text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
Una macla és una associació de diversos cristalls d'un mateix mineral que presenten relacions cristal·logràfiques entre ells. La simetria pot ser especular respecte del pla de macla o pel gir dels seus elements al voltant de l'eix de macla en 60°, 90°, 120° o 180°.
Hi tipus de macles que són característiques d'un mineral (o d'un grup de minerals) i ens poden ajudar a la seva identificació, com les macles de Carlsbad en els feldespats, o les polisintètiques de les plagiòclasis. Es distingeixen diversos tipus de macles:
Macles de contacte, quan els dos vidres bessons estan separats d'una superfície plana anomenada cara de combinació, com passa en la macla en fletxa del guix.
Macles de penetració, quan els dos cristalls es penetren mútuament i es creuen, com les macles en creu de l'estaurolita, les de la pirita o les de Carlsbad de l'ortosa.
Macles d'intrusió, quan els dos cristalls s'inclouen mútuament amb aparença de cristall simple. Són freqüents en el quars i en la pirita.
Macles múltiples, que són reunions de tres o més cristalls maclats de la mateixa manera.Alguns exemples són:
Macla de calcita
Macla de fluorita, de contacte o compenetració
Macla de guix, en "punta de llança"
Macles per deformacions típiques dels metalls bcc i hcp.
Macles de recuit formades després de tractaments tèrmics de recuit, típiques en fcc. | 3Enginyeria
|
El mòdul de cisallament o rigidesa (també anomenat mòdul d'elasticitat transversal ) és una constant elàstica que caracteritza el canvi de forma que experimenta un material elàstic quan s'apliquen esforços tallants.
Aquest mòdul rep una gran varietat de noms, entre els quals cal destacar els següents: Mòdul de rigidesa, mòdul de tall, mòdul de cortadura, mòdul elàstic tangencial, mòdul d'elasticitat transversal, ...
Per a un material elàstic lineal i isòtrop, el mòdul d'elasticitat transversal té el mateix valor per a totes les direccions de l'espai. | 3Enginyeria
|
Pedro Eleodoro Paulet Mostajo (Arequipa, Perú, 2 de juliol de 1874 - Buenos Aires, Argentina, 30 de gener de 1945), va ser un enginyer peruà considerat com un dels pioners de la astronàutica i de l'era espacial, pioner del motor a propulsió amb combustible líquid. | 3Enginyeria
|
Un instrument científic és un aparell o dispositiu que està específicament dissenyat, construït i sovint refinat a través del mètode d'assaig i error per ajudar a la ciència. Específicament, els instruments científics serveixen per buscar, adquirir, mesurar, observar i emmagatzemar dades reproduïbles i verificables. Per al seu funcionament s'aplica algun principi físic, relació, o tecnologia.
Les dades subministrades per un instrument científic són, en general, conjunts de mesures numèriques que ens donen informació sobre propietats o fenòmens relatius a observacions o experiments de diversos aspectes de la realitat. Per això els instruments científics podrien classificar-se en instruments de mesura (com el cronòmetre), instruments d'observació (com el microscopi) o instruments que permeten dues coses (com l'espectrofotòmetre).
Els primers instruments científics van sorgir al segle xvii i es van multiplicar en funcions, precisió i usos, amb el desenvolupament de la ciència en els segles posteriors.
Sovint es denominen amb els sufixos -scopi (perquè veuen alguna cosa), -metre (perquè mesuren alguna cosa) o -tró (instruments complexos moderns, com el ciclotró). | 3Enginyeria
|
Un rebló és un element d'unió mecànica permanent. Abans d'ésser instal·lat consisteix en una tija cilíndrica llisa amb un cap a un extrem. Hom anomena cua l'extrem contrari al cap. La instal·lació es fa col·locant el rebló a través de forats fets a les peces a unir. Llavors la cua és "reblada" (deformada) de manera que s'expandeix (sovint més de 1.5 vegades el diàmetre original de la tija) formant un altre cap i aguantant el rebló a lloc.
Perquè la unió sigui eficaç els caps d'ambdós finals han de suportar càrregues de tracció (càrrega paral·lela a l'eix de la tija); tanmateix, els reblons són més eficaços com a unions a cisalla o tallant (càrrega perpendicular a l'eix de la tija). Les unions roscades (cargols) són més convenients per aguantar càrregues de tracció.
Altres elements d'unió utilitzats tradicionalment en fusta com els claus treballen amb el mateix principi que el rebló. | 3Enginyeria
|
La reducció programada per temperatura amb hidrogen (H2-TPR, de l’anglès H2 Temperature-Programmed Reduction) és una tècnica per a la caracterització de materials sòlids, que s’utilitza sovint en el camp de la catàlisi heterogènia per trobar les condicions de reducció més eficients. És un precursor de catalitzador i se sotmet a un augment de temperatura programat mentre per sobre hi circula una barreja de gasos que conté hidrogen. Va ser desenvolupat per John Ward Jenkins mentre desenvolupava catalitzadors heterogenis per a la companyia Shell Oil. | 3Enginyeria
|
El gravímetre és un aparell de mesura per amidar la gravetat o el seu gradient. És un instrument emprat pels geodestes per poder determinar el camp gravífic de la Terra o en treballs de anivellació que exigeixen conèixer les superfícies equipotencials. Els gravímetres poden ser absoluts o relatius. Avui en dia no existeixen un gran nombre d'aparells pel seu elevat preu, que només el fa accessible a institucions públiques o sectors molt especialitzats.
Les unitats de la gravetat en el sistema internacional són
m
/
s
g
2
{\displaystyle m/sg^{2}}
. Encara que en terminologia gravimètrica és més freqüent emprar el Gal
1
G
a
l
=
0.01
m
/
s
g
2
{\displaystyle 1Gal=0.01m/sg^{2}}
Les precisions actuals dels aparells terrestres estan sota 1 microgal. En sistemes navals o aerotransportat la precisió empitjora substancialment. | 3Enginyeria
|
De Architectura és un llibre cabdal de l'arquitectura romana, escrit per Marc Vitruvi Pol·lió vers l'any 20 aC, recollint la seva experiència professional al final de la seva vida. Segons tots els indicis, va escriure l'obra en una data posterior al 27 aC, quan August fou proclamat emperador, ja que el compendi de llibres pretenia servir de referència al Cèsar perquè pogués jutjar els diversos edificis erigits i aquells que pogués erigir en el futur; i abans de l'11 aC, perquè esmenta com a viva Octàvia, la germana d'August, que va morir en aquest any.És el tractat sobre arquitectura més antic que es conserva i va ser pres pels arquitectes renaixentistes com a referència de primera mà per al coneixement de les manifestacions arquitectòniques de l'antiguitat grecollatina. D'ell només han arribat els seus texts, ja que les il·lustracions originals, a les que durant els llibres fa constant referència, s'han perdut.
El seu tractat constitueix un compendi d'altres texts, moltes vegades monogràfics sobre edificis hel·lenístics, als autors dels quals, especialment a Hermògenes, menciona amb freqüència, però també documenta alguns aspectes de la tradició arquitectònica de la República i dels inicis de l'imperi, amb una especial atenció als problemes constructius i tècnica de l'arquitectura. | 3Enginyeria
|
L'hèlix de maniobra, propulsor de maniobra (o també hèlix de proa) és un dispositiu d'impulsió transversal incorporat, o muntat a, ja sigui a proa o a popa, d'un vaixell per fer-lo més maniobrable. Els propulsors de proa permeten atracar amb més fàcilitat, ja que permeten al capità girar l'embarcació cap a babord o cap a estribord, sense utilitzar el mecanisme principal de propulsió que requereix una mica de moviment endavant per poder maniobrar; l'efectivitat d'un propulsor de maniobra es redueix en qualsevol moviment cap endavant per raó de l'efecte Coandă. Un propulsor de popa té el mateix principi, però muntat a la popa. Els vaixells grans poden tenir diversos propulsors de proa i de popa. | 3Enginyeria
|
La mànega de vent o anemoscopi en llenguatje tècnic, ("windsock" en anglès, literalment "mitjó de vent"), és un estri dissenyat per indicar la direcció i força del vent respecte a l'horitzontal del sòl (el perillós vent lateral en una autopista o carretera a partir de certa velocitat, dona també una idea aproximada de la velocitat del vent segons el nivell d'inflat o la inclinació del con:
Con vertical → vent fluix
Con a 45° → vent considerable
Con horitzontal → vent fort | 3Enginyeria
|
Una bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural. També es podien fer enterament de pedra seca impermeabilitzades amb calç. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m³.A llocs com Mallorca, hi ha basses cobertes amb volta per protegir-les de l'evaporació i de la brutícia. Aleshores la seva planta és circular, de mides variables, però sempre una coberta de falsa cúpula. Els paraments són dobles i varien en alçària.A les muntanyes d'Andorra, una bassa és un estany petit lligat al model glacial, però poc profund, que sovint s'asseca al cor de l'estiu.
L'accés a la bassa coberta és fa pel portal, on hi ha una sèrie de graons que permeten arribar a l'aigua segons quin sigui el nivell que tingui. Les mides del portal també varien. Pot tenir una pedra de llinda de grans dimensions, o dues formant un angle, i els brancals són formats sempre per pedres sobreposades grosses.
En els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material plàstic i tenen com a funció emmagatzemar aigua per a regar.
Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduïen cap a l'entrada de la bassa.
