text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
El capital de risc és l'activitat financera consistent a aportar capitals a mitjà i llarg termini, però sense voluntat de permanència il·limitada, a empreses que presenten dificultats per accedir a altres fonts de finançament. L'objectiu és que amb l'ajuda del capital de risc, l'empresa augmenti el seu valor i una vegada madurada la inversió, el capitalista es retiri obtenint un benefici.L'inversor de risc busca prendre participació en empreses que pertanyin a sectors dinàmics de l'economia, dels que s'espera que tinguin un creixement superior a la mitjana. Una vegada el valor de l'empresa s'ha incrementat prou, els fons de risc es retiren del negoci consolidant la seva rendibilitat. Les principals estratègies de sortida que es plantegen per a una inversió d'aquest tipus són:
Venda a un inversor estratègic.
IPO (Oferta pública inicial) de les accions de la companyia.
Recompra d'accions per part de l'empresa.Exemples d'aquest tipus d'aportacions han estat la compra de les companyies Amadeus Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. o Cortefiel per part d'entitats de capital de risc.
Les entitats de capital de risc són societats o fons mercantils que realitzen aquesta activitat i estan reconegudes com a tal, per haver estat legalment enregistrades. A més de les societats i fons, es consideren entitats de capital de risc les societats gestores. Són societats anònimes que porten la gestió d'un fons, ja que aquest, per no tenir personalitat jurídica, no pot operar per si mateix. També poden portar la gestió d'una societat, si aquesta li encarrega. Les entitats de capital de risc tenen una regulació legal específica, en gran part, per un règim fiscal bastant favorable. | 2Economia
|
L'Índex de Llibertat Econòmica és un índex i una classificació anuals creats per la Fundació Heritage i The Wall Street Journal per mesurar el grau de llibertat econòmica a les nacions del món. Els creadors de l'índex van prendre un enfocament similar a La riquesa de les nacions, d'Adam Smith: «les institucions bàsiques que protegeixen la llibertat dels individus per obrar en el seu propi interès econòmic resulten en una major prosperitat per la societat en general».
Estats no classificats Andorra
Antigua and Barbuda
Grenada
Iraq
Libya
Liechtenstein
Marshall Islands
Monaco
Nauru
Palau
Saint Kitts and Nevis
San Marino
Somalia
South Sudan
Syria
Tuvalu
Vatican City | 2Economia
|
El nivell de vida es mesura generalment per normes com la real (és a dir, la inflació ajustada) renda per capita i la taxa de pobresa. Altres mesures com l'accés i la qualitat de l'atenció de la sanitat, la desigualtat de creixement dels ingressos i els nivells educatius també són utilitzats. Alguns exemples són l'accés a certs béns (com el nombre de refrigeradors per cada 1.000 persones), o les mesures sanitàries com l'esperança de vida. És la facilitat amb què les persones que viuen en un temps i lloc són capaces de satisfer les seves necessitats i/o desitjos. | 2Economia
|
Sagalés és una empresa de transport per autobús que opera per tota Catalunya i amb seu central en el municipi barceloní de Mollet del Vallès. Sagalés SA és el resultat d'una agrupació d'empreses de transport de viatgers. | 2Economia
|
En finances, la liquiditat representa la qualitat dels actius per a ser convertits en diners efectius de forma immediata sense pèrdua significativa del seu valor. Es diu que un valor és líquid o té liquiditat quan és fàcil convertir-lo en efectiu.
Expressat d'una altra manera, un actiu líquid té totes o algunes de les següents característiques:
pot ser venut ràpidament;
pot ser venut amb una mínima pèrdua de valor;
pot ser venut en qualsevol moment.Per exemple, un actiu molt líquid podria ser el dipòsit d'una caixa d'estalvis amb el qual el seu titular pot acudir en qualsevol moment (a una oficina de l'entitat financera, a un caixer automàtic, etc.) i retirar els diners. En contraposició, un bé o actiu poc líquid o de baixa liquiditat podria ser un bé immoble o inversions en fons de pensions, ja que des que es decideix vendre'l o transformar-lo en diners fins que efectivament s'obtenen aquests diners en efectiu, transcorre un determinat període, i per tant no és immediat.
En general, la liquiditat d'un actiu està contraposada a la rendibilitat que ofereix, de manera que és probable que un actiu molt líquid ofereixi una baixa rendibilitat. | 2Economia
|
Una inversió estrangera directa (IED) és una inversió, d'una entitat basada en un país estranger, en la forma de participació de control en una empresa del país. Per la qual cosa es distingeix de la inversió estrangera de cartera, on en aquesta última no hi ha el control de l'empresa per part de l'inversor.
L'origen de la inversió no té impacte en la definició, així la inversió pot fer-se "inorgànicament" mitjançant la compra d'una empresa al país de destinació o "orgànicament" per les operacions d'un negoci existent en expansió en aquest país. | 2Economia
|
La Defoe Shipbuilding Company va ser una constructora de vaixells petits establerta el 1905 a Bay City, Michigan, EUA. Va deixar d'operar el 1976 després de no poder renovar els seus contractes amb la Marina dels Estats Units d'Amèrica. El lloc de la primera societat és ara un dipòsit de ferralla a la vora del riu Saginaw. | 2Economia
|
El diner mercaderia és el diner, en el qual el valor prové de la mercaderia de la qual es fa. Els objectes tenen valor en si mateixos, així que permeten el seu ús com a diner. Exemples de productes que han estat utilitzats com a mitjà de canvi són: or, plata, coure, grans de pebre, pedres de grans dimensions (com les monedes Rai), cinturons decorats, petxines, alcohol, cigarrets, marihuana, caramels, ordi, detergent per a la roba, etc. Aquests elements van ser utilitzats de vegades en una mètrica de valor percebut en relació d'un amb l'altre, en valoracions de diverses mercaderies o en una economia de sistema de preus. | 2Economia
|
Una llista Robinson és un tipus de llista d'exclusió on la gent que hi forma part han expressat voluntàriament que volen deixar de rebre publicitat. Aquesta publicitat pot ser per correu electrònic, correu postal, telèfon o fax. En cada cas, les dades de contacte s'emmagatzemaran en una llista negra. Tot i que precisament l'objectiu és deixar de rebre publicitat indesitjada o correu brossa, algunes fonts asseguren que en algunes circumstàncies pot fins i tot afavorir-la, com ara nivell electrònic.En el cas de l'estat espanyol la llista Robinson és gestionada per l'Associació Espanyola d'Economia Digital. Va ser creada el 1993 per la Federació de Comerç Electrònic i Màrqueting Directe (FECEDM). L'any 2012 la llista Robinson a Espanya comptava ja amb més de 223.000 inscrits. | 2Economia
|
Aquesta llista conté les cent empreses amb seu social a l'illa de Menorca ordenades per facturació del 2012. | 2Economia
|
La Zona Franca de Kaunas (ZFK) (en lituà: Kauno laisvoji ekonominė zona) és una zona de lliure comerç (zona franca) prop de Kaunas, Lituània. Es tracta d'una àrea de desenvolupament industrial de 534 hectàrees, que ofereix impostos més petits i favorables per als inversors que inverteixin un mínim d'un milió d'euros. Els inversors són majoritàriament empreses estrangeres, ja que més del 70% del total de les inversions a la ZFK són inversions estrangeres directes (IED).La Zona Franca de Kaunas es va establir el 22 d'octubre de 1996 al districte municipal de Kaunas, a prop de les autopistes A6 i A1. Té tres parts importants: l'àrea de producció i logística, el carrer dels negocis i l'airpark.
L'àrea de producció i logística és el territori més gran de les parts. Les inversions verdes prenen la major part d'aquest territori. És utilitzat per les terminals logístiques, una companyia farmacèutica, una companyia productora d'escuma d'origen finlandès, així com una companyia d'automoció d'alta tecnologia.
El carrer del negoci és una part dedicada als futurs centres comercials de la ZFK a l'autopista A6. Està prevista la construcció de 13 parcel·les diferents per a oficines i hotels. La major part d'aquests terrenys són plans detallats i gaudeixen d'una moderna infraestructura. Aquest territori tindrà una accessibilitat fàcil, un sistema d'estacionament ben situat i locals d'oficines ben desenvolupades.
La tercera i última part és l'airpark. El territori compta amb gairebé 3 quilòmetres de frontera amb el territori de l'aeroport de Kaunas, que permet accedir a les aeronaus directament i elimina tràmits duaners. Dins del territori de l'airpark s'hi pot transitar per tres vies diferent: per aire, en cotxe i en ferrocarril. Dipòsits d'avió, diverses indústries de l'aviació, com ara de prova, venda i muntatge d'avions o companyies de serveis d'aeronaus poden establir-se fàcilment dins de la zona franca, i utilitzar la pista, els incentius fiscals i d'altres privilegis oferits. | 2Economia
|
El Segon Món es refereix als estats industrialitzats, socialistes o comunistes (formalment el Bloc de l'Est), sobre tot el territori i la influència de la Unió Soviètica. Després de la Segona Guerra Mundial, hi havia dinou estats comunistes, i després de la caiguda de la Unió Soviètica, només cinc estats socialistes es van mantenir: Xina, Corea del Nord, Cuba, Laos i el Vietnam. Juntament amb "Primer Món" i "Tercer Món", el terme va ser utilitzat per dividir els estats de la Terra en tres grans categories. En altres paraules, el concepte de "Segon Món" era una construcció de la Guerra Freda i el terme ha caigut en gran part en desús des de les revolucions de 1989, tot i que encara s'utilitza per descriure als països que estan en entre la pobresa i la prosperitat, molts dels quals són ara estats capitalistes. Posteriorment, el veritable significat dels termes "Primer Món", "Segon Món" i "Tercer Món" ha passat a estar basat en la ideologia política d'una definició econòmica. La teoria dels tres mons ha estat criticat com crua i la relativament fora de lloc pel seu ordenament nominal (1, 2, 3) i els sociòlegs han encunyat els termes "desenvolupat", "en vies de desenvolupament", i "subdesenvolupat" com a termes de reemplaçament per l'estratificació mundial-però, la teoria dels tres mons segueix sent popular en la literatura i els mitjans contemporanis, tot i les variacions semàntiques del terme segons les entitats polítiques i els seus habitants de les regions en concret. | 2Economia
|
En comptabilitat, el valor residual és el valor mínim d'un actiu al final de la seva vida útil. Per exemple, un cotxe vell té un cert valor residual perquè, encara que hagi deixat de funcionar, conserva el valor dels materials que el componen, que es poden vendre com a ferralla. El valor residual d'un actiu es pot calcular restant els costos d'amortització i depreciació del seu valor inicial quan era nou. Únicament es calcula sobre els actius immobilitzats. En alguns casos, és la llei la que marca un valor residual de referència, donat com a percentatge del valor inicial. | 2Economia
|
The Age of Surveillance Capitalism: The Fight for a Human Future at the New Frontier of Power (en català, L'era del capitalisme de vigilància: la lluita per un futur humà a la nova frontera del poder) és un llibre de no-ficció del 2019 de la professora Shoshana Zuboff que analitza el desenvolupament d'empreses digitals com Google i Amazon i suggereix que els seus models de negoci representen una nova forma d'acumulació capitalista que ella anomena "capitalisme de vigilància".Mentre el capitalisme industrial explotava i controlava la naturalesa amb conseqüències devastadores, el capitalisme de vigilància explota i controla la naturalesa humana amb un ordre totalitari com a punt final del desenvolupament. | 2Economia
|
Expansión és un diari espanyol fundat el 27 de maig de 1986 a Madrid, especialitzat en informació empresarial, econòmica i financera.El diari és líder a l'estat espanyol de la premsa econòmica amb un tiratge de 160.000 exemplars el 2008, i de 33.522 el juny de 2018. Pertany al grup Unidad Editorial després de l'adquisició, el 2007, per part de RCS MediaGroup del Grupo Recoletos.El diari inclou edicions regionals a Catalunya, Andalusia, Galícia, País Valencià i el País Basc.L'any 2011 el Canal Mujer del diari va obtenir el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista de Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per donar a conèixer les dones en el sector empresarial i emprenedor (innovació, accés a llocs de decisió i desigualtats). | 2Economia
|
L'economia administrativa o economia de l'empresa és la branca de l'economia que aplica l'anàlisi microeconòmic a les decisions empresarials específiques. Com a tal, és una conjunció de la teoria econòmica amb l'economia pràctica. Utilitza tècniques quantitatives, com ara l'anàlisi de regressió i la correlació, el càlcul lagrangià, la programació lineal, la teoria de les decisions, i la teoria del jocs. En aquest sentit és molt similar a la investigació d'operacions; de fet, utilitza moltes de les tècniques de la investigació operacional.
