phonemes
stringlengths 98
1.58k
| text
stringlengths 101
1.36k
|
|---|---|
tˈots ɐkˈɛsts fˈɛts ʋˈan kʊnɾiβˈuj ɐ kˈamβis ən lɐ ðjˈɛtɐ ʊksiðəntˈal, kˈɛ sˈɛ sənɾˈaβɐ ən fɐɾinˈɛtəs fˈɛtəs ðə səɾɛˌal; nʊmˈes əls mˈes ɾrˈiks tˈɛnjən ɐksˈes ɾrəɣʊlˈa ɐ lɐ kˈarn, i mˈes ɐ lɐ ðə kˈasɐ. | Tots aquests fets van contribuir a canvis en la dieta occidental, que se centrava en farinetes fetes de cereal; només els més rics tenien accés regular a la carn, i més a la de caça. |
silβˈɛstɾə ðˈɔs ʋˈa sˈɛ ˌunɐ fiɣˈuɾɐ kɐbðˈal kˈɛ ʋˈa ɐktwˈa kˈom ɐ pˈon ˈɛnɾə əl mˈon islˈamik, mˈes ɐβɐnsˈat sjəntˈifikɐmˌen, i əl kɾistjˈa. | Silvestre II va ser una figura cabdal que va actuar com a pont entre el món islàmic, més avançat científicament, i el cristià. |
dəspɾˈes ðɐpɾˈɛndɾə ləs ɕˈifɾəs ˈaɾɐps, ʋˈa ɾrəjnɾʊðˈuj lˈus ðə lˈaβɐk ɐ əwɾˈopɐ ˈam ɐkˈɛst nˈɔw sistˈɛmɐ ðə nʊməɾɐsjˈo. | Després d'aprendre les xifres àrabs, va reintroduir l'ús de l'àbac a Europa amb aquest nou sistema de numeració. |
kʊntəmpʊɾˈani sˈɛw es ˈibn ɐlˈaitɐm, kʊnsiðəɾˈat əl pˈaɾə ðə lˈɔpːtikɐ mʊðˈɛrnɐ pəls sˈɛws ɐβˈɛnsʊs ən ɐkˈɛst kˈam. | Contemporani seu és Ibn al-Hàytham, considerat el pare de l'òptica moderna pels seus avenços en aquest camp. |
ˌunɐ ˈaltɾɐ fiɣˈuɾɐ ðəstɐkˈaðɐ ən əl kˈam də lɐ sjˈɛnsiɐ es ˈaɾrɐzˈi, fʊndɐðˈoɾ ðə lɐ pəðjɐtɾˈiɐ kˈom ɐ ðissiplˈinɐ. | Una altra figura destacada en el camp de la ciència és Ar-Razí, fundador de la pediatria com a disciplina. |
ɐkˈɛsts ˌaβjən əsðəβiŋˈut tɐmbˈe sˈɛnɾəs ðə pʊðˈɛ pʊlˈitik pə ləs tˈɛɾrəs kˈɛ ðəpˈɛnjən dˈɛʎs, fˈɛ kˈɛ ən ɐlɣˈuns kˈazʊs ɐβˌiɐ pʊɾtˈat ɐl ɾrəlɐksɐmˈen dəls kˈostʊms ðəls mˈonʑʊs. | Aquests havien esdevingut també centres de poder polític per les terres que depenien d'ells, fer que en alguns casos havia portat al relaxament dels costums dels monjos. |
ən ɐkˈɛst kʊntˈɛkst ˈɛs ʋˈa fʊndˈa lˈorðə ðə klˈuɲ, kˈɛ pɾətənˈiɐ ɾrətʊrnˈa ɐls iðɛˌals ðinˈastiks pɾimitˈiws i kˈɛ ʋˈa əɡzərsˈi kˈom ɐ pˈol ðɐtɾɐksjˈo ðəl kʊnəjɕəmˈen dəwɾˈopɐ ʊksiðəntˈal. | En aquest context es va fundar l'Orde de Cluny, que pretenia retornar als ideals dinàstics primitius i que va exercir com a pol d'atracció del coneixement d'Europa occidental. |
ɐkˈɛstɐ pˈoɾ, sˈi βˈe sʊrɣˈi ðə pɾʊfˈɛsjəs ɐntˈiɣəs i ʋˈa əstˈa pɾəzˈen ən ɐlɣˈunəs ɾrəɣjˈons, a əstˈat nʊtɐβləmˈen əɡzɐɣəɾˈaðɐ pə istʊɾjɐðˈoɾs pʊstəɾjˈoɾs, ʑˈa kˈɛ lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðə lɐ pʊβlɐsjˈo nˈo kʊmtˈaβɐ əl pˈas ðəls ˈaɲs i əls klˈɛrɣwəs kˈɛ sˈi kˈɛ ˈo fˈɛjən nˈo sˈɛmɾə əstˈaβən ən kʊntˈaktə ˈam əls indɾˈɛts ðəs ðˈon sˈorɣjən ləs ʎəɣˈɛndəs i pɾʊfˈɛsjəs əskɐtʊlˈɔɣikəs. | Aquesta por, si bé sorgir de profecies antigues i va estar present en algunes regions, ha estat notablement exagerada per historiadors posteriors, ja que la majoria de la població no comptava el pas dels anys i els clergues que sí que ho feien no sempre estaven en contacte amb els indrets des d'on sorgien les llegendes i profecies escatològiques. |
ləmiɾˈat ðə kˈɔrðʊβɐ əsðəβˈe ʊn dəls sˈɛnɾəs kʊltʊɾˈals mˈes impʊɾtˈans ðəl mˈon dispʊzˈan ən ɐkˈɛʎ tˈɛms ðə lɐ βiβljʊtˈɛkɐ ˈamp mˈes ʎˈiβɾəs ðə tˈot əwɾˈopɐ, ən kʊmpətˈɛnsiɐ ˈam əɣˈipːtə, ˈon ˈɛs fˈundɐ ˌunɐ ɣɾˈan ʊniβərsitˈat. | L'Emirat de Còrdova esdevé un dels centres culturals més importants del món disposant en aquell temps de la biblioteca amb més llibres de tot Europa, en competència amb Egipte, on es funda una gran universitat. |
ˈɛs kʊnrˈɛˌa lɐ litəɾɐtˈuɾɐ ən ʎˈɛŋwɐ kɐnˈaɾɐ klˈasikɐ ɐ lˈindiɐ, mˈɛnɾə kˈɛ ɐ pˈɛrsiɐ əskɾˈiw əl sˈɛləβɾə firðɐwsˈi. | Es conrea la literatura en llengua kanara clàssica a l'Índia, mentre que a Pèrsia escriu el cèlebre Firdawsí. |
ən filʊzʊfˈiɐ ɐlfɐɾɐβˈi ʋˈa kʊntinwˈa ˈamp lɐ sˈintəzi ˈɛnɾə pənsɐmˈen dɐɾistˈɔtil i tɛˌolʊɣˈiɐ islˈamikɐ kˈɛ es pɾˈɔpiɐ ðə lˈɛpʊkɐ. | En filosofia Al-Farabí va continuar amb la síntesi entre pensament d'Aristòtil i teologia islàmica que és pròpia de l'època. |
dəstˈakɐ lɐ sˈɛβɐ ɐpʊɾtɐsjˈo sˈoβɾə ləs intəlliɣˈɛnsjəs i əls tˈipʊs ðəntənimˈen, kˈɛ ðəɾˈiβən tˈots ðə ðˈew i pərmˈɛtən kʊnˈɛjɕˌɛ əl mˈon. | Destaca la seva aportació sobre les intel·ligències i els tipus d'enteniment, que deriven tots de Déu i permeten conèixer el món. |
ɐ kɐtɐlˈuɲɐ, ˈɛs kʊnrˈɛˌa lˈaɾt pɾəɾʊmˈanik, ˈam ˈoβɾəs kˈom sˈan mikˈɛl ðə kʊjɕˈa ʊ ləs illʊstɾɐsjˈons ðəl βɛˌatʊs ðə ɣiɾˈonɐ i əl βɛˌatʊs ðə lɐ sˈɛw ðʊrɣˈɛʎ ɐkˈɛst ðɐɾrˈɛ ˈam inflwˈɛnsiɐ mʊsˈaɾɐp. | A Catalunya, es conrea l'art preromànic, amb obres com Sant Miquel de Cuixà o les il·lustracions del Beatus de Girona i el Beatus de la Seu d'Urgell (aquest darrer amb influència mossàrab). |
