text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
La llista de països ordenats per salari mínim interprofessional (SMI) és una llista no exhaustiva amb Estats europeus i del món amb el seu corresponent salari mínim interprofessional en 2022. | 2Economia
|
En estudi de factibilitat s'avalua si un nou projecte, organització, producte o procediment és possible, tenint en compte tots els factors negatius i positius que hi poden influir. És la fase entre una idea i la seva realització, o no i una fase important en la gestió de projectes. Abans de portar a la pràctica o de llançar una producció a escala industrial, s'avalua segons els casos, si la idea és tècnicament possible, si les persones implicades són disponibles i disposades a col·laborar-hi, s'hi ha prou matèries primeres, si l'anàlisi de cost-benefici és positiva, quina és la viabilitat ecològica a mitjà i llarg termini, quin serà el grau d'aprovació o resistència de grups de pressió, al final, tots els elements que poden ajudar o frenar el projecte. Es pot procedir segons les necessitats a estudis parcials, es parla aleshores de factibilitat (o viabilitat) tècnica, econòmica…
Les competències per efectuar tal anàlisi són molt diferents, si es tracta, per exemple, d'un producte industrial, d'un gran projecte d'infraestructura, d'un nou procediment medical o de la reorganització d'un servei, empresa o administració. En qualsevol cas, és un treball multidisciplinari i per decomptat, és un document no solament útil sinó de rigor per motivar qualsevol persona que té poder de decisió (direcció, propietaris, inversors, polítics…). | 2Economia
|
L'índex Mitjana Industrial Dow Jones, també conegut com a Dow Jones Industrial Average (DJIA), Dow-30 o informalment Dow Jones o Dow, és el principal índex borsari creat per Charles Henry Dow, editor del diari The Wall Street Journal durant el segle xix, i cofundador de l'empresa Dow Jones & Company.
És el segon índex més antic dels Estats Units, després de la Mitjana de Transports Dow Jones o Dow Jones Transportation Average, també creada per Dow. Mesura com s'han comportat les cotitzacions de les 30 majors empreses que cotitzen a la Borsa de Nova York.Encara que va néixer amb el nom «industrial», el cert és que en l'actualitat no tots els seus components tenen relació amb la indústria pesant, ja que s'hi han incorporat companyies financeres, farmacèutiques i d'informàtica.
Per compensar els efectes de divisions d'accions i altres ajusts, la mitjana és calculada a escala en relació amb la mesura i importància d'una empresa.
L'índex arribà als 10.000 punts per primer cop, tancant amb 10.006,78 el 29 de març de 1999
. | 2Economia
|
La viabilitat econòmica és la condició que avalua la conveniència d'un sistema, projecte o idea al que qualifica, atenent a la relació que existeix entre els recursos emprats per a obtenir-lo i aquells dels quals es disposa. En moltes ocasions, els recursos dels quals es disposa per a avaluar la viabilitat econòmica venen determinats pels que produeix el mateix sistema, projecte o idea que s'està avaluant, pel que en realitat es porta a terme una anàlisi de rendiment o rendibilitat interna. Per a això s'enfronta el que es produeix amb el que es gasta, en termes econòmics. | 2Economia
|
En teoria de grafs, una xarxa de flux és un graf dirigit en què cada aresta està ponderada amb un flux i una capacitat. La suma del flux d'una aresta no pot ser superior a la seva capacitat. Moltes vegades s'anomena al graf dirigit, xarxa, als vèrtexs, nodes, i a les arestes, arcs. La suma de flux que entra en un node ha de ser igual a la suma de flux que en surt, a excepció de les fonts, que tenen més flux sortint, o els pous, que tenen més flux entrant. Una xarxa pot ser utilitzada per modelitzar el tràfic en un sistema de carreteres, líquids dins de canonades, corrents en un circuit elèctric, o qualsevol cosa que viatgi a través d'una xarxa de nodes. | 2Economia
|
La cartilla de racionament és un document que permet accedir a productes escassos, usualment menjar o bens de primera necessitat, en un context de racionament o distribució oficial. Mitjançant aquesta cartilla, les persones o unitats familiars d'un territori tenen accés a aquests productes, els quals són marcats o segellats per evitar la seva acumulació i poder repartir-los entre la població. No tothom té els mateixos drets, usualment aquests venen legislats pel mateix organisme que emet les cartilles, com per exemple el govern. Les cartilles es van generalitzar a Europa després de conflictes bèl·lics durant el segle xx, com ara la guerra civil espanyola o la segona guerra mundial. Després de la fi dels enfrontaments armats, els països afectats triguen a recuperar la normalitat de la seva producció i per tant la distribució de productes és deficient. Igualment, quan un bàndol en guerra no pot abastir-se, pot implementar la cartilla com a mesura excepcional. En determinats entorns sense prosperitat econòmica les cartilles de racionament s'han usat encara que no hi hagi hagut una guerra o desastre natural, com passa en determinades regions índies. | 2Economia
|
El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació. El comerciant normalment compra quantitats grans d'un bé per tal de vendre'l en menors quantitats. El comerç detallista és el que compra a l'engròs a distribuïdors (o directament de productors) i els ven al consumidor final. | 2Economia
|
L'autoregulació o autocontrol en economia o dret és la capacitat o l'obligació d'un organisme de controlar si mateix el funcionament o la qualitat dels productes o la qualitat de treball dels membres sense haver menester una inspecció o control per un organisme públic. Aquesta autoregulació pot ser voluntària o imposada per la llei. La regulació implica necessàriament que s'apliqui una força coercitiva al comportament humà voluntari. Sigui regulació o autoregulació, consisteix en restriccions normatives sobre una conducta que sensa ella seria lliure.La concepció neoliberal preconitza una mínima intervenció dels poders públics, segons el principi que n'hi ha prou amb les forces del mercat: les empreses tindrien tot interés que els clients quedin satisfets i que tinguin una vida llarga i feliç. Els escandols sanitaris, alimentaris i financers de les últimes dècades que aquest autoregulació sovint no funciona. A més codis voluntaris tendeixen a limitar les conseqüències al mínim comú denominador. Tampoc no és pas una dicotomia absoluta: com si, en absència de regulació, l'humà només faria necessàriament coses dolentes. En aquest aspecte, l'home de negocis és imperfecte i no difereix de l'home en general. Regulació excessiva, en canvi, pot conduir a rigiditat i frenar qualsevol creativitat o innovació. Lleis fan nogensmenys menester per protegir la societat contra les persones poc honrades. | 2Economia
|
El termini de recuperació o període d'amortització, també conegut en anglès com a payback period, és un mètode estàtic d'avaluar inversions. És el temps que ha de transcórrer en un projecte d'inversió per tal de recuperar el desemborsament inicial, tenint en compte tots els cobraments i pagaments.Doncs, de manera simplificada: si la inversió inicial és de 1200 euros i que el flux de caixa anual és de 400 euros, el termini de recuperació és tres anys.
El criteri de selecció d'inversions mitjançant el termini de recuperació estableix que el projecte més aconsellable és aquell en què el termini de recuperació és més curt, és un mètode senzill, que tot i no especialistes comprenen el raonament. Com cada mètode de càlcul econòmic té inconvenients. Primer, els fluxos de caixos futurs sempre són estimacions. També, aquest criteri no té en compte els fluxos de caixa, negatius o positius que la inversió inicial pot produir després del moment on es recupera el desemborsament inicial. En mantenir tots els factors iguals, pot tenir un sentit si el termini queda concebible. Ans al contrari, quan al càlcul del termini de recuperació, per exemple, per a la construcció d'una central nuclear es fa noms a mitjà termini com es solia fer, el criteri esdevé matemàticament absurd, com que període de semidesintegració de les deixalles és quasi infinit. | 2Economia
|
El contraban és un acte delictiu mitjançant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisió establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents. | 2Economia
|
Reliance Industries Limited (RIL) és un grup empresarial de l'Índia amb seu a Bombai. És propietària de diverses empreses situades arreu del país encarregades de la producció d'energia, productes petroquímics, tèxtils, recursos naturals i telecomunicacions. Reliance és l'empresa més rendible de l'Índia, la segona major empresa cotitzada a la borsa del país per capitalització borsària i la segona major empresa de la nació per ingressos, únicament superada per l'empresa estatal Indian Oil Corporation. El 2015 fou considerada una de les corporacions més grans del planeta, sent classificada al lloc 158 de la llista de Fortune Global 500. RIL contribueix a l'economia de l'Índia amb el 20% de totes les exportacions del país. | 2Economia
|
José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1 de febrer de 1917 – Madrid, 8 d'abril de 2013) fou un escriptor i economista espanyol. | 2Economia
|
La reutilització és l'acció de tornar a utilitzar els béns o productes. La utilitat pot venir per a l'usuari mitjançant una acció de millora o restauració, o sense modificar el producte si és útil per a un nou usuari. En una visió ecologista del món, la reutilització és el segon pas en l'acció de disminució de residus, el primer és la reducció, el tercer i últim pas és reciclar. En contribuir a la reducció de producció de nous béns que demandin recursos naturals i energia, la reutilització contribuïx a millorar el medi ambient. Reutilitzar és donar nou ús, a un bé o producte. Així, l'oli usat es pot reutilitzar per a convertir-lo en biodièsel, per a ser utilitzat per qualsevol vehicle amb motor de gasoil. | 2Economia
|
Un compte d'estalvis, i tradicionalment llibreta d'estalvis, és un compte que obre un client en una institució financera en efectuar-hi un dipòsit de diner amb finalitat d'estalvi. | 2Economia
|
La Resolució 314 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada el 28 de febrer de 1972, preocupada perquè certs estats no complissin la Resolució 253, el Consell va decidir que les sancions contra República de Rhodèsia establertes en la resolució 253 quedarien plenament vigents. També va instar a tots els estats a que implementessin plenament la resolució 253 i declaressin que qualsevol legislació aprovada o adoptada per qualsevol estat amb la finalitat de permetre la importació de qualsevol mercaderia de Rhodèsia meridional que entri en l'àmbit de 253 (es va esmentar específicament mineral de crom) perjudicaria les sancions i seria contrària a les obligacions de l'Estat en virtut de la Carta de les Nacions Unides.
El Consell va assenyalar a l'atenció de tots els Estats la necessitat d'augmentar la vigilància en l'aplicació de les disposicions i va demanar al Comitè establert en la resolució 253 i presentar un informe a tot tardar el 15 d'abril per recomanar formes i mitjans per garantir l'aplicació de les sancions i va demanar al Secretari General de les Nacions Unides que proporcionés tota l'assistència necessària al Comitè.
La resolució va ser aprovada per 13 vots a cap, amb dues abstencions del Regne Unit i dels Estats Units. | 2Economia
|
L'Escola de Negocis Booth (University of Chicago Booth School of Business) és l'escola de negocis de la Universitat de Chicago, localitzada a Chicago, Illinois. Antigament coneguda com a University of Chicago Graduate School of Business, Chicago Booth és considerada una de les escoles més prestigioses del món, on ensenyen nombrosos premis Nobel dels 85 de la Universitat de Chicago. Ha produït caps d'estat, directrius de les empreses més grans del món, guanyadors de premis Nobel i eminències al món de les finances, economia, empresa i política.
