text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
Les ciències de la vida comprenen tots els camps de la ciència que s'ocupen de l'estudi dels éssers vius, com les plantes, animals i éssers humans. A més de la biologia abasta també altres camps relacionats com la medicina, biomedicina, bioquímica i biodiversitat. L'espectre metodològic pot abastar tots els dispositius i aparells relacionats, fins a incloure també ciències humanes i socials. Ha portat a una proliferació d'especialitzacions i camps interdisciplinaris.Les ciències de la vida són útils per millorar la qualitat i el nivell de vida. Tenen aplicacions en la salut, l'agricultura, la medicina i les Indústries farmacèutica i de la Ciència i tecnologia dels aliments.
Una llista no exhaustiva dels camps del coneixement compresos inclou: antropologia física, biocomputació, biofísica, bioinformàtica, biologia, biologia cel·lular, biologia del desenvolupament, biologia de sistemes, biologia estructural, biologia evolutiva, biologia molecular, biomaterials, biomecànica, biomedicina, Biopolímers, bioquímica, biotecnologia, botànica, ciències ambientals, ciències de l'alimentació, ciències de la salut, control biològic, ecologia, farmacogenòmica, farmacologia, fisiologia, genètica, genòmica, imagenologia, inmunogenètica, immunologia, immunoteràpia, microbiologia, neurociència, neurociència computacional, neurociència cognitiva, oncologia, optometria, proteòmica, paleontologia, sociobiologia, tecnologies sanitàries, zoologia.
Al món anglosaxó s'utilitza sovint el concepte de Life Sciences. No sempre s'utilitza en tots els països amb les mateixes connotacions o amb el mateix grau. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La laca és una secreció resinosa i translúcida produïda per l'insecte Laccifer lacca, d'on pren el nom, que habita sobre diverses plantes, sobretot en l'Índia i l'est d'Àsia. Aquesta secreció es troba enganxada a les branques de la planta envaïda, i en ella està tancat l'insecte durant gairebé tota la seva vida. Una vegada recol·lectada, molta i cuita amb altres resines i minerals, es converteix en goma laca, usada en vernissos (transparents o acolorits), tints, lacres, adhesius, etc. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un pany és un mecanisme de metall que s'incorpora a portes i calaixos d'armari, cofres, arques, etc. per impedir que es puguin obrir i protegir així el seu contingut. Aquest mecanisme s'acciona tradicionalment amb una clau, que és una peça de metall, normalment d'acer.En l'actualitat, a part dels panys mecànics, n'hi ha altres d'electro-mecànics o electrònics, en els quals la clau és substituïda per una targeta de plàstic o PVC. La clau encaixa en el pany per l'anomenat ull, que és un forat situat normalment a la part central de l'espiga del pany, de mida petita i, per tant, portàtil. La clau no sols ha d'encaixar a l'ull del pany sinó que a més ha de poder accionar-ne el mecanisme per tal d'obrir-lo o tancar-lo.
En l'actualitat, aproximadament el 80% dels panys amb espigues mecàniques (amb claus de dents de serra o de punts), incloent-hi els de les portes de seguretat i cuirassades, han deixat d'oferir la seguretat amb la qual van ser concebudes a causa de la difusió per Internet de tècniques com la del bumping -fins ara utilitzada en assalts per bandes organitzades però avui accessible a tota mena de delinqüents- que suposen un risc evident der patir robatoris i furts. Per això la tecnologia ofereix solucions aplicades als panys que aporten veritable seguretat, com el cas dels panys amb cilindres electrònics, amb el sistema BlueChip o similar.
D'altra banda, cal afegir que el sistema de panys amb claus de dent de serra és superat -en termes de factibilitat de violació- pels anomenats panys de doble paleta.
Els panys de doble paleta s'obre amb unes claus que tenen un conjunt de dents oposades diametralment. En general, en les claus doble paleta, l'últim gra d'una banda equival a la primera dent de l'altre costat.
L'art de fabricar, reparar o instal·lar panys és la serralleria. El manyà o serraller és el qui fabrica o instal·la panys. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
32 nanòmetres (32 nm) és una tecnologia de fabricació de semiconductors en què els components tenen una dimensió de 32 nm. És una millora de la tecnologia de 45 nm. La llei de Moore diu que la superfície és redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia serà de
32
≃
45
2
{\displaystyle 32\simeq {\frac {45}{\sqrt {2}}}}
. Sabent que els àtoms de silici tenen una distància entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor té de l'ordre de 59 àtoms de llargada. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La paraula escaig es refereix a una fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó, és a dir, és un retall, escapoló o sobrant d'una quantitat. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El vidre flint és, juntament amb el vidre crown, un dels tipus bàsics de vidre òptic, amb un baix nombre d'Abbe (i, per tant, amb una alta dispersió). Es defineix de manera convencional com a vidre amb un nombre d'Abbe comprès entre 55 i 50, o fins i tot menys. Habitualment presenta un índex de refracció que pot estar entre 1,45 i 2,00.
Una lent còncava de vidre flint generalment es combina amb una lent convexa de vidre crown per produir una lent amb un doblet acromàtic gràcies a la compensació de les seves propietats òptiques, cosa que redueix l'aberració cromàtica.
Pel que fa a la denominació flint (‘sílex’, en anglès), deriva dels nòduls de sílex (trobats en els dipòsits de guix del sud-est d'Anglaterra) utilitzats com a font de sílice d'alta puresa per George Ravenscroft cap a 1662 per produir un vidre de potassi i plom, precursor del vidre de plom anglès.
Tradicionalment, els vidres flint eren vidres de plom amb un contingut d'òxid de plom(II) d'entre el 4% i el 60%; la fabricació i l'eliminació d'aquests vidres era una font de contaminació. En molts vidres flint moderns, els òxids de plom són reemplaçats per altres òxids metàl·lics com el diòxid de titani i el diòxid de zirconi, sense alterar-ne significativament les propietats òptiques del vidre. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
En la microfabricació, l'oxidació tèrmica és una manera de produir una fina capa d'òxid (generalment diòxid de silici ) a la superfície d'una oblia. La tècnica obliga un agent oxidant a difondre's a l'oblia a alta temperatura i reaccionar amb ella. El model de Deal-Grove prediu sovint la taxa de creixement de l'òxid. L'oxidació tèrmica es pot aplicar a diferents materials, però més comunament implica l'oxidació de substrats de silici per produir diòxid de silici. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El betum és una pasta obtinguda de la fusió de diversos tipus de ceres dures i parafina amb la incorporació de dissolvents. S'utilitza per a enllustrar el calcer fet de cuir animal. Actualment molts dels productes que s'utilitzen per a la neteja del calçat no corresponen a la definició de betum, puix que ni són en forma de pasta ni els seus components són les ceres. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Germplasm Resources Information Network, GRIN (Xarxa d'Informació de Recursos de Germoplasma) és un projecte de programari en línia: Programa Nacional de Recursos Genètics del Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) per gestionar integralment la base de dades informatitzada del germoplasma vegetal recollit pel National Plant Germplasm System
GRIN ha ampliat el seu paper per gestionar la informació sobre els repositoris de germoplasma d'espècies d'insectes (invertebrats), de microbis i d'espècies d'animals. El lloc és un recurs valuós per a la identificació d'informació taxonòmica (noms científics), i també de noms comuns. Té més de 500.000 entrades (de varietats diferents, de cultivars, etc.) que abasten 10.000 espècies. Conté plantes tant d'importància econòmica com salvatges. Inclou plantes com ara males herbes invasores o nocives, amenaçades o en perill, i també dades de la distribució del seu hàbitat a tot el món. GRIN també incorpora la base de dades Economic Plants Database.La xarxa és mantinguda per la Unitat de Gestió de Bases de Dades de GRIN (GRIN / DBMU). GRIN està sota la supervisió de National Germplasm Resources Laboratory (NGRL) a Beltsville, Maryland, | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Societat científica de Lituània (en lituà Lietuvių mokslo draugija) fou una organització científica, cultural, i educativa que estigué activa entre 1907 i 1940 a Vílnius, Lituània. Va ser fundada el 1907 a iniciativa de Jonas Basanavičius.
L'assemblea fundacional va venir lloc el 7 d'abril del 1907. Aquesta assemblea elegí Jonas Basanavičius com a president, Stasys Matulaitis i Povilas Matulionis com a vice-presidents, Jonas Vileišis com a secretari, Antanas Vileišis com a tresorer i Antanas Smetona com a bibliotecari. Altres membres de l'organització foren Juozas Tumas-Vaižgantas, Juozas Bagdonas, i Petras Vileišis. Jonas Basanavičius en fou el president fins a la seva mort el 1927.
La Societat dirigí la recerca sobre la llengua lituana i els seus dialectes, junt amb un recerca històrica antropològica, arqueològica, i d'altre tipus. Gestionava una biblioteca, un arxiu, una sala de lectura, i un museu, i estava implicada en la publicació de llibres de text lituans. La Societat també publicava el diari erudit Lietuvi Tauta (La Nació Lituana). El 1911 el magistrat de la ciutat de Vílnius començà el procés per demolir el Castell Superior de la ciutat, i utilitzar el turó com a dipòsit de subministrament d'aigua. La Societat Científica lituana, sota la direcció de Jonas Basanavičius, inicià una protesta i aconseguí l'èxit en evitar la demolició planejada. Les restes del castell se salvaren. La Societat també treballà per preservar els castells de Lida i Trakai.La Societat es trobava al Palau de Vileišis. El gener de 1938 la societat fou prohibida pel govern polonès, quan Vílnius formava part de Polònia. La Societat continuà les seves activitats el gener de 1939 sota el seu nou nom nou, la Societat Lituana d'Amics de la Ciència (Lietuvių mokslo mylėtoju draugija). Després que Lituània rebés la ciutat a finals del 1939, per part de la Unió Soviètica com a resultat del Pacte Mólotov-Ribbentrop, la propietat de la Societat fou transferida a l'Institut de Lituanística el 1940, i més tard a l'Acadèmia lituana de les ciències. La majoria de les exposicions foren posteriorment transferides al Museu Lituà d'Història i Etnografia; la col·lecció numismàtica se n'anà al Museu d'art lituà. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La teleportació o el teletransport és el trasllat de matèria d'un punt a un altre sense travessar l'espai físic entre ells.
El concepte apareix en relats de ciència-ficció així com en alguns fenòmens paranormals. Segons els coneixements actuals de física, la teleportació no és realitzable; tot i així, recentment ha aparegut el concepte de teleportació quàntica, en què es transmet un estat quàntic a distància. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un clauer o portaclaus és un objecte que serveix per a reunir les claus en un sol grup. Normalment, està format per un anell metàl·lic i moltes vegades d'algun element decoratiu o distintiu. Un clauer també és una caixa on s'emmagatzenen les claus de manera ordenada.
