text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
El marge brut és la diferència entre els ingressos i el cost dels béns venuts (en anglès cost of goods sold, COGS) dividit pels ingressos. El marge brut s'expressa com un percentatge. Generalment, es calcula com el preu de venda d'un article, menys el cost dels béns venuts (per exemple, costos de producció o adquisició, sense incloure els costos fixos indirectes com a despeses d'oficina, lloguer o costos administratius).
El marge brut sovint es fa servir indistintament amb el guany brut, però els termes són diferents. Quan es parla d'una quantitat monetària, és tècnicament correcte utilitzar el terme Guany brut. Quan es fa referència a un percentatge o proporció, és correcte fer servir Marge brut. En altres paraules, el marge brut és un valor percentual, mentre que el guany brut és un valor monetari.
El Marge brut és un tipus de marge de benefici, específicament una forma de benefici dividit per l'ingrés net: per exemple, marge brut (benefici); marge operatiu (benefici); marge net (benefici); etc. | 2Economia
|
El poder de mercat és la capacitat que té una empresa que no és perfectament competitiva per augmentar els preus sense perdre tota la demanda del seu producte. En els mercats perfectament competitius, cap companyia té poder de mercat. Una companyia amb poder de mercat pot apujar els preus sense perdre clients. | 2Economia
|
El codi de barres és un sistema d'identificació numèrica adaptat per tal de poder ser llegit ràpidament mitjançant un sistema òptic-electrònic. La primera compra al detall fent servir el codi de barres va ser la d'un paquet de xiclets, el 26 de juny de 1974, en un supermercat de Troy (Ohio), als Estats Units, fet que queda recollit en els fons de l'Smithsonian Institution. | 2Economia
|
El capital llavor és la primera aportació de capital d'una empresa. Habitualment els fons es reuneixen abans de la mateixa creació de l'empresa. | 2Economia
|
La Bombolla immobiliària a Espanya es defineix com la sobrevaloració dels actius immobiliaris iniciada el 1999 fins a l'actualitat, produïda per un període especulatiu i fomentada pels baixos tipus d'interès. Del 1999 al 2006, l'habitatge a Espanya va créixer de preu molt per sobre de l'Índex de Preus de Consum, mentre els tipus d'interès eren molt baixos. A partir del 2006, els tipus d'interès fixats pel Banc Central Europeu van començar a pujar, de manera que moltes famílies, que tenien contractada una hipoteca de tipus variable, van veure com havien de pagar a l'entorn de 200 euros més d'hipoteca. A això cal afegir-hi l'esgotament del mercat: el 2007 el temps de venda d'un immoble era molt més llarg que anys enrere i en alguns casos fins i tot va baixar un xic el preu de pisos i cases. | 2Economia
|
El ROE o rendibilitat financera o rendibilitat del capital (en anglès: Return on equities, acrònim: ROE) és una ràtio financera que mesura la rendibilitat -rendiment- dels recursos propis d'una empresa, és a dir, la rendibilitat -rendiment- de la inversió feta pels socis. | 2Economia
|
Un país en vies de desenvolupament és una nació amb un estàndard de vida més baix, una base industrial subdesenvolupada i un baix Índex de Desenvolupament Humà (IDH) en relació amb els altres països (els anomenats desenvolupats). Per altra banda, des de finals del 1990 els països en vies de desenvolupament tendeixen a mostrar taxes de creixement superiors als desenvolupats. No hi ha un criteri universal acordat que determini quins països es poden considerar en vies de desenvolupament davant dels països desenvolupats, encara que hi ha una referència general de punts segons el PIB d'una nació per capita que permet comparar les nacions. No s'ha de confondre el terme de país en vies de desenvolupament amb el de país menys desenvolupat.
Hi ha crítiques a l'ús del terme país en desenvolupament. El terme implica inferioritat d'un país en desenvolupament o país subdesenvolupat en comparació amb un país desenvolupat, terme que a molts països no els agrada. Pressuposa un desig de desenvolupament segons el model econòmic tradicional occidental que alguns països, com Cuba i Bhutan, decideixen no seguir. Una mesura alternativa que s'ha suggerit és la de la Felicitat Interna Bruta, que mesura la satisfacció real de les persones en lloc de com d'industrialitzat és un país.
Els països amb les economies més avançades que les altres nacions en vies de desenvolupament, però que encara no han demostrat ser un país desenvolupat, sovint es classifiquen sota el terme de països recentment industrialitzats.Segons autors com Walt Whitman Rostow, els països en desenvolupament estan en una transició d'estils de vida des de la tradicionals a la forma de vida moderna, procés que es va iniciar en la revolució industrial en els segles XVIII i xix. | 2Economia
|
L'extinció de les botigues és un fenomen de canvi d'estructura que s'observa al món occidental. Primer va tocar el sector dels detallistes als carrers centrals dels pobles i ciutats. Des d'un temps toca també centres comercials que abans eren vists com la causa major de la mort de les botigues tradicionals. L'abaixada de persianes definitiva és contagiosa: quan més botigues tanquen, quan més baixa l'atractivitat de carrers senzers. Antics carrers majors que fins als anys 1990 eren llocs vius de trobada, amb persianes abaixades plenes de grafitis i pisos inocupats –o okupats– canvien molts nuclis històrics en barris mig morts després d'anys d'agonia. Es crea un cercle viciós de desinversió. La pandèmia de la covid va accelerar el procés i no és gaire segur que botigues que van tancar tornaran a obrir.Posen el món polític, els propietaris d'immobles i les organitzacions econòmiques davant un repte per ressuscitar-les. El 2018, Catalunya comptava amb 30.000 locals comercials buits. | 2Economia
|
Una sanció econòmica és una penalització comercial i financera aplicada per un o més països contra un estat, grup o persona. Les sancions econòmiques poden incloure diverses formes de barreres comercials, aranzels i restriccions a les transaccions financeres. Un embargament és similar, però en general implica una sanció més severa. Les sancions econòmiques no s'imposen necessàriament a causa de les circumstàncies econòmiques; també poden ser imposades per una varietat d'afers polítics, militars i socials. Poden utilitzar-se per assolir objectius nacionals i internacionals.Un embargament, en aquesta accepció, és la prohibició parcial o completa del comerç i les transaccions amb un país en particular o un grup de països. L'embargament és una severa mesura diplomàtica imposada en un esforç, pel país imponent, per obtenir un determinat resultat d'interès nacional del país a què s'imposen. Els embargaments són generalment considerats barreres legals al comerç, que no han de confondre's amb els bloquejos, que sovint es consideren actes de guerra.Els embargaments poden significar: limitar o prohibir l'exportació o la importació, crear quotes de quantitat, imposar peatges especials, impostos, prohibir el noli o els vehicles de transport, congelar o confiscar nolis, actius, comptes bancaris, limitar el transport de determinades tecnologies o productes (alta tecnologia), per exemple, el CoCom durant la guerra freda.En resposta als embargaments, sovint es desenvolupa una economia independent o autarquia. L'eficàcia dels embargaments, doncs, és proporcional a l'abast i el grau de participació internacional de l'economia d'aquest país. | 2Economia
|
Razer és una empresa dedicada a la fabricació i venta de productes destinats als jocs d'ordinador. Va ser creada a l'any 1998 per Min-Liang Tan, Robert Krakoff i un equip d'enginyers i venedors per comercialitzar el primer producte d'aquesta empresa, un ratolí de “gaming”, el Boomslang, el qual va fer sortir la empresa a la llum amb un gran nombre de vendes. Razer durant la seva història ha creat molts productes d'alta gama, aquest productes són des d'ordinadors portàtils fins a perifèrics, com ratolins i auriculars, i diferents accessoris i “wearables”. | 2Economia
|
La raó de Sharpe és una mesura de la prima d'una inversió. El 1994 va ésser redefinida per al seu propi autor, William Forsyth Sharpe, de la següent manera: la raó entre el valor esperat, la mitjana, de l'excés de rendiment de l'actiu i la desviació estàndard dels rendiments de l'actiu.
L'excés de rendiment es calcula prenent com a referència un actiu model o objectiu, en teoria lliure de risc, com per exemple certes emissions de deute públic o índex de tipus d'interès, com podria ésser l'Euribor.
La desviació estàndard és una mesura de la dispersió dels rendiments de l'actiu.
Abans de la revisió de 1994, els rendiments de l'actiu de referència es consideraven constants.
La Ràtio de Sharpe s'utilitza per conèixer si el rendiment d'una inversió compensa el risc d'aquesta inversió, és a dir, si el rendiment és funció del risc assumit.
En comparar dues inversions, cadascuna amb el seu valor esperat de rendiment contra un mateix model, la que té la Ràtio de Sharpe més elevada proporciona un major rendiment per a un mateix nivell de risc. | 2Economia
|
SKEMA Business School és una escola de negocis europea amb seus a Suresnes, Sophia Antipolis, Lilla, Raleigh, Suzhou, Belo Horizonte i Ciutat del Cap. Fundada l'any 2009. imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 45.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Alain Dinin (CEO Nexity) i Jean-Philippe Courtois (Microsoft). | 2Economia
|
Un país desenvolupat o país desenrotllat és un país que gaudeix d'un estàndard de vida relativament alt per mitjà d'una economia forta i diversificada tecnològicament. La majoria dels països amb un Producte Intern Brut per capita (PIB) i un índex de desenvolupament humà (IDH) elevats són considerats països desenvolupats.
Alguns sinònims moderns són país avançat, país industrialitzat, país més desenvolupat, país més desenvolupat econòmicament, país global del nord, països de renda alta i país postindustrial. El primer país industrialitzat fou Anglaterra seguit d'Alemanya, França, la resta dels països constituents del Regne Unit i altres països d'Europa Occidental. Segons l'economista Jeffrey Sachs, tanmateix, la divisió actual entre un món desenvolupat i un d'altre en vies de desenvolupament és un fenomen del segle xx. | 2Economia
|
La Renda Nacional, també denominat Ingrés Nacional, és una magnitud econòmica, que està composta per tots els ingressos que reben tots els factors productius nacionals durant un cert any. És una eina valuosa per a analitzar els resultats del procés econòmic, que concretament mesura la quantitat de béns i serveis dels quals s'han disposat en el país durant cert any. | 2Economia
|
El terme supermercat fantasma, botiga fosca, supermercat fosc o centre dotcom fa referència a un centre comercial o centre de distribució que s’adreça exclusivament a les compres en línia. Un supermercat fantasma és generalment un gran magatzem que es pot utilitzar per facilitar un servei de "fer clic i recollir", on un client recull un article que hagi demanat en línia o com a plataforma de compliment de comandes per a vendes en línia. El format es va iniciar al Regne Unit i la seva popularitat també s’ha estès a França, seguida de la resta de la Unió Europea, Rússia, i també als Estats Units. | 2Economia
|
El Economista és un diari econòmic espanyol fundat el 28 de febrer de 2006. Va ser fundat per tres dels impulsors del diari El Mundo: Alfonso de Salas, Juan González i Gregorio Peña. | 2Economia
|
Rothschild Frères (Germans Rothschild) va ser un banc de la branca francesa de la família Rothschild. Es va convertir en Banc Rothschild el 1967 i posteriorment en Banc Europeu fins a la seva nacionalització el 1981. Es va vendre en un primer moment al banc Crédit Industriel et commercial (CIC) i tornat a vendre el 1991 al Banc Barclays. | 2Economia
|
El parternariat en dret administratiu és la col·laboració voluntària i estable entre dues o més organitzacions públiques i privades per a desenvolupar productes o serveis compartint els riscos, els costs i els beneficis. És a dir, la cooperació entre el sector públic i l'empresa, per una lògica de beneficis per intercanvi. | 2Economia
|
La indústria del videojoc és un sector econòmic involucrat en el desenvolupament, la distribució, la mercadotècnia, la venda de videojocs i del maquinari associat. Engloba dotzenes de disciplines de treball i dona feina a milers de persones arreu del món.
