text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
En economia, la llei de Say o llei dels mercats de Say és un principi atribuït a l'empresari i economista francès Jean-Baptiste Say (1767-1832) que diu que no hi pot haver demanda sense oferta. Un element central de la llei de Say és que la recessió no s'esdevé a causa d'una baixada de la demanda o de la manca de diner. Com més béns (per als quals hi haja demanda) es produesquin, més béns existiran (oferta) que es convertiran en demanda de nous béns. Per aquesta raó, la prosperitat creixeria estimulant la producció, no pas el consum. Des del punt de vista de Say, la creació de més diner simplement provoca inflació; el fet que hi hagi més diners i la mateixa quantitat de béns no suposa un increment de la demanda real. Say va argumentar que aquesta llei de mercats implica que no es pot produir un excés generalitzat de l'oferta sobre la demanda.Amb els anys s'han plantejat almenys dues objeccions a la llei de Say: Es produeixen glutis generals, particularment durant les recessions i depressions, i els agents econòmics poden triar col·lectivament augmentar la quantitat de diners que tenen, reduint així la demanda, però no l'oferta. La llei de Say va ser generalment acceptada durant tot el segle xix, tot i que es va modificar per incorporar la idea d'un cicle “boom and bust”. Durant la Gran Depressió mundial de la dècada de 1930, les teories de l'economia keynesiana van disputar les conclusions de Say. | 2Economia
|
Una patronal és aquella organització que agrupa els empresaris d'un país o territori. En els estats on està regulada la negociació col·lectiva les organitzacions patronals són la contrapart de les organitzacions sindicals en la negociació. | 2Economia
|
Els mercats de primeres matèries són instruments organitzats en els que es gestionen els intercanvis de recursos essencials que serveixen com a base de la transformació en productes més complexos per la indústria manufacturera.
És el tipus de mercat més antic que es coneix. La utilització dels sistemes de negociació borsària als mercats de primeres matèries es comencen a produir als països d'Europa Occidental a partir del segle xii. Un dels seus trets característics, és la presència a les transaccions dels subjectes que realitzen l'activitat econòmica real i que pot constituir tant primeres matèries (plata, platí, fusta, coure, zinc, alumini), una mercaderia transformada susceptible de negociació o altres objectes d'ésser transformats, coneguts com a insums. | 2Economia
|
El Ministeri de Desenvolupament, Competitivitat, Infraestructura, Transport i Comunicacions (en grec: Υπουργείο Ανάπτυξης, Ανταγωνιστικότητας, Υποδομών, Μεταφορών και Δικτύων) es va establir el 21 de juny de 2012, degut a una proposta presentada pel primer ministre, Andonis Samaràs.
Ocupa el sisè lloc als ministeris del Govern grec, d'acord amb la decisió del Primer Ministre Y4/21.6.2012.
El primer i actual Ministre és Kostis Khatzidakis, amb Stavros Kalogiannis com a Ministre suplent. | 2Economia
|
Amparo Marco Gual (Castelló de la Plana, 8 de febrer 1968) és una economista i política valenciana, alcaldessa de Castelló de la Plana pel PSPV i diputada a les Corts Valencianes en la VI i VII legislatures. | 2Economia
|
La gestió de requisits és el procés de documentar, analitzar, seguir, prioritzar i consensuar els requisits i el control del canvi i la comunicació a les parts interessades pertinents. Es tracta d'un procés continu al llarg d'un projecte. Un requisit és la capacitat que un resultat del projecte (producte o servei) ha de conformar. | 2Economia
|
El pla d'empresa (anglès business plan) és un pla per a valorar la viabilitat d'una nova empresa o un nou marc d'actuació empresarial. S'hi analitzen tots els aspectes d'aquesta activitat o projecte per tal de poder-ne definir la viabilitat i els passes a seguir.S'hi exposa el propòsit general del projecte, incloent el model de negoci, la descripció del producte o servei, l'anàlisi del mercat i la competència, el pla comercial i de màrqueting, el pla d'operacions, l'organització i el pla financer. Un plan d'empresa coherent és important en les fases inicials per obtenir finançament en forma de prèstecs bancaris o de capital procedent d'inversors (capital llavor, procedent de àngels inversors o capital de risc).
«Durant les batalles t’adones que els plans són inservibles, però fer plans és indispensable». Aquesta cita, de Dwight Eisenhower, exemplifica perfectament la importància de fer un bon pla d'empresa. | 2Economia
|
El terme industrialització per substitució d'importacions reconegut per les seves sigles, ISI, o també com a Model ISI, fa referència a una estratègia o model econòmic adoptat al territori llatinoamericà i en altres països en desenvolupament posteriorment a la Segona Guerra Mundial. | 2Economia
|
Un càrtel és un acord formal entre empreses del mateix sector amb l'objectiu de reduir o eliminar la competència en un determinat sector. Els càrtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producció i la distribució de tal manera que, mitjançant la col·lusió de les empreses que el formen, tenen una estructura de mercat monopolistíc, obtenint un poder amb el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors.
La diferència rau en el fet que els beneficis totals (que els màxims possibles d'aconseguir en el mercat) són repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la competència en el comerç internacional. Un exemple clar és l'OPEP. Els defensors dels càrtels afirmen que aquests ajuden a estabilitzar els mercats, a reduir les despeses de producció, a eliminar aranzels elevats, a distribuir els beneficis equitativament i a beneficiar als consumidors.
Els seus detractors assenyalen que, quan no existeix competència, els preus són més alts i l'oferta menor. Avui dia es considera que els seus inconvenients són més grans que no pas els seus avantatges i sovint s'estableixen límits legals per a restringir el desenvolupament de nous càrtels. | 2Economia
|
El preu de mercat és un concepte econòmic de gran aplicació tant en aspectes teòrics de la disciplina com en el seu ús tècnic i en la vida diària. El preu de mercat és el preu al qual un bé o servei pot comprar-se en un mercat concret.
De totes maneres, el concepte ha donat origen a discussions tant tècniques com teòriques en el desenvolupament de les ciències econòmiques. Aquestes discussions van des de la definició de què és un mercat fins que s'entén per preu, dificultats que tenen una importància especial en microeconomia, àmbit en el qual una de les funcions més importants de l'economista és la determinació de preus que maximitzin els guanys de l'empresa. La problemàtica, però, també s'estén a la macroeconomia, en la qual els càlculs sobre preus juguen un paper central en la determinació d'un hipotètic equilibri econòmic. | 2Economia
|
Ingrida Šimonytė (Vílnius, 15 de novembre de 1974) és una economista i política lituana, actual primera ministra de Lituània, després d'haver pres possessió del càrrec el 25 de novembre de 2020. És la segona dona que ocupa el càrrec, després de Kazimira Prunskienė. Šimonytė també ha estat membre del Seimas per a la circumscripció d'Antakalnis des del 2016 i va ser ministra de finances del segon gabinet de Kubilius des del 2009 fins al 2012. Va ser candidata a les eleccions presidencials del 2019. Šimonytė és una política independent, tot i que ha estat afiliada a la Unió Patriòtica - Democristians Lituans. Paral·lelament a les seves funcions, també va impartir classes d'economia a Institut de Relacions Internacionals i Ciències Polítiques de la Universitat de Vílnius, i finances públiques en Universitat d'Administració i Economia ISM.
Šimonytė va renunciar el 31 d'octubre de 2016 per assumir les seves funcions com a membre del Seimas, ja que va ser escollida en el districte electoral d'Antakalnis a les eleccions parlamentàries lituanes de 2016. El 4 de novembre de 2018, va guanyar les primàries del partit Unió Patriòtica - Democristians Lituans (TS-LKD) (78,71% contra Vygaudas Usackas) per a les eleccions presidencials de Lituània de 2019. A la primera volta, Šimonytė va quedar en primera posició amb el 31,13% dels vots per davant de Gitanas Nausėda. No obstant això, Nausėda a la segona volta va aconseguir recaptar el suport de tots els partits que havien quedat fora de la segona volta, per la qual cosa va obtenir la victòria amb el 66,72% dels sufragis.A més del seu natiu lituà, Šimonytė parla anglès, polonès i rus, així com suec bàsic. | 2Economia
|
L'economia internacional (també coneguda com a ciència del comerç internacional) és la branca de l'economia que estudia els conceptes de comerç internacional, inversió estrangera directa i indirecta, taxa de canvi, i llur influències en les economies nacionals, regionals i mundial. Utilitza els mateixos mètodes que les altres branques de l'economia. L'estudi de l'economia internacional està basat en tres conceptes principalment:
l'avantatge comparatiu - basat en el model de David Ricardo, que estableix que encara que un país sigui més productiu que un altre en tots els seus productes, ambdós països, per mitjà del comerç tenen avantatges comparatius que permeten l'increment de la producció i utilitat globals, per mitjà de l'especialització. De fet, entre més gran sigui la diferència productiva, els guanys del comerç són majors per a ambdós. D'acord amb aquest model, països amb la mateixa capacitat productiva no tenen cap incentiu per a comerciar. Aquest model explica per què existeix el comerç entre nacions desenvolupades i nacions en vies de desenvolupament.
economies d'escala - aquest model es basa en el concepte econòmic de les economies d'escala; amb major producció, els costos per a produir una unitat més són menors. Per mitjà del comerç, dos països amb la mateixa capacitat productiva poden especialitzar-se, i gràcies a les economies d'escala, produir els productes amb menor cost. Aquest model explica per què existeix el comerç entre nacions desenvolupades.
