text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
Crumb rubber està compost de cautxú reciclat de pneumàtics de cotxe vells. Durant el procés de reciclatge l'acer n'és extret, deixant el catxú amb una consistència granular. Després es processen amb un granulador amb l'ajuda de cryogenics per reduir la mida de les partícules encara més.
Aquestes són classificades per mida i altres criteris, com pot ser color (només negre o blanc i negre).
Sovint és utilitzat com a amortitzant per camps de gespa artificial, com el Astroturf.L'ús més gran que té el crumb rubber als estats units és per l'asfalt de goma. S'utilitzen aproximadament 100 milions de kg a l'any, que són aproximadament 12 milions de pneumàtics. Generalment l'asfalt de goma s'utilitza per recobrir terres de parcs infantils, i superfícies per fer esport com pistes d'atletisme.
El procés de reciclatge de pneumàtics comença en una gran planta de reciclatge que agafa pneumàtics de qualsevol mida per transformar-lo en crumb rubber. A part de produir un material útil i innovador resol el problema de pneumàtics vells acumulant-se a les deixalleries i als abocadors. | 3Enginyeria
|
African Parks és una organització no governamental (ONG) dedicada a la conservació, fundada el 2000 i amb seu principal a Johannesburg, Sud-àfrica, i seus secundàries a Amsterdam i Nova York. Va ser fundada com a African Parks Management and Finance Company, una empresa privada; llavors va experimentar canvis estructurals per esdevenir un ONG amb nom African Parks Foundation, i després reanomenada African Parks Network. L'organització gestiona parcs nacionals i àrees protegides pertot arreu d'Àfrica, en col·laboració amb governs i comunitats circumdants. En consulta realitzada el maig de 2019 la fundació tenia contractada la gestió de 14 parcs africans de vuit estats diferents, destacant Zàmbia amb dos parcs i Malawi amb quatre, i dona feina a més d'1,000 rangers. Michael Eustace, Peter Fearnhead, Paul Fentener van Vlissingen, Anthony Hall-Martin, i Mavuso Msimang estan acreditats com a co-fundadors; Fearnhead continua servint com a executiu en cap. El Príncep Harry va ser nomenat president d'African Parks a finals de 2017.
L'Organització No Governamental African Parks gestiona i dirigeix parcs nacionals i àrees protegides arreu d'Àfrica, en col·laboració amb governs i comunitats circumdants. A més de la gestió del parc, l'organització fa les següents activitats: entrena vigilants; gestiona i protegeix activament la vida salvatge; treballa per reduir la caça furtiva i augmentar l'aplicació de la llei i el turisme relacionat amb la natura; fa recaptacions de fons; millora les infraestructures; i dona suport als residents locals. El lema d'African Parks és "una aproximació empresarial a la conservació".A l'abril de 2018, African Parks gestionava 15 àrees protegides a 9 països, que incloïen: P.N. Pendjari a Benín; Chinko a la República Centreafricana; Reserva Natural i Cultural d'Ennedi i P.N. Zakouma al Txad; P.N. del Garamba a la República Democràtica del Congo; P.N. de Liwonde, Reserva de Flora i Fauna de Majete, Reserva Forestal de Mangochi, i Reserva de Flora i fauna de Nkhotakota dins de Malawi; P.N. de Bazaruto a Moçambic; P.N. d'Odzala-Kokoual a la República del Congo; Akagera Parc Nacional dins de Rwanda; i les Marjals de Bangweulu i P.N de la Plana de Liuwa a Zàmbia.African Parks donava feina a més d'un miler de rangers, el maig del 2018. Segons The Washington Post, l'organització "té la major força contra la caça i pesca furtives de qualsevol organització privada del continent". Peter Fearnhead co-fundà i continua com a executiu en cap (CEO) d'African Parks. Michael Eustace, Paul Fentener Van Vlissingen, Anthony Hall-Martin, i Mavuso Msimang són també acreditats com a co-fundadors. n'Enric de Sussex, que anteriorment col·laborà amb el projecte de translocació d'elefants dintre de Malawi (African Parks 2016–2017), va ser nomenat president honorífic el desembre de 2017. Robert-Jan van Ogtrop serveix com a president, des de desembre de 2017.African Parks ha rebut finançament de la Unió Europea, Fundació Adessium, Global Environment Facility, Fundació Howard G. Buffett, Banc Internacional per la Reconstrucció i Foment, National Geographic Society, Nationale Postcode Loterij, Swedish Postcode Lottery, Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID), Servei de Pesca I Fauna Salvatge dels Estats Units (USFWS), Fundació de la Família Walton, Fons Mundial per la Naturalesa, i Fundació Wyss, entre altres. Una dotació financera finançada per Fentener van Vlissingen dirigeix aproximadament 700.000 dòlars EUA cap a les operacions anuals d'African Parks. El pressupost de l'organització era aproximadament 35 $ milions el 2016. | 3Enginyeria
|
El quitrà o alquitrà és una substància bituminosa, greixosa, fosca i d'olor forta que s'obté de la destil·lació destructiva del carbó (quitrà de carbó), la fusta (quitrà de fusta) i altres materials vegetals o carbonacis. Químicament és una mescla complexa de milers de substàncies orgàniques de color negrós i de consistència viscosa que està constituïda per una sèrie de partícules formades per diverses substàncies químiques. La paraula quitrà prové del mot àrab qiṭrân, la qual té el mateix significat i deriva del verb qáṭṭar, que significa destil·lar. Productes minerals semblants al quitrà poden ser produïts a partir d'hidrocarburs fòssils, incloent el petroli. També poden ser obtinguts a partir d'altres formes de matèria orgànica com la torba.
El quitrà d'hulla es produeix a partir del carbó com a subproducte de la producció del carbó de coc. El quitrà sol rebre el nom de la matèria orgànica de la qual és obtingut, i així es parla de quitrà d'hulla, quitrà de lignit, quitrà de fusta, quitrà de faig, quitrà d'ossos o animal, etc. Els quitrans de punt de fusió més alt s'anomenen brea i es fan servir en la fabricació d'impermeabilitzants per a cobertes i aglomerats de carbó. | 3Enginyeria
|
L'Organització Marítima Internacional (OMI, en anglès IMO) és un organisme especialitzat de les Nacions Unides que promou la cooperació entre Estats i la indústria de transport per millorar la seguretat marítima i per prevenir la contaminació marina. Recents iniciatives de la OMI han inclòs reformes al Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana en el Mar (SOLES) i al Conveni Internacional per prevenir la contaminació pels Bucs (MARPOL 73/78). La seva seu es troba a Londres, Regne Unit.
Les seves primeres reunions daten de 1959. Originalment tenia caràcter consultiu, per la qual cosa la hi coneixia com OCMI (Organització Consultiva Marítima Internacional) o IMCO per les seves sigles en anglès i les seves recomanacions eren de caràcter optatiu. | 3Enginyeria
|
La militarització de l'espai és la col·locació i el desenvolupament d'armament i tecnologia militar a l'espai exterior. | 3Enginyeria
|
Un paracaigudes és un aparell que permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda. És un velam gran que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se –semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada–, que és utilitzat per a reduir la velocitat d'una persona o un objecte que cau per l'aire; es transporta als avions com a dispositiu d'emergència.
El disseny dels paracaigudes ha anat millorant amb el pas del temps: els de disseny especial controlen la velocitat de descens, l'efecte del vent i mantenen l'estabilitat segons el pes i la forma de l'objecte que transporten. Altres paracaigudes especials s'utilitzen per a desaccelerar naus espacials, coets experimentals, avions i cotxes esportius. | 3Enginyeria
|
En teoria de cues, una disciplina que s'engloba dins de la teoria de la probablitat, la fórmula de Pollaczek–Khinchine afirma que hi ha una relació entre la longitud de la cua i les transformades de Laplace del temps de servei per una cua de tipus M/G/1 (en què la feina arriba seguint una distribució de Poisson i té una distribució de temps de servei general). El terme també s'usa per denominar les relacions entre la longitud mitjana de la cua i la mitjana del temps d'espera o de servei en aquest model.La fórmula va ser publicada per primer cop el 1930 per Félix Pollaczek el 1930 i readapta en termes probabilístics per Aleksandr Khintxin dos anys més tard. En teoria de risc, la fórmula es pot usar per calcular la probabilitat de ruina final (la probabilitat que una companyia d'assegurances faci fallida). | 3Enginyeria
|
Una clau remota o clau per ràdio és un "sistema remot sense clau" (la clàssica de metall), d'abast mitjà (uns 10 m, pe: la rampa d'un pàrquing), que utilitza un senyal de ràdio per obrir les portes de un cotxe o d'un garatge, en lloc d'utilitzar la clau mecànica tradicional. El terme sistema d'entrada sense clau es va usar originalment per indicar un codi o clau numèrica prefixada, la clau s'entrava amb un teclat ocult activat pel tacte. | 3Enginyeria
|
Una ampolla de Nansen és un dispositiu per obtenir mostres d'aigua de mar en una profunditat específica. Va ser dissenyada el 1894 per l'explorador i oceanògraf Fridtjof Nansen i millorada per Shale Niskin el 1910 (vegeu ampolla de Niskin).
L'ampolla, més precisament un cilindre de metall o de plàstic, es submergeix lligada un cable a l'oceà i, quan arriba a la profunditat requerida, es deixa caure pel cable un pes de llautó anomenat «missatger». Quan el pes arriba a l'ampolla, l'impacte posa l'ampolla cap per avall i tanca una vàlvula de moll que hi ha al final de l'ampolla, capturant la mostra d'aigua a l'interior. L'ampolla i la mostra es recuperen al recollir el cable.
Es pot disposar un segon «missatger» per ser alliberat per a invertir el mecanisme, i baixar-lo pel cable fins que arriba a una altra ampolla de Nansen. Preparant una seqüència d'ampolles i missatgers a intervals al llarg del cable, es poden prendre una sèrie de mostres a una profunditat més gran amb una sola acció.
La temperatura de l'aigua a la profunditat de mostreig es registra mitjançant un termòmetre d'inversió fixat a l'ampolla Nansen. Es tracta d'un termòmetre de mercuri amb una constricció en el seu tub capil·lar que, quan el termòmetre s'inverteix, fa que el fil es trenqui i atrapi el mercuri, quedant fixada la lectura de la temperatura. Atès que la pressió en aigües profundes comprimeix les parets del termòmetre i afecta la indicació de la temperatura, el termòmetre està protegit per un recinte rígid. Es vincula un termòmetre no protegit amb un termòmetre protegit, i la comparació de les dues lectures de temperatura permet determinar la temperatura i la pressió en el punt de mostreig.
L'ampolla de Nansen ha estat àmpliament substituïda per l'ampolla de Niskin i actualment ja no es fabriquen, tot i que encara s'utilitzen. | 3Enginyeria
|
Una quarta, en nàutica, es refereix a una quarta part compresa entre dos vents consecutius, dels vuit principals de què consta la rosa dels vents. Els vuits vents principals divideixen la rosa en vuit parts de 45° cada una. Una quarta representa, doncs, 11,25°. Així doncs, una quarta també representa una de les trenta-dues parts en què es divideix la rosa dels vents, que també es poden anomenar rumbs o vents.D'aquí provenen expressions com a quatre quartes a estribord (a 45° a estribord). | 3Enginyeria
|
Fundada en 1907, l’École nationale supérieure d'électrotechnique, d'électronique, d'informatique, d'hydraulique et des télécommunications, també anomenada ENSEEIHT, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Tolosa de Llenguadoc, França.