La indústria del videojoc ha experimentat en els últims anys altes taxes de creixement, a causa del desenvolupament de la computació, capacitat de processament, imatges més reals i l'estreta relació entre pel·lícules de cinema i els videojocs, amb la qual cosa els consumidors reconeixen els títols més aviat. La indústria de videojocs va generar una recaptació mundial de 57.600 milions d'euros durant 2009, i 91.000 milions de dòlars en 2016. | 2Economia
|
L'obsolescència planificada és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un període calculat per endavant pel fabricant, durant la fase de disseny del producte o servei. L'obsolescència planificada s'utilitza en productes molt variats i, per a la indústria, estimula positivament la demanda en animar els consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.L'obsolescència programada va ser desenvolupada per primera vegada entre 1920 i 1930, moment en què la producció en massa va començar a forjar un nou model de mercat en el qual l'anàlisi detallada de cadascuna de les seves parts va esdevenir un factor fonamental per aconseguir l'èxit.
Segons alguns observadors, el 1924 el Càrtel Phoebus, lobby dels principals fabricants de bombetes del món occidental, es van posar d'acord per imposar una estandardització a la producció de les làmpades incandescents, amb la finalitat de garantir una esperança de vida de cada unitat de només unes 1.000 hores, obligant així al recanvi de les bombetes i augmentar els guanys de les empreses.
L'elecció de fabricar productes que es tornin obsolets de manera premeditada pot influir enormement en la decisió de l'empresa sobre la seva arquitectura interna de producció. Així, la companyia ha de sospesar si utilitzar components tecnològics més barats satisfà o no la projecció de vida útil dels seus productes. Aquestes decisions formen part d'una disciplina coneguda com a enginyeria del valor.
Hi ha el risc, però, d'una reacció adversa per part dels consumidors en descobrir que el fabricant es va acarnissar en què tal producte es torni obsolet ràpidament, fent que canviïn a la competència, basant la seva elecció en la durabilitat i qualitat del producte. L'ús de l'obsolescència planificada no sempre és fàcil de determinar, i es complica encara més quan es tenen en compte altres factors relacionats, com la constant competència tecnològica o la sobrecàrrega de funcions, que si bé poden expandir les possibilitats d'ús del producte en qüestió també poden fer-ho fracassar rotundament.
L'objectiu de l'obsolescència planificada és el lucre econòmic immediat, de manera que la cura i respecte de l'aire, aigua, medi ambient i per tant el ser humà, passa a un segon pla de prioritats.Cada producte que es torna obsolet, suposa contaminació. És un evident problema de l'actual sistema de producció i econòmic: no s'ajusta en absolut a l'harmonia i equilibri de la natura.
Segons Latouche els fonaments de la societat del creixement són la publicitat, l'obsolescència programada i el crèdit. Pel que fa al segon concepte - obsolescència programada- Latouche ha volgut denunciar que si les persones no cedeixen a la persuasió publicitària i refusen de canviar els objectes que tenen «hauran de convertir-se en consumidors forçats, ja que els objectes avui es fabriquen de tal manera que duren poc; quan s'espatllen surt més car reparar-los que comprar-ne un de nou». Finalment s'ha referit al crèdit com una opció que permet endeutar cada vegada més i ha posat en relleu que molts economistes saben que aquesta situació és insostenible però no diuen res. | 2Economia
|
La ràtio de despeses totals (en anglès: total expense ratio, TER) és una mesura del cost total d'un fons per a l'inversor. | 2Economia
|
Un aparador, mostrador o una vitrina o vidriera (/de mostra) , és l'espai situat a la façana de les botigues i destinat a exhibir —darrere un vidre— una mostra dels productes o serveis que s'ofereixen a l'interior. L'aparador contribueix tant a la venda com a la bona imatge de l'establiment. La paraula aparador, en alguns països, s'usa per designar un moble amb portes i calaixos que serveix per guardar roba o altres objectes.L'aparadorisme és l'art de presentar de forma adequada, combinant objectes i materials, els articles que té a la venda un establiment en el seu aparador. És un conjunt de tècniques aplicades al disseny i muntatge dels aparadors. L'aparador juntament amb el cartell lluminós, la banderola o rètol (on sol aparèixer el logotip) i el disseny de façana constitueix el primer reclam de venda l'establiment.És un dels mitjans més importants amb què compta un comerciant per a trucar i retenir l'atenció d'un vianant cap al seu punt de venda. Part l'èxit comercial d'una botiga depèn que la decoració del seu aparador sigui apropiada i atractiva. De fet, la superfície disponible per a aparador es considera un factor de valoració econòmica del local comercial. | 2Economia
|
Rentat d'imatge verd és l'acció d'una empresa, un govern o un organisme d'usar el màrqueting per a promoure la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada. La paraula és una traducció de l'anglès greenwash o greenwashing. Es tracta d'un ús enganyós del màrqueting “ecològic”.Es pot parlar de rentat d'imatge verd quan una empresa promou productes amb una imatge «verda», però que en realitat aquests productes, el seu mètode de fabricació o el balanç ecològic segueixen sent perjudicials per al medi ambient. També inclou els casos en què les empreses enganyen als seus clients sobre beneficis mediambientals de publicitat enganyosa i confusa, sense que els efectes ecològics positius siguin provats de manera científica. La dificultat rau en el fet d'haver de distingir entre una política empresarial veritablement sostenible i conscient i una mera manipulació sense canvis profunds en la gestió.És obvi que hi ha una presa de consciència mediambiental i cada vegada més persones procuren que les seves pràctiques no provoquin danys ecològics o contribueixen al canvi climàtic. Les empreses volen aprofitar aquest canvi de mentalitat per vendre més, distingir-se de la competència fent productes suposadament "eco", "bio", "orgànics" o amb altres arguments de sostenibilitat. El rentat d'imatge verd es omnipresent. Fan greenwashing les empreses, premsa, partits polítics i qualsevol persona o organització que es posicioni públicament a favor del medi ambient sense tenir en compte l'impacte real que això hauria de tenir en tota la seva actuació política o empresarial.
Cada vegada és més habitual trobar etiquetes que descriuen productes com "respectuosos amb el medi ambient", que és "100% natural" o simplement apareixen imatges d'entorns naturals als envasos que volen fer que en la clientela augmenti la bona imatge envers l'empresa o producte i la consciència ecològica del consumidor es quedi tranquil·litzada. Quan l'engany esdevé públic, per exemple per un escàndol transcendit públicament o mitjançant una associació de consumidors, els danys per l'empresa poden ser importants. | 2Economia
|
L'IU International University of Applied Sciences (IU International Hochschule en alemany, abreujada IU) és una universitat privada alemanya amb seu legal en Erfurt, i amb campus en Bad Honnef i Berlín.
Acreditada pel Ministeri de Cultura, IU és una Universitat de Ciències Aplicades (fachhochschule en alemany) que ofereix estudis en persona i a distància, tant en anglès com en alemany. També ofereix formació basada en el model educació dual. | 2Economia
|
El mode de producció capitalista és un dels modes de producció que Marx va definir com estadis de l'evolució de la història econòmica definits per un determinat nivell de desenvolupament de les forces productives i una forma particular de relacions de producció. És el següent al mode de producció feudal i, en la predicció del futur que implica les tesis marxistes, la seua lògica interna li conduirà a la seua desaparició i substitució per un mode de producció socialista.
Mentre que en la bibliografia no estrictament marxista el capitalisme sol definir-se com un sistema econòmic, per al materialisme històric, el capitalisme és un mode de producció. | 2Economia
|
Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids. Les principals roques obtingudes en les pedreres són: marbres, granits, calcàries i pissarres. Les pedreres tenen una determinada vida útil, i un cop esgotada, l'abandonament de l'activitat acostuma a originar seriosos problemes d'impacte ambiental, principalment relacionats amb la destrucció del paisatge i les ensulsiades. | 2Economia
|
Co-determinació, també coneguda com a cogestió (i també "coparticipació" o "participació del treballador") és la pràctica de donar als treballadors d'una empresa el dret a votar els representants que formen part de la junta directiva en una empresa. També fa referència a donar al personal drets de decisió a través dels comitès d'empresa en assumptes relacionats amb el lloc de treball.
La paraula és una traducció literal de l'alemany Mitbestimmung i els drets generats en una co-determinació difereixen segons el context legal. Les primeres lleis sobre co-determinació van aparèixer a Alemanya en el sector del carbó i l'acer. Des de 1974, una llei obliga que tota empresa de més de 500 empleats tingui representació dels treballadors en els òrgans de direcció. Aquesta llei va ser modificada el 2004.
Aquest sistema de cogestió també existeix a Àustria (amb un mètode molt semblant a l'alemany) i a Suècia (amb un mètode totalment diferent però amb resultats equiparables o superiors). També als altres països nòrdics i a Holanda. | 2Economia
|
El Fons Europeu Agrícola de Garantia Agrària (FEAGA), consumeix una gran part del pressupost general de la Unió Europea. Finança pagaments directes als agricultors en el marc de la Política Agrícola Comuna (PAC) i pren mesures de regulació dels mercats agrícoles, com la intervenció i les restitucions per exportació. Està configurat per assegurar el guany dels productors de béns agrícoles i orientar-los per produir el que més requereixi el mercat.
