projecte-aina/roberta-base-ca-v2-cased-wikicat-ca
Text Classification
•
Updated
•
20
Datasets:
Tasks:
Text Classification
Modalities:
Text
Formats:
parquet
Sub-tasks:
multi-class-classification
Languages:
Catalan
Size:
10K - 100K
License:
text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
International Sport and Leisure (ISL) era una empresa suïssa de patrocini esportiu que estava estretament vinculada a la FIFA. | 2Economia
|
El compte de pèrdues i guanys o compte de resultats és un document comptable o estat financer que mostra ordenada i detalladament la forma com es va obtenir el resultat de l'exercici durant un període determinat.
L'estat financer és tancat, ja que abasta un període durant el qual han d'identificar-se perfectament els costos i despeses que van donar origen al seu ingrés. Per tant ha d'aplicar-se perfectament al principi del període comptable perquè la informació que presenta sigui útil i fiable per a la presa de decisions.
És un document d'obligada creació per part de les empreses, juntament amb la memòria i el balanç de situació. Consisteix a desglossar les despeses i ingressos en diferents categories i obtenir el resultat abans i després d'imposts.El compte de pèrdues i guanys es formularà tenint en compte que:
Els ingressos i despeses es classificaran d'acord amb la seva naturalesa.
L'import corresponent a les vendes, prestacions de serveis i altres ingressos d'explotació es reflectirà en el compte de pèrdues i guanys pel seu import net de devolucions i descomptes.
La partida 4.c)"Treballs realitzats per altres empreses" recull els imports corresponents a activitats realitzades per altres empreses al procés productiu.
Les subvencions, donacions i legats rebuts que financen actius o despeses que s'incorporen al cicle normal d'explotació incorporades al resultat de l'exercici, mentre que les subvencions, donacions i legats que financen actius de l'immobilitzat intangible, material o inversions immobiliàries, s'imputaran a resultats, d'acord amb la norma de registre i valoració, a través de la partida 9."Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres". Les subvencions, donacions, i legats concedits per cancel·lar deutes que s'atorguen sense una finalitat específica, s'imputaran igualment a la partida 9."Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres". Si es financés una despesa o un actiu de naturalesa financera, l'ingrés corresponent s'inclourà al resultat financer incorporant-se, en cas que sigui significativa, la corresponent partida amb la denominació "Implantació de subvencions, donacions i legats de caràcter financer".
La partida 10 •Excessos de provisions" recull les reversions de provisions a l'exercici, amb l'excepció de les corresponents al personal que es reflectirà a la partida 6 "Despeses de personal" i les derivades d'operacions comercials que es reflectiran a la partida 7.c).
Al supòsit excepcional que a una combinació de negocis el valor dels actius identificables adquirits menys el dels passius assumits sigui superior al cost de la combinació de negocis, es crearà una partida amb la denominació "Diferència negativa de combinacions de negoci", formant part del resultat d'explotació.
Els ingressos i despeses originats pels instruments de cobertura que, d'acord amb lo disposat a les normes de registre i valoració, deuen imposar-se al compte de pèrdues i guanys, figuraran a la partida de despeses i ingressos, respectivament, que genera la partida coberta, informant d'allò detalladament a la memòria.
Al seu cas, les despeses associades a una reestructuració es registraran a les corresponents partides atenent a la seva naturalesa i s'informarà a la memòria de les comptes anuals de l'import global dels mateixos i, quan siguin significatius, dels imports inclosos a cada una de les partides.
En cas que l'empresa presenti ingressos o despeses de caràcter excepcional i quantia significativa, com per exemple els produïts per inundacions, incendis, multes o sancions, es crearà una partida amb la denominació "Altres resultats", formant part del resultat d'explotació i informarà d'allò detalladament a la memòria.
A la partida 14.a) "Variació de valor raonable a instruments i financers, cartera de negociació i altres" es reflectiran els canvis al valor raonable dels instruments financers inclosos a les categories d'"Actius (passius) financers mantinguts per negociar" i "Altres actius (passius) financers a valor raonable amb canvis al compte de pèrdues i guanys" als termes recollits a la norma de registre i valoració relativa a instruments financers, podent imposar-se l'import dels interessos meritats calculats segons el mètode de tipus d'interès efectiu així com és dels dividends meritats a cobrar, a les partides que corresponga, segons la seva naturalesa.
A la partida 18 "Resultat de l'exercici procedent d'operacions interrompudes net d'impostos" del model normal de compte de pèrdues i guanys, l'empresa inclourà un import únic que comprengui:Resultat després d'impostos de les activitats interrompudes.
Resultat després d'impostos reconegut per la valoració a valor raonable menys els costos de venda, o bé per l'alienació o disposició per altres medis dels actius o grups alienables d'elements que constitueixin l'activitat interrompuda.L'empresa presentarà a aquesta partida 18 l'import de l'exercici anterior corresponent a les activitats que tinguin el caràcter d'interrompudes a la data de tancament de l'exercici a què corresponguin els comptes anuals.
Una activitat interrompuda és tot component d'una empresa que ha sigut alienada o s'ha dispost d'allò per altra via, o bé que ha sigut classificat com mantingut per a la venda, i:
a)Representi una línia de negoci o una àrea geogràfica de l'explotació, que sigui significativa i puga considerar-se separada de la resta;
b)Formi part d'un pla individual i coordinat per alienar o disposar per altra via d'una línia de negoci o d'una àrea geogràfica de l'explotació que sigui significativa i puga considerar-se separada de la resta; o
c)Sigui una empresa depenent adquirida exclusivament amb la finalitat de vendre-la.
A aquestos efectes s'entén per component d'una empresa les activitats o fluxos d'efecte que, per estar separats i ser independents al seu funcionament o a efectes d'informació financera, es distingeixen clarament de la resta de l'empresa, tal com una empresa depenent o un segment de negoci geogràfic.
Els ingressos i despeses generats pels actius no corrents i grups alienables d'elements, mantinguts per a la venda, que no compleixen els requisits per qualificar-los com operacions interrompudes, es reconeixeran a la partida del compte de pèrdues i guanys que correspongui segons la seva naturalesa. | 2Economia
|
La deslocalització és el trasllat de les activitats de serveis o de producció cap a altres llocs fora de l'espai tradicional d'una empresa. De vegades s'utilitza la paraula anglesa offshoring. Els motius poden ser entre d'altres cost laboral, incentius fiscals o financers, normes socials o de medi ambient…Hi ha deslocalització quan es perd producció i ocupació industrial local com a conseqüència de la substitució per producció estrangera. Es pot fer, sigui per subcontractació especialitzada a empreses –jurídicament– independents, en anglès offshore outsourcing, sigui per la creació de filials de l'empresa, el que és aleshores una inversió directa a l'estranger, sigui pel tancament de línies de producció, la capacitat de les quals es concentra en altres fàbriques del mateix grup.La reducció contínua del cost i del temps del transport que va començar des del segle xix, va permetre cada vegada més desvincular el lloc de producció del lloc de consum. La deslocalització de manufactures va començar a mitjan segle xx. Va accelerar pels acords comercials i l'abolició progressiu de les barreres (arranzels, normes, estandards industrials, infraestructures de transport…) i altres obstacles proteccionistes al comerç lliure que van fer possible produir allà on econòmicament és més interessant. Va donar un impuls considerable al sector de la logística indispensable per garantir que el components o els productes arribéssin a temps.
La deslocalització de serveis va seguir vers la fi del mateix segle, quan el desenvolupament de la telemàtica i d'internet va suprimir la necessitat d'una presència al mateix país. «Tots els serveis que es puguin fer a través d’un cable són susceptibles de ser deslocalitzats.» Concerneix, entre d'altres el manteniment d'aplicacions informàtiques, els centres d'atenció telefònica, la gestió, compres, el servei postventa, etc. quan el servei, mitjançant la xarxa telemàtica i internet, no necessita una presència al mateix país. S'hi va afegir des de principi del segle xxi la deslocalització de serveis d'enginyeria i de recerca científica.La deslocalització extrema pot crear els seus propis problemes de dependència quan per qualsevol raó hi ha una ruptura considerable de la producció o la cadena logística (catàstrofe natural, vaga, naufragi, pandèmia…). La crisi sanitària del 2020, per exemple, amb les decisions dels diferents governs de tancar fronteres, ha paralitzat els intercanvis comercials. Igual com la diminució del cost del transport va fomentar la deslocalització, l'aplicació del principi del «cost real» del transport, en integrar-hi el cost de totes les externalitats, com ara la reparació dels danys al medi ambient, un impost al diòxid de carboni etc. podrà ser-hi un fre.
Vegeu també: Deslocalització web i deslocalització propera | 2Economia
|
El descompte és una operació financera que es du a terme en institucions bancàries en les que aquestes adquireixen pagarés o lletres de canvi del valor nominal es descompta l'equivalent als interessos que generaria el paper entre la seva data d'emissió i la data de venciment. | 2Economia
|
A economia, el model armes versus mantega és el classic exemple de frontera de possibilitat de producció. Modelitza la relació entre la inversió d'una nació en defensa i béns civils. En aquest model, una nació ha d'escollir entre dues opcions alhora de gastar els seus recursos finits. Pot comprar o bé armes o bé mantega, o una combinació d'ambdós. Això pot ser vist com una analogia per a eleccions entre despeses civils i militars en economies més complexes.
El model "armes o mantega" és generalment utilitzat com a simplificació de la despesa nacional com a part del PIB. La nació haurà de decidir quin nivell d'armes i mantega s'adapta millor a les seves necessitats, amb aquesta decisió sent parcialment influenciada per la despesa i la postura militar dels seus adversaris potencials.
Aquest model habitualment no està ben correlacionat amb economies de lliure mercat. | 2Economia
|
El màrqueting de xarxes socials és l'ús de plataformes i llocs web de xarxes socials per promocionar un producte o servei. Tot i que els termes e-màrqueting i màrqueting digital encara són dominants a l'àmbit acadèmic, el màrqueting de xarxes socials és cada vegada més popular tant pels professionals com pels investigadors. La majoria de les plataformes de xarxes socials tenen eines d'analítica de dades integrades que permeten a les empreses fer un seguiment del progrés, l'èxit i la participació de les campanyes publicitàries. Les empreses s’adrecen a diversos grups d'interès mitjançant el màrqueting de xarxes socials, inclosos els clients actuals i potencials, els empleats actuals i potencials, els periodistes, els bloggers i el públic en general. A nivell estratègic, el màrqueting de xarxes socials inclou la gestió d'una campanya de màrqueting, la governança, l'establiment de l'abast (per exemple, un ús més actiu o passiu) i l'establiment de la "cultura" i el "to" desitjat per les empreses de xarxes socials.
En utilitzar el màrqueting en xarxes socials, les empreses poden permetre als clients i als usuaris d'Internet publicar contingut generat per usuaris (per exemple, comentaris en línia, ressenyes de productes, etc.), també conegut com a “mitjans guanyats”, en lloc d'utilitzar continguts publicitaris preparats pel venedor. | 2Economia
|
El capitalisme morat, capitalisme violeta o capitalisme feminista és un terme utilitzat per designar, des d'una perspectiva crítica, la incorporació d'alguns postulats del moviment feminista al capitalisme i a l'economia de mercat.Les crítiques es basen, d'una banda, en què la integració de les dones al mercat laboral no ha suposat un canvi de paradigma del model socioeconòmic cap a un més horitzontal i igualitari, en el qual persisteixen diferències salarials i el treball de cures no s'ha repartit i segueix sent assumit majoritàriament per dones.D'altra banda, també es qüestiona com s'instrumentalitza el feminisme per vendre productes (com roba o música), perdent el seu sentit polític per convertir-se únicament en una moda que no qüestiona com han estat produïts aquests productes i que exclou a la majoria de la població del planeta. | 2Economia
|
Saviesa convencional (en anglès Conventional wisdom) és un terme emprat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre La societat opulenta (1958) i que designa algunes idees o explicacions que són generalment acceptades com a certes per al públic.
