text
stringlengths 31
3.15M
|
|---|
La policia local de Sitges deté els autors d'un nou robatori en un comerç amb pedres de grans dimensions.
La Policia Local de Sitges ha detingut aquest matí dues persones com a presumptes autores d'un robatori amb força en una botiga de telefonia mòbil situada al carrer Sant Francesc.
Els fets han tingut lloc al voltant de les 5.45h del matí.
La trucada d'uns veïns ha alertat la Policia Local, que s'ha desplaçat fins el lloc dels fets.
La rapidesa en l'actuació dels agents ha evitat que els lladres poguessin sostreure cap objecte, tot i que ja havien accedit a l'interior del local comercial després de trencar l'aparador amb dues pedres de grans dimensions.
Minuts després, la Policia Local ha pogut detenir dos presumptes autors del robatori quan intentaven sortir de Sitges, a l'altura d'un supermercat ubicat al parc de Can Robert.
Les investigacions han confirmat que el vehicle amb el que fugien havia estat sostret aquesta mateixa nit a una població de Tarragona.
Els sospitosos es troben en dependències policials a l'espera de passar a disposició judicial en les properes hores.
La investigació segueix oberta i no es descarta que hi hagi més detencions.
La Policia Local de Sitges valora molt positivament la implicació de la ciutadania, que ha estat clau per tal d'evitar el robatori i detenir, posteriorment, els presumptes autors dels fets.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
L'entitat informa: Es realitzaran esquetxos d'humor al local del Centro d'Alfara de Carles, del grup de teatre Lo Vent de Dalt, en acabar el teatre es fara una xocolatada per tots els assistents.
L'entitat informa: Es fa un recorregut a peu des de la rotonda nord del poble fins la rotonda sud i diversos carrers de la localitat per acabar al Casal Municipal amb una gran xocolatada.
Les persones participants a la caminada fan la seva aportació econòmica de forma voluntària.
L'entitat informa: El diumenge 17 de desembre i coincidint amb el dia de la Marató, al Casal Municipal de Benifallet, l'Associació de Dones Meravelles organitza un bingo popular amb la col•col·labor dels establiments, entitats i particulars que aporten regals.
Els fons recaptats van destinats íntegrament a La Marató.
L'entitat informa: Es fa una desfilada de vestits de comunió i núvia antics que deixen les dones del nostre poble.
Les models que desfilen també són noies del poble i també ens col·laboren les perruqueres del poble pentinant i maquillant a les models.
L'entitat informa: A les 08:30 fem un caferet o talladet i seguidament enprenem la Caminada o BTT popular solidaria per indrets pintorescs del poble.
Sobre el migdia (12:45), vermut solidari per gaudir de la festa amb tota la família.
L'entitat informa: L'alumnat, durant diversos dies, farà sabonets aromàtics a l'escola per vendre'ls.
L'entitat informa: trobada de vehicles 4x4 al circuit fix gestionat pel club 4x4 terres de l'ebre.
L'entitat informa: A la fira de nadal del nostre poble, estarem a una parada venent xocolata calenta amb pastes
L'entitat informa: Bingo benèfic aquesta activitat consta de 6 o 7 partides, on els premiarà les línies i el bingo amb productes locals, que ens hauran facilitat els diferents comerços i establiments de la població, per tal de col·laborar, durant els bingos també, hi haurà servei de cafeteria i pastes.
L'entitat informa: Preparació d'infusions per servir a la gent.
L'entitat informa: Durant el Mercat de Nadal que es celebra el dia 3 de desembre farem borraines i paracotes i les vendrem a la parada solidària per La Marató.
L'entitat informa: Elaboració i venda de borraines i paracotes al mercat de Nadal.
L'entitat informa: Donarem xocolata i tota la recaptació anirà a parar a La Marató.
L'entitat informa: Els diners que es recaptaran a l'esmorzar aniran íntegrament destinats a la Marató.
Estan invitades les famílies a venir a esmorzar a l'institut.
El pati és més llarg perquè tothom pugui comprar el seu esmorzar
L'entitat informa: Els nens i les famílies del col·legi l'Assumpció recolliran objectes de segona mà que tenen per casa, amb l'ajuda dels professionals i avis de l'Onada.
Aquests objectes es vendran amb la finalitat de recollir la màxima recaudació per a la Marató.
L'entitat informa: Els nens de la llar d'infants, s'han vestit de castanyers i han anat al mercat per vendre castanyes.
En el dia màgic en famílies, van fer torró de fruits secs que vam vendre el dia del concert solidari.
A demés, van participar en un concert solidari juntament amb l'Espiga d'Or i David Roman
L'entitat informa: Taller de galletes casolanes i després xocolatada popular.
L'entitat informa: Concert de Nadal dels Alumnes de l'Escola de Mùsica del Perelló.
L'entitat informa: Es duran a terme diferents activitats amb la col·laborció de diferents entitats locals per a recollir fons per a la Marató de tv3
L'entitat informa: Concert de Santa Cecília on es recolliran fons per a La Marató de TV3, previst pel dissabte dia 18 de novembre de 2017.
Entitats participants: Escola de Música Municipal del Perelló, Decibels Coral, Coral Santa Llúcia, Agrupació Musical l'Emburgada
L'entitat informa: Hem realitzat pastilles de sabó de glicerina de llimona.
L'entitat informa: Amb la col·laboració de diferents comerços del poble, hem fet diferentes cistelles per rifar-les.
L'entitat informa: Què millor que compartir un diumenge amb els teus amics i familiars i per una bona causa?
Inflables per als petits i dj's per als més grans!
El proper dia 22 de desembre es sortejarà una cistella gegant amb loteria que s'haurà venut fins al moment.
L'entitat informa: Trobada cicloturista solidària per carretera, 50 km., per a recaptar fons per a La Marató de TV3.
L'entitat informa: Un total de 8 entitats del poble faran actuacions per amenitzar la jornada i entre cada actuació es farà una rifa solidària, de productes donats pels comerços del municipi.
L'entitat informa: L'AMPA, amb diferents dijous al matí ha organitzat esmorzars solidaris, per a les famílies.
Els nens de la llar d'infants, s'han vestit de castanyers i han anat al mercat per vendre castanyes i els nens de p.2 de l'escola han anat al mercat per vendre el turró de xocolata que van fer ells mateixos
L'entitat informa: Taller de manualitats relacionades amb les festes de Nadal i les tradicions nadalenques de Catalunya.
L'entitat informa: Campanya de matrícula gratuïta per al Complex Esportiu Municipal amb Piscina Coberta i Sales Esportives cem La Cala amb donatiu mínim per La Marató de TV3 de 10€ entre el 20 de novembre i el 14 de desembre,
L'entitat informa: Festival esportiu nadalenc per La Marató:
Demostració de gimnàstica rítmica, zumba infantil, ball de saló,...
L'entitat informa: Cada any, l'escola celebra una cantada de nadales a la qual es conviden les famílies.
Aquest acte comença a les 9h30 i acaba a les 13h.
Aquest any hem pensat que seria una bona activitat per col·laborar amb La Marató.
Els donatius que es recaptaran aniran integrament per a la Fundació de la Marató.
L'entitat informa: El 15 de novembre es commemora la Segregació de l'Ampolla i, per aquest motiu, l'Ajuntament organitza un sopar i ball popular per a tot el poble, el dissabte més proper, en aquest es reparteix un plat de carn estofada, pel qual tothom que hi va fa un donatiu de 1 € a benefici de La Marató.
L'entitat informa: L'Associació Amics del Cavall, com aquest darrers anys, volen fer una festa a la platja amb cavalls, curses, jocs, passejades, etc. Es posaran a la venda dolços i begudes típiques de les Terres de l'Ebre.
La recaptació serà destinada a La Marató de TV3.
L'entitat informa: Un any més la Coral de l'Ampolla, ens deleitarà amb un concert que segur serà molt emotiu ja que tindrem el Nadal a tocar.
Tots els assistents al mateix tindran que fer el seu donatiu per a La Marató de TV3
L'entitat informa: Un any més l'associació Cultural Sant Jordi prepara una caminada popular amb un recorregut curt per poder assistir grans i petits, el preu de l'inscripció de de 2€ a benefici de La Marató de TV3.
A l'arribada es farà una soltada de globus.
L'entitat informa: Com els darrers anys l'Associació de Dones de l'Ampolla prepararà un exquisit esmorzar, xocolata amb dolços al preu de 3€ destinats a la Marató de TV3, també rebran la visita del Pare Noel durant aquell matí.
L'entitat informa: El dissabte dia 2 al camp de futbol hi haurà dos partits de futbol base entre dos equips de futbol base de l'Ampolla i dos de visitants, es farà una rifa entre tots els assistents per recollir diners per a La Marató.
L'entitat informa: Tots els diumenges per la tarda, hi ha ball al Club de Pensionistes de l'Ampolla, però, aquest dia 17 de desembre serà especial, ja que també hi haura berenar i tots els assistents podran comprar el tiquet d'aquest a benefici de la Marató de TV3
L'entitat informa: El grup de nenes de gimnàstica rítmica de l'Ampolla, farà una exhibició molt bonica i variada demostrant tot el que han apres durant aquest darrer any.
Per poder assistir a l'acte, a l'entrada es demanarà la col·laboració econòmica de tots els assistents amb un donatiu per a La Marató TV3.
L'entitat informa: La penya barcelonista de l'Ampolla, té la seva seu al Pub Comodoro, és allí on grans pantalles els seguidors veuen els partits de futbol del Barça, així mateix el dissabte 16, es farà un bingo solidari, a 2€ el cartó i l'afortunat podrà guanyar la meitat del premi, la resta serà per a La Marató.
L'entitat informa: Concert solidari de nadales i altres cançons, organitzat per la coral les veus de Paüls, on es convida una altra coral i també a l'escola de música de Paüls, la banda municipal de paüls i els nens i nenes de l'escola St.
Donem tret de sortida a les celebracions nadalenques paulsenques.
L'entitat informa: Es realitzarà una caminada Cap a la raval de l'art des de l plaça del poble.
Allá es farà una activitat/exposició i tornaren al poblé on s'organitzarà el vermut!
L'entitat informa: L'institut i l'escola de Roquetes participaran conjuntament en La Marató.
L'alumnat de l'institut i de l'escola es reunirà al pati del centre i faran un flashmob per animar a la gent a participar en la caminada del dia 17.
L'entitat informa: Caminada per la ciutat de Roquetes acompanyats de pallassos, grallers, nans, gegants,...
Flashmob a l'Hort de Cruells i xocolatada per a tots i totes les participants.
L'entitat informa: Sortida excursionista per La Marató.
Recorregut de 6 km de baixa dificultat
L'entitat informa: Els alumnes de l'escola faran sabons amb glicerina, olis essencials i herbes aromàtiques i posteriorment els vendran pels carrers i places del poble.
L'entitat informa: L'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Escola Sant Llàtzer de Tortosa hem editat un calendari amb imatges dels alumnes, amb la venda del qual esperem recollir un bon donatiu per a la Marató.
L'entitat informa: - Xerrada informativa a càrrec d'especialistes en malalties infeccioses.
- Berenar popular per tal de recaptar fons per La Marató 2017.
L'entitat informa: Nit de tapes al mercat, on els paradistes oferim les nostres especialitats als nostres clients.
També o acompanyem en música, els assistens degusten de tot lo bó del territori que esta dins al nostre mercat!!!!
Esmorzar amb diferents productes (cocs, pizzes, cafè, suc, etc.) aportats per l'alumnat i el professorat del centre.
Es vendran números per a la rifa d'una cistella que es realitzarà després de l'esmorzar solidari.
L'entitat informa: A part, aquest any com a novetat, organitzarem una jornada escolar a la pista d'atletisme de l'estadi de Tortosa, on acudiran tots els centres escolars de la ciutat amb els seus alumnes per estar corrent també per relleus i sense parar, de 08:30h a 13:30h
L'entitat informa: Al igual que a les tres primeres edicions desde 2014, estarem durant 24h corrent pel parc de Tortosa.
Els membres del club cobrirem tota la franja de les 24h i a part la gent que vulgui afegir-se, pot fer el seu donatiu i córrer o caminar pel circuit que tindrem creat d'aproximadament uns 500m.
Cada participant aporta una quantitat de diners destinats a La Marató.
L'entitat informa: Des de la inauguració del centre, el curs 2005-2006, fem un calendari amb les imatges de tot l'alumnat agrupat per nivells.
En donem difusió fent constar que els diners recaptats són per a La Marató.
L'AMPA de l'escola és l'encarregada de vendre ́ls la nit que fem el Concert de Nadal.
L'entitat informa: Durant les setmanes prèvies a La Marató els alumnes més grans de l'escola es dediquen a preparar diverses manualitats en els tallers inter-nivell de la tarda de dilluns.
La majoria d'aquestes tenen alguna relació amb la temàtica de La Marató i els nois i noies les venen entre familiars i amics.
L'entitat informa: L'Ampa organitzarà un esmorzar solidari a un preu simbòlic d'1 € per recaptar diners a favor de la Marató
L'entitat informa: L'Ampa organitzarà un berenar solidari a un preu simbòlic d'1 € per recaptar diners a favor de la Marató
L'entitat informa: Cantada de Nadales organitzada per l'escola on es portaran les xapes venudes durant tota la setmana al preu simbòlic d'1€ per recaptar diners per la Marató.
L'entitat informa: El dia 1/12 algunes famílies elaboraran sabons artesans.
En acabar farem una baldanada amb la comunitat educativa de l'escola.
El dia 15/12 al matí montarem una paradeta al barri per observar el nivell de brutícia de les mans i es podran adquirir els sabonets elaborats.
L'entitat informa: L'alumnat de 3r d'ESO elaborarà unes portades de llibretes amb motius de figures geomètriques que treballen a la matèria de plàstica.
El resultat seran uns petits quaderns il·lustrats que després vendran.
Els diners recaptats seran per a La Marató.
L'entitat informa: Els alumnes del CFGS de 1 de Dietètica vendran melmelades de fabricació casera.
L'entitat informa: Els alumnes del CFGS de 2n de laboratori clínic i biomèdic organitzaran una sessió de cine molt especial.
L'entitat informa: Els alumnes del CFGM de CAI realitzaran la mesura de les constants vitals a aquelles persones interessades en conèixer el seu estat de salut!!!
També realitzaran un berenar solidari.
L'entitat informa: Els alumnes del CFGM de 2n de farmàcia i parafarmàcia vendran productes de cosmètica prèviament fabricats per ells.
L'entitat informa: Durant els dies 14 i 15 de desembre es vendran esmorzars solidaris a la cafeteria de l'institut.
L'entitat informa: Organitzem la I Marxa Solidària oberta a la Comunitat i un cop finalitzada Esmorzar Solidari i presa de tensió.
L'entitat informa: Avui diumenge 26 de noviembre de 2017, el Moto Club Tortosa hem organitzat una ruta amb moto per la Terra Alta i desprès hem fet un esmorzar i una rifa de productes de la zona, tot el que hem recaptat amb la rifa i una part de l'esmorzar i donatius es donaran a la Marató.
L'entitat informa: Recàrrec loteria Nadal
L'entitat informa: Organitzem una "Tómbola FATO" amb els objectes que portaran les empleades de la Residència
L'entitat informa: Al llarg del dia oferirem diversos tallers de manualitats, conta-contes, danses, etc.
Us esperem per a passar una bona estona, tant grans com menuts!
L'entitat informa: Degustació d'una xocolata calenta patrocinada per Residència Diocesana Sant Miquel Arcangel i desprès iniciarem la caminada acompanyats per Lo Golafre, la Colla Jove, el Gaiters, la Tuna Folk, i els Gegants de Tortosa fins al pavelló firal on acabarem enlairant globus
L'entitat informa: La gerència territorial de l'ICS a les Terres de l'Ebre col·labora en l'organització de La Caminada per la Marató organitzada pel Campus Terres de l'Ebre de la URV.
A més aquella setmana posarem taules informatives i de sensibilització a l'Hospital de Tortosa i a diferents CAPs del territori.
L'entitat informa: Diferents activitats organitzades per les associacions municipals: caminada, xocolatada, sorteig, concert.....
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Per la carretera c-241c, a pocs quilòmetres abans d'arribar a Sant Martí de Tous ja identifiquem el castell i la torre del campanar de l'església parroquial de Sant Martí que presideixen la contrada.
Va ser precisament, sota la protecció del castell que es va formar el primer nucli de la vila, al voltant del s.X. Actualment el castell, considerat monument d'interès general, és un gran casal residencial fortificat que conserva intacta la seva gran torre quadrangular i tot i estar en mans privades, s'hi concerten visites un parell de cops al mes per conèixer el seu interior amb el pati d'armes, la capella, la sala principal, i l'habitació noble.
La seva ubicació privilegiada regala una magnífica vista de tot l'entorn de la població amb la Devesa i la Fou com a referents.
A tocar del castell hi ha l'Església de Sant Martí, que data de finals del s.XIX, i que en l'actualitat continua tenint culte com a parròquia del poble.
Al seu interior hi trobem el sepulcre de Bernat de Tous, mort l'any 1355, i el Retaule del Roser, d'època renaixentista, un dels pocs exemple a Catalunya.
Un dels encants que desperta aquesta vila és el casc antic format per un entramat de carrers estrets, voltes, i costes pronunciades, moltes d'elles encara amb les escales a banda i banda del carrer deixant entremig la zona de pas dels antics carruatges.
Un autèntic nucli pel que recomanem perdre's, deixar-se endur pel seu passat medieval, i també descobrir racons i raconets plens de llegenda.
I és que Sant Martí de Tous, o Tous, com molta gent de la comarca sol dir, és una població que amaga un munt d'històries i llegendes populars de fons històric que s'han anat transmetent de generació en generació, fet pel que des del 2010, aquesta població és seu del Festival de Llegendes de Catalunya.
Un esdeveniment que té lloc el primer cap de setmana de juliol i que aplega a centenars de persones encuriosides per conèixer les llegendes més populars locals, però també històries d'arreu de les terres catalanes.
L'activitat principal del Festival és l'Apagada del Misteri, moment en què Tous apaga l'enllumenat públic, durant la nit del dissabte, i il·lumina tot el casc antic amb més de 6000 espelmes, que il·luminen un recorregut llegendari, inquietant i misteriós que acaba amb la cremada de pors, neguits i angoixes de tots els visitants dins la Caldera de Tous.
Al llarg de l'any el poble també celebra altres festes tradicionals que han arrelat fort entre la població, i que ja són representatives del municipi com el ball de faixes que es representa en el marc de la Festa Major, al mes de novembre, o l'aplec de Sentfores, que es celebra el Dilluns de Pasqua i s'organitza un dinar al santuari de Sentfores.
Les Caramelles és una altra de les festes amb més estima entre els touencs que l'any passat va complir un segle d'història i ho van celebrar amb una exposició de fotos, objectes, i balls populars.
Diuen que un poble no és poble sense espais de participació col·lectiva i els touencs ho saben, ja que no hi ha família que, en algun moment o altre, no hagi tingut algun membre participant en algunes d'aquestes celebracions.
A Sant Martí de Tous el teatre es viu de ben a prop, i no és pas una metàfora, sinó que al carrer Migdia hi trobem la Casa del Teatre Nu.
Un antic magatzem de gra que, més enllà de ser un lloc per a la producció dels espectacles de la companyia, neix amb la voluntat de ser un espai obert de creació, obert a tothom i on compartir amb el públic i amb diferents professionals quins són els processos que fan servir per tirar endavant una creació.
També si fan visites, tallers, classes de teatre, i es dóna l'oportunitat a les escoles de viure una autèntica experiència teatral.
La companyia Teatre Nu va néixer al anys noranta i des de llavors ha creat desenes d'espectacles dirigits al públic infantil i familiar.
Festes, tradició, llegendes, teatre... i llocs d'una gran bellesa natural.
Sí, sí, per la seva accidentalitat geogràfica, l'entorn de Sant Martí de Tous amaga racons naturals especials i molt bonics.
Un exemple és el saltant d'aigua de la Fou, que canalitza l'excedent d'aigua que prové de la muntanya i en èpoques d'abundància ofereix un magnífic espectacle.
Aquest saltant crea en el seu recorregut una sèrie de tolls i rierols que tots junts formen un paratge humit que destaca enmig d'una població de secà com és Tous.
Al voltant de la Fou corren un seguit de llegendes, fonamentades sobretot per la gran quantitat de coves que l'aigua ha anat formant a les roques.
Les dues llegendes més conegudes expliquen com un bandoler (El Panna) usava la Fou com a amagatall i com a escapada, o també expliquen com la Mare de Déu va esculpir la seva imatge en les roques (La cova de la Mare de Déu).
El camí per arribar a la Fou és de fàcil accés i està força ben indicat.
Trobem els primers indicadors de la ruta (senyalització verda de trekking) a la primera plaça que trobem tot just al arribar al poble de Sant Martí de Tous.
Allà hi ha un parc infantil i una indicació d'una hípica.
Seguim amb el cotxe pel camí en direcció a la hípica i ja marca La Fou, a uns 10/15 minuts del poble.
Aparquem i comencem la caminada seguint el mateix camí pel que hem arribat en cotxe.
Abans d'acabar la ruta per Tous i tornar cap a casa, aconsellem arribar fins l'Alzina de Cal Gol i admirar aquest majestuós arbre.
Es tracta d'un magnífic exemplar, de més de quatre-cents cinquanta anys, considerat arbre monumental de Catalunya.
Aquesta alzina està catalogada com l'arbre amb un perímetre més gran de la comarca (4,65m). |
Sembla un acudit o una bogeria inversemblant, però és cert: la catalanofòbia s'estén com una taca de chapapote, i els seus tentacles fins i tot arriben... al traductor de Google.
És tan fàcil com entrar al cercador i escriure una senzilla frase per traduir-la del català a l'anglès.
Tranquils, que la frase és tan elemental que tots sabem la resposta correcta; no cal haver estudiat filologia anglesa: EM SENTO CATALÀ.
El resultat ens ha deixat absolutament bocabadats.
Google Traductor manipulació català
Podria ser que el cercador més universal ometi les nacions sense estat?
O que faci taula rasa amb les regions espanyoles (ni catalans, ni bascos, ni madrilenys, ni de Ceuta: tots espanyols, "spanish", de la Pell de Brau, del sol i la paella...)?
A Google encara queden basque people (tot i que si ho tradueixes a l'euskera contiuaràs sent castellà o gaztelaina ), madrilenians, etcètera.
Però no pas catalans (llevat que ho expressis clarament, dient que no ho ets!).
Feu les combinacions que vulgueu, que el resultat no varia.
Imaginem el trol unionista responsable d'aquesta manipulació rient com un eixelebrat darrera de la pantalla de l'ordinador.
Nosaltres pensem en la ridícula crema d'energia, recursos i neurones que hi ha a l'empresa de Palo Alto.
Som a tocar de l'era dels robots i la intel·ligència artificial, i Google contractant cafres.
PD: La companyia, mitjançant un portaveu autoritzat, ens ha fet arribar aquesta declaració oficial al respecte: "Google Translate és un traductor automàtic que utilitza patrons de milions de traduccions existents per ajudar a decidir la millor traducció per al usuari.
Malauradament, alguns d'aquests patrones poden conduir a traduccions incorrectes.
Som conscients d'aquest problema i actualment estem treballant per arreglar-ho " |
La parella formada per Marino Pérez i Dani Galiano es va aconseguir la victòria en la final del Torneig Bronze de Pàdel Hyunday Reus organitzat pel CT Monterols.
Els esportistes es van imposar a Albert Freixas i Cesc Huguet per 2-6 i 3-6.
En categoria femenina, Laura Casanovas i Andrea Jover van aconseguir la victòria contra Laura Pallarès i Laia Raigal per 2-6 i 1-6.
El Torneig Bronze Hyunday va comptar amb un total de 272 jugadors inscrits, i es va disputar durant tota la setmana a les instal·lacions del CT Reus Monterols.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
La Federació Catalana de Tennis (FCT) ha arribat a un acord amb un grup inversor per vendre's la seva part del Centre Internacional de Tennis de Cornellà.
L'acord va ser exposat als clubs en una assemblea extraordinària que es va fer dimecres, i va ser aprovat per unanimitat segons les condicions acordades per la junta de la FCT, que presideix Jordi Tamayo.
La venda d'aquest actiu es considera imprescindible per garantir la viabilitat de la federació, que tindria un deute de prop de sis milions d'euros.
A partir d'ara s'obre un període durant el qual la federació catalana haurà de complir les condicions demanades pel grup inversor.
Si això passés abans del 31 de desembre, automàticament es faria la compra.
Anteriorment, la federació havia negociat aquesta venda amb dos grups inversors més, però no es va arribar a cap entesa.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Aquest diumenge el Teatre Sant Vicenç ha alçat el teló d'un dels darrers musicals de la temporada.
Alcem la veu s'ha estrenat omplint el teatre de gom a gom en la posada de llarg dels dos grups d'intèrprets.
El musical Alcem la veu, dirigit per Mariona Ubia, Llorenç Costa i Magda Palau, ha obert una nova escletxa en el teatre creualtenc pel que fa a la introducció d'elements innovadors en l'escenografia i on s'ha despullat l'escenari de tots els elements, començant amb el teló i seguint pels cortinatges, les cametes o bambolines.
En lloc dels decorats clàssics o corporis s'han instal·lat tres estructures metàl·liques mòbils de grans dimensions amb dos nivells i amb escales.
Aquestes estructures que ocupen l'escenari es mouen en diverses posicions creant diferents espais escènics que situen a l'espectador en diferents localitzacions del muntatge.
Pel que fa a la il·luminació, els membres del Teatre Sant Vicenç han aconseguit crear un excel·lent clima, amb diversos canvis de llum que donen molta força a la gran tasca que realitzen dalt de l'escenari una cinquantena d'actors que formen l'elenc, en doble repartiment.
Les potents cançons i els trepidants balls ajuden a conformar un musical que desprèn molta força i passió, de la mà de Montserrat Saurí i Gemma Fernández en la direcció coral i de Neus Elfa i Òscar Muñoz en la coreogràfica.
Si no podeu veure l'àlbum de fotos, ho podeu fer a Flickr: ' Alcem la veu ' o a la nostra pàgina de Facebook.
Cal destacar la gran tasca coral de direcció del muntatge, amb Mariona Ubia i Llorenç Costa que s'estrenen en la direcció i Magda Palau que ja s'havia posat al capdavant d'exitosos muntatges del Teatre Sant Vicenç com Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata o Els tres porquets: Comença l'aventura!.
El musical trasllada l'espectador al Nova York del segle XIX, on els repartidors de diaris de la gran ciutat uneixen les seves forces en fer una vaga després que el propietari del diari més importat de la ciutat hagi reduït el petit marge de benefici dels repartidors.
Alcem la veu, fa pujar un nou graó en l'escenari creualtenc.
És una proposta fresca però intensa i juvenil, que desprèn molta força des de l'escenari i que compta amb un muntatge ben estructurat, que cuida de forma puntillista tots els detalls, tant en el vestuari, com en els moviments dels actors i els elements tècnics i escènics.
Alcem la veu es representarà el 14 i el 28 d'abril i els 5, 11, 12, 19 i 26 de maig de 2019 a les 11:30 i a les 18 hores (el 11 de maig es representarà a les 22 hores i 12 de maig a les 11:30).
El diari digital iSabadell sorteja 2 entrades dobles per a la funció del proper diumenge 14 d'abril a les 11:30 hores.
Si voleu participar en la promoció, heu d'enviar un correu electrònic a [EMAIL] amb el vostre nom, DNI i contestar a la següent pregunta: Qui són els directors del musical Alcem la Veu?.
Podeu enviar les vostres respostes fins el dia 11 a les 23:59 hores.
Entre els que contesteu de forma correcta sortejarem les 2 entrades dobles el divendres 12 d'abril al migdia, i us direm llavors per correu electrònic i ho farem públic a la nostra pàgina de Facebook i perfil de Twitter qui son els guanyadors, així com la forma de recollir les entrades.
Periodista gràfic, em captiva tot el què succeeix al meu voltant i a la meva ciutat; Sabadell. |
Mikaela Spielberg, de 23 anys, filla de l'aclamat cineasta Steven Spielberg, de 73, i la seva dona, Kate Capshaw, de 66, ha revelat en una entrevista amb 'The Sun' que ha protagonitzat els seus propis vídeos porno i que vol ser productora de cine X. La jove, que viu a Nashville (Tennessee), a més, ha iniciat els tràmits per obtenir la llicència estatal per exercir de ballarina de 'striptease'.
La filla del director d''ET' assegura que va explicar la notícia als seus pares el cap de setmana passat a través d'una videotrucada per FaceTime (el matrimoni Spielberg viu a Los Angeles).
Assegura que no es van molestar per això, sinó que es van mostrar «intrigats» pel seu nou camí professional, i espera que se sentin orgullosos d'ella i de com ha superat un problema amb la beguda que gairebé li va costar la vida, en dues ocasions, fa un parell d'anys.
La jove admet que va patir ansietat quan era petita i que va viure en un internat durant l'adolescència, cosa que li van provocar trastorns alimentaris i depressió.
No obstant, Mikaela no vol culpar els seus pares, que la van adoptar quan era un nadó, el 1996.
«No podien haver-ho previst», els disculpa al diari britànic.
«Em vaig cansar que em diguessin que odiés el meu cos»
Mikaela, que es defineix com una «criatura sexual», explica que a l'arribar a l'edat adulta es va cansar de no poder «capitalitzar» el seu cos: «M'he cansat que em diguessin que odiés el meu cos».
El seu compte d'Instagram,, tenia fins aquest dimecres, quan 'The Sun' ha publicat l'entrevista, mil seguidors.
En menys de 24 hores, els fans gairebé arriben a 8.000.
Tot i que és un compte privat en el qual s'autodefineix com a «follet de talla gran».
«M'he cansat de treballar cada dia d'una manera que no satisfeia la meva ànima», i ha revelat al diari que té moltes ganes d'iniciar aquesta nova etapa: «Tinc ganes de fer aquest treball per satisfer altres persones i no em fa sentir violada».
«No s'ha de tenir vergonya per sentir fascinació per aquesta indústria i voler fer una cosa segura, sana i consensuada»
«Això no significa que hagi tocat fons.
Per a mi és una opció positiva i enriquidora.
M'he adonat que no s'ha de tenir vergonya per sentir fascinació per aquesta indústria i voler fer una cosa segura, sana i consensuada».
Mikaela ja tenia vídeos publicats a la web per a adults PornHub sota el nom artístic de 'Sugar Star', però els ha retirat temporalment mentre la junta de Tennessee decideix si li atorga la llicència per exercir de 'stripper'.
Explica que li interessa fer vídeos fetitxistes i que la seva línia vermella actualment és tenir relacions amb una altra persona davant de les càmeres, ja que està compromesa amb el seu nòvio, de 47 anys.
A més de Mikaela, un altre fill del guanyador de tres premis Oscar, Sawyer Spielberg, també ha seguit els passos del seu pare en el cine.
Aquesta setmana ha debutat en la pel·lícula de terror «febril» 'Honeydrew', el director de la qual, Devereux Milburn, ha definit com una «història moderna de 'Hansel i Gretel'».
Ambientada en una zona rural de Nova Anglaterra, explica la història d'una parella jove que busca refugi a la casa d'un ancià granger i el seu peculiar fill i després comencen a sentir capritxos estranys i al·lucinacions.
Mikaela té cinc germans, a més de l'actriu d''Anatomía de Grey' Jessica Capshaw (43 anys), que es va convertir en fillastra de Spielberg quan el director es va casar amb la seva mare, Kate Capshaw, el 1991 (anteriorment havia estat casat amb l'actriu Amy Davis Irving, amb qui va tenir Max, de 34 anys, que es dedica a dissenyar videojocs).
Va ser adoptat per Kate abans del seu matrimoni amb el cineasta.
És músic, tot i que ha fet alguna cosa en el món de la interpretació: va treballar en el programa 'Saturday Night Live' i en la pel·lícula del seu pare 'Munich'.
Sasha: Té 29 anys i es dedica també a la música i la interpretació.
Ha aparegut en diverses pel·lícules del seu pare com 'Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall' o 'Munich'.
Sawyer: Amb 27 anys, el fill petit de Spielberg acaba de debutar en el cine amb la cinta de terror 'Honeydrew'.
Abans, havia fet una breu aparició a 'The Post'.
Destry: La benjamina té 23 anys.