El propòsit principal de l'economia administrativa és realitzar l'optimització de les decisions empresarials sota els objectius i les restriccions imposades per l'escassesa.
Encara que qualsevol decisió empresarial pot ser analitzada amb l'economia administrativa, sovint s'utilitza en:
l'estimació de la demanda - les tècniques estadístiques com ara l'anàlisi de regressió són utilitzades per a determinar el nivell de la demanda d'un producte, servei o marca.
l'anàlisi dels riscos - diversos models d'incertesa, regles de decisió i de la quantificació dels riscos són utilitzats per a determinar el risc d'una decisió.
l'anàlisi de la producció - tècniques microeconòmiques utilitzades per a analitzar l'eficiència de la producció, l'assignació òptima dels factors, costos, economies d'escala i per a estimar la funció de costos de l'empresa.
l'anàlisi del preu: tècniques microeconòmiques que s'utilitzen per a analitzar les decisions de determinació dels preus, com ara la transferència de preus, l'assignació conjunta dels preus, les estimacions de l'elasticitat dels preus, i l'elecció del preu òptim.
el pressupost del capital - teoria de la inversió, que s'utilitza per a examinar les decisions de compra de capital d'una empresa.A les universitats aquest curs s'ofereix principalment als estudiants avançats de llicenciatura. | 2Economia
|
La London School of Economics and Political Science (informalment la London School of Economics o LSE, Escola d'Economia de Londres) és una universitat pública especialitzada en ciències socials ubicada a Londres. Fundada en 1895 pels membres de la Societat fabiana Sidney Webb, Beatrice Webb, Graham Wallas i George Bernard Shaw, la LSE passa a formar part de la Universitat de Londres en 1900 i començà a atorgar diplomes en 1902. Malgrat el seu nom, la LSE conduïx ensenyament i recerca en diverses ciències socials i formals, amb departaments d'antropologia, ciències polítiques, comptabilitat, desenvolupament, dret, economia, estadística, estudis d'empresa, estudis de gènere, estudis europeus, filosofia de la ciència i lògica, finances, geografia, història econòmica, història, matemàtiques, metodologia, mitjans de comunicació, política social, relacions internacionals i sociologia.La LSE està ubicada en Westminster, Central London, a prop de Covent Garden i Holborn. Té aproximadament 9.500 estudiants a temps complet i una plantilla de 3.000 membres. A l'exercici 2012-2013 rebé un pressupost total de £263,2 milions, dels quals £23,7 milions es destinaren a recerca. La biblioteca de la LSE s'anomena Biblioteca Britànica de Ciències Polítiques i Econòmiques i conté més 4 milions de volums impresos, 60.000 publicacions acadèmiques i 29.000 llibres electrònics, convertint-la en la biblioteca especialitzada en ciències socials més gran d'Europa.La LSE és una de les universitats de prestigi més selectives del món, amb el percentatge d'admissions més baixos d'entre totes les universitats britàniques, i es posiciona de manera consistentment alta als rànquings mundials. En 2013, el rànquing QS situà la LSE en segona posició dins de les disciplines de ciències socials i empresarials, i en quarta posició en termes de prospectives laborals. Entre els seus antics alumnes s'hi compten 16 Premis Nobel i almenys 37 caps d'estat. | 2Economia
|
La planificació regional o Regional planning tracta sobre l'ús eficient de les activitats de la terra, infraestructura i creixement dels assentaments humans en una zona més extensa que la ciutat o el poble. N'està relacionada la planificació urbana (urban planning) la qual es refereix només a una població. Els dos termes estan encapsulats dins la planificació espacial (spatial planning) segons la pràctica europea. | 2Economia
|
Taiichi Ohno (Dalian, 29 de febrer de 1912 - Toyota, 28 de maig de 1990) en japonès 大野耐一 (Ōno Taiichi), fou un empresari i enginyer industrial japonès.
Treballador, i posteriorment directiu, de l'empresa Toyota és conegut per desenvolupar les bases dels mètodes de producció ajustada, just-in-time i kanban. Gràcies a la seva feina, Toyota va poder superar un estat proper a la fallida i convertir-se en la tercera empresa productora del món de cotxes, només superada per General Motors i Ford.Ohno va escriure diversos llibres sobre la producció àmpliament reconeguts: Toyota Production System (1978), Workplace Management (1984) i Just-in-Time for Today and Tomorrow (1988). | 2Economia
|
La Innovació Oberta proposa que les idees valuoses poden provenir de la pròpia companyia o de fora i alhora poden anar al mercat a través d'aquesta companyia o d'una altra."La idea central que hi ha al darrere de la Innovació oberta és que, en un mon on el coneixement està a bastament distribuït, les empreses no es poden permetre fer elles soles la seva Recerca , els cal comprar o llicenciar processos o invencions (p.e. Patents) d'altres companyies. A més, les invencions de l'empresa que no es comercialitzen haurien de portar-se a fora de la companyia (p.e. a través de llicències o joint ventures --Aliança d'empreses-- o spin-offs/ Empresa derivada) | 2Economia
|
Aquest article inclou tres llistes de països pel producte intern brut (en paritat de poder adquisitiu) per capita, el valor de tots els béns i serveis finals produïts dins d'un país en un any determinat, dividit per la mitjana de la població del mateix any (o el valor en la meitat de l'any). | 2Economia
|
L'Efecte Ruchti-Lohmann és un fenomen econòmic observat el 1953 pels economistes Martin Lohmann i Hans Ruchti. També és conegut com l'efecte expansiu de l'amortització. | 2Economia
|
El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama, doncs, que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la. Segons aquesta idea, la llibertat econòmica conduiria a una societat més harmoniosa i igualitària, juntament amb un augment progressiu i indefinit de la prosperitat. Es produiria un ordre espontani generat per la mà invisible que condueix que els individus segueixin el seu egoisme personal i que ordenaria, per exemple, els preus justs de cada servei o producte, així com els salaris i la societat en general.
El liberalisme econòmic es basa en la propietat privada i el contracte individual. Les primeres teories liberals es basaven en la presumpció que les accions econòmiques dels individus són sobretot basades en el mateix interès, i que permetre'ls actuar sense restricció comportaria una mena de selecció natural que portaria als resultats òptims.
És el model econòmic que tenen els partits polítics de dretes, mentre que els d'esquerres, que ho consideren "la llei de la selva" prefereixen la participació de l'Estat per a garantir certes necessitats bàsiques per a tothom i per a protegir els febles enfront dels més forts. Aquesta diferència en la manera de tractar l'economia d'un poble, que pot tenir moltes posicions intermèdies, més moderades o radicals, a una banda o l'altra, és en principi una de les diferències fonamentals en què es basen la majoria de partits polítics de les democràcies actuals. També els Estats decideixen en general una política més o menys liberal, així, en països més liberals econòmicament parlant, com el Regne Unit o els Estats Units, es paguen pocs impostos, però hi ha moltes desigualtats socials, mentre que en d'altres menys liberals, com Alemanya o França, se'n paguen més però tothom té dret a l'educació, la sanitat, la jubilació, etc. | 2Economia
|
L'etiquetatge en català dels productes comercials és un dret reconegut a Catalunya ja des de l'Estatut del consumidor de 1993. L'obligació estava avalada per una sentència del Tribunal Constitucional espanyol. Tanmateix, a Catalunya, aquest dret no passa a ésser una obligació per les empreses fins a l'aprovació del Codi de Consum del 2010 que estableix que a Catalunya l'etiquetatge dels productes ha de ser, com a mínim, en català. La normativa va preveure un període d'adaptació d'un any per a les petites i mitjanes empreses i de sis mesos per a les grans empreses. La normativa de la Unió Europea també dona suport a l'etiquetatge en les diverses llengües europees diferents de les oficials dels estats de la UE.L'etiquetatge en català augmenta any rere any de manera sostinguda. El 2013 l'etiquetatge en català s'estenia en molts productes, especialment els alimentaris, tot i que encara era minoritari. La Plataforma per la Llengua valorava que el 2012 només un 6% dels productes de marques comercials venuts en grans superfícies etiquetaven en català d'acord als drets del consumidor inclosos a la llei. Així mateix, segons aquesta mateixa organització, també el 2012, només un 6% de les joguines distribuïdes a Catalunya ho feien de manera legal d'acord a les obligacions lingüístiques previstes. El 2014, a partir d'un segon informe de la Plataforma per la Llengua, l'etiquetatge de marques comercials (no de marca blanca) ja havia assolit el 10%.El cas de la detenció i aplicació de la llei antiterrorista del nin de 14 anys Èric Bertran fou a causa d'una demanda d'etiquetatge en català. | 2Economia
|
Giovanni Arrighi (Milà, Itàlia, 1937 - Baltimore, Estats Units, 18 de juny de 2009) va ser un economista i sociòleg italià especialitzat en economia política. Es considera un dels màxims representants de les teories dels cicles econòmics. Els seus treballs han estat traduïts a una quinzena de llengües. | 2Economia
|
El mercat d'intercanvi es basa en l'intercanvi d'objectes que estan en bon estat, però que han perdut la seva utilitat per als seus propietaris respectius.
N'és un exemple el Mercat d'Intercanvi de Passanant (Passanant i Belltall, Conca de Barberà), que se celebra cada any el primer diumenge de primavera. | 2Economia
|
La publicitat personalitzada, també coneguda com a remàrqueting, és una tècnica publicitària que fan servir els anunciants en línia per “recapturar” consumidors que visiten un lloc web d'un detallista i el tanquen sense fer-hi cap compra. Funciona com un complement de les cerques, SEO i altres tàctiques de campanyes de màrqueting.
La publicitat personalitzada, com altres formes de personalització, fa servir informació bàsica, treta de les galetes que es troben en el navegador web de l'usuari, per servir anuncis. Els productes que apareixen a l'anunci que visualitza l'usuari són diferents per a cada individu: es mostren aquells productes que l'usuari ha vist anteriorment al lloc web del detallista. | 2Economia
|
Per desregulació s'entén el procés pel qual els governs redueixen al màxim les normes que dirigeixen i controlen les activitats econòmiques amb l'objectiu de la millor eficiència del mercat i la lliure competència.
La desregulació està vinculada a la idea d'estat mínim que defensa que el paper de l'estat hauria de limitar-se a l'estrictament necessari, és a dir, no intervenir en matèria econòmica ( en tot cas en àmbits on l'empresa privada no vol o no està interessada a intervenir però que socialment s'haurien de tenir en compte), garantir les llibertat ciutadanes, la defensa, la seguretat, la justícia, etc.