És la segona escola de negocis més antiga dels Estats Units i la primera a oferir un Executive MBA program, i que va crear un programa de doctorat en negocis. L'escola va ser reanomenada el 2008 després de rebre una donació de 300 milions de dòlars de l'antic alumne David G. Booth. L'escola rep el tercer nombre major de donacions econòmiques del món, únicament superada per les escoles de Harvard i Stanford.Segons l'última classificació de les millors escoles de negocis del món realitzat per les revistes Business Week i The Economist, Booth School of Business és la millor del món, per davant de les competidores Harvard, Stanford i Wharton.
L'escola està localitzada al barri de Hyde Park de Chicago, al campus de la universitat. Té també campus a Londres i Singapur, a més d'un al centre de Chicago, ubicat al carrer Magnificent Mile. A més de realitzar programes de postgrau de negocis, l'escola duu a terme recerques en els camps de les finances, economia, màrqueting i comptabilitat, entre molts altres. | 2Economia
|
Un buycott és l'oposat a boicot; és una campanya que promou la compra de productes o serveis d'una companyia o d'un país que estan afectats per boicots. S'han dut a terme diverses campanyes internacionals de buycott a favor d'Israel, amb l'objectiu de fer front a les nombroses campanyes econòmiques i polítiques en contra d'aquest país.
Quan la companyia Whole Foods Market va ser objecte de boicot, degut a la seva oposició a la reforma del sistema de salut als Estats Units, promoguda pel seu president Barack Obama, els oponents a la reforma van iniciar un buycott a nivell nacional. Per altra banda, l'organització no governamental Carrotmob es dedica a promoure campanyes de buycott amb finalitats ètiques, on es premien les bones pràctiques en les empreses
Una de les primeres referències del terme buycott va ser el 1991, al diari Los Angeles Times, en una columna de Robert Foxworth. | 2Economia
|
La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Se sol associar a una emissió excessiva de moneda respecte a l'oferta de béns i serveis. Però aquesta interpretació només respon a una part dels processos inflacionaris, si bé aquests són precisament els més extrems i persistents. Aquesta pujada relativa dels preus respecte a la moneda és sinònim d'una pèrdua del seu valor.
El procés contrari a la inflació (és a dir, quan aquesta torna negativa) és la deflació. | 2Economia
|
La recol·locació, sovint coneguda pel terme anglès outplacement o newplacement, és un servei externalitzat que procura recol·locar un o més treballadors d'una empresa a una altra en el mínim temps possible i reduint al màxim els aspectes negatius d'un acomiadament.El concepte d'outplacement va néixer a finals de la dècada dels 60 i es va popularitzar ràpidament durant la crisi del petroli, als anys 70, ja que moltes empreses es van veure forçades a despatxar molts treballadors però volien ajudar-los a trobar una nova feina. A Europa aquest servei es va començar a oferir a Holanda als anys 80 i a l'estat espanyol es començaria a usar a la dècada dels 90. Actualment, un 20% de les empreses de l'estat espanyol ofereixen algun servei d'outplacement a les persones desvinculades i a partir dels 50 treballadors acomiadats col·lectivament és obligat legalment per l'article 51.10 de la Llei 3/2012. | 2Economia
|
Joan Josep Bruguera i Clavero (Badajoz, Extremadura, 15 d'octubre de 1946) és un enginyer, professor, banquer i dirigent empresarial establert a Catalunya.Bruguer va arribar a Barcelona des d'Extremadura seguint al seu pare, funcionari de Correus, i fill d'un destacat socialista represaliat. Es formà com a enginyer tècnic industrial, en la seva especialitat d'electrònica industrial a l'Escola Universitària d'Enginyers de Terrassa. Posteriorment cursà un màster en administració d'empreses per ESADE i es diplomà per l'IESE. Adjunt de la càtedra d'electrònica de l'Escola Industrial de Terrassa entre 1967 i 1968, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig entre els anys 1968 i 1970, participant en el desenvolupament de la televisió en color. Entre 1971 i 1975 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d'on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell (1975-87). Entre 1987 i 1994 fou conseller delegat de Sindibank (Sindicat de Banquers de Barcelona), una petita entitat en la qual va contribuir a la sortida a Borsa. En 1994 La Caixa li va proposar fer-se càrrec d'Inmobiliaria Colonial, per a modernitzar la companyia i treure-la a Borsa. Així ho va fer, i a partir de 1999 va centrar la companyia a comprar edificis d'oficines de "zones prime" de Barcelona i Madrid, i va començar el seu procés d'internacionalització, amb la compra de Société Foncière Lyonnaise. En 2006 quan la companyia va passar a les mans de GrupoInmocaral, Brugera va sortir d'ella. Després d'estar un any a Mútua Madrileña com a director general, al poc temps va tornar a la immobiliària, quan els bancs que havien finançat la venda a Inmocaral van prendre el control, davant la desastrosa situació de la companyia, i li van demanar tornar, per fer-se càrrec de la seva direcció a partir del 2008. El 2010 també fou nomenat president de Société Foncière Lyonnaise. Ha exercit durant 15 anys com a professor de Esade, i ha estat el president del seu patronat entre 1999 i 2006, i des de l'any 2016 presideix el barceloní Cercle d'Economia, succeint a Antón Costas, després que durant uns anys fos vocal a la seva junta directiva. El juliol del 2019 fou succeït per Xavier Faus Santasusana. S'oposà frontalment a l'independentisme català i la política del govern de la Generalitat de Catalunya. | 2Economia
|
El coeficient de caixa, encaix bancari, coeficient legal de reserves o coeficient de reserves, indica el percentatge del diners d'un banc que ha de ser mantingut en reserves líquides, i per tant sense que pugui ser usat per invertir o fer préstecs. Les autoritats monetàries de cada país estableixen un coeficient mínim de reserves que totes les entitats financeres han de complir. En alguns casos, les entitats financeres poden col·locar per sobre del mínim fixat legalment.Els bancs no guarden els diners dipositats en ells, ja que mantenir els fons immobilitzats a les seves instal·lacions no és rendible, per això tot banc pren tots els diners dipositat i ho intenta invertir, bé mitjançant crèdits, invertint en valors (borsa) o en deute (bons). Evidentment, un banc no pot invertir tots els dipòsits que els estalviadors li lliuren, ja que això podria produir fallades de liquiditat o fallides de les institucions; per impedir aquestes situacions (entre altres motius) la normativa dictada pel banc central els obliga a mantenir un percentatge dels dipòsits en el seu poder. El coeficient de caixa (c) és igual al percentatge entre els actius del sistema bancari o reserves (ACSB) i els dipòsits lliurats pels estalviadors al banc (D)
C = ACSB/DAixò vol dir que un coeficient d'un 2% (habitual a la zona Euro avui en dia) significa que per cada 100 que dipositem en estalvis en una entitat, aquesta manté 2 com a reserves legals (ACSB) i té la capacitat d'invertir o concedir crèdits per valor de 98.
Les reserves no es corresponen necessàriament amb els diners que els bancs guarden en les seves caixes fortes (reserves de caixa) que és un valor addicional, ja que de fet un banc no pot lliurar les reserves quan retirem moneda dels nostres dipòsits. Les reserves habitualment estan dipositades al banc central, i els bancs addicionalment mantenen un percentatge molt menor de reserves de caixa.
La finalitat de les reserves és garantir la solvència a curt termini dels bancs (evitar la fallida del sistema bancari, com els crac del 29 o el corralito de l'Argentina) i impedir la multiplicació dels fons d'una manera descontrolat. | 2Economia
|
El model de negoci Canvas (de l'anglès Business Model Canvas, BMC) és una plantilla de gestió estratègica per al desenvolupament de nous models de negoci o documentar els ja existents. És un gràfic visual o esquema conceptual amb elements que descriuen propostes de producte o de valor de l'empresa, la infraestructura, els clients i les finances. Ajuda les empreses a alinear les seves activitats mitjançant la il·lustració de possibles compensacions.
El BMC va ser proposat inicialment per l'emprenedor suís Alexander Osterwalder sobre la base del seu treball sobre l'ontologia dels models de negoci (2009). Des de la publicació de l'obra d'Osterwalder, han aparegut nous Canvas o plantilles per a nínxols específics, com el Lean Canvias per a metodologies Lean startup.
Les descripcions formals del negoci es converteixen en els blocs de construcció per a les seves activitats. Existeixen diferents conceptualitzacions de negoci; la tesi d'Osterwalder (2004) i el llibre que va coescriure amb Yves Pigneur (2010) proposen un model únic de referència basada en les similituds d'una àmplia gamma de conceptualitzacions de model de negoci. Amb el seu disseny del model de negoci, una empresa pot descriure fàcilment el seu model de negoci. | 2Economia
|
La fallida de Carles II va ser la fallida de la hisenda pública del rei Carles II de Castella, produïda el 1666, i que després d'alteracions monetàries i fiscals va conduir, entre 1680 i 1686, a la reforma monetària de Carles II.
Les dificultats de la hisenda heretades, puix durant el regnat anterior hi havia hagut quatre fallides, va obligar a la suspensió de pagaments el 1666. L'acumulació de dèbits i impossibilitat de cancel·lar portava periòdicament a decretar la fallida, reconvertint el deute flotant en deute consolidat o juros. Aquesta va ser l'última vegada que es va recórrer a aquest expedient, quedant els rèdits dels juros en gairebé deu milions de ducats el 1669, mentre el valor de les recaptacions era de menys de dotze milions. A partir de llavors es va generalitzar la pràctica de detreure entre un 50 i un 70 per cent dels interessos que havien de percebre els juros. Un altre recurs, l'alteració monetària o premi de la plata, va assolir un màxim del 275 per cent el 1679. La inflació consegüent i la penosa situació de la hisenda havien arribat a un extrem insostenible, de manera que només va poder recórrer a una expeditiva reforma monetària, duta a terme entre 1680 i 1686 pel govern del Duc de Medinaceli. A partir de llavors els preus es van estabilitzar, el valor de la moneda de plata castellana es va equiparar al dels seus equivalents europeus i van millorar les finances tant de la Hisenda com dels particulars, si bé partint d'un nivell enormement precari. | 2Economia
|
La góndola de supermercat és un tipus de moble disposat a manera de paret per exhibir productes al consumidor en el punt de venda. A causa de les seves dimensions, s'utilitzen especialment en les grans superfícies d'autoservei i la seva longitud és el principal component del lineal.Normalment, una góndola està formada per dos pals, sobre els quals es col·loquen panells verticals. Aquests panells compten amb uns orificis anomenats gotes, d'uns 15-30 mm de diàmetre. De les gotes s'enganxen tiges (ganxos per penjar productes) o bé safates (o prestatges). A més, cada ganxo o safata de la góndola compta amb un porta-preus de plàstic transparent per col·locar els preus del producte corresponent. L'ús de gotes permet modificar la disposició dels productes d'acord amb un planograma.Cadascun dels dos extrems del moble es denomina capçalera de góndola i és un dels llocs en els quals es col·loquen els productes destacats o en promoció en el punt de venda.La col·locació dels productes en els diferents nivells o alçades, representa un element fonamental per augmentar les vendes d'un producte determinat. | 2Economia
|
Les entitats financeres dels Països Catalans són aquelles entitats financeres i de crèdit amb seu social als Països Catalans.
