un sentit formal i matemàtic, utilitzant el sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | En què s'utilitza el sistema de numeració binari?. | En el seu sistema, els uns i els zeros també representen conceptes com true i false, on i off, valid i invalid. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què va il·lustrar el teixit controlat per targeta perforada?. | En el seu sistema, els uns i els zeros també representen conceptes com true i false, on i off, valid i invalid. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què indicaven les zones no perforades en el teixit controlat per targeta perforada?. | En el seu sistema, els uns i els zeros també representen conceptes com true i false, on i off, valid i invalid. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quina informació pot ser representada per uns i zeros?. | En el seu sistema, uns i zeros també representen conceptes com true i false, on i off, valid i invalid. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quan es va publicar l'àlgebra booleana?. | En el seu sistema, els uns i els zeros també representen conceptes com true i false, oned i offed, valid i invalid. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Qui va inventar el sistema de numeració binària?. | En el seu sistema, els uns i els zeros també representen conceptes com true i false, on i off, valid i invalid. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | En què s'utilitza el sistema de numeració binària? | Més d'un segle després, George Boole va publicar l'àlgebra booleana (en 1854), amb un sistema complet que permetia la construcció de models matemàtics per al processament computacional. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què va ser il·lustrat pel teixit controlat per targeta perforada? | Més d'un segle després, George Boole va publicar l'àlgebra booleana (en 1854), amb un sistema complet que permetia la construcció de models matemàtics per al processament computacional. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què indicaven les àrees no perforades en el teixit controlat per targeta perforada? | Més d'un segle després, George Boole va publicar l'àlgebra booleana (en 1854), amb un sistema complet que permetia la construcció de models matemàtics per al processament computacional. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quina informació pot ser representada per uns i zeros? | Més d'un segle després, George Boole va publicar l'àlgebra booleana (en 1854), amb un sistema complet que permetia la construcció de models matemàtics per al processament computacional. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quan es va publicar l'àlgebra booleana? | Més d'un segle després, George Boole va publicar l'àlgebra booleana (en 1854), amb un sistema complet que permetia la construcció de models matemàtics per al processament computacional. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Qui va inventar el sistema de numeració binària? | Més d'un segle després, George Boole va publicar l'àlgebra booleana (en 1854), amb un sistema complet que permetia la construcció de models matemàtics per al processament computacional. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | En què s'utilitza el sistema de numeració binària? | El 1801 va aparèixer el teixit controlat per targeta perforada, invenció de Joseph Marie Jacquard, en el qual forats indicaven els uns i, àrees no perforades, indicaven els zeros. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què va ser il·lustrat pel teixit controlat per cartó perforat? | El 1801 va aparèixer el teixit controlat per cartó perforat, invenció de Joseph Marie Jacquard, en el qual els forats indicaven els uns i, àrees no perforades, indicaven els zeros. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què indicaven les àrees no perforades en el teixit controlat per cartó perforat? | El 1801 va aparèixer el teixit controlat per cartó perforat, invenció de Joseph Marie Jacquard, en el qual forats indicaven els uns i, àrees no perforades, indicaven els zeros. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quina informació pot representar uns i zeros? | El 1801 va aparèixer el teixit controlat per targeta perforada, invenció de Joseph Marie Jacquard, en el qual forats indicaven els uns i, àrees no perforades, indicaven els zeros. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quan es va publicar l'àlgebra booleana? | El 1801, va aparèixer el teixit controlat per targeta perforada, invenció de Joseph Marie Jacquard, en el qual els forats indicaven els uns i, àrees no perforades, indicaven els zeros. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Qui va inventar el sistema de numeració binària? | El 1801 va aparèixer el teixit controlat per targeta perforada, invenció de Joseph Marie Jacquard, en el qual forats indicaven els uns i, àrees no perforades, indicaven els zeros. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | En què s'utilitza el sistema de numeració binària?. | El sistema està lluny d'ésser un ordinador, però va il·lustrar que les màquines podrien ser controlades pel sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què va ser il·lustrat pel teixit controlat per targeta perforada? | El sistema està lluny de ser un ordinador, però va il·lustrar que les màquines podrien ser controlades pel sistema binari. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Què indicaven les zones no perforades en el teixit controlat per targeta perforada? | El sistema està lluny d'ésser un ordinador, però va il·lustrar que les màquines podrien ser controlades pel sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quina informació pot ser representada per uns i zeros?. | El sistema està lluny de ser un ordinador, però va il·lustrar que les màquines podrien ser controlades pel sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Quan es va publicar l'àlgebra booleana?. | El sistema està lluny d'ésser un ordinador, però va il·lustrar que les màquines podrien ser controlades pel sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 14 | Qui va inventar el sistema de numeració binària?. | El sistema està lluny d'ésser un ordinador, però va il·lustrar que les màquines podrien ser controlades pel sistema binari. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | En què s'utilitza el nom de Turing? | Turing també va incloure en la tesi una descripció de la màquina de Turing, que té una cinta de mida infinita i un cap de lectura i escritura que es mou a través de la cinta. | 0 | empty |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | Per què no es pot construir una màquina que tingui una cinta de mida infinita? | Turing també va incloure en la tesi una descripció de la màquina de Turing, que té una cinta de mida infinita i un cap de lectura i escritura que es mou per la cinta. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | Quan Turing es va suïcidar? | Turing també va incloure en la tesi una descripció de la màquina de Turing, que té una cinta de mida infinita i un cap de lectura i escritura que es mou a través de la cinta. | 0 | empty |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | A què va contribuir Turing? | Turing també va incloure en la tesi una descripció de la màquina de Turing, que té una cinta de mida infinita i un cap de lectura i escritura que es mou a través de la cinta. | 0 | empty |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | En què s'utilitza el nom de Turing?. | Degut al seu caràcter infinit, tal màquina no pot ser construïda, però tal model pot simular la computació de qualsevol algoritme executat en un ordinador modern. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | Per què no es pot construir una màquina que tingui una cinta de mida infinita?. | Degut al seu caràcter infinit, no es pot construir tal màquina, però tal model pot simular la computació de qualsevol algorisme executat en un ordinador modern. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | Quan es va suïcidar Turing? | Degut al seu caràcter infinit, tal màquina no pot ser construïda, però tal model pot simular la computació de qualsevol algoritme executat en un ordinador modern. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | A què va contribuir Turing? | Degut al seu caràcter infinit, tal màquina no pot ser construïda, però tal model pot simular la computació de qualsevol algoritme executat en un ordinador modern. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | En què s'utilitza el nom de Turing?. | Turing és bastant important per a la ciència de la computació, tant que el seu nom s'utilitza per al Premi Turing i la prova de Turing. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | Per què no es pot construir una màquina que tingui una cinta de mida infinita?. | Turing és bastant important per a la Ciència de la Computació, tant que el seu nom s'utilitza per al Premi Turing i la prova de Turing. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | Quan es va suïcidar Turing?. | Turing és bastant important per a la ciència de la computació, tant que el seu nom s'utilitza per al Premi Turing i la prova de Turing. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | A què va contribuir Turing? | Turing és bastant important per a la ciència de la computació, tant que el seu nom s'utilitza per al Premi Turing i la prova de Turing. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | En què s'utilitza el nom de Turing?. | Va contribuir a la descifració del codi d'Alemanya per part de la Gran Bretanya en la Segona Guerra Mundial, i va continuar dissenyant ordinadors i programes d'ordinador durant la dècada de 1940; es va suïcidar el 1954. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | Per què no es pot construir una màquina que tingui una cinta de mida infinita?. | Va contribuir a la descifració del codi d'Alemanya per part de la Gran Bretanya en la Segona Guerra Mundial, i va continuar dissenyant ordinadors i programes per la dècada de 1940; es va suïcidar el 1954. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | Quan es va suïcidar Turing? | Va contribuir a la descifració del codi d'Alemanya per part de la Gran Bretanya en la Segona Guerra Mundial, i va continuar dissenyant ordinadors i programes d'ordinador durant la dècada de 1940; es va suïcidar el 1954. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 15 | En què va contribuir Turing? | Va contribuir a la descifració del codi d'Alemanya per part de la Gran Bretanya en la Segona Guerra Mundial, i va continuar dissenyant ordinadors i programes d'ordinador durant la dècada de 1940; es va suïcidar el 1954. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | Com s'anomena la informàtica en francès? | Diverses alternatives al nom de la disciplina ja han estat considerades. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | El terme informàtica és sinònim de què a Portugal? | Diverses alternatives al nom de la disciplina ja han estat considerades. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | Per a què s'utilitza el terme informàtica en anglès i portuguès? | Diverses alternatives al nom de la disciplina ja han estat considerades. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | Com s'anomena la informàtica en francès?. | En francès s'anomena informatique, en alemany Informatik, en castellà informàtica, en neerlandès, italià i romanès informatica, en polonès informatyka, en rus информатика i en grec Πληροφορική. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | El terme informàtica és sinònim de què a Portugal?. | En francès es diu informatique, en alemany Informatik, en castellà informática, en neerlandès, italià i romanès informatica, en polonès informatyka, en rus информатика i en grec Πληροφορική. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | Per a què s'utilitza el terme informàtica en anglès i portuguès?. | En francès s'anomena informatique, en alemany Informatik, en castellà informatica, en neerlandès, italià i romanès informatica, en polonès informatyka, en rus информатика i en grec Πληροφορική. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | Com es diu l'informàtica en francès? | No obstant això, tant en anglès com en portuguès informàtica no és directament sinònim de Ciència de la Computació; el terme s'utilitza per definir l'estudi de sistemes artificials i naturals que emmagatzemen processos i comuniquen informació, i es refereix a un conjunt de ciències de la informació que engloba la Ciència de la Computació. | 0 | empty |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | El terme informàtica és sinònim de què a Portugal? | No obstant això, tant en anglès com en portuguès informàtica no és directament sinònim de Ciència de la Computació; el terme s'utilitza per definir l'estudi de sistemes artificials i naturals que emmagatzemen processos i comuniquen informació, i es refereix a un conjunt de ciències de la informació que engloba la Ciència de la Computació. | 0 | empty |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | Per a què s'utilitza el terme informàtica en anglès i en portuguès? | Malgrat això, tant en anglès com en portuguès informàtica no és directament sinònim de Ciència de la Computació; el terme s'utilitza per definir l'estudi de sistemes artificials i naturals que emmagatzemen processos i comuniquen informació, i es refereix a un conjunt de ciències de la informació que engloba la Ciència de la Computació. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | Com s'anomena la ciència de la computació en francès?. | En Portugal, però, tot i que la paraula està diccionarizada amb aquest sentit ampli, el terme s'utilitza com a sinònim de Ciència de la Computació. | 0 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | El terme informàtica és sinònim de què a Portugal?. | A Portugal, però, tot i que la paraula està diccionarizada amb aquest sentit ampli, el terme s'utilitza com a sinònim de Ciència de la Computació. | 1 | ca |
2 | CIENCIA_DA_COMPUTACAO | 16 | Per a què s'utilitza el terme informàtica en anglès i portuguès?. | En Portugal, però, tot i que la paraula està diccionarizada amb aquest sentit ampli, el terme s'utilitza com a sinònim de Ciència de la Computació. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com podem emmagatzemar nombres més grans en la memòria? | La memòria és un dispositiu que permet a l'ordinador emmagatzemar dades durant un temps determinat. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com es divideix la memòria de l'ordinador? | La memòria és un dispositiu que permet a l'ordinador emmagatzemar dades durant un temps determinat. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | On es fa part de la memòria de l'ordinador? | La memòria és un dispositiu que permet a l'ordinador emmagatzemar dades durant un temps determinat. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quins nombres representa un byte? | La memòria és un dispositiu que permet a l'ordinador emmagatzemar dades durant un temps determinat. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quina utilitat té la memòria? | La memòria és un dispositiu que permet a l'ordinador emmagatzemar dades durant un temps determinat. | 1 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bits emmagatzemen els ordinadors moderns? | La memòria és un dispositiu que permet a l'ordinador emmagatzemar dades durant un temps determinat. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bytes en successió s'utilitzen generalment per emmagatzemar nombres més grans? | La memòria és un dispositiu que permet a l'ordinador emmagatzemar dades durant un cert temps. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants nombres representa un byte? | La memòria és un dispositiu que permet a l'ordinador emmagatzemar dades durant un temps determinat. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com podem emmagatzemar nombres més grans en la memòria? | Actualment el terme s'utilitza generalment per definir les memòries volàtils, com la RAM, però el seu concepte primordial també aborda les memòries no volàtils, com el disc dur. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com es divideix la memòria de l'ordinador? | Actualment el terme s'utilitza generalment per definir les memòries volàtils, com la RAM, però el seu concepte primordial també aborda les memòries no volàtils, com el disc dur. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | On es fa part de la memòria de l'ordinador? | Actualment el terme s'utilitza generalment per definir les memòries volàtils, com la RAM, però el seu concepte primordial també aborda les memòries no volàtils, com el disc dur. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quins nombres representa un byte? | Actualment el terme s'utilitza generalment per definir les memòries volàtils, com la RAM, però el seu concepte primordial també aborda les memòries no volàtils, com el disc dur. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | A què serveix la memòria? | Actualment el terme s'utilitza generalment per definir les memòries volàtils, com la RAM, però el seu concepte primordial també aborda les memòries no volàtils, com el disc dur. | 0 | empty |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bits emmagatzemen els ordinadors moderns? | Actualment el terme s'utilitza generalment per definir les memòries volàtils, com la RAM, però el seu concepte primordial també aborda les memòries no volàtils, com el disc dur. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bytes en seqüència s'utilitzen generalment per emmagatzemar nombres més grans?. | Actualment el terme s'utilitza generalment per definir les memòries volàtils, com la RAM, però el seu concepte primordial també aborda les memòries no volàtils, com el disc dur. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants nombres representa un byte? | Actualment el terme s'utilitza generalment per definir les memòries volàtils, com la RAM, però el seu concepte primordial també aborda les memòries no volàtils, com el disc dur. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com podem emmagatzemar nombres més grans en la memòria?. | Una part de la memòria de l'ordinador es fa en el propi processador; | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com es divideix la memòria de l'ordinador?. | Una part de la memòria de l'ordinador es fa en el propi processador; | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | On es fa part de la memòria de l'ordinador?. | Una part de la memòria de l'ordinador es fa en el propi processador; | 1 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quins nombres representa un byte? | Una part de la memòria de l'ordinador es fa en el propi processador; | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quina és l'utilitat de la memòria?. | Una part de la memòria de l'ordinador es fa en el propi processador; | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bits les posicions de memòria en els ordinadors moderns emmagatzemen?. | Una part de la memòria de l'ordinador es fa en el propi processador; | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bytes en seqüència s'utilitzen generalment per emmagatzemar nombres més grans? | Una part de la memòria de l'ordinador es fa en el propi processador; | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants nombres representa un byte? | Una part de la memòria de l'ordinador es fa en el propi processador; | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com podem emmagatzemar números més grans en la memòria? . | el que queda es dilueix en components com la memòria RAM, la memòria caixera, el disc dur i els lectors de mitjans removibles com disquetes, CD i DVD. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com es divideix la memòria de l'ordinador? . | el que queda es dilueix en components com la memòria RAM, la memòria cache, el disc dur i els lectors de mitjans removibles com disquetes, CD i DVD. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | On es fa part de la memòria de l'ordinador? . | la resta es dilueix en components com la memòria RAM, memòria caix, disc dur i lectors de mitjans removibles com disquetes, CD i DVD. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quins nombres representa un byte? . | la resta es dilueix en components com la memòria RAM, la memòria cache, el disc dur i els lectors de mitjans removibles com disquetes, CD i DVD. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quina és la utilitat de la memòria? . | la resta es dilueix en components com la memòria RAM, la memòria caixera, el disc dur i els lectors de mitjans removibles com disquetes, CD i DVD. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bits emmagatzemen els ordinadors moderns? . | La resta es dilueix en components com la memòria RAM, la memòria cache, el disc dur i els lectors de mitjans removibles com disquetes, CD i DVD. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bytes en una seqüència generalment s'utilitzen per emmagatzemar nombres més grans? . | el que queda es dilueix en components com la memòria RAM, memòria caix, disc dur i lectors de mitjans removibles com disquetes, CD i DVD. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants nombres representa un byte? . | la resta es dilueix en components com la memòria RAM, memòria caix, disc dur i lectors de mitjans removibles com disquetes, CD i DVD. | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com podem emmagatzemar nombres més grans en la memòria?. | En els ordinadors moderns, cada posició de la memòria està configurada per emmagatzemar grups de vuit bits (anomenat un byte). | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Com es divideix la memòria de l'ordinador?. | En els ordinadors moderns, cada posició de la memòria està configurada per emmagatzemar grups de vuit bits (anomenat un byte). | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | On es fa part de la memòria del ordinador?. | En els ordinadors moderns, cada posició de la memòria està configurada per emmagatzemar grups de vuit bits (anomenat un byte). | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quins nombres representa un byte? | En els ordinadors moderns, cada posició de la memòria està configurada per emmagatzemar grups de vuit bits (anomenat un byte). | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quina és l'utilitat de la memòria? | En els ordinadors moderns, cada posició de la memòria està configurada per emmagatzemar grups de vuit bits (anomenat un byte). | 0 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bits emmagatzemen els ordinadors moderns?. | En els ordinadors moderns, cada posició de la memòria està configurada per emmagatzemar grups de vuit bits (anomenat un byte). | 1 | ca |
3 | COMPUTADOR | 0 | Quants bytes en successió s'utilitzen generalment per emmagatzemar nombres més grans?. | En els ordinadors moderns, cada posició de la memòria està configurada per emmagatzemar grups de vuit bits (anomenat un byte). | 0 | ca |