phonemes
stringlengths 98
1.58k
| text
stringlengths 101
1.36k
|
|---|---|
ɐkˈɛstɐ ʋˈilɐ səɾˌa əl pˈol ðɐtɾɐksjˈo kʊmərsjˈal i kʊltʊɾˈal ðəl sʊbkʊntinˈen dʊɾˈan mˈolt ðə tˈɛms i ɐkʊmʊlɐɾˈa əls mʊnʊmˈens mˈes əspəktɐkʊlˈas ðəl pˈoβlə ɐstˈɛkɐ. | Aquesta vila serà el pol d'atracció comercial i cultural del subcontinent durant molt de temps i acumularà els monuments més espectaculars del poble asteca. |
ɐjɕˈɔ pɾʊβˈokɐ pəɾˈiʊðəs ðə fˈam pərʎʊŋˈats ˌunɐ mˈostɾɐ ɐ tˈɛɾrəs kɐtɐlˈanəs səɾˌiɐ lɐ ðə lɐnʊmənˈat lˈo mˈal ˈaɲ pɾimˈɛ, əls kwˈals ɐfɐβʊɾˈɛjɕən lɐpɐɾisjˈo ðəpiðˈɛmjəs, kˈom ləs ðə lɐ pˈɛstɐ nˈɛɣɾɐ i ɾrəβˈoltəs kɐmpəɾˈoləs, kˈom lɐjɕəkɐmˈen kɐmpəɾˈol ðə mˈil tɾˈessˈɛnts ʋujtˌantɐˈu. | Això provoca períodes de fam perllongats (una mostra a terres catalanes seria la de l'anomenat Lo mal any primer), els quals afavoreixen l'aparició d'epidèmies, com les de la pesta negra i revoltes camperoles, com l'aixecament camperol de 1381. |
ən ɐlɣˈunəs zˈonəs, əl βˈalɐns fʊw ənkˈaɾɐ pidʑˈoɾ: ɐ ɐləmˈaɲɐ ʋˈa sʊkʊmbˈi ʊn kwɐɾˈantɐ pərsəntˈadʑə ðə lɐ pʊβlɐsjˈo i ɐ lɐ pɾʊβˈɛnsɐ ʋˈa mʊɾˈi lɐ məjtˈat ðəls sˈɛws ɐβitˈans. | En algunes zones, el balanç fou encara pitjor: a Alemanya va sucumbir un 40% de la població i a la Provença va morir la meitat dels seus habitants. |
ləs ɣwˈɛɾrəs, mɐlˈaltjəs i kʊnrˈɛws əskˈasʊs ʋˈan kɐwzˈa lˈɛɡzʊðə ðɐlɣˈuns kɐmpəɾˈols i lɐβɐndʊnɐmˈen də pˈoβləs sənsˈɛs fˈins ɐl ʋˌintisˈiŋk pərsəntˈadʑə ən ɐlɣˈunəs ɾrəɣjˈons əspɐɲˈoləs. | Les guerres, malalties i conreus escassos van causar l'èxode d'alguns camperols i l'abandonament de pobles sencers (fins al 25% en algunes regions espanyoles). |
əls ɣitˈanʊs ˈɛnɾən ɐ əwɾˈopɐ i sinstˈallən ɐ ɣɾˈɛsiɐ i əls βɐlkˈans, kˈom ɐ pˈas pɾˈɛβi ɐ lɐ sˈɛβɐ əkspɐnsjˈo pə tˈot əl kʊntinˈen dʊɾˈan əl . | Els gitanos entren a Europa i s'instal·len a Grècia i els Balcans, com a pas previ a la seva expansió per tot el continent durant el . |
əls sˈɛws ɾrəlˈats ɐʑʊðˈaɾən ɐ kʊnˈɛjɕˌɛ siβilidzɐsjˈons ɐʎʊɲˈaðəs i ʋˈan pɾʊpisjˈa lintərkˈamβi ˈɛnɾə pˈoβləs ʋəˈins, ʑˈa kˈɛ tˈots ˈɛʎs ˌɛɾən pɐɾtiðˈaɾis ðə lɐ tʊləɾˈansiɐ ɾrəliɣjˈozɐ. | Els seus relats ajudaren a conèixer civilitzacions allunyades i van propiciar l'intercanvi entre pobles veïns, ja que tots ells eren partidaris de la tolerància religiosa. |
sʊβˈin əls sˈɛws ɾrəlˈats tˈɛnən ʊn ˈalt kʊmpʊnˈen də fiksjˈo pəɾˈɔ an sərβˈit kˈom ɐ ðʊkʊmˈen ətnʊɣɾˈafik pə əntˈɛndɾə pˈaɾt ðəls kˈostʊms sʊsjˈals tɐrðʊməðjəβˈals. | Sovint els seus relats tenen un alt component de ficció però han servit com a document etnogràfic per entendre part dels costums socials tardomedievals. |
ˈɛs ʋˈa ɐβʊlˈi ɣɾɐðwɐlmˈen ləsklɐβitˈut i ˈɛs ʋˈan ɾrəβizˈa əls kʊnɾˈaktəs i kʊndisjˈons ðə ʋˈiðɐ ðəls sˈɛrfs. | Es va abolir gradualment l'esclavitud i es van revisar els contractes i condicions de vida dels serfs. |
ˌunɐ kɾəjɕˈen bʊrɣəzˈiɐ ɐkʊmʊlˈaβɐ lɐ ɾrikˈɛzɐ ɐ ləs siwtˈats, mˈɛnɾə əls təɾrɐtinˈens pˈɛrðjən pˈaɾt ðə lɐ sˈɛβɐ inflwˈɛnsiɐ. | Una creixent burgesia acumulava la riquesa a les ciutats, mentre els terratinents perdien part de la seva influència. |
ˈɛs pʊβlˈikɐ əl wʊlˈoŋʑiŋ, ʊn tɾɐktˈat militˈa ɕinˈɛs ˈon ˈɛs ðəskɾˈiwən ləs ˈarməs imβəntˈaðəs ðʊɾˈan ɐkˈɛsts ˈaɲs, də ləs kwˈals mˈoltəs ˈuzən pˈolβʊɾɐ. | Es publica el Huolongjing, un tractat militar xinès on es descriuen les armes inventades durant aquests anys, de les quals moltes usen pólvora. |
bəɾtˈolt skwˈarz es ʊn dəls ɾrəspʊnsˈaβləs ðə lɐ inɾʊðʊksjˈo ðɐkˈɛstɐ ɐ əwɾˈopɐ, sˈi βˈe ɐkˈɛstɐ ðˈaðɐ pʊðɾˈiɐ tənˈi ʊn ɐspˈɛktə ʎəɣəndˈaɾi. | Berthold Schwarz és un dels responsables de la introducció d'aquesta a Europa, si bé aquesta dada podria tenir un aspecte llegendari. |
simβˈɛntɐ əl ɾrəʎˈodʑə məkˈanik mˈil tɾˈessˈɛnts tɾˌɛntɐsˈiŋk i əl klɐβisˈɛmbɐl ɐkˈɛst instɾʊmˈen dˈɛw sˈɛ ɐntəɾjˈoɾ pəɾˈɔ ləs pɾimˈɛɾəs ɾrəfəɾˈɛnsjəs əskɾˈitəs ðˈatən dəl. | S'inventa el rellotge mecànic (1335) i el clavicèmbal (aquest instrument deu ser anterior però les primeres referències escrites daten del ). |
ən ɾrəliɣjˈo, ɐ pˈaɾt ðə ləs ðifəɾˈɛnsjəs tɛˌolˈɔɣikəs pəɾˈɔ sʊβɾətˈot pʊlˈitikəs dəl sˈismɐ ʊksiðəntˈal, kˈal ðəstɐkˈa lɐ ɾrəfˈormɐ ðə ʑˈon wiklˈiffə, kˈɛ ɐntisˈipɐ əl pɾʊtəstɐntˈismə. | En religió, a part de les diferències teològiques (però sobretot polítiques) del Cisma Occidental, cal destacar la reforma de John Wycliffe, que anticipa el protestantisme. |
əl pənsɐðˈoɾ mˈes ɾrəʎəβˈan es sˈɛns ðˈubtə ɣˈujʎəm dˈokkɐm, kˈɛ ðəfˈɛnsɐ əl nʊminɐlˈismə i əl ɾrəðʊksjʊnˈismə ʊntʊlˈɔɣik midʑɐnsˈan lɐ fʊrmʊlɐsjˈo ðəl pɾinsˈipi ðə lɐ nɐβˈaʎɐ ðˈokkɐm. | El pensador més rellevant és sens dubte Guillem d'Occam, que defensa el nominalisme i el reduccionisme ontològic mitjançant la formulació del principi de la Navalla d'Occam. |
ˈaltɾəs fiɣˈuɾəs ɾrəmɐrkˈaβləs son ləs ðəl mˈɛstɾə əkkˈaɾt filˈɔzʊf mˈistik, dˈuns əskˈot i ʑɛˈan bʊɾiðˈan, kˈɛ ɾrəpɾəzˈɛntən ɐ lɐ pərfəksjˈo lɐ fˈazə finˈal ðə ləskʊlˈastikɐ. | Altres figures remarcables són les del Mestre Eckhart (filòsof místic), Duns Escot i Jean Buridan, que representen a la perfecció la fase final de l'escolàstica. |
ˈibn kɐlðˈun, ʊn dəls pˈaɾəs ðə lɐ istʊɾjʊɣɾɐfˈiɐ mʊðˈɛrnɐ, ɐfˈirmɐ kˈɛ es nəsəsˈaɾi kʊnsʊltˈa ləs fˈons ɐβˈans ðə ðəskɾˈiwɾə əls fˈɛts i ɐjɕˈi ðəsʎˈiɣɐ əls sˈɛws ɾrəlˈats ðə ləs kɾˈɔnikəs ʊ ɣˈɛstəs əɾˈojkəs ðəl pɐsˈat. | Ibn Khaldun, un dels pares de la historiografia moderna, afirma que és necessari consultar les fonts abans de descriure els fets i així deslliga els seus relats de les cròniques o gestes heroiques del passat. |
ɐkˈɛst əspəɾˈit kɾˈitik lɐplˈikɐ tɐmbˈe ɐ lɐ filʊzʊfˈiɐ, fˈen kʊnɾiβʊsjˈons ðəstɐkˈaðəs ən əl kˈam də lɐ lˈɔɣikɐ. | Aquest esperit crític l'aplica també a la filosofia, fent contribucions destacades en el camp de la lògica. |
ˈɛs pʊβlˈikɐ lɐ ðiβˈinɐ kʊmˈɛðiɐ ðə ðˈantə, kˈɛ sʊpˈozɐ ˌunɐ sˈintəzi ðə lɐ kʊsmʊlʊɣˈiɐ məðjəβˈal ɐlˈoɾɐ kˈɛ ˌunɐ nʊβˈɛllɐ ˈɛpikɐ kˈɛ ənɾˈonkɐ ˈamp ləs ðəl pəɾˈiʊðə klˈasik ɐntˈik. | Es publica La Divina Comèdia de Dante, que suposa una síntesi de la cosmologia medieval alhora que una novel·la èpica que entronca amb les del període clàssic antic. |
ɐkˈɛstɐ ˈoβɾɐ tˈe ʊn fˈoɾt kʊmpʊnˈen mʊɾˈal, iɣwˈal kˈɛ əls ɾrəkˈuʎs ðə kˈontəs kˈɛ pɾʊlifˈɛɾən pəl kʊntinˈen, kˈom əls ðə ɣɛˌoffɾˈɛi kɐwsˈɛ ʊ əls ɾrəkʊʎˈits ɐ əl kˈondə lʊkɐnˈoɾ, də ʑʊˈan mɐnwˈɛl ðə kɐstˈɛʎɐ. | Aquesta obra té un fort component moral, igual que els reculls de contes que proliferen pel continent, com els de Geoffrey Chaucer o els recollits a El conde Lucanor, de Joan Manuel de Castella. |
ɐ itˈaliɐ, ən kˈamβi, əls mʊðˈɛls kˈamβjən i ˈɛs kʊmˈɛnsɐ əl ɾrənɐjɕəmˈen, mˈolt mˈes sənswɐlˈistɐ, kˈom pɾˈoβən əls ʎˈiβɾəs ðə pətɾˈarkɐ i βʊkkˈaksjʊ. | A Itàlia, en canvi, els models canvien i es comença el renaixement, molt més sensualista, com proven els llibres de Petrarca i Boccaccio. |
fˈoɾɐ ðəl kʊntinˈen əwɾʊpˈɛw, kˈal fˈɛ əsmˈen də lɐ pʊəzˈiɐ ðəl pˈɛrsɐ ˈafid i lɐ fiɣˈuɾɐ ðə lɐ litəɾɐtˈuɾɐ ɕinˈɛzɐ lwˈo ɣwˈanzʊŋ, ˈamp lɐ nʊβˈɛllɐ ɾrˈomɐns ðəls tɾˈɛs ɾrˈɛɡnəs. | Fora del continent europeu, cal fer esment de la poesia del persa Hàfidh i la figura de la literatura xinesa Luo Guanzhong, amb la novel·la Romanç dels Tres Regnes. |
ən ˈaɾt, nʊβɐmˈen itˈaliɐ tɾˈɛnkɐ əls əskˈɛməs, ˈam əl sˈɛw tɾəsˈɛntʊ i pintˈoɾs kˈom ʑjˈottʊ ðˈi βʊndˈonə i simˈonə mɐɾtˈini, kˈɛ mˈostɾən ʑˈa lɐnɾʊpʊsənɾˈismə ɾrənɐjɕəntˈistɐ i ʊn ˈus ðə nˈoβəs tˈɛknikəs, əspəsjɐlmˈen də pərspəktˈiβɐ. | En art, novament Itàlia trenca els esquemes, amb el seu Trecento i pintors com Giotto di Bondone i Simone Martini, que mostren ja l'antropocentrisme renaixentista i un ús de noves tècniques, especialment de perspectiva. |
dˈins əl kˈam də lɐ mˈuzikɐ, sˈɛnɾɐ ən ʊn pəɾˈiʊðə ɐnʊmənˈat ˈas nˈoβɐ kˈɛ sʊpˈozɐ lˈus ɣənəɾˈal ðə lɐ pʊlifʊnˈiɐ i ˌunɐ nʊtɐsjˈo mˈes pɾəsˈizɐ. | Dins el camp de la música, s'entra en un període anomenat ars nova que suposa l'ús general de la polifonia i una notació més precisa. |
pɐrlˈan ən tˈɛrməs təmpʊɾˈals əstɾˈiktəs, əl sˈɛɣlə ðiβˈujt ʋˈa ðəs ðə lˈaɲ mˈil sˌetsˈɛnts ˈu fˈins ɐl mˈil ʋˈujtsˈɛnts, ən əl kɐləndˈaɾi ɣɾəɣʊɾjˈa. | Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià. |
əls istʊɾjɐðˈoɾs əwɾʊpˈɛws, pəɾˈɔ, də ʋəɣˈaðəs ˈɛs ɾrəfəɾˈɛjɕən əspəsˈifikɐmˌen ɐl pəɾˈiʊðə mˈil sˌetsˈɛnts kˈinzə mˈɛɲs mˈil sˌetsˈɛnts ʋujtˌantɐnˈow ˈam ɐkˈɛst tˈɛrmə, kˈɛ ʋˈa ðəs ðə lɐ mˈoɾt ðə ʎwˈis kɐtˈorzə fˈins ɐl kʊmənsɐmˈen də lɐ ɾrəβʊlʊsjˈo fɾɐnsˈɛzɐ. | Els historiadors europeus, però, de vegades es refereixen específicament al període 1715-1789 amb aquest terme, que va des de la mort de Lluís XIV fins al començament de la Revolució Francesa. |
mˈil sˌetsˈɛnts ˈu mˈɛɲs kɐtˈorzə: ɡˈɛɾrɐ ðə sʊksəsjˈo əspɐɲˈolɐ, kˈɛ ɐkˈaβɐ ˈamp ləstɐβlimˈen də lɐ ðinɐstˈiɐ βʊrβˈɔnikɐ ɐl tɾˈon dəspˈaɲɐ. | 1701-14: Guerra de successió espanyola, que acaba amb l'establiment de la dinastia borbònica al tron d'Espanya. |
əl mʊltilɐtəɾˈal tɾɐktˈat ðʊtɾˈɛkt i ˈaltɾəs pʊstəɾjˈoɾs ɐkˈorðən əl pˈas ðəl milɐnəzˈat, əl ɾrˈɛɡnə ðə sisˈiliɐ, mənˈorkɐ i ɣiβɾɐltˈa ɐ ˈaltɾəs pʊtˈɛnsjəs əwɾʊpˈɛəs i lɐ pɾʊiβisjˈo ðʊnˈi əspˈaɲɐ ˈamp fɾˈansɐ ˈambdwəs ɾrəɣˈiðəs pəls βʊrβˈons ən ʊn dəlikˈat əkwilˈiβɾi ɣɛˌopʊlˈitik. | El multilateral Tractat d'Utrecht i altres posteriors acorden el pas del milanesat, el Regne de Sicília, Menorca i Gibraltar a altres potències europees i la prohibició d'unir Espanya amb França ambdues regides pels borbons en un delicat equilibri geopolític. |
mˈil sˌetsˈɛnts sˈɛt: lɐ ʎˈɛj ðʊnjˈo bɾitˈanikɐ fʊzjˈonɐ əls pɐrlɐmˈens ðəskˈɔsiɐ i ɐŋlɐtˈɛɾrɐ, kɾɛˈan ɐjɕˈi əl ɾrˈɛɡnə ðə lɐ ɣɾˈan bɾətˈaɲɐ. | 1707: la Llei d'Unió britànica fusiona els parlaments d'Escòcia i Anglaterra, creant així el Regne de la Gran Bretanya. |
lɐ siwtˈat es pɾˈaktikɐmˌen ɾrəkʊnstɾwˈiðɐ ðə ləs sˈɛβəs sˈɛndɾəs əsˈen ɾrˈas əls əðifˈisis ɐntəɾjˈoɾs ɐ ɐkˈɛstɐ ðˈatɐ. | La ciutat és pràcticament reconstruïda de les seves cendres essent rars els edificis anteriors a aquesta data. |
: ɡˈɛɾrəs ˈɛnɾə əls βɾitˈaniks i əl ɾrˈɛɡnə ðə misˈoɾə ɐktwˈal sˈut ðə lˈindiɐ, i ən lˈɛpʊkɐ, ɐljˈats ðəl ɾrˈɛɡnə ðə fɾˈansɐ | : guerres entre els britànics i el Regne de Mysore (actual sud de l'Índia, i en l'època, aliats del Regne de França) |
nʊɾˌantɐsˈiŋk: ləs pɐɾtisjˈons ðə pʊlˈɔniɐ pˈozən pˈun finˈal ɐ lɐ kʊnfəðəɾɐsjˈo ðə pʊlˈɔniɐ i litwˈaniɐ i əlimˈinən pʊlˈɔniɐ ðəl mˈapɐ ðəwɾˈopɐ ðʊɾˈan sˈɛnt ʋˌintitɾˈes ˈaɲs. | 95: les particions de Polònia posen punt final a la Confederació de Polònia i Lituània i eliminen Polònia del mapa d'Europa durant 123 anys. |
nʊɾˌantɐnˈow: lɐ ɾrəβʊlʊsjˈo fɾɐnsˈɛzɐ ðəɾrˈokɐ lɐ mʊnɐrkwˈiɐ βʊrβˈɔnikɐ i ɐkˈaβɐ əstɐβlˈin lɐ pɾimˈɛɾɐ ɾrəpˈuβlikɐ pʊstəɾjʊrmˈen dəðikɐɾˈa ən ʊn pəɾˈiʊðə ðə pˈurɣwəs kʊnɾɐɾəβʊlʊsjʊnˈaɾjəs ɐnʊmənˈat əl təɾrˈoɾ | 99: la Revolució Francesa derroca la monarquia borbònica i acaba establint la Primera República posteriorment dedicarà en un període de purgues contrarevolucionàries anomenat el Terror |
mˈil sˌetsˈɛnts ʋujtˌantɐnˈow: ʑɛˌorɣə wɐsiŋtˈon es ələɣˈit kˈom ɐ pɾimˈɛ pɾəziðˈen dəls əstˈats ʊnˈits,ɾrəsənmˈen kʊnstitwˈit ɐ pɐɾtˈi ðə ləs tɾˈɛdzə kʊlˈɔnjəs ɾrəβəlˈaðəs kˈonɾɐ əl ðʊmˈini βɾitˈanik ən lɐ ɣwˈɛɾrɐ ðə lɐ indəpəndˈɛnsiɐ | 1789: George Washington és elegit com a primer president dels Estats Units,recentment constituït a partir de les Tretze Colònies rebelades contra el domini britànic en la Guerra de la Independència |
mˈil sˌetsˈɛnts nʊɾˌantɐsˈiŋk: əl tɾɐktˈat ðə piŋkknˈɛi ˈɛnɾə əls əstˈats ʊnˈits i əspˈaɲɐ ɐtˈorɣɐ əl təɾritˈoɾi ðəl misisipˈi ɐls ˌɛˌuˈa. | 1795: El tractat de Pinckney entre els Estats Units i Espanya atorga el territori del Mississipí als EUA. |
: lɐ imβɐzjˈo pə pˈaɾt ðə nɐpʊləˈo βʊnɐpˈaɾtə ðə lɐ ɾrəpˈuβlikɐ ðə ʋənˈɛsiɐ ɐkˈaβɐ ˈamp mˈes ðə mˈil ˈaɲs ðəksistˈɛnsiɐ indəpəndˈen. | : la invasió per part de Napoleó Bonaparte de la República de Venècia acaba amb més de mil anys d'existència independent. |
mˈil sˌetsˈɛnts nʊɾˌantɐnˈow: nɐpʊləˈo pɾʊtɐɣʊnˈidzɐ əl kˈop ðəl ðiβˈujt ðə βɾʊmˈaɾi ɐnikwilˈan lɐ inʊpəɾˈan əstɾʊktˈuɾɐ ðə pʊðˈɛ ɾrəpʊβlikˈanɐ sʊrɣˈiðɐ ðəspɾˈes ðə lɐ ɾrəβʊlʊsjʊlˈo ˈɛs kʊmβəɾtˈɛjɕ ən diktɐðˈoɾ ðə fɾˈansɐ. | 1799: Napoleó protagonitza el cop del 18 de brumari aniquilant la inoperant estructura de poder republicana sorgida després de la Revolucioló es converteix en dictador de França. |
əl fˈizik i mɐtəmˈatik izɐˈak nəwtˈon, kʊjmβəntˈoɾ ðəl kˈalkʊl ðifəɾənsjˈal, imβəntˈoɾ ðə lɐ ʎˈɛjs ðə lɐ məkˈanikɐ | El físic i matemàtic Isaac Newton, coinventor del càlcul diferencial, inventor de la lleis de la mecànica |
bənəðˈikt ɐrnˈolt, kʊnsiðəɾˈat tɾɐiðˈoɾ pə mˈoltɐ ɣˈen ən ɐmbðˈos βˈandʊls bɾitˈanik i əstɐtʊniðˈɛŋk ən lɐ ɣwˈɛɾrɐ ðə ɾrəβʊlʊsjˈo ɐməɾikˈanɐ. | Benedict Arnold, considerat traïdor per molta gent en ambdós bàndols (britànic i estatunidenc en la Guerra de Revolució americana. |
tˈomɐs pˈajnə, intəlləktwˈal i filˈɔzʊf βɾitˈanik kˈɛ ˈɛs ʋˈa pɾʊnʊnsjˈa ɐ fɐβˈoɾ ðə lɐ ɾrəβʊlʊsjˈo ɐməɾikˈanɐ. | Thomas Paine, intel·lectual i filòsof britànic que es va pronunciar a favor de la revolució americana. |
fɾəðəɾˈik əl ɣɾˈan ɾrˈɛɡnɐ sˈoβɾə əl ɾrˈɛɡnə ðə pɾˈusiɐ kˈɛ əsðəβindɾˈa ˌunɐ pʊtˈɛnsiɐ əwɾʊpˈɛˌa militˈa i kʊltʊɾˈal ðə pɾimˈɛ ˈorðɾə ɾriβɐlidzˈan ˈamp lɐ illʊstɾɐsjˈo fɾɐnsˈɛzɐ ˈam ɐwtˈoɾs kˈom fɾjəðɾˈik ʋˈon skiʎˈɛ, ɡʊˈɛtə i ʊmbˈoldt pɾimˈɛ ɐ wəjmˈa i mˈes tˈart ɐ βərlˈin. | Frederic el Gran regna sobre el Regne de Prússia que esdevindrà una potència europea militar i cultural de primer ordre rivalitzant amb la il·lustració francesa amb autors com Friedrich von Schiller, Goethe i Humboldt primer a Weimar i més tard a Berlín. |
əl sˈɛɣlə ðinˈoʊ ʋˈa ðəs ðə ˈɛlɐ ˈu ðə ɣənˈɛ ðə mˈil ʋˈujtsˈɛnts ˈu fˈins ɐl tɾˌɛntɐˈu ðə ðəzˈɛmbɾə ðə mˈil nˌɔusˈɛnts ən əl kɐləndˈaɾi ɣɾəɣʊɾjˈa. | El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià). |
əls istʊɾjɐðˈoɾs, pəɾˈɔ, də ʋəɣˈaðəs ðəfinˈɛjɕən lˌɛɾɐ istˈɔɾikɐ ðɐkˈɛst sˈɛɣlə kˈom ʊn pəɾˈiʊðə kˈɛ ʋˈa ðəs ðə lˈaɲ mˈil ʋˈujtsˈɛnts kˈinzə kʊŋɾˈes ðə ʋjˈɛnɐ, fˈins ɐl mˈil nˌɔusˈɛnts kɐtˈorzə kʊmənsɐmˈen də lɐ pɾimˈɛɾɐ ɣwˈɛɾrɐ mʊndjˈal. | Els historiadors, però, de vegades defineixen l'era històrica d'aquest segle com un període que va des de l'any 1815 (congrés de Viena), fins al 1914 (començament de la Primera Guerra Mundial). |
kˈom ˌunɐ ɐltərnɐtˈiβɐ ɐ ɐkˈɛstɐ klɐsifikɐsjˈo, əɾˈik ʊbsβˈawm ʋˈa pɾʊpʊzˈa ˌunɐ ðəfinisjˈo ɐnʊmənˈaðɐ sˈɛɣlə ðinˈɔw ʎˈark, kˈɛ ʋˈa ðəls ˈaɲs mˈil sˌetsˈɛnts ʋujtˌantɐnˈow ɐl mˈil nˌɔusˈɛnts kɐtˈorzə. | Com una alternativa a aquesta classificació, Eric Hobsbawm va proposar una definició anomenada segle dinou llarg, que va dels anys 1789 al 1914. |
dʊɾˈan ɐkˈɛst sˈɛɣlə, əls impˈɛɾis əspɐɲˈol, pʊɾtʊɣˈɛs i ʊtʊmˈa kʊmˈɛnsən ɐ ðəfɐʎˈi, i əl sˈakɾə impˈɛɾi ɾrʊmˈa i limpˈɛɾi mʊɣˈol ðəzɐpɐɾˈɛjɕən dəfinitiβɐmˈen. | Durant aquest segle, els imperis espanyol, portuguès i otomà comencen a defallir, i el Sacre Imperi romà i l'Imperi mogol desapareixen definitivament. |
dəspɾˈes ðə ləs ɣwˈɛɾrəs nɐpʊləˈɔnikəs, limpˈɛɾi βɾitˈanik əsðəβˈe əl pɾimˈɛ ipərpʊðˈɛ ʊ mˈaksimɐ pʊtˈɛnsiɐ mʊndjˈal, i pˈasɐ ɐ kʊnɾʊlˈa təɾritˈoɾis kˈɛ kʊmɾˈɛnən lɐ kwˈaɾtɐ pˈaɾt ðə lɐ pʊβlɐsjˈo mʊndjˈal i lɐ tərsˈɛɾɐ pˈaɾt ðə lɐ sˈɛβɐ ˈaɾɛˌa təɾrˈɛstɾə, tˈot pʊzˈan ən pɾˈaktikɐ lɐ pˈaks βɾitɐnnˈikɐ. | Després de les guerres napoleòniques, l'Imperi britànic esdevé el primer hiperpoder (o màxima potència mundial), i passa a controlar territoris que comprenen la quarta part de la població mundial i la tercera part de la seva àrea terrestre, tot posant en pràctica la Pax Britannica. |
lələktɾisitˈat, lɐsˈɛ i əl pətɾˈoli ʋˈaɾən inisjˈa lɐ səɣˈonɐ ɾrəβʊlʊsjˈo indʊstɾjˈal mˈil ʋˈujtsˈɛnts sətˈantɐ mˈɛɲs mˈil nˌɔusˈɛnts kɐtˈorzə, kˈɛ pərmətˈe ɐ ɐləmˈaɲɐ, ɐl ʑɐpˈo i ɐls əstˈats ʊnˈits ðə kʊmβəɾtˈisə ən ɡɾˈans pʊðˈɛs, əls kwˈals nˈo tɾiɣˈaɾən ɐ intəntˈa kʊnstɾˈujsə impˈɛɾis pɾˈopis. | L'electricitat, l'acer i el petroli varen iniciar la segona revolució industrial (1870-1914), que permeté a Alemanya, al Japó i als Estats Units de convertir-se en grans poders, els quals no trigaren a intentar construir-se imperis propis. |
ɾrˈusiɐ i lɐ ðinɐstˈiɐ kˈiŋ ɐ lɐ ɕˈinɐ fɾɐkɐsˈaɾən ən əl sˈɛw intˈen də mɐntənˈisə ən əl mɐtˈɛjɕ niβˈɛʎ kˈɛ əls sˈɛws ɾriβˈals, lɐ kwˈal kˈozɐ pʊɾtˈa tˈots ðˈos impˈɛɾis ɐ pɐtˈi intˈɛnsʊs pəɾˈiʊðəs ðɐɣitɐsjˈo sʊsjˈal. | Rússia i la dinastia Qing a la Xina fracassaren en el seu intent de mantenir-se en el mateix nivell que els seus rivals, la qual cosa portà tots dos imperis a patir intensos períodes d'agitació social. |
dʊɾˈan əl , ʋˈa sˈɛ nʊtˈaβlə lɐ fʊndɐsjˈo ðə siwtˈats ɐ lɐmˈɛɾikɐ ðəl nˈort i ɐwstɾˈaliɐ kˈɛ ɐβˈuj əstˈan ˈɛnɾə ləs mˈes impʊɾtˈans ðəls sˈɛws pɐˈizʊs. | Durant el , va ser notable la fundació de ciutats a l'Amèrica del Nord i Austràlia que avui estan entre les més importants dels seus països. |
kikˈaɣʊ i məlβˈɔwrnə nˈo əɡzˈistjən ɐ kʊmənsɐmˈen dəl , pəɾˈɔ ʋˈan kɾˈejɕˌɛ fˈins ɐ tɾɐnsfʊrmˈasə ən ləs səɣˈonəs mˈes ɣɾˈans ðəls əstˈats ʊnˈits i ðə limpˈɛɾi βɾitˈanik, ɾrəspəktiβɐmˈen, ɐβˈans ðəl finˈal ðəl sˈɛɣlə. | Chicago i Melbourne no existien a començament del , però van créixer fins a transformar-se en les segones més grans dels Estats Units i de l'Imperi britànic, respectivament, abans del final del segle. |
ɐpɾʊksimɐðɐmˈen sətˈantɐ miljˈons ðə pərsˈonəs ʋˈan dəjɕˈa əwɾˈopɐ ðʊɾˈan əl , lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ʋˈa əmiɣɾˈa kˈap ɐls ˌɛˌuˈa. | Aproximadament 70 milions de persones van deixar Europa durant el , la majoria va emigrar cap als EUA. |
əl sˈɛɣlə tɐmbˈe ʋˈa mɐrkˈa lɐ fˈi ðə lʊkʊpɐsjˈo ʊtʊmˈanɐ ən əls βɐlkˈans, i lɐ kɾɛˌasjˈo ðə sˈɛrβiɐ, bʊlɣˈaɾiɐ, mʊntənˈɛɣɾʊ i ɾrʊmɐnˈiɐ kˈom ɐ ɾrəzʊltˈat ðə lɐ səɣˈonɐ ɣwˈɛɾrɐ ɾrʊsʊtˈurkɐ, ɐ lɐ kwˈal ʋˈa sʊksˈɛj lɐ ɣwˈɛɾrɐ ðə kɾimˈɛˌa. | El segle també va marcar la fi de l'ocupació otomana en els Balcans, i la creació de Sèrbia, Bulgària, Montenegro i Romania com a resultat de la Segona Guerra russoturca, a la qual va succeir la Guerra de Crimea. |
ɐ əwɾˈopɐ, əl ˈɛs ʋˈa kɐɾɐktəɾidzˈa pəl nɐjɕəmˈen də ləs ðəmʊkɾˈasjəs sənsɐtˈaɾjəs i lʊkˈas ðə ləs mʊnɐrkwˈiəs ɐbsʊlˈutəs. | A Europa, el es va caracteritzar pel naixement de les democràcies censatàries i l'ocàs de les monarquies absolutes. |
lɐ ɾrəβʊlʊsjˈo fɾɐnsˈɛzɐ i lɐ pʊstəɾjˈoɾ ˌɛɾɐ nɐpʊləˈɔnikɐ ɐʑʊðˈaɾjən ɐ əkspɐndˈi ləs iðˈɛəs ɾrəpʊβlikˈanəs i liβəɾˈals. | La Revolució francesa i la posterior era napoleònica ajudarien a expandir les idees republicanes i liberals. |
əls mʊnˈarkəs, ən əl kˈas ðə sʊβɾəβˈiwɾə, ˈɛs kʊmβəɾtˈiɾjən ən dˈɛspʊtəs illʊstɾˈats kˈɛ ɐktwˈaβən pərmisiβɐmˈen ˈamp lɐ klˈasə ðʊminˈan. | Els monarques, en el cas de sobreviure, es convertirien en dèspotes il·lustrats que actuaven permissivament amb la classe dominant. |
əls pʊlˈitiks siðəntifikˈaɾjən ˈamp ʑɛˈan pˈawl mɐɾˈat i mɐksimˈiljən ɾrʊβəspjˈɛɾrə, ʊ ˈam əl kˈomtə ðə miɾɐβɛˌaw i əl mɐrkˈɛs ðə lɐ fɐjˈɛttə. | Els polítics s'identificarien amb Jean Paul Marat i Maximilien Robespierre, o amb el comte de Mirabeau i el marquès de la Fayette. |
əl tɾɐnsitˈoɾi ʊkˈas ðə ləs ɾrəβʊlʊsjˈons ən pɾˈo ðə lɐ ɾrəstɐwɾɐsjˈo ðə ləs mʊnɐrkwˈiəs sʊlɐmˈen ɐkʊnsədʑiɾˈiɐ pʊtənsjˈaləs ən ʊnˈaðəs ɾrəβʊlʊsjʊnˈaɾjəs mˈes ɾrɐðikˈals, kˈom ləs ðə mˈil ʋˈujtsˈɛnts kwɐɾˌantɐʋˈujt, fˈins ɐl ðəzəmβʊlʊpɐmˈen də ləs iðɛˌolˈoɣjəs sʊsjˈals i əl mʊβimˈen ʊβɾˈɛ, kˈɛ kʊlminɐɾˈiɐ ən əl tɾjˈomf ðə lɐ ɾrəβʊlʊsjˈo ɾrˈusɐ ðə mˈil nˌɔusˈɛnts ðisˈɛt. | El transitori ocàs de les revolucions en pro de la restauració de les monarquies solament aconseguiria potenciar-les en onades revolucionàries més radicals, com les de 1848, fins al desenvolupament de les ideologies socials i el moviment obrer, que culminaria en el triomf de la Revolució russa de 1917. |
əls ɐjɕəkɐmˈens indˈiɣənəs ən nˈom də tˈupɐk ɐmˈaɾʊ i ðəls kʊmʊnˈɛs ðɐzʊnsjˈon sˌɛɾjən ɐntəsəðˈens ðˈunɐ iðəntitˈat nɐjɕˈen. | Els aixecaments indígenes en nom de Túpac Amaru i dels comuners d'Asunción serien antecedents d'una identitat naixent. |
iðəntitˈat kˈɛ nɐjɕəɾˈiɐ i səɾˌiɐ ðəfənsˈaðɐ pəls ɣɾˈans lˈiðˌɛs lɐtinʊɐməɾikˈans, pɾʊmʊtˈoɾs ðə lɐ iðˈɛˌa ðˈunɐ nɐsjˈo lɐtinʊɐməɾikˈanɐ: fɾɐnsˈiskʊ ðə miɾˈandɐ, ʑʊzˈe miɣˈɛl kɐɾrˈɛɾɐ, bərnˈarðʊ ʊˈiɡʑins, ɐntˈonjʊ ʑʊzˈe ðə sˈukɾə, simˈon bʊlˈiβˌa, ʑʊzˈe ðə sˈan mɐɾtˈin, mɐɾjˈanʊ mʊɾˈɛnʊ, mɐnwˈɛl βəlɣɾˈanʊ, ʑʊzˈe ɐɾtˈiɣɐs i ʑwˈan pˈaβlʊ ðwˈaɾtə ən lɐ ɾrəpˈuβlikɐ ðʊminikˈanɐ. | Identitat que naixeria i seria defensada pels grans líders latinoamericans, promotors de la idea d'una nació latinoamericana: Francisco de Miranda, José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, Antonio José de Sucre, Simón Bolívar, José de San Martín, Mariano Moreno, Manuel Belgrano, José Artigas i Juan Pablo Duarte en la República Dominicana. |
lɐ sˈɛβɐ ɾrəβʊlʊsjˈo, kʊnstitwˈiðɐ ən əl mˈark ðə ləs ɾrəβʊlʊsjˈons βʊrɣˈɛzəs, səɾˌiɐ əstɾiktɐmˈen lɐtinʊɐməɾikˈanɐ. | La seva revolució, constituïda en el marc de les revolucions burgeses, seria estrictament latinoamericana. |
ləs sˈɛβəs ɾrəβʊlʊsjˈons fɾɐkɐsˈaɾjən ən bˈonɐ pˈaɾt ɐ kˈawzɐ ðə kɐbðiʎˈisməs, intəɾˈɛsʊs ðə ləs βʊrɣˈɛzjəs lʊkˈals i ðə ləs pʊtˈɛnsjəs əwɾʊpˈɛəs, pəɾˈɔ kɐðɐskˈun dˈɛʎs səɾˌiɐ kʊmβəɾtˈit, sʊβˈin pəls kwˈi əls ʋˈan tɾˈaj, ən ˌunɐ ʎəɣˈɛndɐ. | Les seves revolucions fracassarien en bona part a causa de cabdillismes, interessos de les burgesies locals i de les potències europees, però cadascun d'ells seria convertit, sovint pels qui els van trair, en una llegenda. |
ləs fɾʊntˈɛɾəs ɐməɾikˈanəs ʋˈan ʋɐɾjˈa nʊtɐβləmˈen ən tˈot əl sˈɛɣlə i əls ɣʊβˈɛrns pɾˈɛndɾjən ˌunɐ əstɾʊktˈuɾɐ βipɐɾtiðˈistɐ ˈon pʊllʊlˈaβən əls kˈops ðəstˈat i əls fɾˈaws ələktʊɾˈals. | Les fronteres americanes van variar notablement en tot el segle i els governs prendrien una estructura bipartidista on pul·lulaven els cops d'estat i els fraus electorals. |
tɐmbˈe sʊrɣiɾˈiɐ ləntɐmˈen limpəɾjɐlˈismə nˈortɐməɾikˈa ɐ pɐɾtˈi ðˈunɐ ɐpɐɾənmˈen innʊsˈen dʊktɾˈinɐ mʊnrˈoə. | També sorgiria lentament l'imperialisme nord-americà a partir d'una aparentment innocent doctrina Monroe. |
ɐkˈɛst sˈɛɣlə ɐnʊnsjɐɾˈiɐ lɐ ðəkɐðˈɛnsiɐ ðə limpˈɛɾi ʊtʊmˈa kˈɛ əsðəβindɾˈiɐ ˈamp lɐ pɾimˈɛɾɐ ɣwˈɛɾrɐ mʊndjˈal. | Aquest segle anunciaria la decadència de l'Imperi Otomà que esdevindria amb la Primera Guerra mundial. |
lɐ ɣwˈɛɾrɐ ðə lˈopi ʊmiljɐɾˈiɐ listˈɔɾik impˈɛɾi ɕinˈɛs ən əls sˈɛws tɾɐktˈats ðəziɣwˈals i kʊlminɐɾˈiɐ ˈamp lɐ kɐjɣˈuðɐ ðə lɐ ðinɐstˈiɐ kˈiŋ əl mˈil nˌɔusˈɛnts ˈɔnzə. | La Guerra de l'Opi humiliaria l'històric Imperi xinès en els seus tractats desiguals i culminaria amb la caiguda de la dinastia Qing el 1911. |
ɐβˈans fɾɐɡməntˈats ən ɾrˈɛɡnəs i pɾinsipˈats mənˈoɾs, ʋˈan kʊŋklˈɔwɾə əls sˈɛws pɾʊsˈɛsʊs ðʊnifikɐsjˈo əl mˈil ʋˈujtsˈɛnts sətˈantɐ i əl mˈil ʋˈujtsˈɛnts sətˌantɐˈu, ɾrəspəktiβɐmˈen. | Abans fragmentats en regnes i principats menors, van concloure els seus processos d'unificació el 1870 i el 1871, respectivament. |
mˈil ʋˈujtsˈɛnts ˈu əl ɾrˈɛɡnə ʊnˈit ðə lɐ ɣɾˈan bɾətˈaɲɐ i əl ɾrˈɛɡnə ðirlˈandɐ sʊnˈɛjɕən ən əl ɾrˈɛɡnə ʊnˈit ðə lɐ ɣɾˈan bɾətˈaɲɐ i irlˈandɐ. | 1801 - El Regne Unit de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda s'uneixen en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. |
mˈil ʋˈujtsˈɛnts kɐtˈorzə: ləs kˈoɾts ðə kˈaðis əstɐβlˈɛjɕən ʊn ɡʊβˈɛrn, ən nˈom də fəɾrˈan sˈɛt ðəspˈaɲɐ, ɾrətiŋˈut ɐ fɾˈansɐ, i ʊpʊzˈat ɐl ðə ʑʊzˈɛp βʊnɐpˈaɾtə, ɾrˈɛj titˈɛʎɐ ðə nɐpʊləˈo. | 1814: Les Corts de Cadis estableixen un govern, en nom de Ferran VII d'Espanya, retingut a França, i oposat al de Josep Bonaparte, rei titella de Napoleó. |
mˈil ʋˈujtsˈɛnts tɾˌɛntɐsˈiŋk ɡˈɛɾrɐ ðindəpəndˈɛnsiɐ ðə tˈɛksɐs, iŋklʊˈenˈi əl kʊnflˈiktə ˈamp mˈɛksik, kˈɛ tˈe kˈom ɐ ɾrəzʊltˈat lɐ fʊndɐsjˈo ðə lɐ ɾrəpˈuβlikɐ ðə tˈɛksɐs. | 1835 - Guerra d'independència de Texas, incloent-hi el conflicte amb Mèxic, que té com a resultat la fundació de la República de Texas. |
lɐ ðəzɐstɾˈozɐ ɣɾˈan fˈam irlɐndˈɛzɐ ʊ tɐmbˈe ɐnʊmənˈaðɐ fˈam də lɐ pɐtˈatɐ irlɐndˈɛzɐ tˈe ʎˈok ðʊɾˈan ɐkˈɛsts ˈaɲs. | - La desastrosa gran fam irlandesa o també anomenada fam de la patata irlandesa té lloc durant aquests anys. |
səɣˈonɐ ɣwˈɛɾrɐ kɐrlˈinɐ ɐ əspˈaɲɐ, əspəsˈifikɐmˌen ɐ kɐtɐlˈuɲɐ, ˈon es nʊrmɐlmˈen ɐnʊmənˈaðɐ ɣwˈɛɾrɐ ðəls mɐtinˈɛs. | - Segona Guerra carlina a Espanya, específicament a Catalunya, on és normalment anomenada Guerra dels matiners. |
ɡˈɛɾrɐ fɾɐnkʊpɾʊsjˈanɐ kˈɛ kʊlmˈinɐ ˈamp lɐ ʊnifikɐsjˈo ðɐləmˈaɲɐ i itˈaliɐ, əl kʊllˈapsə ðəl səɣˈon impˈɛɾi fɾɐnsˈɛs, lɐ fɐʎˈiðɐ ðə lɐ pˈaks βɾitɐnnˈikɐ i lɐpɐɾisjˈo ðəl nɛˌojmpəɾjɐlˈismə. | - Guerra francoprussiana que culmina amb la unificació d'Alemanya i Itàlia, el col·lapse del Segon Imperi francès, la fallida de la Pax Britannica i l'aparició del neoimperialisme. |
mˈil ʋˈujtsˈɛnts sətˌantɐðˈɔs fʊndɐsjˈo ðəl pˈark nɐsjʊnˈal ðə jəʎʊwstˈonə, əl pɾimˈɛ pˈark nɐsjʊnˈal ðəl mˈon, əl ɣʊβˈɛrn dəls əstˈats ʊnˈits es lɐ pɾimˈɛɾɐ ɐdministɾɐsjˈo pˈuβlikɐ ɐ imləməntˈa məzˈuɾəs pə pɾʊtəɣˈi i pɾəzərβˈa ʊn əntˈorn nɐtʊɾˈal ənfɾˈon də lɐ kɾəjɕˈen əksplʊtɐsjˈo ðəl mˈɛði ɐbβiŋˈuðɐ ˈamp lɐ səɣˈonɐ ɾrəβʊlʊsjˈo indʊstɾjˈal. | 1872 - Fundació del Parc Nacional de Yellowstone, el primer parc nacional del món, el govern dels Estats Units és la primera administració pública a implementar mesures per protegir i preservar un entorn natural enfront de la creixent explotació del medi advinguda amb la Segona revolució industrial. |
ˈɛs pɾʊðwˈɛjɕ ˌunɐ əksplʊzjˈo ðəmʊɣɾˈafikɐ, i lɐ pʊβlɐsjˈo mʊndjˈal ɐɾrˈiβɐ ɐls sˈis.zˈeɾʊzˈeɾʊ zˈeɾʊ miljˈons kˈap ɐ lɐ fˈi ðəl sˈɛɣlə. | Es produeix una explosió demogràfica, i la població mundial arriba als 6.000 milions cap a la fi del segle. |
kʊmlətˈaðɐ lɐ ɾrəβʊlʊsjˈo indʊstɾjˈal, ˈɛs ðəzəmβʊlˈupɐ ˌunɐ ɾrəβʊlʊsjˈo ðəl kʊnəjɕəmˈen i ðə ləs kʊmʊnikɐsjˈons βɐzˈaðɐ ən lɐ infʊrmˈatikɐ. | Completada la Revolució Industrial, es desenvolupa una Revolució del Coneixement i de les comunicacions basada en la informàtica. |
əls əstˈats ʊnˈits əsðəβˈɛnən lɐ pʊtˈɛnsiɐ ðʊminˈan, sʊβɾətˈot ðəspɾˈes ðəl kʊllˈapsə ðə lɐ mɐʑʊɾˈiɐ ðə ɾrˈɛɣims kʊmʊnˈistəs. | Els Estats Units esdevenen la potència dominant, sobretot després del col·lapse de la majoria de règims comunistes. |
tˈot i lɐ pɾʊmʊlɣɐsjˈo ðəls ðɾˈɛts ðə lˈomə i lɐ kʊnstitʊsjˈo ðə lˈonʊ, əl a əstˈat plˈɛ ðə ɣwˈɛɾrəs i kʊnflˈiktəs, i əl ɾrəspˈɛktə ɐls ðɾˈɛts ʊmˈans es pɾəkˈaɾi ən mˈolts ʎˈoks ðəl plɐnˈɛtɐ. | Tot i la promulgació dels Drets de l'Home i la constitució de l'ONU, el ha estat ple de guerres i conflictes, i el respecte als Drets Humans és precari en molts llocs del planeta. |
əl ən lɐ istˈɔɾiɐ ðə lɐ ʊmɐnitˈat ʋˈa sˈɛ mɐrkˈat pə lɐ pɾimˈɛɾɐ i pə lɐ səɣˈonɐ ɣwˈɛɾrəs mʊndjˈals, pəl nɐsjʊnɐlˈismə, pə lɐ ðəskʊlʊnidzɐsjˈo, pə lɐ ɣwˈɛɾrɐ fɾˈɛðɐ i pə kʊnflˈiktəs ðʊɾˈan i ðəspɾˈes ðə lɐ ɣwˈɛɾrɐ fɾˈɛðɐ. | El en la història de la humanitat va ser marcat per la primera i per la segona guerres mundials, pel nacionalisme, per la descolonització, per la Guerra Freda i per conflictes durant i després de la Guerra Freda. |
i tɐmbˈe pə lʊmʊɣənəidzɐsjˈo kʊltʊɾˈal ɐ kˈawzɐ ðəls ðəzəmβʊlʊpɐmˈens ən əls tɾɐnspˈoɾts i ən ləs kʊmʊnikɐsjˈons, pəls ʋjˈadʑəs əspɐsjˈals, pə ləs pɾɛˌokʊpɐsjˈons ˈam əl mˈɛði ɐmbjˈen i pəl nɐjɕəmˈen də lɐ ɾrəβʊlʊsjˈo ðiɣitˈal. | I també per l'homogeneïtzació cultural a causa dels desenvolupaments en els transports i en les comunicacions, pels viatges espacials, per les preocupacions amb el medi ambient i pel naixement de la revolució digital. |
ɐpɾʊβɐsjˈo ðə lɐ kʊnstitʊsjˈo əspɐɲˈolɐ mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐsˈɛt, i əls əstɐtˈuts ðɐwtʊnʊmˈiɐ kɐtɐlˈuɲɐ mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐnˈow, pɐˈis ʋɐlənsjˈa mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐðˈɔs, bɐlɛˈas mˈil nˌɔusˈɛnts ʋujtˌantɐtɾˈes | Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els estatuts d'autonomia (Catalunya (1979), País Valencià (1982), Balears (1983)) |
tˈot i ləs miʎˈoɾəs təknʊlˈɔɣikəs, ən kʊmənsˈa əl , ɡɾˈan pˈaɾt ðə lɐ ʊmɐnitˈat kʊntˈinwɐ ʋiβˈin ən lɐ pʊβɾˈɛzɐ. | Tot i les millores tecnològiques, en començar el , gran part de la humanitat continua vivint en la pobresa. |
ɡɐβɾjˈɛl ɣɐrsˈiɐ mɐrkˈɛz, fɾˈanz kˈafkɐ, mˈaɾiws tˈoɾrəs, tˈomɐs mˈann, mərsˈɛ ɾrʊðʊɾˈɛðɐ, sɐlβɐðˈoɾ əspɾˈiw, mɐɾjˈa ʋiʎɐŋˈoməz litəɾɐtˈuɾɐ | Gabriel García Márquez, Franz Kafka, Màrius Torres, Thomas Mann, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Marià Villangómez (literatura) |
mikˌaˈɛl ʑɐkksˈon, ʑˈon lənnˈon, iɣˈoɾ stɾɐβˈinski, ɐrnˈolt skʊmbˈɛrk, kˈɛən, tˈɛ βɛˌatləs, ɾrˈoʎiŋ stˈonəs, bˈop ðilˈan, ʑˈimi əndɾˈiks mˈuzikɐ | Michael Jackson, John Lennon, Igor Stravinski, Arnold Schönberg, Queen, The Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan, Jimi Hendrix (música) |
fʊrmɐlmˈen, əl kʊmɾˈɛn əl pəɾˈiʊðə ðˈaɲs ˈɛnɾə ˈɛlɐ ˈu ðə ɣənˈɛ ðə ðˈɔs mˈil ˈu fˈins ɐl tɾˌɛntɐˈu ðə ðəzˈɛmbɾə ðə ðˈɔs mˈil sˈɛnt, tˈots ðˈos iŋklˈozʊs. | Formalment, el comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos. |
əl a əstˈat ɐnʊmənˈat pə ðiβˈɛrsɐ ɣˈen kˈom əl sˈɛɣlə ɐfɾikˈa kʊnsiðəɾˈan kˈɛ ɐkˈɛst a ðə sˈɛ əl sˈɛɣlə ən kˈɛ əl kʊntinˈen a ðə sʊɾtˈi ðə lɐ sˈɛβɐ sitwɐsjˈo sʊsjʊəkʊnˈɔmikɐ. | El ha estat anomenat per diversa gent com el Segle Africà considerant que aquest ha de ser el segle en què el continent ha de sortir de la seva situació socioeconòmica. |
ɾrʊɣˈɛ fəðəɾˈɛ, tənnˈistɐ swˈis ɣwɐɲɐðˈoɾ ðə ʋˈin ɡɾˈant slˈam i ˈamp ðˈɔssˈɛnts tɾˌɛntɐsˈɛt səmmˈanəs kʊnsəkʊtˈiβəs ɐl nˈuməɾʊ ˈu ðəl ɾrˈankiŋ ˌatˌepˈe mˈes kˈɛ niŋˈu. | Roger Federer, tennista suís guanyador de 20 Grand Slam i amb 237 setmanes consecutives al número 1 del rànking ATP (més que ningú). |
nʊβˈak ðʊkʊβˈik ɣwɐɲɐðˈoɾ ðə ʋˈin ɡɾˈant slˈam i ˈamp tɾˈessˈɛnts tɾˌɛntɐkwˈatɾə səmmˈanəs nˈo kʊnsəkʊtˈiβəs ɐl nˈuməɾʊ ˈu ðəl ɾrˈankiŋ ˌatˌepˈe mˈes kˈɛ niŋˈu. | Novak Đoković guanyador de 20 Grand Slam i amb 334 setmanes (no consecutives) al número 1 del rànking ATP (més que ningú). |
ʑʊzˈɛp sʊlˈa i sˈaŋkəz mʊʎˈɛt ðəl ʋɐʎˈɛs, ʋɐʎˈɛs ʊɾjəntˈal, diβˈujt ðɐɣˈost də mˈil nˌɔusˈɛnts tɾˈɛntɐ bɐrsəlˈonɐ, ʋˌintitɾˈes ðə mˈars ðə ðˈɔs mˈil nˈow fʊw ʊn mˈuzik i kʊmpʊzitˈoɾ kɐtɐlˈa. | Josep Solà i Sànchez (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 18 d'agost de 1930 – Barcelona, 23 de març de 2009) fou un músic i compositor català. |
ʋˈa kʊmənsˈa əls əstˈuðis ðə mˈuzikɐ ˈam əl mˈɛstɾə mʊʎətˈa ˈaŋəl kɐtɐfˈaw i kʊntinwˈa lɐ sˈɛβɐ fʊrmɐsjˈo ɐl kʊnsərβɐtˈoɾi sʊpəɾjˈoɾ mʊnisipˈal ðə mˈuzikɐ ðə βɐrsəlˈonɐ, pəɾˈɔ lɐβɐndʊnˈa i ɐpɾəŋwˈe əls fʊnɐmˈens ðə lɐrmʊnˈiɐ əl mˈɛstɾə ʑʊˈan sʊɲˈe i sˈintəs. | Va començar els estudis de música amb el mestre molletà Àngel Catafau i continuà la seva formació al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, però l'abandonà i aprengué els fonaments de l'harmonia el mestre Joan Suñé i Sintes. |
intəɾəsˈat ən lɐ mˈuzikɐ pʊpʊlˈa, dəstɐkˈa əspəsjɐlmˈen ən lɐ kʊmpʊzisjˈo ðə βˈaʎs minjɐtˈuɾɐs, ɐβɾilˈɛskʊ i kɐnsˈons lɐ lˈunɐ sˈɛ ʎˈamɐ lˈolɐ, bɐˈiɐ ðə pˈalmɐ, kˈaðɐ ðˈiɐ tˈɛ kwiˈɛɾʊ mˈas, mʊkˈakɐ βʊnˈitɐ, mˈukɐs fəlisiðˈaðəs, ˈɛtk.. | Interessat en la música popular, destacà especialment en la composició de balls (Miniaturas, Abrilesco) i cançons (La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Cada día te quiero más, Muchacha bonita, Muchas felicidades, etc.). |
fʊrmˈa pˈaɾt ðə ləs ʊrkˈɛstɾəs ðə βˈaʎ ðəðwˈarðʊ ɣɐðˈɛˌa i lʊɾˈɛnzʊ ɣʊnzɐlˈɛz, fˈins kˈɛ lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sinkwˌantɐʋˈujt fˈundɐ lɐ sˈɛβɐ pɾˈɔpiɐ, ɐnʊmənˈaðɐ kʊnʑˈuntʊ ʑʊzˈe sˈolɐ ʊ ʑʊzˈe sˈolɐ ˈi ɣɾɛɣɐ sˈu ʊrkˈɛstɐ. | Formà part de les orquestres de ball d'Eduardo Gadea i Lorenzo Gonzalez, fins que l'any 1958 funda la seva pròpia, anomenada Conjunto José Sola o José Sola y su orquesta. |
ʋˈa ɐktwˈa ɐ ləs pɾinsipˈals sˈaləs βˈaʎs ðə βɐrsəlˈonɐ əl sɐlˈon ɾrjˈo, əl kʊɾtˈiʑʊ i ɾriɣˈat kˈom tɐmbˈe ɐ ləs ðə mɐðɾˈit sˈalɐ pɐzɐpˈoɣɐ i əl kɐstəʎˈanɐ iltˈon, ʊbtənˈinnˈɛ ðiβˈɛrsʊs pɾˈɛmis kˈom ɐ miʎˈoɾ ʊrkˈɛstɾɐ ðə lˈaɲ. | Va actuar a les principals sales balls de Barcelona (el Salón Rio, El Cortijo i Rigat) com també a les de Madrid (sala Pasapoga i el Castellana Hilton), obtenint-ne diversos premis com a millor orquestra de l'any. |
dəs ðəls ˈaɲs səjɕˈantɐ ɐls ʋʊjtˈantɐ, mˈoltəs ðə ləs sˈɛβəs kʊmpʊzisjˈons fˌoɾən intərpɾətˈaðəs pə kɐntˈans i ɣɾˈups ðə mˈuzikɐ, kˈom pə əɡzˈɛmlə, mʊkˈakɐ βʊnˈitɐ ðə lˈos siɾˈɛks, | Des dels anys seixanta als vuitanta, moltes de les seves composicions foren interpretades per cantants i grups de música, com per exemple, Muchacha bonita de Los Sirex, |
nˈo lˈo ʋˈɛs ðə lˈos mˈustɐŋ, i tɐmbˈe kɐnsˈons ðɐntˈonjʊ mɐkˈin, ʑʊzˈe ɣwɐrðjˈolɐ, ɾrɐmˈon kɐlðˈuk, ˈɛnɾə ðˈaltɾəs. | No lo ves de Los Mustang, i també cançons d'Antonio Machín, José Guardiola, Ramon Calduch, entre d'altres. |
lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sinkwˌantɐʋˈujt kʊnˈɛjɕ ɐ ʑˈuli kˈoʎ i ənrˈik əstˈɛβɐ, diɾəktˈoɾ i pɾʊðʊktˈoɾ ðə lɐ pəllˈikʊlɐ ʊn ʋˈazʊ ðə wˈiski, kˈɛ lˈi pɾʊpˈozən fˈɛ lɐ βˈandɐ sʊnˈoɾɐ ʑʊntɐmˈen ˈamp ɕɐβjˈɛ mʊnsɐlβˈadʑə. | L'any 1958 coneix a Juli Coll i Enric Esteva, director i productor de la pel·lícula Un vaso de whisky, que li proposen fer la banda sonora juntament amb Xavier Montsalvatge. |
lɐ pəllˈikʊlɐ ʋˈa tənˈi nʊtˈaβlə ˈɛɡzit, ʑˈa kˈɛ ʋˈa əmɾˈa pə pɾimˈɛ kˈop əl ʑˈazz ən ˌunɐ βˈandɐ sʊnˈoɾɐ ðˈun ʎɐrɡmətɾˈadʑə əspɐɲˈol. | La pel·lícula va tenir notable èxit, ja que va emprar per primer cop el jazz en una banda sonora d'un llargmetratge espanyol. |
ɐ pɐɾtˈi ðɐləsˈoɾəs, kʊmpˈon ˌunɐ səjɕɐntˈɛnɐ ðə βˈandəs sʊnˈoɾəs ðə pəllˈikʊləs i kʊɾmmətɾˈadʑəs, dəstɐkˈannˈɛ fwˈɛɣʊ mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐtɾˈes, pɾˈɛmi nɐsjʊnˈal ðəl sindikˈat ðə ləspəktˈaklə, ʑˈandɾʊ mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐkwˈatɾə, pɾimˈɛ pɾˈɛmi pə lɐ βˈandɐ sʊnˈoɾɐ ɐl fəstiβˈal intərnɐsjʊnˈal ðə sˈinə ðə ɐkɐpˈulkʊ, əl mˈaɣʊ ðə lˈos swˈɛɲʊs mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐsˈis, pɾˈɛmi nɐsjʊnˈal ðəl sindikˈat ðə ləspəktˈaklə, sɐɾˈon ʋəstˈiðɐ ðə ɾrˈoʑʊ mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐʋˈujt, əl ɐpɐɾtɐmˈɛntʊ ðə lɐ təntɐsjˈon mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐˈu, ˈɛnɾə ðˈaltɾəs. | A partir d'aleshores, compon una seixantena de bandes sonores de pel·lícules i curtmetratges, destacant-ne Fuego (1963), Premi Nacional del Sindicat de l'Espectacle, Jandro (1964), primer premi per la banda sonora al Festival Internacional de Cine de Acapulco, El mago de los Sueños (1966), Premi Nacional del Sindicat de l'Espectacle, Sharon vestida de rojo (1968), El apartamento de la tentación (1971), entre d'altres. |
lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˈantɐ kʊmˈɛnsɐ ɐ tɾəβɐʎˈa ɐ ɾrˈaðjʊ βɐrsəlˈonɐ ɐl pɾʊɣɾˈamɐ ðə ʑʊɐkˈin sʊlˈɛ səɾrˈanʊ kˈom ɐ ɾrəspʊnsˈaβlə ðə lɐmbjəntɐsjˈo mʊzikˈal ðəl pɾʊɣɾˈamɐ, dəspɾˈes ʊkʊpɐɾˈa əl mɐtˈɛjɕ kˈaɾrək ɐl pɾʊɣɾˈamɐ ðə lˈujs ðəl ˈolmʊ ɐ ɾrˈaðjʊ nɐsjʊnˈal ðə əspˈaɲɐ, i pʊstəɾjʊrmˈen, sinkʊrpʊɾɐɾˈa ɐ lɐ plɐntˈiʎɐ ðə tˌeʋˌe βˌaɪɕɐˈɛ lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts sətˌantɐðˈɔs. | L'any 1960 comença a treballar a Ràdio Barcelona al programa de Joaquín Soler Serrano com a responsable de l'ambientació musical del programa, després ocuparà el mateix càrrec al programa de Luis del Olmo a Radio Nacional de España, i posteriorment, s'incorporarà a la plantilla de TVE l'any 1972. |
ən ɐkˈɛstɐ ətˈapɐ, ʋˈa ðəstɐkˈa kˈom ɐ ðiɾəktˈoɾ ðʊrkˈɛstɾɐ i kʊmpʊzitˈoɾ ðə mˈuzikɐ pə ɐ nʊβˈɛlləs, sintˈonjəs i pɾʊɣɾˈaməs əspəsjˈals. | En aquesta etapa, va destacar com a director d'orquestra i compositor de música per a novel·les, sintonies i programes especials. |
pə ˈaltɾɐ βˈandɐ, tɐmbˈe es nʊmənˈat ðiɾəktˈoɾ mʊzikˈal ðəls səɣˈɛʎs ðiskʊɣɾˈafiks kʊlʊmbˈiɐ i βəltˈɛ, i kʊnsəʎˈɛ ðə lɐ sʊsjətˈat ʑənəɾˈal ðɐwtˈoɾs sɣˌaɛ lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts səjɕˌantɐʋˈujt. | Per altra banda, també és nomenat director musical dels segells discogràfics Columbia i Belter, i conseller de la Societat General d'Autors (SGAE) l'any 1968. |
tɐmbˈe ðəstɐkˈa ən lɐ kʊmpʊzisjˈo ðə lɐ mˈuzikɐ simfˈɔnikɐ, kˈom pə əɡzˈɛmlə ðiβəɾtimˈɛntʊ tʊnˈal, əstɾənˈaðɐ lˈaɲ mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐnˈow ɐl pɐlˈaw ðə lɐ mˈuzikɐ kɐtɐlˈanɐ, ʊ ˈajɾəs məðitəɾrˈanis; i kˈom ɐ pɾʊlˈifik kʊmpʊzitˈoɾ ðə sɐrðˈanəs, dəstɐkˈannˈɛ mʊʎˈɛt, siwtˈat pʊβˈiʎɐ mˈil nˌɔusˈɛnts nʊɾˌantɐðˈɔs ʊ əl kɐmpɐnˈa ðə mʊʎˈɛt, ɐjɕˈi kˈom dˈaltɾəs pɾəmjˈaðəs ɐl səɾtˈamən səɾˈɛtβɐɲˈoləs, imɾəsjˈons ðˈun ʋjˈadʑə dˈɔs mˈil, ləs kɐmpˈanəs ðə sˈan mˈoɾi dˈɔs mˈil ˈu, ɡwɐɲɐðˈoɾɐ ðə lɐ ðisˈɛt ɐ əðisjˈo, əl mˈɛw fiʎˈol dˈɔs mˈil ˈu, siɾəɾˈɛs flʊɾˈits dˈɔs mˈil sˈiŋk | També destacà en la composició de la música simfònica, com per exemple Divertimento tonal, estrenada l'any 1999 al Palau de la Música Catalana, o Aires mediterranis; i com a prolífic compositor de sardanes, destacant-ne Mollet, Ciutat Pubilla (1992) o El campanar de Mollet, així com d'altres premiades al certamen Ceret-Banyoles, Impressions d'un viatge (2000), Les campanes de Sant Mori (2001), guanyadora de la 17a edició, El meu fillol (2001), Cirerers florits (2005) |