La classificació es divideix en: 1) caixes d'estalvis, 2) cooperatives de crèdit, 3) bancs, 4) entitats de diner electrònic, 5) agències i societats de valors, 6) societats gestores d'institucions d'inversió col·lectiva, 7) societats cooperatives amb serveis financers i 8) altres entitats. Cal advertir que les entitats incloses en el dos darrers apartats, a diferència de les altres, no estan subjectes a cap mena de regulació o supervisió per part dels organismes públics (com ara l'Institut Valencià de Finances). Finalment també s'hi inclouen les entitats financeres que han traslladat la seva seu social a fora dels Països Catalans o bé que han estat dissoltes.
El criteri d'ordenació en cada apartat es basa en l'ordre alfabètic dels noms i les marques comercials, atès que hi ha entitats que empren noms i marques comercials diferents encara que amb una mateixa personalitat jurídica i denominació social. | 2Economia
|
Els Consolats de Cathalans (en llatí consules in ultramarinis partibus) van ser unes institucions internacionals paral·leles als Consolats de Mar, (aquests dins dels territoris de la Corona d'Aragó), que es van estendre arreu del Mediterrani, en llocs d'influència de dita Corona d'Aragó, per tal d'afavorir els intercanvis comercials.Com a Consolats de Mar més importants, hi havia el Consolat de Barcelona (1258), el Consolat de València (1283) i el Consolat de Mallorca (1326), però ja feia temps que s'havien establert Consolats de Catalans a molts ports del Mediterrani, nombre que, amb el temps, aniria in crescendo, sobre tot a partir de la concessió de Jaume I a la ciutat de Barcelona del dret d'elegir consules in ultramarinis partibus. | 2Economia
|
El principi de Dilbert al·ludeix a una observació satírica dels anys 1990 que afirma que les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.El terme va ser encunyat per Scott Adams, un graduat de la Universitat de Berkeley i creador de la tira còmica Dilbert. Adams va explicar el principi a un article del Wall Street Journal.
Adams va ampliar llavors el seu estudi del principi de Dilbert en un llibre satíric de 1996 amb el mateix títol. S'han venut més d'un milió d'exemplars del llibre i va romandre 43 setmanes en la llista de millor venuts del New York Times.Encara que els acadèmics poden rebutjar la veracitat del principi, en retorcar que contradiu les tècniques de gestió de recursos humans tradicionals, es va originar com una forma de sàtira sobre un assumpte molt discutit al món empresarial. Des de llavors la teoria ha collit cert suport de negocis i gestors. Per exemple Guy Kawasaki d'Apple Computer va dir: «Hi ha dos tipus de companyies, les que reconeixen que són exactament com Dilbert i les que també ho són però encara no ho saben.»
El principi de Dilbert és una variació del principi de Peter, que tracta sobre la pràctica de les organitzacions jeràrquiques d'usar els ascensos com a forma de recompensar els empleats que demostren ser competents als seus llocs actuals, afirmant que, a causa d'aquesta pràctica, un empleat competent acabarà sent ascendit a un lloc en el qual serà incompetent, i on romandrà. | 2Economia
|
Una crisi financera és qualsevol d'una gran varietat de situacions en què alguns actius financers de sobte perden una gran part del seu valor nominal. Durant els segles segle xix i segle xx, moltes crisis financeres es van associar amb els pànics bancaris, i moltes recessions van coincidir amb aquests pànics. Altres situacions que sovint es denominen crisis financeres inclouen la fallida borsària i la ruptura d'altres bombolles econòmiques, la crisi monetària i la fallida del deute sobirà. Les crisis financeres donen lloc directament a la pèrdua del valor del paper moneda, però no provoquen necessàriament canvis significatius en l'economia real (per exemple, la crisi derivada de la famosa bombolla per la tulipomania en el segle xvii).
Molts economistes han ofert teories sobre com es desenvolupen les crisis financeres i com es podrien prevenir. No hi ha consens, però, i les crisis financeres continuen produint-se de tant en tant. | 2Economia
|
La Resolució 318 del Consell de Seguretat de l'ONU, aprovada el 28 de juliol de 1972 després de reafirmar les resolucions anteriors sobre el tema, el Consell va aprovar les recomanacions de la comissió establerta a la resolució 253. El Consell va condemnar tots els actes que violaven les disposicions de les resolucions anteriors i va demanar a tots els estats que continuessin tenint relacions econòmiques i d'altre tipus amb la República de Rhodèsia per aturar immediatament i exigir que tots els estats membres complissin escrupolosament les seves obligacions en virtut de les resolucions anteriors. A continuació, la resolució va demanar al Secretari General que proporcionés tota l'assistència adequada a la comissió establerta a la resolució 253.
La resolució es va aprovar amb 14 vots a cap, amb una abstenció dels Estats Units. | 2Economia
|
L'anàlisi Porter de les cinc forces és una eina d'anàlisi de la indústria i el desenvolupament de l'estratègia empresarial elaborat per l'economista i professor Michael Porter de l'Escola de Negocis de Harvard l'any 1979. | 2Economia
|
En comptabilitat pública és tot desplaçament patrimonial que té per objecte un lliurament dinerari o en espècie entre els diferents agents de les administracions públiques, i d'aquests a altres entitats públiques, privades i particulars, així com les realitzades per aquestes a una administracions públiques, totes elles sense contrapartida directa per part dels ens beneficiaris; afectat a un fi, propòsit activitat o projecte específic (en això es diferencia de la transferència); amb obligació per part del destinatari de complir les condicions i requisits que s'haguessin establert o, en cas contrari, procedir al seu reintegrament. | 2Economia
|
Vicent Soler i Marco (Rocafort, Horta Nord, 15 de juliol de 1949) és un economista valencià, actual Conseller d'Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana presidida per Ximo Puig des de 2015. Fou conseller durant la primera legislatura de l'autonomia valenciana amb Joan Lerma. | 2Economia
|
Un treballador de coll blanc és una persona que realitza treballs professionals, directius o administratius.
El treball en coll blanc es pot realitzar en una oficina o en un altre entorn administratiu. El coll blanc inclou la gestió empresarial, atenció al client, investigació de mercats, finances, enginyeria, investigació operativa, màrqueting, tecnologia de la informació, treball en xarxa, advocats, professionals mèdics, relacions públiques, professionals del talent, arquitectes, disseny gràfic, corredors de borsa, comptabilitat, auditor, actuari, professionals de la duana, recerca i desenvolupament i contractació. Altres tipus de treballs són els d'un treballador de coll blau, la feina del qual requereix treballador manual i un treballador de coll rosa, el treball de la qual està relacionat amb la interacció amb el client, entreteniment, vendes o qualsevol altre treball orientat al servei.
Moltes ocupacions combinen categoritzacions blaves, blanques i rosades (de serveis) de la indústria. | 2Economia
|
L'índex Nasdaq Composite és un índex borsari dels Estats Units que inclou tots els valors (tant nacionals com internacionals) que cotitzen al mercat Nasdaq, un total de més de 5000 empreses. L'índex va ser desenvolupat amb un nivell base 100 a data 5 de febrer de 1971.Les empreses es ponderen pel criteri de capitalització. L'alta ponderació de valors tecnològics dins del mercat Nasdaq, ha fet aquest índex molt popular, encara que és més volàtil i especulatiu que el NYSE.
No s'ha de confondre amb l'índex Nasdaq 100, que inclou les cent majors empreses no financeres del mercat Nasdaq.
Funciona, com la resta de mercats dels Estats Units, des de les 9:30h fins a les 16:00, hora local (des de les 16:30 fins a les 22:00, hora catalana). | 2Economia
|
La gabella significa tant el monopoli de l'estat de certs productes de primera necessitat com un impost directe que cobrava l'estat : Sal, vi, oli, blat o béns exportats… durant l'antic règim. Per extensió també va aplicar-se als magatzems on es guardaven aquests productes. Tenia diverses formes, podia ser un impost indirecte o directe. La seva forma més coneguda va ser la gabella de la sal, també anomenat selga o salga. Es pot comparar amb els imposts sobre les begudes alcohòliques i els combustibles per a mitjans de transport. El mot prové de l'àrab qabala.
Pot prendre la forma d'un impost directe o indirecte. Com a impost directe hi ha:
Gabella emigrationis un impost directe que una persona havia de pagar sobre el patrimoni que portava fora
Gabella hereditatis, l'impost damunt una herència o una donació destinada a un beneficiari a l'estrangeri com a impost indirecte,
la Gabella pro accisiis: La taxa sobre béns de primera necessitat. | 2Economia
|
La Renda Nacional Bruta (RNB), o Ingrés Nacional Brut, anteriorment Producte Nacional Brut és un mesurament de l'economia basat en el valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d'un país (és a dir, els nacionals). A diferència del Producte Intern Brut (PIB), aquest mesurament es basa en a qui pertanyen els factors de la producció, i no el lloc on es realitza la producció. La Renda Nacional Bruta, per tant, inclou la renda neta que rep un país per les inversions a l'estranger (en salaris dels seus ciutadans que viuen a l'estranger, o els guanys d'una companyia nacional operant a un altre país) i exclou la renda que reben les companyies i ciutadans estrangers que treballen dins del seu territori.
Sovint, els càlculs de la RNB es realitzen en moneda local i es converteixen a dòlars nord-americans corrents, i no pas en paritat de poder adquisitiu. El Banc Mundial fa ús del "Mètode Atlas", per fer la conversió. El Mètode d'Atlas utilitza un terme mitjà de les taxes de canvi de les monedes per tal de suavitzar-ne els efectes de les fluctuacions transitòries o temporals. El Banc Mundial prefereix l'ús del RNB al PIB per a fer comparacions de la grandària de les economies de diferents estats i l'utilitza per classificar-los en països de renda alta, mitjana o baixa. Atès que utilitzen el "Mètode d'Atlas", aquesta classificació i el mesurament de la RNB és un bon indicador per a la presa de decisions quant als préstecs que realitza la institució, ja que elimina les fluctuacions de curt-termini.
