phonemes
stringlengths 98
1.58k
| text
stringlengths 101
1.36k
|
|---|---|
ʋˈa ɐɾriβˈa ɐ tənˈi ɾrəɣistɾˈaðəs sˌetsˈɛnts kwɐɾˌantɐnˈow ˈoβɾəs mʊzikˈals i fʊw impʊlsˈoɾ ðəl pɾˈɛmi ðə kʊmpʊzisjˈo ðə sɐrðˈanəs ðə ˈɛlɐsɣˌaɛ. | Va arribar a tenir registrades 749 obres musicals i fou impulsor del Premi de Composició de Sardanes de l'SGAE. |
ɐ lɐ mˈostɾɐ ðə ʋɐlˈɛnsiɐ ðə lˈaɲ dˈɔs mˈil sˈɛ lˈi ɐtʊrɣˈa əl pɾˈɛmi ðə lɐ pɐlmˈɛɾɐ pə lɐ sˈɛβɐ ɐpʊɾtɐsjˈo ɐ lɐ mˈuzikɐ ðə sinˈɛmɐ. | A la Mostra de València de l'any 2000 se li atorgà el premi de La Palmera per la seva aportació a la música de cinema. |
ən lˈambit lʊkˈal, ʋˈa kʊmpˈondɾə lˈimnə ðəl klˈup βˈaskət mʊʎˈɛt lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sinkwˌantɐsˈiŋk ˈamp mʊtˈiw ðə lɐ sələβɾɐsjˈo ðəl sˈɛw ʋˌintisˈiŋk ˈɛ ɐniβərsˈaɾi. | En l'àmbit local, va compondre l'himne del Club Bàsquet Mollet l'any 1955 amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari. |
tɐmbˈe ʋˈa ðəðikˈa kɐnsˈons ɐ ˈaltɾəs əntitˈats ðəl mʊnisˈipi: lɐ βˈandɐ ðə ʑˈoβəs mˈuziks ðə mʊʎˈɛt, əls kɐstəʎˈɛs, ləs kˈoʎəs ðə βˈaʎ ðə ɣitˈanəs, ˈɛtk. | També va dedicar cançons a altres entitats del municipi: la Banda de Joves Músics de Mollet, els Castellers, les Colles de Ball de Gitanes, etc. |
pə ɐkˈɛst mʊtˈiw, əl plˈɛ ðə lɐʑʊntɐmˈen ʋˈa ɐpɾʊβˈa ðəl ʋˌintisˈiŋk ðə ɣənˈɛ ðə ðˈɔs mˈil ˈu impʊzˈalˈi lɐ məðˈaʎɐ ðə lɐ siwtˈat pəl ɾrəkʊnəjɕəmˈen dəl sˈɛw tɾəβˈaʎ. | Per aquest motiu, el Ple de l'Ajuntament va aprovar del 25 de gener de 2001 imposar-li la Medalla de la Ciutat pel reconeixement del seu treball. |
lɐ sismʊlʊɣˈiɐ es ləstˈuði sjəntˈifik ðəls təɾrɐtɾˈɛmʊls i əl mʊβimˈen də ləs ˈonəs sˈismikəs pə lɐ sʊpərfˈisjə ðə lɐ tˈɛɾrɐ. | La sismologia és l'estudi científic dels terratrèmols i el moviment de les ones sísmiques per la superfície de la Terra. |
əl kˈam tɐmbˈe iŋklˈɔw ləstˈuði ðə fənˈɔməns ɾrəlɐsjʊnˈats, kˈom əls tsʊnˈamis ˈonəs mɐɾˈinəs ɣəɣˈans, ʋʊlkˈans i ləs plˈakəs təktˈɔnikəs ən ʑənəɾˈal. | El camp també inclou l'estudi de fenòmens relacionats, com els tsunamis (ones marines gegants), volcans i les plaques tectòniques en general. |
imβəstiɣˈan ləs kˈawzəs i lɐ tipʊlʊɣˈiɐ ðəls mʊβimˈens sˈismiks, tɾˈaktɐ ðə pɾəβənˈilˈos i kʊnɾʊlˈa əls sˈɛws əfˈɛktəs. | Investigant les causes i la tipologia dels moviments sísmics, tracta de prevenir-los i controlar els seus efectes. |
pə əɡzˈɛmlə əstɐβlˈin pɾʊtʊkˈols ðɐktwɐsjˈo i pɾʊtəksjˈo ðə lɐ pʊβlɐsjˈo; ʊ βˈe, tənˈin ən kˈomtə ləs ðˈaðəs ðˈun dətərminˈat tˈɛɾrəɲ ʊ sˈɔl, ɾrɛˌalidzˈa əðifikɐsjˈons mˈes ɐðəkwˈaðəs ɐ ləs sˈɛβəs kɐɾɐktəɾˈistikəs. | Per exemple establint protocols d'actuació i protecció de la població; o bé, tenint en compte les dades d'un determinat terreny o sòl, realitzar edificacions més adequades a les seves característiques. |
pɾˈɛstɐndˈart ˈant kʊmməntˈari fˈoɾ tˈɛ səjsmˈik ɾrəɐβilitɐtjˈon ˈof βˈujlðiŋs fˈɛmɐ mˈɛɲs tɾˈessˈɛnts sinkwˌantɐsˈis ɾrəpˈoɾt nˈo. fˈɛmɐ tɾˈessˈɛnts sinkwˌantɐsˈis. | Pre-standard and Commentary for the Seismic Rehabilitation of Buildings (FEMA-356) (Report No. FEMA 356). |
ɾrəstˈon, ʋˈa: ɐməɾikˈan sʊsjˈɛti ˈof siβˈil əŋinəˈɛs pɾəpɐɾˈɛt fˈoɾ tˈɛ fəðəɾˈal əmərɣˈɛŋki mɐnɐɣəmˈen ɐɣˈɛŋki. | Reston, VA: American Society of Civil Engineers prepared for the Federal Emergency Management Agency. |
bʊzʊrɡnˈiɐ, ˈi ɣɾɛɣɐ, bəɾtˈɛɾʊ, ʋˈe βˈaɪɕɐ, "ɛˌaɾtkwˈakə əŋinəˈɛɾiŋ: fɾˈom əŋinəˈɛɾiŋ səjsmʊlˈoɣi tˈo pərfʊrmˈansəβɐzˈɛt əŋinəˈɛɾiŋ", sˌeˌɛrəsˈe pɾˈɛs, dˈɔs mˈil kwˈatɾə. | Bozorgnia, Y, Bertero, V, "Earthquake Engineering: From Engineering Seismology to Performance-Based Engineering", CRC Press, 2004. |
"ɛˌarli finˈitə ələmˈen ɾrəzɛˌark ˈat βərkəlˈɛi", wilsˈon, ˈɛ. ˈant klˈɔwɣ ˈɛrə., pɾəzəntˈɛt ˈat tˈɛ fˈift ˈu.ˈɛssə. nɐtjʊnˈal kʊnfəɾˈɛnsə ˈon kʊmpʊtɐtjʊnˈal məkɐnˈiks, ˈawk. kwˈatɾə mˈɛɲs sˈis, mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐnˈow | "Early Finite Element Research at Berkeley", Wilson, E. and Clough R., presented at the Fifth U.S. National Conference on Computational Mechanics, Aug. 4-6, 1999 |
"istʊɾˈik ðəβəlʊpmˈens ˈin tˈɛ əβʊlʊtjˈon ˈof ɛˌaɾtkwˈakə əŋinəˈɛɾiŋ", iʎʊstɾɐtˈɛt əsˈais βˈi ɾrʊβˈɛɾt ɾrəjtərmˈan, kʊɾˈɛə, mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐsˈɛt, pˈe ðˈodzə. | "Historic Developments in the Evolution of Earthquake Engineering", illustrated essays by Robert Reitherman, CUREE, 1997, p12. |
ləs ətikˈɛtəs kˈɛ ˈi a ɐ ləs pˈɛsəs ðə ɾrˈoβɐ infˈormən dəl tɾɐktɐmˈen kˈɛ lɐ pˈɛsɐ a ðə ɾrˈɛβɾə ɐ lˈoɾɐ ðə ɾrəntˈasə pərkˈɛ nˈo ˈɛs fˈasi mɐlβˈe ˈam ʊn tɾɐktɐmˈen inɐðəkwˈat. | Les etiquetes que hi ha a les peces de roba informen del tractament que la peça ha de rebre a l'hora de rentar-se perquè no es faci malbé amb un tractament inadequat. |