La saviesa convencional pot ser certa o no. Algunes llegendes urbanes, per exemple, podríem classificar-les com a "saviesa convencional". La saviesa convencional suposa un obstacle per a la introducció de noves teories, sovint fins al punt de la negació de nou coneixement per persones amb una fe cega en la saviesa convencional establerta. Aquesta inèrcia és deguda al fet que tendim a associar la veritat amb la conveniència i un cop establerta aquesta associació la mantenim sense revisar-la fins que els esdeveniments sacsegen violentament aquesta "veritat" i descobrim que no s'adapta a la nova realitat.
En paraules de Galbraith:
El concepte de saviesa convencional s'aplica també despectivament per referir-se a idees o afirmacions que es repeteixen constantment fins al punt de ser acceptades independentment de si són certes o no. | 2Economia
|
Un cost és el muntant econòmic que representa la fabricació de qualsevol component o producte, o la prestació de qualsevol servei. Coneixent el cost d'un producte o servei es pot determinar el preu de venda al públic d'aquest producte o servei, ja que el PVP és la suma del cost més el benefici.
Els principals apartats que té el cost d'un producte són els següents:
Preu de les primeres matèries
Preu de la mà d'obra directa emprada en la seva producció
Preu de la mà d'obra indirecta emprada en l'organització i funcionament de l'empresa
Cost d'amortització de maquinària i edificis.
Viccionari | 2Economia
|
Trampa de l'alt nivell d'equilibri és un concepte desenvolupat per Mark Elvin per explicar les raons que van impedir una revolució industrial durant els segles xiii i xiv, malgrat el nivell d'estabilitat i de coneixements científics posseït en aquesta època a la cultura xinesa. Segons aquesta teoria, l'economia preindustrial xinesa fou tan eficient que no hi havia motiu econòmic que obligués a investir capital en costoses millores tecnològiques. Aquesta eficiència era un reflex del punt d'equilibri marcat per l'oferta i la demanda. | 2Economia
|
Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies. A ell es deu que el neerlandès sigui una de les poques llengües en què la paraula matemàtiques no segueixi una arrel grecollatina, sinó que es digui wiskunde, traducció directa del significat de la paraula matemàtiques proposada per Stevin. | 2Economia
|
José Manuel Vela Bargues (València, 1962 - 2022) fou un economista valencià, catedràtic i professor universitari, que va ser conseller d'Hisenda i Administració Pública de la Generalitat Valenciana (2011 - 2012) fins que dimití per la seua implicació en un cas de corrupció política. | 2Economia
|
El violari o violarium o pensió vitalícia és un tipus de contracte propi del dret civil català pel qual es rep el dret durant la vida d'una persona i fins que aquesta mori a rebre periòdicament una pensió en diners. Per a rebre aquest dret s'ha d'haver lliurat un capital i l'obligació de pagar la pensió vitalícia és redimible. Trobem esments de violaris en documents catalans dels segles XI i XII i, fins i tot, aquest nom (vivolarium) és mencionat en textos occitans del segle X.Es desenvolupà com a tipus de préstec medieval durant la dècada dels anys 30 del segle XIV al Principat de Catalunya. Concebut com una forma de crèdit a llarg termini, concretament a dues vides. Mitjançant una formulació comercial, el violari intentava escapar de les restriccions eclesiàstiques que censuraven la usura. En aquest cas, el prestador rebia el nom de comprador i el prestatari de venedor. D'aquesta manera, l'objecte d'intercanvi era el dret del comprador de percebre una pensió durant dues vides. A canvi, el venedor rebia un préstec monetari. L'interès anual de les pensions se situaren en un primer moment en el 14,29%, si bé anaren baixant al llarg del segle xiv. En àrees urbanes les pensions solien consistir en entregues de numerari; en zones rurals, en canvi, a les pensions també s'hi preveien mitgeres de gra. El violari també tingué un interès fonamental en el desenvolupament de la fiscalitat pública, ja que molts municipis de Catalunya i la mateixa Diputació del General varen vendre títols per a avançar els diners. | 2Economia
|
L'École des Hautes Études Commerciales de Paris ("Escola d'Estudis Superiors de Comerç de París", HEC Paris) és una "grande école" francesa. Creada el 1881, és gestionada per la Chambre de Commerce et d’Industrie de Paris.
Des de 1964, el campus es troba a Jouy-en-Josas, en el departament fracès d’Yvelines. Els programes de l'escola compten amb la triple acreditació otorgada per les associacions internacionals AMBA, EQUIS i AACSB. | 2Economia
|
En comptabilitat LIFO (Last In First Out) és un mètode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que és molt difícil identificar-los individualment. Aquest mètode suposa que la darrera unitat de producte entrada en magatzem serà, per contra, la primera a sortir a efectes d'inventari. Aquest mètode és el contrari que el FIFO (First In First Out).
El LIFO es va començar a ulitzar després de la segona guerra mundial. El va implementar el govern dels Estats Units a l'economia nipona amb el pla Marshall. | 2Economia
|
La Unió Econòmica Eurasiàtica (UEE) és una unió econòmica formada pels països de Rússia, el Kazakhstan, Bielorússia, Armènia i el Kirguizistan. Fou establerta l'1 de gener de 2015 segons el tractat que firmaren els dirigents rus, kazakh i bielorús el 29 de maig de 2014. Els tractats que pretenien la incorporació d'Armènia i el Kirguizistan foren firmats el 9 d'octubre i el 23 de desembre de 2014, respectivament. L'accessió d'Armènia tingué lloc el 2 de gener de 2015 i la del Kirguizistan l'agost del 2015. | 2Economia
|
El saber fer (en anglès, know how, i en francès savoir faire, forma coneguda internacionalment) és una forma de transferència de tecnologia i de coneixement en general per mitjà de l'experiència.
En els últims temps, s'ha començat a utilitzar habitualment en l'àmbit del comerç internacional per denominar als coneixements preexistents, no sempre acadèmics, que inclouen tècniques, informació secreta, teories i fins i tot dades privades —com a clients o proveïdors—. El saber fer té una directa relació amb l'experiència, és a dir la pràctica perllongada que proporciona coneixement i habilitat en l'elaboració o disseny d'un projecte i que es poden reutilitzar al moment de realitzar altres projectes semblants o d'afinitat al mateix.
El saber fer descriu l'habilitat amb què compta una persona o organització per a desenvolupar les seves funcions, tant productives com de serveis, com per exemple àrees de comptabilitat i recursos humans, entre d'altres. S'acostuma a transmetre oralment dintre d'una entitat, tot i que responent a criteris d'excelència i qualitat total, per poder mantenir el coneixement per part de l'empresa o organització independentment de conservar o no els seus treballadors. No obstant això, cada vegada es fan més esforços per a intentar plasmar-ho en llibres blancs, manuals, guies i altres tipus de documentació interna.
Recentment, l'administració pública també està adoptant aquest sistema per millorar l'eficàcia i l'eficiència de la gestió administrativa pública, i convertir-lo en un actiu de l'administració pública. | 2Economia
|
La negociació col·lectiva és aquella que es realitza entre els treballadors d'una empresa o sector, normalment (encara que no sempre) reunits a través d'un sindicat o grup de sindicats i l'empresa o representants d'empreses del sector. La finalitat de la negociació és arribar a un acord sobre les condicions laborals aplicables a la generalitat dels treballadors de l'àmbit en el qual se circumscriu la negociació (conveni col·lectiu). El terme va ser encunyat per Beatrice Webb.
A vegades, com a mesura de pressió per a la negociació i per fer complir els acords quan consideren que no han estat complerts, els treballadors poden acudir a la vaga.
La negociació col·lectiva és una manifestació particular del diàleg social, i és considerat com un dret fonamental bàsic integrant de la llibertat sindical. Mundialment es troba garantit al Conveni 98 i 154 de l'Organització Internacional del Treball (OIT). | 2Economia
|
El patac eren diverses monedes de billó encunyades en les terres occitanes als segles xiv i xv. El patac de Perpinyà fou fet encunyar per Lluís XI de França en aquesta ciutat durant els anys en què els francesos ocuparen els comtats de Rosselló i de Cerdanya (1462-1483). Tenia el valor d'un diner i mig. | 2Economia
|
La Sofina, acrònim de Société Financière de Transports et d'Enterprises Industrielles, va ser una societat fundada el 1898 per un període de 30 anys a Brussel·les. Creada per finançar els equipaments elèctrics dels fabricants d'equipament elèctric més importants del moment (primer la UEG, després l'AEG), a partir de 1905 ràpidament va convertir-se en un inversor internacional de primer ordre en el sector del transport urbà i la producció d'energia elèctrica. Els inversors van crear una altra societat per succeir-la, la Trufina, i canviant-li el nom per poder recuperar l'antic Société Financière de Transports et d'Enterprises Industrielles. A data d'avui (juliol de 2020) la Sofina continua operativa. | 2Economia
|
La recerca de tendències, també anomenada investigació de tendències (en anglès: coolhunting) consisteix a detectar i predir futures tendències del mercat per anticipar-se i adaptar marques, publicitat i productes. La professió es diu cercatendències o, segons la tendència endèmica al món del màrqueting de trobar l'anglès més cool, s'utilitza sovint coolhunter.És un camp del màrqueting que serveix a orientar les companyies productores per a adaptar el seu assortiment al gust del dia. Destaca sobretot la seva aplicació a la moda. És un tema que figura al programa de moltes escoles superiors de disseny o de moda. Els cercatendències usen l'observació al carrer, a festes i trobades, fan enquestes de mercat, es mouen per les xarxes socials i fòrums i estan al dia de les diferents publicacions especialitzades per tal de diagnosticar l'estat del dia dels seus clients. Internet és el mitjà de difusió bàsic de les seves troballes, a través de blocs i pàgines especialitzades. Aquests blocs, als seu torn, incideixen en el procés de disseny, producció i comercialització de la indumentària i els complements, i esdevenen una alternativa a l'observació al carrer.També existeixen cercadors virtuals a internet, que de manera automatitzada, assagen pronosticar els termes que es faran servir més al futur immediat. És una eina pensada per ajudar els anunciants. | 2Economia
|
La hipòtesi dels tres sectors és una teoria que divideix l'economia en tres sectors d'activitat: l'extracció de matèries primeres (primari), la manufactura (secundari), i els serveis (terciari). Un mateix producte final pot passar consecutivament pels tres sectors, ja que en primer lloc s'extreuen de la natura, després es fabrica i munta amb els seus components i finalment es ven. La teoria va ser desenvolupada per Colin Clark i Jean Fourastié.Els països amb una baixa renda per capita estan en un estadi primerenc de desenvolupament, la major part dels seus ingressos nacionals són a base de la producció del sector primari. Els països amb un estadi més avançat de desenvolupament, amb ingressos nacionals intermedis, obtenen els seus ingressos principalment del sector secundari. Als països altament desenvolupats amb elevats ingressos, el sector terciari domina les sortides totals de l'economia. | 2Economia
|
L'Usine Nouvelle és un setmanari francès de premsa escrita del Groupe Industrie Services Info (GISI), i orientada a l'economia i la tecnologia al món industrial. La revista conté notícies d'actualitat, i estudis diversos sobre evolució dels mercats, tendències, anticipació tecnològica, anticipació concurrencial, etc, tot molt orientat al món de la producció industrial. Aquesta revista de premsa econòmica i professional va sorgir per primera vegada el 5 de desembre de 1891 en Charleville amb el títol l'Usine, i allí, el subtítol anunciava clarament la intensió dels seus fundadors i ideòlegs.
