text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
Guanyadors del quart concurs de clipmetratges "El teu punt de vista pot canviar el món", organitzat per Mans Unides en el programa " Signes dels Temps " de TV3. |
En el marc d'un sistema educatiu inclusiu, impulsar i coordinar la planificació educativa a la ciutat amb col·laboració amb l'Àrea de Servei Educatiu i Territori, procurant una escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques i afavorint la qualitat adequada per a tota la població escolar.
Coordinar els EAP i Serveis Educatius específics de la ciutat, per establir les línies prioritàries d'actuació en les mesures i suports a l'alumnat, especialment les de caràcter addicional i intensiu.
Impulsar i acompanyar les transicions entre etapes, promoure la flexibilitat educativa per afavorir una educació comprensiva i respectuosa amb tot l'alumnat, tot afavorint l'èxit escolar i reduir l'abandonament escolar prematur.
(informació de perfil o trajectòria professional properament dsiponible) |
El telefèric de Montjuïc, juntament amb el funicular i el transbordador aeri del port, ha contribuït de manera decisiva a integrar la muntanya dins de Barcelona.
El primer sistema de transport per cable amb aquest objectiu es va planejar per a l' Exposició Universal del 1929.
Quaranta anys després s'estrenarien les petites cabines vermelles, antecessores de l'actual Tele (que fins al proper 24 de febrer restarà aturat per passar la revisió anual obligatòria).
En tots aquests anys, els transports per cable han estat testimonis de la història de la ciutat: des de les afectacions pels bombardejos de la Guerra Civil fins a la transformació de la muntanya en espai d'oci i cultura.
L'historiador Ricard Fernández, autor del llibre Funiculars i telefèrics de Montjuïc, ha recordat al programa Va passar aquí, de Betevé, algunes de les anècdotes i vicissituds per les quals han passat els dos telefèrics abans de la situació actual.
Segur que més d'una us sorprendrà.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu?
Només has de donar-nos una adreça electrònica.
CC La web de notícies de TMB está subjecte a difusió mitjançant l'ús de llicències Creative Commons |
Salvador Balliu diu que hi ha diverses hipòtesis obertes i que no saben què va causar l'accident
Caldes de Malavella.-L'alcalde de Caldes de Malavella (Selva), Salvador Balliu, ha donat més detalls sobre l'accident que va succeir diumenge a un restaurant del municipi quan un castell inflable va sortir volant.
L'accident va causar set ferit i la que es trobava més greu, una nena de sis anys, va morir poc després a l'Hospital Vall d'Hebron.
Balliu ha assegurat que el castell estava homologat per l'empresa i tenia tots els papers en regla, però no comptava amb el preceptiu permís de l'ajuntament ni s'havia comunicat la seva instal·lació.
L'alcalde ha explicat que els mossos investiguen les causes del sinistre i que hi ha diverses hipòtesis obertes.
L'Ajuntament de Caldes ha convocat un ple extraordinari aquest vespre per decretar dos dies de dol al municipi.
A les set, es guardarà un minut de silenci i es llegirà un manifest de condol.
(La notícia s'ha actualitzat amb la informació referent als actes de condol que farà l'Ajuntament de Caldes de Malavella)
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El Consell Nacional del PSC, que s'ha celebrat aquesta tarda a Barcelona, ha aprovat les llistes electorals per al 10-N.
A Girona, els socialistes repetiran els mateixos noms –i ordre- amb què es van presentar als comicis de finals d'abril.
Per tant, la llista al Congrés l'encapçalarà el tàndem Lamuà - Cercas i la del Senat tindrà de número 1 el catedràtic de la UdG Ferran Camas.
Lamuà, que va entrar al Congrés al 2015, és llicenciat en Història i Història de l'Art per la UdG i doctorat en Arqueologia per la Rovira i Virgili (URV).
Després que el Consell Nacional hagi avalat la llista, el primer secretari dels socialistes gironins s'ha mostrat "agraït" que "els companys i companyes socialistes tornin a confiar" en ell "per representar-los i apropar les reivindicacions del territori al Congrés".
La número 2 de la llista, Blanca Cercas, és responsable de Prospectiva de la Fundació UdG.
Llicenciada en Periodisme per la UAB i en Història per la UdG, va ser directora de Can Bellvitge (de la Fundació Oscobe) entre els anys 2006 i 2009.
Blanca Cercas, germana de l'escriptor Javier Cercas, també ha estat cap d'àrea de Projectes Socials de la Fundació UdG.
Per la seva banda, el cap de llista al Senat, Ferran Camas, és catedràtic de Dret Laboral i director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la UdG.
La seva tasca investigadora s'ha centrat en els àmbits de la immigració i el mercat de treball i dret social de la Unió Europea.
Lamuà els ha volgut agrair personalment que hagin tornat a repetir a la llista del PSC.
"És motiu de felicitat per par dels socialistes gironines que dues persones amb el bagatge acadèmic i l vàlua professional i personal de Blanca Cercas i Ferran Camas hagin volgut continuar aportant el seu granet de sorra al nostre projecte", ha dit. |
Aquest any ha estat intens, meteorològicament (i no només): nevades, fred, pluja abundant i una onada de calor.
Suposo que és deformació professional, però tot això m'ha dut a veure-ho en clau històrica.
M'ha fet pensar en les condicions de vida dels nostres avantpassats, i més concretament dels monjos del monestir.
La calor és molt difícil de suportar, i sobretot de llevar, però és cert que antigament el fred era pitjor enemic, perquè està constatat que els hiverns medievals, i fins al segle XIX, eren molt més freds que els actuals, i perquè els sistemes de calefacció, sobretot aquí, on el clima és malgrat tot més benigne que a latituds septentrionals, eren molt escadussers, i es reduïen a algun punt d'escalfor i a abrigar-se (allò de les capes de ceba).
En aquestes condicions, us imagineu un hivern del segle XIV al monestir?
Un edifici enorme, obert a la intempèrie a través del claustre, amb algun punt de calor que calia anar a buscar just abans de la congelació...
Això sí, el recurs de les capes de vestits de llana ('llastencos' o pantalons de llana i caputxa sobreposada inclosos) no s'estalviava, i menys als oblats, canalleta que tot i els rigors de la vida monàstica calia protegir especialment.
La calor era més fàcil de gestionar: fora capes de roba (que malgrat tot seguia sent de llana...), i refrescar-se sovint, tot esperant la invenció de l'aire condicionat. |
S'ha restablert la circulació a les carreteres T-713 a Margalef i C-242 a Juncosa, que es van tallar ahir a causa del foc
Margalef.-Els Bombers de la Generalitat han donat per controlat a les 06.30 hores d'aquest dilluns l'incendi forestal a tocar del pantà de Margalef (Priorat), a la serra del Montsant, que ha afectat unes 3 hectàrees.
Durant la nit, 14 dotacions terrestres dels Bombers han estat treballant a la zona, remullant els conats que hi havia al perímetre de l'incendi, sense que hi hagi hagut complicacions.
Amb el foc ja controlat, s'està duent a terme el relleu del personal per tal que es pugui acabar de revisar i remullar la superfície afectada.
També està previst que s'incorporin 4 mitjans aeris (1 helicòpter de comandament, 1 helicòpter bombarder i 2 avions de vigilància i atac) per donar suport a les tasques d'extinció.
Segons els Mossos d'Esquadra, ja s'ha restablert la circulació de les carreteres T-713 a Margalef i C-242 a Juncosa, que es van tallar ahir a causa de l'incendi.
Segons dades provisionals del cos d'Agents Rurals, i a l'espera de la revisió perimetral definitiva, l'incendi principal ha afectat 2'1 hectàrees i el focus secundari 0'6 hectàrees de vegetació forestal, que pertanyen al Parc Natural de la Serra de Montsant.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
'La Pols i l'Era' és el nou projecte musical de Guillamino i Oriol de Balanzó, un treball que s'ha proposat rescatar el pop català dels anys 60 versionant i actualitzant un cançoner completament nou de 13 cançons impregnat de l'esperit ie-ié.
El projecte reivindica noms com Francesc Burrull, Núria Feliu o Lita Torelló convidant-los a fer música a costat de les noves generacions, amb artistes com Joan Colomo, Joan Pons del Petit de Cal Eril, Martí Sales dels Surfing Sirles, Ernest Crusats de La Iaia, Núria Graham, Eduard Gener, Eric Sueiro de The Saurs o El Gordo del Puru.
S'hi sumen les veus d'Òscar Dalmau, que també canta, i Jordi Beltran que guia el disc.
El projecte veurà la llum el 19 de febrer en format disc i es portarà a escena en un espectacle en directe a L'Auditori el 18 de maig dins la programació 'Amplificats'.
El Canet Rock també l'incorporarà el 2 de juliol.
Per als creadors del projecte, presentat per Bankrobber i L'Auditori, la interpretació en directe és la culminació de l'"aventura".
Segons un dels impulsors del projecte, Oriol de Balanzó, insisteix que no es tracta d'un "homenatge fúnebre" sinó que s'han gestat 13 cançons completament noves però que evoquen la música dels 60, encara "massa desconeguda".
De la seva banda, Guillamino ha precisat que el projecte crema una nova etapa "de superació" similar a la que viu el país i ha celebrat l'"agermanament" reivindicant la música ie-ié "comercial i lleugera" que, malgrat tenir ingredients molt diferents, acaba tenint una "sonoritat conjunta". |
"Hem ajudat a pacificar l'acció política
"Volem treballar per incidir a posar fi a la precarietat laboral a l'Ajuntament"
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
El Patronat de la Vall de Boí organitza la campanya de música tradicional DIJOUS A LA FRESCA.
Des de l'any 1991 el Patronat de l'Ajuntament de la Vall de Boí posa en funcionament un cicle d'activitats musicals que es desenvolupen cada dijous a la nit.
El cicle a més d'oferir una alternativa musical a les nits d'estiu de la vall, pretén també donar a conèixer petits racons dels pobles, que normalment no són visitats i que sempre tenen un encant especial.
Això no és màgia, o sí!!! és un espectacle d'animació "de-Struc-tiva, adreçat a tots els públics, on un mag excèntric i esbojarrat ens condueix a tot un món d'imaginació i il·lusió amb situacions en que una senzilla tovallola es converteix en un pollastre a l'ast.
La participació del públic i una gran varietat d'improvisacions gens improvisades són també marca de la casa.
Això no és màgia, o sí!! és un espectacle on quan més participes millor t'ho passes
Són referents en els principals escenaris del món de l'havanera però amb tres ingredients bàsics: la qualitat musical i vocal, el dinamisme del seu espectacle i la sensació que no són una proposta més d'havaneres, sinó una proposta amb personalitat.
Les seves actuacions provoquen sorpresa i entusiasme.
Eva Llorens & Manu Moreno és una formació de guitarra i veu nascuda a Lleida l'any 2013, que gira la mirada cap als estàndards de jazz a l'estil antic: Ella Fitzgerald, Billie Holiday...
l projecte "Pepa Chireta" neix al 2014 amb l'objectiu de revitalitzar, divulgar i apropar la música tradicional, instruments i tradicions a Ribagorça als més petits creant un primer espectacle. |
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha exigit aquest dimarts al Tribunal Constitucional que resolgui ja si el Parlament pot o no controlar el Govern espanyol quan aquest està en funcions, un recurs que s'arrossega des de la legislatura passada i que, segons la seva opinió, hauria d'estar solucionat "com més aviat" per evitar "que alguns segueixin fent política de quart d'hora".
Durant la seva intervenció en un esmorzar informatiu d'Europa Press, Rivera s'ha referit a l'enfrontament entre Congrés i Senat i l'executiu sorgit en la legislatura passada i que ha acabat a l'Alt Tribunal: les cambres exigeixen poder controlar el president del Govern espanyol i els ministres, que entenen que no han de rendir comptes davant d'un Parlament que no els va elegir.
El debat s'ha reobert amb la compareixença del ministre d'Economia, Luis de Guindos, perquè aclareixi com es va impulsar des del Govern espanyol en funcions la candidatura de l'exministre José Manuel Soria al Banc Mundial.
Guindos compareixerà finalment en comissió, mentre l'oposició parlamentària exigeix que sigui davant del ple.
"Que resolgui com més aviat millor el Tribunal Constitucional, per favor, un conflicte que s'allarga de la legislatura anterior", ha dit Rivera, per a qui és fonamental que se segueixi el criteri dels jutges i no l'opinió de Ciutadans, del PP o del PSOE.
"Ha de ser el Constitucional el que ens digui quines funcions i competències del Parlament en aquest moment", ha insistit.
Entre d'altres coses, ha afegit el dirigent de la formació taronja, perquè mentre no resolgui el conflicte "alguns seguiran fent política de quart d'hora".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Centre zoològic dedicat als éssers que viuen al mar, realitza funcions de conservació i d'educació entorn a la fauna marina.
A més de les visites als seus aquaris, el recinte acull algunes activitats de divulgació al voltant de la zoologia i les ciències del mar.
Moll d'Espanya del Port Vell, s/n. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Torra i Aragonès tanquen files per solidificar l'acció de govern
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Les eleccions no figuren al calendari del govern, però la situació incerta de la sentència del Tribunal Suprem les pot precipitar.
I l'independentisme vol estar preparat per entomar-les.
Quim Torra va acordar amb Pere Aragonès de descartar un avançament electoral, segons diverses fonts consultades per VilaWeb, i així ho va assegurar el president de la Generalitat quan feia balanç del primer any al govern.
Després del 28-A i del 26-M, Torra s'ha proposat d'evitar una convocatòria electoral avançada, vol desfer-se de la imatge de president interí, i pretén que el govern reivindiqui a partir d'ara la seva obra concreta més enllà del futur del procés.
Però la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics i la resta d'encausats pot capgirar-ho tot i abocar el país a les urnes, encara que el govern no ho vulgui.
Per això, el principal desafiament que ha assumit Torra és que l'independentisme arribi a les pròximes eleccions, siguin quan siguin, amb un nou full de ruta acordat, i havent exhaurit les possibilitats de negociació amb el govern espanyol.
Aconseguir la tan citada unitat estratègica entre tots els actors és el sentit últim que ha assumit el mandat de Torra, marcat fins ara per la fracassada investidura de Puigdemont, per la repressió i per la dispersió tàctica de tots els actors de l'independentisme.
El president de la Generalitat no aspira només a acordar una resposta puntual a les possibles condemnes, sinó que la vol circumscriure en una nova planificació compartida per a continuar el procés amb la lliçó apresa, una vegada constatats els límits de l'acció institucional unilateral durant l'octubre del 2017 i de l'organització de la societat civil davant un estat tancat en banda a negociar amb la Generalitat.
Un consens que, fins ara, els partits i les entitats no han estat capaços de bastir malgrat haver-ho provat.
Arribar a les sentències sense aquesta unitat podria abocar JxCat i ERC a disputar-se definitivament l'hegemonia electoral sense un mínim horitzó compartit en el camí a transitar i, per tant, ajornar un futur intent per a aconseguir la independència i consolidar això que la CUP denuncia com un retorn a l'autonomisme amb el govern de Torra.
La represa de la unilateralitat com a via d'acció torna a ser sobre la taula.
La defensen sense equívocs l'ANC i la CUP al mateix temps que avança la lectura que caldria una nova pantalla democràtica per a legitimar-la, tenint en compte que les forces independentistes no van arribar al 50% dels vots el 21-D i que van vorejar-lo a les eleccions europees.
A més, l'ANC ja s'ha desmarcat de la possibilitat d'un nou referèndum unilateral, després de la deslegitimació que ja ha patit l'1-O.
Ho deia fa setmanes la seva presidenta, Elisenda Paluzie, en aquesta entrevista a VilaWeb, on també defensava que s'hauria d'implementar la independència si l'independentisme obtenia la majoria dels vots a les eleccions catalanes.
Per la seva banda, Òmnium ha centrat els esforços a impulsar 'Som el 80%', en un intent d'ampliar la majoria contrària a la repressió i favorable a una solució dialogada per al conflicte polític.
La possibilitat d'un horitzó electoral a prop, doncs, no s'esvaeix.
I força JxCat i ERC a obrir el meló dels candidats, un relleu de lideratges que Jordi Cuixart fa mesos que va reivindicar com a necessari amb la convicció que no es pot governar un país des de la presó o l'exili.
El cap de files d'ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha estat el primer a proposar el nom de qui creu que seria el millor candidat per a la seva formació: Joan Tardà.
En una entrevista a Eldiario.es, Rufián també datava les eleccions al febrer de l'any vinent.
Diverses fonts del partit situen el seu pronunciament com una opinió personal, que arriba en un context en què no s'ha abordat formalment què passarà si es compleix el temor intern que Oriol Junqueras sigui inhabilitat a la tardor pel Tribunal Suprem.
Ara bé, Rufián movia fitxa pública quan és inqüestionable el pes que ha adquirit Pere Aragonès com a adjunt a la presidència d'ERC i com a vice-president del govern amb l'aval de Junqueras, mentre que Roger Torrent ha bastit la seva figura institucional des de la presidència del parlament, amb una agenda institucional pròpia que l'ha portat aquesta setmana al País Basc.
Totes les fonts consultades convenen que l'última paraula sobre el nom del cap de cartell la tindrà, en qualsevol cas, Junqueras.
Al marge de la incògnita del candidat, ERC compta amb una fortalesa organitzativa i com a marca electoral que JxCat no té.
Carles Puigdemont s'ha proposat d'endreçar l'espai polític i convertir JxCat en un partit, tal com va avançar VilaWeb.
L'enèsim intent de refundar l'organització s'albira ja com l'última hora de la veritat, després d'haver aconseguit ERC l'hegemonia municipalista el 26-M en nombre de vots i de regidors.
Ara bé, l'objectiu de Puigdemont no és tan sols posar fi a la dispersió de sigles del seu espai (JxCat, PDECat, Crida Nacional per la República) sinó veure si és viable recosir els dos principals sectors que el formen.
És a dir, el sector més afí a ell (el que comanda JxCat i la Crida, amb Elsa Artadi, Albert Batet, Miquel Buch, Damià Calvet i Gemma Geis, que també ocupa la meitat de la direcció del PDECat, amb Míriam Nogueras al capdavant) i el moderat, liderat per Marta Pascal i Carles Campuzano, entre més.
Aquest últim podria acabar constituint-se com a partit amb l'aspiració d'aglutinar l'antic vot convergent que s'hauria quedat orfe.
En aquest intent d'unió, Artur Mas podria tenir-hi un paper clau, com a pont entre els uns i els altres, després del seu retorn a primera línia en campanya electoral.
A Mas també el situen a les travesses com a possible futur candidat, tenint en compte que la seva inhabilitació pel 9-N acaba al febrer.
Puigdemont diu que no té 'gens d'interès' a tornar a ser cap de cartell mentre enfila el trànsit cap al Parlament Europeu.
De moment, el dirigent de JxCat ha traslladat el conflicte polític amb Oriol Junqueras i Toni Comín, i preveu batallar els seus drets com a eurodiputat electe fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Quan deixi l'escó al parlament, s'esvairà definitivament la promesa de JxCat de restituir-lo, després d'haver estat suspès per la cambra sota les ordres del Tribunal Suprem.
JxCat i el PDECat abordaran definitivament el seu futur a partir del 15 de juny, quan s'hagin constituït els ajuntaments.
Fins aleshores, JxCat i ERC s'han emplaçat a prioritzar els acords a les ciutats de més de 25.000 habitants i a les diputacions, per evitar que les lògiques locals desgastin l'executiu i la perseguida unitat estratègica.
Mentrestant, Torra preveu que el govern presenti el pressupost del 2020.
Provaran, novament, de desfer-se de la pròrroga pressupostària, que encotilla l'acció de l'executiu.
No els serà fàcil, però JxCat, ERC i la CUP han recuperat la majoria efectiva independentista al parlament, i quan Puigdemont i Comín renunciïn als seus escons, els dos socis tornaran a sumar més que la resta de l'oposició si la CUP s'absté.
El govern també pretén d'obrir una nova via de diàleg amb el futur govern de Pedro Sánchez, però aquesta vegada l'aritmètica parlamentària al congrés espanyol no permetrà a ERC i JxCat de fer tanta pressió com abans del 28-A.
Ara per ara, no hi ha hagut cap gest del PSOE, sinó més aviat al contrari.
La suspensió dels presos polítics com a diputats al congrés espanyol i com a senador, en el cas de Raül Romeva, a més de l'informe final de la fiscalia espanyola i de l'advocacia de l'estat al Tribunal Suprem, allunyen el PSOE encara més de la Generalitat.
Caldrà veure si, un cop investit, Sànchez propicia un acostament que ara sembla inviable i que forçarà l'independentisme a consensuar un nou itinerari que no pot donar per fet cap acord amb Madrid.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Un cop adquirit la llicència de la forma habitual des software.uv.es, tindrem accés a la descàrrega del programa ia les dades de la llicència (importantíssims per completar la instal·lació).
Els fitxers d'instal·lació en format original estan emmagatzemats en dos DVD's, perquè puguen ser descarregats es creen dos fitxers amb format ISO que contenen una imatge fidedigna dels DVD's d'instal·lació, amb el programa adequat es podria gravar un DVD idèntic a l'original.
Així doncs, procedirem a descarregar els dos fitxers dits al nostre equip:
Windows 10 ens proporciona un mecanisme per a poder "muntar" en una unitat virtual un fitxer amb format ISO, que ens permetrà accedir als fitxers d'instal·lació com si d'un DVD es tractara.
Per a fer açò obrirem en l'explorador de Windows el directori on tenim descarregats els fitxers ISO de Matlab:
Per crear la unitat virtual farem clic amb el botó dret del ratolí sobre el fitxer R2018a_win64_dvd1.iso que conté la primera part de la instal·lació i triarem "Muntar".
Aquí podem veure el contingut del fitxer R2018a_win64_dvd1.iso:
Farem clic en setup.exe per començar la instal·lació:
Amb l'objecte de poder realitzar l'activació del programa hem de tenir un compte personal en els servidors de MathWorks, ja que la llicència del programa en aquest tipus d'instal·lació és concedida a titule personal.
D'altra banda, aquest tipus d'activació ens permet executar l'aplicació sense necessitat de fer VPN.
Si és la primera que realitzem tot el procés hem de crear un compte, en cas contrari posarem les dades del nostre compte, tot açò en la següent pantalla:
Completarem el següent formulari:
(l'adreça de correu electrònic ha de ser la nostra adreça oficial de la Universitat i la contrasenya, diferent de la de la Universitat)
La Activation Key la trobarem el software.uv.es Els meus llicències Matlab per a Windows Informació
Next, i vam passar a la següent pantalla:
En aquest punt, si fem clic a Next obtindrem el següent error:
Açò es produeix perquè encara no hem verificat la nostra adreça de correu electrònic.
En crear el compte, Mathworks ens ha manat un correu electrònic, així que anem al nostre correu electrònic i obrim aquest correu:
Accedim a l'enllaç i amb açò ja hem verificat el nostre e-mail:
Hem de triar que mòduls instal·lar, per a l'exemple hem deixat els que vénen seleccionats per defecte, però podem triar els que vulguem:
Arriba un punt en què l'instal·lador ens demana el segon DVD:
No premem Ok, primer hem de desmuntar el DVD actual i muntar el segon DVD.
Per tant, ja en l'explorador d'arxius, farem clic amb el botó de la dreta del ratolí sobre el DVD "virtual" que munta el primer DVD i triarem Expulsar:
Tot seguit vam muntar el segon DVD:
Ara ja podem prémer sobre OK i la instal·lació contínua:
Ara ja tenim Matlab instal·lat i activat, amb una llicència que ens permet executar l'aplicació sense necessitat d'establir una connexió VPN. |
Miquel Viladrich fou un dels pintors més destacats de la primera meitat de segle XX, quan la ciutat i les terres de Lleida visqueren un esclat cultural i intel·lectual sense precedents, amb músics, poetes i pintors que assolirien anomenada universal, com Vinyes, Granados, Pujol o el mateix Viladrich.
Tots ells es van veure afavorits per la política cultural i artística de beques i pensionats de la Diputació de Lleida, un mecenatge discret, si es vol, però determinant en la formació i desenvolupament artístic de tot aquell arreplec de gent i talent.
Per a ampliació d'estudis, Viladrich es traslladà i s'instal·là als afores de Madrid, a un edifici que s'alçava solitari dalt d'un pujol esventat, i, tot i el pensionat provincial, s'hi establí en unes condicions frugals i paupèrrimes, « abocat a una existència de fam i de fe, perfectament combinades», com reconta Agustí Calvet (Gaziel) a les seves memòries.
Aquest cèlebre periodista i escriptor el visità l'hivern de 1907 i en féu un retrat, entre còmic i tràgic, de la gèlida vida del pintor a la hivernal estepa castellana: «Sota la brusa anava fet un farcell de roba vella: duia un parell de mitjons, tres armilles i dos gecs, a més d'un tapaboques impressionant, com aquells que porten els pagesos quan es glaça la boira del Segre damunt l'horta de Lleida, i una boina espessa i ampla, de vellut bast i cendrós.
No es veien més mobles que un divan tronat, un catre de tisora, mitja cadira de boga [sense respatller] i un gran caixó de figues seques trabucat, fent de taula, que duia aquest mot pintat amb lletres de motlle negre: Fraga ».
Aquest Viladrich accidentalment estepari però fill de Torrelameu que descriu Gaziel, que passà la infantesa a Lleida i la joventut per mig món, i que a la Diputació de Lleida hi té una sala amb uns seus quadres, presidida pel més imponent de tots, «En Ton Pinar Calderó, alcalde d'Almatret», és el que dóna peu a l'última convocatòria i a aquest nou catàleg d'un premi internacional de pintura que, vint-i-set edicions després, contribueix a la difusió del gran mestre i personatge, i desvetlla l'interès cultural internacional per aquestes terres.
President de la Diputació de Lleida
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
Aquest lloc web utilitza galetes més informació |
Dia: dissabte, 14 de febrer de 2015
La Coral Universitat de les Illes Balears oferirà un concert amb motiu dels actes de cloenda de l'Any Campins-Gaudí, organitzats pel Capítol de la Catedral de Mallorca.
Sota la direcció de Joan Company, la Coral UIB interpretarà peces de Maurice Duruflé, Tomás L. de Victoria, Knut Nystedt, Miquel Capllonch, Lorenzo Perosi, Antoni Sancho, Frederic Mompou, Pau Casals, Joan M. Thomàs, Miquel Torrell i Marià Aguiló, acompanyats pels organistes Bartomeu Veny i Rafel Riera.
En el marc de la participació de la Universitat de les Illes Balears en els actes de cloenda de la commemoració de l'Any Campins-Gaudí, el divendres 20 de febrer es presentarà l'obra La Catedral de Mallorca és el document.
La reforma de Gaudí cent anys després.
Aquesta producció editorial en quatre volums és el resultat del treball coordinat pel grup de recerca en Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la UIB centrat en la recerca arxivística, la intervenció restauradora i la divulgació científica de la intervenció d'Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca.
L'obra l'ha coordinada la doctora Mercè Gambús, investigadora principal del grup de recerca en Conservació del Patrimoni Artístic Religiós. |
Ficció, entreteniment, actualitat...
Aquest 2017, TV3 ha viscut grans moments televisius.
Aquests són els vídeos més vistos a la carta de les diferents temàtiques.
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Aquesta és la pàgina de Asador El Doblon.
Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Carrión de los Condes. |
El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, alerta que cada cop és més complicat trobar professionals per treballar a l'atenció primària de zones com l'Alt Empordà, la Cerdanya i punts de la costa gironina.
Assenyala que la precarietat laboral, la sobrecàrrega i un model organitzatiu «rígid» que impedeix desenvolupar «projectes engrescadors» fora de les grans ciutats també dificulta dotar d'especialistes alguns hospitals comarcals i assenyala els anestesiòlegs, els pediatres, els traumatòlegs o els neuròlegs com alguns dels facultatius que costa més trobar a les comarques gironines.
En aquest sentit, Vilaplana assegura que «com més t'allunyes de les capitals, més dificultats».