competència imperfectaAlgunes subcategories de la branca de l'economia internacional són:
El procés d'integració econòmica
Liberalització del comerç
Tractats de lliure comerç, com ara el NAFTA
Unió monetària, com ara l'eurozona | 2Economia
|
Una fallida, abatiment o bancarrota (del genovès medieval: bancarotta; en anglès: bankruptcy; en castellà: quiebra; en francès: banqueroute) és una situació jurídica en la qual una persona (persona física), empresa o institució (persones jurídiques) no pot plantar cara als pagaments que ha de realitzar (passiu exigible), perquè aquests són superiors als seus recursos econòmics disponibles (actius). A la persona física o jurídica que es troba en estat de fallida es denomina fallit. Quan el fallit o deutor es trobava declarat judicialment en «estat de fallida», es procedia a un judici de fallides. Al regne d'Espanya, amb l'aprovació de la llei 22/2003, concursal, la «institució de la fallida» quedà derogada i els 4 processos de declaració d'insolvència anteriors -fallida, suspensió de pagaments, concurs de creditors i quitança i espera, passaren a regir-se per un procediment únic anomenat procediment concursal, en el qual s'examina si el deutor pot atendre a part del deute amb el seu patrimoni a les obligacions de pagament pendents. | 2Economia
|
La ROA (acrònim en anglès de Return On Assets: retorn de l'actiu) o rendibilitat econòmica de l'empresa és una ràtio financera que mesura el rendiment dels actius, és a dir, el rendiment de les inversions totals de l'empresa. La ROA és el quocient del BAII (beneficis abans d'interessos i impostos) entre l'actiu:
R
O
A
=
BAII
Actiu
{\displaystyle \mathrm {ROA} ={\frac {\mbox{BAII}}{\mbox{Actiu}}}} | 2Economia
|
Es coneix com a comerç marítim de pells el comerç de pells marines capturades a la costa del nord-oest pacífic des de mitjans del segle xviii fins a mitjans del segle xix, que eren transportades per vaixell a la Xina, on es venien o intercanviaven per altres mercaderies. Se centrava en l'adquisició de pells de llúdria marina i altres animals dels pobles indígenes de la costa del nord-oest pacífic i indígenes d'Alaska, unes pells que després es venien sobretot a la Xina a canvi de te, seda, porcellanes i altres productes xinesos, que després es venien a Europa i els Estats Units. Aquest comerç de pells fou iniciat pels russos, que es desplaçaven cap a l'est des de la península de Kamtxatka, seguint la cadena de les illes Aleutianes, fins a arribar a la costa meridional d'Alaska. Els britànics i estatunidencs s'hi uniren a la dècada del 1780, centrant-se en allò que avui en dia és la costa de la Colúmbia Britànica. El comerç florí al voltant del canvi al segle xix i entrà en un llarg període de declivi a la dècada del 1810. A mesura que la població de llúdries marines s'esgotava, el comerç de pells es diversificà i transformà, buscant nous mercats i productes bàsics sense deixar de centrar-se en la costa nord-oest i la Xina. Durà fins a mitjans del segle xix. Els russos controlaven la majoria de la costa d'allò que avui és Alaska durant tota aquella època. La costa sud d'Alaska veié una forta competència entre ells i els bucs mercants britànics i estatunidencs. Els britànics foren els primers a operar en el sector sud, però foren incapaços de competir amb els estatunidencs, que dominaren des de la dècada del 1790 fins a la dècada del 1830. La Companyia de la Badia de Hudson, del Regne Unit, entrà al comerç de la costa a la dècada del 1820, amb la intenció de foragitar-ne els estatunidencs, cosa que aconseguí al voltant del 1840. En el seu últim període, el comerç marítim de pells es duia a terme en gran manera pels britànics de la Companyia de Hudson i els russos de la Companyia Russo-Americana.
El comerç marítim de pells integrà la costa de la regió del nord-oest pacífic en una vasta i nova xarxa de comerç internacional d'abast mundial, centrada en el nord de l'oceà Pacífic i basada en el capitalisme, tot i que no, en gran part, en el colonialisme. Amb la vinculació de la costa del nord-oest pacífic, la Xina, les illes Hawaii (descobertes recentment pel món occidental), el Regne Unit i els Estats Units (especialment de Nova Anglaterra) sorgí una xarxa de comerç triangular. Aquest comerç tingué un efecte important sobre els pobles indígenes de la costa del nord-oest pacífic, especialment els pobles aleutians, tlingit, haida, nuu-chah-nulth i chinook. Hi hagué un ràpid augment de la riquesa entre els nadius costaners, a més de més armament, potlatch, esclavitud i despoblació, a causa sobretot de les epidèmies. Tanmateix, la cultura indígena no fou substituïda per aquest ràpid canvi, sinó que clarament florí, com ho demostren la importància dels tòtems, les creixents crestes tradicionals de la noblesa, i l'argot Chinook, que continua sent un aspecte distintiu de la cultura del nord-oest pacífic i es desenvolupà durant aquella època. La societat nadiua hawaiana es veié afectada de manera similar per l'afluència sobtada de riquesa i tecnologia occidentals, així com per les seves epidèmies. L'efecte del comerç a la Xina i Europa fou mínim, però per a Nova Anglaterra, aquest comerç i els seus significatius beneficis ajudaren a revitalitzar la regió, contribuint a la seva transformació d'una societat agrària a una d'industrial. Les riqueses generades s'invertiren en el desenvolupament industrial, especialment en fàbriques tèxtils, que tingueren un gran efecte en l'esclavitud als Estats Units, augmentant la demanda de cotó i ajudant a fer possible la ràpida expansió del sistema de plantacions arreu del Deep South.Les pells més rendibles eren les de llúdria marina, especialment les de la llúdria marina septentrional, que vivia en aigües costaneres entre el riu Columbia al sud i la badia de Cook al nord. Les pells de llúdries marines meridionals, en canvi, eren menys preuades. Després que la llúdria marina septentrional s'extingís localment a causa de la caça, els comerciants marítims de pells es desplaçaren a Califòrnia, on també portaren la llúdria marina meridional a la vora de l'extinció. Els comerciants marítims de pells britànics i estatunidencs duien les pells al port xinès de Canton, on treballaven en el marc del sistema de Canton. La majoria de les pells obtingudes a l'Amèrica russa es venien a la Xina a través de la localitat comercial mongola de Kiakhta, que s'havia obert als mercaders russos en virtut del tractat de Kiakhta (1727).L'expressió «comerç marítim de pells» fou encunyada pels historiadors per distingir el comerç de pells costaner, basat en el transport en vaixells, del comerç continental, basat en el transport per terra, per exemple, el que duien a terme els factors de la Companyia del Nord-oest (NWC) o l'American Fur Company. Històricament, aquest comerç no fou conegut per aquest nom, sinó que se solia anomenar «comerç de la costa nord-oest» (North West Coast trade) o «comerç del nord-oest» (North West Trade). | 2Economia
|
Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - el Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat polític catalanista del segle xx. | 2Economia
|
Jack Trout (Manhattan, 1935 - Greenwich, Connecticut, 5 de juny de 2017) fou el propietari de Trout & Partners, una consultoria. També va ser el creador de la teoria i metodologia del posicionament
. | 2Economia
|
HORECA és un acrònim d'HOtels, REstaurants i CAfeteries, que s'utilitza per a referir-se al sector dels serveis de menjars. El terme té el seu origen als Països Baixos i el seu ús s'ha estès a altres països europeus.
Cal no confondre el terme horeca amb Càtering.
El terme horeca s'utilitza en l'àmbit del màrqueting per a referir-se al públic objectiu de certes accions comercials i/o de distribució de productes.
També, existeixen productes que en el seu propi etiquetatge ja indiquen la paraula horeca per tal de diferenciar-los dels productes que subministren les empreses en d'altres mercats. Normalment la quantitat de producte dels envasos destinats a aquest mercat és molt superior al que contenen els envasos destinats al mercat de consum (llars).
Hi ha estudis de mercat o panells que es creen especialment per fer el seguiment, estudi, evolució… d'aquest tipus d'establiments.
Aquest sector és un dels de més ràpid creixement a Europa. El 2004, hi havia més de 7,8 milions de persones ocupades i el sector va generar més de 338.000 milions de dòlars de facturació. Els llocs de treball solen ser temporals, amb hores irregulars, salaris baixos i poques perspectives de carrera. Hi ha una alta proporció de joves que treballen en el sector. Algunes empreses de distribució utilitzen aquest terme per definir el canal comercial de serveis d'alimentació i begudes o el canal de comerç d'hostaleria. | 2Economia
|
El compte satèl·lit és un model de mesura que utilitza una sèrie d'eines estadístiques que permeten estudiar amb detall un sector econòmic concret, analitzant la seva relació amb algunes de les principals variables macroeconòmiques com la contribució al producte interior brut (PIB), les exportacions o el personal empleat. El seu nom deriva justament del fet que aquesta metodologia permet vincular una mesura amb l'esquema central de comptabilitat nacional, permetent analitzar sectors específics i al seu torn generar informació valuosa per al disseny i implementació de polítiques públiques.L'objectiu del compte satèl·lit de la producció domèstica és doble: proporcionar una imatge global de les activitats productives que es porten a terme en les llars i aportar una estimació del valor econòmic aportat per aquestes activitats. Per aquesta raó, totes les activitats produïdes a les llars, tant les incloses en el Sistema Europeu de Comptes (SEC) com les que no, hauran de considerar-se en el compte satèl·lit, amb la finalitat d'atendre a la visió global esmentada. | 2Economia
|
La inversió econòmica o millor l'investiment econòmic té diversos significats relacionats entre ells en el camp empresarial, financer i econòmic, també relacionat amb l'estalvi o l'ajornament del consum. Conceptualment la inversió es diferencia tant del consum com de l'estalvi: pel que fa a aquest últim, perquè és una despesa, un desembors, i no una reserva o quantitat de diners retinguda; pel que fa al consum, perquè no es dirigeix a béns que produïxen utilitat o satisfacció directa, sinó a béns que es destinen a produir altres béns. En la pràctica, no obstant això, tals distincions solen desdibuixar-se: hi ha béns que poden ser alhora de consum i d'inversió, segons els fins alternatius als quals es destini. L'estalvi, per altra banda, generalment es col·loca a interès, amb l'objecte de reservar-lo per a posteriors eventualitats, una de les quals pot ser la inversió. Més concretament en el món empresarial, suposa aplicar recursos financers per a l'adquisició, renovació o millora d'elements de l'immobilitzat amb l'objectiu de millorar la capacitat productiva de l'empresa. Per a un particular, o per a una institució financera, el mot inversió és generalment pres en el sentit de la col·locació dels estalvis a mitjà o llarg termini, o per la compra d'actius financers, com per exemple títols borsaris. El Dollar cost averaging és un exemple d'estratègia d'inversió econòmica. | 2Economia
|
Capital en ciències econòmiques, és el conjunt de mitjans de producció, ja siguin reals o monetaris, que es poden reproduir amb l'acció d'una unitat productiva i son susceptibles d'originar un benefici econòmic. És un dels tres factors de producció, sent els altres les matèries primeres i la mà d'obra, que permeten la producció de béns creats pels humans, en contrast amb les matèries primeres. El capital no es fa servir immediatament en el procés de producció, a diferència de les primeres matèries o dels béns intermedis.
La teoria econòmica distingeix el capital tècnic, que suposa el conjunt de béns materials directament relacionats amb l'explotació econòmica com les instal·lacions, edificis, primeres matèries, maquinària, o eines entre d'altres elements, i el capital comptable que suposa la valoració monetària amortitzable representada en els comptes del capital tècnic. L'economia de l'empresa defineix el capital fix que formen els béns duradors com terrenys, maquinària o edificis que no es transformen en diner en l'exercici econòmic, i el capital circulant que formen els béns com primeres matèries, mercaderies o estocs que es consumeixen en la producció o activitat comercial en un exercici i que es poden vendre per transformar en diners. Des del punt de vista jurídic el capital son el conjunt de drets de l'empresa que recauen sobre el capital: titulars d’accions i creditors de les operacions comercials.Karl Marx a la seva teoria va definir el capital variable com la inversió d'un capitalista en el poder del treball, que es considera l'única font de valor excedent. És "variable" atès que la quantitat del valor que pot produir difereix de la quantitat que consumeix, i crea un nou valor. D'altra banda, el capital constant es refereix a la inversió en factors no-humans de la producció, en les plantes i la maquinària, que per Marx només contribuïa amb el seu valor de reemplaçament. És "constant" atès que la quantitat de valor que es fa servir a la inversió original, i la quantitat de valor que es recupera en els productes finals, roman constant.La inversió en l'acumulació de capital en la teoria de l'economia clàssica és l'acte d'incrementar el capital. Per a invertir, els béns han de ser produïts, i no s'han de consumir immediatament sinó que han de ser utilitzats per a produir altres béns com a mitjans de producció. La inversió està relacionada amb l'estalvi, però no són conceptes iguals. L'economista John Maynard Keynes va fer la diferència: estalviar és no gastar tota la renda en béns i serveis actuals, mentre que la inversió es refereix a la despesa en un tipus específic de béns, els béns capitals. | 2Economia
|
VIA Empresa és un diari digital econòmic elaborat des de Sant Cugat del Vallès i dirigit pel periodista Víctor Costa.
