phonemes
stringlengths 98
1.58k
| text
stringlengths 101
1.36k
|
|---|---|
ɐl nˈort, ʋˈan kʊmənsˈa əls piʎˈadʑəs i inkʊrsjˈons sistəmˈatikəs ðəls ɐnʊmənˈats βˈarβˌas, əspəsjɐlmˈen əls fɾˈaŋks, əls ɣˈots i əls ɐlɐmˈans. | Al nord, van començar els pillatges i incursions sistemàtiques dels anomenats bàrbars, especialment els francs, els gots i els alamans. |
ɐl sˈut, ˈɛs ʋˈa ɐtʊɾˈa ləkspɐnsjˈo pə ˈafɾikɐ, ˈamp ləɡzsəpsjˈo ðə nʊmˈiðiɐ, kˈɛ ən kʊmβəɾtˈisə ən pɾʊβˈinsiɐ impəɾjˈal ʋˈa əsðəβənˈi ʊn dəls ɣɾˈans ˈɛɡzits militˈas ðəl pəɾˈiʊðə. | Al sud, es va aturar l'expansió per Àfrica, amb l'excepció de Numídia, que en convertir-se en província imperial va esdevenir un dels grans èxits militars del període. |
əl nˈɔw impˈɛɾi sɐsˈaniðɐ kˈɛ ʊkʊpɐɾˈiɐ ləs tˈɛɾrəs ðə pˈɛrsiɐ fˈins ɐ lɐ kʊnkˈɛstɐ mʊzʊlmˈanɐ sˈɛɣləs ðəspɾˈes ʋˈa ɾrəkʊpəɾˈa pˈaɾt ðəls təɾritˈoɾis pərðˈuts pəls sˈɛws ɐntəsəsˈoɾs ɐrsˈasiðəs. | El nou Imperi Sassànida (que ocuparia les terres de Pèrsia fins a la conquesta musulmana segles després) va recuperar part dels territoris perduts pels seus antecessors arsàcides. |
dəspɾˈes ʋˈa miʎʊɾˈa ləs ðəfˈɛnsəs i ʋˈa ɐtɐkˈa pʊzisjˈons ðəls ɾrʊmˈans, əls kwˈals ʋˈan ɐβˈɛ ðimβəɾtˈi kɾəjɕˈens sˈuməs ðə ðinˈɛs i sʊlðˈats pə mɐntənˈi əl sˈɛw impˈɛɾi, kˈɛ ʋˈa kəðˈa ðiβiðˈit ən dwˈɛs məjtˈats, də ɣʊβˈɛrn indəpəndˈen, ɐl finˈal ðəl . | Després va millorar les defenses i va atacar posicions dels romans, els quals van haver d'invertir creixents sumes de diners i soldats per mantenir el seu imperi, que va quedar dividit en dues meitats, de govern independent, al final del . |
ˈɛs ʋˈa ənɾˈa əl pəɾˈiʊðə ðəls tɾˈɛs ɾrˈɛɡnəs ɐ lɐ ɕˈinɐ, dəspɾˈes ðə lɐ βɐtˈaʎɐ ðəls pˈɛɲɐsəɣˈats ɾrˈoʑʊs, ˌunɐ ˈɛpʊkɐ ðə ɣɾˈan inəstɐβilitˈat i ɣwˈɛɾrəs intˈɛrnəs ðəspɾˈes ðə sˈɛɣləs sˈotɐ əl pʊðˈɛ ðəls ˈan. | Es va entrar el període dels Tres Regnes a la Xina, després de la Batalla dels Penya-segats Rojos, una època de gran inestabilitat i guerres internes després de segles sota el poder dels Han. |
əl ʑɐpˈo ʋˈa inisjˈa lɐnʊmənˈat pəɾˈiʊðə kʊfˈun, mˈɛnɾə əls pˈoβləs məzʊɐməɾikˈans kʊmənsˈaβən lɐ sˈɛβɐ ˌɛɾɐ klˈasikɐ. | El Japó va iniciar l'anomenat període Kofun, mentre els pobles mesoamericans començaven la seva era clàssica. |
kˈaðɐ kˈop ɾrəzʊltˈaβɐ mˈes kʊstˈos mɐntənˈi ʊn əɡzˈɛrsit ʊkʊpˈat ən diβˈɛrsəs kɐmpˈaɲəs simʊltˈanjəs kˈonɾɐ əls βˈarβˌas i ˌunɐ ɕˈarɕɐ ðə pɾʊβˈinsjəs ɣʊβərnˈaðəs ðə mɐnˈɛɾɐ inəfisjˈen, ɐl mɐtˈɛjɕ tˈɛms kˈɛ kɐlˈiɐ mɐntənˈi kʊntˈen əl pˈoβlə ðə lɐ kɐpitˈal ɐ βˈazə ðə nˈɔws ʑˈoks i lˈuksəs. | Cada cop resultava més costós mantenir un exèrcit ocupat en diverses campanyes simultànies contra els bàrbars i una xarxa de províncies governades de manera ineficient, al mateix temps que calia mantenir content el poble de la capital a base de nous jocs i luxes. |
djʊkləsjˈa ʋˈa intəntˈa ɾrɐsjʊnɐlidzˈa lɐdministɾɐsjˈo, ɐwɡməntˈan əl nˈombɾə i əl kʊnɾˈol sˈoβɾə ləs pɾʊβˈinsjəs pə ɾrəɣʊlˈa əls impˈostʊs i əl kʊmˈɛrs i ɐjɕˈi fˈɛ fɾˈon ɐ ləs ðiβˈɛrsəs ðəspˈɛzəs. | Dioclecià va intentar racionalitzar l'administració, augmentant el nombre i el control sobre les províncies per regular els impostos i el comerç i així fer front a les diverses despeses. |
ɐkˈɛstɐ ɾrəfˈormɐ ʋˈa kʊnɾiβˈuj ɐ ɐʎəwʑˈa lɐ pɾəsjˈo sˈoβɾə əl ɣʊβˈɛrn, pəɾˈɔ ʋˈa əmpidʑʊɾˈa ləs kʊndisjˈons ðə ʋˈiðɐ ðəls kɐmpəɾˈols, ɡɾɐβˈats ˈamp mˈes tɾiβˈuts. | Aquesta reforma va contribuir a alleujar la pressió sobre el govern, però va empitjorar les condicions de vida dels camperols, gravats amb més tributs. |
ɐkˈɛsts ˈɛs ʋˈan ʋˈɛwɾə ʊβliɣˈats ən nʊmbɾˈozəs ʊkɐzjˈons ɐ ʋˈɛndɾə ləs sˈɛβəs tˈɛɾrəs ɐ fɐmˈiljəs ɐðinəɾˈaðəs kˈɛ ɐkʊmʊlˈaβən tˈɛɾrəɲs, kɾɛˈan ɐjɕˈi əls pɾəsəðˈens ðəl fəwðɐlˈismə. | Aquests es van veure obligats en nombroses ocasions a vendre les seves terres a famílies adinerades que acumulaven terrenys, creant així els precedents del feudalisme. |
əl kˈamβi sʊsjˈal mˈes ɾrəʎəβˈan dəl sˈɛɣlə es ləkstənsjˈo ðə lɐ siwtɐðɐnˈiɐ ɾrʊmˈanɐ ɐ tˈotəs ləs pərsˈonəs ʎˈiwɾəs ðə limpˈɛɾi ðəs ðəl ðˈɔssˈɛnts ðˈodzə. | El canvi social més rellevant del segle és l'extensió de la ciutadania romana a totes les persones lliures de l'imperi des del 212. |
ɐjɕˈɔ əls pərmətˈiɐ ʋʊtˈa i sˈɛ əskʊʎˈiðəs pə ɐ ðiβˈɛrsʊs kˈaɾrəks pʊlˈitiks, dəsiðˈi sˈoβɾə əl kʊmˈɛrs ɐ ləs sˈɛβəs tˈɛɾrəs, əstˈa əɡzˈɛmtəs ðə ðətərminˈaðəs kˈaɾrəɣəs fiskˈals i tɾɐnsmˈɛtɾə ɐkˈɛsts ðɾˈɛts ɐls fˈiʎs. | Això els permetia votar i ser escollides per a diversos càrrecs polítics, decidir sobre el comerç a les seves terres, estar exemptes de determinades càrregues fiscals i transmetre aquests drets als fills. |