President director general : Christophe Czajka | 2Economia
|
Montpellier Business School és una escola de negocis europea amb seus a Montpeller. Va ser fundada el 1897. MBS se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la seixanta-novena posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. MBS imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Actualment té formalitzats més de 180 acords amb escoles associades arreu del món. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 17.700 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Eric Besson (Ex-ministre francès). | 2Economia
|
Un cap d'operacions, o director (general) d'operacions, sovint conegut amb les sigles COO per influència del terme anglès chief operating officer, és un membre de la direcció d'una empresa. Es tracta d'un dels càrrecs executius de més alt nivell de l'empresa. S'ocupa de gestionar-ne les operacions del dia a dia i sovint ret comptes directament a l'executiu més alt, generalment l'executiu en cap. Així doncs, el cap d'operacions sol ser el primer càrrec en importància per sota del president i l'executiu en cap, especialment si aquests dos càrrecs estan ocupats per la mateixa persona. | 2Economia
|
S'entén en un sentit ampli per intervencionisme a l'acció de l'administració pública encaminada a regular l'activitat d'un altre àmbit públic o privat, fixant normes o realitzant activitats en substitució d'aquell. En un sentit estricte el terme al·ludeix a un conjunt d'accions que disminueixen notablement l'autonomia de l'intervingut, però el terme és més utilitzat en el terreny econòmic com l'afectació de l'activitat econòmica per l'Estat. | 2Economia
|
Fetitxisme de la mercaderia és una expressió encunyada per Karl Marx amb la qual defineix el fenomen sociopsicològic que es dona en una societat productora de mercaderies, en què aquestes aparenten tindre una voluntat independent dels seus productors, és a dir, fantasmagòrica.Segons Marx, les relacions entre les persones es converteixen en relacions entre objectes, en ser una característica del sistema capitalista la producció i intercanvi de mercaderies. En aquest context, els éssers humans acaben convertint-se, també, en un objecte, ja que la seva força de treball esdevé una mercaderia més que pot ser venuda i comprada. | 2Economia
|
L'executiu en cap o executiva en cap (anglicisme) més generalment conegut en català com a director/-a general, president/-a (i) director/-a (general) o conseller/-a delegat/-da , és l'encarregat o encarregada de màxima autoritat de la gestió i direcció administrativa en una empresa, organització o institució.
Encara que en les empreses petites és habitual que el lloc de president i del director executiu recaiguin en la mateixa persona, no sempre és d'aquesta manera, essent el president qui encapçala el govern de l'empresa (estratègies generals), i el director en cap (director executiu, anglicisme) l'administració de l'empresa (la fase operativa de les estratègies).
En les empreses grans, el director executiu pot tenir una sèrie de directors per a cadascuna de les responsabilitats de la companyia, com és el cas director general d'operacions, director general de finances i el director general d'informació. | 2Economia
|
La terciarització és una transformació econòmica i social que afecta els països més desenvolupats des de l'última fase de la revolució industrial (tercera revolució industrial). No solament consisteix que la població ocupada en el sector terciari (serveis) passa a ser més nombrosa que la del sector secundari (indústria), sinó que la forma de treball pròpia d'aquest sector es difon per tots els altres, terciaritzant-los.
Per exemple, en el canvi de les instal·lacions industrials: les grans i contaminants plantes de la segona revolució industrial (siderúrgia, indústria química), de gran impacte espacial i ecològic, es veuen sotmeses a la deslocalització (en benefici dels nous països industrialitzats, abans subdesenvolupats) i a la reconversió industrial posterior a la crisi industrial i energètica de 1973; el nou tipus d'indústria pròpia dels països més avançats s'allotjarà en moderns i nets polígons industrials o fins i tot parcs tecnològics integrats en l'espai urbà i els entorns universitaris, i aconsegueix la sinergia dels processos de recerca i desenvolupament.
També es produeix un canvi en el tipus de treballador industrial i la formació que se li requereix, que ja no està vinculada a una formació professional rígida que determina la seva funció laboral fins a la seva jubilació, sinó flexible per permetre el canvi de lloc de treball, de sector professional i de nivell, no únicament en el sentit de la promoció laboral, sinó arribat el cas, en el del subempleu, en perspectiva individual, la qual cosa és denunciat com una erosió dels drets laborals col·lectius conquistats pel moviment obrer tradicional. Disminueix la proporció de treballadors de granota blava (operaris, tant sense especialitzar com especialitzats) en benefici dels treballadors de bata blanca (quadres), però sobretot es difuminen les diferències existents entre qualsevol d'ells i els treballadors de camisa i corbata que treballen en sector informàtic (tradicionalment administratius o llocs d'atenció al públic), de forma indistingible també amb els treballadors de la mateixa condició que poguessin fer-ho en una empresa comercial o de serveis (o fins i tot en determinats nivells d'una gran empresa agrícola), la qual cosa dona la justificació perquè alguns proposin la seva denominació com sector quaternari.
En menor mesura pot dir-se alguna cosa semblant de les activitats del sector primari (agrícoles, ramaderes, pesqueres i forestals), la mecanització de les quals i modernització produeix dràstics canvis en l'estructura laboral i en la forma tradicional de treball. El que sí que s'ha produït d'una manera molt notable és la terciarització de l'espai rural, que ha deixat de ser tan exclusivament agrari com havia estat tradicional, per allotjar tot tipus d'activitats econòmiques, siguin vinculades al seu mitjà com el turisme rural, o completament deslocalitzades com les que permet el teletreball.
També es parla de terciarització en els usos de l'espai urbà, sobretot en els nuclis històrics i el centre de les ciutats, significant llavors la substitució d'habitatges (ús residencial) per usos turístics, comercials o administratius.
No ha de confondre's amb la tercerització (també anomenada externalització o subcontractació, anglès outsourcing), encara que és un fenomen econòmic i social contemporani i amb el que poden trobar-se-li connexions. | 2Economia
|
Contingut de marca fa referència al contingut informatiu, d'entreteniment o lúdic produït o promogut per una marca, que pot ser d'interès per al seu públic objectiu, en què se solen reflectir els valors de la marca. En el màrqueting digital, és una estratègia fonamental per entendre els gustos del client potencial i mostrar-li el que vol o necessita i atraure'ls sense que en siguin massa conscients. | 2Economia
|
El discurs de l'ascensor (de l'anglès elevator pitch) és una conversa que consisteix a explicar de forma breu una idea de negoci, una empresa o un projecte a gent que en pugui estar interessada:
Inversors
Empresaris
Accionistes
ClientsNormalment s'aconsella als emprenedors que tinguin un resum executiu (1-3 pàgines), el model de negoci o pla d'empresa (20-40 pàgines), una presentació (10-15 diapositives) i la conversa de l'ascensor: el temps que triga l'ascensor a pujar fins al despatx del possible inversor o client. | 2Economia
|
L'homo economicus és, en economia neoclàssica, el concepte utilitzat per a modelitzar el comportament humà racional i egoista davant d'estímuls econòmics. Aquest individu només existeix en la teoria, ja que en la pràctica les persones prenen decisions econòmiques relacionades amb factors que van més enllà del benefici i la probabilitat, com intenta demostrar l'economia del comportament.
Si en una ciutat on només visqués l'homo economicus hi hagués un producte que té 100 compradors quan costa 50 € i té 200 compradors quan en costa 40, seria fàcil preveure que si el preu baixa a 30 € els compradors pujarien a 300. Però, en la realitat els factors com ara la moda o el prestigi de la marca del producte influeixen i fan que la demanda no segueixi un patró estricte com el que seguiria l'homo economicus. | 2Economia
|
Indagació sobre la natura i les causes de la riquesa de les nacions (en anglès, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations) o, simplement La riquesa de les nacions, és l'obra més cèlebre d'Adam Smith. Publicada el 1776, és el primer llibre modern d'economia. L'autor hi exposa la seva anàlisi sobre l'origen de la recent prosperitat de certs països, com Anglaterra o els Països Baixos. Hi descabdella teories econòmiques sobre la divisió del treball, el mercat, la moneda, la natura de la riquesa, el «preu de les mercaderies mesurat en treball», els salaris, els beneficis i l'acumulació de capital. Hi examina diferents sistemes d'economia política, en particular el mercantilisme i la fisiocràcia. Hi debana també la idea d'un ordre natural, el «sistema de llibertat natural», com a resultat de l'interès individual cap a l'interès general en la solució del joc de la lliure empresa, de la lliure concurrència i del lliure comerç.
La riquesa de les nacions és avui una de les obres més importants d'aquesta disciplina, per a Amartya Sen, «el llibre més gran escrit mai sobre la vida econòmica». És el document fundador de l'economia clàssica, també dita Escola clàssica de l'economia, i, sens dubte, del liberalisme econòmic. | 2Economia
|
L'economia del comportament (o de la conducta) és un àmbit d'investigació dins de l'economia que integra aquesta amb la psicologia, que analitza i intenta preveure perquè la gent actua de manera irracional o imprevisible davant de situacions econòmiques determinades i com els influeixen les emocions. En conseqüència, critica que l'economia clàssica s'hagi aplicat sempre considerant que els individus corresponen al patró d'Homo economicus.
Estudia els biaixos cognitius que expliquen la conducta humana en la presa de decisions econòmiques. Permet entendre millor com es formen els preus, les decisions de consum i la distribució de recursos. Constitueix una síntesi dels avenços de la psicologia cognitiva i de l'economia neoclàssica. Conjuntament amb les aportacions de la psicologia, s'estudien els efectes de les decisions amb heurismes o regles simples de decisió, així com la importància de la formulació i dels contexts en la resposta a decisions econòmiques.