«Uns salaris baixos i una sobrecàrrega assistencial que per a molta gent es fa insuportable fa que busquin la màxima comoditat: no anar a llocs allunyats, places a les ciutats i amb una activitat que puguis compaginar amb la pràctica privada, i això buida el territori de professionals», diu.
Per posar-hi remei, Vilaplana apunta diverses solucions, que des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya van exposar al Departament de Salut dimecres, en el fòrum de diàleg professional, una trobada que va reunir una seixantena de professionals del sector per fer un diagnòstic del sistema sanitari públic de Catalunya i identificar-ne els principals problemes i necessitats, després d'anys de retallades i davant dels canvis socials i demogràfics.
L'anestesiòleg indica que, a banda de millorar les condicions laborals i salarials del col·lectiu, és necessari introduir canvis als models organitzatius per fer més atractiva l'atenció primària.
«Cal potenciar el lideratge mèdic als CAPs, els metges han de ser el pal de paller d'aquesta petita revolució a l'atenció primària: donar més autonomia a l'hora de contractar professionals per adequar-los als perfils que necessita cada zona i fer que la gent es corresponsabilitzi del que passa».
«S'ha d'engrescar aquests professionals, rellançar els aspectes vocacionals, que trobin perspectives professionals, bons projectes i un ambient de treball adequat», explica.
«Uns CAPs autoorganitzats i uns centres hospitalaris potents al territori, amb capacitat per desenvolupar una bona recerca des de Girona i formar residents és bàsic per tenir professionals», apunta el metge davant unes dades de la consellerien que indiquen que a Girona hi ha 9,6 professionals sanitaris per cada miler d'habitants, lluny d'altres zones com Barcelona o Tarragona, que estan per sobre dels 14.
I és que, diu, cal treballar per formar més especialistes a la demarcació.
«Se sap que la gent tendeix a quedar-se al territori on fa la formació, s'han d'augmentar les places MIR», explica, tot i que assenyala que «per això fa falta suficiència financera».
Respecte a la cimera de salut, afirma que «feia falta una trobada per posar en comú les perspectives de tots els actors del sistema, però ara falta treballar-hi, veure com actuen els grups de treball temàtics que n'han sortit.
«Hi ha una necessitat de prendre mesures ràpides econòmiques, organitzatives i laborals», subratllat.
«Girona necessita més inversions.
Com a àrea sanitària surt barata, té una dotació de personal per sota la mitjana i genera menys despesa en farmàcia gràcies a una feina excel·lent de prescripció, però no ha de quedar oblidada, requereix inversions importants», remarca. |
L'activitat s'inclou en els actes commemoratius de l'Any Caselles
Imatge de l'escola Prat de la Riba de Reus.
Més de 450 alumnes de diferents escoles i instituts de Reus sortiran als carrers el pròxim 18 de desembre al matí per descobrir i estudiar l'obra de l'arquitecte Pere Caselles.
Això serà a través de l'activitat 'Cerc ', una experiència didàctica que resseguirà onze indrets geolocalitzats que els nois hauran d'anar recorrent per conèixer i endinsar-se en la prolífica trajectòria de qui va ser arquitecte municipal de 1891 a 1936.
A través d'un seguit d'activitats programades en el marc de l'Any Caselles, Reus dedica aquest 2018 a recordar i estudiar la vida i l'obra de l'arquitecte Pere Caselles Tarrats (Reus, 1864-1936), un dels principals responsables de la transformació urbanística de la ciutat en l'ampli període que va de finals del segle XIX fins al primer terç del XX, amb una obra extensa i força estesa arreu de la ciutat (habitatges, escoles, espais industrials, equipaments municipals, etc.).
Des del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp (CRP, Departament d'Educació), amb la col·laboració de l'àrea TAC-STEAM (Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement) dels Serveis Territorials d'Educació a Tarragona, el Museu Salvador Vilaseca i la regidoria d'Ensenyament i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus, s'ha promogut l'activitat commemorativa 'Cerc ', adreçada a l'alumnat de Cicle Superior d'Educació Primària, d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat.
A més, hi col·laboraran 40 estudiants de l'Institut Salvador Vilaseca com a voluntaris per fer possible l'organització de l'esdeveniment, en el marc dels seus estudis de servei a la comunitat.
Tal com explica la regidora d'Ensenyament i Política Lingüística, M. Dolors Sardà, l'objectiu de la proposta és "acostar l'alumnat a la figura de Pere Caselles i Tarrats, així com al seu entorn, tant el més proper com el més llunyà, tot buscant l'arrelament i la creació de vincles amb el territori".
En aquest sentit, la responsable del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp, Francesca Segarra, destaca que aquesta experiència es realitzarà mitjançant un joc de preguntes col·laboratiu, competencial, transversal i interdisciplinar.
Per la seva part, la tècnica del CRP Natàlia Real, explica que durant l'activitat els nois i noies disposaran d'un passaport que hauran d'anar segellant a cada un dels onze punts de l'itinerari fins a completar-lo.
En finalitzar la ruta tindrà lloc la trobada dels diversos grups participants a la plaça del Mercadal, on es realitzarà un mosaic humà multicolor en homenatge a Pere Caselles, en el qual intervindran els 450 joves dels vuit centres educatius que s'hi han inscrit.
Les escoles i instituts que participaran en la jornada (a banda de l'Institut Salvador Vilaseca) són l'Escola Marià Fortuny, l'Escola Montsant, l'Escola Pompeu Fabra, l'Escola Isabel Besora, l'Escola Puigcerver, el Col·legi Maria Rosa Molas, el Col·legi Sant Josep i l'Institut Roseta Mauri.
Es tractarà, doncs, de conèixer i reconèixer la seva obra utilitzant els recursos tecnològics que mSchools posa a l'abast del món educatiu, a través de l'aplicació mòbil de Geolocalització MHM (Mobile History Maps).
Seguint les pistes proposades, els alumnes aniran trobant algunes de les construccions més representatives de Pere Caselles.
En una fase posterior també es farà un concurs fotogràfic a partir de les imatges fetes per l'alumnat i del qual se'n farà difusió a través de les xarxes socials.
Des del CRP es subratlla que l'App que s'ha creat a través de Mobile History Maps quedarà disponible a Internet de manera oberta perquè qualsevol persona o centre educatiu interessat en pugui fer ús.
D'aquesta manera, la feina realitzada i la informació recollida quedarà com a llegat en el marc de l'Any Caselles 2018.
Un total d'11 espais de referència
Amb aquesta experiència l'alumnat, en grups i acompanyat per docents de diferents àmbits, recorreran un escenari amb 11 punts geolocalitzats, amb el punt inicial del recorregut a la Sala Quatre del Museu de Reus de la plaça de la Llibertat (on es pot visitar l'exposició 'Pere Caselles, arquitecte') i amb el punt final a l'Ajuntament de Reus (plaça del Mercadal).
L'activitat es portarà a terme a partir de les 10 del matí.
Pere Caselles i Tarrats (Reus 1864 - 1936)
L'arquitecte Pere Caselles i Tarrats, format a Barcelona, va obtenir el títol l'any 1889 i l'any següent ja exercia com a suplent de l'arquitecte municipal de Reus.
Va obtenir la titularitat de la plaça d'arquitecte municipal de Terol, si bé al cap de pocs mesos, el 1891, accedí a la de Reus, en morir el titular anterior, l'arquitecte Sebastià Cabot.
Els primers anys d'exercici va projectar diversos edificis (casa Tarrats, casa Homdedéu, etc.), que si bé estan encara sotmesos a llenguatges precursors del modernisme, tant de factura eclèctica com neogòtica reflex de la seva recent formació, sí que evidencien, però, la capacitat creadora i cultural del seu autor.
Per la seva condició d'arquitecte municipal entra en contacte i col·labora amb Lluís Domènech i Montaner a l'Institut Pere Mata, i serà a partir d'aquesta relació que adoptarà els mecanismes i ressorts adscrits al llenguatge modernista.
Projectista i constructor prolífic d'equipaments i habitatges, conforma amb la seva obra el gruix més important del paisatge urbà modernista de la ciutat.
Destaquen especialment dos equipaments construïts al límit de la ciutat en aquell temps: l'Estació Enològica, conjunt que aglutina magatzems, espais de treball i habitatge, i el conjunt escolar Prat de la Riba, sorprenentment articulat sobre el carrer Prat de la Riba, i no sobre el mateix passeig.
Són exemples projectats clarament des dels aspectes funcionals reforçats amb l'oportuna ornamentació i ús dels oficis característics, construïts amb una claredat i racionalització admirables.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Quan vivim en règim de lloguer hi ha nombroses ocasions en què ens sorgeixen dubtes sobre que a qui li correspon pagar determinades despeses, com ara, qui paga una finestra trencada o l'avaria de la rentadora?
O, potser el que no sapiguem és si és el propietari el que s'ha de fer càrrec de les despeses derivades d'arreglar la teulada, el jardí o qualsevol de les zones comunes de la finca?
En Api.cat t'expliquem qui ha de pagar les despeses generals i extraordinàries de la Comunitat.
Si has llogat un pis, per exemple, a Sant Joan Despí, i passats uns mesos, un dels teus veïns t'informa que estan a punt d'iniciar unes obres per endreçar les parets del hall d'entrada, tranquil, no cal que facis mà de la cartera.
Això és una cosa que li correspon al propietari de l'immoble.
I és que, llevat que hagueu arribat a algun tipus d'acord particular, les obligacions enfront de la Comunitat de propietaris són del teu casolà, que ha de contribuir amb els pagaments generals i amb els extraordinaris que es fixin d'acord amb la quota de participació establerta.
Què passa quan en lloc d'estar davant d'un cas de lloguer, hem iniciat un procés de compravenda?
Si vas a vendre el teu pis de Badalona, una de les gestions que hauràs de fer i que contempla la llei de Propietat Horitzontal és la de declarar i demostrar que estàs al corrent de pagament de les despeses generals.
Si no fos així, és a dir, si tinguessis pendent un o diversos rebuts de la Comunitat, la llei també et permet transmetre l'habitatge, encara que per a això, hauràs expressar la quantitat deguda i un certificat sobre l'estat dels deutes.
Sense ell no pot autoritzar l'atorgament de les escriptures públiques, llevat que el comprador es fes càrrec expressament dels deutes.
En definitiva, queda clar que les despeses relacionades amb el pis, la comunitat o la finca on està ubicat l'habitatge, corresponen al seu propietari.
Ara bé, atès que la casuística pot arribar a ser molt variada, la qual cosa des Api.cat aconsellem és que, davant del dubte, sempre consultis al teu agent de la propietat immobiliària.
Tant si ets venedor, comprador, propietari o inquilí, la millor opció per actuar amb seguretat és contractar els serveis d'un expert.
T'ha resultat útil la informació d'aquest post?
Disculpa, heu d' iniciar la sessió per escriure un comentari.
Els millors pisos de lloguer amb balcó o terrassa
Busques una planta baixa exterior amb bona il·luminació? |
Una recerca que ha donat lloc a l ́exposició temporal d ́estiu del Museu d ́Història dels Jueus de Girona ha trobat «indicis» de descendents de familiars del rabí i metge de l ́aljama medieval gironina Bonastruc ça Porta al Marroc i als Estats Units.
L ́historiador Marc Francesc, treballador del Centre Bonastruc ça Porta, és un dels autors d ́una recerca amb l ́objectiu de traçar la història de famílies que van viure als calls jueus de Girona, Besalú, Castelló d ́Empúries, Tortosa, Palma de Mallorca i Barcelona a l ́alta edat mitjana.
«Un dels resultats ha estat la troballa al Marroc i als Estats Units de famílies que mantenen el cognom Bonastruc ça Porta evolucionat a Sesportes», ha explicat l ́historiador.
Malgrat que algunes d ́aquestes famílies aporten documentació que els acredita com a descendents del cèlebre cabalista gironí, la dificultat de certificar l ́autenticitat d ́un llinatge tan antic porta els historiadors a curar-se en salut i parlar d ́«indicis».
Molta gent té interès a dir que pertany a un tan noble llinatge i cal anar amb cura amb les atribucions després de tantes diàspores i tants segles.
Marc Francesc ha dut a terme la recerca conjuntament amb els també historiadors Lídia Donat i Xavier Marcó.
El resultat és l ́exposició Llegat: Paisatge humà dels calls, inaugurada ahir, i que es podrà visitar al Museu dels Jueus fins passat l ́estiu.
L ́acte inaugural es va complementar amb un concert de música sefardita a càrrec de Liliana Benveniste.
L'exposició presenta els noms de les principals famílies jueves medievals i identifica sobre un plànol del call gironí medieval les cases de quatre destacats cognoms de l ́època: Ravaya, Aninay, Del Portal (o Desportal) i Caravida.
El plànol l ́ha dibuixat l ́investigador de la UdG Jordi Sagrera.
Segons els organitzadors de l ́exposició, les famílies, cognoms i persones relacionades amb el passat jueu de les ciutats constitueixen el seu llegat immaterial, que va més enllà del llegat físic i monumental que també tenen aquestes localitats, i que «queda ben representat en aquesta exposició a través de fotografies i vídeos».
Així mateix s ́ha aconseguit resseguir l ́evolució d ́alguns cognoms, en altres casos se ́n perd el rastre i s ́esfumen en el pou de la història. |
Com a estudiant de la Universitat Rovira i Virgili pots gaudir dels serveis que t'ofereix la URV, un cop t'hagis matriculat.
Per norma general, un cop formalitzada la primera matrícula dins a la Universitat, al cap de 24 hores podràs accedir a tots els teus serveis digitals (intranet, correu electrònic, Campus Virtual, revistes electròniques, xarxa sense fils, etc.), sempre que hagis acceptat la Normativa d'ús de les tecnologies d'informació i comunicació (TIC) de la URV.
Per disposar de tots els serveis digitals has d'accedir a la intranet.
Per entrar-hi, has de seguir els passos següents:
Cada estudiant rep un nom d'usuari únic i una contrasenya, que són els següents:
El nom d'usuari inicial és el teu NIF/NIE/passaport.
La clau d'accés inicial serà la data de naixement en format DD-MMM-AA.
Recorda de posar els guions entre el dia, mes i any.
Accés estudiants ja matriculats altres cursos
El nom d'usuari i la clau d'accés són els que utilitzes per entrar als serveis digitals de la Universitat (intranet, correu electrònic, Campus Virtual, revistes electròniques, etc.).
Una vegada hagis entrat a la intranet, podràs canviar la clau d'accés mitjançant l'enllaç que trobaràs a l'apartat Serveis de Xarxa → Canvi de la Clau d'accés.
Si no pots accedir a la intranet o no recordes la clau d'accés, segueix l'enllaç que trobaràs a la plana inicial de validació de la intranet per poder restaurar-la.
Les comunicacions entre l'administració de la URV i els estudiants s'han de fer, sempre que sigui possible, a través de correu electrònic.
En aquests casos, s'utilitza l'adreça del correu electrònic institucional que l'estudiant té assignada.
A través d'aquest correu també reps tota la informació institucional.
Per accedir-hi has de seguir aquesta ruta:
Un cop dins del lector de correu, a la part superior dreta, veuràs l'adreça de correu que se t'ha assignat (en format [EMAIL], llevat de coincidències).
També pots configurar el teu client de correu electrònic, així com dispositius mòbils, per tal de rebre aquesta bústia.
El volum de les bústies està d'acord amb el perfil d'usuari.
L'Entorn Virtual d'Aprenentatge (EVA), Moodle, de la URV és un entorn de treball a Internet que serveix de suport a la docència i orientació universitària.
Per accedir a Moodle, els usuaris de la URV han d'utilitzar el nom d'usuari i la contrasenya institucionals d'accés als serveis de xarxa de la URV.
Per accedir-hi has d'anar a l'URL http://moodle.urv.cat o seguir aquesta ruta:
Un cop hagis entrat al Moodle, tens accés a l'aula virtual de cadascuna de les assignatures de què t'hagis matriculat i a les tutories electròniques, que són un espai de treball i trobada amb el teu tutor o tutora de titulació.
Tot i tenir assignades totes les assignatures virtuals i l'espai de tutories electròniques al Moodle, pot ser que hi hagi espais que apareguin com a "no disponibles per als estudiants" quan intentis accedir-hi, ja que la seva disponibilitat la regulen els professors que hi intervenen i, per tant, no es correspon amb cap procediment tècnic.
Durant el curs, qualsevol canvi oficial de les teves dades personals, així com de la teva matrícula es reflectirà a l'EVA en les 48h següents a la modificació.
L'adreça de correu electrònic que tindràs assignada al teu usuari Moodle, és institucional i no la pots canviar per una adreça particular; per tant, totes les informacions institucionals que t'arribin utilitzaran aquest mitjà.
A través d'aquesta informació podràs consultar diferents estats del teu expedient.
Per accedir-hi has de seguir la ruta següent: |
El fabricant de components per a motocicletes J.Juan, amb seu a Gavà (Barcelona), ha formalitzat l'acord oficial de transferència tecnològica amb Chassis Brakes International (CBI) per fabricar sistemes de fre a l'Índia, ha informat la companyia aquest dijous en un comunicat.
J.Juan cedirà la seva tecnologia a CBI, que té la seva seu a París, per elaborar pinces i bombes de fre hidràulic a Maharastra (Índia), mentre que l'empresa catalana s'encarregarà de l'enginyeria i desenvolupament tècnic dels components, que es produiran a les instal·lacions que CBI ja té al país asiàtic.
L'acord, assolit a final de l'any passat, suposa l'entrada de les dues companyies al mercat de les dues rodes amb components per a models de fins a 200 centímetres cúbics, el segment més ampli.
Índia és el segon fabricant de motos del món, amb 13,8 milions d'unitats anuals, fet que suposa el 25% de la producció mundial.
J.Juan és el segon productor de frens d'Europa, amb plantes de fabricació a Espanya i a la Xina i amb una plantilla de 350 treballadors, 270 d'ells a Espanya.
La companyia va obtenir uns ingressos de 40 milions d'euros el 2014, amb un increment del 33%; contracta 350 persones, 270 de les quals són a Espanya, i entre els seus clients hi ha fabricants de motocicletes com BMW i Piaggio.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Considera que s'ha fet un pas endavant amb la restitució judicial d'aquest dret a una de les afectades que havia demanat la intervenció del Síndic
Barcelona.-El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assegurat que gairebé 4.000 persones amb discapacitat a Catalunya -80.000 a tot l'Estat- no podran exercir el dret de vot a les eleccions espanyoles del 20-D.
El Síndic ha rebut durant els últims mesos consultes i diverses peticions d'intervenció per part de membres d'aquest col·lectiu, que té el suport de la federació catalana de la discapacitat intel·lectual Dincat Plena Inclusió, i per això ha proposat que es garanteixi el dret de vot al màxim de persones amb discapacitat.
De fet, Ribó considera que s'ha fet un pas endavant amb la restitució judicial d'aquest dret a una de les persones afectades després de revisar la sentència que l'havia inhabilitat durant deu anys per poder votar.
L'afectada és una activista que havia demanat la intervenció del Síndic perquè considerava, entre altres greuges, que en el seu cas no s'havia avaluat prou la capacitat d'exercici del dret d'opció política, però sí que es va decidir sobre la seva capacitat d'exercici del dret de sufragi actiu.El Síndic recorda que qualsevol limitació dels drets de la persona sobre la qual recau la mesura d'incapacitació ha de ser aplicada de manera restrictiva, és a dir, ha de ser proporcional a la necessitat de protecció i amb el menor grau d'afectació possible del dret que es limita.
Segons diu, així ho ha establert el Tribunal Suprem que s'ha pronunciat en diferents sentències sobre la limitació de la capacitat jurídica i l'afectació conseqüent de l'exercici del dret de sufragi actiu de la persona afectada.També ha insistit en què cal que s'adoptin mesures per donar compliment a les recomanacions formulades ''any 2011 pel Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU perquè es modifiqués la normativa electoral per garantir el vot a les persones amb discapacitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Cada vegada que llegeixo o escolto la darrera patinada del bisbe de torn (que en els darrers anys acostuma a ser el de Solsona), sempre penso el mateix: per què aquests personatges de l'Església quan expressen opinions de caire homòfob, masclista, intolerant... aconsegueixen tenir tant ressò?
I que el seu missatge retrògad arribi a tot arreu?
Avui dia, afortunadament, els bisbes tenen un poder limitadíssim sobre la societat, i només l'ostenten sobre aquella part de la població catòlica (no tota, per sort!) que encara escolta els seus dictats sobre moralitat.
Quan els mitjans de comunicació divulguem els seus missatges, el que aconseguim és que obtinguin molt més ressò del que aconseguirien per ells mateixos.
Per exemple: Xavier Novell va fer unes reflexions homòfobes en una glossa dominical que, si no hagués sortit a la premsa, només hauria llegit la seva parròquia de seguidors; molt respectable, això sí, però una franca minoria de la societat.
Ara, en canvi, tothom sap què va dir.
I, encara que la gran majoria de ciutadans ens indignem per aquestes paraules, sempre n'hi haurà d'altres que se les escoltin i les trobin encertades.
I, per tant, el missatge pot acabar calant molt més del que ho hauria fet.
Però, almenys aquest cop, divulgar les opinions homòfobes del bisbe ha servit d'alguna cosa: que molts ajuntaments facin creu i ratlla amb ell. |
Davant l'avís de nevades previstes per a les properes hores a la Catalunya central, us comuniquem que demà dimecres l'Escola d'Art romandrà oberta per atendre tots els alumnes que assisteixin a classe.
Tot i així, i ateses les circumstàncies, per ara no ens és possible garantir que l'activitat sigui normalitzada, en cas que la climatologia impossibiliti l'accés al centre del personal docent.
Si hi ha algun canvi, ho comunicarem pels mitjans habituals de difusió de l'Escola (web, Facebook, Twitter i Instagram). |
128 petites passes des del primer patí fins al primer equip.
128 petites històries des de l'Arnau Poch i els seus col·legues del Minis, fins a Moi Cervera i els seus "més grans abans dels grans".
128 baules (a falta dels nens i nenes de l'escola) d'un engranatge que es diu hoquei base i sobre el qual es fonamenta el futur de l'Igualada HC.
Aquests són els poders arlequinats per construir el club:
Joan Mateu Mellado, Ian Queraltó, Aleix Compte, Jofre Carbonell, Martí Pèrez, Oriol Vilarrubies, Pol Bru, Marc de la Fuente.
Guillem Torrents, Oriol Torrents, Albert Graells, Armand Pujadó, Marçal Rubinat Fontanellas, Marc Laste, Marc Dalmases, Oriol Madrid.
Ent: David Carles i Àngel Jimènez
Joel Sebastian, Francesc Rubinat Fontanellas, Albert Querol, Marc Baldayó, Jem Pol Abad, Albert Torra, Gerard Mernissi, Fran Domènec.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Els camps necessaris estan marcats amb * |
Dia: dissabte, 5 de juliol de 2014
La Coral Universitat de les Illes Balears, la soprano Irene Gili i el baríton Bartomeu Bibiloni interpretaran una de les obres corals més importants de la història de la música: Un rèquiem alemany de Brahms, en la versió del mateix autor per a piano a quatre mans.
Ho faran acompanyats per dos dels pianistes de més renom a les Illes Balears, Noemi Dalmau i Andreu Riera, sota la batuta de Joan Company, director de la Coral.
La recaptació del concert és a benefici de la Unitat de Cures Pal·liatives de les Illes Balears. |
El dia de partit d'un perico a Sarrià comença a la Papereria Spot, regentada per Manolita Pastor.
Al seu quiosc és on s'hi reuneixen els espanyolistes del barri.
Són trobades fugaces, quasi clandestines.
Amb la Manolita i la seva filla Merche comentem l'actualitat de la vida i de l'Espanyol, això sí, envoltats de material comercial del Barça: motxilles, pilotes i coixins blaugranes.
"Noi, és el que es ven", em diu sense perdre el somriure.
Ahir també hi era el consogre de la Manolita, Joaquím Casanovas, més conegut com en Quimet de Sarrià.
És un perico de la vella guàrdia.
Casanovas és una màquina d'anècdotes i llegendes de l'Espanyol.
Per la seva penya, Els Incansables, hi han passat presidents i jugadors.
La setmana passada va ser trista per a ell: als 94 anys va morir el seu amic Duran, fundador de la Penya dels Ferroviaris.
La casa de la família Duran és al carrer dels Paletes, "on hi ha la verge", m'explica Casanovas.
Allà hi viu el fill d'en Duran, que és conductor de trens, com el seu pare.
La història d'en Duran em recorda a Baptista Silanes, conductor al metro de Barcelona, sindicalista i un dels tuitaires pericos més cèlebres.
Aquest cap de setmana s'ha fet un fart de replicar a les burrades habituals que s'escriuen quan l'Espanyol juga contra el Madrid.
Ara bé, els culers ens tracten tan malament que preferiria no fer-los cap favor".
Veig la primera part del partit al Bar Martin's de la plaça Artós, on hi ha una vintena de pericos: la senyora patidora que escolta la ràdio, el soci que anava a l'estadi de Sarrià amb el Farias i adolescents de casa bona.
Al meu costat seu Rogelio Alcaraz, 15 anys, jugador dels cadets del C.P. Sarrià.
Amb el 2-0 tots dos marxem cap a casa.
Alcaraz diu que perdre al Bernabéu és normal i que, malgrat Pochettino, aquest Espanyol jugarà a Europa.
Els joves pericos del barri no només saben perdre, també són optimistes.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Tercera jornada de Lliga i tercer partit de l' Spar Citylift Girona lluny de Fontajau.
Després de les clares victòries contra el València en l'Open Day de Saragossa i de dissabte a Zamora, l'Uni juga avui la pista del Guipúscoa, a dos quarts de vuit del vespre, en la primera cita de la temporada on Èric Surís podrà comptar amb nou jugadores després que Brittney Sykes ja debutés contra el Zamarat i Mima Coulibaly hagi deixat enrere els problemes estomacals que li varen impedir desplaçar-se a terres castellanes.
«Estem molt contents de les prestacions que ha donat l'equip fins ara, competint molt bé en els quatre partits que hem jugat, comptant Lliga Catalana i Supercopa, i volem seguir així però la realitat és que amb l'exigència del calendari, dimecres de la setmana vinent juguem a Istanbul i entremig tenim un partit contra el Lugo, fa que no ens haguem de plantejar res més enllà del proper partit que tenim cada cop al davant», explicava ahir, abans de marxar cap a Sant Sebastià, el segon entrenador de l'Uni, David Muñoz, que va confirmar que «Coulibaly s'ha entrenat amb normalitat».
Així, les ja conegudes baixes de Núria Martínez i Sonja Petrovic seran les dues úniques absències de l'Uni aquest vespre.
Al davant, un Guipúscoa que, segurament de manera inesperada, ha perdut en les dues primeres jornades de Lliga -contra Zamarat en l'Open Day (66-76) i a Càceres (59-55)- tot i comptar amb una plantilla competitiva amb jugadores com Ariel Edwards, Mehryn Kraker, Toch Sarr o la veterana Laura García, que ha tornat a la lliga després d'unes temporades al bàsquet francès.
«La realitat de la seva plantilla no és per haver perdut dos partits, segur que acabarà estant a la part alta de la Lliga i només cal recordar una dada prou reveladora: en els últims tres o quatre anys només hem guanyat un cop en totes les vegades que hem jugat a la pista del Guipúscoa», apuntava David Muñoz sobre un rival que té un cinc inicial potent més enllà de l'evident diferència de plantilla i possibilitats de rotació respecte a les possibilitats de l'Uni: «Té Toch Saar, que és una cinc que pot pujar la pilota; Edwards, que la temporada va ser de les màximes anotadores de la Lliga; Mehryn Kraker, que era una de les jugadores més destacades del Cadí...
Tenen moltes peces a defensar i haurem de donar la nostra millor versió en defensa com, de fet, ja ho estem fent en aquest principi de temporada».
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La cultura política d'un país no la construeixen només els polítics i les estructures organitzatives i institucionals dins de les quals s'han de moure.