ˈɛs ʋˈa pɾʊðˈuj lɐ ðifʊzjˈo ðəl βlˈat ðə mˈoɾʊ pə tˈotɐ ɐmˈɛɾikɐ, i fʊw ʊn dəls ɐlimˈens mˈes ʊzwˈals ðəl kʊntinˈen dʊɾˈan sˈɛɣləs. | Es va produir la difusió del blat de moro per tota Amèrica, i fou un dels aliments més usuals del continent durant segles. |
lɐ pʊβlɐsjˈo ɐməɾikˈanɐ ʋˈa iŋkɾəməntˈasə, ɐʑʊðˈan ɐ ɐsʊlˈi əls ðˈɔssˈɛnts sinkwˌantɐsˈɛt miljˈons ðə pərsˈonəs kˈɛ ʋˈiβjən ən tˈot əl mˈon i kʊmpənsˈa ɐjɕˈi əl ðˈɛfisit ðəmʊɣɾˈafik kɐwzˈat pə lɐ kɾˈizi ɾrʊmˈanɐ i ləs ɣwˈɛɾrəs fɾʊntəɾˈɛɾəs. | La població americana va incrementar-se, ajudant a assolir els 257 milions de persones que vivien en tot el món i compensar així el dèficit demogràfic causat per la crisi romana i les guerres frontereres. |
pˈappʊs ðɐləksɐndɾˈiɐ ʋˈa pərfəksjʊnˈa ɐlɣˈunəs ðə ləs fˈormʊləs ðə ɣɛˌomətɾˈiɐ ən ɾrəlɐsjˈo ɐ lɐ pɾʊpʊrsjʊnɐlitˈat. | Pappos d'Alexandria va perfeccionar algunes de les fórmules de geometria en relació a la proporcionalitat. |
ʊn ˈaltɾə imβˈen dəstɐkˈat es əl "kˈaɾrʊ kˈɛ sˈɛmɾə ɐpˈuntɐ ɐl sˈut" ɕinˈɛs, ˌunɐ əspˈɛsjə ðə βɾˈujɕʊlɐ kˈɛ ɐʑʊðˈaβɐ ɐ ʊɾjəntˈasə ən əl mˈa pə ˌunɐ fiɣʊɾˈɛtɐ ðˈun ʑənˈɛt pʊʑˈat ɐ ʊn kˈaɾrʊ kˈɛ ɐsəɲɐlˈaβɐ ɐl sˈut. | Un altre invent destacat és el "carro que sempre apunta al sud" xinès, una espècie de brúixola que ajudava a orientar-se en el mar per una figureta d'un genet pujat a un carro que assenyalava al sud. |
pə intəntˈa ɾrəɣʊlˈa lɐ pɾˈaktikɐ ðə lɐ məðisˈinɐ ˈamp ɣɐɾˈantjəs, ɾrˈomɐ ʋˈa kʊmənsˈa ɐ əkspəðˈi ʎisˈɛnsjəs ɐls pɾʊfəsjʊnˈals, əspəsjɐlmˈen dəspɾˈes ðˈunɐ pɐndˈɛmiɐ əspəsjɐlmˈen ʋiɾʊlˈɛntɐ. | Per intentar regular la pràctica de la medicina amb garanties, Roma va començar a expedir llicències als professionals, especialment després d'una pandèmia especialment virulenta. |
ləs kɐtɐkˈumbəs ˈɛs ɣənəɾɐlˈidzən kˈom ɐ ʎˈok ðəntəɾrɐmˈen i ɣənˈɛɾən ˌunɐ ɐwtˈɛntikɐ siwtˈat sʊbtəɾrˈaniɐ ɐ ɾrˈomɐ ˈamp ɣɐlˈɛɾjəs i tˈunəls ðə kʊmlikˈat ɾrəkʊɾrəɣˈut. | Les catacumbes es generalitzen com a lloc d'enterrament i generen una autèntica ciutat subterrània a Roma amb galeries i túnels de complicat recorregut. |
kˈom kˈɛ ləs tˈombəs ˌɛɾən imβjʊlˈaβləs, ʋˈan sˈɛ ʊzˈaðəs kˈom ɐ ɾrəfˈuɣi pə ðiβˈɛrsʊs ɣɾˈups sʊsjˈals pərsədʑˈits, ˈɛnɾə ɐkˈɛsts əls kɾistjˈans. | Com que les tombes eren inviolables, van ser usades com a refugi per diversos grups socials perseguits, entre aquests els cristians. |
ɐkˈɛsts ˈɛs ʋˈan kʊntinwˈa əkspɐndˈin i pə pɾimˈɛ kˈop ʊn əstˈat, ʊsrʊˈɛnə, ʋˈa ɐðʊpːtˈa əl kɾistjɐnˈismə kˈom ɐ ɾrəliɣjˈo ʊfisjˈal. | Aquests es van continuar expandint i per primer cop un estat, Osroene, va adoptar el cristianisme com a religió oficial. |
dʊɾˈan əl sˈɛɣlə tɾˈes pɾəðˈikɐ mˈani, ɐfirmˈan kˈɛ əl mˈon es ðwˈal i kˈɛ ɐl kʊstˈat ðˈun dˈew βˈo əɡzistˈɛjɕ ʊn ˈesˌɛ mɐlˈiɡnə kˈɛ inflwˈɛjɕ lˈesˌɛ ʊmˈa ɐ pɐɾtˈi ðəl sˈɛw kˈos. | Durant el segle III predica Mani, afirmant que el món és dual i que al costat d'un Déu bo existeix un ésser maligne que influeix l'ésser humà a partir del seu cos. |
əl pʊlˈɛmik əlɐɣˈaβɐl ʋˈa intəntˈa instɐwɾˈa ˌunɐ nˈoβɐ ɾrəliɣjˈo ɐ ɾrˈomɐ ðə kˈultə ɐl sˈol, ʋənəɾˈat pə ləs ləɣjˈons, i pə ɐkˈɛst mʊtˈiw ʋˈa kʊnstɾˈuj fˈorsɐ tˈɛmləs. | El polèmic Elagàbal va intentar instaurar una nova religió a Roma de culte al sol, venerat per les legions, i per aquest motiu va construir força temples. |
ən əl kˈam də lɐ filʊzʊfˈiɐ ðəstˈakɐ plʊtˈi, pənsɐðˈoɾ kˈɛ kɾəˈiɐ ən ʊn ˈu sʊpəɾjˈoɾ ɐ tˈot ðəl kwˈal əmɐnˈaβɐ əl mˈon iðəntifikˈat ˈamp lɐ ðiβinitˈat i kˈɛ ʋˈa ɾrəkʊpəɾˈa pˈaɾt ðə lənsəɲɐmˈen plɐtˈɔnik pə ɐ lɐ filʊzʊfˈiɐ kɾistjˈanɐ. | En el camp de la filosofia destaca Plotí, pensador que creia en un U superior a tot del qual emanava el món (identificat amb la divinitat) i que va recuperar part de l'ensenyament platònic per a la filosofia cristiana. |
tɐmbˈe kɾistjˈa ˌɛɾɐ ʊɾˈiɣənəs, ɡɾˈan tɾɐðʊktˈoɾ, kˈɛ ʋˈa ɐrɣʊməntˈa kˈɛ lɐ fˈɛ ɐβˌiɐ ðə pɾəsəðˈi lɐ ɾrɐˈo, kˈom ɐ ðˈo ðˈun dˈew tɾinitˈaɾi kˈɛ ɐβˌiɐ kɾɛˌat tˈot ðəl nˈoɾrˈɛs. | També cristià era Orígenes, gran traductor, que va argumentar que la fe havia de precedir la raó, com a do d'un Déu trinitari que havia creat tot del no-res. |
pə kˈonɾɐ, djˈɔɣənəs lˌaˈɛrsi ˈɛs ʋˈa ðəkɐntˈa pəls ɾrˈɛzʊms ðiβʊlɣɐtˈiws ðə ləs ʋˈiðəs i iðˈɛəs klˈaw ðəls filˈɔzʊfs ɣɾˈɛks klˈasiks. | Per contra, Diògenes Laerci es va decantar pels resums divulgatius de les vides i idees clau dels filòsofs grecs clàssics. |