També és actriu, fotògrafa i model. |
Duran i Lleida, en una foto d'arxiu
El president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha carregat contra Catalunya Ràdio en la seva carta setmanal als militants del seu partit.
"Només calia escoltar Catalunya Ràdio o Catalunya informació per comprovar com a cada informatiu es reiterava la consigna del socialisme català en boca d'Iceta: 'CiU ja ha pactat amb el PP, arribaran a un acord de finançament i al final ens vendran qualsevol moto'", ha dit.
"El mateix dia CiU havia presentat una enquesta en una roda de premsa llarga i havia parlat d'altres consideracions més enllà de l'enquesta, però als mitjans públics de la Generalitat de Catalunya els va interessar més la consigna socialista: 'CiU ja ha pactat amb el PP'", ha afegit.
Segons Duran, "doncs bé, també sobre aquesta afirmació vull deixar reflectides un parell de reflexions.
"Els socialistes estan tan acostumats a vendre motos que creuen que tothom pot fer el mateix.
Amb l'agreujant que quan els socialistes venen una moto -per continuar amb la metàfora de Miquel Iceta– acostumen a vendre la dels altres i, a més, l'entreguen sense benzina, és a dir, amb el dipòsit buit", ha reblat.
No se perquè el Govern encara no ha fet neteja.
El tripartit la va fer desseguida
a mi també em va sobtar tornar a escoltar a l'Iceta a quarts de vuit del vespre, quan ja l'havia escoltat a mig mati.
Vaig pensar que era estrany que la falca fos la mateixa del matí.
Hi ha una cosa que saben fer molt bé aquest "psocialistos", hi això és trobar missatges enganyosos que arriben
Com qualsevol altre pou sense fons cal privatitzar-la o tancar-la, i seguir suprimint tots els calers que van a mans de periodistes.
O això o tancarem més ambulatoris.
Ni un duro per als mitjans de comunicació.
Algú encara no s'ha adonat que la CCMA encara és en mans del tRIPartit i que en fan ús per desgastar el govern de Mas tot el que poden?
Cal fer que la CCMA sigui el més imparcial possible i no una eina d'alguns, que la paguem tots!
Tots sabem que va pasar a catradio amb qui no tenia el carnet del psoe.
Recordem que li va pasar a "la crosta catalana" i com es va imposar la crosta espanyola pel psoe.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
Segons diu Eugeni S. Reig a Valencià en perill d'extinció (2a edició, 2005), «Els jupetins tradicionals són de tela i porten una fila de botons al davant, però actualment es fan de gènere de punt, sense botons».
La paraula armilla, emprada per la llengua estàndard per a denominar la peça de vestir descrita, que deriva del castellà almilla, ens és completament estranya als valencians.
És un contrasentit que la llengua estàndard ens incite a emprar un castellanisme en substitució d'una paraula autòctona que hem conservat durant segles.
Es diu que algú té ulls de trau de jupetí quan els té molt xicotets i poc oberts.
Recordem que en els jupetins antics s'acostumava a col·locar-hi unes mançanetes molt menudes i, per consegüent, els traus eren també molt menuts.
Quan algú es pren molt a pit algun afer sense massa importància, se li diu: No et sufoques jupetí, que et cauran tots els botons.
Expressió que justament apareix al llibre Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002), d'Encarna Sant-Celoni i Verger:
Segons pareix, les poques vegades que m'he adormit no he parat de queixar-me i de pegar voltes, i era en eixos moments, exactament, quan ell es desvetlava...
Deixa-ho córrer i pren-t'ho rient, que, d'on no n'hi ha, no se'n pot traure...
Siga com siga, el cas és que s'ha desmillorat molt en cosa d'una trentena de dies; com si el malalt fóra ell i no jo...
No et sufoques, jupetí, que et cauran tots els botons...
A cada vegada que faig una herborització a cim de...
A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aq...
A Elna diem: «ésser gras com un teixó» o bé �...
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt i... |
El seu besavi va governar el país, i també la seva àvia i el seu pare.
Rahul Gandhi voldria continuar amb el llegat dels seus avantpassats i esdevenir el nou primer ministre de l'Índia.
Però els indis no l'estimen a ell sinó a la seva germana Priyanka.
De fet, tal com es pronosticava, el seu partit, el Congrés Nacional, ha quedat lluny de guanyar les eleccions.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Rahul Gandhi tenia 14 anys quan dos guardaespatlles van assassinar a trets la seva àvia.
No tenia ni 21 anys quan una bomba va matar el seu pare.
Ara en té 48 i fa exactament el mateix que feia el seu pare quan va morir: campanya electoral.
L'helicòpter aterra a la pista de terra batuda.
Es forma un núvol de pols, exploten dues bombes de fum i baixa del vehicle –vestit com sempre amb kurta blanca i pantalons blancs– el candidat Rahul Gandhi.
Els oients s'enfilen a les cadires de plàstic.
Fan onejar banderes i criden el seu nom.
A la vora de la tarima voleien els cartells dels seus parents: Sonia –la mare–, Priyanka –la germana– i d'ell mateix, Rahul, el fill.
Durant anys els Gandhi van fer-se pregar per tornar a la política.
Temps enrere la família havia tingut tres primers ministres, i dos Gandhi van morir en atemptats.
La seva història és la d'una família a la qual la política li va donar poder i al final li va arrabassar moltes coses.
Va "lluitar com una tigressa" perquè el seu marit no entrés en política, va escriure una vegada Sonia Gandhi.
I, tanmateix, tots tornen a participar-hi.
Rahul, saludant gent a l'estat de Haryana, al nord de l'Índia.
Priyanka, travessant el Ganges amb barca.
Què empeny una persona –després de tot l' odi i la violència – a retornar a la política?
Al darrere s'hi amaga fam de poder o masoquisme?
O això simplement és normal en un país on tot és cosa de família, fins i tot governar?
A l'Índia s'han celebrat les eleccions democràtiques més grans del món: prop de 900 milions de persones estaven cridades a escollir un nou parlament, durant més de cinc setmanes, amb un cost de fins a 9.000 milions d'euros.
Al voltant de 8.000 candidats es disputaven 543 escons a la cambra baixa.
És com si els ciutadans de la UE, els EUA i Sud-àfrica acudissin a les urnes alhora per decidir el futur del seu país.
El primer ministre, Narendra Modi, tindrà una segona oportunitat.
És un home de 68 anys, orgullós nacionalista hindú, amb una gran voluntat de poder.
Un home que es presenta davant els indis com un "guardià", com l'última instància enmig de polítics avariciosos, terroristes islàmics i l'Estat.
Rahul Gandhi volia ressuscitar l'antic Partit del Congrés, amb una gran tradició que es remunta al segle XIX i a la lluita per l'alliberament.
El 2014 els electors el van castigar amb el pitjor resultat de la història després de molts i molts escàndols de corrupció.
I enguany no ha millorat gaire.
Gandhi, el president del partit, declarava que aquestes eleccions eren una votació sobre la democràcia.
Culpava Modi i el BJP d'haver fet caure el país en l'autocràcia.
I els adversaris de Gandhi objectaven, amb força raó, que una de les millors proves que a l' Índia la democràcia funciona és que Rahul Gandhi encara no és primer ministre.
Des de fa quatre generacions –ara ja amb interrupcions–, la família Nehru-Gandhi mou els fils de la democràcia més gran del planeta.
Els seus membres van portar l'Índia a la independència, però també en part a l'autocràcia.
Van portar el socialisme al país i al final també una mica de capitalisme.
Rahul Gandhi és el sisè de la dinastia Nehru-Gandhi que presideix el Partit del Congrés, comptant el seu besavi, el fundador del país, Jawaharlal Nehru.
Tot i compartir cognom, la família no està emparentada amb l'heroi nacional Mahatma Gandhi.
Tothom veia com una cosa òbvia que la vida de Rahul el portaria a ell i la seva germana a la política i que un dels dos encapçalaria el govern algun dia.
És l'últim diumenge de març i som a l'estat de Karnataka, al sud del país.
La campanya electoral acaba de començar.
Rahul Gandhi parla sobre la seva gran promesa: una renda bàsica universal.
En un futur, els pobres rebran aproximadament 920 euros anuals.
Això és revolucionari, diuen els seus simpatitzants.
Els primers oients s'han assegut amb les cames plegades.
El sol ha torrat la gent, que abandonen el lloc en grans grups.
A la sortida hi ha una dona esperant que ven arròs inflat amb molt de masala.
Que què en pensa, de Rahul Gandhi?
"Si hi hagués hagut un acte de Modi ", diu la dona, "hauria estat ple de gom a gom".
Si bé és cert el que diuen els seus defensors al partit sobre Gandhi, que ara ofereix un millor aspecte, que és més mordaç i té més confiança que quan va debutar fa quinze anys, també cal dir que competeix contra Modi, un dels oradors de més talent que hi ha hagut mai a l'Índia.
Dues setmanes després de Gandhi, Modi fa un acte prop d'allà.
Davant seu s'apinyen les masses, i el primer ministre brama: "Qui ha ensenyat al Pakistan a tenir por?".
Rahul és intel·ligent, afectuós i culte, diuen els seus amics.
Té un tarannà més aviat tranquil, i no sol posar-se en primer pla.
Li agraden els esports de combat, té certificat de pilot i va molt a córrer.
Ho pensa seriosament, quan diu que vol ajudar els pobres.
Però Rahul Gandhi és conegut sobretot pel que no és.
Li falta una voluntat incontenible de progressar, d'anar cap amunt, probablement perquè sempre ha estat a dalt de tot.
I, com es planyen molts, no és la seva germana.
No és cap secret que molts indis s'haurien estimat més votar-la a ella: P riyanka Gandhi, de 47 anys.
A parer de molta gent, es va ficar en política el Gandhi equivocat, aquest papu, com els seus adversaris l'han batejat maliciosament, el diminutiu de nen petit.
Allà on fa actes hi acudeix la gent com mai no ho farien per al seu germà.
Li acaricien les galtes i li estrenyen la mà.
Ja han passat els primers dies de votació.
Rahul va passar per aquí no fa gaire, diu un.
Una setmana més tard, afegeix l'home, Priyanka també va estar de pas per aquí, va baixar del vehicle i va donar la mà a tothom.
No hi ha cap motiu per suposar que Priyanka Gandhi hi entén més en programes d'ajuda social o en reformes econòmiques que el seu germà.
Només es cuida de la campanya electoral a l'est de l'important estat d' Uttar Pradesh.
Des que es va casar també té un altre cognom.
Però això no li interessa pràcticament a ningú.
Ella té coses que no es poden aprendre: carisma, facilitat, sagacitat.
Parla hindi més bé que el seu germà, que se sent més còmode fent discursos en anglès perquè és la llengua que els Gandhi, com moltes famílies de classe alta, parlaven a casa.
Hi ha molts motius per a l'èxit de les dinasties a l' Índia.
Siguin els Yadav a Uttar Pradesh, els Abdullah a Jammu i Caixmir o els Patnaki a Odisha, el poder es troba des de sempre en mans de fills, filles, cosins i vídues.
I cada cop més en mans de les estrelles de Bollywood i del criquet.
Això té molt a veure amb el nepotisme, però també amb la facilitat de reconeixement.
En un país amb centenars de milions d'electors i 23 llengües no és fàcil ni barat fer conegut un candidat.
Modi és considerat l'home fort.
Priyanka Gandhi és una dona i, per tant, potencialment una segona Indira Gandhi.
Especialment si porta els cabells com la llegendària àvia de la família i els mateixos saris.
" Rahul hauria sigut un bon professor als EUA", diu una persona que ha treballat amb ell.
Ell afronta els problemes intel·lectualment, però no té carisma; convèncer la gent d'una solució és més apreciat a Occident que a l'Índia rural.
A l' Índia es diu que el motiu real pel qual la seva germana no era candidata és el seu marit.
Pel que sembla, l'home està involucrat en negocis immobiliaris tèrbols, cosa que ell nega.
De fet, però, ella sempre havia dit que es volia dedicar als seus fills.
Ara que són grans vol fer costat al seu germà.
Confiava que ell era l'opció adequada.
La mort d' Indira Gandhi el 1984 a mans dels seus guardaespatlles la va convertir en una heroïna.
I va convertir els dos germans en millors amics.
El dia de l'atemptat va ser l'últim que van anar a l'escola.
A partir d'aleshores els van instruir a casa, i l'únic lloc on podien anar sense protecció era el jardí.
Va ser una vida en una gàbia d'or: on entraven i sortien caps d'Estat, però mai ningú de la seva edat.
Els dos germans es van convertir en companys de classe, companys de joc i amics íntims.
Un lligam que s'ha mantingut fins a dia d'avui.
A la universitat Priyanka Gandhi va estudiar Psicologia i Budismologia.
Es va casar i va tenir dos fills.
El seu germà se'n va anar a l'estranger i s'hi va estar més d'una dècada.
Va estudiar a Cambridge i un any a Harvard, de vegades amb un nom fals i amb una barba densa.
Quan parla sobre com anava en tren sense escorta a l'estranger i com va fer-se amic de la gent sense abaixar el cap en senyal de respecte, sempre fa la impressió que va ser una etapa maca.
No són pocs els indis que volen que al Partit del Congrés finalment el talent compti més que l'ascendència.
De què pot fer gala el besnet d'un heroi nacional a part del seu cognom, pregunten molts.
Durant l'última legislatura no va fer ni una sola pregunta al parlament.
Si vol convertir l'Índia en un lloc més just, per què no comença pel seu partit?
La xerrameca sobre la dinastia no són més que bajanades, diu Sam Pitroda, un antic amic i assessor de Rajiv Gandhi, pare de Rahul.
Actualment, l'assessora el fill. "
Rahul va ser escollit candidat perquè és el millor.
I quan això ja no es compleixi, el partit el farà fora".
Tots dos es van veure per primera vegada als anys vuitanta.
A la sala hi havia el primer ministre, el secretari general del PCUS, Mikhaïl Gorbatxov, i l'adolescent Rahul, que només escoltava una mica mentre parlaven aquells homes poderosos.
Rahul Gandhi va explicar una vegada a Pitroda com la seva àvia li demanava que portés documents.
Quan ningú mirava, ell els llegia.
A vegades l'àvia se l'emportava a viatges d'Estat.
"Qui creix en un ambient així, no se n'escapa", diu Pitroda.
"Una persona així sent un compromís envers el seu país".
En opinió seva, dos Gandhi van donar la vida pel país, i la missió de la següent generació és protegir el seu llegat.
"Si no, com vols presentar-te algun dia davant el teu difunt pare?".
Rahul Gandhi també s'ha expressat en aquest sentit.
Després de la mort del pare, les cendres es van carregar en un tren en direcció al Ganges, el riu sagrat.
Des del vagó, va veure "una gran multitud que corria al costat del tren, torbada i afectada".
Aquell dia va decidir que seria polític.
"Quina elecció li quedava, doncs?", pregunta un amic íntim de la família des de la infantesa. "
Però els Gandhi són una força cohesionadora que es preocupa perquè no es desballesti tot".
Amb aquest argument, als anys noranta fins i tot van fer sortir de la clausura Sonia Gandhi, vídua de l'assassinat Rajiv Gandhi, que encara estava de dol: si tu no ho fas, aleshores s'ensorrarà tot allò pel qual el teu home havia lluitat.
Durant molt de temps van tenir raó amb aquest argument.
Sonia Gandhi va néixer a Itàlia i hi va viure fins a la joventut.
Va ser educada en el catolicisme.
Però al final els indis van agafar afecte a la "Madam".
Amb ella el 2004 el Partit del Congré s va guanyar sorprenentment el partit favorit, el BJP, i va formar una coalició de govern.
Però els germans Rahul i Priyanka tenen el seu mateix encant?
El que s'està perfilant és que l'Índia ja no és el país que era abans.
L'origen encara ajuda a arribar lluny, però no automàticament a anar cap amunt.
Ha sorgit un nou tipus de polític que no té lligams familiars i que, per tant, no es considera corrupte.
No va estudiar a l'estranger i encarna l'experiència per la qual han de passar molts indis: a la vida, per aconseguir qualsevol cosa s'ha de lluitar.
Ja no n'hi ha prou amb ser un Gandhi, però tampoc no fa nosa.
Abril, Amethi, Uttar Pradesh, la circumscripció de Rahul Gandhi.
Finalment, es veu el cotxe arribant.
Sobre la coberta hi ha Priyanka i Rahul Gandhi.
Priyanka ha vingut acompanyada del seu fill i la seva filla.
Quan l'Índia va a les urnes, les possibilitats són moltes.
D'improbable, però, només hi ha una cosa: que la història dels Gandhi s'acabi aquí.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros |
La clau de l'èxit en els estudis recau en la planificació i l'estratègia.
En això coincideixen tots els experts consultats.
I això serveix tant per a alumnes de Batxillerat com per a universitaris i fins i tot opositors.
Amb els exàmens a sobre pot ser que per a alguns ja sigui tard però sempre hi ha tècniques i trucs que ajuden a superar les proves.
Si prepares la selectivitat. segueix llegint!
El primer és triar bé on estudiar.
La coach d'estudis Rosa Martín recomanen una habitació ben ventilada, amb llum natural i artificial i amb tot el necessari per estudiar sobre de la taula, ni més ni menys, per evitar distraccions.
I millor a casa que a la biblioteca per regla general.
També aconsellen aprendre exercicis de relaxació a través de la respiració diafragmàtica que són de gran ajuda tant en moments d'aclaparament pel temari acumulat com si durant l'examen la ment es queda en blanc.
Tenir una rutina d'horaris i descansar i estirar-se cada dues hores, que és el temps màxim de concentració, també ajuda.
Arribat el moment de seure a estudiar per les proves de la selectivitat el millor és planificar per assignatura la quantitat de matèria que toca cada dia i anar veient si es compleix o no al mateix temps que es realitzen autoavaluacions, indica el catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat d'Alacant (UA) Juan Luis Castejón.
Igual que Martín opina que la tècnica que millor funciona és fer primer una lectura ràpida del tema per fer-se una idea general del contingut.
En una segona lectura és quan s'han d'extreure les idees principals, subratllar i anotar al costat de cada paràgraf la seva essència, coincideixen tots dos experts.
La coach pensa que les anotacions no han de superar les dues paraules.
«E n acabar el tema tornem a llegir aquestes paraules per centrar l'atenció i treure la palla», indica Martín.
D'aquesta manera «tenim ja un esquema amb les nostres paraules i això és el que hem de memoritzar perquè així serà molt més fàcil desenvolupar després la matèria amb coherència i sense saltar-nos res important», afegeix.
Per a Castejón és útil llegir dues definicions diferents del mateix concepte i crear una altra amb les teves paraules per assimilar-ho millor.
Martín veu fonamental «conèixer quin és el nostre millor canal d'aprenentatge perquè tots tenim un».
«Pensa en com recordes les coses de la teva vida, si les veus, si recordes les paraules o del que estaves fent en aquell moment».
Així, hi ha tres canals: visual, auditiu o kinestèsic.
Als «visuals» els va molt bé fer mapes conceptuals o introduir dibuixos en els esquemes; als «auditius» llegir el tema en veu alta i fins i tot gravar-ho i escoltar-lo.
A tots dos els poden ajudar els vídeos explicatius que circulen per internet.
Als kinestèsics els hi funciona millor si associen el que aprenen a sensacions o moviments.
Els diagrames comparatius o de barres serveixen per a tothom.
Un consell important per als que són molt sensibles als estímuls exteriors és estudiar amb música, això sí no molt alta i si és clàssica o chill out s'assimilen millor ls conceptes.
I finalment, però no menys important, el repàs.
«Cal traçar un pla per no oblidar el que s'ha après al cap d'una setmana», assenyala la coach.
L'ideal, diu, és deixar un dia a la setmana per repassar els temes.
Durant la primera setmana es pot dedicar una hora per tema ja que no hi haurà molts acumulats; la segona caldria baixar a mitja hora per tema i la tercera a deu o quinze minuts.
«Així ho tindrà fresc a l'hora de l'examen», conclou la pedagoga. |
L'objectiu principal de la Diputació de Tarragona és el de servir la ciutadania de les nostres comarques, per això treballem per donar resposta a les necessitats i inquietuds que rebem des dels nostres ajuntaments, la nostra primera referència d'actuació.
L'Alt Camp és una comarca prelitoral.
Limita al nord amb un cordó muntanyenc que uneix dos grans massissos: la serralada de Prades i el bloc del Gaià.
A la comarca del Baix Camp es troba la marca Muntanyes de la Costa Daurada, un amfiteatre natural que rodeja bona part d'aquesta costa dibuixant un bell paisatge muntanyós, un autèntic paradís per
La comarca del Baix Ebre, situada a l'extrem meridional de Catalunya, configura, juntament amb la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Montsià, una regió natural al voltant del riu Ebre coneguda com a Terre
El Baix Penedès és una de les quatre comarques més petites de Catalunya i alhora una de les més actives i dinàmiques.
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord de la província de Tarragona.
El Montsià, la comarca més meridional de Catalunya, comprèn part del Delta i del riu Ebre, del massís del Port, de la plana Litoral, de les serres de Montsià i de Godall, i del pla de la Galera.
El Priorat se situa al bell mig de la serralada Prelitoral a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, i limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la
La Ribera d'Ebre és una de les comarques de les Terres de l'Ebre que s'estén a banda i banda del riu Ebre al llarg de 40 km entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.
El Tarragonès està situat en el curs inferior dels rius Francolí i Gaià.
La Terra Alta és coneguda per la qualitat dels seus productes agroalimentaris, especialment els vins i olis emparats sota denominació d'origen.
Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni 100 - 43003 - Tarragona - telf. |
L' Associació Nacional de l'Arma d'Espanya (Anarma), el 'lobby' armamentístic patri, ha rebut de bon grat la defensa del líder de Vox, Santiago Abascal, del dret a tenir armes a casa i el seu ús en defensa pròpia.
Aquest grup, una mena d' Associació Nacional del Rifle (NRA) nord-americana a petita escala, es vanta dels seus contactes amb el partit ultradretà i ha adoptat una posició molt activa per influir en la legislació d'armes comunitària i nacional.
En concret, aquest 'lobby' va mirar d'impedir que la Comissió Europea restringís l'ús d'armes i, després de la directiva d'abril del 2017, ha redoblat els seus esforços per pressionar els partits de cara a la transposició nacional.
Per això, Anarma ha intensificat la seva activitat i presumeix de contactes amb Vox.
Després de les paraules d'Abascal a 'Armas.es', aquesta organització no ha dubtat a treure pit a les xarxes socials, qualificant la novetat de "BOMBA MEDIÀTICA".
Segons la seva opinió, la situació de les armes a Espanya canvia "radicalment" amb les paraules d'Abascal, ja que "recolza i defensa la Doctrina del Castillo".
Heretada del Regne Unit, aquesta idea explota la cultura de la por i aposta per la llei de la defensa pròpia, consagrant el dret a l'ús d'armes per defensar-se.
El 2005, el governador de Florida, Jeff Bush, la va tornar a popularitzar amb la 'Stand your ground act', al fer legal per als residents d'aquest territori dels EUA "respondre amb força la força, incloent-hi la força letal", a les amenaces.
L'associació proarmes "fa mesos que es reuneix amb diferents partits polítics [...] i empeny per canvis en les polítiques d'armes del nostre país", admet, abans de vantar-se que Abascal "parla sense complexos del dret a l'autodefensa" i de qualificar aquesta declaració com un "abans i un després".
Al mur de Facebook d'aquesta organització apareixen càrrecs d'Anarma fotografiats amb polítics de Vox (també han sigut rebuts per Ciutadans) com ara Javier Ortega Smith i Iván Espinosa de los Monteros.
Malgrat aquests esforços, el Govern central limitarà la reforma del reglament d'armes de foc al que exigeix la normativa europea, que va reforçar el control en l'adquisició i tinença.
Així, l'Executiu no incorporarà altres canvis, la qual cosa ha generat malestar entre les organitzacions armamentístiques, de caça i de federacions afectades.
Malgrat els intents d'Anarma, encara queda a anys llum de l'Associació Nacional del Rifle, un grup tan potent als EUA que va arribar a donar 30 milions de dòlars a la campanya de l'actual president, Donald Trump.
Tot i que ara s'han distanciat, el mateix mandatari va arribar a prometre'ls que tindrien "un amic a la Casa Blanca".
Espanya té autoritzades gairebé tres milions d'armes, de les quals 8.459 són curtes del tipus B, les qualificades com d''autodefensa' particular i a les quals s'ha referit Abascal.
La Guàrdia Civil, amb competències exclusives en matèria d'armes, gestiona gairebé 1.700.000 llicències i més de 2.900.000 armes (existeixen llicències per a més d'un arma), segons les dades que es van facilitar el 7 de febrer en la inauguració de les noves dependències de la Intervenció d'Armes i Explosius de Madrid capital.
En la seva web, l'Institut Armat explica que l'expedició d'aquest tipus d'armes curtes té un "caràcter restrictiu" i que es limita als "supòsits d'especial risc".
"La raó de defensa de persones o béns, per si sola, no justifica la concessió de la llicència B", adverteix.
És el director general de la Guàrdia Civil el que autoritza aquest tipus d'armes.
En una resposta parlamentària per escrit a una pregunta del senador Carles Mulet (Compromís), a la qual ha tingut accés Europa Press, el Govern de Pedro Sánchez va assegurar el 14 de desembre que el 2018 hi havia en vigor a tot el territori nacional 8.459 llicències d'armes curtes del tipus B, és a dir, llicències perquè particulars disposin de pistoles o revòlvers.
Aquí no s'inclouen les armes reglamentàries dels agents de les Forces de Seguretat o de l'Exèrcit, ni tampoc les de caça o ús esportiu, siguin de foc o no.
Fonts de l'Institut Armat consultades per Europa Press han assegurat que l'última dada de la qual disposen sobre les llicències de tipus B és la del 2017, que es va donar llum verda per a 8.048 armes curtes.
En la seva resposta per escrit, el Govern xifra en 7.847 les llicències d'aquell any.
També hi va haver 275 llicències denegades.
Al contrari del que passa en altres països on l'ús d'armes en defensa pròpia està permès, com ara als Estats Units, a Espanya aquest ús està restringit amb prèvia autorització i justificació del seu ús.
La llei obliga a protegir les armes de foc en un lloc segur i a comunicar immediatament el seu extraviament o robatori. |
És l'únic municipi pròxim al polígon petroquímic nord que mesura la quantitat de compostos orgànics volàtils que afecten la salut
Imatge del complex del polígon petroquímic nord de Tarragona
El municipi del Morell (Tarragonès) ha enllestit un nou estudi (el quart) sobre la qualitat de l'aire, encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Just aquest dimarts es desmunten els equips de control instal·lats en una casa particular i al magatzem de la brigada municipal.
Per primer cop s'ha incorporat un sensor per mesurar els episodis o incidències puntuals que es donen al polígon petroquímic nord.
El Morell és l'únic municipi que continua mesurant la quantitat de compostos orgànics volàtils que afecten la salut, com el butadiè, del qual se'n va detectar elevada concentració d'aquest contaminant cancerigen en el primer estudi, que es remunta al 2013, i que va encendre les alarmes.
Des d'aleshores el nivell s'ha reduït, si bé des del Morell es continua reclamant un estudi global de la contaminació al territori encapçalat per l'alcalde de Tarragona.
L'alcalde del Morell, Pere Guinovart, lamenta els pocs resultats de la Taula de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona i discrepa dels estudis alternatius i de les discrepàncies internes entre administracions, universitats i indústries.
"Si hi hagués voluntat política i deixéssim a part els lobbys de pressió, hi ha diners per fer un estudi del nord i del sud", ha afirmat.
El Morell, preocupat per la qualitat de l'aire, segueix fent aquests estudis sobre els compostos orgànics volàtils (una família de fins a 300 compostos, si bé només es quantifiquen els que tenen impacte sobre la salut, que en representen uns 80), un ampli ventall que no s'analitza a les casetes de recollides de dades de la Generalitat distribuïdes pel territori, més enllà del benzè, ja que bàsicament es busquen els contaminants primaris.
Un dels topalls amb els quals es troben els experts del Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC és la inexistència de paràmetres de referència a l'Estat sobre aquests compostos que permetin per comparatives.
En aquest darrer estudi s'ha afegit un equip amb un sensor que s'activa automàticament quan hi ha episodis, a part de l'equip de captació de 24 hores.
S'espera obtenir resultats en qüestió de dies.
Del primer estudi, en el qual hi estaven adherits quatre municipis amb un pressupost de 90.000 euros, el Morell s'ha quedat sol en aquest estudi sobre la contaminació de l'aire.
"Són portes giratòries i s'han tallat ales a municipis, nosaltres, amb cinc milions d'euros de pressupost municipal, si no analitzem l'aire seríem a les beceroles", conclou Guinovart.
Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat
creieu que el resultat sera el veritable...o algu o alguna entitat intentara que no siguin reals....¿
despres de tants anys fan el estudi....no entenc res
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer |
Tot seguit pots veure el més destacat prop de Camposolillo (León).
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Camposolillo per organitzar la teva escapada rural. |
L'escriptor i filòsof empordanès Josep Subirós Puig va morir ahir als 69 anys a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Nascut el 1947 a Figueres, Subirós era llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (UB) i durant el franquisme es va involucrar en les Plataformes Anticapitalistes i l'Organització d'Esquerra Comunista.
Al llarg d'una dècada -entre 1973 i 1983- va exercir de professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a banda de membre del Col·legi de Filosofia i director de les revistes culturals i polítiques Transición i El Viejo Topo.
També va ser coordinador de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i assessor de l'alcalde Pasqual Maragall fins al 1997.
Un any abans, el 1996, Josep Subirós va guanyar el Premi Josep Pla per la seva novel·la Cita a Tombuctú.
El mateix abril del 1996 Subirós va ser el pregoner a les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, on va assegurar que tenia "al·lèrgia incurable a les fronteres".
"Anem en compte a aixecar fronteres, menys evidents però per això més insidioses, més difícils de burlar: les fronteres mentals i culturals que ens fan menysprear allò que no és nostre, allò que és diferent, allò que no coneixem", va demanar als assistents.
"Jo intento jutjar les persones no per la seva partida de naixement, ni per la seva nacionalitat, ni pel seu color de pell, ni per la seva llengua; sinó pel que fan, pel que diuen, per allò pel que lluiten i per allò que estimen", va reblar l'assagista i filòsof.
A partir del 1998 Subirós es va concentrar en la seva tasca com a escriptor, comissari d'exposicions i organitzador de projectes culturals.
Entre la seva producció literària destaquen altres títols, com els assaigs L'esquerra i la qüestió nacional i altres paradoxes (1992) i Ser immigrant a Catalunya.
El testimoni de vint-i-dos protagonistes (2010), la novel·la Ara sé que és ella (2006) o el llibre de viatges La rosa del desert (1993).
Alguns dels seus llibres han estat traduïts al castellà, a l'italià, a l'anglès i a l'alemany.
La família de Subirós va ser l'encarregada d'anunciar el seu traspàs després de "temps difícils i a vegades plens de ràbia" contra la malaltia i les seves conseqüències.
"Entre la llum i les oliveres de Torroella de Montgrí hem passat matins, tardes i nits rememorant i celebrant la vida meravellosa que hem tingut la sort de compartir", van afirmar Lali, Carlota i Pau Subirós.
La vetlla al tanatori de Torroella s'obrirà avui dissabte, de 2/4 de 10 fins a les 12 hores, i es finalitzarà amb "un petit passeig per entre les oliveres que tant li agradaven".
La família va avançar també que organitzarà properament un acte de comiat a Barcelona. |
Imatge sencera d'un ciri amb un llaç groc, denunciat públicament per un seguit de veïns de Coma-ruga.
Un grup de feligresos de la parròquia Sant Ramon Nonat de Coma-ruga, al terme municipal del Vendrell, han reclamat al mossèn que retiri un llaç groc col•locat a un ciri de l'altar.
A través d'un missatge difós per les xarxes socials, apunten que "són molts" els catalans "no separatistes" que acuden a les pregàries d'aquesta església i recorden que molts provenen de diferents punts de l'estat espanyol sense entendre el català.
"I mai ens hem queixat", afegeixen, tot acusant el capellà d'haver "profanat" l'església per haver posat el llaç groc.
"Ha creuat vostè tots les línies vermelles.
Retiri'l si vol seguir comptant amb nosaltres", etziben els feligresos, mentre insten altres ciutadans molestos a formalitzar una queixa a l'Arquebisbat de Tarragona.
Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Una nau industrial prop de la Torre de l'Aigua va patir un incendi aquest dimarts al matí.
No hi va haver ferits però davant la quantitat de fum, es va desallotjar la nau durant 24 hores.
Segons informa la Policia Municipal, el foc va començar cap a un quart d'onze del matí al carrer de Francesc Izard, entre la Torre de l'Aigua i la Gran Via.
Una dotació de Bombers i una unitat de la Policia Municipal es van desplaçar al llocs dels fets.
Després de sufocar l'incendi, no va caldre atendre cap persona per cremades ni per inhalació de fum.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. |
La residència d'estudiants disposa de quatre tipologies d'apartaments:
Tots els apartaments disposen de sistema de climatització elèctric fred-calor, connexió a la xarxa de Internet de la UPC per cable i per WIFI, TV, cuina equipada i mobiliari. |
El magistrat titular del Jutjat d'Instrucció número 42 de Madrid, Juan José Escalonilla, ha decidit continuar les diligències prèvies contra els tres agents de Policia Municipal acusats d'amenaçar a un delegat de CCOO, Comissions Obreres, en un xat de whatsapp, després de prendre'ls declaració aquest dilluns durant unes tres hores.
Segons han explicat fonts jurídiques a Europa Press, el magistrat considera que existeixen indicis de la suposada comissió d'un delicte d'odi i un altre d'injúries, no d'un d'amenaces, com reclamava el delegat sindical.
No obstant això, Escalonilla entén que "no es donen les condicions" per acordar la mesura cautelar d'ordre de protecció sol·licitada pel delegat de CCOO.
Les mateixes fonts han confirmat que es va acceptar que l'Ajuntament de Madrid es personés, no així el sindicat.
D'altra banda, sí s'ha admès, a títol personal, la dels periodistes Antonio García Ferreras i Ana Pastor, pels comentaris abocats en el xat contra ells. |
El Kirolbet Baskonia va caure derrotat a la pista del MoraBanc Andorra (93-73) i va perdre el lideratge de la lliga Endesa.
Els bascos van pagar l'esforç del partit d'Eurolliga que van perdre divendres a casa contra el Fenerbahçe i van ser derrotats per l'equip d'un vitorià, Ibon Navarro, un MoraBanc que ha viscut la millor setmana de la temporada, amb triomf a la pista del Reial Madrid set dies abans, davant del Galatasaray a l'Eurocup i ahir contra el conjunt de Pedro Martínez.
Els andorrans van manar en tot moment i van crear un forat al descans, al qual van marxar amb deu punts d'avantatge (46-36).
El Baskonia es va arribar a acostar a deu punts (66-56), però el seu desencert en el tir i les actuacions de Diagne i Ennis van decidir.
Albicy, amb 19 punts, va ser el màxim anotador del duel.
Els altres dos grans de la lliga, el Barça i el Madrid, van solucionar amb èxit els seus partits.
Els blaugrana recuperen el lideratge per cinc punts, ja que tenen un +107 en la diferència de punts pel +102 dels blancs.
I es va notar en un final de partit contra l'UCAM Múrcia (105-73) en què van buscar el màxim avantatge possible.
El parcial de 37-12 en aquests minuts així ho demostra.
Blazic, amb 18 punts, va ser el màxim anotador local.
El Madrid, per la seva banda, va trencar el partit a Fuenlabrada (80-95) al tercer quart, de la mà d'un inspirat Llull, autor de 17 punts.
Com que el seu partit va acabar abans que el del Barça, els blaugrana van poder jugar amb la diferència per situar-se líders.
Pel que fa als altres dos partits, bon triomf del Tecnyconta Saragossa per 91-85 contra el Movistar Estudiantes, que deixa els aragonesos al grup de 4 victòries.
Okoye, amb 19 punts, va ser el millor del seu equip.
Al matí, l' Unicaja va fer bo el pronòstic i es va imposar al Cafés Candelas Breogán, nou cuer de la competició, per 78-72, amb 24 punts i 35 de valoració de Jaime Fernández, jugador més valuós de la jornada.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Feu les mandonguilles amb la carn, la molla de pa, l'ou, l'all, el julivert, sal i pebre.
Feu un sofregit amb la ceba i els tomàquets, afegiu-hi la sípia, doneu-hi unes voltes, mulleu-ho amb aigua i deixeu-ho coure uns minuts.
Afegiu-hi les mandonguilles, la picada i els pèsols.
Proveu-ho de sal i deixeu-ho coure lentament fins que estigui cuit.
A vegades a la massa de les mandonguilles s'hi afegeix un polsim de canyella.
S'hi pot posar brou en lloc d'aigua.
Podeu afegir a la salsa una mica de melsa de la sèpia diluïda amb el suc de la cocció.
Es poden acompanyar de carxofes, patates, mongetes o arròs.
Es pot fer amb calamars en comptes de sípia. |
Jo també vaig trobar fora de lloc l'escena de les patadetes a l'aigua per part dels alcaldables barcelonins, una innecessària frivolitat quan precisament un dels que hauria de participar a la foto no ho podia fer perquè és a la presó amb la necessària connivència de tres partits que sí que hi participaven.
Fa fins i tot estrany que la cap de llista de la CUP s'avingués a aquella comèdia, ideada per cert pel diari del señor conde.
En realitat fa molts anys que critico aquesta pràctica periodística, que allunya més que apropa el ciutadà de la política.
Com que del que es tracta, pel que sembla, és de mullar-se, jo també ho faig formulant una porra-desig sobre els resultats que, a partir de les vuit, ens oferiran les cadenes televisives en aquell festival de coloraines, formatgets i hemicicles virtuals amenitzats amb una banda sonora de tons dramàtics quan no irritants.
Són sis desitjos-possibilitats raonables.
A veure què puc celebrar demà i què no. |
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
La Setmana del Llibre en català celebra la seva 36a edició instal·lant-se un any més a l'Avinguda de la Catedral per oferir la oferta més gran de llibres en català de la història.
Del 7 al 16 de setembre la fira acollirà més expositors que mai, i afavorirà el contacte directe, la relació entre llibreters, editors i lectors, que podran trobar totes les novetats, però també llibres de fons, les col·leccions de cada segell.
I, com sempre, amb una àmplia proposta d'activitats de tot tipus per a nens i adults que inclouen presentacions, recitals, itineraris literaris i xerrades que també contribueixen a estimular i a promoure la lectura en català. |
La Patum 2018 ja és aquí i als patumaires de soca-rel els costa horrors fer passar la setmana i arribar a dimecres.
Per aquest motiu, presentem una selecció de 10 vídeos per ajudar a fer més amena l'espera.
Els passacarrers, la Patum de lluïment, la Patum infantil i la festa completa a la plaça, aquí tens una tria de diferents moments màgics de la gran festa berguedana.
Dimecres de Patum és un dia sempre especial.
Quan els instruments comencen a sonar a la plaça de Sant Pere, els berguedans saben que la festa ja ha començat i es poden veure imatges com aquesta sensacional Marxa del Patumaire.
Els salts als bonics carrers del casc antic de Berga sempre són difícils degut a la gran afluència de púbic.
Tot i això, gaudir-los en primera persona és una experiència inoblidable.
Tot seguit, un vídeo d'un salt de gegants al carrer Pinsania.
Dijous al matí arriba la primera Patum de lluïment.
Tot i el cansament de la nit anterior, val la pena tornar a la plaça de Sant Pere per viure moments com aquests.
Un vídeo en 360o per viure un salt de nans al bell mig de la plaça.
La gran festa arriba al moment culminant dijous a la nit, quan comencen els quatre salts de la Patum completa.
Totes les comparses, més els dos salts de plens i els tirobols componen un acte que no et pots perdre.
Un instant màgic i molt esperat és, com no, el salt de l'àliga.
El dia dels més menuts és el divendres.
Al matí, de manera més reduïda, i a la tarda principalment, els nens agafen el protagonisme i celebren la seva pròpia festa, sempre molt bonica.
Tot seguit, un salt de Nans Nous de la Patum infantil.
Amb les forces recuperades, dissabte arriba el passacarrers més multitudinari.
Tot i que sempre és més curt que el de dimecres, l'arribada de gent d'arreu del país ens deixa imatges i moments espectaculars com el següent ball de gegants viscut des del cercle dels músics.
El passacarrers de dissabte acaba amb tirabols a la Plaça de Sant Pere.
Gegants i guites ballen al ritme de la música amb la gentada saltant i ballant.
El sol i la roba de carrer tornen a aparèixer diumenge al matí a la plaça de Sant Pere amb la Patum de Lluïment i moments únics, com per exemple el salt de maces amb música, sempre especial.
Els cinc dies de bogeria patumaire finalitzen diumenge amb una altra Patum completa a la plaça.
El final de la festa ja s'olora i els salts són més intensos que mai.
Al vídeo, un salt de Nans Vells.
La traca final, a banda dels tirabols a la plaça, són els dos salts de plens de diumenge, la màxima expressió de la Patum de Berga.
Aquí pots trobar un vídeo en 360o del salt de plens de diumenge a la nit. |
Ha recorregut tres sentències desfavorables que sumen set anys i mig de presó i ara la fiscalia li'n sol·licita dos i mig més
Lleida.-Un advocat de Lleida, Pere R. F., de 60 anys, s'asseurà dimecres que ve al banc dels acusats per quarta vegada.
El judici tindrà lloc a l'Audiència de Lleida i se l'acusa d'haver-se quedat, l'any 2008, 33.000 euros que un matrimoni li va donar perquè negociés amb el banc el dret d'usufructe de l'habitatge on vivien.
El matrimoni denuncia que no es va adonar fins al 2015 que el lletrat no havia fet cap gestió i que s'havia quedat els diners.
No és la primera vegada que uns clients denuncien aquest advocat, que ja ha estat condemnat tres vegades, en primera instància, a una suma de set anys i mig de presó per apropiar-se de 270.000 euros en total.
Totes tres sentències les ha recorregut a l'Audiència de Lleida i al Tribunal Suprem, respectivament.
Dimecres que ve, s'enfronta per aquesta quarta denúncia a una petició de la fiscalia de dos anys i mig de presó per un delicte d'apropiació indeguda així com dos anys d'inhabilitació i 10.800 euros de multa per un delicte de deslleialtat professional.
El ministeri públic també demana que l'advocat indemnitzi el matrimoni amb 33.000 euros.
L'Audiència de Lleida jutjarà el mateix advocat el pròxim 20 de juny acusat de quedar-se 33.000 euros d'un matrimoni de Lleida.
Segons la fiscalia, una entitat bancària va treure a subhasta l'any 2008 el dret d'usufructe de l'habitatge on vivia el matrimoni per 33.000 euros.
La parella va contractar els serveis del lletrat i li va donar un xec de 33.000 euros perquè negociés amb el banc.
Els denunciants diuen que quan preguntaven a l'advocat per com anaven les negociacions, el lletrat els donava llargues i deia que estava fent gestions amb el banc.
L'any 2015, el banc es va posar en contacte amb el matrimoni per oferir-los la venda de l'usufructe i llavors es van adonar que l'acusat no havia mantingut cap contacte amb el banc i que s'havia quedat el xec de 33.000 euros.El lletrat, condemnat tres vegadesEl Col·legi d'Advocats va inhabilitar aquest lletrat el juny de 2014 arran de diverses demandes de particulars contra ell.
I és que el lletrat té més causes judicials obertes en què està acusat de quedar-se diners de clients.
La primera sentència la va emetre el jutjat penal 2 de Lleida, que el va condemnar a tres anys de presó per quedar-se la indemnització d'una dona que el 2010 va guanyar el judici contra dues empreses a qui reclamava 44.000 euros.
Les altres dues sentències les va emetre l'Audiència de Lleida.
En la primera, va condemnar l'advocat a dos anys i mig de presó per apropiar-se de 101.000 euros d'indemnització a una família per la mort d'un fill de 24 anys en accident de trànsit l'any 2011 i, en la segona a dos anys de presó més per quedar-se l'any 2012 gairebé 125.000 euros de la indemnització a una família per la mort en accident laboral del pare.
Totes elles estan recorregudes i encara no són fermes.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Les 82 paperetes presentades contenien respostes correctes.
La guanyadora pot passar a recollir el llibre a la Biblioteca abans del 15 de setembre de 2017 durant l'horari d'obertura, de dilluns a divendres de 9h a 14h. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Esbossem un perspectiva dels mitjans de comunicació i propaganda de la dictadura franquista a la ciutat que, en un primer moment, s'embrancaren en les lluites pel poder dintre de les faccions del bàndol nacional i que després esdevindrien la veu monolítica del règim.
A la vigília de la Guerra Civil s'havia reduït l'oferta de la premsa local amb la desaparició del diari republicà El Poble, l'absorció del Diari de Sabadell per l'ultraconservador La Ciutat el gener de 1934 tot i mantenint la capçalera del primer.
Al gener del 1935 també desapareixia la conservadora Revista de Sabadell fundada el 1884 per Manuel Ribot i Serra.
Així doncs a l'esclatar la Guerra només hi havia un diari local.
Tanmateix el suport del Diari de Sabadell al Front d'Ordre a les eleccions de febrer de 1936 i les sospites respecte al seu recolzament als militars sollevats menaren a la seva incautació.
Durant la guerra l'únic mitjà de comunicació escrit fou el Full Oficial del Comitè del Front Popular, editat per l'Ajuntament.
A banda dels òrgans dels partits i sindicats republicans com Vertical de la Federació Local de Sindicats ( FLS ), Superación de la CNT o Impuls del POUM que va desapareixer arran dels Fets de Maig.
La victòria del general Franco suposà l'establiment d'un règim d'estricte control dels mitjans de comunicació que depenien de la Delegación Nacional de Prensa y Propaganda adscrita a la Secretaria General del Movimiento.
A Sabadell, entre el 23 de gener de 1939, data de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, fins a l'abril del mateix any no va haver cap mena de premsa local.
El 8 d'abril de 1939 apareixia Tribuna.
Es tractava d'un diari de titularitat privada, de la impremta Dalmau i Farré, que no comptava amb els preceptius permisos governatius.
Segons Martí Marín, es va aprofitar el moment de confusió inicial, quan encara no estaven constituïdes les autoritats civils de la província, i gràcies a la benevolència de l'alcalde Esteve Maria Relat, que ja ho havia estat a la dictadura de Primo de Rivera, de les forces militars d'ocupació i de la secció local de la Falange.
Tribuna aplegava al sectors de l' Acadèmica Catòlica i la Lliga que havien estat majoritaris de la dreta sabadellenca als anys de la Segona República.
El seu director Jaume Calvó, catòlic practicant i proper a la Lliga havia format part del consell de redacció de La Ciutat i del Diari de Sabadell.
El cap de redacció fou l'impressor Ramon Ribera Llovet que també havia estat en el consell de redacció del Diari de Sabadell.
La línea editorial de Tribuna estava en plena sintonia amb la propaganda feixista dels falangistes amb articles antidemòcrates, antisemites i anticatalanistes.
Tot i reivindicant la vella dreta local, això sí depurada de vel·leïtats catalanistes, i el seu paper a la Quinta Columna sabadellenca.
Malgrat això, Tribuna no agradava als sectors adscrits al falangisme i als excombatents que tornaven a la ciutat.
De fet, com apunten Andreu Castells i Martí Marín, aquests primers anys de la dictadura a la ciutat van estar marcats per les ferotges lluites pel poder entre les diferents faccions del bàndol nacional.
L'influent matrimoni ultradretà format per Domènec Codina i Jacinta Duran, coneguda com Cinta Rompa, que havia tingut un paper destacat a la dictadura de Primo de Rivera, aglutinaren als falangistes i excombatents per tal de precipitar la caiguda de Relat i el tancament de Tribuna que li donava suport.
La tensió va esclatar a la missa de Sant Fèlix, amb la presència del general García Escámez, que havia vingut de visita a Sabadell.
A la sortida de l'ofici religiós, Codina va insultar Relat que li va respondre colpejant-lo.
Aquest incident precipità la caiguda de Relat i la seva efímera substitució provisional pel carlí Ramon Albareda fins el 7 de desembre de 1940 que fou designat alcalde de la junta gestora l'advocat Joan Marí Corominas.
En aquest context de lluites intestines es presentà una denuncia contra Tribuna davant el governador civil Wenceslao González Oliveros, antic militant de la CEDA, qui la clausurà al mes de juliol quan portava 90 números publicats.
El 25 de novembre de 1939 apareixia una publicació més modesta, La vida de Sabadell, impulsada pels editors de Tribuna al temps que procuraven aconseguir l'autorització de la secció local de la Falange per tornar a treure Tribuna.
L'11 de gener de 1940 apareixia Tribuna.
A diferència de l'anterior Tribuna no sortia cada dia sinó dimarts, dijous i dissabte, amb un format més reduït, en part per les restriccions de paper.
El seu director fou Feliu Pous Burguès, funcionari municipal, que havia estat president local dels Sindicats Lliures, durant els anys del pistolerisme, i havia col·laborat amb la dictadura de Primo de Rivera.
Tanmateix aquesta publicació s'embrancà en les lluites internes pel poder ara sota el signe de la picabaralla entre Joan Ribalta Codorniu, cap local de la Falange per mèrits de guerra i l'alcalde Marí Corominas.
Els enfrontaments arribaren al punt que els partidaris de Marí enquitranaren la façana del domicili de Ribalta.
Una nova denúncia al Govern Civil motivà la clausura de la publicació el 2 de març de 1940 quan s'havien publicat 23 números.
Per esquivar la prohibició, el 5 de març de 1940 sortia una publicació amb el mateix format i periodicitat que Tribuna i que només es diferenciava d'aquesta per la seva capçalera: Boletín de Información Local de FET y de las JONS.
A parer de Marín, el nomenament de Correa Véglison, nou Governador Civil i alhora cap provincial del partit únic, va contribuir decisivament a normalitzar la situació a Sabadell.
A partir d'aleshores "cap publicació no seria mai més l'òrgan d'una fracció o d'un bàndol, sinó la veu oficial independentment que existissin divisions internes de fet".
Això es va veure reflectit en el Boletín que va deixar de ser emprat en les lluites intestines i esdevingué una "veu monolítica" del règim i va consolidar-se, multiplicant els seus col·laboradors.
Aquesta nova situació es va correspondre amb un nou equilibri intern dintre la direcció de la secció local de la Falange on hi participaren personalitats de totes les procedències de la dreta sabadellenca: exlligaires com Andreu Grau Molins, Joaquim Sallarès Llobet o Sala Vinyals; excombatents, liderats per Josep Maria Marcet, com Riba Domènech, Taulí Coll que també havien estat membres de la Lliga, i Dalmases Riera; catòlics com el futur alcalde Antoni Llonch Gambús i Sallarès Llobet.
Només quedaren exclosos els excombatents dissidents i personalitats com Joan Llonch Sala que havien apostat per una resurrecció de la Lliga.
Aquesta pacificació de les lluites internes coincidí amb l'irresistible ascensió de Marcet a l'alcaldia.
Tant Tribuna com Boletín eren vehicles de propaganda del règim més que mitjans d'informació.
Aquestes publicacions constaven de dos o tres fulls, números extraordinaris a banda com els dedicats a les efemèrides franquistes com l'aniversari de la Liberación, el Día de la Victoria o la Festa Major.
La major part del seu contingut estava destinat a les activitats del partit únic i les seves organitzacions com ara Educación y Descanso, Auxilio Social, Frente de Juventudes, Sección Femenina o SEU.
A la primera època Tribuna comptà amb col·laboradors com Enric Serradell, carlista, que havia estat l'organitzador dels Sindicats Lliures a Sabadell i uns dels puntals de la dictadura de Primo de Rivera, que es distingí pels seus articles en favor de l'Alemanya nazi; Joan Arús poeta catalanista ara les files del franquisme; Francesc de Paula Custodio, exmilitant d'Estat Català, Feliu Gambús Guarro, efímer alcalde de la Lliga al 1923, així delegats dels diversos serveis de la Falange.
A la segona època s'hi afegiren representants del món catòlic com Pau Maria Llonch i Feliu Renau; falangistes com Manuel Farré o González Torrecilla i excombatents com Truyols Prat.
El Boletín va incorporar altres col·laboradors com l'exlligaire Joan Baptista Vives per les ressenyes d'art i espectacles, al membre de l' Acadèmia Catòlica Joan Garriga per les exposicions, Pere Pascual Salichs, exalcalde de la Lliga, el catòlic integrista Josep Maria Riu i Josep Palau Blancher per les gasetilles i feines puntuals.
Potser la característica més destacada del Boletín fou la recuperació d'artistes i intel·lectuals com Vila Arrufat, de la Colla de Sabadell, Joan Vilatobà, fotògraf que havia estat regidor del republicans radicals o Lluís Mas, director del Museu i membre de l'Acadèmia Catòlica.
En l'anàlisi de Marín es tractava d'una publicació que aplegava a tota la gent d'ordre de la ciutat, independentment del seu passat catalanista o demòcrata, sempre i quan renunciessin a les seves anteriors conviccions.
El 1942, coincidint amb el definitiu aposentament de Marcet a l'alcaldia, sortia el diari Sabadell amb la vocació de convertir-se en un òrgan de premsa comarcal, més obert que els anteriors on fins i tot podien tenir cabuda los indiferentes i fins i tot els desafectos.
Els tres primers directors de Sabadell foren Josep Maria Arnella Gallego, Josep Deu Amat i Josep Palau Blancher, tots tres alhora Delegados Locales de Prensa y Propaganda del Movimiento.
El primer, catòlic i catalanista de dretes, que ostentà el càrrec entre abril de 1942 a gener de 1945, contribuí decisivament a la consolidació del diari amb un equilibri entre catòlics i falangistes.
Josep Deu, fou director de Sabadell fins el 1951, havia format part de la División Azul i havia estat l'encarregat de la secció de cinema a Tribuna.
Josep Palau va ostentar el càrrec fins a la transició i sota la seva direcció s'incorporaren a Sabadell joves formats al Frente de Juventudes com Josep Maria Cabezas, redactor de les memòries de Marcet o Joan Macià Mercader un dels periodistes locals més emblemàtics del règim.
Arnella incorporà com a col·laborador a Josep Torrella Pineda, funcionari depurat per catalanista, com a crític de cinema retomant la seva tasca al Diari de Sabadell de preguerra.
Deu va fitxar al també catalanista Joan Montllor i Pujal, al final de la dècada dels 40, per articles sobre excursionisme, el rodal i temes d'aquest estil.
Palau incorporà com a la seva mà dreta al falangista Antonio Gil Sales.
També hi col·laborà a les pàgines d'art i literatura el poeta i capellà, Camil Geis.
Sabadell, informe de l'oposició.
El franquisme i l'oposició sabadellenca 1939-1976.
Premsa i poder local en el Sabadell de la postguerra, 1939-1942, Arraona, n.
FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del franquisme.
Federalismo y República' y el reciente 'Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya'. |
La formació Elisma publica el seu tercer treball discogràfic, Somos Nosotros Los Que Hacemos Rock, a l'hora que presenten una nova gira i treuen a la venda nous producters de marxandatge.
El grup gironí de rock ha volgut agrair a les gairbé 160 persones que van col·laborar a través de la campanya de "crowdfunding" de Verkami per finançar part del nou projecte que han presentat.
En aquesta ocasió, a banda del format habitual en CD tant del seu nou disc, Somos Nosotros, com dels dos treballs anteriors, Andar i Mundo Inmundo, el producte estrella que han posat a la venda és un vinil.
Es tracta d'una edició limitada de 300 unitats que, de les 11 cançons que conté, una és totalment exclusiva per a aquest format.
Elisma ha aprofitat per anunciar una nova gira que, encara amb algunes dates per confirmar, passarà per La Mirona demà, 11 de maig, acompanyats de Mamá Ladilla. |
Tots els progenitors ho volem fer bé... no, molt bé!
Però la realitat punyetera s'imposa i provoca un xoc de trens entre les expectatives i el nostre dia a dia.
En aquesta xerrada, a través de l'humor i amb la participació dels assistents, l'Anna Mansó ens explica la seva experiència personal, i en convida a viure la vida amb els nostres menors d'edat a a càrrec (MEC) a través de les ulleres de la imperfecció.
En aquest espai també presentarem el grup de Facebook de famílies amb adolescents de reus: on volem compartir activitats, xerrades, formació, recursos per adolescents a Reus i experiències i inquietus, entre els pares i les mares de Reus amb fills i/o adolescents.
A càrrec d'Anna Mansó, escriptora, guionista i mare de tres MEC.
Data: 14 de març a Mas Pintat a les 19:00h.
Xerrada organitzada pel Casal de Joves La Palma. |
Trump a Davos: Sempre posaré els EUA primer, però això no vol dir els EUA sols /
És signe dels temps que un multimilionari que ha llaurat la seva fortuna en el sector immobiliari i que fa dècades que està instal·lat en la bombolla d'una gran torre al cor de Manhattan hagi aconseguit erigir-se en el paladí d'aquells que se senten castigats per la globalització.
Però és justament a aquella «gent oblidada» a qui ahir Donald Trump va fer referència en el seu discurs al Fòrum de Davos, epicentre des de fa anys de la relació entre el poder polític i el poder econòmic internacionals, que es donen cita a la localitat suïssa per debatre sobre les tendències globals.
Trump ha sigut la gran estrella de l'edició d'aquest any, el primer president nord-americà a anar a Davos des del 2000 i l'autor d'un discurs en què ha advertit als líders mundials que «quan la gent és oblidada el món es fractura».
Trump va reafirmar la seva idea d'«Amèrica, primer», encara que això «no vol dir en absolut Amèrica sola», va puntualitzar el president republicà.
Només que sí que ho significa, com els recents aranzels imposats a les plaques solars i les grans rentadores demostren.
El proteccionisme populista de Trump es nodreix d'un malestar amb una base certa, que és que el procés de globalització de l'economia i del comerç té conseqüències negatives, per exemple amb la deslocalització i la competència deslleial d'economies menys garantistes amb els drets dels treballadors que els països occidentals.
Però el que és un sarcasme és que siguin precisament els Estats Units, i en concret un president especialista en especulació immobiliària, els que agafin la bandera dels anomenats derrotats de la globalització.
Perquè si bé és cert que alguns sectors de la indústria dels Estats Units pateixen per sobreviure davant els seus competidors, també ho és que en termes generals no és el gegant nord-americà el país al qual pitjor li han anat les coses en el sistema globalitzat.
Trump aprofita el costat fosc de la globalització per impulsar un proteccionisme populista que enfonsa les seves arrels en el seu concepte supremacista de la societat i les relacions internacionals.
Hi ha molta feina a fer per millorar les relacions comercials, però un mur de proteccionisme als Estats Units i en altres països només llasta el desenvolupament econòmic.
I en aquest context sempre paguen la factura els més febles, no els magnats immobiliaris. |
Agents de l' Ertzaintza van detenir dimecres passat cinc membres d'un grup organitzat especialitzat en l'estafa dels bitllets tenyits i en la falsificació de moneda.
Els arrestats han aconseguit estafar més de 200.000 euros en el que portem del 2015 a ciutadans del País Basc.
Alhora, se'ls ha intervingut més de 100.000 euros en bitllets falsos, ha informat el Departament basc de Seguretat.
En els últims mesos, la Policia basca havia tingut coneixement d'estafes mitjançant l'estafa dels bitllets tenyits, concretament a Bilbao i Eibar, on s'havia estafat més de 200.000 euros a les seves víctimes.
Les comissaries d'aquestes localitats han realitzat una investigació coordinada d'aquests casos, que ha donat com a fruit el desmantellament d'aquest grup especialitzat en l'estafa dels bitllets tenyits i la falsificació de moneda.
Dimecres, agents de la comissaria d'Eibar van portar a terme un operatiu policial, en què van col·laborar les comissaries d'Urola Kosta i Irun, on va ser arrestat el seu capitost.
En l'escorcoll dels seus domicilis, dos habitatges a Irun, van confiscar material i útils per a l'estafa del 'wash-wash' i per a la falsificació de moneda.
D'aquesta manera, es van intervenir 100.000 euros en bitllets falsos de 500, 100 i 50 euros.
La resta de membres del grup eren arrestats aquell mateix matí, dos a Degui i dos més a Getaria.
També eren decomissats un BMW 320 i un Ford Mondeo.
Els estafadors són tots homes d'origen africà, amb edats compreses entre els 28 i 44 anys.
Els diners que obtenien dels seus delictes els feien arribar als seus països d'origen a través d'entitats bancàries via França.
Una de les estafes es va denunciar el 18 d'abril en dependències de la comissaria d'Eibar.
Segons van declarar les víctimes, un mes abans van tenir el primer contacte amb els estafadors que els van dir que treballaven per a una ONG.
Des d'aleshores van tenir diverses trobades on els van explicar com aconseguien passar a través de les duanes grans quantitats de bitllets tenyits de negre sense despertar sospites.
També els van fer una demostració de com tractaven els bitllets amb uns productes que recuperaven l'aspecte d'un bitllet de curs legal, en realitat, l'havien reemplaçat per un bitllet verdader sense que les víctimes ho advertissin.
Durant aquestes entrevistes els van proposar aportar diners per comprar els productes per tractar els bitllets, amb la promesa de duplicar-los la quantitat que els lliuressin.
Alhora, l'Ertzaintza ha volgut advertir a la població que hi ha altres grups procedents de diferents punts de l'Estat que també operen al País Basc fent aquest tipus d'estafes.
Els detinguts passaran al llarg de la jornada d'aquest divendres a disposició judicial.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
L'home portava un GPS de vigilància per una sentència anterior d'abusos sexuals a menors, però es va quedar sense bateria i no va emetre cap senyal
Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha condemnat a vuit anys de presó un home que el 2016 va agredir sexualment un menor de deu anys mentre estava en llibertat vigilada i portava un GPS de control i vigilància, però que es va quedar sense bateria.
L'acusat havia estat condemnat amb sentència ferma el 2012 per abusos sexuals a menors a una pena de presó que va acabar el juliol del 2015.
Des d'aleshores, complia la mesura de llibertat vigilada de deu anys imposada per la mateixa sentència, que li prohibia apropar-se a menors i a determinades zones i l'obligava a estar "sempre localitzable per aparells electrònics mitjançant la col·locació d'un aparell GPS pel seu control i vigilància".
La mesura va ser proposada pel Jutjat de Vigilància Penitenciària, a partir d'un informe dels serveis penitenciaris que alertava d'un alt perill de reiteració delictiva, ja que s'havia negat a seguir el programa de tractament de reeducació sexual i presentava signes de pedofília després d'haver estat condemnat en diverses ocasions per delictes d'abús sexual a menors.
Quan Jaume R. va sortir de la presó el 2015, el Servei de Medi Obert de la Direcció General de Serveis Penitenciaris va instal·lar al penat un GPS que hi permetia la comunicació interactiva i que emetia senyals d'alarma si s'apropava en alguns dels llocs que li havien estat prohibits.
L'aparell havia de detectar també si tenia la bateria baixa o si es manipulava.
La sentència de l'Audiència de Barcelona posa de relleu que des del 2 de febrer i fins el 25 de febrer del 2016 l'acusat no tenia cap tipus de control i se'n desconeixia la localització, ja que l'aparell s'havia quedat sense bateria, sense que l'organisme ho comuniqués a l'òrgan judicial ni a cap altre ens de control.
El 7 de febrer del 2016, cap a 2\/4 de 12 del migdia, l'home va abordar un menor que es trobava sol al carrer Major de Sarrià de Barcelona.
Hi va entaular conversa i el va seguir fins a casa seva.
Abans que la víctima pogués tancar la porta de l'edifici, l'home va entrar a l'immoble, el va empènyer contra la paret, el va agafar pels braços, li va esgarrapar la panxa, li va arribar a posar una mà per dins la roba interior i li va tocar el penis mentre que amb l'altra li tapava la boca.
El menor va aconseguir escapar i pujar fins al seu domicili.
La víctima va explicar al seu pare l'agressió i va haver de ser atès per lesions a l'hospital.
"L'aparell no va emetre cap senyal per estar inactiu", recull la sentència.
L'home va ser detingut el 9 de març del 2016 i dos dies després va ingressar a presó de forma preventiva.
A més de vuit anys de presó per un delicte d'agressió sexual amb l'agreujant de reincidència, també es condemna a Jaume R., de 49 anys, a vuit anys de llibertat vigilada un cop compleixi la pena penitenciària i durant els quals no es podrà apropar a la víctima.
El condemnat haurà de pagar 350 euros en concepte de curació de lesions i 5.000 per danys morals.