Les basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats. Són molt comunes en els paisatges mediterranis i són usades per a aprofitar l'aigua aportada per les pluges. Si no se'n fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua. | 3Enginyeria
|
Els Ciments d'aluminat de calci o Ciment aluminós (en anglès: "Calcium aluminates, "alumina cements" o "high alumina cements") són ciments que contenen predominantment aluminats de calci hidràulic. | 3Enginyeria
|
Un fondejador o ancoratge és el paratge d'un port, badia, riu, etc. en què per la qualitat, naturalesa i profunditat del fons, hi troben bona subjecció les àncores dels vaixells, i així hi poden quedar aquests resguardats de vents i temporals. En general i resumint, es denomina fondejador el lloc on està ancorada una embarcació. S'indica en les cartes i plànols hidrogràfics per l'abreviatura Fond°, o també pel signe d'una àncora inclinada, amb cep si l'ancoratge és per a vaixells grans i sense cep si és per a embarcacions menors. Les condicions que ha de reunir un bon ancoratge, són (si és possible):
que en el seu fons hi agafin bé les àncores, és a dir, que no sigui de pedra ni massa dur, però sí consistent.
que estigui protegit dels vents més freqüents o perillosos.
que sigui fàcil d'entrar-hi els vaixells.És difícil reunir totes aquestes condicions, ja que gairebé mai hi ha un paratge en què s'hi trobin totes a la vegada. Els rumbs donen les enfilacions necessàries per arribar als ancoratges dels ports des de les costes que abasten. | 3Enginyeria
|
L'École Spéciale de Mécanique et d'Électricité o ESME Sudria, és una Grande école d'enginyeria privada situada a Lilla, Lió, París i Ivry-sur-Seine (França) que va ser fundada el 1905.Va ser creada pel perpinyanenc Joachim Sudria, un politècnic que a París es dedicava a l'ensenyament privat. Vista l'anomenada que aconseguia entre els alumnes que, amb èxit, preparava per accedir a alguna de les Grandes écoles (com la prestigiosa SUPELEC), el 1905 va decidir fundar a París l'École Spéciale de Mécanique et d'Electricité. Aquesta va passar de ser una escola preparatòria a oferir uns estudis propis d'enginyeria de dos anys de durada, reconeguts per l'Estat francès el 1922; la carrera s'allargà a tres anys el 1936, a quatre el 1963 i a cinc el 1965. Als estudis inicials de mecànica i electricitat, s'hi afegí el 1966 la informàtica; a partir dels 1990 s'incorporaren a l'Escola estudis de telecomunicacions, electrònica, enginyeria de l'energia i el medi ambient... Al llarg del segle XX, l'ESME tingué únicament tres directors: Sudria (1905-1950), el seu gendre Pierre Doceul (1950-1983), i el seu net Jean Doceul (1980-2003).Té diverses branques d'estudis: l'enginyeria elèctrica; l'enginyeria electrònica i de telecomunicacions; i l'enginyeria informàtica. | 3Enginyeria
|
Eni (acrònim de Ente Nazionale Idrocarburi, traduït al català Corporació Nacional d'Hidrocarburs) és una empresa energètica italiana. Va ser creada pel govern d'Itàlia el 1953 com a empresa pública, propietat de l'Estat italià i va ser després convertida en societat anònima el 1992. Posteriorment l'Estat italià ha anat venent part important del capital accionariat en cinc fases —entre els anys 1995 i 2001—, però conservant una participació superior al 30% i mantenint així mateix el control efectiu de l'empresa, reservant-se el dret de nomenar al president i a l'administrador delegat. Actualment cotitza les seves accions en la Borsa d'Itàlia i en la Borsa de Nova York.El seu primer president va ser Enrico Mattei. En 2021, Eni està present al voltant de 69 països amb gairebé 33.000 empleats. Des el 13 de maig de 2020 la president d'Eni és Lucia Calvosa. | 3Enginyeria
|
La sensibilitat al xoc és una mesura comparativa de la sensibilitat a la compressió sobtada (per impacte o explosió) d'un compost químic explosiu. La determinació de la sensibilitat de xoc d'un material destinat per a l'ús pràctic és un aspecte important de les proves de seguretat dels explosius. S'utilitzen una varietat de proves i índexs, dels quals un dels més comuns és la prova d'impacte Rotter. | 3Enginyeria
|
S'entén per moviment de terres la totalitat dels treballs i obres a executar en un terreny per a l'execució d'una obra. Això pot fer-se en un terreny de manualment o de manera mecànica.
És habitual que abans de començar el moviment de terres es faci treballs al nivell de superfície del terreny, netejant arbustos, plantes, arbres, etc. que es puguin trobar en el terreny; aquesta operació s'anomena aclarida.
Quan el terreny ja és net i lliure, s’avalua novament les obres a executar i es comença l'excavació.
En aquesta fase s'han de tenir en compte diverses qüestions:
Característiques del terreny, com ara la cohesió i la densitat, puix que són factors que influeixen en el retiment de la maquinària.
Factors intrínsecs del terreny, com els assentaments, nivells freàtics, zones plàstiques, etc.
Factors externs, per exemple els éléments climàtics, les edificacions veïnes, el trànsit, etc. | 3Enginyeria
|
Un autobús elèctric és un autobús propulsat per electricitat. Hi ha dues categories principals d'ómnibus elèctric: El troleibús és un tipus d'òmnibus elèctric alimentat per dos cables elèctrics, rebent l'electricitat per un fil i retornant per l'altre cable, utilitzant dos pols de tròlei muntat al sostre. L'altra mena d'autobús amb electricitat l'emmagatzemada a bord en bateries. | 3Enginyeria
|
Estructura pretesada és aquella en la què la integritat, estabilitat i seguretat depenen primordialment d'un procés de pretesat. S'anomena pretesat a la creació d'esforços permanents en una estructura de manera intencionada, amb el propòsit de millorar el seu acompliment sota diverses condicions de servei.
Els tipus de pretesats més comuns són:
Post-compressió : causada en major part pel pes propi de l'estructura.
Pretesat: per tendons d'acer d'alta resistència encastats en l'element estructural.
Posttesat: per tendons d'acer d'alta resistència, adherits o no a l'element estructuralEn l'actualitat podem trobar estructures pretesades com ara edificis, estructures subterrànies, torres de televisió i alta tensió, plataformes marines i d'emmagatzematge, plantes nuclears i diversos tipus de ponts. És el tipus d'estructura utilitzat per excel·lència en edificis en zones sísmiques on el disseny requereix protecció contra detonacions.Les virtuts de la postcompressió eren conegudes pels antics arquitectes Romans. Com a exemple podem esmentar l'alt mur superior del Coliseu que exercint pressió sobre els pilars inferiors estabilitzava la seva estructura. | 3Enginyeria
|
Per al Mesurament del contingut d'humitat s'utilitza la reflectometria de domini de temps amb sensors introduïts dins del sòl a assajar. L'anàlisi d'ones estàndard es pot utilitzar de forma manual (instruments manuals) o automàticament per al control del contingut d'humitat en diversos àmbits, com: hidrologia, agricultura i construcció.
El mesurament de la humitat del sòl en general implica la inserció d'un sensor en el sòl a assajar i després aplicar ja sigui una Anàlisi estàndard de forma d'ona (Standard Waveform Analysis) per determinar el contingut mitjà d'humitat al llarg del sensor o bé una Anàlisi del perfil (Profile Analysis) que proporciona el contingut d'humitat en punts discrets al llarg del sensor. Un mesurament espacial pot aconseguir-se mitjançant la instal·lació apropiada de diversos sensors. | 3Enginyeria
|
L'envergadura d'un avió o ocell és la distància entre els extrems alars (amb les ales esteses al màxim en el cas d'animals voladors). També pot fer referència a l'ample de la vela major d'un veler. | 3Enginyeria
|
La cèdula d'habitabilitat és un document administratiu que expedeix la Generalitat de Catalunya, que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d'habitabilitat que preveu la normativa vigent i és apte per a ser destinat a residència de persones, sense perjudici que s'hi desenvolupin altres activitats autoritzades.
La cèdula s'anomena de segona ocupació si es refereix a habitatges usats o preexistents.
Les dades que consten a la cèdula són:
L'adreça i ubicació de l'habitatge
La superfície útil de l'habitatge i de les habitacions
Les estances i els espais que componen l'habitatge
Ocupació máxima
La identificació i titulació de la persona tècnica que certificat l'habitabilitatA la cèdula no figura el nom de la persona propietària. Es tracta d'un document que acredita les condicions objectives d'habitabilitat d'un habitatge, amb independència del seus titulars o ocupants. | 3Enginyeria
|
El seguiment de requisits o la traçabilitat de requisits és una subdisciplina de la gestió de requisits en el desenvolupament de programari i l'enginyeria de sistemes. El seguiment de requisits es refereix a la documentació de la vida d'un requisit i que faciliti la traçabilitat bidireccional entre diversos requisits associats. Permet als usuaris o grup d'interessats trobar l'origen de cada requisit i fer un seguiment de cada canvi ocorregut a aquest requisit. Perquè aquest seguiment sigui possible, és necessari documentar els canvis realitzats en cada requisit existent.
Es discuteix la utilitat de continuar amb la documentació de canvis als requisits després de finalitzar la implementació, d'haver desplegat i utilitzat l'aplicatiu. | 3Enginyeria
|
Un pont de Wheatstone és un instrument elèctric de mesura inventat per Samuel Hunter Christie el 1832, millorat i popularitzat per Sir Charles Wheatstone a 1843. S'utilitza per mesurar resistències desconegudes mitjançant l'equilibri dels braços del pont. Aquests estan constituïts per quatre resistències que formen un circuit tancat, una de les quals la resistència sota mesura.
La Figura 1 següent mostra la disposició elèctrica del circuit i la Figura 2 correspon a la imatge real d'un pont de Wheatstone típic. A la Figura 1 Rx és la resistència el valor volem determinar, R 1 , R2 i R3 són resistències de valors coneguts, a més la resistència R2 és ajustable. Si la relació de les dues resistències del braç conegut (R 1 /R2) és igual a la relació de les dues del braç desconegut (Rx/R3), el voltatge entre els dos punts mitjans serà nul i per tant no circularà corrent algun entre aquests dos punts C i B . Per efectuar la mesura el que es fa és variar la resistència R2 fins a arribar al punt d'equilibri. La detecció de corrent nul es pot fer amb gran precisió mitjançant el galvanòmetre A.
La direcció del corrent, en cas de desequilibri, indica si R2 és massa alta o massa baixa. El valor de la FEM (E) del generador és indiferent i no afecta la mesura.
Quan el pont està construït de manera que R3 és igual a R2, Rx és igual a R1 en condició d'equilibri. (corrent nul pel galvanòmetre).
Així mateix, en condició d'equilibri sempre es compleix que:
R
x
=
R
1
×
R
3
R
2
{\displaystyle R_{x}={\frac {R_{1}\times R_{3}}{R_{2}}}}
Si els valors de R 1 , R2 i R3 es coneixen amb molta precisió, el valor de Rx pot ser determinat igualment amb precisió. Petits canvis en el valor de Rx trencaran l'equilibri i seran clarament detectats per la indicació del galvanòmetre.
De forma alternativa, si els valors de R 1 , R2 i R3 són coneguts i R2 no és ajustable, el corrent que flueix a través del galvanòmetre pot ser utilitzat per calcular el valor de Rx d'aquesta manera procediment més ràpid que ajustar a zero el corrent a través del mesurador. | 3Enginyeria
|
Un pendent és un declivi del terreny, i també la inclinació d'un vessant respecte de la línia horitzontal.