ən əl sˈimbʊl ɐpɐɾˈɛjɕ ˌunɐ imˈadʑə ðˈunɐ pˈikɐ əstilidzˈaðɐ i əl nˈombɾə ðˈins ðə lɐ pˈikɐ indˈikɐ lɐ təmpəɾɐtˈuɾɐ mˈaksimɐ ɐ lɐ kˈɛ ˈɛs pˈot ɾrəntˈa lɐ pˈɛsɐ sˈɛnsə mɐlmˈɛtɾəlɐ əls sˈimbʊls ɐktwˈals ɐɾrˈiβən fˈins ɐls nʊɾˌantɐsˈiŋk sˈe. | En el símbol apareix una imatge d'una pica estilitzada i el nombre dins de la pica indica la temperatura màxima a la que es pot rentar la peça sense malmetre-la (els símbols actuals arriben fins als 95 °C). |
sˈi ˈi ɐpɐɾˈɛjɕ ˌunɐ mˈa ənʎˈok ðˈun ʋɐlˈoɾ, indˈikɐ kˈɛ kˈal ɾrəntˈa lɐ pˈɛsɐ ɐ mˈa ˈam ˈajɣwɐ ˈɛnɾə tɾˈɛntɐ i kwɐɾˈantɐ ɣɾˈaws səlsˈiws. | Si hi apareix una mà enlloc d'un valor, indica que cal rentar la peça a mà amb aigua entre 30 i 40 graus Celsius. |
ɐ əwɾˈopɐ sˈotɐ əl sˈimbʊl ðə lɐ pˈikɐ pˈoðən ɐpɐɾˈɛjɕˌɛ βˈaɾrəs ʊɾidzʊntˈals, indikˈan lɐ kwɐntitˈat ðɐɣitɐmˈen pərmˈɛs, ˈon lɐbsˈɛnsiɐ ðə βˈaɾrəs indˈikɐ mˈaksimɐ ɐɣitɐsjˈo, ˌunɐ βˈaɾrɐ ɐɣitɐsjˈo midʑˈanɐ i ðwˈɛs βˈaɾrəs ˌunɐ ɐɣitɐsjˈo mˈinimɐ pə pˈɛsəs ðə sˈɛðɐ ʊ similˈas. | A Europa sota el símbol de la pica poden aparèixer barres horitzontals, indicant la quantitat d'agitament permès, on l'absència de barres indica màxima agitació, una barra agitació mitjana i dues barres una agitació mínima (per peces de seda o similars). |
ʊn tɾjˈaŋlə βˈujt indˈikɐ kˈɛ lɐ pˈɛsɐ ðə ɾrˈoβɐ pərmˈɛt lˈus ðə ʎəjɕˈiw ʊ ˈaltɾəs βlɐnkəʑˈans ˈamp klˈoɾ ʊ ˈam ʊɡzˈiɣən. | Un triangle buit indica que la peça de roba permet l'ús de lleixiu o altres blanquejants amb clor o amb oxigen. |
əl sˈimbʊl ðə lɐ plˈanɕɐ pˈot kʊntənˈi fˈins ɐ tɾˈɛs pˈuns, kˈaðɐ pˈun pərmˈɛt mˈes təmpəɾɐtˈuɾɐ: ʊn pˈun sˈɛnt ðˈew sˈe, dˈos pˈuns sˈɛnt sinkwˈantɐ sˈe i tɾˈɛs pˈuns ðˈɔssˈɛnts sˈe. | El símbol de la planxa pot contenir fins a tres punts, cada punt permet més temperatura: un punt 110 °C, dos punts 150 °C i tres punts 200 °C. |
əls sˈɛws ɐβitˈans sɐnʊmˈɛnən ʎətisˈons, i səlˈɛβɾən lɐ sˈɛβɐ fˈɛstɐ mɐʑˈoɾ əl tərsˈɛ ðiwmˈɛŋə ðə sətˈɛmbɾə, ˈam əl βˈaʎ ðəl βˈuɾrʊ sˈaβi ʊ ðə sˈan izˈiðɾə, i əl βˈaʎ ðəls ɣəɣˈans. | Els seus habitants s'anomenen lletissons, i celebren la seva festa major el tercer diumenge de setembre, amb el ball del burro savi o de sant Isidre, i el ball dels gegants. |
fʊw ʊn dəls nˈuklis impʊɾtˈans ðəl ʋəskʊmtˈat ðə βˈas i ðʊɾˈan əls sˈɛɣləs i ʋˈa sˈɛ əl sˈɛnɾə ðˈunɐ βɐtʎˈiɐ. | Fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i durant els segles i va ser el centre d'una batllia. |
ʋˈa sˈɛ ʊn mʊnisˈipi indəpəndˈen, ˈam əl nˈom də βˈas, fˈins ɐ lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐʋˈujt, kwˈan ʋˈa pɐsˈa ɐ kʊnfiɣʊɾˈa əl nˈɔw mʊnisˈipi ðə lɐ ʋˈaʎ ðˈɛn bˈas ʑʊntɐmˈen ˈam əls ɐntˈiks mʊnisˈipis ðə ʑʊɐnˈɛtəs, lɐ pˈiɲɐ i sˈan pɾiβˈat ðˈɛn bˈas. | Va ser un municipi independent, amb el nom de Bas, fins a l'any 1968, quan va passar a configurar el nou municipi de la Vall d'en Bas juntament amb els antics municipis de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d'en Bas. |
lɐntˈik tˈɛrmə mʊnisipˈal ðə βˈas, də ʋˌintiðˈɔs,ʋˈujt kˌeˈɛmɐ ðˈɔs, ʊkʊpˈaβɐ lˈɛkstɾəm məɾiðjʊnˈal i βˈonɐ pˈaɾt ðə lɐ plˈanɐ ðˈɛn bˈas, i kʊntənˈiɐ kɐstəʎˈo ðˈɛn bˈas lɐntˈik kɐstˈɛʎ ðəls ʋəskˈomtəs, ləsɣlˈeziɐ ðə sˈan mikˈɛl ðə kɐstəʎˈo, əl pˈoβlə ðəls ʊstɐlˈɛts ðˈɛn bˈas, əl ʋəinˈat ðə ʋilɐʎˈoŋɐ, ləsɣlˈeziɐ ðə sˈan kwintˈi ðˈɛn bˈas, əl ðəspʊβlˈat ðə mʊɾrjˈa i mˈazjəs impʊɾtˈans kˈom dəspɾˈat, ʋilɐmˈalɐ, lɐ ðˈɔw i lɐ kˈaw. | L'antic terme municipal de Bas, de 22,8 km², ocupava l'extrem meridional i bona part de la plana d'en Bas, i contenia Castelló d'en Bas (l'antic castell dels vescomtes), l'església de Sant Miquel de Castelló, el poble dels Hostalets d'en Bas, el veïnat de Vilallonga, l'església de Sant Quintí d'en Bas, el despoblat de Murrià i masies importants com Desprat, Vilamala, la Dou i la Cau. |
ɐ ðifəɾˈɛnsiɐ ðə lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðə kˈosʊs ðəl sistˈɛmɐ sʊlˈa, kˈɛ pɾˈɛnən əls sˈɛws nˈoms ðə lɐ mitʊlʊɣˈiɐ, əls nˈoms ðəls sɐtˈɛllits ðʊɾˈa sɐɣˈafən dəls pərsʊnˈadʑəs ðə ləs ˈoβɾəs ðə wˈiʎjɐm sɐkəspɛˌaɾə i ɐləksɐndˈɛ pˈopə, əspəsjɐlmˈen də ləs sˈɛwəs pɾʊtɐɣʊnˈistəs fəmənˈinəs. | A diferència de la majoria de cossos del sistema solar, que prenen els seus noms de la mitologia, els noms dels satèl·lits d'Urà s'agafen dels personatges de les obres de William Shakespeare i Alexander Pope, especialment de les seues protagonistes femenines. |
əls sˈɛws nˈoms son əls ðə lɐ ɾrˈɛjnɐ i əl ɾrˈɛj ðə ləs fˈaðəs ɾrəspəktiβɐmˈen ən lˈoβɾɐ əl sˈomni ðˈunɐ nˈit ðəstˈiw ðə sɐkəspɛˌaɾə. | Els seus noms són els de la reina i el rei de les fades (respectivament) en l'obra El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare. |
ɐkˈɛsts son pə ˈorðɾə ɐlfɐβˈɛtik: bəlˈindɐ, bjˈankɐ, kʊrðˈɛliɐ, kɾəzˈɛjðɐ, dəsðˈɛmʊnɐ, ʑʊljˈɛtɐ, ʊfˈɛliɐ, pˈɔrsiɐ, pˈukk i ɾrʊzɐlˈinɐ. | Aquests són (per ordre alfabètic): Belinda, Bianca, Cordèlia, Creseida, Desdèmona, Julieta, Ofèlia, Pòrcia, Puck i Rosalina. |