Els pioners de l'economia del comportament van ser Amos Tversky i el premi Nobel Daniel Kahneman, dos psicòlegs que van adaptar i comparar teories del processament de la informació al cervell amb models econòmics els anys 70. La seva proliferació es deu als treballs de Kanheman així com als de Richard Talher i Kip Viscusi. Els seus treballs examinen la validesa explicativa de la teoria de la utilitat esperada. Així de les investigacions s'observa que els individus tenen aversió a les pèrdues a més del risc, aversió a l'ambigüitat (paradoxa d'Ellsberg) així com una diferent preferència temporal, sovint explicada per una forma hiperbòlica. Altres treballs demostren que els individus tenen incentius no compatibles amb la veritat en la demanda de béns públics. | 2Economia
|
El National Bureau of Economic Research (NBER) és una organització privada nord-americana, sense ànim de lucre, dedicada a la realització i difusió de la recerca econòmica. Des de la seva fundació el 1920, l'NBER és considerada una de les principals organitzacions de recerca econòmica dels Estats Units.L'NBER és conegut per ser l'organisme que estableix oficialment les dates en què els Estats Units entra o surt de les recessions. Per prendre aquesta decisió no només es basen en l'evolució del PIB sinó que també tenen en compte la tendència d'altres variables, com l'ocupació, la renda o la producció industrial.Inicialment, la recerca se centrà en l'estudi del cicle econòmic i del creixement. Alguns d'aquests primers estudis foren el de Simon Kuznets sobre els comptes nacionals, el de Wesley Mitchell sobre el cicle econòmic o la recerca de Milton Friedman sobre els determinants del consum. Les activitats de l'NBER s'organitzen actualment en 20 programes de recerca. Alguns d'aquests programes són Envelliment, Infància, Finances Corporatives, Desenvolupament, Fluctuacions Econòmiques i Creixement, Educació, Medi Ambient i Energia, Economia de la Salut, Organització Industrial, Treball i Economia Pública. | 2Economia
|
Initiative Q és una iniciativa que pretén crear una nova xarxa de pagament i moneda digital (anomenada Q). Va ser creada per part de l'israelià Saar Wilf, qui anteriorment havia creat Fraud Sciences, una empresa de seguretat de pagaments adquirida per PayPal. Q ha rebut suport de l'economista Lawrence H. White del Cato Institute. A diferència de Bitcoin, no prendria mesures per tal d'evadir control estatal. | 2Economia
|
La indústria de la boda és el conjunt de negocis que s'especialitzen en productes i serveis utilitzats a la cerimònia del casament. Aquests negocis són: fotografia, salons, roba, regals, maquillatge i altres. Una dels productes d'aquesta indústria són les revistes nupcials, les quals tenen la funció d'animar a cometre actes de consum romàntic.La sociòloga Sharon Boden deconstruí la identitat de la persona consumidora anomenada la "supernúvia" mostrant com es basa en una estratègia de màrqueting que consisteix en la manipulació per part de les empreses (tant dels mitjans de comunicació com d'altres) per formar una imatge que respon a un autoengany que soles persegueixen el plaer en la cerimònia i no amb el temps per passar estant casats.La indústria del casament als Estats Units d'Amèrica tenia el valor de 55 milions de milions de dòlars americans el 2015. Allí, és una indústria robusta.L'efecte de la legalització del matrimoni entre homosexuals es creu beneficiosa en termes econòmics d'aquest negoci.A Corea del Sud aparegué a finals de la dècada del 1980 aquesta indústria a causa del creixement econòmic alhora que la celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 arribant a celebrar-se uns 350.000 casaments l'any 1999. Des d'aleshores fins al 2008 hi hagué un decreixement estable que es quedà en una mitja de 300.000 el 2008. A aquests negocis s'han incorporat grans empreses a més d'unes noves portant que cap al 2008 la competència es tornara molt alta suposant l'aparició de la professió del planificador de bodes. Totes aquestes empreses tenien la característica de no disposar d'una base de dades sobre el sector i tampoc disposaven d'anàlisis de mercat, de manera que les empreses tenien grans dificultats per a dirigir els seus esforços. Kyeong-Seob Shin publicà el 2008 una base de dades pretenent remeiar-ho. | 2Economia
|
En economia, un bé durador o bé dur és un bé que no es desgasta de pressa, o més concretament, que no cedeix utilitat amb el temps en comptes de ser completament consumit en un ús. Els elements com els maons podrien ser considerats perfectament béns duradors perquè teòricament no s'haurien de desgastar mai. Els béns molt duradors com les neveres o els cotxes normalment continuen sent útils durant tres o més anys d'ús i és caracteritzen típicament per períodes llargs entre compres successives.Els béns duradors formen una part imperativa de producció econòmica. Això pot ser exemplificat amb el fet que les despeses personals en bens duradors va superar el valor total de 800 mil milions de dolars el 2000. En el mateix any 2000, la producció de béns duradors va suposar aproximadament el 60 per cent de la producció agregada en el sector de la fabricació en els Estats Units.Exemples de béns de consum duradors inclouen automòbils, llibres, béns de casa (electrodomèstics de casa, electrònica de consum, mobiliari, estris, etc.), equipament esportiu, joies, equipament mèdic, armes de foc, i joguines.
Els béns no-duradors o béns tous són el contrari dels béns duradors. Poden ser definits bé com a béns que són immediatament consumits o béns que tenen una esperança de vida de menys de tres anys.
Exemples de béns no duradors inclouen els béns de consum de mobilitat ràpida, com els cosmètics i els productes de neteja, el menjar, els condiments, el combustible, la cervesa, els cigarrets i el tabac, la medicació, els subministraments d'oficina, l'embalatge i els contenidors, el paper i els productes de paperia, els productes personals, la goma, els plàstics, els tèxtils, la roba, i el calçat.
Mentre que els béns duradors normalment poden ser tant llogats com comprats, els béns no duradors generalment no són llogats. Mentre que la compra de béns duradors pertany a la categoria de la demanda d'inversió de béns, la compra de béns no duradors es troba a la categoria de la demanda de consum de béns. | 2Economia
|
L'impost sobre societats, també denominat impost sobre la renda o benefici de les societats, abreujat IS, és un impost directe, de caràcter personal i habitualment de tipus impositiu únic, que recau sobre els beneficis obtinguts per les societats. | 2Economia
|
L'interès variable és l'interès fixat en relació amb un tipus de referència (interbancari, IPC, inflació, etc.), per la qual cosa fluctua al mateix temps que ho fan les variacions d'aquest tipus. | 2Economia
|
OEM (Original Equipment Manufacturer) és una forma subcontractada de producció en què les empreses o persones adquireixen dispositius a l'engròs per al muntatge d'ordinadors o equips de forma personalitzada que presenten amb el seu propi nom. | 2Economia
|
HM Treasury, de forma completa Her Majesty's Treasury («El Tresor de sa Majestat»), és el ministeri d'economia i de les finances de l'administració britànica encarregat d'elaborar i establir les polítiques de finances públiques i les polítiques econòmiques. És a Westminster, a Londres. El Tresor comença al segle xvii confiant-lo a una comissió, i si bé en alguna ocasió se'n feu càrrec una sola persona, a partir de 1714, sempre fou en comissió. Els comissaris s'anomenaven Lords of the Treasury, i se'ls donava un nombre basat en l'antiguitat. Finalment, el Primer Lord del Tresor venia a ser com el cap natural de qualsevol govern, i des de Robert Walpole en endavant, comença a ser conegut, no oficialment, com el primer ministre. Carles II d'Anglaterra fou el responsable de nomenar George Downing (el constructor de Downing Street) per reformar radicalment el Tresor i la recaptació d'impostos. | 2Economia
|
Una inversió estrangera directa (IED) és una inversió, d'una entitat basada en un país estranger, en la forma de participació de control en una empresa del país. Per la qual cosa es distingeix de la inversió estrangera de cartera, on en aquesta última no hi ha el control de l'empresa per part de l'inversor.
L'origen de la inversió no té impacte en la definició, així la inversió pot fer-se "inorgànicament" mitjançant la compra d'una empresa al país de destinació o "orgànicament" per les operacions d'un negoci existent en expansió en aquest país. | 2Economia
|
Un expositor és un moble en què s'exhibeixen productes destinats a la venda, o material promocional com fulletons, catàlegs sobre petites revistes disponibles per al client. Els expositors són mobles que se situen en el punt de venda per a exhibir i promocionar determinats productes. Consisteixen en diverses lleixes o prestatges combinats amb imatges i cartells publicitaris i tenen per finalitat provocar la venda d'un producte o informar sobre algun aspecte relacionat amb la promoció de la venda. Formen part del que es coneix com a PLV o publicitat en el lloc de venda. | 2Economia
|
Una mercaderia (en anglès: commodity) és un producte del treball, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat. Històricament, en la transformació d'una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen més clarament llur valor de canvi en el mercat.La mercaderia és una cosa bona per a la demanda, però cal que se subministri sense diferenciació qualitativa a través d'un mercat. Alguns exemples són el petroli, el paper, la llet o el coure. El preu del coure és universal, i fluctua diàriament segons l'oferta i la demanda mundials. Hi ha diversos aspectes en la diferenciació dels productes, com poden poden ser entre d'altres, la marca, la interfície d'usuari o la qualitat percebuda.
En contrast, una de les característiques d'un producte bo és que el seu preu es determina en funció del conjunt del mercat. En general, són recursos bàsics i productes agrícoles, com ara mineral de ferro, petroli cru, carbó, etanol, sal, sucre, cafè, soja, alumini, coure, arròs, blat, or, plata i platí. Les primeres matèries toves són productes que es cultiven, mentre que els productes bàsics durs són els que s'extreuen a través de la mineria. | 2Economia
|
La reconversió industrial fou un procés iniciat a Espanya el 1984 que pretenia sanejar financerament a les empreses que entraren en crisi des de 1975 per l'augment dels costos energètics, modernitzar les fàbriques més antigues, adoptant noves tecnologies i fent-les més productives eliminant l'excés de producció amb dràstics ajustos d'ocupació i reducció de la plantilla laboral. Estes mesures van provocar grans moviments sindicals i socials en contra seu.
L'objectiu de la política de reconversió és adaptar eixes activitats a les necessitats del mercat, modernitzar-les i millorar els seus rendiments.
Els sectors més afectats van ser el siderometal·lúrgic, construcció naval, tèxtil i calçat, línia blanca d'electrodomèstics, i les empreses General Elèctrica Espanyola, Westinghouse, Asturiana de Zinc, Talbot i Standar Elèctrica.
Es van crear una sèrie d'àrees promotores diferenciades segons l'activitat que realitzarien
Unes àrees centrals, amb les seus socials amb capacitat de decisió, gestió, control i innovació, i les unitats de producció estratègica i tecnologia més avançades. (Madrid i en menor grau Barcelona).
Unes àrees semiperifèriques destinades a fàbriques amb sistemes de producció més estandarditzats però amb un cert grau d'elaboració. (Biscaia, Saragossa o València).
Unes àrees perifèriques que s'emporten la producció d'articles menys estratègics, encara que no necessàriament menys tecnificats, i que poden utilitzar mà d'obra menys qualificada. | 2Economia
|
Manuel Sánchez Ayuso (Múrcia, 18 d'agost de 1941 - València, 8 de novembre de 1982) va ser un economista i polític valencià. | 2Economia
|
La teoria moderna de carteres o anàlisi de la variància mitjana, és un marc matemàtic per construir una cartera d'actius de manera que la rendibilitat esperada es maximitzi per a un determinat nivell de risc. Es tracta d'una formalització i extensió de la diversificació en la inversió, la idea que posseir diferents tipus d'actius financers és menys arriscat que posseir-ne només d'un tipus. La seva visió clau és que el risc i la rendibilitat d'un actiu no s'han d'avaluar per si sols, sinó per la forma en què contribueix al risc i al retorn global d'una cartera. Utilitza la variància dels preus dels actius com a substitut del risc.L'economista Harry Markowitz va presentar la teoria moderna de carteres en un assaig de 1952, pel qual més tard va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia. | 2Economia
|
Chloé és una casa de moda francesa fundada l'any 1952 per Gaby Aghion. L'empresa es desenvolupa alguns anys més tard, després de l'associació de la fundadora amb Jacques Lenoir. La marca és coneguda per als seus models flexibles fets amb materials lleugers. | 2Economia
|
Les remeses són les transferències de diners d'un treballador estranger migrant al seu país d'origen. Els diners enviats al país d'origen dels migrants constitueixen el segon flux financer més gran dels països en vies de desenvolupament, superant, fins i tot, l'ajut internacional. El 2009 les remeses als països desenvolupats es van estimar en 209.000 milions de dòlars nord-americans, xifra inferior als 305.000 milions del 2008. | 2Economia
|
usos d'aquest terme, vegeu Terminologia tècnica
El tecnicisme és un sistema filosòfic que fa referència a una confiança predominant a la tecnologia i al coneixement tècnic (vegeu Tècnica) com a factors primordials per a la societat en el seu conjunt.
