text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
L'amperímetre de pinça o pinça amperomètrica és un dispositiu elèctric (accessori d'un multímetre o incorporat a ell) que té dues mandíbules que s'obren per permetre situar-la al voltant d'un conductor elèctric, (tancant-se mitjançant l'acció d'una molla).
La inserció de la sonda permet mesurar la magnitud del corrent elèctric que passa a través del conductor sota mesura, sense haver de fer contacte físic amb ell, i sense l'inconvenient d'haver d'obrir el circuit en el qual es vol mesurar el corrent emprant un amperímetre clàssic. | 3Enginyeria
|
El dilatòmetre és un instrument de mesura el canvi del volum. Són instruments utilitzats per mesurar l'expansió/contracció relativa de sòlids en diferents temperatures. Els dilatòmetres s'usen per al control de qualitat en materials o en producció. Un ús familiar de dilatòmetre és el termòmetre de mercuri, en el que el canvi en el volum de la columna del líquid es llegeix d'una escala graduada. Perquè el mercuri té una expansió termal bastant constant sobre gammes de temperatures normals, els canvis de volum es poden relacionar directament amb la temperatura.
L'expansió tèrmica és definida per
α
=
V
−
1
(
δ
V
/
δ
T
)
P
{\displaystyle \alpha =V_{-1}(\delta V/\delta T)_{P}\;}
és així com la seva definició termodinàmica és també un paràmetre important de l'enginyeria. | 3Enginyeria
|
El bàlsam del Canadà (o trementina del Canadà, o bàlsam d'avet) és una trementina obtinguda de la resina de l'avet balsàmic (Abies balsamea). La resina, dissolta en oli, és un líquid incolor, viscós i adhesiu que s'asseca en forma de massa transparent.És soluble en xilol.
A causa del seu índex de refracció (n = 1,55), similar al del vidre crown, el bàlsam del Canada purificat i filtrat Canadà ha tingut un ús tradicional com adhesiu totalment transparent (un cop sec) per al vidre, lents i components òptics. Aquest ús ha anat disminuint durant els anys de la Segona Guerra Mundial, quan va ser substituït gradualment per adhesius de polièster, epoxy i poliuretà. | 3Enginyeria
|
La permeància, en general, és el grau en el qual un material admet el flux de matèria o d'energia. Es denota, normalment per la lletra majúscula cal·ligràfica P:
P
{\displaystyle {\mathcal {P}}}
. | 3Enginyeria
|
L'arquitectura tècnica és la carrera universitària que a Espanya formava els arquitectes tècnics, coneguts anteriorment com a aparelladors o mestres d'obres. A partir del curs 2009-2010, els estudis d'Arquitectura Tècnica i Edificació es van substituir pel grau d'Enginyeria de l'Edificació. Aquests nous estudis són impartits a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (UPC) i a les Universitats de Girona, Lleida, Illes Balears i Politècnica de València, entre d'altres.
El nom aparellador indica que es tracta de l'agent que coneix els aparells de les fàbriques, tècniques i mitjans per a la seva execució. Durant tota la seva història, fins i tot avui dia, la professió guarda una estreta relació amb la construcció física de l'obra. Distingint plenament de l'arquitecte, encarregat de tasques més humanistes.
El patró dels aparelladors i, per extensió, dels arquitectes tècnics és Sant Joan d'Ortega. | 3Enginyeria
|
En aeronàutica, un espòiler és un dispositiu dissenyat per a reduir la sustentació d'un avió. Els espòilers són plaques situades a la part superior d'una ala i que poden estendre's amunt en el flux d'aire, «deflectant-lo». D'aquesta manera, l'espòiler crea una entrada en pèrdua curosament controlada a sobre de la porció d'ala que li queda al darrere, reduint dràsticament la sustentació d'aquesta secció de l'ala. Els espòilers es diferencien dels aerofrens en què els aerofrens estan dissenyats per a augmentar la resistència de l'aire sense crear grans diferències en la sustentació, mentre que els espòilers redueixen de manera important la sustentació amb només un petit augment de l'arrossegament.
Els planadors utilitzen espòilers per a controlar la seva velocitat de descens, per tal d'efectuar un aterratge controlat al lloc desitjat. Els espòilers són necessaris perquè, encara que es pot incrementar el ritme de descens fent baixar el nas d'un avió, això pot comportar un increment significatiu de la velocitat, sobrepassant possiblement una velocitat segura.
Els avions comercials també solen tenir espòilers. Els espòilers s'utilitzen a vegades per baixar de l'altitud de creuer, ajudant l'avió a reduir la seva altitud sense guanyar velocitat. Tanmateix, el seu ús és sovint limitat, ja que el flux d'aire turbulent que es crea darrere d'ells causa una vibració i un soroll perceptibles, cosa que pot incomodar els passatgers. Els espòilers també es poden utilitzar per a fer maniobres de canvi de direcció. Durant l'aterratge, els espòilers s'utilitzen gairebé sempre al màxim per ajudar a frenar l'avió. De fet, l'efecte més important és que els espòilers causen una pèrdua dramàtica de sustentació, de manera que el pes de l'avió passa de les ales al tren d'aterratge, cosa que permet frenar les rodes amb una possibilitat molt menor de relliscades. També s'utilitza un impuls invers per contribuir a reduir la velocitat de l'avió en aterrar.
En avions de motor alternatiu de refrigeració amb aire, es poden utilitzar espòilers per impedir un refredament dràstic del motor. En un descens sense espòilers, la velocitat augmenta, mentre que el motor funciona a baixa potència, produint menys calor del normal. El motor es pot refredar massa ràpidament, provocant vàlvules embussades, cilindres esquerdats o altres problemes. Els espòilers alleugen el problema permetent a l'avió descendir a la velocitat desitjada, mentre que el motor pot continuar funcionant a una potència que n'eviti un refredament massa ràpid (això és especialment important per als motors alternatius turbocomprimits, que generen temperatures més altes que motors d'aspiració normal). | 3Enginyeria
|
Fundada en 2007, l’Institut des sciences et industries du vivant et de l'environnement, també anomenada Agro ParisTech, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus Universitat París-Saclay.Agro ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer de Agro ParisTech (Màster Ingénieur Agro ParisTech)
el diploma Màster recerca i de doctorat
Mastère spécialisé. | 3Enginyeria
|
La velocitat de detonació, també coneguda com a velocitat explosiva, és la velocitat a la qual el front d'ona de xoc viatja a través d'un explosiu detonat. Les velocitats de detonació són sempre més ràpides que la velocitat local del so en el material.
Si l'explosiu està confinat abans de la detonació, com en un projectil d'artilleria, la força produïda se centra en una àrea molt més petita, i la pressió s'intensifica massivament. Això es tradueix en una velocitat explosiva que és més gran que si l'explosiu havia estat detonat a cel obert. Les velocitats no confinades són sovint aproximadament d'un 70 a un 80 per cent de les velocitats confinades.La velocitat explosiva augmenta amb menor grandària de partícula (és a dir, un augment de la densitat espacial), l'augment de diàmetre de càrrega, i l'augment del confinament (és a dir, una pressió més alta).Les velocitats de detonació típics en els gasos van des dels 1.800 m/s a 3000 m/s. Les velocitats típiques en els explosius sòlids sovint van més enllà dels 4.000 m/s a 10.300 m/s. | 3Enginyeria
|
Un tonòmetre és un aparell mèdic utilitzat pels oftalmòlegs que serveix per mesurar la pressió intraocular. N'hi ha tres tipus:
Tonòmetre d'aire (sense contacte): un raig d'aire es projecta sobre la pròpia còrnia, deformada per la força del raig. Poc utilitzat perquè cal prendre la mateixa mesura tres vegades i després calcular la una mitjana.Tonòmetre d'aplanament de Goldmann i Perkins: considerat l'estàndard, calcula la força per aplanar la superfície esfèrica de la còrnia. És un mètode més segur i més ràpid, però amb mesures de variabilitat entre els usuaris.Tonòmetre de rebot (ex.: Icare): una petita bola lleugera i d'un sol ús va rebotant sobre la còrnia de manera pràcticament imperceptible pel pacient. Aquest instrument és ideal per a l'examen de pacients que no cooperen, com nens, pacients difícils o que són al llit. Els resultats obtinguts són reproduïbles i l'examen no requereix cap premedicació ocular. | 3Enginyeria
|
L'espiròmetre és un producte sanitari usat en medicina per mesurar els volums i capacitats del pulmó o, dit en altres paraules, per realitzar una espirometria. Consta d'un sistema de recollida d'aire (pot ser de manxa o campana) i d'un sistema d'inscripció muntat sobre un suport que es desplaça a la velocitat desitjada.
L'addició d'un potenciòmetre que genera un senyal proporcional al desplaçament de la campana permet transformar el senyal mecànic en elèctric.
Actualment gairebé tots els espiròmetres són capaços de calcular la derivada del volum mesurat per transformar-la en flux (V/t) | 3Enginyeria
|
L' eix vertical és un eix virtual que segueix la direcció del fil de la plomada. És a la vegada perpendicular al pla del terra i també perpendicular a la direcció habitual de moviment d'un vehicle. L'eix vertical fa un angle recte tant amb l'eix longitudinal com amb l'eix transversal. | 3Enginyeria
|
La cendra volcànica és una composició de partícules de roca i mineral molt fines (de menys de 2 mil·límetres de diàmetre) ejectades per un vent volcànic. La cendra es genera a partir de la roca quartejada i separada en partícules diminutes durant un episodi d'activitat volcànica explosiva. La naturalesa normalment violenta d'una erupció volcànica, incloent dolls de vapor d'aigua (erupció freàtica), produïx com a resultat una gran quantitat de magma i roca sòlida que envolta el vent volcànic, tornejant les partícules fins a reduir-les a la grandària de grans de sorra.
La ploma que es veu sovint sobre un volcà en erupció està composta principalment de cendres i vapor. L'ejecció de grans quantitats de cendra provoca un con de cendres. L'acumulació de cendres tendeix a cimentar-se fins a formar capes d'una roca anomenada toba volcànica. Les partícules més fines poden ser arrossegades pel vent al llarg de molts quilòmetres, que donen al paisatge un aspecte "polsegós" al dipositar-se. El terme piroclaste es refereix a qualsevol material volcànic sòlid llançat a l'aire durant una erupció. Si s'ejecta magma líquid en forma d'aerosol, les partícules se solidifiquen en l'aire formant petits fragments de vidre volcànic. | 3Enginyeria
|
Sup’Biotech, també anomenada ISBP, és una Grande école d'enginyeria de França, a Villejuif i Lió, creada el 2003. És un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica que lliura el diploma d'enginyer en biotecnologia i cursus oberts en línia de MOOC. | 3Enginyeria
|
La tecnologia espacial és una tecnologia que està relacionada amb la introducció i recuperació d'objectes o formes de vida des de l'espai.