Històricament, el tema de la desregulació ha motivat polèmiques entre els economistes propers al keynesianisme i els de la línia que representa Friedrich August von Hayek i Milton Friedman o l'Escola de Chicago. Davant la crisi econòmica actual, els primers argumenten que aquesta té a veure amb tota una sèrie d'actuacions finançares irresponsables que es van iniciar amb la revocació, el 1999, de la llei Glass-Steagall (1933), mentre que els neoliberals consideren que no s'ha anat al fons en les mesures que proposaven i afirmen que quedar-se a mig camí, per temor a càstigs electorals o l'opinió pública, té un cost: si les entitats financeres fan les coses bé obtindran beneficis mentre que si es cometen errors, amb inversions de casino, les conseqüències seran les pèrdues; per tant, cap rescat: les entitats amb inversions temeràries haurien desaparèixer i els accionista haurien d'assumir les pèrdues. | 2Economia
|
En la teoria de gestió d'organitzacions, el terme adhocràcia és l'absència de jerarquia, i és per tant l'oposat a burocràcia. És un mot híbrid entre ad hoc i el sufix cràcia. Tots els membres d'una entitat tenen autoritat per a prendre decisions i efectuar accions que afecten el futur del grup.
Alvin Toffler afirma en El xoc del futur que les adhocràcies es tornaran més comunes i probablement reemplacen la burocràcia en el futur. També afig que el més freqüent serà que arriben com a estructures temporals, formades per a resoldre un problema donat i es dissoldran després. N'és un exemple els grups de treball interdepartamentals.
El terme es fa servir també per a descriure la forma de govern de la novel·la de ciència-ficció Tocant fons: en el regne màgic, de Cory Doctorow. La paraula l'encunyà al 1964 Bennis i Slater, i Henry Mintzberg incorporà aquest concepte en els tipus de configuracions organitzacionals. Per a ell les entitats adhocràtiques coordinen tasques amb l'adaptació mútua dels seus integrants, l'acceptació de la diversitat i la col·laboració asimètrica: no s'espera que els membres aporten el mateix ni en la mateixa proporció, sinó que es promou la col·laboració lliure, plaent, espontània, no coercitiva.
Són entitats orientades a la innovació i el canvi. Han de romandre flexibles perquè en canvien de forma interna sovint. | 2Economia
|
En temes de comptabilitat, el BAII és l'acrònim de Benefici Abans d'Interessos i Impostos (en anglès: Earnings Before Interests and Taxes, acrònim EBIT). El BAII és el resultat que s'obté en l'anàlisi del Compte de Pèrdues i Guanys. La fórmula per calcular el BAII és la següent:
Ingressos d'explotació - Despeses d'Explotació = BAII
Els ingressos d'explotació són els següents:
L'import net de la xifra de negocis (vendes menys els descomptes que fem).
Variació de les existències de productes acabats i en curs.
Altres ingressos d'explotació (arrendaments, etc.).Les despeses es componen de:
Proveïments (compres menys els descomptes que fan ± variació d'existències comercials i matèries primeres).
Despeses de personal (Sous i salaris i Seguretat Social a càrrec).
Amortitzacions de l'immobilitzat.
Altres despeses d'explotació (subministraments, reparacions, etc.).El BAII s'utilitza per calcular la ROA a l'anàlisi de la rendibilitat de l'empresa.
El BAI (Benefici Abans d'Impostos), en el Compte de Pèrdues i Guanys, en comptabilitat, és el resultat que s'obté de la suma del BAII (Benefici Abans d'Impostos i Interessos) i el Resultat Financer. | 2Economia
|
La premsa econòmica és la premsa escrita especialitzada en economia, que es sol anomenar premsa salmó, pel color del paper en què s'imprimeixen alguns prestigiosos diaris d'aquest tipus. Aquest costum va ser iniciada el 1893 pel diari londinenc Financial Times. El periodisme econòmic o financer és una branca del periodisme enfocada a informar sobre els fets relacionats amb l'economia, incloent temes en finances, banca o el mercat borsària, a més mostra com analitzar, interpretar i redactar la informació econòmica. | 2Economia
|
El pla general de comptabilitat (PGC) conté la normativa comptable amb relació a la formulació dels comptes anuals que obligatòriament han de presentar les empreses residents en territori espanyol. El PGC vigent és l'aprovat pel RD 1514/2007 del 16 de novembre de 2007 i substitueix al PGC de 1990 vigent fins al 31 de desembre de 2007. Segons la introducció del referit decret aquest nou pla general de comptabilitat representa la culminació de tot un procés d'harmonització comptable imposat per l'adopció per part de la Unió Europea de les Normes Internacionals de Comptabilitat, conegudes amb les seves sigles NIC/NIFF.
Complint la Llei 16/2007, de 4 Juliol de reforma i adaptació comptable, el PGC és aprovat pel RD 1514/2007 de 16 de novembre i el RD 1515/2007 de 16 novembre per a PIMES i els criteris comptables específics per a microempreses. El PGC serà d'aplicació obligatòria per a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, individual o societària, sense perjudici d'aquelles empreses que puguin aplicar el PGC de PIMES. El PGC PIMES té caràcter voluntari, podent aplicar-lo aquelles empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, que compleixin els requisits exigits per a presentar el balanç, estats de canvis en el patrimoni net i memòria abreujats, mantenint l'opció de forma continuada, mínim 3 exercicis. No podran en cap cas aplicar el PGC de PIMES les empreses que es trobin en alguna de les següents circumstàncies:
Realitzar emissions de valors que es negocien en mercats financers de qualsevol estat de la UE.
Entitats financeres que captin fons del públic.
Si pertany a un grup de societats que realitzi comptes anuals consolidats.
La moneda que utilitzi és diferent a l'euro.El PGC per a PIMES té en compte aspectes concrets aplicables a les microempreses. I considera microempreses aquelles empreses que compleixen les següents criteris a tancament d'exercici i durant dos exercicis consecutius:
Total d'actiu no major d'un milió d'euros.
Import net xifra de negocis no superior a 2 milions d'euros.
El nombre mitjà de treballadors empleats durant l'exercici no superior a 10. | 2Economia
|
Rakuten, Inc (楽 天 株式会社 Rakuten Kabushiki-gaisha) (JASDAQ: 4755) és una empresa japonesa dedicada al comerç per Internet. La seva botiga en línia és la més gran del Japó, amb més de cinquanta milions d'usuaris registrats. El seu director executiu és Hiroshi Mikitani. El grup Rakuten té més de 10.000 treballadors a tot el món. La facturació del primer trimestre del 2013 va ser de 1.000 milions d'euros, el 20 % més que el trimestre anterior. A Europa la companyia té oficines a França, Àustria, Alemanya i Anglaterra. Rakuten és considerada una de les 10 companyies més innovadores del món, segons la revista Forbes.El 16 de novembre de 2016 es va anunciar que Rakuten seria el futur patrocinador oficial del FC Barcelona a partir de la temporada 2017-2018, amb un contracte fins al 2021. | 2Economia
|
Audencia Business School és una escola de negocis europea amb seus a París, Nantes i Pequín. Fundada l'any 1900. Audencia se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2015 va ocupar la 63è posició a la llista de les millors escoles de negocis del món publicada pel Financial Times. L'any 2015, el mateix diari va escollir el seu programa de Master in Management com 24è posició del món. Audencia imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 30.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política. L'escola és el soci École nationale de l'aviation civile per un doble grau d'enginyeria / gerent. | 2Economia
|
En economia, el cost marginal és la variació en el cost total a conseqüència de variar la quantitat produïda en una unitat, és a dir, l'increment del cost total que suposa la producció addicional d'una unitat d'un bé determinat. Matemàticament, la funció del cost marginal
C
M
a
{\displaystyle CMa}
és expressada com la derivada de la funció del cost total
C
T
{\displaystyle CT}
respecte la quantitat
Q
{\displaystyle Q}
:
C
M
=
d
C
d
Q
{\displaystyle CM={\frac {dC}{dQ}}}
Les empreses intenten aconseguir aquelles quantitats que els permeti maximitzar el benefici. Per tant, a les empreses els interessa incrementar la producció sempre que l'última unitat produïda tingui un cost addicional inferior a l'ingrés que s'obté amb la seva venda. Al contrari, si el cost de produir una unitat addicional és superior a l'ingrés que s'obté amb la seva venda, a les empreses els convé disminuir la producció. El cost de produir una unitat addicional es coneix com a cost marginal; l'ingrés obtingut amb la venda d'una unitat addicional s'anomena ingrés marginal. La diferència entre ambdues magnituds, ingrés i cost marginal, és el rendiment marginal. | 2Economia
|
Emprenedor és una persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial. La paraula prové del llatí prendere. Era usada en documents del Consolat de Mar com acordar o iniciar. | 2Economia
|
Manfrotto és una empresa dedicada a la creació, i posterior comercialització, de suports per càmeres i il·luminació de cinema, televisió i vídeo. Va ser fundada l'any 1972 per Lino Manfrotto i Gilberto Battocchio. Manfrotto Distribution n'és la secció encarregada de la distribució arreu del món (Xina, França, Alemanya, Hong Kong, Itàlia, Regne Unit, Estats Units, etcètera), a part que també ofereix l'accés als mercats i tendències globals per mantenir l'empresa al dia. Això fa que s'obtingui una bona qualitat a tots els nivells. Les seccions encarregades de la fabricació són Manfrotto Suports i Manfrotto Bags. | 2Economia
|
La inspecció és la tècnica més antiga de control de la qualitat. Consisteix bàsicament a observar un producte o servei ja acabat, just abans de ser enviat al mercat, per a tractar de trobar-hi possibles defectes i, en cas que els tingui, retirar-lo o sancionar-lo. La inspecció per si sola actualment és considerada inadequada per al control de la qualitat, però es fa servir encara de vegades com a complement dintre d'altres processos més globals.La inspecció pot ser exhaustiva quan es fa sobre la totalitat de productes finalitzats, és un cas que s'empra en productes que es fan en petites quantitats però amb un alt cost, com ho són alguns productes de luxe (que pot incloure algunes marques de marroquineria, calçat, joieria, bijuteria, etc.) o els del sector de l'automoció i l'aeronàutica.
Però en molts casos es prefereix la inspecció per mostreig estadístic, a la qual a la producció, per exemple, s'obre de tant en tant una caixa o una paleta i se n'inspeccionen un o més productes. És típic en processos en els quals hi ha una alta producció quantitativa de baix cost, i necessària, front a l'exhaustiva, quan la inspecció suposa la destrucció del producte analitzat. També s'utilitza en alguns serveis per a avaluar el servei complert o a algunes persones, de vegades sota el sistema de “fals client”. És molt típic també per al control de certes regulacions i normatives. | 2Economia
|
Economia política va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les relacions de producció, especialment entre les tres classes principals de la societat capitalista o burgesa: capitalistes, proletaris i terratinents. En contraposició amb les teories de la fisiocràcia, en les quals la terra era vista com l'origen de tota riquesa, l'economia política va proposar (primer amb Adam Smith) la teoria del valor-treball, segons la qual el treball és la font real del valor. A finals del segle xix, el terme economia política fou substituït de mica en mica pel terme economia, usat per aquells que buscaven abandonar la visió classista de la societat, reemplaçant-la per l'enfocament matemàtic, axiomàtic i avaloratiu dels estudis econòmics actuals i que concebia el valor originat en la utilitat que el bé generava en l'individu.
Actualment, el terme economia política s'utilitza comunament per a referir-se a una àrea de les ciències socials interdisciplinaria que es basen en el coneixement de l'economia, la sociologia, el dret i la ciència política per a entendre com les institucions i els entorns polítics, socials i culturals influencien la conducta dels mercats. Consisteix a estendre l'estudi de l'economia més enllà de l'equilibri econòmic per incorporar nocions com ara l'equilibri polític i social. Dintre de la ciència política, el terme es refereix principalment a les teories liberals, marxistes, o d'altre tipus, que estudien les relacions entre l'economia i el poder polític dintre dels estats. Economia política internacional és en canvi una branca de les ciències socials que estudia el comerç i les finances internacionals, i les polítiques estatals que afecten l'intercanvi internacional, com les polítiques de distribució de la riquesa (determinació de lleis que la redistribueixin), les de sostenibilitat, les monetàries i les fiscals. | 2Economia
|
Un derivat financer, actiu derivat, instrument derivat o simplement derivat, és un instrument financer que es caracteritza pel fet que el seu preu es deriva del preu d'un altre valor financer, raó per la qual s'anomena a aquest darrer actiu subjacent. Els actius subjacents més comuns per a derivats són accions, bons, matèries primeres, monedes, tipus d'interès i índexs de mercat.Generalment prenen forma de contracte amb el qual dues parts acorden una transacció basada en el valor d'un actiu subjacent o una altra dada, en un punt particular en el temps. La classificació general de derivats són els futurs, els forwards, les opcions, i les permutes.