Els processos de modelatge dels vessants depenen de la inclinació d'aquests, amb un pendent límit (d'uns 45°, encara que aquesta xifra és variable segons l'índole de la roca) a partir del qual se superen les forces de fregament que retenen els materials solts als vessants. En general hi ha un canvi de pendent més o menys brusc entre el vessant i el talús de rebles que es forma a la base; el pendent límit d'aquest talús sol ser d'uns 35º. Després d'un llarg procés de modelatge, un vessant pot tenir un pendent d'equilibri la inclinació del qual ja no canviarà sensiblement mentre durin les mateixes condicions climàtiques i biològiques.
El mesurament d'un pendent és sovint expressat com un percentatge de la tangent. S'usa per expressar la inclinació de, per exemple, un camí sobre una elevació del terreny, on el zero indica que s'està «a nivell» (respecte de la gravetat), mentre que les xifres correlatives ascendents designen inclinacions més verticals. Hi ha tres sistemes de numeració:
l'angle respecte a l'horitzontal en graus (exemple 45°);
com a percentatge: la tangent de l'angle d'inclinació multiplicada per 100 (exemple 100% per l'angle de 45°);
una definició alternativa com a percentatge, com el sinus de l'angle, multiplicat per 100: la raó del canvi d'altitud a la longitud de la superfície entre dos punts qualssevol. (Exemple 71% per un angle de 45°)En enginyeria vehicular, diversos dissenys basats en accidents geogràfics (automòbils, utilitaris, camionetes, trens, etc.) estan taxats segons la seva habilitat per ascendir el terreny. | 3Enginyeria
|
El timó de profunditat o timó d'elevació és el responsable del capcineig, o la variació de profunditat en un vehicle immers en un fluid. | 3Enginyeria
|
El fum de sílice és un subproducte, d'elevada puresa, que s'origina en la reducció del quars amb carbó en forns elèctrics d'arc per a la producció de silici i ferro-silici. S'utilitza com a addició per al formigó d'alta resistència. | 3Enginyeria
|
Ernest Archdeacon (París, 28 de març de 1863 - Versalles, 3 de gener de 1950) va ser un ric advocat francès, d'ascendència irlandesa. Va ser un pioner de l'automobilisme i de l'aviació a França abans de la Primera Guerra Mundial, així com de l'esperanto. | 3Enginyeria
|
En òptica, un interferòmetre de Fabry-Pérot, o etalon, és un interferòmetre constituït per una placa amb dues superfícies reflectores, o dos miralls paral·lels altament reflectors. Tècnicament, el primer és un etalon i el posterior és un interferòmetre, però la terminologia es fa servir, sovint, de manera indistinta. Quan es determina el seu espectre de transmissió en funció de la longitud d'ona es verifica que existeixen pics de gran transmissió que corresponen a la ressonància de l'etalon. Es va nomenar després de Charles Fabry i Alfred Perot. "Etalon" és un terme que prové del francès étalon, que significa "càlcul de mesura" o "estàndard".L'efecte de ressonància d'un interferòmetre de Fabry-Pérot és idèntic al que s'usa en un filtre dicroic. Els filtres dicroics són col·leccions seqüencials molt primes d'interferòmetres de Fabry-Pérot i estan caracteritzats d'aquesta manera i dissenyats s'utilitzen les mateixes regles matemàtiques.
Els etalons s'usen amb força freqüència en telecomunicacions, làsers i espectroscòpia de control i mesura de longituds d'ona. Els recents avenços en les tècniques de fabricació han permès la creació d'interferòmetres de Fabry-Pérot molt precisos. | 3Enginyeria
|
SAE J2954 és un estàndard per a la transferència d'energia sense fil (WPT) per a vehicles elèctrics liderat per SAE International. Defineix tres classes de velocitat de càrrega, WPT 1, 2 i 3, amb un màxim de 3,7 kW, 7,7 kW i 11 kW, respectivament. Això fa que sigui comparable als estàndards de càrrega per cable de velocitat mitjana com el sistema comú SAE J1772. S'està definint un WPT9 molt més potent a J2954/2 per a 500 kW per a vehicles pesants que tenen l'espai necessari per a muntar la placa d'inducció més gran.El sistema funciona seguint principis similars a la càrrega inductiva, però utilitza el concepte d' acoblament inductiu ressonant amb una eficiència demostrada al voltant del 85%. Això fa que sigui semblant als carregadors per cable, on la major eficiència teòrica es compensa una mica pels sistemes d'aïllament necessaris que impedeixen la retroalimentació d'alt corrent, sistemes que el J2954 amb buit d'aire no requereix. Els millors carregadors de velocitat mitjana de la seva classe són al voltant del 94%.El desenvolupament del concepte de transferència de ressonància subjacent va ser desenvolupat per Marin Soljačić a l' Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i després es va escindir com a WiTricity el 2007. WiTricity ha liderat els esforços d'estandardització de SAE, que van començar el 2012 i s'han sotmès a dues reversions fins al 2019. L'estàndard final es va publicar el 2020. WiTricity prediu que els carregadors J2954 estaran disponibles com a una funcionalitat addicional a partir del 2022. | 3Enginyeria
|
Una màquina excavadora o simplement excavadora és un vehicle dotat d'un braç articulat i una pala que s'utilitza a la construcció per a excavar i quan s'ha de moure grans quantitats de terra.El motor que les retroexcavadores utilitzen és de tipus dièsel, per la seva potència i pel cost del gasoil en comparació de la gasolina. Aquests motors es caracteritzen per l'aspiració d'aire pur, sense barreja de combustible. En el temps de compressió l'aire es comprimeix amb el que arriba a una temperatura extraordinàriament alta. Aquests motors són molt llargs i costosos però resulten molt regulars i potents a l'hora de la seva execució, és per això que són usats en aquest tipus de maquinària. La cabina es caracteritza per una gran visibilitat i una col·locació dels comandaments en una posició ergonòmica. El nivell de soroll que hi ha dintre de la cabina és molt baix respecte al que es troba en l'obra. | 3Enginyeria
|
El cronòmetre marí és un rellotge mecànic de gran precisió, dissenyat originalment per funcionar a bord d'un vaixell en alta mar. Havia de controlar el temps amb suficient exactitud com per servir d'estàndard horari portàtil utilitzable en la determinació de la longitud geogràfica del vaixell, comparant la seva hora amb l'hora local determinada mitjançant càlculs astronòmics.
Estaven muntats sobre una articulació cardan per contrarestar l'efecte dels moviments de vaivé i capcineig que pateix l'embarcació.
A partir de la segona meitat del segle xx, han estat substituïts de forma general per sistemes electrònics d'orientació i especialment pels procediments de posicionament via satèl·lit (GPS).
(Rellotges de polsera:) El terme cronòmetre marí també s'utilitza per referir-se als rellotges de polsera provats i certificats quan compleixen unes certes normes de precisió. Els rellotges fabricats a Suïssa només poden mostrar la paraula "cronòmetre" si estan certificats pel COSC ("Contrôle Officiel Suisse des Chronomètres", segons les seues inicials en francès). | 3Enginyeria
|
Les resines sintètiques són materials amb una característica d'interès similar a les resines naturals de plantes: són líquids viscosos que són capaços d'endurir permanentment. Per altra banda, químicament són molt diferents dels diversos compostos resinosos secretats per les plantes (vegeu resina per a la discussió dels productes naturals).Existeixen diversos tipus de sintètics. Alguns estan fabricats per esterificació o ensabonat de compostos orgànics. Altres són plàstics termoestables en què s'aplica la "resina" al reactiu o al producte, o a ambdues coses. La "resina" es pot aplicar a un dels dos monòmers en un copolímer (l'altre és anomenat un "enduridor", com en les resines epoxi). Per a aquells plàstics termoestables que requereixen només un monòmer, el monòmer de compost és la "resina". Per exemple, el metacrilat de metil líquid sovint s'anomena la "resina" o "resina colada" mentre està en estat líquid, abans que es polimeritza i "fixa". Després de l'ajust, el PMMA resultant se li canvia sovint al nom a vidre acrílic, o "acrílic". (Aquest és el mateix material anomenat plexiglàs i Lucite). | 3Enginyeria
|
Un paredat és un espai cobert per un mur o una paret. Principalment s'utilitza el terme per definir la manera de col·locar les peces en la construcció d'aquest mur o paret, perquè quedin ben lligades unes amb les altres, quan aquestes són de pedra. S'acostuma a utilitzar més el terme aparell per definir la disposició de les peces, principalment quan aquestes són regulars i de forma paral·lelepípede. La tècnica de construir amb peces s'anomena maçoneria. El terme llatí opus (literalment traduït per 'obra'), designa la manera en què es disposen els materials en una maçoneria o aparell, generalment aplicat a elements arquitectònics romans. Hi ha diferents tipus de paredat depenent del material que s'empra o de la disposició de les peces. | 3Enginyeria
|
A l'illa de mallorca, per subministar l'aigua, es varen crear elements per aprofitarla. | 3Enginyeria
|
Un pacòmetre, mesurador de recobriment o pachòmetre a l'argot d'enginyeria civil (derivat de pachometer, del grec antic παχος pachos, 'gruix', i μέτρον metron, 'mesura'), o paquímetre emprat en oftalmologia (derivat de pachymeter, del grec antic παχύς pachys, 'gruixut', i μέτρον metron, 'mesura'), és un dispositiu utilitzat per determinar el gruix d'un vidre, d'un paper, o d'una estructura de formigó armat. En aquest darrer context, com "mesurador de recobriment" permet localitzar les barres de l'armadura d'una estructura i precisar el gruix del recobriment de formigó mitjançant la mesura de la pertorbació d'un camp magnètic generat a la superfície del formigó. | 3Enginyeria
|
Architectura Navalis Mercatoria, és un tractat d'arquitectura naval fet per Fredrik Henrik af Chapman i publicat en 1768, que LXII làmines plasma els tipus de vaixells contemporanis que ell va considerar que eren els millors i més interessants. | 3Enginyeria
|
L'Atmosfera Estàndard Internacional (ISA, per les seves sigles en anglès) és un model atmosfèric invariant de com varien la pressió, temperatura, densitat i viscositat de l'atmosfera terrestre a diferents altituds. Va ser creat per l'Organització d'Aviació Civil Internacional (ICAO) i s'utilitza bàsicament en navegació aèria.