finɐlmˈen, ɐ pɐɾtˈi ðəls ˈaɲs nʊɾˈantɐ, əl tələskˈopi əspɐsjˈal ˈubβlə a pərmˈɛs ɐwɡməntˈa əl nˈombɾə ðə sɐtˈɛllits kʊnəɣˈuts fˈins ɐ ʋˌintisˈɛt. | Finalment, a partir dels anys 90, el telescopi espacial Hubble ha permès augmentar el nombre de satèl·lits coneguts fins a 27. |
səɣˈons lɐ sˈɛβɐ ðistˈansiɐ ɐl plɐnˈɛtɐ, əls sɐtˈɛllits ðʊɾˈa ˈɛs ðiβiðˈɛjɕən ən dˈos ɣɾˈups: ləs ʎˈunəs intəɾjˈoɾs i ləs ʎˈunəs əkstəɾjˈoɾs. | Segons la seva distància al planeta, els satèl·lits d'Urà es divideixen en dos grups: les llunes interiors i les llunes exteriors. |
ləs ʎˈunəs əkstəɾjˈoɾs son tˈotəs βɐstˈan pətˈitəs i sˈɛn dəskʊnˈɛjɕ lɐ kʊmpʊzisjˈo, pəɾˈɔ es pɾʊβˈaβlə kˈɛ sˈidʑin ɐstəɾˈojðəs kɐpːtʊɾˈats ɣɾɐβitɐsjʊnɐlmˈen. | Les llunes exteriors són totes bastant petites i se'n desconeix la composició, però és probable que siguin asteroides capturats gravitacionalment. |
mʊˈons mɐsˈiβə ənˈɔwɡ fˈoɾ tˈɛj sʊrfˈasəs tˈo ˈaβə kʊʎɐpsˈɛt ˈintʊ ɐ spəɾˈojt ˈaɾə iɣliɡtˈɛt ˈin lˈiɡt βlwˈɛ ˈant βʊlðˈɛt. | Moons massive enough for their surfaces to have collapsed into a spheroid are highlighted in light blue and bolded. |
fˈoɾ tˈɛ ɾrəsˈɛnli ðiskʊβəɾˈɛt ʊwtˈɛ iɾrəɣʊlˈa mʊˈons fɾɐnsˈiskʊ tɾˈɔwɡ fərðinˈant tˈɛ mˈost ɐkkʊɾˈatə ʊrβitˈal ðˈatɐ kˈan bˈɛ ɣənəɾɐtˈɛt wˈit tˈɛ nɐtʊɾˈal sɐtəʎˈitəs əpəmˈɛɾis sərβˈisə. | For the recently discovered outer irregular moons (Francisco through Ferdinand) the most accurate orbital data can be generated with the Natural Satellites Ephemeris Service. |
lɐ səɣˈaɾrɐ es ˌunɐ kʊmˈarkɐ ðə lintəɾjˈoɾ ðə kɐtɐlˈuɲɐ, lɐ kɐpitˈal ðə lɐ kwˈal es sərβˈɛɾɐ i ˈɛs tɾˈoβɐ ɐ lˈambit fʊnsjʊnˈal təɾritʊɾjˈal ðə pʊnˈen. | La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent. |
əstˈa sitwˈaðɐ ən ʊn ɐltiplˈa i lɐ sˈɛβɐ əkstənsjˈo istˈɔɾikɐmˌen ˌɛɾɐ mˈes əkstˈɛnsɐ kˈɛ lɐktwˈal ʋəɣˈɛw ɐltiplˈa ðə lɐ səɣˈaɾrɐ. | Està situada en un altiplà i la seva extensió històricament era més extensa que l'actual (vegeu altiplà de la Segarra). |
əl klˈimɐ es kʊntinəntˈal ˈamp iβˈɛrns fɾˈɛts i əstˈiws kˈalits, ləs plˈuɣəs ʊssˈillən ˈɛnɾə əls tɾˈessˈɛnts sinkwˈantɐ i kwˈatɾəsˈɛnts sinkwˈantɐ ˌɛmɐˈɛmɐ lˈaɲ. | El clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil·len entre els 350 i 450 mm l'any. |
əl ʋˌintiˈu ðə mˈars ðə ðˈɔs mˈil ʋˌintitɾˈes ʋˈa ənɾˈa ən ʋiɣˈoɾ əl kˈamβi ðɐdskɾipsjˈo kʊmɐrkˈal i ʋəɣəɾjˈal ðəls mʊnisˈipis ðə βjˈoskɐ i tʊɾˈa kˈɛ sɐɣɾəɣˈaɾən ɐ lɐ kʊmˈarkɐ ðəl sʊlsʊnˈɛs. | El 21 de març de 2023 va entrar en vigor el canvi d'adscripció comarcal i veguerial dels municipis de Biosca i Torà que s'agregaren a la comarca del Solsonès. |
ˈɛs kɾˈɛw kˈɛ əl nˈom də səɣˈaɾrɐ pɾʊβˈe ðəl ðə lɐ siwtˈat ˈiβəɾɐ ðə sikˈaɾrɐ, sitwˈaðɐ ɐl tˈɛrmə mʊnisipˈal ðəls pɾˈats ðə ɾrˈɛj, ɐ lˈaltɐ səɣˈaɾrɐ. | Es creu que el nom de Segarra prové del de la ciutat íbera de Sikarra, situada al terme municipal dels Prats de Rei, a l'Alta Segarra. |
ləskˈut ʊfisjˈal ðə lɐ səɣˈaɾrɐ tˈe əl səɣwˈen blɐzʊnɐmˈen: əl sˈɛw βlɐzʊnɐmˈen ˈes: əskˈut kɐjɾʊnˈat: də sinˈoplə, ˌunɐ əspˈiɣɐ ðˈorði dˈoɾ əsfʊʎˈaðɐ ən pˈal ˈamp tˈans ɣɾˈans kˈom mʊnisˈipis tiŋˈuj lɐ kʊmˈarkɐ; lɐ βʊrðˈuɾɐ kʊmpʊnˈaðɐ ðˈoɾ i ðə ɣˈuləs. | L'escut oficial de la Segarra té el següent blasonament: El seu blasonament és: Escut caironat: de sinople, una espiga d'ordi d'or esfullada en pal amb tants grans com municipis tingui la comarca; la bordura componada d'or i de gules. |
ləspˈiɣɐ ɐllʊðˈɛjɕ ɐls səɾɛˌals kˈom ɐ kʊnrˈɛw ʊmnipɾəzˈen ɐ lɐ kʊmˈarkɐ, ˈam ʊn ɡɾˈa pə kɐðɐskˈun dəls sˈɛws mʊnisˈipis. | L'espiga al·ludeix als cereals com a conreu omnipresent a la comarca, amb un gra per cadascun dels seus municipis. |
əl klˈimɐ ðə lɐ səɣˈaɾrɐ es məðitəɾrˈani kʊntinəntˈal sˈɛk, ˈam ˌunɐ pɾəsipitɐsjˈo midʑˈanɐ ɐnwˈal əskˈasɐ, ˈɛnɾə kwˈatɾəsˈɛnts ˌɛmɐˈɛmɐ i sinsˈɛnts sinkwˈantɐ ˌɛmɐˈɛmɐ ɐ ɣɾˈan pˈaɾt ðə lɐ kʊmˈarkɐ, ˈam ʊn mˈaksim əkwinʊksjˈal i ʊn mˈinim ɐ liβˈɛrn. | El clima de la Segarra és Mediterrani Continental Sec, amb una precipitació mitjana anual escassa, entre 400 mm i 550 mm a gran part de la comarca, amb un màxim equinoccial i un mínim a l'hivern. |
pəl kˈɛ fˈa ɐ lɐ təmpəɾɐtˈuɾɐ, əls iβˈɛrns son fɾˈɛts, ˈamp midʑˈanəs ðˈɛnɾə tɾˈes sˈe i kwˈatɾə sˈe sʊβɾətˈot ɐ kˈawzɐ ðə ləs βˈojɾəs pərsistˈens ðəls mˈɛzʊs ðə ðəzˈɛmbɾə i ɣənˈɛ, i əls əstˈiws kɐlʊɾˈozʊs, ˈɛnɾə ʋˌintitɾˈes sˈe i ʋˌintikwˈatɾə sˈe ðə midʑˈanɐ, əsˈen lɐmlitˈut tˈɛrmikɐ ɐnwˈal ˈaltɐ. | Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds, amb mitjanes d'entre 3 °C i 4 °C sobretot a causa de les boires persistents dels mesos de desembre i gener, i els estius calorosos, entre 23 °C i 24 °C de mitjana, essent l'amplitud tèrmica anual alta. |