Viccionari | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un cendrer és un recipient destinat a recollir la cendra de les cigarretes així com a extingir i recollir els filtres de tabac. El cendrer ha estat durant dècades un objecte habitual en els habitatges, els centres de treball i els llocs d'oci.
Podem distingir dos tipus de cendrers:
Els de sobretaula.
Els destinats a zones comunes com recepcions, sales d'espera o llocs a l'aire lliure. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Descripció de l'Égypte fou una sèrie de publicacions publicades des del 1809 fins al 1829 que van donar una descripció científica completa de l'antic Egipte i el contemporani a la seva publicació així com la seva història natural. És fruit del treball col·laboravoratiu d'aproximadament 160 becaris civils i científics, coneguts popularment com a savis, que van acompanyar Napoleó Bonaparte a la campanya d'Egipte i Síria de 1798 a 1801 com a part de les anomenades Guerres de la Revolució Francesa, així com uns 2000 artistes i tècnics, incloent-hi 400 gravadors; posteriorment tots ells compilarien tot el seu treball en aquesta obra.
El títol complet de l'obra és Description de l'Égypte, ou Recueil des observations et des recherches qui ont été faites en Égypte pendant l'expédition de l'armée française (literalment, Descripció d'Egipte o el recull d'observacions i recerca que van ser fetes a Egipte durant l'expedició de l'Exèrcit Francès). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un cultiu és un mètode per a la multiplicació de microorganismes, com ara bacteris, fongs o virus, en el qual es prepara un medi de cultiu per afavorir el procés desitjat. El cultiu és emprat com un mètode fonamental per a l'estudi dels microorganismes que causen malalties en medicina humana i veterinària. El cultiu de microorganismes és també fonamental en l'elaboració de certs aliments com la cervesa, el pa, el iogurt o el vinagre.
Molts microorganismes són susceptibles de poder esser cultivats pel que els mètodes de cultiu microbià són usats per a determinar la presència d'un determinat microorganisme en una mostra. Tanmateix hi ha microorganismes que no poden ser cultivats si més no en un cultiu pur, format per una sola espècie o clon, ja que solen requerir la presència d'altres espècies amb les que estableixen relacions ecològiques estretes. Per a solucionar aquesta dificultat s'ha optat per a determinar la presència d'aquests microorganismes enutjosos mitjançant tècniques de detecció molecular basats en la detecció de proteïnes específiques (p. ex.: immunofluorescència, transferència Western…) o d'ADN (p. ex.: reacció en cadena de la polimerasa, transferència d'RNA, hibridació in situ per fluorescència). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els premis de l'Institut Franklin (o Medalla Benjamin Franklin ) són premis de ciència i enginyeria concedits des de 1824 per l'Institut Franklin, de Filadèlfia, Pennsilvània, EUA. Els Premis d'Institut del Franklin comprenen les Medalles Benjamin Franklin en set àrees de ciència i enginyeria, el Bower Award and Prize for Achievement in Science (Consecució en Ciència), i el Bower Award for Business Leadership (Lideratge Empresarial ). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un videomosaic (del francès «mosaïque vidéo» o «vidéomosaïque» i comunament anomenat «videowall» de l'anglès, literalment «mur de vídeo»), és una multi-pantalla de vídeo que es compon de diversos pantalles, projectors de vídeo, aparells de televisió o de panells de leds junts, per formar una única gran pantalla. Aquestes pantalles estan penjades en parets en general, o suportades per estructures dissenyades per aquest fi, repartint la imatge en parts proporcionals als monitors que les componen, tenen bisells estrets per tal de minimitzar els muntants - la bretxa entre les zones de visualització activa - i es construeixen amb capacitat de servei a llarg termini. Aquestes pantalles contenen sovint el necessari per apilar més pantalles, juntament amb connexions per poder enviar el senyal de vídeo, i els senyals de control entre pantalles. Un senyal de control pot, per exemple, activar totes les pantalles del mur de vídeo o desactivar-les, també es pot calibrar la brillantor d'una sola pantalla després de seleccionar-la prèviament. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Mind és una revista britànica que publica articles de filosofia a la tradició analítica. La revista actualment és publicada per l'Oxford University Press en nom de la Mind Association. Va ser fundada per Alexander Bain a 1876, amb George Croom Robertson com a editor, a la University College de Londres. Després de la mort de Robertson en 1891, George Stout va passar a ser l'editor i va començar una «Nova Sèrie». L'editor actual és el professor Thomas Baldwin, de la universitat de York.
Encara que la revista avui se centra en filosofia analítica, va començar com una revista dedicada a la qüestió de si la psicologia pot ser una ciència natural legítima. En el primer número, Robertson va escriure:
Molts assajos importants s'han publicat a Mind. Dos dels més famosos, potser, són Sobre la denotació (On Denoting) de Bertrand Russell (1905), i Maquinària computacional i intel·ligència (Computing Machinery and Intelligence) d'Alan Turing (1915), on es va proposar per primera vegada el test de Turing. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una màquina universal o combinada és, en fusteria, una màquina eina que combina diverses funcions. Alguns models professionals típics reuneixen en una sola màquina una serra circular de taula, una planejadora, una regruixadora i una traucadora de broca. Les més modernes tenen també una tupí que empra la mateixa taula de la serra.
Algunes definicions fan diferència entre màquina universal i màquina combinada.
La primera màquina universal fou inventada per Mr. Whines el 1858. L'empresa Samuel Worssam & Company en va presentar una a l'Exposició Internacional de 1862 a Londres.A efectes d'espai és molt important reunir les prestacions de diferents màquines en una de sola. Cal tenir en compte que, a més de l'espai que ocupa una màquina, és imprescindible disposar de zones lliures a l'entrada i la sortida per a peces de fusta de les dimensions màximes necessàries. El cost d'una màquina universal és menor que el de les màquines especialitzades per separat.
L'inconvenient principal és el ritme de producció. No es poden usar totes les funcions a la vegada. En el cas de la serra i la tupí, es considera perillós, i el sistema d'interruptors de la màquina no ho permet. En altres casos és perquè els operaris es farien nosa. Només es pot treballar alhora amb la traucadora i les altres funcions. En tallers petits i amb un únic operari es tracta d'un desavantatge menor. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La memòria hologràfica o emmagatzematge de dades hologràfiques és una nova i potent tecnologia dins de l'àrea de l'emmagatzematge de dades de gran capacitat actualment dominada pels dispositius convencionals d'emmagatzematge de dades òptiques i magnètiques. Aquests dispositius es basen en bits individuals que són emmagatzemats magnèticament o a través de canvis òptics en la superfície del suport d'enregistrament. La memòria hologràfica supera aquestes limitacions gravant la informació al llarg de tot el suport i és capaç d'emmagatzemar múltiples imatges a la mateixa zona usant llums i angles diferents.
Addicionalment, mentre que els suports que emmagatzemen dades òptiques i magnètiques graven un bit d'informació cada cop de forma lineal, els hologràfics són capaços de gravar i llegir milions de bits en paral·lel, que permeten taxes de transferència de dades superiors a les aconseguides a través dels mitjans òptics d'emmagatzematge. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica serà concedit a la persona, persones, equip de treball o institució els descobriments o la tasca d'investigació del qual sigui considerada una contribució rellevant per al progrés de la Humanitat en els camps de les matemàtiques, física, química, biologia, medicina, ciències de la Terra i ciències de l'espai, així com tècniques i tecnologies relacionades amb elles. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El disc d'acetat, disc de laca o també dubplate, és un format d'enregistrament vigent encara avui dia, basat en l'enregistrament mecànic analògic com l'usat per al disc de vinil, però amb la diferència que en el disc d'acetat és possible realitzar gravacions instantànies o passar d'una font de so a una altra, com el magnetòfon de filferro o de cinta. Per gravar un vinil també s'usa primer un disc d'acetat, però aquest disc d'acetat té una formulació diferent al dubplate . Per gravar un vinil primer s'ha de gravar un màster. Per diferenciar un màster d'un dubplate cal comprovar si té o no un forat al costat del central. Si té dos forats és un dubplate. Si només té un és un màster. El so gravat en un màster és de millor qualitat, ja que, en ser més tou, l'estilet registra millor les freqüències. Però aquest màster, un cop gravat, no pot ser reproduït en un tocadiscs, ja que l'agulla del tocadiscs, en ser tan dura, destruiria detalls ja en la primera escolta. Un cop gravat, el màster només pot usar-se per realitzar-li un recobriment galvanoplástico (metàl·lic) i produir les matrius necessàries per premsar vinils.
Molt sovint, la gent confon els discos de vinil amb els d'acetat, i pensen que tots dos són el mateix. Encara que tinguin el mateix funcionament i el mateix color negre, no són el mateix. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El missatge d'error 404, que pot donar-se en navegar per Internet, és una de les manifestacions de la llista de codis de protocol de l'HTTP. Significa Pàgina no trobada. També pot significar que la pàgina ha estat quasi esborrada per successos de la pàgina.
Un error de pàgina 404 indica que el navegador web és capaç de comunicar-se amb el servidor però que aquest o no pot trobar el document sol·licitat o no pot accedir a aquesta petició i no vol donar més informació. Quan un servidor es comunica mitjançant HTTP respon a una petició d'un document HTML (una pàgina web) donada pel navegador amb un codi numèric. Cada codi de resposta conté a més una línia de text relacionada a la numeració.
La línia de text relacionada al codi 404 és "Pàgina no trobada". Quan un servidor envia una resposta 404 generalment inclou en la seva resposta un missatge curt en HTML que esmenta tant el codi numèric com la línia de text relacionada.