A més del protagonisme que també hi puguin tenir els mateixos ciutadans, hi són determinants els mitjans de comunicació que retransmeten el joc polític i, per tant, tota la colla de periodistes i veritables -i presumptes- experts que la interpreten.
O, més ben dit, que la interpretem, per no amagar el cap sota l'ala.
Doncs bé: des del meu punt de vista, el més perillós d'aquesta relació entre política i periodisme és entrar en l'espiral que va de la sobreactuació del polític a la sobreinterpretació de l'analista, fet que obliga a una més gran exageració del gest polític, que, al seu torn, facilita l'anàlisi tremendista del tertulià...
I així, fins que es desinfla el globus comunicatiu, es perd l'interès per allò que semblava ser el darrer espeternec de la legislatura, i només en queda confusió i alguna esgarrinxada personal, que la víctima ha d'acceptar amb resignació.
No cal que digui que, ben al contrari del que caldria, a polítics, periodistes i analistes, aquestes espirals ens engresquen i, per tant, més que no pas evitar-les, les busquem.
Que el polític sovint sobreactua és una evidència.
Quan és a l'oposició, necessita mostrar-se profundament indignat amb el govern.
I quan és al govern, necessita convertir les accions més modestes en els gestos més grandiloqüents.
La política, en públic, es mou inevitablement -i fatalment- entre la denúncia escandalitzada d'uns i l'autobombo complaent dels altres, sense gaire mitges tintes i sense gaire espai per a l'autocrítica.
Aquí esquivem la dimissió i no passem del "M'he equivocat.
És per això que el món de la política s'ha omplert a vessar de professionals de la comunicació, una feina de risc perquè, en justa correspondència a la seva predominança, tots els grans fracassos polítics s'atribueixen a les males polítiques comunicatives.
De manera que, en general, el cim de l'autocrítica política no va gaire més enllà d'un "És que comuniquem malament", i no pas "És que ho hem fet malament".
Per recent, podem posar l'exemple de l'anàlisi de la crisi política pel cas Bárcenas.
Al final, molt bona part del debat s'ha centrat en la naturalesa de la compareixença de Rajoy.
En si havia de donar la cara o no, si havia reaccionat amb prou rapidesa o havia fet tard, si era un president plasma, si havia fet cas a l'estratègia comunicativa de l'Arriola o dels sorayos, i, encara, si un esdeveniment dramàtic havia ajudat a calmar amb una dosi de fervor patriòtic una indigestió de desafecció governamental.
I, sobretot, si Rajoy havia respost amb prou força i havia derrotat Rubalcaba.
En definitiva, la discussió sobre la comunicació sempre sol acabar culminant tot debat polític, que és la manera com els analistes -periodistes polítics, tertulians i experts- podem acabar parlant, en el fons, del nostre propi negociat.
Tinc la sospita que una de les causes d'aquesta lògica sobreinterpretativa -allò que, dit en termes populars, porta a agafar el rave per les fulles- deriva del fet que l'opinió és més barata que la informació.
Més barata, primer, perquè porta menys feina.
I, segon, perquè es paga a preu més baix.
L'excusa tècnica per a aquesta sobreabundància d'opinions sol ser que la notícia, la informació, ja ens arriba instantàniament i que, per tant, la feina del mitjà de comunicació, cada vegada més, ha de ser la d'interpretar.
Però el resultat és que solem estar mal informats per l'escassetat de fets coneguts i vivim confusos per l'excés d'una interpretació formada més pel prejudici que per l'anàlisi documentada.
Al contrari, crec que la millor interpretació és la que deriva d'un coneixement rigorós i al més complet possible dels fets, i el biaix analític s'hauria de circumscriure a la valoració del context que els explica.
Tanmateix, la nostra cultura política es basteix sobre les proporcions contràries: amb quatre indicis no contrastats, amb un "sembla", ja tenim fonament suficient per debatre apassionadament en una tertúlia entre diverses teories conspiratives.
I, passats els quaranta minuts, o el foli i mig, aquí pau, i allà glòria.
Donar consells és tan fàcil com seria, en el meu cas, poc honest.
Escric a les pàgines d'opinió, participo en tertúlies... i més d'un em podria dir: metge, cura't tu mateix!
Té cap valor, doncs, que suggereixi més contenció en el gruix d'opinions que s'ofereixen, o més contenció verbal a les tertúlies on triomfen els piròmans, els apocalíptics i els dogmàtics, si justament sembla que estem al servei de tot el contrari?
El periodisme té mala peça al teler per fer crítica de la política...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
És el primer cop que la defensa d'un agent imputat reconeix que va ser un projectil dels Mossos d'Esquadra el causant de les greus lesions durant la vaga general del 12-N del 2012
L'advocada d'un dels mossos imputats per la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana ha admès per primer cop davant del jutge que la lesió va ser provocada per una "arma policial".
La defensa dels agents i la versió oficial del Departament d'Interior sempre havien negat aquesta possibilitat o almenys havien obert la porta a una altra causa.
Però tant els informes forenses, com testimonis i el mateix jutge instructor porten mesos insistint que l'únic causant de la greu lesió va ser una pilota de goma disparada per un antiavalots dels Mossos durant la vaga general del 12 de novembre del 2012.Segons ha avançat el diari 'Ara' i han confirmat a l'ACN fonts jurídiques, l'advocada d'un dels agents va reconèixer aquesta setmana davant del jutge que havia estat una arma policial la causant de la lesió.
Els altres advocats de la defensa, inclòs el de la Generalitat, no van rebatre aquesta tesi.
La declaració va ser en una vista per decidir si es demanen noves proves o es tanca definitivament la instrucció del cas, que el jutge ja pretén enviar a judici aviat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Escriure que Matusalem va morir als 969 anys no és més inversemblant que moltes de les notícies que llegim diàriament a la premsa.
El simbolisme d'aquest personatge bíblic, icona imbatible de la longevitat, es fa servir encara ara per referir-se a la vellesa: "És més vell que Matusalem".
La vellesa ha estat lloada i percebuda com un signe de benvolença del Déu bíblic, i també té cabuda en altres tradicions religioses.
Ser vell és un premi: et podries haver mort i no ha estat així.
La publicitat actual, en canvi, no sembla que segueixi aquest patró.
Es lloa la joventut d'una manera impune, com si la vellesa fos el reialme dels descartats.
Quin gran error com a societat cometem amb aquesta arrogància!
Celebrar la joventut —absolutament necessari— no ha d'equivaldre a menysprear els vells.
Que han estat joves, tot i que sabem que no tots els joves arribaran a vells.
La vellesa és un signe privilegiat de la vida, recorda el teòleg Flecha Andrés.
I, malgrat tot, la senectut és una etapa poc valorada.
Demència senil és un concepte que la correcció política ha desterrat del nostre vocabulari.
El papa Francesc té algunes fixacions, i una és repetir que "un poble que no té cura dels seus avis no té futur".
El dia 26 de juliol és la festa dels avis, en memòria de sant Joaquim i santa Anna, els avis de Jesús.
Puntualitzem: ser gran, ancià, avi... no és sinònim de ser una persona venerable automàticament.
La gent gran no sempre és un excels model de grans persones.
La gent gran, però, té el mèrit de ser vida acumulada.
La veu (i el silenci!) de l'experiència.
La gent gran hauria de ser sempre present, com les flors en una taula.
Constitueixen una important escola de vida, capaç de transmetre valors i tradicions, resa el Compendi de la Doctrina Social de l'Església, que Joan Pau II citava sovint.
La Bíblia ofereix moltes versions d'una mateixa idea: el cabell negre és sinònim de vanitat, les canes de sensatesa, sentit, longevitat.
"Aixeca't al davant de l'ancià i honora els seus cabells blancs; així reverenciaràs el teu Déu" (Lv 19, 32).
El Cohèlet té un tractat esplèndid sobre la vellesa que s'ha de rellegir amb calma (Coh, 10).
En el Concili Vaticà II, a la constitució pastoral sobre l'Església en el món Gaudium et spes, es fa referència en concret a "la soledat de la vellesa" i a la relació necessària entre generacions.
Pau VI també havia fet referència a la vellesa, especialment en les seves al·locucions a Vida Creixent, un moviment cristià de gent gran.
Joan Pau II, que es reconeixia "ancià" ell mateix, demanava no només respecte, sinó evitar veure els vells com a "inútils".
Allò inútil és no entendre que la vida té etapes, i que els vells han tingut la sort de viure-les i poden ser un senyal d'alarma que ens adverteix quan perdem el nord. |
Si vols contactar amb un professional API a Platja d Aro, La
Casa en lloguer de 120 m2 a Platja d Aro, La, Girona |
Els impulsors del pessebre monumental a l'església de Castellciutat han ampliat enguany la seva obra, amb l'objectiu de fer-la més atractiva per al públic.
Així, han incorporat una reproducció de la catedral de Santa Maria d'Urgell, que han elaborat ells mateixos, i que s'afegeix a la recreació d'un mercat i als altres elements típics d'un pessebre.
La iniciativa la duen a terme tres persones, que es reparteixen les diferents tasques.
Aquest serà el tercer any que el pessebre monumental s'exposarà a l'església de Castellciutat, tot i que el projecte va néixer molt abans.
Tot plegat es podrà veure cada cap de setmana a la tarda, des d'aquest dissabte i fins passat Reis.
Parlen al vídeo: JOAN RIBÓ, COORGANITZADOR DEL PESSEBRE |
Tres alumnes del taller extraescolar de robòtica de l'escola Els Estanys de Platja d'Aro participaran a la final internacional del Concurs World Robot Olympiad (WRO), que se celebrarà del 25 al 27 de novembre a Nova Delhi (India).
Es tracta dels estudiants de secundària Adrià G., Unai C. i Pol I. -junts formen l'equip Arobot Dangerous- els quals van aconseguir fer-se un lloc a la final després de quedar campions estatals en la categoria Regular Junior High, que es va celebrar el 10 de setembre passat, a Logronyo.
Una final que segons va explicar la professora de l'escola, Marta Corominas, va ser "molt ajustada", ja que van quedar empatats en punts amb el segon classificat, un equip d'Eivissa.
"El robot dels Arobot van ser més ràpids i aquesta va ser la clau a la final" va dir Corominas.
Sota la supervisió de Lluís Planes i Valentina Franco, aquests tres estudiants van dissenyar un robot capaç d'identificar, agafar i col·locar al seu lloc, cubs de diferents colors o dimensions.
A la final estatal també hi va participar un altre equip d'aquesta escola, l'Arobot Infinity format per Victòria R. i Carla V. que van quedar en la quarta posició.
Aquest equip va ser el primer classificat a la final de Regular Junior High que va tenir lloc a Girona.
Aquesta ja és la tercera vegada que un grup d'alumnes del taller extraescolar de robòtica de l'Escola Els Estanys de Platja d'Aro arriba a la final internacional.
El curs passat, dues alumnes, Laura P. i Camila C., van viatjar fins a Doha (Qatar) i es van classificar en la 19a posició amb un robot explorador capaç d'investigar i explorar en diferents ambients.
Hi havia representants de 55 països.
El 2014, va ser l'equip -magic (format per les actuals integrants de l'equip Arobot Infinity) el que va aconseguir la classificació a la final que es va celebrar a la ciutat russa de Sochi, després de quedar subcampió a la final estatal que va tenir lloc a Barcelona.
Els tallers d'extraescolars de robòtica d'aquesta escola estan oberts a estudiants de 10 a 16 anys, com a complement de la robòtica que des de fa tres cursos es desenvolupa en horari escolar. |
Repassem amb l'arquitecte Aleix Dorca les claus d'un dels espais més emblemàtics de la capital, estrenat el 1982.
És probablement, i amb el permís de la Rotonda, un dels espais públics més emblemàtics de la capital.
I el que per a les generacions nascudes a partir del 1980, que el van convertir en el pati de jocs infantils, concentra sense dubte més quilos de memòria sentimental.
Però és a la vegada un niu d'enigmes o, com a mínim, d'incògnites, que hem mirat d'escatir amb Aleix Dorca Bis –l'arquitecte que la va dissenyar, junt amb els companys del despatx Espai, Josep Maria Farré i Riba i Xavier Rebés d'Areny-Plandolit– i l'arxiver d'Andorra la Vella, Joan Lluís Ayala.
Per començar, la datació: el plànol de la primera fase de la plaça, sobre l'aparcament comunal, està datat el maig del 1980; segons el llibre d'actes del comú, el projecte es va aprovar el 3 de juliol del 1981, i el nom definitiu de plaça del Poble, el 5 de març del 1982, probablement –especula Ayala– en l'estela de la Festa del Poble instaurada pel cònsol de l'època, Joan Samarra.
D'aquest mateix 1982 són les fotografies aèries procedents del fons Pere Canturri que es conserven a l'Arxiu: encara no s'havia aixecat l'edifici que havia d'acollir l'Institut de Música i el bar, però en canvi, el primer sector de la plaça ja està perfectament delimitat, amb quasi tots els elements que la caracteritzen: el quiosc de música i, aix, el de premsa, l'àrea de descans i la, diguem-ne, àgora central, així com les faroles i, sobretot, els bancs de pedra dobles que en constitueixen un dels aspectes més singulars i idiosincràtics.
En canvi, no hi és encara la gran pèrgola amb forma de ferradura, probablement l'element més excèntric del mobiliari urbà, perquè encara no s'ha aixecat l'edifici administratiu: a la fotografia del 1982 s'intueix que les màquines han començat a treballar a l'enorme clot que avui ocupa el búnker, però el plànol d'aquesta fase de la plaça està datat el setembre del 1984 i la inauguració oficial de l'edifici es va fer esperar fins al 3 de juny del 1987.
Amb tota seguretat, opina Ayala, aquest sector de la plaça ja feia temps que s'havia obert al públic.
Però dèiem al començament que la plaça del Poble oculta un grapat de secrets que probablement hagin passat desapercebuts per als centenars, milers de vianants que la trepitgen cada dia.
Secrets que tenen a veure, per exemple, amb Rafael, amb Picasso, amb Gaudí i, és clar, amb el romànic.
I comencem d'una vegada: potser s'han fixat en la quadrícula que dibuixava el paviment -es va engudronar el 2004, quina llàstima- i que es distingeix perfectament a la fotografia aèria i al plànol adjunts.
Doncs resulta que és idèntic, clavat al de l'Escola d'Atenes, un dels murals monumentals que Rafael va pintar a les estances del Vaticà: "Però d'això ens en vam adonar després, no abans, tot i que com que coneixíem l'obra de Rafael és possible que aquest dibuix ens ballés pel subsconscient", diu Dorca.
Més referències: el fris de l'Institut i el bar –que van desaparèixer en la reforma del 2004– estava decorat amb al·legories del teatre i de la música, i s'havia inspirat –aquest sí, conscientment– en el que Picasso va dissenyar per al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a la plaça de la catedral de Barcelona.
I no menys noble és la doble reminiscència gaudiniana: la primera, en el respatller dels bancs de pedra artificial, inspirats –si ho havien intuït alguna vegada, aquí en tenen la confirmació– en els del Parc Güell; la segona, en les rajoles anomenades panot que el mateix Gaudí va dissenyar per al passeig de Gràcia barceloní, que encara estaven en catàleg i es van aprofitar per al paviment del quiosc de música.
No les hi busquin, avui, perquè ja no hi són.
I no hi podia faltar el romànic, és clar.
En la pèrgola de ferro i policarbonat que projecta el característic arc de mig punt medieval en una enorme ferradura sense precedents i que constitueix un dels aparents misteris de la plaça.
No hi busquin significats ocults ni molt menys esotèrics.
La pèrgola es va concebre amb la molt pragmàtica finalitat d'aixoplugar els vianants en cas de pluja; i la forma de ferradura va venir determinada per la singularitat d'una plaça que –recalca Dorca– "no duia enlloc, tot i els anys i panys que vam intentar connectar-la amb el casc antic –el mal anomenat centre històric".
Ras i curt: com que al final de la plaça no hi havia res més que el buit, es tractava de suggerir al vianant que hi donés ordenadament la volta.
La pèrgola, el quiosc i els bancs són, en fi, els únics elements del mobiliari urbà que han sobreviscut.
I els bancs, encara, ni en la mateixa disposició original ni tampoc amb el mateix aspecte, perquè inicialment no estaven pintats.
Tant el quiosc de premsa com la zona de descans ajardinada –on avui hi ha el rebedor del Centre de Congressos– van desaparèixer també amb la reforma del 2004, que va modificar considerablement l'aspecte original d'un espai que va ser concebut com un tot però que es va construir òbviament en dues fases: la primera, el 1980, sobre l'aparcament del Prat del Roure; la segona, el 1984, sobre l'edifici administratiu, projectat per l'arquitecte català Josep Puig Torné i –amb el seu ciment vist i la seva absoluta falta de relació amb el context urbà– un dels màxims exponents de l'anomenat brutalisme arquitectònic per aquí dalt.
Recorda Dorca que la plaça del Poble es va dissenyar volgudament al marge dels edificis que la sostenen, i que inicialment el projecte del búnker preveia que les xemeneies de ventilació emergissin al mig de la plaça: "Va costar moltíssim però al final vam col·laborar i tot va acabar bé".
La rambla Molines, que connecta amb la plaça Benlloch pel costat de Sant Esteve, ja estava construïda, i de fet constituïa un dels dos eixos sobre els quals es va dissenyar la plaça; l'altre és un d'imaginari que la travessa longitudinalment, i tots dos interseccionaven al mig del quiosc de música.
"El disseny volgudament rígid volia donar sentit en un espai que només tenia sentit per la manca d'espais públics que patíem en aquella època", conclou Dorca.
Primer: el quiosc de música tenia inicialment, diu, un metre menys d'alçada, "però finalment, amb l'obra ja acabada, vam aconseguir apujar-la a l'alçada actual".
Segon: bar, accés a l'Institut de Música i serveis limitaven originalment la plaça perquè "no era en absolut evident que hagués d'existir un dia l'aparcament Vinyes".
I tres: l'arc de ceràmica amb motius esotèrics que hi havia sobre l'entrada dels serveis va ser un "afegit" de Pere Canturri que no constava al disseny original.
I fins aquí, la història arquitectònica de la primera plaça del Poble.
Un altre dia caldrà explicar la sentimental, tant o més important.
No està malament, si tenim en compte que –com remata Dorca– la imatge que li va venir la primera vegada que hi va pujar un cop acabat l'aparcament i abans de començar a traçar la plaça, va ser, diu, "la coberta d'un portavions que no anava enlloc".
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats |
Per anar de tertulià al Canal 24 Horas de TVE s'ha d'estar preparat.
Preparat per combatre idees polítiques, sí, però sobretot, per suportar la mala educació de l'arc ideològic de la dreta extrema i ñ'extrema dreta.
La col·lecció d'episodis vergonyants protagonitzats per aquest sector tan de moda i tan en boga a l'estat espanyol té un nou capítol, monopolitzat pel valencià Ignacio Gil Lázaro, un pepero que s'ha " venido arriba " amb la reentreè dels nebotets de Franco.
Ell, vella 'glòria' de Gènova i addicte a tenir un escó peti qui peti, no s'ha volgut perdre l' alzamiento 2.0 i se sent rejovenit amb els cadells de VOX.
Això només vol dir que té barra lliure per treure a passejar l'essència del parlamentarisme feixista: bocamoll, sobrat, misogin i carca, molt carca.
L'home tenia una missió: regalimar bilis i benzina després de la reunió entre els Presidents dels governs català i espanyol.
Ho va fer, és clar, donant una lliçó magistral del que MAI hauria de fer un representant polític: convertir el debat en una sobretaula de cuñaos pura cepa.
El seu hàbitat natural, per d'altra banda.
La que més va patir les formes de Lázaro va ser la diputada de JuntsXCat, Míriam Nogueras.
Unes molèsties a les que ja està acostumada.
Nogueras no s'arronsa i li canta la canya a l'espanyolisme, provocant coïssor, mals de panxa i migranyes a les files del trifachito.
Però que ho faci amb desimboltura i contundència no vol dir que no s'hagi d'esforçar per aconseguir-lo, ni molt menys.
La del Maresme té el cel guanyat.
El sac de mastegots que li va propinar al tal Lázaro va ser colossal, aguantant la mala educació del de VOX, que no la deixava parlar.
Molt bé com sempre amb la força de tenir la raó.
La misogínia els fa sortir de mare i els deixa ben retratats. ja li hagués planificat el burka si això fos al seu abast.
Interrompre constantment i així no els cal argumentar.
Lo de fer-li a una Senyora, és allò de...i ésta?
I no tenen intenció de canviar.
Són uns mal educats, però són els seus mal educats. |
La nova aplicació web de correu electrònic presenta un reguitzell de novetats i millores respecte les versions anteriors i que tot seguit us enumerem.
Al peu de la pàgina hi trobareu un manual complet en PDF amb tota la informació sobre el seu ús i les seves funcionalitats. |
La CIA es l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units d'Amèrica que vetlla per la seguretat dels ciutadans nord-americans.
Els origens de la CIA es remonten a la revolució americana del 1778 al 1781.
Tot va començar a Nova York quan els colons volien contolar el riu Hudson a West Point.
En aquells moments de la guerra els colons tenien pocs recursos i pocs diners i varen començar a sortir traïdors dins de les seves files que canviaven de bàndol a canvi de diners.
Un dels traïdors més gran va ser Benedict Arnold, amic de George Washington, que va vendre informació els britànics a canvi de diners, ja que no en rebia per part dels colons.
Per fer front el problema que tenien els colons el comandant George Washington, va crear una xarxa d'espies per mirar d'atrapar els traïdors com varen fer amb Arnold.
Aquesta xarxa d'espies utilitzaven missatges codificats, tinta invisible, d'aquí surt l'expressió llegir entre línies i feien servir les dones com a contraespies.
Durant la segona guerra mundial es va crear el departament de la CIA.
El director de la CIA més conegut va ser Edgar Hoover que va ser durant molts anys el director i va ser molt temut pels presidents dels Estats Units com John Fitzgerald Kennedy, Lyndon B. Johnson o Richard Nixon pel poder i la informació que havia acumulat Hoover.
No se sap del cert quantes missions a fet la CIA durant la seva història, però si que ser sap que a actuat en diversos confictes armats com a Cuba, a l'Amèrica Llatina i a l'Àsia.
L'època de més importància de la CIA va ser durant la Guerra Freda.
A la CIA ser la acusat de ser el darrera del assassinat de Kennedy el 22 de novembre de 1963 o de posar dictadors a l'Àfrica o l'Amèrica Llatina, com el cas de Augusto Pinochet a Xile.
Ultimament la CIA a perdut el poder que va tenir durant la Guerra Freda, però continua tinguent molt de poder i ser l'acusa de mantenir obert el camp de presoners de Guantanamo.
Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català |
Els preguem disculpin les molèsties
Això sí ha provocat un aldarull
Els preguem que disculpin les molèsties
Això sí que ha provocat un aldarull
Està previst que duri sis mesos |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
L'anunciat xoc de trens es produirà dimecres.
El Parlament aprovarà previsiblement la llei del referèndum i el president el convocarà.
Veurem si només amb la seva firma o la de tot el Govern.
Acte seguit el TC i l'executiu del PP posaran en marxa el pla per evitar que se celebri el referèndum anunciat per a l'1 d'octubre.
Com diu un protagonista situat a primera línia: "Sabem que ens ve una bufetada amb la mà plana, però no sabem per on exactament".
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El pilot de Súria (KTM) va vèncer l'última prova de l'estatal a Campillos, Conca, i es va endur així el títol absolut i el d'E1.
El seu company Jaume Betriu va ser exclòs per haver passat un...
Després del vistiplau d'Urbanisme només falta la firma de Calvet
Hi haurà segona planta de valorització
Ha passat de viure un calvari el curs passat a signar un enèrgic inici de lliga.
Un fet que ha convertit l'andalús en un dels fixos de Rubi en totes les alineacions que ha presentat
Amb només 24 anys, aquest terrassenc és el president de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.
Quan en parla, li canvia la cara i les idees de cara al futur li bullen al cap.
Un jutjat de Manresa va condemnar l'empresa a restaurar quatre zones contaminades pels residus salins de les mines de Súria i Sallent, el 2016
El tècnic que va dirigir el primer equip blanc-i-blau els últims cinc partits de la temporada 2017/18 signa fins el 2020
Nou pobles del Solsonès, l'Anoia, la Segarra i el Bages s'han entossudit a donar a conèixer el patrimoni barroc començant amb un festival que uneix art, música i gastronomia fins al 17 de juny
El bagenc (KTM) va ser dissetè en la Red Bull Hare Scramble d'enduro, a Àustria, que només van acabar 23 dels 500 pilots admesos.
A més, va ser primer i tercer en els pròlegs, amb 1.530 motos participants.... |
Un total de 18 compleixen els requisits establerts i passen a la següent fase.
D'entre aquestes 18 propostes, els veïns i veïnes escolliran les finalistes definitives durant el Fòrum Ciutadà de Priorització que tindrà lloc dijous 20 de setembre ( 19:30 h.) a la Sala d'Actes de la Biblioteca.
Consulta el llistat de propostes vàlides i desestimades.
Tècnics municipals han dut a terme durant les darreres setmanes un exhaustiu anàlisi i treball de les 188 propostes ciutadanes presentades fins al passat 31 de març (86 a través del web www.arbocencopina.cat i 102 mitjançant les bústies habilitades).
D'aquestes, un total de 18 compleixen tots els requisits establerts, mentre que la resta han estat desestimades per motius diversos, com ara no fer referència a àmbits i temes de competència municipal, contradir plans aprovats, no ser viables tècnicament, no respectar el marc jurídic i legal vigent, no poder ser considerades una inversió o superar la partida de 40.000€ que se sotmet a decisió ciutadana.
El llistat complet de propostes vàlides i desestimades, així com la justificació de la seva admissió o exclusió, el podeu consultar a través del següent enllaç.
Proper pas: Fòrum Ciutadà de Priorització Les 18 actuacions que han complert els requisits tècnics i econòmics exigits formaran part el proper dijous 20 de setembre ( 19:30 h.) del Fòrum Ciutadà de Priorització, on tots els veïns i veïnes que hi participin podran escollir, d'entre les 18 actuacions finalistes, aquells projectes que seran sotmesos a la votació popular final.
La sessió és oberta a tota la ciutadania i es durà a terme a la Sala d'Actes de la Biblioteca.
Des de la Regidoria de Participació Ciutadana es convida els veïns i veïnes a participar en aquesta propera sessió i es destaca la importància del Fòrum, que permetrà a tots els arbocencs exposar i debatre obertament i consensuar aquelles accions que es considerin que suposen un major benefici per al conjunt del poble.
Així, aquells projectes seleccionats en el Fòrum se sotmetran posteriorment a votació popular.
A la consulta hi podran participar totes aquelles persones empadronades al municipi majors de 16 anys i, un cop finalitzada, permetrà ordenar les propostes en ordre de preferència ciutadana segons el suport popular que hagin obtingut.
L'Ajuntament es compromet a integrar en el pressupost 2019 les propostes més votades fins a esgotar la partida de 40.000€.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Aquest món de les oposicions a l'administració pública és una de tantes coses que donen molt de si a casa nostra.
Es podrien publicar estudis, llibres i assaigs i mai s'acabaria amb la inspiració per aquells que s'hi vulguin dedicar.
Jo només faré una petita aportació, doncs he tingut la sort de veure aquest procés des de diferents punts de vista.
És un camp molt ampli quasi inabastable per la gran majoria de mortals.
Fa molts anys, en algunes ocasions es podia donar que hi havia més places vacants que opositors, però això no acostuma a passar mai en els darrers anys quan el percentatge a vegades és d'escàndol.
Hi ha oposicions realitzades per la Generalitat i altres administracions més voluminoses que no es poden permetre el luxe de fer unes proves a la carta per uns candidats amb més números que la resta de rivals.
En aquestes proves hi acostuma a dominar la igualtat d'oportunitats a la recerca d'un perfil anònim més adient per les tasques i responsabilitats que s'han de dur a terme, però en altres administracions més petites es poden viure moltes circumstàncies que a vegades fins i tot surten del guió prèviament previst.