La sentència condemna la Generalitat a pagar aquestes quantitats com a responsable civil subsidiària d'un servei "deficient o anormal".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
El grec Sotirio Bulgari va començar a fabricar joies a finals del segle XIX
La mostra retrospectiva recull fins a 600 peces entre joies, rellotges i altres objectes decoratius
Bulgari, la marca d'alta joieria originària de Roma, celebra 125 anys amb una exposició retrospectiva que recorre més de 600 obres de joieria, rellotgeria i arts decoratives, algunes de les quals són inèdites.
El grec Sotirio Bulgari va començar a fabricar joies a finals del segle XIX, va establir-se a Roma i el 1884 va obrir el primer establiment a la Via Sistina.
Per als promotors de l'exhibició, Bulgari és "la...
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Aquests són els restaurants gironins que reconeguts per la Guia Michelin en l'edició 2020:
Així hem viscut la gala d'entrega en la qual s'ha atorgat Catalunya guanya tres nous restaurants amb una estrella i un de dues estrelles. |
La Comissió d'Igualtat de la Facultat de Belles Arts promou el respecte i la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes.
La Comissió vetllarà pels principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat en tots els àmbits acadèmics i en concret per que qualsevol forma de sexisme, discriminació i exclusió per raons de sexe, d'identitat de gènere i d'opció sexual, siguin erradicades del nostre centre.
Afavoriment de l'ús d'un llenguatge no sexista en els documents generats per la Facultat
Desenvolupar accions de formació i sensibilització social, encaminadas a fomentar la igualtat entre dones i homes.
Fomentarà l'organització de cursos, tallers, cicles de conferències, jornades o exposicions artístiques que tractin sobre eixos temàtics que estiguin relacionats amb la igualtat de gènere (violència, assetjament, creació artística i cultural de dones, etc..)
Promourà les relacions i col·laboracions amb institucions oficials o grups de treball que treballin aspectes relacionats amb aquests objectius.
La Facultat inclourà a la seva pàgina web, informació de totes les activitats que es desenvolupin en relació a la igualtat entre dones i homes.
Fem una crida a la comunitat de la Facultat de Belles Arts a la participació en aquesta tasca a través de propostes d'activitats o queixes.
Assignatures a Graus: Psicologia de l'art i estudis de gènere
Formació a la UB: Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania
Més cursos i seminaris: Infobbaa
Xerrada: El camí de la universitat cap a la Igualtat
Protocol de la Universitat de Barcelona per a la prevenció, detecció i actuació contra l'assetjament sexual, assetjament per raó de sexe i per orientació sexual aprovat per Consell de Govern el 13 de febrer del 2014.
Formulari de queixa sobre tracte inadequat o vexatori.
Un cop omplert l'heu de portar a la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Barcelona
Comissió per a la Igualtat de Gènere de la Universitat de Barcelona
Comissions d'igualtat d'altres universitats de Catalunya
' Guia d'usos no sexistes de la llengua en els textos de l'Administració de la Generalitat de Catalunya' Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua 1a ed. 2005.
Col·lecció «Criteris Lingüístics»; 6 |
Fa un temps que observo amb gran preocupació que alguns pares plantegen alimentar els seus fills petits amb productes absolutament inadequats.
Per sort, pregunten abans de fer-ho, o de vegades ho fan amb nens ja grans, després de més d'un any d'alletament matern i en el marc d'una dieta variada, i es dilueix el perill... |
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
En cas contrari, estaríem acatant les ordres del Tribunal Constitucional.
Així s'expressava Jordi, un soci de l' Assemblea Nacional Catalana que estava a l' Arc del Triomf tot just abans de les 15.00, l'hora a la que Roger Torrent havia convocat el ple d'investidura de Carles Puigdemont per després "ajornar-ho".
Jordi és de l' Eixample, però hi havia molts d'altres de fora.
Gent d'arreu del Principat havia acudit a la concentració als volts del parc de la Ciutadella malgrat que la investidura ja no se celebraria.
I malgrat que la xifra no era la d'ocasions anteriors, els que hi eren no han defallit.
No era l'única concentració, de fet.
A l'alçada del passeig de Picasso hi havia també una gentada que envoltava les tanques policials.
El control era més estricte que mai.
Davant una temuda arribada de Carles Puigdemont, la policia espanyola ha treballat més que mai per tindre els accessos totalment controlats.
Finalment, vist com ha quedat tot, la feina ha resultat inútil.
Entre més coses, perquè tampoc no ha servit perquè els manifestants avançaren cap a dins del parc de la Ciutadella, fins arribar tot just a les portes del Parlament de Catalunya.
Ho han fet botant les tanques que envolten el parc, no les policials.
Però hi han accedit, que era del que es tractava.
La protesta ha estat totalment improvisada.
Segons hem pogut saber en boca d'alguns dels assistents, els Comitès de Defensa de la República pensaven fer una crida a acampar a les portes del Parlament.
La consigna, però, no era definitiva ni contrastada.
Tal com va ocórrer durant la vaga del 8 de novembre, els nervis conduïen a la improvisació.
De fet, mentre moltes persones entraven, d'altres marxaven entre exigències per no fer-ho.
La falta de lideratge es traduïa en la inexistència d'iniciatives clares.
Els Mossos d'Esquadra han aprofitat el context.
La gent que marxava no podia tornar a entrar i els que es quedaven es trobaven cada cop més sols.
Eren al mig d'una jornada frenètica.
Després de l'anunci de Roger Torrent, la CUP havia expressat el seu desacord amb la decisió.
Volien tirar pel dret, tal com han volgut fer sempre.
Junts per Catalunya s'entestava a explicar que la decisió de Torrent havia estat ben rebuda i que no hi havia cap mena de divisió dins de l'independentisme.
Per mostrar-ho, membres de la formació encapçalada per Carles Puigdemont han passat pel mig de la protesta per rebre aplaudiments.
Tot just després que un dels seus representants, Eduard Pujol, compareguera en roda de premsa per insistir que el seu únic candidat era Carles Puigdemont i que l'acabarien fent president.
Esquerra Republicana també s'ha sentit "interpel·lada" per la concentració que hi havia a les portes del Parlament, segons ha expressat Sergi Sabrià.
La CUP, hores abans, havia estat la primera formació a sumar-se a la concentració i, per tant, la primera a marcar distàncies.
Han estat, de fet, els únics que s'ha mesclat entre els protagonistes: la gent del carrer.
1- penja estelada al Parlament 2-Mossos la retiren 3-Diputats ( i ) la tornen a penjar pic.twitter.com/bWjMM0uSGe
No han faltat les càrregues dels Mossos, tot i que menys intenses que en episodis pròxims; ni símbols com el dels diputats de la CUP tornant a penjar una estelada a les portes de la Ciutadella després que els agents de la policia catalana la retiraren.
Tot en un context pacífic i de voluntat de continuar en el mateix camí.
Tant l'ANC com Òmnium Cultural han convidat a evitar mobilitzacions tenses a les portes del Parlament.
Siga com siga, el carrer ha tornat a dir la seua.
Així ho ha resumit Agustí Alcoberro al passeig de Lluís Companys.
Condemnem qualsevol forma de violència que es pugui produir al davant del Parlament.
La sobirania i la democràcia s'han de defensar sempre pacíficament.
El moviment per la Independència és sempre no violent.
Avui no hi haurà ple del Parlament, ha quedat ajornat.
Alguns, finalment, han optat per acampar davant del Parlament.
Mitja dotzena de tendes a les portes del Parlament.
Els diputats de la CUP segueixen entre els pocs manifestants que queden pic.twitter.com/WiDAUFbZCm
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19 |
Els ports de Baiona i Barcelona estaran connectats per un nou servei de transport intermodal de contenidors.
En la presentació del nou servei, el Port de Barcelona ha explicat l'oferta de serveis que posa a disposició dels operadors logístics i els carregadors i les possibilitats d' internacionalització de la seva oferta de línies regulars.
Més info: Port de Barcelona: incertesa, desacceleració i més diners per a l'Estat
El nou servei neix fruit de la col·laboració entre els operadors logístics Synergy i Gimex; la terminal portuària BEST; i els ports de Barcelona i Baiona.
L'operador logístic Synergy, empresa pertanyent al grup Hutchison Ports que gestiona la terminal de contenidors BEST del Port de Barcelona, opera actualment el servei ferroviari regular entre aquesta terminal portuària i la terminal de Noáin (Pamplona), oferint sis connexions setmanals.
Per la seva banda, l'empresa Gimex, amb seu a Navarra, gestionarà el transport terrestre entre Noáin i el Port de Baiona, situat a menys de 150 quilòmetres.
La connexió diària que ofereix el nou servei intermodal permetrà millorar l'oferta de transport entre Barcelona i Baiona i obre la possibilitat de generar nous tràfics internacionals gràcies a la connectivitat marítima del Port de Barcelona.
Actualment, 82 línies marítimes regulars connecten Barcelona amb 198 ports de tot el món, algunes de les quals poden significar als operadors francesos un estalvi de fins a 11 dies en el transit time amb determinats ports, especialment els asiàtics. |
La davantera, de només 16 anys, és la jugadora més jove que debuta amb el Barça
Ja s'entrena amb el primer equip i el club hi té dipositada molta confiança
El Barça disposarà de dos mesos i mig nets per continuar avançant en la lliga mentre no disputa la competició europea.
A més, el seu calendari més pròxim fa baixada
La jove migcampista catalana Aitana Bonmatí s'ha consagrat entre les estrelles de la primera plantilla del Barça
Les quadribarrades, superiors sobretot a la segona meitat, s'imposen a l'equip navarrès gràcies a dos gols de la davantera del València en un minut
En espera d'enfrontar-se a una selecció reconeguda per la FIFA, el combinat femení jugarà aquesta tarda a El Sadar (18.30 h)
Només cinc jugadores dels equips catalans per al partit de divendres
Una diana de Duggan permet a les blaugrana seguir davant de l'Atlético en la classificació per diferència de gols
Ale, en el minut 94, va donar els tres punts al conjunt madrileny
El Barça no vol fer volar coloms després de recuperar el primer lloc amb més de mitja lliga per disputar-se |
Un 29% de les dones que van requerir atenció del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) van acudir per trobar-se en una situació de violència masclista, segons reflecteix el primer Informe d'Avaluació dels SIAD, presentat aquest dijous per la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Montse Gatell.
Un total de 25.721 dones van ser ateses el 2013 pels SIAD que hi ha a Catalunya, una xarxa amb 108 serveis, que s'ha consolidat, segons Gatell, com un "actor clau i imprescindible" del mapa de recursos que vincula diferents institucions en la promoció de l'equitat de gènere i l'abordatge de la violència masclista.
Els SIAD formen part de la Xarxa d'atenció i recuperació integral per a les dones en situacions de violència masclista i volen acostar a les dones serveis d'assessorament psicològic i jurídic.
Cada SIAD atén prop de 245 dones anuals, i per a cada una realitza de mitjana entre tres i quatre atencions; això suma un total de 87.818 atencions.
Les demandes de les dones que acudeixen als SIAD es troben en les següents àrees de consulta: el 29% psicològica; el 22% per violència masclista; el 22% jurídica; l'11% formació i activitats; un 5% serveis socials; un 3% laboral; un 2% salut, i altres temes un 6%.
Un total de 7.569 dones van requerir atenció per trobar-se en una situació de violència masclista, un 29% del total ateses, i que suposa el 63% dels casos de violència masclista atesos a Catalunya per la Xarxa d'atenció i recuperació integral.
L'ICD estima que es tracta del 7% del total de dones que es troben en situació de violència masclista a Catalunya.
Un total de 12.337 dones van requerir atenció psicològica --amb una mitjana d'entre tres i quatre actuacions per dona-- i 11.638 van requerir atenció jurídica --entre una i dues actuacions de mitjana per dona--.
L'objectiu de l'ICD per als pròxims cinc anys és incorporar com a full de ruta les propostes resultants d'aquesta avaluació, i que passa per la promoció i desenvolupament de campanyes de sensibilització; aprofundir en les relacions institucionals; crear un observatori català per divulgar polítiques de gènere, i definir els models de servei, entre d'altres.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
CCOO i UGT, juntament amb les seves respectives organitzacions de jubilats, han convocat prop de mig centenar de mobilitzacions a tot Espanya dilluns que ve, amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, per defensar els drets dels pensionistes.
A Madrid, lliuraran un manifest al Congrés en què es reclama al Govern i al conjunt de poders públics i administracions que es posin en marxa mesures per garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions. |
Herrera critica el projecte i recomana que també expliquin el seu paper durant el franquisme i en la "privació i pèrdua" de drets i llibertats
El coordinador nacional d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha lamentat aquest dimecres els plans de l'exèrcit de construir un museu militar a l'edifici que el Ministeri de Defensa té al Portal de la Pau de Barcelona.
"La bona noticia és que no els cal l'espai, doncs que el cedeixin a la ciutat", ha opinat en roda de premsa, tot apuntant que les instal·lacions podrien acollir un espai de la memòria històrica.
El líder ecosocialista creu que l'exèrcit "vol ensenyar musculatura" i ha recomanat que expliqui "tota la història", també el seu paper durant el franquisme i en la "privació i pèrdua" de drets i llibertats.
Al seu parer, els exèrcits haurien de "desaparèixer", perquè el seu manteniment "no té cap sentit".Herrera ha assegurat que als ecosocialistes "no els agrada gens" l'anunci de Defensa de construir un museu militar a la ciutat de Barcelona i ha criticat que l'exèrcit "ensenyi musculatura" en lloc d'explicar "tota" la història.
Al seu parer, les "fantàstiques instal·lacions en ple centre" de Barcelona que el Ministeri té al Portal de la Pau haurien de ser cedides a l'Ajuntament que hauria d'ubicar-hi un espai de la memòria històrica i de la lluita antifranquista.
Un museu que, ha dit a preguntes dels periodistes, serviria per explicar "què ha musculat democràticament" el país, "que no han estat ni l'exèrcit ni els tancs", ha afegit.
Gomà també rebutja el museu militar
Per la seva part, el president del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, ha assegurat que "l'exhibicionisme armamentista no està en l'ADN de la nostra ciutat".
"Volem que Barcelona continuï sent referent de la cultura de la pau, del diàleg i del 'No a la guerra'", ha afirmat Gomà, per qui "sobren també les jornades de portes obertes que celebra periòdicament la caserna del Bruc o les reiterades visites de vaixells de l'Armada al nostre port".
A més, ha opinat que la recuperació del castell de Montjuïc va "permetre" a la ciutat "tancar les portes d'un museu militar que era un veritable vestigi franquista i que no cal recuperar".
ICV-EUiA portarà aquesta qüestió a les properes comissions de Plenari de l'Ajuntament i "cercarà les aliances polítiques i ciutadanes necessàries perquè aquest projecte no tingui
viabilitat", segons ha afegit Gomà.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
«Brockmire»: Televisió «outsider»
Pep Prieto Un dels principals problemes amb què es troba la comèdia televisiva nord-americana és l'excés d'oferta, com passa amb la majoria de gèneres, però també amb la dificultat de separar el gra de la palla.
Amb les sitcoms no és tan complicat, perquè només una de cada deu acaba tenint algun interès, i tots els succedanis de Modern Family acaben funcionant més per empatia que per qualitat real.
Però continua havent-hi un reducte, la comèdia amb aires de outsider, que s'està imposant en nombroses cadenes, tot i que no sempre aconsegueixen tenir l'atenció que es mereixen.
Atlanta, per exemple, estaria en el costat de les que fan fortuna gràcies al seu reconeixement en forma de premis, i la molt recent Brockmire, de la cadena IFC, en el de les que passen inexplicablement desapercebudes.
Creada per Joel Church-Cooper, la sèrie versa sobre un locutor de partits de beisbol en hores baixes que veu l'oportunitat de reconduir la seva carrera quan la jove propietària d'un club menor li ofereix un lloc per a retransmetre els seus partits.
Al principi, el seus aires de diva porten el protagonista a entrar en un conflicte permanent amb els seus nous companys de feina, sobretot la seva cap, però de mica en mica van construint una singular família.
Basada en un esquetx previ creat per l'actor Hank Azaria, que ara també és protagonista i productor de la sèrie, Brockmire brilla per la seva interpretació, i també per l'evident química amb la meravellosa Amanda Peet: les seves trifulgues verbals, a mig camí entre l'odi visceral i la passió desenfrenada, ja justifiquen per si mateixes provar sort amb aquesta comèdia.
Potser el fet d'estar ambientada en el món del beisbol li resta projecció internacional, però la veritat és que funciona a la perfecció com a faula gens conformista sobre la necessitat de saber reinventar-se a un mateix.
Hi ajuda que els capítols durin menys de mitja hora i que la història tingui una continuïtat dramàtica, i més ara que ja s'ha anunciat la seva renovació per a una segona temporada.
Al costat d'Azaria i Peet destaquen secundaris com Tyrel Jackson Williams, Paul Rae o el veterà Steve Coulter.
Cerca els teus programes preferits: |
El plens municipals del mes de gener d'Esplugues i el Prat de Llobregat celebrats aquest dimecres han rebutjat la proposta del TSJC de descentralitzar els jutjats de violència sobre la dona en un únic municipi per comarca o zona i eliminar els que ara existeixen en diverses localitats de tota Catalunya, entre ells els dels seus municipis, precisament els que han registrat les tres últimes víctimes per violència masclista a Catalunya.
Una decisió que en el cas d'Esplugues suposaria derivar tots els casos al jutjat de Sant Feliu de Llobregat i els del Prat, al de Gavà.
De manera unànime, els grups municipals de tots dos municipis, en forma de declaració institucional a Esplugues i de moció conjunta al Prat, han lamentat que la redistribució del sistema de justícia no pot anar en detriment de l'atenció de proximitat a les víctimes de violència masclista.
La Llei orgànica 1/04 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere va habilitar jutjats de Violència de Gènere (VIDO) a cada jutjat, per tal de facilitar la proximitat en el procés de denúncia i guanyar en especialització i sensibilitat.
La proposta del TJC doncs, aniria en el sentit contrari adduint l'escassa càrrega de treball d'alguns d'aquests jutjats.
A més d'Esplugues i el Prat altres municipis afectats per aquesta mesura serien Martorell, Santa Coloma de Gramenet, Mollet del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Rubí.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
Aquest que porto ara és especialment còmode, només se li està donant una mica la goma de la cintura i té aquest forat a l'entrecuix per on de tant en tant, si em despisto..... |
DuckDuckGo, el cercador que es presenta com una eina respectuosa amb la privacitat i que no rastreja els seus usuaris, continua a l'alça i ha aconseguit trencar una nova barrera.
La companyia ha anunciat que ha superat els 10 milions de cerques diàries durant el mes de juny passat.
Encara molt lluny del totpoderós i omnipresent Google, el cercador de l'ànec comença a fer forat entre el públic que vol buscar i trobar a Internet sense pagar el peatge de la pròpia privacitat.
Montse Jaraba / Redacció TINET DuckDuckGo ha trencat un nou rècord pel que fa al seu ús, superant els 10 milions de cerques al dia durant el passat mes de juny.
La companyia creix, també, gràcies a una activa comunitat que interactua a l'entorn de projectes com DuckDuckHack que organitza trobades de grups a ciutats del món: les meetup, o el servei Instant Answers, que permet realitzar preguntes i oferir respostes de manera instantània gràcies a les contribucions dels propis usuaris.
El fet és que els responsables d'aquest cercador reconeixen que ha crescut un 600% des que es va conèixer públicament el programa de vigilància de l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units (NSA) fa dos anys.
Tot això amb un, encara, índex molt baix de coneixement de l'existència d'aquest cercador per part del públic.
El cercador mira de canviar aquesta situació creant i actualitzant aplicacions per als diferents dispositius, com la darrera versió de l' app per a Android Search&Stories, disponible a Google Play.
Fer que DuckDuckgo sigui el vostre navegador per defecte és més fàcil ara, perquè s'ha incorporat com a una opció de cerca preinstal·lada als sistemes operatius Firefox i Safari.
Font i foto: http://duck.co/blog/ (cliqueu la imatge per ampliar)
Estem davant d'un cercador que ofereix resultats provinents d'una cinquantena de fonts, entre les quals: Yahoo, Wolfram Alpha, Bing o Wikipedia.
Procura primar la qualitat de les informacions per damunt de la quantitat, esborrant els resultats de cerca de companyies que només reprodueixen o elaboren informacions amb poc valor, només amb la intenció de posicionar-se bé als cercadors.
El punt fort d'aquest cercador -i allò que més volen remarcar els seus responsables- és la política de privacitat.
De fet el seu lema és: 'l'eina de cerca que no et rastreja'.
Aquest slogan el duen a la pràctica i, de fet, es distingeixen per no personalitzar els resultats de manera deliberada i mostren els mateixos per a tothom davant d'un mateix terme de cerca.
Amb una comunitat d'usuaris al darrere i esperit col·laborador, conviden a participar en la millora d'aquesta eina.
DuckDuckGo va ser fundat l'any 2008 per Gabriel Weinberg un emprenedor graduat en Física i amb masters en Tecnologia i Política al prestigiós MIT (Massachusetts Institute of Technology).
Inicialment finançat pels seu propi creador, en l'actualitat compta amb la publicitat com a font de finançament. |
Reviu el partit de Lliga de Campions entre l'Inter i el FC Barcelona |
La segona edició de l'Estudi d'Inserció Laboral (EIL) del Grau en Criminologia analitzà la segona i tercera promoció d'aquest Grau, és a dir, els graduats i graduades que finalitzaren els seus estudis en 2015 i 2016.
Les entrevistes es realitzaren en 2017, 1 o 2 anys després de l'obtenció de la titulació. |
Un espectacle multimèdia a l'avinguda Reina Maria Cristina donarà la benvinguda al 2019
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona reforçarà la seguretat i la neteja la nit de Cap d'Any, especialment a la zona de l'avinguda Reina Maria Cristina, on un espectacle multimèdia de pirotècnia, llum i aigua creat per l'ocasió per la companyia francesa Groupe F donarà la benvinguda al 2019.
Paral·lelament, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)mantindrà el servei de Metro tota la nit.
Concretament, funcionarà 43 hores, de les 5 del matí de dilluns a les 12 de la nit del dia 1 de gener, per facilitar els desplaçaments ràpids i segurs.
També es reforçarà la seguretat viària a la ciutat, on es faran controls d'alcoholèmia i de drogues a diferents punts per tal de prevenir accidents de trànsit.
Un espectacle a l'avinguda Maria Cristina de la companyia francesa Groupe F, amb Christophe Berthonneau com a director artístic, i amb música original del creador sonor Scott Gibbons, donarà la benvinguda al 2019.
Aquest muntatge multimèdia, creat expressament per a aquesta ocasió, parteix de la tradició de menjar els 12 grams de raïm per celebrar l'entrada del nou any.
L'espectacle, de 24 minuts, combina l'actuació de 4 actors en suspensió amb elements com el foc, la llum, efectes pirotècnics i videoprojeccions.
Començarà a les 23.40 hores, però a partir de dos quarts de deu de la nit, el públic que s'acosti a l'avinguda Maria Cristina podrà veure en directe un espectacle coreogràfic de llums, colors i música de les fonts màgiques de Montjuïc.L'Ajuntament de Barcelona ha dissenyat un dispositiu per garantir la bona convivència, la seguretat i la neteja la Nit de Cap d'Any.
El dispositiu de seguretat es farà de forma conjunta i coordinada amb els Mossos d'Esquadra.Reforç de seguretat a l'avinguda Maria CristinaTant Guàrdia Urbana de Barcelona com els Mossos d'Esquadra reforçaran la seva presència a la zona on es farà l'espectacle per tal de garantir la seguretat.
A més es col·locaran elements de protecció per impedir el pas dels vehicles policials o d'emergències.
La zona destinada al públic serà la calçada central i la vorera costat Besòs de l'avinguda Reina Maria Cristina.
La vorera del costat Llobregat estarà tancada com a vial i zona de seguretat.L'únic accés a la zona de celebració, serà per plaça Espanya.
No es permetrà l'accés de públic ni per l'avinguda Rius i Taulet ni per l'avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia.
Aquestes vies es reservaran per evacuació en cas d'emergència i per facilitar el desallotjament una vegada finalitzat l'espectacle.Per tal de controlar i impedir actes incívics, s'establirà un dispositiu de seguretat i de control amb filtres dinàmics, format per equips de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana, a l'accés de la plaça Espanya i al llarg de l'avinguda Reina Maria Cristina.Més efectius de netejaCoincidint amb Cap d'Any es reforçarà el nombre d'equips de neteja, la majoria es desplegaran a la zona de la plaça d'Espanya i l'avinguda Reina Maria Cristina.
En aquest dispositiu extraordinari hi participaran 45 operaris.
A més, s'instal·laran bujols de vidre on la gent podrà canviar el vidre que portin per gots de plàstic.
Per tal de realitzar el bescanvi hi haurà 2 promotors cívics amb el suport de 30 auxiliars.
Un cop finalitzi l'espectacle, i de manera coordinada amb la Guàrdia Urbana, els equips de neteja faran una neteja integral de tot l'espai.Dispositiu a tota la ciutatEn previsió que al centre de la ciutat es concentrin grups de persones per celebrar el cap d'any, la Guàrdia Urbana, en coordinació amb els Mossos d'Esquadra, establirà un dispositiu per evitar incidents.Alcoholèmies i drogo-testDurant la nit de Cap d'Any la Guàrdia Urbana reforçarà la seguretat viària establint controls d'alcoholèmia i drogo-test a diferents punts de la ciutat per tal de prevenir accidents.
Per Cap d'Any, el metro funcionarà tota la nitTransports Metropolitans de Barcelona (TMB) torna a posar a disposició de la ciutadania el servei de metro durant tota la nit de Cap d'Any de manera ininterrompuda.
Així, vuit línies i 156 estacions de la xarxa de metro funcionaran des de les 5 del matí de dilluns, 31 de desembre, fins que finalitzi el servei de dimarts, 1 de gener, a les 12 de la nit.
És a dir, es donarà servei 43 hores sense interrupció
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Interaccions planta-pol·linitzador.
M'interessa entendre quins són els atributs biològics de flors i pol·linitzadors que determinen l'estructura de les xarxes planta-pol·linitzador.
També estic estudiant la relació entre l'estructura d'aquestes xarxes i la funció de la pol·linització.
Col·laboradors: A. Rodrigo (CREAF).
Estic estudiant l'estructura de les xarxes tròfiques hoste-parasitoid i la seva variabilitat espacial i temporal, fent servir les abelles i vespes que nidifiquen en cavitats pre-establertes com a sistema d'estudi.
Col·laboradors: A. Rodrigo (CREAF), X. Arnan (Universitat Federal de Pernambuco).
Evolució de la morfologia floral.
Estic col·laborant amb col·legues d'Andalusia en una sèrie d'estudis destinats a entendre el paper dels pol·linitzadors en l'evolució de la morfologia floral en el gènere Erysimum (Brassicaceae).
Col·laboradors: J.M. Gómez (CSIC, Almería), F. Perfectti (Universitat de Granada).
Estic estudiant l'efecte dels factors locals (recursos florals i de nidificació) i de paisatge (tipus d'hàbitat, fragmentació) en la distribució espacial de les comunitats de pol·linitzadors, tant en ambients naturals com agrícoles.
Una bona part de la meva recerca s'ha centrat en el desenvolupament de mètodes de cria i gestió de poblacions d'abelles solitàries (Osmia i Megachile) per a pol·linitzar fruiters i alfals, respectivament.
Continuo treballant en aquesta línia.
Col·laboradors: W.P. Kemp (USDA-ARS, Fargo, North Dakota).
Estic investigant els efectes letals i subletals dels productes agroquímics sobre les abelles.
Soc membre del grup de treball de la ICPPR que està desenvolupant protocols d'avaluació de risc per abelles solitàries (Osmia).
Col·laboradors: F. Sgolastra (Universitat de Bologna).
Ecofisiologia del cicle de vida en abelles solitàries.
Estic estudiant l'ecofisiologia d'Osmia i Megachile durant el desenvolupament i la diapausa.
L'objectiu final és entendre com el canvi climàtic pot afectar la fenologia i la dinàmica de poblacions d'aquestes abelles.
Col·laboradors: W.P. Kemp, G.D. Yocum, J.P. Rinehart (USDA-ARS, Fargo, North Dakota), F. Sgolastra (Universitat de Bologna).
M'interessa entendre com les abelles solitàries del gènere Osmia distribueixen els recursos alimentaris entre la seva descendència, i com aquestes decisions afecten la proporció de sexes, la mida corporal, la supervivència i la fitness.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail. |
El passat setembre el càmping Las Dunas i Fase Wind van ser els amfitrions d'acollir la primera edició d'una de les proves del Circuit Europeu de Windsurf en la disciplina de Freestyle (European Freestyle Pro Tour EFPT).
Enguany preparen aquest nou esdeveniment amb noves dates, del 21 al 26 de Maig, dies en els que els millors windsurfistes d'arreu del món competiran en les platges de Sant Pere Pescador, justament davant del càmping.
Aquesta nova edició compta amb un gran nombre de novetats i és que per primera vegada els juvenils i infantils s'afegeixen a l'esdeveniment, on es podrà evidenciar el nivell de les futures generacions.
Alhora, aquest esdeveniment també vol apropar a tots els assistents a la natura, als esports nàutics i de taula, de tal manera que s'oferiran activitats per a tots els públics durant el cap de setmana, com per exemple, SUP Ioga, Paddle Surf amb Gossos, Skate Carver, art urbà...
La diversió i l'espectacle arriba a la badia de Roses així que no deixis passar aquesta oportunitat, ja que serà una setmana única.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. |
Guia per actuar davant del Covid-19: això és el que has de fer si sospites que estàs contagiat o que ets un contacte
Competició també adverteix al club que li pot tancar el camp
Multa de 1.500 euros al Barça pel llançament de pilotes inflables al camp durant el partit contra el Madrid el dimecres 18 de desembre.
El Comitè de Competició de la Federació Espanyola de Futbol (RFREF) ha acordat imposar una multa de 1.500 euros al Futbol Club Barcelona i un avís de clausura per alteració greu durant el partit contra el Madrid arran de les accions convocades per Tsunami Democràtic per denunciar l'empresonament dels presos polítics i la sentència del Procés.
El Tsunami es fa sentir més a fora que a dins del Camp Nou
La decisió de Competició s'ha pres segons el compliment de l'article 101.2 del codi disciplinari de la RFEF, que assenyala que "es considerarà infracció de caràcter greu i serà sancionat amb multa en quantia de fins a 3.000 euros i avís de clausura el llançament de diverses pilotes o de qualsevol altre element al terreny de joc procedents de la grada, amb independència de si el joc està aturat o no", segons fonts de l'agència Efe.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Professor de musicologia de l'Esmuc
Per a la majoria de professors, corregir exercicis escrits és com el treball de Sísif, obligats a empènyer amunt una enorme bola que torna a rodolar cap avall a cada curs.
Repetits una vegada i una altra, hi ha errors que tendeixen a perpetuar-se, com tres casos de lèxic musical que, pertinaços, són la tinya des dels treballs de primer curs fins als projectes de final de grau.
Amb higiènica esperança, deixeu-me exposar a la picota els vergonyants "composar", "anàlisis" i "improvitzar".
Tots tres afecten noms d'assignatura i se la campen, inconscients, a través de molts treballs descurats.
Mantinc una lluita personal contra el "composar", però de vegades estic a punt d'abandonar, bo i demanant que l'Institut d'Estudis Catalans l'accepti com a política de fets consumats.
El terme es comporta com un virus maligne dins l'ordinador, dels que són difícils de detectar i a més infecten ràpid.
És de mal detectar perquè els correctors automàtics no el marquen com a incorrecte, ja que el verb existeix, però amb el sentit de "Imposar arbitràriament a algú contribució, una multa, etc", o bé "Captenir-se amb algú, fent-lo anar dret, fent-li creure el que hom vol".
I infesta el text d'errors perquè ataca totes les formes conjugades: "composat" en lloc del correcte "compost", "composava" en comptes de "componia", i anar fent.
Hi ha una regla mnemotècnica que n'afavoreix l'ús correcte: "compondre és respondre", és a dir, es conjuguen de la mateixa manera.
"Anàlisi" és també un mot per entrebancar-s'hi.