Tecnologies quotidianes com ara la previsió meteorològica, teledetecció, sistemes GPS, televisió per satèl·lit, i alguns sistemes de comunicacions de llarga distància, depenen críticament d'infraestructura espacial. Les ciències d'astronomia i de la Terra (a través de sensors remots) sobretot es beneficien de la tecnologia espacial.Ordinadors i telemesura una vegada van ser tecnologies de punta que es podrien haver considerat com «tecnologia espacial», a causa del seu caràcter crític a coets acceleradors i naus espacials. Que existien abans de la cursa espacial de la Guerra Freda (entre l'URSS i els EUA), però el seu desenvolupament es va accelerar enormement per satisfer les necessitats dels programes espacials de les dues grans superpotències. Tot i que encara s'utilitzen avui en naus espacials i míssils, les aplicacions més prosaiques, com el control remot (a través de la telemetria) dels pacients, xarxes d'abasteciment d'aigua, condicions de les carreteres, etc i l'ús generalitzat d'ordinadors supera amb escreix les seves aplicacions espacials en quantitat i varietat d'aplicacions.L'espai és ambient tan estrany que tractar de treballar-hi exigeix tècniques noves i coneixement. Noves tecnologies d'origen espacial o accelerades pels esforços relacionats amb l'espai són sovint explotades posteriorment en altres activitats econòmiques. Això ha estat àmpliament assenyalat com un benefici pels defensors de les activitats espacials i els entusiastes d'afavorir la inversió de fons públics en aquestes activitats i programes. Opositors polítics diuen que seria molt més barat desenvolupar tecnologies específiques directament si són beneficioses i critiquen aquesta justificació de les despeses públiques en la investigació relacionada amb l'espai. | 3Enginyeria
|
Un ondàmetre és un instrument per mesurar la freqüència de senyals de microones. Consisteix en una cavitat ressonant sintonitzable acoblada a una línia de transmissió o una guia d'ona.
Per realitzar una mesura es disposa l'ondàmetre en sèrie amb un detector i es varia la sintonia de la cavitat fins a arribar a la seva freqüència de ressonància. En aquestes condicions es comporta com un curtcircuit, reflectint tota la potència, de manera que a la sortida del detector no hi haurà tensió. Se sol incloure algun tipus d'aïllador per a la seva protecció, ja que es reflecteix la potència cap al generador.
L'alt factor de qualitat (Q) d'aquestes cavitats dificulta localitzar la ressonància, de manera que se sol incloure un element dissipatiu que el disminueixi. Tot i així l'ondàmetre permet una mesura molt precisa (millor que tres dígits) de la freqüència.
A causa de la faramalla que necessita i al desenvolupament dels PLL, oscil·ladors sintonitzats, divisors digitals, etc. i la seva inclusió en els equips de mesura de microones, l'ondàmetre ha caigut en desús, conservant el seu valor per a utilitzar en pràctiques de laboratori i introducció a les microones, degut a la seva simplicitat conceptual i el seu valor didàctic. | 3Enginyeria
|
Un sistema d'escapament al llançament (LES, de l'anglès Launch Escape System) és un míssil muntat a l'extrem d'una càpsula espacial tripulada, que al seu torn està muntada sobre un coet. En cas d'emergència, l'objectiu del sistema és separar la càpsula espacial del coet i impulsar-la a una distància prou gran per mantenir la tripulació sana i estàlvia. Al programa Mercury, el LES consistia en un coet de combustible sòlid de 23.4000 kg muntat sobre una torre situada sobre el vehicle. En cas d'interrupció del llançament, el LES s'hauria activat durant un segon, allunyant la càpsula del vehicle de llançament defectuós. Aleshores, el mòdul hauria baixat mitjançant el seu sistema de descens amb paracaigudes. Com que el LES es trobava a l'extrem de les càpsules especials, després de l'apagada de l'injector del motor (BECO), el LES ja no servia i era separat del vehicle per mitjà d'un altre coet de combustiblè sòlid (que a les missions Mercury, per exemple, pesava 360 kg), que s'activava durant 1,5 segons per evitar que es deixés anar i impactés contra la càpsula. El LES només es feia servir en situacions de perill imminent, com ara en cas de risc d'explosió del coet.
En el programa espacial soviètic Vostok i l'estatunidenc Gemini, ambdós vehicles espacials portaven seients projectables capaços de llançar la tripulació a l'exterior de l'habitacle de la càpsula per després aterrar amb un paracaigudes. També es preveia que el transbordador espacial europeu Hermes i el soviètic Buran portessin seients projectables si haguessin dut a terme un vol espacial tripulat, cosa que mai no passà. Com quedà demostrat en el cas de la Soiuz T-10, un LES ha de ser capaç de dur una càpsula espacial des de la plataforma de llançament fins a una alçada suficient per assegurar que els paracaigudes s'obrin correctament. Per tant, ha de dur coets de combustible sòlid grans, potents i pesants. Els enginyers constructors de càpsules espacials preferiren programar l'ús de seients projectables, especialment perquè són molt més lleugers i, en determinades circumstàncies, podrien servir també durant la fase de reentrada atmosfèrica i l'aterratge. Els LES formats per un coet de combustible sòlid no ofereixen aquesta possibilitat.
Al principi, el transbordador espacial estatunidenc també portava seients projectables, que foren eliminats després dels vols de prova que demostraren la fiabilitat del vehicle espacial. Només fou després del desastre del transbordador espacial Challenger (STS-51-L) que els vehicles espacials restants foren dotats de seients projectables per permetre a la tripulació una evacuació eventual des de la finestra principal, tot i que aquest sistema només es pot fer servir quan el transbordador es troba en vol controlat. | 3Enginyeria
|
Un comptador d'aigua o hidròmetre és un aparell que permet mesurar la quantitat d'aigua que passa a través d'ell. És utilitzat en les xarxes de distribució d'aigua per controlar els consums de les instal·lacions domèstiques i industrials i, d'aquesta manera, poder realitzar els cobraments pertinents als usuaris. | 3Enginyeria
|
L'enginyeria bioquímica és una disciplina científica que s'encarrega de l'estudi i desenvolupament dels processos biològics, i de la preparació de primeres matèries per a la recuperació de productes rellevant per a la indústria. És fruit d'una convergència entre les branques de la biotecnologia, la bioquímica i l'enginyeria química, malgrat que comprén també aspectes de la farmacèutica, l'enginyeria biomèdica, l'enginyeria ambiental i l'enginyeria alimentària.El camp professional de l'enginyeria química és relativament nou i es basa a adaptar el processos de laboratori i transformar-los a escala industrial. Tenen l'objectiu de dissenyar equips capaços de produir cultius cel·lulars de fins a milers de litres per tal de desenvolupar combustibles naturals, millorar l'eficàcia dels fàrmacs i processos farmacèutics, així com de desenvolupar cures per a malalties. Formulen les instruccions que els equips i bioreactors utilitzen per fer créixer i mantenir aquests cultius, i creen les especificacions d'operació utilitzades pel personal de fabricació per a mantenir la planta de fabricació funcionant sense problemes. Pel fet de treballen directament en la fabricació de grans volums de productes d'ús humà, requereixen uns coneixements i nocions relatius a la seguretat de fabricació de la planta i la seguretat dels productes que s'hi desenvolupen.Per altra banda, també se centren en els sistemes de producció i processament d'aliments, en qualsevol aspecte que inclogui la conversió de matèries primeres en alimentació envasada i productes acabats. Poden dissenyar la producció d'aliments i els sistemes de processament corresponents, com la maquinària de producció i el treball en els dissenys dels envasos, instal·lacions d'emmagatzematge o distribució. Estretament relacionats amb els enginyers agrícoles i els tècnics d'aliments, se centren en una àmplia gamma d'organitzacions, inclosos els fabricants d'equips i els productors d'aliments i begudes. | 3Enginyeria
|
Un estalagmòmetre és un aparell de mesura de la tensió superficial. Consta d'un dipòsit connectat a un tub capil·lar pel qual es deixen caure gotes que es pesen. Un cop mesurat el pes, es calcula la tensió superficial segons la llei de Tate. | 3Enginyeria
|
La velocitat del so és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so. Per exemple a l'atmosfera terrestre En condicions normals i sense humitat la velocitat del so és de 340 m/s. Aquesta velocitat varia depenent del medi a través del qual viatgen les ones sonores. A més de l'interès de l'estudi del mateix so, la seva propagació en un medi pot ser útil per a estudiar algunes propietats del medi de transmissió. La velocitat del so no depèn del to o longitud d'ona, però si de la seva atenuació. | 3Enginyeria
|
Microsoft Project és un programa de la suite Microsoft Office utilitzat per a la gestió de projectes.
Microsoft Project (o MSP) és un programari d'administració de projectes dissenyat, desenvolupat i comercialitzat per Microsoft per assistir administradors de projectes en el desenvolupament de plans, assignació de recursos a tasques, donar seguiment al progrés, administrar pressupost i analitzar càrregues de treball.
El programari Microsoft Office Project en totes les seves versions (la versió 2010 és la més recent) és útil per a la gestió de projectes, aplicant procediments descrits en el PMBOK (Management Body of Knowledge) del PMI (Project Management Institute). | 3Enginyeria
|
L'enginyeria de sistemes és l'aplicació d'esforços d'enginyeria per a transformar una necessitat d'operació en una descripció de paràmetres de rendiment del sistema informàtic i una configuració del sistema a través de l'ús d'un procés iteratiu de definició, síntesi, anàlisi, disseny, prova i avaluació; integrar paràmetres tècnics relacionats per a assegurar la compatibilitat de tots els interfases de programa i funcionals de manera que optimitzi la definició i disseny del sistema total; i integrar factors de fiabilitat, mantenibilitat, seguretat, supervivència, humans i altres en l'esforç d'enginyeria total a fi de complir els objectius de cost, planificació i rendiment tècnic. | 3Enginyeria
|
Un enginyer o enginyera és una persona professional de l'enginyeria i que per tant es dedica a aplicar conjuntament el coneixement científic, la tecnologia i l'enginy en un context social i ambiental específic real i amb uns recursos determinats. Poden dissenyar materials, estructures, espais, serveis, productes i sistemes tot tenint en consideració múltiples aspectes com per exemple la funcionalitat, la seguretat i el cost econòmic. La paraula «enginyer» deriva de les arrels llatines ingeniare ('planejar', 'elaborar', 'idear', 'arreglar') i ingenium ('intel·ligència', 'creativitat').Els enginyers i les enginyeres tenen amplis coneixements de ciències pures i de ciències aplicades, i el seu treball en recerca i desenvolupament és diferent que el que duen a terme els científics, els quals fan recerca bàsica.