Els dos principals derivats financers són els futurs i les opcions:
El seu valor canvia en resposta als canvis d'una taxa d'interès, d'un preu de les accions, d'un preu de primeres matèries cotitzades, d'una taxa de canvi de monedes, d'un índex o d'un indicador de preus, d'una qualificació o d'un índex creditici o d'una variable semblant a les anteriors, els actius subjacents.
Requereix una inversió inicial neta molt petita o nul·la, respecte a un altre tipus de contractes que tenen una resposta semblant davant de canvis en les condicions del mercat.
Es liquidarà en una data futura. | 2Economia
|
Un model matemàtic utilitza el llenguatge matemàtic per descriure un sistema. El procés de desenvolupar un model matemàtic s'anomena modelització matemàtica. Els models matemàtics s'utilitzen no només en les ciències naturals (com la física, biologia, ciències de la Terra, meteorologia) i d'enginyeria, sinó també en les ciències socials (com l'economia, la psicologia, la sociologia i ciència política); físics, enginyers, informàtics i economistes utilitzen models matemàtics molt àmpliament.
Eykhoff (1974) va definir un model matemàtic com «una representació dels aspectes essencials d'un sistema existent (o un sistema a construir), que presenta el coneixement d'aquest sistema en una forma utilitzable».Els models matemàtics poden adoptar moltes formes, incloent els sistemes dinàmics, models estadístics, equacions diferencials o models teòrics de jocs. Aquests i altres tipus de models poden superposar-se amb un model donat que implica una varietat d'estructures abstractes. | 2Economia
|
El perfil estratègic de l'entorn d'una empresa és una eina que ajuda a detectar les oportunitats i amenaces que l'entorn ofereix. Implica l'anàlisi de les següents variables:
La situació geogràfica de l'empresa.
Les variables de l'anàlisi PESTEL. | 2Economia
|
Ernst & Young, també coneguda com EY és una de les principals companyies de serveis professionals del món, que inclouen auditoria, impostos, finances, comptabilitat, serveis de càlculs i estudis actuarials i assessorament en la gestió de l'empresa.
EY és una de les anomenades quatre grans, juntament amb PricewaterhouseCoopers, Deloitte i KPMG. Segons la revista Forbes, a finals de 2013 per la seva grandària era la desena major empresa privada dels Estats Units.EY és una organització amb operacions a tot el món que consisteix en diverses empreses membres. EY Global està situada a Londres i l'empresa als Estats Units posseeix les seves oficines a Times Square. A Espanya està situada a la Torre Picasso, al centre de Madrid. | 2Economia
|
La història del capitalisme fou font de grans debats sociològics, econòmics i històrics des del segle xix. Tant els mercaders com el comerç existeixen des que existeix la civilització, però el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparèixer fins al segle xvi a Anglaterra i va substituir el feudalisme. Segons Adam Smith, els éssers humans sempre han tingut una forta tendència a "realitzar barates, canvis i intercanvis d'unes coses per unes altres". D'aquesta manera, al capitalisme, igual que al sistema de preus i l'economia de mercat, se li atribueix un origen espontani o natural dins de l'edat moderna.Aquest impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organitzar a Europa occidental des del segle xi fins al segle xiii. Les grans travessies i expedicions dels segles XV i XVI van reforçar aquestes tendències i van fomentar el comerç, sobretot després del descobriment del Nou Món i l'entrada a Europa de quantitats ingents de metalls preciosos provinents d'aquelles terres. L'ordre econòmic resultant d'aquests esdeveniments va ser un sistema en el qual predominava el que era comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar béns i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer palesa fins a la Revolució Industrial, que va tenir lloc al segle xix.
No obstant això, ja abans de l'inici de la industrialització havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons Schumpeter, l'individu que assumeix riscos econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat amb la finalitat d'obtenir beneficis en el futur, que és desconegut. Tant la possibilitat d'obtenir guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, motiu pel qual el paper de l'empresari consisteix a assumir el risc de tenir pèrdues o guanys.
El camí cap al capitalisme a partir del segle xiii va ser aplanat gràcies a la filosofia del Renaixement i de la Reforma. Aquests moviments van canviar de forma dràstica la societat, i van facilitar l'aparició dels moderns Estats nacionals (i posteriorment l'Estat de Dret com a sistema polític i el liberalisme clàssic com a ideologia), que van proporcionar les condicions necessàries per al creixement i desenvolupament del capitalisme en les nacions europees. Aquest creixement va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'aquest excedent per generar un creixement econòmic més gran, la qual cosa va generar industrialització en les regions del nord. | 2Economia
|
Els guanys retinguts d'una corporació són els ingressos nets acumulats de la corporació que la corporació reté en un moment determinat, com ara al final del període d'informe.Al final d'aquest període, els ingressos nets (o la pèrdua neta) en aquest moment es transfereixen del compte de pèrdues i guanys al compte de guanys retinguts. Si el saldo del compte de guanys retinguts és negatiu, es pot denominar pèrdues acumulades, pèrdues retingudes o dèficit acumulat, o una terminologia similar.
Qualsevol part d'un saldo creditici del compte es pot capitalitzar mitjançant l'emissió d'accions gratuïtes, i el saldo està disponible per a la distribució de dividends als accionistes, i el residu es trasllada al període següent. Algunes lleis, incloses les de la majoria dels estats dels Estats Units, exigeixen que els dividends només es paguin amb el saldo positiu del compte de guanys retinguts en el moment en què s'ha de fer el pagament. Això protegeix els creditors de la liquidació d'una empresa mitjançant dividends. Alguns estats, però, permeten que el pagament de dividends continuï augmentant el dèficit acumulat d'una corporació. Això es coneix com a dividend liquidador o dividend en efectiu liquidador.En comptabilitat, els beneficis acumulats al tancament d'un exercici comptable són els beneficis no distribuïts d'obertura del període següent, als quals s'afegeix el benefici net o la pèrdua neta d'aquest període i del qual es dedueixen les accions gratuïtes emeses en l'exercici i els dividends pagats en aquest període.
Si una empresa es manté públicament, el saldo del compte de guanys retinguts que s'anomena negativament com a "dèficit acumulat" pot aparèixer a l'opinió del comptable el qual s'anomena declaració de "Preocupació permanent" situada al final de la informació financera requerida de la SEC al final de cada trimestre.
Els guanys retinguts es registren a la secció de capital social del balanç de situació de la corporació. Les corporacions amb pèrdues netes acumulades poden referir-se al patrimoni negatiu com a dèficit positiu dels accionistes. En l'estat de canvis en el patrimoni net es presenta un informe dels moviments dels resultats acumulats juntament amb altres resultats globals i canvis de capital social.
A causa de la naturalesa de la comptabilitat de meritació per partida doble, els guanys retinguts no representen un excedent d'efectiu disponible per a una empresa. Més aviat, representen com l'empresa ha gestionat els seus beneficis (és a dir, si els ha distribuït com a dividends o els ha reinvertit en el negoci). Quan es reinverteixen, aquests guanys retinguts es reflecteixen com a augments d'actius (que poden incloure efectiu) o reduccions de passius al balanç. | 2Economia
|
L'Agricultural Bank of China —中国农业银行股份有限公司 en xinès simplificat; 中國農業銀行股份有限公司 en xinès tradicional; Zhōngguó Nóngyè Yínháng en pinyin; Agricultural Bank of China Limited, ABC en anglès— és un dels "quatre grans" bancs de la República Popular de la Xina. Va ser fundat el 1951 i té la seu a Pequín amb sucursals en tota Xina continental, a més de Hong Kong i Singapur. El 2007 tenia una plantilla de 447.519 persones. El seu president és Xiang Junbo.
A la fi del 2008, L'Agricultural Bank of China va esdevenir el segon major banc de la Xina en termes d'actius totals, que havien aconseguit 7,01 bilions de yuans, només superat pel Banc Industrial i Comercial de la Xina. Els ingressos van créixer un 17,8 per cent a 211.190 milions de yuans, i els ingressos nets per interessos van créixer fins a un 23,1 per cent als 193.850 milions de yuans.El banc, en el qual el Ministeri de Finances de la República Popular Xina i el Central Huijin tenen cadascun una participació del 50%, té en la mira una oferta pública de venda, però no té una data ferma.
El Banc Agrícola de la Xina va ser víctima del robatori de banc més gran en la història de la Xina a l'abril del 2007, quan dos directors de la sucursal de Handan a la província de Hebei van extraviar gairebé 51 milions de yuans. | 2Economia
|
Una economia palatina, economia de palau o la redistribució de l'economia, és un sistema d'organització econòmica en què part substancial de la riquesa flueix cap al control d'una administració centralitzada, «el palau», i d'allà a la població general, que no pot permetre les seves propies fonts d'ingressos, sinó que depèn sobre manera de la riquesa redistribuïda pel palau.El concepte d'un sistema de redistribució és si més no tan antic com el concepte de faraó, que significa «casa gran» i descriu el palau reial. Molt més tard, el Nou Testament descriu una població de comunitats cristianes que donen tot el que tenien al patriarca, el qual els donaria el que necessitessin per viure; ja que no hi ha «palau» com a tal, això era similar a l'igualment antic concepte d'economia del regal.Els antropòlegs han assenyalat molts d'aquests sistemes, dels membres de la tribu participant en les economies de subsistència de diversos tipus comuns en les civilitzacions complexes, com ara la de l'Imperi Inca, que assigna segments de l'economia de pobles específics. L'essència de la idea és que una administració central fa plans de producció, assignant elements de la població per portar-los a terme, recull els béns i serveis així creats, i els redistribueix als productors.L'economia palatina és un tipus específic de sistema de redistribució on es porten a terme les activitats econòmiques de la civilització en o a prop de les instal·lacions dels complexos de l'administració central, els palaus dels monarques absoluts. És funció de l'administració palatina subministrar als productors amb els béns per a la producció d'altres béns i serveis, que són considerats com a propietat del monarca. Normalment, això no és una empresa altruista. El palau està principalment interessat en la creació de capital, que després pot ser eliminat quan el rei vulgui. Alguns béns poden convertir-se en mercaderia de capital, per ésser venuts o intercanviats per a benefici, o alguns poden ser reinvertits en altres centres, incloses les instal·lacions addicionals de producció, les guerres -activitats econòmiques de les que s'espera un benefici a extreure-, aliances favorables, flotes, i domini dels mars.