El 14 de gener de 1962, després de l'acord dels sis estats membres originales de la Comunitat Econòmica Europea, el Consell creà un fons en relació a l'article 40 del Tractat de Roma. Aquest fons es diria Fons Europeu d'Orientació i Garantia. El primer Relgament que el regula fou aprovat l'abril de 1962.El Reglament 17, de 5 de febrer de 1964, dividí el fons en la secció Orientació i la secció Garantia. La secció primera tenia la finalitat com a fons estructural dins de la Política Agrària Comunitària i l'altra secció s'ocuparia de les intervencions directes als mercats agrícoles, mesures de regulació de funcionament dels mercats i altres.El FEAGA i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) Arxivat 2019-12-20 a Wayback Machine., que finança els programes de desenvolupament rural dels Estats membres, es van establir l'1 de gener de 2007, després del Reglament (CE) n º 1290/2005 de 21 de juny de 2005 sobre el finançament de la PAC. Tots dos substitueixen el Fons d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), que havia estat establert pel Reglament nº 25 de 1962 sobre el finançament de la PAC en la seva versió modificada pel Reglament (CEE) núm. 728/70. | 2Economia
|
En comptabilitat el saldo és la diferència entre l'haver i el deure, i pot donar com a resultat 3 opcions:
1) El deure és major que l'haver: llavors la diferència entre ambdós s'anomena saldo deutor
2) L'haver és major que el deure: llavors la diferència entre ambdós s'anomena saldo creditor
3) Tots dos són iguals: llavors es denomina saldo nul, o també pot dir-se que els comptes han quedat "saldats"Els comptes d'actiu i pèrdues han de tenir saldo deutor o nul. Els comptes de passiu i guanys han de tenir saldo creditor o nul. | 2Economia
|
MIBOR (Madrid InterBank Offered Rate) és el tipus d'interès interbancari que s'aplica al mercat de capitals de Madrid. És la base dels tipus de préstec interbancari definida com el tipus d'interès per a grans transaccions interbancàries en el mercat bancari internacional. És una taxa que fluctua d'acord amb l'estat del mercat i depenent del termini del préstec i de la moneda contractada. | 2Economia
|
La Conferència Bilderberg és una reunió anual a la qual només es pot accedir mitjançant una invitació, té prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics. A causa de la informalitat de les seves discussions, aquestes són motiu de moltes teories de la conspiració. El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, normalment a Europa, tot i que alguns cops queden als EUA o Canadà. El grup té una oficina a Leiden, Holanda Meridional.
El títol de "Bilderberg" ve motivat pel nom del lloc de la primera trobada el 1954, l'Hotel de Bilderberg a Oosterbeek, prop d'Arnhem als Països Baixos. Malgrat que la conferència no és oficialment observada com un club, molts dels membres són assistents regulars, i els convidats són sovint vistos com a membres d'un selecte i reservat Grup Bilderberg. | 2Economia
|
Les fallides de Felip II foren un seguit de crisis de deute, incompliments dels compromisos de pagament del deute públic de la hisenda, del rei Felip II de Castella durant el seu regnat. El rei declarava la fallida i suspenia pagaments però la seva completa dependència dels préstecs dels assentistes li impossibilitava la realització en la pràctica d'un impagament total del deute. Les fallides de la hisenda pública es van quedar en reestructuracions pactades del deute que suposaven una modificació de les condicions d'aquest.
Les dificultats d'hisenda van començar amb la mateixa arribada al tron, el 1556, quan es va descartar la possibilitat de no reconèixer l'herència dels quantiosos deutes del seu pare, l'emperador Carles V.El cost extraordinari dels creixents recursos necessaris per al manteniment d'uns dominis on no es ponia el sol i d'una política de defensa de la fe catòlica (objectius polítics explícitament escollits i defensats davant les crítiques internes que es van presentar) no podien ser coberts ni amb l'arribada de les remeses del quint reial que anualment portava la flota d'Índies, sumades a la creixent fiscalitat obtinguda de les Corts de Castella. Eren els regnes de la Corona de Castella els que més contribuïen, tant per la seva major potència econòmica i demogràfica com a la major capacitat de la monarquia autoritària a actuar-hi. La revolució dels preus va anar soscavant la base econòmica productiva castellana, a la qual se sumava la pèrdua d'ingressos a causa de la col·locació del deute públic (juros) sobre les rendes més segures. Els interessos del deute creixien amb la inseguretat dels pagaments i va fer menester recórrer a suspensions de pagaments periòdics, seguit d'un allargament dels terminis, quites o reduccions dels interessos. | 2Economia
|
Un deutor és aquella persona física o jurídica que per mitjà d'un contracte prèviament establert entre ambdues parts (part contractant i part contractada), la part contractada no efectua els pagaments establerts a la part contractant. Per aquesta raó, el deutor és el «subjecte passiu» de la relació, perquè sobre ell recauen els passius de l'obligació.Donada la situació, en què el deutor no efectuï els pagaments al seu creditor, aquesta pot exercir accions legals contra el deutor per intentar recuperar el deute corresponent. Cal fer constar, encara que sigui obvi, que si no hi ha cap document que sigui capaç de demostrar l'esmentat deute, legalment el deute no existirà i no es podrà efectuar cap tipus d'acció legal contra el morós.
En la versió llatina del Parenostre, les paraules Et dimitte nobis debita nostra...Sicut et nos dimittimus debitoribus nostris, les paraules deutor i deute de vegades es tradueixen com pecador i pecat. Aquesta particular concepció del pecat, com una forma de deute que hereta la humanitat, té a veure amb la teoria soteriològica de l'expiació substitutiva, que diu que Jesús va morir a la creu com a instrument de propiciació, en substitució dels pecadors. | 2Economia
|
Entorn és tot allò que és aliè a l'empresa com a organització (Mintzberg, 1984). De forma que l'entorn de l'empresa està compost pels factors externs que influeixen sobre les decisions de l'empresa, que li són incontrolables, i que afecten a l'èxit de les seves estratègies empresarials.
L'anàlisi de l'entorn permet identificar les influències positives o negatives, per tal de decidir la resposta més adequada.
Dintre de l'anàlisi de l'entorn es pot distingir entre l'entorn general i l'entorn específic:
Entorn general, és el medi que envolta a l'empresa i afecta per igual a totes empreses d'un determinat àmbit geogràfic.
Entorn específic, és aquell entorn que afecta a un determinat tipus d'empresa o determinat sector d'activitat. | 2Economia
|
Un moble d'oficina és un tipus de moble que serveix per facilitar els usos i activitats habituals en oficines i altres tipus de locals. Normalment el terme al·ludeix als objectes que facilita les activitats laborals comunes, treball individual, petites reunions en el lloc de treball, reunions en les àrees comunes, sales de reunió específiques, àrees de recepció o benvinguda, àrees de descans, etc.
Hi ha diversos tipus de mobiliari d'oficina, com taules, cadires, elements de classificació i fitxer, com ara blocs o armaris, s'aconsegueix completar les necessitats mobiliari bàsiques. El terme exclou objectes com PC, telèfons, i tot tipus d'accessoris necessaris per a l'acompliment del treball. El mobiliari pot ser el producte del disseny o considerat una forma d'art decoratiu. En addició al rol funcional del mobiliari, pot servir a un propòsit simbòlic o reflex d'un determinat estatus, així com clarament el treball o entorn d'ell es va a exercir. Els materials emprats en la seva construcció solen ser:
Fusta: Va tenir un gran protagonisme des dels egipcis fins al moble estil Art Nouveau, i encara segueix sent el material preferit per moltes persones. Els tipus de fustes més emprats són les de pi, cirerer, castanyer, faig, roure, etc.
Metall: Es va començar a utilitzar després de la primera guerra mundial, amb l'adveniment del modernisme i amb els dissenys de Marcel Breuer, en tub d'acer corbat i cromat, que van imposar un nou estil de mobiliari.
Plàstic: Va cobrar rellevància en el disseny de mobles després de la Segona Guerra Mundial, quan es van fer grans avanços en l'obtenció i processament d'aquest material. Els que van innovar en l'ús del plàstic van ser els dissenyadors italians del moviment radical design . | 2Economia
|
Un actiu financer és, pel seu titular, un dret patrimonial sobre els recursos futurs i incerts que pugui generar una empresa. Les empreses venen/emeten actius financers —drets— als inversors a fi d'obtenir finançament per poder comprar actius reals —tangibles o intangibles—, de manera que tot actiu financer en mans d'un inversor és, per a l'empresa emissora, un passiu financer —un deute—.
Els actius financers —drets— sobre els recursos futurs i incerts que pugui generar una empresa es poden titulitzar, resultant-ne un valor mobiliari que es pot negociar als mercats financers; la seva correcta valoració, en funció de la rendibilitat, el risc i els temps, és el camp d'estudi de l'economia financera. Donat que tot actiu financer és alhora un passiu financer, les normes internacionals de comptabilitat han definit el concepte genèric d'«instrument financer» que recull alhora la seva doble naturalesa, és un actiu —un dret— per qui en sigui el seu titular, i al mateix temps és un passiu —una obligació— per l'empresa emissora. | 2Economia
|
L'obsolescència és la caiguda en desús de màquines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del mateix equip, sinó per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparació de les noves màquines, equips i tecnologies introduïts en el mercat. L'obsolescència pot deure's a diferents causes, encara que totes elles amb un rerefons purament econòmic:
La impossibilitat de trobar recanvis adequats, com en el cas dels vehicles automòbils. En aquest cas, l'absència de recanvis es deu a l'encariment de la producció al tractar-se de sèries curtes.
L'obsolescència és, també, conseqüència directa de les activitats d'investigació i desenvolupament que permeten en temps relativament breu fabricar i construir equips millorats amb capacitats superiors a les dels precedents. El paradigma, en aquest cas, ho constituïxen els equips informàtics capaços de multiplicar la seva potència en qüestió de mesos.
Igualment es produeix en nous mercats o tecnologies substitutives, en les quals l'opció dels consumidors pot fàcilment polaritzar-se a favor d'una d'elles en detriment de les restants, com en el cas del sistema de vídeo VHS enfront del BETA.
Finalment, pot ser producte de l'estratègia del fabricant, si aquest comercialitza productes incomplets o de menors prestacions a baix preu amb el propòsit d'afermar-se en el mercat oferint amb posterioritat el producte millorat que bé va poder comercialitzar des d'un principi, amb l'avantatge afegit que el consumidor es duu la falsa imatge d'empresa dinàmica i innovadora. | 2Economia
|
La imatge corporativa és una construcció cultural realitzada per una organització per dirigir la percepció que la societat té sobre aquesta. És una “imatge” generalment acceptada del que una companyia “significa”. La creació d'aquesta imatge és un exercici en la direcció de la percepció d'aquesta. És creada sobretot per experts de màrqueting que utilitzen les relacions públiques i altres formes de promoció per suggerir un quadre mental al públic: típicament una imatge corporativa es dissenya per ser atractiva al públic, de manera que la companyia pugui provocar un interès entre els consumidors, generi riquesa de marca i faciliti així les vendes del producte.La imatge d'una corporació no és creada únicament per la companyia sinó que hi ha altres factors que contribueixen a crear-la com poden ser els mitjans de comunicació, els periodistes, els sindicats, les organitzacions mediambientals i altres ONG. La imatge corporativa relaciona com una empresa, organització o entitat es presenta i com és vista des de fora.En la creació de la imatge d'una empresa no intervé només la companyia també hi contribueixen (mitjans de comunicació, sindicats…). La dissenyen experts en màrqueting i comunicació.
Aquesta imatge corporativa consisteix en l'agrupació del símbol, el logotip i el color, de manera que es crea un sistema de senyals propi. | 2Economia
|
L'economia planificada o centralitzada és aquella en què les decisions de les autoritats (generalment les dels governs), determinen l'assignació dels recursos escassos i disponibles en tal economia. Representa el concepte contrari al de les economies de mercat, en què l'assignació dels recursos té lloc mitjançant una presa de decisions descentralitzada dels milions de consumidors i productors que intercanvien béns i serveis en l'economia. És a dir, es prescindeix d'un mercat per a l'assignació de recursos.
