text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
Gianis Varufakis (en grec: Γιάνης Βαρουφάκης) (Atenes, 24 de març de 1961) és un economista marxista, professor i escriptor amb doble nacionalitat greco-australiana. És un participant actiu als debats sobre la crisi econòmica mundial de 2008 a 2012 i concretament dels seus efectes a Europa. És autor del llibre The global Minotaur: America, the true origins of the financial crisis and the future of the world economy, publicat el 2002 en anglès. És professor de Teoria Econòmica a la Universitat d'Atenes i col·laborador, com a economista, a l'empresa Valve Corporation. | 2Economia
|
L'administració de les existències és un registre sistematitzat de tots els moviments de les existències necessaris per realitzar una bona gestió d'aprovisionament en una empresa. Per a aquest registre utilitza un document que es diu fitxa de control d'existències. Es registren individualment tots els productes que entren al magatzem com els que surten.Aquest document ens dona la següent informació:
Ens descriu i fa un registre cronològic dels moviments que hi ha en les existències.Registrant qui ha estat el seu proveïdor i a qui les hem venut.
Ens informa en cada moment del nivell d'existències que tenim al magatzem
amb aquest document podem saber quin és el criteri de valoració utilitzat: FIFO, PMP, LIFOLa fitxa de control ajudarà a l'empresari a decidir quan ha de començar a fer el procés d'aprovisionament, segons les seves necessitats. | 2Economia
|
Brother Industries, Ltd. (ブラザー工業株式会社, , Burazā Kōgyō Kabushiki-gaisha?) és una empresa japonesa diversificada que produeix una àmplia varietat de productes com màquines de cosir, eines mecàniques, impressores d'etiquetes, màquines d'escriure, aparells de fax, impressores simples i multifunció, entre altres productes electrònics relacionats amb l'ordinador. Els MFCs sovint inclouen les funcions d'una impressora, un escàner, un aparell de fax, una copiadora, i un PC fax.Brother va ser fundada en 1908 i en 1954 es va establir Brother International Corporation en els Estats Units, sent la primera filial estrangera de la companyia. Avui dia distribueix els seus productes sota la seua pròpia marca i també conforme a acords OEM amb altres empreses. | 2Economia
|
El cicle de vida de la tecnologia és el procés d'evolució que qualsevol tecnologia té en el temps. En la primera etapa, només es troba a la disposició de pocs consumidors, per després arribar a ser coneguda per tot el mercat, en l'última etapa la tecnologia està saturada i esgotada com a producte comercial. És per l'anterior que es pot afirmar que cada tecnologia té un cicle de vida, que es diferencia en la durada de cada etapa i això va depenent de les característiques i el sector on es distribueixi.
Per analitzar els cicles de les tecnologies es crea una corba anomenada "S" per la seva forma en la gràfica i amb això s'aconsegueix identificar la durada de cada període, depenent de la tecnologia analitzada. També es coneix una classificació segons la maduresa de l'objecte o tecnologia en qüestió, per així realitzar estratègies en el procés de comercialització pel que fa a l'etapa en què es troben. | 2Economia
|
És un mètode d'analisi de l'entorn futur d'una empresa.
L'anàlisi de l'entorn actual mostra les oportunitats i les amenaces que s'ofereixen en el moment actual, i el Mètode dels Escenaris ens permet investigar sobre la situació que en el futur afectarà a l'empresa, o sigui, ens permet analitzar l'entorn de l'empresa futur.
Si l'entorn és turbulent, els models més vàlids no poden basar-se en fets o esdeveniments passats. Segons Menguzzato i Renau (1991), es requereixen mètodes prospectius, i caracteritzats en una visió més global de futur:
Donant especial importància a aspectes qualitatius i subjectius.
Suposar que les relacions entre les variables són dinàmiques i que evoluciones en el temps.
Acceptar que el futur depèn de: el passat i de les decisions que es prenen en el present, i adoptar una actitud activa i creativa davant el futur.Totes aquestes característiques es reuneixen en el Mètode dels Escenaris. | 2Economia
|
Els recursos humans (RH) són el conjunt de treballadors i col·laboradors d'una empresa o entitat, en paral·lel als recursos materials o béns, que formen part del patrimoni d'aquella empresa. Rere la producció de qualsevol producte o servei hi ha un equip de persones que el fan possible, en la mesura que aquest equip funcioni bé, els resultats seran millors.Depenen d'un departament o responsable (si la mida de la corporació ho permet) que s'encarrega de seleccionar els treballadors (a partir del seu curriculum vitae, entrevistes o proves diverses d'idoneïtat), gestionar els seus sous i incentius, decidir si cal formació interna, acomiadar els excedents i planificar polítiques per incrementar la productivitat o fidelitat dels empleats. Aquestes tasques les pot exercir una persona o departament en concret (els professionals en Recursos Humans) al costat dels directius de l'organització.
Aquest responsable pot tenir formació en psicologia, relacions laborals o altres estudis afins.
L'objectiu bàsic que persegueix la funció dels recursos humans amb aquestes tasques és alinear les polítiques de RH amb l'estratègia de l'organització, el que permetrà implantar l'estratègia a través de les persones.
Generalment la funció de recursos humans està composta per àrees com ara Reclutament i Selecció, contractació, capacitació, inducció de personal i la seva permanència a l'empresa. Depenent de l'empresa o institució on la funció de Recursos Humans operi, poden existir altres grups que desenvolupin diferents responsabilitats que poden tenir a veure amb aspectes com ara l'administració de la nòmina dels empleats, el maneig de les relacions amb sindicats, etc.
Per poder executar l'estratègia de l'organització és fonamental l'administració dels recursos humans, per la qual cosa s'han de considerar conceptes com ara la comunicació organitzacional, el lideratge, el treball en equip, la negociació i la cultura organitzacional. | 2Economia
|
Domènec Melé Carné (8 de desembre de 1944) és un acadèmic i investigador d'ètica empresarial.Llicenciat en Ciències per la Universitat de Barcelona, és doctor en Enginyeria Industrial per la UPC i en Teologia per la Universitat de Navarra. Va iniciar la seva activitat docent a la Universitat Politècnica de Valencia, on va ser catedràtic de Tecnologia Química, i després va ser professor de Materials a l’Escola d’Enginyers Industrials de Sant Sebastià. El 1983 va ser ordenat sacerdot catòlic a la prelatura de l'Opus Dei.El 1986 va iniciar una etapa de 30 anys com a professor a l'IESE, on és titular de la Càtedra d'Ètica Empresarial. Ha publicat 70 articles científics i 20 casos d'estudi. Ha investigat i escrit sobre ètica econòmica i empresarial, responsabilitat social corporativa, pensament social cristià, espiritualitat i filosofia en la gestió, i gestió humanística. Ha organitzat 18 edicions de simposis d'etica i empresa a l'IESE des del 1991 i és director de la revista catalana de teologia Temes d'Avui. | 2Economia
|
Crayola és una marca de llapis de colors, marcadors, guixos i diversos utensilis artístics. Originalment van ser fabricats per Binney & Smith, avui Crayola LLC. L'empresa va ser una de les primeres a produir eines artístiques no tòxiques, la qual cosa la va fer immensament popular als Estats Units, Canadà, Austràlia, Regne Unit i tota Sud-amèrica, arribant inclusivament en alguns països a suplantar el nom de crayón pel de la marca. | 2Economia
|
El prescriptor és aquella persona que influeix en la decisió de compra del consumidor, en aconsellar-li o prescriure-li el consum d'un determinat producte o servei com per exemple els metges, els mecànics, els professors, etc..
Són instrument específics de promoció de vendes destinats al prescriptor:
Participacions en congressos.
Seminaris i conferències.
Regals.
Documentació tècnica i catàlegs.
Visites a fàbriques.
Mostres. | 2Economia
|
Un impost proporcional és un tipus d'impost que grava el mateix percentatge de diners per a tothom, sense tenir en compte la seva renda. Ho són per exemple l'IVA i els impostos sobre l'alcohol, el tabac o la gasolina. Aquests impostos suposen un percentatge de renda més alt per a les rendes més baixes i un percentatge més baix per a les més altes, ja que els percentatges s'apliquen a productes que tenen el mateix preu per a tothom.
Per exemple, si l'IVA general és del 18%. Una persona que guanya 900 € al mes i compra un ordinador de mil euros, paga el 18% de mil, o sigui 180 € d'impostos, i això representa el 20% del seu salari (el 20% de 900 és 180). En canvi, una persona que guanya 1.800 € al mes compra el mateix ordinador de mil euros i paga també 180 € d'IVA, però això només representa un 10% del seu salari (ja que 180 és el 10% de 1.800). Finalment el més ric sempre paga una porció més alta de la seva renda que el més pobre.
Tot i que hi ha autors que han considerat l'IVA i els impostos proporcionals sobre el seu preu com a proporcionals, estrictament aquests també són regressius pel que fa a les rendes, i haurien de considerar-se només proporcionals els que ho són respecte a la renda de qui paga, no al preu del producte o servei. Seria proporcional i no regressiu, per exemple, un impost que gravés per a tothom el cinc per cent dels seus ingressos per a finançar la sanitat. I seria regressiu haver de pagar el cinc per cent del cost de la visita del metge. | 2Economia
|
Un viver d'empreses, o incubadora d'empreses, és una instal·lació destinada a donar suport a les noves companyies, oferint múltiples serveis per sota de preu de mercat, durant els primers mesos o anys d'activitat empresarial.Les estadístiques destaquen que els vivers d'empreses afavoreixen la creació i la consolidació d'empreses. A la Unió Europea el 89% d'empreses que havien estat a un viver d'empreses continuaven funcionant després de 3 anys, segons dades del 2008 de la European BIC Network. | 2Economia
|
Una caixa expositora és l'embalatge que compleix una doble funció: de transport i com a expositor de producte en el punt de venda. Els principals models de caixa expositora són:
Caixa amb tapa. És una caixa en què les tapes s'obren al punt de venda i doblegant-se sobre si mateixa, s'encaixa al fons a manera de rètol. Aquest tipus d'embalatge se sol situar en taulells o al costat de caixes enregistradores i està destinat a productes de compra compulsiva.
Caixa amb pretallats. Es tracta d'una caixa estàndard (generalment, de solapes o wrap around) a la qual s'ha practicat una línia de pretallats en un o diversos dels seus costats. Aquest tall permet arrencar part de l'embalatge deixant així el producte exposat al prestatge. Els tipus de pretallats més comuns són:
Perimetral. La línia de punts recorre horitzontalment tot el perímetre de la caixa.
Oblic. El pretallat adopta la forma de falca mostrant una major superfície d'exposició al front i una protecció progressiva en els laterals de la caixa. Aquest disseny es considera més estètic que l'anterior pel que la seva popularitat és creixent en els comerços de lliure servei.De finestra. El pretallat configura una finestra frontal o superior per on es pot disposar el producte.
D'obertura frontal. El tall previ forma una finestra frontal, que es perllonga per la part superior de la caixa abastant una de les solapes superiors, mostrant una major superfície d'exposició.La cinta d'esquinçat es pot considerar una variació del pretallat. Consisteix en una cinta plàstica (dos, en el cas de wrap around) que es col·loca a l'interior de la caixa i que possibilita la seva neta obertura tirant de la mateixa.Mebalatge doble. Es compon de dues peces unides entre si mitjançant diversos punts d'enganxat. La part inferior actua com a safata i va impresa en alta qualitat. L'altra es col·loca damunt encastada entre el producte i la base sent de pitjor qualitat tant en la seva composició com en el tipus d'impressió. La tapa s'assenta sobre la base passant així a suportar la càrrega de l'apilament. A la botiga, es desprèn la coberta amb gran facilitat (usant tres dits) deixant el producte exposat sobre el lineal. El conjunt es munta en una màquina que plega i enganxa, de doble introductor i diversos punts d'enganxat i es pot utilitzar en línies d'envasat automàtic, ja que es comporta com una caixa de solapes.