En els sistemes antics del palau, els productors eren típicament part del capital de treball. De gran a petit, es van unir a l'economia palatina per llaços indissolubles de servitud involuntària o sota patrocini. S'esperava qualsevol inversió en una guerra per portar un retorn de saqueig i presoners, que se convertís en part de la dotació del complex del palau. El palau va ser el responsable d'atendre les despeses dels productors. Havia de proporcionar aliments, roba i refugi, el que succeïa sovint en les instal·lacions, com en el cas dels fabricants de tela femenins. | 2Economia
|
Henry William Chesbrough (1956) és un Estatunidenc expert en teoria de l'organització, professor adjunt i director de la facultat del Garwood Center for Corporate Innovation i de la Haas School of Business a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.És conegut per encunyar el terme innovació obertaChesbrough va obtenir una licenciatura ( BA) en Economia a la Universitat Yale, un Màster ( MBA) a la Stanford Graduate School of Business, i un doctorat a la Haas School of Business de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Ha estat professor ajudant a la Harvard Business School. Actualment és professor adjunt i director de la facultat al Garwood Center for Corporate Innovation at the Haas School of Business at de Universitat de Califòrnia a Berkeley. És el president del Centre d'Innovació Oberta al Brasil. La seva primera aparició al Brasil fou l'any 2008 quan va fer una presentació en el decurs del Seminari sobre Innovació Oberta (2008). També és president del consell consultiu de Induct Software i ha fet aparicions a Oslo durant la setmana de la innovació oberta (2011) WeekÉs doctor Honoris Causa per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Segons el web de la facultat d'empresa i comunicació : "Després de l'entrada solemne a l'Aula Magna de la comitiva acadèmica formada pels doctors i doctores de la UVic-UCC, el padrí del doctorand i degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació, Xavier Ferràs, va glossar la figura del Dr. Henry Chesbrough, del qual va destacar la seva teoria sobre la idea d'innovació oberta “que emergeix de realitats inqüestionables a partir de les quals sintetitza el nou paradigma de conversió del coneixement en creixement econòmic”'. | 2Economia
|
La marca personal (en anglès personal branding) és un concepte de desenvolupament personal consistent en considerar-se a un mateix com a marca comercial. Es tracta d'elaborar, transmetre i protegir la marca amb ànim de diferenciar-se i aconseguir el major èxit possible, tant en les relacions socials com en les professionals. Una marca és una promesa de valor. Les marques desprenen valors i generen expectatives. | 2Economia
|
L'antic Tolhuis del comerciant Jan van Eyckplein a la ciutat belga de Bruges està format per diferents edificis: la casa cantonera "Het Heilig Graf", el Pijndershuisje, l'actual Tolhuis i la casa "Het Wezelkin". | 2Economia
|
Un restaurant virtual és un negoci de serveis d’alimentació que atén els clients exclusivament mitjançant lliuraments basats en comandes per telèfon o en línia. És una entitat de proveïdor d'aliments independent que opera a la cuina d'un restaurant existent. Com que no disposa d’un local de restaurant amb servei complet amb aparador i menjador, els restaurants virtuals poden economitzar ocupant béns immobles més econòmics. Un restaurant virtual pot ser allotjat en un establiment de restauració tradicional o en una cuina fantasma, o dark kitchen, i alhora pot referir-se també a una marca d'entrega de menjar preparat. Això contrasta amb una cuina fantasma que és un concepte de col·laboració per a la preparació de menjars sense presència al detall que un restaurant/marca o diversos restaurants poden adquirir. | 2Economia
|
L'economia participativa -freqüentment abreujada com a parecon- és un sistema econòmic proposat que usa una presa de decisions participativa com a mecanisme econòmic en una societat donada. Proposat com a alternativa llibertària a les economies de mercat capitalistes vigents, i també al socialisme de planificació central, i davant de la necessitat d'aplicació present dels principis i aspectes constructius de l'anarquisme: autogestió i federalisme en les empreses. Va sorgir del treball de l'activista i teòric polític Michael Albert, i de l'economista radical Robin Hahnel, en les dècades de 1980 i 1990.
La idea de l'economia participativa o parecon, va ser construïda barrejant part dels conceptes anarquistes col·lectivistes, del cooperativisme, part dels conceptes d'altres corrents socialistes d'encuny llibertari, com és el cas dels comunistes de consells, i desenvolupa característiques pròpies, aprofundint o modificant algunes de les tradicions clàssiques. | 2Economia
|
First in, first out o FIFO (en català, «primer a entrar, primer a sortir»), és un concepte utilitzat en estructures de dades, comptabilitat de costos i teoria de cues. Guarda analogia amb les persones que esperen en una cua i van sent ateses en l'ordre en què van arribar, és a dir, que la primera persona que entra és la primera persona que surt.
També s'anomena first come, first served o FCFS (en català, «primer a arribar, primer a ser atès»). | 2Economia
|
L'Edicte sobre els preus màxims, també conegut com a Edicte sobre preus o Edicte de Dioclecià (en llatí, Edictum De Pretiis Rerum Venalium), va ser una norma promulgada l'any 301 per l'emperador romà Dioclecià que fixava els preus màxims per a més de 1300 productes, a més a més d'establir el cost de la mà d'obra per produir-los. | 2Economia
|
L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs. Va ser usada per primera vegada per Jean-Claude Marie Vicent de Gournay, fisiòcrata del segle xviii, contra l'intervencionisme del govern a l'economia. | 2Economia
|
Les fallides de Felip IV van ser les fallides de la hisenda del rei Felip IV de Castella.
Les dificultats de tresoreria van ser una constant de tot el regnat, caracteritzat per la consciència de l'anomenada decadència espanyola i la crisi general del segle XVII, així com pels precedents de les fallides dels regnats anteriors.
Les suspensions de pagaments es van fer el 1627, 1647, 1652 i 1662. L'acumulació de dèbits i impossibilitat de cancel·lar portaven periòdicament a decretar la fallida, reconvertint el deute flotant en deute consolidat o juros. Si bé la fallida de 1627 va afectar de forma molt important a tot el sistema financer internacional, la de 1647 només el va afectar indirectament, atès que la descomposició de l'Imperi Espanyol ja li havia fet perdre pràcticament tot crèdit. | 2Economia
|
El principi de Peter és un principi formulat per Laurence J. Peter en el seu llibre The Peter Principle, de 1969. | 2Economia
|
L'amortització és un datil econòmic i comptable, referit al procés de distribució en el temps d'un valor durador. Addicionalment s'utilitza com a sinònim de depreciació en qualsevol dels seus mètodes.
S'empra referit a dos àmbits diferents gairebé oposats: l'amortització d'un actiu o l'amortització d'un passiu. En ambdós casos es tracta d'un valor, habitualment gran, amb una durada que s'estén a diversos períodes o exercicis, per a cada un dels quals es calcula una amortització, de manera que es reparteix aquest valor entre tots els períodes en els que roman.
La fórmula de l'amortització és:
P
=
A
[
1
−
(
1
1
+
r
n
)
n
t
r
n
]
{\displaystyle P\,=\,A\left[{\frac {1-\left({\frac {1}{1+{\frac {r}{n}}}}\right)^{nt}}{\frac {r}{n}}}\right]}
, que és equivalent a
P
=
A
[
1
−
(
1
+
r
n
)
−
n
t
r
n
]
{\displaystyle P\,=\,A\left[{\frac {1-\left(1+{\frac {r}{n}}\right)^{-nt}}{\frac {r}{n}}}\right]}
on: P és la quantitat principal prestada, A és la quantitat periòdica a pagar, r és el tipus d'interès anual nominal, n són els períodes de meritació d'interessos, n és el nombre total de pagaments anuals, i t són els anys. | 2Economia
|
El prêt-à-porter (en francès “preparat per a endur”) és un tipus d'indumentària o roba confeccionada de manera seriada. Es diferencia de la confecció pròpiament dita pel fet que solen ésser sèries no gaire llargues, es parteix sempre d'un disseny previ i la realització sol ésser més acurada. Va desplaçar l'alta costura en què la roba es feia a mida i cada disseny era únic, essent impossible que dues persones duguessin la mateixa peça de vestir. La producció a partir de patrons va facilitar la mecanització en la producció de peces de roba abaratint-ne els costos de producció i el preu.El pas de l'alta costura al prêt-à-porter es produeix en un context històric on per una part hi ha l'aparició del moviment hippie que es caracteritza per l'anarquia no violenta, la preocupació pel medi ambient i el rebuig al materialisme. La cultura i l'art prenen una gran importància en la societat i es caracteritzen per la multiplicitat de colors i la psicodèlia.
Després de la Segona Guerra Mundial, l'economia es basa en l'impuls de l'Estat a la demanda i a l'organització del procés productiu. Es va millorar la productivitat i es van abaratir costos, això va permetre a les classes mitjanes i populars accedir al mercat de béns. Es va formar ‘l'estat del benestar'. Molts dels serveis que abans eren privats van passar a ser públics, cosa que també va ser una gran millora.
Hi va haver una important revolta per part dels joves que es van rebel·lar davant del que els semblava el sistema burgès. Això va ser el que sens dubte va influir en la moda fent-la molt més juvenil, productiva i d'accés a molta més població.
Així per exemple a Catalunya, en la dècada dels anys 50, van destacar dissenyadors pioners d'aquesta moda prêt-à-porter, que s'inspiraven en la moda de París, Milà, Nova York. Carmen Born (Santander, 1926), de nacionalitat alemanya i espanyola, va estudiar a l'Escola de Belles Arts d'Erfurt. Va col·laborar durant 30 anys amb l'Editorial Publicaciones Mundial de Barcelona. Les col·leccions més conegudes van ser: Milady, La mode à Paris, La robe favorite, Pour Madame, Petites toilettes La moda ideal o Bambina.
El prêt-à-porter va passar a ser l'alternativa viable a l'alta costura en la dècada de 1960, quan les cases de moda van començar a mostrar els seus productes en una sèrie de talles estàndard que podrien adquirir-se directament en una boutique. Al no haver de dependre de llargues i costoses sessions de preses de mesures, el prêt-à-porter va passar a ser més econòmic i, en conseqüència, va resultar accessible a un públic més ampli. La majoria de la moda de dissenyador que es pot adquirir avui dia es considera prêt-á-porter. Així, mentre l'alta costura compta amb dues cites anuals en les passarel·les de París, el prêt-à-porter té desfilades a tot el món, així com les diverses setmanes de la moda, entre les quals destaquen les de Nova York, Londres, París i Milà.
Les marques de dissenyadors de prêt-à-porter més importants ocupen de comercialitzar models de preus mitjans i baixos. Un bon exemple d'això són les signatures Marc, de Marc Jacobs, i See, de Chloé. En crear una marca independent, els dissenyadors mantenen la integritat de la identitat corporativa que embolica la marca principal, alhora que té l'oportunitat d'arribar a un públic més ampli.
Moltes vegades, les marques de prêt-à-porter venen els seus productes a l'engròs a les boutiques i als grans magatzems a través de desfilades en les setmanes de la moda, que se celebren dues vegades a l'any coincidint amb les temporades estipulades. El més habitual és que treballin amb 12 mesos d'antelació per a preparar el disseny de les mostres en les quals mostraran els seus productes i dur a terme la seva producció després de rebre els encàrrecs de les boutiques i els grans magatzems. D'aquesta manera, només produeixen el nombre de peces encarregat, la qual cosa redueix el risc d'excés de producció i les despeses de la inversió inicial en el que al fabricant es refereix. Alguns dissenyadors fins i tot obren els seus propis punts de venda al per menys, la qual cosa els permet vendre directament al client i augmentar els beneficis al no haver de dependre d'intermediaris. | 2Economia
|
L'alineació tecnològica, també anomenada alineació de negocis i tecnologia, és la terminologia utilitzada en negocis per denominar les estratègies en els "fulls de ruta". Quan la tecnologia està canviant molt ràpidament en la indústria, l'alineació dels termes de negocis de les distincions que la tecnologia requereix, tendeix a dominar qualsevol esforç de desenvolupament de la taxonomia de l'empresa. En tals circumstàncies, es requereix generalment consultors o tecnologia específica de formació, ja que l'organització manca de les habilitats internes o experiència amb les tecnologies que s'espera implementar. | 2Economia
|
El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix. El treball pot ser manual o intel·lectual i el seu resultat es contraposa al que es rep com a regal no merescut. Forma part de l'Economia en satisfer necessitats de l'ésser humà i de la societat on habita, directament o indirectament. Habitualment, el treball comporta molèstia, fatiga i tal vegada penalitats i és objecte d’estudi en les ciències econòmiques, en les polítiques, en les socials i jurídiques, principalment.