Hi ha diversos models de planificació: des del que sorgeix del consens entre els actors econòmics a través de la socialització dels mitjans de producció en un entorn descentralitzat i de participació activa dels productors (planificació col·lectiva o comunitària) i ciutadans, fins a l'imposat per una autoritat central dirigida per tecnòcrates i buròcrates (planificació centralitzada). | 2Economia
|
Un mercat de coneixement (traducció de l'anglès knowledge market) es tracta d'un mecanisme social que s'encarrega d'identificar, satisfer i distribuir les demandes de coneixement mitjançant la combinació de l'activitat humana amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació amb l'objectiu d'organitzar el coneixement que hi ha en una comunitat. Els mercats de coneixement, a diferència dels mercats tradicionals, es caracteritzen per tractar béns immaterials i infinits. Tendeixen a utilitzar models de comunicació i mecanismes de mercat per mostrar la taxonomia de la informació i les seves relacions.
Podem trobar dues perspectives sobre el coneixement i de quina manera funcionen els mercats de coneixement. Una que funciona en un marc legal de propietat intel·lectual basat en l'economia de l'escassetat que es distribueix amb un mecanisme de mercat comercial tradicional, i l'altre, que tracta el coneixement com un bé públic sota la filosofia de compartir, de la cooperació i l'abundància. | 2Economia
|
L'Escola d'Organització Industrial fou la primera escola de negocis a Espanya i avui en dia fundació. Fundada el 1955 pel sociòleg Fermín de la Sierra, des de 1997 passà a ser una fundació.Els objectius de la institució són: formar directius i tècnics a l'àmbit de l'empresa industrial, potenciar l'intercanvi entre el món empresarial i la universitat, promoció de la col·laboració amb centres de formació de grans grups empresarials i oferir màsters per a graduats sense experiència.El 1955 va ser creada per acord dels ministeris d'Indústria i d'Educació. El primer president de l'escola fou el propi fundador i el 1957 es va fer el primer curs. Des de 1991, desenvolupà programes docents i de post-grau a Amèrica.
L'abril de 1997 es convertí en una fundació que pertany al Ministeri d'Indústria i Energia espanyol i diverses empreses: CDTI, CECA, Ericsson, Fundació Airtel Móvil i Retevisión. | 2Economia
|
La Borsa de Londres (oficialment i en anglès London Stock Exchange- LSE) és una borsa de valors localitzada a Londres, Anglaterra.Fou fundada el 1801, i actualment és una de les borses d'accions més grans del món. Molts dels seus valors són internacionals però compte també amb nombrosos valors de companyies britàniques. Les seves actuals instal·lacions estan situades a Paternoster Square, prop de la Catedral de Sant Pau de Londres. | 2Economia
|
La Caixa d'Estalvis de Vilanova fou una caixa d'estalvis fundada el 1877 a Vilanova i la Geltrú. Després d'uns anys d'expansió estrictament local el 1919 va establir la seva seu central al carrer dels caputxins, 7 de la vila del Garraf, demanant a l'arquitecte J. F. Ràfols que projectés la reforma de la façana, amb esgrafiats de Francesc Domingo. El 1932 va ser absorbida per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvi, posteriorment coneguda com La Caixa. | 2Economia
|
La llei de Hotelling és una observació econòmica que en alguns mercats és racional per als productors el fer els productes el més semblants possibles. Això també es coneix com el principi de mínima diferenciació o el model de ciutat lineal de Hotelling. L'observació va ser feta per Harold Hotelling (1895–1973) en un article titulat "Stability in Competition", publicat a l'Economic Journal l'any 1929.
El fenomen oposat és la diferenciació de producte, que és de fet considerada un avantatge en el negoci si s'executa com és degut. | 2Economia
|
Un mercat comú és una unió duanera que a més, estableix polítiques comunes sobre la regulació dels productes i la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d'obra. Un mercat únic és una forma avançada del mercat comú en què es suprimeixen totes les barreres físiques (fronteres), tècniques (estàndards) i fiscals (impostos) entre els estats membres, les quals obstrueixen la llibertat de moviment de qualsevol factor de producció.
El mercat comú es considera com la primera etapa cap a la creació d'un mercat únic. En general, es construeix sobre una zona de lliure comerç amb relativament lliure circulació de capitals i de serveis, però amb una reducció limitada de la resta de barreres comercials.
Un mercat unificat és l'última etapa i la meta final d'un mercat únic. Es requereix la lliure circulació total de béns, serveis (inclosos els serveis financers), de capital i de persones (factors de producció) sense tenir en compte les fronteres nacionals.
L'objectiu del mercat únic és aconseguir la total llibertat de moviments de capitals, mà d'obra, béns i serveis entre els Estats membres, com si es tractés d'un mateix país, retirant les barreres entre els Estats en la màxima mesura possible.
Alguns exemples de mercat comú en el món són Mercosur i la Unió Europea. La UE conté, addicionalment, un mercat únic. | 2Economia
|
Una oficina és un lloc destinat a la feina administrativa. Per extensió s'aplica també a dascun dels organismes centrals creats per a l'aplicació i el funcionament d'una convenció signada per diferents estats i que s'anomenen ‘‘oficines internacionals'’ «com les de correus, telègrafs, pesos i mesures, protecció de la propietat industrial, educació, etc.» Existeixen moltes formes de distribuir l'espai en una oficina segons la funció i el nombre de persones ocupades en el mateix espai. En un extrem cada treballador té el seu propi lloc, en l'altre una multitud de persones treballen en el mateix espai. | 2Economia
|
La Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP) és una societat creada el 1822 a Barcelona, amb posterioritat a la Reial Cèdula de Carles III expedida el 1775 que permetia la introducció a Espanya de les Societats Econòmiques d'Amics del País. La SEBAP promou els interessos econòmics col·lectius de Barcelona i la seva província. Cada fi d'any sol donar a conèixer un document amb la valoració que aquesta entitat fa del moment que viu la societat catalana. Des del 2004 el seu president és Miquel Roca i Junyent. | 2Economia
|
Un pla de recuperació davant desastres (en anglès Disaster Recovery Plan) és un procés de recuperació que cobreix les dades, el maquinari i el programari crític, perquè un negoci pugui començar de nou les seves operacions en cas d'un desastre natural o antropogènic. Això també hauria d'incloure projectes per enfrontar-se a la pèrdua inesperada o sobtada de personal clau. | 2Economia
|
Bozoma Saint John (21 de gener de 1977) és una empresària nord-americana i executiva de màrqueting. Actualment és la directora de màrqueting (CMO) de Netflix. Anteriorment, va exercir, en aquest mateix càrrec, a Endeavour i directora de marca (CBO) a Uber fins al juny del 2018. Saint John també va ser executiuva de màrqueting a Apple Music fins al juny del 2017, després d'incorporar-se a la companyia en la seva adquisició de Beats Music. | 2Economia
|
Desert dels serveis, de l'alemany Servicewüste, és un concepte del màrqueting, que significa «la manca total de serveis acceptables». El terme té una connotació negativa.
Va ser llençat a Alemanya el 1995 per l'empresari i catedràtic d'administració d'empreses Hermann Simon. Havia constatat que en moltes empreses, el client es considera com un suplicant, un mal necessari. També va observar com, de llur costat, els consumidors es queixien de la manca de servei. Vint anys després, no hi havia canviat gaire, i els clients quedaven descontents amb el nivell de servei. La popularització de la venda en línia encara ha exacerbat el problema: «En moltes empreses, el contacte amb el departament de serveis es troba amagat en algun lloc del lloc web, les empreses no responen a consultes i queixes, el personal del servei és incompetent o les empreses retarden els clients fins que es rendeixen exasperats o fins que s'acaben els terminis.» Segons un estudi de la Federació de Consumidors Alemanya (VZBV) del 2022, el servei dolent té dues raons principals: o bé les empreses pensen que el servei al client no és important o el menyspreu dels drets dels consumidors és intencionat i calculat per tal d'estalviar costos. Resumit: «heu comprat, heu pagat, el que passa després ja no és el nostre problema».Del principi modern de l'autoservei introduït als anys 60 del segle xx, s'ha arribat a l'extrem del «no servei», amb l'arquetip del client perdut als passadissos d'un supermercat, sense cap persona a qui demanar ajuda. O el viacrucis del client solitari, perdut en hores de música d'espera avorrida d'un centre d'atenció telefònica, sense poder parlar amb ningú, i quan l'atenen, ha de repetir la història del seu problema que ja ha explicat tres vegades, o una banca que acull el client amb una veu computeritzada que no compren cap qüestió. En la seva recerca del 1995, Hermann Simon al·ludia també al fenomen de molts industrials que es concentren orgullosament en la qualitat del producte, tot ignorant la necessitat d'oferir un servei després de la venda, obviant que en un món on tots els productes s'assemblen cada dia més, només es pot diferenciar per la qualitat del servei. | 2Economia
|
En la teoria de gestió d'organitzacions, el terme adhocràcia és l'absència de jerarquia, i és per tant l'oposat a burocràcia. És un mot híbrid entre ad hoc i el sufix cràcia. Tots els membres d'una entitat tenen autoritat per a prendre decisions i efectuar accions que afecten el futur del grup.
Alvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocràcies es tornaran més comunes i probablement reemplacen la burocràcia en el futur. També afig que el més freqüent serà que arriben com a estructures temporals, formades per a resoldre un problema donat i es dissoldran després. N'és un exemple els grups de treball interdepartamentals.
El terme es fa servir també per a descriure la forma de govern de la novel·la de ciència-ficció Tocant fons: en el regne màgic, de Cory Doctorow. La paraula l'encunyà al 1964 Bennis i Slater, i Henry Mintzberg incorporà aquest concepte en els tipus de configuracions organitzacionals. Per a ell les entitats adhocràtiques coordinen tasques amb l'adaptació mútua dels seus integrants, l'acceptació de la diversitat i la col·laboració asimètrica: no s'espera que els membres aporten el mateix ni en la mateixa proporció, sinó que es promou la col·laboració lliure, plaent, espontània, no coercitiva.
Són entitats orientades a la innovació i el canvi. Han de romandre flexibles perquè en canvien de forma interna sovint. | 2Economia
|
L'Índex de Herfindahl o Índex de Herfindahl i Hirschman (IHH) és una mesura, empleada en economia, que informa sobre la concentració econòmica d'un mercat. O, inversament, la mesura de falta de competència en un sistema econòmic. Un índex elevat expressa un mercat molt concentrat i poc competitiu. | 2Economia
|
La matriu d'Ansoff és una eina de planificació estratègica que proporciona un marc per ajudar a definir estratègies de creixement a les organitzacions.