La seva feina forma l'enllaç entre les descobertes científics i les seves aplicacions subseqüents a les necessitats humanes i la qualitat de vida. | 3Enginyeria
|
La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides. És també la descripció d'aquestes formes de superfície i característiques (especialment la seva representació en mapes). La topografia d'una àrea també podria significar la forma de la superfície i les seves pròpies característiques.
La topografia es recolza en la geodèsia que s'ocupa de la determinació matemàtica de la forma de la Terra (forma i dimensions de la Terra, coordenades geogràfiques dels punts, altituds, desviacions de la vertical...). La topografia s'hi ocupa en el mateix grau, però en una escala més gran, i entra més en detalls per tal d'establir plànols i mapes a diferents escales
La cartografia pròpiament dita és l'art d'elaborar, de dibuixar els mapes, sovint amb una preocupació artística i no s'ha de confondre amb la topografia
Però la topografia, nom genèric, és només un aspecte d'aquest ciències geogràfiques, dins el repertori de les quals trobem la geodèsia, la fotogrametria, la geomàtica, etc.
Per extensió, s'anomena també topografia a la disposició o relleu d'un lloc, o fins i tot una descripció de l'aspecte físic i moral de la persona.
El concepte d'agrimensor s'utilitza sovint en lloc de topògraf. La distinció prové d'una noció de dret real: el topògraf pot realitzar estudis, però sense valor contradictori i encara menys legal (aspecte del dret real). | 3Enginyeria
|
El fuselatge o buc (del francès fuselage i aquest de fuseau, fus) és un cos estructural dels avions i planadors de figura fusiforme que suporta les ales, els plans estabilitzadors de cua i el tren d'aterratge i constitueix generalment la part habitable de l'aeronau. La seva forma i disseny es basa en una geometria suau amb poca resistència aerodinàmica i necessitats específiques de l'aeronau de volum o capacitat. En un avió comercial, gran part del volum del fuselatge està dedicat a la cabina de passatgers i la disposició depèn de diferents factors com la duració del vol, els serveis a bord, els accessos a l'avió (portes) les sortides d'emergència, la tripulació auxiliar, etc.
| 3Enginyeria
|
La Biocompatibilitat està relacionada amb el comportament dels biomaterials en diversos contexts. Aquest terme es refereix a la capacitat d'un material per actuar amb una adequada resposta hoste en una situació específica. L'ambiguitat d'aquest terme reflecteix el desenvolupament en curs de com interactuen els biomaterials amb el cos humà i finalment com aquestes interaccions determinen l'èxit clínic d'un dispositiu mèdic (com un xumet, la substitució de part de la cadera o un suport tubular temporal). Els dispositius mèdics moderns i les pròtesis sovint estan fets de més d'un material i, per tant, no sempre n'hi ha prou amb parlar sobre la biocompatibilitat d'un material específic.De vegades se sent parlar de la biocompatibilitat en proves en bateria o in vitro
La paraula biocompatibilitat sembla que es va mencionar per primera vegada en revistes científiques (peer-review) el 1970 per RJ Hegyeli (Amer Chem Soc Annual Meeting abstract) and CA Homsy et al. (J Macromol Sci Chem A4:3,615, 1970). Es van necessitar gairebé dues dècades fins que va ser usat de manera comuna en la bibliografia científica (vegeu aquesta evolució en el gràfic de la dreta). | 3Enginyeria
|
École supérieure des techniques aéronautiques et de construction automobile (ESTACA) és un col·legi d'enginyers francès creat el 1925.ESTACA és una escola privada que forma enginyers especialitzats en els camps del transport. A més de les seves activitats formatives, l'escola també desenvolupa recerca aplicada en els sectors de l'aeronàutica, l'automoció, l'espai, el transport guiat i el naval.Situat a Montigny-le-Bretonneux i Laval, l'escola està reconeguda per l'Estat. El 25 de setembre de 2012 es va incorporar al Groupe ISAE. | 3Enginyeria
|
L'Airbus E-Fan és un prototip d'avió elèctric biplaça desenvolupat per Airbus. El 14 de juliol del 2014 volà davant de mitjans d'arreu del món congregats a la Fira Aeronàutica Internacional de Farnborough (Regne Unit). El seu mercat objectiu havia de ser la formació de pilots, però l'abril del 2017 se'n cancel·là la producció. Tenia una velocitat de creuer de 160 km/h. | 3Enginyeria
|
Un material auxètic (del grec auxein, 'expandir') és un material amb coeficient de Poisson negatiu. | 3Enginyeria
|
Un mandrí és un tipus especial de premsa usada per a subjectar un objecte, usualment un objecte amb simetria radial, especialment un objecte cilíndric. És més comunament usat per a mantenir fixada una eina rotativa (com les broques en un trepant) o en una peça de treball en rotació (com la barra en eix del capçal fix d'un torn). Alguns mandrins també poden subjectar objectes de forma irregular (aquells que manquen de simetria radial). En algunes aplicacions, l'eina o la peça de treball subjectada pel mandrí roman estacionària mentre que una altra eina o peça de treball gira (per exemple, una broca en l'eix del contrapunt d'un torn, o una peça circular essent tallada per una fresadora).Molts mandrins tenen mandíbules, que són perns que van disposats en un patró radial simètric (com els punts d'un estel) per a subjectar l'eina o la peça de treball. Sovint les mandíbules seran estretes o afluixades amb l'ajuda d'una clau de mandrí, la qual és una eina similar a una clau feta amb aquest propòsit. No obstant això, molts mandrins aperrados són de la varietat sense clau, i la seva estrenyi o afluixament és sol amb la força de la mà. Els dissenys sense claus ofereixen la conveniència d'un premsatge o despremsatge més ràpid i fàcil a costa d'una major força d'agafada per a subjectar l'eina o la peça de treball. Mandrins de tipus collaret o collet, en lloc de tenir mandíbules, tenen collarets, que són unes mànegues o colls flexibles que s'encaixen estretament al voltant de l'eina o peça de treball i la fa quan és rebregada. | 3Enginyeria
|
Una xarxa polimèrica interpenetrada (o IPN, de l'anglès interpenetrating polymer network) és un tipus de polímer. És format per dues o més xarxes que estan com a mínim parcialment entrellaçades a escala polimèrica, però sense formar enllaços covalents entre elles. | 3Enginyeria
|
L'escòria és un subproducte de la mineria en fondre els minerals per a aïllar-ne els metalls. Es poden considerar com una barreja d'òxids metàl·lics; tanmateix, poden contenir sulfurs de metall i àtoms de metall element. Encara que l'escòria sol usar-se com un mecanisme d'eliminació de residus, també pot servir per altres propòsits, com per ajudar en el control de al temperatura del procés i per minimitzar la reoxidació del metall líquid final abans de passar al motlle.
En la natura el minerals de metalls com el ferro, el coure, l'alumini i altres metalls es troben en estas impurs, sovint oxidats i mesclats amb silicats d'altres metalls.
Durant la fosa, quan la mena està exposada a altes temperatures, aquestes impureses se separen del metall fos i es poden retirar. Aquests conjunt de compostos que se'n retira és l'escòria.
El processos de foneria ferrosos i no ferrosos produeixen escòries diferents. Per exemple, la del coure i el plom, no ferrosa, està dissenyada per eliminar el ferro i la sílice que solen trobar-s'hi en aquests minerals, i es prepara en forma d'escòria basada en el silicat de ferro. Per altra banda, l'escòria dels processos d'obtenció d'acer es dissenya per minimitzar la pèrdua de ferro i per tant conté principalment calci, magnesi i alumini.
L'escòria té molts usos comercials encara que també se sol rebutjar. Normalment es torna a processar per separar algun altre metall que contingui. Les restes d'aquesta recuperació es poden utilitzar com a balast pel ferrocarril i com a fertilitzant. S'ha utilitzat com a metall per a pavimentació i com una forma barata i duradora d'enfortir les parets inclinades dels espigons. | 3Enginyeria
|
El terme sol·licitació s'empra en enginyeria estructural per a designar algun tipus d'acció o fenomen extern que afecta una estructura i necessita ser tingut en compte en els càlculs estructurals. Usualment el terme s'aplica a:
Forces exteriors
Esforços interns transmesos per una part de l'estructura a una altra part adjacent.
Desplaçaments ocasionats per un desplaçament del terreny o l'empenta d'algun element extern.
Deformacions induïdes per fenòmens variso com dilatació tèrmica, retracció del formigó, etc. | 3Enginyeria
|
Un altímetre és un instrument de mesura que indica la diferència d'altitud entre el punt on es troba localitzat i un punt de referència; habitualment s'utilitza per conèixer l'altitud sobre el nivell del mar d'un punt.
En esports o activitats en què es pateixen grans desnivells, com el muntanyisme, trekking, ciclisme, esquí, escalada, paracaigudisme, etc., S'utilitza per conèixer els desnivells que s'estan superant. Com a curiositat, alguns dels més moderns velocímetres per a bicicleta integren un altímetre podent generar perfils de la jornada amb ajuda d'un ordinador. | 3Enginyeria
|
El cartó o cartró és un material format per diverses capes de paper superposades, a base de fibra verge o de paper reciclat. El cartó és més gruixut, dur i resistent que el paper.Alguns tipus de cartó són usats per fabricar embalatges i envasos, bàsicament capses de diversos tipus. La capa superior pot rebre un acabat diferent, anomenat «estuc» que li confereix major vistositat. | 3Enginyeria
|
La tela metàl·lica o malla metàl·lica és una malla més o menys gran, generalment de filferro protegit contra la corrosió o també d'acer inoxidable, quan l'aplicació ho requereix. La protecció contra la corrosió es fa normalment mitjançant una capa de zinc o d'un recobriment plastificant. La "tela metàl·lica" està disponible en diversos calibres de filferro, mides de malla i tipus de trenat a màquina. La "tela metàl·lica" de malla ample i de material gruixut s'utilitza sovint com a tanca per a delimitar el perímetre de terrenys i parcel·les. La "tela metàl·lica" de filferro i malla fina, a Àustria es coneix com a "tela metàl·lica de conill" o "tela metàl·lica conillera", perquè s'utilitza per a impedir que els animals petits, com llebres i conills del camp, entrin a les propietats privades.La tela metàl·lica té diverses aplicacions com per exemple: La construcció de tanques i galliners, conilleres, estables, etc., colador domèstic, colador de te, infusor de te, filtres de laboratori químic, filtres antiflama: Làmpada Davy, protecció cremador Bunsen (laboratori químic) o inlús per al trasplantament d'arbres. Quan s'empra per trasplantar arbres, és millor fer ús de tela metàl·lica sense protecció contra la corrosió, perquè així no té per què ser retirada per raó de la descomposició causada per la corrosió amb la mateixa terra en ser plantat l'arbre. | 3Enginyeria
|
L'expressió equivalent en TNT es refereix a un mètode empíric per mesurar l'energia alliberada durant una explosió o d'altres fenòmens que causen grans aixecaments geològics en un període curt de temps. La unitat bàsica és d'una tona de TNT, és a dir, l'energia alliberada per l'explosió de prop d'una tona de trinitrotoluè (TNT). Aquesta unitat no és part del sistema SI, però no obstant això resulta molt comú.