Exposició informal. Per tal d'agilitar les tasques de manipulació, trobem freqüentment en els supermercats embalatges exposats que no van ser concebuts amb aquesta finalitat. Així passa amb aquells que s'esquincen amb cúter o amb cinta d'esquinçat deixant al producte sobresortir per la part superior. Els missatges de la caixa es corresponen a un embalatge de transport (codi de barres, nombre d'unitats, pes, etc.) I no a un promocional (característiques, missatges publicitaris, etc.) Pel que la impressió general resulta molt pobre. Se sol donar en begudes, lleixius, olis, llet i altres productes de baix valor afegit. | 2Economia
|
La propina (del llatí propinare , 'donar beure') és una recompensa generalment econòmica que s'atorga com agraïment per un bon servei i pel producte consumit.
En la majoria dels llocs, el client decideix si dona o no una propina i l'import d'aquesta. En els últims anys en alguns països la propina ha esdevingut un pagament obligatori per alguns serveis, els restaurants en són el millor exemple. No obstant això, en ser obligatòria fa que perdi el caràcter de propina (encara que en conservi el nom).D'altra banda, hi ha empreses en les quals els treballadors no guanyen més que el que obtenen de propines (com és el cas d'empaquetador de supermercat). I en contrast algunes prohibeixen als seus clients deixar propines als empleats. Els pots, a diferència de les propines, se solen repartir entre tots els empleats, ja sigui de forma monetària o en sopar d'empresa.
Aquestes situacions han començat a polaritzar als consumidors, d'una banda hi ha gent que pensa que la propina és quelcom pràcticament obligatori per donar suport a l'economia del treballador, d'altra banda hi ha els qui creuen que donar propina només propicia que els salaris es mantinguin en nivells baixos. Mentre que alguns altres només veuen la propina com un vell costum.
El 2007 Pedro Solbes, llavors ministre d'Economia d'Espanya va afirmar que les propines excessives són un factor per l'augment de la inflació del país.En països com els Estats Units, el costum de deixar propina s'ha expandit més enllà dels restaurants. És així que és comú lliurar propina al taxista (15%), al grum de l'hotel i al perruquer. | 2Economia
|
La violència socioeconòmica és una forma de violència que pot ser un mitjà per a fer la víctima més vulnerable a altres formes de violència. Un millor estatus econòmic no elimina necessàriament l'amenaça de violència.Dins l'àmbit privat sol ser llevar-li els ingressos a la víctima, no permetre que tinga ingressos individuals o fer que no siga apta per a treballar mitjançant un maltractament físic que té aquest objectiu.Dins l'àmbit públic és una causa i un efecte de les relacions de poder de gènere que dominen en una societat. Els tipus d'aquesta violència socioeconòmica són: la denegació a l'accés a l'ensenyament o a la feina remunerada (sobretot a una feina remunerada de manera igualitària), la denegació d'accés als serveis, l'exclusió a determinats treballs i la denegació de poder gaudir i exercir els drets cviils, culturals, socials i polítics. | 2Economia
|
Una opció de compra sobre una aeronau és un acord que permet a una aerolínia comprar més aeronaus en el futur a un preu i una data pactats.Les aerolínies que fan comandes d'una nova aeronau sovint aconsegueixen opcions del fabricant. Aquestes opcions permeten que l'aerolínia ajorni la compra de més aeronaus fins que les condicions de mercat estiguin més clares i se'n pugui justificar l'adquisició. A més a més, li garanteixen un lloc en la llista d'espera. Quan l'aerolínia es decideix a exercir les opcions, pot fer la comanda sense haver de posar-se a la cua, cosa que podria costar-li anys d'espera. Si finalment les condicions de mercat no justifiquen l'expansió de la flota, l'aerolínia no està obligada a comprar les aeronaus. Per exemple, una aerolínia pot comprar 30 avions i obtenir opcions per a uns altres 20.
Segons les condicions econòmiques, els fabricants solen vendre les opcions de compra d'aeronaus a preus inferiors al valor real de l'aeronau o el valor citat al llibre blau d'aeronaus. | 2Economia
|
Un gestor de comunitats (community manager, en anglès) és un professional encarregat de crear, gestionar, dinamitzar i mantenir una comunitat virtual a Internet, independentment de les plataformes o eines 2.0 utilitzades, amb el propòsit de connectar les empreses i les comunitats, adaptant-se al llenguatge i normes de la Web 2.0.
Aquesta figura va aparèixer per coordinar, administrar i moderar els fòrums a Internet, però la seva importància es va disparar amb la irrupció de les xarxes socials com Facebook o Tuenti. També s'entén per gestor de comunitats en línia com el gestor de comunitats; autor de blogs, articles, podcasts, vídeos i screencasts. S'encarrega de proposar tota mena de temàtiques i la seva funció va més enllà dels fòrums. Ha d'interioritzar l'esperit de la companyia per la qual treballa. També se'l denomina: Online Marketing Strategist o Chief Blogging Officer. | 2Economia
|
Una patronal és aquella organització que agrupa els empresaris d'un país o territori. En els estats on està regulada la negociació col·lectiva les organitzacions patronals són la contrapart de les organitzacions sindicals en la negociació. | 2Economia
|
Training Within Industry - TWI és un programa de desenvolupament per a supervisors de planta, l'objectiu del qual és augmentar la seva preparació per tal que puguin desenvolupar eficaçment les seves tasques de supervisió de la producció. Els cursos TWI desenvolupen les habilitats d'instruir els treballadors, d'establir unes bones relacions amb ells i l'habilitat de millorar mètodes preexistents. El TWI és la base del Lean Manufacturing. | 2Economia
|
Aquesta és una llista incompleta dels principals monts de pietat que han existit als Països Catalans, ordenats per l'any que van ser fundats. | 2Economia
|
Competència és la rivalitat entre dos o més subjectes sobre alguna cosa. Normalment, la competència té lloc entre diferents éssers vius que coexisteixen en un entorn amb recursos limitats. Per exemple, els animals competeixen pels recursos hídrics, pel menjar o per una parella. Els éssers humans també competeixen pel reconeixement, per la riquesa o per la diversió entre moltes altres coses. Està relacionada amb el paradigma de la dominació, que dona importància a l'individu que sobresurt per sobre dels altres,al contrari que el de la cooperació.
La competència pot generar efectes positius i negatius. Des del punt de vista del darwinisme, la competència pels recursos escassos farà que només els més forts i preparats sobrevisquin, el que pot provocar una millora o un empitjorament del grup. Si un conjunt d'ocells competeixen per abeurar-se en un petit toll durant una gran secada, només els més forts sobreviuran i el conjunt serà més fort. En canvi, si un grup de galls dindis competeixen per tenir la cua més espectacular per atreure les femelles, al final tots tindran la mateixa aparença entre ells, i amb les mateixes opcions per a guanyar una femella, i no hauran guanyat res. Al contrari, perden la facultat de volar.
Pot generar mals físics o ferides en els subjectes que competeixen, i també un drenatge inútil de recursos i energies que podrien haver estat millor utilitzats en una situació de cooperació. La competència humana pot esdevenir molt costosa en diners, com per exemple en les campanyes electorals, les competicions esportives internacionals o les batalles publicitàries. Igualment, pot portar a trencar barreres ètiques o a arriscar la pròpia salut per tal de guanyar un avantatge. Un clar exemple és el dopatge en les competicions esportives. | 2Economia
|
INSEAD (Institut Européen d'Administration des Affaires) és una escola de negocis europea amb seus a Fontainebleau, Singapur i Abu Dhabi. Va ser Fundada l'any 1819. INSEAD se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món. El seu MBA figura a la 1a posició a escala mundial. INSEAD imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 50.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Joan de Luxemburg i Arnaud Montebourg. | 2Economia
|
Una sala de reunions és una habitació habilitada per a reunions singulars com ara les de negocis. És comú que hi hagi en hotels, grans centres de convencions i centres de negocis. De vegades, altres espais s'adapten per celebrar grans conferències, com pavellons esportius o sales de concerts. El motiu d'externalitzar la contractació d'una sala de reunions resideix generalment en la falta d'espai per acollir els assistents a les instal·lacions de l'organitzador. Generalment, l'establiment proporciona tots els elements necessaris per a la celebració de la reunió: mobles, projectors integrats, il·luminació zenital, equip de so, micròfon sense fils, pantalla, rotafoli, o fins i tot, aparell de televisió i DVD. El nombre de persones que hi cap pot variar d'uns pocs a uns milers. Molts hotels disposen de sales de diferents dimensions i, en major nombre, aquells ubicats al costat d'aeroports i estacions de tren. En elles, es poden donar cita assistents de diversos procedències, minimitzant així les despeses de transport. Moltes sales són modulables variant la seva grandària en funció de les necessitats d'espai per l'obertura o tancament de panells. També és habitual que compten amb sales polivalents que serveixen a diferents propòsits: menjador, sala d'exposicions, etc. Els centres de negocis també lloguen sales de reunions a empreses per dies, setmanes o mesos oferint serveis complementaris com reprografia, enviament de fax o e-mail, trucades gratuïtes, etc.
Les disposicions dels llocs en una sala de reunions poden ser:
En U . Les taules formen una U deixant oberta la part frontal per al ponent.
En O . Les taules adopten una configuració tancada de manera que tots els assistents queden en el camp de visió de la resta.
En teatre. Les cadires es disposen en files orientades cap al lloc on es farà l'exposició.
En escola. Els assistents es col·loquen com en el cas anterior però tots tenen una taula. | 2Economia
|
Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.Es pot classificar pel seu origen:
deute intern
deute externi pel seu destí:
deute públic
deute privat. | 2Economia
|
Una fitxa és una targeta de forma rectangular de cartolina o paper de fil resistent que es fa servir per a registrar i un resum de les dades sobre persones o coses i que permeten una classificació alfabètica o temàtica. Els desavantatges tècnics com manteniment manual, poca flexibilitat, molta mà d'obra per fer les fitxes, mantenir-les, actualitzar-les o de refer-les quan estan gastades, l'espai físic necessari per als fitxers van fer desaparèixer les fitxes ràpidament quan l'informàtica va crear les bases de dades.
Contenen dades d'identificació de qualsevol subjecte com per exemple persones, adreces, companyies, clients, d'obres, conceptes, idees, resums, síntesi, espècies, col·leccions…. Les bases de dades electròniques van reprendre la terminologia i de vegades les imatges de les antigues carpetes o mobles de fitxer per a crear les icones. | 2Economia
|
Les relacions de producció (alemany: Produktionsverhältnisse) és un concepte utilitzat freqüentment per Karl Marx i Friedrich Engels en el desenvolupament de la seva teoria del materialisme històric i en Das Kapital. Per primera vegada s'utilitzà explícitament en el llibre de Marx "La pobresa de la filosofia", tot i que Marx i Engels ja havien definit el terme a "La ideologia alemanya".
Algunes relacions socials són voluntàries i escollides lliurement (una persona opta per associar-se amb una altra persona o amb un grup), però altres relacions socials són involuntàries, és a dir, les persones poden estar relacionades socialment, vulguin o no, perquè formen part d'una família, d'un grup, d'una organització, d'una comunitat, d'una nació etc.
Per "relacions de producció", Marx i Engels volien expressar la suma total de relacions socials que les persones han d'establir per sobreviure, produir i reproduir els seus mitjans de vida. Com que les persones han d'entrar en aquestes relacions socials, és a dir, perquè la participació en elles no és voluntària, la totalitat d'aquestes relacions constitueixen una estructura relativament estable i permanent, la “estructura econòmica” o el mode de producció.
El terme "relacions de producció" és una mica vague, per dues raons principals:
- La paraula alemanya verhältnis pot significar "relació", "proporció" o "ratio". Així, les relacions podrien ser qualitatives, quantitatives o ambdues coses alhora. Cosa que no es pot establir sovint des del context de la frase.
- La relació a la qual Marx fa referència es pot referir a les relacions socials, a les relacions econòmiques o a les relacions tecnològiques.