L’ENSEEIHT és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer de ENSEEIHT (Màster Ingénieur ENSEEIHT)
el diploma Màster recerca i de doctorat (en associació amb École nationale de l'aviation civile)
Mastère spécialisé
MOOC. | 3Enginyeria
|
Un sistema acotat consisteix a referir els problemes de l'espai en un únic pla de projecció. Una altra definició, és que és un sistema de projecció en el qual s'utilitza una única projecció (projecció horitzontal) i la falta de l'altra es resol anotant la coordenada al costat d'aquesta projecció.
Té el seu origen a la representació de terrenys, i aquesta continua sent avui en dia la seva major aplicació. Aquest sistema només utilitza un pla de projecció, completant-lo amb les cotes o altures de punts o línies.
El seu principal avantatge sobre els altres sistemes és la possibilitat de representar superfícies de formes molt irregulars, com les d'un terreny.
Només s'utilitza en un pla de projecció, però, pràcticament sempre s'acaba complementant amb una segona projecció de perfil. Gràcies a aquesta projecció auxiliar és possible representar o determinar elements que amb només una projecció seria molt complicat o impossible. | 3Enginyeria
|
Un propulsor azimutal consisteix en una hèlix que pot orientar el seu impuls girant al voltant d'un eix vertical. Aquest gir és complet (360°) el que millora la maniobrabilitat fent fins i tot innecessari el timó. Part dels mecanismes necessaris per al funcionament estan tancats en una gòndola, davant o darrere de l'hèlix. És similar a la llanxes forabord però amb major possibilitat de gir i més grans
Aquests propulsors poden girar sense necessitat d'una línia d'eixos rígida, sinó amb un motor elèctric acoblat perpendicularment al propulsor en un contenidor (pod), que és alimentat per un alternador situat a la sala de màquines. Remolcadors, vaixells offshore, vaixells de creuer, ferris i alguns altres tipus de vaixells, i especialment els que han de maniobrar molt, són els que més incorporen en l'actualitat aquest tipus de propulsió.Hi ha dos tipus d'aplicació, els remolcadors i els vaixells offshore ( de subministrament a plataformes, stand-by, ....).
En els remolcadors de tipus ASD (Azimuth Stern Drive), l'ús del propulsor azimutal s'empra per a acoblar un motor dièsel mitjançant una línia d'eixos amb dos eixos cardan, un a cada extrem, ja que el propulsor i el motor estan a diferent altura.
En remolcadors de tipus Tracor, en estar el motor i el propulsor a la mateixa altura, aquests s'acoblen directament mitjançant un eix sense necessitat d'eixos cardan. | 3Enginyeria
|
Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.
Tant pot circular sense separació de la resta de vehicles com segregat de la resta de la calçada. També, en alguns casos, fan trajectes interurbans. | 3Enginyeria
|
El Pilot automàtic és un equip utilitzat en els vaixells (i també en els avions) per mantenir el curs elegit sense cap intervenció humana constant . També és conegut per diversos altres termes, com ara autopilot (terme pres de les aeronaus i considerat incorrecte per alguns marins) i Autohelm (tècnicament un marca registrada de Raymarine. | 3Enginyeria
|
Extradós prové del llatí extra, fora, a l'exterior i dorsum, dors. Es contraposa amb la veu intradós.L'extradós (en certs llocs se'l coneix com a trasdós) és un terme arquitectònic que designa el pla superior extern convex d'un arc o d'una volta, delimitant els carcanyols, que separen cada un dels arcs de l'arc adjacent. També designa el llom de les dovelles. En aquests dos casos, normalment no es pot veure, ja que està dins de la construcció. | 3Enginyeria
|
La càrrega de profunditat és la més antiga de les armes contra submarins. El concepte de llençar una mina marina es va discutir per primera vegada l'any 1910, i la idea va ser desenvolupada i posada en pràctica quan el Comandant en Cap de la Royal Navy, Sir George Callaghan, va demanar la seva posta en producció el 1914. El treball de disseny el va fer Herbert Taylor a la HMS Vernon Torpedo and Mine School de Portsmouth.
La primera càrrega de profunditat efectiva va ser la "Tipus D", desenvolupada el 1916. Tenia un revestiment metàl·lic en forma de bidó, de 140 kg de pes, farcit d'explosiu, usualment TNT. Un percussor accionat per la pressió hidroestàtica la feia detonar a una profunditat preestablerta. La "Tipus D" podia detonar fins a una profunditat màxima de 100 m.
El primer sistema per usar-les en combat era senzillament deixar-les rodar per una guia col·locada a la popa del vaixell atacant. Més tard es va dissenyar un projector anomenat "K-gun", que amb un explosiu propel·lent enviava les càrregues a uns 50 m. Estaven muntats a les cobertes dels costats. Això permetia junt amb el sistema de guies de crear uns patrons de sis a deu càrregues al voltant del vaixell atacant per encerclar al submarí.
El 1943 es va introduir el Torpex, un explosiu un 50% més potent que el TNT, juntament amb un nou disseny en forma de llàgrima que permetia que la càrrega s'enfonses més de pressa.
Encara que l'explosió d'una càrrega estàndard de 280 kg (utilitzada en els dissenys Mark 4 i 7 de la marina americana) podia desestabilitzar el submarí i ser pertorbadora per a les tripulacions, només un impacte directe a menys de 5 metres del buc podia destruir-lo. Això era molt difícil d'aconseguir, ja que el blanc realitzava maniobres evasives tota l'estona. La majoria dels submarins enfonsats amb càrregues de profunditat ho eren pel dany acumulat de diverses detonacions. Molts arribaren a sobreviure fins a centenars de detonacions de càrregues de profunditat durant hores. Per exemple, a l'abril de 1945 es van llençar 678 càrregues de profunditat contra l'U-427, que sobrevisqué a l'atac. | 3Enginyeria
|
La instrumentació és la branca de l'enginyeria que s'ocupa de la mesura i el control. Un instrument és un dispositiu que mesura o manipula variables com flux, temperatura, nivell, o pressió. Els instruments inclouen moltes formes d'actuar sobre els sistemes mecànics que poden ser tan simples com a vàlvules i transmissors, i tan complexes com als analitzadors. Els instruments sovint inclouen els sistemes de control de diversos processos. El control de processos és una de les principals branques de la instrumentació aplicada.
La instrumentació de control inclou dispositius tals com a solenoides, vàlvules, disjuntors i relés. Aquests dispositius són capaços de canviar un paràmetre sobre el terreny, i proporcionar control remot o la capacitat de control automatitzat.
Els transmissors són dispositius que produeixen un senyal analògic, generalment en forma de corrent elèctric de 4-20 mA, encara que hi ha moltes altres opcions utilitzant voltatge, freqüència, o pressió. Aquest senyal pot ser utilitzat per altres instruments de control directe, o pot ser enviat a un controlador lògic programable, DCS, sistema SCADA, o un altre tipus de controlador computacional, on es pot interpretar com a valors de lectura i s'utilitza per al control d'altres dispositius i processos del sistema.
La instrumentació té un paper important en la recopilació d'informació tant des del camp com en el canvi de paràmetres del camp i, com a tals, són una part clau del control de les màquines. | 3Enginyeria
|
El Museu Municipal de Nàutica del Masnou és un museu de titularitat municipal que té com a eix vertebrador la relació de la vila del Masnou amb la mar. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i l'Associació de Museus Marítims de la Mediterrània. | 3Enginyeria
|
Una missió de retorn o recull de mostres és un programa de nau espacial amb l'objectiu de tornar mostres tangibles d'una ubicació extraterrestre cap a la Terra per a l'anàlisi. Les missions de retorn de mostres poden portar de tornada els àtoms i molècules o un dipòsit de compostos complexos, com ara terra i roques. Aquestes mostres poden ser obtingudes en un col·lector utilitzat també per a la captura de les partícules de vent solar o pols dels cometes, el sòl i excavació de roca, la mineria, i qualsevol altra forma possible per recuperar mostres en el medi ambient. | 3Enginyeria
|
El Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica de l'Índia (en anglès Great Trigonometric Survey) va ser un projecte de l'organisme Survey of India del Govern Britànic de l'Índia, dedicat a explorar i cartografiar el país, en aquell moment colònia Britànica. Va ser iniciat a començaments del segle xix i va durar gairebé tot el segle.
Fou dirigit en les etapes inicials per William Lambton, i posteriorment per George Everest. Entre els molts èxits del projecte hi ha la demarcació del territori britànic de l'Índia, i la localització i mesurament de les muntanyes més altes de l'Himàlaia: Everest, K2, i Kanchenjunga. L'enquesta va tenir, també, un impacte científic enorme, ja que era responsable del primer mesurament exacte d'una secció d'arc d'un paral·lel terrestre i el mesurament de l'anomalia geodèsica de la Terra. | 3Enginyeria
|
Una injecció translunar (TLI per les seves sigles en anglès) és una maniobra de propulsió mitjançant la qual s'ubica una aeronau en la trajectòria amb què arribarà a la Lluna.
Les trajectòries translunars típiques són semblants a les de la trajectòria de transferència Hohmann, tot i que també s'ha recorregut a trajectòries de baixa energia en alguns casos, com el de la sonda Hiten Per a missions de curta durada sense pertorbacions significants, una transferència Hohmann ràpida sol resultar més pràctica.
Una neu porta a terme una injecció translunar per a iniciar la transferència partint d'una òrbita d'aparcament circular baixa al voltant de la Terra. L'impuls, sovint causat per un motor de coet químic, incrementa la velocitat de la nau, canviant-ne l'òrbita d'una òrbita terrestre baixa a una òrbita el·líptica. A mesura que la nau avança en l'arc de la transferència lunar, la seva trajectòria és similar a la d'una òrbita terrestre el·líptica amb un apogeu situat a prop del radi de l'òrbita de la Lluna. Mentre la nau orbita al voltant de la Terra, se'n sincronitza el moment i les dimensions de la propulsió de la injecció translunar amb objectiu a la Lluna. L'impuls inicial és sincronitzat de manera que tingui lloc quan la nau s'aproximia a l'apogeu, és a dir, quan és més a prop de la Lluna. Finalment, la nau entre en l'esfera d'influència de la Lluna, realitzant un sobrevol lunar hiperbòlic. | 3Enginyeria
|
L'altimetria és la determinació i la mesura de les altituds d'un lloc o d'una regió donada en relació amb el nivell mitjà del mar. La seva determinació serveix generalment per a la concepció d'un mapa topogràfic on les altituds s'indiquen en forma de punts locals o sota la forma de corbes de nivell o isohipses. | 3Enginyeria
|
Una banyera d'hidromassatge és una tina amb aigua calenta, amb diferents broquets, per fer moure l'aigua, mitjançant un motor que és en essència en el que es basa la banyera d'hidromassatge
Les banyeres d'hidromassatge poden disposar d'un sistema d'il·luminació per cromoteràpia i algunes altres incorporen un sistema d'inducció de fragàncies per a proveir aromateràpia a l'aigua. L'aigua en un hot tub o spa es canvia de mitjana de 3 o 4 mesos, ja que incorporen un sistema de filtració, i per sanitizer l'aigua la majoria tenen com a opció d'incorporar un ozó, més l'ús d'un desinfectant addicional que pot ser diclor o brom. Es poden utilitzar dins de la casa o a la intempèrie.