ʊðˈo ðə klˈuɲ ɐsiɡnˈa ɐ kˈaðɐ nˈotɐ mʊzikˈal ˌunɐ ʎˈɛtɾɐ kˈostʊm kˈɛ ˈɛs mɐntˈe ʋˈiw ən lˈambit ɐŋlʊzɐksˈo, pɾəlˈuði ðə lɐ nʊtɐsjˈo mʊðˈɛrnɐ. | Odó de Cluny assignà a cada nota musical una lletra (costum que es manté viu en l'àmbit anglosaxó), preludi de la notació moderna. |
əl sˈɛɣlə ˈɔnzə es ʊn pəɾˈiʊðə ðə lˈaltɐ əðˈat midʑˈanɐ ʊ ʑˈa ðə ləðˈat midʑˈanɐ sənɾˈal kˈɛ kʊmɾˈɛn əls ˈaɲs iŋklˈozʊs ˈɛnɾə əl mˈil ˈu i əl mˈil sˈɛnt. | El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100. |
es ʊn sˈɛɣlə kɐɾɐktəɾidzˈat pə ˌunɐ kʊnsənɾɐsjˈo pɾʊɣɾəsˈiβɐ ðə pʊðˈɛ pʊlˈitik i pə ləspləndˈoɾ kʊltʊɾˈal ən diβˈɛrsʊs ˈambits, əspəsjɐlmˈen dˈins əl mˈon islˈamik i ɕinˈɛs. | És un segle caracteritzat per una concentració progressiva de poder polític i per l'esplendor cultural en diversos àmbits, especialment dins el món islàmic i xinès. |
əls nʊrmˈants kʊnkəɾˈɛjɕən ɐŋlɐtˈɛɾrɐ mˈil səjɕˌantɐsˈis, ˈamp fiɣˈuɾəs kˈom dʑˈiʎəm i ðɐŋlɐtˈɛɾrɐ i kʊmˈɛnsɐ əl ðʊmˈini ðəls pˈoβləs ðəl nˈort sˈoβɾə əl kʊntinˈen əwɾʊpˈɛw. | Els normands conquereixen Anglaterra (1066), amb figures com Guillem I d'Anglaterra i comença el domini dels pobles del nord sobre el continent europeu. |
lɐ kɾistjɐnidzɐsjˈo mɐsˈiβɐ ðəls sˈɛws lˈiðˌɛs fˈɛw kˈɛ sɐksələɾˈes lɐsimilɐsjˈo kʊltʊɾˈal ðə sˈɛɣləs pɾəsəðˈens, ˈamp tɾˈɛts kʊmˈuns ˈɛnɾə əls ðiβˈɛrsʊs ɾrˈɛɡnəs ʊksiðəntˈals. | La cristianització massiva dels seus líders feu que s'accelerés l'assimilació cultural de segles precedents, amb trets comuns entre els diversos regnes occidentals. |
lɐ fˈi ðəl kɐlifˈat ðə kˈɔrðʊβɐ i lɐpɐɾisjˈo ðəls ɾrˈɛɡnəs ðə tˈajfəs ʋˈan ɐksələɾˈa lɐ kʊnkˈɛstɐ kɾistjˈanɐ, ˈamp kɐbðˈiʎs kˈom | La fi del califat de Còrdova i l'aparició dels regnes de taifes van accelerar la conquesta cristiana, amb cabdills com |
lɐ ɾrəkʊpəɾɐsjˈo ðə tˈɛɾrəɲs pə pˈaɾt ðəls kɾistjˈans ʋˈa pərmˈɛtɾə kʊnˈɛjɕˌɛ ˌunɐ kʊltˈuɾɐ fˈorsɐ mˈes ɐβɐnsˈaðɐ i ɐsimilˈanˈɛ ləs tɾʊβˈaʎəs. | La recuperació de terrenys per part dels cristians va permetre conèixer una cultura força més avançada i assimilar-ne les troballes. |
ɐl , ʋˈa inisjˈasə lɐ ʎˈujtɐ ðə ləs imβəstiðˈuɾəs, kˈɛ nˈo ˌɛɾɐ ˌunɐ ˈaltɾɐ kˈozɐ kˈɛ lɐ plɐsmɐsjˈo ðə lɐ pˈuɡnɐ ˈɛnɾə ðˈos tˈipʊs ðə pʊðˈɛs ɐ əwɾˈopɐ, əl səkʊlˈa, ən mˈans ðə ɾrˈɛjs kˈɛ ʋˈoljən ɾrəsʊssitˈa ləspləndˈoɾ impəɾjˈal, i əl ɾrəliɣjˈos, ˈamp pˈapəs kˈaðɐ kˈop mˈes inflwˈens i ʊns mʊnəstˈis ɾrˈiks i ˈamp tˈɛɾrəɲs. | Al , va iniciar-se la lluita de les Investidures, que no era una altra cosa que la plasmació de la pugna entre dos tipus de poders a Europa, el secular, en mans de reis que volien ressuscitar l'esplendor imperial, i el religiós, amb papes cada cop més influents i uns monestirs rics i amb terrenys. |
lɐ βɐɾrˈɛʑɐ ðə fʊnsjˈons pʊlˈitikəs i ɾrəliɣjˈozəs ðə ləsɣlˈeziɐ məðjəβˈal ɐliməntɐɾˈiɐ əl kʊnflˈiktə ðʊɾˈan dˈɛkɐðəs. | La barreja de funcions polítiques i religioses de l'Església medieval alimentaria el conflicte durant dècades. |
tɐmbˈe ɐl kʊntinˈen ɐzjˈatik, kˈal ðəstɐkˈa lɐ pʊjɕˈansɐ ðəls ðˈos impˈɛɾis ˈindis, əl tɕˈolɐ i əl tɕɐlʊkˈiɐ, kˈɛ miʎˈoɾən əl sˈɛw pʊðˈɛ militˈa pə intəntˈa ɐsʊlˈi əl kʊnɾˈol ðə lɐ ɾrəɣjˈo. | També al continent asiàtic, cal destacar la puixança dels dos imperis indis, el txola i el txalukia, que milloren el seu poder militar per intentar assolir el control de la regió. |
lɐ pʊβlɐsjˈo mʊndjˈal ɐɾrˈiβɐ ɐls tɾˈessˈɛnts miljˈons ðɐβitˈans mˈɛnɾə kʊntˈinwən ləs kʊndisjˈons klimˈatikəs ðəls sˈɛɣləs pɾəsəðˈens, kˈɛ pərmˈɛtən ləkspɐnsjˈo təɾritʊɾjˈal i ɐɣɾˈikʊlɐ. | La població mundial arriba als 300 milions d'habitants mentre continuen les condicions climàtiques dels segles precedents, que permeten l'expansió territorial i agrícola. |
əl sˈɛɣlə əstˈa mɐrkˈat pəl fəwðɐlˈismə plˈɛ, ˈam ʊn ˈawɣə ðəls pɾiβilˈɛɣis ðəls nˈoβləs, ɡɾˈans pɾʊpjətˈaɾis ðə tˈɛɾrəɲs i əls sˈɛws sˈɛrfs. | El segle està marcat pel feudalisme ple, amb un auge dels privilegis dels nobles, grans propietaris de terrenys i els seus serfs. |