Marx i Engels utilitzen típicament el terme per referir-se a les relacions socioeconòmiques característiques d'una època concreta, com és ara: la relació exclusiva del capitalista amb un bé de capital i la relació consegüent del treballador amb el capitalista; la relació d'un senyor feudal amb un feu, i la consegüent relació del serf amb el senyor; la relació d'un esclavista amb el seu esclau; etc., concepte que contrasta i està relacionat amb el que Marx va anomenar les forces de producció. | 2Economia
|
L'acumulació del capital, o concentració del capital, és una teoria essencialment marxista respecte al procés històric relatiu a l'expansió del capital en les seues diverses fases que suposa que l'acumulació de cabdal d'uns respon obligatòriament a l'explotació i consegüent pauperització d'uns altres. Té una fase directa (expansió de curt abast) en la qual es programa una dominació regional (que és la qual va analitzar Karl Marx) i altra de llarg abast en la qual es desborden les regions i es conquisten mercats llunyans. Açò últim s'emparenta totalment amb l'imperialisme. | 2Economia
|
El codi compte client (CCC) o número de compte bancari és un número utilitzat per les entitats financeres (bancs i caixes i cooperatives de crèdit) per a la identificació dels comptes dels seus clients. El codi compte client està format per vint dígits i el seu significat és el següent: Estructura del CCC: EEEE OOOO DD NNNNNNNNNN
EEEE - Seqüència de quatre dígits - codi de l'entitat. Codi assignat a l'entitat financera on radica el compte segons el codi de registre de les entitats financeres.
OOOO - Seqüència de quatre dígits - codi d'oficina. Codi de l'oficina en l'estructura de l'Entitat Financera.
DD - Seqüència de dos dígits - dígits de control. Es generen a partir dels altres dígits del CCC, d'acord amb unes certes regles, i serveixen per a validar el CCC. El primer d'ells valida conjuntament els codis d'entitat i d'oficina; el segon, valida el número de compte.
NNNNNNNNNN - Seqüència de deu dígits - número de compte. Número de Compte, s'hi inclouen tots els identificadors d'índole interna que l'entitat financera desitgi utilitzar, per a individualitzar cada compte en particular. | 2Economia
|
Leilani Reklai (nascuda el 27 de desembre de 1966) és una política i empresària palauana. Ha exercit com a presidenta del consell d'administració de la Corporació Nacional de Comunicacions del Palau.
Leilani Reklai va ser elegida provisionalment com a governador de l'estat d'Aimeliik a les eleccions estatals del 13 de novembre de 2007. Els resultats van mostrar que Reklai va guanyar la seva oponent (i la seva cosina), Abina Etpison, amb només 35 vots. Reklai va obtenir 218 vots mentre que Etpison, legisladora de Palau, va tenir 183 vots.Leilani Reklai es va convertir en la primera dona governadora d'Aimeliik i la tercera dona governadora de la història de Palau. Les altres dues dones governants de Palau van ser la governadora Vicky Kanai (de l'estat d'Airai) i la governadora Akiko Sugiyama (de Ngardmau). | 2Economia
|
D-wave Systems, Inc. és una empresa privada de computació quàntica, amb seu a Burnaby, British Columbia, Canadà. D-Wave fou declarada la primera companyia d'informàtica quàntica. La filosofia de treball d'aquesta empresa es basa exclusivament en els ordinadors quàntics, la seva evolució i el seu potencial.
D-wave ha obtingut més de 160 patents dels Estats Units i ha publicat més de 100 articles revisats en revistes científiques, líders en els seus sectors. | 2Economia
|
L'Índex Big Mac és una manera informal de mesurar la paritat de poder adquisitiu, PPA (o PPP en les seves sigles en anglès) entre dues monedes.
L'Índex Big Mac fou introduït pel setmanari The Economist el setembre de 1986 com una il·lustració humorística de les diferències de PPA entre països. Des d'aleshores s'ha anat publicant pràcticament anualment.
El tipus de canvi entre dues monedes tendeix de manera natural a ajustar-se de manera que una cistella de béns i serveis hauria de costar, en termes de PPA, el mateix en ambdós països. En l'Índex Big Mac, la "cistella de béns" en qüestió és una sola hamburguesa Big Mac venuda a la cadena de restaurants de menjar ràpid McDonald's. El producte Big Mac fou escollit pel fet que és un bé homogeni que està disponible a un gran nombre de països i perquè les franquícies locals de McDonald's tenen un elevat nivell de responsabilitat en la negociació dels preus de les matèries primeres. Per això, l'índex permet la comparació entre el nivell de poder adquisitiu de diferents economies. | 2Economia
|
El boicot és el refús de comerciar amb un individu o empresa, o amb un sector social, polític o econòmic, per aïllar-lo o fer cessar la seva activitat, o amb la intenció de desacreditar-lo, coaccionar-lo o castigar-lo.El boicot no entra dins de la definició de la censura perquè la censura és un bloqueig des del poder i el boicot és un bloqueig des d'una petició. | 2Economia
|
El comerç electrònic (també conegut com a e-commerce de l'anglès Electronic Commerce) és una transacció comercial en què les parts involucrades interaccionen de manera electrònica en lloc de fer-ho de la manera tradicional amb intercanvis físics a través del tracte físic directe.
El comerç electrònic consisteix en la compra i venda de productes o de serveis per mitjans electrònics, tals com Internet i altres xarxes d'ordinadors. La quantitat de comerç duta a terme electrònicament ha crescut extraordinàriament a causa de la propagació d'Internet en el món desenvolupat. Una gran varietat de comerç es realitza d'aquesta manera, estimulant la creació i ús d'innovacions com ara la transferència de diners electrònica, l'administració de cadenes de subministrament, el màrqueting per Internet, el processament de transaccions en línia, l'intercanvi electrònic de dades, els sistemes d'administració de l'inventari, i els sistemes automatitzats de recol·lecció de dades. El comerç electrònic normalment fa servir Internet en algun punt del cicle de la transacció, encara que pot abastar una gamma més àmplia de tecnologies, com ara el correu electrònic.
Un gran percentatge del comerç electrònic s'utilitza completament per a articles virtuals (programari i derivats en la seva majoria), així com l'accés a contingut premium d'un lloc web; però la majoria del comerç electrònic involucra el transport d'objectes físics d'una manera o altra.
El comerç electrònic realitzat entre empreses s'anomena en anglès Business-to-business o B2B. El B2B pot estar obert a qualsevol que estigui interessat (com l'intercanvi de mercaderies o matèries primeres), o bé estar limitat a participants específics prequalificats (mercat electrònic privat).
El comerç electrònic on les operacions comercials són entre una empresa i un usuari final s'anomena Business to Consumer o B2C, empresa a consumidor. El comerç electrònic amb operacions entre empresa i administració pública és el Business to Administration o B2A. | 2Economia
|
Aquesta és una llista de comptes corrents ordenats per les comissions aplicades.
S'inclouen només els comptes corrents, en euros, pertanyents a les entitats financeres amb seu social als Països Catalans, amb una comissió de manteniment igual a 0,00 euros i sense necessitat de vinculació. Les dades que es mostren a continuació són les fetes públiques per cada entitat. La llista està actualitzada el 3 d'agost de 2022. | 2Economia
|
Una opció és un contracte que dona dret a vendre o a comprar un actiu subjacent (accions, bons, etc.), a un preu determinat (preu d'exercici), en una data prèviament establerta (venciment), o en qualsevol moment anterior a aquesta data i pel qual s'ha de pagar una quantitat, option premium (prima), en el moment de la seva adquisició. El comprador d'una opció adquirirà o vendrà l'actiu subjacent només si el beneficia, ja que té el dret d'exercir l'opció però no està obligat a fer-ho, de manera que si no l'exerceix tan sols perdrà la prima que va pagar per comprar el dret. De forma contrària, el venedor de l'opció, a canvi de rebre aquesta prima (menys les despeses d'intermediació), està obligat a realitzar allò que decideixi el comprador. | 2Economia
|
First In, First Out (primer a entrar, primer a sortir); (FIFO) és, en comptabilitat, un mètode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que és molt difícil identificar-los individualment. Aquest mètode suposa que la primera unitat de producte entrada al magatzem serà, també, la primera a sortir, a afectes d'inventari. | 2Economia
|
Un acomiadament col·lectiu, o massiu (també anomenat reducció de planter), és una decisió unilateral per part d'un empresari que implica l'acomiadament, en un període de 90 dies, d'almenys deu persones, si l'empresa té menys de cent treballadors, o bé un 10% dels treballadors, si aquesta en té entre cent i tres-cents, o bé trenta o més treballadors, si en té més de tres-cents. Aquest acomiadament pot estar fonamentat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per tancament de l'empresa. L'extinció dels contractes de treball per mitjà d'un acomiadament col·lectiu exigeix per llei la tramitació d'un procediment legal anomenat Expedient de Regulació d'Ocupació, ERO (en castellà, Expediente de Regulación de Empleo, ERE).
Les "causes econòmiques" en aquest aspecte no estan detallades a la llei espanyola, de manera que es poden considerar com a tals el fet que l'empresa guanyi més diners amb l'acomiadament que sense ell, o qualsevol ajust que pugui fer l'empresa amb el fi de fer front a una crisi econòmica, o el fet de témer que l'any en curs no obtindrà tants beneficis econòmics com esperava o voldria. Aquest buit legal no és present, per exemple, per a la recaptació d'impostos, on hi ha criteris molt definits de pagament i cap exempció o cas particular per "causes econòmiques".
A Catalunya, les empreses que fan un acomiadament col·lectiu, llevat que aquest hagi estat acordat amb els representants dels seus treballadors, durant els següents sis mesos no poden concertar el contracte de foment de la contractació indefinida per cobrir llocs de treball de la mateixa categoria o del mateix grup professional que els afectats per l'acomiadament, ni per al mateix centre o centres de treball. | 2Economia
|
James Tobin (Champaign, EUA 1918 - New Haven 2002) fou un economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1981, conegut mundialment per la formulació de la Taxa Tobin. | 2Economia
|
Un soc (de l'àrab سوق, sūq) és la denominació que es dona en català als mercats tradicionals dels països àrabs, especialment els que es realitzen a l'aire lliure i que, sovint, tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada època de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tota mena de mercat tradicional. El significat de la paraula soc en català és restringit respecte del terme original àrab suq, que significa ‘mercat’, de qualsevol mena.
El soc generalment se situa en una plaça al centre de la ciutat, ja que al seu entorn giren moltes altres activitats, i com és un lloc molt concorregut per a tota mena de compravenda d'articles variats, també sorgeixen alhora activitats secundàries de serveis per als qui el visiten, com ho són el transport, perruqueria, guarderies, etc.
En alguns llocs, la seva activitat pot ser setmanal o diària depenent de la població i els llocs de què disposi. Moltes poblacions reben el seu nom del mercat estacional que s'hi fa, per exemple, la marroquina Souk El Arbaa (‘mercat del dimecres’) o la toledana Plaza de Zocodover (de سوق الدواب, suq al-dawwab, ‘mercat de les bèsties de càrrega’). A l'Àndalus, i més tard en els regnes cristians ibèrics, es va establir un sistema d'administració del mercat: al front hi havia un funcionari anomenat zabazoque, del qual depenien els restants, entre aquests els mostassafs.
Els socs, tradicionalment, no han estat només llocs de compra i venda, sinó espais centrals de la vida social. Per això, apareixen profusament en tota la literatura tradicional com a escenari on es desenvolupen les trames o part d'aquestes. En Les mil i una nits, per esmentar-ne només un exemple, tenim la història de Gra de bellesa, en què el pare del protagonista, Chamseddin, és síndic del soc del Caire. | 2Economia
|
CEIM, Confederació Empresarial de Madrid-CEOE, és una organització patronal radicada en Madrid fundada el 28 de febrer de 1978 que representa a empresaris de la Comunitat de Madrid, integrant a associacions i empreses amb activitat i àmbit geogràfic de la regió. Després de 30 anys de funcionament, està constituïda per més de 280 organitzacions empresarials, tant sectorials com a territorials. | 2Economia
|
El concepte del Primer Món es va originar durant la Guerra Freda, compost pels països que estaven alineats amb els Estats Units, França i el Regne Unit. Aquests països van ser en gran manera les economies de mercat i les democràcies en general. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, el terme «Primer Món» es podria dir que va prendre un nou significat, que ve a ser en gran part sinònim dels països desenvolupats.