Consisteix en taules amb valors tipificats per a diverses altituds, així com fórmules per a calcular-los. L'ISO (International Organization for Standardization) va reconèixer l'ISA com a l'estàndard internacional amb la denominació ISO 2533:1975. | 3Enginyeria
|
El fulminat de potassi és la sal de potassi de l'ió fulminat. El seu únic ús, a part de les demostracions químiques, és en els pistons de percussió d'alguns rifles primitius. Normalment es prepara fent reaccionar una amalgama de potassi amb fulminat de mercuri, és molt menys sensible a causa de l' enllaç iònic entre el potassi i el carboni, a diferència de l' enllaç covalent més feble entre el mercuri i el carboni. | 3Enginyeria
|
Enfilament d'abast (també anomenat enfilament de requeriments, enfilament de funcions) en gestió de gestió de projectes fa referència a canvis incontrolats en l'abast del projecte. Aquest fenomen pot ocórrer quan l'abast d'un projecte no està adequadament definit, documentat o controlat. És considerat generalment un fet negatiu a evitar.
Típicament, l'increment de l'abast consisteix en nous productes o noves funcions per a dissenys de productes ja aprovats, sense els corresponents increments en recursos, calendari o pressupost. Com a resultat, l'equip del projecte corre el risc de sortir-se del seu propòsit original i dedicar-se a afegiments no planificats. A mesura que l'abast d'un projecte creix, més tasques han d'ésser completades dintre del pressupost i el calendari originalment dissenyats per a un conjunt més petit de tasques. D'aquesta forma, l'enfilament d'abast pot tenir com a resultat que l'equip de projecte excedeixi el seu pressupost i calendari originals. Si el pressupost o el calendari són incrementats juntament amb l'abast, el canvi és normalment considerat com un afegiment acceptable al projecte, i el terme 'enfilament d'abast' no s'utilitza.
L'enfilament d'abast pot ser resultat de:
Control de canvis pobre
Falta d'identificació inicial adequada de què s'ha de portar a terme sobre els objectius del projecte
Gestor de projectes dèbil
Comunicació pobre entre partsL'enfilament d'abast és un risc en molts projectes. Molts megaprojectes cauen víctimes de l'enfilament d'abast. | 3Enginyeria
|
El cop d'ariet o Impuls de Jukovski, anomenat així per l'enginyer rus Nikolai Jukovski, és juntament amb la cavitació el principal causant d'avaries a les canonades i instal·lacions hidràuliques.
El cop d'ariet s'origina pel fet que el fluid és lleugerament elàstic (tot i que en diverses situacions es pot parlar de fluid no compressible). En conseqüència, quan es tanca bruscament una vàlvula o una aixeta instal·lada a l'extrem d'una canonada de certa longitud, les partícules de fluid que s'han detingut són empeses per les que venen immediatament darrere i que segueixen encara en moviment. Això origina una sobrepressió que es desplaça per la canonada a una velocitat que pot superar la velocitat del so en el fluid. Aquesta sobrepressió té dos efectes: comprimeix lleugerament el fluid, reduint el seu volum, i dilata lleugerament la canonada.
Quan tot el fluid que circulava per la canonada s'ha detingut, cessa l'impuls que la comprimia i, per tant, aquesta tendeix a expandir-se. D'altra banda, la canonada que s'havia eixamplat lleugerament tendeix a reprendre la seva dimensió normal. Conjuntament, aquests efectes provoquen una altra ona de pressió en el sentit contrari. El fluid es desplaça en direcció contrària però, en estar la vàlvula tancada, es produeix una depressió pel que fa a la pressió normal de la canonada. Al reduir la pressió, el fluid pot passar a estat gasós formant una bombolla mentre que la canonada es contrau. En arribar a l'altre extrem de la canonada, si l'ona no es veu dissipada, per exemple, amb un dipòsit a pressió atmosfèrica, es reflectirà sent mitigada progressivament per la mateixa resistència a la compressió del fluid i la dilatació de la canonada. | 3Enginyeria
|
Air-Cobot, acrònim d’Aircraft enhanced Inspection by smaRt & Collaborative rOBOT, és un projecte francès de recerca i desenvolupament d'un robot mòbil de col·laboració poden inspeccionar els avions durant les operacions de manteniment. Coordinat per Akka Technologies, aquest projecte de múltiples associats implica laboratoris de recerca i la indústria. La investigació al voltant d'aquest prototip va ser desenvolupat en tres dominis : la navegació autònoma, assaig no destructiu i la col·laboració humana-robot. El robot i els desenvolupaments investigacions relacionades han estat presentades en exposicions i conferències.
Air-Cobot es factura com el primer robot d'inspecció visual per a avions. S'han considerat anteriorment els robots d'inspecció amb altres tipus de sensors, com el del Projecte europeu Robair. Des del llançament del projecte, s'estan començant a desenvolupar altres solucions basades en la visió, com ara el drone de l'aerolínia britànica EasyJet o l'eixam de drones de l'startup de Tolosa de Llenguadoc Donecle o el projecte Aircam del fabricant Airbus.
Des de l'inici del projecte en 2013, el robot Air-Cobot es dedica a inspeccionar les parts inferiors d'un avió. En la continuació del projecte, hi ha la perspectiva d'acoblament amb un drone per inspeccionar les parts superiors d'un avió. A l'octubre de 2016, Airbus Group va llançar el seu projecte d'investigació sobre l'hangar del futur a Singapur. S'hi inclouen els robots dels projectes Air-Cobot i Aircam. | 3Enginyeria
|
La POMZ, POMZ-2 i la POMZ-2M (ПОМЗ, ПОМЗ-2, ПОМЗ-2М) són tres tipus de mines anti persona de pal de disseny i producció soviètic. La mina POMZ va ser utilitzada durant la Segona Guerra Mundial. Va ser reemplaçada per la POMZ-2, i més tard, per la POMZ-2M. Aquestes mines (i copies d'aquestes) van ser utilitzades en diversos conflictes, incloent la Guerra de Vietnam i la Guerra de Corea. | 3Enginyeria
|
El vímet, vime, vimen o vim (del llatí vimen) és la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze. El vímet és un material utilitzat des de temps primitius, originalment oriünd de vares grans i flexibles de la vimetera i que va passar a designar qualsevol matèria primera d'origen vegetal de les mateixes característiques i que, trenat, va tenir diversos usos, principalment a la manufactura de cistells i mobles. Els materials utilitzats poden ser de qualsevol part de la planta, com els cors o els bastons de tiges de rota, o la grossor sencera, com amb interruptors de salze. Altres materials populars inclouen la canya i el bambú.
Existeixen referències documentals del vímet en l'antic Egipte. Es diu que l'ús extensiu d'objectes de vímet en l'edat de ferro va tenir una influència en el desenvolupament dels patrons utilitzats a l'art Cèltic. La seva estètica ha estat molt influenciada pel Moviment d'Arts i Ofici del final del segle XX.
Sovint, un marc està fet de materials més ferms, després un material més flexible és utilitzat per omplir el marc. El vímet és lleuger però robust, d'aquesta manera és ideal i poc costós per mobles que seran moguts amb freqüència. Normalment és utilitzat en la fabricació de mobles de jardí. | 3Enginyeria
|
El mesc és el nom que originàriament es donava a un perfum obtingut d'una glàndula del mascle del cérvol anomenat cérvol mesquer, i després el nom es va aplicar a altres animals (bou mesquer, gat mesquer…) i també a plantes amb una olor similar. La paraula mesc o almesc ve de l'àrab clàssic al-misk, i aquest del pahlavi musk i del sànscrit muskà, que significa testicle.La varietat que es comercialitza és la secreció del cérvol mesquer, però l'olor es troba també en el bou mesquer, en la rata mesquera de l'Índia i Europa, en l'ànec mesquer ( Biziura lobata ) del sud d'Austràlia, en la musaranya mesquera, l'escarabat mesquer ( Calichroma moschata ), al caiman d'Amèrica Central, i en altres animals.
En el regne vegetal es troba a l'espècie nord-americana Mimulus moschatus, a l'espècie australiana Olearia argophylla i en les llavors de la planta de l'Índia Abelmoschus moschatus (llavors de mesc).
Per obtenir el perfum del cérvol mesquer, es mata l'animal i s'extreu completament la glàndula, deixant-la assecar, bé al sol, sobre una pedra calenta, o bé submergint-la en oli calent. S'ha de tenir en compte que l'almesc pur té una olor molt intensa gairebé insuportable per l'olfacte humà, per aquest motiu l'almesc s'aplica en dosis molt petites als perfums. Es considera que aquests perfums resulten excitants, ja que posseeixen molècules de tipus feromona, emprades com esquer sexual i per marcar el territori. | 3Enginyeria
|
Un espectrofotòmetre és un aparell de mesura usat en la física òptica que serveix per mesurar, en funció de la longitud d'ona, la relació entre valors d'una mateixa magnitud fotomètrica relatius a dos feixos de radiacions. També és utilitzat en els laboratoris de química per a la quantificació de substàncies i microorganismes. Hi ha diversos tipus d'espectrofotòmetres, poden ser d'absorció atòmica o espectrofotòmetres de massa.
Aquest instrument té la capacitat de projectar un feix de llum monocromàtica a través d'una mostra i mesurar la quantitat de llum que és absorbida per aquesta mostra. Això permet a l'operador realitzar dues funcions:
Informar sobre la naturalesa de la substància en la mostra
Indicar indirectament quina quantitat de la substància que ens interessa és present en la mostra | 3Enginyeria
|
Les ratlles o ratlletes són elements relacionats amb les vies de comunicació o camins de pedra seca. Les ratlles són fileres de pedres allargades que sobresurten un poc sobre la resta de paviment. Estan col·locades un poc embiaixades i a trams més o manco regulars i tenen la funció de desviar l'aigua del camí. | 3Enginyeria
|
El cub de Leslie és un aparell inventat pel físic John Leslie en 1804 que s'usa per mesurar l'energia radiada per diferents superfícies, i consisteix en un cub en el qual de les quatre cares verticals del cub, una està coberta per una capa d'or, una altra de plata, una altra de coure i la quarta està envernissada. Quan el cub s'omple amb aigua calenta, un detector tèrmic mostra que la cara envernissada amb cola emet molt més que les altres tres. | 3Enginyeria
|
Un polarímetre és un instrument de mesura emprat en la determinació de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada en travessar un medi òpticament actiu. | 3Enginyeria
|
Un tub piezomètric és un tub en què, estant connectat per un dels costats a un recipient en el qual es troba un fluid, el nivell s'eleva fins a una alçada equivalent a la pressió del fluid en el punt de connexió o orifici piezomètric, és a dir fins al nivell de càrrega d'aquest.
La pressió
P
{\displaystyle P}
es pot expressar, d'acord amb l'equació de la hidroestàtica, com:
P
=
P
0
+
ρ
.
g
.
z
=
ρ
.
g
.