əl sˈɛɣlə kwˈatɾə es əl pəɾˈiʊðə kˈɛ ʋˈa ðəs ðə lˈaɲ tɾˈessˈɛnts ˈu fˈins ɐl kwˈatɾəsˈɛnts i əstˈa mɐrkˈat pə lˈawɣə ðəl kɾistjɐnˈismə ɐ limpˈɛɾi ɾrʊmˈa kˈɛ nəsðəβˈe lɐ ɾrəliɣjˈo ʊfisjˈal i ɐjɕˈi səkspɐndˈɛjɕ ðə fˈormɐ mˈolt mˈes ɾrˈapiðɐ pə əwɾˈopɐ i əl nˈort ðˈafɾikɐ. | El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica. |
mˈɛnɾə ləs əstɾʊktˈuɾəs pʊlˈitikəs ɾrʊmˈanəs pɐtˈɛjɕən əls əmbˈats ðəls ɐnʊmənˈats pˈoβləs βˈarβˌas, lɐ sˈɛβɐ kʊltˈuɾɐ ɐmˈaɾɐ ɐkˈɛsts pˈoβləs. | Mentre les estructures polítiques romanes pateixen els embats dels anomenats pobles bàrbars, la seva cultura amara aquests pobles. |
lɐ pʊlˈitikɐ ðəl sˈɛɣlə kwˈatɾə əstˈa fʊɾtɐmˈen inflwˈiðɐ pə lɐ fiɣˈuɾɐ ðə kʊnstɐntˈi i əl ɣɾˈan, əl kwˈal ʋˈa ɾrətʊrnˈa pˈaɾt ðə ləspləndˈoɾ pərðˈuðɐ ɐ limpˈɛɾi ɾrʊmˈa ðəspɾˈes ðə lɐ kɾˈizi ðəl sˈɛɣlə tɾˈes, ˈamp ðiβˈɛrsəs ʋiktˈɔɾjəs sˈoβɾə əls pˈoβləs ɣərmˈaniks. | La política del segle IV està fortament influïda per la figura de Constantí I el Gran, el qual va retornar part de l'esplendor perduda a l'Imperi Romà després de la crisi del segle III, amb diverses victòries sobre els pobles germànics. |
ləs imβɐzjˈons βˈarβɐɾəs kʊntˈinwən, pəɾˈɔ, ˈamp lɐpɐɾisjˈo ðə nˈɔws pˈoβləs, kˈom əls ʋiziɣˈots, kˈɛ əmβɐˈiksən lɐ pənˈinsʊlɐ iβˈɛɾikɐ. | Les invasions bàrbares continuen, però, amb l'aparició de nous pobles, com els visigots, que envaïxen la península Ibèrica. |
pʊstəɾjʊrmˈen, ləmpəɾɐðˈoɾ tɛˌoðˈozi ʊfisjɐlˈidzɐ lɐ ðiβizjˈo təɾritʊɾjˈal i pʊlˈitikɐ ən dwˈɛs ɣɾˈans pˈaɾts: limpˈɛɾi ɾrʊmˈa ðʊksiðˈen, ˈamp kɐpitˈal ɐ ɾrˈomɐ, i lʊɾjəntˈal, ˈamp sˈɛw ɐ lɐ nˈoβɐ siwtˈat ðə kʊnstɐntinˈoβlə. | Posteriorment, l'emperador Teodosi oficialitza la divisió territorial i política en dues grans parts: l'Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma, i l'oriental, amb seu a la nova ciutat de Constantinoble. |
ɐ lˈaziɐ, kʊntˈinwən əls tɾˈɛs ɾrˈɛɡnəs ðə kʊɾˈɛˌa ɐl sˈutˈɛst i əl pəɾˈiʊðə jɐmˈatʊ ɐl ʑɐpˈo, dwˈɛs zˈonəs kˈɛ fʊnsjˈonən kˈom ɐ pʊtˈɛnsjəs ɾrəɣjʊnˈals. | A l'Àsia, continuen els Tres regnes de Corea al sud-est i el període Yamato al Japó, dues zones que funcionen com a potències regionals. |
ən kˈamβi, lɐ ɕˈinɐ ʋˈiw ʊn pəɾˈiʊðə ðə kɾˈizi, ˈam əls ɐnʊmənˈats sˈɛdzə ɾrˈɛɡnəs, kˈɛ fɾɐɡmˈɛntən ən əstˈats səmifəwðˈals lˈɛkstəns təɾritˈoɾi ɕinˈɛs, ˈamp kʊntˈinwəs ɾrəβˈoltəs intˈɛrnəs i ɣwˈɛɾrəs fɾʊntəɾˈɛɾəs. | En canvi, la Xina viu un període de crisi, amb els anomenats Setze Regnes, que fragmenten en estats semifeudals l'extens territori xinès, amb contínues revoltes internes i guerres frontereres. |
dˈaltɾɐ βˈandɐ, əls kʊjkˈoj ðʊmˈinən ˈamljəs zˈonəs ðəl sˈutʊˈɛst ðəl kʊntinˈen ɐfɾikˈa, mˈɛnɾə ɐ ɣˈanɐ flʊɾˈɛjɕ əl ɾrˈɛɡnə ðʊwɐɣɐðˈɔw. | D'altra banda, els khoikhoi dominen àmplies zones del sud-oest del continent africà, mentre a Gana floreix el regne d'Ouagadou. |
əls təɾrɐtinˈens ɾrʊmˈans ðə ləs ðifəɾˈens pɾʊβˈinsjəs tˈɛnən pʊðˈɛ sənɐtʊɾjˈal, sˈi βˈe ɐkˈɛstɐ institʊsjˈo ʋˈa pərðˈen ɾrəʎəβˈansiɐ. | Els terratinents romans de les diferents províncies tenen poder senatorial, si bé aquesta institució va perdent rellevància. |
ɐkˈɛsts ˈamʊs fˈiksən əl pɾˈɛw ðəls pɾʊðˈuktəs kˈɛ sˈuɾtən də ləs sˈɛβəs tˈɛɾrəs i ɐntisˈipən ləs pɾˈaktikəs fəwðˈals. | Aquests amos fixen el preu dels productes que surten de les seves terres i anticipen les pràctiques feudals. |
kʊnstɐntˈi əmɾˈɛn diβˈɛrsəs ɾrəfˈorməs əkʊnˈɔmikəs, ˈɛnɾə ˈɛʎəs lənkʊɲɐsjˈo ðəl sˈɔlit βizɐntˈi, ˌunɐ nˈoβɐ mʊnˈɛðɐ kˈɛ ðʊnɐɾˈa əstɐβilitˈat ɐls intərkˈamβis ðˈins limpˈɛɾi. | Constantí emprèn diverses reformes econòmiques, entre elles l'encunyació del sòlid bizantí, una nova moneda que donarà estabilitat als intercanvis dins l'imperi. |
ləs ləɣjˈons ɾrʊmˈanəs, ən kʊntˈinwəs ɣwˈɛɾrəs pə pɾʊtəɣˈi ləs fɾʊntˈɛɾəs, əsðəβˈɛnən ʊn dəls pɾinsipˈals kljˈens ðəls pɾʊðˈuktəs ɐɣɾˈikʊləs, kʊmpətˈin ˈamp ləs ɣɾˈans siwtˈats; pə əɡzˈɛmlə ðəstˈakɐ lˈawɣə ðəl kʊnrˈɛw ðəl βlˈat ɐŋlˈɛs pə pɾʊβˈɛj əls sʊlðˈats kˈɛ kʊmbˈatjən kˈonɾɐ əls pˈoβləs ɣərmˈaniks ɐl sˈɛnɾə ðəwɾˈopɐ. | Les legions romanes, en contínues guerres per protegir les fronteres, esdevenen un dels principals clients dels productes agrícoles, competint amb les grans ciutats; per exemple destaca l'auge del conreu del blat anglès per proveir els soldats que combatien contra els pobles germànics al centre d'Europa. |