El diari fou fundat el 29 d'abril del 2013, hereu de la revista econòmica B30, pel grup de comunicació de Sant Cugat Tot Mèdia.
L'equip del mitjà està format per: Víctor Costa (director) Neus Navarro (delegada a València), Marta Escobar Martí, Margalida Vidal i Judit Pellicer (redacció).
Els membres externs són: Laia Corbella (exdirectora de VIA Empresa), Genís Roca (consultor digital i opinador de VIA Empresa), Josep Maria Ganyet (etnògraf digital i opinador de VIA Empresa) i Susana Lluna (periodista i experta en tendències digitals)
A més, compta amb un equip de col·laboradors format per Aida Corón (Barcelona), Aiats Agustí (Barcelona), Paula Amer (Barcelona), Bernat Bella (Vallès), David Rodríguez (Lleida), Raquel Andrés (València), Elena Domingo (Tarragona), Lluïsa Fuentes (Girona), Maria Teresa Coca (Barcelona) i Àngel Bravo (fotògraf). | 2Economia
|
Culi o coolie , és l'apel·latiu utilitzat al segle xix i principis del XX per designar els carregadors i treballadors amb escassa qualificació procedents de l'Índia, Xina i altres països asiàtics. També es va utilitzar per nomenar als emigrants d'aquests països que eren contractats en les colònies europees o als països americans. La utilització de culis o peons va augmentar després de l'abolició del comerç d'esclaus.
Els culis indis eren reclutats amb contractes que establien un període de treball no menor a vuit anys, a canvi del transport i un sou; passat aquest lapse, el treballador podia tornar a la seva llar o buscar un altre treball. En el cas dels xinesos les condicions eren més irregulars. Al sud d'Àsia, actualment és una paraula d'ús comú per als treballadors en treballs manuals no qualificats, especialment carregadors a les estacions de ferrocarril. | 2Economia
|
El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi. Modes i tendències de la historiografia i la cultura popular han tendit a no ocupar-se de la base econòmica de l'imperi en favor de lingua franca que va ser el llatí i les gestes de les legions. Tant la llengua com les legions van ser recolzades pel comerç, sent al mateix temps part de la seva espina dorsal. Els romans eren homes de negocis i la longevitat del seu imperi es va deure al seu comerç.
Encara que en teoria els membres del Senat i les seves famílies tenien prohibit dedicar-se al comerç, els membres de l'ordre eqüestre sí que el van exercir, malgrat els seus aristocràtics valors que feien èmfasis en passatemps militars i activitats recreatives. Els plebeus i lliures tenien botigues o atenien llocs als mercats mentre grans quantitats d'esclaus feien gairebé tot el treball dur. Els propis esclaus eren a més objecte de transaccions comercials, i donada la seva alta proporció en la societat (comparada amb l'antiga Grècia) i la realitat de les fugides, les guerres servils i les revoltes menors, van donar un toc distintiu al comerç romà.
La intricada, complexa i extensa comptabilitat del comerç romà va ser efectuada amb l'ajuda de taulers comptables i àbacs romans. Aquests, que usaven nombres romans, estaven especialment ideats per als comptes en monedes i unitats romanes.
El comerç era molt intens. A principis de l'Imperi el port romà de Myoshormes, va rebre mercaderies romanes per cinc milions de sestercis. L'Escítia servia de trànsit per les mercaderies de l'Índia (seda, bàlsams i pedres precioses); de Germània arribaven l'ambre i pedres precioses; d'Ístria i Rècia procedia el vi dolç i aromàtic; d'Il·líria, les pells i bestiar; de Nòrica el ferro; de les Gàl·lies, cabres, cavalls, llana i or; dels Pirineus, teles i draps; d'Hispània, plata, mel, alum, cera, safrà, peix, blat, cànem i lli; de Britània, estany i plom; de Grècia, coure, mel, llanes, púrpures i oli; d'Àsia Menor, ferro, fusta, goma i llanes; d'Aràbia, mirra, canyella, arbres olorosos i encens; de Pèrsia i Síria, seda i pells; de Tir, porpra; d'Etiòpia, perfums, marfil, cotó i feres.
Amb Claudi es va iniciar la concessió de monopolis comercials, que van fer augmentar el preu dels productes obligant a fixar el seu preu màxim per llei. Posat cas que algun monopolista retirés el producte de la circulació (augmentant el seu preu) el monopoli passava a un altre comerciant. La concessió de monopolis va ser freqüent en tota l'època imperial. | 2Economia
|
Surplus: Terrorized into Being Consumers (on surplus = excedent; titulada en castellà Surplus: Terrorismo de consumo) és un documental suec sobre el consumisme i la globalització, creada pel director Erik Gandini i l'editor Johan Söderberg. Observa els arguments del capitalisme i la tecnologia, com ara una major eficiència, disposar de més temps i haver de treballar menys, i mostra que aquests arguments no es compleixen ni es compliran. La pel·lícula es recolza en les explicacions de John Zerzan (ideòleg anarcoprimitivista), defensant una "vida senzilla i plena". | 2Economia
|
En màrqueting, s'anomena venda encreuada (de l'anglès cross-selling) la tàctica mitjançant la qual un venedor intenta vendre productes complementaris als quals consumeix o pretén consumir un client. L'objectiu del venedor és augmentar els ingressos. Així, una persona que s'interessa per comprar un telèfon mòbil, rep la recomanació de comprar també accessoris com una funda, un carregador per al cotxe, un suport per a utilitzar-lo com GPS o una assegurança en cas de trencament del vidre o robatori.
La venda encreuada ha viscut un enfortiment amb l'eclosió de les vendes per internet. En les compres realitzades a través de la xarxa, les empreses solen guardar registres de les preferències o hàbits dels consumidors, bé per declaració pròpia, bé sense el seu consentiment. Això permet a la botiga virtual dissenyar i dur a terme estratègies de venda encreuada en el cas de futures visites del consumidor. | 2Economia
|
Els algorismes de les colònies de formigues són algorismes inspirats en el comportament de les formigues i que constitueixen una família de metaheurístiques d'optimització. Va ser proposat per primera vegada per Marco Dorigo i altres en els anys 90. Per a la investigació de camins òptims en un graf, el primer algorisme s'inspira en el comportament de les formigues que cerquen un camí entre la seva colònia i una font d'aliment. La idea original es diversifica després per resoldre una classe més àmplia de problemes, i apareixen diversos algorismes que s'inspiren en diversos aspectes del comportament de les formigues.
En anglès, el terme consagrat a la principal classe d'algorismes és «Ant Colony Optimization» (acrònim ACO). Els especialistes reserven aquest terme per un tipus particular d'algorisme. Existeixen tanmateix diversos grups de mètodes que s'inspiren en el comportament de les formigues. En francès, aquests diferents enfocaments s'agrupen sota els termes «algorithmes de colonies de fourmis» (algorismes de colònies de formigues), «optimisation par colonies de fourmis» (optimització per colònies de formigues), «fourmis artificielles» (formigues artificials) o diverses combinacions d'aquestes variants. | 2Economia
|
La gestió estratègica inclou la formulació i implementació dels principals objectius i iniciatives adoptades pels directius d'una organització en nom de totes les parts interessades, basant-se en els recursos i en una avaluació dels elements de l'entorn interns i externs en què actua una organització. La gestió estratègica proporciona una direcció general a una empresa o organització i demana aclarir quins són els objectius de l'organització, desenvolupar polítiques i plans per assolir-los, i, en darrer lloc, assignar recursos per implementar els plans on estan detallats. | 2Economia
|
El Fons Social Europeu (FSE) és el principal instrument financer de la Unió Europea (UE) per fomentar l'ocupació als Estats membres i promoure una major cohesió econòmica i social. La despesa del FSE representa aproximadament el 10% del pressupost total de la UE.
El FSE forma part dels Fons estructurals de la UE, el finançament dels quals es destina a millorar la cohesió social i el benestar econòmic a totes les regions de la Unió. Els Fons Estructurals són instruments financers de redistribució que contribueixen a millorar la cohesió dintre d'Europa, ja que concentren la despesa a les regions menys desenvolupades. Concretament, els ajuts del FSE pretenen recolzar la creació d'un major nombre de llocs de treball i la millora de les condicions laborals dintre de la UE. Per fer-ho, el fons co-finança projectes nacionals, regionals i locals que milloren els nivells d'ocupació, la qualitat dels treballs i les possibilitats d'integració en el mercat laboral als Estats membres i les seves regions. | 2Economia
|
Dom Pérignon (pronunciació francesa: [dɔ̃peʁiɲɔ̃]; /ˌdɒmpɛrɪˈnjɒn/ en anglès) és una marca de xampany, produïda per Moët & Chandon. Va rebre el nom de Dom Pérignon en honor de Pierre Pérignon, un monjo benedictí qui suposadament fou el descobridor, de la forma de creació dels vins escumosos. | 2Economia
|
El Retorn de la inversió, més conegut per les seves sigles en anglès ROI (Return On Investment) és una eina de planificació empresarial que permet calcular el retorn esperat de l'acció empresarial, que exigeix fer una valoració tant de la inversió
prevista com dels beneficis que se n'esperen obtenir. La manera més simple de fer aquest càlcul seria calcular les quantitats que hauríem d'escriure a la següent fórmula:
r
=
V
f
−
V
i
V
i
{\displaystyle r={\frac {V_{f}-V_{i}}{V_{i}}}}
on:
V
f
{\displaystyle V_{f}}
= valor final
V
i
{\displaystyle V_{i}}
= valor inicial | 2Economia
|
La Universitat Bocconi (en italià: Università Commerciale Luigi Bocconi) és una universitat privada de Milà (Itàlia). Bocconi ofereix formació de grau, postgrau i postgrau en els camps d'economia, finances, dret, gestió, ciències polítiques, administració pública i informàtica. SDA Bocconi, l'escola de negocis de la universitat, ofereix programes MBA i Executive MBA.
La Universitat Bocconi es classifica constantment com la millor universitat d'Itàlia en els seus camps i com una de les millors del món. L'any 2021, el QS World University Rankings va classificar la universitat en el setè lloc mundial i en el segon a Europa en estudis de negocis i gestió, així com en el primer lloc en economia i econometria fora dels Estats Units i el Regne Unit (16è a tot el món). | 2Economia
|
El deute exterior és la suma de les obligacions que té un país respecte a uns altres, que es compon de deute públic (el contret per l'estat del país) i deute privat o del sector privat (el contret pels particulars en l'exterior).