Δ
h
{\displaystyle P=P_{0}+\rho .g.z=\rho .g.{\Delta h}}
On:
P
0
{\displaystyle P_{0}}
= pressió actuant sobre la superfície lliure del fluid en el tanc
ρ
{\displaystyle \rho }
= densitat del fluid
g
{\displaystyle g}
= acceleració de la gravetat
z
{\displaystyle z}
= profunditat del punt que s'està mesurant en el fluid
Δ
h
{\displaystyle \Delta h}
= elevació del fluid en el tub piezomètric, per sobre del punt en el qual s'està mesurant la pressió. | 3Enginyeria
|
La política espacial és el procés de presa de decisions polítiques i l'aplicació de polítiques públiques d'un estat (o associació d'estats) respecte el vol espacial i els usos de l'espai exterior, tant per a propòsits civils (científica i comercial) com militar. Els tractats internacionals, com el Tractat de l'espai exterior de 1967, intenta maximitzar els usos pacífics de l'espai i restringir la militarització de l'espai.
La política espacial s'intersectua amb la política científica, ja que sovint els programes espacials nacionals utilitzen el finançament de la ciència espacial, i també amb la política de defensa, per a aplicacions com ara satèl·lits espia i armes antisatèl·lit. També engloba la regulació governamental d'activitats de tercers com ara satèl·lits de comunicacions comercials i vol espacial privat.La política espacial també engloba la creació i aplicació de la llei espacial, i les organitzacions d'advocacia espacial existeixen per donar suport a la causa de l'exploració espacial. | 3Enginyeria
|
Velcro és una marca comercial de vetes adherents.
La marca comercial velcro, és un mot creuat, a partir del francès velours (vellut, que dona el segment vel-) i crochet (ganxo, per al segment -cro). Com que velcro és una marca, el Termcat ha proposat el terme genèric veta adherent, prou transparent. | 3Enginyeria
|
Un megaprojecte és un projecte amb una inversió extremadament gran. Altshuler i Luberoff (2003) defineixen els megaprojectes com a "iniciatives que són físiques, molt cares, i públiques". Al seu lloc web megaprojects Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine., Bent Flyvbjerg defineix megaprojectes com els que generalment costen més de 1.000 millions de dolars i atrauen molta atenció pública a causa del seu impacte substancial en les comunitats, el medi ambient i els pressupostos.
Els megaprojectes inclouen ponts, túnels, autopistes, ferrocarrils, aeroports, ports, plantes energètiques, preses, projectes de tractament d'aigua, projectes d'extracció de petroli i gas natural, edificis públics, sistemes de tecnologies de la informació, projectes aeroespacials, i sistemes d'armes. | 3Enginyeria
|
L'eolípila va ser inventada al segle i per l'enginyer grec Heró d'Alexandria conegut també com "el mag". Va ser, però, l'enginyer, arquitecte i tractadista Vitruvi el primer en descriure aquest aparell a la seva obra De architectura. Cal destacar que Heró i Vitruvi no van començar el descobriment de zero. Ambdós es van inspirar en els esbossos i primers treballs de l'inventor i matemàtic de l'Alexandria de l'Egipte Ptolemaic Ctesibi.
L'eolípila és considerada com la primera màquina tèrmica i de vapor de la història. Lamentablement, durant molt de temps no va ser científicament estudiada, servint només de joguina o entreteniment
El nom prové del llatí "Aeolian" i "pila", traduït com pilota de Èol , en honor del déu grec del vent.
L'eolípila es considera tant un predecessor de la màquina de vapor com del coet. Certament es considera que amb els descobriments d'Heró d'Alexandria i la tecnologia de la que es disposava durant l'antiga Grècia s'hauria fins i tot pogut construir un rudimentari primer model d'automòbil.Durant un temps, l'eolípila es va arribar a utilitzar com a màquina de vapor que permetia obrir les portes dels temples. El sistema, però, no va ser gaire utilitzat fruït dels accidents que es van originar per un mal ús d'aquesta maquinària i, per la forta presència d'esclaus a la societat de l'època, on les classes benestants van prioritzar una mà d'obra més barata. | 3Enginyeria
|
El Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units (en anglès United States Army Corps of Engineers) (USACE) és una agència federal i un important comandament de l'Exèrcit dels Estats Units format per uns 34.000 funcionaris civils i militars. És el cos més gran del món d'enginyeria de disseny públic. Generalment s'associa amb les preses, canals i protecció contra les inundacions als Estats Units. | 3Enginyeria
|
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar. | 3Enginyeria
|
Donecle és un fabricant de vehicle aeri no tripulat (VANT) autònom d'inspecció de vehicles aeris. Fundat el 2015 i situat al sud de Tolosa, la companyia ofereix VANT o eixams de VANT per inspeccionar visualment els avions amb càmeres d'alta resolució. L'empresa treballa amb companyies aèries com Air France-KLM i és un dels actores en el camp de l'automatització del manteniment aeronàutic. | 3Enginyeria
|
La potolera és una petita edificació que es construïa vora les cases pairals a algunes zones de Catalunya. Era pensada per aixoplugar els captaires i vianants que passaven per la casa. És un derivat de pòtol, 'vagabund, miserable'.La potolera es construïa en un lloc discret de la finca, com a estructura independent o adossada a la pallissa. Se solia construir en un lloc assolellat perquè l'escalfés el sol. Tenia lloc perquè els que hi fessin estada poguessin jeure, escalfar-se i cuinar.Hom considerava que els habitants de les masies tenien l'obligació d'hostatjar la bona gent que ho demanés. A les cases riques, es temia que si incomplien amb aquesta obligació, Déu els podria castigar amb mala fortuna. Per tant, les potoleres servien per assegurar la benedicció de les cases on es construïen. | 3Enginyeria
|
Un interruptor centrífug és un interruptor elèctric que funciona amb la força centrífuga creada des d'un eix de rotació, el més comú és que sigui d'un motor elèctric o d'un motor de gasolina. L'interruptor es dissenya per activar o per desactivar en funció de la velocitat rotatòria de l'eix.
Un dels usos comuns dels interruptors centrífugs és amb motors monofàsics o bifàsics d'inducció. Aquí, l'interruptor s'utilitza per desconnectar la bobina d'arrencada quan el motor s'aproximi a la seva velocitat de funcionament normal. En aquest cas, l'interruptor centrífug consisteix en pesos muntats en l'eix del motor i portats a prop de l'eix per la força del ressort. A la resta, les palanques unides als pesos pressionen amb una lleu fricció una placa no conductora contra un conjunt de contactes elèctrics muntats a la coberta del motor, tancant els contactes i connectant la bobina a la font d'energia. Quan el motor s'aproximi a la seva velocitat de funcionament normal, la força centrífuga supera la força del ressort i els pesos oscil·laran/balancejar cap a fora, aixecant la placa lluny dels contactes elèctrics. Això permet que els contactes s'obrin i es desconnecti la bobina d'arrencada de la font d'energia, el motor llavors continua funcionant únicament amb el corrent de la seva bobina de treball. Els motors que fan servir un interruptor centrífug així, fan un soroll/clic diferent quan comencen i quan s'aturen, com quan l'interruptor centrífug s'obre i es tanca. | 3Enginyeria
|
La Reial Escola Nàutica o Estudi de pilots d'Arenys de Mar, va ser una escola nàutica que formava a pilots amb graduació d'oficials de la Real Armada, que fou fundada per Josep Baralt i Torres a Arenys de Mar el 30 abril de 1780 i que va romandre operativa fins al 1874. | 3Enginyeria
|
L'hèlix amb tovera o Tovera Kort, és un sistema de propulsió nàutica compost per una hèlix col·locada dins d'una tovera rígida. Va ser desenvolupat per Luigi Stipa en 1931 i Ludwig kort en 1934 (també conegut com a tovera Kort). Aquest disseny augmenta la força d'empenta i millora l'eficiència en comparació amb l'hèlix nua.El disseny hidrodinàmic del conducte de la tovera, que té un perfil d'ala, té certs avantatges sota certes condicions d'operació en comparació amb les hèlixs sense tovera.
Els avantatges inclouen l'augment de l'eficiència a baixes velocitats (< 10 nusos), una millor estabilitat per mantenir el rumb i la reducció de la vulnerabilitat a les deixalles flotants. Entre els inconvenients hi ha una menor eficiència a altes velocitats (> 10 nusos), problemes d'estabilitat al navegar cap enrere, i l'augment de la cavitació. Les hèlixs de tovera de vegades s'utilitzen per reemplaçar el timó. | 3Enginyeria
|
L'interferòmetre de Mach-Zehnder és un dispositiu utilitzat per determinar el desfasament relatiu entre dos feixos provinents d'una font de llum coherent. Consta de dos miralls i dos semimiralls, que deixen passar una part del feix i en reflecteixen l'altra. L'interferòmetre s'empra, entre altres coses, per mesurar el desfasament en un dels raigs en travessar una mostra. L'aparell porta el nom del físic Ludwig Mach (fill d'Ernst Mach) i Ludwig Zehnder.
L'interferòmetre de Michelson és un interferòmetre de Mach-Zehnder plegat sobre si mateixa. La principal diferència és que en l'interferòmetre de Michelson el divisor del feix s'usa també per recombinar els feixos. | 3Enginyeria
|
Un port de matrícula (en anglès Home Port) és el port on s'ha inscrit o registrat un vaixell.
Tots els estats que tenen un registre de vaixells poden tenir un o més ports per a les seves embarcacions, i cada embarcació només pot tenir un port de matrícula.
El port de matrícula s'ha d'exhibir pintat a popa sota del nom de la nau, i també a totes les seves embarcacions salvavides, a les dues amures.
El port de matrícula és un concepte jurídic. Per tant, un vaixell pot estar registrat en un port on mai no hagi recalat. És més, un port de matrícula no necessàriament és un port físic, com és el cas de ciutat de La Paz (Bolívia), port de matrícula de les embarcacions que enarboren pavelló bolivià en tota la hidrovia Paranà–Paraguai.
Alguns dels ports de matrícula dels registres més importants són: Monròvia (Libèria), Panamà (Panamà), Limassol (Xipre). | 3Enginyeria
|
Fundada en 1902, l’École nationale supérieure de mécanique et des microtechniques, també anomenada ENSMM, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Besançon, França. L'escola està especialitzada en rellotgeria i microtecnologia.L’École nationale supérieure de mécanique et des microtechniques és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer de ENSMM (Màster Ingénieur ENSMM)
el diploma Màster recerca i de doctorat | 3Enginyeria
|
En elasticitat lineal, els paràmetres de Lamé són dues constants elàstiques que caracteritzen per complet el comportament elàstic d'un sòlid isòtrop per a petites deformacions, aquests dos paràmetres es designen com:
λ, també conegut com a primer paràmetre de Lamé.