Les quilotones (kt) i megatones (Mt) de TNT han estat tradicionalment utilitzats per quantificar l'energia alliberada durant la detonació d'armes nuclears. Aquestes unitats apareixen en diversos tractats sobre les armes nuclears, perquè es pot comparar el poder destructiu de les diferents armes. Des de la dècada del 1990 s'utilitzen també per a quantificar l'energia alliberada en fenòmens d'alta energia (per exemple, un terratrèmol una erupció vocànica o la col·lisió d'un asteroide). Per exemple, s'estima que l'asteroide que impactà a finals del Cretaci a Chicxulub (Yucatàn) i extingí els dinosaures, ara fa uns 65 milions d'anys, devia alliberar una energia equivalent a 100 milions de megatones (100 teratones). | 3Enginyeria
|
Una mampara de dutxa és una estructura transparent o translúcida que serveix per a no esquitxar el terra de la cambra de bany, separant per a tal fi l'interior de la dutxa o banyera de la resta de l'habitació.
La mampara de bany sol ser de vidre trempat sense marc o de plàstic translúcid muntat sobre una estructura rígida de metall. Es pot triar entre diferents colors per a l'estructura (de les que en tenen), des del blanc que és el més habitual, al cromat, tant sense brillantor com amb brillantor, encara que en aquest últim se solen notar més les possibles ratllades i és una mica més car que els altres acabats.
La seva funció és la de mantenir seca la cambra de bany en prendre una dutxa, i constitueix una evolució elegant sobre les cortines de plàstic. Davant aquestes, les mampares proporcionen una individualització més perfecta i més higiènica de la dutxa en mancar de plecs en els quals s'acumula la floridura i són més fàcils de netejar. Les mampares són estructures fixes pel que són més difícils de muntar que les cortines en les quals només cal inserir unes argolles en una barra corredissa. | 3Enginyeria
|
Fundada el 2015, CentraleSupélec, és una Grande école d'enginyeria de França, fusió de l'École Centrale de Paris i de l'École supérieure d'électricité. Està situada a Gif-sur-Yvette, França : Campus Universitat París-Saclay.CentraleSupélec és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.L'Escola lliura :
el diploma d'enginyer de CentraleSupélec (Màster Ingénieur CentraleSupélec)
el diploma Màster recerca i de doctorat
el Mastère spécialisé
MOOC. | 3Enginyeria
|
Un usuari és una persona que utilitza o treballa amb algun sistema, producte o servei; públic, privat, empresarial o professional; en qualsevol moment del seu cicle de vida (disseny, fabricació, transport, utilització, residu). En el llenguatge comú, no especialitzat, actualment se sol entendre com a usuari només les persones relacionades amb la fase d'utilització, i s'oblida les altres.
Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans un usuari és aquell «que té dret d'usar d'una cosa d'altri» o «que usa alguna cosa, algun servei, especialment públic». Això és una cosa que s'oposa als conceptes tècnics i particulars de la web semàntica, web 2.0, 3.0 i treball col·laboratiu, ja que la realitat actual prima ls ciutadans com a emissors i no només com a receptors que «usen» els mitjans.És preferible, per tant, parlar d'actors, subjectes, ciutadans, per referir-se a les persones que interaccionen a les xarxes digitals. | 3Enginyeria
|
El distanciòmetre, també conegut com a mesurador làser, és un instrument de mesura amb raig làser que calcula la distància (el més senzill) des de l'aparell fins al punt opac a què apuntem amb el mateix. El distanciòmetre es va crear per facilitar les mesures on un flexòmetre no podia arribar. Si la distància era molt llarga i no hi havia suport, es doblava o no era prou llarg. | 3Enginyeria
|
Joseph-Michel Montgolfier (Annonay, Occitània, 26 d'agost de 1740 - Balaruc-les-Bains, 26 de juny de 1810) i Jacques-Étienne Montgolfier (Annonay, Occitània, 6 o 7 de gener de 1745 - Serrières, 2 d'agost de 1799) foren els inventors de l'anomenat Montgolfier, o globus aerostàtic d'aire calent.
Els germans aconseguiren el primer enlairament dirigit els anys 1782 i 1783. Posteriorment, el desembre de 1783, en reconeixement per la seva gesta, el seu pare Pierre va ser nomenat noble, amb l'apel·lació hereditària "de Montgolfier" pel rei Lluís XVI de França. | 3Enginyeria
|
Una balança hidroestàtica és un mecanisme experimental destinat a l'estudi de la força d'impuls exercida per fluids sobre els cossos en ells immersos. Va ser inventada per Galileo Galilei al voltant de l'any 1586. El seu funcionament es basa en el principi d'Arquimedes i està especialment concebuda per a la determinació de densitats de sòlids i líquids. Una variant de balança hidroestàtica és la balança de Mohr-Westphal que la va substituir ràpidament després de la seva invenció en ser més precisa i senzilla d'usar. Avui dia aquestes dues balances gairebé no s'utilitzen en laboratoris. En el seu lloc es fa servir el picnòmetre o mesuradors digitals, que són molt més precisos.
La balança hidroestàtica consta comunament de dos braços, dels quals pengen dos platets. D'un d'ells es penja l'objecte del qual volem determinar el seu pes i en l'altre les peses calibrades per determinar la seva massa. Un cop determinada se submergeix en aigua destil·lada i es calcula de nou la massa de l'objecte. Un cop coneguda aquesta diferència de masses s'aplica el principi d'Arquimedes (tot cos submergit en un fluid experimenta una impuls vertical i cap amunt equivalent al pes del volum de fluid desallotjat). Ja que la densitat del fluid és 1 g/cc (aigua destil·lada) simplement s'aplica la fórmula de la densitat:
ρ
=
m
V
{\displaystyle \rho ={m \over V}}
La precisió d'aquest mètode és qüestionable, ja que tant l'error absolut com el relatiu són grans, però va ser un important avanç per al segle xvii. | 3Enginyeria
|
Un capturador de massa és un dispositiu teòric previst per desaccelerar una massa de material, generalment en el context del transport espacial. Un objecte gran col·locat a l'espai amb forma cònica impediria que altres objectes es precipitessin cap al centre de la part posterior d'aquest. Aquests altres objectes no tornarien a rebotar a l'espai perquè petites restes d'impactes anteriors amb el captador de massa formarien un recobriment similar al regolit, que absorbiria l'impacte i desacceleraria l'objecte fins a la velocitat del capturador de massa. El transport interestel·lar de materials a granel seria una font potencial de demanda per a la construcció d'un capturador de masses (per exemple, mineral extret de la Lluna o asteroides originalment accelerats en una trajectòria que interceptés el capturador de masses per part d'una catapulta electromagnètica). Aquest dispositiu va ser proposat el 1978 per Thomas A. Heppenheimer. | 3Enginyeria
|
L'enginyeria alimentària o enginyeria tècnica agrícola especialitzada en indústries agràries i alimentàries és una branca de l'enginyeria que s'encarrega del disseny i construcció d'indústries agroalimentàries, de la planificació d'operacions unitàries relacionades amb el processament d'aliments, de tasques tècniques de control de qualitat… No s'ha de confondre l'enginyeria alimentària amb els estudis de ciència i tecnologia dels aliments. La primera com el seu nom indica es fonamenta en l'enginyeria per realitzar les seves tasques, alhora presenta plenes atribucions col·legials en l'àmbit alimentari i agrícola (elaboració de projectes). Per altra banda la ciència i tecnologia dels aliments es fonamenta en la ciència. D'aquesta manera incideix en el sector alimentari ficant més atenció en la química i la biologia dels propis aliments. A més intervé en aspectes de nutrició, bromatologia i salut pública.
L'enginyeria alimentària es fonamenta en les ciències bàsiques com les matemàtiques (càlcul infinitesimal, àlgebra, estadística), la química (orgànica, inorgànica, anàlisi química), la física (mecànica, electromagnetisme, termodinàmica), la biologia (microbiologia d'aliments, fermentacions, fisiologia vegetal…) i les diferents matèries relacionades amb l'enginyeria de la construcció i l'enginyeria química (operacions unitàries, càlcul d'estructures, expressió gràfica, reactors...). | 3Enginyeria
|
La xapa és una làmina prima de metall de gruix d'1 a 12 mm, obtinguda per laminació. Normalment s’obté per laminatge repetit d'un lingot de metall. La xapa bàsica es transporta en rotlles (en l'argot sovint anomenades coil, segons la paraula anglesa) o en plaques, després d'un primer tall.La xapa pot ser de qualsevol metall que sigui mal·leable, és a dir que permeti fabricar en làmines molt primes.
La xapa bàsica generalment necessita encara diverses transformacions fins a ser apte a l'ús definitiu: tallar, estampar, embotir, encunyar, plegar… Segueixen tractaments superficials contra l'oxidació i corrosió o per a raons estètiques, com ara cromats, pintures, galvanitzats, etc. | 3Enginyeria
|
Un skaphe (anomenat també hemispherium) és un instrument grec que permet saber l'hora solar (rellotge solar) i algunes coses més, per exemple, quan és el solstici d'estiu o el d'hivern. Empraven un sistema d'hores temporàries indicades en una superfície esfèrica excavada generalment en pedra. Va ser emprat pel filòsof Eratòstenes per a mesurar el perímetre i el radi de la Terra. | 3Enginyeria
|
Friabilitat és la condició de ser friable. Descriu la tendència d'una substància sòlida a trencar-se a peces més petites sota pressió o contacte, especialment per fregament. El contrari de friable és indurat.
Substàncies que són designades perilloses, com asbest o sílice cristal·lí, són sovint qualificades de friables si les partícules petites són fàcilment despreses i esdevenen suspeses en l'aire, i per això respirables (capaces d'entrar a pulmons humans), plantejant així un perill per la salut.
Substàncies més dures, com formigó, també poden ser mecànicament dividides i reduïdes a fina pols mineral. Tanmateix, tals substàncies no són generalment considerades friables a causa del grau de dificultat que implica trencar els enllaços químics de la substància a través de mitjà mecànic. Algunes substàncies, com espumes de poliuretà, mostren un augment de llur friabilitat amb exposició a radiació ultraviolada, com la continguda en la llum solar.