El deute extern pel que fa a altres països es dona amb freqüència a través d'organismes com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial. Si el deutor té problemes per a pagar-lo, pot suposar un seriós problema per al desenvolupament econòmic d'un país, i fins i tot per a la seva autonomia.
En principi l'endeutament no és dolent, perquè permet conservar els recursos propis i rebre recursos aliens per a explotar, processar o produir nous béns i serveis. No obstant això es torna un problema quan aquest deute no s'utilitza realment per al que va ser sol·licitat o bé les condicions de devolució s'endureixen. Aleshores pot arribar a ser una de les causes del subdesenvolupament més que un camí per a resoldre'l. | 2Economia
|
NEOMA Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Rouen i Reims. Foi Fundada l'any 2013. NEOMA se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món. L'any 2019, el seu programa de Master in Management figura a la 43a posició a escala mundial. NEOMA imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 62.500 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Shi Weillang (CEO d'Huawei France) i Wilfried Guerrand (Hermès). | 2Economia
|
Rosario Margarita Sanz Alonso (València, 1951), coneguda també com a Marga Sanz, és una política valenciana. És llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de València, i ha treballat de professora en l'Institut de Tavernes Blanques (l'Horta Nord) i Catedràtica d'Administració d'Empreses.
Ha estat secretària general del PCPV des del 2005 fins al 2010, i coordinadora general d'EUPV des de 2009. També és membre del Comitè Federal, de la Comissió Executiva del Partit Comunista d'Espanya i del Consell Polític Federal d'Izquierda Unida.
Des de l'1 de setembre de 2011, Marga Sanz es troba jubilada de manera anticipada, acollint-se a les jubilacions incentivades per a majors de 60 anys. | 2Economia
|
El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre laboral, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen a treballadors i empresaris.
A diferència del corporativisme gremial clàssic, l'actual corporativisme és una doctrina que defensa un sistema econòmic basat en la unificació, mitjançant corporacions dins de l'Estat, de totes les organitzacions sindicals: empresarials, laborals, professionals, etc. És una forma d'organització socioeconòmica per part de règims nacionalsocialistes, i que feu èmfasi en el sindicat i l'economia planificada.
El terme ha de distingir-se del que s'usa amb sentit pejoratiu per a designar qualsevol política intervencionista d'un govern dissenyada per a afavorir a les corporacions, entenent en aquest cas per «corporació» la seua altra accepció terminològica que refereix a les societats anònimes característiques dels sistemes capitalistes moderns. | 2Economia
|
Associació per al Progrés de la Direcció és una associació empresarial creada el 1956 com a centre de formació, orientació i de contactes de directius d'empreses. Organitza fòrums, reunions, cursos pràctics i seminaris sobre assumptes d'empresa. Edita la revista Dirección y Progreso. | 2Economia
|
En gestió de la producció, SMED és l'acrònim de Single-Minute Exchange of Die: canvi d'eina en un sol dígit de minuts. Aquest concepte introdueix la idea que en general qualsevol canvi de màquina o inicialització de procés hauria de durar no més de 10 minuts, d'aquí la frase single minute. S'entén per canvi d'eines el temps transcorregut des de la fabricació de l'última peça vàlida d'una sèrie fins a l'obtenció de la primera peça correcta de la sèrie següent; no únicament el temps del canvi i ajustos físics de la maquinària.
Es distingeixen dos tipus d'ajustos:
Ajustis / temps interns: Correspon a operacions que es realitzen a màquina parada.
Ajustis / temps externs: Correspon a operacions que es realitzen (o poden realitzar-se) amb la màquina en marxa, o sigui durant el període de producció (coneguts per les sigles en anglès OED).
El mètode es desenvolupa en quatre etapes. | 2Economia
|
L'aparadorisme és l'art decoratiu de compondre els productes i elements estètics (fons, disposició d'elements, colors, formes, etc.) a l'aparador d'un establiment comercial amb la finalitat d'atraure l'atenció del consumidor en els productes exposats i transmetre una certa imatge de l'establiment. La persona que s'hi dedica professionalment és una aparadorista.
Els elements bàsics a tenir en compte a l'hora de realitzar un projecte d'aparadorisme són el producte, la botiga, el client i la marca, creant a l'aparador una escenografia que proporcioni un ambient agradable al consumidor. Una tendència actual en els aparadors és fer-los interactius. Així s'aconsegueix cridar més l'atenció dels vianants. Un exemple d'això va ser l'aparador de la botiga Levi's al Passeig de Gràcia amb Gran Via de Barcelona. | 2Economia
|
L'economia empresarial, en comptabilitat, des de la formació de les anomenades partides dobles la configuració de l'anomenada activa (l'activitat) i passiva (recursos involucrats) de qualsevol activitat o operació, o que implica l'assoliment dels objectius, seria llavors, la causa que els seus registres comptables o que l'objectiu del que s'anomena empresa i la seva economia tinguen beneficis o assoliment d'objectius. | 2Economia
|
L'economia col·laborativa és un model econòmic que es fonamenta sobre una xarxa d'individus i comunitats connectades d'igual a igual (P2P, de l'anglès peer-to-peer), en contraposició a les institucions centralitzades. Parteix de la compartició de béns comuns —espais i habilitats— a fi d'obtenir un benefici econòmic, monetari o no.Es basa habitualment en plataformes digitals que estableixen un marc on els usuaris poden interactuar entre ells o/i amb la mateixa plataforma. Els usuaris seleccionen el paper que desitgen en cada moment, o diversos rols simultàniament (per exemple: venedor i comprador) dins d'un sistema distribuït i dinàmic. Normalment, hi ha un mecanisme d'avaluació entre usuaris, mitjançant el qual adquireixen una reputació, i amb ella, la confiança necessària per seguir duent a terme l'activitat que desitgin.
Actualment podem considerar que els trets fonamentals d'aquest sector es basen en un conjunt de propietats i característiques força definits. Normalment presenten una combinació significativa dels següents elements:
Accés: es basen en l'accés lliure dels usuaris i les usuàries al servei i la informació que es genera, ja sigui per a l'ús, intercanvi, consum o producció entre ells.
Participació: permeten la contribució, l'intercanvi o la producció entre iguals, de manera lliure i voluntària (en els millors casos protegint la privacitat o fins i tot anonimat de les persones).
Motivació: fomenten la motivació individual, que pot incloure la dinerària (o al voltant d'un recurs, compensació en espècies o contraprestació), però també la col·lectiva envers uns valors compartits; la relació amb altres persones o la contribució a béns comuns.
Apropiació: ofereixen o generen recursos compartits amb llicències clares de reutilització, ja sigui per a permetre obres derivades, o fins i tot una reutilització que generi noves oportunitats econòmiques i capital social (sense malmetre el bé compartit).
Dades: fruit de la seva activitat i evolució, les dades que generen el projectes sobre la base de l'activitat dels participants són de lliure disposició, i en comptes d'usos no ètics o extractius (explotació, venda, etc.) estan disponibles com un bé comú més, fomentant la transparència.
Governança: habiliten mecanismes participatius de presa de decisions -ja siguin centralitzats o distribuïts-, de manera que permeten fórmules de col·laboració en la direcció del projecte o fins i tot en la seva propietat col·lectiva.Des d'un punt de vista econòmic, el compliment d'alguns d'aquests criteris permeten incloure per una banda plataformes que basen el seu funcionament a extreure valor dels usuaris i monetitzar les seves interaccions, generen models de negoci on el rol principal és el del consumidor proactiu (plataformes que per tant es pot considerar s'emmarquen dins del concepte de consum col·laboratiu). Per una altra banda, també inclou com a exemples d'economia col·laborativa plataformes procomuns que compleixen amb més d'aquests criteris i el sentit original del terme col·laboració (dins el món digital) vinculat a iniciatives de programari lliure, coneixement lliure o projectes de xarxa oberta. | 2Economia
|
Una competència distintiva, també anomenada competència bàsica, competència essencial, o competència clau o també "Gir del negoci" i coneguda en anglès per Core Business o Core Competent, es refereix en gestió empresarial, a aquella activitat capaç de generar valor i que resulta necessària per establir un avantatge competitiu beneficiós per a l'organització.
Les competències distintives es determinen mitjançant anàlisis de la cadena de valor, que permeten conèixer quines activitats són necessàries per satisfer els clients, els seus costos i els seus rendiments corresponents.
L'atribució d'una competència bàsica no es fonamenta solament a disposar d'una tecnologia adequada o unes habilitats de producció, elements que tots dos poden ser adquirits o comprats a un tercer, sinó també i principalment, en el grau de coneixement i aprenentatge de l'organització per conèixer i manejar aquesta tecnologia i coordinar tals habilitats.
La definició de cada core business és una de les fases fonamentals que permeten a una organització decidir-se per la subcontractació, outsourcing o externalització estratègica d'algunes de les seves activitats. | 2Economia
|
ISG Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Nova York i Tòquio. Fundada l'any 1967. ISG se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2018 va ocupar la primer posició a la llista de les millors Títol de Grau de negocis francès publicada pel L'Étudiant. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes ACBSP, CGE i UGEI. Per l'escola hi han passat més de 21.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara François Baroin (Ministre), Stéphane Courbit (CEO Endemol), Thomas Limberger (CEO General Electric) i xef protagonista Anne-Sophie Pic. | 2Economia
|
Una unió monetària i econòmica és un mercat comú amb una moneda comuna. Les unions monetàries no necessàriament han creat un mercat comú; de fet, l'única unió monetària i econòmica del món és l'Eurozona de la Unió Europea, integrada pels membres de la Unió que han adoptat l'euro com a moneda estatal. Es considera una de les etapes més avançades d'integració econòmica. | 2Economia
|
Un guardamobles, un mini-magatzem, o un emmagatzematge de mobles pot designar un local o bé una empresa especialitzada en el lloguer de llocs d'emmagatzematge en els quals el públic en general o les empreses poden emmagatzemar els seus objectes de manera temporal o bé permanent.Els tipus de locals varien molt; a l'aire lliure, accessible amb vehicle dins d'un edifici o en contenidors ; algunes són taquilles petites, alguns són taquilles petites, mentre que altres tenen la mateixa superfície que un garatge. Els motius del lloguer d'un guardamobles són múltiples: pot ser per raó d'un trasllat, per falta d'espai a casa, falta d'espai al garatge, emmagatzematge d'equipament de temporada(tallagespa, canoa, esquís, snowboard, aire condicionat, accessoris per a la piscina, etc.). Alguns guardamobles especialitzats poden emmagatzemar cotxes, vaixells i vehicles tot terreny (ATV). | 2Economia
|
L'American Economic Association (AEA) és una learned society en el camp d'economia, establerta a Nashville, Tennessee. Publica una de les revistes acadèmiques més prestigioses en economia: The American Economic Review. L'AEA va ser establerta el 1885 a Saratoga, Nova York pels economistes més joves formats a l'escola històrica alemanya; i des de 1900 l'ha estat sota el control d'acadèmics.Els propòsits de l'Associació són: 1) L'encoratjament de la recerca econòmica, especialment l'estudi històric i estadístic de les condicions reals de la vida industrial; 2) Publicacions en temes econòmics; 3) Fomentar la llibertat en les discussions econòmiques. L'Associació com a tal agafarà cap posicionament ni activit sobre posicionaments econòmics. El seu president actual és William D. Nordhaus De Yale. | 2Economia
|
Un centre de negocis (en anglès és business center) és el resultat de la combinació entre recursos materials i humans amb la finalitat d'aconseguir el màxim desenvolupament de l'activitat empresarial dels seus usuaris. El símil més apropiat és d'"un hotel d'empreses" atès que en un centre de negocis els usuaris trobaran un espai comú que ofereix diferents serveis d'allotjament a empreses: des d'espais físics de treball i sales de reunions i formació, a oficines virtuals gràcies a l'ús de les noves tecnologies de la informació. Així mateix els centres de negocis disposen de recepció per a rebre els seus clients, i d'un equip de secretariat i administratiu per donar suport als seus clients i sense cap mena de cost fix per a ells.En l'economia desenvolupada la externalització de serveis o subcontractació està acreixent-se ràpidament donats els seus enormes beneficis. La subcontractació de la gestió de les oficines es tradueix normalment en els serveis que proveeixen els centres de negoci permetent abaratir els costos de l'oficina tradicional, i reduint el temps de dedicació de les tasques improductives i rutinàries. | 2Economia
|
El director de màrqueting, o directora de màrqueting, en anglès chief marketing officer (CMO) o marketing director, és un executiu corporatiu responsable de les activitats de màrqueting d'una organització. | 2Economia
|
Un val de descompte o simplement val és un document comercial, per pagar un producte, ja sigui bé o servei. Pot representar el pagament total o parcial (descompte immediat en el moment de la compra per la quantitat que apareix en el val).