Els codis de protocol HTTP tenen una interpretació específica, en el cas del 404 el primer 4 indica un error de l'usuari, com pot ser una direcció mal escrita o cercar una pàgina que ja no existeix, el 0 significa un error general de sintaxi, com pot ser l'equivocació en una lletra en la direcció, l'últim 4 indica quin codi específic és, entre el grup dels 40X, doncs també existeixen 400 Error del Client, 401 Error Autorització requerida, entre d'altres. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
WirelessHART és un protocol de comunicacions sense cables via ràdio-freqüència (xarxa sense fil). Està dirigit al sector industrial però també es pot aplicar domèstic (domòtica), edificis terciaris (immòtica) i a ciutats (urbòtica: xarxa d'àrea metropolitana). WirelessHART està basat en la norma IEEE 802.15.4 i destinat a crear xarxes d'àrea personal de baixa potència i baixa velocitat de transmissió de dades. WirelessHART és dissenyat per l'organització FieldCom Group. Aquest protocol pot ésser emprat en la Internet de les coses.L'any 2010, l'IEC va crear l'estàndard IEC 62591. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Anales del Jardín Botánico de Madrid, (abreujat Anales Jard. Bot. Madrid), (Annals del Jardí Botànic de Madrid), és una revista científica il·lustrada amb descripcions botàniques que és editada pel Reial Jardí Botànic de Madrid. El seu primer número va aparèixer l'any 1941 i es continua publicant en l'actualitat. Els volums 10 al 35, dels anys 1951 a 1980, es van publicar amb el nom d'Anales Inst. Bot. Cavanilles. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Super 35 (originalment, Superscope 235) es un format de negatiu o de pel·lícula fotogràfica evolucionat del format de 35 mm. La seva característica principal es que, utilitzant la mateixa quantitat de negatiu, el fotograma queda més gran, ja que utilitza l'espai normalment reservat per a la pista óptica de so. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La història del mètode científic és la història de la metodologia de la recerca científica, que és diferent de la història de la ciència. El desenvolupament i l'elaboració de les regles del raonament i la investigació científics no ha consistit en un procés directe i clar, i ha estat objecte de debats intensos i recurrents al llarg de la història de la ciència. Molts filòsofs i científics eminents han mantingut discussions que donaven suport a la primacia de determinades formes de conduir-lo. Malgrat les discrepàncies, és també cert que poden identificar-se clares tendències d'una metodologia comuna al llarg del desenvolupament dels últims mil·lennis, fins a arribar a les formes del moment present.
Bàsicament hi ha hagut dos pilars per al desenvolupament del coneixement científic: el racionalista i l'empirista, que han donat primacia a les deduccions fetes amb el raonament, o a les observacions dels fenòmens naturals, per arribar finalment a una síntesi que es basa en els dos mètodes. Com a eina important utilitzada pel raonament, cal esmentar especialment les matemàtiques, que van ser introduïdes en el raonament científic sobretot gràcies a Descartes, Galileu, Kepler, Newton i Leibniz. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El radioimmunoassaig o RIA és una tècnica que mesura la presència d'un antigen amb una alta sensibilitat. Permet mesurar substàncies biològiques per a les quals existeixi un anticòs específic, fins i tot en concentracions molt petites.La seva finalitat és la determinació quantitativa in vitro de molècules que puguin ser considerades antígens o haptens en fluids i teixits biològics (pèptids, esteroides, prostaglandines, nucleòtids, etc.). El procés consisteix que la molècula que volem quantificar competeixi amb una altra que hem afegit a la mostra amb quantitat coneguda i marcada radioactivament (generalment amb iode 131 o 125) per unir-se a un anticòs específic (que també s'afegeix en quantitat coneguda). En la reacció antigen-anticòs, l'antigen marcat s'uneix a l'anticòs específic en funció de la quantitat d'antigen original, la qual s'avalua en una corba estàndard.
Aquesta tècnica presenta grans avantatges de sensibilitat, especificitat i precisió (arriba a mesurar antígens a concentracions de l'ordre de 10-8 a 10-4 mg/cm³). El RIA ha estat la primera tècnica d'immunoassaig desenvolupada per analitzar concentracions en nanomolar i picomolar d'hormones en els fluids biològics. En un primer moment es va usar per a mesurar la insulina del plasma humà. Tot i els avantatges anomenats anteriorment, aquesta tècnica és poc usada actualment, ja que és cara, perillosa i implica demanar gran quantitat de permisos en usar per a la detecció radioisòtops de baixa energia com el triti, iode 125 o el carboni 14. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Deutsche Forschungsgemeinschaft (abreviada DFG, Fundació Alemanya d'Investigació en català) és una important organització alemanya de patrocini d'investigació, la més gran d'Europa. La DFG dona suport a la investigació científica i humanística per mitjà d'una gran varietat de beques, premis i una infraestructura de patrocini. Aquesta organització autònoma està basada a Bonn i és financiada pels estats i govern alemanys. Només les universitats capdavanteres en investigació són membres de la DFG. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un llum de vetlla o làmpada de vetlla és una petita làmpada destinada a quedar encesa tota la nit o en un entorn fosc.Se subministra també amb forma de bombeta, en diferents colors, que es pot connectar directament a un endoll, sota forma de joguina, de doudou, de garlanda... Serveix sobretot per a calmar i acompanyar els infants i els nens petits durant el son. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Marcatge per afinitat amb codificació isotòpica és un mètode de quantificació proteòmica basat en la utilització de sondes químiques conegudes com a ICAT. Aquestes sondes consisteixen en 3 parts funcionals principals: un grup reactiu capaç de marcar específicament la cadena lateral de determinats aminoàcids (p. e. s'utilitzen grups reactius de tipus iodoacetamida per al marcatge dels residus de cisteïna), una regió espaiadora amb codificació isotòpica, i una etiqueta de revelat (p. e. biotina) per a l'aïllament per afinitat de les proteïnes o els pèptids marcats. Per a la comparació quantitativa de dos proteomes, la primera mostra es marca amb una sonda amb isòtops lleugers (p. e. ¹H), mentre que per al marcatge de la segona mostra s'utilitza una sonda equivalent però amb isòtops pesats (p. e. ²H). La presència d'aquests isòtops provoca una diferència de massa en les sondes utilitzades que posteriorment permet distingir els pèptids provinents d'una i altra mostra. Per minimitzar els errors quantitatius, ambdues mostres, un cop marcades, es combinen, es digereixen amb una proteasa (p. e. tripsina) i se sotmeten a una cromatografia d'afinitat per aïllar els pèptids marcats amb les sondes pertinents. Finalment, els pèptids s'analitzen per cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses (LC-MS) i s'utilitza la relació entre les intensitats del senyal de cada parella de pèptids per a la quantificació relativa de les proteïnes presents en les dues mostres d'interès. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els neòpates són persones que cometen agressions i delictes per mostrar-los a les xarxes socials, aprofitant l'element d'anonimitat que aquestes permeten, amb l'objectiu de deixar anar les seves frustracions i fantasies, de manera que la societat els reconegui. Són persones que pugen a internet delictes en cerca del reconeixement del públic que els observa.
Etimològicament, el terme neòpata està format per "neo-", terme que en grec significa nou o recent, i també per "-phatos", que significa sentiment o sofriment. Per tant, és una nova manera de crear sofriment, un nou tipus de psicopatia que involucra els mitjans audiovisuals. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El coixinet o quadradet és un signe que s'escriu (#) i pertany a la puntuació ampliada o informàtica. Té diversos usos:
en els EUA i Canadà pot indicar xifra o nombre (a la viquipèdia també s'usa per fer llistes numerades)
introdueix comentaris en alguns llenguatges de programació com el Perl
és una tecla del telèfon que activa funcions especials o codis abreujats
a vegades s'usa com a substitut del símbol similar que indica que una nota musical està sostinguda
separa medicaments a les receptes mèdiques de Noruega
indica fi de transcripció en periodisme
indica escac i mat en la notació dels escacs
marca grup fonològic en determinades escoles de fonètica
en informàtica (ang. hashtag), etiqueta que precedeix un o diversos mots units, per tal que tant el sistema com l'usuari l'identifiquin ràpidament. S'utilitza en serveis web com ara Twitter, Instagram, identi.ca… o en missatgeria basada en protocols IRC per a assenyalar un tema sobre el qual gira certa conversa. Un coixinet representa un tema, tanmateix, segons el servei web, els hashtag indiquen coses diferents. En els serveis de microblogging, en què diversos usuaris publiquen missatges mitjançant tècniques de difusió, un hashtag indica un mateix tema sobre el qual qualsevol usuari pot fer lliurar una aportació o opinió personal simplement escrivint aquest coixinet en el missatge. Per ex.: S'ha acabat el cap de setmana i torno a la feina disgustada. #OdioElsDilluns | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La quantitat és el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres. 20 kg, 100 cm, 4 h, 20 °C, 40 km/h, són exemples de quantitats que, al seu torn, són resultat de mesurar les magnituds massa, longitud, temps, temperatura i velocitat respectivament. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Llista d'especialitats del camp 33 (Ciències tecnològiques) de la Nomenclatura de la UNESCO: | 0Ciència_i_Tecnologia
|
GSR 750 és un model de moto de tipus naked fabricada per l'empresa japonesa Suzuki que començà a comercialitzar-se a principis de 2011. El motor és el de la GSX-R 750 K5 (és a dir la del 2005). El sistema d'anti-bloqueig dels frens no va ser opcional fins al model de l'any 2012, des d'aquell any, en cada model ha sigut opcional el sistema de frens ABS."Lleugera com una 600 i potent com una 1000", aquest és l'argument que millor l'ha definit fins ara, però actualment la pèrdua de pes i la incrementació de potència de moltes motos "sport" agressives que hi ha actualment al mercat, han fet quasi obsolet aquest argument. Però tot i així no deixa de ser veritat que un motor tetracilíndric de 750cc aconsegueix ser una cosa a tenir en compte.
La GSR 750 a la ciutat és com un peix a l'aigua. Té un seient estret i baix, un motor suau que no ha d'anar revolucionat, uns retrovisors dissenyats per no xocar contra cap cotxe.