Friable és de vegades utilitzat metafòricament per descriure "personalitats trencadisses" que poden ser "fregades" per estímuls aparentment menors però que produeixen respostes emocionals extremes. | 3Enginyeria
|
Un gasòmetre és un aparell dissenyat per a mesurar volums de gasos. L'enginyer militar Jean Baptiste Meusnier i el constructor d'instruments Pierre Mégnié dissenyaren el primer gasòmetre per a Antoine Laurent Lavoisier el 1784, que l'emprà per a mesurar els volums del gasos produïts en reaccions químiques. | 3Enginyeria
|
La canonada pre-aïllada és aquella que se subministra amb l'aïllant tèrmic incorporat. Habitualment és utilitzada en sistemes de canonades que estan enterrades i que requereixen la mínima pèrdua de calor. S'utilitza molt en els països nòrdics per a les xarxes d'aigua de calefacció, encara que també es sol emprar per als tub d'aire condicionat. | 3Enginyeria
|
Un bidet és una banyereta en forma de seient per a la higiene íntima. Sol estar fet de porcellana, gairebé sempre a joc amb el vàter situat a la cambra mateixa, i té una sortida d'aigua freda i calenta, aixeta i una canalització per a la sortida d'aigua. Serveix per a rentar-se l'anus i els genitals externs, amb més freqüència que les dutxes, especialment en certs moments, com per exemple les dones al postpart. Sovint s'usa també per a rentar-se els peus o tenir els peus en aigua freda o en banys. Algunes persones l'usen com a banyera per als nens petits. | 3Enginyeria
|
Un nefelòmetre és un aparell de mesura emprat en nefelometria que consta essencialment d'una font lluminosa, una cel·la per a la mostra i un detector fotoelèctric. Mesura la funció de dispersió en diversos angles de les partícules en suspensió en un medi tèrbol. A l'atmosfera terrestre les mesures amb el nefelòmetre permeten determinar la grandària i les propietats òptiques de les partícules aerosols. La paraula nefelòmetre s'ha format amb la unió del prefix nefelo-, que prové del grec nephele, que significa boira, i del sufix -metre, que significa mesurar.L'aparell que mesura partícules suspeses en un líquid o un gas col·loidals mitjançant un feix de llum que travessa el contenidor de la mostra i un detector que se sol disposar a 90°. Així doncs, la intensitat de llum que arriba al detector varia en funció de la quantitat de partícules que reflecteixin la llum a 90° i de les propietats d'aquestes com ara la forma, el color i la reflectivitat. Els nefelòmetres es calibren amb una partícula coneguda i el valor trobat es corregeix amb factors K per compensar el color de la pols mesurada. Aquest factor es determina per comparació amb aire de l'ambient. | 3Enginyeria
|
La sorra absorbent o l'arena absorbent era una sorra fina que s'empolvorava sobre la tinta humida per tal d'accelerar-ne l'assecat en l'època prèvia a la invenció del paper absorbent. Aquesta sorra fina es preparava a partir de substàncies com sal comuna finament molta, sorra o pols de minerals tous com el talc o la calcita. Una barreja de goma sandàraca i pedra tosca o conquilla triturada serveix com a sorra absorbent. Aquesta barreja també es pot utilitzar com aprest per al paper o certs teixits. La sorra absorbent es conservava normalment dins d'una sorrera, un petit recipient semblant a un saler. Moltes sorreres tenien les tapes còncaves perquè fos més fàcil tornar a posar la sorra dins del recipient. | 3Enginyeria
|
Una llinyola (col·loquialment pronunciat 'ginyola' o 'nyinyola'), llendera o cordell és una eina que s'empra en diferents oficis per marcar línies rectes. En la construcció de marges i parets de pedra en sec s'empra per anar alineant les pedres de manera correcta. També s'empra per alinear plantes o per marcar en el terreny la planta d'una construcció. Els fusters empraven la llinyola per marcar línies rectes damunt una fusta que s'havia de serrar o obrar d'una altra manera. | 3Enginyeria
|
La fórmula de Chézy, desenvolupada per l'enginyer francès Antoine de Chézy (conegut internacionalment per la seva contribució a la hidràulica dels canals oberts) i presentada en 1769, és una fórmula que permet obtenir la velocitat mitjana en la secció d'un canal i estableix que:
v
=
χ
R
j
{\displaystyle v=\chi {\sqrt {Rj}}}
on:
v
{\displaystyle v}
velocitat mitjana en
[
m
/
s
]
{\displaystyle [m/s]}
χ
{\displaystyle \chi }
coeficient de rugositat en
[
m
1
/
2
/
s
]
{\displaystyle [m^{1/2}/s]}
R
{\displaystyle R}
radi hidràulic en metres,
j
{\displaystyle j}
el pendent longitudinal de la solera o fons del canal.També se sol utilitzar per calcular cabal màssic en la forma:
Q
=
χ
S
R
j
{\displaystyle Q=\chi S{\sqrt {Rj}}}
on:
Q
{\displaystyle Q}
Cabal màssic en
[
m
3
/
s
]
{\displaystyle [m^{3}/s]}
S
{\displaystyle S}
secció del canal en
[
m
2
]
{\displaystyle [m^{2}]} | 3Enginyeria
|
L'European BEST Engineering Competition (EBEC) és una competició anual d'enginyeria organitzada per la Board of European Students of Technology (BEST). La EBEC es realitza a 32 països diferents amb la missió de desenvolupar els estudiants oferint-los l'oportunitat de desafiar-se en resoldre un problema teòricament o de forma pràctica. Els estudiants formen equips de quatre i han de resoldre un problema interdisciplinari de Team Design o un Case Study. Està adreçat a estudiants de tots els camps de les enginyeries.A Catalunya, es realitza a càrrec del grup local de BEST-UPC, vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya dins de l'anomenada Week of Engineering Competition. | 3Enginyeria
|
El Airexpo, és un dels esdeveniments francès més importants de presentació de materials aeronàutics i espacials, estenent-se a l'aeroport de Muret-Lherm, al sud de Tolosa de Llenguadoc. És organitzat cada mes de maig, per dues universitats franceses aeronàutiques (ENAC i ISAE).Els fabricants presenten sovint les seves aeronaus més recents en demostracions de vol. | 3Enginyeria
|
La dinamita és un explosiu usat en la mineria, demolició, i altres aplicacions. Va ser inventada per Alfred Nobel el 1867 i va guanyar ràpidament popularitat perquè no explota per accident amb facilitat. La paraula «dinamita» és un neologisme construït a partir de les paraules gregues δυναμις (dinamis, 'potència', 'moviment') i el sufix, també grec, -ιτης (-itēs), que indica 'inflamació', 'irritació'. Alfred Nobel l'anomenà «Pols de Seguretat per a Explotar». Fou inventada per Alfred Nobel l'any 1866 i patentada l'any 1867, el que junt amb l'explotació dels camps petroliers de Bakú (Azerbaidjan) li va fer guanyar la seva gran fortuna, base del Premi Nobel en penediment del sofriment que provocà la seva reeixida invenció.
La dinamita és una mescla d'explosius, que inclou nitroglicerina, nitrat d'amoni i nitrat de sodi, adsorbida en materials inerts com les serradures. L'explosiu original a la dinamita era la nitroglicerina. L'extrema sensibilitat de l'explosiu líquid significava un ús molt dificultós. Nobel manufacturava i venia aquest líquid, però la seva perillositat va fer que fos prohibit a Europa. Nobel va solucionar el problema mesclant la nitroglicerina amb "terra de diatomees" que estabilitzà la seva reactibilitat. Des del descobriment de Nobel han estat usats una gran varietat d'absorbents, inclosos serradures i sílex. | 3Enginyeria
|
Una brida és un element que uneix dos components d'un sistema de canonades, permetent ser desmuntat sense operacions destructives, gràcies a una circumferència de forats a través dels quals es munten perns d'unió. Està formada per l'ala, el coll, diàmetre de perns, cara. | 3Enginyeria
|
En ciència de materials, els MXens (en anglès MXenes), són una classe de compostos inorgànics bidimensionals. Aquests materials consisteixen en capes de carburs, nitrurs o carbonitrurs de metalls de transició de pocs àtoms de gruix. Descrits per primera vegada el 2011, els MXens combinen la conductivitat metàl·lica dels carburs de metalls de transició i una naturalesa hidròfila a causa de les seves superfícies terminades amb grups hidroxil o oxígens.El nom de MXens ve de les fases MAX, uns composts químics formats per capes apilades de carburs i nitrurs que segueixen la fórmula Mn+1AXn, on n és un nombre enter entre 1 i 4; M és un metall de transició de l'esquerra del bloc; A és un element del grup 13 o 14; i la X és carboni, nitrogen o una mescla d'ambdós. Els MXens es sintetitzen eliminant selectivament les capes de A de les fases MAX, quedant així només Mn+1AXn. | 3Enginyeria
|
En enginyeria aeroespacial, max Q és el punt de màxima pressió dinàmica, el punt on es maximitza l'estrès aerodinàmic en una nau espacial en el vol atmosfèric.
Considerant la definició de pressió dinàmica: q = ρ v² / 2, on q és la quantitat de pressió aerodinàmica, ρ (ro) és la densitat de l'aire i v és la velocitat del vehicle, trobem que tal quantitat és:
zero a l'enlairament, quan la densitat de l'aire ρ és alta però la velocitat del vehicle v=0
zero fora de l'atmosfera, on la velocitat v és alta però la densitat de l'aire ρ=0
sempre positiva (zero o més) donant les quantitats corresponentsPer tant, hi haurà necessàriament un punt on la pressió dinàmica és màxima: aquell punt és precisament max Q.
En altres paraules, per sota del punt max Q, l'efecte de l'acceleració de la nau espacial redueix el decrement de la densitat per crear més pressió dinàmica (oposada a l'energia cinètica) actuant sobre la nau. Per sobre del punt max Q, es dona el cas invers, i la pressió dinàmica actuant contra la nau es redueix a mesura que es redueix la densitat de l'aire, a la llarga assolir un Q de 0 on la densitat de l'aire és zero.
Com s'ha explicat abans, "Q" o "q" és simplement una quantitat anomenada pressió dinàmica, que és una combinació de densitat de l'aire i velocitat. Durant el llançament d'un coet, la velocitat augmenta perquè el coet accelera, però quanta més alçada assoleix el coet la densitat de l'aire disminueix més. Hi ha un punt on la combinació d'augment de la velocitat i descens de la densitat és màxima, i aquest és el punt denominat "max q". Els coets, avions, míssils i altres vehicles estan dissenyats per suportar només una certa q màxima després de la qual patiran danys estructurals, així que el terme s'utilitza també en enginyeria aeroespacial i no només per la NASA.