Els informes que es fan al respecte depèn de qui marqui les preferències i d'on bufi el vent.
Avui en dia es pot justificar tot i més.
Només queda la justícia per donar-te la raó, però depèn del jutge que et trobis pots tirar cap un costat o un altre.
La gràcia de totes les oposicions són les bases.
En molts casos, ja vas veient per on poden sorgir les sorpreses.
Depèn de la puntuació que s'atorga a l'experiència i als cursos realitzats ja intueixes per quins viaranys pot anar la cosa.
A vegades a la recerca de tècnics de turisme, no s'inclouen les titulacions en idiomes en la fase de concurs.
Aquí amb el català i una mica de castellà ja en tenim prou per comunicar-nos amb la resta de la humanitat mundial.
Un altre punt de selecció és que només aporten mèrits els cursos realitzats en la darrera dècada.
Llavors de cop ja et treus de sobre els possibles punts que poguessin assolir els candidats que fa anys es van dedicar a assistir a cursos, màsters i altres aventures educatives apostant clarament a favor dels que ho tenen tot més recent.
Després hem de triar les proves.
Llavors en alguns casos que van a la recerca de pobres auxiliars administratius en realitat demanen coneixements de llicenciats.
Alguns pocs, que potser han passat per la universitat, els poden arribar a tenir, però la majoria que no van trepitjar els estudis superiors els acostumen a ignorar, tret de les excepcions.
Llavors clar, veus els resultats i penses que hi ha poc nivell.
El problema no està aquí sinó que els espavilats que han posat les proves s'han passat tres pobles amb la seva exigència i s'han quedat a gust.
A vegades són oposicions adreçades directament a persones amb carrera amb la suposada formació.
El clar resultat és que ningú pot les pot superar.
La broma és que queda deserta i tornem a començar a veure si hi ha sort i trobem gent amb alts coneixements per fer un contracte d'auxiliar d'alguna cosa.
Hi ha resultats molt interessants d'una persona que en la prova teòrica i pràctica treu molt bona puntuació, però resulta a l'hora de l'entrevista no li aporta ni una dècima al seu currículum.
Aquests casos es complementen amb tot el contrari, els qui obtenen uns resultats més aviat justets en les primeres pobres i a l'entrevista aconsegueixen una qualificació estratosfèrica.
Tornes a descobrir que tot és molt curiós en aquest món de les oposicions.
No podem oblidar el terreny de les incongruències de tot plegat.
El cas és que alguns dels membres que tenen l'honor i la sort de formar part del tribunal que han de valorar les proves han estat escollits per la via digital pura i dura.
També es pot donar el cas que fa segles se li va fer una oposició d'auxiliar i avui s'ha convertit en un gran professional amb un sou envejable, però que ha anat ascendint en l'escala salarial miraculosament amb concursos de mèrits o complements salarials amb nom molt bonic i tendre que s'han afegit a la nòmina segons la seva simpatia vocàlica.
També estan les promocions internes que a mig camí del procés algun déu amb rostre humà et retoca la normativa i et pot donar alguna sorpresa que potser no sempre afavoreixen a tots per igual.
Aquest és un món incert i aquesta és una comarca on hi ha molts treballadors municipals que no tenen la plaça i fa dècades que s'hi dediquen.
També abunden els qui fan de tècnics amb contracte d'auxiliar administratiu i mai ningú s'ha preocupat per estudiar el seu cas.
Quan et diuen que volen fer una nova relació de llocs de treball ja saps que sempre hi guanyen els de sempre.
Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits.
Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Quan la formiga Messor barbarus remou selectivament les llavors de la Psoralea bituminosa podria estar canviant l'estructura de la població d'aquestes plantes.
Per això, l'objectiu de l'estudi següent ha estat determinar empíricament la...
El clima mediterrani i la degradació del sòl van sempre units.
Sota situacions de sequera, el terreny tendeix a esquerdar-se i, posteriorment, trencar-se.
L'aplicació d'esmenes orgàniques, com alguns llots de...
Mitjançant un experiment d'escalfament i d'eixut que es realitza als matollars de les muntanyes del Garraf des de 1999, la Unitat d'Ecofisiologia i Canvi Global CSIC-CREAF ha investigat els efectes del...
La presència i l'expansió d'algunes plantes fora de la seva regió d'origen pot alterar l'estructura biològica de la nova comunitat, segons les conclusions d'aquest treball.
El text descriu el mecanisme de competència entre les plantes "invasores" i les natives, a partir de la...
Un equip internacional d'investigadors, dirigit pel professor Josep Peñuelas, del CREAF- UAB-CSIC, ha estudiat com influiran les condicions d'escalfament i de sequera previstes per a les dues properes...
Els fractals, construccions matemàtiques que es recargolen fins a l'infinit, es poden aplicar a nombrosos àmbits d'investigació.
Científics del CREAF han aplicat un model fractal per predir els nivells de retenció d'aigua en...
Investigadors de la UAB i de la UdG han estudiat els efectes de la invasió de la Cortaderia selloana, una espècie vegetal importada d'Amèrica del Sud que s'utilitza com a planta ornamental i que s'ha extès arreu de Catalunya.
La relació entre la massa i l'àrea foliar d'una fulla (LMA) depèn molt de les diverses condicions climàtiques com per exemple la disponibilitat d'aigua, la temperatura de l'aire i la radiació solar.
Les plantes tenen defenses químiques per dissuadir els herbívors.
Tanmateix, sembla que alguns herbívors podrien usar aquestes defenses tot incorporant-les al seu cos i usant-les com el seu propi mecanisme de defensa químic contra els seus enemics...
Drosophila buzzattii és una espècie de mosca del vinagre que va arribar a Europa procedent d'Argentina fa 300 anys.
S'ha observat que el genoma de les mosques europees presenta diferències respecte el de les seves homologues d'Amèrica...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu |
Els Mossos d'Esquadra busquen una altra persona que també estaria implicada en els fets
Lleida.-Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres un veí de Lleida, de 27 anys i nacionalitat dominicana, com a presumpte autor de l'atracament a dues joves, una de les quals menor d'edat.
Els fets van tenir lloc el 25 de juny cap a les 6 hores quan les noies sortien d'una discoteca situada a l'avinguda de les Garrigues de la ciutat i van ser abordades per dos joves.
Segons els mossos, en un primer moment, els assaltants van demanar tabac a les joves però acte seguit els van treure una navalla i els van exigir que els lliuressin les bosses de mà.
Aquestes s'hi van negar i els atracadors les van fer caure al terra, enduent-se les bosses, a l'interior de les quals les víctimes hi duien el telèfon mòbil.
Arran de la denúncia, els mossos van obrir una investigació que ha permès la detenció d'un dels presumptes autors dels fets.
La policia manté, però, la investigació oberta per tal de poder detenir l'altre implicat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Agència Catalana de Consum ha enviat un requeriment a Vueling perquè l'informi de les causes dels problemes que està tenint amb els seus vols a l'Aeroport de Barcelona-El Prat, així com de les mesures que està prenent per atendre els viatgers afectats.
Fonts de la Conselleria d'Empresa i Coneixement han explicat a Europa Press que han sol·licitat a l'aerolínia el nombre de vols i passatgers afectats, a més dels mecanismes d'atenció al client que ha posat en marxa.
L'objectiu és veure si tot això s'ajusta a la normativa, que fixa garanties tant per als retards de més de dues hores com per a cancel·lacions, i inclou, en els pitjors casos, compensacions econòmiques --a excepció de causes extraordinàries com vagues temporals--.
Vueling va cancel·lar aquest dilluns sis vols --d'una operativa de més de 400-- i va patir retards de diversa durada en més d'una cinquantena d'operacions, i aquest dimarts ha cancel·lat deu vols més.
Ho atribueix a la vaga de controladors a França: "És una situació preocupant que per enèsima vegada una altra vaga a França impacti i bloquegi el moviment de passatgers a tot Europa", han explicat a Europa Press fonts de Vueling.
L'aerolínia, amb base a l'Aeroport del Prat, ha lamentat que les restriccions a l'espai aeri francès li suposin un "greuge important" en les seves operacions.
La companyia ha assegurat que la seva "prioritat" és donar una resposta ràpida i efectiva als viatgers, als quals intenta recol·locar en els vols més pròxims disponibles i per als quals ha obert una línia de telèfon.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Mona Eltahawy va parlar sobre l'opressió de la dona al Llevant amb Najat el Hachmi
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
'El món àrab necessita una revolució sexual' va ser el titular de la nit.
Però Mona Eltahawy (Port Saïd, 1967) en va dir molts més i, sobretot, va repetir potser més de dues vegades fuck the patriarchy –a la merda el patriarcat!–.
I és que aquesta periodista d'origen egipci, que ara viu als Estats Units, té molt clar que, per fer a caure les estructures cal posar-hi no solament les paraules sinó també el cos. Al Kosmopolis, Eltahawy, que ha escrit el llibre El himen y el hiyab (Capitán Swing) va parlar amb l'escriptora d'origen marroquí establerta a Catalunya Najat el Hachmi (Nador, 1979) bàsicament d'una història que comparteixen: ser filles de famílies musulmanes a Europa i, sobretot, de tots els qüestionaments que s'han fet per emancipar-se de l'Islam.
'Els meus pares es van conèixer estudiant medicina a Egipte i van decidir d'anar-se'n junts a Londres.
Però sempre que em demanaven per què ens n'havíem anat, la gent entenia que era per la professió del pare.
A quinze anys, després de l'estada a Europa, va tornar a viure un trasllat familiar, aquesta vegada a l'Aràbia Saudita.
'Quan hi vaig arribar i vaig comprovar com tractaven les dones, només tenia dues opcions, o parar boja o fer-me feminista.'
Va ser allà, d'adolescent, quan va començar a llegir autores feministes.
'Em feien certa por les lectures, perquè sabia que tots aquells descobriments no tenien marxa enrere', va dir.
Eltahawy, que després del 2010 va viatjar per l'Orient per recollir històries de dones, explica al llibre que les Primaveres Àrabs no han portat l'esperada revolució feminista i que les revolucions socials continuen essent cosa d'homes.
'Tant als països musulmans com a Europa o als Estats Units tenim un dictador al palau, un dictador al carrer i un dictador al llit', va dir.
Quant a això va recordar la crítica de moltes feministes als anarquistes durant la guerra del 1936-1939.
'Aquests homes que lluitaven per la justícia social al carrer, quan entraven a casa es treien la revolució del damunt.'
'Jo sóc molt més que un vel i un himen', va expressar en referència al títol del seu llibre, que es demana al subtítol per què s'ha de fer la revolució sexual al Llevant.'
La resposta va ser i és clara: 'Hem de deixar de pensar les dones musulmanes en funció de què portem al cap o tenim entre les cames.
Najat el Hachmi va reivindicar molt el feminisme secular.
'Una persona que ha nascut a Europa m'ha de dir a mi com és l'Islam?' va demanar-se l'autora de L'últim patriarca (Grup 62), fent referència, segons paraules seves, a una nova corrent de feminisme identitari que defensa que els texts sagrats no són masclistes en si mateixos, sinó que han estat malinterpretats.
'A mi em diuen contínuament que jo hauria de pertànyer al feminisme islàmic', va dir.
'Estic bastant sorpresa, perquè ara ja no he de lluitar contra l'imam de la mesquita, sinó contra el relativisme de les esquerres', va explicar, bastant molesta.
'Totes les religions són patriarcals'.
Eltahawy li va donar suport i hi va afegir: 'Necessitem totes dues lluites: la lluita secular i la lluita feminista.'
L'autora del llibre El himen y el hiyab també va parlar de la monogàmia.
'El meu cos és meu, no és de la religió ni de la família' va declarar.
'Jo sóc qui decideixo si tinc sexe amb un home o amb una dona, o amb dos homes o amb dues dones', va afirmar després d'haver explicat que no va descobrir el sexe fins que no va tenir 29 anys.
'Vaig trigar molts anys a experimentar-lo, però ara vaig recuperant el temps perdut.
M'he follat tota la culpa', va dir davant els aplaudiments del públic.
'A mi em sembla molt bé, però no sé d'on treus el temps!', va respondre-li El Hachmi rient.
En un Kosmòpolis més feminista que mai, la política es va tornar a portar al cos i el cos a la política.
'Hi ha d'haver una revolució de veritat, aquest és el discurs que vull traslladar', va dir aquesta dona de cabells vermells i tatuatges als braços.
'Hem de complicar la narrativa per a les dones musulmanes, només això pot fer-nos més humanes i evitar la simplificació', va dir cap al final.
Molts cops només són homes parlant de si mateixos', va dir Eltahawy abans de tornar a repetir Fuck the patriarchy – a la merda el patriarcat!–.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La voluntat del comú és intentar arribar a un acord amb el Sindicat de treballadors del comú d'Andorra la Vella (Sitca) per executar la sentència
Façana del comú d'Andorra la Vella. / Arxiu ANA
Finalment, i després que així ho deixés entreveure la cònsol major Conxita Marsol fa una setmana, el comú d'Andorra la Vella recorrerà al Tribunal Superior (TS) l'aute de la Batllia sobre el complement salarial de gestió de l'acompliment (GAdA).
Així s'ha acordat aquest dimecres durant la junta de govern.
Marsol ha tornat a justificar la decisió emparant-se amb la necessitat d'anar fins a les últimes dependències judicials, ja que l'aute és de primera instància.
Tot i això, cal recordar que la cònsol ja va dir en campanya electoral i també ho va reiterar quan es va presentar la decisió de la Batllia, la setmana passada, que la intenció del comú és fer cas a l'aute i executar de nou la sentència.
Si en última instància el TS es pronuncia a favor de l'aute de la Batllia i, per tant, valida que es va executar malament la sentència el 2015, la voluntat del comú és intentar arribar a un acord amb el Sindicat de treballadors del comú d'Andorra la Vella (Sitca) per executar la sentència.
Aquesta voluntat rau en el fet que és complicat determinar la xifra que s'hauria de retornar als treballadors, ja que hi ha hagut molts canvis de departaments i de caps d'àrea des del 2009.
La forquilla a pagar podria anar dels 300 mil euros al milió.
Segons va apuntar el sindicat, un total de 177 treballadors estarien afectats.
Fonts comunals asseguren que la decisió ja ha estat comunicada personalment al Sitca i que es mantenen reunions per trobar la millor manera d'afrontar la problemàtica.
Cal recordar que la confrontació es retrotrau al 2008 i 2009 quan, per raons econòmiques, el comú de la capital va decidir aplicar un coeficient corrector d'un 10% dels punts obtinguts del GAdA a tots els treballadors.
Això va significar que molts empleats no van obtenir els punts suficients com per passar de rang salarial.
La sentència del TS recalcava que la reducció que es va dur a terme no es podia fer de forma generalitzada per a tots els treballadors i s'havia d'aplicar de forma individualitzada.
En vista a la sentència, l'anterior corporació, dirigida per Jordi Minguillón, va decidir executar-la i va notificar individualment a cada persona afectada que se'ls havia aplicat un coeficient corrector.
Treballadors i sindicat no van estar d'acord amb com es va dur a terme l'execució perquè entenien que se'ls havia de retornar els diners no cobrats, i van presentar un incident per mala execució de la sentència a la Batllia.
Ara, l'aute de la justícia torna a donar la raó als empleats comunals perquè, tot i que l'acord es va individualitzar amb la notificació a cada persona, es va continuar partint de criteris generals.
Aute que ara el comú ha recorregut.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Suggereix que els protocols, els impresos i els tractaments vinculats a aquestes tècniques s'adeqüin a la seva realitat
Cal regular aquest dret per evitar la discriminació en l'atenció sanitària
Les afectades denuncien que el fet que l'accés es fonamenti en la infertilitat exclou de facto les dones soles i les lesbianes fèrtils
El Síndic ha demanat al Departament de Salut que doni compliment a la Llei de garanties de les persones LGTBI i que reguli el dret de les dones lesbianes a accedir a les tècniques de reproducció humana assistida (RHA) amb càrrec a la sanitat pública.
Rafael Ribó, que té el mandat del Parlament de supervisar l'actuació de l'Administració amb relació a la llei esmentada, va investigar aquest greuge després de rebre una queixa de l'associació "Ca la dona".
L'escrit, del mes de maigpassat, denunciava una vulneració de drets fonamentals i de discriminació en l'accés a aquests tractaments.
La queixa també plantejava que en alguns casos i en alguns centres públics les dones lesbianes poden accedir a aquesta prestació amb càrrec a la sanitat pública.
En aquests supòsits, però, es troben que els formularis que han d'emplenar fan referència a dades en clau heterosexual, els protocols aplicables valoren criteris mèdics que no s'adeqüen a la seva realitat i el tractament a què s'han de sotmetre és excessivament medicalitzat i innecessari en molts casos.
Això comporta, a més, una discriminació entre aquestes dones i les que pertanyen a zones sanitàries on l'accés no és possible.
Amb relació a aquesta situació, el Síndic ha recomanat que els protocols, els impresos i els tractaments vinculats a aquestes tècniques s'adeqüin a la realitat de les dones lesbianes.
En aquesta mateixa línia, el Síndic ha suggerit que el Departament de Salut impulsi contactes amb els col·lectius de dones lesbianes amb l'objectiu d'analitzar conjuntament els diversos aspectes relacionats amb aquesta prestació.
El Síndic considera que és imprescindible posar fi tant a la situació d'incertesa en què es troben actualment les dones lesbianes catalanes respecte de les condicions d'accés a les tècniques de reproducció assistida com a la discriminació que es produeix avui dia quan en funció del centre a què les deriven poden accedir a la prestació amb càrrec a la sanitat públicao no. |
Elton John ha estat el gran protagonista de la quarta jornada del Festival de Canes amb la presentació, aquest divendres, fora de concurs, de "Rocketman", la pel·lícula basada en la seva vida i de la que també és productor executiu.
Seguint el model de "Bohemian Rhapsody", "Rocketman" s'ha presentat a Canes amb la voluntat de convertir-se en un fenomen mundial com ha estat la pel·lícula inspirada en la vida de Freddie Mercury i el grup Queen.
El mateix Elton John ha fet una breu aturada en la seva gira mundial de comiat per presentar la pel·lícula, al costat de Taron Egerton, el seu alter ego a la pantalla, l'actriu Bryce Dallas Howard, que interpreta la seva mare, Jamie Bell, que interpreta l'amic i lletrista Bernie Taupin i el director Dexter Fletcher.
"Rocketman" és un gran espectacle que farà les delícies dels fans d'Elton John.
Plantejada més obertament com a musical que "Bohemian Rhapsody", es centra en part de la carrera del músic britànic, des dels seus orígens fins als anys 80, quan va superar les seves adiccions a l'alcohol i les drogues.
Els fans hi trobaran tots els grans hits del músic, i els no tan fans poden descobrir la personalitat abassegadora d'un dels intèrprets més exitosos de la música pop.
Com ja passava a "Bohemian rhapsody", la part més dèbil del film és la dramàtica, excessivament superficial perquè mai arribem a conèixer realment al personatge que hi ha darrera del músic.
A la secció competitiva, el protagonista de la jornada ha estat el director britànic Ken Loach, un dels pocs guanyadors de dues Palmes d'Or, que ha presentat el seu darrer film "Sorry we missed you".
Loach continua fidel a les constants del seu cinema, tant estilísticament com temàticament.
Aquí torna a denunciar la pressió implacable del sistema capitalista sobre una parella de classe treballadora amb problemes laborals i conflicte permanent amb el seu fill adolescent.
La pel·lícula està molt ben interpretada i transcorre amb un ritme molt fluid.
Les intencions de Loach sempre són encomiables però aquí hi ha un excés de dramatització que li fa perdre credibilitat.
Sembla difícil que guanyi una tercera Palma d'Or. |
Investigadors de l'IIB Sant Pau, la UAB i la Universitat d'Edimburg han presentat la primera caracterització del proteoma sinàptic del peix zebra, clau per a l'estudi de malalties del neurodesenvolupament i trastorns psiquiàtrics, així com per al desenvolupament de fàrmacs adreçats a tractar-les.
El treball "Evolució de la complexitat del proteoma sinàptic en el peix zebra", liderat pel Dr.
Àlex Bayés, investigador principal del Laboratori de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l'IIB Sant Pau, surt avui 2 de març, publicat a Nature Communications.
Les sinapsis del cervell són el punt de comunicació i de transmissió d'impulsos nerviosos entre neurones.
Determinen, per tant, l'organització dels circuits neuronals, essencials en la funció global del sistema nerviós central.
En els darrers anys un gran nombre d'estudis genètics ha identificat mutacions en gens que s'expressen a la sinapsi implicades en malalties neurològiques i, especialment, en trastorns psiquiàtrics tals com els de l'espectre autista, l'esquizofrènia o la discapacitat intel·lectual.
Aquests treballs han establert la sinapsi com a una estructura crítica en moltes malalties del cervell, el que ha donat lloc al concepte de sinaptopaties.
L'estudi mostra també com l'evolució ha afavorit l'increment en la complexitat del proteoma sinàptic.
Ja que la sinapsis és la unitat cognitiva bàsica del cervell, l'expansió del seus components podria haver contribuït de forma molt important a la diversitat de comportaments i capacitats intel·lectuals dels vertebrats.
La caracterització del proteoma sinàptic del peix zebra representa una eina essencial per a futurs treballs que utilitzin aquest model animal per a investigar la patofisiologia de les sinaptopaties. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
Catalonia Sacra és un ambiciós projecte que vol revitalitzar la projecció del patrimoni de l'Església a Catalunya.
El presenta el tercer número de Vida Nueva Catalunya, juntament amb altres propostes de la potencialitat cultural, turística i pastoral que té el patrimoni eclesiàstic.
Entre altres continguts, s'inclou un reportatge sobre la representació d'El Misteri de la Selva, així com articles de Miquel Barbarà, degà-president del Capítol de la Catedral de Tarragona (Un patrimoni que parla de fe i identitat), i Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat (Un laboratori de diàleg amb l'art i la cultura).
Els subscriptors de Vida Nueva a Catalunya reben, un cop al mes i de manera conjunta amb la revista, aquest suplement de vuit pàgines.
Aquí es pot consultar un avanç del número publicat aquesta setmana. |
ACN | Barcelona La cadena del Grup Godó cancel·larà els programes informatius «8 al dia», dirigit per Jordi Armenteras, i «La nit a 8tv», liderat per Pol Marsà, a partir del 21 de desembre, segons ha avançat El Nacional i ha confirmat l'ACN.
El canal 8tv ha comunicat la decisió a la plantilla en no haver pogut remuntar les audiències del canal, després de la sortida de Josep Cuní i el trasllat del programa d'Alfons Arús a La Sexta.
El periodista Ramon Rovira dirigeix des del novembre del 2017 la cadena de televisió i l'últim trimestre de la temporada passada va presentar el programa informatiu del vespre.
Cerca els teus programes preferits: |
El PP ha apostat per Dante Pérez com a candidat a liderar el partit a la circumscripció de Lleida.
La direcció dels populars ha decidit renovar el candidat que ja van presentar a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.
L'exalcalde socialista de Gimenells va passar-se al PP abans de les eleccions al Parlament del 2017, després que l'aleshores líder del PP català, Xavier García Albiol, el fitxes per a concórrer a les eleccions del 21-D.
El president del PP, Pablo Casado, presentarà aquest dissabte al Cercle de Belles Arts de Madrid els candidats que encapçalen les candidatures al Congrés.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«...però això no és cap novel·la, és la vida, és la diada de Sant Jordi, de manera que la noia ni tan sols sap quina cara fa el seu interlocutor ocasional.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Els més matiners carreguen a trenc d'alba la furgoneta amb cubells farcits de roses, planten el tendal a la Rambla i disposen amb cura cada llibre sobre la fusta.
Quan surtis al carrer, t'ho trobaràs tot muntat.
Rengleres de voreres farcides de llibres, senyeres i roses com més va de més colors i solidaritzades amb totes les causes.
Ensopegues amb canalla que corre sense direcció i s'atura davant d'uns titelles, jocs de fusta o una coberta amb dibuixos i colors.
Remenes novetats, n'obres una pàgina a l'atzar i te l'acostes dissimuladament cap als narius per sentir-ne la flaire.
Mira, aquell no és el de la tele?
Hi ha escriptors amb cua d'una hora que fan anar el bolígraf i l'enginy dedicatori, i escriptors que maten el temps rere la parada.
El llibreter va amunt i avall i respon amb un somriure la clienta que demana que li recomanin un llibre de poesia.
Remenes alguns clàssics i penses com pot ser que no te'ls hagis llegits encara i vejam quan ho faràs.
Hi ha una noia amb un llibre sota el braç que compra la rosa vermella més formosa perquè sí, ha decidit que d'avui no passa que es planti davant aquella companya de classe i li digui que se n'ha enamorat.
I que sigui el que Déu vulgui, però el món és dels valents.
Hi ha l'home que passeja amb la dona i, quan s'encreui amb l'amant, faran com si no s'haguessin vist.
Hi ha amors clandestins cada dues cantonades que es diuen t'estimo amb un llibre, però avui no, que és el dia dels enamorats oficials.
Avances per les parades esquivant cotxets, parelles, senyores grans, és la llei de la selva i penses que el llindar de la teva tolerància al contacte físic involuntari és força baix.
Cantusseges Mazoni, avui que és vint-i-tres d'abril i també t'agraden les persones però et fa por la gent.
T'atures a la parada d'aquella nova editorial, que el futur és dels petits i curosos, i hi remenes fins que te n'emportes un autoregal.
A migdia ja apareixeran llistes de més venuts, i a tu, què?
Fet el rànquing, feta la trampa.
Però aprofita-ho, que avui fan descompte.
Mediàtics, autoajuda, biografies, joves promeses, renoms, últims premis, faixes reclam, tots els 'best-sellers'.
Un home llegeix cobertes posteriors amb les ulleres lliscant pel nas, lliurades a la llei de la gravetat.
Al costat, un senyor insisteix a endur-se 'Res no és perfecte a Hawaii' de l'Empar Moliner, i el botiguer no se'n surt de convèncer-lo de l'embolic.
Una dona entafora una rosa al fons de la paperera i s'allunya amb pressa, que enlloc no és escrit que l'amor no pugui acabar-se un vint-i-tres d'abril.
Penses que t'ho passaries bé voltant per aquí amb l'Ignatius Reilly.
Una noia allarga el braç per agafar l'Antologia de contes d'en David Foster Wallace, però una mà desconeguda hi arriba al mateix moment.
Podrien quedar-se aturats, mirant-se, agafant el llibre cadascú per una banda, i ser aquest el pretext per a una conversa i podria néixer un amor, però això no és cap novel·la, és la vida, és la diada de Sant Jordi, de manera que la noia ni tan sols sap quina cara fa el seu interlocutor ocasional perquè s'han excusat sense alçar la vista.
Prossegueixen el repàs de cobertes i tu, el teu passeig.
Això ho dius perquè no duus ulleres.
Hi ha la rosa del t'estimo bé sense necessitat de promeses de futur i hi ha el llibre, tots els llibres, tants de llibres, que no viuràs prou per a llegir-ho tot.
Però endinsa-t'hi i viu amb tantes més històries com puguis, ensuma-les i nodreix-te'n, que viuràs més.
Hi ha la copa vespertina i una dedicatòria amagada entre les primeres pàgines.
I penses que potser tindrà sort i no li caldrà aprendre que les princeses dels contes no existeixen perquè no les haurà conegudes ni hi haurà cregut mai.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Amb l'augment de població nouvinguda que va incorporar-se a les classes de català, el Centre de Normalització Lingüística Montserrat va organitzar l'exposició fotogràfica Ells fan l'esforç.
I tu que ets d'aquí... no els parlaràs en català? a Manresa i a Igualada amb l'objectiu de sensibilitzar la població cap a un canvi d'actituds: continuar parlant en català encara que l'interlocutor tingués una aparença estrangera.
Les persones fotografiades eren alumnes dels cursos de català i aprenents del programa VxL del CNL Montserrat, que demanaven amb una frase senzilla, impresa al peu de la foto, que les persones catalanoparlants se'ls adrecessin en català.