La GSR 750 a la carretera segueix sent una moto excel·lent, el puny de gas és exquisit, és suau i instantani, de manera que quan donem gas, la moto no triga gens a accelerar fent així que sigui una moto en la que convida a confiar en ella. La GSR tendeix a aixecar-se al frenar amb la moto tombada (com totes les motos) això provoca una certa desconfiança en entrar a una revolta la qual no sabem si és oberta o molt tancada. La frenada de la moto també és suau, ja que està equipada amb dos discs devanters de 310 mm amb pinces flotants de dos pistons i un disc posterior de 240 mm i pinça també flotant d'un pistó. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La història de la ciència-ficció ens parla de l'evolució d'un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ciència i tecnologia avançades, exploració espacial, viatges en el temps, universos paral·lels i vida extraterrestre.La diversitat del gènere de la ciència-ficció fa que es qüestioni l'abast dels seus continguts. Aquesta manca de consens es reflecteix en els debats sobre la seva història, sobretot per determinar-ne els orígens exactes. Hi ha dos enfocaments possibles per abordar l'origen del gènere de ciència-ficció. En primer lloc, podem identificar els seus orígens en els relats fantàstics com el que ens ofereix l'Epopeia de Gilgamesh,que ens endinsa en l'ideari de la civilització sumèria que ens exposa les vivències del rei mític Guilgameix d'Uruk. Les primeres versions de text en sumeri ens durien a una època del fins al 2150-2000 aC. Un segon punt de vista argumentaria que la ciència-ficció només seria possible a partir dels segles XVII i principis del XIX, un cop endegada la revolució científica i els principals descobriments en astronomia, física i matemàtiques.En qualsevol cas, hi ha un consens en adjudicar els inicis de la ciència-ficció, tal com l'entenem avui dia, amb el desenvolupament del segle XX, amb una profunda integració de la ciència i dels invents a la vida quotidiana, que va fomentar un major interès per la literatura que explorava la relació entre tecnologia, societat i individu. L'erudit Robert Scholes anomena la història de la ciència-ficció com "la història de les actituds canviants de la humanitat envers l'espai i el temps ... la història de la nostra creixent comprensió de l'univers i la posició de la nostra espècie en aquest univers". En les darreres dècades, aquest gènere s’ha diversificat i s’ha consolidat fermament amb una influència important en la cultura i el pensament globals.A partir d'aquest enfocament contemporani amb el qual es constitueix el concepte de ciència-ficció cal destacar a Willliam Wilson com el primer al que se li atribueix aquesta denominació cap el 1851. Però encara era un terme utilitzat de forma molt aïllada. Caldria esperar a Hugo Gernsback quan va incorporar el terme el 1926 a una portada d'una de les revistes de narrativa especulativa mes difoses a la dècada del 1920 als Estats Units: Amazing Stories. Hi ha altres enfocaments que presenten a Forrest J Ackerman,l al que se l atribueix en utilitzar-lo per primer cop el 1954. Fins a aquestes dates les narracions que, en l'actualitat, no dubtem a qualificar de ciència-ficció, rebien diversos noms, com ara «viatges fantàstics», «relats de mons perduts», «utopies», o «novel·les científiques».
A mesura que la ciència-ficció va entrar a la cultura popular, els escriptors i seguidors d'aquest camp van associar el terme amb pel·lícules de Sèrie B de baix pressupost i de pocs continguts tecnològics i científics, així com amb literatura pulp de baixa qualitat. Cap a la dècada de 1970, crítics del camp, com Damon Knight i Terry Carr, feien servir la "ciència ficció" per distingir el treball piratejat de la ciència ficció seriosa. Peter Nicholls escriura que SF (CF) és l'abreviatura preferida dins de la comunitat d'escriptors i lectors. Robert Heinlein va trobar fins i tot que la ciència ficció era insuficient per a certs tipus d'obres d'aquest gènere, i va suggerir que s'utilitzés el terme ficció especulativa per a aquelles obres més "serioses" o "reflexives".El canadenc John Clute denomina a aquesta època anterior a l'eclosió del gènere com a proto ciència-ficció. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Ariel V va ser un observatori espacial fruit del treball conjunt britànic-americà dedicat a observar el cel en la banda de raigs X. Va ser llançat el 15 d'octubre de 1974 per la plataforma de San Marco a l'Oceà Índic i va funcionar fins a 1980. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La polarimetria és una tècnica analítica basada en la determinació de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada després d'haver travessat una dissolució el qual solut és una substància òpticament activa.
El valor de l'angle de rotació depèn de la natura de l'espècie òpticament activa, de la longitud d'ona de la llum emprada i de la longitud del camí que recorren els raigs dins de la dissolució. D'acord amb el sentit de la rotació, les substàncies són classificades en dextrogires, si l'angle gira cap a la dreta; i en levogires, si gira cap a l'esquerra. Els aparells emprats per a mesures polarimètriques s'anomenen polarímetres. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El llaç escorredor és una eina associada amb els genets d'algunes cultures, tot i que pot usar-se des de terra estant. També ha estat emprat com a arma en moltes ocasions.
Un llaç escorredor és una corda amb una petita baga fixa en un dels caps i la mateixa corda que passa baldera per la baga formant un llaç que pot eixamplar-se o estrenyer-se. Quan s'enllaça un objecte o una part d'un animal o persona, l'acció de tensar la corda (directament o per moviment relatiu de la part enllaçada) estreny el llaç i subjeta la part esmentada amb fermesa.
La baga (en anglès "honda") pot estar formada per la mateixa corda anusada amb un nus adequat (no escorredor), ser una baga empeçolada (de la mateixa corda sobre ella mateixa o un tros suplementari), el cap de la corda plegat formant una baga i relligat de costat, una baga de cuir unida a la corda, o una anella metàl·lica.
En èpoques actuals la visió més immediata és la dels vaquers americans o mexicans en les pel·lícules i els rodeos. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic. És una disciplina d'estudi que juntament amb la filosofia de la ciència i la sociologia intenten explicar el canvi científic lligant-los al context social on es produeixen. Com a tal, neix al segle xx, si bé sempre hi ha hagut referències al passat per explicar el present de la ciència. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnologia dels aliments, és una branca de la trofologia que tracta dels processos de producció per fer els aliments. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Societat d'Història Natural de les Balears és una entitat creada el 1948 amb la intenció de fomentar els estudis de ciències naturals. Entre les seves activitats destaca l'organització de cursos, excursions, exposicions, cicles de conferències i la publicació des de 1955, del Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares. En els seus inicis funcionà com a secció de la Real Sociedad Española de Historia Natural, però arran de les desavinènces per la publicació d'un fulletó de difusió interna, s'independitzà el 1954. Actualment té 300 socis. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull.
Un dels objectius més importants és promoure la creació del Museu de la Naturalesa de les Illes Balears amb diferents seus, una a Mallorca, una altra a Menorca i una tercera a Eivissa. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Young IT Girls és una associació sense ànim de lucre que treballa per visibilitzar les dones i les seves oportunitats en les carreres STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, per les seves sigles en anglès), amb un especial interès en les tecnologies de la informació, amb l'objectiu de fomentar la igualtat de gènere en aquest sector a través de xerrades, jocs i dinàmiques. L'associació va nèixer al 2018 i les seves membres van des de la secundària fins als 30 anys. Al 2019 van rebre un Premi Sant Jordi. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Haworthia Revisited: A Revision of the Genus és un llibre amb il·lustracions, descripcions botàniques i mapes de distribució del gènere Haworthia, abans de la divisió d'aquest gènere en Haworthiopsis, Tulista i Astroloba. Aquest llibre omplia un gran buit en la literatura disponible sobre el gènere. El llibre reconeix 61 espècies, 4 subespècies, 137 varietats i 5 formes, incloses 6 espècies noves, tres de les quals es descriuen per primera vegada, 27 noves varietats i 37 noves combinacions. Va ser editada el desembre de 1999. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Aurasma és una plataforma de realitat augmentada d'HP Autonomy. Es tracta d'una programari o d'una aplicació lliure per a iOS i Android per als dispositius mòbils. La tecnologia de reconeixement de la imatge que utilitza Aurasma requereix la càmera d'un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil. D'aquesta manera, reconeix les imatges del món real i, llavors, sobreposa sobre aquesta animacions, vídeos, formes en 3D i pàgines web. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una pantalla és una superfície plana i llisa col·locada amb l'objectiu de recollir llum que projecta imatges o ombres. Certament, es tracta d'un concepte antic, però aquesta paraula, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, es va incorporar a la llengua catalana a través del castellà, sembla que durant el segle xx. Tanmateix, és molt probable que l'origen de la paraula pantalla sigui català, encara que s'hagi format en el si del castellà. Seria una combinació de les paraules pàmpol i ventalla. Una altra hipòtesi la faria derivada del mot grec πάν (pan), que vol dir tot, i el verb tallar. Sembla que és una paraula que comparteixen el català, el castellà i el gallec. Vingui d'on vingui, ha esdevingut inqüestionablement molt emprada per un ampli ventall de conceptes. Alguns d'aquests són aparells nous que recorden la pantalla del cinema. També s'ha utilitzat per a tot allò que s'interposa a una altra cosa, com ara el pàmpol del llum o qualsevol mampara, i fins i tot es pot referir a una persona que encobreix una altra. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El terme pensament lateral va ser proposat pel psicòleg maltès Edward de Bono per representar tots aquells camins alternatius que no estem acostumats a utilitzar. Segons aquest pensament, la majoria de la gent només tendeix a veure una manera de resoldre un problema (fent servir la lògica) quan hi pot haver diverses maneres de resoldre'l que no són visibles a simple vista. Està lligat a la creativitat i la imaginació.El pensament lateral és una forma de resolució de problemes utilitzant un enfocament indirecte i creatiu a través d’un raonament que no és immediatament obvi. Es tracta d’idees que no es poden obtenir utilitzant únicament la lògica tradicional pas a pas. Considerat per alguns com a pseudociència, el terme va ser utilitzat per primera vegada el 1967 pel psicòleg maltès Edward de Bono en el seu llibre The Use of Lateral Thinking. De Bono cita el Judici de Salomó com a exemple de pensament lateral, en què el rei Salomó resol una disputa sobre la paternitat d'un nen demanant que el tallin per la meitat i emetent el seu judici en funció de les reaccions que rep aquesta ordre. Edward de Bono també relaciona el pensament lateral amb l'humor, argumentant que implica un canvi d'un patró familiar a un altre nou i inesperat. És aquest moment de sorpresa, que genera riure i una nova percepció, el que facilita la capacitat de veure un patró de pensament diferent que inicialment no era obvi. Segons de Bono, el pensament lateral s'allunya deliberadament de la percepció estàndard de la creativitat com a lògica "vertical", el mètode clàssic per a la resolució de problemes. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un espantacotxes o distanciador és un dispositiu que es posa al darrere d'una bicicleta per obligar els altres vehicles a mantenir una distància de costat durant l'avançament. Normalment és plegable o extensible, fet d'alguna mena de plàstic flexible, i amb alguna mena de reflector per a tenir més visibilitat. La llei francesa estableix que la distància ha de ser de 40 cms. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una canonada és un conducte de forma tubular destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulents. La seva secció tancada permet superar, per als líquids, la conducció gravitacional (característica en presència d'una superfície lliure). Forçant la circulació mitjançant l'increment de pressió entre els seus extrems s'aconsegueix un increment del cabal transportat, en incrementar tant la velocitat mitjana com la secció de transport útil. A més, l'increment de pressió aportat (p. ex. amb una bomba a l'extrem inicial) permet el transport ascendent, en transformar part de l'energia de pressió aportada a l'extrem inicial en energia potencial on la cota sigui superior. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La convergència tecnològica és la tendència de diferents sistemes tecnològics en l'evolució cap a la realització de tasques similars. Convergència pot fer referència a tecnologies prèviament separades com la veu (telefonia), dades (i aplicacions de productivitat) i vídeo que ara comparteixen recursos i interactuen entre si sinèrgicament, creant noves possibilitats. La convergència es defineix com la interconnexió de tecnologies de la computació i informació, contingut multimèdia i xarxes de comunicacions que han arribat com a resultat de l'evolució i popularització d'internet, tant com d'activitats, productes i serveis que han emergit des de l'espai digital.