Durant la Guerra Freda, les relacions entre el «Primer Món» i el «Segon Món» (dels estats comunistes) eren típicament competitives, ideològiques i hostils. Les relacions d'aquests dos «mons» amb els països del «Tercer Món» (és a dir, tota la resta) eren normalment positives en la teoria, mentre que en alguns casos eren bastant negatives en la pràctica (per exemple amb la pràctica de les guerres subsidiàries). | 2Economia
|
La llista Fortune 500 (en català Riquesa 500) és un seguit de les 500 majors empreses de capital obert per volum de vendes. | 2Economia
|
La programació lineal (PL) és un mètode matemàtic per determinar una manera d'aconseguir el millor resultat (com, per exemple, el benefici màxim o el cost mínim) d'un cert model matemàtic donats una sèrie de requisits (restriccions) representats com relacions lineals. La programació lineal és un cas específic de la programació matemàtica (optimització matemàtica).
Més formalment, la programació lineal és una tècnica per l'optimització d'una funció objectiu lineal, subjecta a una igualtat lineal i restriccions en forma de desigualtats lineals. La seva regió factible és un políedre convex, que és un conjunt definit com la intersecció de molts (finits) semiespais, cadascun dels quals és definit per una desigualtat lineal. La seva funció objectiu és una funció afí de valors reals definida en aquest políedre. Un algorisme de programació lineal troba un punt del políedre en el qual aquesta funció té el menor (o major) valor, si existeix tal punt.
Els programes lineals són problemes que es poden expressar en la següent forma canònica:
maximitzar
c
T
x
amb la restricció
A
x
≤
b
i
x
≥
0
{\displaystyle {\begin{aligned}&{\text{maximitzar}}&&\mathbf {c} ^{\mathbf {T} }\mathbf {x} \\&{\text{amb la restricció}}&&A\mathbf {x} \leq \mathbf {b} \\&{\text{i}}&&\mathbf {x} \geq \mathbf {0} \end{aligned}}}
x representa el vector de variables que es volen determinar; c i b són vectors de coeficients coneguts; a és una matriu de coeficients coneguts; i
(
⋅
)
T
{\displaystyle (\cdot )^{\mathrm {T} }}
és la matriu transposada. L'expressió que es vol maximitzar o minimitzar s'anomena funció objectiu, en aquest cas cTx. Les desigualtats Ax ≤ b són les restriccions que configuren un polítop convex sobre el qual s'optimitza la funció objectiu. En aquest context, dos vectors són comparables quan tenen les mateixes dimensions. Si cada component del primer és menor o igual a la component corresponent del segon, llavors es pot dir que el primer vector és menor o igual al segon vector.
La programació lineal es pot aplicar a diversos camps d'estudi. Es fa servir en negocis i economia, però també es pot fer servir per resoldre alguns problemes de l'enginyeria. Algunes indústries que utilitzen models de programació lineal són, per exemple, la del transport, energia, telecomunicacions i fabricació. La programació lineal s'ha demostrat útil per modelar diversos tipus de problemes que tracten la planificació, el disseny de rutes, la programació d'horaris, l'assignació i el disseny. | 2Economia
|
La llei de Petty és una llei econòmica que proposa que, en la mesura que el progrés tècnic reduís els costos de transport i el mercat per a béns no agrícoles s'ampliés, induiria a la reassignació de la mà d'obra de l'agricultura cap a activitats no agrícoles.Posteriorment Colin Clark va concloure que una de les formes principals en què es manifesta el progrés econòmic és en la contínua transferència de treball del sector primari al secundari, i d'aquest al terciari. Posteriorment es va abandonar aquesta terminologia per substituir per la de sector agrícola, industrial i de serveis, segons la hipòtesi dels tres sectors. Ambdues propostes són generalment considerades en conjunt ( Llei de Petty i Clark ), considerant que una disminució substancial en els costos de transport dona lloc a l'aglomeració de les activitats no agrícoles i l'expansió de centres urbans i, eventualment, del sector de serveis.Aquesta llei estableix que el progrés d'una economia s'aprecia fonamentalment a través del creixent volum de la població que es dedica als serveis, atès que la importància relativa dels sectors econòmics es va desplaçant des del sector primari, a través l'industrial, cap al terciari, el qual arriba a ser el punt clau del creixement.
Ambdues lleis pressuposen o impliquen la validesa de la Llei d'Engel, d'acord amb la qual el desenvolupament tècnic condueix a la disminució dels costos de transports, el que té l'efecte d'augmentar els ingressos (o poder de compra dels mateixos) de la població en general, el que condueix a un increment en la demanda de productes que no són bàsics o essencials per viure (veure Economia de subsistència). | 2Economia
|
Toulouse Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Londres, Casablanca, Barcelona i Tolosa. Fundada l'any 1903, TBS se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2016 va ocupar la 47a posició a la llista de les 100 millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. TBS imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i d'altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 38.000 estudiants (2022).L'escola és especialment coneguda pels seus graus en aeronàutica amb l'École nationale de l'aviation civile.
| 2Economia
|
Emlyon Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Lió, Saint-Étienne, Casablanca, Xangai, Bhubaneswar i Bombai. Fundada l'any 1872, és considerada una de les més antigues del món.El primer nom de l'escola va ser ESCAE Lyon, després École supérieure de commerce de Lyon (ESCL), i va canviar a EM Lyon el 1997, per al 125 aniversari de l'escola. El nom final, l'escola de negocis Emlyon, va ser triat en 2005.
Emlyon se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2014 va ocupar la 14a posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el 30a del món. A més a més, el seu Executive MBA figura a la 68a posició a escala mundial. El programa MEB (Master in European Business) de l'escola comparteix moltes característiques amb l'MBA a temps complet, tot i que amb un plantejament més multicultural. Emlyon imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB.El cost acadèmic d'assistir a una escola de negocis a França pot variar significativament segons la institució. A aquesta, el preus oscil.len entre els 18,500€ per any i poden arribar a superar els 40,000€ en el cas dels MBA. | 2Economia
|
En economia, el punt mort, punt d'equilibri o llindar de rendibilitat és la quantitat d'unitats d'un producte o servei que cal vendre de manera que no hi hagi ni beneficis ni pèrdues, és a dir, quan s'assoleix aquest punt els costos totals són igual als ingressos per les vendes. Per tant, indica a partir de quin nombre de productes venuts es deixa de tenir pèrdues, o en altres paraules, quina quantitat de productes venuts s'ha de superar per començar a tenir beneficis.
Per a poder realitzar l'anàlisi del punt mort s'han de complir les següents condicions:
El cost variable unitari es manté constant per a qualsevol volum de producció.
Es vendran totes les unitats al mateix preu.L'expressió matemàtica que permet calcular (en unitats venudes) el llindar de rendibilitat es determina considerant el punt "mort" en què els beneficis són nuls però els ingressos són iguals als costos. Així doncs, els ingressos totals (IT) s'igualen als costos totals (CT):
B = 0
0 = IT - CT
IT = CTÉs a dir:
P · Q* = CF + CVu · Q*on:
P = Preu de venda d'una unitat del producte.
Q* = Nombre d'unitats del producte. Poden ser béns, mesurats en unitats físiques (u) o serveis, mesurat en unitats temporals (h). Posem Q amb asterisc ja que és la quantitat que hem de vendre per igualar ingressos i costos (punt mort).
CF = Costos fixos, que són els que es mantenen inalterables durant l'exercici econòmic independentment del volum de producció i del volum de vendes. Exemples: lloguer de les instal·lacions, salaris del personal fix, amortització de deutes, etc.
CVu = Costos variables per unitat, els quals augmenten a mesura que augmenta la producció de l'empresa i el volum de les vendes. Exemples: consum de llum, gas o telèfon, matèries primeres, etc.A fi de trobar el punt mort, és a dir, la quantitat (Q*) d'articles venuts que compleixen la igualtat anterior, només cal aïllar-hi Q*:
PV · Q* - CVu · Q = CF
Q* · (P - CVu) = CFAixí, el llindar de rendibilitat (Q) s'obté dividint els costos fixos de l'empresa entre la diferència entre el preu de venda unitari i els costos variables unitaris.
Per tant, l'expressió matemàtica que defineix el punt mort és:
Q* = CF / (PV - CVu)segons la qual, si es reparteixen els costos fixos entre el benefici obtingut de la venda d'una unitat del producte, entès aquest benefici com la diferència entre el preu de venda i el cost variable d'una unitat del producte, s'obté el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir costos. Aquest nombre constitueix un punt mort o un llindar de rendibilitat que cal superar per començar a obtenir beneficis. | 2Economia
|
ISC Paris Business School és una escola de negocis europea amb seus a París. Fundada l'any 1962. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes UGEI, CGE i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 20.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política. L'escola té una associació amb ISIPCA per a un MBA especialitzat en perfums i cosmètics. | 2Economia
|
Es denomina economia de guerra la que s'aplica en moments històrics de fortes convulsions violentes, siguin o no conflictes armats, o en períodes d'extrema autarquia i que té per objecte mantenir el funcionament de les activitats econòmiques indispensables per a un país, procurar l'autoabastament, desincentivar el consum privat, garantir la producció d'aliments i controlar l'economia nacional des de l'Estat.
Entre les actuacions fonamentals es troben:
Control exhaustiu de la política monetària que eviti els processos d'hiperinflació.
Afavoriment de l'autarquia com sistema que eviti la dependència de les importacions exteriors en productes bàsics i material militar.
Mesures d'estalvi del consum energètic.
Incentivació de la mà d'obra femenina a baix cost per a ocupar els llocs de treball d'aquells que s'incorporen a l'exèrcit.
Canvis en la política agrícola que dirigeixen els cultius i la indústria transformadora cap a la producció de gra i, en general, cultius que aportin una alta quantitat d'hidrats de carboni.
Augment de la producció de la indústria pesant i de material militar.
Establiment de reduccions del consum privat, que pot incloure el racionament a la indústria i a les famílies.Per a molts països no bel·ligerants i propers territorial o econòmicament a una zona de conflicte armat, l'economia de guerra representa una oportunitat de creixement i desenvolupament en poder incrementar les seves exportacions als territoris bel·ligerants. En altres casos, l'economia de guerra sustenta processos d'investigació i desenvolupament tecnològic que milloren la capacitat del país, sostenint-se per alguns economistes que, en alguns casos, aquest sembla l'origen real d'alguns conflictes. | 2Economia
|
Pinkwashing (rentat rosa o rentat d'imatge rosa) és un manlleu (de l'anglès: pink, rosa, i whitewash, blanquejar o encobrir) per referir-se, en el context dels drets LGBT, a la varietat d'estratègies polítiques i de màrqueting dirigides a la promoció de productes, empreses o institucions, apel·lant a la seva amabilitat cap al col·lectiu LGBT.L'expressió és especialment utilitzada per referir-se al rentat d'imatge de l'Estat d'Israel, que en promoure els drets de la seva població LGBT, minimitza l'atenció sobre la violació sistemàtica dels drets humans del poble palestí. Demostrant l'aparença de ser un territori simpatitzant amb els drets dels ciutadans i ciutadanes; gais, lesbianes, bisexuals, intersexuals, i transsexuals, i donant suport als drets de la població LGBT, hom pot arribar a caure en l'homonacionalisme, i arribar fins i tot a sentir-se identificat amb les posicions polítiques de l'estat sionista, o fins i tot caure en la xenofòbia i en la islamofòbia institucionalitzada, al considerar que la població islàmica i musulmana, és necessàriament homòfoba, degut a la discriminació soferta en el seu propi país.El terme va ser originalment encunyat per la Breast Cancer Action per identificar a les empreses que asseguraven donar suport a les dones amb càncer de mama, mentre que en realitat pretenien obtenir majors beneficis i millorar la seva imatge de cara a incorporar a la seva publicitat el fet de donar suport a una causa benèfica. | 2Economia
|
El balanç de situació o estat de situació patrimonial és un document comptable que recull de forma ordenada, i en un moment donat del temps, tots els elements de titularitat empresarial i necessaris per a desenvolupar la seva activitat coneguts com a patrimoni empresarial. El balanç de situació forma part dels comptes anuals que les societats deuen dipositar en acabar un exercici comptable al Registre Mercantil.Cal remarcar que degut al sistema de partida doble l'actiu sempre ha de ser igual al passiu. | 2Economia
|
Emèrit Bono i Martínez (Sagunt, 1940) és un economista i polític valencià. | 2Economia
|
Prèmium és un adjectiu que s'utilitza per definir un servei o un producte de característiques especials i de qualitat superior a la mitjana. El més habitual és que allò prèmium sigui un privilegi destinat a aquells consumidors d'un producte que paguen una quantitat econòmica addicional.