dəspɾˈes ðə ðˈɛkɐðəs ðə pərsəkʊsjˈons, əl kɾistjɐnˈismə es pɾimˈɛ ɐksəpːtˈat i ðəspɾˈes ələβˈat ɐ ɾrəliɣjˈo ʊfisjˈal pəls ɾrʊmˈans. | Després de dècades de persecucions, el cristianisme és primer acceptat i després elevat a religió oficial pels romans. |
ɐkˈɛst fˈɛt ɐksəlˈɛɾɐ əls kʊɾrˈens ʊnifikɐðˈoɾs, kˈɛ ˈɛs plˈasmən ɐls kʊnsˈilis ˈon sɐpɾˈoβɐ lɐ ðʊktɾˈinɐ kɐtˈɔlikɐ. | Aquest fet accelera els corrents unificadors, que es plasmen als concilis on s'aprova la doctrina catòlica. |
pɾimˈɛ kʊnsˈili ðə nisˈɛˌa, sələβɾˈat lˈaɲ tɾˈessˈɛnts ʋˌintisˈiŋk, ˈon ˈɛs ɾrəðˈaktɐ əl kɾˈɛðʊ ðə nisˈɛˌa kˈɛ ɾrəzʊmˈɛjɕ əls pɾinsˈipis βˈaziks ðə lɐ fˈɛ kɾistjˈanɐ. | Primer Concili de Nicea, celebrat l'any 325, on es redacta el Credo de Nicea que resumeix els principis bàsics de la fe cristiana. |
ʑəɾˈoni ðəstɾiðˈo tɾɐðwˈɛjɕ lɐ βˈiβliɐ ɐl ʎɐtˈi, ən lɐ ʋərsjˈo kʊnəɣˈuðɐ kˈom lɐ ʋʊlɣˈatɐ, ʊzˈan kˈom ɐ βˈazə pə pɾimˈɛ kˈop əl tˈɛkst əβɾˈɛw. | Jeroni d'Estridó tradueix la Bíblia al llatí, en la versió coneguda com la Vulgata, usant com a base per primer cop el text hebreu. |
ɐkˈɛstɐ ʋərsjˈo əsðəβiŋwˈe lʊfisjˈal ðə ləsɣlˈeziɐ i kʊnəɣˈe ðiβˈɛrsəs tɾɐðʊksjˈons ðəɾiβˈaðəs, kˈom lɐ ðˈulfilɐ pə ɐls pˈoβləs ɣˈots, kˈɛ ˈɛs ʋˈan kʊmβəɾtˈi ɣɐjɾəβˈe mɐsiβɐmˈen. | Aquesta versió esdevingué l'oficial de l'església i conegué diverses traduccions derivades, com la d'Úlfila per als pobles gots, que es van convertir gairebé massivament. |
ɐwɡmˈɛntɐ əl pʊðˈɛ ðəls βisβˈats, kˈom əl βisβˈat ðə ɣiɾˈonɐ, mənsjʊnˈat pə pɾimˈɛ kˈop ən ɐkˈɛstəs ðˈatəs, i sinisˈiɐ lɐ kʊnstɾʊksjˈo ðˈɛl βʊβɐlˈa. | Augmenta el poder dels bisbats, com el Bisbat de Girona, mencionat per primer cop en aquestes dates, i s'inicia la construcció d'El Bovalar. |
ən filʊzʊfˈiɐ kʊntˈinwən plənɐmˈen ʋiɣˈen ləs iðˈɛəs nɛˌoplɐtˈɔnikəs, kˈom ˈɛs ʋˈɛw ˈamp ləs ˈoβɾəs ðə jˈamblik ðə kˈalsis, pəɾˈɔ sʊβˈin ˈɛs ɾrəʎəɣˈɛjɕən dəs ðˈunɐ ˈɔpːtikɐ kɾistjˈanɐ, kˈom pˈasɐ ˈamp lˈoβɾɐ ðɐɣʊstˈi dipˈonɐ, ʊn dəls pənsɐðˈoɾs mˈes impʊɾtˈans kˈɛ kʊðifˈikɐ lɐ ðiβizjˈo ˈɛnɾə lɐ siwtˈat təɾrənˈal i lɐ ðiβˈinɐ, diβʊjɕˈan ˌunɐ imɐɣinəɾˈiɐ pə ɐl pɐɾɐðˈis ðəspɾˈes ðə lɐ mˈoɾt. | En filosofia continuen plenament vigent les idees neoplatòniques, com es veu amb les obres de Iàmblic de Calcis, però sovint es rellegeixen des d'una òptica cristiana, com passa amb l'obra d'Agustí d'Hipona, un dels pensadors més importants que codifica la divisió entre la ciutat terrenal i la divina, dibuixant una imagineria per al paradís després de la mort. |
ɐkˈɛst dwɐlˈismə lɐplˈikɐ ɐ lɐnɾʊpʊlʊɣˈiɐ i lʊntʊlʊɣˈiɐ i inflʊjɾˈa ðʊɾˈan sˈɛɣləs ən əl pənsɐmˈen məðjəβˈal. | Aquest dualisme l'aplica a l'antropologia i l'ontologia i influirà durant segles en el pensament medieval. |
ən lɐ mɐtˈɛjɕɐ ʎˈɛŋwɐ pəɾˈɔ ən ʊn ˈaltɾə kʊɾrˈen bˈɛn difəɾˈen əskɾˈiw ɐwɾˈɛli klimˈen pɾʊðˈɛnsi, ɐwtˈoɾ kˈɛ inisˈiɐ lɐlləɣʊɾˈiɐ kˈom ɐ ɣˈɛnəɾə. | En la mateixa llengua però en un altre corrent ben diferent escriu Aureli Climent Prudenci, autor que inicia l'al·legoria com a gènere. |
fˈoɾɐ ðə lˈɔrβitɐ ɾrʊmˈanɐ, ɐl sˈɛɣlə kwˈatɾə tˈe ʎˈok linˈisi ðə lɐ kʊmpilɐsjˈo ðə lɐ ɣwəmɐɾˈa ʑwˈɛβɐ i pɾʊβɐβləmˈen lɐ ðəl kˈamɐ sˈutɾɐ, lˈoβɾɐ simˈɛɾɐ sˈoβɾə səkswɐlitˈat. | Fora de l'òrbita romana, al segle IV té lloc l'inici de la compilació de la Guemarà jueva i probablement la del Kama Sutra, l'obra cimera sobre sexualitat. |
dˈins lˈaɾt ɾrʊmˈa səðifˈikən diβˈɛrsʊs mʊnʊmˈens ðə ɾrˈɛnʊm: lˈark ðə kʊnstɐntˈi, əl mɐwzʊlˈɛw ðə sˈantɐ kʊstˈanzɐ i lɐntˈiɣɐ βɐzˈilikɐ ðə sˈan pˈɛɾə. | Dins l'art romà s'edifiquen diversos monuments de renom: l'Arc de Constantí, el Mausoleu de Santa Costanza i l'antiga basílica de Sant Pere. |
əls ɕinˈɛzʊs kʊntˈinwən kʊnrɛˈan əl sˈɛw ˈaɾt klˈasik, kˈom lɐ pintˈuɾɐ ðə ɣˈu kˈajzi ʊ əl mʊðˈɛl ðə kɐlliɣɾɐfˈiɐ əstɐβlˈɛɾt pəl lɐntˈiŋʑi ɕˈu. | Els xinesos continuen conreant el seu art clàssic, com la pintura de Gu Kaizhi o el model de cal·ligrafia establert pel Lantingji Xu. |
ləsðəβənimˈen mˈes impʊɾtˈan dəl sˈɛɣlə es lɐ kɐjɣˈuðɐ ðə limpˈɛɾi ɾrʊmˈa ðʊksiðˈen, əpizˈoði kˈɛ mˈarkɐ əl pˈas ðə ləðˈat ɐntˈiɣɐ ɐ ləðˈat midʑˈanɐ i kˈɛ sʊpˈozɐ ʊn kˈamβi ðə fɾʊntˈɛɾəs pʊlˈitikəs ɐ tˈot ləmisfˈɛɾi ʊɾjəntˈal, ɐjɕˈi kˈom ˌunɐ fˈoɾtɐ kɾˈizi ðəmʊɣɾˈafikɐ, əkʊnˈɔmikɐ i kʊltʊɾˈal. | L'esdeveniment més important del segle és la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, episodi que marca el pas de l'edat antiga a l'edat mitjana i que suposa un canvi de fronteres polítiques a tot l'hemisferi oriental, així com una forta crisi demogràfica, econòmica i cultural. |