Avui dia estem envoltats per un món multimèdia convergent en molts nivells, amb nodes de comunicació i informació contínuament adaptant-se per satisfer a demandes creades per la mateixa tecnologia i canviant la forma de crear, consumir, aprendre i interactuar unes amb unes altres.Molts experts veuen tot això com la punta de l'iceberg, ja que totes les facetes de la vida social o institucional com a negocis, govern, art, periodisme, salut o educació porten amb si un increment dels espais digitals a través de xarxes creixents de dispositius TICs.
La base de la convergència tecnològica tal com es planteja, xoca amb una societat en la qual preval el consumisme com a expressió de l'ésser humà. Per això, i malgrat que es pugui apreciar la conversió de dispositius tecnològics (cel·lulars, telèfons intel·ligents, readers, tauletes…), la seva producció no s'ha vist reduïda, sinó tot el contrari, ja que respon a la premissa consumista imperant.
Per al teòric Henry Jenkins, la convergència tecnològica és un fenomen que es configura mitjançant la interacció de tres elements indissolubles: les tecnologies, les plataformes mediàtiques i el comportament de les audiències. Per Jenkins, convergència es refereix: "Al flux de continguts a través de múltiples plataformes mediàtiques, la cooperació entre múltiples indústries mediàtiques i el comportament migratori de les audiències mediàtiques, disposades a anar gairebé a qualsevol part a la recerca del tipus desitjat d'experiències d'entreteniment". | 0Ciència_i_Tecnologia
|
The Martian way and other stories (1955) és un recull de contes de ciència-ficció d'Isaac Asimov. El recull inclou dos relats llargs i dos relats curts, publicats originalment a principis dels anys cinquanta, dècada que es recorda com la més fructífera i memorable de tota la seva trajectòria com a escriptor de ciència-ficció. El llibre va ser traduït al català per Josep Sampere el 1995 amb el títol de A l'estil marcià. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Medalla Darwin-Wallace és un guardó que la Societat Linneana de Londres atorga cada cinquanta anys, començant en el 1908. En aquest any se celebrà el mig segle de la presentació conjunta a la Societat Linneana de Londres de dos articles de Charles Darwin i Alfred Russel Wallace: On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection (que aplegava Extract from an unpublished Work on Species de Darwin i On The Tendency of Varieties to Depart Indefinitely from the Original Type de Wallace) l'1 de juliol del 1858. La medalla es concedeix per "avenços importants en biologia evolutiva". El 2008, la Societat Linneana anuncià que es proposava atorgar anualment la distinció a partir del 2010. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una agulla d'estendre (roba), gafa (d'estendre) o encara agafanàs és un objecte utilitzat per a estendre la roba un cop rentada perquè s'eixugui, penjant-la per un fil (anomenat fil d'estendre la roba) o un suport adequat.
Se'n desconeix l'origen, però sovint és atribuïda a una secta religiosa protestant d'Anglaterra que emigrà als Estats Units. Van desenvolupar diverses eines de treball, entre les quals la primera agulla d'estendre, una simple peça de fusta dividida en dos, com una pinça. Ells mai no van patentar llur invenció, però entre 1852 i 1887 l'oficina de patents americana va acreditar 146 versions de l'agulla d'estendre.Hi ha diferents menes d'agulles d'estendre, fets de diferents materials, generalment de fusta o de plàstic. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
En el model climàtic, el model de biosfera simple és un model de la biosfera per usar amb els Models de Circulació General atmosfèrics (GCMs) que tracten d'incorporar un realisme biofísic en la formulació del balanç de la radiació i de l'energia a un nivell de sofisticació adequat per existir en els models GCMs
S'usava un mètode interactiu d'optimització per definir un nou grup de paràmetres morfològics i fisiològics a la vegetació. Mesures micrometeorològiques que inclouen fluxos d'energia aconseguits per sobre d'uns dossers canopis de la selva amazònica que van ser utilitzats per validar i calibrar els paràmetres de la SIB. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Deutsche Chemische Gesellschaft zu Berlin (DChG), en català Societat Química Alemanya de Berlín, fou una societat professional de químics durant la Confederació d'Alemanya del Nord, l'Imperi Alemany, la República de Weimar i el Tercer Reich. Fou fundada a Berlín l'11 de novembre del 1867 i es dissolgué amb la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial.El DChG fou fundada a Berlín el 1867 a la Confederació d'Alemanya del Nord per iniciativa del químic August Wilhelm von Hofmann. La societat es considerava una organització professional i un vincle entre la investigació universitària i la investigació industrial durant l'Imperi Alemany. La seva seu a partir de 1900 es trobava situada a la casa Hofmann. Publicava des del 1868 la revista Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft. El 1928 se separà en dues revistes Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, A: Vereins-Nachrichten i Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, B: Abhandlungen.
Entre els químics fundadors destaquen a més de Hofmann, elegit president de la reunió constituent, Adolf von Baeyer, que obrí la sessió, i Heinrich Gustav Magnus, Carl Alexander Martius, Alexander Mitscherlich, Alphons Oppenheim, Carl Rammelsberg, Isidore Rosenthal, Carl Scheibler, Ernst Christian Friedrich Schering, Hermann Wilhelm Vogel i Hermann Wichelhaus.La seva successora és la Gesellschaft Deutscher Chemiker (GDCh), fundada el 1949 a la zona occidental. també ho és del Verein Deutscher Chemiker (VDCh). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Ultracentrífuga és una centrífuga optimitzada per fer rodar un rotor a molt altes velocitats, capaces de generar acceleració tan alta com 2.000,000 g (aproximadament 19.600 km/s²). Hi ha dos tipus d'ultracentrífugues, la preparadora i l'analítica. Tots dos instruments troben un ús important en biologia molecular, bioquímica i ciència dels polímers. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM, Conférence générale des poids et mesures) és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre (Convention du Mètre), encarregat de prendre les decisions en matèria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI). Igualment com la Convention du Mètre, a ser creada el 1875.
La conferència reuneix els delegats dels estats membres de la Convention du Mètre i dels estats associats. Actualment la conferència es reuneix cada quatre anys a la seu de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM, Bureau international des poids et mesures) a Sèvres, una població de la rodalia de París. La primera conferència es va fer el 1889.
A cada conferència, els membres treballen sobre els informes del Comitè Internacional de Pesos i Mesures (CIPM, Comité international des poids et mesures) que relaten els treballs que han portat a terme. En funció d'aquests treballs prenen decisions sobre l'extensió i la millora del Sistema Internacional d'Unitats (SI), també poden prendre decisions i recomanacions generals sobre la metrologia. D'altra banda, també poden discutir decisions administratives sobre el funcionament del BIPM. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els para-sols o paraigües de paper oli (en xinès tradicional: 油紙傘, simplificat: 油纸伞, pinyin: yóuzhǐ sǎn) són un tipus de para-sol de paper o tela originari de la Xina l'ús del qual s'estengué a altres indrets de l'Àsia com ara el Japó, la península de Corea, Vietnam, Taiwan, les illes Ryukyu, Tailàndia o Laos entre d'altres i on també hi aparegueren para-sols amb característiques locals. Amb la migració dels hakka a Taiwan, també hi arrelà en aquest indret la creació de para-sols a l'estil xinès. A banda de cobrir de la pluja o del sol, els para-sols de paper oli també són imprescindibles en la celebració de bodes. En una boda tradicional xinesa, quan la núvia baixa del palanquí, els matrimoniers la cobreixen amb un para-sol de color vermell per tal de foragitar els mals esperits. En les bodes tradicionals japoneses també es cobreix la núvia amb un para-sol vermell i aquest costum també és present en les bodes tradicionals de les illes Ryukyu. Els ancians prefereixen els para-sols de color violeta que simbolitzen la longevitat i en un funeral s'empren para-sols de color blanc. En dansa tradicional japonesa també es poden fer servir com a attrezzo i en la cerimònia del te es fan servir uns para-sols de paper bast coneguts com a bangasa.
A la societat hakka de l'antiguitat, quan es casaven les dones hakka, com que les paraules per a fill i paper eren homòfones en la parla hakka, entregaven dos para-sols de paper oli com a dot, un dels quals duia escrita la dita 早生貴子 (simplificat: 早生贵子, pinyin: zǎoshēng guìzǐ, traduïda al català: parir aviat un fill). A més, el caràcter per a para-sol en xinès tradicional (傘) conté quatre persones, que simbolitzen molta descendència i, com que quan s'obre el para-sol té una forma rodona i les paraules per a oli (油) i tenir (有) són homònimes, això significava la benedicció d'una vida feliç i completa. Quan els homes de 16 anys completaven el seu ritu de pas, també rebien dos para-sols per aquests mateixos motis.En celebracions religioses, també es veuen para-sols al damunt dels palanquins que duen les imatges dels déus o Buda. En aquest context, serveixen tant per foragitar mals esperits com per protegir els participants de la processó.
Actualment es fan servir de forma corrent paraigües d'estil occidental, mentre els para-sols de paper oli es venen normalment com a obres d'art o souvenirs. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Simposi Sanibel és una conferència científica internacional en química quàntica, física de l'estat sòlid i biologia quàntica. És organitzat pel Projecte de Química Teòrica de la Universitat de Florida a Gainesville (Florida), cada hivern des del 1960. Va ser fundat per Per-Olov Löwdin, que va estar involucrat a la seva organització cada any fins a la seva mort ocorreguda l'any 2000. Del 1960 fins al 1978, el simposi es feia a l'illa de Sanibel, però més tard es va realitzar a Palm Coast i a Saint Augustine, també a Florida. El 2005, el simposi es va traslladar a St. Simons (Geòrgia).El simposi destaca per la seva llarga història i pel nombre de participants i les seves presentacions. La trobada del 2007 es va dedicar a "Teoria i computació en química quàntica, matèria condensada i física química, nanociència, bioquímica quàntica i biofísica". El simposi Sanibel és descrit com a "conferència regular altament respectada" a una història de les conferències de recerca Gordon.Els coeficients Sanibel, utilitzats per exemple en densitats d'espín, van ser nomenats així després del Simposi on van ser discutits el 1960.