Per exemple, durant un llançament del transbordador espacial normal, la max Q està a una altitud d'uns 11 km (35.000 peus).
Durant les missions Apollo, la max Q es produïa entre els 13 i 14 km d'altitud (43.000–46.000 peus).El punt de max Q és clau durant el llançament d'un coet, perquè aquell és el punt on l'estructura pateix el més gran estrès mecànic. La desintegració del transbordador espacial Challenger es produí poc després de la max Q. | 3Enginyeria
|
Encara que els treballs que van portar al desenvolupament i èxit del primer avió tripulat els van realitzar de forma simultània diversos investigadors i inventors, es considera els germans nord-americans Orville (1871-1948) i Wilbur Wright (1867-1912), fabricants de bicicletes que van treballar junts en el desenvolupament de l'aeronàutica, com els inventors del primer avió pràctic que va volar.
El seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk, a bord del Flyer I i va durar dotze segons. Tres anys més tard farien el primer vol amb un passatger, en el que van recórrer quatre quilómetres. El 17 de setembre de 1908 l'avió dels germans Wright va tenir un accident en el que va morir el tinent T.E.Selfridge sent aquest el primer accident mortal de la història de l'aviació.Realment la seua gran aportació al vol va ser el control de viratge mitjançant els alerons. Fins llavors els avions existents eren difícils de controlar perquè no s'havia considerat la necessitat d'inclinar les ales per a canviar de direcció.
Un treball metòdic i minuciós va establir les bases per al vol d'aparells més pesants que l'aire. Van arribar a construir el primer túnel aerodinàmic per mesurar la sustentació que produeixen diferents perfils amb distints angles d'atac.
Van fer volar controladament un aeroplà de 350 kg., construït amb els pesants materials de l'època, amb un motor de només 19 cavalls (actualment un ULM semblant, de 200 kg., vola amb 50 cv.). És important recordar que també van haver d'aprendre a pilotar i molt bé, perquè les reproduccions actuals del Flyer I volen amb dificultat en mans d'experts pilots.
Van ser molt famosa la seva cursa per avançar els pioners francesos de l'Aéro-Club de France, com Santos-Dumont, Ernest Archdeacon o Henri Deutsch de la Meurthe, amb els quals va haver-hi una gran rivalitat. | 3Enginyeria
|
Un tacòmetre (Del grec, τάχος taches = velocitat i μέτρον metron = mesura) és un dispositiu per mesurar la velocitat de gir d'un eix, normalment la velocitat de gir del motor. Es mesura en revolucions per minut (RPM). | 3Enginyeria
|
Una finestra de teulada, finestra teuladera o finestra rampant és una obertura practicada a una teulada. | 3Enginyeria
|
El panot Súria és un paviment de forma quadrangular decorat amb una espiga del qual es desconeix l'autor. La primera referència documentada que s'ha trobat és datada del 10 de desembre del 1936. Aquest panot, autòcton de Súria, s'ha utilitzat per a l'enrajolament de la majoria de les voreres de la vila i, actualment, ja n'és un signe d'identitat del paisatge urbà. | 3Enginyeria
|
El fulminat de mercuri (o fulminant de mercuri) és un explosiu primari que s'utilitza com a detonant. És un fulminat, una sal explosiva, que es presenta en forma de cristalls blancs. És molt inestable i de descomposició exotèrmica poc calòrica, pel que s'utilitza com a explosiu d'iniciació. És extremadament sensible a la fricció i als cops.La fórmula química del fulminat de mercuri és ONC-Hg-CNO | 3Enginyeria
|
Audio Engineering Society (AES) és la major associació mundial d'enginyers de so. Fundada en 1948, organitza conferències internacionals, edita una revista científica (JAES, des de 1953, al principi amb 4 números, a partir del 1971 amb 10 números a l'any) i elabora normes i recomanacions per a l'àmbit de l'enginyeria d'àudio.
La seu principal de l'associació es troba en Nova York, tenint seccions en 41 regions geogràfiques de la Terra.
Estàndars més importants:
AES3 (també conegut com a AES/EBU) per a la interconnexió d'àudio digital
AES10 (també conegut com a MADI) per a la interconnexió d'àudio digital multicanal
AES11 per a la sincronització d'àudio digital
AES17 per a la mesura de paràmetres acústics en equipament
Format d'intercanvi de fitxers AES31
AES42 per a micròfons amb interfície digital
AES47, AES51 i AES53 per enviar dades d'àudio digital AES3 a través de xarxes de mode de transferència asíncrona
AES48 sobre interconnexions; pràctiques de connexió a terra i CEM; i blindatges de connectors en equips d'àudio que contenen circuits actius
AES64 per a enregistraments d'àudio mecànics de groove gruixut
AES67 per a la interoperabilitat d' àudio sobre IP | 3Enginyeria
|
Un potenciòmetre és un instrument per mesurar la tensió o la "diferència de potencial" mitjançant la comparació d'una tensió desconeguda amb una tensió de referència coneguda. Si s’utilitza un instrument indicador sensible, s’obté molt poc corrent de la font de la tensió desconeguda. Atès que el voltatge de referència es pot produir a partir d’un divisor de tensió calibrat amb precisió, un potenciòmetre pot proporcionar una alta precisió en la mesura. Johann Christian Poggendorff va descriure el mètode cap al 1841 i es va convertir en una tècnica de mesura de laboratori estàndard.En aquesta disposició, es compara una fracció d’una tensió coneguda d’un cable corredís resistiu amb una tensió desconeguda mitjançant un galvanòmetre El contacte lliscant o netejador del potenciòmetre s’ajusta i el galvanòmetre es connecta breument entre el contacte lliscant i el voltatge desconegut. S’observa la deflexió del galvanòmetre i s’ajusta la aixeta corredissa fins que el galvanòmetre ja no es desvia de zero. En aquest moment, el galvanòmetre no treu corrent de la font desconeguda i la magnitud de la tensió es pot calcular a partir de la posició del contacte lliscant.
Aquest mètode de mesura de l'equilibri nul continua sent important en la metrologia elèctrica i en els treballs d’estàndards i també s’utilitza en altres àrees de l'electrònica.
Els potenciòmetres de mesura es divideixen en quatre classes principals que s’enumeren a continuació. | 3Enginyeria
|
Fundada en 1882, l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (Escola Superior de Física i de Química Industrials de París), també anomenada ESPCI, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus PSL Research University.L'ESPCI ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer d'ESPCI (Màster Ingénieur ESPCI)
6 diploma Màster recerca i de doctorat
MOOC. | 3Enginyeria
|
El cronògraf és un rellotge o aparell que serveix per registrar gràficament el temps transcorregut durant períodes concrets. Disposa d'accionadors d'arrencada, parada i posada a zero, podent incorporar altres funcions com flyback, compta parcial i altres. Els comptadors poden registrar amb una precisió de centèsimes de segon, dècimes de segon, segons, minuts i hores. La lectura dels resultats pot ser oferta de manera analògica o digital.També es denomina cronògraf la persona que professa la cronologia o té coneixements especials en la matèria. | 3Enginyeria
|
L'anàlisi elemental en química analítica representa la determinació de quins elements químics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una substància química (per exemple, sòl, aigua potable o residual, fluids corporals, minerals, compostos químics...). De vegades es fa el mateix respecte la composició d'isotòpica. La quantitat dels elements presents s'expressa normalment en percentatge.
L'anàlisi elemental pot ser qualitativa (determinant quins elements hi ha presents), i pot ser quantitativa (determinar la quantitat de cadascun d'ells presents). L'anàlisi elemental s'emmarca dins de l'àmbit de la química analítica, el conjunt d'instruments implicats en el desxiframent de la naturalesa química del nostre món. | 3Enginyeria
|
Coll d'ampolla paraula emprada en enginyeria per referir-se al fenomen que afecta el rendiment o la capacitat d'un sistema sencer per la limitació d'alguns components d'aquest sistema.Per exemple: en el món de xarxes informàtiques si en un commutador de xarxa hi ha trànsit de dades entrant de 2 Gbps i sortint de només d'1 Gbps el commutador és el coll d'ampolla en aquest punt de la xarxa. | 3Enginyeria
|
Aforament és l'acció d'aforar és a dir reconèixer, pesar o mesurar gèneres o mercaderies.
Històricament el terme es refereix a finalitats fiscals per establir el pagament de drets de duana i fixar la tarifa que li és aplicable o l'import de l'exacció aranzelària.
Actualment el significat d'aforar és més ample i s'aplica a la determinació de qualsevol material sense importar amb quina finalitat es fa.
A causa d'interferències gramaticals del castellà sobre el català, sovint s'empra la paraula aforament com a sinònim de la capacitat d'encabir persones en locals públics.
En enginyeria es fan servir els aforaments per calcular quina quantitat de producte hi ha aproximadament. Per això es calcula el volum del producte i se'n determina la densitat per poder conèixer el pes total. Com sovint els productes estan emmagatzemats amb una forma irregular es redueix aquesta forma a volums regulars i s'apliquen les fórmules geomètriques corresponents que acabaran donant el volum total aproximat. Per exemple, en rius i canals s'empra una estació d'aforament.
En alguns casos si hi ha discussió sobre la quantitat de producte aforat es pot recórrer a tornar a pesar-lo. | 3Enginyeria
|
El metrònom és un aparell que produeix una pulsació regular fent servir angles. La pulsació pot ser auditiva, visual o tàctil. Es començaren a construir a principis del segle xix És emprat per molts músics, però musicalment parlant és una eina que ha aixecat moltes controvèrsies. La paraula és d'origen grec: metron = mesura, nomos = regular. Tal com mostra la secció (Crítiques a l'ús del metrònom), una actuació amb metrònom xoca amb l'expressivat que ha de mostrar el músic, en aquest aspecte el metrònom és un entrebanc a l'expressió. Així, hi ha ritmes com la Samba que, si es volen interpretar correctament, no poden ser polsats amb el ritme del metrònom. Per això hi ha músics que rebutgen totalment l'ús del metrònom. Serveix per medir el temps. (METRÒ=Medir) (NOM=Temps). | 3Enginyeria
|
El Rotor Flettner és un sistema d'impulsió per a naus que utilitza el vent com a força motriu, fent un ús pràctic de l'efecte Magnus. Fou inventat a principis del segle XX per l'alemany Anton Flettner, però no va tenir èxit comercial. Durant la segona meitat de segle fou recuperat com una alternativa més sostenible i ecològica que els vaixells motoritzats. | 3Enginyeria
|
Un detector d'infrarojos és un detector que reacciona a la radiació infraroja (IR). Els dos tipus principals de detectors són: tèrmics i fotònics (fotodetectors).