Aquest s'associa de forma directa amb el mètode científic i les ciències aplicades, ja que tots dos en el seu conjunt són eines essencials pel desenvolupament de la tecnologia actual i a la inversa. | 2Economia
|
Una teoria econòmica és un conjunt d'hipòtesis que pretenen reproduir aspectes d'una realitat econòmica i els teoremes obtinguts a partir d'elles mitjançant càlculs lògics. Un dels objectius últims de les diferents teories econòmiques és modelar un escenari on es maximitzen els beneficis de la societat com a conjunt. En la teoria econòmica actual es distingeixen dos formes d'anàlisis principals: la microeconomia i la macroeconomia. | 2Economia
|
Un aparador, mostrador o una vitrina o vidriera (/de mostra) , és l'espai situat a la façana de les botigues i destinat a exhibir —darrere un vidre— una mostra dels productes o serveis que s'ofereixen a l'interior. L'aparador contribueix tant a la venda com a la bona imatge de l'establiment. La paraula aparador, en alguns països, s'usa per designar un moble amb portes i calaixos que serveix per guardar roba o altres objectes.L'aparadorisme és l'art de presentar de forma adequada, combinant objectes i materials, els articles que té a la venda un establiment en el seu aparador. És un conjunt de tècniques aplicades al disseny i muntatge dels aparadors. L'aparador juntament amb el cartell lluminós, la banderola o rètol (on sol aparèixer el logotip) i el disseny de façana constitueix el primer reclam de venda l'establiment.És un dels mitjans més importants amb què compta un comerciant per a trucar i retenir l'atenció d'un vianant cap al seu punt de venda. Part l'èxit comercial d'una botiga depèn que la decoració del seu aparador sigui apropiada i atractiva. De fet, la superfície disponible per a aparador es considera un factor de valoració econòmica del local comercial. | 2Economia
|
La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle xx (16 de desembre del 1924). Va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiaris de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i una classe mitjana de llauradors propietaris. A més, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de deute públic. La desamortització es va convertir en la principal arma política amb què els liberals van modificar el sistema de propietat de l'Antic Règim per implantar el nou estat burgès durant la primera meitat del segle xix. | 2Economia
|
Suspensió de pagaments (en anglès: receivership) és la situació concursal en la qual un comerciant o una societat mercantil es troba quan no poden pagar la totalitat dels deutes que té amb els seus creditors per falta de líquid, o diners en efectiu.
És un procediment que té per objecte arribar a un acord entre el deutor i els creditors, sota supervisió judicial, sobre la manera que es pagarà. La diferència amb la fallida està que en aquest cas el deutor té suficients actius per a plantar cara als seus deutes, però els seus actius no són prou líquids. Per exemple, pot tenir immobles o actius fixos per un valor superior als seus deutes, però no pot pagar aquests deutes vençuts en el moment. Per això també es diu que la suspensió de pagaments és una situació concursal temporal, mentre que la fallida és definitiva. | 2Economia
|
Noruega té una economia pròpia dels països més desenvolupats del món, on més del 60% de la mà d'obra es dedica al sector de serveis. El país és un dels principals productors de petroli i gas natural d'Europa que li aporta una riquesa entorn de 22% del total nacional.
Encara que sensible als cicles econòmics mundials, l'economia de Noruega ha mostrat un sòlid creixement des de l'inici de l'era industrial. Un dels seus principals motors econòmics ha estat tradicionalment l'exportació. El país és ric en recursos naturals i entre les seves principals activitats destaquen l'exploració i producció de petroli i gas, la pesca i la construcció de preses per a l'aprofitament del potencial hidroelèctric. De fet, més del 10% dels llocs de treball depenen directament del petroli. El sector primari i la indústria pesant han tendit a disminuir gradualment en favor del sector serveis i la indústria petroliera.
El seu sector públic és un dels més grans del món quant a la seva aportació al producte interior brut del país. Noruega té una elevada esperança i nivell de vida i una seguretat social extensa. Posseeix una de les càrregues fiscals més grans del món. L'existència d'un vast estat del benestar i la modernitat de la indústria s'han pogut finançar gràcies a l'explotació de petroli al mar del Nord. A més, el superàvit generat és dipositat al seu Government Pension Fund of Norway, el fons sobirà més gran del món, amb més de 800 000 milions de dòlars nord-americans en actius. | 2Economia
|
L'Europass és el model estandarditzat de curriculum vitae elaborat per la Unió Europea per a unificar les candidatures laborals dels ciutadans que desitgin treballar en algun país del continent europeu. El seu objectiu és incrementar la transparència de la qualificació i mobilitat dels ciutadans a Europa, facilitant-ne la cerca d'ocupació, ja que fa que les habilitats i qualificacions d'una persona s'entenguin clarament a tot Europa (inclosos la Unió Europea, l'Espai Econòmic Europeu i els països candidats a la UE). Està format per cinc documents: el curriculum vitae, el passaport de llengües, el document de mobilitat, el suplement al títol superior i els certificats corresponents; aquests dos darrers són expedits per les autoritats educatives i comparteixen una marca i un logotip comú.Es va establir per la Decisió 2241/2004/CE del Parlament i del Consell Europeus, de 15 de desembre de 2004, sobre un marc comunitari únic per a la transparència de les qualificacions i competències i va entrar en vigor l'1 de gener de 2005. Des del 2012, les persones poden reunir tots els documents Europass al passaport europeu d'habilitats.Per tal de crear un currículum en format Europass, pot fer-se a través del portal (que està en 30 idiomes, però no en català) de l'European Centre for the Development of Vocational Training (CEDEFOP), on s'accedirà a l'aplicació per crear-lo o bé es podrà descarregar una plantilla en format Word per complimentar. | 2Economia
|
L'estalvi o, col·loquialment, alforro, és la diferència entre l'ingrés disponible i el consum efectuat per una persona, una empresa, una administració pública, etc. Igualment l'estalvi és la part de la renda que no es destina al consum, o part complementària del despesa. | 2Economia
|
L'estakhanovisme, o stakhanovisme, va ser un moviment obrer socialista que va néixer a l'antiga Unió Soviètica arran del miner Aleksei Stakhànov i que propulsava l'augment de la productivitat laboral, basat en la pròpia iniciativa dels treballadors.
El 31 d'agost de 1935, Stakhànov era miner en un pou de carbó a Donetsk i va assolir la fita d'extraure, en un sol dia, 102 tones de carbó, amb què va superar 14 vegades la mitjana. A causa d'aquest fet, es va iniciar un moviment obrer per a l'increment del rendiment de la producció en el treball, i es va començar a aplicar a totes les branques de la indústria soviètica.
L'èxit d'aquest moviment va ser tan gran que la primera conferència estakhanovista es va realitzar al Kremlin el novembre de 1935, on Stalin la va elogiar. No obstant això, al cap de poc temps va produir una disparitat salarial i problemes entre els treballadors.
Aquest moviment va provocar la fi dels kolkhozos en la indústria, que quedaren relegats tan sols al camp agrícola. | 2Economia
|
Dossier Econòmic de Catalunya fou el primer setmanari en català dirigit a les empreses, professionals i representants del món econòmic que va arribar als quioscos al setembre de 1997.El 2007, coincidint amb el desè aniversari, va estrenar disseny i va oberir un web nou. Va deixar d'editar-se el novembre del 2009 amb un deute pendent de 600.000 euros a l'Institut Català de Finances. El 2010, un grup d'experiodistes del setmanari constituïren Tallers d'Iniciatives Editorials i crearen L'Econòmic. | 2Economia
|
El màrqueting (terme derivat de l'anglès 'marketing', i històricament en català mercatologia) és el procés social i administratiu pel qual els individus i els grups satisfan les seves necessitats al crear i bescanviar béns i serveis, segons Philip Kotler (considerat per alguns "pare del màrqueting").El màrqueting, en definitiva, és un procés de planificació del producte, preu, distribució i promoció de béns, serveis o idees, i l'execució i control d'aquesta planificació perquè el bescanvi sigui satisfactori tant per al consumidor com per l'empresa o organització. Cerca la satisfacció del consumidor combinant les següents normes o instruments: producte, preu, distribució i promoció (publicitat, venda directa, promoció de vendes, relacions públiques, propaganda, etc.). | 2Economia
|
Dry Goods (eng. Articles secs) és un terme històric que descriu el tipus de línia de productes que comercialitzava un tipus de magatzem, que diferia per a cada regió. El terme prové del comerç tèxtil i les botigues semblen haver-se estès amb el comerç mercantil pels territoris colonials britànics (i antics territoris) com a mitjà per portar subministraments i productes manufacturats a una gran varietat d'assentaments i magatzems que s'estenien arreu del món. A partir de mitjans dels anys del 1700, aquestes botigues van començar venent subministraments i productes tèxtils a comunitats remotes i molts van personalitzar els productes que portaven segons les necessitats de la zona. Aquesta va continuar sent la tendència fins a principis dels anys del 1900. Amb l'augment dels grans magatzems i les vendes per catàleg, es va iniciar la disminució de les botigues de Dry Goods i el terme ha quedat en gran manera fora d'ús. | 2Economia
|
La marca corporativa fa referència a la pràctica d'utilitzar el nom d'una companyia com a marca d'un producte. És un intent d'adjudicar el valor d'una companyia a tots els seus productes. Alguns exemples en són Disney, IBM o McDonald's.
La marca corporativa és el producte de l'estratègia de l'empresa per crear una imatge i actitud corporativa que s'estengui per associació a tots els seus productes. A més, serveix per a distingir els productes de la companyia dels dels seus competidors i crear una imatge que representa a la companyia en la ment dels consumidors i dels seus propis treballadors. | 2Economia
|
El fons de Comerç és un concepte comptable que designa a l'excés de valor material d'una empresa quan és venuda, i que generalment ve donat per allò que dona rendiments a l'empresa però que no és pas material (clients, patents, marques).
És un valor immaterial que es dona quan a l'empresa es generen beneficis superiors als habituals en el sector econòmic. Hom també la defineix com el valor actual dels superbeneficis (allò que ultrapassa d'un benefici normal) que genera l'empresa. | 2Economia
|
El Thatcherisme descriu les polítiques de condemna, econòmica, social de l'estil britànic del Partit Conservador de Margaret Thatcher, que va ser líder d'ell des de 1975 a 1990. També s'ha utilitzat per descriure les creences del govern britànic sota Thatcher com a primer ministre de 1979 a 1990, i més enllà als governs de John Major, Tony Blair i David Cameron.El thatcherisme va representar un rebuig sistemàtic, decisiu i una reversió del consens de la postguerra, mitjançant el qual els principals partits polítics van coincidir sobre manera en els temes centrals del keynesianisme, l'estat del benestar, la indústria nacionalitzada i la regulació estricta de l'economia. N'hi va haver una gran excepció: el Servei Nacional de Salut, que va ser àmpliament popular. Ella va prometre als britànics el 1982, que el Servei de Salut està «fora de perill a les nostres mans».Tant els termes exactes del que constitueix el thatcherisme com el seu llegat específic en termes de la història britànica de les últimes dècades són controvertits. En termes d'ideologia, el thatcherisme ha estat descrit per Nigel Lawson, el Ministre d'Hisenda de Thatcher de 1983 a 1989, com una plataforma política que emfasitza els mercats lliures amb despeses governamentals reduïdes i retallades d'impostos junt amb el nacionalisme britànic tant al propi país com a l'estranger. The Daily Telegraph va declarar per l'abril de 2008 que el programa del pròxim govern britànic no conservador, l'administració de Tony Blair amb èmfasi en New Labor, bàsicament va acceptar les mesures centrals de reforma del thatcherisme, com la desregulació, la privatització d'indústries nacionals clau, el manteniment d'un mercat flexible laboral, la marginació dels sindicats i la centralització del poder de les autoritats locals al govern central. | 2Economia
|
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies com el liberalisme i socialisme, que configuraren el món contemporani.
Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.
Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830. | 2Economia
|
La incapacitat temporal (IT), tal com està definida a Espanya, és la situació en què es troba una persona treballadora a causa d'una malaltia comuna o professional, o un accident, sigui o no de treball, amb caràcter temporal, que necessiti assistència sanitària i que no pugui realitzar el seu treball.
Aquesta situació d'impossibilitat del treballador s'oficialitza mitjançant el document de baixa. La baixa laboral és un document oficial en el qual el metge o metgessa certifica que una persona no pot desenvolupar la seva feina com a conseqüència d'una pèrdua de salut. Per tant, el responsable de la baixa és el metge o metgessa que la signa.
Per tal de valorar la possible durada d'incapacitat, a més de la causa, es valora l'activitat del treballador. | 2Economia
|
Les primeres matèries o les matèries primeres són els recursos d'origen mineral o agrícola que les persones extreuen de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consum final. És un concepte relatiu: per exemple la llet pot considerar-se un producte que ha estat processat, pasteuritzat homogeneitzat i envasat; o una matèria primera del formatge o del iogurt. El seu paper s'amplia en el marc d'una producció circular. | 2Economia
|
Gonzalo Bernardos Domínguez (Barcelona, 12 de novembre de 1962) és un professor d'economia de la Universitat de Barcelona, conegut per ser un habitual tertulià en diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen RAC 1 i La Sexta.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials el febrer de 1989 per la Universitat de Barcelona i doctorat en la mateixa especialitat i universitat el desembre de 1994 (amb la qualificació d'apte cum laude per unanimitat i premi extraordinari), ha treballat com a professor a la UB i la UOC, ha ocupat diversos càrrec de responsabilitat al departament de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona. Ha dirigit diversos màsters d'assessoria immobiliària, gestió de franquícies i desenvolupament personal i lideratge. Com a analista, ha col·laborat amb diferents programes de ràdio i de televisió, com 8 al dia amb Josep Cuní (8tv), La noche en 24 horas (Canal 24 horas de TVE), El matí a 4 bandes (Ràdio 4), El dia a la COM (COMRàdio), La plaza (Onda Cero), Cierre de mercados (Intereconomía) i El Món a RAC1, Via lliure i La nit a RAC1. (RAC1). | 2Economia
|
Aversió al risc és un concepte usat en economia, finances i psicologia relacionat amb el comportaments dels consumidors i inversors. L'aversió al risc és la preferència d'una persona a acceptar una oferta amb un cert grau de risc abans que una altra amb una mica més de risc però amb major rendibilitat. Fora dels camps més matemàtic de l'economia i les finances, la gent ha de prendre decisions sobre com enfrontar-se cada dia als riscos. | 2Economia
|
Armedangels és una companyia tèxtil a Colònia (Alemanya) fundada l'any 2007 i concep una varietat de roba fabricada a partir de tèxtils com el cotó orgànic. Ven a través de la seva botiga en línia i a botigues a sis països. La marca ha creat i produït roba durable que tenen una certa ètica. L'empresa intenta canviar la percepció de la roba ecofriendly que és sovint hippy-like i non-fashion. A més, Armedangels s'ha donat com a objectiu promoure un context social al voltant de la indústria tèxtil i treballar només amb empreses responsables que estan certificades pel comerç just. | 2Economia
|
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) (en castellà: Comisión Nacional del Mercado de Valores) és un organisme dependent del Ministeri d'Economia i Empresa, fundat l'any 1988,2019 encarregat de la supervisió dels mercats de valors a Espanya.El seu objectiu és vetlar per la transparència d'aquests mercats i la correcta formació de preus en aquests, així com la protecció dels inversors. En l'exercici d'aquestes competències rep un important volum d'informació, gran part de la qual està continguda en els seus registres oficials i és de caràcter públic.
L'acció de la CNMV com a òrgan de control se centra principalment sobre:
les societats que emeten valors per a ser col·locats de forma pública
els mercats secundaris de valors
les empreses que presten serveis d'inversió i les institucions d'inversió col·lectivaSobre ells la Comissió exerceix una supervisió de caràcter prudencial buscant garantir la seguretat de les seves transaccions i la solvència del sistema. També a través de l'Agència Nacional de Codificació de Valors, assigna el codi ISIN amb validesa internacional a totes les emissions de valors que es realitzen a Espanya. | 2Economia
|
Un guany de capital és el benefici resultant de la venda d'un actiu financer com accions, obligacions o bens immobles, per un valor superior al seu cost d'adquisició. El benefici és la diferència entre el preu de venda més alt i el preu de compra més baix. Una pèrdua de capital sorgeix si la venda d'un actiu financer és inferior al preu de compra. La majoria de països imposen un impost sobre els guanys de capital d'individus o empreses.
A nivell d'estats, els beneficis de guanys de capital no són comptabilitzats com a ingrés nacional car només pertanyen a transferències de drets sobre participacions i accions i, per tant, no corresponen a una nova activitat productiva. | 2Economia
|
La metodologia econòmica és l'estudi de mètodes, especialment el mètode científic, en relació amb l'economia, incloent els principis del raonament econòmic. En anglès contemporani, "metodologia" pot fer referència a aspectes teòrics o sistemàtics d'un mètode (o de diversos mètodes). La filosofia econòmica també adopta una metodologia en la intersecció de les dues matèries. | 2Economia
|
La producció en cadena, producció en massa, producció en sèrie o fabricació en sèrie va ser un procés revolucionari en la producció industrial basat en la cadena de muntatge; una forma d'organització de la producció que delega a cada treballador una funció específica i especialitzada en màquines més desenvolupades tecnològicament.va ser un procés revolucionari en la producció industrial la base és la cadena de muntatge, línia d'acoblament o línia de producció; una forma d'organització de la producció que delega a cada treballador una funció específica i especialitzada en màquines també més desenvolupades. | 2Economia
|
Un llibre blanc (de l'anglès white paper) és un document o guia amb autoritat, que té com a objectiu d'ajudar els lectors a comprendre un tema, resoldre o afrontar un problema (per exemple dissenyant una política governamental a llarg termini), o prendre una decisió. Els llibres blancs són utilitzats especialment en dos àmbits: el governamental i el màrqueting (per exemple per ajudar a prendre decisions polítiques i de negocis). | 2Economia
|
Staples (NYSE SPLS) és la companyia que més articles d'oficina ven del món. Va ser fundada en 1986 en Brighton, Massachusetts, i té la seua seu en Framingham, Massachusetts. Els seus principals competidors són OfficeMax i Office Depot. | 2Economia
|
Una franquícia és un contracte en virtut del qual un empresari (franquiciador) cedeix a un altre (franquiciat), a canvi d'una prestació financera, el dret a l'explotació d'un negoci de productes o serveis prèviament prestigiats al mercat pels procediments de fabricació i de màrqueting del franquiciador emparats en patents, marques i saber fer. El 2011 hi havia 289 franquícies a Catalunya.Mitjançant el contracte de franquícia es pacta, a canvi d'un preu, la cessió d'un model d'empresa. La perfecció d'aquests contractes instrumenta la formació de xarxes de distribució molt integrades, que s'han anat estenent ràpidament i que han rebut ple reconeixement tant per la jurisprudència com pels diferents ordenaments jurídics. A Europa es va estendre aquesta pràctica a mitjan segle xx, i va aconseguir el ple reconeixent per part de les institucions comunitàries amb el Reglament de la Comissió de la CEE de 30 de novembre de 1988. | 2Economia
|
La Dinastia Han (206 a.C. - 220 dC.) de l'antiga Xina va experimentar períodes oposats de prosperitat econòmica i declivi. Se divideix normalment en tres períodes: Han Occidental (206 aC.- 9 d.C.), la Dinastia Xin (9 - 23), i Han Oriental (25 - 220). La Dinastia Xin, establerta pel regent Wang Mang, va formar un curt període d'entreregnes de llargs períodes de domini Han. Després de la caiguda de Wang Mang, la capital Han va ser traslladada a l'est des de Chang'an a Luoyang. Per això, els historiadors han nomenat aquestes eres com Han Occidental i Han Oriental, respectivament.L'economia Han va ser definida per un important creixement poblacional, un augment en la població urbana, un creixement sense precedents de la indústria i el comerç, i l'experimentació governamental amb la nacionalització. En aquesta època, l'encunyat de monedes i la circulació de les mateixes va créixer de manera significativa, formant les bases d'un sistema monetari estable. La ruta de la seda va facilitar l'establiment del comerç i intercanvis tributaris amb països estrangers al llarg d'Euràsia, molts dels quals no van ser coneguts per la gent de l'antiga Xina. Les capitals imperials, tant d'Han Occidental (Chang'an) com Han Oriental (Luoyang), es trobaven entre les ciutats més grans del món en el seu moment, tant en població com en àrea. Tallers del govern fabricaven els mobles per als palaus del emperador i produïen béns per a la gent comú. El govern va supervisar la construcció de camins i ponts, els quals van facilitar el treball oficial del govern i van impulsar el creixement comercial. Sota el domini Han, els industrials, majoristes, i comerciants ―des d'amos de petits negocis fins a adinerats empresaris― podien prendre part en qualsevol empresa i activitats comercials en les esferes domèstiques, públiques i fins i tot militars.
En els primers anys del període Han, els camperols agricultors eren, en gran manera, autosuficients, però van començar a dependre més i més dels intercanvis comercials amb acabalats terratinents amos d'extenses propietats agrícoles. Molts camperols es van endeutar i es van veure obligats a convertir-se en treballadors a sou o en parcers de les classes propietàries de les terres. El govern Han va tractar en forma constant de proveir ajuda econòmica als agricultors pobres, els qui havien de competir amb poderosos i influents nobles, terratinents i comerciants. El govern va tractar de limitar el poder d'aquests grups adinerats a través de forts impostos i regulacions burocràtiques. El govern de l'emperador Wu -que va regnar entre el 141 aC. i 87 aC.- fins i tot va nacionalitzar les indústries del ferro i la sal; no obstant això, aquests monopolis governamentals van ser repel·lits durant l'Han Oriental. Un increment en la intervenció governamental en l'economia privada durant el segle ii aC va afeblir fortament a la classe comerciant. Això va permetre als terratinents acabalats incrementar el seu poder i assegurar la continuació d'una economia predominantment agrària. Els terratinents rics també van dominar les activitats comercials, mantenint el control sobre els camperols ―dels quals el govern depenia per a les seves recaptacions fiscals― poder militar, i mà d'obra per a obres públiques. Per als anys 180, les crisis econòmiques i polítiques havien causat que el govern Han es torni fortament descentralitzat, mentre que els grans terratinents es van tornar cada vegada més independents i poderosos en les seves comunitats. | 2Economia
|
El paper moneda de la Generalitat de Catalunya és l'emissió de bitllets que va fer aquest organisme per les circumstàncies especials de la Guerra civil espanyola els anys que van de 1936 a 1938.