μ, el mòdul d'elasticitat transversal o segon paràmetre del Lamé. També denotat G.L'equació constitutiva d'un material elàstic lineal homogeni i isòtrop, anomenada llei de Hooke ve donada en 3D per l'expressió general:
σ
=
2
μ
ϵ
+
λ
t
r
(
ϵ
)
I
{\displaystyle \sigma =2\mu \epsilon +\lambda tr(\epsilon )I}
on σ és la tensió, ε el tensor de deformació,
I
{\displaystyle \scriptstyle I}
la matriu identitat i
t
r
(
⋅
)
{\displaystyle \scriptstyle \mathrm {tr} (\cdot )}
la funció traça.
El primer paràmetre λ no té una interpretació física directa o simple, però serveix per simplificar la matriu de rigidesa a la llei de Hooke. Els dos paràmetres junts constitueixen una parametrització del mòdul d'elasticitat per a medis isòtrops homogenis, i estan així relacionats amb els altres mòduls d'elasticitat.
Els paràmetres reben el seu nom en honor de Gabriel Lamé. | 3Enginyeria
|
El sistema pitot-estàtic és un sistema d'instruments sensibles a la pressió que s'utilitza principalment en aviació per poder determinar la velocitat d'una aeronau respecte l'aire, el nombre Mach, l'altitud i la tendència d'altitud. Per norma general un sistema d'aquest tipus consisteix en un tub de pitot, una presa estàtica i els instruments de pitot-estàtics. Aquest equip s'utilitza per mesurar les forces que actuen en un vehicle en funció de la temperatura, la densitat, la pressió i la viscositat del fluid en què s'està desplaçant. Els errors en les lectures d'aquest sistema poden ser extremadament perillosos, ja que la informació obtinguda, com l'altitud de l'aeronau, és decisiva per a un vol satisfactori. Diversos desastres de vols comercials han tingut origen en errors d'aquest sistema, molts d'ells causats per la congelació del tub de Pitot. | 3Enginyeria
|
El Saló Nàutic Internacional de Barcelona és un certamen firal que se celebra al recinte de Fira de Barcelona cada any des de 1962. El fundador del saló, i president durant quinze anys, fou Joan Antoni Samaranch i Torelló. El saló fou membre fundador des de 1962 de la International Federation Boat Show Organizers (IFBSO). Té tarannà professional i se celebra anualment. Exposa les innovacions del sector industrial nàutic de múltiples països, amb exposició de tota mena d'embarcacions amb projecció internacional. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.
En l'edició de 2006 va rebre un total de 178.000 visitants. L'edició de 2010 va comptar amb 354 expositors, 37.500 metres quadrats de superfície i uns 120.000 visitants. Les xifres de l'edició de 2014 van veure's davallades en comparació amb les de 2010: va comptar amb un total de 250 expositors, a prop de 650 embarcacions i 54.000 visitants. No obstant, amb el certamen celebrat el 2017 les xifres van tornar a ascendir amb la presència de 275 expositors i 56.000 visitants.Per últim, aquest 2018 les xifres es mantenen bastant similars a les de l'any anterior i a poc a poc sembla que el sector s'està recuperant: ha reunit 275 expositors, més de 56.000 visitants i 700 baixells (171 a l'aigua). | 3Enginyeria
|
La síndrome de Kessler (també coneguda com a efecte Kessler, col·lisions en cascada o ablació en cascada) és un escenari hipotètic on la densitat d'objectes en l'orbita baixa terrestre (LEO) és prou alta com per que la col·lisió entre objectes pugui causar una cascada on cada col·lisió genera brossa espacial que incrementa la possibilitat d'aquestes col·lisions.Fou proposat pel científic de la NASA Donald J. Kessler el 1978 i pot implicar que la distribució de brossa espacial pot provocar que activitats espacials i l'ús de satèl·lits en algunes òrbites determinades pugui ser impracticable durant moltes generacions. | 3Enginyeria
|
Un simulacre d'assemblea, també anomenat simulacre d'emergència o d'evacuació, és un exercici de seguretat a bord d'un vaixell, que és obligatori per a tota la tripulació i tots els passatgers a bord abans de començar un viatge.
L'objectiu de l'exercici és fer que tothom conegui el seu respectiu punt d'assemblea on haurien de reunir-se en un cas d'emergència real, i la ruta per arribar al seu respectiu bot salvavides, per tal de preparar-se per a una evacuació segura de la nau. Durant el simulacre, es presenta informació de seguretat addicional com instruccions per a col·locar-se correctament una armilla salvavides, i les diferents rutes de sortida de la nau.La Convenció Internacional per a la Seguretat de la Vida al Mar (SOLAS) requereix que es faci un simulacre d'assemblea per als passatgers en algun moment no més tard de 24 hores després de la sortida del vaixell, però la majoria de línies de creuers prefereixen fer l'exercici abans que el vaixell surti de port per primera vegada. La tripulació té l'obligació d'assegurar que l'exercici es realitza, i que tota la tripulació i tot el passatge hi assisteix i hi està atent. Si per alguna raó l'exercici no es fa, aquest fet ha de constar al quadern de bitàcola d'abord. En alguns llocs, com alguns estats dels Estats Units, la llei castiga els membres de la tripulació per no assistir a un simulacre obligatori, per exemple amb multes segons el rang del tripulant.Aquests simulacres no se solen fer ni solen ser requerits en viatges relativament curts, com els que es fan en ferries, creuers de menys d'un dia, o vaixells fluvials. Als ferris se sol fer un parlament a través dels sistemes de megafonia per fer conèixer als passatgers quin és el patró del toc d'alarma i per explicar què han de fer en el cas de produir-se una alarma.
En els vaixells de creuers aquest exercici se sol fer durant l'hora anterior a la sortida programada del viatge. Es passa llista a tots els passatgers i la no assistència a l'exercici pot ser motiu suficient per ser deixat a terra, segons criteri del capità de la nau. Posteriorment al desastre del Costa Concordia, tots els creuers estan obligats a fer l'exercici abans que el vaixell no surti de port.
El procediment per fer l'exercici sol començar amb un anunci per megafonia avisant que tot seguit es farà el simulacre d'assemblea obligatori per a tothom, i a continuació s'avisa que sonarà el toc d'alarma general d'emergència afegint que es tracta de només un simulacre. Després de sonar l'alarma, es demana als passatgers que vagin ordenadament al seu punt d'assemblea respectiu, on rebran més instruccions i un membre de la tripulació passarà llista.
L'alarma general d'emergència consisteix en set (7) tocs curts seguits d'un (1) sol toc llarg amb la sirena del vaixell o amb els timbres d'alarma interiors, que solen anar acompanyats de llums intermitents als corredors i àrees públiques del vaixell per a les persones sordes.
Segons la regulació de l'Organització Marítima Internacional (IMO) l'operació d'evacuació hauria de poder-se completar en 30 minuts (incloent reunir els passatgers, pujar als bots, portar-los a mar, i maniobrar per apartar-los prou lluny del vaixell). | 3Enginyeria
|
L'entorn de treball o marc de treball és Infraestructura de programari que, en la programació orientada a objectes, facilita la concepció de les aplicacions mitjançant la utilització de biblioteques de classes o generadors de programes. En l'àmbit de l'enginyeria i de la informàtica, encara sovint s'utilitza la paraula anglesa no normalitzada de framework. | 3Enginyeria
|
En física de l'estat sòlid, el vector de Burgers es defineix com el vector de la xarxa necessari per tancar un circuit de Burgers que enclou una línia de dislocació, suposant que es traça un camí en una xarxa atòmica cristal·lina que recorre el mateix nombre d'àtoms en una direcció. En cas que el cristall sigui perfecte, el camí es tanca per si mateix; en canvi, si el camí enclou en el seu interior una línia de dislocació, és necessari incloure un vector addicional per poder tancar-lo: aquest vector és el vector de Burgers.
Matemàticament es pot definir el vector de Burgers com la circulació del vector de desplaçament atòmic al llarg d'una línia tancada que envolta la dislocació:
b
→
=
∮
C
d
u
→
{\displaystyle {\vec {b}}=\oint _{C}\,d{\vec {u}}}
El vector de Burgers és característic de l'estructura cristal·lina i no depèn de la posició o orientació de línia de dislocació.
L'orientació relativa de la línia de dislocació respecte al vector de Burgers permet caracteritzar el tipus de dislocació, de manera que quan la línia de dislocació discorre paral·lela al vector de Burgers es tracta d'una dislocació helicoïdal, mentre que les línies de dislocació perpendiculars al vector pertanyen a dislocacions en aresta (també anomenades de Taylor o de vora). En les dislocacions mixtes, l'angle entre la línia de dislocació i el vector de Burgers pot prendre qualsevol valor.
L'energia elàstica introduïda en un cristall per la presència d'una dislocació és directament proporcional al quadrat del mòdul del vector de Burgers, per la qual cosa només aquells vectors de la xarxa que minimitzin l'energia introduïda per la dislocació –és a dir, aquells de menor mòdul– poden ser vectors de Burgers. | 3Enginyeria
|
Una brida de tubs, brida de mànegues, o també abraçadora- ibídem, (en anglès: Jubilee clip), és un dispositiu, amb forma d'argolla, que s'utilitza per connectar i segellar un tub o mànega sobre qualsevol tipus d' accessori. | 3Enginyeria
|
Un nivell topogràfic és un instrument usat en topografia (camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides) i agrimensura (branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits) que, de manera anàloga a un teodolit (instrument de mesura mecànic-òptic universal que serveix per mesurar angles verticals i, sobretot, horitzontals, àmbit en el qual té una precisió elevada), permet mesurar nivells i realitzar anivellaments amb precisió elevada. | 3Enginyeria
|
S'entén per esports aeris aquells que tenen lloc a l'aire. Internacionalment estan regulats per la Fédération Aéronautique Internationale. Les disciplines esportives que contempla són:
Aeromodelisme
Aerostació (globus aerostàtic)
Ala delta
Estels
Paracaigudisme
Parapent-Paramotor
Ultralleugers
Vol a motor
Vol a vela
Vol acrobàtic | 3Enginyeria
|
Un cocó o bassol (o cadolla) és una estructura de pedra en sec (pedra calcària) de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporació i I'embrutiment.
S'usa pel consum animal i es sol situar vora un camí. Es recull l'aigua per filtració a través de la coberta.