Presentacions i pòsters presentats a la trobada poden ser publicats a la revista International Journal of Quantum Chemistry com un dels articles de la revista. Abans del 1996, els articles eren publicats en suplements especials de la revista. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El connector de seguretat Kensington és part d'un sistema antirobatori dissenyat per Kensington Computer Products Group. Està disponible en molts aparells electrònics, particularment els de més valor però de poc pes o grandària. És fet per un forat petit, reforçat metàl·licament, en el qual s'enganxa un cadenat lligat mitjançant un cable que es pot fixar a un objecte fix per així evitar que l'aparell sigui estirat. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Eyebeam Art + Technology Center (Eyebeam) és un centre d'art i tecnologia sense finalitats de lucre a la ciutat de Nova York. El propòsit manifest és el promoure l'ús creatiu de noves tecnologies en proveir un ambient de col·laboració per a la investigació i experimentació en la intersecció d'art, tecnologia i cultura. Eyebeam va ser fundat per John S. Jonson Ill amb els seus co-fundadors David S Johnson i Roderic R. Richardon.
Originalment es va concebre com un taller d'efectes digitals i codi i centre per a l'educació juvenil. Eyebeam s'ha tornat un centre d'investigació, desenvolupament i curadora de nous mitjans obres d'art i open source technology. Eyebeam és l'amfritrió de 20 artistes residents i fellows d'investigació, co-produeix programes d'educació juvenil i presenta exposicions, performances, simposis, tallers, hackathons i altres esdeveniments. Els projectes desenvolupats per Eyebeam han rebut premis i reconeixements, els quals inclouen, entre altres, Webby Awards, Beques Guggenheim, i el Prix Ars Electronica. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, en català Discursos i Demostracions Matemàtiques Entorn de Dues Noves Ciències, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicat el 1638 a Leiden i escrit en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor hi recull les seves investigacions sobre cinemàtica i ciència dels materials realitzats al llarg de la seva vida. Es considera el llibre fundacional de la física moderna, i més en concret de la cinemàtica. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La talla de diamants és una operació per a convertir un diamant en brut en un diamant d'ornament. El diamant és el material primitiu més dur conegut a la naturalesa. Avui dia s'utilitzen molts productes abrasius, però manufacturats per l'home que poden arribar a ser més durs que els materials d'origen mineral. La llana d'acer n'és un exemple. Gràcies als avenços tecnològics realitzats durant el segle xx, ara es poden obtenir, a un cost raonable, aquests abrasius artificials més durs que el diamant. Els més importants són el carbur de silici (també conegut sota la marca carborùndum), els diamants sintètics i els diamants sintètics d'alúmina (òxid d'alumini). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La World Academy of Science, Engineering and Technology WASET — literalment en català acadèmia mundial de ciència, l'enginyeria i la tecnologia— és un editor predador de revistes d'accés obert en una varietat ampla de temes científics i tècnics. També organitza diverses conferències científiques anuals, utilitzant noms que són igual de similar a les conferències reals organitzades per grups científics establerts. Les seves conferències són de qualitat dubtosa i qualsevol poden presentar un paper per senzillament pagant el cost d'inscripció. L'acadèmia ha estat catalogada com a "potencial, possible, o probable" editor predades. WASET té el seu domini en Azerbaidjan. És dirigida per Cemal Ardil, un antic mestre de ciència, amb assistència de la seva filla Ebru i el seu fill Bora. Cemal Ardil És també la persona que ha publicat més articles a la pàgina web de WASET. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Trobada pedagògica destinada a alumnes, professors, empreses, institucions i públic en general interessats a endinsar-se al món de la tecnologia. La primera edició de l'esdeveniment Girona+tecnològica es va celebrar el 28 de febrer de 2015 al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona. La propera edició es realitzarà el 28 de maig de 2016 al Pavelló Municipal de Vilablareix (Girona). Compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya a Girona, l'Ajuntament de Vilablareix, l'Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Fraunhofer-Gesellschaft és un organisme de recerca alemany. El seu nom ve del físic Joseph von Fraunhofer. Agrupa 58 instituts arreu d'Alemanya, cadascun d'ells, especialitzat en diferents camps de la ciència aplicada. Es finança parcialment per l'Estat (govern federal i els landers propietaris de l'organisme) i les dues terceres parts són autofinançades, ja sigui a partir de contractes de projectes esponsoritzats pel govern com per la indústria. Té un pressupost anual d'uns mil dos-cents milions d'euros.
El nom oficial és Fraunhofer-Gesellschaft zur Förderung der angewandten Forschung e.V. (de l'alemany : «Societat Fraunhofer pel desenvolupament en la recerca aplicada»).
Aquest organisme és conegut principalment per haver coinventat, juntament amb Thomson el codec de compressió MP3. Actualment està desenvolupant un projecte per IKEA on els seus clients porten una foto de la seva casa a la botiga, on veuen una adaptació completa de la seva habitació. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El metall de la reina és un aliatge consistent bàsicament d'estany (90%) i la resta antimoni, Sb, zinc, Zn, i plom, Pb, o coure, Cu. Fou desenvolupat en el segle xvi i reservat per a la fabricació de peces per a la família reial anglesa. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'estructura d'un article científic és com s'estableix la divisió per seccions dels continguts exposats als articles científics. El format d'IMRaD (Introducció, Metodologia, Resultats i Discussió, de l'anglès "Introduction, Methodology, Results and Discussion") ha estat adoptat per un nombre fermament creixent de revistes acadèmiques des de la primera meitat del segle xx. L'estructura d'IMRaD ha arribat a ser l'estil dominant d'escriptura acadèmica a les ciències, més notablement a la biomedicina empírica.L'estructura IMRaD s'utilitza principalment a articles d'investigació científica experimental mentre que els que no són d'aquest tipus solen utilitzar altres esquemes d'estructura.En les ciències mèdiques s'ha establert la guia CONSORT per a informar de proves aleatoritzades. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una tanca o barrera és un element superficial vertical que s'utilitza per delimitar terrenys i protegir contra intrusos. Solen ser de fusta o metàl·liques. També es poden realitzar tanques mitjançant la tècnica constructiva de la paret seca. Les tanques es col·loquen al voltant d'un terreny o jardí i tenen la funció d'impedir l'entrada al mateix o de protegir la intimitat dels seus habitants. Les tanques s'instal·len en granges, terrenys agrícoles o en altres espais privats com, per exemple, els jardins dels habitatges unifamiliars. Una tanca típica està formada per una sèrie de taulons o estaques de fusta col·locats en vertical i acabats en punta o de forma arrodonida. Els taulers es claven al terreny i s'uneixen per mitjà d'altres taules horitzontal que es claven a les anteriors. També hi ha tanques metàl·liques que consisteixen en una malla de filferro, anomenada filat. També hi ha tanques confeccionades amb materials naturals com canyes o bruc. En aquest cas, les peces es trenen amb filferro conformant una superfície espessa.
Les tanques mòbils són estructures metàl·liques que es col·loquen a la via pública per delimitar espais amb motiu d'esdeveniments temporals, com espectacles, desfilades o processons. També serveixen per protegir obres circumstancials en zones públiques. Solen consistir en un marc amb barrots al seu interior que s'assenta sobre dues potes amples que li proporcionen estabilitat. En els laterals, tenen un enganxament que permet unir diferents tanques formant una protecció contínua per utilitzar-la en àmplies extensions. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un forrellat o passador és una barreta cilíndrica de ferro amb maneta normalment en forma de T o L, que està sostinguda horitzontalment per dues Armelle i que entra en una altra o un forat que es disposa a aquest efecte. Serveix per a tancar i ajustar una porta o una finestra amb el bastiment o una amb una segona fulla si la porta o la finestra és de dues fulles. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La il·lustració científica és l'ús de la il·lustració gràfica per a descriure analíticament els aspectes científics de la natura. És un treball conjunt entre científics i il·lustradors i té com a finalitat explicar l'aspecte, l'estructura o bé el comportament d'allò que es representa, sense necessàriament crear una obra de gran valor estètic. No obstant, molts treballs són considerats veritables obres d'art.
Sovint l'il·lustrador té preparació científica i artística o tècnica alhora.
La il·lustració científica era bàsica abans del desenvolupament de la fotografia per descriure, per exemple, les espècies d'animals i plantes que s'anaven descobrint a les expedicions científiques dels segles xv al xix.
Actualment segueix tenint importància per a complementar allò que no es veu en una fotografia, o bé que se li vol donar més èmfasi. També és molt útil per a mostrar imatges microscòpiques, de medicina, i d'astronomia, entre d'altres. La il·lustració tècnica, sovint fa servir criteris científics per descriure principis de l'enginyeria i de les diferents tecnologies. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La seroneutralització és una tècnica serològica basada en la capacitat de desactivar l'activitat biològica d'agents antigènics per part d'un sèrum que conté anticossos específics per a aquest antigen, que pot ser una toxina, un virus, etc. tot i que, en teoria, es pot fer servir qualsevol antigen que provoqui algun tipus d'efecte citopàtic. Actualment, la seroneutralització s'està duent a terme sobretot amb virus i en menor grau amb toxines.
Altres tècniques serològiques i antigèniques permeten valorar la capacitat que té un sèrum per reconèixer un antigen en concret, en canvi, la seroneutralització es pot fer servir per quantificar la seva capacitat per neutralitzar un antigen, és a dir, valora l'efectivitat biològica dels anticossos en comptes de la seva quantitat. El gran avantatge d'aquesta tècnica és la seva alta especificitat i sensibilitat. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Signal to Noise Ratio, ràtio entre senyal i soroll, (sovint SNR abreujat o S/N) és una mesura utilitzada en la ciència i que mira de quantificar quan un senyal ha estat alterat pel soroll. Es defineix com la ràtio de potència de senyal comparant-la amb la potència de soroll que altera el senyal. Una ràtio més alta que 1:1 indica més senyal que el soroll. Mentre que SNR se cita comunament per a senyals elèctrics, es pot aplicar a qualsevol forma de senyal (com nivells d'isòtops en una senyalització bàsica o bioquímica de gel entre cèl·lules).
En menys tecnicismes, la signal to noise ratio compara el nivell d'un senyal desitjat (com música) amb el nivell de soroll de fons. El més alt és la ràtio, i el més baix és el soroll de fons.
La "Signal to noise ratio" s'utilitza a vegades informalment per referir-se a la ràtio d'informació útil a dades falses o irrellevants en una conversa o en un bescanvi d'informació. Per exemple, en fòrums de discussió en línia i unes altres comunitats en línia, els correus i els spam es consideren com a "soroll" que interfereix amb el "senyal" de discussió apropiada. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El metall de Field o aliatge de Field és un aliatge fusible que es converteix en líquid als 60 °C. Es tracta d'un aliatge eutèctic de bismut, Bi, indi (In) i estany (Sn) amb la següent composició en pes: 32,5% Bi, 51% In, 16,5% Sn. Rep el nom del seu inventor Simon Quellen Field. En no contenir plom (Pb) ni cadmi (Cd) és una alternativa inòcua al metall de Wood. S'utilitza per models i prototips senzills. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un tòrcul és una premsa utilitzada per a l'estampació de gravats. L'ús més freqüent és el gravat calcogràfic encara que es pot utilitzar en el linogravat o la xilografia. El procés és manual i és emprat per artistes i filantrops.