Els efectes tèrmics de la radiació IR incident poden ser seguits a través de molts fenòmens dependents de la temperatura. Els bolòmetres i micro-bolòmetres es basen en canvis en la resistència. Els termoparells i termopiles utilitzen l'efecte termoelèctric. Les cèl·lules de Golay segueixen l'expansió tèrmica. En els espectròmetres IR els detectors piroelèctrics són els més generalitzats.
El temps de resposta i la sensibilitat dels detectors fotònics pot ser molt major, però en general aquests han de ser refredats per tallar el soroll tèrmic. Els materials en aquests són semiconductors amb llacunes de banda estreta. Els fotons IR poden causar excitacions electròniques. En detectors fotoconductors, es controla la resistivitat de l'element detector. Els detectors fotovoltaics contenen una unió PN en la qual el corrent fotoelèctric apareix després de la il·luminació.
Alguns materials detectors d'IR
Tel·lurur de mercuri-cadmi (MCT)
Antimonur d'indi
Arsenur d'indi
Selenur de plom
QWIP
QDIP. | 3Enginyeria
|
Un entornpeu rodapeu o sòcol també anomenat sanefa, fris o faixa és una motllura al cap baix d'una paret, que es col·loca a la base dels envans o parets de les cambres com a element estètic i per a protegir-los de cops o frecs. Es fabriquen de diversos materials, especialment de fusta o ceràmica. Poden ser de la mateixa color i material que el terra de la sala o que la fusteria.Habitualment el terme sòcol pot fer referència tant a la banda vertical que es col·loca a la part inferior dels murs o parets (en exterior o interior respectivament). Usualment és més alt que 10 cm i pot tenir motllures o relleus. En canvi el terme entornpeu sol restringir-se a aquells de menor altura (fins a 12 cm) d'una gran senzillesa estilística i a vegades realitzat en el mateix material que el revestiment del sòl. És utilitzat generalment en interiors i acostuma a ser llis o amb petites motllures. El sòcol per darrere pot tenir un trau per a passar cables. A pròpiament parlar el fris o la faixa és la banda de color diferent o amb ornamentació especial, pintada o estampada a la part inferior d'una paret.
Per a col·locar un entornpeu, cal mesurar la tira i assenyalar els punts per on es faran els talls. Per als extrems, és recomanable d'utilitzar una caixa o serra de biaixos perquè coincideixin perfectament amb les cantonades. Abans de fixar-los, és convenient de presentar els rodapeus en tota la cambra per a veure si encaixen perfectament i corregir les possibles irregularitats. Primer es clavaran els dels angles interns estenent després la resta. Segons el material amb què estigui construïda la paret s'hi fixaran amb tacs o caragols.Si l'entornpeu és de fusta o derivats de la fusta pot ser atacat per tota mena de xilòfags en aquest cas, optant-se usualment per la substitució de la peça afectada. Tanmateix la deterioració més habitual es produeix a causa de cops o friccions. En aquest cas, es pot adobar emplenant els buits amb pasta de vidre (màstic usat per a tapar forats, esquerdes, etc). Després, s'escata per a igualar la superfície i es pinta del mateix color que el rodapeu. | 3Enginyeria
|
El Segway Personal Transporter (Segway PT) és un vehicle de transport lleuger, giroscòpic, elèctric, a dues rodes, autobalancejat, controlat per ordinador, inventat per Dean Kamen i presentat el desembre de 2001. És produït per la companyia Segway Inc., amb seu a Bedford (Nou Hampshire, Estats Units).
A principis de l'any 2010 l'empresa va ser comprada per un grup dirigit pel milionari britànic Jimi Heselden, president de Hesco Bastion. Nou mesos més tard moriria mentre provava un d'aquests Segway.
El Segway és el primer dispositiu de transport amb autobalanceig. L'ordinador i els motors situats a la base mantenen la base del Segway horitzontal tota l'estona. L'usuari s'ha d'inclinar cap a la direcció que vulgui prendre (davant, enrere, dreta o esquerra). El motor és elèctric i silenciós, aconseguint els 20 km/h (15 km/h als P-sèries). | 3Enginyeria
|
Tegula et imbrex és un sistema de cobertura freqüent als edificis de l'antiga Grècia i Roma. Consisteix en una primera capa, damunt la infraestructura de fusta, de tegula, una mena de teula plana rectangular, els junts de les quals es cobreixen d'imbrex, un teula rodona que s'assembla a la teula romana. Un sistema semblant es fa servir a la Xina, on la tegula és lleugerment còncau.
A la fi de l'era romana, a Gal·lia es va abandonar la fabricació de les tegulae, la fabricació de les quals feia menester de molta precisió per obtenir-ne que encaixaven bé, i es va construir teulats amb només imbrex o teules romanes, que s'alternaven amb files concaves i convexes. Aquesta tècnica continua fins a l'actualitat a tota la conca mediterrània. | 3Enginyeria
|
La cola de resorcinol, també coneguda com a resorcinol-formaldehid, és una combinació adhesiva de resina i enduridor que resisteix la immersió dins l'aigua a llarg termini i té una alta resistència a la llum ultraviolada. L'adhesiu, introduït el 1943, ha estat molt popular en la construcció d'avions i embarcacions.Fins a la invenció de la resina epoxídica, el resorcinol va ser una de les coles marines més esteses. A diferència de l'epoxi, no té propietats d'ompliment de buits, necessitant que les juntes s'ajustin bé i s'agafin a pressió per obtenir bons resultats. La cola es presenta en dues parts: un xarop vermell i unes pólvores marró clar que es barregen per formar la cola. El resorcinol no curat té una vida útil relativament curta d'uns dos o tres anys, segons la temperatura d'emmagatzematge. El seu ús ha disminuït des de la dècada de 1990 per la facilitat d'ús i la versatilitat de les coles epoxi.Tot i que la major facilitat d'ús i versatilitat de l'epoxi fa que sigui molt més popular, l'epoxi presenta una mala resistència als raigs UV i en la majoria d'aplicacions estructurals només té una modesta resistència a la calor, cosa que la fa menys ideal per a molts usos a l'exterior. El resorcinol continua sent l'adhesiu més adequat per a usos exteriors i marins. A diferència de l'epoxi, no omple bé els forats, de manera que requereix un estàndard molt elevat dels dos factors essencials per al seu bon ús: la mecanització i el muntatge. | 3Enginyeria
|
Un pou integrat en un marge és un clot excavat per arribar a la capa freàtica i integrat en el paredat d'un marge.
S'utilitza per captar l'aigua pel consum humà i animal. | 3Enginyeria
|
Referida als vaixells mercants, la Línia internacional de càrrega (també anomenada línia Plimsoll o marca de francbord) és un conjunt de símbols que, pintats o soldats al costat del buc, defineixen el calat màxim autoritzat en funció de diverses variables (tipus de vaixell, tipus de càrrega, tipus d’aigua- dolça o salada- , temporada de navegació, àrea de navegació).
Limitar la càrrega màxima d’un vaixell és una mesura bàsica de seguretat, tan per als tripulants com per a les mercaderies. La línia internacional de càrrega facilita el compliment de l'objectiu indicat. | 3Enginyeria
|
Fundada en 1780, Arts et Métiers ParisTech (l'Escola Superior d'Arts i Oficis de París, École Nationale Supérieure des Arts et Métiers), també anomenada ENSAM, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a París, França.
L'ENSAM és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer de (Màster Ingénieur ENSAM)
el diploma Màster recerca i de doctorat
Mastère spécialisé
MOOC. | 3Enginyeria
|
L'interferòmetre és un instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa. Hi ha molts tipus d'interferòmetres, en tots ells s'utilitzen dos feixos de llum que recorren dues trajectòries òptiques diferents, determinades per un sistema de miralls i plaques que, finalment, convergeixen per formar un patró d'interferència. | 3Enginyeria
|
L'escaiola és un producte industrial que s'obté del guix natural. És un guix d'alta qualitat i gra molt fi, amb puresa major.
El terme prové de l'italià Scagliola, diminutiu de Scaglia, del llatí Scaliolae, una pedra tova lleugerament semblant al talc. | 3Enginyeria
|
Es coneix com a pica-pica o pols pica-pica un grup de substàncies, en general pulverulents, de pèls o fulles vegetals, que provoquen pruïja quan entren en contacte amb la pell humana. S'usen normalment com a article de broma majoritària per part dels nens.
La causa de la irritació pot ser mecànica, tal com la causada per productes que contenen Gavarró. En altres casos, l'agent irritant produeix dermatitis de contacte. Per exemple, un enzim proteolític de l'ocra pot causar irritació i lesions. Un altre ingredient comú és la mongeta de vellut.També s'usen com a succedanis components com les serradures, la fibra de vidre, i altres irritants mecànics. A les escoles és molt comú l'ús de pica-pica fet de la pols de les maquinetes de fer punta, d'encenalls de fusta o de grafit), que un alumne aboca a l'espai entre el coll i la samarreta durant el pati o quan al qui està assegut en el pupitre del davant, a la sala de classe.
A Amèrica del Sud s'empra el bejuco, una planta reptant dels climes càlids de zones equatorials, que pot néixer als patis de les escoles de manera silvestre.
Se sol considerar que és un «bon» pica-pica el que, a part de causar picor, és difícil de llevar de la roba i els cabells per més que hom s'espolsi.
L'ús de les pols pica-pica pot considerar-se des d'un joc o entremaliadura, fins a un comportament d'agressió (com a part d'un assetjament escolar, per exemple), depenent en gran manera de la intenció dels participants. | 3Enginyeria
|
Starship és un vehicle de llançament i nau espacial reutilitzable de capital privat que està desenvolupant l'empresa SpaceX. El novembre de 2018, Elon Musk va batejar la segona etapa i la nau com a Starship (nau estel·lar), mentre que la primera etapa es va anomenar "Super Heavy" (súper-pesant). L'arquitectura global del vehicle espacial té en compte tant el vehicle de llançament com la nau espacial, així com la infraestructura terrestre per al llançament i reutilització ràpids, i la tecnologia de transferència de propel·lent en gravetat zero que s'ha de desplegar en òrbita terrestre baixa (LEO). La capacitat de transportar a una òrbita terrestre almenys 50.000 kg fa que la Starship es consideri un vehicle de llançament superpesant. No obstant això, si es manté la tendència observada en iteracions anteriors, el conjunt complet Starship-Super Heavy pot arribar a ser capaç de llançar 150 tones o més a òrbita terrestre baixa, més que qualsevol altre vehicle de llançament que s'hagi planificat mai. El primer vol de prova orbital es calcula que pot ser a principis de 2022.Es preveu que el sistema Starship substitueixi completament tot el material de SpaceX (els vehicles de llançament Falcon 9 i Falcon Heavy, i la nau Dragon), primer orientant-se al mercat de llançaments a òrbites terrestres, però afegint explícitament prou capacitat per aconseguir vols de llarga durada en els entorns cislunars i de transport a Mart. | 3Enginyeria
|
El trinitrotoluè (TNT) o 2,4,6-trinitrometilbenzè (notació IUPAC) és un hidrocarbur aromàtic cristal·lí de color groc pàl·lid que es fon a 81 °C.