La seva planta és el·líptica i la seva cobertura és en falsa cúpula. Està fet amb un parament doble de poca alçària i té un petit portal allindanat.
A les comarques tarragonines, s'anomena cocó al petit dipòsit fet a la vinya per tal d'arreplegar-hi una petita quantitat d'aigua que, ordinàriament, no passa d'un parell de galledes i de vegades només la suficient per a refrescar-hi el càntir. Hi ha cocons disposats de manera que l'aigua que hi entra hi arriba filtrada per una gruixa de sorra o de terra. Altres cocons, en canvi, no són més que clots naturals que s'omplen quan plou. A Menorca, en els cocons que hi ha a les roques de la riba, vora la mar, en evaporar-se l'aigua, hi resta la sal de cocó. | 3Enginyeria
|
Thomas Andrews Jr. (7 de febrer del 1873 - 15 d'abril del 1912) fou un dissenyador i constructor de vaixells irlandeso-britànics. Fou el director i cap del departament de construcció de vaixells de la companyia Harland & Wolff a Belfast, Irlanda del Nord. Andrews fou l'encarregat del planejament i de la construcció del transatlàntic RMS Titanic, a més dels seus dos germans, propietat de la companyia White Star Line: el RMS Olympic i el HMHS Britannic. Ell anava a bord del Titanic durant el viatge inaugural quan aquest topà contra un iceberg el 14 d'abril; també Andrews fou una de les més de 1500 persones que perderen la vida al naufragi. | 3Enginyeria
|
Un girocompàs és una brúixola que mira sempre al pol geogràfic usant un joc de discs o anells que giren molt ràpid (moguts elèctricament) i les forces de fricció per a aprofitar la rotació de la Terra. Els girocompassos s'usen àmpliament en els vaixells. Tenen dos avantatges principals sobre les brúixoles magnètiques:
Apunten al nord geogràfic, és a dir, la direcció de l'eix de rotació de la Terra, i no al nord magnètic.
No es veuen afectats pel metall del buc dels vaixells. | 3Enginyeria
|
L'efectivitat és la capacitat de produir un resultat desitjat. Quan alguna cosa es considera efectiva, significa que té un resultat previst o esperat, o que produeix una impressió profunda i viva. | 3Enginyeria
|
L'error de quantificació o soroll de quantificació és, en dinàmica de sistemes, el senyal en temps discret i amplitud contínua introduïda pel procés de quantificació (un dels processos que intervenen en la conversió analògica-digital, que segueix al de mostreig i precedeix el de codificació) i que resulta d'igualar els nivells de les mostres d'amplitud contínua als nivells de quantificació més propers. Un cop quantificades les mostres podran ser codificades, ja que sempre es podrà establir una correspondència biunívoca entre cada nivell de quantificació i en nombre sencer. Per al cas del quantificador ideal es tracta de l'únic error que introdueix el procés. El soroll és en general, en camps diversos, una interferència o error afegit normalment pel simple fet de quantificar en condicions reals, errors de càlcul inevitables, etc. | 3Enginyeria
|
El Mareòmetre de Portugalete és un aparell pintoresc, semblant un rellotge, que serveix per mesurar les marees. Va ser instal·lat al final del Moll de Churruca (Portugalete) l'any 1883 i va ser un element imprescindible per a la navegació, ja que abans de la construcció del Moll de Ferro (1887) hi havia una terrible barra de sorra que provocava la impossibilitat de la navegació durant la baixamar. Actualment encara està en funcionament. | 3Enginyeria
|
La laca animal és la secreció resinosa de color escarlata que produeixen un gran nombres d'espècies d'insectes, coneguts col·lectivament com a cucs de la laca, com són els dels gèneres Metatachardia, Laccifer, Tachordiella, Austrotacharidia, Afrotachardina, i Tachardina o dins la superfamília Coccoidea, de la qual l'espècie més cultivada és Kerria lacca.
Milers d'aquestes espècies d'insectes colonitzen les branques dels vegetals adequats i secreten aquest pigment resinós, es poden recollir aquestes branques (en anglès:sticklac o pal de laca) cobertes de laca animal.
Aquestes branques recollides es trituren i es tamisen per treure'n les impureses. Aquest material tamisat es renta per purificar-lo i el producte obtingut s'anomena en anglès seedlac o llavor de laca per la seva forma de grànul. Es fa servir en el violí i en vernís i és soluble en alcohol. Al final del segle xvii es feia servir la laca animal per les armes. El seedlac si es purifica encara més, amb extracció per solvents, s'anomena goma laca (shellac en anglès).
La laca animal es produeix principalment a Índia, Bangladesh, Myanmar, Tailàndia, Laos, Vietnam i parts de la Xina. També es troba a Mèxic. | 3Enginyeria
|
Un dispositiu de seguiment làser, de l'anglès laser tracker, és un instrument de mesura portàtil de longituds que permet amidar llargues distàncies en tres dimensions amb una elevada precisió.Aquests aparells disposen d'una base fixa i un cap giratori que permet apuntar el dispositiu sensor envers un reflector. El sensor és un interferòmetre, que pren les mesures de distància, i també s'usen dos codificadors rotatius d'alta precisió per determinar els angles vertical i horitzontal. El reflector, instal·lat a dins d'una petita esfera que es pot moure amb la mà, té la propietat de reflectir qualsevol raig en la mateixa direcció en què incideix, permetent prendre mesures a l'interferòmetre. El resultat de la mesura estima la posició del reflector en coordenades esfèriques, que normalment es converteixen a coordenades cartesianes.Com a sistemes de metrologia portàtil, els dispositius de seguiment làser es poden instal·lar i configurar en menys d'una hora al lloc on hi ha l'objecte que s'ha de mesurar. Això permet que s'emprin en moltes aplicacions, com la fabricació o manteniment als sectors de l'automoció, aeroespacial i naval. També se solen utilitzar en la construcció i manteniment de grans infraestructures que requereixen precisions submil·limètriques, com als acceleradors de partícules. | 3Enginyeria
|
Una pedra dura és aquell tipus de mineral o roca amb una resistència a ser ratllats per altres cossos és superior a 7, segons l'escala decimal de Mohs, inventada per Friedrich Mohs. Aquesta escala es realitza disposant deu minerals en ordre de duresa creixent, de tal manera que aquells situats a un nivell superior sempre poguessin ratllar els situats als nivells inferiors. En la terminologia artística, el nom “pedres dures” s'utilitza com a nom genèric per a descriure una gran varietat de pedres compactes, opaques, de colors brillants i susceptibles a un bon polit.La duresa del material dependrà de la composició de la roca, per exemple el quars és el mineral que més duresa proporciona. També dependrà del seu pes específic, és a dir, com més pes, més duresa, i de la seva estructura i textura, les roques amb un gra més fi són les més dures, així com les compactes i cristal·lines.
Les pedres dures van ser molt utilitzades en joieria, en el treball decoratiu, així com en arquitectura, independentment del seu grau de duresa. Des del Renaixement van ser àmpliament utilitzades en la fabricació de mosaics, amb la funció d'ornamentar les superfícies dels mobles de luxe. | 3Enginyeria
|
Adrien André Sanfourche (1888-1956) fou enginyer químic, doctor en ciències físiques i assessor científic de la Compagnie de Saint-Gobain el 1947. | 3Enginyeria
|
El Centre d'Elaboració de Materials i Estudis Estructurals (en francès: Centre d'Élaboration de Matériaux et d'Etudes Structurales), conegut per les sigles CEMES, és un laboratori públic de recerca del CNRS francès (l'equivalent del CSIC espanyol) situat a Tolosa de Llenguadoc, França.
El CEMES és un laboratori de recerca fonamental en física de l'estat sòlid, nanociències, química molecular i ciència de materials. La seva activitat abasta des de la síntesi de (nano)materials i sistemes moleculars, l'estudi i modelització de les seves estructures i propietats físiques (òptiques, mecàniques, electròniques i magnètiques), fins a la seva integració en dispositius i a la manipulació d'aquests objectes individuals a escala nanomètrica o atòmica.La major part d’aquesta activitat recolza en una instrumentació avançada, raó per la qual un bon nombre d’estudis realitzats en aquest laboratori tenen com a objectiu el desenvolupament instrumental i metodològic en els àmbits de la microscòpia electrònica de transmissió (MET), la microscòpia de proximitat i l'espectroscòpia òptica. Aquests temes de recerca i desenvolupament integren estudis teòrics i de modelització duts a terme a diferents escales dins el laboratori.
El CEMES és un laboratori del CNRS (Centre national de la recherche scientifique) associat a la Universitat Paul Sabatier (Universitat de Tolosa III) de Tolosa de Llenguadoc i a l'INSA (Institut national des sciences appliquées). Es va inaugurar l'any 1988 com a successor del LOE (Laboratoire d'optique électronique) creat l'any 1949 pel professor Gaston Dupouy i traslladat el 1957 a l'emplaçament actual de la zona de Rangueil de Tolosa, a la riba del Canal del Migdia.
En col·laboració amb la comunitat acadèmica, el CEMES participa en la formació que s'imparteix a la universitat a tots els nivells: grau, màster i doctorat.
El personal del CEMES està integrat actualment per unes 160 persones (dades del 2020: 40 investigadors CNRS a temps complet, 27 professors universitaris titulars o ajudants, 37 enginyers i personal tècnic i administratiu, 8 postdoctorands, 32 doctorands i nombrosos estudiants de grau). | 3Enginyeria
|
Un patinet elèctric és un patinet que funciona amb un motor elèctric. El conductor pot anar dret o o assegut. Els patinets elèctrics sovint es coneixen com a patinets electrònics . No obstant això, no s'han de confondre amb els patinets elèctrics que es condueixen anant assegut, sinó que ja es poden catalogar com vehicle de mobilitat. El terme patinet és enganyós, perquè aquest petits vehicles no es mouen empenyent am el peu, sinó amb l'ajut d'un motor elèctric.
Els patinets elèctrics s'han tornat cada vegada més populars des de mitjans de la dècada de 2010. La tendència cap a l'electromobilitat observada en aquests moments mostra que, especialment a les ciutats, moltes persones busquen per desplaçar-se una alternativa a un cotxe amb motor de combustió interna. Els patinets elèctrics permeten cobrir ràpidament distàncies curtes des de casa, des de l'estacionament o des de l'estació de tren. Dins d'aquest context, es parla de desplaçament de l'última milla. Moltes ciutats, com París, Tel Aviv o Viena esperen que l'ús dels patinets elèctrics alleugi la situació del trànsit i la manca d'aparcament. | 3Enginyeria
|
En aerodinàmica, l'allargament d'una ala és essencialment la raó aritmètica de la seva longitud respecte a l'amplada de la seva corda. Un allargament alt indica ales llargues i estretes, mentre que un de baix indica ales curtes i amples.En la majoria d'ales la longitud de la corda no és constant sinó que varia al llarg de l'ala i per tant l'allargament es defineix com el quadrat de l'envergadura de l'ala (b) dividit per la seva superfície (S), el que és igual a la ràtio entre la longitud i amplada per una corda constant.