L'exposició està formada per 22 fotografies, fetes en l'estudi del fotògraf Josep Rojas, i col·laboració desinteressada d'aquest.
Al llarg del temps, el missatge, que per mitjà d'aquestes fotografies es transmet, continua sent actual, per això el conjunt fotogràfic s'ha anat exposant al llarg dels anys, acompanyat, en algunes ocasions, de conferències sobre la cohesió, o simplement per gaudir del bon treball del fotògraf Josep Rojas i sensibilitzar la població catalanoparlant que cal que no canviï de llengua davant d'una persona que s'expressa en català amb certa dificultat o pel sol fet que físicament aparenta ser d'un altre país. |
Naturhouse ha accelerat la seva expansió d'obertures de botigues el 2015, impulsat per la positiva evolució del negoci internacional, de manera que supera els 2.121 centres a 29 països fins al novembre, segons ha informat l'empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
En concret, la companyia especialitzada en la venda de productes dietètics i la reeducació d'hàbits alimentaris supera aquesta xifra després de l'obertura de 167 botigues fins al novembre, de manera que l'empresa ja cobreix el 70% de les 240 obertures previstes per al període 2015-2016.
Així, el nombre d'establiments s'eleva a 167, cosa que li ha permès més que duplicar la xifra de centres oberts el 2014, que es va situar a 64 locals.
La companyia aposta per l'expansió internacional, ja que el gruix de les noves botigues s'han portat a terme a França, Polònia i Itàlia, països on es van registrar 80, 20 i 51 obertures, respectivament.
Durant el passat exercici, Naturhouse ha augmentat la seva presència a l'exterior a 29 països amb l'entrada a Suïssa, Lituània i els Estats Units.
Naturhouse va obtenir un benefici net de 18,6 milions d'euros durant els primers nou mesos de l'any, gràcies a la millora generalitzada del negoci, a les despeses financeres més baixes i a l'increment del 35% de la contribució de la participada Ichem, fet que suposa un increment de l'1,3% respecte al mateix període de l'exercici anterior.
Les vendes del grup de nutrició i dietètica durant el període de gener a setembre van ascendir a 74,12 milions d'euros, un 0,1% més respecte dels 74,07 milions d'euros registrats en el mateix període de l'exercici anterior.
El resultat brut d'explotació (Ebitda) es va situar a 27 milions d'euros, un 0,5% més, derivat de l'increment de les vendes i de les millores d'eficiència operativa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Si no pot veure bé aquest newsletter fes click aquí
Hem actualitzat la nostra política de privacitat per adaptar-nos al nou Reglament general de protecció de dades (RGPD).
Si no voleu continuar rebent els nostres correus, podeu fer-ho donant-vos de baixa en aquest enllaç
Un 24% de la població de l'Estat col·labora amb una entitat social, sigui com a voluntari o amb donacions econòmiques, una xifra molt allunyada del 50% de mitjana a la resta del continent.
Això vol dir que a casa nostra som menys solidaris?
No és així, però encara queda molt camí per recórrer en un camp en el qual les coses estan canviant.
Jesús Lafuente, director de la Unitat Funcional de Cirurgia de la Columna Vertebral, ja és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.
El neurocirurgià de l'Hospital del Mar va accedir a aquesta distinció el passat 4 d'octubre, amb un discurs d'ingrés en el qual va repassar la història i l'actualitat de la seva disciplina, amb el títol De la neurocirugía mística de antigüedad, a los retos que afrontan en el siglo XXI.
La resposta va anar a càrrec del Dr.
Posem en marxa un dispensari virtual per atendre pacients amb apnea del son
La Unitat Multidisciplinària de la Patologia del Son és pionera a l'Estat en control virtual dels pacients, gràcies als nous equips instal·lats a casa dels malalts que permeten el seguiment a distància dels tractaments.
Els especialistes poden controlar des de l'Hospital el seguiment del tractament que fan els pacients, modificar-lo o detectar si l'equip presenta algun problema.
Aquest sistema permet als pacients estalviar-se entre el 40 i el 50% de les visites hospitalàries.
La iniciativa es va posar en marxa aquest estiu i ja se'n beneficien una vuitantena de pacients.
El projecte NEFROMAR rep un dels premis als Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana
El projecte de col·laboració entre l'Hospital del Mar i l'atenció primària en el camp de les malalties renals cròniques, el NEFROMAR, ha estat reconegut com un dels 6 més destacats entre els presentats a la primera edició dels Premis als Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat Catalana, atorgats per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Es tracta d'una iniciativa que potencia el treball en equip entre els especialistes de l'Hospital i els de l'atenció primària, amb l'objectiu d'establir dinàmiques de treball que permetin oferir la millor atenció i seguiment als pacients amb aquest tipus de patologia.
Identifiquem per primera vegada un gen vital en la recuperació després de patir un ictus
Tenir unes variants específiques al gen PATJ predisposa a una pitjor recuperació d'un ictus isquèmic.
7 de cada 10 pacients amb aquestes variants pateixen seqüeles greus tres mesos després de l'infart cerebral, és a dir, queden en una situació de dependència, davant menys de la meitat dels pacients que no presenten aquestes variants.
Es tracta de la recerca més important realitzada fins ara en el camp de la genètica i el pronòstic de l'ictus, i la primera que es publica, amb dades de més de 2.000 pacients i 12 centres internacionals implicats.
En marxa el projecte formatiu l'"Escola de cures: tenim cura de tu" amb l'Ajuntament de Barcelona
El passat 14 de novembre es va celebrar la sessió de treball inaugural del programa formatiu "Escola de Cures: tenim cura de tu", que neix com una col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Bonanova de FP Sanitària i la Fundació Bonanova.
L'objectiu és crear un projecte formatiu per millorar les competències professionals dels treballadors/res familiars de l'Ajuntament de BCN per assegurar una òptima intervenció assistencial dels usuaris dependents en el domicili.
Pioners en el tractament dels residus de quiròfan
L'Hospital del Mar acaba d'incorporar al seu bloc quirúrgic, i en el futur, al de l'Hospital de l'Esperança, el nou dispositiu de tractament de residus Serres Nemo (Izasa Hospital), que permet el buidatge de les bosses d'aspiració dels quiròfans de forma segura per als professionals i respectuosa amb el medi ambient.
Aquest nou sistema, que s'instal·la per primera vegada a un centre hospitalari de l'Estat, garanteix el tractament dels residus continguts dins les bosses, que fins ara s'havien de dipositar en contenidors especials i enviats a incineració.
La mesura segueix la línia de treball i el compromís assumit pel Parc de Salut Mar per enfortir la seva responsabilitat social.
Els pacients premien un projecte de formació impulsat pel personal d'infermeria del servei de Nefrologia en col·laboració amb ACIN
El programa de formació per a pacients amb malaltia renal avançada de l'Associació Catalana d'Infermeria Nefrològica (ACIN) engegat per l'equip d'infermeria del Servei de Nefrologia de l'Hospital del Mar, ha rebut el reconeixement de l'associació de pacients Fundación Renal ALCER España.
La iniciativa DOTZE MESOS per aprendre a cuidar-se amb l'ACIN, vol oferir als pacients que ja estan a la fase avançada de la malaltia la formació necessària per entendre la seva situació i tenir cura de si mateixos.
És una de les primeres vegades que un treball impulsat per professionals de la infermeria rep un reconeixement per part d'una entitat que representa els pacients.
Vostè té la possibilitat d'exercitar els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició reconeguts en la normativa de protecció de dades, presentant la petició per escrit i amb còpia del DNI o document acreditatiu equivalent, a la Gerència del Consorci Parc de Salut Mar de Barcelona, adreça Pg.
Si desitja donar-se de baixa d'aquest butlletí fes clic en el següent enllaç: Baixa |
L'Anna Gabriel també es va reunir amb diputats i membres de la Comissió Internacional del partit de l'esquerra alternativa luxemburguesa Déi Lenk (L'esquerra) per tal d'establir relacions i al mateix temps garantir el suport d'aquesta força política al referèndum a Catalunya.
L'Assemblea de la CUP Exterior, que agrupa als militants i simpatitzants de la CUP residents arreu del món, ha iniciat la seva campanya per a mobilitzar les comunitats catalans de l'exterior cara al referèndum que espera serà convocat pel Govern català entre els mesos de setembre i octubre.
Amb motiu del Dia Internacional de la Catalunya Exterior, la CUP Exterior va fer públic un comunicat LES COMUNITATS CATALANES DE L'EXTERIOR VOLEM SER PART ACTIVA EN EL REFERÈNDUM SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA ( http://exterior.cup.cat/noticia/declaracio-de-la-cup-exterior-les-comunitats-catalanes-de-lexterior-volem-ser-part-activa-en ) on explica com un total de 284.374 catalans estan inscrits als consolats espanyols d'arreu del món, això representa un augment de 140.732 entre 2008 i 2016.
Un país que es descapitalitza laboralment i intel·lectualment és un país que té un seriós problema que amenaça no només el seu futur sinó també el seu present.
Des de la CUP Exterior sabem molt bé que l'emigració precària, és una característica estructural d'un sistema capitalista que utilitza la mobilitat dels recursos humans de la forma més beneficiosa als seus interessos.
Per tal de comptar amb un cens propi dels catalans residents a l'exterior, recomanem a tots els catalans residents a l'exterior donar-se d'alta en l'existent Registre de Catalans i Catalanes Residents a l'Exterior.
L'Assemblea de la CUP Exterior ha iniciat també una sèrie d'actes presencials a l'exterior en els qui hi participaran diversos diputats de la formació.
El dilluns 24 d'abril la portaveu parlamentària de la CUP-Crida Constiuent, Anna Gabriel, va impartir una conferència al Centre Català de Luxemburg organitzda per aquesta entitat amb el suport de l'ANC Luxemburg i de la CUP Exterior.
En una sala plena l'Anna Gabriel va refermar la posició favorable a que el Govern convoqui el referèndum i a que es garantitzin, mitjançant una ràpida aprovació de la Llei de vot electrònic dels catalans de l'exterior, els drets del prop de 220.000 catalans amb dret de vot a l'exterior.
Durant la seva estada a Luxemburg l'Anna Gabriel es va reunir amb diputats i membres de la Comissió Internacional del partit de l'esquerra alternativa luxemburguesa Déi Lenk (L'esquerra) que té dos diputats (sobre 60) al parlament luxemburguès per tal d'establir relacions i al mateix temps garantir el suport d'aquesta força política al referèndum a Catalunya.
L'Assemblea de la CUP Exterior organitzarà nous actes a Brussel·les (al mes de maig) i a Mèxic (al mes de juny). |
El Gran Premi de Qatar, que se celebra al circuit de Losail, obre aquest cap de setmana el Mundial de motociclisme, un campionat on el català Marc Márquez (Repsol Honda) buscarà defensar de nou amb èxit la seva corona, la cinquena a MotoGP, que es presenta molt disputada.
La temporada, un any més, comença amb la tradicional cita nocturna a Losail, el primer dels 19 Grans Premis, un més que en altres ocasions per l'entrada de Tailàndia.
I Márquez, campió quatre vegades (2013, 2014, 2016 i 2017), és el gran favorit.
El pilot cerverí comença el campionat sense dubtes sobre el seu futur després de renovar amb Honda fins al 2020.
Es pot concentrar en un any que afronta amb optimisme: la marca sembla que ha millorat la potència, el seu punt més feble, i la seva maduresa ja està contrastada després de dos anys en què ha sabut gestionar les situacions i evitar errors innecessaris, tot i la multitud de caigudes que va tenir.
Al seu costat tornarà a ser-hi el veterà Dani Pedrosa, de 32 anys, amb encara ganes de fer ombra al seu company i de poder ser a la pugna amb regularitat per les victòries i els llocs destacats, el pas que necessita per tornar a ser considerat candidat ferm al títol.
El francès Johann Zarco (Yamaha), dominador dels últims tests de pretemporada a Losail, és el candidat a ser el millor pilot no oficial, i pugnarà amb els pilots de les tres principals fàbriques oficials.
Ducati confia en Andrea Dovizioso, que va lluitar fins al final de la temporada anterior amb Márquez, i Jorge Lorenzo, que espera ser favorit després d'un any d'adaptació en deixar Yamaha.
Ducati va ser l'any passat la fàbrica que va plantar més cara a Honda, perquè Yamaha, malgrat el seu gran començament, va viure una campanya complicada, sobretot amb els pneumàtics, el factor que espera haver arreglat perquè Maverick Viñales i Valentino Rossi puguin estar en la pugna pel mundial.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
La nova cadena de joguines arrenca amb dotze establiments i en preveu obrir cinc de nous durant el 2016
Riudellots de la Selva.-La cadena gironina de joguines educatives Eurekakids ha segellat una aliança amb la firma belga L'atelier de Gepetto per créixer conjuntament en aquest país.
L'acord comercial, el que en anglès es coneix com a 'joint venture', suposa la creació d'una marca única entre les dues empreses per operar al mercat belga (L'atelier de Gepetto by Eurekakids).
D'entrada, la nova cadena de joguines ja arrenca amb dotze establiments, que són els que fins ara una i altra firma tenien repartits arreu de Bèlgica.
D'aquí a finals d'any, però, preveuen obrir cinc noves botigues.
Segons subratllen tant Eurekakids com L'atelier de Gepetto, l'objectiu de l'acord comercial és el de "posicionar-se com la firma de joguines educatives de referència a Bèlgica".
Eurekakids, amb seu central a Riudellots de la Selva, compta a dia d'avui amb 177 botigues repartides en dotze països diferents.
L'acord entre la cadena gironina i la belga s'ha donat a conèixer a la fira de franquícies de Brussel·les.
Tant Eurekakids com L'atelier de Gepetto van néixer el 2002 de la mà de dues parelles interessades en impulsar les joguines educatives: Erik Mayol i Marta Roget van crear la companyia gironina, i Nevens Marie i Jean Marc Lemaire, la belga.La 'joint venture' que ara les dues empreses han segellat té com a objectiu créixer conjuntament a Bèlgica.
Per això, s'ha creat una marca única, que ja fusiona les dotze botigues que Eurekakids (set) i L'atelier de Gepetto (cinc) tenen obertes al país.
La intenció, però, és que d'aquí a finals d'any aquest número s'ampliï amb cinc establiments més.
Amb seu a Riudellots de la Selva, Eurekakids va créixer un 12% durant el 2015 i la seva xarxa de botigues va tancar l'any assolint vendes per valor de 41 MEUR.
Aquest 2016, la cadena gironina preveu créixer amb l'obertura de 43 nous establiments (la majoria, seguint el model de franquícia).
L'aposta d'Eurekakids passa per consolidar la seva presència als països europeus on ja hi és present (com Itàlia, França o Bèlgica), estendre la xarxa de botigues a l'Amèrica Llatina i desembarcar a nous països com l'índia i els Emirats Àrabs.
L'empresa gironina compta amb més de 7.000 joguines al seu catàleg i una botiga on-line disponible en set idiomes.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) del Ministeri d'Hisenda ha comunicat aquest divendres una acta d'inspecció en què reclama a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) el pagament de 80,5 milions dels imports per deducció de l'IVA, ha informat la corporació en un comunicat.
En el moment de la notificació, la CCMA ha comunicat a l'AEAT la seva disconformitat amb aquesta reclamació, i ha expressat la voluntat d'iniciar tots els procediments legals oportuns per defensar els interessos de TV3 i Catalunya Ràdio.
La CCMA fonamenta la seva disconformitat en el fet que aquesta reclamació del Ministeri no està avalada per cap llei, sinó exclusivament per un "canvi de criteri" de la mateixa administració tributària, i ha remarcat que la normativa vigent és la que ha permès a la CCMA aplicar l'actual sistema de deducció de l'IVA des de la creació d'aquest impost, avalat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
El Ministeri d'Hisenda exigeix a la CCMA que retorni l'IVA deduït el 2012 i el 2013, malgrat que la liquidació ja havia estat acceptada pel mateix departament i, segons la corporació, ha paralitzat el pagament a la CCMA de l'IVA encara pendent de retorn de part del 2013 i, també de l'import corresponent al 2014 malgrat que no s'ha iniciat cap expedient d'inspecció per a aquest últim any.
Segons la CCMA, la suma d'aquestes actuacions entre el 2012 i el 2014 suposa un impacte global negatiu de 80,5 milions d'euros i "compromet greument la viabilitat" de la corporació.
La CCMA ha recordat que ha impulsat els últims quatre anys un pla de viabilitat per ajustar les seves despeses, en què ha reduït les estructures directives, ha redimensionat la plantilla, ha rebaixat els sous i ha reduït fins al 50% les partides de continguts i d'inversions.
La corporació ha assegurat que, després d'ajustar el seu pressupost els últims anys, la petició d'Hisenda de 80,5 milions d'euros "no és assumible" amb els seus recursos actuals sense que això comporti la renúncia del model de servei públic de comunicació.
El president de la CCMA, Brauli Duart, informarà el Parlament i el Govern per acordar conjuntament les actuacions de resposta més adequades davant de la decisió d'Hisenda.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
«No té res a veure amb el fet de ser o no ser independentista, feminista o paracaigudista: una llengua que no serveix per a fer-la servir, no pot sobreviure»
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Del 8-M fins avui han passat uns quants dies, i no sé fins a quin punt la polseguera de què parlaré ha tingut repercussió fora de les xarxes: em refereixo a la que van aixecar les piulades i els posts d'alguns usuaris –entre els quals m'incloc– que havien trobat a faltar més presència del català en les pancartes del jovent que assistia a les manifestacions.
Perquè, feliçment, la causa feminista mou cada vegada més gent jove, i servidora, tot barrejant-m'hi en la trobada de Barcelona, vaig tenir temps de parar l'orella aquí i allà amb una mica d'intenció.
I és en aquest exercici de xafarderia sociològica que em vaig adonar que no poques portadores de pancartes en castellà es comunicaven en català entre elles; o, dit més precisament, perquè no és igual: que moltes manifestants que es comunicaven en català entre elles havien escrit la seua pancarteria en castellà.
I com que a les xarxes tot se sap, sembla que Barcelona no n'era cap excepció, si més no enguany.
No farem ara un aplicat a les pancartes, perquè és evident que entre la immensitat de missatges en castellà també n'hi havia en català, i en anglès, i en l'idioma que els havia sortit de la figa a les manifestants, només faltaria.
La qüestió és una altra, més aviat de fons, i té a veure amb les motivacions que et porten a desestimar una llengua minoritzada (la teua i/o la del país) a l'hora d'expressar-te per escrit, que en una pancarta equival a expressar-te públicament.
Unes motivacions directament relacionades, com saben molt bé els qui tenen adolescents a mà, amb les llengües dominants en els seus canals de projecció quotidians (amb Instagram i YouTube al cim), que també fan de proveïdors i distribuïdors de llenguatge informal, comptant-hi les consignes, els lemes i les rimes que triomfen a les manis.
Les disputes sobre els idiomes, les pancartes i si el 8-M és el millor dia per a fixar-s'hi segur que inspiraran molts articles experts, però en aquesta columna, que no som feministes de carrera ni sociolingüistes, voldríem aprofundir en algunes reflexions a nivell d'usuària: com ara que, amb cada 'això no toca' referit al català, que és cada vegada més sovint, hem de veure com irromp a la mínima la perillosa equiparació llengua catalana – ideologia.
Una equiparació inculcada interessadament des de l'anticatalanisme amb la idea d'estigmatitzar la llengua pròpia del país perquè, al final, siguin els parlants mateixos que l'acabin posant sota sospita.
Un objectiu que és a l'extrem oposat de les demandes que van fer néixer l'escola de la normalització, pocs anys abans que sentíssim Vidal-Quadras enraonant en català al parlament, perquè ni ell no s'ho imaginava d'una altra manera.
Un cop adobat el camp de la llengua-ideologia, qui dubta en quin idioma s'hi expressaria, ara?
D'aquí ve que escriure una pancarta en castellà sigui escriure una pancarta, simplement, mentre que escriure-la en català és ideologia, endevina quina.
Per tant, ja ho tenim: qui pot ser tan mesquí de voler emmerdar les reivindicacions del 8-M amb el nacionalisme, digues-ne independentisme?
Però naltros patxof: hi caiem de quatre potes.
I des d'aquest marc mental, quan trobem a faltar el català al cine, la qüestió és el cine i no el català.
I quan trobem a faltar el català a les botigues, la qüestió és comprar i vendre, i no el català.
I quan el trobem a faltar als videojocs, la cosa va de jugar i no del català.
I al YouTube i l'Instagram, va de projectar-se al món i no del català.
I així ho podem dir de tot fins que res no té a veure amb el català.
Tret de la llengua catalana mateix, que acaba reduïda a matèria de reivindicació de si mateixa i para de comptar.
Sigui com vulgui, per poc que un sol piulador hagués fet l'observació de l'idioma, la batussa dialèctica del 8-M no ens l'hauríem estalviat.
És allò que passa quan fem competir les reivindicacions legítimes com si fossin excloents: que si dius que trobes a faltar el català en una mani a Catalunya, es pren com un atac a la reivindicació de la mani i no com la cosa tan senzilla que és: una observació sobre l'ús (el no-ús) social d'una llengua minoritzada en ocasió d'una mani.
I qui diu català, pot dir occità, que encara ho té més magre.
Si acceptem que les reivindicacions legítimes han de ser excloents, i de cap manera solidàries, ens obliguem a posar unes discriminacions davant les altres, unes sobre les altres, unes contra les altres, com en la llei de la selva.
Però, com demostra l'actualitat, igual que res no impedeix de compatibilitzar les lluites contra el feminisme i contra la llengua catalana, res no ens hauria d'impedir, de la mateixa manera i sense sospites malintencionades, que puguem reivindicar el feminisme alhora que l'ús social del català.
Ni el 8-M, ni cap altre dia de l'any.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Recentment s'han completat els treballs d'urbanització del car-rer de Vidal i Barraquer i una part de la Via de Sant Ignasi, a l'entorn del Museu Comarcal.
L'obra, d'un cost d'1,2 milions d'euros, s'ha dut a terme durant gairebé un any.
Conjuntament amb les obres que s'han fet a la vorera del tram sud de la Via de Sant Ignasi, Manresa estrena un nou itinerari, amb voreres amples i arbrades i calçades renovades, entre el carrer de Sant Marc i el carrer de Vidal i Barraquer.
Divendres al migdia hi van fer una visita l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el regidor d'Urbanisme i Llicències, Marc Aloy; i el regidor de Qualitat Urbana, Mobilitat i Serveis, Jordi Serracanta.
Els treballs han coincidit amb les obres per executar una vorera ampla i arbrada al tram sud de la Via de Sant Ignasi, entre el camí de la Cova (sota la passera) i la plaça de Sant Ignasi, que dona continuïtat a la que ja hi ha al tram de carrer més al sud i millora substancialment l'itinerari de vianants entre el riu Cardener i la plaça de Sant Ignasi.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El president tanca la porta al fitxatge "perquè el PSG no el vol vendre" i per tant "no hi ha cas"
"Sabem que Neymar vol marxar del París Saint-Germain, però també sabem que el PSG no vol que se'n vagi.
Així ha resumit Josep Maria Bartomeu la situació del futbolista, pretès pel Barça però que difícilment aterrarà al Camp Nou aquest estiu.
El màxim mandatari blaugrana ha comentat que coneix les intencions del jugador perquè ho ha llegit "a la premsa", i que coneix bé la postura del club perquè "coincideix" amb Al-Khelaifi, el seu propietari, en diversos actes de la UEFA en què li hauria explicat la decisió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El cap de Govern, Xavier Espot, va tornar a remarcar ahir en el marc d'un acte d'En Comú per Andorra la Vella que un possible heliport a la zona de les Tresoles està totalment descartat.
El mateix va reconèixer que ha parlat moltes vegades amb els veïns que estan en contra d'aquesta ubicació, ressaltant que «és evident quina és la seva posició i crec que no cal que maregem la perdiu ».
Malgrat tot, el mateix va afirmar que «queda pendent una reunió amb ells com a mínim per traslladar-los les conclusions dels estudis tècnics perquè ens vam comprometre i també per cloure aquest debat d'una forma relativament ordenada i correcte».
Espot va reconèixer que estan estudiant altres zones perquè «jo no renuncio a aquesta infraestructura i m'esforçaré al màxim perquè hi pugui haver un heliport durant aquesta legislatura».
El màxim representant del Principat va tornar a posar sobre la taula que «voler connectar aquest tema amb les eleccions comunals no té cap mena de sentit.
Qui ho ha volgut vincular ha estat qui ha formulat una pregunta parlamentària –referint-se al PS–, sabent que era una pregunta electoralista».
De cara a fer públics els resultats dels informes tècnics a la zona de les Tresoles, Espot va subratllar que «nosaltres això ho volíem en certa forma apartar del debat comunal, segurament n'haguéssim parlat amb detall passades les eleccions».
El mateix va emfatitzar que aquesta qüestió obeeix a un compromís de fa molts mesos que ja va tenir en compte en les eleccions generals de l'abril, assumint el compromís d'estudiar la viabilitat tècnica del projecte per una banda, i aconseguir l'aval de la plataforma per l'altra.
El cap de Govern va recomanar «prendre nota i aprendre la lliçó de l'experiència passada», afegint que «potser no hem de prioritzar tant el fet que la infraestructura estigui a 15 minuts del centre del país.
D'aquesta manera, tindrem moltes més possibilitats d'evitar que causem perjudicis o neguits innecessaris a la nostra ciutadania.
Estic convençut que serem capaços de conciliar el fet de tirar endavant el projecte i no causar molèsties».
Espot va confessar que «ja s'han estudiat moltes ubicacions i si cal, n'estudiarem més.
Jo crec que hi ha més possibilitats al marge de les Tresoles o del Patapou.
L'altre dia es parlava de la Comella, que es va esmentar inicialment i que no és un projecte fallit».
Cap al final de les seves declaracions al voltant d'aquesta qüestió, Espot va voler deixar clar amb fermesa que «quan el Govern decideixi que l'heliport es fa a un determinat lloc, potser tardarem una mica més a decidir-ho però el que dia que ho decidim, puc garantir que la infraestructura es farà on hàgim decidit», recalcant també que faran el possible per no causar controvèrsies ni plataformes veïnals que estiguin en contra.
Facilitats per entrar a Barcelona
Pel que fa a les noves restriccions que ha imposat l'Ajuntament de Barcelona a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per motius ambientals, Espot va confessar ahir que «intentarem que els vehicles andorrans tinguin el màxim de facilitats possibles per circular dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
El departament de Transports i el Ministeri d'Economia ho estan valorant».
El mateix va reconèixer que «la nostra capacitat d'influència és limitada, però tenint en compte la nostra aposta per la lluita contra el canvi climàtic, farem allò que puguem per col·laborar i facilitar les coses».
Espot recorda les mesures a favor de la pujada salarial
Davant l'anunci de la manifestació sindical el 13 de desembre per reivindicar la manca de drets laborals i socials, el cap de Govern, Xavier Espot, va considerar ahir que «encara no sabem què s'esdevindrà, per tant, prefereixo esperar uns dies per fer una valoració».
Tot i això, el mateix va recordar que la propera setmana s'ha d'aprovar el Projecte de llei de mesures urgents que contempla una pujada salarial i que ha d'entrar en vigor l'1 de gener.
Per exemple, el projecte de llei «preveu incrementar el salari mínim quatre vegades l'IPC, fet que comporta que les pensions de solidaritat també s'apugin».
Pel que fa als salaris inferiors a 24.000 euros anuals, una altra condició consisteix en el fet que «els empresaris tenen l'obligació d'incrementar-los d'acord amb l'IPC», tenint en compte que fins ara no era obligatori legalment.
Espot va confessar que «si hagués prosperat l'esmena a la totalitat del PS, el dia 1 de gener no s'aplicarien totes aquestes mesures, s'hagués pogut fer fora a la gent dels seus pisos i s'haurien pogut augmentar fins a un 30% les seves rendes».