lɐ kɾˈizi ðə limpˈɛɾi ɾrʊmˈa kˈɛ sɐβˌiɐ ɣəstˈat ɐl sˈɛɣlə kwˈatɾə əsklˈatɐ ˈamp tˈotɐ lɐ fˈorsɐ ðʊɾˈan ɐkˈɛst sˈɛɣlə. | La crisi de l'Imperi Romà que s'havia gestat al segle IV esclata amb tota la força durant aquest segle. |
ləs ɐmənˈasəs əkstəɾjˈoɾs ˈɛs mʊltiplˈikən mˈɛnɾə intərnɐmˈen ˈɛs pɾʊðwˈɛjɕən kʊnʑˈuɾəs pʊlˈitikəs i kɾˈizi əkʊnˈɔmikɐ. | Les amenaces exteriors es multipliquen mentre internament es produeixen conjures polítiques i crisi econòmica. |
əls ʋiziɣˈots, fˈoɾts ɐ tˈɛɾrəs ispˈanikəs ˈam əl ɾrˈɛɡnə ʋiziɣˈot ðə tʊlˈɛðʊ i ʊn təɾritˈoɾi kɐtɐlˈa mˈes ʊ mˈɛɲs ɐwtˈɔnʊm, ɐsˈɛdʑən i sɐkˈɛɣən ɾrˈomɐ əl kwˈatɾəsˈɛnts ðˈew kʊndwˈits pə ɐlɐɾˈik ˈi. sɐɾrˈiβɐ ɐ ʊn pˈaktə ðə nˈoɐɣɾəsjˈo pəɾˈɔ ɐkˈɛstɐ sitwɐsjˈo ðə fəβlˈɛzɐ es ɐpɾʊfitˈaðɐ pəls swˈɛws i əls ɐlˈans, kˈɛ əmβɐˈiksən lɐ ɣˈalliɐ. | Els visigots, forts a terres hispàniques amb el regne visigot de Toledo i un territori català més o menys autònom, assetgen i saquegen Roma el 410 conduïts per Alaric I. S'arriba a un pacte de no-agressió però aquesta situació de feblesa és aprofitada pels sueus i els alans, que envaïxen la Gàl·lia. |
ləs ləɣjˈons ɾrʊmˈanəs ˈɛs kʊnsˈɛnɾən ən mɐntənˈi əl kʊnɾˈol ðɐkˈɛstɐ ɾrəɣjˈo, də ɣɾˈan impʊɾtˈansiɐ əstɾɐtˈɛɣikɐ, i ɐβɐndˈonən ɡɐjɾəβˈe kʊmlətɐmˈen ləs fʊɾtɐlˈɛzəs βɾitˈanikəs. | Les legions romanes es concentren en mantenir el control d'aquesta regió, de gran importància estratègica, i abandonen gairebé completament les fortaleses britàniques. |
ɐləsˈoɾəs əls ɐŋlʊzɐksˈons sinstˈallən, ʊkʊpˈan əl βˈujt ðə pʊðˈɛ ɐ ləs ˈiʎəs, sˈɛnsə kˈɛ ɐlɣˈunəs kɐmpˈaɲəs ɾrʊmˈanəs əspʊɾˈaðikəs pˈudʑin impəðˈiˈʊ. | Aleshores els anglosaxons s'instal·len, ocupant el buit de poder a les illes, sense que algunes campanyes romanes esporàdiques puguin impedir-ho. |
əls ɾrʊmˈans kʊmˈɛnsən ˌunɐ ɣwˈɛɾrɐ ðə ɾrəkʊnkˈɛstɐ, pəɾˈɔ nˈo pˈoðən kʊnsənɾˈa tˈotəs ləs sˈɛβəs fˈorsəs ɐ lˈafɾikɐ, ʑˈa kˈɛ əls ˈuns ðˈatilɐ ɐtˈakən pə lˈɛst. | Els romans comencen una guerra de reconquesta, però no poden concentrar totes les seves forces a l'Àfrica, ja que els huns d'Àtila ataquen per l'est. |
lɐ βɐtˈaʎɐ ðəls kˈams kɐtɐlˈawniks, ˈon ʑərmˈaniks i ɾrʊmˈans sˈaljən ənfɾˈon ɐkˈɛst nˈɔw imβɐzˈoɾ i lɐ məðjɐsjˈo ðəl pˈapɐ ʎəˈo i əl kwˈatɾəsˈɛnts sinkwˌantɐðˈɔs, ɐkʊnsəɣˈɛjɕən ɐtʊɾˈalˈos təmpʊɾɐlmˈen, pəɾˈɔ ɐ kˈostɐ ðənsʊɾrˈa ləs ðiβˈɛrsəs fɾʊntˈɛɾəs impəɾjˈals. | La Batalla dels Camps Catalàunics, on germànics i romans s'alien enfront aquest nou invasor i la mediació del Papa Lleó I el 452, aconsegueixen aturar-los temporalment, però a costa d'ensorrar les diverses fronteres imperials. |
əl kwˈatɾəsˈɛnts sətˌantɐsˈis ɾrˈɔmʊl ɐwɣˈustʊl, lˈultim əmpəɾɐðˈoɾ ɾrʊmˈa, es fʊrsˈat ɐ ɐbðikˈa i ʊðʊˈakɾə, ʊn bˈarβˌa, ʊkˈupɐ əl sˈɛw ʎˈok pʊstəɾjʊrmˈen tɛˌoðʊɾˈik əl ɣɾˈan. | El 476 Ròmul Augústul, l'últim emperador romà, és forçat a abdicar i Odoacre, un bàrbar, ocupa el seu lloc (posteriorment Teodoric el Gran). |
ɐ lˈambit ɕinˈɛs ɾrˈɛɡnɐ tɐmbˈe əl kˈaʊs, dˈins əl pəɾˈiʊðə kʊnəɣˈut kˈom də ləs ðinˈastjəs məɾiðjʊnˈals i səpːtənɾjʊnˈals, ˌunɐ ˈɛpʊkɐ ðə ɣwˈɛɾrəs siβˈils kˈɛ ʋˈa kʊjnsiðˈi ˈam əspləndˈoɾ kʊltʊɾˈal i ɾrəliɣjˈozɐ. | A l'àmbit xinès regna també el caos, dins el període conegut com de les Dinasties Meridionals i Septentrionals, una època de guerres civils que va coincidir amb esplendor cultural i religiosa. |
dˈunɐ βˈandɐ ʋˈa pɾʊðˈujsə əl sɐkˈɛtɕ ðə nʊmbɾˈozəs ʋˈiləs i lɐβɐndʊnɐmˈen də kˈams i pɐstˈuɾəs pəɾˈɔ ðˈaltɾɐ βˈandɐ ʋˈa ɐfɐβʊɾˈi lɐ inɾʊðʊksjˈo ðə kʊnrˈɛws ʊɾjəntˈals kˈom əl sˈɛɣʊl, ləspˈɛltɐ i əl ʎˈupʊl, ɐjɕˈi kˈom əl pərfəksjʊnɐmˈen də lɐɾˈaðɐ. | D'una banda va produir-se el saqueig de nombroses viles i l'abandonament de camps i pastures però d'altra banda va afavorir la introducció de conreus orientals com el sègol, l'espelta i el llúpol, així com el perfeccionament de l'arada. |
ɐkˈɛstəs miʎˈoɾəs tˈɛknikəs nˈo əβˈitən əls pəɾˈiʊðəs ðə fˈam kˈɛ ˈɛs ʋˈan sʊksˈɛj ðʊɾˈan əl sˈɛɣlə ʋˈe βˈaɪɕɐ ɐ kˈawzɐ ðə ləs ɣwˈɛɾrəs ɐɾrˈɛw ðəl təɾritˈoɾi ɾrʊmˈa. | Aquestes millores tècniques no eviten els períodes de fam que es van succeir durant el segle V a causa de les guerres arreu del territori romà. |
lɐ intəɾrʊpsjˈo ðə ləs impʊɾtɐsjˈons ðɐlimˈen pə ɐkˈɛsts kʊnflˈiktəs pə əɡzˈɛmlə lɐ kɐjɣˈuðɐ ðə kɐɾtˈaɣʊ ʊ lɐ nəɣɐtˈiβɐ ðəls ɣɾɐŋˈɛs tɾˈasis ɐ əmβjˈa tɾiβˈut ˈɛs ʋˈa sʊmˈa ɐls kˈams insəndjˈats ʊ ɐβɐndʊnˈats ðispˈaniɐ i itˈaliɐ. | La interrupció de les importacions d'aliment per aquests conflictes (per exemple la caiguda de Cartago o la negativa dels grangers tracis a enviar tribut) es va sumar als camps incendiats o abandonats d'Hispània i Itàlia. |
sintˈɛntɐ kʊmpənsˈa ɐkˈɛst ðəklˈiβi ˈamp lɐwɡmˈen dimpˈostʊs pə ɐdkwiɾˈi nˈɔws pɾʊðˈuktəs, fˈɛt kˈɛ kˈawzɐ ɾrəβˈoltəs i ðəskʊntəntɐmˈen pʊpʊlˈa. | S'intenta compensar aquest declivi amb l'augment d'impostos per adquirir nous productes, fet que causa revoltes i descontentament popular. |
ləɡzˈɛrsit kʊnsʊmˈɛjɕ kˈaðɐ kˈop mˈes ɾrəkˈursʊs ðˈun impˈɛɾi ən fɐʎˈiðɐ, ˈon əls ɣənəɾˈals i əls ɣʊβərnɐðˈoɾs pɾʊβinsjˈals ɐpɾʊfˈitən lɐ sitwɐsjˈo ðə ðəskʊnɾˈol pə ənrikwˈisə. | L'exèrcit consumeix cada cop més recursos d'un imperi en fallida, on els generals i els governadors provincials aprofiten la situació de descontrol per enriquir-se. |
pəls mɐtˈɛjɕʊs ˈaɲs ˈɛs fˈundɐ kikˈen ˈidzɐ, ˌunɐ pʊβlɐsjˈo mɐˈiɐ kˈɛ ɐsʊlˈɛjɕ βˈɛn ɐβjˈat ˌunɐ pʊβlɐsjˈo əstˈaβlə i ˈaktwɐ kˈom ɐ pˈol ðɐtɾɐksjˈo ɾrəliɣjˈos i əkʊnˈɔmik. | Pels mateixos anys es funda Chichén Itzá, una població maia que assoleix ben aviat una població estable i actua com a pol d'atracció religiós i econòmic. |
tɐmbˈe ɐ təɾritˈoɾi ɕinˈɛs ʋˈa əskɾˈiwɾə lɐstɾˈɔnʊm zˈu kˈoŋzi, əl kwˈal ˈam əls sˈɛws kˈalkʊls ʋˈa pərmˈɛtɾə ˌunɐ miʎˈoɾ pɾəðiksjˈo ðəl mʊβimˈen dəls ˈastɾəs. | També a territori xinès va escriure l'astrònom Zu Chongzhi, el qual amb els seus càlculs va permetre una millor predicció del moviment dels astres. |
əls sˈɛws kˈalkʊls ˌɛɾən mˈolt mˈɛɲs pɾəsˈizʊs pəɾˈɔ ðəstˈakɐ pə ʊzˈa plənɐmˈen əl sistˈɛmɐ ðəsimˈal pə pɾimˈɛ kˈop. | Els seus càlculs eren molt menys precisos però destaca per usar plenament el sistema decimal per primer cop. |
əl kɾistjɐnˈismə ʋˈa ɐmljˈa lɐ sˈɛβɐ inflwˈɛnsiɐ, ˈamp lɐ kʊmβərsjˈo ðə mˈolts ɣʊβərnˈans i lɐwɡmˈen dəls mʊnəstˈis. | El cristianisme va ampliar la seva influència, amb la conversió de molts governants i l'augment dels monestirs. |
ləs ðiβizjˈons intˈɛrnəs, əɾˈɛdʑjəs i ɾrəlɐsjˈons ˈam əl pɐɣɐnˈismə pʊlitˈɛjstɐ kˈaðɐ kˈop mˈes pərsədʑˈit, pəɾˈɔ, ʋˈan sʊmˈasə ɐ lɐ kɾˈizi sʊsjˈal i pʊlˈitikɐ ðəl pəɾˈiʊðə. | Les divisions internes, heretgies i relacions amb el paganisme politeista cada cop més perseguit, però, van sumar-se a la crisi social i política del període. |
ˈɛnɾə əls misjʊnˈɛs kˈal ðəstɐkˈa sˈan pɐtɾˈisi, ɾrəspʊnsˈaβlə ðə lɐ kʊmβərsjˈo mɐsˈiβɐ ðirlˈandɐ, dəs ðɐləsˈoɾəs ʊn fˈɛw kɐtˈɔlik. | Entre els missioners cal destacar Sant Patrici, responsable de la conversió massiva d'Irlanda, des d'aleshores un feu catòlic. |
siɾˈil ðɐləksɐndɾˈiɐ ɐtˈakɐ lɐ ðʊktɾˈinɐ ʊɾjəntˈal i ɾrəfˈorsɐ əl kʊnsˈɛpːtə ðə tɾinitˈat, ʊn dəls mˈes kwəstjʊnˈats ðʊɾˈan əl pəɾˈiʊðə, iðˈɛˌa kˈɛ tɐmbˈe ðəfˈɛnsɐ ɐɣʊstˈi ðipˈonɐ, əl filˈɔzʊf mˈes impʊɾtˈan dəl . | Ciril d'Alexandria ataca la doctrina oriental i reforça el concepte de Trinitat, un dels més qüestionats durant el període, idea que també defensa Agustí d'Hipona, el filòsof més important del . |
ɐkˈɛst pənsɐðˈoɾ ɾrəkˈuʎ əl pənsɐmˈen plɐtˈɔnik i əl pˈasɐ pə ʊn fˈiltɾə ɾrəliɣjˈos, dəsmˈarkɐ əls kɾistjˈans ðə lɐ kɾˈizi ɾrʊmˈanɐ ðə lɐ kwˈal sˈɛls ɐkʊzˈaβɐ i ɐtˈakɐ fəɾʊdʑəmˈen diβˈɛrsəs əɾˈɛdʑjəs i kˈultəs pɐɣˈans, kˈom əl mɐnikˈɛjsmə kˈɛ ˈɛʎ mɐtˈɛjɕ ɐβˌiɐ pɾʊfəsˈat ðə ʑˈoβə ʊ ləs iðˈɛəs ðə pəlˈaɣi. | Aquest pensador recull el pensament platònic i el passa per un filtre religiós, desmarca els cristians de la crisi romana de la qual se'ls acusava i ataca ferotgement diverses heretgies i cultes pagans, com el maniqueisme (que ell mateix havia professat de jove) o les idees de Pelagi. |
tɐmbˈe ðəɾˈɛnsiɐ plɐtˈɔnikɐ, pəɾˈɔ ɐkˈɛst kˈop pɐɣˈanɐ, es lˈaltɾɐ ɣɾˈan fiɣˈuɾɐ ðə lɐ filʊzʊfˈiɐ ðə tɾɐnsisjˈo, ipˈasiɐ, lɐ kwˈal ʋˈa kɾɛˈa ɐ ɐləksɐndɾˈiɐ ʊn impʊɾtˈan sˈɛrklə ðə pənsɐmˈen kɾˈitik. | També d'herència platònica, però aquest cop pagana, és l'altra gran figura de la filosofia de transició, Hipàcia, la qual va crear a Alexandria un important cercle de pensament crític. |
lɐ fʊzjˈo ðə mʊβimˈens kʊrpʊɾˈals ˈamp məðitɐsjˈo pə ɐsʊlˈi ləstˈat ðɐʎiβəɾɐmˈen ʋˈa sˈɛ ðəs ðɐləsˈoɾəs ˌunɐ kʊnstˈan ən diβˈɛrsəs əskˈoləs βʊðˈistəs. | La fusió de moviments corporals amb meditació per assolir l'estat d'alliberament va ser des d'aleshores una constant en diverses escoles budistes. |
əl mɐwzʊlˈɛw ðə ɣˈallɐ plɐsˈiðiɐ es ʊn əɡzˈɛmlə ðəl nˈɔw ˈaɾt ðəl mʊzˈajk kˈɛ ˈɛs kʊnrɛˌaɾˈiɐ ˈamljɐmˌen ɐ βizˈansi ən sˈɛɣləs pʊstəɾjˈoɾs. | El Mausoleu de Gal·la Placídia és un exemple del nou art del mosaic que es conrearia àmpliament a Bizanci en segles posteriors. |
əl sˈɛɣlə vˈi es ʊn pəɾˈiʊðə ðə lɐ pɾimˈɛɾɐ əðˈat midʑˈanɐ kˈɛ kʊmɾˈɛn əls ˈaɲs iŋklˈozʊs ˈɛnɾə əl sinsˈɛnts ˈu i əl sˈissˈɛnts. | El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600. |
əstˈa mɐrkˈat pə ˌunɐ fˈoɾtɐ ɾrʊɾɐlidzɐsjˈo i lɐ pˈɛrðwɐ ðə pʊðˈɛ ðʊksiðˈen ən fɐβˈoɾ ðə βizˈansi i pˈɛrsiɐ, kˈɛ kʊnsˈɛrβən əl ʎəɣˈat klˈasik i əl fˈan əβʊlʊsjʊnˈa ˈam ɐpʊɾtɐsjˈons pɾˈɔpjəs. | Està marcat per una forta ruralització i la pèrdua de poder d'Occident en favor de Bizanci i Pèrsia, que conserven el llegat clàssic i el fan evolucionar amb aportacions pròpies. |
ʑʊstinjˈa i intˈɛntɐ ɾrəβˈiwɾə əl pʊðˈɛ ɾrʊmˈa i pˈoɾtɐ ɐ tˈɛrmə ʊn sədʑˈit ðə kɐmpˈaɲəs militˈas kˈonɾɐ əls pˈɛrsəs əɡzitˈozəs ɣɾˈasjəs ɐ βəlizˈaɾi, ʑənəɾˈal ɾrʊmˈa ðʊɾjˈen əɾˈɛw ðə ləs tˈaktikəs ɾrʊmˈanəs impəɾjˈals. | Justinià I intenta reviure el poder romà i porta a terme un seguit de campanyes militars contra els perses exitoses gràcies a Belisari, general romà d'Orient hereu de les tàctiques romanes imperials. |
tɐmbˈe ɾrəfˈormɐ ləs ʎˈɛjs pə ɐsəɣʊɾˈa ˌunɐ mɐʑˈoɾ ʊnitˈat ɐdministɾɐtˈiβɐ, ləɣislɐtˈiβɐ kˈom pə əɡzˈɛmlə ˈamp lɐ ɾrəðɐksjˈo ðəl kˈorpʊs ʑˈuɾis siβˈilis i kʊltʊɾˈal iŋklʊˈen lɐ ɾrəliɣjˈozɐ, pə ɐjɕˈɔ ʋˈa ənsətˈa ˌunɐ sˈɛɾjə ðə kɐmpˈaɲəs ðə pərsəkʊsjˈo ðəls əɾˈɛdʑəs i pɐɣˈans, pə miɾˈa ðəβitˈa lɐ ðisɣɾəɣɐsjˈo intˈɛrnɐ kˈɛ ɐβˌiɐ pʊɾtˈat ɐ fˈɛ fɐʎˈiðɐ ɐ limpˈɛɾi ʊksiðəntˈal. | També reforma les lleis per assegurar una major unitat administrativa, legislativa - com per exemple amb la redacció del Corpus Juris Civilis - i cultural (incloent la religiosa, per això va encetar una sèrie de campanyes de persecució dels heretges i pagans), per mirar d'evitar la disgregació interna que havia portat a fer fallida a l'imperi occidental. |
ˈɛs ʋˈa fˈɛ fˈoɾt ɐl nˈort ðˈafɾikɐ i ʋʊlˈiɐ tʊrnˈa ɐ ɣʊβərnˈa itˈaliɐ, pə lɐ kˈaɾrəɣɐ simbˈɔlikɐ kˈɛ sʊpʊzˈaβɐ, pəɾˈɔ tˈot i ʋˈɛnsˌɛ əls ʊstɾʊɣˈots, nˈo ʋˈa pʊðˈɛ mɐntənˈi əl təɾritˈoɾi ðʊɾˈan mˈolt ðə tˈɛms. | Es va fer fort al nord d'Àfrica i volia tornar a governar Itàlia, per la càrrega simbòlica que suposava, però tot i vèncer els ostrogots, no va poder mantenir el territori durant molt de temps. |
ˈɛnɾə əls nˈɔws ˈamʊs ðəwɾˈopɐ, ʋˈan kʊmənsˈa ɐ ðəstɐkˈa əls fɾˈaŋks kˈɛ ʋˈan dʊminˈa lɐ zˈonɐ ðə ləs fʊtˈuɾəs fɾˈansɐ i ɐləmˈaɲɐ i əls ʋiziɣˈots, ˈamp lɐ sˈɛβɐ kɐpitˈal ɐ tʊlˈɛðʊ. | Entre els nous amos d'Europa, van començar a destacar els francs (que van dominar la zona de les futures França i Alemanya) i els visigots, amb la seva capital a Toledo. |
ɐ ʊɾjˈen, limpˈɛɾi sɐsˈaniðɐ ʋˈa ʋˈiwɾə ʊn nˈɔw ˈawɣə ˈamp kʊsrˈaw ˈi. ktəzifˈon, lɐ sˈɛβɐ kɐpitˈal, ˈɛs kʊmβəɾtˈɛjɕ ən lɐ siwtˈat mˈes pʊβlˈaðɐ ðəl mˈon. | A Orient, l'imperi Sassànida va viure un nou auge amb Khosrau I. Ctesifont, la seva capital, es converteix en la ciutat més poblada del món. |
ɐl ʑɐpˈo sˈɛnɾɐ ɐl pəɾˈiʊðə ɐzˈukɐ mˈɛnɾə kˈɛ ɐ lɐ ɕˈinɐ ðʊmˈinɐ ðʊɾˈan ɡɐjɾəβˈe tˈot əl sˈɛɣlə lɐ inəstɐβilitˈat pɾəsəðˈen, fˈins ɐ lɐ ʊnifikɐsjˈo ðˈutɐ ɐ tˈɛrmə pə lɐ ðinɐstˈiɐ sˈuj. | Al Japó s'entra al Període Asuka mentre que a la Xina domina durant gairebé tot el segle la inestabilitat precedent, fins a la unificació duta a terme per la Dinastia Sui. |
ɐ nˈuβiɐ i sʊðˈan səstɐβlˈɛjɕən tɾˈɛs ɾrˈɛɡnəs indəpəndˈens kˈɛ ʎʊjtɐɾˈan ˈɛnɾə sˈi pəl kʊnɾˈol ðə lɐ zˈonɐ fˈins ɐ ləðˈat mʊðˈɛrnɐ. | A Núbia i Sudan s'estableixen tres regnes independents que lluitaran entre si pel control de la zona fins a l'edat moderna. |
ɐ βizˈansi lɐ ðiβizjˈo sʊsjˈal ˈɛs ʋˈa əssənifikˈa ən ləspʊɾtˈiβɐ, sˈen ʊn pɾəsəðˈen dəls ðˈɛrβis fʊtβʊlˈistiks ðəl . | A Bizanci la divisió social es va escenificar en l'esportiva, sent un precedent dels derbis futbolístics del . |
əls sədʑiðˈoɾs ðə ðifəɾˈens əkwˈips ɐ ləs kˈursəs ðə kˈaɾrʊs ʋˈan əsðəβənˈi ɾriβˈals tɐmbˈe ɐl kɐɾrˈɛ sʊβˈin bɐzˈan lɐ sˈɛβɐ ɐdskɾipsjˈo ən lɐ klˈasə sʊsjˈal i lɐ fˈɛ i ʋˈan pɾʊtɐɣʊnidzˈa ʊn ɐjɕəkɐmˈen əl sinsˈɛnts tɾˌɛntɐðˈɔs ɐlðɐɾˈuʎs ðə nˈikɐ. | Els seguidors de diferents equips a les curses de carros van esdevenir rivals també al carrer (sovint basant la seva adscripció en la classe social i la fe) i van protagonitzar un aixecament el 532 (aldarulls de Nika). |