Moltes empreses, com els bancs, acostumen a comptar amb serveis prèmium per als seus clients. Això es fa per recompensar i fidelitzar els consumidors oferint beneficis, promocions o descomptes. De vegades, un servei prèmium és aquell que inclou prestacions addicionals en comparació amb el que es pot trobar de manera gratuïta. Això és habitual en l'espai en línia, com ara les pàgines web: qui opti per un servei gratuït tindrà una capacitat de transferència i d'allotjament limitada i haurà d'incloure publicitat al seu portal. En canvi, qui contracta el servei premium podrà pujar més arxius i no tenen per què mostrar publicitat. Un producte prèmium, per últim, pot ser una edició especial d'un producte.
Segons el Diccionari de Cambridge, prèmium és una quantitat d'alguna cosa més elevada de la que és usual. | 2Economia
|
IÉSEG School of Management és una escola de negocis europea amb seus a Lilla i La Défense. Va ser fundada l'any 1964. IÉSEG se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la trenta terç posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times.Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 9.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Christophe Catoir (CEO Adecco France) i Nicolas Wallaert (CEO Cofidis France). | 2Economia
|
Un any fiscal o any financer és un període de 12 mesos utilitzat per calcular informes financers anuals en negocis i altres organitzacions. En la majoria de jurisdiccions hi ha lleis que regulen la comptabilitat i requereixen aquests informes una vegada cada dotze mesos.
Aquest període a Espanya i els països llatinoamericans normalment comença l'1 de gener i acaba el 31 de desembre del mateix any. Hi ha empreses que tenen certes característiques i formes d'administració i el seu any fiscal dins de l'empresa comença l'1 de juliol i acaba el 30 de juny del següent any.
L'any fiscal serveix per determinar la meritació de moltes obligacions, tant comptables com tributàries.
A Mèxic, l'article 11 del Codi Fiscal de la Federació estableix que les contribucions es calculessin per exercicis fiscals, i que aquests coincidiran amb l'any de calendari. Per això al any fiscal també se'l coneix com a exercici fiscal. | 2Economia
|
L'administració de les existències és un registre sistematitzat de tots els moviments de les existències necessaris per realitzar una bona gestió d'aprovisionament en una empresa. Per a aquest registre utilitza un document que es diu fitxa de control d'existències. Es registren individualment tots els productes que entren al magatzem com els que surten.Aquest document ens dona la següent informació:
Ens descriu i fa un registre cronològic dels moviments que hi ha en les existències.Registrant qui ha estat el seu proveïdor i a qui les hem venut.
Ens informa en cada moment del nivell d'existències que tenim al magatzem
amb aquest document podem saber quin és el criteri de valoració utilitzat: FIFO, PMP, LIFOLa fitxa de control ajudarà a l'empresari a decidir quan ha de començar a fer el procés d'aprovisionament, segons les seves necessitats. | 2Economia
|
Aquest article inclou llistes de països ordenats pel seu Producte Interior Brut per paritat del poder adquisitiu (PPA). El Producte Interior Brut per paritat de poder adquisitiu en aquestes llistes és el valor de tots els béns i serveis produïts en cada país valorat als preus dels Estats Units. Aquest valor s'obté convertint el PIB de cada país a dólars internacionals utilitzant les taxes de paritat del poder adquisitiu.El PIB per PPA permet comparar el nivell de producció dels diferents països. Els preus en les economies d'ingrés elevat usualment són majors que en les economies de baix ingrés. Si no es tingués en compte les diferències de preus en convertir el PIB a una moneda comuna, la comparació entre països seria més difícil, donat que les diferències en el PIB es podrien deure tant a diferències en la producció com a diferències en el preus del béns produïts.La primera taula inclou estimacions per a l'any 2017 pels 191 membres del Fons Monetari Internacional (FMI), a més de Hong Kong i Taiwan. La segona taula inclou dades de 180 dels 193 estats membres de Nacions Unides, Hong Kong i Macau per l'any 2015 majoritàriament. Finalment, la tercera taula és una tabulació de les dades de la CIA World Factbook. | 2Economia
|
La Revue d'économie politique és una revista científica bimestral originària de França que publica articles relacionats amb l'anàlisi econòmica tant en francès com en anglès. És descrita per la seva editorial actual com "eina de reflexió dels investigadors i dels responsables públics i privats de l'economia".La revista va ser fundada l'any 1887 per Charles Gide, Alfred Jourdan, Edmond Villey i Léon Duguit, publicada per l'editorial Larose & Forcel. Més endavant, Sirey en va assumir la publicació, mentre que és dirigida actualment per éditions Dalloz. Aquesta publicació està classificada pel Comité national de la recherche scientifique (CNRS) dins del subgrup 37, "economia i gestió". | 2Economia
|
L'anàlisi PEST (Anàlisi de factors Polítics, Econòmics, Socials i Tecnològics) descriu el marc dels factors macroambientals d'una empresa, utilitzat en l'exploració de factors com un component de la gestió estratègica. Alguns analistes afegeixen el factor legal i reordenen l'acrònim a SLEPT; si s'afegeix el factor ecològic s'expandeix a PESTEL o PESTLE, molt reconegut a Anglaterra.El model s'ha fet estès encara més recentment a STEEPLE y STEEPLED, ja que s'hi han afegit factors ètics i demogràfics. És una part important de l'anàlisi externa en portar a terme una anàlisi estratègica o una investigació de mercat, ja que ofereix una visió general dels diferents factors macroambientals que l'empresa ha de tenir en compte. És una eina estratègica útil per entendre el creixement o decreixement del mercat, la posició del negoci, el potencial i la direcció de les operacions. La importància del creixement dels factors ecològics o ambientals en la primera dècada del segle xxi, ha donat lloc a la creació de negocis verds i va donar lloc a l'ús generalitzat d'una versió actualitzada del marc PEST. L'anàlisi STEER considera sistemàticament factors socioculturals, tecnològics, econòmics, ecològics i reglamentaris. | 2Economia
|
La indústria musical és el conjunt de negocis que tenen a veure amb la comercialització de la música, sigui en els concerts i audicions com en la venda i promoció de discs, cançons o grups musicals. Va néixer amb el mecenatge dels compositors i s'ha convertit en un sector econòmic rellevant, amb un important pes cultural.
La popularització dels aparells reproductors va fer augmentar les vendes particulars d'enregistraments, lligats als avenços tècnics i en l'època contemporània a la seva disponibilitat també a Internet (amb les polèmiques sobre les descàrregues d'arxius i els drets d'autor).
Les empreses de la indústria amb més volum de negoci són coneguts com les "Big Four": Sony Music Entertainment, Universal Music Group, Warner Music Group i EMI, amb un 70% de quota de mercat. A Espanya cal destacar el paper de la Societat General d'Autors i Editors per les controvèrsies que l'envolten.
A Corea del Sud els serveis de pagament per subscripció a música foren negocis que s'introduïren ràpidament: el 2013 la tenda en línia de música sud-coreana MelOn fou el primer servei de subscripció de música del món en tindre un milió de clients pagant i el 2015 el 92,3 per cent de les vendes de música digital eren per aquest tipus de venda. | 2Economia
|
Un deutor és aquella persona física o jurídica que per mitjà d'un contracte prèviament establert entre ambdues parts (part contractant i part contractada), la part contractada no efectua els pagaments establerts a la part contractant. Per aquesta raó, el deutor és el «subjecte passiu» de la relació, perquè sobre ell recauen els passius de l'obligació.Donada la situació, en què el deutor no efectuï els pagaments al seu creditor, aquesta pot exercir accions legals contra el deutor per intentar recuperar el deute corresponent. Cal fer constar, encara que sigui obvi, que si no hi ha cap document que sigui capaç de demostrar l'esmentat deute, legalment el deute no existirà i no es podrà efectuar cap tipus d'acció legal contra el morós.
En la versió llatina del Parenostre, les paraules Et dimitte nobis debita nostra...Sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, les paraules deutor i deute de vegades es tradueixen com pecador i pecat. Aquesta particular concepció del pecat, com una forma de deute que hereta la humanitat, té a veure amb la teoria soteriològica de l'expiació substitutiva, que diu que Jesús va morir a la creu com a instrument de propiciació, en substitució dels pecadors. | 2Economia
|
Un megaprojecte és un projecte amb una inversió extremadament gran. Altshuler i Luberoff (2003) defineixen els megaprojectes com a "iniciatives que són físiques, molt cares, i públiques". Al seu lloc web megaprojects Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine., Bent Flyvbjerg defineix megaprojectes com els que generalment costen més de 1.000 millions de dolars i atrauen molta atenció pública a causa del seu impacte substancial en les comunitats, el medi ambient i els pressupostos.
Els megaprojectes inclouen ponts, túnels, autopistes, ferrocarrils, aeroports, ports, plantes energètiques, preses, projectes de tractament d'aigua, projectes d'extracció de petroli i gas natural, edificis públics, sistemes de tecnologies de la informació, projectes aeroespacials, i sistemes d'armes. | 2Economia
|
Una xarxa interbancària, també conegut com un consorci o xarxa de caixers, és una xarxa informàtica que connecta els caixers automàtics dels diferents bancs i permet que aquests caixers automàtics puguin interaccionar amb les targetes de caixers automàtics dels bancs no nadius.
Als Països Catalans existeixen quatre xarxes interbancàries:
ServiRed: CaixaBank, Banc Sabadell, Bankia, CatalunyaCaixa, Banc Mediolanum, Caixa d'Arquitectes i caixes rurals com Caixa Guissona.
Groupement des Cartes Bancaires CB: Crèdit Agrícola Sud Mediterrani i Banc Popular del Sud.
4B: Banca March.
Euro 6000: Sa Nostra, Caixa Ontinyent i Colonya. | 2Economia
|
Bose Corporation és una empresa nord-americana de multimèdia fundada el 1964 per un ex-professor de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, Amar G. Bose. L'empresa fabrica components de HiFi com altaveus i amplificadors, encara que se la coneix principalment per les seves solucions completes d'àudio com els sistemes de cinema domèstic.
La seu de l'empresa es troba a Framingham, Massachusetts, Estats Units. Bose és una empresa de capital privat que comptava el 2007 amb més de 9.000 empleats.
Una particularitat dels sistemes de Bose és el seu disseny cridaner. A més, és competidor directe d'empreses com Bang & Olufsen, Bowers & Wilkins i Harman Kardon. | 2Economia
|
ESCP és una escola de negocis europea amb seus a París, Londres, Berlín, Madrid i Torí. Fundada l'any 1819, és l'escola de negocis més antiga del món. ESCP es situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2012 va ocupar la desena posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. L'any 2010, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com el millor del món, i el 2013 com el segon millor. A més a més, el seu Executive MBA figura a la 21a posició a escala mundial. El programa MEB (Master in European Business) de l'escola comparteix moltes característiques amb l'MBA a temps complet, tot i que amb un plantejament més multicultural. ESCP imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 40.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Patrick Thomas (CEO d'Hèrmes), Ignacio García Alves (CEO d'Arthur D. Little), Nicolas Petrovic (CEO d'Eurostar) i el comissari europeu de mercat interior i serveis Michel Barnier. | 2Economia
|
Seattle Computer Products (SCP) fou una empresa de maquinari de Seattle (estat de Washington), que fou una de les primeres a fabricar ordinadors basats en l'arquitectura del processador Intel 8086 de 16 bits.