Si amb una mica de sort no apareix amb una essa al final, en cal molta més per encertar el gènere femení que li pertoca –el corrector tampoc detectarà cap dels dos errors, perquè amb la essa l'interpretarà com un plural–.
Quan, turgent, m'apareix en un treball "una anàlisi iconogràfica" –o, vatua, schenkeriana!– ja no em cal continuar llegint: excel·lent de dret.
En canvi, tinc molta benvolença pels qui encara escriuen "improvitzar" en lloc del normatiu "improvisar".
És una falta sense futur, atesa la tendència als calcs del castellà i a l'ensordiment.
Tanmateix, aviat arribarà algun "improvissar", i aquest sí que farà més ràbia.
Ja no sé si cal fer-ho notar, però el títol correcte d'aquest article seria "Compondrem una anàlisi improvisada".
Si no ho haveu vist, tornarem a empènyer la bola cap amunt...
ESMUC - Escola Superior de Musica de Catalunya - Avís legal |
El carrer del Forn de Tremp, tallat per seguretat.
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari |
Ignacio Villa és el substitut de Federico Jiménez Losantos al capdavant de La Mañana de la Cadena Cope, que s'emet de dilluns a divendres de 6 a 10 del matí.
El president de l'emissora de la Conferència Espiscopal s'ha mostrat que la seva audiència serà "igual o millor" que amb Federico Jiménez Losantos i César Vidal.
La franja del matí de la cadena Cope la completen Ely del Valle i Enrique Campo, amb un magazín de 10 a 12 del migdia.
Aquest paio es un talibà espanyol.
De fet és l'ànima de la COPE; és un dels idealistes i més fanàtics anticatalans.
L'hem vist algunes vegades al programa Àgora i veritablement fot mal d'estómac.Vol dir que La Cope no canvia més que de cara.
Aquest personatge és senzillament un fanàtic.
He viscut al mateix poble que ell durant set anys.
Un día em va trobar pel carrer parlant en català amb el meu fill i li va agafar un cobriment de cor en veure una llengua no castellana parlada per humans...
aquest és el pájaro que va afirmar que el nacionalisme espanyol és un invent dels catalanistes. més val plegar...
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
El president de la Generalitat, Artur Mas, signa el decret de convocatòria de la consulta en un acte solemne a Palau, d'acord amb la nounada llei de consultes no refrendàries.
Pocs dies després –sorpresa!- el Tribunal Constitucional espanyol suspèn la convocatòria de la consulta, amb arguments de tipus competencial i altres relatius a "la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola".
Malgrat presidir un (tros de) país amb un Parlament que un any i mig enrere s'havia declarat sobirà, Mas no gosa plantar cara al TC –no fos cas que l'imputessin per desobediència!- i renuncia a la celebració de la consulta en els termes inicials.
Però tranquils que el president, més puta que bonic, té solucions per a tot: en comptes d'una consulta no refrendària, els catalanets i catalanetes d'aquest tros de país finalment podem votar amb il·lusió i urnes de cartó en un procés participatiu.
La votació se salda amb la participació de 2.305.290 votants i una victòria clara del sí a la independència (1.861.753 vots i 80,76%).
Els 104.772 vots negatius suposen un escarransit 4,54% dels votants, percentatge molt allunyat de la realitat política i social catalana i és que els partits botiflers en comptes de fer campanya pel no han optat per demanar l'abstenció als votants i el boicot als ajuntaments i funcionaris, ridiculitzant el procés participatiu –el butifarréndum- i negant cap validesa als resultats.
Però tranquils que tenim a Mas a la presidència i ell ja ho havia previst tot: amb motiu de la convocatòria alternativa ja ho havia advertit: com aquell que reconeix que el nou 9N és una mica de nyigui-nyogui el President ja havia dit que ara només fèiem una consulta anticipada, que la definitiva vindria en forma d'eleccions plebiscitàries.
Per primera vegada a la història al Parlament de Catalunya hi ha una majoria absoluta independentista.
I hi és després d'unes eleccions (plebiscitàries i constituents) amb el percentatge de participació més alt des del restabliment potfranquista.
Aquesta vegada els partits botiflers –per què anomenen "unionistes" als que no ens volen units sinó sotmesos?- sí que han fet campanya.
Els partits manifestament contraris a la independència (C's, PsoE, Pp i les restes d'UDC) han obtingut 1.712.133 vots, molt superiors als vots negatius del 9N però encara per sota dels 1.861.753 vots doblement afirmatius dipositats a les urnes de cartró... i bastant per sota dels 1.966.508 vots explícitament independentistes del propi 27S.
Ball de xifres al marge està clar que la majoria d'escons del Parlament estan ocupats per persones que s'han presentat a les urnes amb programes que incloïen la ruptura amb l'Estat espanyol i l'inici del procés constituent de la república catalana.
En aquesta data hi ha convocades eleccions generals al regne d'Espanya i tot sembla indicar que en aquest tros de país tenen intenció de concórrer-hi no només les sucursals regionals dels partits espanyols i el putaramonetisme parlamentari progre o extraparlamentari rosegaciris sinó que també volen fer-ho CDC i ERC, partits impulsors i principals integrants de Junts pel Sí, la candidatura guanyadora del 27S.
Per què s'ha de presentar l'independentisme a les eleccions espanyoles?
La pregunta s'ha formulat en totes i cadascuna de les convocatòries electorals estatals però adquireix una altra dimensió en l'actual conjuntura política d'aquest tros país.
Què s'ha d'anar a fer a les institucions espanyoles un cop ja s'ha decidit que no volem seguir sotmesos a l'Estat espanyol?
Entre els partidaris de tenir representació parlamentària a la metròpoli trobem arguments de tot tipus, la majoria més coherents amb la tradicional misèria peixalcovista de CiU –recordeu què se li va escapar a Oriol Amat en declaracions a una ràdio alemanya poc abans del 27S?- que amb una estratègia independentista.
" Per una llista de Junts pel Sí a les eleccions espanyoles " de Joan-Lluís Lluís a Vilaweb recull bona part dels arguments independentistes pro-eleccions espanyoles.
Segons l'escriptor perpinyanès "l'absència de l'independentisme faria que federalisme i unionisme fossin les dues úniques opcions a concórrer-hi i doncs a aprofitar-se dels espais electorals.
Tindrien així més possibilitats d'influir les opinions dels electors i, potser, de fer recular una mica l'independentisme.
Serien, a més, les dues úniques opcions que representarien Catalunya a Espanya, amb un pes final en escons sobredimensionat pel fet de l'absència del corrent majoritari."
També descarta la possibilitat de presentar candidatura i deixar escons buits, pel ressò mediàtic que té tot allò que succeeix al cor de l'imperi: "caldria considerar que a partir del 20 de desembre les corts seran la principal tribuna estrangera des de la qual Catalunya podrà fer conèixer la seva existència i el seu projecte."
Plantejar les eleccions espanyoles com una oportunitat per a fer una nova demostració de força independentista equival a considerar-les un nou plebiscit, enmig d'una campanya en clau espanyola i per tant en una conjuntura menys favorable que el 27S.
En aquest sentit el 20D només pot servir per a perdre part del que s'ha guanyat el 27S.
Per què l'independentisme s'hauria d'arriscar el 20D més del que va fer-ho l'espanyolisme el 9N?
Imaginem que CDC i ERC –cal esmentar la CUP?- decideixen no concórrer a les eleccions; que aquests partits i l'ANC i Òmnium fan una crida a l'abstenció; que els municipis de l'AMI no col·laboren en la cessió de locals ni en la constitució de meses electorals i assumeixin la defensa jurídica dels membres de les meses que es declarin objectors...
Amb una campanya de boicot a les eleccions espanyoles per part d'entitats amb una més que notable capacitat de convocatòria la participació del 20D estaria molt més a prop del 9N que del 27S i el seu resultat quedaria totalment deslegitimat.
No es tracta de tornar a comptar independentistes, ara en unes eleccions alienes, sinó de fer molt més ampla l'esquerda entre la realitat política i social catalana i les institucions espanyoles i, de passada, trencar qualsevol temptació peixalcovista i marmotista.
Recordeu què se li va escapar a Oriol Amat en declaracions a una ràdio alemanya poc abans del 27S? |
Fa divuit anys de la primera campanya que reivindicava un distintiu català a les matrícules dels cotxes.
I n'han passat tretze des que el govern del PP, presidit per José María Aznar, va unificar totes les matrícules amb la E d'Espanya, motiu pel qual milers de conductors catalans van optar per col·locar-hi adhesius amb el CAT.
L'Assemblea Nacional Catalana d'Osona i el Ripollès enceta una iniciativa, amb el lema 'Fem Circular el CAT', per reintroduir aquests adhesius, que han anat disminuint amb el pas del temps.
Foto: Joan Panadès i Alfred Verdaguer a la presentació de la campanya a Vic.
L'ANC impulsa una distribució massiva d'adhesius, amb l'objectiu que gran part dels vehicles d'Osona i el Ripollès el llueixin al lloc on decideixin els seus propietaris.
N'han fet dues versions, que segueixen les dues línies oficials que hi ha a Europa: alguns estats a la matrícula hi porten la bandera de la Unió, i d'altres la bandera del país, en aquest cas la senyera.
Des de l'Assemblea consideren que l'èxit de la campanya suposaria un pas més en la construcció de les estructures del futur estat català.
Pel que fa a les possibles sancions que puguin rebre els conductors, asseguren que poden ser econòmiques, de 200 euros, tot i que actualment fora del Principat la reacció més habitual dels agents és fer treure l'adhesiu de la matrícula, argumentant que impedeix la correcta identificació.
L'Escuderia d'Osona dóna suport a l'Assemblea, que ha presentat la campanya davant d'unes instal·lacions directament relacionades amb els cotxes, les de la Inspecció Tècnica de Vehicles.
Els adhesius del CAT, que valen 50 cèntims, es podran trobar als establiments col·laboradors i en parades al carrer que l'assemblea farà als diferents municipis coincidint amb festes o actes destacats.
No sé d'on han tret això de les dues línies, totes van amb la bandera d'Europa.
A Europa tothom és de la Unió, ara???
Bosch-Millet? ara sabem en que tenen els diners a Suïssa.
Bé, Croàcia ho serà properament i supos que modificaran la matrícula.
Ja ho és no? entrava al juny diria.
Fa unes setmanes a Benicarló, vaig veure un cotxe amb matrícula 66 (Catalunya Nord) que tenia el CAT, però en lloc d'un adhesiu em va semblar com un imant, perquè sobreeixia com si fos una plaqueta.
Era com el CAT adhesiu, però tenia uns mil·límetres de grossor.
Vaig pensar que era un imant (com els de nevera).
Molaria amb senyera però em conformo amb el CAT... qualsevol cosa que no sigui dur la E ja serà un gran avenç!
Ja que hi som, que llevin els escuts espanyols difuminats del fons de la matrícula...
Això està fet una mica d'estar per casa i a corre-cuita.
pfff, un BMW, no tenien cap cotxe més comú a les carreteres catalanes, no?
És que els de l'ANC tenim un sou molt ben parit
A Girona tots els marroquins corren amb aquests BMW's i també uns Mercedes d'aquells tants grossos.
S'han editat uns 30.000 adhesius i un dels models
Les campanyes per posar el "CAT" a la matrícula tornen a tenir protagonisme.
És una vella reivindicació que es fa des de mitjans de la dècada dels anys 90, després que Europa anunciés la uniformització de les plaques dels vehicles.
Aquesta situació es va acabar confirmant l'any 2000, quan el govern de José María Aznar en va eliminar totes les referències territorials excepte la "E" d'Espanya.
Des de llavors hi ha hagut tota mena d'intents, tant polítics com cívics, per rectificar aquesta anomalia, però cap ha prosperat.
El mateix Aznar recordava que era només un debat sobre "xapes".
Ara l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) intenta que els catalans tornin a agafar consciència amb aquesta qüestió i que el "CAT" es faci més visible que mai als cotxes, sobretot en uns moments en què el procés català avança i la consulta s'albira per l'any 2014.
De moment es tracta d'unes iniciatives territorials batejades com "Fem circular el «CAT»", però l'ANC no descarta que es pugui estendre a tot el territori.
Una de les primeres comarques a posar en marxa aquesta reivindicació va ser Berga a inicis d'aquest any i fa poc s'hi han afegit les d'Osona i el Ripollès.
En aquestes tres zones està previst que es reparteixin uns 30.000 adhesius: "L'objectiu és esdevenir un estat i hem d'anar creant estructures, per petites que siguin.
I un exemple és el dels distintius als vehicles", assegura Alfred Verdaguer, de l'ANC Osona-Ripollès.
El primer pas que es va fer a Berga en aquest camp va ser aconseguir la complicitat de l'Ajuntament.
A finals de l'any passat, l'assemblea va portar al ple una moció que instava el consistori perquè tots els vehicles municipals portessin l'adhesiu a les matrícules.
El text va prosperar i a partir de llavors van estendre tota la campanya a la ciutadania.
S'han imprès 10.000 adhesius amb dos models diferents: un amb el "CAT" i el mapa dels Països Catalans i un altre, el més tradicional, on es veuen les estrelles de la Unió Europea i el "CAT".
En aquest sentit, s'han organitzat un parell de jornades en què voluntaris de l'ANC han col·locat els adhesius als cotxes que han volgut.
"Nosaltres promovem que es tapi la "E" perquè així tot té més sentit", remarca Jaume Duran, el portaveu de l'ANC Berga.
Ara el projecte també s'ha iniciat a Osona i el Ripollès, que en el seu cas han fet una tirada de 20.000 "CAT", que es distribuiran a través de dues vies: en botigues i en punts habilitats expressament al carrer.
L'ANC considera que cada cop es veuen menys vehicles amb el distintiu perquè la flota de cotxes s'ha anat renovant i també perquè costa trobar aquests adhesius.
També s'ha de tenir en compte que s'ha rebaixat el suflé que va haver-hi anys enrere, quan va haver-hi diverses mobilitzacions i entitats i alguns mitjans de comunicació, com aquest diari, van repartir distintius.
Llavors, però, el seguiment de la campanya va ser desigual.
A Osona i el Ripollès també han dibuixat dos models de plaques del "CAT": el clàssic europeu i un altre amb la senyera.
En aquest últim cas, s'inspiren amb els que s'han implantat a Noruega o Suïssa, que llueixen la seva pròpia bandera.
A diferència de Berga, però, l'ANC Osona-Ripollès no fa cap recomanació concreta sobre on s'ha de posar l'adhesiu.
Tot i això, representants de l'entitat s'han reunit darrerament amb els Mossos, i el cos policial, segons l'ANC, els ha assegurat que no perseguirà aquells vehicles que tapin la "E".
L'entitat recorda que el "CAT" no dificulta la identificació de la matrícula i per això no hi hauria d'haver sancions: "Fa més de dotze anys que tinc la "E" completament tapada amb el "CAT" i he voltat per França, Suïssa... i mai no m'ha passat res", apunta Lluís Ballús, de l'ANC de Berga.
Però en els últims anys hi hagut força casos en què els conductors sí que han estat multats tant pels Mossos d'Esquadra, la Policía Nacional o la Guàrdia Civil.
L'Assemblea creu que els Mossos
Mentre els cotxes oficials del govern i del parlament, de les diputacions, ajuntaments i consells comarcals, continuin portant la E, aquesta campanya és fum.
Però va bé per anar fer bullint l'olla, llàstima que aviat ens quedarem sense aigua i se'ns cremarà!
Jo, des que van posar la E a les matrícules, que hi duc el CAT al damunt.
Per què la E vol dir "Enganxa aquí", oi?
Seria millor posar-hi un escut, com fan d'Andorra.
Si CIU promet matrícules petites a la Catalunya independent, tindrem els vots de tots els nengs de Castefa que hi ha a forocoches.
Molt més fàcil i menys nociu que prometre l'oficialitat de l'espanyol...
Serà qüestió que algún raconaire fòrumcotxaire faci de troll a fòrumcotxes i hi pengi la foto en plan filtració de les matrícules que CiU està preparant per la Catalunya independent.
I és que la veritat és costa trobar enganxines del CAT.
I també costa de trobar-ne de la del guarà català.
És el moment ideal per petar les carreteres de "cats".
Bé, un cop el va parar la Guardia Civil, i el van fer passar més endavant, i es veu que el paio de la GC que l'havia d'identificar i tota la pesca no se'n va adonar que els del davant li deien que el parés i el van fer passar.
El que hauríem d'aconseguir és que el Govern no ordenés multar els que porten aquesta enganxina.
Ja ho va dir l'Homs fa dos anys però els mossos ho van desmentir... així que...
I també cal tenir en compte els justiciers espanyols que ratllen els cotxes que duen el CAT.
Jo ara tinc un cotxe "nou" i no vull dur la E de Espanya!
Si el poso a davant i darrere és multa doble?
Jo el tinc a la matrícula del darrera a sobre de la E. La del davant és antiga i no porta la E i tampoc no hi he posat el CAT.
Allò de la matrícula catalana que he llegit que feien en algun lloc està omologat?
Saps si els mossos són propensos a fer aquest tipus de multa?
Suposo que amb la qüantitat de killos que el formen és provable...
A mi no m'han multat mai, i he anat força per la franja (guardia civil) i he creuat a Andorra i França.
Hi ha una matrícula catalana homologada, la d'Andorra (en el ben entès que de catalana en té la llengua).
Sí, els mossos compleixen les ordres del Govern dels Millors, que els van ordenar parar i multar els que incomplissin la normativa espanyola.
Vas amb dues matrícules diferents???
No, la numeració és la mateixa, però la de davant és antiga, sense la banda blava i més estreta.
La de darrera és la nova, amb la banda blava i més ampla.
Però el número i les lletres són iguals.
No sabia que havien cotxes amb dos models de matrícula.
Entenc que es va fer malbé la del darrere, doncs.
El cotxe de mon pare és antic i no du la lletra E, són les matrícules aquelles provincials.
No és lo normal: jo només he vist el meu així.
És va fer malbé la del davan i llavors vaig ficar la del darrera davant i una de nova al darrera.
De tota manera, hi ha més cotxes amb dues matrícules diferents, els alfa romeo, i els nous seat porten la super petita davant i la normal darrera, i els tot terreny porten la normal davant i la quadrada darrera.
Però el meu cas concret és força singular.
El meu també va així, però en el meu cas a la inversa.
La de darrere es antiga i la de davant nova
La de davant es va fer malbé suposo.
No la vaig posar jo però, el meu cotxe es un Land Rover molt antic (un sèrie II) i ja la duia en comprar-lo
Sempre pots dur el Cat al costat de l'E(mode covard ) o esperar a que l'E s'esborri tot sola per defecte (mode pacient ).
Jo el vaig comprar a una paradeta per Sant Jordi.
Segur que al Fossar per la Diada el trobes
Sinó, no sé si hi és a Productes de la terra.
Jo l'he buscat força i mai no l'he trobat.
a totes les paradetes de concerts, o festa major o manis que fa un bon home gran hi és.
Argentona i Mataró l'he vist i a les festes majors de l'EI gairebé sempre hi és, a santako també va posar paradeta i tot.
Ja fa anys que s'hauria d'haver catalanitzat això tambê, igual com l'etiquetatge.
Porto CAT des que em vaig comprar el cotxe i aviat tindràmés anys que jo.
A Andorra la Guardia Civil me'ls ha fet retirar dues vegades diferents, però tampoc em vàren multar.
Primer pels cartells que hi ha a Andorra assenyalant a Espanya, i després per la guardia civil recordant-nos que som colònia.
Però ja ho pagaràn ben car, ja... la guardia civil perquè la fotrem fora.
I Andorra perquè, si mai recuperem la Catalunya Nord, quedarà a la pràctica enclavada dins de Catalunya.
Per deixar un comentari has d'estar registrat a la web, i has d'haver iniciat sessió.
Per qualsevol altre dubte, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el formulari de contacte. |
Subscriviu-vos al butlletí gratuït
( Estris ) "Junts marcarem el gol que canviarà el món".
Sota aquest lema, tornen les Jornades de Futbol Solidari amb la seva XXIV edició, els propers 21 i 22 de desembre, de la mà del Grup d'Esplai l'Erol de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró (fruit de la seva col·laboració amb l'Associació d'Amics de l'Escola Pia del Senegal i la Fundació Educació Solidària).
Enguany -i després de vint anys d'aquesta iniciativa- Mataró s'agermana amb Sokone (Senegal) durant un cap de setmana per tal d'ajudar econòmicament a la construcció d'un centre de secundària a l'Escola Pia de la regió del Niombato del país africà.
Es tracta d'una zona rural, on la majoria dels habitants es dediquen a l'agricultura i a la ramaderia i on els poblats no tenen grans infraestructures, que compta amb una escola d'educació infantil, una d'educació primària i una residència per aquells infants que viuen lluny de l'Escola Pia.
Ara, volen donar resposta a l'escolarització obligatòria i postobligatòria de la zona, construint un centre de secundària i batxillerat per tal que els joves de 12 a 19 anys no hagin de desplaçar-se fins a Kaolack (una de les ciutats més grans del Senegal, a molts quilòmetres de distància) o realitzin els estudis en altres centres no homologats.
Si vols aportar el teu granet de sorra, participa en un cap de setmana de partits i lligues de futbol per a totes les edats, on cada jugador farà una aportació voluntària d'un mínim de 5€.
A més, tothom podrà gaudir de moltes altres activitats ( tallers, jocs per totes les edats, espectacles musicals i teatrals, dinar de germanor, etc.) durant un cap de setmana en el qual tots els beneficis obtinguts aniran destinats a l'acompliment del projecte.
Durant les Jornades de Futbol Solidari de l'any passat, es van recollir un total de 8.056,24€ amb els quals es van aconseguir l'equivalent a 67 beques escolars destinades a famílies amb pocs recursos econòmics per tal de garantir l'escolarització dels infants amb el programa "Beques escolars".
Encara no t'has inscrit a les XXIV Jornades de Futbol Solidari?
Recorda que aquesta és l'última setmana d'inscripcions, afanya't, inscriu-te i participa!!️ https://t.co/eeRIi8hkto pic.twitter.com/N16rF6Z325 |
A la Biblioteca/CRAI de la UPF t'oferim en un mateix espai tots els serveis de la Universitat relacionats amb el món de la informació i les noves tecnologies que faciliten l' aprenentatge, la docència i la recerca. |
Els alumnes de l'Escola Chois Canyelles.
Diumenge 16 de juny es va celebrar al pavelló de la Mar Bella de Barcelona el Campionat de Catalunya promoció de poomse on l'escola Chois va aconseguir dues medalles de bronze i una medalla de plata.
Aquest Campionat està organitzat per la Federació Catalana de Taekwondo.
Francisco López Calderón en categoria sènior 1 masculina i Alex Merchan en categoria cadet masculí va aconseguir la medalla de bronze, Pau Paredes, Marc Paredes i Joel Dublino van aconseguir la medalla de plata en categoria trio sincronitzat masculí cadet.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? |
La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, ha avançat aquest dimecres que el seu departament està "estudiant" la possibilitat de reformar la Llei de Famílies Nombroses perquè puguin mantenir el seu estatus fins que l'últim dels fills hagi complert l'edat límit per gaudir d'aquesta condició, fixada en 21 anys si està treballant o en 26 si ha decidit estudiar.
Aquesta mesura, que segons fonts de Sanitat ha de ser encara aprovada pel Ministeri d'Hisenda, afectaria especialment al 84% de les 532.928 famílies nombroses amb títol en vigor a Espanya (373.043), que són les que tenen només tres fills, ja que "perden la seva condició", per tant, els avantatges fiscals que els hi proporcionen, en el moment en què el fill més gran supera l'edat establerta, tot i que segueixi vivint a casa.
La mateixa problemàtica afronten les famílies considerades nombroses perquè tenen dos fills i un d'ells amb alguna discapacitat, que ascendien a 78.367 el 2012: quan un dels dos superi els 21 o els 26 anys, en funció de la seva ocupació, tots dos perdran, per exemple, les condicions favorables d'accés a una beca d'estudis de les quals podien beneficiar-se.
"Es tracta de garantir que aquestes famílies puguin oferir les mateixes oportunitats a tots els seus fills mentre aquests romanguin a l'entorn familiar", ha assenyalat la ministra, després de posar èmfasi en la importància que adquiriria l'aprovació d'aquesta reforma tenint en compte que la taxa d'atur juvenil ascendeix al 57 % a Espanya.
Fonts del seu departament han concretat que no caldria que els fills que hagin excedit l'edat límit segueixin vivint en família perquè aquesta conservi la condició de nombrosa, perquè la mesura busca en el fons donar igualtat a tots els fills, de manera que el petit no quedi privat de les condicions favorables de les quals van gaudir els seus germans pel fet que aquests ja siguin majors.
De tirar endavant, aquesta reforma de la Llei de Famílies Nombroses s'emmarcaria en les iniciatives de Sanitat de protecció de la infància i la família i quedaria plasmada en el Pla Estatal de Família, que previsiblement s'aprovarà a finals d'any.
Aquest Pla comporta a més, una bateria de mesures com promoure un protocol sociosanitari que unifiqui la resposta a les dones que donen en adopció als seus fills nounats en centres hospitalaris o un pla específic de suport "a les dones que són mares i que són les que porten el pitjor cost d'aquesta maternitat", conforme ha destacat Mato.
La ministra es referia així a un de les dades que llança l'Anàlisis dels comportaments socioeconòmics de les famílies a Espanya, presentat aquest dimecres a la seu del seu departament i, segons el qual, tot i que "l'home segueix sent la persona de referència a casa, s'observa un canvi cap a una major presència de les dones", que han passat de ser el 33,78% el 2005 al 46,3% el 2011.
El treball revela que "ser mare és una causa de discriminació perquè no és només el fet de ser dona el que genera desigualtats a l'àmbit laboral, sinó que en molts casos s'enfronten, a més, a una segona desigualtat que té el seu origen en la maternitat".
Així, explica que "tenir fills té un cost monetari important, però sobre tot un cost d'oportunitat per a les dones, que assumeixen en solitari o amb la seva parella, però dels resultats del qual es beneficia tota la societat".
En aquest sentit, apunta que la taxa de feina en les dones sense fills menors de 12 anys és del 68,1% mentre que entre els que sí els tenen se situa en un 60 %; en comparació amb els homes, la diferència és encara més gran: els que no tenen nens a càrrec presenten una activitat del 77,7%, i els que sí els tenen del 81,4%.
A més, l'estat civil influeix, segons l'estudi: des dones casades tenen una taxa d'activitat gairebé 12 punts per sota de la dels homes i la seva taxa d'atur excedeix la d'aquests en gairebé cinc punts, ja que "només la separació o el divorci iguala a homes i dones" en la dimensió de les taxes d'activitat i atur.
D'altra banda, el treball analitza des de la perspectiva de la família assumptes com l'atur, la situació econòmica o la qualitat de vida i destaca que els ingressos mitjans anuals de les llars han disminuït en 2.000 euros durant l'últim any, així com apunta les importants diferències en aquest sentit que es donen en funció de les comunitats autònomes: "una família extremenya té més d'11.000 ingressos anuals menys que una de Navarra", assegura.
La presentació de l'estudi, encarregat per Sanitat a l'organització Acció Familiar, ha corregut a càrrec de la seva directora, la catedràtica i presidenta del Comitè de Bioètica d'Espanya, Teresa López, qui ha ofert algunes de les seves conclusions, com la necessitat d'"una veritable política de família, més enllà de mesures aïllades" que donin resposta a una societat cada vegada més envellida en què es contreu el nombre de naixements i augmenten els divorcis.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
A l'inici del postgrau l'alumne haurà de portar, a més del que hagi indicat l'àrea de Periodòncia:
* Pel que fa a l'adaptador, cal confirmar-ne el model i la compatibilitat.
© 2020 Universitat Internacional de Catalunya |
Acusen l'independentisme de cometre un "error històric" en rebutjar els PGE
La presidenta dels comuns al Parlament, Jèssica Albiach, ha lamentat aquest divendres en roda de premsa que la convocatòria d'eleccions generals el 28 d'abril és "una mala notícia", però ha assegurat que es presentaran per guanyar.
Albiach ha acusat els partits independentistes d'haver comès un "error històric" en rebutjar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), perquè considera que no només han tombat uns comptes, sinó que també han tancat la porta al diàleg amb l'Estat.
I el portaveu de CatComú, Joan Mena, ha dit: "Malgrat que aquestes eleccions generals suposen una oportunitat perduda, per responsabilitat tornem a sortir a guanyar perquè som l'única garantia de canvi".
Mena ha defensat que durant aquesta legislatura els comuns han demostrat ser la "garantia" per millorar la vida de la ciutadania i per teixir ponts entre Catalunya i la resta d'Espanya, per la qual cosa afirma que es presentaran a les eleccions per fer realitat aquestes dues qüestions.
Ha insistit que els comuns són l'única garantia de canvi a l'Estat perquè no cediran "ni davant de l'Espanya segrestada per Vox ni davant de cap fons voltor", i ha avisat que seguiran defensant el diàleg i un referèndum com la solució a Catalunya.
"No renunciarem mai a les aliances amb l'Espanya democràtica, que és majoritària i més que la que representa l'Espanya petita de la foto de la plaça de Colón de Madrid", en referència a la concentració de Cs, el PP i Vox de la setmana passada.
En ser preguntat per quin candidat presentaran als comicis, Mena ha explicat que pròximament començaran els processos interns i participatius per elegir el candidat i "el millor equip per defensar el diàleg, el referèndum i el compromís de millorar la vida de la gent".
Albiach ha recriminat que, en rebutjar els PGE, ERC i el PDeCAT hagin "renunciat a tenir veu i força per seguir pressionant" el Govern central, i ha raonat que els partits catalans han de participar en la democratització d'Espanya i teixir aliances amb els partits estatals.
"S'han fet saltar per l'aire tots els ponts.
També s'ha posat dinamita en les possibilitats de diàleg real", ha sentenciat.
La portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Lucía Martín, ha retret al Govern del PSOE no haver "estat valent" per enfrontar-se als lobbys econòmics i als fons voltor, ni tampoc per afrontar el diàleg amb Catalunya, perquè creu que ha cedit a les pressions internes dels 'barons' socialistes i de Cs, el PP i Vox.
A més, ha exigit a Pedro Sánchez que compleixi durant les properes setmanes les mesures socials que havien pactat amb Units Podem en l'acord de Pressupostos, com un nou decret de lloguer.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Vols rebre diàriament i de manera gratuïta les notícies més rellevants de la comarca al teu correu electrònic?
Els alumnes del projecte Erasmus+ de Capellades han tingut una nova experiència internacional, en aquest cas a la vila d'Humenné, a Eslovàquia.
La delegació capelladina va visitar diverses instal·lacions relacionades amb la gestió hidràulica.
L'Institut Molí de la Vila de Capellades continua desplegant el projecte Erasmus+ 'Little steps make a big difference.
Fa unes setmanes, quatre dels alumnes van passar una setmana a Eslovàquia.
Durant aquests set dies, els alumnes han participat en tot tipus d'activitats: treballar, visitar, jugar i relacionar-se amb els estudiants d'altres països que intervenen en el projecte, practicant a fons l'anglès com a llengua comuna que els permet comunicar-se entre tots ells.
El treball a l'escola d'Humenné, una vila de 34.000 habitants, se centrava en l'estalvi d'aigua.
Una gran part del planeta Terra és aigua, una matèria fonamental per a tots els éssers vius que podem estalviar fent coses tan simples com tancar l'aixeta quan no ho necessites o no sobrepassar la fina línia entre gastar-la i malgastar-la.
També es van realitzar activitats sobre la petjada ecològica, calculant la quantitat de planetes Terra que necessitaríem si tothom consumís matèries al mateix ritme que els habitants europeus.
Durant aquests dies, els alumnes van practicar múltiples pràctiques al laboratori per investigar sobre la contaminació de les aigües i els seus efectes, així com els avantatges de la seva depuració, i per endinsar-se en la construcció de diferents robots que podrien servir per netejar els oceans.
A banda dels tallers, també es van realitzar visites a la depuradora d'Humenné i els embassaments de Domaša i Starina, on observar de prop les turbines i els sistemes de canalització de l'aigua per sota dels embassaments.
Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.
La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Tota la informació de la comarca al teu abast. © anoiadiari.cat. |
Llegiràs aquesta carta i, quan et tornin a ficar a la cel·la d'aïllament, vull que recordis el que hi dic, així et podràs tornar a explicar aquesta història en els 2m2 on ens engabien per intentar destruir-nos" [A'ida a Xavier, a D'A a X de John Berger] [Fotograma de Madiba (2017), minisèrie dirigida per Kevin Hooks].