La gran escassedat de moneda fraccionària motivada pel fet de l'atresorament de monedes de plata per part dels particulars (com a moneda refugi), agreujada pel fet que la mateixa Generalitat retirava de la circulació les monedes de plata que li arribaven per tal d'utilitzar-les en compres a l'estranger, van afectar l'activitat econòmica i financera de Catalunya.Segons un decret del 21 setembre 1936, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya dirigida en aquells mesos per Josep Tarradellas i Joan creà el Paper Moneda Nacional Català de curs legal a tot Catalunya, amb la mateixa consideració i poder alliberador que els bitllets del Banc d'Espanya.Es projectaren i es feren proves de color i disseny de bitllets des de 1000 pessetes fins als d'una pesseta, però finalment no se'n va emetre cap més que els de 10, 5 i 2,5 pessetes que no van resoldre el problema de la manca d'efectiu fraccionari. S'ha de tenir en compte que el 1936 el sou mitjà d'un treballador era de 8 a 12 pessetes al dia i els cèntims s'utilitzaven molt. Per això, a banda del paper moneda de la Generalitat, els comerços i botigues emeteren vals i bons per al canvi i finalment també els ajuntaments (tant a Catalunya com al País Valencià i Menorca) foren autoritzats per l'emissió de moneda.El disseny es va encarregar a l'artista noucentista Josep Obiols i es van imprimir a l'Institut Gràfic Oliva de Vilanova i la Geltrú amb paper de seguretat especial amb marques d'aigua. Josep Obiols, que ja havia acceptat abans encàrrecs per a institucions cíviques i polítiques del país, va dissenyar també els bitllets de Viladrau. A l'anvers dels tres bitllets es va disposar l'escut de Catalunya amb una espiga de blat i un martell, com a al·legories de l'agricultura i de la indústria, amb una corona de branques de llorer i de roure al costat esquerre, que es repetia al revers. Al mig de la corona, es podia veure la marca d'aigua que consistia en un cap masculí d'estil clàssic. Al revers, en canvi, cada bitllet tenia un disseny diferenciat: el de 10 pessetes, imprès en dos tons de verd, presentava barques de pesca al·ludint a la vocació marinera de Catalunya; el de 5 pessetes, en dos tons de marró, un feix de fusells i una cinta de metralladora simbolitzant la guerra, amb un obrer amb una clau fixa sobre un fons de fàbriques i un camperol amb una garba de blat sota el braç sobre un fons d'espigues; i el de 2,50 pessetes, en dos tons de gris, la reproducció de l'escultura El forjador de Josep Llimona, del 1914, amb unes fàbriques amb xemeneies fumejants al fons, simbolitzant la indústria i el progrés.El 1938 el govern de la República prohibí l'emissió d'aquest tipus de moneda, en tant que s'havia fet sense comptar amb el Banc d'Espanya, i durant el mateix any foren retirades de la circulació.Conserven paper moneda emès per la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i la Universitat de Barcelona. | 2Economia
|
El comerç colonial fou el comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Aquesta expansió comercial va afavorir la proliferació de mercaders, banquers i prestadors i el desenvolupament de bancs i companyies comercials. L'acumulació de capitals del comerç colonial va permetre una gran prosperitat econòmica al llarg del segle xviii, que fou clau per a forçar l'enderrocament de les estructures de l'Antic Règim. | 2Economia
|
La programació lineal entera serveix per resoldre els problemes de programació lineal en què les variables han de prendre valor enters.Quan representem un problema de programació lineal ens podem trobar que només tenen sentit aquelles solucions de la regió factible, que les seves variables són nombres enters. Llavors estem davant d'un problema de programació lineal entera.
Un problema de programació lineal entera es formula de la mateixa manera que un problema de programació lineal convencional, però amb la diferència que el resultat d'aquest es trobarà dins d'una regió factible, en aquesta trobarem diversos punts, però només són vàlids els que tenen unes coordenades enteres. Aquests problemes són a vegades fàcils de resoldre i a vegades impossibles, perquè no trobem cap punt dins de la regió factible que tingui coordenades enteres.
Per resoldre aquests problemes s'utilitza el mètode gràfic. Aquest consisteix a representar la regió factible, dibuixar la funció objectiu i buscar en quin punt assoleix el màxim o el mínim.
Una vegada buscat el màxim o el mínim, si aquests punts no tenen coordenades enteres s'ha de buscar quins punts amb coordenades enteres són pròxims aquests i en quins d'aquests s'obté el màxim o el mínim. | 2Economia
|
L'Economia domèstica és la professió i el camp d'estudi que tracta sobre l'economia i la gestió de la llar i la comunitat.
L'Economia domèstica és un camp d'estudi formal que inclou temes com l'educació del consumidor, la gestió institucional, el disseny interior, el moblament de la llar, la neteja, l'artesania, la costura, la roba i els teixits, la cuina comercial, la cuina, la nutrició, la conservació d'aliments, la higiene, el desenvolupament infantil, la gestió dels diners i les relacions familiars. Això ensenya als estudiants com dur adequadament l'entorn familiar i fer del món un lloc millor per a les generacions futures.
L'educació sexual i la conscienciació sobre les drogues poden també ser cobertes, juntament amb temes com la prevenció d'incendis i els procediments de seguretat. Prepara als estudiants per a les tasques de la llar o les carreres professionals, o per ajudar per preparar-se per realitzar responsabilitats de la vida real a la llar. S'ensenya en escoles secundàries, colleges i universitats, escoles professionals i en centres d'educació d'adults; entre els estudiants s'inclouen dones i homes.
D'altra banda des de 2013 un grup d'acadèmics mexicans van encunyar el terme Economia Domèstica Complementària (EDOCOM) per distingir un tipus d'emprenedoria informal comú en aquest país i que es realitza des de la llar per donar suport amb un ingrés addicional l'economia familiar. A partir d'una investigació longitudinal May et al. (2013 a Hernández i McCoy 2017) van definir les EDOCO com:
"Emprenedoria informals en petita escala que es donen en el si d'una llar, sense incórrer en una inversió extraordinària i l'operació i" administració "és realitzada per membres de la família, podent ser serveis o productes, utilitzant els recursos materials propis de les activitats quotidianes com les olles amb què preparen els seus propioas aliments, els coberts, la taula de la cuina, les cadires, etc. amb la finalitat de propiciar un ingrés addicional per a les necessitats pròpies de la família. Moltes vegades se situen per rètols a la façana amb llegendes com es ven gel, es fan talls de cabell, es donen classes de guitarra, etc. "(May, Aguilera & Casas, 2013: 5) .2 | 2Economia
|
La rendibilitat empresarial és el resultat de l'empresa que relaciona els beneficis amb les inversions i els recursos propis. L'anàlisi de la rendibilitat indica si l'activitat de l'empresa és eficient. En relacionar les variables: benefici, vendes, actiu i recursos propis, s'obtenen indicadors de rendibilitat econòmica i rendibilitat financera. L'efecte del palanquejament és una variable que influeix a la rendibilitat. | 2Economia
|
El valor comptable és el valor d'un actiu segons els registres del balanç de situació d'una companyia.
Típicament, el valor comptable d'una empresa és el resultat de la suma de tots els actius menys la suma dels seus passius. El valor comptable d'una acció és la ràtio borsària que es calcula dividint la suma del capital social d'una societat i les seves reserves entre el nombre total d'accions d'aquesta societat. El valor comptable d'una acció sol ser molt inferior a la cotització en borsa d'aquesta acció, perquè no té en compte els elements de la societat no convertibles en efectiu però que contribueixen al seu valor, com ara el prestigi o les relacions laborals. | 2Economia
|
L'Escola Austríaca es considera que fou fundada per Carl Menger i va néixer lligada a l'Escola Neoclàssica. És una escola de pensament econòmic que s'oposa a la utilització dels mètodes de les ciències naturals per a l'estudi de les accions humanes, ja que aquestes accions no poden ser reproduïdes en un laboratori per a la seva observació. Aquesta escola considera que s'han d'utilitzar mètodes lògics per als seus estudis, i el que és conegut com a introspecció o praxeologia.
El seu origen es troba en el debat metodològic amb l'Escola Històrica Alemanya, que en un ànim historicista intentava confinar les lleis del mercat a diferents etapes de la història.
Aquesta escola generalment s'ha oposat a programes d'investigació com el marxisme, socialisme, nazisme, feixisme, keynesianisme, i se l'ha considerat pròxima al liberalisme i neoliberalisme per les seves idees sobre l'organització social, política i econòmica, defensant el sistema d'Oferta i demanda.Alguns dels membres destacats d'aquesta escola són Friedrich Hayek, Eugen von Böhm-Bawerk, Friederich von Wieser, Ludwig von Mises, Murray Rothbard, Carl Menger i Israel Meir Kirzner. Els seus orígens s'atribueixen a l'Escola de Salamanca, en el segle xv, amb Juan de Mariana com el seu màxim exponent. A Catalunya, es troben aportacions del filòsof Jaume Balmes relacionades amb aquesta corrent de pensament. | 2Economia
|
La teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner (en anglès, The General Theory of Employment, Interest and Money) és l'obra més important de l'economista anglès John Maynard Keynes, que amb aquest llibre va posar els fonaments del modern pensament macroeconòmic. Publicada el 1936, va impulsar l'anomenada «revolució keynesiana», que va capgirar la visió de l'economia de les nacions que tenien els economistes i els homes de govern, especialment pel que fa a les virtuts de la intervenció pública en economia per mitjà de l'actuació sobre la demanda agregada. El llibre desprèn una visió de l'economia política i de la política econòmica que es va mantenir vigent—integrada, en alguns models, amb algunes conclusions de l'economia neoclàssica— fins que als anys setanta del segle xx va aparèixer el monetarisme, amb Milton Friedman com a màxim exponent. | 2Economia
|
La investigació d'operacions, investigació operativa o investigació operacional, es refereix a l'ús de models matemàtics, estadístics i algorítmics per tal de donar suport a la presa de decisions. S'utilitza en l'anàlisi dels sistemes reals i complexos, amb el propòsit de millorar i optimitzar l'acompliment. Es considera una branca de la matemàtica aplicada per a l'administració d'empreses, l'enginyeria industrial i l'economia.
Algunes de les eines utilitzades per la investigació d'operacions són: l'optimització, els models estocàstics (probabilitat), la teoria de cues, la teoria de jocs, la teoria de grafs, el mètode de la ruta crítica, la programació lineal, la programació dinàmica, la programació combinatòria, la simulació i les heurístiques. La investigació, per altra banda, depèn força de l'ús dels ordinadors, i de la programació, i per tant, la informàtica ha creat programes específics pels càlculs estàndards. Per altra banda, molts investigadors d'operacions escriuen els seus propis programes, sobretot quan fan ús d'heurístiques específiques i adaptades al problema que es vol solucionar. | 2Economia
|
Una filial d'una companyia, empresa, corporació o societat de responsabilitat és una entitat controlada per una altra entitat anomenada matriu, holding o parent company (literalment companyia mare o pare).
La raó d'aquesta distinció és que una companyia per si sola no pot ser filial d'una organització. Només una entitat representant una ficció legal com una entitat separada pot ser una filial. Si ben els individus tenen la capacitat per actuar per la seva pròpia iniciativa, una entitat de negocis només pot actuar a través dels seus directors, oficials i empleats.
És molt utilitzada per implantar-se en nous mercats, on l'empresa mare encara no desenvolupa la seva activitat.Una filial és una companyia de mercat creada segons les normes de l'estat on s'estableix amb aportació de capital(diners) per part d'una altra empresa, que és qui posseeix un percentatge d'accions majoritari i, per tant exerceix el control. Les filials tenen personalitat jurídica pròpia, que es independiza de la matriu.Una filial també pot tenir filials, i poden tenir filials pròpis(com si fora una cadena). Una companyia mare i totes les seves filials són denominades un grup, encara que aquest terme també pot aplicar-se a empreses que cooperen i a les seves filials amb variats graus de propietat compartida. Quan la filial no està compartida per dues o més empreses, es denomina «wholly owned» (totalment controlada).
L'empresa filial només pot actuar seguint les directrius marcades pels responsables del seu holding, si bé a l'efecte de regulació i pagament d'impostos són considerades entitats independents de l'empresa matriu.Les filials són entitats separades, diferents legalment per a propòsits d'impostos i regulació. Per aquesta raó difereixen de les divisions, les quals són negocis totalment integrats dins de la companyia principal, i no legalment o d'una altra manera diferents d'ella.
En contrast, una empresa filial inoperativa existiria en el paper solament (és a dir acció, els enllaços, els articles de la incorporació) i utilitzaria l'acció de la identitat de l'Holding. | 2Economia
|
La Borsa de Taiwan (Taiwan Estoc Exchange Corporation) és una entitat financera que es va fundar el 1961 a Taipei i va començar a operar com borsa de comerç el 9 de febrer de 1962. Està regulada per la Comissió Supervisora de Finances. L'índex de la Borsa de Taiwan és el TWSE.
La seua adreça és Xinyi 7 - Secció 5, Taipei 101, planta 3, i Taipei 11049, plantes 9 a 12, Taiwan. Actualment el seu president és el Sr. Sean Chen. | 2Economia
|
La Placa al treball President Macià és una distinció que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya a les empreses o organitzacions que hagin destacat pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del món del treball. La Medalla al treball President Macià és una distinció atorgada a persones que hagin destacat dins del món del treball.Aquestes medalles i plaques van ser creades el 1938 per recompensar mèrits laborals, sigui dels treballadors/ores individuals, sigui de les empreses. La concessió d'aquests guardons és oberta a qualsevol persona o entitat, sempre que hagi estat proposada per un dels departaments de la Generalitat o a instància d'una persona o entitat que desenvolupi activitats empresarials, sindicals, socials o d'altres similars.
La concessió és anual i la relació de persones i d'entitats que reben aquesta distinció es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. | 2Economia
|
Un producte, a màrqueting, és qualsevol objecte que pot ser ofert a un mercat que pugui satisfer un desig o una necessitat. Tanmateix, és molt més que un objecte físic. És un complet conjunt de beneficis o satisfaccions que els consumidors perceben quan compren; és la suma dels atributs físics, psicològics, simbòlics i de servei. Un producte també pot ser comprès com un producte industrial, és a dir, el resultat obtingut en un procés de fabricació, elaboració o confecció. | 2Economia
|
El preu al comptat (de l'anglès: spot price) és el preu de qualsevol mercaderia, valor financer o divisa que es transacciona en el moment actual. Es contrasta amb el preu forward, que és el preu futur de qualsevol mercaderia, valor financer o divisa que es pacta en un contracte de futurs, en el que el contracte es formalitza en el moment actual però la transacció es realitzarà en futur. El preu al comptat és calculat via mètode bootstrapping, que utilitza el preu de qualsevol dels instruments transaccionats que s'operen en els mercats per a elaborar la corba de preus al comptat. | 2Economia
|
Una empresa mixta és aquella societat que no és íntegrament de titularitat privada, ja que part de la seva propietat pertany a l'Estat. | 2Economia
|
El cost indirecte és el tipus de cost que afecta el procés productiu en general d'un o més productes, per la qual cosa no es pot assignar directament a un sol producte sense usar algun criteri d'assignació. En altres paraules, el cost indirecte s'ha d'imputar segons una clau de repartició que pot ser més o menys subjectiu.Per exemple, són costos indirectes el lloguer d'una nau industrial o la despesa en electricitat, aigua, climatització, etc; sempre que aquests costs no són relacionats directament amb l'elaboració del producte, és a dir que a major producció major és la despesa. Per exemple: la llum és un cost indirecte a les oficines mentre que la llum utilitzada per fer anar les màquines de producció és un cost directe, si hi ha un comptador que deixa mesurar separadament el consum de l'èquip de producció. | 2Economia
|
L'Escola d'Economia de Chicago és un grup informal d'economistes liberals. Són generalment associats amb la teoria neoclàssica dels preus, al lliure mercat llibertari i al monetarisme, així com l'oposició al keynesianisme desenvolupant la teoria de les expectatives racionals, que aplicada a les finances donà lloc la Hipòtesi dels Mercats Eficients. El seu nom prové del Departament d'Economia de la Universitat de Chicago, on la majoria dels professors eren membres d'aquesta escola de pensament.
Es limita sovint l'escola de Chicago als economistes monetaristes. De fet, inclou també l'aplicació del càlcul estocàstic als mercats financers (vegeu la «Teoria moderna de cartera»).Les teories de l'escola de Chicago es troben a l'origen de les polítiques econòmiques del Banc Mundial a mitjans de la dècada del 1980 fins a mitjans dels anys 1990, durant els quals moltes empreses públiques dels països en desenvolupament van ser privatitzades. | 2Economia
|
L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda. L'economia de mercat acostuma a estar lligada al capitalisme i a un tipus d'estat que intervé en política econòmica d'una manera limitada o, en casos d'intervenció massiva, amb la finalitat de salvaguardar l'estabilitat del sistema i corregir l'anomenada competència imperfecta. S'oposa doncs a les economies planificades i a les antigues economies d'excedents o familiars.
Segons economistes com Adam Smith, l'economia de mercat, regida per les lleis de l'oferta i demanda, la competència i la maximització del benefici, (benefici únicament monetari, perquè mai parlem d'un benefici social per exemple, igual que amb el cost de producció, també únicament monetari, perquè no es consideren costos destruir una part del planeta, saltar-se lleis, pagar menys del que es mereixen als treballadors...) està "naturalment" present en el comportament humà i dirigeix, si es deixa lliure de restriccions, les iniciatives econòmiques. En contra d'aquesta teoria, diverses crítiques han estat arrasades pels que no suporten ni els arguments ni els pressupostos ideològics.
Entre aquests crítics es troba l'antropòleg i economista Karl Polanyi. Polanyi va veure en les economies de mercat en una realitat fa poc temps, característica de la societat capitalista industrial del segle xix i xx, sinó per les pràctiques d'empreses estrangeres i les relacions econòmiques abans.
Aquesta va ser una resposta força empenta social i es van organitzar d'acord amb dos principis fonamentals: la de la reciprocitat, que proporciona el comerç recíproc de béns considerats com equivalents a un valor simbòlic i social, i el de la redistribució, el que equilibra la distribució de béns imposada per les normes venen a passar pel govern. | 2Economia
|
Toulouse School of Economics (TSE) és una escola d'economia europea amb seus a Tolosa de Llenguadoc. Fundada l'any 1819, és una de les escoles de l'economia més famoses. El seu director és Jean Tirole, Premi Nobel d'Economia 2014 Ofereix: Títol de Grau, Màster i Doctorat | 2Economia
|
Francesco Villa (Milà, Itàlia, 1801 - 1884) va ser un comptable i un professor de comptables italià.
Fou part de l'Escola Llombarda de Comptabilitat. És considerat com un precursor de l'ús de la comptabilitat com una font d'informació de gestió, no considerant aquella una mera col·lecció de xifres, sinó una ciència, amb principis similars a l'economia i la gestió. | 2Economia
|
Ben Bernanke (anglès: Ben Shalom Bernanke) (pronunciació en anglès: /bərˈnæŋki/) (Augusta, 13 de desembre de 1953) és un economista nord-americà i expresident del Sistema de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units. | 2Economia
|
End of preview. Expand
in Dataset Viewer.
WikiCAT_ca: Catalan Text Classification dataset
Repository
https://github.com/TeMU-BSC/WikiCAT
Dataset Summary
WikiCAT_ca is a Catalan corpus for thematic Text Classification tasks. It is created automagically from Wikipedia and Wikidata sources, and contains 13201 articles from the Viquipedia classified under 13 different categories.
This dataset was developed by BSC TeMU as part of the AINA project, and intended as an evaluation of LT capabilities to generate useful synthetic corpus.
This work is licensed under a Attribution-ShareAlike 4.0 International.
Supported Tasks and Leaderboards
Text classification, Language Model
Languages
The dataset is in Catalan (ca-ES).
Dataset Structure
Data Instances
Two json files, one for each split.
Data Fields
We used a simple model with the article text and associated labels, without further metadata.
Example:
{"version": "1.1.0",
"data":
[
{
'sentence': ' Celsius és conegut com l\'inventor de l\'escala centesimal del termòmetre. Encara que aquest instrument és un invent molt antic, la història de la seva gradació és molt més capritxosa. Durant el segle xvi era graduat com "fred" col·locant-lo (...)',
'label': 'Ciència'
},
.
.
.
]
}
Labels
'Ciència_i_Tecnologia', 'Dret', 'Economia', 'Enginyeria', 'Entreteniment', 'Esport', 'Filosofia', 'Història', 'Humanitats', 'Matemàtiques', 'Música', 'Política', 'Religió'
Data Splits
- dev_ca.json: 2484 label-document pairs
- train_ca.json: 9907 label-document pairs
Dataset Creation
Methodology
“Category” starting pages are chosen to represent the topics in each language.
We extract, for each category, the main pages, as well as the subcategories ones, and the individual pages under this first level. For each page, the "summary" provided by Wikipedia is also extracted as the representative text.
Curation Rationale
Source Data
Initial Data Collection and Normalization
The source data are thematic categories in the different Wikipedias
Who are the source language producers?
Annotations
Annotation process
Automatic annotation
Who are the annotators?
[N/A]
Personal and Sensitive Information
No personal or sensitive information included.
Considerations for Using the Data
Social Impact of Dataset
We hope this corpus contributes to the development of language models in Catalan, a low-resource language.
Discussion of Biases
We are aware that this data might contain biases. We have not applied any steps to reduce their impact.
Other Known Limitations
[N/A]
Additional Information
Dataset Curators
Text Mining Unit (TeMU) at the Barcelona Supercomputing Center (bsc-temu@bsc.es)
This work was funded by the Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya within the framework of Projecte AINA.
Licensing Information
This work is licensed under a Attribution-ShareAlike 4.0 International.
Contributions
[N/A]
- Downloads last month
- 121
Homepage
Projecte AINA
Repository
HuggingFace
Point of Contact
langtech@bsc.es
Size of downloaded dataset files:
6.96 MB
Size of the auto-converted Parquet files:
6.96 MB
Number of rows:
12,391