La RNB per capita és simplement la divisió de la RNB total d'un país entre la població total que hi viu, i representa la renda mitjana d'una persona del país o territori. | 2Economia
|
El Chatham Chest va ser un fons creat el 1588 per pagar pensions als mariners discapacitats de la Royal Navy. Va estar finançat per les deduccions regulars de la paga dels mariners, que van ser dipositades en un cofre desat a la drassana de Chatham i desemborsat, quan calia, amb la prova de la incapacitat d'un mariner. El fons va deixar d'operar el 1803, quan es va fusionar amb un sistema de pensions equivalent, administrat pel hospital de Greenwich. El Cofre de Chatham ha estat exhibit en el Museu Marítim de Greenwich de Londres i en The Mast House a Chatham Historic Dockyard. | 2Economia
|
El decreixement és un concepte polític, econòmic i social que s'oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme decreixement neix a la dècada del 1980 –en part amb la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen– i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en què es basa la societat de consum (que deriva d'un sistema liberal o socialista). La idea de decreixement ja va sorgir en pensadors crítics amb el desenvolupament i amb la societat de consum. Entre ells estan: Ivan Illich, André Gorz, Cornelius Castoriadus, o François Partant. A partir dels anys 90, comença a agafar força com a moviment, sota el guiatge d'un dels seus màxims ideòlegs i exponents, l'economista Serge Latouche.
En paraules d'ell, el sentit del decreixement és: "El decreixement, com a tal, no és verdaderament una alternativa concreta al model actual; seria, més aviat, la matriu que donaria lloc a l'eclosió de múltiples alternatives. Evidentment, qualsevol proposta concreta o contraproposta és a la vegada necessària i problemàtica". A més, Latouche insisteix en el fet que el decreixement no és una opció, sinó que vindrà imposat pels límits al creixement, idea que reflecteix amb la seva expressió: “Decreixement o barbàrie".
Per aprofundir més, la idea del decreixement seria una conseqüència a la següent idea: no és possible el creixement econòmic continu en un planeta limitat. Com ja hem superat molts dels límits ambientals i estem a prop de superar-ne molts més, l'única estratègia que sembla viable a mitjà i llarg termini és la del decreixement. Per tant, no seria un concepte en negatiu, sinó que, a manera d'il·lustració i en paraules de Serge Latouche, seria com "quan un riu es desborda i tots desitgem que "decreixi" perquè les aigües tornin a la normalitat". No és una cosa negativa, sinó necessària.
Actualment, i agafant de referència Latouche, hi ha diversos autors que continuen donant forma al concepte de decreixement. Un d'ells és el politòleg i escriptor francès Paul Ariès. Aquest autor, en una de les seves conferències sobre el moviment del decreixement que va pronunciar el 2011 (vegeu http://www.youtube.com/watch?v=PXMzFQpylRg), explica com el concepte del "sempre més", en referència a la inesgotable inèrcia social de produir i consumir sempre més, ens ha portat a perdre la capacitat per posar límits, tot creant una gran desigualtat social, humana i un esgotament dels recursos naturals.
Ariès explica que el decreixement té com a objectiu fer que la gent tingui ganes de canviar la manera de viure i d'utilitzar els recursos. Però, per a això, creu que cal descolonitzar el nostre imaginari. En aquest sentit, utilitza la cita següent d'Albert Einstein: "qui té el cap en forma de martell veu tots els problemes en forma de clau". Explica que, en el nostre cas, els economistes ens han formatejat el cap de tal manera que els problemes socials, els intentem solucionar amb el "sempre més" i això ens ha portat a topar contra el mur en el pla social, humà i mediambiental.
Aquest autor, i associat al decreixement, creu que és necessari un creixement en humanitat, és a dir; menys béns i més llaços socials, humans i amb la natura.
Exhauriment dels recursos energètics: petroli, gas, carbó, urani.
Exhauriment d'alguns minerals.
Degradació del medi ambient: efecte d'hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació.
Degradació de la salut de la fauna, la flora i de la mateixa humanitat: esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer, sense oblidar-se que l'envelliment de la població és també un factor multiplicador.
Evolució d'un mode de vida dels països del nord en detriment dels països del sud: transports, tractament d'escombraries, alimentació (per exemple, els països del nord importen soja dels països empobrits per alimentar bestiar (7 calories vegetals per una d'animal), energies... Explotació considerada neocolonial dels recursos dels països del sud en detriment de la seva autosuficiència.Aquest productivisme es torna a discutir des de fa poc posant en qüestió el desenvolupament sostenible, concepte que és vist pels partidaris del decreixement com un oxímoron (una contradicció dels mateixos termes): al ritme actual, el 20% de la població consumeix el 80% dels recursos naturals.El consum d'aquests recursos no fa més que accelerar el seu esgotament. El problema de l'exhauriment dels recursos energètics tampoc no es té en compte. A la vegada, això multiplica la petjada ecològica (la petjada ecològica es refereix a la superfície necessària per a produir els recursos consumits i per a absorbir els residus i la contaminació). Aquest 20% de la població més rica, per tant, no té cap altra més opció que reduir la producció i el seu consum per tal de decréixer.
Per als seus partidaris, el decreixement serà, tard o d'hora, imposat per la reducció dels recursos naturals. Per tant, proposen d'anticipar-se a la situació de manera voluntària per pal·liar els efectes negatius que això comportarà a la qualitat de vida de tothom. | 2Economia
|
Quirónsalud o Grup Hospitalari Quirónsalud és el grup hospitalari més important de l'estat espanyol.El grup compta amb 50 clíniques i 63 instal·lacions sanitàries, incloent-hi centres a Madrid, Barcelona (Centre Mèdic Teknon, Hospital Universitari Dexeus, Hospital Quirónsalud, Hospital Universitari Sagrat Cor, Hospital El Pilar), Castelló, València i Palma.
Va ser adquirit per la companyia farmacèutica alemanya Fresenius SE el 2016 per 5.760 milions d'euros i es va fusionar amb la cadena hospitalària privada més gran d'Alemanya, Helios.Plataforma per la Llengua ha rebut nombroses queixes sobre el grup hospitalari per la poca presència del català en la documentació i la retolació i també s'han denunciat diversos casos de discriminacions lingüístiques contra els catalanoparlants. Malgrat això, Quirónsalud assegura que «està compromès amb el compliment de les normatives en tot el seu abast». | 2Economia
|
Surplex GmbH, amb seu a Düsseldorf, és una casa de subhastes industrials especialitzada en el comerç de maquinària de segona mà. L'empresa compra i ven maquinària i equips industrials usats arreu del món, realitza subhastes en línia i ofereix taxacions i valoracions. És una de les poques empreses de l’antiga nova economia que avui dia es manté en xifres positives. | 2Economia
|
Un full de ruta és un pla tècnic en el qual s'explica en detall totes les operacions que un operador ha de realitzar per al mecanitzat d'una peça. Es realitza a partir del pla de fabricació de la peça, on hi ha totes les cotes i especificacions desitjades.
Figuradament, per anglicisme s'usa el terme per a evitar el mot programa, actualment connotat negativament. | 2Economia
|
La societat de consum o la societat de consum de masses és un terme utilitzat en economia i sociologia per a designar el tipus de societat que es correspon amb una etapa avançada de desenvolupament industrial capitalista i que es caracteritza pel consum massiu de béns i serveis, disponibles gràcies a la seva producció massiva. El concepte de la societat de consum està lligat al d'economia de mercat i, per tant, al concepte del capitalisme, entenent per economia de mercat aquella que troba l'equilibri entre oferta i demanda a través de la lliure circulació de capitals, productes i persones, sense intervenció estatal. | 2Economia
|
Un Centre Integral de Mercaderies (CIM) és un nus de transport on té lloc la recepció de mercaderies per a la seva gestió i posterior expedició o distribució. Es tracta d'una gran plataforma logística reservada al transport rodat (camions) que compren una extensa àrea de magatzems. A Catalunya, els centres integrals de mercaderies estan tutelats per l'empresa pública Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques, i cada plataforma acull diverses empreses logístiques, transportistes o transitàries. | 2Economia
|
La reflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per tenir al mateix temps una pujada forta en els preus (inflació) amb una recessió.
És una inflació artificial creada per l'Estat amb la finalitat d'estimular la producció. És un sistema perillós perquè pot donar lloc a una sobreproducció, i originar després una caiguda de preus. | 2Economia
|
Un arxiu empresarial o d'empresa forma part dels arxius privats. Els diccionaris de terminologia específica d'arxivística no recullen cap definició en el concepte arxiu d'empresa, tampoc en fa referència la Gran Enciclopèdia Catalana. Segons aquesta entenem per arxiu el “conjunt de la documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, com a resultat de llur activitat, conservada en previsió d'una utilització jurídica o històrica”. D'altra banda, entenem per empresa qualsevol tipus de companyia mercantil constituïda legalment mitjançant escriptura pública i registrada en el registre Mercantil d'acord amb el Codi de Comerç i el reglament de l'esmentat registre. Així doncs, els arxius d'empresa són els produïts per les empreses privades creades a l'empara de la legislació mercantil que tenen personalitat jurídica en tots els seus actes i contractes. | 2Economia
|
El Dijous d'Argent fou un esdeveniment ocorregut als mercats financers el dijous 27 de març de 1980. Una costeruda caiguda als preus de l'argent desembocà en pànic a la primera matèria i els contractes de futurs. | 2Economia
|
El Fons de maniobra, Fons de rotació, Capital circulant, Capital corrent o Capital de treball (en anglès: Working capital o Current capital) és una ràtio financera que serveix per analitzar la situació patrimonial i financera d'una empresa. Exactament calcula quin és el superàvit dels recursos permanents d'una empresa sobre el total de les seves despeses d'inversió. Des d'una interpretació financera és la part de l'actiu corrent que és finançada amb recursos permanents. L'anàlisi del fons de maniobra ve justificada pel fet que a l'empresa hi ha elements que, teòricament segons la comptabilitat, són actiu corrent, però que en realitat s'estan comportant com actius no corrent amb permanència a llarg termini i per tant es podrien qualificar com inversions a llarg termini; tal és el cas de l'estoc mínim de seguretat, el saldo mínim de tresoreria, i el saldo de clients que moltes empreses acostumen a mantenir. Davant d'aquesta evidència, una empresa estructurada coherentment i equilibrada financerament hauria de tenir un Fons de maniobra positiu, ja que sinó l'empresa podria tenir problemes per fer front als seus pagaments a curt termini. Per tant el Fons de maniobra és la part dels Recursos permanents que una empresa utilitza per a finançar les operacions del dia a dia, i és desitjable sigui així perquè en cas contrari, si es finança les operacions a curt termini amb préstecs a curt termini, es pot trobar que no pugui fer front als deutes a curt termini abocant-la a fer suspensió de pagaments. | 2Economia
|
El tràfic de persones o d'esclaus és una activitat de transacció comercial amb éssers humans amb finalitat generalment lucrativa. Avui dia és àmpliament tipificat com a delicte en les legislacions estatals pels països signants de la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 4). i consisteix habitualment a transportar persones com a mercaderies, dins els processos de migració o pel seu ús als camps de l'esclavatge i/o la prostitució forçada. A diferència del viatge voluntari, el tràfic implica l'amenaça o condicions penoses en el periple i a l'arribada. La UNODC, una agència de l'ONU, vetlla per intentar erradicar-lo i ha calculat que suposa entre 5 i 9 milions de dòlars l'any, xifra multiplicada per set pels governs europeus i encara més alta per a les ONG. El tràfic de persones afecta les capes més pobres dels països en desenvolupament o dones i nens d'arreu segrestats o enganyats. Sovint, es relaciona amb bandes de delinqüència organitzada que mantenen diversos negocis il·legals, com ara el tràfic de drogues.