əl kˈɛ ʋˈa kʊmənsˈa sˈen ˌunɐ βɐɾˈaʎɐ ˈɛnɾə ɐfisjʊnˈats ʋˈa əsðəβənˈi ˌunɐ ɾrəβˈoltɐ kˈonɾɐ əl pʊðˈɛ impəɾjˈal kˈɛ ʋˈa ɐkɐβˈa ˈamp mˈes ðə tɾˈɛntɐ mˈil mˈoɾts, dəstɾʊksjˈo ðəls pɾinsipˈals mʊnʊmˈens i ˌunɐ ɾrəpɾəsjˈo ðʊɾˈisimɐ kˈonɾɐ əls lˈiðˌɛs ðə kˈaðɐ fɐksjˈo. | El que va començar sent una baralla entre aficionats va esdevenir una revolta contra el poder imperial que va acabar amb més de 30000 morts, destrucció dels principals monuments i una repressió duríssima contra els líders de cada facció. |
əl sinsˈɛnts tɾˌɛntɐsˈiŋk, ɐpɾʊksimɐðɐmˈen, ˈɛs ʋˈa pɾʊðˈuj ˌunɐ ɣɾˈan əɾʊpsjˈo ʋʊlkˈanikɐ kˈɛ ʋˈa ɾrəfɾəðˈa əl klˈimɐ ðə fˈormɐ βɾˈuskɐ ðʊɾˈan ʊns ˈaɲs, tˈal kˈom ɾrəkˈuʎən də fˈormɐ indəpəndˈen fˈons əskɾˈitəs ðə ðifəɾˈens kʊltˈuɾəs. | El 535, aproximadament, es va produir una gran erupció volcànica que va refredar el clima de forma brusca durant uns anys, tal com recullen de forma independent fonts escrites de diferents cultures. |
ɐkˈɛst kˈamβi klimˈatik ʋˈa ɐfəktˈa tɐmbˈe ləs kʊʎˈitəs əwɾʊpˈɛəs, mimβˈaðəs pə lɐ kɾˈizi ɣənəɾˈal kˈɛ ənkˈaɾɐ sɐɾrʊsəɣˈaβɐ ðəs ðə lɐ fˈi ðə limpˈɛɾi ɾrʊmˈa. | Aquest canvi climàtic va afectar també les collites europees, minvades per la crisi general que encara s'arrossegava des de la fi de l'Imperi romà. |
lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðə lɐ pʊβlɐsjˈo sɐɣɾˈupɐ ən pətˈitəs ʋˈiləs kˈɛ sɐwtʊɐβɐstˈɛjɕən, fˈɛt kˈɛ kʊmpˈoɾtɐ ˌunɐ ɾrʊɾɐlidzɐsjˈo ɣənəɾɐlidzˈaðɐ ðəl kʊntinˈen. | La majoria de la població s'agrupa en petites viles que s'autoabasteixen, fet que comporta una ruralització generalitzada del continent. |
ɐ βizˈansi əsklˈatɐ ˌunɐ ɣɾˈan əpiðˈɛmiɐ ðə pˈɛstɐ kˈɛ səkspɐndˈɛjɕ pəl sˈutˈɛst ɐzjˈatik i fˈa mimβˈa ðɾˈastikɐmˌen lɐ sˈɛβɐ pʊβlɐsjˈo ˈamp mˈes ðə ðˈos miljˈons ðə mˈoɾts. | A Bizanci esclata una gran epidèmia de pesta que s'expandeix pel sud-est asiàtic i fa minvar dràsticament la seva població (amb més de dos milions de morts). |
lɐ sˈɛðɐ, impʊɾtˈaðɐ ðə lɐ ɕˈinɐ ɐ tɾɐβˈes ðə lɐ ɾrˈutɐ ʊmˈɔnimɐ, kʊmˈɛnsɐ ɐ sˈɛ kʊnrɛˌaðɐ ɐ kʊnstɐntinˈoβlə i siŋkɾəmˈɛntɐ ɐjɕˈi əl sˈɛw kʊmˈɛrs. | La seda, importada de la Xina a través de la ruta homònima, comença a ser conreada a Constantinoble i s'incrementa així el seu comerç. |
lɐ βɐlˈɛnɐ es əl sˈɛnɾə ðəls intərkˈamβis ɐ lɐ kʊltˈuɾɐ ðə tʊlˈe ɐlˈaskɐ, kˈom pɐsɐɾˈa ðʊɾˈan sˈɛɣləs ɐ pˈoβləs ˈaɾtiks i insʊlˈas. | La balena és el centre dels intercanvis a la cultura de Thulé (Alaska), com passarà durant segles a pobles àrtics i insulars. |
tˈot i kˈɛ pɾʊβɐβləmˈen ʋˈa əɾrˈa ən lˈaɲ istˈɔɾik ðəl nɐjɕəmˈen də ʑəzˈus, ɐkˈɛstɐ kʊmβənsjˈo kʊntˈinwɐ ʊzˈansə kˈom ɐ pˈun dinfləksjˈo ən lɐ kɾʊnʊlʊɣˈiɐ. | Tot i que probablement va errar en l'any històric del naixement de Jesús, aquesta convenció continua usant-se com a punt d'inflexió en la cronologia. |
əl kɾistjɐnˈismə ʊɾtʊðˈoks ʋˈa inisjˈa nˈɔws əkspəɾimˈens ˈamp lˈus ðə lɐ kˈupʊlɐ ɐ ləs sˈɛβəs əsɣlˈezjəs, i ˈɛs ʋˈa imβəntˈa lɐ pətɕˈinɐ ɐrkwitəktˈuɾɐ kˈom ɐ sistˈɛmɐ ðə sʊpˈoɾt. | El cristianisme ortodox va iniciar nous experiments amb l'ús de la cúpula a les seves esglésies, i es va inventar la petxina (arquitectura) com a sistema de suport. |
əls ʋiziɣˈots ispˈaniks ˈɛs kʊmβəɾtˈɛjɕən mɐsiβɐmˈen ɐl kɾistjɐnˈismə, əsðəβənˈin ʊn fˈɛw ðə pɾʊpɐɣɐsjˈo ðəl kɾistjɐnˈismə ənkˈaɾɐ kˈɛ ɐls pɾimˈɛs sˈɛɣləs ʋˈan pɾʊfəsˈa ʊn kˈultə ətəɾʊðˈoks. | Els visigots hispànics es converteixen massivament al cristianisme, esdevenint un feu de propagació del cristianisme (encara que als primers segles van professar un culte heterodox). |
ɐɣʊstˈi ðə kɐntərβˈuri, əmβjˈat pəl pˈapɐ ɣɾəɣˈoɾi ˈi, ɐkʊnsəɣˈɛjɕ kˈɛ tɐmbˈe əls ɐŋlˈɛzʊs ðəsiðˈɛjɕin sədʑˈi lɐ fˈɛ kɾistjˈanɐ. | Agustí de Canterbury, enviat pel Papa Gregori I, aconsegueix que també els anglesos decideixin seguir la fe cristiana. |
bənˈɛt ðə nˈursiɐ fˈundɐ lˈorðə βənəðiktˈi i ˈam ˈɛʎ ʊn nˈɔw kʊnsˈɛpːtə ðə ʋˈiðɐ mʊnˈastikɐ kˈɛ simpʊzˈaɾɐ ðʊɾˈan əl pəɾˈiʊðə məðjəβˈal. | Benet de Núrsia funda l'orde benedictí i amb ell un nou concepte de vida monàstica que s'imposara durant el període medieval. |
iŋklˈɔw ʊn sədʑˈit ðə ɾrˈɛɣləs ðə kʊndˈuktɐ pə ɐls mˈonʑʊs, bɐzˈaðəs ən əl tɾəβˈaʎ i lʊɾɐsjˈo, i əstimˈulɐ lɐ pɾʊðʊksjˈo kʊltʊɾˈal kˈɛ səɾˌiɐ ˌunɐ kʊnstˈan ɐls skɾipːtʊɾˈiɐ pʊstəɾjˈoɾs. | Inclou un seguit de regles de conducta per als monjos, basades en el treball i l'oració, i estimula la producció cultural que seria una constant als scriptoria posteriors. |
kɐsjʊðˈoɾ səɾˌiɐ ʊn ˈaltɾə ɣɾˈan impʊlsˈoɾ ðə lɐ kʊltˈuɾɐ mʊnˈastikɐ, ʑˈa kˈɛ ɣɾˈasjəs ɐ ˈɛʎ ˈɛs ʋˈan sɐlβˈa nʊmbɾˈozʊs mɐnʊskɾˈits klˈasiks. | Cassiodor seria un altre gran impulsor de la cultura monàstica, ja que gràcies a ell es van salvar nombrosos manuscrits clàssics. |