És habitual que els establiments comercials proporcionin vals als seus clients per fidelitzar-los. El val serveix per a descomptes, i també serveix per donar-se a conèixer a clients nous, oferint-los un article més barat o gratuït. En altres casos forma part del procés de devolució, el comerç estén un val que permet canviar un producte adquirit per un altre en un temps futur. | 2Economia
|
La taxa de descompte, tipus de descompte o taxa d'actualització (en anglès: Discount rate) és la taxa que s'utilitza en un factor de descompte per a descomptar/actualitzar un flux de caixa futur a fi d'expressar-lo en termes de valor actual. La taxa de descompte és un valor discrecional i es pot escollir tant el cost d'oportunitat del capital, com el rendiment del flux de caixa, com la taxa de capitalització del mercat, com qualsevol altre taxa en funció del criteri que es consideri oportú. En matemàtica financera s'acostuma a representar en les fórmules amb els literals «r» o «i». | 2Economia
|
La correspondència comercial és el conjunt de comunicacions escrites el contingut de les quals està relacionat amb operacions comercials o mercantils: compravenda, propaganda, moviments interns d'empresa, etc.
La carta comercial és la base d'un percentatge elevadíssim de les transaccions comercials. Òbviament, l'habilitat per escriure una bona carta és un requisit indispensable per tota aquella persona que tengui intenció d'entrar al món dels negocis o bé de treballar-hi. | 2Economia
|
Les Finances Corporatives (en anglès Corporate Finance) són una àrea de les finances que se centra en la forma en què les empreses poden crear valor i mantenir a través de l'ús eficient dels recursos financers.
El propòsit de les finances és maximitzar el valor per als accionistes o propietaris. Les finances estan fermament relacionades amb altres dues disciplines: l'Economia i la Comptabilitat. | 2Economia
|
El Financial Times és un diari internacional d'economia. És considerat com un diari d'alta reputació i en els anys recents s'ha convertit en el diari de categoria més venut en el món. Aquest diari va ser imprès per motius econòmics i raons pràctiques amb paper rosa salmó, aquest fet va donar personalitat a aquesta premsa especialitzada iniciant que fos aquest color de paper el distintiu a la premsa econòmica. També es denomina així l'índex que publica, referència de la borsa de Londres, el FTSE 100. | 2Economia
|
El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el segle xvi, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del segle xvii, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al xviii. La política econòmica coneguda amb el nom de mercantilisme va tenir una gran influència en la consolidació dels Estats moderns europeus.
En el mateix si del sistema feudal, comença a néixer un nou sistema econòmic: el capitalisme vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament amb la Revolució Industrial. A Europa, en el camp polític, el fraccionament característic de l'Edat Medieval donarà pas a l'aparició de poderosos estats nacionals, regits per governs més fortament centralitzats. Són les monarquies autoritàries i absolutes que, davant la necessitat de numerari per afrontar les seves creixents despeses (exèrcit, burocràcia, diplomàcia...) es veuen obligades a recórrer als emprèstits que els banquers europeus posaven al seu abast.
La pràctica econòmica mercantilista es basava en dos principis fonamentals. El primer que era que la riquesa d'un Estat depenia de la quantitat de metalls preciosos de què disposés. El segon formulava que per aconseguir-los calia promoure el comerç exterior i mantenir, en tot moment, una balança de pagaments positiva. Amb aquestes premisses, molts estats europeus van adoptar una sèrie de mesures pràctiques: incentivar la producció industrial (mitjançant privilegis fiscals, prioritat en l'aprovisionament de matèries primeres, etc.), facilitats a l'exportació i fre a la importació mitjançant la manipulació dels drets de duana. És a dir, el mercantilisme suggereix que el govern d'un Estat ha d'aplicar una política proteccionista sobre la seva economia, afavorint l'exportació i desafavorint la importació, sobretot a través de la imposició d'aranzels. És, doncs, un sistema d'anàlisi dels fluxos econòmics molt simplificat on no es té present el paper que ocupa el sistema social. | 2Economia
|
El dret d'emmagatzematge (en alemany i neerlandès stapelrecht, en llatí ius emporii) era un privilegi d'origen medieval atorgat a certes ciutats al Sacre Imperi Romanogermànic, que obligava als comerciants d'emmagatzemar les seves mercaderies durant uns quants dies i proposar-les a la venda, abans de poder continuar el camí. En certes condicions, era possible lliurar-se d'aquesta obligació en pagar un peatge, anomenat stapelgeld o taxa d'emmagatzematge. Aquest fre al lliure comerç va ser abolit el 1807.A ciutats situades a un lloc estratègic a una ruta comercial, i difícil de contornar, aquest dret va ser molt lucratiu. Per a productes frescs (llet, carn, peix…) aquest privilegi era problemàtic. També alentia el comerç a grans distàncies. Conrad d'Hochstaden, arquebisbe i elector de Colònia, atorgà el dret d'emmagatzematge a la seva ciutat el 7 de maig del 1259. Totes les mercaderies que passaven al Rin, des de sempre una artèria vital per al transport, havien de ser presentades a la venda durant tres dies, el que va ser un important font de riquesa per als negociants de Colònia. Al segle xiv, la ciutat hanseàtica d'Hamburg veia d'un mal ull que molts comerciants prenien el braç meridional de l'Elba per a escapar al dret d'emmagatzematge d'Hamburg. El 1375 van comprar unes parcel·les d'aiguamolls de poc valor als ducs de Braunschweig-Lüneburg al marge de l'Elba meridional, construir el castell Moorburg per a tancar manu militari l'escapatoria als comerciants.Entre les ciutats que tenien aquest dret hi ha Berlín, Magúncia, Frankfurt del Main, Leipzig (1479)Heilbronn, Neuss, Münden (1247), Minden (Rin del Nord-Westfàlia), Frankfurt (Oder), Görlitz (1339), Berlín, Magdeburg, Itzehoe (1260), Erfurt, Viena (1221) i les ciutats hanseàtiques de Lübeck, Hamburg, Stade (1259), Bremen i Zwolle (1438).
El dret d'emmagatzematge va ser abolit el 1821 a la conca de l'Elba, el 1823 a la conca del Weser, el 1831 a la conca del Rin i finalment tot arreu per la Unió Duanera del Nord d'Alemanya el 1834. | 2Economia
|
El Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya. | 2Economia
|
En comptabilitat i dret mercantil, el capital social o capital societari (en anglès: Share capital, Issued capital (UK), o Capital stock (US)) és una part dels fons propis d'una societat mercantil. L'import monetari, o el valor dels béns que els amos d'una societat (entesa aquesta com una empresa, conjunt de béns, sigui societat limitada, anònima o comanditaria en les seves diferents versions) li cedeixen a aquesta sense dret de devolució i que queda comptabilitzat en una partida comptable del mateix nom.
Segons les diferents legislacions mercantils, cada tipus de forma jurídica té uns requisits, per exemple a Espanya una societat limitada ha de tenir almenys 3.000 euros, mentre que una societat anònima ha de tenir almenys 60.000 euros. | 2Economia
|
Amakudari (天下り, ? literalment, ”descendit del cel”) és la pràctica institucionalitzada on un exburòcrata japonès d'alt rang es retira i és nomenat per a un lloc important en una companyia privada. Actualment, aquesta pràctica és considerada en major mesura com corrupta i ha arrossegat a una relació interdependent entre l'estat i el sector privat. | 2Economia
|
VICA és un acrònim (en anglès, VUCA: volatiliy, uncertainty, complexity and ambiguity) que es fa servir per descriure o reflectir la volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat de les condicions i situacions generals. Es va començar a fer servir a la dècada dels 90, i prové de vocabulari militar. S'està fent servir per tractar idees emergents en lideratge estratègic, aplicable a un ampli camp d'organitzacions, des de les empreses fins a les institucions educatives.El significat de cada element de l'anàlisi VICA serveix per reforçar el seu caràcter estratègic per a prediccions i per a reflexions, i també per estudiar el comportament de grups i d'individus en organitzacions.
V: volatilitat - la natura i la dinàmica del canvi, i la natura i la velocitat de les forces del canvi i dels catalitzadors del canvi.
I: Incertesa (anglès: U d'Uncertainty) - La manca de predictibilitat, la possibilitat de sorpresa, i el sentit de consciència i de comprensió dels fets.
C: Complexitat - La multiplicitat de forces, la confusió de coses, i el caos i confusió que envolten una organització.
A: Ambigüitat - La vaguetat de la realitat, els potencials errors de lectura, i els significats múltiples de les condicions, a més de la confusió de causes i efectes.Per a la majoria de les organitzacions contemporànies -ja siguin de negoci, militars, educatives, governamentals o d'altre tipus- VUCA és un codi de pràctica per a la consciència i la preparació. Més enllà de la simple sigla és un conjunt de coneixements que s'ocupa dels models d'aprenentatge per a la preparació, l'anticipació, l'evolució i la intervenció. | 2Economia
|
Idea única i original a través de la qual es desenvolupen les diferents expressions que donaran forma a un anunci o a una campanya de comunicació.La creativitat ens permet generar noves idees, conceptes, o noves associacions entre idees i conceptes coneguts, per poder arribar a noves conclusions i resoldre problemes d'una forma original. Avui dia, estem atrapats entre milers de campanyes de màrqueting, les quals, i aplicant tècniques de creativitat, podrien arribar a calar molt més entre el públic.