És un compost químic molt explosiu. S'utilitza sol o formant part d'unes quantes mescles explosives, com per exemple l'amatol, que s'obté barrejant TNT amb nitrat d'amoni. El trinitrotoluè s'obté a partir de la nitració del toluè (C6H5CH3). La fórmula química és C6H2(NO2)3CH3.
En forma refinada, el trinitrotoluè és bastant estable i, a diferència de la nitroglicerina, és relativament insensible a la fricció, als cops o a l'agitació. Explota quan un pes de 2 kg hi cau a sobre des de 35 cm d'altura (és a dir, 2 kg a 2,6 m/s, que equival a una energia de 6,86 joules). La temperatura d'explosió, quan és anhidre, és de 470 °C. Aquesta estabilitat permet d'emmagatzemar-lo durant un període relativament llarg. La detonació s'aconsegueix fent servir un detonador. En canvi, sí que reacciona amb àlcalis, a partir dels quals forma compostos inestables molt sensibles a la calor i a l'impacte.
L'explosió es produeix d'acord amb les següents reaccions:
C6H2(NO2)3CH3 → 6CO + 2.5H2 + 1.5N2 + C
C6H2(NO2)3CH3 → 6CO+0.5CH4 + 0.5H2 + 1.5N2L'explosió desprèn els següents gasos: | 3Enginyeria
|
El piròmetre de Wedgwood és un instrument de mesura per calibrar la calor d'un producte del forn, o qualsevol altre mitjà de producció de calor significativa. Va ser inventat per l'empresari Josiah Wedgwood, avi matern de Charles Darwin i avi patern de la seva esposa Emma Wedgwood.
L'objectiu de Wedgwood era d'avaluar la calor produïda als forns refractaris de la seva empresa de porcellana i de Faiança. Per a això, es posa sobre la placa de llautó el piròmetre, graduat de 0 a 240, un cilindre d'argila dessecat, a continuació es posa el cilindre en un cresol refractari que s'instal·la al forn per avaluar. El grau de retracció del cilindre dona la temperatura del forn.
La correspondència amb altres escales comunes seria de 72,2225 °C, 130 °F o 57,778 °Ré per un grau de l'escala de Wedgwood. | 3Enginyeria
|
Un compàs forestal o forcípula, és un instrument en forma de peu de rei que serveix per a mesurar el diàmetre del canó d'un arbre o el d'un roll. | 3Enginyeria
|
Una velocitat és supersònica quan és major que la velocitat del so, és a dir, major que 1.225 km/h (a l'aire) al nivell del mar.
Molts avions de combat són supersònics, i el 1947 es produí el primer vol tripulat a velocitat supersònica. El Concorde va ser un avió de passatgers supersònic, retirat de servei el 26 de novembre de 2003 després de 27 anys de servei i un accident. Actualment no queden avions supersònics comercials. Les velocitats majors a 5 vegades la velocitat del so són algunes vegades anomenades hipersòniques.
Un element aerodinàmic que apareix en el règim supersònic però que no es dona en velocitats subsòniques són les ones de xoc.
| 3Enginyeria
|
La conversió a vehicle elèctric és la modificació d'un vehicle convencional de combustió interna (IC2EV) a un vehicle elèctric mitjançant la substitució del sistema de propulsió per un motor elèctric. | 3Enginyeria
|
La lingüística computacional és un camp multidisciplinari de la lingüística i la informàtica que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà. Per aconseguir-ho, intenta modelar de forma lògica el llenguatge natural des d'un punt de vista computacional. L'esmentat modelatge no se centra en cap de les àrees de la lingüística en particular, sinó que és un camp interdisciplinari, en el qual participen lingüistes, informàtics especialitzats en intel·ligència artificial, psicòlegs cognitius i experts en lògica, entre altres.Algunes de les àrees d'estudi de la lingüística computacional són:
Corpus lingüístic assistit per ordinador.
Morfologia computacional assistida per ordinador.
Disseny d'analitzadors sintàctics (en anglès: parser), per a llenguatges naturals.
Disseny d'etiquetadors o lematizadors (en anglès: tagger), tals com el POS-tagger.
Definició de lògiques especialitzades que serveixin com a font pel Processament de Llenguatges Naturals.
Estudi de la possible relació entre llenguatges formals i naturals.
Traducció automàtica. | 3Enginyeria
|
Els sistemes WorkPLAN inclouen el programari de Planificació de Recursos Empresarials (ERP) WorkPLAN Enterprise i el programari de gestió de projectes MyWorkPLAN, desenvolupats per Sescoi per a fabricants, empreses i departaments que treballen basant-se en projectes i necessiten un software especialitzat.Els usuaris d'aquest ERP pertanyen als següents camps d'activitat: enginyeria, automoció i aeroespacial, fabricació de motlles i matrius, fabricació de models, prototips o màquines especials i mecànica general. | 3Enginyeria
|
La histèresi és la tendència d'un material a conservar una de les seves propietats, en absència de l'estímul que l'ha generat. Podem trobar diferents manifestacions d'aquest fenomen. Per extensió s'aplica a fenòmens que no depenen només de les circumstàncies actuals, sinó també de com s'ha arribat a aquestes circumstàncies. | 3Enginyeria
|
Una bancada és un puntal col·locat transversalment en una embarcació per apuntalar-lo de babord a estribord. En traïnyes i embarcacions petites també pot servir com a seient pel remador. Alguns bots inflables tenen una bancada que pot ser plegada i extreta de manera que el bot pugui ser desinflat i enrotllat per poder-lo transportar i guardar. | 3Enginyeria
|
La nanotecnologia de l'ADN és una branca de la nanotecnologia que utilitza les propietats del reconeixement molecular de l'ADN i altres àcids nucleics per a crear estructures artificials d'ADN dissenyades amb propòsits tecnològics. En aquest camp, l'ADN és utilitzat no tant com a portador d'informació genètica, sinó com a material estructural: n'és un exemple la bionanotecnologia. La nanotecnologia de l'ADN té aplicacions en l'autoensamblatge molecular i en la computació basada en l'ADN.
Tot i que normalment, en el context de biologia molecular, l'ADN és considerat com el portador de la informació genètica en cèl·lules vives, la nanotecnologia de l'ADN considera l'ADN únicament com a material i producte químic, utilitzant-lo, en general, fora del context biològic. La nanotecnologia de l'ADN utilitza el fet que, degut a l'especificitat dels parells de bases del model de Watson-Crick, només les porcions de cadenes que són complementàries entre si s'uneixen per a formar dúplexs d'ADN. La nanotecnologia de l'ADN intenta fer unions entre diverses cadenes d'ADN a través del disseny racional de tal manera que les porcions desitjades de cada cadena s'uneixin en la posició correcta per a obtenir una estructura desitjada, un procés que s'anomena disseny d'àcids nucleics.
Tot i que el camp s'anomena nanotecnologia de l'ADN, els principis que predica poden ser igualment aplicats a altres àcids nucleics com poden ser l'ARN i l'APN. Per aquesta raó el camp també pot ser anomenat com nanotecnologia dels àcids nucleics. | 3Enginyeria
|
El regidor o regidora és, en el món del teatre, la persona responsable de l'organització de les condicions materials, i la coordinació dels diferents mitjans i equips tècnics, per tal de posar-los a disposició de la direcció, els assajos i la representació de l'espectacle. El regidor venia a assumir les funcions del traspunt o segon apunt, però avui dia ja ha pres carta de naturalesa com un càrrec intermedi entre el director i la resta de l'equip tècnic. De fet, és considerada la màxima autoritat a l'escenari i el responsable directe de l'espectacle una vegada ha començat. Si bé les funcions són les mateixes arreu del món, ha adoptat diferents denominacions segons la llengua, com ara regidor, en castellà; stage manager o assistant manager, en anglès; régisseur, en francès; Inspizient, en alemany; o direttore di scena en italià. | 3Enginyeria
|
S'anomena convecció granular o efecte de les nous del Brasil a la tendència que tenen les partícules de major grandària d'una substància granular a ascendir a la superfície de la barreja quan aquesta és agitada. Deu el seu nom al fet que, típicament, en una caixa de fruites seques assortides les nous del Brasil són les més grans. | 3Enginyeria
|
La Convenció Internacional sobre Estàndards de Formació, Certificació i Vigilància per la gent de mar, conegua pels sigles en anglès STCW estableix un conjunt d'estàndards de qualificació mínima per al personal de vaixells de la marina mercant com ara bucs de càrrega i creuers, així com per a gran velers i grans iots. Els cursos i certificats STCW són obligatoris per als mariners, oficials i capitans, tot el personal de guàrdia al pont o la sala de màquines però també per a hostesses, cuiners i tot tipus de personal.Aquesta normativa es va establir per primer cop el 1978 en una conferència organitzada per l'Organització Marítima Internacional (IMO) a Londres i va entrar en vigor el 1984. La convenció va ser esmenada al 1995 i al 2010. La convenció de 1978 va ser la primera a fixar els requisits bàsics a nivell internacional i reemplaçava una sèrie de normes nacionals, no gaire eficaços en un ofici per definició internacional, com que no incorporaven els costums i estandards d'altres països. Es tracta de normes minimals que els estats poden superar. Els aspectes que van quedar-ne fora són: les provisions OMI, que sotmeses a la regla número 14 del Capítol V de la Convenció Internacional per a la Seguretat de Vida en Mar (SOLES) 1974 i els requisits de les quals estan recolzats per la resolució A.890(21), adoptats a l'Assemblea de 1999 de l'IMO, que va reemplaça la resolució més primerenca A481(XII) adoptada el 1981.
Una característica especialment important de la Convenció STCW és que s'aplica a vaixells d'estats no membres de la convenció quan visiten ports d'estats que sí que en són membres. L'Article X requereix que les parts apliquin mesures de control a totes les banderes fins al punt de no fer distinció ni donar un tracte més favorable als vaixells que disposin d'una bandera d'un estat que sigui membre de la convenció. Precisament per això es creu que la convenció ha tingut una acceptació molt àmplia. Al 2018, la convenció STCW va ser subscrita per 164 parts, representant 99,2 per cent d'arqueig de navili mundial. | 3Enginyeria
|
Subsets and Splits