sˈalt es ʊn mʊnisˈipi ðə kɐtɐlˈuɲɐ sitwˈat ɐ lɐ kʊmˈarkɐ ðəl ɣiɾʊnˈɛs kˈɛ fˈormɐ pˈaɾt ðə lˈaɾɛˌa ʊrβˈanɐ ðə lɐ siwtˈat ðə ɣiɾˈonɐ. | Salt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈalt ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Salt (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
ɐl nˈort i ɐ lʊˈɛst limˈitɐ ˈam əl mʊnisˈipi ðə sˈan ɡɾəɣˈoɾi; ɐl sˈut, ˈam əls ðə βəskɐnˈo i ʋilɐβlɐɾˈɛjɕ; i ɐ lˈɛst, ˈam əl ðə ɣiɾˈonɐ. | Al nord i a l'oest limita amb el municipi de Sant Gregori; al sud, amb els de Bescanó i Vilablareix; i a l'est, amb el de Girona. |
əls sˈɛws tɾˌɛntɐðˈɔs.sinsˈɛnts ðisˈɛt ɐβitˈans səɣˈons ðˈaðəs ðəl ðˈɔs mˈil ʋˌintiðˈɔs, ʋˈiwən mɐʑʊɾitˈaɾjɐmˌen dəðikˈats ɐ lɐ indˈustɾiɐ i ɐls sərβˈɛjs. | Els seus 32.517 habitants (segons dades del 2022), viuen majoritàriament dedicats a la indústria i als serveis. |
ləs ɐktiβitˈats tɾɐðisjʊnˈals ɐɣɾˈikʊləs, əspəsjɐlmˈen lɐ ðə ləs ˈoɾtəs ɾrəɣˈaðəs pə lɐ sˈekwiɐ mʊnˈa, ˈɛs tɾˈoβən ən ɾrəɣɾəsjˈo. | Les activitats tradicionals agrícoles, especialment la de les hortes regades per la séquia Monar, es troben en regressió. |
dəspɾˈes i ðʊɾˈan fˈorsɐ tˈɛms tɾˈoβəm lɐ fˈormɐ sˈaltʊ mˈil sˈɛnt səjɕˌantɐsˈis, mˈil sˈɛnt ʋujtˌantɐðˈɔs, mˈil ðˈɔssˈɛnts kwɐɾˌantɐsˈiŋk, mˈil tɾˈessˈɛnts sˈiŋk, mˈil tɾˈessˈɛnts səjɕˌantɐðˈɔs..., lɐ kwˈal pərðɾˈa finɐlmˈen lɐ ʋʊkˈal finˈal pə əsðəβənˈi sˈalt simləmˈen. | Després i durant força temps trobem la forma Saltu (1166, 1182, 1245, 1305, 1362...), la qual perdrà finalment la vocal final per esdevenir Salt simplement. |
sˈalt ʋˈa ʋˈiwɾə ʊn pɾʊsˈes ðəkspɐnsjˈo ʊrβˈanɐ ˈamp lɐ instɐllɐsjˈo, ɐ midʑˈan , də tɾˈɛs fˈaβɾikəs tˈɛkstils ɐl βˈaɾri ðə sˈan ɐntˈoni, ɐβˈuj kʊnəɣˈut kˈom əl ʋəinˈat. | Salt va viure un procés d'expansió urbana amb la instal·lació, a mitjan , de tres fàbriques tèxtils al barri de Sant Antoni, avui conegut com el Veïnat. |
lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts ðˈew ʑʊˈan də kˈomɐ i kɾˈos əsðəβiŋwˈe lˈunik pɾʊpjətˈaɾi ðə ləs fˈaβɾikəs tˈɛkstils ðə sˈalt, i ˈɛnɾə mˈil nˌɔusˈɛnts ðˈew i mˈil nˌɔusˈɛnts ʋˌintitɾˈes pʊɾtˈa ɐ tˈɛrmə ˌunɐ pɾʊfˈundɐ ɾrəfˈormɐ ðə lɐ infɾˌaɛstɾʊktˈuɾɐ indʊstɾjˈal: ɐmljɐsjˈo ðə lɐ fˈaβɾikɐ kˈomɐ i kɾˈos, mʊðifikɐsjˈo ðəl tɾɐsˈat ðə lɐ sˈekwiɐ, i lɐ kʊnstɾʊksjˈo ðə lɐ sənɾˈal əlˈɛktɾikɐ ðə mʊnfʊʎˈa i lɐ ðəl mʊlˈi ɐ sˈalt. | L'any 1910 Joan de Coma i Cros esdevingué l'únic propietari de les fàbriques tèxtils de Salt, i entre 1910 i 1923 portà a terme una profunda reforma de la infraestructura industrial: ampliació de la fàbrica Coma i Cros, modificació del traçat de la séquia, i la construcció de la Central Elèctrica de Montfullà i la del Molí a Salt. |
ən əl pəɾˈiʊðə ðə lɐ səɣˈonɐ ɾrəpˈuβlikɐ i lɐ ɣwˈɛɾrɐ siβˈil, lɐ pʊβlɐsjˈo ˈɛs ʋˈa kʊnsʊliðˈa kˈom ɐ nˈukli ɐntifəjɕˈistɐ, i əkspəɾiməntˈa ˌunɐ fˈazə ɐktiβˈistɐ nʊtˈaβlə, ˈam əl nɐjɕəmˈen də pʊβlikɐsjˈons kˈom əl pˈoβlə ðə sˈalt, lɐmˈik ðəl pˈoβlə ʊ ðəspəɾtˈa. | En el període de la Segona República i la Guerra Civil, la població es va consolidar com a nucli antifeixista, i experimentà una fase activista notable, amb el naixement de publicacions com El Poble de Salt, L'amic del poble o Despertar. |
lɐnɐrkʊzindikɐlˈismə i əls nˈɔws kʊɾrˈens ʎiwɾəpənsɐðˈoɾs ˈɛs kʊnsʊliðˈaɾən ɐ βɐstɐmˈen dəspɾˈes ðə lɐ sˈɛβɐ pənətɾɐsjˈo ʋˈɛs əls ˈaɲs ʋˈin dəl ən lɐ ʋˈiðɐ sʊsjˈal ðə sˈalt, də lɐ kwˈal kˈozɐ ˈɛs ʋˈan dəɾiβˈa ɐksjˈons ɾrəpɾəsˈiβəs ˈamp lənɾˈaðɐ ðə ləs tɾˈopəs fɾɐnkwˈistəs əl mˈil nˌɔusˈɛnts tɾˌɛntɐnˈow. | L'anarcosindicalisme i els nous corrents lliurepensadors es consolidaren a bastament –després de la seva penetració vers els anys 20 del – en la vida social de Salt, de la qual cosa es van derivar accions repressives amb l'entrada de les tropes franquistes el 1939. |
əl mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐtɾˈes, lɐʑʊntɐmˈen də ɣiɾˈonɐ inisˈiɐ ləkspəðjˈen pə ɐ ləs inkʊrpʊɾɐsjˈons ðəls mʊnisˈipis ðə sˈalt i sɐɾrjˈa ðə tˈɛ i əl ðˈodzə ðə mˈars ðə mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐkwˈatɾə, əl tɾiβʊnˈal sˈupɾəm dˈiktɐ ˌunɐ səntˈɛnsiɐ fɐβʊɾˈaβlə ɐl ðəkɾˈɛt ðɐnnəksjˈo. | El 1963, l'Ajuntament de Girona inicia l'expedient per a les incorporacions dels municipis de Salt i Sarrià de Ter i el 12 de març de 1974, el Tribunal Suprem dicta una sentència favorable al decret d'annexió. |
əl mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐtɾˈes, dəspɾˈes ðˈaɲs dintˈɛnsəs mʊβilidzɐsjˈons, sˈalt i sɐɾrjˈa sˈɛ səpˈaɾən də ɣiɾˈonɐ i ɾrəkʊpˈɛɾən lɐ sˈɛβɐ indəpəndˈɛnsiɐ. | El 1983, després d'anys d'intenses mobilitzacions, Salt i Sarrià se separen de Girona i recuperen la seva independència. |
əl ðəkɾˈɛt ðə lɐ ɣənəɾɐlitˈat ðə kɐtɐlˈuɲɐ ɐkʊrðˈan lɐ səɣɾəɣɐsjˈo ðəls mʊnisˈipis ðə sˈalt i sɐɾrjˈa ðəl ðə ɣiɾˈonɐ fʊw pʊβlikˈat ɐl ðjˈaɾi ʊfisjˈal ðə lɐ ɣənəɾɐlitˈat ðə kɐtɐlˈuɲɐ əl ðˈiɐ tɾˈes mˈars. | El Decret de la Generalitat de Catalunya acordant la segregació dels municipis de Salt i Sarrià del de Girona fou publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 3 març. |