El seu nom prové d'Igor Ansoff, qui va definir el concepte l'any 1957 i va establir quatre estratègies de creixement tenint en compte el tipus de producte i mercat: | 2Economia
|
La Llei d'Economia Sostenible, també coneguda com a Llei Sinde (en referència a la ministre de cultura socialista del moment Ángeles González-Sinde Reig) és una iniciativa legislativa elaborada com avantprojecte de llei que va ser aprovada pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero el 27 de novembre del 2009. L'anomenada Llei Sinde, que correspon a la disposició addicional primera de la Llei d'Economia Sostenible i que fa referència a la regulació dels llocs web i els drets d'autor, fou eliminada en el debat parlamentari. El vot faborable de PP i CIU al Senat va recuperar la disposició i finalment fou aprovada pel Congrés dels Diputats (amb certes modificacions) en el primer Consell de Ministres de Mariano Rajoy, el 30 de desembre del 2011.
Aquesta llei vol situar l'economia espanyola sobre els fonaments del coneixement i la innovació, garantint la propietat intel·lectual, amb eines respectuoses per al medi ambient i en un entorn que afavoreixi l'ocupació laboral de qualitat, la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.Va tenir el seu origen en una iniciativa legislativa aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) el 27 de novembre de 2009. L'avantprojecte de llei consistia en un conjunt de mesures que pretenien modernitzar l'economia espanyola principalment en tres sectors: financer, empresarial i mediambiental.No obstant això, l'apartat de l'avantprojecte que va tenir més ressò entre l'opinió pública per la polèmica que va suscitar, va ser l'anomenada Llei Sinde (pel cognom compost de la que va ser ministra de cultura Ángeles González-Sinde Reig), que en la redacció original s'incloïa en la disposició final segona (que va passar a ser la disposició final quarantena tercera en el text definitiu), relativa a la regulació de webs i la protecció de la propietat intel·lectual.
A l'inici del debat parlamentari la "Llei Sinde" va ser eliminada del projecte de llei, però va ser recuperada i aprovada al Senat gràcies a l'ajuda del PP i CiU. El 15 de febrer de 2011 va ser finalment aprovada pel Congrés i el 5 de març de 2011 va ser publicada al BOE, entrant en vigor l'endemà. No obstant això, el govern de Rodríguez Zapatero no va arribar a aprovar el Reglament de la "Llei Sinde" per falta de consens entre els seus membres. Va ser el nou govern del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy el que va aprovar a proposta del ministre d'Educació, Cultura i Esports José Ignacio Wert el Reial Decret del reglament de la "Llei Sinde" (pel que alguns mitjans a partir d'aquest moment van començar a cridar-la "Llei Sinde-Wert") en el qual s'establien les atribucions de la Comissió de Propietat Intel·lectual. Aquesta Comissió va començar a funcionar l'1 de març de 2012. | 2Economia
|
El màrqueting per internet, també conegut com a màrqueting de webs, màrqueting en línia, webvertising, o e-marketing, és referit a com el màrqueting (generalment promoció) de productes o serveis sobre Internet.
El comerç d'internet abasta el màrqueting fet en correu electrònic i mitjans sense fils, i sovint les dades digitals de clients digitals i la gestió electrònica de les relacions amb el client electrònica. El màrqueting d'internet lliga els aspectes creatius i tècnics d'internet, incloent-hi el disseny, desenvolupament, publicitat i vendes.El 2008 El New York Times, treballant amb comscore, va publicar un pressupost inicial per quantificar les dades d'usuari recollides per grans companyies basades en internet. Incloent quatre tipus d'interaccions amb llocs web de companyia, a més dels clics en anuncis des de xarxes publicitàries, els autors trobaven que el potencial per recollir dades era fins a 2.500 per usuari per mes. | 2Economia
|
L'immobilitzat està format pel conjunt d'elements patrimonials de l'empresa destinats a ser-hi de forma perdurable.L'immobilitzat es classifica en immaterial i material.
L'immobilitzat immaterial està format per elements patrimonials no tangibles. Un exemple d'aquests elements són les aplicacions informàtiques.
L'immobilitzat material està format per un conjunt d'elements patrimonials tangibles, mobles o immobles qualificats com de patrimonials, i aquells que, sent de domini públic, es troben afectats al funcionament dels serveis.
Així, dins de l'immobilitzat material es troben:
Terrenys i béns naturals
Construccions
Maquinària, instal·lacions i utillatge
Elements de transport
Mobiliari
Equips de processos d'informació (EPI)
Altre immobilizat material
Instal·lacions complexes especialitzades
Tots aquests elements són del subgrup 20 del quadre de comptes.
Dintre de l'immobilitzat material apareix restant l'amortització acumulada de l'immobilitzat material que és una correcció de valor de caràcter irreversible que ha d'establir-se de forma sistemàtica al final d'any, en funció de la vida útil dels béns, o atès la depreciació que normalment acusin pel seu funcionament, ús o desgast. Aquesta depreciació és una despesa i, en conseqüència, afectarà al resultat econòmic de l'entitat. | 2Economia
|
Nivea (pronunciació alemanya: [niˈveːa], estilitzat com a NIVEA) és una marca registrada de la companyia Beiersdorf AG d'Hamburg, Alemanya. És una empresa de productes cosmètics, fundada el 1911 per l'empresari Oskar Troplowitz, el químic Isaac Lifschütz i el dermatòleg Paul Gerson Unna, que foren els inventors de la primera crema hidratant de la història. És una gran marca mundialment dedicada a l'atenció de la pell i el cos.
El propietari de l'empresa, Oskar Troplowitz, va donar el nom de Nivea, de la paraula llatina niveus / nivea / niveum, és a dir, de color blanc com la neu.La marca "Nivea" va ser expropiada en molts països després de la Segona Guerra Mundial. En l'actualitat, Nivea forma part d'una de les empreses multinacionals més grans del món, que comercialitza així els seus productes en al voltant de 150 països.
Durant la dècada de 1980, la marca es va impulsar a un ampli mercat mundial, mitjançant un procés d'internacionalització. | 2Economia
|
Un accident de treball, és un episodi o accident que genera lesions, i que es produeix durant el treball, o en els trajectes d'anada i/o tornada al treball (accident "in itinere"). L'accident de treball en el nostre medi és atès per les Mútues d'Accidents de Treball, i suposen que en el cas en què es produeixi una baixa, n'assumeixin el tractament, i també les prestacions econòmiques que es puguin generar.
Segons l'article 115 de la Llei General de la Seguretat Social de 1994, aprovada per Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, és accident de treball tota lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o a conseqüència del treball que executi per compte aliena.
Al territori valencià des del 2012 fins al 2018 hi ha hagut un creixement de la sinistralitat laboral. | 2Economia
|
El telemàrqueting és una forma de màrqueting directe en la qual un assessor utilitza el telèfon o qualsevol altre mitjà de comunicació per contactar amb clients potencials i comercialitzar els productes i serveis. Els clients potencials s'identifiquen i es classifiquen per diversos mitjans com pot ser el seu historial de compres, una enquesta prèvia o la participació en un concurs de sol·licituds de feina (per exemple, a través d'Internet).Els noms també poden ser comprats de la base de dades d'una altra companyia o obtinguts de la Guia telefònica o d'una altra llista pública o privada. El procés de classificació serveix per trobar aquells clients potencials amb més probabilitats de comprar els productes o serveis que l'empresa en qüestió ofereix.Les companyies d'investigació de mercats utilitzen sovint les tècniques de telemàrqueting per buscar clients potencials o passats del negoci d'un client o per sondejar l'acceptació o rebuig d'un producte, marca comercial o empresa en concret. Les enquestes d'opinió es realitzen d'una manera similar. Les tècniques de telemàrqueting també poden ser aplicades a altres formes de màrqueting utilitzant missatges d'Internet o fax. | 2Economia
|
El Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, conegut també com a Premi Nobel d'Economia tot i no ser un dels premis originàriament per Alfred Nobel, és lliurat anualment per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències i és una de les principals distincions que es realitzen per ressaltar el treball d'aquelles persones que han desenvolupat una teoria o una activitat digna de reconeixement en el món de l'economia. Cal destacar que aquest premi no va ser creat per Alfred Nobel, sinó que es va començar a lliurar el 1969 pel Banc de Suècia, amb la denominació de Premi d'Honor del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel, amb el consentiment de la Fundació Nobel. El guanyador del premi rep 10 milions de corones sueques, al voltant d'1,1 milions d'euros, una medalla d'or i un diploma. Des d'aquest moment, a data de 2020 el Premi Nobel d'Economia s'ha atorgat en 52 ocasions a 86 investigadors per la seva contribució en l'àmbit de les ciències econòmiques. Aquest premi va ser lliurat per primera vegada als economistes Ragnar Frisch i Jan Tinbergen per haver desenvolupat i aplicat models dinàmics a l'anàlisi dels processos econòmics.
Es tracta d'un dels premis més qüestionats per crítics i intel·lectuals. La majoria dels guanyadors són estatunidencs provinents de la Universitat de Chicago, i el 2012 fins a 5 guardonats van ser alhora membres de la Facultat d'Economia d'aquesta universitat.El premi va ser lliurat en una ocasió a l'asiàtic Amartya Sen, economista de Santiniketan, a l'Índia. Des de la seva creació i fins al 2009 el guardó va ser atorgat només a homes, fins que en aquell mateix any se li atorgà a Elinor Ostrom, acadèmica nord-americana de les universitats d'Indiana i Arizona. Un altre dels aspectes que presenta aquest premi, és la possibilitat que un altre intel·lectual d'una branca diferent de l'economia opti per guanyar el premi. Per aquesta raó, Herbert Alexander Simon, amb estudis en ciència política, va ser distingit amb el premi el 1978. | 2Economia
|
Un outlet, és un tipus de comerç dedicat a la venda de roba o estris i objectes de temporades anteriors, restes de sèries i descatalogats, amb reduccions de preus significatives.
És un fet curiós que, tot i ser un mot d'origen anglès, el significat de fet ha sofert una transformació, ja que l'accepció original fa referència a qualsevol botiga o sucursal de venda d'una marca concreta i en canvi el terme català ha adoptat aquest significat de "lloc de venda d'articles de diferents marques a preus reduïts per tenir defectes de fabricació o per ser de temporades passades".