"P er molt bona que sigui una llei, sempre és maldestra.
És per això que cal discutir-ne o qüestionar-ne l'aplicació.
I la pràctica de fer-ho en corregeix les mancances i fa servei a la justícia.
Hi ha lleis dolentes que legalitzen la injustícia.
Aquesta mena de lleis són maldestres perquè, quan s'apliquen, fan complir exactament el que es pretenia que fessin complir.
Ho va escriure John Berger en una de les seves novel·les més colpidores, D'A a X (Edicions de 1984).
Un recull de les cartes que l'Aïda li escriu al Xavier, empresonat per insurgent, en què Berger construeix un monument literari sobre com la humanitat es reafirma en els seus valors més dignes i morals a través de la lluita.
És difícil reflexionar sobre la llei de manera abstracta, indeterminada i genèrica.
Perquè la llei, en primera instància són les lleis, l'aplicació que se'n fa i els efectes que se'n deriven.
Per això, la reflexió sobre la llei és inseparable de la reflexió sobre la presó, que pretén castigar l'incompliment d'aquestes lleis.
No estranya, així, que Michel Foucault, un dels grans pensadors del nostre temps, acabés reflexionant sobre la presó.
Era després del Maig del 68, quan, amb la violència policial i política, va començar un període de repressió i empresonament de la dissidència.
En aquest context, va formar el Grup d'Investigació sobre les Presons (GIP), que partia d'una premissa, tal com la va formular a la capella Saint-Bernard: "Cap de nosaltres té la seguretat que es lliurarà de la presó.
I va afegir: "La trama policial es va tancant al voltant de les nostres vides quotidianes; en els carrers i les carreteres; al voltant dels estrangers i dels joves, el delicte d'opinió ha tornat a aparèixer [...].
Vivim sota el signe de la vigilància.
Ens diuen que la justícia està desbordada.
Però, ¿i si fos la policia la que l'ha desbordat?
Ens diuen que les presons estan superpoblades.
Però, ¿i si fos la població la que està superempresonada?"
El propòsit del GIP va ser donar a conèixer què és la presó, i sobretot qui, com i per què hi va.
No volia parlar en nom dels detinguts, sinó donar als detinguts la possibilitat de parlar, ells mateixos, del que passava dins de les presons.
Les investigacions del GIP, deia el primer text de 1971, "no estan previstes per millorar, suavitzar, tornar més suportable un sistema opressiu", sinó "per atacar-lo allí on s'expressa amb un altre nom: el de justícia, de la tècnica, del saber, de l'objectivitat".
Per tant, en conseqüència, "cada investigació ha de constituir un acte polític", "el primer episodi d'una lluita", "cada investigació ha de constituir, en cada punt estratègic important, un front i un front ofensiu".
De seguida, el moviment del GIP es va estendre per tot França a través de comitès que incloïen, a més de presos, advocats, metges, investigadors i professors d'universitat de totes les disciplines.
I en aquest context Foucault va començar el treball d'una de les seves obres majors (V igilar i castigar.
Naixement de la presó ), que es plantejava l'estudi de la tecnologia exercida sobre els cossos amb la voluntat de quadricular, controlar, sotmetre i subjectar els individus i les seves opinions per tornar-los dòcils i obedients.
Quan surti en paper aquest article, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ja hauran dormit sis nits a la presó, tancats per un Estat que s'ha decidit per la via autoritària i repressiva contra la dissidència política.
A ells dos, tot el meu respecte i admiració.
A l'Estat, la denúncia explícita de la seva injustícia vergonyant.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
L'Olot, tot i el patiment, s'ha retrobat amb la victòria a domicili en un partit on ha tocat patir de valent, i és que l'Ebre s'ha avançat en el marcador i ha fet mèrits per endur-se un millor resultat.
El partit ha començat molt malament per l'Olot, i és que Lolo Garrido ha avançat l'Ebre en el marcador quan només s'havien jugat dos minuts.
Encara podria haver estat pitjor, i és que els locals han tingut ocasions molt clares en els primers minuts per ampliar l'avantatge.
L'Olot, mig adormit, ha pogut empatar amb un remat de Xumetra al travesser però ha hagut d'esperar fins el minut 22 quan una centrada de Soler l'ha desviat un defensa a la seva pròpia porteria.
Els olotins a poc a poc s'han anat activant i en una acció d'estratègia han culminat la remuntada gràcies a una rematada d'Alan Baró (1-2, 44').
En la segona part els locals han sortit a fer tot el possible per empatar el partit.
I és que el control del partit ha estat d'un Ebre que ha dominat en tot moment i no ha deixat fer el seu joc als de Raúl Garrido.
Els aragonesos han posat setge a la porteria de Ballesté, però l'Olot ha resistit com ha pogut, celebrant la falta d'efectivitat dels locals.
En el 83' l'Olot s'ha quedat amb deu per l'expulsió de Soler però el marcador no s'ha mogut.
Tarifa digital d'El Punt Avui i L'Esportiu
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Et permet l'accés gratuït per un temps.
En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l'edició impresa d'El Punt Avui. |
La 1a Mostra d'Art Poètic de Camallera, inspirada en l'Empordà, va tenir lloc dissabte passat, amb la participació de 25 obres entre poesia i imatge.
Els guanyadors van ser Agustí Olivares (poesia)...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia. |
2017-12-14 El fundador d'Inditex, Amancio Ortega, ha deixat els seus càrrecs a 53 filials del grup tèxtil, sis anys després d'haver cedit la presidència del grup a Pablo Isla.
L'empresari, que va abandonar les funcions executives d'Inditex el 2011, figurava com a apoderat mancomunat en aquest mig centenar de |
Imatge del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra (foto: Govern)
L'ambigu anunci que va fer la tarda del passat divendres el president de la Generalitat catalana, Quim Torra, en el sentit d'aparentar que havia decidit confinar tot el territori de Catalunya, com a mesura per afrontar l'epidèmia del coronavirus, era un nou farol del dirigent independentista català.
La Generalitat no té competències legals per decidir l'aplicació d'una mesura d'aquest tipus.
Torra no pot, com a semblava pretendre amb el seu plantejament, anul·lar l'article 19 de la Constitució espanyola, que estableix que "els espanyols tenen el dret de triar lliurement la seva residència i de circular pel territori nacional".
A més, l'estat d'alarma que el Govern espanyol va decidir aplicar dissabte és l'instrument legal prioritari, i únic, sobre l'afer.
Malgrat tot, el mateix Torra era perfectament conscient de la seva incompetència legal per aplicar un confinament de Catalunya quan, durant l'anunci que va fer sobre la qüestió, va demanar la col·laboració del Govern de l'Estat perquè "limiti els accessos" a infraestructures com a les fronteres amb França, ports, aeroports i enllaços ferroviaris, perquè "no tenim competències".
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font |
L' economia circular, la innovació i l' emprenedoria han estat els protagonistes del Imagine Circular Economy, el programa impulsat per la Fundació Banc Sabadell i coordinat per Imagine Creativity Center, compost per 12 dreamers organitzats en quatre equips diferents, segons expliquen en un comunicat.
La selecció dels protagonistes es va fer a través del Dream BIG Circular Economy, en el qual van competir amb més de 60 equips.
Durant aquests dies, els dreamers han treballat en diferents llocs emblemàtics de Barcelona i han rebut assessorament d'experts del sector, que formen part del Comitè Assessor del Imagine Circular Economy.
Seguint el mètode Lombard, els equips han desenvolupat els seus projectes i han presentat els seus resultats aquest dilluns 28 d'octubre al Demo Day del programa, davant d'inversors, acceleradores i empreses a la Torre Banc Sabadell de Barcelona.
El programa d'acceleració del Imagine Circular Economy es va iniciar el divendres 25 d'octubre a l'espai Crea d'Aigües de Barcelona, on els dreamers van rebre feedback del comitè d'experts en economia circular.
Durant tot el dia, en aquest procés d'acceleració, els equips van tenir diversos moments per escoltar l'opinió dels professionals.
La Fàbrica del Sol, Espai Endesa, Pier 01 Barcelona i el Teatre Lliure van ser els espais on els equips van tenir l'oportunitat de treballar d'acord amb el tipus de dinàmiques que es realitzaven del mètode Lombard: inspiració, ideació, prototipatge i comunicació. |
Si tens entre 12 i 35 anys, fins al 3 de desembre tens l'oportunitat de renovar el teu armari de manera sostenible.
Del 13 de novembre al 3 de desembre, pots intercanviar la teva roba en algun dels 9 punts d'intercanvi que trobaràs per tot Barcelona en el 'Renova la teva roba jove', adreçat a persones d'entre 12 i 35 anys.
Aprofita l'oportunitat de renovar el teu armari!
Tens roba que ja no fas servir i no saps què fer-ne?
T'agradaria renovar el teu armari de manera sostenible?
Si tens entre 12 i 35 anys, apropa't a algun dels punts d'intercanvi que, fins al 3 de desembre, formen part del programa "Renova la teva roba jove".
En total, pots triar entre 9 punts d'intercanvi per tot Barcelona, on hi podràs portar la teva roba.
A canvi, et donaran cupons Renoves amb la puntuació corresponent, que després podràs intercanviar per la roba que més t'agradi, a qualsevol punt de la xarxa, en els dies de recollida i d'intercanvi que pots consultar en aquest document.
Les normes de funcionament són les següents: en el lliurament de roba s'admetran un màxim de 10 peces de roba (excepte jaquetes i abrics, 2 com a màxim) per persona.
La roba ha d'estar neta, en bon estat, sense forats, descosits ni taques.
Només s'acceptarà roba de vestir.
La roba recollida serà bescanviada per "renoves" que seran utilitzats després per poder fer l'intercanvi.
A l'intercanvi, es podran agafar com a màxim 10 peces (excepte jaquetes i abrics, que en són 2 com a màxim).
No es podran utilitzar "renoves" d'altres edicions.
Només podran intercanviar roba persones d'entre 12 i 35 anys.
El "Renova la teva roba jove" és una iniciativa per fomentar el consum responsable, la sostenibilitat i la prevenció de residus en l'ús de la roba entre les persones joves, de 12 a 35 anys, a través de l'intercanvi de
S'impulsa a iniciativa d'entitats i equipaments de joves de la ciutat, amb el suport de l'Ajuntament i vol demostrar que és possible una moda sostenible.
També podeu consultar l'edició genèrica del " Renova la teva roba ", adreçat a totes les edats.
Incentivar i crear nous projectes que afavoreixin la creació d'estratègies col·laboratives en economia i alhora facilitar noves pràctiques de consum mes responsable basades en l'intercanvi són uns dels objectius del Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021.
En la mesura 112 trobem incorporada aquesta iniciativa i voluntat de crear espais d'intercanvi entre els i les joves.
En la mesura 178 amb l'objectiu de sensibilitzar i capacitar les persones en actituds sostenibles, trobem la voluntat de promoure la participació dels i les joves als mercats d'intercanvi, de segona mà, intercanvi de roba, etc.
PLA D'ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT 2017-2021 |
Aquesta obra tracta de la imatge de la dona lectora en la literatura del segle XIX.
Comença parlant de la figura de la dona en el segle XIX com a escriptora, artista i lectora en el món occidental, partint d'un estudi previ que l'autora (professora de Literatura Espanyola a la Universidad Complutense de Madrid) va realitzar al 2002.
[1] Continua centrant-se més en la dona lectora, i finalment intenta descobrir com es presenta aquesta figura en el si d'un moviment artístic que dona molta importància al gènere femení: el realisme.
«Quan endreço el local per obrir una nova llibreria (en porta tres) canvio el paviment existent per parquet de fusta, és una manera de donar caliu al nou espai».
Qui així s'expressa és en Xavier Vidal (Barcelona, 1973), d'ofici periodista i llibreter de vocació.
Va formar part de la primera fornada, el 2012-13, del postgrau de l'Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
Aviat s'hi va posar, el 27 d'octubre de 2013 obria la llibreria NoLlegiu del carrer de l'Amistat del Poblenou.
Al mateix Poblenou, carrer Pons i Subirà, 3, a Ca la Juanita, el gener de 2016 inaugurava la nova NoLlegiu, un espai generós i acollidor que va permetre ampliar el fons i facilitar el munt d'activitats que s'hi ofereixen i s'hi continuaran oferint.
Termini: del 6 d'abril al 5 de maig de 2020
Línia d'ajuts per a les persones treballadores autònomes afectades econòmicament pel coronavirus
Blog de l'Escola de Llibreria 2013-
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals – Universitat de Barcelona
Gremi de Llibreters de Catalunya
El Blog de l'Escola de Llibreria no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Els continguts del blog de l'Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona estan subjectes a una llicència BY-NC-ND de CC. |
La Fira de l'Oli Verge Extra i les Garrigues obria portes aquest divendres a les Borges Blanques amb una intensa agenda d'activitats, després de l'acte inaugural que ha presidit la diputada al Congrés Laura Borràs.
Una agenda de la en forma part l'espai Aliments del Territori i Tu, on s'aglutinaran al llarg del cap de setmana tot un seguit d'iniciatives de divulgació, pedagogia, formació, i també lleure amb els aliments com a protagonistes.
Un espai que impulsa la Diputació de Lleida, amb la voluntat de col·laborar amb els certàmens firals de la demarcació i incidir en el consum de proximitat i els productes de qualitat que s'elaboren en cada comarca.
La Fira de l'Oli Verge Extra i les Garrigues, no podia més que arrencar el programa d'activitats en l'estand del Patronat de Promoció Econòmica, que amb activitats relacionades amb les característiques, el coneixement i tastos de les diferents varietats d'olis.
Activitats que han dut a terme al llarg del matí, els alumnes dels cicles formatius d'olis d'oliva i vins de l' INS Josep Vallverdú de les Borges Blanques.
La diputada Laura Borràs, ha visitat l'espai, acompanyada del president de l'ens provincial Joan Talarn, i les autoritats que han participat en l'acte inaugural de la Fira.
Talarn ha lliurat a Borràs la nova Guia de Fires que la Diputació acaba d'editar.
Segons Joan Talarn, la guia no és altra cosa que la constatació del que l'ens anomena la força dels municipis.
El dinamisme que de gener a desembre, i de municipis petis i grans, de la plana a l'alt Pirineu i l'Aran, amb fires, mostres, i mercats que fomenten l'economia, i arrelen les persones als territoris
La tarda ha estat dedicada als menuts, l'espai Aliments del Territori i Tu, es convertia en l'escenari dels tallers gastronòmics en els quals hi han participat una seixantena de nens i nenes.
El Petit Complet ha dirigit l'elaboració de Mini croquetes d'oli verge extra de les Garrigues amb ametlles de la comarca.
dissabte el president de la Diputació, Joan Talarn participarà, en la confecció d'una pizza revolucionaria, la proposta que fa l' Agnès Sala, des dels fogons de Cal Senzill de Bellpuig.
Es tracta de la pizza amb allioli de codony, que l'espai Aliments del Territori i tu, presentarà al públic assistent a la Fira de l'Oli Verge Extra i les Garrigues.
Acompanyaran a Joan Talarn, en l'estand del Patronat de Promoció Econòmica, a la fira garriguenca, la vicepresidenta Estefania Rufach i el diputat Carles Gibert. |
EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC.
EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm.
EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm.
Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva (PIP) en Municipis de la Comunitat Valenciana
Promoure la inversió en les àrees urbanes per part dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana.
La finalitat d'esta indubtable millora en les infraestructures i equipaments bàsics del nostre territori és elevar els nivells de benestar social i oportunitats dels nostres ciutadans.
Podran presentar sol·licituds tant els ajuntaments a títol individual, com les mancomunitats o agrupacions de dos o més municipis.
Les sol·licituds hauran de ser presentades pels alcaldes o pels secretaris dels ajuntaments, i, en el cas de les mancomunitats de municipis per l'òrgan de govern que tinga la representació segons els estatuts propis de la mancomunitat.
En els supòsits d'agrupació de municipis, la presentació correspondrà a l'alcalde o secretari de l'Ajuntament responsable del compliment dels requisits sobre adjudicació i justificació de les obres autoritzades.
- Els ajuntaments hauran d'acreditar la realització de les inversions d'acord amb els terminis i pels imports establits en la resolució.
- Es prorroga fins al dia 31 de desembre de 2016 el termini per a l'acreditació de la finalització de les obres.
- Des del 28 de febrer del 2009 fins al 28 d'abril del 2009.
- Excepcionalment, aquells projectes aprovats en el marc del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana que, per causes sobrevingudes després de la seua aprovació, no puguen executar-se, podran ser substituïts per un altre o altres projectes, l'import total dels quals siga igual a aquell que no va poder executar-se.
Amb este fi, els ajuntaments hauran de presentar, en un termini que finalitzarà el 31 de gener del 2012, informe raonat i justificatiu sobre les causes sobrevingudes que impedixen l'execució del projecte.
La conselleria competent en matèria d'hisenda resoldrà sobre la procedència de la substitució en un termini que finalitzarà el dia 29 de febrer del 2012.
Autoritzada la substitució, els ajuntaments presentaran, per via electrònica, sol·licitud d'autorització del nou projecte o projectes en un termini que finalitzarà el 30 de març del 2012.
A) Memòria explicativa del projecte d'inversió, omplida a través del model de sol·licitud electrònica, en la qual s'especifique:
- Àrea d'actuació de l'obra finançable de les definides en l'article 3 del Decret Llei 1/2009.
Desglossant, si és el cas, el cost de l'obra, el cost de redacció del projecte, el cost de la direcció tècnica del projecte i el cost d'adquisició del sòl.
- Duració de l'execució del projecte.
- Import de cada una de les anualitats.
- Naturalesa de l'obra, a l'efecte del que disposa l'article 4.3 del decret llei i en conseqüència s'especificarà si es tracta d'un projecte de nova planificació, si complementa, millora o desplega una obra prevista en el pressupost 2009, i en este cas s'especificarà la dotació que tenia assignada en este pressupost, o si es tracta d'una nova fase d'un projecte.
- Si es tracta d'un projecte cofinançat s'especificarà l'import cofinançat i l'origen del cofinançament.
- En el supòsit d'ajuntaments de menys de 200 habitants, s'opten o no per l'execució directa de les obres.
En els casos de mancomunitats i agrupacions de municipis, haurà de desglossar-se quina part del pressupost de la inversió de la qual se sol·licita autorització correspon a cada municipi, estes els seran descomptades, en cada cas, dels imports màxims reconeguts segons la seua població.
B) Certificació expedida pel secretari d'Ajuntament de l'Acord del Ple o de la Junta de Govern de l'Ajuntament, segons siga procedent, en el qual s'acorde sol·licitar autorització de cada un dels projectes.
En el cas de les mancomunitats de municipis, l'acord se substituirà pel corresponent acord de l'òrgan de govern a qui competisca l'aprovació segons els estatuts propis de la mancomunitat.
En el supòsit d'agrupació de municipis han d'aportar-se els acords de tots els ajuntaments agrupats.
En este acord ha de quedar constància de l'aprovació de l'obra, com també l'Ajuntament a què se li encomana la presentació de la sol·licitud i, si és el cas, l'adjudicació i justificació de les obres.
Si l'Ajuntament sol·licita l'execució directa de les obres, l'acord de l'òrgan de govern haurà d'incloure expressament esta petició.
C) Projecte bàsic, si és el cas.
Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana
1) Presentació de la sol·licitud a través de l'aplicació informàtica disponible en la seu electrònica de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, http://www.gva.es, en la qual estarà, així mateix, disponible el formulari de sol·licitud.
2) En el termini de cinc dies des de la presentació de la sol·licitud d'autorització de projectes, les direccions territorials d'Economia i Hisenda de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació verificaran que les obres projectades complixen les condicions i requisits establits per a la inclusió en el Pla.
Així mateix verificaran que els sol·licitants es corresponen amb els determinats en l'article tercer de l'Orde de 26 de febrer del 2009 de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual es determina el model de sol·licitud, la documentació que han de presentar les entitats locals i es fixa el procediment i terminis que han de complir els diferents òrgans de l'Administració del Consell, en el marc del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana.
A este efecte, seran les direccions territorials les que, si és el cas, hauran de realitzar els requeriments necessaris per a completar la sol·licitud i la documentació que l'acompanya.
Realitzada la verificació i dins del termini abans assenyalat, comunicaran a la subsecretaria de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació el resultat de la verificació, indicant si cada sol·licitud complix amb els requisits establits en el decret llei.
3) La Subsecretaria de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, en el termini de cinc dies, comunicarà a les subsecretaries de les conselleries competents per raó de la matèria, cada un dels projectes que li corresponguen.
4) La Subsecretaria de la conselleria competent per raó de la matèria, en el termini de quinze dies, emetrà i comunicarà a la Subsecretaria de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació informe preceptiu en què verificant la normativa vigent d'aplicació a cada projecte, concloga, si és el cas, sobre la viabilitat del projecte.
5) En el termini de quinze dies, el titular de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació dictarà Resolució d'autorització per al finançament de cada projecte i ordenarà la seua publicació en la seu electrònica de la conselleria.
La resolució contindrà els punts següents:
- Administració a què correspon l'execució del projecte
- Necessitat o no de subscriure conveni en els supòsits de municipis de més de 10.000 habitants.
- Conselleria competent per raó de la matèria.
- Aplicació pressupostària que donarà cobertura a l'efectiva execució del projecte.
En el mateix termini el titular de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació dictarà una resolució de denegació en els supòsits de sol·licituds que no complisquen els requisits exigits, amb indicació dels recursos que procedisquen.
6) En el termini màxim de quinze dies des de la data de la Resolució, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació consignarà els crèdits necessaris, en les aplicacions pressupostàries pertinents dels pressupostos de despeses de les distintes conselleries.
Una vegada autoritzat el projecte, els ajuntaments seran, en tot cas, responsables de la seua elaboració, amb independència del subjecte que tinga assignada l'execució d'este.
En cas que la Generalitat fóra l'administració competent adoptarà les mesures pertinents amb vista a la cobertura del cost d'este.
7) La justificació de finalització de les obres, que es presentarà per via electrònica a la Subsecretaria competent per raó de la matèria, consistirà en una memòria d'actuació, que inclourà una relació dels certificats d'obra, amb identificació del creditor i de les factures, el seu import, el percentatge finançat amb recursos procedents del Pla i la data d'emissió, així com l'acta de recepció i el certificat final d'obra.
- Es presentarà una justificació independent per cada una de les obres finançades a càrrec del Pla.
- Una vegada rebuda la justificació, la Subsecretaria competent donarà orde perquè es lliure l'última remesa de fons pendents.
A través de l'enllaç corresponent:
A través de l'aplicació informàtica disponible en la seu electrònica de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, http://www.gva.es, en la qual estarà, així mateix, disponible el formulari de sol·licitud.
- Infraestructures en xarxes de transport, en especial les viàries i d'urbanització que milloren l'accessibilitat dels municipis.
- Infraestructures i equipament de sòl industrial.
- Infraestructures i equipament per a la millora de subministraments i consums hídrics i energètics.
- Infraestructures i equipament per a la millora de l'accés a les xarxes de comunicació avançades.
- Infraestructures i equipament dirigides al foment de la investigació, desenrotllament i innovació.
- Infraestructures i inversió en millora de la qualificació del capital humà.
- Infraestructures turístiques i socioculturals.
- Infraestructures dirigides a la conservació, protecció i millora dels espais rurals i mediambientals.
- Les obres podran ser executades pels ajuntaments o per la Generalitat.
- Per a municipis amb una població superior als 10.000 habitants, les obres dels projecte autoritzats seran executades per la Generalitat.
En este supòsit podrà subscriure el conveni oportú.
En la resta de casos, l'administració competent per a l'execució de les obres es determinarà en la resolució.
- Les obres objecte dels contractes han de ser de nova planificació o, si és el cas, complementar, millorar o desenrotllar aquelles l'execució de les quals estiga prevista en el pressupost de l'entitat a partir de 2009.
En este sentit, les obres objecte dels contractes podran estar referides a l'execució d'una nova fase d'algun projecte.
- La licitació de les obres es realitzarà per qualsevol dels procediments previstos en la Llei de Contractes del Sector Públic.
- Excepcionalment, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació podrà autoritzar l'execució directa de les obres per part de l'Ajuntament afectat quan este no supere la xifra de 200 habitants.
- El finançament amb càrrec al Pla no podrà superar l'import real d'execució de l'obra, fins al límit màxim derivat del pressupost de licitació incrementat amb l'import de l'impost sobre el valor afegit repercutible.
- Les obres podran estar referides a projectes cofinançats fins al límit que aporta la Generalitat.
- En l'import real d'execució de l'obra podrà incloure's el cost de redacció del projecte, la direcció d'obres, si és el cas, i el valor d'adquisició del sòl.
- Dictada la Resolució, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació consignarà els crèdits necessaris, en les aplicacions pressupostàries pertinents dels pressupostos de gastos de les distintes conselleries, perquè estes puguen procedir a l'inici de les obres autoritzades.
- La contractació de les obres finançades amb càrrec a este pla, l'execució del qual siga responsabilitat de cada una de les conselleries, i sempre que tinguen un període d'execució inferior a l'any, es tramitarà pel procediment d'urgència previst en l'article 96 de la Llei de Contractes del Sector Públic.
Així mateix, i d'acord amb l'article 91 de la Llei de contractes del sector públic, queda exempta de constitució de la garantia provisional tota la contractació de les obres derivades d'este pla, l'execució de la qual siga responsabilitat de cada una de les conselleries, i amb independència del termini d'execució.
- A l'efecte del que establix l'article 24 de la Llei de Contractes del Sector Públic, el Consell, a proposta del conseller competent per raó de la matèria, podrà realitzar comandes a qualsevol de les entitats que conformen el sector públic valencià, en els termes que preveu l'article 5 del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat.
En este sentit, i només a l'efecte de les actuacions previstes en el present pla, les diverses persones jurídiques que conformen el sector públic de la Generalitat, en els termes que preveu l'article 5 esmentat, tindran la consideració d'ens instrumentals de l'administració del Consell.
- Dictada la resolució, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació consignarà els crèdits necessaris, en les aplicacions pressupostàries pertinents dels pressupostos de gastos de les distintes conselleries.
- Quan els ajuntaments siguen competents per a l'execució de les obres objecte de finançament i procedisquen a la seua adjudicació, l'ajuntament presentarà, per via electrònica, un certificat del secretari de l'ajuntament amb la conformitat de l'alcalde, en el qual es facen constar les dades de l'adjudicació, data en què esta es va produir, identitat de l'empresa adjudicatària, import pel qual s'adjudica el contracte i l'acreditació d'estar l'empresa adjudicatària al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
- Els ajuntaments hauran d'acreditar la realització de les inversions d'acord amb els terminis i pels imports establits en la Resolució.
- Es prorroga fins al dia 31 de gener del 2012, el termini per a l'acreditació de la finalització de les obres.
Sense perjuí de les adequacions i ajustos que, en els projectes aprovats, pogueren autoritzar-se com a conseqüència del normal desplegament i execució d'estos i com a conseqüència de la pròrroga del termini per a l'acreditació de la finalització de les obres, a partir de l'1 de gener del 2011, no s'autoritzaran alteracions dels projectes aprovats que n'afecten les condicions essencials, ni qualsevol altra modificació que fóra incompatible en la seua execució amb el termini assenyalat per a l'acreditació de la finalització de les obres.
- La justificació de finalització de les obres, que es presentarà per via electrònica a la subsecretaria competent per raó de la matèria, consistirà en una memòria d'actuació, que inclourà una relació de les certificacions d'obra, amb identificació del creditor i de les factures, el seu import, el percentatge finançat amb recursos procedents del Pla i la data d'emissió, així com l'acta de recepció i la certificació final d'obra.
- Es presentarà una justificació independent per cada una de les obres finançades amb càrrec al Pla.
- Una vegada rebuda la justificació, la subsecretaria competent donarà orde perquè es lliure l'última remesa de fons pendents.
* VERIFICACIÓ DE L'APLICACIÓ DE RECURSOS
- La correcta aplicació dels recursos del Pla a les actuacions aprovades conforme a este estarà sotmesa a control per part de la Intervenció General de la Generalitat, en els termes que preveuen els articles 55 i següents del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat.
- Els ajuntaments que hagueren executat inversions amb recursos d'este pla, hauran de posar a disposició de la Intervenció General de la Generalitat la documentació i antecedents dels comptes justificatius presentats i facilitar tanta informació i mitjans com resulten necessaris.
- La falta de justificació parcial o total de l'aplicació dels recursos rebuts amb càrrec al Pla implicarà l'obligació de reintegrar les quantitats no justificades.
- S'entén per falta de justificació la no-remissió a la subsecretaria competent del compte justificatiu o la seua remissió incompleta o contenint inexactituds.
- També es consideraran no justificades aquelles partides en què, bé per mitjà de les comprovacions que a este efecte puga realitzar la Conselleria competent o per mitjà dels controls que realitze la Intervenció General de la Generalitat, es pose de manifest que els recursos del Pla no s'han aplicat als fins per als quals van ser entregats o que s'han incomplit les condicions establides en la present norma.
- La falta de col·laboració que impossibilite la comprovació i el control de l'efectiva aplicació dels recursos del Pla, donarà lloc al reintegrament total de l'aportació rebuda pel corresponent Ajuntament.
- Els expedients de reintegrament seran tramitats per la Direcció General de Pressupostos i Gastos, ja siga a iniciativa de la Conselleria competent per raó de la matèria o de la Intervenció General de la Generalitat.
- Les quantitats que es reintegraran tindran la consideració d'ingressos de dret públic.
* ESPECIALITATS EN LA CONTRACTACIÓ QUE REALITZARAN ELS AJUNTAMENTS
- La contractació de les obres finançades d'acord amb el Decret Llei 1/2009 podran tindre la consideració d'urgent a l'efecte previst en l'article 96 de la Llei de Contractes del Sector Públic.
- En el cas que es tractara de projectes la finalització dels quals es produïra durant el present exercici, serà condició necessària per a la seua autorització pel titular de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, que l'Ajuntament s'aculla a l'esmentat procediment de tramitació de l'expedient de contractació.
Així mateix, i en els termes que preveu l'article 91 de la Llei de contractes del sector públic, serà condició necessària per a la seua autorització pel titular de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, que l'expedient de contractació de les obres finançades d'acord amb este pla per l'Ajuntament, incloga les clàusules necessàries que determinen l'exempció de constitució de la garantia provisional amb independència del seu termini d'execució.
- L'expedient de contractació es tramitarà per l'Ajuntament a càrrec del finançament que li haja sigut atribuït procedent de l'execució del present pla.
La Resolució del titular de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació d'autorització del projecte, servirà d'acreditació, a l'efecte previst en l'article 93, apartats 3 i 5, de la Llei de Contractes del Sector Públic, de l'existència i disponibilitat de crèdit per a l'execució de les obres previstes en este pla.
* CORREU ELECTRÒNIC PER A INFORMACIÓ I DUBTES
- Els dubtes i consultes es remetran exclusivament per via electrònica a la següent adreça de correu electrònic a: [EMAIL]
- La contestació es remetrà a l'adreça de correu electrònic d'on procedisca la consulta.
- Este correu té la finalitat d'atendre exclusivament dubtes i consultes remeses per entitats locals.
* DETERMINACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ RESPONSABLE DE L'EXECUCIÓ DE LES OBRES, EN ELS SUPÒSITS D'AJUNTAMENTS, MANCOMUNITATS O AGRUPACIONS DE MUNICIPIS AMB UNA POBLACIÓ INFERIOR A 10.000 HABITANTS
La determinació de l'administració responsable de l'execució de les obres, en els supòsits d'ajuntaments, mancomunitats o agrupacions de municipis amb una població inferior a 10.000 habitants, es realitzarà per mitjà de la Resolució d'autorització del conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació a què es referix l'article 6.3 del Decret Llei 1/2009, amb la proposta prèvia de la conselleria competent per raó de la matèria.
L'esmentada proposta haurà de quedar reflectida en l'informe a què es referix l'article 5.3 de l'Orde de 26 de febrer del 2009, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació.
- Decret Llei 1/2009, de 20 de febrer, del Consell, pel qual es constituïxen i doten tres plans especials de suport destinats a l'impuls dels sectors productius, l'ocupació i la inversió productiva en municipis, i s'aproven crèdits extraordinaris per a atendre al seu finançament (DOCV 5961, de 24/02/09).