Etimològicament, el mot treball prové del llatí trǐpalǐare, de trǐpalǐum, instrument de tortura de tres pals que s'utilitzava per a infligir dolor i sofriment. Hi ha altres mots amb significats semblants, però amb algunes càrregues significatives diferents com per exemple: labor, obra, tasca, ocupació, quefer, feina, taleia, producció, entre altres. Les fonts etimològiques són diferents en l'origen de cada mot; el mot treball es pot referir a una obra, un producte, mentre que labor no s'hi refereix. Per Hanna Arendt, la labor és l'activitat que els humans fan per alimentar-se i subsistir, com fan els altres éssers vius, mentre que el treball proporciona riquesa, poder i progrés però comportant danys a la natura.
El resultat del treball inclou el producte que es vol vendre a un mercat a canvi de diners i la disponibilitat de fer-lo, que Marx va anomenar-ho força de treball. El treball es concreta en diverses formes, a més de quan comporta retribució: el manteniment i millora de la seguretat i la salut individual, el voluntariat i també tot el que hom fa per sentir-se útil i necessari. L'esclavatge era una mostra de poder en la societat; posseir molts esclaus demostrava ser molt poderós. | 2Economia
|
La coopetició o coopetència és la col·laboració oportunista entre diferents actors econòmics que són competidors. El terme és una barreja o una fusió entre dues paraules: Competició (concurrència) i cooperació. Es tracta d'una paraula-fusió; és a dir, d'un neologisme que es genera unint el principi d'una paraula amb el final d'una altra.Aquesta noció va ser popularitzada l'any 1996 gràcies als autors nord-americans Adam M. Brandenburger i Barry J. Nalebuff.La coo-petició o coo-petition (anglicisme) com a pràctica cap a l'harmonia econòmica, política i social, i com a origen de l'evolució social de la humanitat, també fa al·lusió a la capacitat de les persones d'utilitzar la naturalesa competitiva humana i el desig o la necessitat d'ajudar altres persones, o grups de persones, promovent orientar la seva capacitat intel·lectual, econòmica, productiva, de manera individual o col·lectiva, per generar ambients o condicions propícies per al desenvolupament cultural, econòmic, polític dels pobles al marge de les creences, conviccions dogmàtiques, polítiques, ètniques, com a únic propòsit de millorar les condicions i promoure el millor ús o aprofitament dels recursos naturals, humans i socials, a la recerca d'un bé superior i col·lectiu, és un joc, un joc social, qui més aporta és qui més reconeixement i valor obté. | 2Economia
|
La logística, del grec logikós (relatiu al raonament) és l'activitat i ciència que té per objecte proporcionar els materials i serveis que calen per a satisfer necessitats en qualitat, quantitat, moment i lloc adequats als consumidors objectiu. Originalment aquest terme provenia del món militar, juntament amb estratègia i tàctica, on la logística es referia a l'aprovisionament d'armes, munició, queviures, i tot el que era necessari en la milícia. A l'Imperi Romà ja es varen tractar per resoldre els problemes que a l'imperi li presentava el transport dels subministraments.
En l'àmbit empresarial, la logística cobreix la gestió i la planificació de les activitats dels departaments de compres, producció, transport, emmagatzematge, manteniment i distribució. Es defineix la logística empresarial com «qualsevol moviment i emmagatzematge que faciliti el flux de productes des del punt d'adquisició dels materials fins al punt de consum o entrega, així com els fluxos d'informació que es posen en marxa, amb la finalitat de donar al consumidor el grau de servei adient a un cost raonable».Un operador logístic és la persona o empresa que coordina les activitats del flux de materials i productes que requereixen una empresa des de la font de subministrament de materials fins a la seva utilització per part del consumidor final. | 2Economia
|
La Política regional de la Unió Europea és una política d'inversions de la Comissió Europea que té per objectiu reduir les disparitats socioeconòmiques i territorials que existeixen entre les regions d'Europa. Aquestes inversions contribueixen a assolir els objectius de l'estratègia Europa 2020.Més d'un terç del pressupost de la Unió Europea està dedicat a aquesta política, que persegueix eliminar disparitats econòmiques, socials i territorials dintre de la UE, reestructurar les àrees amb declivi industrial i diversificar les àrees rurals que tenen una agricultura en declivi. En fer això, la política regional de la UE està orientada a fer les regions més competitives, fomentant el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. La política també té un paper en objectius més amplis de cara el futur, inclòs el canvi climàtic, l'abastiment energètic i la globalització.
La política regional de la Unió Europea cobreix totes les regions europees, encara que aquestes regions pertanyen a diferents categories –també nomenades objectius–, depenent majoritàriament de la seva situació econòmica. En el període de finançament 2007-2013, la política regional de la UE consistia en tres objectius: «Convergència», «Competitivitat regional i col·locació», i «Cooperació territorial europea». Aquests reemplaçaven els tres previs objectius entre 2000-2006, que eren simplement coneguts com a "Objectius 1, 2 i 3". El 17 de desembre de 2013 s'aprovà el paquet de lleis per a la política regional durant el període 2014-2020. Els focus d'inversió es concentren en quatre àrees prioritàries, la qual cosa es coneix com a 'Concentració Temàtica':
Investigació i innovació.
Agenda digital.
Suport a petites i mitjanes empresas (PIME).
Economia de baix carboni. | 2Economia
|
Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat. En l'àmbit empresarial, es produeix quan l'estat ven una empresa pública. És des d'aquest moment quan l'estat deixa de tenir control sobre aquesta empresa venuda, de manera que no té ni despeses de manteniment ni beneficis, que s'enduen els accionistes o amos de l'empresa.
La privatització tendeix a provocar que les empreses siguin comprades per multinacionals estrangeres, de manera que a baix cost, amb la inversió econòmica ja feta i usualment a un preu de compra sota cost, recullen els mateixos beneficis econòmics. Aquests diners no es reinverteixen en el país productor sinó que la trans-nacional els inverteix en ella mateixa i els seus amos. També es perd el benefici social. L'empresa encareix productes i serveis, sovint s'aprofita del seu estat de monopoli i pot marxar del país, deixant sense un servei important a la ciutadania. A Espanya i alguns països del tercer món la privatització s'associa a la corrupció política i la malversació de diners públics per a beneficiar a empresaris amics, o d'altres si és a canvi de diners, i a alts càrrecs polítics o de la família reial. | 2Economia
|
El màrqueting de guerrilla o Below the line (traduït literalment al català significa sota de la línia), més conegut pel seu acrònim BTL, és una tècnica de màrqueting que consisteix en l'ús de formes de comunicació no massives dirigides a segments específics.
La promoció de productes o serveis es duu a terme mitjançant accions que es caracteritzen per l'ús d'altes dosis de creativitat, sorpresa i sentit de l'oportunitat, creant nous canals per comunicar missatges publicitaris i emprant recursos com ara marxandatge, esdeveniments, mecenatge, mitjans de difusió no convencionals, promocions i màrqueting directe, entre altres.Comprèn tota una sèrie d'elements que permeten dur a terme una campanya de publicitat, i sol ser el complement de campanyes en mitjans de comunicació massius o tradicionals, denominades «sobre la línia» (traducció literal d'above the line, també coneguda per les seves sigles ATL).
En els models de comunicació personal, el feedback o retroalimentació és instantani; en canvi, amb la comunicació massiva, aquesta no és tan immediata. Els mitjans BTL no només agiliten la resposta, sinó que fan més mesurable l'efectivitat de la publicitat.
Embrace the line: aquesta denominació, popularitzada per Martín Bueno i Joe Wiseman en l'agència de Publicitat JWT a Nova York, fa referència a les accions de màrqueting que porten una part interactiva i que abracen l'ATL i BTL. | 2Economia
|
L'economia del regal o també economia del do (de l'angles gift economy) és una teoria social en la qual els béns i serveis s'otorguen sense acord explícit de quid pro quo. És a dir que les nostres actuacions no es basin en l'interès o la vanitat («que al meu veí no li falti de res» o també «que allò que fem avui sigui recordat demà»). L'economia del regal es dona en cultures o subcultures en les que ja s'esperen recompenses socials o intangibles, com el karma, l'honor, la lleialtat o qualsevol altra forma de gratitud. En alguns casos, regals simultanis o recurrents fan que la gratitud circuli entorn de la comunitat, el que es pot veure com una forma d'altruisme recíproc. En alguns casos s'espera que aquesta gratitud retorni en béns o serveis del mateix valor, donant suport polític, o un regal a una tercera persona. tot i així, es considera que l'autèntic esperit de l'economia del regal consisteix en tot el contrari: donar sense esperar rebre res a canvi.
| 2Economia
|
La producció en cadena, producció en massa, producció en sèrie o fabricació en sèrie va ser un procés revolucionari en la producció industrial basat en la cadena de muntatge; una forma d'organització de la producció que delega a cada treballador una funció específica i especialitzada en màquines més desenvolupades tecnològicament.va ser un procés revolucionari en la producció industrial la base és la cadena de muntatge, línia d'acoblament o línia de producció; una forma d'organització de la producció que delega a cada treballador una funció específica i especialitzada en màquines també més desenvolupades. | 2Economia
|
En comptabilitat LIFO (Last In First Out) és un mètode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que és molt difícil identificar-los individualment. Aquest mètode suposa que la darrera unitat de producte entrada en magatzem serà, per contra, la primera a sortir a efectes d'inventari. Aquest mètode és el contrari que el FIFO (First In First Out).
El LIFO es va començar a ulitzar després de la segona guerra mundial. El va implementar el govern dels Estats Units a l'economia nipona amb el pla Marshall. | 2Economia
|
El màrqueting de continguts és un dels pilars del màrqueting d'atracció (altrament dit inbound marketing o màrqueting entrant). Consisteix a crear i distribuir material rellevant i de valor per un públic clarament definit per tal d'atreure, capturar i mantenir el seu interès.
L'objectiu del màrqueting de continguts no és vendre, sinó comunicar-se amb els clients i clients potencials. Una estratègia de màrqueting de continguts s'hauria de centrar a solucionar problemes proporcionant dades de qualitat de manera constant. Dit amb unes altres paraules, la finalitat és lliurar la informació que els usuaris realment necessiten de manera pertinent i convincent.
El màrqueting de continguts fa possible connectar amb l'audiència, guanyar credibilitat i augmentar la fidelitat dels usuaris. Si el material publicat ha estat optimitzat pels cercadors (SEO) també fa possible incrementar la visibilitat d'una marca. | 2Economia
|
El majorista o distribuïdor a l'engròs és un component de la cadena de distribució, consistent en el fet que l'empresa no es posa en contacte directe amb els consumidors o usuaris finals dels seus productes, sinó que lliura aquesta tasca a un especialista. El majorista és un intermediari entre fabricant (o productor) i usuari final que:
compra a un productor (independent o associat en cooperativa), a un fabricant, a altre majorista o intermediari, i
ven a un fabricant, altre majorista o un minorista, però mai al consumidor o usuari final.En el cas de productes agrícoles, compren a menuts agricultors, agrupen la producció, la classifiquen, envasen, etiqueten...
Les empreses majoristes estan perdent protagonisme a favor de les grans empreses de distribució o d'associacions de minoristes, que estan assumint funcions pròpies dels majoristes. | 2Economia
|
Cogestió és la gestió compartida de l'empresa per part de l'empresari (o els accionistes) i dels treballadors (o els seus representants). És una fórmula força implantada en països com Alemanya, Àustria i els països nòrdics; a Suècia particularment de forma més accentuada que enlloc. També, en menor mesura, a Holanda.