Els primers hot tubs eren uns barrils de fusta, amb aigua temperada per un calefactor a llenya i dissenyat especialment per a usar-lo a la intempèrie. | 3Enginyeria
|
Un rellotge comparador o comparador de quadrant és un instrument de mesura de dimensions que s'utilitza per comparar coses mitjançant la mesura indirecta del desplaçament d'una punta de contacte esfèrica quan l'aparell està fix en un suport. Consta d'un mecanisme d'engranatges o palanques que s'amplifica el moviment de la tija en un moviment circular de les agulles sobre escales graduades circulars que permeten obtenir mesures amb una precisió de centèsimes o mil·lèsimes de mil·límetre (micres ). A més existeixen comparadors electrònics que fan servir sensors de desplaçament angular dels engranatges i representen el valor del desplaçament de la tija en un visualitzador.
És un instrument que permet realitzar controls dimensionals en la fabricació de manera ràpida i precisa, per la qual cosa és molt utilitzat en la inspecció de la fabricació de productes en sèries grans. | 3Enginyeria
|
Un material compost o compòsit (en anglès, composite) és un assemblatge d'almenys dos materials no miscibles de manera que formen un nou material a nivell macroscòpic però que continuen separats. El nou material així constituït posseeix propietats que els elements sols no posseïen pas. El material compost més primitiu fou segurament alguna barreja de palla i fang en forma de maons per a la construcció. | 3Enginyeria
|
L'enginyeria administrativa és una disciplina que estudia la gestió de les organitzacions amb una orientació cap a la manufactura, l'enginyeria, la tecnologia o la producció. També estudien temes de la Investigació Operativa, l'administració estadística de la qualitat i l'ús d'altres tècniques estadístiques i matemàtiques per a la presa de decisions i l'optimització de la producció. Altres àrees d'especialització són la gestió de la tecnologia, la gestió organitzacional, la gestió de les operacions, i les finances. | 3Enginyeria
|
La sustentació (o subpressió) és la força generada per un cos que es desplaça per un fluid, de direcció perpendicular a la del moviment del corrent incident.
Com amb altres forces aerodinàmiques, en la pràctica, en comptes de forces hom utilitza coeficients adimensionals, els quals representen l'efectivitat de la forma d'un cos per a produir sustentació i l'ús dels quals és més còmode que el de forces.
La fórmula és:
S
u
s
t
e
n
t
a
c
i
o
´
=
1
2
⋅
ρ
⋅
V
2
⋅
S
⋅
C
o
e
f
i
c
i
e
n
t
S
u
s
t
e
n
t
a
c
i
o
´
{\displaystyle Sustentaci{\acute {o}}={\frac {1}{2}}\cdot \rho \cdot V^{2}\cdot S\cdot Coeficient_{Sustentaci{\acute {o}}}}
On (descripció de la variable i unitats en el Sistema Internacional d'Unitats):
S
u
s
t
e
n
t
a
c
i
o
´
{\displaystyle Sustentaci{\acute {o}}}
- newtons.
ρ
{\displaystyle \rho \,}
- Densitat del fluid.
k
g
m
3
{\displaystyle {\frac {kg}{m^{3}}}}
.
V
{\displaystyle V\,}
- Velocitat.
m
s
{\displaystyle {\frac {m}{s}}}
.
S
p
l
a
n
t
a
{\displaystyle S_{planta}\,}
- Superfície en planta.
m
2
{\displaystyle m^{2}\,}
.
C
o
e
f
i
c
i
e
n
t
S
u
s
t
e
n
t
a
c
i
o
´
{\displaystyle Coeficient_{Sustentaci{\acute {o}}}}
- Adimensional.Per la qual cosa el coeficient de sustentació és:
C
o
e
f
i
c
i
e
n
t
S
u
s
t
e
n
t
a
c
i
o
´
=
S
u
s
t
e
n
t
a
c
i
o
´
1
2
ρ
V
2
S
{\displaystyle Coeficient_{Sustentaci{\acute {o}}}={\frac {Sustentaci{\acute {o}}}{{\frac {1}{2}}\rho V^{2}S}}} | 3Enginyeria
|
La Acadèmia de l'Arma d'Enginyers és una institució de formació militar de l'exèrcit d'Espanya situada a Hoyo de Manzanares (Madrid). Va ser fundada en 1803 a Alcalá de Henares, i la seva seu ha estat situada en diferents ciutats, com Segòvia, Madrid, Guadalajara o Burgos, fins que va ser traslladada en 1986 a la seva actual ubicació.
La seva seu actual es troba en la carretera M-618, que enllaça Hoyo de Manzanares amb Colmenar Viejo, a la zona nord de la Comunitat de Madrid. L'aquarterament, situat dins d'un perímetre barrat d'uns 4.650 m al Parc Natural de la Conca Alta del Manzanares, té una superfície aproximada de 84 Ha i limita al nord i a l'est amb el camp de tir i maniobres de El Palancar, i al sud i a l'oest amb diversos terrenys de propietat pública i privada. El seu lema Nunc Minerva, postea Palas significa: "Primer la saviesa, després la guerra". | 3Enginyeria
|
Una nanopartícula o nanoesfera en nanotecnologia és un material que té les tres dimensions amb una mida similar compresa entre els 1 i 100 nanòmetres. Tot i això el terme és sovint utilitzat per partícules amb mides inferiors al micròmetre (1000nm). Pel que fa al límit inferior, partícules més petites s'anomenen cúmuls d'àtoms o atom clusters.
Les nanopartícules es diferèncien dels materials tridimensionals o bulk perquè la seva petita mida provoca que proporcionalment una gran quantitat dels seus àtoms es trobin a la superfície, donant lloc a propietats fisicoquímiques molt diferents, com la possibilitat de trobar-se en dispersions col·loidals, o de tenir determinades propietats optiques, elèctriques o magnètiques.
També es poden distingir d'altres nanomaterials per la seva dimensionalitat. Una nanovara (nanorod en anglès) té les tres dimensions en la nanoescala, però és anisotropica, és a dir, en té una amb una mida significativament superior. Un nanocable o nanotub només té dues dimensions en la nanoescala, i finalment una nanolàmina només en té una.
Com que la seva mida és molt més petita que la llum visible (400-700 nm), les nanopartícules no es poden veure amb un microscopi òptic, requerint l'ús de microscopis electrònics com el SEM o el TEM. Per aquest mateix motiu les dispersions de nanopartícules poden ser transparents.
Les nanopartícules ocorren naturalment en la natura i són objectes d'estudi de diversos camps científics tals com la química, la física, la geologia o la biologia. Com que estan a la frontera entre els materials tridimensionals i les estructures atòmiques o moleculars, sovint mostren fenòmens inèdits en ambdues escales. Són un component important de la pol·lució ambiental, i ingredients clau en productes industrials com pintures, plàstics, metalls i ceràmiques. La producció de nanopartícules amb determinades propietats és una branca important de la nanotecnologia. | 3Enginyeria
|
Un Podòmetre (també conegut com a pedòmetre) és un aparell usat per a comptar el nombre de passos fets per una persona, i indirectament pot servir per mesurar la distància, velocitat i cadència del caminar d'una persona. | 3Enginyeria
|
L'estabilitat transversal d'un vaixell depèn del fet que totes les forces que actuen sobre el vaixell es mantinguin constants però no així el punt d'aplicació de l'empenta, que, gràcies a la forma del buc, fa que el centre de gravetat del volum d'aigua desplaçada, és a dir, el centre de carena o empenta, es desplaci lateralment donant origen a un parell adreçador. | 3Enginyeria
|
El burn down chart és una representació gràfica, utilitzada en la gestió de projectes, que mostra la feina que queda per fer respecte al temps. Normalment es representa el temps a l'eix horitzontal i la feina restant a l'eix vertical, de manera que hauria de quedar una línia descendent, ja que la feina ha d'anar disminuint a mesura que avança el temps. És a dir, és un gràfic per a controlar l'execució dels treballs pendents. És útil per a predir en quin moment es completarà una feina o conjunt de feines.
Aquests tipus de gràfics es poden aplicar a les feines de qualsevol tipus de projecte, però sovint s'utilitza a les metodologies àgils de desenvolupament de programari, com ara l'Scrum. | 3Enginyeria
|
L'OREX (Orbital Re-Entry Experiment) va ser una càpsula espacial japonesa no tripulada llançada el 3 de febrer del 1994 mitjançant un coet H-2 des de la base de Tanegashima amb fins d'experimentació tecnològica durant la seva reentrada atmosfèrica. L'objectiu de l'experiment era provar materials per a ser usats com a protecció tèrmica i obtenir dades sobre la reentrada atmosfèrica per utilitzar-los en el disseny del transbordador japonès HOPE. | 3Enginyeria
|
Un automatisme de porta del garatge és un dispositiu motoritzat que obre i tanca portes de garatge. La majoria estan controlades per una caixa de control a la paret del garatge, comandada amb interruptors o lectors accessibles des de la finestreta del conductor o via ràdio mitjançant un comandament o clau remota manejada pel mateix. | 3Enginyeria
|
Un electroscopi és un instrument que permet determinar la presència de càrregues elèctriques i el seu signe.
Un electroscopi senzill consisteix en una vareta metàl·lica vertical que té una boleta a la part superior i a l'extrem oposat dues làmines d'or molt primes. La vareta és suspesa a la part superior d'una caixa de vidre transparent amb una armadura de metall en contacte amb el terra. En apropar un objecte electritzat a l'esfera, la vareta s'electrifica i les làmines carregades amb el mateix signe que l'objecte es repelen, sent la seva divergència una mesura de la quantitat de càrrega que han rebut. La força de repulsió electroestàtica s'equilibra amb el pes de les fulles. Si l'objecte s'allunya de l'esfera, les làmines, en perdre la polarització, tornen a la seva posició normal.
Quan un electroscopi es carrega amb un signe conegut, es pot determinar el tipus de càrrega elèctrica d'un objecte aproximant-lo a l'esfera. Si les làmines se separen significa que l'objecte està carregat amb el mateix tipus de càrrega que l'electroscopi. En cas contrari, si se ajunten, l'objecte i l'electroscopi tenen càrregues de signes oposats.
Un electroscopi carregat perd gradualment la seva càrrega degut a la conductivitat elèctrica de l'aire produïda pel seu contingut en ions. Per això la velocitat amb la que es carrega un electroscopi en presència d'un camp elèctric o es descarrega pot ser utilitzada per mesurar la densitat de ions en l'aire ambient. Per aquest motiu, l'electroscopi es pot utilitzar per mesurar la radiació de fons deguda a la presència de materials radioactius.
El primer electroscopi va ser creat pel metge anglès William Gilbert per realitzar els seus experiments amb càrregues electroestàtiques. Actualment aquest instrument no és més que una curiositat de museu, donant lloc a millors instruments electrònics. | 3Enginyeria
|
La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en anglès) són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica. | 3Enginyeria
|
El Mur de Mauá és una estructura de protecció contra inundacions que es troba entre el moll de Mauá i l'avinguda de Mauá, al centre històric de Porto Alegre, Rio Grande do Sul.
El mur armat de tres metres d'alçada i 2.647 metres de llargària és part d'un sistema de protecció contra inundacions que consta de 68 km de dics, 14 comportes i 19 cases de bombes. El mur representa només el 4% de l'extensió dels dics de protecció del sistema i se situa al llarg del Canal dos Navegantes, part del Delta do Jacuí. El mur es va concloure al 1974.