ɐkˈɛstɐ ðˈatɐ ðˈonɐ nˈom ɐls pɾˈɛmis tɾˈɛs ðə mˈars, kʊnsəðˈits ɐ sˈalt ɐnwɐlmˈen dəs ðə mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐnˈow ɐ ləs pərsˈonəs i βˈaɾra ʊ əntitˈats kˈɛ mˈes an tɾəβɐʎˈat pə sˈalt, pə ɐ lɐ sˈɛβɐ ɣˈen i pəl sˈɛw əntˈorn. | Aquesta data dona nom als premis Tres de març, concedits a Salt anualment des de 1989 a les persones i/o entitats que més han treballat per Salt, per a la seva gent i pel seu entorn. |
sˈalt a kɾəskˈut əkspʊnənsjɐlmˈen ɐl ʎˈark ðəl , ən kˈɛ a tɾiplikˈat lɐ pʊβlɐsjˈo, i ɐβˈuj es əl mʊnisˈipi mˈes ðənsɐmˈen pʊβlˈat ðə ləs kʊmˈarkəs ɣiɾʊnˈinəs kwˈatɾə.nˌɔusˈɛnts ʋˌintisˈis,ʋujtˌantɐðˈɔs pərsˈonəs pə kˌeˈɛmɐ ðˈɔs, səɣˈons ðˈaðəs ðəl ðˈɔs mˈil ʋˌintiðˈɔs. | Salt ha crescut exponencialment al llarg del , en què ha triplicat la població, i avui és el municipi més densament poblat de les comarques gironines (4.926,82 persones per km², segons dades del 2022). |
ləs kˈawzəs an ɐnˈat ðəs ðə lɐ pɾʊspəɾitˈat ðə lɐ indˈustɾiɐ tˈɛkstil, pɐsˈan pə lɐ miʎˈoɾɐ ðə lɐ ɕˈarɕɐ ðə kʊmʊnikɐsjˈons, fˈins ɐ lɐ sɐtʊɾɐsjˈo ʊrβɐnˈistikɐ ðəl mʊnisˈipi ʋəˈi ðə ɣiɾˈonɐ. | Les causes han anat des de la prosperitat de la indústria tèxtil, passant per la millora de la xarxa de comunicacions, fins a la saturació urbanística del municipi veí de Girona. |
də pˈok mˈes ðə sˈɛt mˈil sɐltˈɛŋks əl mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˈantɐ sɐɾrˈiβɐ ɐls ˈɔnzə.kwˈatɾəsˈɛnts sətˌantɐsˈɛt əl mˈil nˌɔusˈɛnts sətˈantɐ, ɾrəzʊltˈat ðə lʊnˈaðɐ ðimmiɣɾɐsjˈo mɐʑʊɾitˈaɾjɐmˌen ɐndɐlˈuzɐ, i ðə ləs pʊβlɐsjˈons ɾrʊɾˈals ðə lɐ ɾrˈɛstɐ ðə kɐtɐlˈuɲɐ. | De poc més de set mil saltencs el 1960 s'arriba als 11.477 el 1970, resultat de l'onada d'immigració majoritàriament andalusa, i de les poblacions rurals de la resta de Catalunya. |
ɐ linˈisi ðəl , lɐ pʊβlɐsjˈo sɐltˈɛnkɐ ɐɾrˈiβɐ ɐ ləs tɾˈɛntɐ.zˈeɾʊzˈeɾʊ zˈeɾʊ pərsˈonəs i es fʊrmˈaðɐ pə ʊn mʊzˈajk ðə nɐsjʊnɐlitˈats, ˈɛnɾə ləs kwˈals ðəstˈakən əls kʊlləktˈiws mɐɾrʊkˈi kwˈatɾə.ʋˈujtsˈɛnts sinkwˌantɐðˈɔs ʋəˈins, ɡɐmbjˈa ˈu.sˌetsˈɛnts ʋujtˈantɐ i ʎɐtinʊɐməɾikˈa. | A l'inici del , la població saltenca arriba a les 30.000 persones i és formada per un mosaic de nacionalitats, entre les quals destaquen els col·lectius marroquí (4.852 veïns), gambià (1.780) i llatinoamericà. |
ɐkˈɛstɐ əɡzsəpsjʊnɐlitˈat sa ðɐtɾiβˈuj ɐl fˈɛt kˈɛ ɐkˈɛstɐ zˈonɐ nɐtʊɾˈal əstˈa sitwˈaðɐ ɐ pɾˈop ðˈunɐ ˈaɾɛˌa fʊɾtɐmˈen ʊmɐnidzˈaðɐ, sˈi ˈɛs tˈe ən kˈomtə kˈɛ əls sˈɛws ʊzwˈaɾis pɾʊsəðˈɛjɕən bˈazikɐmˌen dˈunɐ ˈaɾɛˌa mətɾʊpʊlitˈanɐ kˈɛ ɐplˈɛɣɐ mˈes ðə sˈɛnt.zˈeɾʊzˈeɾʊ zˈeɾʊ pərsˈonəs. | Aquesta excepcionalitat s'ha d'atribuir al fet que aquesta zona natural està situada a prop d'una àrea fortament humanitzada, si es té en compte que els seus usuaris procedeixen bàsicament d'una àrea metropolitana que aplega més de 100.000 persones. |
mɐlɣɾˈat ɐjɕˈɔ, lɐktwɐsjˈo ðə ləs əntitˈats əkʊlʊɣˈistəs, kʊʊrðinˈaðəs ˈamp lɐʑʊntɐmˈen, a pərmˈɛs kʊnˈɛjɕˌɛ i pɾʊtəɣˈi ˌunɐ ɣɾˈan kwɐntitˈat ðəspˈɛsjəs ən ɾrˈisk ðə ðəzɐpɐɾˈɛjɕˌɛ i ɐl mɐtˈɛjɕ tˈɛms ɾrəjmlɐntˈa ɐlɣˈunəs əspˈɛsjəs kˈom lɐ siɣˈoɲɐ i lɐ ʎˈuðɾiɣɐ: | Malgrat això, l'actuació de les entitats ecologistes, coordinades amb l'ajuntament, ha permès conèixer i protegir una gran quantitat d'espècies en risc de desaparèixer i al mateix temps reimplantar algunes espècies com la cigonya i la llúdriga: |
lɐ kʊβˈɛɾtɐ ʋəɣətˈal ðəl plˈa sa ðəntˈɛndɾə ɐ pɐɾtˈi ðə lɐ inflwˈɛnsiɐ kˈɛ əɡzərsˈɛjɕ əl ɾrˈiw tˈɛ, ɐtˈɛs kˈɛ lɐ ʋˈiðɐ ðə ləs kʊmʊnitˈats ʋəɣətˈals ðə mɐʑˈoɾ intəɾˈɛs ðəpˈɛnən dɐkˈɛst kˈus flʊβjˈal. | La coberta vegetal del Pla s'ha d'entendre a partir de la influència que exerceix el riu Ter, atès que la vida de les comunitats vegetals de major interès depenen d'aquest curs fluvial. |
lɐ ʋəɣətɐsjˈo ʋinkʊlˈaðɐ ɐ lˈajɣwɐ, ʑˈa sˈidʑi lɐkwˈatikɐ ˈamp lɐ pɾəzˈɛnsiɐ ðə kʊmʊnitˈats ðə ʎˈɛntjəs ðˈajɣwɐ i pʊtɐmʊtˈɔɣəns; lɐ ðˈajɣwəs əmbɐsˈaðəs ɐ tɾɐβˈes ðə kɐɲisˈas i βɐlkˈɛɾəs; lɐ ðə βˈosk ðə ɾriβˈɛɾɐ, ˈamp kɾəjɕənˈas, sɐlzəɾˈɛðəs, ʋərnˈɛðəs, ɐkˈasjəs, plˈatˌans, ɐlβəɾˈɛðəs i pʊʎɐŋkɾˈɛðəs. | La vegetació vinculada a l'aigua, ja sigui l'aquàtica amb la presència de comunitats de llenties d'aigua i potamotògens; la d'aigües embassades a través de canyissars i balqueres; la de bosc de ribera, amb creixenars, salzeredes, vernedes, acàcies, plàtans, alberedes i pollancredes. |
finɐlmˈen ˈi a ləs ˈoɾtəs i ðəβˈɛzəs, kˈɛ son əls əspˈajs nɐtʊɾˈals ɐsʊsjˈats ɐ lɐ ʋəɣətɐsjˈo kˈɛ tˈe mɐʑˈoɾ intəɾˈɛs pə lˈomə. | Finalment hi ha les hortes i deveses, que són els espais naturals associats a la vegetació que té major interès per l'home. |