És coneguda per ser el lloc on Tim Paterson desenvolupà el QDOS, que Microsoft comprà per 50.000 $ el 1981 i acabà sent venut a IBM com a PC-DOS (MS-DOS). | 2Economia
|
El treball digital, o digital labor en anglès, designa el conjunt de les activitats digitals que poden assimilar-se a un treball perquè produeixen del valor. L'expressió anglesa és sovint emprada tal quina en català, per raó de les connotacions específiques al terme labor (que designa un treball patit més que una feina remunerada).
Amazon Mechanical Turk, el servei de crowdsourcing d'Amazon, és un exemple de treball numèric.
El debat sobre el treball digital part de la idea que en l'Economía Digital, les grans empreses del web generen benefici explotant el treball no remunerat dels usuaris. L'activitat en línia crea contingut que successivament és explotat per les grans plataformes web per generar benefici. S'arribaria així a una nova forma d'explotació en el sentit marxista del terme. | 2Economia
|
La segmentació de mercat és el procés de dividir un mercat en grups uniformes més petits que tinguin característiques i necessitats semblants.Això no està arbitràriament impost sinó que es deriva del reconeixement que el total de mercat està fet de subgrups anomenats segments. Aquests segments són grups homogenis (per exemple, les persones en un segment són similars en les seves actituds sobre certes variables). Degut a aquesta similitud dins de cada grup, és probable que responguin de manera similar a determinades estratègies de màrqueting. És a dir, probablement tindran les mateixes reaccions sobre el màrqueting mix d'un determinat producte, venut a un determinat preu, distribuït en una manera determinada i promocionat d'una forma donada.
Els requisits per a una bona segmentació són:
Homogeneïtat en el segment
Heterogeneïtat entre segments
Estabilitat de segments
Els segments han de ser identificables i mesurables
Els segments han de ser accessibles i manejables
Els segments han de ser prou grans per ser rendiblesLes variables utilitzades per segmentació inclouen:
Variables geogràfiques
Regió del món o del país
Mida del país
ClimaVariables personals
Edat
Gènere
Orientació sexual
Mida de la família
Cicle de vida familiar
Ingressos
Professió
Nivell educatiu
Estatus socioeconòmic
Religió
NacionalitatVariables psicogràfiques
Personalitat
Estil de vida
Valors
ActitudsVariables de comportament
Recerca del benefici
Taxa d'utilització del producte
Fidelitat a la marca
Utilització del producte final
Nivell de 'llest-per-consumir'
Unitat de presa de decisióQuan moltes variables es combinen per proporcionar un coneixement profund del segment, se'l coneix com a segmentació profunda. Quan es dona prou informació per crear una imatge clara del membre típic del segment, es diu perfil del comprador. Una tècnica estadística utilitzada habitualment en determinar un perfil és el cluster analysis (anàlisi de grup)
Els beneficis de la segmentació de mercats poden ser:
Identificar les necessitats més específiques per als submercats.
Focalitzar millor l'estratègia de màrqueting
Optimitzar l'ús dels recursos empresarials
Màrqueting
Producció
Logística
Presa de decisions
Fer publicitat més efectiva
Identificar una veta de mercat propi on no tingui competència directa.
Augmentar les possibilitats de créixer ràpidament en segments del mercat sense competidors | 2Economia
|
Kedge Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Bordeus, Marsella, Toló, Dakar, Suzhou i Shanghai. Fou fundada l'any 2013. Kedge se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la 31a posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. Kedge imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 70.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Ayodelé Ikuesan (atleta francesa) i Daniel Carasso. | 2Economia
|
L'actiu corrent o actiu circulant correspon a un actiu que es pot vendre ràpidament a un preu predictible. El constituïxen aquells grups de comptes que representen béns i drets, fàcil de convertir-se en diners o de consumir-se en el pròxim cicle normal d'operacions de les empreses. Com a exemple: clients, comptes a cobrar, inventari, o pagaments anticipats. | 2Economia
|
Patrimoni és un concepte que fa referència al conjunt d'objectes o béns que es posseeix. S'utilitza en diversos àmbits des de la biologia, patrimoni gènic, cultural, patrimoni de la Humanitat i del dret i l'economia, en aquests dos casos amb significats no exactament coincidents. | 2Economia
|
El nacionalisme econòmic és un terme usat per a descriure les polítiques que posen l'èmfasi en el control de l'economia, el treball i la formació del capital dins d'un estat fins i tot si això implica la imposició d'aranzels i altres restriccions al moviment del treball, els béns i el capital. S'oposa a la globalització en molts casoss, o com a mínim qüestiona els beneficis del lliure comerç sense restriccions. El nacionalisme econòmic pot incloure doctrines com el proteccionisme i la industrialització per substitució de les importacions. | 2Economia
|
La indústria tèxtil a la Xina és la primera del món en producció i en exportacions. La Xina va exportar 1,88 bilions de renmibis (¥) —equivalents a uns 241 mil milions d'euros— en productes tèxtils, tall i confecció l'any 2020, un volum que va créixer un 9,7% respecte el 2019.La indústria va començar a créixer a principis del segle xx. La Primera Guerra Mundial va estimular-ne l'expansió, que va créixer ràpidament fins a la depressió de la dècada dels anys 1930. Posteriorment seguí creixent, tot i que més lentament, fins a la Segona Guerra Sinojaponesa, amb la destrucció de moltes filatures i les seves cadenes de subministrament que no es van recuperar plenament fins a la dècada del 1950, en què molts dels magnats importants havien portat els seus imperis a Hong Kong per evitar la persecució mentre que la resta de la indústria fou monopolitzada pel govern. Quan Deng Xiaoping va ascendir al poder, va identificar aquestes empreses de Hong Kong com a models d'empreses capitalistes tècnicament avançades i va fer que poguessin relacionar-se amb les que havien romàs a la Xina. | 2Economia
|
La cooperació al desenvolupament compren el conjunt d'actuacions realitzades per actors públics i privats amb l'objectiu de promoure un progrés econòmic i social global sostenible i just. També coneguda com a assistència al desenvolupament, assitència tècnica, ajuda internacional o ajuda exterior, està estretament vinculada a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (que representa l'aportació oficial dels Estats a l'ajuda) i la Cooperació internacional (que engloba l'aproximació social, econòmica i política a nivell acadèmic, així com el total de fluxos d'ajuda per pal·liar les desigualtats globals). L'ajuda al Desenvolupament pren forma d'ajuda financera oficial i privada, i se centra en la promoció del creixement econòmic, la sostenibilitat mediambiental i el canvi social en el conegut com a Tercer Món, o Països en vies de desenvolupament.
El terme d'Ajuda al Desenvolupament expresa una idea d'associació, de solidaritat i cooperació entre iguals, rebutjant les connotacions caritatives de l'ajuda entre el donant i el receptor derivades de la percepcció que el donant té una tecnologia i riquesa superior. Tot i que la major part de l'ajuda prové dels països occidentals, altres països considerats pobres també contribueixen, oficial o privadament.
L'ajuda bé pot ser bilateral, pel que un país aporta recursos a un altre de forma directa (la base de l'AOD); o multilateral, pel que el donant aporta recursos a una organització internacional com el Banc Mundial o altres agències de Nacions Unides perquè ho distribueixin entre els països en vies de desenvolupament. La proporció a 2009 era de 70% i 30% respectivament. L'aportació pública representa entre el 80 i el 85%, mentre que la resta prové d'Organitzacions no governamentals, com Oxfam
Es distingeix de l'Ajuda humanitària en la mesura que aquesta té objectius a curt termini, de resposta a situacions humanitàries adverses (les conseqüències immediates d'un desastre natural, una guerra o una fam, per exemple), mentre que el conjunt de l'Ajuda al Desenvolupament té intencions de fons, planificades i estructurades, que no pretenen altra cosa que l'erradicació de les desigualtats. | 2Economia
|
La política regional d'Espanya implica un sistema de repartiment territorial dels recursos públics. Fuente (1999, p. 138) explica que l'assignació territorial del component productiu de la despesa pública és un aspecte clau de la política regional. Bosch & Espasa (1999, p. 150) destaquen la inversió pública com a instrument bàsic. | 2Economia
|
Reducció de la jornada de treball, reducció de la jornada laboral o reducció del temps de treball -sovint assimilable al repartiment del treball o redistribució del treball-, en relació amb el treball assalariat, es refereix a la disminució de les hores de treball en la jornada laboral i la setmana laboral i, per extensió, en el còmput d'hores treballades mensual i anualment. Quan es redueixen els dies de treball a la setmana es parla de reducció de la setmana laboral.
La reducció de la jornada de treball, entesa com una forma de distribució de la renda, com un element de benestar social i també com reparteixo de l'escassetat de treball assalariat -a conseqüència de l'increment sostingut de la productivitat i de taxes insostenibles de desocupació- ha estat un dels èxits i demanda tradicional de l'esquerra política i el moviment obrer que es va materialitzar en la jornada de vuit hores i s'oposa a la flexibilització del mercat de treball -reducció de costos laborals com a única forma de futur creixement econòmic per repartir la riquesa mitjançant la creació de futur ocupació- proposta tradicional de la dreta política. | 2Economia
|
El sistema de taller (en anglès, Putting-out system) és un mètode de producció que es va desenvolupar a moltes regions europees a mitjan segle xviii. Es concreta en la subcontractació del treball a través d'un agent, perquè completin els treballs a les seves pròpies instal·lacions, en general la seva pròpia casa. S'utilitzà en la indústria tèxtil anglesa, en les petites explotacions, i de bloqueig de rutes al segle xix. Va ser substituït per la contractació dins del sistema de fàbrica. Tots els processos es van dur a terme en diferents sostres artesanals. | 2Economia
|
En l'anàlisi econòmica i política, el problema del polissó (en anglès s'usa el terme free-rider) és una situació en la qual hi ha individus que opten per no contribuir a la producció o sosteniment d'un bé o servei perquè tant si col·laboren com si no, no se'ls podrà excloure del consum. S'anomenen polissons els individus que es comporten d'aquesta manera.Com que la noció de justícia és sempre subjectiva, l'existència de polissons només es considera un problema econòmic quan porta a la no producció o sub-producció de béns públics (això suposa una situació ineficient de Pareto) o a un ús excessiu dels béns o recursos comunals.
Un exemple típic de problema del polissó és la defensa nacional: cap persona pot ser exclosa de ser defensada. Per tant, un individu polissó té incentius a no pagar per aquest servei, ja que tot i no pagar-lo estarà tan protegit com la resta de ciutadans (que sí que han pagat aquest servei). Per evitar això, és freqüent que els governs financin la defensa nacional mitjançant impostos en comptes de, per exemple, donacions voluntàries.
En termes generals, el problema és especialment important en el cas de béns l'accés als quals no pot ser exclòs. | 2Economia
|
Un client és algú que compra o lloga un producte a un individu o organització. | 2Economia
|
El balanç de situació o estat de situació patrimonial és un document comptable que recull de forma ordenada, i en un moment donat del temps, tots els elements de titularitat empresarial i necessaris per a desenvolupar la seva activitat coneguts com a patrimoni empresarial. El balanç de situació forma part dels comptes anuals que les societats deuen dipositar en acabar un exercici comptable al Registre Mercantil.Cal remarcar que degut al sistema de partida doble l'actiu sempre ha de ser igual al passiu. | 2Economia
|
En economia, s'anomena mercat captiu a aquell en el qual hi ha una sèrie de barreres d'entrada que impedeixen la competència, i converteixen al mercat en un monopoli o oligopoli. És el contrari al lliure mercat. La forma més habitual de crear un mercat captiu és a través d'aranzels, si bé no és l'única. També cal posar altres barreres d'entrada com a especificacions tècniques, requisits que les empreses han de complir per operar en aquest mercat o altres. | 2Economia
|
Una empresa multinacional (o, menys sovint, empresa transnacional) és una gran empresa que opera en diversos països. Generalment, té una única imatge de marca. Solen tenir la seu en un país fortament industrialitzat. Són fruit de la globalització de l'economia, que rebaixa o suprimeix els aranzels i es basa en un bon sistema de transport.