El sistema es construí per tal d'evitar catàstrofes com la del 1941. Les comportes ja s'han hagut de tancar algunes vegades després de construït. | 3Enginyeria
|
Un vúmetre és un dispositiu indicador en equips d'àudio per mostrar el nivell de senyal en unitats de volum, de vegades és també anomenat indicador de volum.
Consta d'un instrument de bobina mòbil d'un tipus determinat, alimentat per mitjà d'un rectificador d'ona completa que s'alimenta al seu torn de la línia mitjançant una resistència en sèrie. No necessita més font d'energia per al seu funcionament que el senyal d'entrada.
El vúmetre va ser dissenyat no per mesurar el senyal, sinó perquè els usuaris tinguessin una referència o objectiu de 0 VU, algunes vegades anomenat 100% o 0 decibels, per la qual cosa no és important que el dispositiu no sigui lineal i imprecís per a nivells baixos. En efecte, l'escala va de -20 VU a +3 VU, amb -3 VU just al mig. | 3Enginyeria
|
La fragilitat és la propietat d'un material de trencar-se amb facilitat. Tècnicament es defineix com la capacitat d'un material de fracturar-se amb escassa deformació, a diferència dels materials dúctils que es trenquen després de patir acusades deformacions plàstiques. El trencament fràgil té la peculiaritat d'absorbir relativament poca energia, a revera diferència del trencament dúctil, ja que l'energia absorbida per unitat de volum ve donada per:
d
E
d
e
f
d
V
=
1
2
∑
i
,
j
σ
i
j
ε
i
j
{\displaystyle {\frac {dE_{def}}{dV}}={\frac {1}{2}}\sum _{i,j}\sigma _{ij}\varepsilon _{ij}}
Si un material es trenca pràcticament sense deformació les components del tensor deformació
ε
i
j
{\displaystyle \varepsilon _{ij}\;}
resulten petites i la suma anterior resulta en una quantitat relativament petita. | 3Enginyeria
|
Un solenoide (del grec, «Solen», 'tub', 'conducte', i «eidos», 'en forma de' ) és un dispositiu físic capaç de crear un camp magnètic summament uniforme i intens en el seu interior, i molt feble a l'exterior. Té forma de bobina cilíndrica i consta d'un fil conductor aïllat i enrotllat segons una hèlix, formant un cilindre d'una llargària, normalment superior al diàmetre. André-Marie Ampère va inventar el 1820 el nom de solenoide, en un experiment que feia amb corrents circulars. | 3Enginyeria
|
Les estructures tramades són estructures formades per barres verticals (pilars) i barres horitzontals (bigues). Els pilars i les bigues s'uneixen entre si de forma rígida per aconseguir formes tridimensionals. Els moderns edificis de blocs d'habitatges i d'oficines són estructures tramades. | 3Enginyeria
|
Una pedelec (de l'anglès Pedal Electric Cycle) o també bicilec, és un tipus especial de bicicleta elèctrica (a Suïssa és un subtipus de les E-Bikes) en la qual el conductor és ajudat mitjançant tracció elèctrica quan pedaleja. Atès que l'acció de pedalejar és necessària i l'ajuda està constructivament limitada, aquest tipus de bicicleta no és considerat com un vehicle motoritzat d'acord amb la llei.
A Alemanya, una pedalec amb un motor de potència màxima de 250 watts i una velocitat màxima de 25 km / h limitada constructivament, no és considerada com un vehicle segons el reglament relatiu a la posada en circulació d'automòbils. No existeix la obligatorietat de matrícula, d'assegurança de responsabilitat civil, de permís de conduir ni de casc. A Suïssa una pedalec amb un motor de 500 watts de potència màxima i amb una tracció de pedaleig de fins a 25 km / h és considerada com un ciclomotor lleuger.
La variant més ràpida és l'anomenada S-bicilec que també té el suport d'un motor accionat mitjançant tracció al pedalar i que arriba fins a més de 25 km / h, a Suïssa fins a 45 km / h. A Alemanya és considerada com un vehicle, per a això són necessaris el permís de circulació, assegurança de responsabilitat civil, el permís de conduir corresponent i, en cas necessari, una autorització oficial. En Suïssa una S-bicilec és equiparada a les motocicletes i, per tant, requereix l'obligatorietat permís de conduir i d'altres permisos.
Una bicicleta que sense tracció de pedaleig circula a una velocitat superior als 6 km / h és un subtipus més d'E-bicis. Per contra, a Alemanya tals bicicletes són denominades únicament com e-bicis; així mateix se les tracta com a vehicles segons les lleis locals. | 3Enginyeria
|
L'Enginyeria de Biosistemes (o també Enginyeria Biològica als EUA) és un camp de l'enginyeria que integra la ciència i disseny d'enginyeria amb les ciències biològiques, ambientals i agrícoles. Representa una evolució de la disciplina d'Enginyeria Agrícola i s'aplica a tots els organismes vius (però sense incloure generalment aplicacions biomèdiques, que és el regne de l'enginyeria biomèdica). En moltes institucions als EUA, Enginyeria de Biosistemes és sinònim d'Enginyeria Biològica. En algunes institucions, Enginyeria de Biosistemes es considera un terme més ampli que inclou l'Enginyeria Agrícola i l'Enginyeria Biològica.
Algunes àrees programàtiques són: producció de bioenergia; desenvolupament de biosensors; enginyeria ambiental i ecològica; processament d'aliments i seguretat alimentària; enginyeria agrícola (maquinària, reg, emmagatzematge), tractament i gestió de l'aigua (incloses els mesuraments d'agents patògens, productes químics i altres contaminants).
ABET (junta d'acreditació per a l'enginyeria amb seu als Estats Units) considera nivell B.S. els programes acadèmics sota l'àmbit d'Enginyeria Biològica. Les societats professionals que donen suport Enginyeria de Biosistemes als EUA inclouen: ASABE(Societat Americana d'Enginyers Agrícoles i Biològiques) i l'IBE (Institut d'Enginyeria Biològica). | 3Enginyeria
|
EPF - École d'ingénieurs (antiga École polytechnique féminine) una escola d'enginyeria francesa creada el 1925.L'escola forma enginyers amb un perfil multidisciplinari, que treballen en tots els sectors de la indústria i els serveis. Cada classe està formada per aproximadament 350 alumnes de formació generalista, cicles de grau dual i estudiants d'aprenentatge.
Situat a Cachan, així com a Troyes des del 2010 i a Montpeller des del 2012, l'EPF és una institució privada d'educació superior d'interès general reconeguda per l'Estat. L'escola és membre de la Union des grandes écoles indépendantes (UGEI).L'EPF es va crear l'any 1994 a partir de l'antiga École polytechnique féminine (que mai va estar vinculada a l'École polytechnique) fundada el 1925 per Marie-Louise Paris. | 3Enginyeria
|
Una rampa és un element arquitectònic que té la funcionalitat de circumvalar parcialment dos plans diferents, de manera que aquests posseeixin una diferència d'alçada relativa en un determinat espai. Sovint s'utilitzen per fer més accessibles dos o més plans que estan a alçades diferents, tot i que a vegades tenen una funció ben diferent quan s'introdueixen en el món dels esports. Segons la geometria descriptiva es poden classificar en diversos tipus. | 3Enginyeria
|
La regulació automàtica és una branca de l'enginyeria que s'ocupa del control d'un procés en un estat determinat, per exemple, mantenir la temperatura d'una calefacció, el rumb d'un avió o la velocitat d'un automòbil en un valor establert. La regulació automàtica, també anomenada teoria de control, estudia el comportament dels sistemes dinàmics, tractant-los com caixes o blocs amb una entrada i una sortida. En general, l'entrada al sistema és un senyal analògic o digital que es capta en algun punt del sistema. Els blocs intermedis representen les diverses accions pertorbadores que afecten al senyal, com fregaments en els actuadors, així com l'efecte dels elements de control interposats, els reguladors. Aquests efectes es solen representar per mitjà de les funcions matemàtiques que els descriuen, anomenades funcions de transferència. La sortida del sistema es diu referència i correspon al valor del senyal després actuar-hi les anteriors funcions de transferència. Quan una o més de les variables de sortida d'un sistema han de seguir el valor d'una referència que canvia amb el temps, es necessita interposar un controlador que manipuli els valors dels senyals d'entrada al sistema fins a obtenir el valor desitjat de sortida. | 3Enginyeria
|
Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, safata») és un instrument de mesura que serveix per a avaluar el pes o la massa d'un objecte. Les balances s'usen per a amidar el pes, o la massa, en la ciència, i la tècnica de diferents objectes materials, àdhuc d'una persona, i a la indústria i el comerç les balances serveixen per moltes aplicacions diferents, i segons molts diferents ordres de magnitud, des de petites quantitats de materials en el laboratori, fins a transports pesants. Un balancer (femení: balancera) és la persona que fa o fabrica balances, i també, a vegades, aquell que té l'ofici de pesar, segons el DIEC. La balança és el símbol de la justícia, que calibra els arguments a favor i en contra de cada cas (sovint es representa per una dona amb els ulls embenats). | 3Enginyeria
|
Un pla inclinat és una porció de sòl que forma un cert angle amb l'horitzontal sense arribar a ser vertical, és a dir, essent l'angle 0° < a < 90°.El pla inclinat, una de les màquines simples, permet reduir la força que s'ha de realitzar per a elevar una càrrega respecte a si ho féssim verticalment.
Imaginem que volem arrossegar el pes P des d'una altura 1 fins a 2; sent les posicions 1 i 2 a les que ens referim les del centre de gravetat del bloc representat a la figura.
El pes del bloc, que com sabem és una magnitud vectorial (vertical i cap avall), pot descompondre's en dues components, H i V, paral·lela i perpendicular al pla inclinat respectivament:
H = P·sin(a)
V = P·cos(a)Com, a més, el bloc es desplaça per la superfície del pla inclinat, existirà en general una força de fregament FR del bloc contra la superfície que també haurem de vèncer per a poder desplaçar-lo. Aquesta força és:
FR = µ·V = µ·P·cos(a)sent µ el coeficient de fregament.
De l'observació de la figura, és immediat que per a aconseguir desplaçar el bloc, la força F que haurem de realitzar, serà:
F = H + FR = P·sin(a) + µ·P·cos(a) = [sin(a) + µ·cos(a)]·PResulta evident que si en compte del pla inclinat, tractàrem d'alçar el bloc sense més ajuda que els nostres propi músculs, la força G que hauríem de realitzar seria simplement la del pes del bloc a causa de l'actuació de la gravetat, és a dir
G = PLa qüestió és: en quines condicions serà avantatjosa la utilització del pla inclinat? | 3Enginyeria
|
La paraula ceràmica deriva del vocable grec keramos, l'arrel sànscrita significa "cremar". En el seu sentit estricte es refereix a l'argila en totes les seves formes. No obstant això, l'ús modern d'aquest terme inclou tots els materials inorgànics no metàl·lics que es formen per acció de la calor. Fins als anys 1950, els materials més importants van ser les argiles tradicionals, utilitzades en terrisseria, maó, rajola i similars, juntament amb el ciment i el vidre. També pot buscar-se la història del rakú, singular tècnica mil·lenària oriental. Històricament, els productes ceràmics han estat durs, porosos i fràgils. L'estudi de la ceràmica consisteix en una gran extensió de mètodes per mitigar aquests problemes i accentuar les potencialitats del material, així com oferir usos no tradicionals. Això també s'ha buscat incorporant a materials compostos com és el cas dels cermets, que combinen materials metàl·lics i ceràmics. | 3Enginyeria
|
La balança de Kibble o balança de watt és un instrument de mesura de masses electromecànic que mesura la massa d'un objecte de forma molt precisa mitjançant la mesura de la força d'un corrent elèctric dintre d'un camp magnètic i d'una tensió elèctrica induïda en un conductor en moviment dintre d'un camp magnètic.