ɐ ləs tˈɛɾrəs kɐtɐlˈanəs, ˈɛs ʋˈa ʊɾiɣinˈa əl mʊβimˈen də lɐ pˈaw i tɾˈɛβɐ ðə ðˈew, pʊstəɾjʊrmˈen əstˈɛs ɐ ˈaltɾəs pɐˈizʊs, pə ɣɐɾɐntˈi lɐ səɣʊɾətˈat ðəl kʊmˈɛrs i lɐ intəɣɾitˈat fˈizikɐ ðˈuns kɐmpəɾˈols kˈaðɐ kˈop mˈes əksplʊtˈats pəls səɲˈoɾs fəwðˈals. | A les terres catalanes, es va originar el moviment de la pau i treva de Déu, posteriorment estès a altres països, per garantir la seguretat del comerç i la integritat física d'uns camperols cada cop més explotats pels senyors feudals. |
ən dəlimitˈa ʎˈoks, dʊɾˈan ʊns ðjˈɛs nˈo ˈɛs pʊðˈiɐ ðˈu ɐ tˈɛrmə kˈap ˈaktə ðə ʋjʊlˈɛnsiɐ, i sɐfɐβʊɾˈiɐ lɐ ʎˈiwɾə sirkʊlɐsjˈo ðə pərsˈonəs i mərkɐðˈɛɾjəs sˈɛnsə pˈoɾ ɐ ɐsˈalts, ˈamp lɐmənˈasɐ ðə lɐ kʊndˈɛmnɐ ətˈɛrnɐ pə ɐ kwˈi tɾənkˈes lɐ tɾˈɛβɐ. | En delimitar llocs, durant uns dies no es podia dur a terme cap acte de violència, i s'afavoria la lliure circulació de persones i mercaderies sense por a assalts, amb l'amenaça de la condemna eterna per a qui trenqués la treva. |
ˈɛs ʋˈa pɾʊðˈuj ʊn ɡɾˈan ˈawɣə ðəmʊɣɾˈafik ɐ lɐ ɕˈinɐ, kˈɛ ˈɛs ʋˈa tɾɐðˈuj ən ˌunɐ βʊnˈansɐ əkʊnˈɔmikɐ pə lɐwɡmˈen də pərsˈonəs tɾəβɐʎˈan i pɾʊðˈujn tˈan ɐlimˈens kˈom mɐnʊfɐktˈuɾəs pə ɐl kɾəjɕˈen mərkˈat intˈɛrn. | Es va produir un gran auge demogràfic a la Xina, que es va traduir en una bonança econòmica per l'augment de persones treballant i produint tant aliments com manufactures per al creixent mercat intern. |
əl ɣʊβˈɛrn ˈɛs ʋˈa ɐsəɣʊɾˈa əl mʊnʊpˈoli ðəls pɾʊðˈuktəs mˈes impʊɾtˈans, kˈom əl tˈɛ i lɐ sˈal, kʊnɾʊlˈats pə ˌunɐ βʊɾʊkɾˈasiɐ kɾəjɕˈen i ɾrəklʊtˈaðɐ ˈamp ɾrˈiɣits sistˈɛməs ðəksˈaməns. | El govern es va assegurar el monopoli dels productes més importants, com el te i la sal, controlats per una burocràcia creixent i reclutada amb rígids sistemes d'exàmens. |
lɐ ðəmˈandɐ ðə fˈustɐ kˈom ɐ kʊmbʊstˈiβlə ʋˈa fˈɛ ðəzɐpɐɾˈɛjɕˌɛ ɣɾˈan pˈaɾt ðəls βˈoskʊs ðə ləs zˈonəs mˈes pʊβlˈaðəs. | La demanda de fusta com a combustible va fer desaparèixer gran part dels boscos de les zones més poblades. |
ˈibn ɐlˈaitɐm kʊnstɾwˈɛjɕ lɐ pɾimˈɛɾɐ kˈambɾɐ fˈoskɐ pə əkspəɾiməntˈa ˈamp lɐ ʎˈum i pʊβlˈikɐ əls sˈɛws ɾrəzʊltˈats ən ʊn tɾɐktˈat ðˈɔpːtikɐ dˈamliɐ ðifʊzjˈo. | Ibn al-Hàytham construeix la primera cambra fosca per experimentar amb la llum i publica els seus resultats en un tractat d'òptica d'àmplia difusió. |
ɐβisˈɛnnɐ, ən əl sˈɛw kˈanˌon də lɐ məðisˈinɐ mˈil ʋˈin, dəskɾˈiw ˈamp fˈorsɐ əɡzɐktitˈut əl məkɐnˈismə ðə ləs mɐlˈaltjəs kʊntɐɣjˈozəs. | Avicenna, en el seu Cànon de la medicina (1020), descriu amb força exactitud el mecanisme de les malalties contagioses. |
dʑˈiðʊ ðɐɾˈɛzzʊ ʋˈa iðɛˈa ʊn nˈɔw sistˈɛmɐ ðə nʊtɐsjˈo mʊzikˈal ən əl kwˈal kˈaðɐ nˈotɐ ɾrəβˈiɐ ʊn nˈom kʊŋkɾˈɛt i ˈɛs kʊllʊkˈaβɐ ən ʊn tətɾɐɣɾˈamɐ, də mɐnˈɛɾɐ kˈɛ əls kɐntˈans pˈoðjən sɐβˈɛ əl tˈimbɾə ðˈunɐ məlʊðˈiɐ ðətərminˈaðɐ i ɐpɾˈɛndɾəlɐ ðəls əskɾˈits i nˈo sʊlɐmˈen imitˈan əls mˈɛstɾəs. | Guido d'Arezzo va idear un nou sistema de notació musical en el qual cada nota rebia un nom concret i es col·locava en un tetragrama, de manera que els cantants podien saber el timbre d'una melodia determinada i aprendre-la dels escrits i no solament imitant els mestres. |
ɐkˈɛst sistˈɛmɐ, mˈolt mˈes pɾəsˈis kˈɛ əls nˈɛwməs ɐntəɾjˈoɾs, ʋˈa pərfəksjʊnˈasə i ənkˈaɾɐ ɐβˈuj ðˈiɐ kʊnstitwˈɛjɕ ləstˈandɐrt mʊzikˈal. | Aquest sistema, molt més precís que els neumes anteriors, va perfeccionar-se i encara avui dia constitueix l'estàndard musical. |
ɐ tˈɛɾrəs ɐzjˈatikəs, ˈɛs pɾʊðwˈɛjɕən ɐlɣˈunəs ðə ləs innʊβɐsjˈons mˈes ðəstɐkˈaðəs ðəl sˈɛɣlə, lˈus militˈa ðəls kʊˈɛts ˈamp ðəskɾipsjˈons ðətɐʎˈaðəs ðə lɐ fˈormʊlɐ ðə lɐ pˈolβʊɾɐ i sʊβɾətˈot lɐ imβənsjˈo ðə lɐ imɾˈɛmtɐ ðə tˈipʊs mˈɔβils, ɐ lɐ ɕˈinɐ. | A terres asiàtiques, es produeixen algunes de les innovacions més destacades del segle, l'ús militar dels coets (amb descripcions detallades de la fórmula de la pólvora) i sobretot la invenció de la impremta de tipus mòbils, a la Xina. |
ɐkˈɛstɐ nˈo ɐɾriβɐɾˈiɐ ɐ əwɾˈopɐ fˈins ɐ sˈɛɣləs ðəspɾˈes, pəɾˈɔ ʋˈa sʊpʊzˈa lɐ pʊsiβilitˈat ðə ðifˈondɾə mɐsiβɐmˈen iðˈɛəs midʑɐnsˈan ʎˈiβɾəs, kˈɛ ʑˈa nˈo sˌaβjən də kʊpjˈa kʊstʊzɐmˈen pə pˈaɾt ðəkspˈɛɾts. | Aquesta no arribaria a Europa fins a segles després, però va suposar la possibilitat de difondre massivament idees mitjançant llibres, que ja no s'havien de copiar costosament per part d'experts. |
əls ɐstɾˈɔnʊms ðɐkˈɛʎ pɐˈis ʋˈan ɐlβiɾˈa i kʊnsiɡnˈa ləksplʊzjˈo kˈɛ ðʊnɐɾˈiɐ pˈɛw ɐ lɐ nəβʊlˈozɐ ðəl kɾˈaŋk. | Els astrònoms d'aquell país van albirar i consignar l'explosió que donaria peu a la Nebulosa del Cranc. |