També diem que una multinacional és una societat mercantil o industrial, els interessos i les activitats de la qual estan establerts en diversos països.
La majoria de les companyies més grans i influents de l'època moderna són empreses de capital obert (sota la forma de societat anònima), i estan incloses en el Forbes Global 2000. Les empreses multinacionals són objecte de crítiques per no tenir estàndards ètics. També s'han associat a paradisos fiscals per a multinacionals i a les activitats d'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis.
| 2Economia
|
The Theory of the Leisure Class: An Economic Study of Institutions (literalment en català «la teoria de la classe ociosa: estudi econòmic de les institucions») és un tractat d'economia escrit per Thorstein Veblen i publicat el 1899. És una crítica detallada social del consum conspicu, com a funció de la classe social i del consumisme, derivat de l'estratificació social de les persones i la divisió del treball, les quals són les institucions socials de l'època feudal (segle IX al segle XV) que han continuat a l'era moderna.Els senyors burgesos, els homes de negocis que són amos dels mitjans de producció, han dedicat el seu temps a les pràctiques econòmicament improductives de consum conspicu i oci ostensible, que són activitats inútils que ni contribueixen a l'economia ni a la producció material de béns útils i serveis necessaris per al funcionament de la societat; mentre que és la classe mitjana i la classe treballadora els que estan empleats de manera útil en les ocupacions industrials i productives que donen suport al conjunt de la societat.
Dut a terme en el segle xix, les anàlisis socioeconòmiques de Veblen dels cicles econòmics i la consegüent política de preus de l'economia dels Estats Units, i de l'emergent divisió del treball per especialitat tecnocràtica — científic, enginyer, tecnòleg, etc. — han resultat acurades prediccions sociològiques de l'estructura econòmica d'una societat industrial. | 2Economia
|
El Home Staging és l'acte de preparar un habitatge per a la seva comercialització al mercat immobiliari de lloguer o de compravenda. El seu objectiu és obtenir un canvi positiu en la presentació de l'habitatge, a fi de fer-la més atractiva per a compradors i inquilins potencials, i així ampliar les possibilitats de vendre-la o llogar-la en el temps més curt i amb major benefici per al seu propietari. | 2Economia
|
Un acomiadament col·lectiu, o massiu (també anomenat reducció de planter), és una decisió unilateral per part d'un empresari que implica l'acomiadament, en un període de 90 dies, d'almenys deu persones, si l'empresa té menys de cent treballadors, o bé un 10% dels treballadors, si aquesta en té entre cent i tres-cents, o bé trenta o més treballadors, si en té més de tres-cents. Aquest acomiadament pot estar fonamentat en causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per tancament de l'empresa. L'extinció dels contractes de treball per mitjà d'un acomiadament col·lectiu exigeix per llei la tramitació d'un procediment legal anomenat Expedient de Regulació d'Ocupació, ERO (en castellà, Expediente de Regulación de Empleo, ERE).
Les "causes econòmiques" en aquest aspecte no estan detallades a la llei espanyola, de manera que es poden considerar com a tals el fet que l'empresa guanyi més diners amb l'acomiadament que sense ell, o qualsevol ajust que pugui fer l'empresa amb el fi de fer front a una crisi econòmica, o el fet de témer que l'any en curs no obtindrà tants beneficis econòmics com esperava o voldria. Aquest buit legal no és present, per exemple, per a la recaptació d'impostos, on hi ha criteris molt definits de pagament i cap exempció o cas particular per "causes econòmiques".
A Catalunya, les empreses que fan un acomiadament col·lectiu, llevat que aquest hagi estat acordat amb els representants dels seus treballadors, durant els següents sis mesos no poden concertar el contracte de foment de la contractació indefinida per cobrir llocs de treball de la mateixa categoria o del mateix grup professional que els afectats per l'acomiadament, ni per al mateix centre o centres de treball. | 2Economia
|
El Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA) és un tractat internacional multilateral que no ha entrat en vigor que regula el comerç internacional d'armes convencionals. El comerç internacional d'armes s'ha estimat en uns 70.000 milions de dòlars a l'any.El tractat va ser negociat en una conferència mundial sota els auspicis de les Nacions Unides, des del 2 fins al a 27 de juliol 2012, a Nova York. Com que no va ser possible arribar a un acord sobre un text definitiu en aquell moment, una nova reunió per a la conferència estava prevista per del 18 fins al a 28 març, 2013. El 2 d'abril de 2013, l'Assemblea General de l'ONU va adoptar el TCA. El tractat va ser signat per 128 estats i ratificat per 60. L'acord entrarà en vigor el 24 de desembre de 2014, després d'haver estat ratificat o s'han adherit als necessaris 50 estats. | 2Economia
|
Ministeri de Desenvolupament, Competitivitat i Navegació de Grècia (en grec: Υπουργείο Ανάπτυξης, Ανταγωνιστικότητας και Ναυτιλίας) es va crear a l'octubre de 2009 com el Ministeri d'Economia, Competitivitat i Navegació (Υπουργείο Οικονομίας, Ανταγωνιστικότητας και Ναυτιλίας). Va ser el resultat de la desintegració de la fusió de l'antic ministeri d'Economia i Finances (Υπουργείο Εθνικής Οικονομίας) amb el Ministeri de Foment (Υπουργείο Ανάπτυξης) i del Ministeri de la Marina Mercant (Υπουργείο Εμπορικής Ναυτιλίας).
El 7 de setembre de 2010, es va decidir canviar el nom com el Ministeri de Desenvolupament Regional i Competitivitat (Υπουργείο Περιφερειακής Ανάπτυξης και Ανταγωνιστικότητας) després del restabliment d'una separació com Ministeri d'Afers Marítims, Illes i Pesca. Tanmateix, com no es va emetre el Decret Presidencial, de la formalització del canvi de nom, es va mantenir oficialment el d'Economia, Competitivitat i Navegació. Fins després de la re-fusió d'aquest últim el 17 de juny de 2011, que va rebre el nom de Ministeri de Desenvolupament, Competitivitat i Navegació.
El 21 de juny de 2012, aquest Ministeri va ser suprimit i es va fusionar amb els serveis del Ministeri de Desenvolupament, Competitivitat, Infraestructura, Transport i Comunicacions i el Ministeri de Marina i Mar Egeu. | 2Economia
|
La deslocalització propera (anglés nearshoring, és el fet de deslocalitzar una activitat econòmica, però en una altra regió del mateix país o en un país pròxim.Més pròxim, menys llunyà, més controlable, permetent guanyar productivitat de forma important, però sense els atzars i les sorpreses de deslocalització cap a països llunyans (llengua, distància, diferències culturals, decalatge horari…). | 2Economia
|
La Gran Dimissió (en anglès, "Great Resignation" o "Big Quit") fa referència a la tendència actual que els empleats deixin voluntàriament la seva feina, des de la primavera 2021 fins a l'actualitat, com a reacció a la pandèmia de COVID-19. El terme la Gran dimissió va ser encunyat probablement per Anthony Klotz, un professor d'administració a la Mays Business School de la Universitat de Texas A&M. | 2Economia
|
Els Indian Institutes of Management (IIM) (en català: Instituts Indis de Gestió) són instituts d'educació en gestió i investigació sota la jurisdicció del Ministeri d'Educació del Govern de l'Índia. Ofereixen principalment programes de postgrau, doctorat i executius juntament amb alguns cursos addicionals en l'àmbit de l'Administració d'Empreses. L'establiment dels IIM va ser obra de Jawaharlal Nehru, primer primer ministre de l'Índia, basant-se en la recomanació de la Comissió de Planificació de l'Índia.Els IIM van ser declarats institucions d'importància nacional pel Ministeri de Desenvolupament de Recursos Humans després de l'aprovació de la Llei d'Instituts de Gestió de l'Índia (2017). Amb aquesta llei, els IIM van rebre més autonomia per gestionar les seves operacions diàries. Els IIM tenien molt marge de maniobra per decidir els seus cursos, tarifes i altres assumptes relacionats. Els principals IIM, com ara IIM Ahmedabad, IIM Banglore i IIM Calcuta, han aconseguit els 10 millors rànquings entre les escoles de gestió, segons el National Institutional Ranking Framework (NIRF) de l'Índia.Els programes de màster en administració d'empreses (MBA) a temps complet són els programes emblemàtics de tots els IIM. El títol de MBA a temps complet s'ofereix com a programa de postgrau en gestió (PGP) de dos anys o el MBA global d'un any (EPGP, PGPX, PGPEX, PGP-BL i IPMX). Sis IIM líders (IIM Ahmedabad, Bangalore, Calcuta, Indore, Lucknow i Kozhikode) ofereixen el MBA d'un any com a programa a temps complet que segueix les normes globals de MBA. Alguns IIM també ofereixen un MBA (executiu) a temps parcial de dos anys per als graduats amb més experiència laboral.Els IIM només oferien diplomes al final dels programes a temps complet. Tanmateix, des de l'aprovació de la Llei IIM de 2017, tots els IIM han començat a oferir un màster en administració d'empreses (MBA). Alguns IIM ofereixen el Fellow Program in Management (FPM), un programa de doctorat. Es considera que la beca és equivalent a un DBA a nivell mundial. La majoria dels IIM també ofereixen cursos de MBA a curt termini i programes a temps parcial. Alguns IIM també ofereixen programes únics, com el Five Years Integrated Program in Management (IIM Rohtak, IIM Ranchi i IIM Indore) i elWorking Managers' Program de dos anys (IIM Lucknow). | 2Economia
|
Amartya Kumar Sen CH (en bengalí: अमर्त्य कुमार सेन) (Santiniketan, Imperi Britànic -actual Índia- 1933) és un economista i professor universitari àmpliament reconegut pel seu treball en qüestions relacionades amb la fam, les teories del desenvolupament humà, l'economia del benestar i els mecanismes subjacents a la pobresa. Rebé el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques l'any 1998 per «les seves contribucions a l'economia del benestar». | 2Economia
|
Broadcast multicast service center és una entitat funcional dins de l'arquitectura MBMS, que proporciona el rang de funcions relacionades amb el subministrament de serveis MBMS. Per exemple, el control d'accés dels usuaris al servei. | 2Economia
|
La producció ajustada (en anglès, lean manufacturing) és un tipus d'organització de la producció que inclou operacions, proveïdors, i relacions de clients. Exigeix menys capital, menys esforç humà, menys espai i menys temps per fer productes amb menys defectes seguint els desigs precisos dels clients.
La producció ajustada és una filosofia de gestió enfocada a la reducció dels set tipus de malbaratament: sobreproducció, temps d'espera, transport, excés de processament, inventari, producció defectuosa i potencial humà subutilitzat. Eliminant el malbaratament, la qualitat millora i el temps de producció i el cost, es redueixen. Les eines "lean" (en anglès, "sense greix" o "àgil") inclouen processos continus d'anàlisi (kaizen), producció "pull" (en el sentit de kanban), i elements i processos "a prova d'errors" (Poka-Yoke).
Un aspecte crucial és que la majoria dels costos es calculen en l'etapa de disseny d'un producte. Sovint un enginyer especificarà materials i processos coneguts i assegurances a costa d'altres barats i eficients. Això redueix els riscos del projecte o, cosa que és el mateix, el cost segons l'enginyer, però a força d'augmentar els riscos financers i disminuir els beneficis. Les bones organitzacions desenvolupen i repassen llistes de verificació per validar el disseny del producte.