Funciona amb dos corrons de metall, cilindres, un superior i l'altre inferior. Accionant un volant que té aspecte de timó, els corrons giren sobre el seu propi eix i desplacen una platina. En la platina se situa la matriu, el paper de gravat damunt i cobrint en conjunt un parell de feltres. Quan aquest conjunt passa a través dels dos corrons, l'alta pressió comporta que la tinta traspassi de la matriu al paper. Realitzant-se una impressió en el paper anomenada estampa. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Aquesta pàgina és un intent de ser una llista d'ordinadors a la ficció i la ciència-ficció.
Els ordinadors sovint han estat utilitzats com a objectes ficticis en la literatura, les pel·lícules, etc. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una galera en tipografia, és una superfície de fusta, zinc o ferro limitada per tres costats amb llistons, dos dels quals sobresurten una mica més que la planxa de base. Es fa servir per a posar-hi les ratlles i els quadrats que hom compon per tal de fer el motlle. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un mecanisme és un conjunt d'elements sòlids units per enllaços tals que els permeten tenir almenys un grau de llibertat i, per tant, un cert moviment. D'un mecanisme sense cap grau de llibertat se'n diu estructura i està immòbil. Els mecanismes poden ser o formar part d'una màquina, tot i que no necessàriament, mentre que les estructures formen l'esquelet o xassís de màquines, edificis o escultures, entre d'altres. La quantitat de mecanismes que es fan servir és immensa. Es troben tant en coses senzilles, com pot ser una cremallera d'un pantaló, com en coses molt més complicades, com ara acoblaments de naus espacials. Són exemples de mecanismes: el reductor de velocitat, el fre, la ratera, el canvi de marxes, el motor de pistons, l'embragatge, la vàlvula, l'aixeta, la cadena del vàter, la porta, la politja, les tisores, la bicicleta, el patinet, la sínia, el penell, la cadira plegable, el molinet de cafè, el molinet de vent, el paraigua, la caixa de canvis o el diferencial.
Viccionari | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El mesolabi és un instrument o aparell, creat per Eratòstenes. Es tracta d'una espècie d'àbac que serveix per establir mitjanes i proporcions; permetia inserir dos mitjans proporcionals entre dos valors donats. Es pot considerar com una de les primeres calculadores de la història.El mateix Eratòstenes va considerar molt important aquesta invenció, fins al punt de regalar un exemplar d'ell, amb un text adjunt en què s'explicava el seu ús, a un temple com a ofrena votiva.6 A més, va informar personalment, mitjançant una carta, d'aquest descobriment al rei Ptolemeu III. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El nus de pescador és un nus per cordes i cordills de pesca. Té una estructura simètrica que consisteix en dos nusos simples, cada un lligat a la part central de l'altre. Altres noms per al nus de pescador inclouen: nus anglès i, nus halibut. Encara que el nus de pescador està associat amb la pesca, pot lliscar quan es lliga amb monofilament de niló i altres fils relliscosos; però, sí que té més capacitat de retenció, els nusos simples poden ser fets amb més girs, com el nus de pescador doble, i així successivament. És compacte, encallat quan s'estreny i els extrems es poden retallar molt a prop al nus. També pot ser lligat fàcilment amb mans fredes o mullades. Encara que aquestes propietats estan ben adaptades a la pesca, hi ha altres nusos que proporcionen un rendiment superior. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una Taula de dibuix o Tauler de dibuix és una planxa de fusta o contraplacat (també metàl·lica o bé de plàstic) de diferents dimensions, estrictament rectangular, on es pot fixar un full de paper per fer un dibuix tècnic o artístic. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La influència del cinema dins de la realitat ha estat tan gran que, de fet, la realitat com la coneixem actualment molt probablement no hagués sigut la mateixa sense la creació del cinema.
Al llarg de la història del cinema s'han creat un gran nombre de pel·lícules futuristes en les quals apareixia una tecnologia que únicament podia imaginar-se en la ficció, una tecnologia creada intentant imaginar un futur que encara quedava molt lluny. En conseqüència, apareix un dilema i aquest és el fet de preguntar-se com és possible que la tecnologia existent a la realitat actual tingui molts punts de contacte amb la tecnologia que en el seu moment es va imaginar i representar a la pantalla gran. Els guionistes, a través de les necessitats i la tecnologia existents ja en el moment, van poder imaginar quins serien els invents tecnològics que existirien en el futur, el fet que realment s'hagin creat representa, un cop més, la gran influència del cinema dins de la realitat. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El metavers o metaunivers (del prefix «meta», que significa «més enllà» i l'arrel «vers», derivat del mot «univers») és un concepte utilitzat generalment per a descriure una experiència immersiva i multisensorial en l'ús aplicat de diversos desenvolupaments tecnològics immersius d'internet. S'ha expandit àmpliament la creença que el mot prové de la novel·la Snow Crash publicada l'any 1992 per Neal Stephenson, ja que no es troben referències del terme anteriors a aquesta publicació.El metavers, generalment està compost per múltiples espais virtuals tridimensionals, compartits i persistents, vinculats a un univers virtual percebut. En un sentit més ampli, el metavers no té per què referir-se sempre a mons virtuals, ja que també abasta les experiències multidimensionals d'ús i aplicació d'Internet en el seu conjunt, especialment l'espectre, combinant de la web 2.0, la realitat augmentada, la tecnologia de tercera dimensió i la realitat virtual.En els metaversos, els humans interactuen social i econòmicament com a icones o avatars, per mitjà d'un suport lògic en un ciberespai que actua com a una metàfora del món real, però sense les limitacions físiques o econòmiques que aquest comporta.
S'han treballat aplicacions dels metaversos en el terreny de l'entreteniment, la teleeducació, la telesalut i, especialment, en el camp de l’economia digital.Fins a principis dels 2000, l'experiència més exitosa i reconeguda de metaversos, ha estat Second Life. Actualment, s'espera que la corporació Meta (Facebook), propietat del magnat nord-americà Mark Zuckenberg, sigui l'encarregada de liderar la implementació i dels nous desenvolupaments en el camp dels metaversos en els pròxims anys, ja que és la companyia global que més recursos humans i tecnològics està invertint en aquest camp.El 10 de gener del 2022, el Govern de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, va anunciar el llançament del primer metavers català, el CatVers, «un espai digital immersiu obert» desenvolupat pel Centre Blockchain (CBCat). | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Valve Index és un sistema de realitat virtual dissenyat per Valve Corporation, empresa responsable de la plataforma de distribució de videojocs Steam. El sistema va ser anunciat oficialment a finals d'abril de 2019, i va sortir a la venda el juny del mateix any a un preu inicial de 999 dòlars. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'SSID (Service Set IDentifier) és un nom inclòs en tots los paquets d'una xarxa sense fils (Wi-Fi) per identificar-los com a part de la mateixa. El codi consisteix en un màxim de 32 caràcters que la majoria de cops són alfanumèrics (tot i que l'estàndard no ho especifica, així que pot consistir en qualsevol caràcter). Tots els dispositius sense fils que intenten comunicar-se entre si, han de compartir el mateix SSID. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El traductor universal és un dispositiu de fictici comú a moltes obres de ciència-ficció, especialment a la televisió. Descrit per primera vegada el 1945 en la novel·la de Murray Leinster de "First Contact", l'objectiu del traductor universal és una traducció d'un idioma a un altre a temps real.
En moltes sèries de ciència-ficció, s'utilitza el traductor universal per excusar-se que totes les espècies (especialment les que acaben de conèixer) parlin en la mateixa llengua, ja que sinó els guions serien inviables.
Mentre que un traductor universal, sembla poc probable, a causa de la necessitat evident que la telepatia, els científics segueixen treballant per similars tecnologies en el món real entre llengües conegudes. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una pantalla presentadora frontal (HUD, per les seves sigles en anglès) és una pantalla transparent que presenta informació a
l'usuari, de manera que aquest no ha de canviar el seu punt de vista per a poder veure
aquesta informació. El seu nom prové del fet que l'usuari pot veure la informació amb el cap
alçat i mirant cap endavant, d'aquí "Head-up".
Un bon exemple seria una HUD dissenyat per pilots, aquest els permetrà no haver de
baixar el cap per poder veure els instruments de vol, sinó que poden veure els instruments
sempre davant seu. Tot i que va ser dissenyat per l'aviació militar, avui en dia ja s'utilitza en aviació civil i
en la indústria automobilística.