La major part del tràfic de persones es refereix a l'ús de dones com a prostitutes forçades (més del 60%). Aquestes es recluten de diverses formes: poden ser nenes venudes per les seves famílies incapaces de mantenir-les o casades a distància, dones segrestades o immigrants forçades a treballar com a prostitutes per pagar deutes. A continuació, segueix el tràfic de nens (un 20% del total) per a la seva explotació sexual, laboral o en processos d'adopció il·legals. Aquests nens poden ser també venuts per les seves famílies, a vegades amb falses promeses, ser nens de carrer, nens soldat o víctimes de conflictes armats.
Un estudi demostrà la presència del trastorn per estrès postraumàtic complex sense diferència de sexe en les víctimes del tràfic humà. | 2Economia
|
L'acumulació del capital, o concentració del capital, és una teoria essencialment marxista respecte al procés històric relatiu a l'expansió del capital en les seues diverses fases que suposa que l'acumulació de cabdal d'uns respon obligatòriament a l'explotació i consegüent pauperització d'uns altres. Té una fase directa (expansió de curt abast) en la qual es programa una dominació regional (que és la qual va analitzar Karl Marx) i altra de llarg abast en la qual es desborden les regions i es conquisten mercats llunyans. Açò últim s'emparenta totalment amb l'imperialisme. | 2Economia
|
El cicle de maduració és el temps que passa, en dies, des del moment en què es fa una comanda fins al dia en què es rep el pagament dels clients. | 2Economia
|
L'amplitud administrativa, també anomenada amplitud de control o amplitud de comandament es refereix al nombre d'empleats que un gerent en pot dirigir amb eficiència i eficàcia. Aquesta amplitud està directament relacionada amb el nombre de nivells jeràrquics d'una organització i la configuració general de la seva organització (centralització). | 2Economia
|
Airbus Corporate Jets és una unitat de negoci d'Airbus SAS que comercialitza i finalitza les variants de negocis dels avions de passatgers d'Airbus. Els seus models van des de l'A318 fins a l'Airbus A380 Prestige, que pot tenir dues o tres cobertes. Airbus entrà en el negoci dels avions de negocis amb l'A319 Corporate Jet el 1997, després de la sortida al mercat del Boeing Business Jet, un derivat del Boeing 737. | 2Economia
|
L'economia o les ciències econòmiques (del grec οίκος [oikos], 'casa', i νόμος [nomos], 'norma', per tant "administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de béns i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. És a dir: l'economia.
Una definició que explica la ciència de l'economia moderna és aquella proposada per Lionel Robbins, en el seu "Assaig sobre la Naturalesa i el significat de la Ciència Econòmica" de 1932: "[economia és la] ciència que estudia el comportament humà com a relació entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius." D'altres, tanmateix, han proposat una definició més ampla de l'economia, atesa la seva aplicació en diversos camps que no són pas considerats tradicionalment com àrees econòmiques; per exemple, David Friedman, va definir l'economia com la manera d'entendre el comportament que comença amb la suposició que les persones tenen objectius i que tendeixen a triar la manera correcta per assolir-los. La manera correcta d'assolir aquests objectius és la "racionalitat". Així doncs, l'economia estudia la manera racional d'aconseguir algun objectiu en particular, sovint amb recursos escassos.
Tot i que no hi ha una definició universal de l'economia com a ciència social, és fàcil indicar quines són les preguntes que els economistes proven d'analitzar. En primer lloc hi ha les preguntes de la microeconomia, com ara, analitzar les forces que determinen els preus dels béns i els serveis i dels recursos que els produeixen; és a dir, analitzar com es combinen els recursos en la producció i com és que els compradors i els venedors es troben al mercat. Per altra banda, hi ha les preguntes de la macroeconomia, que enfoca als agregats, com ara la renda d'un país, l'ocupació laboral o el flux d'inversió. Tot i que aquestes són les dues branques principals de l'economia, els problemes que encaren els economistes són diversos, la qual cosa ha donat lloc al sorgiment de disciplines com ara l'economia del desenvolupament, l'economia del comportament, l'economia ambiental, etc. Els economistes basen llurs anàlisis en la lògica rigorosa i l'aplicació d'eines matemàtiques, com ara el càlcul diferencial, l'estadística, les equacions simultànies, i l'anàlisi de regressió. | 2Economia
|
L'economia marxista és l'escola de pensament econòmic inspirada en l'obra de Karl Marx i Friedrich Engels. La majoria dels conceptes fonamentals d'aquesta escola van ser desenvolupats per Marx en la seva obra principal Das Kapital, entre ells, força de treball, lumpenproletariat, proletariat i burgesia (en sentit de classe social), lluita de classes, plusvàlua, materialisme històric, explotació i la teoria del valor treball.
Molts acadèmics fan una distinció entre l'economia marxista i el marxisme, manifestant que hi ha una separació intel·lectual clara entre els principis econòmics exposats per Marx i el seu suport al socialisme revolucionari i la revolució del proletariat.Malgrat que l'escola marxista és considerada heterodoxa en economia,, les ideees sorgides dels economistes marxistes han contribuït a la comprensió de l'economia mundial. | 2Economia
|
La crítica del capitalisme ha estat objecte d'una forta controvèrsia sociològica i política. Moltes d'aquestes crítiques són abordades des de la perspectiva de les condicions de vida de la ciutadania o de la moralitat del sistema productiu i d'enriquiment. Aquestes crítiques varien des de gent a qui els desagrada els principis del capitalisme en la seua integritat fins a aquells que discrepen amb els resultats particulars del capitalisme. Entre els quals desitgen reemplaçar el capitalisme amb un mètode diferent de distribuir els béns, es pot fer una distinció entre aquells que creuen que el capitalisme solament pot ser superat amb una revolució (per exemple, la revolució socialista) i aquells que creuen que el canvi pot vindre lentament per mitjà del reformisme (per exemple, la democràcia social). Algunes crítiques reconeixen mèrits en el capitalisme i cerquen equilibrar el capitalisme amb alguna forma de control social, típicament a través de regulació governamental (per exemple, el Partit Laborista (Regne Unit)). | 2Economia
|
Una Oferta Pública d'Adquisició de valors (coneguda pel seu acrònim OPA), és una operació borsària per la qual una persona física o jurídica ofereix als accionistes d'una empresa comprar-los les seves accions a un preu superior al seu valor de cotització per aconseguir una participació majoritària en la dita empresa.Aquesta operació pot realitzar-se amb l'aprovació de la direcció de l'empresa (OPA amistosa), o bé sense comptar amb la seva acceptació (OPA hostil). Segons la legislació espanyola l'oferta pública d'adquisició ha de ser comunicada a tots els accionistes públicament, així com a l'òrgan regulador del mercat de valors (CNMV), que serà l'encarregat de realitzar el control administratiu de l'operació. | 2Economia
|
El neuromàrqueting consisteix en l'aplicació de tècniques neurocientífiques (ressonàncies magnètiques, electroencefalogrames, seguiment ocular, etc.) per a estudiar els efectes que la publicitat i altres accions comunicatives tenen en el cervell humà, amb la intenció de poder arribar a preveure (i potser, a la llarga, dirigir) la conducta del consumidor.
El neuromàrqueting utilitza mesuraments biomètrics com l'activitat cerebral (en les diferents parts del cervell), el ritme cardíac, la resposta galvànica de la pell, entre d'altres, dels individus estudiats per obtenir-ne les respostes a diferents estímuls. Aquesta tècnica permet evitar tot el risc d'error, d'omissió o d'engany que eren possibles en les tècniques d'investigació de mercat convencionals: les dades són molt més fiables.
Les neurociències també permeten esbrinar l'atenció que els individus analitzats posen en un anunci segon a segon i pla a pla. D'aquesta manera, els creatius publicitaris poden prendre decisions sobre quins plans conservar i quins canviar, i si cal afegir seqüències noves. | 2Economia
|
Les maquiladores són empreses processadores, subcontractades i instal·lades en zones franques exemptes de tota obligació fiscal i de l'adequació a la legislació laboral. El capital inversor de les maquiles és nord-americà, xinès, coreà o del mateix país.
Aquesta indústria s'encarrega de la part de la producció tèxtil, del calçat, l'alumini, l'orfebreria i el tabac destinats a l'exportació al mercat nord-americà i europeu. | 2Economia
|
Un centre de distribució és una infraestructura logística en la qual s'emmagatzemen productes i s'embarquen ordres d'eixida per a la seua distribució al comerç al detall o a l'engròs. Generalment es constitueix per un o més magatzems, en els quals ocasionalment es compta amb sistemes de refrigeració o aire condicionat, àrees per a organitzar la mercaderia i comportes, rampes o altres infraestructures per a carregar els vehicles.
Les companyies solen definir la localització dels seus centres de distribució en funció de l'àrea o la regió en la qual aquest tindrà cobertura, incloent-hi els recursos naturals, les característiques de la població, disponibilitat de força de treball, imposts, serveis de transport, consumidors, fonts d'energia, entre altres. Així mateix aquesta ha de tenir en compte a més les rutes des d'i cap a les plantes de producció, i a carreteres principals, o a la ubicació de ports marítims, fluvials, aeris, estacions de càrrega i zones franques.
La implementació de centres de distribució dins de la cadena de subministrament sorgeix de la necessitat d'assolir una distribució més eficient, flexible i dinàmica, és a dir, assegurar una capacitat de resposta ràpida al client, de cara a una demanda cada vegada més especialitzada. La implementació també ofereix una reducció de costs en les empreses i evita colls d'ampolla.
Altre avantatge és el fet de generar mecanismes de vincle «fabrica – client», la qual cosa permet una atenció adequada a petits punts de venda, com quioscs, cafeteries o restaurants, amb una alta taxa d'entrada i eixida de productes, els quals tenen habitualment un curt termini per a fer les seues comandes o un període molt curt per a la seua comercialització. | 2Economia
|
El cost indirecte és el tipus de cost que afecta el procés productiu en general d'un o més productes, per la qual cosa no es pot assignar directament a un sol producte sense usar algun criteri d'assignació. En altres paraules, el cost indirecte s'ha d'imputar segons una clau de repartició que pot ser més o menys subjectiu.Per exemple, són costos indirectes el lloguer d'una nau industrial o la despesa en electricitat, aigua, climatització, etc; sempre que aquests costs no són relacionats directament amb l'elaboració del producte, és a dir que a major producció major és la despesa. Per exemple: la llum és un cost indirecte a les oficines mentre que la llum utilitzada per fer anar les màquines de producció és un cost directe, si hi ha un comptador que deixa mesurar separadament el consum de l'èquip de producció. | 2Economia
|
Una fallida borsària o fallida de la borsa o fallida del mercat de valors és una caiguda sobtada i dramàtica dels preus de les accions a d'un mercat de valors, que provoca una important pèrdua de la riquesa del paper. Les fallides són provocades tant pel pànic com pels factors econòmics subjacents. Sovint segueixen a les bombolles del mercat de valors de tipus especulatiu.