El disseny d'aquest tipus de balança fou ideat el 1975 per Bryan Peter Kibble del National Physical Laboratory (NPL) del Regne Unit. La primera balança, anomenada Mark I, fou construïda pel mateix Kibble i per Ian Robinson. D'altres centres de metrologia estan desenvolupant-ne amb l'objectiu de proporcionar una nova definició de la unitat de massa, el quilogram, sobre la base d'unitats electròniques.
L'any 2016, a la vint-i-dosena reunió del Comitè Consultiu per les Unitats, del Comitè Internacional de Pesos i Mesures, es va decidir que la balança de watt passaria a denominar-se balança de Kibble en honor del seu inventor.Les magnituds elèctriques a la balança de watt es mesuren utilitzant els efectes quàntics macroscòpics: l'efecte Josephson per a la tensió elèctrica, i l'efecte Hall quàntic per a la resistència elèctrica. Aquests dos efectes vinculen, de manera diferent, aquestes magnituds elèctriques a dues constants fonamentals: la càrrega elèctrica elemental,
e
{\textstyle e}
, i la constant de Planck,
h
{\textstyle h}
. La balança de watt pot mesurar la unitat SI d'energia elèctrica i, mitjançant l'ús dels efectes de Josephson i Hall quàntic, determinar la constant de Planck, en termes de les unitats bàsiques del SI de massa, longitud i temps. | 3Enginyeria
|
El regulador centrífug és el sensor d'una cadena mecànica de retroalimentació, que proporciona un paràmetre que és funció de la velocitat angular. Aquest paràmetre pot ser un desplaçament mecànic que actuï sobre una vàlvula de control de retroalimentació negativa que es subministra a un motor per tal de mantenir constant la seva velocitat.
Es compon de dues o més masses en rotació al voltant d'un arbre giratori. Com a resultat de la força centrífuga les masses tendeixen a allunyar-se de l'eix de rotació, però al fer-ho s'oposen a un sistema de ressorts o a la força de la gravetat a través d'un sistema articulat, semblant a un pèndol cònic.
Un sistema de palanca transforma el moviment radial de les masses en lliscament axial sobre un collaret. Una palanca de canvis té aquesta última per transferir el mecanisme que es vol controlar, com pot ser la vàlvula de pas de vapor o de combustible, o d'aigua en una canonada de càrrega. | 3Enginyeria
|
Fundada en 1741, l'École Nationale Supérieure de Techniques Avancées, també anomenada ENSTA ParisTech, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a Palaiseau, França : Campus Universitat París-Saclay.L'ENSTA ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer d'ENSTA ParisTech (Màster Ingénieur ENSTA ParisTech)
el diploma Màster recerca
Mastère spécialisé
MOOC. | 3Enginyeria
|
Un servomotor de modelisme (conegut generalment com a servo o servo de modelisme) és un dispositiu actuador que té la capacitat de situar-se en qualsevol posició dins del seu rang d'operació, i de mantenir-se estable en aquesta posició. Està format per un motor de corrent continu, una caixa reductora i un circuit de control, i el seu marge de funcionament generalment és de menys d'una volta completa.
Els servos de modelisme s'utilitzen sovint en sistemes de radiocontrol i en robòtica, però el seu ús no està limitat a aquests. | 3Enginyeria
|
Natalie Jeremijenko (Austràlia, 1966) és una tecnoartista i enginyera australiana, que viu entre Nova York i San Diego. En els seus projectes artístics utilitza les últimes tecnologies per desenvolupar alternatives per a un futur tecnològic i generar una crítica institucional. El seu objectiu és demostrar el poderós paper que la tecnologia té en la cultura contemporània: guia les nostres accions, dirigeix les nostres opinions i dramatitza les nostres vides.
Utilitzant robòtica, enginyeria genètica i digital, electromecànica i sistemes interactius per visualitzar dades i facilitar sistemes naturals, crea experiments en l'espai públic a gran escala, ‘"espectacles de participació", vídeo i instal·lacions multimèdia. Els seus aparells es basen en una "arquitectura de la reciprocitat", en contrast amb les tecnologies que condueixen a un monitoratge complet i a un poder i control asimètrics. | 3Enginyeria
|
L'enginyeria biològica o la bioenginyeria (incloent l'enginyeria de sistemes biològics) és la branca de l'enginyeria que estudia els processos moleculars per dissenyar, sostenir i analitzar sistemes biològics. L'Enginyeria biològica està relacionada amb la medicina i amb l'enginyeria agrícola. Atès que altres disciplines de l'enginyeria estudien els organismes vius, aquest terme també està molt relacionat amb l'enginyeria d'aliments i la biotecnologia. A diferència dels biòlegs, els enginyers biològics volen imitar els sistemes biològics per a crear productes o modificar els sistemes biològiques per reemplaçar, augmentar o conservar alguns processos químics i mecànics.
L'enginyeria biològica aplica els conceptes i els mètodes de la biologia (i de manera secundària de la física, química, matemàtica, i ciència de les computadores) per resoldre problemes del món real relacionats amb les ciències de la vida i de la seva aplicació usant l'enginyeria analítica i metodologies sintètiques. L'enginyeria biològica usa principalment la biologia molecular per estudiar aplicacions avançades als organismes vius.
La diferenciació entre enginyeria biològica s'ensolapa amb l'enginyeria biomèdica i moltes universitat utilitzen els termes "bioenginyeria" i "enginyeria biomèdica" de manera intercanviable. Els enginyers biològics se centren a aplicar la biologia, però no necessàriament en usos mèdics.
Una aplicació especialment important és l'anàlisi i solució cost-efectivitat dels problemes relacionats amb la salut humana, però el seu camp és més general que això. Per exemple, la biomimètica és una branca de l'enginyeria biològica que cerca estructures i funcions d'organismes vius que puguin ser usats com a models per al disseny i l'enginyeria de materials i de màquines. D'altra banda la biologia de sistemes cerca utilitzar la familiaritat dels enginyers amb sistemes artificials complexos, per facilitar el reconeixement de l'estructura, funció i mètode d'operació precís de sistemes biològics complexos. | 3Enginyeria
|
Un certificat de tipus suplementari (STC, sigles de supplemental type certificate) és una modificació o reparació important que ha estat aprovada per una autoritat d'aviació i es duu a terme sobre una aeronau, un motor o una turbohèlice que ja disposa d'un certificat de tipus. S'anomena «suplementari» perquè expandeix el certificat de tipus existent. L'Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) és l'organisme que s'encarrega d'emetre els STC a la Unió Europea. | 3Enginyeria
|
El pressòstat, també conegut com a interruptor de pressió, és un aparell que tanca o obre un circuit elèctric depenent de la pressió a la qual arriba el fluid que hi circula. | 3Enginyeria
|
Una plataforma de llançament és l'àrea i les instal·lacions on s'enlairen els coets o naus espacials. Un cosmòdrom (o base espacial) pot contenir una o diverses plataformes. Una plataforma de llançament típica consisteix en estructures de servei i línies d'abastament. L'estructura de servei proporciona una plataforma d'accés per inspeccionar el vehicle de llançament abans del llançament. La majoria de les estructures de servei es poden moure o girar a una distància segura. Les línies d'abastament subministren combustible, gas, energia i enllaços de comunicació amb el vehicle de llançament. El vehicle de llançament se situa sobre la plataforma de llançament, la qual té una estructura reflectora per soportar la calor intensa i la càrrega generada pels motors del coet durant l'enlairament.
La majoria dels vehicles de llançament criogènics han de ser ràpidament emplenats quan s'aproximi la data del llançament. Això és especialment necessari, ja que diversos dipòsits estan situats a l'enlairament i després es retiren quan el personal de suport corregeix els problemes o verifica que no són greus. Sense la possibilitat d'omplir el vehicle de llançament, el llançament hauria de ser anul·lat quan els problemes retardessin el compte enrere. Les grues pòrtic són comunament dissenyades i construïdes sobre plataformes de llançament per a complir aquests tipus de serveis, tant durant el llançament com en els períodes que el precedeixen.
La majoria dels coets necessiten suport estable durant uns pocs segons després de la ignició, mentre que els motors s'encenen i s'estabilitzen amb tota la seva força. Aquest requisit d'estabilitat s'aconsegueix mitjançant l'ús de perns explosius que connecten el vehicle de llançament a la plataforma. Quan el vehicle és estable i està llest per volar, exploten els perns, trencant els vincles que connecten el vehicle a la plataforma en terra. | 3Enginyeria
|
L'École nationale de l'aviation civile (ENAC), és el nom en francès de l'escola d'enginyeria aeronàutica francesa (Grande école) a Tolosa. Forma part de la Universitat de Tolosa i la Aerospace Valley i France AEROTECH.És l'escola d'aeronàutica més gran d'Europa.La universitat té una fundació. Els graduats estan representats per l'associació ENAC Alumni. | 3Enginyeria
|
Una aerodina és una aeronau capaç de generar substentació. Els aerodines es divideixen en dos grans grups: les aeronaus d'ala fixa i les aeronaus d'ales mòbils. | 3Enginyeria
|
El Sinclair C5 és un vehicle elèctric de bateria individual, tècnicament un "cicle de pedal assistit elèctricament". (encara que és àmpliament descrit com un "cotxe elèctric", Sinclair l'ha caracteritzat com un "vehicle, no un cotxe".) Va ser la culminació del gran interès en els vehicles elèctrics de part del Sr. Clive Sinclair. Sinclair s'havia convertit en un dels milionaris més coneguts del Regne Unit i s'ha guanyat el títol de cavaller gràcies a la reeixida empresa Sinclair Research, dedicada a ordinadors personals a principis de la dècada de 1980. Ell va esperar repetir el seu èxit en el mercat de vehicles elèctrics, que va veure que havia madurat per a un nou enfocament. El C5 va sorgir d'un projecte anterior per produir un cotxe elèctric semblant al Renault Twizy anomenat C1. Després d'un canvi en la llei impulsada per la pressió exercida pels fabricants de bicicletes, Sinclair ha desenvolupat el C5 com un tricicle elèctric amb un cos de polipropilè i un xassís dissenyat per Lotus Cars. Va ser pensat per ser el primer d'una sèrie de vehicles elèctrics cada vegada més ambiciosos, però el desenvolupament planificat del C10 i C15 mai va arribar més enllà de la taula de dibuix.
El 10 de gener de 1985, el C5 es va donar a conèixer en un esdeveniment de llançament ostentós però va rebre una recepció poc entusiasta dels mitjans de comunicació britànics. Les seves perspectives de vendes van ser arruïnades per males crítiques i preocupacions de seguretat expressades per les organitzacions de consumidors i d'automobilisme. Les limitacions del vehicle – un curt abast, una velocitat màxima de només 24 km/h, una bateria que s'acaba ràpidament i una falta de resistència a la intempèrie – fan que sigui poc pràctic per a les necessitats de la gent. Es comercialitza com una alternativa als cotxes i bicicletes, però va acabar apel·lant a cap dels grups de propietaris, i que no estava disponible a les botigues fins a diversos mesos després del seu llançament. Dins dels tres mesos de la posada en marxa, la producció s'havia reduït en un 90%. Les vendes mai van avançar i les previsions optimistes de Sinclair i la producció van cessar per complet a l'agost de 1985. De 14.000 C5s fets, només 5.000 van ser venuts abans del seu fabricant, Sinclair Vehicles, va entrar en fallida.