sˈu sˈoŋ ʋˈa iðɛˈa məkɐnˈisməs ðə ɾrəʎʊdʑəɾˈiɐ ðə ɣɾˈan pɾəsizjˈo i sˈɛn kwˈo ʋˈa imβəntˈa lɐ βɾˈujɕʊlɐ, kˈɛ səɾˌiɐ klˈaw ən ləs nɐβəɣɐsjˈons mʊðˈɛrnəs. | Su Song va idear mecanismes de rellotgeria de gran precisió i Shen Kuo va inventar la brúixola, que seria clau en les navegacions modernes. |
ɐ ləs ɣwˈɛɾrəs ˈɛnɾə mʊzʊlmˈans i kɾistjˈans, kˈɛ ðʊnˈaɾjən pˈɛw ɐ ləs kɾʊˈaðəs əl mˈil nʊɾˌantɐnˈow, sˈi a ðə sʊmˈa əl ɣɾˈan sˈismɐ ðʊɾjˈen mˈil sinkwˌantɐkwˈatɾə, kˈɛ ʋˈa sʊpʊzˈa lɐ ðiβizjˈo ðə ləsɣlˈeziɐ ən dwˈɛs kʊnfəsjˈons: lɐ kɐtˈɔlikɐ i lʊɾtʊðˈoksɐ. | A les guerres entre musulmans i cristians, que donarien peu a les croades el 1099, s'hi ha de sumar el gran cisma d'Orient (1054), que va suposar la divisió de l'església en dues confessions: la catòlica i l'ortodoxa. |
ɐwɡmˈɛntɐ əl pˈɛs ðəls mʊnəstˈis i ðəls ˈorðəs ɾrəliɣjˈozʊs, kˈom əl sistˈɛ, ˈamp ləs sˈɛβəs ɾrəfˈorməs tɛˌolˈɔɣikəs i kʊltʊɾˈals, kˈɛ ðənˈunsjən ˌunɐ ʋˈiðɐ mˈasɐ ɐʎʊɲˈaðɐ ðəls iðɛˌals əβɐŋˈɛliks pə pˈaɾt ðəls mˈonʑʊs. | Augmenta el pes dels monestirs i dels ordes religiosos, com el Cister, amb les seves reformes teològiques i culturals, que denuncien una vida massa allunyada dels ideals evangèlics per part dels monjos. |
lɐ kʊltˈuɾɐ ˈɛs kʊntˈinwɐ tɾɐnsmətˈen ɐls skɾipːtʊɾˈiɐ mʊnˈastiks, pəɾˈɔ sʊrɣˈɛjɕ ʊn nˈɔw fˈokʊs ðinstɾʊksjˈo, ʑˈa kˈɛ ɐ βʊlˈoɲɐ ˈɛs kɾˈɛˌa lɐ pɾimˈɛɾɐ ʊniβərsitˈat, kˈɛ tɾɐsʎˈaðɐ ɐ ləs siwtˈats əl sˈɛnɾəs ðə ðəβˈat filʊzˈɔfik ðə lɐ nɐjɕˈen əskʊlˈastikɐ. | La cultura es continua transmetent als scriptoria monàstics, però sorgeix un nou focus d'instrucció, ja que a Bolonya es crea la primera universitat, que trasllada a les ciutats el centres de debat filosòfic de la naixent escolàstica. |
ən filʊzʊfˈiɐ, ˌunɐ fiɣˈuɾɐ kɐbðˈal es lɐ ðə sˈan ɐnsˈɛlm, əl pɾimˈɛ kˈɛ ʋˈa fʊrmʊlˈa lɐrɣʊmˈen ʊntʊlˈɔɣik pə ðəmʊstɾˈa ləɡzistˈɛnsiɐ ðə ðˈew, ʊn ɾrɐʊnɐmˈen kˈɛ səɾˌiɐ ɐðʊpːtˈat pə ˌunɐ ˈamliɐ nˈɔminɐ ðə pənsɐðˈoɾs pʊstəɾjˈoɾs, ˈɛnɾə ˈɛʎs ðəskˈaɾtəs. | En filosofia, una figura cabdal és la de sant Anselm, el primer que va formular l'argument ontològic per demostrar l'existència de Déu, un raonament que seria adoptat per una àmplia nòmina de pensadors posteriors, entre ells Descartes. |
lɐ fiɣˈuɾɐ mˈes impʊɾtˈan də lɐ litəɾɐtˈuɾɐ pˈɛrsɐ fʊw ʊmˈa kɐˈijɐm, pʊˈɛtɐ əðʊnˈistɐ kˈɛ ʋˈa kʊmpˈondɾə ʋˈɛrsʊs sˈoβɾə lɐmˈoɾ i əl plˌaˈɛ kˈɛ an əstˈat ʎəɣˈits ðə mɐnˈɛɾɐ ɐlləɣˈɔɾikɐ. | La figura més important de la literatura persa fou Omar Khayyam, poeta hedonista que va compondre versos sobre l'amor i el plaer que han estat llegits de manera al·legòrica. |
əl βɐrsəlʊnˈi ɐβɾˈaɐm bˈa iˈijɐ ʋˈa pʊβlikˈa ˈoβɾəs sˈoβɾə ɐstɾʊnʊmˈiɐ i ʋˈa kʊmənsˈa ɐ tɾɐðˈuj əls ɣɾˈans ʎˈiβɾəs ˈaɾɐps sˈoβɾə əl kˈosmʊs ɐl ʎɐtˈi, pərmətˈen lɐ sˈɛβɐ ðifʊzjˈo ɐ əwɾˈopɐ. | El barceloní Abraham Bar Hiyya va publicar obres sobre astronomia i va començar a traduir els grans llibres àrabs sobre el cosmos al llatí, permetent la seva difusió a Europa. |
lɐ litəɾɐtˈuɾɐ ʊksiðəntˈal kʊntˈinwɐ əstˈan əskɾˈitɐ pɾəðʊminɐnmˈen ən ʎɐtˈi, ˈam ˈoβɾəs ðə kɐɾˈaktˌɛ ɾrəliɣjˈos ʊ istʊɾjʊɣɾˈafik, pəɾˈɔ əl ʋˈɛw əl nɐjɕəmˈen də lɐ litəɾɐtˈuɾɐ ɾrʊmˈanikɐ plənɐmˈen məðjəβˈal. | La literatura occidental continua estant escrita predominantment en llatí, amb obres de caràcter religiós o historiogràfic, però el veu el naixement de la literatura romànica plenament medieval. |
ɐjɕˈi, ɐpɐɾˈɛjɕən əls pɾimˈɛs tɾʊβɐðˈoɾs ɐ ʊksitˈaniɐ i ˈɛs ðifˈonən ʊɾɐlmˈen ləs kɐnsˈons ðə ɣˈɛstɐ, kˈom lɐ kɐnsˈo ðə ɾrʊtʎˈan, əl sˈim də lɐnʊmənˈaðɐ mɐtˈɛɾiɐ ðə fɾˈansɐ. | Així, apareixen els primers trobadors a Occitània i es difonen oralment les cançons de gesta, com la Cançó de Rotllan, el cim de l'anomenada matèria de França. |
əl pintˈoɾ ðə pɐjzˈadʑəs ɣwˈo ɕˈi ʋˈa ɐsʊlˈi ˌunɐ ɣɾˈan fˈamɐ ɣɾˈasjəs ɐ lɐ inɾʊðʊksjˈo ðə ləs ɐnʊmənˈaðəs mˈultipləs pərspəktˈiβəs ən ləs sˈɛβəs mʊntˈaɲəs pintˈaðəs ən tˈintɐ sˈoβɾə tˈɛlɐ. | El pintor de paisatges Guo Xi va assolir una gran fama gràcies a la introducció de les anomenades múltiples perspectives en les seves muntanyes pintades en tinta sobre tela. |
əstˈa mɐrkˈat pə ləkspɐnsjˈo ðəls mʊŋˈols ɐl ʎˈark ðə ləmisfˈɛɾi ʊɾjəntˈal, pə lɐ ɾrɛˌafirmɐsjˈo ðəl ɾrˈɛɣim fəwðˈal tɛˌokɾˈatik i pə lɐ ɾrəβʊlʊsjˈo sjəntˈifikɐ i kʊltʊɾˈal kˈɛ sɐβˌiɐ inisjˈat ɐl sˈɛɣlə pɾəsəðˈen. | Està marcat per l'expansió dels mongols al llarg de l'hemisferi oriental, per la reafirmació del règim feudal teocràtic i per la revolució científica i cultural que s'havia iniciat al segle precedent. |