A Espanya podem trobar descomptes des del 30% fins al 70%. Als EU els descomptes pràcticament sempre dins dels OUTLET són realment competitius, i pràcticament tots els descomptes estan entre el 50% i el 70%, com a mínim descompte arribant fins al 80%
Viccionari | 2Economia
|
La 'International Economic Association és una organització no governamental que va ser fundada en 1950, sota l'auspici del Departament de Ciències Socials de la UNESCO. Des de la seva creació ha mantingut relacions consultives amb la UNESCO i des de 1973 és un membre federat del International Social Science Council
L'objectiu de la IEA des del principi ha estat promoure contactes personals i un enteniment mutu entre economistes de diferents parts del món mitjançant l'organització de reunions científiques, programes de recerca comunes i la publicació de continguts de caràcter internacional sobre problemes d'actual importància. | 2Economia
|
La teoria dels mercats disputats o (en anglès "contestable markets") va ser donada a conèixer per primera vegada per William J. Baumol, John C. Panzar i Robert D. Willig el 1982 titulada "Constestable Markets and the Theory of Industry Structure" (Els mercats disputats i la teoria de l'estructura industrial). Aquesta teoria tracta de demostrar que un mercat monopolista o oligopolista pot arribar a assemblar-se bastant a una estructura de mercat competitiu. Es basa en la idea que una empresa en situació de monopoli és amenaçada per competidors potencials, candidats a entrar al mercat, podent en qualsevol moment acabar amb la seva posició dominant. Perquè això no passi, i considerant que realitza pràctiques legítimes, l'empresa monopolista no té més opció que prendre mesures properes a la competència perfecta, per exemple disminuint el seu preu de venda fins que sigui igual al cost marginal, millorant i innovant el producte o servei, etc, cosa que provoca que el seu poder monopolista de mercat es vegi progressivament notablement minvat. | 2Economia
|
La fisiocràcia era una escola de pensament econòmic del segle xviii fundada per François Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a França. Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern. La seva doctrina queda resumida en l'expressió «laissez faire, laissez passer» (deixar fer, deixar passar).
L'origen del terme fisiocràcia prové del grec i vol dir "govern de la naturalesa", al considerar els fisiòcrates que les lleis humanes havien d'estar en harmonia amb les lleis de la naturalesa. Això està relacionat amb la idea que només en les activitats agrícoles la naturalesa possibilita que el resultat obtingut sigui superior als recursos utilitzats en la producció sorgint així un excedent econòmic. Els fisiòcrates van denominar d'estèrils a les activitats com la manufactura o el comerç on la producció sols seria suficient per a reposar els recursos utilitzats. | 2Economia
|
S'anomena compravenda a terminis a una modalitat de compravenda utilitzada, normalment, per a béns duradors, a través de la qual el pagament del preu no es fa en el moment de l'adquisició del bé, sinó que difereix en el temps a través d'una sèrie de pagaments denominats "terminis", "quotes" o "abonaments" (a vegades, també reben col·loquialment el nom de "lletres").
Les compres a terminis normalment tenen lloc en casos en què els béns objecte de la compravenda té preus elevats, i tracten de facilitar al comprador l'accés a aquests. Són una forma de finançament mitjançant la qual el venedor accepta cobrar el preu de forma esglaonada o parcialitzada per poder ampliar el seu mercat, amb la qual cosa tracta d'aconseguir un increment en les seves vendes. L'objecte de les compres a terminis solen ser béns duradors, si bé això no és així en tots els casos. En particular, s'ha estès el pagament a terminis a un altre tipus de béns o serveis, com els viatges o fins i tot les intervencions quirúrgiques.
La garantia del pagament del preu és normalment el mateix bé venut (encara que també poden ser-ho altres béns que posseeixi el deutor), de manera que l'impagament d'un o més terminis sol implicar l'embargament d'ells. En alguns casos, pot estar involucrat en l'operació una penyora sense desplaçament sobre el mateix bé venut, o lletres de canvi o pagarés, per assegurar el compliment dels terminis o quotes.
Afirma Jóse Alejandro Bonivento, en el seu llibre Los principales contratos civiles', que la compra a terminis és una forma de pagament quan es convé en un termini posterior per al pagament del preu; entenent que el termini que s'acordi pot ser per a la satisfacció en quotes o en un sol valor; l'important, per establir aquesta modalitat, és que el pagament es faci amb data posterior al perfeccionament del contracte. El termini ha de ser estipulat expressament.
S'ha d'advertir que el pagament del preu a terminis no altera la característica d'instantaneïtat de la compravenda. Difícil resultaria considerar aquest contracte d'execució successiva per la forma de pagament a terminis. El contracte perfeccionat crea obligacions la realització de les quals se suposa immediata o instantània. | 2Economia
|
Francesco Villa (Milà, Itàlia, 1801 - 1884) va ser un comptable i un professor de comptables italià.
Fou part de l'Escola Llombarda de Comptabilitat. És considerat com un precursor de l'ús de la comptabilitat com una font d'informació de gestió, no considerant aquella una mera col·lecció de xifres, sinó una ciència, amb principis similars a l'economia i la gestió. | 2Economia
|
GnuCash és un sistema de finances personal en programari lliure que utilitza la doble entrada. En un inici pretenia desenvolupar capacitats similars a les del programa comercial Quicken de la companyia Intuit, és a dir, gestió de finances personals. L'evolució actual està més propera a desenvolupar eines per a pimes, a més de les finances individuals.
GnuCash forma part del Projecte GNU i funciona en moltes plataformes: en GNU/Linux (sota GNOME), i també en Windows (Windows 2000 o superior), OS X, FreeBSD, Solaris i d'altres plataformes UNIX.
El desenvolupament de GnuCash va començar el 1997 i la primera versió estable es va publicar el 1998. La part de comptabilitat per a petites i mitjanes empreses (Pimes) va ser introduïda el 2001.
Es va desenvolupar inicialment per a plataformas GNU (basat en Unix), però des del 15 de juliol de 2007 (versió 2.2.0), està també disponible una versió directament compilada per a usar-la en Windows. La primera versió directament instal·lable en Mac va ser la 1.8.
El programa serveix tant per portar una comptabilitat personal o familiar como de petites empreses. És fàcilment configurable, utilitza el sistema de comptabilitat per partida doble o de doble entrada, permet la creació i modificació d'un pla comptable jerarquitzat, i incorpora un mòdul de facturació i de gestió de les relacions amb clients/deutors i amb proveïdors/creditors. Els diversos estats per a presentar els resultats comptables es poden preparar en forma d'informes, que poden incloure gràfiques. S'adapta fàcilment als règims d'impostos de diferents països. No obstant, la seva ergonomia és millorable i no ofereix els mecanismes de protecció que tenen altres programes de comptabilitat propietaris. És convenient tenir un bon nivell de coneixement de comptabilidad per a un ús productiu. És molt potent com a eina per a fins didàctics. | 2Economia
|
L'Escola Llombarda, també dita Escola Administrativa, va aparèixer en 1840, amb la publicació del llibre La contabilità applicata alle amministrazioni private e pubbliche de Francesco Villa, que era el principal representant d'aquesta escola de comptables, juntament amb Antonio Tonzig.
El principal interès d'aquesta escola va ser l'estudi de la l'administració empreses. Amb això, la comptabilitat ja no és només comptabilitat, passant també a controlar la gestió de les empreses. Ja no es limita als números per abastar també les idees més abstractes i les operacions. Una altra de les novetats d'aquesta escola va ser l'avaluació dels actius fixos pels preus actuals. | 2Economia
|
La incertesa knightiana, en economia, és un risc que no és mesurable i que no es pot computar. La idea d'incertesa knightiana prové originàriament dels estudis realitzats per l'economista nord-americà Frank Knight (1885–1972) de la Universitat de Chicago, que va ser el primer a distingir entre els conceptes de risc i incertesa en el seu treball titulat Risk, Uncertainty, and Profit. | 2Economia
|
Un càrtel és un acord formal entre empreses del mateix sector amb l'objectiu de reduir o eliminar la competència en un determinat sector. Els càrtels solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producció i la distribució de tal manera que, mitjançant la col·lusió de les empreses que el formen, tenen una estructura de mercat monopolistíc, obtenint un poder amb el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors.
La diferència rau en el fet que els beneficis totals (que els màxims possibles d'aconseguir en el mercat) són repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la competència en el comerç internacional. Un exemple clar és l'OPEP. Els defensors dels càrtels afirmen que aquests ajuden a estabilitzar els mercats, a reduir les despeses de producció, a eliminar aranzels elevats, a distribuir els beneficis equitativament i a beneficiar als consumidors.
Els seus detractors assenyalen que, quan no existeix competència, els preus són més alts i l'oferta menor. Avui dia es considera que els seus inconvenients són més grans que no pas els seus avantatges i sovint s'estableixen límits legals per a restringir el desenvolupament de nous càrtels. | 2Economia
|
Un consumidor proactiu (en l'anglès prosumer) és el consumidor ben informat que és actiu en la difusió d'un determinat producte a través de la seua recomanació a grups familiars, relacionals o professionals, a més col·labora en el desenvolupament i millora del producte a través dels canals de comunicació del productor dissenyat a l'efecte.
De vegades, s'autorganitzen per a intercanviar informació, ajudant-se mútuament, etc., o bé utilitzen els fòrums creats per la mateixa empresa per a tal fi.
El comportament del prosumer indica tendències emergents, tendències que les organitzacions han de gestionar adequadament participant de forma activa en els mitjans 2.0 (sense abandonar els mitjans tradicionals), donant a conèixer les seves pràctiques associades a la sostenibilitat, i adaptant-se als nous codis de servei. Així mateix, es tracta habitualment d'un consumidor exigent, que és capaç d'avaluar els pros i contres de l'elecció de diferents tipus de tecnologia, obtenint la informació pels seus propis mitjans o formació. | 2Economia
|
Un ecosistema digital (en anglès, digital ecosystem) és el conjunt de totes aquelles tàctiques i idees que es duen a terme en el món d'Internet i que fan servir les marques o empreses per aconseguir vendes, tràfic de qualitat (totes les visites d'aquells usuaris que els interessa el que una marca determinada ven i que està disposat a comprar els productes) i generar leads (tots aquells usuaris que han visitat la pàgina web de l'empresa, la qual té la seva informació per poder aconseguir que es converteixin en nous clients). Serveix als negocis per posicionar-se i donar-se a conèixer davant de la seva competència. | 2Economia
|
Crònica (o Crònica Econòmica d'Andorra) va ser un diari econòmic andorrà nascut el 2012 i publicat fins desembre de 2017 de la mà del grup editorial La Veu del Poble, responsable dels diaris Bondia Andorra i Més Andorra, presidit per Carles Naudi d’Areny-Plandolit. El diari va tenir una periodicitat mensual, i se centrava exclusivament en la informació relativa a l'economia andorrana. La distribució fou en paper de forma gratuïta i directament a empresariat i professionals i en diferents punts de distribució, com ara entitats bancàries, consultoris mèdics o d'advocats, i va comptar amb el suport d'Andbank, Banca Privada. També se'n pot trobar una part de l'hemeroteca al web del diari gratuït Bondia del mateix grup en format PDF, tot i que en aquest cas de pagament. La seva presentació va comptar amb una assistència d'unes 120 persones de la societat econòmica andorrana, atès que es feu coincidir amb una conferència de l'empresari i broker català Josef Ajram. L'any 2015 el càrrec de redactor estava ocupat per Julià Rodríguez i el seu director n'era Marc Segalés. | 2Economia
|
The Economist és un setmanari britànic d'informació econòmica i política en llengua anglesa.
Fou publicat per primera vegada el setembre del 1843 i ha seguit ininterrompudament fins a l'actualitat. Va ser fundat quan el Regne Unit era la primera potència econòmica mundial, per un fabricant de barrets i banquer escocès (James Wilson) per aconseguir revocar la legislació proteccionista sobre el blat (les corn laws). El revista ha defensat sempre el liberalisme econòmic i les posicions polítiques més conservadores.El setmanari té una gran reputació en els àmbits de la política internacional, l'economia i els negocis, i és una de les publicacions internacionals més influents.