Utilitzar la creativitat en màrqueting, permetrà que el nostre missatge arribi a la gent de forma diferent, ho noti, i respongui positivament a aquest. En moltes ocasions, els tècnics de màrqueting es troben tan atrapats en trobar una resposta a un problema que això impedeix avançar i trobar una solució al problema.
És important que els tècnics de màrqueting siguin persones creatives, entre les qualitats destaquin saber acceptar crítiques, poder suportar pressions, poder treballar on sigui i poder treballar en més d'una cosa alhora. | 2Economia
|
Aquesta és una llista de països per índex de desenvolupament humà ajustat a la desigualtat (IDH-D), publicat pel PNUD en 2013 i 2011, els seus Informes sobre Desenvolupament Humà. Segons els informes, l'IDH-D és una "mesura del nivell mitjà de desenvolupament humà de les persones en una societat una vegada que es pren en compte la desigualtat entre els ciutadans." | 2Economia
|
KFC Index o índex KFC és una guia informal per mesurar la paritat de poder adquisitiu (PPA) comparant tipus de canvi a països africans. Inspirat en l'índex Big Mac la diferència entre tots dos índexs és que l'índex KFC està enfocat exclusivament sobre l'Àfrica. Per contra, la cobertura de l'índex Big Mac és limitada a l'Àfrica a causa de la presència limitada de restaurants McDonald's. Per altra banda, les cadenes de KFC operen gairebé a 20 països arreu del continent.
L'índex de KFC va ser creat per Sagaci Research (una empresa capdavantera en estudis de mercat panafricans) com una manera informal d'avaluar si les monedes en països africans són “correctament valorades”. Es basa en la teoria de paritat de poder adquisitiu (PPA), segons la qual els tipus de canvi tendeixen cap a la ràtio que igualaria els preus d'una cistella idèntica de béns i serveis entre dos països. En aquest cas, els béns són la cistella original de 12 peces KFC. La cistella és geogràficament específica a països africans.
Per exemple, el preu mitjà de 12 peces Original KFC a Amèrica a gener de 2016 era de 20,50 $. En canvi, a Namíbia era només de 13,40 $ al tipus de canvi de mercat. Per això, l'índex declara que el namibià dòlar va ser infravalorat en un 33% en aquell període. | 2Economia
|
La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim. La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són: dos o tres estaments privilegiats: la noblesa (on hi ha el rei i el braç militar), l'Església i el tercer estat o tercer estament (és a dir, la resta de la societat, anomenat també el poble, l'estat pla o el poble menut), del qual parlava Sieyès en l'obra Què és el tercer estat?
La noblesa i l'església estan per sobre del 90% de la població, o dit d'una altra manera, del Tercer estat. Només constituïen el 10% de la població. Aquest tercer estat majoritàriament format per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o clergue que pertanyia a la seva jurisdicció. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret diví.
A la Revolució Francesa el tercer estat es va rebel·lar contra els estaments privilegiats que tenien el poder polític. Qui dirigia la revolució en els seus inicis va ésser la burgesia, la població més rica del Tercer Estat, que volia trencar amb l'Antic règim perquè era massa arcaic i no deixava lliure comerç, ni fer mercantilisme. Amb la caiguda de l'antic règim a tot Europa mitjançant desamortitzacions, revolucions, pronunciaments, reformes començà el nou ordre social i la nova època política europea, el liberalisme. | 2Economia
|
El Ministeri d'Economia, Competitivitat i Innovació d'Andorra fou un dels departaments ministerials del Govern d'Andorra. Creat el juliol del 2017, tenia l'objectiu de fer el país més competitiu i innovador arran del creixement econòmic dels estats veïns. Tenia com a prioritat tancar amb èxit les negociacions per a un acord d'associació amb la Unió Europea. L'únic titular fou Gilbert Saboya Sunyé, fins al 2019. | 2Economia
|
La seu social és el lloc en l'espai —lloc habitual— on es gestionen i s'administren les associacions i entitats culturals. Aquest terme té rellevància en l'àmbit jurídic. És diferent del domicili social, que és el lloc on radica el centre de l'activitat d'una societat mercantil, malgrat que sovint s'usen indistintament. | 2Economia
|
L'economia agrària o economia agrícola és una especialització de l'economia que originalment s'aplicava a la producció de conreus i a la ramaderia una disciplina coneguda com a agronomia. L'agronomia era una branca de l'economia que tractava específicament de l'ús de la terra. Se centrava a maximitzar el rendiment dels conreus mantenint-ne la fertilitat i l'ecosistema del sòl.
Al llarg del segle xx aquesta disciplina es va expandir i actualment el seu abast és molt més ampli En el sentit actual l'economia agrària inclou diverses àrees aplicades, amb un considerable solapament amb l'economia convencional. | 2Economia
|
Un catàleg comercial és una obra impresa en la qual les empreses mostren la seva oferta de productes i serveis als clients. | 2Economia
|
La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenen. Es pot expressar matemàticament com: P = producció/recursos
Una productivitat més alta utilitzant els mateixos recursos permet augmentar la rendibilitat d'una empresa. Els augments de productivitat es poden aconseguir mitjançant inversions i bones gestions i relacions laborals. | 2Economia
|
L'intercanvi ecològicament desigual és un concepte d’economia ecològica que parteix de la noció d’intercanvi desigual. Considera les desigualtats amagades en el valor monetari dels fluxos comercials no només en termes de salaris i quantitats de mà d’obra, sinó també en relació a la degradació de materials, energia i medi ambient. Com que el treball és també una forma d’energia, l’intercanvi desigual de treball encarnat fins i tot es pot considerar un subconjunt del fenomen més ampli d’intercanvi ecològicament desigual. Hi ha una utilització desigual del medi ambient a nivell mundial a causa de la distribució desigual dels recursos i també de la càrrega ambiental. El consum i l'acumulació de capital dels països centrals es basen en la degradació i l'extracció del medi als països de la perifèria . L’anàlisi de la sostenibilitat i les solucions amb una perspectiva basada en la producció als països centrals poden de fet incrementar la insostenibilitat a nivell mundial. La configuració actual de les xarxes de producció globals que condueix a aquests patrons comercials asimètrics ha evolucionat històricament amb el colonialisme. Mentre que l’intercanvi ecològicament desigual és un concepte desenvolupat a l’àmbit acadèmic, el concepte de deute ecològic s’utilitza en un context d’activisme de justícia ambiental. Aquesta última defineix l'acumulació d'aquest intercanvi desigual a través de la història. | 2Economia
|
El comerç interior és aquell tracte de compravenda de productes i serveis que es realitza dins d'un mateix estat, de les fronteres d'un mateix estat, sobre el que l'administració pot condicionar les pràctiques comercials. En funció de les seves dimensions, un mercat pot ser local, regional o nacional, i es distingeixen dos grans tipus, el comerç a l'engròs o majorista, i el comerç al detall o minorista
El comerç interior és vital per al desenvolupament econòmic d'un país doncs el flux de diners dins de l'economia és constant per l'intercanvi de mercaderies que provoca un gran volum d'activitat econòmica, i ajuda al repartiment de la riquesa generant ingressos entre ciutadans via impostos. | 2Economia
|
La Federació Bancària Europea (European Banking Federation, EBF en anglès o FBE en francès) és una organització del sector bancari europeu, que representa els interessos de més 5000 bancs europeus en 31 països amb uns actius combinats de més de 30.000 bilions d'euros i al voltant de 2,4 milions d'empleats. Fou establerta l'any 1960.
L'EBF actua com un fòrum en el qual es proposen i debaten iniciatives dels membres, i també com un company de diàleg de les institucions europees que vetllen per la legislació de l'esfera bancària. Dona suport al procés d'unificació europeu i salvaguarda els interessos bancaris a Brussel·les (Bèlgica). | 2Economia
|
La intel·ligència de mercat (market intelligence en anglès) és la informació rellevant per a una organització sobre tendències de mercat, competència i seguiment de clients (existents, perduts i orientats), recollits i analitzats específicament amb la finalitat de prendre decisions fiables i segures en la determinació de l'estratègia en àrees com les oportunitats de mercat, l'estratègia de penetració al mercat o el desenvolupament del mercat.La intel·ligència de mercat inclou el procés de recopilació de dades de l'entorn extern de l'empresa (tant dades existents o informació de fonts secundàries, com d'informació recopilada ad hoc), mentre que el procés d'intel·ligència empresarial es basa principalment en esdeveniments interns enregistrats, com ara vendes, trameses i compres. El propòsit d'incorporar intel·ligència de mercat al procés d'intel·ligència de negoci és proporcionar als decisors una “fotografia més completa” del rendiment corporatiu en curs en un conjunt de condicions de mercat determinades. | 2Economia
|
La diferenciació competitiva és l'oferta en un mercat de productes i serveis diferents de les dels seus competidors. | 2Economia
|
IONIS school of technology and management és una escola superior privada, creada el 2009, ensenyant negocis i tecnologia. La seva missió és formar executius de comerç internacional amb cultura tècnica. | 2Economia
|
El terme capitalisme d'estat és multívoc i la seua utilització ha variat històricament. Depenent del concepte de capitalisme al qual s'adscriga, i del sentit amb què aquest s'utilitze, siga sustantivitzat o adjectivat a l'Estat com terme principal, variarà la definició resultant i la seua possible utilització, així com la intencionalitat ideològica i retòrica d'aquesta. Aquests són els múltiples significats amb què el terme ha estat associat i utilitzat:
Economia capitalista en la qual l'activitat econòmica de les empreses privades és regulada per l'Estat.
Economia socialista-estatal les empreses públiques de la qual són administrades amb criteris capitalistes.
Sistema socioeconòmic col·lectivista en el qual la burocràcia s'apropia del capital que administra.
L'economia d'una nació administrada com una única societat anònima, podent ser ama de la major part dels béns i la riquesa de la nació.El concepte de "capitalisme d'Estat" s'ha utilitzat generalment en aquesta tercera accepció com analogia a alguna característica de la definició de capitalisme liberal, com sistema en el qual el sector dels posseïdors de béns de capital que aprofiten el major valor vital del recurs, és intervingut pel poder polític amb la finalitat d'apropiar-se del rol de "capitalista" en major o menor mesura, o d'afavorir a determinat sector econòmic evadint o suprimint en algun nivell la lliure competència i la lliure empresa.
Aquesta definició negativa del "capitalisme" xoca amb aquella positiva que considera al capital com dependent del treball i la funció productiva del qual està orientada de forma cooperativa als interessos del consum privat dels assalariats. Dins d'aquest últim enfocament les empreses estatals no depenen de fomentar la utilitat del capital mitjançant l'intercanvi voluntari de recursos externs, ja que s'apropiarien coactivament dels mateixos juntament amb el treball, i per tant perdrien així el caràcter de capitalistes.