Les fallides del mercat de valors són fenòmens socials on els esdeveniments econòmics externs es combinen amb el comportament de la multitud i la psicologia en un bucle de retroalimentació positiva, on la venda d'alguns participants del mercat impulsa a més participants del mercat a vendre. En termes generals, les fallides solen produir-se en les següents condicions: un període prolongat d'augment dels preus de les accions i l'optimisme econòmic excessiu, un mercat on les ràtios preu-benefici excedeixen les mitjanes a llarg termini i l'ús extensiu del deute del marge i l'apalancament dels participants del mercat. Altres aspectes com ara guerres, hacks de grans corporacions, canvis en les lleis i regulacions federals i desastres naturals d'àrees altament productives econòmicament, també poden influir en una disminució significativa del valor d'una àmplia gamma de valors de la Borsa de Nova York. Cal assenyalar que totes aquestes caigudes de les accions poden donar lloc a un augment dels preus de les accions de les empreses que competeixen contra les empreses afectades.
No hi ha una definició numèrica específica d'una fallida del mercat de valors, però el terme s'aplica comunament a les pèrdues percentuals de doble dígit en un índex de borsa durant un període de diversos dies. Sovint, la fallida es distingeix del mercat baixista per la venda per pànic i les disminucions brusques i dramàtiques dels preus. Els mercats baixistes són períodes de disminució dels preus del mercat de valors que es mesuren en mesos o anys. Les fallides sovint s'associen amb els mercats baixistes, però no necessàriament van de la mà. El Dilluns negre de 1987, per exemple, no va venir d'un mercat baixista. De la mateixa manera, el mercat baixista japonès de la dècada de 1990 va durar diversos anys sense cap mena de fallida notable. | 2Economia
|
La planificació estratègica és el procés d'una organització per definir la seva estratègia o direcció i prendre decisions sobre l'assignació dels seus recursos per seguir aquesta estratègia.
També es pot estendre als mecanismes de control per orientar la implementació de l'estratègia. La planificació estratègica es va estendre àmpliament a les empreses durant la dècada de 1960 i continua sent un aspecte important de la gestió estratègica. La duen a terme experts en planificació i estratègia (estrategs) que impliquen molts actors i parts interessades i fonts de recerca en l'anàlisi de l'organització i la seva relació amb l'entorn en què competeix.L'estratègia té moltes definicions, però generalment implica establir objectius estratègics, determinar accions per assolir-los i mobilitzar recursos per executar-les. Una estratègia descriu com s’aconseguiran els objectius (objectius) amb els mitjans (recursos). El lideratge superior d’una organització sol tenir la tasca de determinar l'estratègia. L'estratègia es pot planificar (pretendre) o observar com un patró d’activitat (emergent) a mesura que l’organització s’adapta al seu entorn o competeix.
L'estratègia inclou processos de formulació i implementació; la planificació estratègica ajuda a coordinar tots dos. Tanmateix, la planificació estratègica té un caràcter analític (és a dir, implica "trobar els punts"); la formulació de l'estratègia implica la síntesi (és a dir, "connectar els punts") mitjançant el pensament estratègic. Com a tal, la planificació estratègica es produeix al voltant de l’activitat de la formulació d’estratègies. | 2Economia
|
Michael Hammer (Annapolis, 13 d'abril de 1948 – Boston, 3 de setembre de 2008) fou un enginyer nord-americà, autor de gestió, i professor de ciències de la computació a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), conegut com un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials (Business process reengineering, BPR). | 2Economia
|
Un estand, parada o trast és l'espai dins d'una fira o saló en el qual una empresa exposa i presenta els seus productes o serveis. L'estand és un espai identificatiu de cada empresa en què s'acull els visitants i es fan negociacions comercials. La quantitat de superfície triada en el recinte firal depèn molt del pressupost assignat, del producte o servei que es vol exposar i dels objectius marcats per a l'esdeveniment. L'estand ha de constituir l'espai en què l'empresa es presenta davant els seus clients i davant la seva competència per la qual raó ha de reflectir fidelment la seva filosofia i imatge corporativa i constituir un entorn amè i atractiu.
Les entitats organitzadores de fires posen a disposició dels participants estands modulars amb un disseny estàndard tot i que aquestes poden encarregar la fabricació d'un particular, el que és recomanable quan es tracta d'empreses de prestigi o d'espais d'una certa envergadura. | 2Economia
|
L'encantament de serps (i cobres) és una professió que consisteix en demostrar que uns talismans fan immunes contra les picadures de les serps i/o cobres a la persona portadora per a vendre'ls mitjançant fer que una cobra: o es moga de manera que isca d'un sac o cistella al, suposadament, tocar una melodia amb el pungi o fent-les lliscar entre els braços de l'encantador. És una professió tradicional de l'Índia (concretament de la comunitat Nath i la casta dels sapera), i a Paquistan.Tant les serps com les cobres són sordes, així que el moviment entrenat d'eixir del sac o cistella és causat per l'acte de balancejar el cos de l'encantador més els cops que li pega al recipient de manera discreta.Les cobres presentades al públic pels encantadors estan entrenades a base de pors i estan mutilades a causa de l'entrenament a les quals són sotmeses. L'entrenament de les cobres consisteix en arrancar-les els ullals verinosos posant-los un drap davant els ulls, el qual el mosseguen i aleshores els entrenadors tiren del drap arrancant-los els ullals (el qual és l'objectiu) i col·lateralment altres dents. | 2Economia
|
Strathmore Business School (SBS) és l'escola de negocis de la Universitat de Strathmore. Amb seu a Nairobi, Kenya, ofereix Màster en administració d'empreses i altres programes de postgrau, així com programes de formació executiva. Es va iniciar el 2005 a través d'una col·laboració entre la Strathmore University i l'IESE. Com a part de la Universitat Strathmore, és una institució privada sense ànim de lucre i una obra corporativa de l'Opus Dei, una prelatura personal de l'Església catòlica. Va ser la primera escola de negocis verda a l'Àfrica. | 2Economia
|
La imatge corporativa és una construcció cultural realitzada per una organització per dirigir la percepció que la societat té sobre aquesta. És una “imatge” generalment acceptada del que una companyia “significa”. La creació d'aquesta imatge és un exercici en la direcció de la percepció d'aquesta. És creada sobretot per experts de màrqueting que utilitzen les relacions públiques i altres formes de promoció per suggerir un quadre mental al públic: típicament una imatge corporativa es dissenya per ser atractiva al públic, de manera que la companyia pugui provocar un interès entre els consumidors, generi riquesa de marca i faciliti així les vendes del producte.La imatge d'una corporació no és creada únicament per la companyia sinó que hi ha altres factors que contribueixen a crear-la com poden ser els mitjans de comunicació, els periodistes, els sindicats, les organitzacions mediambientals i altres ONG. La imatge corporativa relaciona com una empresa, organització o entitat es presenta i com és vista des de fora.En la creació de la imatge d'una empresa no intervé només la companyia també hi contribueixen (mitjans de comunicació, sindicats…). La dissenyen experts en màrqueting i comunicació.
Aquesta imatge corporativa consisteix en l'agrupació del símbol, el logotip i el color, de manera que es crea un sistema de senyals propi. | 2Economia
|
Barbados és el país més ric i més desenvolupat del Carib Oriental i té una de les rendes per capita més altes d'Amèrica.D'ençà al segle xx el cultiu de sucre i la producció de rom i melassa ha esdevingut el més important motor de l'economia de l'illa. Amb l'explosió recent del turisme, es va produir una reorientació de l'activitat. Ara manté un sistema molt depenent dels Estats Units i Europa que són els llocs de procedència de la majoria dels turistes, la qual cosa afebleix la seva economia en els períodes de contenció als països d'origen. El país va sofrir els efectes de la recessió econòmica de 2009 que va disminuir el nombre de visitants, i la deute públic va arribar a 106% del PIB. | 2Economia
|
Els cinemes Pathé Gaumont (abans Gaumont Pathé! Cinemas!) És la filial del grup Pathé especialitzada en explotació cinematogràfica. Una empresa fundada el juny del 2001 amb el nom de EuroPalaces opera cinemes a les botigues Pathé i Gaumont. Anteriorment, el 66% era propietat de Pathé i el 34% de Gaumont, les accions de Gaumont van ser adquirides per Pathél'1 de març de 2017, deixant a Pathé el control total dels cinemes del grup.
El primer circuit de cinema de França, Països Baixos i Suïssa, els cinemes Pathé i Gaumont, que també són presents a Bèlgica i Tunísia, compten amb un total de 111 cinemes i 1.091 pantalles el 2018, per a un total de 63,4 milions de teatres. entrades. El mateix any, les vendes van ascendir a 748 milions d'euros.A França, l'empresa opera 69 cinemes per un total de 773 pantalles el 2017. Ha obtingut 46,2 milions d'ingressos i dona feina a 1.800 empleats.
L'empresa Pathé Gaumont Cinemas ara està dirigida per Aurélien Bosc, que n'és el president. | 2Economia
|
El Diamant de Porter és un model econòmic desenvolupat per Michael E. Porter (Ann Arbor, Michigan, 1947) que explica com determinats sectors industrials obtenen avantatges competitius derivats de la seua localització en un entorn determinat | 2Economia
|
La divisió del treball o de forma més general la divisió de funcions és l'especialització d'individus que cooperen per a fer tasques o papers específics.
Adam Smith ho va teoritzar a La riquesa de les Nacions (segle xviii). En l'aspecte laboral és un mètode d'organització de la producció on cada treballador s'especialitza en una fase, fins i tot molt petita, de la producció. Segons Adam Smith, l'especialització del treball genera una major producció total a causa del fet que el treball se simplifica i pot introduir-se màquinària especialitzada per realitzar subtasques definides amb un major detall. Diversos economistes clàssics, com també enginyers de la mecànica com Charles Babbage van proposar la divisió del treball. | 2Economia
|
La despesa pública o gast públic és el conjunt de diners que necessiten les entitats públiques i/o estat per poder fer front als serveis públics o despeses corrents que té un estat o ens en qüestió. Les despeses corrents de l'estat són: pagar al personal públic, manteniment i construcció d'infraestructures, benestar social… | 2Economia
|
La teoria del valor-treball (TVL) és una teoria econòmica que considera que el valor d'un bé o servei depén de la quantitat de treball que porta incorporat.
| 2Economia
|
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. com diu el seu títol és un llibre recapitulatiu sobre la marina, el comerç i les arts de la ciutat de Barcelona, escrit per l'il·lustre Antoni de Capmany i Montpalau. | 2Economia
|
Un banc de temps és una iniciativa comunitària d'intercanvi de temps, que emula simbòlicament el funcionament d'un banc, però en el qual allò que es "presta" i es "rep" és temps dedicat a serveis a les persones. Aquest mecanisme d'intercanvi multilateral té per objectiu establir una xarxa d'ajuda mútua i reforçar els llaços comunitaris d'un barri, poble o ciutat.