ʑəŋˈujs kˈan ˈɛs kʊɾˈonɐ kˈan dəls mʊŋˈols, i əmɾˈɛn ˌunɐ sˈɛɾjə ðə ɣwˈɛɾrəs ðəs ðə lɐktwˈal ɾrˈusiɐ fˈins ɐ lɐ ɕˈinɐ: kʊnkəɾˈi ɣɾˈan pˈaɾt ðˈaziɐ i əmβɐˈi lɐ pˈaɾt ʊɾjəntˈal ðəwɾˈopɐ. | Genguis Khan es corona kan dels mongols, i emprèn una sèrie de guerres des de l'actual Rússia fins a la Xina: conquerí gran part d'Àsia i envaí la part oriental d'Europa. |
ləs inkʊrsjˈons mʊŋˈols ɐ lɐ ɾrˈɛstɐ ðəl kʊntinˈen səɾˌan ˌunɐ ɐmənˈasɐ kʊnstˈan pə ɐl ðəzəmβʊlʊpɐmˈen dəls ɾrˈɛɡnəs kɾistjˈans. | Les incursions mongols a la resta del continent seran una amenaça constant per al desenvolupament dels regnes cristians. |
dʊɾˈan əl ˈɛs ʋˈan dˈu ɐ tˈɛrmə nʊmbɾˈozəs kɾʊˈaðəs pə pʊsˈɛj tˈɛɾrɐ sˈantɐ ɐləsˈoɾəs ən mˈans sɐɾrɐˈinəs, pəɾˈɔ tɐmbˈe kˈonɾɐ əls ɐlβiɣˈɛzʊs ʊ kˈatˌas ʊ ˈaltɾəs ɣɾˈups kʊnsiðəɾˈats ənəmˈiks infiðˈɛls intˈɛrns. | Durant el es van dur a terme nombroses croades per posseir Terra Santa (aleshores en mans sarraïnes), però també contra els albigesos o càtars o altres grups considerats enemics infidels interns. |
ɐkˈɛstəs kɾʊˈaðəs ʋˈan ɾrəfʊrsˈa əl pʊðˈɛ pɐpˈal i ʋˈan sʊpʊzˈa ləstɐβlimˈen də ɾrˈutəs kʊmərsjˈals i militˈas ˈɛnɾə ðiβˈɛrsʊs pɐˈizʊs. | Aquestes croades van reforçar el poder papal i van suposar l'establiment de rutes comercials i militars entre diversos països. |
lɐ βɐtˈaʎɐ ðə lɐs nˈaβɐs ðə tʊlˈozɐ mˈil ðˈɔssˈɛnts ðˈodzə sʊpˈozɐ ʊn pˈun dinfləksjˈo ðəsizˈiw ɐ lɐ kʊnkˈɛstɐ ðəl sˈut ðə lɐ pənˈinsʊlɐ iβˈɛɾikɐ pə pˈaɾt ðəls ɾrˈɛɡnəs kɾistjˈans ðəl nˈort sʊβɾətˈot kɐstˈɛʎɐ, ʑˈa kˈɛ mˈarkɐ linˈisi ðəl liðəɾˈadʑə kɾistjˈa ən ləs ʊfənsˈiβəs pə əkspʊlsˈa əls mʊzʊlmˈans ðə lɐ pənˈinsʊlɐ iβˈɛɾikɐ. | La Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) suposa un punt d'inflexió decisiu a la conquesta del sud de la península Ibèrica per part dels regnes cristians del nord (sobretot Castella), ja que marca l'inici del lideratge cristià en les ofensives per expulsar els musulmans de la península Ibèrica. |
əls kɐtɐlˈans ˈi kʊnɾiβwˈɛjɕən ˈamp lɐ kʊnkˈɛstɐ ðə ləs ˈiʎəs βɐlɛˈas i ðəl ɾrˈɛɡnə ðə ʋɐlˈɛnsiɐ pə pˈaɾt ðə ʑˈawmə ˈi. ɐl mɐtˈɛjɕ tˈɛms, kˈɛðɐ fɾənˈaðɐ lɐ sˈɛβɐ əkspɐnsjˈo pə ʊksitˈaniɐ ɐɾrˈan də lɐ βɐtˈaʎɐ ðə mʊɾˈɛt, ən kˈɛ ˈɛs βɐɾrˈɛɣən ələmˈens ɾrəliɣjˈozʊs i pʊlˈitiks, i kˈɛ ʋˈa ɐkɐβˈa ˈam ˌunɐ ʋiktˈɔɾiɐ fɾɐnsˈɛzɐ. | Els catalans hi contribueixen amb la conquesta de les Illes Balears i del Regne de València per part de Jaume I. Al mateix temps, queda frenada la seva expansió per Occitània arran de la Batalla de Muret, en què es barregen elements religiosos i polítics, i que va acabar amb una victòria francesa. |
ləɡzˈɛrsit kɐtɐlɐnʊɐɾɐɣʊnˈɛs ʋˈa ðəsiðˈi, ɐləsˈoɾəs, sənɾˈasə ən əl kʊnɾˈol ðə lɐ məðitəɾrˈaniɐ, kˈom pɾˈoβɐ lɐnnəksjˈo ðə sisˈiliɐ ðəspɾˈes ðə ləs ʋˈɛspɾəs sisiljˈanəs. | L'exèrcit catalanoaragonès va decidir, aleshores, centrar-se en el control de la Mediterrània, com prova l'annexió de Sicília després de les Vespres Sicilianes. |
ɐ lˈafɾikɐ, sʊndjˈatɐ kəˈitɐ ʋˈa fʊrmˈa ləs βˈazəs ðə limpˈɛɾi ðə mˈali, kˈom ɾrəkˈorðɐ lɐ nɐɾrɐtˈiβɐ ˈɛpikɐ kˈɛ ɾrəkˈuʎ ləs sˈɛβəs ɣˈɛstəs. | A l'Àfrica, Sundiata Keïta va formar les bases de l'Imperi de Mali, com recorda la narrativa èpica que recull les seves gestes. |
əl ɾrˈɛj ɐŋlˈɛs ʋˈa siɡnˈa lɐ kˈaɾtɐ mˈaɡnɐ, kʊnsiðəɾˈaðɐ lɐ pɾimˈɛɾɐ kʊnstitʊsjˈo ðə lɐ istˈɔɾiɐ, kˈɛ limitˈaβɐ əl sˈɛw pʊðˈɛ ənfɾˈon dəl pɐrlɐmˈen, ənfʊɾtˈin ɐjɕˈi lɐ ðəmʊkɾˈasiɐ i lɐ pɐɾtisipɐsjˈo siβˈil. | El rei anglès va signar la Carta Magna, considerada la primera constitució de la història, que limitava el seu poder enfront del parlament, enfortint així la democràcia i la participació civil. |
ˈɛs ʋˈan əstɐβlˈi ləs βˈazəs ðəl sistˈɛmɐ ɐŋˈɛt, dɾˈawn ˈant kwɐɾtəɾˈɛt, mˈɛtʊðə ðəksəkʊsjˈo kˈonɾɐ əls ðəlˈiktəs mˈes ɣɾˈɛws. | Es van establir les bases del sistema hanged, drawn and quartered, mètode d'execució contra els delictes més greus. |
ʋˈa iŋkɾəməntˈasə lˈus ðəl sˈukɾə kˈom ɐ əðʊlkʊɾˈan ɐ əwɾˈopɐ, ən sʊbstitʊsjˈo ðə lɐ mˈɛl, mˈolt mˈes ʊzˈaðɐ. | Va incrementar-se l'ús del sucre com a edulcorant a Europa, en substitució de la mel, molt més usada. |
əl sˈukɾə, kʊnrɛˌat ðəs ðə lɐntiɣˈoɾ ɐ lˈindiɐ, ɐβˌiɐ əstˈat inkʊrpʊɾˈat pəls mʊzʊlmˈans ɐ lɐ sˈɛβɐ ðjˈɛtɐ i ʋˈa sˈɛ kʊnəɣˈut ɐ ʊksiðˈen ɡɾˈasjəs ɐ ləs kɾʊˈaðəs. | El sucre, conreat des de l'antigor a l'Índia, havia estat incorporat pels musulmans a la seva dieta i va ser conegut a Occident gràcies a les croades. |