Les pantalles actuals HUD, deriven d'antigues pantalles CRT sobre fòsfor, que, donaren pas a les pantalles LED que s'usen en l'actualitat. Això no obstant, la indústria continua investigant especialment en el camp de les guies d'ona òptica. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Ca l’Alier és un Centre d’Innovació Urbana de Barcelona, referent en innovació i rehabilitació sostenible, en consonància amb la preservació de la memòria històrica i industrial. La construcció està ubicada al Poblenou, un dels barris amb més concentració industrial de Barcelona.Ca l’Alier va néixer entre 1852-1853 com a fàbrica tèxtil, i va arribar a tenir més de 60 treballadors. L'origen del conjunt arquitectònic és la fàbrica de pintats que va construir Joan Lucena l'any 1853, les naus, però no es construïren fins a l'any 1877. L'any 1909, Pere Alier va adquirir-les per a la producció de teixits de jute. Entre 1980 i 2004 les instal·lacions van ser llogades a diverses empreses.Durant la postguerra i especialment a partir de la dècada dels vuitanta, coincidint amb la deslocalització industrial, l'edifici va iniciar el seu declivi, entrant en un procés de degradació que arribà al seu punt àlgid entre els anys 2005 i 2007, després d’haver patit quatre incendis que arribaren a esfondrar les cobertes.Es tracta d'un dels 115 edificis amb protecció patrimonial de la zona del Poble Nou, i pren el seu nom dels seus últims propietaris, la família Alier, que a principis del segle XX va adquirir la fàbrica i la convertí en una indústria de sacs, fils de lli i confecció de xarxes, arribant a ser una de les empreses més importants del Poble Nou dels anys 20.Finalment, l'any 2011 l'Ajuntament va decidir restaurar-les i convertir-les en un centre d'innovació urbana. L'any 2014, dins del desplegament del Districte 22@, es va engegar la rehabilitació de l'edifici per destinar-lo a ser un equipament tècnic administratiu, en un procés col·laboratiu entre l'Ajuntament de Barcelona, Cisco i Schneider Electric. La rehabilitació tingué dues premisses fonamentals, preservar el valor patrimonial i arquitectònic de l’edifici alhora que es procedia amb un procés constructiu respectuós amb el medi ambient, convertint Ca l’Alier en un edifici intel·ligent i de zero emissions. La rehabilitació va ser duta a terme pels arquitectes Jaume Arderiu i Tomàs Morató.Ca l'Alier es reinaugurà l'any 2018 acollint la fundació d'innovació urbana BIT Habitat, que s'encarrega de la gestió de l'edifici, així com el Centre de Co-Innovació de Cisco.El 15 de juliol de 2022 s'anuncià que Ca l'Alier seria la seu del programa de treball de la UNESCO GIGA. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els esquemes(del llatí schema, i aquest del grec σχῆμα, "figura") són representacions gràfiques simplificades de conjunts funcionals complicats. Per dibuixar esquemes s'empren símbols que representen elements o components que són presents en el conjunt, instal·lació o circuit del que fem l'esquema. Els esquemes no sempre són dibuixats a escala i els símbols iguals solen ser entre ells de la mateixa mida per facilitar la comprensió visual. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El connector XLR o el XLR-3 és un tipus de connector elèctric que sol utilitzar-se en línies balancejades. De fet, és el connector balancejat més utilitzat per a aplicacions d'àudio professional, i també és el connector estàndard usat en equips d'il·luminació espectacular, per a transmetre el senyal digital de control "DMX". XLR són les sigles en anglès de Xternal Live Return ("retorn viu extern"). El 3 indica que disposa de 3 pins, ja que posteriorment a la seua acceptació com a estàndard es van introduir els connectors de 4, 5, 6, 7 i 8 pins. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Collectanea Botanica és una revista de recerca botànica que des de l'any 1946 publica l'Institut Botànic de Barcelona, un centre de titularitat mixta entre l'Ajuntament de Barcelona i el CSIC. El seu ISSN és el 0010-0730.
Collectanea Botanica segueix la metodologia peer review (revisió per parells), és a dir, abans de publicar-se els articles, aquests són revisats per un mínim de dos investigadors externs anònims. Després d'això, les correccions o suggeriments es comunicaran a l'autor. La revista no té taxes de publicació, límit de pàgines o recàrrec per il·lustracions.
Els articles i les notes breus són avaluades per experts. Accepta treballs en català, castellà, anglès i francès; han de ser originals i inèdits, i han de tractar | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El mecanisme de compensació d'unió de metalls homogenis és una tècnica utilitzada en circuits de mesurament de temperatura, principalment basats en termoparells, per compensar la dependència amb la temperatura ambiental inherent en la realització de la mesura. Aquesta compensació permet la realització d'una mesura absoluta de la temperatura d'un cos o fluid. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'arqueig (també anomenat tonatge) és la mesura convencional de la capacitat o volum intern dels vaixells. Es mesura en tones d'arqueig brut (GT), tones d'arqueig net (NT) o tones Moorson (GRT) i (NRT). A l'època medieval i moderna es mesurava principalment en bótes, i en altres casos en quintars, salmes o cafisos. L'Organització Marítima Internacional, OMI (en anglès, IMO) recomana la seva utilització com a paràmetre en convenis, lleis i reglaments, i també com a base per a dades estadístiques relacionades amb el volum total o capacitat utilitzable dels vaixells mercants. Entre d'altres, depenen de l'arqueig la taxació de drets i serveis de port, dic i pas per canals, així com les atribucions dels títols professionals de la marina mercant.l'Organització Marítima Internacional va adoptar les resolucions preses a la «Conferència internacional sobre arqueig de vaixells» del 23 de juny de 1969. Els nous reglaments d'arqueig van entrar en vigor per a tots els vaixells nous el 18 de juliol de 1982 però als vaixells existents se'ls va donar un període de migració de 12 anys per garantir-los unes condicions econòmiques raonables, ja que el port i altres quotes es cobren segons l'arqueig del vaixell. Aquesta Conferència defineix dues mides: «arqueig net» que substitueix a «arqueig de registre net» i «arqueig brut» substituint «arqueig de registre brut». | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una guantera és un compartiment tancat en l'automòbil (encara que també n'hi pot haver en algunes motos, en altres vehicles i en alguns avions lleugers) per emmagatzemar objectes de primera necessitat, com ara documents, eines, discs compactes, etc. Sol situar-se sota del quadre de comandament, al costat del copilot. El nom deriva de l'ús original del compartiment: guardar-hi els guants.
En la majoria dels automòbils, es tanca amb un pestell encara que algunes tenen un petit pany amb clau. En alguns models, la guantera té a la part interior una àrea per col·locar un got quan està obert, així com un llapis o bolígraf. En alguns cotxes moderns, es pot regular la temperatura de l'interior de la guantera pel que es pot utilitzar com nevera de begudes. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'energia eòlica de gran altitud (HAWP, de l'anglès high altitude wind power) ha estat concebuda com una font d'energia útil des que el 1833 John Etzler tingué la idea de capturar l'energia dels vents de gran altitud mitjançant la tecnologia de sogues i cables. S'ha elaborat un atlas dels recursos d'energia eòlica de gran altitud de tots els punts de la Terra.S'han proposat diversos mecanismes per capturar l'energia cinètica del vent, com ara estels, balons captius, aeròstats, planadors, planadors amb turbines per vol regeneratiu, velers amb turbines o altres superfícies de sustentació, incloent-hi múltiples ancoratges basats a terra o en edificis. Una vegada s'ha derivat energia mecànica de l'energia cinètica del vent, existeixen moltes opcions per utilitzar-la: la tracció directa, la conversió en electricitat a l'aire o en una estació a terra, o la conversió a làser o microones per transmetre l'energia a altres aeronaus o receptors a terra. L'energia generada per un sistema de gran altitud es pot fer servir a l'aire o ser enviada a terra mitjançant cables conductors, força mecànica amb una soga, rotació d'un bucle linear infinit, el moviment de productes químics amb càrrega, el flux de gasos a alta o baixa pressió, o rajos làser o de microones. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
ChemRxiv és un repositori científic d'accés obert on es desen publicacions preliminars d'articles científics sobre la ciència de la química. És gestionat per tres societats de l'àmbit de la química: American Chemical Society, Royal Society of Chemistry i la Gesellschaft Deutscher Chemiker. Va sorgir imitant la iniciativa en altres àrees del coneixement.Utilitza el programari Figshare, permet la recol·lecció mitjançant el protocol OAI-PMH i mitjançant una API, assigna identificadors DOI automàticament i posa automàticament les relacions entre la publicació preliminar i l'article finalment publicat.Abans del seu llançament es publicà una web de nom similar, ChemArxiv, que pretenia enganyar als usuaris de ChemRxiv. El responsable darrere aquesta falsificació era Open Academic Press, una editorial depredadora. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
El marxandatge, fa referència als mètodes, pràctiques i operacions que es fan en un punt de venda per tal d'augmentar l'atractiu dels productes exposats i afavorir-ne la venda.
Segons el diccionari normatiu, el marxandatge es refereix a la relació comercial establerta entre un marxant d'art i un artista per a difondre, promocionar i vendre les obres produïdes per l'artista. A causa de la influència del terme anglès merchandising (referent a mercaderia), aquest terme ha adquirit un nou significat.
El marxandatge representa l'aplicació del màrqueting al punt de venda i fa referència als estudis i tècniques comercials que permeten presentar el producte o servei en les millors condicions al consumidor final. En contraposició amb la presentació passiva, es realitza una presentació activa del producte o servei utilitzant una àmplia varietat de mecanismes que el facin més atractiu, com ara la col·locació o la presentació. El marxandatge es recolza generalment en la imatge de marca corporativa del producte o del seu productor, i passa sobretot per l'adopció d'un empaquetatge personalitzat.
Els objectius principals del marxandatge són: cridar l'atenció, portar al client fins al producte i facilitar l'acció de compra.
En el món de l'espectacle i dels mass media, el marxandatge fa referència al conjunt d'accions d'explotació d'una marca o d'algun dels seus elements característics, com ara els seus logotips, personatges o altres elements. En aquest context, el marxandatge és una pràctica de màrqueting en la qual la marca o imatge d'un producte o servei s'utilitza per a vendre'n un altre. Això és especialment rellevant en relació amb pel·lícules i amb programes de televisió orientats als infants i adolescentsExemples de Marxandatge relacionats amb Viquipèdia | 0Ciència_i_Tecnologia
|
La immunohistoquímica (IHQ) és un conjunt de tècniques d'histoquímica que permet reconèixer i/o diferènciar diferents trets o signes cel·lulars, mitjançant la unió antigen-anticòs. La part d'un antigen que interactua amb un anticòs rep el nom d'epítop. Un antigen pot tenir diversos epítops, cadascú dels quals és identificat per un anticòs específic. IHQ pren el seu nom de la construcció llatina "in" (a l'interior) + el verb "munire" (reforçar, fortificar), la qual fa referència als anticossos usats en el procediment, de la paraula grega "ἱιστός/histós" que significa teixit i de la paraula del mateix origen "χημεία/khemeia" (mescla de líquids). La tinció immunohistoquímica es fa servir en el diagnòstic de cèl·lules anormals com les que es troben en els tumors cancerosos, entre altres patologies. Determinats marcadors moleculars són característics de neoproliferacions i/o mort cel·lular (apoptosi) i altres es fan servir per localitzar i estudiar els diferents patrons d'expressió proteínica als teixits normals. | 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una bugia d'encesa o simplement bugia és un dispositiu que produeix la ignició de la mescla de combustible i aire als cilindres, mitjançant una guspira, d'un motor de combustió interna. Les bugies tenen un elèctrode central aïllat que està connectat, per un cable completament aïllat, a una bobina d'encesa o un circuit magnètic a l'exterior, formant, amb una terminal de terra a la base de l'endoll, una espurna a l'interior del cilindre.
Les primeres patents de bugies foren la de Nikola Tesla, Richard Simms i Robert Bosch. Alguns historiadors han afirmat que Edmond Berger va inventar una primera bugia el 2 de febrer de 1839, i també s'atribueix la invenció a Karl Benz. Tanmateix, el que va fer possible el desenvolupament del motor de combustió interna va ser la invenció el 1902 per part de Gottlob Honold, enginyer de Robert Bosch, de la primera bugia d'alt voltatge comercialment viable com a part d'un sistema d'ignició magnètic. | 0Ciència_i_Tecnologia
|