fˈins ɐ lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts kwɐɾˌantɐnˈow əl mʊnisˈipi ðə sˈalt nˈo ðispʊzˈaβɐ ðˈun əskˈut pɾˈɔpjɐmˌen dˈit, ʑˈa kˈɛ fˈins ɐləsˈoɾəs ən əls ðʊkʊmˈens ʊfisjˈals ðə lɐʑʊntɐmˈen sʊtilidzˈaβɐ ʊn səɣˈɛʎ kˈɛ ðəs ðəl ɐβˌiɐ əkspəɾiməntˈat ðifəɾˈens mʊðifikɐsjˈons. | Fins a l'any 1949 el municipi de Salt no disposava d'un escut pròpiament dit, ja que fins aleshores en els documents oficials de l'ajuntament s'utilitzava un segell que des del havia experimentat diferents modificacions. |
ləskˈut ɐktwˈal ðəl mʊnisˈipi sˈalt, dˈus pə lɐʑʊntɐmˈen, es ˌunɐ kʊmpʊzisjˈo fʊrmˈaðɐ pə ˌunɐ kʊɾˈonɐ ðə pɾˈinsəp, lɐ kwˈal ɐllʊðˈɛjɕ ɐl pɾinsipˈat ðə ɣiɾˈonɐ, ləs βˈaɾrəs kɐtɐlˈanəs kwˈatɾə pˈals ðə ɣˈuləs sˈoβɾə fˈons ðˈoɾ, ˌunɐ əspˈiɣɐ ðə βlˈat kˈɛ ɾrəlɐsjˈonɐ əl mʊnisˈipi ˈamp ləs ɐktiβitˈats ɐɣɾˈikʊləs i ˌunɐ ɾrˈoðɐ ðə mʊlˈi sˈoβɾə ləs ˈajɣwəs ðə lɐ sˈekwiɐ mʊnˈa kˈɛ ɾrəlɐsjˈonɐ lɐ ʋinkʊlɐsjˈo ðəl mʊnisˈipi ˈamp ləs ɐktiβitˈats mɐnʊfɐktʊɾˈɛɾəs i indʊstɾjˈals. | L'escut actual del municipi Salt, d'ús per l'Ajuntament, és una composició formada per una corona de príncep, la qual al·ludeix al Principat de Girona, les barres catalanes (4 pals de gules sobre fons d'or), una espiga de blat que relaciona el municipi amb les activitats agrícoles i una roda de molí sobre les aigües de la séquia Monar que relaciona la vinculació del municipi amb les activitats manufactureres i industrials. |
ləskˈut nˈo a əstˈat sʊmmˈɛs ɐ lɐ ɾrəɣlɐməntɐsjˈo ðəls sˈimbʊls ðəls əns lʊkˈals dəkɾˈɛt ðˈɔssˈɛnts səjɕˌantɐtɾˈes βˈaɾra mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐˈu, də ʋˌintisˈiŋk ðə nʊβˈɛmbɾə də lɐ ɣənəɾɐlitˈat ðə kɐtɐlˈuɲɐ i nˈo a əstˈat ʊfisjɐlidzˈat. | L'escut no ha estat sotmès a la reglamentació dels símbols dels ens locals (Decret 263/1991, de 25 de novembre) de la Generalitat de Catalunya i no ha estat oficialitzat. |
əl sˈɛdzə ðɐɣˈost də ðˈɔs mˈil ˈɔnzə ðˈos ɾrəɣiðˈoɾs ðə plɐtɐfˈormɐ pə kɐtɐlˈuɲɐ ˈɛs ʋˈan əssindˈi ðəl ɣɾˈup mʊnisipˈal pˌeˈiks sˈe pɐsˈan ɐ sˈɛ ɾrəɣiðˈoɾs ðəl ɣɾˈup mˈikst nˈo ɐdskɾˈit. | El 16 d'agost de 2011 dos regidors de Plataforma per Catalunya es van escindir del grup municipal PxC passant a ser regidors del grup mixt no adscrit. |
lɐktiβitˈat ðə sərβˈɛjs i kʊmˈɛrs, kˈɛ kʊnstitwˈɛjɕ əl səjɕˌantɐsˈiŋk pərsəntˈadʑə ðə lɐktiβitˈat əkʊnˈɔmikɐ, sədʑˈiðɐ ðə lɐ kʊnstɾʊksjˈo ˈam ʊn diβˈujt pərsəntˈadʑə, ləs ɐktiβitˈats pɾʊfəsjʊnˈals ˈam ʊn nˈow pərsəntˈadʑə i lɐ indˈustɾiɐ kˈɛ ɐktwɐlmˈen sʊpˈozɐ nʊmˈes əl ʋˈujt pərsəntˈadʑə ðə lɐktiβitˈat əkʊnˈɔmikɐ ðə lɐ ʋˈilɐ. | l'activitat de serveis i comerç, que constitueix el 65% de l'activitat econòmica, seguida de la construcció amb un 18%, les activitats professionals amb un 9% i la indústria que actualment suposa només el 8% de l'activitat econòmica de la Vila. |
nˈɔws əspˈajs sʊpɾɐmʊnisipˈals ðə kɐɾˈaktˌɛ sɐnitˈaɾi, kˈom əl pˈark ʊspitɐlˈaɾi mɐɾtˈi i ʑʊljˈa, ɐnnˈɛks ɐ lʊspitˈal psikwiˈatɾik ʑˈa əɡzistˈen, lˈuðik lɐ sˈalɐ ðə kʊnsˈɛɾts lɐ miɾˈonɐ i kʊmərsjˈal ləspˈaj ɣiɾʊnˈɛs an ɐpʊɾtˈat ˌunɐ ɐflwˈɛnsiɐ ðə ʋizitˈans ðə lɐ ɾrˈɛstɐ ðə ləs kʊmˈarkəs ɣiɾʊnˈinəs i an kʊnɾiβwˈit ɐ ðinɐmidzˈa lɐ ʋˈiðɐ sʊsjˈal i əkʊnˈɔmikɐ ðə sˈalt. | Nous espais supramunicipals de caràcter sanitari, com el Parc Hospitalari Martí i Julià, annex a l'hospital psiquiàtric ja existent, lúdic (la sala de concerts La Mirona) i comercial (l'Espai Gironès) han aportat una afluència de visitants de la resta de les comarques gironines i han contribuït a dinamitzar la vida social i econòmica de Salt. |
ɐ pˈaɾt ðə ləs imˈadʑəs ɾrəliɣjˈozəs, lɐ pɾimˈɛɾɐ mɐnifəstɐsjˈo ðˈaɾt ɐl kɐɾrˈɛ ɐ sˈalt, ˈɛs ɾrəmˈuntɐ ɐ lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sinkwˌantɐˈu ˈam əl mʊmʊmˈen əɾiɣˈit ən ʊmənˈadʑə ɐl sjəntˈifik ʑʊˈakwim ɾrɐβətʎˈat kˈɛ ˈɛs tɾˈoβɐ ɐ lɐ plˈasɐ ʑɐsˈin ʋərðɐɣˈɛ. | A part de les imatges religioses, la primera manifestació d'art al carrer a Salt, es remunta a l'any 1951 amb el momument erigit en homenatge al científic Joaquim Ravetllat que es troba a la plaça Jacint Verdaguer. |
mˈes əndɐβˈan, ɐ lɐ plˈasɐ ðə lɐ ʎiβəɾtˈat, ˈɛs kʊllʊkˈaβɐ ləskʊltˈuɾɐ "ʊmənˈadʑə ɐ lɐ fɐmˈiliɐ tɾəβɐʎɐðˈoɾɐ" də ʎwˈis mˈolins ˈi, ɐ lɐ plˈasɐ ðə lɐ ʋˈilɐ, "ləs ʎˈuðɾiɣəs" də ʎwˈis mɐtˈɛw. | Més endavant, a la plaça de la Llibertat, es col·locava l'escultura "Homenatge a la família treballadora" de Lluís Molins i, a la plaça de la Vila, "Les llúdrigues" de Lluís Mateu. |
pəɾˈɔ ʋˈa sˈɛ ˈɛnɾə əls ˈaɲs mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐsˈɛt i mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐnˈow kwˈan, ɡɾˈasjəs ɐ lɐ inisitˈiβɐ ðə ʑʊzˈɛp pɐwlˈi, ɾrəɣiðˈoɾ ðə kʊltˈuɾɐ ðə lɐʑʊntɐmˈen də sˈalt, ˈɛs ʋˈa inisjˈa ʊn pɾʊʑˈɛktə pə tˈal ðʊmlˈi kɐɾrˈɛs i plˈasəs ðə sˈalt ˈam ˌunɐ ðəstɐkˈaðɐ pɾəzˈɛnsiɐ ðˈoβɾɐ əskʊltˈɔɾikɐ. | Però va ser entre els anys 1997 i 1999 quan, gràcies a la inicitiva de Josep Paulí, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Salt, es va iniciar un projecte per tal d'omplir carrers i places de Salt amb una destacada presència d'obra escultòrica. |