De totes maneres, sovint acostuma a ser una cogestió asimètrica on la part empresarial conserva el seu paper preponderant, especialment sobre les decisions més importants. I en molts casos, tot i que es parli igualment de cogestió, en realitat allò que hi ha és tan sols la capacitat de decisió conjunta en temes puntuals. O, encara, només la capacitat de la part treballadora de rebre certes informacions i de ser consultada prèviament a la presa de certes decisions. Aquesta darrera versió tant feble de la participació obrera en la gestió de l'empresa és la més estesa a la majoria dels altres països de la Unió Europea. La “cogestió perfecta” seria, en teoria, allò que alguns anomenen paritarisme, amb un 50%-50% de vots en el conjunt d'òrgans decisoris.
De la cogestió se’n diu co-determination en anglès o mitbestimmung en alemany (a vegades també es parla de codirecció o mitdirektion), cogestione en italià, i cogestion o més aviat participation à la gestion de l'entreprise en francès. Aquestes són les denominacions habituals en les legislacions respectives sobre el tema. A Dinamarca es parla de cooperació i a Finlàndia i Suècia s'utilitza l'expressió anglesa de codeterminació: en suec, medbestämmande. | 2Economia
|
Un èxit sorpresa o èxit revelació és un terme utilitzat en la indústria de l'entreteniment per a una pel·lícula d'èxit durant un llarg període, malgrat el fet de tenir relativament poca promoció o no tenir una llançament reeixit. També es fa servir en un sentit similar per a llançaments de música. | 2Economia
|
Economia del bé comú (Gemeinwohl-Ökonomie en el seu nom original en alemany) és un nou concepte econòmic i polític promogut per l'austríac Christian Felber, que cerca establir un nou model econòmic basat en una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers.És un projecte obert i desenvolupat amb diferents empreses per tal de modificar el model actual de funcionament monetarista i mercantilista. | 2Economia
|
La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general. També té lligams molt estrets amb la fabricació de les monedes físiques i la numismàtica. | 2Economia
|
L'acumulació per despossessió és un concepte encunyat pel geògraf i teòric marxista anglès David Harvey que consisteix en mètodes d'acumulació originària per a mantenir el sistema capitalista, mercantilitzant àmbits fins aleshores exclosos del mercat. Mentre que l'acumulació originària va suposar la implantació d'un nou sistema, segons la teoria marxista, en desplaçar el feudalisme, l'acumulació per despossessió té per objectiu mantenir el sistema actual, repercutint la crisi de sobreacumulació del capital en els sectors empobrits.El terme, segons David Harvey, defineix els canvis neoliberals produïts en els països occidentals des de la dècada de 1970 fins a l'actualitat i que estarien guiats per quatre pràctiques, principalment: la privatització, la financiarització, la gestió i manipulació de les crisis i les redistribucions estatals de la renta. Els canvis es manifesten, entre altres, en la privatització d'empreses i serveis públics, que tenen en la seva arrel la privatització de la propietat comunal. | 2Economia
|
El liberalisme clàssic és una filosofia política i una ideologia que pertany al liberalisme en què es posa l'èmfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern. La filosofia va sorgir com una resposta a la Revolució Industrial i la urbanització al segle xix a Europa i els Estats Units. Defensa les llibertats civils amb un govern limitat sota l'imperi de la llei, els drets de propietat privada, i la creença en el laissez-faire del liberalisme econòmic. El liberalisme clàssic es basa en idees que ja havien sorgit a finals del segle xviii, incloent idees d'Adam Smith, John Locke, Jean-Baptiste Say, Thomas Malthus, i David Ricardo. Es va basar en una comprensió psicològica de la llibertat individual, el dret natural, l'utilitarisme, i la creença en el progrés.Al segle xx, els liberals es van dividir en diversos temes, i en els Estats Units en particular, va créixer una distinció entre els liberals clàssics i liberals socials. | 2Economia
|
La Gran Acceleració és el creixement dramàtic, continu i simultani que es dona en diversos aspectes de l'activitat humana, iniciat a mitjans del segle XX i que dura fins a l'actualitat. Tenint en compte el concepte de l'antropocè, aquest creixement es refereix a tota activitat humana que impacta sobre la geologia, la terra i els seus ecosistemes. L'antropocè es representa típicament després de l'holocè, per emfatitzar el paper central de la humanitat en la geologia i l'ecologia. Des de 1950, aquestes tendències augmenten significativament, gairebé de manera exponencial.En el seguiment dels efectes de l'activitat humana sobre la Terra, s'utilitzen diversos paràmetres socioeconòmics i terrestres, incloent la població, l'economia, l'ús d'aigua, la producció d'aliments, el transport, la tecnologia, els gasos amb efecte hivernacle, la temperatura superficial i l'ús de recursos naturals.L'historiador ambiental J.R. McNeill ha argumentat que la Gran Acceleració és idiosincràtica de l'era actual i que està condemnada a aturar-se en un futur proper; que mai no ha passat i que no tornarà a passar mai més. No obstant això, d'altres científics com l'ambientòleg Will Steffen han trobat que les proves no són prou concloents per ratificar o descartar tal afirmació.
El concepte d’acceleració del canvi està relacionat amb la gran acceleració. La tendència teòrica és pensar que aquest procés d'acceleració no cessarà fins que s'aconsegueixi la singularitat tecnològica, moment en què el creixement tecnològic es convertirà en incontrolable i irreversible, donant lloc a canvis insondables a la Terra i, ocasionalment, fins i tot al propi univers. | 2Economia
|
Societat industrial és el terme sociològic amb el qual es refereix a les societats amb estructura social moderna. Aquesta estructura es va desenvolupar als països occidentals que van desenvolupar la Revolució industrial, a partir de la transformació de la prèvia societat preindustrial o premoderna o agrària. També pot definir-se generalment com una societat de masses. L'evolució posterior permet a alguns autors parlar de societat postindustrial. | 2Economia
|
El Freebie màrqueting, també conegut com a model de negoci de les fulles i maquinetes d'afaitar, és un model de negoci en el qual un article es ven a un preu baix (o regalat de franc) per tal d'augmentar les vendes d'un bé complementari, com ara els subministraments dels cartutxos de tinta i les impressores d'injecció, els telèfons mòbils i els contractes de serveis o el programari per a certes màquines (per exemple, jocs per a les consoles de videojocs) Aquest tipus de màrqueting és diferent del tipus conegut com a "màrqueting de mostra gratis", ja que aquest últim no depèn ni de "productes matriu" (per exemple, impressores o consoles), ni de "serveis complementaris" (per exemple, una subscripció telefònica), ambdós molt típics en els casos de freebie màrqueting.
Encara que King Camp Gillette, inventor de la maquineta d'afaitar d'un sol ús i fundador de la companyia Gillette Safety Razor, està àmpliament reconegut com l'introductor del sistema, Gillette, de fet, no va ser realment l'origen d'aquest model. | 2Economia
|
L'economia postkeynesiana és una escola de pensament basada en les idees de John Maynard Keynes. Difereix de les idees de Keynes i l'economia keynesiana així com de la nova economia keynesiana emfatitzant els següents punts:
La importància de la incertesa i el temps històric.
La idea que les variables monetàries afecten l'economia "real" (producció, ocupació...) tant en el curt com en el llarg termini.
Rebuig als models d'equilibri general neoclàssics.Els economistes postkeynesians creuen que el capitalisme no té cap tendència natural a retornar a la situació de plena ocupació, que la inversió és l'element determinat del nivell de demanda agregada en una economia tancada (o suficientment gran) i que les decisions en el nivell i la direcció d'inversió es realitzen com a anticipació d'esdeveniments futurs que no poden ser coneguts, ni tan sols probabilísticament, pels individus. Els postkeynesians emfatitzen la necessitat d'una política fiscal que fomenti l'ocupació i una política activa de rendes que estimuli la demanda agregada.
L'escola postkeynesiana generalment centra la seva anàlisi en la macroeconomia. Alguns es fixen els institucionalistes en l'anàlisi microeconòmica.
La major part del desenvolupament postkeynesià es publica al Journal of Post-Keynesian Economics (fundat per Sidney Weintraub i Paul Davidson). | 2Economia
|
La sociologia econòmica és l'anàlisi sociològica dels processos socials de l'activitat econòmica, de les seves estructures i institucions i dels sistemes que integren l'economia amb la societat. Per a la sociologia econòmica, el problema fonamental és definir teòricament diferents formes de processos econòmics tal com es realitzen les relacions socials reals i la seva influència sobre elles.
La sociologia econòmica es definida de manera freqüent als mitjans acadèmics com "la perspectiva sociológica aplicada als fenòmens econòmics". Des d'aquest procediment científic, els fets econòmics són considerats i tractats pels investigadors com fets socials. | 2Economia
|
Una opció de compra sobre una aeronau és un acord que permet a una aerolínia comprar més aeronaus en el futur a un preu i una data pactats.Les aerolínies que fan comandes d'una nova aeronau sovint aconsegueixen opcions del fabricant. Aquestes opcions permeten que l'aerolínia ajorni la compra de més aeronaus fins que les condicions de mercat estiguin més clares i se'n pugui justificar l'adquisició. A més a més, li garanteixen un lloc en la llista d'espera. Quan l'aerolínia es decideix a exercir les opcions, pot fer la comanda sense haver de posar-se a la cua, cosa que podria costar-li anys d'espera. Si finalment les condicions de mercat no justifiquen l'expansió de la flota, l'aerolínia no està obligada a comprar les aeronaus. Per exemple, una aerolínia pot comprar 30 avions i obtenir opcions per a uns altres 20.
Segons les condicions econòmiques, els fabricants solen vendre les opcions de compra d'aeronaus a preus inferiors al valor real de l'aeronau o el valor citat al llibre blau d'aeronaus. | 2Economia
|
El dret d'avaria és un principi del dret marítim pel qual totes les parts interessades d'un enviament marítim comparteixen proporcionalment les pèrdues d'un possible accident, és a dir, que tant el propietari del vaixell o com el de la càrrega són corresponsables en cas d’emergència. Per exemple, si la tripulació llença alguna càrrega per la borda per alleugerir el vaixell en una tempesta, la pèrdua la repartirien prorratejada tant el transportista (propietari del vaixell o l'empresa operadora) com els propietaris de càrrega.
Davant una sobrevinguda emergència en alta mar, és possible que els membres de la tripulació tinguin poc temps per determinar amb precisió quina càrrega estan llenánt. Així, per evitar baralles que poguessin perdre un temps valuós, la pràctica més justa va ser demanar a tots els comerciants que contribuïssin amb la compensació al propietari de la càrrega perduda, basant-se en una quota. El dret d'avaria té els seus orígens en el dret marítim antic i el principi es manté en el dret de l’almirallat de la majoria de països. | 2Economia
|
Antón Costas Comesaña (San Pedro de Matamá, Vigo, 1949) és un economista i professor universitari gallec. És catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona i president del Cercle d'Economia, els seus estudis se centren en els processos de formació de polítiques públiques, i en particular els processos de reforma econòmica. Ha publicat “La crisi de 2008. De l'Economia a la Política i més enllà" (2010) i "La torre de la arrogancia. Políticas y mercados después de la tormenta" (2011). | 2Economia
|
RCA Records és una marca estatunidenca de discos que és propietat de Sony Music, una filial de Sony Corporation of America. És una de les tres marques de bandera de discos, junt amb Columbia Records i Epic Records. RCA Records ha realitzat diversos gèneres de música, incloent pop, rock, hip-hop, electrònica, R&B, blues, jazz, i country. El nom de la companyia deriva de les inicials de Radio Corporation of America (RCA).Entre els seus artistes s'inclouen: Britney Spears,
Shakira, Christina Aguilera, Miley Cyrus, Justin Timberlake, Alicia Keys, Usher, Charlie Wilson, R. Kelly, Enrique Iglesias, Foo Fighters, Kings of Leon, Kesha, Chris Brown, D'Angelo, Pink, Pitbull i Zayn. | 2Economia
|
El principi de Dilbert al·ludeix a una observació satírica dels anys 1990 que afirma que les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.El terme va ser encunyat per Scott Adams, un graduat de la Universitat de Berkeley i creador de la tira còmica Dilbert. Adams va explicar el principi a un article del Wall Street Journal.