Una característica del setmanari és el que, excepte contades excepcions, els articles no estan signats. Això afavoreix la col·laboració entre els periodistes. | 2Economia
|
El creixement orgànic del negoci està relacionat amb el creixement dels sistemes i organismes naturals, les societats i les economies, com un procés organitzatiu dinàmic, que per a l'expansió del negoci es caracteritza per un augment de la producció, l'expansió de la base de clients o el desenvolupament de nous productes, a diferència de les fusions i adquisicions, que és el creixement inorgànic.
Per a les empreses, el creixement orgànic normalment exclou l'impacte de les divises. "Creixement bàsic" és el terme que s'utilitza per referir-se al creixement que inclou divises, però exclou les desinversions i les adquisicions.
El creixement orgànic del negoci és el creixement que prové dels negocis existents d'una empresa, a diferència del creixement que prové de la compra de nous negocis. Pot ser negatiu. Mitjançant la planificació del creixement, les empreses poden aconseguir un creixement orgànic seleccionant les millors estratègies disponibles. Per exemple, examinant la matriu d'Ansoff, les empreses poden triar entre la penetració del mercat, el desenvolupament del mercat, el desenvolupament de productes i la diversificació per augmentar els seus ingressos de manera orgànica. A més, el creixement orgànic del negoci es pot aconseguir utilitzant esforços de màrqueting de contingut, que impulsen el trànsit de cerca orgànica.
El creixement orgànic del negoci inclou el creixement durant un període que resulta de la inversió en empreses que l'empresa posseïa a l'inici del període. El que exclou és l'impuls al creixement de les adquisicions, i el descens de les vendes i tancaments de negocis sencers.
Quan una empresa no revela les xifres de creixement orgànic, normalment és possible estimar-les estimant les xifres d'adquisicions realitzades en el període examinat i en l'any anterior. És útil desglossar el creixement orgànic de vendes en el que prové del creixement del mercat i el que prové dels guanys de quota de mercat: això facilita veure com és el creixement sostenible.
En relació amb l'entrada orgànica d'una organització, també pot relacionar-se amb l'acte de tancar centres de costos mitjançant mètodes orgànics establerts en lloc d'esperar una llista de finances.Edith Penrose va estudiar àmpliament els mecanismes i la taxa de creixement de les empreses que experimenten creixement orgànic en el seu llibre de 1958 The Theory of the Growth of the Firm.Una referència primerenca al "creixement orgànic" va aparèixer al llibre de 1899 d'Inazo Nitobe The Soul of Japan.
El creixement orgànic està evolucionant cap a un nou concepte dins del màrqueting a les xarxes socials del segle XXI. Les xarxes socials també fan un creixement orgànic en termes de seguidors i presència social. | 2Economia
|
Els Fons estructurals de la Unió Europea són l'instrument principal de la política d'inversions de la Unió Europea per afavorir el creixement econòmic i l'ocupació dels estats membres i llurs territoris, així com la cooperació territorial europea. S'articulen en tres fons, fins ara coordinats amb l'Estratègia Europa 2020:
El Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), centrat en la innovació i la recerca, l'agenda digital, el suport a les petites i mitjanes empreses i l'economia de baix nivell d'emissions de carboni.
El Fons social europeu (FSE), centrat en l'ocupació, l'educació i la formació, la inclusió social i la capacitat institucional.
El Fons de cohesió (FC), dedicat a transports i a la protecció mediambiental en estats membres econòmicament menys desenvolupats.
Aquest Fons, juntament amb el Fons europeu agrícola per al desenvolupament rural (FEADR, dedicat a la Política agrícola comuna) i amb el Fons europeu per als afers marítims i la pesca (FEAMP, de la Política pesquera comuna) conformen el conjunt dels Fons estructurals i d'inversió europeus, que es decideixen i executen d'acord amb cicles de programació septennals (p. ex. 200-2006, 2007-2013...), coneguts com a Perspectives financeres o Marc financer pluriennal. Tots els fons, per al cicle de programació 2014-2020, són regulats per disposicions comunes previstes en el Reglament UE 1303/2013, al qual s'afegeixen normes a part en els Reglaments específics de cada Fons.
El 2020, arran de la pandèmia de la covid-19, s'ha vist alterat llur funcionament, així com les negociacions de les perspectives financeres en vigor per al període 2021-2027, amb la introducció de derogacions i flexibilitzacions i amb l'adopció de diferents paquets financers i programàtics d'estímul per afavorir la recuperació, ço és, CRII, CRII+, REACT-EU i NGEU. | 2Economia
|
La carta de presentació, carta de sol·licitud o carta de motivació és una carta on s'hi expliquen les motivacions i inquietuds per un lloc de treball determinat, i on s'hi defineixen les principals aptituds del candidat. Es tracta d'un document independent del curriculum vitae que convé escriure quan es respon a una oferta de feina o s'envia una autocandidatura a una empresa per despertar l’interès dels seus representants. Pot determinar que es llegeixin el currículum amb més deteniment i decideixin de convocar la persona a una entrevista professional. La carta ha d’enriquir el currículum i ha de subratllar els punts forts de la candidatura i l'interès pel lloc o l’empresa a la qual l'individu s'adreça, manifestant com les experiències personals i professionals que s'hi destaquen poden ser beneficioses per l'empresa.Fa la funció de presentació de la persona candidata, amb l'objectiu de resumir breument el currículum, captar l'atenció del seleccionador de l'empresa i transmetre la idea d'idoneïtat del candidat per cobrir el lloc ofertat, de manera que ha d'expressar de manera clara i motivada les intencions de la persona candidata i personalitzar-se segons l'empresa a la qual es destina.La informació de la carta pot anar en un suport de paper o electrònic, i pot ser enviada en un arxiu adjunt o bé introduïda en el cos del correu electrònic, tot i que de vegades també s'incorpora en un paràgraf introductori al currículum.Segons l'enquesta Employer Preferences for Resumes and Cover Letters de la Universitat de Michigan, el 56% de les empreses prefereixen rebre una carta de presentació juntament amb el currículum. L'enquesta Cover Letters and Resumes realitzada per la Society for Human Resource Management (SHRM) reflecteix que el 43% dels reclutadors de talent considera que la carta de presentació té la mateixa importància que el curriculum vitae, i que el 69% dels responsables de recursos humans valoren positivament el fet que la carta de presentació sigui personalitzada. | 2Economia
|
Els participants dels mercats financers es defineixen en dues grans categories: la primera categoria distingeix entre inversors i especuladors, i la segona categoria entre inversors institucionals i minoristes. | 2Economia
|
La febre del cautxú va ser un període en el qual es va realitzar una extracció i comercialització massiva del cautxú a la regió amazònica entre 1879 i 1912.
La transcendència econòmica i social en països amb territoris amazònics, com Brasil, Perú, Bolívia, Colòmbia i Equador van disparant el seu procés colonitzador, atraient riquesa i causant transformacions culturals i socials, a més de donar gran impuls a ciutats amazòniques com Iquitos al Perú, Belém al Brasil i en especial la ciutat brasilera de Manaus, fins avui la principal ciutat amazònica i capital de l'Estat d'Amazones (Brasil). | 2Economia
|
El dipòsit a termini o imposició a termini fix (IPF) (en anglès: Time deposit) és una operació financera per la qual una entitat financera, a canvi del manteniment de certs recursos monetaris immobilitzats un període determinat, reporta una rendibilitat financera fixa o variable, en forma de diners o en espècie. En terme, la persona pot retirar tots els diners o part d'aquest. Si les condicions pactades ho permeten, podria també renovar la imposició per un període suplementari: en aquest últim cas, si no es pren una decisió el mateix dia del venciment, no es perden els interessos generats fins al moment, però sí que es perden dies durant els quals es podrien estar generant nous interessos. Sempre que es contracta un dipòsit cal tenir en compte la possible necessitat de liquiditat del capital invertit, ja que algunes entitats cobren una quantitat o percentatge per la cancel·lació anticipada del dipòsit, mentre que en altres casos no existeix tal comissió de cancel·lació anticipada. | 2Economia
|
El Sistema Electrònic de Negociació d'Actius Financers (SENAF) és la plataforma de negociació de Lletres, Bons i Obligacions de Deute Públic espanyola. El sistema va començar a operar al juny de 1999. El 2001 es va integrar, al costat de MEFF i AIAF, en MEFF AIAF SENAF Holding de Mercados Financieros, S.A. per a beneficiar-se de sinergies entre els diferents mercats i optimitzar mitjans. Aquest grup està al seu torn integrat en el holding Bolsas y Mercados Españoles. | 2Economia
|
Una moneda complementària s'utilitza com a complement a una moneda nacional.:3 És un acord per utilitzar un mitjà d'intercanvi que no sol ser de curs legal.:2 El propòsit pot ser protegir o estimular una economia en particular.:7 Un altre propòsit pot ser per a orientar l'economia cap a objectius socials, ambientals o polítics.:7:4 | 2Economia
|
Una empresa matriu és una empresa que té una majoria d'accions d'una o més empreses, que es consideren filials seves.
A Andorra, la llei defineix una empresa matriu com «l'entitat que pot exercir, directament o indirectament, el control d'una o més entitats, [entès com] la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions següents en què l'entitat matriu:
a) tingui la majoria dels drets de vot;
b) tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l'òrgan d'administració;
c) pugui disposar, en virtut d'acords subscrits amb tercers, de la majoria dels drets de vot;
d) hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres de l'òrgan d'administració que exerceixin el seu càrrec. En concret, aquesta circumstància es presumeix quan la majoria dels membres de l'òrgan d'administració de la societat dominada són membres de l'òrgan d'administració o alts directius de la societat dominant o d'una altra dominada per aquesta societat[.]» | 2Economia
|
DACH (també estilitzat D-A-CH) és un terme que fa referència a les regions europees de parla alemanya, principalment Alemanya, Àustria i Suïssa.