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
La cooperativa preveu mantenir una producció similar a la de l'any passat gràcies al reg de suport que ha permès esquivar els estralls de la sequera
La Granadella.-La Granadella (Garrigues) ha obert aquest diumenge el calendari de celebracions populars per donar la benvinguda al primer oli de la temporada, i ho ha fet amb l'art i la salut com a protagonistes.
La festa ha estrenat un concurs de gravats ràpids de gran format pioner a Catalunya i les creacions s'han premsat sobre el paper amb una màquina aplanadora gegant.
També ha estat novetat d'aquest any la creació del premi 'Primera Premsada', que s'ha concedit al grup de recerca d'Antioxidants de la Universitat de Lleida (UdL) pels múltiples projectes que porten a terme sobre les propietats saludables de l'oli.
Un de les doctores que en forma part, Mari Paz Romero, ha especificat, a més, que les investigacions estan demostrant que l'oli verd que s'obté de les primeres olives de la collita és precisament el més beneficiós pel combatre el colesterol i les malalties cardiovasculars, ja que concentra més quantitat de polifenols.
Romero ha participat a la jornada tècnica sobre els beneficis de l'oli d'oliva i la seva aplicació a la cuina, que ha comptat amb un tast guiat i un maridatge de creacions culinàries que han incorporat l'oli verd com a ingredient principal.
Molts visitants també han aprofitat per comprar el primer oli de la campanya.
La cooperativa de la Granadella preveu mantenir una producció similar a la de l'any passat gràcies al fet que la major part de les finques del terme tenen accés al reg de suport i, per tant, han pogut esquivar els estralls de la sequera.
La previsió és collir uns dos milions de quilos d'olives que es convertiran en prop de 400.000 litres d'oli.
Les principals zones productores de Lleida i Tarragona calculen que el global de la collita caurà aquesta campanya entre un 25% i un 30% per culpa de la manca de pluges.
Segons el president de la cooperativa de la Granadella, Ramon Barrull, al 20% de la superfície d'oliveres que encara és de secà la producció sí que es reduirà a la meitat per l'afectació de la sequera de la primavera i l'estiu.
Tot i això, la bona collita a les explotacions amb regadiu -que són la majoria- compensarà aquesta pèrdua.
Barrull assegura que la qualitat és "molt bona" i pel que fa als preus, es mantenen estables, excepte el de l'oli verd de la primera premsada, que s'ha encarit lleugerament.
La resta es vendrà a 22,60 euros.Campanyes que comencen cada vegada més aviatL'oli verd que aquest diumenge es pot tastar i comprar a la Granadella s'ha elaborat amb olives que es van collir el 27 i 28 d'octubre, però la recol·lecció oficialment va donar el tret de sortida aquest dimecres dia 2 de novembre, com a la major part de zones productores de les Garrigues.
El president de la cooperativa ha explica que les campanyes cada vegada s'estan avançant més justament perquè s'està demostrant que l'oli verd és més beneficiós per a la salut que el que s'obté d'olives més madures.
Segons Barrull, "fa anys començàvem a collir cap al 20 o 25 de novembre i ara gairebé hem avançat un mes i per Nadal poca cosa queda per collir".
D'aquesta manera, també eviten inclemències meteorològiques que puguin perjudicar la collita.Negociacions per entrar a a DO GarriguesLa cooperativa de la Granadella és una de les que actualment no produeix sota el paraigües de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Garrigues, tot i formar part de la comarca que dóna nom a la distinció de qualitat.
Segons Barrull, properament es trobaran amb els nous dirigents de la DOP escollits a les eleccions del setembre i no descarten incorporar-s'hi "si hi ha voluntat de trobar punts d'acord".Gravats per a professionals i aficionatsLa festa de la "Primera Premsada" de la Granadella ha estrenar un concurs de gravats ràpids de gran format inspirat en els concursos de pintura ràpida que es fan arreu del país.
Aquesta competició amb cinc participants s'ha pensat per a professionals però paral·lelament els visitants que han volgut també han elaborat les seves creacions inspirades en la cultura de l'oli en un 'happening' artístic dirigit per l'artista Carme Vilafranca, professora de gravat de l'Escola Leandre Cristòfol i coordinadora del Centre d'Art de la Fundació Aspros.
Alguns dels elements que s'han utilitzat són olives i fulles d'olivera.La premsa que s'ha utilitzat per plasmar al paper els treballs tant dels professionals com dels aficionats ha estat una màquina aplanadora gegant de les que s'utilitzen per a fer carreteres i obres públiques.
Els gravats seran subhastats entre particulars i empreses per contribuir a la recollida de fons en benefici de la Marató de TV3.La responsable del Centre de la Cultura de l'Oli de la Granadella, Sílvia Pallejà, ha explicat que van voler vincular la idea de la "primera premsada" amb la disciplina artística que treballa amb premses, com és el gravat.
"Estem premsant olives per fer art perquè fer oli també és fer art", remarca.
Pallejà també ha recordat que a la població es conserven les premses d'un molí del 1920.Jornada tècnica, maridatge, tallers i mostra de productes artesansLa nova collita de l'oli nou 'Primera Premsada 2016' ha estat apadrinada per la periodista i gastrònoma, Carme Gasull, comissària tècnica del projecte 'Catalunya Regió Europea de la Gastronomia 2016'.La jornada tècnica organitzada pel Departament d'Agricultura ha acollit sessions sobre 'Les característiques organolèptiques de l'oli d'oliva arbequina de collita avançada', a càrrec d'Àngels Calvo, cap del Panell de Tast Oficial d'Olis Verges d'Oliva de Catalunya, i també la ponència 'Al·legacions nutricionals i saludables de l'oli d'oliva verge extra", amb la doctora Mari Paz Romero, professora del Departament de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Lleida.A més, el xef del restaurant Lo Mam de Segur de Calafell, Jordi Guillem, ha fet una demostració pràctica de maridatge d'oli verge.
Entre altres, ha presentat un tàrtar de sobrassada vegetal de fruits secs i oli verd acompanyada d'una espelma comestible d'oli d'arbequina, pa de coca d'oli d'oliva i herbes de les Garrigues, un núvol de sucre de cítrics, caramel i oli d'oliva i un maki amb farina d'arròs i oli verd d'inici de campanya.Durant tot el matí al museu de l'oli, situat a la cooperativa, s'hi ha instal·lat una mostra de productes artesans.
També s'ha organitzat un taller i tast de sal d'herbes amb oli nou a càrrec del Parc de les Olors Les Basselles de l'Albi (Garrigues) que ha permès descobrir els sabors més autèntics del paisatge de les Garrigues.
Lliurament del Premi 'Primera Premsada' al grup de recerca d'Antioxidants de la UdLL'acte de cloenda de la festa serà un dinar popular on es farà el lliurament del premi 'Primera Premsada', un guardó en reconeixement a les aportacions fetes al món de l'oli.
En aquesta primera edició, l'organització ha distingit el grup de recerca d'Antioxidants del Departament de Tecnologia dels Aliments de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida.
Aquest grup va néixer l'any 1.995 amb la finalitat d'investigar en el camp de l'oli d'oliva.
Ha desenvolupat 20 projectes d'investigació entre els quals destaquen 12 projectes del Pla Nacional de I+D+I sobre diversos aspectes de l'oli.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'escriptor català Joan Rendé confronta "la innocència i la complexa realitat" a la seva nova novel·la 'Els anys de la Serp' (Grup62), protagonitzada per una nena andalusa que emigra a la Catalunya rural dels anys de postguerra, ha explicat en roda de premsa.
L'autor de 'La pedra a la sabata' i 'El barber violador' ha escrit una "novel·la sensiblement diferent" a les anteriors, ja que ha abandonat el to irònic per adoptar un llenguatge molt més sever.
Aquest estil el desenvolupa a partir de l'autobiografia de la protagonista, que explica el trasllat del seu poble natal de Jaén a un entorn i a una llengua que li són desconeguts, al qual aconsegueix adaptar-se a partir d'un "aprenentatge violent".
En un entorn familiar que la porta a una realitat encara més incomprensible, la protagonista "s'habitua al seu nou país gràcies a adaptar-se a un món sencer" ella sola.
"La perspicàcia és l'element clau que li permeten afrontar la nova realitat sense perdre la seva innocència", que aviva gràcies a la seva curiositat per la naturalesa, ha explicat l'escriptor.
Les experiències socials narrades, com menjar un terròs de sucre, emborratxar-se per primera vegada o presenciar la visita del cabdill, són anècdotes simbòliques en les quals l'autor barreja vivències i imaginació.
Rendé ha desvetllat que el leitmotiv de la novel·la se centra en la relació de gelosia que es desenvolupa entre la nena i la seva mare a mesura que transcorren els fets.
La mare, marcada pels durs esdeveniments de la vida, és una coprotagonista que mostra els elements més negatius de la novel·la i alhora una contrafigura de la seva filla, que adopta una personalitat molt més forjada que la dels seus progenitors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El president català li avança la proposta de continguts: autodeterminació i "fi de la repressió"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat aquest dijous una carta al president del Govern central, Pedro Sánchez, en què ha rebutjat començar el diàleg entre governs el 24 de febrer i li ha proposat els dies 21, 23, 26, 27 i 28.
"Lamento que aquest diàleg no hagi començat amb bon peu", escriu Torra en la carta, en què retreu al president Sánchez fer propostes a través dels mitjans de comunicació sense haver-les pactat prèviament, segons ell.
"Per raons de caràcter personal i privat de la meva agenda, que el meu gabinet ja va comunicar al vostre aquest dimecres abans de fer pública la proposta del 24 de febrer, aquest dia no és possible fer la primera trobada.
Per això em va sorprendre encara més que anunciéssiu públicament una proposta feta 20 minuts abans al meu equip", ha detallat Torra en la carta.
Torra continua la missiva i exposa que la seva disposició a reunir-se "com més aviat millor" és completa, i explica que per aquest motiu ofereix a Sánchez cinc dates alternatives.
"Estem preparats per començar la negociació, tal com ens ha manat el Parlament de Catalunya.
Per aquest motiu us avanço la proposta de continguts que la delegació catalana ha decidit portar a la reunió", ha escrit el president català, que li ha avançat els continguts que vol exposar a Sánchez en la primera trobada.
Així, Torra ha apuntat que, per resoldre el conflicte polític, és necessari el reconeixement i l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya i la "fi de la repressió", l'amnistia i reparació.
A més a més, exposa el que creu que són les condicions favorables de cara a la negociació: un calendari de treball, un sistema de validació i proposta de mediació internacional, i el reconeixement de totes les parts en el conflicte: "Incloent presó i exili".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Una nova forma farmacèutica elimina selectivament les cèl·lules mare responsables de la metàstasi
Es podria utilitzar en el tractament de vint-i-tres tipus de càncer pel cap baix...
El 'mapping' del recinte modernista de Sant Pau per a celebrar Nadal
Durant aquestes festes, hi haurà una projecció cada mitja hora, entre les 18.00 i les 22.00...
Sant Pau, pioner en l'administració d'un nou tractament contra la migranya encara no comercialitzat a Europa
El segueixen vint-i-vuit pacients amb l'autorització de l'Agència Espanyola del Medicament...
Salut demana explicacions al govern espanyol pel blocatge de l'entrada d'Urgències de Sant Pau
La secretària general retreu en una carta que es va posar en risc el funcionament del centre i ho titlla d'inacceptable...
Sant Pau valida una tècnica automatitzada per detectar l'Alzheimer i la incorpora a la seva rutina assistencial
S'utilitza quan el diagnòstic resulta complicat perquè els símptomes són poc específics o molt incipients...
Jordi Clarimón: 'Podem tenir una certa esperança amb la vacuna contra l'Alzheimer'
Parlem sobre les noves investigacions relacionades amb les bases genètiques de l'Alzheimer amb el cap de la Unitat Genètica en malalties neurodegeneratives de l'IIB Sant Pau...
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Homer potser no s'ho imaginava, però quan va escriure l' Odissea va idear -o va fixar- una fórmula narrativa destinada a una posteritat especialment agraïda.
Narrant la tornada d'Odisseu/Ulisses a Ítaca després de la guerra de Troia -amb totes les aventures esdevingudes al país dels cícons i dels lotòfags, amb el ciclop Polifem, a l'illa d'Èol, al país dels lestrígons, a l'illa de Circe i al mateix Hades, amb les..... |
Madrid.-El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha advertit aquest dimecres des del Congrés dels Diputats que els treballadors d'Eulen no poden fer vaga en relació a aspectes confirmats al laude arbitral que es farà públic aquest dijous a les 12.30.
"El laude de demà posarà punt i final al conflicte obert", ha assegurat abans d'assistir a la Comissió de Foment, on compareix precisament per informar sobre el caos a l'Aeroport del Prat aquest estiu.
Segons el ministre, el seu govern ha intentat "ajudar" a l'assoliment d'un acord, malgrat que no té "cap competència" en aquesta qüestió, i "l'administració competent en tot cas és la Generalitat".
Segons De la Serna, la funció d'AENA es limita a "vetllar pel compliment de les clàusules" dels contractes i "garantir la prestació del servei" en aquests termes, però "no disposa de competències legals" per resoldre el conflicte entre l'empresa i els treballadors, i en el cas que no hagi acord "la Llei estableix que l'òrgan competent és la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a les aglomeracions als controls, De la Serna ha apuntat que el seu executiu va incrementar el nombre d'agents de la Guàrdia Civil per evitar que es produïssin aquestes cues en un moment en què l'alerta terrorista estaca al nivell 4 sobre 5, i especialment després dels atemptats.
"El govern va adoptar la decisió d'incrementar el nombre d'agents de la Guàrdia Civil als controls perquè ho havia de fer", ha dit, i "només feien funcions de suport".
Dos expedients sancionadors a l'empresaEl ministre ha explicat que fruit de la "pèrdua de control del servei" d'Eulen a l'Aeroport del Prat s'han obert dos expedients sancionadors que podrien assumir un 20% de l'import mensual, és a dir 150.000 euros.
Actualment, ha dit, els dos expedients es troben en fase d'instrucció.
Defensa la seva gestióDe la Serna ha destinat bona part de la seva intervenció a defensar l'actuació del seu executiu en la crisi per la vaga d'Eulen.
Ha recordat la convocatòria de diverses reunions i ha destacat la decisió d'introduir l'arbitratge obligatori.
Segons el ministre, la demora en la resposta del seu govern va ser fruit que l'executiu espanyol no podia assumir "un rol que no li corresponia a nivell competencial" com és el de la mediació.
En aquest marc, De la Serna ha assegurat que per al seu govern el Prat és un aeroport "estratègic" que el govern espanyol vol que continuï essent un "element important per a l'economia i de dinamització econòmica del territori espanyol".Pel que fa al conflicte amb la resta de col·lectius d'AENA, De la Serna ha assegurat que el gestor busca un acord amb els sindicats.
"Per això hem proposat un increment de personal més enllà de la taxa de reposició", ha dit.
Pel que fa als salaris, ha apuntat que caldrà "tenir en compte el que s'aborda" i si es prorroga o no el conveni actual.
"Estem agraïts als sindicats, i per part del govern intentarem arribar a una solució", ha sentenciat.Justifica la concessió a EulenEl ministre també ha defensat que AENA concedís el contracte de seguretat privada a El Prat a Eulen.
Segons de la Serna, Eulen va competir amb tres empreses –una de les quals va ser declarada incompatible perquè tenia altres contractes- i les dues finalistes tenien una baixa de preu del 2%.
El contracte ascendia a 23 milions d'euros.
Segons el ministre, AENA va certificar que l'empresa tenia les condicions adequades i podia prestar "el servei en condicions".En canvi, el ministre ha assegurat que les crítiques per la suposada discriminació de l'Aeroport de Barcelona respecte a Barajas parteixen d'un "profund desconeixement".
La demostració, segons el ministre, és l'èxit del Prat a nivell de passatgers i rutes comercials.
En aquest marc, ha afirmat que si AENA destina menys diners en seguretat al Prat que a Barajas és perquè l'aeroport de Madrid té més terminals i, per tant, més controls.En Comú Podem, ERC i PDeCAT exigeixen responsabilitats polítiquesEl contingut de la seva compareixença no ha agradat als grups de l'oposició, especialment a En Comú Podem, ERC i PdeCAT.
El portaveu del PDeCAT Carles Campuzano li ha retret que consideri que AENA és un ens aliè al conflicte de l'aeroport i li ha exigit responsabilitats polítiques per l'afectació a milers de persones que van patir cues i perdre vols en un moment, a més, en què l'Estat estava a nivell 4 d'alerta antiterrorista.
Campuzano ha preguntat al ministre perquè la licitació de seguretat de l'Aeroport del Prat és per un import de gairebé la meitat del de l'Aeroport de Barajas i li ha recordat que el model centralitzat s'ha demostrat lent i insensible a la resolució de conflictes a l'aeroport de Barcelona.
"El govern no podia ser aliè al que estava passant", ha dit Campuzano, que ha demanat el cessament del president d'AENA.La diputada d'ERC Teresa Jordà ha criticat també el model centralitzat d'aeroports a l'Estat, un model "caduc" que demostra que l'Estat utilitza AENA com a instrument per "potenciar un únic aeroport: el de Barajas".
Jordà ha recordat que el govern espanyol va deixar l'aeroport de Barcelona "durant dies col·lapsat" amb "caos, nervis i desesperació" dels viatgers.
"Al regne d'Espanya la política en el disseny i gestió d'infraestructures és desastrosa i va lligada a la concepció centralista de l'Estat", ha dit, però "la seva pèssima gestió dona 3.000 oportunitats per demostrar que Catalunya és un Estat".El diputats d'En Comú Podem Fèlix Alonso també ha retret a De la Serna la gestió del conflicte i ha apuntat que tot plegat és fruit de les mancances en la política de concessions de l'Estat, que busca contractes a la baixa.
Alonso ha emplaçat el ministre a rellevar el president d'AENA i a canviar les condicions de les contractacions com la d'Eulen.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Consorci per a la Normalització Lingüística
Des de ben petita em vaig iniciar a la lectura a través de contes que els pares et llegien, però de mica en mica em vaig anar introduint a aquest món.
No va ser fins que vaig arribar a l'institut, en el qual ens feien lectures obligatòries pel que fa a les assignatures de castellà i català.
Hi havia llibres que els vaig trobar molt interessants i que explicaven històries que et captivaven i que feia que cada cop m'agradés més llegir.
D'altra banda, també trobava llibres avorrits que em van costar molt de llegir.
Tot i axí, la lectura és molt subjectiva i depén de les preferències de cadascú.
En acabar, vull dir que la lectura és una bona manera d'aprendre i d'agafar experiències que t'acompanyen a la vida i que t'enriqueix molt.
Una història commovedora que parla dels grans temes de la literatura universal: la supervivència, l'honor, la traïció, la culpa i l'amor.
Amir i Hassan són dos nens que viuen a Kabul, Afganistan.
Amir és el fill d'una família acomodada i Hassan el fill d'un dels servents.
S'han criat junts i són molt amics, però les seves vides estan unides per circumstàncies que van més enllà de l'amistat.
No ho saben, però el seu passat i el seu destí formen part d'una mateixa història.
Aquest passat condicionarà la seva existència i la relació que mantenen i crearà un conflicte que marcarà les seves vides.
La història s'emmarca al Kabul dels anys setanta, en un moment en què Afganistan pateix una situació convulsa, enmig d'una guerra.
Els afganesos veuen com el seu esplendorós país cau en decadència i la seva població viu cada vegada més empobrida.
Amir deixa Afganistan i les seves vides se separen, però la força del passat i la voluntat d'esmenar els errors comesos l'enfronten al retorn molts anys després.
La tornada suposarà un retrobament amb ell mateix i amb tot allò del què va fugir.
Perquè sovint les circumstàncies vitals no ens deixen escollir, i perquè no sempre sabem expressar l'amor que sentim envers les persones importants que han marcat les nostres vides.
El caçador d'estels és una història sobre la condició humana, sobre les misèries i els prodigis que som capaços de protagonitzar.
Khaled Hoseini va néixer a Kabul, Afganistan i va emigrar als Estats Units el 1980.
El 2006 va ser nomenat ambaixador de bona voluntat de l'ACNUR (Alt Comissionat
de Nacions Unides pels Refugiats).
La seva primera novel·la Cometas en el cielo i
aquesta van ser supervendes internacionals i publicades en més de cinquanta països.
El 2007 va posar en marxa la Fundació que porta el seu nom, per proporcionar ajuda
humanitària al poble d'Afganistan.
Actualment viu al nord de Califòrnia.
La web de la Fundació és: www.khaledhosseinifoundation.org
El llibre narra l'amistat entre dues dones afganeses, d'origen molt diferent, a qui
el destí uneix, mentre explica els esdeveniments tumultuosos que ha patit
Afganistan en els últims trenta anys.
Mariam és la filla il·legítima d'un home de negocis i viu amb la seva mare en una
Als quinze anys, el pare l'obliga a
casar-se amb un cruel sabater trenta anys més gran.
Dues dècades més tard, el marit
es troba pel carrers de Kabul a Laila, una jove de quinze anys sense sostre.
Al compartir casa, les dues inicien una relació tan profunda com germanes i tan forta
Malgrat la diferència d'edat, forgen un vincle indestructible per afrontar
les dures experiències, superar la por i tenir esperança en el futur.
Aquest llibre me'l va recomanar una gran amiga i companya de feina.
recollia a l'estació del tren em comentava que quan l'acabés, me'l deixaria perquè
Després de fer-ho, m'he adonat de quanta raó tenia!
És una història increïble des de
el punt de vista occidental, malgrat que tots sabem com estan les coses per aquell país, no
Finalment em va fer reflexionar el que aquesta amiga
havia subratllat: "Potser el càstig reservat per als durs de cor és comprendre-ho tot quan ja res no es pot fer."
Va estudiar al "Centro Sperimentale di cinematografia" i va realizar diversos documentals per la RAI.Amb el primer libre,"La Testa fra le nuvole" va guanyar el premi Elsa Moran te.Amb "Per Voce Sola" el Premi del Pen Club Internacional i va obtenir l'elogi de Federico Fellini.
"Vés on et porti el cor", publicada l'any 1993.És un dels èxits més destacats de la literatura italiana des de la publicació d'El nom de la Rosa".
Ha estat un autèntic fenòmen editorial, que ha ultrapassat el milió d'exemplars venuts a Itàlia,i publicada de poc temps a Alemanya i a França.
Ha obtingut molt ràpidament una acollida singular i esclatant.Es tracta d'un text intimista.
Aquesta novel-la fa temps que la vaig llegir en els meus temps d'institut quan en l'assignatura de català ens feien llegir llibres i després ens examinàven d'allò que havíem llegit.
Em va agradar molt pels sentiments que desprén, els valors humans i la tendresa de la protagonista.
Ara era allà a la biblioteca de casa i la vaig agafar i tornar a llegir.Mentre's la llegia un núvol de records agradables em van envaïr la ment.
La novel-la és com un diari de sentiments i vivències viscudes d'una àvia que s'adreça a la seva néta resident a Amèrica i decideix explicar-li tot allò que, des de fa temps s'hauria de dir a si mateixa.De les lletres escrites per l'àvia en surt la història de la família, però, abans que res més la descoberta d'una tara hereditària.
Records que envaïen la ment de l'àvia i que abans de morir explica a la seva néta totes les experiències viscudes quan vivien juntes, ja que des de ben petita la va cuidar quan va morir la seva mare.
L'àvia explica a la seva néta les diferències d'educació dels pares de l'època i els d'ara.Abans eran molt més rígids i exigents i no explicaven o no se'n parlava de certs temes que eren tabú, així com per exemple de la mort i l'amor....També era un món masclista on els homes éren els que treballaven i manaven i les dones només es movien per la cuina, habitació, bany...
Li explica les diferents etapes, sobretot la de l'adolescència i el caràcter i li fa entendre a través d'una frase:"qui passi adolescència il-lès, mai no esdevindrà una persona gran" que quan sigui gran i es senti sola com les fulles a finals de setembre.Havien viscut en el mateix arbre, però en estacions diferents.
Reflexa la soletat, tristesa, malenconia d'aquesta àvia envers la mort, com molts avis/es es troben al final de la seva vida.És trist, però una gran realitat.Fet que anys més tard he pogut comprovar quan treballava d'infermera geriàtrica a moltes residències i el cor se'm encongia.
És per això, que aquest llibre el recomano pels valors humans que conté i dóna una lliçó de vida!!!! |
Vés al contingut (premeu Retorn)
Per a l'admissió en el Màster en Enginyeria Ambiental es valoren els factors o paràmetres que es descriuen a continuació.
Per a l'admissió al Màster en Enginyeria Ambiental es valoren els factors següents:
Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona |
Resulta com a mínim sorprenent que aquells que han pagat la reforma de la seva seu amb doblers negres i que gairebé des de la seva creació han portat una comptabilitat paral·lela siguin els primers que exigeixen dimissions.
O que el secretari general d'un partit que és a l'epicentre d'un desfalc descomunal afirmi que ell hauria cessat immediatament de la seva executiva qualsevol que hagués fet el mateix que Juan Carlos Monedero.
És cert que el cofundador de Podemos no ha actuat bé, i que seguint el missatge d'ètica i transparència que propaguen pertot arreu hauria d'haver presentat la dimissió, però una cosa és la necessària demanda de respostes i una altra el desplegament polític i mediàtic que s'ha fet al voltant d'aquest cas.
Coincidint amb això, aquests dies s'està publicant part de l'anomenada llista Falciani, on figuren persones molt rellevants de les finances, l'esport o l'espectacle.
Persones que, aprofitant un sistema muntat precisament per defraudar, esquivaven l'acció de les agències tributàries, tot evitant pagar uns imposts que molt bé haurien anat a les nostres malmeses arques públiques.
El ministre Montoro diu que aquesta llista és antiga (és cert, perquè les dades són de 2006 a 2008) i que suposen només un aperitiu del que s'està investigant actualment a Espanya; no recorda, però, que molts d'aquests defraudadors foren "convidats" pel govern anterior a regularitzar la seva situació ni que es beneficiaren de l'amnistia fiscal elaborada expressament per a ells.
Aquí m'agradaria fer un incís per mostrar el meu rebuig a la utilització política que està fent Cristóbal Montoro de dades tributàries que ni tan sols hauria de conèixer, amb l'habilitat d'un equilibrista per no traspassar la línia vermella de la il·legalitat, per desprestigiar o amenaçar persones o col·lectius crítics amb la gestió del govern del Partit Popular.
Si aquest fos un estat mínimament seriós, faria estona que Mariano Rajoy l'hagués fet cessar.
Tornant al tema que ens ocupa, Emilio Botín, que fou fins a la seva mort president del Santander i un dels espanyols que més doblers tenia en la famosa llista, és encara recordat com un gran home que comportà grans beneficis al país i a qui s'ha d'agrair el seu treball.
Per què un banquer que amagava 2.000 milions a la hisenda pública és tan respectat i un polític que intenta pagar menys (amb mecanismes fraudulents, és cert) és lapidat pels grans mitjans?
A qualsevol persona mínimament perspicaç no se li escaparà la resposta.
Una resposta idèntica a la de les preguntes: per què un president del govern que dóna suport a tresorers corruptes i menteix en seu parlamentària continua sent president del govern?
Per què s'amnistia sense càstig els grans defraudadors?
Per què es continua permetent l'existència de paradisos fiscals a la Unió Europea?
Per què Juncker, que amb pràctiques irregulars permetia a grans empreses pagar menys imposts quan era primer ministre de Luxemburg, continua sent president de la Comissió Europea?
Per què alguns continuen defensant Rodrigo Rato, una peça clau en l'esfondrament de Bankia, i considerant-lo el millor ministre d'economia de la història d'Espanya?
Per què es permet que les agències de qualificació que "no varen veure venir" l'esclat financer continuïn sent les que marquen les regles del joc?
Per què Syriza és una amenaça per a l'estabilitat de l'euro i les pràctiques menyspreables del monopoli bancari mundial són acceptades i els seus 'errors' ràpidament tapats amb doblers públics?
La doble vara de mesurar s'ha institucionalitzat de tal manera que alguns ja no la veuen, molts no la critiquen i gairebé tots la utilitzen a conveniència.