lɐ sˈal ˈɛs ʋˈa tɐksˈa ˈam ʊn impˈost, lɐ ɣɐβˈɛllɐ, kˈɛ pɾʊβʊkɐɾˈiɐ nʊmbɾˈozəs ɾrəβˈoltəs pʊpʊlˈas ɐls sˈɛɣləs pʊstəɾjˈoɾs. | La sal es va taxar amb un impost, la gabel·la, que provocaria nombroses revoltes populars als segles posteriors. |
ˈɛs ʋˈa pɾʊðˈuj ʊn ɡɾˈan insˈɛndi ɐ ɐŋzˈɔw, lɐ kɐpitˈal ɕinˈɛzɐ, kˈɛ ʋˈa ʊβliɣˈa əl ɣʊβˈɛrn ɐ pɾəβˈɛwɾə indəmnidzɐsjˈons i pɐɾtˈiðəs əkstɾɐʊrðinˈaɾjəs pə ɐ lɐ ɾrəkʊnstɾʊksjˈo ðə ləs mˈes ðə sinkwˈantɐ.zˈeɾʊzˈeɾʊ zˈeɾʊ kˈazəs ðəstɾwˈiðəs. | Es va produir un gran incendi a Hangzhou, la capital xinesa, que va obligar el govern a preveure indemnitzacions i partides extraordinàries per a la reconstrucció de les més de 50.000 cases destruïdes. |
ɐkˈɛsts ðəzˈastɾəs i ləs ɣwˈɛɾrəs ʋˈan fˈɛ mimβˈa lɐ pʊβlɐsjˈo mʊndjˈal, sitwˈaðɐ ən ʊns kwˈatɾəsˈɛnts miljˈons ðə pərsˈonəs, dəls kwˈals nʊmˈes sətˌantɐðˈɔs ʋˈiwən ɐ əwɾˈopɐ. | Aquests desastres i les guerres van fer minvar la població mundial, situada en uns 400 milions de persones, dels quals només 72 viuen a Europa. |
ləs ʊʎˈɛɾəs pərfəksjʊnˈaðəs ˈamp ləs ɐpʊɾtɐsjˈons ðə lˈɔpːtikɐ ðə ɾrʊɣˈɛ βɐkˈon ʋˈan kʊmənsˈa ɐ ʊzˈasə ˈamljɐmˌen ɐ itˈaliɐ ɐl finˈal ðəl sˈɛɣlə, əspəsjɐlmˈen pə pˈaɾt ðəls mˈonʑʊs pə ʋˈɛwɾə miʎˈoɾ əls mɐnʊskɾˈits kˈɛ ˌaβjən də kʊpjˈa. | Les ulleres (perfeccionades amb les aportacions de l'òptica de Roger Bacon) van començar a usar-se àmpliament a Itàlia al final del segle, especialment per part dels monjos per veure millor els manuscrits que havien de copiar. |
ɐkˈɛsts əstˈaβən diβiðˈits ən fɾɐɡmˈens pəsjˌaɛ, kˈɛ ˈɛs ɾrəpˈaɾtjən ˈɛnɾə əls mˈɛmbɾəs ðə kˈaðɐ mʊnəstˈi pə ɣwɐɲˈa tˈɛms. | Aquests estaven dividits en fragments (peciae), que es repartien entre els membres de cada monestir per guanyar temps. |
ləs ʊniβərsitˈats, ˈɛnɾə ˈɛʎəs lɐ flɐmˈan ʊniβərsitˈat ðə kɐmbɾˈidʑə, ˈɛs ʋˈan kʊmβəɾtˈi tɐmbˈe ən sˈɛnɾəs ðə kˈɔpiɐ i tɾɐðʊksjˈo ðə mɐnʊskɾˈits ˈamp ləs sˈɛβəs βiβljʊtˈɛkəs. | Les universitats, entre elles la flamant Universitat de Cambridge, es van convertir també en centres de còpia i traducció de manuscrits amb les seves biblioteques. |
lɛˌonˈarðʊ ðə pˈizɐ pʊpʊlɐɾˈidzɐ əl sistˈɛmɐ ðə nʊməɾɐsjˈo ˈindi, ˈam əl zˈɛɾʊ, i kɾˈɛˌa lɐnʊmənˈaðɐ sʊksəsjˈo ðə fiβʊnˈaksi. | Leonardo de Pisa popularitza el sistema de numeració indi, amb el zero, i crea l'anomenada successió de Fibonacci. |
pˈɛtɾʊs pəɾəɣɾˈinʊs ðə mɐɾikˈɔwɾt əksplˈikɐ kˈom fʊnsjˈonɐ əl mɐɡnətˈismə i ɐfˈirmɐ kˈɛ əls pˈols mɐɡnˈɛtiks nˈo pˈoðən dʊnˈasə ɐiʎˈats, ʊn fˈɛt kɐbðˈal pə ɐ lɐ fˈizikɐ i kʊsmʊlʊɣˈiɐ kʊntəmpʊɾˈanjəs. | Petrus Peregrinus de Maricourt explica com funciona el magnetisme i afirma que els pols magnètics no poden donar-se aïllats, un fet cabdal per a la física i cosmologia contemporànies. |
simβˈɛntɐ lɐ filiɣɾˈanɐ pɐpˈɛ, kˈɛ ʋˈa sˈɛ mˈolt ʊzˈaðɐ kˈom ɐ mˈɛtʊðə ðə səɣʊɾətˈat ən əls βitʎˈɛts βɐnkˈaɾis. | S'inventa la filigrana (paper), que va ser molt usada com a mètode de seguretat en els bitllets bancaris. |
innʊsˈɛnsi tɾˈes, kʊnsiðəɾˈat əl pˈapɐ mˈes pʊðəɾˈos ðə ləðˈat midʑˈanɐ, kʊmβˈokɐ əl kʊnsˈili ðəl lɐtəɾˈa kwˈatɾə, kˈɛ ɐpɾˈoβɐ ˌunɐ sˈɛɾjə ðə ʎˈɛjs kˈonɾɐ əls əɾˈɛdʑəs i infiðˈɛls. | Innocenci III, considerat el papa més poderós de l'edat mitjana, convoca el concili del Laterà IV, que aprova una sèrie de lleis contra els heretges i infidels. |
ɐlɣˈunəs ðˈɛʎəs ɾrəfˈorsən lɐ kɾʊˈaðɐ kˈonɾɐ əl kɐtɐɾˈismə, mˈolt pɾəzˈen ɐ fɾˈansɐ, i ðˈaltɾəs βˈuskən səpɐɾˈa ʑwˈɛws i mʊzʊlmˈans ðə lɐ ʋˈiðɐ pˈuβlikɐ, pə əɡzˈɛmlə ˈamp ðistintˈiws əkstˈɛrns kˈom ləstɾˈɛʎɐ ɣɾˈoɣɐ, sˈimbʊl ðə lɐntizəmitˈismə. | Algunes d'elles reforcen la croada contra el catarisme, molt present a França, i d'altres busquen separar jueus i musulmans de la vida pública, per exemple amb distintius externs com l'estrella groga, símbol de l'antisemitisme. |
ˈɛs ʋˈa pɾʊðˈuj lɐ fʊndɐsjˈo ðəls fɾɐnsiskˈans i pʊstəɾjʊrmˈen ləs klɐɾˈisəs pə pˈaɾt ðə fɾɐnsˈɛsk ðɐsˈis, ʊn mˈonʑʊ kˈɛ pɾʊpʊɡnˈaβɐ ˌunɐ ʋˈiðɐ ɐwstˈɛɾɐ i ən ɐrmʊnˈiɐ ˈamp lɐ nɐtˈuɾɐ pə ɐls ɾrəliɣjˈozʊs. | Es va produir la fundació dels franciscans i posteriorment les clarisses per part de Francesc d'Assís, un monjo que propugnava una vida austera i en harmonia amb la natura per als religiosos. |