El terme —format a partir de les sigles d'aquests tres països, la primera del nom alemany (Deutschland) i les altres dues del llatí (Àustria i Confoederatio Helvetica)— s'usa sobretot en el comerç, l'economia i sectors com a vendes, màrqueting i la publicitat. Té un significat semblant al del sprachraum alemany (àrea d'influència de l'idioma alemany), usat més en lingüística i en l'acadèmia, encara que tots dos termes no coincideixen el cent per cent ja que aquest últim inclou de forma generalitzada a altres petits territoris europeus on es parla l'alemany, com Liechtenstein, Luxemburg i zones d'Itàlia (el Bozen), Bèlgica i Dinamarca.Des del punt de vista més limitat del terme DACH, el mateix delimita una àrea tant lingüística com econòmica, és a dir que només abasta la part germànica de Suïssa. D'altra banda, també es fa servir per a referir-se senzillament als tres països que ho conformen, obviant el fet que Suïssa inclou també regions de parla no alemanya. En aquest aspecte sembla a l'ús quotidià del terme Benelux que, malgrat referir-se oficialment a l'acord de cooperació entre Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, es fa servir genèricament per a referir-se a aquests tres països en una sola paraula.El terme DACH —avui usat internacionalment— va tenir des del principi una àmplia acceptació en l'alemany, ja que coincideix amb la paraula alemanya per a «sostre» (Dach), insinuant la inclusió de totes les regions de parla alemanya sota el mateix sostre. | 2Economia
|
Cura de continguts és la traducció validada del terme anglès content curation. Ha estat encunyat per professionals del món del màrqueting, encara que actualment ha estat adoptat per altres camps. Fa referència a l'activitat consistent en la selecció i difusió (curation) de contingut (content) a la web o per a una comunitat virtual determinada. | 2Economia
|
Les Finances Corporatives (en anglès Corporate Finance) són una àrea de les finances que se centra en la forma en què les empreses poden crear valor i mantenir a través de l'ús eficient dels recursos financers.
El propòsit de les finances és maximitzar el valor per als accionistes o propietaris. Les finances estan fermament relacionades amb altres dues disciplines: l'Economia i la Comptabilitat. | 2Economia
|
Lliure empresa és el terme amb el qual es designa al concepte d'empresa en l'economia de mercat pròpia del sistema econòmic capitalista, i que se sustenta en l'ètica racionalista de la llibertat individual. Segons la teoria econòmica liberal és un concepte essencial per al teòric funcionament sense restriccions d'un mercat lliure de competència perfecta, sense monopolis coercitius ni distorsions degudes a l'intervencionisme de l'Estat (cinquè poder).
Amb el nom de llibertat d'empresa es designa també habitualment al concepte de llibertat econòmica, amb rang constitucional en molts països. | 2Economia
|
Cinco Días és un diari econòmic espanyol fundat el 1978, per la qual cosa és el més antic de la premsa econòmica espanyola. El diari pertany al grup mediàtic PRISA.El tiratge del diari era el 2008 de 90.000 exemplars.Amb motiu del seu trentè aniversari, el diari ha instituït els Premios Cinco Días a la Innovació Empresarial. | 2Economia
|
La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana. Fou creada a Barcelona el 1758 i substituïda el 1847 per la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç. La Junta de Comerç fomentà el comerç interior com l'exterior, especialment a Amèrica i impulsà escoles d'ensenyament tècnic per a aconseguir uns productes competitius, les manufactures d'indianes.
El seu arxiu, riquíssim, bàsic per a estudiar la vida catalana setcentista, es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Fou el lloc on es va fer la primera prova amb electricitat de Catalunya, el 1760, quan es va encendre un llum. A més, va encarregar a Antoni de Capmany l'elaboració d'una història econòmica sense parangó en tot el segle xviii. | 2Economia
|
La plusvàlua és, genèricament, un augment de valor produït per causes externes sense haver-hi aplicat cap millora. I específicament en economia és l'augment de valor econòmic d'una propietat privada atès, no pas a una millora del propietari, sinó a l'augment de la demanda (a igual oferta), a l'especulació o a altres factors.
Molt sovint es fa referència a "la plusvàlua" en parlar de l'impost (generalment municipal) que grava l'increment de valor d'un terreny de naturalesa urbana (és a dir, d'un bé immoble com pisos, locals, etc.) quan se'n fa una transmissió (venda, herència o donació).La plusvàlua pot provenir de béns i serveis diversos:
a) renda del sòl, o part de la plusvàlua que es quedarà el terratinent pel monopoli del sòl.
b) interès econòmic, o part de la plusvàlua que va a parar al capitalista que presta diners al propietari dels mitjans de producció.
c) guany, o benefici industrial o comercial, marge de benefici que el capitalista considera que li correspon. | 2Economia
|
La geografia econòmica és l'estudi de les condicions econòmiques en diferents parts de la Terra.
La geografia econòmica contribueix a la comprensió d'una àmplia gamma de problemes contemporanis. La combinació de les influències ambientals i espacials en l'estudi de l'activitat econòmica és qualsevol cosa excepte una regressió cap al determinisme ambiental. Per contra, ajuda a revelar en forma més completa la natura no determinista del procés econòmic i les funcions del judici humà i de la percepció ambiental en les decisions que conformen l'espai econòmic. | 2Economia
|
La llei del valor és un concepte bàsic de la crítica de l'economia política de Karl Marx, primerament exposat en la seva polèmica «La misèria de la filosofia» (1847) en resposta a Pierre-Joseph Proudhon (que havia publicat «Filosofia de la misèria»), i amb referència a David Ricardo. Més en general, es refereix a un principi normatiu de la ciència econòmica d'intercanvi dels productes generats pel treball humà: la relació de valors de canvi d'aquests productes en el comerç, en general expressada pel preu en diners, són proporcionals a les quantitats de treball humà mesurat en el temps emprat directament o indirectament per fabricar-los o produir-los, el que Marx també va anomenar el temps de treball socialment necessari per a la corresponent fabricació o producció.
Per tant, el valor d'intercanvi dels productes bàsics (productes intercanviables) es regeix pel seu valor, el qual és equivalent a una quantitat de treball humà (Teoria del valor treball). En El Capital, Marx exposa que aquesta quantitat és la relació entre la quantitat de treball socialment necessari per produir un bé reproduïble, i la corresponent quantitat de treball socialment necessari per produir una unitat d'or.
En resum, Karl Marx reprèn la idea de valor-treball desenvolupada per Ricardo, expressant-la en la següent frase: "El valor d'un bé depèn de la quantitat de treball directament o indirectament necessari per a la seva fabricació", tot i que mentre Ricardo considera el treball com un concepte natural o comú, Marx jutja l'expressió 'valor del treball', partint de la idea que el treball està en l'origen de tot valor. Per a Marx, els salaris no representen el valor del treball sinó l'arrendament de la força de treball de l'assalariat, proposant l'explicació següent: «Respecte del concepte de valor recentment expressat, el salari del treballador només representa la part necessària a la seva pròpia supervivència, i el que resta constitueix la plusvàlua». | 2Economia
|
Un cistell de monedes és un conjunt de monedes de diverses procedències, que poden servir per fixar el valor d'una determinada moneda. Un cistell de monedes normalment s'utilitza per minimitzar el risc de fluctuacions de moneda. Un exemple d'un cistell de monedes és la Unitat Monetària Europea que va ser utilitzat pels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea com la unitat de compte abans de ser reemplaçat per l'euro. Un altre exemple és els Drets especials de gir del Fons Monetari Internacional. | 2Economia
|
El model escandinau o model nòrdic, també anomenat capitalisme nòrdic o socialdemocràcia nòrdica, és un terme que es refereix a les polítiques econòmiques i socials comuns als països escandinaus, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia, que inclou una combinació de capitalisme de lliure mercat amb una negociació d'estat del benestar integral i col·lectiva a escala nacional. Aquest model es distingeix d'altres tipus d'estats del benestar en centrar-se en la plena ocupació, la promoció de la igualtat de gènere, en els beneficis socials significatius i igualitaris, una gran redistribució de les rendes i una política fiscal liberal expansionista.Encara que hi ha diferències significatives entre els països nòrdics, tots comparteixen alguns trets comuns. Aquestes inclouen suport per a un estat de benestar «universalista» dirigit específicament a la millora de l'autonomia individual i la promoció de la mobilitat social; un sistema corporatiu que implica un acord tripartit en el qual els representants dels treballadors i els empresaris negocien els salaris i les polítiques laborals amb la mediació del govern, i un compromís amb la propietat privada generalitzada, el lliure mercat i el lliure comerç.Cadascun dels països nòrdics tenen els seus propis models econòmics i socials, de vegades amb grans diferències respecte als seus veïns. Segons el sociòleg Lane Kenworthy, en el context del model escandinau, la «socialdemocràcia» és una sèrie de polítiques que promocionen la seguretat i les oportunitats econòmiques en el marc del capitalisme enlloc d'un sistema per reemplaçar el capitalisme. | 2Economia
|
La sericicultura o sericultura és la cria del cuc de seda (Bombyx mori), per a l'aprofitament del fil de seda, que les larves empren en la confecció dels seus capolls.
Pel 2011, uns investigadors de l'Institut d'Investigació i Ingenyeria de Singapur van presentar un procediment per tintar la seda mitjançant l'alimentació del cuc amb les pròpies tintes. | 2Economia
|
L'economia dels recursos inclou l'estudi de l'economia ambiental, la producció agrícola i el mercat, la bioeconomia, el desenvolupament econòmic de les comunitats, la utilització dels recursos, i les polítiques ambientals d'un govern. | 2Economia
|
L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles econòmicament per al sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la població (ensenyament, sanitat...) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic (jubilació, malaltia, incapacitat...). L'estat garanteix l'accés més o menys universal a aquests serveis. Sol finançar-se a través dels impostos directes progressius per tal de contribuir a una veritable redistribució de la riquesa.L'estat del benestar es diferencia del sistema liberal absolut, que refusa qualsevol intervenció de l'estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la beneficència de fundacions i esglésies. Els sistemes europeus són mixts i la repartició de les tasques entre l'estat i el privat és el resultat de compromisos polítics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles. | 2Economia
|
Markus Wischenbart (nascut a Tirol, Brixlegg, Àustria) és un empresari dominicano-austríac, propietari del Lifestyle Holidays Vacation Club, un dels complexos turístics més grans de la República Dominicana.
Als 14 anys, Wischenbart va començar a treballar com a paperer. Es va traslladar a Puerto Plata, República Dominicana, l'any 2002. El mateix any, va crear el concepte Lifestyle Holidays Vacation Club i es va convertir en el cap del complex. A partir del 2021, LHVC és una de les instal·lacions turístiques més grans de la República Dominicana. | 2Economia
|
El gerencialisme, a un nivell, implica la creença en el valor dels gestors professionals i en els conceptes i mètodes que utilitzen. Els escriptors contemporanis en gestió com Thomas Diefenbach associen el gerencialisme amb la jerarquia. Però els estudiosos també han vinculat el gerencialisme amb el control, amb la rendició de comptes, i amb una creença ideològica decidida en la importància d'organitzacions gestionades estretament, en contraposició a individus o a grups que no s'assemblen a una organització. | 2Economia
|
El màrqueting viral és una estratègia de comunicació i promoció d'un producte o missatge que busca la difusió ràpida i massiva de forma espontània a través dels diferents canals tecnològics i xarxes socials. Acostuma a basar-se en el boca a boca electrònic (eWOM). Els missatges corporatius s'estenen d'usuari a usuari de forma ràpida (encara més gràcies a la telefonia mòbil), ja que sembla que provenen d'una font fiable o de tercers, en comptes de la mateixa marca o l'empresa. Aquesta estratègia pot aplicar-se en qualsevol mitjà de comunicació; no obstant això, s'ha demostrat que el seu seguiment és molt major a les xarxes socials com Facebook o Twitter. | 2Economia
|