Els principis clau del lean manufacturing són:
Qualitat perfecta a la primera: recerca de zero defectes, detecció i solució dels problemes en el seu origen
Minimització del malbaratament: eliminació de totes les activitats que no són de valor afegit i xarxes de seguretat, optimització de l'ús dels recursos escassos (capital, gent i espai)
Millora contínua: reducció de costos, millora de la qualitat, augment de la productivitat i compartir la informació
Processos "pull": els productes són tibats (en el sentit de sol·licitats) pel client final, no empesos pel final de la producció
Flexibilitat: produir ràpidament diferents barreges de gran varietat de productes, sense sacrificar l'eficiència a causa de volums menors de producció
Construcció i manteniment d'una relació a llarg termini amb els proveïdors prenent acords per compartir el risc, els costos i la informacióLean és bàsicament tot el concernent a obtenir les coses correctes al lloc correcte, en el moment correcte, en la quantitat correcta, minimitzant el malbaratament, sent flexible i estant obert al canvi. | 2Economia
|
The Wall Street Journal, també conegut com The Journal, és un diari internacional financer fundat el 8 de juliol de 1889 per Dow Jones & Company. La seva seu és a la ciutat de Nova York. Editat en anglès, actualment també hi ha edicions internacionals disponibles en xinès i japonès.El diari, juntament amb les seves edicions asiàtiques, és publicat sis dies a la setmana per Dow Jones & Company, una divisió de News Corp. El periòdic es publica en gran format i en línia. The Journal s'imprimeix ininterrompudament des de la seva creació, el 8 de juliol de 1889, per Charles Dow, Edward Jones i Charles Bergstresser.
The Wall Street Journal és un dels diaris més importants dels Estats Units per la seva difusió, amb una tirada d'uns 2,834 milions d'exemplars (incloent gairebé 1.829.000 vendes digitals) l’agost de 2019, enfront dels 1,7 milions de USA Today. The Journal publica la revista de notícies i estil de vida de luxe WSJ, que es va llançar originalment com a trimestral, però es va ampliar a 12 números en 2014. En 1996 es va llançar una versió en línia, a la qual només poden accedir els subscriptors des del seu inici.És considerat com un «periòdic de referència», sobretot pel que fa a les notícies empresarials i financeres. El periòdic ha guanyat 37 premis Pulitzer (a data de 2019). Les pàgines editorials de The Wall Street Journal són típicament conservadores en la seva posició. El consell editorial de The Wall Street Journal ha promogut punts de vista que estan en desacord amb el consens científic sobre el canvi climàtic, la pluja àcida i el forat de la capa d'ozó, així com sobre els perills per a la salut dels fumadors passius, els pesticides i l'amiant. | 2Economia
|
Dins la comptabilitat, la minva ocorre quan una empresa té menys elements reals en estoc que en la llista d'inventari. O dit d'una altra manera, és la pèrdua o disminució que pot experimentar una mercaderia a causa del transport o l'emmagatzematge.Les minves en la venda al detall i en altres indústries fan referència a tota mena de pèrdua de valor en les existències durant la cadena de subministraments, ja sigui per danys, robatoris, fraus o falles de procés, en general, entre el punt de fabricació (o compra d'un proveïdor) i el punt de venda. Això afecta el benefici: si la minva és gran, els beneficis disminueixen. Això impulsa les empreses a augmentar preus per compensar les pèrdues, traspassant el cost de la minva als clients.Aquest és un tema que des de sempre ha estat present en la indústria del comerç detallista, fet que ha provocat que algunes empreses d'aquest sector estiguin molt acostumades a funcionar amb la minva, considerant-la com un fenomen completament natural i que forma part del negoci, sense ni tan sols qüestionar-se les magnituds o les conseqüències que pot presentar aquest problema. No obstant això, dins de l'última dècada s'han desenvolupat estudis, principalment a Europa i els Estats Units, que plantegen metodologies per aconseguir una millor gestió i control d'aquestes pèrdues, la qual ja han estat provades i testejades amb gran èxit. Aquestes busquen abastar totes les dimensions que poden influir en el problema, evidenciant-lo com un tema netament organitzacional, que pot ser contrarestat | 2Economia
|
Aquesta és una llista de fons d'inversió ordenats per la ràtio de despeses totals.
S'inclouen només els fons d'inversió globals, d'acumulació, en euros i amb una ràtio de despeses totals igual o inferior al 0,30%. Les dades que es mostren a continuació són les publicades en la documentació de cada un dels fons. La llista està actualitzada el 31 de juliol de 2022. | 2Economia
|
Un maniquí (en neerlandès: manneken, que significa 'home petit') és un model articulat del cos humà usat pels artistes i en els aparadors de les botigues de moda. En moltes ocasions és una figura articulada de grandària natural usada específicament per exhibir roba en l'aparador o a l'interior d'un establiment comercial. Aquests models serveixen especialment per demostrar l'arranjament de la roba. També es coneix com a maniquí o «maniquí de costura» el model tridimensional, generalment només del tors, per provar les peces de vestir que s'estan confeccionant. Així pot veure's com quedaria la peça en una persona i es poden fer les correccions necessàries. Alguns d'aquests maniquís es realitzaven amb les mesures corporals de persones concretes. | 2Economia
|
L'economia normativa és la branca de l'economia que estudia com hauria de ser el sistema econòmic ideal i quines mesures poden impulsar-se per aconseguir-lo. Inclou un estudi de la política, ètica i filosofia de la justícia, així com una anàlisi dels avantatges dels diferents sistemes històrics. Pot abastar recomanacions concretes, aplicades a un territori o moment determinat, o bé proposar un canvi total de sistema. Gran part dels teòrics de l'altermundisme usen recomanacions d'economia normativa i tenen les seves arrels en la tradició de la utopia. Com a camp d'estudi s'oposa a l'economia positiva o descriptiva. | 2Economia
|
L'estanc és el monopoli en la producció o venda d'un determinat bé assumit per l'estat o atorgat a particulars a canvi d'un ingrés al fisc. Els estancs més comuns són els de tabac, segells, sal, explosius i licors. A Colòmbia encara es conserva, en certa manera, l'antic «monopoli dels estancs» en la producció d'alcohol, aiguardent i rom per part dels departaments. A Espanya el govern ha recuperat el de la venda i distribució de tabac al consumidor. A Suècia les botigues propietat de l'estat que tenen reservat el monopoli de venda d'alcohol s'anomenen Systembolaget.
Un dels més antics és l'estanc de la sal (datat en el segle XIV), en el qual es regulava la venda i no es permetia la importació. El 1634, a la corona de Castella s'instaurà l'estant sobre el tabac que convertí el monopoli en una font important d'ingressos (el 1887 fou concedit a una companyia arrendatària i el seu rendiment n'ha permès la continuïtat fins als nostres dies). La difícil situació econòmica del segle xvii feu que Felip IV de Castella crees les anomenades «siete rentillas» (pólvora, plom, sofre, vermelló, mangra, lacre i els jocs de cartes, estancats ja des del 1543). Així mateix foren establerts els del pebre, de paper timbrat, l'aiguardent, etc. La majoria dels estancs, llevat dels més rendibles, foren abolits durant el segle xix.Als Països Catalans, bé que existien anteriorment monopolis reials damunt determinats productes, com la sal, el tabac (des del 1686), etc., la introducció de l'estanc fou deguda als Borbó. L'intendent Rodrigo Caballero destruí més de cent quaranta fàbriques privades de tabac al País Valencià (1708-11), i hi implantà l'estanc reial. Al Principat i a les Balears hi fou introduït amb la victòria de Felip V.A l'Estat espanyol l'establiment on es ven tabac, segells mòbils i de correu i efectes timbrats, s'anomena Estanc. | 2Economia
|
Una empresa emergent (en anglès, start-up) és una empresa de creació recent que, generalment, es troba en una fase de desenvolupament de producte i cerca de mercats. Són empreses que es dediquen a crear quelcom nou en condicions d'extrema inseguretat.Tot i que les empreses emergents poden dedicar-se a qualsevol sector, generalment el terme es relaciona amb empreses d'alt creixement, associades a noves tecnologies o models de negoci innovadors. El terme va esdevenir popular internacionalment durant la bombolla tecnològica d'internet, on es van crear moltes empreses punt-com.
Tot i l'alt risc que representen aquestes empreses, resulten molt atractives per als inversors, que busquen projectes amb un alt potencial de rendibilitat que poden proporcionar mercats en creixement i la diferenciació a través del desenvolupament i aplicació de nova tecnologia. Les empreses emergents tenen una gran importància en el creixement i la innovació de determinats sectors, com les tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica, programari, telecomunicacions i internet) o la biotecnologia. Moltes obtenen fons en comunicar els seus projectes a través d'un pla d'empresa amb el que proven de captar inversions de àngels inversors o fons de capital de risc o capital llavor.
La importància de les empreses emergents per al creixement ha fet que les polítiques industrials i d'innovació hagin provat de promoure'ls mitjançant mecanismes de finançament com ajuts i subvencions o fons de capital de risc públics. Aquestes accions acostumen a estar complementades amb un suport a la transferència de tecnologia i l'oferiment d'altres serveis de valor afegit mitjançant vivers d'empreses i parcs científics i tecnològics. | 2Economia
|
Luca Pacioli o fra Luca Bartolomeo Pacioli —també Paciolo, Paccioli o Paciolus— (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un cèlebre franciscà i -especialment- matemàtic italià, un dels pioners del càlcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.
Lucca Pacioli va néixer a Borgo de Sansepolcro, petita població de la regió de Toscana cap a l'any 1445. Poc se sap de la seva vida abans de 1500, excepte que en la seva joventut va estudiar en l'anomenada "escola de l'àbac", tipus d'escola matemàtica per a càlculs de comptabilitat basats en l'anomenada numeració aràbiga; centres d'aquest tipus d'escola havien sorgit en les principals places comercials d'Europa a partir del segle xi. Les habilitats de Pacioli van fer que el comerciant venecià Rompiasi el contractés. A Venècia, va freqüentar l'anomenada Scuola di Rialto, en la qual ensenyava Domenico Bragadin, que basava els seus ensenyaments en la lògica i en les matemàtiques per a estudiar medicina i astrologia; era un pensament humanista que considerava la ciència com el millor mètode d'accedir a Déu; és llavors, segons tot sembla indicar-ho, que Pacioli decideix ordenar-se frare; així és que després va ingressar a l'orde franciscà (1470). Quan fou professor de matemàtiques, va viatjar fent classes per diverses regions d'Itàlia, residint principalment a Florència, Pisa, Perusa, Bolonya, Roma, Nàpols, Milà i Venècia; a Milà, va arribar el 1497 en acceptar una oferta del duc Lluís el Moro i va col·laborar amb Leonardo da Vinci en els estudis referits a la secció àuria, que ell anomenava divina proporció.
El 1494 (ajudat pel recent -per a Europa- invent de la impremta de tipus mòbils), va publicar a Venècia una veritable enciclopèdia de ciències matemàtiques titulada Summa di arithmetica, geometrica, proportione, et proportionalita, que va redactar en llatí medieval vulgar (el mateix Pacioli va declarar que va utilitzar un imbroglio de termes llatins, italians i grecs); l'obra conté un tractat general d'aritmètica i àlgebra; aquests elements aritmètics eren molt utilitzats pels mercaders per a efectuar comparances i canvis de les monedes, pesos i mesures que usaven els diferents estats feudals. Un dels capítols de la Summa es titula Tractatus de computis et scripturis i en aquest és presentat per primera vegada, d'una manera sistemàtica, el concepte (bàsic actualment per a la comptabilitat) de partida doble (i amb això, els de deure i haver, així com els de balanç i inventari). Conceptes que aviat es van difondre per tot Europa amb el nom de "mètode venecià", perquè era usat principalment pels comerciants venecians en les seves transaccions. El 1509, va escriure Pacioli una traducció llatina de la Geometria d'Euclides i va publicar un text que havia concebut durant la seva estada el 1497 en la cort de Ludovico Sforza (Ludovico El Moro); a aquest llibre, li va donar per títol De Divina Proportione, i fou il·lustrat amb els cèlebres gravats realitzats per Leonardo, en els quals es representen suggestives figures polièdriques.
En La divina proporció, Pacioli tracta el tema de la proporció àuria, i hi fa consideracions cosmològiques i matemàtiques connexes a la teoria dels sòlids platònics i altres tipologies de poliedres, consideracions referides a l'arquitectura preses de Vitrubio i de Leon Battista Alberti; també aborda qüestions relatives a la perspectiva (camp que llavors interessava molt al seu paisà, el pintor Piero della Francesca, fent esment dels grans mestres Melozzo da Forlì i Marco Palmezzaro entre d'altres). | 2Economia
|