El pitjor de tot, no obstant això, és que els que la usen, aquells que amaguen la seva merda (i intenten justificar-la amb excuses increïbles quan la pudor ja és insuportable) però assenyalen cínicament el pet més insignificant de l'adversari, s'han erigit en els adalils de la rectitud i la transparència.
Ens donen lliçons de moral els que fa temps que l'han perduda, els que es beneficien d'un sistema podrit i caduc sobre el qual estan còmodament instal·lats, els geperuts que no es veuen la gepa.
Diem prou, doncs, a aquestes pràctiques que només minen la ja gastada credibilitat ciutadana en les institucions i exigim uns representants responsables, que siguin capaços d'admetre els seus errors, que no recorrin a l''i tu més' cada cop que se'ls demana i que, en definitiva, ens tractin com a ciutadans i no com a una guarda d'ovelles incultes que potser sí belen per protestar quan el farratge no els agrada, però que acaben dormint allà on diu el pastor.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Un dels actes previstos dins el cicle Un Nadal Amorós era el muntatge musical "Xavier Amorós en clau de sol" que es va realitzar dimecres a les 6 a la Sala Annexa de la Biblioteca.
Hi estaven convocats es participants al programa LECXIT, les seves famílies, els assistents a l'hora del conte i tot el públic en general.
També hi va assistir el mateix escriiptor que va explicar que una cançó és el matrimoni entre una poesia i una música, i que ell estava molt content que s'hagin fet cançons dels seus poemes.
Els intèrprets van ser Jordi Gomis i Joan Pujol, membres de la Companyia "El Trole Tarrragona-Reus y viceversa".
Els poemes, un total de 7, són de diferents èpoques del poeta, tots ells recollits al darrer llibre d 'Amorós, Antologia poètica.
Els infants de LECXIT els han preparat en les darreres sessions la lectura de manera que els podien reconèixer fàcilment en ser interpretats. |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
L'editorial Proa publica els tres primers volums de 'A la recerca del temps perdut' en traducció de Valèria Gaillard
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Marcel Proust (1871-1922) ha tornat a casa nostra i sembla que aquesta vegada posa els fonaments per quedar-se ben arrelat a la nostra cultura.
L'editorial Proa acaba de publicar els tres primers volums de la seva obra magna, A la recerca del temps perdut, en traducció de Valèria Gaillard.
Noves cobertes, tapa dura, il·lustracions pensades per a l'ocasió i la recuperació dels dos primers volums ( Pel cantó de Swan i A l'ombra de les noies en flor ) juntament amb la publicació del tercer, El costat de Guermantes, fan preveure que aquesta vegada el repte és seriós i la intenció de dotar els lectors catalans d'aquesta obra mestra de la literatura universal, ferma.
De fet, el quart volum dels set que va escriure Proust és previst per a la tardor del 2021, i això implica que Gaillard s'hagi de posar tot seguit a treballar per tenir-lo llest.
La intenció de la traductora i periodista cultural és fer tots set volums, perquè per a ella la traducció de Proust dóna sentit a tota la seva vida.
'Vaig començar la traducció després d'haver llegit la novel·la, que em va deixar totalment fascinada.
Recordo que va ser en un viatge a Londres, ja podia ser a qualsevol lloc que jo era dins la novel·la, va ser com un forat negre que em va xuclar i vaig trobar-me identificada en molts aspectes, és una novel·la molt rica i que obre tot un món i quan vaig acabar volia ensenyar-ne un fragment a una amiga.'
Aquest va ser el detonant per a començar la traducció, perquè no en trobava cap en català.
La versió de Jaume Vidal Alcover estava ja fora del mercat i Gaillard va haver de recórrer a la castellana de Salinas per mostrar-la a la seva amiga.
Proust va escriure la seva obra magna entre 1908 i 1922.
Els tres darrers volums es varen publicar de manera pòstuma.
I és clar, com passa a l'obra dels genis –la denominació com a tal prové de Gaillard–, ha esdevingut un clàssic de la literatura contemporània.
'En realitat l'obra tracta de molts temes, de l'amor, del temps, de la memòria, de la mort, de l'amistat i és un fresc, una comèdia humana.
Proust és un geni i tenia una visió molt fina de les relacions humanes i en aquest sentit no ha caducat res.
A Pel Costat de Guermantes descriu una part d'una aristocràcia en decadència que avui ha desaparegut, però en realitat parla de personatges que trobem avui dia, d'enveges i rancors, de gelosia i amor.
En realitat, és una obra que parla del sentit de la vida', assegura la traductora.
Però una cosa és el tema profund de la novel·la i una altra el seu argument, i en el cas de Proust ens trobem, sobretot, un narrador que vol ser escriptor i no sap sobre què escriure 'i aleshores va creixent i va coneixent diferents tipus d'artistes, un pintor, un escriptor, un compositor, i ell va aprenent i va veient i es pensa que mai no podrà escriure perquè creu que no té talent i al final s'adona, en una mena de revelació epifànica, que ha de recrear la seva vida, i no tant recordar-la com crear-la a partir de la imaginació'.
Aquesta invocació a crear i a treure de cadascun de nosaltres la nostra mirada única del món, Proust la va aconseguir a còpia de crear una obra magmàtica que s'escampa com un torrent de lava amb múltiples bifurcacions i que canvia per sempre el territori que trepitja, amb una modernitat fora de tot dubte.
'Fa un segle, Proust ja va fer això que fan moltes sèries de televisió contemporànies amb molts personatges i moltes ramificacions, mostrar tot un seguit de personatges que van desenvolupant-se al llarg de set volums.
Vas veient com creixen, com viuen i com van perdent el temps i veus moltes opcions, des dels qui es mantenen de manera diletant i no acaben de fer res amb la seva vida fins als artistes que fan de la seva vida una obra d'art, que també és una manera de transcendir el temps i de ser immortals.'
Gaillard va començar la traducció després d'haver parlat amb Josep Maria Todó, qui li va explicar que A la recerca del temps perdut només la podia traduir algú que l'emprengués com un projecte personal.
I així va ser, amb un primer fragment sota el braç, la traductora va contactar amb Bernat Puigtobella, que aleshores era l'editor de Proa, i va aconseguir el seu interès.
'Al final ho vam treure a la Butxaca perquè coincidia amb la traducció de Viena i vam pensar de fer una cosa diferent, més per al gran públic.
Jo creia que estava molt bé, perquè l'objectiu sempre ha estat donar a conèixer l'obra.
Quan t'agrada molt una cosa, vols compartir-la, i vaig pensar que era fantàstic publicar en una edició assequible, per als estudiants.
En aquell moment estudiava literatura comparada i la traducció de Proust també era una manera d'aprofundir-hi més, de passar-lo per la meva veu, de desarticular-lo i veure realment com era feta la seva prosa.'
En aquest sentit, la traductora explica: 'En principi, vull acabar els set volums, m'agrada acabar les coses i sóc molt perseverant.
La traducció de Proust me la prenc com un acompanyament vital, perquè cada vegada em fascina aquesta finor psicològica, no me'n canso mai.'
El procés d'edició de l'obra de Proust no va ser fàcil.
L'escriptor va haver de finançar el pagament del primer volum, que es va publicar a les Éditions Grasset després d'haver estat rebutjat per l'editorial Gallimard.
Aquest primer volum va assolir un gran èxit i Gallimard es va haver de disculpar amb l'autor per a publicar el segon volum, que va guanyar el premi Goncourt de 1919.
El premi no va estar exempt de polèmica, com ha demostrat l'escriptor Thierry Laget, que acaba de publicar en castellà el llibre Proust, premio Goncourt, amb el subtítol de Un motín literario, que precisament aquesta tardor també s'ha presentat a Barcelona i que demostra fins a quin punt els estudis sobre l'autor continuen publicant-se constantment a França.
Com passa amb tots aquests clàssics, un dels objectius principals és el de trobar-los lectors.
Gaillard diu: 'Cal treure els prejudicis al voltant de l'obra.
Molt sovint se la redueix a aquesta imatge de la magdalena que és la memòria involuntària que es desperta a través dels sentits, però aquesta manera de narrar ni tan sols és una cosa que s'inventés ell.
Chautebriand, a les seves Memòries d'ultratomba, ja parlava d'aquests records.
Es tracta de treure reverència i por d'enfrontar-se a una obra tan llarga, ja he dit que moltes vegades hi ha sèries llarguíssimes amb les quals perdem molt més temps que no pas llegint Proust.
Aquí saps que trobaràs bon material perquè per això és un clàssic.
S'hi ha d'anar sense por, perquè realment s'entén, el problema és que té un principi i has d'entrar-hi, has de donar marge, confiar-hi i pensar que et portarà per un camí meravellós.
La veu del narrador és molt sinuosa, molt ramificada, però en aquest sentit és com una escriptura oral, t'has de deixar anar, escoltar-lo i jo crec que és una experiència molt gratificant.
És el que passa amb els genis, que pots mirar a través dels seus ulls i et fan sentir que t'eleves i veus el món d'una altra manera, et dóna una mirada més profunda i al mateix temps hi ha aquesta invocació a crear.
Al capdavall, és una obra que té molt d'humor i això de vegades s'oblida.
Hi ha molt humor i moltes escenes hilarants, i això és un esquer.
Hi ha humor i, sobretot, molt de talent.'
Proust no desapareixerà i això també ho demostra el fet que acaba de publicar-se el primer volum de ponències de la Societat Catalana d'amics de Marcel Proust, que inclou, entre altres textos, un article de Rafa Burgos sobre la Barcelona de Proust.
És el que tenen els clàssics, que són capaços de fascinar a tot arreu.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Un total de seixanta-quatre comerços locals han pres part, aquest any 2018, en la sisena edició del Concurs d'Aparadors Comercials de La Mostra d'Igualada, convocat pel departament de Comerç de l'Ajuntament de la ciutat
Tots ells s'han vestit aquests dies amb motius vinculats amb el món del teatre.
Havent valorat tots els establiments participants, el jurat ha fet públic el veredicte aquest matí i, aquest divendres a la tarda, han lliurat els premis personalment a cada comerç l'alcalde, Marc Castells, la regidora de Comerç, Patrícia Illa, i el director de La Mostra d'Igualada, Pep Farrés.
El segon premi, de 300 euros, ha estat per l'Aparador d'Art G.C., del carrer del Clos.
I, pel que fa al tercer premi, aquest ha anat a parar a La Botigueta de la Plaça de l'Ajuntament, que té com a recompensa una campanya publicitària gratuïta a l'emissora municipal Ràdio Igualada.
El departament de Comerç agraeix la implicació dels comerciants i les associacions locals del sector en aquesta nova convocatòria.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
L'Ajuntament diu que no els ho han comunicat i l'Exèrcit argumenta que es tracta d'una actuació de "petita entitat"
Serinyà.-Una trentena de militars han fet una marxa pel centre de Serinyà (Pla de l'Estany) aquest dijous al matí.
La seva presència ha sorprès a veïns però també al mateix alcalde, Josep Antoni Ramon (Gent per Serinyà), que celebrava una reunió amb membres del grup municipal a l'Ajuntament.
Ramon ha explicat que pels volts de les deu del matí han vist els efectius des de la finestra del consistori i que diversos veïns han trucat alarmats per la situació.
El batlle critica que no els hagin comunicat l'actuació i des de l'Exèrcit argumenten que es tractava d'una "marxa de petita entitat" i que, en aquests casos, no n'informen als Ajuntaments afectats.
Ramon, però, ja ha avançat que enviarà una carta als comandaments militars per demanar-los explicacions i reclamar-los que se'ls avisi.
L'alcalde ha dit també que aquesta és la primera vegada que els veuen fent maniobres al municipi.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
El 7è Simposi Casteller, al voltant de la diada de Santa Úrsula a la ciutat de Valls, debat enguany la temàtica dels drets derivats de les actuacions castelleres així com la incidència de les noves dinàmiques d'assaig en l'evolució del món casteller.
La jornada es realitza dissabte 21 d'octubre a l'antic Convent del Carme, al barri antic.
La ja tradicional cita de reflexió en el món de la castellística ha seleccionat un dels temes més actuals del moment dins el panorama de les arquitectures humanes.
Existeix un debat públic sobre l'assumpte dels drets sense que, de moment, se n'hagi trobat el consens.
Prendran part Jordi Bacaria Martrus, president de la Secció de Drets de Propietat Intel·lectual i Drets d'Imatge del Col·legi d'Advocats de Barcelona; Francesc Domènech, periodista vallenc llargament vinculat al món de la televisió i coconductor del programa «Des de la Plaça del Blat» de Ràdio Valls/Hit103; Alfonso González Bondia, professor titular de l'Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili; Elena Griñó Pujol, tècnica del Registre de la Propietat Intel·lectual de la Generalitat de Catalunya; i Miquel Àngel Vallès i Blistin, advocat, assessor de la Coordinadora de Colles Castelleres.
L'altra taula de debat se centrarà en l'evolució del món casteller a partir de les noves dinàmiques d'assaig implementades.
En aquesta cas l'anàlisi de l'escenari actual es realitzarà des del món del periodisme.
Es comptarà amb la participació dels professionals Josep Almirall i David Prats, del programa radiofònic «3 Rondes» de Catalunya Informació; Joan Beumala, del diari "El Punt Avui"; i Toni Comas, periodista de La Xarxa i director del Quarts de nou de TV3.
El 7è Simposi Casteller, moderat per les periodistes Sara Sans –de La Vanguardia i presidenta del Col·legi de Periodistes de Tarragona– i Cristina París –vallenca arrelada a Vilafranca del Penedès-–, compta amb una obertura gastronòmica que vincula cuina i castells, amb un show cooking i un esmorzar popular amb el segell Slow Food Km0 del xef Ramon Martí del Restaurant El Llagut de Tarragona, així com amb una cloenda protagonitzada pel debat entre els caps de colla de la Joves i la Vella dels Xiquets de Valls, moderats pel director de la Revista Castells, Santi Terraza, al llarg d'un vermut tertúlia.
La 'U' protagonista de la imatge de la Fira de Santa Úrsula de Valls
El Simposi abordarà la temàtica dels drets i les noves dinàmiques d'assaig |
La tasca de l'entitat se centrarà en dos àmbits: per una banda, l'educació i la formació dels joves a través de beques i ajuts i, per l'altra, la lluita contra els problemes socials, que s'han accentuat arran de la crisi econòmica.
Inicialment, el pressupost anual de la fundació serà d'1,5 milions d'euros (MEUR), que aportaran diferents empreses vinculades al projecte.
Durant l'acte de constitució, Felip de Borbó ha ressaltat que la Fundació neix 'amb uns objectius ambiciosos' i que permetrà portar el nom de Girona 'arreu del món'.
La Fundació Príncep de Girona ja és una realitat.
Aquest divendres al migdia, enmig d'una nodrida representació del teixit econòmic i social -tant gironí com català- la nova entitat ha donat els primers passos.
L'acte de constitució formal de la Fundació s'ha celebrat a l'Auditori de Girona i ha comptat amb la presència dels prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz.
La nova Fundació es dedicarà a promocionar projectes de caràcter social, que giraran al voltant de dos eixos bàsics.
D'una banda, el recolzament als joves -mitjançant beques i ajuts- per facilitar el seu accés al mercat de treball.
I de l'altra, la lluita contra els problemes socials.
A més, l'entitat també fomentarà projectes de desenvolupament tecnològic i d'investigació, i pretén ser un fòrum de reflexió sobre els grans problemes del segle XXI.
Enmig de la taula presidencial, aquest migdia es trobaven els representants de les quatre entitats fundadores.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé; el de Caixa Girona, Arcadi Calzada; el de 'La Caixa', Isidre Fainé, i el de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós.
L'acte de constitució ha començat amb la lectura dels estatuts de la Fundació Príncep de Girona i, després, cadascun dels socis fundadors ha rubricat la seva signatura a l'escriptura de fundació.
La nova entitat estarà presidida per l'empresari Antoni Esteve, tindrà com a vicepresident Arcadi Calzada i com a secretari, Enric Brancós.
A més, el president d'honor serà el príncep d'Astúries, Felip de Borbó, i el vicepresident d'honor, el president de la Generalitat, José Montilla.
Més de cinquanta empreses adherides
Inicialment, la Fundació Príncep de Girona compta amb un pressupost anual que volta els 1,5 MEUR.
Més de cinquanta empreses, tant catalanes com espanyoles, a més d'un grup d'empresaris a títol particular, aportaran anualment 30.000 euros cadascun.
Les empreses que estan adherides a la Fundació Príncep de Girona pertanyen a diversos sectors.
Entre aquests, n'hi ha d'infraestructures (Abertis, Acciona o ACS), d'alimentació (Danone, Freixenet, Miquel Alimentació, Vichy Catalan), de comunicació (Grup Godó i Grupo Zeta), del sector químic (Esteve, Metalquimia), del sector energètic (Repsol, Gas Natural), a més de bancs i caixes com BBVA o Caixa Catalunya.
Abans d'acabar l'any, el patronat de la Fundació celebrarà la seva primera assemblea, durant la qual aprovarà el pla de treball per al 2010.
Objectius ambiciosos i horitzons amplis
Després de l'acte formal de constitució, el president d'honor de la Fundació, el príncep d'Astúries, ha llegit un discurs on ha agraït 'la generositat i l'entusiasme' dels empresaris a l'hora de fer caminar la nova entitat.
Felip de Borbó ha ressaltat també 'el profund arrelament' al territori que tenen cadascuna de les entitats fundadores, 'que els permet articular un compromís efectiu amb els interessos generals del gironins'.
Durant el seu discurs, el príncep ha elogiat els dos eixos fonamentals sobre els quals versarà l'activitat de la nova Fundació.
'L'educació i la formació dels joves, que requeix un recolzament actiu i permanent; i l'esforç per lluitar contra els problemes socials, que s'accentuen més en aquests temps de crisi econòmica', ha ressaltat Felip de Borbó.
El príncep d'Astúries ha indicat que l'entitat neix 'amb uns objectius ambiciosos i uns horitzons amplis' i que es tracta d'un projecte 'sòlid' i 'obert', perquè permet que s'hi adhereixin noves empreses i particulars.
'La Fundació portarà no només el nom de Girona per tot Espanya i el món, sinó també els valors que caracteritzen aquesta terra', ha conclòs el príncep.
A l'acte d'aquest migdia a l'Auditori de Girona, també hi ha assistit el president de la Generalitat, José Montilla.
Al seu costat es trobaven el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, i l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans.
Darrera una gran pancarta amb el lema 'No a la Fundació Príncep de Girona', els joves simpatitzants de la CUP i Maulets han llençat proclames contra els Borbons –els catalans no tenim rei/ Si el rei vol corona, corona li darem.
Que vingui a Girona i el coll li tallarem- i contra els agents dels Mossos d'Esquadra durant els prop de cinquanta minuts que s'han manifestat a uns tres-cents metres de l'Auditori-Palau de Congressos, on es desenvolupava l'acte de constitució de la Fundació.
'Entenem que la creació d'aquesta Fundació Príncep de Girona és una operació per rentar la imatge de la monarquia, espanyolitzar la ciutat de Girona i, en certa manera, incorporar-la dins de la dinàmica de l'Estat', ha assenyalat el portaveu de la CUP, Jordi Navarro.
'Els impulsors d'aquesta Fundació han fet un acte menyspreable i lamentable, en contra dels principis de la ciutat.
Ens consta que molts gironins no hi estan d'acord, inclús empresaris de la Cambra de Comerç de Girona han mostrat el seu rebuig per aquesta Fundació Príncep de Girona', ha comentat Navarro, que ha lamentat que el cordó policial els hagi impedit apropar-se més a l'Auditori-Palau de Congressos.
'Aquí exercim el nostre dret a la llibertat d'expressió però ens agradaria estar més a prop per mostrar millor el nostre desacord amb la presència de la monarquia a Girona', ha corroborat amb ironia el portaveu de la CUP, que també ha parlat de la idea d'impulsar una fundació republicana paral·lela a la monàrquica.
'A través de contactes entre entitats i organitzacions de la ciutat, estem intentant impulsar una fundació que difongui els valors republicans, de fraternitat i llibertat.
Creiem que seria una bona proposta i ben acollida per molts sectors de la societat gironina que aquesta nova fundació republicana tiri endavant i faci ombra a la fundació monàrquica que els poder fàctics de la ciutat han volgut tirar endavant', ha afirmat Navarro, que ha insistit en el rebuig que part de la societat gironina professa a la monarquia espanyola.
'Ja poden venir a les deu del vespre, a les sis del matí o a migdia que sempre hi haurà un grup de gironins que els hi plantarà cara i els rebutjarà', ha finalitzat el portaveu de la CUP.
Els prínceps d'Astúries i el president de la Generalitat queden atrapats vint minuts en un ascensor a Girona
Els prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, i el president de la Generalitat, José Montilla, han quedat atrapats uns vint minuts en un ascensor de l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.
Els prínceps havien anat a la ciutat per assistir a l'acte formal de constitució de la Fundació Príncep de Girona.
Quan ja marxaven del recinte, l'ascensor que els portava fins a la planta inferior s'ha quedat aturat a mig trajecte.
A més dels prínceps i el president, a l'interior hi havia també l'alcaldessa de la ciutat, Anna Pagans, el president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós, i un escorta de la parella.
L'alcaldessa de Girona ha explicat que, de cop i volta, mentre estaven baixant amb l'ascensor, la maquinària s'ha aturat de cop i tots els qui es trobaven a dins han quedat atrapats.
L'incident ha durat uns vint minuts, tot i que durant aquest temps les portes de l'ascensor s'han pogut obrir parcialment.
L'alcaldessa de Girona ha indicat que tothom ha tret ferro a l'assumpte i que, mentre es trobaven a l'ascensor, han passat l'estona 'explicant anècdotes'.
Anna Pagans ha estat també qui ha trucat els serveis de manteniment, que han anat fins al lloc i s'han encarregat d'arreglar l'avaria.
Els prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, han arribat pels volts de dos quarts d'una a l'Auditori de Girona.
Assistien a l'acte de constitució de la Fundació Príncep de Girona, entitat de la qual Felip de Borbó n'és el president honorífic.
Després d'aquest incident, la parella ha agafat el cotxe oficial per dirigir-se fins a l'aeroport de Girona-Costa Brava, on els esperava un avió.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
-la seva qualitat urbana i mediambiental, la dotació d'infraestructures i d'equipaments- condiciona
les nostres oportunitats de desenvolupament personal i social.
entre drets de la ciutadania i el territori significa permetre que l'espai públic es converteixi en expressió i causa de les desigualtats.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és conscient d'això i per aquest motiu sempre hem apostat per la construcció d'un espai públic de qualitat com a via per afavorir la igualtat d'oportunitats, la cohesió social i la convivència.
portada a terme per l'antiga Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) i l'hem reforçat amb actuacions
amb els ajuntaments, la Generalitat i l'Estat.
Durant aquests quatre anys hem destinat més de 230 milions d'euros a la transformació de carrers, passejos, parcs, rius i platges.
Es tracta d'una aposta per la dignificació dels espais, des del centre de les ciutats fins a l'últim barri, per articular una xarxa d'espais verds i d'equipaments que millorin la qualitat de vida en el territori.
Durant aquests anys de crisi econòmica l'AMB ha reforçat la seva inversió per no deixar que es perdessin les millores aconseguides en el passat, amb la seguretat que es tracta de l'expressió territorial del tipus de societat que som i que volem seguir sent. |
El conductor, un noi de 18 anys veí de Reus i de nacionalitat espanyola, ha donat positiu en drogues
L'accident s'ha produït en el quilòmetre 8 de la T-310 i la carretera ha estat tallada al trànsit durant quatre hores
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
Juan Tomás Escudero López és profesor Titular d l'àrea de Psicologia Bàsica des de 2002 a la Universitat de les Illes Balears.
Abans d'accedir al món acadèmic va treballar com a psicoleg de l'esport des de 1990 fins a 1999.
Imparteix docència als estudis de Grau de Psicologia en les assignatures d'Aprenentatge i Psicologia de l'Activitat Física i de l'Esport i coordina el Practicum de Psicologia de l'Esport en Gimnàstica Artística que es fa al club Xelska en el CTEIB de Principes d'Espanya.
Aixi mateix, imparteix l'assignatura de Psicologia de la Presa de decisions al màster Evolució i Cognicio Humana de la UIB. |
Justo Molinero, amb Montilla, en una imatge d'arxiu
El locutor Justo Molinero ha fet una crida a participar en la consulta d'autodeterminació de Cornellà del proper 20 de juny.
Només reivindico que la gent pugui tenir el dret de decidir.
No hi ha res més important que això".
"Em fa il·lusió ser a Cornellà perquè vull que els meus fills puguin decidir el seu futur.
Jo sóc una conseqüència del fet que els meus pares no van poder decidir.
Van haver de venir a Catalunya fugint de la gana", ha afegit.
X t'equivoques, el seu karma és torna deportar a la seva terra d'on mai havia d'haver sortit, i a tornar a passar gana..
Fran una cosa es participar a les consultes, i l'altra votar que SI..Justo molinero no és sant de la meva devoció precisament, peró com a mínim és un democràta i tot i que votaria que no, està a favor que la gent pugui decidir, et sona la democràcia?
Se\\\'n diu ser demòcrata i integrar-se.
En Justo és català i com a tal vol el millor per aquest país.
T\\\'ha fet molt mal ja ho veig.
Doncs espera que no venen bons temps per tu.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
La torre, la més alta i avançada del complex industrial, permet separar el propà i el propilè a través d'una tecnologia eficient denominada 'bomba de calor'
Tarragona.-Repsol ha invertit 26 milions d'euros en la nova columna de destil·lació dins la refineria de Tarragona, operativa a ple rendiment des de mitjans de novembre passat.
Amb una alçada de 95 metres -com un bloc de 35 pisos-, s'ha convertit en la torre més alta i avançada de tot el complex industrial de Repsol al polígon nord de Tarragona.
La nova 'splitter' -terme anglès que fa referència a separar elements- separa el propà i el propilè, que s'utilitza com a matèria primera per produir plàstics.
La particularitat és que s'utilitza una tecnologia més eficient, denominada 'bomba de calor'.
Els treballs d'instal·lació dels equips, iniciats a finals del 2015, van durar pràcticament un any.
Repsol destaca que entre els nombrosos avantatges d'aquesta nova unitat hi ha el de maximitzar la producció.
"Té la missió de fer aquest cracker el més competitiu possible", ha afirmat el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les dificultats s'acumulen en un sector que no veu la llum al final del túnel
És difícil empatitzar amb un sector que en els últims vint anys ha estat al focus de moltes de les coses que han anat malament: la bombolla immobiliària (que van alimentar mentre la població s'hi bolcava amb entusiasme, tot s'ha de dir), les preferents, els desnonaments, les clàusules terra...
Podríem entrar a debatre cada capítol, però la llista és llarga i, en tot cas, com deia, fa difícil sentir empatia amb les entitats financeres.
Però el sector dona feina a centenars de milers de treballadors i els problemes que afronta són monumentals.
Els bancs es queixen constantment de les polítiques del BCE.
Aquesta mateixa setmana, la presidenta del Santander, Ana Botín, llançava una dura crítica a Mario Draghi, al qual va acusar de practicar polítiques que perjudiquen els bancs i que ni tan sols afavoreixen l'economia europea.
Igualment dura va ser la resposta de Draghi quan li van preguntar per les queixes de les entitats financeres.
"La necessitat d'ajustar el model de negoci a la digitalització és molt més convincent que no pas enfadar-se", va dir.
El president del BCE va anar més enllà i va dir que el sector bancari té "flaqueses estructurals" i que aquestes flaqueses perjudiquen les entitats molt més que no pas les polítiques del banc central.
El seu missatge va quedar clar: la banca està endarrerida i sobredimensionada.
Per més que el sector hagi perdut gairebé un terç dels seus treballadors en l'última dècada a Espanya, sembla impossible que no seguim veient-hi més acomiadaments massius.