ʋˈa pɾʊmʊsjʊnˈa ləskˈolɐ ðə tɾɐðʊktˈoɾs ðə tʊlˈɛðʊ, kˈɛ tɾɐsʎɐðˈaβɐ ɐl ʎɐtˈi ləs ˈoβɾəs ðəl mˈon ʑwˈɛw i mʊzʊlmˈa i ɐ tɾɐβˈes ðˈɛʎəs, mˈolts klˈasiks ɣɾəkʊʎˈatins kˈɛ sˌaβjən pərðˈut ɐ ʊksiðˈen. | Va promocionar l'escola de traductors de Toledo, que traslladava al llatí les obres del món jueu i musulmà (i a través d'elles, molts clàssics grecollatins que s'havien perdut a Occident). |
tɐmbˈe ʋˈa ɐfɐβʊɾˈi lɐ kʊmpilɐsjˈo ðɐsˈaʑʊs, kˈom əl lˈiβɾʊ ðə lˈos ʑwˈɛɣʊs ʊ lɐ ɣɾˈandə ˈɛ ɣənəɾˈal əstʊɾˈiɐ, sˈoβɾə ðissiplˈinəs βˈɛn diβˈɛrsəs. | També va afavorir la compilació d'assajos, com el Libro de los juegos o la Grande e general estoria, sobre disciplines ben diverses. |
ʋˈa impʊlsˈa lɐ nʊrmɐtiβidzɐsjˈo ðəl kɐstəʎˈa i lɐktiβitˈat sjəntˈifikɐ, kˈom pɾˈoβən ləs tˈawləs sˈoβɾə əstɾˈɛʎəs. | Va impulsar la normativització del castellà i l'activitat científica, com proven les taules sobre estrelles. |
lɐ litəɾɐtˈuɾɐ ðə lˈɛpʊkɐ əstˈa mɐrkˈaðɐ pəls pʊˈɛməs tɾʊβɐðʊɾˈɛskʊs, pəɾˈɔ sʊβɾətˈot pəls kɐntˈas ðə ɣˈɛstɐ. | La literatura de l'època està marcada pels poemes trobadorescos, però sobretot pels cantars de gesta. |
ʋˈan kʊntinwˈa ɐpɐɾəjɕˈen ɾrəlˈats ðə lɐ mɐtˈɛɾiɐ ðə βɾətˈaɲɐ sənɾˈats ən əls ðiβˈɛrsʊs kɐβɐʎˈɛs ɐɾtˈuɾiks. | Van continuar apareixent relats de la matèria de Bretanya centrats en els diversos cavallers artúrics. |
ˌunɐ ðə ləs istˈɔɾjəs ðə mˈes ɾrˈɛnʊm ʋˈa sˈɛ lɐ kˈɛ nɐɾrˈaβɐ əls ɐmˈoɾs ðə tɾˈistɐɲ i izˈolðɐ, ˌunɐ ðə ləs pɐɾˈɛʎəs ðəsɣɾɐsjˈaðəs sˈɛləβɾəs ðə lɐ litəɾɐtˈuɾɐ. | Una de les històries de més renom va ser la que narrava els amors de Tristany i Isolda, una de les parelles desgraciades cèlebres de la literatura. |
tɐmbˈe ðˈins lɐ litəɾɐtˈuɾɐ ɾrəliɣjˈozɐ, ˈɛs ɾrəkˈuʎən ləs ʋˈiðəs ðəls sˈans mˈes ʋənəɾˈats ən lɐ ʎəɣˈɛndɐ ˈawɾiɐ. | També dins la literatura religiosa, es recullen les vides dels sants més venerats en la Llegenda àuria. |
lɐ ʋˈitɐ nwˈoβɐ ðə ðˈan inɐwɣˈuɾɐ ˌunɐ nˈoβɐ mɐnˈɛɾɐ ðəntˈɛndɾə lɐ pʊəzˈiɐ i əl ʎˈiβɾə ðə ʋjˈadʑəs ðə mˈarkʊ pˈolʊ səɾˌa əl ɣˈɛrmən də lɐ nʊβˈɛllɐ ðɐβəntˈuɾəs. | La Vita Nuova de Dant inaugura una nova manera d'entendre la poesia i el llibre de viatges de Marco Polo serà el germen de la novel·la d'aventures. |
dəstˈakɐ pə lɐ sˈɛβɐ pɾʊlˈiksɐ ˈoβɾɐ ən diβˈɛrsʊs iðjˈoməs, ʑˈa kˈɛ ʋʊlˈiɐ kʊmβˈɛnsˌɛ əls infiðˈɛls pə ɐ lɐ kʊmβərsjˈo. | Destaca per la seva prolixa obra en diversos idiomes, ja que volia convèncer els infidels per a la conversió. |
blɐnkˈɛrnɐ ʊ əl ʎˈiβɾə ðə ləs məɾɐβˈɛʎəs son əls sˈɛws əskɾˈits mˈes ɾrəəjɕˈits, mˈɛnɾə kˈɛ lɐ sˈɛβɐ ˈas mˈaɡnɐ ʋʊlˈiɐ ɾrəkʊʎˈi əls fʊnɐmˈens ðə lɐ lˈɔɣikɐ pə ɐplikˈalˈos ɐ lɐ tɛˌolʊɣˈiɐ i sərβˈi ðə ʋəˈiklə ðə kʊmʊnikɐsjˈo ˈɛnɾə kʊltˈuɾəs. | Blanquerna o el Llibre de les meravelles són els seus escrits més reeixits, mentre que la seva Ars magna volia recollir els fonaments de la lògica per aplicar-los a la teologia i servir de vehicle de comunicació entre cultures. |
ən lɐ sˈɛβɐ sˈummɐ tɛˌolˈɔɣikɐ ʋˈa ɐfirmˈa kˈɛ ˈɛs pʊðˈiɐ ɾrɐʊnˈa lɐ tɛˌolʊɣˈiɐ i ʋˈa ɾrəzʊmˈi əls fʊnɐmˈens ðə lɐ filʊzʊfˈiɐ kɾistjˈanɐ məðjəβˈal, kˈɛ inflˈujɾjən dʊɾˈan sˈɛɣləs ən ləs ʊniβərsitˈats. | En la seva Summa Teològica va afirmar que es podia raonar la teologia i va resumir els fonaments de la filosofia cristiana medieval, que influirien durant segles en les universitats. |
səskɾˈiwən lɐs kɐntˈiɣɐs ðə sˈantɐ mɐɾˈiɐ, ləs kʊmpʊzisjˈons ðə pʊəzˈiɐ kɐntˈaðɐ mˈes ɾrəʎəβˈans ðəl pəɾˈiʊðə. | S'escriuen las Cantigas de Santa María, les composicions de poesia cantada més rellevants del període. |
əl , kˈɛ kʊmɾˈɛn əls ˈaɲs ˈɛnɾə mˈil tɾˈessˈɛnts ˈu i mˈil kwˈatɾəsˈɛnts, es əl ðɐɾrˈɛ pəɾˈiʊðə ðə lɐ βˈajɕɐ əðˈat midʑˈanɐ i sʊpˈozɐ ʊn tˈɛms ðə kɾˈizi ɣənəɾɐlidzˈaðɐ kˈɛ pɾəpˈaɾɐ əl kˈamβi ðˈɛpʊkɐ. | El , que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època. |
ɐjɕˈi, lɐ ðɐβɐʎˈaðɐ ðəmʊɣɾˈafikɐ kɐwzˈaðɐ pə lɐ pˈɛstɐ nˈɛɣɾɐ ʋˈa kʊmpʊɾtˈa ˌunɐ nʊtˈaβlə ɐfəktɐsjˈo ɐ ləstɾʊktˈuɾɐ sʊsjˈal ɐ ləs zˈonəs ɾrʊɾˈals, ləsfʊndɾɐmˈen dəl fəwðɐlˈismə, lɐ pˈuɡnɐ ˈɛnɾə əstˈats kˈaðɐ kˈop mˈes pʊðəɾˈozʊs i sənɾɐlidzˈats i əl ðəskɾˈɛðit ðə ləs institʊsjˈons tɾɐðisjʊnˈals. | Així, la davallada demogràfica causada per la pesta Negra va comportar una notable afectació a l'estructura social a les zones rurals, l'esfondrament del feudalisme, la pugna entre estats cada cop més poderosos i centralitzats i el descrèdit de les institucions tradicionals. |
iɣwɐlmˈen inflwˈɛjɕ əl nˈɔw pənsɐmˈen, mˈes ɾrɐsjʊnɐlˈistɐ, kˈɛ pɾəpˈaɾɐ lɐ məntɐlitˈat ʑənəɾˈal pə ɐls kˈamβis ðəls sˈɛɣləs pʊstəɾjˈoɾs. | Igualment influeix el nou pensament, més racionalista, que prepara la mentalitat general per als canvis dels segles posteriors. |