lˈaɲ dˈɔs mˈil ʋˈujt, lɐʑʊntɐmˈen də sˈalt ʋˈa əðitˈa əl ʎˈiβɾə sˈalt, ʊn mˈun dəskʊltˈuɾəs pə ðəskʊβɾˈi : tɾəβˈaʎ ðə ɾrəsˈɛrkɐ də sˈaɾɐ ɾrʊzˈes i ɣɐɾrˈiɣɐ, ˌunɐ ɣʊˈiɐ imɾəssindˈiβlə pə kʊnˈɛjɕˌɛ əl pˈark əskʊltˈɔɾik ðə lɐ ʋˈilɐ. | L'any 2008, l'Ajuntament de Salt va editar el llibre Salt, un munt d'escultures per descobrir : treball de recerca'' de Sara Rosés i Garriga, una guia imprescindible per conèixer el parc escultòric de la vila. |
pə ðʊnˈa ɐ kʊnˈɛjɕˌɛ ɐls infˈans əl pˈark əskʊltˈɔɾik ðə lɐ ʋˈilɐ i fʊməntˈanˈɛ lɐ sˈɛβɐ kʊnsərβɐsjˈo, ləs əskˈoləs ðə sˈalt an pɐɾtisipˈat ən əl pɾʊʑˈɛktə "ɐpɐðɾˈinəm əskʊltˈuɾəs" pɾʊpʊzˈat pəl klˈup ðɐmˈiks ðə lɐ ʊnˈɛskʊ ðə ɣiɾˈonɐ. | Per donar a conèixer als infants el parc escultòric de la vila i fomentar-ne la seva conservació, les escoles de Salt han participat en el projecte "Apadrinem escultures" proposat pel Club d'Amics de la Unesco de Girona. |
ɐsʊsjɐsjˈons ðə ʋəˈins ðə βˈaɾri sˈɛnɾə, bˈaɾri ʋˈɛʎ, bˈaɾri ðə lɐ pɾʊsəsˈo, bˈaɾri ðəl ʋəinˈat, bˈaɾri ðəls əskɾipːtˈoɾs, lɐ mɐsˈanɐ. | Associacions de Veïns de Barri Centre, Barri Vell, Barri de la Processó, Barri del Veïnat, Barri dels Escriptors, La Massana. |
sɐɾrjˈa ðə tˈɛ es ʊn mʊnisˈipi ðə lɐ pɾʊβˈinsiɐ ðə ɣiɾˈonɐ, ɐ lɐ kʊmˈarkɐ ðəl ɣiɾʊnˈɛs i fˈormɐ pˈaɾt ðə lˈaɾɛˌa ʊrβˈanɐ ðə lɐ siwtˈat ðə ɣiɾˈonɐ, ɐ kɐtɐlˈuɲɐ. | Sarrià de Ter és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Gironès i forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona, a Catalunya. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sɐɾrjˈa ðə tˈɛ ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sarrià de Ter (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
əl mʊnisˈipi ðə sɐɾrjˈa limˈitɐ ɐl nˈort ˈam əl ðə sˈan ʑʊljˈa ðə ɾrˈamis; ɐl sˈut i ɐ lˈɛst, ˈam əl ðə ɣiɾˈonɐ; i ɐ lʊˈɛst, ˈam əl ðə sˈan ɡɾəɣˈoɾi. | El municipi de Sarrià limita al nord amb el de Sant Julià de Ramis; al sud i a l'est, amb el de Girona; i a l'oest, amb el de Sant Gregori. |
əl sˈɛw əmlɐsɐmˈen ʑɛˌolˈɔɣik i əstɾʊktʊɾˈal ɾrəzˈultɐ siŋʊlˈa pərkˈɛ pɾˈaktikɐmˌen ˈi kʊnflwˈɛjɕən lɐ səɾrɐlˈaðɐ tɾɐnsβərsˈal kɐtɐlˈanɐ, lɐ sˈɛɾrɐ ðə ləs ɣɐβˈaɾrəs, lɐ ðəpɾəsjˈo nəˈɔɣənɐ ðə lɐ sˈɛlβɐ i əl kʊɾrəðˈoɾ kˈɛ kʊmʊnˈikɐ ɐkˈɛstɐ ðəpɾəsjˈo ˈamp lɐ fˈosɐ ðə ləmpʊrðˈa. | El seu emplaçament geològic i estructural resulta singular perquè pràcticament hi conflueixen la Serralada Transversal Catalana, la Serra de les Gavarres, la depressió neògena de la Selva i el corredor que comunica aquesta depressió amb la fossa de l'Empordà. |
ləkstənsjˈo ðəl mʊnisˈipi es ɾrəlɐtiβɐmˈen ɾrəðwˈiðɐ, i ʊkˈupɐ ˌunɐ sʊpərfˈisjə ʎəwɣəɾɐmˈen sʊpəɾjˈoɾ ɐls kwˈatɾə kˌeˈɛmɐ ðˈɔs kwˈatɾə,sˈɛdzə kˌeˈɛmɐ. | L'extensió del municipi és relativament reduïda, i ocupa una superfície lleugerament superior als 4 km² (4,16 km²). |
əl nˈukli mˈes ɐntˈik ðə pʊβlɐmˈen dəl mʊnisˈipi es sɐɾrjˈa ðə ðˈalt, sitwˈat ɐ lɐ ɾrˈiβɐ əskˈɛɾrɐ ðə lɐ ɾrjˈɛɾɐ ðə ɕˈuŋklɐ. | El nucli més antic de poblament del municipi és Sarrià de Dalt, situat a la riba esquerra de la riera de Xuncla. |
ləs kˈazəs kˈɛ əmβˈoltən ləsɣlˈeziɐ ðə sˈan pˈaw i əl pʊβlɐmˈen ɾrʊɾˈal ðispˈɛs ɐ lʊˈɛst ðəl tˈɛrmə ʋˈan sˈɛ lʊɾˈiɣən dəl mʊnisˈipi ɐ pɐɾtˈi ðəl . | Les cases que envolten l'església de Sant Pau i el poblament rural dispers a l'oest del terme van ser l'origen del municipi a partir del . |
ʑˈa ɐ finˈals ðəl i pɾimˈɛs ðəl ˈɛs kʊmənsˈa ɐ kʊnstitˈuj əl nˈukli ðə sɐɾrjˈa ðə βˈajɕ ɐl kʊstˈat ðəl kɐmˈi ðə ɣiɾˈonɐ ɐ pərpiɲˈa kˈɛ tɾɐβəsˈaβɐ əl ɾrˈiw tˈɛ. | Ja a finals del i primers del es començà a constituir el nucli de Sarrià de Baix al costat del camí de Girona a Perpinyà que travessava el riu Ter. |
pɐrlˈa ðə sɐɾrjˈa ðə tˈɛ es pɐrlˈa ðəl pɾʊsˈes ðindʊstɾjɐlidzɐsjˈo kˈɛ ʋˈa əkspəɾiməntˈa ɣɐjɾəβˈe tˈot kɐtɐlˈuɲɐ ðʊɾˈan lɐ səɣˈonɐ məjtˈat ðəl . | Parlar de Sarrià de Ter és parlar del procés d'industrialització que va experimentar gairebé tot Catalunya durant la segona meitat del . |
lɐ pɾimˈɛɾɐ fˈaβɾikɐ kˈɛ ˈi ʋˈa ɐβˈɛ ɐ sɐɾrjˈa ʋˈa sˈɛ fʊndˈaðɐ pə fəlˈip flˈoɾəs i βɾʊɣˈaðɐ, kˈɛ fʊw limpʊlsˈoɾ ðə tˈotɐ lɐ mɐkwinˈaɾiɐ nəsəsˈaɾiɐ pə ɐ lʊbtənsjˈo ðə pˈastɐ pə ɐ fɐβɾikˈa pɐpˈɛ, lˈaɲ mˈil ʋˈujtsˈɛnts səjɕˌantɐnˈow. | La primera fàbrica que hi va haver a Sarrià va ser fundada per Felip Flores i Brugada, que fou l'impulsor de tota la maquinària necessària per a l'obtenció de pasta per a fabricar paper, l'any 1869. |