El C5 es va fer conegut com "una de les grans bombes de màrqueting de la indústria britànica de postguerra" i un "notori ... exemple de fracàs". Malgrat el seu fracàs comercial, el C5 es va convertir en un element de culte per a col·leccionistes. Milers de C5s sense vendre van ser comprats per inversors i es van vendre a preus enormement inflats – fins a £5000, en comparació amb el valor original al detall de 399 lliures. Diversos entusiastes han creat clubs de propietaris i alguns han modificat substancialment els seus vehicles, afegint rodes gegants, motors de reacció i motors elèctrics d'alta potència per propulsar els C5s a velocitats de fins a 240 km/h. | 3Enginyeria
|
L'atractor de Lorenz, concepte introduït per Edward Lorenz el 1963, és un sistema dinàmic determinista tridimensional no lineal derivat de les equacions simplificades de rotllos de convecció que es produeixen en les equacions dinàmiques de l'atmosfera terrestre.
Per alguns valors dels paràmetres
a
,
b
,
c
{\displaystyle a,b,c}
el sistema exhibeix un comportament caòtic i mostra el que actualment s'anomena un atractor estrany, això va ser provat per W. Tucker el 2001. L'atractor estrany en aquest cas és un fractal de dimensió de Hausdorff entre 2 i 3. Grassberger (1983) ha estimat la dimensió de Hausdorff en 2.06 ± 0.01 i la dimensió de correlació en 2.05 ± 0.01.
El sistema apareix en làsers, en generadors elèctrics i en determinades rodes d'aigua. El model és un sistema de tres equacions diferencials ordinàries, conegudes com les equacions de Lorentz:
d
x
d
t
=
a
(
y
−
x
)
{\displaystyle {\frac {dx}{dt}}=a(y-x)}
d
y
d
t
=
x
(
b
−
z
)
−
y
{\displaystyle {\frac {dy}{dt}}=x(b-z)-y}
d
z
d
t
=
x
y
−
c
z
{\displaystyle {\frac {dz}{dt}}=xy-cz}
on a s'anomena el Nombre de Prandtl i b s'anomena el nombre de Rayleigh.
a
,
b
,
c
>
0
{\displaystyle a,b,c>0}
, però és normalment
a
=
10
{\displaystyle a=10}
,
c
=
8
/
3
{\displaystyle c=8/3}
i b és variat. El sistema exhibeix un comportament caòtic per a
b
=
28
{\displaystyle b=28}
però mostra òrbites periòdiques per a altres valors de b, per exemple, amb
b
=
99.96
{\displaystyle b=99.96}
es converteix en un nus tòric anomenat T (3,2).
La forma de papallona de l'atractor de Lorenz pot haver inspirat el nom de l'efecte papallona en la teoria del Caos. | 3Enginyeria
|
En la microfabricació, l'oxidació tèrmica és una manera de produir una fina capa d'òxid (generalment diòxid de silici ) a la superfície d'una oblia. La tècnica obliga un agent oxidant a difondre's a l'oblia a alta temperatura i reaccionar amb ella. El model de Deal-Grove prediu sovint la taxa de creixement de l'òxid. L'oxidació tèrmica es pot aplicar a diferents materials, però més comunament implica l'oxidació de substrats de silici per produir diòxid de silici. | 3Enginyeria
|
Vegeu també: Edifici intel·ligent i ImmòticaEl Building Management System (BMS) és un sistema de gestió d'edificacions, basat en un programari i un maquinari de supervisió i control que s'instal·la en els edificis. Amb aquest concepte, es defineix l'automatització integral d'immobles amb alta tecnologia. | 3Enginyeria
|
El puntal o ploma és una peça cilíndrica allargada, de dimensió i material variable amb la part inferior, està arrelada a una estructura ferma, que no es pot moure. A l'extrem superior del puntal o ploma trobem l amantina. L'amantina és una corda que sosté la barra horitzontal del puntal i de l'extrem surt un cable que sosté la càrrega. Al seu torn, dos caps anomenats osta mouen el puntal horitzontalment per poder traslladar la càrrega d'un lloc a l'altre.
El puntal ha estat durant la història, l'element fonamental de càrrega i descàrrega a bord dels vaixells mercants, a causa del seu baix manteniment i fàcil maneig, però amb el pas dels anys i la modernització dels mètodes de càrrega i descàrrega, ha estat progressivament substituït per grues, que necessiten menys personal per a la seva utilització.
1 Cable al ganxo = Amantina
2 Cable a la ploma o puntal = Amantina
3 Cable entre plomes = Ocellet
5 Motor o gigre d'Amantina
6 Cable d'OstesAmb diversos puntals es poden realitzar diferents maniobres i treballar de diferents maneres. La més utilitzada és el sistema de treball "a l'americana" que consisteix a unir els dos amants de dos plomes i utilitzar només un Osta de cada un dels dos puntals emprats. Aquest sistema permet a més d'una major versatilitat en els seus moviments una major capacitat de càrrega per part dels puntals, podent així hissar i arriar carregaments que amb un sol puntal no es podia. | 3Enginyeria
|
L'enginyeria tècnica és una carrera de primer cicle de tres anys de durada (més un projecte de fi de carrera) que dona accés a la professió dels enginyers tècnics. A Espanya aquesta carrera es va establir el 1963, per homologar l'enginyeria espanyola a les de la resta dels països desenvolupats i poder accedir així als crèdits del Banc Mundial. Els seus antecessors, els pèrits, estudiaven una carrera de 4 o 5 anys més revalida i projecte final de carrera. La Llei 12/86 d'Atribucions, aprovada per les Corts Espanyoles, estableix, en l'article 1r, que els enginyers tècnics tindran la plenitud d'atribucions en la seva especialitat respectiva, així com les que tenien els antics perits.Els títols de pèrit mantenen la seva vigència en els professionals que l'exerceixen, molts dels quals els van convalidar pels d'enginyer tècnic. Si bé les últimes promocions que van obtenir aquesta titulació ho van fer en la dècada dels seixanta, l'última promoció va ser la de 1969-1970. Eren impartides en una escola universitària d'àmbit tècnic o en una escola tècnica superior que, a més, impartia carreres de cicle llarg.
La reforma actual dels ensenyaments de graus (a causa del Pla Bolonya), farà desaparèixer aquests estudis, que s'impartiran com a ensenyaments de grau, denominant els nous títols graduats en enginyeria mecànica, elèctrica, electrònica i automàtica, química o tèxtil , en el cas dels enginyers tècnics industrials, graduats en enginyeria naval , graduats en enginyeria aeronàutica , etc. Les seves escoles es denominaran: Escola d'Enginyers o Escola Superior d'Enginyers si, a més del grau, s'imparteixen estudis de postgrau. | 3Enginyeria
|
L'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) és una fundació del sector de la construcció de Catalunya. És una entitat privada sense ànim de lucre creada el 1978 per fomentar l'estudi, la investigació i la formació permanent en el camp de la construcció. El 1991 va rebre la Placa Narcís Monturiol. | 3Enginyeria
|
La programació lineal (PL) és un mètode matemàtic per determinar una manera d'aconseguir el millor resultat (com, per exemple, el benefici màxim o el cost mínim) d'un cert model matemàtic donats una sèrie de requisits (restriccions) representats com relacions lineals. La programació lineal és un cas específic de la programació matemàtica (optimització matemàtica).
Més formalment, la programació lineal és una tècnica per l'optimització d'una funció objectiu lineal, subjecta a una igualtat lineal i restriccions en forma de desigualtats lineals. La seva regió factible és un políedre convex, que és un conjunt definit com la intersecció de molts (finits) semiespais, cadascun dels quals és definit per una desigualtat lineal. La seva funció objectiu és una funció afí de valors reals definida en aquest políedre. Un algorisme de programació lineal troba un punt del políedre en el qual aquesta funció té el menor (o major) valor, si existeix tal punt.
Els programes lineals són problemes que es poden expressar en la següent forma canònica:
maximitzar
c
T
x
amb la restricció
A
x
≤
b
i
x
≥
0
{\displaystyle {\begin{aligned}&{\text{maximitzar}}&&\mathbf {c} ^{\mathbf {T} }\mathbf {x} \\&{\text{amb la restricció}}&&A\mathbf {x} \leq \mathbf {b} \\&{\text{i}}&&\mathbf {x} \geq \mathbf {0} \end{aligned}}}
x representa el vector de variables que es volen determinar; c i b són vectors de coeficients coneguts; a és una matriu de coeficients coneguts; i
(
⋅
)
T
{\displaystyle (\cdot )^{\mathrm {T} }}
és la matriu transposada. L'expressió que es vol maximitzar o minimitzar s'anomena funció objectiu, en aquest cas cTx. Les desigualtats Ax ≤ b són les restriccions que configuren un polítop convex sobre el qual s'optimitza la funció objectiu. En aquest context, dos vectors són comparables quan tenen les mateixes dimensions. Si cada component del primer és menor o igual a la component corresponent del segon, llavors es pot dir que el primer vector és menor o igual al segon vector.
La programació lineal es pot aplicar a diversos camps d'estudi. Es fa servir en negocis i economia, però també es pot fer servir per resoldre alguns problemes de l'enginyeria. Algunes indústries que utilitzen models de programació lineal són, per exemple, la del transport, energia, telecomunicacions i fabricació. La programació lineal s'ha demostrat útil per modelar diversos tipus de problemes que tracten la planificació, el disseny de rutes, la programació d'horaris, l'assignació i el disseny. | 3Enginyeria
|
El factor d'efectivitat relativa (FER), es refereix a la potència de demolició d'un explosiu en comparança amb el TNT, en unitats d'equivalents en TNT/kg (TNTe/kg). El FER és la massa relativa de TNT a la qual equival un explosiu; com més gran sigui el FER, més poderós és l'explosiu.
Això permet als enginyers determinar les masses requerides de diferents explosius en l'aplicació de fórmules de voladura desenvolupades específicament pel TNT. Per exemple, si per una voladura es precisa una càrrega d'1 kg de TNT, però utilitzant octanitrocubà, que té un FER de 2,38, se'n necessitarien només el 1,0/2,38 (o 0,42) kg per fer la mateixa feina. | 3Enginyeria
|
Actualment les ciutats estan donant pas a l'avanç per ser més sostenibles, eficients i millor gestionades, convertint-se en el que es coneix com a Smart city. Casos i estudis recents demostren que un factor clau en aquesta transformació és l'ús de grans dades urbanes i objectes físics a les ciutats. Tanmateix el coneixement i el marc de l'ús de dades per a ciutats intel·ligents continuen sent relativament desconeguts.
IBM va realitzar més de 100 projectes de smart cities a tot el món de 2010 a 2017, projectes dels quals si incloïen administració, ciutadania, desenvolupament econòmic, medi ambient i planificació de transports públics i urbans.
En adició a això, la recent proliferació del Big Data ha contribuït molt en la transformació a Smart city. El nom de big data fa referència a grans i complexes conjunts de dades que representen rastres digitals d'activitat humana que es poden definir en termes d'escala o volum, anàlisi de mètodes o efectes sobre organitzacions. Les ciutats d'arreu del món obtenen gran quantitat de dades complexes relacionades a la vida urbana i gràcies a això podem aconseguir informació útil per a diverses parts interessades, com ara ciutadans, visitants, govern local i empreses.