Adams va ampliar llavors el seu estudi del principi de Dilbert en un llibre satíric de 1996 amb el mateix títol. S'han venut més d'un milió d'exemplars del llibre i va romandre 43 setmanes en la llista de millor venuts del New York Times.Encara que els acadèmics poden rebutjar la veracitat del principi, en retorcar que contradiu les tècniques de gestió de recursos humans tradicionals, es va originar com una forma de sàtira sobre un assumpte molt discutit al món empresarial. Des de llavors la teoria ha collit cert suport de negocis i gestors. Per exemple Guy Kawasaki d'Apple Computer va dir: «Hi ha dos tipus de companyies, les que reconeixen que són exactament com Dilbert i les que també ho són però encara no ho saben.»
El principi de Dilbert és una variació del principi de Peter, que tracta sobre la pràctica de les organitzacions jeràrquiques d'usar els ascensos com a forma de recompensar els empleats que demostren ser competents als seus llocs actuals, afirmant que, a causa d'aquesta pràctica, un empleat competent acabarà sent ascendit a un lloc en el qual serà incompetent, i on romandrà. | 2Economia
|
L'equació de comptabilitat, o equació comptable, és un dels conceptes fonamentals en comptabilitat, sent la base sobre la qual se sustenta el sistema comptable per partida doble. Es defineix, sota els principis de comptabilitat generalment acceptats, de la següent forma:
Actiu = passiu + capital (o patrimoni, o fons propis).
D'aquesta forma, la suma del valor dels comptes de l'actiu haurà de ser igual a la suma de valor dels comptes del passiu més la suma del valor dels comptes del patrimoni.
A Lucca Pacioli se li reconeix l'ésser el primer a publicar una descripció del mètode de comptabilitat que els mercaders venecians van utilitzar durant el renaixement italià, la comptabilitat per partida doble. | 2Economia
|
El sector secundari d'una economia es refereix als sectors econòmics de la vida que creen productes finals: la indústria, mineria, producció d'energia i construcció. Les activitats que el constitueixen són basades en l'extracció i transformació de matèries primeres en altres productes. Aquest sector fa ús de la producció del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportació o per vendre als consumidors finals. Aquest sector sovint es divideix en indústria lleugera i indústria pesant segons la destinació dels productes fabricats, i en indústria punta o madura segons la importància econòmica. | 2Economia
|
Un organigrama és la representació gràfica de l'estructura organitzativa d'una empresa o organització. Representa les estructures departamentals i, en alguns casos, les persones que les dirigeixen. Fa un esquema sobre les relacions jeràrquiques i les competències en vigor en l'organització.
Tipus d'organigrama
Segons la finalitat:
Informatius: presenten les grans unitats de l'empresa. Pretenen donar una visió general.
D'anàlisi: mostren totes les unitats de l'empresa, fins i tot les més petites, i les relacions entre elles. Són molt detallats.
Segons l'extensió:
Generals: Mostren tota l'estructura de l'empresa.
De detall: Presenten només una part en concret.
Segons el contingut:
Estructurals: Presenten tan sols les diverses unitats que componen l'empresa.
Funcionals: mostren quines són les funcions de cada unitat.
DE personal: Expliciten el nom i el càrrec de cada persona.
Segons la forma:
Horitzontals: les unitats amb més autoritat se situen a l'esquerra.
Verticals: les unitats amb més autoritat se situen la posició vertical.
Viccionari | 2Economia
|
Redwashing (de l'anglès red, vermell, i whitewash, blanquejar o encobrir), rentat vermell o rentat d'imatge vermell és una forma de propaganda en la qual s'utilitzen discursos d'esquerra de manera enganyosa per promoure la percepció que una organització, empresa o persona està compromesa amb la igualtat social.Es tracta d'una pràctica comuna entre partits polítics de dreta, de centre o liberals durant actes públics, especialment durant el període electoral. En els seus discursos afirmen recolzar la igualtat, per exemple, donant suport a la lluita contra la pobresa o defensant les mateixes oportunitats per a tota la ciutadania. No obstant això, un cop assolit el govern promouen contràriament una major desigualtat social.
A vegades el terme redwashing també s'utilitza per a denominar la pràctica de desprestigiar a una determinada organització o partit polític que realment defensa la igualtat social. En aquests casos, es busca deslegitimar l'argumentari d'aquests col·lectius a presentar-los com extremista u obsolet, buscant donar la impressió que es tracta d'una ideologia d'esquerres perillosa per al conjunt social i en contraposició a un altre ideari que s'evidencia com més raonable. | 2Economia
|
El síndrome d'Ottinger és un terme utilitzat per la comunicació política per fer referència a un candidat a unes eleccions aparenta el que no és realment per tenir el suport dels electors.El terme és utilitzat per primer cop per l'acadèmic francès Philippe J. Maarek en 1992 a Communication et marketing de l’homme politique. Maarek explica el cas d'un congressista estatunidenc anomenat Richard Ottinger que era candidat en les eleccions al Senat de 1976 per l'estat de Nova York. Va ser assessorat perquè construís una imatge d'acord amb les expectatives dels electors, però sense cap programa polític amb contingut real. Tot i que la campanya fou existosa pel candidat, no va saber defensar-se de les preguntes i crítiques dels seus dos rivals en un debat, la imatge de firmesa que s'havia construït durant la campanya va esvair completament i va perdre les eleccions.
Tot i que el nom de síndrome és en referència de Richard Ottinger, en la realitat, no figurava pas com a candidat a les eleccions al Senat per l'estat de Nova York de 1976 i es creu que fou una equivocació d'en Philippe. | 2Economia
|
EM Strasbourg Business School és una escola de negocis europea amb seus a Estrasburg. Va ser fundada el 1919. EM Strasbourg se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la vuitanta-cinquenaposició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. EM Strasbourg imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EPAS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 22.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Jean-Marc Zulesi (Polític francès). | 2Economia
|
L'efecte cobra, en política econòmica, es produeix quan un intent de solució a un problema en realitat empitjora la situació. Aquest terme s'utilitza per il·lustrar les causes de les iniciatives polítiques i econòmiques desencertades. El terme efecte cobra s'origina d'una anècdota datada en l'època del mandat britànic a l'Índia. El govern britànic estava alarmat per la gran quantitat de cobres verinoses que hi havia a Delhi, pel que ideà una manera d'exterminar la població de cobres pagant als habitants que portessin les pells de les serps que matessin. En veure l'oportunitat d'obtenir diners, la població va començar a criar cobres per després matar-les i rebre la compensació econòmica. El govern cancel·là aquest programa quan s'adonà del frau; com a conseqüència, les serps criades restants foren alliberades, perquè deixaren de tenir valor monetari, exacerbant doncs el problema inicial de superpoblació de cobres. | 2Economia
|
Una hora-persona o hora-home és la quantitat de treball realitzat per un treballador mitjà durant una hora. S'utilitza per a estimar el temps de treball ininterromput necessari per realitzar una tasca o fabricar un producte. La unitat "hora-persona" no té en compte les pauses de descans, alimentació, vacances, etc. tan sols treball continu. Així doncs, els directius i tècnics hi sumen el temps no productiu per poder estimar el temps total necessari per acabar la tasca. | 2Economia
|
La vitrificació és el procés de conversió d'un material en un sòlid amorf similar al vidre, mancat de tota estructura cristal·lina. Això s'aconsegueix per mitjà d'escalfament o refredament molt ràpid o mitjançant la barreja amb un additiu. El procés ha de ser el més ràpid o instantani possible, per aquest motiu es fa servir el sistema anomenat criotop .
Quan el material de partida és sòlid, la vitrificació normalment comporta l'escalfament de la substància a molt altes temperatures. Molts materials ceràmics es produeixen d'aquesta manera. Aquest tipus de vitrificació també pot succeir de manera natural quan un llamp cau en sorra: les altes temperatures poden crear unes estructures ramificades anomenades fulgurites.
Quan el material de partida és un líquid, necessitarem un refredament molt ràpid o la introducció d'agents que impedeixin la formació de cristalls. De forma natural, les granotes
,
peixos i insectes àrtics produeixen glicerol i glucosa per reduir la formació de gel.
La solidificació d'un sòlid vitri es produeix a la temperatura de transició vítria, que és menor que la temperatura de fusió.
Es fa servir àmpliament com a tècnica de crioconservació d'embrions i oòcits. Aquesta vitrificació s'aconsegueix mitjançant un refredament molt ràpid en el qual s'utilitza una solució altament concentrada que no cristal·litza durant la congelació, mentre que la seva viscositat augmenta amb el descens de temperatura fins a la formació d'un estat sòlid amorf. L'exposició i les taxes de congelació han de ser prou ràpides per evitar la toxicitat i la formació de cristalls intracel·lulars que puguin danyar el contingut cel·lular. Per aconseguir que la deshidratació sigui molt ràpida s'utilitzen crioprotectors en concentracions elevades. Abans de la congelació, el material biològic ha d'equilibrar amb aquesta solució crioprotectora (en menor concentració) perquè pugui suportar el xoc osmòtic. La taxa de supervivència de les mostres és major del 90%, i els embrions solen sobreviure intactes. | 3Enginyeria
|
Foment d'Obres i Construccions S.A. 1900- 1992, conegut també com a Fomento de Obras y Construcciones SA (FOCSA) fou una societat constituïda a Barcelona l'any 1900 dedicada a la construcció de ports, edificis urbans i industrials, d'obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, concessió de serveis municipals, etc. Fou una de les principals companyies catalanes. El 1992 fou fusionada amb l'empresa “Construcciones y Contratas SA”, tot constituint la nova societat Fomento de Construcciones y Contratas S.A. | 3Enginyeria
|
Un quadre sinòptic és una eina que permet organitzar i interrelacionar idees i conceptes per mitjà de símbols i representacions gràfiques. Són estratègies per organitzar el contingut de coneixements. Un quadre sinòptic és aquell que mostra projectes de manera senzilla i proporciona una estructura global coherent d'una temàtica i les seves múltiples relacions.
Poden presentar-se per mitjà de claus i prendre forma de diagrames (com ara en les estructures arbòries dels diagrames en arbre) o poden estar composts per files i columnes a manera de taules.
S'utilitzen molt a l'escola per resumir els continguts a estudiar. També es pot aplicar per a la gestió de projectes i l'organització industrial. S'utilitza molt a les transparències i presentacions, per a deixar clar en tot moment l'entorn i les relacions del que està parlant l'exposant, d'una manera ràpida i visual. | 3Enginyeria
|
Un Pla de sistemes informàtics, també conegut com a Pla Director de sistemes, pla de sistemes i tecnologies de la informació (SI/TI) o pla estratègic de sistemes, facilita a una organització una correcta determinació de l'estat actual dels sistemes informàtics de l'organització, dels requeriments que aquesta els demana per identificar un estat futur on els sistemes d'informació estiguin alineats amb els objectius i necessitats de l'organització. | 3Enginyeria
|
El Quarter d’Enginyers (o Quarter de les Avingudes) és una caserna militar de Palma (Mallorca, Illes Balears, Espanya), construïda entre 1937 i 1945. És un destacat exemple de racionalisme arquitectònic de la ciutat per les dimensions i la ubicació de l'edifici, en ple centre de la població.
El seu nom oficial va ser Comandància d’Obres de Balears fins que el 2020 l'edifici va ser rebatejat com a Quarter General Palacios, en honor de l’enginyer d’obres homònim. | 3Enginyeria
|