ɐl pɾinsˈipi ðəl nˈɔw əl pɾʊsˈes ðindʊstɾjɐlidzɐsjˈo ɐnˈaβɐ əndɐβˈan, ˈɛs fʊrmˈaβən sʊsjətˈats mərkɐntˈils i ɾrəkɾɛˌatˈiβəs ˈi, pəl kˈɛ fˈa ɐ lɐ indˈustɾiɐ pɐpəɾˈɛɾɐ, sɐɾrjˈa ʊkʊpˈaβɐ ʊn ʎˈok ðəstɐkˈat pə lɐ sˈɛβɐ pɾʊðʊksjˈo. | Al principi del nou el procés d'industrialització anava endavant, es formaven societats mercantils i recreatives i, pel que fa a la indústria paperera, Sarrià ocupava un lloc destacat per la seva producció. |
əl mˈil ʋˈujtsˈɛnts kˈinzə ˈɛs kɾˈɛˌa ɐl ʋəinˈat ðə sɐɾrjˈa ðə βˈajɕ, ˌunɐ pɐɾrˈɔkwiɐ indəpəndˈen dəl nˈukli ðə sˈan pˈaw, kˈɛ finɐlmˈen əsðəβˈe kˈap ðəl mʊnisˈipi ðə sɐɾrjˈa ðə tˈɛ. | El 1815 es crea al veïnat de Sarrià de Baix, una parròquia independent del nucli de Sant Pau, que finalment esdevé cap del municipi de Sarrià de Ter. |
ən ɐkˈɛstɐ ˈɛpʊkɐ, lɐ plˈanɐ ðə lɐ ɾrˈiβɐ ðəl tˈɛ ənkˈaɾɐ ˌɛɾɐ ʊn ɡɾˈan plˈa ɐɣɾˈikʊlɐ ðəl kwˈal ɾrˈɛstɐ ɾrəkˈort ɐls ɐktwˈals tʊpˈɔnims ðəl pˈoβlə: plˈa ðə lˈoɾtɐ, dəls ʋiɲˈɛs ʊ ðə βˈajɕ. | En aquesta època, la plana de la riba del Ter encara era un gran pla agrícola del qual resta record als actuals topònims del poble: pla de l'Horta, dels Vinyers o de Baix. |
lɐ kʊnstɾʊksjˈo ðə lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ ˈɛnɐðˈɔs, əls ˈaɲs sinkwˈantɐ, ʋˈa sʊpʊzˈa lɐ pɾʊɣɾəsˈiβɐ ʊrβɐnidzɐsjˈo ðə nˈɔws kɐɾrˈɛs ən diɾəksjˈo ɐ pʊnˈen, ˈamp ɐβitˈadʑəs i zˈonəs indʊstɾjˈals. | La construcció de la carretera N-II, els anys 50, va suposar la progressiva urbanització de nous carrers en direcció a ponent, amb habitatges i zones industrials. |
lɐ pɐpəɾˈɛɾɐ tˈoɾrɐs ʊstˈɛŋk ˌɛssəˈa fʊw ʊn dəls nˈuklis ðʊrβɐnidzɐsjˈo impʊɾtˈans, pɾʊmʊtˈoɾ tɐmbˈe ðəl nˈɔw "sɐɾrjˈa ðə ðˈalt", kʊnstɾwˈit əls ˈaɲs sinkwˈantɐ ɐnnˈɛks ɐ ləs sˈɛβəs zˈonəs indʊstɾjˈals. | La paperera Torras Hostench SA fou un dels nuclis d'urbanització importants, promotor també del nou "Sarrià de Dalt", construït els anys 50 annex a les seves zones industrials. |
lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐsˈis sɐɾrjˈa ðə tˈɛ, kˈɛ kʊmtˈaβɐ ʑˈa ˈam ˌunɐ pʊβlɐsjˈo ðə kwˈatɾə.zˈeɾʊzˈeɾʊ zˈeɾʊ ɐβitˈans, ʋˈa sˈɛ ɐnnəksjʊnˈaðɐ ɐ lɐ siwtˈat ðə ɣiɾˈonɐ. | L'any 1976 Sarrià de Ter, que comptava ja amb una població de 4.000 habitants, va ser annexionada a la ciutat de Girona. |
ˈamp lɐ kʊnstitʊsjˈo ðəls nˈɔws ɐʑʊntɐmˈens ðəmʊkɾˈatiks lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐnˈow, sɐɾrjˈa ʋˈa ɾrəkʊpəɾˈa lɐ sˈɛβɐ indəpəndˈɛnsiɐ mʊnisipˈal. | Amb la constitució dels nous ajuntaments democràtics l'any 1979, Sarrià va recuperar la seva independència municipal. |
lɐktiβitˈat ɐɣɾˈikʊlɐ ʋˈa ɐnˈa ðəzɐpɐɾəjɕˈen pɾʊɣɾəsiβɐmˈen dʊɾˈan əl sˈɛɣlə ðinˈoʊ ðəspɾˈes ðə lɐ kʊnstɾʊksjˈo ən əl tˈɛrmə mʊnisipˈal ðˈunɐ fˈaβɾikɐ ðə pˈastɐ ðə pɐpˈɛ. | L'activitat agrícola va anar desapareixent progressivament durant el segle xix després de la construcció en el terme municipal d'una fàbrica de pasta de paper. |
dʊɾˈan əl , lɐktiβitˈat indʊstɾjˈal, əspəsjɐlmˈen lɐ ðəðikˈaðɐ ɐ fɐβɾikɐsjˈo i mɐnipʊlɐsjˈo ðəl pɐpˈɛ, ʋˈa pɐsˈa ɐ sˈɛ lɐ pɾinsipˈal fˈon diŋɾˈɛsʊs ðəl mʊnisˈipi. | Durant el , l'activitat industrial, especialment la dedicada a fabricació i manipulació del paper, va passar a ser la principal font d'ingressos del municipi. |
sitwˈat ɐl kɐɾrˈɛ mɐʑˈoɾ, ɐkˈɛst əðifˈisi mʊðərnˈistɐ, tɐmbˈe ðə ɾrɐfˌaˈɛl mɐzˈo, kˈomtɐ ˈam ʊn pətˈit ɐwðitˈoɾi i fʊw ʊtilidzˈat ɐntiɣɐmˈen kˈom ɐ ɐtənˈɛw. | Situat al carrer Major, aquest edifici modernista, també de Rafael Masó, compta amb un petit auditori i fou utilitzat antigament com a ateneu. |
ləs ɾrəfəɾˈɛnsjəs ðəls sˈɛws ʊstˈals ɐls əskɾˈits ðəl βɐɾˈo ðə mɐlðˈa i əl pˈas mˈes ɾrəsˈen dəl kɐɾrilˈɛt ðə βɐɲˈoləs lˈi ɐtˈorɣwən əntitˈat pə ɐ fiɣʊɾˈa kˈom ɐ kʊnʑˈun pɐtɾimʊnjˈal ðəl mʊnisˈipi. | Les referències dels seus hostals als escrits del Baró de Maldà i el pas més recent del carrilet de Banyoles li atorguen entitat per a figurar com a conjunt patrimonial del municipi. |
ɐl pɾinsˈipi ðəl kɐɾrˈɛ ʑʊzˈɛp flˈoɾəs ˈi a ðiβˈɛrsʊs tɐʎˈɛs i ˌunɐ fˈaβɾikɐ, kˈan midʑˈans, ˈamp ɕəmənəˈiɐ ðə tˈotɕʊ ɐsʊsjˈats ɐl kɐnˈal i ɐ lɐ ɾrəsklˈozɐ sˈoβɾə əl tˈɛ. | Al principi del carrer Josep Flores hi ha diversos tallers i una fàbrica, Can Mitjans, amb xemeneia de totxo associats al canal i a la resclosa sobre el Ter. |
sitwˈaðɐ ˈɛnɾə əls βˈaɾris ðəl plˈa ðə lˈoɾtɐ i ðə sɐɾrjˈa ðə ðˈalt, ɐl pˈɛw ðˈun ɐntˈik kɐmˈi ðə fəɾrɐðˈuɾɐ. | Situada entre els barris del Pla de l'Horta i de Sarrià de Dalt, al peu d'un antic camí de ferradura. |
pɐtɾˈisi tˈiksis pɐðɾˈozɐ sɐɾrjˈa ðə tˈɛ, mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐˈu, pəɾjʊðˈistɐ, pɾəziðˈen dəs ðə ðˈɔs mˈil kˈinzə ðəl ɣɾˈɛmi ðəðitˈoɾs ðə kɐtɐlˈuɲɐ i ðə lɐ kˈambɾɐ ðəl ʎˈiβɾə ðə kɐtɐlˈuɲɐ. | Patrici Tixis Padrosa (Sarrià de Ter, 1961), periodista, president des de 2015 del Gremi d'Editors de Catalunya i de la Cambra del Llibre de Catalunya. |