Un any d'ensurts per a la banca
Entre les actuacions del BCE que dificulten la vida als bancs n'hi ha una, principalment: els tipus d'interès estan al 0% des de fa anys i Draghi ja ha deixat bastant clar que difícilment pujaran en tot el 2020.
Amb els tipus més alts, als bancs els és més fàcil guanyar diners, però la realitat és que estan al mínim històric i, després de tants anys, a les entitats se'ls acaben els trucs per seguir registrant beneficis.
A més, el BCE ha incrementat el que cobra als bancs pels seus dipòsits: de cada 100.000 euros que les entitats guarden al BCE, el banc central se'n queda 500.
Però, en contraposició a les crítiques d'Ana Botín, hi ha altres banquers que hi veuen més clar.
Fa uns dies, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va demanar a les entitats financeres una reflexió sobre el seu model de negoci.
Potser no ho diuen tan alt, però segur que hi ha més veus que també ho pensen.
Les fusions són més que probables.
Ara bé, aquesta reflexió anirà acompanyada d'una destrossa de llocs de treball.
Sap greu dir-ho, però tant si ets treballador com inversor de la banca, el terratrèmol no s'ha acabat.
Els pròxims anys també seran molt complicats.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
La batalla perquè els funcionaris que estan de baixa i cobren a través de la mútua pugui rebre la prestació el dia 25 de cada mes segueix encesa.
El secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, va explicar que després d'una reunió, més o menys informal, celebrada ahir amb representants sindicals dels cossos uniformats, es va tornar a posar sobre la taula la necessitat de fer un front comú perquè la voluntat expressada fa més de mig any, sigui una realitat.
El pas previ, però, seria que tots els col·lectius es posessin d'acord, ja que ara mateix aquest condicionant no es dona.
«És una vergonya que no ens posem d'acord per la defensa de tots els afiliats», va afirmar Ubach, que es va mostrar molest amb què «des d'una altra part se'ns digui que d'acord, però amb garanties».
Segons el representant de l'USdA, «aquestes garanties hi són des del primer dia, ja que si algú s'apropia de diners que no li toquen, és un delicte i es pot perseguir.
Una altra cosa és que des de la comissió de la mútua i des de Funció Pública, no s'actués en conseqüència», va argumentar.
És per això que considera que els membres de la junta «ens hem de posar les piles, i m'incloc perquè jo també en formo part».
El sindicalista considera que el fet de no poder cobrar la baixa el dia 25 de cada mes «perjudica a tots els funcionaris, així que hem de treballar per tenir-ho per abans d'ahir».
Sobre la possibilitat de tractar la qüestió amb els nous membres del Govern, no ho va descartar, però va advertir que el primer que cal és «un acord» en el si de la mútua.
«La gent ha de tenir les màximes prestacions pel que paguen i això és cobrar el dia 25», va sentenciar Ubach.
Igualment també es va queixar del retard amb l'arribada de l'informe encarregat a Deloitte per intentar trobar millores en el funcionament de la mútua, analitzar si és necessari fer canvis en les cotitzacions o si és possible incloure més prestacions en les actuals.
«No pot ser que demanem un informe, que ens diguin que el tindrem en setmanes i que després de sis mesos encara no el tinguem», va reblar.
Les desavinences en el si de la comissió de la mútua fa mesos que duren.
I un dels noms que ha estat protagonista fins ara ha estat Joan Torra, que ha sigut, molt sovint, una veu discordant a la resta.
De fet, l'enfrontament ha arribat a tal punt, que segons denuncia l'han fet abandonar alguna reunió o li hi impedeixen l'entrada.
Davant d'aquesta situació de conflicte, en la reunió d'ahir, alguns dels assistents van proposar canvis per mirar de desencallar-la.
Ubach, malgrat defensar Torra, va proposar una renovació total de la junta.
«Que dimiteixi tothom i es constitueixi una comissió nova», va explicar, adduint que des del seu punt de vista, si el clima no pot millor, «el més lògic seria un canvi de tots els representants».
Ara bé, d'altres, han demanat al representant de l'ABA que «s'aparti, que es quedi al marge» i deixi pas a algú altre que permeti avançar en totes aquelles qüestions que afecten a la mútua.
Una qüestió que encara no s'ha decidit.
El que sí que es va acordar és que la resta de sindicats tinguin accés a les actes de la comissió.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Qui som Contacte Subscripcions Tarifes de publicitat Avís legal |
Un altre dels exjugadors del Manresa que triomfen a la lliga Endesa, el pivot serbi Dejan Musli, es va perdre el primer partit del play-off final de l'Eurocup.
El jugador balcànic va viatjar fins a València, després d'haver-se quedat a Màlaga i no haver disputat el partit de l'ACB que va enfrontar els dos equips dissabte, però no va poder entrar a la llista de convocats de Joan Plaza ja que encara no s'ha recuperat de l'esquinç de turmell que es va fer la setmana passada.
La seva absència es va notar, sobretot, en el tram final, quan Pierre Oriola va capturar un parell de rebots decisius i quan Alen Omic no va saber resoldre sota la cistella.
Segurament sí que podrà tornar a jugar divendres.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Ofertes que asseguren irresistibles guanys, regals tecnològics d ́última generació que canviaran les nostres vides, homes i dones que garanteixin que multiplicaran els nostres patrimonis...
Perquè el ventall de productes que s ́estén davant la nostra mirada mareja per la seva magnitud i diversitat.
El salt que ha fet el mercat financer és tan vertiginós com el que sentiríem si viatgéssim en un sol fòssil des de qualsevol sòbria plaça castellana fins al cor de l ́exuberant enclavament novaiorquès de Times Square.
Sobtadament, ens sentim aclaparats per missatges destinats a captar la nostra atenció, a seduir per estimular respostes immediates de consum.
Atraídos per la seva lluminositat, obrim la cartera sense penes pensar i...
Decideix abans el que vulgues...
Perquè només així podràs evitar lamentar-te amb bitteresa quan l ́esforç de tota una vida es desfà davant dels seus ulls si no arribi l ́esperat guany, si els preus descendeixen bruscament en els mercats o si ha caigut en les xarxes d ́algun embaucador.
I és que, com en qualsevol mercat medieval o persa, en el vast supermercat de les finances es ven bàlsam de Fierabrás.
O es venen productes que no estan fet per a nosaltres.
Hi ha també promeses oportunitats, només cal saber buscar.
"El poble fa un esforç important per estalviar", diu Gustavo Trillo, director comercial de Bestinver, i només el rendiment d ́aquesta inversió justifica l ́estalvi d ́esforç ".
Cada camí és únic, tant com cada un dels nosaltres.
En qualsevol cas, aquesta és la darrera decisió.
El tractament personalitzat, que fins fa molt poc només tenien accés a les grans fortunes, s ́ha generalitzat.
«Els vestits a mida per a tothom», explica Juan Luis García Alejo, director de Negocis i Banc d ́Andorra, s ón cada vegada menys, perquè tinc fills i tu no, jo tinc 20 anys i tu 45 jo guanyo 100 i tu 200...
Necessita assessorament amb garanties, independent, que ens fa propostes i un seguiment individualitzat.
Et posa en mans d ́un professional, defineix normes clares i transparents i signa un contracte.»
No és barat, però val la pena valorar -ho, el guany futur pot compensar el cost.
La segona etapa: identificar els nostres objectius.
Hem de tenir clar que «tota decisió implica un risc, l ́important és tenir la saviesa per tractar de prendre la mi- llor decisió i el valor suficient per assumir aquest risc».
El consell és de Harry Markowitz, economista de l ́Escola de Chicago que va guanyar el Nobel l ́any 1990 per la seva gestió de carteres eficients.
A grans trets, ell selecciona un conjunt d ́actius, estableix la probabilitat que tenen de pujar o baixar, és a dir, la seva rendibilitat o risc, i amb aquests paràmetres crea un conjunt de carteres.
Entre les que presenten el mateix risc, el client elegirà la més rendible.
Davant una rendibilitat similar, optarà per la menys arriscada.
La rendibilitat i el risc són per tant dos factors fonamentals.
És l ́inversor el que decideix quant pot invertir, quant vol guanyar i quant està disposat a arriscar... o a perdre.
«Heu d ́elegir on vulgueu arribar -aconsella Belén Alarcón, directora de Planificació Patrimonial d ́Abant.
Abans de saber quan i on has de diversificar, has de saber quin és el teu objectiu de rendibilitat.
Tenim tres projectes econòmics: consumir, estalviar i invertir.
El que decideix consumir avui condiciona la teva capacitat de estalvi.
I el que estalvieu, ho invertirà per generar una renda que us permeti consumir en el futur.
Per exemple, jo vull estalviar per a la jubilació.
He de saber que quatn soc capaç d ́estalviar a l ́any i quant vull tenir quan em jubili.
La diferència entre el que estalvio i el que aspiro a tenir és la rendibilitat que busco.
A partir d ́aquí, seleccioneu el producte necessari.
Quan es fa aquest exercici, val més no invertir en renda fixa, que, com que et sembla menys arriscat, és el que et demana el cos. Has de buscar el producte en funció de la rendibilitat que busques ».
Una de les regles d ́or per tractar de mantenir-la a ratlla és diversificar.
Ja el refraner, que es nodreix de l ́experiència de generacions, aconsella no posar tots els ous a la mateixa cistella.
És un criteri àmpliament acceptat, encara que no unànimament.
Warren Buffet, per exemple, és un dels seus que no ho defensa.
El multimilionari pensa que «té molt poc sentit per als que saben què fan».
I en Buy & Hold admet que pot tenir raó perquè «augmenta la concentració de la cartera, més probabilitat d ́obtenir millors rendibilitats».
És a dir, si t ́agraden dos actius, per què sacrificar una guany potencial comprant-ne dos més, que ofereixen menys benefici a priori, només per diversificar?
Perquè, com expliquen a Buy & Hold, reticents davant el consell de Buffet, «com més concentració, més probabilitats de patir quantioses pèrdues.
Poden produir- se malgrat haver fet una anàlisi en profunditat, sempre hi ha elements imprevisibles.
Per això és raonable diversificar, encara que sigui menys rendible ».
Pensis com Buffett que aquesta manera de fer és « la protecció contra la ignorància » i, comparteixis o no el criteri dels experts, el cert és que la diversificació és una de les màximes a l ́hora de compondre una cartera.
Afirma García Alejo, que cal eliminar tot el risc que puguis amb actius que es comporten de forma diferent.
Et convé comprar un banc d ́aquí, una teleco d ́allà, una tecnologia d ́un altre lloc...
Després, el percentatge depèn de cada cartera.»
Rendibilitat i risc són dos criteris bàsics per seleccionar el producte.
El tercer: la liquiditat, la facilitat per disposar del capital invertit en el moment necessari.
És la màxima que guia les decisions a Bestinver: «Per a nosaltres, la composició de la cartera ha d ́obeir només a l ́horitzó temporal de la persona que està invertint -explica Trillo-.
És a dir, quant de temps deixaràs els teus diners que treballin per a tu.
Si és poc, c al buscar-los actius de poc risc, però per tant poc rendibles, com la renda fixa.
En el llarg termini, la renda variable, s ́ha demostrat històricament que és el que més rendibilitat aporta».
Belén Alarcón hi coincideix: « Avui els actius sense risc no et donen rendibilitat.
Per buscar una cartera amb una rendibilitat del 5%, tres punts per sobre de la inflació, cal tenir a Borsa la meitat de la cartera.
En períodes llargs de temps, el més rendible és la Borsa, sempre ha batut el sector immobiliari ».
La renda fixa compta amb pocs adeptes.
«Un client conservador -considera García Alejo- ha de pensar que el retorn nominal que obtindrà avui, si no vol risc, difícilment pot ser positiu».
És una forma més de guardar el diners que invertir, explica Carlos Badiano, director d ́Inversions del Grup Santa Lucía: «Només ho aconsello a una persona que té un horitzó temporal curt.
El mercat està exhaust, fins i tot pot ocultar certs riscos.
Quan la meitat dels bons públics emesos a la zona euro tornen una mica menys del que se ́ls ha prestat és obvi que no és rendible.
És millor un dipòsit que estigui pagant el 2%, que almenys bat la inflació.
La renda fixa és una forma cara de guardar els nostres diners ».
Hi ha molts camins, igual com experiències i expectatives vitals.
«Estem pensats per pensar en el curt i no en el llarg termini, per veure el perill abans que les oportunitats.
La millor maner d ́actuar és fer un petit exercici de planificació per veure quin serà el teu futur, ensenyar a tu i al futur quins són els resultats del que et disposes a fer.
Si no ho hem fet, ens haurem d ́enfrontar a una vida molt diferent de la que ens imaginàvem».
Planificar el futur partint d ́una anàlisi realista del present.
Saber quant podem estalviar avui i què volem tenir.
Els actius sense risc no existeixen.
Com més vulguem guanyar, més ens haurem d ́arriscar.
L ́horitzó temporal de la inversió és crucial.
Hem de saber quan voldrem rescatar el diners invertits per poder triar el producte més adequat. |
El lloguer d'oficines ha pujat un 29% a Barcelona durant el primer semestre del 2017 respecte del mateix termini de l'any anterior.
En concret, la contractació bruta d'oficines al mercat barceloní ha crescut fins als 207.653 metres quadrats.
En comparació amb el semestre anterior, és a dir, el segon del 2016, l'augment ha estat del 22%.
Són dades que s'extreuen de l'estudi 'Informe del Mercat d'Oficines de Barcelona/Madrid 1r Semestre 2017' que elabora la consultora immobiliària Aguirre Newman.
Segons aquesta investigació, el comportament de la demanda a la capital catalana ha millorat conforme avançava el semestre, fins al punt que en la segona part s'han contractat 127.000 metres quadrats, un 59% més que en el primer trimestre.
L'estudi d'Aguirre Newman assenyala també que durant el primer semestre del 2017 el volum d'inversió ha superat els 1.150 milions d'euros als dos mercats principals de l'Estat, és a dir, a Barcelona i a Madrid.
Aquest volum s'ha repartit "pràcticament a parts iguals" a les dues ciutats, una situació "inusual" atès que habitualment el mercat barceloní representa el 30% del total.
Així, l'activitat inversora al mercat de Barcelona ha assolit en el termini d'anàlisi el nivell "més alt dels últims deu anys".
Aguirre Newman apunta que "no sembla que les incerteses de caràcter polític hagin afectat el mercat".
En els primers sis mesos de l'any, segons l'informe, l'estoc d'oficines a Barcelona ha crescut mínimament, fins a assolir els 5.967.703 metres quadrats.
Durant aquest termini s'ha incorporat només un projecte de 20.800 metres quadrats.
La zona del [email protected] és on, segons Aguirre Newman, es concentrarà l'activitat promotora els pròxims anys.
Fins al 2018 no es preveu que hi hagi nous projectes, a excepció d'un de 2.750 metres quadrats que s'incorporarà al mercat als pròxims mesos.
L'estudi subratlla que actualment hi ha 503.000 metres quadrats d'oficines disponibles a Barcelona, 62.000 menys que en el semestre anterior.
Pel que fa a preus, han augmentat a totes les zones.
Els més alts se situen al Centre del Districte de Negocis, amb fins a 23 euros per metre quadrat mensuals.
Les rendes mitjanes s'aproximen als 18,5 euros per metre quadrat i mes.
Finalment, també s'indica que la contractació bruta pot arribar als 390.000 metres quadrats per al total de l'any 2017. |
El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut.
És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.
Associació per a la prevenció i rehabilitació integral de les dependències.\r\nPressupost: 9.100 €\r\n\r\nProjecte d'actuacions per coordinar el Pla de Voluntariat de la nostra entitat.\r\n\r\nCol·laboració dels nostres voluntaris i voluntàries en les següents àrees d'incidència: \r\n1.
Tallers i activitats: ortografia, nutrició, primers auxilis, etc. I activitats extraordinàries.\r\n2.
Acompanyament a la vida autònoma: acompanyament en activitats quotidianes que no formen part de les activitats del centre de dia.\r\n3.
Programa de conscienciació social i de prevenció: grup de clowns que participa en actes a la ciutat i activitats al voltant del Dia mundial de la Sida i dia mundial de lluita contra la Droga.\r\n 4.
Participació en els Programes Terapèutics d'Êthos.\r\n 5.
Monogràfic del Voluntariat: programa formatiu per al voluntariat.\r\n\r\n","title":"PROMOCIÓ DEL VOLUNTARIAT A ÊTHOS I LA CIUTAT"}
Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256.
Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen.
Associació per a la prevenció i rehabilitació integral de les dependències.
Projecte d'actuacions per coordinar el Pla de Voluntariat de la nostra entitat.
Col·laboració dels nostres voluntaris i voluntàries en les següents àrees d'incidència:
Tallers i activitats: ortografia, nutrició, primers auxilis, etc. I activitats extraordinàries.
Acompanyament a la vida autònoma: acompanyament en activitats quotidianes que no formen part de les activitats del centre de dia.
Programa de conscienciació social i de prevenció: grup de clowns que participa en actes a la ciutat i activitats al voltant del Dia mundial de la Sida i dia mundial de lluita contra la Droga.
Participació en els Programes Terapèutics d'Êthos.
Monogràfic del Voluntariat: programa formatiu per al voluntariat.
Aquest contingut no és apropiat? |
El litigi ha durat gairebé set anys, que ha acabat amb una sentència favorable a l'Ajuntament del Poal per falta d'una avaluació ambiental en la tramitació del projecte
L'any 2011 es va iniciar la tramitació d'una planta de biomassa al terme municipal del Palau d'Anglesola i una zona propera al municipi del Poal.
El 18 de desembre de 2013, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida va aprovar el pla i el mes d'abril de 2014 es va aprovar definitivament amb el vist-i-plau del Conseller de Territori i Sostenibilitat.
Des d'aleshores, durant tota la tramitació hi ha hagut una forta oposició veïnal.
L'oposició va crear la plataforma de veïns 'Salvem el Territori'
L'Ajuntament del Poal, que es trobava proper a la zona on s'havia d'emplaçar la planta, va presentar un recurs per via judicial, així com també empresaris del món agrícola.
L'Ajuntament hauria demanat diversos informes tècnics d'experts en diferents àmbits, com l'hidrogeològic, d'avaluació ambiental, de biòlegs, de salut i d'advocats, i va decidir presentar recurs contenciós administratiu contra la Generalitat.
L'Ajuntament del Poal al·legava una manca de justificació de la ubicació de la planta, que aquesta podria afectar la salut de les persones properes a ella i que hi havia defectes en la seva tramitació
Malgrat els motius de nul·litat que demanava l'Ajuntament del Poal no van ser atesos pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la decisió de la sentència ha estat favorable a l'Ajuntament perquè es va ometre el tràmit de l'avaluació ambiental.
El Tribunal declara així el Pla Especial de la planta de biomassa nul de ple dret.
Tot i que el TSJC no ha atès els motius de nul·litat que demanava l'Ajuntament del Poal, la sentència ha estat favorable a aquest perquè s'hauria omès el tràmit d'avaluació ambiental
L'Ajuntament del Poal valora molt positivament la sentència favorable, ja que d'una banda, manifesta, posa de relleu que les coses s'han de fer ben fetes, i per tant, dóna un punt de confiança en el sistema judicial i, d'altra banda, creiem que serà bo pel desenvolupament i futur del municipi del Poal el fet que un tema de tanta transcendència es plantegi de forma coherent amb les necessitats del territori i la comarca. |
Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat aquest dijous l'alerta del pla Procicat pel temporal de vent, després d'haver-se reduït progressivament les incidències per aquest episodi, ha informat en un comunicat.
Des de la matinada de dilluns a dimarts, el telèfon d'emergències 112 ha atès trucades relacionades amb 2.604 incidents, i el dia que més trucades es van gestionar va ser dimarts, amb 15.000 --moltes de fetes sobre una mateixa urgència--, un augment considerable respecte a les 8.000 trucades que es reben de mitjana un dia normal.
Del total, els Bombers de la Generalitat han atès 2.487 serveis, la majoria a la comarca del Vallès Occidental i especialment a Terrassa (Barcelona), mentre que els Bombers de Barcelona han realitzat uns 80 serveis.
Els Mossos d'Esquadra i les diferents policies locals dels municipis més afectats --com Terrassa, Sabadell i Rubí-- han realitzat 2.210 serveis, amb especial incidència en el trànsit per caiguda d'arbres.
El Servei Català de Trànsit (SCT) ha informat que la carretera BV-1243 a l'altura de Caldes de Montbui (Barcelona) s'ha reobert al trànsit després que es tallés per la caiguda d'arbres en la via.
A més, la Direcció General de Telecomunicacions i societat de la informació ha gestionat la recuperació del servei de telefonia on s'havia interromput a causa de les ventades.
Al llarg de l'episodi del temporal s'ha vist afectat el subministrament de llum de 43.000 abonats, i segons ha informat Endesa queden 575 clients afectats, gairebé tots al Vallès Occidental.
Diferents Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) han treballat per retirar arbres i troncs de les vies de diversos municipis, i associacions de voluntaris de Protecció Civil han realitzat uns 450 serveis de neteja.
Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), entre les ratxes de vent més important destaquen les de 100 quilòmetres per hora de Sabadell, 122 de Caldes de Montbui, 97 de Barcelona i 94 de Badalona.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Aquesta activitat s'emmarca dins del Programa de Museus de la
projecte sobre memòria, pau i ciutat que Fundació Kreanta duu a terme amb el
l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i que compta amb el suport de
l'Associació Mundial de les Grans Metròpolis-Metropolis.
La presentació de la jornada anirà a càrrec de
Col·legi de Periodistes de Catalunya, i
Roser Bertran Coppini, vicepresidenta de Fundació Kreanta i directora de la Càtedra Medellín-Barcelona.
La jornada comptarà amb un diàleg en el qual participaran:
Rafael Grasa, president de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP);
Farid Samir Benavides, professor de Dret Penal de la Universitat dels Andes (Bogotà, Colòmbia) i ha estat viceministre de Política Criminal i Justícia Restaurativa del Ministeri de Justícia i del Dret de la República de Colòmbia; i,
El Aka, raper i gestor cultural de la Comuna 13-San Javier (Medellín, Colòmbia), que durant aquella setmana durà a terme a Barcelona un intercanvi, dins de la Càtedra, en els àmbits de memòria, pau i ciutat.
Salvador Alsius, periodista, professor de la Universitat Pompeu Fabra, vicepresident del
Consell de l'Audiovisual de Catalunya i participant en els intercanvis de la Càtedra Medellín-Barcelona.
Per últim, tindrà lloc un debat que comptarà amb la participació d'una
Fila 0 formada per representants d'institucions i persones vinculades a les ciutats de Medellín i Barcelona.
a través del correu electrònic:
La Jornada serà retransmesa a més per
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2020 |
El motiu són les obres de millora al túnel de l'Argentera per suprimir la limitació temporal de velocitat, amb un cost superior als 2 MEUR
Reus.-Les obres a la línia de rodalies R-15 entre Reus i Marçà-Falset obligaran a cobrir aquest tram en autobús des d'aquest dissabte i fins al 3 de setembre.
Renfe ha informat que, durant poc més d'un mes, habilitarà un servei alternatiu per carretera entre les dues estacions de ferrocarril de la línia d'Estació de França a Riba-roja d'Ebre, passant per Tarragona i Reus, a causa de les obres de millora a la infraestructura, en concret al túnel de l'Argentera.
Bàsicament, les obres consisteixen en la modernització de la via al túnel per suprimir la limitació temporal de velocitat existent.
El pressupost dels treballs superen els 2 milions d'euros.
"Aquestes actuacions reafirmen el compliment dels compromisos del Ministeri de Foment amb el pla d'inversions a la xarxa de Rodalies de Catalunya", s'afirma en el comunicat de Renfe i Adif.
Entre el 29 de juliol i el 3 de setembre, Adif executarà obres de millora i condicionament en el túnel de l'Argentera, situat en el tram Pradell-Riudecanyes, de la línia d'ample convencional Barcelona-Móra la Nova-Saragossa.
Segons informa Adif, donada la necessitat d'actuar en l'àmbit de la infraestructura ferroviària, aquestes obres comportaran la interrupció de la circulació ferroviària en el trajecte Reus-Marçà-Falset de la línia R-15 de Rodalies.
Per tal de reduir l'afectació al servei, Adif ha planificat l'execució d'aquests treballs en època estival, durant la qual, segons assegura, hi ha una menor demanda.
Durant aquest període, i per facilitar la mobilitat dels clients, Renfe ha establert la següent programació per als trens de la línia R15: en sentit sud (de Barcelona a Riba-roja d'Ebre), de Barcelona a Reus, servei habitual en tren; de Reus a Marçà-Falset, servei alternatiu per carretera; i de Marçà-Falset, passant per Riba-roja d'Ebre i Casp, fins a Saragossa, servei habitual en tren.
Pel que fa a sentit nord (des de Riba-roja d'Ebre a Barcelona), des de Saragossa fins a l'estació de Marçà-Falset, servei habitual en tren; i des de Marçà-Falset a Reus, servei alternatiu per carretera; i fins a Barcelona, servei habitual en tren.
Aquesta reprogramació dels serveis permet, segons assegura Renfe, mantenir els horaris habituals en el trajecte Reus-Barcelona, "el que registra el moviment més elevat de viatgers en aquesta línia", apunta.
Per motius operatius, els viatgers de les Borges del Camp podran iniciar i finalitzar el seu recorregut en tren.
També s'ha establert un dispositiu amb personal d'informació i atenció al client que orientaran els clients a les estacions de Reus i Marçà-Falset i en el transbordament bus-tren, i viceversa.
Per garantir aquest servei alternatiu, Renfe disposarà de serveis d'autocar per transportar els viatgers afectats.
Millora de la infraestructura al túnel de l'Argentera Les operacions consistiran en modernitzar la infraestructura de via en aquest punt, que, amb una longitud de 4.044 metres, és el túnel no urbà de la xarxa d'ample convencional més llarg de Catalunya i el tercer de l'Estat.
Amb aquesta actuació, que té un pressupost superior als 2 milions d'euros (-inclosos els materials-, se suprimirà la limitació temporal de velocitat (LTV) existent en aquest punt, amb la conseqüent millora de les condicions de circulació, tant per als serveis de viatgers, que també es beneficiaran d'una reducció dels temps de viatge, com per a les circulacions de mercaderies -segons Renfe i Adif.
Els principals treballs comprendran la renovació d'una tercera part de la superestructura de via del túnel i la rehabilitació de la part restant amb l'objectiu de millorar l'índex de qualitat i seguretat del trànsit ferroviari.
Per això, es durà a terme la substitució i rehabilitació del carril i les travesses; el sanejament de la capa de balast -eliminant a més la contaminació i les restes de determinats materials com el carbó-, l'optimització dels paràmetres geomètrics de la infraestructura i la millora del sistema de drenatge.
Un cop completats aquests treballs, es faran les operacions tècniques per verificar l'òptim comportament de les instal·lacions i obres complementàries en els sistemes d'electrificació, seguretat i comunicacions abans de restablir la circulació.
"L'execució d'aquesta actuació reafirma el compliment dels compromisos del Ministeri de Foment amb el pla global d'inversions que està impulsant a la xarxa de Rodalies de Catalunya per modernitzar les infraestructures, amb l'objectiu de prestar un servei de majors índexs de qualitat, eficàcia i eficiència", conclou el comunicat.
En el marc d'aquest pla, l'actuació que es durà a terme al túnel de l'Argentera s'uneix a altres obres ja finalitzades, en execució i previstes a la línia R-15 i que inclouen tots els àmbits del sistema ferroviari -infraestructures, via, electrificació i instal·lacions de seguretat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La formació de l'expert mediador i els estàndards de qualitat.
Particularitats que imprimeix l'entorn electrònic
Nova regulació de l'IVA en el comerç electrònic
L'impacte dels social media en la política i les administracions publiques
Polarització política i lideratges a la xarxa de Twitter dels parlamentaris catalans
Anàlisi de xarxa sobre el comportament del públic en Internet: cap a una millor comprensió del procés d'agenda setting
Reseña de la Jornada sobre la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de Catalunya |