Per exemple, el govern de Seül (capital de Corea del Sud) recopila dades relacionades a la salut pública, transport i residència que estan a disposició dels científics per contribuir al coneixement de la ciutat i els seus ciutadans. Com a resultat van identificar que la ciutat necessitava l'ús del bus urbà a mitja nit i posteriorment van millorar els serveis públics de mitja nit. De la mateixa manera, el govern de San Francisco (Estats Units) va analitzar els registres de delictes per millorar els serveis de seguretat pública i el govern de Rio de Janeiro utilitza dades de càmeres i sensors per solucionar diversos problemes de la ciutat, com ara el clima, energia i seguretat. | 3Enginyeria
|
École nationale supérieure des mines de Saint-Étienne és una universitat francesa, una Grande école d'enginyeria, fundada el 1816, amb seu a Saint-Étienne. Entre els objectius marcats per la universitat es troba donar suport al desenvolupament dels seus estudiants i empreses a través d'una sèrie de cursos i camps de recerca, des de la formació inicial d'enginyers generals ingénieurs civils des mines, fins a la docència del doctorat; des de les ciències dels materials fins a la microelectrònica passant per l'enginyeria de processos, la mecànica, el medi ambient, l'enginyeria civil, les finances, les tecnologies de la informació i l'enginyeria de la salut.L'escola va ser fundada el 2 d'agost de 1816, a instàncies de Lluís XVIII. | 3Enginyeria
|
La velocitat de deformació és una magnitud que mesura el canvi de deformació respecte al temps. Per problemes uniaxials és simplement la derivada temporal de la deformació longitudinal, mentre que per problemes o situacions tridimensionals es representa per un tensor de segon rang. | 3Enginyeria
|
Paret formada per grans pedres planeres col·locades en posició vertical. | 3Enginyeria
|
La gallina i el porc és una faula empresarial que consisteix en el compromís amb un projecte o causa. Quan es cuina un plat d'ous amb pernil o cansalada, el porc proporciona pernil o cansalada que requereixen el seu sacrifici vital i el pollastre proporciona els ous que no són difícils de produir ni suposen el seu sacrifici vital. Així, el porc està realment compromès amb aquest plat, mentre que el pollastre només hi participa, tot i que es necessiten tots dos per produir el plat. | 3Enginyeria
|
Una excavadora mixta o pala mixta és un màquina d'enginyeria civil que combina una pala carregadora i una excavadora. La pala, de petita talla, és sobretot destinada a treballs lleugers (cavament de rases, o en agricultura per a replegar el fem).
Se sol anomenar erròniament retroexcavadora que és una màquina diferent. | 3Enginyeria
|
La prefabricació és un sistema de construcció basat en el disseny i producció de components i subsistemes elaborats en sèrie en una fàbrica fora de la seva ubicació final i que es porten a la seva posició definitiva per muntar l'edificació després d'una fase de muntatge simple, precisa i no laboriosa. Tal és així que, quan un edifici és prefabricat, les operacions en el terreny són essencialment de muntatge, i no d'elaboració. Una bona referència per conèixer el grau de prefabricació d'un edifici és la de valorar la quantitat de residus generats en l'obra; quanta major quantitat d'enderrocs i brutícia, menys índex de prefabricació presenta l'immoble.
El terme prefabricació segueix tenint una connotació despectiva, la qual cosa ja avançava el dissenyador i arquitecte autodidacta Jean Prouvé, quan deia que el que es qualifica com prefabricat acaba assimilant-se a edifici provisional. No obstant això, la prefabricació comporta, en la majoria dels casos, un augment de qualitat, reducció de deixalles, perfeccionament i seguretat. | 3Enginyeria
|
El tonatge de pes mort, TPM, o dwt (acrònim del terme en anglès Deadweight tonnage), és la mesura per determinar la capacitat de càrrega sense risc d'una embarcació, el valor s'expressa en tones mètriques. També és la forma de mesurar la mida d'una flota, com a sumatori del dwt de cadascuna de les unitats que la formen.
Consisteix en la suma dels pesos que transporta un vaixell, i inclou el carregament, el combustible propi del vaixell, les provisions, l'aigua dolça per a consum humà, l'aigua de llast, la tripulació, els passatgers i els seus equipatges.
El terme s'usa sovint per a indicar el màxim pes mort, és a dir el seu tonatge de pes mort quan el vaixell es troba completament carregat, de manera que el seu francbord estigui al punt de submersió. Aquest pes mort és la diferència entre el desplaçament d'un vaixell a plena càrrega i el desplaçament en rosca (vaixell buit pròpiament dit).
En el vocabulari navilier es designen com a «de poc port» o «de port menor» les embarcacions menors d'unes 1.000 t de pes mort (pesquers menors, iots, barcasses, etc.), La xifra no és exacta, però les regulacions d'alguns països ho especifiquen. Els vaixells que superen aquest valor es coneixen com a «vaixells de port» o, si són molt grans, «vaixells de gran port ». | 3Enginyeria
|
Un rellotge de sol és un instrument de mesura que assenyala les hores mitjançant l'ombra d'un gnòmon clavat dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. El gnòmon sempre té la direcció paral·lela a l'eix de rotació terrestre, en canvi el quadrant pot adoptar diferents posicions, igual que les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals.
És un instrument emprat des de temps molt remots per poder mesurar el pas de les hores i els minuts (temps). En català s'anomena també quadrant solar. Empra l'ombra projectada per un gnòmon sobre una superfície amb una escala per indicar la posició del Sol durant el moviment diürn. Segons la disposició del gnòmon i la forma de l'escala es poden mesurar diferents tipus de temps, sent el més habitual el temps solar aparent. La ciència encarregada d'elaborar teories i reunir coneixement sobre els rellotges de sol s'anomena gnomònica. | 3Enginyeria
|
La Granada antitanc Serdyuk de 1941(VPGS-41) era una granada antitancs dissenyada i utilitzada per la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Va ser produïda entre 1941 i 1942, quan va cessar la seva construcció, per la baixa qualitat de l'arma i la seva poca seguretat. El disseny no va ser gaire utilitzat i var acabant sent reemplaçat per les granades antitanc manuals (com la RPG-43). | 3Enginyeria
|
Els habitatges mòbils (també anomenats en anglès, mobile homes, trailers o house trailers) són cases prefabricades construïdes en fàbriques —i no en el lloc de destinació— i després transportades al lloc on es van a establir.Construïdes normalment sobre xassís permanents amb rodes es transporten sent tirades per un camió tractor per carretera fins al lloc on s'estableixen de forma permanent. Els habitatges mòbils comparteixen els mateixos orígens històrics que les caravanes, però avui dia ambdues són molt diferents en grandària i equipament, utilitzant-se les últimes com a casa de vacances o temporal, mentre els habitatges mòbils són autèntiques cases; se situen en un lloc i romanen allí encara que mantenen la capacitat de ser transportades íntegrament a un altre lloc si és necessari. Després de la cosmètica de la instal·lació per ocultar la base, hi ha marcs per a remolcs, eixos, rodes i ganxos d'arrossegament. | 3Enginyeria
|
La RG-41 era una granada de mà dissenyada per la Unió Soviètica el 1941, i utilitzada breument fins a 1942, quan va ser reemplaçada per la més moderna RG-42. Va ser dissenyada per N. P. Belyakov. | 3Enginyeria
|
La Société anonyme des Établissements Nieuport, que posteriorment es passaria a anomenar Nieuport-Delage, va ser una empresa fabricant d'avions francesa que principalment construïa avions de competició, abans que esclatés la Primera Guerra Mundial, i avions de caça durant la Guerra i en el període entre guerres. | 3Enginyeria
|
El gel de grafè és el material més lleuger del món, és un aerogel amb una densitat de 0,16 mg/cm³, menys que l'heli (la densitat esmentada no inclou el pes de l'aire en l'estructura) És aproximadament 7,5 vegades menys dens que l'aire. Va ser desenvolupat a la Universitat de Zhejiang a la Xina. | 3Enginyeria
|
Una superestructura en construcció naval és la construcció damunt el buc. La paraula prové del verb llatí, superstruere («bastir damunt»).
La superestructura consisteix en les parts d'una nau construïdes per sobre de la coberta principal. No se sol incloure els pals o qualsevol de les torretes d'armament. Cal tenir en compte que en els temps moderns, les torres no sempre disposen d'artilleria naval, però poden portar llançadores de míssils o armes de guerra antisubmarina.
La mida de la superestructura d'una embarcació pot tenir moltes implicacions, ja que poden alterar la rigidesa estructural, els seus desplaçaments, o tant un com l'altre. Aquests poden ser perjudicials per al rendiment del vaixell si no es tenen en compte els inconvenients. L'alçada i el pes de la superestructura a bord d'un vaixell també afecta la quantitat de francbord que requereix aquest tipus de vaixells al llarg dels seus costats, fins a la seva línia de flotació. | 3Enginyeria
|
El capbussament o cabussament és la inclinació d'un estrat respecte a l'horitzontal, mesurat com l'angle entre la línia de màxim pendent i l'horitzontal. Per indicar completament la posició de l'estrat a l'espai, cal indicar també la direcció cap a on s'inclina.A més del pla d'estratificació, el capbussament pot servir per situar qualsevol altre pla rellevant en geologia, com un pla de falla o els plans d'esquistositat. | 3Enginyeria
|
Fundada el 2005, l'École des technologies numériques avancéesy, és una Grande école d'informàtica de França. Està situada a Ivry-sur-Seine. Els graus lliurats per la universitat són reconeguts per l'estat francès.El curs és un sistema educatiu dual de tres anys i inclou 200 hores de lliçons i 400 hores d'estudi de casos pràctics per any. Hi ha dues especialitzacions disponibles: desenvolupament de programari o xarxa informàtica i ordinadors.
A partir de setembre de 2013, la universitat inicià un nou programa gratuït de 2 anys després del Baccalauréat per 250 estudiants. La novetat és que hi ha estudiants de postgrau que pagaran els estudiants en formació (250 euros al mes durant tres anys). | 3Enginyeria
|
El desnivell (Geografia, Cartografia, Topografia) és la diferència d'altures entre dos punts. Diferència de nivell o d'altures entre dos punts de la superfície terrestre, és a dir la diferència entre dues alçàries.
Per tal de calcular el desnivell entre dos punts representats - generalment per coordenades geogràfiques - en un mapa o carta topogràfica, cal fer una resta entre les cotes o altituds respectives. Per exemple, entre la font (naixement) i la desembocadura d'un riu o entre el nivell del mar (riba) i el cim d'una muntanya: A1 - A2 = D (A1: altitud punt 1; A2: altitud punt 2; D: desnivell).
El mot desnivell és emprat per descriure la manca de nivell d'un terreny inclinat o amb pendent i també la Inclinació ascendent o descendent del terreny. | 3Enginyeria
|
En enginyeria, un túnel de vent o túnel aerodinàmic és una eina de recerca desenvolupada per ajudar en l'estudi dels efectes del moviment de l'aire al voltant d'objectes sòlids. Amb aquest aparell se simulen les condicions experimentades per l'objecte en la situació real.En un túnel de vent, l'objecte roman estacionari mentre es força el pas d'aire o gas al voltant d'ell. S'utilitza per a estudiar els efectes del moviment de l'aire en objectes com avions, naus espacials, míssils, automòbils, edificis o ponts.