lɐ mʊnɐrkwˈiɐ fɾɐnsˈɛzɐ pˈɛrt əl sˈɛw ɾrˈol sənɾˈal i ɾriβɐlˈidzɐ ˈamp lɐŋlˈɛzɐ, kˈom pɾˈoβɐ lɐ ɣwˈɛɾrɐ ðəls sˈen ˈaɲs, ʊn dəls kʊnflˈiktəs βˈɛlliks mˈes ʎˈarks ðə lɐ istˈɔɾiɐ. | La monarquia francesa perd el seu rol central i rivalitza amb l'anglesa, com prova la Guerra dels Cent Anys, un dels conflictes bèl·lics més llargs de la història. |
dˈins ɐkˈɛstɐ sˈɛɾjə ðənfɾʊntɐmˈens, kˈal ðəstɐkˈa lɐ βɐtˈaʎɐ ðə pʊjtjˈɛs mˈil tɾˈessˈɛnts sinkwˌantɐsˈis ɐ fɾˈansɐ, lɐ indəpəndˈɛnsiɐ ðəskˈɔsiɐ ɐpɾʊfitˈan kˈɛ əls ɐŋlˈɛzʊs ˌaβjən də kʊnsənɾˈa əls sˈɛws əɡzˈɛrsits ɐl sˈut i lɐ ɣwˈɛɾrɐ ðəls ðˈos pˈɛɾəs, kˈɛ ənfɾˈontɐ lɐ kʊɾˈonɐ ðɐɾɐɣˈo ˈam əls kɐstəʎˈans. | Dins aquesta sèrie d'enfrontaments, cal destacar la Batalla de Poitiers (1356) a França, la independència d'Escòcia aprofitant que els anglesos havien de concentrar els seus exèrcits al sud i la Guerra dels dos Peres, que enfronta la Corona d'Aragó amb els castellans. |
sˈɛ lˈi sˈumɐ əl sˈismɐ ðʊksiðˈen, kˈɛ sˈi βˈe es ðʊɾˈiɣən ɾrəliɣjˈos ɐkˈaβɐ əsˈen pʊlˈitik, ʑˈa kˈɛ ɐfˈɛktɐ ləs ɐljˈansəs ðəls ðifəɾˈens ɾrˈɛjs. | Se li suma el Cisma d'Occident, que si bé és d'origen religiós acaba essent polític, ja que afecta les aliances dels diferents reis. |
ɐkˈɛst sˈismɐ pɾʊβˈokɐ lɐpɐɾisjˈo ðɐntipˈapəs i ˌunɐ ɣɾˈan kɾˈizi ɐ ləsɣlˈeziɐ kˈɛ ɐwɡməntɐɾˈa lɐ fˈi ðəl tɛˌosənɾˈismə məðjəβˈal. | Aquest cisma provoca l'aparició d'antipapes i una gran crisi a l'església que augmentarà la fi del teocentrisme medieval. |
lɐ ʊnjˈo ðə kɐlmˈa ɐɣɾˈupɐ əls tɾˈɛs ɾrˈɛɡnəs əskɐndinˈaws i əls βɐlkˈans ˈɛs kʊmβəɾtˈɛjɕən ən ˌunɐ ðə ləs zˈonəs mˈes kʊβəʑˈaðəs pə ðiβˈɛrsʊs pˈoβləs. | La Unió de Kalmar agrupa els tres regnes escandinaus i els Balcans es converteixen en una de les zones més cobejades per diversos pobles. |
ʊsmˈan i fˈundɐ limpˈɛɾi ʊtʊmˈa, əɾˈɛw ðəls kʊnkəɾiðˈoɾs ˈaɾɐps, i ɐmənˈasɐ tˈan lɐ pˈaɾt ʊɾjəntˈal ðəwɾˈopɐ kˈom limpˈɛɾi ɾrʊmˈa ðʊɾjˈen. | Osman I funda l'Imperi Otomà, hereu dels conqueridors àrabs, i amenaça tant la part oriental d'Europa com l'Imperi Romà d'Orient. |
tɐmərlˈa səkspɐndˈɛjɕ pəl sˈɛnɾə ðəl kʊntinˈen i ɐtˈakɐ ləs fɾʊntˈɛɾəs ɕinˈɛzəs, ɾrəkʊpəɾˈaðəs pə lɐ nˈoβɐ ðinɐstˈiɐ mˈiŋ, ˌunɐ ðə ləs ðə mˈes impʊɾtˈansiɐ ðə lɐ istˈɔɾiɐ ɕinˈɛzɐ. | Tamerlà s'expandeix pel centre del continent i ataca les fronteres xineses, recuperades per la nova dinastia Ming, una de les de més importància de la història xinesa. |
səstɐβlˈɛjɕ əl ɾrˈɛɡnə ʋiʑɐjɐnɐɣˈa ɐl sˈut ðə lˈindiɐ i ɐl ʑɐpˈo sinstˈawɾɐ əl sʊɣʊnˈat ɐsikˈaɣɐ, kˈɛ ʋˈa ɾrəfʊrsˈa əl fəwðɐlˈismə, dəspɾˈes ðə lɐnʊmənˈaðɐ ɾrəstɐwɾɐsjˈo kˈɛnmʊ. | S'estableix el regne Vijayanagar al sud de l'Índia i al Japó s'instaura el Shogunat Ashikaga, que va reforçar el feudalisme, després de l'anomenada Restauració Kenmu. |
iɣwɐlmˈen ɐ lˈafɾikɐ ˈɛs kʊnsʊlˈiðən əls ɣɾˈans impˈɛɾis, kˈɛ kʊmβˈiwən ˈamp ləs pətˈitəs tɾˈiβʊs ən diβˈɛrsʊs əstˈaðis ðə ðəzəmβʊlʊpɐmˈen. | Igualment a l'Àfrica es consoliden els grans imperis, que conviuen amb les petites tribus en diversos estadis de desenvolupament. |
ʊn dəls mˈes pʊðəɾˈozʊs es limpˈɛɾi ðə mˈali, əl kwˈal sˈotɐ əl pʊðˈɛ ðə mˈansɐ mˈuzɐ ˈi, inisˈiɐ ˌunɐ əkspɐnsjˈo finɐnsˈaðɐ ˈam əls tɾiβˈuts i ɾrikˈɛzəs ðə lɐ ɾrəɣjˈo. | Un dels més poderosos és l'Imperi de Mali, el qual sota el poder de Mansa Musa I, inicia una expansió finançada amb els tributs i riqueses de la regió. |
əls ˈawsəs kʊmβəɾtˈits ɐ lˈislɐm inˈisjən ˌunɐ əkspɐnsjˈo pə tˈɛɾrəs niɣəɾjˈanəs, mˈɛnɾə ɐl sˈɛnɾə ðəl kʊntinˈen ˈɛs fˈundɐ əl ɾrˈɛɡnə ðəl kˈoŋʊ. | Els hausses convertits a l'Islam inicien una expansió per terres nigerianes, mentre al centre del continent es funda el Regne del Congo. |
mˈes ɐl sˈut, dəstˈakɐ əl ɾrˈɛɡnə ðə zimbˈaβwə, lɐ sˈɛβɐ kɐpitˈal ðəl kwˈal ɐɾrˈiβɐ ɐ tənˈi fˈins ɐ kwɐɾˈantɐ mˈil ɐβitˈans pə ɐkˈɛsts tˈɛms. | Més al sud, destaca el regne de Zimbabwe, la seva capital del qual arriba a tenir fins a 40000 habitants per aquests temps. |
ɐ ɐmˈɛɾikɐ kˈal əsməntˈa lɐ siβilidzɐsjˈo kimˈu ðəls ˈandəs pəɾˈɔ sʊβɾətˈot limpˈɛɾi ɐstˈɛkɐ, əl kwˈal fˈundɐ ˌunɐ nˈoβɐ kɐpitˈal ɐ tənʊktitlˈan əl mˈil tɾˈessˈɛnts ʋˌintisˈiŋk. | A Amèrica cal esmentar la civilització chimú dels Andes però sobretot l'Imperi Asteca, el qual funda una nova capital a Tenochtitlán el 1325. |