- Orde de 26 de febrer del 2009 de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual es determina el model de sol·licitud, la documentació que han de presentar les entitats locals i es fixa el procediment i terminis que han de complir els diferents òrgans de l'administració del Consell, en el marc del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5964, de 27/02/09).
- Correcció d'errors de l'Orde de 26 de febrer del 2009, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual es determina el model de sol·licitud, la documentació que han de presentar les entitats locals i es fixa el procediment i terminis que han de complir els diferents òrgans de l'administració del Consell, en el marc del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5967, de 04/03/09).
- Orde de 6 d'abril del 2009, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per la qual es determinen aspectes relatius al pla especial de suport a la inversió productiva en municipis de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 5991, de 08/04/09).
- Llei 16/2010, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat (DOCV núm. 6429, de 31/12/10).
- Llei 9/2011, de 26 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat (DOCV núm. 6680, de 28/12/11).
- Decret Llei 3/2016, de 27 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de liquidació del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 7794, de 31/05/2016).
Vegeu Decret Llei 1/2009, de 20 de febrer
Vegeu Orde de 26 de febrer de 2009
Vegeu correcció d'errades de l'Orde de 26 de febrer de 2009
Vegeu Orde de 6 d'abril de 2009
Llei 16/2010, de 27 de desembre
Vegeu Llei 9/2011, de 26 de desembre
Vegeu el Decret Llei 3/2016, de 27 de maig
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. |
Fischer publica el segon volum del 'Tirant lo Blanc' · Llegiu-ne un fragment
' Tirant lo Blanc ' de Joanot Martorell serà una de les obres estel·lars de la literatura catalana de la Fira de Frankfurt.
És un títol de referència esmentat pel director de la fira, Jürgen Boos, i ara l'editorial Fischer, una de les importants d'Alemanya, publicarà el segon volum de l'obra.
A més, la versió teatral de 'Tirant lo Blanc' de Calixto Bieito és un dels espectacles del programa artístic.
Fischer també és l'editorial que publica l'obra d' Albert Sànchez Piñol.
La resposta difinitiva que l'ermità féu al rei
—A tu, rei prudentíssim, jove, qui has viscut en benaventurada vida, mèritament s'esguarda en l'execució de les obres virtuoses subtilment mires; e a mi, vell, seguint les regles de cavalleria, ab grandíssim perill gloriosa fama atenga.
Als vells animosos basta que sens fer llegea de covards actes sostinguen la primera, que en la joventut, ab excés de perillosos treballs, guanyaren.
E posat cas veritat les tues piadoses paraules advoque raonablament, han tengut en mi força les tues doloroses llàgrimes, ans que mon deliber, no essent a tu publicat, justament m'hagués obligat a l'execució de tal empresa.
Estuja aqueixes llàgrimes a menys desijada fortuna que aquesta.
Puix veig que tes pregàries són tan humils e justes, per amor d'Aquell per qui m'has conjurat e per amor de tu, qui est mon natural senyor, jo só content d'obeir los teus manaments e entendre ab summa diligència en la lliberació de tu e de ton regne; e em dispondré, si mester serà, d'entrar en batalla, així vell com me só, per defendre la cristiandat e augmentar la santa fe catòlica e per baixar la supèrbia de la mafomètica secta, ab pacte tal que ta excel·lència se regesca a mon consell, car ab lo divinal adjutori jo et daré gloriosa honor e fer-t'he vencedor de tots los teus enemics.
—Pare reverend, puix me feu tanta gràcia, jo us promet a fe de rei que no passaré un punt l'ordinació vostra.
—Ara, senyor —dix l'ermità—, com seràs defora en la gran sala, mostra als cavallers e a tot lo poble la tua cara alegre e molt contenta, e ab gran afabilitat parlaràs a tots.
E al dinar menja bé e dóna't plaer e mostra molt més alegria de la que acostumat havies, per ço que tots aquells qui tenen l'esperança perduda la puguen retrobar; car lo senyor o lo capità, per gran adversitat que li vinga, no deu mostrar la sua cara trista per no esmaiar la sua gent.
E fes-me dar unes vestidures de moro e veuràs lo que jo faré, car anant a la Casa Santa de Jerusalem fui en Alexandria, e en Berut me fonc mostrada la llengua morisca perquè aturí grans dies ab ells, e aprenguí dins Berut fer magranes de certs materials compostes que estan VI hores en poder-se encendre e, com són enceses, bastarien a tot lo món a cremar, que com més aigua hi llancen, més s'encenen, que tota l'aigua del món no les bastaria apagar si ja no les apaguen ab oli e ab resina de pi.
—Cosa és de gran admiració —dix lo rei— que ab oli e ab resina de pi s'hagen apagar e no ab altra cosa, car jo creïa que l'aigua apagava tots los focs del món.
Si la senyoria vostra me dóna llicència que vaja fins a la porta del castell, jo portaré sol un material: ab aigua clara o ab vi encendreu una antorxa.
Pres-ne una poca gleva e tornà on era lo rei, e pres una poca d'aigua e llançà-lahi dessús, e encés ab una palleta una candela.
—Jo jamés haguera pogut creure experiència tal si de mos ulls no ho hagués vist.
Ara no tinc res per impossible que los hòmens no sàpien fer.
En especial tals sabers cauen en gents qui van molt per lo món, e prec-te, pare reverend, me faces gràcia de dir-me totes les coses necessàries per aquest fet de les magranes, del que hi és mester.
—Jo, senyor —dix l'ermità—, les iré a comprar per ço com sé millor conéixer los materials si són bons, per ço com jo les he fetes moltes voltes de les mies mans.
Com veuràs lo gran foc, ab tota la gent fir sobre ells, e faç certa la senyoria tua que X mília dels teus basten a desconfir C mília dels altres.
Car jo puc dir ab tota veritat a l'excel·lència tua que, trobant-me en Berut, viu un altre cas semblant d'un rei contra altre e, ab l'ajuda de nostre senyor Déu e per consell meu la ciutat fonc lliberada dels enemics, e lo rei qui estava dins la ciutat fonc vencedor e l'altre qui el tenia assetjat fonc vençut.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
Preveu que la Seu d'Urgell aculli bàsquet, hoquei, petanca, ciclisme, tennis i tennis taula, a més del programa YAP, destinat a joves atletes; i Andorra la Vella, la natació, la gimnàstica, l'atletisme, el bàdminton, el futbol sala, l'handbol i l'exhibició de judo
Un moment de la reunió del comitè organitzador dels Jocs Special Olympics. / AJUNTAMENT SEU D'URGELL
La reunió del comitè organitzador dels Jocs Special Olympics. / AJUNTAMENT SEU D'URGELL
La primera reunió de treball del comitè organitzador dels Jocs Special Olympics 2018, que tindran lloc a la Seu d'Urgell i a Andorra la Vella del 4 al 7 d'octubre, ha tingut lloc aquest dilluns al matí a la capital alturgellenca.
Tal com han informat des de l'ajuntament, la reunió ha servit per començar a preparar la infraestructura necessària, així com els continguts d'aquest esdeveniment esportiu per a persones amb discapacitat intel·lectual i en la qual els atletes competiran en catorze esports.
Entre els aspectes que s'han comentat hi ha que la Seu d'Urgell aculli les competicions de bàsquet, hoquei, petanca, ciclisme, tennis i tennis taula, a més del programa YAP, destinat a joves atletes d'entre els 2 i els 7 anys.
Andorra la Vella serà la seu de la natació, la gimnàstica, l'atletisme, el bàdminton, el futbol sala, l'handbol i l'exhibició de judo.
El parc olímpic del Segre, el pavelló poliesportiu i les pistes de petanca, a la Seu, així com el pavelló Joan Alay d'Andorra la Vella, el Centre Esportiu dels Serradells o l'estadi Comunal seran alguns dels escenaris d'aquestes proves.
D'altra banda, s'han creat cinc àrees internes de treball per a l'organització d'aquests jocs: la de màrqueting, relacions públiques i premsa; la de participació, actes i protocol; la tècnica i esportiva; la de logística, seguretat i tecnologia de la comunicació; i la d'administració i economia.
En aquesta sessió de treball hi han participat la tinent d'alcalde d'Atenció a les Persones de l'ajuntament de la Seu d'Urgell, Anna Vives; el director dels Jocs Special Olympics, Jordi Romea; la presidenta de la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (Acell), Marina Gómez; el president d'Special Olympics Catalunya, Sergi Grimau; el cap d'activitats del comú d'Andorra la Vella, Josep Tudó; i el president d'Special Olympics Andorra, Àlex Terés.
També hi han pres part els directors d'Esports de l'ajuntament de la Seu d'Urgell i del comú d'Andorra la Vella, David Vallvé i Alain Cabanes, respectivament; i la membre d'Special Olympics Andorra, Coia Sedó.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando, considera que existeixen "molts més motius" que fa uns dies per presentar una denúncia davant de la Fiscalia General de l'Estat contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, qui, segons la seva opinió, "no va aclarir res" en la seva compareixença davant del Parlament de divendres passat.
Els socialistes han presentat aquest dimarts una denúncia davant del Ministeri Públic contra Pujol per presumptes delictes de defraudació tributària i blanqueig de capitals comesos presumptament durant la seva etapa al capdavant del Govern autonòmic i ara només esperen que aquesta institució actuï "adequadament", ha dit Hernando en la roda de premsa posterior a la Junta de Portaveus del Congrés.
Amb el seu escrit, el PSOE, segons el dirigent socialista, busca que els catalans sàpiguen "la veritat, tota la veritat i res més que la veritat" sobre la fortuna del president que va estar 23 anys al capdavant de la Generalitat.
Hernando ha subratllat que la direcció del PSOE vol ser "transparent, exemplar i honesta" a l'hora de combatre aquest tipus de qüestions que als ciutadans els allunyen de la política, i que ha decidit denunciar a Pujol després de considerar que divendres passat no va aclarir res.
Segons ha abundat el responsable socialista, "la falta d'explicacions" de l'expresident i la seva conducta han fet augmentar els dubtes i les sospites sobre la procedència de la seva fortuna a l'estranger.
"Hi ha qui diu que la seva declaració no va servir per a res i que sortim com vam entrar.
"Aquesta és la nostra intenció: que la Fiscalia actuï i que l'Estat de Dret funcioni", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
BARCELONA, 24 maig (EUROPA PRESS) -
Prop de la meitat dels ingressos hospitalaris de pacients psicogeritrics amb trastorns de conducta greus s'ha evitat grcies a la Unitat d'Atenció en Crisi al Pacient Psicogeritric al domicili, un servei pioner a Espanya que ofereix l'Hospital Mare de Déu de la Merc.
Aquests resultats s'han presentat en les XXIV Jornades d'Actualització en Psicogeriatria, organitzades per l'Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalries, i que se celebren aquest divendres i dissabte a l'Hospital Sant Rafael de Barcelona.
La Unitat d'Atenció en Crisi al Pacient Psicogeritric al domicili va arrencar com a programa pilot l'any 2015 al nord de Barcelona i el 2016 va comenar a donar servei a tota la ciutat, i s'ha desplegat fruit d'un concert amb el Servei Catal de la Salut (CatSalut).
El director mdic de l'Hospital Mare de Déu de la Merc, Pedro Roy, afirma que amb aquest recurs s'han pogut evitar prop d'un 50% d'ingressos en el mitj hospitalari, continuant el seguiment dels pacients al domicili o derivats a consultes externes.
La població atesa en aquesta unitat són persones majors de 65 anys amb un trastorn mental o demncia que presenten alteracions conductuals disruptives que dificulten el maneig clínic.
Els trastorns de conducta són molt freqüents en aquest collectiu, en concret, la prevalena en persones amb demncia és del 90%: "Aquestes alteracions agreugen la deterioració cognitiva i funcional del pacient i precipiten la institucionalització", ha advertit Roy.
Així, aquests pacients necessiten, amb freqüncia, múltiples intervencions d'atenció primria i urgncies, per la qual cosa copen bona part d'aquests recursos de salut, amb el desgast que aix comporta tant per al malalt com per als cuidadors, ha ressaltat la coordinadora d'aquest recurs de l'Hospital Mare de Déu de la Merc, Carme Bassedas.
Un dels objectius principals de la Unitat d'Atenció en Crisi al Pacient Psicogeritric és la detecció d'aquestes alteracions conductuals i símptomes psiquitrics greus al domicili, cosa que permet actuar amb més celeritat, perqu un equip multidisciplinari s'encarrega d'avaluar i tractar el pacient en el seu entorn més proper.
"Aquest procediment incrementa la satisfacció de la persona tractada i del cuidador, optimitza els recursos evitant les derivacions inadequades i dota les persones de la presa de decisions compartida, que assegurar la millor solució en el moment precís", ha explicat Bassedas.
Aquest servei ha ats l'any 2018 un total de 412 persones de més de 65 anys, 337 de les quals s'han registrat com a nous casos, i la clau del seu ptim funcionament és el treball en xarxa entre Atenció Primria, hospital general, Serveis Socials i l'equip especialitzat en Psicogeriatria de l'Hospital Mare de Déu de la Merc que tracta el pacient, segons els impulsors.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Assistència multitudinària a la manifestació convocada aquest migdia al centre de Barcelona per Societat Civil Catalana.
Una hora abans que comencés, el passeig de Gràcia ja estava força ple de gent.
A les 12 del migdia, hora prevista per a l'inici, els manifestants ja ocupaven mig quilòmetre del passeig de Gràcia, des de la capçalera, situada a la cantonada amb Diputació, fins al carrer Provença.
Mitja hora més tard, la cua de la manifestació arribava a tocar de la Diagonal, i cap a les 12.45 la capçalera ja era a la cruïlla amb la Gran Via.
Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, en la manifestació han participat unes 300.000 persones.
La delegació del govern espanyol, en canvi, ha xifrat l'assistència en un milió de persones.
Societat Civil Catalana, per la seva banda, ha facilitat una primera xifra 1.100.000 persones, que més tard han augmentat en 200.000 persones, fins a 1.300.000 assistent s.
Unes 300.000 persones han participat aquest matí a la manifestació convocada a.
Riuades de gent baixen per Passeig de Gràcia cap a la manifestació. ▶️ pic.twitter.com/zelZx10Jf8
La manifestació portava per lema "Tots som Catalunya, per la convivència, seny", i ha arribat tres setmanes després de la que també van convocar SCC a Barcelona, el 8 d'octubre.
El propòsit d'aquesta nova mobilització, segons els organitzadors, era " expressar el rebuig a la proclamació de la independència i demostrar que la majoria de catalans estan a favor de continuar formant part d'Espanya".
Tres formacions polítiques, el Partit Popular, Ciutadans i el Partit dels Socialistes de Catalunya, han donat suport a la manifestació.
Així, a la capçalera, a més dels dirigents de SCC, hi havia Xavier García Albiol, Albert Rivera, Inés Arrimadas i Miquel Iceta.
També, per exemple, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, els exministres Jorge Fernández Díaz i Josep Borrell, i el subdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
A la manifestació s'han pogut veure, sobretot, banderes espanyoles, i també moltes senyeres i, en menys quantitat, banderes de la Unió Europea.
Entre les pancartes exhibides pels manifestants n'hi havia a favor de l'article 155 o de l'anomenada "majoria silenciosa", i també d'altres que demanaven l'empresonament de Carles Puigdemont.
Entre els crits que s'han pogut sentir n'hi havia a favor de l'empresonament de Puigdemont i d'altres contra TV3, que des de les 12 i durant més de dues hores ha emès un especial sobre aquesta manifestació.
El final de la manifestació s'ha fet a l'escenari situat a la Gran Via, des d'on s'han fet diversos parlaments de cloenda.
L'últim ha estat el del president de SCC, Mariano Gomà, que ha donat les gràcies, irònicament, a " l'expresident Puigdemont ", els consellers i els socis del govern perquè "han tancat aquest trist capítol de la història de Catalunya ".
Abans que Gomà han intervingut els tres vicepresidents de SCC, Álex Ramos, Miriam Tey i José Domingo, que han llegit conjuntament el manifest "Tots som Catalunya", on es defensa que "som a temps de construir (...) una Catalunya pròspera en una Espanya rica dins d'una Unió Europea cada vegada més forta".
També ha parlat l'exministre socialista Josep Borrell, que ja va particpar en la manifestació del 8 d'octubre.
Borrell ha afirmat que som "en un moment dramàtic de la història d'Espanya, tremendament difícil i perillós en què tothom ha de tenir el cap fred per poder fer front a les dificultats que venen" i que cal "la serenor per comportar-se com ciutadans civilitzats d'un poble que ha de recosir les seves ferides si vol continuar vivint junts".
Borrell, a més, s'ha mostrat confiat que " la justícia faci aviat la seva feina i demani responsabilitats a tots els que estan fent aquest mal a Catalunya".
L'acte ha acabat amb l'audició de l'himne d'Europa i l'himne espanyol, però no "Els Segadors", l'himne de Catalunya.
En el seu lloc s'ha sentit "El cant de la senyera", que, segons Álex Ramos, "el considerem una peça musical representativa catalana".
Com en altres ocasions, la mobilització de Societat Civil Catalana també ha tingut ressò a l'estranger.
És el cas de la cèntrica plaça de Londres, a Picadilly Circus.
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
La Comissió de Qualitat de la UCA de Dret, com a màxim òrgan de direcció i control del SIGQ, és la responsable de:
Aquesta Comissió està formada pels membres següents: |
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Entrevista a Eduard Voltas, columnista i editor, dins la sèrie 'I ara què?'
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb.
Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d'haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.
Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present.
Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.
Parlem amb Eduard Voltas, editor i columnista.
Quin significat té això si penseu que sí?
—Ara mateix l'independentisme són tres forces polítiques, dues grans entitats civils, un sindicat que comença a treure el cap seriosament, una munió de col·lectius i associacions locals i sectorials, i com a mínim dos milions de persones de tota mena i condició.
Tot sumat, configura un únic bloc històric de ruptura amb l'estat espanyol, però amb una pluralitat interna molt gran, amb ideologies diverses, interessos de classe (o de grup) diferents...
Alinear tot això en una única estratègia unitària durant un temps sostingut és, probablement, una quimera.
Es va aconseguir amb motiu de l'1 d'octubre, perquè hi havia una fita concreta, una data marcada al calendari i una esperança de ruptura imminent.
Quan es va frustrar la ruptura imminent i es va fer evident que calia entrar en un nou cicle d'acumulació de forces, es va tornar a imposar la dispersió estratègica, i segurament és inevitable, perquè les contradiccions internes d'aquest bloc històric són altes.
Tot el temps que es dediqui a les lamentacions serà temps que no es dedicarà a mirar de treure el màxim profit d'aquesta realitat marcada per la dispersió.
Al meu entendre la gran oportunitat d'aquest moment és que cadascú podrà treballar el seu espai social i polític amb les mans lliures.
Si tothom fa bé la seva feina, el resultat no pot ser un altre que una ampliació del perímetre del bloc de ruptura.
I el gran risc, també cal dir-ho, és la desmoralització de la base social.
— Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d'anar a remolc de la repressió de l'estat espanyol?
—Ja que s'han mostrat incapaços d'acordar una estratègia unitària, una cosa que potser ajudaria és que les eleccions ens portessin un desempat clar entre les dues principals forces polítiques independentistes, un desempat que clarifiqués quina és l'estratègia que la majoria d'independentistes vol seguir.
JxCat i ERC tenen una pugna duríssima per a conduir el cotxe, i els dos estan convençuts que ho farien molt millor que l'altre.
Potser és hora que els votants independentistes inclinin clarament la balança cap a un costat.
El 2015 no ho van poder fer perquè hi va haver una llista unitària que va tenir moltes virtuts en aquell moment però que va camuflar la relació de forces interna, i el 2017 van poder-ho fer i el resultat va ser un empat tècnic, amb JxCat 0,28 punts per davant.
Si de les pròximes eleccions en torna a sortir un empat, la pugna continuarà paralitzant-ho tot.
En canvi, si hi ha un resultat clar a favor d'un dels dos, segurament serà més fàcil agafar un rumb.
— Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d'independència.
—Tal com està formulada la pregunta, la resposta és cap. No hi ha un conill que et treguis del barret i que serveixi per a rellançar el procés, això no existeix.
En temps de foscor estratègica com l'actual, no hi ha més camí que picar pedra en tots els fronts.
Que cadascú faci allò que sap fer millor, que cadascú conquereixi posicions en el seu àmbit d'actuació.
Més tard o més d'hora, la dinàmica de les coses acabarà obrint noves oportunitats com la que va representar l'1 d'octubre.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'.
No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells, clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
CiU vol cremar l'etapa de la carta a Rajoy • Els altres partits sobiranistes exigeixen de no demorar el 'vot definitiu'
El president de la Generalitat, Artur Mas, anunciarà avui els primers graons del seu full de ruta, començant per la tramesa d'una carta al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per demanar-li de pactar un referèndum oficial.
Mas ja sap que li dirà que no i la resta de formacions sobiranistes diuen que insistir a dialogar amb l'estat és perdre el temps.
Però el president vol cremar aquesta última fase, vol tenir el no definitiu, abans d'encarar l'envit de les eleccions plebiscitàries.
El coordinador general de CDC, Josep Rull, repetia que calia carregar-se de raons abans d'emprendre la via de la unilateralitat.
Es farà, doncs, la petició a Rajoy, sabent que la resposta molt probablement serà un no rotund.
I apuntava a unes eleccions plebiscitàries més que probables amb un esquema de llista unitària, 'amb generositat i amplada de mires' i amb participació de la societat civil en la candidatura per la independència.
Per Rull, és més important el què i el com que no pas el quan d'aquestes eleccions.
No sembla que CDC tingui pressa, de moment, per a avançar-les.
Unió no el veu gens clar, aquest avançament electoral.
I, malgrat les declaracions de Rull, el comitè executiu nacional de CiU va decidir de refredar el debat sobre les plebiscitàries fins que no s'hagués superat la fase de la petició a Rajoy.
CiU ara defensa de dialogar amb el govern espanyol per convocar una consulta.
Això és el que la federació considera 'fer les coses bé'.
'La gent de CiU, el repte que tenim sobre la taula no implica ni tribunals ni desobediència, sinó continuar fent les coses bé, amb solidesa, fent cada pas amb fermesa, determinació, i entenent que la sortida al contenciós entre Catalunya i Espanya només pot ser política i democràtica', va dir el secretari general de la federació, Ramon Espadaler.
Setze vegades hem anat al congrés espanyol a demanar autorització.
No ens sembla que hi pugui cabre una dissetena vegada', va dir la secretària general dels republicans, Marta Rovira.
La solució per a vehicular la demanda independentista és, segons Rovira, unes 'eleccions constituents'.
El parlament constituent començaria les reformes legislatives necessàries per a fer la transició de l'un estat a l'altre.
També caldria configurar un govern constituent 'amb la màxima representació política possible' que s'encarregués d'encapçalar la transició i obrir un procés perquè la ciutadania pogués escollir com vol que sigui aquest nou estat.
Per a arribar a aquest punt, continuen demanant unes eleccions avançades.
'Les coses bones no s'han de fer esperar', va dir Rovira ahir, però sense marcar cap límit temporal concret.
ERC no decidirà si es decanta per una llista unitària amb més formacions independentistes o no fins que no vegi clar el mandat que en resultaria.
Per ells, hauria de ser el de construir immediatament la independència.
'Ara és el moment de començar trobades, reunions i reflexions que ens serveixin per a determinar el què', va dir Rovira.
La CUP també demana eleccions avançades, que defineixin una nova majoria encarregada d'encapçalar un procés constituent.
En parlava ahir el diputat Quim Arrufat, que deia que demanarien al president Mas d'obrir un període electoral per preparar unes eleccions que alteressin la majoria actual del parlament.
Per Arrufat, 'el govern espanyol ha perdut tota autoritat política sobre Catalunya'.
No hi ha pacte possible amb Espanya, 'ni acord ni transacció' i, per tant, 's'ha de tirar pel dret'.
I també ha perdut autoritat política el 'règim constitucional del 1978, que no serveix de res, i el règim autonòmic': han estat superats per la participació multitudinària d'aquest 9-N.
ICV-EUiA, en canvi, no parlava pas d'eleccions, ahir, sinó de la necessitat de fer un referèndum vinculant.
Una demanda que va afegir a la d'un pressupost socialment just.
un compromís amb el periodisme i amb el país |
La XXIV edició del Saló de l'Ensenyament de Fira de Barcelona, que arrenca aquest dimecres i que culminarà aquest diumenge amb el lema 'Escull bé, formació és futur', preveu rebre 80.000 visitants.
Amb aquest eslògan, el Govern català i les universitats, també presents a la trobada, volen transmetre "la importància de la formació universitària a l'hora de trobar una sortida professional", segons ha informat la Secretaria d'Universitats de la Generalitat en un comunicat.
I és que, segons l'última enquesta de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), la taxa d'ocupació dels titulats universitaris és un 15% superior a la de la població d'entre 25 i 54 anys.
Concretament, els visitants podran trobar l'Espai del Consell Interuniversitari de Catalunya, on es mostraran el total de 1.000 títols oficials que s'ofereixen, a més d'informar sobre els diferents itineraris, sistema de preus per renda i beques disponibles.
Com a novetat d'aquesta edició, una quinzena d'universitats xineses desembarcaran per primera vegada al saló, que també estarà protagonitzat per les ofertes de Formació Professional (FP), segons l'organització.
Els centres xinesos s'establiran per a promocionar els seus estudis i seduir els estudiants catalans, i alhora volen potenciar els intercanvis i la cooperació en qüestions d'educació.
La Formació Professional (FP) també guanyarà terreny en la trobada en tenir més espai, ja que "està considerada una de les millors vies per aconseguir feina".
Del 50,1% dels joves d'entre 16 i 24 anys que busquen feina a Catalunya, només un 15,6% de les persones graduades en FP el 2011 es trobava en la mateixa situació, segons dades de l'estudi d'Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2012, elaborat conjuntament entre la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat i el Consell General de Cambres de Catalunya.
El Saló també donarà protagonisme a l'FP dual, consistent en què l'alumne compagini la formació amb la feina en una empresa, fet que permet a les companyies incorporar alumnes d'FP inicial mitjançant contractes laborals de beques salari i donar resposta a "les necessitats del model productiu espanyol".
A més, el Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) i la Fundació BCN Formació Professional presentaran la nova Guia FP 2013-2014, que conté informació sobre les 150 especialitats d'aquesta formació i les novetats del proper curs.
El certamen comptarà amb de 175 expositors, 25 d'internacionals, que presentaran la seva oferta en estudis de Batxillerat, carreres universitàries, estudis superiors, complementaris d'FP, de serveis a l'educació i d'idiomes.
Precisament, es preveu que aquest any uns 100.000 espanyols --33.000 catalans-- viatgin a l'estranger per aprendre o perfeccionar un idioma, i majoritàriament optaran per un país de parla anglosaxona, si bé l'alemany va guanyant terreny i supera el francès com a idioma de preferència a l'hora d'escollir on estudiar a l'estranger, segons dades de l'Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l'Estranger (ASEPROCE).
En l'àmbit de les noves tecnologies, el Saló habilitarà una àrea Multimèdia promoguda pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on els estudiants podran descobrir les últimes novetats com la creació de videojocs o la realitat augmentada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
La Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i a l'Adolescència (Fedaia) ha presentat aquest dijous un article de reflexió elaborat pel politòleg Xavier Riudor en què afirma que l'èxit educatiu passa per garantir a les famílies uns ingressos mínims que cobreixin les necessitats dels seus fills.
El document, 'L'èxit escolar a Catalunya.
Una reflexió en el dur context de la crisi econòmica' exposa que cap servei educatiu pot arribar als seus objectius de manera òptima si s'ha de preocupar perquè els seus alumnes no arriben a classe ben alimentats i vestits, segons ha informat un comunicat de la plataforma.
L'article recorda que Catalunya ha reduït l'abandonament escolar, ja que al 2007 hi havia un 31,6% i al 2012 un 24%, tot i que segueix i ha estat una de les xifres més altes de la Unió Europea (UE).
El president de Fedaia, Jaume Clupés, ha opinat a la presentació de l'informe que s'han d'invertir més recursos allà on calguin, en comptes de donar-los a tots els alumnes per igual, sense tenir en compte les necessitats particulars de cadascun.
Fedaia és una plataforma que agrupa a Catalunya el conjunt d'entitats d'infància joves i famílies en situació de risc social o desemparament, i que la formen més de 90 entitats que atenen més de 100.000 nens i 35.000 famílies.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |
Ahir, dissabte 18 de juny, vam tenir l'ocasió de retrobar-nos una colla d'amics i amigues d'en Joan Daunis, l'històric militant independentista, comunista i sindicalista amb el que hem tingut la sort de compartir moltes hores de militància.
L'acte va ser organitzat per un grup de persones que s'hi han deixat la pell i moltes hores de feina per fer el més sentit i millor reconeixement al nostre amic Joan Daunis.
En Joan va encaixar la sorpresa amb molta humilitat i agraïment.
Els que el coneixem sabem que el seu tarannà humil no ha acceptat mai que el titllem de referent ni de guru ni res semblant, però és que es fa molt difícil no concebre aquest home com un referent perquè ho és, i a més a més amb majúscules.
A Girona tothom coneix en Joan, però en Joan és un home amb moltes facetes i més enllà del barret de militant de pedra picada és sobretot un home entregat a la seva família i als seus amics, que l'estimem amb bogeria i el considerem una gran persona, d'una gran humanitat.
Vaig conèixer en Joan deu fer si fa no fa 20 anys però vaig començar a tenir una relació més íntima amb ells cap a l'any 2003.
Jo ja era conscient que no tenia davant meu una persona corrent i mica en mica el vaig anar coneixent i es va fer evident que el personatge real era infinitament superior al personatge ideològic i militant del PSAN que tothom coneix.
El seu tracte afable, respectuós, sempre optimista i somrient, amb un sentit de l'humor seductor i amb una voluntat de ferro eren irresistibles.
I amb el temps vaig acabar apreciant a aquest home com si fos un membre més de la família.
He viscut moments d'una gran intensitat amb en Joan.
Sempre ha estat un militant exemplar, treballador, incansable, generós.
També en els moments més difícils se l'ha jugat i no ha dubtat a arriscar-se per tal de defensar la independència i el socialisme.
Recordo moments de tensió amb les forces d'ocupació, moments en què en Joan amb el seu coratge ens ensenyava que no s'ha de tenir por dels enemics de la llibertat del nostre poble.
Som davant d'un home que no és comú, som davant d'una persona excepcional que ha viscut en primera persona motes etapes de la història d'aquest país.
Jo sempre he dit que quan sigui gran vull ser com en Joan Daunis, perquè persones íntegres com ell no abunden i la integritat, la coherència, l'esforç militant i la generositat humana que ell traspua, son valors excepcionals que cal reivindicar.
Els companys que van organitzar l'homenatge d'ahir van preparar un recull d'imatges que il·lustren tota una època de lluita, des del final del franquisme fins gairebé els nostres dies.
I en Joan ha retratat aquesta època a la perfecció.
Fotografies de manifestacions, concentracions, actes, xerrades....
Té un arxiu impressionant i és una gran notícia que tota aquesta feina fotogràfica quedi immortalitzada perquè és un tros de la historia d'aquest país.
El d'ahir no va ser un homenatge a la nostàlgia, simplement un punt i seguit perquè en Joan mateix deia que ho tenim a tocar, i que malgrat els entrebancs ell no dubta que serem una República independent ben aviat.
Moltes gràcies per tot Joan, ens veiem als carrers, a la plaça, ens veiem fent el toc, ens veiem lluitant per la República Catalana, lliure i socialista! |
El Congrés Europeu d'Oncologia Mèdica, el més important que se celebra al continent dedicat als últims avenços contra el càncer, ha premiat una investigació d' Althaia que ajuda a saber quines persones amb càncer de bufeta no respondran a la quimioteràpia per poder passar abans a la cirurgia.
L'estudi aporta elements per evitar un tractament que resulta ineficaç, i contribueix a augmentar la supervivència dels afectats que podran accedir a la cirurgia en un estadi més precoç de la malaltia.
La investigació s'ha portat a terme conjuntament amb l'Institut Català d'Oncologia (ICO) Badalona i el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO).
Els pacients afectats de càncer de bufeta localitzat acostumen a iniciar el tractament amb quimioteràpia per, posteriorment, sotmetre's a cirurgia.
Una part d'aquestes persones responen positivament a la quimioteràpia però per a altres pacients el tractament no resulta efectiu.