La seva fórmula matemàtica és:
A
R
=
b
2
S
{\displaystyle AR={b^{2} \over S}} | 3Enginyeria
|
La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la "frontera de l'espai". Aquest article sobretot descriu el procés controlat de reentrada de vehicles que es pretén arribin sencers a la superfície del planeta, de totes maneres també s'inclouen casos de reentrada descontrolada (o mínimament controlada) com el desorbitament destructiu de satèl·lits o la caiguda de brossa espacial a causa de la degradació de la seva òrbita.
Els vehicles que normalment passen per l'experiència de la reentrada són els que retornen d'òrbita (generalment astronaus) o els que venen d'un vol sub-orbital com poden ser els míssils balístics intercontinental o algunes astronaus que travessen per ben poc la frontera de l'espai sense arribar a orbitar la terra.
Donat que la velocitat a la que es produeix la reentrada a l'atmosfera és altíssima (de l'ordre de milers de kilòmetres per hora) ha calgut desenvolupar diverses tècniques que permetessin controlar la trajectòria dels vehicles així com disposar d'algun mètode especial de protecció per evitar l'escalfament produït per la fricció de l'aire contra l'objecte a aquestes velocitats extremes. | 3Enginyeria
|
Modelatge d'informació de construcció (Building information modeling, BIM) és un procés que implica la generació i administració de representacions digitals de característiques físiques i funcionals de llocs. Models d'informació de construcció (BIMs) són els fitxers (sovint, però no sempre, en formats propietaris i contenint dades propietàries) que poden ser extrets o intercanviats per donar suport a la presa de decisions en el procés constructiu d'un edifici o d'una altra construcció. El programari de BIM actual s'utilitza per professionals, empreses i agències de governamentals que planegen, dissenyen, construeixen, operen i mantenen infraestructures físiques diverses, com ara hidràuliques, de gestió de residus, elèctriques, gasístiques, utilitats de comunicació, carreteres, ponts, ports, túnels, etc. | 3Enginyeria
|
El mercuri roig és una substància o compost del mercuri que, teòricament, pot produir bombes brutes. S'obté per una mescla de mercuri pur i òxid d'antimoni de mercuri. Aquest compost, en comprimir-se per una explosió convencional, alliberaria la suficient energia perquè els àtoms de triti i de deuteri d'un recipient interior de la bomba es fusionen, sense la necessitat de tenir una bomba de fissió com a «iniciadora», necessària a les bombes H "normals" amb el que començaria així una reacció en cadena. En resum, el material pot produir les altíssimes temperatures necessàries en una explosió de fusió pura. Aquest material no explotava, s'escalfava i quedava intacte: és això el que definitivament es denomina mercuri roig.
Per a crear una arma de fusió, a diferència de les armes nuclears tradicionals, no es necessita un material fisionable per a produir la cadena que implica l'explosió, això porta un avantatge tàctic perquè el volum que pot omplir una arma d'aquestes característiques es redueix al mínim. A banda de tot això, l'ona expansiva de l'explosió, composta de neutrons d'alta energia, és molt més potent que la d'una arma nuclear convencional. Un altre dels grans avantatges d'una arma de fusió pura és el cost econòmic, ja que no necessita material com el plutoni - que, per altra banda, està molt més controlat i és més difícil de robar o d'aconseguir-. Tampoc existeix l'"explosió" -no es veuria el conegut fong per a entendre-ho-, pel que no pot estar prohibida actualment per cap tractat de proliferació d'armes.
Es pensa que existeixen trames secretes que comercialitzen el producte al mercat negre, procedint una important quantitat de Rússia degut a la cerca d'una sortida de l'estoc emmagatzemat a l'antiga URSS, on es fabricaven uns seixanta kilograms anualment. Aquest material, segons alguns, s'arribava a pagar a uns 300.000 dòlars el gram. | 3Enginyeria
|
La protecció contra incendis és el conjunt de mesures que es disposen en els edificis per a protegir-los contra l'acció del foc. Generalment, amb aquestes mesures es tracta d'aconseguir tres finalitats:
Salvar vides humanes
Minimitzar les pèrdues econòmiques produïdes pel foc.
Aconseguir que les activitats de l'edifici puguin reprendre en el termini de temps més curt possible.La salvació de vides humanes sol ser l'únic fi de la normativa dels diversos estats i els altres dos els imposen les companyies d'assegurances rebaixant les pòlisses com més apropiats siguin els mitjans.
Les mesures fonamentals contra incendis es poden classificar en dos tipus:
Mesures passives: Es tracta de les mesures que afecten el projecte o la construcció de l'edifici, en primer lloc facilitant l'evacuació dels usuaris presents en cas d'incendi, mitjançant camins (passadissos i escales) de suficient amplitud, i en segon lloc retardant i confinant l'acció del foc perquè no s'estengui molt de pressa o es pari abans d'envair altres zones.Mesures actives: Fonamentalment manifestes en les instal·lacions d'extinció d'incendis. | 3Enginyeria
|
Solar Euromed és un grup d'alta tecnologia amb seu a França especialitzada en tecnologia d'energia solar termoelèctrica concentrada. La companyia proporciona sistemes propis d'energia solar termoelèctrica que produeixen calor per a la generació d'energia i aplicacions industrials amb la capacitat incorporada per emmagatzemar i subministrar electricitat sota demanda, fins i tot més enllà de la posta de sol. La tecnologia solar tèrmica de Solar Euromed es basa en el concepte de generació directa de vapor i la utilització d'òptica lineal de tipus Fresnel, la qual es va desenvolupar en col·laboració amb el Centre Nacional Francès d'Investigació Científica i la Comissió francesa d'Energia Atòmica i d'Energies Alternatives. | 3Enginyeria
|
El Check-in és el procés principal de facturació en què es demanen les dades del client i s'assigna a un producte. És un terme anglès utilitzat per a la facturació als hotels, aeroports i altres sectors, principalment turístics.
El procés finalitza amb el check-out, en què es realitzarà el pagament al servei o producte que s'hagi estat utilitzant. | 3Enginyeria
|
El pilot major era un càrrec designat per la Corona espanyola que consistia en la preparació i execució d'expedicions per a la Casa de la Contractació d'Índies.Per poder ocupar aquest lloc es requeria ser un expert navegant amb capacitat de circumnavegar el globus terraqüi, traçar rutes marítimes i elaborar mapes per incorporar-los al padró reial.Entre les responsabilitats d'un pilot major també estaven les de ser examinador d'aspirants al lloc de pilot navegant i censor de cartes i instruments de navegació.Per realitzar les seves funcions comptava amb ajuda d'altres pilots i cartògrafs.El 22 de març de 1508, el rei Ferran el Catòlic va imposar aquest honor per primera vegada a Amerigo Vespucci. | 3Enginyeria
|
Un certificat de tipus és un document administratiu expedit per una autoritat de certificació per a una aeronau, un motor o una hèlix. Aquest document certifica que el producte respon a un conjunt d'especificacions que en garanteixen l'aeronavegabilitat. L'autoritat de certificació és l'Agència Europea de Seguretat Aèria a Europa i l'Administració Federal d'Aviació als Estats Units. Un certificat de tipus és necessari per a l'explotació comercial d'una aeronau. Quan un model d'aeronau té un certificat de tipus, cada exemplar d'aquesta aeronau també ha de disposar d'un certificat d'aeronavegabilitat.
Un certificat de tipus suplementari (STC) s'expedeix per les modificacions dutes a terme per una tercera part que no té el certificat de tipus. | 3Enginyeria
|
Centre de carena és el centre de gravetat del volum d'aigua desplaçat per un flotador, per a unes condicions donades. També es coneix amb el nom de centre d'empenta, ja que és amb finalitats d'estabilitat on es considera aplicada aquesta força.
Es representa amb la lletra C i en algunes publicacions amb la lletra B per equiparar-lo al "Center of Bouyancy" de l'anglès.
Atès el moviment del vaixell amb les onades, la posició del centre de carena és variable i depèn de la forma i del volum de buc submergit en aquest instant.
La corba en el pla transversal que descriu el centre de carena per als diferents angles, es denomina Corba del centre de carena i els seus radis: Radis de curvatura .
En el gràfic de la dreta s'observa la corba descrita pel centre de carena C d'un vaixell per a les diverses condicions de flotació L0-F0; L1-F1; L2-F3 i L3-F3. | 3Enginyeria
|
Ciavoga és la maniobra que té per objecte fer que un vaixell giri o viri en rodó en el menor espai possible. | 3Enginyeria
|
Un cronograma és la descripció de les activitats d'un projecte en relació amb el temps en el qual es desenvoluparan, el que implica, primer de tot, determinar amb precisió quines són aquestes activitats a partir dels aspectes tècnics presentats en el projecte. D'acord amb els recursos, el temps total i l'equip humà amb el que es compta, es calcula, per a cada una de les activitats, el temps en el qual hauran de ser desenvolupades. És una eina bàsica en l'organització d'un projecte, en la realització d'una sèrie de passos per a la culminació d'una tasca. És ideal per a esdeveniments i és la base principal de l'execució d'una producció organitzada. El cronograma pot ser un document imprès o d'una aplicació digital; en qualsevol cas, aquest inclou una llista d'activitats o tasques amb les dates previstes per al seu començament i el seu final. | 3Enginyeria
|
El Bastió de sa Font és un antic bastió de Ciutadella, llistat com a Bé d'Interés Cultural. En perdre la seva funció militar el 1869 va servir entre d'altres com dipòsit d'aigua i com a fàbrica de gas. Després d'una restauració profunda, de 1995 a 2018, durant vint-i-tres anys va ser la seu del Museu Municipal. Continua funcionant com a magatzem i espai per a investigadors. | 3Enginyeria
|
Un tac o soquet és un component utilitzat per assegurar un cargol en un element estructural com poden ser una paret, un plafó, un moble, etc.. Hi ha diverses menes de tacs, cadascun amb un ús específic.
El material del tac varia segons el seu ús, n'hi ha de plàstic i de metall. | 3Enginyeria
|