L'adopció o rebuig d'aquesta utilització del terme deriva de la consideració que es tinga del caràcter lliure del mercat, o bé de l'opinió sobre l'existència d'un mercat real en un règim de propietat propi del capitalisme. | 2Economia
|
Una empresa de treball temporal (ETT) és aquella ofereix temporalment empleats seus a disposició d'una altra empresa.
La regulació legal de les empreses de treball temporal sorgeix arran de la normativa establerta al conveni 96 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) aprovat el 1933 i modificat el 1949, a mesura que els diferents països l'han anat adoptant s'han creat les legislacions nacionals corresponents. El concepte d'empresa de treball temporal, denominades en principi, «agència retribuïda de col·locació», establert al conveni 96 de l'OIT és la següent: | 2Economia
|
L'economia de transició o economia en transició és la denominació d'aquells sistemes econòmics que pretenen fer el pas d'una economia centralitzada (capitalisme d'estat) a una economia de mercat (capitalisme descentralitzat). | 2Economia
|
Un Sistema Institucional de Protecció (SIP), també anomenat 'fusió freda' o 'fusió virtual', és un acord financer entre dues entitats de crèdit o més per reforçar la solvència i la liquiditat del conjunt. Això implica un sistema comú i centralitzat de política financera, de solvència i de risc. Les caixes implicades en un SIP no perden, a curt termini, ni la personalitat jurídica ni les oficines. | 2Economia
|
En dret mercantil, una garantia (en anglès: warranty) és un assegurament durant un termini de temps determinat del bon funcionament d'un bé que hom ven, i de l'obligació de substituir-ne les parts defectuoses en cas d'avaria.
Viccionari | 2Economia
|
Una companyia privilegiada (de l'italià Compagnia) era una companyia comercial amb activitats que gaudien de la protecció de l'estat mitjançant un privilegi. L'activitat d'aquestes companyies era diferent de la de les guilds de comerciants de l'edat mitjana, com la Hansa, i s'identifiquen més amb les grans corporacions capitalistes, excepte per funcionar en règim obertament monopolístic.
El capital necessari per al funcionament de les companyies privilegiades estan només a l'abast de l'Estat i de l'associació de molts capitalistes individuals, amb el que s'estableixen per a aquests condicions de responsabilitat limitada similars a les de les modernes societats anònimes.
La seva prehistòria es pot rastrejar fins a la Itàlia del segle xiv, quan els seus mercaders operaven en el Llevant mediterrani, coneixent companyies comercials de Pisa, Gènova, Venècia i Florència. També poden considerar precedents els consolats comercials de les ciutats de les Corones de Castella i Aragonesa durant la baixa edat mitjana (anomenat Consolat del Mar a la Corona d'Aragó), o l'esmentada Hansa, que va reunir a les ciutats del Bàltic i va dominar el comerç del nord d'Europa.
Però trobem un avanç significatiu en sistemes comercials privilegiats que es beneficiaven de les dimensions d'una economia nacional sustentada en un Imperi colonial, fins a l'obertura de l'economia-món al segle xvi, amb l'establiment a la façana atlàntica d'Europa Occidental de les monarquies autoritàries de l'Antic Règim (Portugal, Espanya i França), i especialment en els seus rivals econòmics, socials i ideològics: les Províncies Unides (Holanda) i Regne d'Anglaterra (la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals i la Companyia Britànica de les Índies Orientals).
La política comercial que es fonamenta en això, basada en el proteccionisme, es denominava mercantilisme, i per justificar-ho van sorgir les primeres elaboracions teòriques de l'economia com a ciència moderna, com la de Jean-Baptiste Colbert. | 2Economia
|
L'economia empresarial, en comptabilitat, des de la formació de les anomenades partides dobles la configuració de l'anomenada activa (l'activitat) i passiva (recursos involucrats) de qualsevol activitat o operació, o que implica l'assoliment dels objectius, seria llavors, la causa que els seus registres comptables o que l'objectiu del que s'anomena empresa i la seva economia tinguen beneficis o assoliment d'objectius. | 2Economia
|
La Gestió de producte és una funció organitzativa dins d'una empresa que tracta la planificació, previsió, i producció, o màrqueting d'un producte o productes al llarg de totes les etapes del cicle vital del producte. De la mateixa manera, la gestió del cicle de vida del producte (Product Lifecycle Management en anglès) integra persones, dades, processos i sistemes de gestió empresarials. Aquest, proporciona informació del producte a empreses i a les seves cadenes de subministrament.
En la majoria d'empreses tecnològiques, gran part dels directors o gestors de producte posseeixen coneixement en les àrees següents: ciències de la computació, negoci, i experiència d'usuari. | 2Economia
|
La llarga cua (en l'original en anglès "The Long Tail") va ser una expressió adoptada per Chris Anderson en un article de la revista Wired d'octubre de 2004 per descriure determinats tipus de negocis i models econòmics com ara Amazon.com o Netflix. Ho va fer a partir d'un text publicat per Clay Shirky, un dels seus redactors. El terme llarga cua s'utilitza normalment en estadística en relació amb distribucions de riquesa o amb l'ús del vocabulari. | 2Economia
|
Relacions públiques són activitats que, amb l'aplicació d'una tècnica i de forma planificada i habitual, es dirigeixen a crear un corrent de comunicació, coneixement i comprensió entre una institució pública o privada, o persona, i els seus públics (públic objectiu, públic intern, etc.).
Les relacions públiques pretenen crear i mantenir relacions de confiança amb els seus públics que esdevinga en una opinió positiva cap a l'empresa que indirectament afavorisca les vendes del producte.
Les relacions públiques tenen més credibilitat que la publicitat dels productes, i per això reforcen la credibilitat de la mateixa publicitat i la força de vendes.
En les relacions públiques cal fer-ho bé i fer-ho saber, no és suficient que l'empresa abastisca correctament els seus objectius econòmics i socials, sinó que també ha de comunicar-ho eficaçment als seus públics. | 2Economia
|
Christina Stinnett () (més coneguda com a «Kiki») és una activista pels drets de les dones del Estats Federats de Micronèsia, i la presidenta del Consell de Dones de Chuuk (CWC), format per les líders de 60 organitzacions de dones dins de l'estat de Chuuk, als Estats Federats de Micronèsia. | 2Economia
|
Regne Ermità és un terme que s'utilitza per referir-se a qualsevol país, organització o societat que voluntàriament se separa, sigui metafòricament o físicament, de la resta del món. El país d'Àsia oriental de Corea del Nord es considera comunament un exemple excel·lent de regne ermità, i el terme s'usa contemporàniament per descriure aquest país.
La Corea de l'època de la dinastia Joseon va ser el primer subjecte en què es va usar el terme, al llibre de 1882 de William Elliot Griffis Corea: The Hermit Nation, i Corea també es va descriure amb freqüència com un Regne Ermità fins al 1905 quan es va convertir en un protectorat del Japó.Avui, el terme és sovint aplicat a Corea del Nord en notícia i mitjans de comunicació socials, i el 2009 va ser utilitzat per la Secretària d'Estat dels Estats Units Hillary Clinton.
El terme “Regne Ermità” ha estat col·loquialment sovint descrit pels habitants locals d'Austràlia Occidental des d'altres ciutadans d'altres estats durant la pandèmia de Covid-19 i també per part d'alguns mitjans de comunicació que descrivien la situació del país d'Austràlia aïllada de l'escena global. | 2Economia
|
Una empresa multinacional (o, menys sovint, empresa transnacional) és una gran empresa que opera en diversos països. Generalment, té una única imatge de marca. Solen tenir la seu en un país fortament industrialitzat. Són fruit de la globalització de l'economia, que rebaixa o suprimeix els aranzels i es basa en un bon sistema de transport.
També diem que una multinacional és una societat mercantil o industrial, els interessos i les activitats de la qual estan establerts en diversos països.
La majoria de les companyies més grans i influents de l'època moderna són empreses de capital obert (sota la forma de societat anònima), i estan incloses en el Forbes Global 2000. Les empreses multinacionals són objecte de crítiques per no tenir estàndards ètics. També s'han associat a paradisos fiscals per a multinacionals i a les activitats d'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis.
| 2Economia
|
La nova història del treball és una branca de la història laboral que se centra en l'estudi de les experiències dels treballadors, dones i minories. Està fortament influenciada per la història social.
Abans dels anys 60, la majoria d'historiadors laborals de tot el món es van centrar en la història dels sindicats i de les lluites obreres. Als Estats Units, per exemple, els economistes laborals de la Universitat de Wisconsin van desenvolupar la disciplina acadèmica de la història del treball. L'objectiu fonamental de la investigació era el coneixement del desenvolupament dels mercats, sindicats i filosofies polítiques.
A la dècada de 1950, els britànics i altres historiadors europeus van desenvolupar el camp de la història social per corregir els desequilibris estructurals que percebien en l'estudi de la història. Els historiadors socials no només pretenien ampliar l'estudi de la història, sinó centrar-la en les experiències de la gent comuna més que no en institucions o elits.
Historiadors socials britànics com E. P. Thompson, en particular, van tenir un impacte significatiu en els historiadors del treball nord-americans. Els estudiosos laborals a la dreta i a l'esquerra de l'espectre polític nord-americà van trobar difícil explicar l'augment del sindicalisme a finals del segle xix, i la història social va oferir almenys un nou enfocament per resoldre l'enigma. La història social també va arrelar alhora que la mà d'obra organitzada nord-americana començava a declinar. Per als estudiosos laborals d'esquerres, la història social va suggerir una nova manera de revitalitzar el moviment obrer dels Estats Units centrant l'atenció al marge dels líders i institucions conservadores, així com va esdevenir un mitjà perquè els investigadors es puguin relacionar amb els propis treballadors. Per a alguns, la nova història del treball va allunyar la disciplina de la història laboral de la perspectiva teòrica marxista que va veure els moviments sindicals en termes d'elits, classes i institucions (vegeu Rogin, 2002).
Els crítics europeus i nord-americans de la "nova història del treball" acusen que els historiadors descurin ara les institucions i les elits. Argumenten que els líders i els sindicats amplien els objectius i valors dels treballadors tant com ells els reflecteixen. També remarquen que la "nova història del treball" té una tendència a ignorar les tendències i moviments culturals més grans i els desenvolupaments tecnològics que operen a un nivell més sistèmic que l'individu.
Especialment als EUA, molts joves historiadors laborals estan intentant una nova síntesi de les "velles" i "noves" històries del treball. | 2Economia
|
A Ciències polítiques i economia, es coneix com a pagament de transferència al pagament d'un govern a una altra organització o individu, grup o un govern d'un altre nivell per al qual no cal rebre directament cap bé o servei a canvi. En teoria econòmica, els pagaments de transferència del govern es consideren sovint com a impostos negatius, ja que en el cas dels impostos, la gent paga al govern sense rebre cap bé o servei directe a canvi. | 2Economia
|
Mario Draghi (Roma, 3 de setembre de 1947) és un economista italià. Entre 1985 i 1990 va ser director executiu del Banc Mundial, i entre el gener del 2002 i el gener de 2006 va ser vicepresident, per Europa de la firma Goldman Sachs. Del 16 de gener de 2006 al 31 d'octubre de 2011, va ser governador del Banc d'Itàlia. Fou president del Banc Central Europeu des de l'1 de novembre de 2011 fins al 2019 i, entre el de febrer de 2021 i juliol de 2022 fou president del Consell de Ministres de la República Italiana. | 2Economia
|
La convertibilitat és un sistema monetari que fixa, mitjançant una llei, el valor d'una moneda amb el d'una altra moneda més estable (generalment el dòlar o l'euro) o un altre patró (l'or). L'avantatge d'un sistema monetari convertible és assolir la previsibilitat en el valor d'una moneda i evitar salts inesperats en la seva cotització. L'inconvenient és la rigidesa monetària, que pot arribar a causar valors irreals (sobrevaloració o subvaloració), amb què s'impedeix que l'elasticitat del preu de la moneda corregeixi aquests tipus de situacions.
Fins que es va abandonar el patró or, aquest metall acostumava a ser escollit com a referència per a un sistema convertible. Després es va imposar el dòlar dels Estats Units i actualment, en alguns països, l'euro comença a ser usat amb aquesta finalitat.
Hi ha també un sistema anomenat cistella de monedes que bàsicament és una convertibilitat, però prenent com referència més d'una moneda; per exemple, la suma del dòlar i l'euro dividida per dos. Aquest sistema, que pot ser més flexible que la convertibilitat, no és gaire usat. | 2Economia
|
SEcure MObile Payment Service (SEMOPS) és un sistema de pagament via telèfon mòbil impulsat per un consorci format per bancs, operadores de telefonia mòbil i empreses de software. Va ser creat per ser un mètode de pagament via mòbil ràpid, segur i simple.
SEMOPS només funciona en tres països que estan fent proves com a plans pilot:Grècia Hongria i Taiwan. Tenen funcionalitats limitades(no tots els sistemes de pagament estan disponibles).
Funcionament
El comerciant envia les dades de la transacció al client.
El client fa la petició del pagament al seu gestor. Aquest consulta les dades bancàries i si el client té suficients recursos, s'envia l'autorització del pagament al venedor.
El venedor retorna la confirmació del cobrament al client, que l'haurà d'acceptar.
Si el client accepta la petició del pagament(2), automàticament i en temps real es realitza la transacció bancària.
SEMOPS té diferents mètodes de pagament, adaptant-se a les diferents situacions de pagament
Pagament en línia
Pagament en un pàrquing
Compra d'entrades
P2P (Person to person)
Comptes prepagament
Mòbil com a datàfon per venedors (Virtual POS)
Pagament a màquines de vending
Pagament als emprovadors de botigues de roba, evita cues de caixes
Restitució de comptes
Botó WebPay (pagament via internet mòbil) | 2Economia
|
El mercat negre és el comerç il·legal o clandestí, és a dir l'intercanvi de mercaderies la circulació de les quals és prohibida o racionada. | 2Economia
|
La Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central (abreujat en CEEAC) és una comunitat econòmica d'Àfrica Central creada a Libreville, Gabon, al desembre del 1981 i amb seu en aquesta ciutat. La CEEAC va començar a estar operativa l'any 1985 i els seus objectius són de promoure la cooperació i el desenvolupament autosostingut, donant un èmfasi particular a l'estabilitat econòmica i la millora dels nivells de vida. Els onze estats membres són Burundi, Camerun, República Centreafricana, Txad, Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Ruanda, São Tomé i Príncipe, República Democràtica del Congo i Angola. La política de la CEEAC inclou un pla de dotze anys per tal d'eliminar impostos duaners entre els estats membres i establir un aranzel extern comú; consolidar la lliure circulació de béns, serveis i persones; millorar la indústria, el transport i les comunicacions; la unió dels bancs comercials i la creació d'un fons de desenvolupament. | 2Economia
|
Producció, en economia, és la creació i processament de béns i mercaderies, inclosa la seva concepció, el seu processament en les diverses etapes i el finançament que ofereixen els bancs. Es considera un dels principals processos econòmics, el mitjà a través del qual el treball humà crea riquesa. Pel que fa als problemes que comporta la producció, tant els productors privats com el sector públic han de tenir en compte diverses lleis econòmiques, dades sobre els preus i recursos disponibles. Els materials o recursos utilitzats en el procés de producció es denominen factors de producció.
El llindar de producció és la producció mínima d'un element que fa que resulti més barat produir-lo que comprar-lo. A l'hora de fabricar un producte, les empreses han de valorar si de la seva producció n'obtindran beneficis. Cal saber si serà més convenient produir components necessaris com a primeres matèries o comprar-lo a un proveïdor.
La fórmula per a determinar el valor del llindar de producció és la següent:
Q
=
C
F
p
−
C
V
{\displaystyle Q={\frac {CF}{p-CV}}}
,on:
Q és el nivell de necessitat del producte,
CF són els costos fixos,
p és el preu de compra, i
CV són els costos variablesEl cost total de compra és:
p
⋅
Q
{\displaystyle p\cdot Q}
, i el cost total variable és
C
F
+
C
V
+
Q
{\displaystyle CF+CV+Q\,}
. | 2Economia
|
Proves de rendiment cobreixen una àmplia gamma d'avaluacions d'enginyeria o funcionals, on un material, producte, sistema o persona no és especificat per especificacions detallades de materials o components: més aviat, l'èmfasi és sobre les característiques finals de rendiment mesurables. La prova pot ser un procediment qualitatiu o quantitatiu.
Proves de rendiment es poden referir a l'avaluació del rendiment d'un examinand humà. Per exemple, un examen pràctic de conduir és una prova de rendiment de si una persona és capaç de realitzar les funcions d'un conductor competent d'un automòbil.
En la indústria informàtica, programari de prova de rendiment s'utilitza per determinar la velocitat o l'eficàcia d'un ordinador, xarxa, programa o dispositiu. Aquest procés pot incloure proves quantitatives fetes en un laboratori, com la mesura del temps de resposta o el nombre d'MIPS (milions d'instruccions per segon) en què funciona un sistema. També es poden avaluar atributs qualitatius com fiabilitat, escalabilitat i interoperabilitat. Les proves de rendiment es fan sovint conjuntament amb proves d'estrès. | 2Economia
|
En finances, EBITDA (acrònim de Earnings before interest, taxes, depreciation and amortization; 'beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions') és una mesura del benefici que pretén mesurar la rendibilitat econòmica d'una empresa a fi de posar en relleu el benefici generat per l'activitat purament operativa d'aquesta.
L'EBITDA té l'avantatge d'eliminar el biaix de l'estructura financera, de l'entorn fiscal (a través dels impostos) i de les despeses "fictícies" (amortitzacions). D'aquesta manera, permet obtenir una idea clara del rendiment operatiu de les empreses, i comparar d'una forma més adequada com de bé o malament ho fan les diferents empreses o sectors en l'àmbit purament operatiu. Des d'aquest punt de vista, és un bon indicador de la rendibilitat del negoci.
L'EBITDA, doncs, és independent de les condicions de finançament (despeses financeres), les restriccions fiscals (impostos), de la depreciació de l'utillatge d'explotació (amortització) i de l'amortització de les despeses fictícies (amortització). Cal tenir present que al sistema comptable nord-americà es distingeix conceptualment entre depreciació i amortització, mentre que en el pla comptable espanyol ambdós fenòmens es recullen sota la mateixa denominació: amortització.
L'EBITDA es calcula a partir de l'estat de resultats o Compte de Pèrdues i Guanys d'una empresa. Representa el marge o resultat brut d'explotació de l'empresa abans de deduir els interessos, la càrrega financera, les amortitzacions i les depreciacions i l'impost de societats. Aquest indicador s'ha consolidat, en els darrers anys, com un dels més utilitzats per a mesurar la rendibilitat operativa (percentatge d'EBITDA sobre vendes) d'una empresa. Actualment la premsa econòmica utilitza l'EBITDA com a mesura de la rendibilitat econòmica i als efectes d'establir una valoració de les empreses. Aquest és un indicador desenvolupat originalment als Estats Units. No és un indicador estàndard que equival a dir que el contingut pot variar d'una companyia a una altra. També se'l coneix com a OIBDA (operating income before depreciation and amortization, benefici de l'activitat abans d'amortitzacions i provisions).
Si a l'EBITDA se li resten les depreciacions i les amortitzacions, s'obté l'EBIT (Earnings before Interest and Taxes; BAII: Beneficis abans d'interessos i impostos). En general apareix en els comptes com a Operating Profit (Benefici operatiu). | 2Economia
|
La Resolució 232 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada per unanimitat el 16 de desembre de 1966, va assenyalar amb preocupació que els esforços per trencar l'activitat econòmica internacional amb colònia de Rhodèsia del Sud no havien aconseguit acabar amb la rebel·lió, el Consell va decidir que tots els Estats membres impedissin la importació d'amiant, mineral de ferro, crom, sucre, tabac, coure o productes animals que s'havien originat a Rhodèsia del Sud. A més, les activitats de qualsevol dels seus nacionals destinades a promoure l'exportació d'aquestes mercaderies o la importació d'armes, municions de tota classe, avions militars, vehicles militars i equips i materials per a la fabricació i manteniment d'armes i municions, juntament amb un total embargament de petroli i productes derivats del petroli, tot i que es va fer una excepció per als contractes concedits abans d'aquesta resolució.
El Consell també va reafirmar els drets inalienables del poble de colònia de Rhodèsia del Sud a la llibertat i la independència i va reconèixer la legitimitat de la seva lluita.
La resolució es va aprovar amb 11 vots a cap; la República Popular de Bulgària, França, Mali i la Unió Soviètica es van abstenir. | 2Economia
|
La indústria del sexe és el terme donat a la indústria comercial de les empreses que donen feina a treballadors sexuals en diversos gèneres, en general relacionats amb el que es descriu com tot "entreteniment per a adults" que inclogui erotisme, rep aquest nom pel fet que comprèn una sèrie de formes d'entreteniment relacionats amb el sexe, no es considera adequat per als menors d'edat, fins al punt que en la majoria de països està prohibit per llei l'accés als menors. | 2Economia
|
El debt-to-equity ratio (acrònim: D/E; en català, literalment: ràtio deute-capital) és una ràtio financera que mesura la proporció entre capital social i deute que una companyia ha usat per a finançar els seus actius. És una ràtio que aproxima el concepte de palanquejament, raó per la qual a voltes pot ser anomenada ràtio de risc o ràtio de palanquejament, en tant que dona una mesura del pes del deute sobre el capital social; en la mesura que augmenta el finançament per deute, la ràtio augmenta. Quan la ràtio excedeix el 100%, indica que el finançament extern és superior al finançament intern. Les dues magnituds, capital social i deute, es prenen dels Estats financers, específicament del valor en llibres balanç de situació, per bé que si tant les accions com el deute de l'empresa són negociats públicament en mercats financers es prenen aquests darrers. | 2Economia
|