L'objectiu de l'estudi ha estat identificar els factors que permetin predir quins són els pacients tributaris de rebre quimioteràpia i quins no.
Per fer-ho, s'ha analitzat la biologia molecular del tumor.
En concret, s'ha tingut en compte l'expressió de 41 gens tumorals, que ha permès establir una signatura genètica i les característiques clíniques de cada pacient.
Poder identificar amb antelació els pacients que respondran a la quimioteràpia contribueix a la millora de la seva supervivència.
Saber per a quines persones la quimioteràpia no serà efectiva té una doble implicació.
Per una banda, evitar un tractament que resulta ineficaç, i, per l'altra, accedir a la cirurgia en un estadi més precoç de la malaltia.
L'estudi, retrospectiu, ha inclòs 112 pacients (92% d'homes i la resta, dones) de la Fundació Althaia i de l'ICO Badalona que havien rebut tractament de quimioteràpia i també cirurgia.
La investigació ha estat liderada pel Dr.
Albert Font, oncòleg mèdic de l'ICO Badalona i referent transversal en càncer de pròstata de l'ICO, i la Dra.
Montserrat Domènech, oncòloga mèdica especialitzada en càncer de bufeta de la Fundació Althaia.
El treball tindrà continuïtat amb un estudi prospectiu que està a punt de començar en hospitals de l'Estat espanyol.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20 |
Facebook és la coneguda xarxa social fundada per Mark Zuckerberg i altres estudiants de Harvard l'any 2004.
En aquests moments té més de 2.000 milions d'usuaris actius.
Per tant, el 30% de la humanitat sembla estar registrada a Facebook.
Segons algunes mètriques, és la segona web més visitada del món i mou un volum diari de 83 milions de fotos i incalculables comentaris.
Alguns informes asseguren que el 90% dels joves de la generació Millennial, nascuts entre els anys 80 i 90, accedeixen a la xarxa un cop al dia com a mínim.
La companyia amb seu a Califòrnia va facturar més de 40.653 milions de dòlars l'any 2017 i proporciona ocupació a més de 30.000 treballadors.
Pertany al selecte club GAFAM, integrat per Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft.
Hom podria pensar que aquesta xarxa social és massa gran i poderosa per caure.
Però estiguem segurs que no és així.
Tota empresa és vulnerable, a excepció de les que mantenen una posició de monopoli gràcies a la protecció de l'Estat.
Els gustos dels consumidors no entenen de drets preadquirits ni de jerarquies empresarials.
L'únic que busquen és la màxima satisfacció al menor preu.
Si una empresa satisfà els seus interessos veurà com incrementa les vendes i els beneficis.
Al contrari, quan alguna empresa no s'adapta a les seves preferències, decau i acaba desapareixent.
Recordem el cas de Nokia, durant molts anys la líder al sector dels mòbils, però que va pagar molt car una sèrie de decisions equivocades.
L'empresa finlandesa era la líder indiscutible del sector.
L'any 2007 acaparava més de la meitat dels guanys de tot el mercat de telefonia mòbil.
Va ser el primer fabricant a entendre els telèfons com a complements de moda.
Els seus innovadors dissenys i l'avançada enginyeria eren sinònims dels més alts estàndards de qualitat, i dispositius com el 3310 van marcar una època.
Però era una companyia de maquinari, i no va saber detectar que, a partir de l'iPhone, el programari en els telèfons mòbils seria igual o més important que els seus components físics.
Des de l'aparició en escena de Steve Jobs, Nokia no va deixar de caure, passant de dominar la meitat del mercat a només el 3% l'any 2012.
La divisió de dispositius de Nokia va ser comprada per Microsoft el 2013.
Així va quedar el fabricant escandinau fora de la indústria, ja que Microsoft va decidir no seguir utilitzant la marca Nokia.
Les pantalles tàctils varen desplaçar Nokia a la irrellevància, no podent igualar les prestacions que oferien els sistemes operatius Android i iOS.
Era difícil presagiar que algun dia Nokia desapareixeria de l'escena de la telefonia mòbil i que arribaria una companyia sense experiència en aquest mercat a marcar una tendència, com és el cas d'Apple.
La meteòrica caiguda de Nokia és un cas d'estudi que ens permet, un cop més, entendre la fragilitat d'una empresa que opera en condicions de competència.
Si no aconsegueix seduir, els consumidors la deixaran caure al buit.
Altres casos molt destacats són el de l'empresa Kodak, líder indiscutible en el sector de la fotografia fins que no va saber (o voler) adaptar-se al món digital.
O el de l'empresa Blockbuster, de lloguer de pel·lícules, fins a la irrupció de Netflix al mercat.
I aquest podria ser el futur que espera a Facebook a mitjà termini.
La compa-nyia ha passat, en els darrers anys, de facilitar lliurement la informació a practicar la censura i el bloqueig de pàgines.
Fa unes setmanes, Facebook va anar una mica més enllà en anunciar que suprimiria prop de 800 pàgines per incomplir les seves condicions de servei, quan tot apunta a motivacions polítiques.
La xarxa social també ha revelat que un problema de seguretat sense precedents, descobert el 25 de setembre, va afectar gairebé 50 milions de comptes d'usuaris.
Facebook encara no ha identificat els pirates informàtics i el vicepresident de la companyia, Guy Rosen, descarta poder-ho fer.
Les generacions més joves abandonen la xarxa de Zuckerberg i en prefereixen altres com Instagram, YouTube, Snapchat o Twitter.
I sense l'entrada d'aquests nous usuaris, la viabilitat de Facebook pot perillar a mitjà termini.
El mercat lliure, sense barreres d'entrada, és una gran garantia per al consumidor i els seus drets.
El client, quan decideix en quin producte gastar (i en quin no) està votant l'empresa que continuarà produint (i la que no).
El mercat lliure és una democràcia perfecta on cada euro equival a un vot.
On el client està desprotegit i les empreses no tenen cap obligació de donar resposta a les seves necessitats és en els mercats monopolístics, garantits per privilegis de l'Estat.
Un clar exemple n'és el sector financer, ahir rescatat amb diners públics i avui artífex del grotesc i vergo-nyós canvi de criteri del Tribunal Suprem pel que fa al pagament de l'impost de registre de les hipoteques.
Que el govern de Pedro Sánchez emeti un decret llei obligant els bancs a pagar l'impost no impedirà que aquests acabin repercutint l'impost als clients via comissions o diferencial d'interès.
A les xarxes socials, que no requereixen pagaments explícits, cada usuari amb compte actiu és un vot.
Fins al moment present, Facebook lidera el seu sector i es configura com una veritable plataforma comercial amb difusió global.
Com més usuaris aconsegueix, majors economies de xarxa genera, fent més atractiu per a un altre usuari esdevenir membre de la comunitat.
Però de la mateixa manera que Facebook va superar MySpace, altres companyies emergents com Telegram i Mastadon poden superar la xarxa de Zuckerberg, garantint la privacitat de les dades i el control de la censura. |
Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El filial del Villarreal va fer-se amb el control des del primer minut.
La possessió de la pilota era totalment grogueta.
El Sabadell va tancar-se i va defensar sense cap mena de pressa.
Als vuit minuts, Mario va tenir una de les ocasions més clares de la primera meitat.
El jugador local va fallar davant Roberto després de rebre una bona assistència de Pedro.
Poc després, Pol Moreno no va acabar de rematar una falta lateral executada per Marc Martínez quan l'afició arlequinada pràcticament cantava el gol.
Després de 20 minuts d'impàs, el conjunt arlequinat va iniciar la pressió sobre la sortida del Villarreal per recuperar la propietat de l'esfèric.
L'estratègia va funcionar i l'equip groguet va perdre el control absolut sobre la pilota.
Tot i així, el conjunt de l'exarlequinat Miguel Álvarez va seguir molt còmode sobre el terreny de joc.
Arribant al descans, Roger va rematar fora un córner servit per Cedrés.
La rematada va marxar per sobre la porteria arlequinada.
El Sabadell va mantenir-se en posicions endarrerides a l'espera de l'error dels locals.
Ambdós equips van jugar molt bé les seves cartes.
La possessió va ser el punt fort del Villarreal i la defensa fèrria va ser el dels catalans.
El filial groguet va gaudir de més ocasions que no van materialitzar.
El conjunt de Toni Seligrat va patir una mica més arribant a la mitja part, però va aguantar l'empat a zero abans de marxar cap a vestidors.
El guió va ser pràcticament clavat al principi.
La segona meitat va començar amb un gol anul·lat als locals.
Mario va finalitzar una bona jugada del seu equip en posició antireglamentària.
La banqueta del Villarreal va protestar la decisió de RuiPérez Marín.
El Sabadell, més còmode, va despertar i les arribades van començar a ser una realitat.
En una d'elles, Gai Assulin va enviar fora un xut des de la frontal.
Tot i que els arlequinats van complicar una mica les coses als locals, el Villarreal va seguir creant ocasions.
Mario ho va provar sobre Roberto sense conseqüències amb un xut llunyà.
A mesura que avançaven els minuts, el domini dels sabadellencs era més important.
La possessió de la pilota va estar molt més repartida que als primers 45 minuts.
Guillemenot, que va substituir Gai Assulin a falta d'un quart d'hora, va protagonitzar una contra en solitari que va finalitzar amb un xut sec que Josele va atrapar sense cap problema.
Amb l'entrada de Mario i Víctor, el Sabadell va acabar jugant amb tres joves en atac.
L'àrbitre manxec va afegir quatre minuts.
A falta d'un minut pel final, Miguelón va veure la segona groga i va acabar expulsat.
Tot i així, el marcador no es va moure i el conjunt arlequinat va tornar a casa amb un punt més.
Àrbitre: Rubén Ruipérez Marín (manxec).
Va expulsar Miguelón per doble amonestació.
Estadi: Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del Villarreal.
Fora, dirigeixo L'Hora Arlequinada i sóc corresponsal del diari Marca a Sabadell. |
Els ministres d'Economia i Finances de la UE, reunits aquest dimarts a Brussel·les, han decidit ajornar qualsevol decisió sobre l'anomenada "taxa Google".
França, entre altres estats membres, promou l'aplicació d'aquesta taxa a escala europea, però topa amb les reticències de països com Irlanda, on tenen la seu algunes de les companyies tecnològiques que haurien de pagar aquest nou impost.
Una opció sobre la taula és esperar almenys fins a finals del 2020 per veure si l'OCDE planteja una regulació a escala global.
Per tant, com a molt aviat, hi haurà una taxa d'aquestes característiques a partir del 2021.
És l'alternativa que ha proposat Alemanya i que, a hores d'ara, genera més consens.
El comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici
El comissari europeu d'Economia, Pierre Moscovici, ha alertat dels efectes de la inacció després de la reunió de l'Ecofin.
"Si no fem res, la UE es dividirà com un trencaclosques i les empreses europees seran les primeres que ho patiran."
I és que Espanya, el Regne Unit i potser Itàlia plantegen aplicar una taxa a les empreses de serveis digitals a partir del 2019, pel seu compte i sense esperar el consens dels vint-i-vuit estats membres.
Una iniciativa que ha generat malestar en les empreses afectades, però també en l'administració nord-americana, que ho interpreta com un atac a les multinacionals dels Estats Units, com ara Google o Facebook.
Fa uns dies, el secretari del Tresor dels EUA, Steven Mnuchin, va emetre un dur comunicat en què acusava --sense citar-los expressament-- països com Espanya per aplicar una taxa "unilateral i injusta".
Sánchez amb el president de Google Europa, Matt Brittin, aquest dimarts a La Moncloa (EFE)
Precisament, en aquest context, aquest dimarts, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha rebut a La Moncloa el president de Google a Europa, Matt Brittin.
De la trobada només n'ha transcendit un compromís per lluitar contra les anomenades "fake news".
Cap menció, en públic, sobre la polèmica al voltant de l'impost.
Sobre aquesta qüestió, Jaume Malet, de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya, ha alertat que "totes" les companyies afectades són dels Estats Units.
"Afecta companyies que són líders mundials i que són totes nord-americanes.
No crec que sigui un tema de proteccionisme, però sí que es va en contra de companyies d'un sol país."
La taxa afectaria sobretot companyies nord-americanes, però també alguna d'europea.
Empreses europees com Spotify o la catalana eDreams també s'han queixat.
La taxa gravarà les grans firmes, amb ingressos totals superiors als 750 milions d'euros, més de tres milions a Espanya, però preocupa tot el sector, tal com apunta la consellera delegada de SocialCar, Mar Alarcón.
"Hi ha moltes companyies digitals que estan en ple creixement i no tenen beneficis.
Per tant, amb aquest tipus de taxa que grava la facturació i no els beneficis, les penalitzes."
Es Mossos i les policies locals fan controls per assegurar el compliment del confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Vehicles militars a l'entrada d'un cementiri a Itàlia
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
Els 4 representants del Club Natació Granollers que formen part de la selecció espanyola absoluta i que han disputat l'Open USA, s'han endut dues medalles d'or i una de plata de Riverside (Califòrnia), on del 14 al 16 de juliol ha tingut lloc aquesta prestigiosa competició internacional.
Txell Mas, Cecilia Jiménez i Helena Jaumà van conquerir l'or amb el Combo, després d'imposar-se a Mèxic i Quebec (Canadà).
En Equip, es van penjar la plata, compartint podi amb les xineses, que van ser les campiones, i les brasileres, terceres.
També es va penjar l'or el duet mixt de Pau Ribes, formant parella amb Berta Ferreras (CN Kallipolis).
Representació granollerina a la Copa Mediterrània Infantil
Tres sincronistes i una entrenadora del Club Natació Granollers han estat convocades amb la selecció espanyola per a participar a la Copa Mediterrània Infantil (antiga Comen), que del 21 al 24 de juliol tindrà lloc a Netanya (Israel).
Clara Arboix, Mireia Hernández i Míriam Llovet participaran amb l'Equip i el Combo.
Muriel Escalé ha entrat a formar part de l'equip tècnic de la selecció infantil.
Oficina Atenció Ciutadà - Carrer Sant Josep, 7 08401 Granollers (Barcelona) |
Comunicat de l'Ajuntament sobre les informacions publicades en relació a missatges de WhatsApp atribuïts a membres de la Policia Local
En relació a les diferents informacions publicades per La Vanguardia sobre una sèrie de missatges l'autoria dels quals s'atribueix a un grup privat de WhatsApp de policies locals de Mataró, l'Ajuntament vol fer constar les següents consideracions: |
Resultats eleccions municipals a Pobla de Lillet, La Resultats eleccions europees a Pobla de Lillet, La |
L'Institut Català de Finances ( ICF ) ha finançat més de 1.500 empreses per un import de 600 milions d'euros el 2018, el 96% de les quals petites i mitjanes empreses (pime) i noves iniciatives empresarials, segons va indicar ahir el Govern de la Generalitat.
L'Executiu català va donar llum verd formalment ahir als comptes anuals de la institució corresponents a l'exercici del 2018.
Durant l'exercici passat, l'entitat financera pública catalana ha continuat treballant per impulsar el finançament del teixit empresarial amb l'objectiu de contribuir al creixement, la innovació i la sostenibilitat de l' economia catalana.
Del volum total, 455,5 milions d'euros s'han formalitzat a través de l'ICF, i 143,7 milions, a través d'Avalis de Catalunya.
En conjunt, el volum de finançament atorgat pel Grup ICF durant l'exercici passat ha permès crear o mantenir gairebé 56.000 llocs de treball.
En línia amb els objectius estratègics de l'economia catalana, el Grup ICF ha centrat la seva activitat en tres àrees principals: finançar el creixement de les pimes i la innovació empresarial per impulsar la transformació tecnològica i digital, donar suport financer a les start-ups, tant en les fases inicials com en les de desenvolupament a través de fons d'inversió, i crear línies de finançament per a l'àmbit social i que promoguin la sostenibilitat de l'economia d'acord amb els objectius de desenvolupament sostenible establerts a l' Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Per productes, el 2018 destaquen la línia ICF Eurocrèdit, cofinançada amb fons Feder, per potenciar el creixement, la innovació i la internacionalització de les pimes, la línia ICF Indústria 4.0, i la creació de les línies de crèdit per finançar la construcció i compra d'habitatge de lloguer social.
En capital de risc, l'ICF ha compromès 15,3 milions d'euros en fons de capital de risc que inverteixen en empreses de nova creació i/o pimes en creixement.
Actualment, l'ICF participa en 33 instruments de capital de risc, en què hi ha compromès un volum de 167 milions d'euros.
També disposa de dos fons propis –Capital Expansió i Capital MAB–, que han invertit un total de 9 milions d'euros en 11 empreses.
A més, a través de la línia de coinversió amb inversors privats per a empreses de nova creació, l'ICF ha finançat 19 start-ups per un import total de 3,2 milions d'euros.
Respecte del 2017, ha augmentat tant el nombre d'empreses finançades (19%) com l'import total (28%).
El Grup ICF ha tancat el 2018 amb uns resultats nets de 13,1 milions d'euros, que es destinaran de manera íntegra a reserves.
Pel que fa als principals indicadors financers, l'entitat disposa d'un coeficient de solvència del 39,8% i una ràtio de mora del 7,8%. |
El dia que registrarà un major percentatge de llits ocupats als hotels serà dissabte
La Unió Hotelera d'Andorra (UHA) preveu per al pont de carnaval una ocupació del 90%.
Es tracta, de moment, d'una xifra provisional, ja que creuen que arran de les darreres nevades hi haurà molta gent que esperi a darrera hora per decidir fer una reserva.
D'aquesta manera, tal com destaca la directora de la UHA, Sarah-Jane Giménez, entre aquest mateix divendres i dilluns que ve s'espera una ocupació del 89,67%, i serà dissabte la jornada en què els hotels han d'estar més plens, amb una previsió del 95%.
Aquestes xifres, però, poden augmentar amb aquells turistes que arribin en el darrer moment.
Per parròquies, la que s'espera que tingui més llits ocupats és Escaldes-Engordany, amb un 95,5%, mentre que Sant Julià de Lòria és la que registrarà una ocupació més baixa, de moment un 75%.
L'any passat el pont de carnaval es va tancar amb un 96% d'ocupació.
Giménez concreta, però, que llavors es va tenir en compte només l'ocupació del cap de setmana i no dels quatre dies com en aquest cas.
De totes maneres, considera que la xifra d'ocupació que s'espera per a aquest pont és "bona" i se situarà en la línia d'un mes de febrer que està registrant xifres força elevades.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Pot ser que l' oli d'oliva verge extra (OVE) tingui menys valor nutricional que una Coca Cola zero?
El Ministeri de Sanitat ha presentat aquesta setmana el nou sistema d'etiquetatge d'aliments i begudes, el semàfor Nutri-score, i hi ha hagut controvèrsia després que des de les plataformes Open Food Facts o sinAzucar.org han publicat que l'OVE estava puntuat amb una D, el segon pitjor resultat, i la Coca Cola zero, amb una B, el segon millor.
La qüestió és que, d'entrada, sí que se'ls havia donat aquesta categoria, perquè l'algoritme a partir del qual es defineix el codi de cinc colors i lletres havia valorat el contingut calòric i greixós de 100 grams d'oli d'oliva, sense valorar-ne les propietats beneficioses per a l'organisme.
Aquest error ja s'ha esmenat, segons ha explicat al 324.cat la dietista Blanca Salinas, del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Catalunya.(CODINUCAT).
"L'oli d'oliva verge extra es va classificar sense tenir en compte el patró dels antioxidants i polifenols que conté, que permeten que pugui tenir capacitats antioxidants.
Es va esmenar això i ara mateix ja no és així."
Amb l'esmena, l'OVE està etiquetat amb una B.
Pot haver-hi més comparacions odioses?
Aquest codi de color no està pensat per comparar olis i refrescos, sinó per a productes de la mateixa gamma, explica Salinas.
"Hem de comparar dins del mateix grup d'aliments.
Dins de la gamma de galetes, en trobem que poden ser B perquè tenen poc contingut de sucres senzills, i altres que tindran molts més sucres o greixos saturats, com les que van farcides amb xocolata."
Per tant, el semàfor ha d'ajudar el comprador a triar l'opció més saludable entre les versions d'un mateix producte.
Notícia relacionada: Una dieta massa alta en sal provoca alteracions en el cervell i les funcions cognitives
Avantatges de l'etiquetatge Nutri-score
El col·legi –com han fet també els dietistes valencians, madrilenys o andalusos – defensa la implantació del semàfor Nutri-score com a via per seguir una dieta més saludable, un gest que comença a l'hora de fer la compra:
En segon, hi ha la necessitat que a la població se'ls facilitin unes pautes a l'hora de fer l'elecció dels aliments.
I, en tercer, la Comissió Europea ha començat a adoptar aquest algoritme."
Per Salinas, la clau d'aquest model d'etiquetatge, que se situa a la part de davant del producte, és que ho posa fàcil al consumidor.
"És molt visual i està avalada, té tots els números per ser ben acollida", argumenta, encara que admet que costa canviar hàbits.
No seria millor un semàfor de cada nutrient?
Davant d'algun recel com els que ha expressat l' OCU, que preferiria un semàfor doble –global, com el Nutri-score, i de cada nutrient per separat–, la dietista admet que "seria perfecte", però afegeix que "ens hem de centrar en la població general".
I, en aquest cas, es prioritza que és fàcil d'entendre per al consumidor.
Com funciona el semàfor Nutri-score
Desenvolupat entre França i el Regne Unit, el sistema Nutri-score es basa en un sistema de punts, en funció de la composició nutricional per cada 100 grams de producte.
Té en compte les calories, els sucres (equivalents al sucre blanc, que fan pics de glucèmia), els greixos saturats i el sodi.
Es valoren aquests elements "desfavorables" nutricionalment i se'ls resten els "favorables", com les proteïnes i fibres.
El semàfor té cinc colors –del verd fosc al vermell-, cadascun identificar amb una lletra.
L'A és la categoria més saludable i l'E, la de menys valor.
Queden exclosos de l'etiquetatge l'aigua, la sal o les espècies, a més dels productes frescos.
França va implantar fa sis mesos el semàfor dels aliments, i Bèlgica i Espanya li van al darrere.
Val més menjar cigrons de pot que no menjar-ne mai
"No tinc temps" és la frase més recurrent quan ens excusem per no cuinar aliments com els llegums.
Blanca Salinas, però, alerta que no hem de caure en el parany de demonitzar els aliments processats:
"El problema no és el processat, és la composició de l'aliment.
El consumidor veu una cosa envasada i es pensa que és dolenta."
Per això, cal repensar-s'ho abans de deixar-se perdre un aliment tan recomanable com els llegums:
Si volem menjar llegum, els podem comprar a granel o processats.
Estan processats a través d'un mecanisme de conservació, que hi afegeix sal -menys ara que abans-, bicarbonat, etcètera.
Que com que 'no tinc temps' de coure'n, no menjo llegum.
És un aliment molt singular de la dieta mediterrània i que s'està perdent.
El que hem d'intentar és que el consumidor entengui que el contingut nutricional es pot conservar amb un bon processat."
Ara bé, en la balança del valor nutricional, és inqüestionable que els productes frescos tenen sempre avantatge:
"Si agafem producte fresc, com una mongeta, sempre, a nivell organolèptic, de gust, és més bona que una que ja vingui en conserva.
Però a nivell de nutrients, són idèntics, per exemple, en la fibra.
Hem de tendir, si tenim una opció fresca, a agafar-la.
Però si no es pot, igualment hem de menjar aquell producte i que, de la gamma de processats, sigui de les lletres A o B."
I què passa amb els productes de la lletra E?
El semàfor ens portarà a prescindir dels productes amb l'etiqueta vermella?
No sabem què faran els consumidors.
Sí que és clar que els sucres i els greixos són l'objectiu dels nutricionistes per combatre la incidència de l'obesitat i el sobrepès.
Salinas deixa clar, però, que, si no és per indicació mèdica, no hi ha aliments prohibits:
"Ens podem trobar algun formatge, tipus blau o roquefort, a la C, pels greixos.
No hem de considerar que només haguem de tenir aliments del grup A i B. Amb mesura, de C, D i E en podem tenir.
No és que els aliments en vermell siguin prohibits.
No n'hi ha per a una persona sana, però s'han de comprar en menys quantitat."
Notícia relacionada: Una dieta rica en greixos i sucre fa venir ganes de menjar més i malament
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Un sanitari porta a urgències un pacient a l'hospital Dos de Maig de Barcelona (EFE/Marta Pérez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA |
En alguns despatxos sembla que tenen assumit que Messi té opcions serioses de marxar aquest estiu.
Despatxos amb idees / P. VIRGILI
Hi ha despatxos il·lustres a Can Barça on ha germinat una idea molt perillosa per al futur immediat.
En aquests despatxos, en converses íntimes i de moment poc confessables, potser en algun dinar amb gent de confiança, va madurant una hipòtesi de futur: si Messi acaba marxant, cal cuidar Neymar perquè el futur del club passa pel brasiler.
No és un plantejament nou perquè ja es va expressar en el moment del fitxatge de Neymar.
El que resulta realment nou i una mica arriscat és que en aquests despatxos (no en el del president però sí en els de gent pròxima) sembla que tenen assumit que Messi té opcions serioses de marxar aquest estiu.
De fet, escoltant els il·lustres ocupants d'aquests despatxos, un té la sensació que l'operació ja estava dissenyada per si l'estiu passat es materialitzava l'adéu precipitat de Messi després del cop judicial a iniciativa de l'Agència Tributària i l'Advocacia de l'Estat.
Ara mateix, amb l'empatx dels àpats de Nadal i Sant Esteve i la influència del cunyadisme de sobretaula, sembla una possibilitat forassenyada i peregrina.
Una excentricitat dels apòstols de la teoria de la conspiració.
Però, mentrestant, en aquests despatxos la idea es va preparant a mesura que van passant els dies sense que Messi firmi la renovació del contracte.
Els pares de la idea s'han menjat les neules i en algun moment han imaginat el que pot passar aquest estiu si el president i la seva gent de confiança no se'n surten de convèncer Messi que el Barça li ofereix prou garanties de competitivitat esportiva i de defensa jurídica en cas que tingui problemes, perquè decideixi acabar la seva carrera esportiva al Camp Nou.
L'última variable de l'equació Messi la coneixerem quan es pronunciï el Tribunal Suprem.
El cas és que entrem en la segona meitat de la penúltima temporada del contracte vigent de l'astre argentí i el més calent és a l'aigüera.
Cada setmana que passa s'aproxima la possibilitat que aparegui algú dels grans d'Europa i li posi sobre la taula a Messi els 100-200 milions d'euros que necessitaria per fitxar-lo del Barça.
Tornant als despatxos, és absolutament legítim que germini aquesta idea.
El més preocupant és que, en el moment decisiu, els que tenen com a somni humit veure Neymar coronat al tron de Messi i Messi a l'exili (amb la milionada que rebria el club a canvi) tindran l'excusa perfecta per no remar quan les coses es posin lletges en la negociació que Bartomeu lidera amb Messi.
Quan surtin del despatx es faran notar per crear opinió.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
Quan una parella s'endinsa de ple en l'enrenou de posar fills en aquest món incomprensible, es troba amb el problema de decidir si vacuna o no els seus plançons.
Que una cosa com aquesta hagi de decidir-se ja és un primer punt de debat; ¿podrien els pares no inscriure'l, per exemple, al Registre Civil?
¿Podrien decidir no alimentar-lo, o tatuar-li la pell amb dracs o figures tàntriques?
¿Podrien no escolaritzar-lo quan arribi l'edat de fer-ho?
S'ha arribat al consens que no, que hi ha tràmits que s'han de fer, protocols que s'han de seguir; la llibertat dels pares xoca sempre amb la necessitat de donar als més febles seguretat, salut, educació, etc. Davant aquests altres drets crucials dels fills, la suposada llibertat dels pares no hi té res a fer.
Els fills no són béns de lliure disposició.
Emparant-se en la llibertat per educar-los en els 'nostres valors' no els hauríem de poder adoctrinar en creences xenòfobes, per exemple, o d'odi a la diferència, com s'ha vist aquests dies amb tot l'enrenou dels ultres catòlics i la seva campanya contra la transsexualitat.
A Mallorca hem sentit a parlar fins i tot d'un dret dels progenitors a fer que els fills siguin tan sols monolingües en castellà!
Tinc amics que no han vacunat els fills.
Quan els demano per què, m'expliquen que el tràngol de punxar els al·lots i injectar-los aquells "composts químics tan durs" implica riscos a llarg termini, a més de ser un perill immediat que no s'explica mai per tota mena de raons obscures.
Els pares que no vacunen els seus fills solen ser persones de bona fe, que estimen "les coses naturals", potser són vegetarians i excursionistes, i molt d'esquerres en un sentit més moralitzador que no programàticament polític.
Fan de l'opció de no vacunar una tria moral, l'elecció d'un bé enfront d'un mal indubtable, més que no una ponderació racional basada en un balanç de pros i contres.
No vacunen per les mateixes raons que no mengen "animals morts", diuen, com si una vacuna pogués no agradar pels mateixos motius que no agrada un tall de llonganissa.
A més, solen veure en tot allò que pertany a la normalitat del sistema de salut un equívoc, possiblement tergiversat per donar sortida a interessos comercials ocults.
La confusió d'ordres que això implica és majúscul; fer de tot debat una qüestió moral és caure en el pensament religiós –en el mite–, més que no en una presa de decisions basada en la raó i l'experiència.
La bondat o la maldat (pròpia o aliena) aquí no hi tenen res a veure.
Fet i fet, però, el que busquen aquí els pares és, d'alguna manera, sentir-se més intel·ligents que els altres, els gregaris acovardits "pel sistema".
És una forma d'egoisme perillós, d'aventurisme irresponsable i narcisista.
El problema, també, és que hem normalitzat aquest debat, posant-t'ho tot al mateix nivell.
Estem fent legítims un seguit de posicionaments ridículs que no haurien de tenir lloc en una societat que, precisament perquè és 'oberta', acaba transformant-ho tot en una opinió més a la plaça pública, tan defensable com la contrària.
Qui cau en posicionaments sectaris, irracionals i socialment perillosos, però, no pot emparar-se en la llibertat, perquè es carrega tot el joc.
Els pares que no vacunen els seus fills no estan sols al món: posen en perill, a més dels propis, els fills dels altres; tots plegats, si fossin adults, elegirien viure, allunyant-se de les malalties infeccioses.
Parlem dels 'límits de l'humor', i castiguem els acudits de gust dubtós contra els morts, per exemple, però no dels límits a tot això, que vertaderament ja s'estan cobrant unes vides que haurien pogut salvar-se.
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Explora totes les activitats i descomptes disponibles |
El coordinador federal d'Izquierda Unida (IU), Alberto Garzón, ha criticat aquest dijous les "contradiccions" en les quals al seu parer incorre la justícia espanyola en mantenir a la presó al vicepresident cessat de la Generalitat Oriol Junqueras sense condemna ferma, mentre que Iñaki Urdangarin no ha ingressat a la presó malgrat una condemna de sis anys.
"Contradiccions d'una Justícia que no ho és tant", ha assenyalat Garzón en un missatge publicat al seu compte personal de Twitter, i recollit per Europa Press.
Urdangarin va estar el passat 31 de desembre a Vitòria, on va estar departint amb l'exministre i líder del PP basc, Alfonso Alonso, i en els últims dies ha estat vist de turisme a Roma (Itàlia) amb la seva dona, Cristina de Borbó, germana del rei Felipe VI.
"Seguim esperant si li concedeixen o no la presó provisional a Junqueras, que no està condemnat.
Però està encara lliure Urdangarin, el cunyat Borbó, que sí està condemnat a 6 anys de presó per corrupció", ha argumentat, explicitant el parentiu d'Urdangarin amb el monarca.
Garzón ha expressat aquesta opinió coincidint amb la vista en el Tribunal Suprem (TS) del líder d'ERC, que ha defensat que no existeixen motius per mantenir la mesura de presó provisional que pesa contra ell des del passat 2 de novembre per delictes com el de rebel·lió.
En aquella jornada, en la qual van declarar els membres de la Mesa del Parlament, Garzón va acudir als voltants del Suprem per donar suport als citats, entre ells el membre d'EUiA Joan Josep Nuet al costat d'altres dirigents d'IU i Podem.
Al líder d'IU li van acompanyar el regidor de l'Ajuntament de Madrid Carlos Sánchez Mato o l'ara diputat electe de Catalunya En Comú, Xavier Domenech.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés |