phonemes
stringlengths 98
1.58k
| text
stringlengths 101
1.36k
|
|---|---|
kˈarləs tʊɾrˈen tɐɾrˈes sɐɾrjˈa ðə tˈɛ, mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐkwˈatɾə, siklˈistɐ ɣwɐɲɐðˈoɾ ðˈunɐ məðˈaʎɐ ʊlˈimpikɐ ɐls ʑˈoks ʊlˈimpiks ðɐtˈɛnəs dˈɔs mˈil kwˈatɾə. | Carles Torrent Tarrés (Sarrià de Ter, 1974), ciclista guanyador d'una medalla olímpica als Jocs Olímpics d'Atenes 2004. |
limˈitɐ ˈamp kˈamʎʊŋ ˌɛnɐˈɛ, kɐsˈa ðə lɐ sˈɛlβɐ ˈɛ i ˈam əls mʊnisˈipis səlβɐtˈans ðə kˈalðəs ðə mɐlɐβˈɛʎɐ ˈɛssə i ʋˈe ðˈoβlə i ɾriwðəʎˈots ðə lɐ sˈɛlβɐ ˌɛnɐʋˌe ðˈoβlə. | Limita amb Campllong (NE), Cassà de la Selva (E) i amb els municipis selvatans de Caldes de Malavella (S i W) i Riudellots de la Selva (NW). |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan ɐndɾˈɛw sɐlˈɔw ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Andreu Salou (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
es ðɾənˈat pə ʊn sədʑˈit ðə ɾrjˈɛɾəs kˈɛ ðəsɣwˈasən ɐ lʊɲˈa i kˈɛ fˈormən əls lˈimits ðəl tˈɛrmə: son lɐ ɾrjˈɛɾɐ ðə ʋərnˈɛðɐ, kˈɛ fˈa ðə tərmənˈal ɐ ʎəβˈan, lɐ ɾrjˈɛɾɐ ðə ɣʊtˈaɾrɐ, kˈɛ ɾrəkˈoɾrə tˈot əl səktˈoɾ nˈortʊɾjəntˈal, i lɐ ɾrjˈɛɾɐ ðə βənˈawlɐ, kˈɛ kʊjnsiðˈɛjɕ ˈam əl lˈimit ʊksiðəntˈal. | És drenat per un seguit de rieres que desguassen a l'Onyar i que formen els límits del terme: són la riera de Verneda, que fa de termenal a llevant, la riera de Gotarra, que recorre tot el sector nord-oriental, i la riera de Benaula, que coincideix amb el límit occidental. |
lɐ sitwɐsjˈo ʊrβɐnˈistikɐ ðəl mʊnisˈipi es lɐ pɾˈɔpiɐ ðəls nˈuklis ɾrʊɾˈals ɐʎʊɲˈats ðəls ɣɾˈans ˈɛjɕʊs ðə kʊmʊnikɐsjˈo. | La situació urbanística del municipi és la pròpia dels nuclis rurals allunyats dels grans eixos de comunicació. |
ˈɛs kɐɾɐktəɾˈidzɐ pə ˌunɐ βˈajɕɐ ðinˈamikɐ ðə kɾəjɕəmˈen, ˌunɐ ɣɾˈan dispərsjˈo ðə lɐ pʊβlɐsjˈo i lɐbsˈɛnsiɐ ðˈun nˈukli ʊrβˈa kˈɛ kʊəzjˈoni əl mʊnisˈipi. | Es caracteritza per una baixa dinàmica de creixement, una gran dispersió de la població i l'absència d'un nucli urbà que cohesioni el municipi. |
əl pˈoβlə ˈɛs ðistɾiβwˈɛjɕ ən difəɾˈens nˈuklis ðisəminˈats: əl ʋəinˈat ðə ðˈalt ʊβikˈat ɐl sˈɛnɾə ðəl tˈɛrmə mʊnisipˈal, ʋəinˈat ðə βˈajɕ ɐl nˈort, ʋəinˈat ðə ləs βˈoskəs ɐl sˈut i sˈan ɐndɾˈɛw sɐlˈɔw ɐl sˈɛnɾə nˈort, ɐkˈɛst ðɐɾrˈɛ es əl nˈukli ɐdministɾɐtˈiw i kʊltʊɾˈal ˈon ˈi a ləsɣlˈeziɐ i lɐʑʊntɐmˈen. | El poble es distribueix en diferents nuclis disseminats: el veïnat de Dalt (ubicat al centre del terme municipal), veïnat de Baix (al nord), veïnat de les Bosques (al sud) i Sant Andreu Salou (al centre nord), aquest darrer és el nucli administratiu i cultural on hi ha l'església i l'Ajuntament. |
ˌunɐ ˈunikɐ ʋˈiɐ pɾinsipˈal kɐɾrətˈɛɾɐ lʊkˈal ʊnˈɛjɕ əls kwˈatɾə ʋəinˈats i kɾˈɛwɐ əl mʊnisˈipi ðə nˈort ɐ sˈut i ðˈɛst ɐ ʊˈɛst. | Una única via principal (carretera local) uneix els 4 veïnats i creua el municipi de nord a sud i d'est a oest. |
pəl lˈimit sˈutʊɾjəntˈal sirkˈulɐ lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ lʊkˈal ðə kˈalðəs ðə mɐlɐβˈɛʎɐ ɐ kɐsˈa ðə lɐ sˈɛlβɐ, dˈon sˈuɾt əl ɾrɐmˈal kˈap ɐ sˈan ɐndɾˈɛw sɐlˈɔw. | Pel límit sud-oriental circula la carretera local de Caldes de Malavella a Cassà de la Selva, d'on surt el ramal cap a Sant Andreu Salou. |
dəs ðəl nˈukli ðəl mʊnisˈipi, kˈamins i kɐɾrətˈɛɾəs mənˈoɾs kʊnnˈɛktən ˈamp kɐsˈa ðə lɐ sˈɛlβɐ i ɾriwðəʎˈots ðə lɐ sˈɛlβɐ. | Des del nucli del municipi, camins i carreteres menors connecten amb Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva. |
əsˈen ʊn mʊnisˈipi ˈaɣɾʊfʊɾəstˈal, əl pɐjzˈadʑə ˈɛs kʊnfˈormɐ ðə kˈams ðə kʊnrˈɛw ˈamp mˈasəs fʊɾəstˈals i əls pˈuns ɐβitˈats. | Essent un municipi agro-forestal, el paisatge es conforma de camps de conreu amb masses forestals i els punts habitats. |
əls pɾinsipˈals kʊnrˈɛws son əls səɾɛˌals ˈorði, blˈat i βlˈat ðə mˈoɾʊ, əl fɐɾrˈadʑə i əls ˈarβɾəs fɾʊjtˈɛs pˈoməs i pˈɛɾəs. | Els principals conreus són els cereals (ordi, blat i blat de moro), el farratge i els arbres fruiters (pomes i peres). |
tɐmbˈe es impʊɾtˈan əl səktˈoɾ ɾrɐmɐðˈɛ ˈamp lɐ pɾəzˈɛnsiɐ ðə pətˈitəs i midʑˈanəs ɣɾˈaŋəs ðɐβˈiɾɐm i βəstjˈa βʊβˈi, ˈamp lɐ pɾʊðʊksjˈo ðə ʎˈɛt i kˈarn. | També és important el sector ramader amb la presència de petites i mitjanes granges d'aviram i bestiar boví, amb la producció de llet i carn. |
əls sˈɛws pɾinsipˈals ˈɛjɕʊs ðintəɾˈɛs pɐtɾimʊnjˈal son ləs ɐntˈiɣəs əðifikɐsjˈons əɡzistˈens: ləs mˈazjəs kɐtɐlˈanəs. | Els seus principals eixos d'interès patrimonial són les antigues edificacions existents: les masies catalanes. |
əl ʎˈok es əsməntˈat ən lɐ ðʊnɐsjˈo kˈɛ lˈaɲ ʋˈujtsˈɛnts ʋujtˌantɐðˈɔs fˈɛw əl βˈisβə təwtˈɛ ɐ lɐ kɐnˈɔnikɐ ðə ɣiɾˈonɐ ˈamp mʊtˈiw ðə lɐ sˈɛβɐ ʊrɣɐnidzɐsjˈo. | El lloc és esmentat en la donació que l'any 882 feu el bisbe Teuter a la canònica de Girona amb motiu de la seva organització. |
lɐ pɐɾrˈɔkwiɐ ðə sˈan ɐndɾˈɛw sɐlˈɔw, es sitˈaðɐ lˈaɲ mˈil ðˈɔssˈɛnts, kˈom ɐ pɐɾrˈɔkwiɐ ðəpəndˈen dəl mʊnəstˈi ðə sˈan dɐnjˈɛl ðə ɣiɾˈonɐ. | La parròquia de Sant Andreu Salou, és citada l'any 1200, com a parròquia dependent del monestir de Sant Daniel de Girona. |
limˈitɐ ɐl nˈort ˈam əl tˈɛ, i ɐl sˈut ˈamp sˈan mɐɾtˈi ʋˈɛʎ, mˈɛnɾə kˈɛ ɐ lˈɛst kʊnfɾˈontɐ ˈam əl pˈoβlə ðə flɐsˈa, ˈam əl kwˈal ɐβˈuj ðˈiɐ pɾˈaktikɐmˌen əstˈa ʊnˈit, i ɐ lʊˈɛst ˈamp βʊrðˈils. | Limita al nord amb el Ter, i al sud amb Sant Martí Vell, mentre que a l'est confronta amb el poble de Flaçà, amb el qual avui dia pràcticament està unit, i a l'oest amb Bordils. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan ʑʊˈan də mʊʎˈɛt ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Joan de Mollet (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
dwˈɛs səntˈuɾjəs mˈes tˈart, ɐl , lɐ pʊβlɐsjˈo nˈo ʋˈa kɾˈejɕˌɛ sinˈo kˈɛ ʋˈa mimβˈa sənsiβləmˈen pə ləs mɐlˈaltjəs i mˈaləs kʊʎˈitəs. | Dues centúries més tard, al , la població no va créixer sinó que va minvar sensiblement per les malalties i males collites. |
ɐl ˈɛs ʋˈa ʊβɾˈi lɐ sˈekwiɐ ʋiɲˈals, ɡɾˈasjəs ɐ ʊn pɾiβilˈɛɣi ɾrəjˈal kʊnsəðˈit ˈamp lɐ fɐmˈiliɐ ʋiɲˈals ðə flɐsˈa lˈaɲ mˈil sˌetsˈɛnts ʋujtˌantɐʋˈujt, kˈɛ əls ɐtʊrɣˈaβɐ əl ðɾˈɛt ðˈus dˈajɣwɐ ðəl tˈɛ pə ɐl ɾrˈɛk ðə ləs tˈɛɾrəs ðə βʊrðˈils, səlrˈa, ʑʊjˈa, flɐsˈa i sˈan ʑʊˈan də mʊʎˈɛt; mɐlɣɾˈat kˈɛ fˈins ɐl mˈil nˌɔusˈɛnts tɾˌɛntɐðˈɔs nˈo ˈɛs kʊnsəðiɾˈiɐ əl ðɾˈɛt ðə ðəɾiβɐsjˈo ðə lɐ sˈekwiɐ fˈins ɐl plˈa ðə mʊʎˈɛt i flɐsˈa. | Al es va obrir la séquia Vinyals, gràcies a un privilegi reial concedit amb la família Vinyals de Flaçà l'any 1788, que els atorgava el dret d'ús d'aigua del Ter per al rec de les terres de Bordils, Celrà, Juià, Flaçà i Sant Joan de Mollet; malgrat que fins al 1932 no es concediria el dret de derivació de la séquia fins al pla de Mollet i Flaçà. |
kˈap ɐl mˈil nˌɔusˈɛnts ʋˈin sˈan ʑʊˈan ɐβˌiɐ ɐwɡməntˈat əl sˈɛw ʊrβɐnˈismə, dispʊzˈaβɐ ðə nʊɾˌantɐsˈis əðifˈisis i ʋujtˌantɐʋˈujt ðəls sˈɛws ɐβitˈans sˈaβjən ʎəɣˈi i əskɾˈiwɾə, ʑˈa kˈɛ ɐnˈaβən ɐ ləskˈolɐ ðəl pˈoβlə ʋəˈi ðə flɐsˈa. | Cap al 1920 Sant Joan havia augmentat el seu urbanisme, disposava de 96 edificis i 88 dels seus habitants sabien llegir i escriure, ja que anaven a l'escola del poble veí de Flaçà. |
əl kɾwˈɛl əpizˈoði ðə lɐ ɣwˈɛɾrɐ siβˈil ʋˈa siɡnifikˈa pə ɐ sˈan ʑʊˈan də mʊʎˈɛt əl kˈamβi ðə nˈom, tˈot pɐsˈan ɐ ðənʊminˈasə mʊʎˈɛt ðə tˈɛ. | El cruel episodi de la Guerra Civil va significar per a Sant Joan de Mollet el canvi de nom, tot passant a denominar-se Mollet de Ter. |
əl fɾɐnkwˈismə pʊɾtɐɾˈiɐ, ˈɛnɾə ˈaltɾəs kˈozəs, lɐ kʊnəɣˈuðɐ ɾrəpɾəsjˈo pʊlˈitikɐ i ləs kɐɾtˈiʎəs ðə ɾrɐsjʊnɐmˈen, inisjˈansə ʊn pəɾˈiʊðə ðə kɐɾəstˈiɐ kˈɛ sɐʎɐrɣɐɾˈiɐ fˈins ɐ lɐ fˈi ðəls ˈaɲs sinkwˈantɐ. | El franquisme portaria, entre altres coses, la coneguda repressió política i les cartilles de racionament, iniciant-se un període de carestia que s'allargaria fins a la fi dels anys cinquanta. |
kˈal ðˈi kˈɛ sˈan ʑʊˈan də mʊʎˈɛt fʊw ʊn dəls pˈoks pˈoβləs ɣiɾˈonins kˈɛ nˈo tiŋwˈes kˈap ʋəˈi ɐfiljˈat ɐ lɐ fɐlˈaŋə əspɐɲˈolɐ ən lɐ pɾimˈɛɾɐ ðˈɛkɐðɐ ðəl fɾɐnkwˈismə. | Cal dir que Sant Joan de Mollet fou un dels pocs pobles gironins que no tingués cap veí afiliat a la Falange Española en la primera dècada del franquisme. |
əl a əstˈat təstimˈoni ðə miʎˈoɾəs kˈɛ an fˈɛt lɐ ʋˈiðɐ ðʊmˈɛstikɐ mˈes kˈɔmʊðə i fˈasil, lɐ kwɐlitˈat ðə ʋˈiðɐ ðə lɐ ɣˈen də mʊʎˈɛt a miʎʊɾˈat ɾrɐðikɐlmˈen ɡɾˈasjəs ɐ sərβˈɛjs kˈom əl təlˈɛfˌon, lɐ ʎˈum ʊ lˈajɣwɐ kʊɾrˈen. | El ha estat testimoni de millores que han fet la vida domèstica més còmode i fàcil, la qualitat de vida de la gent de Mollet ha millorat radicalment gràcies a serveis com el telèfon, la llum o l'aigua corrent. |
dʊɾˈan əls ˈultims ˈaɲs sətˈantɐ i pɾimˈɛs ʋʊjtˈantɐ ðəl kˈɛ ˈɛs kʊmənsˈaɾən ɐ ɐsfɐltˈa əls kɐɾrˈɛs i səndəɣˈaɾən ˈaltɾəs ˈoβɾəs ðə miʎˈoɾɐ ðəls sərβˈɛjs kˈom ˈaɾɐ əl səməntˈiɾi mʊnisipˈal. | Durant els últims anys setanta i primers vuitanta del que es començaren a asfaltar els carrers i s'endegaren altres obres de millora dels serveis com ara el cementiri municipal. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan mɐɾtˈi ʋˈɛʎ ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Martí Vell (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
əstˈa ðʊkʊməntˈat əl mˈil tɾˌɛntɐsˈiŋk kˈom sˈaŋkti mɐɾtˈini kwˈi ðikˈun ʋətˈulʊ, «sˈan mɐɾtˈi kˈɛ ɐnʊmˈɛnəm ʋˈɛʎ» pɾʊβɐβləmˈen ən ɾrəfəɾˈɛnsiɐ ɐ lɐ ʋˈɛʎɐ kɐpˈɛʎɐ ðə lɐntˈik kɐstˈɛʎ. | Està documentat el 1035 com Sancti Martini qui dicunt Vetulo, «Sant Martí que anomenem Vell» probablement en referència a la vella capella de l'antic castell. |
dʊɾˈan əl fɾɐnkwˈismə tɐmpˈok ˈɛs ʋˈa ɾrəspəktˈa lɐɣjʊtʊpˈɔnim ɐðʊpːtˈan lɐ fˈormɐ sˈan mɐɾtiβˈɛʎ fˈins ɐl mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐtɾˈes. | Durant el franquisme tampoc es va respectar l'hagiotopònim adoptant la forma San Martivell fins al 1983. |
pʊðɾˈiɐ pɾʊβənˈi ðəl βʊlˈɛt tɐmbˈe kʊnəɣˈut kˈom ɐ ʎˈɛŋwɐ ðə βˈɔw ʊ ðə lɐ ʎəmənˈozɐ, lɐ plˈantɐ ɐɾtəmizˈiɐ kɐmpˈɛstɾis. | Podria provenir del bolet també conegut com a llengua de bou o de la llemenosa, la planta Artemisia campestris. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan mɐɾtˈi ðə ʎˈemənɐ ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Martí de Llémena (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan ʑˈorði ðəsβˈaʎs ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Jordi Desvalls (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
sˈan ʑʊljˈa ðə ɾrˈamis es ʊn mʊnisˈipi ðə lɐ kʊmˈarkɐ ðəl ɣiɾʊnˈɛs, kˈɛ fˈormɐ pˈaɾt ðə lˈaɾɛˌa ʊrβˈanɐ ðə ɣiɾˈonɐ. | Sant Julià de Ramis és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de Girona. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan ʑʊljˈa ðə ɾrˈamis ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Julià de Ramis (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
sˈantɐ kʊlˈomɐ ðə fɐrnˈɛs, ɐnʊmənˈaðɐ tɐmbˈe fɐrnˈɛs ðə lɐ sˈɛlβɐ, es ʊn mʊnisˈipi ðə kɐtɐlˈuɲɐ, kɐpitˈal ðə lɐ kʊmˈarkɐ ðə lɐ sˈɛlβɐ i kˈap ðəl pɐɾtˈit ʑʊðisjˈal ðə sˈantɐ kʊlˈomɐ. | Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈantɐ kʊlˈomɐ ðə fɐrnˈɛs ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Santa Coloma de Farners (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
əl pɾimˈɛ əsmˈen dˈatɐ ðəl ʋˈujtsˈɛnts nʊɾˌantɐʋˈujt, kwˈan ˈɛs pˈarlɐ ðə ləsɣlˈeziɐ, kˈɛ fʊw ɾrəkʊnstɾwˈiðɐ lˈaɲ nˌɔusˈɛnts sinkwˈantɐ i kʊnsɐɣɾˈaðɐ pə ɣʊmmˈa, əl βˈisβə ðə ɣiɾˈonɐ, dəspɾˈes ðə lɐ sˈɛβɐ ðəstɾʊksjˈo ən lɐ ɾrˈadziɐ ʊŋɐɾˈɛzɐ ðə nˌɔusˈɛnts kwɐɾˌantɐðˈɔs. | El primer esment data del 898, quan es parla de l'església, que fou reconstruïda l'any 950 i consagrada per Gotmar, el bisbe de Girona, després de la seva destrucció en la ràtzia hongaresa de 942. |
dəs ðəl lɐ ʋˈilɐ ðəpəŋwˈe əkləzjˈastikɐmˌen də lɐ kɐnˈɔnikɐ ðə sˈan pˈɛɾə sərkˈaðɐ ˈi, dəs ðəl pˈun də ʋˈistɐ ðə lɐ ʑʊɾisðiksjˈo siβˈil, dəl kɐstˈɛʎ ðə fɐrnˈɛs. | Des del la vila depengué eclesiàsticament de la canònica de Sant Pere Cercada i, des del punt de vista de la jurisdicció civil, del Castell de Farners. |
sˈi səlˈɛβɾɐ mərkˈat ðəs ðəl mˈil tɾˈessˈɛnts tɾˌɛntɐkwˈatɾə, ɡɾˈasjəs ɐ ˌunɐ kʊnsəsjˈo ðəl ɾrˈɛj pˈɛɾə tɾˈes, i ðəs ðəl fʊw sˈɛw ðˈunɐ βɐɾʊnˈiɐ, səɲʊɾəʑˈaðɐ pəls ʋilɐðˈɛmɐɲ. | S'hi celebra mercat des del 1334, gràcies a una concessió del rei Pere III, i des del fou seu d'una baronia, senyorejada pels Vilademany. |
lɐ plˈanɐ es βˈɛn ʊβˈɛɾtɐ kˈap ɐl sˈutʊˈɛst, əl kˈɛ a fɐsilitˈat ləkspɐnsjˈo ðəl pˈoβlə, tˈan ən əspˈaj ɾrəziðənsjˈal kˈom indʊstɾjˈal. | La plana és ben oberta cap al sud-oest, el que ha facilitat l'expansió del poble, tant en espai residencial com industrial. |
ɐ lɐ plˈanɐ ˈi a kʊnrˈɛws ðə səɾɛˌals i ʎəɣʊminˈozəs ɐl səkˈa, i fɐɾrˈadʑəs, pɐtˈatəs, ʊɾtɐlˈisəs i ˈarβɾəs fɾʊjtˈɛs ɐl ɾrəɣɐðˈiw. | A la plana hi ha conreus de cereals i lleguminoses al secà, i farratges, patates, hortalisses i arbres fruiters al regadiu. |
lɐ mʊntˈaɲɐ ɣɐjɾəβˈe tˈotɐ ˈɛʎɐ es ʊkʊpˈaðɐ pə βˈoskʊs ɐlzinˈas, sʊɾˈɛðəs, pinˈɛðəs, ɾrʊwɾˈɛðəs, kɐstɐɲˈɛðəs, ˈamp ðiβˈɛrsəs kˈazəs ðə pɐɣˈɛs, mˈoltəs ɐβɐndʊnˈaðəs ən əls ðɐɾrˈɛs ˈaɲs ʊ kˈɛ nʊmˈes tˈɛnən ˌunɐ fʊnsjˈo ɾrəziðənsjˈal. | La muntanya gairebé tota ella és ocupada per boscos (alzinars, suredes, pinedes, rouredes, castanyedes), amb diverses cases de pagès, moltes abandonades en els darrers anys o que només tenen una funció residencial. |
ˈi a ɐlɣˈunəs indˈustɾjəs pətˈitəs i midʑˈanəs ðəðikˈaðəs ɐ lɐ tɾɐnsfʊrmɐsjˈo ðəls pɾʊðˈuktəs ðəl βˈosk; dˈaltɾəs son tˈɛkstils fˈiβɾəs, ʑˈɛnəɾə ðə pˈun ʊ ðə lɐ kʊnfəksjˈo, də pɾʊðˈuktəs ɐliməntˈaɾis pˈastəs, pɾʊðˈuktəs lˈaktiks ˈon dəstˈakɐ ləmɾˈɛzɐ səntənˈaɾiɐ ɣɐlˈɛtəs tɾˈiɐs, də mɐtəɾjˈals ðə lɐ kʊnstɾʊksjˈo ʊ tɐʎˈɛs mətɐllˈurɣiks. | Hi ha algunes indústries petites i mitjanes dedicades a la transformació dels productes del bosc; d'altres són tèxtils (fibres, gènere de punt) o de la confecció, de productes alimentaris (pastes, productes làctics) on destaca l'empresa centenària Galetes Trias, de materials de la construcció o tallers metal·lúrgics. |
mɐlɣɾˈat ɐkˈɛstəs indˈustɾjəs lʊkˈals, ˈi a fˈorsɐ ɣˈen də sˈantɐ kʊlˈomɐ ðə fɐrnˈɛs kˈɛ tɾəβˈaʎɐ fˈoɾɐ ðəl pˈoβlə, fˈins ɐ ləs indˈustɾjəs i sərβˈɛjs ðə ɣiɾˈonɐ i ɾrʊðɐlˈiɐ. | Malgrat aquestes indústries locals, hi ha força gent de Santa Coloma de Farners que treballa fora del poble, fins a les indústries i serveis de Girona i rodalia. |
əl nˈukli ðə pʊβlɐsjˈo pɾinsipˈal fʊw ɐjɕəkˈat ðə nˈoβɐ plˈantɐ kwˈan ˈɛs nəɣˈa əl nˈukli ʊɾiɣinˈal pə lɐ kʊnstɾʊksjˈo ðə ləmbɐsɐmˈen də sʊskˈɛðɐ. | El nucli de població principal fou aixecat de nova planta quan es negà el nucli original per la construcció de l'embassament de Susqueda. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sʊskˈɛðɐ ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Susqueda (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
lɐ pɾinsipˈal pərkˈɛ lɐ pʊβlɐsjˈo kˈɛ lˈi ðˈonɐ nˈom ʑˈa nˈo əɡzistˈɛjɕ nəɣˈaðɐ ðəs ðəl mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐʋˈujt pəl pɐntˈa ðə sʊskˈɛðɐ, kˈɛ əl ʋˈa əŋʊlˈi ʑˈun ˈamp ləs miʎˈoɾs tˈɛɾrəs ðə kʊnrˈɛw i mˈazjəs kˈɛ lintəɣɾˈaβən, kˈozɐ kˈɛ ʊβliɣˈa ɐ tɾɐsʎɐðˈa lɐ sˈɛβɐ kɐpitˈal ɐ sˈan mɐɾtˈi sɐkˈalm. | La principal perquè la població que li dona nom ja no existeix negada des del 1968 pel pantà de Susqueda, que el va engolir junt amb les millors terres de conreu i masies que l'integraven, cosa que obligà a traslladar la seva capital a Sant Martí Sacalm. |
pəɾˈɔ tɐmbˈe ˈo es sʊβɾətˈot pərkˈɛ ðəs ðəl pˈun də ʋˈistɐ ɣɛˌoɣɾˈafik i ɣɛˌolˈɔɣik pɾəzˈɛntɐ ˌunɐ ɣɾˈan diβərsitˈat. | Però també ho és sobretot perquè des del punt de vista geogràfic i geològic presenta una gran diversitat. |
sˈi ˈɛs kʊntˈɛmlɐ əl sˈɛw tˈɛrmə sˈoβɾə ʊn mˈapɐ ðəl pɐˈis ɾrəsˈaltɐ ən pɾimˈɛ ʎˈok lɐ sˈɛβɐ əstɾʊktˈuɾɐ pɐɾtikʊlˈa, ʑˈa kˈɛ pəl sˈɛw ˈɛkstɾəm nˈort tˈe əl mʊnisˈipi ðə ɾrʊpˈitpɾˈujt ðʊzˈonɐ i əl ðə ləs plˈanəs ðʊstˈoləs ðə lɐ ɣɐɾrˈotɕɐ i pəl sˈɛw ˈɛkstɾəm sˈut ʊ səktˈoɾ ðə miɡðˈiɐ, sənɾˈat pəl kˈoʎ i sˈan bənˈɛt ʊ lɐntˈik mˈon səlrˈo, fˈormɐ ʊn sʊɾtˈin kˈɛ səndˈinsɐ ðˈins ðəl tˈɛrmə ðʊzˈoɾ i sˈan ilˈaɾi sɐkˈalm ʊ ðəl sˈɛw ɐnnˈɛks ɐ kəɾˈos. | Si es contempla el seu terme sobre un mapa del país ressalta en primer lloc la seva estructura particular, ja que pel seu extrem nord té el municipi de Rupit-Pruit d'Osona i el de les Planes d'Hostoles de la Garrotxa i pel seu extrem sud o sector de migdia, centrat pel Coll i Sant Benet o l'antic mont Celró, forma un sortint que s'endinsa dins del terme d'Osor i Sant Hilari Sacalm o del seu annex a Querós. |
də pˈuntɐ ɐ pˈuntɐ ðəl tˈɛrmə ˈi a ʊns ðisˈɛt kwilˈɔmətɾəs ən lˈiniɐ ɾrˈɛktɐ, pəɾˈɔ pə ɐnˈaˈi ˈamp ʋəˈiklə nʊrmˈal, kˈal fˈɛ ʊn ɾrəkʊɾrəɣˈut ðˈuns kwɐɾˈantɐ kwilˈɔmətɾəs, sˈi ðəs ðəl sɐntwˈaɾi ðəl kˈoʎ sˈoβɾə ʊzˈoɾ ˈɛs ʋˈol ɐnˈa ɐ lindɾˈɛt ðəl kˈoʎ ðə kʊndɾˈɛw ʊ əl fˈa. | De punta a punta del terme hi ha uns disset quilòmetres en línia recta, però per anar-hi amb vehicle normal, cal fer un recorregut d'uns quaranta quilòmetres, si des del santuari del Coll sobre Osor es vol anar a l'indret del coll de Condreu o el Far. |
pə fˈɛ ɐkˈɛst ɾrəkʊɾrəɣˈut kˈal βɐjɕˈa pə lɐ βˈonɐ kɐɾrətˈɛɾɐ ʊ pˈistɐ ɐsfɐltˈaðɐ ðəl kˈoʎ fˈins ɐl pˈoβlə ðʊzˈoɾ, ˈon ənʎˈasɐ ˈamp lɐ ɟˌeˈi mˈɛɲs sinsˈɛnts kwɐɾˌantɐðˈɔs ðə sˈan ilˈaɾi ɐ ɐŋlˈɛs, ɐkˈi kˈal ɐɣɐfˈa ən diɾəksjˈo nˈort lɐ sˈe mˈɛɲs sˈɛnt sinkwˌantɐðˈɔs ðə sˈantɐ kʊlˈomɐ ðə fɐrnˈɛs ɐ ʊlˈot pə sˈan əstˈɛβə ðˈɛn bˈas i ən ɐɾriβˈa ɐ ɐkˈɛst pˈoβlə, sədʑˈi lɐ sˈe mˈɛɲs sˈɛnt sinkwˌantɐtɾˈes ðə ʋˈik ɐ ʊlˈot, ən diɾəksjˈo ɐ ʋˈik fˈins ɐl kˈoʎ ðə kʊndɾˈɛw, ɡɐjɾəβˈe ɐl lˈimit ˈɛnɾə ʊzˈonɐ i lɐ ɣɐɾrˈotɕɐ i sˈi ˈɛs ʋˈol sədʑˈi fˈins ɐl fˈa kˈal fˈɛ ənkˈaɾɐ ʊns kwˈatɾə kwilˈɔmətɾəs mˈes. | Per fer aquest recorregut cal baixar per la bona carretera o pista asfaltada del Coll fins al poble d'Osor, on enllaça amb la GI-542 de Sant Hilari a Anglès, aquí cal agafar en direcció nord la C-152 de Santa Coloma de Farners a Olot per Sant Esteve d'en Bas i en arribar a aquest poble, seguir la C-153 de Vic a Olot, en direcció a Vic fins al Coll de Condreu, gairebé al límit entre Osona i la Garrotxa i si es vol seguir fins al Far cal fer encara uns quatre quilòmetres més. |
ˈɛs tɾˈoβɐ ɐl fˈons ðə lɐ plˈanɐ səlβɐtˈanɐ i əl sˈɛw tˈɛrs məɾiðjʊnˈal ʋˈa əstˈa ʊkʊpˈat fˈins ɐ midʑˈan pə lˈɛstɐɲ ðə sˈils, ˈon ɐβʊkˈaβən ləs ˈajɣwəs ləs ɾrjˈɛɾəs ðə ʋɐʎkɐnˈɛɾɐ, kˈalðəs, pˈins, əl ɾrˈɛk klˈa i lɐ tʊrðəɾˈolɐ. | Es troba al fons de la plana selvatana i el seu terç meridional va estar ocupat fins a mitjan per l'estany de Sils, on abocaven les aigües les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i La Torderola. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈils ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sils (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
ɐkˈɛstɐ ðəpɾəsjˈo ɾrəpɾəzˈɛntɐ lɐkɐβɐmˈen səpːtənɾjʊnˈal ðəl kˈɛ ˈɛs kʊnˈɛjɕ pə ðəpɾəsjˈo pɾəlitʊɾˈal kɐtɐlˈanɐ, kʊnʑˈun də tˈɛɾrəs βˈajɕəs kˈɛ səpˈaɾən lɐ səɾrɐlˈaðɐ litʊɾˈal ðə lɐ pɾəlitʊɾˈal, sitwˈaðəs ɐ ʊn niβˈɛʎ mˈes βˈajɕ ɾrəspˈɛktə ɐ ˈɛʎəs. | Aquesta depressió representa l'acabament septentrional del que es coneix per depressió prelitoral catalana, conjunt de terres baixes que separen la serralada Litoral de la Prelitoral, situades a un nivell més baix respecte a elles. |
lɐ ðəpɾəsjˈo pɾəlitʊɾˈal es ɐɾtikʊlˈaðɐ ðəs ðə lˈɛkstɾəm sˈutʊˈɛst ɐl nˈortˈɛst pə ləs kʊmˈarkəs nɐtʊɾˈals ðəl kˈam də tɐɾrɐɣˈonɐ, əl pənəðˈɛs, əl ʋɐʎˈɛs i lɐ sˈɛlβɐ. | La Depressió Prelitoral és articulada des de l'extrem sud-oest al nord-est per les comarques naturals del Camp de Tarragona, el Penedès, el Vallès i la Selva. |
kˈiŋ pˈark es ˌunɐ pətˈitɐ ʊrβɐnidzɐsjˈo kˈɛ pˈɛɾtɐɲ ɐl mʊnisˈipi ðə sˈils, i əstˈa sitwˈaðɐ ʑˈust ɐβˈans ðə lɐ ðiβizjˈo mʊnisipˈal ˈamp ʋiðɾˈɛɾəs i ˈamp kˈalðəs ðə mɐlɐβˈɛʎɐ. | King Park és una petita urbanització que pertany al municipi de Sils, i està situada just abans de la divisió municipal amb Vidreres i amb Caldes de Malavella. |
lɐ ʊrβɐnidzɐsjˈo tˈe fˈormɐ ðə ɾrəktˈaŋlə i əstˈa fʊrmˈaðɐ pə ʋˈujt kɐɾrˈɛs kˈɛ lɐ tˈaʎən ʊɾidzʊntɐlmˈen i ˌunɐ ɐβiŋˈuðɐ kˈɛ ðˈonɐ lɐ ʋˈoltɐ ɐ tˈotɐ lɐ ʊrβɐnidzɐsjˈo. | La urbanització té forma de rectangle i està formada per vuit carrers que la tallen horitzontalment i una avinguda que dona la volta a tota la urbanització. |
es lˈunik ʎˈok ðəls pɐˈizʊs kɐtɐlˈans ˈon sˈi tɾˈoβɐ lɐ plˈantɐ ðə ləs ɐsfʊðəlˈasjəs ʎˈiɾi ɾrˈozɐ ðə sˈan bɾˈu ʊ pˈurɣɐ ðə pˈoβɾəs simˈɛtis mɐttjˈazzjj. | És l'únic lloc dels Països Catalans on s'hi troba la planta de les asfodelàcies lliri rosa de Sant Bru o purga de pobres (Simethis mattiazzii). |
pɾəsizɐmˈen lɐ kʊnstɾʊksjˈo ðə lɐ ʊrβɐnidzɐsjˈo, ɐl βˈosk ðə kˈan pəðɾˈɛ, na ɾrəðwˈit mˈolt əl sˈɛw ˈaβitɐt limitˈanlˈo ɐ ˌunɐ pɐrsˈɛllɐ sˈɛnsə əðifikˈa. | Precisament la construcció de la urbanització, al bosc de can Pedrer, n'ha reduït molt el seu hàbitat limitant-lo a una parcel·la sense edificar. |
ləs mɐʎʊrkwˈinəs es ʊn ʋəinˈat ɐ ˌunɐ βˈandɐ ðə lɐ kɐɾrətˈɛɾɐ ðə sˈils ɐ sˈantɐ kʊlˈomɐ ðə fɐrnˈɛs kɐɾrətˈɛɾɐ sˈe mˈɛɲs səjɕˌantɐtɾˈes. | Les Mallorquines és un veïnat a una banda de la carretera de Sils a Santa Coloma de Farners (carretera C-63). |
ɐ ləs ələksjˈons mʊnisipˈals ðə mˈatɕ ðə ðˈɔs mˈil sˈɛt, əl ɣɾˈup ˈit ˈɛssəpˌeˈɛmɐ ʋˈa sˈɛ lɐ ʎˈistɐ mˈes ʋʊtˈaðɐ, tɾənkˈan ˈamp lɐ tɾɐðisjʊnˈal mɐʑʊɾˈiɐ ɐbsʊlˈutɐ ðə sˈi ˈu i nʊmənˈan kˈom ɐ ɐlkˈalðə ɐ mɐɾtˈi nʊɣˈe i sˈɛlβɐ, kˈɛ ʋˈa ɾrəpətˈi kˈaɾrək ɐls kʊmˈisis ðəl ðˈɔs mˈil ˈɔnzə ɐkʊnsədʑˈin lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ɐbsʊlˈutɐ i pɐsˈan də kwˈatɾə ɐ sˈɛt ɾrəɣiðˈoɾs. | A les eleccions municipals de maig de 2007, el grup IdS-PM va ser la llista més votada, trencant amb la tradicional majoria absoluta de CiU i nomenant com a alcalde a Martí Nogué i Selva, que va repetir càrrec als comicis del 2011 aconseguint la majoria absoluta i passant de 4 a 7 regidors. |
əðwˈart kʊlʊmˈe ʋˈa ɣwɐɲˈa ləs ələksjˈons əl ðˈɔs mˈil ðinˈou, kʊmβəɾtˈinsə ən əl tərsˈɛ ɐlkˈalðə ðə sˈils ðəs ðə lɐ instɐwɾɐsjˈo ðə lɐ ðəmʊkɾˈasiɐ. | Eduard Colomé va guanyar les eleccions el 2019, convertint-se en el tercer alcalde de Sils des de la instauració de la democràcia. |
ˈi a ðwˈɛs əskˈoləs, ləskˈolɐ ʑɐsˈin ʋərðɐɣˈɛ, ɐntiɣɐmˈen sitwˈaðɐ ɐl pˈark ðə ləs əskˈoləs ʋˈɛʎəs, dɐβˈan də ləstˈaŋk, ˈaɾɐ əstˈan ɐl kʊstˈat ðə lɐ pissˈinɐ mʊnisipˈal. | Hi ha dues escoles, l'escola Jacint Verdaguer, antigament situada al parc de les escoles velles, davant de l'estanc, Ara estant al costat de la piscina municipal. |
fˈa ʊns ˈaɲs, ʋˈa fˈɛsə ləskˈolɐ əls ˈɛstɐɲs, kˈɛ ɐktwɐlmˈen tˈe ˌunɐ lˈiniɐ ðə kˈaðɐ kˈus fˈins ɐ sizˈɛ ðə pɾimˈaɾiɐ i ðə mʊmˈen, əstˈa ən mˈɔðʊls pɾəfɐβɾikˈats. | Fa uns anys, va fer-se l'escola Els Estanys, que actualment té una línia de cada curs fins a Sisè de primària i de moment, està en mòduls prefabricats. |
lˈɛstɐɲ ðə sˈils es ʊn əspˈaj nɐtʊɾˈal pɾʊtəɣˈit ðɐkˈort ˈamp lɐ ləɣislɐsjˈo ðə lɐ ɣənəɾɐlitˈat ðə kɐtɐlˈuɲɐ, i kˈɛ a əstˈat pɾʊpʊzˈat pə ɐ sˈɛ iŋklˈɔs ɐ lɐ ɕˈarɕɐ əwɾʊpˈɛˌa nɐtˈuɾɐ ðˈɔs mˈil. | L'estany de Sils és un espai natural protegit d'acord amb la legislació de la Generalitat de Catalunya, i que ha estat proposat per a ser inclòs a la xarxa europea Natura 2000. |
es əl kˈɛ ɾrˈɛstɐ ðˈunɐ ʎɐkˈunɐ kˈɛ fʊw ðəsəkˈaðɐ ən əl pɐsˈat pə tˈal ðʊbtənˈi nˈoβəs tˈɛɾrəs ðə kʊnrˈɛw i ʎʊjtˈa kˈonɾɐ lɐ mɐlˈaɾiɐ. | És el que resta d'una llacuna que fou dessecada en el passat per tal d'obtenir noves terres de conreu i lluitar contra la malària. |
tɐnmɐtˈɛjɕ, ɡɾˈasjəs ɐ ləs kʊndisjˈons ðəspəsjˈal ʊmitˈat i ləs inʊndɐsjˈons ɐnwˈals, ənkˈaɾɐ ˈɛs kʊnsˈɛrβən əspˈɛsjəs ðə flˈoɾɐ i fˈawnɐ kɐɾɐktəɾˈistikəs ðə ləs zˈonəs ʊmˈiðəs. | Tanmateix, gràcies a les condicions d'especial humitat i les inundacions anuals, encara es conserven espècies de flora i fauna característiques de les zones humides. |
ən əls ðɐɾrˈɛs sˈɛɣləs ləs ˈaɾəəs ðinʊndɐsjˈo nɐtʊɾˈal ɐ kɐtɐlˈuɲɐ an sʊfˈɛɾt ˌunɐ impʊɾtˈan ɾrəsəsjˈo i ɐktwɐlmˈen son əskˈasəs ɐ kɐtɐlˈuɲɐ. | En els darrers segles les àrees d'inundació natural a Catalunya han sofert una important recessió i actualment són escasses a Catalunya. |
dˈaltɾɐ βˈandɐ, ən ʊn kʊntˈɛkst pɾəðʊminɐnmˈen məðitəɾrˈani, lɐ kʊnsərβɐsjˈo ðəspˈajs nɐtʊɾˈals kˈom lˈɛstɐɲ ðə sˈils ɾrəzˈultɐ ðəl mˈaksim intəɾˈɛs. | D'altra banda, en un context predominantment mediterrani, la conservació d'espais naturals com l'estany de Sils resulta del màxim interès. |
dəs ðə ʎɐβˈoɾs, ˈɛs ʋˈa fˈɛ ˌunɐ pɾʊmˈɛzɐ pə pɾəβənˈi ðə pʊstəɾjˈoɾs ɐbβərsitˈats, lɐ pɾʊmˈɛzɐ ʋˈa sˈɛ, ˈɛs fɐɾˈiɐ ʊn ɾrəpɐɾtimˈen də pɐnˈɛts ðə ləsɣlˈeziɐ, pɾˈɛβjɐmˌen bənəˈits. | Des de llavors, es va fer una promesa per prevenir de posteriors adversitats, la promesa va ser, es faria un repartiment de panets de l'església, prèviament beneïts. |
kˈom kˈɛ əl ɾrəpɐɾtimˈen ˈɛs fˈa ən mˈik ðə ɣɾˈans βɐdzəɣˈaðəs i əmpˈɛntəs, dɐləsˈoɾəs ənsˈa ˈɛs ðˈiw lɐ fˈɛstɐ ðə pˈa i ləmpˈɛntɐ. | Com que el repartiment es fa en mig de grans batzegades i empentes, d'aleshores ençà es diu la festa de Pa i l'Empenta. |
əl ʋˌintitɾˈes ðɐβɾˈil es lɐ ðjˈaðɐ ðə sˈan ʑˈorði ɐ kɐtɐlˈuɲɐ i ɐ sˈils sˈɛ səlˈɛβɾɐ ˈam əl kʊnkˈus litəɾˈaɾi ðə nɐɾrɐsjˈo kˈuɾtɐ, ˈon pɐɾtisˈipən əls ɐlˈumnəs ðə ləskˈolɐ ʑɐsˈin ʋərðɐɣˈɛ i linstitˈut ðə sˈils. | El 23 d'abril és la diada de Sant Jordi a Catalunya i a Sils se celebra amb el concurs literari de narració curta, on participen els alumnes de l'escola Jacint Verdaguer i l'Institut de Sils. |
əl mˈes tˈipik es mənʑˈa lɐ mˈonɐ, ʊn pɐstˈis ʊ ˌunɐ fiɣˈuɾɐ ðə ɕʊkʊlˈatɐ kˈɛ ɐβˈans ɾrəɣɐlˈaβən əls pˈaðɾins ɐls sˈɛws fiʎˈols. | El més típic és menjar la Mona, un pastís o una figura de xocolata que abans regalaven els padrins als seus fillols. |
əl ðinˈou ðə mˈatɕ sˈɛ səlˈɛβɾɐ lɐ fˈiɾɐ ðə sˈan pˈons i sˈan izˈiðɾə, ɐl kɐɾrˈɛ ðə lɐʑʊntɐmˈen ˈɛs kʊllˈokən pɐɾˈaðəs ðɐɾtəzɐnˈiɐ. | El 19 de maig se celebra la fira de Sant Ponç i Sant Isidre, al carrer de l'ajuntament es col·loquen parades d'artesania. |
sˈɛ səlˈɛβɾɐ ðəs ðə mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐʋˈujt lɐ ʎˈodʑɐ ðə lɐwtʊmˈɔβil i lɐ mˈotʊ ɐntˈiɣɐ, lɐ pɾimˈɛɾɐ fˈiɾɐ mərkˈat ðəðikˈaðɐ ɐls ʋəˈikləs ˈantiks i klˈasiks ðə ləs sələβɾˈaðəs ɐ lɐ pənˈinsʊlɐ iβˈeɾikɐ. | se celebra des de 1978 la Llotja de l'automòbil i la moto antiga, la primera fira mercat dedicada als vehicles àntics i clàssics de les celebrades a la Península Ibérica. |
tɐmbˈe əl mɐtˈɛjɕ mˈɛs ˈi a lɐ fˈɛstɐ mɐʑˈoɾ ðə sˈils, dəl ðˈiɐ ʋˌintitɾˈes ɐl ʋˌintisˈis ðə sətˈɛmbɾə, dʊɾˈan ɐkˈɛsts ðjˈɛs ˈɛs fˈan ɐktiβitˈats pə tˈot əl pˈoβlə, kˈom ˌunɐ fˈɛstɐ ləskˈumɐ, ˌunɐ ðˈiskʊmˈɔβil, ˈi a sɐrðˈanəs, bɐjɕˈaðɐ ðə kɐɾrətˈons, kʊnkˈus ðə kɐɾɐβˈasəs. | També el mateix mes hi ha la Festa Major de Sils, del dia 23 al 26 de setembre, durant aquests dies es fan activitats per tot el poble, com una festa l'escuma, una disco-mòbil, hi ha sardanes, baixada de carretons, concurs de carabasses. |
ˈɛlɐ ˈu ðə nʊβˈɛmbɾə es fˈɛstɐ pərkˈɛ sˈɛ səlˈɛβɾɐ əl ðˈiɐ ðə tˈots sˈans i əl ðˈɔs ðə nʊβˈɛmbɾə es əl ðˈiɐ ðəls fiðˈɛls ðifˈuns. | L'1 de novembre és festa perquè se celebra el dia de Tots Sants i el 2 de novembre és el dia dels Fidels Difunts. |
lɐ ˈɛnɐðˈɔs pˈasɐ pəl tˈɛrmə mʊnisipˈal, ɐjɕˈi kˈom lˈap mˈɛɲs sˈɛt, kˈɛ ðˈonɐ ɐksˈes ɐ lɐ pʊβlɐsjˈo pə lɐ sˈɛβɐ sʊɾtˈiðɐ nˈow. | La N-II passa pel terme municipal, així com l'AP-7, que dona accés a la població per la seva sortida 9. |
ɐktwɐlmˈen, tˈe ˌunɐ pɐɾˈaðɐ ðə tɾˈɛn də ləs lˈinjəs ˈɛrə ˈɔnzə i ˌɛrəɟˈe ˈu, ˈamp tɾˈɛns midʑˈanɐ ðistˈansiɐ i ɾrəɣjʊnˈals, ʊpəɾˈats pə ɾrˈɛnfə, i ɾrʊðɐlˈiɐ ʊpəɾˈaðəs pə lɐ ɣənəɾɐlitˈat ðə kɐtɐlˈuɲɐ. | Actualment, té una parada de tren de les línies R11 i RG1, amb trens mitjana distància i regionals, operats per renfe, i rodalia operades per la Generalitat de Catalunya. |
tɾɐðisjʊnɐlmˈen sˈɛmɾə sˈɛ lˈi a ðˈit kɐpitˈal ðə ləs ɣʊjʎˈɛɾjəs ən tɾɐktˈasə ðə lɐ pɾinsipˈal pʊβlɐsjˈo ðɐkˈɛstɐ kʊmˈarkɐ nɐtʊɾˈal. | Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural. |
es tɐmbˈe ɐnʊmənˈaðɐ "lɐ ʋˈilɐ ðə ləs sˈɛnt fˈons", ʑˈa kˈɛ ən əl sˈɛw tˈɛrmə mʊnisipˈal ˈi a kʊmtɐβilidzˈaðəs mˈes ðˈun səntənˈa ðə fˈons, ˈɛnɾə ləs kwˈals ˈɛs tɾˈoβɐ lɐ fˈon ʋˈɛʎɐ. | És també anomenada "La Vila de les 100 fonts", ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de fonts, entre les quals es troba la Font Vella. |
ˌunɐ ðə ləs sˈɛβəs fˈɛstəs mˈes impʊɾtˈans es əl ʋˈiɐ kɾˈusis ʋiβˈen, dəklɐɾˈat fˈɛstɐ tɾɐðisjʊnˈal ðintəɾˈɛs nɐsjʊnˈal. | Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d'interès nacional. |
lɐ sˈɛβɐ impʊɾtˈansiɐ əstɾɐtˈɛɣikɐ ðəɾˈiβɐ tɐmbˈe ðə sˈɛ kɾwˈiʎɐ ðə kˈamins istˈɔɾiks, ˈɛnɾə ˈɛʎs əl kɐmˈi ɾrˈal ðə ɣiɾˈonɐ ɐ ʋˈik, bˈɛn impʊɾtˈan dʊɾˈan mˈolts ðə sˈɛɣləs. | La seva importància estratègica deriva també de ser cruïlla de camins històrics, entre ells el Camí Ral de Girona a Vic, ben important durant molts de segles. |
dʊɾˈan lɐ ɣwˈɛɾrɐ ðə sʊksəsjˈo əspɐɲˈolɐ, ʊn dəls siɡnˈans ðəl pˈaktə ðəls ʋiɣɐtˈans, kˈɛ sitwɐɾˈiɐ kɐtɐlˈuɲɐ ɐl βˈandʊl ɐwstɾjɐsˈistɐ, fʊw ʑʊzˈɛp mʊɾˈaɣəs i mˈas. | Durant la Guerra de Successió Espanyola, un dels signants del Pacte dels Vigatans, que situaria Catalunya al bàndol austriacista, fou Josep Moragues i Mas. |
fˈiʎ ðə sˈan ilˈaɾi sɐkˈalm, ʋˈa ðiɾiɣˈi ðiβˈɛrsəs βɐtˈaʎəs ðʊɾˈan əl kʊnflˈiktə i əβəntwɐlmˈen ʋˈa əsðəβənˈi ɣənəɾˈal. | Fill de Sant Hilari Sacalm, va dirigir diverses batalles durant el conflicte i eventualment va esdevenir general. |
pə ˈaltɾɐ βˈandɐ əl mˈil sˌetsˈɛnts kɐtˈorzə, ʑˈa ðʊɾˈan lɐ ɣwˈɛɾrɐ ðəls kɐtɐlˈans, əl sʊmətˈen də sˈan ilˈaɾi sɐkˈalm ʋˈa ɐnˈa ɐ ðʊnˈa sʊpˈoɾt ɐl kʊmbˈat ðɐrβˈusjəs. | Per altra banda el 1714, ja durant la Guerra dels catalans, el sometent de Sant Hilari Sacalm va anar a donar suport al Combat d'Arbúcies. |
ʑʊntɐmˈen ˈam əls sʊmətˈens ðɐrβˈusjəs, əspinˈɛlβəs i ʋilɐðɾˈaw, ʋˈan ɐkʊnsədʑˈi ðəɾrʊtˈa ˌunɐ kʊlˈumnɐ βʊrβˈɔnikɐ ðə ʋˈujtsˈɛnts ˈoməs kˈɛ ɐnˈaβɐ ɐ ɾrəfʊrsˈa əl ɣənəɾˈal fəlisjˈanʊ βɾɐkɐmˈontə ɐ ʋˈik. | Juntament amb els sometents d'Arbúcies, Espinelves i Viladrau, van aconseguir derrotar una columna borbònica de 800 homes que anava a reforçar el general Feliciano Bracamonte a Vic. |
ˈamp lʊfənsˈiβɐ kˈonɾɐ kɐtɐlˈuɲɐ əl fɾˈon ʋˈa ɐɾriβˈasə ɐ sitwˈa ɐl pˈoβlə i əl sˈiŋk ðə fəβɾˈɛ ðə mˈil nˌɔusˈɛnts tɾˌɛntɐnˈow, ˈamp ləɡzkˈuzɐ ðəliminˈa pʊsˈiβləs kʊnsənɾɐsjˈons ðə tɾˈopəs ɾrəpʊβlikˈanəs pə fɐsilitˈa lˈaβəns ðəl kˈorpʊ tɾˈuppə ʋʊlʊntˈaɾjə sˌetˌeʋˌe βˈaɪɕɐ, sˈiŋk ɐβjˈons itɐljˈans sɐβʊˈiɐmɐrkˈɛtti ˌɛssəˈɛmɐ.sətˌantɐnˈow ʋˈan dˈu ɐ tˈɛrmə əl βʊmbɐrðˈɛtɕ ðə sˈan ilˈaɾi sɐkˈalm, kˈɛ ʋˈa pɾʊβʊkˈa ðˈodzə mˈoɾts. | Amb l'ofensiva contra Catalunya el front va arribar-se a situar al poble i el 5 de febrer de 1939, amb l'excusa d'eliminar possibles concentracions de tropes republicanes per facilitar l'avenç del Corpo Truppe Volontarie (CTV), cinc avions italians Savoia-Marchetti SM.79 van dur a terme el bombardeig de Sant Hilari Sacalm, que va provocar 12 morts. |
ʎˈistɐ ðə tʊpˈɔnims ðə sˈan ilˈaɾi sɐkˈalm ʊɾʊɣɾɐfˈiɐ: mʊntˈaɲəs, sˈɛɾrəs, kʊʎˈaðəs, indɾˈɛts..; iðɾʊɣɾɐfˈiɐ: ɾrˈiws, fˈons...; əðifˈisis: kˈazəs, mˈazjəs, əsɣlˈezjəs, ˈɛtk. | Llista de topònims de Sant Hilari Sacalm (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). |
ləs ɐktiβitˈats ɐɣɾˈikʊləs an pərðˈut impʊɾtˈansiɐ ən ɾrəlɐsjˈo ˈamp ləs ɐktiβitˈats indʊstɾjˈals i ðə sərβˈɛjs. | Les activitats agrícoles han perdut importància en relació amb les activitats industrials i de serveis. |
lɐ indˈustɾiɐ ðə tʊrnəɾˈiɐ ðʊbʑˈɛktəs ðə ɾrəkˈort i ləmbʊtəʎɐmˈen dˈajɣwɐ minəɾˈal son ləs ðwˈɛs ɐktiβitˈats əkʊnˈɔmikəs pɾinsipˈals. | La indústria de torneria d'objectes de record i l'embotellament d'aigua mineral són les dues activitats econòmiques principals. |
, ʑˈa kˈɛ ˈi kʊnflwˈɛjɕən ləs kɐɾrətˈɛɾəs ɟˌeˈɛ mˈɛɲs sinsˈɛnts kwɐɾˌantɐðˈɔs, dɐŋlˈɛs; lɐ ɣˈɛ mˈɛɲs sinsˈɛnts sinkwˌantɐˈu, də sˈantɐ kʊlˈomɐ ðə fɐrnˈɛs; lɐ ɣˈɛ mˈɛɲs sinsˈɛnts sinkwˈantɐ, dɐrβˈusjəs i lɐ ɟˌeˈɛ mˈɛɲs sinsˈɛnts kwɐɾˌantɐˈu fˈins ɐ ʋˈik. | , ja que hi conflueixen les carreteres GE-542, d'Anglès; la GE-551, de Santa Coloma de Farners; la GE-550, d'Arbúcies i la GE-541 fins a Vic. |
fˈins kˈɛ nˈo ˈɛs ʋˈan fˈɛ ləs kɐɾrətˈɛɾəs mʊðˈɛrnəs, lɐ sˈɛβɐ pʊzisjˈo ˌɛɾɐ ɾrəʎəβˈan ɐl kɐmˈi ɾrˈal kˈɛ kʊmʊnikˈaβɐ ʋˈik ˈamp ʑiɾˈonɐ. | Fins que no es van fer les carreteres modernes, la seva posició era rellevant al Camí Ral que comunicava Vic amb Girona. |
sˈalβi ˈujɕ i miɾɐlpˈɛjɕ, bˈisβə ðəjβˈisɐ i ðə ʎˈɛjðɐ, nɐskˈut ɐ lɐ pɐɾrˈɔkwiɐ ðə sˈantɐ mɐrɣɐɾˈiðɐ ðə ʋɐʎˈoɾs. | Salvi Huix i Miralpeix, bisbe d'Eivissa i de Lleida, nascut a la parròquia de Santa Margarida de Vallors. |
ʑɐwmˈɛt ðəl flɐβjˈol, dəl sˈɛw nˈom ɾrɛˌal ʑˈawmə tɾɐβˈɛɾjəs i ɾrjˈɛɾɐ mˈil ʋˈujtsˈɛnts sətˌantɐˈu mˈɛɲs mˈil nˌɔusˈɛnts sinkwˌantɐsˈiŋk, pɾimˈɛ ʋənəðˈoɾ ðə lˈajɣwɐ ðə fˈon ʋˈɛʎɐ | Jaumet del flabiol, del seu nom real Jaume Traveries i Riera (1871-1955), primer venedor de l'aigua de Font Vella |
ˌunəs ðə ləs tɾɐðisjˈons mˈes ðəstɐkˈaðəs ðəl pˈoβlə son ləs ðəl ʋˈiɐ kɾˈusis ʋiβˈen, kˈɛ sˈɛ səlˈɛβɾɐ əl ðiβˈɛndɾəs sˈan i əls ˈaktəs ðə sələβɾɐsjˈo əntˈorn də lɐ fiɣˈuɾɐ ðˈɛn səɾrɐʎˈoŋɐ. | Unes de les tradicions més destacades del poble són les del via crucis vivent, que se celebra el Divendres Sant i els actes de celebració entorn de la figura d'en Serrallonga. |
ɐ lənɾˈaðɐ ðə ləstˈiw ɐɾrˈiβɐ ləmbɾˈujɕ, ʊn əsðəβənimˈen kʊltʊɾˈal kˈɛ sinspˈiɾɐ ən ʎəɣˈɛndəs i ən istˈɔɾjəs ðə βɾˈujɕəs i βɾʊjɕˈots kˈɛ ʋˈa sʊrɣˈi əl ðˈɔs mˈil nˈow. | A l'entrada de l'estiu arriba l'Embruix, un esdeveniment cultural que s'inspira en llegendes i en històries de bruixes i bruixots que va sorgir el 2009. |
əl ɾrˈiw tˈɛ fˈa ðə fɾʊntˈɛɾɐ mˈarɣə əskˈɛɾrə ˈɛnɾə əls mʊnisˈipis ðə lɐ səʎˈɛɾɐ ðə tˈɛ ʊˈɛst i əl ðɐŋlˈɛs sˈut mˈɛɲs ʊˈɛst iɣwˈal kˈom ɐl sˈutˈɛst mˈarɣə ðɾˈɛt ˈamp βəskɐnˈo. | El riu Ter fa de frontera (marge esquerre) entre els municipis de la Cellera de Ter (oest) i el d'Anglès (sud- oest) igual com al sud-est (marge dret) amb Bescanó. |
pə lˈɛst tɐmbˈe limˈitɐ ˈam əls tˈɛrməs ðə sˈan mɐɾtˈi ðə ʎˈemənɐ i sˈan ɡɾəɣˈoɾi ðə lɐ kʊmˈarkɐ ðəl ɣiɾʊnˈɛs. | Per l'est també limita amb els termes de sant Martí de Llémena i Sant Gregori de la comarca del Gironès. |
əl pˈoβlə tˈe ðwˈɛs kɐɾrətˈɛɾəs, ˌunɐ kˈɛ ðˈonɐ ɐksˈes ɐ sˈan mɐɾtˈi ðə ʎˈemənɐ kˈɛ kʊnnˈɛktɐ ˈamp lɐ sˈe mˈɛɲs səjɕˌantɐtɾˈes lˈɛjɕ sˈɛlβɐ ɣɐɾrˈotɕɐ ɐ ləs plˈanəs ðʊstˈoləs i ʊn ˈaltɾə kˈɛ kʊnnˈɛktɐ ˈamp sˈan ʑʊljˈa ðəl ʎˈoɾ i tɐmbˈe ˈamp lɐ sˈe mˈɛɲs səjɕˌantɐtɾˈes ɐ lɐ sʊɾtˈiðɐ ðɐŋlˈɛs. | El poble té dues carreteres, una que dona accés a Sant Martí de Llémena que connecta amb la C-63 (l'Eix Selva Garrotxa) a les Planes d'Hostoles i un altre que connecta amb Sant Julià del Llor i també amb la C-63 a la sortida d'Anglès. |