Hi ha antecedents d'intercanvis basats en unitats de temps des del s.XIX, en concret la Cincinnati Time Store desenvolupat per l'anarquista nord-americà Josiah Warren. Tot i això, els bancs de temps moderns formen part d'un important moviment mutualista i cooperativista, tant als Estats Units, com posteriorment a Europa i a la resta del món, iniciat per Edgar S. Cahn a partir de la dècada dels 1980. Cahn va concebre el mecanisme dels time dollars o bancs del temps en un moment de crisi econòmica i de retallades en els serveis de l'Estat del Benestar nord-americà. El seu objectiu era solucionar problemes de la "economia de mercat", que no valora suficientment els serveis molt abundants, a través d'un mercat complementari d'intercanvi de temps que s'adapta a allò que ell anomena "economia de base" informal i no monetària.
Els Bancs dels Temps són grups de persones motivades per a intercanviar temps, dedicant-lo a tasques puntuals d'atenció a les persones: infants, gent gran, gent malalta, etc., fomentant així l'oportunitat de conèixer i confiar en els altres. Els intercanvis més habituals es refereixen a activitats socio-culturals, o a activitats relacionades amb les necessitats de la vida diària. Aquest mecanisme, facilitador d'intercanvis voluntaris basats en la confiança, posa en evidència que als pobles i ciutats hi ha valors comunitaris fortament arrelats. Els Bancs del Temps constitueixen una eina de regeneració de les comunitats que permet la convivència cooperativa i l'autonomia personal. | 2Economia
|
Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular. La idea d'un sistema econòmic porta amb si la connotació articulada de parts (principis, regles, procediments, institucions) harmonitzades funcionalment per a la conseqüència de fins col·lectius determinats. Durant aquesta articulació de parts cada societat tracta de resoldre el problema fonamental econòmic que és la satisfacció de les necessitats bàsiques. Es distingeixen tres classes de models/sistemes econòmics:
El liberalisme econòmic: Basat en la premissa de què l'economia pot autoregular-se tota sola en una forma satisfactòria, i apunta que la intervenció de l'Estat en la mateixa sigui mínima.
L'economia planificada: Al contrari, és l'Estat qui controla tots els aspectes de la vida econòmica. No permet l'existència de la propietat privada.
L'economia mixta: està en un punt en mig entre el liberalisme i l'economia dirigida. | 2Economia
|
El pla de màrqueting és un document escrit en què sistemàticament i estructuradament, amb les anàlisis i estudis previs de la situació de l'organització, es defineixen els objectius que es volen aconseguir en un periode de temps determinat i es detallen les estratègies i accions que calen per aconseguir els objectius en el termini previst. El pla de màrqueting és una guia detallada de la gestió de totes les activitats de màrqueting d'una organització en un periode establert.
Hi ha diferents tipus de plans de màrqueting: pla de màrqueting general, pla de màrqueting estratègic, pla de màrqueting per productes, pla de màrqueting per mercats. | 2Economia
|
Blohm+Voss (Blohm & Voss fins al 1965) és una drassana alemanya amb seu a Hamburg a la riba sud del Norderelbe. Va ser fundada el 1877 i és l'última de les grans drassanes del port d'Hamburg. Les àrees comercials de la drassana s'han traslladat a empreses independents des de 1996: Blohm+Voss Shipyard GmbH per a la construcció naval, Blohm+Voss Repair GmbH per a reparacions de vaixells i Blohm+Voss Industries GmbH per a enginyeria mecànica. El 28 de setembre de 2016, la drassana de Bremern, Lürssen va anunciar que assumiria Blohm + Voss. El comprador era la seva filial Lürssen Maritime Beteiligungen GmbH & Co KG. La companyia treballa com Blohm+Voss B.V. & Co. KG des del 4 de juliol de 2017. | 2Economia
|
Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme. Alguns psicòlegs defineixen col·lectivisme com una síndrome d'actituds i comportaments basats en la creença que la unitat bàsica de supervivència recau en un grup, no en l'individu. El col·lectivisme abasta una àmplia categoria de filosofies no individualistes. El col·lectivisme és considerat per molts diametralment oposat a l'individualisme. Tanmateix, col·lectivisme i individualisme poden interpretar-se de diferent manera per diferents persones.
Alguns tipus de col·lectivisme assenyalen que el bé del grup és més important que el bé individual, altres al·leguen mentre que qualsevol grup està finalment fet d'individus, l'individu incidentalment serveix el seu propi interès en servir els interessos del grup (en altres paraules, en tant el grup prospera, tots els membres del grup prosperen). Els detractors d'aquesta última posició al·leguen que és difícil, si no impossible, imaginar que el beneficis per un grup, és sempre beneficiós per cada individu que l'integra. El col·lectivisme pot també estar associat amb altruisme, car el que és bo pel grup pot concebiblement requerir el sacrifici d'almenys algun interès individual.
En el mite de la construcció de la torre de Babel ja es relaciona el poder i el col·lectivisme. Génesi 11:5-26: | 2Economia
|
La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants. Per aconseguir-ho, cal dividir el PIB d'un país entre la població d'aquest. El terme «per capita» (sense accent) és un llatinisme directament adoptat en català. | 2Economia
|
Llotja de Cereals de Barcelona és una institució secular que té el seu origen en el segle xiv amb la construcció de la Casa Llotja de Mar per dipòsit i transacció de cereals. Actua sota la tutela del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya i els auspicis de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.Els Estatuts i Reglament varen ser aprovats per resolució de la Secretaria General del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya en data 5 de novembre de 1987 i és reconeguda pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca com a mercat de productes agraris de Catalunya el 7 d'abril de 1999, segons s'estableix en el Decret 259/1998, de 22 de setembre, sobre regulació de les llotges i dels mercats en origen de productes agraris.Compta amb més de 400 adherits, que es divideixen en comerciants, industrials i agents comercials que, de manera regular i professional, es dediquen al tràfic de cereals, llegums, pinsos, fruits secs, farines, conserves, productes de sanitat animal i per a l'alimentació humana i agropecuària i d'altres productes comercialitzats o cotitzats usualment o que més endavant puguin cotitzar-se al Mercat de Cereals de la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Les persones concurrents a la Llotja provenen tant de Catalunya com del País Valencià, Aragó, Madrid, les Balears i el Sud de França. És la 1a Llotja d'Espanya i la 2a d'Europa pel que fa a volum de transaccions. | 2Economia
|
El Trade in Services Agreement (TiSA) o Acord en Comerç de Serveis és un tractat sobre el comerç internacional proposat entre les 24 parts, inclosa la Unió Europea i els Estats Units. L'acord té com a objectiu la liberalització del comerç mundial de serveis, com la banca, la salut i el transport. La crítica sobre aquest acord secret va sorgir després que WikiLeaks publiqués el juny del 2014 un esborrany classificat d'annex dels serveis financers de la proposta, en data de l'abril anterior. | 2Economia
|
El nou estat industrial és el títol d'un llibre escrit el 1967 per John Kenneth Galbraith. Al llibre Galbraith defensa que en el sector industrial de les societats capitalistes modernes, el mecanisme tradicional d'oferta i demanda és suplantat per la planificació de les grans empreses, usant tècniques que van des de la publicitat al màrqueting fins a la integració vertical.
Galbraith argumenta que això s'ha convertit en necessari a causa de la planificació a llarg termini requerida per uns processos de producció que impliquen tecnologia molt avançada i complexa (en les societats soviètiques aquests tipus de reptes tecnològics trobaren resposta també en sistemes similars de planificació) que impliquen un substancial risc addicional. Un dels resultats que es deriva d'aquest fet és que la competència perfecta, tal com s'entén generalment en la teoria econòmica clàssica, deixa de ser una explicació útil per al sector industrial (malgrat que pot ser útil encara per entendre altres sectors dominats per petites empreses).
Galbraith argumenta que el sistema industrial -que ell defineix, en termes generals, com aquelles empreses que controlen al voltant de dos terços de la producció de sectors clau de l'economia- és controlat a la pràctica per una tecnoestructura més que pels seus propietaris o accionistes. Defensa que la tecnoestructura no actua per maximitzar el benefici (ja que això comporta un cert risc de fracàs) sinó per mantenir l'organització i assegurar la seva expansió. La principal motivació de la tecnoestructura és mantenir el control de l'empresa; per això, per exemple, prefereix finançar-se via beneficis no distribuïts en comptes d'endeutament.
El concepte tradicional del risc associat a les petites empreses esdevé menys rellevant per a les grans empreses industrials. El risc és mitigat per accords a llarg termini i instruments financers com ara els contractes a futur que permeten pal·liar la volatilitat dels preus de les matèries primeres. Un altre factor també necessari per a la planificació de la producció industrial a llarg termini és la influència en els governs en les decisions de política econòmica i legislació laboral. | 2Economia
|
Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat. En l'àmbit empresarial, es produeix quan l'estat ven una empresa pública. És des d'aquest moment quan l'estat deixa de tenir control sobre aquesta empresa venuda, de manera que no té ni despeses de manteniment ni beneficis, que s'enduen els accionistes o amos de l'empresa.
La privatització tendeix a provocar que les empreses siguin comprades per multinacionals estrangeres, de manera que a baix cost, amb la inversió econòmica ja feta i usualment a un preu de compra sota cost, recullen els mateixos beneficis econòmics. Aquests diners no es reinverteixen en el país productor sinó que la trans-nacional els inverteix en ella mateixa i els seus amos. També es perd el benefici social. L'empresa encareix productes i serveis, sovint s'aprofita del seu estat de monopoli i pot marxar del país, deixant sense un servei important a la ciutadania. A Espanya i alguns països del tercer món la privatització s'associa a la corrupció política i la malversació de diners públics per a beneficiar a empresaris amics, o d'altres si és a canvi de diners, i a alts càrrecs polítics o de la família reial. | 2Economia
|
Un secretari, assistent personal o auxiliar administratiu és la persona encarregada de mantenir els arxius, atendre al telèfon, redactar correspondència, organitzar reunions i esdeveniments, i fer altres tasques administratives en una oficina o despatx, tant pública com privada. Aquestes funcions poden ser dutes a terme per assistir a una persona o bé per al benefici de més d'una.
La feina de secretària requereix una varietat d'habilitats i gran capacitat d'adaptació a noves situacions. | 2Economia
|
El patrocini és el conveni entre una persona, física o jurídica i una altra amb la finalitat que aquest presenti la marca o el producte que vol promoure l'empresa patrocinadora. A la primera se la sol anomenar patrocinador i a la segona patrocinat. El patrocinador sol buscar un posicionament concret dels mateixos associant-lo a una activitat de cert prestigi. [1] Per la seva banda, el patrocinat rep de la signatura patrocinadora una contraprestació, normalment econòmica o en material. Aquest tipus de patrocini és notori en esports i televisió. Moltes companyies volen a canvi que el seu logotip aparegui en l'uniforme de l'equip. [2] Això vol dir que la publicitat està associada al patrocini d'una forma molt important. By una persona totalmente anònima
La patrocini es una camaleona de color rosa que sempre te fam i te tres fills al dia. | 2Economia
|
Una empresa contractista de defensa (també anomenada contractista militar) és una organització comercial que forma part de la indústria armamentística, i que ofereix productes o serveis al departament de defensa d'un govern. Entre els seus productes hi ha: avions militars, vaixells de guerra, vehicles blindats, armament, i sistemes electrònics. Els seus serveis poden incloure: la logística, el suport tècnic, i el suport de telecomunicacions. Els contractistes de defensa, generalment no ofereixen el seu suport directe en les operacions militars. En virtut de les Convencions de Ginebra de 1949, els contractistes de defensa, i les empreses militars privades, que participen en el suport directe de les operacions militars, poden ser objectius legítims d'un atac militar. | 2Economia
|
La política regional és la política feta per a provocar el creixement i desenvolupament econòmic de les regions. L'instrument bàsic per a aquestes és la inversió pública.Aquestes polítiques es troben amb el problema del sacrificis d'afavorir unes respecte altres.Tots els models de desenvolupament regional coincideixen que la inversió pública en infraestructures és un dels instruments de la política regional més eficaços. Però cada model de desenvolupament regional defensa la seua aplicació d'una manera distinta.Xavier Sala i Martín defensa un criteri en vista de creixement econòmic i eficiència econòmica pel qual "s'ha d'invertir en aquelles regions on la relació entre stocks de capital públic i capital privat siga més baixa". | 2Economia
|
El mite de la sobirania del consumidor és un concepte enunciat per l'economista John Kenneth Galbraith al llibre The Affluent Society («La societat pròspera», 1958) i que qüestiona el concepte de la sobirania del consumidor central en la teoria econòmica convencional davant de la creixent importància de les tècniques publicitàries. Des dels anys 1980 es va començar a criticar encara més aquesta hipotètica sobirania, perquè promulgava la idea que el consumidor només tindria drets, però no cap responsabilitats particulars.Galbraith argumenta que la demanda del consumidor ja no prové de les seves necessitats espontànies sinó que aquestes necessitats són creades i manipulades per les tècniques de màrqueting i publicitat. Ans al contrari de la teoria clàssica, que preconitza que el consumidor té una opinió i decideix pe seu interès, segons Galbraith decideix segons l'opinió creada a partir de la influencia de les empreses que l’ataquen indiscriminadament a través de campanyes publicitàries.Malgrat que això pugui semblar una obvietat i una evidència manifesta, la «sobirania del consumidor» és un element central de la teoria econòmica neoclàssica, i els economistes s'han negat durant molt temps a acceptar aquesta evidència, ja que la publicitat és un concepte difícil d'incorporar a la teoria econòmica. Una de les més importants conseqüències econòmiques que se'n deriven és que per a una societat, un major nivell de producció no implica necessàriament un major nivell de benestar, i qüestiona tota la teoria del creixement i del desenvolupament econòmic. | 2Economia
|
La bioeconomia o bioteconomia és tota activitat econòmica derivada de l'activitat i recerca científica concentrada en entendre els mecanismes i processos als nivells genètics i moleculars i l'aplicació d'aquest coneixement en qualsevol procés industrial. O sigui, els mitjans a través dels quals es pot obtenir diners de la biotecnologia.
L'evolució de la indústria biotecnològica i la seva aplicació en l'agricultura, salut, indústries química o energètica és un exemple clàssic de l'activitat bioeconòmica.
El terme va ser definit per Juan Enriquez i Rodrigo Martinez en el Genomics Seminar, el 1997, AAAS meeting a Filadèlfia. Un extracte d'aquest estudi fou publicat el 1998 a la revista Science Magazine sota el títol "Genomics and the World's Economy" (Genòmica en l'Economia Mundial).El terme és amplament emprat per agències de desenvolupament regional, organitzacions internacionals i companyies de biotecnologia. Està estretament relacionat amb l'evolució de la indústria biotecnològica. L'habilitat per estudiar, entendre i manipular el material genètic ha estat possible degut al progrés tecnològic. | 2Economia
|
La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin. Una altra accepció més complexa i utilitarista fora que la comptabilitat és el procés de manteniment, auditoria i processament de la informació financera amb finalitat mercantil. És un conjunt de tècniques que s'utilitzen per a produir sistemàticament i estructuradament la informació quantitativa expressada en unitats monetàries (qualsevol moneda de curs legal) de les transaccions que realitza una entitat econòmica i de certs esdeveniments econòmics quantificables que l'afecten, a fi de facilitar als diversos interessats el prendre decisions en relació amb aquesta entitat econòmica.
En el cor de la moderna comptabilitat es troba el sistema de partida doble. Aquest sistema implica el realitzar almenys dues entrades (o assentaments) per a cada transacció: un càrrec en un compte i el corresponent abonament en altre compte. La suma del deure (dèbit) ha de ser sempre igual a la suma de l'haver (crèdit). Això proporciona un sistema senzill per a detectar errors. Aquest sistema va ser utilitzat per primera vegada en l'Europa medieval. D'acord amb les crítiques a les pràctiques de comptabilitat estàndard, aquesta ha canviat lleugerament des de llavors. S'han dut a terme mesures de reforma comptable en cada generació per a tractar que la comptabilitat fos rellevant per al capital o la capacitat de producció. No obstant això, no han canviat els principis bàsics, que se suposa que són independents de l'economia. | 2Economia
|
Un cost és el muntant econòmic que representa la fabricació de qualsevol component o producte, o la prestació de qualsevol servei. Coneixent el cost d'un producte o servei es pot determinar el preu de venda al públic d'aquest producte o servei, ja que el PVP és la suma del cost més el benefici.
Els principals apartats que té el cost d'un producte són els següents:
Preu de les primeres matèries
Preu de la mà d'obra directa emprada en la seva producció
Preu de la mà d'obra indirecta emprada en l'organització i funcionament de l'empresa
Cost d'amortització de maquinària i edificis.
Viccionari | 2Economia
|
Un valor mobiliari o simplement valor (en anglès: security) és qualsevol actiu financer que ha estat titulitzat, és a dir, materialitzat com a instrument financer, i que per tant pot ser negociat -comprat o venut- en un mercat de valors. Si el valor és representat físicament per un document de paper s'anomena títol-valor, per bé que majoritàriament els valors són representats mitjançant anotacions en compte, anomenant-se dret-valor. La companyia o qualsevulla entitat que emet el valor mobiliari s'anomena emissora. Els valors financers es categoritzen principalment en tres tipus:
de propietat: accions, participacions preferents, quotes participatives.
de deute / crèdit: obligacions-bons, cèdules hipotecàries, lletres de canvi, pagarés, deute públic, etc.
de drets: forwards, futurs, opcions, swaps, covered warrants, etc. | 2Economia
|
El terme glocalització és el resultat de la unió de dues paraules: globalització i localització. Per definició, el terme glocal fa referència a l'individu, al grup, a l'organització i a la comunitat que és capaç i pot "pensar en global i actuar de manera local". El terme mostra la capacitat de les persones de crear ponts entre allò local i allò global. El terme glocal també és usat per a descriure una nova classe social: persones que viatgen amb freqüència i canvien de llar sovint, i que tenen la capacitat d'assimilar tant comportaments globals com de locals. | 2Economia
|
Quadre professional, o simplement "quadre", és el conjunt de comandaments d'una empresa, administració pública, exèrcit o d'un partit polític. Un quadre intermedi és la categoria professional intermèdia: superior a la del treballador especialitzat i inferior a l'executiu. Quadre també es refereix a l'organització i els comandaments de base d'alguns partits polítics. Es fa servir de vegades en francès el mot cadre, indicant els llocs que formen la columna vertebral d'una organització, en general de tipus polític o militar. El terme cadre (o en plural, cadres) generalment s'aplica a un petit nucli de persones compromeses i amb experiència, capaces de formar als nous membres i assumir el lideratge del grup. | 2Economia
|
La contraeconomia és un mètode empresarial i revolucionari consistent en l'acció directa realitzada mitjançant el mercat negre i/o el mercat gris. El terme va ser originàriament encunyat per Samuel Konkin, un activista i teòric anarquista, qui la va definir com "l'estudi i/o la pràctica pacífica de totes les accions humanes que estiguen prohibides per l'estat". El terme és l'abreviatura d'"economia contraestablerta". La contraeconomia és fonamental per a la que seria la doctrina de l'agorisme de Konkin, una variant explícitament revolucionària d'anarquisme de mercat. | 2Economia
|
Una societat de cartera (en anglès, holding) és una empresa que té com a principal negoci la participació controladora en els valors d'altres empreses. Una societat de cartera normalment no produeix béns o serveis per si mateixa. El seu propòsit és posseir accions d'altres empreses per formar un grup d'empreses. | 2Economia
|
Luiz Felipe Palmeira Lampreia (Rio de Janeiro, 19 d'octubre de 1941-ibídem, 2 de febrer de 2016) va ser un sociòleg i diplomàtic brasiler.
Va ser ambaixador a Paramaribo (Surinam), a Lisboa (Portugal) i a Ginebra (OMC i altres organismes internacionals). Va ser a més Secretari General del Palau d'Itamaraty (1992-1993) i Ministre de Relacions Exteriors al govern de Fernando Henrique Cardoso entre 1995 i 2001.
Va exercir com a ambaixador i professor associat de Relacions Internacionals en l'Escola Superior de Propaganda e Marketing de Rio. | 2Economia
|
Risc creditici o risc de crèdit (en anglès: Credit risk, o Default risk) és el risc que assumeix un inversor davant la possibilitat que el creditor incompleixi les seves obligacions contractuals i no faci el pagament per retornar el crèdit; si es produeix aquest fet, té lloc una Suspensió de pagaments. El concepte risc creditici es relaciona habitualment amb les institucions financeres i els bancs, però afecta també empreses i organismes d'altres sectors. | 2Economia
|
El codi QR (sigla provinent de l'anglès Quick Response, és a dir resposta ràpida) és un sistema per a emmagatzemar informació que consta d'una matriu de punts quadrada destinada a ser llegida per un dispositiu intel·ligent, sovint un telèfon mòbil.
El codi QR és una evolució del codi de barres cap a dues dimensions (2D), comparable amb altres codis 2D, com Data Matrix i Aztec Code (quadrats), PDF417 (rectangles) o MaxiCode (hexàgons).
Un codi QR pot contenir dades de qualsevol format informàtic que càpiguen al seu espai. Molts codis QR contenen adreces web (URL). Altres exemples d'ús són sistemes de pagament, bitllets d'entrada o certificats administratius.
Un codi QR pot recuperar dades danyades, fins a un cert grau. | 2Economia
|