L'aire es bufa o aspira per mitjà d'un conducte equipat amb una finestra i altres aparells, dins el qual els models o formes geomètriques es munten per al seu estudi. Després es fan servir diverses tècniques per a estudiar el flux d'aire real al voltant de la geometria i es compara amb els resultats teòrics, que també han de tenir en compte el nombre de Reynolds i el nombre de Mach per al seu règim de funcionament.
Per exemple:
Poden unir brins a la superfície en estudi a fi de detectar la direcció del flux de l'aire i la seva velocitat relativa.
Poden injectar tints o fum en el flux d'aire per a observar el moviment de les partícules en passar per la superfície.
Poden inserir sondes en punts específics del flux d'aire a fi de mesurar la pressió estàtica o dinàmica de l'aire.Un túnel de vent vertical és una instal·lació d'esbarjo d'interior anomenada skydiving. | 3Enginyeria
|
Una detonació (del llatí: detonare: 'tronar') és un tipus de combustió supersònica que implica l'existència d'una ona expansiva i una zona de reacció darrera d'aquesta. Les detonacions ocorren en els explosius sòlids i liquids, com també en gasos reactius. La velocitat de detonació en els explosius sòlids i líquids és molt més alta que en els explosius gasosos, la qual cosa permet observar el sistema d'ones amb un detall més gran (a més alta resolució). Es diferencia de la deflagració, la qual és una combustió subsònica.Alguns materials explosius poden detonar en absència d'oxigen, per exemple en el cas de l'acetilè, ozó i el peròxid d'hidrogen.
Una detonació és un procés dràstic de transformació de l'energia que conté un material, gairebé sempre és un procés químic, que s'intercanvia a velocitats altes amb el medi que l'envolta. Per a mesurar el poder detonant d'un material amb propietats explosives, es fa servir la definició de "poder detonant" i s'expressa en metres per segon, donades les característiques particulars del material químic que es tracti.
La detonació és un ràpid microcanvi (pràcticament instantani), que un detonador injecta al material que es vol detonar, una certa quantitat d'energia que a aquest li resulta impossible d'acumular, emmagatzemar, o dissipar per algun altre medi. Això fa que en el material sotmès es produeixi una reacció crítica, principalment en la que la seva estructura molecular experimenta una dràstica pèrdua de la seva geometria estructural o deformació física.
Per exemple, un dipòsit de combustible -gasolina-, té molt més poder detonant quan aquest material s'activa dins el contenidor, que no pas aquesta mateixa gasolina activada sense estar comprimida en un recipient. La diferència de detonació és exponencial a la càrrega, la capacitat de reacció química del material, i al contenidor reductor. | 3Enginyeria
|
Escola Port és una institució d'ensenyament nàutic situada a la Vila Olímpica de Barcelona que imparteix titulacions de l'àmbit de la nàutica d'esbarjo i professional, a la vegada que ofereix múltiples serveis d'assessoria de propietaris d'embarcacions, lloguer d'amarratges i activitats nàutiques.Té dos centres. Al Port Olímpic ofereix tot l'itinerari de la nàutica d'esbarjo regulat per la Direcció General de la Marina Mercant i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, segons la normativa del 2014, des de la Llicència de Navegació, passant pel Patró d'Embarcacions d'Esbarjo, pràctiques de navegació a Illes Balears fins al Capità de Iot. Al carrer Doctor Trueta, mitjançant la denominació afegida FP del Mar ofereix cursos regulats per la convenció STCW (Standards of Training, Certification and Watchkeeping for Seafarers), com el de Formació Bàsica en Seguretat al Mar, Curs Avançat Contra Incendis, entre d'altres necessaris per qualsevol professió vinculada amb el mar, sigui com a patró professional d'embarcació, patró de port, mariner o hostessa. | 3Enginyeria
|
El llançament espacial sense coet (o bé non-rocket space launch o NRS en anglès) és un llançament a l'espai on part o tota la velocitat i l'altitud necessària és proporcionada per quelcom que no sigui l'ús de coets d'un sol ús. S'han proposat tot un seguit d'alternatives als coets d'un sol ús. En alguns sistemes, com ara els ganxos espacials, el trineu coet, i el llançament aeri, utilitzen un coet per arribar a l'òrbita, però només és "part" del sistema.
Els costos de llançament d'avui en dia són molt alts – $10.000 a $25.000 per quilogram des de la Terra a òrbita terrestre baixa. Com a resultat, els costos de llançament són un gran percentatge en el cost de tots els afers espacials. Si els costos de llançament es poden abaratir es reduirà el cost total de les missions espacials. Afortunadament, a causa de la naturalesa exponencial de l'equació del coet, proporcionant fins i tot una petita quantitat de la velocitat a LEO per altres mitjans té el potencial de reduir considerablement el cost d'arribar a l'òrbita.
Amb la reducció dels costos de llançament en milions d'euros per quilogram faria que molts dels projectes espacials a gran escala proposats, com ara la colonització espacial, l'energia solar espacial i la terraformació de Mart fossin possibles. | 3Enginyeria
|
En ciència de materials, la resiliència és la capacitat d'un material d'absorbir energia quan es deforma de manera elàstica per l'efecte d'una força i de dissipar-la un cop la força desapareix, mesurant el seu grau de retorn a l'estat original. La resiliència patró és la màxima energia que un material pot absorbir fins al seu límit elàstic sense que es deformi permanentment. El mòdul de resiliència és la màxima energia que un material pot absorbir per unitat de volum sense que es deformi permanentment.
La resiliència és igual al treball extern exercit per deformar un material fins al seu límit elàstic:
U
r
=
∫
0
ε
y
σ
(
ε
)
d
ε
{\displaystyle U_{r}=\int _{0}^{\varepsilon _{y}}\sigma (\varepsilon )\ d\varepsilon } | 3Enginyeria
|
La Desactivació de explosius és el procés per mitjà del qual un artefacte explosiu és desactivat a un estat segur. La desactivació d'explosius i bombes es va formalitzar durant la Primera Guerra Mundial. La gran producció d'armament i municions, va conduir a diversos defectes en la seva fabricació i una quantitat considerable d'aquestes municions, disparades per tots dos bàndols, van ser trobades sense detonar. Aquests artefactes representaven un risc per a qualsevol persona que es trobés en la proximitat i en resposta, l'exèrcit britànic va organitzar una unitat d'Examinadors d'Artilleria del Cos d'Artilleria de l'Exèrcit Reial per tal d'afrontar aquest tipus de situacions. | 3Enginyeria
|
Dins l'àmbit de la gestió, la gestió de projectes és l'activitat de planificar, organitzar, motivar i controlar recursos, procediments i protocols per tal d'aconseguir un objectiu específic, com pugui ser realitzar un projecte dintre d'unes restriccions d'abast, qualitat, temps i cost.
Un projecte és un esforç temporal assumit per a crear un producte, resultat o servei únic, que porta canvis beneficiosos o valor afegit.
Aquesta propietat de ser un esforç temporal i únic contrasta amb els processos, o operacions, que són treballs que es fan permanentment o semi-permanentment per a crear un mateix producte o servei de forma permanent, o repetida. La gestió d'aquests dos sistemes és sovint molt diferent i requereix habilitats tècniques i estratègies de gestió diferents, cosa que explica la necessitat del desenvolupament diferenciat de la gestió de projectes.
El primer repte de la gestió de projectes és estar segur de què un projecte serà entregat dintre de les restriccions definides. El segon repte és la ubicació i integració òptima dels recursos necessaris (diners, persones, materials, energia, espai, subministraments, qualitat, comunicació, etc.) per a assolir els objectius predefinits. | 3Enginyeria
|
L'agrimensura va ser considerada antigament la branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits. En l'actualitat la comunitat científica internacional reconeix que és una disciplina autònoma, amb estatut propi i llenguatge específic que estudia els objectes territorials a tota escala, focalitzant-se en la fixació de tota classe de límits.
D'aquesta manera produeix documents cartogràfics i infraestructura virtual per a establir plans, cartes i mapes, donant publicitat als límits de la propietat o governamentals. Per tal de complir el seu objectiu, l'agrimensura es nodreix de la topografia, geometria, enginyeria, trigonometria, matemàtiques, física, dret, geomorfologia, edafologia, arquitectura, història, computació, teledetecció. | 3Enginyeria
|
Un LHD (de l'anglès Load Haul Dump) és una de les màquinaries de construcció amb més ús a la mineria subterrància, a causa que es considera una part integral del procés productiu d'una mina, ja que s'encarrega de transportar els materials que han sigut recentment dinamitats a les busties de buit.
Els principals fabricants d'aquesta mena de màquines són CAT, Sandvik i Atlas Copco. | 3Enginyeria
|
La pólvora sense fum (anomenada també pólvora blanca o pólvora piroxilada) és el nom que reben cert nombre de propel·lents usats en armes de foc i artilleria que produeixen una quantitat insignificant de fum quan es cremen, a diferència de la pólvora tradicional (la pólvora negra) a la que van substituir progressivament des de finals del segle xix fins a principis del xx. La definició del terme «sense fum» és deguda al fet que els productes de combustió són principalment gasosos, comparats amb el 55% de productes sòlids (principalment carbonat de potassi, sulfat de potassi i sulfur de potassi) de la pólvora negra.Malgrat el seu nom, la pólvora sense fum no està completament lliure de fum i tampoc té forma de pols com la pólvora negra sinó que és un material granular. La pólvora sense fum va permetre el desenvolupament d'armes automàtiques i semiautomàtiques. La pólvora negra deixa un espès i dur residu que és higroscòpic i és causa de la corrosió del canó, mentre que la pólvora sense fum no presenta cap d'aquests desavantatges. Això fa que una arma de foc de càrrega automàtica amb moltes peces en moviment sigui possible i fàcil de mantenir (d'altra manera, s'embrutaria i s'embussaria amb els dipòsits de la pesada pólvora negra).
Les pólvores sense fum estan classificades com a explosius de tipus 1.3 en les Recomanacions per al transport de mercaderies perilloses - Model de Regulacions per a l'ONU, a Europa per mitjà de l'acord ADR i als Estats Units pel ATF. No obstant això, aquesta pólvora s'utilitza com propel·lent sòlid, per tant el seu ús normal està més relacionat amb la deflagració que amb la detonació. | 3Enginyeria
|
El perfilòmetre és un instrument de mesura utilitzat per a mesurar el perfil d'una superfície per tal de quantificar la seva rugositat. La noció històrica d'un perfilòmetre ens indica que era un dispositiu similar a un fonògraf, el qual mesurava una superfície a la vegada que aquesta es mou de manera relativa a un palpador. Aquesta idea, però, està canviant amb l'aparició de nombroses tècniques que no requereixen contacte. | 3Enginyeria
|
Una solució sòlida és una solució en estat sòlid d'un o més soluts en un solvent. Aquesta mescla és considerada una solució en lloc d'un compost sempre que l'estructura cristal·lina del dissolvent romangui sense canvis en ser substituïts els seus àtoms pels àtoms dels soluts i a més la mescla romangui homogènia.
El solut pot incorporar-s'hi dins de l'estructura cristal·lina del dissolvent bé mitjançant substitució, reemplaçant cada partícula del dissolvent per una partícula del solut, o bé de forma intersticial, encaixant-s'hi cada partícula de solut dins de l'espai que hi ha entre partícules del dissolvent. Ambdós tipus de solució sòlida afecten les propietats del material, ja que distorsionen, encara que sigui una mica, l'estructura cristal·lina i perquè pertorben l'homogeneïtat física i elèctrica del material dissolvent. | 3Enginyeria
|
Subsets and Splits